L'autor d'aquest vocabulari vol agrair expressament l'ajut prestat per na Sigríður Hlynsdóttir de Reykjavík qui, amatentment, ha resolt molts de dubtes sorgits durant la seva elaboració

a <n. as (o: a), a>:

a f (nom de lletra)

◊ a-ið: la a

◊ a-ins: de la a

◊ a-inu: a la a

◊ a-in: les as

◊ eg em A og O, upphaf og endi, <...>, sá sem er og sá eð var og sá sem koma mun: jo sóc l'alfa i l'omega, el principi i la fi, <...>, el qui és, el qui era i el qui vindrà

A <n. A, A>:

<MÚS> la m (nom de nota)

♦ A-ið: el la

♦ A dúr: (o: A-dúr): la major

◊ í A-dúr: en la major

♦ a moll (o: a-moll): la menor

◊ í a-moll: en la menor

♦ → Aís “la sostingut”

♦ → As “la bemoll”

♦ hækkað A: la sostingut (→ Aís)

♦ lækkað A: la bemoll (→ As)

AA-fundur <m. -fundar, -fundir>:

trobada f dels Alcohòlics Anònims

AA-samtökin <n.pl -samtakanna>:

Alcohòlics Anònims (organització)

ab <m. abs (o: ab), no comptable>:

[mes m d']av (o: ab) m (אָב) (→ ab-mánuður)

♦ fimmtándi ab, fimmtándi mánaðarins ab: el quinze d'ab

♦ níundi ab, níundi mánaðarins ab: el nou d'ab

♦ sjöundi ab, sjöundi mánaðarins ab: el set d'ab

♦ tisja beab-hátíð[ahald]: festa (o: commemoració) f del Tixà be-Av (תִּשְׁעָה בְּאָב)

♦ tú beab-hátíð[ahald]: festa f del Tu be-Av (ט"וּ בְּאָב)

Abaddón <m. Abbadóns, no comptable>:

<RELIG> Abaddon m, estatges dels morts i, personificats, nom de l'àngel exterminador

◊ dánarheimur (ʃəˈʔōl, שְׁאוֹל) og undirdjúpin (wa-ʔăβadˈdōn, וַאֲבַדּוֹן) eru opin fyrir Drottni, hversu miklu fremur hjörtu mannanna barna!: la Xeol i l'Abaddon són oberts davant Jahvè; molt més encara, doncs, els cors dels fills dels homes!

◊ konung hafa þær yfir sér, engil undirdjúpsins (ὁ ἄγγελος τῆς ἀβύσσου, τὸν ἄγγελον τῆς ἀβύσσου). Nafn hans er á hebresku Abaddón (ὁ Ἀβαδδών, ὄνομα αὐτῷ Ἑβραϊστὶ Ἀβαδδὼν) og á grísku heitir hann Apollýón: tenen com a rei l'àngel de l'abisme, anomenat en hebreu Abaddon[, és a dir, Destructor] i en grec Apol·líon

abbadís <f. abbadísar, abbadísir>:

<RELIG> abadessa f

abbast <abbast ~ öbbumst | abbaðist ~ öbbuðumst | abbast ║ upp á e-n>:

amoïnar algú, molestar algú, ficar-se amb algú

◊ við öbbumst ekki upp á ykkur og þið ekki okkur: nosaltres no us molestem i vosaltres no ens ho feu a nosaltres

ab·bindi <n. -bindis, no comptable>:

1. <†> (harðlífi, hægðateppa) restrenyiment (o: restrenyement) m (constipació del ventre)

2. <†> (blóðsótt) disenteria f (inflamació del budell gros amb diarrea sanguinolenta)

3. <†> (garnakveisa, endaþarmskveisa) tenesme m (espasme dolorós dels budells i anus acompanyat de la necessitat imperiosa de defecar)

	Al meu entendre, l'accepció 3. tenesme no està pas justificada i es deu a un error de traducció dels autors del Ordbog over det norrøne prosasprog / A Dictionary of Old Norse Prose (cf. http://www.onp.hum.ku.dk/webart/a/ab/35art.htm) que defineixen el mot com a: tenesmi, stoltvang (symptom på dysenteri) ‖ symptoms of dysentery (lat. tenesmus). Doncs bé, el danès stoltvang, si manté el significat del baix-alemany stooldwang, neerlandès stoeldwang i alt-alemany Stuhlzwang, no significa pas tenesme amb el significat que aquest mot té actualment, sinó amb el significat que aquest mot tenia als segles XVII i XVIII. En aquests segles, el mot s'emprava per a designar el mal de ventre provocat per les ganes de defecar i la impossibilitat de fer-ho a causa d'anar restret i no pas el tenesme rectal, símptoma de la disenteria. En paraules dels germans Grimm: schmerzhafter trieb zum stuhlgang, namentlich der ohne genügenden erfolg: tenesmus. Segons això, podem dir que el mot en qüestió no pot significar res més que restrenyement. L'accepció 3. es deu, per tant, a una mala traducció d'un terme danès emprat realment per a definir l'accepció 1.. Quant a l'exemple que aporta l'Ordbog over det norrøne prosasprog / A Dictionary of Old Norse Prose, tak oxagall ok ríð um endaþarmsrauf, þá mun batna við abbindi, aquesta cita coincideix gairebé punt per punt amb un passatge del , aquesta cita coincideix gairebé punt per punt amb un passatge del Llibre de Receptes, pàg. 112 del Ms. Royal Irish Academy 23 D 43, editat a Oslo el 1931 per Henning Larsen, que fa: tak uxagall ok ríð um endaþarmsrauf, þá mun aptr snúaz. Aquí, emperò, el remei s'aplica al prolapse rectal (“ef endaþarmr snýz”): “agafa fel de bou i frega-la per l'anus i aleshores aquest tornarà al seu lloc natural”. Interessant per nosaltres, emperò, és que, poc abans, en aquest mateix manuscrit, la fel de bou hi és descrita com a purgant (“er maðr má eigi þurftar sinnar ganga”): ítem uxagall ok smyr um endaþarmsrauf, ço és: ítem la fel de bou: unta-la al voltant de l'anus . No hi ha dubte, al meu entendre, que el mot abbindi de la cita aportada per l'Ordbog over det norrøne prosasprog / A Dictionary of Old Norse Prose s'hi ha d'entendre en el sentit de restrenyement i no pas en el de tenesme rectal en cas de disenteria.

Abel <m. Abels, pl. no hab.>:

Abel m, Hèbel m (הֶבֶל)

♦ Kain og Abel: Caín i Abel

Abessíni <m. Abessína, Abessínar>:

abissini m, abissínia f

Abessínía <f. Abessíníu, no comptable>:

Abissínia f

abessínskur, abessínsk, abessínskt <adj.>:

abissini -ínia

Abígail <f. Abígail, pl. no hab.>:

Abigail f (אֲבִיגַיִל)

◊ þá brá Abígail við og tók tvö hundruð brauð og tvo vínlegla (נִבְלֵי-יַיִן), fimm tilreidda sauði og fimm mæla af bökuðu korni, hundrað rúsínukökur (צִמֻּקִים) og tvö hundruð fíkjukökur og klyfjaði með asna: aleshores Abigail es va afanyar i prengué dos-cents pans, dos barrals de vi (Bíblia de Montserrat: dos odres de vi), cinc moltons a punt per menjar, cinc mesures de gra torrat, cent coques de panses (Bíblia de Montserrat: raïms de panses) i dos-cents pans de figues seques, i ho va carregar tot a dalt dels ases

Abjatar <m. Abjatars, no comptable>:

Abiatar m, Eviatar m (אֶבְיָתָר)

Abkasi <m. Abkasa, Abkasar>:

abkhaz m (fl./pl.: abkhazos), abkhaz f (fl./pl.: abkhazes)

Abkasía <f. Abkasíu, no comptable>:

Abkhàzia f

abkasíska <f. abkasísku, no comptable>:

abkhaz m (llengua abkhaza)

abkasískur, abkasísk, abkasískt <adj.>:

abkhaz

ab-mánuður <m. -mánaðar, -mánuðir>: 

[mes m d']av (o: ab) m (אָב)

AB-mjólk <f. -mjólkur, no comptable>:

<CULIN> llet acidòfila  (llet fermentada mitjançant un cultiu de lactobacil acidòfil)

aborri <m. aborra, aborrar>:

perca f (peix Perca fluviatilis)

♦ → vatnaborri “íd.”

Abraham <m. Abrahams, pl. no hab.>:

Abraham m (אַבְרָהָם)

◊ því skalt þú eigi lengur nefnast Abram, heldur skalt þú heita Abraham, því að föður margra þjóða gjöri ég þig: per això ja no et diran més Abram, sinó que el teu nom serà Abraham, ja que jo et faig pare d'una multitud de nacions

Abram <m. Abrams, pl. no hab.>:

Abram m (אַבְרָם)

◊ þetta er saga Tara: Tara gat Abram, Nahor og Haran, en Haran gat Lot: aquesta és la història de Taré: Taré engendrà Abram, Nahor i Haran. Haran engendrà Lot

Absalon <m. Absalons, pl. no hab.>:

Absalom m (אַבְשָׁלוֹם)

◊ nú segir frá því, að Absalon sonur Davíðs átti fríða systur, sem hét Tamar, og Amnon sonur Davíðs felldi hug til hennar: després es conta que Absalom, fill de David, tenia una germana molt ben plantada que es deia Tamar i Amnon, fill de David, n'estava enamorat

♦ Absalon erkibiskup: l'arquebisbe Absalom [de Lund]

◊ svá er lesit at í Danmǫrku sat einn erkibiskup, Absalon at nafni, í nafnfrægum stað er Lundr hét. Hann var merkiligr maðr ok mikill skǫrungr í mǫrgu lagi, en mjǫk ágjarn til fjár, sem lýsiz í sǫgunni: llegim que a Dinamarca hi havia un arquebisbe que es deia Absalom i residia a la famosa ciutat de Lund. Era un home remarcable i una gran eminència en molts d'aspectes, però [també] molt cobdiciós, com se'ns descriu en aquesta història

abstrakt <adj. inv.>:

1. <ART & óhlutstæður> abstracte -a

2. (óhlutbundinn) immaterial (no material)

♦ abstrakt hlutir: coses immaterials

abstrakt·expressjónismi <m. -expressjónisma, no comptable>:

<ART> expressionisme abstracte

abstrakt·list <f. -listar, no comptable>:

art abstracte

abstrakt·listamaður <m. -manns, -menn>:

artista abstracte, artista abstracta

abstrakt·málari <m. -málara, -málarar>:

pintor m [d'art] abstracte, pintora f d'art abstracte, pintora abstracta

abstrakt·málverk <n. -málverks, -málverk>:

<ART> pintura abstracta, quadre abstracte

Adam <m. Adams, pl. no hab.>:

Adam  (אָדָם)

♦ Adam og Eva: Adam i Eva

♦ Adam frá Brimum: Adam de Bremen

Adams·klæði <n.pl -klæða>:

<LOC FIG> vestit m d'Adam (tot nu) (→ Evuklæði)

♦ vera í Adamsklæðum: anar tot nu

adams·nál <f. -nálar, -nálar>:

iuca filamentosa (planta Yucca filamentosa)

adar <m. adar, no comptable>:

<RELIG> adar m (אֲדָר)

◊ í fyrsta mánuðinum - það er í mánuðinum nísan - á tólfta ríkisári Ahasverusar konungs var varpað púr, það er hlutkesti, í viðurvist Hamans, frá einum degi til annars og frá einum mánuði til annars, og féll hlutkestið á þrettánda dag hins tólfta mánaðar - það er mánaðarins adar: l'any dotzè del regnat de l'Assuer, el primer mes, que és el mes de nissan, es llançà el «pur», és a dir, les sorts, en presència de l'Aman, [per a fixar el dia i el mes] i es llançà dia per dia i mes per mes, fins que el «pur» caigué sobre el dia tretze del mes dotzè, que és el mes d'adar

adar·mánuður <m. -mánaðar, -mánuðir>:

<RELIG> [mes m d']adar m (חֹדֶשׁ אֲדָר)

◊ hinn þrettánda dag adarmánaðar, og þeir tóku sér hvíld hinn fjórtánda og gjörðu hann að veislu- og gleðidegi. En Gyðingar þeir, sem bjuggu í Súsa, höfðu safnast saman bæði hinn þrettánda og hinn fjórtánda mánaðarins, og tóku þeir sér hvíld hinn fimmtánda og gjörðu hann að veislu- og gleðidegi. Fyrir því halda Gyðingar í sveitunum, þeir er búa í sveitaþorpunum, hinn fjórtánda dag adarmánaðar sem gleði-, veislu- og hátíðisdag og senda þá hver öðrum matgjafir. Mordekai skrásetti þessa viðburði og sendi bréf til allra Gyðinga í öllum skattlöndum Ahasverusar konungs, bæði nær og fjær, til þess að gjöra þeim að skyldu að halda árlega helgan fjórtánda og fimmtánda dag adarmánaðar - eins og dagana, sem Gyðingar fengu hvíld frá óvinum sínum, og mánuðinn, er hörmung þeirra snerist í fögnuð og hryggð þeirra í hátíðisdag - með því að gjöra þá að veisludögum og fagnaðar og senda þá hver öðrum matgjafir og fátækum ölmusu: això fou el dia tretze del mes d'adar. El dia catorze reposaren i el celebraren com un dia de convits i d'alegria. Per als jueus de Susa, que s'havien reunit els dies tretze i catorze, el dia quinze fou el dia de repòs, i el celebraren com un dia de convits i d'alegria. És per això que els jueus del camp que habiten pobles no fortificats, celebren el dia catorze del mes d'adar amb alegria i amb convits com un dia de festa, i s'envien porcions els uns als altres. En Mardoqueu consignà per escrit tots aquests esdeveniments. Després envià cartes a tots els jueus que habitaven les províncies del rei Assuer, tant als de prop com als més allunyats, ordenant-los que celebressin cada any els dies catorze i quinze del mes d'adar, perquè aquests dies els jueus quedaren tranquils de llurs seus enemics, i aquest mes l'aflicció se'ls tornà alegria, i el plany, dia de festa. Determinaren, doncs fer-ne dies de convits i d'alegria, obsequiar-se mútuament amb porcions i fer donatius als pobres

Adonæ <m. Adonæs, no comptable>:

Adonai m (ʔăδoˈnāi̯, אֲדֹנָי)

adrenalín <n. adrenalíns, no comptable>:

adrenalina f, epinefrina f (C9H13NO3)

♦ magn adrenalíns í blóði: nivell d'adrenalina a la sang

	Entre els termes encunyats per a designar en islandès aquesta hormona destaquem: nýrilmergvaki, mergvaki i hettuvaki.

adrenalín·fíkill <m. -fíkils, -fíklar>:

addicte m a l'adrelanina, addicta f a l'adrenalina

adrenalín·flæði <n. -flæðis, pl. no hab.>:

descàrrega f d'adrenalina

adrenalín·kikk <n. -kikks, -kikk>:

<FAM> descàrrega f d'adrenalina, xut m d'adrenalina

Adría·flói <m. -flóa, no comptable>:

golf Adriàtic

◊ Svartahaf [er] því nær 7 og Adríaflói því nær 6 fetum hærri en Miðjarðarhaf: la mar Negra [és] gairebé 7 peus més alta que no la Mediterrània, i el golf Adriàtic ho és gairebé 6 peus

Adría·haf <n. -hafs, no comptable>:

mar Adriàtica

Adríanus <m. Adríanusar, pl. no hab.>:

variant de → Hadríanus ‘Adrià’

adúlar·steinn* <m. -steins, -steinar>:

<GEOL> adulària f

að¹:

I. prep. + dat.

1. (um stað / local)  [fins] a  (expressa el moviment en direcció cap a un objecte fins a col·locar-se al seu costat)

♦ hann gekk að dyrunum: va anar fins a la porta (al final del moviment, la porta queda al costat de qui hi anava)

♦ hann gekk að húsinu: va anar fins a la casa (la casa queda al seu costat)

♦ hún dró sængina upp að höku:  va estirar el tapament fins a la barbeta

♦ hann gekk upp tröppurnar að húsinu og hringdi bjöllunni: va pujar l'escala fins a la casa i va tocar el timbre 

♦ hann kemur að veitingahúsi og ákveður að setjast inn og fá sér kaffibolla: arriba a un restaurant i decideix entrar-hi a fer-hi una tassa de cafè

2. (um tíma / temporal)  a, en, durant

♦ að ári: l'any vinent, l'any qui ve (Bal.)

♦ að lokum: al final 

♦ að nýju: de bell nou 

♦ að skilnaði: en el comiat, a tall de comiat 

♦ að undanförnu: darrerament

♦ þegar líður að hádegi: poc abans de migdia

II. S'empra, especialment amb participis de passat, en la formació del datiu absolut.

♦ að afloknu námi: un cop acabada la carrera

♦ að fyrirlestri loknum: un cop acabada la conferència

♦ að honum lifandi: en vida seva

♦ að illa hugsuðu máli: havent planejat malament la cosa, sense haver meditat bé la cosa

♦ að vel hugsuðu máli: havent planejat bé la cosa, després d'haver-se rumiat bé la cosa

III. Apareix en nombroses locucions i frases fetes:

♦ ég kom að henni: he anat a casa seva

♦ að minnsta kosti: almenys

♦ hvað er að honum?: què té? (o: què li passa?)

♦ hvað er að?: 1. <GEN> què passa?  # 2. (hjá lækni / a cal metge) què li passa? 

að² <conjunció completiva>: que

að³ <partícula>:

Partícula d'ús obligatori que apareix davant la major part d'infinitius. Normalment es tradueix mitjançant la nostra preposició de o no es tradueix. Equival, en l'ús, a la partícula anglesa <to> i a l'alemanya <zu> davant infinitiu.

♦ að annast er að mannast: <LOC FIG> tenir cura dels altres és fer-se persona

aðal <n. aðals, pl. no hab. Dat. sg.: aðali>:

1. (eðlisfar) natura f (tarannà, caràcter)

2. (einkenni) tret distintiu (característica, atribut específic)

aðal- <prefixoide>:

1. principal

2. central

3. troncal

aðal·atriði <n. -atriðis, -atriði>:

punt m principal, qüestió f principal 

♦ aðalatriðið er að <+ subj.>: l'essencial és que <+ subj.> 

♦ í aðalatriðum: principalment, essencialment, en essència

aðal·atvinnuvegur <m. -atvinnuvegs (o: -atvinnuvegar), -atvinnuvegir>:

activitat econòmica principal 

aðal·áhersla <f. -áherslu, -áherslur. Gen. pl.: -áherslna>:

1. <GRAM> accent m principal 

◊ aðaláhersla er táknuð með „höggi“ ['] á undan atkvæðinu sem ber áhersluna: ['hestur]; aukaáhersla er táknuð með höggi niðri við línu [']: ['bíla ' röð]: l'accent principal se simbolitza amb mitja barra vertical o ['] davant la síl·laba que porta l'accent: ['hestur]; l'accent secundari amb mitja barra vertical sotascrita o [']: 'bíla ' röð

♦ fá [ekki] aðaláherslu: [no] ésser tònica, [no] portar l'accent [principal]

♦ aðaláhersla kemur á fyrsta atkvæði: l'accent principal va sobre la primera síl·laba

◊ í íslensku er svo til alltaf aðaláhersla á fyrsta atkvæði orðs (['hestur], ['mús]) og mjög oft aukaáhersla á þriðja atkvæði ('rabbar'bari, 'músar'ungi): en islandès sempre hi ha un accent principal a la primera síl·laba d'un mot (['hestur], ['mús]), i molt sovint un accent secundari a la tercera (['rabbar'bari], ['músar'ungi])

2. <FIG> especial èmfasi m, accent m principal

♦ leggja aðaláherslu á e-ð: <LOC FIG> posar especial èmfasi en una cosa

♦ aðaláhersla er lögð á...: es posarà especial èmfasi en...

aðal·áhrif <n.pl -áhrifa>:

1. <GEN> principal f influència, principal m influx

2. (aðalverkun) principal m efecte, efecte m principal (principal resultat de l'acció d'una causa)

3. (aðalhughrif) impressió f principal (principal efecte sobre l'ànim)

Aðal·bergur <m. -bergs, pl. no hab.>:

Aðalbergur m, Adalberg m (andrònim)

Aðal·björg <f. -bjargar, pl. no hab.>:

Aðalbjörg f, Adalbiorg f (ginecònim)

Aðal·björn <m. -bjarnar, pl. no hab.>:

Aðalbjörn m, Adalbiorn m (andrònim)

Aðal·björt <m. -bjartar, pl. no hab.>:

Aðalbjört m, Adalbiort m, Albert m (andrònim)

aðal·bláber <n. -blábers, -bláber. Gen. pl.: -bláberja; dat.pl.: -bláberjum>:

nabiu m, avajó m, naió m, mirtil m (fruit de la planta Vaccinium myrtillus)

aðal·bláberjalyng <n. -bláberjalyngs, pl. no hab.>:

nabinera f, nabissera f, avajonera f, naionera f, nabiu m, mirtil m (planta Vaccinium myrtillus)

Aðal·borg <f. -borgar, pl. no hab.>:

Aðalborg f, Adalborg f (ginecònim)

aðal·borinn, -borin, -borið <adj.>:

1. (af aðalsætt) [d'ascendència social] noble, de noble llinatge (nascut de família noble)

2. (skilgetinn) legítim -a (nascut dins el matrimoni)

aðal·ból <n. -bóls, -ból>:

mas m pairal

Aðal·brandur <m. -brands, pl. no hab.>:

Aðalbrandur m, Adalbrand m (andrònim)

aðal·braut <f. -brautar, -brautir>:

carretera f preferent (carretera en què hom té prioritat de pas)

aðalbrautar·réttur <m. -réttar, pl. no hab.>:

preferència f de pas

aðal·brautarstöð <f. -brautarstöðvar, -brautarstöðvar>:

estació f central, estació f terme

aðal·bústaður <m. -bústaðar, -bústaðir>:

residència f principal

aðal·bygging <f. -byggingar, -byggingar>:

edifici m principal, seu f central, dependències f.pl centrals 

aðal·deild <f. -deildar, -deildir>:

1. <GEN> unitat f central, secció f principal

2. <JUR> secció f, sala f

♦ þriðja aðaldeild dómstólsins: sala tercera del tribunal, secció tercera del tribunal

Aðal·dís <f. -dísar, pl. no hab.>:

Aðaldís f, Adaldís f (ginecònim)

aðal·dráttur <m. -dráttar, -drættir>:

tret m principal

♦ í aðaldráttum: <LOC FIG> a grans trets

aðal·dyggð <f. -dyggðar, -dyggðir>:

<RELIG> virtut f cardinal (→ höfuðdyggð “íd.”)

◊ kristilegu aðaldyggðirnar fjórar eru hyggindi, réttlæti, staðfesta og hófsemi: les quatre virtuts cardinals cristianes són prudència, justícia, fortitud (“hugprýði”) i temprança.

aðal·dyr <f.pl -dyra>:

porta f (o: entrada f) principal, porta f de[l] davant, porta gran

aðal·efni <n. -efnis, -efni>:

1. (umræðuefni) argument m principal (de llibre, pel·lícula, discurs etc.)

♦ fara beint á aðalefni: <LOC FIG> anar directament al gra

♦ koma sér [beint] að aðalefninu: <LOC FIG> anar directament al gra

♦ snúa sér að aðalefninu: <LOC FIG> passar a [tractar] la qüestió principal

2. (frumefni) ingredient m principal (base, matèria principal)

aðal·einkunn <f. -einkunnar, -einkunnir>:

<ESCOLA> nota mitjana, [nota] mitjana f final

aðal·fag <n.-fags, -fög>:

1. <GEN> àrea de coneixement principal

2. (aðalnámsgrein, aðalgrein) carrera principal, primera especialitat, especialitat principal, major f (que, en el sistema universitari islandès se sol fer juntament amb una especialitat secundària o → aukafag)

aðal·forstjóri <m. -forstjóra, -forstjórar>:

director m general, directora f general 

Aðal·fríður <f. -fríðar, pl. no hab.>:

Aðalfríður f, Adalfrid f (ginecònim)

aðal·fundur <m. -fundar, -fundir>:

assemblea f general

♦ árlegur aðalfundur hluthafa: assemblea general anual d'accionistes

aðal·gata <f. -götu, -götur. Gen. pl.: -gatna>:

carrer m major

Aðal·geir <m. -geirs, pl. no hab.>:

Aðalgeir m, Adalgeir m (andrònim)

aðal·gerandi <m. -geranda, -gerendur>:

1. <GEN> causant m principal

2. <JUR> autor m principal, autora f principal

Aðal·gerður <f. -gerðar, pl. no hab.>:

Aðalgerður f, Adalgarda f (ginecònim)

aðal·grein <f. -greinar, -greinir>:

(aðalfag)  carrera principal, primera especialitat, especialitat principal  (que, en el sistema universitari islandès se sol fer juntament amb una especialitat secundària o → aukagrein)

Aðal·gunnur <f. -gunnar, pl. no hab.>:

Aðalgunnur f, Adalgunda f (ginecònim)

Aðal·heiður <f. -heiðar, pl. no hab.>:

Adelaida f, Adela f, Alícia f (ginecònim)

aðal·henda <f. -hendu, -hendur. Gen. pl.: -hendna o: -henda>:

<LITER> adalhenda f. En mètrica islandesa rep aquest nom l'estrofa de vuit versos al·literatius amb dues parelles de mots amb prorrima interior consonant per vers. Exemple

♦ minni aðalhenda: <LITER> adalhenda f menor, estrofa islandesa de vuit versos al·literatius amb prorrima interior assonant en els versos senars (skothendingar) i prorrima interior consonant (aðalhendingar) en els versos parells. Exemple.

aðal·hending <f. -hendingar, -hendingar>:

<LITER> prorrima f interior consonant. En mètrica islandesa rep aquest nom la prorrima consonant entre dos mots d'un mateix braquistiqui. La prorrima consonant consisteix en la identitat fònica de la vocal tònica d'aquests mots i la consonant o les consonants que li segueixen fins a final de mot o fins a la següent vocal

aðal·her <m. -hers, -herir>:

<MIL> gros m de l'exèrcit

aðal·hlutverk <n. -hlutverks, -hlutverk>:

paper m principal

♦ leika aðalhlutverk í e-u: jugar el paper principal a...

♦ vera í aðalhlutverki í e-u: jugar el paper principal a..., ésser el ~ la protagonista de...

aðal·inngangur <m. -inngangs, -inngangar>:

entrada f principal

Aðaljón <m. Aðaljóns, pl. no hab.>:

Aðaljón m, Adalion m (andrònim)

aðal·kennari <m. -kennara, -kennarar>:

professor encarregat (o: coordinador), professora encarregada (o: coordinadora)

aðal·kirkja <f. -kirkju, -kirkjur. Gen. pl.: -kirkna>:

1. (meginhluti kirkju, aðalskip) nau f principal (part principal d'església, en oposició a l'atri i capelles laterals)

2. (helsta kirkja í sókn) església f principal (en oposició a una → annexía “església sufragània”)

aðall <m. aðals, pl. no hab. Dat. sg.: aðli>:

noblesa f (classe social, aristocràcia)

aðal·lega <adv.>:

principalment

aðal·leiðsla <f. -leiðslu, -leiðslur. Gen. pl.: -leiðslna>:

línia f principal

aðal·leikari <m. -leikara, -leikarar>:

actor m principal, actriu f principal

aðal·leikkona <f. -leikkonu, -leikkonur. Gen. pl.: -leikkvenna>:

actriu f principal

aðal·loki <m. -loka, -lokar>:

clau f [de pas] principal (aixeta mestra que talla o obre el pas d'aigua o gas a un edifici o a un pis)

aðal·lykill <m. -lykils, -lyklar>:

clau mestra

aðal·maður <m. -manns, -menn>:

personatge m clau, figura f central

Aðal·mundur <m. -mundar, pl. no hab.>:

Aðalmundur m, Adalmund m, Almon m (andrònim)

aðal·námsgrein <f. -námsgreinar, -námsgreinir>:

(aðalfag, aðalgrein, aðalnámsleið) carrera f principal, primera especialitat, especialitat f principal, major f (que, en el sistema universitari islandès se sol fer juntament amb una especialitat secundària o → aukanámsgrein)

aðal·persóna <f. -persónu, -persónur. Gen. pl.: -persóna>:

personatge m principal, protagonista m & f

Aðal·ráður <m. -ráðs, pl. no hab.>:

Aðalráður m, Adalrad m (andrònim)

aðal·regla <f. -reglu, -reglur. Gen. pl.: -reglna o: -regla>:

norma f

aðal·réttur <m. -réttar, -réttir>:

plat m principal

aðal·ritari <m. -ritara, -ritarar>:

secretari m general, secretària f general, segretari m general (Mall.), segretària f general (Mall.)

♦ aðalritari Sameinuðu þjóðanna: secretari general de les Nacions Unides

aðal·rofi <m. -rofa, -rofar>:

<ELECTR> interruptor m principal, interruptor m general 

Aðal·rós <f. -rósar, pl. no hab.>:

Aðalrós f, Adalrós f (ginecònim)

aðal·ræðismaður <m. -ræðismanns, -ræðismenn>:

cònsol m & f general

aðalræðismanns·skrifstofa <f. -skrifstofu, -skrifstofur. Gen. pl.: -skrifstofa>:

consolat m general

aðal·saga <f. -sögu, -sögur. Gen. pl.: -sagna>:

trama f principal  (de novel·la, pel·lícula etc.)

aðal·setning <f. -setningar, -setningar>:

<GRAM> oració f principal 

aðals·frú <f. -frúar, -frúr>:

noble f, aristòcrata f

aðal·skip <n. -skips, -skip>:

<ARQ> nau f central (d'església)

aðal·skrifstofa <f. -skrifstofu, -skrifstofur. Gen. pl.: -skrifstofa>:

central f, oficines f.pl centrals

aðals·maður <m. -manns, -menn>:

noble m & f, aristòcrata m & f

aðals·stétt <f. -stéttar, pl. no hab.>:

estament m de la noblesa, classe f social de la noblesa

aðal·starf <n. -starfs, -störf>:

feina f principal

aðal·starfsemi <f. -starfsemi, pl. no hab.>:

activitat f principal

aðals·tign <f. -tignar, no comptable>:

dignitat nobiliària

♦ veita e-m aðalstign: concedir la dignitat nobiliària a algú

aðals·titill <m. -titils, -titlar>:

títol nobiliari

♦ sæma e-n aðalstitli: concedir el títol nobiliari a algú, donar títol de noblesa a algú

aðal·stræti <n. -strætis, -stræti>:

avinguda f principal 

aðal·stöð <f. -stöðvar, -stöðar>:

1. <MIL> quarter m general (→ höfuðstöðvar)

2. (á lögreglu) comissaria f central (de policia)

3. (aðalskrifstofa, meginaðsetur) [seu f] central f (d'empresa, d'institució) (→ miðstöð)

4. (aðalbrautarstöstð, endastöð) estació f central (estació terminal)

aðal·stöðvar <f.pl -stöðva>:

central f

aðals·veldi <n. -veldis, no comptable>:

aristocràcia f (forma de govern de l'antiga Grècia)

aðals·ætt <f. -ættar, -ættir>:

família f noble, llinatge m noble

♦ af aðalsætt: de família noble

♦ gamlar aðalsættir: vells llinatges nobles, velles famílies noble

aðal·sögn <f. -sagnar, -sagnir>:

<GRAM> verb m principal 

aðal·tenging <f. -tengingar, -tengingar>:

<GRAM> conjunció coordinativa

aðal·tilgangur <m. -tilgangs, pl. no hab.>:

objectiu m principal, finalitat f principal

aðal·tré <n. -trés, -tré. Gen. pl.: -trjáa; dat.pl.: -trjám>:

tronc m [d'arbre] (en oposició a branques i rama)

♦ sjaldan verða kvistir betri en aðaltré: <LOC FIG> els fills poques vegades són millors que els pares

aðal·umboð <n. -umboðs, -umboð>:

<COMER> delegació f principal 

aðal·umferðartími <m. -umferðartíma, -umferðartímar>:

hora f punta

aðal·útgangur <m. -útgangs, -útgangar>:

sortida f principal, eixida f principal (Val.) 

aðal·valmynd <f. -valmyndar, -valmyndir>:

<INFORM> menú m principal 

aðal·vandamál <n. -vandamáls, -vandamál>:

principal m problema, problema m principal

aðal·var <n. -vars, -vör>:

<ELECTR> fusible m principal, tallacircuit m principal, <FAM> ploms m.pl 

aðal·vatnsleiðsla <f. -vatnsleiðslu, -vatnsleiðslur. Gen. pl.: -vatnsleiðslna>:

canonada f principal de conducció de l'aigua (conducte principal d'abastament d'aigua)

aðal·vegur <m. -vegs (o: -vegar), -vegir:>

carretera f nacional

Aðal·veig <f. -veigar, pl. no hab.>:

Aðalveig f, Adalveig f (ginecònim)

aðal·verk <n. -verks, -verk>:

treball m principal

aðal·verktaki <m. -verktaka, -verktakar>:

<COMER> contractista m & f principal 

aðal·vinningur <m. -vinnings, -vinningar>:

grossa f, primer premi

♦ fá aðalvinninginn: treure el primer premi, treure la grossa

aðal·æfing <f. -æfingar, -æfingar>:

(lokaæfing leikhúsverks) assaig m general (d'espectacle & cerimònia)

að·blásinn, -blásin, -blásið <adj.>:

<GRAM> preaspirat -ada

að·blástur <m. -blásturs, no comptable>:

<GRAM> preaspiració f 

	En islandès, els grups consonàntics pp, tt, kk, quan van en posició intervocàlica, seguits de les consonants l, n, r i v, i en posició final de mot i també els grups consonàntics formats per p, t, k seguides de l o n, es pronuncien amb preaspiració. Segons això, cal pronunciar un mot com ara epli “poma” com a ['εhplI]. Les vocals que precedeixen una consonant preaspirada són sempre breus.

að·blæði <n. -blæðis, no comptable>:

(blóðsókn) congestió f de sang

♦ aðblæði að höfðinu: congestió de sang al cap

að·búð <f. -búðar, no comptable>:

1. (aðbúnaður) condicions f.pl (circumstàncies en les quals hom viu, creix, alimentàries etc.)

◊ góð ~ ill aðbúð: bones ~ males condicions

2. (framfærsla) aliment m, manteniment m (alimentació)

að·búnaður <m. -búnaðar, no comptable>:

1. (kjör) condicions f.pl (circumstàncies en les quals hom viu, creix etc.)

◊ alast upp við illan aðbúnað: créixer en condicions difícils

◊ búa við illan aðbúnað: viure en condicions dolentes [d'habitatge]

◊ lifa við illan aðbúnað: viure precàriament

2. (aðhlynning) esment m, cura f (atenció o assistència a malalt, vell, invàlid etc.)

◊ njóta góðs aðbúnaðar: fruir d'una bona atenció

3. (á gististað) allotjament m (condicions del parament o equipament d'hotel, hostal etc.)

◊ allur aðbúnaður á hótelinu er látlaus: l'allotjament que ofereix l'hotel és senzill

4. (búnaður) equipament m (parament, equip)

að·dáandi <m. -dáanda, -dáendur>:

1. <GEN> admirador m, admiradora f

2. (knattspyrnuaðdáandi, knattspyrnuáhangandi) fan m (afeccionat d'equip de futbol)

aðdáan·lega <adv.>:

admirablement

aðdáan·legur, -leg, -legt <adj.>:

admirable

aðdáenda·bréf <n. -bréfs, -bréf>:

carta f d'admirador (o: d'admiradora)

aðdáenda·klúbbur <m. -klúbbs, -klúbbar>:

club m d'admiradors (o: d'admiradores)

að·dáun <f. -dáunar, no comptable>:

admiració f

♦ lýsa aðdáun sinni á e-u ~ e-m: expressar la seva admiració per una cosa ~ per algú

aðdáunar·fullur, -full, -full:

ple -ena d'admiració, ple -ena d'entusiasme

aðdáunar·verður, -verð, -vert:

admirable

aðdjúpur, -djúp, -djúpt <adj.>:

molt profund -a, molt fondo -a (dit d'indret marí a prop de la costa)

að·dragandi <m. -draganda, pl. no hab.>:

1. (undangengnar orsakir) antecedents m.pl, causes f.pl precedents (causes no immediates d'un fet)

◊ Samband ungra jafnaðarmanna (útgefandi): “Sannleikurinn um Sósíalistaflokkinn - Þættir úr sögu Kommúnismans á Íslandi. Spánn. Októberuppreisnin og aðdragandi hennar” 1934: Lliga de Joves Socialdemòcrates (editora): “la veritat sobre el Partit Socialista. Episodis de la història del comunisme a Islàndia. Espanya. La revolució d'octubre i les seves causes”. 1934

♦ það á sér langan aðdraganda: les causes en són llargues de contar; és una història molt llarga

2. (undirbúningur) preparatius m.pl (preliminars)

♦ án aðdraganda: sense preliminars, bruscament, tot d'un plegat

aðdráttar·afl <n. -afls, no comptable>:

1. <FÍS & GEN> [força f d']atracció f

♦ aðdráttarafl jarðar: la força de la gravetat de la terra

2. <FIG> atractiu m

♦ hafa aðdráttarafl á e-n: resultar atractiu a algú, atreure algú

aðdráttar·ferð <f. -ferðar, -ferðir>:

viatge m d'aprovisionament

aðdráttar·leið <f. -leiðar, -leiðir>:

via f d'aprovisionament

aðdráttar·linsa <f. -linsu, -linsur. Gen. pl.: -linsa>:

teleobjectiu m

aðdráttar·maður <m. -manns, -menn>:

home m que manté el seu mas proveït de tot el necessari

◊ Þorgils var aðdráttarmaður mikill og fór á Strandir hvert ár. Aflaði hann þar hvala og annarra fanga: en Þorgils era un home que mantenia molt ben proveït el seu mas i cada any anava a Strandir on s'hi aprovisionava de carn de balena i d'altres provisions

◊ Ölviður var mikill maður vexti, allra manna málgastur, ósvinnur og óvinsæll, heimskur og illgjarn, og í öllu ójafnaðarmaður. Hann var aðdráttarmaður mikill að búinu bæði af fjörðum neðan og af fjöllum ofan: L'Ölviður era un home de gran estatura, el més garlaire que un es pugui imaginar, un ignorant i una persona que no gaudia de les simpaties de la gent, beneit i malèvol i un cercabregues en tot. Era un bon proveïdor del mas de tot el necessari, tant de productes dels fiords de baix com de productes de les muntanyes de dalt

◊ Þorsteinn þorskabítur gerðist hinn mesti rausnarmaður. Hann hafði með sér jafnan sex tigu frelsingja. Hann var mikill aðdráttamaður og var jafnan í fiskiróðrum. Hann lét fyrst reisa bæinn að Helgafelli og færði þangað bú sitt og var þar hinn mesti hofstaður í það mund. Hann lét og bæ gera þar í nesinu, nær því sem þingið hafði verið. Þann bæ lét hann og mjög vanda og gaf hann síðan Þorsteini surt, frænda sínum. Bjó hann þar síðan og varð hinn mesti spekingur að viti. Þorsteinn þorskabítur átti son er kallaður var Börkur digri: en Þorsteinn þorskabítur es va convertir en l'home més magnificent[, que vivia sense estar-se de res]: tenia sempre seixanta lliberts al seu voltant, s'ocupava amb zel i esforç de tenir el seu mas ben proveït i contínuament era a la mar a pescar. De primer va fer construir un mas a les rodalies del Helgafell i s'hi va establir. Aquí també hi havia el santuari més important d'aquell temps. També va fer construir un altre mas en el promontori, a prop de l'indret on antigament s'hi havia celebrat el þing. Va fer equipar curosament aquest mas i posteriorment el va traspassar al Þorsteinn el negre, parent d'ell. A partir d'aquell moment, aquest hi va viure sempre; era un home d'una intel·ligència fora mida. En Þorsteinn þorskabítur tenia un fill que nomia Börkur el gras

að·dráttur <m. -dráttar, -drættir>:

1. <FÍS> atracció f

2. aðdrættir <m.pl -drátta>: (það að sjá sér fyrir eða flytja heim til sín) aprovisionament m, abastament m

3. aðdrættir <m.pl -drátta>: (vistir, birgðir) provisions f.pl, reserves f.pl

að·dróttun <f. -dróttunar, -dróttanir>:

insinuació f

að·dýpi <n. -dýpis, no comptable>:

indret m molt profund (indret marí situat a prop de la costa on la mar assoleix una gran profunditat)

að·eins <adv.>:

només

að·fall <n. -falls, -föll>:

flux m (pujada del nivell de la mar amb la marea alta)

♦ aðfall og útfall: flux i reflux

aðfanga·dagur <m. -dags, -dagar>:

dissabte m, vigília f, vetlla f (dia anterior a certes festes) 

♦ aðfangadagur jóla: dissabte m de Nadal, vigília f de Nadal, vetlla f de Nadal (dia vint-i-quatre de desembre) 

♦ aðfangadagur páska: dissabte m de Pasqua

aðfangadags·kvöld <n. -kvölds, -kvöld>:

nit f de Nadal, vespre m de Nadal

♦ aðfangadagskvöld jóla: vespre m de Nadal

aðfanga·listi <m. -lista, -listar>:

llistat m de noves adquisicions

♦ aðfangalisti bókasafns: llistat de noves adquisicions de la biblioteca

aðfanga·skrá <f. -skrár (o: -skráar), -skrár>:

catàleg m de noves adquisicions

aðfara·nótt <f. -nætur, -nætur>:

dissabte m, vigília f, vetlla f (nit precedent) 

♦ aðfaranótt sunnudagsins: la nit de dissabte a diumenge, dissabte a la nit

aðfarar·dómur <m. -dóms, -dómar>:

<JUR> sentència executòria

aðfarar·frestur <m. -frests, no comptable>:

ajornament m de l'embargament de béns

aðfarar·nám <n. -náms, -nám>:

curs introductori, curs propedèutic

að·farir:

nom. & ac. pl. de → aðför “execució judicial; embargament; forma de comportar-se”

að·fenginn, -fengin, -fengið <adj.>:

1. (fenginn annars staðar að, innfluttur) importat -ada (fet venir d'una altra banda, dut d'una altra banda)

2. (lánaður, fenginn að láni) manllevat -ada (agafat en préstec)

♦ aðfengnir peningar: diners manllevats

3. <MED> passiu -iva

♦ aðfengið ónæmi: immunitat passiva

4. (aðkeyptur, aðsóttur) adquirit -ida (comprat & procurat de qualsevol altra manera)

að·ferð <f. -ferðar, -ferðir>:

1. (verklag, háttur) mètode m (procediment)

◊ “Orðræða um aðferð” eftir René Descartes: “El Discurs del Mètode” d'en René Descartes

♦ aðferð til að <+ inf.>: mètode per a <+ inf.> 

♦ gild aðferð: mètode vàlid

♦ vísindaleg aðferð: mètode científic

♦ → aðleiðsluaðferð “mètode inductiu”

♦ → afleiðsluaðferð “mètode deductiu”

♦ → greiningaraðferð “mètode analític”

2. <†> (framferði, framgangsmáti) mode m d'actuar (manera d'obrar o de procedir)

♦ hafa aðferð: actuar d'una determinada manera

3. <†> (árás) atac mf (assalt)

4. <†> (kjarkur, framtakssemi) empenta m (coratge, intrepidesa, abrivament)

aðferða·fræði <f. -fræði, no comptable>:

metodologia f

aðferða·fræðilegur, -fræðileg, -fræðilegt <adj.>:

metodològic -a

<†>  aðferðar·leysi <n. -leysis, no comptable>:

manca f d'empenta

◊ eigi sýnist mér meðalatferðarleysi í er vér höfum ekki að um komur þessa manns og hættum vér oss meir á unga aldri þá er eg barðist við Kolbein og hafði eg hinn hærra hlut og er hann höfðingi og mikils ráðandi en sjá gengur einn til að vinna oss ósæmd: no em sembla que sigui una manca normal d'empenta la que ens ha dut a no fer res pel que fa a les vingudes d'aquest home; quan érem joves, ens vam arriscar més, com quan vaig lluitar amb en Kolbeinn i el vaig vèncer i això que és un höfðingi i té molt de poder, mentre que aquest ve només per a cobrir-nos de deshonra

að·finnanlegur, finnanleg, -finnanlegt <adj.>:

reprensible, censurable

að·finning <f. -finningar, -finningar>:

retret m, crítica f

að·finnsla <f. -finnslu, -finnslur. Gen. pl.: -finnsla o: -finnslna>:

retret m, crítica f

♦ aðfinnslur við e-ð: crítiques a una cosa

að·flug <n. -flugs, -flug>:

maniobra f d'aproximació a la pista d'aterratge

aðflugs·stefna <f. -stefnu, -stefnur. Gen. pl.: -stefna>:

<AERO> vector m d'aproximació

aðflutnings- <en compostos>:

d'importació

aðflutnings·bann <n. -banns, -bönn>:

prohibició f d'importació

aðflutnings·höft <n.pl -hafta>:

restricció f a la importació, restriccions f.pl a la importació

aðflutnings·gjald <n. -gjalds, -gjöld>:

aranzel m d'importació

aðflutnings·skýrsla <f. -skýrslu, -skýrslur. Gen. pl.: -skýrslna>:

declaració duanera [d'importació], declaració aranzelària, [document m duaner de] liquidació f de drets de duana

aðflutnings·tollur <m. -tolls, -tollar>:

aranzels m.pl d'importació, drets m.pl d'importació, tarifa f d'importació

að·flutningur <m. -flutnings, -flutningar>:

importació f

að·fluttur, -flutt, -flutt <adj.>:

1. (um hluti) importat -ada (coses)

2. (um manneskjur) immigrat -ada (persones)

♦ aðfluttir íbúar landsins: la població immigrant, els immigrants del país

að·framkominn, -framkomin, -framkomið <adj.>:

al límit de les seves forces, totalment exhaust -a, més mort -a que no viu -iva

að·frjóvgun <f. -frjóvgunar, -frjóvganir>:

<BOT> al·logàmia f, xenogàmia f

að·fylgi <n. -fylgis, no comptable>:

variant de → atfylgi ‘ajut, assistència’

að·fyndinn, -fyndin, -fyndið <adj.>:

que sempre troba a dir

að·fyndni <f. -fyndni, no comptable>:

esperit m de crítica, tarannà m de crítica

að·för <f. -farar, -farir>:

1. <JUR = fjárnám> [execució f d']embargament m judicial [de béns]

♦ að viðlagðri aðför að lögum: <JUR GER> en aplicació de la pena prevista per la llei

2. (árás) atac m [directe] (agressió)

3. aðfarir <f.pl -fara>: (framferði, hegðunarháttur) manera f de comportar-se (comportament, conducta)

♦ þetta eru ljótar aðfarir!: <LOC FIG> és una autèntica vergonya el teu comportament! això són maneres de comportar-se?!

að·ganga <f. -göngu, pl. no hab.>:

1. (aðgangur) entrada f (→ aðgangur)

2. (aðgengi) accés f (→ aðgangur)

♦ aðganga að e-u: accés a...

aðgangs·bann <n. -banns, -bönn>:

exclusió f (prohibició expressa d'accedir a un lloc, no-accés, accés restringit)

aðgangs·eyrir <m. -eyris, no comptable>:

1. <GEN> preu m d'entrada (esp. a local d'espectacles com ara cinema)

♦ innheimta aðgangseyri að e-u exigir el pagament d'entrada per entrar a...

2. (miðasölutekjur) recaptació f d'entrada (diners pagats per accedir a espectacle)

◊ 1,5 milljarður í aðgangseyri 2006: 1,5 miliards de recaptació a l'any 2006

aðgangs·orð <n. -orðs, -orð>:

<INFORM> password m, contrasenya f

◊ hvert er aðgangsorðið?: quin és el password?

að·gangur <m. -gangs, -gangar>:

1. (inngangur, innganga) entrada f

♦ aðgangur bannaður: prohibida l'entrada, prohibit el pas

♦ ókeypis aðgangur: entrada lliure (o: gratis) 

2. (aðgengi & INFORM) accés f

♦ hafa aðgang að e-u: tenir accé a...

◊ og 70% hefur ekki aðgang að hreinu vatni: i el setanta per cent no tenen pas accés a aigua potable

♦ aðgangur óheimill: accés denegat (o: refusat) 

♦ óheimill aðgangur: accés no autoritzat

♦ neitaður aðgangur: accés denegat (o: refusat) 

♦ aðgangur veittur: accés concedit (o: autoritzat; o: permès) 

♦ veita e-m aðgang: donar accés a algú, deixar passar algú

♦ veittur aðgangur að: accés concedit (o: autoritzat; o: permès) 

að·gát <f. -gátar, no comptable>:

precaució f (cautela, compte)

að·gengi <n. -gengis, no comptable>:

1. <GEN>  accés m

2. (auðveld aðganga)  accessibilitat f

aðgengi·legur, -leg, -legt <adj.>:

1. <GEN> accessible

2. (sanngjarn) acceptable (assumible, raonable)

♦ aðgengileg kjör: condicions acceptables

aðgengi·leiki <m. -leika, no comptable>:

accessibilitat f

að·gerð <f. -gerðar, -gerðir>:

1. <GEN & MED> operació f

♦ fara í aðgerð: <MED> operar-se

2. (viðgerð) reparació f, adobament m (Mall.) (acció de reparar quelcom d'espatllat)

3. (á fiski) neteja f (de peix)

4. aðgerðir <f.pl -gerða>: (ráðstafanir) mesures f.pl (passos que hom fa per solucionar un afer)

♦ fljótar aðgerðir: mesures promptes

♦ hér þarf fljótra aðgerða: cal prendre promptes mesures, calen promptes mesures

♦ grípa til aðgerða: prendre mesures

♦ skjótar aðgerðir: mesures d'urgència

aðgerða·laus, -laus, -laust <adj.>:

1. <GEN> inactiu -iva, ociós -osa

♦ vera aðgerðalaus: estar mans plegades, no fer res 

2. (meinlaus) anodí -ina, en calma, calmós -osa (temps atmosfèric)

♦ aðgerðalaust veður: un temps anodí

aðgerða·leysi <n. -leysis, no comptable>:

inactivitat f, ociositat f, inacció f

aðgerðar·hnífur <m. -hnífs, -hnífar>:

ganivet m de netejar peix

aðgerðar·sinni <m. -sinna, -sinnar>:

activista m & f

♦ pólitískur aðgerðarsinni: activista polític

að·greina <-greini ~ -greinum | -greindi ~ -greindum | -greint ║ e-ð>:

1. (skilja sundur) separar una cosa (dividir)

♦ aðgreina e-ð frá e-u: separar una cosa d'una altra

2. (greina að) diferenciar una cosa (distingir, discernir)

♦ aðgreina e-ð [frá e-u]: diferenciar una cosa [d'una altra]

◊ aðgreina tvo flokka: diferenciar dos grups, discernir dos grups

að·greinandi, -greinandi, -greinandi <adj.>:

distintiu -iva, característic -a

að·greindur, -greind, -greint <adj.>:

1. (sundurskilinn) separat -ada (dividit, partit, tallat)

2. (þekktur í sundur) distint -a (diferenciat -ada, que es pot distingir bé)

að·greining <f. -greiningar, -greiningar>:

1. (sundurgreining) separació f (divisió, partició, esgrellament)

2. (það að aðgreina) distinció f (diferenciació, discerniment)

♦ til aðgreiningar frá e-u: per a diferenciar-lo de...

aðgreiningar·merki <n. -merkis, -merki. Gen. pl.: -merkja; dat.pl.: -merkjum>:

signe m de puntuació (→ greinarmerki)

að·grunnur, -grunn, -grunnt <adj.>:

som -a, poc profund -a (dit de les aigües, a prop de la costa, amb molt poca fondària)

að·grynni <n. -grynnis, no comptable>:

baix m, seca f (indret poc profund a prop de la costa)

að·gæsla <f. -gæslu, no comptable>:

1. (eftirtekt) atenció f (esment, cura)

2. (varfærni) prudència f (cautela)

3. (eftirlit) vigilància f (control)

aðgæslu·laus, -laus, -laust <adj.>:

1. (eftirtektarlaus) inatent -a (esment, cura)

2. (óvar, óvarkár & hirðulaus) negligent (imprudent & descurat)

aðgæslu·leysi <n. -leysis, no comptable>:

1. (eftirtektarleysi) inatenció f (manca d'atenció)

2. (skortur á varfærni & hirðuleysi) negligència f (manca de cautela, de prudència & manca de cura)

að·gæta <-gæti ~ -gætum | -gætti ~ -gættum | -gætt ║ e-ð>:

1. (taka eftir, hafa gaum að) remarcar una cosa, reparar en una cosa (observar, parar esment en, posar atenció a)

2. (gæta að) estar atent -a a una cosa (vigilar, vetllar)

3. (athuga, rannsaka) examinar una cosa (controlar, inspeccionar, examinar)

að·gætinn, -gætin, -gætið <adj.>:

1. (varkár) previngut -uda, caut -a (que actua amb cautela)

2. (eftirtektarsamur) atent -a (curós, que actua amb cura & que posa atenció)

3. (sparsamur) parsimoniós -osa (que va amb compte amb les despeses)

að·gætni <f. -gætni, no comptable>:

prudència f, cautela f

aðgöngu·hlið <n. -hliðs, -hlið>:

porta f d'accés

aðgöngu·leið <f. -leiðar, -leiðir>:

via f d'accés

aðgöngumiða·sala <f. -sölu, -sölur. Gen. pl.: -salna o: -sala>:

venda f d'entrades (acció de vendre entrades & punt de venda d'entrades)

aðgöngu·miði <m. -miða, -miðar>:

entrada f (tíquet d'accés a pel·lícula, museu, concert etc.)

aðgöngumiða á e-ð (o: að e-u): una entrada per a...

að·hafast <-hefst ~ -höfumst | -hafðist ~ -höfðumst | -hafst ║ e-ð>:

fer una cosa, estar fent una cosa, estar ocupat -ada fent una cosa

◊ við erum það með réttu og fáum makleg gjöld fyrir gjörðir okkar, en þessi hefur ekkert illt aðhafst: nosaltres ho som amb justícia i rebem el que mereixem pels nostres actes, però aquest no ha fet res de dolent

◊ hann hefir ekki meira vald í þessu húsi en ég, og hann fyrirmunar mér ekkert nema þig, með því að þú ert kona hans. Hvernig skyldi ég þá aðhafast þessa miklu óhæfu og syndga á móti Guði"?: ell mateix no és pas més gran que jo en aquesta casa: no em refusa res fora de tu, perquè ets la seva dona. Com podria fer, doncs, un mal tan gran i pecar contra Déu?"

◊ ég ætla því að stíga niður þangað til þess að sjá, hvort þeir hafa fullkomlega aðhafst það, sem hrópað er um. En sé eigi svo, þá vil ég vita það: és per això que vull davallar-hi per veure si han obrat enterament segons el clam que m'ha arribat, i si no és pas així, jo ho sabré

♦ hafa eitthvað / ekkert að aðhafast í e-u: no tenir res a veure en una cosa ~ tenir alguna cosa a veure en una cosa (→ hafa eitthvað / ekkert með e-ð að gera)

◊ skömmu eftir aftökuna voru þau horfin. Í skjölum hins röggsama yfirvalds í Hvammi , Björns Blöndals, er hvergi stafur um þetta, eða að hann hafi eitthvað aðhafst í því máli: Els caps, poc després de l'execució, van haver desaparegut. En els documents d'en Björn Blöndal, l'enèrgica autoritat de Hvammur, no s'hi troba ni una sola paraula al respecte ni tampoc que hi hagués fet res en aquest afer

♦ hvað ertu að aðhafast?: què fas?, què estàs fent?

♦ þeir aðhafast ekkert: no estan fent res

að·hald <n. -halds, no comptable>:

1. (stuðningur) suport m (recolzament, sosteniment)

2. (taumhald) control m (fre, i, de manera especial, fre a les desespeses, austeritat)

♦ aðhald í útlánum: retallada dels crèdits, control creditici

♦ aðhald í efnahagsmálum: restriccions econòmiques, mesures d'austeritat en matèria econòmica

♦ beita aðhaldi við e-n: posar algú sota control, lligar curt algú

aðhalds·aðgerðir <f.pl -aðgerða>:

mesures f.pl d'austeritat, accions f.pl d'estalvi

að·hlátur <m. -hláturs (o: -hlátrar), -hlátrar>:

1. (það að hlæja að einhverju) irrisió f (fet de riure-se'n d'una cosa; rialles, esp. de befa o mofa)

2. (aðhlátursefni) [objecte m de la] riota f

♦ verða að aðhlátri: posar-se en ridícul, convertir-se en la riota

♦ verða sér til aðhláturs: posar-se en ridícul, convertir-se en la riota

aðhláturs·efni <n. -efnis, no comptable>:

riota f

♦ vera aðhlátursefni: ésser la riota

að·hlynning <f. -hlynningar, no comptable>:

1. (umönnun) esment m (cura, atenció, sol·licituds amb o envers)

♦ aðhlynning að e-u: la cura d'una cosa

2. (stuðningur) foment m (suport)

♦ aðhlynning að skáldskap: foment de la poesia

að·hlægi <n. -hlægis, no comptable>:

riota f

að·hyllast <-hyllist ~ -hyllumst | -hylltist ~ -hylltumst | -hyllst ║ e-ð>:

1. (taka trú) abraçar una cosa (unir-se, adherir-se o seguir una fe, religió, corrent artístic o literari, idea, creença, posar-se del costat d'un moviment ideològic o polític etc.)

◊ fyrir því aðhyllist lýðurinn þá og teygar (ʝimˈmāt͡sū, יִמָּצוּ) gnóttir vatns: vet ací la raó per la qual el poble es posa de llur costat i beu [llur] aigua abundantment [i amb avidesa] (l'original fa: lāˈχēn   ʝāˈʃīβ   (ʝāˈʃūβ)   ʕamˈmō   hăˈlom;   ū-ˈmēj   māˈlēʔ   ʝimˈmāt͡sū   ˈlā-mō, לָכֵן יָשִׁיב (יָשׁוּב) עַמּוֹ הֲלֹם; וּמֵי מָלֵא יִמָּצוּ לָמוֹ)

♦ aðhyllast skoðun: unir-se a una opinió

♦ aðhyllast trú: abraçar una nova fe

2. (um dýrðling) professar devoció a algú, venerar algú (sant, santa)

◊ látum oss því skyldra þykkja hann at athyllast, sem vér heyrum fleira dýrðligt frá honum sagt, bæði af lífi hans ok jartegnagjǫrð, hversu almáttigr Guð lét sér sóma hans dýrð at birta fyrir mǫnnum: Considerem-nos més obligats encara a professar-li la nostra devoció així com sentim a contar-ne moltes de coses glorioses, tant referents a la seva vida com als miracles que ha fet - la forma com Déu totpoderós ha cregut oportú (cf. Baetke 1987, pàg. 587: láta sér e-t sóma ‘für sich passend, angemessen finden, sich in etwas finden, sich etwas gefallen lassen’) mostrar la glòria de Sant Jón davant els homes

að·hæfa <-hæfi ~ -hæfum | -hæfði ~ -hæfðum | -hæft ║ e-ð>:

adequar una cosa, adaptar una cosa

♦ aðhæfa e-ð að e-u: adaptar una cosa a...

að·hæfing <f. -hæfingar, no comptable>:

adequació m, adaptament m

aðild <f. aðildar, aðildir>:

qualitat f de membre (o: soci; o: afiliat)

aðildar·félag <n. -félags, -félög>:

associació f membre (de federació)

aðildar·land <n. -lands, -lönd>:

país m membre

aðildar·ríki <n. -ríkis, -ríki. Gen. pl.: -ríkja; dat.pl.: -ríkjum>:

estat m membre

aðildar·samningur <m. -samnings, -samningar>:

<JUR> tractat m d'adhesió, tractat m d'ingrés

aðildar·sáttmáli <m. -sáttmála, -sáttmálar>:

<JUR> tractat m d'adhesió, tractat m d'ingrés

aðildar·umsókn <f. -umsóknar, -umsóknir>:

sol·licitud f d'adhesió

aðili¹ <m. aðilja, aðiljar>:

variant de → aðili² ‘soci, membre’

aðili² <m. aðila, aðilar>:

1. <GEN>  soci m, sòcia f, afiliat m, afiliada f, membre m & f

2. <JUR> part f

að·kall <n. -kalls, -köll>:

demanda f, reclamació

♦ gera aðkall til e-s: reclamar una cosa

að·kallandi, -kallandi, -kallandi <adj.>:

urgent, que és de la màxima importància

♦ það er ekki aðkallandi: això no urgeix pas, això no és urgent (pot esperar)

♦ það er aðkallandi að <+ inf.>: urgeix [de] <+ inf.>, és urgent [de] <+ inf.>  (cal fer-se, és peremptori)

að·kast <n. -kasts, -köst>:

crítiques f.pl, atacs m.pl [de reprovació] (sovint en forma de befes o burles)

♦ verða fyrir aðkasti í skóla vegna...: ésser l'objecte d'atacs (o: de crítiques) a l'escola a causa de...

aðkasts·horn <n. -horns, -horn>:

<FÍS> angle m d'incidència

að·kenning <f. -kenningar, -kenningar>:

ram m, principi m (de malaltia)

♦ aðkenning að (o: af) köldu: una mica de febre amb calfreds

♦ fá aðkenningu að (o: af) slaginu: va tenir un lleuger atac de feridura

að·koma <f. -komu, no comptable>:

arribada f (de visitant, d'hoste)

♦ það var ljót aðkoma: <LOC FIG> la visió que se'ls oferia a la vista era desastrosa (el que hom hi podia veure, p.e., a l'indret d'un accident, era desatrós)

að·komandi <m. -komanda, -komendur>:

foraster m, forastera f

að·komandi, -komandi, -komandi <adj.>:

foraster -a

að·kominn, -komin, -komið <adj.>:

foraster -a

aðkomu·kona <f. -konu, -konur. Gen. pl.: -kvenna>:

visitant f (hoste)

aðkomu·maður <m. -manns, -menn>:

visitant m & f (hoste)

að·kreppa <f. -kreppu, no comptable>:

1. (þrýsting) pressió f (força que prem)

♦ aðkreppa að e-u: pressió sobre una cosa

2. (þrengsli) estretor f (manca de lloc)

3. (vandræði) destret m, pressura f (dificultat, problema)

að·krepptur, -kreppt, -kreppt <adj.>:

1. (þröngur) estret -a (premut)

2. (inniluktur) tancat -ada en un espai clos (confinat, reclús)

3. (í vandræðum) en un destret, en dificultats (aclaparat, en estretors)

4. (um aðstæður) molt compromès -esa, molt difícil, molt apurat -ada (cast., ekki ritm./no lit.)  (circumstàncies, situació)

aðla <aðla ~ öðlum | aðlaði ~ öðluðum | aðlað ║ e-n>:

ennoblir algú

að·laðandi, -laðandi, -laðandi <adj.>:

1. (þekkilegur) atractiu -iva (de bon veure, agradós)

◊ þú ert sú sem þeir leita að: ung, gáfuð, aðlaðandi, og eins og við vitum bæði, með góða kímnigáfu: ets la qui cerquen: jove, llesta, atractiva, i, com tots dos sabem, amb bon sentit de l'humor

2. (geðfelldur) agradable, simpàtic -a (encantador, afable)

að·laga <-laga ~ -lögum | -lagaði ~ -löguðum | -lagað ║ e-ð að e-u>:

advertir algú contra una cosa

♦ aðlaga aðferð að verkefni: adaptar un mètode a un projecte

♦ aðlaga sig e-u: adaptar-se a una cosa

að·lagast <-lagast ~ -lögumst | -lagaðist ~ -löguðumst | -lagast ║ e-u>:

adaptar-se a una cosa

að·leiðsla <f. -leiðslu, pl. no hab.>:

inducció f

aðleiðslu·aðferð <f. -aðferðar, -aðferðir>:

mètode inductiu

að·liggjandi, -liggjandi, -liggjandi <adj.>:

colindant

að·líðandi, -líðandi, -líðandi <adj.>:

que fa una baixada suau, baixant en pendent suau

að·lægur, -læg, -lægt <adj.>:

contigu -igua

að·löðun <f. -löðunar, no comptable>:

atractiu m (encant)

að·lögun <f. -lögunar, pl. no hab.>:

1. <GEN> adaptació f

2. (að félagi) integració f (social)

♦ [virk] aðlögun að samfélaginu: integració [activa] a la societat

♦ félagsleg aðlögun: integració social

3. (lagfæring, stilling) ajustament m (ajust, ajustatge)

♦ aðlögun að gæðum: ajustament de la qualitat

4. (að nýju loftslagi, landi o.s.fr.) aclimatació m (aclimatament)

aðlögunar·ferli <n. -ferlis, -ferli>:

procés m (fl./pl.: processos) d'adaptació

aðlögunar·geta <f. -getu, pl. no hab.>:

capacitat f d'adaptació

aðlögunar·gildi <n. -gildis, -gildi>:

valor adaptatiu

aðlögunar·hæfni <f. -hæfni, pl. no hab.>:

adaptabilitat f

aðlögunar·hæfur, -hæf, -hæft <adj.>:

adaptable

aðlögunar·tími <m. -tíma, pl. no hab.>:

període m d'adaptació

aðlögunar·vanda <m. -vanda, -vandar>:

dificultat f d'adaptació

aðlögunar·vandamál <n. -vandamáls, -vandamál>:

problema m d'integració

aðmíráll <m. aðmíráls, aðmírálar>:

almirall m

að·njótandi, -njótandi, -njótandi <adj.>:

que frueix de l'ús d'una cosa

♦ verða aðnjótandi e-s: fruir d'una cosa

◊ í þessu trausti var það ásetningur minn að koma fyrst til yðar, til þess að þér skylduð verða tvöfaldrar gleði aðnjótandi: amb aquesta confiança era el meu propòsit de venir primer a trobar-vos, perquè fruíssiu d'una doble alegria

aðra:

ac. f. sg. & ac. m. pl. de → annar, önnur, annað “un altre; segon -a”

aðrar:

nom. & ac. f. pl. de → annar, önnur, annað “un altre; segon -a”

að·rein <f. -reinar, -reinar>:

carril m d'accés (o: incorporació)

að·rennsli <n. -rennslis, -rennsli>:

afluent m

að·rétta <f. -réttu, pl. no hab.>:

1. (skammir) injúries f.pl, invectives f.pl, atabuix m (Mall.)  (renyada forta)

2. (gjöf, það sem einhver réttir að e-m) lliurament m (regal, present & allò que es dóna a algú)

◊ setur nú grát mikinn að rúðukonu við þessa aðréttu, svo að hún berst lítt af, en grönnur hennar kómu úr öðrum bóndahúsum að syrgja henni til samlætis: amb el cos que li acabaven de lliurar (el cadàver del seu marit, mort a la forca el dia anterior), la ruenesa va esclatar en plors, de manera que se la veia molt afectada, però les veïnes dels altres masos hi anaren per fer-li companyia en el dol

aðrir:

nom. m. pl. de → annar, önnur, annað “un altre; segon -a”

að·sendur, -send, -sent <adj.>:

tramès -esa, enviat -ada

að·setur <n. -seturs, -setur>:

[lloc m de] residència f (domicili) 

♦ tilkynna um aðsetur til bæjarskrifstofunnar: donar-se d'alta en el padró municipal 

aðseturs·staður <m. -staðar, -staðir>:

lloc m de residència

aðseturs·tilkynning <f. -tilkynningar, -tilkynningar>:

empadronament m (alta en el padró d’una ciutat o vila) 

♦ eyðublöð fyrir aðseturstilkynningar: formularis d'empadronament 

að·sig <n. -sigs, -sig>:

[lent] acostament m 

♦ vera í aðsigi: ésser imminent 

að·sjáll, -sjál, -sjált <adj.>:

parsimoniós -osa, ranci rància (en les despeses)

að·sjálni <f. -sjálni, pl. no hab.>:

parsimònia f (en les despeses)

að·skilinn, -skilin, -skilið <adj.>

separat -ada   (apartat, segregat)

◊ aðskilin herbergi: cambres separades

◊ tveggja manna herbergi með aðskildum rúmum: habitació doble amb llits separats

að·skilja <-skil ~ -skiljum | -skildi ~ -skildum | -skilið ║ e-ð ~ e-n>:

separar una cosa ~ algú

♦ ...í blíðu og stríðu uns dauðinn aðskilur ykkur: ...en l'alegria i la tristesa fins que la mort no us separi

♦ aðskilja e-ð frá e-u: separar una cosa de...

aðskiljan·legur, -leg, -legt <adj.>:

1. (sem skilja má að) separable (escindible, divisible d'un tot)

2. aðskiljanlegir, aðskiljanlegar, aðskiljanleg: (mismunandi, ýmiskonar) diversos -es, diferents (múltiples, varis)

aðskilnaðar- <en compostos>:

<POLÍT> separatista

aðskilnaðar·athöfn <f. -athafnar, -athafnir>:

(í þjóðfræði) ritu m de separació (en etnologia)

aðskilnaðar·blokk <f. -blokkar, -blokkir>:

<POLÍT> bloc m separatista

aðskilnaðar·hyggja <f. -hyggju, no comptable>:

<POLÍT> separatisme m

aðskilnaðar·klettur <m. -kletts, no comptable>:

<RELIG> roca f de les separacions (ˈsεlaʕ hammaḥləˈqōθ, סֶלַע הַמַּחְלְקוֹת)

aðskilnaðar·sinni <m. -sinna, -sinnar>:

<POLÍT> separatista m & f

aðskilnaðar·stefna <f. -stefnu, pl. no hab.>:

1. <HIST = kynþáttaaðskilnaður> apartheid m

2. (í Bandaríkjum) segregacionisme m (als Estats Units)

að·skilnaður <m. -skilnaðar, no comptable>:

1. <GEN> separació f

◊ og ég vil gjöra aðskilnað milli míns fólks og þíns fólks. Á morgun skal þetta tákn verða: separaré el meu poble del teu poble. Demà serà aquest prodigi

♦ aðskilnaður e-s bæjarsvæðis frá bæjarfélaginu: separació d'una cosa d'una altra

♦ aðskilnaður e-s bæjarsvæðis frá bæjarfélaginu: segregació d'un territori d'un municipi

♦ aðskilnaður frá Guði: apartament de Déu, separació de Déu

♦ aðskilnaður grunnnets frí Símanum: la separació de Síminn de la seva xarxa telefònica bàsica

♦ aðskilnaður ríkis og kirkju: separació estat i església (o: entre l'estat i l'església)

♦ aðskilnaður kynþátta: segregació racial

2. (hjónaskilnaður) separació f (de matrimoni o parella)

að·skorinn, -skorin, -skorið <adj.>:

cenyit -ida (molt ajustat al cos)

að·sniðinn, -sniðin, -sniðið <adj.>:

[fet -a] a mida (tallat de manera que s'ajusti bé al cos)

aðskota·dýr <n. -dýrs, -dýr>:

intrús m, intrusa f, estrany m, estranya f

aðskota·hlutur <m. -hlutar, -hlutir>:

cos estrany

aðskota·orð <n. -orðs, -orð>:

mot intrús, barbarisme m

aðskota·saga <f. -sögu, -sögur. Gen. pl.: -sagna>:

història interpolada (o: incisa; o: intercalada) (→ innskotssaga)

að·sókn <f. -sóknar, pl. no hab.>:

afluència f (de públic, de visitants, de turistes etc.)

♦ aðsókn að e-u: afluència a... (cinema, espectacle, acte etc.)

♦ mikil aðsókn: una gran afluència de públic, una gentada

aðsóps·mikill, -mikil, -mikið <adj.>:

imponent, imposant (esp. de figura, de posat, de bella estampa)

að·spurður, -spurð, -spurt <adj.>:

interrogat -ada  (sobre un tema concret)

♦ aðspurður um e-ð: interrogat sobre una cosa

♦ aðspurður um það sagðist hann... <+ inf.>: interrogat sobre això, va declarar que... <+ ind.> 

að·staða <f. -stöðu, pl. no hab.>:

1. (staða & það hvernig e-r stendur að e-u eða e-m) posició f (situació, relació, actitud o postura davant algú o davant un afer, una qüestió etc.)

2. (aðstæður) posició f, circumstàncies f.pl (condicions)

♦ eiga hæga aðstöðu: estar en una bona posició, trobar-se ben situat -ada

♦ eiga [óvenju] örðugt aðstöðu: estar en una posició [inusitadament] difícil

♦ vera í örðugri aðstöðu: trobar-se en una posició difícil

að·staðið <supí>:

mot emprat en la locució:

♦ geta aðstaðið e-ð: #1. (geta annast) poder fer una cosa (veure's amb cor i forces per a acabar-la o fer-la); #2. (standast, umbera, þola) poder sofrir una cosa (poder-la resistir, aguantar)

♦ ég get ekki aðstaðið þetta lengur: no ho puc sofrir per més temps

að·standandi <m. -standanda, -standendur>:

1. <GEN> parent m, familiar m

2. (sá sem stendur að e-u) organitzador m (persona que organitza una cosa)

að·steðjandi, -steðjandi, -steðjandi <adj.>:

que s'acosta ràpidament, que plana (perill)

að·stoð <f. -stoðar, pl. no hab.>:

ajut m

◊ vantar þig aðstoð?: que li cal ajut?

♦ koma e-m til aðstoðar [í e-u]: assistir algú [en una cosa], ajudar algú [en una cosa]

♦ þurfa á aðstoð að halda: haver de menester ajut

að·stoða <-stoða ~ -stoðum | -stoðaði ~ -stoðuðum | -stoðað ║ e-n>:

ajudar algú  (assistir)

◊ get ég aðstoðað? - nei, takk, ég er bara að skoða: que el puc ajudar? - no, gràcies, només estic mirant

♦ aðstoða við e-ð: col·laborar en una cosa, participar en una cosa

aðstoðar·flugmaður <m. -flugmanns, -flugmenn>:

copilot m (d'avió)

aðstoðar·forstjóri <m. -forstjóra, -forstjórar>:

sotsdirector m, sotsdirectora f 

aðstoðar·framkvæmdastjóri <m. -framkvæmdastjóra, -framkvæmdastjórar>:

subdirector executiu, subdirectora executiva

aðstoðar·skólastjóri <m. -skólastjóra, -skólastjórar>:

sotsdirector m d'escola, sotsdirectora f d'escola

aðstoðar·læknir <m. -læknis, -læknar>:

metge assistent m & f

aðstoðar·maður <m.-manns, -menn>:

1. <GEN> assistent m

2. (í ráðuneyti) conseller m ministerial, assessor m ministerial (referendari a ministeris etc.)

3. (í sendiráði) agregat m, agregada f (d'ambaixada)

♦ → deildarstjóri menningarmála “agregat cultural, conseller de cultura” (a ambaixada, consolat)

aðstoðar·prestur <m. -prests, -prestar>:

vicari m

aðstoðar·ráðherra <m. -ráðherra, -ráðherrar>:

viceministre m, viceministra f 

aðstoðar·varðstjóri <m. -varðstjóra, -varðstjórar>:

sotsinspector m, sotsinspectora f 

að·streymi <n. -streymis, -streymi>:

afluència f 

♦ aðstreymi fólks: afluència de gent 

♦ aðstreymi lofts: afluència d'aire 

að·stæður <f.pl -stæðna>:

circumstàncies f.pl, condicions f.pl

♦ aðstæður sem auka á saknæmi: <JUR> circumstàncies agreujants

♦ við þessar aðstæður: amb aquestes circumstàncies

♦ hagnýta sér aðstæður (o: aðstæðurnar): aprofitar-se de la situació

aðstöðu·gjald <n. -gjalds, -gjöld>:

1. (skattur á rekstrargjöld) impost m a les despeses operatives [de l'empresa] (impost municipal suprimit el 1993)

2. (notkunargjald) taxa f d'ús (taxa que hom ha de pagar per utilitzar un determinat servei, un producte, unes instal·lacions etc.)

að·súgur <m. -súgs, pl. no hab.>:

(árás) atac m [massiu] (esp. escomesa d'una multitud)

◊ og sem þeir komu að tröppunni, hlutu stríðsmennirnir að bera hann fyrir aðsúg fólksins því að mikill fólksfjöldi fylgdi eftir og kölluðu: Af skaf þú þennan: i quan van arribar als esglaons, els soldats hagueren de portar-lo a causa de l'atac de la turba, perquè una gran multitud els seguia cridant: Mata'l!

♦ gera aðsúg að e-m: atacar en massa algú

að·svif <n. -svifs, no comptable>:

(yfirlið) esvaniment m, acubament m (Mall.) 

♦ fá aðsvif: tenir un desmai

að·taug <f. -taugar,-taugar>:

cable m d'alimentació, cable m de connexió

♦ aðtaug hitatækisins: el cable de connexió de l'aparell de calefacció

að·var, -vör, -vart <adj.>:

[en estat d']alerta, alertat -ada

♦ gera e-m aðvart: advertir algú, posar algú en guàrdia, avisar algú

að·vara <-vara ~ -vörum | -varaði ~ -vöruðum | -varað ║ e-n við e-u>:

advertir algú d'una cosa, alertar algú d'una cosa, avisar algú d'una cosa, prevenir algú contra una cosa

♦ ég aðvara þig: t'ho adverteixo, et previnc

að·varaður, -vöruð, -varað <adj.>:

advertit -ida, avisat -ada, posat -ada en guàrdia

aðventa <f. aðventu, aðventur; pl. poc hab.>:

advent m

♦ jólafasta hefst: fyrsti [sunnudagur] í aðventu: comença l'advent: primer diumenge d'advent

♦ annar [sunnudagur] í aðventu: segon diumenge d'advent

♦ þriðji [sunnudagur] í aðventu: tercer diumenge d'advent

♦ fjórði [sunnudagur] í aðventu: darrer diumenge d'advent

aðventu·dagatal <n. -dagatals, -dagatöl>:

calendari m d'advent (→ jóladagatal; → súkkulaði-dagatal)

aðventu·kerti <n. -kertis, -kerti>:

ciri m d'advent

Els quatre ciris d'advent: han d'ésser de cera d'abella i de color diferent. Cada diumenge se n'encén un, de manera que el dia de Nadal tots quatre estan encesos. Els seus noms són:
spádómskertið	el ciri de la profecia
Betlehemskertið	el ciri de Betlem
Hirðakertið	el ciri dels pastors
Englakertið	el ciri dels àngels

aðventu·krans <m. -krans, -kransar>:

corona f d'advent

að·vífandi, -vífandi, -vífandi <adj.>:

mot emprat en la locució:

♦ koma óvífandi: sorgir del no-res i inesperadament, aparèixer d'improvís i com per art de màgia, arribar [totalment] d'improvís

að·vörun <f. -vörunar, -varanir>:

advertiment m, advertència f, avís m

♦ Aðvörun!: Compte! (o: Atenció!)

aðvörunar·merki <n. -merkis, -merki. Gen. pl.: -merkja; dat.pl.: -merkjum>:

1. <GEN> senyal m d'advertència

2. <FIG> senyal m d'alarma (símptoma indicatiu que es pot produir una cosa)

að·þrengdur, -þrengd, -þrengt <adj.>:

en greus dificultats, en un greu destret

af <preposició + datiu>:

de

af hverju?:

per què?

af því að <conjunció causal>:

perquè, ja que, (literari, ritmál) car

afar- <prefixoide adjectival intensificador. En l'ortografia actual s'escriu separat de l'adjectiu, com a mot autònom>:

molt <+ Adj.>, particularment <+ Adj.>, <Adj.> -íssim -a

◊ á þriðja ári Kýrusar Persakonungs barst Daníel, sem kallaður var Beltasar, vitrun. Vitrunin var sönn en afar torskilin. Skilning á henni fékk hann í sýn: L'any tercer de Cir, rei de Pèrsia, Daniel, a qui deien Baltasar, tingué una revelació i la revelació era veritat però molt difícil d'entendre. La va comprendre en una visió

afar·mikinn, -mikin, -mikið <adj.>:

ingent, molt gros -ossa

afar·stór, -stór, -stórt <adj.>:

1. (rými, herbergi) immens -a (espai, recinte)

◊ í henni er nýfundinn hellir afarstór: en ella hi ha una cova immensa, acabada de descobrir

2. (hlutur) enorme (objecte, cosa)

◊ sumar tegundir eru með afarstór augu: algunes espècies tenen uns ulls enormes

af·baka <-baka ~ -bökum | -bakaði ~ -bökuðum | -bakað ║ e-ð>:

distorsionar una cosa

♦ afbaka röddina: distorsionar la veu

af·bera <-ber ~ -berum | -bar ~ -bárum | -borið ║ e-ð>:

suportar una cosa, aguantar una cosa

◊ ég afbar ekki sársaukann: no suportava el dolor

♦ ég get ekki afborið þetta: ja no ho aguanto més [això]

<†>  af·blómga <-blómga ~ -blómgum | -blómgaði ~ -blómguðum | -blómgað>:

1. <BOT> desflorir (→ afblómstra)

2. <FIG = ræna e-u af e-m> llevar-li una cosa a algú

♦ afblómga frægð e-s: robar-li la bona fama a algú

♦ afblómga e-a sínum meydómi: desflorar una donzella

<†>  af·blómgaður, -blómguð, -blómgað <adj.>:

<BOT> desflorit -ida (→ afblómstraður)

♦ vera afblómgaður: haver perdut la seva flor, estar desflorit -ida

af·blómstra <-blómstra ~ -blómstrum | -blómstraði ~ -blómstruðum | -blómstrað>:

<BOT> desflorir

af·blómstraður, -blómstruð, -blómstrað <adj.>:

<BOT> desflorit -ida

♦ vera afblómstraður: haver perdut la seva flor, estar desflorit -ida

af·boð <n. -boðs, -boð>:

cancel·lació (o: anul·lació) f (de cita, visita, assistència a reunió, congrés, acte públic o privat etc.)

af·boða <-boða ~ -boðum | -boðaði ~ -boðuðum | -boðað ║ e-ð>:

cancel·lar (o: anul·lar) una cosa (suspendre cita, visita, assistència a reunió, congrés, acte públic o privat etc.)

♦ afboða komu sína vegna veikinda: cancel·lar la seva visita per malaltia

♦ afboða fund: anul·lar una reunió

♦ afboða sig [af e-u] [vegna e-s]: cancel·lar la seva presència [a una cosa] [a causa de] (reunió, congrés, visita etc.)

♦ ég afboðaði komu mína með lélegri afsökun: vaig excusar la meva assistència amb una excusa banal

af·boðun <f. -boðunar, -boðanir>:

cancel·lació (o: anul·lació) f (suspensió de cita, visita, assistència a reunió, congrés, acte públic o privat etc.)

afborgana·kaup <n.pl -kaupa>:

compra f a terminis

af·borgun <f. -borgunar, -borganir>:

 (→ borga af e-u)

1. (af vörukaupum) termini m (pagament fraccionat, sovint per mensualitats)

♦ kaupa e-ð með afborgunum: comprar una cosa a terminis

♦ kaupa e-ð upp á afborgunum: comprar una cosa a terminis

2. (lán) amortització f (de préstec bancari)

♦ afborgun af láninu: amortització del préstec

♦ gjalddagi afborgunarinnar er á fimmtudaginn kemur: la data de venciment [de l'amortització] del préstec és dijous que ve

♦ standa í skilum með næstu afborgun af láni sínu hjà Alþjóðagjaldeyrissjóðnum: pagar en la data deguda el següent venciment del seu préstec del Fons Monetari Internacional

afborgunar·kjör <n.pl -kjara>:

1. (afborgun af vörukaupum) condicions f.pl del pagament a terminis (en compra feta a terminis)

2. (afborgun af láni) condicions f.pl d'amortització (de crèdit o préstec bancari)

afborgunar·samningur <m. -samnings, -samningar>:

contracte m de venda a terminis

afborgunar·skilmálar <m.pl -skilmála>:

1. (afborgun af vörukaupum) condicions f.pl del pagament a terminis (en compra feta a terminis)

2. (afborgun af láni) condicions f.pl d'amortització (de crèdit o préstec bancari)

afborgunar·tími <m. -tíma, no comptable>:

període m d'amortització de crèdit o préstec

af·bóka <-bóka ~ -bókum | -bókaði ~ -bókuðum | -bókað ║ e-ð>:

cancel·lar (o: anul·lar) una cosa (compra, comanda, reserva de viatge etc.)

af·bókun <f. -bókunar, -bókanir>:

cancel·lació (o: anul·lació) f (de compra, comanda, reserva de viatge etc.)

af·bragð <n. -bragðs, no comptable>:

persona f o cosa f que excel·leix

♦ hann er [mikið] afbragð annarra manna: sobresurt [de molt] per damunt els altres homes

◊ satt er það að mikið afbragð er Grettir annarra manna, þeirra er nú er kostur á voru landi, og seint mun hann sóttur vopnum verða ef hann er heill: és ver que en Grettir sobresurt per damunt els altres homes que ara es poden trobar a la nostra terra, i, si està bé i sa, serà difícil vèncer-lo amb les armes

◊ en ær mókollótt var þar með dilki sú er honum þótti mest afbragð í vera fyrir vaxtar sakir: allà hi havia una ovella de cap gris brunenc amb la seva anyella que, per la seva estatura, semblava sobresortir part damunt totes les altres del ramat

◊ gerist Ásbjörn við hann fleiri og fleiri svo sem hann sér að hann er afbragð annarra manna. Líða nú þessi misseri og sitja nú í kyrrðum: L'Ásbjörn li feia més i més cas a mesura que veia que excel·lia part damunt els altres. Van passar, doncs, els migs-anys i els passaren [a Eyri] en pau i tranqui·litat

afbragðs- <en compostos>:

magnífic -a, excepcional, esplèndid -a

afbragðs·góður, -góð, -gott <adj.>:

superb -a, magnífic -a, excel·lent

afbragðs·kostur <m. -kostar, -kostir>:

1. (eiginleiki) qualitat magnífica (qualitat superior & gran avantatge)

2. (val) opció magnífica (tria, alternativa, possibilitat)

♦ hún er afbragðskostur: és un magnífic partit (per casar-s'hi)

afbragðs·maður <m. -manns, -menn>:

persona preeminent

◊ það hefi eg spurt," sagði hann, "að Grettir væri afbragðsmaður fyrir hreysti sakir og hugar en það vissi eg aldrei að hann væri svo fjölkunnigur sem nú sé eg því að þar falla hálfu fleiri sem hann horfir bakinu við: he sentit a dir, va dir, que en Grettir és un home excel·lent pel que fa a valor i coratge, però el que mai no havia sabut és que fos tan versat en màgia com puc veure perquè a la seva esquena en cauen el doble més que al seu davant

◊ hugðu menn að hann mundi afbragðsmaður verða en hann andaðist sextán vetra og er engi saga af honum: la gent creia que seria un home magnífic però va morir quan només tenia setze anys i d'ell no n'hi ha cap saga

afbrigðar·tré <n. -trés, no comptable>:

<RELIG> arbre m de transgressió, arbre m de prevaricació (lignum praevaricationis, lignum transgressionis) 

◊ andstyggð þeiri allri ok óhrǿsi ok leiðendum er þú fékkt fyr afbrigðartréit, þá hefir þú nú gǫrsamliga týnt fyr krosstréit ok mun ǫll gleði þín fyrirfaraz: tota la repulsió i immundícia i fàstic que vas obtenir per l'arbre de la transgressió, ara les has perdudes completament per l'arbre de la creu i tota la teva alegria perirà

af·brigði <n. -brigðis, -brigði>:

varietat f (lingüística etc.)

♦ afbrigði af e-u: una varietat de...

♦ með afbrigðum <+ adj.>: <adj. +> amb diferència

♦ með afbrigðum góður: de primera, boníssim

af·brigðilegur, -brigðileg, -brigðilegt <adj.>:

1. <GEN> divergent

♦ afbrigðilegar skoðanir: opinions divergents

2. (óvenjulegur) anormal (que s'aparta del normal, anòmal)

♦ deyja afbrigðilegum dauðdaga: morir de mort no natural

3. (óeðlilegur) aberrant, pervers -a (que s'aparta del que és natural, antinatural)

♦ afbrigðileg kynhegðun: un comportament sexual aberrant

afbrigði·leiki <m. -leika, no comptable>:

(frábrigði) anomalia f

♦ meðfæddur afbrigðileiki á nefskipt: desviació congènita de l'envà nasal

af·brjóta <-brýt ~ -brjótum | -braut ~ -brutum | -brotið ║ e-ð>:

1. (brjóta af, rjúfa) trencar completament una cosa

2. (gera sig sekan) transgredir, actuar malament o en contra d'una cosa o d'algú

♦ afbrjóta e-ð (o: í e-u): transgredir una cosa

♦ afbrjóta við e-n: cometre una falta contra algú

af·brot <n. -brots, -brot>:

1. <GEN> transgressió f, falta f

◊ þér voruð dauðir sökum afbrota yðar og umskurnarleysis. En Guð lífgaði yður ásamt honum, þegar hann fyrirgaf oss öll afbrotin: éreu morts a causa de les vostres faltes i de la vostra incircumcisió, però Déu us va fer reviure juntament amb ell, després de perdonar-nos totes les nostres faltes

2. (lögbrot) delicte m (infracció de llei)

♦ gerast sekur um afbrot: cometre un delicte, fer-se culpable d'un delicte

afbrota·fræði <f. -fræði, no comptable>:

criminologia f

afbrota·fræðingur <m. -fræðings, -fræðingar>:

criminòleg m, criminòloga f

afbrota·maður <m. -manns, -menn>:

malfactor m, malfactora f

♦ → síafbrotamaður “delinqüent habitual”

af·brýði <f. -brýði, no comptable>:

gelosia f

afbrýði·samur, -söm, -samt <adj.>:

gelós -osa

♦ vera afbrýðisamur út í e-n: estar gelós d'algú

♦ vera afbrýðisamur [við e-n] vegna e-s: estar gelós [d'algú] per una cosa ~ algú

afbrýði·semi <f. -semi, no comptable>:

gelosia f

♦ drepast úr afbrýðisemi: morir-se de gelosia

♦ þjást af afbrýðisemi: tenir atacs de gelosia, patir de gelosia

af·dalur <m. -dals, -dalir>:

vall remota i apartada, vall aïllada

afdráttar·laus, -laus, -laust <adj.>:

absolut -a

afdrifa·ríkur, -rík, -ríkt <adj.>:

greu, de greus conseqüències (p.e., acte)

af·fall <n. -falls, -föll>:

1. (afrás vatnsfalls, kvísl úr öðru straumvatni) curs secundari (corrent lateral que neix d'un riu o d'un corrent més important)

2. (úrgangur) deixalles f.pl (desperdicis, i, esp., els qui es poden donar de menjar als animals del mas)

affalla·laust <adv.>:

sense pèrdues ni perjudicis, sense dany ni menyscapte

af·ferma <-fermi ~ -fermum | -fermdi ~ -fermdum | -fermt ║ e-ð>:

descarregar un vaixell (i, per extensió, qualsevol altre vehicle)

♦ afferma skip: descarregar un vaixell

af·ferming <f. -fermingar, pl. no hab.>:

descàrrega f (de vaixell)

af·flutningur <m. -flutnings, -flutningar>:

(rógur, bakmæli) maldiença f (denigració, difamació)

affríkati <m. affríkata, affríkatar>:

<GRAM> africada f (→ tvæhljóð)

af·frysta <-frysti ~ -frystum | -frysti ~ -frystum | -fryst ║ e-ð>:

descongelar una cosa

◊ affrysta frystihólfið: descongelar el congelador

af·föll <n.pl -falla>:

1. (afsláttur, lækkun á verði, frádráttur) rebaixa f (descompte)

2. (tap) pèrdues f.pl (danys, menyscapte, esp. de tipus econòmic)

♦ selja e-ð með afföllum: vendre una cosa perdent-hi (vendre a un preu rebaixat, per dessota del preu de cost)

◊ "þú munt gera ambáttina ódýra," sagði Karl. Brynjúlfur sagði: "Ei nenni eg að selja hana með afföllum, heldur mun eg kvelja hana til dauða": "ven-me barata l'esclava", va dir en Karl. En Brynjúlfur li va replicar: "no tinc cap gana de vendre-la perdent-hi, abans la torturaré fins a matar-la"

3. (af verðbréfum) caiguda f, baixada f (minusvàlua, al final de la jornada borsària, resultant de la diferència entre el valor nominal i el valor de mercat final d'accions borsàries, lletres de canvi etc. & pèrdua del valor econòmic d'una cosa)

♦ afföll á húsbréfum (o: afföll húsbréfa; o: afföll af húsbréfum): caiguda de les accions immobiliàries

4. (endar á uppistöðuþræði) serrells m.pl de l'ordit (caps dels fils d'ordit que s'han de retallar fins a la voraviu de la tela un cop acabada de fer aquesta al teler tradicional)

♦ láta e-ð mæta afföllum: <LOC FIG = láta e-ð sitja á hakanum> desentendre's d'una cosa, <FAM> deixar aparcada una cosa

af·gamall, -gömul, -gamalt <adj.>:

(afargamall) vellíssim -a (ancià, entrat en anys)

◊ Kolbjörn átti móður er Skrukka hét. Hún var hið mesta tröll og þá þó afgömul. Vildi Kolbjörn ekki að hún væri í þys þeirra og ónáðum. Var hún í afhelli einum: en Kolbjörn tenia una mare que es deia Skrukka. Era la trol més gran que hi havia, encara que llavors ja era vellíssima. En Kolbjörn no volia que ella fos en aquell xivarri i avalot d'ells, de manera que ella romania a una cova lateral

◊ slíkt er illa mælt að sneiða honum afgömlum er engi hefir áður til orðið dugandi maður. Megið þér og það vita að hann er karlmaður því að hann hefir sonu átt við konu sinni. Hafa fáir vorir frændur legið óbættir hjá garði vorum svo að vér höfum eigi hefnt: no està bé parlar d'aquesta manera i fer befa d'ell que ja és ancià i ningú que hagi estat un home condret ho havia fet mai abans. Podeu estar-ne ben segurs que ell és un home, car ha tingut fills amb la seva dona i pocs han estat els nostres parents que han restat estesos al nostre mas i a qui nosaltres no hàgim venjat si quedaven sense reparació

◊ er hér hestur fyrir ofan garð er þeir sveinarnir kalla Dött. Hann er grár að lit, afgamall og baksár og hefir jafnan legið afvelta hingað til. En nú hefir hann verið á moðum nokkura daga og ætla eg hann batnað hafa. Far þú heim með hestinn ef þú vilt og eig: assuquinos, just davant la tanca del nostre camp de fenàs, hi ha un cavall que els missatges anomenen Döttur. Té la capa de color gris, és vellíssim i té l'esquena nafrada i fins ara ha estat incapaç de tornar-se a aixecar, però s'ha estat alimentant durant un parell de dies de roïssos de palla i fenàs i crec que deu haver-se recuperat. Si vols, te'n pots anar a casa amb aquest cavall i quedar-te'l

◊ en ek ræð þér, rytta afgǫmul, at þú farir eigi þangat, ok ver heldr heima at gæta Parísborgar ok annarra borga þinna ok svá kastala, svá at hvárki fljúgi þar í kráka né pía, ok eigi aðrir úhreinir fuglar, fyrir því at þat sé ek á þér, at aldri muntu orrostu halda síðan né snildarbrǫgð gera: i t'aconsello, criatura vellarda i inútil, que no hi vagis, sinó que et quedis a casa vigilant i guardant París i les teves altres ciutats i castells, de manera que no hi entrin volant ni cornelles ni pigues ni d'altres ocellots impurs perquè quan et miro veig en tu que a partir d'ara ja mai més no tornaràs a entaular batalla ni a dur a terme proeses

af·gangs <adv. & prefixoide>:

(umfram, að leyfum, aflögum) de sobra, de més, de sobres (excedent, sobrer, sobrancer, sobrant, que sobra)

♦ hafa e-ð afgangs: sobrar una cosa a algú, tenir una cosa sobrera

◊ frá því er byrjað var á að færa gjafir í musteri Drottins, höfum vér etið oss sadda og haft þó afar mikið afgangs, því að Drottinn hefir blessað lýð sinn, svo að vér höfum þessi kynstur afgangs: des que es va començar a portar les ofrenes al temple de Jahvè, hem menjat fins a atipar-nos i encara ens ha sobrat moltíssim de menjar, perquè Jahvè ha beneït el seu poble, de manera que tenim aquí aquesta enorme quantitat que en resta

◊ en er þeir mældu það í gómer-máli (= בָעֹמֶר) עֹמֶר)), hafði sá ekkert afgangs, sem miklu hafði safnað, og þann skorti ekki, sem litlu hafði safnað, heldur hafði hver safnað eftir því sem hann þurfti sér til fæðu: i quan ho mesuraren amb el gómor, i, ni als qui n'havien aplegat molt els en sobrava, ni als qui n'havien aplegat poc els en faltava, sinó que cadascú n'havia aplegat segons el que li calia per nodrir-se

♦ vera afgangs: sobrar, restar sobrant, quedar (present i passat)

◊ helmingnum af því brenndi ég í eldi, ég bakaði brauð við glæðurnar, steikti kjöt og át; og svo ætti ég að fara að búa til andstyggilegt líkneski af því, sem afgangs er, og falla á kné fyrir trédrumbi!: n'he cremat la meitat al foc, he cuit el pa damunt el caliu, he rostit la carn i l'he menjada, i amb el que n'ha sobrat prepararé una efígie abominable i em prosternaré davant un bocí de fusta!

◊ lét fólkið þá af að færa gjafir. Var þá gnógt verkefni (= וְהַמְּלָאכָה [מְלָאכָה]) fyrir þá til alls þess, er gjöra þurfti, og jafnvel nokkuð afgangs: i llavors el poble va deixar de portar-hi ofrenes, ja que n'hi havia prou material per a ells, i de sobres i tot, per a fer tot el treball que calia fer-hi

♦ verða afgangs: sobrar, restar sobrant, quedar (futur i futur en el passat)

◊ sjá, það sem afgangs varð, er nú sett fyrir þig. Et, því að á hinum ákveðna tíma (= לַמּוֹעֵד) var það geymt þér, þá er sagt var: Ég hefi boðið fólkinu!: guaita: el que va sobrar, se t'ha posat al teu davant. Menja, car t'ho varen estotjar per a tu al moment assenyalat, quan es va dir: he convidat la gent!

afgangs·upphæð <f. -upphæðar, -upphæðir>:

romanent m

af·gangur¹ <m. -gangs, -gangar>:

1. <GEN> restes f.pl

◊ ég spyr ekki aftur: hvar er afgangurinn af fjölskyldu þinni?: no t'ho tornaré a preguntar: on és la resta de la teva família?

♦ afgangur af matnum: restes del menjar

2. (ofgnótt) excedent m (sobrant, quantitat sobrera)

♦ eigðu afganginn: queda't amb la resta

♦ afgangurinn er þitt mál: <LOC FIG> la resta és cosa teva

♦ með afgöngum: en abundor, en abundància

◊ þá kom vetur mikill svo að gerði jarðbönn en Stórólfur hafði fénaðar mart og tók þá að draga fast að heyjum hans er á leið svo að hann þóttist sjá fyrir að hann mundi fella fénað sinn ef öngra bragða væri í leitað því að hey kunni hvergi að fá í byggðinni utan Dufþakur hafði hey með afgöngum og vildi við öngan af standa: l'hivern que va arribar va ésser un hivern tan rigorós que les pastures es varen congelar, de manera que el bestiar no hi podia anar a pasturar. L'Stórólfur tenia molt de bestiar, de manera que les seves reserves de fenàs varen començar a minvar ràpidament a mesura que anava passant el temps fins que ja va veure arribat el moment que hauria d'escorxar el seu bestiar tret que hi pogués trobar cap solució, ja que en tota la comarca era impossible de trobar més fenàs tret del d'en Dufþakur, que en tenia en abundància però que no volia vendre'n ni donar-ne a ningú

<†>  af·gangur² <m. -gangs, pl. no hab.>:

(dauði) traspàs m

Afgani <m. Afgana, Afganar>:

afganès m, afganesa f

Afganistan <n. Afganistan (o: Afganistans), no comptable>:

[l']Afganistan m

Afganistan·stríðið <n. -stríðsins, no comptable>:

la guerra de l'Afganistan

afganskur, afgönsk, afganskt <adj.>:

afganès -esa

af·gata <f. -götu, -götur. Gen. pl.: -gatna>:

1. (afstigur) carrer lateral (no principal: adjacent, que neix d'un carrer més important)

2. (villistigur) camí secundari (via, camí, carrer apartat, mig amagat etc.)

af·gera <-geri ~ -gerum | -gerði ~ -gerðum | -gert ║ e-ð>:

1. (fullráða, fastráða) decidir una cosa (determinar, resoldre)

2. <†> (fremja) cometre una cosa (falta, crim etc.)

3. <†> (misgera) actuar malament (faltar contra o transgredir)

af·gerandi, -gerandi, -gerandi <adj.>:

(sem ræður úrslitum) decisiu -iva (determinant)

♦ afgerandi augnablik: moment decisiu

♦ á afgerandi augnablik[i]: en el moment decisiu

♦ afgerandi áhrif: una influència crucial

♦ afgerandi meirihluti: una majoria decisiva (o: determinant)

♦ afgerandi nei: un no categòric (o: rotund)

♦ afgerandi sönnun: una prova concloent

♦ afgerandi vilji þjóðarinnar: la categòrica voluntat de la nació

♦ hafa afgerandi forystu: tenir una neta capdavantera

♦ taka afgerandi forystu í e-u: aconseguir una posició capdavantera determinant

♦ vera með afgerandi forystu í e-u: tenir una rotunda capdavantera en una cosa

♦ vera afgerandi fyrir e-n: ésser decisiu per a algú, ésser de vital importància per a algú

af·gerð <f. -gerðar, -gerðir>:

1. (ranglæti, móðgun o.s.fr.) tort m (de particular a particular)

◊ Bergur kvaðst eigi mundu fébætur taka og því að eins sættast að Jökull gengi undir þrjú jarðarmen sem þá var siður eftir stórar afgerðir "og sýna svo lítillæti við mig": en Bergur va dir que no acceptaria pas diners com a compensació, i que només donaria el cas per finiquitat si en Jökull passava per dessota de tres garlandes d'herbei aixecat (és a dir, que es posés de quatre grapes davant ell, ja que no era possible passar d'una altra manera per dessota de l'herbei aixecat)  tal com era costum després de grans ofenses "mostrant-me així la seva humilitat envers mi"

2. (afbrot, lagabrot) delicte m (infracció contra les lleis)

◊ rǫ́ð ok reiðiorð Egða grams stóðusk á ýmsum borðum Jórdánar; þat rann svikum manna; þjóð fekk enn vísan váða fyr sanna afgørð - [þjóð] gat illa frá stilli. [klofastef]: Hafi ǫnd ríks Haralds vist um aldr með Kristi ofar lǫndum þars vel líkar: el control i les paraules d'ira del rei dels agderesos es van imposar a banda i banda del Jordà. Això va acabar amb la traïció dels homes. El poble encara hi va rebre un inevitable estrall (= com a càstig del rei) pel delicte provat - hi va rebre mal del rei. [klofastef]: que l'ànima del poderós Haraldr tingui un estatge per sempre amb Crist sobre les terres (= al cel), on l'existència és plaent

afgiftar·bréf <n. -bréfs, -bréf>:

<HIST> butlla f d'indulgència, breu m d'indulgències

af·girða <-girði ~ -girðum | -girti ~ -girtum | -girt ║ e-ð>:

tancar un espai amb un clos, posar una tanca al voltant d'una cosa

af·girtur, -girt, -girt <adj.>:

1. <GEN> clos -a amb una tanca

2. <FIG> envoltat -ada, enrevoltat -ada (Bal.), <LIT>  circumdat -ada

♦ vera afgirtur e-u: estar envoltat de... (o: per...)

◊ dalurinn er umgirtur háum fjöllum: la vall està envoltada d'altes muntanyes

3. (einangraður) aïllat -ada (isolat, tancat, clos)

♦ vera afgirtur: estar aïllat

◊ dalurinn er afgirtur á vetrum vegna snjóa: la vall resta aïllada a l'hivern a causa de la neu

♦ verða afgirtur: quedar aïllat

af·gjald <n. -gjalds, -gjöld>:

1. (skattur) contribució f (exacció o tributació)

♦ greiða afgjaldið: pagar la contribució

2. (jarðarafgjald, ábúðareyrir) renda f, terratge m (quantitat que hom paga per l'arrendament de mas, terra etc.)

♦ árlegt afgjald: una renda anual

af·gjarn, -gjörn, -gjarnt <adj.>:

que frissa per anar-se'n

♦ afgjarnt verður öfundarfé: <LOC FIG> els béns envejats d'un home frissen per passar a mans d'altri

◊ hann kveðst leyna mundu. Án sagði: "Hér mun sannast þat, er sagt er: "Afgjarnt verðr öfundar fé"; týnt er nú hringinum": ell va dir que ho mantindria en secret. L'Án li va respondre: "aquí es farà vera aquella dita que fa ‘els béns envejats d'un home frissen per fugir-li’. Ja podem donar per perdut l'anell"

af·glapi <m. -glapa, -glapar>:

ximple m & f, nici m, nícia f

♦ ómæt eru afglapa orð: <LOC FIG> a paraules de nici, orella sorda (lit.: les paraules d'un ximple no tenen cap valor) 

◊ "hvað er um vinur," segir hann, "hvort hefir Helgi af Skeiði sýnt fólsku mikla við þig? Vil eg biðja að þér leggið niður fyrir mín orð og virðið það engis því að ómæt eru þar afglapa orð": "què està passant, amic meu", li diu, "que potser en Helgi af Skeiði ha demostrat amb tu la seva gran niciesa? Et vull demanar explícitament que retiris el plet i que no li donis gens d'importància [al que t'hagi dit], perquè ‘a paraules de nici, orella de sord’"

af·glöp <n.pl -glapa>:

1. <GEN> disbarats m.pl, bestieses f.pl

2. (miklar yfirsjónir, reginvillur) disbarat m, badada f greu (error, equivocació, falta greu, negligència)

♦ gera afglöp: fer un disbarat

♦ gerast sekur um afglöp í starfinu: cometre una gran badada en la seva feina, <FAM>  cagar-la (o: espifiar-la) en la seva feina

af·greiddur, -greidd, -greitt <adj.>:

1. (viðskiptavinur) atès -esa, despatxat -ada (client)

♦ sjá um afgreiðslu: despatxar, ocupar-se de despatxar als clients

2. (varningur) despatxat -ada (mercaderia, gènere)

3. (mál) enllestit -ida (afer)

af·greiða <-greiði ~ -greiðum | -greiddi ~ -greiddum | -greitt>:

1. <e-n>: (um viðskiptavini) atendre algú, despatxar algú (clients)

♦ afgreiða viðskiptavin: atendre un client

♦ afgreiða á kassa: fer de caixer -a (a supermercat o botiga)

♦ afgreiða í búð: despatxar a una botiga, fer de dependent a una botiga

2. <e-ð>: (um varning) repartir una cosa (fer la distribució o repartiment de mercaderia comanada o adquirida)

♦ afgreiða sendingu: lliurar una tramesa

♦ afgreiða pöntun: servir una comanda

3. <e-ð>: (ganga frá) enllestir una cosa (afer)

♦ afgreiða mál: enllestir un afer

♦ málið er afgreitt: l'afer està tancat, la qüestió està resolta

4. <e-ð>: (lagafrumvarp o.s.fr.) aprovar una cosa (amb votació)

♦ afgreiða tillögu: aprovar una proposta, votar una proposta

♦ málið var afgreitt við þriðju umræðu: el projecte de llei fou aprovat a la tercera votació

af·greiðsla <f. -greiðslu, -greiðslur. Gen. pl.: -greiðslna>:

1. (þjónusta) atenció f al client (despatx al client, servei als clients a les botiques i negocis)

♦ sjá um afgreiðslu: despatxar, ocupar-se de despatxar als clients

2. (varnings) repartiment m  (distribució & lliurament de mercaderia comanada)

♦ → flutningsafgreiðsla “expedició de mercaderies”

3. (meðhöndlun) despatx m  (enllestiment d'afer pendent)

♦ afgreiðsla máls: despatx d'un afer (o: assumpte)

♦ e-ð bíður afgreiðslu: una cosa està pendent de resolució, una cosa està en tràmit

4. (afgreiðslulúga) finestreta f  (de segretaria, negociat, caixa etc.)

♦ í afgreiðslunni: a la finestreta

5. (afgreiðsluskrifstofa) secretaria f, segretaria f (Mall.) (enllestiment d'afer pendent)

♦ afgreiðsla háskólans: la segretaria de la universitat

afgreiðslu·borð <n. -borðs, -borð>:

1. finestreta f (a banc, a correus)

2. taulell m, barra f (a bar)

3. mostrador m, taula f d'atenció al públic (a botiga)

afgreiðslu·frestur <m. -frests, pl. no hab.>:

termini m de lliurament, data f de lliurament

afgreiðslu·gjöld <n.pl -gjalda>:

despeses f.pl de lliurament

afgreiðslu·kona <f. -konu, -konur. Gen. pl.: -kvenna>:

1. <GEN> dependenta f

2. (í banka) caixera f  (a supermercats, bancs & caixes)

afgreiðslu·maður <m. -manns, -menn>:

dependent m (a botiga)

afgreiðslu·númer <n. -númers, -númer>:

número m (en una cua)

afgreiðslu·skrifstofa <f. -skrifstofu, -skrifstofur. Gen. pl.: -skrifstofa>:

oficina f de distribució

afgreiðslu·staður <m. -staðar, -staðir. Dat. pl.: -stöðum>:

[oficina f de] despatx m, oficina f de distribució

afgreiðslu·stúlka <f. -stúlku, -stúlkur. Gen. pl.: -stúlkna>:

1. <GEN> dependenta f

2. (í banka) caixera f  (a supermercats, bancs & caixes)

♦ afgreiðslustúlka sem vinnur (o: er) á kassanum: la caixera

afgreiðslu·tilkynning <f. -tilkynningar, -tilkynningar>:

albarà m de lliurament

afgreiðslu·tími <m. -tíma, [-tímar]. Pl. no hab.>:

1. (opnunartími) horari m d'atenció al client (hores de despatx a les botiques)

♦ afgreiðslutímar: hores d'obertura al públic

2. (afhendingartími) horari m de repartiment (hores de lliurament de mercaderia comanada)

af·guð <m. -guðs, -guðir>:

<RELIG> ídol m, fals déu

af·hellir <m. -hellis, -hellar>:

(hliðarhellir) cova f lateral (cova més petita que neix a la galeria d'una de més grossa)

◊ Kolbjörn átti móður er Skrukka hét. Hún var hið mesta tröll og þá þó afgömul. Vildi Kolbjörn ekki að hún væri í þys þeirra og ónáðum. Var hún í afhelli einum: en Kolbjörn tenia una mare que es deia Skrukka. Era la trol més gran que hi havia, encara que llavors ja era vellíssima. En Kolbjörn no volia que ella fos en aquell xivarri i avalot d'ells, de manera que ella romania a una cova lateral

af·henda <-hendi ~ -hendum | -henti ~ -hentum | -hent ║ e-ð>:

lliurar una cosa (fer el lliurament d'una cosa)

◊ hvenær færðu afhent verðlaunin?: quan et faran lliurament del premi?

af·hending <f. -hendingar, -hendingar>:

lliurament m, entrega f (cast.)

afhendingar·dagur <m. -dags, -dagar>:

data f de lliurament

afhendingar·tími <m. -tíma, pl. no hab.>:

termini m de lliurament (de comanda)

af·hjúpa <-hjúpa ~ -hjúpum | -hjúpaði ~ -hjúpuðum | -hjúpað ║ e-ð>:

1. (taka hjúp af) destapar una cosa ~ algú (llevar el vel o la roba que la ~ el tapa, deixar-la / -lo al descobert o nu)

◊ en af því að ég sjálfur afhjúpa Esaú, gjöri ber fylgsni hans, svo að hann getur ekki falið sig, þá verða niðjar hans unnir og frændþjóðir hans og nábúar, og úti er um hann: i perquè sóc jo qui deixo nu Esaú, descobreixo els seus amagatalls, de manera que no pugui ocultar-s'hi; serà vençut pel braç dels seus germans i veïns, i no existirà més

2. (um styttu, minnismerki) inaugurar una cosa (descobrir estàtua, monument)

◊ afhjúpa styttu¹ ~ minnismerki²: inaugurar una estàtua¹ ~ un monument²

3. (láta í ljós, sýna) revelar una cosa (desvelar, palesar, fer visible, donar a conèixer)

♦ andstreymið afhjúpar snillina, sem velgengnin dylur: <LOC FIG> les adversitats solen revelar l'enginy, l'èxit, amagar-lo ([sed conuīuātōris, ŭti dŭcis,] ingĕnĭum rēs aduersae nūdāre sŏlent, cēlāre sĕcundae) 

4. (fletta ofan af e-u, ljóstra e-u upp um) desemmascarar algú ~ una cosa (posar al descobert, revelar, posar en evidència, destapar escàndol, mentida, crim etc.)

◊ himinninn afhjúpar misgjörð hans, og jörðin gjörir uppreisn í móti honum: els cels descobreixen la seva iniquitat i s'aixeca contra ell la terra

♦ afhjúpa hræsni: <LOC FIG> desemmascarar la hipocresia

af·hvarf <n. -hvarfs, -hvöf>:

1. (fráhvarf) desviació f (apartament, allunyament)

♦ afhvarf frá Guði: allunyament de Déu

2. <†> (krókur) voltera f (torta, marrada)

◊ afhvarf mikit ǀ er til ills vinar, ǁ þótt á brauto búi; ǁ enn til góðs vinar ǀ liggia gagnvegir, ǁ þótt hann sé firr farinn: gran voltera és la que mena sempre a cal mal amic baldament visqui arran mateix del camí ral; en canvi els camins per anar a cal bon amic són sempre ben drets i curts encara que se n'hagi anat a viure lluny

af·höfða <-höfða ~ -höfðum | -höfðaði ~ -höfðuðum | -höfðað ║ e-n>:

1. <GEN> decapitar algú (→ hálshöggva; → höggva höfuð af [manni])

◊ og hann afhöfðaði (ἀποκεφαλίζειν, ἀπεκεφάλισεν) hann í myrkvastofunni og bar hans höfuð á diski og fékk það stúlkunni, en stúlkan fékk það móður sinni: i ell el va decapitar a la tàvega i va dur el seu cap en una plàtera i el va donar a la noia i la noia el va donar a sa mare

◊ og konungurinn varð hryggur, en þó fyrir eiðsins sakir og þeirra er með honum til borðs sátu, bauð hann að það gefist henni, sendi út og lét afhöfða (ἀποκεφαλίζειν, ἀπεκεφάλισεν) Jóhannem í myrkvastofu, og var höfuð hans borið á diski og gefið stúlkunni, og hún færði móður sinni: i el rei es va contristar, però a causa del jurament i dels comensals manà que li fos donat, i hi va enviar [el botxí] i va fer decapitar Joan a la tàvega; li dugueren el seu cap en una safata, i el va donar a la noia, que el portà a la seva mare

◊ Davíð svaraði: "Þú ert kominn í mót mér með alvæpni, en ek em víst vápnlauss sem þú sagðir, þvíat ekki er mitt traust undir herklæðum, heldr treystumz ek í nafni drottins allsherjar ok í krapti Guðs Gyðingalýðs hverja er þú hefir heimsliga hætt (exprobrare, quibus exprobrasti) í dag, þvíat Guð drottinn minn man þik gefa í mitt vald, skal ek þá afhǫfða þinn bannsetta búk (alicui caput auferre, ab aliquo caput auferre, et percutiam te, et auferam caput tumm a te) ok brytja í smátt ok gefa á þeima degi bǫlvaða búka Philistínórum hræfuglum himins ok ǫllum skógdyrum jarðar, at ǫll veraldarbyggðin viti at drottinn Guð er með Ísraels fólki ok allt þetta rétt-trúað fólk sem hér er nú saman komit megi skynja ok skilja at hjálp ok fagrligt fullting várs drottins er eigi undir herklæðum. Man hann nú selja yðr í várar hendr þvíat vér heyjum hans orrostur" (1 Sam. 17:45-47): En David li va respondre: “has sortit contra meu amb tota la panòplia, però jo, com has dit adés, vaig certament desarmat, car la meva confiança no és amb les armes, sinó que confio en el nom del Senyor Cebaot i en la força del Déu del poble jueu del qual tu avui níciament has fet befa, car Déu, el meu Senyor, et posarà en poder meu i aleshores decapitaré el teu cos maleït i el faré bocins i donaré en aquest dia els cossos maleïts dels filisteus als ocells carronyaires del cel i a totes les bèsties salvatges de la terra per tal que tot el món habitat sàpiga que el Senyor Déu és amb el poble d'Israel i que tota aquesta gent de recta fe que ara s'és congregada aquí pugui percebre i entendre que l'ajut i la bella assistència del nostre Senyor no és a través de les armes. Ara ell us lliurarà a les nostres mans car nosaltres lluitem les seves batalles”

◊ nú sem náttin er liðin en dagr er kominn, þá hlaupa heiðingjar á hesta sína ok heitast við Elis, ef þeir náði honum, at þeir skyldu þegar pína hann eðr afhǫfða: quan la nit hagué passat i hagué arribat el dia, els pagans varen córrer a muntar dalt llurs cavalls tot proferint amenaces contra l'Elis, que, si el podien heure, en aquell mateix moment li donarien turment o el decapitarien

◊ nú mælti Viðga: «Ef eigi villtu láta lausa alla mína félaga, þá skal ek af höggva (var. B: afhǫfða) höfuð þíns sonar ok þar eftir sjálfan þik banahöggvi höggva, ok Mímungr skal eigi koma fyrr í sína umgerð, áðr en lausir eru allir mínir félagar»: aleshores en Vidga li va dir: "si no vols amollar tots els meus companys, li tallaré el cap a ton fill i tot seguit t'assestaré a tu el cop de mort. La Mímungr no tornarà a la seva beina fins que tots els meus companys no siguin lliures"

2. (um fisk) treure (o: llevar, Val., Bal.) el cap a (peix pescat)

♦ afhöfða, slægja og frysta fisk á sjó úti: llevar el cap, esmocar i congelar el peix en alta mar

♦ afhöfða, fletja og herða fisk: llevar el cap, esventrar i posar a assecar peix a l'aire

	Per a la llengua medieval, entenc que afhöfða o höggva [af höfuðið] hi designen l'acte de decapitar algú, tallar-li el cap a algú, mentre que hálshöggva es refereix a l'acte de degollar algú. La decapitació o escapçament i el degollament o degollació, per bé que es confonguin amb una certa freqüència, no són pas el mateix. En Baetke 19874, pàg. 61, també porta ganga í milli bols ok hǫfuðs á e-m jmd. den Kopf vom Rumpfe trennen, den Garaus machen, atestada, p.e., al capítol 45 de l'Eyrbyggja saga, al capítol 27 de la Göngu-Hrólfs saga o al capítol 57 de la Grettis saga. Al meu entendre, aquesta locució s'ha de veure en realitat com una designació eufemística antiga de decapitar, amb un valor semblant, doncs, al de la locució moderna gera e-n höfðinu styttri. Cal esmentar, finalment, la locució fyrirgera sér, amb variants com ara fyrirgera lífi [sínu] o fyrirgera fjörvi, procedent del llenguatge jurídic, que, emperò, no explicita pas la forma de l'execució.

af·höfðaður, -höfðuð, -höfðað <adj.>:

decapitat -ada

◊ nú viðr þessi orð svikarans vaknar frúin Olif viðr, þrjá illa atburði sjándi ok hina verstu er vera máttu: þat hit fyrsta, at hon sá sín sængrklæði ǫll af blóði roðin; þat annat, at hon sá blámanninn liggja dauðan í sinni sæng ok afhǫfðaðan meðr lítilli prýði; þat þriðja, at hon sá sinn herra ok húsbónda standa yfir sér meðr brugðnu sverði ok búinn at hǫggva hana; eðr hverr mætti hann um þat ávíta? En nú munu þér heyra orð dróttningar hin fyrstu er hon vaknaði: Kristr Jesus blezi oss ok hjálpi! eðr hví er þessi blámaðr hér í minni sæng? Þat veit guð, segir Milon, vánd púta, at þessi er þinn brúðgumi, ok þú hefir langan tíma minn herra konunginn svikit. Dróttningin svarar: Þat veit guð herra himinríkis, fyrir hverjum ekki leynist, at þú segir á mik mikinn hégóma. Eru hér ok sett lǫg í landi, at konur skulu til skírslu ganga ok undanfœrslu, ef á þær verðr logit. Herra konungr, segir hon, ek man gera þá undanfœrslu, at Milon hefir logit á mik: látit gera mikit bál ok heitt af kopar þeim heitasta sem verit hefir, en ek skal vera nøkkvið sem móðir bar mik í heim; látit mik sitja þat bál, svá djúpt at taki undir hǫku mér, ok eigi fyrri þaðan ganga en sá málmr er kaldr allt um mik. Nú ef ek komumst or því báli úbrend ok minn líkami úskemdr, þá megi þér sjá, herra, at logit er á mik ok ek er trygg kona: llavors, amb aquestes paraules del traïdor, Madona Oliva es va despertar i en fer-ho va veure aquests tres fets atzíacs i alhora els pitjors que hi pogués haver: el primer fou que va veure tot el tapament del seu llit xop de xang; el segon que va veure fou el moro, estès mort al seu llit, decapitat amb poc prýði (aparat, cerimonial ?); el tercer fou que va veure el seu senyor i marit dret al costat del llit amb l'espasa desembeinada cuidant de matar-l'hi, però, qui el podria blasmar per fer-ho? I ara, escolteu les paraules de la reina, les primeres que va proferir quan es va despertar: “Que Jesucrist ens beneeixi i ajudi! Per què hi ha aquest moro aquí al meu llit?” “Mala puta!”, li va dir en Milon, “Déu sap que aquest és el teu nuvi i que tu has estat traint per molt de temps el meu senyor, el rei”. La reina li va contestar: “Déu, el Senyor del Cel, a qui res no li és amagat, sap que tu estàs dient de mi un gran infundi. També és llei d'aquesta terra que les dones se sotmetin a una ordalia per a provar llur innocència si són calumniades. Senyor rei”, li va dir [al seu marit], “provaré la meva innocència i mostraré que en Milon m'ha calumniat: feu preparar una gran foguera i fondre-hi coure de la manera més calenta que hi hagi, i jo aniré tota nua com quan ma mare em va infantar. Deixeu-me que segui dins aquest coure fos de manera que em colgui tota fins al mentó. No en sortiré fins que el metall s'haurà refredat tot al meu voltant. Doncs bé, si surto d'aquesta foguera sense cremades i el meu cos és il·lès, veureu, senyor, que hom ha dit una mentida de mi i que jo sóc una dona fidel”

◊ og eg sá stóla, og þeir sátu á þeim, og þeim varð dómur gefinn. Og þeirra sálir sem afhöfðaðir voru (πελεκίζειν: πεπελεκισμένος -ένη -ένον, καὶ [εἶδον] τὰς ψυχὰς τῶν πεπελεκισμένων) vegna vitnisburðarins Jesú og fyrir Guðs orðs sakir og þeir sem ekki höfðu tilbeðið dýrið né þess mynd og þeir eigi meðtekið höfðu auðkenningarmerki í sín enni eður á sínar hendur, þessir lifðu og ríktu með Kristi þúsund ára: i vaig veure trons i ells hi seien, i a aquests [que hi seien] els fou donat el poder de jutjar. [I vaig veure] les ànimes dels qui havien estat decapitats a causa del testimoniatge de Jesús i a causa de la paraula de Déu i [les ànimes] dels qui no havien pas adorat la bèstia ni la seva imatge i dels qui no havien pas rebut la marca a llur front o a llur mà. Tots ells revisqueren i regnaren amb el Crist durant mil anys

af·höfðun <f. -höfðunar, -höfðanir >:

decapitació f

◊ síðan voru honum feingin hermannaklæði hans uppverkuð og stígvél þau blaunkuð sem honum hafði tekist að halda fyrir Jóni Marteinssyni. Því næst var látinn koma bartskerasveinn úr staðnum og klippa hár hans og skegg með fínni snikkan uns bóndinn leit út einsog staðarhaldari á messudegi. Hér hlaut að vera vönduð og fögur afhöfðun í vændum í augsýn stórlátra gesta og tignarmanna: després, li van donar la seva roba de soldat, neta i arranjada, i les seves botes, enllustrades, les que ell havia aconseguit de mantenir fora de l'abast d'en Jón Marteinsson. A continuació, feren venir un mosso de barber de l'indret perquè li tallés amb un tall polit els cabells i la barba fins que el pagès tingués l'aspecte d'un ecònom eclesiàstic en un dia de festa. Pel que semblava, s'esperava que la seva fos una decapitació bella i acuradament agençada, en presència d'il·lustres assistents i de gent honorable

♦ afhöfðun Jóhannesar skírara: la decapitació de Sant Joan Baptista

afi <m. afa, afar>:

avi m, padrí m (esp. Bal.)

        afi og amma: l'avi i l'àvia, els avis, es padrí i sa padrina  (Bal.)

A4-blaðsíða <f. -blaðsíðu, -blaðsíður>:

DIN-A4 f (FAM fl./pl.: DIN-A quatres)

◊ fyrir prentun á A4-blaðsíðu öðru megin: per a impressió en DIN-A4 per una sola cara

◊ fyrir prentun á báðar hliðar A4-blaðsíðu: per a impressió en totes dues cares d'una DIN-A4

◊ ég fyllti til dæmis 4 A4-blaðsíður í stærðfræðiprófinu: a l'examen de matemàtiques, per exemple, he omplert 4 DIN-A4

◊ hún skrifaði örugglega 3 A4-blaðsíður: escrivint va omplir amb certesa 3 DIN-A4

◊ hver er lágmarksfjöldi A4 blaðsíðna, meò 12 punkta Times New Roman letri til að verkið geti talist bók?: quina és la quantitat mínima requerida de DIN-A4, escrites amb Times New Roman de 12 punts, perquè l'obra es pugui considerar [un] ‘llibre’?

afkasta·hvetjandi, -hvetjandi, -hvetjandi¹ <adj.>:

incentivador -a de la producció

afkasta·mesti, -mesta, -mesta <adj.>:

formes febles del superlatiu de → afkastamikill, -mikil, -mikið “prolífic; eficient; productiu”

afkasta·mikill, -mikil, -mikið¹ <adj.>:

1. (höfundur, vísindamaður, listamaður) prolífic -a (escriptor, investigador, artista)

2. (verkfæri, vinnumaður & FIG) eficient (eina, treballador & FIG)

◊ góð og afktastamikið skattkerfi: un sistema tributari bo i eficient

◊ vera afkastamikill í vinnu sinni: ésser eficient en la seva feina

3. (vinna, vinnudagur) productiu -iva, profitós -osa (treball, dia de treball)

◊ erfiður en afktastamikill vinnudagur: un dia de treball feixuc però productiu

4. (vél) de grans prestacions (màquina)

◊ afktastamikill prentari: una impressora de grans prestacions

5. (uppskera) copiós -osa, abundant (collita)

afkasta·rýr, -rýr, -rýrt <adj.>:

improductiu -iva, de resultats magres

af·kár, -kár, -kárt <adj.>:

1. (fáránlegur) estrambòtic -a (estrafolari & rar, estrany)

◊ æ er hér nokkut afkárt inni, ok mun ek taka á mik róðrarhanzka minn: sigui com sigui aquí dins hi ha quelcom d'estrany (hirsut [al tacte](?). Cf. l'arcaic → kár “rull”) , agafaré els meus guants de remar (per agafar-ho millor i poder comprovar què és)

2. (vægðarlaus) feréstec -ega, salvatge (ferotge, que fa feredat, despietat, implacable, cruel)

afkára·legur, -leg, -legt <adj.>:

1. (undarlegur, kynlegur) estrambòticament rar -a, grotesc -a (extravagant, estrafolari & rar, estrambòtic)

2. (ósamkvæmur, fáránlegur) absurd -a (incongruent, incoherent)

af·kimi <m. -kima, -kimar>:

racó m, enfonyall m

af·klippa <f. -klippu, -klippur. Gen. pl.: -klippa o: -klippna>:

retall m (de diari)

af·klæða <-klæði ~ -klæðum | -klæddi ~ -klæddum | -klætt ║ e-n>:

desvestir algú, despullar algú

af·klæðast <-klæðist ~ -klæðumst | -klæddist ~ -klæddumst | -klæðst>:

desvestir-se, despullar-se

af·koma <f. -komu, no comptable>:

1. (arður) rendiment m (profit)

2. (efnahagur) ingressos m.pl (situació econòmica, mitjans econòmics)

af·komandi <m. -komanda, -komendur>:

descendent m & f

♦ skilja ekki eftir sig afkomendur: no deixar descendents, morir sense deixar descendents

afkomu·horfur <f.pl -horfa>:

perspectives f.pl de benefici[s]

af·kvæmi <n. -kvæmis, -kvæmi>:

1. <GEN> descendència f (→ afspringur; → afsprengi)

2. <FIG> plançó m, rebrot m, fill m

af·kynjun <f. -kynjunar, no comptable>:

1. (úrkynjun) degeneració f (fet o acció de degenerar)

2. (það að gera ófrjóa eða ófrjóan) esterilització f (conversió en estèril)

af·köst <n.pl -kasta>:

producció f, rendiment m

♦ mikil ~ lítil afköst: alt ~ baix rendiment

afl <m. afls, aflar>:

(eldstæði í smiðju) fornal m

♦ bregða e-u fyrir aflinn: posar roenta una cosa escalfant-la a la fornal

afl <n. afls, öfl>:

1. <GEN> força f (tant la de les persones com les de la natura & violència, força bruta)

♦ af öllu afli: amb totes les seves forces

♦ rammur í afli: forcegut -uda, de gran força física

♦ öfl náttúrunnar: les forces de la natura

♦ taka e-ð með afli: prendre (o: agafar) una cosa per la força

2. <FÍS> potència f (unitat d'energia, mesurada en watts)

♦ nýta afl fossa: aprofitar la potència de les cascades

♦ → hestafl “cavall de vapor”

afla <afla | aflaði>:

1.<absolut> pescar

        þeir öfluðu vel í dag: avui han tingut bona pesca

2. <e-s> adquirir una cosa (propietats, coneixements)

aflands·félag <n. -félags, -félög>:

empresa deslocalitzada, [societat f] offshore f

af·lausn <f. -lausnar, -lausnir>:

<RELIG> absolució f

♦ synda aflausn: absolució dels pecats

afláts·bréf <n. -bréfs, -bréf>:

<RELIG> breu m d'indulgència, butlla f d'indulgència

af·leiddur, -leidd, -leitt <adj.>:

<GRAM> derivat -ada

♦ afleitt orð: [mot] derivat m

af·leiða <f. -leiðu, -leiður. Gen. pl.: -leiðna>:

1. <QUÍM & ECON> derivat m

2. <MAT> quocient m diferencial

afleiðan·legur, -leg, -legt <adj.>:

deduïble

af·leiðing <f. -leiðingar, -leiðingar>:

conseqüècia f

♦ afleiðing e-s (o: af e-u): conseqüència de... 

♦ afleiðing þess er sú að <ind.>: la conseqüència n'és que <+ ind.>, n'és conseqüència que <+ ind.> 

♦ afleiðing þess er [sú] að það <ind.>: la conseqüència n'és que <+ ind.>, n'és conseqüència que <+ ind.> 

♦ afleiðingar þess að <inf.> eru: les conseqüències de <+ inf.> són...

♦ sem afleiðing e-s: com a conseqüència d'una cosa

♦ eðlileg afleiðing: conseqüència natural (o: lògica)

♦ hafa slæmar afleiðingar: tenir males conseqüències

♦ hafa mikilvægar afleiðingar: tenir greus conseqüències

♦ hafa andstyggilegar ~ óþægilegar afleiðingar: tenir conseqüències desagradables

♦ kenna á afleiðingum e-s: patir les conseqüències d'una cosa

♦ með ófyrirsjáanlegar afleiðingar: amb conseqüències imprevisibles

afleiðingar·setning <f. -setningar, -setningar>:

<GRAM> oració consecutiva

afleiðingar·tenging <f. -tengingar, -tengingar>:

<GRAM> conjunció consecutiva

af·leiðsla <f. -leiðslu, -leiðslur>:

1. (ályktun) deducció f (inferència lògica)

♦ afleiðsla og tilleiðsla: deducció i inducció

♦ rökleg afleiðsla: deducció lògica

2. <GRAM = orðmyndun með for- eð viðskeytum> derivació f (formació de mots amb prefixos o sufixos)

♦ afleiðsla orða með viðskeytum: derivació de mots amb sufixos

♦ afleiðsla og samsetning orða: derivació i composició de mots

3. <GRAM = viðskeytt orð> derivat m (mot no primitiu)

4. <TÈCN = vatnsafveita> evacuació f (d'aigües)

afleiðslu-¹ <en compostos>:

deductiu -iva

afleiðslu-² <en compostos>:

<GRAM> derivatiu -iva

afleiðslu·aðferð <f. -aðferðar, -aðferðir>:

mètode deductiu

afleiðslu·ályktun <f. -ályktunar, -ályktanir>:

inferència deductiva

afleiðslu·ending <f. -endingar, -endingar>:

[morfema] derivatiu m

afleiðslu·forskeyti <n. -forskeytis, -forskeyti>:

prefix derivatiu

afleiðslu·röksemdafærsla <f. -röksemdafærslu, -röksemdafærslur>:

raonament deductiu

afleiðslu·sönnun <f. -sönnunar, -sannanir>:

demostració deductiva

afleiðslu·viðskeyti <n. -viðskeytis, -viðskeyti>:

sufix derivatiu

afleysinga·kennari <m. -kennara, -kennarar>:

professor m suplent, professora f suplent

af·létta <-létti ~ -léttum | -létti ~ -léttum | -létt ║ e-u>:

<JUR> fer cessar una cosa

♦ aflétta banni á e-u: suspendre la prohibició d'una cosa

♦ aflétta leynd af e-u: aixecar el secret [oficial] sobre una cosa

♦ aflétta neyðarlögunum: suspendre la llei d'emergència

♦ aflétta sköttum: llevar impostos, reduir impostos

♦ aflétta umsátrinu: aixecar el setge

♦ e-u afléttir: <imp.> una cosa minva, una cosa cessa

◊ veðrinu afléttir: la tempesta amaina

afl·fræði <f. -fræði, pl. no hab.>:

mecànica f

♦ aflfræði Newtons: la mecànica de Newton

afl·geymir <m. -geymis, -geymar>:

<TÈCN & ELECTR> acumulador m

afl·gjafi <m. -gjafa, -gjafar>:

1. <GEN> font f d'energia

2. (í ~ fyrir rafmagnstæki) font f d'alimentació (d'aparell elèctric)

3. (í ~ fyrir tölvu) SAI m (per a pujades/baixades de tensió o apagades de llum)

afli <m. afla, no comptable>:

1. (fiski, veiði & veiddur fiskur) pesca f (quantitat de peix capturat)

♦ fá góðan afla: tenir bona pesca, fer bones captures

2. (afrakstur, ávinningur) profit m (guany)

3. (hernaðarfengur) botí m (de guerra)

4. (birgðir, forði) provisió f (abastament)

♦ mikill afli af matvælum: una gran provisió de queviures

5. (það að afla) adquisició f (fet o acte d'adquirir una cosa)

6. (liðsafli) tropes f.pl (forces militars)

♦ draga afla að e-m: reunir (o: aplegar) tropes contra algú

af·lima <-lima ~ -limum | -limaði ~ -limuðum | -limað ║ e-ð>:

1. <e-ð>: <MED> amputar una cosa

◊ aflima fót [af legg]: amputar un peu

2. <e-n>: (limlesta) mutilar algú

◊ jarl kveðst eigi til þeira vita, en Sóti lést mundu aflima hann, ef hann vildi eigi segja til barnanna: el iarl va declarar que ell no en sabia res dels infants, però en Sóti li va dir que el faria mutilar si no li volia dir on eren els infants

◊ franskur lögregluþjónn aflimaði elskhuga eiginkonunnar: un policia francès ha mutilat l'amant de la seva dona

3. <e-ð>: <AGRI> podar una cosa

♦ aflima tré: podar un arbre

af·limun <f. -limunar, -limanir>:

1. <MED> amputació f 

2. <AGRI> poda f 

afl·vöðvi <m. -vöðva, -vöðvar>:

braó m

af·lýsa <lýsi ~ lýsum | lýsti ~ lýstum | lýst ║ e-u>:

cancel·lar (o: anul·lar)  una cosa

◊ öllu innanlandsflugi hefur verið aflýst í dag: avui s'han cancel·lat tots els vols nacionals

af·má <-mái ~ -máum | -máði ~ -máðum | -máð>:

1. <e-ð>: <GEN> esborrar una cosa

♦ afmá e-ð úr huga sér: esborrar una cosa de la seva ment

2. <e-n>: (útrýma) eliminar algú, exterminar algú (anorrear)

♦ afmá e-n [af jörðinni]: esborrar algú de la faç (o: superfície) de la terra

◊ með því að Haman Hamdatason Agagíti, fjandmaður allra Gyðinga, hafði hugsað það ráð upp gegn Gyðingum að eyða þeim og varpað púr, það er hlutkesti, til að afmá þá og eyða þeim, en konungur hafði fyrirskipað með bréfi, þá er Ester gekk fyrir hann, að hið vonda ráð, er hann hafði upphugsað gegn Gyðingum, skyldi honum sjálfum í koll koma og hann og synir hans skyldu festir á gálga, fyrir því voru þessir dagar kallaðir púrím, eftir orðinu púr. Þess vegna - vegna allra orða þessa bréfs, bæði vegna þess, er þeir sjálfir höfðu séð, og hins, er þeir höfðu orðið fyrir - gjörðu Gyðingar það að skyldu og lögleiddu það sem venju, er eigi mætti út af bregða, bæði fyrir sig og niðja sína og alla þá, er sameinuðust þeim, að halda þessa tvo daga helga árlega, samkvæmt fyrirskipuninni um þá og á hinum ákveðna tíma, og að þessara daga skyldi verða minnst og þeir helgir haldnir af hverri kynslóð og hverri ætt, í hverju skattlandi og í hverri borg, svo að þessir púrímdagar skyldu eigi líða undir lok meðal Gyðinga og minning þeirra aldrei í gleymsku falla hjá niðjum þeirra. Og Ester drottning, dóttir Abíhaíls, og Mordekai Gyðingur rituðu bréf og beittu þar öllu valdi sínu til þess að gjöra að lögum þetta annað bréf um púrím. Og hann sendi bréf til allra Gyðinga í skattlöndin hundrað tuttugu og sjö, um allt ríki Ahasverusar, friðar- og sannleiksorð, til þess að lögleiða þessa púrímdaga á hinum ákveðna tíma, eins og Mordekai Gyðingur og Ester drottning höfðu lögleitt þá fyrir þá, eins og þeir höfðu lögleitt ákvæðin um föstur og harmakvein, er þeim skyldi fylgja, fyrir sig og niðja sína. Og skipun Esterar gjörði púrímákvæði þessi að lögum, og var hún rituð í bók: car l'Aman, fill de l'Amadata, l'agagita, enemic de tots els jueus, havia tramat el pla contra els jueus de fer-los perir i havia llançat el pur, és a dir, les sorts a fi d'eliminar-los i exterminar-los, però el rei ordenà [per escrit] amb una carta, per tal com l'Ester s'hi havia presentat al davant, que es fes recaure damunt el cap de l'Aman el malvat pla que ell havia forjat contra els jueus i que hom el pengés, a ell i sos fills, a la forca, i és per aquesta raó que hom anomenà aquests dies purim, de la paraula pur. I és per això -pel contingut d'aquesta carta, així com pel que ells mateixos havien vist i el que els havia passat- que els jueus convertiren en precepte i adoptaren com a costum d'observació obligada, per a ells i per a llurs descendents i per a tots aquells que s'hi unissin [com a prosèlits], de celebrar cada any aquests dos dies, segons el mode que es prescrivia [en aquesta carta] i al temps que s'hi fixava i aquests dies s'havien de recordar i s'havien de celebrar de generació en generació, en el si de cada família, a cada província i a cada vila, de manera que aquests dies de purim no havien de desaparèixer d'entre els jueus ni esvanir-se'n el record entre llurs descendents. La reina Ester, filla de l'Abihail, i Mardoqueu, el jueu, escriviren una [segona] carta i esmerçaren tota llur autoritat a fi de convertir en llei el contingut d'aquesta segona carta sobre els Purim. I s'enviaren cartes a tots els jueus de les cent vint-i-set províncies del reialme de l'Assuer que contenien paraules [plenes] de pau i de sinceritat perquè adoptessin la celebració preceptiva d'aquests dies de purim al temps fixat, talment com els havien establert el jueu Mardoqueu i la reina Ester per a ells i llur posteritat, igual que feien adoptar les disposicions sobre els dejunis i les lamentacions que els havien d'acompanyar. I l'ordre de l'Ester convertí en llei aquestes disposicions sobre els purim i es va posar per escrit en un llibre

af·mæli <n. -mælis, -mæli>:

aniversari m, natalici m, anys m.pl (Bal.)

        ég á afmæli í dag: avui faig anys

        ég á afmæli [þann] 4. nóvember: faig els anys el 4 de novembre

        fara í afmæli: anar a una festa d'aniversari

        hvenær áttu afmæli?: quan és el teu aniversari? quan fas anys? (Bal.)

        Til hamingju með afmælið! per molts anys! molts d'anys! (Bal.)

♦ hundrað (o: eitt hundrað) ára afmæli: centenari m

♦ á hundrað afmæli e-s: en el centenari de

♦ fagna eitt hundrað afmæli <= Dat.> e-s: celebrar el [primer] centenari de

♦ í tilefni af hundrað ára afmæli e-s: en ocasió del centenari de...

♦ tvö hundruð ára afmæli: bicentenari m

♦ tveggja alda afmæli: bicentenari m

♦ þrjú hundruð ára afmæli: tricentenari m

♦ þriggja alda afmæli: tricentenari m

◊ Pétursborg fagnar þriggja alda afmæli sínu: Sant Petersburg celebra el seu tricentenari

♦ fjögur hundruð ára afmæli: quadricentenari m

♦ fjögurra alda afmæli: quadricentenari m

afmælis·dagur <m. -dags, -dagar>:

1. dia m del naixement

♦ afmælisdagur er 21-05-68: vaig néixer el 21 del 05 de 1968

2.el dia del natalici, el dia de l'aniversari, es dia que un fa anys (Bal.)

♦ afmælisdagur pabba er [þann] 8. 04.: l'aniversari de mon pare és el 8 d'abril

afmælis·gjöf <f.-gjafir>:

regal d'aniversari

afmælis·hátíð <f. - hátíðar, - hátíðir>: 

festa f d'aniversari

afmælis·partý, <n. -partýs, -partý>:

festa f d'aniversari

◊ þér er boðið í afmælispartý!: estàs convidat -ada a una festa d'aniversari!

afmælis·veisla <f. -veislu, -veislur>:

festa f d'aniversari

♦ óvænt afmælisveisla: festa sorpresa d'aniversari

af·mennskast <-mennskast ~ -mennskumst | -mennskaðist ~ -mennskuðumst | -mennskast>:

deshumanitzar-se

af·mennskun <f. -mennskunar, no comptable>:

deshumanització f

af·nám <n. -náms, pl. no hab.>:

1. (um lög) abolició f, derogació f (de llei)

◊ afnám laga: derogació d'una llei

◊ afnám dauðarefsingar: abolició de la pena de mort

◊ afnám þrælahalds: abolició de l'esclavitud

2. (um skatt) supressió f, eliminació f (d'impost)

◊ afnám skatts: supressió d'un impost

3. (um konungs- eða keisaradæmi) supressió f (de monarquia o imperi)

◊ afnám konungdæmis: supressió de la monarquia

◊ Um fjármark. Menn skulu einkenna fé sitt allt nema hross ok hafa einkennt er átta vikur eru af sumri allt þat er hann má þá á henda. Eitt mark skal hann hafa á ǫllu fé sínu, en ef hann gerir eigi svá, þá er hann sekr hálfri mǫrk við konung. Eigi er hann sekr þó at eigi verði rétt hansmark á því fé er hann hefir af ǫðrum mǫnnum, en fœra skal hann sem næst sínu marki. Erfðamark skal hann hafa ef hann á, skipta skal marki sem ǫðrum arfi er fleiri standa til. Nú vil maðr gera sér mark, þá skal hann lýsa á þingi áðr hann marki fé sitt hvert mark hann vil á hafa; eigi skal hann þat mark hafa, er annarr hefir í því héraði eðr svá nær at fjárgǫngur þeira komi saman; af skal láta marki þóat hann hafi á þingi lýst ef nǫkkurr verðr til síðarr. Nú er fé ómarkat, þá er átta vikur eru af sumri, þá má hverr bóndi er vill, ok þess kyns fé á, leiða til skilríka menn at sjá þat fé, sem ómarkat hefr gengit í landi hans, hvatki fé er þat er ok skylt var at marka ok leggja á sitt mark ok eignaz, nema hinn hafi vitni, at þat er hans fé ok hann mátti þat fé fyrir nauðsynja sakir eigi marka. Ok ef hann fær þessi vitni, þá á hann sjálfr fé sitt, ok er þá hvárrtveggi sýkn saka. En ef hann vill þá eigi laust láta, sœki sem vítafé. Ef maðr fœrir búnað sinn hreppa á meðal, þá skal hann segja til einkunnar sinnar í þeim hrepp, sem hann hefr bú sitt í fœrt, ok láta skrá með einkunnum þeirra manna, er þar búa áðr fyr. Ef menn verða eigi fyrri varir við, at mark ber saman með þeim, en fé er á fjall rekit þar sem þeir eiga samgengt, þá skulu þeir taka fé þat alla, er þeir létu reka í afrétt ok reikna, ok sveri hverr at sínu fé eineiði, at svá mart var, sem þá hefr hann hann talt, ok þess kyns fé ok svá gamalt. Nú skal hvárr þeirra sýna á haustit grǫnnum sínum sex þat fé, er þeir heimta, ok þeir skipta sem þeim þykkir jafnligast eptir fjárfjǫlda, hversu margs hvárr þeirra skal missa, ef þeir heimta eigi allt, nema annarrhvárr hafi til tvá lǫgliga kennendr, at þat er hans fé, ok eigi gaf hann né galt, né sǫlum seldi, ok þat er hans eign, ef hann skal óræntr vera. Ok ef their sverja þetta, þá skal hann taka þat fé af námi. En því færra á hann eptir at heimta. Nú þykir svá ǫdrum hvárum, sem eigi sé allt til skiptis látit, þá sveri hinn fyrri lýrittareið, ella greiði honum slíkt, sem hann sver eigi fyrir. Rétt er manni at ljá ǫðrum manni mark, ef hann er sauðlaus, ok hafi sjálfr, þegar hann á fé til at leggja, ella á hann eigi heldr en aðrir, þóat þat hafi áðr hans erfðamark verit. En ef dilkær eru, þá er mǫnnum eigi skylt at marka dilka undir þeim meðan móðir ber þar vitni um, ok svá kýr um kálf, gyltur um grís (Codi Johanneu. Landsleigubálkr. 47 kapituli: Um fjármark

◊ allir mæltu því í mót; sögðu, að þeir vildu fara til skips. Egill setur niður mjöðdrekkuna; síðan hefur hann á rás og rann til bæjarins; en er hann kom heim til bæjarins, þá sá hann, að þjónustusveinar gengu frá eldaskála með skutildiska og báru inn í stofuna. Egill sá, að í eldahúsinu var eldur mikill og katlar yfir; gekk hann þangað til; þar höfðu verið stokkar stórir fluttir heim og svo eldar gerðir, sem þar er siðvenja til, að eldinn skal leggja í stokks endann, og brennur svo stokkurinn. Egill greip upp stokkinn og bar heim til stofunnar og skaut þeim endanum, er logaði, upp undir ufsina og svo upp í næfrina; eldurinn las skjótt tróðviðinn. En þeir, er við drykkjuna sátu, fundu eigi fyrr en loginn stóð inn um ræfrið; hljópu menn þá til dyranna, en þar var ekki greiðfært út, bæði fyrir viðunum, svo það, að Egill varði dyrnar. Felldi hann menn bæði í dyrunum og úti fyrir dyrunum; en það var s vipstund ein, áður stofan brann, svo að hún féll ofan. Týndist þar lið allt, er þar var inni, en Egill gekk aftur til skógarins, fann þar förunauta sína; fara þá allir saman til skips. Sagði Egill, að mjöðdrekku þá vill hann hafa að afnámsfé, er hann fór með, en hún var reyndar full af silfri

◊ nú sagði hann Hrana, hvaðan hann skyldi brjóta hauginn: ok skal um nótt at vera, sagði hann. Engi mun vinna í hauginn ganga fur ódaun, er ór hauginum mun útleggja; þá ráðst þú til, ok far í hauginn, ok mæl til 3 kostgripi at afnámsfé, en helmíng af ǫðru fé; síðan bið þú Svein jarl halda festinni, hann einn mun einurð ok drengskap tilhafa at bíða, þar til er þú kemr ór hauginum; ber til skiptis allt lausafé þat, er í hauginum er, ok áðr liggr í einni hrúgu; en hvárki mun í hauginum hljótt né kyrt, er þú ferr í brott; ljósin munu slokkna, en allir menn munu af hauginum stǫkkva, nema Sveinn jarl, ok fáir menn með honum; hann mun þá vilja, at þú hafir þriðjúng fjár, en hann 2 hluti; en þú seg svá, at þat sé eigi ykkarr skildagi; hann mun segja þann virðíngar mun ykkarn; lát þú þér þat líka, hlaup þú á hest þinn, ok ver eigi nærr honum, enn mál nemi, ok sýn honum þá gripina; hann mun sjá vilja gjǫrr gripina; en þú lát þess engan kost, ok ríð undan í skóg, ok létt eigi furr enn þú kemr til Ástu Guðbrandsdóttur, ok fylg henni til feðr síns, hon er með barni, ok ef henni greiðist seint, legg um hana beltit þat, er ek hefi átt, ef við þik er ráða leitat, ok mun þat duga; mæl þú þér laun fur, at þú villr ráða fur nafni, ef sveinn er, ok lát Óláf heita, ok skil þú eigi við hann, meðan þit lifið báðir; ok sá sveinn mun verða hjálp ok heilsa kyns várs, þvíatvér allir munum fagna hans hingatburð ok andláti, svá sem vér séim náliga af dauða reistir. Þá gripi, er þú tekr af mér í hauginum, vil ek at þú selir í hendr Ástu, ok bið þú hana varðveita, ok selja í hendr syni sínum, þá er hann vex upp

◊ þat var þann tíð, ǁ er þar herjaði ǁ Akkilleifr ǁ ítrfrægr; ǁ hún var hugstórum (ὁ μεγαλήτωρ -ήτορος, τὴν <...> θυγατέρ' Ἀρσινόου μεγαλήτορος) ǁ hilmi borin ǁ Arsínóus; ǁ en Akkverjar ǁ Nestori gáfu ǁ námdúks hildi ǁ at afnámsfé, ǁ því hann allra var ǁ manna mestr ǁ at meginráðum (οὕνεκα βουλῇ ἀριστεύεσκεν ἁπάντων): això fou pel temps que l'Aquil·les, el sempre ínclit, va guerrejar allà. Ella era filla de l'Arsinou magnànim. Però els aqueus havien donat, com a botí privat, la Hildr del mocador (Hildr námdúks = la dona) al Nèstor per tal com era el més gran de tots els homes com a conseller

af·neita <-neita ~ -neitum | -neitaði ~ -neituðum | -neitað ║ e-u ~ e-m>:

1. (hafna) renegar d'una cosa, abjurar d'una cosa (renunciar a una cosa)

♦ afneita e-u með eiði: abjurar una cosa (o: d'una cosa)

2. (neita að kannast við, vilja ekki kannast við) repudiar algú, renegar d'algú (negar-se a mantenir la coneixença o el tracte amb algú, p.e., un membre de la família)

◊ áður en hani galar í dag, muntu þrisvar afneita mér: abans que no canti el gall avui, em negaràs tres vegades

◊ en þeim sem afneitar mér fyrir mönnum, mun afneitað verða fyrir englum Guðs: però aquell qui em negui davant els homes, serà negat davant dels àngels de Déu

♦ afneita sjálfum sér: negar-se a si mateix

◊ hver sem vill fylgja mér, afneiti sjálfum sér: qui em vulgui seguir, que es negui a si mateix

3. <RELIG> renegar [d']una cosa

◊ ...og afneitaði af sömu ákefð kristinni trú: ...i, amb el mateix ímpetu, va renegar [d]el cristianisme

◊ ...og hann skal vera vitni gegn yður, til þess að þér afneitið ekki Guði yðar: ...i ella us farà, doncs, de testimoni, no fos cas que reneguéssiu el vostre Déu

af·neitun <f. -neitunar, -neitanir>:

1. <GEN> renúncia f, renunciació f, renunciament m

♦ afneitun með eiði: abjuració f

2. (það að neita að kannast við) negació f (denegació o desmentiment de conèixer algú o de tenir-hi tracte)

♦ afneitun Péturs: les negacions de Sant Pere

af·nema <-nem ~ -nemum | -nam ~ -námum | -numið ║ e-ð>:

<JUR> abolir una cosa, derogar una cosa

◊ afnema dauðarefsingu: abolir la pena de mort

◊ afnema lög: abolir una llei, derogar una llei

◊ afnema þrælahald: abolir l'esclavitud

af·not <n.pl -nota>:

1. (gagn, nytjar) utilització f (ús)

♦ hafa afnot af e-u: utilitzar una cosa

2. (afnotaréttur af fast- eða landareignum) usdefruit m (esp. de béns immobles)

♦ hafa afnot af e-u: tenir l'usdefruit d'una cosa

afnota·gjald <n. -gjalds, -gjöld>:

cànon m d'ús, taxa f d'ús

♦ afnotagjald Ríkisútvarpsins: cànon per la recepció de la ràdio i televisió estatals

afnota·réttur <m. -réttar, pl. no hab.>:

[dret m d']usdefruit m, dret m d'ús

♦ eiga afnotarétt af e-u: tenir l'usdefruit d'una cosa

af·numinn, -numin, -numið <adj.>:

derogat -ada, abolit -ida

af·panta <-panta ~ -pöntum | -pantaði ~ -pöntuðum | -pantað ║ e-ð>:

cancel·lar la comanda d'una cosa, anul·lar la comanda d'una cosa

♦ afpanta flugmiða: cancel·lar un bitllet d'avió

♦ afpanta leikhúsmiða: anul·lar la reserva d'un bitllet de teatre

af·plána <-plána | -plánaði>:

1.   complir (càstig, condemna)

♦ afplána dóm | hegningu: complir una condemna | un càstig

2.  pagar (multa)

♦ afplána sekt: pagar una multa

Afríka <f. Afríku, no comptable>:

Àfrica f

♦ Afríka sunnan Sahara: l'Àfrica subsahariana

Afríki <m. Afríka, Afríkar>:

<†> variant arcaica de → Afríkumaður “africà, africana”

◊ munu Rábítar ræsi ugga út í heimi, ok Affríkar; fǫr mun vísi víðlendr gera á et ýtra, œgr, Ispáníam: els àrabs d'arreu el món i els africans temeran el cabdill; el terrible príncep d'amplis dominis farà un viatge fins a l'extrema (això és, situada en els confins) Espanya

afríku- <en compostos>:

africà -ana

Afríku·búi <m. -búa, -búar>:

africà m, africana f

Afríku·maður <m. -manns, -menn>:

africà m, africana f

afrísk-amerískur, -amerísk, -amrerískt <adj.>:

afro-americà -ana

afrískur, afrísk, afrískt <adj.>:

africà -ana

Afrodite <f. Afrodite, pl. no hab.>:

<†> variant arcaica de → Afródíta “Afrodita”

◊ hinn stóri miðreitur sýndi París dæmandi Afrodite eplið: el gran requadre central mostrava Paris atorgant a Afrodita la poma

Afródíta <f. Afródítu, pl. no hab.>:

Afrodita f (Ἀφροδίτη)

af·saka <-saka | -sakaði>:

(biðjast afsökunar & mæla einhverju bót) disculpar, excusar (demanar disculpes & justificar no fer una cosa, assistir a reunió etc.)

◊ hafðu mig afsakaðan: disculpa['m] un segon, sisplau

♦ afsakið: perdoni (o: disculpi) 

♦ afsakaðu, mér þykir það [svo] leitt: perdoni, em sap [tant de] greu (o: perdoni, ho sento [molt]) 

♦ ekkert að afsaka!: de res!; a Déu sien dades (Pla de Mall.; no entre les generacions joves)  (fórmula de resposta a "gràcies!")

♦ afsaka e-ð: disculpar una cosa, excusar una cosa

◊ við getum ekki bent á neitt tilefni, sem gæti afsakað slík ólæti: no podem mostrar cap motiu que pugui disculpar aquest esvalot

♦ afsaka e-ð við e-n: demanar disculpes a algú per una cosa

♦ afsaka sig: disculpar-se, excusar-se

◊ en þeir tóku allir að afsaka sig einum munni: però tots igualment començaren a excusar-se

♦ afsaka sig fyrir e-ð: excusar-se per una cosa

♦ afsaka sig fyrir að <+ inf.>: excusar-se per <+ inf.> 

◊ aldrei gæti ég skammast mín vegna slíks föður né finn ég neina þörf, líkt og margir, til að afsaka mig fyrir að vera sonur leysingja: mai no podria avergonyir-me d'haver tingut un pare així ni sento cap necessitat, a diferència de molts d'altres, de disculpar-me per ésser el fill d'un llibert

♦ afsaka sig fyrir e-m: disculpar-se davant algú

♦ afsaka sig með e-u: disculpar-se al·legant una cosa, excusar-se amb una cosa (adduint-la a tall d'excusa)

◊ afsaka sig með frámunalélegum afsökunum: disculpar-se amb excuses extraordinàries

♦ afsaka sig undan e-u: excusar-se per no poder fer una cosa

♦ biðja e-n að hafa sig afsakaðan [í smástund]: demanar a algú que el disculpi [una estoneta]

◊ ég bið þig, haf mig afsakaðan: et prego que em vulguis excusar

af·sala <-sala ~ -sölum | -salaði ~ -söluðum | -salað ║ sér e-u>:

renunciar a una cosa

af·salta <-salta ~ -söltum | -saltaði ~ -söltuðum | -saltað ║ e-ð>:

dessalinitzar una cosa

af·saltaður, -söltuð, -saltað <adj.>:

dessalinitzat -ada

◊ afsaltað sjávarvatn: aigua de mar dessalinitzada

afskap·lega <adv. elatiu>:

terriblement, increïblement, extremadament, -íssim -a (emprat davant adjectius)

afskap·legur, -leg, -legt <adj.>:

1. (feiknamikill) enorme (ingent, molt gros, immens)

2. (ógurlegur) espantós -osa (terrible, esfereïdor)

af·skekktur, -skekkt, -skekkt <adj.>:

apartat -ada, allunyat -ada, remot -a

◊ afskekktur staður, afskekkt eyja: un indret apartat, una illa remota

afskipta·laus, -laus, -laust <adj.>:

indiferent (passiu davant o no afectat per uns fets)

afskipta·leysi <n. -leysis, no comptable>:

indiferència f

◊ andstæða kærleikans er ekki hatrið heldur afskiptaleysið: el contrari de l'amor no és pas l'odi, sinó la indiferència

af·skipti <n.pl -skipta>:

intromissió f, intervenció f

♦ hafa afskipti af e-u: ficar-se en..., entremetre's en, intervenir en...

♦ halda sér utan við öll pólitísk afskipti: abstenir-se de qualsevol tipus d'activitat política, no ficar-se pas en assumptes polítics

♦ vara e-n við afskiptum: advertir algú que no es fiqui on no li demanen

af·skrifa <-skrifa ~ -skrifum | -skrifaði ~ -skrifuðum | -skrifað ║ e-ð>:

1. (afrita) copiar una cosa (text)

2. (fyrna) amortitzar una cosa (capital)

3. (um viðskiptakröfur) cancel·lar una cosa (deute)

♦ afskrifa lán: cancel·lar un préstec

4. <FIG> donar una cosa per perduda, deixar de comptar amb una cosa

af·skrifaður, -skrifuð, -skrifað <adj.>:

desvaloritzat -ada (o: desvalorat -ada), depreciat -ada

♦ afskrifað samtals: total desvalorització (→ uppsafnaðar afskriftir)

♦ afskrifaðar tapaðar kröfur: despeses d'acceptacions impagades, despesa comptabilitzada per deutes incobrables, pèrdues per incobrabilitat

af·skrift <f. -skriftar, -skriftir>:

1. (afrit) còpia f (de text)

2. (skulda) cancel·lació f (anul·lació de deute)

3. (um óáþreifanlegar eignir) amortització f (de bé no tangible)

♦ skattalegar afskriftir: deduccions fiscals, amortització a compte dels impostos

4. (um áþreifanlegar eignir) depreciació f, desvalorització (o: desvaloració) f (de bé tangible)

♦ uppsafnaðar afskriftir: desvalorització acumulada

5. (um náttúruauðlindir) reducció f, disminució f, minva f (de recursos naturals)

6. afskriftir <f.pl -skrifta>: (fjármunanotkun) consum m de capital [fix], depreciació f del capital (deterioració en la rendibilitat del capital)

afskriftar·aðferð <f. -aðferðar, -aðferðir>:

mètode m d'amortització

afskriftar·reikningur <m. -reiknings, -reikningar>:

compte m d'amortització

♦ afskriftarreikningur viðskiptakrafna: [fons de] reserva per a deutes incobrables, reserva f per a incobrables (o: insolvències)

afskriftar·sjóður <m. -sjóðs, -sjóðir>:

fons m d'amortització

♦ afskriftarsjóður útlána: [fons de] provisió per a préstecs incobrables

afskriftar·stofn <m. -stofns, -stofnar>:

base f amortitzable, valor m d'amortització, base f [de referència] d'amortització, base f de depreciació

afskriftar·stuðull <m. -stuðuls, -stuðlar>:

coeficient m d'amortització

afskriftar·tími <m. -tíma, no comptable>:

vida f útil d'amortització, vida f útil d'actiu financer, vida f útil amortitzable (o: depreciable)

af·skræma <-skræmi ~ -skræmum | -skræmdi ~ -skræmdum | -skræmt ║ e-ð>:

1. (lögun) deformar una cosa (forma)

2. (andlit) desfigurar una cosa (cara)

◊ hláturinn er djöfullegur vindur sem afskræmir andlitsdrættina og fær menn til að líkjast öpum: les rialles són un vent diabòlic que deforma les faccions facials i fa que els homes s'assemblin a micos

3. <FIG = rangfæra, skrumskæla> distorsionar una cosa (falsejar, tergiversar)

af·skræmdur, -skræmd, -skræmt <adj.>:

deformat -ada

◊ afskræmd antlit: cares desfigurades

af·skræmi <n. -skræmis, -skræmi>:

esguerro m, monstre m de la natura

afskræmis·legur, -leg, -legt <adj.>:

[de cos] esguerrat -ada, [de cos] estrafet -a, [físicament] monstruós -osa

afsl. <abrev. de afsláttur>:

desc. (= descompte)

af·slappaður, -slöppuð, -slappað <adj.>:

relaxat -ada

af·slappandi, -slappandi, -slappandi <adj.>:

relaxant

♦ finnast e-m afslappandi að <+ inf.>: trobar algú relaxant [de] <+ inf.>

afsláttar·kort <n. -korts, -kort>:

targeta f de descompte

afsláttar·miði <m. -miða, -miðar>:

1. (sem veitir afslátt) cupó (o: val) m de descompte (val que se sol retallar d'una publicació i que proporciona un descompte a una botiga o en la prestació d'un servei)

2. (miði á tilboðsverði) entrada f amb descompte (entrada rebaixada de preu, p.e., per a estudiants, vells etc.)

afsláttar·verð <n. -verðs, -verð>:

preu rebaixat

af·sláttur <m. -sláttar, pl. no hab.>:

descompte m

♦ bjóða e-m e-ð með rúmlega 50% afslætti: oferir una cosa a algú amb un descompte de més del 50%

◊ er afsláttur fyrir börn?: que fan descompte per a infants?

◊ er afsláttur fyrir námsmenn?: que fan descompte als estudiants?

af·slöppun <f. -slöppunar, no comptable>:

relaxació f (esbargiment, espaiament, distracció)

♦ hún eyddi frídeginum í afslöppun: va emprar el seu dia lliure per a relaxar-se

af·staða <f. -stöðu, no comptable>:

1. (lega & viðhorf, skoðun) posició f (situació geogràfica & actitud & parer)

♦ taka afstöðu til e-s: prendre posició sobre algú ~ una cosa, posicionar-se sobre algú ~ una cosa

♦ hver er afstaða þín til þessa?: quin és el teu parer al respecte?

♦ í afstöðunni til e-s: en relació a, quant a, pel que fa a

◊ ég var umskorinn á áttunda degi, af kyni Ísraels, ættkvísl Benjamíns, Hebrei af Hebreum, farísei í afstöðunni til lögmálsins (κατά, κατὰ νόμον Φαρισαῖος): vaig ésser circumcidat al vuitè dia, del llinatge d`Israel, de la tribu de Benjammí, hebreu nat d'hebreus i fariseu quant a la llei

♦ skýra frá afstöðu sinni: clarificar la seva posició

2. (samskipti, sambúð, tengsl) contactes m.pl (relacions)

♦ afstaða íslensku[nnar] við önnur tungumál: els contactes de l'islandès amb d'altres llengües

3. (í þráttarhyggju) tesi f (en dialèctica) (→ tesa)

♦ afstaða, andstaða og niðurstaða: tesi, antítesi i síntesi

af·staðinn, -staðin, -staðið <adj.>:

1. (hætta) espassat -ada (perill)

♦ það er afstaðið: [el pitjor] ja ha espassat! Ja està!

2. (atburður, tími) passat -ada (fets, temps)

◊ þegar þetta var afstaðið (διαπράσσειν: διαπραξάμενος -ένη -άμενον, ταῦτα δὲ διαπραξάμενοι) vegsömuðu Gyðingar Drottin með lofsöngvum og þakkargjörð fyrir miklar velgjörðir hans við Ísrael og fyrir að hafa veitt þeim sigur: després d'això, els jueus glorificaren amb himnes i regraciaments el Senyor pels seus benifets a Israel i per haver-los donat la victòria

♦ að afstöðnu páskafríi: després de les vacances de Pasqua, passat Pasqua

af·steypa <f. -steypu, -steypur. Gen. pl.: -steypna o: -steypa>:

còpia f [feta] amb motlle, buidatge m (reproducció, especialment d'obra d'art, feta amb motlle, amb guix o qualsevol altra substància que s'hi pugui abocar, peça de fundició)

af·stigur <m. -stigs, -stigir>:

camí apartat o veïnal

af·strakt <adj. inv.>:

<ART> abstracte -a

afstrakt·list <f. -listar, -listir>:

art abstracte (o: abstracta)

afstrakt·málari <m. -málara, -málarar>:

pintor abstracte, pintora abstracta

afstrakt·mynd <f. -myndar, -myndir>:

pintura abstracta

afstrakt·verk <n. -verks, -verk>:

obra abstracta

af·stunga <f. -stungu, -stungur. Gen. pl.: -stungna>:

fuga (o: fugida) f (de conductor després d’accident)

af·styrmi <n. -styrmis, -styrmi>:

<PEJOR> esquifit m, persona f o animal m renocat, neulim m, desnerit m

af·stýra <-stýri ~ -stýrum | -stýrði ~ -stýrðum | -stýrt ║ e-u>:

evitar una cosa, impedir una cosa

♦ afstýra árekstri: evitar una col·lisió

♦ afstýra blóðbaðði: evitar un bany de sang

♦ afstýra slysi: evitar un accident

♦ stilling afstýrir miklum glappaskotum: la calma evita grans errors

af·stæði <n. -stæðis, no comptable>:

relativitat f

afstæðis·hyggja <f. -hyggju, no comptable>:

<FIL> relativisme m

afstæðis·kenning <f. -kenningar, no comptable>:

teoria f de la relativitat

♦ almenn afstæðiskenning: teoria general de la relativitat

♦ takmarkaða afstæðiskenningin: la teoria especial de la relativitat

af·stæður, -stæð, -stætt <adj.>:

relatiu -iva

♦ afstætt gildi: valor relatiu

afstöðu·bókmenntir <f.pl -bókmennta>:

literatura compromesa

afstöðu·mynd <f. -myndar, -myndir>:

plànol (o: mapa) m de situació, plànol m en el qual s'indica la situació o localització de la persona que el mira

af·svar <n. -svars, -svör>:

refús m (fl./pl.: refusos) (o: denegació f) 

♦ fá afsvar: rebre una [resposta] negativa (a una petició, sol·licitud etc.)

af·svara <-svara ~ -svörum | -svaraði ~ -svöruðum | -svarað ║ e-m e-u>:

refusar (o: denegar) una cosa a algú

af·sverja <-sver ~ -sverjum | -sór ~ -sórum | -svarið ║ e-ð ~ e-n>:

abjurar d'una cosa ~ d'algú, renunciar a una cosa ~ algú (→ afneita)

af·sýking <f. -sýkingar, no comptable>:

infecció f

af·sögn <f. -sagnar, -sagnir>:

1. <GEN> dimissió f

♦ afhenda afsögn sína: lliurar (o: presentar) la seva dimissió

♦ afsögn embættis: dimissió del càrrec

♦ biðjast afsagnar: sol·licitar la [seva] dimissió

♦ boða afsögn sína: anunciar la seva dimissió

♦ draga afsögn sína til baka: retirar la seva dimissió

♦ krefjast afsagnar e-s: exigir la dimissió d'algú

♦ tilkynna [um] afsögn sína: anunciar la seva dimissió

♦ vísa á bug orðrómi um afsögn sína: rebutjar (o: desmentir) els rumors de dimissió

♦ → segja af sér “presentar la seva dimissió, dimitir”

2. (konungs) abdicació f (de rei)

♦ afsögn konungsins: l'abdicació del rei

3. (afsal starfs) renúncia f (a treball)

4. <JUR COMERÇ> protest m [de lletra de canvi]

♦ afsögn víxils: protest de lletra [de canvi]

af·sökun <f. -sökunar, -sakanir>:

1. (fyrirgefningarbón) disculpa f

♦ biðja e-n afsökunar á e-u: demanar disculpes a alg. per una cosa, demanar perdó a alg. per una cosa

♦ ég bið þig afsökunar á að <+ inf.>: et demano disculpes per <+ inf.>

♦ ég bið þig afsökunar fyrir að <+ inf.>: et demano disculpes per <+ inf.>

♦ biðjast afsökunar á e-u: demanar disculpes per una cosa, disculpar-se per una cosa

♦ biðjast formlega afsökunar á e-u: demanar formalment disculpes per una cosa

♦ ég biðst afsökunar á skammsýni minni að gleyma að <+ inf.>: demano disculpes per la meva manca de previsió en oblidar de <+ inf.>

♦ hafa eitthvað sér til afsökunar: tenir una excusa

♦ hafa ekkert sér til afsökunar: no tenir cap excusa

♦ koma með afsakanir eins og...: venir amb excuses com ara...

♦ krefja e-n afsökunar: exigir disculpes a algú

♦ segja e-ð til afsökunar: dir una cosa com a disculpa

♦ vera með afsakanir: al·legar excuses

2. (málsbót) excusa f

♦ ég hef enga afsökun: no tinc cap excusa

afsökunar·beiðni <f. -beiðni, -beiðnir>:

[petició f de] disculpes f.pl, [petició f d']excuses f.pl, [petició f de] perdó m

af·söl:

nom. & ac. pl. de → afsal “renúncia; cessió”

af·söltun <f. -söltunar, no comptable>:

dessalinització f

◊ afsöltun sjós: dessalinització d'aigua marina

afsöltunar·stöð <f. -stöðvar, -stöðvar>:

[planta f] dessalinitzadora f

af·sölun <f. -sölunar, no comptable>:

1. <GEN> cessió f, traspàs m

2. (embættis, þingmennsku) renúncia f (a càrrec, a condició de diputat)

af·sönnun <f. -sönnunar, no comptable>:

refutació f [de prova] (confutació, presentació de contraargument o contraprova [irrefutables], impugnació d'afirmació)

af·taka <f. -töku, -tökur. Gen. pl.: -taka o: -takna>:

1. (líflát) execució f (ajusticiament)

♦ aftaka e-s: l'execució d'algú

♦ aftaka hans fór fram í siðustu víku: la seva execució va tenir lloc la setmana passada

♦ aftaka með hálsjárnakyrkingu: engarrotament m, execució amb el garrot vil

♦ aftaka með raflosti: electrocució f

♦ aftaka í rafmagnsstól: electrocució f, execució a la cadira elèctrica

♦ dæma e-n til aftöku: condemnar algú a mort

♦ fresta aftöku: ajornar una execució

♦ færa e-n til aftöku: portar algú a l'execució

♦ krjúpa til aftöku: agenollar-se per a l'execució

♦ leiða e-n til aftöku: conduir algú a l'execució

♦ leiða e-n burt til aftöku: emportar-se algú a l'execució

2. (aflimun) amputació f (acte de tallar part del cos)

♦ aftaka limar: amputació d'un membre

3. <†> (dráp) mort f (acció de matar algú, homei)

◊ þeir Sigtryggur og Hallvarður höfðu sendiferðir konungs allar bæði innan lands og utan lands og höfðu margar ferðir þær farið, er háskasamlegar voru, bæði til aftöku manna eða fé upp að taka fyrir þeim mönnum, er konungur lætur heimferðir veita: els germans Sigtryggur i Hallvarður havien dut a terme fins llavors tots els encàrrecs que els havia encomanat fer el rei, tant a dins com a fora del país; ja havien fet molts i atzarosos viatges tant per a matar gent com per a agafar el bestiar i els béns d'aquells a qui el rei havia fet assaltar a llurs cases

◊ ...því að hann mælti svo eftir aftöku Bárðar, að hann vildi ekki, að Egill væri hér í landi: ...perquè després de la mort d'en Bard havia dit que no volia pas que l'Egil s'estigués al país

4. <†> (tjón) menyscapte m (dany, pèrdua)

5. aftökur <f.pl>: (aftakaveður) [forta] maltempsada f (mal temps, temps molt dolent)

af·taka <-tek ~ -tökum | -tók ~ -tókum | -tekið>:

1. <e-ð>: (þverneita) refutar categòricament una cosa (negar o rebutjar rotundament)

2. <e-ð>: (afnema) abolir una cosa (suprimir una cosa)

♦ aftaka e-ð með lögum: abolir legalment una cosa

3. <e-n>: (taka e-n af lífi) executar algú (ajusticiar)

4. <impers.>: ♦ sem aftekur: amb totes les seves forces

♦ hann æpti hvað aftók cridava que semblava que l'escorxaven

♦ hann reið allt hvað aftók va cavalcar a regna batuda

aftaka·rok <n. -roks, no comptable>:

tempesta violenta

aftaka·veður <n. -veðurs, -veður>:

maltempsada forta, tempesta violenta

aftan <adv.:>

1. <um stefnu / expressant direcció> pel darrere, per darrere (Mall.)

♦ að aftan: de darrere, per darrere, pel darrere

♦ aftan að: de darrere, per darrere, pel darrere, per l'esquena

♦ aftan að <+ Dat.>: per l'esquena, pel darrere

♦ ganga aftan að e-m: acostar-se a algú pel darrere (o: per darrere, Bal.)

♦ koma aftan að e-m: acostar-se a algú pel darrere (o: per darrere, Bal.)

♦ aftan af: del darrere

♦ aftan af <+ Dat.>: del darrere de...

♦ aftan á: al darrere, a la part del darrere

♦ aftan á <+ Ac.>: a la part del darrere de (expressant moviment cap a la part del darrere d'algú o d'una cosa)

♦ aftan á <+ Dat.>: a la part del darrere de (expressant situació estàtica a la part del darrere d'algú o d'una cosa)

♦ aftan frá: de darrere, pel darrere, per darrere (Bal.)

◊ þegar þeir sem voru í vinstri fylkingararmi sáu að hægri armurinn laut í lægra haldi sneru þeir við og héldu á hæla Júdasi og mönnum hans og réðust að þeim aftan frá (κατὰ πόδας, καὶ ἐπέστρεψαν κατὰ πόδας Ἰούδα): quan els de l'ala esquerra veieren que l'ala dreta havia estat desfeta, es giraren i anaren als talons d'en Judes i els seus homes i els atacaren per darrere (vocabulari: #1. lúta í lægra haldi: trobar-se en desavantatge, dur les de perdre)

♦ aftan í: al darrere, a la part del darrere

♦ aftan í <+ Ac.>: a[ la part de]l darrere de (expressant moviment cap a la part del darrere d'algú o d'una cosa)

♦ hengja aftanívagninn aftan í bílinn: enganxar el remolc al cotxe

♦ aftan í <+ Dat.>: a la part del darrere de (expressant situació estàtica a la part del darrere d'algú o d'una cosa)

♦ aftan til: cap al darrere, vers la part del darrere

♦ aftan úr: [de la part] del darrere de

♦ dragast aftan úr: anar a remolc

◊ fleygurinn var festur aftan í bátinn og hann látinn dragast aftan úr. Lýsi var sett í fleyginn, sem göt voru á, og lak lýsið hægt út um götin og lægði öldurnar, en eins og alkunna er þá lygnir sjóinn þegar olía er á honum: 

♦ taka kerruna aftan úr: desenganxar el remolc

♦ aftan úr e-u: #1. <LOC> des de la part posterior de; #2. <TEMP> de temps remots de

♦ aftan við e-ð: al darrere d'una cosa

◊ lík manna liggja á jörðinni eins og mykja á velli, eins og kornknippi aftan við (ū-χə-ʕāˈmīr   mē-ʔaħăˈrēi   ha-qqɔˈt͡sēr, וּכְעָמִיר מֵאַחֲרֵי הַקֹּצֵר) sláttumann og enginn tínir þau saman: els cadàvers dels homes estan estesos com fems sobre un camp, com un manat de blat darrere el segador, i no ningú no els arreplega

♦ setja lokapunktinn aftan við e-ð: <LOC FIG> posar [el] punt final a una cosa (subjecte: persona)

♦ vera lokapunktinn aftan við e-ð: <LOC FIG> posar [el] punt final a una cosa (subjecte: cosa)

♦ fara aftan að siðunum: atemptar contra els bons costums, pecar contra els bons costums

♦ koma að aftan (o: aftan frá; o: aftan að): arribar per darrere, venir per darrere

♦ keyra aftan á e-ð: envestir una cosa pel darrere

♦ ráðast aftan að e-m (o: ráðast á e-n aftan frá; o: sækja að e-m aftan frá): atacar algú pel darrere

♦ sjá aftan á e-n: mirar algú d'esquena, veure algú d'esquena

2. <aftanvert / expressant lloc on> al darrere, darrere (Mall.)

♦ fyrir aftan: al darrere, darrere (Mall.)

♦ fyrir aftan e-ð ~ e-n: <prep. + ac.> darrere [de], darrere (Mall.)

♦ fara fyrir aftan e-n: anar darrere algú, marxar darrere algú

♦ ganga fyrir aftan e-n: anar darrere algú, caminar darrere algú

aftaná·keyrsla <f. -keyrslu, -keyrslur. Gen. pl.: -keyrslna>:

col·lisió f contra la part del darrere del vehicle que circula al davant

<LIT>  aftan·glóð <f. -glóðar, -glæður (o: -glóðir)>:

rogentor f del crepuscle

aftaní·vagn <m. -vagns, -vagnar>:

<AUTOM> remolc m

aftan·klukka <f. -klukku, -klukkur. Gen. pl.: -klukkna>:

campana vespertina, campana f del vespre (→ kvöldklukka)

aftanmáls·grein <f. -greinar, -greinir>:

nota f final (a llibre, en escrit científic etc.)

<LIT>  aftann <m. aftans, aftnar>:

vespre m

♦ frá aftni til aftans: de vespre a vespre

aftan·roði <m. -roða, no comptable>:

rogentor f del cel a posta de sol

<LIT>  aftan·skæra <f. -skæru, -skærur. Gen. pl.: -skæra>:

crepuscle m

aftan·sól <f. -sólar, no comptable>:

sol m del capvespre

aftan·söngur <m. -söngs, -söngvar>:

<RELIG> vespres f.pl

aftan·verður, -verð, -vert <adj.>:

al darrere de, a la part del darrere de

◊ ásjónur þeirra litu svo út: Mannsandlit að framan, ljónsandlit hægra megin á þeim fjórum, nautsandlit vinstra megin á þeim fjórum og arnarandlit á þeim fjórum aftanvert (ū-φəˌnēi̯־ˈnɛʃɛr   lə-ʔarbaʕəˈtā-n, וּפְנֵי-נֶשֶׁר, לְאַרְבַּעְתָּן): llurs cares tenien aquest aspecte: cara d'home al davant, cara de lleó a la dreta de tots quatre, cara de toro a l'esquerra de tots quatre, i cara d'àguila per a tots quatre al darrere

♦ að aftanverðu: per la part del darrere, a la part del darrere

♦ á aftanverðu læri: a la part del darrere de la cuixa

aftar <adv.>:

més enrere

aftari, aftari, aftara <adj. en grau comparatiu>:

posterior

aftar·lega <adv.>:

més cap [a la part d']enrere, lluny enrere, a la part de més lluny de darrere

♦ standa (o: vera) aftarlega í biðröðinni: trobar-se a la part de més enrere de la cua

aftast <adv.>:

al darrere de tot, al final de tot, al més enrere possible

◊ og hann lét ambáttirnar og þeirra börn vera fremst, þá Leu og hennar börn, og Rakel og Jósef aftast (ʔaħărɔˈnīm, אַחֲרֹנִים): i col·locà al davant de tot les serventes amb llurs infants, després la Lia amb els seus infants i, darrere del tot, la Raquel i en Josep

♦ aftast í bókinni: al final de tot del llibre

aftasti, aftasta, aftasta <adj. en grau superlatiu feble>:

al més enrere de tot, al més lluny enrere, el darrer de tots, el postrem

aftastur, öftust, aftast <adj. en grau superlatiu fort>:

al més enrere de tot, al més lluny enrere

♦ fara aftastur: tancar la marxa

◊ en sjálfir skuluð þér eigi staðar nema. Veitið óvinum yðar eftirför, vinnið á þeim, sem aftastir fara (wə-zinnaβ-ˈtɛm   ʔōˈθā-m, וְזִנַּבְתֶּם אוֹתָם), og látið þá ekki komast inn í borgir sínar, því að Drottinn, Guð yðar, hefir gefið þá yður á vald: i pel que fa a vosaltres mateixos, no us atureu pas. Perseguiu els vostres enemics, ataqueu els qui tanquen la marxa i no els deixeu pas entrar a llurs ciutats, car Jahvè, el vostre Déu, els ha lliurats a les vostres mans

◊ minnstu þess, hvernig Amalekítar fóru með þig á leiðinni, þá er þér fóruð af Egyptalandi, hvernig þeir réðust á þig á leiðinni og unnu á þeim, er aftastir fóru (wa-ʝəzanˈnēβ   bə-ˈχā, וַיְזַנֵּב בְּךָ), öllum þeim er þreyttir voru og aftur úr drógust, þegar þú varst orðinn lúinn og uppgefinn, - og óttuðust ekki Guð: recorda com et van tractar els amalequites pel camí quan sortíreu d'Egipte, i com et van atacar pel camí, sense temor de Déu, i es van tirar sobre els dels vostres que tancaven la marxa, tots els qui estaven extenuats i s'havien quedat reressagats mentre tu estaves cansat i extenuat

♦ ganga aftastur: tancar la marxa

◊ því að eigi skuluð þér í flýti brott ganga né fara með skyndingu, því að Drottinn fer fyrir yður í fararbroddi og Guð Ísraels gengur aftastur í flokki yðar (ū-məʔassiφ-ˈχɛm, וּמְאַסִּפְכֶם): car no heu de partir amb precipitació ni marxar amb presses car Jahvè marxarà davant vostre a la vostra avantguarda i el Déu d'Israel tancarà la marxa del vostre grup

af·tenging <f. -tengingar, no comptable>:

1. <GEN> desconnexió f

2. (sprengju) desactivació f (desarmament de bomba)

◊ aftenging sprengju: desactivació de bomba

af·tengja <-tengi ~ -tengjum | -tengdi ~ -tengdum | -tengt ║ e-ð>:

1. <GEN> desconnectar una cosa

2. (sprengja) desactivar una cosa (desarmar bomba)

◊ lögreglan aftengdi í gær öfluga sprengju: la policia ahir va desactivar un potent artefacte explosiu

af·tigna <-tigna ~ -tignum | -tignaði ~ -tignuðum | -tignað ║ e-n>:

degradar algú

◊ en þar er þú leitaðir eptir tíma, þá þykki mér þat sannligast, at varla sé síðar til hættanda yfir hǫf at fara en í þann tíma, er inngengr ǫndverðr October; þvíat þá þegar taka hǫf mjǫk at úkyrrask, ok vex þeirra stormr jafnan síðan því meir, er síðar er á hausti ok nærmeir sœkir vetri. En í þann tíma er inngengr septima decima kal. Novembris, þá tekr austanvindr at úgleðjask ok þykkisk vera [p. 52] aftignaðr eptir brauttekinn hǫfuðbúnað gulligrar kórónu. Því næst setr hann á hǫfuð sér skýþaktan hǫtt, andvarpar af þjósti miklum svá sem syrgjandi eptir nýfenginn skaða (Espill, cap. 22, pàgs. 51-52): però atès que cerques d'informar-te sobre el moment [idoni per navegar], considero com a cosa més encertada que, com a més tard, hom a penes s'ha d'arriscar a navegar per les mars després del començament d'octubre car aleshores és quan les mars comencen a alsurar-se molt i, a partir d'aqueix moment, llurs temporals van augmentant més i més en intensitat com més envant som a la tardor i més ens anem apropant a l'hivern. I al punt que entra el desetè dia abans de les calendes de novembre (= el 16 d'octubre), el vent de llevant comença a tornar malencònic i considera que ha estat [p. 52] desproveït de la seva dignitat [reial] després que li hagin arrabassat l'ornament del cap que era la seva corona daurada. [Quan això s'esdevé, el vent de llevant] es posa al cap un capell de núvols que tapen el cel i sospira amb gran arravatament com si estigués planyent-se d'un dany acabat de patir

aftna:

ac. & gen. pl. de → aftann “vespre”

aftna <aftnar | aftnaði | aftnað; verb impers. unipers.>:

fer-se fosc, fer-se de vespre, caure la nit

♦ það aftnar: es fa de vespre

aftni:

dat. sg. de → aftann “vespre”

aftra <aftra ~ öftrum | aftraði ~ öftruðum | aftrað>:

1. <e-u>: impedir una cosa

◊ þannig var þeim ljúft að reika um, þeir öftruðu ekki fótum sínum, en Drottinn hafði enga þóknun á þeim. Nú minnist hann misgjörðar þeirra og vitjar synda þeirra: d'aquesta manera a ells els agradava anar errant d'un lloc a l'altre, no retenien llurs peus i Jahvè no es complaïa pas en ells. Ara se'n recorda de llurs crims i castiga llurs pecats

◊ eins og villiasna, sem vön er eyðimörkinni, stendur hún á öndinni í girndarbruna sínum, - hver fær aftrað losta hennar? Þeir sem hennar leita, þurfa engir að þreyta sig, þeir finna hana í mánuði hennar: com un onagre que estava avesat al desert, panteixa en l'ardor de la seva passió: qui li impedirà de satisfer la seva voluptat? Tots els qui la cerquen no cal que es fatiguin: la troben en el seu mes

2. <e-m>: impedir algú de fer una cosa

◊ frá skipun vara hans hefi ég ekki vikið, hefi varðveitt í brjósti mér orð munns hans. En hann er samur við sig - hver aftrar honum? Ef hann girnist eitthvað, gjörir hann það: no m'he apartat [mai] de les ordres dels seus llavis i [sempre] he guardat al cor les paraules de sa boca. I ell no canvia mai de parer: qui li'n pot dissuadir? Si desitja fer una cosa, la fa

♦ aftra e-m frá e-u: dissuadir algú d'una cosa, treure una cosa del cap a algú

aftur <adv.>:

1. cap enrere

♦ dragast aftur úr: restar (o: romandre; o: quedar) enrere, reressagar-se, quedar endarrerit -ida

◊ minnstu þess, hvernig Amalekítar fóru með þig á leiðinni, þá er þér fóruð af Egyptalandi, hvernig þeir réðust á þig á leiðinni og unnu á þeim, er aftastir fóru, öllum þeim er þreyttir voru og aftur úr drógust (ʔaħaˈrɛi̯-χā, אַחַרֶיךָ), þegar þú varst orðinn lúinn og uppgefinn, - og óttuðust ekki Guð: recorda com et van tractar els amalequites pel camí quan sortíreu d'Egipte, i com et van atacar pel camí, sense temor de Déu, i es van tirar sobre els dels vostres que tancaven la marxa, tots els qui estaven extenuats i s'havien quedat reressagats mentre tu estaves cansat i extenuat

◊ kveina, þú hlið! Hljóða þú, borg! Gnötra þú, gjörvöll Filistea! því að mökkur kemur úr norðurátt, í fylkingum hans dregst enginn aftur úr (wə-ˈʔēi̯n   bōˈδēδ   bə-mōʕāˈδā-u̯, וְאֵין בּוֹדֵד בְּמוֹעָדָיו): lamenta't, porta! Crida, ciutat! Tremola, Filistea sencera! car del nord ve una fumera espessa, en els seus rengs ningú no resta reressagat

◊ fyrirheitið um það að ganga inn til hvíldar hans stendur enn, vörumst því að nokkur yðar verði til þess að dragast aftur úr (ὑστερεῖν, ὑστερηκέναι): la promesa d`entrar dins el [lloc del] seu repòs encara persisteix, guardem-nos per això que cap de vosaltres no s'hi presenti endarrerit

♦ líta aftur: mirar cap enrere

♦ aftur á bak: a reculons

♦ falla aftur á bak: caure d'esquena

♦ fara aftur á bak: anar a reculons

♦ aftur á móti: per contra

♦ aftur og aftur: repetides vegades, repetidament, un cop i un altre, manta vegada

♦ aftur og fram: envant i enrere, d'un costat a l'altre (→ fram og aftur)

◊ henni þótti sér það helst ró að hún sæti á hestsbaki en Þórður leiddi undir henni aftur og fram: trobava que el que més sossec (als seus dolors i patiments) li donava era seure a la gropa del cavall i en Þórður la duia amunt i avall, menant el cavall de les regnes

♦ fram og aftur: envant i enrere (→ aftur og fram)

♦ ganga fram og aftur: caminar amunt i avall, anar d'un costat a l'altre

♦ reiða e-n fram og aftur: empènyer algú envant i enrere

◊ en þeir reiddu hann aftur og fram eftir vellinum og rifu af honum klæðin: però ells el van empènyer envant i enrere pel camp i li van arrabassar els vestits

♦ snúa aftur: tornar enrere (al punt del qual hom ha partit, recular)

♦ vera aftur: (lokaður) ésser (o: estar) tancat -ada

♦ glugginn er aftur: la finestra és tancada

♦ láta aftur gluggana: tancar les finestres

♦ láttu aftur: tanca la porta

♦ hvað heitir hann [nú] aftur?: <LOC FIG> com es deia?, com era que es deia? (intentant de fer memòria)

2. Pot indicar que l'acció del verb es torna a repetir. En tals casos, cal traduir-se per: tornar a <inf.> 

♦ við reynum aftur á morgun: ho tornarem a provar demà

♦ ganga aftur: <FOLCL> tornar a caminar (sortir un mort de la seva tomba) (→ afturganga)

♦ gerðu það aftur!: torna-ho a fer!

♦ aftur! aftur!: una altra vegada! una altra vegada!

♦ opna e-ð aftur: tornar a obrir una cosa, reobrir una cosa

♦ sofna aftur: tornar-se a adormir

♦ það rignir aftur: torna a ploure

3. Amb alguns verbs, especialment de moviment, la traducció es fa amb tornar

♦ koma aftur: tornar (a l'indret d'on hom se'n va o se n'ha anat & tornar a visitar)

♦ skila e-u aftur: tornar (el que hom havia manllevat)

afturábak·gír <m. -gírs, -gírar>:

<AUTOM> marxa f enrere

aftur·bati <m. -bata, pl. no hab.>:

convalescència f

♦ vera í afturbata: estar convalescent

aftur·beygður, -beygð, -beygt <adj.>:

<GRAM> reflexiu -iva

♦ afturbeygð sögn: verb reflexiu

♦ afturbeygt fornafn: pronom reflexiu

aftur·beygilegur, -beygileg, -beygilegt <adj.>:

<GRAM> reflexiu -iva (→ afturbeygður)

♦ afturbeygileg sögn: verb reflexiu

aftur·boginn, -bogin, -bogið <adj.>:

torçut -uda  (o: torçat -ada) cap enrere

afturbols- <en compostos>:

<ZOOL> abdominal

aftur·bolur <m. -bols, -bolir>:

<ZOOL> abdomen m

aftur·elding <f. -eldingar, pl. no hab.>:

[primeres clarors de l']alba f

♦ í (o: undir) afturelding: a trenc d'alba

aftur·endi <m. -enda, -endar>:

1. (bakhluti) darrere m (part posterior)

2. (rass) darreres m.pl, anques f.pl (panera, cul)

aftur·fenginn, -fengin, -fengið <adj.>:

recobrat -ada

aftur·fótur <m. -fótar, -fætur>:

<ZOOL> pota f de darrere

♦ ganga á afturfótunum hjá e-m: <LOC FIG> anar-se'n a rodar, anar-se'n en orris

♦ það gekk allt á fótunum hjá mér: tot m'ha anat guerxo

♦ reisa sig á afturfæturna: #1. <GEN> posar-se dret -a damunt les potes del darrere; #2. <FIG> alçar la cresta, rebel·lar-se, posar-se gallet, protestar

♦ standa upp á afturfótunum: aguantar-se dret -a damunt les potes del darrere

♦ það kom allt á afturfótunum út úr honum: <LOC FIG> tot el que deia era un galimaties

afturfóta·fæðing <f. -fæðingar, -fæðingar>:

<MED> part m en què el fetus neix amb els peus pel davant, no pas amb el cap

aftur·för <f. -farar, no comptable>:

1. (hnignun) deteriorament m (empitjorament, declivi)

♦ í afturför: <FIG> de baixada, en declivi, de capavallada (Mall.) 

2. (afturferð) retrocés m (fl./pl. retrocessos), regressió f (anada cap enrere, reculada, involució)

aftur·ganga <f. -göngu, -göngur. Gen. pl.: -gangna>:

1. (afturgangur) afturganga, terme que, en les creences populars, designa la sortida d'un mort fora de la seva tomba o del seu túmul, normalment per fer mal als vius o per molestar-los. A les traduccions de textos medievals norrens empro, com a equivalent català d'aquest terme, el mot revinguda

◊ en sumt fólk flýði fyrir reimleikum og afturgöngum: i uns quants en van fugir a causa de les aparicions de fantasmes i de les revingudes de morts malmorts [que hi havia] (a causa dels morts que tornaven de llurs tombes)

◊ og eftir það tókust af allar afturgöngur að Fróðá og reimleikar: i després d’això, van desaparèixer del mas de Fróðá totes les revingudes de morts malmorts i les aparicions de fantasmes

2. (afturgöngumaður) afturganga, terme que, en les creences populars, designa el mort malmort, això és, el mort que torna de la seva tomba o del seu túmul per fer mal als vius o molestar-los A les traduccions de textos medievals norrens empro, com a equivalent català d'aquest terme, el mot revinent o [mort] malmort

aftur·gangur <m. -gangs, -gangar>:

<FOLCL> afturgangur, aparició d'un mort malmort. A les traduccions de textos medievals norrens empro, com a equivalent català d'aquest terme, el mot revinguda

◊ tók þá að minnka afturgangur meðan sólargangur var mestur: a mesura que els dies s'anaven allargant (això és, fins al solstici d’estiu), les aparicions del mort s'anaven fent més escadusseres 

◊ ...því að Garði veldur öllum afturgöngum sem hér hafa orðið í vetur: ......per tal com totes les aparicions que hi ha hagut aquí aquest hivern han estat causades pen Garði

aftur·genginn, -gengin, -gengið <adj.>:

<FOLCL> revinent, revingut -uda, malmort -a, dit del mort que surt de la seva tomba i visita els vius

afturgöngu·maður <m. -manns, -menn>:

<FOLCL> > revinent m, mort malmort 

aftur·hald <n. -halds, no comptable>:

<POLÍT> reacció f (ultraconservadorisme intransigent)

afturhalds·flokkur <m. -flokks, -flokkar>:

<POLÍT> partit reaccionari

afturhalds·maður <m. -manns, -menn>:

<POLÍT> reaccionari m, reaccionària f (intransigentment ultraconservador)

afturhalds·samur, -söm, -samt <adj.>:

<POLÍT> reaccionari -ària (intransigentment ultraconservador)

afturhalds·seggur <m. -seggs, -seggir. Gen. pl.: -seggja; dat.pl.: -seggjum>:

retrògrad m, retrògada f, reaccionari m, reaccionària f

aftur·hjól <n. -hjóls, -hjól>:

roda f del darrere, roda f posterior

aftur·hlið <f. -hliðar, -hliðar>:

revers m (part posterior de moneda, medalla, full)

aftur·hluti <m. -hluta, -hlutar>:

1. <GEN> part f del darrere, part f de darrere (Mall.) (part posterior)

2. (á dýri) gropa f, anques f.pl (part posterior de l'esquena d'un animal)

aftur·hreifi <m. -hreifa, -hreifar>:

aleta m posterior (de foca)

aftur·hvarf <n. -hvarfs, no comptable>:

1. (iðrun, viðsnúningur) [re]conversió f (penediment i canvi de forma de vida)

◊ afturhvarf og fyrirgefning synda sinna: la conversió i el perdó dels seus pecats

2. (trúskipti) conversió f (canvi de religió)

◊ og vitnaði bæði fyrir Gyðingum og Grikkjum um afturhvarf til Guðs og trú á Drottin vorn Jesú: i instava grecs i jueus a la conversió a Déu i a creure en el nostre senyor Jesús

◊ og sögðu frá afturhvarfi heiðingjanna og vöktu mikinn fögnuð meðal allra bræðranna: i contaren la conversió dels pagans causant una gran alegria a tots els germans

3. (afturkoma) retorn m  (tornada)

◊ var þá sem oft kann verða, þótt menn séu fræknir og vopndjarfir, ef slög stór fá og komi á flótta, að flestir verða illir afturhvarfs: aleshores va passar el que sovint pot passar si uns homes són derrotats i es donen a la fuga, per més valerosos i ardits amb les armes que hagin pogut ésser: que molts d'ells difícilment poden tornar enrere (i reprendre el combat)

♦ afturhvarf til fortíðar: retorn al passat

aftur·jaxl <m. -jaxls, -jaxlar>:

<MED> tercera molar

♦ afturjaxlarnir: les terceres molars

aftur·kalla <-kalla ~ -köllum | -kallaði ~ -kölluðum | -kallað ║ e-ð>:

1. <GEN> revocar una cosa

2. (um leyfi, pöntun o.s.fr.) anul·lar una cosa (permís, comanda etc.)

aftur·kast <n. -kasts, no comptable>:

1. <GEN> feedback m 

♦ jákvætt ~ neikvætt afturkast: feedback positiu ~ negatiu

2. (endurkast, skopp) rebot m (acció de rebotar)

3. (endurskin) reflexió f (reflex, refracció)

4. <POLÍT> reacció f 

afturkasts·stefna <f. -stefnu, no comptable>:

tendències reaccionàries, reaccionarisme m

◊ eftir siðbót Lúters kom fram innan rómversku kirkjunnar sterk og þröngsýn afturkastsstefna: després de la Reforma d'en Luter va aparèixer a l'església romana un reaccionarisme fort i obtús

aftur·kembdur, -kembd, -kembt <adj.>:

amb els cabells pentinats cap enrere

aftur·kerrtur, -kerrt, -kerrt <adj.>:

1. <GEN> amb el cap estirat cap enrere, amb el cap ben alt

2. (drembinn, fattur) estirat -ada (engallat, altiu)

aftur·kippur <m. -kipps, -kippir>:

1. (kippur aftur á bak) reculada f (moviment cap enrere, retrocés)

2. (stöðvun) aturada f (alto)

♦ afturkippur í sölu: estancament de les vendes

3. (hik) indecisió f (dubte, hesitació)

♦ þá kom afturkippur í mig: me n'han vingut dubtes, m'ho he repensat

aftur·koma <f. -komu, no comptable>:

retorn m 

aftur·kræfni <f. -kræfni, no comptable>:

irreversibilitat f 

aftur·kræfur, -kræf, -kræft <adj.>:

recuperable

aftur·kvæmt <adv.>:

que pot tornar

♦ eiga afturkvæmt: #1. <HIST JUR> tenir permís per a tornar de l'exili; #2. (geta [ekki] snúið til baka; emprat hab. en oracions negatives) [no] poder tornar (al lloc d'on hom prové, a casa, a la feina etc.)

◊ ævi vor líður hjá eins og skuggi og dauða vorn ber aðeins einu sinni að. Innsigli er þrýst á og enginn á afturkvæmt: la nostra vida passa com una ombra i la nostra mort no torna enrere: queda closa amb segell i ningú no en retorna

◊ því að fá ár munu líða uns ég fer þá för sem enginn á afturkvæmt úr: car pocs anys passaran fins que me'n vagi pel camí del qual ningú no retorna

◊ Agnes og Friðrik voru dæmd til lífláts eins og vitað er, en Sigríður, Þorbjörg Halldórsdóttir, móðir Friðriks, og Daníel Guðmundsson, vinnumaður á Geistaskarði og fyrrum ástmaður Agnesar, voru dæmd til hegningarhúsavinnu í Kaupmannahöfn, en aðeins Þorbjörg átti þaðan afturkvæmt, hin dóu þar bæði eins og fjöldamargir aðrir Íslendingar : l'Agnes i en Friðrik foren condemnats a mort com ja s'ha indicat, però la Sigríður, la Þorbjörg Halldórsdóttir, la mare d'en Friðrik, i en Daníel Guðmundsson, missatge de Geistaskarð i antic amant de l'Agnes, foren condemnats a treballs forçats a Copenhaguen, i d'ells, només en va poder tornar la Þorbjörg, els altres dos hi varen morir, com moltíssims d'altres islandesos més

aftur·köllun <f. -köllunar, no comptable>:

1. <GEN> revocació f 

2. (um leyfi) retirada f (de permís)

3. (um pöntun) anul·lació f, cancel·lació f (de comanda etc.)

aftur·lið <n. -liðs, -lið>:

<MIL> rereguarda f [d'exèrcit] (→ bakvarðasveit)

síðan fór hið ægilega afturlið; fylgdu því þjónarnir með góz það, sem einstakir hermenn áttu, og síðast fór leiguliðið. Þessi langa herlest endaði svo með hestum, sem öflugar gætur voru hafðar á, og fótgönguliði: després venia la terrible rereguarda; la seguien els servidors amb els béns que pertanyien als diferents soldats i, en darreríssim lloc, marxava la tropa mercenària. Aquesta llarga fila de soldats acabava amb els cavalls, estretament vigilats, i la infanteria

aftur·liður <m. -liðar (o: -liðs), -liðir>:

membre m posterior, segment m posterior

♦ afturliður: <MAT í þríliðureikningi> tercer terme (de regla de tres)

♦ forliður, miðliður og afturliður: primer terme, segon terme, tercer terme

♦ afturliður frambols: <BIOL> metatòrax m (d'insecte)

♦ afturliður samsetts orðs: <GRAM> segon constituent de compòsit, constituent m posterior de compòsit

aftur·ljós <n. -ljóss, -ljós>:

llum m del darrere

aftur·löpp <f. -lappar, -lappir>:

pota f del darrere 

aftur·mjór, -mjó, -mjótt <adj.>:

amb la part posterior fina, estreta i punteguda

aftur·partur <m. -parts, -partar>:

gropa f, anques f (part posterior d'esquena d'animal, especialment de quadrúpede)

aftur·reka <adj. inv.>:

fet -a romandre enrere, empès -esa cap enrere

♦ gera e-n afturreka: fer tornar enrere algú per on ha vengut, fer girar cua a algú amb les mans buides(refusar d'ajudar-lo, de donar-li el que demana o sol·licita etc.)

◊ sá sem ónýtir tákn lygaranna og gjörir spásagnamennina að fíflum, sem gjörir vitringana afturreka og þekking þeirra að heimsku: [jo sóc] el qui desbarato els senyals dels engalipadors i torno boigs els endevins; [jo sóc] el qui fa recular els savis i faig tornar folla llur ciència

♦ verða afturreka: <LOC NÀUT> ésser empès -esa pel vent o el corrent marí cap enrere

◊ á því fór Flosi utan og varð afturreka í Öxarfjörð: amb ell (amb aquest vaixell) s'hi va fer a la mar, però la mar el va tornar a empènyer cap a l'Öxarfjörður (fiord de la destral) 

◊ Refur varð afturreka, og lét konungur drepa hann, en Eyvindur kom í Vopnafjörð og nam fjörðinn allan frá Vestradalsá og bjó í Krossavík hinni iðri; hans son var Þorbjörn: la mar va fer tornar enrere en Refur i el rei el va fer matar, però l'Eyvindur [el roig] va arribar al Vopnafjörður (fiord de les armes) i va prendre possessió de tota la part del fiord a partir de la Vestradalsá (Riu de la Vall de l'Oest)  i va viure a la part més interior de la Krossavík (badia de les creus); el seu fill fou en Þornbjörn

aftur·rúða <f. -rúðu, -rúður. Gen. pl.: -rúðna o: -rúða>:

vidre m del darrere

aftur·rækur, -ræk, -rækt <adj.>:

no admès -esa

♦ gera e-ð afturrækt: <LOC> fer tornar enrere una cosa, no deixar entrar una cosa

♦ verða afturrækur við próf: <LOC> no ésser admès a un examen

aftur·segl <n. -segls, -segl>:

<NÀUT> [vela f de] messana f, mitjana f

aftur·sigla <f. -siglu, -siglur. Gen. pl.: -siglna>:

<NÀUT> pal m de messana

aftur·skutur <m. -skuts, -skutar (o: -skutir)>:

<NÀUT> popa f

aftur·stafn <m. -stafns, -stafnar>:

<NÀUT> popa f

aftur·sæti <n. -sætis, -sæti>:

seient m del darrere

aftur·tækur, -tæk, -tækt <adj.>:

revocable, invalidable

aftur·virkni <f. -virkni, no comptable>:

retroactivitat f 

aftur·virkur, -virk, -virkt <adj.>:

retroactiu -iva

aftur·þilfar <n. -þilfars, -þilför>:

<NÀUT> pont m de popa

af·tækur, -tæk, -tækt <adj.>:

1. (útilokaður) exclòs -osa (no possible)

♦ það er alveg aftækt að gera þetta: fer això està fora de tota possibilitat, és absolutament impossible fer això

2. <GRAM> privatiu -iva

◊ ó- er aftækt forskeyti: ó- és un prefix privatiu

3. <†> (lastverður, ámælisverður) reprensible (blasmable)

♦ fátt er aftækt um skapsmuni e-s: poca cosa hi ha a dir del caràcter d'algú, poca cosa es pot vituperar del caràcter d'algú

◊ þá spurði konungr Dag: "hvern sér þú skaplǫst minn?" "eigi fæ ek, herra! þat séð, en þóat ek geipi nǫkkut um hversdagliga menn, þá er þat nǫkkut ǫðruvísa, en ek hefi hvárki til vit né skilning; er þat ok ætlan mín, at fátt muni vera aftœkt um yðra skapsmuni...": aleshores el rei li va demanar al Dagr: "quin defecte de caràcter em veus?"; "senyor"[, li va respondre en Dagr,] "això és una cosa que no puc percebre, ja que, per més que pugui dir-hi alguna cosa sobre el d'un home comú, això [que em demaneu] és una cosa força diferent, per a la qual no tinc ni el seny ni el criteri; a més a més tinc per mi que poc és el que un pugui tenir a dir del vostre caràcter

af·tök <n.pl -taka>:

1. (ákveðin neitun) refús categòric, denegació rotunda (rebuig ferm)

♦ hafa aftök um e-ð: refusar categòricament una cosa

2. (hörkufrost) forta gelada (temperatures extremament baixes)

aftöku·dagur <m. -dags, -dagar>:

dia m d'execució (de pena de mort)

aftöku·deild <f. -deildar, -deildir>:

corredor m de la mort

aftöku·pallur <m. -palls, -pallar>:

cadafal m (per a execucions públiques)

aftöku·staður <m. -staðar, -staðir>:

1. <GEN> lloc m de l'execució

2. (aftökupallur) patíbul m (cadafal)

3. (aftökuklefi) cambra f d'execucions (cel·la on es duen a terme execucions)

4. (áningarstaður) parada f (indret on hom s'aturava a descansar i on hom descarregava la somada de les bísties)

aftöku·sveit <f. -sveitar, -sveitir>:

escamot m d'afusellament

♦ verða leiddur ~ leidd fyrir aftökusveit (o: e-m verður stillt upp fyrir [framan] aftökusveit) og skotinn ~ skotin á færi: afusellar algú

af·undinn, -undin, -undið <adj.>:

1. (önugur) esquerp -a, sorrut -uda, malcarat -ada, malambrós -osa (Mall.) (aspre de tracte)

◊ gagnvart hreinum ert þú hreinn, en gagnvart rangsnúnum ert þú afundinn: ets pur amb el pur però malamorós amb el pervers

2. (fúllyndur, fúll) rondinaire, botzinaire, botzinador -a, remugador -a (Bal.) (perpètuament malhumorat, que sempre remuga)

3. (fráhverfur) desafecte -a, desafeccionat -ada  (desencantat amb & oposat, contrari a)

♦ vera afundinn við e-n: <LOC> fer mala cara a algú

af·urð <f. -urðar, -urðir>:

producte m

♦ afurðir <f.pl>: productes agrícoles i ramaders

af·vanur, -vön, -vant <adj.>:

desacostumat -ada, desavesat -ada

♦ afvanur e-u: desacostumat a una cosa

af·vatna <-vatna ~ -vötnum | -vatnaði ~ -vötnuðum | -vatnað ║ e-ð>:

posar una cosa en remull (per dessalar-la: carn, bacallà, dulse)

◊ afvatna saltfisk: dessalar bacallà posant-lo en remull, posar bacallà en remull per dessalar-lo

◊ afvatna sölin: posar dulse en remull per dessalar-lo

af·vatnaður, -vötnuð, -vatnað <adj.>:

dessalat -ada (Mall.) (aliment conservat en sal)

af·vega <adv.>:

fora del camí

♦ elta e-ð afvega: emmenar-se una bèstia (p.e., una ovella)

◊ hét annar Björn en annar Sigurður og mislíkaði Klaufa fjárreksturinn því hann átti á eina með og líkaði honum illa er hún var elt afvega: un es deia Björn i l'altre Sigurður i al Klaufi li va desplaure molt la forma com havien aplegat la guarda d'ovelles perquè ell a la cleda hi tenia una ovella pasturant i el va molestar que ells la se n'haguessin emmenada

♦ fara afvega: apartar-se del bon camí

♦ leiða e-n afvega: apartar algú del bon camí, esgarriar algú

◊ þér hafið fært mér þennan mann og sagt hann leiða fólkið afvega: m'heu dut aquest home dient que subverteix el poble

♦ leiðast afvega: apartar-se del bon camí, desencaminar-se

♦ [án þess að] láta leiðast afvega af e-u: [sense] deixar-se desencaminar per una cosa, independentment d'una cosa

afvega·leiddur, -leidd, -leitt <adj.>:

apartat -ada del bon camí, esgarriat -ada

afvega·leiða <-leiði ~ -leiðum | -leiddi ~ -leiddum | -leitt ║ e-n>:

apartar algú del bon camí, esgarriar algú

◊ hann reisti meira að segja fórnarhæðir á fjöllunum í Júda og afvegaleiddi (zāˈnāh ~ זָנָה:   wa-i̯ˈʝɛzɛn   ʔɛθ־ʝɔʃəˈβēi̯   ʝərūʃāˈlaim,   וַיֶּזֶן אֶת-יֹשְׁבֵי יְרוּשָׁלִַם) Jerúsalembúa og tældi Júdamenn til fráfalls (nāˈδaħ ~ נָדַח:   wa-i̯ʝadˈdaħ,   וַיַּדַּח): a més a més, [en Joram (Iehoram)] va fer fer llocs alts (=recintes sagrats) a les muntanyes de Judà, va fer que els habitants de Jerusalem s'esgarriessin (orig. hebr. lit. ‘es prostituïssin, forniquessin’) [adorant altres déus] i va seduir els habitants de Judà perquè renunciessin a Ell (apostatessin)

afvega·leiðandi <m. -leiðanda, -leiðendur>:

seductor m, seductora f, esgarriador m, esgarriadora f

afvega·leiðast <-leiðist ~ -leiðumst | -leiddist ~ -leiddumst | -leiðst>:

apartar-se del bon camí, esgarriar-se, desencaminar-se

af·vegur <m. -vegar, -vegir>:

1. <FIG> mal camí m

2. (hliðarvegur) desviació f (camí secundari, amagat)

af·velta <adj. inv.>:

tombat -ada i caigut -uda

♦ liggja afvelta: estar estès -esa (pel terra, en el llit etc. i sense poder-se tornar aixecar o fent el gandul)

◊ ef þú sér asna eða uxa bróður þíns liggja afvelta á veginum, þá skalt þú ekki ganga fram hjá þeim: si veus l'ase o el bou de ton germà caigut pel camí, no te'n desentenguis

◊ liggja afvelta í rúminu ~ á gólfinu ~ í sófanum: estar estès -esa damunt el llit ~ pel terra ~ al sofà

af·vikinn, -vikin, -vikið <adj.>:

apartat -ada, retirat -ada (indret)

♦ á afvikiknum stað: a un indret retirat

af·vopna <-vopna ~ -vopnum | -vopnaði ~ -vopnuðum | -vopnað ║ e-n>:

desarmar algú

◊ afvopna her: desarmar un exèrcit

af·vopnast <-vopnast ~ -vopnumst | -vopnaðist ~ -vopnuðumst | -vopnast>:

desarmar-se

af·vopnun <f. -vopnunar, pl. no hab.>:

desarmament m

afvopnunar·nefnd <f. -nefndar, -nefndir>:

comissió f per al desarmament

afvopnunar·ráðstefna <f. -ráðstefnu, -ráðstefnur. Gen. pl.: -ráðstefna>:

conferència f per al desarmament

afvopnunar·viðræður <f.pl -viðræðna ( o: -viðræða)>:

negociacions f.pl per al desarmament

af·vötnun <f. -vötnunar, no comptable>:

1. (það að afvatna) dessalatge m (posada en remull de carn, peix o dulse per dessalar-los)

2. (um áfengissjúkling) cura f d'abstinència (o: de desintoxicació) (d'alcohòlic)

af·þakka <-þakka ~ -þökkum | -þakkaði ~ -þökkuðum | -þakkað ║ e-ð>:

declinar una cosa agraint-la

◊ afþakka boð: declinar una invitació tot regraciant-la

♦ ég verð að afþakka: ho agraeixo però em veig obligat a no poder-ho acceptar

af·þerra¹ <-þerra ~ -þerrum | -þerraði ~ -þerruðum | -þerrað ║ e-ð>:

eixugar una cosa, torcar una cosa (Bal.) 

◊ afþerra tárin: eixugar les llàgrimes, torcar les llàgrimes (Bal.)  (→ þerra [af sér])

<†>  af·þerra² <-þerri ~ -þerrum | -þerrði ~ -þerrðum | -þerrt ║ e-ð>:

variant de → afþerra¹ ‘eixugar, torcar’

af·þreying <f. -þreyingar, no comptable>:

entreteniment m, passatemps m

♦ hafa e-ð sér til afþreyingar: entretenir-se (o: distreure's) amb una cosa, passar el temps entretenint-se amb una cosa

afþreyingar·bókmenntir <f.pl -bókmennta>:

literatura f d'entreteniment (o: d'evasió)

af·þreyttur, -þreytt, -þreytt <adj.>:

descansat -ada (que s'ha recuperat del seu cansament)

◊ útsofinn og afþreyttur: recuperat del cansament i de la son, descansat i amb la son acabada

af·þyrstur, -þyrst, -þyrst <adj.>:

amb la set calmada

af því að <+ ind.> <conj. causal>:

perquè <+ ind.>

	La forma habitual d'aquesta conjunció causal és af því að. Al seu costat podem trobar les variants því að -que és la forma habitual d'aquesta conjunció a la llengua medieval, escrita aglutinadament a les edicions del segle XIX i, parcialment, a les del segle XX: þvíat- i af því. La forma af því að, quan apareix a la llengua medieval, sol aparèixer discontínua; l'element af því queda integrat a l'oració principal com a complement preposicional del seu verb i l'element að -en realitat, at- encapçala com a conjunció completiva l'oració subordinada. Exemple: Eigi var ek af því Ara gipt, at ek vilda þik eigi heldr átt hafa ‘no em varen casar amb l'Ari perquè no et preferia a tu’ = ‘no em casaren amb l'Ari perquè el preferís més a ell que a tu’.

af·æta <f. -ætu, -ætur. Gen. pl.: -æta o: -ætna>:

paràsit m, paràsita f

♦ afætur þjóðfélagsins: els paràsits de la societat

♦ vera afæta: ésser un paràsit, viure de la gorra

aga¹ <aga ~ ögum | agaði ~ öguðum | agað ║ e-n>:

1. <GEN> disciplinar algú

2. (refsa) castigar algú (a escola, tupant-lo amb canyaferla o verga)

3. (temja) domar (o: domtar; o: adondar) una bèstia (aregar)

aga² <aga ~ ögum | agaði ~ öguðum | agað>:

(vætla) traspuar, eixumorar (líquid)

♦ hér agar öllu saman: <LOC FIG> quin desori que hi ha aquí, quin poti-poti que hi ha aquí

aga·blautur, -blaut, -blautt <adj.>:

[completament] xop -a

aga·brot <n. -brots, -brot>:

acte m d'indisciplina, [acte m d']insubordinació f

agaður, öguð, agað <adj.>:

disciplinat -ada

aga·laus, -laus, -laust <adj.>:

indisciplinat -ada

aga·legur, -leg, -legt <adj.>:

terrible, horrorós -osa

aga·leysi <n. -leysis, no comptable>:

indisciplina f, manca f de disciplina

aga·samur, -söm, -samt <adj.>:

1. (refsingarsamur) rígid -a, sever -a (que manté la disciplina amb severitat, que castiga amb severitat)

2. (stjórnsamur) hàbil a mantenir la disciplina (que sap governar)

3. (ófriðlegur, ófriðsamur) turbulent (revoltós)

agat <m. agats, agatar>:

1. <GEOL = frá latínu achātēs í g. dönsku agat> àgata f

2. <†> <GEOL = úr dönsku e. þýsku gagat frá lat. gagātēs, frá gr. γαγάτης> atzabeja f  (→ svartaraf)

◊ agat hinn svarti: la negra atzabeja

agat <n. agats, agatsteinar>:

<†> <GEOL> atzabeja f

◊ svarta agatið: la negra atzabeja

Agata <f. Ögutu, pl. no hab.>:

Àgueda f, Àgata f

agat·steinn <m. -steins, -steinar>:

<†> <GEOL> atzabeja f

aga·vöndur <m. -vandar, -vendir>:

(refsingarvöndur) canya f de castigar, verga f de castigar

agða <f. ögðu, ögður. Gen. pl.: agða>:

trematode m

Agenor <m. Agenors, pl. no hab.>:

Agènor m (Ἀγήνωρ -ήνορος - Ăgēnor -ŏris)

♦ Agenor, son Póseidons (o: Póseidonar): Agènor, fill de Posidó

♦ Evrópa Agenorsdóttir: Europa, filla d'Agènor

agg <n. aggs, no comptable>:

(þræta) raons f.pl, baralla f, brega f

aggaða <f. aggöðu, aggöður>:

(rabbínískar kenningar, rabbínískur lærdómur) agadà f (fl./pl agadàs og/i agadot) (ensenyaments rabínics, אַגָּדָה, אגדה)

◊ halaka og aggaða: halacà i agadà

aggar·steinn <m. -steins, -steinar>:

<†> <GEOL> atzabeja f

agi¹ <m. aga, no comptable>:

disciplina f

♦ hafa [góðan] aga: tenir [una bona] disciplina

♦ halda [uppi] aga: mantenir la disciplina

♦ járnharður¹ ~ harður² agi: una disciplina fèrria¹ ~ dura²

♦ e-m skortir aga [og vilja] til að <+ inf.> : a algú li manca la suficient disciplina [i la voluntat] per a <+ inf.> 

♦ → heragi “disciplina militar”

agi² <m. aga, no comptable>:

1. (væta) mullena f, moll m, moller m (humitat del sòl)

2. (mýrlendur jarðvegur) zona humida (sòl palustre, terreny molt fangós o paludós)

agn <n. agns, ögn>:

esquer m 

agnar·smár, -smá -smátt <adj.>:

minúscul -a, diminut -a

agn·dofa <adj. inv.>:

perplex -a, atònit -a

♦ agndofa yfir e-u: perplex per (o: davant) una cosa

♦ gera e-n agndofa: deixar perplex algú

◊ Persa hryllti við hugdirfð hennar, áræði hennar gerði Meda agndofa (ταράσσειν ~ ῥάσσειν, ἐταράχθησαν ~ ἐῤῥάχθησαν): els perses fremiren d'espant amb la seva audàcia, el seu coratge va esbalair els medes

Agnes <f. Agnesar, no comptable>:

Agnès f, Agneta f, Ainès (Mall.), Aineta (Mall.) (Ἁγνῆς -ῆτος , Agnēs -ētis) (ginecònim)

agn·hald <n. -halds, -höld>:

llengüeta f, denteta f, barbeta f (punxa invertida a la punta d'un ham)

agnúi <m. agnúa, agnúar>:

llengüeta f, denteta f, barbeta f (punxa invertida a la punta d'un ham)

♦ það eru ýmsir agnúar á þessu: <LOC FIG> la cosa té vàries pegues, la cosa té diversos inconvenients

agora <f. agoru, agorur>:

<NUMIS> agorà f (fl./pl.: agoràs & agorot) (אֲגוֹרָה)

♦ fimm agora mynt f: una moneda de cinc agorot

agóra <f. agóru, agórur>:

àgora f (ἡ ἀγορά -ᾶς)

agúrka <f. agúrku, agúrkur. Gen. pl.: agúrkna o: agúrka>:

cogombre m  (fruit de la planta Cucumer sativus, i, esp. el de mena llarga)

Ahasía <m. Ahasía, pl. no hab.>:

Ocozies m (אֲחַזְיָהוּ) 

Ahasverus <m. Ahasverusar, pl. no hab.>:

Assuer m (אֲחַשְׁוֵרוֹשׁ)

◊ það bar til á dögum Ahasverusar - það er Ahasverusar þess, er ríkti frá Indlandi til Blálands yfir hundrað tuttugu og sjö skattlöndum - í þá daga er Ahasverus konungur sat á konungsstóli sínum í borginni Súsa, á þriðja ríkisári hans, að hann hélt veislu öllum höfðingjum sínum og þjónum: va succeir en temps d'Assuer, aquell Assuer que regnà des de l'Índia fins a l'Etiòpia sobre cent vint-i-set províncies, aquells dies, doncs, quan el rei Assuer havia pres possessió del seu tron reial a la ciutadella de Susa, l'any tercer del seu regnat, féu un banquet presidit per ell a tots els seus grans oficials i ministres

aín <n. aíns (o: aín), aín>:

ain f,m (lletra hebrea עי"ן ,עַיִן, ע)

aís <n. aíss, pl. no hab.>:

<MÚS> la sostingut (nom de nota)

♦ aís dúr (o: aís-dúr): la sostingut major

◊ í aís-dúr: en la sostingut major

♦ aís moll (o: aís-moll): la sostingut menor

◊ í aís-moll: en la sostingut menor

♦ → a “la”

♦ → as “la bemoll”

aka <ek ~ ökum | ók ~ ókum | ekið>:

1. <GEN> circular, anar (anar o desplaçar-se amb cotxe o amb un altre vehicle a motor)

♦ akið hljóðlega: prohibit tocar la bocina! (lit.: circuleu en silenci)

♦ akið hægt: aneu a poc a poc!

♦ akið varlega: conduïu amb compte!; precaució!

♦ kanntu að aka?: saps conduir?; saps menar cotxe? (Mall.) 

♦ þér megið ekki aka hér: aquí no es pot anar amb cotxe; la circulació amb cotxe en aquesta zona està prohibida

♦ þú ert alveg úti að aka: <LOC FIG> no estàs gaire canari (Mall.)

♦ það á ekki úr að aka fyrir honum: <LOC FIG> les coses no li volen rutllar

♦ honum á ekki úr að aka: no té mai sort en el que fa, res no li vol rutllar

2. <e-m>: portar algú (amb cotxe o amb un altre vehicle a motor)

◊ ég væri stoltur ef þú ækir mér í leigubíl: estaria orgullós que em portessis amb el teu taxi

♦ aka sér: agitar-se, regirar-se

3. <e-u>: conduir un vehicle, menar un vehicle (Mall.) (menar un cotxe o un altre vehicle a motor determinat)

♦ ég ek bíl: condueixo un cotxe, men un cotxe (Mall.) 

♦ ég ek bílnum: condueixo el cotxe, men el cotxe (Mall.) 

♦ ég ek bláum Volvo: tinc un volvo blau

4. aka á e-ð: topar amb una cosa, xocar amb una cosa

♦ aka á e-n: atropellar algú [amb el cotxe], topar frontalment amb algú, trepitjar algú amb el cotxe (Mall.) 

5. aka eftir e-u: circular per...(resseguir una carretera o un camí amb el vehicle)

6. aka fram: anar [al] davant (ésser el primer d'un grup de vehicles)

7. aka framúr [e-u]: avançar, fer un avançament

♦ aka framúr öðrum ökutækjum: avançar d'altres vehicles

♦ bannað að aka framúr: prohibit avançar

8. aka kringum e-ð: evitar una cosa, esquivar una cosa (fer voltera amb el vehicle per no passar per un indret o topar amb una cosa)

9. aka e-ð um koll: atropellar una cosa, tomar una cosa amb el cotxe (Mall.) (passar-hi pel damunt amb el cotxe)

10.<†> aka undan: (hörfa [undan e-u]) retrocedir lentament, recular lentament

11. aka undan e-u: (sleppa, komast undan) fugir d'una cosa (amb vehicle)

◊ ók undan lögreglu á 180 km hraða og henti dópi út úr bílnum: va fugir de la policia a 180 km/hora i llençà droga per la finestra del cotxe

12. aka upp: remuntar un riu; anar riu amunt (amb barca)

◊ síðan ók hann upp með ánni Rín til móts við Ásmund: després, va anar Rin amunt a l'encontre de l'Ásmundr

13. aka útaf [veginum]: sortir de la carretera (esp., com a accident)

14. aka yfir e-n: atropellar algú, trepitjar un cotxe algú (Mall.) 

Akab <m. Akabs, no comptable>:

Acab m  (אַחְאָב)

◊ Akab (o: Ahab) skipstjóri: el capità Acab

akademía <f. akademíu, akademíur. Gen. pl.: akademía>:

acadèmia f

♦ Sænska akademían: l'Acadèmia sueca

♦ → listaakademía “acadèmia d'arts”

♦ → myndlistarakademía “acadèmia d'arts plàstiques i visuals”

♦ → tónlistarakademía “acadèmia de música”

♦ → vísindaakademía “acadèmia de ciències”

akademískur, akademísk, akademískt <adj.>:

acadèmic -a

♦ akademísk menntun: formació universitària

♦ akademískt kortér: quart m [d'hora] acadèmic

♦ akademísk orðræða: debat acadèmic, discussió acadèmica

akarn <n. akarns, akörn>:

aglà m,f, gla f,m

akasíu·lím <n. -líms, no comptable>:

goma aràbiga

akasíu·tré <n. -trés, -tré. Gen. pl.: -trjáa; dat.pl.: -trjám>:

acàcia f

ak·braut <f. -brautar, -brautir>:

1. (hluti vegar sem ætlaður er fyrir umferð ökutækja) calçada f (part de carretera destinada a circulació de vehicles)

2. (akrein) carril m (divisió de calçada)

ak·feitur, -feit, -feitt <adj.>:

obès -esa

ak·fær, -fær, -fært <adj.>:

transitable, practicable (camí, carretera, calçada)

Akkea <f. Akkeu, no comptable>:

Acaia f

◊ frumgróði Akkeu: les primícies de l'Acaia

akkeri <n. akkeris, akkeri>:

àncora f

♦ draga upp akkeri: llevar àncores, llevar l'àncora

♦ leggjast við akkeri: ancorar

♦ liggja við akkeri: estar ancorat -ada

♦ varpa akkeri: tirar (o: sorgir) l'àncora

♦ vinda upp akkeri: llevar l'àncora

akkeris·festi <f. -festar, -festar>:

cadena f d'àncora

akkeris·lægi <n. -lægis, -lægi. Gen. pl.: -lægja; dat.pl.: -lægjum>:

ancoratge m (indret)

akkeris·spil <n. -spils, -spil>:

argue m

akkeris·vinda <f. -vindu, -vindur>:

cabrestant m

Akkiles <m. Akkilesar, no comptable>:

<MITOL> Aquil·les m (Ἀχιλλεύς, Ἀχιλεύς)

Akkilesar·hæll <m. -hæls, -hælar>:

<MITOL & FIG> taló m d'Aquil·les

Akkilles <m. Akkilless (o: Akkillesar), pl. no hab.>:

<MITOL> Aquil·les m (Ἀχιλλεύς, Ἀχιλεύς)

◊ kveð þú, saunggyðja, of sollna reiði Akkilless, prúðlynds Peleifs arfa, ríka ok raunsvára, er hún rekka varp óöld akkneska ok ótal raunum: canta, deessa del cant (= Musa), la còlera desenfrenada d'Aquil·les, l'hereu del magnífic Peleu, la qual, poderosa i gràvida d'afliccions, llençà un temps de penúria i innombrables afliccions sobre els herois aqueus

akkneskur, akknesk, akkneskt <adj.>:

aqueu -ea

akkorð <n. akkorðs, no comptable>:

escarada f, escar m, preufet m (forma de treball)

♦ vera í akkorði: treballar a escarada

akkur <m. akkurs (o: akks), no comptable>:

(ávinningur, hagur) guany m, profit m

♦ mér er enginn akkur í þessu: amb això no em fas precisament cap favor, amb això jo hi perdo, no hi guanyo res jo amb això

Akk·verji <m. -verja, -verjar>:

aqueu m, aquea f

Akra·nes <n. -ness, no comptable>:

Akranes m, promontori i llogaret homònim situats a la costa occidental d'Islàndia, a la boca nord del Hvalfjörður o fiord de les balenes, a la Borgarfjarðarsýsla

◊ Það bar að einn vetur að Jöður og húskarlar hans fóru út á Akranes að mjölkaupum: un hivern es va esdevenir que en Jöður i els seus húskarlar anaren a Akranes a comprar-hi farina

ak·rein <f. -reinar, -reinar>:

(hluti akbrautar) carril m (divisió de calçada)

Akrópólis <f. Akrópólis, pl. no hab.>:

acròpoli f

♦ á Akrópólis í Aþenu: a l'acròpoli d'Atenes

Akrópólis·hæð <f. -hæðar, no comptable>:

turó m de l'Acròpoli

♦ á Akrópólishæð í Aþenu: al turó de l'Acròpoli d'Atenes

akstur <m. aksturs, no comptable>:

1. <GEN> trànsit f, circulació f [rodada] (pas de vehicles per un lloc)

♦ allur akstur bannaður: circulació prohibida

♦ of hraður akstur: excés de velocitat

♦ útaf akstur: sortida f de la carretera (esp. com a accident) (→ útafakstur)

2. (það að aka) conducció f (acció i forma de conduir)

♦ akstur utan vega bannaður: prohibida la conducció camp a través, prohibit circular amb el cotxe fora dels límits dels camins

aksturs·gjald <n. -gjalds, -gjöld>:

tarifa f de transport

♦ aktursgjald leigubíls: preu m de carrera de taxi

♦ dagpeningar og aktursgjald: dietes f.pl i preu pel desplaçament

aksturs·hraði <m. -hraða, no comptable>:

velocitat f de circulació

aksturs·lag <n. -lags, -lög>:

forma f de conduir, conducció f

Akteon <m. Akteons, pl. no hab.>:

Actèon (o: Acteó) m (Ἀκτέων -έωνος & Ἀκταίων -αίονος; Actæōn -ŏnĭs)

♦ Artemis og Akteon: Àrtemis i Actèon

akur <m. akurs, akrar>:

camp m de conreu, conró m

♦ plægja akurinn: llaurar el camp

♦ eins og logi yfir akur: <LOC FIG> com [una] reguera de pólvora, com un llamp

akur·arfi <m. -arfa, -arfar>:

rèvola menuda (planta Stellaria graminea)

Akur·eyri <f. -eyrar, no comptable>:

Akureyri m

á Akureyri: a Akureyri

frá Akureyri: d'Akureyri

Lystigarður Akureyrar: Jardí Botànic d'Akureyri

Akur·eyringur <m. -eyrings, -eyringar>:

akureyriès m, akureyriesa f (nadiu d'Akureyri)

akur·eyrskur, -eyrsk, -eyrskt <adj.>:

akureyriès -esa, akureyrià -ana

akur·flækja <f. -flækju, -flækjur>:

veça f  (planta Vicia sativa)

akur·frú <f. -frúar, -frúr>:

boixac m [de camp], galdiró m (empr. hab. en pl.: galdirons), llevamà m (Mall. Empr. hab. en pl.: llevamans), llevagat m (empr. hab. en pl.: llevagats) (planta Calendula arvensis)

akur·gæsajurt <f. -gæsajurtar, -gæsajurtir>:

camamilla borda, camamilla f de camp, camamil·la borda (Mall., Men.) (planta Anthemis arvensis)

akur·hafri <m. -hafra, -hafrar; emprat hab. en pl.>:

civada f  (planta Avena sativa)

akur·hali <m. -hala, -halar>:

marxant blanc, amarant blanc, amaranta blanca (planta Amaranthus albus)

akur·hetta <f. -hettu, -hettur>:

agròcibe f  (qualsevol bolet del gènere Agrocybe)

akur·hveiti <n. -hveitis, no comptable>:

forment m, xeixa f (esp. Bal.), blat m candial (planta Triticum aestivum)

akur·hæna <f. -hænu, -hænur>:

perdiu xerra, perdiu grisa  (ocell Perdix perdix)

akur·hæra* <f. -hæru, -hærur>:

lúzula f campestre (planta Luzula campestris)

akur·klukka <f. -klukku, -klukkur>:

corretjola f, corriola f (Bal.) (planta Convolvulus arvensis)

akur·lendi <n. -lendis, pl. no hab.>:

conronada f, camps m.pl de conreu

akur·máni <m. -mána, -mánar>:

serverola f, agrimònia f, agrimoni m, herba f de Sant Antoni, herba f de Sant Guillem (cast.) (planta Agrimonia eupatoria)

akur·mynta <f. -myntu, -myntur>:

menta f de camp, menta f campestre, menta f dels camps  (planta Mentha arvensis)

akur·rýgresi <n. -rýgresis, pl. no hab.>:

jull m, zitzània f  (planta Lolium temulentum) (en la llengua antiga → skjaðak)

---

Mateu: Paràbola del blat i el jull
	Grec	Alemany (Luter)	Islandès	Català
13,25	ἐν δὲ τῶ καθεύδειν τοὺς ἀνθρώπους ἦλθεν αὐτοῦ ὁ ἐχθρὸς καὶ ἐπέσπειρεν ζιζάνια ἀνὰ μέσον τοῦ σίτου καὶ ἀπῆλθεν.	Da aber die Leute schlieffen, kam sein Feind, vnd seete Vnkraut zwisschen den Weitzen, vnd gieng dauon.	En er menn voru í svefni, kom óvinur hans, sáði illgresi meðal hveitisins og fór síðan.	Mentre tothom dormia, vingué el seu enemic i va sembrar jull enmig del blat, i se'n va anar.
13,26	ὅτε δὲ ἐβλάστησεν ὁ χόρτος καὶ καρπὸν ἐποίησεν, τότε ἐφάνη καὶ τὰ ζιζάνια.	Da nu das Kraut wuchs, vnd Frucht bracht, Da fand sich auch das Vnkraut.	Þegar sæðið spratt upp og tók að bera ávöxt, kom illgresið og í ljós.	Quan la llavor va créixer i es va formar l'espiga, aleshores aparegué també el jull.
13,30	ἄφετε συναυξάνεσθαι ἀμφότερα ἕως τοῦ θερισμοῦ· καὶ ἐν καιρῶ τοῦ θερισμοῦ ἐρῶ τοῖς θερισταῖς, συλλέξατε πρῶτον τὰ ζιζάνια καὶ δήσατε αὐτὰ εἰς δέσμας πρὸς τὸ κατακαῦσαι αὐτά, τὸν δὲ σῖτον συναγάγετε εἰς τὴν ἀποθήκην μου.	Lasset beides mit einander wachsen, bis zu der Erndte. Vnd vmb der erndte zeit, wil ich zu den Schnittern sagen, Samlet zuuor das Vnkraut, vnd bindet es in Bündlin, das man es verbrenne, Aber den Weitzen samlet mir in meine Schewren.	Látið hvort tveggja vaxa saman fram að kornskurði. Þegar komin er kornskurðartíð, mun ég segja við kornskurðarmenn: 'Safnið fyrst illgresinu og bindið í bundin til að brenna því, en hirðið hveitið í hlöðu mína.'	Deixeu créixer l'un i l'altre fins a la sega, i al temps de la sega diré als segadors: "colliu primer el jull i lligueu-lo en feixos per cremar-lo; el blat, en canvi, aplegueu-lo al meu graner".

---

akur·vafklukka <f. -vafklukku, -vafklukkur>:

corretjola f, corriola f (Bal.) (planta Convolvulus arvensis)

akur·vindill <m. -vindils, -vindlar>:

corretjola f, corriola f (Bal.) (planta Convolvulus arvensis)

akur·yrkja <f. -yrkju, pl. no hab.>:

agricultura f (→ landbúnaður)

akur·þistill <m. -þistils, -þistlar>:

calcida f, calciga f (Mall.) (planta Cirsium arvense)

akvamarín <n. akvamaríns, akvamarín>:

<GEOL> aiguamarina f

	Sembla que l'encunyació sævötnungur no s'hagi pogut imposar com a designació islandesa d'aquesta pedra preciosa.

ak·vegur <m. -vegar, -vegir>:

calçada f

al- <prefixoide>:

1. (alveg, fullkomlega) total, absolut -a (complet, del tot)

♦ → albati “curació completa”

♦ → algæska “bondat infinita”

2. (sem gerir, getur, étur/etur allt o.s.fr.) omni- (que ho fa, pot fer, menja tot etc.)

♦ → almáttugur “omnipotent, totpoderós”

♦ → alæta “omnívor”

3. (alveg, fullkomlega) pan-, panto- (en préstecs del grec)

♦ → algyðistrú “panteisme”

♦ → alvaldur “pantocràtor”

♦ → alvæpni “panòplia”

4. (hjá íðorðum) holo-, hol- (en terminologia científica) (→ heil-)

ala <el ~ ölum | ól ~ ólum | alið ║ e-ð ~ e-n>:

1. (fóðra dýr) alimentar un animal (amb pinso o farratge, no deixant que vagi a lloure)

♦ ala hest einn vetur: tenir el cavall a l'establa tot l'hivern sense deixar que pasturi a lloure

♦ ala dýr á mjólk: criar un animal alimentant-lo amb llet (d'una altra femella que no sa mare, amb biberó etc.)

◊ Amalþeia er í grískri goðafræði geitin sem ól Seif á mjólk sinni á Ídafjalli á Krít: a la mitologia grega, Amaltea és la cabra que amb la seva llet va alletar Zeus al puig de l'Ida a Creta

2. (ala dýr til slátrunar) engreixar un animal (criar un animal i fer-lo tornar gras per matar-lo)

3. (næra [á mat], veita fæði) nodrir algú, alimentar algú (GEN = donar aliment & FIG = mantenir)

◊ gestr var ek ok óluð þér mik: hoste vaig ésser i vosaltres em vau donar menjar

♦ ala sig vel ~ illa: alimentar-se bé ~ malament

♦ ala aldur sinn: <LOC FIG> viure, passar els seus dies, passar la seva vida

♦ ala e-ð með sér: <LOC FIG> rumiar una cosa, portar-ne una dins el cap, no treure's una cosa del cap

♦ ala harm ~ sút ~ hatur í brjósti sér: <LOC FIG> alimentar una pena ~ una aflicció ~ un odi en el seu si, mantenir viva en el seu cor una pena ~ una aflicció ~ un odi

♦ ala manninn: <LOC FIG> viure, passar els seus dies, passar la seva vida

♦ hvar hefurðu alið manninn?: i per on li has capllevat?

♦ ala nöðru við brjóst sér: <LOC FIG> criar desagraïts, criar un escuræó

♦ ala ómaga: mantenir un indigent

♦ ala önn fyrir e-n: <LOC FIG> tenir esment d'algú, tenir (o: prendre) cura d'algð, assistir algú

4. (fæða af sér) parir algú (infantar)

◊ kona hans ól honum dóttur: sa dona li va infantar una filla

5. <†> (geta) engendrar algú

♦ ala son við konu sinni: engendrar un fill amb sa dona

6. ala á e-u: (klifa) insistir en una cosa, burxar insistentment una cosa, repetir una cosa (p.e., un argument)

♦ ala á eldi: no deixar que el foc s'apagui

7. ala e-ð eftir e-m: (venja e-n á e-ð, þola manni e-ð) suportar-li una cosa a algú (aguantar, sofrir, tolerar)

◊ ól hann eftir engum manni ódáðir: no suportava pas les malifetes de ningú

8. ala e-ð upp: (rækta eða ala dýr frá fæðingu til þess er fullvaxinn er) criar un animal (de petit fins que és gran)

♦ ala upp hest: criar un cavall

9. ala e-n upp: (fóstra & siða, manna) criar algú (educar)

♦ ala upp barn: criar un fill

♦ illa upp alinn: malcriat

alabastur <m. alabasturs, no comptable>:

<GEOL> alabastre m

alabasturs·buðkur <m. -buðks, -buðkar>:

vas m d'alabastre

◊ Þá kom þar kona og hafði alabastursbuðk með ómenguðum, dýrum nardussmyrslum: aleshores hi comparegué una dona que duia un vas d'alabastre amb perfum de nard autèntic, de gran preu

alaska·lúpína <f. -lúpínu, -lúpínur>:

llobí m de Nootka (o: d'Alasca) (planta Lupinus nootkatensis)

alaska·ufsi <m. -ufsa, -ufsar>:

abadejo m d'Alasca  (peix Theragra chalcogramma)

alaska·ösp <f. -aspar, -aspir>:

pollancre m d'Alasca, poll m d'Alasca (Bal.) (arbre Populus trichocarpa)

alast <elst ~ ölumst | ólst ~ ólumst | alist ║ upp>:

criar-se, créixer, pujar

Albani <m. Albana, Albanar>:

albanès m, albanesa f

Albanía <f. Albaníu, no comptable>:

Albània f

albanska <f. albönsku, no comptable>:

albanès m (llengua albanesa)

albanskur, albönsk, albanskt <adj.>:

albanès -esa

al·bata <adj. inv.>:

completament curat -ada, <LIT> totalment guarit -ida

al·bati <m. -bata, no comptable>:

curació completa, <LIT> guarició completa

♦ ná albata: restablir-se completament

Albigensa·krossferð <f. -krossferðar, no comptable>:

<HIST RELIG> croada albigesa

Albigensi <m. Albigensa, Albigensar>:

<HIST RELIG> albigès m, albigesa f (→ Katari)

al·búinn, -búin, -búið <adj.>:

totalment preparat -ada

albúm <n. albúms, albúm>:

àlbum m

alda <f. öldu, öldur. Gen. pl.: alda o: aldna>:

ona f

♦ á öldum ljósvakans: <LOC FIG> per l'èter

♦ láta ölduna brotna á sér: <LOC FIG> aguantar el xàfec, donar la cara (per una cosa que hom no ha pas fet)

♦ lægja öldurnar: <LOC FIG> apaivagar les onades, calmar les aigües, calmar la situació

♦ öldurnar rísa hátt [út af e-u]: <LOC FIG> les coses estan que cremen [a causa d'això], la mar va molt alsurada [a causa d'això]

alda·hvörf <n.pl -hvarfa>:

tomb m important (cesura o gir en el temps, en una època)

♦ valda aldahvörfum: <LOC FIG> fer època, marcar època

alda·mót <n.pl -móta>:

fi m de segle

♦ um aldamótin: <LOC> a cavall de tots dos segles, a l'època del canvi de segle

aldar·afmæli <n. -afmælis, -afmæli>:

1. <GEN> [aniversari m del] centenari m

2. (hátíð) [festa f del] centenari m (acte festiu en ocasió d'un centenari)

aldar·bil <n. -bils, -bil>:

<GEOL> eonotema m

aldarfjórðungs·gamall, -gömul, -gamalt <adj.>:

que té un quart de segle

aldar·fjórðungur <m. -fjórðungs, -fjórðungar>:

quart m de segle

aldar·lilja <f. -lilju, -liljur>:

atzavara f, donarda f (Mall.) (planta Agave americana)

aldin <n. aldins, aldin>:

fruit m

aldin·bori <m. -bora, -borar>:

escarabat m de maig, carlet magenc, majolí m (Mall.) (escarabat Melolontha melolontha)

aldin·garður <m. -garðs, -garðar>:

1.   plantació f d'arbres fruiters

2.  <REL> Paradís m terrenal

brottrekstur Adams og Evu úr aldingarðinum: expulsió d'Adam i Eva del Paradís

aldin·mauk <n. -mauks, pl. no hab.>:

melmelada f

aldinn, aldin, aldið <adj.>:

<LIT> vell -a (entrat -ada en anys)

sá aldni: el vell

aldir, aldar, alin:

pl. de → alinn, alin, alið “nodrit; criat”

aldraður, öldruð, aldrað <adj.>:

vell -a (entrat -ada en anys)

aldrei <adv.>:

1. mai

♦ betra er seint en aldrei: <LOC> millor tard que mai, més val tard que mai

2.  aldrei framar: mai més, pus mai (Bal)

aldur <m. aldurs, aldrar>:

1. <GEN> edat f

♦ ala aldur sinn: <LOC FIG> viure

♦ á besta aldri: en la flor de la vida

♦ á miðjum aldri: d'edat mitjana

♦ karlar á miðjum aldri: els homes d'edat mitjana

♦ á svipuðum aldri: d'edats semblants

♦ maður og kona á svipuðum aldri: un home i una dona d'edats semblants

♦ hann var á svipuðum aldri og hún: ell tenia una edat semblant a la d'ella

♦ á þrítugs aldri: en la vintena, anant cap a la trentena (en una edat situable entre els vint i els trenta anys)

♦ á öllum aldri: de totes les edats

♦ konur á öllum aldri: dones de totes les edats

♦ hár (o: stór) eftir aldri: crescut per la seva edat, gran per la seva edat

♦ skapa e-m aldur: posar fi a la vida d'algú (matar algú)

♦ öllum er skapaður aldur: tots hem de morir un dia o un altre

♦ hann stytti sér aldur: <LOC FIG> es va llevar la vida

♦ um aldur og ævi: ara i sempre, pels segles dels segles

◊ þeir sem hata Drottin mundu hræsna fyrir honum og svo yrði um aldur og ævi: els qui odien Jahvè l'afalagarien amb paraules hipòcrites i així seria pels segles dels segles

♦ um langan aldur: durant molts d'anys, durant anys i panys, durant molt moltíssim de temps

♦ ungur að aldri: [encara] jove (tenint en compte l'edat que tenia)

♦ vera undir 25 ára aldri: tenir menys de 25 anys

♦ → fermingaraldur “edat de fer la confirmació [luterana]”

2. (elli) vellesa f (edat madura)

♦ aldri orpinn: (†) entrat d'anys, d'edat avançada

♦ á gamals aldri: en la vellesa

♦ hniginn að aldri: entrat d'anys, d'edat avançada

aldurs·greindur, -greind, -greint <adj.>:

datat -ada

aldurs·greining <f. -greiningar, -greiningar>:

datació f

aldur·hniginn, -hnigin, -hnigið:

<lit>  ancià -ana, entrat -ada en anys

aldur·tili <m. -tila, no comptable>:

mort f

♦ verða e-m að aldurtila: causar-li la mort a algú

alef <n. alef, alef>:

àlef m (lletra hebrea אל"ף, אָלֶף, א)

♦ ‘Alefið’ eftir J. L. Borges: ‘L'àlef’ per J. L. Borges

aleppo·fura <f. -furu, -furur>:

pi blanc, pi garriguenc, pi bord, sapí m (Mall.) (arbre Pinus halepensis)

aleppo·rúta* <f. -rútu, -rútur>:

ruda f d'Alep (planta Ruta chalepensis ssp. chalepensis)

Alexander <m. Alexanders, no comptable>:

Alexandre m (andrònim, nom d'home)

♦ Alexander mikli <Alexanders mikla>: <HIST> Alexandre Magne

Alexandría <f. Alexandríu, no comptable>:

Alexandria f (ciutat)

♦ Alexandría við Nílarósa: <HIST> Alexandria a la desembocadura del Nil

alexandrít <n. alexandríts, alexandrítsteinar>:

<GEOL> alexandrita f

alfa <f. ölfu, ölfur>:

alfa f (lletra grega Α, α)

♦ upphafið og endirinn, alfan og ómegan: el principi i la fi, l'alfa i l'omega

alfa <n. alfa, ölfu>:

alfa f (lletra grega Α, α)

♦ alfað og ómegað: l'alfa i l'omega

alfa-tókóferól <n. -tókóferóls, no comptable>:

<QUÍM> α-tocoferol m, alfatocoferol m, E-307 m, vitamina E f (C29H50O2) (→ E-vítamín)

Alfeios <m. Alfeiosar, no comptable>:

<fljót & MITOL> Alfeu m, Alfeos m (ὁ Ἀλφειός -οῦ, Alphēŭs ~ Alphēŏs -ī)

◊ Ok fylkis synir ǁ til Feruborgar ǁ óku, ok hinnig ǁ til hallar komu, ǁ þars dýrr Díókles ǁ dróttum stýrði ǁ Orsilokksson ǁ Alfeussonar (ἐς Φηρὰς δ᾽ ἵκοντο Διοκλῆος ποτὶ δῶμα, ǁ υἱέος Ὀρτιλόχοιο, τὸν Ἀλφειὸς τέκε παῖδα). ǁ Hann um nótt gistu ǁ niflungs arfar, ǁ ok af gram góðan ǁ gátu beina: i els fills del príncep qualcaren amb el carro fins a la ciutat de Feres i allà [es dirigiren] al palau on el car Díocles governava les hosts de guerrers, el fill de l'Ortíloc, fill de l'Alfeu. Va hostatjar aquella nit els hereus del príncep, i ells del rei hi reberen bona hospitalitat

◊ Átti frægr ǁ faðir þeirra ǁ heima at Feru ǁ fagrbyggðri; ǁ var auði orpinn ǁ öðlingr mærr, ǁ ok kyn rakti ǁ frá rennslum strauma ǁ Alfeus-ár (γένος δ' ἦν ἐκ ποταμοῖο ǁ Ἀλφειοῦ, ὅς τ' εὐρὺ ῥέει Πυλίων διὰ γαίης), ǁ er óðfluga renn ǁ prýðilig ok breið ǁ of Pýlus-veingi: llur cèlebre pare tenia la llar a Feres, la bellament construïda. L'ínclit príncep estava cobert de riqueses. El seu llinatge descendia dels cursos dels corrents del riu Alfeu, el qual, esplèndid i ample, s'escola amb curs rabent per la plana de Pilos

Algeirs·borg <f. -borgar, no comptable>:

l'Alger m (capital d'Algèria)

al·gengur, -geng, -gengt <adj.>:

comú -una, habitual

al·ger, -ger, -gert <adj.>:

complet -a

al·gerlega <adv.>:

completament

algilda- <en compostos>:

universal

algilda·málfræði <f. -málfræði, no comptable>:

<LING> gramàtica f universal (→ algildismálfræði)

al·gildi <n. -gildis, no comptable>:

validesa f universal

al·gildi <n. -gildis, -gildi>:

<MAT> valor absolut (d'un nombre)

algildis- <en compostos>:

universal

algildis·málfræði <f. -málfræði, no comptable>:

<LING> gramàtica f universal

al·gildur, -gild, -gilt <adj.>:

[de validesa] general, universalment vàlid -a, absolut -a

algínat <n. algínats, algínöt>:

<QUÍM> alginat m

algín·sýra <f. -sýru, no comptable>:

<QUÍM> àcid algínic, E-400 m ((C6H8O6)n)

al·gjör, -gjör, -gjört <adj.>:

total

al·gleymi <n. -gleymis, no comptable>: 

<RELIG BUD> nirvana m  (nirvāṇa, nibbāna) (→ nirvana)

algórismi <m. algórisma, algórismar>:

<MAT> algorisme m

al·grím <n. -gríms, -grím>:

<MAT & LÒG> algorisme m (→ reiknirit)

al·gæska <f. -gæsku, pl. no hab.>:

bondat infinita

Alhambran <f. Alhömbrunnar, pl. no hab.>:

l'Alhambra f

◊ eftir að hafa grandskoðað Alhömbruna og ég fengið góðar hugmyndir fyrir höllina mína fengum við frítíma: després d'haver examinat a fons l'Alhambra i d'haver obtingut jo algunes bones idees per al meu palau, ens vam donar algunes hores de lleure

al·heimur <m. -heims, -heimar>:

univers m

al·hæfa <-hæfi ~ -hæfum | -hæfði ~ -hæfðum | -hæft ║ e-ð>:

generalitzar una cosa

al·hæfing <f. -hæfingar, -hæfingar>:

generalització f

ali- <en compostos>:

1. (ræktaður "í hóp" í búi, á bæ o.s.fr.) de granja (criat en granja)

2. (ekki ótaminn) domèstic -a (criat a casa; no salvatge)

◊ svín (alisvín og villisvín)...: els porcs (porcs domèstics i porcs senglars)...

ali·býfluga <f. -býflugu, -býflugur>:

abella f [mel·lífera] (o: d'apicultura) (insecte Apis mellifera)

ali·dýr <n. -dýrs, -dýr>:

animal domèstic

alifugla·bú <n. -bús, -bú>:

granja avícola

ali·fuglar <m.pl>:

aviram m

ali·hani <m.-hana, -hanar>:

pollastre d'engreix m, pollastre de carn f

ali·hæna <f.-hænu, -hænur>:

polla d'engreix f, polla de carn f

alin <f. álnar, álnir>:

1. <GEN> colzada f  (a Islàndia: modernament, uns 62,77 cm; antigament, uns 48 cm. Als Països Catalans: uns 45 cm.)

◊ því að Óg, konungur í Basan, var sá eini, sem eftir var af Refaítum. Sjá, líkkista hans var gjör úr járni (בַּרְזֶל)  og er enn til í Rabba hjá Ammónítum. Hún er níu álna (אַמּוֹת, אַמָּה) löng og fjögra álna breið eftir venjulegu alinmáli: el rei Og, de Basan, va ser el darrer gegant rafaïta. A Rabà dels ammonites es pot veure el seu sarcòfag, tallat en pedra de basalt (text islandès: de ferro): fa més de quatre metres de llarg i vora dos metres d'ample (text islandès: nou colzades de llargària i quatre colzades d'amplària en colzades normals, d'home)

2. (flatarmál) alna f  (Mesura agrícola. A Islàndia: modernament, uns 62,77 cm; antigament, uns 48 cm. Als Països Catalans: uns 45 cm.)

alinn, alin, alið:

part. de pass. de → ala “nodrir; criar; infantaró”

♦ illa upp alinn: malcriat

♦ aldir og óbornir: els qui ara som i els qui seran després de nosaltres

ali·svín <n. -svíns, -svín>:

porc domèstic, porc m d'engreix

Alkajos <m. Alkajosar, pl. no hab.>:

Alceu m (Ἀλκαῖος)

♦ Alkajos frá Mýtilene: Alceu de Mitilene

alkalí <n. alkalís, alkalí; pl. no hab.>:

àlcali m

alkalí- <en compostos>:

alcalí -ina (→ basa-; → basískur)

alkalí·basalt <n. -basalts, -basölt>:

basalt alcalí

alkalí·málmur <m. -málms, -málmar>:

metall alcalí

alkóhól <n. alkóhóls, alkóhól>

<QUÍM> alcohol m

♦ fjölgilt alkóhól: polialcohol m

alkóhólismi <m. alkóhólisma, no comptable>

alcoholisme m

alkóhólisti <m. alkóhólista, alkóhólistar>

alcohòlic m, alcohòlica f

al·kul <n. -kuls, no comptable>:

<FÍS & METEO> zero absolut

all- <prefixoide adjectival i adverbial intensificador>:

1. <GEN> força, bastant, notablement, considerablement <+ adj.> 

♦ → allmikill “força gros, força gran”

2. <†> molt <+ Adj.>

♦ allómáttuliga: molt feblement, molt dèbilment

alla·vega <adv.>:

1. (á allan hátt) en tot cas, sigui com vulgui (t'ho agafis com t'ho agafis, t'ho miris com t'ho miris)

2. (að minnsta kosti) almenys, almanco (Bal.) (si més no)

3. (alls konar) de tota mena de, de tota casta de (Bal.) (variat, en gran varietat)

♦ allavega litur: bigarrat, de tots els colors possibles, de tota mena de colors

allegóría <f. allegóríu, allegóríur>:

al·legoria f

allegórískur, allegórísk, allegórískt <adj.>:

al·legòric -a

♦ allegórísk túlkun: interpretació al·legòrica

♦ allegórísk merking: significat al·legòric

Alleröð·tíð <f. -tíðar, no comptable>:

<GEOL> oscil·lació f [climàtica] d'Allerød, Allerød m

all·hraður, -hröð, -hratt <adj.>:

<MÚS> de ritme al·legretto

all·hratt <adv.>:

<MÚS> al·legretto

all·margur, -mörg, -margt <adj.>:

força nombrós -osa

◊ Makkabeus varð var við að Níkanor varð æ fálátari við hann og ókurteisari en hann var vanur og tók að gruna að kuldi hans í viðmóti vissi ekki á gott. Safnaði hann því saman allmörgum (οὐκ ὀλίγος, -ίγη, -ίγον:   συστρέψας οὐκ ὀλίγους τῶν περὶ αὐτὸν συνεκρύπτετο τὸν Νικάνορα) manna sinna og fór í felur fyrir Níkanor: en Macabeu se n'adonà que en Nicànor de cada vegada es mostrava més i més reservat amb ell i es captenia amb ell de cada vegada més i més descortesament del que havia solgut fer i començà a sospitar que la seva fredor en el tracte amb el no anunciava res de bo. Va aplegar, per això, un gran nombre de partidaris seus i s'amagà d'en Nicànor

◊ og allmargir (ἱκανός -ή, -όν:   ἱκανοὶ δὲ τῶν τὰ περίεργα πραξάντων), er farið höfðu með kukl, komu með bækur sínar og brenndu þær að öllum ásjáandi. Þær voru samtals virtar á fimmtíu þúsundir silfurpeninga: i un cert nombre dels qui havien exercit la màgia, s'hi varen presentar amb llurs llibres i els cremaren davant tothom: hom n'estimà la vàlua total en cinquanta mil peces d'argent

◊ þess vegna eru svo margir sjúkir og lasburða á meðal ykkar og allmargir (ἱκανός -ή, -όν:   καὶ κοιμῶνται ἱκανοί) deyja: és per això que entre vosaltres n'hi ha tants de delicats de salut i malalts i que un gran nombre són morts

all·mikill, -mikil, -mikið <adj.>:

força gran

all·ódauflegur, -ódaufleg, -ódauflegt <adj.>:

gens ensopit -ida, gens avorrit -ida, gens llangorós -osa

◊ þér er, ambátt, / þessi vǫlsi / allódaufligr / innan læra: serva, aquest vit de cavall, no et serà pas, entre tes cuixes, gens avorrit

Allraheilagramessa <f. -messu, -messur>:

<REL> [festa f de / diada f de] Tots Sants

Allrasálnamessa <f. -messu, -messur>:

<REL> [commemoració f de / diada f de tots] els Feels Difunts

alls¹:

gen. sg. masc. & nt. de → allur, öll, allt “tot -a”

alls² <adv.>:

en total

◊ tíu menn alls: deu homes en total

♦ alls ekki: no... pas..., de cap manera, de cap de les maneres

♦ alls ekkert: res de res, gens ni mica

♦ alls enginn: ningú ningú

◊ alls engin kona...: cap cap dona...

♦ ekki alls fyrir löngu: no fa pas gaire

♦ engum er alls varnað: <LOC FIG> ningú no està totalment desproveït de talent; d'una manera o una altra, tothom té alguna cosa bona a oferir

♦ alls <+ adj.>: completament <+ adj.>

♦ með alls ókunnugu fólki: amb gent completament desconeguda

alls·ber, -ber, -bert <adj.>:

tot -a nu -a, en pèl (totalment despullat)

alls·endis <adv.>:

en tots els aspectes

alls·gáður, -gáð, -gáð <adj.>:

sobri sòbria (no embriac)

♦ halda sér allsgáðum ~ allsgáðri ~ allsgáðu: mantenir-se sobri sòbria

♦ vera allsgáður ~ allsgáð ~ allsgáð: estar sobri sòbria

alls·herjar <genitiu sing. arcaic de allr herr “tot el poble; tot l'exèrcit, tota la host”>:

Mot emprat en la locució:

♦ drottinn allsherjar: <RELIG> el senyor dels exèrcits, Jahvè Sebaot (o: Sabaot; o: Cebaot) (יָהוֶה צְבָאוֹת) 

◊ vandlæti Drottins allsherjar mun þessu til vegar koma: el zel del senyor dels exèrcits ho farà

◊ svo sannarlega sem Drottinn allsherjar lifir, sá er ég þjóna: tan ver com que hi ha el Déu dels exèrcits, a qui jo serveixo

allsherjar- <prefixoide>:

1. (almennur, algengur) general (total)

2. (hnattrænn) universal (global)

allsherjar·afvopnun <f. -afvopnunar, pl. no hab.>:

desarmament m general [i complet]

allsherjar·atkvæðagreiðsla <f. -atkvæðagreiðslu, -atkvæðagreiðslur>:

1. (meðal félagsmanna) votació f, sufragi m [general] (de tots els membres d'un sindicat, d'una associació, companyia etc. per a elegir-ne certs càrrecs)

◊ samkvæmt 32. gr. laga Félags íslenskra rafvirkja skal fara fram allsherjaratkvæðagreiðsla um kjör stjórnar og trúnaðarráðs: segons l'article 32 dels estatuts de l'Associació Islandesa d'Electricistes l'elecció de la junta directiva i el consell de delegats es durà a terme mitjançant el sufragi general

2. (þjóðaratkvæðagreiðsla) plebiscit m (referèndum)

allsherjar·álit <n. -álits, -álit>:

opinió f general

◊ er það eitt allsherjarálit allra kosningabærra manna í landinu?: és aquesta l'única opinió comuna de tots els homes amb dret a vot del país?

allsherjar·fundur <m. -fundar, -fundir>:

1. (þingfungur) ple m (reunió plenària)

♦ allsherjarfundur bæjarráðsins: ple m municipal

2. (á ráðstefnum) sessió plenària (a congressos)

3. (biskuparáðstefnunnar) assemblea plenària (de conferència episcopal)

◊ dagana 2. til 23. október var haldinn í Róm XI. allsherjarfundur biskuparáðstefnunnar: els dies 2 - 23 d'octubre es va celebrar a Roma l'XIena assemblea plenària de la conferència episcopal

allsherjar·hreingerning <f. -hreingerningar, -hreingerningar>:

neteja f general

allsherjar·lið <n. -liðs, pl. no hab.>:

tot el poble, tota la gent

◊ en um morguninn er lýsa tók og Magnús konungur sá allsherjarlið á Eyrunum þá hélt hann út úr firðinum og svo suður í Gulaþingslög: però al matí, quan va començar a clarejar i el rei Magnús va veure tota la gent congregada a les Eyrar, va fer sortir les naus del fiord i posar rumb cap al sud, cap a la comarca del Gulaþing

allsherjar·lykill <m. -lykils, -lyklar>:

clau mestra (→ aðallykill)

allsherjar·lög <n.pl -laga>:

llei f general, llei f nacional

◊ þú skalt nefna votta hjá rekkjustokki bónda þíns og segja skilið við hann lagaskilnaði sem þú mátt framast að alþingismáli réttu og allsherjarlögum: anomena testimonis a l'espona del llit del teu home i declara-te'n divorciada a dreta llei [davant ells] tal i com pots procedir segons dreturera pàctica [jurídica] de l'Alþingi i les lleis del país

allsherjar·lögmál <n. -lögmáls, -lögmál>:

llei f [de validesa] universal

allsherjar·málfræði <f. -málfræði, no comptable>:

<LING> gramàtica f universal

allsherjar·póstsamband <n. -póstsambands, no comptable>:

Unió f Postal Universal

allsherjar·skoðun <f. -skoðunar, -skoðanir>:

<MED> revisió f general, xequeig m general, reconeixement m general

allsherjar·verkfall <n. -verkfalls, -verkföll>:

vaga f general

♦ boða til allsherjarverkfalls: convocar una vaga general

allsherjar·yfirhalning <f. -yfirhalningar, -yfirhalningar>:

<TÈCN> revisió f general, repàs m general

allsherjar·þing <n. -þings, -þing>:

assemblea f general

♦ Allsherjarþing Sameinuðu þjóðanna: Assemblea General de les Nacions Unides

alls·konar <adj.>:

tota mena de

alls·kostar <adv.>:

en tots els aspectes, en tots els sentits

alls·kyns <adj.>:

variant de → allskonar ‘tota mena de’

alls·laus, -laus, -laust <adj.>:

sense mitjans de subsistència, pobre -a com una rata, sense cap mena de recursos

◊ heldurðu að lífið sé kanski einhver leikur fyrir alslausan útlendíng útí heimi?: creus per ventura que la vida és com una mena de joc per a un estranger sense mitjans de subsistència en el món d'allà fora?

alls·nakinn, -nakin, -nakið <adj.>:

tot -a nu -a, en pèl (totalment despullat)

alls·nægtir <f.pl -nægta>:

opulència f

♦ lifa í allsnægtum: viure en l'opulència

alls·ráðandi, -ráðandi, -ráðandi <adj.>:

predominant, hegemònic -a

alls·staðar <adv.>:

pertot

all·stór, -stór, -stórt <adj.>:

força gros -ossa

allt·af <adv.>:

sempre

allt·of <adv.>:

[absolutament] massa

♦ alltof <+ adj.>: massa <+ adj.>

♦ alltof margir ~ margar ~ mörg <+ subst.>: massa <+ subst.> 

allur, öll, allt:

I.

1. tot -a

allan daginn: tot el dia, tot lo dia (Bal.)

allur heimurinn: el món sencer, tot lo món (Bal.)

allir aðrir [<+ Subst.>], allar aðrar [<+ Subst.>], öll önnur [<+ Subst.>]: tots els altres [<+ Subst.>], totes les altres [<+ Subst.>] 

allir helstu <+ Subst.>, allar helstu <+ Subst.>, öll helstu <+ Subst.>: tots els <+ Subst.> més notables, tots els <+ Subst.> més importants, tots els principals <+ Subst.> 

við allir ~ allar: tots ~ totes nosaltres (tots nosaltres = només homes)

við öll: tots nosaltres (nosaltres = homes i dones)

2. með öllu: amb tots els complements

ein með öllu: una salsitxa de Frànkfurt amb tots els ingredients (amb què hom la pugui acompanyar, ceba frita, cogombre, etc.)

kaupa sér pylsu með öllu: comprar una salsitxa de Frànkfurt amb tots els ingredients (amb què hom la pugui acompanyar, ceba frita, cogombre, etc.)

II.

♦ allir sem einn: tots com un de sol, tots com un sol home

♦ allra helst: sobretot, en particular, molt especialment

♦ alls ekkert: gens ni mica

♦ alls ekki: gens ni mica, de cap manera

♦ alls staðar: variant ortogràfica no aglutinada de → allsstaðar “pertot [arreu]”

♦ allt að: [de] fins a, [de] gairebé, [de] quasi

◊ allt að átta kílómetra löng bílaröð hefur myndast við...: s'han format caravanes de gairebé vuit quilòmetres a...

♦ allt að því: gairebé, quasi

◊ allt að því hundrað: fins a cent

♦ allt að einu: #1. (engu að síður, þrátt fyrir það, hvað sem því líður, samt, þó) tanmateix, de totes passades, sigui com vulgui, sigui com sigui, tanmateix, de tota manera . #2. <†> (í einu og samtímis) tots a la una (tots ensems i de cop, simultàniament)

◊ Kristur er allt að einu boðaður, hvort sem það heldur er af uppgerð eða heilum hug: sigui com sigui, anuncien el Crist tant si ho fan de debò com per un motiu fingit

◊ þótt þeir komi allir með tölu og afar fjölmennir, þá skulu þeir allt að einu afmáðir verða og farast: baldament hagin vingut tots i siguin molt nombrosos, tanmateix seran anihilats i periran

◊ skal eg til ráða allt að einu en þú munt líkjast föður þínum og vilja vera ræningi Ljóts sem margir aðrir: vull escometre aquest assumpte i resoldre'l sigui com sigui; tu, però, pots fer igual que ton pare i tants d'altres i deixar-te robar per en Liot

◊ hver veit nema Atli hinn ragi sé brögðóttari en vér ætlum en þó skulum vér á móti þeim allt að einu: qui hauria d'haver dit que l'Atli el covard és més arterós que no crèiem! però, i sigui com sigui, ataquem-los tots a la una!

◊ eigi mun það, lifa munt þú allt að einu og heita góður maður ef þú svíkur eigi þann er þú átt bestur að vera: això no té per què passar: malgrat tot, viuràs, i de tu diran que has estat un home fet i condret, si no traeixes pas aquell amb qui t'has de portar de la millor manera (per tot el bé que ell t'ha fet a tu)

◊ Egill segir, að hann mun til þess hætta að koma þó til þings allt að einu: l'Egill diu que s'hi arriscarà i que, tanmateix i passi el que passi, anirà al þing

♦ allt af: variant ortogràfica obsoleta de → alltaf “sempre”

♦ allt fram á <+ Ac.>: “fins a <+ Subst.> [mateix]

♦ allt fram á vor: [tot el temps] fins a la primavera

♦ allt fram á þennan dag: [tot el temps] fins avui mateix, [tot el temps] fins al dia d'avui mateix

♦ allt í einu: de cop i volta, cop en sec (Mall.), tot amb u (Mall., Eiv.) 

♦ allt í kring: tot al voltant

♦ allt til e-s: <prep. temp. & loc.> fins a...

♦ allt til Þýskalands: fins a Alemanya

♦ allt til enda: fins al final

♦ allt til fyrsta árs Kýrusar konungs: fins al primer any del [regnat del] rei Cir

♦ frá kveldi allt til morguns: del vespre fins al matí

♦ allt til sólarlags: fins a la posta del sol

♦ allt til þessa (o: þess) dags: fins al dia d'avui

♦ allt til þess er <+ ind.>: fins que [no] <+ ind. & + subj.>  (→ þangað til)

Austurtakmörkin voru Saltisjór, allt til þess er Jórdan fellur í hann

... því að Guð hefur lagt þeim í brjóst að gjöra vilja sinn og vera samráða og gefa ríki þeirra dýrinu, allt til þess er orð Guðs koma fram

hann kastaði honum í undirdjúpið og læsti og setti innsigli yfir, svo að hann leiddi ekki framar þjóðirnar afvega, allt til þess er fullnuðust þúsund árin

♦ fyrir fullt og allt: #1. (að eilífu) per sempre [més]  (en tot el temps a venir, sense límit de temps a partir del moment en què es diu). #2. (að fullu, endanlega) definitivament (d'una manera definitiva)

♦ helst af öllu: primer de tot, en primer lloc, abans que (o: de) res, abans de tot

♦ út um allt: pertot 

♦ með öllu: completament, totalment, sota cap concepte, del tot, enterament (en oracions negatives)

◊ reykingar eru með öllu bannaðar (o: óheimilar): fumar està terminantment prohibit

♦ öllu heldur: més aviat

◊ hún hafði orðið margt að þola hjá mörgum læknum, kostað til aleigu sinni, en engan bata fengið, öllu heldur versnað: havia sofert molt de nombrosos metges i havia despès tot el que tenia sense experimentar cap millora, sinó que més aviat havia anat a pitjor

◊ því ættuð þér nú öllu heldur að fyrirgefa honum og hugga hann til þess að hann sökkvi ekki niður í allt of mikla hryggð: per això vosaltres més aviat l'heu de perdonar i consolar, perquè no s'aclapari amb una tristesa massa gran

♦ öllu <+ Adj./adv. en grau compar.>: força més <+ Adj./adv.>, [tot i així] una mica més<+ Adj./adv.>

◊ bæði í þessum inngangi og í sögunum sjálfum eru nöfnin álfafólk og huldufólk höfð jöfnum höndum og þó öllu oftar álfkona en huldukona, en aftur á móti að öllum jafnaði huldumaður, huldupiltur o. s. frv.: tant en aquesta introducció com en els relats mateixos, les designacions álfafólk i huldufólk es troben usades per igual. Tanmateix, emperò, álfkona es troba emprat considerablement más sovint que no pas huldukona, però, per contra, normalment només es troben emprats huldumaður, huldupiltur etc. [per a designar els albs de sexe masculí]

Alma <f. Ölmu, no comptable>:

Alma f (עַלְמָה)

almanak <n. almanaks, almanök>:

calendari m

almanaks·ár <n. -árs, -ár>:

any m de calendari, any m natural

almanna·eign <f. -eignar, -eignir, pl. no hab.>:

propietat pública, bé públic

almanna·fé <n. -fjár, pl. no hab.>:

erari públic

♦ bruðla með almannafé: malbaratar els diners dels contribuents, dissipar els diners públics

almanna·færi <n. -færis, -færi>:

via pública

♦ á almannafæri: en públic, públicament

◊ afklæðast á almannafæri: despullar-se en públic

◊ hengja e-n á almannafæri: penjar algú en públic

♦ vera með óspektir á almannafæri: alterar l'ordre públic

Almanna·gjá <f. -gjár, no comptable>:

<GEOG> Almannagjá f, Barranc m de Tots, barranc o gorja constituït per la falla que separa Amèrica d'Europa. Té una llargària de vuit quilòmetres

almanna·hagsmunir <m.pl -hagsmuna>:

interès m general, interessos m de la comunitat

almanna·rómur <m. -róms, -rómar; pl. no hab.>:

vox populi f

almanna·tengsl <n.pl -tengsla>:

relacions públiques

almanna·trygging <f. -tryggingar, -tryggingar>:

1. <GEN> mútua f [general]

2. almannatryggingar <f.pl -trygginga>: seguretat f social

almannatrygginga·bætur <f.pl -bóta>:

indemnització f de la seguretat social

almanna·varnir <f.pl -varna>:

protecció f civil

al·máttugur, -máttug, máttugt <adj.>:

totpoderós -osa, omnipotent

◊ fyrir hann, með honum og í honum sé þér, almáttugi faðir, í einingu heilags anda, allur heiður og öll dýrð um aldir alda, amen: per ell, amb ell i en ell, Vós, Déu pare omnipotent, en la unitat de l'Esperit Sant, rebeu tota honor i tota glòria pels segles dels segles, amèn.

almennings- <en compostos>

públic -a

almennings·álit <n. -álits, pl. no hab.>:

opinió pública

almennings·baðstaðir <m.pl. -staða>

[establiment m de] banys públics

almennings·bókasafn <n. -bókasafns, -bókasöfn>

biblioteca pública

almennings·farartæki <n. -farartækis, -farartæki>

mitjà m de transport públic

♦ nota almenningsfarartæki: emprar els mitjans de transport públic

almennings·garður <m. -garðs, -garðar>

parc públic

almennings·hlutafélag <n. -hlutafélags, -hlutafélög>:

<JUR COM> societat anònima amb participació estatal (empresa pública que cotitza en borsa o empresa privatitzada però amb forta participació de l'estat)

almennings·salerni <n. -salernis, -salerni>

wàter públic

almenningssamgangna·kerfi <n. -kerfis, -kerfi>

sistema m de transport públic (♦ → almenningssamgöngukerfi “íd.”)

almenningssamgöngu·kerfi <n. -kerfis, -kerfi>

sistema m de transport públic 

almennings·samgöngur <f.pl. -samgangna>

transport públic

♦ Alþjóðasamband almenningssamgangna: Associació Internacional de Transport Públic

almennings·samgöngutæki <n. -samgöngutækis, -samgöngutæki>

mitjà m de transport públic (♦ → almenningsfarartæki “íd.”)

almennings·sími <m. -síma, -símar>:

telèfon públic

→ símaklefi "cabina telefònica"

almennings·vagn <m. -vagns, -vagnar>

bus m, autobús m municipal

al·mennt <adv.>:

comunament, de manera comuna o generalitzada

al·mennur, -menn, -mennt <adj.>:

1. <GEN> general

◊ “Almenna stóra list” eftir Ramon Llull: “Art magna general” de Ramon Llull

♦ almennt kirkjuþing: <RELIG> concili general, concili ecumènic

2. (sameiginlegur & algengur) comú -una (freqüent & de tots)

3. <MAT> ordinari -ària

♦ almennt brot: fracció ordinària

♦ umrita tugabrot sem almennt brot: reduir una fracció decimal a fracció ordinària

4. <MED> sistèmic -a

♦ almenn einkenni: símptomes sistèmics

almugavir* <m. almugavirs, almugavirar>:

<HIST> almogàver m (المغاوير, pl.)

almúga·fólk <n. -fólks, no comptable>:

el poble baix, el poble menut, la gent senzilla

almúga·legur, -leg, -legt <adj.>:

ordinari -ària

almúga·maður <m. -manns, -menn>:

home m del poble baix, <HIST & PEJOR> plebeu m, plebea f

♦ almúgamenn: el poble baix, el poble menut, la gent senzilla

al·múgi <m. -múga, no comptable>:

poble baix

al·myrkvi <m. -myrkva, -myrkvar>:

eclipsi m total

♦ almyrkvi á tungli: eclipsi total de lluna

al·mæltur, -mælt, -mælt <adj.>:

en boca de tothom

♦ það er almælt að <+ subj.>: és (o: està) en boca de tothom que <+ ind.> 

al·mætti <n. -mættis, no comptable>:

1. <GEN> omnipotència f 

2. <RELIG> omnipotència divina

al·nánd <f. -nándar, no comptable>:

omnipresència f, ubiqüitat f

al·næmi <n. -næmis, no comptable>:

<MED> sida f

♦ 31 þúsund börn undir 15 ára aldri eru smituð af alnæmi: 31 mil infants menors de quinze anys tenen la sida

→ eyðni

alnæmis·smitaður, -smituð, -smitað <adj.>:

<MED> seropositiu -iva, infectat -ada amb el virus de la sida

→ HIV-smitaður

→ sermijákvæður

Alpa- <en compostos>:

alpí -ina

Alpa·fjöll <n.pl -fjalla>:

Alps m.pl

alpa·húfa <f. -húfu, -húfur. Gen. pl.: -húfa o: -húfna>:

<& MIL> boina f

Alpar <m.pl Alpa. Dat. pl.: Ölpum; dat.pl.det.: Ölpunum>:

Alps m.pl

♦ Alparnir: els Alps

alpa·sveipþyrnir <m. -sveipþyrnis, -sveipþyrnar>:

panical alpí (planta Eryngium alpinum)

alpa·svölungur <m. -svölungs, -svölungar>:

ballester m, avió m, falcia f de panxa blanca (Val.), falzia (o: valzia) f reial (Bal.) (ocell Tachymarptis melba syn. Apus melba)

alpa·þistill <m -þistils, -þistlar>:

variant de → alpasveipþyrnir ‘panical alpí’

alpa·þyrnir <m -þyrnis, -þyrnar>:

variant de → alpasveipþyrnir ‘panical alpí’

alríkis- <en compostos>:

de l'estat central (i no pas, per exemple, d'una autonomia)

alríkis·lögga <f. -löggu, -löggur>:

1. (á Spáni) policia m & f nacional (a Espanya)

2. (í Bandaríkjum Norður-Ameríku) [agent m & f] federal m & f (als Estats Units d'Amèrica)

al·rím <n. -ríms, -rím, pl. no hab.>:

<LITER> rima f consonant

al·ræði <n. -ræðis, no comptable>:

dictadura f (com a sistema polític, totalitarisme)

♦ alræði öreiganna: la dictadura del proletariat

alræðis- <en compostos>:

totalitari -ària

alræðis·stefna <f. -stefnu, -stefnur>:

totalitarisme m

al·ræmdur, -ræmd, -ræmt <adj.>:

que té mala fama, tristament famós -osa, tristament cèlebre, infame

◊ þá var þar alræmdur bandingi í haldi, Barabbas að nafni: hi havia llavors allà un pres famós que es deia Barrabàs

♦ alræmdur þjófur: un cèlebre lladre

♦ vera alræmdur fyrir e-ð: tenir mala fama per una cosa

Alsír <n. Alsír, no comptable>:

Algèria f

Alsír·búi <m. -búa, -búar>:

algerià m, algeriana f

Alsír·forseti <m. -forseta, -forsetar>:

president m d'Algèria

Alsíringur <m. Alsírings, Alsíringar>:

algerià m, algeriana f

Alsír·maður <m. -manns, -menn>:

algerià m, algeriana f

alsírskur, alsírsk, alsírskt <adj.>:

algerià -ana

al·skegg <n. -skeggs, -skegg. Gen. pl.: -skeggja; dat.pl.: -skeggjum>:

barba poblada (o: serrada), bona barba (Mall.) 

al·skyggn, -skyggn, -skyggnt <adj.>:

que ho veu tot

al·skýjaður, -skýjuð, -skýjað <adj.>:

fortament ennuvolat -ada, encapotat -ada, completament (o: totalment) cobert -a (o: tapat -ada), fortament ennigulat -ada (Mall.) 

al·staðar <adv.>:

pertot

♦ alstaðar að: de totes parts

alsælu·tafla <f. -töflu, -töflur. Gen. pl.: -taflna o: -tafla>:

pastilla f d'èxtasi

alt <m. alts, altar>:

<MÚS> contralt m & f (cantant)

altari <n. altaris, ölturu>

altar m

♦ ganga til altaris: <LOC> anar a combregar

♦ gengið var til altaris: es va anar a combregar, es va combregar

♦ vera til altaris: <LOC> combregar

♦ hún var til altaris: va [anar a] combregar

♦ fórna e-ð á altari e-s: <LOC FIG> sacrificar una cosa en ares de...

	El mot altari designa l'altar cristià; el terme pagà era stallr o stalli, amb les variants blótstallr ~ blótstalli i fórnarstallr.

altaris·blæja <f. -blæju, -blæjur. Gen. pl.: -blæja>:

tovalles f.pl d'altar

altaris·brauð <n. -brauðs, -brauð>:

<RELIG> pa m d'àngel

altaris·brík <f. -bríkar, -bríkur>:

<†> (altaristafla) retaule m (obra artística que sol anar, dins una capella, darrere l'altar)

altaris·búnaður <m. -búnaðar, pl. no hab.>:

paraments m.pl d'altar

altaris·dúkur <m. -dúks, -dúkar>:

tovalles f.pl d'altar

altaris·fórn <f. -fórnar, -fórnir>:

<RELIG> sacrifici m de l'altar, sant sacrifici, sacrifici incruent (eucaristia, celebració de la missa)

altaris·ganga <f. -göngu, pl. no hab.>:

comunió f

altaris·kerti <n. -kertis, -kerti>

ciri m d'altar

altaris·klæði <n. -klæðis, -klæði>

tovalles f.pl d'altar

altaris·sakramenti <n. -sakramentis, no comptable>:

<RELIG LUT> sagrament m de l'altar, sagrament m de l'Eucaristia

altaris·staður <m. -staðar, -staðir>

indret m de l'altar

◊ en það er sögn manna, að Þórdís hafi látið flytja Egil til kirkju, og er það til jartegna, að síðan er kirkja var gerð að Mosfelli, en ofan tekin að Hrísbrú sú kirkja, er Grímur hafði gera látið, þá var þar grafinn kirkjugarður. En undir altarisstaðnum, þá fundust mannabein; þau voru miklu meiri en annarra manna bein. Þykjast menn það vita af sögn gamalla manna, að mundu verið hafa bein Egils: conten que la Þórdís va fer traslladar les restes mortals de l'Egill a aquesta església i n'és una prova que temps després, quan varen fer una nova església a Mosfell, i varen esbucar l'església vella, la que havia fet fer-hi en Grímur a prop, a Hrísbrú, varen traslladar els ossos del cementiri vell al nou i a l'indret mateix de davall l'altar [de l'església vella] hi varen trobar ossos humans. Eren molt més grossos que no els dels altres i, pels relats dels vells, la gent va creure saber que aquells ossos devien haver estat els de l'Egill

altaris·steinn <m. -steins, -steinar>:

<RELIG> ara f

altaris·stika <f. -stiku, -stikur. Gen. pl.: -stika o: -stikna>:

variant de → altarisstjaki ‘cirial’

altaris·stjaki <m. -stjaka, -stjakar>

cirial m, cirier m

altaris·tafla <f. -töflu, -töflur. Gen. pl.: -taflna o: -tafla>:

retaule m

♦ altaristafla með þremur vængjum (o: álmum): tríptic m 

♦ altaristafla með [tveimur] vængjum (o: álmum): díptic m 

altaris·þjónusta <f. -þjónustu, no comptable>:

<RELIG> ofici m

al·tíður, -tíð, -títt <adj.>:

comú -una

alt·rödd <f. -raddar, -raddir>:

<MÚS> contralt m & f

al·tækur, -tæk, -tækt <adj.>:

general, universal

alur <m. als, alir>:

alena f

◊ en ef þrællinn segir skýlaust: "Ég elska húsbónda minn, konu mína og börn mín, ég vil ekki frjáls í burtu fara," þá skal húsbóndi hans færa hann til Guðs og leiða hann að dyrunum eða að dyrastafnum, og skal húsbóndi hans stinga al (ba-mmarˈt͡sēaʕ, בַּמַּרְצֵעַ) í gegnum eyra honum, og skal hann síðan vera þræll hans ævinlega: però si un esclau diu clarament: “estimo el meu amo, [però també] la meva dona i els meus fills, no vull anar-me'n lliure”, aleshores el seu amo el menarà davant Déu, i el farà estar aferrat a la porta o al seu brancal, i el seu amo li travessarà l'orella amb una alena, i de llavors ençà l'esclau serà esclau seu per sempre més

◊ en segi hann við þig: "Ég vil ekki fara frá þér," af því að honum er orðið vel við þig og skyldulið þitt, með því að honum líður vel hjá þér, þá skalt þú taka al (ʔɛθ־ha-mmarˈt͡sēaʕ, אֶת-הַמַּרְצֵעַ) og stinga í gegnum eyra honum inn í hurðina, og skal hann síðan vera þræll þinn ævinlega. Á sömu leið skalt þú og fara með ambátt þína: i si et diu: “no vull pas anar-me'n de ca teva”, per tal com li ha anat bé amb tu i amb els membres de la teva família, i per tal com es troba bé a ca teva, aleshores agafaràs una alena i li travesseràs l'orella amb ella clavant-l'hi contra la porta, i a partir d'aquell moment ell serà el teu esclau per sempre més. També faràs el mateix amb la teva esclava

♦ leika á als oddi: <LOC FIG> estar de molt bon humor, estar exultant

alúð <f. alúðar, no comptable>:

(vingjarnleiki) cordialitat f

alúðar·kveðja <f. -kveðju, -kveðjur. Variant ortogràfica: alúðar kveðja>:

salut cordial m, salutació cordial m

◊ með alúðarkveðjum (o: alúðarkveðju): ben cordialmet (fórmula oficial d'acabament de carta)

Aparentment, en els darrers decennis tant með alúðarkveðju com með alúðarkveðjum han quedat arraconats, com a fórmula de comiat de les cartes no privades, per með bestu kveðjum o með bestu kveðju; a llur costat també s'empren molt, amb idèntica funció, els simples kveðjur o kveðja. En cartes de to molt solemne o oficial, el terme més emprat, hi és virðingarfyllst.

alúð·legur, -leg, -legt <adj.>:

(vingjarnlegur) cordial, amable, agradable

al·valdur, -völd, -valt <adj.>:

totpoderós -osa

al·vara <f. -vöru, no comptable>:

seriositat f

♦ alvara málsins: la gravetat del cas

♦ er þér alvara?: <LOC> [que] ho dius de debò?

♦ gera alvöru úr því: <LOC FIG> tirar pel dret en un afer, anar de debò en un afer

♦ í alvörunni: <LOC> de debò, seriosament, en sèrio (cast., ekki ritm./no lit.) 

♦ mér er fúlasta alvara: <LOC> ho dic totalment de debò

al·varlega <adv.>:

seriosament

al·varlegur, -varleg, -varlegt <adj.>:

seriós -osa, greu

♦ alvarlegt vandamál: un problema greu

♦ alvarlegur á svip: amb posat seriós, amb cara seriosa

al·varleiki <m. -varleika, no comptable>:

gravetat f, seriositat f

◊ alvarleiki sjúkdómsins: la gravetat de la malaltia

al·veg <adv.>:

totalment, completament

◊ alveg forviða: totalment astorat, totalment estafaril·lat

♦ alveg eins og....: <LOC> exactament igual que...

♦ ég er alveg bit: <LOC> estic absolutament sorprès

♦ það er alveg dottið úr mér: <LOC> me n'havia oblidat complement, ho havia oblidat completament

♦ það er alveg sama: <LOC> és completament igual, és absolutament el mateix

al·vera <f. -veru, -verur>:

àloe vera, atzavara vera  (planta Aloe vera)

alveru·safi <m. -safa, -safar>:

sèver m 

al·viska <f. -visku, no comptable>:

omnisciència f 

al·vitur, -vitur, -viturt <adj.>:

omniscient

alvöru- <en compostos>:

1. <GEN> seriós -osa

2. (sannur, ekta, ósvikinn) de debò (de veritat, autèntic)

♦ alvöru-... plat-...: ...de debò ...de pega

alvöru·gefinn, -gefin, -gefið <adj.>:

seriós -osa

alvöru·laus, -laus, -laust <adj.>:

poc seriós -osa

alvöru·leysi <n. -leysis, no comptable>:

manca f de seriositat

alvöru·orð <n. -orðs, -orð>:

paraula seriosa

alvöru·svipur <m. -svips, -svipir>:

posat seriós

Alzheimer·sjúkdómur <m. -sjúkdóms, no comptable>:

malaltia f d'Àlzheimer, àlzheimer (o: alzhèimer) m

♦ vitglöp í Alzheimersjúkdómi: demència f en la malaltia d'Àlzheimer

♦ þjást af Alzheimersjúkdómnum: patir d'Àlzheimer

Alzheimer·sjúklingur <m. -sjúklings, -sjúklingar>:

malalt m d'Àlzheimer, malalta f d'àlzheimer

Alþea <f. Alþeu, pl. no hab.>:

Altea f (Ἀλϑαία, Althaea)

♦ Alþea og Meleager: Altea i Meleagre

◊ „En er Meleager ǁ móði fylldist, ǁ þeim er svella lætr ǁ seggjum móðakarn ǁ bragna brjóstum í, ǁ þótt búnir sé ǁ horskum huga ǁ ok hróðspeki:“ „Þá var um kyrrt ǁ konungr heima, ǁ at Kleópötru, ǁ kván inni ljósu; ǁ reiðr var ræsir ǁ ríkri móður ǁ Alþeu, er áðr ǁ öðling fæddi“: Però quan en Meleagre s'omplí de l'ira que, en els pits dels homes, fa inflar l'aglà dels sentiments (=el cor) als prous barons, encara que estiguin dotats d'una ment sàvia, d'ínclita saviesa, en aquells moments, el rei era a casa, descansant a la llar a la vora de la Cleòpatra, la resplendent esposa. El cabdill estava furiós amb la seva poderosa mare Altea, la qui antany havia infantat el noble senyor (L'original fa:   ἀλλ’ ὅτε δὴ Μελέαγρον ἔδυ χόλος, ὅς τε καὶ ἄλλων ǁ οἰδάνει ἐν στήθεσσι νόον πύκα περ φρονεόντων, ǁ ἤτοι ὃ μητρὶ φίλῃ Ἀλθαίῃ χωόμενος κῆρ ǁ κεῖτο παρὰ μνηστῇ ἀλόχῳ καλῇ Κλεοπάτρῃ)

◊ En er reiðin var komin í Meleager, sú er oft lætur ǁ hjartað þrútna í brjóstum manna, jafnvel þeirra, sem mjög eru vitrir, ǁ þá hélt hann kyrru fyrir heima hjá eiginkonu sinni, hinni fríðu Kleópötru, ǁ af því hann var reiður Alþeu, móður sinni: però quan l'ira, que sovint fa inflar el cor en els pits dels homes, àdhuc d'aquells que són molt savis, s'hagué emparat d'en Meleagre, aquest es quedava descansant tranquil·lament a ca seva a la vora de la seva muller, la bella Cleòpatra, perquè estava furiós amb l'Altea, sa mare

al·þekktur, -þekkt, -þekkt <adj.>:

conegut -uda de tothom, [públic -a i] notori -òria

Al·þingi <n. -þingis, no comptable>:

<ADMIN> Alþingi m (nom del parlament islandès)

Alþingis·húsið <n. -hússins, no comptable>:

<ADMIN> edifici m de l'Alþingi

alþingis·kona <n. -konu, -konur>:

<ADMIN> diputada f (al parlament islandès)

alþingis·maður <n. -manns, -menn>:

<ADMIN> diputat m (al parlament islandès)

alþjóða- <en compostos>:

internacional

alþjóða·flugvöllur <m. -flugvallar, -flugvellir>:

aeroport m internacional

Alþjóða·gjaldeyrissjóður <m. -gjaldeyrissjóðs, no comptable>:

Fons Monetari Internacional 

♦ Alþjóðagjaldeyrissjóðurinn: el Fons Monetari Internacional

Alþjóða·stríðsglæpa·dómstóll <m. -dómstóls, -dómstólar>:

tribunal m internacional que jutja crims de guerra

♦ Alþjóðastríðsglæpadómstóllinn fyrir fyrrum Júgóslavíu: Tribunal Penal Internacional per a l'antiga Iugoslàvia

Alþjóða·heilbrigðismálastofnun <f. -heilbrigðismálastofnunar, no comptable>:

Organització f Mundial de la Salut

♦ Alþjóðaheilbrigðismálastofnunin: L'Organització Mundial de la Salut

Alþjóða·hersveitir <f.pl. -hersveita>:

<HIST>Brigades f.pl internacionals

◊ þegar alþjóðahersveitirnar kvöddu Spán eftir að hafa háð þar þá hetjubaráttu, sem heimsfræg er orðin, flutti André Marty, aðalskipuleggjandi þeirra, ræðu þá, sem birtist í Víðsjánni í dag. Við hina hátíðlegu kveðjuathöfn voru allir helstu leiðtogar spanska lýðveldisins, hers þess og flokka, viðstaddir og Negrín forsætisráðherra þakkaði sjálfboðaliðunum með hjartnæmri ræðu i nafni spönsku þjóðarinnar. Marty hefur mikið komið við sögu verklýðshreyfingarinnar. Hann er franskur, var sjóliði í heimsstríðinu og stóð fyrir hinni heimsfrægu uppreisn á franska Svartahafsflotanum, er frönsk herskip gengu í lið með rússnesku byltingunni í stað þess að berjast gegn henni, eins og þeim var skipað: en el moment d'acomiadar-se les Brigades internacionals d'Espanya, després d'haver-hi lluitat el combat heroic que ha esdevingut famós arreu del món, l'André Marty, llur organitzador en cap, hi va fer el discurs que es reprodueix a Víðsjáin í dag. A aquesta solemne cerimònia de comiat hi van assistir tots els principals líders de la República espanyola, del seu exèrcit i dels partits, i el president del govern, en Negrín, en un discurs corprenedor va regraciar en nom del poble espanyol els voluntaris. En Marty ha tingut un paper important en el moviment obrer. És francès. Fou mariner durant la Gran Guerra i liderà el motí, cèlebre arreu del món, de la flota francesa a la Mar Negra, pel qual els vaixells francesos s'uniren a la revolució russa en lloc de combatre contra ella tal com hom els havia ordenat

♦ Vefgáttin SIDBRINT: portal SIDBRINT

♦ Vinafélag Alþjóðahersveitanna: Associació d'Amics de les Brigades Internacionals

Alþjóða·knattspyrnusambandið <n. -knattspyrnusambandssins, no comptable>:

F.I.F.A. f, Federació f Mundial de Futbol

Alþjóða·ólympíunefndin <f. -ólympíunefndarinnar, no comptable>:

<ESPORT> Comitè Olímpic Internacional, C.O.I. m

Alþjóða·póstsambandið <n. -póstsambandsins, no comptable>:

Unió f Postal Universal

alþjóða·samfélag <n. -samfélags, pl. no hab.>:

societat f internacional

alþjóða·samskipti <n.pl -samskipta>:

relacions f.pl internacionals

Alþjóðasiglingamála·stofnunin <f. -stofnunarinnar, no comptable>:

Organització Marítima Internacional

Alþjóða·sveitir <f.pl. -sveita>:

<HIST>Brigades f.pl internacionals (→ Alþjóðahersveitir)

◊ Frá Íslandi gerðust þrír menn (að því að vitað er um) sjálfboðaliðar í Alþjóðasveitunum á Spáni: Hallgrímur Hallgrímsson, Aðalsteinn Þorsteinsson og Björn Guðmundsson. Sá fyrstnefndi skrifaði bókina Undir fána lýðveldisins. Endurminningar frá Spánarstyrjöldinni um reynslu sína og byggir Álfrún frásögn sína að hluta á því verki. Hún tileinkar þeim öllum skáldsöguna og óhætt er að fullyrða að fyrir henni vaki ekki síst að skrifa minnisvarða um þá og alla hina sjálfboðaliðana sem mynduðu hinar fjölmennu Alþjóðasveitir. Þegar Alþjóðasveitirnar voru formlega kvaddar á Spáni var þeim heitið að þegar "sár stríðsins væru gróin á Spáni skyldu mæður segja börnum sínum frá erlendu sjálfboðaliðunum í Alþjóðasveitunum sem barist hefðu við hlið feðra þeirra": d'Islàndia tres homes (fins allà on sabem) es feren voluntaris de les Brigades internacionals d'Espanya: en Hallgrímur Hallgrímsson, l'Aðalsteinn Þorsteinsson i en Björn Guðmundsson. El primer d'ells va escriure el llibre Undir fána lýðveldisins (‘Sota la bandera de la República’) que són els records de les seves vivències a la Guerra [civil] d'Espanya i l'Álfrún construeix en part el seu relat a partir d'aquesta obra. Ella dedica la novel·la a tots ells i podem afirmar, sense por d'equivocar-nos, que, sobretot, la seva intenció ha estat d'escriure un monument en record d'ells i de tots els voluntaris que formaren les nodrides Brigades internacionals. Quan les Brigades internacionals foren acomiadades oficialment a Espanya, hom els va prometre que quan “les ferides de la guerra hagin cicatritzat a Espanya, les mares parlaran a llurs fills dels voluntaris estrangers de les Brigades internacionals que varen lluitar al costat de llurs pares”

♦ Vefgáttin SIDBRINT: portal SIDBRINT

♦ Vinafélag Alþjóðahersveitanna: Associació d'Amics de les Brigades Internacionals

alþjóð·legur, -leg, -legt <adj.>:

internacional

al·þýða <f. -þýðu, no comptable>:

comú m [del poble]

♦ alþýða manna: el comú del poble, la gent comuna

alþýð·legur, -leg, -legt <adj.>:

1. <GEN> popular, del [comú del] poble

♦ alþýðleg fornfræði: antiguitats f.plpopulars

♦ alþýðlegt mál: llengua f popular, llengua f del poble (en oposició a la de les classes altes, els escriptors, científics etc.)

2. (blátt áfram í viðmót) trempat -ada (simple, no afectat en el tracte, francot, afable)

♦ alþýðlegur maður: un home trempat

3. (alúðlegur, viðfelldinn) afable (amical, amable)

alþýðu- <en compostos>:

popular

alþýðu·bandalag <n. -bandalags, -bandalög>:

aliança f popular

Alþýðu·bandalag <n. -bandalags, no comptable>:

<POLÍT> Alþýðubandalag m, Aliança Popular, coalició electoral socialista fundada el 4 d'abril del 1956. En el congrés nacional de l'1 al 3 de novembre del 1968, l'Alþýðubandalag es va constituir en partit polític. El 1999 es va fondre amb Samtök um kvennalista, Alþýðuflokkur i Þjóðvaki en un nou partit, Samfylking

alþýðuflokks·maður <m. -manns, -menn>:

<POLÍT> membre m & f del partit socialdemòcrata islandès

Alþýðu·flokkur <m. -flokks, no comptable>:

<POLÍT> Alþýðuflokkur m, Partit Popular, nom del partit socialdemòcrata d'Islàndia, fundat 12 de març del 1916 com a braç polític de la Confederació Popular d'Islàndia (Alþýðusamband Íslands), la confederació de sindicats fundada el mateix dia. El 1999 es va fondre amb Samtök um kvennalista, Alþýðubandalag i Þjóðvaki en un nou partit, Samfylking

alþýðu·fólk <n. -fólks, no comptable>:

gent senzilla, del poble

alþýðu·fræðsla <f. -fræðslu, no comptable>:

educació f popular

alþýðu·hylli <f. -hylli, no comptable>:

popularitat f, favor m,f del poble

alþýðu·list <f. -listar, -listir>:

art f popular

alþýðu·lýðveldi <n. -lýðveldis, -lýðveldi>:

<POLÍT> república f popular

♦ Alþýðulýðveldið Kína: República Popular de la Xina

♦ Þýska alþýðulýðveldið: República Democràtica Alemanya

alþýðu·maður <m. -manns, -menn>:

<FIG> home m del carrer (ciutadà comú)

♦ fátækur og óbreyttur alþýðumaður: un home qualsevol, senzill i pobre; un no-ningú del caramull, un pelacanyes sense cabal ni fortuna

alþýðu·menning <f. -menningar, -menningar>:

cultura f popular

alþýðu·saga <f. -sögu, -sögur. Gen. pl.: -sagna>:

narració f popular, relat m popular

alþýðu·skap <adj.>:

mot emprat en expressions com ara:

♦ hann var [mjög] við alþýðuskap: era [molt] trempat

◊ það er upphaf að þessari sögu að Haraldur kóngur hinn hárfagri réð fyrir Noregi. Í þann tíma hafði sá maður forræði fyrir Naumudölum er Þorgnýr hét. Hann átti tvo sonu og hét Þórólfur hinn eldri en Þorsteinn hinn yngri. Þeir uxu upp með föður sínum þar til er þeir voru frumvaxta. Þeir voru ólíkir í skaplyndi. Þórólfur var mjög við alþýðuskap, vitur maður og forsjáll, vinsæll og gerðist kaupmaður og fór landa í milli og þótti hinn besti drengur. Hann var ekki mikill maður og vel á sig kominn, vænn að áliti. Þorsteinn var óvær við alþýðu, mikill vexti. Hann byggði eldahús og fékk mikið ástleysi af föður og móður og öllum frændum sínum en Þórólfur fékk því meiri virðing sem hann flutti meira heim. Þorsteinn var því leiðari föður sínum sem hann fágaði þá iðn lengur og ei vildi Þorgnýr láta hann sinn son kalla: l'inici d'aquesta història és que el rei Haraldur Bellscabells regnava a Noruega. En aquell temps governava les valls de Naumudalir un home que nomia Þorgnýr. Tenia dos fills. El major nomia Þórólfur i el petit Þorsteinn. Varen créixer a ca son pare. Tenien caràcters diferents. En Þórólfur era molt trempat amb la gent, era un home entenimentat i prudent, i es guanyava els cors de la gent. Es va fer comerciant i comerciava entre els països i era considerat el millor home de profit que un es pogués imaginar. No era gens gran d'estatura, però era ben tallat i bonic de cara. En Þorsteinn, en canvi, no queia gens bé a la gent. Era de gran estatura. Vivia dins l'eldahús, la cuina, i son pare i sa mare i tots els seus parents no l'apreciaven gaire. I així com en Þórólfur gaudia de major prestigi com més béns portava a casa, en Þorsteinn resultava més i més repel·lent a son pare com més temps continuava tenint cura del seu tarannà de malfener

♦ hann var ekki við alþýðuskap: no era gaire trempat

◊ Skafti svarar: "Þar mun liggja meinvættur nokkur er menn eru tregari til að geyma síður þíns fjár en annarra manna. Nú fyrir því að þú hefir að mér ráð sótt þá skal eg fá þér sauðamann þann er Glámur heitir, ættaður úr Svíþjóð úr Sylgsdölum, er út kom í fyrra sumar, mikill er og sterkur og ekki mjög við alþýðuskap": l'Skafti li va dir: “Deu ésser un mal esperit el que fa que els teus homes siguin més reacis a guardar el teu bestiar i s'estimin més de guardar el d'altres. Doncs bé, com que has vingut a cercar el meu consell, t'aconseguiré el pastor que es diu Glámur. La seva familia és de Suècia, de les valls de Sylgsdalir, i l'estiu passat va venir aquí, a Islàndia. És gros i fort i no és gaire trempat”

alþýðu·skóli <m. -skóla, -skólar>:

<HIST> alþýðuskóli m, escola elemental, escola pública de primària. Ignoro quan foren substituïdes per les actuals escoles de primària

alþýðu·skýring <f. -skýringar, -skýringar>:

<LING> etimologia f popular

alþýðu·stétt <f. -stéttar, no comptable>:

<POLÍT> classes f.pl populars

alþýðu·tónlist <f. -tónlistar, -tónlistir>:

música f popular

alþýðu·trygging <f. -tryggingar, -tryggingar>:

seguretat f social

al·æta <f. -ætu, -ætur>:

[animal m] omnívor m

♦ vera alæta: <BIOL> ésser omnívor -a

♦ vera alæta á e-ð: <LOC FIG> no tenir predilecció especial per una cosa

◊ ég er alæta á kvikmyndir og tónlist: en música i cinema m'agrada tot

ama <ama ~ ömum | amaði ~ ömuðum | amað ║ e-m>:

I. <personal>: 

1. (angra, þjaka, kvelja) turmentar algú (neguitejar fortament, inquietar & vexar)

◊ illir draumar ömuðu honum: el turmentaven mals somnis

◊ margt amar vesælum: moltes són les coses que turmenten el míser

2. (agnúast við e-n) molestar algú, amoïnar algú (importunar)

◊ fólk amaði henni: la gent l'importunava

3. ama að e-m: (angra, þjá) neguitejar algú (afligir espiritualment, causar neguit)

◊ hvað amar að þér?: què tens?, què és el que t'amoïna?

4. ama e-m af: (geta framkvæmd e-ð með naumindum) poder dur a terme una cosa amb prou feines (fer una cosa a còpia de grans esforços)

II. <impersonal>: 

1. + til:

♦ það amar til: el vent neteja la neu

2. + upp:

♦ það amar upp: els núvols s'esclareixen, el cel s'esclareix

amaba <f. amöbu, amöbur>:

ameba f (♦ → amöba “íd.”; ♦ → teygjudýr “íd.”)

ama·legur, -leg, -legt <adj.>:

gens dolent -a, gens malament (s'usa sempre negat: ekki amalegt)

♦ það er ekki amalegt: no està gens malament

Amalþeia <f. Amalþeiu, pl. no hab.>:

Amaltea f (Ἀμάλθεια)

Amasón- <en compostos>:

amazònic -a

Amasóna <f. Amasónu, Amasónur. Gen. pl.: Amasóna>:

<MITOL> amazona f (Ἀμαζών, Ἀμαζόνες)

Amasón·fljót <n. -fljóts, no comptable>:

[el riu] Amazones m

Amasón·svæðið <n. -svæðisins, no comptable>:

l'Amazònia f

♦ regnskógarnir á Amasónsvæðinu: les selves amazòniques

amast <amast ~ ömumst | amaðist ~ ömuðumst | amast>:

veure amb desgrat

♦ amast við e-m: (hafa horn í síðu e-s) estar mal disposat -ada envers algú (menar animadversió contra algú, tenir-li ràbia etc.)

◊ hafðu augun á akrinum þar sem piltarnir eru að skera korn og gakktu á eftir þeim. Ég hef bannað vinnufólkinu að amast við þér (נָגַע ~ nāˈɣaʕ:   hăˈlōʔ   t͡siu̯ˈwīθī   ʔɛθ־ha-nnəʕāˈrīm   lə-βilˈtī   nāɣəˈʕē-χ,   הֲלוֹא צִוִּיתִי אֶת-הַנְּעָרִים, לְבִלְתִּי נָגְעֵךְ). Ef þig þyrstir farðu þá að vatnskerunum og drekktu af þeim sem piltarnir hafa fyllt: fixa't en el camp on els mossos estan segant i segueix-los. He ordenat als mossos que no et molestin (intentin fer-te'n fora). Quan tinguis set, vés on hi ha els càntirs i beu del que et donin els mossos

◊ en framfærslukerling Þórdísar amaðist oft við þá (= gremjast, láta í ljós óánægju sína með e-n) og glímur þeirra en þeir glettust því meir við kerlingu sem hún angraðist meir við: amb llur truier i llurs lluites feien destralejar sovint una vella a qui Þórdís havia acollit en les seves velleses, i com més amoïnada n'estava ella, més punyien ells la vella

♦ amast við e-u: mostrar la seva animadversió, la seva manca d'aquiescència o el seu desacord envers una cosa, veure una cosa amb desgrat, mostrar-se hostil envers una cosa

◊ hve lengi ætlið þér, fávísu menn, að elska fávísina og hinir háðgjörnu að hafa yndi af háði og heimskingjar að amast við (ɕāˈnēʔ ~ שָׂנֵא:   ū-χəsīˈlīm   ˌʝiɕnəʔū־ˈδāʕaθ,   וּכְסִילִים, יִשְׂנְאוּ-דָעַת) þekkingu?: fins quan, ignorants, teniu la intenció d'estimar la inexperiència, i els mofadors de trobar gust en la mofa i els beneits de mostrar-se hostils al (veuran amb desgrat el) coneixement?

◊ allir tollheimtumenn og bersyndugir komu til Jesú að hlýða á hann, en farísear og fræðimenn ömuðust við því (διαγογγύζειν,   διεγόγγυζον) og sögðu: „Þessi maður tekur að sér syndara og samneytir þeim": tots els publicans i els pecadors s'acostaven a Jesús per a escoltar-lo, però els fariseus i els escribes murmuraven en contra dient: «Aquest home acull pecadors i menja amb ells»

amatöra- <en compostos>:

amateur, d'afeccionat -ada

ambátt <f. ambáttar, ambáttir>:

<HIST> serva f, esclava f (→ þý)

amboð <n. amboðs, amboð>:

1. eina f d'ús agrícola

2. amboð <n.pl amboða>: utillatge agrícola, eines f.pl del camp, estris i eines agrícoles

ambra <f. ömbru, no comptable>:

ambre gris

ambrín <n. ambríns, no comptable>:

ambreïna f

ambúlant <adj. inv.>:

<MED> ambulant

♦ ambúlant sjúklingur: malalt ambulant

♦ ambúlant eða inniliggjandi: ambulant o ingressat

amen <interj.>:

amén, amèn (Mall., Men.) (אָמֵן, ἀμήν)

Ameríka <f. Ameríku, Ameríkur>:

Amèrica f

♦ Rómanska Ameríka <Rómönsku Ameríku>: Amèrica llatina, Iberoamèrica

♦ → Norður-Ameríka “Amèrica del Nord”

♦ → Mið-Ameríka “Mesoamèrica”

♦ → Suður-Ameríka “Amèrica del Sud”

Ameríkani <m. Ameríkana, Ameríkanar>:

americà m, americana f

Ameríku- <en compostos>:

americà -ana

Ameríku·humar <m. -humars, -humrar. Dat. sg.: -humri>:

llamàntol americà (crustaci Homarus americanus)

Ameríku·mjósi <m. -mjósa, -mjósar>:

loqueta americana (peix Macrozoarces americanus)

Ameríku·platan <m. -platans, -platanar>:

plàtan m d'Amèrica (arbre Platanus occidentalis)

amerískur, amerísk, amerískt <adj.>:

americà -ana

ametyst <n. ametysts, ametyst>:

<GEOL> ametista f

◊ “Fjall ametystanna” eftir Guerau de Liost: “La Muntanya d'Ametistes” de Guerau de Liost

ametýst <n. ametýsts, ametýst>:

ametista f 

◊ þriðja röðin: hýasint, agat og ametýst (ʔaħ'lāmāh, אַחְלָמָה): al tercer rengle, un jacint, una àgata i una ametista;

◊ fimmti [undirstöðusteinninn var] sardónyx, sjötti sardis, sjöundi krýsólít, áttundi beryll, níundi tópas, tíundi krýsópras, ellefti hýasint, tólfti ametýst: la cinquena [pedra que ornava el basament de la muralla era el], sardònix; la sisena, sarda; la setena, crisòlit; la vuitena, beril·le; la novena, topazi; la desena, crisopras; l'onzena, jacint; la dotzena, ametista

Ametýst·fjallið <n. -fjallsins,, pl. no hab.>:

1. (í Katalóníu) Muntanya f d'Ametista (el Montseny)

2. (í Marokkó) Gebel Lekst (جبل لكست)

amfetamín <n. amfetamíns, no comptable>:

amfetamina f

♦ eitt hundrað grömm af amfetamíni: cent grams d'amfetamines

amfíból <n. amfíbóls, amfíból. ( Emprat hab. en pl.)>:

<GEOL> amfíbol m

Amfíon <m. Amfíons, pl. no hab.>:

Amfíon m (ὁ Ἀμφίων -ίονος, Amphīōn -īŏnis)

♦ Orfeifur og Amfíon: Orfeu i Amfíon

♦ Seþos (o: Setus) og Amfíon: Zetos (o: Zetus) i Amfíon

Amfíssa <f. Amfíssu, pl. no hab.>:

Amfissa f (Ἄμφισσα)

◊ “Konur Amfíssu” eftir Lawrence Alma-Tadema: “Les dones d'Amfissa” d'en Lawrence Alma-Tadema

ami <m. ama, no comptable>:

(leiðindi) incordi m

♦ vera e-m til ama: incordiar algú, ésser-li un incordi a algú

a.m.k.:

abrev. de→ að minnsta kosti “almenys”

amma <f. ömmu, ömmur. Gen. pl.: amma>:

àvia f, padrina f (esp. Bal.), iaia f (fam)

◊ ó hvað eyrun á þér eru löng amma! -Þá heyri ég betur til þín ljúfan mín!: oh, àvia, quines orelles més llargues que tens! -Són per sentir-te millor, estimada meva!

ammón·ál <n. -áls, no comptable>:

<QUÍM = öflugt sprengiefni> amonal m (potent explosiu)

ammóníak <n. ammóníaks, no comptable>:

<QUÍM> amoníac m (NH3)

ammóníaks- <en compostos>:

<QUÍM> amoniacal

ammóníaks·bundinn, -bundin, -bundið <adj.>:

<QUÍM> amoniacal

♦ ammóníaksbundið köfnunarefni: nitrogen m amoniacal

ammóníum <n. ammóníums, no comptable>:

<QUÍM> amoni m (NH4)

♦ fjórgreint (o: fjórgilt) ammóníum: amoni quaternari

ammóníum- <en compostos>:

<QUÍM> amònic -a, d'amoni

ammóníum·algínat <n. -algínats, no comptable>:

<QUÍM> alginat m d'amoni, E-403 m

ammóníum·bíkarbónat <n. -bíkarbónats, no comptable>:

<QUÍM> bicarbonat m d'amoni, E-503(II) m (NaH4HCO3) (→ ammóníumvetniskarbónat)

ammóníum·hýdroxíð <n. -hýdroxíðs, no comptable>:

<QUÍM> hidròxid m d'amoni

ammóníum·jón <f. -jónar, -jónir>:

<QUÍM> ió m amoni

ammóníum·nítrat <n. -nítrats, no comptable>:

<QUÍM> nitrat amònic, nitrat m d'amoni

ammóníum·salt <n. -salts, -sölt>:

<QUÍM> sal f d'amoni

♦ fjórgreind (o: fjórgild) ammóníumsölt: sals d'amoni quaternari

ammóníum·samband <n. -sambands, -sambönd>:

<QUÍM> compost m d'amoni

♦ fjórgreint (o: fjórgilt) ammóníumsamband: compost d'amoni quaternari

ammóníum·vetniskarbónat <n. -vetniskarbónats, no comptable>:

<QUÍM> bicarbonat m d'amoni, E-503(II) m (NaH4HCO3)

Amos <m. Amosar, no comptable>:

Amós m (andrònim) (עָמוֹס)

amper <n. ampers, amper>:

<ELECTR> ampere m

amper·stund <f. -stundar, -stundir>:

<ELECTR> ampere m hora

ampli <m. ampla, amplar>:

<RELIG við messu> canadella f

♦ → ömpull “íd.”

amstrast <amstrast ~ ömstrumst | amstraðist ~ ömstruðumst | amstrast ║ í e-u>:

escarrassar-se molt amb una cosa

amstur <n. amsturs, no comptable>:

(vafstur) penes f.pl i problemes m.pl (esp. els derivats de la vida)

♦ daglegt amstur: les penes i els problemes diaris, els problemes i les angoixes del dia a dia, els tràfecs i quefers diaris

♦ stress í amstri dagsins: <LOC FIG> l'estrès quotidià, l'estrès dels quefers diaris

amöba <f. amöbu, amöbur>:

ameba f (♦ → amaba “íd.”; ♦ → teygjudýr “íd.”)

<†>  an <conj.>:

(heldur en) més que no pas, [millor] que no pas, ans que

◊ fǫður ok móður ǀ reiðz eigi fróðhugaðr, ǁ er með ávítum aga; ǁ reiðr er þér betri, ǀ er þik rœkja vill, ǁ en hrekkvíss í hugum: molt llest!, no t'enfurismis amb ton pare i ta mare quan et disciplinin amb renyades: és millor que s'enfurismi amb tu el qui vol tenir cura de tu que no pas el qui et duu malícia en els seus pensaments (l'edició d'en Gering p. 31 fa: fǫður ok móður ǀ gremskat fróðhugaðr, ǁ es með ávítum aga; ǁ reiðr ’s þér betri, ǀ sás þik rœkja vill, ǁ an hrekkvíss í hugum)

analsím <n. analsíms, no comptable>:

<GEOL> analcima f 

ananas <m. ananass, ananasar>:

pinya tropical f, ananàs f

◊ dós ananas: llauna de pinya tropical f

ananas·dós <f. -dósar, -dósir>:

llauna de pinya tropical f

ananas·hringur <m. -hrings, -hringir>:

rodanxa de pinya tropical f

anarkía <f. anarkíu, pl. no hab.>:

anarquia f (→ stjórnleysi)

anarkískur, anarkísk, anarkískt <adj.>:

<PEJOR> anàrquic -a

anarkismi <m. anarkisma, pl. no hab.>:

anarquisme m (→ stjórnleysisstefna)

anarkisti <m. anarkista, anarkistar>:

anarquista m & f (→ stjórnleysingi)

anarkistískur, anarkistísk, anarkistískt <adj.>:

anarquista

anatólískur, anatólísk, anatólískt <adj.>:

anatòlic -a

♦ anatólísk tungumál: llengües anatòliques

Anatólíu·skagi <m. -skaga, no comptable>:

Península f d'Anatòlia

and- <prefix>:

anti-

anda:

gen. pl. de → önd “alè; ànima & ànec”

anda <anda ~ öndum | andaði ~ önduðum | andað>:

1. respirar, alenar (esp. Bal.)

♦ anda e-u: respirar una cosa

2. anda að sér: inspirar (inhalar l'aire)

♦ a. einhverju að sér: inhalar una cosa

3. anda frá sér: expirar (expulsar l'aire)

♦ a. einhverju frá sér: exhalar una cosa

4. (LOC) anda léttar[a]: respirar alleugerit -ida (o: alleujat -ada)

anda·bringa <f. -bringu, -bringur>:

<CULIN> pit m d'ànec, pitrera f d'ànnera (Mall.) 

andaður, önduð, andað:

finat -ada, traspassat -ada, mort -a

anda·gift <f. -giftar, no comptable>:

inspiració f (vena per a crear, profetitzar o predir etc.)

♦ mæla (o: tala) af spámannlegri andagift: parlar amb inspiració profètica, profetitzar

♦ tala af andagift: parlar inspiradament, parlar mogut per la inspiració

anda·heimur <m. -heims, pl. no hab.>:

món m insensible (o: immaterial; o: sobrenatural; o: invisible [a l'ull]), món m dels esperits

anda·hyggja <f. -hyggju, no comptable>:

animisme m

andakt <f. andaktar, andaktir>:

1. (helgistund & fjálgleiki) devocions f.pl  (estona de recolliment i devoció al matí -morgunandakt- i al vespre -kvöldandakt- & cerimònia religiosa d'andakt comú)

2. (eftirtekt) total atenció f (dels sentits, fervor en l'acte de veure o escoltar una cosa)

♦ sitja með andakt: estar assegut -uda i totalment absort -a

♦ hlusta með andakt á e-n: escoltar algú amb total atenció

andaktugur, andaktug, andaktug <adj.>:

1. (guðrækilegur) pietós -osa, devot -a  (ple de devoció o religiositat)

2. (fullur lotningar, furðu lostinn) absort -a  (totalment atent)

Andalúsía <f. Andalúsíu, no comptable>:

Andalusia f

andalúsíska <f. andalúsísku, no comptable>:

andalús m (dialecte del castellà)

andalúsískur, andalúsísk, andalúsískt:

andalús -usa

Andalúsíu·búi <m. -búa, -búar>:

andalús m, andalusa f (nadiu o habitant d'Andalusia)

Andalúsíu·kona <f. -konu, -konur>:

andalusa f

Andalúsíu·maður <m. -manns, -menn>:

andalús m

anda·lækningar <f.pl -lækninga>:

cures iatromàgiques, cures mèdiques (practicades per curandero & bruixot, xaman o iatromag)

anda·læknir <m. -læknis, -læknar>:

1. <GEN> saludador m, saludadora f, guaridor m, guaridora f, curandero m, curandera f, remeier m, remeiera f

2. (seiðmaður, töfralæknir) xaman m  (bruixot iatromag)

3. (galdralæknir hjá Indíönum og frumstæðum þjóðflokkum) bruixot m  (de tribus primitives & indis)

and·ameríkanismi <m. -ameríkanisma, no comptable>:

antiamericanisme m

and·amerískur, -amerísk, -amerískt <adj.>:

antiamericà -ana

andan <f. andanar, no comptable>:

<†> variant arcaica de → öndun “respiració”

andans·maður <m. -manns, -menn>:

home m de lletres, lletraferit m

andar:

gen. sg. de → önd “alè; ànima & ànec”

andar·bliki <m. -blika, -blikar>:

(andarsteggur) anegot m, annerot m (Mall.) (ànec mascle)

andar·dráttur <m. -dráttar, -drættir>:

1. (andi) alè m, alenada f  (aire que hom inspira o expira)

2. (öndun) respiració f  (acte d'alenar)

andar·egg <n. -eggs, -egg>:

ou m d'ànec (o: <†>  ànet), ou m d'ànnera (Mall.), ou m d'àneda (Men.) 

andar·nefja <f. -nefju, -nefjur. Gen. pl.: -nefja>:

balena becuda boreal, balena f amb bec boreal, zífid m cap d'olla boreal (mamífer Hyperoodon ampullatus)

andar·slitur <n.pl -slitra>:

(dauðastríð) agonia f  (darrers sospirs abans de morir)

♦ liggja í andarslitrunum: estar agonitzant, agonitzar

andar·steggur <m. -steggs, -steggir>:

anegot m, annerot m (Mall.) (ànec mascle)

andar·tak <n. -taks, -tök>:

(augnablik) instant m, alenada f (moment molt breu)

◊ andartaki síðar: un instant després

◊ bíddu andartak!: espera un segon!

andar·teppa <f. -teppu, pl. no hab.>:

1. (andnauð, andþrengsli) ofec m, ofegor f  (dispnea, dificultat per a alenar)

2. (kafmæði, asmakast) ofegó m, [atac m d']asma f  (embufec durant atac d'asma)

andar·ungi <m. -unga, -ungar>:

aneguet m, anedó m, annereta f (Mall.), anedeta f (Men.) (poll d'ànec)

◊ ‘Litli ljóti andarunginn’ eftir Andersen: ‘L'aneguet lleig’ de n'Andersen

andast <andast ~ öndumst | andaðist ~ önduðumst | andast>:

expirar (morir)

anda·særing <f. -særingar, -ætur>:

invocació f d'esperits, nigromància f

andasæringa[r]·maður <m. -manns, -menn>:

nigromant m & f, nigromàntic m, nigromàntica f, invocador m d'esperits, invocadora f d'esperits

anda·trú <f. -trúar, no comptable>:

1. (spíritismi) espiritisme m (creença que hom pot contactar amb els morts per via d'un mèdium)

2. (andahyggja, animismi) animisme m  (tipus de religió)

andatrúar·maður <m. -manns, -menn>:

(spíritisti) espiritista m & f

anda·ætt <f. -ættar, no comptable>:

[família f dels] anàtids m.pl

and·bandarískur, -bandarísk, -bandarískt <adj.>:

antinord-americà -ana

and·blástur <m. -blásturs, no comptable>:

1. (andi) buf m (alè, alenada)

◊ en - það er andinn í manninum og andblástur hins Almáttka, sem gjörir þá vitra: però és l'esperit que hi ha dins l'home i el buf del Totpoderós qui els fa savis

◊ andi Guðs hefir skapað mig, og andblástur hins Almáttka gefur mér líf: l'esperit de Déu m'ha creat, i el buf del Totpoderós em vivifica

2. (andstaða, mótspyrna) oposició f (resistència)

♦ eiga að stríða við mikinn andblástur: haver d'enfrontar-se amb una gran oposició

♦ andblástur gegn e-u ~ e-m: oposició a una cosa ~ contra algú

♦ vekja andblástur gegn e-m: despertar l'oposició contra algú

and·blær <m. -blærs (o: -blæjar), no comptable>:

alè m [d'aire], buf m, ventijol m

and·bylting <f. -byltingar, -byltingar>:

contrarevolució f

and·byr <m. -byrs (o: -byrjar), -byrir. Gen. pl.: -byrja; dat.pl.: -byrjum>:

vent m en contra, vent contrari

and·býlingur <m. -býlings, -býlingar>:

veïnat m del davant (ja sia a l'altra banda del carrer, ja sia a l'altra banda del corredor)

and·dyri <n. -dyris, -dyri>:

vestíbul m

and·efni <n. -efnis, no comptable>:

<FÍS> antimatèria f

and·eind <f. -eindar, -eindir>:

<FÍS> antipartícula f

Andes·fjöll <n.pl -fjalla>:

Andes m.pl

andesít <n. andesíts, no comptable>:

<GEOL> andesita f

♦ basaltískt andesít: andesita basàltica

and·fasismi <m. -fasisma, no comptable>:

antifeixisme m

and·fasisti <m. -fasista, -fasistar>:

antifeixista m & f

and·fasískur, -fasísk, -fasískt <adj.>:

antifeixista

and·félagslegur, -félagsleg, -félagslegt <adj.>:

antisocial

♦ andfélagsleg hegðun: comportament antisocial

and·fúll, -fúl, -fúlt <adj.>:

<MED> halitòsic -a  (que té l'alè pudent)

and·fýla <f. -fýlu, pl. no hab.>:

<MED> halitosi f

◊ ...sem var eins og sambland af andfýlu og úldnuðu kjöti: ...que era com una barreja d'alè pudent i carn podrida

and·fælur <f.pl -fælna>:

esglai m

♦ vakna (o: hrökkva upp) með andfælum: despertar-se sobresaltat -ada

and·færi <n. -færis, -færi>:

òrgan respiratori (→ öndunarfæri)

and·fætingur <m. -fætings, -fætingar>:

variant de → andfætlingur ‘antípoda’

and·fætlingur <m. -fætlings, -fætlingar>:

antípoda m & f

andheita·orðabók <f. -orðabókar, -orðabækur>:

diccionari m de sinònims

♦ sam- og andheitaorðabók: diccionari de sinònims i antònims

and·heiti <n. -heitis, -heiti>:

antònim m

♦ andheiti e-s (X) er Y: l'antònim d'X és Y

and·hetja <f. -hetju, -hetjur>:

antiheroi m, antiheroïna f

and·histamín <n. -histamíns, -histamín>:

[fàrmac m] antihistamínic m

and·hvalur <m. -hvals, -hvalir>:

balena f amb bec boreal (mamífer Hyperoodon rostratus syn. Hyperoodon ampullatus) (→ andarnefja)

and·hverfa <f. -hverfu, -hverfur>:

1. <MAT GEN> [element] invers m, [element] oposat m

♦ vinstri andhverfa (o: andhverfa frá vinstri): invers a l'esquerra

2. <MAT = andhverft fall, andhverfa falls> funció inversa

3. <MAT = andhverft fylki> matriu inversa

4. <GEOL> anticlinal m

and·hverfur, -hverf, -hverft <adj.>:

1. <GEN> invers -a

2. <GEOL> anticlinal

andhælis·skapur <m. -skapar, no comptable>:

1. (öfuguggaskapur) perversitat f (perversió, depravació)

◊ fyrir því segir Hinn heilagi í Ísrael svo: Sökum þess að þér hafnið þessu orði, en reiðið yður á ofríki og andhælisskap (lūz ~ nāˈlōz ~ לוּז ~ נָלוֹז:   wa-ttiβtˁəˈħū   bə-ˈʕɔʃɛq   wə-nāˈlōz   wa-ttiʃʃāʕăˈnū   ʕāˈlā-u̯,   וַתִּבְטְחוּ בְּעֹשֶׁק וְנָלוֹז, וַתִּשָּׁעֲנוּ עָלָיו) og styðjist við það, fyrir því skal þessi misgjörð verða yður eins og veggjarkafli, sem bungar út á háum múrvegg og kominn er að hruni: per això, així parla el Sant d'Israel: «Ja que refuseu aquesta paraula, i us fieu de la violència i la perversió (falsedat) i us hi recolzeu, per això aquesta falta serà per a vosaltres com un bocí de paret que fa panxa a una murada alta i que s'acaba esbaldregant [de cop] (En la traducció del 2007, hom ha canviat la parella [á] ofríki og andhælisskap,   עֹשֶׁק וְנָלוֹז   per [á] ofbeldi og klæki ‘violència i vilania’)

2. (hégómi) fatxenderia f  (vanitat, presumpció)

and·hælislegur, -hælisleg, -hælislegt <adj.>:

1. (öfugsnúinn, rangur) torçut -uda  (a l'inrevés, que està en sentit contrari al considerat normal)

2. (klaufalegur, klunnalegur) malapte -a  (maldestre)

3. (hégómlegur) fatxender -a  (vanitós, cregut, presumit)

andi <m. anda, andar>:

1. (loft sem menn anda að sér og frá) alè m  (hàlit)

♦ draga andann: prendre alè, alenar, respirar

♦ draga andann djúpt: alenar fondo, respirar fondo

♦ halda [niðri] í sér andanum: contenir la respiració

♦ ná andann: prendre alè

2. (kul, gola) brisa f, alenada f [de vent]  (oratjol, buf suau de vent)

3. (vofa & vínandi & inntak & sál & hugsunarháttur) esperit m  (ànima & paràclit & alcohol & fantasma & ésser immaterial & intenció & mode de pensar)

♦ andar framliðinna: els esperits dels difunts

♦ andi aldarinnar: (tíðarandi) l'esperit de l'època

♦ andi laganna: l'esperit de la llei

♦ heilagur andi: <RELIG> l'Esperit Sant

♦ illur andi: esperit maligne, mal esperit  (dèmon)

♦ óhreinn andi: esperit impur  (dèmon)

♦ gefa upp andann: expirar, exhalar l'esperit  (finar)

◊ faðir, í þínar hendur fel ég anda minn: pare, a les teves mans encomano (o: lliuro) el meu esperit.

◊ í nafni Guðs föður og sonar og heilags anda: en nom del Pare, i del Fill, i de l'Esperit Sant

◊ [Prestur:] Drottinn sé með yður! - [Svar:] Og með þínum anda!: [Prevere:] El Senyor sigui amb vosaltres! - [Resposta:] I amb el teu esperit!

4. (arabísk ólíkamleg vera) geni m  (ésser de rondalles àrabs)

♦ andi í lampanum: el geni de la llàntia

5. (hugur) ment f  (pensa, intel·lecte, raó)

♦ andans maður: # (andlegur maður) un home d'esperit  (home espiritual o amb una gran força espiritual); # (menntamaður) home m de lletres, intel·lectual m (pensador, lletraferit)

♦ sjá e-ð í anda[num]: imaginar-se una cosa vivament

6. <FIG = loftrúm, andrúmsloft> clima m (ambient, atmosfera)

◊ góður andi í skólanum: bon ambient a l'escola

and·kaldur, -köld, -kalt <adj.>:

fresc -a (vent, oratge, temps)

and·kommúnismi <m. -kommúnisma, no comptable>:

anticomunisme m

and·kommúnisti <m. -kommúnista, -kommúnistar>:

anticomunista m & f

and·kommúnískur, -kommúnísk, -kommúnískt <adj.>:

anticomunista

and·kul <n. -kuls, pl. no hab.>:

<METEO> oratjol fresc, brisa fresca

and·kvistur <m. -kvists, -kvistir (o: -kvistar)>:

antinode m, ventre m (d'ona estacionària)

and·köf <n.pl -kafa>:

ofec m, ofegor f, asfíxia f, <MED> dispnea f (respiració dificultosa i penosa)

♦ taka andköf: cercar aire, panteixar, bleixar (respirar dificultosament, intentar respirar en ofegar-se o quedar sense aire)

♦ taka andköf af aðdáun: quedar sense alè (o: respiració) per l'admiració que se sent, deixar l'admiració a alg. sense alè ◊ hún tók andköf af gleði: l'alegria li va fer ofegar un crit

and·lag <n. -lags, -lög>:

objecte m (complement de verb & focus de l'atenció)

♦ frumlægt andlag: < GRAM> objecte en funció de subjecte, en gramàtica islandesa es designa amb aquest terme el subjecte lògic en acusatiu o datiu d'un verb impersonal. El pronom mig és el frumlægt andlag a l'oració <mig vantar vatn> "necessito aigua". També rep el nom de → frumlagsígildi

♦ sagnir tveggja andlaga: < GRAM> verbs bipolars, en gramàtica islandesa es designen amb aquest terme els verbs que es construeixen amb dos complements (per exemple, un en acusatiu i l'altre en datiu)

andlags·fall <n. -falls, -föll>:

cas oblic (qualsevol cas tret del nominatiu)

and·laus, -laus, -laust <adj.>:

1. (sálarlaus) inanimat -ada, exànime  (sense vida, sense hàlit vital)

2. (án andríkis) insuls -a  (sense gràcia, no inspirat)

♦ andlaus ræða: un discurs insuls

and·lát <n. -láts, -lát>:

traspàs m, òbit m

♦ í andlátinu: en el moment de morir

♦ til minnis vegna andláts samstarfsmanns: en memòria d'un company de feina traspassat

♦ skömmu aður fyrir andlátið: poc abans de morir

andláts·bæn <f. -bænar, -bænir>:

oració f de la bona mort (pregària del moribund mentre agonitza, pregària en l'hora de la mort)

andláts·tilkynning <f. -tilkynningar, -tilkynningar>:

esquela mortuòria

and·lega <adv.>:

1. (í hugsun) intel·lectualment  (mentalment, pel que fa a la ment)

♦ andlega fatlaður: discapacitat intel·lectualment, mentalment discapacitat, deficient mental

2. (trúarlega) espiritualment  (pel que fa a la religió)

and·legur, -leg, -legt <adj.>:

1. (hugrænn, vitsmunalegur, sem varðar andann) intel·lectual  (fet amb l'intel·lecte o que té a veure amb l'intel·lecte)

♦ andleg auðn: desolació intel·lectual, buidor f intel·lectual

♦ andleg og líkamleg vinna: treball intel·lectual i físic

2. (geð-, hug[a]-) mental  (fet amb la ment o que té a veure amb la ment)

♦ andlegt atgervi: dots m.pl (o: qualitats f.pl) mentals (o: intel·lectuals), dons m.pl mentals (o: intel·lectuals), talent m mental (o: intel·lectual) (capacitat mental i intel·lectual d'una persona)

♦ andlegt erfiði: treball m mental, treball m de cap, esforç m mental

3. (trúarlegur & yfirnátúrlegur) espiritual  (religiós & relacionat amb l'esperit & sobrenatural)

♦ andleg íhugun: meditació f, contemplació f [interior]

♦ andleg vera: ésser m espiritual, esperit m

♦ andlegar hugleiðingar: meditacions espirituals, reflexions espirituals

♦ andlegur leiðtogi: líder m espiritual

♦ andlegt líf: vida f espiritual

♦ andlegar æfingar: exercicis m.pl espirituals

4. (um tónlist) sacre -a  (música)

♦ andleg tónlist: música sacra 

♦ andlegir söngvar: càntics sacres (o: espirituals)

5. (kirkjulegur) clerical  (eclesiàstic, del clergat)

♦ hin andlega stétt (o: andlega stéttin): l'estament eclesiàstic, el clergat

♦ andlegrar stéttar maður: un clergue, un home del clergat

6. (um ofbeldi) psicològic -a, emocional  (violència)

♦ andlegt ofbeldi: violència psicològica (o: emocional)

7. (um kreppu) de valors, espiritual  (crisi)

♦ fjárhagsleg (o: efnahagsleg) og andleg kreppa: crisi econòmica i de valors 

and·leysi <n. -leysis, no comptable>:

insulsesa f, manca f d'inspiració, fadesa f, manca f de gràcia

and·lit <n. -lits, -lit>:

cara f

♦ beint í andlitið: <GEN & FIG> en plena cara, ben a la cara

♦ halda andlitinu: <LOC FIG> salvar la cara

♦ missa andlitið: <LOC FIG> perdre la cara

♦ e-ð springur í andlitið á e-m: <LOC FIG> una cosa li peta a la cara a algú

♦ vera sem skrifað í andlit e-s: <LOC FIG> dur-ho escrit al front

andlits·blæja <f. -blæju, -blæjur. Gen. pl.: -blæja>:

vel islàmic integral

andlits·drættir <m. -drátta>:

trets m.pl facials

andlits·fall <n. -falls, -föll>:

fesomia f

andlits·farði <m. -farða, no comptable>:

maquillatge m

andlits·fettur <f.pl -fetta>:

ganyotes f.pl, barbarotes f.pl, carusses f.pl (Mall., Men.) (gests amb la cara)

andlits·kippur <m. -kipps, -kippir>:

tic m facial 

andlits·krem <n. -krems, -krem>:

crema f facial, crema f per a la cara

andlits·litur <m. -litar, -litir>:

color m,f de la cara

andlits·lyfting <f. -lyftingar, -lyftingar>:

lífting f facial

♦ fá andlitslyftingu: <LOC FIG> fer-se la cirurgia estètica, ésser sotmès -esa a una profunda renovació (edifici, habitatge, despatx etc.)

andlits·mynd <f. -myndar, -myndir>:

retrat m

andlits·nudd <n. -nudds, -nudd>:

massatge m facial

andlits·púður <n. -púðurs, pl. no hab.>:

pólvores f.pl per a la cara (maquillatge)

andlits·roði <m. -roða, no comptable>:

rubor m,f, vermellor f de cara

andlits·skapnaður <m. -skapnaðar, no comptable>:

figura f del rostre

◊ það voru sömu verurnar, sem ég hafði séð undir Ísraels Guði við Kebarfljótið, og ég þekkti, að það voru kerúbar. Þeir höfðu fjögur andlit og fjóra vængi hver, og undir vængjum sér eitthvað, sem líktist mannshöndum. Og hvað andlitsskapnaðinn (ū-δəˈmūθ   pənēi̯-ˈhɛm, וּדְמוּת פְּנֵיהֶם) snerti, þá voru það sömu andlitin, sem ég hafði séð við Kebarfljótið; þeir gengu hver fyrir sig beint af augum fram: eren els mateixos éssers que havia vist sota el Déu d'Israel a la vora del riu Quebar, i vaig reconèixer que eren querubins. Cadascun tenia quatre cares, i quatre ales cadascun, i sota les ales hi tenien quelcom que semblava mans humanes. I pel que fa a la figura de llurs rostres, eren les mateixes cares que havia vist a la vora del riu Quebar; tots ells caminaven tot drets

◊ því að ef einhver er heyrandi orðsins og ekki gjörandi, þá er hann líkur manni, er skoðar andlitsskapnað sinn (τὸ πρόσωπον -ώπου, τὸ πρόσωπον τῆς γενέσεως αὐτοῦ) í spegli; því að hann skoðar sjálfan sig, fer burt og gleymir jafnskjótt, hvernig hann var. En sá sem skyggnist inn í hið fullkomna lögmál frelsisins og heldur sér við það, og ekki er orðinn gleyminn heyrandi, heldur gjörandi verksins, hann mun sæll verða af framkvæmdum sínum: car, si algú escolta la paraula però no la compleix, és com un home que contempla la figura del seu rostre en un mirall; car, es mira, se'n va i oblida a l'instant com era. Però el qui s'endinsa amb la seva mirada en la llei perfecta de la llibertat i hi persevera sense ésser-ne un oient oblidadís, sinó que fa la seva pràctica, aquest serà feliç per les seves actuacions

andlits·snyrting <f. -snyrtingar, -snyrtingar>:

massatge m facial

♦ ég ætla að fá andlitssnyrtingu: voldria un massatge facial

andlits·svipur <m. -svips, -svipir>:

[aspecte m de la] cara f, expressió f de la cara

◊ ef ég segi: <...> ég ætla að breyta andlitssvip (pāˈnīm ~ פָּנִים:   ʔɛʕɛzˈβāh   φāˈnai̯,   אֶעֶזְבָה פָנַי) mínum og vera kátur, þá...: si dic: <...> vull canviar el meu posat i fer cara alegre, aleshores...

and·lífi <n. -lífis, no comptable>:

antibiosi f

and·logri <m. -logra, -lograr>:

<MAT> antilogaritme m

and·menning <f. -menningar, pl. no hab.>:

contracultura f

◊ andmenning sjöundaáratugsins: la contracultura dels anys setanta

and·mæla <-mæli ~ -mælum | -mælti ~ -mæltum | -mælt ║ e-u>:

1. (gagnmæla) replicar a una cosa (contestar una cosa, el que ha proposat algú etc.)

♦ án þess að andmæla: sense replicar

2. (mótmæla) protestar contra una cosa (refusar, rebutjar o condemnar uns fets, una afirmació etc.)

3. (vera á móti) oposar-se a una cosa (estar-hi en contra, ésser-ne adversari, resistir-s'hi)

◊ en þegar Kefas kom til Antíokkíu, andmælti ég honum upp í opið geðið, því hann var sannur að sök: però quan en Quefes va venir a Antioquia, me li vaig oposar ben obertament, perquè era notòriament reprensible

4. (mæla á móti, gera athugasemdir) posar objeccions a una cosa (objectar, posar emperons a una cosa)

and·mælandi <m. -mælanda, -mælendur>:

1. (mótmæli) adversari m, adversària f (opositor, contrari, oponent)

◊ ég er sem maður er eigi heyrir og engin andmæli eru í munni hans: sóc com un home que no hi sent pas i dins la boca del qual no hi ha cap rèplica

2. (við doktorsvörn) contrarelator m, contrarelatora f (doctor que fa d'advocat del diable a l'acte de defensa d'una tesi doctoral, tant a Islàndia com a d'altres països)

andmæla·réttur <m. -réttar, pl. no hab.>:

dret m de rèplica

andmæla·ræða <f. -ræðu, -ræður>:

(við doktorsvörn) contraexposició f (duta a terme pel contrarelator o per la contrarelatora a l'acte de defensa d'una tesi doctoral, tant a Islàndia com a d'altres països escandinaus)

and·mæli <n.pl -mæla>:

1. (mótmæli) rèplica f (contestació per a desmentir, objectar o contradir una cosa, objecció)

◊ ég er sem maður er eigi heyrir og engin andmæli eru í munni hans: sóc com un home que no hi sent pas i dins la boca del qual no hi ha cap rèplica

2. (mótbára) protesta f (refús o condemna d'uns fets, contra una afirmació etc.)

♦ hreyfa andmælum [við e-u]: protestar [contra una cosa], presentar una protesta [contra una cosa]

3. (misklíð, þrætur) diferències f.pl (dissensió, discrepància, discussions)

◊ menn sverja eið við þann, sem æðri er, eiðurinn er þeim staðfesting og bindur enda á öll andmæli (πάσης αὐτοῖς ἀντιλογίας, omnis controuersiae eorum): els homes juren per un de més gran que no ells, i el jurament els és una garantia que posa fi a totes llurs diferències

4. (gagnmæli, mótsögn) contradicció f (acció de contradir el que ha dit o diu algú)

and·nauð <f. -nauðar, pl. no hab.>:

dificultats respiratòries, <MED> dispnea f

and·nefni <n. -nefnis, -nefni>:

<†> variant antiquada de → andheiti “antònim”

and·nes <n. -ness, -nes>:

cap m (punta o llengua de terra situada a l'entrada d'un fiord davant per davant de l'altra llengua de terra amb quèconforma l'entrada o embocadura del fiord)

and·op <n. -ops, -op>:

1. (hjá sniglum) espiracle m (orifici respiratori dels gastròpodes)

2. (hjá liðfætlum) estigma m (orifici respiratori dels artròpodes)

Andorra¹ <f. Andorru, no comptable>:

Andorra f

◊ spurning: hvaða tungumál er töluð í Andorru? svar: þar er töluð katalanska: pregunta: quina llengua es parla a Andorra? resposta: s'hi parla català

Andorra² <n. Andorra, no comptable>:

Andorra f

◊ Andorra er m.a. gagnrýnt fyrir það að hafa ekki staðfest...: Andorra és criticada, entre d'altres coses, per no haver ratificat...

◊ smygla sígarettum frá Andorra: passar d'Andorra cigarretes de contraban

◊ í Andorra: a Andorra

Andorra·búi <m. -búa, -búar>:

andorrà m, andorrana f (nadiu o habitant d'Andorra)

Andorra·kona <f. -konu, -konur>:

andorrana f (nadiua o habitant d'Andorra)

Andorra·maður <m. -manns, -menn>:

andorrà m (nadiu o habitant d'Andorra)

Andorri <m. Andorra, Andorrar>:

andorrà m, andorrana f (nadiu o habitant d'Andorra)

andorrískur, andorrísk, andorrískt:

andorrà -ana (→ andorrskur, andorrsk, andorrskt)

andorrskur, andorrsk, andorrskt:

andorrà -ana

andoxunar·efni <n. -efnis, -efni>:

<BIOL & QUÍM> antioxidant m

and·óf <n. -ófs, pl. no hab.>:

<POLÍT> dissidència f

♦ andóf og mótþrói: dissidència i resistència

andófs·maður <m. -manns, -menn>:

<POLÍT> dissident m, dissidenta f 

◊ ...þau fangelsi sem hýstu pólitíska andófsmenn: ...les presons que allotjaven dissidents polítics

and·páfi <m. -páfa, -páfar>:

<HIST RELIG> antipapa m

and·rafeind <f. -rafeindar, -rafeindir>:

<FÍS> antielectró m (→ jáeind)

and·rafögn <f. -rafagnar, -rafagnir>:

<†> variant antiquada de → andrafeind “positró”

and·rammur, -römm, -rammt <adj.>:

<MED> halitòsic -a  (que té l'alè pudent)

and·rá <f. -rár, -rár>:

instant m 

♦ í sömu andrá (o: andránni): en el mateix instant, en aquell mateix instant

and·remma <f. -remmu, pl. no hab.>:

<MED> halitosi f

Andrés <m. Andrésar, pl. no hab.>:

Andreu m

♦ Andrés önd <Andrésar andar>: l'ànec Donald

Andri <m. Andra, no comptable>:

Andri m, hipocoreuma de → Andríður (andrònim)

and·ríki <n. -ríkis, pl. no hab.>:

enginy m, gràcia f, inspiració f

and·ríkur, -rík, -ríkt <adj.>:

ple -ena d'enginy, enginyós -osa, brillant (persona & escrit, poema, pel·lícula etc.)

and·róði <m. -róða, pl. no hab.>:

<†> variant arcaica de → andróður “acció de remar a contravent”

◊ illa kurrið þér að róa andróðann, takið nú og reisið viðurnar, dragið síðan seglin og látum ganga norður skipin: només remugueu de mala manera perquè heu de remar contra el vent, agafeu els arbres i dreceu-los i un cop fet això, hisseu-hi les veles i posem rumb amb els vaixells cap al nord

and·róður <f. -róðurs (o: -róðrar), pl. no hab.>:

1. <GEN> acció f de remar a contravent

2. (andstaða) oposició f (fet de mostrar-se advers o contrari a algú o a una cosa)

♦ andróður gegn e-m: oposició contra algú

Andrómakka <f. Andrómökku, pl. no hab.>:

Andròmaca f (Ἀνδρομάχη)

♦ Hektor, Andrómakka og Astýanax: Hèctor, Andròmaca i Astíanax

Andrómeda <f. Andrómedu, pl. no hab.>:

Andròmeda f (Ἀνδρομέδα)

Andrómeda og Perseifur: Andròmeda i Perseu

stjörnmerkið Andrómeda: <ASTRON> la constel·lació d'Andròmeda

Andrómeda-vetrarbrautin <f. Andrómedu-vetrarbrautarinnar, no comptable>:

<ASTRON> la galàxia d'Andròmeda

andrómedu·urt <f. -urtar, -urtir>:

1. <GEN> andròmeda f (designació de les plantes del gènere homònim de brucs de la família de les ericàcies)

2. andròmeda polifòlia (planta Andromeda polifolia) (→ ljósalyng )

andrúms·loft <n. -lofts, -loft>:

atmosfera f (massa gasosa que envolta la terra; aire d'un local; <fig.> ambient)

and·samsíða <adj. inv.>:

antiparal·lel -a

and·setinn, -setin, -setið <adj.>:

posseït -ïda

♦ vera andsetinn af djöflinum: estar posseït pel dimoni

♦ vera andsetinn af illum anda: estar posseït per un mal esperit

and·skoti <m. -skota, -skotar>:

<†>  1. (andstæðingur) adversari m (contrari, enemic)

♦ hinn forni andskoti: <RELIG> el vell adversari, el vell enemic (el dimoni)

2. (djöfull) dimoni m, diable m (Satanàs)

♦ andskotans!: <exclam.> a fer punyetes!

♦ andskotans <+ Subst.>: <adj.> puto -a <+ Subst.>, [re-]condemnat -ada <+ Subst.>, maleït -ïda <+ Subst.>, dimoni de <+ Subst.>

♦ farðu burt frá mér, andskoti!: <LOC> vade retro, Satanàs!

♦ fara til andskotans: <LOC FIG> anar-se'n en orris, anar-se'n a fer punyetes ◊ Er allt að fara til andskotans í þessu landi?!: que se n'està anant tot a fer punyetes en aquest país?!

♦ óska einhverjum til andskotans: <LOC FIG> desitjar que algú se'n vagi a ca una puta

♦ til andskotans með e-ð: <LOC FIG> a ca una puta amb..., a la merda amb...

and·snúinn, -snúin, -snúið <adj.>:

hostil, contrari -ària, adversari -ària, oponent

♦ vera andsnúinn e-u ~ e-m: estar en contra d'una cosa ~ d'algú, ésser contrari a una cosa ~ a algú, oposar-se a una cosa ~ a algú

◊ rúmlega 90% Spánverja voru andsnúin stríðinu í Írak: més del 90% dels espanyols estaven en contra de la guerra amb l'Irac

◊ Egill segist lítið gefa fyrir félag annarra þó þeir séu ekki andsnúnir honum. En nú er sonur hans og Ásgerðar kominn til Valhallar: l'Egill hi diu que no n'està gaire de la companyia dels altres, per més que no li siguin hostils; però ara, son fill i de l'Ásgerðr ja és a la Valhal·la

<†>  and·spilli <n. -spillis, -spilli>:

conversa f

◊ hvarf sér óhróðugr ǀ andspilli frá, ǁ þar er mǫrc menia ǀ meiðmom deildi: el contristat es va apartar de la conversa per dirigir-se allà on l'arbre dels torques [= la senyora] repartia joiells

<†>  and·spjall <n. -spjalls, -spjöll>:

conversa f

◊ út gecc Sigurðr ǀ annspialli frá, ǁ hollvinr lofða, ǀ oc hnipnaði, ǁ svá at ganga ǀ nam gunnarfúsom ǁ sundr of síðor ǀ sercr iárnofinn: en Sigurðr s'apartà de la conversa, el lleial amic dels mereixedors de lloança i estava tan contristat que la camisa d'anelles de ferro va començar a estripar-se-li, al delerós de batalla, pels costats

◊ þá qvað þat Gullrǫnd, ǀ Giúca dóttir: ǁ "Fá kanntu, fóstra, ǀ þótt þú fróð sér, ǁ ungo vífi ǀ annspiǫll bera." ǁ Varaði hon at hylia ǀ um hrør fylkis: la Gullrǫnd, la filla d'en Giúki, va dir això: “fóstra, per més sàvia que siguis, ben poc saps menar converses amb una dona jove!” Va desaconsellar que amaguessin el cadàver del cabdill de la host

and·spyrna <f. -spyrnu, pl. no hab.>:

<POLÍT> resistència f

♦ veita andspyrnu: oposar resistència

andspyrnu·hreyfing <f. -hreyfingar, -hreyfingar>:

<POLÍT> moviment m de la resistència

andspyrnu·maður <m. -manns, -menn>:

<POLÍT> membre m & f de la resistència

and·spænis <prep. loc. & FIG + dat.>:

enfront de, davant per davant de, ben davant (→ gegnt)

◊ hún sat andspænis honum: seia al seu davant, seia davant ell (Bal.) 

◊ andspænis húsinu er verslun: davant la casa hi ha una botiga

◊ því að hvernig ætti ég að fara öðruvísi að andspænis illsku (מִפְּנֵי בַּת-עַמִּי) þjóðar minnar?: perquè, com hauria d'actuar altrament davant el mal del meu poble?

♦ andspænis hvor öðrum : ben cara a cara, un davant l'altre

♦ þar andspænis: [just] allà davant, [just] al seu davant

and·staða <f. -stöðu, no comptable>:

oposició f (fet d'estar en contra d'algú o d'una cosa)

♦ e-ð er í [hróplegri] andstöðu við e-ð: una cosa es troba en [evident] oposició a...

♦ þetta er algjörlega í andstöðu við skoðanir mínar: això s'oposa totalment a les meves conviccions, això va totalment en contra dels meus principis

♦ andstaða við e-ð: oposisició a una cosa

♦ andstaða við klerka (o: klerkastéttina; o: kirkjuvald): anticlericalisme m

♦ andstaða við ríkisstjórn[ina]: [el sentiment d']oposició al govern (entre la població)

♦ lýsa andstöðu sinni gegn e-u: declarar-se contrari a una cosa, expressar la seva oposició a una cosa

♦ andstaða gegn sameiningu: separatisme m

♦ → stjórnarandstaða “oposició [parlamentària] al govern”

♦ leiðtogi [stjórnar]andstöðunnar: el cap de l'oposició [parlamentària]

and·stefna <f. -stefnu, pl. no hab.>:

sentit contrari (o: oposat), contradirecció f

♦ í andstefnu við e-ð: contràriament a..., al contrari de..., en oposició a..., en contra de...

♦ vera í andstefnu við e-ð: estar en oposició a... (→ andstæður)

◊ þessi niðurstaða er í andstefnu við margar eldri rannsóknir sem bentu til að manneskjan sé eina dýrategundin sem...: aquest resultat es troba en oposició a d'altres estudis anteriors que indicaven que l'home és l'única espècie animal que...

<†>  and·stefna <-stefni ~ -stefnum | -stefndi ~ -stefndum | -stefnt>:

1. <e-m>: (svara) respondre a algú (esp. donar una resposta a una petició d'algú)

◊ þykjumst vér hafa haft við langa þolinmæði, þá harma er oss voru gervir, og fengum þar í mót spott og háð þá er oss var andstefnt þá er vér beiddum bóta fyrir frændur vora: ens sembla que vam tenir molta de paciència atesos els danys que ens havien fets, i a canvi, només vam rebre befa i escarni per tota resposta quan vam demanar una compensació per als nostres parents

2. <eftir e-u>: (samþykkja) acceptar [de fer] una cosa (no negar-s'hi pas, dir-hi que sí)

◊ nú skaltu, næst er vit finnumst, bregðast eigi ókunnigr við, hvat sem ek mæli, ok andstefna eftir því, sem ek bý í hendr þér: la propera vegada que tu i jo ens trobem, no t'astoraràs pas pel que pugui dir ni t'oposaràs a allò que jo disposi per a tu

and·streymi <n. -streymis, no comptable>:

adversitat f

♦ andstreymið afhjúpar snillina, sem velgengnin dylur: <LOC FIG> les adversitats solen revelar l'enginy, l'èxit, amagar-lo ([sed conuīuātōris, ŭti dŭcis,] ingĕnĭum rēs aduersae nūdāre sŏlent, cēlāre sĕcundae) 

♦ andstreymi lífsins: les adversitats de la vida

and·streymis <adv.>:

contra corrent, a contracorrent

and·stuttur, -stutt, -stutt <adj.>:

sense alè, esbufegant

♦ vera andstuttur: estar sense alè, panteixar

♦ verða andstuttur: quedar sense alè

and·styggð <f. -styggðar, -styggðir, pl. no hab.>:

1. (viðbjóður) fàstic m, oi m (Bal.), repugnància f (aversió)

♦ hafa andstyggð á e-u: sentir fàstic per una cosa, fer sentir fàstic una cosa a alg.

2. (viðurstyggð) abominació f (horror, fet molt execrable)

◊ þeir vöktu vandlæti hans með útlendum guðum, egndu hann til reiði með andstyggðum: despertaven la seva gelosia tot adorant déus estrangers, encenien la seva ira amb abominacions

◊ ...af því að þeir hafa <...> fyllt óðal mitt andstyggðum sínum: ...per tal com han <...> emplenat el meu heretatge de les seves abominacions

andstyggi·legur, -leg, -legt <adj.>:

1. <GEN> repulsiu -iva, repugnant

2. (viðurstyggilegur) abominable, execrable (costum)

♦ andstyggilegar venjur: costums abominables

and·stæða <f. -stæðu, -stæður>:

1. (mótsetning) contrari m (que constitueix una oposició o una antítesi a)

◊ andstæða ljóss er myrkur, andstæða hita er kuldi og andstæða friðar er stríð eða styrjöld: el contrari de la llum és la foscor, el contrari de la calor és el fred i el contrari de la pau és la guerra

2. (mótspyrna) contrast m (oposicions, diversitat)

♦ land andstæðna: un país de contrastos

♦ mynda andstæður við e-ð: contrastar amb..., formar contrast amb...

3. (í mælskufræði) antítesi f (en retòrica)

4. andstæður <f.pl>: <TÈCN> contrast m

◊ birta, andstæður, litur og skerpa: brillantor, contrast, color i nitidesa (imatge de televisió)

and·stæði <n. -stæðis, pl. no hab.>:

contrast m (→ andstæða)

♦ andstæði litanna: contrast dels colors

◊ andstæði litanna í þeim (= tilfinningum vorum) hverfur æ meir og meir út í óendanlegan geiminn: el contrast de colors en ells (= els sentiments) va desapareixent gradualment per a passar a ésser un espai infinit

♦ vera andstæði e-u: ésser contrari -ària a...

and·stæðingur <m. -stæðings, -stæðingar>:

1. <GEN> antagonista m & f, oponent m & f

♦ helsti andstæðingur e-s: el màxim oponent de..., el major enemic de...

2. <ESPORT> contrincant m

andstæðu·áhersla <f. -áherslu, -áherslur>:

<GRAM> accent m d'èmfasi, accent m d'insistència

andstæðu·lögmál <n. -lögmáls, pl. no hab.>:

<FÍS> principi m de complementarietat

and·stæður, -stæð, -stætt <adj.>:

<GEN & FIG> contrari -ària, oposat -ada

♦ andstæður vindur: vent contrari

♦ andstæður e-u ~ e-m: contrari a una cosa ~ a algú

♦ andstæður klerkum (o: klerkastéttinni): anticlerical

♦ andstæður yfirvaldi: antiautoritari

♦ vera andstæður ríkisstjórninni: estar en contra del govern

♦ það er andstætt mínum hugsjónum: això va en contra de les meves conviccions

and·svar <n. -svars, -svör>:

1. <GEN> rèplica f, contesta f, contestació f

2. <POLÍT> rèplica f

3. (rabbína) responsa f

4. (svörun, viðbragð) resposta f  (reacció)

5. (ákvörðun) decisió f  (resolució)

6. andsvör <n.pl -svara>: (ábyrgð) responsabilitat f  (acció de respondre d'una cosa davant altri)

and·svara <-svara ~ -svörum | -svaraði ~ -svöruðum | -svarað>:

replicar, contestar (→ svara)

◊ og einn af öldungunum andsvaraði og sagði til mín: aleshores un dels vells va replicar tot dient-me

♦ andsvara e-m: replicar a algú, contestar a algú

◊ en er Pétur sá það, andsvaraði hann fólkinu: quan Pere va veure això, va replicar al poble

and·sælis <adv.>:

1. (gagnstætt sólargangi; andr.: réttsælis) en sentit contrari al del curs del sol, amb la cara cap al sol (en la direcció oposada a la del curs del sol, de ponent a llevant)

◊ hún gengur nokkrum sinnum andsælis um húsin og viðrar í allar ættir og setur upp nasirnar: fa un parell de voltes al voltant de la casa, caminant en la direcció contrària a la del curs del sol, ensuma en totes les direccions i dreça els oronells

◊ hann seilist til birkirafts eins og kippir brott úr húsinu, ríður síðan andsælis um húsin með loganda brandinn og mælti: allarga la mà i agafa una llata de beç, d'una batzegada l'arrenca de la casa i després, cavalca tot al voltant de la casa en direcció contrària a la del curs del sol, sostenint en la mà la llata, encesa com una teia, i dient...

◊ hún gekk öfug andsælis um tréið og hafði þar yfir mörg römm ummæli: camina aleshores, anant d'esquena i en direcció contrària a la del curs del sol, tot al voltant de la rabassa i mentre ho fa, li adreça moltes i poderoses fórmules màgiques

2. (á móti sól, í sólar birtu; andr.: forsælis) al sol  (no a resguard del sol, no a l'ombra)

and·tákni <m. -tákna, -táknar>:

anticodó m

and·tesa <f -tesu, -tesur>:

variant de → antitesa ‘antítesi’

andúð <f. andúðar, no comptable>:

[sentiment m d']antipatia f

♦ fyrirfram andúð: antipatia preconcebuda, aversió preconcebuda, prevenció f

♦ sýna andúð [sína] á e-u ~ e-m: palesar la seva antipatia vers una cosa ~ algú, mostrar-se hostil vers una cosa ~ algú

♦ vekja andúð: suscitar aversió

and·vaka <f. -vöku, -vökur>:

insomni m

and·vaka <adj. inv.>:

insomne

♦ vera andvaka: tenir insomni

♦ liggja andvaka: estar despert -a dins el llit sense poder adormir-se

◊ ég ligg andvaka og styn eins og einmana fugl á þaki: estic desvetllat i gemego com un ocell solitari a la teulada

and·vaki <m. -vaka, -vakar>:

antihormona f

and·vana <adj. inv.>:

mort -a

(només a:)
♦ andvana fæddur: nascut mort, nat mort
♦ andvana fædd: nascuda morta, nada morta
♦ andvana fætt: nascut mort, nat mort
♦ andvana fæðing: infant nascut mort, infant nat mort

andvara·laus, -laus, -laust <adj.>:

1. (hugsunarlaus) sense neguit, despreocupat -ada (que no pateix ànsia)

2. (óvarkár) desprevingut -uda (no atent & eixelebrat, imprudent)

andvara·leysi <n. -leysis, no comptable>:

1. (áhyggjuleysi) despreocupació f (manca de neguit o d'ànsia)

2. (óvarkárni, kæruleysi) desprevenció f (eixelebradesa, imprudència & manca de precaució o de cautela)

and·vari <m. -vara, no comptable>:

1. (varúð) cautela f (precaució, alerta)

♦ hafa á sér andvara: estar (o: mantenir-se; o: anar) alerta, estar en guàrdia

2. (vindblær) ventolina f (vent de grau 1 a l'escala de Beaufort)

and·varp <n. -varps, -vörp>:

sospir m

♦ síðasta andvarp e-s: <LOC FIG> el darrer sospir d'algú

and·varpa <-varpa ~ -vörpum | -varpaði ~ -vörpuðum | -varpað>:

sospirar

and·verkandi <m. -verkanda, -verkendur>:

antagonista m & f

and·verkandi, -verkandi, -verkandi <adj.>:

antagònic -a, antagonista, d'efecte contrari, oposat -ada

◊ ...og er skýringin talin vera andverkandi áhrif hormóna eins og prógesteróns: ... i l'explicació es diu que n'és l'acció antagònica (o: efecte antagonista) d'hormones com ara la progesterona

and·verkun <f. -verkunar, pl. no hab.>:

contraefecte m, antagonisme m

◊ andverkun milli segavarnarlyfja til inntöku og K-vítamíns vegna líffræðilegrar samkeppni: antagonisme entre els fàrmacs antitrombòtics administrats per via oral i la vitamina K per competència fisiològica

and·virði <n. -virðis, no comptable>:

contravalor m,f (valor equivalent)

♦ að andvirði e-s: per un valor de... 

◊ seld voru skuldabréf að andvirði 6 milljarða króna (€ 52 milljónir): s'han venut títols borsaris per un valor de sis miliards de corones (52 milions d'euros)

andvígis·maður <m. -manns, -menns>:

adversari m, adversària f

and·vígur, -víg, -vígt <adj.>:

contrari -ària (que no va a favor d'una cosa)

♦ vera andvígur e-u: estar en contra de... 

◊ ég er andvígur þessu frumvarpi: estic en contra d'aquest projecte de llei

♦ vera andvígur því að <+ inf.>: estar en contra de <+ inf.> 

♦ vera andvígur því að <+ subj.>: estar en contra que <+ subj.> 

and·vægi <n. -vægis, pl. no hab.>:

contrapès m (fl./pl.: contrapesos)

andvöku·nótt <f. -nætur, -nætur>:

nit f en blanc, nit f d'insomni

and·þrengsli <n.pl -þrengsla>:

dispnea f, dificultat respiratòria

and·þrombín <n. -þrombíns, -þrombín>:

antitrombina f

and·þyngsli <n.pl -þyngsla>:

dificultats respiratòries

and·æfa <-æfi ~ -æfum | -æfði ~ -æfðum | -æft ║ e-u>:

lluitar contra una cosa, fer front a una cosa, combatre una cosa

anga¹:

gen. pl. de → öng “estretor”

anga² <anga ~ öngum | angaði ~ önguðum | angað>:

exhalar una agradable olor, fer oloreta (Mall.) 

◊ rósirnar anga: les roses fan una bona oloreta

anga·lýja <f. -lýju, -lýjur>:

1. (smáspotti) filet m, cordillet m (bocinet de fil, de veta o de cordill)

2. (amaba) ameba f (protozou)

angan <f. anganar, pl. no hab.>:

fragància f

angandi, angandi, angandi <adj.>:

fragant, flairós -osa

angan·maðra <f. -möðru, -möðrur>:

espunyidella f d'olor, espunyidera f d'olor (planta Galium odoratum syn. Asperula odorata)

angar¹:

gen. sg. de → öng “estretor”

angar²:

2ª i 3ª pers. sg. pres. ind. de → anga “exhalar una olor agradable”

angi <m. anga, angar>:

1. (mjó, lítil grein) branquilló m, brancó m, branquell m (branqueta tendra o prima)

♦ teygja anga sína inn í e-ð: <LOC FIG> estendre les seves ramificacions per...

2. (frjóangi) brot m, lluc m (Mall.)  (broll, plançó, rebrot)

3. (krakki, krakkaangi) nano m (nen petit)

4. (útlimur) membre m (extremitat)

♦ báða út öllum öngum: agitar braços i cames [en l'aire]

5. ♦ angi af e-u: (ögn, eitthvað lítið) un indici m de (o: una mica de) 

angist <f. angistar, angistir>:

angoixa f

◊ yfir angist mína leggst hvítur snjór gleymskunnar: sobre la meva angoixa s'hi va dipositant la blanca neu de l'oblit

angistar·auga <n. -auga, -augu>:

ull angoixat, ull m ple d'angoixa

◊ hjónin í Garðabænum horfðu á Erlend angistaraugum: el matrimoni de Garðabær mirava l'Erlend amb els ulls plens d'angoixa

angistar·fullur, -full, -fullt <adj.>:

angoixat -ada, anguniós -osa, ple -ena d'angoixa

angistar·óp <n. -óps, -óp>:

crit m d'angoixa

<†>  angistar·sveiti <m. -sveita, no comptable>:

suor freda (causada, p.e., per una forta angoixa)

angistar·vein <n. -veins, pl. no hab.>:

esgarip m [de por]

◊ ...og hún opnaði munninn og hryllilegt angistarveinið barst honum úr gröfinni: ...i ella va obrir la boca i un horrible esgarip de por li va arribar de l'interior de la tomba

◊ bæla niður angistarveinið: reprimir l'esgarip

angistar·öskur <n. -öskurs, -öskur>:

crit m de por, udol m de por (o: d'espant)

◊ í ljós hafði komið líkami karlmanns með <...> munninn opinn eins og í angistaröskri: havia aparegut el cadàver d'un home, amb <...> la boca oberta com en un crit d'espant

angóra·köttur <m. -kattar, -kettir>:

gat m d'angora, moix m d'angora (Bal.) 

angra <angra ~ angrum (o: öngrum) | angraði ~ angruðum (o: öngruðum) | angrað ║ e-n>:

1. (þjaka, hrella, kvelja) afligir algú, turmentar algú (causar-li forta angoixa)

◊ þá fór ríki hans mjök stjórnarlaust, meðan konung angraði mest fráfall drottningar: mentre la mort de la reina afligia sobre manera el rei, el seu regne s'enfonsava en gran desgovern

◊ ég fæ hana í hendur þeim, sem angra þig, þeim er sögðu við þig: la posaré en mans dels qui et turmenten, dels qui et deien...

◊ hversu lengi ætlið þér að angra sál mína og mylja mig sundur með orðum?: fins quan voleu turmentar la meva ànima i esclafar-me amb paraules?

◊ fékk Sighvatur þá svo mikla virðing að engi af íslenskum mönnum fékk þá slíka. Sighvat angraði mjög missir Hákonar konungs svo að honum þótti engi sér í Noregi samjafn. Magnús konungur lofaði honum eigi út að fara. Undi hann þá eigi í Noregi, og fór hann úr landi og ætlaði út í Jórsalaheim. En er hann kom í Rauðahafið, tók hann sótt og andaðist sjö nóttum fyrir Mikjálsmessu og þótti að honum mikill skaði: aleshores en Sighvatr hi va rebre uns honors tan grans com no n'ha rebut de semblants cap home de nació islandesa. La pèrdua del rei Hákon afligia molt en Sighvatur de manera que li semblava que a Noruega no hi havia ningú que s'hi igualés ni de prop. El rei Magnús no li va permetre de salpar cap a Islàndia. En Sighvatur no s'hi trobava bé a Noruega i va abandonar el país amb la intenció de dirigir-se al Regne de Jerusalem, però en arribar a la Mar Roja se li va encomanar una malaltia i va morir vuit dies abans de sant Miquel i hom fou del parer que la seva mort era una gran pèrdua (menys literalment: i hom va plànyer molt la seva mort)

2. ([gera e-m] ama & þrengja að e-m) molestar algú, amoïnar algú (importunar, empipar & punyir algú per vexar-lo & fastidiar, incomodar)

◊ látið hana í friði! Hvað eruð þér að angra hana?: deixeu-la en pau! per què l'amoïneu?

◊ en faðir hans hafði aldrei angrað hann á ævinni með því að segja við hann: "Hví hefir þú gjört þetta?": son pare no l'havia importunat mai de la seva vida dient-li: "per què ho has fet això?"

3. angra sig e-s: (iðrast) penedir-se d'una cosa (sentir contrició d'una cosa)

◊ ...því að ég vissi, að þú ert líknsamur og miskunnsamur Guð, þolinmóður og gæskuríkur og lætur þig angra hins vonda: ...perquè sabia que ets un Déu clement i misericordiós, pacient i bondadós i que te'n penedeixes del mal

angraður, angruð (o: öngruð), angrað <adj.>:

1. <GEN> afligit -ida, turmentat -ada

2. (sáriðraður) contrit -a (profundament penedit)

3. (pirraður) remolest -a, disgustat -ada (frustrat i contrariat)

◊ hann er mjög angraður yfir nýju lögunum: està molt disgustat amb la nova llei

angran <f. angranar, no comptable>:

<†> variant arcaica de → angrun “penediment”

angrast <angrast ~ angrumst (o: öngrumst) | angraðist ~ angruðumst (o: öngruðumst) | angrast ║ [við e-u (o: af e-u)]>:

1. <GEN> afligir-se, turmentar-se

◊ en framfærslukerling Þórdísar amaðist oft við þá og glímur þeirra en þeir glettust því meir við kerlingu sem hún angraðist meir við: amb el seu truier i les seves lluites feien destralejar sovint una vella a qui Þórdís havia acollit en les seves velleses, i com més amoïnada n'estava ella, més punyien ells la vella

2. (hryggjast, þjakast) contristar-se, entristir-se profundament (sentir-se pres d'una gran aflicció, d'una gran pena)

◊ hann leit þá til þeirra með reiðisvip og angraðist viður þeirra hjartans blindleik: ell els va mirar amb cara d'ira i va sentir una gran pena a causa de la ceguesa de llurs cors

angrun <f. angrunar, no comptable>:

penediment m

<†>  angur <m. angurs, angrar>:

fiord estret

angur <n. angurs, no comptable>:

1. (harmur, sálarsorg) profunda pena (gran dolor anímic, amargor)

◊ Hávarður <...> kvað lokið því héðan af að hann mundi hafa nokkura sorg eða angur í sínu hjarta: en Hávarður <...> va dir que la cosa havia acabada i que a partir de llavors ja no tindria ni pena ni dolor (o: ni patiments ni angoixes) al cor

2. (hryggð) aflicció f (desolació anímica, profunda tristesa)

◊ heimskur sonur er föður sínum til sorgar og þeirri til angurs, er ól hann: un fill beneit és motiu de tribulació per a son pare i d'aflicció per a aquella que el va infantar

3. (sálarangist) angoixes f.pl (turments anímics, profunda ànsia)

◊ ef þá einhver maður af öllum lýð þínum Ísrael ber fram einhverja bæn eða grátbeiðni, af því að hann finnur til angurs og sársauka og fórnar höndum til þessa húss, þá...: si llavors cap home o tot el teu poble d'Israel sencer, perquè sent angoixes o dolor, et fa una pregària o una súplica o un sacrifici tot estenent les mans cap a aquest temple, llavors...

4. (iðrun) contrició f (profund penediment, remordiments)

5. (skapraun, gremja, óánægja) disgust m (fastidi, enuig, tort)

◊ ...til þess at binda við yðr unaðsamligt eptirlæti, þat sem hvárr okkar má öðrum veita eptir boði náttúrunnar fyrir utan allt angr eða ónáðir: ...amb la finalitat de lligar amb vós un plaer deliciós que cadascun de nosaltres dos pot procurar a l'altre seguint el manament de la natura i bandafora de qualsevol disgust o incomoditat

♦ gera e-m e-ð til angurs: <†> infligir-li un dany [moral] a algú, fer-li una cosa a algú que li sàpiga greu

◊ lítil vizka fylgir þessu yðru orðaframkasti, ef þú vill gera Hringi konungi nokkut til angrs, þar sem...: poc seny hi ha en aquestes paraules que acabeu de deixar anar sense meditar-les, si realment li voleu fer cap mal (o: si li voleu fer rei al rei Hringr que li sàpiga greu) al rei Hringr, allà on...

♦ gera e-m angur: <†> infligir-li un dany a algú, fer-li mal a algú, fer un tort a algú

◊ bið eg að þú gerir þér eigi angur að slíku því að svo mun eg gera: et prego que no deixis que això et causi cap disgust (o: et trastorni <?>), perquè penso fer el que t'he dit

◊ hefi eg aldrei hristi blóðorma angur gert ævi minnar: mai de la vida li he fet res al brandador de serps de sang (serp de sang = espasa) que li hagi pogut saber greu

angur·bitinn, -bitin, -bitið <adj.>:

abatut -uda, entristit -ida

angur·blíða <f. -blíðu, no comptable>:

[dolça] melangia f (o: malenconia) 

angurblíðu·bros <n. -bross, -bros>:

somrís melangiós, somrís malenconiós

angur·blíður, -blíð, -blítt <adj.>:

melangiós -osa (o: malenconiós -a) 

angur·fullur, -full, -fullt <adj.>:

afligit -ida, [anímicament] desolat -ada 

angur·gapi <m. -gapa, -gapar>:

1. (fífldjarfur maður) temerari m, temerària f (eixelebradament valent)

2. (léttúðugur maður) eixelebrat m, eixelebrada f (persona que actua sense reflexionar)

3. (ævintýramaður) aventurer m, aventurera f (persona que viu una vida perillosa i plena d'aventures)

angur·klökkur, -klökk, -klökkt <adj.>:

malenconiós -osa

angur·ljóð <n. -ljóðs, -ljóð>:

<LITER> complanta f

♦ angurljóð um för Faraós til undirheima: complanta per la davallada del Faraó al món dels morts 

♦ angurljóð um ungljón og vínvið: complanta pel lleó jove i el cep 

angur·lyndi <n. -lyndis, no comptable>:

temperament malenconiós

angur·samur, -söm, -samt <adj.>:

afligidor -a, aflictiu -iva

angur·semi <f. -semi, no comptable>:

1. (sorg) aflicció f (gran pena, desolació anímica)

2. (angurblíða) malenconia f (melangia)

Angur·vaðill <m. -vaðils, no comptable>:

<MITOL> Angrvaðill m, l'espasa de Kolr el geperut el qual la deixà en herència al seu fill major Bjǫrn Dent-negra que la perdé en un combat. L'espasa passà llavors a mans d'en Vífill, el qual la passà al seu fill Víkingr i aquest al seu fill Þorsteinn

◊ "Þat sé ek, "segir Sindri, "at þú ert in mesta kempa. Legg ek þat til með þér, at þú affermir öll skip þín í nótt ok berir fjárhlut á land, en hlaðir skipin af trjám ok grjóti. Síðan haf þú þik snemma at á morgin ok kom fyrr at þeim en þeir vakna. Megið þit kemba þeim ekki hagligar tjaldkúlur. Þurfið þit þess alls við, ef þér getið nokkurn bug á Faxa unnit, því at þat vil ek segja þér, at því síðr bíta hann nokkur járn, at hann bítr eigi sverðit Angrvaðill. Hér er einn tygilknífr, er Herríðr, dóttir mín, vill gefa þér ok launa þér svá gullit, ok þat ætla ek, at hann bíti á Ötunfaxa, ef þú kemr honum hagliga við...: “prou que veig”, li va dir en Sindri, “que ets el més gran dels campions. Et donaré aquest consell: que descarreguis tots els teus vaixells aquesta nit i portis totes les teves pertinences a terra, i que després carreguis els vaixells amb fustes i pedres. Demà poseu-vos-hi ben de matinada i aneu allà on són ells abans que no es despertin: d'aquesta manera, vosaltres dos els podreu sorprendre i ferir quan encaran seran dins llurs tendals (el significat de la locució kemba e-m ekki hagligar tjaldkúlur no és clar). Cal que feu tot això si voleu poder vèncer en Faxi, perquè et diré una cosa: de la mateixa manera que l'espasa Angrvaðill no el ferirà, menys encara no el podran ferir les espases comunes. Vet aquí un ganivet per dur penjat del cinyell que la meva filla Herríður vol donar-te per recompensar-te, d'aquesta manera, per l'anell d'or i sóc de l'opinió que aquest ganivet ferirà l'Ötunfaxi si el saps manejar amb habilitat

angur·vær, -vær, -vært <adj.>:

1. (angurblíður) melangiós -osa (o: malenconiós -a)  (que sent una melangia suau)

2. (hryggur) abatut -uda, entristit -ida (que sent pena o tristesa, trist)

angur·værð <f. -værðar, no comptable>:

1. (angurblíða) [dolça] melangia f (o: malenconia) (tristesa suau, tristesa vaga, sense causa)

2. (sorg) aflicció f (gran pena, abatiment, decandiment, desolació anímica)

angur·væri <f. -væri, no comptable>:

variant antiquada de → angurværð ‘dolça melangia, tristesa suau’

anhydríð <n. anhydríðs, anhydríð>:

<QUÍM> anhídrid m

anhýdríð <n. anhýdríðs, anhýdríð>:

<QUÍM> anhídrid m

anís <m. aníss, anísar  (o: ) n. aníss, anís>:

<CULIN> gra m d'anís  (llavor de la planta Pimpinella anisum)

anís·brjóstsykur <m. -brjóstsykurs, pl. no hab.>:

anissos m.pl (confits)

anís·fræ <n. -fræs, -fræ. Gen. pl.: -fræja; dat.pl.: -fræjum>:

gra m d'anís, llavor f d'anís

anís·jurt <f. -jurtar, -jurtir>:

matafaluga f, anís m  (planta Pimpinella anisum)

anís·líkjör <m. -líkjörs, -líkjörar>:

anís m  (licor)

anjón <f. anjónar, anjónir>:

<FÍS> anió f

anjónískur, anjónísk, anjónískt <adj.>:

<FÍS> aniònic -a

ankanna·legur, -leg, -legt <adj.>:

1. (undarlegur, furðulegur) estrany -a (rar, no normal & curiós)

♦ ankannalegur ilmur: una aroma estranya 

2. (öfugur) equivocat -ada (erroni, incorrecte)

ann:

1ª i 3ª pers. sg. pres. ind. de → unna “estimar”

anna:

gen. pl. de → önn “ocupació, feina”

Anna <f. Önnu, no comptable>:

Anna f, Aina f (Mall.) (ginecònim, nom de dona)

anna <anna ~ önnum | annaði ~ önnuðum | annað ║ e-u>:

donar l'abast a

◊ ég anna því ekki: no hi dono l'abast

annaðhvort... eða... <correl. disj.>:

o [bé]... o...

annar:

gen. sg. de → önn “ocupació, feina”

annar, önnur, annað:

1. <num. ord.>: segon -a (que fa dos en una sèrie de tres o de més de tres. Altrament → seinni)

♦ annað hvert kvöld: cada segon vespre

♦ annar maí: dia dos de maig

♦ í annað sinn: per segona vegada

2. <adj.>: (fylgjandi, næstur) següent (esp. en expressions temporals: que segueix al primer vespre etc. que ve)

♦ annað haust: la tardor qui ve no, l'altra 

♦ annað kvöld: demà al vespre (o: demà vespre, Mall.) 

♦ annar í jólum: dia f de Sant Esteve (o: sa segona festa de Nadal, Mall.) 

♦ annar í páskum: dilluns m de Pasqua (o: sa segona festa de Pasqua, Mall.) 

♦ þriðjudagurinn annar en kemur: dimarts qui ve no, l'altre 

3. <adj. & pron. indef.>: un altre m, una altra f 

◊ ég hef fundið annan og verð að fylgja hjartanu! Reyndu að skilja, Bárður! reyndu!: n'he trobat un altre i he de seguir el meu cor! intenta entendre-ho, Bárður, intenta-ho!

◊ erum við nú þar komnir að vist að okkur samir eigi annað en vel sé með okkur og það eitt missætti hafir hér í millum verið að lítils er virðanda og því látum nú vel vera héðan af: hem acabat per estatjar-nos a un lloc on res no ens convé més que conviure amb bones relacions; l'única desavinença que hi ha hagut entre nosaltres ha estat de poca rellevància, de manera que d'ara endavant val més que les tinguem en pau [i procurem entendre'ns bé]

♦ að öðru hverju: variant antiquada de → öðru hverju “de tant en tant”

♦ aðrir... hinir...: els uns... els altres...

♦ allir aðrir: tots els altres

♦ annar... hinn...: [l']un... l'altre...

◊ í annari voru... í hinni voru...: a una hi havia... a l'altra hi havia

♦ annar hver, önnur hver, annað hvert: cada segon -a

♦ annar maður: un altre home

♦ annars staðar: en algun altre lloc, a una altra banda, enjondre

♦ annars þá: altrament

♦ eitthvað annað: [alg]una altra cosa

♦ hitt og annað: això i allò

♦ hvað annað?: què sinó?

◊ hvað annað getum við gert?: quina altra cosa podem fer?

♦ hvað eftir annað: una vegada i una altra, repetides vegades

♦ hvað innan um annað: en un gran desordre, fent [una gran] barrija-barreja, en una gran confusió, [desordenat -ada] de qualsevol manera

◊ það var átakanleg sjón að sjá allt fólkið fallið fram hvað innan um annað (παμμιγής -ές, ἐλεεῖν δ’ ἦν τὴν τοῦ πλήθους παμμιγῆ πρόπτωσιν, τήν τε τοῦ μεγάλως ἀγωνιῶντος ἀρχιερέως προσδοκίαν) og angist og örvæntingu æðsta prestsins: era una vista corprenedora veure tota la gent prostrada, tots entremesclats, i l'angoixa i la desesperació del summe sacerdot, terriblement angoixat

♦ hver annar: qualsevol altre

◊ óðara en fyrsta herdeild Júdasar kom í ljós greip ótti og ofboð óvinina vegna vitrunar frá alskyggnum Guði. Í skelfingu flýðu þeir hver um annan þveran (ἄλλος ἀλλαχῇ, εἰς φυγὴν ὥρμησαν ἄλλος ἀλλαχῇ φερόμενος) svo að margir urðu sárir af vopnum félaga sinna og hlutu svöðusár hver af annars sverðsoddum (—, emprat com a mitjà per a retre en islandès la forma mediopassiva ἀναπείρεσθαι: καὶ ταῖς τῶν ξιφῶν ἀκμαῖς ἀναπείρεσθαι): tan bon punt va aparèixer el primer cos d'exèrcit d'en Judes, l'esfereïment i el pànic s'empararen de l'enemic a causa de la manifestació de Déu omnivident. En llur esglai varen varen fugir en confusió, cadascun en direcció oposada, de manera que foren molts els qui foren ferits per les armes de llurs companys i reberen greus ferides per les puntes de les espases l'un de l'altre

♦ hvor... annar, hvor... önnur, hvort... annað: l'un -a i l'altre -a, l'un -a a l'altre -a

◊ þau sendu hvort öðru ástarbréf: es van enviar cartes d'amor l'un a l'altre (ell i ella es van escriure mútuament cartes d'amor)

◊ þau brostu hvort til annars: es van somriure mútuament

♦ meðal annars: entre d'altres coses

♦ sumir... aðrir...: els uns... els altres...

♦ öðru hverju: (við og við) de tant en tant, adesiara

♦ öðru hvoru: (við og við, öðru hverju) de tant en tant, adesiara

4. <num. card.>: (annar af tveimur) un m, una f (de dos. En aquesta accepció, el substantiu porta sempre l'article)

♦ annar maðurinn: un dels [dos] homes, un de tots dos homes

♦ önnur konan: una de les dues dones, una de totes dues dones

♦ annað bréfið: una de les dues cartes, una de totes dues cartes

♦ hálfur annar: un i mig

♦ með annarri hendi: amb una sola mà (o: amb una mà tota sola, Mall.) 

◊ hann er blindur á öðru auganu: és cec d'un ull

5. <adj.>: (breyttur) diferent (distint, canviat)

♦ hann er orðið annar maður: ha canviat totalment (ja no és la persona que era abans)

annar, önnur, annað A. Singular   Masculí   Femení   Neutre N annar, <†> annarr   önnur, <†> ǫnnor   annað, <†> annat A annan   aðra   annað, <†> annat G annars   annarrar   annars D öðrum, <†> ǫðrom   annarri, <†> annarre   öðru, <†> ǫðro   B. Plural:   Masculí   Femení   Neutre N aðrir, <†> aðrer   aðrar   önnur, <†> ǫnnor A aðra   aðrar   önnur, <†> ǫnnor G annarra   annarra   annarra D öðrum, <†> ǫðrom   öðrum, <†> ǫðrom   öðrum, <†> ǫðrom

annara <adj. en grau comparatiu>:

comparatiu de → annt ‘dono gran importància a’

annar·hver <pron. indef.. Se'n declinen tots dos components. També escrit amb separació dels components: annar hver>:

cada segon, cada segona

♦ annaðhvert ár: cada segon any, cada dos anys

♦ annanhvern dag: cada dos dies

annar·hvor, -hvor, -hvort <pron. indef. Se'n declinen tots dos components>:

un de tots dos, una de totes dues, o l'un -a o l'altre -a

◊ ég kem annanhvorn daginn: vindré un de tots dos dies

◊ talaðu við annanhvorn þeirra: parla amb un d'ells dos

annar·legur, -leg, -legt <adj.>:

1. (útlendur) foraster -a (que no és de l'indret)

◊ með annarlegu tungutaki og annarlegum vörum mun ég tala til lýðs þessa, og eigi að heldur munu þeir heyra mig: parlaré a aquesta gent en llengües estrangeres i per llavis estrangers, però ni així no m'escoltaran

2. (kynlegur) estrany -a (no habitual, rar)

◊ þú áttir að bjóða sumum mönnum að fara ekki með annarlegar kenningar...: hi havies de convidar alguns a no ensenyar doctrines estranyes

3. (annarra manna) aliè -a (no propi)

◊ ...svo að útlendir menn mettist ekki af eigum þínum og aflafé þitt lendi ekki í annarlegu húsi: ...de manera que uns estrangers no s'atipin amb els teus béns ni l'esforç del teu treball vagi a raure a casa aliena

annars¹:

gen. sg. m. & nt. → annar, önnur, annað “un altre”

annars² <adv.>:

1. (öðruvísi) altrament, sinó (en cas contrari, d'altra manera)

2. (raunar) per cert (d'això; ara que hi penso, a propòsit)

annars·hugar <adj. inv.>:

amb la ment a una altra banda, distret -a, esmaperdut -uda, perdut -uda en els seus pensaments

annars·konar <adv. pronominal. També escrit amb separació dels components: annars konar>:

una altra mena de, un altre tipus de, una altra casta de (Mall.) 

annars·staðar <adv.. També escrit amb separació dels components: annars staðar>:

a alguna altra banda, a algun altre lloc, enjondre

annars·vegar <adv.>:

Mot emprat en la locució:

♦ þegar þetta er annarsvegar: si és així, en aquest cas, si es tracta d'això

annars·vegar... hinsvegar... <correl.>:

d'una banda... de l'altra...

<†>  annar·tveggi, -tveggja, -tveggja <pron. indef. Se'n declinaven tots dos components. El segon component, com a adjectiu feble>:

un de tots dos, una de totes dues

annast <annast ~ önnumst | annaðist ~ önnuðumst | annast ║ e-ð ~ e-n>:

tenir cura d'una cosa ~ d'algú, ocupar-se d'una cosa ~ d'algú, encarregar-se d'una cosa ~ algú

◊ verið því óhræddir, ég skal annast yður og börn yðar: per això, no tingueu por: jo m'encarregaré de vosaltres i dels vostres infants

♦ annast um e-ð: ocupar-se d'una cosa, encarregar-se d'una cosa

anna·tími <m. -tíma, -tímar>:

1. <GEN> hora f punta

2. (árstími) temporada alta  (època de l'any)

annálaður, annáluð, annálað <adj.>:

cèlebre

annáll <m. annáls, annálar>:

annal m

an·nes <n. -ness, -ness. Gen. pl.: -nesja; dat.pl.: -nesjum>:

punta f de terra, cap m

◊ flæðar svá stórar Agnesarmessu, at víða braut eyjar ok annes ok féll inn í húsum sumstaðar: les inundacions del dia de santa Agnès foren tan grans que a molts d'indrets van arrasar illes i caps de terra i a alguns llocs l'aigua va entrar a dins els edificis

annexía <f. annexíu, annexíur>:

església sufragània, església f sucursal

annir:

nom. & ac. pl. de → önn “ocupació, feina”

ann·marki <m. -marka, -markar>:

defecte m

♦ finna einhvern annmarka á e-m: trobar-li algun defecte a algú

♦ íhuga annmarka á e-u: considerar les mancances d'una cosa

ann·ríki <n. -ríkis. No comptable>:

feinada f, tràfec m de feina, esdernec m de feina, pressada f (Mall.) 

◊ mikið annríki hjá slökkviliði Akureyrar um helgina: gran activitat dels bombers d'Akureyri durant el cap de setmana

ann·ríkur, -rík, -ríkt <adj.>:

molt atrafegat -ada, molt ocupat -ada, molt enfeinat -ada

♦ eiga annríkt: <LOC> estar molt enfeinat -ada

annt <adj. inv.>:

mot emprat en la locució:

♦ e-m er annt um e-ð: estar-ne molt d'una cosa, donar molta d'importància a una cosa, tenir molt d'interès o molta de cura per una cosa

◊ mér er bara annt um velferð kúnnanna minna!: només n'estic molt del benestar dels meus clients!, només vetllo pel benestar dels meus clients!

♦ e-m er annt um að <+ inf.>¹ ~ <+ subj.>²: algú té un viu interès perquè <+ inf.>¹ ~ <+ subj.>²

♦ e-m er annt um e-n: tenir algú en molta d'estima, sentir estimació per algú

♦ láta sér annt um e-n: tenir cura d'algú, ocupar-se d'algú

◊ og hann setti hann á sinn eigin eyk, flutti hann til gistihúss og lét sér annt um hann. Daginn eftir tók hann upp tvo denara, fékk gestgjafanum og mælti: ,Lát þér annt um hann og það sem þú kostar meiru til, skal ég borga þér, þegar ég kem aftur: després, el va pujar a dalt de la seva muntura, el va portar a un hostal i prengué cura d'ell. L'endemà, es va treure dos denaris, els donà a l'hostaler i li digué: “tingues cura d'ell i el que hi despenguis de més, jo t'ho pagaré en tornar”

◊ enda er hann leiguliði og lætur sér ekki annt um sauðina: de manera que és un mercenari i no es pren la pena de tenir cura de les ovelles

◊ ekki sagði hann þetta af því, að hann léti sér annt um fátæka, heldur af því, að hann var þjófur: no deia pas això perquè es preocupés dels pobres, sinó perquè era lladre

♦ láta sér annt um e-ð: tenir cura d'una cosa, vetllar per una cosa

◊ blóðvargarnir hata hinn ráðvanda, en réttvísir menn láta sér annt um líf hans: els sanguinaris odien l'íntegre, però els rectes miren de salvar-li la vida

♦ láta sér annt um að <+ inf.>: posar bon esment a <+ inf.>, posar bona cura a <+ inf.>, prendre's la pena de <+ inf.>

annögl <f. annaglar, anneglur>:

<MED> repeló m, desenemic m, reveixí m

anorexía <f. anorexíu, anorexíur. Gen. pl.: anorexía>:

<MED> anorèxia f (→ lystarstol; → lystarleysi)

ansa <ansa ~ önsum | ansaði ~ önsuðum | ansað ║ e-u ~ e-m>:

1. (andsvara, andmæla) replicar a una cosa ~ a algú (donar rèplica)

2. (svara) respondre a una cosa ~ a algú (donar resposata)

◊ ansaðu mér!: respon-me!

3. (skeyta um, sinna) preocupar-se d'una cosa (fer-se maldecaps per, capficar-se per)

4. (hirða um) ocupar-se d'una cosa (tenir o prendre cura de)

♦ ansa e-u ~ e-m ekki: ignorar una cosa ~ [el que diu] algú, no fer cas d'una cosa ~ d'algú

◊ sjá, meðan barnið lifði, töluðum vér við hann, en hann ansaði oss ekki: guaita, quan el nen encara vivia, parlàvem amb ell però ell no feia cas del que li dèiem

ansi <adv.>:

+ [adj. ~ adv.]: força + [adj. ~ adv.], bastant + [adj. ~ adv.] (Bal.) 

♦ ansi góður: força bo

♦ ansi lengi: per força temps, des de fa força temps

♦ ansi vel: força bé

♦ þetta er ansi hart: <LOC FIG> això és dur d'empassar, això és molt dur, això és tota una injustícia

♦ það er ansi hart að <inf.>: és dur d'empassar <inf.>

ansjósa <f. ansjósu, ansjósur. Gen. pl.: ansjósa>:

♦ peix Engraulis encrasicolus

1. (lifandi, fersk) seitó m, aladroc m (esp. Bal. i Val.) (viu; acabat de pescar)

2. (í saltlegi, niðursoðin) anxova f (en conserva)

ansjósu·flak <n. -flaks, -flök>:

<CULIN> filet m d'anxova

♦ ansjósuflök í ólífuolíu: filets d'anxova en oli d'oliva

Anteos <m Anteosar, pl. no hab.>:

variant de → Antæos ‘Anteu’

♦ Anteos Jarðarson: Anteu fill de Gea

anti-íslamskur, -íslömsk, -íslamskt <adj.>: