© Macià Riutort i Riutort, 2007 Diccionario de islandés, diccionario islandés-catalán, diccionario islandés-espańol
Vulgueu veure també el nostre vocabulari de fruites del bosc
Orðabókargerð er ávallt þreytandi verk, ávöxtur sést ekki fyrr en eftir langa mæðu og að loknu verki eru útásetningar vísar, því að þegar fága þarf svo óendanlega marga fleti, má búast við, að ekki verði allir jafnvel skyggðir. |
|||
La feina de fer un diccionari és una feina eternament cansada, el seu fruit només es veu després de molts fatics i, un cop conclosa l'obra, les crítiques a les seves mancances són segures, car, de la mateixa manera que en cal polir interminablement manta superfície, es pot ben esperar que no totes quedin igual de lluents |
|||
Jón Helgason
|
|||
de multis paruis, grandis aceruus erit |
|||
un sac de blat s'umpl amb molts de grans |
|||
|
Al meu entendre, l'accepció 3. tenesme no està pas justificada i es deu a un error de traducció dels autors del Ordbog over det norrøne prosasprog / A Dictionary of Old Norse Prose (cf. http://www.onp.hum.ku.dk/webart/a/ab/35art.htm) que defineixen el mot com a: tenesmi, stoltvang (symptom på dysenteri) ‖ symptoms of dysentery (lat. tenesmus). Doncs bé, el danès stoltvang, si manté el significat del baix-alemany stooldwang, neerlandès stoeldwang i alt-alemany Stuhlzwang, no significa pas tenesme amb el significat que aquest mot té actualment, sinó amb el significat que aquest mot tenia als segles XVII i XVIII. En aquests segles, el mot s'emprava per a designar el mal de ventre provocat per les ganes de defecar i la impossibilitat de fer-ho a causa d'anar restret i no pas el tenesme rectal, símptoma de la disenteria. En paraules dels germans Grimm: schmerzhafter trieb zum stuhlgang, namentlich der ohne genügenden erfolg: tenesmus. Segons això, podem dir que el mot en qüestió no pot significar res més que restrenyement. L'accepció 3. es deu, per tant, a una mala traducció d'un terme danès emprat realment per a definir l'accepció 1.. Quant a l'exemple que aporta l'Ordbog over det norrøne prosasprog / A Dictionary of Old Norse Prose, tak oxagall ok ríð um endaþarmsrauf, þá mun batna við abbindi, aquesta cita coincideix gairebé punt per punt amb un passatge del , aquesta cita coincideix gairebé punt per punt amb un passatge del Llibre de Receptes, pàg. 112 del Ms. Royal Irish Academy 23 D 43, editat a Oslo el 1931 per Henning Larsen, que fa: tak uxagall ok ríð um endaþarmsrauf, þá mun aptr snúaz. Aquí, emperò, el remei s'aplica al prolapse rectal (“ef endaþarmr snýz”): “agafa fel de bou i frega-la per l'anus i aleshores aquest tornarà al seu lloc natural”. Interessant per nosaltres, emperò, és que, poc abans, en aquest mateix manuscrit, la fel de bou hi és descrita com a purgant (“er maðr má eigi þurftar sinnar ganga”): ítem uxagall ok smyr um endaþarmsrauf, ço és: ítem la fel de bou: unta-la al voltant de l'anus . No hi ha dubte, al meu entendre, que el mot abbindi de la cita aportada per l'Ordbog over det norrøne prosasprog / A Dictionary of Old Norse Prose s'hi ha d'entendre en el sentit de restrenyement i no pas en el de tenesme rectal en cas de disenteria. | ||
Entre els termes encunyats per a designar en islandès aquesta hormona destaquem: nýrilmergvaki, mergvaki i hettuvaki. | ||
En islandès, els grups consonàntics pp, tt, kk, quan van en posició intervocàlica, seguits de les consonants l, n, r i v, i en posició final de mot i també els grups consonàntics formats per p, t, k seguides de l o n, es pronuncien amb preaspiració. Segons això, cal pronunciar un mot com ara epli “poma” com a ['εhplI]. Les vocals que precedeixen una consonant preaspirada són sempre breus. |
||
Els quatre ciris d'advent: han d'ésser de cera d'abella i de color diferent. Cada diumenge se n'encén un, de manera que el dia de Nadal tots quatre estan encesos. Els seus noms són: | |
spádómskertið | el ciri de la profecia |
Betlehemskertið | el ciri de Betlem |
Hirðakertið | el ciri dels pastors |
Englakertið | el ciri dels àngels |
A la llengua medieval la forma d'aquest prefixoide alterna entre afburða- i afburðar-. | ||
Per a la llengua medieval, entenc que afhöfða o höggva [af höfuðið] hi designen l'acte de decapitar algú, tallar-li el cap a algú, mentre que hálshöggva es refereix a l'acte de degollar algú. La decapitació o escapçament i el degollament o degollació, per bé que es confonguin amb una certa freqüència, no són pas el mateix. En Baetke 19874, pàg. 61, també porta ganga í milli bols ok hǫfuðs á e-m jmd. den Kopf vom Rumpfe trennen, den Garaus machen, atestada, p.e., al capítol 45 de l'Eyrbyggja saga, al capítol 27 de la Göngu-Hrólfs saga o al capítol 57 de la Grettis saga. Al meu entendre, aquesta locució s'ha de veure en realitat com una designació eufemística antiga de decapitar, amb un valor semblant, doncs, al de la locució moderna gera e-n höfðinu styttri. Cal esmentar, finalment, la locució fyrirgera sér, amb variants com ara fyrirgera lífi [sínu] o fyrirgera fjörvi, procedent del llenguatge jurídic, que, emperò, no explicita pas la forma de l'execució. | ||
La forma habitual d'aquesta conjunció causal és af því að. Al seu costat podem trobar les variants því að -que és la forma habitual d'aquesta conjunció a la llengua medieval, escrita aglutinadament a les edicions del segle XIX i, parcialment, a les del segle XX: þvíat- i af því. La forma af því að, quan apareix a la llengua medieval, sol aparèixer discontínua; l'element af því queda integrat a l'oració principal com a complement preposicional del seu verb i l'element að -en realitat, at- encapçala com a conjunció completiva l'oració subordinada. Exemple: Eigi var ek af ţví Ara gipt, at ek vilda ţik eigi heldr átt hafa ‘no em varen casar amb l'Ari perquè no et preferia a tu’ = ‘no em casaren amb l'Ari perquè el preferís més a ell que a tu’. | ||
Mateu: Paràbola del blat i el jull | ||||
Grec | Alemany (Luter) | Islandès | Català | |
13,25 | ἐν δὲ τῶ καθεύδειν τοὺς ἀνθρώπους ἦλθεν αὐτοῦ ὁ ἐχθρὸς καὶ ἐπέσπειρεν ζιζάνια ἀνὰ μέσον τοῦ σίτου καὶ ἀπῆλθεν. | Da aber die Leute schlieffen, kam sein Feind, vnd seete Vnkraut zwisschen den Weitzen, vnd gieng dauon. | En er menn voru í svefni, kom óvinur hans, sáði illgresi meðal hveitisins og fór síðan. | Mentre tothom dormia, vingué el seu enemic i va sembrar jull enmig del blat, i se'n va anar. |
13,26 | ὅτε δὲ ἐβλάστησεν ὁ χόρτος καὶ καρπὸν ἐποίησεν, τότε ἐφάνη καὶ τὰ ζιζάνια. | Da nu das Kraut wuchs, vnd Frucht bracht, Da fand sich auch das Vnkraut. | Þegar sæðið spratt upp og tók að bera ávöxt, kom illgresið og í ljós. | Quan la llavor va créixer i es va formar l'espiga, aleshores aparegué també el jull. |
13,30 | ἄφετε συναυξάνεσθαι ἀμφότερα ἕως τοῦ θερισμοῦ· καὶ ἐν καιρῶ τοῦ θερισμοῦ ἐρῶ τοῖς θερισταῖς, συλλέξατε πρῶτον τὰ ζιζάνια καὶ δήσατε αὐτὰ εἰς δέσμας πρὸς τὸ κατακαῦσαι αὐτά, τὸν δὲ σῖτον συναγάγετε εἰς τὴν ἀποθήκην μου. | Lasset beides mit einander wachsen, bis zu der Erndte. Vnd vmb der erndte zeit, wil ich zu den Schnittern sagen, Samlet zuuor das Vnkraut, vnd bindet es in Bündlin, das man es verbrenne, Aber den Weitzen samlet mir in meine Schewren. | Látið hvort tveggja vaxa saman fram að kornskurði. Þegar komin er kornskurðartíð, mun ég segja við kornskurðarmenn: 'Safnið fyrst illgresinu og bindið í bundin til að brenna því, en hirðið hveitið í hlöðu mína.' | Deixeu créixer l'un i l'altre fins a la sega, i al temps de la sega diré als segadors: "colliu primer el jull i lligueu-lo en feixos per cremar-lo; el blat, en canvi, aplegueu-lo al meu graner". |
Sembla que l'encunyació sævötnungur no s'hagi pogut imposar com a designació islandesa d'aquesta pedra preciosa. | ||
El mot altari designa l'altar cristià; el terme pagà era stallr o stalli, amb les variants blótstallr ~ blótstalli i fórnarstallr. | ||
Aparentment, en els darrers decennis tant með alúðarkveðju com með alúðarkveðjum han quedat arraconats, com a fórmula de comiat de les cartes no privades, per með bestu kveðjum o með bestu kveðju; a llur costat també s'empren molt, amb idèntica funció, els simples kveðjur o kveðja. En cartes de to molt solemne o oficial, el terme més emprat, hi és virðingarfyllst. |
|
Al meu entendre, fora de Catalunya la distinció entre mona i mico és inexistent. | ||
Aranska er aðaltungumál í Aran-dalnum og samopinbert tungumál auk katalónsku og kastilísku. |
Aquesta forma (Arragún) s'ha de veure com un préstec al norrè occidental antic del baix-alemany mitjà. La designació baix-alemanya mitjana i alt-alemanya mitjana del nom d'Aragó és Arragûn i arriba a aquestes llengües des de França: hi representa l'adaptació del francès antic Arragoun. Segons això, resoldre la qüestió de l'origen d'aquestes formes amb -rr- és tasca de la filologia romànica. La forma Arragoun, que trobem a textos austríacs i bavaresos, no s'ha de veure pas com una simple adopció de la forma francesa, amb conservació de l'ortografia original, sinó com un testimoni de la incipient diftongació paleomoderna de l'antiga ū. A les llengües alemanyes i fins a l'època moderna, al costat de la forma Arragûn hi havia una forma Arrugûn, atestada, per exemple, a l'incunable Türkenkalender - Eyn manung der cristenheit widder die durken, imprès a Magúncia el 1454, l'únic exemplar que queda del qual és guardat a la Biblioteca Estatal de Baviera (Múnic). A l'entrada del mes d'abril hi llegim: Apprille:Woluff cristeliche koninge allesampt ǁ von Francrich vnde von Engelant, ǁ von Castelle vnde von Nafferen, ǁ von Beheim vnd Vngern, ǁ von Portegal vnde von Arrugun, ǁ von Cypern, Dacien vnde Palun, ǁ von Denmarcken, Sweden vnde Norwegen! ǁ Helffent mit uwer macht den turcken sweigen. ǁ Vff dinstag vor sant iorgen hochgezijt, ǁ des nachtes noch xij das vierde nuwe gelijt. |
||
Esmento aquí dos textos en els quals el nom de la ciutat de Tarragona i el nom del regne d'Aragó es confonen. El primer d'aquests dos textos és l'escoli nº 96 de les Gesta Hammaburgensis ecclesiae pontificum de l'Adam de Bremen. En aquest escoli s'hi descriu l'itinerari marítim per viatjar des de Ribe (Jutlàndia meridional) fins a Sant Joan d'Acre, a Terra Santa. La ciutat de Tarragona hi apareix sota la forma Arragún o Arrugún (depenent dels editors. La forma manuscrita és Arrugún). Sobre la datació de l'escoli no hi ha unanimitat d'opinions. Atès que les estacions on recalen les naus en llur viatge cap a Terra Santa són ports cristians i que Lisboa fou conquerida el 1147, l'escoli ha d'ésser posterior a aquesta data. En Herrius Halbertsma, Frieslands Oudheid - het rijk van de Friese koningen, opkomst en ondergang van het koninklijk Friesland, 1982, pàg. 220, considera que l'escoli és molt tardà, datable entre els anys de 1200 i 1230. El segon text procedeix del Chronicon o Annales de l'abat del monestir benedictí cistercenc de Santa Maria (Sankt Marien, Sünte Marien) de Stade, Albert, el qual el 1240 va abandonar l'Orde del Cister per entrar dins l'Orde dels Frares Menors. Aquest cronicó fou escrit entre el 1204 i el 1256. Personalment crec que tots dos textos remunten a una font comuna. El text de l'escoli i el text de l'Albert d'Stade coincideixen àmpliament, però el text de l'Albert d'Stade és més detallat que no el de l'escoli. Això em fa pensar que l'escoli representa una versió abreujada, reduïda a l'essencial, del text original i que la versió del Cronicó representa la seva versió sencera, copiada així per l'abat benedictí. Sigui quin sigui, emperò, l'origen de l'escoli d'una banda i del text de l'Albert abat, de l'altra, aquests dos textos donen fe d'una confusió entre el nom del regne d'Aragó i el nom de la ciutat de Tarragona, l'abast de la qual encara s'ha d'estudiar. Si la confusió no era general, l'explicació més lògica que hi trobem és que a l'autor baix-alemany (o pentura un clergue danès que vivia a la Baixa Alemanya) del text li devia resultar més conegut el nom del regne d'Aragó que el de la ciutat de Tarragona i va traspassar el nom del regne al nom de la ciutat. Cal tenir en compte que el “circuit benedictí” -com jo l'anomeno- s'encarregava de transmetre pel nord d'Europa notícies referents als diferents regnes d'aleshores, i per tant, també notícies del o sobre el rei d'Aragó, notícies molt generalistes sempre. A més a més, cal també recordar que a moltes d'obres literàries alemanyes dels segles XII-XV s'hi esmenta el rei d'Aragó, fet que, de retruc, ajudava a estar familiaritzat amb aquest topònim (però no pas tant amb el de Tarragona). 1. Text de l'itinerari de Ribe a Sant Joan d'Acre segons l'escoli 96: Schol. 99 (96) De Ripa in Flandriam ad Cincfal velifi[p.229]cari potest duobus diebus et totidem noctibus. De Cincfal ad Prol in Angliam duobus diebus et una nocte. Illud est ultimum caput Anglię versus austrum, et est processus illuc de Ripa angulosus inter austrum et occidentem. De Prol in Britanniam ad Sanctum Matthiam (recte: Matthęum) uno die. Inde ad Far iuxta Sanctum Iacobum tribus diebus et tribus noctibus. Inde ad Leskebone duobus diebus et duabus noctibus, et est processus iste angularis totus inter austrum et occidentem. De Leskebone ad Narvese tribus diebus et tribus noctibus, angulariter inter orientem et austrum. De Narvese ad Arragun quattuor diebus et quattuor noctibus, angulariter inter aquilonem et orientem. De Arragun ad Barzalun uno die similiter inter aquilonem et orientem. De Barzalun ad Marsiliam uno die et una nocte, fere versus orientem, declinando tamen parum ad plagam australem. De Marsilia ad Mezcin in Sicilia quattuor diebus et quattuor noctibus, angulariter inter orientem et austrum. De Mezcin ad Accharon quattuordecim diebus et totidem noctibus inter orientem et austrum, magis appropriando ad orientem. 2. Text de l'itinerari de Ribe a Sant Joan d'Acre segons el Cronicó de l'Albert, abat d'Stade. Com veiem, el text de l'abat benedictí és un autèntic cicerone per al pelegrí de Terra Santa: Iterum Firri ait: „Expone mihi trans mare iter uersus Ierusalem“. Et Tyrri: „Si prosperum uentum habueris, uelificare potes de Ripa in Flandriam ad Cinkfal duobus diebus et totidem noctibus, de Cinkfal ad Prol in Angliam duobus diebus et una nocte. Illud est ultimum caput Angliæ uersus austrum. De Prol in Britanniam ad Sanctum Matthiam (recte: ad Sanctum Matthæum) uno die. Inde ad Far iuxta Sanctum Iacobum tribus diebus et totidem noctibus. Inde ad Leschebone duobus diebus et totidem noctibus, et est processus iste angularis totus inter austrum et occidentem. De Leschebone ad strictum mare, scilicet Narewese, tribus diebus et tribus noctibus, angulariter inter orientem et austrum. De Narewese ad Arragun quatuor diebus et quatuor noctibus, angulariter inter aquilonem et orientem. De Arragun ad Barzalun uno die, similiter inter aquilonem et orientem. De Barzalun ad Marsiliam uno die et una nocte, fere uersus orientem, declinando tamen parum ad plagam australem. In Barzalun omnes uiduæ contemptui habentur ab indigenis. De Marsilia ad Messin in Sicilia quatuor diebus et totidem noctibus angulariter inter orientem et austrum. De Messin ad Akkaron quatordecim diebus et totidem noctibus iner orientem et austrum, magis tamen ad orientem. Plures tamen exeuntes de Marsilia altum mare petunt, ad sinistram manum tam Sardiniam quam Corsicam relinquentes. De Akkaron tres diætas habes usque Ierusalem, quæ distat a Sichem quatuor et uiginti milliaribus, sedecim a Diospoli, sedecim ab Hebron, quatuordecim ab Iericho, quatuor a Bethlehem, sedecim a Bersabee, quatuor et uiginti ab Ascalone, totidem a Ioppe, sedecim a Ramatha. In Bethlehem iuxta locum nativitatis inueniens præsepe Domini, et duodecim miliario a Bethlehem refulsit stella pastoribus. Non longe a præsepio inveniens tumulum beati Ieronimi. Miliario a Bethlehem, uersus Ierusalem, locus est Reblata, ubi Rachel occubuit. Vade igitur et adora in monte Caluariæ, ubi crucifixus est Dei filius; uade et adora ad sepulchrum Domini; curre et adora in monte Syon, quia per hunc tramitem ascendit Iesus Ierosolimam die palmarum. In monte illo lauit pedes discipulorum; ibi cœnam fecit, ibi Iohannes supra pectus eius recubuit. Curre ad sinistram montis Syon super agrum Achaldemach, secus uiam, quæ ducit Effrata, et uide montem Geon, ubi Salomon diadema recepit. Curre in accubitum montis Oliueti, in quo est Bethania, et uade contra orientem trans Cedron iactu lapidis a Getsemani, quia ibi Saluator noster orando sudauit. Vade etiam in uallem Iosaphat, iuxta Ierusalem. <...> De Iericho curre, et in Iordane lauare. Hæc omnia loca deuotionem tibi, si felix fueris, excitabunt”. “De l'Estret de Gibraltar fins a Tarragona s'hi arriba en quatre dies i quatre nits navegant amb rumb escalonat nord-est. De Tarragona fins a Barcelona hi ha un dia navegant igualment amb rumb nord-est. De Barcelona a Marsella hi ha un dia i una nit navegant amb rumb de llevant, per bé que fent una mica de voltera cap a migjorn. A Barcelona totes les vídues sofreixen el menyspreu dels natius”. Font 1: http://hbar.phys.msu.ru/gorm/chrons/bremen.htm. Adami Gesta Hammaburgensis Ecclesiae Pontificum. Ex recensione Lappenbergii. In usum scholarum ex Monumentis Germaniae Historicis recusa. Editio altera. Hannoverae: Impensis Bibliopolii Hahniani, 1876. Font 2: Annales Stadenses auctore Alberto, abbate conuentus Sanctae Mariae uirginis in Stadio. Edente Ioan. M. Lappenberg. Dins: Monumenta Germaniae Historica. Scriptorum tomus XVI. Hannoverae: impensis bibliopolii aulici Hahniani, 1859. Pàgines 271-379. La cita presentada aquí es troba a la pàgina 340. |
||
Tardor del 1633. El pastor d'Staður (Reykjanes), Einar Guðmundsson, acusa l'Auðunn Þorsteinsson d'haver causat el ‘mal d'ull’ de la seva dona disparant-li una fletxa invisible (Cf. → álfskot) |
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||
'Heilsan tilsendist þér, Auðunn Þorsteinsson, eftir maklegleikum1. Vil eg þig vita láta það tilfelli2 sem hér er skefð, að Sigríður mín hefir fengið verk undarlegan í sitt auga, með þessum hætti, að á mánudaginn í hvítalogni3, sem hún gekk út úr bænum, var sem önnur píla4 snerti hennar auga, en sá það þó ekki. Síðan hefir verkur þróast í kringum hennar augastein5, og er það okkar beggja meining að það sé af völdum þínum eður þíns sonar Björns, því þið eruð báðir við fjölkynngi og galdra kenndir; og batni henni ekki, svo hún missi sitt auga, eður kannské lífið, þá lýsir hún ykkur sinn sáramann eður bana, ef svo reynist. Því máttu taka þig í vakt í tíma, því vita máttu, sé heitur blóðdropi í mér, þá mun eg þar til kosta6 hjá því Danska yfirvaldi, að þú megir [p. 19] uppbera þitt maklegt straff, sem einum galdramanni eða óbótaþræl7 hæfir eftir lögum. Því áminni eg þig í nafni Drottins, að þú hvorki gerir mönnum né peningum skaða; ei heldur8 sökkvir þér né þínum í soddan stór og háskasamleg vandræði, því endilega vill hér ólukka af rísa9, ef þú gerir ekki að í tíma. Eg vara þig við þessu nú um sinn í meinleysi, en sjáðu svo fyrir, að þú missir ekki kristilegt frelsi og frómra manna samneyti9, og að lyktum hryggilegan dauða fyrir galdra og gjörninga slíka og þvílíka, og láttu ekki þínar heimskar og heiptugar kindur10 koma þér til slíkrar hrekkvísi12. Ekki fleira að sinni. Verði þér eftir Guðs vilja' |
Auðunn Þorsteinsson, rep les meves salutacions en la mesura que t'ho mereixis. Vull fer-te saber el següent cas que s'ha esdevingut aquí: a la meva Sigríður li ha pres un estrany dolor a l'ull d'aquesta manera: dilluns, durant una albaïna, quan sortia del mas, va sentir com si una sageta li ferís un ull, però no hi va veure res. De llavors ençà, el dolor s'ha anat fent més fort tot al voltant de la pupil·la, i, tant ella com jo som de comuna opinió que tu o el teu fill, en Björn, en sou els causants, ja que tant tu com ell sou entesos en màgia i encanteris; i, si ella no millora pas, de manera que acabi perdent l'ull o potser la vida i tot, us acusarà públicament d'ésser els causants de les seves ferides o els seus assassins, si s'arribava a donar el cas. Per això, [estigues avisat i] posa't a temps en guàrdia, perquè pots estar-ne ben segur que, mentre em quedi al cos una sola gota de sang calenta, no estalviaré esforços ni despeses amb les autoritats daneses perquè rebis el teu merescut càstig, el que, segons la llei, li correspondria a un bruixot i a un canalla criminal. Per això t'exhorto en nom del Senyor que no facis cap mal ni a persona ni a bèstia, ni t'enfonsis a tu mateix i als teus en un destret tan gran i perillós perquè a la llarga, i si no t'esmenes a temps, d'això en resultarà l'infortuni. Per ara te'n faig advertència per les bones, però fés per manera que no perdis la llibertat cristiana ni la comunió dels homes pietosos i perquè no acabis patint finalment una mort terrible per aital bruixeria i fetilleries, ni tampoc permetis als teus fills, nicis i venjatius, que et portin a una tal malvestat. Res més per aquesta vegada. Que et passi segons la voluntat de Déu. |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||
L. B.: “Þjóð og saga. Svipmyndir frá Galdraöld: Séra Einar Guðmundsson". Dins: Frjáls þjóð número 13, de dissabte, 31 de març de 1962, pp. 6 i 8. http://timarit.is/view_page_init.jsp?pageId=3643513&issId=260169&lang=4. Einar Guðmundsson: Skotlands Rímur - Icelandic Ballads on the Gowrie Conspiracy. Edited by William Alexander Craigie. Oxford at the Clarendon Press, 1908. Pp. 18-19. http://www.archive.org/details/skotlandsrmuric00craigoog |
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
El verb ausa de l'expressió ausa barn vatni no s'ha pas d'entendre en el sentit de arruixar, arrosar, aspergir, esbrufar com se sol fer en el món anglosaxó tot seguint les indicacions del diccionari de Cleasby-Vigfússon, on s'hi recomana de traduir aquest verb -en aquesta expressió- mitjançant els anglesos to besprinkle, to sprinkle; cf. Cleasby-Vigfússon p. 682: to besprinkle infants with water, sinó en el d'abocar damunt, vessar damunt (que en alemany fóra ein Kind mit Wasser begießen i en anglès to pour water over a child): no s'arruixava o aspergia l'infant amb aigua, sinó que li abocaven aigua damunt, possiblement amb una llossa, una cassoleta o un petit bol. Aspergir es diu støkkva en islandès antic: støkkva blóði, støkkva vatni aspergir amb sang, aspergir amb aigua, d'on el substantiu stǫkkull salpasser. | ||
En la traducció de l'adverbi de moviment austur cal, doncs, tenir en compte que en els textos medievals pot fer referència a Noruega (vista d'Islàndia estant) i no pas a l'est de l'illa o a l'Austurland islandès. |
En la tradició luterana, es parla de tres savis de l'Orient i no pas de tres reis o de tres mags o de tres reis mags. |
© 1998, 2007 Macià Riutort i Riutort.
Vinsamlega komið á framfæri athugasendum, ábendingum og uppástungum við mig með tölvupósti.
Netfangið mitt er: mrr@tinet.fut.es
Go to Vincles cap a Islàndia
Last Update 02/07/2025
Free Web Counters
A partir de: 02/07/2020
Comptador cedit i mantingut per: