L'autor d'aquest vocabulari vol agrair expressament l'ajut prestat per na Sigríður Hlynsdóttir de Reykjavík qui, amatentment, ha resolt molts de dubtes sorgits durant la seva elaboració

a <n. as (o: a), a>:

a f (nom de lletra)

◊ a-ið: la a

◊ a-ins: de la a

◊ a-inu: a la a

◊ a-in: les as

◊ eg em A og O, upphaf og endi, <...>, sá sem er og sá eð var og sá sem koma mun: jo sóc l'alfa i l'omega, el principi i la fi, <...>, el qui és, el qui era i el qui vindrà

A <n. A, A>:

<MÚS> la m (nom de nota)

♦ A-ið: el la

♦ A dúr: (o: A-dúr): la major

◊ í A-dúr: en la major

♦ a moll (o: a-moll): la menor

◊ í a-moll: en la menor

♦ → Aís “la sostingut”

♦ → As “la bemoll”

♦ hækkað A: la sostingut (→ Aís)

♦ lækkað A: la bemoll (→ As)

AA-fundur <m. -fundar, -fundir>:

trobada f dels Alcohòlics Anònims

AA-samtökin <n.pl -samtakanna>:

Alcohòlics Anònims (organització)

ab <m. abs (o: ab), no comptable>:

[mes m d']av (o: ab) m (אָב) (→ ab-mánuður)

♦ fimmtándi ab, fimmtándi mánaðarins ab: el quinze d'ab

♦ níundi ab, níundi mánaðarins ab: el nou d'ab

♦ sjöundi ab, sjöundi mánaðarins ab: el set d'ab

♦ tisja beab-hátíð[ahald]: festa (o: commemoració) f del Tixà be-Av (תִּשְׁעָה בְּאָב)

♦ tú beab-hátíð[ahald]: festa f del Tu be-Av (ט"וּ בְּאָב)

Abaddón <m. Abbadóns, no comptable>:

<RELIG> Abaddon m, estatges dels morts i, personificats, nom de l'àngel exterminador

◊ dánarheimur (ʃəˈʔōl, שְׁאוֹל) og undirdjúpin (wa-ʔăβadˈdōn, וַאֲבַדּוֹן) eru opin fyrir Drottni, hversu miklu fremur hjörtu mannanna barna!: la Xeol i l'Abaddon són oberts davant Jahvè; molt més encara, doncs, els cors dels fills dels homes!

◊ konung hafa þær yfir sér, engil undirdjúpsins (ὁ ἄγγελος τῆς ἀβύσσου, τὸν ἄγγελον τῆς ἀβύσσου). Nafn hans er á hebresku Abaddón (ὁ Ἀβαδδών, ὄνομα αὐτῷ Ἑβραϊστὶ Ἀβαδδὼν) og á grísku heitir hann Apollýón: tenen com a rei l'àngel de l'abisme, anomenat en hebreu Abaddon[, és a dir, Destructor] i en grec Apol·líon

abbadís <f. abbadísar, abbadísir>:

<RELIG> abadessa f

abbast <abbast ~ öbbumst | abbaðist ~ öbbuðumst | abbast ║ upp á e-n>:

amoïnar algú, molestar algú, ficar-se amb algú

◊ við öbbumst ekki upp á ykkur og þið ekki okkur: nosaltres no us molestem i vosaltres no ens ho feu a nosaltres

ab·bindi <n. -bindis, no comptable>:

1. <†> (harðlífi, hægðateppa) restrenyiment (o: restrenyement) m (constipació del ventre)

2. <†> (blóðsótt) disenteria f (inflamació del budell gros amb diarrea sanguinolenta)

3. <†> (garnakveisa, endaþarmskveisa) tenesme m (espasme dolorós dels budells i anus acompanyat de la necessitat imperiosa de defecar)

	Al meu entendre, l'accepció 3. tenesme no està pas justificada i es deu a un error de traducció dels autors del Ordbog over det norrøne prosasprog / A Dictionary of Old Norse Prose (cf. http://www.onp.hum.ku.dk/webart/a/ab/35art.htm) que defineixen el mot com a: tenesmi, stoltvang (symptom på dysenteri) ‖ symptoms of dysentery (lat. tenesmus). Doncs bé, el danès stoltvang, si manté el significat del baix-alemany stooldwang, neerlandès stoeldwang i alt-alemany Stuhlzwang, no significa pas tenesme amb el significat que aquest mot té actualment, sinó amb el significat que aquest mot tenia als segles XVII i XVIII. En aquests segles, el mot s'emprava per a designar el mal de ventre provocat per les ganes de defecar i la impossibilitat de fer-ho a causa d'anar restret i no pas el tenesme rectal, símptoma de la disenteria. En paraules dels germans Grimm: schmerzhafter trieb zum stuhlgang, namentlich der ohne genügenden erfolg: tenesmus. Segons això, podem dir que el mot en qüestió no pot significar res més que restrenyement. L'accepció 3. es deu, per tant, a una mala traducció d'un terme danès emprat realment per a definir l'accepció 1.. Quant a l'exemple que aporta l'Ordbog over det norrøne prosasprog / A Dictionary of Old Norse Prose, tak oxagall ok ríð um endaþarmsrauf, þá mun batna við abbindi, aquesta cita coincideix gairebé punt per punt amb un passatge del , aquesta cita coincideix gairebé punt per punt amb un passatge del Llibre de Receptes, pàg. 112 del Ms. Royal Irish Academy 23 D 43, editat a Oslo el 1931 per Henning Larsen, que fa: tak uxagall ok ríð um endaþarmsrauf, þá mun aptr snúaz. Aquí, emperò, el remei s'aplica al prolapse rectal (“ef endaþarmr snýz”): “agafa fel de bou i frega-la per l'anus i aleshores aquest tornarà al seu lloc natural”. Interessant per nosaltres, emperò, és que, poc abans, en aquest mateix manuscrit, la fel de bou hi és descrita com a purgant (“er maðr má eigi þurftar sinnar ganga”): ítem uxagall ok smyr um endaþarmsrauf, ço és: ítem la fel de bou: unta-la al voltant de l'anus . No hi ha dubte, al meu entendre, que el mot abbindi de la cita aportada per l'Ordbog over det norrøne prosasprog / A Dictionary of Old Norse Prose s'hi ha d'entendre en el sentit de restrenyement i no pas en el de tenesme rectal en cas de disenteria.

Abel <m. Abels, pl. no hab.>:

Abel m, Hèbel m (הֶבֶל)

♦ Kain og Abel: Caín i Abel

Abessíni <m. Abessína, Abessínar>:

abissini m, abissínia f

Abessínía <f. Abessíníu, no comptable>:

Abissínia f

abessínskur, abessínsk, abessínskt <adj.>:

abissini -ínia

Abígail <f. Abígail, pl. no hab.>:

Abigail f (אֲבִיגַיִל)

◊ þá brá Abígail við og tók tvö hundruð brauð og tvo vínlegla (נִבְלֵי-יַיִן), fimm tilreidda sauði og fimm mæla af bökuðu korni, hundrað rúsínukökur (צִמֻּקִים) og tvö hundruð fíkjukökur og klyfjaði með asna: aleshores Abigail es va afanyar i prengué dos-cents pans, dos barrals de vi (Bíblia de Montserrat: dos odres de vi), cinc moltons a punt per menjar, cinc mesures de gra torrat, cent coques de panses (Bíblia de Montserrat: raïms de panses) i dos-cents pans de figues seques, i ho va carregar tot a dalt dels ases

Abjatar <m. Abjatars, no comptable>:

Abiatar m, Eviatar m (אֶבְיָתָר)

Abkasi <m. Abkasa, Abkasar>:

abkhaz m (fl./pl.: abkhazos), abkhaz f (fl./pl.: abkhazes)

Abkasía <f. Abkasíu, no comptable>:

Abkhàzia f

abkasíska <f. abkasísku, no comptable>:

abkhaz m (llengua abkhaza)

abkasískur, abkasísk, abkasískt <adj.>:

abkhaz

ab-mánuður <m. -mánaðar, -mánuðir>: 

[mes m d']av (o: ab) m (אָב)

AB-mjólk <f. -mjólkur, no comptable>:

<CULIN> llet acidòfila  (llet fermentada mitjançant un cultiu de lactobacil acidòfil)

aborri <m. aborra, aborrar>:

perca f (peix Perca fluviatilis)

♦ → vatnaborri “íd.”

Abraham <m. Abrahams, pl. no hab.>:

Abraham m (אַבְרָהָם)

◊ því skalt þú eigi lengur nefnast Abram, heldur skalt þú heita Abraham, því að föður margra þjóða gjöri ég þig: per això ja no et diran més Abram, sinó que el teu nom serà Abraham, ja que jo et faig pare d'una multitud de nacions

Abram <m. Abrams, pl. no hab.>:

Abram m (אַבְרָם)

◊ þetta er saga Tara: Tara gat Abram, Nahor og Haran, en Haran gat Lot: aquesta és la història de Taré: Taré engendrà Abram, Nahor i Haran. Haran engendrà Lot

Absalon <m. Absalons, pl. no hab.>:

Absalom m (אַבְשָׁלוֹם)

◊ nú segir frá því, að Absalon sonur Davíðs átti fríða systur, sem hét Tamar, og Amnon sonur Davíðs felldi hug til hennar: després es conta que Absalom, fill de David, tenia una germana molt ben plantada que es deia Tamar i Amnon, fill de David, n'estava enamorat

♦ Absalon erkibiskup: l'arquebisbe Absalom [de Lund]

◊ svá er lesit at í Danmǫrku sat einn erkibiskup, Absalon at nafni, í nafnfrægum stað er Lundr hét. Hann var merkiligr maðr ok mikill skǫrungr í mǫrgu lagi, en mjǫk ágjarn til fjár, sem lýsiz í sǫgunni: llegim que a Dinamarca hi havia un arquebisbe que es deia Absalom i residia a la famosa ciutat de Lund. Era un home remarcable i una gran eminència en molts d'aspectes, però [també] molt cobdiciós, com se'ns descriu en aquesta història

abstrakt <adj. inv.>:

1. <ART & óhlutstæður> abstracte -a

2. (óhlutbundinn) immaterial (no material)

♦ abstrakt hlutir: coses immaterials

abstrakt·expressjónismi <m. -expressjónisma, no comptable>:

<ART> expressionisme abstracte

abstrakt·list <f. -listar, no comptable>:

art abstracte

abstrakt·listamaður <m. -manns, -menn>:

artista abstracte, artista abstracta

abstrakt·málari <m. -málara, -málarar>:

pintor m [d'art] abstracte, pintora f d'art abstracte, pintora abstracta

abstrakt·málverk <n. -málverks, -málverk>:

<ART> pintura abstracta, quadre abstracte

Adam <m. Adams, pl. no hab.>:

Adam  (אָדָם)

♦ Adam og Eva: Adam i Eva

♦ Adam frá Brimum: Adam de Bremen

Adams·klæði <n.pl -klæða>:

<LOC FIG> vestit m d'Adam (tot nu) (→ Evuklæði)

♦ vera í Adamsklæðum: anar tot nu

adams·nál <f. -nálar, -nálar>:

iuca filamentosa (planta Yucca filamentosa)

adar <m. adar, no comptable>:

<RELIG> adar m (אֲדָר)

◊ í fyrsta mánuðinum - það er í mánuðinum nísan - á tólfta ríkisári Ahasverusar konungs var varpað púr, það er hlutkesti, í viðurvist Hamans, frá einum degi til annars og frá einum mánuði til annars, og féll hlutkestið á þrettánda dag hins tólfta mánaðar - það er mánaðarins adar: l'any dotzè del regnat de l'Assuer, el primer mes, que és el mes de nissan, es llançà el «pur», és a dir, les sorts, en presència de l'Aman, [per a fixar el dia i el mes] i es llançà dia per dia i mes per mes, fins que el «pur» caigué sobre el dia tretze del mes dotzè, que és el mes d'adar

♦ fyrri adar: primer adar, adar A, adar rixon  (אֲדָר א', אֲדָר רִאשׁוֹן)

♦ síðari adar: segon adar, adar B, adar xení, [adar] veadar  (וְאֲדָר, אֲדָר ב', אֲדָר שֵׁנִי)

adar·mánuður <m. -mánaðar, -mánuðir>:

<RELIG> [mes m d']adar m (חֹדֶשׁ אֲדָר)

◊ hinn þrettánda dag adarmánaðar, og þeir tóku sér hvíld hinn fjórtánda og gjörðu hann að veislu- og gleðidegi. En Gyðingar þeir, sem bjuggu í Súsa, höfðu safnast saman bæði hinn þrettánda og hinn fjórtánda mánaðarins, og tóku þeir sér hvíld hinn fimmtánda og gjörðu hann að veislu- og gleðidegi. Fyrir því halda Gyðingar í sveitunum, þeir er búa í sveitaþorpunum, hinn fjórtánda dag adarmánaðar sem gleði-, veislu- og hátíðisdag og senda þá hver öðrum matgjafir. Mordekai skrásetti þessa viðburði og sendi bréf til allra Gyðinga í öllum skattlöndum Ahasverusar konungs, bæði nær og fjær, til þess að gjöra þeim að skyldu að halda árlega helgan fjórtánda og fimmtánda dag adarmánaðar - eins og dagana, sem Gyðingar fengu hvíld frá óvinum sínum, og mánuðinn, er hörmung þeirra snerist í fögnuð og hryggð þeirra í hátíðisdag - með því að gjöra þá að veisludögum og fagnaðar og senda þá hver öðrum matgjafir og fátækum ölmusu: això fou el dia tretze del mes d'adar. El dia catorze reposaren i el celebraren com un dia de convits i d'alegria. Per als jueus de Susa, que s'havien reunit els dies tretze i catorze, el dia quinze fou el dia de repòs, i el celebraren com un dia de convits i d'alegria. És per això que els jueus del camp que habiten pobles no fortificats, celebren el dia catorze del mes d'adar amb alegria i amb convits com un dia de festa, i s'envien porcions els uns als altres. En Mardoqueu consignà per escrit tots aquests esdeveniments. Després envià cartes a tots els jueus que habitaven les províncies del rei Assuer, tant als de prop com als més allunyats, ordenant-los que celebressin cada any els dies catorze i quinze del mes d'adar, perquè aquests dies els jueus quedaren tranquils de llurs seus enemics, i aquest mes l'aflicció se'ls tornà alegria, i el plany, dia de festa. Determinaren, doncs fer-ne dies de convits i d'alegria, obsequiar-se mútuament amb porcions i fer donatius als pobres

Adonæ <m. Adonæs, no comptable>:

Adonai m (ʔăδoˈnāi̯, אֲדֹנָי)

adrenalín <n. adrenalíns, no comptable>:

adrenalina f, epinefrina f (C9H13NO3)

♦ magn adrenalíns í blóði: nivell d'adrenalina a la sang

	Entre els termes encunyats per a designar en islandès aquesta hormona destaquem: nýrilmergvaki, mergvaki i hettuvaki.

adrenalín·fíkill <m. -fíkils, -fíklar>:

addicte m a l'adrelanina, addicta f a l'adrenalina

adrenalín·flæði <n. -flæðis, pl. no hab.>:

descàrrega f d'adrenalina

adrenalín·kikk <n. -kikks, -kikk>:

<FAM> descàrrega f d'adrenalina, xut m d'adrenalina

Adría·flói <m. -flóa, no comptable>:

golf Adriàtic

◊ Svartahaf [er] því nær 7 og Adríaflói því nær 6 fetum hærri en Miðjarðarhaf: la mar Negra [és] gairebé 7 peus més alta que no la Mediterrània, i el golf Adriàtic ho és gairebé 6 peus

Adría·haf <n. -hafs, no comptable>:

mar Adriàtica

Adríanus <m. Adríanusar, pl. no hab.>:

variant de → Hadríanus ‘Adrià’

adúlar·steinn* <m. -steins, -steinar>:

<GEOL> adulària f

að¹:

I. prep. + dat.

1. (um stað / local)  [fins] a  (expressa el moviment en direcció cap a un objecte fins a col·locar-se al seu costat)

♦ hann gekk að dyrunum: va anar fins a la porta (al final del moviment, la porta queda al costat de qui hi anava)

♦ hann gekk að húsinu: va anar fins a la casa (la casa queda al seu costat)

♦ hún dró sængina upp að höku:  va estirar el tapament fins a la barbeta

♦ hann gekk upp tröppurnar að húsinu og hringdi bjöllunni: va pujar l'escala fins a la casa i va tocar el timbre 

♦ hann kemur að veitingahúsi og ákveður að setjast inn og fá sér kaffibolla: arriba a un restaurant i decideix entrar-hi a fer-hi una tassa de cafè

2. (um tíma / temporal)  a, en, durant

♦ að ári: l'any vinent, l'any qui ve (Bal.)

♦ að lokum: al final 

♦ að nýju: de bell nou 

♦ að skilnaði: en el comiat, a tall de comiat 

♦ að undanförnu: darrerament

♦ þegar líður að hádegi: poc abans de migdia

II. S'empra, especialment amb participis de passat, en la formació del datiu absolut.

♦ að afloknu námi: un cop acabada la carrera

♦ að fyrirlestri loknum: un cop acabada la conferència

♦ að honum lifandi: en vida seva

♦ að illa hugsuðu máli: havent planejat malament la cosa, sense haver meditat bé la cosa

♦ að vel hugsuðu máli: havent planejat bé la cosa, després d'haver-se rumiat bé la cosa

III. Apareix en nombroses locucions i frases fetes:

♦ ég kom að henni: he anat a casa seva

♦ að minnsta kosti: almenys

♦ hvað er að honum?: què té? (o: què li passa?)

♦ hvað er að?: 1. <GEN> què passa?  # 2. (hjá lækni / a cal metge) què li passa? 

að² <conjunció completiva>: que

að³ <partícula>:

Partícula d'ús obligatori que apareix davant la major part d'infinitius. Normalment es tradueix mitjançant la nostra preposició de o no es tradueix. Equival, en l'ús, a la partícula anglesa <to> i a l'alemanya <zu> davant infinitiu.

♦ að annast er að mannast: <LOC FIG> tenir cura dels altres és fer-se persona

aðal <n. aðals, pl. no hab. Dat. sg.: aðali>:

1. (eðlisfar) natura f (tarannà, caràcter)

2. (einkenni) tret distintiu (característica, atribut específic)

aðal- <prefixoide>:

1. principal

2. central

3. troncal

aðal·atriði <n. -atriðis, -atriði>:

punt m principal, qüestió f principal, el [que és] principal 

♦ aðalatriðið er að <+ subj.>: l'essencial és que <+ subj.> 

♦ í aðalatriðum: principalment, essencialment, en essència

aðal·atvinnuvegur <m. -atvinnuvegs (o: -atvinnuvegar), -atvinnuvegir>:

activitat econòmica principal 

aðal·áhersla <f. -áherslu, -áherslur. Gen. pl.: -áherslna>:

1. <GRAM> accent m principal 

◊ aðaláhersla er táknuð með „höggi“ ['] á undan atkvæðinu sem ber áhersluna: ['hestur]; aukaáhersla er táknuð með höggi niðri við línu [']: ['bíla ' röð]: l'accent principal se simbolitza amb mitja barra vertical o ['] davant la síl·laba que porta l'accent: ['hestur]; l'accent secundari amb mitja barra vertical sotascrita o [']: 'bíla ' röð

♦ fá [ekki] aðaláherslu: [no] ésser tònica, [no] portar l'accent [principal]

♦ aðaláhersla kemur á fyrsta atkvæði: l'accent principal va sobre la primera síl·laba

◊ í íslensku er svo til alltaf aðaláhersla á fyrsta atkvæði orðs (['hestur], ['mús]) og mjög oft aukaáhersla á þriðja atkvæði ('rabbar'bari, 'músar'ungi): en islandès sempre hi ha un accent principal a la primera síl·laba d'un mot (['hestur], ['mús]), i molt sovint un accent secundari a la tercera (['rabbar'bari], ['músar'ungi])

2. <FIG> especial èmfasi m, accent m principal

♦ leggja aðaláherslu á e-ð: <LOC FIG> posar especial èmfasi en una cosa

♦ aðaláhersla er lögð á...: es posarà especial èmfasi en...

aðal·áhrif <n.pl -áhrifa>:

1. <GEN> principal f influència, principal m influx

2. (aðalverkun) principal m efecte, efecte m principal (principal resultat de l'acció d'una causa)

3. (aðalhughrif) impressió f principal (principal efecte sobre l'ànim)

Aðal·bergur <m. -bergs, pl. no hab.>:

Aðalbergur m, Adalberg m (andrònim)

Aðal·björg <f. -bjargar, pl. no hab.>:

Aðalbjörg f, Adalbiorg f (ginecònim)

Aðal·björn <m. -bjarnar, pl. no hab.>:

Aðalbjörn m, Adalbiorn m (andrònim)

Aðal·björt <m. -bjartar, pl. no hab.>:

Aðalbjört m, Adalbiort m, Albert m (andrònim)

aðal·bláber <n. -blábers, -bláber. Gen. pl.: -bláberja; dat.pl.: -bláberjum>:

nabiu m, avajó m, naió m, mirtil m (fruit de la planta Vaccinium myrtillus)

aðal·bláberjalyng <n. -bláberjalyngs, pl. no hab.>:

nabinera f, nabissera f, avajonera f, naionera f, nabiu m, mirtil m (planta Vaccinium myrtillus)

Aðal·borg <f. -borgar, pl. no hab.>:

Aðalborg f, Adalborg f (ginecònim)

aðal·borinn, -borin, -borið <adj.>:

1. (af aðalsætt) [d'ascendència social] noble, de noble llinatge (nascut de família noble)

2. (skilgetinn) legítim -a (nascut dins el matrimoni)

aðal·ból <n. -bóls, -ból>:

mas m pairal

Aðal·brandur <m. -brands, pl. no hab.>:

Aðalbrandur m, Adalbrand m (andrònim)

aðal·braut <f. -brautar, -brautir>:

carretera f preferent (carretera en què hom té prioritat de pas)

aðalbrautar·réttur <m. -réttar, pl. no hab.>:

preferència f de pas

aðal·brautarstöð <f. -brautarstöðvar, -brautarstöðvar>:

estació f central, estació f terme

aðal·bústaður <m. -bústaðar, -bústaðir>:

residència f principal

aðal·bygging <f. -byggingar, -byggingar>:

edifici m principal, seu f central, dependències f.pl centrals 

aðal·deild <f. -deildar, -deildir>:

1. <GEN> unitat f central, secció f principal

2. <JUR> secció f, sala f

♦ þriðja aðaldeild dómstólsins: sala tercera del tribunal, secció tercera del tribunal

Aðal·dís <f. -dísar, pl. no hab.>:

Aðaldís f, Adaldís f (ginecònim)

aðal·dráttur <m. -dráttar, -drættir>:

tret m principal

♦ í aðaldráttum: <LOC FIG> a grans trets

aðal·dyggð <f. -dyggðar, -dyggðir>:

<RELIG> virtut f cardinal (→ höfuðdyggð “íd.”)

◊ kristilegu aðaldyggðirnar fjórar eru hyggindi, réttlæti, staðfesta og hófsemi: les quatre virtuts cardinals cristianes són prudència, justícia, fortitud (“hugprýði”) i temprança.

aðal·dyr <f.pl -dyra>:

porta f (o: entrada f) principal, porta f de[l] davant, porta gran

aðal·efni <n. -efnis, -efni>:

1. (umræðuefni) argument m principal (de llibre, pel·lícula, discurs etc.)

♦ fara beint á aðalefni: <LOC FIG> anar directament al gra

♦ koma sér [beint] að aðalefninu: <LOC FIG> anar directament al gra

♦ snúa sér að aðalefninu: <LOC FIG> passar a [tractar] la qüestió principal

2. (frumefni) ingredient m principal (base, matèria principal)

aðal·einkunn <f. -einkunnar, -einkunnir>:

<ESCOLA> nota mitjana, [nota] mitjana f final

aðal·fag <n.-fags, -fög>:

1. <GEN> àrea de coneixement principal

2. (aðalnámsgrein, aðalgrein) carrera principal, primera especialitat, especialitat principal, major f (que, en el sistema universitari islandès se sol fer juntament amb una especialitat secundària o → aukafag)

aðal·forstjóri <m. -forstjóra, -forstjórar>:

director m general, directora f general 

Aðal·fríður <f. -fríðar, pl. no hab.>:

Aðalfríður f, Adalfrid f (ginecònim)

aðal·fundur <m. -fundar, -fundir>:

assemblea f general

♦ árlegur aðalfundur hluthafa: assemblea general anual d'accionistes

aðal·gata <f. -götu, -götur. Gen. pl.: -gatna>:

carrer m major

Aðal·geir <m. -geirs, pl. no hab.>:

Aðalgeir m, Adalgeir m (andrònim)

aðal·gerandi <m. -geranda, -gerendur>:

1. <GEN> causant m principal

2. <JUR> autor m principal, autora f principal

Aðal·gerður <f. -gerðar, pl. no hab.>:

Aðalgerður f, Adalgarda f (ginecònim)

aðal·grein <f. -greinar, -greinir>:

(aðalfag)  carrera principal, primera especialitat, especialitat principal  (que, en el sistema universitari islandès se sol fer juntament amb una especialitat secundària o → aukagrein)

Aðal·gunnur <f. -gunnar, pl. no hab.>:

Aðalgunnur f, Adalgunda f (ginecònim)

Aðal·heiður <f. -heiðar, pl. no hab.>:

Adelaida f, Adela f, Alícia f (ginecònim)

aðal·henda <f. -hendu, -hendur. Gen. pl.: -hendna o: -henda>:

<LITER> adalhenda f. En mètrica islandesa rep aquest nom l'estrofa de vuit versos al·literatius amb dues parelles de mots amb prorrima interior consonant per vers. Exemple

♦ minni aðalhenda: <LITER> adalhenda f menor, estrofa islandesa de vuit versos al·literatius amb prorrima interior assonant en els versos senars (skothendingar) i prorrima interior consonant (aðalhendingar) en els versos parells. Exemple.

aðal·hending <f. -hendingar, -hendingar>:

<LITER> prorrima f interior consonant. En mètrica islandesa rep aquest nom la prorrima consonant entre dos mots d'un mateix braquistiqui. La prorrima consonant consisteix en la identitat fònica de la vocal tònica d'aquests mots i la consonant o les consonants que li segueixen fins a final de mot o fins a la següent vocal

aðal·her <m. -hers, -herir>:

<MIL> gros m de l'exèrcit

aðal·hlutverk <n. -hlutverks, -hlutverk>:

paper m principal

♦ leika aðalhlutverk í e-u: jugar el paper principal a...

♦ leika eitt aðalhlutverkanna í kvikmyndinni XY: jugar un dels papers principals a la pel·lícula XY

♦ vera í aðalhlutverki í e-u: jugar el paper principal a..., ésser el ~ la protagonista de...

aðal·inngangur <m. -inngangs, -inngangar>:

entrada f principal

Aðaljón <m. Aðaljóns, pl. no hab.>:

Aðaljón m, Adalion m (andrònim)

aðal·kennari <m. -kennara, -kennarar>:

professor encarregat (o: coordinador), professora encarregada (o: coordinadora)

aðal·kirkja <f. -kirkju, -kirkjur. Gen. pl.: -kirkna>:

1. (meginhluti kirkju, aðalskip) nau f principal (part principal d'església, en oposició a l'atri i capelles laterals)

2. (helsta kirkja í sókn) església f principal (en oposició a una → annexía “església sufragània”)

aðall <m. aðals, pl. no hab. Dat. sg.: aðli>:

noblesa f (classe social, aristocràcia)

aðal·lega <adv.>:

principalment

aðal·leiðsla <f. -leiðslu, -leiðslur. Gen. pl.: -leiðslna>:

línia f principal

aðal·leikari <m. -leikara, -leikarar>:

actor m principal, actriu f principal

aðal·leikkona <f. -leikkonu, -leikkonur. Gen. pl.: -leikkvenna>:

actriu f principal

aðal·loki <m. -loka, -lokar>:

clau f [de pas] principal (aixeta mestra que talla o obre el pas d'aigua o gas a un edifici o a un pis)

aðal·lykill <m. -lykils, -lyklar>:

clau mestra

aðal·maður <m. -manns, -menn>:

personatge m clau, figura f central

Aðal·mundur <m. -mundar, pl. no hab.>:

Aðalmundur m, Adalmund m, Almon m (andrònim)

aðal·námsgrein <f. -námsgreinar, -námsgreinir>:

(aðalfag, aðalgrein, aðalnámsleið) carrera f principal, primera especialitat, especialitat f principal, major f (que, en el sistema universitari islandès se sol fer juntament amb una especialitat secundària o → aukanámsgrein)

aðal·persóna <f. -persónu, -persónur. Gen. pl.: -persóna>:

personatge m principal, protagonista m & f

♦ aðalpersónur myndarinnar: <CINEM> els personatges principals de la pel·lícula

Aðal·ráður <m. -ráðs, pl. no hab.>:

Aðalráður m, Adalrad m (andrònim)

aðal·regla <f. -reglu, -reglur. Gen. pl.: -reglna o: -regla>:

norma f

aðal·réttur <m. -réttar, -réttir>:

plat m principal

aðal·ritari <m. -ritara, -ritarar>:

secretari m general, secretària f general, segretari m general (Mall.), segretària f general (Mall.)

♦ aðalritari Sameinuðu þjóðanna: secretari general de les Nacions Unides

aðal·rofi <m. -rofa, -rofar>:

<ELECTR> interruptor m principal, interruptor m general 

Aðal·rós <f. -rósar, pl. no hab.>:

Aðalrós f, Adalrós f (ginecònim)

aðal·ræðismaður <m. -ræðismanns, -ræðismenn>:

cònsol m & f general

aðalræðismanns·skrifstofa <f. -skrifstofu, -skrifstofur. Gen. pl.: -skrifstofa>:

consolat m general

aðal·saga <f. -sögu, -sögur. Gen. pl.: -sagna>:

trama f principal  (de novel·la, pel·lícula etc.)

aðal·setning <f. -setningar, -setningar>:

<GRAM> oració f principal 

aðals·frú <f. -frúar, -frúr>:

noble f, aristòcrata f

aðal·skip <n. -skips, -skip>:

<ARQ> nau f central (d'església)

aðal·skrifstofa <f. -skrifstofu, -skrifstofur. Gen. pl.: -skrifstofa>:

central f, oficines f.pl centrals

aðals·maður <m. -manns, -menn>:

noble m & f, aristòcrata m & f

aðals·stétt <f. -stéttar, pl. no hab.>:

estament m de la noblesa, classe f social de la noblesa

aðal·starf <n. -starfs, -störf>:

feina f principal

aðal·starfsemi <f. -starfsemi, pl. no hab.>:

activitat f principal

aðals·tign <f. -tignar, no comptable>:

dignitat nobiliària

♦ veita e-m aðalstign: concedir la dignitat nobiliària a algú

aðals·titill <m. -titils, -titlar>:

títol nobiliari

♦ sæma e-n aðalstitli: concedir el títol nobiliari a algú, donar títol de noblesa a algú

aðal·stræti <n. -strætis, -stræti>:

avinguda f principal 

aðal·stöð <f. -stöðvar, -stöðar>:

1. <MIL> quarter m general (→ höfuðstöðvar)

2. (á lögreglu) comissaria f central (de policia)

3. (aðalskrifstofa, meginaðsetur) [seu f] central f (d'empresa, d'institució) (→ miðstöð)

4. (aðalbrautarstöstð, endastöð) estació f central (estació terminal)

aðal·stöðvar <f.pl -stöðva>:

central f

aðals·veldi <n. -veldis, no comptable>:

aristocràcia f (forma de govern de l'antiga Grècia)

aðals·ætt <f. -ættar, -ættir>:

família f noble, llinatge m noble

♦ af aðalsætt: de família noble

♦ gamlar aðalsættir: vells llinatges nobles, velles famílies noble

aðal·sögn <f. -sagnar, -sagnir>:

<GRAM> verb m principal 

aðal·tenging <f. -tengingar, -tengingar>:

<GRAM> conjunció coordinativa

aðal·tilgangur <m. -tilgangs, pl. no hab.>:

objectiu m principal, finalitat f principal

aðal·tré <n. -trés, -tré. Gen. pl.: -trjáa; dat.pl.: -trjám>:

tronc m [d'arbre] (en oposició a branques i rama)

♦ sjaldan verða kvistir betri en aðaltré: <LOC FIG> els fills poques vegades són millors que els pares

aðal·umboð <n. -umboðs, -umboð>:

<COMER> delegació f principal 

aðal·umferðartími <m. -umferðartíma, -umferðartímar>:

hora f punta

aðal·útgangur <m. -útgangs, -útgangar>:

sortida f principal, eixida f principal (Val.) 

aðal·valmynd <f. -valmyndar, -valmyndir>:

<INFORM> menú m principal 

aðal·vandamál <n. -vandamáls, -vandamál>:

principal m problema, problema m principal

aðal·var <n. -vars, -vör>:

<ELECTR> fusible m principal, tallacircuit m principal, <FAM> ploms m.pl 

aðal·vatnsleiðsla <f. -vatnsleiðslu, -vatnsleiðslur. Gen. pl.: -vatnsleiðslna>:

canonada f principal de conducció de l'aigua (conducte principal d'abastament d'aigua)

aðal·vegur <m. -vegs (o: -vegar), -vegir:>

carretera f nacional

Aðal·veig <f. -veigar, pl. no hab.>:

Aðalveig f, Adalveig f (ginecònim)

aðal·verk <n. -verks, -verk>:

treball m principal

aðal·verktaki <m. -verktaka, -verktakar>:

<COMER> contractista m & f principal 

aðal·verslunargata <f. -verslunargötu, -verslunargötur. Gen. pl.: -verslunargatna>:

carrer m comercial principal, artèria f comercial, gran via f comercial

aðal·vinningur <m. -vinnings, -vinningar>:

grossa f, primer premi

♦ fá aðalvinninginn: treure el primer premi, treure la grossa

aðal·æfing <f. -æfingar, -æfingar>:

(lokaæfing leikhúsverks) assaig m general (d'espectacle & cerimònia)

að·blásinn, -blásin, -blásið <adj.>:

<GRAM> preaspirat -ada

að·blástur <m. -blásturs, no comptable>:

<GRAM> preaspiració f 

	En islandès, els grups consonàntics pp, tt, kk, quan van en posició intervocàlica, seguits de les consonants l, n, r i v, i en posició final de mot i també els grups consonàntics formats per p, t, k seguides de l o n, es pronuncien amb preaspiració. Segons això, cal pronunciar un mot com ara epli “poma” com a ['εhplI]. Les vocals que precedeixen una consonant preaspirada són sempre breus.

að·blæði <n. -blæðis, no comptable>:

(blóðsókn) congestió f de sang

♦ aðblæði að höfðinu: congestió de sang al cap

að·búð <f. -búðar, no comptable>:

1. (aðbúnaður) condicions f.pl (circumstàncies en les quals hom viu, creix, alimentàries etc.)

◊ góð ~ ill aðbúð: bones ~ males condicions

2. (framfærsla) aliment m, manteniment m (alimentació)

að·búnaður <m. -búnaðar, no comptable>:

1. (kjör) condicions f.pl (circumstàncies en les quals hom viu, creix etc.)

◊ alast upp við illan aðbúnað: créixer en condicions difícils

◊ búa við illan aðbúnað: viure en condicions dolentes [d'habitatge]

◊ lifa við illan aðbúnað: viure precàriament

2. (aðhlynning) esment m, cura f (atenció o assistència a malalt, vell, invàlid etc.)

◊ njóta góðs aðbúnaðar: fruir d'una bona atenció

3. (á gististað) allotjament m (condicions del parament o equipament d'hotel, hostal etc.)

◊ allur aðbúnaður á hótelinu er látlaus: l'allotjament que ofereix l'hotel és senzill

4. (búnaður) equipament m (parament, equip)

að·dáandi <m. -dáanda, -dáendur>:

1. <GEN> admirador m, admiradora f

2. (knattspyrnuaðdáandi, knattspyrnuáhangandi) fan m (afeccionat d'equip de futbol)

aðdáan·lega <adv.>:

admirablement

aðdáan·legur, -leg, -legt <adj.>:

admirable

aðdáenda·bréf <n. -bréfs, -bréf>:

carta f d'admirador (o: d'admiradora)

aðdáenda·klúbbur <m. -klúbbs, -klúbbar>:

club m d'admiradors (o: d'admiradores)

að·dáun <f. -dáunar, no comptable>:

admiració f

♦ lýsa aðdáun sinni á e-u ~ e-m: expressar la seva admiració per una cosa ~ per algú

aðdáunar·fullur, -full, -full:

ple -ena d'admiració, ple -ena d'entusiasme

aðdáunar·verður, -verð, -vert:

admirable

aðdjúpur, -djúp, -djúpt <adj.>:

molt profund -a, molt fondo -a (dit d'indret marí a prop de la costa)

að·dragandi <m. -draganda, pl. no hab.>:

1. (undangengnar orsakir) antecedents (o: precedents) m.pl, causes f.pl precedents (causes no immediates d'un fet)

◊ Samband ungra jafnaðarmanna (útgefandi): “Sannleikurinn um Sósíalistaflokkinn - Þættir úr sögu Kommúnismans á Íslandi. Spánn. Októberuppreisnin og aðdragandi hennar” 1934: Lliga de Joves Socialdemòcrates (editora): “la veritat sobre el Partit Socialista. Episodis de la història del comunisme a Islàndia. Espanya. La revolució d'octubre i els seus antecedents”. 1934

♦ það á sér langan aðdraganda: els antecedents en són llargs de contar; és una història molt llarga

2. (undirbúningur) preparatius m.pl (preliminars)

♦ án aðdraganda: sense preliminars, bruscament, tot d'un plegat

aðdráttar·afl <n. -afls, no comptable>:

1. <FÍS & GEN> [força f d']atracció f

♦ aðdráttarafl jarðar: la força de la gravetat de la terra

2. <FIG> atractiu m

♦ hafa aðdráttarafl á e-n: resultar atractiu a algú, atreure algú

aðdráttar·ferð <f. -ferðar, -ferðir>:

viatge m d'aprovisionament

aðdráttar·leið <f. -leiðar, -leiðir>:

via f d'aprovisionament

aðdráttar·linsa <f. -linsu, -linsur. Gen. pl.: -linsa>:

teleobjectiu m

aðdráttar·maður <m. -manns, -menn>:

home m que manté el seu mas proveït de tot el necessari

◊ Þorgils var aðdráttarmaður mikill og fór á Strandir hvert ár. Aflaði hann þar hvala og annarra fanga: en Þorgils era un home que mantenia molt ben proveït el seu mas i cada any anava a Strandir on s'hi aprovisionava de carn de balena i d'altres provisions

◊ Ölviður var mikill maður vexti, allra manna málgastur, ósvinnur og óvinsæll, heimskur og illgjarn, og í öllu ójafnaðarmaður. Hann var aðdráttarmaður mikill að búinu bæði af fjörðum neðan og af fjöllum ofan: L'Ölviður era un home de gran estatura, el més garlaire que un es pugui imaginar, un ignorant i una persona que no gaudia de les simpaties de la gent, beneit i malèvol i un cercabregues en tot. Era un bon proveïdor del mas de tot el necessari, tant de productes dels fiords de baix com de productes de les muntanyes de dalt

◊ Þorsteinn þorskabítur gerðist hinn mesti rausnarmaður. Hann hafði með sér jafnan sex tigu frelsingja. Hann var mikill aðdráttamaður og var jafnan í fiskiróðrum. Hann lét fyrst reisa bæinn að Helgafelli og færði þangað bú sitt og var þar hinn mesti hofstaður í það mund. Hann lét og bæ gera þar í nesinu, nær því sem þingið hafði verið. Þann bæ lét hann og mjög vanda og gaf hann síðan Þorsteini surt, frænda sínum. Bjó hann þar síðan og varð hinn mesti spekingur að viti. Þorsteinn þorskabítur átti son er kallaður var Börkur digri: en Þorsteinn þorskabítur es va convertir en l'home més magnificent[, que vivia sense estar-se de res]: tenia sempre seixanta lliberts al seu voltant, s'ocupava amb zel i esforç de tenir el seu mas ben proveït i contínuament era a la mar a pescar. De primer va fer construir un mas a les rodalies del Helgafell i s'hi va establir. Aquí també hi havia el santuari més important d'aquell temps. També va fer construir un altre mas en el promontori, a prop de l'indret on antigament s'hi havia celebrat el þing. Va fer equipar curosament aquest mas i posteriorment el va traspassar al Þorsteinn el negre, parent d'ell. A partir d'aquell moment, aquest hi va viure sempre; era un home d'una intel·ligència fora mida. En Þorsteinn þorskabítur tenia un fill que nomia Börkur el gras

að·dráttur <m. -dráttar, -drættir>:

1. <FÍS> atracció f

2. aðdrættir <m.pl -drátta>: (það að sjá sér fyrir eða flytja heim til sín) aprovisionament m, abastament m

3. aðdrættir <m.pl -drátta>: (vistir, birgðir) provisions f.pl, reserves f.pl

að·dróttun <f. -dróttunar, -dróttanir>:

insinuació f

að·dýpi <n. -dýpis, no comptable>:

indret m molt profund (indret marí situat a prop de la costa on la mar assoleix una gran profunditat)

að·eins <adv.>:

1. només, tan sols, solament

2. una mica

að·fall <n. -falls, -föll>:

flux m (pujada del nivell de la mar amb la marea alta)

♦ aðfall og útfall: flux i reflux

aðfanga·dagur <m. -dags, -dagar>:

dissabte m, vigília f, vetlla f (dia anterior a certes festes) 

♦ aðfangadagur jóla: dissabte m de Nadal, vigília f de Nadal, vetlla f de Nadal (dia vint-i-quatre de desembre) 

♦ aðfangadagur páska: dissabte m de Pasqua

aðfangadags·kvöld <n. -kvölds, -kvöld>:

nit f de Nadal, vespre m de Nadal

♦ aðfangadagskvöld jóla: vespre m de Nadal

aðfanga·listi <m. -lista, -listar>:

llistat m de noves adquisicions

♦ aðfangalisti bókasafns: llistat de noves adquisicions de la biblioteca

aðfanga·skrá <f. -skrár (o: -skráar), -skrár>:

catàleg m de noves adquisicions

aðfara·nótt <f. -nætur, -nætur>:

dissabte m, vigília f, vetlla f (nit precedent) 

♦ aðfaranótt sunnudagsins: la nit de dissabte a diumenge, dissabte a la nit

aðfarar·dómur <m. -dóms, -dómar>:

<JUR> sentència executòria

aðfarar·frestur <m. -frests, no comptable>:

ajornament m de l'embargament de béns

aðfarar·gerð <f. -gerðar, -gerðir>:

execució f (de resolució o ordre oficial)

aðfarar·hæfur, -hæf, -hæft <adj.>:

executori -òria

♦ aðfararhæfur dómur: sentència executòria

aðfarar·nám <n. -náms, -nám>:

curs introductori, curs propedèutic

aðfarar·orð <n.pl -orða>:

pròleg m, proemi m, prefaci m

aðfarar·veð <n. -veðs, -veð>:

[títol m d']execució f, títol executiu

að·farir:

nom. & ac. pl. de → aðför “execució judicial; embargament; forma de comportar-se”

að·fenginn, -fengin, -fengið <adj.>:

1. (fenginn annars staðar að, innfluttur) importat -ada (fet venir d'una altra banda, dut d'una altra banda)

2. (lánaður, fenginn að láni) manllevat -ada (agafat en préstec)

♦ aðfengnir peningar: diners manllevats

3. <MED> passiu -iva

♦ aðfengið ónæmi: immunitat passiva

4. (aðkeyptur, aðsóttur) adquirit -ida (comprat & procurat de qualsevol altra manera)

að·ferð <f. -ferðar, -ferðir>:

1. (verklag, háttur) mètode m (procediment)

◊ “Orðræða um aðferð” eftir René Descartes: “El Discurs del Mètode” d'en René Descartes

♦ aðferð til að <+ inf.>: mètode per a <+ inf.> 

♦ gild aðferð: mètode vàlid

♦ vísindaleg aðferð: mètode científic

♦ → aðleiðsluaðferð “mètode inductiu”

♦ → afleiðsluaðferð “mètode deductiu”

♦ → greiningaraðferð “mètode analític”

2. <†> (framferði, framgangsmáti) mode m d'actuar (manera d'obrar o de procedir)

♦ hafa aðferð: actuar d'una determinada manera

3. <†> (árás) atac mf (assalt)

4. <†> (kjarkur, framtakssemi) empenta m (coratge, intrepidesa, abrivament)

aðferða·fræði <f. -fræði, no comptable>:

metodologia f

aðferða·fræðilegur, -fræðileg, -fræðilegt <adj.>:

metodològic -a

<†>  aðferðar·leysi <n. -leysis, no comptable>:

manca f d'empenta

◊ eigi sýnist mér meðalatferðarleysi í er vér höfum ekki að um komur þessa manns og hættum vér oss meir á unga aldri þá er eg barðist við Kolbein og hafði eg hinn hærra hlut og er hann höfðingi og mikils ráðandi en sjá gengur einn til að vinna oss ósæmd: no em sembla que sigui una manca normal d'empenta la que ens ha dut a no fer res pel que fa a les vingudes d'aquest home; quan érem joves, ens vam arriscar més, com quan vaig lluitar amb en Kolbeinn i el vaig vèncer i això que és un höfðingi i té molt de poder, mentre que aquest ve només per a cobrir-nos de deshonra

að·finnanlegur, finnanleg, -finnanlegt <adj.>:

reprensible, censurable

að·finning <f. -finningar, -finningar>:

retret m, crítica f

að·finnsla <f. -finnslu, -finnslur. Gen. pl.: -finnsla o: -finnslna>:

retret m, crítica f

♦ aðfinnslur við e-ð: crítiques a una cosa

að·flug <n. -flugs, -flug>:

maniobra f d'aproximació a la pista d'aterratge

aðflugs·stefna <f. -stefnu, -stefnur. Gen. pl.: -stefna>:

<AERO> vector m d'aproximació

aðflutnings- <en compostos>:

d'importació

aðflutnings·bann <n. -banns, -bönn>:

prohibició f d'importació

aðflutnings·höft <n.pl -hafta>:

restricció f a la importació, restriccions f.pl a la importació

aðflutnings·gjald <n. -gjalds, -gjöld>:

aranzel m d'importació

aðflutnings·skýrsla <f. -skýrslu, -skýrslur. Gen. pl.: -skýrslna>:

declaració duanera [d'importació], declaració aranzelària, [document m duaner de] liquidació f de drets de duana

aðflutnings·tollur <m. -tolls, -tollar>:

aranzels m.pl d'importació, drets m.pl d'importació, tarifa f d'importació

að·flutningur <m. -flutnings, -flutningar>:

importació f

að·fluttur, -flutt, -flutt <adj.>:

1. (um hluti) importat -ada (coses)

2. (um manneskjur) immigrat -ada (persones)

♦ aðfluttir íbúar landsins: la població immigrant, els immigrants del país

að·framkominn, -framkomin, -framkomið <adj.>:

al límit de les seves forces, totalment exhaust -a, més mort -a que no viu -iva

að·frjóvgun <f. -frjóvgunar, -frjóvganir>:

<BOT> al·logàmia f, xenogàmia f

að·fylgi <n. -fylgis, no comptable>:

variant de → atfylgi ‘ajut, assistència’

að·fyndinn, -fyndin, -fyndið <adj.>:

que sempre troba a dir

að·fyndni <f. -fyndni, no comptable>:

esperit m de crítica, tarannà m de crítica

að·föng <n.pl -fanga>:

1. <GEN> aprovisionament m, proveïment m

♦ sjá um öll aðföng til heimilisins: encarregar-se d'abastar la llar amb els productes necessaris, encarregar-se de les compres de la casa

2. (til fyrirtækis) material m (mitjans de producció, mitjans o recursos per a dur a terme una activitat laboral)

♦ aðföng til landbúnaðar: materials m.pl per a l'agricultura, material agrícola

♦ aðföng til matvbælaframleiðslu: material m per a l'elaboració de productes alimentaris

3. (til bókasafns, listasafns, safns o.s.fr.) adquisició m (de biblioteca, museu, col·lecció etc.)

♦ ný aðföng [til bókasafnsins]: noves adquisicions [de la biblioteca]

að·för <f. -farar, -farir>:

1. <JUR = fjárnám> [execució f d']embargament m judicial [de béns]

♦ að viðlagðri aðför að lögum: <JUR GER> en aplicació de la pena prevista per la llei

2. (árás) atac m [directe] (agressió)

3. aðfarir <f.pl -fara>: (framferði, hegðunarháttur) manera f de comportar-se (comportament, conducta)

♦ þetta eru ljótar aðfarir!: <LOC FIG> és una autèntica vergonya el teu comportament! això són maneres de comportar-se?!

að·ganga <f. -göngu, pl. no hab.>:

1. (aðgangur) entrada f (→ aðgangur)

2. (aðgengi) accés f (→ aðgangur)

♦ aðganga að e-u: accés a...

aðgangs·bann <n. -banns, -bönn>:

exclusió f (prohibició expressa d'accedir a un lloc, no-accés, accés restringit)

aðgangs·eyrir <m. -eyris, no comptable>:

1. <GEN> preu m d'entrada (esp. a local d'espectacles com ara cinema)

♦ innheimta aðgangseyri að e-u exigir el pagament d'entrada per entrar a...

2. (miðasölutekjur) recaptació f d'entrada (diners pagats per accedir a espectacle)

◊ 1,5 milljarður í aðgangseyri 2006: 1,5 miliards de recaptació a l'any 2006

aðgangs·orð <n. -orðs, -orð>:

<INFORM> password m, contrasenya f

◊ hvert er aðgangsorðið?: quin és el password?

aðgangs·takmörkun <f. -takmörkunar, -takmarkanir>:

restricció f d'accés

að·gangur <m. -gangs, -gangar>:

1. (inngangur, innganga) entrada f

♦ aðgangur bannaður: prohibida l'entrada, prohibit el pas

♦ ókeypis aðgangur: entrada lliure (o: gratis) 

2. (aðgengi & INFORM) accés f

♦ hafa aðgang að e-u: tenir accé a...

◊ og 70% hefur ekki aðgang að hreinu vatni: i el setanta per cent no tenen pas accés a aigua potable

♦ aðgangur óheimill: accés denegat (o: refusat) 

♦ óheimill aðgangur: accés no autoritzat

♦ neitaður aðgangur: accés denegat (o: refusat) 

♦ aðgangur veittur: accés concedit (o: autoritzat; o: permès) 

♦ veita e-m aðgang: donar accés a algú, deixar passar algú

♦ veittur aðgangur að: accés concedit (o: autoritzat; o: permès) 

að·gát <f. -gátar, no comptable>:

precaució f (cautela, compte)

að·gengi <n. -gengis, no comptable>:

1. <GEN>  accés m

2. (auðveld aðganga)  accessibilitat f

aðgengi·legur, -leg, -legt <adj.>:

1. <GEN> accessible

2. (sanngjarn) acceptable (assumible, raonable)

♦ aðgengileg kjör: condicions acceptables

aðgengi·leiki <m. -leika, no comptable>:

accessibilitat f

að·gerð <f. -gerðar, -gerðir>:

1. <GEN & MED> operació f

♦ fara í aðgerð: <MED> operar-se

2. (viðgerð) reparació f, adobament m (Mall.) (acció de reparar quelcom d'espatllat)

3. (á fiski) neteja f (de peix)

4. aðgerðir <f.pl -gerða>: (ráðstafanir) mesures f.pl (passos que hom fa per solucionar un afer)

♦ fljótar aðgerðir: mesures promptes

♦ hér þarf fljótra aðgerða: cal prendre promptes mesures, calen promptes mesures

♦ grípa til aðgerða: prendre mesures

♦ skjótar aðgerðir: mesures d'urgència

aðgerða·laus, -laus, -laust <adj.>:

1. <GEN> inactiu -iva, ociós -osa

♦ vera aðgerðalaus: estar mans plegades, no fer res 

2. (meinlaus) anodí -ina, en calma, calmós -osa (temps atmosfèric)

♦ aðgerðalaust veður: un temps anodí

aðgerða·leysi <n. -leysis, no comptable>:

inactivitat f, ociositat f, inacció f

aðgerðar·hnífur <m. -hnífs, -hnífar>:

ganivet m de netejar peix

aðgerðar·sinni <m. -sinna, -sinnar>:

activista m & f

♦ pólitískur aðgerðarsinni: activista polític

að·greina <-greini ~ -greinum | -greindi ~ -greindum | -greint ║ e-ð>:

1. (skilja sundur) separar una cosa (dividir)

♦ aðgreina e-ð frá e-u: separar una cosa d'una altra

2. (greina að) diferenciar una cosa (distingir, discernir)

♦ aðgreina e-ð [frá e-u]: diferenciar una cosa [d'una altra]

◊ aðgreina tvo flokka: diferenciar dos grups, discernir dos grups

að·greinandi, -greinandi, -greinandi <adj.>:

distintiu -iva, característic -a

að·greindur, -greind, -greint <adj.>:

1. (sundurskilinn) separat -ada (dividit, partit, tallat)

2. (þekktur í sundur) distint -a (diferenciat -ada, que es pot distingir bé)

að·greining <f. -greiningar, -greiningar>:

1. (sundurgreining) separació f (divisió, partició, esgrellament)

2. (það að aðgreina) distinció f (diferenciació, discerniment)

♦ til aðgreiningar frá e-u: per a diferenciar-lo de...

aðgreiningar·merki <n. -merkis, -merki. Gen. pl.: -merkja; dat.pl.: -merkjum>:

signe m de puntuació (→ greinarmerki)

að·grunnur, -grunn, -grunnt <adj.>:

som -a, poc profund -a (dit de les aigües, a prop de la costa, amb molt poca fondària)

að·grynni <n. -grynnis, no comptable>:

baix m, seca f (indret poc profund a prop de la costa)

að·gæsla <f. -gæslu, no comptable>:

1. (eftirtekt) atenció f (esment, cura)

2. (varfærni) prudència f (cautela)

3. (eftirlit) vigilància f (control)

aðgæslu·laus, -laus, -laust <adj.>:

1. (eftirtektarlaus) inatent -a (esment, cura)

2. (óvar, óvarkár & hirðulaus) negligent (imprudent & descurat)

aðgæslu·leysi <n. -leysis, no comptable>:

1. (eftirtektarleysi) inatenció f (manca d'atenció)

2. (skortur á varfærni & hirðuleysi) negligència f (manca de cautela, de prudència & manca de cura)

að·gæta <-gæti ~ -gætum | -gætti ~ -gættum | -gætt ║ e-ð>:

1. (taka eftir, hafa gaum að) remarcar una cosa, reparar en una cosa (observar, parar esment en, posar atenció a)

2. (gæta að) estar atent -a a una cosa (vigilar, vetllar)

3. (athuga, rannsaka) examinar una cosa (controlar, inspeccionar, examinar)

að·gætinn, -gætin, -gætið <adj.>:

1. (varkár) previngut -uda, caut -a (que actua amb cautela)

2. (eftirtektarsamur) atent -a (curós, que actua amb cura & que posa atenció)

3. (sparsamur) parsimoniós -osa (que va amb compte amb les despeses)

að·gætni <f. -gætni, no comptable>:

prudència f, cautela f

aðgöngu·hlið <n. -hliðs, -hlið>:

porta f d'accés

aðgöngu·leið <f. -leiðar, -leiðir>:

via f d'accés

aðgöngumiða·sala <f. -sölu, -sölur. Gen. pl.: -salna o: -sala>:

venda f d'entrades (acció de vendre entrades & punt de venda d'entrades)

aðgöngu·miði <m. -miða, -miðar>:

entrada f (tíquet d'accés a pel·lícula, museu, concert etc.)

aðgöngumiða á e-ð (o: að e-u; o: í e-u): una entrada per a...

aðgöngumiði í safnið: l'entrada (=el bitllet d'entrada) al museu

að·hafast <-hefst ~ -höfumst | -hafðist ~ -höfðumst | -hafst ║ e-ð>:

fer una cosa, estar fent una cosa, estar ocupat -ada fent una cosa

◊ við erum það með réttu og fáum makleg gjöld fyrir gjörðir okkar, en þessi hefur ekkert illt aðhafst: nosaltres ho som amb justícia i rebem el que mereixem pels nostres actes, però aquest no ha fet res de dolent

◊ hann hefir ekki meira vald í þessu húsi en ég, og hann fyrirmunar mér ekkert nema þig, með því að þú ert kona hans. Hvernig skyldi ég þá aðhafast þessa miklu óhæfu og syndga á móti Guði"?: ell mateix no és pas més gran que jo en aquesta casa: no em refusa res fora de tu, perquè ets la seva dona. Com podria fer, doncs, un mal tan gran i pecar contra Déu?"

◊ ég ætla því að stíga niður þangað til þess að sjá, hvort þeir hafa fullkomlega aðhafst það, sem hrópað er um. En sé eigi svo, þá vil ég vita það: és per això que vull davallar-hi per veure si han obrat enterament segons el clam que m'ha arribat, i si no és pas així, jo ho sabré

♦ hafa eitthvað / ekkert að aðhafast í e-u: no tenir res a veure en una cosa ~ tenir alguna cosa a veure en una cosa (→ hafa eitthvað / ekkert með e-ð að gera)

◊ skömmu eftir aftökuna voru þau horfin. Í skjölum hins röggsama yfirvalds í Hvammi , Björns Blöndals, er hvergi stafur um þetta, eða að hann hafi eitthvað aðhafst í því máli: Els caps, poc després de l'execució, van haver desaparegut. En els documents d'en Björn Blöndal, l'enèrgica autoritat de Hvammur, no s'hi troba ni una sola paraula al respecte ni tampoc que hi hagués fet res en aquest afer

♦ hvað ertu að aðhafast?: què fas?, què estàs fent?

♦ þeir aðhafast ekkert: no estan fent res

að·hald <n. -halds, no comptable>:

1. (stuðningur) suport m (recolzament, sosteniment)

2. (taumhald) control m (fre, i, de manera especial, fre a les desespeses, austeritat)

♦ aðhald í útlánum: retallada dels crèdits, control creditici

♦ aðhald í efnahagsmálum: restriccions econòmiques, mesures d'austeritat en matèria econòmica

♦ beita aðhaldi við e-n: posar algú sota control, lligar curt algú

aðhalds·aðgerðir <f.pl -aðgerða>:

mesures f.pl d'austeritat, accions f.pl d'estalvi

að·hlátur <m. -hláturs (o: -hlátrar), -hlátrar>:

1. (það að hlæja að einhverju) irrisió f (fet de riure-se'n d'una cosa; rialles, esp. de befa o mofa)

2. (aðhlátursefni) [objecte m de la] riota f

♦ verða að aðhlátri: posar-se en ridícul, convertir-se en la riota

♦ verða sér til aðhláturs: posar-se en ridícul, convertir-se en la riota

aðhláturs·efni <n. -efnis, no comptable>:

riota f

♦ vera aðhlátursefni: ésser la riota

að·hlynning <f. -hlynningar, no comptable>:

1. (umönnun) esment m (cura, atenció, sol·licituds amb o envers)

♦ aðhlynning að e-u: la cura d'una cosa

2. (stuðningur) foment m (suport)

♦ aðhlynning að skáldskap: foment de la poesia

að·hlægi <n. -hlægis, no comptable>:

riota f

að·hyllast <-hyllist ~ -hyllumst | -hylltist ~ -hylltumst | -hyllst ║ e-ð>:

1. (taka trú) abraçar una cosa (unir-se, adherir-se o seguir una fe, religió, corrent artístic o literari, idea, creença, posar-se del costat d'un moviment ideològic o polític etc.)

◊ fyrir því aðhyllist lýðurinn þá og teygar (ʝimˈmāt͡sū, יִמָּצוּ) gnóttir vatns: vet ací la raó per la qual el poble es posa de llur costat i beu [llur] aigua abundantment [i amb avidesa] (l'original fa: lāˈχēn   ʝāˈʃīβ   (ʝāˈʃūβ)   ʕamˈmō   hăˈlom;   ū-ˈmēj   māˈlēʔ   ʝimˈmāt͡sū   ˈlā-mō, לָכֵן יָשִׁיב (יָשׁוּב) עַמּוֹ הֲלֹם; וּמֵי מָלֵא יִמָּצוּ לָמוֹ)

♦ aðhyllast skoðun: unir-se a una opinió

♦ aðhyllast trú: abraçar una nova fe

2. (um dýrðling) professar devoció a algú, venerar algú (sant, santa)

◊ látum oss því skyldra þykkja hann at athyllast, sem vér heyrum fleira dýrðligt frá honum sagt, bæði af lífi hans ok jartegnagjǫrð, hversu almáttigr Guð lét sér sóma hans dýrð at birta fyrir mǫnnum: Considerem-nos més obligats encara a professar-li la nostra devoció així com sentim a contar-ne moltes de coses glorioses, tant referents a la seva vida com als miracles que ha fet - la forma com Déu totpoderós ha cregut oportú (cf. Baetke 1987, pàg. 587: láta sér e-t sóma ‘für sich passend, angemessen finden, sich in etwas finden, sich etwas gefallen lassen’) mostrar la glòria de Sant Jón davant els homes

að·hæfa <-hæfi ~ -hæfum | -hæfði ~ -hæfðum | -hæft ║ e-ð>:

adequar una cosa, adaptar una cosa

♦ aðhæfa e-ð að e-u: adaptar una cosa a...

að·hæfing <f. -hæfingar, no comptable>:

adequació m, adaptament m

aðild <f. aðildar, aðildir>:

qualitat f de membre (o: soci; o: afiliat)

aðildar·félag <n. -félags, -félög>:

associació f membre (de federació)

aðildar·land <n. -lands, -lönd>:

país m membre

aðildar·ríki <n. -ríkis, -ríki. Gen. pl.: -ríkja; dat.pl.: -ríkjum>:

estat m membre

aðildar·samningur <m. -samnings, -samningar>:

<JUR> tractat m d'adhesió, tractat m d'ingrés

aðildar·sáttmáli <m. -sáttmála, -sáttmálar>:

<JUR> tractat m d'adhesió, tractat m d'ingrés

aðildar·umsókn <f. -umsóknar, -umsóknir>:

sol·licitud f d'adhesió

aðili¹ <m. aðilja, aðiljar>:

variant de → aðili² ‘soci, membre’

aðili² <m. aðila, aðilar>:

1. <GEN>  soci m, sòcia f, afiliat m, afiliada f, membre m & f

2. <JUR> part f

♦ kaupandi sem er þriðji aðili: tercer adquirent (o: adquiridor), tercera adquirent (o: adquiridora)

♦ → innkaupsaðili “comprador m, compradora f, part adquiridora”

♦ → samningsaðili “part contractant”

að·kall <n. -kalls, -köll>:

demanda f, reclamació

♦ gera aðkall til e-s: reclamar una cosa

að·kallandi, -kallandi, -kallandi <adj.>:

urgent, que és de la màxima importància

♦ það er ekki aðkallandi: això no urgeix pas, això no és urgent (pot esperar)

♦ það er aðkallandi að <+ inf.>: urgeix [de] <+ inf.>, és urgent [de] <+ inf.>  (cal fer-se, és peremptori)

að·kast <n. -kasts, -köst>:

crítiques f.pl, atacs m.pl [de reprovació] (sovint en forma de befes o burles)

♦ verða fyrir aðkasti í skóla vegna...: ésser l'objecte d'atacs (o: de crítiques) a l'escola a causa de...

aðkasts·horn <n. -horns, -horn>:

<FÍS> angle m d'incidència

að·kenning <f. -kenningar, -kenningar>:

ram m, principi m (de malaltia)

♦ aðkenning að (o: af) köldu: una mica de febre amb calfreds

♦ fá aðkenningu að (o: af) slaginu: va tenir un lleuger atac de feridura

að·koma <f. -komu, no comptable>:

arribada f (de visitant, d'hoste)

♦ það var ljót aðkoma: <LOC FIG> la visió que se'ls oferia a la vista era desastrosa (el que hom hi podia veure, p.e., a l'indret d'un accident, era desatrós)

að·komandi <m. -komanda, -komendur>:

foraster m, forastera f

að·komandi, -komandi, -komandi <adj.>:

foraster -a

að·kominn, -komin, -komið <adj.>:

foraster -a

aðkomu·kona <f. -konu, -konur. Gen. pl.: -kvenna>:

visitant f (hoste)

aðkomu·maður <m. -manns, -menn>:

visitant m & f (hoste)

að·kreppa <f. -kreppu, no comptable>:

1. (þrýsting) pressió f (força que prem)

♦ aðkreppa að e-u: pressió sobre una cosa

2. (þrengsli) estretor f (manca de lloc)

3. (vandræði) destret m, pressura f (dificultat, problema)

að·krepptur, -kreppt, -kreppt <adj.>:

1. (þröngur) estret -a (premut)

2. (inniluktur) tancat -ada en un espai clos (confinat, reclús)

3. (í vandræðum) en un destret, en dificultats (aclaparat, en estretors)

4. (um aðstæður) molt compromès -esa, molt difícil, molt apurat -ada (cast., ekki ritm./no lit.)  (circumstàncies, situació)

aðla <aðla ~ öðlum | aðlaði ~ öðluðum | aðlað ║ e-n>:

ennoblir algú

að·laðandi, -laðandi, -laðandi <adj.>:

1. (þekkilegur) atractiu -iva (de bon veure, agradós)

◊ þú ert sú sem þeir leita að: ung, gáfuð, aðlaðandi, og eins og við vitum bæði, með góða kímnigáfu: ets la qui cerquen: jove, llesta, atractiva, i, com tots dos sabem, amb bon sentit de l'humor

2. (geðfelldur) agradable, simpàtic -a (encantador, afable)

að·laga <-laga ~ -lögum | -lagaði ~ -löguðum | -lagað ║ e-ð að e-u>:

advertir algú contra una cosa

♦ aðlaga aðferð að verkefni: adaptar un mètode a un projecte

♦ aðlaga sig e-u: adaptar-se a una cosa

að·lagast <-lagast ~ -lögumst | -lagaðist ~ -löguðumst | -lagast ║ e-u>:

adaptar-se a una cosa

að·leiðsla <f. -leiðslu, pl. no hab.>:

inducció f

aðleiðslu·aðferð <f. -aðferðar, -aðferðir>:

mètode inductiu

að·liggjandi, -liggjandi, -liggjandi <adj.>:

colindant

að·líðandi, -líðandi, -líðandi <adj.>:

que fa una baixada suau, baixant en pendent suau

að·lægur, -læg, -lægt <adj.>:

contigu -igua

að·löðun <f. -löðunar, no comptable>:

atractiu m (encant)

að·lögun <f. -lögunar, pl. no hab.>:

1. <GEN> adaptació f

2. (að félagi) integració f (social)

♦ [virk] aðlögun að samfélaginu: integració [activa] a la societat

♦ félagsleg aðlögun: integració social

3. (lagfæring, stilling) ajustament m (ajust, ajustatge)

♦ aðlögun að gæðum: ajustament de la qualitat

4. (að nýju loftslagi, landi o.s.fr.) aclimatació m (aclimatament)

aðlögunar·ferli <n. -ferlis, -ferli>:

procés m (fl./pl.: processos) d'adaptació

aðlögunar·geta <f. -getu, pl. no hab.>:

capacitat f d'adaptació

aðlögunar·gildi <n. -gildis, -gildi>:

valor adaptatiu

aðlögunar·hæfni <f. -hæfni, pl. no hab.>:

adaptabilitat f

aðlögunar·hæfur, -hæf, -hæft <adj.>:

adaptable

aðlögunar·tími <m. -tíma, pl. no hab.>:

període m d'adaptació

aðlögunar·vanda <m. -vanda, -vandar>:

dificultat f d'adaptació

aðlögunar·vandamál <n. -vandamáls, -vandamál>:

problema m d'integració

aðmíráll <m. aðmíráls, aðmírálar>:

almirall m

að·njótandi, -njótandi, -njótandi <adj.>:

que frueix de l'ús d'una cosa

♦ verða aðnjótandi e-s: fruir d'una cosa

◊ í þessu trausti var það ásetningur minn að koma fyrst til yðar, til þess að þér skylduð verða tvöfaldrar gleði aðnjótandi: amb aquesta confiança era el meu propòsit de venir primer a trobar-vos, perquè fruíssiu d'una doble alegria

aðra:

ac. f. sg. & ac. m. pl. de → annar, önnur, annað “un altre; segon -a”

aðrar:

nom. & ac. f. pl. de → annar, önnur, annað “un altre; segon -a”

að·rein <f. -reinar, -reinar>:

carril m d'accés (o: incorporació)

að·rennsli <n. -rennslis, -rennsli>:

afluent m

aðrennslis·mýri <f. -mýrar, -mýrar>:

torbera minerotròfica

að·rétta <f. -réttu, pl. no hab.>:

1. (skammir) injúries f.pl, invectives f.pl, atabuix m (Mall.)  (renyada forta)

2. (gjöf, það sem einhver réttir að e-m) lliurament m (regal, present & allò que es dóna a algú)

◊ setur nú grát mikinn að rúðukonu við þessa aðréttu, svo að hún berst lítt af, en grönnur hennar kómu úr öðrum bóndahúsum að syrgja henni til samlætis: amb el cos que li acabaven de lliurar (el cadàver del seu marit, mort a la forca el dia anterior), la ruenesa va esclatar en plors, de manera que se la veia molt afectada, però les veïnes dels altres masos hi anaren per fer-li companyia en el dol

aðrir:

nom. m. pl. de → annar, önnur, annað “un altre; segon -a”

að·sendur, -send, -sent <adj.>:

tramès -esa, enviat -ada

að·setur <n. -seturs, -setur>:

[lloc m de] residència f (domicili) 

♦ tilkynna um aðsetur til bæjarskrifstofunnar: donar-se d'alta en el padró municipal 

aðseturs·staður <m. -staðar, -staðir>:

lloc m de residència

aðseturs·tilkynning <f. -tilkynningar, -tilkynningar>:

empadronament m (alta en el padró d’una ciutat o vila) 

♦ eyðublöð fyrir aðseturstilkynningar: formularis d'empadronament 

að·sig <n. -sigs, -sig>:

[lent] acostament m 

♦ vera í aðsigi: ésser imminent 

að·sjáll, -sjál, -sjált <adj.>:

parsimoniós -osa, ranci rància (en les despeses)

að·sjálni <f. -sjálni, pl. no hab.>:

parsimònia f (en les despeses)

að·skilinn, -skilin, -skilið <adj.>

separat -ada   (apartat, segregat)

◊ aðskilin herbergi: cambres separades

◊ tveggja manna herbergi með aðskildum rúmum: habitació doble amb llits separats

að·skilja <-skil ~ -skiljum | -skildi ~ -skildum | -skilið ║ e-ð ~ e-n>:

separar una cosa ~ algú

♦ ...í blíðu og stríðu uns dauðinn aðskilur ykkur: ...en l'alegria i la tristesa fins que la mort no us separi

♦ aðskilja e-ð frá e-u: separar una cosa de...

aðskiljan·legur, -leg, -legt <adj.>:

1. (sem skilja má að) separable (escindible, divisible d'un tot)

2. aðskiljanlegir, aðskiljanlegar, aðskiljanleg: (mismunandi, ýmiskonar) diversos -es, diferents (múltiples, varis)

aðskilnaðar- <en compostos>:

<POLÍT> separatista

aðskilnaðar·athöfn <f. -athafnar, -athafnir>:

(í þjóðfræði) ritu m de separació (en etnologia)

aðskilnaðar·blokk <f. -blokkar, -blokkir>:

<POLÍT> bloc m separatista

aðskilnaðar·hyggja <f. -hyggju, no comptable>:

<POLÍT> separatisme m

aðskilnaðar·klettur <m. -kletts, no comptable>:

<RELIG> roca f de les separacions (ˈsεlaʕ hammaḥləˈqōθ, סֶלַע הַמַּחְלְקוֹת)

aðskilnaðar·sinni <m. -sinna, -sinnar>:

<POLÍT> separatista m & f

aðskilnaðar·stefna <f. -stefnu, pl. no hab.>:

1. <HIST = kynþáttaaðskilnaður> apartheid m

2. (í Bandaríkjum) segregacionisme m (als Estats Units)

að·skilnaður <m. -skilnaðar, no comptable>:

1. <GEN> separació f

◊ og ég vil gjöra aðskilnað milli míns fólks og þíns fólks. Á morgun skal þetta tákn verða: separaré el meu poble del teu poble. Demà serà aquest prodigi

♦ aðskilnaður e-s bæjarsvæðis frá bæjarfélaginu: separació d'una cosa d'una altra

♦ aðskilnaður e-s bæjarsvæðis frá bæjarfélaginu: segregació d'un territori d'un municipi

♦ aðskilnaður frá Guði: apartament de Déu, separació de Déu

♦ aðskilnaður grunnnets frí Símanum: la separació de Síminn de la seva xarxa telefònica bàsica

♦ aðskilnaður ríkis og kirkju: separació estat i església (o: entre l'estat i l'església)

♦ aðskilnaður kynþátta: segregació racial

2. (hjónaskilnaður) separació f (de matrimoni o parella)

að·skorinn, -skorin, -skorið <adj.>:

cenyit -ida (molt ajustat al cos)

að·sniðinn, -sniðin, -sniðið <adj.>:

[fet -a] a mida (tallat de manera que s'ajusti bé al cos)

aðskota·dýr <n. -dýrs, -dýr>:

intrús m, intrusa f, estrany m, estranya f

aðskota·hlutur <m. -hlutar, -hlutir>:

cos estrany

aðskota·orð <n. -orðs, -orð>:

mot intrús, barbarisme m

aðskota·saga <f. -sögu, -sögur. Gen. pl.: -sagna>:

història interpolada (o: incisa; o: intercalada) (→ innskotssaga)

að·sókn <f. -sóknar, pl. no hab.>:

afluència f (de públic, de visitants, de turistes etc.)

♦ aðsókn að e-u: afluència a... (cinema, espectacle, acte etc.)

♦ mikil aðsókn: una gran afluència de públic, una gentada

aðsóps·mikill, -mikil, -mikið <adj.>:

imponent, imposant (esp. de figura, de posat, de bella estampa)

að·spurður, -spurð, -spurt <adj.>:

interrogat -ada  (sobre un tema concret)

♦ aðspurður um e-ð: interrogat sobre una cosa

♦ aðspurður um það sagðist hann... <+ inf.>: interrogat sobre això, va declarar que... <+ ind.> 

að·staða <f. -stöðu, pl. no hab.>:

1. (staða & það hvernig e-r stendur að e-u eða e-m) posició f (situació, relació, actitud o postura davant algú o davant un afer, una qüestió etc.)

2. (aðstæður) posició f, circumstàncies f.pl (condicions)

♦ eiga hæga aðstöðu: estar en una bona posició, trobar-se ben situat -ada

♦ eiga [óvenju] örðugt aðstöðu: estar en una posició [inusitadament] difícil

♦ vera í örðugri aðstöðu: trobar-se en una posició difícil

að·staðið <supí>:

mot emprat en la locució:

♦ geta aðstaðið e-ð: #1. (geta annast) poder fer una cosa (veure's amb cor i forces per a acabar-la o fer-la); #2. (standast, umbera, þola) poder sofrir una cosa (poder-la resistir, aguantar)

♦ ég get ekki aðstaðið þetta lengur: no ho puc sofrir per més temps

að·standandi <m. -standanda, -standendur>:

1. <GEN> parent m, familiar m

2. (sá sem stendur að e-u) organitzador m (persona que organitza una cosa)

að·steðjandi, -steðjandi, -steðjandi <adj.>:

que s'acosta ràpidament, que plana (perill)

að·stoð <f. -stoðar, pl. no hab.>:

ajut m

◊ vantar þig aðstoð?: que li cal ajut?

♦ koma e-m til aðstoðar [í e-u]: assistir algú [en una cosa], ajudar algú [en una cosa]

♦ þurfa á aðstoð að halda: haver de menester ajut

að·stoða <-stoða ~ -stoðum | -stoðaði ~ -stoðuðum | -stoðað ║ e-n>:

ajudar algú  (assistir)

◊ get ég aðstoðað? - nei, takk, ég er bara að skoða: que el puc ajudar? - no, gràcies, només estic mirant

♦ aðstoða við e-ð: col·laborar en una cosa, participar en una cosa

aðstoðar·flugmaður <m. -flugmanns, -flugmenn>:

copilot m (d'avió)

aðstoðar·forstjóri <m. -forstjóra, -forstjórar>:

sotsdirector m, sotsdirectora f 

aðstoðar·framkvæmdastjóri <m. -framkvæmdastjóra, -framkvæmdastjórar>:

subdirector executiu, subdirectora executiva

aðstoðar·skólastjóri <m. -skólastjóra, -skólastjórar>:

sotsdirector m d'escola, sotsdirectora f d'escola

aðstoðar·læknir <m. -læknis, -læknar>:

metge assistent m & f

aðstoðar·maður <m.-manns, -menn>:

1. <GEN> assistent m

2. (í ráðuneyti) conseller m ministerial, assessor m ministerial (referendari a ministeris etc.)

3. (í sendiráði) agregat m, agregada f (d'ambaixada)

♦ → deildarstjóri menningarmála “agregat cultural, conseller de cultura” (a ambaixada, consolat)

aðstoðar·prestur <m. -prests, -prestar>:

vicari m

aðstoðar·ráðherra <m. -ráðherra, -ráðherrar>:

viceministre m, viceministra f 

aðstoðar·varðstjóri <m. -varðstjóra, -varðstjórar>:

sotsinspector m, sotsinspectora f 

að·streymi <n. -streymis, -streymi>:

afluència f 

♦ aðstreymi fólks: afluència de gent 

♦ aðstreymi lofts: afluència d'aire 

að·stæður <f.pl -stæðna>:

circumstàncies f.pl, condicions f.pl

♦ aðstæður sem auka á saknæmi: <JUR> circumstàncies agreujants

♦ við hvaða aðstæður?: en quines circumstàncies?

♦ við þessar aðstæður: en aquestes circumstàncies

♦ hagnýta sér aðstæður (o: aðstæðurnar): aprofitar-se de la situació

aðstöðu·gjald <n. -gjalds, -gjöld>:

1. (skattur á rekstrargjöld) impost m a les despeses operatives [de l'empresa] (impost municipal suprimit el 1993)

2. (notkunargjald) taxa f d'ús (taxa que hom ha de pagar per utilitzar un determinat servei, un producte, unes instal·lacions etc.)

að·súgur <m. -súgs, pl. no hab.>:

(árás) atac m [massiu] (esp. escomesa d'una multitud)

◊ og sem þeir komu að tröppunni, hlutu stríðsmennirnir að bera hann fyrir aðsúg fólksins því að mikill fólksfjöldi fylgdi eftir og kölluðu: Af skaf þú þennan: i quan van arribar als esglaons, els soldats hagueren de portar-lo a causa de l'atac de la turba, perquè una gran multitud els seguia cridant: Mata'l!

♦ gera aðsúg að e-m: atacar en massa algú

að·svif <n. -svifs, no comptable>:

(yfirlið) esvaniment m, acubament m (Mall.) 

♦ fá aðsvif: tenir un desmai

að·taug <f. -taugar,-taugar>:

cable m d'alimentació, cable m de connexió

♦ aðtaug hitatækisins: el cable de connexió de l'aparell de calefacció

að·var, -vör, -vart <adj.>:

[en estat d']alerta, alertat -ada

♦ gera e-m aðvart: advertir algú, posar algú en guàrdia, avisar algú

að·vara <-vara ~ -vörum | -varaði ~ -vöruðum | -varað ║ e-n við e-u>:

advertir algú d'una cosa, alertar algú d'una cosa, avisar algú d'una cosa, prevenir algú contra una cosa

♦ ég aðvara þig: t'ho adverteixo, et previnc

að·varaður, -vöruð, -varað <adj.>:

advertit -ida, avisat -ada, posat -ada en guàrdia

aðventa <f. aðventu, aðventur; pl. poc hab.>:

advent m

♦ jólafasta hefst: fyrsti [sunnudagur] í aðventu: comença l'advent: primer diumenge d'advent

♦ annar [sunnudagur] í aðventu: segon diumenge d'advent

♦ þriðji [sunnudagur] í aðventu: tercer diumenge d'advent

♦ fjórði [sunnudagur] í aðventu: darrer diumenge d'advent

aðventu·dagatal <n. -dagatals, -dagatöl>:

calendari m d'advent (→ jóladagatal; → súkkulaði-dagatal)

aðventu·kerti <n. -kertis, -kerti>:

ciri m d'advent

Els quatre ciris d'advent: han d'ésser de cera d'abella i de color diferent. Cada diumenge se n'encén un, de manera que el dia de Nadal tots quatre estan encesos. Els seus noms són:
spádómskertið	el ciri de la profecia
Betlehemskertið	el ciri de Betlem
Hirðakertið	el ciri dels pastors
Englakertið	el ciri dels àngels

aðventu·krans <m. -krans, -kransar>:

corona f d'advent

að·vífandi, -vífandi, -vífandi <adj.>:

mot emprat en la locució:

♦ koma óvífandi: sorgir del no-res i inesperadament, aparèixer d'improvís i com per art de màgia, arribar [totalment] d'improvís

að·vörun <f. -vörunar, -varanir>:

advertiment m, advertència f, avís m

♦ Aðvörun!: Compte! (o: Atenció!)

aðvörunar·merki <n. -merkis, -merki. Gen. pl.: -merkja; dat.pl.: -merkjum>:

1. <GEN> senyal m d'advertència

2. <FIG> senyal m d'alarma (símptoma indicatiu que es pot produir una cosa)

að·þrengdur, -þrengd, -þrengt <adj.>:

en greus dificultats, en un greu destret

af <preposició + datiu>:

de

af hverju?:

per què?

af því að <conjunció causal>:

perquè, ja que, (literari, ritmál) car

afar- <prefixoide adjectival intensificador. En l'ortografia actual s'escriu separat de l'adjectiu, com a mot autònom>:

molt <+ Adj.>, particularment <+ Adj.>, <Adj.> -íssim -a

◊ á þriðja ári Kýrusar Persakonungs barst Daníel, sem kallaður var Beltasar, vitrun. Vitrunin var sönn en afar torskilin. Skilning á henni fékk hann í sýn: L'any tercer de Cir, rei de Pèrsia, Daniel, a qui deien Baltasar, tingué una revelació i la revelació era veritat però molt difícil d'entendre. La va comprendre en una visió

afar·mikinn, -mikin, -mikið <adj.>:

ingent, molt gros -ossa

afar·stór, -stór, -stórt <adj.>:

1. (rými, herbergi) immens -a (espai, recinte)

◊ í henni er nýfundinn hellir afarstór: en ella hi ha una cova immensa, acabada de descobrir

2. (hlutur) enorme (objecte, cosa)

◊ sumar tegundir eru með afarstór augu: algunes espècies tenen uns ulls enormes

af·baka <-baka ~ -bökum | -bakaði ~ -bökuðum | -bakað ║ e-ð>:

distorsionar una cosa

♦ afbaka röddina: distorsionar la veu

af·bera <-ber ~ -berum | -bar ~ -bárum | -borið ║ e-ð>:

suportar una cosa, aguantar una cosa

◊ ég afbar ekki sársaukann: no suportava el dolor

♦ ég get ekki afborið þetta: ja no ho aguanto més [això]

<†>  af·blómga <-blómga ~ -blómgum | -blómgaði ~ -blómguðum | -blómgað>:

1. <BOT> desflorir (→ afblómstra)

2. <FIG = ræna e-u af e-m> llevar-li una cosa a algú

♦ afblómga frægð e-s: robar-li la bona fama a algú

♦ afblómga e-a sínum meydómi: desflorar una donzella

<†>  af·blómgaður, -blómguð, -blómgað <adj.>:

<BOT> desflorit -ida (→ afblómstraður)

♦ vera afblómgaður: haver perdut la seva flor, estar desflorit -ida

af·blómstra <-blómstra ~ -blómstrum | -blómstraði ~ -blómstruðum | -blómstrað>:

<BOT> desflorir

af·blómstraður, -blómstruð, -blómstrað <adj.>:

<BOT> desflorit -ida

♦ vera afblómstraður: haver perdut la seva flor, estar desflorit -ida

af·boð <n. -boðs, -boð>:

cancel·lació (o: anul·lació) f (de cita, visita, assistència a reunió, congrés, acte públic o privat etc.)

af·boða <-boða ~ -boðum | -boðaði ~ -boðuðum | -boðað ║ e-ð>:

cancel·lar (o: anul·lar) una cosa (suspendre cita, visita, assistència a reunió, congrés, acte públic o privat etc.)

♦ afboða komu sína vegna veikinda: cancel·lar la seva visita per malaltia

♦ afboða fund: anul·lar una reunió

♦ afboða sig [af e-u] [vegna e-s]: cancel·lar la seva presència [a una cosa] [a causa de] (reunió, congrés, visita etc.)

♦ ég afboðaði komu mína með lélegri afsökun: vaig excusar la meva assistència amb una excusa banal

af·boðun <f. -boðunar, -boðanir>:

cancel·lació (o: anul·lació) f (suspensió de cita, visita, assistència a reunió, congrés, acte públic o privat etc.)

afborgana·kaup <n.pl -kaupa>:

compra f a terminis

af·borgun <f. -borgunar, -borganir>:

 (→ borga af e-u)

1. (af vörukaupum) termini m (pagament fraccionat, sovint per mensualitats)

♦ kaupa e-ð með afborgunum: comprar una cosa a terminis

♦ kaupa e-ð upp á afborgunum: comprar una cosa a terminis

2. (lán) amortització f (de préstec bancari)

♦ afborgun af láninu: amortització del préstec

♦ gjalddagi afborgunarinnar er á fimmtudaginn kemur: la data de venciment [de l'amortització] del préstec és dijous que ve

♦ standa í skilum með næstu afborgun af láni sínu hjà Alþjóðagjaldeyrissjóðnum: pagar en la data deguda el següent venciment del seu préstec del Fons Monetari Internacional

afborgunar·kjör <n.pl -kjara>:

1. (afborgun af vörukaupum) condicions f.pl del pagament a terminis (en compra feta a terminis)

2. (afborgun af láni) condicions f.pl d'amortització (de crèdit o préstec bancari)

afborgunar·samningur <m. -samnings, -samningar>:

contracte m de venda a terminis

afborgunar·skilmálar <m.pl -skilmála>:

1. (afborgun af vörukaupum) condicions f.pl del pagament a terminis (en compra feta a terminis)

2. (afborgun af láni) condicions f.pl d'amortització (de crèdit o préstec bancari)

afborgunar·tími <m. -tíma, no comptable>:

període m d'amortització de crèdit o préstec

af·bóka <-bóka ~ -bókum | -bókaði ~ -bókuðum | -bókað ║ e-ð>:

cancel·lar (o: anul·lar) una cosa (compra, comanda, reserva de viatge etc.)

af·bókun <f. -bókunar, -bókanir>:

cancel·lació (o: anul·lació) f (de compra, comanda, reserva de viatge etc.)

af·bragð <n. -bragðs, no comptable>:

persona f o cosa f que excel·leix

♦ hann er [mikið] afbragð annarra manna: sobresurt [de molt] per damunt els altres homes

◊ satt er það að mikið afbragð er Grettir annarra manna, þeirra er nú er kostur á voru landi, og seint mun hann sóttur vopnum verða ef hann er heill: és ver que en Grettir sobresurt per damunt els altres homes que ara es poden trobar a la nostra terra, i, si està bé i sa, serà difícil vèncer-lo amb les armes

◊ en ær mókollótt var þar með dilki sú er honum þótti mest afbragð í vera fyrir vaxtar sakir: allà hi havia una ovella de cap gris brunenc amb la seva anyella que, per la seva estatura, semblava sobresortir part damunt totes les altres del ramat

◊ gerist Ásbjörn við hann fleiri og fleiri svo sem hann sér að hann er afbragð annarra manna. Líða nú þessi misseri og sitja nú í kyrrðum: L'Ásbjörn li feia més i més cas a mesura que veia que excel·lia part damunt els altres. Van passar, doncs, els migs-anys i els passaren [a Eyri] en pau i tranqui·litat

afbragðs- <en compostos>:

magnífic -a, excepcional, esplèndid -a

afbragðs·góður, -góð, -gott <adj.>:

superb -a, magnífic -a, excel·lent

afbragðs·flinkur, -flink, -flinkt <adj.>:

excepcionalment hàbil (o: destre -a; o: competent)  

afbragðs·kostur <m. -kostar, -kostir>:

1. (eiginleiki) qualitat magnífica (qualitat superior & gran avantatge)

2. (val) opció magnífica (tria, alternativa, possibilitat)

♦ hún er afbragðskostur: és un magnífic partit (per casar-s'hi)

afbragðs·maður <m. -manns, -menn>:

persona preeminent

◊ það hefi eg spurt," sagði hann, "að Grettir væri afbragðsmaður fyrir hreysti sakir og hugar en það vissi eg aldrei að hann væri svo fjölkunnigur sem nú sé eg því að þar falla hálfu fleiri sem hann horfir bakinu við: he sentit a dir, va dir, que en Grettir és un home excel·lent pel que fa a valor i coratge, però el que mai no havia sabut és que fos tan versat en màgia com puc veure perquè a la seva esquena en cauen el doble més que al seu davant

◊ hugðu menn að hann mundi afbragðsmaður verða en hann andaðist sextán vetra og er engi saga af honum: la gent creia que seria un home magnífic però va morir quan només tenia setze anys i d'ell no n'hi ha cap saga

afbrigðar·tré <n. -trés, no comptable>:

<RELIG> arbre m de transgressió, arbre m de prevaricació (lignum praevaricationis, lignum transgressionis) 

◊ andstyggð þeiri allri ok óhrǿsi ok leiðendum er þú fékkt fyr afbrigðartréit, þá hefir þú nú gǫrsamliga týnt fyr krosstréit ok mun ǫll gleði þín fyrirfaraz: tota la repulsió i immundícia i fàstic que vas obtenir per l'arbre de la transgressió, ara les has perdudes completament per l'arbre de la creu i tota la teva alegria perirà

af·brigði <n. -brigðis, -brigði>:

varietat f (lingüística etc.)

♦ afbrigði af e-u: una varietat de...

♦ með afbrigðum <+ adj.>: <adj. +> amb diferència

♦ með afbrigðum góður: de primera, boníssim

af·brigðilegur, -brigðileg, -brigðilegt <adj.>:

1. <GEN> divergent

♦ afbrigðilegar skoðanir: opinions divergents

2. (óvenjulegur) anormal (que s'aparta del normal, anòmal)

♦ deyja afbrigðilegum dauðdaga: morir de mort no natural

3. (óeðlilegur) aberrant, pervers -a (que s'aparta del que és natural, antinatural)

♦ afbrigðileg kynhegðun: un comportament sexual aberrant

afbrigði·leiki <m. -leika, no comptable>:

(frábrigði) anomalia f

♦ meðfæddur afbrigðileiki á nefskipt: desviació congènita de l'envà nasal

af·brjóta <-brýt ~ -brjótum | -braut ~ -brutum | -brotið ║ e-ð>:

1. (brjóta af, rjúfa) trencar completament una cosa

2. (gera sig sekan) transgredir, actuar malament o en contra d'una cosa o d'algú

♦ afbrjóta e-ð (o: í e-u): transgredir una cosa

♦ afbrjóta við e-n: cometre una falta contra algú

af·brot <n. -brots, -brot>:

1. <GEN> transgressió f, falta f

◊ þér voruð dauðir sökum afbrota yðar og umskurnarleysis. En Guð lífgaði yður ásamt honum, þegar hann fyrirgaf oss öll afbrotin: éreu morts a causa de les vostres faltes i de la vostra incircumcisió, però Déu us va fer reviure juntament amb ell, després de perdonar-nos totes les nostres faltes

2. (lögbrot) delicte m (infracció de llei)

♦ gerast sekur um afbrot: cometre un delicte, fer-se culpable d'un delicte

afbrota·fræði <f. -fræði, no comptable>:

criminologia f

afbrota·fræðingur <m. -fræðings, -fræðingar>:

criminòleg m, criminòloga f

afbrota·maður <m. -manns, -menn>:

malfactor m, malfactora f

♦ → síafbrotamaður “delinqüent habitual”

af·brýði <f. -brýði, no comptable>:

gelosia f

afbrýði·samur, -söm, -samt <adj.>:

gelós -osa

♦ vera afbrýðisamur út í e-n: estar gelós d'algú

♦ vera afbrýðisamur [við e-n] vegna e-s: estar gelós [d'algú] per una cosa ~ algú

afbrýði·semi <f. -semi, no comptable>:

gelosia f

♦ drepast úr afbrýðisemi: morir-se de gelosia

♦ þjást af afbrýðisemi: tenir atacs de gelosia, patir de gelosia

afburða- <prefixoide>:

prominent, excepcional, excel·lent, destacat -ada, rellevant, íssim -a, remarcable

	A la llengua medieval la forma d'aquest prefixoide alterna entre afburða- i afburðar-.

afburða·gáfur <f.pl -gáfna>:

talent m excepcional, dots (o: dons) m.pl excepcionals

afburða·góður, -góð, -gott <adj.>:

boníssim -a, excepcional, d'excepció, excel·lent, remarcable

afburða·greindur, -greind, -greint <adj.>:

llestíssim -a, intel·ligentíssim -a

afburða·innsæi <n. -innsæis, no comptable>:

perspicàcia f excepcional

◊ við höfum frétt af visku þinni og ráðsnilli. Það er kunnugt um alla jörðina að enginn í ríkinu sé jafnoki þinn í neinu hvað varðar afburða innsæi (ὅτι σὺ μόνος ἀγαθὸς ἐν πάσῃ βασιλείᾳ καὶ δυνατὸς ἐν ἐπιστήμῃ καὶ θαυμαστὸς ἐν στρατεύμασιν πολέμου) og undraverða hæfni í herstjórn: hem sentit a parlar de la teva saviesa i sagacitat. És conegut per tota la terra que no hi ha ningú en tot el regne que sigui el teu igual en res que tingui a veure una perspicàcia excepcional i una perícia (idoneïtat) admirable en el comandament de l'exèrcit

afburða·leikari <m. -leikara, -leikarar>:

actor m excepcional, actriu f excepcional

afburða·maður <m. -manns, -menn>:

persona f excepcional

♦ afburðamaður að afli (o: á afl): home d'una força extraordinària

afburða·mikill, -mikil, -mikið <adj.>:

excepcionalment gros -ossa, de mides excepcionals

afburða·námsmaður <m. -manns, -menn>:

estudiant m & f excel·lent, estudiant m & f d'excepció, estudiant destacat, estudiant destacada

afburða·nemandi <m. -nemanda, -nemendur>:

estudiant m & f excel·lent, estudiant m & f d'excepció, alumne m excepcional, alumna f excepcional

afburða·sterkur, -sterk, -sterkt <adj.>:

fortíssim -a, extraordinàriament fort -a, d'una força extraordinària

af·dalur <m. -dals, -dalir>:

vall remota i apartada, vall aïllada

afdráttar·laus, -laus, -laust <adj.>:

1. (undantekningarlaus, skilyrðislaus) absolut -a, categòric -a (sense excepcions, límits, condicions o restriccions)

En beri ófrið fyrr að höndum Rómar eða einhvers bandamanns Rómverja einhvers staðar í ríki þeirra, þá skal þjóð Gyðinga veita afdráttarlausan stuðning eftir því sem aðstæður krefja <...> Hið sama skal gilda ef ófrið ber fyrr að höndum þjóðar Gyðinga. Þá munu Rómverjar veita þeim afdráttarlausan stuðning eftir því sem aðstæður krefja

En vegna þess hve skipun konungs var afdráttarlaus var ofninn kyntur sem mest mátti og varð eldsloginn mönnunum að bana sem báru þá Sadrak, Mesak og Abed-Negó

♦ afdráttarlaust bann: una prohibició terminant (o: categòrica), una prohibició rotunda

2. (skilmerkilegur) clar -a (intel·ligible i sense embuts, nítid i sense possibilitat de malentendre)

♦ afdráttarlaus í tali: franc -a en el parlar

♦ afdráttarlaust svar: una resposta categòrica (o: clara; o: inequívoca), una resposta terminant

3. (áreiðanlegur) clar -a (segur, ferm)

♦ afdráttarlaus afstaða: una posició inequívoca (o: clara), una posició incontestable

♦ afdráttarlaus forysta: un líder incontestable

af·drif <n.pl>:

sort f, destí m (fat, fi d'algú que ha naufragat, que s'ha perdut, que ha passat per una greu vicissitud etc.)

◊ ekkert er vitað um afdrif áhafnarinnar skipsins: no se sap res de la sort de la tripulació del vaixell

◊ ekkert er vitað um afdrif selsins sem til stóð að aflífa skömmu fyrir helgi: no se sap res de la sort de la foca que es va decidir sacrificar poc abans d'aquest cap de setmana

afdrifa·ríkur, -rík, -ríkt <adj.>:

greu, de greus conseqüències (p.e., acte)

af·fall <n. -falls, -föll>:

1. (afrás vatnsfalls, kvísl úr öðru straumvatni) curs secundari (corrent lateral que neix d'un riu o d'un corrent més important)

2. (úrgangur) deixalles f.pl (desperdicis, i, esp., els qui es poden donar de menjar als animals del mas)

affalla·laust <adv.>:

sense pèrdues ni perjudicis, sense dany ni menyscapte

af·ferma <-fermi ~ -fermum | -fermdi ~ -fermdum | -fermt ║ e-ð>:

descarregar un vaixell (i, per extensió, qualsevol altre vehicle)

♦ afferma skip: descarregar un vaixell

af·ferming <f. -fermingar, pl. no hab.>:

descàrrega f (de vaixell)

af·flutningur <m. -flutnings, -flutningar>:

(rógur, bakmæli) maldiença f (denigració, difamació)

affríkati <m. affríkata, affríkatar>:

<GRAM> africada f (→ tvæhljóð)

af·frysta <-frysti ~ -frystum | -frysti ~ -frystum | -fryst ║ e-ð>:

descongelar una cosa

◊ affrysta frystihólfið: descongelar el congelador

af·föll <n.pl -falla>:

1. (afsláttur, lækkun á verði, frádráttur) rebaixa f (descompte)

2. (tap) pèrdues f.pl (danys, menyscapte, esp. de tipus econòmic)

♦ selja e-ð með afföllum: vendre una cosa perdent-hi (vendre a un preu rebaixat, per dessota del preu de cost)

◊ "þú munt gera ambáttina ódýra," sagði Karl. Brynjúlfur sagði: "Ei nenni eg að selja hana með afföllum, heldur mun eg kvelja hana til dauða": "ven-me barata l'esclava", va dir en Karl. En Brynjúlfur li va replicar: "no tinc cap gana de vendre-la perdent-hi, abans la torturaré fins a matar-la"

3. (af verðbréfum) caiguda f, baixada f (minusvàlua, al final de la jornada borsària, resultant de la diferència entre el valor nominal i el valor de mercat final d'accions borsàries, lletres de canvi etc. & pèrdua del valor econòmic d'una cosa)

♦ afföll á húsbréfum (o: afföll húsbréfa; o: afföll af húsbréfum): caiguda de les accions immobiliàries

4. (endar á uppistöðuþræði) serrells m.pl de l'ordit (caps dels fils d'ordit que s'han de retallar fins a la voraviu de la tela un cop acabada de fer aquesta al teler tradicional)

♦ láta e-ð mæta afföllum: <LOC FIG = láta e-ð sitja á hakanum> desentendre's d'una cosa, <FAM> deixar aparcada una cosa

af·gamall, -gömul, -gamalt <adj.>:

(afargamall) vellíssim -a (ancià, entrat en anys)

◊ Kolbjörn átti móður er Skrukka hét. Hún var hið mesta tröll og þá þó afgömul. Vildi Kolbjörn ekki að hún væri í þys þeirra og ónáðum. Var hún í afhelli einum: en Kolbjörn tenia una mare que es deia Skrukka. Era la trol més gran que hi havia, encara que llavors ja era vellíssima. En Kolbjörn no volia que ella fos en aquell xivarri i avalot d'ells, de manera que ella romania a una cova lateral

◊ slíkt er illa mælt að sneiða honum afgömlum er engi hefir áður til orðið dugandi maður. Megið þér og það vita að hann er karlmaður því að hann hefir sonu átt við konu sinni. Hafa fáir vorir frændur legið óbættir hjá garði vorum svo að vér höfum eigi hefnt: no està bé parlar d'aquesta manera i fer befa d'ell que ja és ancià i ningú que hagi estat un home condret ho havia fet mai abans. Podeu estar-ne ben segurs que ell és un home, car ha tingut fills amb la seva dona i pocs han estat els nostres parents que han restat estesos al nostre mas i a qui nosaltres no hàgim venjat si quedaven sense reparació

◊ er hér hestur fyrir ofan garð er þeir sveinarnir kalla Dött. Hann er grár að lit, afgamall og baksár og hefir jafnan legið afvelta hingað til. En nú hefir hann verið á moðum nokkura daga og ætla eg hann batnað hafa. Far þú heim með hestinn ef þú vilt og eig: assuquinos, just davant la tanca del nostre camp de fenàs, hi ha un cavall que els missatges anomenen Döttur. Té la capa de color gris, és vellíssim i té l'esquena nafrada i fins ara ha estat incapaç de tornar-se a aixecar, però s'ha estat alimentant durant un parell de dies de roïssos de palla i fenàs i crec que deu haver-se recuperat. Si vols, te'n pots anar a casa amb aquest cavall i quedar-te'l

◊ en ek ræð þér, rytta afgǫmul, at þú farir eigi þangat, ok ver heldr heima at gæta Parísborgar ok annarra borga þinna ok svá kastala, svá at hvárki fljúgi þar í kráka né pía, ok eigi aðrir úhreinir fuglar, fyrir því at þat sé ek á þér, at aldri muntu orrostu halda síðan né snildarbrǫgð gera: i t'aconsello, criatura vellarda i inútil, que no hi vagis, sinó que et quedis a casa vigilant i guardant París i les teves altres ciutats i castells, de manera que no hi entrin volant ni cornelles ni pigues ni d'altres ocellots impurs perquè quan et miro veig en tu que a partir d'ara ja mai més no tornaràs a entaular batalla ni a dur a terme proeses

af·gangs <adv. & prefixoide>:

(umfram, að leyfum, aflögum) de sobra, de més, de sobres (excedent, sobrer, sobrancer, sobrant, que sobra)

♦ hafa e-ð afgangs: sobrar una cosa a algú, tenir una cosa sobrera

◊ frá því er byrjað var á að færa gjafir í musteri Drottins, höfum vér etið oss sadda og haft þó afar mikið afgangs, því að Drottinn hefir blessað lýð sinn, svo að vér höfum þessi kynstur afgangs: des que es va començar a portar les ofrenes al temple de Jahvè, hem menjat fins a atipar-nos i encara ens ha sobrat moltíssim de menjar, perquè Jahvè ha beneït el seu poble, de manera que tenim aquí aquesta enorme quantitat que en resta

◊ en er þeir mældu það í gómer-máli (= בָעֹמֶר) עֹמֶר)), hafði sá ekkert afgangs, sem miklu hafði safnað, og þann skorti ekki, sem litlu hafði safnað, heldur hafði hver safnað eftir því sem hann þurfti sér til fæðu: i quan ho mesuraren amb el gómor, i, ni als qui n'havien aplegat molt els en sobrava, ni als qui n'havien aplegat poc els en faltava, sinó que cadascú n'havia aplegat segons el que li calia per nodrir-se

♦ vera afgangs: sobrar, restar sobrant, quedar (present i passat)

◊ helmingnum af því brenndi ég í eldi, ég bakaði brauð við glæðurnar, steikti kjöt og át; og svo ætti ég að fara að búa til andstyggilegt líkneski af því, sem afgangs er, og falla á kné fyrir trédrumbi!: n'he cremat la meitat al foc, he cuit el pa damunt el caliu, he rostit la carn i l'he menjada, i amb el que n'ha sobrat prepararé una efígie abominable i em prosternaré davant un bocí de fusta!

◊ lét fólkið þá af að færa gjafir. Var þá gnógt verkefni (= וְהַמְּלָאכָה [מְלָאכָה]) fyrir þá til alls þess, er gjöra þurfti, og jafnvel nokkuð afgangs: i llavors el poble va deixar de portar-hi ofrenes, ja que n'hi havia prou material per a ells, i de sobres i tot, per a fer tot el treball que calia fer-hi

♦ verða afgangs: sobrar, restar sobrant, quedar (futur i futur en el passat)

◊ sjá, það sem afgangs varð, er nú sett fyrir þig. Et, því að á hinum ákveðna tíma (= לַמּוֹעֵד) var það geymt þér, þá er sagt var: Ég hefi boðið fólkinu!: guaita: el que va sobrar, se t'ha posat al teu davant. Menja, car t'ho varen estotjar per a tu al moment assenyalat, quan es va dir: he convidat la gent!

afgangs·upphæð <f. -upphæðar, -upphæðir>:

romanent m

af·gangur¹ <m. -gangs, -gangar>:

1. <GEN> restes f.pl

◊ ég spyr ekki aftur: hvar er afgangurinn af fjölskyldu þinni?: no t'ho tornaré a preguntar: on és la resta de la teva família?

♦ afgangur af matnum: restes del menjar

2. (ofgnótt) excedent m (sobrant, quantitat sobrera)

♦ eigðu afganginn: queda't amb la resta

♦ afgangurinn er þitt mál: <LOC FIG> la resta és cosa teva

♦ með afgöngum: en abundor, en abundància

◊ þá kom vetur mikill svo að gerði jarðbönn en Stórólfur hafði fénaðar mart og tók þá að draga fast að heyjum hans er á leið svo að hann þóttist sjá fyrir að hann mundi fella fénað sinn ef öngra bragða væri í leitað því að hey kunni hvergi að fá í byggðinni utan Dufþakur hafði hey með afgöngum og vildi við öngan af standa: l'hivern que va arribar va ésser un hivern tan rigorós que les pastures es varen congelar, de manera que el bestiar no hi podia anar a pasturar. L'Stórólfur tenia molt de bestiar, de manera que les seves reserves de fenàs varen començar a minvar ràpidament a mesura que anava passant el temps fins que ja va veure arribat el moment que hauria d'escorxar el seu bestiar tret que hi pogués trobar cap solució, ja que en tota la comarca era impossible de trobar més fenàs tret del d'en Dufþakur, que en tenia en abundància però que no volia vendre'n ni donar-ne a ningú

<†>  af·gangur² <m. -gangs, pl. no hab.>:

(dauði) traspàs m

Afgani <m. Afgana, Afganar>:

afganès m, afganesa f

Afganistan <n. Afganistan (o: Afganistans), no comptable>:

[l']Afganistan m

Afganistan·stríðið <n. -stríðsins, no comptable>:

la guerra de l'Afganistan

afganskur, afgönsk, afganskt <adj.>:

afganès -esa

af·gata <f. -götu, -götur. Gen. pl.: -gatna>:

1. (afstigur) carrer lateral (no principal: adjacent, que neix d'un carrer més important)

2. (villistigur) camí secundari (via, camí, carrer apartat, mig amagat etc.)

af·gera <-geri ~ -gerum | -gerði ~ -gerðum | -gert ║ e-ð>:

1. (fullráða, fastráða) decidir una cosa (determinar, resoldre)

2. <†> (fremja) cometre una cosa (falta, crim etc.)

3. <†> (misgera) actuar malament (faltar contra o transgredir)

af·gerandi, -gerandi, -gerandi <adj.>:

(sem ræður úrslitum) decisiu -iva (determinant)

♦ afgerandi augnablik: moment decisiu

♦ á afgerandi augnablik[i]: en el moment decisiu

♦ afgerandi áhrif: una influència crucial

♦ afgerandi meirihluti: una majoria decisiva (o: determinant)

♦ afgerandi nei: un no categòric (o: rotund)

♦ afgerandi sönnun: una prova concloent

♦ afgerandi vilji þjóðarinnar: la categòrica voluntat de la nació

♦ hafa afgerandi forystu: tenir una neta capdavantera

♦ taka afgerandi forystu í e-u: aconseguir una posició capdavantera determinant

♦ vera með afgerandi forystu í e-u: tenir una rotunda capdavantera en una cosa

♦ vera afgerandi fyrir e-n: ésser decisiu per a algú, ésser de vital importància per a algú

af·gerð <f. -gerðar, -gerðir>:

1. (ranglæti, móðgun o.s.fr.) tort m (de particular a particular)

◊ Bergur kvaðst eigi mundu fébætur taka og því að eins sættast að Jökull gengi undir þrjú jarðarmen sem þá var siður eftir stórar afgerðir "og sýna svo lítillæti við mig": en Bergur va dir que no acceptaria pas diners com a compensació, i que només donaria el cas per finiquitat si en Jökull passava per dessota de tres garlandes d'herbei aixecat (és a dir, que es posés de quatre grapes davant ell, ja que no era possible passar d'una altra manera per dessota de l'herbei aixecat)  tal com era costum després de grans ofenses "mostrant-me així la seva humilitat envers mi"

2. (afbrot, lagabrot) delicte m (infracció contra les lleis)

◊ rǫ́ð ok reiðiorð Egða grams stóðusk á ýmsum borðum Jórdánar; þat rann svikum manna; þjóð fekk enn vísan váða fyr sanna afgørð - [þjóð] gat illa frá stilli. [klofastef]: Hafi ǫnd ríks Haralds vist um aldr með Kristi ofar lǫndum þars vel líkar: el control i les paraules d'ira del rei dels agderesos es van imposar a banda i banda del Jordà. Això va acabar amb la traïció dels homes. El poble encara hi va rebre un inevitable estrall (= com a càstig del rei) pel delicte provat - hi va rebre mal del rei. [klofastef]: que l'ànima del poderós Haraldr tingui un estatge per sempre amb Crist sobre les terres (= al cel), on l'existència és plaent

afgiftar·bréf <n. -bréfs, -bréf>:

<HIST> butlla f d'indulgència, breu m d'indulgències

af·girða <-girði ~ -girðum | -girti ~ -girtum | -girt ║ e-ð>:

tancar un espai amb un clos, posar una tanca al voltant d'una cosa

af·girtur, -girt, -girt <adj.>:

1. <GEN> clos -a amb una tanca

2. <FIG> envoltat -ada, enrevoltat -ada (Bal.), <LIT>  circumdat -ada

♦ vera afgirtur e-u: estar envoltat de... (o: per...)

◊ dalurinn er umgirtur háum fjöllum: la vall està envoltada d'altes muntanyes

3. (einangraður) aïllat -ada (isolat, tancat, clos)

♦ vera afgirtur: estar aïllat

◊ dalurinn er afgirtur á vetrum vegna snjóa: la vall resta aïllada a l'hivern a causa de la neu

♦ verða afgirtur: quedar aïllat

af·gjald <n. -gjalds, -gjöld>:

1. (skattur) contribució f (exacció o tributació)

♦ greiða afgjaldið: pagar la contribució

2. (jarðarafgjald, ábúðareyrir) renda f, terratge m (quantitat que hom paga per l'arrendament de mas, terra etc.)

♦ árlegt afgjald: una renda anual

af·gjarn, -gjörn, -gjarnt <adj.>:

que frissa per anar-se'n

♦ afgjarnt verður öfundarfé: <LOC FIG> els béns envejats d'un home frissen per passar a mans d'altri

◊ hann kveðst leyna mundu. Án sagði: "Hér mun sannast þat, er sagt er: "Afgjarnt verðr öfundar fé"; týnt er nú hringinum": ell va dir que ho mantindria en secret. L'Án li va respondre: "aquí es farà vera aquella dita que fa ‘els béns envejats d'un home frissen per fugir-li’. Ja podem donar per perdut l'anell"

af·glapi <m. -glapa, -glapar>:

ximple m & f, nici m, nícia f

♦ ómæt eru afglapa orð: <LOC FIG> a paraules de nici, orella sorda (lit.: les paraules d'un ximple no tenen cap valor) 

◊ "hvað er um vinur," segir hann, "hvort hefir Helgi af Skeiði sýnt fólsku mikla við þig? Vil eg biðja að þér leggið niður fyrir mín orð og virðið það engis því að ómæt eru þar afglapa orð": "què està passant, amic meu", li diu, "que potser en Helgi af Skeiði ha demostrat amb tu la seva gran niciesa? Et vull demanar explícitament que retiris el plet i que no li donis gens d'importància [al que t'hagi dit], perquè ‘a paraules de nici, orella de sord’"

af·glöp <n.pl -glapa>:

1. <GEN> disbarats m.pl, bestieses f.pl

2. (miklar yfirsjónir, reginvillur) disbarat m, badada f greu (error, equivocació, falta greu, negligència)

♦ gera afglöp: fer un disbarat

♦ gerast sekur um afglöp í starfinu: cometre una gran badada en la seva feina, <FAM>  cagar-la (o: espifiar-la) en la seva feina

af·greiddur, -greidd, -greitt <adj.>:

1. (viðskiptavinur) atès -esa, despatxat -ada (client)

♦ sjá um afgreiðslu: despatxar, ocupar-se de despatxar als clients

2. (varningur) despatxat -ada (mercaderia, gènere)

3. (mál) enllestit -ida (afer)

af·greiða <-greiði ~ -greiðum | -greiddi ~ -greiddum | -greitt>:

1. <e-n>: (um viðskiptavini) atendre algú, despatxar algú (clients)

♦ afgreiða viðskiptavin: atendre un client

♦ afgreiða á kassa: fer de caixer -a (a supermercat o botiga)

♦ afgreiða í búð: despatxar a una botiga, fer de dependent a una botiga

2. <e-ð>: (um varning) repartir una cosa (fer la distribució o repartiment de mercaderia comanada o adquirida)

♦ afgreiða sendingu: lliurar una tramesa

♦ afgreiða pöntun: servir una comanda

3. <e-ð>: (ganga frá) enllestir una cosa (afer)

♦ afgreiða mál: enllestir un afer

♦ málið er afgreitt: l'afer està tancat, la qüestió està resolta

4. <e-ð>: (lagafrumvarp o.s.fr.) aprovar una cosa (amb votació)

♦ afgreiða tillögu: aprovar una proposta, votar una proposta

♦ málið var afgreitt við þriðju umræðu: el projecte de llei fou aprovat a la tercera votació

af·greiðsla <f. -greiðslu, -greiðslur. Gen. pl.: -greiðslna>:

1. (þjónusta) atenció f al client (despatx al client, servei als clients a les botiques i negocis)

♦ sjá um afgreiðslu: despatxar, ocupar-se de despatxar als clients

2. (varnings) repartiment m  (distribució & lliurament de mercaderia comanada)

♦ → flutningsafgreiðsla “expedició de mercaderies”

3. (meðhöndlun) despatx m  (enllestiment d'afer pendent)

♦ afgreiðsla máls: despatx d'un afer (o: assumpte)

♦ e-ð bíður afgreiðslu: una cosa està pendent de resolució, una cosa està en tràmit

4. (afgreiðslulúga) finestreta f  (de segretaria, negociat, caixa etc.)

♦ í afgreiðslunni: a la finestreta

5. (afgreiðsluskrifstofa) secretaria f, segretaria f (Mall.) (enllestiment d'afer pendent)

♦ afgreiðsla háskólans: la segretaria de la universitat

afgreiðslu·borð <n. -borðs, -borð>:

1. finestreta f (a banc, a correus)

2. taulell m, barra f (a bar)

3. mostrador m, taula f d'atenció al públic (a botiga)

afgreiðslu·frestur <m. -frests, pl. no hab.>:

termini m de lliurament, data f de lliurament

afgreiðslu·gjöld <n.pl -gjalda>:

despeses f.pl de lliurament

afgreiðslu·kona <f. -konu, -konur. Gen. pl.: -kvenna>:

1. <GEN> dependenta f

2. (í banka) caixera f  (a supermercats, bancs & caixes)

afgreiðslu·maður <m. -manns, -menn>:

dependent m (a botiga)

afgreiðslu·númer <n. -númers, -númer>:

número m (en una cua)

afgreiðslu·skrifstofa <f. -skrifstofu, -skrifstofur. Gen. pl.: -skrifstofa>:

oficina f de distribució

afgreiðslu·staður <m. -staðar, -staðir. Dat. pl.: -stöðum>:

[oficina f de] despatx m, oficina f de distribució

afgreiðslu·stúlka <f. -stúlku, -stúlkur. Gen. pl.: -stúlkna>:

1. <GEN> dependenta f

2. (í banka) caixera f  (a supermercats, bancs & caixes)

♦ afgreiðslustúlka sem vinnur (o: er) á kassanum: la caixera

afgreiðslu·tilkynning <f. -tilkynningar, -tilkynningar>:

albarà m de lliurament

afgreiðslu·tími <m. -tíma, [-tímar]. Pl. no hab.>:

1. (opnunartími) horari m d'atenció al client (hores de despatx a les botiques)

♦ afgreiðslutímar: hores d'obertura al públic

2. (afhendingartími) horari m de repartiment (hores de lliurament de mercaderia comanada)

af·guð <m. -guðs, -guðir>:

<RELIG> ídol m, fals déu

af·hellir <m. -hellis, -hellar>:

(hliðarhellir) cova f lateral (cova més petita que neix a la galeria d'una de més grossa)

◊ Kolbjörn átti móður er Skrukka hét. Hún var hið mesta tröll og þá þó afgömul. Vildi Kolbjörn ekki að hún væri í þys þeirra og ónáðum. Var hún í afhelli einum: en Kolbjörn tenia una mare que es deia Skrukka. Era la trol més gran que hi havia, encara que llavors ja era vellíssima. En Kolbjörn no volia que ella fos en aquell xivarri i avalot d'ells, de manera que ella romania a una cova lateral

af·henda <-hendi ~ -hendum | -henti ~ -hentum | -hent ║ e-ð>:

lliurar una cosa (fer el lliurament d'una cosa)

◊ hvenær færðu afhent verðlaunin?: quan et faran lliurament del premi?

af·hending <f. -hendingar, -hendingar>:

lliurament m, entrega f (cast.)

afhendingar·dagur <m. -dags, -dagar>:

data f de lliurament

afhendingar·tími <m. -tíma, pl. no hab.>:

termini m de lliurament (de comanda)

af·hjúpa <-hjúpa ~ -hjúpum | -hjúpaði ~ -hjúpuðum | -hjúpað ║ e-ð>:

1. (taka hjúp af) destapar una cosa ~ algú (llevar el vel o la roba que la ~ el tapa, deixar-la / -lo al descobert o nu)

◊ en af því að ég sjálfur afhjúpa Esaú, gjöri ber fylgsni hans, svo að hann getur ekki falið sig, þá verða niðjar hans unnir og frændþjóðir hans og nábúar, og úti er um hann: i perquè sóc jo qui deixo nu Esaú, descobreixo els seus amagatalls, de manera que no pugui ocultar-s'hi; serà vençut pel braç dels seus germans i veïns, i no existirà més

2. (um styttu, minnismerki) inaugurar una cosa (descobrir estàtua, monument)

◊ afhjúpa styttu¹ ~ minnismerki²: inaugurar una estàtua¹ ~ un monument²

3. (láta í ljós, sýna) revelar una cosa (desvelar, palesar, fer visible, donar a conèixer)

♦ andstreymið afhjúpar snillina, sem velgengnin dylur: <LOC FIG> les adversitats solen revelar l'enginy, l'èxit, amagar-lo ([sed conuīuātōris, ŭti dŭcis,] ingĕnĭum rēs aduersae nūdāre sŏlent, cēlāre sĕcundae) 

4. (fletta ofan af e-u, ljóstra e-u upp um) desemmascarar algú ~ una cosa (posar al descobert, revelar, posar en evidència, destapar escàndol, mentida, crim etc.)

◊ himinninn afhjúpar misgjörð hans, og jörðin gjörir uppreisn í móti honum: els cels descobreixen la seva iniquitat i s'aixeca contra ell la terra

♦ afhjúpa hræsni: <LOC FIG> desemmascarar la hipocresia

af·hvarf <n. -hvarfs, -hvöf>:

1. (fráhvarf) desviació f (apartament, allunyament)

♦ afhvarf frá Guði: allunyament de Déu

2. <†> (krókur) voltera f (torta, marrada)

◊ afhvarf mikit ǀ er til ills vinar, ǁ þótt á brauto búi; ǁ enn til góðs vinar ǀ liggia gagnvegir, ǁ þótt hann sé firr farinn: gran voltera és la que mena sempre a cal mal amic baldament visqui arran mateix del camí ral; en canvi els camins per anar a cal bon amic són sempre ben drets i curts encara que se n'hagi anat a viure lluny

af·höfða <-höfða ~ -höfðum | -höfðaði ~ -höfðuðum | -höfðað ║ e-n>:

1. <GEN> decapitar algú (→ hálshöggva; → höggva höfuð af [manni])

◊ og hann afhöfðaði (ἀποκεφαλίζειν, ἀπεκεφάλισεν) hann í myrkvastofunni og bar hans höfuð á diski og fékk það stúlkunni, en stúlkan fékk það móður sinni: i ell el va decapitar a la tàvega i va dur el seu cap en una plàtera i el va donar a la noia i la noia el va donar a sa mare

◊ og konungurinn varð hryggur, en þó fyrir eiðsins sakir og þeirra er með honum til borðs sátu, bauð hann að það gefist henni, sendi út og lét afhöfða (ἀποκεφαλίζειν, ἀπεκεφάλισεν) Jóhannem í myrkvastofu, og var höfuð hans borið á diski og gefið stúlkunni, og hún færði móður sinni: i el rei es va contristar, però a causa del jurament i dels comensals manà que li fos donat, i hi va enviar [el botxí] i va fer decapitar Joan a la tàvega; li dugueren el seu cap en una safata, i el va donar a la noia, que el portà a la seva mare

◊ Davíð svaraði: "Þú ert kominn í mót mér með alvæpni, en ek em víst vápnlauss sem þú sagðir, þvíat ekki er mitt traust undir herklæðum, heldr treystumz ek í nafni drottins allsherjar ok í krapti Guðs Gyðingalýðs hverja er þú hefir heimsliga hætt (exprobrare, quibus exprobrasti) í dag, þvíat Guð drottinn minn man þik gefa í mitt vald, skal ek þá afhǫfða þinn bannsetta búk (alicui caput auferre, ab aliquo caput auferre, et percutiam te, et auferam caput tumm a te) ok brytja í smátt ok gefa á þeima degi bǫlvaða búka Philistínórum hræfuglum himins ok ǫllum skógdyrum jarðar, at ǫll veraldarbyggðin viti at drottinn Guð er með Ísraels fólki ok allt þetta rétt-trúað fólk sem hér er nú saman komit megi skynja ok skilja at hjálp ok fagrligt fullting várs drottins er eigi undir herklæðum. Man hann nú selja yðr í várar hendr þvíat vér heyjum hans orrostur" (1 Sam. 17:45-47): En David li va respondre: “has sortit contra meu amb tota la panòplia, però jo, com has dit adés, vaig certament desarmat, car la meva confiança no és amb les armes, sinó que confio en el nom del Senyor Cebaot i en la força del Déu del poble jueu del qual tu avui níciament has fet befa, car Déu, el meu Senyor, et posarà en poder meu i aleshores decapitaré el teu cos maleït i el faré bocins i donaré en aquest dia els cossos maleïts dels filisteus als ocells carronyaires del cel i a totes les bèsties salvatges de la terra per tal que tot el món habitat sàpiga que el Senyor Déu és amb el poble d'Israel i que tota aquesta gent de recta fe que ara s'és congregada aquí pugui percebre i entendre que l'ajut i la bella assistència del nostre Senyor no és a través de les armes. Ara ell us lliurarà a les nostres mans car nosaltres lluitem les seves batalles”

◊ nú sem náttin er liðin en dagr er kominn, þá hlaupa heiðingjar á hesta sína ok heitast við Elis, ef þeir náði honum, at þeir skyldu þegar pína hann eðr afhǫfða: quan la nit hagué passat i hagué arribat el dia, els pagans varen córrer a muntar dalt llurs cavalls tot proferint amenaces contra l'Elis, que, si el podien heure, en aquell mateix moment li donarien turment o el decapitarien

◊ nú mælti Viðga: «Ef eigi villtu láta lausa alla mína félaga, þá skal ek af höggva (var. B: afhǫfða) höfuð þíns sonar ok þar eftir sjálfan þik banahöggvi höggva, ok Mímungr skal eigi koma fyrr í sína umgerð, áðr en lausir eru allir mínir félagar»: aleshores en Vidga li va dir: "si no vols amollar tots els meus companys, li tallaré el cap a ton fill i tot seguit t'assestaré a tu el cop de mort. La Mímungr no tornarà a la seva beina fins que tots els meus companys no siguin lliures"

2. (um fisk) treure (o: llevar, Val., Bal.) el cap a (peix pescat)

♦ afhöfða, slægja og frysta fisk á sjó úti: llevar el cap, esmocar i congelar el peix en alta mar

♦ afhöfða, fletja og herða fisk: llevar el cap, esventrar i posar a assecar peix a l'aire

	Per a la llengua medieval, entenc que afhöfða o höggva [af höfuðið] hi designen l'acte de decapitar algú, tallar-li el cap a algú, mentre que hálshöggva es refereix a l'acte de degollar algú. La decapitació o escapçament i el degollament o degollació, per bé que es confonguin amb una certa freqüència, no són pas el mateix. En Baetke 19874, pàg. 61, també porta ganga í milli bols ok hǫfuðs á e-m jmd. den Kopf vom Rumpfe trennen, den Garaus machen, atestada, p.e., al capítol 45 de l'Eyrbyggja saga, al capítol 27 de la Göngu-Hrólfs saga o al capítol 57 de la Grettis saga. Al meu entendre, aquesta locució s'ha de veure en realitat com una designació eufemística antiga de decapitar, amb un valor semblant, doncs, al de la locució moderna gera e-n höfðinu styttri. Cal esmentar, finalment, la locució fyrirgera sér, amb variants com ara fyrirgera lífi [sínu] o fyrirgera fjörvi, procedent del llenguatge jurídic, que, emperò, no explicita pas la forma de l'execució.

af·höfðaður, -höfðuð, -höfðað <adj.>:

decapitat -ada

◊ nú viðr þessi orð svikarans vaknar frúin Olif viðr, þrjá illa atburði sjándi ok hina verstu er vera máttu: þat hit fyrsta, at hon sá sín sængrklæði ǫll af blóði roðin; þat annat, at hon sá blámanninn liggja dauðan í sinni sæng ok afhǫfðaðan meðr lítilli prýði; þat þriðja, at hon sá sinn herra ok húsbónda standa yfir sér meðr brugðnu sverði ok búinn at hǫggva hana; eðr hverr mætti hann um þat ávíta? En nú munu þér heyra orð dróttningar hin fyrstu er hon vaknaði: Kristr Jesus blezi oss ok hjálpi! eðr hví er þessi blámaðr hér í minni sæng? Þat veit guð, segir Milon, vánd púta, at þessi er þinn brúðgumi, ok þú hefir langan tíma minn herra konunginn svikit. Dróttningin svarar: Þat veit guð herra himinríkis, fyrir hverjum ekki leynist, at þú segir á mik mikinn hégóma. Eru hér ok sett lǫg í landi, at konur skulu til skírslu ganga ok undanfœrslu, ef á þær verðr logit. Herra konungr, segir hon, ek man gera þá undanfœrslu, at Milon hefir logit á mik: látit gera mikit bál ok heitt af kopar þeim heitasta sem verit hefir, en ek skal vera nøkkvið sem móðir bar mik í heim; látit mik sitja þat bál, svá djúpt at taki undir hǫku mér, ok eigi fyrri þaðan ganga en sá málmr er kaldr allt um mik. Nú ef ek komumst or því báli úbrend ok minn líkami úskemdr, þá megi þér sjá, herra, at logit er á mik ok ek er trygg kona: llavors, amb aquestes paraules del traïdor, Madona Oliva es va despertar i en fer-ho va veure aquests tres fets atzíacs i alhora els pitjors que hi pogués haver: el primer fou que va veure tot el tapament del seu llit xop de xang; el segon que va veure fou el moro, estès mort al seu llit, decapitat amb poc prýði (aparat, cerimonial ?); el tercer fou que va veure el seu senyor i marit dret al costat del llit amb l'espasa desembeinada cuidant de matar-l'hi, però, qui el podria blasmar per fer-ho? I ara, escolteu les paraules de la reina, les primeres que va proferir quan es va despertar: “Que Jesucrist ens beneeixi i ajudi! Per què hi ha aquest moro aquí al meu llit?” “Mala puta!”, li va dir en Milon, “Déu sap que aquest és el teu nuvi i que tu has estat traint per molt de temps el meu senyor, el rei”. La reina li va contestar: “Déu, el Senyor del Cel, a qui res no li és amagat, sap que tu estàs dient de mi un gran infundi. També és llei d'aquesta terra que les dones se sotmetin a una ordalia per a provar llur innocència si són calumniades. Senyor rei”, li va dir [al seu marit], “provaré la meva innocència i mostraré que en Milon m'ha calumniat: feu preparar una gran foguera i fondre-hi coure de la manera més calenta que hi hagi, i jo aniré tota nua com quan ma mare em va infantar. Deixeu-me que segui dins aquest coure fos de manera que em colgui tota fins al mentó. No en sortiré fins que el metall s'haurà refredat tot al meu voltant. Doncs bé, si surto d'aquesta foguera sense cremades i el meu cos és il·lès, veureu, senyor, que hom ha dit una mentida de mi i que jo sóc una dona fidel”

◊ og eg sá stóla, og þeir sátu á þeim, og þeim varð dómur gefinn. Og þeirra sálir sem afhöfðaðir voru (πελεκίζειν: πεπελεκισμένος -ένη -ένον, καὶ [εἶδον] τὰς ψυχὰς τῶν πεπελεκισμένων) vegna vitnisburðarins Jesú og fyrir Guðs orðs sakir og þeir sem ekki höfðu tilbeðið dýrið né þess mynd og þeir eigi meðtekið höfðu auðkenningarmerki í sín enni eður á sínar hendur, þessir lifðu og ríktu með Kristi þúsund ára: i vaig veure trons i ells hi seien, i a aquests [que hi seien] els fou donat el poder de jutjar. [I vaig veure] les ànimes dels qui havien estat decapitats a causa del testimoniatge de Jesús i a causa de la paraula de Déu i [les ànimes] dels qui no havien pas adorat la bèstia ni la seva imatge i dels qui no havien pas rebut la marca a llur front o a llur mà. Tots ells revisqueren i regnaren amb el Crist durant mil anys

af·höfðun <f. -höfðunar, -höfðanir >:

decapitació f

◊ síðan voru honum feingin hermannaklæði hans uppverkuð og stígvél þau blaunkuð sem honum hafði tekist að halda fyrir Jóni Marteinssyni. Því næst var látinn koma bartskerasveinn úr staðnum og klippa hár hans og skegg með fínni snikkan uns bóndinn leit út einsog staðarhaldari á messudegi. Hér hlaut að vera vönduð og fögur afhöfðun í vændum í augsýn stórlátra gesta og tignarmanna: després, li van donar la seva roba de soldat, neta i arranjada, i les seves botes, enllustrades, les que ell havia aconseguit de mantenir fora de l'abast d'en Jón Marteinsson. A continuació, feren venir un mosso de barber de l'indret perquè li tallés amb un tall polit els cabells i la barba fins que el pagès tingués l'aspecte d'un ecònom eclesiàstic en un dia de festa. Pel que semblava, s'esperava que la seva fos una decapitació bella i acuradament agençada, en presència d'il·lustres assistents i de gent honorable

♦ afhöfðun Jóhannesar skírara: la decapitació de Sant Joan Baptista

afi <m. afa, afar>:

avi m, padrí m (esp. Bal.)

        afi og amma: l'avi i l'àvia, els avis, es padrí i sa padrina  (Bal.)

A4-blaðsíða <f. -blaðsíðu, -blaðsíður>:

DIN-A4 f (FAM fl./pl.: DIN-A quatres)

◊ fyrir prentun á A4-blaðsíðu öðru megin: per a impressió en DIN-A4 per una sola cara

◊ fyrir prentun á báðar hliðar A4-blaðsíðu: per a impressió en totes dues cares d'una DIN-A4

◊ ég fyllti til dæmis 4 A4-blaðsíður í stærðfræðiprófinu: a l'examen de matemàtiques, per exemple, he omplert 4 DIN-A4

◊ hún skrifaði örugglega 3 A4-blaðsíður: escrivint va omplir amb certesa 3 DIN-A4

◊ hver er lágmarksfjöldi A4 blaðsíðna, meò 12 punkta Times New Roman letri til að verkið geti talist bók?: quina és la quantitat mínima requerida de DIN-A4, escrites amb Times New Roman de 12 punts, perquè l'obra es pugui considerar [un] ‘llibre’?

afkasta·hvetjandi, -hvetjandi, -hvetjandi¹ <adj.>:

incentivador -a de la producció

afkasta·mesti, -mesta, -mesta <adj.>:

formes febles del superlatiu de → afkastamikill, -mikil, -mikið “prolífic; eficient; productiu”

afkasta·mikill, -mikil, -mikið¹ <adj.>:

1. (höfundur, vísindamaður, listamaður) prolífic -a (escriptor, investigador, artista)

2. (verkfæri, vinnumaður & FIG) eficient (eina, treballador & FIG)

◊ góð og afktastamikið skattkerfi: un sistema tributari bo i eficient

◊ vera afkastamikill í vinnu sinni: ésser eficient en la seva feina

3. (vinna, vinnudagur) productiu -iva, profitós -osa (treball, dia de treball)

◊ erfiður en afktastamikill vinnudagur: un dia de treball feixuc però productiu

4. (vél) de grans prestacions (màquina)

◊ afktastamikill prentari: una impressora de grans prestacions

5. (uppskera) copiós -osa, abundant (collita)

afkasta·rýr, -rýr, -rýrt <adj.>:

improductiu -iva, de resultats magres

af·kár, -kár, -kárt <adj.>:

1. (fáránlegur) estrambòtic -a (estrafolari & rar, estrany)

◊ æ er hér nokkut afkárt inni, ok mun ek taka á mik róðrarhanzka minn: sigui com sigui aquí dins hi ha quelcom d'estrany (hirsut [al tacte](?). Cf. l'arcaic → kár “rull”) , agafaré els meus guants de remar (per agafar-ho millor i poder comprovar què és)

2. (vægðarlaus) feréstec -ega, salvatge (ferotge, que fa feredat, despietat, implacable, cruel)

afkára·legur, -leg, -legt <adj.>:

1. (undarlegur, kynlegur) estrambòticament rar -a, grotesc -a (extravagant, estrafolari & rar, estrambòtic)

2. (ósamkvæmur, fáránlegur) absurd -a (incongruent, incoherent)

af·kimi <m. -kima, -kimar>:

racó m, enfonyall m

af·klippa <f. -klippu, -klippur. Gen. pl.: -klippa o: -klippna>:

retall m (de diari)

af·klæða <-klæði ~ -klæðum | -klæddi ~ -klæddum | -klætt ║ e-n>:

desvestir algú, despullar algú

af·klæðast <-klæðist ~ -klæðumst | -klæddist ~ -klæddumst | -klæðst>:

desvestir-se, despullar-se

af·koma <f. -komu, no comptable>:

1. (arður) rendiment m (profit)

2. (efnahagur) ingressos m.pl (situació econòmica, mitjans econòmics)

af·komandi <m. -komanda, -komendur>:

descendent m & f

♦ skilja ekki eftir sig afkomendur: no deixar descendents, morir sense deixar descendents

afkomu·horfur <f.pl -horfa>:

perspectives f.pl de benefici[s]

af·kvæmi <n. -kvæmis, -kvæmi>:

1. <GEN> descendència f (→ afspringur; → afsprengi)

2. <FIG> plançó m, rebrot m, fill m

af·kynjun <f. -kynjunar, no comptable>:

1. (úrkynjun) degeneració f (fet o acció de degenerar)

2. (það að gera ófrjóa eða ófrjóan) esterilització f (conversió en estèril)

af·köst <n.pl -kasta>:

producció f, rendiment m

♦ mikil ~ lítil afköst: alt ~ baix rendiment

afl <m. afls, aflar>:

(eldstæði í smiðju) fornal m

♦ bregða e-u fyrir aflinn: posar roenta una cosa escalfant-la a la fornal

afl <n. afls, öfl>:

1. <GEN> força f (tant la de les persones com les de la natura & violència, força bruta)

♦ af öllu afli: amb totes les seves forces

♦ rammur í afli: forcegut -uda, de gran força física

♦ öfl náttúrunnar: les forces de la natura

♦ taka e-ð með afli: prendre (o: agafar) una cosa per la força

2. <FÍS> potència f (unitat d'energia, mesurada en watts)

♦ nýta afl fossa: aprofitar la potència de les cascades

♦ → hestafl “cavall de vapor”

afla <afla | aflaði>:

1.<absolut> pescar

        þeir öfluðu vel í dag: avui han tingut bona pesca

2. <e-s> adquirir una cosa (propietats, coneixements)

af·lagður, -lögð, -lagt <adj.>:

1. <GEN> abolit -ida, suprimit -ida (fet desaparèixer, cegat -pou-, enderrocat o destruït -edifici- etc.)

2. (siður, vani, [slæmur] ávani/óvani) abandonat -ada, deixat -ada (vici, hàbit, costum)

♦ þessi [slæmi] vani verður aflagður: aquest [mal] costum es deixarà

aflands·félag <n. -félags, -félög>:

empresa deslocalitzada, [societat f] offshore f

af·lausn <f. -lausnar, -lausnir>:

<RELIG> absolució f

♦ synda aflausn: absolució dels pecats

afláts·bréf <n. -bréfs, -bréf>:

<RELIG> breu m d'indulgència, butlla f d'indulgència

af·leggja <-legg ~ -leggjum | -lagði ~ -lögðum | -lagt ║ e-ð>:

1. <GEN> abolir (o: suprimir) una cosa

2. (vani, [slæmur] ávani) abandonar una cosa (vici, hàbit, costum)

♦ afleggja [slæman] vana: abandonar un [mal] costum

af·leggjari <m. -leggjara, -leggjarar>:

1. <GEN> desviació f (camì o carretera secundària)

♦ afleggjarinn sem liggur út að vitanum: la desviació que mena [fins] al far

2. (græðlingur) esqueix m (tros de tanyada d'una planta per fer-lo servir per a la reproducció d'aquesta planta)

af·leiddur, -leidd, -leitt <adj.>:

<GRAM> derivat -ada

♦ afleitt orð: [mot] derivat m

af·leiða <f. -leiðu, -leiður. Gen. pl.: -leiðna>:

1. <QUÍM & ECON> derivat m

2. <MAT> quocient m diferencial

afleiðan·legur, -leg, -legt <adj.>:

deduïble

af·leiðing <f. -leiðingar, -leiðingar>:

conseqüècia f

♦ afleiðing e-s (o: af e-u): conseqüència de... 

♦ afleiðing þess er sú að <ind.>: la conseqüència n'és que <+ ind.>, n'és conseqüència que <+ ind.> 

♦ afleiðing þess er [sú] að það <ind.>: la conseqüència n'és que <+ ind.>, n'és conseqüència que <+ ind.> 

♦ afleiðingar þess að <inf.> eru: les conseqüències de <+ inf.> són...

♦ sem afleiðing e-s: com a conseqüència d'una cosa

♦ eðlileg afleiðing: conseqüència natural (o: lògica)

♦ hafa slæmar afleiðingar: tenir males conseqüències

♦ hafa mikilvægar afleiðingar: tenir greus conseqüències

♦ hafa andstyggilegar ~ óþægilegar afleiðingar: tenir conseqüències desagradables

♦ kenna á afleiðingum e-s: patir les conseqüències d'una cosa

♦ með ófyrirsjáanlegar afleiðingar: amb conseqüències imprevisibles

afleiðingar·setning <f. -setningar, -setningar>:

<GRAM> oració consecutiva

afleiðingar·tenging <f. -tengingar, -tengingar>:

<GRAM> conjunció consecutiva

af·leiðis <adv.>:

fora del camí

♦ berast afleiðis: <LOC FIG> apartar-se del camí, esgarriar-se

◊ þess vegna ber okkur að gefa því enn betur gaum er við höfum heyrt svo að við berumst eigi afleiðis (παραῤῥεῖν:   μήποτε παραρυῶμεν): per això cal que prestem una atenció encara millor al que hem sentit, a fi que no ens apartem del camí

♦ sigla afleiðis: <MAR> desviar-se del rumb

◊ Grís sagði að afglapi sá skal ekki því ráða "að eg sigli svo langt afleiðis": en Grís va dir que aquell nici no faria “que jo em desviï tant del rumb”

♦ snúa orð e-s afleiðis: <LOC FIG> tergiversar les paraules d'algú, distorsionar el sentit del que algú ha dit

◊ en er Snorri kom í Vestmannaeyjar þá spurðist brátt inn á land útkoma hans og svo með hverjum sæmdum hann var út kominn. Ýfðust Sunnlendingar þá mjög við honum og [p. 264] mest tengdamenn Orms Jónssonar. Þótti þeim sem hann mundi vera settur til af Noregsmönnum að standa á móti svo að þeir mættu engu eftirmáli fram koma um víg Orms. Var mest fyrir því Björn Þorvaldsson er þá bjó á Breiðabólstað og þótti vænn til höfðingja. Sunnlendingar drógu spott mikið að kvæðum þeim er Snorri hafði ort um jarlinn og snöru afleiðis (SS I, cap. 188, pàgs. 263-264): i quan l'Snorri hagué arribat a les Illes de la Gent de Ponent (Vestmannaeyjar), la notícia de la seva arribada es va estendre ràpidament per tot el país i també amb quins honors havia tornat de Noruega. La gent de les terres del sud (els Sunnlendingar) cobejaven un fort sentiment d'hostilitat envers ell, i els qui més, els parents de l'Ormur Jónsson. Els semblava que els noruecs l'havien designat perquè s'enfrontés (s'oposés) a ells de manera que no poguessin instar cap acció penal per l'homicidi de l'Ormur. El qui més a favor d'aquesta interpretació estava era en Björn Þorvaldsson, que en aquell temps vivia a Breiðabólstaður, i es considerava que tenia fusta per convertir-se en un höfðingi. La gent de les terres del sud (els Sunnlendingar) feren gran befa dels poemes que l'Snorri havia compost en honor del iarl i en distorsionaren el sentit (vocabulari: #1. vænn: Cf. en Baetke 19874, pàg. 754: <...> 2. zu Hoffnungen berechtigend, hoffnungsvoll, vielversprechend: hann var kallaðr vænstr maðr í fǫrum; hann var vænn til hǫfðingja; #2. snúa afleiðis: El context deixa entreveure que, en aquest passatge, aquesta construcció podria haver tingut el significat de estrafer els poemes sobre el iarl, o sigui, fer-ne versions de befa)

♦ færa orð e-s afleiðis: <LOC FIG> tergiversar les paraules d'algú

◊ af þessum fyrrsögðum sökum má hver er þessa frásögu heyrir hrósa því hversu mjög þann tíma mundu sundurþykkjast hjörtu mannanna. Leikmenn kölluðu að biskup ryfi sáttmál það er gert var í Brautarholti er hann lagði óblíðu á þá sem staði tóku og lét lýsa að þeir væru að óvild hans teknir, virðandi einskis þann punkt er hann jáði að þola en ei að samþykkja, og þó það eitt er ei væri móti [p. 829] skyldri hlýðni við Guð. En biskup segir að þeir skildu of frekt kóngsbréfið og færðu hans orð afleiðis og hann hefði svo sem Hólabiskup játað að þola réttskildan kóngs boðskap, sagðist og laus sinna ummæla við þá þar sem þeir rufu sín ummæli við hann og stóð með þessu fram til þings (SS II, ÁSB cap. 62, pàgs. 828-829): per totes aquestes dessús dites causes, qualsevol que escolti aquesta relació dels fets, podrà recalcar (?) fins a quin punt en aquell temps els cors dels homes es varen dividir. Els llecs afirmaven que el bisbe havia romput l'acord que s'havia clos a Brautarholt ja que posava el seu desfavor en els qui havien pres possessió dels staðir i havia fet proclamar que hom li havia pres els staðir contra la seva [expressa] voluntat, considerant nul aquell punt de l'acord pel qual ell havia accedit a suportar (però no pas a consentir!) [que li fossin arrabassats els staðir], i que [considerava que], malgrat haver-ho fet, ell acatava (aplicava) exclusivament el que no anés en contra de la deguda obediència a Déu. Però el bisbe va dir que interpretaven la missiva reial massa estrictament alhora que tergiversaven les seves paraules i que ell, com a bisbe de Hólar que era, havia declarat que acataria l'edicte reial ben entès, i també va dir que estava deslliurat de complir el que els havia dit atès que ells havien trencat les promeses que li havien fet a ell i així van romandre les coses fins a la celebració del þing (vocabulari: #1. hrósa: Cf. l'Ordbog over det norrøne prosasprog: 2) [e-u] gøre opmærksom på (ngt), pointere (ngt), fremhæve (ngt); )

afleiðis·beygja <f. -beygju, -beygjur. Gen. pl.: -beygja o: -beygna>:

torta f, marrada f, voltera f (desviació del camí directe) (també escrit afleiðis beygja)

af·leiðsla <f. -leiðslu, -leiðslur>:

1. (ályktun) deducció f (inferència lògica)

♦ afleiðsla og tilleiðsla: deducció i inducció

♦ rökleg afleiðsla: deducció lògica

2. <GRAM = orðmyndun með for- eð viðskeytum> derivació f (formació de mots amb prefixos o sufixos)

♦ afleiðsla orða með viðskeytum: derivació de mots amb sufixos

♦ afleiðsla og samsetning orða: derivació i composició de mots

3. <GRAM = viðskeytt orð> derivat m (mot no primitiu)

4. <TÈCN = vatnsafveita> evacuació f (d'aigües)

afleiðslu-¹ <en compostos>:

deductiu -iva

afleiðslu-² <en compostos>:

<GRAM> derivatiu -iva

afleiðslu·aðferð <f. -aðferðar, -aðferðir>:

mètode deductiu

afleiðslu·ályktun <f. -ályktunar, -ályktanir>:

inferència deductiva

afleiðslu·ending <f. -endingar, -endingar>:

[morfema] derivatiu m

afleiðslu·forskeyti <n. -forskeytis, -forskeyti>:

prefix derivatiu

afleiðslu·röksemdafærsla <f. -röksemdafærslu, -röksemdafærslur. Gen. pl.: -röksemdafærslna. En realitat, no comptable>:

raonament deductiu

afleiðslu·sönnun <f. -sönnunar, -sannanir>:

demostració deductiva

afleiðslu·viðskeyti <n. -viðskeytis, -viðskeyti>:

sufix derivatiu

af·leitt¹:

nom. & ac. sg. n. de → af·leiddur, -leidd, -leitt “derivat -ada”

af·leitt²:

nom. & ac. sg. n. de → af·leitur, -leit, -leitt “esfereïdor -a”

af·leitur, -leit, -leitt <adj.>:

esfereïdor -a (extremadament dolent)

◊ það er einnig afleitt böl (raʕ, rāˈʕāh ~ רַע, רָעָה:   wə-ɣam־ˈzɔh   rāˈʕāh   ħōˈlāh,   וְגַם-זֹה רָעָה חוֹלָה): Hann mun fara aftur öldungis eins og hann kom og hvaða gagn hefur hann af því að hann stritar út í veður og vind?: també és un mal molt dolent (esfereïdor): se n'anirà enterament així com va venir i, quin profit en tindrà ell d'haver-se esdernegat a sol i ombra (inútilment)?

◊ „Afleitt, afleitt,“ (raʕ ~ רַע:   raʕ | raʕ ‖ ʝɔʔˈmar   ha-qqōˈnɛh,   רַע רַע, יֹאמַר הַקּוֹנֶה) segir kaupandinn en þegar hann gengur burt hælist hann um: «Xerec, xerec», diu el comprador, però quan se'n va, se'n vanta

♦ mér finnst afleitt að <+ inf.>: <LOC FIG> trobo molt lamentable (o: terrible) <+ inf.>  

◊ mér finnst afleitt að hafa kallað yfir ykkur þá angist og óvissukvöl sem því fylgdi að ég skyldi týnast og vera saknað í svo langan tíma: ho trobo esfereïdor d'haver portat sobre vosaltres l'angoixa i el patiment de la incertesa que heu sentit en perdre'm i haver-me trobat a faltar tan de temps

afleysinga·kennari <m. -kennara, -kennarar>:

professor m suplent, professora f suplent

af·létta <-létti ~ -léttum | -létti ~ -léttum | -létt ║ e-u>:

<JUR> fer cessar una cosa

♦ aflétta banni á e-u: suspendre la prohibició d'una cosa

♦ aflétta leynd af e-u: aixecar el secret [oficial] sobre una cosa

♦ aflétta neyðarlögunum: suspendre la llei d'emergència

♦ aflétta sköttum: llevar impostos, reduir impostos

♦ aflétta umsátrinu: aixecar el setge

♦ e-u afléttir: <imp.> una cosa minva, una cosa cessa

◊ veðrinu afléttir: la tempesta amaina

afl·fræði <f. -fræði, pl. no hab.>:

mecànica f

♦ aflfræði agna: mecànica de partícules

♦ aflfræði hluta: mecànica de sòlids

♦ aflfræði Newtons: la mecànica de Newton

♦ aflfræði himintungla: mecànica celeste

♦ aflfræði kvikefna ~ straumefna: mecànica de fluids

♦ hefðbundin (o: sígild) aflfræði: mecànica clàssica

afl·geymir <m. -geymis, -geymar>:

<TÈCN & ELECTR> acumulador m

afl·gjafi <m. -gjafa, -gjafar>:

1. <GEN> font f d'energia

2. (í ~ fyrir rafmagnstæki) font f d'alimentació (d'aparell elèctric)

3. (í ~ fyrir tölvu) SAI m (per a pujades/baixades de tensió o apagades de llum)

afli <m. afla, no comptable>:

1. (fiski, veiði & veiddur fiskur) pesca f (quantitat de peix capturat)

♦ fá góðan afla: tenir bona pesca, fer bones captures

2. (afrakstur, ávinningur) profit m (guany)

3. (hernaðarfengur) botí m (de guerra)

4. (birgðir, forði) provisió f (abastament)

♦ mikill afli af matvælum: una gran provisió de queviures

5. (það að afla) adquisició f (fet o acte d'adquirir una cosa)

6. (liðsafli) tropes f.pl (forces militars)

♦ draga afla að e-m: reunir (o: aplegar) tropes contra algú

af·lima <-lima ~ -limum | -limaði ~ -limuðum | -limað ║ e-ð>:

1. <e-ð>: <MED> amputar una cosa

◊ aflima fót [af legg]: amputar un peu

2. <e-n>: (limlesta) mutilar algú

◊ jarl kveðst eigi til þeira vita, en Sóti lést mundu aflima hann, ef hann vildi eigi segja til barnanna: el iarl va declarar que ell no en sabia res dels infants, però en Sóti li va dir que el faria mutilar si no li volia dir on eren els infants

◊ franskur lögregluþjónn aflimaði elskhuga eiginkonunnar: un policia francès ha mutilat l'amant de la seva dona

3. <e-ð>: <AGRI> podar una cosa

♦ aflima tré: podar un arbre

af·limun <f. -limunar, -limanir>:

1. <MED> amputació f 

2. <AGRI> poda f 

afl·vél <f. -vélar, -vélar>:

motor m

afl·vöðvi <m. -vöðva, -vöðvar>:

braó m

af·lýsa <lýsi ~ lýsum | lýsti ~ lýstum | lýst ║ e-u>:

cancel·lar (o: anul·lar)  una cosa

◊ öllu innanlandsflugi hefur verið aflýst í dag: avui s'han cancel·lat tots els vols nacionals

af·má <-mái ~ -máum | -máði ~ -máðum | -máð>:

1. <e-ð>: <GEN> esborrar una cosa

♦ afmá e-ð úr huga sér: esborrar una cosa de la seva ment

2. <e-n>: (útrýma) eliminar algú, exterminar algú (anorrear)

♦ afmá e-n [af jörðinni]: esborrar algú de la faç (o: superfície) de la terra

◊ með því að Haman Hamdatason Agagíti, fjandmaður allra Gyðinga, hafði hugsað það ráð upp gegn Gyðingum að eyða þeim og varpað púr, það er hlutkesti, til að afmá þá og eyða þeim, en konungur hafði fyrirskipað með bréfi, þá er Ester gekk fyrir hann, að hið vonda ráð, er hann hafði upphugsað gegn Gyðingum, skyldi honum sjálfum í koll koma og hann og synir hans skyldu festir á gálga, fyrir því voru þessir dagar kallaðir púrím, eftir orðinu púr. Þess vegna - vegna allra orða þessa bréfs, bæði vegna þess, er þeir sjálfir höfðu séð, og hins, er þeir höfðu orðið fyrir - gjörðu Gyðingar það að skyldu og lögleiddu það sem venju, er eigi mætti út af bregða, bæði fyrir sig og niðja sína og alla þá, er sameinuðust þeim, að halda þessa tvo daga helga árlega, samkvæmt fyrirskipuninni um þá og á hinum ákveðna tíma, og að þessara daga skyldi verða minnst og þeir helgir haldnir af hverri kynslóð og hverri ætt, í hverju skattlandi og í hverri borg, svo að þessir púrímdagar skyldu eigi líða undir lok meðal Gyðinga og minning þeirra aldrei í gleymsku falla hjá niðjum þeirra. Og Ester drottning, dóttir Abíhaíls, og Mordekai Gyðingur rituðu bréf og beittu þar öllu valdi sínu til þess að gjöra að lögum þetta annað bréf um púrím. Og hann sendi bréf til allra Gyðinga í skattlöndin hundrað tuttugu og sjö, um allt ríki Ahasverusar, friðar- og sannleiksorð, til þess að lögleiða þessa púrímdaga á hinum ákveðna tíma, eins og Mordekai Gyðingur og Ester drottning höfðu lögleitt þá fyrir þá, eins og þeir höfðu lögleitt ákvæðin um föstur og harmakvein, er þeim skyldi fylgja, fyrir sig og niðja sína. Og skipun Esterar gjörði púrímákvæði þessi að lögum, og var hún rituð í bók: car l'Aman, fill de l'Amadata, l'agagita, enemic de tots els jueus, havia tramat el pla contra els jueus de fer-los perir i havia llançat el pur, és a dir, les sorts a fi d'eliminar-los i exterminar-los, però el rei ordenà [per escrit] amb una carta, per tal com l'Ester s'hi havia presentat al davant, que es fes recaure damunt el cap de l'Aman el malvat pla que ell havia forjat contra els jueus i que hom el pengés, a ell i sos fills, a la forca, i és per aquesta raó que hom anomenà aquests dies purim, de la paraula pur. I és per això -pel contingut d'aquesta carta, així com pel que ells mateixos havien vist i el que els havia passat- que els jueus convertiren en precepte i adoptaren com a costum d'observació obligada, per a ells i per a llurs descendents i per a tots aquells que s'hi unissin [com a prosèlits], de celebrar cada any aquests dos dies, segons el mode que es prescrivia [en aquesta carta] i al temps que s'hi fixava i aquests dies s'havien de recordar i s'havien de celebrar de generació en generació, en el si de cada família, a cada província i a cada vila, de manera que aquests dies de purim no havien de desaparèixer d'entre els jueus ni esvanir-se'n el record entre llurs descendents. La reina Ester, filla de l'Abihail, i Mardoqueu, el jueu, escriviren una [segona] carta i esmerçaren tota llur autoritat a fi de convertir en llei el contingut d'aquesta segona carta sobre els Purim. I s'enviaren cartes a tots els jueus de les cent vint-i-set províncies del reialme de l'Assuer que contenien paraules [plenes] de pau i de sinceritat perquè adoptessin la celebració preceptiva d'aquests dies de purim al temps fixat, talment com els havien establert el jueu Mardoqueu i la reina Ester per a ells i llur posteritat, igual que feien adoptar les disposicions sobre els dejunis i les lamentacions que els havien d'acompanyar. I l'ordre de l'Ester convertí en llei aquestes disposicions sobre els purim i es va posar per escrit en un llibre

af·mæli <n. -mælis, -mæli>:

aniversari m, natalici m, anys m.pl (Bal.)

        ég á afmæli í dag: avui faig anys

        ég á afmæli [þann] 4. nóvember: faig els anys el 4 de novembre

        fara í afmæli: anar a una festa d'aniversari

        hvenær áttu afmæli?: quan és el teu aniversari? quan fas anys? (Bal.)

        Til hamingju með afmælið! per molts anys! molts d'anys! (Bal.)

♦ hundrað (o: eitt hundrað) ára afmæli: centenari m

♦ á hundrað afmæli e-s: en el centenari de

♦ fagna eitt hundrað afmæli <= Dat.> e-s: celebrar el [primer] centenari de

♦ í tilefni af hundrað ára afmæli e-s: en ocasió del centenari de...

♦ tvö hundruð ára afmæli: bicentenari m

♦ tveggja alda afmæli: bicentenari m

♦ þrjú hundruð ára afmæli: tricentenari m

♦ þriggja alda afmæli: tricentenari m

◊ Pétursborg fagnar þriggja alda afmæli sínu: Sant Petersburg celebra el seu tricentenari

♦ fjögur hundruð ára afmæli: quadricentenari m

♦ fjögurra alda afmæli: quadricentenari m

afmælis·dagur <m. -dags, -dagar>:

1. dia m del naixement

♦ afmælisdagur er 21-05-68: vaig néixer el 21 del 05 de 1968

2.el dia del natalici, el dia de l'aniversari, es dia que un fa anys (Bal.)

♦ afmælisdagur pabba er [þann] 8. 04.: l'aniversari de mon pare és el 8 d'abril

afmælis·gjöf <f.-gjafir>:

regal d'aniversari

afmælis·hátíð <f. - hátíðar, - hátíðir>: 

festa f d'aniversari

afmælis·partý, <n. -partýs, -partý>:

festa f d'aniversari

◊ þér er boðið í afmælispartý!: estàs convidat -ada a una festa d'aniversari!

afmælis·veisla <f. -veislu, -veislur>:

festa f d'aniversari

♦ óvænt afmælisveisla: festa sorpresa d'aniversari

af·mennskast <-mennskast ~ -mennskumst | -mennskaðist ~ -mennskuðumst | -mennskast>:

deshumanitzar-se

af·mennskun <f. -mennskunar, no comptable>:

deshumanització f

af·nám <n. -náms, pl. no hab.>:

1. (um lög) abolició f, derogació f (de llei)

◊ afnám laga: derogació d'una llei

◊ afnám dauðarefsingar: abolició de la pena de mort

◊ afnám þrælahalds: abolició de l'esclavitud

2. (um skatt) supressió f, eliminació f (d'impost)

◊ afnám skatts: supressió d'un impost

3. (um konungs- eða keisaradæmi) supressió f (de monarquia o imperi)

◊ afnám konungdæmis: supressió de la monarquia

◊ Um fjármark. Menn skulu einkenna fé sitt allt nema hross ok hafa einkennt er átta vikur eru af sumri allt þat er hann má þá á henda. Eitt mark skal hann hafa á ǫllu fé sínu, en ef hann gerir eigi svá, þá er hann sekr hálfri mǫrk við konung. Eigi er hann sekr þó at eigi verði rétt hansmark á því fé er hann hefir af ǫðrum mǫnnum, en fœra skal hann sem næst sínu marki. Erfðamark skal hann hafa ef hann á, skipta skal marki sem ǫðrum arfi er fleiri standa til. Nú vil maðr gera sér mark, þá skal hann lýsa á þingi áðr hann marki fé sitt hvert mark hann vil á hafa; eigi skal hann þat mark hafa, er annarr hefir í því héraði eðr svá nær at fjárgǫngur þeira komi saman; af skal láta marki þóat hann hafi á þingi lýst ef nǫkkurr verðr til síðarr. Nú er fé ómarkat, þá er átta vikur eru af sumri, þá má hverr bóndi er vill, ok þess kyns fé á, leiða til skilríka menn at sjá þat fé, sem ómarkat hefr gengit í landi hans, hvatki fé er þat er ok skylt var at marka ok leggja á sitt mark ok eignaz, nema hinn hafi vitni, at þat er hans fé ok hann mátti þat fé fyrir nauðsynja sakir eigi marka. Ok ef hann fær þessi vitni, þá á hann sjálfr fé sitt, ok er þá hvárrtveggi sýkn saka. En ef hann vill þá eigi laust láta, sœki sem vítafé. Ef maðr fœrir búnað sinn hreppa á meðal, þá skal hann segja til einkunnar sinnar í þeim hrepp, sem hann hefr bú sitt í fœrt, ok láta skrá með einkunnum þeirra manna, er þar búa áðr fyr. Ef menn verða eigi fyrri varir við, at mark ber saman með þeim, en fé er á fjall rekit þar sem þeir eiga samgengt, þá skulu þeir taka fé þat alla, er þeir létu reka í afrétt ok reikna, ok sveri hverr at sínu fé eineiði, at svá mart var, sem þá hefr hann hann talt, ok þess kyns fé ok svá gamalt. Nú skal hvárr þeirra sýna á haustit grǫnnum sínum sex þat fé, er þeir heimta, ok þeir skipta sem þeim þykkir jafnligast eptir fjárfjǫlda, hversu margs hvárr þeirra skal missa, ef þeir heimta eigi allt, nema annarrhvárr hafi til tvá lǫgliga kennendr, at þat er hans fé, ok eigi gaf hann né galt, né sǫlum seldi, ok þat er hans eign, ef hann skal óræntr vera. Ok ef their sverja þetta, þá skal hann taka þat fé af námi. En því færra á hann eptir at heimta. Nú þykir svá ǫdrum hvárum, sem eigi sé allt til skiptis látit, þá sveri hinn fyrri lýrittareið, ella greiði honum slíkt, sem hann sver eigi fyrir. Rétt er manni at ljá ǫðrum manni mark, ef hann er sauðlaus, ok hafi sjálfr, þegar hann á fé til at leggja, ella á hann eigi heldr en aðrir, þóat þat hafi áðr hans erfðamark verit. En ef dilkær eru, þá er mǫnnum eigi skylt at marka dilka undir þeim meðan móðir ber þar vitni um, ok svá kýr um kálf, gyltur um grís (Codi Johanneu. Landsleigubálkr. 47 kapituli: Um fjármark

◊ allir mæltu því í mót; sögðu, að þeir vildu fara til skips. Egill setur niður mjöðdrekkuna; síðan hefur hann á rás og rann til bæjarins; en er hann kom heim til bæjarins, þá sá hann, að þjónustusveinar gengu frá eldaskála með skutildiska og báru inn í stofuna. Egill sá, að í eldahúsinu var eldur mikill og katlar yfir; gekk hann þangað til; þar höfðu verið stokkar stórir fluttir heim og svo eldar gerðir, sem þar er siðvenja til, að eldinn skal leggja í stokks endann, og brennur svo stokkurinn. Egill greip upp stokkinn og bar heim til stofunnar og skaut þeim endanum, er logaði, upp undir ufsina og svo upp í næfrina; eldurinn las skjótt tróðviðinn. En þeir, er við drykkjuna sátu, fundu eigi fyrr en loginn stóð inn um ræfrið; hljópu menn þá til dyranna, en þar var ekki greiðfært út, bæði fyrir viðunum, svo það, að Egill varði dyrnar. Felldi hann menn bæði í dyrunum og úti fyrir dyrunum; en það var s vipstund ein, áður stofan brann, svo að hún féll ofan. Týndist þar lið allt, er þar var inni, en Egill gekk aftur til skógarins, fann þar förunauta sína; fara þá allir saman til skips. Sagði Egill, að mjöðdrekku þá vill hann hafa að afnámsfé, er hann fór með, en hún var reyndar full af silfri

◊ nú sagði hann Hrana, hvaðan hann skyldi brjóta hauginn: ok skal um nótt at vera, sagði hann. Engi mun vinna í hauginn ganga fur ódaun, er ór hauginum mun útleggja; þá ráðst þú til, ok far í hauginn, ok mæl til 3 kostgripi at afnámsfé, en helmíng af ǫðru fé; síðan bið þú Svein jarl halda festinni, hann einn mun einurð ok drengskap tilhafa at bíða, þar til er þú kemr ór hauginum; ber til skiptis allt lausafé þat, er í hauginum er, ok áðr liggr í einni hrúgu; en hvárki mun í hauginum hljótt né kyrt, er þú ferr í brott; ljósin munu slokkna, en allir menn munu af hauginum stǫkkva, nema Sveinn jarl, ok fáir menn með honum; hann mun þá vilja, at þú hafir þriðjúng fjár, en hann 2 hluti; en þú seg svá, at þat sé eigi ykkarr skildagi; hann mun segja þann virðíngar mun ykkarn; lát þú þér þat líka, hlaup þú á hest þinn, ok ver eigi nærr honum, enn mál nemi, ok sýn honum þá gripina; hann mun sjá vilja gjǫrr gripina; en þú lát þess engan kost, ok ríð undan í skóg, ok létt eigi furr enn þú kemr til Ástu Guðbrandsdóttur, ok fylg henni til feðr síns, hon er með barni, ok ef henni greiðist seint, legg um hana beltit þat, er ek hefi átt, ef við þik er ráða leitat, ok mun þat duga; mæl þú þér laun fur, at þú villr ráða fur nafni, ef sveinn er, ok lát Óláf heita, ok skil þú eigi við hann, meðan þit lifið báðir; ok sá sveinn mun verða hjálp ok heilsa kyns várs, þvíatvér allir munum fagna hans hingatburð ok andláti, svá sem vér séim náliga af dauða reistir. Þá gripi, er þú tekr af mér í hauginum, vil ek at þú selir í hendr Ástu, ok bið þú hana varðveita, ok selja í hendr syni sínum, þá er hann vex upp

◊ þat var þann tíð, ǁ er þar herjaði ǁ Akkilleifr ǁ ítrfrægr; ǁ hún var hugstórum (ὁ μεγαλήτωρ -ήτορος, τὴν <...> θυγατέρ' Ἀρσινόου μεγαλήτορος) ǁ hilmi borin ǁ Arsínóus; ǁ en Akkverjar ǁ Nestori gáfu ǁ námdúks hildi ǁ at afnámsfé, ǁ því hann allra var ǁ manna mestr ǁ at meginráðum (οὕνεκα βουλῇ ἀριστεύεσκεν ἁπάντων): això fou pel temps que l'Aquil·les, el sempre ínclit, va guerrejar allà. Ella era filla de l'Arsinou magnànim. Però els aqueus havien donat, com a botí privat, la Hildr del mocador (Hildr námdúks = la dona) al Nèstor per tal com era el més gran de tots els homes com a conseller

af·neita <-neita ~ -neitum | -neitaði ~ -neituðum | -neitað ║ e-u ~ e-m>:

1. (hafna) renegar d'una cosa, abjurar d'una cosa (renunciar a una cosa)

♦ afneita e-u með eiði: abjurar una cosa (o: d'una cosa)

2. (neita að kannast við, vilja ekki kannast við) repudiar algú, renegar d'algú (negar-se a mantenir la coneixença o el tracte amb algú, p.e., un membre de la família)

◊ áður en hani galar í dag, muntu þrisvar afneita mér: abans que no canti el gall avui, em negaràs tres vegades

◊ en þeim sem afneitar mér fyrir mönnum, mun afneitað verða fyrir englum Guðs: però aquell qui em negui davant els homes, serà negat davant dels àngels de Déu

♦ afneita sjálfum sér: negar-se a si mateix

◊ hver sem vill fylgja mér, afneiti sjálfum sér: qui em vulgui seguir, que es negui a si mateix

3. <RELIG> renegar [d']una cosa

◊ ...og afneitaði af sömu ákefð kristinni trú: ...i, amb el mateix ímpetu, va renegar [d]el cristianisme

◊ ...og hann skal vera vitni gegn yður, til þess að þér afneitið ekki Guði yðar: ...i ella us farà, doncs, de testimoni, no fos cas que reneguéssiu el vostre Déu

af·neitun <f. -neitunar, -neitanir>:

1. <GEN> renúncia f, renunciació f, renunciament m

♦ afneitun með eiði: abjuració f

2. (það að neita að kannast við) negació f (denegació o desmentiment de conèixer algú o de tenir-hi tracte)

♦ afneitun Péturs: les negacions de Sant Pere

af·nema <-nem ~ -nemum | -nam ~ -námum | -numið ║ e-ð>:

<JUR> abolir una cosa, derogar una cosa

◊ afnema dauðarefsingu: abolir la pena de mort

◊ afnema lög: abolir una llei, derogar una llei

◊ afnema þrælahald: abolir l'esclavitud

af·not <n.pl -nota>:

1. (gagn, nytjar) utilització f (ús)

♦ hafa afnot af e-u: utilitzar una cosa

2. (afnotaréttur af fast- eða landareignum) usdefruit m (esp. de béns immobles)

♦ hafa afnot af e-u: tenir l'usdefruit d'una cosa

afnota·gjald <n. -gjalds, -gjöld>:

cànon m d'ús, taxa f d'ús

♦ afnotagjald Ríkisútvarpsins: cànon per la recepció de la ràdio i televisió estatals

afnota·réttur <m. -réttar, pl. no hab.>:

[dret m d']usdefruit m, dret m d'ús

♦ eiga afnotarétt af e-u: tenir l'usdefruit d'una cosa

af·numinn, -numin, -numið <adj.>:

derogat -ada, abolit -ida

af·panta <-panta ~ -pöntum | -pantaði ~ -pöntuðum | -pantað ║ e-ð>:

cancel·lar la comanda d'una cosa, anul·lar la comanda d'una cosa

♦ afpanta flugmiða: cancel·lar un bitllet d'avió

♦ afpanta leikhúsmiða: anul·lar la reserva d'un bitllet de teatre

af·plána <-plána | -plánaði>:

1.   complir (càstig, condemna)

♦ afplána dóm | hegningu: complir una condemna | un càstig

2.  pagar (multa)

♦ afplána sekt: pagar una multa

Afríka <f. Afríku, no comptable>:

Àfrica f

♦ Afríka sunnan Sahara: l'Àfrica subsahariana

Afríki <m. Afríka, Afríkar>:

<†> variant arcaica de → Afríkumaður “africà, africana”

◊ munu Rábítar ræsi ugga út í heimi, ok Affríkar; fǫr mun vísi víðlendr gera á et ýtra, œgr, Ispáníam: els àrabs d'arreu el món i els africans temeran el cabdill; el terrible príncep d'amplis dominis farà un viatge fins a l'extrema (això és, situada en els confins) Espanya

afríku- <en compostos>:

africà -ana

Afríku·búi <m. -búa, -búar>:

africà m, africana f

Afríku·maður <m. -manns, -menn>:

africà m, africana f

afrísk-amerískur, -amerísk, -amrerískt <adj.>:

afro-americà -ana

afrískur, afrísk, afrískt <adj.>:

africà -ana

Afrodite <f. Afrodite, pl. no hab.>:

<†> variant arcaica de → Afródíta “Afrodita”

◊ hinn stóri miðreitur sýndi París dæmandi Afrodite eplið: el gran requadre central mostrava Paris atorgant a Afrodita la poma

Afródíta <f. Afródítu, pl. no hab.>:

Afrodita f (Ἀφροδίτη)

af·saka <-saka | -sakaði>:

(biðjast afsökunar & mæla einhverju bót) disculpar, excusar (demanar disculpes & justificar no fer una cosa, assistir a reunió etc.)

◊ hafðu mig afsakaðan: disculpa['m] un segon, sisplau

♦ afsakið: perdoni (o: disculpi) 

♦ afsakaðu, mér þykir það [svo] leitt: perdoni, em sap [tant de] greu (o: perdoni, ho sento [molt]) 

♦ ekkert að afsaka!: de res!; a Déu sien dades (Pla de Mall.; no entre les generacions joves)  (fórmula de resposta a "gràcies!")

♦ afsaka e-ð: disculpar una cosa, excusar una cosa

◊ við getum ekki bent á neitt tilefni, sem gæti afsakað slík ólæti: no podem mostrar cap motiu que pugui disculpar aquest esvalot

♦ afsaka e-ð við e-n: demanar disculpes a algú per una cosa

♦ afsaka sig: disculpar-se, excusar-se

◊ en þeir tóku allir að afsaka sig einum munni: però tots igualment començaren a excusar-se

♦ afsaka sig fyrir e-ð: excusar-se per una cosa

♦ afsaka sig fyrir að <+ inf.>: excusar-se per <+ inf.> 

◊ aldrei gæti ég skammast mín vegna slíks föður né finn ég neina þörf, líkt og margir, til að afsaka mig fyrir að vera sonur leysingja: mai no podria avergonyir-me d'haver tingut un pare així ni sento cap necessitat, a diferència de molts d'altres, de disculpar-me per ésser el fill d'un llibert

♦ afsaka sig fyrir e-m: disculpar-se davant algú

♦ afsaka sig með e-u: disculpar-se al·legant una cosa, excusar-se amb una cosa (adduint-la a tall d'excusa)

◊ afsaka sig með frámunalélegum afsökunum: disculpar-se amb excuses extraordinàries

♦ afsaka sig undan e-u: excusar-se per no poder fer una cosa

♦ biðja e-n að hafa sig afsakaðan [í smástund]: demanar a algú que el disculpi [una estoneta]

◊ ég bið þig, haf mig afsakaðan: et prego que em vulguis excusar

af·sala <-sala ~ -sölum | -salaði ~ -söluðum | -salað ║ sér e-u>:

renunciar a una cosa

af·salta <-salta ~ -söltum | -saltaði ~ -söltuðum | -saltað ║ e-ð>:

dessalinitzar una cosa

af·saltaður, -söltuð, -saltað <adj.>:

dessalinitzat -ada

◊ afsaltað sjávarvatn: aigua de mar dessalinitzada

afskap·lega <adv. elatiu>:

terriblement, increïblement, extremadament, -íssim -a (emprat davant adjectius)

afskap·legur, -leg, -legt <adj.>:

1. (feiknamikill) enorme (ingent, molt gros, immens)

2. (ógurlegur) espantós -osa (terrible, esfereïdor)

af·skekktur, -skekkt, -skekkt <adj.>:

apartat -ada, allunyat -ada, remot -a

◊ afskekktur staður, afskekkt eyja: un indret apartat, una illa remota

af·skipta <-skipti ~ -skiptum | -skipti ~ -skiptum | -skipt ║ e-n>:

<FIG> marginar algú, deixar algú de banda, excloure algú (negligir-lo, passar-lo per alt, desatendre)

af·skipta <adj. inv.>:

<FIG> deixat -ada (o: tirat -ada) a un costat, posat -ada de banda, apartat -ada

◊ "Hví ertu svo afskipta ger, þar sem þú ert höfðingjason sem aðrir bræður þínir?": “Per què t'han deixat d'aquesta manera a un costat, allà on ets tan fill d'un höfðingi com els teus altres germans?”

afskipta·laus, -laus, -laust <adj.>:

indiferent (passiu davant o no afectat per uns fets)

♦ láta e-n afskiptalausan: <LOC FIG> deixar algú tranquil (o: en pau), no preocupar-se d'algú

♦ vera afskiptalaus um allt hjá e-m: <LOC FIG> despreocupar-se de tot amb algú

afskipta·leysi <n. -leysis, no comptable>:

indiferència f

◊ andstæða kærleikans er ekki hatrið heldur afskiptaleysið: el contrari de l'amor no és pas l'odi, sinó la indiferència

af·skipti <n.pl -skipta>:

intromissió f, intervenció f

♦ án afskipta e-s: sense la intervenció d'algú

♦ hafa afskipti af e-u: ficar-se en..., entremetre's en, intervenir en...

♦ halda sér utan við öll pólitísk afskipti: abstenir-se de qualsevol tipus d'activitat política, no ficar-se pas en assumptes polítics

♦ vara e-n við afskiptum: advertir algú que no es fiqui on no li demanen

af·skiptur, -skipt, -skipt <adj.>:

<FIG> marginat -ada, deixat -ada de banda, exclòs -osa (negligit, passat per alt, desatès)

♦ láta e-n afskiptan: <LOC FIG> deixar algú exclòs (o: desatès) 

af·skrifa <-skrifa ~ -skrifum | -skrifaði ~ -skrifuðum | -skrifað ║ e-ð>:

1. (afrita) copiar una cosa (text)

2. (fyrna) amortitzar una cosa (capital)

3. (um viðskiptakröfur) cancel·lar una cosa (deute)

♦ afskrifa lán: cancel·lar un préstec

4. <FIG> donar una cosa per perduda, deixar de comptar amb una cosa

af·skrifaður, -skrifuð, -skrifað <adj.>:

desvaloritzat -ada (o: desvalorat -ada), depreciat -ada

♦ afskrifað samtals: total desvalorització (→ uppsafnaðar afskriftir)

♦ afskrifaðar tapaðar kröfur: despeses d'acceptacions impagades, despesa comptabilitzada per deutes incobrables, pèrdues per incobrabilitat

af·skrift <f. -skriftar, -skriftir>:

1. (afrit) còpia f (de text)

2. (skulda) cancel·lació f (anul·lació de deute)

3. (um óáþreifanlegar eignir) amortització f (de bé no tangible)

♦ skattalegar afskriftir: deduccions fiscals, amortització a compte dels impostos

4. (um áþreifanlegar eignir) depreciació f, desvalorització (o: desvaloració) f (de bé tangible)

♦ uppsafnaðar afskriftir: desvalorització acumulada

5. (um náttúruauðlindir) reducció f, disminució f, minva f (de recursos naturals)

6. afskriftir <f.pl -skrifta>: (fjármunanotkun) consum m de capital [fix], depreciació f del capital (deterioració en la rendibilitat del capital)

afskriftar·aðferð <f. -aðferðar, -aðferðir>:

mètode m d'amortització

afskriftar·reikningur <m. -reiknings, -reikningar>:

compte m d'amortització

♦ afskriftarreikningur viðskiptakrafna: [fons de] reserva per a deutes incobrables, reserva f per a incobrables (o: insolvències)

afskriftar·sjóður <m. -sjóðs, -sjóðir>:

fons m d'amortització

♦ afskriftarsjóður útlána: [fons de] provisió per a préstecs incobrables

afskriftar·stofn <m. -stofns, -stofnar>:

base f amortitzable, valor m d'amortització, base f [de referència] d'amortització, base f de depreciació

afskriftar·stuðull <m. -stuðuls, -stuðlar>:

coeficient m d'amortització

afskriftar·tími <m. -tíma, no comptable>:

vida f útil d'amortització, vida f útil d'actiu financer, vida f útil amortitzable (o: depreciable)

af·skræma <-skræmi ~ -skræmum | -skræmdi ~ -skræmdum | -skræmt ║ e-ð>:

1. (lögun) deformar una cosa (forma)

2. (andlit) desfigurar una cosa (cara)

◊ hláturinn er djöfullegur vindur sem afskræmir andlitsdrættina og fær menn til að líkjast öpum: les rialles són un vent diabòlic que deforma les faccions facials i fa que els homes s'assemblin a micos

3. <FIG = rangfæra, skrumskæla> distorsionar una cosa (falsejar, tergiversar)

af·skræmdur, -skræmd, -skræmt <adj.>:

deformat -ada

◊ afskræmd antlit: cares desfigurades

af·skræmi <n. -skræmis, -skræmi>:

esguerro m, monstre m de la natura

afskræmis·legur, -leg, -legt <adj.>:

[de cos] esguerrat -ada, [de cos] estrafet -a, [físicament] monstruós -osa

afsl. <abrev. de afsláttur>:

desc. (= descompte)

af·slappaður, -slöppuð, -slappað <adj.>:

relaxat -ada

af·slappandi, -slappandi, -slappandi <adj.>:

relaxant

♦ finnast e-m afslappandi að <+ inf.>: trobar algú relaxant [de] <+ inf.>

afsláttar·kort <n. -korts, -kort>:

targeta f de descompte

afsláttar·miði <m. -miða, -miðar>:

1. (sem veitir afslátt) cupó (o: val) m de descompte (val que se sol retallar d'una publicació i que proporciona un descompte a una botiga o en la prestació d'un servei)

2. (miði á tilboðsverði) entrada f amb descompte (entrada rebaixada de preu, p.e., per a estudiants, vells etc.)

afsláttar·verð <n. -verðs, -verð>:

preu rebaixat

af·sláttur <m. -sláttar, pl. no hab.>:

descompte m

♦ bjóða e-m e-ð með rúmlega 50% afslætti: oferir una cosa a algú amb un descompte de més del 50%

◊ er afsláttur fyrir börn?: que fan descompte per a infants?

◊ er afsláttur fyrir námsmenn?: que fan descompte als estudiants?

af·slöppun <f. -slöppunar, no comptable>:

relaxació f (esbargiment, espaiament, distracció)

♦ hún eyddi frídeginum í afslöppun: va emprar el seu dia lliure per a relaxar-se

af·staða <f. -stöðu, no comptable>:

1. (lega & viðhorf, skoðun) posició f (situació geogràfica & actitud & parer)

♦ taka afstöðu til e-s: prendre posició sobre algú ~ una cosa, posicionar-se sobre algú ~ una cosa

♦ hver er afstaða þín til þessa?: quin és el teu parer al respecte?

♦ í afstöðunni til e-s: en relació a, quant a, pel que fa a

◊ ég var umskorinn á áttunda degi, af kyni Ísraels, ættkvísl Benjamíns, Hebrei af Hebreum, farísei í afstöðunni til lögmálsins (κατά, κατὰ νόμον Φαρισαῖος): vaig ésser circumcidat al vuitè dia, del llinatge d`Israel, de la tribu de Benjammí, hebreu nat d'hebreus i fariseu quant a la llei

♦ skýra frá afstöðu sinni: clarificar la seva posició

2. (samskipti, sambúð, tengsl) contactes m.pl (relacions)

♦ afstaða íslensku[nnar] við önnur tungumál: els contactes de l'islandès amb d'altres llengües

3. (í þráttarhyggju) tesi f (en dialèctica) (→ tesa)

♦ afstaða, andstaða og niðurstaða: tesi, antítesi i síntesi

af·staðinn, -staðin, -staðið <adj.>:

1. (hætta) espassat -ada (perill)

♦ það er afstaðið: [el pitjor] ja ha espassat! Ja està!

2. (atburður, tími) passat -ada (fets, temps)

◊ þegar þetta var afstaðið (διαπράσσειν: διαπραξάμενος -ένη -άμενον, ταῦτα δὲ διαπραξάμενοι) vegsömuðu Gyðingar Drottin með lofsöngvum og þakkargjörð fyrir miklar velgjörðir hans við Ísrael og fyrir að hafa veitt þeim sigur: després d'això, els jueus glorificaren amb himnes i regraciaments el Senyor pels seus benifets a Israel i per haver-los donat la victòria

♦ að afstöðnu páskafríi: després de les vacances de Pasqua, passat Pasqua

af·steypa <f. -steypu, -steypur. Gen. pl.: -steypna o: -steypa>:

còpia f [feta] amb motlle, buidatge m (reproducció, especialment d'obra d'art, feta amb motlle, amb guix o qualsevol altra substància que s'hi pugui abocar, peça de fundició)

af·stigur <m. -stigs, -stigir>:

camí apartat o veïnal

af·strakt <adj. inv.>:

<ART> abstracte -a

afstrakt·list <f. -listar, -listir>:

art abstracte (o: abstracta)

afstrakt·málari <m. -málara, -málarar>:

pintor abstracte, pintora abstracta

afstrakt·mynd <f. -myndar, -myndir>:

pintura abstracta

afstrakt·verk <n. -verks, -verk>:

obra abstracta

af·stunga <f. -stungu, -stungur. Gen. pl.: -stungna>:

fuga (o: fugida) f (de conductor després d’accident)

af·styrmi <n. -styrmis, -styrmi>:

<PEJOR> esquifit m, persona f o animal m renocat, neulim m, desnerit m

af·stýra <-stýri ~ -stýrum | -stýrði ~ -stýrðum | -stýrt ║ e-u>:

evitar una cosa, impedir una cosa

♦ afstýra árekstri: evitar una col·lisió

♦ afstýra blóðbaðði: evitar un bany de sang

♦ afstýra slysi: evitar un accident

♦ stilling afstýrir miklum glappaskotum: la calma evita grans errors

af·stæði <n. -stæðis, no comptable>:

relativitat f

afstæðis·hyggja <f. -hyggju, no comptable>:

<FIL> relativisme m

afstæðis·kenning <f. -kenningar, no comptable>:

teoria f de la relativitat

♦ almenn afstæðiskenning: teoria general de la relativitat

♦ takmarkaða afstæðiskenningin: la teoria especial de la relativitat

af·stæður, -stæð, -stætt <adj.>:

relatiu -iva

♦ afstætt gildi: valor relatiu

afstöðu·bókmenntir <f.pl -bókmennta>:

literatura compromesa

afstöðu·mynd <f. -myndar, -myndir>:

plànol (o: mapa) m de situació, plànol m en el qual s'indica la situació o localització de la persona que el mira

af·svar <n. -svars, -svör>:

refús m (fl./pl.: refusos) (o: denegació f) 

♦ fá afsvar: rebre una [resposta] negativa (a una petició, sol·licitud etc.)

af·svara <-svara ~ -svörum | -svaraði ~ -svöruðum | -svarað ║ e-m e-u>:

refusar (o: denegar) una cosa a algú

af·sverja <-sver ~ -sverjum | -sór ~ -sórum | -svarið ║ e-ð ~ e-n>:

abjurar d'una cosa ~ d'algú, renunciar a una cosa ~ algú (→ afneita)

af·sýking <f. -sýkingar, no comptable>:

infecció f

af·sögn <f. -sagnar, -sagnir>:

1. <GEN> dimissió f

♦ afhenda afsögn sína: lliurar (o: presentar) la seva dimissió

♦ afsögn embættis: dimissió del càrrec

♦ biðjast afsagnar: sol·licitar la [seva] dimissió

♦ boða afsögn sína: anunciar la seva dimissió

♦ draga afsögn sína til baka: retirar la seva dimissió

♦ krefjast afsagnar e-s: exigir la dimissió d'algú

♦ tilkynna [um] afsögn sína: anunciar la seva dimissió

♦ vísa á bug orðrómi um afsögn sína: rebutjar (o: desmentir) els rumors de dimissió

♦ → segja af sér “presentar la seva dimissió, dimitir”

2. (konungs) abdicació f (de rei)

♦ afsögn konungsins: l'abdicació del rei

3. (afsal starfs) renúncia f (a treball)

4. <JUR COMERÇ> protest m [de lletra de canvi]

♦ afsögn víxils: protest de lletra [de canvi]

af·sökun <f. -sökunar, -sakanir>:

1. (fyrirgefningarbón) disculpa f

♦ biðja e-n afsökunar á e-u: demanar disculpes a alg. per una cosa, demanar perdó a alg. per una cosa

♦ ég bið þig afsökunar á að <+ inf.>: et demano disculpes per <+ inf.>

♦ ég bið þig afsökunar fyrir að <+ inf.>: et demano disculpes per <+ inf.>

♦ biðjast afsökunar á e-u: demanar disculpes per una cosa, disculpar-se per una cosa

♦ biðjast formlega afsökunar á e-u: demanar formalment disculpes per una cosa

♦ ég biðst afsökunar á skammsýni minni að gleyma að <+ inf.>: demano disculpes per la meva manca de previsió en oblidar de <+ inf.>

♦ hafa eitthvað sér til afsökunar: tenir una excusa

♦ hafa ekkert sér til afsökunar: no tenir cap excusa

♦ koma með afsakanir eins og...: venir amb excuses com ara...

♦ krefja e-n afsökunar: exigir disculpes a algú

♦ segja e-ð til afsökunar: dir una cosa com a disculpa

♦ vera með afsakanir: al·legar excuses

2. (málsbót) excusa f

♦ ég hef enga afsökun: no tinc cap excusa

afsökunar·beiðni <f. -beiðni, -beiðnir>:

[petició f de] disculpes f.pl, [petició f d']excuses f.pl, [petició f de] perdó m

af·söl:

nom. & ac. pl. de → afsal “renúncia; cessió”

af·söltun <f. -söltunar, no comptable>:

dessalinització f

◊ afsöltun sjós: dessalinització d'aigua marina

afsöltunar·stöð <f. -stöðvar, -stöðvar>:

[planta f] dessalinitzadora f

af·sölun <f. -sölunar, no comptable>:

1. <GEN> cessió f, traspàs m

2. (embættis, þingmennsku) renúncia f (a càrrec, a condició de diputat)

af·sönnun <f. -sönnunar, no comptable>:

refutació f [de prova] (confutació, presentació de contraargument o contraprova [irrefutables], impugnació d'afirmació)

af·taka <f. -töku, -tökur. Gen. pl.: -taka o: -takna>:

1. (líflát) execució f (ajusticiament)

♦ aftaka e-s: l'execució d'algú

♦ aftaka hans fór fram í siðustu víku: la seva execució va tenir lloc la setmana passada

♦ aftaka með hálsjárnakyrkingu: engarrotament m, execució amb el garrot vil

♦ aftaka með raflosti: electrocució f

♦ aftaka í rafmagnsstól: electrocució f, execució a la cadira elèctrica

♦ dæma e-n til aftöku: condemnar algú a mort

♦ fresta aftöku: ajornar una execució

♦ færa e-n til aftöku: portar algú a l'execució

♦ krjúpa til aftöku: agenollar-se per a l'execució

♦ leiða e-n til aftöku: conduir algú a l'execució

♦ leiða e-n burt til aftöku: emportar-se algú a l'execució

2. (aflimun) amputació f (acte de tallar part del cos)

♦ aftaka limar: amputació d'un membre

3. <†> (dráp) mort f (acció de matar algú, homei)

◊ þeir Sigtryggur og Hallvarður höfðu sendiferðir konungs allar bæði innan lands og utan lands og höfðu margar ferðir þær farið, er háskasamlegar voru, bæði til aftöku manna eða fé upp að taka fyrir þeim mönnum, er konungur lætur heimferðir veita: els germans Sigtryggur i Hallvarður havien dut a terme fins llavors tots els encàrrecs que els havia encomanat fer el rei, tant a dins com a fora del país; ja havien fet molts i atzarosos viatges tant per a matar gent com per a agafar el bestiar i els béns d'aquells a qui el rei havia fet assaltar a llurs cases

◊ ...því að hann mælti svo eftir aftöku Bárðar, að hann vildi ekki, að Egill væri hér í landi: ...perquè després de la mort d'en Bard havia dit que no volia pas que l'Egil s'estigués al país

4. <†> (tjón) menyscapte m (dany, pèrdua)

5. aftökur <f.pl>: (aftakaveður) [forta] maltempsada f (mal temps, temps molt dolent)

af·taka <-tek ~ -tökum | -tók ~ -tókum | -tekið>:

1. <e-ð>: (þverneita) refutar categòricament una cosa (negar o rebutjar rotundament)

2. <e-ð>: (afnema) abolir una cosa (suprimir una cosa)

♦ aftaka e-ð með lögum: abolir legalment una cosa

3. <e-n>: (taka e-n af lífi) executar algú (ajusticiar)

4. <impers.>: ♦ sem aftekur: amb totes les seves forces

♦ hann æpti hvað aftók cridava que semblava que l'escorxaven

♦ hann reið allt hvað aftók va cavalcar a regna batuda

aftaka·rok <n. -roks, no comptable>:

tempesta violenta

aftaka·veður <n. -veðurs, -veður>:

maltempsada forta, tempesta violenta

aftan <adv.:>

1. <um stefnu / expressant direcció> pel darrere, per darrere (Mall.)

♦ að aftan: de darrere, per darrere, pel darrere

♦ aftan að: de darrere, per darrere, pel darrere, per l'esquena

♦ aftan að <+ Dat.>: per l'esquena, pel darrere

♦ ganga aftan að e-m: acostar-se a algú pel darrere (o: per darrere, Bal.)

♦ koma aftan að e-m: acostar-se a algú pel darrere (o: per darrere, Bal.)

♦ aftan af: del darrere

♦ aftan af <+ Dat.>: del darrere de...

♦ aftan á: al darrere, a la part del darrere

♦ aftan á <+ Ac.>: a la part del darrere de (expressant moviment cap a la part del darrere d'algú o d'una cosa)

♦ aftan á <+ Dat.>: a la part del darrere de (expressant situació estàtica a la part del darrere d'algú o d'una cosa)

♦ aftan frá: de darrere, pel darrere, per darrere (Bal.)

◊ þegar þeir sem voru í vinstri fylkingararmi sáu að hægri armurinn laut í lægra haldi sneru þeir við og héldu á hæla Júdasi og mönnum hans og réðust að þeim aftan frá (κατὰ πόδας, καὶ ἐπέστρεψαν κατὰ πόδας Ἰούδα): quan els de l'ala esquerra veieren que l'ala dreta havia estat desfeta, es giraren i anaren als talons d'en Judes i els seus homes i els atacaren per darrere (vocabulari: #1. lúta í lægra haldi: trobar-se en desavantatge, dur les de perdre)

♦ aftan í: al darrere, a la part del darrere

♦ aftan í <+ Ac.>: a[ la part de]l darrere de (expressant moviment cap a la part del darrere d'algú o d'una cosa)

♦ hengja aftanívagninn aftan í bílinn: enganxar el remolc al cotxe

♦ aftan í <+ Dat.>: a la part del darrere de (expressant situació estàtica a la part del darrere d'algú o d'una cosa)

♦ aftan til: cap al darrere, vers la part del darrere

♦ aftan úr: [de la part] del darrere de

♦ dragast aftan úr: anar a remolc

◊ fleygurinn var festur aftan í bátinn og hann látinn dragast aftan úr. Lýsi var sett í fleyginn, sem göt voru á, og lak lýsið hægt út um götin og lægði öldurnar, en eins og alkunna er þá lygnir sjóinn þegar olía er á honum: 

♦ taka kerruna aftan úr: desenganxar el remolc

♦ aftan úr e-u: #1. <LOC> des de la part posterior de; #2. <TEMP> de temps remots de

♦ aftan við e-ð: al darrere d'una cosa

◊ lík manna liggja á jörðinni eins og mykja á velli, eins og kornknippi aftan við (ū-χə-ʕāˈmīr   mē-ʔaħăˈrēi   ha-qqɔˈt͡sēr, וּכְעָמִיר מֵאַחֲרֵי הַקֹּצֵר) sláttumann og enginn tínir þau saman: els cadàvers dels homes estan estesos com fems sobre un camp, com un manat de blat darrere el segador, i no ningú no els arreplega

♦ setja lokapunktinn aftan við e-ð: <LOC FIG> posar [el] punt final a una cosa (subjecte: persona)

♦ vera lokapunktinn aftan við e-ð: <LOC FIG> posar [el] punt final a una cosa (subjecte: cosa)

♦ fara aftan að siðunum: atemptar contra els bons costums, pecar contra els bons costums

♦ koma að aftan (o: aftan frá; o: aftan að): arribar per darrere, venir per darrere

♦ keyra aftan á e-ð: envestir una cosa pel darrere

♦ ráðast aftan að e-m (o: ráðast á e-n aftan frá; o: sækja að e-m aftan frá): atacar algú pel darrere

♦ sjá aftan á e-n: mirar algú d'esquena, veure algú d'esquena

2. <aftanvert / expressant lloc on> al darrere, darrere (Mall.)

♦ fyrir aftan: al darrere, darrere (Mall.)

♦ fyrir aftan e-ð ~ e-n: <prep. + ac.> darrere [de], darrere (Mall.)

♦ fara fyrir aftan e-n: anar darrere algú, marxar darrere algú

♦ ganga fyrir aftan e-n: anar darrere algú, caminar darrere algú

aftaná·keyrsla <f. -keyrslu, -keyrslur. Gen. pl.: -keyrslna>:

col·lisió f contra la part del darrere del vehicle que circula al davant

<LIT>  aftan·glóð <f. -glóðar, -glæður (o: -glóðir)>:

rogentor f del crepuscle

aftaní·vagn <m. -vagns, -vagnar>:

<AUTOM> remolc m

aftan·klukka <f. -klukku, -klukkur. Gen. pl.: -klukkna>:

campana vespertina, campana f del vespre (→ kvöldklukka)

aftanmáls·grein <f. -greinar, -greinir>:

nota f final (a llibre, en escrit científic etc.)

<LIT>  aftann <m. aftans, aftnar>:

vespre m

♦ frá aftni til aftans: de vespre a vespre

aftan·roði <m. -roða, no comptable>:

rogentor f del cel a posta de sol

<LIT>  aftan·skæra <f. -skæru, -skærur. Gen. pl.: -skæra>:

crepuscle m

aftan·sól <f. -sólar, no comptable>:

sol m del capvespre

aftan·söngur <m. -söngs, -söngvar>:

<RELIG> vespres f.pl

aftan·verður, -verð, -vert <adj.>:

al darrere de, a la part del darrere de

◊ ásjónur þeirra litu svo út: Mannsandlit að framan, ljónsandlit hægra megin á þeim fjórum, nautsandlit vinstra megin á þeim fjórum og arnarandlit á þeim fjórum aftanvert (ū-φəˌnēi̯־ˈnɛʃɛr   lə-ʔarbaʕəˈtā-n, וּפְנֵי-נֶשֶׁר, לְאַרְבַּעְתָּן): llurs cares tenien aquest aspecte: cara d'home al davant, cara de lleó a la dreta de tots quatre, cara de toro a l'esquerra de tots quatre, i cara d'àguila per a tots quatre al darrere

♦ að aftanverðu: per la part del darrere, a la part del darrere

♦ á aftanverðu læri: a la part del darrere de la cuixa

aftar <adv.>:

més enrere

aftari, aftari, aftara <adj. en grau comparatiu>:

posterior

aftar·lega <adv.>:

més cap [a la part d']enrere, lluny enrere, a la part de més lluny de darrere

♦ standa (o: vera) aftarlega í biðröðinni: trobar-se a la part de més enrere de la cua

aftast <adv.>:

al darrere de tot, al final de tot, al més enrere possible

◊ og hann lét ambáttirnar og þeirra börn vera fremst, þá Leu og hennar börn, og Rakel og Jósef aftast (ʔaħărɔˈnīm, אַחֲרֹנִים): i col·locà al davant de tot les serventes amb llurs infants, després la Lia amb els seus infants i, darrere del tot, la Raquel i en Josep

♦ aftast í bókinni: al final de tot del llibre

aftasti, aftasta, aftasta <adj. en grau superlatiu feble>:

al més enrere de tot, al més lluny enrere, el darrer de tots, el postrem

aftastur, öftust, aftast <adj. en grau superlatiu fort>:

al més enrere de tot, al més lluny enrere

♦ fara aftastur: tancar la marxa

◊ en sjálfir skuluð þér eigi staðar nema. Veitið óvinum yðar eftirför, vinnið á þeim, sem aftastir fara (wə-zinnaβ-ˈtɛm   ʔōˈθā-m, וְזִנַּבְתֶּם אוֹתָם), og látið þá ekki komast inn í borgir sínar, því að Drottinn, Guð yðar, hefir gefið þá yður á vald: i pel que fa a vosaltres mateixos, no us atureu pas. Perseguiu els vostres enemics, ataqueu els qui tanquen la marxa i no els deixeu pas entrar a llurs ciutats, car Jahvè, el vostre Déu, els ha lliurats a les vostres mans

◊ minnstu þess, hvernig Amalekítar fóru með þig á leiðinni, þá er þér fóruð af Egyptalandi, hvernig þeir réðust á þig á leiðinni og unnu á þeim, er aftastir fóru (wa-ʝəzanˈnēβ   bə-ˈχā, וַיְזַנֵּב בְּךָ), öllum þeim er þreyttir voru og aftur úr drógust, þegar þú varst orðinn lúinn og uppgefinn, - og óttuðust ekki Guð: recorda com et van tractar els amalequites pel camí quan sortíreu d'Egipte, i com et van atacar pel camí, sense temor de Déu, i es van tirar sobre els dels vostres que tancaven la marxa, tots els qui estaven extenuats i s'havien quedat reressagats mentre tu estaves cansat i extenuat

♦ ganga aftastur: tancar la marxa

◊ því að eigi skuluð þér í flýti brott ganga né fara með skyndingu, því að Drottinn fer fyrir yður í fararbroddi og Guð Ísraels gengur aftastur í flokki yðar (ū-məʔassiφ-ˈχɛm, וּמְאַסִּפְכֶם): car no heu de partir amb precipitació ni marxar amb presses car Jahvè marxarà davant vostre a la vostra avantguarda i el Déu d'Israel tancarà la marxa del vostre grup

af·tenging <f. -tengingar, no comptable>:

1. <GEN> desconnexió f

2. (sprengju) desactivació f (desarmament de bomba)

◊ aftenging sprengju: desactivació de bomba

af·tengja <-tengi ~ -tengjum | -tengdi ~ -tengdum | -tengt ║ e-ð>:

1. <GEN> desconnectar una cosa

2. (sprengja) desactivar una cosa (desarmar bomba)

◊ lögreglan aftengdi í gær öfluga sprengju: la policia ahir va desactivar un potent artefacte explosiu

af·tigna <-tigna ~ -tignum | -tignaði ~ -tignuðum | -tignað ║ e-n>:

degradar algú

◊ en þar er þú leitaðir eptir tíma, þá þykki mér þat sannligast, at varla sé síðar til hættanda yfir hǫf at fara en í þann tíma, er inngengr ǫndverðr October; þvíat þá þegar taka hǫf mjǫk at úkyrrask, ok vex þeirra stormr jafnan síðan því meir, er síðar er á hausti ok nærmeir sœkir vetri. En í þann tíma er inngengr septima decima kal. Novembris, þá tekr austanvindr at úgleðjask ok þykkisk vera [p. 52] aftignaðr eptir brauttekinn hǫfuðbúnað gulligrar kórónu. Því næst setr hann á hǫfuð sér skýþaktan hǫtt, andvarpar af þjósti miklum svá sem syrgjandi eptir nýfenginn skaða (Espill, cap. 22, pàgs. 51-52): però atès que cerques d'informar-te sobre el moment [idoni per navegar], considero com a cosa més encertada que, com a més tard, hom a penes s'ha d'arriscar a navegar per les mars després del començament d'octubre car aleshores és quan les mars comencen a alsurar-se molt i, a partir d'aqueix moment, llurs temporals van augmentant més i més en intensitat com més envant som a la tardor i més ens anem apropant a l'hivern. I al punt que entra el desetè dia abans de les calendes de novembre (= el 16 d'octubre), el vent de llevant comença a tornar malencònic i considera que ha estat [p. 52] desproveït de la seva dignitat [reial] després que li hagin arrabassat l'ornament del cap que era la seva corona daurada. [Quan això s'esdevé, el vent de llevant] es posa al cap un capell de núvols que tapen el cel i sospira amb gran arravatament com si estigués planyent-se d'un dany acabat de patir

aftna:

ac. & gen. pl. de → aftann “vespre”

aftna <aftnar | aftnaði | aftnað; verb impers. unipers.>:

fer-se fosc, fer-se de vespre, caure la nit

♦ það aftnar: es fa de vespre

aftni:

dat. sg. de → aftann “vespre”

aftra <aftra ~ öftrum | aftraði ~ öftruðum | aftrað>:

1. <e-u>: impedir una cosa

◊ þannig var þeim ljúft að reika um, þeir öftruðu ekki fótum sínum, en Drottinn hafði enga þóknun á þeim. Nú minnist hann misgjörðar þeirra og vitjar synda þeirra: d'aquesta manera a ells els agradava anar errant d'un lloc a l'altre, no retenien llurs peus i Jahvè no es complaïa pas en ells. Ara se'n recorda de llurs crims i castiga llurs pecats

◊ eins og villiasna, sem vön er eyðimörkinni, stendur hún á öndinni í girndarbruna sínum, - hver fær aftrað losta hennar? Þeir sem hennar leita, þurfa engir að þreyta sig, þeir finna hana í mánuði hennar: com un onagre que estava avesat al desert, panteixa en l'ardor de la seva passió: qui li impedirà de satisfer la seva voluptat? Tots els qui la cerquen no cal que es fatiguin: la troben en el seu mes

2. <e-m>: impedir algú de fer una cosa

◊ frá skipun vara hans hefi ég ekki vikið, hefi varðveitt í brjósti mér orð munns hans. En hann er samur við sig - hver aftrar honum? Ef hann girnist eitthvað, gjörir hann það: no m'he apartat [mai] de les ordres dels seus llavis i [sempre] he guardat al cor les paraules de sa boca. I ell no canvia mai de parer: qui li'n pot dissuadir? Si desitja fer una cosa, la fa

♦ aftra e-m frá e-u: dissuadir algú d'una cosa, treure una cosa del cap a algú

aftur <adv.>:

1. cap enrere

♦ dragast aftur úr: restar (o: romandre; o: quedar) enrere, reressagar-se, quedar endarrerit -ida

◊ minnstu þess, hvernig Amalekítar fóru með þig á leiðinni, þá er þér fóruð af Egyptalandi, hvernig þeir réðust á þig á leiðinni og unnu á þeim, er aftastir fóru, öllum þeim er þreyttir voru og aftur úr drógust (ʔaħaˈrɛi̯-χā, אַחַרֶיךָ), þegar þú varst orðinn lúinn og uppgefinn, - og óttuðust ekki Guð: recorda com et van tractar els amalequites pel camí quan sortíreu d'Egipte, i com et van atacar pel camí, sense temor de Déu, i es van tirar sobre els dels vostres que tancaven la marxa, tots els qui estaven extenuats i s'havien quedat reressagats mentre tu estaves cansat i extenuat

◊ kveina, þú hlið! Hljóða þú, borg! Gnötra þú, gjörvöll Filistea! því að mökkur kemur úr norðurátt, í fylkingum hans dregst enginn aftur úr (wə-ˈʔēi̯n   bōˈδēδ   bə-mōʕāˈδā-u̯, וְאֵין בּוֹדֵד בְּמוֹעָדָיו): lamenta't, porta! Crida, ciutat! Tremola, Filistea sencera! car del nord ve una fumera espessa, en els seus rengs ningú no resta reressagat

◊ fyrirheitið um það að ganga inn til hvíldar hans stendur enn, vörumst því að nokkur yðar verði til þess að dragast aftur úr (ὑστερεῖν, ὑστερηκέναι): la promesa d`entrar dins el [lloc del] seu repòs encara persisteix, guardem-nos per això que cap de vosaltres no s'hi presenti endarrerit

♦ líta aftur: mirar cap enrere

♦ aftur á bak: a reculons

♦ falla aftur á bak: caure d'esquena

♦ fara aftur á bak: anar a reculons

♦ aftur á móti: #1. per contra, al contrari; #2. d'altra banda

♦ aftur og aftur: repetides vegades, repetidament, un cop i un altre, manta vegada

♦ aftur og fram: envant i enrere, d'un costat a l'altre (→ fram og aftur)

◊ henni þótti sér það helst ró að hún sæti á hestsbaki en Þórður leiddi undir henni aftur og fram: trobava que el que més sossec (als seus dolors i patiments) li donava era seure a la gropa del cavall i en Þórður la duia amunt i avall, menant el cavall de les regnes

♦ fram og aftur: envant i enrere (→ aftur og fram)

♦ ganga fram og aftur: caminar amunt i avall, anar d'un costat a l'altre

♦ reiða e-n fram og aftur: empènyer algú envant i enrere

◊ en þeir reiddu hann aftur og fram eftir vellinum og rifu af honum klæðin: però ells el van empènyer envant i enrere pel camp i li van arrabassar els vestits

♦ snúa aftur: tornar enrere (al punt del qual hom ha partit, recular)

♦ vera aftur: (lokaður) ésser (o: estar) tancat -ada

♦ glugginn er aftur: la finestra és tancada

♦ láta aftur gluggana: tancar les finestres

♦ láttu aftur: tanca la porta

♦ hvað heitir hann [nú] aftur?: <LOC FIG> com es deia?, com era que es deia? (intentant de fer memòria)

2. Pot indicar que l'acció del verb es torna a repetir. En tals casos, cal traduir-se per: tornar a <inf.> 

♦ við reynum aftur á morgun: ho tornarem a provar demà

♦ ganga aftur: <FOLCL> tornar a caminar (sortir un mort de la seva tomba) (→ afturganga)

♦ gerðu það aftur!: torna-ho a fer!

♦ aftur! aftur!: una altra vegada! una altra vegada!

♦ opna e-ð aftur: tornar a obrir una cosa, reobrir una cosa

♦ sofna aftur: tornar-se a adormir

♦ það rignir aftur: torna a ploure

3. Amb alguns verbs, especialment de moviment, la traducció es fa amb tornar

♦ koma aftur: tornar (a l'indret d'on hom se'n va o se n'ha anat & tornar a visitar)

♦ skila e-u aftur: tornar (el que hom havia manllevat)

afturábak·gír <m. -gírs, -gírar>:

<AUTOM> marxa f enrere

aftur·bati <m. -bata, pl. no hab.>:

convalescència f

♦ vera í afturbata: estar convalescent

aftur·beygður, -beygð, -beygt <adj.>:

<GRAM> reflexiu -iva

♦ afturbeygð sögn: verb reflexiu

♦ afturbeygt fornafn: pronom reflexiu

aftur·beygilegur, -beygileg, -beygilegt <adj.>:

<GRAM> reflexiu -iva (→ afturbeygður)

♦ afturbeygileg sögn: verb reflexiu

aftur·boginn, -bogin, -bogið <adj.>:

torçut -uda  (o: torçat -ada) cap enrere

afturbols- <en compostos>:

<ZOOL> abdominal

aftur·bolur <m. -bols, -bolir>:

<ZOOL> abdomen m

aftur·elding <f. -eldingar, pl. no hab.>:

[primeres clarors de l']alba f

♦ í (o: undir) afturelding: a trenc d'alba

aftur·endi <m. -enda, -endar>:

1. (bakhluti) darrere m (part posterior)

2. (rass) darreres m.pl, anques f.pl (panera, cul)

aftur·fenginn, -fengin, -fengið <adj.>:

recobrat -ada

aftur·fótur <m. -fótar, -fætur>:

<ZOOL> pota f de darrere

♦ ganga á afturfótunum hjá e-m: <LOC FIG> anar-se'n a rodar, anar-se'n en orris

♦ það gekk allt á fótunum hjá mér: tot m'ha anat guerxo

♦ reisa sig á afturfæturna: #1. <GEN> posar-se dret -a damunt les potes del darrere; #2. <FIG> alçar la cresta, rebel·lar-se, posar-se gallet, protestar

♦ standa upp á afturfótunum: aguantar-se dret -a damunt les potes del darrere

♦ það kom allt á afturfótunum út úr honum: <LOC FIG> tot el que deia era un galimaties

afturfóta·fæðing <f. -fæðingar, -fæðingar>:

<MED> part m en què el fetus neix amb els peus pel davant, no pas amb el cap

aftur·för <f. -farar, no comptable>:

1. (hnignun) deteriorament m (empitjorament, declivi)

♦ í afturför: <FIG> de baixada, en declivi, de capavallada (Mall.) 

2. (afturferð) retrocés m (fl./pl. retrocessos), regressió f (anada cap enrere, reculada, involució)

aftur·ganga <f. -göngu, -göngur. Gen. pl.: -gangna>:

1. (afturgangur) afturganga, terme que, en les creences populars, designa la sortida d'un mort fora de la seva tomba o del seu túmul, normalment per fer mal als vius o per molestar-los. A les traduccions de textos medievals norrens empro, com a equivalent català d'aquest terme, el mot revinguda

◊ en sumt fólk flýði fyrir reimleikum og afturgöngum: i uns quants en van fugir a causa de les aparicions de fantasmes i de les revingudes de morts malmorts [que hi havia] (a causa dels morts que tornaven de llurs tombes)

◊ og eftir það tókust af allar afturgöngur að Fróðá og reimleikar: i després d’això, van desaparèixer del mas de Fróðá totes les revingudes de morts malmorts i les aparicions de fantasmes

2. (afturgöngumaður) afturganga, terme que, en les creences populars, designa el mort malmort, això és, el mort que torna de la seva tomba o del seu túmul per fer mal als vius o molestar-los A les traduccions de textos medievals norrens empro, com a equivalent català d'aquest terme, el mot revinent o [mort] malmort

aftur·gangur <m. -gangs, -gangar>:

<FOLCL> afturgangur, aparició d'un mort malmort. A les traduccions de textos medievals norrens empro, com a equivalent català d'aquest terme, el mot revinguda

◊ tók þá að minnka afturgangur meðan sólargangur var mestur: a mesura que els dies s'anaven allargant (això és, fins al solstici d’estiu), les aparicions del mort s'anaven fent més escadusseres 

◊ ...því að Garði veldur öllum afturgöngum sem hér hafa orðið í vetur: ......per tal com totes les aparicions que hi ha hagut aquí aquest hivern han estat causades pen Garði

aftur·genginn, -gengin, -gengið <adj.>:

<FOLCL> revinent, revingut -uda, malmort -a, dit del mort que surt de la seva tomba i visita els vius

afturgöngu·maður <m. -manns, -menn>:

<FOLCL> > revinent m, mort malmort 

aftur·hald <n. -halds, no comptable>:

<POLÍT> reacció f (ultraconservadorisme intransigent)

afturhalds·flokkur <m. -flokks, -flokkar>:

<POLÍT> partit reaccionari

afturhalds·maður <m. -manns, -menn>:

<POLÍT> reaccionari m, reaccionària f (intransigentment ultraconservador)

afturhalds·samur, -söm, -samt <adj.>:

<POLÍT> reaccionari -ària (intransigentment ultraconservador)

afturhalds·seggur <m. -seggs, -seggir. Gen. pl.: -seggja; dat.pl.: -seggjum>:

retrògrad m, retrògada f, reaccionari m, reaccionària f

aftur·hjól <n. -hjóls, -hjól>:

roda f del darrere, roda f posterior

aftur·hlið <f. -hliðar, -hliðar>:

revers m (part posterior de moneda, medalla, full)

aftur·hluti <m. -hluta, -hlutar>:

1. <GEN> part f del darrere, part f de darrere (Mall.) (part posterior)

2. (á dýri) gropa f, anques f.pl (part posterior de l'esquena d'un animal)

aftur·hreifi <m. -hreifa, -hreifar>:

aleta m posterior (de foca)

aftur·hvarf <n. -hvarfs, no comptable>:

1. (iðrun, viðsnúningur) [re]conversió f (penediment i canvi de forma de vida)

◊ afturhvarf og fyrirgefning synda sinna: la conversió i el perdó dels seus pecats

2. (trúskipti) conversió f (canvi de religió)

◊ og vitnaði bæði fyrir Gyðingum og Grikkjum um afturhvarf til Guðs og trú á Drottin vorn Jesú: i instava grecs i jueus a la conversió a Déu i a creure en el nostre senyor Jesús

◊ og sögðu frá afturhvarfi heiðingjanna og vöktu mikinn fögnuð meðal allra bræðranna: i contaren la conversió dels pagans causant una gran alegria a tots els germans

3. (afturkoma) retorn m  (tornada)

◊ var þá sem oft kann verða, þótt menn séu fræknir og vopndjarfir, ef slög stór fá og komi á flótta, að flestir verða illir afturhvarfs: aleshores va passar el que sovint pot passar si uns homes són derrotats i es donen a la fuga, per més valerosos i ardits amb les armes que hagin pogut ésser: que molts d'ells difícilment poden tornar enrere (i reprendre el combat)

♦ afturhvarf til fortíðar: retorn al passat

aftur·jaxl <m. -jaxls, -jaxlar>:

<MED> tercera molar

♦ afturjaxlarnir: les terceres molars

aftur·kalla <-kalla ~ -köllum | -kallaði ~ -kölluðum | -kallað ║ e-ð>:

1. <GEN> revocar una cosa

2. (um leyfi, pöntun o.s.fr.) anul·lar una cosa (permís, comanda etc.)

aftur·kast <n. -kasts, no comptable>:

1. <GEN> feedback m 

♦ jákvætt ~ neikvætt afturkast: feedback positiu ~ negatiu

2. (endurkast, skopp) rebot m (acció de rebotar)

3. (endurskin) reflexió f (reflex, refracció)

4. <POLÍT> reacció f 

afturkasts·stefna <f. -stefnu, no comptable>:

tendències reaccionàries, reaccionarisme m

◊ eftir siðbót Lúters kom fram innan rómversku kirkjunnar sterk og þröngsýn afturkastsstefna: després de la Reforma d'en Luter va aparèixer a l'església romana un reaccionarisme fort i obtús

aftur·kembdur, -kembd, -kembt <adj.>:

amb els cabells pentinats cap enrere

aftur·kerrtur, -kerrt, -kerrt <adj.>:

1. <GEN> amb el cap estirat cap enrere, amb el cap ben alt

2. (drembinn, fattur) estirat -ada (engallat, altiu)

aftur·kippur <m. -kipps, -kippir>:

1. (kippur aftur á bak) reculada f (moviment cap enrere, retrocés)

2. (stöðvun) aturada f (alto)

♦ afturkippur í sölu: estancament de les vendes

3. (hik) indecisió f (dubte, hesitació)

♦ þá kom afturkippur í mig: me n'han vingut dubtes, m'ho he repensat

aftur·koma <f. -komu, no comptable>:

retorn m 

aftur·kræfni <f. -kræfni, no comptable>:

irreversibilitat f 

aftur·kræfur, -kræf, -kræft <adj.>:

recuperable

aftur·kvæmt <adv.>:

que pot tornar

♦ eiga afturkvæmt: #1. <HIST JUR> tenir permís per a tornar de l'exili; #2. (geta [ekki] snúið til baka; emprat hab. en oracions negatives) [no] poder tornar (al lloc d'on hom prové, a casa, a la feina etc.)

◊ ævi vor líður hjá eins og skuggi og dauða vorn ber aðeins einu sinni að. Innsigli er þrýst á og enginn á afturkvæmt: la nostra vida passa com una ombra i la nostra mort no torna enrere: queda closa amb segell i ningú no en retorna

◊ því að fá ár munu líða uns ég fer þá för sem enginn á afturkvæmt úr: car pocs anys passaran fins que me'n vagi pel camí del qual ningú no retorna

◊ Agnes og Friðrik voru dæmd til lífláts eins og vitað er, en Sigríður, Þorbjörg Halldórsdóttir, móðir Friðriks, og Daníel Guðmundsson, vinnumaður á Geistaskarði og fyrrum ástmaður Agnesar, voru dæmd til hegningarhúsavinnu í Kaupmannahöfn, en aðeins Þorbjörg átti þaðan afturkvæmt, hin dóu þar bæði eins og fjöldamargir aðrir Íslendingar : l'Agnes i en Friðrik foren condemnats a mort com ja s'ha indicat, però la Sigríður, la Þorbjörg Halldórsdóttir, la mare d'en Friðrik, i en Daníel Guðmundsson, missatge de Geistaskarð i antic amant de l'Agnes, foren condemnats a treballs forçats a Copenhaguen, i d'ells, només en va poder tornar la Þorbjörg, els altres dos hi varen morir, com moltíssims d'altres islandesos més

aftur·köllun <f. -köllunar, no comptable>:

1. <GEN> revocació f 

2. (um leyfi) retirada f (de permís)

3. (um pöntun) anul·lació f, cancel·lació f (de comanda etc.)

aftur·lið <n. -liðs, -lið>:

<MIL> rereguarda f [d'exèrcit] (→ bakvarðasveit)

síðan fór hið ægilega afturlið; fylgdu því þjónarnir með góz það, sem einstakir hermenn áttu, og síðast fór leiguliðið. Þessi langa herlest endaði svo með hestum, sem öflugar gætur voru hafðar á, og fótgönguliði: després venia la terrible rereguarda; la seguien els servidors amb els béns que pertanyien als diferents soldats i, en darreríssim lloc, marxava la tropa mercenària. Aquesta llarga fila de soldats acabava amb els cavalls, estretament vigilats, i la infanteria

aftur·liður <m. -liðar (o: -liðs), -liðir>:

membre m posterior, segment m posterior

♦ afturliður: <MAT í þríliðureikningi> tercer terme (de regla de tres)

♦ forliður, miðliður og afturliður: primer terme, segon terme, tercer terme

♦ afturliður frambols: <BIOL> metatòrax m (d'insecte)

♦ afturliður samsetts orðs: <GRAM> segon constituent de compòsit, constituent m posterior de compòsit

aftur·ljós <n. -ljóss, -ljós>:

llum m del darrere

aftur·löpp <f. -lappar, -lappir>:

pota f del darrere 

aftur·mjór, -mjó, -mjótt <adj.>:

amb la part posterior fina, estreta i punteguda

aftur·partur <m. -parts, -partar>:

gropa f, anques f (part posterior d'esquena d'animal, especialment de quadrúpede)

aftur·reka <adj. inv.>:

fet -a romandre enrere, empès -esa cap enrere

♦ gera e-n afturreka: fer tornar enrere algú per on ha vengut, fer girar cua a algú amb les mans buides(refusar d'ajudar-lo, de donar-li el que demana o sol·licita etc.)

◊ sá sem ónýtir tákn lygaranna og gjörir spásagnamennina að fíflum, sem gjörir vitringana afturreka og þekking þeirra að heimsku: [jo sóc] el qui desbarato els senyals dels engalipadors i torno boigs els endevins; [jo sóc] el qui fa recular els savis i faig tornar folla llur ciència

♦ verða afturreka: <LOC NÀUT> ésser empès -esa pel vent o el corrent marí cap enrere

◊ á því fór Flosi utan og varð afturreka í Öxarfjörð: amb ell (amb aquest vaixell) s'hi va fer a la mar, però la mar el va tornar a empènyer cap a l'Öxarfjörður (fiord de la destral) 

◊ Refur varð afturreka, og lét konungur drepa hann, en Eyvindur kom í Vopnafjörð og nam fjörðinn allan frá Vestradalsá og bjó í Krossavík hinni iðri; hans son var Þorbjörn: la mar va fer tornar enrere en Refur i el rei el va fer matar, però l'Eyvindur [el roig] va arribar al Vopnafjörður (fiord de les armes) i va prendre possessió de tota la part del fiord a partir de la Vestradalsá (Riu de la Vall de l'Oest)  i va viure a la part més interior de la Krossavík (badia de les creus); el seu fill fou en Þornbjörn

aftur·rúða <f. -rúðu, -rúður. Gen. pl.: -rúðna o: -rúða>:

vidre m del darrere

aftur·rækur, -ræk, -rækt <adj.>:

no admès -esa

♦ gera e-ð afturrækt: <LOC> fer tornar enrere una cosa, no deixar entrar una cosa

♦ verða afturrækur við próf: <LOC> no ésser admès a un examen

aftur·segl <n. -segls, -segl>:

<NÀUT> [vela f de] messana f, mitjana f

aftur·sigla <f. -siglu, -siglur. Gen. pl.: -siglna>:

<NÀUT> pal m de messana

aftur·skutur <m. -skuts, -skutar (o: -skutir)>:

<NÀUT> popa f

aftur·stafn <m. -stafns, -stafnar>:

<NÀUT> popa f

aftur·sæti <n. -sætis, -sæti>:

seient m del darrere

aftur·tækur, -tæk, -tækt <adj.>:

revocable, invalidable

aftur·virkni <f. -virkni, no comptable>:

retroactivitat f 

aftur·virkur, -virk, -virkt <adj.>:

retroactiu -iva

aftur·þilfar <n. -þilfars, -þilför>:

<NÀUT> pont m de popa

af·tækur, -tæk, -tækt <adj.>:

1. (útilokaður) exclòs -osa (no possible)

♦ það er alveg aftækt að gera þetta: fer això està fora de tota possibilitat, és absolutament impossible fer això

2. <GRAM> privatiu -iva

◊ ó- er aftækt forskeyti: ó- és un prefix privatiu

3. <†> (lastverður, ámælisverður) reprensible (blasmable)

♦ fátt er aftækt um skapsmuni e-s: poca cosa hi ha a dir del caràcter d'algú, poca cosa es pot vituperar del caràcter d'algú

◊ þá spurði konungr Dag: "hvern sér þú skaplǫst minn?" "eigi fæ ek, herra! þat séð, en þóat ek geipi nǫkkut um hversdagliga menn, þá er þat nǫkkut ǫðruvísa, en ek hefi hvárki til vit né skilning; er þat ok ætlan mín, at fátt muni vera aftœkt um yðra skapsmuni...": aleshores el rei li va demanar al Dagr: "quin defecte de caràcter em veus?"; "senyor"[, li va respondre en Dagr,] "això és una cosa que no puc percebre, ja que, per més que pugui dir-hi alguna cosa sobre el d'un home comú, això [que em demaneu] és una cosa força diferent, per a la qual no tinc ni el seny ni el criteri; a més a més tinc per mi que poc és el que un pugui tenir a dir del vostre caràcter

af·tök <n.pl -taka>:

1. (ákveðin neitun) refús categòric, denegació rotunda (rebuig ferm)

♦ hafa aftök um e-ð: refusar categòricament una cosa

2. (hörkufrost) forta gelada (temperatures extremament baixes)

aftöku·dagur <m. -dags, -dagar>:

dia m d'execució (de pena de mort)

aftöku·deild <f. -deildar, -deildir>:

corredor m de la mort

aftöku·pallur <m. -palls, -pallar>:

cadafal m (per a execucions públiques)

aftöku·staður <m. -staðar, -staðir>:

1. <GEN> lloc m de l'execució

2. (aftökupallur) patíbul m (cadafal)

3. (aftökuklefi) cambra f d'execucions (cel·la on es duen a terme execucions)

4. (áningarstaður) parada f (indret on hom s'aturava a descansar i on hom descarregava la somada de les bísties)

aftöku·sveit <f. -sveitar, -sveitir>:

escamot m d'afusellament

♦ verða leiddur ~ leidd fyrir aftökusveit (o: e-m verður stillt upp fyrir [framan] aftökusveit) og skotinn ~ skotin á færi: afusellar algú

af·undinn, -undin, -undið <adj.>:

1. (önugur) esquerp -a, sorrut -uda, malcarat -ada, malambrós -osa (Mall.) (aspre de tracte)

◊ gagnvart hreinum ert þú hreinn, en gagnvart rangsnúnum ert þú afundinn: ets pur amb el pur però malamorós amb el pervers

2. (fúllyndur, fúll) rondinaire, botzinaire, botzinador -a, remugador -a (Bal.) (perpètuament malhumorat, que sempre remuga)

3. (fráhverfur) desafecte -a, desafeccionat -ada  (desencantat amb & oposat, contrari a)

♦ vera afundinn við e-n: <LOC> fer mala cara a algú

af·urð <f. -urðar, -urðir>:

producte m

♦ afurðir <f.pl>: productes agrícoles i ramaders

af·vanur, -vön, -vant <adj.>:

desacostumat -ada, desavesat -ada

♦ afvanur e-u: desacostumat a una cosa

af·vatna <-vatna ~ -vötnum | -vatnaði ~ -vötnuðum | -vatnað ║ e-ð>:

posar una cosa en remull (per dessalar-la: carn, bacallà, dulse)

◊ afvatna saltfisk: dessalar bacallà posant-lo en remull, posar bacallà en remull per dessalar-lo

◊ afvatna sölin: posar dulse en remull per dessalar-lo

af·vatnaður, -vötnuð, -vatnað <adj.>:

dessalat -ada (Mall.) (aliment conservat en sal)

af·vega <adv.>:

fora del camí

♦ elta e-ð afvega: emmenar-se una bèstia (p.e., una ovella)

◊ hét annar Björn en annar Sigurður og mislíkaði Klaufa fjárreksturinn því hann átti á eina með og líkaði honum illa er hún var elt afvega: un es deia Björn i l'altre Sigurður i al Klaufi li va desplaure molt la forma com havien aplegat la guarda d'ovelles perquè ell a la cleda hi tenia una ovella pasturant i el va molestar que ells la se n'haguessin emmenada

♦ fara afvega: apartar-se del bon camí

♦ leiða e-n afvega: apartar algú del bon camí, esgarriar algú

◊ þér hafið fært mér þennan mann og sagt hann leiða fólkið afvega: m'heu dut aquest home dient que subverteix el poble

♦ leiðast afvega: apartar-se del bon camí, desencaminar-se

♦ [án þess að] láta leiðast afvega af e-u: [sense] deixar-se desencaminar per una cosa, independentment d'una cosa

afvega·leiddur, -leidd, -leitt <adj.>:

apartat -ada del bon camí, esgarriat -ada

afvega·leiða <-leiði ~ -leiðum | -leiddi ~ -leiddum | -leitt ║ e-n>:

apartar algú del bon camí, esgarriar algú

◊ hann reisti meira að segja fórnarhæðir á fjöllunum í Júda og afvegaleiddi (zāˈnāh ~ זָנָה:   wa-i̯ˈʝɛzɛn   ʔɛθ־ʝɔʃəˈβēi̯   ʝərūʃāˈlaim,   וַיֶּזֶן אֶת-יֹשְׁבֵי יְרוּשָׁלִַם) Jerúsalembúa og tældi Júdamenn til fráfalls (nāˈδaħ ~ נָדַח:   wa-i̯ʝadˈdaħ,   וַיַּדַּח): a més a més, [en Joram (Iehoram)] va fer fer llocs alts (=recintes sagrats) a les muntanyes de Judà, va fer que els habitants de Jerusalem s'esgarriessin (orig. hebr. lit. ‘es prostituïssin, forniquessin’) [adorant altres déus] i va seduir els habitants de Judà perquè renunciessin a Ell (apostatessin)

afvega·leiðandi <m. -leiðanda, -leiðendur>:

seductor m, seductora f, esgarriador m, esgarriadora f

afvega·leiðast <-leiðist ~ -leiðumst | -leiddist ~ -leiddumst | -leiðst>:

apartar-se del bon camí, esgarriar-se, desencaminar-se

af·vegur <m. -vegar, -vegir>:

1. <FIG> mal camí m

2. (hliðarvegur) desviació f (camí secundari, amagat)

af·velta <adj. inv.>:

tombat -ada i caigut -uda

♦ liggja afvelta: estar estès -esa (pel terra, en el llit etc. i sense poder-se tornar aixecar o fent el gandul)

◊ ef þú sér asna eða uxa bróður þíns liggja afvelta á veginum, þá skalt þú ekki ganga fram hjá þeim: si veus l'ase o el bou de ton germà caigut pel camí, no te'n desentenguis

◊ liggja afvelta í rúminu ~ á gólfinu ~ í sófanum: estar estès -esa damunt el llit ~ pel terra ~ al sofà

af·vikinn, -vikin, -vikið <adj.>:

apartat -ada, retirat -ada (indret)

♦ á afvikiknum stað: a un indret retirat

af·vopna <-vopna ~ -vopnum | -vopnaði ~ -vopnuðum | -vopnað ║ e-n>:

desarmar algú

◊ afvopna her: desarmar un exèrcit

af·vopnast <-vopnast ~ -vopnumst | -vopnaðist ~ -vopnuðumst | -vopnast>:

desarmar-se

af·vopnun <f. -vopnunar, pl. no hab.>:

desarmament m

afvopnunar·nefnd <f. -nefndar, -nefndir>:

comissió f per al desarmament

afvopnunar·ráðstefna <f. -ráðstefnu, -ráðstefnur. Gen. pl.: -ráðstefna>:

conferència f per al desarmament

afvopnunar·viðræður <f.pl -viðræðna ( o: -viðræða)>:

negociacions f.pl per al desarmament

af·vötnun <f. -vötnunar, no comptable>:

1. (það að afvatna) dessalatge m (posada en remull de carn, peix o dulse per dessalar-los)

2. (um áfengissjúkling) cura f d'abstinència (o: de desintoxicació) (d'alcohòlic)

af·þakka <-þakka ~ -þökkum | -þakkaði ~ -þökkuðum | -þakkað ║ e-ð>:

declinar una cosa agraint-la

◊ afþakka boð: declinar una invitació tot regraciant-la

♦ ég verð að afþakka: ho agraeixo però em veig obligat a no poder-ho acceptar

af·þerra¹ <-þerra ~ -þerrum | -þerraði ~ -þerruðum | -þerrað ║ e-ð>:

eixugar una cosa, torcar una cosa (Bal.) 

◊ afþerra tárin: eixugar les llàgrimes, torcar les llàgrimes (Bal.)  (→ þerra [af sér])

<†>  af·þerra² <-þerri ~ -þerrum | -þerrði ~ -þerrðum | -þerrt ║ e-ð>:

variant de → afþerra¹ ‘eixugar, torcar’

af·þreying <f. -þreyingar, no comptable>:

entreteniment m, passatemps m

♦ hafa e-ð sér til afþreyingar: entretenir-se (o: distreure's) amb una cosa, passar el temps entretenint-se amb una cosa

afþreyingar·bókmenntir <f.pl -bókmennta>:

literatura f d'entreteniment (o: d'evasió)

afþreyingar·efni <n. -efnis, -efni>:

material m d'entreteniment

afþreyingar·gildi <n. -gildis, no comptable>:

valor m,f d'entreteniment

♦ e-ð hefur ágætt ~ mikið ~ mjög gott afþreyingargildi: una cosa és molt entretinguda (p.e., pel·lícula, llibre, peça de teatre)

♦ afþreyingargildi kvikmyndarinnar er í fyrirrúmi: es tracta, sobretot, d'una pel·lícula d'entreteniment

♦ afþreyingargildi (o: skemmtanagildi) þessarar kvikmyndar er núll: aquesta pel·lícula no és gens entretinguda

afþreyingar·iðnaður <m. -iðnaðar, no comptable>:

indústria f de l'entreteniment

afþreyingar·kerfi <n. -kerfis, -kerfi>:

sistema m d'entreteniment (esp. de viatgers de tren, avió, vaixell)

afþreyingar·möguleiki <m. -möguleika, -möguleikar>:

possibilitats f.pl d'entreteniment

afþreyingar·tónlist <f. -tónlistar, no comptable>:

música amena (o: lleugera)  

afþreyingar·þáttur <m. -þáttar, -þættir>:

programa m d'amenitats, programa m d'entreteniment

af·þreyttur, -þreytt, -þreytt <adj.>:

descansat -ada (que s'ha recuperat del seu cansament)

◊ útsofinn og afþreyttur: recuperat del cansament i de la son, descansat i amb la son acabada

af·þyrstur, -þyrst, -þyrst <adj.>:

amb la set calmada

af því að <+ ind.> <conj. causal>:

perquè <+ ind.>

	La forma habitual d'aquesta conjunció causal és af því að. Al seu costat podem trobar les variants því að -que és la forma habitual d'aquesta conjunció a la llengua medieval, escrita aglutinadament a les edicions del segle XIX i, parcialment, a les del segle XX: þvíat- i af því. La forma af því að, quan apareix a la llengua medieval, sol aparèixer discontínua; l'element af því queda integrat a l'oració principal com a complement preposicional del seu verb i l'element að -en realitat, at- encapçala com a conjunció completiva l'oració subordinada. Exemple: Eigi var ek af því Ara gipt, at ek vilda þik eigi heldr átt hafa ‘no em varen casar amb l'Ari perquè no et preferia a tu’ = ‘no em casaren amb l'Ari perquè el preferís més a ell que a tu’.

af·æta <f. -ætu, -ætur. Gen. pl.: -æta o: -ætna>:

paràsit m, paràsita f

♦ afætur þjóðfélagsins: els paràsits de la societat

♦ vera afæta: ésser un paràsit, viure de la gorra

aga¹ <aga ~ ögum | agaði ~ öguðum | agað ║ e-n>:

1. <GEN> disciplinar algú

2. (refsa) castigar algú (a escola, tupant-lo amb canyaferla o verga)

3. (temja) domar (o: domtar; o: adondar) una bèstia (aregar)

aga² <aga ~ ögum | agaði ~ öguðum | agað>:

(vætla) traspuar, eixumorar (líquid)

♦ hér agar öllu saman: <LOC FIG> quin desori que hi ha aquí, quin poti-poti que hi ha aquí

aga·blautur, -blaut, -blautt <adj.>:

[completament] xop -a

aga·brot <n. -brots, -brot>:

acte m d'indisciplina, [acte m d']insubordinació f

agaður, öguð, agað <adj.>:

disciplinat -ada

aga·laus, -laus, -laust <adj.>:

indisciplinat -ada

aga·legur, -leg, -legt <adj.>:

terrible, horrorós -osa

aga·leysi <n. -leysis, no comptable>:

indisciplina f, manca f de disciplina

aga·samur, -söm, -samt <adj.>:

1. (refsingarsamur) rígid -a, sever -a (que manté la disciplina amb severitat, que castiga amb severitat)

2. (stjórnsamur) hàbil a mantenir la disciplina (que sap governar)

3. (ófriðlegur, ófriðsamur) turbulent (revoltós)

agat <m. agats, agatar>:

1. <GEOL = frá latínu achātēs í g. dönsku agat> àgata f

2. <†> <GEOL = úr dönsku e. þýsku gagat frá lat. gagātēs, frá gr. γαγάτης> atzabeja f  (→ svartaraf)

◊ agat hinn svarti: la negra atzabeja

agat <n. agats, agatsteinar>:

<†> <GEOL> atzabeja f

◊ svarta agatið: la negra atzabeja

Agata <f. Ögutu, pl. no hab.>:

Àgueda f, Àgata f

agat·steinn <m. -steins, -steinar>:

<†> <GEOL> atzabeja f

aga·vöndur <m. -vandar, -vendir>:

(refsingarvöndur) canya f de castigar, verga f de castigar

agða <f. ögðu, ögður. Gen. pl.: agða>:

trematode m

Agenor <m. Agenors, pl. no hab.>:

Agènor m (Ἀγήνωρ -ήνορος - Ăgēnor -ŏris)

♦ Agenor, son Póseidons (o: Póseidonar): Agènor, fill de Posidó

♦ Evrópa Agenorsdóttir: Europa, filla d'Agènor

agg <n. aggs, no comptable>:

(þræta) raons f.pl, baralla f, brega f

aggaða <f. aggöðu, aggöður>:

(rabbínískar kenningar, rabbínískur lærdómur) agadà f (fl./pl agadàs og/i agadot) (ensenyaments rabínics, אַגָּדָה, אגדה)

◊ halaka og aggaða: halacà i agadà

aggar·steinn <m. -steins, -steinar>:

<†> <GEOL> atzabeja f

agi¹ <m. aga, no comptable>:

disciplina f

♦ hafa [góðan] aga: tenir [una bona] disciplina

♦ halda [uppi] aga: mantenir la disciplina

♦ járnharður¹ ~ harður² agi: una disciplina fèrria¹ ~ dura²

♦ e-m skortir aga [og vilja] til að <+ inf.> : a algú li manca la suficient disciplina [i la voluntat] per a <+ inf.> 

♦ → heragi “disciplina militar”

agi² <m. aga, no comptable>:

1. (væta) mullena f, moll m, moller m (humitat del sòl)

2. (mýrlendur jarðvegur) zona humida (sòl palustre, terreny molt fangós o paludós)

agn <n. agns, ögn>:

esquer m 

agnar·smár, -smá -smátt <adj.>:

minúscul -a, diminut -a

agn·dofa <adj. inv.>:

perplex -a, atònit -a

♦ agndofa yfir e-u: perplex per (o: davant) una cosa

♦ gera e-n agndofa: deixar perplex algú

◊ Persa hryllti við hugdirfð hennar, áræði hennar gerði Meda agndofa (ταράσσειν ~ ῥάσσειν, ἐταράχθησαν ~ ἐῤῥάχθησαν): els perses fremiren d'espant amb la seva audàcia, el seu coratge va esbalair els medes

Agnes <f. Agnesar, no comptable>:

Agnès f, Agneta f, Ainès (Mall.), Aineta (Mall.) (Ἁγνῆς -ῆτος , Agnēs -ētis) (ginecònim)

agn·hald <n. -halds, -höld>:

llengüeta f, denteta f, barbeta f (punxa invertida a la punta d'un ham)

agnúi <m. agnúa, agnúar>:

llengüeta f, denteta f, barbeta f (punxa invertida a la punta d'un ham)

♦ það eru ýmsir agnúar á þessu: <LOC FIG> la cosa té vàries pegues, la cosa té diversos inconvenients

agora <f. agoru, agorur>:

<NUMIS> agorà f (fl./pl.: agoràs & agorot) (אֲגוֹרָה)

♦ fimm agora mynt f: una moneda de cinc agorot

agóra <f. agóru, agórur>:

àgora f (ἡ ἀγορά -ᾶς)

agúrka <f. agúrku, agúrkur. Gen. pl.: agúrkna o: agúrka>:

cogombre m  (fruit de la planta Cucumer sativus, i, esp. el de mena llarga)

Ahasía <m. Ahasía, pl. no hab.>:

Ocozies m (אֲחַזְיָהוּ) 

Ahasverus <m. Ahasverusar, pl. no hab.>:

Assuer m (אֲחַשְׁוֵרוֹשׁ)

◊ það bar til á dögum Ahasverusar - það er Ahasverusar þess, er ríkti frá Indlandi til Blálands yfir hundrað tuttugu og sjö skattlöndum - í þá daga er Ahasverus konungur sat á konungsstóli sínum í borginni Súsa, á þriðja ríkisári hans, að hann hélt veislu öllum höfðingjum sínum og þjónum: va succeir en temps d'Assuer, aquell Assuer que regnà des de l'Índia fins a l'Etiòpia sobre cent vint-i-set províncies, aquells dies, doncs, quan el rei Assuer havia pres possessió del seu tron reial a la ciutadella de Susa, l'any tercer del seu regnat, féu un banquet presidit per ell a tots els seus grans oficials i ministres

aín <n. aíns (o: aín), aín>:

ain f,m (lletra hebrea עי"ן ,עַיִן, ע)

aís <n. aíss, pl. no hab.>:

<MÚS> la sostingut (nom de nota)

♦ aís dúr (o: aís-dúr): la sostingut major

◊ í aís-dúr: en la sostingut major

♦ aís moll (o: aís-moll): la sostingut menor

◊ í aís-moll: en la sostingut menor

♦ → a “la”

♦ → as “la bemoll”

aka <ek ~ ökum | ók ~ ókum | ekið>:

1. <GEN> circular, anar (anar o desplaçar-se amb cotxe o amb un altre vehicle a motor)

♦ akið hljóðlega: prohibit tocar la bocina! (lit.: circuleu en silenci)

♦ akið hægt: aneu a poc a poc!

♦ akið varlega: conduïu amb compte!; precaució!

♦ kanntu að aka?: saps conduir?; saps menar cotxe? (Mall.) 

♦ þér megið ekki aka hér: aquí no es pot anar amb cotxe; la circulació amb cotxe en aquesta zona està prohibida

♦ þú ert alveg úti að aka: <LOC FIG> no estàs gaire canari (Mall.)

♦ það á ekki úr að aka fyrir honum: <LOC FIG> les coses no li volen rutllar

♦ honum á ekki úr að aka: no té mai sort en el que fa, res no li vol rutllar

2. <e-ð>: conduir per..., circular per... (anar amb el cotxe o amb un altre vehicle a motor per un lloc)

♦ aka þröngar götur: circular per carrerons estrets

3. <e-m>: portar algú (amb cotxe o amb un altre vehicle a motor)

◊ ég væri stoltur ef þú ækir mér í leigubíl: estaria orgullós que em portessis amb el teu taxi

♦ aka sér: agitar-se, regirar-se

4. <e-u>: conduir un vehicle, menar un vehicle (Mall.) (menar un cotxe o un altre vehicle a motor determinat)

♦ ég ek bíl: condueixo un cotxe, men un cotxe (Mall.) 

♦ ég ek bílnum: condueixo el cotxe, men el cotxe (Mall.) 

♦ ég ek bláum Volvo: tinc un volvo blau

5. aka á e-ð: topar amb una cosa, xocar amb una cosa

♦ aka á e-n: atropellar algú [amb el cotxe], topar frontalment amb algú, trepitjar algú amb el cotxe (Mall.) 

6. aka eftir e-u: circular per...(resseguir una carretera o un camí amb el vehicle)

7. aka fram: anar [al] davant (ésser el primer d'un grup de vehicles)

8. aka framúr [e-u]: avançar, fer un avançament

♦ aka framúr öðrum ökutækjum: avançar d'altres vehicles

♦ bannað að aka framúr: prohibit avançar

9. aka kringum e-ð: evitar una cosa, esquivar una cosa (fer voltera amb el vehicle per no passar per un indret o topar amb una cosa)

10. aka e-ð um koll: atropellar una cosa, tomar una cosa amb el cotxe (Mall.) (passar-hi pel damunt amb el cotxe)

11.<†> aka undan: (hörfa [undan e-u]) retrocedir lentament, recular lentament

12. aka undan e-u: (sleppa, komast undan) fugir d'una cosa (amb vehicle)

◊ ók undan lögreglu á 180 km hraða og henti dópi út úr bílnum: va fugir de la policia a 180 km/hora i llençà droga per la finestra del cotxe

13. aka upp: remuntar un riu; anar riu amunt (amb barca)

◊ síðan ók hann upp með ánni Rín til móts við Ásmund: després, va anar Rin amunt a l'encontre de l'Ásmundr

14. aka útaf [veginum]: sortir de la carretera (esp., com a accident)

15. aka yfir e-n: atropellar algú, trepitjar un cotxe algú (Mall.) 

Akab <m. Akabs, no comptable>:

Acab m  (אַחְאָב)

◊ Akab (o: Ahab) skipstjóri: el capità Acab

akademía <f. akademíu, akademíur. Gen. pl.: akademía>:

acadèmia f

♦ Sænska akademían: l'Acadèmia sueca

♦ → listaakademía “acadèmia d'arts”

♦ → myndlistarakademía “acadèmia d'arts plàstiques i visuals”

♦ → tónlistarakademía “acadèmia de música”

♦ → vísindaakademía “acadèmia de ciències”

akademískur, akademísk, akademískt <adj.>:

acadèmic -a

♦ akademísk menntun: formació universitària

♦ akademískt kortér: quart m [d'hora] acadèmic

♦ akademísk orðræða: debat acadèmic, discussió acadèmica

akarn <n. akarns, akörn>:

aglà m,f, gla f,m

akasíu·lím <n. -líms, no comptable>:

goma aràbiga

akasíu·tré <n. -trés, -tré. Gen. pl.: -trjáa; dat.pl.: -trjám>:

acàcia f

ak·braut <f. -brautar, -brautir>:

1. (hluti vegar sem ætlaður er fyrir umferð ökutækja) calçada f (part de carretera destinada a circulació de vehicles)

2. (akrein) carril m (divisió de calçada)

ak·feitur, -feit, -feitt <adj.>:

obès -esa

ak·fær, -fær, -fært <adj.>:

transitable, practicable (camí, carretera, calçada)

Akkea <f. Akkeu, no comptable>:

Acaia f

◊ frumgróði Akkeu: les primícies de l'Acaia

akkeri <n. akkeris, akkeri>:

àncora f

♦ draga upp akkeri: llevar àncores, llevar l'àncora

♦ leggjast við akkeri: ancorar

♦ liggja við akkeri: estar ancorat -ada

♦ varpa akkeri: tirar (o: sorgir) l'àncora

♦ vinda upp akkeri: llevar l'àncora

akkeris·festi <f. -festar, -festar>:

cadena f d'àncora

akkeris·lægi <n. -lægis, -lægi. Gen. pl.: -lægja; dat.pl.: -lægjum>:

ancoratge m (indret)

akkeris·spil <n. -spils, -spil>:

argue m

akkeris·vinda <f. -vindu, -vindur>:

cabrestant m

Akkiles <m. Akkilesar, no comptable>:

<MITOL> Aquil·les m (Ἀχιλλεύς, Ἀχιλεύς)

Akkilesar·hæll <m. -hæls, -hælar>:

<MITOL & FIG> taló m d'Aquil·les

Akkilles <m. Akkilless (o: Akkillesar), pl. no hab.>:

<MITOL> Aquil·les m (Ἀχιλλεύς, Ἀχιλεύς)

◊ kveð þú, saunggyðja, of sollna reiði Akkilless, prúðlynds Peleifs arfa, ríka ok raunsvára, er hún rekka varp óöld akkneska ok ótal raunum: canta, deessa del cant (= Musa), la còlera desenfrenada d'Aquil·les, l'hereu del magnífic Peleu, la qual, poderosa i gràvida d'afliccions, llençà un temps de penúria i innombrables afliccions sobre els herois aqueus

akkneskur, akknesk, akkneskt <adj.>:

aqueu -ea

akkorð <n. akkorðs, no comptable>:

escarada f, escar m, preufet m (forma de treball)

♦ vera í akkorði: treballar a escarada

akkur <m. akkurs (o: akks), no comptable>:

(ávinningur, hagur) guany m, profit m

♦ mér er enginn akkur í þessu: amb això no em fas precisament cap favor, amb això jo hi perdo, no hi guanyo res jo amb això

akkúrat <adv.>:

exactament

♦ myndin var tekin upp hér á Íslandi fyrir akkúrat ári síðan la pel·lícula es va rodar aquí a Islàndia fa exactament un any

Akk·verji <m. -verja, -verjar>:

aqueu m, aquea f

Akra·nes <n. -ness, no comptable>:

Akranes m, promontori i llogaret homònim situats a la costa occidental d'Islàndia, a la boca nord del Hvalfjörður o fiord de les balenes, a la Borgarfjarðarsýsla

◊ Það bar að einn vetur að Jöður og húskarlar hans fóru út á Akranes að mjölkaupum: un hivern es va esdevenir que en Jöður i els seus húskarlar anaren a Akranes a comprar-hi farina

ak·rein <f. -reinar, -reinar>:

(hluti akbrautar) carril m (divisió de calçada)

♦ eyja á milli akreina: refugi m de vianants (zona, enmig d'una calçada ampla, on els vianants poden resguardar-se del trànsit que hi ha en totes dues direccions)

♦ maður fer fram úr á vinstri akreininni: hom avança (o: s'avança) pel carril esquerre

♦ taka vinstri akreinina: posar-se (o: situar-se) al carril esquerre

Akrópólis <f. Akrópólis, pl. no hab.>:

acròpoli f

♦ á Akrópólis í Aþenu: a l'acròpoli d'Atenes

Akrópólis·hæð <f. -hæðar, no comptable>:

turó m de l'Acròpoli

♦ á Akrópólishæð í Aþenu: al turó de l'Acròpoli d'Atenes

akstur <m. aksturs, no comptable>:

1. <GEN> trànsit f, circulació f [rodada] (pas de vehicles per un lloc)

♦ allur akstur bannaður: circulació prohibida

♦ of hraður akstur: excés de velocitat

♦ útaf akstur: sortida f de la carretera (esp. com a accident) (→ útafakstur)

2. (það að aka) conducció f (acció i forma de conduir)

♦ akstur utan vega bannaður: prohibida la conducció camp a través, prohibit circular amb el cotxe fora dels límits dels camins

aksturs·gjald <n. -gjalds, -gjöld>:

tarifa f de transport

♦ aktursgjald leigubíls: preu m de carrera de taxi

♦ dagpeningar og aktursgjald: dietes f.pl i preu pel desplaçament

aksturs·hraði <m. -hraða, no comptable>:

velocitat f de circulació

aksturs·lag <n. -lags, -lög>:

forma f de conduir, conducció f

Akteon <m. Akteons, pl. no hab.>:

Actèon (o: Acteó) m (Ἀκτέων -έωνος & Ἀκταίων -αίονος; Actæōn -ŏnĭs)

♦ Artemis og Akteon: Àrtemis i Actèon

akur <m. akurs, akrar>:

camp m de conreu, conró m

♦ plægja akurinn: llaurar el camp

♦ eins og logi yfir akur: <LOC FIG> com [una] reguera de pólvora, com un llamp

akur·arfi <m. -arfa, -arfar>:

rèvola menuda (planta Stellaria graminea)

Akur·eyri <f. -eyrar, no comptable>:

Akureyri m

á Akureyri: a Akureyri

frá Akureyri: d'Akureyri

Lystigarður Akureyrar: Jardí Botànic d'Akureyri

Akur·eyringur <m. -eyrings, -eyringar>:

akureyriès m, akureyriesa f (nadiu d'Akureyri)

akur·eyrskur, -eyrsk, -eyrskt <adj.>:

akureyriès -esa, akureyrià -ana

akur·flækja <f. -flækju, -flækjur>:

veça f  (planta Vicia sativa)

akur·frú <f. -frúar, -frúr>:

boixac m [de camp], galdiró m (empr. hab. en pl.: galdirons), llevamà m (Mall. Empr. hab. en pl.: llevamans), llevagat m (empr. hab. en pl.: llevagats) (planta Calendula arvensis)

akur·gæsajurt <f. -gæsajurtar, -gæsajurtir>:

camamilla borda, camamilla f de camp, camamil·la borda (Mall., Men.) (planta Anthemis arvensis)

akur·hafri <m. -hafra, -hafrar; emprat hab. en pl.>:

civada f  (planta Avena sativa)

akur·hali <m. -hala, -halar>:

marxant blanc, amarant blanc, amaranta blanca (planta Amaranthus albus)

akur·hetta <f. -hettu, -hettur>:

agròcibe f  (qualsevol bolet del gènere Agrocybe)

akur·hveiti <n. -hveitis, no comptable>:

forment m, xeixa f (esp. Bal.), blat m candial (planta Triticum aestivum)

akur·hæna <f. -hænu, -hænur>:

perdiu xerra, perdiu grisa  (ocell Perdix perdix)

akur·hæra* <f. -hæru, -hærur>:

lúzula f campestre (planta Luzula campestris)

akur·klukka <f. -klukku, -klukkur>:

corretjola f, corriola f (Bal.) (planta Convolvulus arvensis)

akur·lendi <n. -lendis, pl. no hab.>:

conronada f, camps m.pl de conreu

akur·máni <m. -mána, -mánar>:

serverola f, agrimònia f, agrimoni m, herba f de Sant Antoni, herba f de Sant Guillem (cast.) (planta Agrimonia eupatoria)

akur·mynta <f. -myntu, -myntur>:

menta f de camp, menta f campestre, menta f dels camps  (planta Mentha arvensis)

akur·rýgresi <n. -rýgresis, pl. no hab.>:

jull m, zitzània f  (planta Lolium temulentum) (en la llengua antiga → skjaðak)

---

Mateu: Paràbola del blat i el jull
	Grec	Alemany (Luter)	Islandès	Català
13,25	ἐν δὲ τῶ καθεύδειν τοὺς ἀνθρώπους ἦλθεν αὐτοῦ ὁ ἐχθρὸς καὶ ἐπέσπειρεν ζιζάνια ἀνὰ μέσον τοῦ σίτου καὶ ἀπῆλθεν.	Da aber die Leute schlieffen, kam sein Feind, vnd seete Vnkraut zwisschen den Weitzen, vnd gieng dauon.	En er menn voru í svefni, kom óvinur hans, sáði illgresi meðal hveitisins og fór síðan.	Mentre tothom dormia, vingué el seu enemic i va sembrar jull enmig del blat, i se'n va anar.
13,26	ὅτε δὲ ἐβλάστησεν ὁ χόρτος καὶ καρπὸν ἐποίησεν, τότε ἐφάνη καὶ τὰ ζιζάνια.	Da nu das Kraut wuchs, vnd Frucht bracht, Da fand sich auch das Vnkraut.	Þegar sæðið spratt upp og tók að bera ávöxt, kom illgresið og í ljós.	Quan la llavor va créixer i es va formar l'espiga, aleshores aparegué també el jull.
13,30	ἄφετε συναυξάνεσθαι ἀμφότερα ἕως τοῦ θερισμοῦ· καὶ ἐν καιρῶ τοῦ θερισμοῦ ἐρῶ τοῖς θερισταῖς, συλλέξατε πρῶτον τὰ ζιζάνια καὶ δήσατε αὐτὰ εἰς δέσμας πρὸς τὸ κατακαῦσαι αὐτά, τὸν δὲ σῖτον συναγάγετε εἰς τὴν ἀποθήκην μου.	Lasset beides mit einander wachsen, bis zu der Erndte. Vnd vmb der erndte zeit, wil ich zu den Schnittern sagen, Samlet zuuor das Vnkraut, vnd bindet es in Bündlin, das man es verbrenne, Aber den Weitzen samlet mir in meine Schewren.	Látið hvort tveggja vaxa saman fram að kornskurði. Þegar komin er kornskurðartíð, mun ég segja við kornskurðarmenn: 'Safnið fyrst illgresinu og bindið í bundin til að brenna því, en hirðið hveitið í hlöðu mína.'	Deixeu créixer l'un i l'altre fins a la sega, i al temps de la sega diré als segadors: "colliu primer el jull i lligueu-lo en feixos per cremar-lo; el blat, en canvi, aplegueu-lo al meu graner".

---

akur·súra <f. -súru, -súrur. Gen. pl.: -súra>:

agrella f, vinagrella f (Mall., Men.) (planta Rumex acetosa) (→ túnsúra)

---

akur·vafklukka <f. -vafklukku, -vafklukkur>:

corretjola f, corriola f (Bal.) (planta Convolvulus arvensis)

akur·vindill <m. -vindils, -vindlar>:

corretjola f, corriola f (Bal.) (planta Convolvulus arvensis)

akur·yrkja <f. -yrkju, pl. no hab.>:

agricultura f (→ landbúnaður)

akur·þistill <m. -þistils, -þistlar>:

calcida f, calciga f (Mall.) (planta Cirsium arvense)

akvamarín <n. akvamaríns, akvamarín>:

<GEOL> aiguamarina f

	Sembla que l'encunyació sævötnungur no s'hagi pogut imposar com a designació islandesa d'aquesta pedra preciosa.

ak·vegur <m. -vegar, -vegir>:

calçada f

al- <prefixoide>:

1. (alveg, fullkomlega) total, absolut -a (complet, del tot)

♦ → albati “curació completa”

♦ → algæska “bondat infinita”

2. (sem gerir, getur, étur/etur allt o.s.fr.) omni- (que ho fa, pot fer, menja tot etc.)

♦ → almáttugur “omnipotent, totpoderós”

♦ → alæta “omnívor”

3. (alveg, fullkomlega) pan-, panto- (en préstecs del grec)

♦ → algyðistrú “panteisme”

♦ → alvaldur “pantocràtor”

♦ → alvæpni “panòplia”

4. (hjá íðorðum) holo-, hol- (en terminologia científica) (→ heil-)

ala <el ~ ölum | ól ~ ólum | alið ║ e-ð ~ e-n>:

1. (fóðra dýr) alimentar un animal (amb pinso o farratge, no deixant que vagi a lloure)

♦ ala hest einn vetur: tenir el cavall a l'establa tot l'hivern sense deixar que pasturi a lloure

♦ ala dýr á mjólk: criar un animal alimentant-lo amb llet (d'una altra femella que no sa mare, amb biberó etc.)

◊ Amalþeia er í grískri goðafræði geitin sem ól Seif á mjólk sinni á Ídafjalli á Krít: a la mitologia grega, Amaltea és la cabra que amb la seva llet va alletar Zeus al puig de l'Ida a Creta

2. (ala dýr til slátrunar) engreixar un animal (criar un animal i fer-lo tornar gras per matar-lo)

3. (næra [á mat], veita fæði) nodrir algú, alimentar algú (GEN = donar aliment & FIG = mantenir)

◊ gestr var ek ok óluð þér mik: hoste vaig ésser i vosaltres em vau donar menjar

♦ ala sig vel ~ illa: alimentar-se bé ~ malament

♦ ala aldur sinn: <LOC FIG> viure, passar els seus dies, passar la seva vida

♦ ala e-ð með sér: <LOC FIG> rumiar una cosa, portar-ne una dins el cap, no treure's una cosa del cap

♦ ala harm ~ sút ~ hatur í brjósti sér: <LOC FIG> alimentar una pena ~ una aflicció ~ un odi en el seu si, mantenir viva en el seu cor una pena ~ una aflicció ~ un odi

♦ ala manninn: <LOC FIG> viure, passar els seus dies, passar la seva vida

♦ hvar hefurðu alið manninn?: i per on li has capllevat?

♦ ala nöðru við brjóst sér: <LOC FIG> criar desagraïts, criar un escuræó

♦ ala ómaga: mantenir un indigent

♦ ala önn fyrir e-n: <LOC FIG> tenir esment d'algú, tenir (o: prendre) cura d'algð, assistir algú

4. (fæða af sér) parir algú (infantar)

◊ kona hans ól honum dóttur: sa dona li va infantar una filla

5. <†> (geta) engendrar algú

♦ ala son við konu sinni: engendrar un fill amb sa dona

6. ala á e-u: (klifa) insistir en una cosa, burxar insistentment una cosa, repetir una cosa (p.e., un argument)

♦ ala á eldi: no deixar que el foc s'apagui

7. ala e-ð eftir e-m: (venja e-n á e-ð, þola manni e-ð) suportar-li una cosa a algú (aguantar, sofrir, tolerar)

◊ ól hann eftir engum manni ódáðir: no suportava pas les malifetes de ningú

8. ala e-ð upp: (rækta eða ala dýr frá fæðingu til þess er fullvaxinn er) criar un animal (de petit fins que és gran)

♦ ala upp hest: criar un cavall

9. ala e-n upp: (fóstra & siða, manna) criar algú (educar)

♦ ala upp barn: criar un fill

♦ illa upp alinn: malcriat

alabastur <m. alabasturs, no comptable>:

<GEOL> alabastre m

alabasturs·buðkur <m. -buðks, -buðkar>:

vas m d'alabastre

◊ Þá kom þar kona og hafði alabastursbuðk með ómenguðum, dýrum nardussmyrslum: aleshores hi comparegué una dona que duia un vas d'alabastre amb perfum de nard autèntic, de gran preu

alaska·lúpína <f. -lúpínu, -lúpínur>:

llobí m de Nootka (o: d'Alasca) (planta Lupinus nootkatensis)

alaska·ufsi <m. -ufsa, -ufsar>:

abadejo m d'Alasca  (peix Theragra chalcogramma)

alaska·ösp <f. -aspar, -aspir>:

pollancre m d'Alasca, poll m d'Alasca (Bal.) (arbre Populus trichocarpa)

alast <elst ~ ölumst | ólst ~ ólumst | alist ║ upp>:

criar-se, créixer, pujar

Albani <m. Albana, Albanar>:

albanès m, albanesa f

Albanía <f. Albaníu, no comptable>:

Albània f

albanska <f. albönsku, no comptable>:

albanès m (llengua albanesa)

albanskur, albönsk, albanskt <adj.>:

albanès -esa

al·bata <adj. inv.>:

completament curat -ada, <LIT> totalment guarit -ida

al·bati <m. -bata, no comptable>:

curació completa, <LIT> guarició completa

♦ ná albata: restablir-se completament

Albigensa·krossferð <f. -krossferðar, no comptable>:

<HIST RELIG> croada albigesa

Albigensi <m. Albigensa, Albigensar>:

<HIST RELIG> albigès m, albigesa f (→ Katari)

al·búinn, -búin, -búið <adj.>:

totalment preparat -ada

albúm <n. albúms, albúm>:

àlbum m

alda <f. öldu, öldur. Gen. pl.: alda o: aldna>:

ona f

♦ á öldum ljósvakans: <LOC FIG> per l'èter

♦ láta ölduna brotna á sér: <LOC FIG> aguantar el xàfec, donar la cara (per una cosa que hom no ha pas fet)

♦ lægja öldurnar: <LOC FIG> apaivagar les onades, calmar les aigües, calmar la situació

♦ öldurnar rísa hátt [út af e-u]: <LOC FIG> les coses estan que cremen [a causa d'això], la mar va molt alsurada [a causa d'això]

Alda <f. Öldu, pl. no hab.>:

Alda f (ginecònim)

alda·hvörf <n.pl -hvarfa>:

tomb m important (cesura o gir en el temps, en una època)

♦ valda aldahvörfum: <LOC FIG> fer època, marcar època

alda·mót <n.pl -móta>:

fi m de segle

♦ um aldamótin: <LOC> a cavall de tots dos segles, a l'època del canvi de segle

♦ um næstu aldamót: <LOC> el proper canvi de segle, la propera fi de segle

aldar·afmæli <n. -afmælis, -afmæli>:

1. <GEN> [aniversari m del] centenari m

2. (hátíð) [festa f del] centenari m (acte festiu en ocasió d'un centenari)

aldar·bil <n. -bils, -bil>:

<GEOL> eonotema m

aldarfjórðungs·gamall, -gömul, -gamalt <adj.>:

que té un quart de segle

aldar·fjórðungur <m. -fjórðungs, -fjórðungar>:

quart m de segle

aldar·lilja <f. -lilju, -liljur>:

atzavara f, donarda f (Mall.) (planta Agave americana)

al·dauða <adj. inv.>:

totalment mort -a (ésser viu: totalment extingit & territori: completament inadequat perquè hi visqui res)

al·dauði <m. -dauða, -dauðar>:

extinció f [massiva]

♦ aldauði (o: aldauðar) í jarðsögunni: les extincions massives en la història de la terra

♦ aldauði sjávar: l'extinció massiva de la vida marina

al·deilis <adv.>:

completament, totalment, del tot

♦ nú er ég aldeilis hissa!: <LOC FIG> ara sí que em deixes bocabadat!

♦ ekki aldeilis: no i no! de cap manera[, no]! absolutament no!

♦ það er aldeilis!: <LOC FIG> és de bojos! Déu n'hi do! Quina cosa! (o: quines coses!), increïble! (locució emprada quan el parlant s'astora d'una cosa)

♦ það er aldeilis að <+ ind.>: Déu n'hi do el que <+ ind.>

aldin <n. aldins, aldin>:

fruit m

aldin·bori <m. -bora, -borar>:

escarabat m de maig, carlet magenc, majolí m (Mall.) (escarabat Melolontha melolontha)

aldin·garður <m. -garðs, -garðar>:

1.   plantació f d'arbres fruiters

2.  <REL> Paradís m terrenal

brottrekstur Adams og Evu úr aldingarðinum: expulsió d'Adam i Eva del Paradís

aldin·mauk <n. -mauks, pl. no hab.>:

melmelada f

aldinn, aldin, aldið <adj.>:

<LIT> vell -a (entrat -ada en anys)

sá aldni: el vell

aldir, aldar, alin:

pl. de → alinn, alin, alið “nodrit; criat”

aldraður, öldruð, aldrað <adj.>:

vell -a (entrat -ada en anys)

aldrei <adv.>:

1. mai

♦ betra er seint en aldrei: <LOC> millor tard que mai, més val tard que mai

2.  aldrei framar: mai més, pus mai (Bal)

aldur <m. aldurs, aldrar>:

1. <GEN> edat f

♦ ala aldur sinn: <LOC FIG> viure

♦ á besta aldri: en la flor de la vida

♦ á miðjum aldri: d'edat mitjana

♦ karlar á miðjum aldri: els homes d'edat mitjana

♦ á svipuðum aldri: d'edats semblants

♦ maður og kona á svipuðum aldri: un home i una dona d'edats semblants

♦ hann var á svipuðum aldri og hún: ell tenia una edat semblant a la d'ella

♦ á þrítugs aldri: en la vintena, anant cap a la trentena (en una edat situable entre els vint i els trenta anys)

♦ á öllum aldri: de totes les edats

♦ konur á öllum aldri: dones de totes les edats

♦ hár (o: stór) eftir aldri: crescut per la seva edat, gran per la seva edat

♦ skapa e-m aldur: posar fi a la vida d'algú (matar algú)

♦ öllum er skapaður aldur: tots hem de morir un dia o un altre

♦ hann stytti sér aldur: <LOC FIG> es va llevar la vida

♦ um aldur og ævi: ara i sempre, pels segles dels segles

◊ þeir sem hata Drottin mundu hræsna fyrir honum og svo yrði um aldur og ævi: els qui odien Jahvè l'afalagarien amb paraules hipòcrites i així seria pels segles dels segles

♦ um langan aldur: durant molts d'anys, durant anys i panys, durant molt moltíssim de temps

♦ ungur að aldri: [encara] jove (tenint en compte l'edat que tenia)

♦ vera undir 25 ára aldri: tenir menys de 25 anys

♦ vera á aldur við e-n: tenir la mateixa edat que algú, ésser de la mateixa edat que algú

♦ → fermingaraldur “edat de fer la confirmació [luterana]”

2. (elli) vellesa f (edat madura)

♦ aldri orpinn: (†) entrat d'anys, d'edat avançada

♦ á gamals aldri: en la vellesa

♦ hniginn að aldri: entrat d'anys, d'edat avançada

aldurs·forseti <m. -forseta,-forsetar>:

degà m, degana f (membre més antic d'una comunitat, una col·lectivitat, un ens, una entitat etc.)

aldurs·greindur, -greind, -greint <adj.>:

datat -ada

aldurs·greining <f. -greiningar, -greiningar>:

datació f

aldur·hniginn, -hnigin, -hnigið:

<lit>  ancià -ana, entrat -ada en anys

aldur·tili <m. -tila, no comptable>:

mort f

♦ verða e-m að aldurtila: causar-li la mort a algú

alef <n. alef, alef>:

àlef m (lletra hebrea אל"ף, אָלֶף, א)

♦ ‘Alefið’ eftir J. L. Borges: ‘L'àlef’ per J. L. Borges

aleppo·fura <f. -furu, -furur>:

pi blanc, pi garriguenc, pi bord, sapí m (Mall.) (arbre Pinus halepensis)

aleppo·rúta* <f. -rútu, -rútur>:

ruda f d'Alep (planta Ruta chalepensis ssp. chalepensis)

Alexander <m. Alexanders, no comptable>:

Alexandre m (andrònim, nom d'home)

♦ Alexander mikli <Alexanders mikla>: <HIST> Alexandre Magne

Alexandría <f. Alexandríu, no comptable>:

Alexandria f (ciutat)

♦ Alexandría við Nílarósa: <HIST> Alexandria a la desembocadura del Nil

alexandrít <n. alexandríts, alexandrítsteinar>:

<GEOL> alexandrita f

alfa <f. ölfu, ölfur>:

alfa f (lletra grega Α, α)

♦ upphafið og endirinn, alfan og ómegan: el principi i la fi, l'alfa i l'omega

alfa <n. alfa, ölfu>:

alfa f (lletra grega Α, α)

♦ alfað og ómegað: l'alfa i l'omega

alfara·leið <f. -leiðar, -leiðir>:

via transitada (camí, carretera)

♦ fjarri alfaraleið: lluny dels camins fressats (o: batuts), en un indret apartat

alfa-tókóferól <n. -tókóferóls, no comptable>:

<QUÍM> α-tocoferol m, alfatocoferol m, E-307 m, vitamina E f (C29H50O2) (→ E-vítamín)

Alfeios <m. Alfeiosar, no comptable>:

<fljót & MITOL> Alfeu m, Alfeos m (ὁ Ἀλφειός -οῦ, Alphēŭs ~ Alphēŏs -ī)

◊ Ok fylkis synir ǁ til Feruborgar ǁ óku, ok hinnig ǁ til hallar komu, ǁ þars dýrr Díókles ǁ dróttum stýrði ǁ Orsilokksson ǁ Alfeussonar (ἐς Φηρὰς δ᾽ ἵκοντο Διοκλῆος ποτὶ δῶμα, ǁ υἱέος Ὀρτιλόχοιο, τὸν Ἀλφειὸς τέκε παῖδα). ǁ Hann um nótt gistu ǁ niflungs arfar, ǁ ok af gram góðan ǁ gátu beina: i els fills del príncep qualcaren amb el carro fins a la ciutat de Feres i allà [es dirigiren] al palau on el car Díocles governava les hosts de guerrers, el fill de l'Ortíloc, fill de l'Alfeu. Va hostatjar aquella nit els hereus del príncep, i ells del rei hi reberen bona hospitalitat

◊ Átti frægr ǁ faðir þeirra ǁ heima at Feru ǁ fagrbyggðri; ǁ var auði orpinn ǁ öðlingr mærr, ǁ ok kyn rakti ǁ frá rennslum strauma ǁ Alfeus-ár (γένος δ' ἦν ἐκ ποταμοῖο ǁ Ἀλφειοῦ, ὅς τ' εὐρὺ ῥέει Πυλίων διὰ γαίης), ǁ er óðfluga renn ǁ prýðilig ok breið ǁ of Pýlus-veingi: llur cèlebre pare tenia la llar a Feres, la bellament construïda. L'ínclit príncep estava cobert de riqueses. El seu llinatge descendia dels cursos dels corrents del riu Alfeu, el qual, esplèndid i ample, s'escola amb curs rabent per la plana de Pilos

Algeirs·borg <f. -borgar, no comptable>:

l'Alger m (capital d'Algèria)

al·gengur, -geng, -gengt <adj.>:

comú -una, habitual

al·ger, -ger, -gert <adj.>:

complet -a

al·gerlega <adv.>:

completament

algilda- <en compostos>:

universal

algilda·málfræði <f. -málfræði, no comptable>:

<LING> gramàtica f universal (→ algildismálfræði)

al·gildi <n. -gildis, no comptable>:

validesa f universal

al·gildi <n. -gildis, -gildi>:

<MAT> valor absolut (d'un nombre)

algildis- <en compostos>:

universal

algildis·málfræði <f. -málfræði, no comptable>:

<LING> gramàtica f universal

al·gildur, -gild, -gilt <adj.>:

[de validesa] general, universalment vàlid -a, absolut -a

algínat <n. algínats, algínöt>:

<QUÍM> alginat m

algín·sýra <f. -sýru, no comptable>:

<QUÍM> àcid algínic, E-400 m ((C6H8O6)n)

al·gjör, -gjör, -gjört <adj.>:

total

algjör·lega <adv.>:

completament, del tot

al·gleymi <n. -gleymis, no comptable>: 

<RELIG BUD> nirvana m  (nirvāṇa, nibbāna) (→ nirvana)

algórismi <m. algórisma, algórismar>:

<MAT> algorisme m

al·grím <n. -gríms, -grím>:

<MAT & LÒG> algorisme m (→ reiknirit)

al·gæska <f. -gæsku, pl. no hab.>:

bondat infinita

Alhambran <f. Alhömbrunnar, pl. no hab.>:

l'Alhambra f

◊ eftir að hafa grandskoðað Alhömbruna og ég fengið góðar hugmyndir fyrir höllina mína fengum við frítíma: després d'haver examinat a fons l'Alhambra i d'haver obtingut jo algunes bones idees per al meu palau, ens vam donar algunes hores de lleure

al·heimur <m. -heims, -heimar>:

univers m

al·hæfa <-hæfi ~ -hæfum | -hæfði ~ -hæfðum | -hæft ║ e-ð>:

generalitzar una cosa

al·hæfing <f. -hæfingar, -hæfingar>:

generalització f

ali- <en compostos>:

1. (ræktaður "í hóp" í búi, á bæ o.s.fr.) de granja (criat en granja)

2. (ekki ótaminn) domèstic -a (criat a casa; no salvatge)

◊ svín (alisvín og villisvín)...: els porcs (porcs domèstics i porcs senglars)...

ali·býfluga <f. -býflugu, -býflugur>:

abella f [mel·lífera] (o: d'apicultura) (insecte Apis mellifera)

ali·dýr <n. -dýrs, -dýr>:

animal domèstic

alifugla·bú <n. -bús, -bú>:

granja avícola

ali·fuglar <m.pl>:

aviram m

ali·hani <m.-hana, -hanar>:

pollastre d'engreix m, pollastre de carn f

ali·hæna <f.-hænu, -hænur>:

polla d'engreix f, polla de carn f

alin <f. álnar, álnir>:

1. <GEN> colzada f  (a Islàndia: modernament, uns 62,77 cm; antigament, uns 48 cm. Als Països Catalans: uns 45 cm.)

◊ því að Óg, konungur í Basan, var sá eini, sem eftir var af Refaítum. Sjá, líkkista hans var gjör úr járni (בַּרְזֶל)  og er enn til í Rabba hjá Ammónítum. Hún er níu álna (אַמּוֹת, אַמָּה) löng og fjögra álna breið eftir venjulegu alinmáli: el rei Og, de Basan, va ser el darrer gegant rafaïta. A Rabà dels ammonites es pot veure el seu sarcòfag, tallat en pedra de basalt (text islandès: de ferro): fa més de quatre metres de llarg i vora dos metres d'ample (text islandès: nou colzades de llargària i quatre colzades d'amplària en colzades normals, d'home)

2. (flatarmál) alna f  (Mesura agrícola. A Islàndia: modernament, uns 62,77 cm; antigament, uns 48 cm. Als Països Catalans: uns 45 cm.)

ali·naut <n. -nauts, -naut>:

bou m domèstic, animal boví domèstic (mamífer Bos taurus)

alinn, alin, alið:

part. de pass. de → ala “nodrir; criar; infantaró”

♦ illa upp alinn: malcriat

♦ aldir og óbornir: els qui ara som i els qui seran després de nosaltres

ali·svín <n. -svíns, -svín>:

porc domèstic, porc m d'engreix

Alkajos <m. Alkajosar, pl. no hab.>:

Alceu m (Ἀλκαῖος)

♦ Alkajos frá Mýtilene: Alceu de Mitilene

alkalí <n. alkalís, alkalí; pl. no hab.>:

àlcali m

alkalí- <en compostos>:

alcalí -ina (→ basa-; → basískur)

alkalí·basalt <n. -basalts, -basölt>:

basalt alcalí

alkalí·málmur <m. -málms, -málmar>:

metall alcalí

alkóhól <n. alkóhóls, alkóhól>

<QUÍM> alcohol m

♦ fjölgilt alkóhól: polialcohol m

alkóhólismi <m. alkóhólisma, no comptable>

alcoholisme m

alkóhólisti <m. alkóhólista, alkóhólistar>

alcohòlic m, alcohòlica f

al·kul <n. -kuls, no comptable>:

<FÍS & METEO> zero absolut

Alkvin <m. Alkvins, no comptable>:

Alcuí m (andrònim)

♦ Alkvin frá Jórvík: <HIST> Alcuí de York

all- <prefixoide adjectival i adverbial intensificador>:

1. <GEN> força, bastant, notablement, considerablement <+ adj.> 

♦ → allmikill “força gros, força gran”

2. <†> molt <+ Adj.>

♦ allómáttuliga: molt feblement, molt dèbilment

alla·vega <adv.>:

1. (á allan hátt) en tot cas, sigui com vulgui (t'ho agafis com t'ho agafis, t'ho miris com t'ho miris)

2. (að minnsta kosti) almenys, almanco (Bal.) (si més no)

3. (alls konar) de tota mena de, de tota casta de (Bal.) (variat, en gran varietat)

♦ allavega litur: bigarrat, de tots els colors possibles, de tota mena de colors

allegóría <f. allegóríu, allegóríur>:

al·legoria f

allegórískur, allegórísk, allegórískt <adj.>:

al·legòric -a

♦ allegórísk túlkun: interpretació al·legòrica

♦ allegórísk merking: significat al·legòric

Alleröð·tíð <f. -tíðar, no comptable>:

<GEOL> oscil·lació f [climàtica] d'Allerød, Allerød m

all·hraður, -hröð, -hratt <adj.>:

<MÚS> de ritme al·legretto

all·hratt <adv.>:

<MÚS> al·legretto

all·margur, -mörg, -margt <adj.>:

força nombrós -osa

◊ Makkabeus varð var við að Níkanor varð æ fálátari við hann og ókurteisari en hann var vanur og tók að gruna að kuldi hans í viðmóti vissi ekki á gott. Safnaði hann því saman allmörgum (οὐκ ὀλίγος, -ίγη, -ίγον:   συστρέψας οὐκ ὀλίγους τῶν περὶ αὐτὸν συνεκρύπτετο τὸν Νικάνορα) manna sinna og fór í felur fyrir Níkanor: en Macabeu se n'adonà que en Nicànor de cada vegada es mostrava més i més reservat amb ell i es captenia amb ell de cada vegada més i més descortesament del que havia solgut fer i començà a sospitar que la seva fredor en el tracte amb el no anunciava res de bo. Va aplegar, per això, un gran nombre de partidaris seus i s'amagà d'en Nicànor

◊ og allmargir (ἱκανός -ή, -όν:   ἱκανοὶ δὲ τῶν τὰ περίεργα πραξάντων), er farið höfðu með kukl, komu með bækur sínar og brenndu þær að öllum ásjáandi. Þær voru samtals virtar á fimmtíu þúsundir silfurpeninga: i un cert nombre dels qui havien exercit la màgia, s'hi varen presentar amb llurs llibres i els cremaren davant tothom: hom n'estimà la vàlua total en cinquanta mil peces d'argent

◊ þess vegna eru svo margir sjúkir og lasburða á meðal ykkar og allmargir (ἱκανός -ή, -όν:   καὶ κοιμῶνται ἱκανοί) deyja: és per això que entre vosaltres n'hi ha tants de delicats de salut i malalts i que un gran nombre són morts

all·mikill, -mikil, -mikið <adj.>:

força gran

all·ódauflegur, -ódaufleg, -ódauflegt <adj.>:

gens ensopit -ida, gens avorrit -ida, gens llangorós -osa

◊ þér er, ambátt, / þessi vǫlsi / allódaufligr / innan læra: serva, aquest vit de cavall, no et serà pas, entre tes cuixes, gens avorrit

Allraheilagramessa <f. -messu, -messur>:

<REL> [festa f de / diada f de] Tots Sants

Allrasálnamessa <f. -messu, -messur>:

<REL> [commemoració f de / diada f de tots] els Feels Difunts

alls¹:

gen. sg. masc. & nt. de → allur, öll, allt “tot -a”

alls² <adv.>:

en total

◊ tíu menn alls: deu homes en total

♦ alls ekki: no... pas..., de cap manera, de cap de les maneres

♦ alls ekkert: res de res, gens ni mica

♦ alls enginn: ningú ningú

◊ alls engin kona...: cap cap dona...

♦ ekki alls fyrir löngu: no fa pas gaire

♦ engum er alls varnað: <LOC FIG> ningú no està totalment desproveït de talent; d'una manera o una altra, tothom té alguna cosa bona a oferir

♦ alls <+ adj.>: completament <+ adj.>

♦ með alls ókunnugu fólki: amb gent completament desconeguda

alls·ber, -ber, -bert <adj.>:

tot -a nu -a, en pèl (totalment despullat)

alls·endis <adv.>:

en tots els aspectes

alls·gáður, -gáð, -gáð <adj.>:

sobri sòbria (no embriac)

♦ halda sér allsgáðum ~ allsgáðri ~ allsgáðu: mantenir-se sobri sòbria

♦ vera allsgáður ~ allsgáð ~ allsgáð: estar sobri sòbria

alls·herjar <genitiu sing. arcaic de allr herr “tot el poble; tot l'exèrcit, tota la host”>:

Mot emprat en la locució:

♦ drottinn allsherjar: <RELIG> el senyor dels exèrcits, Jahvè Sebaot (o: Sabaot; o: Cebaot) (יָהוֶה צְבָאוֹת) 

◊ vandlæti Drottins allsherjar mun þessu til vegar koma: el zel del senyor dels exèrcits ho farà

◊ svo sannarlega sem Drottinn allsherjar lifir, sá er ég þjóna: tan ver com que hi ha el Déu dels exèrcits, a qui jo serveixo

allsherjar- <prefixoide>:

1. (almennur, algengur) general (total)

2. (hnattrænn) universal (global)

allsherjar·afvopnun <f. -afvopnunar, pl. no hab.>:

desarmament m general [i complet]

allsherjar·atkvæðagreiðsla <f. -atkvæðagreiðslu, -atkvæðagreiðslur>:

1. (meðal félagsmanna) votació f, sufragi m [general] (de tots els membres d'un sindicat, d'una associació, companyia etc. per a elegir-ne certs càrrecs)

◊ samkvæmt 32. gr. laga Félags íslenskra rafvirkja skal fara fram allsherjaratkvæðagreiðsla um kjör stjórnar og trúnaðarráðs: segons l'article 32 dels estatuts de l'Associació Islandesa d'Electricistes l'elecció de la junta directiva i el consell de delegats es durà a terme mitjançant el sufragi general

2. (þjóðaratkvæðagreiðsla) plebiscit m (referèndum)

allsherjar·álit <n. -álits, -álit>:

opinió f general

◊ er það eitt allsherjarálit allra kosningabærra manna í landinu?: és aquesta l'única opinió comuna de tots els homes amb dret a vot del país?

allsherjar·fundur <m. -fundar, -fundir>:

1. (þingfungur) ple m (reunió plenària)

♦ allsherjarfundur bæjarráðsins: ple m municipal

2. (á ráðstefnum) sessió plenària (a congressos)

3. (biskuparáðstefnunnar) assemblea plenària (de conferència episcopal)

◊ dagana 2. til 23. október var haldinn í Róm XI. allsherjarfundur biskuparáðstefnunnar: els dies 2 - 23 d'octubre es va celebrar a Roma l'XIena assemblea plenària de la conferència episcopal

allsherjar·hreingerning <f. -hreingerningar, -hreingerningar>:

neteja f general

allsherjar·lið <n. -liðs, pl. no hab.>:

tot el poble, tota la gent

◊ en um morguninn er lýsa tók og Magnús konungur sá allsherjarlið á Eyrunum þá hélt hann út úr firðinum og svo suður í Gulaþingslög: però al matí, quan va començar a clarejar i el rei Magnús va veure tota la gent congregada a les Eyrar, va fer sortir les naus del fiord i posar rumb cap al sud, cap a la comarca del Gulaþing

allsherjar·lykill <m. -lykils, -lyklar>:

clau mestra (→ aðallykill)

allsherjar·lög <n.pl -laga>:

llei f general, llei f nacional

◊ þú skalt nefna votta hjá rekkjustokki bónda þíns og segja skilið við hann lagaskilnaði sem þú mátt framast að alþingismáli réttu og allsherjarlögum: anomena testimonis a l'espona del llit del teu home i declara-te'n divorciada a dreta llei [davant ells] tal i com pots procedir segons dreturera pàctica [jurídica] de l'Alþingi i les lleis del país

allsherjar·lögmál <n. -lögmáls, -lögmál>:

llei f [de validesa] universal

allsherjar·málfræði <f. -málfræði, no comptable>:

<LING> gramàtica f universal

allsherjar·póstsamband <n. -póstsambands, no comptable>:

Unió f Postal Universal

allsherjar·skoðun <f. -skoðunar, -skoðanir>:

<MED> revisió f general, xequeig m general, reconeixement m general

allsherjar·verkfall <n. -verkfalls, -verkföll>:

vaga f general

♦ boða til allsherjarverkfalls: convocar una vaga general

allsherjar·yfirhalning <f. -yfirhalningar, -yfirhalningar>:

<TÈCN> revisió f general, repàs m general

allsherjar·þing <n. -þings, -þing>:

assemblea f general

♦ Allsherjarþing Sameinuðu þjóðanna: Assemblea General de les Nacions Unides

alls·konar <adj.>:

tota mena de

alls·kostar <adv.>:

en tots els aspectes, en tots els sentits

alls·kyns <adj.>:

variant de → allskonar ‘tota mena de’

alls·laus, -laus, -laust <adj.>:

sense mitjans de subsistència, pobre -a com una rata, sense cap mena de recursos

◊ heldurðu að lífið sé kanski einhver leikur fyrir alslausan útlendíng útí heimi?: creus per ventura que la vida és com una mena de joc per a un estranger sense mitjans de subsistència en el món d'allà fora?

alls·nakinn, -nakin, -nakið <adj.>:

tot -a nu -a, en pèl (totalment despullat)

alls·nægtir <f.pl -nægta>:

opulència f

♦ lifa í allsnægtum: viure en l'opulència

alls·ráðandi, -ráðandi, -ráðandi <adj.>:

predominant, hegemònic -a

alls·staðar <adv.>:

pertot

all·stór, -stór, -stórt <adj.>:

força gros -ossa

allt·af <adv.>:

sempre

allt·of <adv.>:

[absolutament] massa

♦ alltof <+ adj.>: massa <+ adj.>

♦ alltof margir ~ margar ~ mörg <+ subst.>: massa <+ subst.> 

allur, öll, allt:

I.

1. tot -a

allan daginn: tot el dia, tot lo dia (Bal.)

allur heimurinn: el món sencer, tot lo món (Bal.)

allir aðrir [<+ Subst.>], allar aðrar [<+ Subst.>], öll önnur [<+ Subst.>]: tots els altres [<+ Subst.>], totes les altres [<+ Subst.>] 

allir helstu <+ Subst.>, allar helstu <+ Subst.>, öll helstu <+ Subst.>: tots els <+ Subst.> més notables, tots els <+ Subst.> més importants, tots els principals <+ Subst.> 

við allir ~ allar: tots ~ totes nosaltres (tots nosaltres = només homes)

við öll: tots nosaltres (nosaltres = homes i dones)

2. með öllu: amb tots els complements

ein með öllu: una salsitxa de Frànkfurt amb tots els ingredients (amb què hom la pugui acompanyar, ceba frita, cogombre, etc.)

kaupa sér pylsu með öllu: comprar una salsitxa de Frànkfurt amb tots els ingredients (amb què hom la pugui acompanyar, ceba frita, cogombre, etc.)

II.

♦ allir sem einn: tots com un de sol, tots com un sol home

♦ allra helst: sobretot, en particular, molt especialment

♦ alls ekkert: gens ni mica

♦ alls ekki: gens ni mica, de cap manera

♦ alls staðar: variant ortogràfica no aglutinada de → allsstaðar “pertot [arreu]”

♦ allt að: [de] fins a, [de] gairebé, [de] quasi

◊ allt að átta kílómetra löng bílaröð hefur myndast við...: s'han format caravanes de gairebé vuit quilòmetres a...

♦ allt að því: gairebé, quasi

◊ allt að því hundrað: fins a cent

♦ allt að einu: #1. (engu að síður, þrátt fyrir það, hvað sem því líður, samt, þó) tanmateix, de totes passades, sigui com vulgui, sigui com sigui, tanmateix, de tota manera . #2. <†> (í einu og samtímis) tots a la una (tots ensems i de cop, simultàniament)

◊ Kristur er allt að einu boðaður, hvort sem það heldur er af uppgerð eða heilum hug: sigui com sigui, anuncien el Crist tant si ho fan de debò com per un motiu fingit

◊ þótt þeir komi allir með tölu og afar fjölmennir, þá skulu þeir allt að einu afmáðir verða og farast: baldament hagin vingut tots i siguin molt nombrosos, tanmateix seran anihilats i periran

◊ skal eg til ráða allt að einu en þú munt líkjast föður þínum og vilja vera ræningi Ljóts sem margir aðrir: vull escometre aquest assumpte i resoldre'l sigui com sigui; tu, però, pots fer igual que ton pare i tants d'altres i deixar-te robar per en Liot

◊ hver veit nema Atli hinn ragi sé brögðóttari en vér ætlum en þó skulum vér á móti þeim allt að einu: qui hauria d'haver dit que l'Atli el covard és més arterós que no crèiem! però, i sigui com sigui, ataquem-los tots a la una!

◊ eigi mun það, lifa munt þú allt að einu og heita góður maður ef þú svíkur eigi þann er þú átt bestur að vera: això no té per què passar: malgrat tot, viuràs, i de tu diran que has estat un home fet i condret, si no traeixes pas aquell amb qui t'has de portar de la millor manera (per tot el bé que ell t'ha fet a tu)

◊ Egill segir, að hann mun til þess hætta að koma þó til þings allt að einu: l'Egill diu que s'hi arriscarà i que, tanmateix i passi el que passi, anirà al þing

♦ allt af: variant ortogràfica obsoleta de → alltaf “sempre”

♦ allt eða ekkert: tot o res

♦ allt fram á <+ Ac.>: “fins a <+ Subst.> [mateix]

♦ allt fram á vor: [tot el temps] fins a la primavera

♦ allt fram á þennan dag: [tot el temps] fins avui mateix, [tot el temps] fins al dia d'avui mateix

♦ allt í einu: de cop i volta, cop en sec (Mall.), tot amb u (Mall., Eiv.) 

♦ allt í kring: tot al voltant

♦ allt og sumt: res més, tot el que hi ha

♦ það er allt og sumt: això és tot, res més

♦ allt til e-s: <prep. temp. & loc.> fins a...

♦ allt til Þýskalands: fins a Alemanya

♦ allt til enda: fins al final

♦ allt til fyrsta árs Kýrusar konungs: fins al primer any del [regnat del] rei Cir

♦ frá kveldi allt til morguns: del vespre fins al matí

♦ allt til sólarlags: fins a la posta del sol

♦ allt til þessa (o: þess) dags: fins al dia d'avui

♦ allt til þess er <+ ind.>: fins que [no] <+ ind. & + subj.>  (→ þangað til)

◊ Austurtakmörkin voru Saltisjór, allt til þess er Jórdan fellur í hann: la frontera oriental era la Mar de la Sal fins a la desembocadura del Jordà

◊ ... því að Guð hefur lagt þeim í brjóst að gjöra vilja sinn og vera samráða og gefa ríki þeirra dýrinu, allt til þess er orð Guðs koma fram: ... perquè Déu ha posat en llurs cors [el desig] de fer la seva voluntat i d'ésser-hi unànimes i de donar llur reialme a la bèstia, fins que quedin acomplertes les paraules de Déu

◊ hann kastaði honum í undirdjúpið og læsti og setti innsigli yfir, svo að hann leiddi ekki framar þjóðirnar afvega, allt til þess er fullnuðust þúsund árin: el va llançar a l'abisme i va tancar amb clau i va segellar l'entrada sobre ell, a fi que ell no ja no tornés esgarrar les nacions (apartar-les del bon camí), fins que s'hagin complert els mil anys

♦ eftir allt saman: finalment, al capdavall, comptat i debatut

♦ fyrir fullt og allt: #1. (að eilífu) per sempre [més]  (en tot el temps a venir, sense límit de temps a partir del moment en què es diu). #2. (að fullu, endanlega) definitivament (d'una manera definitiva)

♦ helst af öllu: primer de tot, en primer lloc, abans que (o: de) res, abans de tot

♦ út um allt: pertot 

♦ með öllu: completament, totalment, sota cap concepte, del tot, enterament (en oracions negatives)

◊ reykingar eru með öllu bannaðar (o: óheimilar): fumar està terminantment prohibit

♦ öllu heldur: més aviat

◊ hún hafði orðið margt að þola hjá mörgum læknum, kostað til aleigu sinni, en engan bata fengið, öllu heldur versnað: havia sofert molt de nombrosos metges i havia despès tot el que tenia sense experimentar cap millora, sinó que més aviat havia anat a pitjor

◊ því ættuð þér nú öllu heldur að fyrirgefa honum og hugga hann til þess að hann sökkvi ekki niður í allt of mikla hryggð: per això vosaltres més aviat l'heu de perdonar i consolar, perquè no s'aclapari amb una tristesa massa gran

♦ öllu <+ Adj./adv. en grau compar.>: força més <+ Adj./adv.>, [tot i així] una mica més<+ Adj./adv.>

◊ bæði í þessum inngangi og í sögunum sjálfum eru nöfnin álfafólk og huldufólk höfð jöfnum höndum og þó öllu oftar álfkona en huldukona, en aftur á móti að öllum jafnaði huldumaður, huldupiltur o. s. frv.: tant en aquesta introducció com en els relats mateixos, les designacions álfafólk i huldufólk es troben usades per igual. Tanmateix, emperò, álfkona es troba emprat considerablement más sovint que no pas huldukona, però, per contra, normalment només es troben emprats huldumaður, huldupiltur etc. [per a designar els albs de sexe masculí]

Alma <f. Ölmu, no comptable>:

Alma f (עַלְמָה)

almanak <n. almanaks, almanök>:

calendari m

almanaks·ár <n. -árs, -ár>:

any m de calendari, any m natural

almanna·eign <f. -eignar, -eignir, pl. no hab.>:

propietat pública, bé públic

almanna·fé <n. -fjár, pl. no hab.>:

erari públic

♦ bruðla með almannafé: malbaratar els diners dels contribuents, dissipar els diners públics

almanna·færi <n. -færis, -færi>:

via pública

♦ á almannafæri: en públic, públicament

◊ afklæðast á almannafæri: despullar-se en públic

◊ hengja e-n á almannafæri: penjar algú en públic

♦ vera með óspektir á almannafæri: alterar l'ordre públic

Almanna·gjá <f. -gjár, no comptable>:

<GEOG> Almannagjá f, Barranc m de Tots, barranc o gorja constituït per la falla que separa Amèrica d'Europa. Té una llargària de vuit quilòmetres

almanna·hagsmunir <m.pl -hagsmuna>:

interès m general, interessos m de la comunitat

almanna·heillasamtök <n.pl -heillasamtaka, pl. no hab.>:

grup[s] m.[pl] d'interès públic

almanna·rómur <m. -róms, -rómar; pl. no hab.>:

vox populi f

almanna·tengsl <n.pl -tengsla>:

relacions públiques

almanna·trygging <f. -tryggingar, -tryggingar>:

1. <GEN> mútua f [general]

2. almannatryggingar <f.pl -trygginga>: seguretat f social

almannatrygginga·bætur <f.pl -bóta>:

indemnització f de la seguretat social

almanna·varnir <f.pl -varna>:

protecció f civil

♦ Almannavarnir ríkisins: Protecció Civil de l'Estat

al·máttugur, -máttug, máttugt <adj.>:

totpoderós -osa, omnipotent

◊ fyrir hann, með honum og í honum sé þér, almáttugi faðir, í einingu heilags anda, allur heiður og öll dýrð um aldir alda, amen: per ell, amb ell i en ell, Vós, Déu pare omnipotent, en la unitat de l'Esperit Sant, rebeu tota honor i tota glòria pels segles dels segles, amèn.

almennings- <en compostos>

públic -a

almennings·álit <n. -álits, pl. no hab.>:

opinió pública

almennings·baðstaðir <m.pl. -staða>

[establiment m de] banys públics

almennings·bókasafn <n. -bókasafns, -bókasöfn>

biblioteca pública

almennings·farartæki <n. -farartækis, -farartæki>

mitjà m de transport públic

♦ nota almenningsfarartæki: emprar els mitjans de transport públic

almennings·garður <m. -garðs, -garðar>

parc públic

almennings·hlutafélag <n. -hlutafélags, -hlutafélög>:

<JUR COM> societat anònima amb participació estatal (empresa pública que cotitza en borsa o empresa privatitzada però amb forta participació de l'estat)

almennings·salerni <n. -salernis, -salerni>

wàter públic

almenningssamgangna·kerfi <n. -kerfis, -kerfi>

sistema m de transport públic (♦ → almenningssamgöngukerfi “íd.”)

almenningssamgöngu·kerfi <n. -kerfis, -kerfi>

sistema m de transport públic 

almennings·samgöngur <f.pl. -samgangna>

transport públic

♦ Alþjóðasamband almenningssamgangna: Associació Internacional de Transport Públic

almennings·samgöngutæki <n. -samgöngutækis, -samgöngutæki>

mitjà m de transport públic (♦ → almenningsfarartæki “íd.”)

almennings·sími <m. -síma, -símar>:

telèfon públic

→ símaklefi "cabina telefònica"

almennings·vagn <m. -vagns, -vagnar>

bus m, autobús m municipal

al·mennt <adv.>:

comunament, de manera comuna o generalitzada

al·mennur, -menn, -mennt <adj.>:

1. <GEN> general

◊ “Almenna stóra list” eftir Ramon Llull: “Art magna general” de Ramon Llull

♦ almennt kirkjuþing: <RELIG> concili general, concili ecumènic

2. (sameiginlegur & algengur) comú -una (freqüent & de tots)

3. <MAT> ordinari -ària

♦ almennt brot: fracció ordinària

♦ umrita tugabrot sem almennt brot: reduir una fracció decimal a fracció ordinària

4. <MED> sistèmic -a

♦ almenn einkenni: símptomes sistèmics

al·minlegur, -minleg, -minlegt <adj.>:

variant de → almennilegur, almennileg, almennilegt ‘simpàtic -a; decent, bo -ona, acceptable, de bona factura; en el seu seny, no boig -oja’

♦ alminleg hús: bones cases, cases presentables, acceptables

♦ þú ert ekki alminleg: no estàs bé del cap

almugavir* <m. almugavirs, almugavirar>:

<HIST> almogàver m (المغاوير, pl.)

almúga·fólk <n. -fólks, no comptable>:

el poble baix, el poble menut, la gent senzilla

almúga·legur, -leg, -legt <adj.>:

ordinari -ària

almúga·maður <m. -manns, -menn>:

home m del poble baix, <HIST & PEJOR> plebeu m, plebea f

♦ almúgamenn: el poble baix, el poble menut, la gent senzilla

al·múgi <m. -múga, no comptable>:

poble baix

al·myrkvi <m. -myrkva, -myrkvar>:

eclipsi m total

♦ almyrkvi á tungli: eclipsi total de lluna

al·mæltur, -mælt, -mælt <adj.>:

en boca de tothom

♦ það er almælt að <+ subj.>: és (o: està) en boca de tothom que <+ ind.> 

al·mætti <n. -mættis, no comptable>:

1. <GEN> omnipotència f 

2. <RELIG> omnipotència divina

al·nánd <f. -nándar, no comptable>:

omnipresència f, ubiqüitat f

al·næmi <n. -næmis, no comptable>:

<MED> sida f

♦ 31 þúsund börn undir 15 ára aldri eru smituð af alnæmi: 31 mil infants menors de quinze anys tenen la sida

→ eyðni

alnæmis·smitaður, -smituð, -smitað <adj.>:

<MED> seropositiu -iva, infectat -ada amb el virus de la sida

→ HIV-smitaður

→ sermijákvæður

Alpa- <en compostos>:

alpí -ina

Alpa·fjöll <n.pl -fjalla>:

Alps m.pl

alpa·húfa <f. -húfu, -húfur. Gen. pl.: -húfa o: -húfna>:

<& MIL> boina f

Alpar <m.pl Alpa. Dat. pl.: Ölpum; dat.pl.det.: Ölpunum>:

Alps m.pl

♦ Alparnir: els Alps

♦ í austurrísku¹ ~ frönsku² ~ ítöslku³ ~ svissnesku⁴ ~ þýsku⁵ Ölpunum: als alps alemanys⁵ ~ suïssos⁴ ~ italians³ ~ francesos² ~ austríacs¹

alpa·sveipþyrnir <m. -sveipþyrnis, -sveipþyrnar>:

panical alpí (planta Eryngium alpinum)

alpa·svölungur <m. -svölungs, -svölungar>:

ballester m, avió m, falcia f de panxa blanca (Val.), falzia (o: valzia) f reial (Bal.) (ocell Tachymarptis melba syn. Apus melba)

alpa·þistill <m -þistils, -þistlar>:

variant de → alpasveipþyrnir ‘panical alpí’

alpa·þyrnir <m -þyrnis, -þyrnar>:

variant de → alpasveipþyrnir ‘panical alpí’

alríkis- <en compostos>:

de l'estat central (i no pas, per exemple, d'una autonomia)

alríkis·lögga <f. -löggu, -löggur>:

1. (á Spáni) policia m & f nacional (a Espanya)

2. (í Bandaríkjum Norður-Ameríku) [agent m & f] federal m & f (als Estats Units d'Amèrica)

al·rím <n. -ríms, -rím, pl. no hab.>:

<LITER> rima f consonant

al·ræði <n. -ræðis, no comptable>:

dictadura f (com a sistema polític, totalitarisme)

♦ alræði öreiganna: la dictadura del proletariat

alræðis- <en compostos>:

totalitari -ària

alræðis·stefna <f. -stefnu, -stefnur>:

totalitarisme m

al·ræmdur, -ræmd, -ræmt <adj.>:

que té mala fama, tristament famós -osa, tristament cèlebre, infame

◊ þá var þar alræmdur bandingi í haldi, Barabbas að nafni: hi havia llavors allà un pres famós que es deia Barrabàs

♦ alræmdur þjófur: un cèlebre lladre

♦ vera alræmdur fyrir e-ð: tenir mala fama per una cosa

Alsír <n. Alsír, no comptable>:

Algèria f

Alsír·búi <m. -búa, -búar>:

algerià m, algeriana f

Alsír·forseti <m. -forseta, -forsetar>:

president m d'Algèria

Alsíringur <m. Alsírings, Alsíringar>:

algerià m, algeriana f

Alsír·maður <m. -manns, -menn>:

algerià m, algeriana f

alsírskur, alsírsk, alsírskt <adj.>:

algerià -ana

al·skegg <n. -skeggs, -skegg. Gen. pl.: -skeggja; dat.pl.: -skeggjum>:

barba poblada (o: serrada), bona barba (Mall.) 

al·skyggn, -skyggn, -skyggnt <adj.>:

que ho veu tot

al·skýjaður, -skýjuð, -skýjað <adj.>:

fortament ennuvolat -ada, encapotat -ada, completament (o: totalment) cobert -a (o: tapat -ada), fortament ennigulat -ada (Mall.) 

al·staðar <adv.>:

pertot

♦ alstaðar að: de totes parts

alsælu·tafla <f. -töflu, -töflur. Gen. pl.: -taflna o: -tafla>:

pastilla f d'èxtasi

alt <m. alts, altar>:

<MÚS> contralt m & f (cantant)

altari <n. altaris, ölturu>

altar m

♦ ganga til altaris: <LOC> anar a combregar

♦ gengið var til altaris: es va anar a combregar, es va combregar

♦ vera til altaris: <LOC> combregar

♦ hún var til altaris: va [anar a] combregar

♦ fórna e-ð á altari e-s: <LOC FIG> sacrificar una cosa en ares de...

	El mot altari designa l'altar cristià; el terme pagà era stallr o stalli, amb les variants blótstallr ~ blótstalli i fórnarstallr.

altaris·blæja <f. -blæju, -blæjur. Gen. pl.: -blæja>:

tovalles (o: estovalles) f.pl d'altar

altaris·brauð <n. -brauðs, -brauð>:

<RELIG> pa m d'àngel

altaris·brík <f. -bríkar, -bríkur>:

<†> (útskorin altaristafla) retaule entallat (obra artística que sol anar, dins una capella, darrere l'altar, obrada entallant o esculpint la fusta)

altaris·búnaður <m. -búnaðar, pl. no hab.>:

paraments m.pl d'altar

altaris·dúkur <m. -dúks, -dúkar>:

tovalles (o: estovalles) f.pl d'altar

altaris·fórn <f. -fórnar, -fórnir>:

<RELIG> sacrifici m de l'altar, sant sacrifici, sacrifici incruent (eucaristia, celebració de la missa)

altaris·ganga <f. -göngu, pl. no hab.>:

comunió f

altaris·kerti <n. -kertis, -kerti>

ciri m d'altar

altaris·klæði <n. -klæðis, -klæði>

tovalles (o: estovalles) f.pl d'altar

altaris·mynd <f. -myndar, -myndir>:

retaule m

altaris·sakramenti <n. -sakramentis, no comptable>:

<RELIG LUT> sagrament m de l'altar, sagrament m de l'Eucaristia

altaris·staður <m. -staðar, -staðir>

indret m de l'altar

◊ en það er sögn manna, að Þórdís hafi látið flytja Egil til kirkju, og er það til jartegna, að síðan er kirkja var gerð að Mosfelli, en ofan tekin að Hrísbrú sú kirkja, er Grímur hafði gera látið, þá var þar grafinn kirkjugarður. En undir altarisstaðnum, þá fundust mannabein; þau voru miklu meiri en annarra manna bein. Þykjast menn það vita af sögn gamalla manna, að mundu verið hafa bein Egils: conten que la Þórdís va fer traslladar les restes mortals de l'Egill a aquesta església i n'és una prova que temps després, quan varen fer una nova església a Mosfell, i varen esbucar l'església vella, la que havia fet fer-hi en Grímur a prop, a Hrísbrú, varen traslladar els ossos del cementiri vell al nou i a l'indret mateix de davall l'altar [de l'església vella] hi varen trobar ossos humans. Eren molt més grossos que no els dels altres i, pels relats dels vells, la gent va creure saber que aquells ossos devien haver estat els de l'Egill

altaris·steinn <m. -steins, -steinar>:

<RELIG> ara f

altaris·stika <f. -stiku, -stikur. Gen. pl.: -stika o: -stikna>:

variant de → altarisstjaki ‘cirial’

altaris·stjaki <m. -stjaka, -stjakar>

cirial m, cirier m

altaris·tafla <f. -töflu, -töflur. Gen. pl.: -taflna o: -tafla>:

retaule m

♦ altaristafla með þremur vængjum (o: álmum): tríptic m 

♦ altaristafla með [tveimur] vængjum (o: álmum): díptic m 

altaris·þjónusta <f. -þjónustu, no comptable>:

<RELIG> ofici m

al·tíður, -tíð, -títt <adj.>:

comú -una

alt·rödd <f. -raddar, -raddir>:

<MÚS> contralt m & f

al·tækur, -tæk, -tækt <adj.>:

general, universal

alur <m. als, alir>:

alena f

◊ en ef þrællinn segir skýlaust: "Ég elska húsbónda minn, konu mína og börn mín, ég vil ekki frjáls í burtu fara," þá skal húsbóndi hans færa hann til Guðs og leiða hann að dyrunum eða að dyrastafnum, og skal húsbóndi hans stinga al (ba-mmarˈt͡sēaʕ, בַּמַּרְצֵעַ) í gegnum eyra honum, og skal hann síðan vera þræll hans ævinlega: però si un esclau diu clarament: “estimo el meu amo, [però també] la meva dona i els meus fills, no vull anar-me'n lliure”, aleshores el seu amo el menarà davant Déu, i el farà estar aferrat a la porta o al seu brancal, i el seu amo li travessarà l'orella amb una alena, i de llavors ençà l'esclau serà esclau seu per sempre més

◊ en segi hann við þig: "Ég vil ekki fara frá þér," af því að honum er orðið vel við þig og skyldulið þitt, með því að honum líður vel hjá þér, þá skalt þú taka al (ʔɛθ־ha-mmarˈt͡sēaʕ, אֶת-הַמַּרְצֵעַ) og stinga í gegnum eyra honum inn í hurðina, og skal hann síðan vera þræll þinn ævinlega. Á sömu leið skalt þú og fara með ambátt þína: i si et diu: “no vull pas anar-me'n de ca teva”, per tal com li ha anat bé amb tu i amb els membres de la teva família, i per tal com es troba bé a ca teva, aleshores agafaràs una alena i li travesseràs l'orella amb ella clavant-l'hi contra la porta, i a partir d'aquell moment ell serà el teu esclau per sempre més. També faràs el mateix amb la teva esclava

♦ leika á als oddi: <LOC FIG> estar de molt bon humor, estar exultant

alúð <f. alúðar, no comptable>:

(vingjarnleiki) cordialitat f

alúðar·kveðja <f. -kveðju, -kveðjur. Variant ortogràfica: alúðar kveðja>:

salut cordial m, salutació cordial m

◊ með alúðarkveðjum (o: alúðarkveðju): ben cordialmet (fórmula oficial d'acabament de carta)

Aparentment, en els darrers decennis tant með alúðarkveðju com með alúðarkveðjum han quedat arraconats, com a fórmula de comiat de les cartes no privades, per með bestu kveðjum o með bestu kveðju; a llur costat també s'empren molt, amb idèntica funció, els simples kveðjur o kveðja. En cartes de to molt solemne o oficial, el terme més emprat, hi és virðingarfyllst.

alúð·legur, -leg, -legt <adj.>:

(vingjarnlegur) cordial, amable, agradable

al·valdur, -völd, -valt <adj.>:

totpoderós -osa

al·vara <f. -vöru, no comptable>:

seriositat f

♦ alvara málsins: la gravetat del cas

♦ er þér alvara?: <LOC> [que] ho dius de debò?

♦ fyrir alvöru: de debò, seriosament

♦ og eiginlega ekki fyrir alvöru fyrr en...: i realment i de debò no pas abans que...

♦ gera alvöru úr því: <LOC FIG> tirar pel dret en un afer, anar de debò en un afer

♦ í alvörunni: <LOC> de debò, seriosament, en sèrio (cast., ekki ritm./no lit.) 

♦ og eiginlega fyrir alvöru: i realment i de debò

♦ mér er fúlasta alvara: <LOC> ho dic totalment de debò

al·varlega <adv.>:

seriosament

al·varlegur, -varleg, -varlegt <adj.>:

seriós -osa, greu

♦ alvarlegt vandamál: un problema greu

♦ alvarlegur á svip: amb posat seriós, amb cara seriosa

al·varleiki <m. -varleika, no comptable>:

gravetat f, seriositat f

◊ alvarleiki sjúkdómsins: la gravetat de la malaltia

al·veg <adv.>:

totalment, completament

◊ alveg forviða: totalment astorat, totalment estafaril·lat

♦ alveg eins og....: <LOC> exactament igual que...

♦ ég er alveg bit: <LOC> estic absolutament sorprès

♦ það er alveg dottið úr mér: <LOC> me n'havia oblidat complement, ho havia oblidat completament

♦ það er alveg sama: <LOC> és completament igual, és absolutament el mateix

al·vera <f. -veru, -verur>:

àloe vera, atzavara vera  (planta Aloe vera)

alveru·safi <m. -safa, -safar>:

sèver m 

al·viska <f. -visku, no comptable>:

omnisciència f 

al·vitur, -vitur, -viturt <adj.>:

omniscient

alvöru- <en compostos>:

1. <GEN> seriós -osa

2. (sannur, ekta, ósvikinn) de debò (de veritat, autèntic)

♦ alvöru-... plat-...: ...de debò ...de pega

alvöru·gefinn, -gefin, -gefið <adj.>:

seriós -osa

alvöru·laus, -laus, -laust <adj.>:

poc seriós -osa

alvöru·leysi <n. -leysis, no comptable>:

manca f de seriositat

alvöru·orð <n. -orðs, -orð>:

paraula seriosa

alvöru·svipur <m. -svips, -svipir>:

posat seriós

Alzheimer·sjúkdómur <m. -sjúkdóms, no comptable>:

malaltia f d'Àlzheimer, àlzheimer (o: alzhèimer) m

♦ vitglöp í Alzheimersjúkdómi: demència f en la malaltia d'Àlzheimer

♦ þjást af Alzheimersjúkdómnum: patir d'Àlzheimer

Alzheimer·sjúklingur <m. -sjúklings, -sjúklingar>:

malalt m d'Àlzheimer, malalta f d'àlzheimer

Alþea <f. Alþeu, pl. no hab.>:

Altea f (Ἀλϑαία, Althaea)

♦ Alþea og Meleager: Altea i Meleagre

◊ „En er Meleager ǁ móði fylldist, ǁ þeim er svella lætr ǁ seggjum móðakarn ǁ bragna brjóstum í, ǁ þótt búnir sé ǁ horskum huga ǁ ok hróðspeki:“ „Þá var um kyrrt ǁ konungr heima, ǁ at Kleópötru, ǁ kván inni ljósu; ǁ reiðr var ræsir ǁ ríkri móður ǁ Alþeu, er áðr ǁ öðling fæddi“: Però quan en Meleagre s'omplí de l'ira que, en els pits dels homes, fa inflar l'aglà dels sentiments (=el cor) als prous barons, encara que estiguin dotats d'una ment sàvia, d'ínclita saviesa, en aquells moments, el rei era a casa, descansant a la llar a la vora de la Cleòpatra, la resplendent esposa. El cabdill estava furiós amb la seva poderosa mare Altea, la qui antany havia infantat el noble senyor (L'original fa:   ἀλλ’ ὅτε δὴ Μελέαγρον ἔδυ χόλος, ὅς τε καὶ ἄλλων ǁ οἰδάνει ἐν στήθεσσι νόον πύκα περ φρονεόντων, ǁ ἤτοι ὃ μητρὶ φίλῃ Ἀλθαίῃ χωόμενος κῆρ ǁ κεῖτο παρὰ μνηστῇ ἀλόχῳ καλῇ Κλεοπάτρῃ)

◊ En er reiðin var komin í Meleager, sú er oft lætur ǁ hjartað þrútna í brjóstum manna, jafnvel þeirra, sem mjög eru vitrir, ǁ þá hélt hann kyrru fyrir heima hjá eiginkonu sinni, hinni fríðu Kleópötru, ǁ af því hann var reiður Alþeu, móður sinni: però quan l'ira, que sovint fa inflar el cor en els pits dels homes, àdhuc d'aquells que són molt savis, s'hagué emparat d'en Meleagre, aquest es quedava descansant tranquil·lament a ca seva a la vora de la seva muller, la bella Cleòpatra, perquè estava furiós amb l'Altea, sa mare

al·þekktur, -þekkt, -þekkt <adj.>:

conegut -uda de tothom, [públic -a i] notori -òria

Al·þingi <n. -þingis, no comptable>:

<ADMIN> Alþingi m (nom del parlament islandès)

Alþingis·húsið <n. -hússins, no comptable>:

<ADMIN> edifici m de l'Alþingi

alþingis·kona <n. -konu, -konur>:

<ADMIN> diputada f (al parlament islandès)

alþingis·maður <n. -manns, -menn>:

<ADMIN> diputat m (al parlament islandès)

alþjóða- <en compostos>:

internacional

alþjóða·flugvöllur <m. -flugvallar, -flugvellir>:

aeroport m internacional

Alþjóða·gjaldeyrissjóður <m. -gjaldeyrissjóðs, no comptable>:

Fons Monetari Internacional 

♦ Alþjóðagjaldeyrissjóðurinn: el Fons Monetari Internacional

Alþjóða·stríðsglæpa·dómstóll <m. -dómstóls, -dómstólar>:

tribunal m internacional que jutja crims de guerra

♦ Alþjóðastríðsglæpadómstóllinn fyrir fyrrum Júgóslavíu: Tribunal Penal Internacional per a l'antiga Iugoslàvia

Alþjóða·heilbrigðismálastofnun <f. -heilbrigðismálastofnunar, no comptable>:

Organització f Mundial de la Salut

♦ Alþjóðaheilbrigðismálastofnunin: L'Organització Mundial de la Salut

Alþjóða·hersveitir <f.pl. -hersveita>:

<HIST>Brigades f.pl internacionals

◊ þegar alþjóðahersveitirnar kvöddu Spán eftir að hafa háð þar þá hetjubaráttu, sem heimsfræg er orðin, flutti André Marty, aðalskipuleggjandi þeirra, ræðu þá, sem birtist í Víðsjánni í dag. Við hina hátíðlegu kveðjuathöfn voru allir helstu leiðtogar spanska lýðveldisins, hers þess og flokka, viðstaddir og Negrín forsætisráðherra þakkaði sjálfboðaliðunum með hjartnæmri ræðu i nafni spönsku þjóðarinnar. Marty hefur mikið komið við sögu verklýðshreyfingarinnar. Hann er franskur, var sjóliði í heimsstríðinu og stóð fyrir hinni heimsfrægu uppreisn á franska Svartahafsflotanum, er frönsk herskip gengu í lið með rússnesku byltingunni í stað þess að berjast gegn henni, eins og þeim var skipað: en el moment d'acomiadar-se les Brigades internacionals d'Espanya, després d'haver-hi lluitat el combat heroic que ha esdevingut famós arreu del món, l'André Marty, llur organitzador en cap, hi va fer el discurs que es reprodueix a Víðsjáin í dag. A aquesta solemne cerimònia de comiat hi van assistir tots els principals líders de la República espanyola, del seu exèrcit i dels partits, i el president del govern, en Negrín, en un discurs corprenedor va regraciar en nom del poble espanyol els voluntaris. En Marty ha tingut un paper important en el moviment obrer. És francès. Fou mariner durant la Gran Guerra i liderà el motí, cèlebre arreu del món, de la flota francesa a la Mar Negra, pel qual els vaixells francesos s'uniren a la revolució russa en lloc de combatre contra ella tal com hom els havia ordenat

♦ Vefgáttin SIDBRINT: portal SIDBRINT

♦ Vinafélag Alþjóðahersveitanna: Associació d'Amics de les Brigades Internacionals

Alþjóða·knattspyrnusambandið <n. -knattspyrnusambandssins, no comptable>:

F.I.F.A. f, Federació f Mundial de Futbol

Alþjóða·ólympíunefndin <f. -ólympíunefndarinnar, no comptable>:

<ESPORT> Comitè Olímpic Internacional, C.O.I. m

Alþjóða·póstsambandið <n. -póstsambandsins, no comptable>:

Unió f Postal Universal

alþjóða·samfélag <n. -samfélags, pl. no hab.>:

societat f internacional

alþjóða·samskipti <n.pl -samskipta>:

relacions f.pl internacionals

Alþjóðasiglingamála·stofnunin <f. -stofnunarinnar, no comptable>:

Organització Marítima Internacional

Alþjóða·sveitir <f.pl. -sveita>:

<HIST>Brigades f.pl internacionals (→ Alþjóðahersveitir)

◊ Frá Íslandi gerðust þrír menn (að því að vitað er um) sjálfboðaliðar í Alþjóðasveitunum á Spáni: Hallgrímur Hallgrímsson, Aðalsteinn Þorsteinsson og Björn Guðmundsson. Sá fyrstnefndi skrifaði bókina Undir fána lýðveldisins. Endurminningar frá Spánarstyrjöldinni um reynslu sína og byggir Álfrún frásögn sína að hluta á því verki. Hún tileinkar þeim öllum skáldsöguna og óhætt er að fullyrða að fyrir henni vaki ekki síst að skrifa minnisvarða um þá og alla hina sjálfboðaliðana sem mynduðu hinar fjölmennu Alþjóðasveitir. Þegar Alþjóðasveitirnar voru formlega kvaddar á Spáni var þeim heitið að þegar "sár stríðsins væru gróin á Spáni skyldu mæður segja börnum sínum frá erlendu sjálfboðaliðunum í Alþjóðasveitunum sem barist hefðu við hlið feðra þeirra": d'Islàndia tres homes (fins allà on sabem) es feren voluntaris de les Brigades internacionals d'Espanya: en Hallgrímur Hallgrímsson, l'Aðalsteinn Þorsteinsson i en Björn Guðmundsson. El primer d'ells va escriure el llibre Undir fána lýðveldisins (‘Sota la bandera de la República’) que són els records de les seves vivències a la Guerra [civil] d'Espanya i l'Álfrún construeix en part el seu relat a partir d'aquesta obra. Ella dedica la novel·la a tots ells i podem afirmar, sense por d'equivocar-nos, que, sobretot, la seva intenció ha estat d'escriure un monument en record d'ells i de tots els voluntaris que formaren les nodrides Brigades internacionals. Quan les Brigades internacionals foren acomiadades oficialment a Espanya, hom els va prometre que quan “les ferides de la guerra hagin cicatritzat a Espanya, les mares parlaran a llurs fills dels voluntaris estrangers de les Brigades internacionals que varen lluitar al costat de llurs pares”

♦ Vefgáttin SIDBRINT: portal SIDBRINT

♦ Vinafélag Alþjóðahersveitanna: Associació d'Amics de les Brigades Internacionals

alþjóð·legur, -leg, -legt <adj.>:

internacional

al·þýða <f. -þýðu, no comptable>:

comú m [del poble]

♦ alþýða manna: el comú del poble, la gent comuna

alþýð·legur, -leg, -legt <adj.>:

1. <GEN> popular, del [comú del] poble

♦ alþýðleg fornfræði: antiguitats f.plpopulars

♦ alþýðlegt mál: llengua f popular, llengua f del poble (en oposició a la de les classes altes, els escriptors, científics etc.)

2. (blátt áfram í viðmót) trempat -ada (simple, no afectat en el tracte, francot, afable)

♦ alþýðlegur maður: un home trempat

3. (alúðlegur, viðfelldinn) afable (amical, amable)

alþýðu- <en compostos>:

popular

alþýðu·bandalag <n. -bandalags, -bandalög>:

aliança f popular

Alþýðu·bandalag <n. -bandalags, no comptable>:

<POLÍT> Alþýðubandalag m, Aliança Popular, coalició electoral socialista fundada el 4 d'abril del 1956. En el congrés nacional de l'1 al 3 de novembre del 1968, l'Alþýðubandalag es va constituir en partit polític. El 1999 es va fondre amb Samtök um kvennalista, Alþýðuflokkur i Þjóðvaki en un nou partit, Samfylking

alþýðuflokks·maður <m. -manns, -menn>:

<POLÍT> membre m & f del partit socialdemòcrata islandès

Alþýðu·flokkur <m. -flokks, no comptable>:

<POLÍT> Alþýðuflokkur m, Partit Popular, nom del partit socialdemòcrata d'Islàndia, fundat 12 de març del 1916 com a braç polític de la Confederació Popular d'Islàndia (Alþýðusamband Íslands), la confederació de sindicats fundada el mateix dia. El 1999 es va fondre amb Samtök um kvennalista, Alþýðubandalag i Þjóðvaki en un nou partit, Samfylking

alþýðu·fólk <n. -fólks, no comptable>:

gent senzilla, del poble

alþýðu·fræðsla <f. -fræðslu, no comptable>:

educació f popular

alþýðu·hylli <f. -hylli, no comptable>:

popularitat f, favor m,f del poble

alþýðu·list <f. -listar, -listir>:

art f popular

alþýðu·lýðveldi <n. -lýðveldis, -lýðveldi>:

<POLÍT> república f popular

♦ Alþýðulýðveldið Kína: República Popular de la Xina

♦ Þýska alþýðulýðveldið: República Democràtica Alemanya

alþýðu·maður <m. -manns, -menn>:

<FIG> home m del carrer (ciutadà comú)

♦ fátækur og óbreyttur alþýðumaður: un home qualsevol, senzill i pobre; un no-ningú del caramull, un pelacanyes sense cabal ni fortuna

alþýðu·menning <f. -menningar, -menningar>:

cultura f popular

alþýðu·saga <f. -sögu, -sögur. Gen. pl.: -sagna>:

narració f popular, relat m popular

alþýðu·skap <adj.>:

mot emprat en expressions com ara:

♦ hann var [mjög] við alþýðuskap: era [molt] trempat

◊ það er upphaf að þessari sögu að Haraldur kóngur hinn hárfagri réð fyrir Noregi. Í þann tíma hafði sá maður forræði fyrir Naumudölum er Þorgnýr hét. Hann átti tvo sonu og hét Þórólfur hinn eldri en Þorsteinn hinn yngri. Þeir uxu upp með föður sínum þar til er þeir voru frumvaxta. Þeir voru ólíkir í skaplyndi. Þórólfur var mjög við alþýðuskap, vitur maður og forsjáll, vinsæll og gerðist kaupmaður og fór landa í milli og þótti hinn besti drengur. Hann var ekki mikill maður og vel á sig kominn, vænn að áliti. Þorsteinn var óvær við alþýðu, mikill vexti. Hann byggði eldahús og fékk mikið ástleysi af föður og móður og öllum frændum sínum en Þórólfur fékk því meiri virðing sem hann flutti meira heim. Þorsteinn var því leiðari föður sínum sem hann fágaði þá iðn lengur og ei vildi Þorgnýr láta hann sinn son kalla: l'inici d'aquesta història és que el rei Haraldur Bellscabells regnava a Noruega. En aquell temps governava les valls de Naumudalir un home que nomia Þorgnýr. Tenia dos fills. El major nomia Þórólfur i el petit Þorsteinn. Varen créixer a ca son pare. Tenien caràcters diferents. En Þórólfur era molt trempat amb la gent, era un home entenimentat i prudent, i es guanyava els cors de la gent. Es va fer comerciant i comerciava entre els països i era considerat el millor home de profit que un es pogués imaginar. No era gens gran d'estatura, però era ben tallat i bonic de cara. En Þorsteinn, en canvi, no queia gens bé a la gent. Era de gran estatura. Vivia dins l'eldahús, la cuina, i son pare i sa mare i tots els seus parents no l'apreciaven gaire. I així com en Þórólfur gaudia de major prestigi com més béns portava a casa, en Þorsteinn resultava més i més repel·lent a son pare com més temps continuava tenint cura del seu tarannà de malfener

♦ hann var ekki við alþýðuskap: no era gaire trempat

◊ Skafti svarar: "Þar mun liggja meinvættur nokkur er menn eru tregari til að geyma síður þíns fjár en annarra manna. Nú fyrir því að þú hefir að mér ráð sótt þá skal eg fá þér sauðamann þann er Glámur heitir, ættaður úr Svíþjóð úr Sylgsdölum, er út kom í fyrra sumar, mikill er og sterkur og ekki mjög við alþýðuskap": l'Skafti li va dir: “Deu ésser un mal esperit el que fa que els teus homes siguin més reacis a guardar el teu bestiar i s'estimin més de guardar el d'altres. Doncs bé, com que has vingut a cercar el meu consell, t'aconseguiré el pastor que es diu Glámur. La seva familia és de Suècia, de les valls de Sylgsdalir, i l'estiu passat va venir aquí, a Islàndia. És gros i fort i no és gaire trempat”

alþýðu·skóli <m. -skóla, -skólar>:

<HIST> alþýðuskóli m, escola elemental, escola pública de primària. Ignoro quan foren substituïdes per les actuals escoles de primària

alþýðu·skýring <f. -skýringar, -skýringar>:

<LING> etimologia f popular

alþýðu·stétt <f. -stéttar, no comptable>:

<POLÍT> classes f.pl populars

alþýðu·tónlist <f. -tónlistar, -tónlistir>:

música f popular

alþýðu·trygging <f. -tryggingar, -tryggingar>:

seguretat f social

al·æta <f. -ætu, -ætur>:

[animal m] omnívor m

♦ vera alæta: <BIOL> ésser omnívor -a

♦ vera alæta á e-ð: <LOC FIG> no tenir predilecció especial per una cosa

◊ ég er alæta á kvikmyndir og tónlist: en música i cinema m'agrada tot

ama <ama ~ ömum | amaði ~ ömuðum | amað ║ e-m>:

I. <personal>: 

1. (angra, þjaka, kvelja) turmentar algú (neguitejar fortament, inquietar & vexar)

◊ illir draumar ömuðu honum: el turmentaven mals somnis

◊ margt amar vesælum: moltes són les coses que turmenten el míser

2. (agnúast við e-n) molestar algú, amoïnar algú (importunar)

◊ fólk amaði henni: la gent l'importunava

3. ama að e-m: (angra, þjá) neguitejar algú (afligir espiritualment, causar neguit)

◊ hvað amar að þér?: què tens?, què és el que t'amoïna?

4. ama e-m af: (geta framkvæmd e-ð með naumindum) poder dur a terme una cosa amb prou feines (fer una cosa a còpia de grans esforços)

II. <impersonal>: 

1. + til:

♦ það amar til: el vent neteja la neu

2. + upp:

♦ það amar upp: els núvols s'esclareixen, el cel s'esclareix

amaba <f. amöbu, amöbur>:

ameba f (♦ → amöba “íd.”; ♦ → teygjudýr “íd.”)

ama·legur, -leg, -legt <adj.>:

gens dolent -a, gens malament (s'usa sempre negat: ekki amalegt)

♦ það er ekki amalegt: no està gens malament

Amalþeia <f. Amalþeiu, pl. no hab.>:

Amaltea f (Ἀμάλθεια)

Amasón- <en compostos>:

amazònic -a

Amasóna <f. Amasónu, Amasónur. Gen. pl.: Amasóna>:

<MITOL> amazona f (Ἀμαζών, Ἀμαζόνες)

Amasón·fljót <n. -fljóts, no comptable>:

[el riu] Amazones m

Amasón·svæðið <n. -svæðisins, no comptable>:

l'Amazònia f

♦ regnskógarnir á Amasónsvæðinu: les selves amazòniques

amast <amast ~ ömumst | amaðist ~ ömuðumst | amast>:

veure amb desgrat

♦ amast við e-m: (hafa horn í síðu e-s) estar mal disposat -ada envers algú (menar animadversió contra algú, tenir-li ràbia etc.)

◊ hafðu augun á akrinum þar sem piltarnir eru að skera korn og gakktu á eftir þeim. Ég hef bannað vinnufólkinu að amast við þér (נָגַע ~ nāˈɣaʕ:   hăˈlōʔ   t͡siu̯ˈwīθī   ʔɛθ־ha-nnəʕāˈrīm   lə-βilˈtī   nāɣəˈʕē-χ,   הֲלוֹא צִוִּיתִי אֶת-הַנְּעָרִים, לְבִלְתִּי נָגְעֵךְ). Ef þig þyrstir farðu þá að vatnskerunum og drekktu af þeim sem piltarnir hafa fyllt: fixa't en el camp on els mossos estan segant i segueix-los. He ordenat als mossos que no et molestin (intentin fer-te'n fora). Quan tinguis set, vés on hi ha els càntirs i beu del que et donin els mossos

◊ en framfærslukerling Þórdísar amaðist oft við þá (= gremjast, láta í ljós óánægju sína með e-n) og glímur þeirra en þeir glettust því meir við kerlingu sem hún angraðist meir við: amb llur truier i llurs lluites feien destralejar sovint una vella a qui Þórdís havia acollit en les seves velleses, i com més amoïnada n'estava ella, més punyien ells la vella

♦ amast við e-u: mostrar la seva animadversió, la seva manca d'aquiescència o el seu desacord envers una cosa, veure una cosa amb desgrat, mostrar-se hostil envers una cosa

◊ hve lengi ætlið þér, fávísu menn, að elska fávísina og hinir háðgjörnu að hafa yndi af háði og heimskingjar að amast við (ɕāˈnēʔ ~ שָׂנֵא:   ū-χəsīˈlīm   ˌʝiɕnəʔū־ˈδāʕaθ,   וּכְסִילִים, יִשְׂנְאוּ-דָעַת) þekkingu?: fins quan, ignorants, teniu la intenció d'estimar la inexperiència, i els mofadors de trobar gust en la mofa i els beneits de mostrar-se hostils al (veuran amb desgrat el) coneixement?

◊ allir tollheimtumenn og bersyndugir komu til Jesú að hlýða á hann, en farísear og fræðimenn ömuðust við því (διαγογγύζειν,   διεγόγγυζον) og sögðu: „Þessi maður tekur að sér syndara og samneytir þeim": tots els publicans i els pecadors s'acostaven a Jesús per a escoltar-lo, però els fariseus i els escribes murmuraven en contra dient: «Aquest home acull pecadors i menja amb ells»

amatöra- <en compostos>:

amateur, d'afeccionat -ada

ambátt <f. ambáttar, ambáttir>:

<HIST> serva f, esclava f (→ þý)

amboð <n. amboðs, amboð>:

1. eina f d'ús agrícola

2. amboð <n.pl amboða>: utillatge agrícola, eines f.pl del camp, estris i eines agrícoles

ambra <f. ömbru, no comptable>:

ambre gris

ambrín <n. ambríns, no comptable>:

ambreïna f

ambúlant <adj. inv.>:

<MED> ambulant

♦ ambúlant sjúklingur: malalt ambulant

♦ ambúlant eða inniliggjandi: ambulant o ingressat

amen <interj.>:

amén, amèn (Mall., Men.) (אָמֵן, ἀμήν)

Ameríka <f. Ameríku, Ameríkur>:

Amèrica f

♦ Rómanska Ameríka <Rómönsku Ameríku>: Amèrica llatina, Iberoamèrica

♦ → Norður-Ameríka “Amèrica del Nord”

♦ → Mið-Ameríka “Mesoamèrica”

♦ → Suður-Ameríka “Amèrica del Sud”

Ameríkani <m. Ameríkana, Ameríkanar>:

americà m, americana f

Ameríku- <en compostos>:

americà -ana

Ameríku·humar <m. -humars, -humrar. Dat. sg.: -humri>:

llamàntol americà (crustaci Homarus americanus)

Ameríku·mjósi <m. -mjósa, -mjósar>:

loqueta americana (peix Macrozoarces americanus)

Ameríku·platan <m. -platans, -platanar>:

plàtan m d'Amèrica (arbre Platanus occidentalis)

amerískur, amerísk, amerískt <adj.>:

americà -ana

ametyst <n. ametysts, ametyst>:

<GEOL> ametista f

◊ “Fjall ametystanna” eftir Guerau de Liost: “La Muntanya d'Ametistes” de Guerau de Liost

ametýst <n. ametýsts, ametýst>:

ametista f 

◊ þriðja röðin: hýasint, agat og ametýst (ʔaħ'lāmāh, אַחְלָמָה): al tercer rengle, un jacint, una àgata i una ametista;

◊ fimmti [undirstöðusteinninn var] sardónyx, sjötti sardis, sjöundi krýsólít, áttundi beryll, níundi tópas, tíundi krýsópras, ellefti hýasint, tólfti ametýst: la cinquena [pedra que ornava el basament de la muralla era el], sardònix; la sisena, sarda; la setena, crisòlit; la vuitena, beril·le; la novena, topazi; la desena, crisopras; l'onzena, jacint; la dotzena, ametista

Ametýst·fjallið <n. -fjallsins,, pl. no hab.>:

1. (í Katalóníu) Muntanya f d'Ametista (el Montseny)

2. (í Marokkó) Gebel Lekst (جبل لكست)

amfetamín <n. amfetamíns, no comptable>:

amfetamina f

♦ eitt hundrað grömm af amfetamíni: cent grams d'amfetamines

amfíból <n. amfíbóls, amfíból. ( Emprat hab. en pl.)>:

<GEOL> amfíbol m

Amfíon <m. Amfíons, pl. no hab.>:

Amfíon m (ὁ Ἀμφίων -ίονος, Amphīōn -īŏnis)

♦ Orfeifur og Amfíon: Orfeu i Amfíon

♦ Seþos (o: Setus) og Amfíon: Zetos (o: Zetus) i Amfíon

Amfíssa <f. Amfíssu, pl. no hab.>:

Amfissa f (Ἄμφισσα)

◊ “Konur Amfíssu” eftir Lawrence Alma-Tadema: “Les dones d'Amfissa” d'en Lawrence Alma-Tadema

ami <m. ama, no comptable>:

(leiðindi) incordi m

♦ vera e-m til ama: incordiar algú, ésser-li un incordi a algú

a.m.k.:

abrev. de→ að minnsta kosti “almenys”

amma <f. ömmu, ömmur. Gen. pl.: amma>:

àvia f, padrina f (esp. Bal.), iaia f (fam)

◊ ó hvað eyrun á þér eru löng amma! -Þá heyri ég betur til þín ljúfan mín!: oh, àvia, quines orelles més llargues que tens! -Són per sentir-te millor, estimada meva!

ammón·ál <n. -áls, no comptable>:

<QUÍM = öflugt sprengiefni> amonal m (potent explosiu)

ammóníak <n. ammóníaks, no comptable>:

<QUÍM> amoníac m (NH3)

ammóníaks- <en compostos>:

<QUÍM> amoniacal

ammóníaks·bundinn, -bundin, -bundið <adj.>:

<QUÍM> amoniacal

♦ ammóníaksbundið köfnunarefni: nitrogen m amoniacal

ammóníum <n. ammóníums, no comptable>:

<QUÍM> amoni m (NH4)

♦ fjórgreint (o: fjórgilt) ammóníum: amoni quaternari

ammóníum- <en compostos>:

<QUÍM> amònic -a, d'amoni

ammóníum·algínat <n. -algínats, no comptable>:

<QUÍM> alginat m d'amoni, E-403 m

ammóníum·bíkarbónat <n. -bíkarbónats, no comptable>:

<QUÍM> bicarbonat m d'amoni, E-503(II) m (NaH4HCO3) (→ ammóníumvetniskarbónat)

ammóníum·hýdroxíð <n. -hýdroxíðs, no comptable>:

<QUÍM> hidròxid m d'amoni

ammóníum·jón <f. -jónar, -jónir>:

<QUÍM> ió m amoni

ammóníum·nítrat <n. -nítrats, no comptable>:

<QUÍM> nitrat amònic, nitrat m d'amoni

ammóníum·salt <n. -salts, -sölt>:

<QUÍM> sal f d'amoni

♦ fjórgreind (o: fjórgild) ammóníumsölt: sals d'amoni quaternari

ammóníum·samband <n. -sambands, -sambönd>:

<QUÍM> compost m d'amoni

♦ fjórgreint (o: fjórgilt) ammóníumsamband: compost d'amoni quaternari

ammóníum·vetniskarbónat <n. -vetniskarbónats, no comptable>:

<QUÍM> bicarbonat m d'amoni, E-503(II) m (NaH4HCO3)

Amos <m. Amosar, no comptable>:

Amós m (andrònim) (עָמוֹס)

amper <n. ampers, amper>:

<ELECTR> ampere m

amper·stund <f. -stundar, -stundir>:

<ELECTR> ampere m hora

ampli <m. ampla, amplar>:

<RELIG við messu> canadella f

♦ → ömpull “íd.”

amra <amra ~ ömrum | amraði ~ ömruðum | amrað>:

ploriquejar, plorinyar (Mall.)  (un infant, un infantó)

◊ grátur heyrðust frá sjúkrastofunum í sjúkrahúsi einu í London. Það var eins og þar væri inni fjöldi nýfæddra barna, sem ömruðu og grétu hvert í kapp við annað. Hjúkrunarkonurnar tóku viðbragð og vildu fara börnunum til eftirlits. En læknarnir báðu þær að vera rólegar. Það var bara verið að gera tilraunir með nýtt eiturlyf í sambandi við taugalækningar. Þarna voru ekki börn, heldur fullorðið fólk, karlar ok konur. Það var látið taka inn eitur, sem gerði það að verkum, að því fannst það vera nýfædd börn og hagaði sér nákvæmlega eins og það væri það. Þetta eiturlyf heitir LSD. Með þessu á að vera hægt að komast fyrir rætur ýmissa geð- og taugasjúkdóma og útrýma þeim að öllu. Sjúklingur, sem hlaut fullkominn bata með þessari aðferð skýrir þannig frá: Við liggjum saman hnipruð í rúm[, þar sem við] unum og ömbrum og volum. Á matmálstímum kemur aðstoðarmaðurinn með mjólk í pelum á bakka og matar okkur nákvæmlega eins og við séum smábörn. Annar sjúklingur sagði, að sér hefði fundizt sem hann væri ófæddur í móðurkviði og væri komið að því, að hann ætti að fara að fæðast: de les cambrades d'un hospital de Londres es varen sentir plors. Era com si dedins hi hagués un gran nombre de nadons que plorinyaven i ploraven a veure qui ho podia fer més fort que l'altre. Les infermeres es varen sobresaltar i varen voler anar a veure què els passava als infants, però els metges els varen pregar que estiguessin tranquil·les: Simplement estaven experimentant amb una nova droga en relació amb la neurologia. No hi havia cap infant, sinó adults, homes i dones. Hom els havia fet prendre una droga que havia tingut com a efecte fer-los sentir que eren infants acabats de néixer i que es comportessis exactament com si ho fossin. Aquesta droga es diu LSD. Amb ella haurà d'ésser possible arribar a les arrels de diverses malalties mentals i neurològiques i eliminar-les del tot. Un pacient que, amb aquest mètode, va obtenir una guarició completa, ho explica així: Jaiem arraulits en un llit i ens hi trobem malament (?), plorinyem i gemeguem. A les hores dels àpats ve un assistent amb safates amb biberons plens de llet i ens dóna de menjar com si fóssim nadons. Un altre pacient va dir que s'havia sentit com si encara no hagués nascut i es trobés en el ventre matern i que li havia arribat el moment de néixer

♦ amra sér: (krimta) somicar, emetre sons [fluixets], murmurar

◊ börnin voru sofnuð, en ömruðu sér í svefninum. Þetta voru tvær tvíburasystur, tveggja ára, og drengur á fjórða ári: els infants s'havien adormit però somiquejaven en el son. Eren dues bessones, de dos anys, i un noiet de quatre anys

amrandi, amrandi, amrandi <adj.>:

ploriquejant, somicant, plorinyant (Mall.)  (un infant, un infantó)

♦ amrandi brjóstmylkingar: nodrissons (o: nadons; o: infantons -Bal.-) que plorinyen (infants de pit que plorinyen)

amstrast <amstrast ~ ömstrumst | amstraðist ~ ömstruðumst | amstrast ║ í e-u>:

escarrassar-se molt amb una cosa

amstur <n. amsturs, no comptable>:

(vafstur) penes f.pl i problemes m.pl (esp. els derivats de la vida, tràfecs, atrafegament)

♦ daglegt amstur: les penes i els problemes diaris, els problemes i les angoixes del dia a dia, els tràfecs i quefers diaris

♦ hvíld frá amstri heimilisstarfa: un descans dels tràfecs de les feines domèstiques

♦ stress í amstri dagsins: <LOC FIG> l'estrès quotidià, l'estrès dels quefers diaris

amöba <f. amöbu, amöbur>:

ameba f (♦ → amaba “íd.”; ♦ → teygjudýr “íd.”)

<†>  an <conj.>:

(heldur en) més que no pas, [millor] que no pas, ans que

◊ fǫður ok móður ǀ reiðz eigi fróðhugaðr, ǁ er með ávítum aga; ǁ reiðr er þér betri, ǀ er þik rœkja vill, ǁ en hrekkvíss í hugum: molt llest!, no t'enfurismis amb ton pare i ta mare quan et disciplinin amb renyades: és millor que s'enfurismi amb tu el qui vol tenir cura de tu que no pas el qui et duu malícia en els seus pensaments (l'edició d'en Gering p. 31 fa: fǫður ok móður ǀ gremskat fróðhugaðr, ǁ es með ávítum aga; ǁ reiðr ’s þér betri, ǀ sás þik rœkja vill, ǁ an hrekkvíss í hugum)

analsím <n. analsíms, no comptable>:

<GEOL> analcima f 

ananas <m. ananass, ananasar>:

pinya tropical f, ananàs f

◊ dós ananas: llauna de pinya tropical f

ananas·dós <f. -dósar, -dósir>:

llauna de pinya tropical f

ananas·hringur <m. -hrings, -hringir>:

rodanxa de pinya tropical f

anarkía <f. anarkíu, pl. no hab.>:

anarquia f (→ stjórnleysi)

anarkískur, anarkísk, anarkískt <adj.>:

<PEJOR> anàrquic -a

anarkismi <m. anarkisma, pl. no hab.>:

anarquisme m (→ stjórnleysisstefna)

anarkisti <m. anarkista, anarkistar>:

anarquista m & f (→ stjórnleysingi)

anarkistískur, anarkistísk, anarkistískt <adj.>:

anarquista

anarkó-fasismi <m. -fasisma, pl. no hab.>:

anarcofeixisme m (→ þjóðernisanarkismi)

anarkó-fasisti <m. -fasista, -fasistar>:

anarcofeixista m & f (→ þjóðernisanarkisti)

anarkó-fasískur, -fasísk, -fasískt <adj.>:

anarcofeixista (→ þjóðernisanarkískur, -anarkísk, -anarkískt)

anarkó-kapítalismi <m. -kapítalisma, pl. no hab.>:

anarcoapitalisme m

anarkó-kapítalisti <m. -kapítalista, -kapítalistar>:

anarcocapitalista m & f

anarkó-kapítalískur, -kapítalísk, -kapítalískt <adj.>:

anarcocapitalista

anatólískur, anatólísk, anatólískt <adj.>:

anatòlic -a

♦ anatólísk tungumál: llengües anatòliques

Anatólíu·skagi <m. -skaga, no comptable>:

Península f d'Anatòlia

and- <prefix>:

anti-

anda:

gen. pl. de → önd “alè; ànima & ànec”

anda <anda ~ öndum | andaði ~ önduðum | andað>:

1. respirar, alenar (esp. Bal.)

♦ anda e-u: respirar una cosa

2. anda að sér: inspirar (inhalar l'aire)

♦ a. einhverju að sér: inhalar una cosa

3. anda frá sér: expirar (expulsar l'aire)

♦ a. einhverju frá sér: exhalar una cosa

4. (LOC) anda léttar[a]: respirar alleugerit -ida (o: alleujat -ada)

anda·bringa <f. -bringu, -bringur. Gen. pl.: -bringna o: -bringa>:

<CULIN> pit m d'ànec, pitrera f d'ànnera (Mall.) 

andaður, önduð, andað:

finat -ada, traspassat -ada, mort -a

anda·fita <f. -fitu, no comptable>:

<CULIN> llard (o: sagí) m d'ànec, saïm m d'ànnera (Mall.) 

anda·gift <f. -giftar, no comptable>:

inspiració f (vena per a crear, profetitzar o predir etc.)

♦ mæla (o: tala) af spámannlegri andagift: parlar amb inspiració profètica, profetitzar

♦ tala af andagift: parlar inspiradament, parlar mogut per la inspiració

anda·heimur <m. -heims, pl. no hab.>:

món m insensible (o: immaterial; o: sobrenatural; o: invisible [a l'ull]), món m dels esperits

anda·hyggja <f. -hyggju, no comptable>:

animisme m

andakt <f. andaktar, andaktir>:

1. (helgistund & fjálgleiki) devocions f.pl  (estona de recolliment i devoció al matí -morgunandakt- i al vespre -kvöldandakt- & cerimònia religiosa d'andakt comú)

2. (eftirtekt) total atenció f (dels sentits, fervor en l'acte de veure o escoltar una cosa)

♦ sitja með andakt: estar assegut -uda i totalment absort -a

♦ hlusta með andakt á e-n: escoltar algú amb total atenció

andaktugur, andaktug, andaktug <adj.>:

1. (guðrækilegur) pietós -osa, devot -a  (ple de devoció o religiositat)

2. (fullur lotningar, furðu lostinn) absort -a  (totalment atent)

anda·lifur <f. -lifrar, -lifrar>:

fetge m d'ànec

andalifrar·paté <n. -patés, -paté>:

<CULIN> pâté m de fetge d'ànec

andalifrar·steik <f. -steikar, -steikur>:

<CULIN> llonza f de fetge d'ànec

Andalúsía <f. Andalúsíu, no comptable>:

Andalusia f

andalúsíska <f. andalúsísku, no comptable>:

andalús m (dialecte del castellà)

andalúsískur, andalúsísk, andalúsískt:

andalús -usa

Andalúsíu·búi <m. -búa, -búar>:

andalús m, andalusa f (nadiu o habitant d'Andalusia)

Andalúsíu·kona <f. -konu, -konur>:

andalusa f

Andalúsíu·maður <m. -manns, -menn>:

andalús m

anda·lækningar <f.pl -lækninga>:

cures iatromàgiques, cures mèdiques (practicades per curandero & bruixot, xaman o iatromag)

anda·læknir <m. -læknis, -læknar>:

1. <GEN> saludador m, saludadora f, guaridor m, guaridora f, curandero m, curandera f, remeier m, remeiera f

2. (seiðmaður, töfralæknir) xaman m  (bruixot iatromag)

3. (galdralæknir hjá Indíönum og frumstæðum þjóðflokkum) bruixot m  (de tribus primitives & indis)

andalæra·kjöt <n. -kjöts, no comptable>:

<CULIN> carn f de cuixa d'ànec, carn f de cuixa d'ànnera (Mall.) 

anda·læri <n. -læris, -læri>:

<CULIN> cuixa f d'ànec

andalæris·confit <n. -confits, -confit>:

<CULIN> confit m de cuixa d'ànec

and·ameríkanismi <m. -ameríkanisma, no comptable>:

antiamericanisme m

and·amerískur, -amerísk, -amerískt <adj.>:

antiamericà -ana

andan <f. andanar, no comptable>:

<†> variant arcaica de → öndun “respiració”

andans·maður <m. -manns, -menn>:

home m de lletres, lletraferit m

andar:

gen. sg. de → önd “alè; ànima & ànec”

andar·bliki <m. -blika, -blikar>:

(andarsteggur) anegot m, annerot m (Mall.) (ànec mascle)

andar·dráttur <m. -dráttar, -drættir>:

1. (andi) alè m, alenada f  (aire que hom inspira o expira)

2. (öndun) respiració f  (acte d'alenar)

andar·egg <n. -eggs, -egg. Gen. pl.: -eggja; dat.pl.: -eggjum>:

ou m d'ànec (o: <†>  ànet), ou m d'ànnera (Mall.), ou m d'àneda (Men.) 

andar·kæfa <f. -kæfu, no comptable>:

<CULIN> pâté m d'ànec

andar·nefja <f. -nefju, -nefjur. Gen. pl.: -nefja>:

balena becuda boreal, balena f amb bec boreal, zífid m cap d'olla boreal (mamífer Hyperoodon ampullatus)

andar·paté <n. -patés, -paté>:

<CULIN> pâté m d'ànec

andar·slitur <n.pl -slitra>:

(dauðastríð) agonia f  (darrers sospirs abans de morir)

♦ liggja (o: vera) í andarslitrunum: estar agonitzant, agonitzar

andar·steggur <m. -steggs, -steggir. Gen. pl.: -steggja; dat.pl.: -steggjum>:

anegot m, annerot m (Mall.) (ànec mascle)

andar·tak <n. -taks, -tök>:

(augnablik) instant m, alenada f (moment molt breu)

◊ andartaki síðar: un instant després

◊ bíddu andartak!: espera un segon!

andar·teppa <f. -teppu, pl. no hab.>:

1. (andnauð, andþrengsli) ofec m, ofegor f  (dispnea, dificultat per a alenar)

2. (kafmæði, asmakast) ofegó m, [atac m d']asma f  (embufec durant atac d'asma)

andar·ungi <m. -unga, -ungar>:

aneguet m, anedó m, annereta f (Mall.), anedeta f (Men.) (poll d'ànec)

◊ ‘Litli ljóti andarunginn’ eftir Andersen: ‘L'aneguet lleig’ de n'Andersen

andar·völundarhús <n. -völundarhúss, -völundarhús>:

<MED> laberint m vestibular (o: posterior)

andast <andast ~ öndumst | andaðist ~ önduðumst | andast>:

expirar (morir)

anda·særing <f. -særingar, -særingar>:

invocació f d'esperits, nigromància f

andasæringa[r]·maður <m. -manns, -menn>:

nigromant m & f, nigromàntic m, nigromàntica f, invocador m d'esperits, invocadora f d'esperits

anda·trú <f. -trúar, no comptable>:

1. (spíritismi) espiritisme m (creença que hom pot contactar amb els morts per via d'un mèdium)

2. (andahyggja, animismi) animisme m  (tipus de religió)

andatrúar·maður <m. -manns, -menn>:

(spíritisti) espiritista m & f

anda·ætt <f. -ættar, no comptable>:

[família f dels] anàtids m.pl

and·bandarískur, -bandarísk, -bandarískt <adj.>:

antinord-americà -ana

and·blástur <m. -blásturs, no comptable>:

1. (andi) buf m (alè, alenada)

◊ en - það er andinn í manninum og andblástur hins Almáttka, sem gjörir þá vitra: però és l'esperit que hi ha dins l'home i el buf del Totpoderós qui els fa savis

◊ andi Guðs hefir skapað mig, og andblástur hins Almáttka gefur mér líf: l'esperit de Déu m'ha creat, i el buf del Totpoderós em vivifica

2. (andstaða, mótspyrna) oposició f (resistència)

♦ eiga að stríða við mikinn andblástur: haver d'enfrontar-se amb una gran oposició

♦ andblástur gegn e-u ~ e-m: oposició a una cosa ~ contra algú

♦ vekja andblástur gegn e-m: despertar l'oposició contra algú

and·blær <m. -blærs (o: -blæjar), no comptable>:

alè m [d'aire], buf m, ventijol m

and·bylting <f. -byltingar, -byltingar>:

contrarevolució f

and·byr <m. -byrs (o: -byrjar), -byrir. Gen. pl.: -byrja; dat.pl.: -byrjum>:

vent m en contra, vent contrari

and·býlingur <m. -býlings, -býlingar>:

veïnat m del davant (ja sia a l'altra banda del carrer, ja sia a l'altra banda del corredor)

and·dyri <n. -dyris, -dyri>:

vestíbul m

and·efni <n. -efnis, no comptable>:

<FÍS> antimatèria f

and·eind <f. -eindar, -eindir>:

<FÍS> antipartícula f

Andes·fjöll <n.pl -fjalla>:

Andes m.pl

andesít <n. andesíts, no comptable>:

<GEOL> andesita f

♦ basaltískt andesít: andesita basàltica

and·fasismi <m. -fasisma, no comptable>:

antifeixisme m

and·fasisti <m. -fasista, -fasistar>:

antifeixista m & f

and·fasískur, -fasísk, -fasískt <adj.>:

antifeixista

and·félagslegur, -félagsleg, -félagslegt <adj.>:

antisocial

♦ andfélagsleg hegðun: comportament antisocial

and·fúll, -fúl, -fúlt <adj.>:

<MED> halitòsic -a  (que té l'alè pudent)

and·fýla <f. -fýlu, pl. no hab.>:

<MED> halitosi f

◊ ...sem var eins og sambland af andfýlu og úldnuðu kjöti: ...que era com una barreja d'alè pudent i carn podrida

and·fælur <f.pl -fælna>:

esglai m

♦ vakna (o: hrökkva upp) með andfælum: despertar-se sobresaltat -ada

and·færi <n. -færis, -færi>:

òrgan respiratori (→ öndunarfæri)

and·fætingur <m. -fætings, -fætingar>:

variant de → andfætlingur ‘antípoda’

and·fætlingur <m. -fætlings, -fætlingar>:

antípoda m & f

andheita·orðabók <f. -orðabókar, -orðabækur>:

diccionari m de sinònims

♦ sam- og andheitaorðabók: diccionari de sinònims i antònims

and·heiti <n. -heitis, -heiti>:

antònim m

♦ andheiti e-s (X) er Y: l'antònim d'X és Y

and·hetja <f. -hetju, -hetjur>:

antiheroi m, antiheroïna f

and·histamín <n. -histamíns, -histamín>:

[fàrmac m] antihistamínic m

and·hvalur <m. -hvals, -hvalir>:

balena f amb bec boreal (mamífer Hyperoodon rostratus syn. Hyperoodon ampullatus) (→ andarnefja)

and·hverfa <f. -hverfu, -hverfur>:

1. <MAT GEN> [element] invers m, [element] oposat m

♦ vinstri andhverfa (o: andhverfa frá vinstri): invers a l'esquerra

2. <MAT = andhverft fall, andhverfa falls> funció inversa

3. <MAT = andhverft fylki> matriu inversa

4. <GEOL> anticlinal m

and·hverfur, -hverf, -hverft <adj.>:

1. <GEN> invers -a

2. <GEOL> anticlinal

andhælis·skapur <m. -skapar, no comptable>:

1. (öfuguggaskapur) perversitat f (perversió, depravació)

◊ fyrir því segir Hinn heilagi í Ísrael svo: Sökum þess að þér hafnið þessu orði, en reiðið yður á ofríki og andhælisskap (lūz ~ nāˈlōz ~ לוּז ~ נָלוֹז:   wa-ttiβtˁəˈħū   bə-ˈʕɔʃɛq   wə-nāˈlōz   wa-ttiʃʃāʕăˈnū   ʕāˈlā-u̯,   וַתִּבְטְחוּ בְּעֹשֶׁק וְנָלוֹז, וַתִּשָּׁעֲנוּ עָלָיו) og styðjist við það, fyrir því skal þessi misgjörð verða yður eins og veggjarkafli, sem bungar út á háum múrvegg og kominn er að hruni: per això, així parla el Sant d'Israel: «Ja que refuseu aquesta paraula, i us fieu de la violència i la perversió (falsedat) i us hi recolzeu, per això aquesta falta serà per a vosaltres com un bocí de paret que fa panxa a una murada alta i que s'acaba esbaldregant [de cop] (En la traducció del 2007, hom ha canviat la parella [á] ofríki og andhælisskap,   עֹשֶׁק וְנָלוֹז   per [á] ofbeldi og klæki ‘violència i vilania’)

2. (hégómi) fatxenderia f  (vanitat, presumpció)

and·hælislegur, -hælisleg, -hælislegt <adj.>:

1. (öfugsnúinn, rangur) torçut -uda  (a l'inrevés, que està en sentit contrari al considerat normal)

2. (klaufalegur, klunnalegur) malapte -a  (maldestre)

3. (hégómlegur) fatxender -a  (vanitós, cregut, presumit)

andi <m. anda, andar>:

1. (loft sem menn anda að sér og frá) alè m  (hàlit)

♦ draga andann: prendre alè, alenar, respirar

♦ draga andann djúpt: alenar fondo, respirar fondo

♦ halda [niðri] í sér andanum: contenir la respiració

♦ ná andann: prendre alè

2. (kul, gola) brisa f, alenada f [de vent]  (oratjol, buf suau de vent)

3. (vofa & vínandi & inntak & sál & hugsunarháttur) esperit m  (ànima & paràclit & alcohol & fantasma & ésser immaterial & intenció & mode de pensar)

♦ andar framliðinna: els esperits dels difunts

♦ andi aldarinnar: (tíðarandi) l'esperit de l'època

♦ andi laganna: l'esperit de la llei

♦ heilagur andi: <RELIG> l'Esperit Sant

♦ illur andi: esperit maligne, mal esperit  (dèmon)

♦ óhreinn andi: esperit impur  (dèmon)

♦ gefa upp andann: expirar, exhalar l'esperit  (finar)

◊ faðir, í þínar hendur fel ég anda minn: pare, a les teves mans encomano (o: lliuro) el meu esperit.

◊ í nafni Guðs föður og sonar og heilags anda: en nom del Pare, i del Fill, i de l'Esperit Sant

◊ [Prestur:] Drottinn sé með yður! - [Svar:] Og með þínum anda!: [Prevere:] El Senyor sigui amb vosaltres! - [Resposta:] I amb el teu esperit!

4. (arabísk ólíkamleg vera) geni m  (ésser de rondalles àrabs)

♦ andi í lampanum: el geni de la llàntia

5. (hugur) ment f  (pensa, intel·lecte, raó)

♦ andans maður: # (andlegur maður) un home d'esperit  (home espiritual o amb una gran força espiritual); # (menntamaður) home m de lletres, intel·lectual m (pensador, lletraferit)

♦ sjá e-ð í anda[num]: imaginar-se una cosa vivament

6. <FIG = loftrúm, andrúmsloft> clima m (ambient, atmosfera)

◊ góður andi í skólanum: bon ambient a l'escola

and·kaldur, -köld, -kalt <adj.>:

fresc -a (vent, oratge, temps)

and·kommúnismi <m. -kommúnisma, no comptable>:

anticomunisme m

and·kommúnisti <m. -kommúnista, -kommúnistar>:

anticomunista m & f

and·kommúnískur, -kommúnísk, -kommúnískt <adj.>:

anticomunista

and·kul <n. -kuls, pl. no hab.>:

<METEO> oratjol fresc, brisa fresca

and·kvistur <m. -kvists, -kvistir (o: -kvistar)>:

antinode m, ventre m (d'ona estacionària)

and·köf <n.pl -kafa>:

ofec m, ofegor f, asfíxia f, <MED> dispnea f (respiració dificultosa i penosa)

♦ taka andköf: cercar aire, panteixar, bleixar (respirar dificultosament, intentar respirar en ofegar-se o quedar sense aire)

♦ taka andköf af aðdáun: quedar sense alè (o: respiració) per l'admiració que se sent, deixar l'admiració a alg. sense alè ◊ hún tók andköf af gleði: l'alegria li va fer ofegar un crit

and·lag <n. -lags, -lög>:

objecte m (complement de verb & focus de l'atenció)

♦ frumlægt andlag: < GRAM> objecte en funció de subjecte, en gramàtica islandesa es designa amb aquest terme el subjecte lògic en acusatiu o datiu d'un verb impersonal. El pronom mig és el frumlægt andlag a l'oració <mig vantar vatn> "necessito aigua". També rep el nom de → frumlagsígildi

♦ sagnir tveggja andlaga: < GRAM> verbs bipolars, en gramàtica islandesa es designen amb aquest terme els verbs que es construeixen amb dos complements (per exemple, un en acusatiu i l'altre en datiu)

andlags·fall <n. -falls, -föll>:

cas oblic (qualsevol cas tret del nominatiu)

and·laus, -laus, -laust <adj.>:

1. (sálarlaus) inanimat -ada, exànime  (sense vida, sense hàlit vital)

2. (án andríkis) insuls -a  (sense gràcia, no inspirat)

♦ andlaus ræða: un discurs insuls

3. (andagiftarlaus, leiðinlegur) pobre -a d'esperit, vulgar  (sense sentit de l'artístic i sublim)

♦ þeir voru heldur ekki andlausir efnishyggjumenn sem hafa magann fyrir sinn guð: i tampoc no eren materialistes pobres d'esperit que tenien llur ventre per llur déu

and·lát <n. -láts, -lát>:

traspàs m, òbit m

♦ í andlátinu: en el moment de morir

♦ til minnis vegna andláts samstarfsmanns: en memòria d'un company de feina traspassat

♦ skömmu aður fyrir andlátið: poc abans de morir

andláts·bæn <f. -bænar, -bænir>:

oració f de la bona mort (pregària del moribund mentre agonitza, pregària en l'hora de la mort)

andláts·tilkynning <f. -tilkynningar, -tilkynningar>:

esquela mortuòria

and·lega <adv.>:

1. (í hugsun) intel·lectualment  (mentalment, pel que fa a la ment)

♦ andlega fatlaður: discapacitat intel·lectualment, mentalment discapacitat, deficient mental

2. (trúarlega) espiritualment  (pel que fa a la religió)

and·legur, -leg, -legt <adj.>:

1. (hugrænn, vitsmunalegur, sem varðar andann) intel·lectual  (fet amb l'intel·lecte o que té a veure amb l'intel·lecte)

♦ andleg auðn: desolació intel·lectual, buidor f intel·lectual

♦ andleg og líkamleg vinna: treball intel·lectual i físic

2. (geð-, hug[a]-) mental  (fet amb la ment o que té a veure amb la ment)

♦ andlegt atgervi: dots m.pl (o: qualitats f.pl) mentals (o: intel·lectuals), dons m.pl mentals (o: intel·lectuals), talent m mental (o: intel·lectual) (capacitat mental i intel·lectual d'una persona)

♦ andlegt erfiði: treball m mental, treball m de cap, esforç m mental

3. (trúarlegur & yfirnátúrlegur) espiritual  (religiós & relacionat amb l'esperit & sobrenatural)

♦ andleg íhugun: meditació f, contemplació f [interior]

♦ andleg vera: ésser m espiritual, esperit m

♦ andlegar hugleiðingar: meditacions espirituals, reflexions espirituals

♦ andlegur leiðtogi: líder m espiritual

♦ andlegt líf: vida f espiritual

♦ andlegar æfingar: exercicis m.pl espirituals

4. (um tónlist) sacre -a  (música)

♦ andleg tónlist: música sacra 

♦ andlegir söngvar: càntics sacres (o: espirituals)

5. (kirkjulegur) clerical  (eclesiàstic, del clergat)

♦ hin andlega stétt (o: andlega stéttin): l'estament eclesiàstic, el clergat

♦ andlegrar stéttar maður: un clergue, un home del clergat

6. (um ofbeldi) psicològic -a, emocional  (violència)

♦ andlegt ofbeldi: violència psicològica (o: emocional)

7. (um kreppu) de valors, espiritual  (crisi)

♦ fjárhagsleg (o: efnahagsleg) og andleg kreppa: crisi econòmica i de valors 

and·leysi <n. -leysis, no comptable>:

insulsesa f, manca f d'inspiració, fadesa f, manca f de gràcia

and·lit <n. -lits, -lit>:

cara f

♦ beint í andlitið: <GEN & FIG> en plena cara, ben a la cara

♦ halda andlitinu: <LOC FIG> salvar la cara

♦ missa andlitið: <LOC FIG> perdre la cara

♦ e-ð springur í andlitið á e-m: <LOC FIG> una cosa li peta a la cara a algú

♦ vera sem skrifað í andlit e-s: <LOC FIG> dur-ho escrit al front

andlits·blæja <f. -blæju, -blæjur. Gen. pl.: -blæja>:

vel islàmic integral

andlits·drættir <m. -drátta>:

trets m.pl facials

andlits·fall <n. -falls, -föll>:

fesomia f

andlits·farði <m. -farða, no comptable>:

maquillatge m

andlits·fettur <f.pl -fetta>:

ganyotes f.pl, barbarotes f.pl, carusses f.pl (Mall., Men.) (gests amb la cara)

andlits·kippur <m. -kipps, -kippir>:

tic m facial 

andlits·krem <n. -krems, -krem>:

crema f facial, crema f per a la cara

andlits·litur <m. -litar, -litir>:

color m,f de la cara

andlits·lyfting <f. -lyftingar, -lyftingar>:

lífting f facial

♦ fá andlitslyftingu: <LOC FIG> fer-se la cirurgia estètica, ésser sotmès -esa a una profunda renovació (edifici, habitatge, despatx etc.)

andlits·mynd <f. -myndar, -myndir>:

retrat m

andlits·nudd <n. -nudds, -nudd>:

massatge m facial

andlits·púður <n. -púðurs, pl. no hab.>:

pólvores f.pl per a la cara (maquillatge)

andlits·roði <m. -roða, no comptable>:

rubor m,f, vermellor f de cara

andlits·skapnaður <m. -skapnaðar, no comptable>:

figura f del rostre

◊ það voru sömu verurnar, sem ég hafði séð undir Ísraels Guði við Kebarfljótið, og ég þekkti, að það voru kerúbar. Þeir höfðu fjögur andlit og fjóra vængi hver, og undir vængjum sér eitthvað, sem líktist mannshöndum. Og hvað andlitsskapnaðinn (ū-δəˈmūθ   pənēi̯-ˈhɛm, וּדְמוּת פְּנֵיהֶם) snerti, þá voru það sömu andlitin, sem ég hafði séð við Kebarfljótið; þeir gengu hver fyrir sig beint af augum fram: eren els mateixos éssers que havia vist sota el Déu d'Israel a la vora del riu Quebar, i vaig reconèixer que eren querubins. Cadascun tenia quatre cares, i quatre ales cadascun, i sota les ales hi tenien quelcom que semblava mans humanes. I pel que fa a la figura de llurs rostres, eren les mateixes cares que havia vist a la vora del riu Quebar; tots ells caminaven tot drets

◊ því að ef einhver er heyrandi orðsins og ekki gjörandi, þá er hann líkur manni, er skoðar andlitsskapnað sinn (τὸ πρόσωπον -ώπου, τὸ πρόσωπον τῆς γενέσεως αὐτοῦ) í spegli; því að hann skoðar sjálfan sig, fer burt og gleymir jafnskjótt, hvernig hann var. En sá sem skyggnist inn í hið fullkomna lögmál frelsisins og heldur sér við það, og ekki er orðinn gleyminn heyrandi, heldur gjörandi verksins, hann mun sæll verða af framkvæmdum sínum: car, si algú escolta la paraula però no la compleix, és com un home que contempla la figura del seu rostre en un mirall; car, es mira, se'n va i oblida a l'instant com era. Però el qui s'endinsa amb la seva mirada en la llei perfecta de la llibertat i hi persevera sense ésser-ne un oient oblidadís, sinó que fa la seva pràctica, aquest serà feliç per les seves actuacions

andlits·snyrting <f. -snyrtingar, -snyrtingar>:

massatge m facial

♦ ég ætla að fá andlitssnyrtingu: voldria un massatge facial

andlits·svipur <m. -svips, -svipir>:

[aspecte m de la] cara f, expressió f de la cara

◊ ef ég segi: <...> ég ætla að breyta andlitssvip (pāˈnīm ~ פָּנִים:   ʔɛʕɛzˈβāh   φāˈnai̯,   אֶעֶזְבָה פָנַי) mínum og vera kátur, þá...: si dic: <...> vull canviar el meu posat i fer cara alegre, aleshores...

and·lífi <n. -lífis, no comptable>:

antibiosi f

and·logri <m. -logra, -lograr>:

<MAT> antilogaritme m

and·menning <f. -menningar, pl. no hab.>:

contracultura f

◊ andmenning sjöundaáratugsins: la contracultura dels anys setanta

and·mæla <-mæli ~ -mælum | -mælti ~ -mæltum | -mælt ║ e-u>:

1. (gagnmæla) replicar a una cosa (contestar una cosa, el que ha proposat algú etc.)

♦ án þess að andmæla: sense replicar

2. (mótmæla) protestar contra una cosa (refusar, rebutjar o condemnar uns fets, una afirmació etc.)

3. (vera á móti) oposar-se a una cosa (estar-hi en contra, ésser-ne adversari, resistir-s'hi)

◊ en þegar Kefas kom til Antíokkíu, andmælti ég honum upp í opið geðið, því hann var sannur að sök: però quan en Quefes va venir a Antioquia, me li vaig oposar ben obertament, perquè era notòriament reprensible

4. (mæla á móti, gera athugasemdir) posar objeccions a una cosa (objectar, posar emperons a una cosa)

and·mælandi <m. -mælanda, -mælendur>:

1. (mótmæli) adversari m, adversària f (opositor, contrari, oponent)

◊ ég er sem maður er eigi heyrir og engin andmæli eru í munni hans: sóc com un home que no hi sent pas i dins la boca del qual no hi ha cap rèplica

2. (við doktorsvörn) contrarelator m, contrarelatora f (doctor que fa d'advocat del diable a l'acte de defensa d'una tesi doctoral, tant a Islàndia com a d'altres països)

andmæla·réttur <m. -réttar, pl. no hab.>:

dret m de rèplica

andmæla·ræða <f. -ræðu, -ræður>:

(við doktorsvörn) contraexposició f (duta a terme pel contrarelator o per la contrarelatora a l'acte de defensa d'una tesi doctoral, tant a Islàndia com a d'altres països escandinaus)

and·mæli <n.pl -mæla>:

1. (mótmæli) rèplica f (contestació per a desmentir, objectar o contradir una cosa, objecció)

◊ ég er sem maður er eigi heyrir og engin andmæli eru í munni hans: sóc com un home que no hi sent pas i dins la boca del qual no hi ha cap rèplica

2. (mótbára) protesta f (refús o condemna d'uns fets, contra una afirmació etc.)

♦ hreyfa andmælum [við e-u]: protestar [contra una cosa], presentar una protesta [contra una cosa]

3. (misklíð, þrætur) diferències f.pl (dissensió, discrepància, discussions)

◊ menn sverja eið við þann, sem æðri er, eiðurinn er þeim staðfesting og bindur enda á öll andmæli (πάσης αὐτοῖς ἀντιλογίας, omnis controuersiae eorum): els homes juren per un de més gran que no ells, i el jurament els és una garantia que posa fi a totes llurs diferències

4. (gagnmæli, mótsögn) contradicció f (acció de contradir el que ha dit o diu algú)

and·nauð <f. -nauðar, pl. no hab.>:

dificultats respiratòries, <MED> dispnea f

and·nefni <n. -nefnis, -nefni>:

<†> variant antiquada de → andheiti “antònim”

and·nes <n. -ness, -nes>:

cap m (punta o llengua de terra situada a l'entrada d'un fiord davant per davant de l'altra llengua de terra amb quèconforma l'entrada o embocadura del fiord)

and·op <n. -ops, -op>:

1. (hjá sniglum) espiracle m (orifici respiratori dels gastròpodes)

2. (hjá liðfætlum) estigma m (orifici respiratori dels artròpodes)

Andorra¹ <f. Andorru, no comptable>:

Andorra f

◊ spurning: hvaða tungumál er töluð í Andorru? svar: þar er töluð katalanska: pregunta: quina llengua es parla a Andorra? resposta: s'hi parla català

Andorra² <n. Andorra, no comptable>:

Andorra f

◊ Andorra er m.a. gagnrýnt fyrir það að hafa ekki staðfest...: Andorra és criticada, entre d'altres coses, per no haver ratificat...

◊ smygla sígarettum frá Andorra: passar d'Andorra cigarretes de contraban

◊ í Andorra: a Andorra

Andorra·búi <m. -búa, -búar>:

andorrà m, andorrana f (nadiu o habitant d'Andorra)

Andorra·kona <f. -konu, -konur>:

andorrana f (nadiua o habitant d'Andorra)

Andorra·maður <m. -manns, -menn>:

andorrà m (nadiu o habitant d'Andorra)

Andorri <m. Andorra, Andorrar>:

andorrà m, andorrana f (nadiu o habitant d'Andorra)

andorrískur, andorrísk, andorrískt:

andorrà -ana (→ andorrskur, andorrsk, andorrskt)

andorrskur, andorrsk, andorrskt:

andorrà -ana

andoxunar·efni <n. -efnis, -efni>:

<BIOL & QUÍM> antioxidant m

and·óf <n. -ófs, pl. no hab.>:

<POLÍT> dissidència f

♦ andóf og mótþrói: dissidència i resistència

andófs·maður <m. -manns, -menn>:

<POLÍT> dissident m, dissidenta f 

◊ ...þau fangelsi sem hýstu pólitíska andófsmenn: ...les presons que allotjaven dissidents polítics

and·páfi <m. -páfa, -páfar>:

<HIST RELIG> antipapa m

and·rafeind <f. -rafeindar, -rafeindir>:

<FÍS> antielectró m (→ jáeind)

and·rafögn <f. -rafagnar, -rafagnir>:

<†> variant antiquada de → andrafeind “positró”

and·rammur, -römm, -rammt <adj.>:

<MED> halitòsic -a  (que té l'alè pudent)

and·rá <f. -rár, -rár>:

instant m 

♦ í sömu andrá (o: andránni): en el mateix instant, en aquell mateix instant

and·remma <f. -remmu, pl. no hab.>:

<MED> halitosi f

Andrés <m. Andrésar, pl. no hab.>:

Andreu m

♦ Andrés önd <Andrésar andar>: l'ànec Donald

Andri <m. Andra, no comptable>:

Andri m, hipocoreuma de → Andríður (andrònim)

and·ríki <n. -ríkis, pl. no hab.>:

enginy m, gràcia f, inspiració f

and·ríkur, -rík, -ríkt <adj.>:

ple -ena d'enginy, enginyós -osa, brillant (persona & escrit, poema, pel·lícula etc.)

and·róði <m. -róða, pl. no hab.>:

<†> variant arcaica de → andróður “acció de remar a contravent”

◊ illa kurrið þér að róa andróðann, takið nú og reisið viðurnar, dragið síðan seglin og látum ganga norður skipin: només remugueu de mala manera perquè heu de remar contra el vent, agafeu els arbres i dreceu-los i un cop fet això, hisseu-hi les veles i posem rumb amb els vaixells cap al nord

and·róður <f. -róðurs (o: -róðrar), pl. no hab.>:

1. <GEN> acció f de remar a contravent

2. (andstaða) oposició f (fet de mostrar-se advers o contrari a algú o a una cosa)

♦ andróður gegn e-m: oposició contra algú

Andrómakka <f. Andrómökku, pl. no hab.>:

Andròmaca f (Ἀνδρομάχη)

♦ Hektor, Andrómakka og Astýanax: Hèctor, Andròmaca i Astíanax

Andrómeda <f. Andrómedu, pl. no hab.>:

Andròmeda f (Ἀνδρομέδα)

Andrómeda og Perseifur: Andròmeda i Perseu

stjörnmerkið Andrómeda: <ASTRON> la constel·lació d'Andròmeda

Andrómeda-vetrarbrautin <f. Andrómedu-vetrarbrautarinnar, no comptable>:

<ASTRON> la galàxia d'Andròmeda

andrómedu·urt <f. -urtar, -urtir>:

1. <GEN> andròmeda f (designació de les plantes del gènere homònim de brucs de la família de les ericàcies)

2. andròmeda polifòlia (planta Andromeda polifolia) (→ ljósalyng )

andrúms·loft <n. -lofts, -loft>:

atmosfera f (massa gasosa que envolta la terra; aire d'un local; <fig.> ambient)

and·samsíða <adj. inv.>:

antiparal·lel -a

and·setinn, -setin, -setið <adj.>:

posseït -ïda

♦ vera andsetinn af djöflinum: estar posseït pel dimoni

♦ vera andsetinn af illum anda: estar posseït per un mal esperit

and·skoti <m. -skota, -skotar>:

<†>  1. (andstæðingur) adversari m (contrari, enemic)

♦ hinn forni andskoti: <RELIG> el vell adversari, el vell enemic (el dimoni)

2. (djöfull) dimoni m, diable m (Satanàs)

♦ andskotans!: <exclam.> a fer punyetes!

♦ andskotans <+ Subst.>: <adj.> puto -a <+ Subst.>, [re-]condemnat -ada <+ Subst.>, maleït -ïda <+ Subst.>, dimoni de <+ Subst.>

♦ farðu burt frá mér, andskoti!: <LOC> vade retro, Satanàs!

♦ fara til andskotans: <LOC FIG> anar-se'n en orris, anar-se'n a fer punyetes ◊ Er allt að fara til andskotans í þessu landi?!: que se n'està anant tot a fer punyetes en aquest país?!

♦ óska einhverjum til andskotans: <LOC FIG> desitjar que algú se'n vagi a ca una puta

♦ til andskotans með e-ð: <LOC FIG> a ca una puta amb..., a la merda amb...

and·snúinn, -snúin, -snúið <adj.>:

hostil, contrari -ària, adversari -ària, oponent

♦ vera andsnúinn e-u ~ e-m: estar en contra d'una cosa ~ d'algú, ésser contrari a una cosa ~ a algú, oposar-se a una cosa ~ a algú

◊ rúmlega 90% Spánverja voru andsnúin stríðinu í Írak: més del 90% dels espanyols estaven en contra de la guerra amb l'Irac

◊ Egill segist lítið gefa fyrir félag annarra þó þeir séu ekki andsnúnir honum. En nú er sonur hans og Ásgerðar kominn til Valhallar: l'Egill hi diu que no n'està gaire de la companyia dels altres, per més que no li siguin hostils; però ara, son fill i de l'Ásgerðr ja és a la Valhal·la

<†>  and·spilli <n. -spillis, -spilli>:

conversa f

◊ hvarf sér óhróðugr ǀ andspilli frá, ǁ þar er mǫrc menia ǀ meiðmom deildi: el contristat es va apartar de la conversa per dirigir-se allà on l'arbre dels torques [= la senyora] repartia joiells

<†>  and·spjall <n. -spjalls, -spjöll>:

conversa f

◊ út gecc Sigurðr ǀ annspialli frá, ǁ hollvinr lofða, ǀ oc hnipnaði, ǁ svá at ganga ǀ nam gunnarfúsom ǁ sundr of síðor ǀ sercr iárnofinn: en Sigurðr s'apartà de la conversa, el lleial amic dels mereixedors de lloança i estava tan contristat que la camisa d'anelles de ferro va començar a estripar-se-li, al delerós de batalla, pels costats

◊ þá qvað þat Gullrǫnd, ǀ Giúca dóttir: ǁ "Fá kanntu, fóstra, ǀ þótt þú fróð sér, ǁ ungo vífi ǀ annspiǫll bera." ǁ Varaði hon at hylia ǀ um hrør fylkis: la Gullrǫnd, la filla d'en Giúki, va dir això: “fóstra, per més sàvia que siguis, ben poc saps menar converses amb una dona jove!” Va desaconsellar que amaguessin el cadàver del cabdill de la host

and·spyrna <f. -spyrnu, pl. no hab.>:

<POLÍT> resistència f

♦ andspyrna Þjóðverja við ógnarstjórn nasista: la resistència dels alemanys contra el règim nazi de terror

♦ veita andspyrnu: oposar resistència

andspyrnu·hópur <m. -hóps, -hópar>:

<POLÍT> grup m resistent, grup m de resistència

andspyrnu·hreyfing <f. -hreyfingar, -hreyfingar>:

<POLÍT> moviment m de la resistència

andspyrnu·maður <m. -manns, -menn>:

<POLÍT> membre m & f de la resistència

and·spænis <prep. loc. & FIG + dat.>:

enfront de, davant per davant de, ben davant (→ gegnt)

◊ hún sat andspænis honum: seia al seu davant, seia davant ell (Bal.) 

◊ andspænis húsinu er verslun: davant la casa hi ha una botiga

◊ því að hvernig ætti ég að fara öðruvísi að andspænis illsku (מִפְּנֵי בַּת-עַמִּי) þjóðar minnar?: perquè, com hauria d'actuar altrament davant el mal del meu poble?

♦ andspænis hvor öðrum : ben cara a cara, un davant l'altre

♦ þar andspænis: [just] allà davant, [just] al seu davant

and·staða <f. -stöðu, no comptable>:

oposició f (fet d'estar en contra d'algú o d'una cosa)

♦ e-ð er í [hróplegri] andstöðu við e-ð: una cosa es troba en [evident] oposició a...

♦ þetta er algjörlega í andstöðu við skoðanir mínar: això s'oposa totalment a les meves conviccions, això va totalment en contra dels meus principis

♦ andstaða við e-ð: oposisició a una cosa

♦ andstaða við klerka (o: klerkastéttina; o: kirkjuvald): anticlericalisme m

♦ andstaða við ríkisstjórn[ina]: [el sentiment d']oposició al govern (entre la població)

♦ lýsa andstöðu sinni gegn e-u: declarar-se contrari a una cosa, expressar la seva oposició a una cosa

♦ andstaða gegn sameiningu: separatisme m

♦ → stjórnarandstaða “oposició [parlamentària] al govern”

♦ leiðtogi [stjórnar]andstöðunnar: el cap de l'oposició [parlamentària]

and·stefna <f. -stefnu, pl. no hab.>:

sentit contrari (o: oposat), contradirecció f

♦ í andstefnu við e-ð: contràriament a..., al contrari de..., en oposició a..., en contra de...

♦ vera í andstefnu við e-ð: estar en oposició a... (→ andstæður)

◊ þessi niðurstaða er í andstefnu við margar eldri rannsóknir sem bentu til að manneskjan sé eina dýrategundin sem...: aquest resultat es troba en oposició a d'altres estudis anteriors que indicaven que l'home és l'única espècie animal que...

<†>  and·stefna <-stefni ~ -stefnum | -stefndi ~ -stefndum | -stefnt>:

1. <e-m>: (svara) respondre a algú (esp. donar una resposta a una petició d'algú)

◊ þykjumst vér hafa haft við langa þolinmæði, þá harma er oss voru gervir, og fengum þar í mót spott og háð þá er oss var andstefnt þá er vér beiddum bóta fyrir frændur vora: ens sembla que vam tenir molta de paciència atesos els danys que ens havien fets, i a canvi, només vam rebre befa i escarni per tota resposta quan vam demanar una compensació per als nostres parents

2. <eftir e-u>: (samþykkja) acceptar [de fer] una cosa (no negar-s'hi pas, dir-hi que sí)

◊ nú skaltu, næst er vit finnumst, bregðast eigi ókunnigr við, hvat sem ek mæli, ok andstefna eftir því, sem ek bý í hendr þér: la propera vegada que tu i jo ens trobem, no t'astoraràs pas pel que pugui dir ni t'oposaràs a allò que jo disposi per a tu

and·streymi <n. -streymis, no comptable>:

adversitat f

♦ andstreymið afhjúpar snillina, sem velgengnin dylur: <LOC FIG> les adversitats solen revelar l'enginy, l'èxit, amagar-lo ([sed conuīuātōris, ŭti dŭcis,] ingĕnĭum rēs aduersae nūdāre sŏlent, cēlāre sĕcundae) 

♦ andstreymi lífsins: les adversitats de la vida

and·streymis <adv.>:

contra corrent, a contracorrent

and·stuttur, -stutt, -stutt <adj.>:

sense alè, esbufegant

♦ vera andstuttur: estar sense alè, panteixar

♦ verða andstuttur: quedar sense alè

and·styggð <f. -styggðar, -styggðir, pl. no hab.>:

1. (viðbjóður) fàstic m, oi m (Bal.), repugnància f (aversió)

♦ hafa andstyggð á e-u: sentir fàstic per una cosa, fer sentir fàstic una cosa a alg.

2. (viðurstyggð) abominació f (horror, fet molt execrable)

◊ þeir vöktu vandlæti hans með útlendum guðum, egndu hann til reiði með andstyggðum: despertaven la seva gelosia tot adorant déus estrangers, encenien la seva ira amb abominacions

◊ ...af því að þeir hafa <...> fyllt óðal mitt andstyggðum sínum: ...per tal com han <...> emplenat el meu heretatge de les seves abominacions

andstyggi·legur, -leg, -legt <adj.>:

1. <GEN> repulsiu -iva, repugnant

2. (viðurstyggilegur) abominable, execrable (costum)

♦ andstyggilegar venjur: costums abominables

and·stæða <f. -stæðu, -stæður>:

1. (mótsetning) contrari m (que constitueix una oposició o una antítesi a)

◊ andstæða ljóss er myrkur, andstæða hita er kuldi og andstæða friðar er stríð eða styrjöld: el contrari de la llum és la foscor, el contrari de la calor és el fred i el contrari de la pau és la guerra

2. (mótspyrna) contrast m (oposicions, diversitat)

♦ land andstæðna: un país de contrastos

♦ mynda andstæður við e-ð: contrastar amb..., formar contrast amb...

3. (í mælskufræði) antítesi f (en retòrica)

4. andstæður <f.pl>: <TÈCN> contrast m

◊ birta, andstæður, litur og skerpa: brillantor, contrast, color i nitidesa (imatge de televisió)

and·stæði <n. -stæðis, pl. no hab.>:

contrast m (→ andstæða)

♦ andstæði litanna: contrast dels colors

◊ andstæði litanna í þeim (= tilfinningum vorum) hverfur æ meir og meir út í óendanlegan geiminn: el contrast de colors en ells (= els sentiments) va desapareixent gradualment per a passar a ésser un espai infinit

♦ vera andstæði e-u: ésser contrari -ària a...

and·stæðingur <m. -stæðings, -stæðingar>:

1. <GEN> antagonista m & f, oponent m & f

♦ helsti andstæðingur e-s: el màxim oponent de..., el major enemic de...

2. <ESPORT> contrincant m

andstæðu·áhersla <f. -áherslu, -áherslur>:

<GRAM> accent contrastiu, accent m d'èmfasi, accent m d'insistència

andstæðu·lögmál <n. -lögmáls, pl. no hab.>:

<FÍS> principi m de complementarietat

and·stæður, -stæð, -stætt <adj.>:

<GEN & FIG> contrari -ària, oposat -ada

♦ andstæður vindur: vent contrari

♦ andstæður e-u ~ e-m: contrari a una cosa ~ a algú

♦ andstæður klerkum (o: klerkastéttinni): anticlerical

♦ andstæður yfirvaldi: antiautoritari

♦ vera andstæður ríkisstjórninni: estar en contra del govern

♦ það er andstætt mínum hugsjónum: això va en contra de les meves conviccions

and·svar <n. -svars, -svör>:

1. <GEN> rèplica f, contesta f, contestació f

2. <POLÍT> rèplica f

3. (rabbína) responsa f

4. (svörun, viðbragð) resposta f  (reacció)

5. (ákvörðun) decisió f  (resolució)

6. andsvör <n.pl -svara>: (ábyrgð) responsabilitat f  (acció de respondre d'una cosa davant altri)

and·svara <-svara ~ -svörum | -svaraði ~ -svöruðum | -svarað>:

replicar, contestar (→ svara)

◊ og einn af öldungunum andsvaraði og sagði til mín: aleshores un dels vells va replicar tot dient-me

♦ andsvara e-m: replicar a algú, contestar a algú

◊ en er Pétur sá það, andsvaraði hann fólkinu: quan Pere va veure això, va replicar al poble

and·sælis <adv.>:

1. (gagnstætt sólargangi; andr.: réttsælis) en sentit contrari al del curs del sol, amb la cara cap al sol (en la direcció oposada a la del curs del sol, de ponent a llevant)

◊ hún gengur nokkrum sinnum andsælis um húsin og viðrar í allar ættir og setur upp nasirnar: fa un parell de voltes al voltant de la casa, caminant en la direcció contrària a la del curs del sol, ensuma en totes les direccions i dreça els oronells

◊ hann seilist til birkirafts eins og kippir brott úr húsinu, ríður síðan andsælis um húsin með loganda brandinn og mælti: allarga la mà i agafa una llata de beç, d'una batzegada l'arrenca de la casa i després, cavalca tot al voltant de la casa en direcció contrària a la del curs del sol, sostenint en la mà la llata, encesa com una teia, i dient...

◊ hún gekk öfug andsælis um tréið og hafði þar yfir mörg römm ummæli: camina aleshores, anant d'esquena i en direcció contrària a la del curs del sol, tot al voltant de la rabassa i mentre ho fa, li adreça moltes i poderoses fórmules màgiques

2. (á móti sól, í sólar birtu; andr.: forsælis) al sol  (no a resguard del sol, no a l'ombra)

and·tákni <m. -tákna, -táknar>:

anticodó m

and·tesa <f -tesu, -tesur>:

variant de → antitesa ‘antítesi’

andúð <f. andúðar, no comptable>:

[sentiment m d']antipatia f

♦ fyrirfram andúð: antipatia preconcebuda, aversió preconcebuda, prevenció f

♦ sýna andúð [sína] á e-u ~ e-m: palesar la seva antipatia vers una cosa ~ algú, mostrar-se hostil vers una cosa ~ algú

♦ vekja andúð: suscitar aversió

and·vaka <f. -vöku, -vökur. Gen. pl.: -vaka>:

insomni m

and·vaka <adj. inv.>:

insomne

♦ vera andvaka: tenir insomni

♦ liggja andvaka: estar despert -a dins el llit sense poder adormir-se

◊ ég ligg andvaka og styn eins og einmana fugl á þaki: estic desvetllat i gemego com un ocell solitari a la teulada

and·vaki <m. -vaka, -vakar>:

antihormona f

and·vana <adj. inv.>:

mort -a

(només a:)
♦ andvana fæddur: nascut mort, nat mort
♦ andvana fædd: nascuda morta, nada morta
♦ andvana fætt: nascut mort, nat mort
♦ andvana fæðing: infant nascut mort, infant nat mort

andvara·laus, -laus, -laust <adj.>:

1. (hugsunarlaus) sense neguit, despreocupat -ada (que no pateix ànsia)

2. (óvarkár) desprevingut -uda (no atent & eixelebrat, imprudent)

andvara·leysi <n. -leysis, no comptable>:

1. (áhyggjuleysi) despreocupació f (manca de neguit o d'ànsia)

2. (óvarkárni, kæruleysi) desprevenció f (eixelebradesa, imprudència & manca de precaució o de cautela)

and·vari <m. -vara, no comptable>:

1. (varúð) cautela f (precaució, alerta)

♦ hafa á sér andvara: estar (o: mantenir-se; o: anar) alerta, estar en guàrdia

2. (vindblær) ventolina f (vent de grau 1 a l'escala de Beaufort)

and·varp <n. -varps, -vörp>:

sospir m

♦ síðasta andvarp e-s: <LOC FIG> el darrer sospir d'algú

and·varpa <-varpa ~ -vörpum | -varpaði ~ -vörpuðum | -varpað>:

sospirar

and·verkandi <m. -verkanda, -verkendur>:

antagonista m & f

and·verkandi, -verkandi, -verkandi <adj.>:

antagònic -a, antagonista, d'efecte contrari, oposat -ada

◊ ...og er skýringin talin vera andverkandi áhrif hormóna eins og prógesteróns: ... i l'explicació es diu que n'és l'acció antagònica (o: efecte antagonista) d'hormones com ara la progesterona

and·verkun <f. -verkunar, pl. no hab.>:

contraefecte m, antagonisme m

◊ andverkun milli segavarnarlyfja til inntöku og K-vítamíns vegna líffræðilegrar samkeppni: antagonisme entre els fàrmacs antitrombòtics administrats per via oral i la vitamina K per competència fisiològica

and·virði <n. -virðis, no comptable>:

contravalor m,f (valor equivalent)

♦ að andvirði e-s: per un valor de... 

◊ seld voru skuldabréf að andvirði 6 milljarða króna (€ 52 milljónir): s'han venut títols borsaris per un valor de sis miliards de corones (52 milions d'euros)

andvígis·maður <m. -manns, -menns>:

adversari m, adversària f

and·vígur, -víg, -vígt <adj.>:

contrari -ària (que no va a favor d'una cosa)

♦ vera andvígur e-u: estar en contra de... 

◊ ég er andvígur þessu frumvarpi: estic en contra d'aquest projecte de llei

♦ vera andvígur því að <+ inf.>: estar en contra de <+ inf.> 

♦ vera andvígur því að <+ subj.>: estar en contra que <+ subj.> 

and·vægi <n. -vægis, pl. no hab.>:

contrapès m (fl./pl.: contrapesos)

andvöku·nótt <f. -nætur, -nætur>:

nit f en blanc, nit f d'insomni

and·þrengsli <n.pl -þrengsla>:

dispnea f, dificultat respiratòria

and·þrombín <n. -þrombíns, -þrombín>:

antitrombina f

and·þyngsli <n.pl -þyngsla>:

dificultats respiratòries

and·æfa <-æfi ~ -æfum | -æfði ~ -æfðum | -æft ║ e-u>:

lluitar contra una cosa, fer front a una cosa, combatre una cosa

anekdóta <f. anekdótu, anekdótur. Gen. pl.: anekdóta>:

anècdota f

anga¹:

gen. pl. de → öng “estretor”

anga² <anga ~ öngum | angaði ~ önguðum | angað>:

exhalar una agradable olor, fer oloreta (Mall.) 

◊ rósirnar anga: les roses fan una bona oloreta

anga·lýja <f. -lýju, -lýjur>:

1. (smáspotti) filet m, cordillet m (bocinet de fil, de veta o de cordill)

2. (amaba) ameba f (protozou)

angan <f. anganar, pl. no hab.>:

fragància f

angandi, angandi, angandi <adj.>:

fragant, flairós -osa

angan·maðra <f. -möðru, -möðrur>:

espunyidella f d'olor, espunyidera f d'olor (planta Galium odoratum syn. Asperula odorata)

angar¹:

gen. sg. de → öng “estretor”

angar²:

2ª i 3ª pers. sg. pres. ind. de → anga “exhalar una olor agradable”

angi <m. anga, angar>:

1. (mjó, lítil grein) branquilló m, brancó m, branquell m (branqueta tendra o prima)

♦ teygja anga sína inn í e-ð: <LOC FIG> estendre les seves ramificacions per...

2. (frjóangi) brot m, lluc m (Mall.)  (broll, plançó, rebrot)

3. (krakki, krakkaangi) nano m (nen petit)

4. (útlimur) membre m (extremitat)

♦ báða út öllum öngum: agitar braços i cames [en l'aire]

5. ♦ angi af e-u: (ögn, eitthvað lítið) un indici m de (o: una mica de) 

angist <f. angistar, angistir>:

angoixa f

◊ yfir angist mína leggst hvítur snjór gleymskunnar: sobre la meva angoixa s'hi va dipositant la blanca neu de l'oblit

angistar·auga <n. -auga, -augu. Gen. pl.: augna>:

ull angoixat, ull m ple d'angoixa

◊ hjónin í Garðabænum horfðu á Erlend angistaraugum: el matrimoni de Garðabær mirava l'Erlend amb els ulls plens d'angoixa

angistar·fullur, -full, -fullt <adj.>:

angoixat -ada, anguniós -osa, ple -ena d'angoixa

angistar·óp <n. -óps, -óp>:

crit m d'angoixa

<†>  angistar·sveiti <m. -sveita, no comptable>:

suor freda (causada, p.e., per una forta angoixa)

angistar·vein <n. -veins, pl. no hab.>:

esgarip m [de por]

◊ ...og hún opnaði munninn og hryllilegt angistarveinið barst honum úr gröfinni: ...i ella va obrir la boca i un horrible esgarip de por li va arribar de l'interior de la tomba

◊ bæla niður angistarveinið: reprimir l'esgarip

angistar·öskur <n. -öskurs, -öskur>:

crit m de por, udol m de por (o: d'espant)

◊ í ljós hafði komið líkami karlmanns með <...> munninn opinn eins og í angistaröskri: havia aparegut el cadàver d'un home, amb <...> la boca oberta com en un crit d'espant

angóra·köttur <m. -kattar, -kettir>:

gat m d'angora, moix m d'angora (Bal.) 

angra <angra ~ angrum (o: öngrum) | angraði ~ angruðum (o: öngruðum) | angrað ║ e-n>:

1. (þjaka, hrella, kvelja) afligir algú, turmentar algú (causar-li forta angoixa)

◊ þá fór ríki hans mjök stjórnarlaust, meðan konung angraði mest fráfall drottningar: mentre la mort de la reina afligia sobre manera el rei, el seu regne s'enfonsava en gran desgovern

◊ ég fæ hana í hendur þeim, sem angra þig, þeim er sögðu við þig: la posaré en mans dels qui et turmenten, dels qui et deien...

◊ hversu lengi ætlið þér að angra sál mína og mylja mig sundur með orðum?: fins quan voleu turmentar la meva ànima i esclafar-me amb paraules?

◊ fékk Sighvatur þá svo mikla virðing að engi af íslenskum mönnum fékk þá slíka. Sighvat angraði mjög missir Hákonar konungs svo að honum þótti engi sér í Noregi samjafn. Magnús konungur lofaði honum eigi út að fara. Undi hann þá eigi í Noregi, og fór hann úr landi og ætlaði út í Jórsalaheim. En er hann kom í Rauðahafið, tók hann sótt og andaðist sjö nóttum fyrir Mikjálsmessu og þótti að honum mikill skaði: aleshores en Sighvatr hi va rebre uns honors tan grans com no n'ha rebut de semblants cap home de nació islandesa. La pèrdua del rei Hákon afligia molt en Sighvatur de manera que li semblava que a Noruega no hi havia ningú que s'hi igualés ni de prop. El rei Magnús no li va permetre de salpar cap a Islàndia. En Sighvatur no s'hi trobava bé a Noruega i va abandonar el país amb la intenció de dirigir-se al Regne de Jerusalem, però en arribar a la Mar Roja se li va encomanar una malaltia i va morir vuit dies abans de sant Miquel i hom fou del parer que la seva mort era una gran pèrdua (menys literalment: i hom va plànyer molt la seva mort)

2. ([gera e-m] ama & þrengja að e-m) molestar algú, amoïnar algú (importunar, empipar & punyir algú per vexar-lo & fastidiar, incomodar)

◊ látið hana í friði! Hvað eruð þér að angra hana?: deixeu-la en pau! per què l'amoïneu?

◊ en faðir hans hafði aldrei angrað hann á ævinni með því að segja við hann: "Hví hefir þú gjört þetta?": son pare no l'havia importunat mai de la seva vida dient-li: "per què ho has fet això?"

3. angra sig e-s: (iðrast) penedir-se d'una cosa (sentir contrició d'una cosa)

◊ ...því að ég vissi, að þú ert líknsamur og miskunnsamur Guð, þolinmóður og gæskuríkur og lætur þig angra hins vonda: ...perquè sabia que ets un Déu clement i misericordiós, pacient i bondadós i que te'n penedeixes del mal

angraður, angruð (o: öngruð), angrað <adj.>:

1. <GEN> afligit -ida, turmentat -ada

2. (sáriðraður) contrit -a (profundament penedit)

3. (pirraður) remolest -a, disgustat -ada (frustrat i contrariat)

◊ hann er mjög angraður yfir nýju lögunum: està molt disgustat amb la nova llei

angran <f. angranar, no comptable>:

<†> variant arcaica de → angrun “penediment”

angrast <angrast ~ angrumst (o: öngrumst) | angraðist ~ angruðumst (o: öngruðumst) | angrast ║ [við e-u (o: af e-u)]>:

1. <GEN> afligir-se, turmentar-se

◊ en framfærslukerling Þórdísar amaðist oft við þá og glímur þeirra en þeir glettust því meir við kerlingu sem hún angraðist meir við: amb el seu truier i les seves lluites feien destralejar sovint una vella a qui Þórdís havia acollit en les seves velleses, i com més amoïnada n'estava ella, més punyien ells la vella

2. (hryggjast, þjakast) contristar-se, entristir-se profundament (sentir-se pres d'una gran aflicció, d'una gran pena)

◊ hann leit þá til þeirra með reiðisvip og angraðist viður þeirra hjartans blindleik: ell els va mirar amb cara d'ira i va sentir una gran pena a causa de la ceguesa de llurs cors

angráður, angráð, angrátt <adj.>:

(hryggur, dapur) afligit -ida (contristat, entristit profundament)

◊ hann var líkur mórauðu (αἴθωνα) ljóni, er bændur (ἀνέρες ἀγροιῶται) reka (ἐσσεύαντο) með hundum frá fjárhúsi sínu; bændurnir vaka alla nóttina, því þeir vilja ekki lofa ljóninu að taka feitasta uxann þeirra; en ljónið langar í kjötið, leitar ákaft á, en verður ekkert ágengt (ἀλλ᾽ οὔ τι πρήσσει), því spjót (ἄκοντες) og brennandi logbrandar (καιόμεναί τε δεταί) fljúga óðum (θαμέες) á móti því úr hinum óvægnu (θρασειάων) höndum bændanna, en hvað ólmt (ἐσσύμενός περ) sem ljónið er, fælist (τάς τε τρεῖ) það þó brandana, og lötrar burt með morgunsárinu (ἠῶθεν ἔβη:   ἠῶθεν δ᾽ ἀπὸ νόσφιν ἔβη τετιηότι θυμῷ) í angráðum (τετιηότι) hug: era com un falb lleó que els pagesos foragiten de llur bovera amb els gossos: els pagesos vetllen tota la nit, car no volen permetre al lleó que prengui llur bou més gras, però el lleó deleja la carn i l'ataca (s'hi abalança), però no hi té gens d'èxit, car llances i tions encesos volen ràpidament contra ell des de les mans despietades dels pagesos i per més furiós que estigui el lleó, els tions encesos l'esfereeixen i a punta de dia marxa lluny d'allà amb un cor afligit

angrun <f. angrunar, no comptable>:

penediment m

<†>  angur <m. angurs, angrar>:

fiord estret

angur <n. angurs, no comptable>:

1. (harmur, sálarsorg) profunda pena (gran dolor anímic, amargor)

◊ Hávarður <...> kvað lokið því héðan af að hann mundi hafa nokkura sorg eða angur í sínu hjarta: en Hávarður <...> va dir que la cosa havia acabada i que a partir de llavors ja no tindria ni pena ni dolor (o: ni patiments ni angoixes) al cor

2. (hryggð) aflicció f (desolació anímica, profunda tristesa)

◊ heimskur sonur er föður sínum til sorgar og þeirri til angurs, er ól hann: un fill beneit és motiu de tribulació per a son pare i d'aflicció per a aquella que el va infantar

3. (sálarangist) angoixes f.pl (turments anímics, profunda ànsia)

◊ ef þá einhver maður af öllum lýð þínum Ísrael ber fram einhverja bæn eða grátbeiðni, af því að hann finnur til angurs og sársauka og fórnar höndum til þessa húss, þá...: si llavors cap home o tot el teu poble d'Israel sencer, perquè sent angoixes o dolor, et fa una pregària o una súplica o un sacrifici tot estenent les mans cap a aquest temple, llavors...

4. (iðrun) contrició f (profund penediment, remordiments)

5. (skapraun, gremja, óánægja) disgust m (fastidi, enuig, tort)

◊ ...til þess at binda við yðr unaðsamligt eptirlæti, þat sem hvárr okkar má öðrum veita eptir boði náttúrunnar fyrir utan allt angr eða ónáðir: ...amb la finalitat de lligar amb vós un plaer deliciós que cadascun de nosaltres dos pot procurar a l'altre seguint el manament de la natura i bandafora de qualsevol disgust o incomoditat

♦ gera e-m e-ð til angurs: <†> infligir-li un dany [moral] a algú, fer-li una cosa a algú que li sàpiga greu

◊ lítil vizka fylgir þessu yðru orðaframkasti, ef þú vill gera Hringi konungi nokkut til angrs, þar sem...: poc seny hi ha en aquestes paraules que acabeu de deixar anar sense meditar-les, si realment li voleu fer cap mal (o: si li voleu fer rei al rei Hringr que li sàpiga greu) al rei Hringr, allà on...

♦ gera e-m angur: <†> infligir-li un dany a algú, fer-li mal a algú, fer un tort a algú

◊ bið eg að þú gerir þér eigi angur að slíku því að svo mun eg gera: et prego que no deixis que això et causi cap disgust (o: et trastorni <?>), perquè penso fer el que t'he dit

◊ hefi eg aldrei hristi blóðorma angur gert ævi minnar: mai de la vida li he fet res al brandador de serps de sang (serp de sang = espasa) que li hagi pogut saber greu

angur·bitinn, -bitin, -bitið <adj.>:

abatut -uda, entristit -ida

angur·blíða <f. -blíðu, no comptable>:

[dolça] melangia f (o: malenconia) 

angurblíðu·bros <n. -bross, -bros>:

somrís melangiós, somrís malenconiós

angur·blíður, -blíð, -blítt <adj.>:

melangiós -osa (o: malenconiós -a) 

angur·fullur, -full, -fullt <adj.>:

afligit -ida, [anímicament] desolat -ada 

angur·gapi <m. -gapa, -gapar>:

1. (fífldjarfur maður) temerari m, temerària f (eixelebradament valent)

2. (léttúðugur maður) eixelebrat m, eixelebrada f (persona que actua sense reflexionar)

3. (ævintýramaður) aventurer m, aventurera f (persona que viu una vida perillosa i plena d'aventures)

angur·klökkur, -klökk, -klökkt <adj.>:

malenconiós -osa

angur·ljóð <n. -ljóðs, -ljóð>:

<LITER> complanta f

♦ angurljóð um för Faraós til undirheima: complanta per la davallada del Faraó al món dels morts 

♦ angurljóð um ungljón og vínvið: complanta pel lleó jove i el cep 

angur·lyndi <n. -lyndis, no comptable>:

temperament malenconiós

angur·samur, -söm, -samt <adj.>:

afligidor -a, aflictiu -iva

angur·semi <f. -semi, no comptable>:

1. (sorg) aflicció f (gran pena, desolació anímica)

2. (angurblíða) malenconia f (melangia)

Angur·vaðill <m. -vaðils, no comptable>:

<MITOL> Angrvaðill m, l'espasa de Kolr el geperut el qual la deixà en herència al seu fill major Bjǫrn Dent-negra que la perdé en un combat. L'espasa passà llavors a mans d'en Vífill, el qual la passà al seu fill Víkingr i aquest al seu fill Þorsteinn

◊ "Þat sé ek, "segir Sindri, "at þú ert in mesta kempa. Legg ek þat til með þér, at þú affermir öll skip þín í nótt ok berir fjárhlut á land, en hlaðir skipin af trjám ok grjóti. Síðan haf þú þik snemma at á morgin ok kom fyrr at þeim en þeir vakna. Megið þit kemba þeim ekki hagligar tjaldkúlur. Þurfið þit þess alls við, ef þér getið nokkurn bug á Faxa unnit, því at þat vil ek segja þér, at því síðr bíta hann nokkur járn, at hann bítr eigi sverðit Angrvaðill. Hér er einn tygilknífr, er Herríðr, dóttir mín, vill gefa þér ok launa þér svá gullit, ok þat ætla ek, at hann bíti á Ötunfaxa, ef þú kemr honum hagliga við...: “prou que veig”, li va dir en Sindri, “que ets el més gran dels campions. Et donaré aquest consell: que descarreguis tots els teus vaixells aquesta nit i portis totes les teves pertinences a terra, i que després carreguis els vaixells amb fustes i pedres. Demà poseu-vos-hi ben de matinada i aneu allà on són ells abans que no es despertin: d'aquesta manera, vosaltres dos els podreu sorprendre i ferir quan encaran seran dins llurs tendals (el significat de la locució kemba e-m ekki hagligar tjaldkúlur no és clar). Cal que feu tot això si voleu poder vèncer en Faxi, perquè et diré una cosa: de la mateixa manera que l'espasa Angrvaðill no el ferirà, menys encara no el podran ferir les espases comunes. Vet aquí un ganivet per dur penjat del cinyell que la meva filla Herríður vol donar-te per recompensar-te, d'aquesta manera, per l'anell d'or i sóc de l'opinió que aquest ganivet ferirà l'Ötunfaxi si el saps manejar amb habilitat

angur·vær, -vær, -vært <adj.>:

1. (angurblíður) melangiós -osa (o: malenconiós -a)  (que sent una melangia suau)

2. (hryggur) abatut -uda, entristit -ida (que sent pena o tristesa, trist)

angur·værð <f. -værðar, no comptable>:

1. (angurblíða) [dolça] melangia f (o: malenconia) (tristesa suau, tristesa vaga, sense causa)

2. (sorg) aflicció f (gran pena, abatiment, decandiment, desolació anímica)

angur·væri <f. -væri, no comptable>:

variant antiquada de → angurværð ‘dolça melangia, tristesa suau’

anhydríð <n. anhydríðs, anhydríð>:

<QUÍM> anhídrid m

anhýdríð <n. anhýdríðs, anhýdríð>:

<QUÍM> anhídrid m

Anita <f. Anitu, pl. no hab.>:

Anita f (ginecònim)

anís <m. aníss, anísar  (o: ) n. aníss, anís>:

<CULIN> gra m d'anís  (llavor de la planta Pimpinella anisum)

anís·brjóstsykur <m. -brjóstsykurs, pl. no hab.>:

anissos m.pl (confits)

anís·fræ <n. -fræs, -fræ. Gen. pl.: -fræja; dat.pl.: -fræjum>:

gra m d'anís, llavor f d'anís

anís·jurt <f. -jurtar, -jurtir>:

matafaluga f, anís m  (planta Pimpinella anisum)

anís·líkjör <m. -líkjörs, -líkjörar>:

anís m  (licor)

anjón <f. anjónar, anjónir>:

<FÍS> anió f

anjónískur, anjónísk, anjónískt <adj.>:

<FÍS> aniònic -a

ankanna·legur, -leg, -legt <adj.>:

1. (undarlegur, furðulegur) estrany -a (rar, no normal & curiós)

♦ ankannalegur ilmur: una aroma estranya 

2. (öfugur) equivocat -ada (erroni, incorrecte)

ann:

1ª i 3ª pers. sg. pres. ind. de → unna “estimar”

anna:

gen. pl. de → önn “ocupació, feina”

Anna <f. Önnu, no comptable>:

Anna f, Aina f (Mall.) (ginecònim, nom de dona)

anna <anna ~ önnum | annaði ~ önnuðum | annað ║ e-u>:

donar l'abast a

◊ ég anna því ekki: no hi dono l'abast

annaðhvort... eða... <correl. disj.>:

o [bé]... o...

annar:

gen. sg. de → önn “ocupació, feina”

annar, önnur, annað:

1. <num. ord.>: segon -a (que fa dos en una sèrie de tres o de més de tres. Altrament → seinni)

♦ annað hvert kvöld: cada segon vespre

♦ annar maí: dia dos de maig

♦ í annað sinn: per segona vegada

2. <adj.>: (fylgjandi, næstur) següent (esp. en expressions temporals: que segueix al primer vespre etc. que ve)

♦ annað haust: la tardor qui ve no, l'altra 

♦ annað kvöld: demà al vespre (o: demà vespre, Mall.) 

♦ annar í jólum: dia f de Sant Esteve (o: sa segona festa de Nadal, Mall.) 

♦ annar í páskum: dilluns m de Pasqua (o: sa segona festa de Pasqua, Mall.) 

♦ þriðjudagurinn annar en kemur: dimarts qui ve no, l'altre 

3. <adj. & pron. indef.>: un altre m, una altra f 

◊ ég hef fundið annan og verð að fylgja hjartanu! Reyndu að skilja, Bárður! reyndu!: n'he trobat un altre i he de seguir el meu cor! intenta entendre-ho, Bárður, intenta-ho!

◊ erum við nú þar komnir að vist að okkur samir eigi annað en vel sé með okkur og það eitt missætti hafir hér í millum verið að lítils er virðanda og því látum nú vel vera héðan af: hem acabat per estatjar-nos a un lloc on res no ens convé més que conviure amb bones relacions; l'única desavinença que hi ha hagut entre nosaltres ha estat de poca rellevància, de manera que d'ara endavant val més que les tinguem en pau [i procurem entendre'ns bé]

♦ að öðru hverju: variant antiquada de → öðru hverju “de tant en tant”

♦ aðrir... hinir...: els uns... els altres...

♦ allir aðrir: tots els altres

♦ annar... hinn...: [l']un... l'altre...

◊ í annari voru... í hinni voru...: a una hi havia... a l'altra hi havia

♦ annar hver, önnur hver, annað hvert: cada segon -a

♦ annar maður: un altre home

♦ annars staðar: en algun altre lloc, a una altra banda, enjondre

♦ annars þá: altrament

♦ eitthvað annað: [alg]una altra cosa

♦ einn af öðrum: un rere l'altre

♦ hitt og annað: això i allò

♦ hvað annað?: què sinó?

◊ hvað annað getum við gert?: quina altra cosa podem fer?

♦ hvað eftir annað: una vegada i una altra, repetides vegades

♦ hvað innan um annað: en un gran desordre, fent [una gran] barrija-barreja, en una gran confusió, [desordenat -ada] de qualsevol manera

◊ það var átakanleg sjón að sjá allt fólkið fallið fram hvað innan um annað (παμμιγής -ές, ἐλεεῖν δ’ ἦν τὴν τοῦ πλήθους παμμιγῆ πρόπτωσιν, τήν τε τοῦ μεγάλως ἀγωνιῶντος ἀρχιερέως προσδοκίαν) og angist og örvæntingu æðsta prestsins: era una vista corprenedora veure tota la gent prostrada, tots entremesclats, i l'angoixa i la desesperació del summe sacerdot, terriblement angoixat

♦ hver annar: qualsevol altre

◊ óðara en fyrsta herdeild Júdasar kom í ljós greip ótti og ofboð óvinina vegna vitrunar frá alskyggnum Guði. Í skelfingu flýðu þeir hver um annan þveran (ἄλλος ἀλλαχῇ, εἰς φυγὴν ὥρμησαν ἄλλος ἀλλαχῇ φερόμενος) svo að margir urðu sárir af vopnum félaga sinna og hlutu svöðusár hver af annars sverðsoddum (—, emprat com a mitjà per a retre en islandès la forma mediopassiva ἀναπείρεσθαι: καὶ ταῖς τῶν ξιφῶν ἀκμαῖς ἀναπείρεσθαι): tan bon punt va aparèixer el primer cos d'exèrcit d'en Judes, l'esfereïment i el pànic s'empararen de l'enemic a causa de la manifestació de Déu omnivident. En llur esglai varen varen fugir en confusió, cadascun en direcció oposada, de manera que foren molts els qui foren ferits per les armes de llurs companys i reberen greus ferides per les puntes de les espases l'un de l'altre

♦ hvor... annar, hvor... önnur, hvort... annað: l'un -a i l'altre -a, l'un -a a l'altre -a

◊ þau sendu hvort öðru ástarbréf: es van enviar cartes d'amor l'un a l'altre (ell i ella es van escriure mútuament cartes d'amor)

◊ þau brostu hvort til annars: es van somriure mútuament

♦ sitja hvor á móti öðrum ~ annarri: seure un -a enfront de l'altre ~ de l'altra

♦ meðal annars: entre d'altres coses

♦ sumir... aðrir...: els uns... els altres...

♦ öðru hverju: (við og við) de tant en tant, adesiara

♦ öðru hvoru: (við og við, öðru hverju) de tant en tant, adesiara

4. <num. card.>: (annar af tveimur) un m, una f (de dos. En aquesta accepció, el substantiu porta sempre l'article)

♦ annar maðurinn: un dels [dos] homes, un de tots dos homes

♦ önnur konan: una de les dues dones, una de totes dues dones

♦ annað bréfið: una de les dues cartes, una de totes dues cartes

♦ hálfur annar: un i mig

♦ í öðru auganu: en un dels ulls

♦ með annarri hendi: amb una sola mà (o: amb una mà tota sola, Mall.) 

◊ hann er blindur á öðru auganu: és cec d'un ull

5. <adj.>: (breyttur) diferent (distint, canviat)

♦ hann er orðið annar maður: ha canviat totalment (ja no és la persona que era abans)

annar, önnur, annað A. Singular   Masculí   Femení   Neutre N annar, <†> annarr   önnur, <†> ǫnnor   annað, <†> annat A annan   aðra   annað, <†> annat G annars   annarrar   annars D öðrum, <†> ǫðrom   annarri, <†> annarre   öðru, <†> ǫðro   B. Plural:   Masculí   Femení   Neutre N aðrir, <†> aðrer   aðrar   önnur, <†> ǫnnor A aðra   aðrar   önnur, <†> ǫnnor G annarra   annarra   annarra D öðrum, <†> ǫðrom   öðrum, <†> ǫðrom   öðrum, <†> ǫðrom

annara <adj. en grau comparatiu>:

comparatiu de → annt ‘dono gran importància a’

annar·hver <pron. indef.. Se'n declinen tots dos components. També escrit amb separació dels components: annar hver>:

cada segon, cada segona

♦ annaðhvert ár: cada segon any, cada dos anys

♦ annanhvern dag: cada dos dies

annar·hvor, -hvor, -hvort <pron. indef. Se'n declinen tots dos components>:

un de tots dos, una de totes dues, o l'un -a o l'altre -a

◊ ég kem annanhvorn daginn: vindré un de tots dos dies

◊ talaðu við annanhvorn þeirra: parla amb un d'ells dos

annar·legur, -leg, -legt <adj.>:

1. (útlendur) foraster -a (que no és de l'indret)

◊ með annarlegu tungutaki og annarlegum vörum mun ég tala til lýðs þessa, og eigi að heldur munu þeir heyra mig: parlaré a aquesta gent en llengües estrangeres i per llavis estrangers, però ni així no m'escoltaran

2. (kynlegur) estrany -a (no habitual, rar)

◊ þú áttir að bjóða sumum mönnum að fara ekki með annarlegar kenningar...: hi havies de convidar alguns a no ensenyar doctrines estranyes

3. (annarra manna) aliè -a (no propi)

◊ ...svo að útlendir menn mettist ekki af eigum þínum og aflafé þitt lendi ekki í annarlegu húsi: ...de manera que uns estrangers no s'atipin amb els teus béns ni l'esforç del teu treball vagi a raure a casa aliena

annars¹:

gen. sg. m. & nt. → annar, önnur, annað “un altre”

annars² <adv.>:

1. (öðruvísi) altrament, sinó (en cas contrari, d'altra manera)

2. (raunar) per cert (d'això; ara que hi penso, a propòsit)

annars·hugar <adj. inv.>:

amb la ment a una altra banda, distret -a, esmaperdut -uda, perdut -uda en els seus pensaments

annars·konar <adv. pronominal. També escrit amb separació dels components: annars konar>:

una altra mena de, un altre tipus de, una altra casta de (Mall.) 

annars·staðar <adv.. També escrit amb separació dels components: annars staðar>:

a alguna altra banda, a algun altre lloc, enjondre

annars·vegar <adv.>:

Mot emprat en la locució:

♦ þegar þetta er annarsvegar: si és així, en aquest cas, si es tracta d'això

annars·vegar... hinsvegar... <correl.>:

d'una banda... de l'altra...

<†>  annar·tveggi, -tveggja, -tveggja <pron. indef. Se'n declinaven tots dos components. El segon component, com a adjectiu feble>:

un de tots dos, una de totes dues

annast <annast ~ önnumst | annaðist ~ önnuðumst | annast ║ e-ð ~ e-n>:

tenir cura d'una cosa ~ d'algú, ocupar-se d'una cosa ~ d'algú, encarregar-se d'una cosa ~ algú

◊ verið því óhræddir, ég skal annast yður og börn yðar: per això, no tingueu por: jo m'encarregaré de vosaltres i dels vostres infants

♦ annast um e-ð: ocupar-se d'una cosa, encarregar-se d'una cosa

anna·tími <m. -tíma, -tímar>:

1. <GEN> hora f punta

2. (árstími) temporada alta  (època de l'any)

annálaður, annáluð, annálað <adj.>:

cèlebre

annáll <m. annáls, annálar>:

annal m

an·nes <n. -ness, -ness. Gen. pl.: -nesja; dat.pl.: -nesjum>:

punta f de terra, cap m

◊ flæðar svá stórar Agnesarmessu, at víða braut eyjar ok annes ok féll inn í húsum sumstaðar: les inundacions del dia de santa Agnès foren tan grans que a molts d'indrets van arrasar illes i caps de terra i a alguns llocs l'aigua va entrar a dins els edificis

annexía <f. annexíu, annexíur>:

església sufragània, església f sucursal

annir:

nom. & ac. pl. de → önn “ocupació, feina”

ann·marki <m. -marka, -markar>:

defecte m

♦ finna einhvern annmarka á e-m: trobar-li algun defecte a algú

♦ íhuga annmarka á e-u: considerar les mancances d'una cosa

ann·ríki <n. -ríkis. No comptable>:

feinada f, tràfec m de feina, esdernec m de feina, pressada f (Mall.) 

◊ mikið annríki hjá slökkviliði Akureyrar um helgina: gran activitat dels bombers d'Akureyri durant el cap de setmana

ann·ríkur, -rík, -ríkt <adj.>:

molt atrafegat -ada, molt ocupat -ada, molt enfeinat -ada

♦ eiga annríkt: <LOC> estar molt enfeinat -ada

annt <adj. inv.>:

mot emprat en la locució:

♦ e-m er annt um e-ð: estar-ne molt d'una cosa, donar molta d'importància a una cosa, tenir molt d'interès o molta de cura per una cosa

◊ mér er bara annt um velferð kúnnanna minna!: només n'estic molt del benestar dels meus clients!, només vetllo pel benestar dels meus clients!

♦ e-m er annt um að <+ inf.>¹ ~ <+ subj.>²: algú té un viu interès perquè <+ inf.>¹ ~ <+ subj.>²

♦ e-m er annt um e-n: tenir algú en molta d'estima, sentir estimació per algú

♦ láta sér annt um e-n: tenir cura d'algú, ocupar-se d'algú

◊ og hann setti hann á sinn eigin eyk, flutti hann til gistihúss og lét sér annt um hann. Daginn eftir tók hann upp tvo denara, fékk gestgjafanum og mælti: ,Lát þér annt um hann og það sem þú kostar meiru til, skal ég borga þér, þegar ég kem aftur: després, el va pujar a dalt de la seva muntura, el va portar a un hostal i prengué cura d'ell. L'endemà, es va treure dos denaris, els donà a l'hostaler i li digué: “tingues cura d'ell i el que hi despenguis de més, jo t'ho pagaré en tornar”

◊ enda er hann leiguliði og lætur sér ekki annt um sauðina: de manera que és un mercenari i no es pren la pena de tenir cura de les ovelles

◊ ekki sagði hann þetta af því, að hann léti sér annt um fátæka, heldur af því, að hann var þjófur: no deia pas això perquè es preocupés dels pobres, sinó perquè era lladre

♦ láta sér annt um e-ð: tenir cura d'una cosa, vetllar per una cosa

◊ blóðvargarnir hata hinn ráðvanda, en réttvísir menn láta sér annt um líf hans: els sanguinaris odien l'íntegre, però els rectes miren de salvar-li la vida

♦ láta sér annt um að <+ inf.>: posar bon esment a <+ inf.>, posar bona cura a <+ inf.>, prendre's la pena de <+ inf.>

annögl <f. annaglar, anneglur>:

<MED> repeló m, desenemic m, reveixí m

anorexía <f. anorexíu, anorexíur. Gen. pl.: anorexía>:

<MED> anorèxia f (→ lystarstol; → lystarleysi)

ansa <ansa ~ önsum | ansaði ~ önsuðum | ansað ║ e-u ~ e-m>:

1. (andsvara, andmæla) replicar a una cosa ~ a algú (donar rèplica)

2. (svara) respondre a una cosa ~ a algú (donar resposata)

◊ ansaðu mér!: respon-me!

3. (skeyta um, sinna) preocupar-se d'una cosa (fer-se maldecaps per, capficar-se per)

4. (hirða um) ocupar-se d'una cosa (tenir o prendre cura de)

♦ ansa e-u ~ e-m ekki: ignorar una cosa ~ [el que diu] algú, no fer cas d'una cosa ~ d'algú

◊ sjá, meðan barnið lifði, töluðum vér við hann, en hann ansaði oss ekki: guaita, quan el nen encara vivia, parlàvem amb ell però ell no feia cas del que li dèiem

ansi <adv.>:

+ [adj. ~ adv.]: força + [adj. ~ adv.], bastant + [adj. ~ adv.] (Bal.) 

♦ ansi góður: força bo

♦ ansi lengi: per força temps, des de fa força temps

♦ ansi vel: força bé

♦ þetta er ansi hart: <LOC FIG> això és dur d'empassar, això és molt dur, això és tota una injustícia

♦ það er ansi hart að <inf.>: és dur d'empassar <inf.>

ansjósa <f. ansjósu, ansjósur. Gen. pl.: ansjósa>:

♦ peix Engraulis encrasicolus

1. (lifandi, fersk) seitó m, aladroc m (esp. Bal. i Val.) (viu; acabat de pescar)

2. (í saltlegi, niðursoðin) anxova f (en conserva)

ansjósu·flak <n. -flaks, -flök>:

<CULIN> filet m d'anxova

♦ ansjósuflök í ólífuolíu: filets d'anxova en oli d'oliva

Anteos <m Anteosar, pl. no hab.>:

variant de → Antæos ‘Anteu’

♦ Anteos Jarðarson: Anteu fill de Gea

anti-íslamskur, -íslömsk, -íslamskt <adj.>:

antiislàmic -a

♦ gera anti-íslömsku bíómyndina: fer la pel·ícula antiislàmica

♦ gera anti-íslamska bíómynd: fer una pel·ícula antiislàmica

Anti-Kristur <m. -Krists, no comptable>:

<RELIG> Anticrist m

Antilla-eyjaklasi <m. -eyjaklasa, no comptable>:

<GEOG> arxipèlag m de les Antilles

Antilla-eyjar <f.pl -eyja>:

<GEOG> les Antilles

antilópa <f. antilópu, antilópur. Gen. pl.: antilópna o: antilópa>:

antílop m  (nom genèric de nombrosos bòvids i d'algun artiodàctil)

anti·tesa <f. -tesu, -tesur. Gen. pl.: -tesa>:

(í þráttarhyggju) antítesi f (en dialèctica) (→ andtesa)

♦ tesa, antitesa og syntesa: tesi, antítesi i síntesi

Antígóna <f. Antígónu, pl. no hab.>:

Antígona f (Ἀντιγόνη)

antík <f. antíkur, no comptable>:

antiguitat[s] f.[pl]

antík·brúnn, -brún, -brúnt <adj.>:

de color bru antic

♦ antíkbrúnt bæs: vernís de color bru antic

antík·búð <f. -búðar, -búðir>:

botiga f d'antiguitats

antík·verslun <f. -verslunar, -verslanir>:

botiga f d'antiguitats

antímon <n. antímons, no comptable>:

antimoni m, <†> estibi m (semimetall Sb)

antímon·glans <m. -glanss, no comptable>:

estibina f, antimonita f (Sb2S3)

Antíokkía <f. Antíokkíu, pl. no hab.>:

Antioquia f (Ἀντιόχεια)

Antæos <m. Antæosar, pl. no hab.>:

Anteu m (Ἀνταῖος)

anúsi* <m. anúsa, anúsar>:

anús m (אָנוּס) (fl./pl.: anussos)

♦ óumskornir anúsar: anussim arelim, anussos incircumcisos (אנוסים ערלים), bené anussim (בְּנֵי אֲנוּסִים)

apa <apa ~ öpum | apaði ~ öpuðum | apað ║ e-ð eftir e-m>:

estrafer una cosa d'algú, escarnir algú en una cosa, contrafer una cosa d'algú (per burlar-se'n)

♦ apa orð e-s: escarnir les paraules d'algú

♦ apa e-n upp: parodiar algú

apa- <en compostos>:

simiesc -a, simià -ana, piteco-, pitec-

apa·bóla <f. -bólu, no comptable>:

<MED> verola f del simi, verola simiesca, verola simiana, pigota simiesca (Val., Bal.)

apa·hör* <m. -hörs, -hörvar>:

bugiot m (planta Thesium humifusum syn. Thesium divaricatum)

apa·köttur <m. -kattar, -kettir>:

1. (hermikráka) imitador m, escarnidor m, imitadora f, escarnidora f (bufó que escarneix algú)

2. (flón, maður sem lætur eins og api) petimetre m, mico m (nici, beneit que es comporta com un mico, que fa el mico)

3. (smáapi með hala sem lifir í trjám) macaco m, mico m, gat maimó m (mico petit, de cua llarga, que viu als arbres)

apaldur¹ <m. apaldurs, apaldrar>:

1. pomera f (arbre Pyrus malus) (→ eplatré)

2. (aldintré) arbre fruiter (qualsevol arbre que faci fruita)

3. (stórt tré) arbre m d'esponera (arbre gros i esponerós)

apaldur² <m. apalds, apaldar>:

variant de → apaldur¹ ‘pomera etc.’

apal·grár, -grá, -grátt <adj.>:

de pèl blanc i negre (cavall, bou)

◊ fimmtadaginn reið maður að þeim Kormlöðu á apalgrám hesti og hafði í hendi pálstaf. Hann talaði lengi við þau Bróður og Kormlöðu: dijous un home va arribar fins a ell i na Kormlöð a dalt d'un cavall de pèl blanc i negre, duent una llança a la mà. Va parlar molta d'estona amb en Bróðir i na Kormlöð

◊ Ólafur pái átti marga kostgripi í ganganda fé. Hann átti uxa góðan er Harri hét, apalgrár að lit, meiri en önnur naut. Hann hafði fjögur horn: n'Olav Paó tenia més d'una peça valuosa de bestiar; posseïa un bon bou que nomia Harri, de pèl blanc i negre, més gros que no qualsevol altre bou o vaca. Tenia quatre banyes

apal·hraun <n. -hrauns, -hraun>:

<GEOL> lava aa f

apa·pláneta <f. -plánetu, -plánetur. Gen. pl.: -pláneta o: -plánetna>:

planeta m,f dels simis (títol de diverses obres literàries i cinematogràfiques)

◊ “Apaplánetan” eftir Franklin J. Schaffner: “El Planeta dels Simis” del Franklin J. Schaffner

◊ “Apaplánetan” eftir Tim Burton: “El Planeta dels Simis” del Tim Burton

api <m. apa, apar>:

1. <GEN> mona m, <BIOL> simi m, moneia f (Mall., Men.), maimona f (Alg.), <† & LIT>  bugia f, <†>  maimó m (sense cua o amb la cua curta)

♦ api er api þó af honum sé stýfður halinn: <LOC FIG> la mona és sempre mona encara que vagi vestida de seda (la traducció literal del refrany islandès fa: la mona és mona encara que l'hagin escuada)

2. (með hala) mico m, moneia f (Mall., Men.), maimona f (Alg.), <† & LIT>  bugia f, <†>  maimó m (amb cua [llarga])

3. (heimskingi, glópur, auli) petimetre m, nici m, nícia f (gamarús, beneit)

♦ hann er algjör api: <LOC FIG> és un perfecte gamarús

♦ margur verður af aurum api: <LOC FIG> són molts a qui els diners converteixen en nicis

◊ veit-a hinn, ǀ er vætki veit, ǁ margr verðr af aurom api; ǁ maðr er auðigr, ǀ annarr óauðigr, ǁ skyli-t þann vítka vár: qui no sap res, [tampoc] no sap que més d'un torna un cap de fava si heu riqueses. I un és ric i l'altre pobre[, i així són les coses] i no per això s'hauria de dejectar el qui és pobre pel seu defalt

	Al meu entendre, fora de Catalunya la distinció entre mona i mico és inexistent.

Apollon <m. Apollons, pl. no hab.>:

Apol·lo m, <†>  Apol·ló m (Ἀπόλλων -όλλωνος; Apollō -ĭnĭs)

♦ Artemis og Apollon: Àrtemis i Apol·lo

♦ Apollon og Dafne: Apol·lo i Dafne

♦ Apollon og Pýþó (o: Pýþon; o: Pýþonsslanga): Apol·lo i Pitó

♦ Apollon eðlubani ~ ormsbani: Apol·lo Sauròcton ~ Dracontòcton / Ofiòfon

♦ Föbus Apollon: Febus Apol·lo

♦ hof Apollons í Delfí: el temple de l'Apol·lo a Delfos

Apollons·hof <n. -hofs, -hof>:

temple m d'Apol·lo

♦ Apollonshofið í Delfí: el temple de l'Apol·lo a Delfos

♦ rústir Apollonshofsins í Delfí: les ruïnes del temple de l'Apol·lo a Delfos

apollónískur, apollónísk, apollónískt <adj.>:

apol·lini -ínia

♦ hin apollónísk-díonýsísk tvíhyggja: el dualisme apol·lini-dionisíac

apó·ferritín <n. -ferritíns>:

<MED> apoferritina f

apótek <n. apóteks, apótek>:

farmàcia f, apotecaria f (esp. Bal.)

◊ hvar er apótek?: on hi ha una farmàcia?

◊ hvar er hér í nágrenninu apótek?: on hi hauria una farmàcia per aquí aprop?

◊ hvar er næsta apótekið?: on cau la farmàcia més propera?

♦ → lyfjabúð

♦ apótek með kvöld-, nætur- og helgarþjónustu: farmàcia de guàrdia

♦ kvöld-, nætur- og helgarvarsla fyrir þessa viku er í Garðsapóteki: aquesta setmana la farmàcia de guàrdia és la Garðsapótek

♦ vaktir apóteka: farmàcies de guàrdia

apótekari <m. apótekara, apótekarar>:

farmacèutic m, farmacèutica f, apotecari m (Mall.), apotecària f (Mall.) 

apóteka·rós <f. -rósar, -rósir>:

roser ver (planta Rosa gallica)

app <n. apps, öpp>:

<INFORM> app m

appelsín <n. appelsíns, appelsín>:

taronjada f (refresc carbonatat amb gust de taronja)

appelsína <f. appelsínu, appelsínur>:

taronja f

appelsínu·börkur <m. -barkar, -berkir>:

<CULIN> pell f (o: escorça f; o: pela f) de taronja  (confitada, per a fer-ne confitura etc.)

appelsínu·gulur, -gul, -gult <adj.>:

[de color] taronja

appelsínu·húð <f. -húðar, -húðir>:

cel·lulitis f

appelsínu·hýði <n. -hýðis, -hýði>:

pela f de taronja, clovella f de taronja (Mall.)

appelsínu·safi <m. -safa, -safar>:

suc m de taronja, taronjada f

appelsínu·tré <n. -trés, -tré>:

taronger m (arbre Citrus sinensis)

Appennína·fjöll <n.pl -fjalla>:

els Apenins m.pl

apríkósa <f. apríkósu, apríkósur>:

albercoc m

♦ þurrkaðar aprikósur: <CULIN> albercocs secs, orellanes f.pl d'albercoc

apríkósu·tré <n. -trés, -tré>:

albercoquer m

apríl <m. apríl (o: <†> apríls), aprílmánuðir>:

abril m

apríl·gabb <n. -gabbs, -göbb>:

innocentada f

Apúlía <f. Apúlíu, no comptable>:

Pulla f

apynja <f. apynju, apynjur>:

mona f, moneia f (Mall.) (femella)

ar <n. ars, ör>:

gra m de pols en un raig de llum

araba- <en compostos>:

àrab

Araba·bandalagið <n. -bandalagsins, no comptable>:

Lliga f Àrab

Araba·gæðingur <m. -gæðings, -gæðingar>:

cavall m àrab

♦ hreinhræktaður Arabagæðingur: pura-raça m  (o: pura-sang m) àrab, cavall m àrab de pura raça

Araba·heimur <m. -heims, no comptable>:

món àrab

♦ arabaheimurinn: el món àrab

Araba·hestur <m. -hests, -hestar>:

cavall m àrab (→ Arabagæðingur)

♦ hreinhræktaður Arabahestur: pura-raça m  (o: pura-sang m) àrab

araba·lýðveldi <n. -lýðveldis, -lýðveldi>:

república f àrab

♦ Sameinaða Arabalýðveldið: <HIST> República Àrab Unida

♦ Sýrlenska Arabalýðveldið: República Àrab Siriana

Araba·lönd <n.pl -landa>:

països m.pl àrabs

Araba·ríki <n. -ríkis, -ríki. Gen. pl.: -ríkja; dat.pl.: -ríkjum>:

estat m àrab, país m àrab

♦ Bandalag Arabaríkja: Lliga d'Estats Àrabs

Arabi <m. Araba, Arabar>:

1. <GEN> àrab m & f

2. (Arabagæðingur) cavall m àrab (de raça àrab)

♦ hreinræktaður Arabi: pura-raça m  (o: pura-sang m) àrab

arabiska <f. arabisku, no comptable>:

àrab m (llengua semítica) (→ arabíska)

arabiskur, arabisk, arabiskt <adj.>:

àrab, aràbic -iga (→ arabískur, arabísk, arabískt)

Arabía¹ <f. Arabíu, no comptable>:

Aràbia f

♦ hin hamingjusama Arabía: <HIST> Aràbia feliç, Arabia felix

♦ → Sádi-Arabía “Aràbia Saudita”

Arabía² <n. Arabía, no comptable>:

<†> variant arcaica de → Arabía¹ “Aràbia”

Arabía·hestur <m. -hests, -hestar>:

<†> variant arcaica de → Arabíuhestur “cavall àrab”

arabíska <f. arabísku, no comptable>:

àrab m, llengua àrab (llengua semítica)

arabískur, arabísk, arabískt:

àrab, aràbic -iga

♦ arabísk meri: egua àrab

♦ Arabíska eyðimörkin: el desert aràbic (o: àrab)

♦ arabískur gæðingur: cavall àrab

♦ hreinræktaður arabískur gæðingur: cavall àrab de pura raça

♦ arabískt gúmmí: goma aràbiga

♦ arabískt letur: caràcter aràbic, lletra aràbiga

♦ arabískt stafróf: alfabet aràbic

♦ arabískur markaður: soc f, assoc f

♦ arabískur stóðhestur: semental m àrab

♦ Sameinuðu Arabísku Furstadæmin: Emirats Àrabs Units

♦ tökuorðin af arabískum uppruna í katalönsku: els manlleus lexicals del català d'origen àrab

♦ arabískur tölustafur (o: arabísk tala): xifra aràbiga

♦ arabískir tölustafir: xifres aràbigues

♦ arabískar tölur: xifres aràbigues

Arabíu·haf <n. -hafs, no comptable>:

mar f,m d'Aràbia

Arabíu·hestur <m. -hests, -hestar>:

cavall m àrab

Arabíu·Lawrence <m. -Lawrence, no comptable>:

Lawrence m d'Aràbia

Arabíu·skagi <m. -skaga, no comptable>:

península f d'Aràbia

arabskur, aröbsk, arabskt <adj.>:

àrab, aràbic -iga (→ arabískur, arabísk, arabískt)

Aragon <n. Aragons, no comptable>:

Aragó m

◊ “Konungur af Aragon og aðrar sögur” eftir Matthías Johannessen: “El rei d'Aragó i d'altres històries” d'en Matthías Johannessen

Aragóni <m. Aragóna, Aragónar>:

aragonès m, aragonesa f 

◊ hér mátti sjá þjóðir hinna sex spánversku kóngsríkja, sem eru kastilíanar, aragónar, katalúníumenn, valensíubúar, mæorkuþjóð og navarramenn: aquí s'hi podien veure gent dels sis regnes espanyols, que són castellans, aragonesos, catalans, valencians, mallorquins i navarresos

Aragónía <f. Aragóníu, no comptable>:

Aragó m

aragónít <n. aragóníts, aragónít>:

<GEOL> aragonita f (carbonat de calci ròmbic)

Aragóníu·búi <m. -búa, -búar>:

aragonès m, aragonesa f (nadiu o habitant d'Aragó)

Aragóníu·konungur <m. -konungs, -konungar>:

rei m d'Aragó

aragónska <f. aragónsku, no comptable>:

aragonès m (llengua romànica)

aragónskur, aragónsk, aragónskt:

aragonès -esa

Aragón·víglínan <f. -víglínunnar, no comptable>:

<HIST> front m d'Aragó

ara·grúi <m. -grúa, no comptable>:

1. (mikill fjöldi dýra) fotimer m, xinxer m, formiguer m (gran multitud d'animals)

♦ aragrúi af engisprettum: una munió de llagosts, una gran quantitat de llagosts

2. (mikill fjöldi manna) gran multitud f, gernació f [immensa (o: incalculable)] (multitud immensa de gent, legió)

◊ fjöldi valfallinna manna og aragrúi af líkum, mannabúkarnir eru óteljandi, þeir hrasa um búkana: una gran multitud de caiguts en la batalla, masses de cadàvers, els morts són incomptables, ensopeguen amb els morts

◊ aragrúi af beinum: una gran quantitat d'ossos

♦ aragrúi af fólki: una gentada increïble, una gran multitud de gent

Aragún <n. Aragúns, pl. no hab.>:

<†> variant arcaica de → Aragónía “Aragó”

◊ <...> en hvar sem þau komu til staða, þá riðu út [í móti þeim] júnkfrúr, riddarar ok barúnar, eptir því sem konúngrinn af Aragún hafði ráð fyrir gert: <...> i allà on arribaven a una ciutat, els sortien [a l'encontre] donzelles, cavallers i barons fent segons el que havia manat el rei d'Aragó

Aram <n. Arams, no comptable>:

<HIST> Aram m, Aramea f

◊ Ísraelsmenn gjörðu enn að nýju það, sem illt var í augum Drottins, og dýrkuðu Baala og Astörtur, guði Arams, guði Sídonar, guði Móabs, guði Ammóníta og guði Filista, og yfirgáfu Drottin og dýrkuðu hann ekki: els israelistes tornaren a fer el que estava malament als ulls de Jahvè: reteren culte als baals i a les astartes, als déus d'Aram, als déus de Sidó, als déus de Moab, als déus dels ammonites i als déus dels filisteus i van abandonar Jahvè i ja no li reteren culte

Aramei <m. Aramea, Aramear>:

arameu m, aramea f (membre del poble arameu)

arameíska <f. arameísku, no comptable. Aquesta és l'única forma emprada en la traducció islandesa de la Bíblia>:

arameu m (→ aramíska)

◊ þá sögðu Kaldearnir við konunginn á arameísku: aleshores els caldeus van dir al rei en arameu...

◊ tala þú við þjóna þína á arameísku, því að vér skiljum hana, en tala eigi við oss á Júda tungu í áheyrn fólksins, sem uppi er á borgarveggnum: fes el favor de parlar als teus servents en arameu, car nosaltres l'entenem; no ens parlis en la llengua dels jueus davant del poble que és a dalt damunt les muralles

◊ en bréfið var ritað á arameísku og útlagt (ū·χǝθāβ hanništǝwān, kāθūβ ʔărāmīθ, ū·mǝθurgām ʔărāmīθ ,וּכְתָב, הַנִּשְׁתְּוָן, כָּתוּב אֲרָמִית, וּמְתֻרְגָּם אֲרָמִית): i la carta era escrita amb caràcters arameus i en llengua aramea

arameískur, arameísk, arameískt <adj.. Aquesta és l'única forma emprada en la traducció islandesa de la Bíblia>:

arameu -ea (→ aramískur, aramísk, aramískt)

◊ Ísak var fertugur að aldri, er hann gekk að eiga Rebekku, dóttur Betúels hins arameíska frá Paddan-aram, systur Labans hins arameíska: Isaac tenia quaranta anys quan prengué per muller Rebeca, la filla de Batuel, l'arameu de Fadan-Aram, i germana de Laban, l'arameu

aramiska <f. aramisku, no comptable>:

arameu m (llengua semítica) (→ aramíska)

◊ Páskar heita á aramisku פִּסְחָא: Pasqua, en arameu, es diu פִּסְחָא

aramiskur, aramisk, aramiskt <adj.>:

arameu -ea (→ aramískur, aramísk, aramískt)

aramíska <f. aramísku, no comptable>:

arameu m (llengua semítica)

aramískur, aramísk, aramískt:

arameu -a

♦ aramískt tökuorð: aramaisme m

aramísku·sletta <f. -slettu, -slettur>:

aramaisme m

Aram·land <n. -lands, no comptable>:

<HIST> país m d'Aram

◊ þegar Jakob flýði til Aramlands, þá gjörðist Ísrael þjónn vegna konu, og vegna konu gætti hann hjarðar: quan Jacob fugí al país d'Aram, Israel serví per una dona, i per una dona guardà ramats

Aran·búi <m. -búa, -búar>:

aranès m, aranesa f (nadiu o habitant d'Aran)

aranska <f. arönsku, no comptable>:

aranès m (llengua romànica)

Aranska er aðaltungumál í Aran-dalnum og samopinbert tungumál auk katalónsku og kastilísku.

aranskur, arönsk, aranskt:

aranès -esa

Ararats·fjöll <n.pl -fjalla>:

muntanyes f.pl d'Ararat (hāˈrēi̯ ʔărāˈrāŧ, הָרֵי אֲרָרָט)

◊ örkin nam staðar í sjöunda mánuðinum, á seytjánda degi mánaðarins, á Araratsfjöllunum: i el mes setè, el disset del mes, l'arca es va aturar sobre les muntanyes d'Ararat

arða <f. örðu, örður>:

1. <GEN> bonyet m (petita rugositat o verrucositat, grop petit, aspror en superfície altrament llisa)

♦ arða á hörundi: petita rugositat a la pell  (granet, fic petit, berrugueta, petita verrucositat etc.)

♦ arða í pappír: petita rugositat a la pell  (brosseta de roba o de vegetal en un full de paper)

♦ örður á hjarni: bonys a la neu  (a causa de pedres i altres objectes que hi ha dessota i que es poden, o no, veure parcialment)

♦ örður á ísi: petites desigualtats o amuntegaments en el glaç 

♦ ekki arða (o: ekki arða): <FIG> no-res, ni una engruna

◊ ég finn ekki örðu af væmni: no hi trobo el més mínim rastre d'apegalositat

2. (smáhnúður) tubercle m (nòdul)

♦ → kalkarða “cistòlit”

♦ → smáarða “col·licle”

3. (ögn) partícula f (granet, brosseta, engruneta)

arð·bær, -bær, -bært <adj.>:

lucratiu -iva, rendible

◊ arðbær sala: una venda lucrativa

◊ arðbærasta kvikmynd sögunnar: la pel·lícula més lucrativa de la història

◊ er orkusala til stóriðju arðbær?: resulta rendible la venda d'energia a la gran indústria?

arð·hleðsla <f. -hleðslu, -hleðslur>:

càrrega f útil

arð·laus, -laus, -laust <adj.>:

no rendible

arð·lítill, -lítil, -lítið <adj.>:

poc rendible

arð·miði <m. -miða, -miðar>:

<ECON> cupó m (d'interessos o dividends)

arð·rán <n. -ráns, pl. no hab.>:

explotació f

◊ arðrán verkalýðsins: explotació dels treballadors

arð·ræna <-ræni ~ -rænum | -rændi ~ -rændum | -rænt ║ e-n>:

explotar algú

◊ arðræna starfsfólkið: explotar els treballadors

◊ fyrirtækið arðrænir starfsmenn sína: l'empresa explota els seus treballadors

arð·samur, -söm, -samt <adj.>:

rendible, lucratiu -iva, profitós -osa

arð·semi <f. -semi, pl. no hab.>:

rendibilitat f

♦ arðsemi fjárfestingar: retorn m de la inversió (o: d'inversió), retorn m per inversió, ROI m, rendiment m segons inversió, rendiment m de la inversió

♦ arðsemi heildareigna: rendibilitat f sobre actius totals, ROA m

♦ arðsemi fjármagns: rendibilitat f del capital

♦ arðsemi hlutafjár: rendibilitat f del capital social

arðsemi·eftirlit <n. -eftirlits, pl. no hab.>:

control m de la rendibilitat

arður¹ <m. -arðs, pl. no hab.>:

1. <GEN> guanys m.pl

♦ arður[inn] rennur til góðra verka: els guanys es destinen a bones obres

◊ það dregur lítinn arð: no se'n treu gaire, no dóna gaire benefici

◊ fyrirtækið skilar arði: l'empresa dóna guanys

2. (afrakstur) rendiment m (guany o benefici fruit de l'activitat de l'empresa)

♦ arður af sjálfstæðum atvinnurekstri: els rendiments de l'activitat laboral com a autònom

3. (um hlutafé) dividend m (benefici a repartir segons participació en el capital de l'empresa)

♦ arður af hlutabréfum: benefici procedent del repartiment del dividend, benefici de les accions (ingressos obtinguts pel repartiment del dividend segons la participació en el capital de l'empresa)

♦ arður af hlutafé: dividend m, benefici del capital social

arður² <m. arðurs, arðrar>:

<HIST> arada f, aladre m (Val., Lleida), <†> aradre m (→ plógur)

◊ beit þín yxn fyr arðr: juny el teus bous a l'arada

arðvæn·legur, -leg, -legt <adj.>:

1. (ábatasamur) rendible, lucratiu -iva (econòmicament beneficiós o profitós)

2. ([vel] launaður) remuneratiu -iva, ben remunerat -ada (activitat laboral)

◊ arðvænleg¹ ~ arðbær² starfsemi: activitat remunerativa¹ ~ lucrativa²

3. (gróðavænlegur, lílegur til að gefa arð af sér, til að verða arðsamur) que promet bons beneficis (que és versemblant que doni beneficis econòmics)

◊ arðvænlegt fyrirtæki: una empresa que promet ser lucrativa

Ares <m. Aresar, no comptable>:

<MITOL> Ares (el Mart grec)

Aresar·hæð <f. -hæðar, no comptable>:

(Dómflöturinn) l'Areòpag m

◊ og þeir tóku hann og fóru með hann á Aresarhæð og sögðu: aleshores el van agafar i se l'endugueren a l'Areòpag

◊ Þá sté Páll fram á miðri Aresarhæð og tók til máls: Aleshores, Pau, dret al mig de l'Areòpag, digué

Areþúsa <f. Areþúsu, no comptable>:

<MITOL> Aretusa f (ἡ Ἀρέθουσα -ούσης, Ărĕthūsa -ae)

♦ nymfa[n] (o: dís[in]) Areþúsa: la nimfa Aretusa

◊ Artemis breitti dísinni Areþúsu í lind: l'Àrtemis va metamorfosar la nimfa Aretusa en font

♦ lind (o: brunnur) Areþúsu: la font [d']Aretusa (ἡ κρήνη (πηγὴ) Ἀρέθουσα, fons Ărĕthūsae)

◊ Sitr halr sá ǁ hjá svínum þínum; ǁ þar muntu þegn þann, ǁ þeingill, hitta. ǁ Kjarna þau kroppa ǁ hjá Kóraks-hamri ǁ ok við ítra lind ǁ Areþúsu (ἐπί τε κρήνῃ Ἀρεθούσῃ): aquest home seu a la vora dels teus porcs; rei, és aquí on trobaràs aquest baró. [Els teus porcs] espipellen aglans a la vora de la roca d'en Còrax i de la magnífica font de l'Aretusa

Areþúsu·lind <f. -lindar, -lindir[, no comptable]>:

font f [d']Aretusa

<†>  arfa <f. örfu, örfur>:

(kvenerfingi) hereva f, hereua f

arfa·góss <n. -góss, pl. no hab.>:

(erfðagóss) massa hereditària (cabal hereditari)

arfa·næpa <f. -næpu, -næpur>:

nap salvatge, nap farratger d'estiu (planta Brassica rapa var. sylvestris syn. Brassica rapa subsp. sylvestris syn. Brassica rapa subsp. campestris syn. Brassica campestris)

arfa·sáta <f. -sátu, -sátur>: 

pila f de mala herba, caramull (Mall.) [gros] de mala herba

◊ kerling var sú ein at Bergþórshváli, er Sæunn hét; hon var fróð at mǫrgu ok framsýn <...> Þat var einn dag, at hon þreif lurk í hǫnd sér ok gekk upp um hús at arfasátu einni. Hon laust arfasátuna ok bað hana aldri þrífask, svá veslug sem hon var <...> Kerling mælti: "Þessi arfasáta mun tekin ok kveyktr við eldr, þá er Njáll er inni brenndr ok Bergþóra, fóstra mín, - ok berið þér hana á vatn," segir hon, "eða brennið hana sem skjótast": A Bergþórshváll hi havia una vella que nomia Sæunn. Era sàvia en moltíssimes de coses i podia predir el futur <...> Un dia va agafar un garrot i va donar la volta a la casa fins a un caramull gros de mala herba que hi havia a la part del darrere. Va pegar-li un cop de garrot i el va maleir desitjant-li el pitjor per ésser tan miserable <...> La vella li va dir: "Agafaran aquest caramull de mala herba i li prendran foc quan cremin en Njáll a ca seva amb la meva afillada Bergþóra. Posa'l dins aigua" va prosseguir, "o crema'l tan aviat com puguis"

arfa·spori <m. -spora, -sporar>:

paparra f, matapoll m, estafisàgria f, caparrós m (Mall.) (planta Delphinium staphisagria)

arf·beri <m. -bera, -berar>:

transmissor m de malaltia hereditària, transmissora f de malaltia hereditària

arf·blendinn, -blendin, -blendið <adj.>:

heterozigot

arf·borinn, -borin, -borið <adj.>:

legitimari -ària, legítim -a (hereu)

arf·gengi <n. -gengis, pl. no hab.>:

(ættgengi) heretabilitat f (de tret genètic, de malaltia genètica)

arf·gengur, -geng, -gengt <adj.>:

hereditari -ària, heretable (malaltia)

◊ arfgengur sjúkdómur: malaltia hereditària

arf·hreinn, -hrein, -hreint <adj.>:

homozigot

arfi¹ <m. arfa, arfar>:

(erfingi) hereu m, hereva f

arfi² <m. arfa, arfar>:

1. (illgresi) males herbes, mala herba (herba no útil)

reyta arfa: eixarcolar, birbar, entrecavar

2. designació de plantes dels gèneres Stellaria, Honckenya i Polygonum:

♦ → akurarfi “rèvola menuda”

♦ → bakkaarfi “rèvola de molleric, estel·lària d'aiguamoll”

♦ → broddarfi “rèvola”

♦ → haugarfi “morrons de canari”

♦ → lágarfi “estel·lària deprimida”

♦ → línarfi “estel·lària boreal”

♦ → skógararfi “rèvola de bosc”

♦ → stjörnuarfi “rèvola d'estrella”

3. morrons m.pl de canari, [herba] saginera (Mall.), picapoll m, borrissol m, morró m (emprat hab. en pl.: morrons), picagallina f (planta Stellaria media) (→ haugarfi)

4. arfar <m.pl arfa>: (fjöruarfaflesjur) honqueniar m (planes baixes cobertes de Honckenya peploides; → fjöruarfi, → berjarfi)

arf·laus, -laus, -laust <adj.>:

desheretat -ada, sense herència

gera e-n arflausan: desheretar algú

arf·leiða <-leiði ~ -leiðum | -leiddi ~ -leiddum | -leitt ║ e-n>:

instituir algú [com a] hereu

♦ arfleiða e-n að e-u: deixar una cosa en herència a algú

♦ arfleiða e-n að hálfri íbúð: deixar en herència a algú la meitat d'un pis

arf·leiðandi <m. -leiðanda, -leiðendur>:

testador m, testadora f, causant m & f, atorgant m & f

arf·leiðingur <m. -leiðings, -leiðingar>:

1. (arfleiddur maður) hereu instituït, hereva instituïda (en oposició al legitimari)

2. <FIG> legatari m, legatària f

arf·leiðsla <f. -leiðslu, pl. no hab.>:

institució f d'hereu, institució f d'herència 

arfleiðslu·skrá <f. -skrár (o: -skráar), -skrár>:

testament m

gera arfleiðsluskrá: fer testament, <JUR> atorgar testament

arf·leifandi <m. -leifanda, -leifendur>:

testador m, testadora f

arf·leifð <f. -leifðar, pl. no hab.>:

1. <JUR & FIG> llegat m, deixa f 

2. (ættaróðal) heretat f, terres f.pl pairals (rebudes en heretatge)

arfsals·maður <m. -manns, -menn>:

persona que renuncia als seus drets successoris a favor d'una altra a canvi que aquesta li doni estatge i el mantingui

arfskipta·þrætur <f.pl -skipta>:

disputes f.pl pel repartiment de l'herència

arf·skipti <n.pl -skipta>:

repartiment m de l'herència, <JUR> liquidació f de l'herència

arf·sögn <f. -sagnar, -sagnir>:

<LITER> tradició f oral

arf·taki <m. -taka, -takar>:

successor hereditari, successora hereditària, hereu m, hereva f

vera eðlilegur arftaki e-s: ésser hereu natural d'algú

arf·tekinn, -tekin, -tekið <adj.>:

heretat -ada [d'antic], tradicional

arftekin hefð: tradició heretada [d'antic]

arf·tækur, -tæk, -tækt <adj.>:

amb dret a l'herència

arftöku·maður <m. -manns, -menn>:

hereu m [legitimari], hereva f [legitimària] (persona amb dret a heretar)

arftöku·réttur <m. -réttar, pl. no hab.>:

dret m a succeir, dret m a heretar

arfur¹ <m. arfs, pl. no hab.>:

1. (eignir) herència f, <LIT> heretatge m, <LIT> hereditat f (cabal hereditari, patrimoni hereditari)

fá arf: rebre una herència

2. <FIG> llegat m, deixa f

arfur fortíðar: el llegat del passat

<†> 3. (erfðaröð) línia successòria (ordre successori)

vera fyrri í arfi: ésser el primer en la línia successòria

<†> 4. (föðurleifð, sú er aðalerfingi fær að erfð) patrimoni m pairal (herència que rebia l'hereu [universal] de la família, heretat paterna)

<†>  arfur² <m. arfs, arfar>:

1. (nautpeningur, nautgripir) vacum m, bous m.pl (bestiar boví)

2. (tarfur) bou m, brau m (toro)

arf·þegi <m. -þega, -þegar>:

hereu m, hereva f 

arg <. args, pl. no hab.>:

xiscladissa f, cridadissa f estrident

arga <arga ~ örgum | argaði ~ örguðum | argað>:

1. (garga) cridar (fort i de manera estrident)

2. (siga) aquissar, afuar (Mall.) (abordar amb grans crits)

arga hundum á dýrið: aquissar els gossos contra la guineu, afuar els cans a la rabosa

Argentína <f. Argentínu, pl. no hab.>:

Argentina f

Argentíni <m. Argentína, Argentínar>:

argentí m, argentina f (natural o habitant d'Argentina)

argentínskur, argentínsk, argentínskt <adj.>:

argentí -ina (propi d'Argentina)

Argentínu·kona <f. -konu, -konur>:

argentina f (natural d'Argentina)

Argentínu lýsingur <m. lýsings, lýsingar>:

lluç argentí, lluç sudamericà  (peix Merluccius hubbsi)

Argentínu·maður <m. -manns, -menn>:

argentí m (natural d'Argentina)

argentískur, argentísk, argentískt:

variant de → argentínskur ‘argentí’

argentít <n. argentíts, no comptable>:

<GEOL> argentita f

argnerskur, argnersk, argnerskt <adj.>:

argiu -iva

argon <n. argons, pl. no hab.>:

argó m (gas noble Ar)

Argó <f. Argóar, pl. no hab.>:

Argo f (ἡ Ἀργώ)

◊ Jason og för Argóar: Jàson i el viatge de l'Argo

Argóar·fari <f. -fara, -farar>:

argonauta m & f

Jason og Argóarfararnir fimmtíu og fimm: Jàson i els cinquanta-cinc argonautes

argur, örg, argt <adj.>:

1. (ragur) covard -a (poruc, cagacalces) (→ ragur, rög, ragt)

2. (vondur, meinillur) dolent -a  (canalla, malvat & ferotge)

◊ þá vegsömuðu þeir allir samhuga miskunnsaman Guð og fylltust slíkum kjarki að þeir voru þess albúnir að ráðast ekki einungis á menn heldur örgustu villidýr og járnmúra: tots junts beneïren el Déu misericordiós i s'enardiren de tal manera, que es veien capaços d'atacar no sols homes, sinó les feres més ferotges, i muralles de ferro i tot

♦ þar sannaðist fyrða fornmæli, at opt verðr ǫrgum eins vant (o: fátt) á tug (o: tøg): <LOC FIG> allà s'adverava aquella antiga dita de la gent que fa: ‘sovint al malvat n'hi falta una per fer la desena’ (al canalla, per més llest que sigui, al final la darrera jugada sovint li surt malament)

3. (svivirðilegur) ignominiós -osa  (desvergonyit, vergonyós)

◊ hvé sóttheitt var hjarta þitt, segir Drottinn Guð, þegar þú gerðir allt þetta og breyttir eins og argasta hóra: quina febre passional no agitava el teu cor, oracle del Senyor Jahvè, quan cometies totes aquestes accions, dignes de la més procaç de les prostitutes

♦ argasta klám: pornografia de la pitjor mena, pornografia de la més bruta

4. (gramur) irritat -ada, felló -ona (Mall.) (empipat, enutjat)

♦ vera argur út í e-ð (o: af e-u): <LOC> estar empipat per una cosa

Arg·verji <m. -verja, -verjar>:

argiu m, argiva f

arg·verskur, -versk, -verskt <adj.>:

argiu -iva

ari¹ <m. ara, arar>:

(100 fermetrar) àrea f (100 metres quadrats)

ari² <m. ara, arar>:

(karlfugl) aguilot m (àguila mascle, mascle d'àguila)

arin·hilla <f. -hillu, -hillur. Gen. pl.: -hillna o: -hilla>:

lleixa f de xemeneia, repinte (o: pinte) m de xemeneia (Mall.) 

arinn <m. arins, arnar>:

llar f de foc, foganya f

Aristóteles <m. Aristótelesar, no comptable>:

Aristòtil m

Aristófanes <m. Aristófanesar, no comptable>:

Aristòfanes m

aría <f. aríu, aríur>:

(einsöngslag) ària f

Aríadne <f. Aríadne, pl. no hab.>:

<MITOL> Ariadna f (Ἀριάδνη)

◊ Aríadne í völundarhúsinu: Ariadna al laberint

♦ þráður Aríadne: <MITOL & FIG> fil m d'Ariadna

Aríadne·þráður <m. -þráðar, -þræðir, pl. no hab.>:

<MITOL & FIG> fil m d'Ariadna

aría·þjóð <f. -þjóðar, -þjóðir>:

<HIST> poble ari (pobles perses i indis)

Aríel <m. Aríels, pl. no hab.>:

Ariel m (andrònim, אֲרִיאֵל)

Aríel <f. Aríelar, pl. no hab.>:

Ariel f (vila & ginecònim, אֲרִיאֵל)

Aríi <m. Aría, Aríar>:

<HIST> ari m, ària f (perses & indis)

arískur, arísk, arískt <adj.>:

<HIST> ari ària (indoirànic)

Aríus <m. Aríusar, pl. no hab.>:

<HIST RELIG> Ari m, Àrrius m (Ἄρειος, Ărīus & (Prudent.) Ārĭus)

◊ kenning Aríusar: la doctrina de l'Ari

◊ trúfræði Aríusar: la doctrina religiosa de l'Ari

aríusar·stefna <f. -stefnu, no comptable>:

<HIST RELIG> arianisme (o: arrianisme) m

aríusar·villa <f. -villu, no comptable>:

heretgia ariana

aríus·trú <en compostos>:

<HIST RELIG> arianisme (o: arrianisme) m

aríustrúar- <en compostos>:

<HIST RELIG> arià -ana (o: arrià -ana)

aríus·trúarmaður <m. -manns, -menn>:

<HIST RELIG> arià (o: arrià) m, ariana (o: arriana) f

aríus·villutrú <f. -villutrúar, pl. no hab.>:

<HIST RELIG> heretgia ariana (o: arriana)

arka <arka ~ örkum | arkaði ~ örkuðum | arkað>:

(stika, rölta) avançar caminant o movent-se lentament

◊ búið arki að auðnu til hvers sem draga vill: és possible que passi el que hagi de passar (que tot vagi com ho disposi el destí) 

Arkadi <m. Arkada, Arkadar>:

àrcade (o: arcàdic; o: arcadi) m, àrcade (o: arcàdica; o: arcàdia) f (Arcăs -ădis, Ἀρκάς -άδος)

Arkadía <f. Arkadíu, pl. no hab.>:

Arcàdia f (Ἀρκαδία)

arkadíska <f. arkadísku, no comptable>:

arcàdic m (dialecte de l'Arcàdia)

arkadískur, arkadísk, arkadískt <adj.>:

arcàdic -a

arkea <f. arkeu, arkeur>:

arqueobacteri m (♦ → fornbaktería “íd.”; ♦ → fyrna “íd.”)

arkímandríti <m. arkímandríta, arkímandrítar>:

<RELIG> arximandrita m (ὁ ἀρχιμανδρίτης -ου; archĭmandrīta -ae)

Arkímedes <m. Arkímedesar, no comptable>:

Arquímedes m (andrònim, nom d'home)

♦ Arkímedes frá Sýrakúsu: <HIST> Arquímedes de Siracusa

♦ lögmál Arkímedesar: el principi d'Arquímedes

arma- <en compostos>:

tentacular

arm·band <n. -bands, -bönd>:

polsera f

armbands·úr <n. -úrs, -úr>:

rellotge m de polsera

arm·baugur <m. -baugs, -baugar>:

braçalet m

arm·beygja <f. -beygju, -beygjur. Gen. pl.: -beygja o: -beygna>:

flexió f [de braços] (tipus d'exercici físic)

♦ gera þrjátíu og sjö armbeygjur: fer trenta-set flexions

Armeni <m. Armena, Armenar>:

armeni m, armènia f (persona natural o habitant d'Armènia)

◊ þjóðarmorðin Tyrkja á Armenum: el genocidi dels armenis perpetrat pels turcs

Armenía <f. Armeníu, pl. no hab.>:

Armènia f

armenska <f. armensku, no comptable>:

armeni m (llengua armènia)

armenskur, armensk, armenskt <adj.>:

armeni -ènia 

armingi <m. armingja, armingjar>:

1. (fátæklingur) pobre m, pobra f (miserable, persona gens acabalada)

2. (vesalingur) pobre desgraciat, pobra desgraciada (pobre infeliç)

arm·leggur <m. -leggjar (o: -leggs), -leggir>:

(handleggur, upphandleggur) braç m  (esp. part superior del braç, corresponent a l'húmer)

◊ ok særði sveinninn hann miklu sári í armlegginn: i el vailet li féu una gran ferida al braç

arm·slanga <f. -slöngu, -slöngur>:

hidra f (pòlip d'aigua dolça del gènere Hydra)

armur <m. arms, armar>:

1. <GEN & FIG> braç m

♦ hægri ~ vinstri arumurinn í breska íhaldsflokknum: <POLÍT> l'ala esquerra ~ dreta del partit conservador britànic

♦ spenna e-n örmum: abraçar algú

♦ taka e-m [með] opnum örmum: rebre algú amb els braços oberts

♦ vefja e-n örmum [sínum]: abraçar algú

2. (veiðiarmur á kolkröbbum, smokkfiskum o.s.fr.) tentacle m (de certs animals, com ara els pops, calamars etc.)

armur, örm, armt <adj.>:

mesquí -ina, roí -ïna (en tots els sentits d'aquests mots: rònec, raquític - dolent - infame, vil etc.)

♦ þú, allra manna armastur!: tu, el més mesquí de tots els homes!

◊ þá mælti Oddr fyrir munni sér: "Gef þú allra manna ok trölla armastr": aleshores l'Oddr va dir per a si: “dóna'ns-el, tu, el més roí de tots els homes i trols!” (menys literalment traduiria: dóna'ns-el, malanat més que malanat, tant si ets home com si ets trol)

◊ þá hljóp fram Áslákr fitjaskalli ok hjó með báðum hǫndum í hǫfuð hánum, svá at Erlingr féll þegar dauðr á þiljurnar niðr. Þá mælti Óláfr konungr: „Hǫgg þú allra manna armastr; nú hjótt þú Noreg ór hendi mér fyrir því,” sagði hann, „at eigi mundi Erlingr þriðja sinni véla mik, ok eigi mundi ek þurfa flýja ríki mitt, ef hann vildi vera mér trúr." Áslákr svaraði: „Þat er illa, herra, ef yðr þykki þetta illa gørt fyrir því at ek hugðisk nú hǫggva Noreg í hǫnd þér. Engi hefir jafnmikill ok jafnríkr verit þinn fjándi sem þessir¨: aleshores, l'Áslákr fitjaskalli es va afuar cap endavant i va pegar un cop de destral amb totes dues mans a l'Erlingr que va caure a l'acte mort damunt les posts de la coberta de la nau. Aleshores el rei Olau li va dir: “pega, pega cops de destral, malanat, més que malanat (Cf. Baetke 1987, p. 24: armr adj. <...>; unselig, erbärmlich, niederträchtig: hǫgg þú allra manna armastr sei verflucht für diesen Hieb): amb aquest cop de destral, acabes de tallar-me Noruega de la meva mà perquè 'Erlingr no m'hauria traït pas un tercer cop i jo no hauria d'abandonar el meu regne si tenia la seva lleialtat”. L'Áslákr li va respondre: “Senyor, està malament que cregueu que el que he fet està mal fet perquè he tingut per mi que, amb aquest cop de destral, tornava a posar Noruega dins la vostra mà, car no haveu tingut enemic major ni més poderós que aquest”

◊ þá var um rætt, hversu fara skyldi með Guðmund ok tók til orða sá maður er Bersi hét og kallaður valbráð því að kinn hans önnur var kolblá: „Hví munum vér fara með fótbrotinn mann er vér megum eigi bjarga sjálfum oss og skjóti fyrir borð." Þórarinn rosti svarar: „Mæl þú allra manna armastur og skyldi þér fyrir borð kasta ef vel væri en hér munum vér annars ráðs leita,“ hleypur þegar fyrir borð og Einar vípa: aleshores es van posar a discutir què s'havia de fer amb en Guðmundur i va prendre la paraula el qui nomia Bersi, a qui deien Valbráð, ço és, carronya, perquè tenia una galta negra com el carbó. En Bersi va dir: “per què hem de fer camí amb un home que té una cama trencada quan gairebé no podem ni salvar-nos a nosaltres mateixos, així que tirem-lo per la borda”. En Þórarinn rosti li va replicar: “mira quina en dius, malanat més que malanat, que és a tu a qui hauríem de llançar per la borda si estigués bé fer-ho. Aquí el que cal és trobar una altra solució” i, totd'una després d'haver dit això, saltà per la borda i a continuació ho va fer l'Einar, de malnom en Fredeluga

arna¹:

ac. & gen. pl. de → arinn “llar de foc”

arna² <partícula emfatitzadora del pronom demostratiu>:

(áhersluliður) té significat gramatical i per tant, sovint es pot deixar sense traduir

♦ sá arna, sú arna, það arna: aquest [d'aquí], aquesta [d'aquí] (i no un altre)

arnar¹:

nom. pl. de → arinn “llar de foc”

arnar²:

gen. sg. de → örn “àguila”

arnar- <en compostos>:

aquilí -ina

Arnar <m. Arnars, pl. no hab.>:

Arnar m (andrònim)

arnar·burkni <m. -burkna, -burknar>:

falguera f (planta Pteridium aquilinum syn. Pteris aquilina syn. Eupteris aquilina)

arnar·eyra <n. -eyra, -eyru>:

orella f d'àguila

♦ vera með arnareyru: sentir-hi com un gat cerval, tenir orelles de gat cerval

arnar·hreiður <n. -hreiðurs, -hreiður>:

niu m d'àguila

arnar·nef <n. -nefs, -nef>:

nas aquilí (o: aguilenc) 

arnar·skata <f. -skötu, -skötur>:

milana f, milà m, bon-jesús m (Mall.), viuda f (Men.) (peix Myliobatis aquila)

Arn·gunnur <f. -gunnar, no comptable>:

Arngunnur f (ginecònim)

arn·páfi <m. -páfa, -páfar>:

guacamai m (designació d'ocells de diferents gèneres)

◊ bláguli arnpáfinn: guacamai m blau (ocell Ara ararauna)

◊ skarlatsrauði arnpáfinn: guacamai roig d'ales grogues (ocell Ara macao)

Aron <m. Arons, pl. no hab.>:

Aaron m, Aharon m (אַהֲרֹן)

◊ Aron kallaði ok litla verki fylgja sárum sínum eptir því sem líkendi þóttu til vera; kenndi hann þat fyrst allvaldanda Guði ok vatnvígslu Guðmundar biskups. Hann hafði ok enga lækninga aðra við sín sár en vatn þat er Guðmundr biskup hafði vígt, ok greru bæði vel ok skjótara en optast var vant: L'Aaron també va dir que les seves ferides li feien poc mal en relació amb el que hauria estat d'esperar; ho atribuïa en primer lloc a Déu totpoderós i a l'aigua beneïda del bisbe Gudmund perquè no s'havia aplicat cap altre tractament a les seves ferides que l'aigua que el bisbe Gudmund havia beneïda i les ferides s'havien curat bé i més ràpidament del que sol ésser sovint habitual

Arragún <n. Arragúns, pl. no hab.>:

<†> variant arcaica de → Aragónía “Aragó”. Al costat d'aquesta forma apareixen: Aragún, Ragún, Ragaun i Ragann

◊ þá er júnkfrúin reið til Barzalon, reið út konúngrinn af Arragún í mót henni með þrímr biskupum ok útalligum her, meirr ein þrjár mílur, ok fagnaði henni allsœmiliga: quan la princesa ja arribava a Barcelona, el rei d'Aragó va sortir al seu encontre a més de tres milles [de Barcelona], amb tres bisbes i una innombrable multitud, i li va fer un bon i molt honrós acolliment

	Aquesta forma (Arragún) s'ha de veure com un préstec al norrè occidental antic del baix-alemany mitjà. La designació baix-alemanya mitjana i alt-alemanya mitjana del nom d'Aragó és Arragûn i arriba a aquestes llengües des de França: hi representa l'adaptació del francès antic Arragoun. Segons això, resoldre la qüestió de l'origen d'aquestes formes amb -rr- és tasca de la filologia romànica. La forma Arragoun, que trobem a textos austríacs i bavaresos, no s'ha de veure pas com una simple adopció de la forma francesa, amb conservació de l'ortografia original, sinó com un testimoni de la incipient diftongació paleomoderna de l'antiga ū. A les llengües alemanyes i fins a l'època moderna, al costat de la forma Arragûn hi havia una forma Arrugûn, atestada, per exemple, a l'incunable Türkenkalender - Eyn manung der cristenheit widder die durken, imprès a Magúncia el 1454, l'únic exemplar que queda del qual és guardat a la Biblioteca Estatal de Baviera (Múnic). A l'entrada del mes d'abril hi llegim: Apprille: Woluff cristeliche koninge allesampt ǁ von Francrich vnde von Engelant, ǁ von Castelle vnde von Nafferen, ǁ von Beheim vnd Vngern, ǁ von Portegal vnde von Arrugun, ǁ von Cypern, Dacien vnde Palun, ǁ von Denmarcken, Sweden vnde Norwegen! ǁ Helffent mit uwer macht den turcken sweigen. ǁ Vff dinstag vor sant iorgen hochgezijt, ǁ des nachtes noch xij das vierde nuwe gelijt.
	Esmento aquí dos textos en els quals el nom de la ciutat de Tarragona i el nom del regne d'Aragó es confonen. El primer d'aquests dos textos és l'escoli nº 96 de les Gesta Hammaburgensis ecclesiae pontificum de l'Adam de Bremen. En aquest escoli s'hi descriu l'itinerari marítim per viatjar des de Ribe (Jutlàndia meridional) fins a Sant Joan d'Acre, a Terra Santa. La ciutat de Tarragona hi apareix sota la forma Arragún o Arrugún (depenent dels editors. La forma manuscrita és Arrugún). Sobre la datació de l'escoli no hi ha unanimitat d'opinions. Atès que les estacions on recalen les naus en llur viatge cap a Terra Santa són ports cristians i que Lisboa fou conquerida el 1147, l'escoli ha d'ésser posterior a aquesta data. En Herrius Halbertsma, Frieslands Oudheid - het rijk van de Friese koningen, opkomst en ondergang van het koninklijk Friesland, 1982, pàg. 220, considera que l'escoli és molt tardà, datable entre els anys de 1200 i 1230. El segon text procedeix del Chronicon o Annales de l'abat del monestir benedictí cistercenc de Santa Maria (Sankt Marien, Sünte Marien) de Stade, Albert, el qual el 1240 va abandonar l'Orde del Cister per entrar dins l'Orde dels Frares Menors. Aquest cronicó fou escrit entre el 1204 i el 1256. Personalment crec que tots dos textos remunten a una font comuna. El text de l'escoli i el text de l'Albert d'Stade coincideixen àmpliament, però el text de l'Albert d'Stade és més detallat que no el de l'escoli. Això em fa pensar que l'escoli representa una versió abreujada, reduïda a l'essencial, del text original i que la versió del Cronicó representa la seva versió sencera, copiada així per l'abat benedictí. Sigui quin sigui, emperò, l'origen de l'escoli d'una banda i del text de l'Albert abat, de l'altra, aquests dos textos donen fe d'una confusió entre el nom del regne d'Aragó i el nom de la ciutat de Tarragona, l'abast de la qual encara s'ha d'estudiar. Si la confusió no era general, l'explicació més lògica que hi trobem és que a l'autor baix-alemany (o pentura un clergue danès que vivia a la Baixa Alemanya) del text li devia resultar més conegut el nom del regne d'Aragó que el de la ciutat de Tarragona i va traspassar el nom del regne al nom de la ciutat. Cal tenir en compte que el “circuit benedictí” -com jo l'anomeno- s'encarregava de transmetre pel nord d'Europa notícies referents als diferents regnes d'aleshores, i per tant, també notícies del o sobre el rei d'Aragó, notícies molt generalistes sempre. A més a més, cal també recordar que a moltes d'obres literàries alemanyes dels segles XII-XV s'hi esmenta el rei d'Aragó, fet que, de retruc, ajudava a estar familiaritzat amb aquest topònim (però no pas tant amb el de Tarragona). 1. Text de l'itinerari de Ribe a Sant Joan d'Acre segons l'escoli 96: Schol. 99 (96) De Ripa in Flandriam ad Cincfal velifi[p.229]cari potest duobus diebus et totidem noctibus. De Cincfal ad Prol in Angliam duobus diebus et una nocte. Illud est ultimum caput Anglię versus austrum, et est processus illuc de Ripa angulosus inter austrum et occidentem. De Prol in Britanniam ad Sanctum Matthiam (recte: Matthęum) uno die. Inde ad Far iuxta Sanctum Iacobum tribus diebus et tribus noctibus. Inde ad Leskebone duobus diebus et duabus noctibus, et est processus iste angularis totus inter austrum et occidentem. De Leskebone ad Narvese tribus diebus et tribus noctibus, angulariter inter orientem et austrum. De Narvese ad Arragun quattuor diebus et quattuor noctibus, angulariter inter aquilonem et orientem. De Arragun ad Barzalun uno die similiter inter aquilonem et orientem. De Barzalun ad Marsiliam uno die et una nocte, fere versus orientem, declinando tamen parum ad plagam australem. De Marsilia ad Mezcin in Sicilia quattuor diebus et quattuor noctibus, angulariter inter orientem et austrum. De Mezcin ad Accharon quattuordecim diebus et totidem noctibus inter orientem et austrum, magis appropriando ad orientem. 2. Text de l'itinerari de Ribe a Sant Joan d'Acre segons el Cronicó de l'Albert, abat d'Stade. Com veiem, el text de l'abat benedictí és un autèntic cicerone per al pelegrí de Terra Santa: Iterum Firri ait: „Expone mihi trans mare iter uersus Ierusalem“. Et Tyrri: „Si prosperum uentum habueris, uelificare potes de Ripa in Flandriam ad Cinkfal duobus diebus et totidem noctibus, de Cinkfal ad Prol in Angliam duobus diebus et una nocte. Illud est ultimum caput Angliæ uersus austrum. De Prol in Britanniam ad Sanctum Matthiam (recte: ad Sanctum Matthæum) uno die. Inde ad Far iuxta Sanctum Iacobum tribus diebus et totidem noctibus. Inde ad Leschebone duobus diebus et totidem noctibus, et est processus iste angularis totus inter austrum et occidentem. De Leschebone ad strictum mare, scilicet Narewese, tribus diebus et tribus noctibus, angulariter inter orientem et austrum. De Narewese ad Arragun quatuor diebus et quatuor noctibus, angulariter inter aquilonem et orientem. De Arragun ad Barzalun uno die, similiter inter aquilonem et orientem. De Barzalun ad Marsiliam uno die et una nocte, fere uersus orientem, declinando tamen parum ad plagam australem. In Barzalun omnes uiduæ contemptui habentur ab indigenis. De Marsilia ad Messin in Sicilia quatuor diebus et totidem noctibus angulariter inter orientem et austrum. De Messin ad Akkaron quatordecim diebus et totidem noctibus iner orientem et austrum, magis tamen ad orientem. Plures tamen exeuntes de Marsilia altum mare petunt, ad sinistram manum tam Sardiniam quam Corsicam relinquentes. De Akkaron tres diætas habes usque Ierusalem, quæ distat a Sichem quatuor et uiginti milliaribus, sedecim a Diospoli, sedecim ab Hebron, quatuordecim ab Iericho, quatuor a Bethlehem, sedecim a Bersabee, quatuor et uiginti ab Ascalone, totidem a Ioppe, sedecim a Ramatha. In Bethlehem iuxta locum nativitatis inueniens præsepe Domini, et duodecim miliario a Bethlehem refulsit stella pastoribus. Non longe a præsepio inveniens tumulum beati Ieronimi. Miliario a Bethlehem, uersus Ierusalem, locus est Reblata, ubi Rachel occubuit. Vade igitur et adora in monte Caluariæ, ubi crucifixus est Dei filius; uade et adora ad sepulchrum Domini; curre et adora in monte Syon, quia per hunc tramitem ascendit Iesus Ierosolimam die palmarum. In monte illo lauit pedes discipulorum; ibi cœnam fecit, ibi Iohannes supra pectus eius recubuit. Curre ad sinistram montis Syon super agrum Achaldemach, secus uiam, quæ ducit Effrata, et uide montem Geon, ubi Salomon diadema recepit. Curre in accubitum montis Oliueti, in quo est Bethania, et uade contra orientem trans Cedron iactu lapidis a Getsemani, quia ibi Saluator noster orando sudauit. Vade etiam in uallem Iosaphat, iuxta Ierusalem. <...> De Iericho curre, et in Iordane lauare. Hæc omnia loca deuotionem tibi, si felix fueris, excitabunt”. “De l'Estret de Gibraltar fins a Tarragona s'hi arriba en quatre dies i quatre nits navegant amb rumb escalonat nord-est. De Tarragona fins a Barcelona hi ha un dia navegant igualment amb rumb nord-est. De Barcelona a Marsella hi ha un dia i una nit navegant amb rumb de llevant, per bé que fent una mica de voltera cap a migjorn. A Barcelona totes les vídues sofreixen el menyspreu dels natius”. Font 1: http://hbar.phys.msu.ru/gorm/chrons/bremen.htm. Adami Gesta Hammaburgensis Ecclesiae Pontificum. Ex recensione Lappenbergii. In usum scholarum ex Monumentis Germaniae Historicis recusa. Editio altera. Hannoverae: Impensis Bibliopolii Hahniani, 1876. Font 2: Annales Stadenses auctore Alberto, abbate conuentus Sanctae Mariae uirginis in Stadio. Edente Ioan. M. Lappenberg. Dins: Monumenta Germaniae Historica. Scriptorum tomus XVI. Hannoverae: impensis bibliopolii aulici Hahniani, 1859. Pàgines 271-379. La cita presentada aquí es troba a la pàgina 340.

arseník <n. arseníks, no comptable>:

arsènic m

Artemis <f. Artemisar, pl. no hab.>:

Àrtemis f, Artèmide f (Ἄρτεμις -έμιδος & -έμιτος; Artĕmis -ĭdĭs)

♦ Artemis og Akteon: Àrtemis i Actèon

♦ Artemis og Apollon: Àrtemis i Apol·lo

♦ musteri Artemisar (o: Artemisar-musteri) í Efesus: el temple de l'Àrtemis a Efes

♦ helgidómur Artemisar í Efesus: el santuari de l'Àrtemis a Efes

Artemisar·hof <n. -hofs, -hof>:

temple m de l'Àrtemis

♦ Artemisarhof í Efesus (o: Efesos): el temple de l'Àrtemis a Efes

Arthúr <m. Arthúrs, no comptable>:

Artús m (→ Artús)

artískokka <f. artískokku, artískokkur>:

carxofa f

(Danicisme. Reemplaçar per:)

♦ → kambabolla “herbacol”

♦ → salatþistill “herbacol”

♦ → ætiþistill “carxofa”

Artúr <m. Artúrs, no comptable>:

Artús m (→ Artús)

Artús <m. Artúss, no comptable>:

Artús m

◊ Artús gat dregið sverðið úr steininum: n'Artús va poder treure l'espasa de la pedra

♦ Artús konungur: el rei Artús

♦ Artús konungur og riddarar hringborðsins: el rei Artús i els cavallers de la taula rodona

♦ Artús og Gunnvara: Artús i Ginebra

◊ Artús var undir lokin svikinn af eiginkonu sinni (Gunnvöru) og dó eftir mannskæðan bardaga af sárum sínum: vers el final, Artús va ésser traït per la seva dona i, després d'una mortífera batalla, va morir a conseqüència de les ferides rebudes

as <n. ass, pl. no hab.>:

<MÚS> la bemoll (nom de nota)

♦ as dúr (o: as-dúr): la bemoll major

◊ í as-dúr: en la bemoll major

♦ as moll (o: as-moll): la bemoll menor

◊ í as-moll: en la bemoll menor

♦ → a “la”

♦ → aís “la sostingut”

asafetida <n. asafetida, no comptable>:

<CULIN & PERFUM & MED> asafètida f  (extracte de la planta Ferula asafoetida)

Asahel <m. Asahels, pl. no hab.>:

Asael m, Assahel m (andrònim) (עֲשָׂהאֵל)

asa·hláka <f. -hláku, -hlákur. Gen. pl.: -hláka o: -hlákna>:

desglaç sobtat i fort

asa·laust <adv.>:

sense cap [mena de] pressa

asa·rigning <f. -rigningar, -rigningar>:

pluja f torrencial [i inesperada]

Asasel <m. Asasels , pl. no hab.>:

<MITOL JUD/CRIST> Azazel m (עֲזָאזֵל)

asbest <n. asbests, no comptable>:

amiant m

asbest·lunga <n. -lunga, no comptable>:

<MED> asbestosi f, amiantosi f

asbest·ryk <n. -ryks, no comptable>:

pols m d'amiant

asbest·þráður <m. -þráðar, -þræðir>:

fibra f d'amiant

Asenat <f. Asenat, pl. no hab.>:

Assenat f, Asenet f, Àsenet f (Asĕneth, ᾿Ασεννέθ ,אָסְנַת)

♦ Asenat, dóttir Pótífera, prests í Ón: Assenat (o: Àsenet), filla d'en Potifera (o: Pètefres; o: Putifar), sacerdot d'On

Aserbaídsjan <n. Aserbaídsjans (o: Aserbaídsjan), no comptable>:

Azerbaitjan m

aserbaídsjaníska <f. aserbaídsjanísku, no comptable>:

àzeri m, azerbaitjanès m (llengua àzeri) (→ aserska)

Aseri <m. Asera, Aserar>:

àzeri m & f, azerbaitjanès m, azerbaitjanesa f

aserska <f. asersku, no comptable>:

àzeri m, azerbaitjanès m (llengua àzeri)

aserskur, asersk, aserskt <adj.>:

àzeri, azerbaitjanès -esa

asesúlfam-K <n. asesúlfams-K, no comptable>:

<QUÍM> acesulfam-K m, acesulfam m de potassi, acesulfam potàssic, E-950 m

asetamínófen <n. asetamínófens, no comptable>:

acetaminofèn m, acetaminofè m

asetón <n. asetóns, no comptable>:

acetona f (en sentit propi, i, per ext., també qualsevol líquid per llevar-se la laca o la pintura d’ungles)

asetýlsalisýl·sýra <f. -sýru, no comptable>:

àcid acetilsalicílic

asetýl systeín <n. systeíns, no comptable>:

acetilcisteïna f

asetýl–systeín <n. -systeíns, no comptable → asetýl systeín

asetýl systín <n. systíns, no comptable → asetýl systeín

Aséra <f. Aséru, no comptable>:

Aixerà f (אֲשֵׁרָה) (deessa)

asfalt <n. asfalts, no comptable>:

asfalt m

asfalt·þakþéttiefni <n. -þakþéttiefnis, -þakþéttiefni>:

màstic asfàltic per a teulades i cobertes

asi <m. asa, no comptable>:

pressa f, precipitació f

♦ það er mesti asi á honum: té molta de pressa, frissa molt (Mall., Men.) 

asía¹ <f. asíu, asíur>:

<CULIN> (súrsaðar meðalstórar hvítar gúrkur í ediks- og kryddlegi) cogombre envinagrat  (cogombres, pelats i tallats a trossos, conservats en una solució d'aigua, vinagre i herbes)

Asía² <f. Asíu, no comptable>:

Àsia f

asíu- <en compostos>:

asiàtic -a

Asíu·búi <m. -búa, -búar>:

asiàtic m, asiatica f

Asíu·maður <m. -manns, -menn>:

asiàtic m, asiatica f

asískur, asísk, asískt <adj.>:

asiàtic -a

aska <f. ösku, no comptable>:

cendra f

♦ brenna til ösku: quedar reduït -ïda a cendres

◊ húsið brann til ösku: la casa va quedar reduïda a cendres

♦ brenna e-ð til ösku: reduir una cosa a cendres (coses inanimades)

◊ hann brenndi bæinn til ösku: va reduir el mas a cendres

♦ brenna e-ð ~ e-n til ösku: incinerar una cosa ~ algú (coses animades & cadàvers)

◊ hann brenndi líkama þeirra beggja til ösku: va incinerar els cadàvers d'aquells dos

♦ bölva e-m í sand og ösku: <LOC FIG> enviar algú a mal viatge, enviar algú a pastar fang

♦ fara úr öskunni í eldinn: <LOC FIG> sortir del foc i caure a les brases

♦ rísa upp úr öskunni: <LOC FIG> ressorgir de les cendres

♦ → gosaska “cendres volcàniques”

askblaða·hlynur <m. -hlyns, -hlynir>:

negundo m, auró m de fulla de freixe (arbre Acer negundo)

Askenas¹ <m. Askenas, pl. no hab.>:

Asquenez m, Aixquenaz m (אַשְׁכְּנַז)

◊ og synir Gómers: Askenas, Rífat og Tógarma: i [els] fills d'en Gómer: l'Asquenez, en Rifat i en Togormà (o: i fills d'en Gómer: l'Aixquenaz, en Rifat i en Togarmà)

Askenas² <n. Askenas, pl. no hab.>:

Asquenez m, Aixquenaz m (מַמְלֶכֶת אַשְׁכְּנָז)

◊ reisið merki á jörðinni! Þeytið lúðurinn meðal þjóðanna! Vígið þjóðir móti henni! Kallið móti henni konungsríki Ararats, Minní og Askenas! Skipið herforingja móti henni! Færið fram hesta, líka byrstum engisprettum!: dreceu un estendard a la terra, toqueu el xofar entre les nacions! Prepareu nacions per a atacar-la, convoqueu contra ella els regnes d'Ararat, Menní i Asquenez (o: crideu els regnes d'Ararat, de Minní i d'Aixquenaz); nomeneu contra ella un cabdill, feu que els cavalls s'arborin com llagostes eriçades!

Askenasi <m. Askenasa, Askenasar>:

asquenazita (o: aixquenazita) m & f (jueu centreuropeu)

askenasískur, askenasísk, askenasískt <adj.>:

asquenazita 

ask·hlynur <m. -hlyns, -hlynir>:

negundo m, auró m de fulla de freixe (arbre Acer negundo)

askja¹ <f. öskju, öskjur (o: eskjur). Gen. pl.: askja>:

1. (hylki) estoig m (caixa, no gaire grossa, per guardar-hi un objecte o coses)

♦ drepa í öskjur e-s: <LOC FIG> donar llenya a algú, tupar algú

♦ fá í öskjurnar: <LOC FIG> rebre una bona renyada

♦ gefa e-m í öskjurnar: <LOC FIG> donar llenya a algú, tupar algú

♦ handagangur í öskjunni: gran rebombori m, esvalot m

2. (úr plasti eða pappa) capsa f (de plàstic o cartró & per a desar-hi coses)

♦ askja [hennar] Pandóru: <MITOL & FIG> la capsa de la Pandora

♦ opna öskju hennar Pandóru: obrir la capsa de la Pandora

3. (sígarettukarton) cartró m (de cigarretes)

◊ hver askja inniheldur 10 pakkar x 20 sígarettur: cada cartró conté 10 paquets x 20 cigarretes

4. (tóbaksdós) tabaquera f (estoig de cigarretes o tabac)

5. (gosketill, ketilsig) caldera f (de volcà)

Askja² <f. Öskju, no comptable>:

Askja f  “La Caldera”, famós volcà islandès

askorbýl·palmitat <n. -palmitats, no comptable>:

<QUÍM> palmitat m d'ascorbil, E-304(I) m (C22H38O7)

askorbýl·sterat <n. -sterats, no comptable>:

<QUÍM> estearat m d'ascorbil, E-304(II) m (C24H42O7)

askur <m. asks, askar>:

1. (evrópuaskur) freixe m de fulla gran (arbre Fraxinus excelsior)

2. ♦ mjóblaða askur*: (miðjarðarhafsaskur) freixe m [de fulla petita], fleix m (Mall., Val.), freixera f (Andorra), arbre ver, estanca-sang m (arbre Fraxinus angustifolia syn. Fraxinus oxycarpa syn. Fraxinus oxyphylla)

asma <n. asma, pl. no hab.>:

asma f, ofegó m

♦ ég er með asma: tinc asma (o: sóc asmàtic -a)

asmi <m. asma, pl. no hab.>:

asma f, ofegó m

♦ ég er með asma: tinc asma (o: sóc asmàtic -a)

Asmódeus <m. Asmódeusar, pl. no hab.>:

Asmodeu m, Aixmedai m (Ἀσμοδαῦς -εώς, ᾿Ασμοδαῖος -ίου, אַשְׁמְדַאי)

asna·jurt* <f. -jurtar, -jurtir>:

ruac m  (planta Ononis tridentata)

Asnappar <m. Asnappars, no comptable>:

Asenafar m, Asenappar m, Osnapar m (אָסְנַפַּר)

asni <m. asna, asnar>:

ase m, ruc m (& insult)

Asovs·haf <n. -hafs, no comptable>:

mar f,m d'Azov

Asóvs·haf <n. -hafs, no comptable>:

variant de → Asovshaf "mar d'Azov"

Asór·eyjar <f.pl -eyja>:

Illes Açores f.pl

aspar·akurhetta <f. -akurhettu, -akurhettur>:

pollancró m  (bolet Agrocybe aegerita syn. Agrocybe cylindracea)

aspar·hetta <f. -hettu, -hettur>:

pollancró m  (bolet Agrocybe aegerita syn. Agrocybe cylindracea)

aspar·rós* <f. -rósar, -rósir>:

malva f d'arbre, malva f gran, malvera f (Mall.), vaumera f (Mall.) (planta Lavatera arborea)

aspars <m. aspars, s.pl.>:

<CULIN> espàrrecs m.pl, espàrecs m.pl (Mall.) (fruit de la planta Asparagus officinalis)

aspartam <n. aspartams, no comptable>:

<QUÍM> aspartam m, APM m, E-951 m

aspas <m. aspas, s.pl.>:

<CULIN> espàrrecs m.pl, espàrecs m.pl (Mall.) (fruit de la planta Asparagus officinalis)

aspirín:

1. <n. aspiríns, no comptable> (efni; sérlyfjaheiti) aspirina f (substància; marca)

♦ pakki af Aspiríni®: capsa d'aspirines ◊ ég ætla að fá [einn] pakka / tvo pakka af aspiríni: voldria una capsa / dues capses d'aspirines

2. <f. aspirín, aspirín> (aspiríntafla) aspirina f (pastilla)

♦ taktu tvær aspirín: pren dues aspirines!

aspirín–tafla <f. -töflu, -töflur>:

aspirina f (pastilla)

♦ taktu [inn] tvær aspiríntöflur!: pren dues aspirines!

Asrael <m. Asraels, no comptable>:

(מַלְאָךְ־מָוֶת‎ ,הַמָּוֶת‎ מַלְאָךְ) Azrael m, Azarel m, Azriel m (עֲזַרְאֵל, עַזְרִיאֵל, عزرائیل)

♦ Asrael, engill dauðans: Azrael, l'àngel de la mort, malac hammàvet

Asser <m. Assers, no comptable>:

Aser m, Aixer m (ὁ Ἀσήρ, אָשֵׁר)

Assýríu·maður <m. -manns, -menn>:

<HIST> assiri m, assíria f

♦ elsta ríki Assýríumanna: l'imperi assiri antic

♦ miðríkið Assýríumanna: l'imperi assiri mitjà

♦ síðasta ríki Assýríumanna: l'imperi assiri nou

ast, azt:

supí de → etjast “divertir-se fent escarni d'algú; contendre un amb l'altre”

Astarta <f. Astörtu, Astörtur, pl. no hab.>:

<MITOL> Astarte f 

◊ Ísraelsmenn gjörðu enn að nýju það, sem illt var í augum Drottins, og dýrkuðu Baala og Astörtur, guði Arams, guði Sídonar, guði Móabs, guði Ammóníta og guði Filista, og yfirgáfu Drottin og dýrkuðu hann ekki: els israelistes tornaren a fer el que estava malament als ulls de Jahvè: reteren culte als baals i a les astartes, als déus d'Aram, als déus de Sidó, als déus de Moab, als déus dels ammonites i als déus dels filisteus i van abandonar Jahvè i ja no li reteren culte

◊ og þeir lögðu vopn hans í hof Astörtu, en lík hans hengdu þeir upp á borgarmúrinn í Bet San: i van dipositar les seves armes al temple d'Astarte, però el seu cadàver el van penjar a dalt de les muralles de Bet-San

Astúra·stríðið <n. -stríðsins, pl. no hab.>:

<HIST> guerra f contra els asturs (Bellum Asturicum)

Astúri <m. Astúra, Astúrar>:

<HIST> astur m & f

Astúría <f. Astúríu, pl. no hab.>:

Astúries f

♦ prinsinn af Astúríu: (títill ríkisarfa Spánar) el príncep d'Astúries

♦ verðlaun prinsins af Astúríu: els premis "Príncep d'Astúries"

◊ hann brá sér til heimalandsins til að taka á móti æðstu verðlaunum sem þar eru veitt fyrir íþróttaafrek, verðlaunum prinsins af Astúríu: ha fet cap al seu terrer per a rebre-hi el màxim guardó que s'hi concedeix a proeses esportives, el premi "Príncep d'Astúries"

♦ prinsessan af Astúríu: (títill eiginkonu ríkisarfa Spánar) la princesa d'Astúries

Astúrías <n. Astúrías, pl. no hab.>:

Astúries f

Astúrías·búi <m. -búa, -búar>:

asturià m, asturiana f (nadiu o habitant d'Astúries)

astúríska <f. astúrísku, pl. no hab.>:

asturià m (llengua romànica)

astúrískur, astúrísk, astúrískt:

asturià -ana

Astúríu·búi <m. -búa, -búar>:

asturià m, asturiana f (nadiu o habitant d'Astúries)

Astúríu·hérað <n. -héraðs, pl. no hab.>:

regió f d'Astúries

◊ fiskneysla á Spáni er mest í Astúríuhéraði eða 35,2 kíló á hvert mannsbarn: el major consum de peix a Espanya es localitza a la regió d'Astúries, amb 35,2 quilos de peix per cap

astúr·leónska <f. -leónsku, pl. no hab.>:

àstur-lleonès m (grup de parlars romànics)

Astýanax <m. Astýanax (o: Astýanaxar), pl. no hab.>:

Astíanax m (andrònim, nom d'home) (Ἀστυάναξ)

Hektor, Andrómakka og Astýanax: Hèctor, Andròmaca i Astíanax

asúr·steinn <m. -steins, -steinar>:

<GEOL> lapislàtzuli m

ata <ata ~ ötum | ataði ~ ötuðum | atað ║ e-ð ~ e-n>:

empastifar una cosa ~ algú, sollar una cosa ~ algú (Bal.)

♦ ata e-ð í e-u: embrutar una cosa amb...

♦ ata sig: embrutar-se, sollar-se

♦ ata sig í e-u: embrutar-se de...

◊ hann ataði sig í mannasaur og hengdi sjálfan sig upp í flaggstöngina: es va empastifar amb excrements humans i es va penjar del pal de la bandera

♦ ata e-ð út: embrutar una cosa [del tot], sollar [totalment] una cosa

♦ ata sig út: embrutar-se del tot, sollar-se [totalment]

♦ ata e-n auri: <LOC FIG> cobrir de fang algú, tirar-li merda a algú

ataður, ötuð, atað <adj.>:

empastifat -ada, embrutat -ada, sollat -ada (Bal.)

♦ ataður [í] blóði: empastifat de sang

<†>  atall, ötul, atalt <adj.>:

(grimmur, grimmúðugur & herskár, ófriðsamur & hraustur) ferotge (cf. també → ötull, ötul, ötult “apte, capaç; enèrgic, viu, ple d'empenta”)

◊ inn kom þá annspilli, ǀ hvat úti drýgðo; ǁ hátt fyr hǫllo ǀ heyrðo þræl segia. ǁ Ǫtul var{ð} þá Guðrún, ǀ er hon ecca heyrði, ǁ hlaðin hálsmeniom, ǀ hreytti hon þeim gervǫllom, ǁ sløngði svá silfri, ǀ at í sundr hruto baugar: a dins [el palau] va arribar notícia del que acomplien a fora: fort davant el palau ho sentiren cridar a un esclau. La Guðrún s'enfereí quan va sentir aquella aflicció: carregada de collars, a tots, [arrencant-se'ls,] els va llençar, va tirar amb tanta de força aquells joiells d'argent que [es trencaren i] llurs anelles sortiren disparades (Kuhn 1968³, pàg. 21: atall (ags. atol) adj. schrecklich. En Kuhn atribueix, per tant, a l'adjectiu el significat de l'anglès antic atol = hræðilegur, skelfilegur, ógurlegur [ásýndum] ‘afrós, esfereïdor, terrífic, espantós, horrorós’, potser per explicar millor l'ús del verb vera en comptes de l'esperable verða (ell, en tot cas, ell no ho explica pas). Jo, en canvi, assumeixo que realment ens trobem davant el verb verða i que la interdental final de la forma *varð es perdé en el procés de còpia per culpa de la interdental inicial del mot següent-. Segons la interpretació d'en Kuhn, doncs, la traducció fóra: Quan la Guðrún va sentir [aquella nova, causa d']aflicció, feu un posat hòrrid, ~ la seva cara va fer feredat de veure, ~ el seu aspecte fou horrible de veure. Quant al mot silfr, entenc que fa referència al material de què eren fets els hálsmen que portava penjats del coll)

◊ hann mælti svo: "Þetta fólk er atalt og illt viðskiptis og þótt vér tækjum allt það fé er í þessum stað er, þá mættum vér gefa til annað fé jafnmikið að vér hefðum eigi komið hér, svo höfum vér mikið lið látið og marga höfðingja. Og fyrst í dag, er vér tókum að berjast við kastala, þá höfðu þeir til varnar skot og spjót, því næst börðu þeir oss með grjóti og nú berja þeir oss með keflivölum sem hunda. Sé eg fyrir því að þeirra föng þverra til varnar og skulum vér enn gera þeim harða hríð og freistum þeirra": el torsimany els va dir que deia el següent: “aquesta gent és ferotge i mala de tractar-hi i [crec que hauríem de renunciar a l'atac ja que], tanta és la tropa i tants els cabdills que ja hi hem perdut, que, assumint fins i tot que acabéssim apoderant-nos de tots els béns que hi ha en aquest indret, només ho faríem perdent igual quantitat de béns nostres, de manera que al final seria igual com si no haguéssim vingut mai aquí. [Tanmateix me n'he adonat que] avui, al començament d'aquesta jornada, quan hem iniciat la lluita contra el castell, els de dins ens han disparat fletxes i llances per defensar-se, després, han lluitat contra nosaltres amb pedres i ara, finalment, ens combaten atupant-nos amb corrons, com si fóssim gossos. D'això en veig que llurs mitjans de defensa ja els escassegen, de manera que us proposo que [abans de deixar el setge,] els fem un nou [i darrer] atac, tan fort com poguem, i els posem a prova [un darrer cop llur capacitat de continuar defensant-se i resistint]”

atburða·rás <f. -rásar, -rásir>:

1. <GEN> curs m dels esdeveniments

2. <LITER> acció f

◊ atburðarásin í myndinni er allt önnur en hún var í raunveruleikanum: l'acció de la pel·lícula és totalment diferent de com va ésser a la realitat

◊ dramatíska atburðarásin: l'acció dramàtica

◊ einingarnar þrjár hefðbundinnar leiklistar eru eining atburðarásar, eining tímans og eining staðarins: les tres unitats del teatre tradicional són la unitat d'acció, la unitat de temps i la unitat d'espai

at·burður <m. -burðar, -burðir>:

1. (viðburður) esdeveniment m, fet m

♦ merkir atburðir: esdeveniments remarcables, fets remarcables

2. (atvik, dramatískt atriði) incident m

at·ferð <f. -ferðar, -ferðir>:

<†> variant arcaica de → aðferð “forma d'actuar”

at·fylgi <n. -fylgis, no comptable>:

ajut m, assistència f

♦ fyrir atfylgi e-s: amb l'assistència d'algú

at·geir <m. -geirs, -geirar>:

<HIST> atzagaia f

at·gervi¹ <f. -gervi, pl. no hab.>:

variant de → atgervi² ‘talent, dots’

at·gervi² <n. -gervis, pl. no hab.>:

(miklir hæfileikar) virtuts f.pl, dots m.pl, dons m.pl, talent m (virtuts o qualitats d'una persona, capacitat innata o natural, tant física com mental, per a poder fer una cosa)

at·gjörvi <n. -gjörvis, pl. no hab.>:

variant de → atgervi ‘dots, dons, talent’

ath. <abrev. de athugaðu (o:) athugið>:

compte! (o: atenció!)

athafna·hvöt <f. -hvatar, -hvatir>:

iniciativa f, estímul m a emprendre (a escometre una empresa, acció etc.)

athafna·líf <n. -lífs, no comptable>:

activitats quotidianes (anar a escola, al treball, activitat aeroportuària i transport públic etc.)

◊ míkil snjókoma lamar athafnalíf í Reykjavík: una gran nevada paralitza Reykjavík

athafna·maður <m. -manns, -menn>:

<ECON> empresari m, home m de negocis, empresària f, dona f de negocis

at·hlægi <n. -hlægis, no comptable>:

1. (aðhlátur) irrisió f,

2. (aðhlátursefni) [objecte m de la] riota f (→ spott)

♦ gera e-n að athlægi: posar algú en ridícul, convertir algú en la riota

♦ hafa e-n að athlægi: posar algú en ridícul, riure-se'n d'algú

♦ verða að athlægi: posar-se en ridícul, convertir-se en la riota

♦ verða sér til athlægis: posar-se en ridícul, convertir-se en la riota

at·huga <-huga ~ -hugum | -hugaði ~ -huguðum | -hugað ║ e-ð & absolut>:

1. (taka eftir) observar una cosa, remarcar una cosa (reparar-hi, fer-hi esment, fer-hi atenció)

♦ athugaðu!: compte! (tu)

♦ athugið!: compte! (vosaltres)

♦ athuga sinn gang: anar amb compte

♦ viðskiptavinir athugið!: atenció, senyors clients! (forma de reclamar l'atenció sobre ofertes etc.)

2. (rannsaka & grennslast fyrir um, finna út) examinar una cosa (pegar un cop d'ull & comprovar, verificar & esbrinar, escatir)

♦ ég ætla að athuga hvort hún sé heima: vull comprovar si és a casa

♦ athuga hvort ástæða sé til að <+ inf.>: comprovar si hi ha motius per a <+ inf.>

♦ athuga sárið: examinar la ferida

3. (íhuga) reflexionar sobre una cosa (pensar-hi, considerar-la, sospesar-la)

♦ ég hef athugað aftur og aftur! Þetta lítur ekki vel út!: li he donat voltes i més voltes! La cosa no pinta bé

athuga·semd <f. -semdar, -semdir>:

1. (viðbótarskýring & athugun) observació f, remarca f (comentari o advertiment, sovint marginal o addicional)

♦ efnislegar athugasemdir: observacions (o: remarques)  sobre el contingut

♦ gera athugasemdir um e-ð: fer observacions (o: remarques)  sobre una cosa

♦ gera alvarlegar athugasemdir við e-ð: fer serioses observacions (o: remarques)  sobre una cosa

♦ láta ýmsar athugasemdir falla á borð við: deixar anar diversos comentaris del tipus (o: com ara)  

♦ setja inn athugasemdir á spássíu: escriure comentaris en el marge d'una pàgina

♦ skrifa e-ð í athugasemd á spássíu: escriure una cosa com a remarca al marge [d'un text]

2. (neðst á blaðsíðu) nota f a peu de plana

♦ → aftannmálsgrein “nota final”

♦ → neðanmálsgrein “nota a peu de plana”

♦ → spássíugrein “nota al marge”

athuga·verður, -verð, -vert <adj.>:

1. (áhugaverður) digne -a d'atenció (notable, remarcable, interessant)

2. (varhugaverður) dubtós -osa  (poc clar, estrany, erroni)

at·hugi <m. -huga, no comptable>:

1. (eftirtekt) atenció f (concentració)

2. (gaumgæfni) esment m (cura)

3. (íhugun) consideració f (reflexió)

at·hugull, -hugul, -hugult <adj.>:

1. (eftirtektarsamur) atent -a (observador, perspicaç)

♦ hann er athugull: és molt observador

2. (hugull) considerat -ada (circumspecte, que té miraments i consideració)

at·hugun <f. -hugunar, -huganir>:

1. (það að athuga) observació f (reflexió)

♦ taka e-ð til athugunar: considerar una cosa, reflexionar sobre una cosa

2. (rannsókn) recerca f (examen, estudi)

♦ e-ð er í athugun: una cosa s'està estudiant

♦ við nánari athugun: amb una recerca més detallada

3. (tékk) control m [minuciós] (inspecció, revisió, verificació)

♦ fyrirtækið er til athugunar: l'empresa serà controlada, l'empresa serà examinada minuciosament

at·hvarf <n. -hvarfs, -hvörf>:

refugi m (edifici que serveix per a aixoplugar-s'hi)

♦ athvarf fyrir heimilislausa: refugi per a sense-sostre

♦ eiga athvarf hjá e-m: tenir [un] refugi a ca algú

♦ leita athvarf hjá e-m: cercar refugi a ca algú, refugiar-se a ca algú

at·hygli <f. -hygli, no comptable>:

atenció f (acte d'estar atent & d'ésser atent)

♦ eiga athygli e-s: ésser el centre de l'atenció d'algú, centrar l'atenció d'algú

♦ sýna e-m athygli: mostrar-se atent amb algú

♦ vekja athygli ~ töluverða ~ mikla athygli á e-u: cridar l'atenció ~ una considerable atenció ~ una gran atenció sobre una cosa

♦ e-ð vekur mesta athygli e-s: una cosa atreu la màxima atenció d'algú

♦ vekur athygli að <+ ind.>: crida l'atenció [el fet] que <+ subj.> 

♦ hann vekur athygli á því að <+ subj.>: [ell] crida l'atenció sobre el fet que <+ ind. ~ subj.> 

♦ vekja á sér athygli: cridar l'atenció, atreure sobre si l'atenció

♦ veita e-u athygli: parar esment en una cosa

athyglis·brestur <m. -brests, no comptable>:

<MED> dèficit m d'atenció (trastorn infantil)

◊ athyglisbrestur og ofvirkni: dèficit d'atenció i hiperactivitat

athyglis·gáfa <f. -gáfu, no comptable>:

capacitat f d'observació

athyglis·sjúkur, -sjúk, -sjúkt <adj.>:

que necessita atreure l'atenció, que necessita ésser el centre de l'atenció

athyglis·verður, -verð, -vert <adj.>:

remarcable, digne -a d'atenció

♦ athyglisverð tillaga: una proposta notable, una proposta digna d'ésser tinguda en compte

♦ athyglisverð frammistaða: un assoliment remarcable

at·hæfi <n. -hæfis, no comptable>:

1. (atferli) conducta f (comportament)

♦ ljótt athæfi: una conducta lletja, una mala conducta

♦ ófimlegt athvæfi: un comportament pocatraça

◊ til þess er og saga sú að álfar vilji láta kalla sig huldufólk, en ekki álfa eða álfafólk að álfkona nokkur kom með reiðisvip til mennskrar konu er atyrti dreng fyrir eitthvert ófimlegt athæfi hans og sagði: „álfurinn þinn“, eins og hún kvað að honum: sobre el fet que els albs volen que els diguin huldufólk, ço és, els amagats, la gent amagada, i no pas albs o gent dels albs, hi ha la història que una alba es va presentar davant una dona humana que havia renyat un vailet pel seu comportament pocatraça i que, tal com el va maleir, li havia dit “Alb!”

♦ villimannslegt athvæfi: un comportament incivilitzat

2. (framferði) actuació f (manera d'actuar, acció, acte, pràctica)

♦ refsivert athæfi: actuació tipificada com a delicte, actuació delictiva punible

♦ sviksamlegt athæfi: pràctica fraudulenta

at·höfn <f. -hafnar, -hafnir>:

1. (hátíðleg) acte m [solemne], cerimònia f (en celebracions, commemoracions etc.)

2. (dáð, verk, það að gera eitthvað) acte m (acció de fer una cosa)

◊ Jerúsalem riðaði, Júda féll því að orð þeirra og athafnir (maʕăˈlāl ~ מַעֲלָל:   kī־ləʃōˈn-ām   ū-maʕaləlēi̯-ˈhɛm   ʔɛl־ʝəˈhwāh,   כִּי-לְשׁוֹנָם וּמַעַלְלֵיהֶם אֶל-יְהוָה) voru andstæð Drottni, uppreisn gegn dýrðaraugum hans: Jerusalem ha tremolat, Judà ha caigut, perquè llur llengua i llurs actes han estat contraris a Jahvè, [han estat] una revolta contra els ulls de la seva glòria

◊ þeir sem helga sig og hreinsa til að fara í garðana og leita þann uppi sem er í miðjunni, eta svínakjöt, maðka og mýs, munu allir farast, segir Drottinn. Ég þekki athafnir þeirra (maʕăˈɕɛh ~ מַעֲשֶׂה:   wə-ʔānɔˈχī   maʕăɕēi̯-ˈhɛm   ū-maħʃəβɔθēi̯-ˈhɛm,   וְאָנֹכִי, מַעֲשֵׂיהֶם וּמַחְשְׁבֹתֵיהֶם) og hugsanir: els qui se santifiquen i es purifiquen per a entrar en els jardins i rastregen el qui hi és al bell mig, mengen carn de porc, cucs i ratolins, tots ells periran, diu Jahvè. Conec llurs obres (actes, accions) i llurs pensaments

◊ en það sem meira er að segja um Abía, athafnir hans (ˈdɛrɛχ ~ דֶּרֶךְ:   wə-ˈʝɛθɛr   diˈβrēi̯   ʔăβīˈʝāh   ū-δərāˈχā-u̯   ū-δəβāˈrā-u̯,   וְיֶתֶר דִּבְרֵי אֲבִיָּה, וּדְרָכָיו וּדְבָרָיו) og orð, það er ritað í Skýringum Íddós spámanns: i la resta del que s'ha de dir de l'Abies (Avià), dels seus fets i les seves paraules, es troba escrit als Comentaris del profeta Addó (Iddó)

◊ auk þess heitir (αἰτεῖται) hann á það sem hefur máttarvana hendur (τὸ ἀδρανέστατον ταῖς χερσὶν) að duga sér (εὐδράνειαν) við athafnir (ὁ πορισμός -οῦ:   περὶ δὲ πορισμοῦ ?) og störf (ἐργασίας) og handiðn sína (χειρῶν ἐπιτυχίας): a més a més, invoca el que té les mans sense força perquè sigui bo en les seves obres i els seus treballs i el seu ofici

◊ þannig berið þér vitni um athafnir (τὸ ἔργον ἔργου:   ἄρα μάρτυρές ἐστε καὶ συνευδοκεῖτε τοῖς ἔργοις τῶν πατέρων ὑμῶν) feðra yðar og samþykkið þær. Þeir líflétu þá en þér hlaðið upp grafirnar: d'aquesta manera reteu testimoniatge de les obres dels vostres pares i les aproveu. Ells els (= els profetes) van matar, i vosaltres construïu llurs sepulcres

◊ í öðrum mánuði árið eitt hundrað fimmtíu og þrjú fyrirskipaði Alkímus að rífa niður múrinn kringum innri forgarð musterisins. Var það verk spámanna sem hann vildi eyðileggja. En um leið og byrjað var að rífa fékk Alkímus slag sem batt enda á athafnir (τὸ ἔργον ἔργου:   καὶ ἐνεποδίσθη τὰ ἔργα αὐτοῦ) hans. Hann lamaðist, missti málið og gat upp frá því hvorki tjáð sig né ráðstafað eigum sínum. Áður en langt um leið dó Alkímus sárlega kvalinn: l'any cent cinquanta-tres, el mes segon, l'Alcim va manar que derroquessin la muralla de l'atri interior del santuari. Era destruir l'obra dels profetes el que ell volia. Però, alhora que començà l'enderrocament, l'Alcim va tenir un atac de feridura que va posar fi a les seves obres. Va quedar paralític, va perdre la parla i, de llavors ençà, no pogué ni expressar-se ni disposar de les seves propietats. I d'això morí l'Alcim al cap de poc temps, amargament turmentat

3. (verknaður) acció f

◊ jafnvel má þekkja af verkum (bə-maʕălāˈlā-u̯,   בְּמַעֲלָלָיו) barnsins hvort athafnir (ˈpɔʕal ~ פֹּעַל:   ʔim־ˈzaχ   wə-ʔim־ʝāˈʃār   pāʕɔ̆ˈl-ō,   אִם-זַךְ וְאִם-יָשָׁר פָּעֳלוֹ) þess eru hreinar og einlægar: fins i tot per les obres de l'infant es pot reconèixer si les seves accions (els seus fets) seran pures i sinceres

4. (iðja, starf) activitat f, ocupació f

5. (í þjóðfræði) ritu m (tipus de cerimònia etnològica)

♦ → aðskilnaðarathafnir ‘ritus de separació’

♦ → innlimunarathafnir ‘ritus d'incorporació’

♦ → vígsluathafnir ‘ritus d'iniciació’

atkvæða·fjöldi <m. -fjölda, no comptable>:

nombre m de vots

atkvæða·gerð <f. -gerðar, -gerðir>:

estructura sil·làbica

atkvæða·greiðsla <f. -greiðslu, -greiðslur. Gen. pl.: -greiðslna>:

votació f

♦ atkvæðagreiðsla með nafnakalli: votació f nominal

♦ leynileg atkvæðagreiðsla: votació secreta

♦ skrifleg atkvæðagreiðsla: votació [secreta] per escrit

♦ → þjóðaratkvæðagreiðsla “plebiscit, referèndum”

atkvæða·kassi <m. -kassa, -kassar>:

urna f electoral

atkvæða·lítill, -lítil, -lítið <adj.>:

poc rellevant

atkvæða·maður <m. -manns, -menn>:

persona f influent

atkvæða·mikill, -mikil, -mikið <adj.>:

1. (merkilegur) rellevant (destacat, important)

2. (áhrifamikill, mikils ráðandi) influent (que té influència)

atkvæða·seðill <m. -seðils, -seðlar>:

papereta f de vot

atkvæða·skipting <f. -skiptingar, pl. no hab.>:

separació sil·làbica

atkvæða·talning <f. -talningar, pl. no hab.>:

recompte m de vots

at·kvæði <n. -kvæðis, -kvæði>:

1. (við kosningar) vot m (en votacions)

♦ bera e-ð undir atkvæði: sotmetre una cosa a votació

♦ greiða atkvæði um eitthvað: votar sobre una cosa

♦ greiða atkvæði með e-m ~ e-u: votar a favor d'algú ~ d'una cosa

♦ jöfn atkvæði: empat m de vots

2. (samstafa) síl·laba f (unitat articulatòria)

♦ eins atkvæðis orð: mot monosil·làbic

♦ opið atkvæði: sil·làba oberta

♦ lokað atkvæði: sil·làba tancada

♦ tveggja atkvæða orð: mot disil·làbic

♦ hali atkvæðis[ins]: coda sil·làbica

♦ jaðar atkvæðis[ins]: marge sil·làbic

♦ kjarni atkvæðis[ins]: nucli sil·làbic

♦ stuðull atkvæðis[ins]: atac sil·làbic

3. (úrskurður) decisió f, veredicte m (del destí, del fat...)

◊ konungsdóttir lét mikið atkvæði fylgt hafa vopnunum: la princesa va dir que les armes havien pres una gran decisió (que s'havia dirimit el conflicte amb les armes i que eren elles realment les qui havien decidit en l'afer)

♦ leita atkvæða e-s: consultar algú

◊ Móse svaraði tengdaföður sínum: "Fólkið kemur til mín til þess að leita Guðs atkvæða (li-δəˈroʃ, לִדְרֹשׁ). Þegar mál gjörist þeirra á milli, koma þeir á fund minn, og ég dæmi milli manna og kunngjöri lög Guðs og boðorð hans": en Moïsès va respondre al seu sogre: "El poble ve a mi per cercar els veredictes d'Elohim. Quan tenen algun plet entre ells, venen a trobar-me i jo sentencio entre ells i els faig conèixer les lleis d'Elohim i els seus manaments"

◊ þau gjöra sér ferð suður til Egyptalands án þess að leita minna atkvæða (ū-ˈφī loʔ ʃāˈʔālū, וּפִי לֹא שָׁאָלוּ), til að leita sér hælis hjá Faraó og fá sér skjól í skugga Egyptalands: baixen cap al sud, cap a Egipte, sense haver-m'ho consultat, per cercar-hi refugi a cal faraó i trobar un abric a l'ombra d'Egipte!

◊ þá tóku Ísraelsmenn nokkuð af nesti þeirra, en atkvæða Drottins leituðu þeir ekki (wə-ʔɛθ־ˈpī ʝəhˈwāh ʃāˈʔālū, וְאֶת-פִּי יְהוָה לֹא שָׁאָלוּ). Hét Jósúa þeim þá friði og gjörði þann sáttmála við þá, að hann skyldi láta þá lífi halda, og höfuðsmenn safnaðarins bundu það svardögum við þá: aleshores els israelistes prengueren algunes de llurs provisions sense consultar pas Jahvè. En Josuè feu la pau amb ells i conclogué una aliança per la qual ell els deixaria la vida i els caps de l'assemblea també els ho juraren. Tres dies després de la conclusió d'aquesta aliança, els israelites sentiren que [els gabaonites] eren llurs veïns i que vivien entre ells

4. (ákvæði 3.) malefici m (maledicció obrada per obra de fetilla o encantament)

◊ en er hann var sofnaðr, fór hún undan hǫfði honum ok mælti: "Nú vígi ek þik undir ǫll þau atkvæði ok skildaga, sem Óðinn fyrir mælti, ok ykkr Hǫgna báða ok allt lið ykkart": i quan s'hagué adormit, ella es va escapolir de dessota el seu cap (ell s'havia adormit amb el cap sobre la falda d'ella) i va dir: „Ara et poso (lit.: consagro) sota el poder de tots els encanteris i condicions que l'Odin em va prescriure, t'hi poso a tu, en Hǫgni i totes les vostres hosts“

atkvæðis·bær, -bær, -bært <adj.>:

1. <GEN> amb dret de vot

2. <LING> sil·làbic -a

atkvæðis·miði <m. -miða, -miðar>:

papereta f de vot

atkvæðis·réttur <m. -réttar, no comptable>:

dret m de vot

atkvæðis·seðill <m. -seðils, -seðlar>:

papereta f de vot

at·kvæður, -kvæð, -kvætt <adj.>:

sil·làbic -a

at·laga <f. -lögu, -lögur. Gen. pl.: -lagna o: -laga>:

atac m 

♦ gera atlögu að e-m ~ e-u: llançar un atac contra algú ~ una cosa, atacar algú ~ una cosa

♦ greiða (o: veita) e-m atlögu: atacar algú

♦ leggja til atlögu: passar a l'atac

Atlants·haf <n. -hafs, no comptable>:

oceà Atlàntic

Atlantshafs·bandalagið <n. -bandalagsins, no comptable>:

O.T.A.N. f

atlantshafs·hryggur <m. -hryggjar, -hryggir. Gen. pl.: -hryggja; dat.pl.: -hryggjum>:

dorsal Atlàntica

atlants·hornfiskur <m. -hornfisks, -hornfiskarar>:

agulla verda  (peix Strongylura marina)

atlas <m. atlass, atlasar>:

atles m

atlas·fífill <m. -fífils, -fíflar>:

piretre africà (planta Anacyclus pyrethrum var. depressus syn. Anacyclus depressus)

atlask <n. atlasks, no comptable>:

setí m

at·líðandi, -líðandi, -líðandi <adj.>:

variant de → aðlíðandi, aðlíðandi, aðlíðandi ‘que fa pendent, que fa pujada; que fa baixada’

at·lot <n.pl -lota>:

1. (ástaratlot, kærleikshót) carícies f.pl  (forma de demostrar afecte, estima, amor a algú)

◊ maðurinn gjöri kvinnunni sitt skyldugt atlot, slíkt hið sama kvinnan manninum: que l'home faci a la seva dona les degudes carícies i la dona el mateix a ell

◊ kysstu mig kossi vara þinna, atlot þín eru ljúfari en vín: fés-me un petó amb els teus llavis, les teves carícies són més dolces que el vi

◊ hve yndisleg eru atlot þín, systir mín, brúður, hve miklu eru atlot þín ljúfari en vín og angan smyrsla þinna betri en nokkur ilmjurt: que en són, de delitoses, les teves carícies, germana meva, esposa; que en són, les teves carícies, de molt més dolces que el vi! I l'olor dels teus bàlsams, millor que la de tots els ramellets aromàtics!

2. (viðmót, atlæti) tracte m  (forma de tractar o comportar-se amb algú o tracte que hom rep d'algú)

atlota·kaldur, -köld, -kalt <adj.>:

frígid -a (→ kynkaldur, kynköld, kynkalt)

atlota·kuldi <m. -kulda, no comptable>:

frigidesa f (→ kynkuldi)

at·læti <n. -lætis, pl. no hab.>:

1. (meðferð) tracte m (tractament)

2. (viðmót, ill ~ góð aðbúð) atencions f.pl, interès m  (posat en algú o rebut d'algú)

♦ eiga við gott atlæti að búa: <LOC FIG> viure enmig de les atencions de la família

♦ eiga við illt ~ vont atlæti að búa: <LOC FIG> rebre males atencions, haver de suportar males atencions (rebre un maltracte & no [poder] rebre bon tracte, p.e., a causa de les condicions econòmiques adverses etc.)

♦ átti við verst atlæti að búa: havia de viure enmig de les pitjors condicions, havia de viure rebent el pitjor dels tractes

at·orka <f. -orku, no comptable>:

energia f (empenta, dinamisme, capacitat per a l'acció)

atorku·laus, -laus, -laust <adj.>:

sense energia, sense empenta

atorku·maður <m. -manns, -menn>:

home m d'empenta

atorku·samur, -söm, -samt <adj.>:

ple -ena d'empenta, ple -ena d'energia, dinàmic -a

atorku·semi <f. -semi, no comptable>:

dinamisme m, energia f

atóm <n. atóms, atóm>:

àtom m (→ frumeind)

atóm- <en compostos>:

atòmic -a (→ kjarnorku-)

atóm·kjarni <m. -kjarna, -kjarnar>:

nucli atòmic

atóm·klukka <f. -klukku, -klukkur>:

rellotge atòmic

atóm·ljóð <n. -ljóðs, -ljóð>:

poema atòmic

atóm·skáld <n. -skálds, -skáld>:

<LITER ISL> poeta m atòmic , nom donat a la generació de poetes formada per Hannes Sigfússon, Einar Bragi, Stefán Hörður Grímsson, Jón Óskar, Sigfús Daðason, Elías Mar i Jónas Svafár, sorgida pels volts del 1950. El moviment prengué el nom d'un grup de poetes dissortats que surten amb aquest mateix nom a la novel·la Atómstöðin ‘L'Estació Atòmica’ de Halldór Kiljan Laxness i on reben el nom perquè sovint parlen de les bombes atòmiques

atóm·þungi <m. -þunga, pl. no hab.>:

pes atòmic

atóm·þyngd <f. -þyngdar, pl. no hab.>:

pes atòmic

atóm·öld <f. -aldar, pl. no hab.>:

era atòmica

at·reið <f. -reiðar, -reiðar>:

1. <HIST> torneig m

◊ síðan fór hann með félǫgum sínum út í Bretland, þangat sem heitir fjall hins helga Michaels til atreiðar, því at hann vill kannask við Breta: després va partir amb els seus companys cap a Bretanya, allà on es diu Puig de Sant Miquel, per assistir-hi a un torneig per tal com volia conèixer els britons

♦ → burt “born”

♦ → burtreið “born”

♦ → turniment “torneig”

♦ → turnreið “torneig”

2. (í orrustu) càrrega f [de cavalleria] (en batalla)

◊ var þegar hörð orrosta ok mikit mannfall af hvárumtveggjum. Var fyrst atreið með riddurum, en síðan ákafr bardagi með höggum ok lögum: la batalla de seguida fou acarnissada i hi hagué una gran mortaldat a cada bàndol. Va començar amb una càrrega de la cavalleria i a continuació hi hagué un combat aferrissat amb armes de tall i de clavat (això és, tant amb armes que ferien fent un tall, com ara l'espasa o la destral i armes que ferien clavant-se, com ara les sagetes, llances, piques etc. Amb l'espasa s'intentaven fer grans talls al contrincat, no pas clavar-l'hi) 

at·renna <f. -rennu, -rennur>:

1. (tilraun) temptativa f (intent)

♦ í einni atrennu: d'una sola tirada

♦ í fyrstu atrennu: al primer intent, a la primera

2. (tilhlaup) embranzida f, cursa f d'impuls (fua abans de pegar un bot)

♦ með atrennu: amb embranzida

♦ þrístökk án atrennu: triple salt sense cursa d'impuls

atriða·skrá <f. -skrár (o: -skráar), -skrár>:

programa m (d'espectacle)

at·riði <n. -riðis, -riði>:

1. <GEN> punt m (ítem de llista, de relació)

♦ í ýmsum atriðum: en diferents punts, en alguns punts

♦ telja upp atriði: enumerar els punts

2. (í leikriti & kvikmynd) escena f (de peça de teatre & pel·lícula)

♦ fyrra atriði annars þáttar: primera escena del segon acte (de peça de teatre amb només dos actes)

♦ fyrsta atriði annars þáttar: primera escena del segon acte (de peça de teatre amb més de dos actes)

♦ fyrsta atriði kvikmyndarinnar: la primera escena de la pel·lícula

♦ taka upp atriði: rodar una escena

3. (á dagskrá) número m (d'espectacle)

4. (gamanatriði) esquetx m (d'espectacle còmic)

5. (í samningi) clàusula f (de contracte)

atti:

1ª i 3ª pers. sg. pret. ind. de → etja “esperonar, provocar”

Attíka <f. Attíku, pl. no hab.>:

[península f d']Àtica f (península grega)

Attíku·skagi <m. -skaga, pl. no hab.>:

[península f d']Àtica f (península grega)

attíska <f. attísku, pl. no hab.>:

àtic m (dialecte del grec antic)

attískur, attísk, attískt <adj.>:

àtic -a

attneskur, attnesk, attneskt <adj.>:

àtic -a

at·vik <n. -viks, -vik>:

1. <GEN> incident m

◊ diplómatískar afleiðingar þessa atviks: les conseqüències diplomàtiques d'aquest incident

♦ skemmtileg atvik: un divertit incident, un incident anecdòtic

2. (kringumstæður) circumstàncies f.pl  (fets incidentals d'un moment donat)

♦ líðan er eftir atvikum: l'estat de salut depèn de les circumstàncies, depèn del cas

♦ mér gekk vel eftir atvikum: m'ha anat bé ateses les circumstàncies

♦ það fer eftir atvikum: depèn de les circumstàncies, depèn del cas

at·vikast <-vikast ~ -vikumst | -vikaðist ~ -vikuðumst | -vikast>:

passar, succeir

◊ hvernig atvikaðist það?: com va passar?

◊ það atvikaðist þannig að <+ ind.>: va passar que... <+ ind.>

atviks·liður <m. -liðar, -liðir>:

sintagma m adverbial

atviks·orð <n. -orðs, -orð>:

adverbi m

atviks·saga <f. -sögu, -sögur. Gen. pl.: -sagna>:

anècdota f

at·vinna <f. -vinnu, -vinnur>:

treball m, feina f (Bal.), professió f

♦ hafa atvinnu: tenir feina

♦ leita [að] atvinnu: cercar feina

♦ skipta um atvinnu: canviar de lloc de treball

atvinnu- <en compostos>:

professional

atvinnu·ástand <n. -ástands, pl. no hab.>:

situació f laboral

atvinnu·bílstjóri <m. -bílstjóra, -bílstjórar>:

professional m del volant (conductor de taxi, autobús, camió etc.)

atvinnu·fyrirtæki <n. -fyrirtækis, -fyrirtæki. Gen. pl.: -fyrirtækja; dat.pl.: -fyrirtækjum>:

negoci m, empresa f

atvinnu·grein <f. -greinar, -greinar>:

1. <GEN> sector m laboral, [tipus m d']activitat f econòmica

◊ kvikmyndaframleiðsla - atvinnugrein á uppleið: la producció cinematogràfica - una activitat econòmica ascedent

♦ arðbær atvinnugrein: activitat laboral (o: econòmica) lucrativa

◊ áframeldi á ígulkerum gæti orðið arðbær atvinnugrein: la cria de garotes podria arribar a ésser una activitat econòmica lucrativa

2. (starfsgrein, atvinna, starf) professió f  (ofici, treball, activitat professional)

atvinnu·her <m. -hers, -herir>:

exèrcit m professional

♦ atvinnuher og atvinnuvæðing hersins: exèrcit professional i professionalització de l'exèrcit

atvinnu·hermaður <m. -hermanns, -hermenn>:

soldat m & f professional, <FAM> soldada f professional

atvinnu·laus, -laus, -laut

aturat -ada, parat -ada (sense treball)

♦ fjöldi atvinnulausra í <+ Dat.>: el nombre dels aturats a...

atvinnu·leit <f. -leitar, pl. no hab.>:

cerca f de treball, cerca f de feina (Bal.) 

atvinnu·leitandi <m. -leitanda, -leitendur>:

persona f que cerca feina

atvinnu·leyfi <n. -leyfis, -leyfi>:

permís m de treball

atvinnu·leysi <n. -leysis, no comptable>:

atur m (manca de treball)

atvinnu·leysingi <m. -leysingja, -leysingjar>:

aturat m, aturada f (persona que no té treball)

atvinnuleysis·bætur <f.pl. -bóta>:

subsidi m d'atur m, prestació f d'atur

atvinnuleysis·sjóður <m. -sjóðs, -sjóðir>:

caixa f d'atur, sistema que ofereix el manteniment del nivell d'ingressos en cas d'atur

atvinnuleysis·styrkur <m. -styrks, -styrkir>:

subsidi m d'atur m, prestació f d'atur

atvinnuleysis·trygging <f. -tryggingar, -tryggingar>:

assegurança f d'atur

atvinnuleysis·tölur <f.pl -talna>:

xifres f.pl de l'atur, taxa f de desocupació

♦ atvinnuleysistölur fyrir Katalóníu <= ac.>: la taxa de desocupació de Catalunya

atvinnu·líf <n. -lífs, pl. no hab.>:

1. <GEN = efnahagslíf> vida econòmica, economia f

♦ þetta mun verða mikil lyftistöng fyrir atvinnulífið: <LOC FIG> això donarà una bona embranzida a la vida econòmica i a la creació d'ocupació

2. (starfslíf) vida f laboral, vida f professional (món laboral, en oposició, p.e., a l'escola i a la jubilació)

♦ umskipti úr skóla og út í atvinnulífið: el pas de l'escola al món laboral

atvinnu·lækningar <f.pl -lækninga>:

medicina f del treball

atvinnu·maður <m. -manns, -menn>:

professional m & f

♦ atvinnumaður í íþróttum: esportista m & f professional

atvinnumanna- <en compostos>:

professional

atvinnu·mál <n.pl -mála>:

afers m.pl del món laboral, qüestions f.pl laborals

atvinnu·miðlari <m. -miðlara, -miðlarar>:

agència f de col·locació

atvinnu·miðlun <f. -miðlunar, -miðlanir>:

servei m de col·locació, servei m d'ocupació

♦ [opinber] atvinnumiðlun: servei públic d'ocupació

♦ [ekki opinber] atvinnumiðlun: agència f de col·locació

atvinnu·missir <m. -missis, pl. no hab.>:

pèrdua f del [lloc de] treball

♦ yfirvofandi atvinnumissir: amenaça f de perdre el lloc de treball [de manera imminent]

atvinnu·morðingi <m. -morðingja, -morðingjar>:

assassí m professional

atvinnu·ráðgjafi <m. -ráðgjafa, -ráðgjafar>:

assessor m laboral, assessora f laboral

atvinnu·ráðgjöf <f. -gjafar, pl. no hab.>:

assessorament f laboral

atvinnu·rekandi <m. -rekanda, -rekendur>:

empresari m, empresària f

atvinnu·rekstur <m. -rekstrar (o: -reksturs), -rekstrar>:

activitat f laboral (o: econòmica)

◊ sauðfjárrækt er aðal atvinnurekstur í þorpinu: la ramaderia ovina és la principal activitat laboral i econòmica del llogaret

♦ sjálfstæður (o: eigin) atvinnurekstur: empresa pròpia

♦ hefja nýjan atvinnurekstur: iniciar una nova activitat laboral, establir una nova empresa

♦ reka mikinn atvinnurekstur: desenvolupar (o: dur a terme) una gran activitat laboral i econòmica

atvinnu·sjúkdómur <m. -sjúkdóms, -sjúkdómar>:

malaltia f laboral, malaltia f professional

atvinnu·spilari <m. -spilara, -spilarar>:

jugador m professional, jugadora f professional

atvinnu·söngvari <m. -söngvara, -söngvarar>:

cantant m & f professional

atvinnu·tekjur <f.pl -tekna>:

ingressos m.pl de treballador assalariat

atvinnu·tækifæri <n. -tækifæris, -tækifæri>:

oportunitat f de trobar feina

♦ fjölga atvinnutækifærum: augmentar les possibilitats de trobar feina

atvinnu·uppbygging <f. -uppbyggingar, no comptable>:

desenvolupament m industrial

♦ atvinnuuppbygging á e-u: desenvolupament industrial de...

◊ að lokum má segja að atvinnuuppbyggingu á Akureyri þarf að halda áfram að styrkja vegna samkeppnisstöðu við Reykjavík: ja per acabar volem dir que cal continuar consolidant el desenvolupament industrial d'Akureyri a causa de la seva posició com a pol de competitivitat amb Reykjavík

atvinnuvega·ráðuneyti <n. -ráðuneytis, -ráðuneyti>:

Ministeri m d'Indústria i Economia

atvinnu·vegur <m. -vegar (o: -vegs), -vegir>:

ram m, sector m d'activitat laboral (p.e.: agricultura, ramaderia, pesca, serveis etc.)

atvinnu·veitandi <m. -veitanda, -veitendur>:

empresari contractador, empresària contractadora

atvinnu·þref <n. -þrefs, no comptable>:

lluita f laboral

◊ það eru erfiðir tímar, það er atvinnuþref, ég hef ekkert að bjóða, ekki ögn sem ég gef, nema von mína og líf mitt hvort ég vaki eða sef, þetta eitt sem þú gafst mér það er allt sem ég hef: són temps difícils, temps de conflictes laborals, no tinc res a oferir, ni una engruneta a donar, llevat de la meva esperança i la meva vida. Tant si dormo com si estic desperta, l'únic que tu em donares és tot el que tinc

atvinnu·þróun <f. -þróunar, no comptable>:

desenvolupament econòmic

♦ atvinnuþróun á landsbyggðinni: desenvolupament econòmic de les regions rurals

♦ sjálfbær atvinnuþróun: desenvolupament econòmic sostenible

atvinnu·öryggi <n. -öryggis, pl. no hab.>:

estabilitat f laboral

at·yrða <-yrði ~ -yrðum | -yrti ~ -yrtum | -yrt ║ e-n>:

(ávísa) renyar algú (reprovant-li alguna cosa que ha fet o està fent)

auð- <en compostos amb partici de passat>:

fàcil de <+ infinitiu>

auð·beðinn, -beðin, -beðið <adj.>:

que no es fa de pregar, que és fàcil de persuadir  (a fer una cosa)

◊ en ef Þórólfur kemur heim í sumar, þá mun hann auðbeðinn þessar farar og svo að gerast konungs maður: però si en Þórólfur torna aquest estiu a casa, no es farà gaire de pregar per fer aquesta travessia i així fer-se home del rei

◊ Aðalsteinn konungur var þess auðbeðinn, því að Arinbjörn var honum kunnugur að góðu: el rei Æðelstán no es va haver de fer pregar gaire per tal com coneixia l'Arinbjörn de qui només n'havia sentit a dir bé

auð·fenginn, -fengin, -fengið <adj.>:

1. <GEN> fàcil d'aconseguir

2. (peningar) fàcil de guanyar (diners)

♦ auðfengið fé: diners fàcils [de guanyar]

auð·fundinn, -fundin, -fundið <adj.>:

1. <GEN> fàcil de trobar

2. (auðséður) fàcil de descobrir (no dissimulable, fàcil de veure)

♦ það var auðfundið á honum að <+ inf.>: no podia pas dissimular que <+ ind.> 

auðga <auðga ~ auðgum | auðgaði ~ auðguðum | auðgað ║ e-n ~ e-ð>:

enriquir algú ~ una cosa (fer ric -a algú & FIG)

◊ hann auðgaði líf okkar: va enriquir les nostres vides

♦ auðga e-ð með e-u: enriquir una cosa amb...

◊ hann auðgaði íslenska tungu með framúrstefnulegu og skapandi orðfæri: va enriquir la llengua islandesa amb un estil creatiu i avantguardista

auðgast <auðgast ~ auðgumst | auðgaðist ~ auðguðumst | auðgast>:

enriquir-se

♦ auðgast á ógæfu annarra: enriquir-se amb (o: gràcies a) la dissort dels altres, enriquir-se aprofitant-se de les desgràcies alienes

Auð·geir <m. -geirs, pl. no hab.>:

Auðgeir m, Audgeir m, Otger m (andrònim)

auðgun <f. auðgunar, no comptable>:

enriquiment m

auðgunar·brot: <n. -brots, -brot>:

(fjármunabrot) malversació f [de fons], delicte m contra el patrimoni

♦ auðgunarbrot í opinberu starfi: malversació de cabals públics

auðgunar·glæpur <m. -glæps, -glæpir>:

<JUR> malversació f de fons, enriquiment il·lícit

auð·jöfur: <m. -jöfurs, -jöfrar>:

magnat m, potentat m

auð·hlaupið <adj.>:

Mot emprat en la locució:

♦ það er ekki auðhlaupið að e-u: <LOC FIG> X no és cosa de bufar i fer ampolles, una cosa no resulta gens fàcil [de fer], no és cosa de broma

♦ það er ekki auðhlaupið að því að <+ inf.>: no resulta gens fàcil [de] <+ inf.> 

auð·hringur: <m. -hrings, -hringar>:

càrtel m, trust m

auð·hyggja <f. -hyggju, pl. no hab.>:

capitalisme m

auðið <adj.>:

Mot emprat en locucions com ara:

♦ e-m verður auðið e-s: <LOC FIG> a algú li toca [en sort] una cosa

◊ vel hefir þú sagt, því að það hafa gamlir menn mælt, að þess manns myndi hefnt verða, ef hann félli á grúfu, og þeim nær koma hefndin, er fyrir yrði, er hinn félli; en ólíklegt er, að oss verði þeirrar hamingju auðið: bé has parlat, perquè els vells [sempre] han dit que s'ha de venjar la mort d'un home que hagi caigut de boca-terrosa, i que s'ha de prendre venjança de l'home als peus dels quals hagi caigut; però no és probable que tinguem la bona sort de poder-ho fer

♦ ef auðið verður: <LOC FIG> si és possible, d'ésser possible

♦ eftir því sem auðið verður: <LOC FIG> en la mesura que sigui possible

♦ honum varð þess ekki auðið: <LOC FIG> ja no ho va poder veure

♦ mér er ekki auðið að gera það: <LOC FIG> ja no em resulta possible fer-ho, ja no ho podré fer

♦ þeim varð ekki barna auðið: <LOC FIG> no han pogut tenir fills

auð·kenna <-kenni ~ -kennum | -kenndi ~ -kenndum | -kennt ║ e-ð [með e-u]>:

1. (setja einkenni á e-ð) marcar una cosa [amb una cosa] (senyalitzar, posar una etiqueta o distintiu a una cosa per reconèixer-la)

2. (einkenna) caracteritzar una cosa (ésser-ne el distintiu, la principal característica, el tret que la distingeix)

◊ ljúfmennska og alúð er auðkenndi allt hennar líf: l'amabilitat i la cordialitat que han caracteritzat tota la seva vida

♦ auðkenna e-n frá e-jum: distingir algú de...

◊ eitthvað sem auðkennir sakalausa frá sekum: alguna cosa que distingeix l'innocent del culpable

auð·kennandi, -kennandi, -kennandi <adj.>:

característic -a  (típic)

auð·kenndur, -kennd, -kennt <adj.>:

fàcil de reconèixer, fàcil de distingir

auð·kenni <n. -kennis, -kenni>:

característica f, tret distintiu

♦ auðkenni máttar: les insígnies del poder

♦ færa e-n í auðkennum máttar: investir algú amb les insígnies del poder

auð·kenning <f. -kenningar, -kenningar>:

característica f, tret distintiu

auðkenningar·númer: <n. -númers, -númer>:

número m d'identificació

auð·kvisi <m. -kvisa, -kvisar>:

(ættleri, úrættaður afkomandi) fill esguerrat

♦ einn er auðkvisi ættar hverrar: <LOC FIG> tots els ramats tenen la seva ovella negra

◊ ...er illt að eiga dáðlausa sonu. Og víst ætla eg yður til þess betur fellda að þér væruð dætur föður yðvars og væruð giftar. Kemur hér að því Halldór sem mælt er að einn er auðkvisi ættar hverrar og sú er mér auðsæst ógifta Ólafs að honum glaptist svo mjög sonaeignin: ...és ben trist tenir fills sense empenta. Realment serviríeu millor per ser filles del vostre pare i estar casades. Aquí es fa veritat, Halldór, aquella dita que fa que totes les famílies tenen una ovella negra i la malastrugança de l'Olau que ara puc veure amb la màxima claredat és que tingués uns fills tan esguerrats i malaguanyats (vocabulari: #1. auðkvisi: Cf. en Baetke 19874, pàg. 33: auð-kvisi m. = aukvisi. Íbid., pàg. 35: au-kvisi m.   entarteter Abkömmling, aus der Art Geschlagener: einn er aukvisi ættar hverrar ein schwarzes Schaf findet sich in jeder Herde (Familie))

auð·kýfingur: <m. -kýfings, -kýfingar>:

magnat m, potentat m

auð·legð <f. -legðar, -legðir, pl. no hab.>:

riquesa f

auðlegðar·skattur <m. -skatts, -skattar. Empr. hab. en sg.>:

impost m sobre el patrimoni

auð·lind <f.-lindar, -lindir>

recurs m natural

♦ auðlindir sjávar: els recursos naturals existents a la mar

♦ auðlindir þjóðarinnar: els recursos naturals de la nació

♦ hagnýta sér auðlindir: explotar [econòmicament] els recursos naturals

♦ nýting auðlinda: aprofitament m dels recursos naturals, explotació f dels recursos naturals

♦ tæming auðlinda: exhauriment m dels recursos naturals, esgotament m dels recursos naturals

auðlinda·lögsaga <f. -lögsögu, no comptable>:

<JUR> territori m jurisdiccional [propi] sobre els recursos naturals, aigües f.pl jurisdiccionals quant a recursos naturals

♦ 200 mílna auðlindasaga: aigües jurisdiccionals de dues-centes milles  (l'explotació dels recursos naturals de les quals roman reservada als pescadors nacionals)

auðlinda·mál <n. -máls, -mál>:

qüestió f dels recursos naturals

auðlinda·nýting <f. -nýtingar, no comptable>:

<ECON> aprofitament m dels recursos naturals, explotació f dels recursos naturals

auðlinda·skattur <m. -skatts, -skattar>:

impost m sobre els recursos naturals

auðlinda·stefna <f. -stefnu, no comptable>:

<JUR> política f [en matèria] d'explotació dels recursos naturals propis

auð·lífbrjótanlegur, -lífbrjótanleg, -lífbrjótanlegt <adj.>:

fàcilment biodegradable

auð·maður: <m. -manns, -menn>:

1. (velauðugur maður, ríkur maður) acabalat m, dona acabalada, ric m, rica f, magnat m & f, potentat m, potentada f

2. <PEJOR> ricot m, ricota f, ricatxo m, ricatxa f, ricàs m, ricassa f 

auð·magn <n. -magns, no comptable>:

<ECON> capital m

◊ “Auðmagnið” eftir Karl Marx: “El Capital” per Karl Marx

auðmanna·veldi <n. -veldis, -veldi>:

plutocràcia f

auð·meltur, -melt, -melt <adj.>:

de fàcil digestió, bo bona de pair

auðmjúk·lega <adv.>:

humilment

auð·mjúkur, -mjúk, -mjúkt <adj.>:

humil

auð·mýking: <f. -mýkingar, -mýkingar>:

humiliació f

auð·mýkja <-mýki ~ -mýkjum | -mýkti ~ -mýktum | -mýkt ║ e-n>:

humiliar algú

auð·mýkjandi, -mýkjandi, -mýkjandi <adj.>:

humiliant

auð·mýkt: <f. -mýktar, no comptable>:

humilitat f

♦ af auðmýkt: amb humilitat, humilment

♦ gefðu honum lexíu í auðmýkt: <LOC FIG> dóna-li una lliçó d'humilitat!

auðn <f. auðnar, auðnir>:

1. (óbyggð) contrada deshabitada (indret inhabitat)

♦ leggja e-ð í auðn: #1. (náttúruhamfarir, einstaklingur) assolar una cosa (destruir, esp. catàstrofe natural): ◊ áður gaus Öræfajökull á sögulegum tíma árið 1362 og lagði þá Litlahérað í auðn: anteriorment, l'Öræfajökull ja havia entrat en erupció en temps històrics el 1362 en què va assolar la comarca de Litlahérað; ◊ Heiðarhúsadraugur við Garð var maurapúki sem lagði bæinn Heiðarhús í auðn: el fantasma de Heiðarhús við Garð era un maurapúki (un dels diferents tipus de fantasma que coneix el folclore islandès) que va assolar el mas de Heiðarhús; #2. (eyðileggja með hernaði) arrasar una cosa, devastar una cosa (destruir, esp. en acció bèl·lica): ◊...og lagði Samarkand í auðn: ...i va arrasar Samarcanda

♦ leggjast í auðn: despoblar-se

♦ liggja í auðn: estar deshabitat -ada, estar despoblat -ada

◊ bærinn liggur í auðn: el mas està deshabitat

2. (eyðimörk, öræfi, malarauðn) desert m, ermàs m, indret desolat i deshabitat (contrada solitària, abandonada, deserta i despoblada)

♦ andleg auðn: un ermàs espiritual, un desert intel·lectual

♦ gera e-ð að auðn: assolar un indret, convertir un indret en un ermàs

◊ og ég vil gjöra hann að auðn, hann skal ekki verða sniðlaður og ekki stunginn upp, þar skulu vaxa þyrnar og þistlar: i en vull fer un ermàs, que no la podin ni la magenquin i que hi creixin els esbarzers i els cards

♦ leggjast í auðn: ésser devastat -ada, ésser desolat -ada

♦ verða að auðn: ésser assolat -ada

◊ í sannleika skulu mörg hús verða að auðn, mikil og fögur hús verða mannlaus: moltes de cases, ho juro, seran assolades; i les grans i bones no tindran qui les habiti!

◊ dagur Drottins kemur, grimmilegur, með heift og brennandi reiði, til að gjöra jörðina að auðn: el dia del Senyor ve, [i serà un dia] cruel, amb furor i ira ardent, per fer de la terra un desert

auðna <f. auðnu, auðnur>:

1. (örlög) fat m (destí)

◊ Karl elur á málið að Gunnar mundi til hans fara "og mun fara að auðnu um sætt með okkur Ljótólfi": en Karl va insistir que en Gunnar l'anés a veure: "que el destí decideixi la sort del pacte entre en Ljótólfur i jo"

♦ auðna mun því ráða: la sort ho decidirà, ho decidirà el destí

♦ arka að auðnu: anar una cosa tal i com ho vulgui disposar el destí

◊ búið arki að auðnu til hvers sem draga vill: és possible que passi el que hagi de passar (que tot vagi com ho disposi el destí) , sigui com sigui que tot hagi d'acabar

♦ láta arka að auðnu: deixar que decideixi el destí

2. (hamingja) [bona] sort f (fortuna)

♦ e-r ber auðnu til [að <+ inf.>]: veure's acompanyat per la fortuna [de <+ inf.>]

◊ var það sem von var, að þar voru enn eigi allir jafnir, margir flýðu, margir og þeir er svo komust undan að ýmsir báru auðnu til: la cosa va anar com era d'esperar: no tothom fou d'igual mena [que els cabdills morts] i molts van fugir, i dels molts que van escapar, uns tingueren la sort [de fer-ho i sortir-ne amb vida] (és a dir, no foren capturats i morts pels anglosaxons vencedors de la batalla. La traducció catalana reflecteix la manera com interpreto la frase, sense, emperò, que acabi d'entendre-la del tot)

◊ og þær þjóðir, sem báru auðnu til að hrinda af sér hinu andlega oki, hafa síðan sótt fram í siðmenning: i els pobles als quals la fortuna va somriure en l'empresa de treure's de sobre el jou espiritual, han avançat després en civilització

♦ hafa auðnur á: tenir sort

◊ ...ok þótti flestum mönnum hann auðnur á hafa haft, er hann var eigi heima: ...i la major part dels homes van pensar que havia tingut sort de no ser a casa

3. (auðn) abandonament m (pèrdua, desolació etc.)

◊ og er þeir koma þá fagnar Karl þeim vel og þá lætur hann breiða úti eina öldungshúð mikla og steypir þar niður á gulli og silfri því sem innan veggjar var því þeir bræður vildu skipta láta og þótti þeim horfa til auðnu ef ei væri skipt: quan van haver arribat, ell els va donar la benvinguda cordialment; després, va fer estendre a fora una gran pell de bou i hi va col·locar damunt tot l'or i argent de la casa ja que els germans volien fer les partions, en l'opinió que tota aquella riquesa es perdria si no es dividia aviat

Auðna <f. Auðnu, no comptable>:

Auðna f (ginecònim)

auðnast <auðnast | auðnaðist | auðnast ║ e-m e-ð. Verb unipersonal>:

1. (takast að, heppnast) reeixir una cosa a algú (tenir èxit en una cosa, aconseguir amb èxit una cosa, sortir-li bé una cosa a algú)

♦ mér auðnaðist þetta ekki: no m'ha anat bé, no m'ha reeixit, la cosa m'ha fallat

♦ ég tel að okkur hafi auðnast að <+ inf.>: considero que hem reeixit a <+ inf.> 

2. (fá, hlotnast) tenir una cosa (satisfacció, honor etc.)

♦ mér auðnaðist sú ánægja ~ sá heiður að <+ inf.>: vaig tenir la satisfacció ~ l'honor de <+ inf.> 

auðnu·hjól <n. -hjóls, no comptable>:

<MITOL> roda f de la fortuna (→ hamingjuhjól)

auðnu·laus, -laus, -laust <adj.>: 

sense sort  (abandonat de la fortuna)

◊ ...ok mundir þú eigi auðnulaus, ef þú kæmir þér í sveit með mér: ...i la fortuna no t'abandonaria si t'uneixes a la meva tropa

auðnu·leysi <n. -leysis, pl. no hab.>:

1. (lánleysi) manca f de sort, mala sort (dissort)

2. (mótlæti) fracàs m, revés m [de la fortuna] (infortuni, adversitat)

auðnu·maður <m. -manns, -menn>:

persona f amb estrella (persona a qui la sort sempre somriu, persona que [sempre] té sort a la vida)

auðnu·skel <f. -skeljar, -skeljar>:

musclo m de crucifix (mol·lusc Crenella decussata)

auðnu·tittlingur <m. -tittlings, -tittlingar>:

passerell golanegre (ocell Carduelis flammea)

auð·séður, -séð, -séð <adj.>:

obvi òbvia, evident

♦ það er auðséð að <+ ind.>: resulta obvi que <+ ind.> 

♦ það er auðséð á honum: se li veu de seguida

♦ það er auðséð á honum að hann <+ ind.>: se li veu de seguida que <+ ind.> 

♦ það var auðséð á honum að hann <+ mundi + inf.>: se li veia de seguida que <+ cond.> 

auðsjáan·lega: <adv.>:

evidentment, òbviament

auðsjáan·legur, -leg, -legt: <adj.>:

evident

auð·skilinn, -skilin, -skilið <adj.>:

fàcil d'entendre, fàcil de comprendre

auð·sóttur, -sótt, -sótt <adj.>:

fàcilment resolt -a

♦ það var auðsótt mál: l'afer es va solucionar sense més complicacions

◊ var þá þetta mál auðsótt og fóru þá þegar festar fram: amb això, aquesta qüestió ja va quedar resolta i llavors es va concloure immediatament el prometatge

◊ það var auðsótt og var þessu kaupi slungið því að Trefill sá það að honum var betri ein kráka í hendi en tvær í skógi: no hi va haver res a dir i es va fer la venda, ja que en Thorkel tenia clar que "més val pardal al puny que perdiu a la teulada" (la versió islandesa d'aquest popular refrany fa, literalment: millor és una cucala a la mà que no pas dues al bosc) 

◊ finnst þér auðsótt að leita ráða varðandi uppeldi barns þíns til starfsfólks?: et va resultar fàcil demanar consell al personal [de l'escola] en relació amb l'educació del teu fill?

auð·stétt: <f. -stéttar, -stéttir>:

classe acabalada (els rics, l'alta burgesia)

auð·svaraður, -svöruð, -svarað <adj.>:

fàcil de respondre

♦ því er auðsvarað: això és fàcil de respondre

auð·sveipinn, -sveipin, -sveipið <adj.>:

variant de → auðsveipur ‘submís, dòcil, mansuet; complaent, deferent’

auð·sveipni <f. -sveipni, pl. no hab.>:

1. (undirgefni) submissivitat f (submissió, subjecció, servilisme)

2. (eftirlæti, uppgjöf) complaença f, devoció f  (deferència mostrada amb algú, dedicació total a una persona)

◊ sýnið Kristi lotningu og hvert öðru auðsveipni (ὑποτάσσεσθαι: ὑποτασσόμενοι ἀλλήλοις): mostreu respecte al Crist i deferència els uns vers els altres (la traducció del 1912 és més fidel a l'original: verið hver öðrum undirgefnir í ótta Krists) 

auð·sveipur, -sveip, -sveipt <adj.>:

1. (undirgefinn, hlýðinn) submís -isa (servil, dòcil a obeir)

◊ Það er nú þessu næst að segja að Brynjólfur átti erindi yfir fjörð að sækja skjöldu sína og vopn. Þótti honum vel að hann reyndi hve auðsveipur Þorgils væri og beiddi að hann mundi vera fyrir ferð þessari er þá var eigi mannmargt heima. En Þorgils segir að þess eins sendimaður eða lestreki vill hann vera í Noregi er enn væri ríkari en Brynjólfur (SS 2,VII càp. 223 (a.D. 1244), pàg. 109): el següent que s'ha de contar és que en Brynjólfur havia d'anar a l'altra banda del fiord a cercar-hi els seus escuts i les seves armes. Li va semblar bé provar fins a quin punt en Þorgils era dòcil [a complir les seves ordres] i li va pregar que es posés al capdavant d'aquell viatge, ja que en aquells moments no hi havia gaire gent més a la casa. En Þorgils, emperò, li va replicar que a Noruega no acceptaria de fer de missatger o de dirigir cap corrua més que per a un que encara fos més poderós que en Brynjólfur (la traducció danesa del Kr. Kålund del 1904 fa: Dernæst er at fortælle, at Brynjulv havde ærinde over fjorden for at hente sine skjolde og våben. Han havde lyst til at prøve, hvor föjelig Torgils var, og bad ham påtage sig denne rejse, da der ikke var mange folk hjemme. Torgils svarede, at han i Norge kun vilde være den mands sendebud eller forvalter, som var mægtigere end Brynjulv) 

2. (eftirlátsamur, fús) complaent  (que fa una cosa de bona gana, volenterosament)

◊ ef þér eruð auðsveipir (ʔim-toʔ'βū ,אִם־תֹּאבוּ) og hlýðnir, þá skuluð þér njóta landsins gæða, en ef þér færist undan því og þverskallist, þá skuluð þér verða sverði bitnir: si sou complaents i obedients, fruireu dels béns de la terra, però si us hi resistiu i us rebel·leu, tastareu la mossegada de l'espasa

◊ en lýður minn heyrði eigi raust mína, og Ísrael var mér eigi auðsveipur (loʔ-'ʔāβāh ,לֹא־אָבָה) : però el meu poble no ha escoltat la meva veu, Israel no ha estat complaent amb mi

3. (eftirgefanlegur) manyac -aga  (no ferèstec, mansoi)

auð·sýna <-sýni ~ -sýnum | -sýndi ~ -sýndum | -sýnt ║ e-ð>:

palesar una cosa, mostrar clarament una cosa, fer veure [clarament] una cosa

♦ auðsýna e-m e-ð: mostrar una cosa a algú (sentiments, deferència, simpatia, afecte, agraïment etc.)

♦ auðsýna e-m [mikla] hluttekningu: mostrar una gran simpatia envers algú

◊ Jesús auðsýndi fólki sem þjáðist mikla hluttekningu og læknaði það bæði á líkama og sál: Jesús sentia una gran compassió pels qui patien i els guaria tant el cos com l'esperit

♦ auðsýna e-m samúð [sína] [vegna e-s]: expressar a algú el seu sentiment de suport (o: solidaritat), expressar-li a algú les seves simpaties

♦ auðsýna e-m traust sitt: mostrar la seva confiança (o: fe) envers algú

auð·sýnilegur, -sýnileg, -sýnilegt <adj.>:

manifest -a

auð·sæilegur, -sæileg, -sæilegt <adj.>:

obvi òbvia, evident, manifest -a, palés -esa

auð·sæld: <f. -sældar, pl. no hab.>:

riquesa f, fortuna f

auð·sær, -sæ, -sætt:

obvi òbvia, evident, manifest -a, palés -esa

♦ vera e-m auðsætt: resultar convincent a algú

auð·trúa <adj. inv.>:

crèdul -a

auðugur, auðug, auðugt:

<& fig> ric -a

♦ auðugur að e-u: ric en...◊ auðugur að dyggðum: ric en virtuts .◊ auðugur að steinefnum og fjörvum: ric en minerals i vitamines

Auðunn <m. Auðunar (o: Auðuns), pl. no hab.>:

Auðunn m (andrònim)

auður¹ <m. auðs  (o: <†> auðar), no comptable. Ac.: auð; dat.: auði>:

riquesa f

◊ ég er vissulega aumur vesalingur og þótt ég vildi auð hef ég engin bjargráð: sóc, certament, un pobre miserable, i encara que vaig voler tenir riqueses, ara no tinc mitjans de subsistència

◊ fullar grindr ǀ sá ek fyr Fitjungs sonom, ǁ nú bera þeir vánar vǫl; ǁ svá er auðr ǀ sem augabragð, ǁ hann er valtastr vina: jo he vistes les pletes dels fills d'en Fitjungr plenes [de bens] i ara els veig anant amb gaiato de captaire: així és la fortuna: talment un instant i la més voluble dels amics

♦ eiga (o: hafa) auð e-s: tenir [sobre]abundància d'una cosa, tenir una cosa en abundància

♦ eiga auð fjár: posseir una gran fortuna

auður² <f. auðar, no comptable. Ac. & Dat.: auði>:

variant de → auður¹ ‘riquesa’

Auður <m. Auðs, pl. no hab.>:

Auður m (andrònim)

Auður <f. Auðar, pl. no hab.>:

Auður f (ginecònim)

auður, auð, autt <adj.>:

1. <GEN> buit -ida

♦ sitja auðum höndum: <LOC FIG> seure amb les mans plegades

2. (óbyggður) inhabitat -ada (no habitat)

3. (snjólaus) sense neu (no tapat per la neu)

◊ auð jörð: terra sense neu

4. (íslaus) sense glaç (no tancat pel glaç)

◊ auður sjór: mar sense glaç

5. (síða & í kosningu) en blanc (pàgina & vot)

◊ auð síða: pàgina en blanc

◊ 2% kjósenda skiluðu auðu: el 2% dels votants van votar en blanc

auð·vald <n. -valds, pl. no hab.>:

1. (kapítalismi) capitalisme m (sistema político-econòmic)

2. (auðvaldsstjórn) plutocràcia f (tipus de govern)

auðvalds-: <en compostos>:

capitalista

auðvalds·fyrirkomulag <n. -fyrirkomulags, no comptable>:

sistema m capitalista

auðvalds·herra: <m. -herra, -herrar>:

plutòcrata m & f

auðvalds·sinni: <m. -sinna, -sinnar>:

(kapítalisti) capitalista m & f

auðvalds·stefna <f. -stefnu, pl. no hab.>:

capitalisme m

auðvalds·stjórn: <f. -stjórnar, -stjórnir>:

plutocràcia f

auð·velda <-velda ~ -veldum | -veldaði ~ -velduðum | -veldað ║ e-m e-ð>:

facilitar una cosa a algú (fer que una cosa sia possible o més fàcil a algú, possibilitar-l'hi)

auð·veldi <n. -veldis, pl. no hab.>:

facilitat f

◊ greindar borgir, þar með öll nálæg heröð, lönd ok ríki, þorp ok kastala lagði keisarinn undir sik, sum meðr auðveldi ok góðum friði, sum með list ok vitrligum klókskap, sum með miklum háska ok stóru erfiði, sem einkanliga fjórar svá heitandi borgar Venzosam, Kapariam, Sonoram ok Odam, ok hina fimtu til er kallast Lucrinam, hver stendr í Valle veride: les esmentades ciutats, ensems amb tots els regnes, països i contrades veïnes, viles i castells, l'emperador els va sotmetre tots, alguns amb facilitat i ben pacíficament, d'altres amb ardit i intel·ligent astúcia, d'altres amb gran perill i gran esforç i això sobretot amb quatre ciutats que es deien així: Venzosam, Kapariam, Sonoram i Odam i amb una de cinquena que es deia Lucrinam que està a Valle veride

auðveld·lega <adv.>:

fàcilment, amb facilitat, sense esforç

auð·veldun <f. -veldunar, pl. no hab.>:

facilitació f

auð·veldur, -veld, -velt <adj.>:

1. <GEN> fàcil, bo bona de fer (Mall., Men.) 

◊ auðveldara er úlfalda að fara gegnum nálarauga en auðmanni að komast inn í Guðs ríki: és més fàcil que un camell passi pel forat d'una agulla que no pas que un ric entri al regne de Déu

◊ til gengo bæði konor oc karlar at hugga hana; enn þat var eigi auðvelt: l'anaren a aconhortar homes i dones; però no fou gens fàcil

♦ auðveldur í e-u (e-u = substantiu): fàcil de <+ inf.> 

♦ auðveldur í meðförum: fàcil de manipular, fàcil de manejar, de fàcil maneig

♦ auðveldur í notkun: fàcil d'usar

♦ auðveldur í tamningu: fàcil d'aregar

♦ e-m veitist e-ð auðvelt: a algú una cosa li resulta fàcil

♦ það er tiltölulega auðvelt: és relativament fàcil

2. (dæll, þægilegur, yfirlætislaus) complaent, atent -a (afable, agradable en el tracte, no complicat, senzill)

♦ hann er auðveldur viðfangs: és de bon tractar

◊ Ibsen var ekki auðveldur viðfangs: l'Ibsen no era de bon tractar

♦ hann var mér auðveldur viðureignar: el vaig trobar de bon tractar

♦ auðveldur í umgengni: de tracte fàcil

3. (auðráður, eftirlátsamur) creient, no díscol -a (que creu, obedient, obseqüent, complaent a les ordres i desigs d'altri)

◊ Þorlákr var þá úngr at aldri, er faðir hans ok móðir brugðu búi sínu; hann var úlíkr flestum [ungum] mönnum: auðráðr ok auðveldr í öllu, hlýðinn ok hugþekkr hverjum manni, fálátr ok fályndr um allt, trúr ok tíðrækinn, nýtr ok námgjarn þegar á únga aldri: [Sant] Torlac encara era jovenet quan els seus pares van abandonar el mas que tenien. Era diferent de la majoria de joves: acatador i complaent en tot, obedient i amatent amb tothom; callat i reservat en tot, devot i diligent a anar als oficis divins, llest i ràpid a aprendre fins i tot ja en els seus anys més tendres

◊ sonr eins prests góðs ok göfugs hafði fótarmein á únga aldri; visnaði fótrinn ok ústyrktist. Sveinninn hèt Bjarni; hann var hlýðinn ok auðveldr sínum frændum: al fill d'un prevere, home bo i d'alta nissaga, li va sortir, quan encara tenia pocs anys, un mal a la cama; la cama es va atrofiar (assecar, eixarreir, pansir = visnaði. O potser va empitjorar = versnaði?) i es va afeblir (va perdre la força de mantenir-lo dret). El noi es deia Bjarni; era obedient i creient amb els seus parents

4. (sem fær sig til að gera e-ð) fàcil de convèncer (que s'avé fàcilment a fer una cosa)

◊ ok er þat sumra manna sögn at Snorri goði sæi þá Björn er þeir váru uppi í hálsbrúninni, er hann horfði í gegn þeim, ok væri því svá auðveldr í griðasölunni við þá Steinþór: i alguns homes diuen que el goði Snorri va veure, en mirar-hi d'esma, en Björn i els seus acompanyants quan arribaven al coll del puig, i que per això havia concedit la inviolabilitat de tan bona gana a l'Steinþór i als seus homes

◊ en er Snorri spurði þetta, sendi hann orð bræðrum sínum Þórði ok Sighvati ok kvámo þeir til Borgar báðir, eggiaði Snorri þá at þeir skyldu leggia at kaupmönnum, var Sighvatr auðveldr í því, en Þórðr latti heldr, en þó senda þeir upp í Hvítá, er Rosmhvelíngar átto þar feriur tvær, ok fleiri drógu þeir skip at sèr ok söfnuðu liði, en kaupmenn váro úti við Seliaeyri, ok höfðu hvert fat á skipi, ok lögðu út á álinn ok lágu þar um streingi: i quan l'Snorri se n'assabentà, va enviar un missatge als seus germans, en Þórðr i en Sighvatr, i tots dos anaren fins a Borg; l'Snorri els va esperonar a atacar els mercaders; en Sighvatr s'hi va deixar convèncer amb facilitat, però en Þórðr s'hi va mostrar més aviat reticent; tanmateix, envien gent Hvítá amunt, ja que els de Rosmhvalanes hi tenien dues barques per passar el riu; es procuren alguns vaixells més i reuneixen una host; i els mercaders, que es trobaven a la mar, a l'altura de Seleyri við Borgarnes, i portaven a bord tota mena de mercaderies, van entrar dins una cala estreta com una anguila i hi van ancorar

5. (viðráðanlegur) manejable (lleuger & fàcil de dur o de manejar)

♦ auðveldur í notkun: manejable, fàcil de manejar

6. (dýr) dòcil (animal)

♦ auðveldur í tamningu: fàcil d'aregar

auð·virðilegur, -virðileg, -virðilegt: <adj.>:

menyspreable, vil (→ auvirðilegur)

auð·vitað: <adv.>

naturalment, evidentment

♦ það er auðvitað: oi tant [que sí]

auð·þekktur, -þekkt, þekkt: <adj.>:

fàcil de reconèixer

auð·æfi: <n.pl -æfa>:

riqueses f.pl, fortuna f

◊ ást og auðæfi: amor i riquesa

◊ vatn er auðæfi Íslands: l'aigua és el tresor d'Islàndia

◊ nei, hann sér, að vitrir menn (ħăχāˈmīm, חֲכָמִים) deyja, að fífl (kəˈsīl, כְּסִיל) og fáráðlingar (wā-ˈβaʕar, וָבַעַר) farast hver með öðrum og láta öðrum eftir auðæfi sín (ħējˈl-ām, חֵילָם): no: veu que els savis moren, i que el beneit i l'estúpid pereixen un darrere l'altre i que deixen a d'altres llurs riqueses

auga <n. auga, augu>:. Gen. pl.: augna>:

1. <GEN & á kvörn> ull m (GEN & de mola)

◊ þú ert með mjög falleg augu: tens uns ulls preciosos

◊ ég get ekki haft augun af þér: no puc pas apartar els ulls de tu

♦ auga fyrir auga og tönn fyrir tönn: ull per ull i dent per dent

♦ augu hins ágjarna verða aldrei fyllt: els ulls del cobdiciós no s'omplen mai (el cobdiciós no en té mai prou)

♦ ausa e-u e-m í augu upp: <LOC FIG> dir-li una cosa a algú directament a la cara

◊ megum vér af því marka, hvernig hann mun bera fyrir konung vort mál, er hann jós slíku í augu oss upp, aftöku konungsmanna: per la manera com em va dir directament a la cara l'afer de l'execució dels homes del rei, puc entreveure com presentarà la meva causa davant el rei

♦ binda fyrir augun á e-m: embenar-li els ulls a algú, posar-li una bena als ulls a algú

♦ með bundið fyrir augun: amb els ulls embenats

♦ bindi fyrir augun: bena f d'ulls

♦ blá augu: ulls blaus

♦ blindur á öðru auga: cec d'un ull, borni

♦ e-m blæðir e-ð í augunum: <LOC FIG> a algú una cosa li fa més enveja que nosa una busca a l'ull (l'enveja el rosega a causa d'una cosa, li fa mal una cosa a causa de l'enveja)

♦ bregða augum upp (o: í sundur): obrir els ulls, badar els ulls

♦ bregða augum til e-s: posar els ulls en...

♦ brún augu: ulls castanys

♦ mér hefur ekki komið dúr á augu alla nóttina: <LOC FIG> no he pogut aclucar l'ull en tota la nit

♦ döpur augu: ulls tristos

♦ svo langt, sem augað eygir (o: eins og langt og augað eygir): fins allà on abasta (o: arriba) la vista, fins a l'horitzó

♦ festa augu á e-u ~ e-m: fixar (o: clavar) els ulls en una cosa ~ algú

♦ fyrir allra augum: en públic, a la vista de tothom

♦ glenna upp augun: badar els ulls, esbatanar els ulls

♦ gleypa e-n með augunum: <LOC FIG> devorar algú amb la mirada

♦ grá augu: ulls grisos

♦ græn augu: ulls verds

♦ hafa vakandi auga á e-u: vetllar una cosa, no perdre de vista una cosa

♦ hleypa auga úr e-m: treure-li un ull a algú

♦ horfa á e-n hræðslufullum augum: mirar algú amb ulls d'espant 

♦ horfast í augu: mirar-se als ulls 

♦ horfast í augu við e-n: mirar-li als ulls a algú

♦ horfast í augu við staðreyndir: mirar els fets tal i com són, veure la realitat tal i com és

♦ hvessa augun á e-n: mirar algú de manera penetrant 

♦ hvöss augu: ulls penetrants (o: aguts)

♦ illt auga: <FOLC> mal m d'ull (→ augnagot)

♦ koma auga á e-ð ~ e-n: #1. <GEN> albirar una cosa, ataüllar una cosa, veure una cosa; #2. <FIG> posar els ulls en algú ~ una cosa 

♦ hafa komið auga á e-n ~ e-ð: haver posat els ulls en algú ~ una cosa

♦ latt auga ~ ríkjandi auga: <MED> ull ambliop (o: <FAM>  gandul) ~ ull dominant

♦ líma fyrir ríkjandi augað: tapar l'ull dominant

♦ leiða e-n augum: albirar algú [amb els seus propis ulls]

◊ en jóa slíka hefk-at ek augum leitt, né varr vorðit vegs um bjartra; hygg ek því, at hafi nokkurr ykkr guð mætt, ok gefit fáka: però de cavalls com aquests no n'he vist [mai] amb els meus ulls ni [mai no] he apercebut l'esplendor (ἡ ἀκτίς -ῖνος ‘brillantor, esplendor, glòria’) de [cavalls] lluminosos [com aquests]; crec per això que algun déu us ha trobat i us ha donat els destrers (X, 550-551: ἀλλ᾽ οὔ πω τοίους ἵππους ἴδον οὐδὲ νόησα. ǁ ἀλλά τιν᾽ ὔμμ᾽ ὀΐω δόμεναι θεὸν ἀντιάσαντα)

♦ liggja (o: vera) í augum uppi: saltar a la vista

♦ líta e-n augum: veure algú amb els [seus] ulls

◊ eég hefi einu sinni unnað fallegri stúlku. Nei, það er annars ekki rétt að segja einu sinni, ég hefi alltaf elskað hana frá því ég fyrst leit hana augum og til þessarar stundar: una vegada vaig estimar una noia bonica. No, està lluny de la veritat dir una vegada. Sempre l'he estimada, des del primer moment que la vaig veure amb els meus ulls i fins al present

♦ líta ástandið alvarlegum augum: <LOC FIG> considerar seriosament greu la situació, mirar la situació amb [seriosa] preocupació

♦ líta e-n ekki réttu auga: <LOC FIG> mirar algú amb ulls suspicaços (o: plens de suspicàcia) 

♦ líta e-n illum augum: <LOC FIG> veure algú de mal ull

♦ líta e-n smáum augum: <LOC FIG> mirar algú de dalt a baix, mirar algú amb menyspreu

♦ loka augunum: aclucar els ulls

♦ lokuð augu: ulls clucs (o: tancats)

♦ loka augunum fyrir e-u: <LOC FIG> aclucar els ulls davant una cosa

♦ lygna [aftur] augunum: mig aclucar els ulls

♦ með berum augum ~ með beru auga: a ull nu

♦ það sem sést með berum augum er augsætt: el que es veu a ull nu és macroscòpic

♦ með e-ð fyrir augum: <LOC FIG> a la vista de..., tenint en compte...

♦ opna augun: obrir els ulls

♦ opna augu fyrir e-u: <LOC FIG> obrir els ulls i veure una cosa

♦ píra augunum: aclucar amb força els ulls(no del tot, sinó com quan se surt d'un lloc fosc a un on hi fa molta de claror o un miop per veure millor un objecte llunyà)

♦ ranghvolfa [í sér] augunum: (svo ekkert sést nema hvítan) posar els ulls en blanc (mostrar el blanc dels ulls fent-los girar cap endins)

◊ Holberg fór að hlæja og Kolbrún fékk kast. Hún ranghvolfdi í sér augunum, froðufelldi og féll svo í gólfið: en Holberg va començar a riure i a la Kolbrún li va pegar un atac: va posar els ulls en blanc, treia bromera per la boca i es va desplomar

♦ ranghvolfa augunum: (rúlla augunum) fer girar els ulls (fer que donin voltes com un posseït o com fan els infants)

♦ rauð augu: ulls vermells 

♦ reka augun í e-ð: clavar els ulls en una cosa, posar els ulls en una cosa, afinar una cosa amb la mirada, fixar-se amb els ulls en una cosa

♦ reka upp stór augu: badar uns ulls com a rodes de carro 

♦ renna augum (o: augunum) til e-s: dirigir la mirada cap a...

◊ og eftir þetta bar svo til, að kona húsbónda hans renndi augum til Jósefs og mælti: i després d'aquests fets, succeí que la dona del seu amo posà els ulls en Josep i li digué

♦ renna augum (o: augunum) yfir e-ð: fer passejar la mirada per..., repassar una cosa amb la mirada, fer un cop d'ull a una cosa

♦ rúlla augunum: fer girar els ulls (fer que donin voltes com un posseït o com fan els infants)

♦ skáskjóta augunum [til e-s (o: á e-n ~ e-ð)]: <LOC FIG> mirar d'esquitllèbit [algú ~ una cosa]

♦ skjóta augunum í skjálg (o: á skakk): (vera rangeygður) mirar guenyo (mirar guerxo)

♦ skjóta augunum í skjálg (o: á skakk) [til e-s]: (gefa [e-m] hornauga, horfa út undan sér) mirar [algú] de cua d'ull, mirar [algú] d'esquitllèbit  (mirar de reüll)

◊ þat finnr Þormóðr skjótt ok sá þó, at hon skaut í skjálg augunum stundum ok sá nökkut um öxl til Þormóðar; kom honum í hug, at vera mætti svá, at "dælla væri at draga, ef hálft hleypti", minnir hana á it forna vinfengi, hvert verit hafði: en Þormóðr ho va descobrir ben aviat, però tanmateix va veure que adesiara ella el mirava de reüll o que el mirava part damunt l'espatlla, de manera que li passà pel cap que potser fóra com se sol dir, que "és més fàcil de sirgar la barca si només va mig carregada" i li va recordar l'antiga amistat que s'havien tingut

♦ ský n í auga: tel m a l'ull

♦ snúa blinda auganu að e-u: <LOC FIG> fer els ulls grossos amb una cosa

♦ mér sortnar fyrir augum: <LOC FIG> la vista se m'enterboleix, tinc un rodament de cap

♦ stinga úr e-m augun: treure-li els ulls a algú

◊ ...ok sker af honum nefit, ok stakk bæði augun úr honum, ok sker af honum bæði eyrun ok geldir hann: ...i li talla el nas, i li va treure tots dos ulls, i li talla totes dues orelles i [després], el castra

♦ stórum augum: <LOC FIG> amb ullots, amb ulls esbatanats, amb uns ulls ben grossos

♦ horfa ~ líta á e-ð ~ e-n stórum augum: mirar una cosa ~ algú amb ullots, mirar una cosa ~ algú amb els ulls esbatanats, mirar una cosa ~ algú amb uns ulls ben grossos

♦ stara á e-ð ~ e-n stórum augum: fitorar una cosa ~ algú amb uns ulls ben grossos, mirar fixament una cosa ~ algú amb els ulls esbatanats

♦ sva langt sem augað eygir: fins allà on arriba (o: abasta) la vista

♦ svört augu: ulls negres

♦ undir fjögur augu: <LOC FIG> en privat, tots dos tot sols, a quatre ulls

♦ vera með stírur (o: stírurnar) í augunum: <LOC FIG> tenir encara les lleganyes als ulls, fer cara de son

♦ mér vex ekkert ð í augum: a mi res no m'espanta (res no em fa recular o em desanima)

♦ mér vöknar um augu: els ulls se m'entelen, els ulls se m'humitegen, em vénen les llàgrimes als ulls

♦ þreytt augu: ulls cansats 

♦ æðahjúpur auga: úvea f (→ æðahjúpur augnknattar)

♦ → glóðarauga “ull de vellut”

2. (á exi) ullera f (de destral)

3. (á nál) forat m (d'agulla)

auga·bragð <n. -bragðs, no comptable>:

1. (augnablik) instant m (moment)

◊ fullar grindr ǀ sá ek fyr Fitjungs sonom, ǁ nú bera þeir vánar vǫl; ǁ svá er auðr ǀ sem augabragð, ǁ hann er valtastr vina: jo he vistes les pletes dels fills d'en Fitjungr plenes [de bens] i ara els veig anant amb gaiato de captaire: així és la fortuna: talment un instant i la més voluble dels amics

♦ á augabragði: immediatament, instantàniament, en un tres i no-res, en un batre d'ulls, en un girar d'ulls, en un tancar i obrir d'ulls,

♦ á einu augabragði: immediatament, en un tres i no-res, en un instant

2. <†> (sjón sem vekur aðhlátur) riota f (persona o cosa la visió de la qual provoca rialles de burla)

◊ vitz er þǫrf, ǀ þeim er víða ratar, ǁ dælt er heima hvat; ǁ at augabragði verðr, ǀ sá er ecci kann ǁ oc með snotrom sitr: enginy i intel·ligència li calen al qui viatja per l'ample món, [en canvi] a casa qualsevol cosa és bona de fer; qui no sap res i s'asseu amb els llests, n'és la riota

◊ ◊ at augabragði ǀ scal-a maðr annan hafa, ǁ þótt til kynnis komi; ǁ margr þá fróðr þicciz, ǀ ef hann freginn er-at ǁ oc nái hann þurrfiallr þruma: ningú no hauria de fer trufa d'un altre quan (la conjunció þótt és habitualment concessiva; aquí, emperò, sembla tenir un significat temporal) arribi a un banquet. Mant home es té per llest si no li fan preguntes i aconsegueix romandre [callat i] amb la pell seca (més lliurement: si aconsegueix esquivar les preguntes i ‘no mullar-se’)

3. <†> (augnaráð, andlit) esguard m (mirada, semblant)

◊ svaf Hákon í lokhvílu. Ok er þau hjón koma í sæng, talar hann svá til hennar: „maklig ertu, sœti mín!“ segir hann, „at ek gefi þér fǫgr orð með sannri elsku fyrir svá góða hlýðni ok eptirlæti, sem þú hefir mér veitt í okkar samvist en ek legg þar í móti meingjǫrðir, fyrst einræði mitt, enn nú þó þat á ofan, er því meir angrar þitt augabragð, frænda minna ok fóstbrœðra, vil ek með engu móti vera hér í mínu landi, ok því berst ek þat fyrir, at leynast brott einmani rétt á þessari nóttu, ráði Guð hvat ek tek við! enn tveggja hluta bið ek þik, þat annat, at þú látir seint upp lokhvíluna á myrgin, þvíat því lengr fæ ek stundir at fríast (= komast undan), þó mín sé leitat, sú er bœn ǫnnur, at þú bíðir mín af þeirri dygð, sem þú kýs þér til handa“. Við þessa rœðu grætr hon stórliga ok sárliga, ok eptir tárblandinn koss skilja þau nær at miðri nóttu, gengr hann út lágliga af bœnum, ok þegar fram í mǫrkina, er nærri stóð, fer hann allt til dags, en felr sik síðan: en Hákon dormia a un llit tancat i quan ell i la seva dona hi van haver anat, ell li va dir: “dolça esposa meva! mereixes”, li va dir, “que amb ver amor et pagui amb belles paraules per la gran obediència i sotmetiment que m'has tingut durant la nostra vida en comú, i que jo, en canvi, t'he pagat amb malfets, primer amb la meva caparruderia, i ara, a més a més, amb el que encara apesararà més el teu esguard i el dels meus parents i germans de jurament: de cap de les maneres no vull romandre en el país i per això he resolt anar-me'n d'aquí tot sol i d'amagat aquesta mateixa nit i que Déu decideixi el meu futur! Tanmateix, abans de partir encara et vull demanar dues coses: la primera és que obris el llit demà de tard, car, com més tard ho facis, més temps hauré tingut jo d'allunyar-me d'aquí i més trigaran a posar-se a cercar-me. L'altre prec és que esperis la meva tornada amb la mateixa feeltat que tu esperes de mi”. En sentir aquestes paraules, ella va plorar moltes i amargues llàgrimes, i després de fer-se un petó mesclat amb llàgrimes, es van dir adéu gairebé al punt de la mitjanit. Ell es va esmunyir fora de la ciutadella, entrant d'immediat dins un bosc veí, en el qual va fer la seva via fins que es va fer de dia i llavors s'hi va amagar (la traducció llatina, intitulada Narratio de Hakone Harekida, pàg 3, feta per M. Birgerus Thorlacius i publicada a Copenhaguen el 1823, fa: ...Accedit, quot te quidem meosque cognatos et amicos constristabit)

auga·brún <f. -brúnar, -brúnir (o: -brýr; o: <†>  -brýnn; o: <†>  -brýn)>:

cella f

♦ vera með samvaxnar augabrúnir: ésser cellajunt -a

augabrúna·hár <n. -hárs, -hár>:

cella f

augabrúna·litur <f. -litar, -litir>:

llapis m de celles

auga·fullur, -full, -fullt: <adj.>:

que va pet, gat -a com una sopa

auga·hvarmur <m. -hvarms, -hvarmar>:

variant de → augnahvarmur ‘vorera de la palpebra’

auga·leið <f. -leiðar, pl. no hab.>:

cosa que salta a la vista d'òbvia que és

♦ það gefur augaleið: això salta a la vista, això està claríssim

♦ það gefur augaleið að <+ ind.>: està (o: és) més que clar que <+ ind.>, salta ben a la vista que <+ ind.>

auga·staður <m. -staðar, -staðir>:

conca f d'ull, òrbita f d'ull (→ augntóft)

◊ var þá tekin mold ór leiði Þorláks biskups, ok lögð á milli augastaðarins ok kinnarinnar barnsins: aleshores agafaren terra de la tomba del bisbe Þorlákur i la posaren entre l'òrbita de l'ull i la galta de l'infant

♦ hafa augastað á e-u ~ e-m: <LOC FIG> tenir posat l'ull (o: tenir posats els ulls) en una cosa ~ algú, haver ullat una cosa

auga·steinn <m. -steins, -steinar>:

1. <GEN> cristal·lí m (part de l'ull)

2. <FIG> nineta f de l'ull

♦ vera augasteinn e-s: ésser la nineta dels ulls d'algú

augasteins·kjarni <m. -kjarna, -kjarnar>:

<MED> nucli m del cristal·lí

augasteins·vöðvi <m. -vöðva, -vöðvar>:

<MED> múscul m ciliar

aug·lit <n. -lits, -lit>:

cara f

♦ drepa með auglitinu einu saman: matar amb la seva sola mirada (p.e., el basilisc)

♦ [frá] augliti til auglitis (o: auglits): cara a cara

♦ fyrir augliti e-s: en presència de..., davant...

◊ ...svo að þjóðirnar mættu skjálfa fyrir augliti þínu: ...de manera que els pobles tremolarien davant teu

♦ standa augliti til auglitis við e-ð: trobar-se cara a cara amb una cosa

aug·ljós, -ljós, -ljóst:

obvi òbvia, evident, manifest -a

♦ það er augljóst: això és obvi

augljós·lega:

òbviament, evidentment

aug·lýsa <-lýsi ~ -lýsum | -lýsti ~ -lýstum | -lýst ║ e-ð>:

1. <GEN> anunciar una cosa (proclamar, donar a conèixer)

♦ auglýsa e-ð í blöðunum: anunciar una cosa als diaris

♦ auglýsa e-ð til sölu: posar una cosa a la venda [i anunciar-la]

2. (í blaði) posar un anunci (p.e., en un diari)

◊ auglýsa tvö útboð: publicar dos anuncis de concurs públic

aug·lýsandi <m. -lýsanda, -lýsendur>:

anunciant m & f

aug·lýsing <f. -lýsingar, -lýsingar>:

1. <GEN> anunci m

♦ auglýsingar á samtengdum rásum: anuncis sincronitzats, publicitat sincronitzada

♦ prentaðar auglýsingar: anuncis impresos

♦ → sjónvarpsauglýsing “anunci televisiu”

♦ → útvarpsauglýsing “anunci radiofònic”

2. auglýsingar <f.pl -lýsinga>: anuncis m.pl, propaganda f, publicitat f

auglýsinga·borði <m. -borða, -borðar>:

<INFORM> bànner m

auglýsinga·bæklingur <m. -bæklings, -bæklingar>:

prospecte publicitari, fullet publicitari

auglýsinga·deild <f. -deildar, -deildir>:

secció f de publicitat

♦ auglýsingadeild fréttablaðsins: la secció de publicitat del diari

auglýsinga·geiri <m. -geira, pl. no hab.>:

sector m de la publicitat, sector publicitari

auglýsinga·herferð <f. -herferðar, -herferðir>:

campanya publicitària

auglýsinga·hlé <n. -hlés, -hlé>:

pausa publicitària, pausa f per als anuncis

auglýsinga·hönnuður <m. -hönnuðar, -hönnuðir>:

creatiu m, creativa f, expert m en publicitat, experta f en publicitat, publicitari m, publicitària f (treballador d'agència publicitària)

auglýsinga·innskot <n. -innskots, -innskot>:

anunci publicitari, espot publicitari

auglýsinga·miðill <m. -miðils, -miðlar>:

suport publicitari, mitjà publicitari

auglýsinga·plakat <n. -plakats, -plaköt>:

cartell anunciador, cartell publicitari

auglýsinga·sjónvarp <n. -sjónvarps, pl. no hab.>:

televisió f comercial

auglýsinga·skilti <n. -skiltis, -skiltis>:

panell publicitari, tanca publicitària, valla publicitària (cast., ekki ritm./no lit.) 

auglýsinga·slagorð <n. -slagorðs, -slagorð>:

eslògan publicitari

auglýsinga·stef <n. -stefs, -stef. Gen. pl.: -stefja; dat.pl.: -stefjum>:

tornada f dels anuncis, rodolí m dels anuncis

auglýsinga·stofa <f. -stofu, -stofur>:

agència publicitària

♦ Samband íslenskra auglýsingastofa: Associació Empresarial Islandesa de Publicitat

auglýsinga·starfsemi <f. -starfsemi, pl. no hab.>:

publicitat f (activitat laboral)

auglýsinga·tafla <f. -töflu, -töflur>:

tauler m d'anuncis

auglýsinga·texti <m. -texta, -textar>:

text publicitari

auglýsinga·tími <m. -tíma, -tímar>:

bloc publicitari, interrupció publicitària (cadascun dels talls d'un programa en els quals s'emeten espots publicitaris)

♦ á auglýsingatímanum: durant els anuncis

auglýsinga·útvarp <n. -útvarps, pl. no hab.>:

ràdio f comercial

auglýsinga·vara <f. -vöru, -vörur; emprat hab. en pl..>:

regal m de promoció (objecte que hom regala en el marc d'una campanya publicitària)

augna·blaðka <f. -blöðku, -blöðkur>:

ullera f, aclucall m (o: aclocall), cucala f (Mall.), clucala f (Men.) (de bístia. El mot s'empra hab. en pl.)

augna·blik <n. -bliks, -blik>:

moment m

♦ á augnabliki: en un instant

♦ á augnablikinu: de moment

♦ á fyrsta augnabliki: per un instant

♦ á hverju augnabliki: en qualsevol moment, d'un moment a l'altre

♦ á síðasta augnabliki: en el darrer moment

♦ á þessu augnabliki: en aquest mateix moment, en aquest precís instant

♦ eftir augnablik: al cap d'un moment

augnabliks- <en compostos>:

momentani -ània, del moment

augnabliks·fró <f. -fróar, no comptable>:

satisfacció momentània

♦ finna augnabliksfró í e-u: trobar una satisfacció momentània en una cosa

augnabliks·maður <m. -manns, -menn>:

persona f que només viu per al moment, persona frívola

augnabliks·nýjung <f. -nýjungar, -nýjungar>:

novetat (o: innovació) f del moment (o: efímera)

augna·bólga <f. -bólgu, pl. no hab.>:

<MED> oftalmitis f , inflamació f ocular, (impròpiament) oftàlmia f (→ augnbólga)

augna·brún <f. -brúnar, -brúnir>:

cella f

augna·fró <f. -fróar; pl. no hab.>:

variant de → augnfró ‘eufràsia’

augna·fræ <n. -fræs, -fræ; pl. no hab. Gen. pl.: -fræja; dat.pl.: -fræjum>:

licnis alpina (planta Viscaria alpina syn. Lychnis alpina syn. Silene suecica)

augna·gaman <n. -gamans, pl. no hab.>:

plaer m per a la vista

augna·got <n. -gots, -got, pl. no hab.>:

cop m d'ull

♦ illt augnagot: <FOLC> mal m d'ull

augna·gotur <f.pl -gota>:

mirades f.pl de reüll

augna·gras <n. -grass, -grös; pl. no hab.>:

eufràsia f (planta Euphrasia frigida syn. Euphrasia officinalis syn. Euphrasia latifolia)

augna·hár <n. -hárs, -hár>:

variant de → augnhár ‘pestanya’

augna·hvarmur <m. -hvarms, -hvarmar>:

vorera f de la palpebra, vorera f de l'ull

augna·karl <m. -karls, -karlar>:

<MED> acetàbul m, cavitat f cotiloide 

augna·krókur <m. -króks, -krókar>:

variant de → augnkrókur ‘cua de l'ull’

augna·laus, -laus, -laust <adj.>:

sense ulls

augna·leppur <m. -lepps, -leppar; pl. no hab.>:

pegat m, pedaç m (tela que hom duu damunt un ull buit per amagar-ne l'òrbita o davant l'ull dominant per exercitar-ne un d'ambliop) (→ augnleppur)

augna·litur <m. -litar, -litir>:

color m,f dels ulls

♦ → augnlitur “íd.”

augna·lok <n. -loks, -lok>:

palpebra f, parpella f

augna·læknir <m. -læknis, -læknar>:

variant de → augnlæknir ‘oculista’

augna·mið <n. -miðs, -mið>:

objectiu m, finalitat f

♦ í því augnamiði að <+ inf.>: amb l'objectiu de... <+ inf.>, amb la intenció de... <+ inf.> 

♦ með það augnamið að <+ inf.>: amb l'objectiu de... <+ inf.>, amb la intenció de... <+ inf.> 

augn·angur <n. -angurs, pl. no hab.>:

conjuntivitis f

augna·ráð <n. -ráðs, -ráð>:

mirada f, esguard m

◊ mér stendur ógn af augnaráði hans: la seva mirada m'esfereeix

♦ ásakandi augnaráð mirada acusadora

♦ senda e-m ásakandi augnaráð: llançar-li a algú una mirada acusadora

♦ eitrað augnaráð mirada enverinada (o: verinosa)

♦ fjarrænt augnaráð: mirada perduda

♦ flöktandi augnaráð: mirada vacil·lant

♦ hýrt augnaráð: mirada incitant

♦ ískalt augnaráð: mirada gèlida (o: glaçada; o: gelada)

♦ kalt augnaráð: mirada freda

♦ starandi (o: stíft) augnaráð: mirada fixa

augna·riða <f. -riðu, pl. no hab.>:

variant de → augnriða ‘nistagme’

augna·síld <f. -síldar, -síldar; pl. no hab.>:

saboga f (peix Clupea finta syn. Alosa fallax syn. Alosa agone syn. Clupea alosa)

augna·skata <f. -skötu, -skötur>:

rajada tacada, rajada marbrada (peix Raja polystigma)

augna·tillit <n. -tillits, pl. no hab.>:

cop m d'ull, esguard m, mirada f

♦ ef augnatillit gæti drepið! si les mirades poguessin matar!

♦ snöggt augnatillit llambregada f

augna·titringur <m. -titrings, pl. no hab.>:

tremolor f de l'ull, oftalmodonesi f

augna·titur <n. -titurs, pl. no hab.>:

tremolor m,f de l'ull, oftalmodonesi f

augna·tóft <f. -tóftar, -tóftir>:

conca f de l'ull, òrbita f de l'ull

augna·tönn <f. -tannar, -tennur>:

variant de → augntönn ‘clau, dent canina’

augna·vatn <n. -vatns, -vötn>:

variant de → augnvatn ‘col·liri’

augna·verkur <n. -verkjar, -verkir; pl. no hab.>:

variant de → augnverkur ‘dolor a l'ull’

♦ taka augnaverk: patir dolor d'ull (a la llengua medieval, aquesta expressió de vegades sembla haver adoptat el significat de patir una malaltia dolorosa a un ull o a tots dos ulls) 

◊ eftir þetta er Gestur vaknaði hefir hann tekið augnaverk svo strangan að hinn sama dag sprungu þau út bæði: després d'això, quan en Gestur es va despertar, li va agafar un dolor tan viu als ulls que aquell mateix dia tots dos li van esclatar

◊ nú mun eg launa þér því lausung þína og lygi að þú skalt nú taka augnaverk mikinn og strangan svo að bæði augu skulu springa úr höfði þér nema þú lýsir fyrir alþýðu klækisskap þínum þeim er þú tókst frá mér mitt lofkvæði og gefið annarri konu: ara et recompensaré la teva traïció i les teves mentides fent que t'agafi un dolor d'ulls tan fort i tan viu que et semblarà com si tots dos ulls t'haguessin de sortir fora de les conques fins que confessis davant tothom la teva vilania que cometeres quan em vas prendre la lloa que m'havies feta i la donares a una altra dona

◊ það gerðist til tíðinda á hag Þorsteins hvíta að hann tók augnaverk svo mikinn að þar fyrir missti hann sjónina, þykist vanfær til umsýslu, ræðir nú um við Þorgils, biður hann taka við liðinu: en relació al Þorsteinn el Blanc es va esdevenir que li va agafar un mal d'ulls tan dolorós que per culpa d'ell va perdre la vista i va creure que ja no estava capacitat per a continuar tenint cura del mas, de manera que va parlar amb en Þorgils per demanar-li que es fés càrrec de la gent que treballaven per a ell al mas

Tardor del 1633. El pastor d'Staður (Reykjanes), Einar Guðmundsson, acusa l'Auðunn Þorsteinsson d'haver causat el ‘mal d'ull’ de la seva dona disparant-li una fletxa invisible  (Cf. → álfskot)
'Heilsan tilsendist þér, Auðunn Þorsteinsson, eftir maklegleikum1. Vil eg þig vita láta það tilfelli2 sem hér er skefð, að Sigríður mín hefir fengið verk undarlegan í sitt auga, með þessum hætti, að á mánudaginn í hvítalogni3, sem hún gekk út úr bænum, var sem önnur píla4 snerti hennar auga, en sá það þó ekki. Síðan hefir verkur þróast í kringum hennar augastein5, og er það okkar beggja meining að það sé af völdum þínum eður þíns sonar Björns, því þið eruð báðir við fjölkynngi og galdra kenndir; og batni henni ekki, svo hún missi sitt auga, eður kannské lífið, þá lýsir hún ykkur sinn sáramann eður bana, ef svo reynist. Því máttu taka þig í vakt í tíma, því vita máttu, sé heitur blóðdropi í mér, þá mun eg þar til kosta6 hjá því Danska yfirvaldi, að þú megir [p. 19] uppbera þitt maklegt straff, sem einum galdramanni eða óbótaþræl7 hæfir eftir lögum. Því áminni eg þig í nafni Drottins, að þú hvorki gerir mönnum né peningum skaða; ei heldur8 sökkvir þér né þínum í soddan stór og háskasamleg vandræði, því endilega vill hér ólukka af rísa9, ef þú gerir ekki að í tíma. Eg vara þig við þessu nú um sinn í meinleysi, en sjáðu svo fyrir, að þú missir ekki kristilegt frelsi og frómra manna samneyti9, og að lyktum hryggilegan dauða fyrir galdra og gjörninga slíka og þvílíka, og láttu ekki þínar heimskar og heiptugar kindur10 koma þér til slíkrar hrekkvísi12. Ekki fleira að sinni. Verði þér eftir Guðs vilja'	Auðunn Þorsteinsson, rep les meves salutacions en la mesura que t'ho mereixis. Vull fer-te saber el següent cas que s'ha esdevingut aquí: a la meva Sigríður li ha pres un estrany dolor a l'ull d'aquesta manera: dilluns, durant una albaïna, quan sortia del mas, va sentir com si una sageta li ferís un ull, però no hi va veure res. De llavors ençà, el dolor s'ha anat fent més fort tot al voltant de la pupil·la, i, tant ella com jo som de comuna opinió que tu o el teu fill, en Björn, en sou els causants, ja que tant tu com ell sou entesos en màgia i encanteris; i, si ella no millora pas, de manera que acabi perdent l'ull o potser la vida i tot, us acusarà públicament d'ésser els causants de les seves ferides o els seus assassins, si s'arribava a donar el cas. Per això, [estigues avisat i] posa't a temps en guàrdia, perquè pots estar-ne ben segur que, mentre em quedi al cos una sola gota de sang calenta, no estalviaré esforços ni despeses amb les autoritats daneses perquè rebis el teu merescut càstig, el que, segons la llei, li correspondria a un bruixot i a un canalla criminal. Per això t'exhorto en nom del Senyor que no facis cap mal ni a persona ni a bèstia, ni t'enfonsis a tu mateix i als teus en un destret tan gran i perillós perquè a la llarga, i si no t'esmenes a temps, d'això en resultarà l'infortuni. Per ara te'n faig advertència per les bones, però fés per manera que no perdis la llibertat cristiana ni la comunió dels homes pietosos i perquè no acabis patint finalment una mort terrible per aital bruixeria i fetilleries, ni tampoc permetis als teus fills, nicis i venjatius, que et portin a una tal malvestat. Res més per aquesta vegada. Que et passi segons la voluntat de Déu.
L. B.: “Þjóð og saga. Svipmyndir frá Galdraöld: Séra Einar Guðmundsson". Dins: Frjáls þjóð número 13, de dissabte, 31 de març de 1962, pp. 6 i 8. http://timarit.is/view_page_init.jsp?pageId=3643513&issId=260169&lang=4. Einar Guðmundsson: Skotlands Rímur - Icelandic Ballads on the Gowrie Conspiracy. Edited by William Alexander Craigie. Oxford at the Clarendon Press, 1908. Pp. 18-19. http://www.archive.org/details/skotlandsrmuric00craigoog
1: maklegleiki m.: “merescut, mèrit, promèrit”; að maklegleikum, eftir maglegleikum: “segons t'ho mereixis, pro merito tuo”   2: tilfelli n.: “cas; esdeveniment”.   3: hvítalogn n., hvítt logn: “albaïna,”.   4: önnur píla: el mot píla, actualment arcaic o literari, significa “fletxa, sageta”. El determinant önnur “una de dues; una altra; segona” desconcerta; entenc que l'autor de la carta en realitat s'hi estava referint catafòricament al auga que vindrà després i tradueixo en conseqüència: var sem píla snerti annað augað hennar.   5: augasteinn m: “pupil·la”.   6: kosta til e-s v. fb.: “esmerçar, despendre”.   7: óbótaþræll m.: Personalment, només conec el mot óbótamaður “malfactor, criminal” i óbótaverk “crim”. El mot, per tant, s'ha de veure com un encunyament de l'Einar. El mot þræll s'ha d'entendre amb el significat de níðingur, óþokki.   8: ei heldur adv.: “ni” (cf. danès ej heller).   9: rísa v. ft.: “sorgir, sobrevenir”.   10: samneyti n.: “tracte, companyia, comunió”.   11: kind f.: “fill”.   12: hrekkvísi f.: “mal, dany, malvestat; malícia, enginy per al mal; entremaliadura”.

augna·vik <n. -viks, -vik>:

cua f d'ull (→ augnkrókur)

augna·yndi <n. -yndis, -yndi>:

goig m per a la vista, plaer m per a la vista 

augna·þjónn <m. -þjóns, -þjónar>:

llepa m delegador, llepa f delegadora  (persona que fa creure a un superior que fa el que li han encomanat, quan, realment, o passa la feina a algú altre o senzillament no la fa)

augna·þjónusta <f. -þjónustu, pl. no hab.>:

feina f pels ulls (lit.: ‘servei d'ulls’. Llagoteria envers un superior a qui es fa creure que s'ha fet una determinada feina quan en realitat no s'ha fet res)

◊ augnaþjónusta af verstu gerð: llagoteria de la pitjor mena

augn·bindi <n. -bindis, -bindi>:

bena f d'ulls

augn·blýantur <m. -blýants, -blýantar>:

llapis m d'ulls

augnbotna·speglun <f. -speglunar, -speglanir>:

oftalmofundoscòpia f

augn·bólga <f. -bólgu, -bólgur>:

<MED> oftalmitis f , inflamació f ocular, (impròpiament) oftàlmia f

augn·dapur, -döpur, -dapurt <adj.>:

que té la vista feble

augn·depra <f. -depru, pl. no hab.>:

vista f feble

augn·deyfa <f. -deyfu, pl. no hab.>:

ambliopia f

augn·díll <m. -díls, -dílar>:

estigma m, taca f ocular (taca vermellosa d'alguns protists)

◊ frumulíffæri augnglenna sem er næmt fyrir birtu heitir augndíll: l'òrgan cel·lular de les euglenes que és sensible a la claror es diu estigma

augn·dropar <m.pl -dropa>:

<MED> col·liri m, gotes f.pl per als ulls 

augn·fró <f. -fróar; pl. no hab.>:

eufràsia f (planta Euphrasia frigida syn. Euphrasia officinalis syn. Euphrasia latifolia)

augn·glenna <f. -glennu, -glennur>:

euglena f

◊ frumulíffæri augnglenna sem er næmt fyrir birtu heitir augndíll: l'òrgan cel·lular de les euglenes que és sensible a la claror es diu estigma

augn·gler <n. -glers, -gler>:

ocular m (lent d'instrument òptic)

augn·hár <n. -hárs, -hár>:

pestanya f, pipella f (Bal.)

augnhára·litur <m. -litar, -litir>:

rímmel m

augn·hlaup <n. -hlaups, -hlaup>:

<MED> humor vitri

augn·hlíf <f. -hlífar, -hlífar>:

protector m ocular

augn·hólf <n. -hólfs, -hólf>:

1. fremra augnhólf:  cambra aquosa  (part de l'ull que conté l'humor aquós)

♦ afturhluti fremra augnhólfs: cara posterior de la cambra aquosa

♦ framhluti fremra augnhólfs: cara anterior de la cambra aquosa

2. aftara augnhólf: cambra vítria  (part de l'ull que conté l'humor vitri)

augn·hreyfivöðvi <m. -hreyfivöðva, hreyfivöðvar>:

<MED> músculs oculomotors

augn·hvíta <f. -hvítu, -hvítu>:

blanc m de l'ull, escleròtica f, esclera f

augn·kláði <m. -kláða, pl. no hab.>:

<MED> picor f als ulls  (sensació de coïssor als ulls)

augnknattar·slíður <n. -slíðurs, -slíður>:

conjuntiva f bulbar

augn·knöttur <m. -knattar, -knettir>:

globus m ocular

♦ æðahjúpur augnknattar: úvea f

augn·kríma <f. -krímu, -krímur>:

xeroftalmia f, oftalmoxerosi f, xeroma m, escleroftalmia f, xerosi f conjuntival

augn·krókur <m. -króks, -krókar>:

cua f de l'ull

◊ faðir hans fletti himnunni úr augnkrókunum (ὁ κανθός -οῦ:   ἀπὸ τῶν κανθῶν τῶν ὀφθαλμῶν αὐτοῦ) með báðum höndum. Að því búnu féll hann um háls sonar síns, grét og sagði: „Ég sé þig, barn, augasteinninn minn“: son pare es va llevar (‘va pelar’) els tels de les cues dels seus ulls amb totes dues mans. I havent-ho fet, va abraçar son fill plorant i bo i dient-li “Et veig, fill meu, nineta dels meus ulls”

augn·laus, -laus, -laust <adj.>:

anoftalm -a

augn·leppur <m. -lepps, -leppar; pl. no hab.>:

pegat m, pedaç m (tela que hom duu damunt un ull buit per amagar-ne l'òrbita o davant l'ull dominant per exercitar-ne un d'ambliop)

◊ það er ekki auðvelt að bera virðingu fyrir kennara sem gengur um með augnlepp og bjúgsverð og segist vera frænka Jack Sparrow: no és gens fàcil mostrar respecte per una professora que es passeja amb un pegat a l'ull i un sabre i diu que és una cosina d'en Jack Sparrow

♦ með augnlepp fyrir hægra auganu: amb l'ull dret tapat amb un pegat

♦ sjóræningja-augnleppur: pegat d'ull de pirata

◊ sjóræningi með augnlepp og sverð á milli tannanna: un pirata amb un pedaç a l'ull i una espasa entre les dents

augn·leysi <n. -leysis, pl. no hab.>:

anoftalmia f

augn·linsa <f. -linsu, -linsur. Gen. pl.: -linsa>:

lent f de contacte

augn·litur <m. -litar, -litir>:

color m,f dels ulls

♦ hver er augnlitur þinn?: de quin color tens els ulls?

augn·lok <n. -loks, -lok>:

palpebra f, parpella f

♦ fituútfelling á augnloki: xantelasma m, xantoma m palpebral

augnloka- <en compostos>:

blefaro-, blefar-

augnloka·glufa <f. -glufu, -glufur>:

fenedura f palpebral (→ hvarmarifa)

augnloka·sig <n. -sigs, -sig>:

blefaroptosi f

augn·lækningar <f.pl -lækninga>:

oftalmologia f

augn·læknir <m. -læknis, -læknar>:

oculista m,f, oftalmòleg m, oftalmòloga f

augn·orð <n. -orðs, -orð>:

terme m d'oftalmologia, terme oftalmològic

augn·rennsli <n. -rennslis, -rennsli>:

<MED> llagrimeig m  (degoteig continu de llàgrimes per refredat, conjuntivitis, al·lèrgia etc.)

augn·riða <f. -riðu, pl. no hab.>:

nistagme m (→ augntin)

augn·rifa <f. -rifu, -rifur>:

fenedura f palpebral (→ hvarmarifa)

augn·samband <n. -sambands, pl. no hab.>:

contacte m visual, creuament m de mirades

♦ hafa augnsamband mirar-se als ulls, creuar mirades

augn·sjá <f. -sjár, -sjár>:

oftalmoscopi m, funduscopi m

augnsjúkdóma·fræði <f. -fræði, pl. no hab.>:

oftalmologia f

augn·sjúkdómur <m. -sjúkdóms, -sjúkdómar>:

malaltia f dels ulls

augn·skolvatn <n. -skolvatns, -skolvötn>:

col·liri m

augn·skuggi <m. -skugga, -skuggar>:

ombra f d'ulls

augn·slíma <f. -slímu, -slímur>:

conjuntiva f (→ tára)

augn·slímhúð <f. -slímhúðar, -slímhúðir>:

conjuntiva f (→ tára)

augnslímhúðar·bólga <f. -bólgu, -bólgur>:

conjuntivitis f (→ tárubólga)

augnslímu·bólga <f. -bólgu, -bólgur>:

conjuntivitis f (→ tárubólga)

augn·slys <n. -slyss, -slys>:

accident m ocular

augn·speglun <f. -speglunar, -speglanir>:

oftalmoscòpia f

augn·stírur <f.pl -stíra>:

lleganya f

augn·tin <n. -tins, pl. no hab.>:

nistagme m

♦ augntin og aðrar óreglulegar augnhreyfingar: nistagme i d'altres moviments irregulars de l'ull

augn·tóft <f. -tóftar, -tóftir>:

conca f de l'ull, òrbita f de l'ull

augn·tótt <f. -tóttar, -tóttir (o: -tættur)>:

variant de → augntóft ‘òrbita de l'ull’

augn·tönn <f. -tannar, -tennur>:

clau m, <MED> dent canina

♦ augntennur: dents canines, ullals m.pl

augn·vatn <n. -vatns, -vötn>:

col·liri m (→ augnskolvatn)

augn·veiki <f. -veiki, pl. no hab.>:

malaltia f dels (o: en els) ulls

augn·verkur <m. -verkjar, -verkir; pl. no hab.>:

dolor m,f a l'ull, oftalmàlgia f, oftalmagra f, oftalmodínia f

augn·vöðvar <m.pl -vöðva>:

<MED> músculs m.pl oculars, músculs m.pl del globus ocular, músculs intrínsecs de l'ull, músculs intraorbitaris

♦ efri beinn augnvöðvi: múscul recte superior de l'ull

♦ neðri beinn augnvöðvi: múscul recte inferior de l'ull

augnvöðva·taug <f. -taugar, -taugar>:

nervi oculomotor

augn·vökvi <f. -vökva, -vökvar>:

humor aquós  (part de l'ull)

augn·þreyta <f. -þreytu, pl. no hab.>:

vista cansada

augn·þurrkur <m. -þurrks, pl. no hab.>:

sequedat f d'ulls

aug·sjá <f. -sjár, pl. no hab.>:

variant de → augsýn ‘vista, mirada’

<†>  aug·sjáandi, -sjáandi, -sjáandi <adj.>:

que ho veu amb els seus propis ulls

♦ að honum augsjáandi: en presència d'ell

◊ eg trúi því, að hann var hér, síðan er hann reis upp af dauða, uns hann sté til himna upp að augsjáöndum postulum sínum á þeim degi, er vér köllum uppstigningardag: crec que ell va ésser aquí després d'haver ressuscitat de la mort i fins que se'n pujà al cel en presència dels seus apòstols en el dia que anomenem dia de l'ascensió

<†>  aug·sjándi, -sjándi, -sjándi <adj.>:

que ho veu amb els seus propis ulls

♦ at honum augsjándi: en presència d'ell

◊ einum vetri eptir Óláfs konungs var upptekinn líkamr hans ok skrínlagðr at augsjándum ǫllum Þrœndum ok at ráði Sigurðar biskups ok þar við var ok Sveinn ok Alfífa móðir hans: un any després de la mort del rei Olau, el seu cos fou traslladat i dipositat en un escriny en presència de tots els habitants de Trondheim i comarca, amb l'aprovació del bisbe Sigurðr i essent-hi també l'Sveinn i sa mare, l'Alfífa

◊ en með því at englar eða ǫnnur skepna mátti ekki leysa mannkunnit úr villu, þá tók sonr guðs fullan mannsdóm á sik til lausnar ǫllu mannkyni ok gjǫrðist einn á tvennu eðli, at hann var guð ok steig yfir djǫfulinn þann er sveik Adám ok lauk upp himni fyrir augsjándum mǫnnum sínum og gjǫrði þá jafna englum: però, atès que ni els àngels ni cap altra criatura podien deslliurar la humanitat del seu error, el fill de Déu va adoptar la plena natura humana per a redempció de tot el gènere humà, i es va fer un amb una doble natura ja que també era Déu, i va derrotar el dimoni que havia traït Adam i va obrir el cel a la presència dels seus homes, fent-los iguals als àngels

aug·sýn <f. -sýnar, pl. no hab.>:

vista f, mirada f

♦ fá e-ð í augsýn: albirar una cosa, divisar una cosa  (cast., ekki ritm./no lit.)

♦ hverfa úr augsýn: desaparèixer de la vista

♦ í augsýn e-s: a la vista de..., en presència de..., sota la mirada de...

♦ í augsýn allra: a la vista de tothom, davant tothom

♦ koma í augsýn: aparèixer, fer-se a la vista

♦ koma í augsýn e-m: aparèixer a la vista d'algú, deixar-se veure per algú

♦ kom þú aldregi í augsýn mér ok sonum mínum: procura que no et tornem a veure ni jo ni els meus fills

♦ missa e-ð úr augsýn: perdre de vista una cosa

augsýni·lega <adv.>:

evidentment

augsýni·legur, -leg, -legt <adj.>:

evident

aug·sær, -sæ, -sætt <adj.>:

variant de → stórsær, -sæ, -sætt ‘macroscòpic -a’

◊ tuttugu og fjórir (23,7%) sjúklingar höfðu smásæja/augsæja blóðmigu með lágmarks prótínmigu: vint-i-quatre malalts (23,7%) tenien hematúria tant microscòpica com macroscòpica amb proteïnúria mínima

auk <adv.>:

1. < GEN> a més a més, a més, encara, <LIT> no-res-menys

◊ Hrólfr konungr býst nú til ferðar sinnar með hundrað manna ok auk kappar hans tólf ok berserkir tólf: el rei Hrólf s'aparella llavors per al seu viatge amb cent vint homes, i, a més, els seus dotze campions i dotze bersercs (cent quaranta-quatre guerrers acompanyen el rei en la seva anada a Suècia)

♦ [þar] að auki: a més a més, <LIT> en ultra, a més a més

2. <†> (einnig, líka) també  (igualment)

auk <prep. + gen.>:

a més a més de, a part de, a banda de, de més de, <LIT> ultra

◊ sjö menn auk hans: set homes a més a més d'ell (vuit persones en total)

♦ auk þess: <adv.> a més a més, a més, <LIT> en ultra

♦ auk þess að <+ inf.>: <conj. additiva o continuativa> a més a més de <+ inf.>, [a] sobre de <+ inf.> 

♦ auk þess sem <+ ind.>: <conj. additiva o continuativa> a més que <+ ind.>, [a] sobre que <+ ind.> 

♦ auk [þess] heldur: <adv.> i per si amb això no n'hi hagués prou

auka <eyk ~ aukum | jók ~ jukum | aukið ║ e-ð>:

augmentar una cosa

◊ við jukum skammtinn úr 250 í 500 millígrömm: hem augmentat la dosi de 250 a 500 mil·ligrams

♦ auka e-u við: augmentar amb una cosa, engrandir-se amb una cosa

◊ þeir höfðu fjóra tigi skipa af Glæsivöllum, en juku þó mörgum við í ferðinni: tenien quaranta vaixells quan van salpar dels Glæsivellir (‘Camps Resplendents’), però durant el viatge llur nombre va augmentar en molts

♦ auka e-ð saman: ajuntar dues coses en una, aplegar dues coses en una

♦ e-m er of aukið: algú hi és de més, hi sobra algú

♦ orðum aukið: exagerat

auka- <en compostos>:

1. complementari -ària  (addicional)

2. secundari -ària  (no primari)

auka·aðild <f. -aðildar, pl. no hab.>:

afiliació f (o: pertinença) [a entitat] com a membre associat

auka·aðili <m. -aðila (o: -aðilja), -aðilar (o: -aðiljar)>:

membre m associat

♦ verða aukaaðili að e-u: fer-se membre associat de...

auka·afurð <f. -afurðar, -afurðir>:

1. <GEN & FIG> producte secundari (o: accessori), subproducte m

2. <QUÍM & INDUSTR> [producte m] derivat m

auka·arður <m. -arðs, pl. no hab.>:

1. <GEN> guanys m.pl addicionals, guanys suplementaris

2. <ECON> dividend[s] extraordinari[s]

auka·atriði <n. -atriðis, -atriði>:

1. <GEN> punt secundari, el [que és] secundari (o: accessori)  

2. (málefni) qüestió secundària (fet, afer)

♦ vera aukaatriði: ésser una qüestió de poca importància

◊ það er algjört aukaatriði: això és una qüestió totalment secundària, això no té gaire importància

auka·áhersla <f. -áherslu, -áherslur>:

<GRAM> accent secundari

auka·biti <m. -bita, -bitar>:

mós m  (petita menjada per llevar-se la gana)

auka·blað <n. -blaðs, -blöð>:

suplement m (de diari, de revista)

auka·búnaður <m. -búnaðar, pl. no hab.>:

accessoris m.pl, equipament accessori

auka·efni <n. -efnis, -efni>:

1. (í ritgerð) additament m, apèndix m (afegitó a escrit)

2. (viðbótarefni) additiu m (alimentari)

♦ án aukaefna: sense additius

3. (aukaafurð) subproducte m (producte derivat, producte secundari)

◊ aukaefni eins og díoxín og fúran myndast m.a. við sorpbrennslu á opnu landi: subproductes com la dioxina o el furan es formen, entre d’altres, durant la incineració de deixalles en camp obert

auka·fag <n. -fags, -fög>:

(aukagrein) segona especialitat, minor f,m  (que, en el sistema universitari islandès complementa l'especialitat principal o → aðalfag)

auka·fall <n. -falls, -föll>:

<GRAM> cas oblic

auka·ferð <f. -ferðar, -ferðir>:

excursió f  (amb autobús i/o transbordador)

auka·félagi <m. -félaga, -félagar>:

membre associat, membre associada

auka·gjald <n. -gjalds, -gjöld>:

suplement m, recàrrec m  (afegitó al preu, sobretaxa)

auka·greiðsla <f. -greiðslu, -greiðslur>:

sobrepreu m, recàrrec m

auka·grein <f. -greinar, -greinir>:

(aukafag) segona especialitat  (que, en el sistema universitari islandès complementa l'especialitat principal o → aðalgrein)

auka·herbergi <n. -herbergis, -herbergi>: 

1. <GEN> habitació f extra (habitació suplementària)

2. (herbergi fyrir gestina) cambra f dels hostes, habitació f dels hostes (cambra destinada a estatjar-hi els hostes)

◊ það er kannski sniðugt að hafa aukaherbergið tilbúið til vonar og vara: potser fóra assenyat de tenir preparada l'habitació dels hostes, per si de cas

auka·hljóð <n. -hljóðs, -hljóð>:

<MED> soroll m de fons, murmuri m

♦ aukahljóð í hjartanu: <MED> murmuri m de cor

auka·hluti <m. -hluta, -hlutar>:

accessori m

auka·hlutverk <n. -hlutverks, -hlutverk>:

paper secundari

♦ fara með aukahlutverk í myndinni: interpretar un paper secundari a la pel·lícula

auka·kosning <f. -kosningar, -kosningar. Emprat hab. en pl. en les accepcions 2. i 3.>:

1. (viðbótarkjör) votació f addicional (votació suplementària o extraordinària)

2. (t.d., í kjölfar andláts forseta ríkisins) eleccions extraordinàries (p.e., per mort del president de l'estat)

3. (í Englandi) eleccions f parcials (a Anglaterra)

auka·kostnaður <m. -kostnaðar, no comptable>:

cost m addicional, sobrecost m

auka·lega <adv.>:

de més, d'afegit

♦ aukalega til e-s: addicionalment a..., que cal afegir a...

auka·leikari <m. -leikara, -leikarar>:

actor secundari, actriu secundària

♦ hann er tilnefndur sem besti aukaleikari: està nomenat com a millor actor secundari

auka·leikur <m. -leiks, -leikir>:

<ESPORT> partit m de desempat

auka·liður <m. -liðs (o: -liðar), -liðir>:

complement m  (punt addicional en espectacle, debat, programa etc.)

♦ aukaliður á dagskrá: complement del programa

auka·líf <n. -lífs, -líf>:

1. (í tölvuleikum) vida f extra (p.e., en videojocs)

2. (tvöfalt líf) doble vida f (tenir dues famílies etc.)

◊ ég á sjálfur fullt í fangi með að lifa einu lífi, þannig að aukalíf myndi algjörlega fara með sálarheill mína: prou feines tinc a viure una vida, així que dur una doble vida arruinaria completament la meva salut anímica

auka·merking <f. -merkingar, -merkingar>:

1. (aukaleg merking, viðbótarmerking) significat secundari, accepció secundària (significat de mot addicional al seu significat principal)

2. (vísimerking, merkingarauki, bakmerking) connotació f (significat de mot implicat, oposat al denotat)

♦ niðrandi aukamerking: connotació pejorativa

♦ jákvæð aukamerking: connotació positiva

auka·saga <f. -sögu, -sögur>:

trama f secundària  (de novel·la, pel·lícula etc.)

auka·setning <f. -setningar, -setningar>:

<GRAM> oració subordinada

auka·sól <f. -sólar, -sólir>:

<ASTRON> parheli m

auka·spyrna <f. -spyrnu, -spyrnur>:

<ESPORT> [llançament m de] falta f

♦ aukaspyrna á e-m: llançament de falta contra...

♦ bein ~ óbein aukaspyrna: falta directa ~ indirecta

♦ taka aukaspyrnu: llançar (o: xutar) una falta

aukast <eykst ~ aukumst | jókst ~ jukumst | aukist>:

augmentar, pujar, apuja-se, acrèixer-se, multiplicar-se

◊ neysla á ferskum fiski hefur aukist um 24% á síðustu fimm árum: el consum de peix fresc ha crescut del 24% en els darrers cinc anys

◊ atvinnuleysi á Spáni jókst í júlí og mældist 25,1%: l'atur s'ha apujat el mes de juliol i fa un 25,1% del total de la població treballadora

♦ verðbólgan eykst og kaupmáttur minnkar: la inflació s'acreix i el poder adquisitiu minva

♦ verðbólgan jókst um 1,2 prósent: la inflació s'ha apujat de l'1,2 per cent, la inflació ha pujat un 1,2 per cent

auka·stafur <m. -stafs, -stafir>:

decimal m (nombre després de la coma)

auka·starf <n. -starfs, -störf>:

treball f extra, segona feina

auka·tekjur <f.pl -tekna>:

entrades f.pl addicionals, guanys m.pl extra

auka·tenging <f. -tengingar, -tengingar>:

<GRAM> conjunció subordinativa, conjunció f de subordinació

auka·tungl <n. -tungls, -tungl>:

<ASTRON> paraselene f, lluna fictícia

auka·verk <n. -verks, -verk>:

1. <RELIG LUTER> treball accessori

◊ aukaverk presta eru: skírn, ferming, gifting og greftrun: els treballs accessoris dels preveres són: bateig, confirmació, casament i enterrament

2. (vinna í frístundum) segona feina  (segon treball remunerat)

auka·verkun <f. -verkunar, -verkanir>:

<MED> efecte secundari

♦ aukaverkanir af e-u: els efectes secundaris de X

auka·vinna <f. -vinnu, pl. no hab.>:

1. (viðbótarvinna) treball m addicional (o: suplementari) (feina extra)

♦ fá sér aukavinnu sem statisti í kvikmyndum: trobar una feina extra com a figurant en el rodatge de pel·lícules, fer-se uns ingressos extra treballant de figurant en el rodatge de pel·lícules

2. (yfirvinna) hores f.pl extra  (hora de feina després de les de la jornada laboral normal)

auka·þing <n. -þings, -þing>:

1. (Alþingis) sessió extraordinària (del parlament)

2. (félags) assemblea extraordinària (d'associació, societat mercantil etc.)

auk·efni <n. -efnis, -efni>:

additiu m

♦ aukefni í matvælum: additiu alimentari

auki <m. auka, aukar>:

augment f, increment f

♦ færast í aukana: augmentar

♦ færast sífellt í aukana: no deixar de créixer, no deixar d'augmentar

♦ færast æ meira í aukana: augmentar de cada cop més

♦ færast í [alla] aukana: esforçar-se al màxim, emprar totes les seves forces

auki:

dat. de → auk “també”

♦ þar að auki: a més a més, en ultra

aukið:

supí de → auka “augmentar”

aukin:

nom. & ac. pl. de → auk “també”

♦ þess aukin heldur: per si no n'hi hagués prou amb això, ni de bon tros, ni de molt

aukinn, aukin, aukið <adj.>:

augmentat -ada, incrementat -ada

♦ í auknum mæli: en creixent mesura

auk·nefna <-nefni ~ -nefnum | -nefndi ~ -nefndum | -nefnt ║ e-n e-ð. Emprat hab. en passat>:

batejar (o: anomenar) algú amb un sobrenom

◊ en Jósef, sá er auknefndur var af postulunum Barnabas, hvað er þýðist ‘huggunar sonur’: i en Josep, anomenat pels apòstols amb el sobrenom de Bernabé, que vol dir ‘fill de consolació’...

◊ þau komu í þorp, sem auknefnt er “Staðurinn, þar sem saltið þrýtur”: arribaren al poblat que ha estat batejat “l'indret on s'acaba la sal”...

◊ samkomusvæðið var þegar í stað auknefnt “Piccadilly Circus”, og þaðan streymdu nú skipalestirnar eftir siglingaleiðum, sem merktar voru með baujum: la zona de reunió de seguida es va batejar extraoficialment amb el nom de “Piccadilly Circus” i d'allà en sortien després els combois marítims, seguint les vies de navegació que estaven senyalitzades amb boies

auk·nefni <n. -nefnis, -nefni>:

malnom m

◊ hann átti það kenningarnafn að hann er kallaður Helgi hinn hvíti og var honum það eigi auknefni því að hann var vænn maður og vel hærður, hvítur á hárslit: en Helgi tenia el sobrenom de Hvíti (= ‘el Blanc’ = ‘el Covard’), però això no era pas un malnom, sinó que l'hi deien perquè era un home bell, de cabells espessos però blancs (no li deien pas ‘el Blanc’ perquè fos covard, sinó perquè tenia molts de cabells blancs)

◊ tók hann þá þegar auknefni föður síns, það er hann hafði fyrri, og var kallaður Þórður hreða: A partir d'aquell mateix moment va prendre el malnom que son pare ja havia portat abans i li van dir Þórður hreða (= ‘en Bregues’)

aukning <f. aukningar, aukningar>:

increment m, augment m, crescuda f

♦ aukning verðbólgu um eitt prósentustig: increment de la inflació de l'u per cent

♦ mikil aukning í sölu á nýjum bílum: gran increment de les vendes de cotxes nous

auk·reitis <adv.>:

de més, extra

♦ fá e-ð aukreitis: rebre una cosa de més (addicionalment a allò que s'ha comprat, però sense haver-ho de pagar, gratis, sense cap cost addicional)

aula·bárður <m. -bárðar, -bárðar>:

tros m de beneit ~ beneita, idiota m & f 

aula·legur, -leg, -legt <adj.>:

beneit -a

aula·skapur <m. -skapar, no comptable>:

estupidesa f (qualitat de beneit)

auli <m. aula, aular>:

1. (kjáni) enze m & f, beneit m, beneita f, idiota m & f (GEN & insult)

2. (stór þorskur) bacallà gros (peix Gadus morhua)

auma <f. aumu, aumur. Emprat hab. en pl.>:

misèria f (pobresa) (→ aumur)

♦ sjá aumur á e-m: compadir-se d'algú, apiadar-se d'algú (i ajudar-lo)

♦ það er auman!: és empipador!

aum·hjartaður, -hjörtuð, -hjartað <adj.>:

<†> misericorde, misericordiós -osa (→ miskunnsamur; → vorkunnsamur)

◊ en hann var maðr góðgjarn ok ásthollr hverjum manni ok aumhjartaðr yfir úfǫrum hvers manns: era, tanmateix, un home bondadós i afectuós amb tothom i misericordiós amb els infortunis de tot home

aumingi <m. aumingja, aumingjar>:

1. (vesalingur) miserable m (persona molt pobre i per això mateix digna de compassió)

2. (fáviti) ximplet m  (persona retardada, estòlida; beneitet)

3. (til heilsunnar) invàlid m  (persona impedida llargament o de per vida per malaltia, tolidet)

4. (garmur) pobre desgraciat, [un] pobre home (infeliç)

♦ aumingja <+ subst.>: pobre -a <+ subst.> 

♦ aumingja hann!: pobre desgraciat!

♦ aumingja strákurinn!: pobre noi!

♦ þessi aumingja kona!: aquesta pobra dona!

5. (doði) corball m reial (peix Cynoscion regalis)

aumingja·legur, -leg, -legt <adj.>:

1. (aumkunarlegur) deplorable, planyívol -a, lamentable

2. (ömurlegur) miserable (míser)

aumingja·skapur <m. -skapar, no comptable>:

1. (bjálfaskapur) imbecil·litat f, estupidesa f (debilitat mental)

2. (vesaldómur) feblesa f, manca f de caràcter  (manca de fortalesa interior)

3. (löðurmennska) acoquinament m (covardia, pusil·lanimitat, manca de valor)

◊ ...og þetta er lágkúra bara og aumingjaskapur: ...i això només és superficialitat i manca de prebrots

♦ gefast upp af aumingjaskap: abandonar per covardia, cedir per covardia

4. (volæði, vesalmennska) misèria f (pobresa, estat miserable)

aumka <aumka ~ aumkum | aumkaði ~ aumkuðum | aumkað ║ e-n>:

plànyer algú, tenir pietat d'algú, tenir compassió d'algú

◊ þetta tvennt henti þig - hver aumkar þig? - eyðing og umturnun, hungur og sverð - hver huggar þig?: aquests dos mals han caigut sobre teu -qui et plany?- devastació i ruïna, fam i espasa -qui et consola?-

◊ aumkið mig, aumkið mig, vinir mínir, því að...: planyeu-meu, planyeu-me, amics meus, perquè...

aumkast <aumkast ~ aumkumst | aumkaðist ~ aumkuðumst | aumkast ║ yfir e-n>:

compadir-se d'algú, tenir compassió d'algú, apiadar-se d'algú

◊ Drottinn mun rétta hlut þjóðar sinnar og aumkast yfir þjóna sína,...: el Senyor defensarà el seu poble i es compadirà dels seus servidors

aumkun <f. aumkunar, no comptable>:

pietat f (compassió)

aumkunar·verður, -verð, -vert <adj.>:

digne -a d'ésser plangut, digne -a de compassió

◊ ...þá erum vér aumkunarverðastir allra manna: ...llavors és que som els més desgraciats de tots els homes

aumkva <aumkva ~ aumkvum | aumkvaði ~ aumkvuðum | aumkvað ║ e-n>:

variant de → aumka ‘plànyer, tenir compassió de’

aumkvast <aumkvast ~ aumkvumst | aumkvaðist ~ aumkvuðumst | aumkvast ║ yfir e-n>:

variant de → aumkast ‘compadir-se de, tenir compassió de’

aum·lega <adv.>:

llastimosament, lamentablement, miserablement

aum·legur, -leg, -legt <adj.>:

1. <GEN> llastimós -osa, lamentable

2. (fátæklegur, lítilfjörlegur) miserable (no rònec, no insignificant)

◊ þeygi mun vár fǫr aumlig vera: però el nostre viatge (al més enllà) no serà pas miserable

3. (óheppinn, óheillar-) atziac -aga, infaust -a, malastruc -uga (dissortat, infeliç, desgraciat)

◊ aumlig norn scóp oss í árdaga, at ec scylda í vatni vaða: una norna atziaga ens (= em)  va imposar en temps d'antany que havia de patollar i moure'm dins l'aigua

aum·lyndi <n. -lyndis, pl. no hab.>:

<FIG> sensibilitat f

aum·lyndur, -lynd, -lynt <adj.>:

<FIG> sensible

aum·staddur, -stödd, -statt <adj.>:

en una situació lamentable

aumur <f.pl auma (o: aumna)>:

misèries f.pl (que pateix una persona)

♦ sjá aumur á e-m: compadir-se d'algú, apiadar-se d'algú (i ajudar-lo)

aumur, aum, aumt <adj.>:

1. (sár) adolorit -ida (que fa mal)

♦ ég er aumur ~ aum ~ aumt í öxlunum: les espatlles em fan mal, tinc les espatlles adolorides

♦ sárið er aumt: la ferida fa mal

♦ hnéð var aumt og bólgið: el genoll em feia mal i estava inflamat

♦ vinstra hnéð á mér er eitthvað aumt, þó ekki bólgið: el genoll esquerre em fa una mica de mal però no està inflamat

♦ nudda aumt hnéð: donar fregues al genoll adolorit

2. (vesall) míser -a (infeliç, mesquí)

♦ hann má ekkert aumt sjá: <LOC FIG> no suporta veure res ni ningú que pateixi

♦ ég aumur vesalingur!: <LOC> jo, pobre miserable; ai, mesquinet de mi! (Men.) 

3. (niðurníddur) miserable (abjecte, moralment vituperable)

♦ þetta eru aumu vandræðin: és un afer ben brut

au-pair strákur <m. stráks, strákar>:

[noi m] au-pair m

au-pair stúlka <f. stúlku, stúlkur. Gen. pl.: stúlkna>:

[noia f] au-pair f

♦ ráða e-n sem au-pair [stúlku]: contractar una au-pair

aur¹ <m. aurs, aurar>: 

1. (for) fang m [tou]  (terra molla)

◊ aur af skófatnaði: fang de les sabates

2. (leir) llot m  (llim)

◊ en hinir óguðlegu eru sem ólgusjór (ka-i̯ˈʝām niˈɣrāʃ, כַּיָּם נִגְרָשׁ), því að hann getur ekki verið kyrr og bylgjur hans róta upp (wa-i̯ʝiɣrəˈʃū, וַיִּגְרְשׁוּ) aur (ˈrɛφɛʃ, רֶפֶשׁ) og leðju (wā-ˈŧīŧ, וָטִיט): però els impius són com la mar alsurada, perquè [la mar] no pot estar en calma i les seves onades agiten el llot i els llims

◊ sukku niðr XXV bœir í Gaulardal, svá at eingi ørmul váru eptir, þar er byggðin hafði staðit utan aurr ok leirr: 25 masos van quedar sepultats al Gaulardalr, de manera que no n'ha quedat cap vestigi en tota la zona que ocupaven en la qual ara només hi ha llot i fang

◊ 1346: þau tíðendi gjǫrðust í Niðarósi, at hálfr þriði tugr bœja sǫkk niðr í jǫrð í Gaulardal, svá at engi ørmul sá eptir byggðarinnar, utan sléttr jǫrvi ok aurr eptir, þar sem byggðin hafði staðit: 1346: la tardor passada van tenir lloc a Niðaróss aquests esdeveniments: vint-i-cinc masos s'hi van enfonsar dins la terra al Gaulardalr, de manera que després no se n'ha pogut veure ni la més mínima resta i la zona que ocupaven ara és una plana de grava i un camp de llot

♦ hvíti aur: <MITOL> llecor blanca, element espermàtic que, segons l'Snorri, es troba tot al voltant de la Font del Destí. Les nornes que hi viuen, pouen cada dematí aigua d'aquesta font, la barregen amb aquesta llecor blanca, i hi reguen el freixe còsmic Yggdrasill perquè no s'assequi o podreixi (cf. Gylfaginning, cap. XVI).

◊ ask veit ek standa, heitir Yggdrasill, hár baðmr, ausinn hvíta auri: conec un arbre, es diu Yggdrasill, un arbre alt, regat amb blanca llecor

3. (möl og sandur saman) sorra f mesclada amb còdols  (p.e., a la vorera de la mar)

4. aurar <m.pl>: #1. <GEN> rovines f.pl; #2. <GEOL> plana f d'outwash fluvioglacial  (planúria de sorres, graves i còdols d'origen deposicional, amb escassa o nul·la vegetació)

5. (fúkyrði, lastmæli) llot m, fang m  (improperis, detracció, vituperis)

♦ ata e-n auri: <LOC FIG> cobrir de fang algú, tirar-li merda a algú

♦ ausa e-n (o: á e-n; o: yfir e-n) auri (o: sauri) [fyrir að <+ inf.>]: <LOC FIG> llançar-li (o: tirar-li) grapats de llot a algú [per <+ inf.>] (cobrir algú d'improperis i grosseries, omplir algú de vituperis)

aur² <m. aurs, aurar>: 

1. <á barnamáli> eyrir m  (en llenguatge infantil)

2. (peningar) calerons m.pl, dinerets m.pl  (diners)

aura¹:

ac. & gen. pl. de → aur “llot”

aura²:

ac. & gen. pl. de → eyrir “cèntim de corona”

aura³ <aura ~ aurum | auraði ~ auruðum | aurað ║ e-u>:

estalviar una cosa

◊ fyrir nokkrum árum hafði honum tekist að aura saman einni milljón króna með miklu striti og sparsemi: fa alguns anys va aconseguir d'estalviar un milió de corones amb molts d'esforços i gran sentit de l'estalvi

♦ aura saman í e-ð: estalviar en una cosa

♦ aura saman fyrir e-u: estalviar per a una cosa, arreplegar diners per a una cosa

aura·baukur <m. -bauks, -baukar>:

guardiola f, vidriola f (Tarr. & Val. & Bal.), lladriola f (Val. & Bal.), rodiola f (Men.) (→ sparibaukur)

aura·girnd <f. -girndar, pl. no hab.>:

set f de diners, cobdícia f

aura·laus, -laus, -laust <adj.>:

sense recursos

aurar¹:

nom. pl. de → aur “llim”

aurar²:

nom. pl. de → eyrir “cèntim de corona”

aura·sál <f. -sálar, -sálir>:

pesseter m, pessetera f, avar m, avara f

aura·sjúkur, -sjúk, -sjúkt <adj.>:

avariciós -osa, pesseter -a, avar -a, malalt -a de diners

aura·sótt <f. -sóttar, pl. no hab.>:

avarícia f [malaltissa]

◊ aurasótt og síngirni: avarícia i cobdícia

aura·sýki <f. -sýki, pl. no hab.>:

avarícia f [malaltissa]

◊ efnishyggja, aurasýki og munaðarsótt: materialisme, avarícia i hedonisme

aur·bleyta <f. -bleytu, -bleytur. Gen. pl.: -bleyta>:

fangar m, fang m, moll m (indret enfangat)

◊ bíllinn sökk í aurbleytu: el cotxe es va enfonsar en el fangar

aur·bretti <n. -brettis, -bretti>:

<AUTOM> parafang m

aur·burður <m. -burðar, pl. no hab.>:

<GEOL> transport m [fluvial] de sediments

aur·falur <m. -fals, -falir>:

<HIST> guaspa (o: virolla) f de llança, javelina o pica, taló m de llança, javelina o pica

aur·flóð <n. -flóðs, -flóð>:

<GEOL> colada f de fang

aur·hlíf <f. -hlífar, -hlífar>:

<AUTOM> parafang m

aur·keila <f. -keilu, -keilur. Gen. pl.: -keilna o: -keila>:

<GEOL> ventall m al·luvial

aur·láki <m. -láka, -lákar>:

licodó m amb cua de flagell (peix Lycodonus flagellicauda)

aur·lendur, -lend, -lent <adj.>:

llimós -osa

aur·riði <m. -riða, -riðar>:

variant de → urriði “truita bruna”

aur·skriða <f. -skriðu, -skriður. Gen. pl.: -skriðna o: -skriða>:

esllavissada (o: colada) f de fang

aur·svif <n. -svifs, no comptable>:

<GEOL> transport m [fluvial] de sediment en suspensió

aurugur, aurug, aurugt <adj.>:

enfangat -ada, fangós -osa, llotós -osa

ausa <f. ausu, ausur. Gen. pl.: ausa o: ausna>:

1. <GEN> cullerot m, llossa f

♦ eigi er sopið þó að í ausuna sé komið: <LOC FIG> no diguis blat que no sigui al sac i encara ben lligat

2. <MAR> sàssola f

ausa <eys ~ ausum | jós ~ jusum | ausið>:

1. (um hest) reguitnar, guitar, tirar guitzes, donar (o: pegar) coces (Bal.) (cavall)

2. <e-ð> (o:) <absolut>: <MAR> eixaugar una embarcació, evacuar l'aigua de dins una embarcació (fer-ne sortir tota l'aigua que hi pugui haver entrat)

◊ sú bylgja gekk nú yfir að eigi þarf að ausa: [l'aigua d']aquesta onada ha sortit per ella mateixa (de tan forta que ha estat l'onada) i no cal que en pouem aigua

◊ "ausi hver sem má!" Þeir gerðu svo og gátu upp ausið: "Que tothom buidi aigua com pugui!" Ells van fer com ell els deia i pogueren evacuar tota l'aigua que havia entrada a la nau

♦ ausa bát: <MAR> pouar l'aigua fora de la barca

♦ ausa skip upp: <MAR> pouar fora del vaixell tota l'aigua que hi pugui haver entrada

♦ ausa bát sinn: <LOC FIG> canviar l'aigua a les olives(orinar)

3. <e-u>: abocar una cosa (cosa = contingut de recipient)

♦ ausa e-n eldi: llançar palades de cendra i caliu a algú

◊ LXXXVII kapítuli: um þat, ef ausit er eldi á mann. Ef maðr eyss eldi á mann eðr kastar, eðr því nǫkkoro er hinn mundi brenna, ef á bert hǫrund kvæmi, ok varðar þat skóggang: títol 87: Si algú tira una palada de foc a un home. Si algú tira una palada de foc o llança foc a un altre o qualsevol altra cosa que li hagi de provocar una cremada si l'endevina a la pell nua, que sia castigat amb el bandejament

♦ ausa hrópi á e-n: cobrir algú de calúmnies

◊ hafa menn ausið hrópi á oss fyrir enga sök og þigg stóðhrossin fyrir þessar saki: la gent ens han cobert de bescantaments sense cap raó; per això, agafa [tranquil·lament] els cavalls de llavor

♦ ausa síld (= Dat.) úr netjum: buidar la xarxa plena d'areng, trabucar l'areng de la xarxa a la barca o a terra

◊ ef menn kasta lǫgnum til síldar, þá má hverr leggja undirkafla, er vill, þar til er kringar koma á land, ok ausi eigi fyrr síld ór netjom, en ef þeim er eigi frá visat, þá bjargi hverr sér með hverfum ok roðháfum, ok þó svá at þeir veiti fulla bjǫrg hinum; en ef hinir vísa þeim frá ok ausa þeir síld lengr, þá eignast þeir síld alla, er kast áttu: si paren xarxes [grosses] per a agafar arengs, qualsevol que vulgui hi pot tirar a dins xarxes [més] petites fins que [els altres] arrosseguin a terra les xarxes grosses i no en trabuquin els arengs a fora; i si no els hi ho deneguen, que cadascun s'ajudi amb bertrols i salabres de pell de tauró (o cal entendre-ho en sentit figurat <?>: com millor pugui i sàpiga, amb tot el que tinguin a mà), però tanmateix fent-ho de manera que no faci gens de nosa als altres (això és, als amos de la xarxa grossa, dins el cércol que conforma hi han llançat o posat les xarxes petites els pescadors menors); si aquests, emperò, els ho refusen i ells, tanmateix, continuen trabucant areng a fora, que tot l'areng que hagin trabucat a fora pertanyi als amos de les xarxes grosses

♦ ausa fé út: <LOC FIG> malgastar els diners [a mans plenes]

♦ ausa e-n moldu: enterrar algú (abocar terra amb la pala damunt la mortalla o el taüt d'algú)

◊ síðan sagði Þórður opinberlega andlát Bjarnar og kvað þá menn hafa sagt sér er hann höfðu moldu ausið: després, en Þórður va contar davant tothom la mort d'en Björn i va dir que a ell li ho havien dit els homes que l'havien enterrat

♦ ausa skömmun yfir e-n: cobrir algú de vituperis

♦ ausa barn vatni: #1. <HIST> abocar aigua damunt un infant, en el paganisme norrè, primera part de la cerimònia en la qual hom donava nom al nadó; #2. <RELIG CRIST> batejar un infant

◊ síðan fæddi Helga sveinbarn. Það var vatni ausið og nafn gefið og skyldi heita Þórður eftir föður sínum: després, la Helga va infantar un nen. Li van abocar aigua damunt i li posaren nom i convingueren que es digués Þórður com son pare

◊ þá gátu þau son, og var vatni ausinn og hét Þórólfur: llavors van tenir un fill, li abocaren aigua damunt i li posaren nom Þórólfur

◊ enn áttu þau Skalla-Grímur son; var sá vatni ausinn og nafn gefið og kallaður Egill: En Grím Calba i sa dona encara van tenir un fill més; li abocaren aigua damunt i li posaren nom Egill

◊ Þóra ól barn um sumarið, og var það mær; var hún vatni ausin og nafn gefið og hét Ásgerður: la Þóra va tenir un infant a l'estiu i va ésser una nena; li van abocar aigua damunt i li posaren nom i es va dir Ásgerður

◊ konungurinn varð glaður við er hann sá þau hin hvössu augu er hann bar í höfði og sagði hann öngum mundu líkan verða eða samjafnan og var hann vatni ausinn með Sigurðar nafni: el rei es va posar content quan va veure els ulls penetrants que tenia al caparrí (= el nou-nat que hom li acabava de portar) i va dir que ningú ni l'igualaria ni li seria pas semblant i li van abocar aigua damunt posant-li nom Sigurd

♦ ausa vatni á e-n: esquitxar algú

♦ ausa vatni upp [úr brunni] yfir e-ð: poar aigua i vessar-la damunt...

◊ enn er þat sagt, at nornir þær, er byggja við Urðarbrunn, taka hvern dag vatn í brunninum ok með aurinn þann, er liggr um brunninn, ok ausa upp yfir askinn, til þess at eigi skuli limar hans tréna eða fúna: també es diu que les nornes que viuen devora el pou del destí, cada dia hi pouen aigua i l'aboquen, [barrejada] amb el llot llecorós que hi ha al voltant del pou, sobre el freixe perquè les seves branques no s'assequin o podreixin

♦ ausa vatni úr brunni: treure aigua d'un pou

◊ en á stúlkuna lagði hún það, að hún skyldi þaðan í frá ausa vatni milli tveggja brunna, úr einum í annan, ekki lángt frá vatninu, og sinna eingu öðru: però va encantar la noia fent que, de llavors ençà, poués aigua entre dos pous, d'un pou a l'altre, no gaire lluny del riu i que no s'ocupés de res més

◊ þá brutust kapparnir þrír gegnum herbúðir Filista, jusu vatni úr brunninum í Betlehem, sem þar er við hliðið, tóku það og færðu Davíð: llavors els tres campions van travessar [en silenci] el campament dels filisteus, pouaren aigua de la cisterna que hi ha a prop de les portes de Betlem, i se l'emportaren per oferir-la a David

♦ ausa verka á e-n: llençar-li versos de befa i escarn a algú

◊ Þorkell Dálksson og húskarl hans ræddu um mál þeirra Þórðar og Bjarnar og um verka þann er hvor jós á annan og það var með mörgu móti og þokkar húskarlinn heldur með Birni en Þorkell með Þórði: en Þorkell Dálksson i el seu majoral xerraven de les qüestions que hi havia entre en Þórður i en Björn i dels versos de befa i escarn que s'havien llançat l'un a l'altre i foren d'opinions encontrades: el majoral es va posar més aviat del costat d'en Björn però en Þorkell del d'en Þórður

♦ ausa ösku yfið höfuð sér: escampar-se cendra sobre el cap (per fer penitència)

◊ daginn þann föstuðu þeir, klæddust hærusekk, jusu ösku yfir höfuð sér og rifu klæði sín: tot aquell dia van dejunar, es cobriren amb sac negre, s'escamparen cendra sobre el cap i es van esquinçar els vestits

4. <af [e-u]>: abocar una cosa (cosa = recipient)

◊ ausið nú af og færið veislustjóra!: traieu-ne ara [de les piques] i porteu-ne al cap de servei!

	El verb ausa  de l'expressió ausa barn vatni no s'ha pas d'entendre en el sentit de arruixar, arrosar, aspergir, esbrufar —com se sol fer en el món anglosaxó tot seguint les indicacions del diccionari de Cleasby-Vigfússon, on s'hi recomana de traduir aquest verb -en aquesta expressió- mitjançant els anglesos to besprinkle, to sprinkle; cf. Cleasby-Vigfússon p. 682: to besprinkle infants with water—, sinó en el d'abocar damunt, vessar damunt (que en alemany fóra ein Kind mit Wasser begießen i en anglès to pour water over a child): no s'arruixava o aspergia l'infant amb aigua, sinó que li abocaven aigua damunt, possiblement amb una llossa, una cassoleta o un petit bol. Aspergir es diu støkkva en islandès antic: støkkva blóði, støkkva vatni “aspergir amb sang, aspergir amb aigua”, d'on el substantiu stǫkkull “salpasser”.

ausast <eyst ~ ausumst | jóst ~ jusumst | ausist ║ á>:

vessar-se, abocar-se

◊ á sér hon ausaz aurgom forsi af veði Valfǫðrs: el riu de la penyora de Valfǫðr (la penyora de Valfǫðr = l'ull d'Odin; el riu de l'ull d'Odin = el riu que neix del Mímisbrunnr) veu ella abocar-s'hi amb cascada llotosa (o: ella veu el riu de la penyora de Valfǫðr estimbant-s'hi en cascada llotosa)

♦ ausast sauri á: <LOC FIG> (svívirða hvor annan) cobrir-se mútuament d'improperis

◊ og lofuðu þeir það er ráða áttu og þótti vænna að þeir mundu firr sauri á ausast og fóru við svo búið heim: i hi accediren els qui havien de resoldre el cas, ja que els semblava que era més raonable que no pas que s'haguessin d'estar llançant grapats de llot l'un a l'altre i, havent-ho disposat així, se n'anaren cadascú a ca seva

austan <prep. Gen.>:

(austanmegin, austan við) a l'est de..., a llevant de...

◊ Vík er í litlu dalverpi austan Reynisfjalls: Vík es troba a una petita cóma situada al peu oriental del Reynisfjall

♦ [að] austan Jórdanar: la Transjordània

austan <adv.>:

[venint] de l'est  (procedent de llevant)

♦ að austan¹: a llevant, l'est

◊ lönd sem liggja að Spáni eru Portúgal að vestan og Frakkland að austan: els països que limiten amb Espanya són Portugal a l'oest i França a l'est

♦ að austan²: de l'Austurland, de l'est d'Islàndia

◊ ég er að austan: sóc de l'Austurland

♦ allt gott kemur að austan: <LOC FIG> ex oriente, lux

♦ á austan: de llevant, de l'est (indicant d'on bufa el vent)

♦ hann er á austan: fa vent de llevant, el vent bufa de llevant

♦ fyrir austan: a llevant, a l'est

♦ fyrir austan e-ð: a llevant de, a l'est de

◊ fyrir austan borgina: a l'est de la ciutat (en el camp, terreny etc. situat a llevant de la ciutat)

◊ nýr flugvöllur fyrir austan Lundúni: nou aeroport a l'est de Londres

♦ austan undir e-u: a l'est de...

◊ austan undir Reynisfjalli, skammt frá Vík, er mikil byggð hagamúsa, ein sú stærsta hér á landi: al peu oriental del Reynisfjall, no gaire lluny de Vík, hi ha un gran territori colotnizat pel ratolí de rostoll, un dels més vastos del país

♦ austan við e-ð: a l'est de...

◊ krían er eitt af einkennum Víkur, en sunnan og austan við þorpið er ein stærsta kríubyggð í Evrópu: el xatrac àrtic constitueix un dels trets distintius de la vila de Vík. A migjorn i a llevant del poblet s'estén el territori d'una de les colònies de xatracs àrtics més grosses d'Europa

◊ í hömrunum austan við bæinn Höfðabrekku er Skiphellir, en þaðan var útræði fyrr á öldum: als espadats que hi ha a llevant del llogaret de Höfðabrekka hi ha l'Skiphellir o ‘cova de les naus’, utilitzada en segles passats com a punt de partida d'expedicions de pesca en barques de rem

austan·átt <f. -áttar, -áttir>:

vent m de llevant

austan·lands <adv.>:

a l'Austurland, a la Islàndia oriental, a les Terres de Llevant d'Islàndia

austan·megin¹ <prep. + Gen.>:

al costat est de, al costat de llevant de, a la banda oriental de

◊ austanmegin Jórdanar: a la part oriental del Jordà

austan·megin³ <adv.>:

al costat est, al costat de llevant

♦ austanmegin við e-ð: al costat est de..., a l'est de...

austan·stormur <m. -storms, -stormar>:

tempesta f de llevant

austantjalds- <en compostos>:

de l'Europa oriental (durant la Guerra Freda: propi o procedent del conjunt de països i terres del bloc soviètic)

Austantjalds-blokk <f. -blokkar, no comptable>:

<HIST> bloc m de l'est (bloc dels antics països de règim comunista) (→ Austurblokkin)

austantjalds·land <n. -lands, -lönd>:

països m.pl del bloc oriental (durant la Guerra Freda)

austan·veður <n. -veðurs, -veður>:

borrasca f de llevant

austan·verður, -verð, -vert <adj.>:

situat -ada a l'est  (que es troba a la part est d'un tot)

♦ austanverð eyjan: la part oriental de l'illa

♦ að austanverðu: a la part oriental, a [la part de] l'est

♦ á austanverðu <+ dat.>: (í austri hluta e-s) a la part oriental de..., al costat oriental de...

◊ á austanverðu nesinu: a la part oriental de la península

♦ í austanverðu <+ dat.>: (í austri hluta e-s) a la part oriental de..., al costat oriental de...

◊ í austanverðu Rússlandi: a la part oriental de Rússia

♦ við austanvert e-ð: a la part oriental de...

austan·vindur <m. -vinds, -vindar>:

[vent m de] llevant m, vent m de l'est, <LIT> eure m

austar <adv.>:

més cap a l'est, més cap a llevant (→ eystra)

austari, austari, austara <adj.>:

situat -ada més cap a l'est, més oriental (→ eystri)

♦ í austari hluta <+ gen.>: a la part oriental de..., a la zona oriental de...

◊ í austari hluta bæjarins: a la part oriental de la vila

austar·lega <adv.>:

a l'est, a llevant (a la part oriental)

♦ liggja austarlega: estar situat -ada a l'est

austast <adv.>:

al més cap a l'est possible, al més cap a llevant possible

austasti, austasta, austasta:

formes febles de → austastur, austust, austast “al més oriental”

austastur, austust, austast <adj.>:

situat -ada al més cap a l'est [possible], al més oriental

Aust·fali <m. -fala, -falar>:

ostfalès m, ostfalesa f

aust·falska <f. -fölsku, no comptable>:

(lágþýsk mállýska) ostfalès m (dialecte baix-alemany) (→ vestfalska)

◊ vestfalska, engeríska og austfalska: el westfalès, l'engerià i l'ostfalès

aust·falskur, -fölsk, -falskt <adj.>:

ostfalès -esa

Austfirðinga·fjórðungur <m. -fjórðungs, no comptable>:

<HIST> l'Austfirdingafiordung o ‘quarter dels fiords orientals’, un dels quatre quarters en què estava dividida l'illa. Es correspon amb la regió actual de l'Austurland

Aust·firðingur <m.-firðings, -firðingar>:

austurlandès m, austurlandesa f (persona natural de l'Austurland islandès)

Aust·firðir <m.pl -fjarða>:

Austfirdir m.pl o ‘Fiords orientals’ islandesos; el terme se sol emprar com a sinònom d'Austurland

aust·firskur, -firsk, -firskt <adj.>:

austurlandès -esa (de l'Austurland islandès)

austfjarða·mið <n. -miðs, no comptable>:

calador m dels Austfirdir, pesquera f dels Austfirdir (gran zona de pesca situada davant els fiords orientals d'Islàndia)

Aust·goti <m. -gota, -gotar>:

ostrogot m, ostrogoda f

♦ Vestgotar og Austgotar: <HIST> visigots i ostrogots

aust·lenskur, -lensk,-lenskt <adj.>:

austurlandès -esa (de l'Austurland islandès)

aust·lægur, -læg, -lægt <adj.>:

oriental, de l'est

♦ austlæg lengd: longitud f est (→ austurlengd)

<†>  Aust·maður <m. -manns, -menn>:

1. (á Íslandi = Norðmaður) noruec m, noruega f (a Islàndia)

2. (í Noregi = Svíi) suec m, sueca f (a Noruega)

aust·norrænn, -norræn, -norrænt <adj.>:

norrè -ena oriental

♦ danska og sænska eru austnorræn mál: el danès i el suec són llengües norrenes orientals

Austri <m. Austra, no comptable>:

<MITOL> Austri m, Austró m, un dels quatre nans, personificació dels quatre punts cardinals, que aguanten la volta celeste

aust·rómverskur, -rómversk, -rómverskt <adj.>:

<HIST> romà -ana d'Orient

♦ Austrómverska ríkið (o: keisaradæmið): l'Imperi Romà d'Orient

aust·rænn, -ræn, -rænt <adj.>:

1. (frá Asíu) oriental (asiàtic)

♦ austræna menningin: la cultura oriental

2. (frá Austur-Evrópu) de l'Europa de l'est (esp. d'un dels països de l'antic bloc soviètic)

3. (um vind úr austri) de llevant (dit del vent que bufa de l'est)

4. <†> (frá Noregi) noruec -ega (de Noruega)

◊ Einarr hét maðr; hann var sonr Helga Óttarssonar, Bjarnarsonar ins austrœna, er nam lǫnd í Breiðafirði: Hi havia un home que es deia Einarr i era fill de Helgi Óttarsson, el fill de Bjǫrn el Noruec que s'havia establert al Breidafiord

austur <m. austurs, austrar>:

1. (það að ausa vatn úr bát) bombeig m (acció de bombar o poar aigua fora d'una embarcació, originàriament amb la sàssola)

♦ standa í austri: bombar aigua (fora de l'embarcació)

2. (vatn sem þarf að ausa úr bát) aigua f de sentina (aigua que s'ha de bombar o de poar fora d'una embarcació o que ja se n'ha bombat)

♦ skipið er fullt af austri: la sentina de la nau és plena d'aigua

◊ austr er orðinn í Elliða: l'Elliði (el vaixell d'en Friðþjófur l'estrenu) s'ha omplert d'aigua (a causa de la gran tempesta i cal tornar-la a la mar)

3. (sóun) malbaratament m, tudament m (esp. d'aigua com a recurs, de llet etc.)

austur¹ <n. austurs, no comptable>:

est m, llevant m

♦ frá austri til vesturs: de llevant a ponent, d'est a oest

♦ í austur: cap a l'est, cap a llevant, en direcció est

♦ í austri: a l'est, a llevant

◊ nýr dagur tók að renna upp í austrinu: un nou dia començava a despuntar a llevant

♦ til austurs: cap a l'est, vers l'est, cap a llevant

♦ úr austri: de l'est, de llevant

austur² <prep. Ac.>:

[fins] a l'est de..., [fins] a llevant de...

♦ ég fór austur dalinn: vaig anar a l'est de la vall

♦ hann fylgdi mér góðan spöl austur gangstéttina: em va acompanyar una bona tirada per la voravia, cap a l'est (fins a la part que es podria considerar l'est de la voravia)

austur³ <adv.>:

1. <GEN> cap a l'est, cap a llevant, vers l'est (→ austar; → eystra; → austast)

◊ ...þá hann austur reið: ...quan se'n va anar cap a l'est amb el seu cavall

♦ fara austur: anar cap a l'est

♦ austur af e-u: [cap] a llevant de, [cap] a l'est de

◊ austur af fjallinu: [cap] a l'est de la muntanya (cap als territoris situats a l'est d'on es troba la muntanya)

♦ austur á bóginn: cap a llevant, cap a l'est, vers l'est

♦ austur eftir: cap a l'est, cap a ponent

♦ austur frá e-u: [cap] a llevant de, [cap] a l'est de

◊ austur frá gamla skólanum: a l'est de l'escola vella

♦ austur fyrir e-ð: cap a l'est de... (sovint expressa la idea de moviment des d'un punt inicial fins a un altre situat a l'est d'un indret determinat)

◊ vilja flytja Heathrow-flugvöll austur fyrir Lundúni: volen traslladar l'aeroport de Heathrow a l'est de la ciutat (de l'indret on ara està situat a un altre situat a l'est de Londres)

◊ ég mun herleiða yður austur fyrir Babýlon: jo us deportaré fins a l'est de Babilònia

◊ og ég vil herleiða yður austur fyrir Damaskus, - segir Drottinn. Guð allsherjar er nafn hans: i us deportaré més enllà de Damasc, diu Jahvè; Déu-Cebaot és el seu nom

◊ áfangastaðir á leið austur fyrir Dauðahaf: estacions en el camí fins a l'est del Mar Mort

◊ um sumarið eftir fór Björn vestur til Englands og fékk þar góða virðing og var þar tvo vetur með Knúti hinum ríka. Þar varð sá atburður er Björn fylgdi konungi og sigldi með liði sínu fyrir sunnan sjá að fló yfir lið konungs flugdreki og lagðist að þeim og vildi hremma mann einn en Björn var nær staddur og brá skildi yfir hann en hremmdi hann næsta í gegnum skjöldinn. Síðan grípur Björn í sporðinn drekans annarri hendi en annarri hjó hann fyrir aftan vængina og gekk þar í sundur og féll drekinn niður dauður. En konungur gaf Birni mikið fé og langskip gott og því hélt hann til Danmerkur. Þá gerði hann félag við Auðunn bakskika, víkverskan mann en danskan að sumu kyni. Þá var Auðun áður útlægur ger af Noregi. Hann hafði tvö skip til félags við hann og lögðu síðan austur fyrir Svíþjóð í hernað og herjuðu um sumarið en voru um veturinn í Danmörk. Þetta var iðn þeirra í þrjá vetur: l'estiu següent en Björn va posar rumb cap a ponent i anà a Anglaterra on hi va guanyar grans honors i hi va restar dos anys a la cort del rei Canut el Gran. Un dia que en Björn acompanyava el rei que navegava amb la seva flota per la part de migjorn de la mar, es va esdevenir aquest fet: un drac de foc va sobrevolar la flota del rei i la va atacar i volgué agraponar-hi un home, peró devora hi era en Björn i aquest va cobrir aquell home amb el seu escut, de manera que el drac va clavar les seves urpes a l'escut i gairebé els hi va travessar. Tot seguit, en Björn va agafar el drac per la cua amb una mà mentre que amb l'altra li va assestar cops d'espasa darrere les ales fins que les hi va haver tallades i el drac va caure en terra mort. El rei va donar al Björn una gran quantitat de diners i un bon langskip, una nau llarga o nau de guerra, i amb ella se n'anà a Dinamarca. Allà es va ajuntar a l'Auðunn Llenca d'Esquena, un home de Vík, però danès per alguns familiars seus. L'Auðunn havia estat proscrit de Noruega. Va aportar dos vaixells a la societat amb en Björn i amb ells varen anar a saquejar l'est de Suècia i el saquejaren durant l'estiu i passaren l'hivern [de nou] a Dinamarca. Aquesta fou llur ocupació i negoci per espai de tres anys

♦ austur fyrir fjall: <LOC> cap a l'est, més enllà de les muntanyes; més enllà de les muntanyes de l'est (excursió, viatge, vol etc. des de Reykjavík al territori situat a l'est de les muntanyes, sobretot al voltant de Hveragerði i Selfoss, però també a Vík del Mýrdalur etc.)

♦ austur í Vík[ina]: a Vík de llevant, a Vík de Noruega (és a dir, a la comarca noruega del fiord d'Oslo, coneguda amb el nom de Vík o Víkin)

◊ en er byr gaf, hélt Þórólfur skipinu suður með landi, og þegar er hann kom suður um Byrðu, þá héldu þeir útleið fyrir utan eyjar allar, en stundum svo, að sjór var í miðjum hlíðum, létu svo ganga suður fyrir landið, höfðu ekki tíðindi af mönnum, fyrr en þeir komu austur í Vík; þá spurðu þeir, að Haraldur konungur var í Víkinni og hann ætlaði um sumarið að fara til Upplanda; ekki vissu landsmenn til um ferð Þórólfs: quan va bufar un vent favorable, en Þórólfur va posar rumb cap a migjorn resseguint la costa i, totd'una després d'haver passat pel costat de l'illa de Byrða, van sortir a mar oberta allunyant-se de qualsevol illa i tant de la costa que de vegades les muntanyes semblaven que s'haguessin mig enfonsat dins la mar. D'aquesta manera varen singlar cap al sud tot al llarg de la costa sense tenir cap nova de ningú fins que arribaren a Vík de Noruega. Allà van sentir a dir que el rei Haraldur era a Vík i que tenia pensat de passar, quan arribés l'estiu, als Upplönd. Els habitants de la regió no en sabies res del viatge d'en Þórólfur

◊ "þatta!" segir Ögmundur, "að eg kann að segja yður hersögu, að mikill her er kominn í landið austur í Víkina og með hinum mesta ófriði og styrjöld, og það sama ætla eg þeim í skapi búa, að halda slíku fram": "doncs això mateix", va dir l'Ögmundur, "[és el] que us puc exposar d'aquests fets de guerra: que ha arribat un gran exèrcit a la contrada de Víkin i hi causa greus estralls i desvastació amb la màxima ferotgia i tinc per mi que duen de cap continuar fent-ho

♦ austur þar: a les terres de l'est d'Islàndia

◊ ...meðan ég var austur þar: ...mentre era a l'est d'Islàndia

♦ frá X austur að Y <= Dat.>: des d'X (punt de partida a l'oest) fins a Y (Y = límit oriental no inclòs) (per a indicar que el límit oriental es troba allà on comença Y. Y en queda, per tant, exclòs)

♦ [allt] frá X austur fyrir Y <= Ac.>: [tota la tirada] des d'X fins a l'est d'Y (per a indicar que el límit oriental es troba després d'Y)

◊ Woodsia alpina (Bolton) Gray – fjallaliðfætla –. Sjaldgæf, fundin hér og hvar á Vesturlandi og Suðurlandi frá Snæfellsnesi austur fyrir Hornafjörð, annars mjög sjaldséð: Woodsia alpina (Bolton) Gray - woodsia alpina -. Rara, trobada ça i lla al Vesturland i al Sudurland, des de la península d'Snæfell fins a l'est del Hornafiord; altrament, molt poc comuna

◊ sjórinn náði þá upp að hömrunum allt frá Vík og austur fyrir Höfðabrekku: en aquell temps la mar arribava fins als espadats, tota la tirada que va des de Vík fins a l'est del mas de Höfðabrekka

◊ alla leið [frá Menúka] austur fyrir Gíbeu: tot el camí [de Menucà] fins a l'est de Guibea

♦ frá X austur í Y <= Ac.>: des d'X (punt de partida) fins a Y (l'interior d'Y és el punt d'arribada o el límit oriental) (per a indicar un límit oriental inclòs, però sense anar més enllà d'ell)

2. <HIST> cap a Noruega

◊ hann sigldi austur um haf: va navegar cap a Noruega

◊ hann sendi austur aftur herinn: va enviar la host de tornada cap a Noruega

En la traducció de l'adverbi de moviment austur cal, doncs, tenir en compte que en els textos medievals pot fer referència a Noruega (vista d'Islàndia estant) i no pas a l'est de l'illa o a l'Austurland islandès.

Austur- <en noms geogràfics i adjectius derivats>:

de l'est, oriental

Austur-Afríka <f. -Afríku, no comptable>:

Àfrica f de l'est, Àfrica f oriental

Austur-Asía <f. -Asíu, no comptable>:

Àsia f oriental

Austur·álfa <f. -álfu, no comptable>:

Àsia f

austur·átt <f. -áttar, no comptable>:

direcció f est

♦ í austurátt: en direcció est

Austur-Barðastrandar·sýsla <f. -sýslu, no comptable>:

comarca f de la Barðaströnd oriental, a la regió dels Vestfirdir o ‘Fiords Occidentals’

Austur-Berlín <f. -Berlínar, no comptable>:

<HIST> Berlín m est, Berlín m oriental

Austur-blokkin <f. -blokkarinnar, no comptable>:

<HIST> bloc m de l'est (bloc dels antics països de règim comunita)

Austur-Evrópa <f. -Evrópu, no comptable>:

Europa f de l'est, Europa f oriental

Austur-Eyjafjallahreppur <m. -Eyjafjallahrepps, no comptable>:

municipi rural dels Austur-Eyjafjöll

Austur-Franki <m. -Franka, -Frankar>:

franc oriental, franca oriental

austur-frankíska <f. -frankísku, no comptable>:

fràncic m oriental (un dels blocs dialectals constituents del fràncic)

austur-frankískur, -frankísk, -frankískt <adj.>:

fràncic -a oriental

Austur-Frísi <m. -Frísa, -Frísir (o: -frísar)>:

frisó m oriental, frisona f oriental

Austur-Frísland <n. -Fríslands, no comptable>:

Frísia f Oriental

austur-frísneska <f. -frísnesku, no comptable>:

frisó m oriental (variant del frisó & dialecte baix-alemany)

austur-frísneskur, -frísnesk, -frísneskt <adj.>:

frisó -ona oriental

◊ austurfrísnesku (o: austur-frísnesku) eyjarnar: Illes Frisones orientals

austur-germanska <f. -germönsku, no comptable>:

germànic m oriental (branca del germànic)

Austur·goti <m. -gota, -gotar>:

ostrogot m, ostrogoda f

austur-gotneska <f. -gotnesku, no comptable>:

ostrogòtic m, ostrogot m (variant del gòtic parlat pels ostrogots)

austur-gotneskur, -gotnesk, -gotneskt <adj.>:

ostrogòtic -a, ostrogot -oda

Austur-Grænlands·straumur <m. -straums, pl. no hab.>:

corrent m de Grenlàndia Oriental

austur·himinn <m. -himins, -himnar>:

cel m de llevant

Austur-Húnavatns·sýsla <f. -sýslu, no comptable>:

comarca f del Húnavatn oriental, a la regió del Nordurland occidental

austur·hvel <n. -hvels, no comptable>:

hemisferi m oriental

♦ austurhvel jarðar: l'hemisferi oriental de la terra

◊ núll-lengdarbaugurinn skiptir jörðinni í tvo jafn stóra hluta Austurhvel og Vesturhvel: el meridià zero divideix el globus en dues parts igual de grosses: l'hemisferi oriental i l'hemisferi occidental

austur-katalónska <f. -katalónsku, no comptable>:

català m oriental

Austur·kirkjan <f. -kirkjunnar, no comptable>:

(Réttrúnaðarkirkjan) l'Església oriental  (l'església ortodoxa)

Austur·land <n. -lands, no comptable>:

l'Austurland o ‘Terres de Llevant’ d'Islàndia, una de les vuit regions o landsvæði -sense funció administrativa- en què està dividida Islàndia. Consta de tres sýslur o comarques: Austur-Skaftafellssýsla, Norður-Múlasýsla i Suður-Múlasýsla. Tota aquesta regió l'1 de juliol del 2008 tenia oficialment 13.786 habitants. També rep el nom de Austfirðir o ‘fiords de l'est’, terme a partir del qual es designen els seus habitants: Austfirðingar

♦ Norðursvæði Austurlands: la zona septentrional de l'Austurland

♦ Miðsvæði Austurlands (Mið-Austurland): el centre de l'Austurland

♦ Suðursvæði Austurlands: la zona meridional de l'Austurland

austurlanda- <en compostos>:

oriental (propi o procedent del conjunt de països i terres a l'est d'Europa i Àfrica)

Austurlanda·búi <m. -búa, -búar>:

oriental m & f (persona asiàtica)

austurlanda·fræði <f. -fræði, no comptable>:

orientalística f, orientalisme m (estudis asiàtics)

austurlanda·fræðingur <m. -fræðings, -fræðingar>:

orientalista m & f (especialista en estudis asiàtics)

Austurlanda·maður <m. -manns, -menn>:

oriental m & f (persona asiàtica)

austurlanda·mál <n.pl -mála>:

llengües f.pl orientals

austurlanda·platan <m. -platans, -platanar>:

plàtan m d'orient, plàtan m oriental (arbre Platanus orientalis)

Austurlands·kjördæmi <n. -kjördæmis, -kjördæmi>:

circumscripció f electoral de la Islàndia est, districte m electoral de la Islàndia est

♦ Norðurlandskjördæmið gamla: <HIST> l'antiga circumscripció electoral de la Islàndia est (entre el 1959 i el 2003. A partir del 2003 fou incorporat al Norðausturkjördæmi)

austur-lágnavarrska <f. -lágnavörrsku, pl. no hab.>:

baix-navarrès m oriental (dialecte basc)

austur·leið <f. -leiðar, -leiðir>:

camí m de l'est

♦ á austurleið: amb rumb de llevant, en direcció est, de camí cap a l'est

austur·lengd <f. -lengdar, no comptable>:

longitud f est

austur·lenskur, -lensk,-lenskt <adj.>:

oriental (de les terres i països situats a l'est d'Europa i d'Àfrica)

Austur·lönd <n.pl -landa>:

orient m (conjunt de països i terres a l'est d'Europa i Àfrica)

♦ Austurlönd fjær: l'Orient Llunyà, l'Extrem Orient

♦ → Mið-Austurlönd “l'Orient Mitjà”

♦ Austurlönd nær: el Pròxim Orient

♦ vitringarnir þrír frá Austurlöndum: els tres reis mags de l'Orient (→ Austurvegskonungar)

♦ vitringarnir þrír frá Austurlöndum heita Kaspar, Melkíor og Baltasar: els tres reis mags de l'Orient nomen Gaspar, Sion i Baltasar

◊ í Katalóníu eru það vitringarnir þrír sem færa börnunum gjafir og gefa í skóinn: a Catalunya són els tres Reis d'Orient els qui porten els regals als nens i els hi deixen a les sabates

En la tradició luterana, es parla de tres savis de l'Orient i no pas de tres reis o de tres mags o de tres reis mags.

austur·mið <n. -miðs, no comptable>:

calador m de l'est, pesquera f de l'est (gran zona de pesca situada a l'est d'Islàndia)

Austur-Pakistan <n. -Pakistan (o: -Pakistans), no comptable>:

<HIST> Pakistan m oriental (actualment: Bangla Desh) (→ Bangladess)

Austur-Prússland <n. -Prússlands, no comptable>:

<HIST> Prússia f oriental

austur·prússneska <f. -prússnesku, no comptable>:

(lágþýsk mállýska) baix-prussià, prussià m oriental (→ lágprússneska)

austur·prússneskur, -prússnesk, -prússneskt <adj.>:

prussià -ana oriental

Austur·ríki <n. -ríkis, no comptable>:

Àustria f

♦ keisaraynja Austurríkis (o: í Austurríki): emperadriu f d'Àustria

◊ Zita var síðasta keisaraynja Austurríkis: na Zita fou la darrera emperadriu d’Àustria

♦ keisari Austurríkis: emperador m d'Àustria

◊ Karl I. var síðasti keisari Austurríkis og síðasti konungur Ungverjalands sem Karl 4.: en Carles I fou el darrer emperador d’Àustria i, com a Carles IV, el darrer rei d'Hongria

Austurríkis·kona <f. -konu, -konur. Gen. pl.: -kvenna>:

austríaca f

Austurríkis·maður <m. -manns, -menn>:

austríac m

austur·rískur -rísk, -rískt:

austríac -a

♦ austurríska hagfræðin: (hagfræðistefna) escola austríaca d'economia (defensora d'una doctrina econòmica liberal, esp. entre la segona meitat del segle XIX i fins a l'adveniment del nazisme)

austur-rómverskur, -rómversk, -rómverskt <adj.>:

<HIST> romà -ana d'Orient

♦ austur-rómverska ríkið (o: keisaradæmið): l'Imperi Romà d'Orient

Austur-Skaftafells·sýsla <f. -sýslu, no comptable>:

comarca f de l'Skaftafell oriental, a la regió de l'Austurland islandès

austur·strönd <f. -strandar, -strendur (o: -strandir)>:

costa f est

Austur-Tímor <n. -Tímors, no comptable>:

Timor m oriental 

Austurvegs·konungar <m.pl -konunga>:

<RELIG> reis mags d'Orient 

♦ Austurvegskonungarnir þrír: els tres Reis Mags d'Orient

◊ um nǫfn austrvegskonunga. Signaðir austrvegskonungar heita svá eignarnǫfnum á ebreska tungu eðr at ebresku máli: Fyrsti Damaskus, annarr Amethus, þriði Apollius. En á grísku heita þeir svá: Galgalath, Malasath, Serachím. En á tungu heiðinna þjóða kallaz fyrsti Gespar, annarr Balthasar, þriði Melchior. Þessir blezaðir konungar með guðs vilja eru svá langt komnir í norðrálfuna, at þeir liggja í Kolni, þat er í Saxlandi. Svá er ok dýrðligr þeira dauði, at þeir liggja með heilu líki, guði til lofs: Dels noms dels reis d'Orient. Els beneïts Reis d'Orient nomen de la següent manera: en llengua hebrea o en la parla hebrea: el primer Damascus, el segon Amethus, el tercer Apollius (Apellius ?); i en grec nomen de la següent manera: Galgalat, Malasat i Serachím; i en la llengua dels pobles pagans nomen el primer Gespar, el segon Balthasar (בֵּלְשַׁאצַּר), el tercer Melchior (מֶלֶךְ-אוֹר). Amb la voluntat de Déu, aquests beneïts reis varen arribar tan lluny a Europa que ara reposen a Colònia, que és a Saxònia [Alemanya]. Llur mort també fou tan santa que jauen amb el cos incorrupte a llaor de Déu

Austurvegs·þjóðir <f.pl -þjóða>:

pobles bàltics

Austur·vegur <m. -vegar, -vegir>:

1. <HIST = löndin sunnan og austan Eystrasalt> països bàltics (→ Eystrasaltslöndin)

2. (Austur-Evrópa) països m.pl de l'est (esp. els països de l'antic bloc soviètic)

3. (Austurlönd) Orient m (terres i països situats a l'est d'Europa)

austur·vígstöðvar <f.pl -vígstöðva>:

<HIST> front m oriental (durant la I i la II Guerra Mundial)

Austur-Þjóðverji <m. -Þjóðverja, -Þjóðverjar>:

<POLÍT HIST> alemany m oriental, alemanya f oriental 

Austur-Þýskaland <n. -Þýskalands, no comptable>:

<POLÍT HIST> Alemanya f oriental 

austur-þýskur, -þýsk, -þýskt <adj.>:

<POLÍT HIST> alemany -a oriental, de l'Alemanya oriental 

au·virðilegur, -virðileg, -virðilegt <adj.>:

menyspreable, vil, roí -ïna 

♦ auvirðilegt athæfi: una forma d'obrar absolutament vergonyosa, un comportament indigne

◊ bölvaður sé Kanaan, auvirðilegur þræll sé hann bræðra sinna: maleït sia Canaan! Que sia un vil esclau de sos germans!

◊ allir konungar þjóðanna liggja virðulega grafnir, hver í sínu húsi, en þér er fleygt út, langt frá gröf þinni, eins og auvirðilegum kvisti: tots els reis de les nacions descansen enterrats dignament, cadascun dins la seva tomba, però tu ets estat llençat lluny del teu sepulcre com un tros de rama que hom menysprea

Ava <f. Övu, pl. no hab.>:

Ava f, Havà f (Εὕα, חַוָּה)

aventúrín <n. aventúríns, aventúrín>:

<GEOL = rauðleitt kvarsafbrigði> aventurina f

avókadó <n. avókadós, avókadó>:

alvocat m

♦ → lárpera “íd.”

ax <n. ax, öx>:

espiga f (part de planta)

◊ sjö öx uxu á einni stöng, þrýstileg og væn: set espigues creixien a una mateixa tija i eren esponeroses i plenes

axa:

gen. pl. de → öxi “destral”

axar:

gen. sg. de → öxi “destral”

axar·blað <n. -blaðs, -blöð>:

fulla f de destral

axar·gat <n. -gats, -göt>:

ullera f de destral

axar·högg <n. -höggs, -högg>:

cop m de destral

axar·rækja <f. -rækju, -rækjur. Gen. pl.: -rækna o: -rækja>:

*boc espinós, *gambeta rentadora, *espirontocàride f de Lilljeborg (crustaci Spirontocaris lilljeborgii)

axar·skaft <n. -skafts, -sköft>:

1. <GEN> mànec m de destral

2. (glappakot) planxa f, espifiada f (equivocació vergonyant, ficada de pota)

♦ gera axarskaft: ficar la pota a la galleda, pegar-se una planxa

axar·skalli <m. -skalla, -skallar>:

esquena f de destral, cabossa f de destral, cabota f de destral (Mall., Men.), coa f de destral (Mall., Men.)  (part de la fulla d'una destral oposada al tall)

ax·depla <f. -deplu, -deplur. Gen. pl.: -deplna>:

verònica f d'espiga, verònica espigada (planta Veronica spicata)

axhnoða·puntur <m. -punts, pl. no hab.>:

fenàs mascle, dàctil m (planta Dactylis glomerata)

ax·hæra <f. -hæru, -hærur>:

lúzula f d'espiga (planta Luzula spicata)

axir:

nom. & ac. pl. de → öxi “destral”

axla:

gen. pl. de → öxl “espatlla”

axla <axla ~ öxlum | axlaði ~ öxluðum | axlað ║ e-ð>:

carregar-se una cosa a l'espatlla o a les espatlles

♦ axla ábyrgð á e-u: <LOC FIG> assumir la responsabilitat d'una cosa

♦ axla byrðina: carregar-se la càrrega a l'espatlla

♦ axla sín skinn: <LOC FIG> fer les maletes, cordar el farcell, agafar ets atapins (Mall.) (preparar-se per a anar-se'n)

♦ axla vopnið: <LOC MIL> posar-se l'arma a l'espatlla, tercejar l'arma

♦ axla riffilinn: posar el fusell a l'espatlla, tercejar el fusell

axla·breiður, -breið, -breitt <adj.>:

d'espatlles amples, ample -a d'espatlles

axla·bönd <n.pl -banda>:

tirants m.pl, retranques f.pl (Mall.)

axla·kippur <m. -kipps, -kippir>:

tic m d'espatlles  (moviment repetitiu i convuls o espasmòdic de les espatlles)

axla·kriki <m. -krika, -krikar>:

aixella f

axla·liður <m. -liðar (o: -liðs), -liðir>:

juntura f de les espatlles

axlar:

gen. sg. de → öxl “espatlla”

axlar·brotna <-brotna ~ -brotnum | -brotnaði ~ -brotnuðum | -brotnað>:

trencar-se l'espatlla

◊ eða viltu sjá brisið þar sem ég axlarbrotnaði þegar júfertan féll á mig á Einglandi?: vols veure la cicatriu que em va quedar allà on em vaig trencar l'espatlla quan el tauló de fusta em va caure a sobre a Anglaterra?

axlar·grind <f. -grindar, -grindur>:

<MED> cintura f escapular

♦ vöðvar axlargrindar og efri útlima: músculs m.pl de l'extremitat superior

axlar·hyrna <f. -hyrnu, -hyrnur>:

<MED> acromi m, acròmion m 

axlarhyrnu·band <n. -bands, -bönd>:

<MED> lligament m acromial 

♦ krumma- og axlarhyrnuband: lligament còraco-acromial

axlarliðar- <en compostos>:

<MED> humero-escapular, escapulohumeral

axlar·liður <m. -liðar (o: -liðs), -liðir>:

juntura f de l'espatlla

axlar·limur <m. -lims, -limir>:

<MED = efri útlimur> extremitat f superior

axlar·meinsemd <f. -meinsemdar, -meinsemdir>:

<MED> lesió f d'espatlla

axlar·vöðvi <m. -vöðva, -vöðvar>:

<MED> deltoide m 

axla·yppting <f. -ypptingar, -ypptingar>:

arronsament m d'espatlles

axl·byrður <f. defectiu>:

càrrega f que hom duu o pot dur damunt les espatlles

◊ þar lá fyrir henni rótartré svo mikið sem axlbyrður: davant ella hi havia una rabassa prou grossa com perquè un home només la pogués traginar duent-la damunt les espatlles

axlir:

nom. & ac. pl. de → öxl “espatlla”

ax·skeri <m. -skera, -skerar>:

tauró m de Grenlàndia (peix Somniosus microcephalus) (→ hákarl)

Azór·eyjar <f.pl -eyja>:

variant antiquada de → Asóreyjar “Illes Açores”

Aþanasíus <m. Aþanasíusar, pl. no hab.>:

Atanasi m

◊ á kirkjuþingi í Arles í Suður-Frakklandi árið 353 mælti Pálínus á móti aríusarvillu og neitaði að fordæma Aþanasíus patríarka í Alexandríu: en el concili d'Arles, en el sud de França, celebrat l'any 353, Paulí va parlar en contra de l'arianisme i s'hi va negar a condemnar Atanasi, el patriarca d'Alexandria

Aþanasíusar·játning <f. -játningar, no comptable>:

<RELIG> símbol m de Sant Atanasi

Aþena <f. Aþenu, [Aþenur]>:

1. (gyðja) Atena f  (deessa)

♦ Aþena parþenos: Atena pàrtena 

♦ Aþena prómakka: Atena pròmaca 

♦ Aþena níke: Atena nike 

2. (Aþenuborg, höfuðborg Grikklands) Atenes f  (capital de Grècia)

Aþeningur <m. Aþenings, Aþeningar>:

(íbúi Aþenu) atenès (o: atenenc) m, atenesa (o: atenenca) f

aþenskur, aþensk, aþenskt <adj.>:

atenès -esa, atenenc -a

Aþenu·borg <f. -borgar, pl. no hab.>:

[ciutat f d']Atenes f

Aþenu·búi <m. -búar, -búar>:

(Aþenumaður) atenès (o: atenenc) m, atenesa (o: atenenca) f

Aþenu·hof <n. -hofs, -hof>:

temple m d'Atena

Aþenu·maður <m. -manns, -menn>:

(íbúi Aþenu) atenès (o: atenenc) m, atenesa (o: atenenca) f

A-Þýzkaland <n. -Þýzkalands, no comptable>:

<HIST> Alemanya f oriental