ÍSLENSK-KATALÓNSK ORÐABÓK
DICCIONARI ISLANDÈS-CATALÀ

SP

© Macià Riutort i Riutort, 1998

spað <n. spaðs, no comptable>:

trinxat m

♦ hakka ~ brytja e-ð í spað: <GEN> tallar una cosa trinxant-la a bocinets, trinxar una cosa

♦ hakka ~ brytja e-n í spað [með hnífi ~ sveðju]: <LOC FIG> trinxar algú, cosir algú a ganivetades [amb un ganivet ~ una ganiva]

♦ höggva e-ð í spað: tallar una cosa a bocinets

spaða·drottning <f. -drottningar, -drottningar>:

dama f de piques

◊ “Spaðadrottningin” eftir Pjotr Tsjaíkovskíj: “La dama de piques” d'en Piotr Txaicovsqui

spaða·kóngur <m. -kóngs, -kóngar>:

rei m de piques

spaða·laga <adj. inv.>:

<BOT> espatulat -ada

spaði <m. spaða, spaðar>:

1. (grunn sleif eða skeið, sparslspaði) espàtula f (eina & estri de cuina)

2. (fleytisleif) escumadora f, llossa f (Mall.) (esbromadora)

3. (einn af fjórum litum í spilum) pica f, piques f.pl (carta de joc de cartes francès)

♦ halda [vel] á spöðunum: <LOC FIG> jugar bé les seves cartes

4. (lítil reka & flugvélarspaði & skrúfuspaði) pala f, palafanga f (fanga o pala petites, de fulla quadrada o romboïdal & pala d'hèlix. L'spaði és més petit que no l'skófla o reka)

♦ taka í spaðann á e-m: <LOC FIG> fer una encaixada de mans amb algú

♦ → badmintonspaði “raqueta de bàdminton”

♦ → borðtennisspaði “paleta de ping-pong”

♦ → flugnaspaði “paleta matamosques, paleta de matar mosques”

♦ → prestaspaði “paleta cerimonial per a llançar una palada de terra simbòlica damunt el taüt als enterraments”

♦ → tennisspaði “raqueta de tennis”

♦ → tertuspaði “paleta de servir pastís”

♦ → torfspaði “pala de tallar torba a la torbera per extreure-la'n”

♦ → undirristuspaði “palafanga-aixada o palafanga-càvec per a tallar pans d'herba i aplanar thúfurs o hummocks”

5. (mylluspaði) antena f (de molí)

6. (þyrluspaði) rotor m (d'helicòpter)

7. spaðar <m.pl spaða>: (kragaendar) alçacoll m [llarg], rabat m (gal·l.) (coll llarg, que arriba fins al pit, de pastors protestants, jutges etc.)

spagettí <n. spagettís, no comptable>:

<CULIN> espagueti m (fl./pl.: espaguetis)

♦ spagettíið: els espaguetis

♦ þegar spaghettíið er al dente, helltu þá vatninu af og settu spaghettíið í skálina: quan els espaguetis estiguin al dente, aboca'n l'aigua i posa'ls a la plata

spagettí·skammtari <m. -skammtara, -skammtarar>:

dosificador m d'espagueti[s]

spagettí·töng <f. -tangar, -tengur (o: -tangir)>:

pinces f.pl d'espagueti, pinces f.pl de servir espagueti

spagettí·vestri <m. -vestra, -vestrar>:

espagueti-wèstern m

spaghettí <n. spaghettís, no comptable>:

variant ortogràfica de → spagettí “espaguetis”

spakið:

supí de → spekja “calmar, apaivagar, assossegar”

spak·látur, -lát, -látt <adj.>:

1. (friðsamlegur) pacífic -a (que no té intencions ofensives)

◊ gørið sem ek sagða, ok munu þér þá ná at halda lífinu, ef þér eruð spaklátir friðmenn, þvíat ek er guðhræddr maðr (facite quod dixi et vivetis si pacifici estis, Deum enim timeo): feu el que us dic i salvareu la vida, si sou gent de pau honrada, car jo sóc un home temerós de Déu

2. (kyrrlátur) tranquil -il·la (calmat, quiet, assossegat)

spak·lega <adv.>:

1. (friðsamlega) assossegadament (pacíficament, tranquil·lament)

♦ fara spaklega: comportar-se pacíficament i prudentment

◊ þetta sjá góðgjarnir menn að þau vandræði mundu af standa ef þingheimurinn berðist að seint mundi bætur bíða. Er þá gengið í milli og verða skildir og snúið málum til sættar og var Oddur ofurliði borinn og varð undan að láta fyrir því að bæði var að hann þótti þyngra málahlut eiga að flytja enda varð hann aflvani fyrir liðs sakir. Var þá það mælt að Oddur mundi tjalda á brottu úr þinghelgi en ganga til dóma og að nauðsynjum sínum, fara með sig spaklega, sýna enga þrjósku né hans menn. Sitja menn nú yfir málum og leita að sætta þá og horfir Oddi þunglega fyrir það mest að mikið ofurefli var í móti: alguns homes de bona voluntat varen veure que si tots els que assistien al þing arribaven a les mans en resultarien conflictes que trigarien a trobar solució. Aleshores s'hi ficaren enmig i els separaren i reorientaren les raons vers un acord de conciliació i l'Oddur es va veure aclaparat per la superioritat de forces dels seus adversaris i hagué de cedir, car, d'una banda, hom considerava que era precisament ell el qui havia de defensar la part més difícil del plet i, d'una altra banda, perquè ell i els seus partidaris estaven en inferioritat de forces. Aleshores es va decidir que l'Oddur plantés les seves tendes fora del þinghelgi, el redol sagrat del þing, però que, altrament, podia anar als judicis i atendre-hi els seus afers i interessos, havent-s'hi emperò de comportar de manera pacífica, no mostrant cap encaparrotament, ni ell ni els seus homes. Després d'això, es van tornar a asseure per debatre els afers en curs, cercant de trobar-hi arranjaments conciliatoris i les perspectives d'èxit de l'Oddur semblaven forç dolentes sobretot perquè s'enfrontava a uns adversaris molt superiors a ell en forces (vocabulari: #1. bera e-n ofurliði: Cf. Baetke 19874, pàg. 46: bera e-n ofrliði jmd. (durch Übermacht) überwältigen; #2. vandræði: Cf. Baetke 19874, pàg. 696: vand-ræði n. <...> (pl. auch) Feindseligkeiten, Zwistigkeiten; #3. þrjózka: Cf. Baetke 19874, pàg. 783: þrjózka f. Widersetzlichkeit, Aufsässigkeit; )

◊ Háreks var ekki við kostur og stóð honum elli (segir sagan) en hver hinna sem á þingi voru stungu höfðum hver að öðrum og fór allt á sömu leið sem hið fyrra sumarið. En allur þingheimurinn lofaði hversu spaklega var að málinu farið: [aquell any] en Hárekur no hi era per mor de la seva vellesa (segons es conta a la història), però cadascun dels [seus] que eren al þing varen ajuntar els caps l'un amb l'altre i tot va anar igual com ho havia fet l'estiu anterior. I tots els assistents al þing varen lloaren la forma tranquil·la com en Barði havia menat el seu cas (vocabulari: #1. stinga höfðum hver að öðrum: En Baetke 19874 no dóna pas entrada a aquesta locució. La tradueixo literalment: picaren amb els caps un amb l'altre, sense saber realment què vol dir. Potser, si tenim en compte el que havia passat l'estiu anterior (og fær Barði ekki frekara svar að því sinni og fer við so búið heim), podríem interpretar-la en el sentit que els de la part demandada no li donaren pas contesta a la seva reclamació de compensació)

◊ Valdimar konungur hafði það vor úti her mikinn í Danmörk og hélt liðinu norður í Víkina. Þegar hann kom í veldi Noregskonungs þá höfðu bændur fyrir safnað og múg manns. Konungur fór friðsamlega og spaklega en hvar sem þeir fóru við meginland þá skutu menn á þá og þótt einn eða tveir væru og þótti Dönum það fullur illvilji landsmanna. En er þeir komu til Túnsbergs þá stefndi Valdimar konungur þar þing á Haugum en ekki sótti til úr héruðum: el rei Valdimar va aplegar aquella primavera una gran host a Dinamarca i després es dirigí amb la flota cap al nord, cap a la Vík. Quan va arribar als territoris del rei de Noruega, els pagesos ja hi havien aplegat una gran munió d'homes. El rei s'hi va captenir pacíficament i tranquil·lament, però onsevulla que ell i els seus homes anessin per terra, els pagesos els disparaven i encara que només fossin un o dos i els danesos varen considerar que aquell fet palesava a bastament l'absoluta mala voluntant que els noruecs els tenien. I quan varen arribar a Túnsberg, el rei Valdimar va convocar una assemblea a Haugar però no hi assistí ningú dels districtes d'allà

◊ Ólafur konungur fór með liði sínu ofan til Orkadals. Fór hann allspaklega og með friði: el rei Olau va baixar amb la seva host a la vall de l'Orkadalur. [En tot moment] es va comportar tranquil·lament i pacíficament

◊ Ólafur konungur byrjar ferð sína, fór fyrst upp um Smálönd og kom fram í Vestra-Gautland, fór spaklega og friðsamlega en landsmenn veittu þeim góðan forbeina. Fór konungur til þess er hann kom ofan í Víkina og svo norður eftir Víkinni til þess er hann kom í Sarpsborg. Dvaldist hann þá þar og lét þá þar búa til vetursetu. Gaf konungur þá heimleyfi mestum hluta liðsins en hafði með sér það af lendum mönnum er honum sýndist. Þar voru með honum allir synir Árna Armóðssonar. Voru þeir mest virðir af konungi: el rei Olau va començar el seu viatge i primer va pujar pels Smálönd i d'allà va arribar fins al Gautland occidental; es comportava tranquil·lament i pacíficament, i la gent del país li feien una bona rebuda. El rei va prosseguir el seu viatge fins a baixar cap a la Vík i d'allà va continuar, resseguint la Vík, cap al nord fins que va arribar a Sarpsborg. Aleshores va romandre allà i va fer engegar els preparatius per passar-hi l'hivern. El rei va donar aleshores permís a la major part dels homes de la seva host perquè anessin a ca llur, retenint al seu costat la quantitat de lendir menn que li va semblar oportuna. Amb ell varen restar allà tots els fills de l'Árni Armóðsson. El rei els tenia en gran estima més que a ningú altre

◊ síðan er konungur sótti ofan af fjallinu þá var bær sá fyrir þeim er á Súlu heitir í ofanverðri byggðinni í Verdælafylki. En er þeir sóttu ofan að bænum þá lágu akrar við veginn. Konungur bað menn fara spaklega og spilla eigi eng fyrir bónda. Gerðu menn það vel meðan konungur var við en þær sveitir er síðar fóru, þá gáfu ekki þessu gaum og hljópu menn svo um akurinn að hann var allur lagður að jörðu: de seguida després de davallar del puig, el rei i els seus homes es varen trobar el mas que es diu á Súlu, a les terres altes habitades del fylki dels Verdælir. Quan anaven baixant cap al mas, a banda i banda del camí hi havia conradissos. El rei va pregar els seus homes que es comportessin pacíficament i que no follessin la prada del pagès. Els homes del rei ho varen fer mentre el rei hi era present, però els grups d'homes que venien darrere ells, no tingueren gens d'esment i trepitjaren el sembrat de manera que tot ell va quedar trepitjat per terra

◊ nú á eg hér nokkuru heimilla að veita nokkura frían er þeir misgera við mig en þá er þeir hötuðust við guð. Nú vil eg að menn fari spaklega og geri engi hervirki. Vil eg fara fyrst til fundar við bændur. Og sættumst vér, þá er vel, en ef þeir halda bardaga í móti oss þá eru þar tveir kostir fyrir höndum og ef vér föllum í orustu, þá er því vel ráðið að fara þangað eigi með ránfé, en ef vér sigrumst þá skuluð þér vera arftökumenn þeirra er nú berjast móti oss því að þeir munu þar sumir falla en sumir flýja og hafa hvorirtveggju fyrirgert allri eigu sinni: ara bé, aquí, on ells han actuat malament en contra meu, em sento més inclinat a mostrar alguna clemència que no pas allà quan ells foren hostils a Déu. Així doncs vull que els homes de la meva host es comportin pacíficament i que no facin estralls o destrosses. De primer vull veure els pagesos i si arribem a un acord de conciliació, estarà bé, però si [no volen reconciliar-se amb Nós, sinó que] volen lliurar batalla contra nosaltres, aleshores tindrem dues opcions: si morim a la batalla, haurem pres una bona decisió de no marxar cap a l'altre món amb el botí d'un pillatge, i, si hi obtenim la victòria, vosaltres sereu els heureus d'aquells que hagin lluitat contra nosaltres, car d'ells uns hi moriran i els que no, fugiran, però tant els uns com els altres hi hauran perdut a totes llurs propietats

◊ Steinþór svarar: "Þess var von að Snorri mundi þola mönnum lög. Og ef hann fer eigi inn til Álftafjarðar þá sé eg eigi til hvers vér þurfum liðsfjölda þenna því eg vil að menn fari spaklega þó að vér höldum málum vorum til laga. Sýnist mér ráð Þórður frændi," segir hann, "að þér Breiðvíkingar séuð hér eftir því að þar mun minnst til þurfa að í komi með ykkur Þorbrandssonum": l'Steinþór li va respondre: “era d'esperar que l'Snorri toleraria les accions d'altres manades per la llei. I si ell no va al fiord d'Álftafjörður, no veig per què nosaltres hem de menester aquesta tropa tan nombrosa, car vull que els nostres homes es comportin de manera pacífica i prudent per més que estiguem procedint en la nostra causa a dreta llei. Per això, considero oportú, Þórður, germà meu”, li va dir, “que vosaltres, els de Breiðarvík, resteu aquí quan nosaltres marxem, car de segur que només caldrà el més ínfim pretext perquè els fills d'en Þorbrandur i vosaltres arribeu a les mans”

◊ þá svarar Snorri goði: "Eigi skal þeim verja bæinn og skal Steinþór ná lögum því að hann mun viturlega og spaklega fara með sínu máli. Vil eg að allir menn séu inni og kastist engum orðum á svo að af því aukist vandræði manna": aleshores el godó Snorri els va contestar: “Que ningú no els impedeixi l'entrada al mas. L'Steinþór ha de poder satisfer les seves exigències legals, car procedirà assenyadament i amb discreció en la seva causa. Vull que tots els homes resteu dedins i que no s'intercanviïn paraules que agreugin encara més el conflicte”

2. (viturlega) assenyadament (amb perspicàcia o intel·ligència, amb enteniment, amb el cap, judiciosament)

◊ ok er hann var þar kominn með sínu fǫruneyti, þá kom Sigurðr konungr í hǫllina með ǫllu sínu fǫruneyti, skrýddr ǫllum konungsskrúða; hann gekk fyrir Óláf konung, ok kvaddi hann ástsamliga, ok bauð honum ok ǫllum hans mǫnnum til þess fagnaðar, er hann hafði búa látit, ok bað hann með sér vera svá lengi sem hann vildi, ok fór um þat mǫrgum fǫgrum orðum; síðan gekk hann til sætis hjá Óláfi; þá tókust konungarnir at talast við mart spakliga, ok drukku með mikilli gleði ok skemmtan: i quan ell [=el rei Olau] s'hagué assegut amb el seu seguici, el rei Sigurd va entrar dins la hǫll amb tot el seu seguici, abillat amb tots els seus ornaments reials. Va anar davant el rei Olau i el saludà afectuosament, [donant-li a ell i a tots els seus homes la benvinguda] i convidant-lo, a ell i tots els seus homes, a la festa que els havia fet preparar, pregant-lo que romangués a ca ell tant de temps com volgués i ho va dir amb moltes de belles paraules. Després, es va asseure al costat del rei Olau. Aleshores els dos reis començaren a parlar entre ells sobre mantes coses serioses, mentre bevien amb gran alegria i diversió

♦ þetta var spaklega mælt: el que s'ha dit és molt assenyat

3. (framsýnilega) providentment (preveient necessitats futures o possibles)

◊ Óláfr konungr heyrði menn sína hallmæla Sigurði, mági sínum, um þat er þeir drukku annan hvern dag mjólk, en eigi mungát, ok fyrir þat ávítaði hann þá mjǫk, ok segir, at Sigurðr konungr gerði þat spakliga: Þvíat sárum mǫnnum hentir betr mjólk en mungát: el rei Olau va sentir que els seus homes malparlaven del seu padrastre, el rei Sigurd, perquè [per culpa d'ell] cada dia havien de beure llet en lloc de cervesa i els va reprendre fort per fer-ho, dient-los que el rei Sigurd ho feia providentment ja que als homes ferits els convé més la llet que no pas la cervesa

spak·legur, -leg, -legt <adj.>:

1. (friðsamlegur, kyrrlátur) plàcid -a (pacífic & suau)

2. (rólegur) assossegat -ada (tranquil, calmat)

3. (hestur) tranquil -il·la (cavall) (→ spakur)

4. (vitur) savi sàvia (prudent, assenyat)

◊ og um daginn eftir verða þeir síðbúnir og ríður Þorgeir á leið með þeim ofan með Djúpá og ríða þeir Finnbogi í Fell um kveldið. Þar bjó þá Drauma-Finni son Þorgeirs. Var hann spakur maður og vitur. Hann var eigi sammæddur við aðra sonu Þorgeirs. Hann var finnskur að móðurkyni og hét Leikný móðir hans. Hann tók harðla vel við þeim. Marga hluti tala þeir spaklega: i l'endemà es posaren tard en marxa i en Þorgeir els va acompanyar una tirada del camí, resseguint amb ells per avall un tros del curs del riu Djúpá. [D'allà En Finnbogi i el seu company continuaren totsols.] En Finnbogi i el seu company arribaren a Fell al vespre. Allà hi vivia en Drauma-Finni, en Finni dels Somnis, el fill d'en Þorgeir. Era un home tranquil i savi. No tenia la mateixa mare que els altres fills d'en Þorgeir. Era lapó per part de mare i sa mare nomia Leikný. Els va donar una calorosa benvinguda. Varen parlar tranquil·lament de moltes de coses (En comparació, en Frank Fischer 1914:141 tradueix: Thorgeir sah, daß Finnbogi in jeder Beziehung ein trefflicher Mann war und wohlgeschaffen. Den Tag darnach machten sie sich spät auf die Reise, und Thorgeir ritt mit ihnen die Tiefache hinunter. Bis zum Abend ritten sie nach Berg. Dort wohnte Traum-Finni, der Sohn Thorgeirs, der war ein kluger und weitsichtiger Mann. Er war ein Stiefbruder der andern Thorgeirssöhne. Mütterlicherseits war er von lappischer Herkunft; seine Mutter hieß Leikny. Der nahm sie auf das herzlichste auf. Sie unterhielten sich über mancherlei, lange und vernünftig; en Frank Fischer interpreta doncs l'adverbi modal spaklega com a vernünftig: varen estar parlant de moltes de coses, durant molta d'estona i de manera assenyada. La interpretació de spaklega com a adverbi modal de cada vegada em satisfà menys perquè no resulta lògic que es remarqui que dues o més persones tinguin una conversa plàcida, sinó que això és quelcom que es dóna per pressuposat. Per això tendeixo a pensar que hem d'analitzar spaklega com a forma d'acusatiu plural masculí de l'adjectiu spaklegur, el significat del qual, en aquest context, tindria a veure amb el do de la segona visió d'en Finni i la seva capacitat oniromàntica -draumspak[lig]r- i com a [clari]vident recordant la famosa dita spá er spaks geta )

◊ XXIV. Sonr. A hinum næsta fundi, er ek var á tali við yðr, herra! þá heyrða ek af yðrum munni spakliga rœðu ok nytsamliga, hverjum er nema vill, til þeirrar íþróttar sem sú rœða var um gør, ok hefi ek síðan þá rœðu hugleidda, ok vænti ek, at ek muna mjǫk hugfest hafa til minnis flesta alla þá hluti, er þar var umtalat, hverja gæfu sem ek ber til fram á leið at fylgja; en ek munda þó þess þurfa, sem hverr annarra, at fylgja vel ǫllu því, er maðr verðr góðs áskynja; eru ok vænni þeir til er hugleiða en hinir er gleyma (Espill, cap. 24, p. 55): XXIV. Fill a la nostra proppassada trobada, senyor, en què vaig parlar amb vós, vaig sentir de la vostra boca un parlament perspicaç i útil per a qualsevol que vulgui agafar l'ofici sobre el qual va versar el vostre parlament i de llavors ençà he reflexionat molt sobre aquest parlament i espero haver fermament fixat en la memòria la major part de coses de les quals s'hi va tractar, sigui quina sigui la sort que m'hi hagi d'acompanyar en el futur, jo hauré de seguir bé, com qualsevol altre, tot allò que un hagi après de bo: tambés és més d'esperar que ho assoleixin els qui ho tinguin present que no pas aquells que ho oblidin

◊ nú eptir þeira dœmum, alls vér erum einnar tungu, þó at gǫrzk hafi mjǫk ǫnnur tveggja eða nǫkkut báðar, til þess at hœgra verði at ríta ok lesa, sem nú tíðisk ok á þessu landi, bæði lǫg ok áttvísi eða þýðingar helgar, eða svá þau in spakligu frœði, er Ari þórgilsson hefir á bœkr sett af skynsamligu viti, þá hefi ek ok ritit oss íslendingum stafróf, bæði látínustǫfum ǫllum þeim er mér þótti gegna til várs máls vel, svá at réttrœðir mætti verða, ok þeim ǫðrum, er mér þótti í þurfa at vera, en ór váru teknir þeir, er eigi gegna atkvæðum várrar tungu. Ór eru teknir samhljóðendr nǫkkurir ór látínustafrófi, en nǫkkurir í gǫrvir. Raddarstafir e[ru] engir ór teknir, en í gǫrvir mjǫk margir, því at vár tunga hefir flesta alla hljóðs eða raddar: ara doncs, seguint llurs exemples, i atès que nosaltres [i els anglesos] tenim una mateixa llengua, encara que una de totes dues [llengües] hagi canviat molt o bé que ho hagin fet una mica totes dues, i per tal que ens resulti més fàcil d'escriure i de llegir (coses aquestes que ara també s'han convertit en quelcom d'usual en aquest país) tant les lleis com les genealogies o les traduccions de textos sagrats o les obres d'erudició perspicaç (?) que l'Ari Þorgilsson, amb gran enteniment, va posar en llibres, [perquè resulti més fàcil fer-ho, doncs,] jo també he confegit per a nosaltres, els islandesos, un alfabet, i ho he fet tant amb totes les lletres llatines que he considerat que s'esqueien bé a la nostra llengua de manera que hi podrien mantenir llur pronunciació [llatina] correcta, com amb l'afegiment d'aquelles altres lletres que m'han semblat que n'hi havia necessitat en el nostre alfabet, mentre que n'he excloses aquelles que no s'escauen als sons de la nostra llengua. [Ras i curt:] n'he exclòs algunes consonants de l'alfabet llatí i n'hi he afegit algunes [de noves]; [en canvi,] no n'he exclòs cap vocal, ans al contrari, n'hi he creades moltes [de noves] car la nostra llengua té gairebé totes les sonants o vocals (vocabulari: #1. réttrœðr: Hàpax legòmenon. En Baetke 19874, no li dóna entrada al seu diccionari. El significat sembla haver estat: que manté en norrè la seva pronunciació [llatina]; #2. atkvæði: Cf. Baetke 19874, pàg. 31, no dóna pas al mot atkvæði cap significat que escaigui al nostre context. El context exigeix un significat [sistema de] sons; en la llengua moderna el mot hi vol dir síl·laba)

♦ vera spaklegur á svip: semblar llest, fer cara de llest

5. (spádómslegur, spásögulegur) profètic -a, màntic -a (que ajuda a profetitzar o que té a veure amb la màntica)

◊ valði henni Herfǫðr ǀ hringa- oc menfé, ǁ spiǫll spaclig (= galdrasöngvar, töfraþulur)  ǀ oc spáganda; ǁ sá hon vítt oc um vítt ǀ of verǫld hveria: Herfǫðr, el senyor de les hosts, li va triar un tresor en braçalets i en torques, paraules de l'art màntica i vares de profetessa[, i, a canvi,] ella va veure [per a ell] per cada món, lluny i [més] lluny

spak·læti <n. -lætis, no comptable>:

(kyrrlæti) tranquil·litat f (calma, quietud)

◊ gjöra nú menn mikinn róm að máli Barða og þykir þunglega svarað með slíku spaklæti sem þessa er beiðst: els assistents llavors varen aclamar molt el parlament que havia fet en Barði alhora que els semblava exagerada la rèplica d'en Gísli, atesa la tranquil·litat amb què s'havia presentat la demanda de compensació

spak·máll, -mál, -mált <adj.>:

que parla sàviament o assenyadament

spak·málugur, -málug, -málugt <adj.>:

que parla sàviament

◊ hann var lundaðr á þann veg: kyrrlátr ok hugaðsamr, ok er hann sat með félǫgum sínum ok fátt var manna í hjá, þá var hann glaðr ok málrœtinn, en optast fámálugr í fjǫlmenni, orðfœrr ok spakmálugr, þá er hann var á stefnum, hógværr ok lítillátr við vini sína: el seu tarannà era de la mena següent: tranquil i mesurat, i quan seia amb els seus amics o amb poca gent era jovial i parlador. Entre molts[, en canvi,] solia ésser home de poques paraules. En els col·lotges parlava amb destresa i seny. Amb els seus amics es captenia amb benvolença i modèstia (vocabulari: #1. hugaðsamur: Cf. Baetke 19874, pàg. 279: ruhig, sanftmütig; #2. orðfær: Cf. Baetke 19874, pàg. 471: wort-, redegewandt; #3. hógvær: Cf. Baetke 19874, pàg. 267: von ruhigem Wesen, umgänglich, sanft; zahm, zutraulich; )

spak·menni <n. -mennis, -menni>:

persona sàvia o molt assenyada

spak·mæli <n. -mælis, -mæli>:

1. (kjarnyrði) aforisme m (màxima sentenciosa, dita [plena] de saviesa, apoftegma)

2. (málsháttur) adagi m, dita f (aforisme antic, proverbi)

◊ hann samdi þrjú þúsund (ʃəˈlɔʃɛθ   ʔălāˈφīm, שְׁלֹשֶׁת אֲלָפִים) spakmæli (māˈʃāl, מָשָׁל) og kvæði hans (ʃīˈr-ō, שִׁירוֹ) voru eitt þúsund og fimm talsins (ħămiʃˈʃāh   wā-ˈʔālɛφ, חֲמִשָּׁה וָאָלֶף): va compondre tres mil proverbis i els seus poemes foren mil cinc en nombre

◊ spakmæli yðar (ziχrɔnēi̯-ˈχɛm, זִכְרֹנֵיכֶם) eru ösku-orðskviðir (miʃˌlēi̯־ˈʔēφɛr, מִשְׁלֵי-אֵפֶר), vígi yðar eru leirvígi: les vostres velles màximes són proverbis de cendra, els vostres baluards són baluards d'argila

◊ ég hneigi eyra mitt að spakmæli (lə-māˈʃāl, לְמָשָׁל), ræð gátu mína (ħīδāˈθ-ī, חִידָתִי) við gígjuhljóm: presto orella a una vella màxima, endevino el meu enigma al so de l'arpa

◊ en auk þess sem prédikarinn var spekingur (ħāˈχām, חָכָם), miðlaði hann og mönnum þekkingu og rannsakaði og kynnti sér og samdi mörg spakmæli (məʃāˈlīm, מְשָׁלִים): i l'eclesiastès, a més a més d'ésser savi, també va ensenyar la ciència als homes i va examinar i encercar i compondre molts de proverbis

◊ þessi spakmæli (—, —) eru líka eftir spekinga (la-ħăχāˈmīm, לַחֲכָמִים): Hlutdrægni í dómi er röng: aquestes dites són igualment [dites] dels savis: prendre partit en un judici està malfet

◊ eins og lærleggir hins lama hanga máttlausir, svo er spakmæli (ū-māˈʃāl, וּמָשָׁל) í munni heimskingjanna (χəsīˈlīm, כְסִילִים): així com les cuixes del coix pengen sense força, aixé és un proverbi a la boca dels beneits

◊ eins og þyrnir, sem stingst upp í höndina á drukknum manni, svo er spakmæli (ū-māˈʃāl, וּמָשָׁל) í munni heimskingjanna (χəsīˈlīm, כְסִילִים): com una espina que es clava a la mà d'un embriac, així és un proverbi a la boca dels beneits

◊ spekin (ἡ σοφία -ίας, ἐν θησαυροῖς σοφίας παραβολαὶ ἐπιστήμης) býr yfir fjársjóðum spakmæla (ἡ παραβολή -ῆς, ἐν θησαυροῖς σοφίας παραβολαὶ ἐπιστήμης) en guðhræðsla er syndurum viðurstyggð (τὸ βδέλυγμα -ύγματος, βδέλυγμα): la saviesa habita sobre els tresors dels proverbis, però el temor de Déu fa oi als pecadors

♦ það er til gamalt spakmæli sem segir...: hi ha un vell adagi que diu...

3. (spakleg orð, spekiorð) paraules sàvies (paraules de saviesa)

◊ fólk af öllu þjóðerni kom til þess að heyra spakmæli (ħāχəˈmaθ, חָכְמַת) Salómons, sendimenn frá öllum konungum heimsins sem heyrt höfðu af speki hans (ʔɛθ־ħāχəmāˈθ-ō, אֶת-חָכְמָתוֹ): gent de totes les nacions venien a escoltar les paraules de saviesa d'en Salomó, [i] enviats de tots els reis del món que havien sentit a parlar de la seva saviesa

spak·ráðugur, -ráðug, -ráðugt <adj.>:

que dóna savis consells

spakt:

supí de → spekja “calmar, apaivagar, assossegar”

spakti:

1ª i 3ª pers. sg. pret. ind. de → spekja “calmar, apaivagar, assossegar”

spakur, spök, spakt <adj.>:

1. (rósamur & hægur) tranquil -il·la (assossegat, calmós o calmat)

◊ svo áminni eg nú það vér umfram alla hluti gjörum í fyrstu bónir, bænir, fyrirbeiðslur, þakkargjörðir fyrir öllum mönnum, fyrir konungum og fyrir öllum yfirboðurum upp á það vér mættum hafa spakt og rósamt líferni (ἤρεμος ἤρεμον, ἵνα ἤρεμον καὶ ἡσύχιον βίον διάγωμεν) í allri mildi (ἡ εὐσέβεια -ίας, ἐν πάσῃ εὐσεβείᾳ) og siðsemd (ἡ σεμνότης -ότητος, καὶ σεμνότητι): us exhorto, doncs, primer de tot, que fem pregàries, oracions, súpliques, accions de gràcies per a tots els homes, pels reis i per tots els constituïts en dignitat a fi que puguem menar una vida tranquil·la i pacífica, en tota pietat i honestedat

◊ nú með því að þessu segir enginn í móti, þá byrjar yður spökum að vera (καταστέλλειν: κατεσταλμένος -ένη -ένον, δέον ἐστὶν ὑμᾶς κατεσταλμένους ὑπάρχειν) og ekkert af bráðræði að gjöra: doncs bé, com que ningú no contradirà pas això, comenceu per calmar-vos i no fer res impulsivament

◊ "sparcar (= ákaflyndur ? fjörugur ? skapmikill ?) átto vér konor, ǀ ef oss at spǫcom (= eftirlát[sam]ur, hlýðinn) yrði, ǁ horscar átto vér konor, ǀ ef oss hollar væri; ǁ þær ór sandi ǀ síma undo ǁ oc ór dali diúpom ǁ grund um grófo; ǁ varð ec þeim einn ǫllom ǀ efri at ráðom, ǁ hvílda ec hiá þeim systrom siau, ǁ oc hafða ec geð þeira alt oc gaman. ǁ Hvat vanntu þá meðan, Þórr?": teníem dones plenes de caràcter: si tan sols se'ns haguessin tornat dòcils! Teníem dones llestes: si tan sols ens haguessin estat fidels! Varen fer[-nos] (trenar[-nos]) una sima amb sorra i cavaren el fons d'una vall pregona. Jo totsol les vaig superar totes en arteries (?), vaig dormir amb aquestes set germanes, gaudint de tot llur afecte i plaer. I tu, Tor, què feies tu mentrestant?

2. (vitur, spakvitur) savi sàvia (intel·ligent, perspicaçment llest)

◊ Drottinn einn er spakur (σοφός -ή -όν, σοφός), ógurlegur mjög (φοβερός -ά -όν, φοβερὸς σφόδρα), situr í hásæti sínu: el Senyor tot sol és savi, molt temible, seu en el seu tron

◊ höfðingjarnir í Sóan eru flón (ʔaχ־ʔĕwiˈlīm, אַךְ-אֱוִלִים), spökustu (ħaχˈmēi̯, חַכְמֵי) ráðgjafar faraós gefa heimskuleg ráð. Hvernig getið þér sagt við faraó: „Ég er sonur vitringa (bɛn־ħăχāˈmīm, בֶּן-חֲכָמִים), kominn af fornkonungum (bɛn־malˌχēi̯־ˈqɛδɛm, בֶּן-מַלְכֵי-קֶדֶם)“?: els prínceps de Çòan són beneits, els més savis consellers del faraó li donen consells estúpids. Com podeu dir al Faraó: “Jo sóc fill de savis, descendent d'antics reis”?

◊ ok nú gerir hann þetta í hug sér, at Sigurðr, mágr hans, hefir unnit þessa eiða, at hann skal honum vera fyrir bróður í alla staði ok hann var allra manna spakastr, at honum verðr hann til trúa þessa máls ok láta hann vita ok taka af honum ráð, hve haga skal: i llavors va cogitar que en Sigurðr, son cunyat, li havia fet el jurament que ell [en Sigurðr] seria com un germà en tots els sentits, i era el més llest de tots els homes, de manera que decideix confiar-li i fer-li saber aquest assumpte i demanar-li consell sobre el que cal fer

♦ spakur að viti: d'enteniment agut

◊ hann var ok svá góðr riddari, at aldrigi kom hann þar í orrostu eða einvígi, at hann skildist við sinn hest með ósœmd. Hann var fálátr ok hljóðlyndr optligast, en á þingum ok stefnum var hann greiðmæltr ok fagrmálugr, einarðmæltr ok snjallmæltr ok hámæltr ok vel rómaðr, spakr at viti, skjótr í álitum ok skǫrunglyndr ok réð hvert ráð því spakligra, er hann hugði lengr at, drenglyndr, djarfr í ǫllum hlutum ok œrit hraustr: també era tan bon cavaller que no entrava mai en una batalla o en un duel que hi deixés [abandonat] de manera oprobiosa el seu cavall. Solia ésser reservat i solia estimar-se més romandre callat, però en els þings i en els col·lotges hi parlava eloqüentment i amb belles paraules, amb fermesa i decisió i amb loquacitat i amb veu forta i amb molt bona veu. Era d'enteniment agut, ràpid en les seves reflexions i d'esperit noble i, com més temps meditava un consell, més savi resultava. Era prous, coratjós en tot i extremament ardit

◊ hann er spakr maðr at viti, forsjámaðr mikill ok óþýðr ok fálátr, grimmr ok kappsamr. Gott hjarta hefir hann ok hugprútt, skjótr til alls, er hann vill gera, þrályndr, einfaldr, harðúðigr ok óarmvitigr. Hǫgni hefir vápnamark með sama hætti ok Gunnarr konungr, bróðir hans: era d'enteniment agut i un home que actuava sempre amb responsabilitat, reservat i poc afable, ferotge i impetuós. Tenia un cor bo i noble, ràpid en tot el que es proposava de fer, obstinat, senzill, despietat i immisericorde. En Hǫgni tenia el mateix escut d'armes que son germà en Gunnarr

3. (hestur) dòcil, mansuet -a (cavall: no nerviós)

♦ spakur hestur: un cavall tranquil

spak·viðri <n. -viðris, no comptable>:

(kyrrviðri) temps tranquil, temps calmat

spak·vitringur <m. -vitrings, -vitringar>:

setciències m & f

spak·vitur, -vitur, -viturt <adj.>:

llest -a

spalar:

gen. sg. de → spölur “llata, barr[er]ó (de tanca); petit tram de camí”

spalti <m. spalta, spaltar>:

columna f (de text)

span <n. spans, no comptable>:

1. (hröð ferð, sífelld hlaup, hraði, flan) presses f.pl (atrafegament)

♦ vera á spani: anar [sempre] atrafegat -ada, anar [sempre] amb presses

♦ það er span á honum: [sempre] té una pressada, [sempre] va molt atrafegat

2. <ELECTR> inducció f

spana <spana ~ spönum | spanaði ~ spönuðum | spanað>:

1. (flýta sér, flana, ana áfram) precipitar-se (córrer cap endavant a tota velocitat)

♦ bíllinn spanaði fyrir hornið: el cotxe va aparèixer a tota velocitat per la cantonada

♦ spana fram úr e-u: sortir disparat -ada (o: pitant) d'una cosa

2. <e-ð: (rafmagn) induir una cosa (cosa = electricitat, fenòmens d'inducció)

♦ ofn með spanaðri deiglu: forn de gresol d'inducció, forn de gresol escalfat per inducció

3. <e-n: (æsa) instigar algú (excitar algú a fer una cosa)

♦ spana e-n til e-s: instigar algú a una cosa

♦ spana e-n til að gera e-ð: instigar algú a fer una cosa

♦ spana e-n upp: excitar algú, animar algú [amb crits] (enardir, abrivar)

♦ spana hvern annan upp: esperonar-se l'un a l'altre, animar-se [a crits] l'un a l'altre

spandera <spandera ~ spanderum | spanderaði ~ spanderuðum | spanderað ║ e-u>:

balafiar (o: malbaratar) una cosa

spanga·brynja <f. -brynju, -brynjur. Gen. pl.: -brynja>:

<HIST> cuirassa segmentada, lorica segmentata

◊ hafði eirhjálm (wə-ˈχōβaʕ   nəˈħɔʃɛθ, וְכוֹבַע נְחֹשֶׁת) á höfði og var í spangabrynju (ʃiˈri̯ōn   qaɕqaʃˈʃīm, וְשִׁרְיוֹן קַשְׂקַשִּׂים), og vó brynjan fimm þúsund sikla eirs: duia posat un casc d'aram i vestia una cuirassa segmentada i la cuirassa pesava cinc mil sicles d'aram (la nova traducció tradueix el terme hebreu xirion cascaixxim amb hreisturbrynja ‘cuirassa d'escates, cuirassa esquamada, lorica squamata’)

spanga·gleraugu <n.pl -gleraugna>:

ulleres f.pl de muntura de banya

spangar:

gen. sg. de → spöng “gafet, fermador de metall; perineu”

spangar- <en compostos>:

<MED> perineal, perineo-

spangar·deyfing <f. -deyfingar, no comptable>:

<MED> anestèsia f perineal

spangar·skurður <m. -skurðar, -skurðir>:

<MED> perineotomia f

spangir:

nom. & ac. pl. de → spöng “gafet, fermador de metall; perineu”

spangól <n. spangóls, no comptable>:

udols m.pl (de llop, de ca)

spangóla <spangóla ~ spangólum | spangólaði ~ spangóluðum | spangólað>:

udolar (llop, ca)

spann:

1ª i 3ª pers. sg. pret. ind. de → spinna “filar”

spanna <spanna ~ spönnum | spannaði ~ spönnuðum | spannað ║ e-ð>:

1. <GEN> apamar una cosa, amidar una cosa a pams

2. <FIG> estendre's per una cosa, abraçar una cosa

◊ líf hans spannaði heila öld: la seva vida va abraçar tot el segle

♦ spanna yfir e-ð: abraçar una cosa, cobrir una cosa (abastar, comprendre)

◊ leikferill hans spannaði yfir 80 ár: la seva trajectòria professional com actor va abastar vuitanta anys

spannar:

gen. sg. de → spönn “pam”

spannar·breiður, -breið, -breitt <adj.>:

d'un pam d'amplada, que fa un pam d'amplada

spannar·langur, -löng, -langt <adj.>:

d'un pam de llargada, que fa un pam de llargada

<†>  spanska <f. spönsku, no comptable>:

variant antiquada de → spænska “espanyol”

spansk·fluga <f. -flugu, -flugur. Gen. pl.: -flugna>:

mosca espanyola, cantàrida f (insecte Lytta vesicatoria)

spanskflugna·plástur <m. -plásturs, -plástrar>:

<MED> vesicatori m, [fàrmac m] vesicant m 

spansk·græna <f. -grænu, no comptable>:

verd m d'aram, verdet m (pàtina verda que es forma a les teulades de coure etc.)

<†>  spanskur, spönsk, spanskt <adj.>:

variant antiquada de → spænskur, spænsk, spænskt “espanyol -a”

span·suðuhelluborð <n. -suðuhelluborðs, -suðuhelluborð>:

<ELECTR> cuina f d'inducció (placa de cocció per inducció)

spar, spör, spart <adj.>:

estalviador -a, <LITER>  parsimoniós -osa

♦ halda spart á e-ð: estalviar una cosa, fer economies d'una cosa

♦ vera spar á e-ð: estalviar (o: economitzar) una cosa, ésser estalviador -a d'una cosa

♦ vera spar á hólið: ésser parc en [els] elogis

◊ það er ekki gott að eta of mikið hunang, ver því spar á hólið: no és bo menjar massa mel, per això, estalvia les lloances

◊ "því veld eg eigi," segir Önundur, "er þeir eru ósáttir; hefi eg þar lagt til mörg orð og beðið Steinar sættast við Þorstein, því að mér hefir verið í hvern stað Þorsteinn, sonur þinn, sparari til ósæmdar, og veldur því sú hin forna ástvinátta, er með okkur hefir verið, Egill, síðan er við fæddumst hér upp samtýnis": l'Önundur li va dir: “jo no en tinc la culpa que continuïn irreconciliats. He tingut moltes de paraules amb l'Steinar pregant-lo que arribés a un acord de conciliació amb en Þorteinn perquè sempre he apreciat en tots els sentits en Þorsteinn, ton fill, com perquè ningú no el denigri, i el que ho fa, Egill, és la vella amistat que hi hagut entre nosaltres dos des que vàrem créixer aquí plegats aquí, a masos contigus” (Baetke 19874, pàg. 589 mér hefir hann verit í hvern stað sparari til ósœmdar es war mir immer zu gut, verunglimpft zu werden)

spara¹ <spara ~ spörum | sparaði ~ spöruðum | sparað>:

1. <GEN> estalviar

♦ spara e-ð: estalviar una cosa

♦ spara peninga: estalviar diners

♦ spara e-m e-ð: estalviar-li una cosa a algú

♦ spara e-m ómakið: <LOC FIG> estalviar-li la molèstia (o: l'esforç) a algú

♦ spara e-m ekki samúð: <LOC FIG> no estalviar-li pas a algú conhort [al seu dolor]

◊ ég gæti stutt yður með munni mínum og ekki sparað (ʝaħˈɕɔχ, יַחְשֹׂךְ) samúð (—, —) með vörum mínum: us podria donar suport amb la meva boca i no us estalviaria conhort amb els meus llavis

♦ spara sér e-ð: estalviar-se una cosa

♦ spara sér ómakið: <LOC FIG> estalviar-se la molèstia (o: les molèsties; o: l'esforç)

♦ sparaðu þér stóryrði: <LOC FIG> estalvia't les grans paraules

♦ spara ekkert til í e-u: no reparar en les despeses en una cosa, no plànyer absolutament res en una cosa

◊ eftir að hafa sýnt þeim auðæfi ríkis síns og ekkert til sparað (—, —) í dýrindis veisluhöldum í eitt hundrað og áttatíu daga leið að lokum brúðkaupsdaganna: després d'haver-los mostrat l'opulència del seu imperi, sense estalviar absolutament res en aquella fastuosa festa durant cent vuitanta dies, van arribar a la seva fi els dies del convit de noces

♦ það er ekkert til sparað til að <+ subj.>: <LOC FIG> no s'ha plangut [absolutament] res per tal que <+ subj.>, no s'ha reparat gens en les despeses per tal que <+ subj.>

♦ spara e-ð við e-n: plànyer-li una cosa a algú

◊ spara mat við vinnufólk: plànyer el menjar als obrers

◊ spara aga við svein: estalviar-li disciplina a un noi

♦ spara e-ð við sig: <LOC FIG> usar una cosa amb comptagotes, plànyer-se una cosa

2. (hlífa) respectar  (tractar amb benevolència o miraments, protegir, no fer mal)

◊ "miǫc er ósviðr, ǀ ef hann enn sparir ǁ fiánda inn fólcscá, ǁ þar er Reginn liggr, ǀ er hann ráðinn hefr; ǁ kannat hann við slíco at siá": gens assenyat és si encara respecta l'enemic noedor d'hosts. Allà hi jeu el qui ja l'ha traït [en la seva pensa], en Reginn: que per ventura no pot veure tal cosa?

spara² <spari ~ spörum | sparði ~ spörðum | spart>:

variant de → spara¹ ‘estalviar; respectar’

◊ síðan réðust þeir á og glímdu heldur sterklega. Sækir Grettir með ákefð en Auðunn fer undan. Finnur hann þá að Grettir hefir dregið undan honum. Gengur upp allt það er fyrir þeim verður og rekast þeir víða um skálann. Sparði hvorgi af en þó verður Grettir drjúgari og fellur Auðunn að lyktum. Hann hafði slitið öll vopnin af Gretti: aleshores es varen escometre l'un a l'altre i lluitaren abraonadament i amb aferrissament. En Grettir el va atacar violentament i l'Auðunn va recular. Va constatar que en Grettir ja l'havia superat en força. Tot el que se'ls posava al davant, quedava fet benes i s'anaven empenyent d'una banda a l'altra de l'skáli. Cap d'ells no estalviava esforços. Finalment, en Grettir es va imposar i l'Auðunn, al final, va caure en terra. [Abans de fer-ho, emperò,] li havia arrabassat totes les armes al Grettir

♦ spara líf e-s: respectar la vida d'algú

◊ ég ofsótti þá, sem voru þessa vegar, og sparði (—, ὃς ταύτην τὴν ὁδὸν ἐδίωξα ἄχρι θανάτου) ekki líf þeirra, færði í fjötra og hneppti í fangelsi karla og konur: jo perseguia el qui eren d'aquest Camí, i no respectava llurs vides, encadenava i ficava a la presó homes i dones

sparast¹ <sparast ~ spörumst | sparaðist ~ spöruðumst | sparast>:

1. <GEN> estalviar-se

2. (komast hjá e-u) eludir una cosa  (defugir, evitar)

◊ "nú vil eg vita," sagði Gísli, "ef þú vilt mér nokkurn fullting veita; vænti eg nú af þér góðrar liðveislu; er nú mjög þröngt að mér; hef eg og lengi til þessa sparast": “ara vull saber”, li va dir en Gísli, “si estàs disposat a donar-me algun ajut; [de fet,] ara espero de tu un bon ajut: estic en un destret molt gros i durant molt de temps m'he reprimit de demanar-te ajuda”

3. (hlífa sér) respectar-se  (tractar-se amb benevolència o miraments, protegir-se, no fer-se mal)

◊ "það viljum vér víst," segir Þorkell, "enda viljum vér að þú sparir þá ekki af við Þorgrím því að það orð flyst af að þú sparist við; en eg ynni þér allvel að þú fengir sem mesta virðing af ef þú ert sterkari": “Ben cert que ho volem fer”, li va dir en Þorkell, “però d'altra banda volem que et donis en cos i ànima quan t'hagis d'enfrontar amb en Þorgrímur perquè corre la brama que tu t'hi enfrontes amb miraments, i de bon grat voldria que si tu ets el més fort, que siguis tu el qui se n'emporti el màxim honor [del partit que ara jugarem]”

sparast² <sparist ~ spörumst | sparðist ~ spörðumst | sparst>:

variant de → spara¹ ‘estalviar-se; respectar-se’

◊ síðan síbyrði hann við barðann ok gerði allharða hríð með því liði er þar var á ómótt. Sparðist hann ok ekki sjalfr við orrostuna ok þeir er eptir váru af hans mǫnnum: després, va col·locar la seva nau costat per costat de la borda [de l'Ormrinn] i va desfermar un atac violentíssim amb les tropes que hi havia fresques (no cansades) a bord. Durant la batalla [el iarl] lluitava amb cos i ànima, sense intentar protegir-se a si mateix, com també ho feien aquells dels seus homes que encara restaven

sparð <n. sparðs, spörð>:

cagalló m d’ovella o cabra

sparða <f. spörðu, spörður. Gen. pl.: sparðna>:

<HIST> sparða f, destral de combat (atxa) irlandesa i escocesa, de mànec llarg i fulla ampla. El mot sembla estar relacionat amb l'alemany, català etc. Hellebarde~Hellebarte/hellebaard/alabarda etc.’

sparða <sparða ~ spörðum | sparðaði ~ spörðuðum | sparðað>:

cagar les ovelles o les cabres, fer cagallons les ovelles o les cabres

sparða·tíningur <m. -tínings, no comptable>:

<FIG> perepunyeteries f.pl, cagarades f.pl de mosca (queixes o crítiques per minúcies)

spari- <en compostos>:

d'estalvis

<†>  spari·banki <m. -banka, -bankar>:

variant antiquada de → sparisjóður “caixa d'estalvis”

spari·baukur <m. -bauks, -baukar>:

guardiola f, vidriola f (Tarr., Lleida, Mall.), rodiola f (Men.)

spari·búinn, -búin, -búið <adj.>:

endiumenjat -ada

spari·búningur <m. -búnings, -búningar>:

roba f dels diumenges

spari·fé <n. -fjár, no comptable>:

estalvis m.pl (diners estalviats)

sparifjár·eigandi <m. -eiganda, -eigendur>:

estalviador m, estalviadora f (possessor d'estalvis, de diners estalviats)

spari·föt <n.pl -fata>:

roba f dels diumenges

♦ vera í sparifötum: anar mudat -ada

spari·grís <m. -gríss, -grísir>:

porquet-guardiola m, porquet-vidriola f (Tarr., Lleida, Mall.), porquet-rodiola f (Men.)

spari·klæddur, -klædd, -klætt <adj.>:

endiumenjat -ada

spari·klæðnaður <m. -klæðnaðar, no comptable>:

roba f dels diumenges 

◊ hann gaf þeim öllum spariklæðnað (ħăliˈφōθ   ɕəmāˈlɔθ, חֲלִפוֹת שְׂמָלֹת) en Benjamín gaf hann þrjú hundruð sikla silfurs og fimm spariklæðnaði (ħăliˈφɔθ   ɕəmāˈlɔθ, חֲלִפֹת שְׂמָלֹת): a tots ells els donà vestits de mudar, però al Benjamí li donà tres-cents sicles d'argent i cinc vetits de mudar

spari·merki <n. -merkis, -merki. Gen. pl.: -merkja; dat.pl.: -merkjum>:

segell m d'estalvi

spari·peningar <m.pl -peninga>:

estalvis m.pl (diners estalviats)

spari·reikningur <m. -reiknings, -reikningar>:

compte m d'estalvis

sparisjóðs·bók <f. -bókar, -bækur>:

llibreta f d’estalvis

sparisjóðs·reikningur <m. -reiknings, -reikningar>:

compte m d'estalvis

sparisjóðs·stjóri <m. -stjóra, -stjórar>:

director m de caixa d'estalvis, directora f de caixa d’estalvis

sparisjóðs·útibú <n. -útibús, -útibú>:

sucursal f de caixa d’estalvis

sparisjóðsútibús·stjóri <m. -stjóra, -stjórar>:

director m de sucursal de caixa d'estalvis, directora f de sucursal de caixa d’estalvis

spari·sjóður <m. -sjóðs, -sjóðir>:

caixa f d’estalvis (institució bancària)

♦ útibústjóri sparisjóðsins: director m de sucursal de caixa d'estalvis, directora f de sucursal de caixa d’estalvis

♦ útibústjóri sparisjóðsins á Ísafirði: el director de la sucursal de l'Ísafjörður de la caixa d'estalvis, la directora de la sucursal de l'Ísafjörður de la caixa d’estalvis

spari·skírteini <n. -skírteinis, -skírteini>:

certificat m d’estalvi (tipus de bo del tresor, producte d'inversió financera)

spari·skór <m. -skós, -skór. Emprat hab. en pl.>:

sabata f de diumenge (o: festa), sabata f d'anar endiumenjat -ada (o: mudat -ada) (emprat hab. en pl.: sabates f.pl de diumenge)

spari·vettlingur <n. -vettlings, -vettlingar>:

guant m de mudat

♦ ekki spyr ég að sparivettlingunum (o: sparileppunum): <GEN> no em sorpèn gens ni mica

♦ setja upp sparivettlingana: <LOC FIG> posar-se les piles (aplicar-se en una cosa, fer un esforç en una cosa)

♦ taka á e-u með sparivettlingum: <LOC FIG> agafar una cosa amb guants de seda (actuar amb molta de cura i meticulositat amb una cosa)

spark <n. sparks, spörk>:

1. <GEN> puntada f de peu, coça f (Bal.)

2. (hests eða asna með afturfótunum) guitza f, coça f (Bal.) (de cavall, mula o ase)

3. (hófadynur, hófagnýr) soroll m d'unglots (de cavall, mula o ase)

◊ Þorsteinn mælti: "Nú skulum vér stíga á hesta vora og ríða í mót þeim því að eg vil eigi spark þeirra á bæ mínum": en Þorsteinn va dir: “Muntem els nostres cavalls i sortim-los a l'encontre, perquè no vull pas sentir el brogit dels unglots de llurs cavalls [trepitjant les terres] del meu mas”

sparka <sparka ~ spörkum | sparkaði ~ spörkuðum | sparkað ║ e-u>:

1. <GEN> pegar una puntada de peu a una cosa

◊ Hrolleifur kvað það skammsamlegt að krikta um smáhluti en rækja eigi ættmenn sína: "Nenni eg víst eigi að ölmusur sparki í andlit mér": en Hrolleifur li va replicar que feia vergonya que fes aquells escarafalls per menudeses en lloc de complir amb el seu deure envers els seus parents: “Ben del cert que no tinc cap ganes que uns esparracats acoquinats [com vosaltres] em peguin puntades de peu a la cara” (vocabulari: #1. ölmusa: Cf. Baetke 19874, pàg. 809: ǫlmusa f. <...> 2. bedürftiger Mensch, Armer, Bettler; Schwächling, Taugenichts; )

♦ sparka boltanum: xutar a la pilota

♦ sparka boltanum yfir grindverkið: fer sortir d'un xut la pilota part damunt la tanca

♦ sparka í e-n: pegar una puntada de peu a algú

♦ sparka e-m [fyrir að <+ inf.>]: <LOC FIG> engegar algú [per <+ inf.>] (de la feina, d'una organització etc.)

◊ henni var sparkað út af heimilinu sem hún var á: la varen fotre fora de la residència on estava

◊ henni var sparkað átján sinnum af rásinni: [el moderador] la va expulsar divuit vegades del canal [de xat]

2. (sprikla fótum) espernetegar (moure violentament les cames)

◊ þá hleypr Úlfr at Sniðli með spjótit ok sló undir hnakka honum, svá hann lá þar ok sparkaði fótunum: aleshores l'Úlfr es llança contra l'Sniðill amb la seva llança i l'hi clava a sota mateix del clatell de manera que l'Sniðill va restar estès allà mateix espernetegant amb les cames

◊ var hér nú skammt stórtíðenda á milli: sumir váru af hǫggnir hǫndum eða fótum, sumir sundraðir í miðju, einn var skotinn í gegnum, annarr lagðr. Hér særðiz annarr, þá er annarr svæfðiz; annarr sparkar, þá er annarr var dauðr með ǫllu: aleshores un fet portentós en succeeix ràpidament un altre: vet-ne ací alguns als quals els han tallat els braços o les cames, alguns que han estat partits pel mig, a un l'han travessat amb una fletxa, un altre l'han traspassat amb una llança. Aquí un és ferit, allà un altre estormiat, un espernetega [encara], mentre que un altre ja és ben mort (vocabulari: #1. skammt á milli: Cf. Baetke 19874, pàg. 420: skamt lætr þú ills í milli du läßt schnell Böses auf Böses folgen; )

♦ sparka af sér skónum: treure's les sabates pegant una puntada de peu (o: espernetegant) en l'aire, llevar-se les sabates espolsant el peu en l'aire (Bal.)

spar·lak <n. -laks, -lök>:

cortina f de llit

◊ skyldi brúðlaupið vera í Austfjörðum. Linna þau eigi fyrr en þau koma heim í Austfjörðu. Tók Ketilríður þar við öllum ráðum. Þó sáu menn aldrei gleðimót á henni. Ekki gerði Þórður brúðlaup til hennar. Í einni sæng lágu þau bæði saman. Eitt sparlak var þar fyrir. Leið svo fram langar stundir: les noces s'havien de celebrar als fiords de llevant. [En Þórður i la Ketilríður] no varen descansar fins que varen haver arribat a llur casa, en els fiords de llevant. La Ketilríður es va fer càrrec de tot el que concernia a la mestressa del mas, però la gent no la veien mai feliç. En Þórður no va celebrar les seves noces amb ella (o cal entendre que la frase vol dir que en Þórður no va consumar [mai] el matrimoni?). [Simplement,] jeien plegats en un llit, al davant del qual hi havia una cortina de llit. Així va passar molt de temps

sparnaðar·aðgerð <f. -aðgerðar, -aðgerðir. Emprat hab. en pl.>:

mesura f d’estalvi (o: d'austeritat) (emprat hab. en pl.: mesures f.pl d'estalvi)

sparnaðar·ráðstöfun <f. -ráðstöfunar, -ráðstafanir. Emprat hab. en pl.>:

mesura f d’estalvi (o: d'austeritat) (emprat hab. en pl.: mesures f.pl d'estalvi)

sparnaðar·reikningur <m. -reiknings, -reikningar>:

compte m d’estalvi

sparnaður <m. sparnaðar, no comptable>:

1. (sparsemi) economia f (emprat hab. en pl.) (parsimònia)

♦ gæta sparnaðar: fer economies

2. (sparifé) estalvis m.pl (diners estalviats)

spar·neytinn, -neytin, -neytið <adj.>:

1. <GEN> frugal

2. (ökutæki) de baix consum (vehicle)

spar·neytni <f. -neytni, no comptable>:

1. <GEN> frugalitat f

2. (ökutæki) baix consum (vehicle)

spar·pera <f. -peru, -perur. Gen. pl.: -pera>:

<ELECTR> bombeta f de baix consum

sparr·haukur <m. -hauks, -haukar>:

esparver m (ocell Accipiter nisus)

sparr·ugla <f. -uglu, -uglur. Gen. pl.: -ugla o: -uglna>:

mussol menut (ocell Glaucidium passerinum)

spar·samur, -söm, -samt <adj.>:

estalviador -a, que té sentit de l'economia

spar·semi <f. -semi, no comptable>:

[sentit m de l']economia f

sparsl <n. sparsls, no comptable>:

variant de → spartl ‘màstic, massilla; estuc’

sparsla <sparsla ~ spörslum | sparslaði ~ spörsluðum | sparslað>:

variant de → spartla ‘aplicar màstic o massilla amb una espàtula; planejar o allisar una paret abans de pintar-la’

Sparta <f. Spörtu, pl. no hab.>:

Esparta f (Σπάρτη)

spartakismi <m. spartakisma, no comptable>:

<HIST> espartaquisme m

spartakisti <m. spartakista, spartakistar>:

<HIST> espartaquista m & f

Spartakus <m. Spartakusar, pl. no hab.>:

Espàrtac m (Spartăcus -ī, ὁ Σπάρτακος -άρτακου)

Spartakus·samtök <n.pl -samtaka>:

<HIST> Lliga f Espartaquista

Spartakus·uppreisn <f. -uppreisnar, no comptable>:

<HIST> aixecament m espartaquista

Spartakus·uppreist <f. -uppreistar, no comptable>:

variant de → Spartakusuppreisn ‘aixecament espartaquista’

spartl <n. spartls, no comptable>:

estuc m

spartla <spartla ~ spörtlum | spartlaði ~ spörtluðum | spartlað>:

1. <GEN> aplicar màstic o massilla (amb l'espàtula, p.e., per aplanar o allisar una paret que hom vol pintar)

◊ við vorum í allan gærdag að spartla: ahir vam estar estucant tot lo dia

♦ spartla e-ð: estucar (o: planejar; o: allisar) una cosa (aplicar una capa d'estuc, màstic o semblants a una paret per a aplanar-la o allisar-a, sobretot abans de pintar-la)

♦ spartla og mála veggina: estucar (o: planejar; o: allisar) i pintar les parets

2. (veggskemmdir, naglagöt) massillar una cosa (tapar amb màstic o massilla un forat o un desperfecte a la paret)

♦ spartla í öll naglagöt: massillar tots els forats de tatxa

Spart·verji <m. -verja, -verjar>:

espartà m, espartana f, laconi m, lacònia f

spart·verskur, -versk, -verskt <adj.>:

espartà -ana

spaug <n. spaugs, no comptable>:

broma f

♦ það er ekkert spaug að eiga við e-ð: <LOC FIG> amb una cosa així no s'hi fa broma

♦ þetta er dýrt spaug: <LOC FIG> això surt ben car

♦ þetta verður honum dýrt spaug: <LOC FIG> això li sortirà ben car

♦ þetta er ekkert spaug: <LOC FIG> això no fa gens de gràcia

♦ [gera e-ð] upp á spaugið: [fer una cosa] per [pura] diversió (o: [simplement] per divertir-se)

spauga <spauga ~ spaugum | spaugaði ~ spauguðum | spaugað ║ [með e-ð]>:

fer broma [amb una cosa]

♦ ég er ekki að spauga!: no faig broma!

◊ ég var bara að spauga: només feia broma

♦ spauga með [það] að <+ inf.>: fer broma dient que <+ ind.>

♦ spauga í e-m: fer broma amb algú (rifar-se d'ell, rifar-se'l)

♦ ertu að spauga í mér?: m'estàs prenent el pèl?, [que] te'm rifes?

♦ spauga með e-n: fer broma amb algú, bromejar amb algú

spaugari <m. spaugara, spaugarar>:

(spéfugl) bromista m & f (plaga)

spaugi·legur, -leg, -legt <adj.>:

divertit -ida (que fa gràcia o que fa riure, graciós, còmic)

spaug·samur, -söm, -samt <adj.>:

graciós -osa (que té humor i fa gràcia o fa riure amb el que diu o fa; bromista)

spá <f. spár, spár. Gen. pl.: spáa; dat.pl.: spám>:

1. <GEN> vaticini m, predicció f

♦ segja [fram] spá: dir un vaticini o una profecia

◊ þá mælti Þriðji: "Óðinn er æðstur og elstur ásanna. Hann ræður öllum hlutum, og svo sem önnur guðin eru máttug þá þjóna honum öll svo sem börn föður. En Frigg er kona hans og veit hún örlög manna þótt hún segi eigi spár, svo sem hér er sagt að Óðinn mælti sjálfur við þann ás er Loki heitir: aleshores en Terç li digué: “l'Odin és el més noble i vell dels ansos. Ell governa sobre totes les coses i, per més poderosos que siguin els altres déus, el serveixen com els fills serveixen llur pare. La Frigg és la seva dona i coneix el destí dels homes, encara que ella no faci vaticinis o profecies tal com en aquest passatge es diu que l'Odin mateix va dir a l'ans Loki...”

◊ upp frá konungum voru markaðir á steininum spámenn og sagt, á hverri tíð eða undir hverjum konungi hver þeirra hafði sínar spár fram sagðar: a la roca, damunt els reis hi havia cisellats els profetes i hi posava en quin temps i sota quin rei havien fet llurs profecies

♦ spáin segir...: el vaticini prediu...

◊ úlfinn fæddu æsir heima og hafði Týr einn djarfleik til að ganga að úlfinum og gefa honum mat. En er guðin sáu hversu mikið hann óx hvern dag, og allar spár sögðu að hann myndi vera lagður til skaða þeim, þá fengu æsir það ráð að þeir gerðu fjötur allsterkan er þeir kölluðu Læðing, og báru hann til úlfsins og báðu hann reyna afl sitt við fjöturinn: els ansos donaven de menjar al llop a casa però només en Týr tenir valor d'anar fins allà on era el llop i donar-li el menjar. I quan els déus varen veure amb quina força anava creixent el llop de dia en dia i tots els vaticinis deien que els infligiria mal, els ansos varen prendre la decisió de fer un lligall molt fort que ells varen anomenar Læðingur i el varen dur al llop i li demanaren que hi provés la seva força

◊ Hár svarar: "Svo mikils virtu goðin vé sín og griðastaði að eigi vildu þau saurga þá með blóði úlfsins, þótt svo segi spárnar að hann muni verða að bana Óðni": en Hár va dir: “els déus valoren tant llurs santuaris i asils que no els volien sollar amb la sang del llop per més que les profecies diguessin que aquest llop esdevindria el matador de l'Odin”

◊ Brynhildr svarar: "Móðir hans gekk í valinn ok fann Sigmund konungs sáran ok bauð at binda sár hans. En hann kvezk of gamall síðan at berjask en bað hana við þat huggask, at hon mundi œztan son ala, ok var þar spá spaks geta. Ok eptir andlát Sigmundar konungs fór hon með Álfi konungi. Ok var Sigurðr þar upp fœddr í mikilli virðingu. Ok vann hann mǫrg afreksverk á hverjum degi. Ok er hann ágæztr maðr í verǫldu": La Brynhildr li va dir: “sa mare va anar al camp de batalla i va trobar-hi el rei Sigmndr ferit i li va oferir d'embenar-li les ferides però ell li va dir que ja era massa vell per a [tornar a] lluitar, i el pregà que s'aconhortés amb això: que infantaria el més noble dels fills i fou profecia la suposició del savi. I després de la mort del rei Sigmundr, ella se'n va anar a cal rei Álfr i fou allà que hi va néixer en Sigurðr i hi fou pujat en gran honor i cada dia que passava acomplia grans proeses i ell és l'home més excel·lent de tot el món”

◊ Grettir svarar: "Ekki hafa spár mínar átt langan aldur hér til og enn mun svo fara. Vara þig ef þú vilt. Eigi mun síðar sýnna: en Grettir li va respondre: “fins avui, les meves prediccions no han trigat gaire a veure's complertes (més literalment podríem traduir: les meves prediccions no han tingut una llarga vida és a dir, doncs, no han tingut temps de fer-se velles, s'han acomplert al cap de poc) i ara també serà així. Protegeix-te, si vols, que després no hi tornarà a haver [per a tu] una ocasió tan favorable de fer-ho”

♦ spáin er komin fram: la predicció s'ha complert

2. <RELIG> profecia f

♦ spá gengur eftir: una profecia es compleix

3. (veðurspá & ESPORT) pronòstic m  (previsió del temps & de resultats esportius)

♦ spá um úrslit kosninganna: pronòstic m electoral, previsions f.pl electorals

spá <spái ~ spáum | spáði ~ spáðum | spáð ║ e-u>:

predir una cosa, profetitzar una cosa, pronosticar una cosa

◊ spáð er versnandi afkomu <= Dat.> fyrirtækjanna: s’ha pronosticat que els resultats de les empreses empitjoraran

♦ spá e-m e-u: predir una cosa a algú, dir la bona ventura a algú

♦ spá fyrir e-m: predir-li el futur a algú

♦ spá fyrir um e-ð: predir el futur sobre una cosa, vaticinar una cosa

♦ spá í bolla: predir el futur mirant el pòsit d'una tassa

♦ spá í lófa: llegir la palma de la mà

♦ spá í spil: llegir el futur en un joc de cartes

♦ spá í e-ð: <LOC FIG> estar pensant de fer una cosa

♦ ég er að spá í það að <+ inf.>: estic pensant de <+ inf.> 

♦ spá í e-n: <LOC FIG> pensar en algú, tenir interès per algú

spá·dís <f. -dísar, -dísir>:

<MITOL> spádís f, mot que només apareix a dos passatges. Designa unes dones sobrenaturals armades que protegeixen i ajuden un heroi en la batalla. La pobra descripció d'aquests éssers recorda la de les valquíries, però aparentment, no ho són pas, ja que les spádísir són personals, com les fylgjur

◊ Ásmund dreymdi, að konur stóðu yfir honum með hervopnum og mæltu: "Hvað veit óttabragð þitt? Þú ert ætlaður að vera forgangsmaður annarra, en þú óttast ellifu menn. Vér erum spádísir þínar, og skulum vér vörn veita þér móti mönnum, er að berjast við hertugana, en þá, er þú hefir að reyna við þig": l'Ásmundur va somniar que tenia al davant unes dones armades amb armes de guerra que li deien: “per què fas aquesta cara de por? Has estat elegit per ésser cabdill dels altres i tens por d'onze homes? Nosaltres som les teves spádísir i t'ajudarem a defensar-te dels homes que lluiten contra els ducs i cada vegada que t'hagis de provar en un combat” (vocabulari: #1. óttabragð: Cf. Baetke 19874, pàg. 473: ótta-bragð n. Furcht verratendes Aussehen: hvat veit óttabragð þitt warum siehst du so ängstlich aus; #2. spádís: Cf. Baetke 19874, pàg. 588: spá-dís f. Schicksalsgöttin, -frau; #3. reyna við: Cf. Baetke 19874, pàg. 498: reynu vit með okkr wir wollen uns (im Kampf) messen; En Ferdinand Detter 1891:97-98 escriu al respecte Sehr verwischt und undeutlich als erste Zeile einer Seite; vér fehlt ganz, vörn veita þér ziemlich deutlich, von móti sieht man nur no; er atberjaz við ziemlich sicher, hertugana vermuthe ich nur in verkürzter [p. 98] Gestalt, es ist nur h sichtbar; das übr. ziemlich deutlich bis auf við þik, das ich jedoch auch zu entdecken glaube; Ps haben hier: skulum þér vörn veita móti mönnum þeim, er þú átt við at reyna; val a dir que, si entenem þá er com a relatiu, el significat de la frase no canvia substancialment: ...i contra aquells que hagis de provar [en combat] amb tu [mateix])

◊ mart spjót var þar á lopti ok ǫrvar. En svá hlífðu honum hans spádísir, at hann varð ekki sárr. Ok engi kunni tǫl, hversu margr maðr fell fyrir honum. Hann hafði báðar hendr blóðgar til axlar: moltes de llances i sagetes volaven per l'aire però les seves spádísir el protegiren de tal manera que no hi fou ferit i ningú no podria comptar quants d'homes ell va abatre. Tenia els braços ensangonats fins a l'espatlla

spádóm·legur, -leg, -legt <adj.>:

profètic -a

spádóms·andi <m. -anda, no comptable>:

esperit profètic

spádóms·dagur <m. -dags, -dagar, empr. sovint en pl.>:

dia m en què un o una vident o profeta o profetessa comunica una profecia

spádóms·gáfa <f. -gáfu, no comptable>:

do m de [la] profecia

◊ hann átti fjórar ógiftar dætur, gæddar spádómsgáfu (προφητεύειν: προφητεύων -εύουσα -εύον, τούτῳ δὲ ἦσαν θυγατέρες τέσσαρες παρθένοι προφητεύουσαι): tenia quatre filles fadrines, agraciades amb el do de la profecia

spádóms·legur, -leg, -legt <adj.>:

profètic -a

spádóms·orð <n. -orðs, -orð, empr. hab. en pl.>:

paraula f de profecia, paraula profètica (empr. hab. en pl.)

spá·dómur <m. -dóms, -dómar>:

profecia f

spá·farir <f.pl -fara>:

endevinació f

◊ þú hefir hafnað þjóð þinni, ættmönnum Jakobs, því að (kī, כִּי) þeir eru (māləˈʔū, מָלְאוּ) allir (—, —) í austurlenskum (mi-qˈqɛδɛm, מִקֶּדֶם) göldrum (—, —) og spáförum (wə-ʕɔnəˈnīm, וְעֹנְנִים), eins og Filistar, og fylla landið útlendum mönnum: has repudiat el teu poble, els descendents d'en Jacob, perquè tots ells són plens de fetilleries i endevinacions de l'Orient com els filisteus i omplen el país amb estrangers

spá·frétt <f. -fréttar, -fréttir>:

auguri f

◊ þegar Bíleam sá, að það var gott í augum Guðs að blessa Ísrael, gekk hann ekki burt eins og í fyrri skiptin til að leita spáfrétta (nəħāˈʃīm, נְחָשִׁים), heldur hélt á leið til eyðimerkurinnar: quan en Bilam va veure que això era bo als ulls de Jahvè de beneir Israel, no se n'anà, com havia fet cada vegada anterior, a cercar els auguris, sinó que es posà de camí cap al desert

spá·kaupmaður <m. -kaupmanns, -kaupmenn>:

<ECON> especulador m, especuladora f

spá·kaupmennska <f. -mennsku, no comptable>:

<ECON> especulació f

♦ stunda (o: reka) spákaupmennsku með e-ð: <ECON> especular amb una cosa

spá·kerling <f. -kerlingar, -kerlingar>:

vella endevina

◊ spákerling sú er fyrr var getið tók sótt um veturinn og lá lengi. Hún andaðist næstu nótt eftir pálmsunnudag. Lík hennar var flutt á skipi til Reykjaness því að engi kirkja var nær Ólafsdal en sú er á Hólum var. Eyjólfur og húskarlar hans fluttu lík spákerlingar til kirkju. Og er líkið var niður sett versnaði veðrið, gerði kófviðri og frostviðri. Lagði fjörðinn út langt og mátti eigi skipum koma inn til dalsins: l'endevina que s'és esmentada abans es va posar malalta durant l'hivern i va fer llit molt de temps. La nit de dilluns de pasqua va morir. El seu cos fou dut amb vaixell a Reykjaness ja que no hi havia cap església a prop de la vall de l'Ólafsdalur; la que hi havia més a prop era la de Hólar. L'Eyjólfur i els seus missatges varen transportar el cos de la vella endevina a l'església. I quan hi hagueren enterrat el seu cos, el temps va empitjorar: va començar a gelar i a fer una espessa caiguda de neu. El fiord fou pres pels gels fins ben enfora i a cap vaixell no li era possible d'endinsar-s'hi fins a la vall [de l'Ólafsdalur]

◊ og er Þorgeir heyrði þessa sögn hljóp hann út og tók spjót í hönd sér. Þá var Eyjólfur kominn á innanverðan völlinn. Þorgeir hljóp eftir honum. En Eyjólfur reið leið sína og sér eigi er maðurinn rennur eftir honum. Hann kom að Garpsdalsá. Hún var upp gengin og leitaðist hann fyrir. Þorgeir kallar á hann að hann skuli bíða hans ef hann þyrði. Eyjólfur heyrir kallið og lítur til og sér hvar Þorgeir hleypur. Eyjólfur hleypur af baki og rennur í mót honum. Og er þeir finnast leggur hvor þeirra í gegnum annan og falla jafnsnemma. Nú kom það þar fram er spákerling hafði fyrir sagt: i quan en Þorgeir ho va sentir, va agafar una llança i va sortir corrents. En aquells moments, l'Eyjólfur ja havia entrat dins el tancat. En Þorgeir es va posar a empaitar-lo, peró l'Eyjólfur va continuar fent la seva via sense veure que l'home corria darrere ell. Va arribar al riu de Garpsdalsá. Va veure que el riu anava crescut i va cercar un indret per on poder passar-lo a gual. En Þorgeir [llavors] el va cridar dient-li que l'esperés, si és que gosava. L'Eyjólfur va sentir els crits, va mirar cap allà d'on venien i va veure en Þorgeir corrents cap a ell. L'Eyjólfur va saltar del cavall a terra i va córrer cap al Þorgeir, i quan es toparen, cadascun d'ells va traspassar l'altre amb l'espasa, tots dos caigueren morts en el mateix moment. Així i doncs, es va adverar el que la vella endevina havia predit

spá·kona <f. -konu, -konur. Gen. pl.: -kvenna>:

1. <GEN> vident f, pitonissa f, endevina f

2. <RELIG> profeta  (o: profetessa) f, nebià f

◊ þá tók spákonan (ha-nnəβīˈʔāh, הַנְּבִיאָה) Mirjam, systir Arons, trumbu sér í hönd og allar aðrar konur héldu á eftir henni með trumbuslætti og dansi: aleshores la profetessa Miriam, germana de l'Aharon, prengué a la mà el tamborí, i totes les dones sortiren al seu darrere amb tamborins, tot dansant

◊ og þar var Anna spákona (ἡ προφῆτις -ήτιδος, προφῆτις) Fanúelsdóttir af ætt Assers, kona háöldruð. Hún hafði lifað sjö ár með manni sínum þegar hann dó: hi havia també una profetessa, Anna, filla de Fanuel, de la tribu d'Aser, d'edat molt avançada, que després de soltera havia viscut set anys amb el seu marit quan aquest va morir

◊ kona hét Debóra. Hún var spákona (ʔiʃˈʃāh   nəβīˈʔāh, אִשָּׁה נְבִיאָה) og eiginkona manns þess, er Lapídót hét: hi havia una dona que nomia Dèbora. Era profetessa i esposa de l'home que nomia Lapidot

◊ mundu, Guð minn, þeim Tobía og Sanballat þessar aðgjörðir þeirra, svo og spákonunni Nóadja (lə-nōʕaˈδi̯āh   ha-nnəβīˈʔāh, לְנוֹעַדְיָה הַנְּבִיאָה) og hinum spámönnunum, sem ætluðu að hræða mig: recorda'ls, Déu meu, al Tobià i en Sanbal·lat llurs accions i també a la profetessa Noadià i als altres profetes que volien intimidar-me

spá·kort <n. -korts, -kort>:

<METEO> [mapa m de] predicció f del temps

spá·maður <m. -manns, -menn>:

<RELIG> profeta m & f, profetessa f, nabí m, nebià f

◊ þá skalt þú ekki hlýða á orð þess spámanns (ha-nnāˈβīʔ, הַנָּבִיא) eða draumamanns (ʔɛl־ħōˈlēm   ha-ħăˈlōm, אֶל-חוֹלֵם הַחֲלוֹם), því að Drottinn Guð yðar reynir yður til þess að vita, hvort þér elskið Drottin Guð yðar af öllu hjarta yðar og af allri sálu yðar: 

◊ “Spámaðurinn” eftir Josep Carner: “Nabí” d'en Josep Carner

♦ Hulda spamaður: <RELIG> Holdà la profetessa (ħulˈdāh   ha-nnəβīˈʔāh, חֻלְדָּה הַנְּבִיאָה)

♦ meiri spámennirnir ~ hinir meiri spámenn: <RELIG> els profetes majors

♦ hinir meiri spámenn eru fjórir: Jesaja og Jeremía, Esekíel og Daníel: <RELIG> els profetes majors són quatre: Isaïes i Jeremies, Ezequiel i Daniel

♦ minni spámennirnir ~ hinir minni spámenn: <RELIG> els profetes menors

♦ minni spámennirnir eru tólf talsins og allir karlkyns. Þeir heita Hósea, Jóel, Amos, Óbadía, Jónas, Míka, Nahúm, Habakkuk, Sefanía, Haggaí, Sakaría og Malakí: <RELIG> els profetes menors són dotze en nombre i tots ells homes. Nomen: Osees, Joel, Amós, Abdies, Jonàs, Miquees, Nahum, Habacuc, Sofonies, Ageu, Zacaries i Malaquies

spámann·legur, -leg, -legt <adj.>:

profètic -a

<†>  Spána·land <n. -lands, -lönd>:

Espanya f

◊ hann hafði víða borist á skipum sínum og taldi sér orustur frá Eystrasalti til Spánalands, fékk til skáld laungu síðar að yrkja lof um afrek sín á fjarlægum löndum: a bord dels seus vaixells havia anat arreu i deia seves diverses batalles (deia haver-hi participat) [que s'havien lluitat] des de la Mar Bàltica fins a Espanya. Molt de temps després va aconseguir un poeta perquè compongués obres que exalcessin les seves gestes a terres llunyedanes

spánar·blágresi <n. -blágresis, -blágresi>:

gerani pirenenc, candelers pirinencs (planta Geranium pyrenaicum)

spánar·bóndarós <f. -bóndarósar, -bóndarósir>:

peònia f de Brotero (planta Paeonia broteroi syn. Paeonia broteri syn. Paeonia lusitanica)

spánar·desmana <f. -desmönu, -desmönur>:

almesquera f (mamífer Galemys pyrenaicus)

Spánar·drottning <f. -drottningar, -drottningar>:

reina f d'Espanya

♦ Soffía Spánardrottning: la reina Sofia d'Espanya

spánar·ferð <f. -ferðar, -ferðir>:

viatge m a Espanya

spánar·flekkur <m. -flekks (o: -flekkjar), -flekkir>:

besuc m blanc (peix Pagellus acarne)

spánar·froskur <m. -frosks, -froskar>:

granota ibèrica (granota Rana iberica)

spánar·frú <f. -frúar, -frúr>:

nigel·la hispànica, niella hispànica (planta Nigella hispanica syn. Nigella papillosa)

spánar·gífill <m. -gífils, -gíflar>:

ginesta f, ginestera f (planta Spartium junceum)

<†>  Spánar·heiði <f. -heiðar, no comptable>:

meseta f [castellana]

spánar·hjálmur <m. -hjálms, -hjálmar>:

tora f de Sierra Nevada (planta Aconitum nevadense)

spánar·hnoðri <m. -hnoðra, -hnoðrar>:

crespinell hispànic (planta Sedum hispanicum)

spánar·kerfill <m. -kerfils, -kerflar>:

mirris f (planta Myrrhis odorata)

Spánar·konungur <m. -konungs, -konungar>:

rei m d'Espanya

♦ Jóhann Karl Spánarkonungur: el rei Joan Carles d'Espanya

spánar·lilja <f. -lilju, -liljur>:

escil·la hispànica (planta Hyacinthoides hispanica syn. Scilla hispanica syn. Endymion campanulatus)

spánar·ljós <n. -ljóss, -ljós>:

salvió tuberós (planta Phlomis tuberosa)

spánar·snigill <m. -snigils, -sniglar>:

llimac m [negre] (gasteròpode Arion vulgaris)

spánar·steinbrjótur <m. -steinbrjóts, -steinbrjótar>:

herba f de Sant Segimon (planta Saxifraga vayredana)

spánar·sveipþyrnir <m. -sveipþyrnis, -sveipþyrnar>:

panical m de muntanya (planta Eryngium bourgatii)

spánar·vatnsberi <m. -vatnsbera, -vatnsberar>:

corniol m discolor (planta Aquilegia discolor syn. Aquilegia pyrenaica ssp. discolor)

Spánar·þing <n. -þings, -þing>:

<POLÍT> parlament m espanyol, corts f.pl generals d'Espanya 

♦ fulltrúardeild Spánarþings: el congrés dels diputats de les corts generals d'Espanya

spánar·þinur <m. -þins, -þinir>:

pinsap m, avet andalús, avet m d'Andalusia, avet m d'Espanya (arbre Abies pinsapo)

<†>  Spánía <n. Spánía, Spánía (o: Spáníe, Spáníe)>:

Península Ibèrica, Hispània f

◊ nú er Sigurðr hafði heyrt sagt frá bardagum þeim, er Óláfr hafði haft í Austrlǫndum ok í Suðrríki, í Germaníi ok vestr á Spánía, þá þótti Sigurði konungi mikils um vert, ok varð af þessu ǫllu saman hin mesta gleði með vitrligum undirtektum Sigurðar konunga: com que el rei Sigurd havia sentit a contar les batalles que el rei Olau havia lliurat a les terres de llevant (= els països riberencs de la Mar Bàltica), i a Suðrríki (el Regne de migjorn designa habitualment el Sacre Imperi. Aquí aparentment hi designa una altra realitat geopolítica, potser la França dels Capets. També podria referir-se -encara que ho trobo menys versemblant- al suntrike ‘regne del sud’ westfalès), i a Germània i a ponent, a la Península ibèrica musulmana (és la meva interpretació, però també podria tractar-se dels territoris cristians riberencs de la Mar Cantàbrica, al nord del riu Douro) , [el rei Sigurd] li va expressar la seva gran i sincera admiració per aquests fets d'armes, i, amb les sàvies respostes (aquí: comentaris sobre aquests fets?) del rei Sigurd, de tot plegat en resultà la major alegria

◊ Tog heitir á á Spánía, þar ero gullsandar: a Hispània hi ha un riu que es diu Tajo en el qual hi ha sorres auríferes

◊ fyrir vestan hit mikla haf frá Spánía, er sumir kalla Ginnungagap, þat gengr landa í milli, þá heitir til norðrs fyrst Vínland hit góða, þarnæst heitir Markland enn til norðrs, þá eru óbyggðir, er Skrælingjar byggja; þá eru enn óbyggðir til Grœnlands, ok eru þar tvær byggðir, Vestrbyggð ok Austrbyggð, en síðan eru þá hafsbotnar, jǫklafjǫll ok óbyggðir, er víkr við Hálogaland: a l'oest del Gran Oceà d'Espanya [hi ha la mar] que alguns anomenen Ginnungagap i que separa diferentes terres: de sud a nord, primer ve la que es diu el Bon Vínland (Terra de Vi, la Bona Vinlàndia), i a continuació hi ha el Markland (Terra de Boscos) i, encara més al nord, hi ha vastes regions despoblades habitades pels Skrælingjar (indis o esquimals). D'aquí i fins a Grenlàndia (Terra Verda) no hi ha res més que vastes regions desèrtiques. A Grenlàndia hi ha dues colònies o contrades habitades, la Colònia de l'Est i la Colònia de l'Oest. Després venen badies i golfs, muntanyes de glaç (icebergs?) i deserts que es desvien cap a Hålogaland

◊ enn nú er at rœða um Artús konung, hinn fræga, er gefa lét hirð sinni ok til komnum hǫfðingjum ok riddǫrum ríka gangveru ok ørugg vápn, prúða búnaði ok beztu vápnhesta, er hánum váru sendir vestan af Spánía, Lumbardía ok Almannía: i ara cal que parlem del rei Artús, el famós, que va fer donar als membres de la seva cort i als prínceps i cavallers que hi havien anat riques vestimentes i armes eficaces, elegants paraments i els millors destrers que li havien enviat a ell des de les terres de l'oest, d'Al-Àndalus, Llombardia (Península Italiana?) i Alemanya (l'original francès de Le Court Mantel fa [48] ...qui fist aus chevaliers donner / robes moult riches et moult beles, / et gran plenté d'armes noveles, / et moult riches chevaus d'Espaigne, / de Lombardie et d'Alemaigne. / N'i out si povre chevalier / qui n'eüst armes et [bon] destrier / et robes se prendre les voult: / onques si grant plenté n'en out / a une feste plus donné; / si'n doit estre li rois loé!)

<†>  Spánía·land <n. -lands, -lönd>:

Península Ibèrica, Hispània f

◊ af því réðsk hann (= Eiríkr blóðøx) í hernuð ok í víking víða í Vestrlǫndum ok fell Eiríkr í Spáníalandi í útilegu: Per aquesta raó, l'Eiríkr [Destral-sangonenta] partí a fer incursions de saqueig i rapinya arreu dels països de ponent (ço és, tots els països que es troben a ponent de la Mar del Nord: Europa) i va caure en combat a la Península Ibèrica (o pentura millor, a l'Espanya musulmana) en el transcurs d'una d'aquestes incursions

◊ & fimmta klimata er kallat Díarómes: þat gengr af Caspenhafinu (el mot és d'origen alemany i, al meu entendre, ens revela que el text norrè no és pas traducció del llatí sinó del baix-alemany. Cf. Pfaffe Lamprecht ze Caspen porten ‘a les portes càspies’. Beckmann-Kålund, Rím II (1914-1916), p. 116¹⁴ llegeixen Calþenhafin. Al meu entendre, aquesta lliçó revela una lectura errònia del grup grafemàtic ſp com a lþ, però, en no disposar de l'original, no m'és possible de dilucidar si l'error és dels editors moderns o del copista medieval) ok um Baktríam, Macedóníam, Tarentum, Tuscumhaf ok um Rómam ok Lúsítaníam ok svá vestr í Spán<í>aland (Beckmann-Kålund, Rím II (1914-1916), p. 116¹⁶ llegeixen Spanland. No disposo de l'edició del text a cura d'Elèna Aleksàndrovna Mèl'nikova (Елена Александровна Мельникова: Древнескандинавские географические сочинения: тексты, перевод, комментарий), però el context demanaria més aviat un Spáníaland o un Spánaland que no pas un Spánland): & la cinquena zona climàtica s'anomena Diaromes: parteix de la Mar Càspia i passa per Bàctria, Macedònia, Tarent i la Mar Toscana, i, passant per Roma arriba fins a Lusitània i, d'aquí baixa, a llevant seu, cap a Hispània (Cf. Sant Isidor de Sevilla, De astronomia liber VIII: quintum <clima> est Diar<h>omes per Macedoniam et alteram partem per Gallias et Lusitaniam ad Tagum descendens o, l'Imago Mundi - De dispositione orbis de l'Honori d'Autun: Quintus circulus ab introitu Caspii Maris continet et Bactriam, Armeniam, Macedoniam , Tarentum , Tuscum Mare, Baleares, Hispaniam, Mediam, gnomen vij. pedum umbram .vj. <pedum> reddit. Maximus dies .xv. horarum ‘el cinquè cercle [climàtic], des del seu començament de la Mar Càspia, comprèn Bàctria, Armènia, Macedònia, Tarent, Mar Toscana, les Balears, Hispània, Mèdia; el gnom de set peus hi fa l'ombra de sis, el dia més llarg hi és de quinze hores’)

◊ Túbal [réð fyrir] Spáníalandi ok Rúmverjalandi, Svíþjóð ok Danmǫrk ok Nóregi: Tubal va regnar sobre Hispània i Itàlia, Suècia i Dinamarca i Noruega

◊ á Spáníalandi hvílir Vincencíus. Í Galizu hvílir Jacóbus bróðir Jóns postula. Martínus epíscopus hvílir í Túrons<borg>. Egidíus hvílir í Próvincía. Í París hvílir Díónysíus epíscopus. Í Reinsborg hvílir sanctus Remigíus: a Hispània (cal recordar que Sant Vicenç és el patró de Lisboa, ciutat on jau d'ençà del segle XII. El mot Spáníaland aquí s'ha d'entendre en el sentit de Península Ibèrica) hi descansa en Vicenç. A Galícia hi descansa en Jaume, el germà de l'apòstol Joan. El bisbe Martí descansa a Tours. En Gil descansa a Provença. A París hi descansa el bisbe Dionís. A Reims hi descansa sant Remigi

◊ Helgi Sigmundarson, er Hundingsbani var kallaðr, var bróðir Sigurðar, er síðan var kallaðr Fáfnisbani. Helgi, bróðir Sigurðar, hafði drepit Hunding konung ok sonu hans þrjá, Eyjólf, Herrøð, Hjǫrvarð. Lyngvi komst undan ok tveir brœðr hans, Álfr ok Hemingr. Váru þeir inir frægstu menn um alla atgervi, ok var Lyngvi fyrir þeim brœðrum. Þeir váru mjǫk fjǫlkunnigir. Þeir hǫfðu kúgat marga smákonunga ok marga kappa drepit ok margar borgir brennt ok gerðu it mesta hervirki í Spáníalandi ok Frakklandi. En þá var eigi keisararíki komit norðr hingað yfir fjallit. Hundings synir hǫfðu tekit undir sik þat ríki, er Sigurðr átti í Frakklandi, ok váru þeir þar mjǫk fjǫlmennir: en Helgi Sigmundarson, a qui deien El matador d'en Hundingr, era germà d'en Sigurðr que després fou anomenat el matador d'en Fáfnir. [Doncs bé,] en Helgi, el germà d'en Sigurðr, havia mort el rei Hundingr i els seus tres fills, l'Eyjólfr, en Herrøðr i en Hjǫrvarðr. En Lyngvi, en canvi, i els seus dos germans, l'Álfr i en Hemingr havien reeixit a escapar-se'n. Aquests [tres] eren homes famosíssims per llurs altes qualitats i en Lyngvi sobresortia sobre els seus germans. Tots ells eren molt versats en les arts màgiques, havien sotmès a llur sobreria nombrosos reietons i havien mort nombrosos campions i cremades nombroses viles i havien causat els màxims estralls amb llur exèrcit a Hispània i Frància quan l'imperi encara no s'havia expandit cap al nord més enllà de les muntanyes [dels Alps]. Els fills d'en Hundingr havien conquerit el regne que en Sigurðr havia posseït/posseïa a Frància i allà hi tenien una gran quantitat d'homes a llur servei (vocabulari: #1. atgervi: Cf. Baetke 19874, pàg. 31: at-gervi f. u. n. Tüchtigkeit, Fähigkeit(en), Fertigkeit(en); #2. Frància: aquest mot no s'ha de veure pas com a sinònim de França, ans com a de regne dels francs)

◊ 56. Þá er Rollant fór heim til Eiss, bað Karlamagnús konungr hann bera kveðju sína dróttningu ok Lǫðvi syni sínum, — „ok vil ek, at þú fœrir mér Oddgeir danska ok sverð mín Kurt ok Almaciam, ok friða vel landit“. Guenelún bað Rollant koma til heimilis síns í Kastalandum ok bera kveðju hans Geluviz konu hans. Rollant tók leyfi ok fór til Eiss ok friðaði landit, ok bar dróttningu kveðju Karlamagnús konungs, ok bað fá sér Oddgeir danska ok sverðin at fœra konungi. Síðan tók Rollant leyfi ok fór til Kastalandum. Honum var þar vel fagnat, ok friðaði þar sem honum var boðit, ok bar frúinni kveðju Gueneluns. Þá er þau sátu bæði saman ok drukku Rollant ok Geluviz, þá sagði hon honum, at Guenelun hafði boðit henni, at hon skyldi honum vel fagna: „Nú vil ek senda til þín í nótt eina mey væna, er ek á, ok dýrligrar ættar, ok mun hon eigi fyrr koma en sofnat er alt liðit, ok skaltu eiga kost at leika við hana slíkt sem þú vilt“. Rollant svaraði: „Þess bið ek þik eigi, því at ek hefi svarit Adeini systur Olivers, at ek skal enga konu eiga nema hana, ok ef guð vill, at ek koma heill or Spánía, þá skal ek fá hennar“. En hon kvezt at vísu mundu senda honum hana. Hann bað hana gera sem henni sýndist. Eptir þat géngu menn at sofa. En Rollant var mœddr ok sofnaði þegar. Þá er allir menn váru sofnaðir, þá stóð upp Geluviz ok tók mǫttul sinn ok gékk til hvílu, þar sem Rollant svaf í, ok þreifaði um fœtr honum alt upp til knjá, en hann hrœrðist hvergi við. Síðan fór hon í hvíluna ok lagðist sem hon var lǫng í hjá honum, ok tók at klappa honum ok kyssa hann. Hann snérist til hennar ok átti lag við hana tysvar. Hon talaði við hann ok kvezt mikit unna honum, ok „skal ek gera alt þat sem þú vill“. Honum þótti þat illa, er hann hafði svarit Adeini, ok þakkaði henni sinn góðvilja. Síðan spurði hann hana, hvat hon hét. Hon sagði, at þar var Geluviz kona Guinelúns, ok „mátt þú hafa af mér þat alt er þú vill“. Hann stóð upp ok iðraðist, er hann hafði svikit félaga sinn, ok bað hana fara í brott. Hann stóð upp snemma um morguninn ok fór í brott ok tók eigi leyfi, ok fór til Orliens ok þaðan í Spáníaland, ok kom til Namlúns, ok sagði honum ǫll tíðendi, ok svá þat er konan hafði svikit hann. Namlún bað hann leyna vel ok ganga til skripta, ok sagðist hann skyldu fasta með honum. Rollant kvezt skyldu segja honum sjálfr, því at „ek hét at segja honum ǫll misverk, þau er ger væri at heimili hans, ok er engi jafnmikil sem þessi er ek ger(ð)a“. Namlún þótti þat illa. Síðan sagði Rollant Guinelún einum saman allan atburð. Guinelún bað hann leyna vel ok sagðist ekki mundu honum fyrir þetta reiðr vera, þar sem hon olli sjálf. Þaðan af gerðist hugr hans illr til Rollants, ok þóttist aldri mundu verða glaðr, meðan hann lifði, fyrir þá svívirðing er hann hafði honum gerva: 56. Quan en Rotlan va tornar a casa, a Aquisgrany, [abans de partir,] el rei Carlemany li va demanar que portés les seves salutacions a la reina i al seu fill Lluís (Lǫðvir), — “i vull que em portis l'Oddgeirr el danès i les meves espases Kurt (“Curta”) i Almàcia i que pacifiquis bé el país”. En Ganeló va demanar al Rotlan que anés a la seva masó a Kastalandum i portés les seves salutacions a la seva dona Geluviz. En Rotlan va prendre comiat i va anar a Aquisgrany i pacificà el país i portà a la reina les salutacions del rei Carlemany i la pregà que li lliurés l'Oddgeirr el danès i les espases a fi de portar-les al rei. Després, en Rotlan va prendre comiat i es va dirigir a Kastalandum on fou molt ben rebut i va pacificar-hi el país, tal com li havia estat manat que fes, i va portar les salutacions d'en Ganeló a la seva dona. Mentre en Rotlan i la Geluviz seien plegats bevent, ella li va dir que en Ganeló li havia manat que el rebés i acollís bé: “Doncs bé, anit t'enviaré una bella donzella que tinc i que és d'esplèndid llinatge, encara que no vindrà fins que tothom no s'hagi adormit, i tindràs l'oportunitat de jugar amb ella com et vingui de gust”. En Rotlan li va respondre: “No et demanaré que ho facis, car vaig jurar a l'Adein, la germana de l'Oliver, que no tindré cap altra dona més que ella, i si Déu vol que jo torni sa i estalvi de la Hispània [musulmana], la mulleraré”. La Geluviz, nogensmenys, li digué que li enviaria la donzella de totes totes. En Rotlan li va dir que fes com li vingués de gust (millor li semblés). Després d'això, tothom se n'anà a jeure i en Rotlan, com que estava cansat, es va adormir de seguida. Quan tothom s'hagué adormit, la Geluviz es va llevar, va prendre el seu mantell i es va dirigir llit en el qual dormia en Rotlan i el va palpar per les cames fins als genolls però ell no va reaccionar gens ni mica. Després, ella es va ficar dins el llit i es va ajeure tan llarga com era al costat d'en Rotlan, i va començar a acariciar-lo i a fer-li petons. Llavors ell es va girar cap a ella i la va prendre dues vegades. Ella li va parlar i li va dir que l'estimava molt i que “faré tot el que vulguis”. Va considerar que havia mantingut malament el que havia jurat a l'Adein, però la regracià de la gentilesa [que li havia mostrat]. Després, en Rotlan li va preguntar com es deia. Ella li va dir que era la Geluviz, la dona d'en Ganeló, “I pots tenir de mi tot el que vulguis”. Ell es va llevar, empenedit perquè havia traït el seu company i la pregà que se n'anés. L'endemà al matí es va llevar aviat i se n'anà d'allà sense prendre comiat i es va dirigir a Orleans i d'aquí cap a la Península Ibèrica, i va arribar on hi havia en Namlún (=Naimes) i li va contar tot el que havia passat i també que la dona [d'en Ganeló] l'havia traït. En Namlúm el pregà que ho mantingués ben en secret i que anés a confessar-se, afegint que dejunaria amb ell. En Rotlan li va dir que ho havia de dir ell mateix al Ganeló, car “li vaig prometre que li diria tots els forfets (malifetes, mals fets) que s'haguessin fet a la seva llar, i cap de les que s'hi han fet no és tan greu com la que jo he fet”. Al Namlún li va semblar malament que ho fes. Després, en Rotlan va contar en privat al Ganeló tot el que havia succeï. En Ganeló el va pregar que que ho mantingués ben en secret i afegí que no li'n guardaria rancúnia per tal com havia estat ella la qui ho havia provocat. [Però] de llavors ençà, la disposició d'en Ganeló cap al Rotlan va tornar dolenta i creia que ja no tornaria a estar mai més content en tot el que li quedava de vida a causa de la deshonra (deshonor, ignomínia) que en Rotlan li havia fet

<†>  Spán·land <n. -lands, -lönd>:

Hispània f, Península Ibèrica

◊ Mundíufjall gengr frá Feneyjabotnum austan ok vestr á Spánland: els Alps van des del golf de Venècia a llevant fins a la Península Ibèrica per ponent

◊ vestr af Púl er Kampanía. Vestr þaðan liggja Spánlǫnd, þar liggja hjá ey, er Gadis heitir, þangat til tekr Evrópa en þaðan frá Affríka <...> Nú skal enn aptr hverfa til Evrópam ok taka þar til er vér gengum brott um stundar sakir at í þessa ey sem vér nefndum fyrr ok Gadis heitir kom Erkúles. Hann fór víða at kanna heiminn ok kallaðiz hann kominn þá til heimsenda. Hann gerði þar tvo stólpa til merks hver hann kom framaz ok heita þat Erkúless stólpar, þar standa því enn. Á Yspánía stendr Galícía, þar hvílir Jakobus postoli bróðir Jóhannis. <...> Mundíufjall gengi frá Feneyjabotnum austan ok vestr á Spánland: a ponent d'Apúlia hi ha Campània i a l'oest d'ella hi ha les Espanyes i, a prop d'elles, l'illa que es diu Cadis. Europa arriba fins aquí i, a partir d'aquí hi ha Àfrica. <...> Tornem ara a Europa i reprenguem el fil allà on l'hem deixat fa una estona, perquè a aquesta illa que hem esmentat adés i que es diu Cadis, hi va arribar l'Hèrcules. Havia fet vastos viatges explorant el món i diuen que a Cadis va arribar a la fi del món. Allà hi va aixecar dues columnes per a assenyalar fins on havia arribat i aquestes columnes es diuen Columnes d'Hèrcules i encara hi són. A la Península Ibèrica hi ha Galícia, on hi reposa l'apòstol Jaume, germà de Joan. <...> La serralada dels Alps va del Golf de Venècia per l'est fins a la Península Ibèrica per l'oest

◊ Hyspania, er vér kǫllum Spánland, er ríki mikit ok liggr suðr til Miðjarðarhafs í milli Langbarðalands ok Frakklands: Hyspania, que nosaltres anomenem Spánland és un gran regne i està situat al sud, fins a la Mar Mediterrània, entre Llombardia i França

◊ & fimmta klimata er kallat Díarómes: þat gengr af Caspenhafinu (el mot és d'origen alemany i, al meu entendre, ens revela que el text norrè no és pas traducció del llatí sinó del baix-alemany. Cf. Pfaffe Lamprecht ze Caspen porten ‘a les portes càspies’. Beckmann-Kålund, Rím II (1914-1916), p. 116¹⁴ llegeixen Calþenhafin. Al meu entendre, aquesta lliçó revela una lectura errònia del grup grafemàtic ſp com a lþ, però, en no disposar de l'original, no m'és possible de dilucidar si l'error és dels editors moderns o del copista medieval) ok um Baktríam, Macedóníam, Tarentum, Tuscumhaf ok um Rómam ok Lúsítaníam ok svá vestr í Spán<í>aland (Beckmann-Kålund, Rím II (1914-1916), p. 116¹⁶ llegeixen Spanland. No disposo de l'edició del text a cura d'Elèna Aleksàndrovna Mèl'nikova (Елена Александровна Мельникова: Древнескандинавские географические сочинения: тексты, перевод, комментарий), però el context demanaria més aviat un Spáníaland o un Spánaland que no pas un Spánland): & la cinquena zona climàtica s'anomena Diaromes: parteix de la Mar Càspia i passa per Bàctria, Macedònia, Tarent i la Mar Toscana, i, passant per Roma arriba fins a Lusitània i, d'aquí baixa, a llevant seu, cap a Hispània (Cf. Sant Isidor de Sevilla, De astronomia liber VIII: quintum <clima> est Diar<h>omes per Macedoniam et alteram partem per Gallias et Lusitaniam ad Tagum descendens o, l'Imago Mundi - De dispositione orbis de l'Honori d'Autun: Quintus circulus ab introitu Caspii Maris continet et Bactriam, Armeniam, Macedoniam , Tarentum , Tuscum Mare, Baleares, Hispaniam, Mediam, gnomen vij. pedum umbram .vj. <pedum> reddit. Maximus dies .xv. horarum ‘el cinquè cercle [climàtic], des del seu començament de la Mar Càspia, comprèn Bàctria, Armènia, Macedònia, Tarent, Mar Toscana, les Balears, Hispània, Mèdia; el gnom de set peus hi fa l'ombra de sis, el dia més llarg hi és de quinze hores’)

◊ þau hin stœrstu fyrr nefnd fjǫll Alpes sem austan ganga at Gallía ok enn fleiri ǫnnur verja hana viðr sólarhita hvaðan af er menn verða þar mjǫk hvítir. Af suðri liggja viðr hana þau fjǫll ok úsléttar hæðir sem Purinei heita <...>. Hyspania er vér kǫllum Spánland hét forðum Hyberia af einni stórri á Hybero. Hon tók síðan nafn af þeim manni sem Hyspalus hét ok kallat Hyspania. Hon er ok fyrir þá grein réttlega kallat Hespera af aptanstjǫrnunni Hesperó at hon liggr allt vestr viðr heimsendann. Spánland liggr milli Affríkam ok Gallíam. Norðan af því liggja fyrrnefnd fjǫll Purinei, enn ǫllum megin aðra staði kringir haf um þat. Þat hefir harða gott lopt ok er heilsamligt land vel frjótt ok gagnsamt at ǫllum ávexti ok veraldar ríkt af gimsteinum ok dýrum málmi. Um Hyspaníam falla stórar ár, er svá heita: Bethus, Mínius, fyrrnefnd Hyberis ok Thagus. Hon greiniz í sex parta: Terraconensem, Carthaginensem, Lucithaniam, Galiciam, Bethicam ok Tingitaniam, er utan hafs liggr í Affríka: aquesta immensíssima serralada dels Alps, ja esmentada abans, que toca la Gàl·lia des de llevant, i amb ella encara moltes d'altres [serralades] més, la protegeix de la calor del sol i d'aquí en ve que els seus habitants hi siguin molt blancs. Al sud hi confinen les muntanyes i altures escabroses, que es diuen Purinei o Pirineus <...>. Hispània, que nosaltres anomenem Spánland, antigament es deia Ibèria pel gran riu Iberus. Després va adoptar el nom de l'home que es deia Híspalus i es va dir Hispània. També la van anomenar, ben a dret, Hespèria, perquè l'estel del vespre, Hèsperus, és a ponent, en el confí del món. Hispània està entre Àfrica i la Gàl·lia. Al nord hi ha la serralada, adés esmentada, dels Purinei o Pirineus, altrament, emperò, està envoltada per la mar. Té un aire molt bo i és una terra salubre, molt fèrtil i profitosa en tota mena de plantes, i és la més rica del món quant a gemmes i minerals valuosos. Grans rius travessen Hispània; es diuen així: Baetis, Mínius, l'esmentat Iberus i el Tagus (en realitat, perquè la llista fos completa d'acord amb els geògrafs antics, l'autor hi hauria d'haver afegit encara el Dúrius i l'Anas). Està dividida en sis parts: Terraconense (mantinc a dretcient aquest reafaiçonament del mot degut a etimologia popular), Cartaginense, Lusitània, Gal·lícia (en realitat, Gallaecia, o sigui, Gal·lècia), Bètica i la [Mauritània] Tingitània, la qual ja es troba a Àfrica, a l'altra banda de la mar

<†>  spán·lenskur, -lensk, -lenskt <adj. En ortografia anterior al 1973: spánlenzkur>:

variant antiquada de → spænskur, spænsk, spænskt “espanyol -a”

Spánn <m. Spánar, Spánir; Plural inusual>:

Espanya f 

Var Júdasi skýrt frá styrjöldum þeirra og hetjudáðum í viðureigninni við Galla, sem þeir sigruðu og gerðu skattskylda sér, og frá öllum dáðum þeirra á Spáni (ἐν χώρᾳ Σπανίας), en þar náðu þeir silfur- og gullnámunum á sitt vald

En nú á ég ekki lengur neitt ógert á þessum slóðum og mig hefur árum saman langað að koma til ykkar um leið og ég færi til Spánar

En þegar ég hef lokið þessu og komið þessu framlagi tryggilega í þeirra hendur ætla ég að fara um hjá ykkur á leið minni til Spánar

spán·nýr, -ný, -nýtt <adj.>:

nou nova de trinca, flamant

<†>  spánska <f. spánsku, no comptable>:

variant antiquada de → spænska “espanyol”

<†>  spánskur, spánsk, spánskt <adj.>:

variant antiquada de → spænskur, spænsk, spænskt “espanyol -a”

◊ sá þriðjungr veraldar, sem Evrópa heitir ok Norðrlǫnd liggja inni, hefst við fjall eitt, er Tanasus heitir, ok tvígreinast því lǫnd svá: mesti hlutr byggðra landa gengr í suðr til Grikklandshafs ok snýst í vestr til spánska hafsins, enn annarr hlutr gengr til útnorðrs ok til Eystrasalts ok svá til vestrs, þar sem hit mikla haf er, hvert sumir kalla Ginnungagap, sem gengr landa á milli. Þar heitir fyrst Vinland hit góða, þá er Markland, þá eru óbyggðir til Hellulands, er Skrælingjar byggja. Þá eru enn óbyggðir til Grœnlands ok eru þar tvennar byggðir hin eystri ok vestri. Enn síðan eru þá hafsbotnar, jǫklar, fjǫll ok óbyggðir allt til Gandvíkr til Nóregs. Sú frásaga finnst í íslenzkum bókum at einn maðr komst úr Grœnlandi til Nóregs fótgangandi, yfir ǫll þau ørœfi, jǫkla ok óbyggðir, hvat mikil tíðindi hafa þótt, hann leiddi með sér geit eina ok fœddizt við nyt hennar, því var hann þaðan kallaðr Geitar-Hallr: la tercera part de l'orbe, que es diu Europa i que conté els Països norrens, comença a una serralada que es diu Tànasus (en realitat, l'autor confon el Tanais fluvius que, com se sap, Europam ab Asia separat, amb els Montes Riphaei; el nom norrè sembla una combinació de Tanais i Mons Taurus) i les seves terres es divideixen en dues parts: la part més gran, corresponent a la dels països habitats, s'estén vers el sud fins a la Mar Egea i d'aquí es gira cap a la Mar d'Hispània (aquí: la Mediterrània occidental. El terme designa altrament l'Atlàntic , i, més concretament, el Golf de Biscaia i la Mar Cantàbrica). L'altra part, emperò, s'estén cap al nord-oest i la Mar Bàltica i d'aquí continua cap a l'oest, on hi ha el Gran Oceà que alguns anomenen Ginnungagap i que s'estén entre aquestes terres: primer ve el Bon Vínland (Terra de Vi, la Bona Vinlàndia) i després Markland (Terra de Boscos) i d'aquí i fins a Helluland (Terra de Lloses) hi ha vastes regions no colonitzades, habitades pels Skrælingjar (indis o esquimals). Després venen de nou vastes regions desèrtiques fins a Grenlàndia, on hi ha dues colònies, la de l'est i la de l'oest. Després venen badies i golfs, glaceres, puigs i deserts que arriben fins a la Mar Blanca a Noruega. En alguns llibres islandesos s'hi troba el relat que un home va anar a peu de Grenlàndia fins a Noruega passant per tots els deserts, glaceres i costes exposades, la qual cosa fou tinguda per un fet portentós. Amb ell menava una cabra i s'alimentava de la seva llet i per aquesta raó li van posar el malnom de Hallr Cabra

♦ koma e-m spánskt fyrir sjónir: <LOC FIG> a algú una cosa li resulta molt estranya, algú s'astora en veure una cosa

Spán·verji <m. -verja, -verjar>:

espanyol m, espanyola f 

<†>  spán·verska <f. -versku, no comptable>:

variant antiquada de → spænska “espanyol”

<†>  spán·verskur, -versk, -verskt <adj.>:

variant antiquada de → spænskur, spænsk, spænskt “espanyol -a”

◊ hér mátti sjá þjóðir hinna sex spánversku kóngsríkja, sem eru kastilíanar, aragónar, katalúníumenn, valensíubúar, mæorkuþjóð og navarramenn: aquí s'hi podien veure gent dels sis regnes espanyols, que són castellans, aragonesos, catalans, valencians, mallorquins i navarresos

spá·saga <f. -sögu, -sögur. Gen. pl.: -sagna>:

predicció f

◊ Þorvaldur leit niður fyrir sig og heldur áhyggjusamlega og mælti: Gætt mun meðan við lifum báðir. Þetta virðist mönnum hin mesta spásaga að því sem síðar varð því að Þorvaldur var sálaður þá er Apavatnsför var. Eftir þetta fór Þorvaldur heim (SS, cap. 199, pàg. 286): en Þorvaldur va mirar en terra al seu davant, de manera força consirosa, i digué: “[la nostra amistat] perdurarà mentre tu i jo visquem”. La gent va considerar que aquesta havia estat la predicció més encertada que s'havia fet atès el que es va esdevenir posteriorment, car en Þorvaldur ja era mort quan hi hagué la trobada de l'estany de l'Apavatn[, que tingué lloc quinze anys després, a la primavera del 1238: SS, cap. 278-279, pàgs. 398ss]. Després d'això, en Þorvaldur va tornar a casa

spásagnar·andi <m. -anda, -andar>:

esperit m que endevina el futur

spásagnar·gáfa <f. -gáfu, no comptable>:

do m de l'endevinació

spásagnar·laun <n.pl -launa>:

paga f d'endeví pel seu vaticini

spásagnar·maður <f. -manns, -menn>:

endeví m

◊ hlýðið ekki á spámenn yðar (ʔɛl־nəβīʔēi̯-ˈχɛm, אֶל-נְבִיאֵיכֶם) né spásagnarmenn (wə-ʔɛl־qɔsmēi̯-ˈχɛm, וְאֶל-קֹסְמֵיכֶם), né drauma yðar (ħălɔmɔθēi̯-ˈχɛm, חֲלֹמֹתֵיכֶם), né á galdramenn yðar (wə-ʔɛl־ʕɔnənēi̯-ˈχɛm, וְאֶל-עֹנְנֵיכֶם) né töframenn (wə-ʔɛl־kaʃʃāφēi̯-ˈχɛm, וְאֶל-כַּשָּׁפֵיכֶם), þá er þeir mæla til yðar á þessa leið: ,Þér munuð ekki þjóna Babelkonungi': i vosaltres no escolteu els vostres profetes, els vostres endevins, els vostres somnis, els vostres mags i els vostrs fetillers que us diuen: «No servireu pas el rei de Babilònia»

◊ leitið til andasæringarmanna (hā-ʔɔˈβōθ, אֶל-הָאֹבוֹת) og spásagnarmanna (wə-ʔɛl־ha-i̯ʝiddəʕɔˈnīm, וְאֶל-הַיִּדְּעֹנִים), sem hvískra og umla!: aneu a consultar els conjuradors d'esperits i els endevins, que xiuxiuegen i barbotegen

spássera <spássera ~ spásserum | spásseraði ~ spásseruðum | spásserað>:

variant de → spásséra ‘deambular, passejar-se’

spásséra <spásséra ~ spássérum | spásséraði ~ spásséruðum | spássérað>:

estirar les cames (fer un passeig)

♦ spásséra um garðinn: deambular pel parc

spássía <f. spássíu, spássíur. Gen. pl.: spássía>:

marge m (de text)

spássíu·glósa <f. -glósu, -glósur. Gen. pl.: -glósna o: -glósa>:

glossa f marginal

spássíu·grein <f. -greinar, -greinar>:

nota f marginal (nota escrita al marge d'un escrit)

spá·sögn <f. -sagnar, -sagnir>:

1. <GEN> vaticini m, predicció f

◊ þú hefur hafnað ætt Jakobs, lýð þínum, því að (kī, כִּי) hún er uppfull (māləˈʔū, מָלְאוּ) af austrænni (mi-qˈqɛδɛm, מִקֶּדֶם) hjátrú (—, —) og spásögnum (wə-ʕɔnəˈnīm, וְעֹנְנִים) eins og Filistear iðka og handsalar samning við útlendinga: has repudiat el llinatge d'en Jacob, el teu poble, perquè és ple fins al capdamunt de supersticions i vaticinis orientals com els practiquen els filisteus i clouen tractes amb estrangers

2. <RELIG> profecia f

◊ þetta sumar hið sama létu þeir Sighvatur Guðmund biskup fara utan og harðlega leikinn af óvinum sínum. Var hann þá nokkura vetur í Noregi og gerðust þar margir merkilegir hlutir þá um háttu hans og spásagnir (SS vol. I, cap. 195, pàgs. 278-279. Any de 1222): aquell mateix estiu, en Sighvatur i els seus homes varen fer que el bisbe Guðmundur se n'anés a Noruega i que els seus enemics l'hi maltractessin durament. A Noruega, on s'hi esdevingueren algunes coses remarcables tant en relació amb el seu capteniment com amb les seves profecies, hi va passar alguns anys

spegil·egg <n. -eggs, -egg. Gen. pl.: -eggja; dat.pl.: -eggjum>:

ou ferrat, ou estrellat (Val., Bal.)

spegil·endurkast <n. -kasts, no comptable>:

<FÍS> reflexió f especular (→ ódreifið endurkast)

spegilendurkasts·hlutfall <n. -hlutfalls, -hlutföll>:

<FÍS> grau m de reflexió especular

spegil·fruma <f. -frumu, -frumur. Gen. pl.: -frumna o: -fruma>:

neurona f mirall

spegil·gler <n. -glers, -gler. Gen. pl.: -glerja (o: -glera); dat.pl.: -glerjum (o: -glerum)>:

lluna f, vidre m de mirall

spegil·gljáandi, -gljáandi, -gljáandi <adj.>:

lluent -a com una patena

spegil·gljár, -gljá, -gljátt <adj.>:

(sjór) pla -ana com un mirall (mar)

spegil·glær, -glær, -glært <adj.>:

(sjór) pla -ana com un mirall (mar)

spegill <m. spegils, speglar>:

1. <GEN> mirall m, espill m (Val. & <†> & LIT)

◊ ‘Brotinn Spegill’ eftir Mercè Rodoreda: “Mirall trencat” de Mercè Rodoreda

◊ þenur þú út með honum heiðhimininn, sem fastur er eins og steyptur spegill (ki-rəˈʔī   mūˈt͡sāq, כִּרְאִי מוּצָק)?: estén amb ell el cel clar que és tan ferm com un mirall de fosa

◊ á þeim degi mun Drottinn burt nema skart þeirra: <...> speglana (wə-ha-ggili̯ɔˈnīm, וְהַגִּלְיֹנִים), líndúkana, vefjarhettina og slæðurnar: aquell dia, el Senyor els llevarà llurs ornaments: <...> els miralls i els llenços de lli, els turbans i els vels

◊ því næst gjörði hann eirkerið með eirstétt úr speglum (bə-marˈʔɔθ, בְּמַרְאֹת) kvenna þeirra, er gegndu þjónustu við dyr samfundatjaldsins: tot seguit, amb els miralls de les dones que feien servei a la porta de la tenda de l'oracle en féu una conca de bronze amb peanya de bronze

◊ því að ef einhver er heyrandi orðsins og ekki gjörandi, þá er hann líkur manni, er skoðar andlit sitt í spegli (τὸ ἔσοπτρον -όπτρου, ἐν ἐσόπτρῳ): car, si algú escolta la paraula i no la compleix, s'assembla a un home que contempla la seva cara en un mirall

♦ skoða sjálfan sig í spegli: mirar-se al mirall

2. <MED> espècul m

spegil·mynd <f. -myndar, -myndir>:

reflex m, imatge reflectida

spegil·orð <n. -orðs, -orð>:

capicua f

spegil·skata <f. -skötu, -skötur. Gen. pl.: -skata o: -skatna>:

rajada vestideta, rajada f de miralls, rajada f de taques, rajada f de Sant Pere (Mall.), llisol (o: grisol) m (Mall.), rajada f boca de rosa (Mall.), escrita vera (Tarr.), escrita llisa (Alguer) (peix Raja raja miraletus syn. Raja quadrimaculata)

spegil·skrift <f. -skriftar, no comptable>:

escriptura f en mirall

spegil·sléttur, -slétt, -slétt <adj.>:

(sjór) pla -ana com un mirall (mar)

spegil·tær, -tær, -tært <adj.>:

cristal·lí -ina, límpid -a (líquid, especialment aigua)

spegil·villa <f. -villu, -villur. Gen. pl.: -villna>:

<FÍS = linsuvilla & ASTRON> aberració f

spegla <spegla ~ speglum | speglaði ~ spegluðum | speglað ║ e-ð ~ e-n>:

reflectir una cosa ~ algú

♦ spegla sig: mirar-se al mirall

spegla·gerð <f. -gerðar, -gerðir>:

fabricació f de miralls

speglast <speglast ~ speglumst | speglaðist ~ spegluðumst | speglast>:

reflectir-se, emmirallar-se

♦ speglast í e-u: reflectir-se a una cosa

♦ sjá sjálfan sig speglast í e-u: veure's reflectit a una cosa

speglun <f. speglunar, speglanir>:

1. <GEN> reflexió f

2. <MED> endoscòpia f (→ holsjárspeglun; → holsjárskoðun)

♦ → augnbotnaspeglun “fundoscòpia”

♦ → augnspeglun “oftalmoscòpia”

♦ → blöðruspeglun “cistoscòpia”

♦ → endaþarmsspeglun “proctoscòpia, rectoscòpia”

♦ → eyrnaspeglun “otoscòpia”

♦ → kviðarholsspeglun “laparoscòpia”

♦ → liðspeglun “artroscòpia”

♦ → magaspeglun “gastroscòpia”

♦ → nefspeglun “rinoscòpia, nasoscòpia”

♦ → ristilspeglun “colonoscòpia”

♦ → sjónuspeglun “retinoscòpia”

♦ → vélindisspeglun “esofagoscòpia”

speglunar·hylki <n. -hylkis, -hylki. Gen. pl.: -hylkja; dat.pl.: -hylkjum>:

<MED> càpsula endoscòpica (→ myndhylki; → holsjárhylki)

speja <speja ~ spejum | spejaði ~ spejuðum | spejað ║ [um] e-ð ~ e-n>:

variant de → spæja ‘espiar una cosa ~ algú, observar una cosa ~ algú d'amagat’

◊ nú er frá bónda að segja að hann fór hvergi á burt nema hann leyndist og vildi speja um húsfreyju. Bar það og svo til að þá er þau varði síst á einu kveldi og þau sátu í sjóvarloftinu og skemmtu sér að þar kom bóndinn að þeim óvörum með fjölda fólks og leiddi nú nokkura menn til gluggs er á var á húsinu og bað þá sjá hvort eftir því væri sem hann sagði. Allir sögðu að hann hefði rétt talað og svo mundi fyrr hafa verið, hlupu nú á loftið: ara referirem del bóndi que no se'n va anar enlloc sinó que es va amagar amb la intenció d'espiar la seva dona. Un vespre, quan ells dos menys s'ho esperaven, i tots dos seien al perxe sobre la mar divertint-se, es va esdevenir que va arribar-hi inesperadament el marit d'ella amb un gran nombre de persones i va menar alguns homes fins a la finestra que hi havia a l'edifici i els pregà que miressin si era com ell els havia dit. Tots varen dir que havia dit ver i que així devia haver estat les vegades anteriors i tot seguit varen córrer cap a l'entrada del perxe

spejari <m. spejara, spejarar>:

variant de → spæjari ‘agent secret; agent encobert; detectiu privat’

speki <f. speki, no comptable>:

saviesa f

◊ hann breytir tímum og tíðum, hann rekur konunga frá völdum og hann setur konunga til valda, hann gefur spekingunum (lə-ħakkīˈmīn, לְחַכִּימִין) speki (ħāχməˈθā-ʔ, חָכְמְתָא) og hinum hyggnu (lə-ʝāδəˈʕēi̯   βīˈnāh, לְיָדְעֵי בִינָה) hyggindi (ū-mandəˈʕā-ʔ, וּמַנְדְּעָא): és ell qui canvia períodes i temps, qui deposa els reis, qui instaura els reis en el poder, qui dóna als savis la saviesa i la ciència als qui saben comprendre

◊ sá maður er í ríki þínu, er andi hinna heilögu guða býr í, og á dögum föður þíns fannst með honum skýrleikur (nahīˈrū, נַהִירוּ), þekking (wə-ɕāχləθāˈnū, וְשָׂכְלְתָנוּ) og speki (wə-ħāχəˈmāh, וְחָכְמָה), lík speki guðanna (kə-ħāχəˌmāθ־ʔĕlāˈhīn, כְּחָכְמַת-אֱלָהִין), og Nebúkadnesar konungur, faðir þinn, gjörði hann að yfirhöfðingja spásagnamannanna (ħartˤumˈmīn, חַרְטֻמִּין), særingamannanna (ʔāʃəˈφīn, אָשְׁפִין), Kaldeanna (kaɕdāˈʔīn, כַּשְׂדָּאִין) og stjörnuspekinganna (gāzəˈrīn, גָּזְרִין): hi ha en el teu regne un home en qui resideix l'esperit dels déus sants. En temps de ton pare, es trobà en ell llum, intel·ligència i saviesa com la saviesa dels déus. El rei Nabucodonosor, ton pare, el nomenà cap dels endevins, mags, caldeus i astròlegs

◊ þess vegna hefur og speki Guðs (ἡ σοφία -ίας, ἡ σοφία τοῦ θεοῦ) sagt...: per això la saviesa de Déu també ha dit...

◊ hvaðan kemur honum þessi speki (ἡ σοφία -ίας, ἡ σοφία αὕτη) og kraftaverkin?: d’on li vénen aquesta saviesa i aquests miracles que fa?

◊ en spekin (ἡ σοφία -ίας, ἡ σοφία) sannast af verkum sínum: però la saviesa és estada adverada per les seves obres

♦ stólparnir sjö spekinnar: els set pilars de la saviesa

♦ speki Salómons: saviesa [d'en Salomó] (llibre de la Bíblia catòlica)

♦ → draumspeki “oniromància”

♦ → dulspeki “mística”

♦ → frumspeki “metafísica, filosofia primera”

♦ → guðspeki “teosofia”

♦ → hagspeki “economia; parsimònia en les despeses”

♦ → háspeki “metafísica”

♦ → heimspeki “filosofia”

♦ → raunspeki “filosofia positiva, positivisme”

♦ → skólaspeki “escolàstica”

♦ → stjörnuspeki “astrologia”

♦ → trúspeki “filosofia de la religió”

♦ → villuspeki “filosofia herètica”

spekinga·steinn <m. -steins, -steinar>:

pedra f filosofal (→ viskusteinn)

spekings·lega <adv.>:

profundament (donant a entendre la presència de pensaments profunds o grans reflexions & filosòficament)

spekings·legur, -leg, -legt <adj.>:

profund -a, de pensaments profunds

♦ spekingsleg svör: respostes profundes

spekings·svipur <m. -svips, -svipir>:

posat pensarós, cara pensarosa

♦ setja upp spekingssvip: adoptar un posat greu

spekingur <m. spekings, spekingar>:

1. <GEN> savi sàvia

◊ hjarta spekinganna (ħăχāˈmīm, חֲכָמִים) er í sorgarhúsi en hjarta heimskingjanna í gleðihúsi: el cor dels savis és a la casa del dol, i el cor dels nicis és a la casa de la festa

◊ hver er sem spekingurinn (kə-hɛ-ħāˈχām, כְּהֶחָכָם) og hver skilur merkingu hlutanna? Speki (ħāχəˈmaθ, חָכְמַת) mannsins hýrgar andlit hans og dregur úr hörkunni í svipnum: qui hi ha com el savi, i qui comprèn el sentit de les coses? La saviesa de l'home li il·lumina el rostre i li lleva l'aspror de la cara

◊ þess vegna sendi ég til yðar spámenn, spekinga og fræðimenn (ὁ σοφός -οῦ, προφήτας καὶ σοφοὺς καὶ γραμματεῖς): per això us envio profetes, savis i mestres

♦ spekingarnir sjö Grikklands: els set savis de Grècia

♦ spekingur að viti: un home molt entenimentat, un home de ment preclara

◊ hann var mikill á vǫxt, vænn at áliti, spekingr at viti, ǫrr af fé, sterkr, harðr ok vápndjarfr, glaðr ok góðr vinum en grimmr úvinum, fastnæmr ok forsjáll, siðlátr ok sigrsæll, víðfrægr ok at ǫllu vel menntr: era alt d'estatura, bell de veure, un home molt entenimentat, generós amb els diners, fort, ardit i bo en el maneig de les armes, alegre i bo amb els amics però ferotge amb els enemics; constant i prudent, virtuós i victoriós, vastament cèlebre i en tots els sentits un home dret i condret

◊ Gestur Oddleifsson bjó vestur á Barðaströnd í Haga. Hann var höfðingi mikill og spekingur að viti, framsýnn um marga hluti, vel vingaður við alla hina stærri menn og margir sóttu ráð að honum. Hann reið hvert sumar til þings og hafði jafnan gistingarstað á Hóli: en Gestur Oddleifsson vivia a ponent, a la costa de Barðaströnd, a Hagi. Era un gran höfðingi i un home molt entenimentat, podia veure el futur en moltes de coses, mantenia bones relacions d'amistat amb tots els homes més rellevants i eren molts els qui hi anaven a demanar-li consells. Cada estiu anava al þing i sempre feia nit a Hóll

♦ → bölspekingur “pessimista”

♦ → falsspekingur “sofista”

♦ → heimspekingur “filòsof”

♦ → skólaspekingur “escolàstic”

♦ → stjörnuspekingur “astròleg”

2. (heimspekingur, hugsuður) filòsof m, filosofa f (pensador)

3. <†> professor m, professora f. Hom va intentar, sense èxit, emprar aquest mot per a substituir el danicisme prófessor “professor”. Fora d'escrits del segle XVIII i XIX no es pot pas trobar el mot emprat amb aquest significat

4. <HIST> conseller m del rei. En realitat, hom pot traduir tranquil·lament el mot, en contextos com els de l'exemple, amb savi[s] del rei

◊ en að morgni er konungur vaknaði þá hugsaði hann hvað Emundur hafði talað um daginn. En er hann var klæddur lét hann kalla til sín spekinga sína. Ólafur konungur hafði með sér tólf hina spökustu menn. Þeir sátu yfir dómum með honum og réðu um vandamál en það var eigi vandalaust því að konungi líkaði illa ef dómum var hallað frá réttu en eigi hlýddi að mæla á móti honum. Á þeirri málstefnu tók konungurinn til orða og bað þangað kalla Emund lögmann: i l'endemà de matí, quan el rei es va despertar, va meditar sobre el que l'Emundur li havia dit el dia abans. I quan estigué vestit, va fer cridar a la seva presència els seus consellers. El rei Olau tenia a la seva cort els dotze homes més savis [del regne]. Impartien justícia amb ell i l'aconsellaven en els casos difícils, la qual cosa no resultava fàcil perquè al rei li desplaïa molt que es torcés el dret però [d'altra banda, als savis] no els era possible contradir-lo. En aquest col·lotge el rei va prendre la paraula i va fer cridar l'Emundur el lögmaður

speki·orð <n.pl -orða>:

paraules f.pl de saviesa, paraules (o: sentències) f.pl sapiencials

speki·ráð <n. -ráðs, -ráð>:

savi consell

◊ hann var spekimaðr mikill ok langsýnn ok ágjarn. Hér með styrkði hann hamingja ok fyrirætlan, at hann skyldi vera yfirmaðr Norðmannaríkis, er af hans ætt hefir tignazk þat land hér til ok svá man vera jafnan. Hánum þýddusk gamlir menn með spekiráðum ok ásjá fyrirætlanar. Ungir drengir ok hreystimenn girndusk til hans fyrir sakar virðiligra fégjafa ok hirðprýði svá sem segir Hornklofi skáld, gamall vinr konunga, er jafnan hafði í hirðum verit frá barnæsku: fou un home d'una gran saviesa, amb visió de futur i ambiciós; a més a més, la Fortuna i la providència li donaren llur suport perquè fos el senyor suprem de tot el regne de Noruega, que aquest país ha estat fet gloriós per la seva família fins als nostres temps i així continuarà essent en el futur. Els vells s'adreçaven a ell per donar-li llurs savis consells i llur suport als seus plans. Els joves guerrers i els homes estrenus desitjaven estar amb ell per mor dels seus esplèndids regals en diners i de l'esplendor de la seva cort, tal com diu l'escalda Hornklofi, un vell amic dels reis, que sempre havia estat a llurs corts des de la seva infantesa (la versió del Haralds þáttr hárfagra és lleugerament diferent: hérmeð var hann svá styrkr at hamingjunni, at honum var ætlat, at verða yfirmaðr Norðmannaríkis, er af hans ætt hefir tignazt allt hér til, ok svá mun vera héðan af. <...> Honum þýddust gamlir menn með speki, ráðum ok ásjá fyrirætlunar; margir drengir ok hreystimenn girntust til hans sakar velsetningar, fégjafa ok hirðprýði, svá sem segir Þjóðúlfr hinn hvinverski, gamall vinr konunganna. Observem que els editors del 1835 llegeixen dos mots separats per comptes d'un mot compòsit:...speki, ráðum...)

◊ Sigurðr mælti: “Aldri finnsk þér vitrari kona í verǫldu, ok kenn enn fleiri spekiráð!”: en Sigurðr li va dir: “Mai no s'ha trobat en el món una dona més sàvia que tu. Ensenya'm més savis consells!”

spekja¹ speki ~ spekjum | spakti ~ spöktum | spakt ║ e-ð ~ e-n>:

variant de → spekja² ‘calmar’

◊ córallus heitir einn ærligr {gim}steinn. Hann kemr upp af sjóvargrunni með netjum ok er þá grœnn sem tré, síðan harðnar hann til steins ok verðr rauðr. Hann minnkar storm ok spekir vánt veðr. Hann er góðr fyrir trǫllum ok þórdunum. Er hann kastaðr í víngarða eða aðra staði, þá verðr þar mikill ávǫxtr: el corall és una gemma genuïna. Surt del fons de la mar amb les xarxes i en aquest moment és de color verd com els arbres i després s'endureix fins a tornar pedra i torna de color vermell. Serveix contra les tempestes i calma el mal temps i protegeix contra els trols i les tronades i si el tiren a les vinyes o a un altre indret, l'esplet allà hi serà gros

spekja² <spek ~ spekjum | spakti ~ spöktum | spakið ║ e-ð ~ e-n>:

calmar una cosa ~ algú (actualment es diu especialment d'animals)

◊ berillus heitir einn ærligr {gim}steinn. Hann hefir lit sem sjór eða óleum ok gengr einn bleikr litr í honum; hann er góðr móti ormum, váða ok stríð ok gjørir mann óvinniligan ok mildan, meinar ok spekr hǫfuðverk ok gefr gott næmi ok er góðr við vatnsrás í augum, við hósta ok þrútin brjóst ok þessi steinn gjørir þann vǫldugan er hann ber ok tendrar eld af sér ef honum er haldit í sólargeisla ok er sá beztr er bleikastr er: el beril és una gemma genuïna. Té un color semblant al de la mar o al de l'oli d'oliva i en el seu interior hi va un color pal·lid; és bo contra els cucs, els perills [dels enemics] i contra les disputes i fa [un home] invencible i indulgent, prevé i calma el mal de cap i dóna bona capacitat d'aprenentatge i és bo per guarir els ulls humits i és bo contra la tossina i els pit inflats (la opressió de pits?). Aquesta pedra fa poderós el qui la porta i deixa anar foc si hom la sosté en un raig de sol i el millor beril és el que és més pàl·lid (la font sembla haver estat el lapidari de l'Arnoldus Saxo; Què és aquest "color pàl·lid" de l'interior?)

spekjast <spekst ~ spekjumst | spaktist ~ spöktumst | spakist>:

calmar-se (actualment es diu especialment d'animals)

◊ en er konungur reið yfir land og kom þar nær sem Ásmundur var þá sendi hann lið til að taka Ásmund með valdi. Síðan lét konungur setja hann í járn og halda hann svo um hríð og hugði að hann mundi spekjast: però [una vegada que] el rei, recorrent el país, va arribar a prop d'on hi havia l'Ásmundur, va enviar-hi un escamot a prendre-hi per la força l'Ásmundur. Després el rei el va fer engrillonar i tenir empresonat d'aquesta manera una temporada creient que [d'aquesta manera l'Ásmundur] s'assossegaria [en les seves pretensions]

spekt <f. spektar, no comptable>:

1. <GEN> calma f, tranquil·litat f

◊ ok er Ívarr hafði svá komit ráði sínu, at þar þykkir til allrar spektar at sjá, sendir hann menn á fund brœðra sinna þess erendis, at þeir sendi honum gull ok silfr svá mikit sem hann kvað á: i quan l'Ívarr hagué dut a terme el seu pla de tal manera que considerava que es podia esperar calma absoluta (és a dir, que era d'esperar una absoluta manca d'hostilitats de part del rei Ella), va enviar missatgers als seus germans amb l'encàrrec que li enviessin tant d'or i argent com ell els demanava (vocabulari: #1. er at sjá til e-s: Cf. Baetke 19874, pàg. 538: <...> er at sjá til e-s es ist etwas zu erwarten, zu hoffen; )

♦ með spekt: amb calma

◊ Bolli svarar: "Þakka vil eg yður Arnór bóndi alla sæmd er þér gerið til mín nú og fyrrum. Þykir mér og það bæta vorn flokk að þér ríðið með oss. En allt hugðum vér að fara með spekt um þessi héruð. En ef aðrir leita á oss þá má vera að vér leikum þá enn nokkuð í mót": en Bolli li va respondre: “bóndi Arnór, us vull regraciar tota la honor que m'heu brindat tant ara com en el passat. Considero que si veniu amb nosaltres, això enfortirà el nostre grup. Tenim pensat de travessar pacíficament aquest districte, però si d'altres intenten d'atacar-nos, podria ésser que nosaltres els plantem cara”

♦ með spekt og friði: pacíficament i sense provocar incidents

◊ hann fór með sex hundruð skipa norður í Noreg og var Magnús blindi og hans menn í þessi ferð með Danakonungi. En er þeir komu í Víkina þá fóru þeir til hófs nokkurs með spekt og friði austan fjarðar: va partir amb set-centes vint naus cap a Noruega i en Magnús el Cec i els seus homes varen acompanyar el rei de Dinamarca en aquest viatge. Quan varen arribar a Vík, varen resseguir la costa oriental del fiord força pacíficament i sense incidents

2. (speki) saviesa f, llestesa f (intel·ligència)

◊ þá laut Vigfús að Guðmundi og mælti: "Nú hefir þú eigi gætt að bera af þér feginleikinn og hefir Einar fundið af spekt sinni gleði þína. En þó er nú einsætt að þiggja þenna kost er svo er vel boðið": aleshores en Vigfús es va inclinar cap al Guðmundur i li va dir: “Adés no has parat esment a amagar la teva joia i l'Einar, amb la seva llestesa, se n'ha adonat de la teva alegria i ara ja no queda més remei que acceptar aquesta bona oferta”

◊ en undir þeirri rót er til hrímþursa horfir, þar er Mímisbrunnur, er spekt og manvit er í fólgið, og heitir sá Mímir er á brunninn. Hann er fullur af vísindum, fyrir því að hann drekkur úr brunninum af horninu Gjallarhorni: i sota l'arrel que apunta cap als tursos de gebre, hi ha el Mímisbrunnr, la font d'en Mímir, en la qual s'hi amaguen la saviesa i el seny, i el qui posseeix aquesta font, nom Mímir. En Mímir és ple de coneixements perquè beu de l'aigua de la font amb la banya Gjallarhorn

spektar·munur <m. -munar, no comptable>:

diferència f d'intel·ligència

◊ Einar mælti: "Ærnir eru skyldleikar í milli okkar en eigi varðveitir þú þá betur en svo að þú þykist nú hafa komist á spektarmun við mig. En eg kalla þetta vélar og læt eg að brugðið sé öllu ummæli okkru því að þú hefir mig að viðsjámanni um mál þessi en til einskis trúnaðar. Skilur og eigi svo mikið visku okkra að eigi sjái eg þau ráð er þú gerir. Tak nú við skikkju þinni aftur er þér hafa lengi áður augu til staðið": l'Einar li va dir: “els llaços de parentiu que hi ha entre nosaltres dos són més que suficients, però tu no els respectes tant com perquè [t'impedeixin] que pensis que ara m'has superat en llestesa. Però jo d'això en dic engany i declaro que tot el nostre acord ha quedat anul·lat perquè en aquest afer desconfies de mi i no m'hi tens gens de confiança. No hi ha tanta de diferència de saviesa entre tu i jo com perquè jo no vegi els plans que fas. Torna a agafar, doncs, la teva skikkja que tant de temps has estat ullant” (vocabulari: #1. bregða: Cf. Baetke 19874, pàg. 66: <...> e. (eine Vereinbarung, Abmachung) zunichte machen, brechen (e-u); bregða sáttmáli; #2. viðsjáma[r]ðr: Cf. Baetke 19874, pàg. 734: hafa e-n at viðsjármanni jmd. mit Mißtrauen, mit Vorsicht begegnen; #3. augu standa e-m til e-s: Cf. Baetke 19874, pàg. 598: e-t stendr til e-s 1. etwas ist auf etwas gerichtet, zielt auf etwas <...>; )

spekúlera <spekúlera ~ spekúlerum | spekúleraði ~ spekúleruðum | spekúlerað>:

1. (giska á e-ð, íhuga í & braska) especular (conjecturar & fer especulacions)

♦ spekúlera í e-u: especular sobre una cosa

♦ spekúlera í því hvort <+ subj.>: especular sobre si <+ ind.>  

2. (hugleiða) reflexionar (meditar, considerar, rumiar, perpensar)

♦ spekúlera í e-u: considerar [la possibilitat d']una cosa

♦ spekúlera í að <+ inf.>: considerar la possibilitat de <+ inf.>  

♦ spekúlera um e-ð: fer especulacions sobre una cosa, reflexionar sobre una cosa

<†>  speld <n. spelds, speld>:

post f, plafó m  (post, normalment rectangular o quadrada, de fusta)

◊ skáli Gunnars var ger af viði einum og súðþaktur utan og gluggar hjá brúnásunum og snúin þar fyrir speld: la casa que servia de dormitori d'en Gunnar era feta tota ella de fusta i les jàsseres de la teulada estaven encadellades amb la paret exterior de l'edifici i devora allà on acabaven les jàsseres hi havia finestrons davant els quals hi havien posat posts de fusta

speldi¹ <n. speldis, no comptable>:

espelta f (planta Triticum spelta)

speldi² <n. speldis, speldi>:

1. (spjald, lítil plata, fjöl) plafó m, clavenda f  (placa, normalment rectangular, de fusta o metall)

◊ og einnig á börmum opsins voru grafnar myndir. Speldin voru ferskeytt, ekki kringlótt: i també a les voreres d'aquesta obertura hi havia entallades figures. Els plafons eren quadrats, no pas rodons

◊ Akas konungur lét og brjóta speldin af vögnum kerlauganna og tók kerin ofan af þeim: el rei Acàs també féu trencar els plafons de les peanyes i retirà les conques del damunt

◊ á speldunum, sem voru milli brúnalistanna, voru ljón, naut og kerúbar, og eins á brúnalistunum: els plafons i els muntants eren decorats amb lleons, toros i querubins

2. (lok á umslagi eða vasa) solapa f  (de sobre, de butxaca)

3. (á karlmannsbuxum, buxnalok) peto m  (de pantalons)

4. (slefuspeldi) pitet m, baverall m (Mall., Men.) (davantalet d'infant petit)

5. (á ventli eða loka) obturador m  (part mòbil del mecanisme d'una vàlvula)

♦ speldi fyrir reykháfi: tapadora de llauna de xemeneia

6. (barkaspeldi) epiglotis f  (vàlvula cartilaginosa que tapa la glotis quan hom menja)

7. (við lundaveiðar) speldi, parany ideat per a caçar-hi cadafets. Se sol col·locar al peu de l'espadat on nien.

spelka <f. spelku, spelkur. Gen. pl.: spelkna>:

<MED> fèrula f, llistó m, post[eta] f (Mall.) (per a immobilitzar os fracturat)

♦ breyta um spelkurnar: <MED> canviar les fèrules

♦ ganga með spelkur: <LOC MED> anar enguixat -ada

spell <n. spells, spell>:

dany m

spell·virki <m. -virkja, -virkja>:

1. (skemmdarvargur, sá sem skemmir af ásettu ráði) vàndal m, gamberro m (cast., ekki ritm./no lit.)  (brètol, persona, esp. jove, que fa destrosses sense motiu aparent)

2. (þorpari, áflogahundur, bulla) pinxo m, <LIT> pillard m (trinxeraire, belitre)

◊ tjöld spellvirkjanna standa ósködduð, og þeir lifa áhyggjulausir, sem...: les tendes dels trinxeraires no han sofert pas danys i viuen despreocupats i tranquils els qui...

3. (eyðileggjandi) devastador m, anorreador m (destructor)

◊ þá hljóp hann á skóg ok varð galinn, ok var lengi á viðum ok hinn mesti spellvirki við menn: aleshores va fugir al bosc on es va apoderar d'ell un deliri furiós, i va viure molt de temps als boscos convertint-s'hi en el més gran anorreador d'homes

4. (skemmdarverkamaður) sabotejador m, sabotejadora f (persona que fa actes de sabotatge)

spell·virki <n. -virkis, -virki. Gen. pl.: -virkja; dat.pl.: -virkjum>:

1. (skemmdarverk) gamberrada f, acte vandàlic (bretolada)

2. (eyðilegging) devastació f (destrucció)

◊ ...þeira fyrirætlan at gera ekki spellvirki inum helgasta stað Jesú Kristí í Rómaborg: ...llur propòsit i no infligir devastació a Roma, l'indret més sagrat de Jesucrist

spen·dýr <n. -dýrs, -dýr>:

mamífer m

spena·barn <n. -barns, -börn>:

infant m de mamella

spena·grís <m. -gríss, -grísir>:

garrí m, garrina f

spena·verkur <m. -verkjar, -verkir. Gen. pl.: -verkja; dat.pl.: -verkjum>:

telàlgia f, dolor m,f al mugró

◊ við spenaverk tak rót ellibore ok stappa við svínshland ok ger plastr ok legg við, þá mun batna. Ef maðr má eigi sofa í sótt, þá tak súrnafræ ok bitt í líndúk ok heng í vatn heitt, til þess er þefar af vatnit, þá drekki hinn sjúki þat vatn, ok þat er gott við þeiri sótt, er frénétika heitir: pel dolor de mugró pren arrel d'el·lèbor i esclafa-la amb orina de porc i fes-ne un emplastre i posa-l'hi [damunt el mugró] i millorarà. Si una persona no pot dormir durant una malaltia, pren llavors de vinagrella i ferma-les dins un drap de lli i penja [el saquet] en aigua calenta fins que l'aigua en faci olor. Que el malalt begui llavors aquesta aigua; aquesta aigua també és bona per la malaltia que es diu frenesia o frenitis

◊ hennar rót (de la planta anomenada kattostr, salurt; islandès modern skógarmalva, skógarstokkrós) stappað er góð við tannverk. Vefr maðr hana í svarta ull, þá segir sumir menn at hon sé góð við spenaverk. Er hon stǫppuð með oleó, þá er hon góð at smyrja þar á sem bý hefir stungit. Verðr hon velld með netti ok lǫgð á hold, þá er hon góð við holdsþrota (= Fleischgeschwulst): la seva arrel (de la vauma), esclafada, és bona pel mal de queixal. Si hom l'embolica en llana negra, hi ha gent qui diu que és bona pel dolor de mugró. Si hom l'esclafa amb oli, és bona per untar-la allà on hi ha picat una abella. Si hom la fa bullir amb orins i la posen damunt la carn, és bona per les tumefaccions de la carn

spengi·legur, -leg, -legt <adj.>:

esvelt -a

spengja <spengi ~ spengjum | spengdi ~ spengdum | spengt ║ e-ð>:

1. (tengja eitthvað brotið með málmþynnu[m], lista eða spöng[um]) posar gafes a una cosa, posar gafets a una cosa (Mall.) (adobar un objecte de terrissa trencat o esquerdat ajuntant-ne les peces i unint-les amb cola i gafets, o un objecte de metall soldant les parts trencades amb l'ajut d'una petita placa de ferro)

◊ Jón kom heim föstudag fyrir hvítasunnu og svaf ekki þá nótt. Laugardaginn hvatti hann öxi sína forna og spengda er Jarlabani var kölluð, orkneysk. Guðríður Aradóttir frilla Skíða talaði um að Jón væri með illu bragði og bað Skíða gæta sín. Skíði kvað sér eigi Jón klækismanninn að skaða mundu verða eða hans jafningja (SS I, cap. 258, pàg. 371): en Jón va tornar a casa el divendres abans de Pentecosta i aquella nit no va dormir. L'endemà, dissabte, va esmolar la seva destral, vella i apedaçada, que hom anomenava Jarlabani, un treball de les Illes Òrcades. La Guðríður Aradóttir, la frilla de l'Skíði, li va contar que en Jón feia un posat d'enfelloniment i va demanar a l'Skíði que anés amb compte amb ell. L'Skíði li va respondre que no li faria mal un covard com en Jón ni ningú que fos com ell

2. (vefja eða slá e-ð járnspöngum) guarnir una cosa amb plaques de ferro  (folrar amb plaques de ferro)

◊ í þessu bili sjá þeir tólf menn stefna á móti sér, forkunnar stóra ok ólíka ǫðrum menskum mǫnn[u]m; svartir váru þeir ok illigir ásýndum, ekkert hár á hǫfði, brýnnar hengu allt á nef niðr, augun gul sem í ketti, en tennrnar sem kalt járn; þeir hǫfðu allir járnrenda skildi ok stórar stengr, stáli spengdar. Ok er þeir litu konúngsson ok hans menn, tóku þeir allir at hrína mjǫk grimmiliga ok eggjandi hvárr annan , en konungsson bað menn sína eigi blygðast við þetta, heldr verða við vaskliga; ok gengu nú hvárir í mót ǫðrum [...]; sóttu þá Blámenn at honum með mikilli eggjan ok ólmligum hljóðum ok ǫskri [...]: en aquell moment varen veure dotze homes que es dirigien cap a ells, extraordinàriament grossos i diferents d'altres éssers humans. Eren negres i d'aspecte horrend. No tenien cabells al cap, les celles els arribaven fins al nas, tenien els ulls grocs com els d'un gat, i les dents com a ferro fred. Tots ells duien escuts amb cércol de ferro i grans astes, folrades amb plaques d'acer. I quan ells varen veure el príncep i els seus homes, tots ells es varen posar a udolar molt ferotgement, esperonant-se l'un amb l'altre, i el príncep va demanar als seus homes que no s'acoquinessin davant allò, sinó que s'hi comportessin valentment. I així els uns es dirigiren a l'encontre dels altres [...]; llavors els blámenn, els tuàregs, els varen atacar amb gran abrivament i crits i brams ferotges (vocabulari: #1. spǫng: Cf. Baetke 19874, pàg. 594: spǫng (pl. spengr und spangir) 1. dünne (Metall-)Platte, Metallband 2. Eisstück, Eisscholle, Eisbrücke; #2. stǫng: Cf. Baetke 19874, pàg. 616: stǫng (pl. stengr, auch stangir) f. 1. Stange 2. = merki(s)stǫng: bera fé til stanga(r) Kriegsbeute zum Banner tragen (zwecks Teilung); auch: erbeutetes Gut (zur Verteilung) abliefern; ganga undir stǫng sich (unter dem Feldzeichen) sammeln. El context, més que un significat estendard reclama un significat asta llarga o perxa recoberta de plaquetes d'acer; #3. sprengr: Cf. Baetke 19874, pàg. 592: <...> honum helt við spreng er kam fast um vor Erschöpfung; )

spengur:

nom. & ac. pl. de → spöng “gafet, fermador de metall”

speni <m. spena, spenar>:

mugró m

♦ spenar <m.pl spena>: braguer m, mamelles f.pl

◊ þat hefir ok enn sét verit þar eitt skrímsl, er menn kalla margýgi. Þess vǫxtr hefir svá sýnzk sem þat hafi kvennmanni líkt verit upp í frá lindastað, þvíat þat skrímsl hefir haft á brjósti sér stóra spena svá sem kona, langar hendr ok sitt hár ok vaxit svá at ǫllum hlutum um háls ok um hǫfuð sem maðr: també s'hi ha vist un monstre que es diu margýgr. La seva figura tenia el següent aspecte: de la ronyonada per amunt semblava una dona humana ja que aquest monstre tenia al pit [dues] grans mamelles com una dona, braços llargs i cabells llargs que li creixien pel cap i coll en tots els aspectes com els d'una persona

◊ hann sat á hesti þeim er risi einn átti, hann var fœddr í bergi einu, er úkunnigt var mǫnnum. En þat berg var í fjalli nøkkuru, ok ormr einn hafði fœtt hestinn á spenum sínum. Hann vildi eigi korn eta sem ǫnnur hross, hann skyldi nýtt kjǫt eta ok þó hrátt: anava muntat a dalt d'un cavall que havia pertangut a un gegant; havia nascut a un penya-segat que és desconegut dels homes i aquest penya-segat es trobava a un puig i un drac [hi] havia alletat aquest cavall amb el seu braguer. [Per això,] aquest cavall no havia volgut menjar mai gra com els altres cavalls: havia de menjar carn fresca i la menjava crua

spenna <f. spennu, spennur. Gen. pl.: spenna>:

1. <GEN & FÍS & ELECTR> tensió f

♦ þar er mikil spenna: allà hi ha una gran tensió

2. (á belti & skóspenna, ristarhringja á skó) sivella f (de cinturó o corretja & de sabata)

3. (hárspenna) passador m (per als cabells)

4. (á bók, bókaspennsl[i]) tancador m (tanca de llibre)

spenna <spenni ~ spennum | spennti ~ spenntum | spennt ║ e-ð ~ e-u>:

1. (loka með spennu) tancar una cosa (amb gafa, gafet i semblant)

♦ spenna aftur bók: tancar un llibre amb gafets a les cobertes

♦ spenna upp gluggann: forçar la finestra

♦ spenna upp hurð: forçar una porta

♦ spenna út regnhlífina: obrir el paraigua

2. (gyrða sig, binda utan um) cenyir una cosa (corretja, cinnyell etc.)

♦ spenna e-u um e-ð: cenyir una cosa al voltant d'una cosa

◊ ég skreytti þig skarti, spennti (wā-ʔɛttəˈnāh, וָאֶתְּנָה) armbaugum um handleggi þína og festi um háls þinn: et vaig abillar amb ornaments [sumptuosos], et vaig posar braçalets als braços i un collaret al coll

◊ og er ég sneri mér við, sá ég sjö gullljósastikur, og milli ljósastikanna einhvern, líkan mannssyni, klæddan síðkyrtli og gullbelti var spennt (περιζωννύναι, περιεζωσμένον πρὸς τοῖς μαστοῖς ζώνην χρυσᾶν) um bringu hans: i quan em vaig girar, vaig veure set canelobres d'or i, enmig de cadascun dels canelobres, una efígie que s'assemblava a un fill d'home, vestida amb una túnica llarga i cenyit amb un cenyidor d'or al voltant del pit

♦ spenna [um] sig belti: cenyir-se el cinturó

◊ Drottinn er konungur orðinn! Hann hefir íklæðst hátign, Drottinn hefir skrýðst, hann hefir spennt sig (ʝəhˈwāh   ʕɔz   hitʔazˈzār, יְהוָה, עֹז הִתְאַזָּר) belti styrkleika síns og fest jörðina, svo að hún haggast eigi: Jahvè és estat coronat rei! S'ha revestit de majestat, Jahvè s'ha revestit d'ornaments i s'ha cenyit el cinyell del seu poder, i manté ferma la terra de manera que no belluga

◊ hún sat í framsætinu með beltið spennt: seia al seient del davant amb el cinturó cordat

♦ spenna [sætis]beltin: cordar-se els cinturons [de seguretat]

♦ spenna á sig beltin: cordar-se els cinturons

3. (strengja utan um) enganxar una cosa (cosa = bístia a carro)

◊ hún tók við þessu, lagði á múlasna sinn, lét spenna fyrir vagna sína (ζευγνύναι, καὶ ἔζευξεν τὰς ἁμάξας αὐτῆς) og hlóð þessu á þá: ho va prendre i ho va carregar sobre la seva mula; va fer enganxar els seus carros i hi va carregar totes les coses

♦ spenna hest fyrir vagn: enganxar la bístia del carro

♦ spenna hest frá vagni: desenganxar la bístia del carro

4. (teygja utan um, faðma) estrènyer una cosa (amb els braços)

♦ spenna e-n örmum: estrènyer algú amb els braços, abraçar algú

♦ spenna yfir e-ð: abastar una cosa

5. (stríkka á, þenja;) tibar una cosa (tensar)

♦ spenna bogann: tibar l'arc

◊ þeir spenna (wa-i̯ʝaδərˈχū, וַיַּדְרְכוּ) tungu sína eins og boga sinn, með lygi, en eigi með sannleika, hafa þeir náð völdum í landinu, því að frá einni vonskunni ganga þeir til annarrar: tiben la llengua com un arc; amb la mentida i no pas amb la veritat hanpervingut al podern en el l país, ja que passen contínuament d'una maldat a l'altra

♦ spenna handleggsvöðvana: tibar els músculs del braç

6. (spana, eggja) esperonar algú (instigar)

♦ spenna e-n til e-s: esperonar algú a una cosa

7. (eyða, sóa) balafiar una cosa (cosa = diners)

♦ eyða og spenna fé sínu: malgastar i balafiar els seus diners

8. (hendur) entrellaçar una cosa (ajuntar les mans entrellaçant-ne els dits)

♦ spenna greipar: plegar les mans [entrellaçant-ne els dits]

◊ hún spennti greipar á maganum: va plegar les mans damunt la panxa

◊ heimskinginn spennir greipar (ħɔˈβēq, חֹבֵק) og etur sitt eigið hold: el beneit plega les mans i menja la seva pròpiai carn

spennandi, spennandi, spennandi <adj.>:

(um bók, kvikmynd) ple -ena de suspens, molt interessant, emocionant (llibre, pel·lícula)

◊ þetta er mögnuð og spennandi saga um...: aquesta és una novel·la, magnífica i tota plena de suspens, sobre...

spennast <spennist ~ spennumst | spenntist ~ spenntumst | spennst ║ [upp]>:

posar-se tens -a, tibar-se, atesar-se

spenningur <n. spennings, no comptable>:

tensió f

♦ auka á spenninginn: augmentar la tensió

♦ titra af spenningi: tremolar d'excitació

spennir <m. spennis, spennar>:

<ELECTR> transformador m

spenni·stöð <f. -stöðvar, -stöðvar>:

<ELECTR> estació transformadora, subestació elèctrica

spenni·treyja <f. -treyju, -treyjur. Gen. pl.: -treyja>:

camisa f de força

♦ setja e-n í spennitreyju: <LOC FIG> lligar-li les mans a algú

♦ vera í spennitreyju: <LOC FIG> tenir les mans lligades

spenni·virki <n. -virkis, -virki. Gen. pl.: -virkja; dat.pl.: -virkjum>:

<ELECTR> estació transformadora, subestació elèctrica (→ spennistöð)

spenni·vídd <f. -víddar, no comptable>:

envergadura f, amplària f

spennsl <n. spennsls, spennsl>:

<HIST> gafet m (per a tancar les cobertes d'un llibre)

spennsla·bók <f. -bókar, -bækur>:

<HIST> llibre m amb gafets (a les tapes)

spennsli <n. spennslis, spennsli>:

variant de → spennsl ‘gafet’

spenntur, spennt, spennt <adj.>:

1. (eftirvæntigarfullur) entusiasmat -ada (ple d'il·lusió i/o expectació, ansiós, excitat, amb gran atenció, amb viu interès)

♦ bíða spenntur eftir einkunnunum: esperar les notes amb impaciència

♦ bíða spenntur eftir að <+ inf.>: esperar amb impaciència que <+ subj.> 

♦ vera spenntur á e-ð: estar ansiós de

♦ vera spenntur á að <+ inf.>: estar ansiós de <+ inf.>, esperar amb ànsia <+ inf.> 

♦ vera spenntur fyrir e-u: estusiasmar-se per una cosa, una cosa entusiasma a algú

♦ vera spenntur fyrir því að <+ inf.>: estar ansiós de <+ inf.>,  <+ inf.> entusiasma algú

◊ ég er ekki spenntur fyrir osti: el formatge no m'entusiasma, el formatge no m'apassiona

2. (taugastrekktur, taugaspenntur) nerviós -osa (tens, tes, tibant)

♦ vera spenntur á taugum: estar dels nervis [de tant de treball], tenir molt d'estrès

♦ vera mjög spenntur: estar molt tens [de tant de treball], estar molt estressat

3. (hendur) ajuntat -ada i amb els dits entrellaçats (mans)

♦ með spenntar greipar: amb les mans ajuntades i entrellaçant els dits

4. (belti) cordat -ada (cinturó)

spennu·breytir <m. -breytis, -breytar>:

<ELECTR> transformador m

spennu·fall <n. -falls, -föll>:

1. <LITER> anticlímax m

2. <ELECTR> caiguda f de tensió

spennu·mynd <f. -myndar, -myndir>:

1. <GEN> pel·lícula f de suspens (o: d'intriga), thríl·ler m

2. (hasarmynd) pel·lícula f d'acció

spennumynda·flokkur <m. -flokks, -flokkar>:

sèrie policíaca

♦ fyrsti þáttur í spennumyndaflokki: l'episodi pilot d'una sèrie policíaca

♦ þriggja þátta spennumyndaflokkur: una sèrie policíaca de tres episodis

♦ spennumyndaflokkur í fjórum þáttum : una sèrie policíaca de quatre episodis

spennu·saga <f. -sögu, -sögur. Gen. pl.: -sagna>:

novel·la f d'intriga (o: de suspens), thríl·ler m

spennu·stöð <f. -stöðvar, -stöðvar>:

variant de → spennistöð ‘estació transformadora, subestació elèctrica’

spennu·svið <n. -sviðs, -svið>:

<FÍS> rang m de tensió, interval m de tensió de xarxa

spennu·tryllir <m. -tryllis, -tryllar>:

thríl·ler m

spennu··virki <n. -virkis, -virki. Gen. pl.: -virkja; dat.pl.: -virkjum>:

variant de → spennivirki ‘estació transformadora, subestació elèctrica’

spennu·visnun <f. -visnunar, no comptable>:

<MED> distròfia miotònica

spennu·vídd <f. -víddar, -víddir. Pl. no hab.>:

<FÍS & ELECTR> amplitud f

spennu·þáttur <m. -þáttar, -þættir>:

[episodi m de] sèrie f de suspens o policíaca

spennu·þinur <m. -þins, -þinir>:

<FÍS> tensor m tensió

spennu·þrunginn, -þrungin, -þrungið <adj.>:

molt emocionant, apassionant (llibre, pel·lícula)

spen·volgur, -volg, -volgt <adj.>:

tebi tèbia de mamella, teb -a de braguer (Bal.) (dit de la llet acabada de munyir)

spergil·blómkál <n. -blómkáls, no comptable>:

coliflor f romanesco, col f romanesco, romanesco m (planta Brassica oleracea var. italica)

spergil·kál <n. -káls, no comptable>:

bròquil m (planta Brassica oleracea var. botrytis)

spergilkáls·haus <m. -hauss, -hausar>:

bròquil m (peça sencera)

spergill <m. spergils, sperglar>:

espàrrec m, espàrec m (Bal.) (fruit de la planta Asparagus officinalis) (→ aspas)

spergil·súpa <f. -súpu, -súpur. Gen. pl.: -súpna o: -súpa>:

<CULIN> sopa f d'espàrrecs, sopa f d'espàrecs (Bal.)

sperra <f. sperru, sperrur. Gen. pl.: sperra>:

cabiró m, xebró m (Bal.)

◊ því að steinarnir munu hrópa út úr múrveggnum og sperrur (wə-χāˈφīs, וְכָפִיס) úr grindinni svara þeim: car les pedres li cridaran del mig de la muralla i li respondran els cabirons des de l'entramat [de la teulada]

♦ reisa sperrur: <CONSTR TRAD> dreçar (o: col·locar drets) els cabirons que aguantaran l'entramat de taulons del sostre d'una casa

sperra <sperri ~ sperrum | sperrti ~ sperrtum | sperrt ║ e-ð>:

1. (reigja [sig]) dreçar (o: estarrufar) una cosa (aixecar o posar dreta una part del cos que normalment no hi està: cua -mamífer & ocell-, orelles, cabells etc.)

◊ inn fjórða morgin rekr hann hafrana til dyranna. Jǫtunninn hafði sperrt þumalfingrinum upp undir bergit, ok tók þá inn minnsti ofan á þreskǫldinn, ok áttu hafrarnir at renna í greipr honum, ok hlammaði mjǫk við á hellisgólfinu: al quart matí va menar els bocs fins a l'entrada de la cova. L'ètun havia aixecat el dit polze fins a fer-lo tocar la roca [que feia de llinda de la cova] i amb el menovell tocava el marxapeu i els bocs havien de passar per enmig dels seus dits; llurs passes contra el trespol de la cova ressonaven molt (el passatge d'aquesta història que data del segle XIV és de clara ascendència homèrica. Em nego a creure que en el nord s'hi hagi produït un episodi paral·lel al del Polifem, independent d'ell)

◊ til er það kyn, sem bölvar föður sínum og blessar ekki móður sína, kyn, sem þykist vera hreint og hefir þó eigi þvegið af sér saurinn kyn, sem lyftir hátt augunum og sperrir upp (ʝinnāˈɕēʔū, יִנָּשֵׂאוּ) augnahárin, kyn, sem hefir sverð að tönnum og hnífa að jöxlum til þess að uppeta hina voluðu úr landinu og hina fátæku burt frá mönnunum: hi ha la raça que maleeix son pare i que no beneeix pas sa mare, una raça que es considera pura i que, tanmateix, no s'ha rentat la seva solladura, una raça que entona ben molt els ulls i dreça cap amunt les pestanyes, una raça que té espases per dents i ganivets per queixals, per a devorar els miserables del país i els pobres d'entre els homes

♦ sperra [upp] stertinn ~ halann ~ stélið: estarrufar (o: aixecar) la cua

◊ hann [= nykurinn (βəhēˈmōθ, בְהֵמוֹת)] sperrir upp (ʝaħˈpɔt͡s, יַחְפֹּץ) stertinn eins og sedrustré, lærsinar hans eru ofnar saman: [el behemot] estarrufa la cua com un cedre, els nervis de les seves cuixes són [ben] entreteixits

♦ sperra eyrun: dreçar les orelles

♦ sperra sig: <FIG> estarrufar-se, inflar-se [com una esponja] (esponjar-se de satisfacció, vanaglòria, orgull etc.)

♦ sperra sig við e-ð: (herða sig við e-ð, keppast við e-ð) esforçar-se amb una cosa (esdernegar-se per una cosa, maldar per una cosa)

2. (reisa sperrur í húsi) encabironar una cosa (guarnir de cabirons l'entramat de la teulada)

3. (rétta fram, teygja) estirar una cosa (estendre)

♦ sperra frá sér fæturna: estirar les cames

4. <sperra upp e-ð>: (galopna, glenna upp) esbatanar una cosa  (badar, obrir de bat a bat)

♦ sperra upp hurðina ~ gluggann: obrir la porta ~ la finestra de bat a bat, obrir la porta ~ la finestra de pinte en ample (Bal.)

♦ sperra upp ginið: badar la gola

◊ þeir sperra upp (wa-i̯ʝarˈħīβū, וַיַּרְחִיבוּ) ginið á móti mér og segja: hæ! hæ! þar sjáum vér það með vorum augum: baden llur boca contra meu i diuen: “ah! ah! el que veiem amb els nostres ulls!”

sperrast <sperrist ~ sperrumst | sperrtist ~ sperrtumst | sperrst ║ við e-ð>:

1. (veita viðnám) resistir a una cosa [amb totes les seves forces], lluitar [amb totes les seves forces] contra una cosa (fer resistència contra una cosa)

◊ síðan gengu þeir á land en hún sperrðist við og tók annar í hár henni og leiddi hana en annar hafði svipu í hendi og keyrði hana. Karl gengur til skips. Bárður spyr hvað hann vildi að þeir legðu fyrir sig: després, baixaren a terra, però ella s'hi va resistir i un d'ells la va agafar pels cabells i la va estirar mentre que l'altre, que tenia un fuet a la mà, la fuetejava. En Karl va pujar a bord. En Bárður li va demanar què volia que fessin

◊ ok er hann kom í bœinn, fréttiz hann fyrir, hvar þjónustumaðrinn mundi vera, finnr hann því næst hans herbergi ok kvaddi þar dyra. En þar var engi maðr heima nema dóttir hans þjónustumannsins. Hon lýkr upp hurðum ok biðr hann inn ganga. Bróðirinn frétti eptir, hví faðir hennar væri svá seinn til heilags fǫður með fœðu hans ok ǫnnur þarfindi. Bóndadóttir eggjar þá bróðurinn mikilliga inngǫngu, ok þar með dregr hon hann ok lokkar með sér til lostasemdar. Bróðirinn sperriz við, slíkt er hann mátti, en hon var styrkri ok togaði hann at sér. Nú hugleiðir hann gørla, at hann er til glœps dreginn, þar með þrøngva at honum nú sjálfs hans hugrenningar: i quan va arribar al llogaret, es va informar on era ca l'administrador; tot seguit va trobar la casa de l'administrador i va trucar a la porta, però a casa no hi havia ningú llevat de la filla de l'administrador; aquesta va obrir les portes i li va demanar que entrés. El frare va demanar-li per què son pare s'havia retardat tant en anar a veure el Sant Pare amb el seu menjar i d'altres necessitats. La filla del bóndi va animar llavors el frare en gran manera a entrar i en fer-ho, el va estirar [cap endins] atraient-lo cap a si amb desigs voluptuosos. El frare s'hi va resistir tant com va poder, però ella era més forta i l'estirava cap a si. Aleshores el frare va considerar enterament que era arrossegat al pecat i aquests pensaments el turmentaven

◊ nú verða mǫrg ok mikil tíðindi á skammri stundu ok ein af þeim þrimr systrum sem ørlǫgunum stýra fær nú eigi svá skjótt slitit ørlagaþráðuna at hon þurfi nú eigi til þessa starfs fullting sinna systra. Ok um síðir vinnz þeim varla at slíta  - utan jafnvel sem skjótast at skera -  þvíat margir deyja nú senn: þá fellr annarr er annarr fær hǫggit. Þá blœðir ǫðrum er annarr fær bana, þá sprǫklar annarr er annarr sperriz. Þá sœfiz annarr er annarr er með ǫllu fullsœfðr. Nú taka lík dauðra manna hvervetna at hylja jǫrðina ok djúpir dalir taka nú at fyllaz með blóð. Jǫrðin hafnar nú sínum þorsta ok gjǫriz svá sem ǫluð af blóðinu. Ǫrn ok úlfr, hrafn ok valr hafa svá nóg at eta og drekka hold ok blóð at sakir fylli mega þeir varla burt komaz af þeim sama velli ok lá víða svá þykkt valrinn at varla mátti hestunum fram koma: aleshores comencen a succeir-se molts i grans fets en un breu lapse de temps i una de les tres germanes que governen el destí no aconsegueix rompre els fils del destí tan ràpidament que no hagi de menester l'assistència de les seves germanes per a fer aquesta feina i al final a penes aconsegueixen rompre'ls si no és tallant-los igual de ràpidament, perquè són molts els qui ara moren alhora: adés un rep un cop [d'espasa o destral], l'altre cau abatut, un rep la mort, un altre sagna, un [encara] es defensa, l'altre ja espolsa [en l'agonia], un és ferit de mort, l'altre ja fa temps que està completament inert. Llavors els cossos dels morts comencen a cobrir arreu la terra i les fondes cómes comencen llavors a omplir-se de sang, la terra perd la seva set i és com si fos embriaga de sang. L'àguila i el llop, el corb i el falcó tenen tanta de carn i sang per menjar i beure que, de plens que van, a penes se'n poden anar d'aquell camp de batalla i els cossos dels qui hi han mort es troben arreu tan espessament que els cavalls a penes poden avançar-hi (vocabulari: #1. fullsœfðr: En Baetke 19874, no dóna pas entrada a aquest mot. Entenc que significa completament quiet (després d'haver-se convulsionat el cos durant l'agonia); #2. djúpir dalir: Cf. una formulació semblant continguda a la Història de l'Alexandre, llibre III: nú taka dauðir búkar at þekja jǫrðina hvervetna. Vellir fljóta af blóði en dalverpi fyllask ǫll; #3. sprǫkla: Cf. Baetke 19874, pàg. 593: sprǫkla zucken, zappeln. Entenc que el mot fa referència a les convulsions o contraccions dels músculs en el moment de la mort; #4. þá...er...: A la Kirjalax saga hi trobem un passatge gairebé idèntic: þá er annarr særðr, er annarr er í svima; þá fellr annarr, er annarr er hǫggvinn; þá er annarr lagðr, er annarr er líflátinn; þá sprǫklar annarr, er annarr sperriz; þá sœfiz annarr, er annarr er fullsœfðr)

2. (rembast, streitast) esforçar-se [amb totes les seves forces] amb una cosa, fer grans esforços per una cosa (esdernegar-se per una cosa, maldar per una cosa)

♦ sperrast við að <+ inf.>: esforçar-se [amb totes les seves forces] per <+ inf.>, fer grans esforços per <+ inf.>]