Macià Riutort i Riutort

ÍSLENSK-KATALÓNSK ORÐABÓK
DICCIONARI ISLANDÈS-CATALÀ

Y

       
   
 
       


© Macià Riutort i Riutort, 1998



   
Viuere tota uita discendum est et, quod magis fortasse miraberis, tota uita discendum est mori.
 
   
però de viure se n'ha d'aprendre tota la vida i, ço que tal vegada et sorprendrà més, tota la vida s'ha d'aprendre de morir.
 
   
Sèneca, De la brevetat de la vida. Cap. VII:3, pàgs. 9-10.
Text i traducció del Dr. Carles Cardó. Barcelona: Editorial Catalana, 1924 (Col·lecció Bernat Metge)
 
       

Yankíi <m. Yankía, Yankíar>:
ianqui m & f

ybba <ybba ~ ybbum | ybbaði ~ ybbuðum | ybbað>:
(derra sigfer el gallet, alçar la cresta, mostrar-se arrogant (donar-se aires, fer-se l'important, anar amb orgull o pretensions, envanir-se)
♦ ybba (o: ydda) gogg: <LOC FIG#1. (brúka munngrunyir, ésser insolent (‘treure bec, esmolar el bec’) (rondinar d'una manera insolent -com a forma de protestar-, encara que sovint mig en broma mig seriosament & en un to faceciós); #2. (rífa sigesbroncar-se (escridassar-se, barallar-se verbalment)
♦ ybba gogg við e-n: mostrar-se [verbalment] insolent contra algú, esbroncar-se amb algú
♦ ybba sig: ésser o mostrar-se barrut -uda o descarat -ada

ybbast <ybbast ~ ybbumst | ybbaðist ~ ybbuðumst | | ybbastvið e-n>:
escridassar-se amb algú
Ned Land og Konsæll komu oft til mín inn í aðalsalinn og hafði ég gaman af heimsóknum þeirra, því þeir vóru sífelt að ybbast og kýta —oftast í góðu þó. Ned Land hafði alt á hornum sér. Hann kunni ekki við að vera innibyrgður, kvartaði undan mataræðinu, hvað það væri tilbreytingarlaust og var sárreiður við Núma skipstjóra, sem lét eins og hann heyrði ekki, þegar sem hæst gekk hranaskapur og umkvartanir Ned Lands: en Ned Land i en Conseil venien sovint a veure'm al gran saló i gaudia de llurs visites perquè s'escridassaven i barallaven contínuament, encara que la majoria de vegades de bona manera. En Ned Land estava de molt mala lluna. No podia pas sofrir estar tancat, es queixava de l'alimentació, del monòton que era i estava furiós amb el capità Nemo que feia com si no el sentís quan la toixarrudesa i les queixes d'en Ned Land eren al més fortes
♦ ybbast upp á e-n: enfurismar-se contra algú
♦ ybbast á móti e-u: dir fàstics d'una cosa

ybbinn, ybbin, ybbið <adj.>:
(ódællmalcarat -ada, sorrut -uda
♦ vera ybbinn við e-n: ésser desagradable amb algú

ydd <n. ydds, no comptable>:
serradures f.pl de llapis després d'haver-li fet punta

ydda <ydda ~ yddum | yddaði ~ ydduðum | yddaðe-ð>:
fer punta a una cosa
♦ ydda blýantinn: fer punta al llapis

yddari <m. yddara, yddarar>:
maquineta f de fer punta

yddur, ydd, ytt <adj.>:
punxegut -uda
vel ydd vopn: armes de punxa ben esmolada

yðar <pron. poss. inv.>:
1. el vostre, la vostra (de Vós)
2. el seu, la seva (de vostè)
3. <eða ritm.el vostre, la vostra (de vosaltres)

yðar:
gen. de → þér, <ér “vós; vostè, <eða ritm.vosaltres”

yður:
ac. & dat. de → þér, <ér “vós; vostè, <eða ritm.vosaltres”

<eða ritm. yðvarr, yður, yðvart <pron. poss.>:
el vostre, la vostra (de vosaltres; de vós; de vostè)
 
yðvar(r), yður, yðvart
A. Singular
  Masculí   Femení   Neutre
N yðar, yðvar, <yðarr, <yðvarr   yður, <yðor   yðvart, yðart, <yðvat
A yðvarn, yðarn   yðra   yðvart, yðart, <yðvat
G yðvars, yðars   yðvarrar, yðarrar   yðvars, yðars
D yðrum, <yðrom   yðvarri, <yðvarre   yðru, <yðro
 
B. Plural:
  Masculí   Femení   Neutre
N yðrir, <yðrer   yðrar   yður, <yðor
A yðra   yðrar   yður, <yðor
G yðvarra, yðarra   yðvarra, yðarra   yðvarra, yðarra
D yðrum, <yðrom   yðrum, <yðrom   yðrum, <yðrom
 

< yðvar:
gen. arcaic de → þér, ér “vosaltres”
"Mikill er metnaður yðvar frænda," segir hún, "og er það eigi undarlegt að eg hafi nokkurn" og gekk á braut síðan: „Gran és l’arrogància de tu i els teus parents”, li va dir la Hallgerður, “i no és estrany que jo en tingui una mica”, i tot seguit, se'n va anar
 
Pronom personal de segona persona
A. Llengua antiga
  Singular   Dual   Plural
N þú   it, þit   ér, þér
A þik   ykkr   yðr
G þín   ykkar   yðar, yðvar
D þér   ykkr   yðr
 
 
B. Llengua moderna:
–S'hi produeix la desaparició del dual com a nombre.
–Les antigues formes de plural hi desenvolupen el significat de vós ~ vostè, que, tanmateix, té un ús molt reduït.
–Les antigues formes de dual hi passen a ésser les noves formes de plural.
–En posició enclítica -en els imperatius-, la forma þú hi passa a

1. -ðu darrere vocal i darrere f, g, gg, r,

2. a -du darrere d, m, b i darrere n, l en els verbs que formen el pretèrit en -di i

3. a -tu darrere n, l, d, k, t en els verbs que formen el pretèrit en -ti.

Observi's a més a més la confusió de formes que es produeix en l'enclisi en l'imperatiu de verbs com ara vera “ésser” i verða “esdevenir”:
–vertu! (← ver þú) “sigues” però també vertu! (← verð þú) “esdevé”
  Singular   Dual   Plural   Singular cortesia
N þú,

en posició enclítica
-ðu, -du, -tu
    þið   þér
A þig     ykkur   yður
G þín     ykkar   yðar
D þér     ykkur   yður
 
 

< yðvar:
variant arcaica de → yðar “el vostre, la vostra”

yfir <prep.>:
I. <+ Acusatiu>:
A. <local>
1. sobre, damunt (sense contacte amb l'objecte sobre el qual es posa o col·loca una cosa, expressant la idea de moviment des del punt de partida de la cosa A cap al punt d'arribada sobre la cosa B)
yfir litlu (ἐπὶ ὀλίγα) varstu trúr, yfir (ἐπί + Gen.:   ἐπὶ ὀλίγα ἦς πιστός, ἐπὶ πολλῶν σε καταστήσω) mikið mun ég setja þig: has estat fidel en poc, i jo et posaré sobre molt
ég ætla að hengja lampann yfir borðið ~ rúmið: vull penjar la làmpada sobre la taula ~ el llit
♦ beygja sig yfir vögguna: inclinar-se sobre el bressol
♦ breiða yfir e-ð ~ e-n sængina: estendre l'edredó sobre una cosa ~ algú
♦ grúfa sig yfir matinn: inclinar-se sobre el menjar
♦ fleygja kápu yfir sig: posar-se un abric sobre les espatlles, posar-se un abric a sobre
♦ gnæfa [upp] yfir hafið ~ dalinn ~ eyðimörkina ~hæðirnar: dominar [sobre] (o: alçar-se sobre) la mar ~ la vall ~ el desert ~ els turons (elevar-se un puig, un penyal etc. part damunt un indret)
♦ gnæfa yfir alla þekkingu: <FIGsobrepassar (o: sobrepujar) tot coneixement
♦ strá salti og pipar yfir matinn: posar sal i pebre al menjar
2. a través de (amb noms de lloc i verbs de moviment)
<verb de moviment +> yfir <+ Ac.>travessar [<+ verb de moviment en gerundi>] una cosa
♦ aka yfir brúna: travessar el pont (anant amb cotxe)
♦ fljúga yfir svæði: sobrevolar un territori
♦ fara yfir fjallið: travessar la muntanya
♦ Brandur biskup fór yfir fjórðung sinn hvert sumar: el bisbe Brandur cada estiu recorria el seu quarter (fjórðungur) [en visita pastoral]
♦ fara yfir skóg: travessar un bosc
♦ ganga yfir götuna: travessar el carrer
♦ horfa yfir gosið ofan af fjallinu: mirar l'erupció volcànica des de dalt de la muntanya (l'erupció volcànica es desenvolupa a un indret més baix davant el cim de la muntanya que fa de mirador)
♦ horfa yfir Ísland úr flugvél: contemplar Islàndia des d'un avió
♦ koma yfir e-ð: alçar-se sobre una cosa
♦ komast yfir landamærin: travessar la frontera
♦ ríða yfir ána: travessar [a cavall] el riu
♦ ryðja götu yfir hraunið út til Bjarnarhafnar: obrir un camí a través del camp de lava en direcció a la costa fins al port de Bjarnarhöfn
♦ sigla yfir hafið: travessar la mar
þeir fara nú austan um vetrin at frørum til hafsins, ok tóku þeir þar skip sín ok sigldu austan yfir hafit til Svíþjóðar, ok fóru upp til Sigtúna, ok gengu þeir þar á land ok fóru landveg til Helsingjalands: aleshores, durant l'hivern, es dirigiren des de llevant cap a la mar fent camí pel glaç i allà prengueren llurs naus i, des de llevant, travessaren la mar cap a Suècia i [amb llurs naus] pujaren [per la ruta fluvial] fins a Sigtúna i allà baixaren a terra i continuaren a peu (per camí terrestre) cap al Helsingjaland
♦ stökkva yfir lækinn: travessar el rierol d'un salt
 
B. <temporal>
1. durant (expressa la durada d'un fet)
það stóð yfir mörg ár: va durar molts d'anys
♦ árið yfir: [al llarg de] tot l'any, durant tot l'any
♦ yfir daginn: al llarg de [tot e]l dia, durant tot el dia
 
C. <superatiu>
1. [una mica] més de (superació d'una mesura, àdhuc temporal)
það kostar yfir hundrað krónur: això val més de cent corones
ég beið yfir hálfa klukkustund: vaig esperar-me més de mitja hora
hann er kominn yfir fertugt: ja ha passat dels quaranta, ja passa dels quaranta, té més de quaranta anys
♦ fram yfir aðra menn: avantatjant els altres
hann hefur marga kosti fram yfir aðra menn: avantatja en moltes de coses els altres
♦ fram yfir jól: fins passats els iol
sátu þeir um kyrrt fram yfir jól: van romandre allà fins passats els iol
♦ hafa höfuðið og herðar yfir e-n: passar algú del cap, superar algú amb tot el cap
♦ sofa fram yfir hádegi: dormir fins passat migdia
♦ tólf mínútur yfir tólf: les dotze i dotze minuts, dotze minuts passades les dotze
<Verb +> yfir sig:  <Verb +> massa, <Verb +> més del que un pot
♦ éta yfir sig: menjar massa, menjar més del que un pot
♦ tala yfir sig: <LOC FIGparlar massa fins a quedar afònic
♦ vera yfir sig spenntur: estar ansiós foramida
♦ verða yfir sig hræddur: tenir una por foramida
♦ vega yfir tvö tonn: pesar [una mica] més de dues tones
 
D. <FIG>
1. sobre (emprada en sentit figurat en diferents complexos semàntics)
♦ ábyrgðin lagðist yfir mig: em va pertocar la responsabilitat
♦ taka e-n til konungs yfir sig: prendre algú per rei
♦ aldur færist yfir e-n: la vellesa ateny algú
Ketill var ágætur maður og vel auðigur að fé, rammur að afli og hinn röskvasti í öllum mannraunum og hafði verið í hernaði hinn fyrra hlut ævi sinnar en settist nú að búm sínum sem aldur færðist yfir hannen Ketill fou un home excel·lent (és a dir, pertanyent a vells llinatges nobles) i molt acabalat, posseïdor d'una gran força física i el més valent en tots els actes de valor i havia participat en accions de guerra la primera part de la seva vida, però ara, quan la vellesa l'havia atès, ja s'havia establert a les seves possessions
♦ komast yfir e-ð: fer-se seva una cosa, aconseguir [la possessió d']una cosa
♦ setja e-n yfir e-ð ~ e-n: posar algú al capdavant d'una cosa ~ d'algú
og fóru þá þau orð um af Játmundi konungi að hann mundi annan höfðingja setja yfir Norðimbraland: i corria el rumor que [volia deposar el rei Eiríkur Haraldsson i que] posaria un altre príncep (höfðingi) sobre (=al capdavant de) Nortúmbria
♦ slær miklum ótta yfir e-n: una gran por s'empara d'algú
♦ strjúka [með] fingri ~ hendinni yfir ennið á e-m: acariciar-li amb un dit ~ la má el front a algú
♦ útsýni yfir e-ð: vista [panoràmica] sobre un indret
♦ einbýlishús með útsýni yfir sjóinn: casa unifamiliar amb vista a la mar
 
E. <introduint el complement preposicional d'un verb>
♦ aumkvast (o: aumkast) yfir e-n: tenir pietat d'algú
♦ miskunna sig yfir e-n: compatir-se d'algú
 
II. <+ Datiu>:
A. <local>
1. sobre, damunt (sense contacte amb l'objecte sobre el qual s'ha posat o col·locat o hi ha una cosa)
konan fæðir yfir opinni gröf: la dona infanta sobre una tomba oberta
lampinn hangir yfir borðinu ~ rúminu: la làmpada penja (o: està penjada) sobre la taula ~ el llit
mikill steinn lá yfir munna brunnsins: una gran pedra tancava la boca del pou
drungaleg þoka liggur yfir haffletinum: la superfície de la mar està coberta per una boira tenebrosa
jörðin var þá auð og tóm, og myrkur grúfði yfir djúpinu, og andi Guðs sveif yfir vötnunum: la terra era desolada i buida, i les tenebres cobrien l'abisme i l'esperit de Déu planava sobre les aigües
♦ hafa kápu yfir sér: portar un abric, dur posat un abric
♦ himinninn er yfir jörðinni: el cel està sobre la terra
♦ sitja yfir borðum: <LOC FIGseure a taula (estar fent un àpat)
♦ syngja (o: <> syngva) yfir e-m: <RELIG CATOL#1. pregar sobre algú (pregar en llatí sobre el cos d'un malalt greu perquè sani); #2. extremunciar algú (dir les pregàries de l'extremunció en llatí sobre el cos del moribund & pregar sobre el cos d'un malalt greu); #3. cantar les absoltes (o: ensoltes) sobre algú (cantar el respons sobre el cos del difunt)
♦ mikil hætta vofir yfir e-u: <LOC FIGun gran perill plana sobre una cosa
 
B. <FIG¹>
1. sobre (emprada en sentit figurat en diferents complexos semàntics, esp. en el de vetllar o vigilar)
♦ halda yfir e-m verndarhendi (o: verndarhendi yfir e-m)<LOC FIGestendre la seva mà protectora sobre algú, protegir algú
♦ hanga yfir e-m: <LOC FIGésser carregós -osa amb algú (estar contínuament a sobre d'algú fins a resultar-li molest o importú, no poder-se'l treure de sobre)
♦ hanga yfir e-u: perdre el temps ocupant-se amb bagatel·les o foteses
♦ sitja yfir borðum: seure a taula (estar fent un àpat)
♦ sitja yfir fé: guardar les ovelles
♦ standa yfir e-m: tenir esment d'algú
♦ tala (o: þylja; o: lesa) yfir hausamótunum á e-m: <LOC FIG[intentar] fer entrar en raó algú pegant-li una bona esbroncada, pegar una bona renyada a algú
♦ vaka yfir e-m: vetllar a algú
 
C. <FIG²>
1. sobre (emprada en sentit figurat per a delimitar l'àmbit o les persones sobre les quals hom té poder)
♦ foringi yfir hernum: <MILcomandant de l'exèrcit
♦ nýr biskup yfir Íslandi: <RELIGnou bisbe d'Islàndia
♦ drottna yfir e-m: <GEN & FIGregnar sobre algú
♦ hið æðsta vald yfir öllum málefnum landsins: el màxim poder sobre tots els afers del país
♦ vera yfir e-m: ésser superior a algú, estar per damunt algú
♦ vera yfir e-u: ésser el cap de...
 
D. <causal>
1. per, de (introduint la raó o el motiu pel qual hom s'alegra, es queixa etc.)
♦ barma sér yfir e-u: plànyer-se per una (o: d'una) cosa
♦ gleðjast yfir e-u: alegrar-se per una cosa, estar content -a per una cosa
♦ gleðin yfir e-u: l'alegria per una cosa
♦ gleðin yfir lífinu: l'alegria de viure
♦ gráta yfir e-u: plorar per una cosa
♦ hryggjast yfir e-u: entristir-se per una cosa, estar trist -a per una cosa
♦ kvarta yfir e-u: queixar-se per una cosa
 
E. <introduint el complement preposicional d'un verb>
♦ búa yfir brögðum: rumiar enganys
♦ það hýrnar yfir e-m [við e-ð]: la cara d'algú s'il·lumina [per o amb una cosa]
♦ láta lítið yfir sér: <LOC FIGfer-se notar poc
♦ láta vel ~ illa yfir e-u: expressar-se bé ~ malament sobre una cosa
♦ þegja yfir e-u: guardar silenci sobre una cosa
 

yfir·bjóða <-býð ~ -bjóðum | -bauð ~ -buðum | -boðiðe-n>:
(á uppboðioferir més que algú altre, licitar més que algú (en subhasta)
♦ yfirbjóða e-n um X krónur: licitar X corones més que algú

yfir·boð <n. -boðs, -boð>:
sobrelicitació f, licitació f superior [a la d'un altre]

yfir·boðari <m. -boðara, -boðarar>:
cap m & f, sobrestant m, capatàs m, superior m
þótt hann hafi engan höfðingja, engan yfirboðara (ʃɔˈtˁēr ~ שֹׁטֵר:   ʔăˈʃɛr   ʔēi̯n־ˈlā-ḥ   qāˈsˁīn   ʃɔˈtˁēr   ū-mɔˈʃēl,   אֲשֶׁר אֵין-לָהּ קָצִין-- שֹׁטֵר וּמֹשֵׁל) eða valdsherra, þá aflar hann sér samt vista á sumrin og dregur saman fæðuna um uppskerutímann: encara que no tingui cabdill, ni sobrestant o governant, tanmateix adquireix a l'estiu el seu pa, i recull, a la sega, el seu aliment
ég færi þér gull fyrir eir, silfur fyrir járn, eir fyrir við og járn fyrir grjót. Ég geri friðinn að yfirvaldi þínu og réttlætið að yfirboðara þínum (nɔˈɣēɕ ~ נֹגֵשׂ:   wə-nɔɣəˈɕaʝi-χ   sˁəδāˈqāh,   וְנֹגְשַׂיִךְ צְדָקָה)enlloc d'aram, et portaré or; en lloc de ferro, argent; en lloc de fusta, aram; en lloc de pedres, ferro. Faré de la pau el teu magistrat i de la justícia el teu governant (sobrestant)
skipaði hverr sveitarhöfðingi (ὁ ἡγεμών -όνος:   κέλευε δὲ οἷσιν ἕκαστος ǁ ἡγεμόνων) fyrir sinni sveit, en hermennirnir gengu þegjandi og óttuðust yfirboðara (ὁ σημάντωρ -άντορος:   σιγῇ δειδιότες σημάντορας) sína í hljóði, og ekki mundir þú geta leitt þér í hug, að svo mikill mannfjöldi, sem þá fylgdi þeim, hefði nokkurt hljóð í brjósti sér: cada capità donava ordres a les seves tropes i els soldats avançaven silents i temien en silenci llurs caps, i no podries pas imaginar-te que la multitud tan nombrosa que llavors els seguia tingués gens de veu en el pit

yfir·borð <n. -borðs, -borð>:
superfície f
♦ fá e-ð upp á yfirborðið: <LOC FIGfer aflorar una cosa
♦ koma upp á yfirborðið: aflorar una cosa, pujar una cosa a la superfície
♦ komast upp að yfirborði sjávar: sortir a la superfície de la mar

yfirborðs- <en compostos>:
de superfície, superficial

yfirborðs·bylgja <f. -bylgju, -bylgjur. Gen. pl.: -bylgna o: -bylgja>:
<GEOLona f [sísmica] superficial, ona f [sísmica] de superfície

yfirborðsbylgju·mæling <f. -mælingar, -mælingar>:
<GEOLmesuratge (o: mesurament) m d'ones superficials

yfirborðs·flatarmál <n. -flatarmáls, no comptable>:
<MATàrea f de superfície
♦ yfirborðsflatarmál kúlu ~ sívalnings: àrea f de superfície d'una esfera ~ d'un cilindre

yfirborðs·háttur <m. -háttar, no comptable>:
<FIGsuperficialitat f

yfirborðs·kenndur, -kennd, -kennt <adj.>:
<FIGsuperficial

yfirborðs·lag <n. -lags, -lög>:
<GEOLcapa f superior
♦ yfirborðslag jarðvegs: <GEOL = gróðurmoldcapa superior del sòl

yfirborðs·lega <adv.>:
superficialment

yfirborðs·legur, -leg, -legt <adj.>:
<FIGsuperficial

yfirborðs·mál <n. -máls, no comptable>:
variant de yfirborðsflatarmál ‘àrea de superfície’

yfirborðs·mennska <f. -mennsku, no comptable>:
<FIGsuperficialitat f

yfirborðs·merking <f. -merkingar, -merkingar>:
<TRÀNSITmarca viària

yfirborðs·náma <f. -námu, -námur>:
mina f a cel obert (explotació minera a cel obert)

yfirborðs·prótín <n. -prótíns, -prótín>:
<BIOprpoteïna f de superfície, proteïna f superficial
♦ yfirborðsprótín veiranna: proteïnes f.pl de superfície dels virus

yfirborðs·spenna <f. -spennu, no comptable>:
<FÍStensió f superficial

yfirborðs·vatn <n. -vatns, no comptable>:
aigua f de superfície, aigua f superficial

yfirborðs·virkur, -virk, -virkt <adj.>:
<QUÍMtensioactiu -iva
♦ yfirborðsvirk efni: agents tensioactius, tensioactius m.pl

yfirborðs·virkefni <n. -virkefnis, -virkefni>:
<QUÍMagent tensioactiu, tensioactiu m
♦ anjónísk yfirborðsvirkefni: tensioactius aniònics
♦ ójónuð yfirborðsvirkefni: tensioactius no iònics

yfirborðs·þekking <f. -þekkingar, -þekkingar>:
coneixement m superficial

yfir·borgardómari <m. -borgardómara, -borgardómarar>:
<JURmagistrat president ~ magistrada presidenta del tribunal civil de Reykjavík

yfir·borgarfógeti <m. -borgarfógeta, -borgarfógetar>:
<JURmagistrat president ~ magistrada presidenta del tribunal de successions de Reykjavík

yfir·bót <f. -bótar, -bætur>:
<RELIGpenitència f
♦ veita e-m yfirbót: imposar una penitència a algú
◊ presturinn veitir honum yfirbót og leysir hann þannig undan syndunum: el prevere li imposa una penitència i l'absol així dels seus pecats
♦ gera yfirbót: fer penitència
◊ iðrast og gera yfirbót: penedir-se i fer penitència

yfirbótar·gjöf <f. -gjafar, -gjafir>:
<RELIGofrena f d'expiació

yfirbótar·maður <m. -manns, -menn>:
<RELIGpenitent m & f

yfirbótar·verk <n. -verks, -verk>:
<RELIGpenitència f (obra o acció de penitència)

yfir·bragð <n. -bragðs, no comptable>:
1. (útlitsemblant m, posat m (aparença externa, semblança)
þessi maðr er sannliga heilagleiks spegill ok sýnir í sinn bjarta yfirbragði þann mann, sem einkanliga er valdr af guði til heilagrar þjónustu: aquest home és veritablement un mirall de santedat i en el seu semblant lluminós s'hi pot veure un home que ha estat especialment elegit per Déu per al seu sant servei
hún var alltaf með glöðu yfirbragði: sempre feia un semblant alegre
er þeir sáu hana og hve yfirbragð (τὸ πρόσωπον -ώπου:   ὡς δὲ εἶδον αὐτὴν καὶ ἦν ἠλλοιωμένον τὸ πρόσωπον αὐτῆς) hennar var orðið breytt og klæðnaður annar en áður, undruðust þeir fegurð hennar og sögðu við hana: però quan la véren i véren com li havia canviat el semblant i amb la roba diferent d'abans, es meravellaren de la seva bellesa i li digueren
svo er illmennið sem ber yfirbragð (:   ἔστιν πονηρευόμενος συγκεκυφὼς μελανίᾳ) mæðu, en innra er það fullt svika: així és l'home dolent (el malvat) que [per defora] porta un posat de pena, però per dedins és ple d'engany
♦ yfirnáttúrulegt yfirbragð: un aire sobrenatural
2. (yfirskin, átyllapretext m (excusa)

yfirbragðs·ástæða <f. -ástæðu, -ástæður. Gen. pl.: -ástæðna>:
motiu m (o: raó f) aparent, argument especiós

yfirbragðs·lítill, -lítil, -lítið <adj.>:
d'aspecte pobre, insignificant, poc vistós -osa
Gunnlaugur svarar: "Vel herra," segir hann. "Þetta er fagurt kvæði sem Hrafn er sjálfur að sjá og yfirbragðslítið. Eða hví ortir þú flokk um konunginn," segir hann, "eða þótti þér hann ei drápunnar verður?": en Gunnlaugur li va respondre: “Bé, senyor”, li va dir, “aquest ha estat un poema bell com ho és de veure en Hrafn mateix, però d'aparença pobra (?). O, per què has compost un flokkur sobre el rei?”, li va dir, “que és que per ventura no t'ha semblat digne d'una drápa?”

yfirbragðs·mikill, -mikil, -mikið <adj.>:
d'aspecte distingit, de bona presència
Sighvatur Böðvarsson var maður seinger í uppvexti en var þó mikill maður og mjúkur og vel glímufær. Hann var og syndur vel og hagur, nokkuð orðigur og lagamaður mikill. Eigi var hann fríður sýnum en þó var hann yfirbragðsmikill og kominn á sig vel, brigðlyndur og nokkuð bráðskapaður (SS II, cap. 376, pàg. 571): en Sighvatur Böðvarsson fou un home que s'havia desenvolupat tard de cos. Tanmateix s'havia fet un home alt i àgil de moviments i molt bo per a la glíma. També era bon nadador i hàbil amb les mans, una mica eloqüent i un gran coneixedor de les lleis. No era bonic de cara -però tot i així tenia un aspecte distingit i era un home ben tallat-, [i també era] inconstant i una mica irascible (vocabulari: #1. kominn á sig vel: Cf. en Baetke 19874, pàg. 337: kominn á sik vel in gutem Zustand, wohlgestalt, stattlich; #2. brigðlyndur: Cf. en Baetke 19874, pàg. 69: brigð-lyndr adj.   wankelmütig, unbeständig; #3. bráðskapaður: Cf. en Baetke 19874, pàg. 64: bráð-skapaðr adj.   von heftiger, hitziger Gemütsart)

yfir·buga <-buga ~ -bugum | -bugaði ~ -buguðum | -bugaðe-n>:
[vèncer i] sotmetre algú, dominar algú
◊ lát ekki hið vonda yfirbuga þig, heldur sigra þú illt með góðu: no et deixis vèncer pel mal, ans al contrari, venç el mal amb el bé
◊ ginn þú hann og komstu að því, í hverju hið mikla afl hans er fólgið og með hverju móti vér fáum yfirbugað hann, svo að vér getum bundið hann og þjáð hann, og munum vér gefa þér hver um sig eitt þúsund sikla silfurs og hundraði betur: ginya'l a que et digui d'on li ve la seva gran força i de quina manera podríem dominar-lo, de manera que el poguem fermar i turmentar. Cadascú de nosaltres està disposat a donar-te mil cent sicles d'argent
◊ þannig voru Filistar yfirbugaðir, og komu þeir ekki framar inn í land Ísraels: així foren derrotats els filisteus i ja no van tornar a entrar dins el territori d'Israel
◊ og þrettánda dag hins tólfta mánaðar - það er mánaðarins adar -, þá er skipun konungs og lagaboði hans skyldi fullnægt, þann dag er óvinir Gyðinga höfðu vonað að fá yfirbugað þá, en nú þvert á móti Gyðingar sjálfir skyldu yfirbuga fjendur sína, þá söfnuðust Gyðingar saman í borgum sínum um öll skattlönd Ahasverusar konungs til þess að leggja hendur á þá, er þeim leituðu tjóns: el mes dotzè, que és Adar, el dia tretze, en el qual s'havia de complir el manament del rei i el seu decret, quan els enemics dels jueus esperaven dominar-los, passà tot el contrari, perquè foren els jueus els qui dominaren llurs enemics. Així, doncs, a totes les províncies del rei Assuer, s'aplegaren els jueus a les ciutats on habitaven, per tal d'atacar els qui volien llur perdició, i ningú no els oposà resistència, perquè s'apoderà de tots els pobles un gran temor envers ells
◊ látið þessa menn eiga sig og sleppið þeim. Sé þetta ráð eða verk frá mönnum, verður það að engu, en sé það frá Guði, þá megnið þér ekki að yfirbuga þá. Eigi má það verða, að þér berjist við sjálfan Guð: no us fiqueu amb aquests homes i deixeu-los anar; perquè, si aquesta empresa o aquesta obra és dels homes, fracassarà; però, si és cosa de Déu, no els podreu pas vèncer; que no us succeeixi pas que us trobéssiu lluitant contra Déu!

yfir·bugun <f. -bugunar, no comptable>:
dominació f, subjugació f

yfirburða- <prefixoide elatiu>:
suprem -a, gran

yfirburða·leiðtogi <m. -leiðtoga, -leiðtogar>:
líder suprem, líder suprema
♦ yfirburðaleiðtogi landsins: el líder suprem del país

yfirburða·sigur <m. -sigurs, -sigrar>:
gran victòria f, victòria màxima

yfirburða·staða <f. -stöðu, no comptable>:
posició f dominant (o: hegemònica)  

yfir·burður <m. -burðar, -burðir>:
1. <HIST NÀUTsobrecarregament m, sobrecàrrega f. En contractar per un noli el transport d'un carregament, el pes del qual es fixava en el contracte de nolieig, tota la part del carregament que excedia el pes de la càrrega estipulat en el contracte. Aquest excedent de pes se solia col·locar a la coberta, esp. al pont, del vaixell
At menn kasta farmi í stormum af skipi. Nú ef menn hitta í storma eða í válk eða í þann vanda, at þeir þurfu at létta skip sitt, þá skal ǫllum yfirburð fyrst kasta; en ef meira þarf fyrir borð at bera, þá skal því kasta er þyngst er ok féminst, hverr sem þann varning á, ef því má ná; ok skulu þeir allir er innan borðs eru gjalda þeim verð fyrir er átti, svá mikit sem þeir mætti við fá í þeim kaupstað er þá koma þeir til, svá at allra þeira verði jafnmikill skaði af jǫfnu fé, fyrir því at kast skal fara eptir fjármagni, en eigi at mannmergð eða lestatali. En ef þeir koma með heilum búlka til kaupstaðar svá at þeir hafa engu kastat, þá skulu þeir svá yfirburð skipta at allir skulu jafnmikit af hafa, jafnt stýrimenn sem hásetar, nema þat at þeir skulu hálfu meiri leigu fyrir þá lest hafa en fyrir aðrar er þar váru út vegnar á skip, svá margar sem þær verða. En þat er yfirburðr er þá liggr eptir, er hverr hefir vegit sína lest fullaCap. X. Om Mænd nødes at kaste for Bord. Om Blæst, Havs-Nød eller slig Fare paakommer, at Mænd behøve at lætte sit Skib, da skal først al Overlast udkastes, behøver mere at kastes for Bord, da skal det først kastes som er af mest Tyngde, og mindst Værdi, hvo som den Vare tilhører, om den kand naaes. Og skylle alle de som inden Bords ere, betale dets Værd til Eyermanden, saa meget som de kunde faae derfor i den Kiøbstæd som de komme til, saa at deres hele Skade bliver lige stor af lige meget Gods, thi efter Godsets Mængde skal udkastes, men ikke efter Folkets eller Læste-Tal. Men komme de med beholden Reise til Kiøbstæden og have intet udkastet, da skal Overlasten saaledes kastes, at alle faae lige Deel deraf, baade Styremænd og andre Skibs-Folk, alleneste at de skal bekomme mere Skibs-Leye for den Last, end for de andre som til dem bleve veyede udi Skibet, saa mange som de kand blive. Men det kaldes Overlast som bliver tilbage naar enhver har veyet sin fulde Læst (Codi Johanneu. IX: Farmannalǫg. Cap. 10): Quan hom llança carregament a la mar en les tempestes. Per a la traducció, vulgue veure l'exemple següent. El tenor d'aquest paràgraf del Codi Johanneu coincideix amb el del Nou Dret per a la Ciutat de Bergen, del rei Magnús Hákonarson
Um kast, ef menn hitta í storma. Nú ef menn hitta í storma eða válk eða þann vanda, at þeir þurfu skip sitt at létta, þá skal ǫllum yfirburð fyrst kasta. Nú þarf meira fyrir borð bera, þá skal því kasta, er þyngast er ok féminst, hverr sem þann varning á, ef því má ná. Nú skulu þeir allir, er innan borðs eru, gjalda þeim verð fyrir, er átti, svá mikit, sem þeir máttu við fá í þeim kaupstað, sem þeir koma þá til, svá at allra þeirra verði jafnmikill skaði af jǫfnu fé, því at kast skal fara eptir fjármagni, en eigi at mannmergð eða lestatali. En ef þeir koma með heilum bunka til kaupstaðar svá at þeir hafa engu kastat, þá skulu þeir svá yfirburð skipta at allir skulu jafnmikit af hafa, svá stýrimenn sem hásetar, nema þat, at þeir skulu hálfu meiri leigu fyrir þá lest hafa, en fyrir aðrar þær, er þar váru út vegnar á skip, svá margar sem þær verða. En þat er yfirburðr, er þá liggr eptir, er hverr hefir vegit sína lest fulla (Bœjarmannalǫg o Bœjarlǫg hin nýja - Nou Dret [del Rei Magnús Hákonarson] per a la Ciutat [de Bergen]. IX: Farmannalǫg. Cap. 8): Del llançament [de mercaderies a la mar], si hom es topa amb tempestes. Posat que hom es topi amb tempestes o mala maror o qualsevol altre perill marítim, de manera que hom es vegi constret a alleujar el seu vaixell, primer es llençarà per la borda tot l'yfirburðr (això és, les mercaderies que el vaixell transportés a més a més de les estipulades contractualment i que se solien desar a la coberta del navili i esp., al pont). Posat que calgui llençar una quantitat més gran de mercaderies, hom llençarà a la mar les mercaderies més feixugues i de menor valor que sigui possible agafar [amb facilitat], sense tenir en compte a qui puguin pertànyer. El valor de les mercaderies llençades a la mar serà pagat a llurs propietaris per tots els qui siguin a bord calculant-lo segons el que n'haurien pogut obtenir a la vila comercial (port comercial) a la qual arribin, de manera que a tots ells (a tots els qui vagin a bord) els sobrevinguin pèrdues (danys) iguals de grans de béns iguals (és a dir, cada persona que vagi a bord contribuirà al pagament de les mercaderies llençades a la mar en proporció als béns que tingui a bord) per tal com el valor del que s'hagi llançat a la mar es calcularà no pas pel nombre de persones que hi hagi a bord ni per la quantitat de mercaderies, sinó pel seu valor (? fjármegin). Però si arriben al port comercial amb el bunki -les mercaderies transportades a la coberta- incòlume, de manera que no n'hagin llençat res a la mar, repartiran l'yfirburðr a parts iguals entre tots els qui hagin anat a bord del vaixell, tant els patrons com els membres de la tripulació, llevat que ells (=els patrons) tinguin el doble pel nòlit d'aquesta mercaderia que pel nòlit de les altres mercaderies que foren pesades [contractualment] quan foren estibades i carregades al vaixell, siguin les qui siguin. I l'yfirburðr és la sobrecàrrega que resta quan cadascun hagi pesat el seu carregament complet [segons convingut en el contracte amb els patrons] (és a dir, tot el que excedeixi el pes de la mercaderia convingut pels seus propietaris amb els patrons del vaixell) (revisar) (vocabulari: #1. kast - fjármegin - mannmergð - lestatal: Cap d'aquests tres conceptes, fjármegin - mannmergð - lestatal no es troben pas al Baetke. La frase és complicada d'entendre i susceptible d'ésser interpretada, i doncs traduïda, de diverses maneres, depenent que interpretem kast com a llançament, acció de llançar o bé com a cosa llançada o coses llançades. Personalment, em decanto per interpretar kast com a càrrega llançada i fara með com a tractar. La traducció de eptir fjármagni com a valor pecuniari ens porta finalment a la interpretació/traducció les mercaderies llançades a la mar es tractaran per llur valor pecuniari. La frase, traduïda literalment, fa emperò: per tal com el llançament s'ha de dur a terme (?) pel fjármegin i no pas pel nombre de persones [que vagin a bord] ni pel nombre de mercaderies [de cadascun d'ells])
2. <FIGel que va més enllà del que està fixat
þá beiddist Sverrir konungr hér laga á þessu máli ok segir svá: „Erkibyskup þarf enga hirð at hafa eða hermenn eða alskjaldat skip ok hefir hann eigi minna yfirburð um þat, er lǫgin segja, en hann ferr með snekkju tvítugsessu ok hefir þar á níutigu manna eða meir ok allt skjaldat. Ok munu vér Birkibeinar reka minni til, at oss þótti helzti harðskipat þat sama skip, er erkibyskup lét leggja at oss undir Hattarhamri. Svá var ok í Bjǫrgyn, þá er vér sóttum skipin, þá var erkibyskupsskip ok hans sveit skjótara til vápna at berjast í mót oss, heldr en konungssveitin. Þœtti mér erkibyskupi guðréttligra vera at hafa enga hirð, svá at aflaga væri, fyrir því at engi mun herja á hann eða staðinn, hafa heldr til þess kostnaðinn, at láta menn vera í grjótbergi ok grjótflutningu eða steintálgu, ok veita upphald musterinu, svá sem áðr er til efnat“: aleshores el rei va exigir que s'observés la llei en aquesta qüestió i digué: “L'arquebisbe (=l'arquebisbe de Niðaróss, l'Eiríkr Ívarsson) no ha de menester hirð (guàrdia personal) ni soldats ni vaixells de guerra i [tanmateix] transgredeix fins a tal punt [el que disposa] la llei que viatja amb una snekkja de vint bancs de remers a cada costat i amb noranta homes o més i amb les bordes tot escudades (envoltades d'escuts). I nosaltres, els Cames-de-beç no hem pas oblidat la perillosa tripulació que anava a bord d'aquest mateix vaixell, que l'arquebisbe va fer arremetre contra nosaltres al peu dels espadats de Hattarhamarr. I així també fou a Bergen, quan hi vam atacar els vaixells, el vaixell de l'arquebisbe i la seva tripulació foren més rápids a agafar les armes per a lluitar contra nosaltres que [no ho foren] els homes del rei. A mi em semblaria que seria més conforme al dret diví (més conforme a la voluntat divina) per a l'arquebisbe que no tingués una hirð que contravingui la llei (és a dir, perquè era més nombrosa del que la llei li permetia. La llei només li permetia tenir una hirð de trenta homes, mentre que el bisbe en tenia una de noranta homes o més, com acaben de fer-nos avinent les paraules del rei) per tal com de ben segur que ningú no l'atacarà ni a ell ni l'arquebisbat sinó que valdria més que esmercés els diners que li costa mantenir-la per fer estar homes a una pedrera extraient pedres, transportant-les i tallant-les [per donar-los forma] a fi de fer avançar la construcció de la catedral tal i com ja s'ha començat a edificar” (vocabulari: #1. efna til: Amb aquesta frase, el rei Sverrir ens proporciona un testimoni indirecte que a l'any 1190 -i versemblantment d'ençà de l'any del nomenament de l'Eiríkr com a arquebisbe el 1188- la construcció de la catedral de Niðaróss, que havia començat a erigir l'arquebisbe Jón Birgisson el 1152 i que el predecessor de l'Eiríkr en el càrrec, l'arquebisbe Eysteinn Erlendsson, havia impulsat, ara estava paralitzada. La catedral de Niðaróss es va acabar d'edificar el 1320, en temps de l'arquebisbe Eilífr Árnason korti; )
3. yfir·burðir <m.pl -burða>: <FIGsuperioritat f
því að spekin veitir forsælu eins og silfrið veitir forsælu en yfirburðir (ʝiˈθrōn ~ יִתְרוֹן:   wə-ʝiˈθrōn   ˈdaʕaθ,   וְיִתְרוֹן דַּעַת) þekkingarinnar eru þeir að spekin heldur lífinu í þeim sem hana á: car la saviesa fa ombra (=protegeix, abriga) com l'argent fa ombra, però l'avantatge de la saviesa és que la saviesa manté la vida en el qui la posseeix
já, meira að segja met ég allt vera tjón hjá þeim yfirburðum (ὑπερέχειν ~ τὸ ὑπερέχον -έχοντος:   ἡγοῦμαι πάντα ζημίαν εἶναι διὰ τὸ ὑπερέχον τῆς γνώσεως Χριστοῦ Ἰησοῦ τοῦ κυρίου μου) að þekkja Krist Jesú, Drottin minn. Sakir hans hef ég misst allt og met það sem sorp (σκύβαλα) til þess að ég geti áunnið Krist: sí, i encara més: fins i tot considero que totes les coses són una pèrdua en comparació a l'excel·lència de conèixer el Crist Jesús, el meu Senyor, pel qual jo ho he perdut tot i [tot el que he perdut] ho considero brossa perquè podré guanyar el Crist
♦ e-ð gefur e-m yfirburði: una cosa fa algú superior
♦ sigra með yfirburðum: vèncer aclaparadorament, obtenir una victòria aclaparadora
♦ sýna yfirburði í e-u: mostrar-se superior en una cosa, presumir d'una cosa
♦ yfirburðir yfir <+ Ac.>superioritat sobre...
♦ augljósir yfirburðir e-s fram yfir e-n: els evidents avantatges d'algú sobre algú, l'evident superioritat d'algú sobre algú
♦ hafa yfirburði fram yfir e-n: avantatjar algú, tenir avantatge sobre algú
því að örlög manns og örlög skepnu eru hin sömu: Eins og skepnan deyr, svo deyr og maðurinn og allt hefur sama andann og yfirburði (mōˈθār ~ מוֹתָר:   ū-mōˈθar   hā-ʔāˈδām   min־ha-bbəhēˈmāh   ˈʔāʝin,   וּמוֹתַר הָאָדָם מִן-הַבְּהֵמָה אָיִן) hefur maðurinn enga fram yfir skepnuna því að allt er hégómi: car el destí de l'home i el destí de la bèstia són el mateix: així com la bèstia mor, així mor també l'home, i tots tenen el mateix alè i l'home no té cap superioritat sobre la bèstia (i la superioritat de l'home sobre la bèstia és nul·la), car tot és vanitat

yfir·byggður, -byggð, -byggt <adj.>:
cobert -a
enn fremur lét hann fjarlægja hinn yfirbyggða (mīˈsaχ   ha-ʃʃabˈbāθ ~ מִיסַךְ הַשַּׁבָּת:   wə-ʔɛθ־mīˈsaχ   ha-ʃʃabˈbāθ <...> hēˈsēβ   bēi̯θ   ʝəˈhwāh,   וְאֶת-מִיסַךְ הַשַּׁבָּת <...> הֵסֵב, בֵּית יְהוָה) hvíldardagsgang sem byggður hafði verið við musteri Drottins og ytra inngangshlið konungsins. Þetta gerði hann til að þóknast Assýríukonungi: a més a més, va fer treure la galeria coberta del xabbat que havien construït al temple de Jahvè i l'entrada exterior del rei. Ho va fer per a plaure al rei d'Assíria

yfir·bygging <f. -byggingar, -byggingar>:
1. <GENsuperestructura f
2. (á bílcarrosseria f (de cotxe, camió i altres vehicles)
♦ yfirbygging með veltigrind: carrosseria [de seguretat] amb protecció antibolcades
3. (á báti eða skipiestructura f superior (cabina o habitacle construït a la coberta de bot o vaixell)

yfir·dómur <m. -dóms, -dómar>:
<HIST JURtribunal m superior de justícia, cort suprema d'Islàndia, ensems amb la designació yfirrétur m, cort suprema de justícia d'Islàndia entre 1563 i 1800, any en el qual fou substituïda pel → landsyfirréttur

yfir·draga <-dreg ~ -drögum | -dró ~ -drógum | -dregið>:
<ECONtenir un descobert, estar al descobert
♦ yfirdraga reikninginn: deixar al descobert, tenir un descobert [tàcit] en el compte corrent

yfirdráttar·dagur <m. -dags, no comptable>:
<ECOLdia m d'excés
♦ yfirdráttardagur jarðar: el dia d'excés de la terra, EOD m, dia m de la sobrecapacitat de la terra, dia m del deute ecològic de la terra

yfirdráttar·heimild <f. -heimildar, -heimildir>:
descobert autoritzat, descobert tàcit

yfirdráttar·lán <n. -láns, -lán>:
avançament m de saldo sobre compte en descobert, crèdit m en descobert

yfirdráttar·skuld <f. -skuldar, -skuldir>:
<ECONdeute m per descobert

yfirdráttar·vextir <m.pl -vaxta>:
interessos m.pl de demora

yfir·dráttur <m. -dráttar, -drættir>:
<ECONdescobert m [bancari]

yfirdreps·skapur <m. -skapar, no comptable>:
fariseisme m, hipocresia f
og þá er þeir falla, mun þeim veitast dálítil hjálp. Þá munu margir fylla flokk þeirra af yfirdrepskap (ħălaqlaqˈqāh ~ חֲלַקְלַקָּה:   wə-nilˈwū   ʕălēi̯-ˈhɛm   rabˈbīm   ba-ħălaqlaqˈqōθ,   וְנִלְווּ עֲלֵיהֶם רַבִּים, בַּחֲלַקְלַקּוֹת)i quan cauran, rebran un petit ajut. Aleshores molts s'arrengleraran amb ells (se'ls uniran) per hipocresia

yfir·drifinn, -drifin, -drifið <adj.>:
1. <GENexagerat -ada
2. (nægur[més que] suficient (en abundància)

yfir·drottnari <m. -drottnara, -drottnarar>:
dominador m, dominadora f
Drottinn hefir sundurbrotið staf hinna óguðlegu, sprota yfirdrottnaranna (mɔˈʃēl ~ מֹשֵׁל:   ˈʃēβɛtˁ   mɔʃəˈlīm,   שֵׁבֶט, מֹשְׁלִים), sem laust þjóðflokkana í bræði högg á högg ofan, og kúgaði þjóðirnar í reiði með vægðarlausri kúgan: Jahvè ha trencat la vara dels impius, els ceptres dels dominadors, el qui pegava a les tribus en el seu furor, cop rere cop, i oprimia les nacions en la seva ira amb opressió despietada
yfirdrottnarar hans (mɔˈʃēl ~ מֹשֵׁל:   mɔʃəˈl-ō   ʝəhēi̯ˈlīlū,   מֹשְׁלוֹ יְהֵילִילוּ) dramba - segir Drottinn - og stöðugt er nafn mitt smáð liðlangan daginn: els seus dominadors s'engallen, oracle de Jahvè, i tot lo dia, el meu nom és ultratjat constantment

yfir·drottnun <f. -drottnunar, no comptable>:
dominació f
þeir ímynda sér, að hinn illi dagur sé hvergi nærri, og efla yfirdrottnun ( ~ :   wa-ttaggīˈʃūn   ˈʃɛβɛθ   ħāˈmās,   וַתַּגִּשׁוּן, שֶׁבֶת חָמָס) ranglætisins: s’imaginen que el dia dolent no serà pas, i consoliden el domini de la injustícia
♦ frelsa e-n undan yfirdrottnun e-s: deslliurar algú de la submissió a...
♦ berjast gegn yfirdrottnun nágranna þjóðanna: lluitar contra la dominació dels pobles veïns
♦ verja sig fyrir yfirdrottnun nágranna þjóðanna: defensar-se contra la dominació de[ls] pobles veïns

yfir·fall <n. -falls, -föll>:
sobreeiximent m (de líquid)

yfirfalls·op <n. -ops, -op>:
sobreeixidor m (forat)

yfirfalls·pípa <f. -pípu, -pípur. Gen. pl.: -pípna o: -pípa>:
sobreeixidor m (conducte)

yfirfalls·vatn <n. -vatns, -vötn>:
aigua f [procedent] de sobreeixidor

yfir·fara <-fer ~ -förum | -fór ~ -fórum | -fariðe-ð>:
1. (ferðast yfirtravessar una cosa (recórrer una extensió geogràfica de cap a cap)
2. (endurskoða, athugarevisar (o: repassar) una cosa (examinar quelcom a la recerca d'errors o fallades, controlar o verificar que tot està bé)
♦ [láta] yfirfara bílinn [fyrir ferðalagið]: [fer] revisar el cotxe [abans del viatge]
♦ yfirfara útreikningana: revisar els càlculs
3. (lesa yfir próf, ritæfing, ritgerð o.s.fr.corregir una cosa (exàmens, proves, redaccions, galerades etc.)
♦ yfirfara stíla: corregir redaccions

yfir·fat <n. -fats, -föt>:
roba f de damunt, roba f per portar damunt el vestit usual

yfir·ferð <f. -ferðar, -ferðir>:
1. (stjörnuþokatravessia f, passatge m (acció de passar un riu, esp. a gual, una mar etc. d'una vorera a l'altra & de recórrer un territori d'un cap a l'altre)
Gídeon hafði einnig sent sendimenn um öll Efraímsfjöll og látið segja: „Farið niður til móts við Midían og varnið þeim yfirferðar ( ~ :   wə-liχˈδū   lā-ˈhɛm   ʔɛθ־ha-mˈmaʝim,   וְלִכְדוּ לָהֶם אֶת-הַמַּיִם) yfir Jórdan allt til Bet Bara.“ Þá var öllum Efraímítum stefnt saman og þeir vörnuðu þeim yfirferðar ( ~ :   wā-i̯ʝilkəˈδū   ʔɛθ־ha-mˈmaʝim,   וַיִּלְכְּדוּ אֶת-הַמַּיִם) við Jórdan allt til Bet Bara: en Gedeó també havia enviat missatgers per tota la serralada de l'Efraïm per dir-los: «Baixeu, sortiu al pas a Madian i impediu-los que travessin el Jordà fins a Bet-Barà». Tots els efraïmites es van aplegar i van impedir-los que travessessin el Jordà fins a Bet-Barà
þeir skiptu síðan landinu með sér til yfirferðar (ʕāˈβar bɛ ~ עָבַר בֶּ:   wa-ʝəħalləˈqū   lā-ˈhɛm   ʔɛθ-hā-ˈʔārɛt͡s   la-ʕăβār־ˈb-āḥ,   וַיְחַלְּקוּ לָהֶם אֶת-הָאָרֶץ, לַעֲבָר-בָּהּ). Akab fór einn sér í aðra áttina en Óbadía einn í hina: tot seguit es van repartir el país per recórrer-lo (per inspeccionar-lo). L'Acab prengué una direcció, i l'Obadiahu se n'anà per una altra
Önundur konungur tók til máls: "Svo er," segir hann, "sem þér Ólafur konungur vitið að vér höfum í sumar farið allir saman og herjað víða um Danmörk. Höfum vér fengið fé mikið en ekki af löndum. Eg hefi haft í sumar hálft fjórða hundrað skipa en nú er eigi meir eftir en hundrað skipa. Nú líst mér svo sem vér munum vinna ekki til sæmdar með eigi meira her en nú höfum vér þó að þér hafið sex tigu skipa sem þér hafið í sumar haft. Nú þykir mér það sýnilegast að fara aftur í ríki mitt og ‚er gott heilum vagni heim að aka‘. Vér höfum aflað í ferð þessi en ekki látið. Nú vil eg Ólafur mágur bjóða yður að þér farið með mér og verum í vetur allir ásamt. Takið slíkt af mínu ríki sem þér fáið yður vel haldið og það lið sem yður fylgir. Gerum þá er vor kemur slíkt ráð sem oss sýnist. En ef þér viljið heldur þann kost að hafa land vort til yfirferðar þá skal það heimilt og viljið þér fara landveg í ríki yðart í Noreg": el rei Önundur va prendre la paraula i digué: “La cosa és”, va dir, “com vós sabeu, rei Olau, que aquest estiu vam marxar tots plegats i saquejarem molts d'indrets de Dinamarca. Hi vam fer molt de botí sense prendre possessió de terres. Aquest estiu tenia quatre-cents vint vaixells, però ara ja no me'n queden més de cent-vint. Doncs bé, em sembla que no farem res pel nostre honor, si no tenim un exèrcit major que el que tenim ara, per més que tu encara tinguis els seixanta vaixells que vas tenir tot aquest estiu. Per això, crec que el més aconsellable és que torni al meu regne, car ‘és bo tornar a casa amb el carro indemne’. En aquesta expedició hi hem guanyat i no hi hem perdut res. Ara, cunyat Olau, voldria oferir-te que vinguis amb mi i que passem tots dos l'hivern plegats. Prendràs dels meus dominis tot el que tu i les tropes que t'acompanyen hàgiu de menester per estar bé. Quan arribarà la primavera, decidirem el que millor ens sembli. Però si t'estimes més de travessar les meves terres i si vols tornar al teu regne de Noruega per via terrestre, també et serà permès”
♦ illur ~ erfiður yfirferðar: mal ~ difícil de passar, mal ~ difícil de navegar, de travessia dolenta ~ difícil, de pas gairebé impracticable
skiptust þeir þá fám höggum við áður en Gísli kastaði vopnunum og hefir á rás undan út með fjallinu. Grettir gefur honum tóm til að kasta því sem honum líkar og í hvert sinn er Gísli sér ráðrúm til kastaði hann einhverju klæði. Fór Grettir aldrei harðara eftir en sund var í milli þeirra. Allt hljóp Gísli út yfir fjallið og svo um þveran Kaldárdal og svo um Áslaugarhlíð og fyrir ofan Kolbeinsstaði og svo út í Borgarhraun. Þá var Gísli í línklæðum einum og gerðist nú ákaflega móður. Grettir fór eftir og var jafnan í hendingu með þeim. Hann reif þá upp hríslu mikla. En Gísli létti eigi fyrr en hann kom út að Haffjarðará. Hún var gengin upp og ill yfirferðar. Gísli ætlaði þegar út á ána. Grettir snaraði þá eftir honum og greip hann og kenndi þá aflsmunar: després d'aquestes paraules només intercanviaren uns pocs cops d'espasa més: en Gísli va llençar les seves armes i va tocar el dós corrent al llarg de la muntanya. En Grettir li va donar temps perquè llencés el que li vingués de gust, i cada vegada que en Gísli veia que tenia prou temps per fer-ho (que en tenia l'ocasió), llençava alguna peça de roba. En Grettir li corria sempre al darrere a una velocitat que permetés que hi hagués una petita distància entre ells dos. En Gísli va córrer tota la tirada fins a acabar la muntanya i després ho va continuar fent per travessar la vall de Kaldárdalur i el raiguer d'Áslaugarhlíð. Va passar per la part de dalt del mas de Kolbeinsstaðir i va continuar corrent fins que va entrar al Borgarhraun. En aquells moments, en Gísli ja només portava la roba interior i estava terriblement esgotat. En Grettir l'empaitava i sempre hi havia una distància entre ells dos que un quedava a l'abast de la mà de l'altre. Llavors, en Grettir va arrencar un gran arbust. En Gísli no va alleugerir la seva marxa fins a arribar al riu de Haffjarðará. El riu portava crescuda i era difícil de passar. En Gísli va voler ficar-se immediatament dins el riu. En Grettir aleshores s'hi va abalançar al damunt i el va agraponar i llavors es va palesar la diferçcia de força que hi havia entre un i l'altre
litlu fyrir jól lét Ketill flytja sig á land í Naumudal. Hann var í loðkápu og stígur á skíð sín og fór upp eftir dalnum og svo yfir skóg til Jamtalands og svo austur yfir Skálkskóg til Helsingjalands og svo austur yfir Eyskógamörk, - hún skilur Gestrekaland og Helsingjaland, - og er hann tuttugu rasta langur, en þriggja breiður og er illur yfirferðardeinde paulo post sub ipsa initia solemnitatis Jol Ketillus destinatos sibi aditurus labores, ex insula Rafnista in continentem egressus, ubi convallis Naumdal se aperit, utebatur autem Ketillus veste lanuginosa calceisque fereis, qui velle superato perque silvam Jamtalandiamque itinere continuato desertum (quod incolis Eyschermarch) intrat, quod decem stadia in longitudinem, in latitudinem vero tria exporrectum et propter salebras impervium Gestrickiam ab Helsingia dividitpoc abans dels iol, en Ketill es va fer portar a terra ferma, al Naumudalur. Portava una loðkápa, un mantell de burell (uestis lanuginosa), es va posar els seus esquís i va travessar la vall fins a sortir-ne i llavors va travessar el bosc fins al Jamtaland i d'aquí va continuar travessant el bosc de Skálkskógur en direcció a llevant i d'aquí travessà, també en direcció a llevant, la forest d'Eyskógamörk que separa el Gestrekaland del Helsingjaland i que fa vint rastir de llarga i tres d'ampla i és mala de travessar
2. (athugunrevisió f (comprovació que no hi ha fallades o errors, examen, inspecció)
♦ hafa mikla yfirferð: cobrir una vasta zona
♦ halda áfram yfirferð: prosseguir una inspecció
♦ yfirferð á bílnum fyrir veturinn: revisió del cotxe abans de l'hivern
3. (yfirlesturcorrecció f, repàs m [final] (esp. a una obra escrita abans de donar-la per definitivament acabada)
4. <HISTfeu m, control i domini d'un territori concedit per un rei o un iarl a un altre perquè el governi i administri en nom seu (yfirsókn)
en Haraldr konungr komsk sjálfr á flótta. Haraldr konungr flýði suðr til Danmarkar á fund Eiríks Danakonungs Eiríkssunar. Þeir hǫfðu áðr gjǫrzk eiðbrœðr. Eiríkr konungr veitti Haraldi konungi allt Halland til yfirferðar ok gaf hánum sex langskip reiðislaus: però el rei Haraldr va escapar fugint cap al sud, cap a Dinamarca, i anant a cal rei de Dinamarca, Eirír Eiríksson. Anteriorment s'havien fet eiðbrœðr, germans juramentats. El rei Eiríkr va donar al rei Haraldr tot el Halland til yfirferðar (li va atorgar el control i el domini de tot el Halland) i li va donar sis langskip sense cordam
5. (vísitasía, yfirreið biskupsvisita f pastoral (de bisbe)
á þessu sumri hóf verðligr herra Jón biskup yfirferð sína um sitt biskupsdœmi ok tók at stýra kristni guðs með mikilli stjórn ok guðligu vandlæti, hirtandi vánda menn, en styrkjandi góða menn í guðs þjónustu með heilǫgum fortǫlum ok fǫgru eptirdœmi: aquell estiu l'horable senyor bisbe Jón va començar la seva visita pastoral pel seu bisbat i començà a dirigir la cristiandat de Déu amb gran autoritat i zel diví, castigant els dolents i enfortint els bons en el servei de Déu amb santes amonestacions i donant-los bell exemple
18. Þá er Þorlákr biskup hinn helgi hafði setit einn vetr at stóli sínum, byrjaði hann sína yfirferð um sumarit eptir til Ausfjarða: 18. Del bisbe Torlac i en Sigurd Ormsson. Quan el bisbe Torlac el Sant feia un any que havia estat fet bisbe de Skálholt, l'estiu que va venir va emprendre la seva visita pastoral als fiords de llevant
♦ biskupleg yfirferð: visita pastoral episcopal

yfir·flokkur <m. -flokks, -flokkar>:
1. epígraf m, rúbrica f, secció f (agrupació, grup, categoria superiors)
♦ undir þessum yfirflokki: sota aquest epígraf, en aquesta secció
2. <BIOL, ZOOL & BOTsuperclasse f

yfir·flæði <n. -flæðis, no comptable>:
<INFORMdesbordament m

yfirflæðis·frábrigði <n. -frábrigðis, -frábrigði>:
<INFORMexcepció f de desbordament

yfir·flötur <m. -flatar, -fletir>:
variant de yfirborð ‘superfície’

yfir·foringi <m. -foringja, -foringjar>:
comandant m en cap
Adna yfirforingi (ɕar ~ שַׂר:   ʕaδˈnāh   ha-ɕˈɕār, עַדְנָה הַשָּׂר) stjórnaði foringjum þúsund manna liða frá Júda. Undir stjórn hans voru þrjú hundruð þúsund hraustir hermenn: l’Adnà, comandant en cap, comandava els comandants de milers de Judà. Sota el seu comandament hi havia tres-cents mil guerrers valents.

yfir·fógeti <m. -fógeta, -fógetar>:
sobreveguer m
og Salómon hafði sjötíu þúsund burðarmenn og áttatíu þúsund steinhöggvara í fjöllunum, auk yfirfógeta (ɕar   ha-nnisˁsˁāˈβīm ~ שַׂר הַנִּצָּבִים:   lə-ˈβaδ   mi-ɕɕāˈrēi̯   ha-nnisˁsˁāˈβīm   li-ʃəlɔˈmɔh,   לְבַד מִשָּׂרֵי הַנִּצָּבִים לִשְׁלֹמֹה) Salómons, er fyrir verkinu stóðu, þrjú þúsund og þrjú hundruð að tölu: i en Salomó tenia setanta mil traginers i vuitanta mil picapedrers a les muntanyes, a més dels sobreveguers d'en Salomó que dirigien el treball, en nombre de tres mil tres-cents

yfir·frakki <m. -frakka, -frakkar>:
sobretot m, pardessú m, gavant (o: gavany) m

yfir·fullur, -full, -fullt <adj.>:
totalment ple -ena, estibat -ada, ple -ena de gom a gom

yfirfylkis·foringi <m. -foringja, -foringjar>:
coronel m & f (ofursti)

yfir·för <f. -farar, -farir>:
1. <GENpas m
og er Edóm skoraðist undan að leyfa Ísrael yfirför (ʕāˈβōr, ʕăˈβɔr ~ עָבוֹר, עֲבֹר:   wa-ʝəmāˈʔēn   ʔɛ̆ˈδōm   nəˈθɔn   ʔɛθ־ʝiɕrāˈʔēl   ʕăˈβɔr   bi-ɣəβuˈl-ō   וַיְמָאֵן אֱדוֹם, נְתֹן אֶת-יִשְׂרָאֵל, עֲבֹר, בִּגְבֻלוֹ) um land sitt, þá sneri Ísrael af leið frá: i quan Edom va refusar de permetre a Israel el pas pel seu territori, Israel va haver de fer voltera
Ingigerður konungsdóttir var á tali við föður sinn einnhvern dag en er hún fann að konungi var skaplétt þá mælti hún: "Hverja ætlan hefir þú á um deilu ykkra Ólafs digra? Margir menn kæra nú það vandræði. Kallast sumir hafa látið fé, sumir frændur fyrir Norðmönnum og engum yðrum manni kvæmt í Noreg að svo búnu. Var það mjög ósynju er þér kölluðuð til ríkis í Noregi. Er land það fátækt og illt yfirfarar og fólk ótryggt. Vilja menn þar í landi hvern annan heldur að konungi en þig. Nú ef eg skyldi ráða mundir þú láta vera kyrrt að kalla til Noregs en brjótast heldur í Austurveg til ríkis þess er átt höfðu hinir fyrri Svíakonungar og nú fyrir skömmu lagði undir sig Styrbjörn frændi vor en láta Ólaf digra hafa frændleifð sína og gera sætt við hann": un dia, la princesa Ingigerður estava conversant amb son pare i, com que va va veure que estava de bon humor, li va dir: “Quines intencions tens pel que fa a les dissensions que hi ha entre entre l'Olau el gras i tu? Són molts els qui ja se'n queixen. Alguns diuen que a causa d'elles han perdut cabal, d'altres que han perdut parent a mans dels noruecs. I així com estan les coses ara, cap dels teus súbdits no pot anar a Noruega. Has reclamat per a tu el regne de Noruega sense cap raó. És una terra pobra i mala de travessar i la gent que hi ha no és de fiar. I qualsevol d'aquest país s'estima més qualsevol altre per rei abans que tu. Si depengués de mi, hauries de deixar córrer les teves pretensions sobre Noruega. En lloc d'això, hauries d'entrar en els països bàltics i apoderar-te del regne que els antics reis de Suècia posseïren i que no fa gaire va conquerir l'Styrbjörn, el nostre parent. I hauries de deixar que l'Olau el gras tingui la seva herència pairal i fer un tractat de pau amb ell”
2. (vísitasía, yfirreið biskupsvisita f pastoral (de bisbe)
á hverjum gistingarstað hafði hann formála sjálfr, eða fekk annann mann til, þá er hann hafði yfirfǫr um sýslu sína — Toties suam prouinciam (dioecesin) quoties obibat, ubicunque locorum hospitabatur, uel ipse (partes officii aggressurus) uerbis praeiuit, uel alii hoc facere demandauita cada lloc on s'allotjava, quan estava fent la seva visita pastoral per la seva diòcesi, ell mateix hi feia una pregària preliminar (un formáli) o designava algú altre perquè la fes (vocabulari: #1. formáli: Cf. en Baetke 19874, pàg. 152: <...> Gebet. Cf. també en Johan Fritzner 1 (1886²:), pàg. 457a: især om Bøn til Gud: á hverjum gistingarstað hafði hann formála sjalfr eða fékk annan mann til Bp. I, 140²¹. En Jón Ólafsson, el traductor al llatí del 1778 interpreta hafa formála com a uerbis praeire ‘precedir amb paraules, dictar les paraules que hom ha de pronunciar’, amb la qual cosa assimila l'acció del bisbe Páll a la dels pontífexs màxims de la Roma antiga, alguns exemples de la qual cosa es poden trobar a Titus Livi, Ab urbe condita, p.e., L. XIII, cap. 28)

yfir·færa <-færi ~ -færum | -færði ~ -færðum | -færte-ð>:
<ECONtransferir una cosa, fer una transferència per valor de
♦ yfirfæra e-ð yfir á e-ð: <ECONtransferir una suma a...

yfir·færsla <f. -færslu, -færslur. Gen. pl.: -færslna>:
1. <GENtraspàs m (fl./pl.: traspassos), transferència f
♦ yfirfærsla sértækrar félagsþjónustu frá ríki til sveitarfélaga: el traspàs dels serveis socials particulars de l'estat als municipis
2. <ECONtransferència f

yfir·ganga <-geng ~ -göngum | -gekk ~ -gengum | -gengið>:
1. <e-ð>(yfirstígasuperar una cosa, vèncer una cosa (adversitat, problema)
2. <e-ð>(ganga út yfir, fara fram úrultrapassar una cosa (superar, sobrepassar, sobrepujar)
◊ þetta yfirgengur minn skilning: això ultrapassa la meva capacitat de comprensió
◊ ...og að vita einninn kærleika Krists sem þó alla viðurkenning (= þekkinguyfirgengur svo að...: ...i conèixer, igualment, la caritat del Crist que, tanmateix, sobrepuja tot coneixement, de manera que...
♦ þetta yfirgengur allt!: <LOCaixò ja és massa! (o: això ja ultrapassa tots els límits!), això és es colmo (cast. Mall., ekki ritm./no lit.
3. <e-n>(gera orðlausdeixar algú sense paraula (astorar totalment, esbalair, deixar atònit o estupefacte)

yfirgangs·maður <m. -manns, -menn>
persona f prepotent, persona plena d'urc

yfirgangs·samur, -söm, -samt <adj.>:
prepotent
♦ hinir yfirgangssömu biðlar: els pretendents insolents (οἱ μνηστῆρες ὑπερφίαλοι)

yfirgangs·seggur <m. -seggs, -seggir. Gen. pl.: -seggja; dat.pl.: -seggjum>:
persona prepotent

yfir·gangur <m. -gangs, -gangar>
1. (ofríkiprepotència f  (tracte arrogant abusiu o vexatori esp. d'autoritat envers súbdit)
◊ látið af ofríki og yfirgangi, en iðkið rétt og réttlæti!: deixeu de banda l'abús i la concussió, i practiqueu el dret i la justícia!
◊ nú vaxa so metorð og yfirgangur Styrs að flestum stóð mikill ótti af: llavors la posició social i la prepotència de n'Styr es van fer tan grans que la majoria de la gent li tenia molta de por
◊ ...og höfðu því mikinn yfirgang að fáir treystust að ganga í mót þeirra vilja: ...i tenien, per això una tan gran prepotència, que pocs eren els qui gosaven anar en contra de llur voluntat
♦ sýna (o: veitae-m yfirgang: <LOC FIGconculcar amb prepotència els drets d'algú, tractar algú amb prepotència, passar sense consideracions per sobre algú, trepitjar algú 
2. (frekja, dramb, þóttiarrogància f, insolència f  (presumpció, petulància)
◊ hve lengir ætlar þú að kapp þeirra Haukdæla og yfirgangur muni vera svo mikill?: quant de temps calcules que l'altivesa i l'arrogància d'aquests haukardalesos continuaran essent tan grans?
◊ ...því gyðjan Pallas Aþena, dóttir Seifs, hafði brugðið um hann hulu (ἀήρ : ἠέρα χεῦε), til þess að gera hann sjálfan ókennilegan, og til þess að geta ráðgazt við hann um sérhvað eina, og svo hvorki kona hans, borgarmenn né vinir þekktu hann, fyrr en biðlarnir hefði fengið makleg málagjöld fyrir allan sinn yfirgang (ὑπερβασία)...perquè la deessa Pal·les Atena havia escampat al seu voltant una boirina per fer-lo irrecognoscible i per poder tractar amb ell cada qüestió, i d'aquesta manera ni la seva dona, ni els ciutadans ni els seus amics no el reconeixerien abans que els pretendents haguessin pagat per tota llur insolència
3. (kúgun, ójöfnuðuropressió f, abusos m.pl, sobreria f  (tracte violent i abusiu, tracte opressiu, atropellaments, despotisme)
◊ var þá í Orkneyjum mikill yfirgangur þeirra: en aquell temps oprimien fortament les Orcades
◊ Danskir menn höfðu þá yfirgang mikinn í Noregi en landsmenn kunnu því illa: en aquell temps els danesos oprimien fortament Noruega, la qual cosa desplaïa a la gent del país (causava descontentament entre els noruecs)
♦ veita e-m yfirgang: <LOC FIGoprimir algú, fer sobreries a algú
◊ ...svo að höfðingjar mínir veiti eigi framar þjóð minni yfirgang: ...per tal que els meus cabdills no oprimeixin més el meu poble
4. (ágangurusurpació f  (conculcació de drets & rapacitat, rapinya del que pertany a altri)
◊ og ekki má landshöfðinginn taka neitt af óðali lýðsins og veita honum með því yfirgang: i al príncep no li és pas permès de prendre res de l'heretatge del poble, espoliant-lo, en fer-ho, de les seves propietats (o cal entendre més aviat?: ...i fent-li, així, sobreries)
◊ vei yður, fræðimenn og farísear, hræsnarar! Þér hreinsið bikarinn og diskinn utan en innan eru þeir fullir yfirgangs  (ἡ ἁρπαγή : γέμουσιν ἐξ ἁρπαγῆς) og óhófs (καὶ ἀκρασίας)ai de vosaltres, escribes i fariseus, hipòcrites! Netegeu per fora la copa i el plat, però per dedins ón plens d'espoliació i excés (desmesura, intemperància) (BMonts. = de rapacitat i d'intemperància; BInterc. = de rapacitat i cobdícia; BEvang. = de rapacitat i disbauxa)
◊ ...en hið innra eruð þér fyllir yfirgangs  (ἡ ἁρπαγή : γέμει ἁρπαγῆς) og illsku ( καὶ πονηρίας)però el vostre interior és ple de rapacitat i de dolenteria (BMonts. = de rapacitat i de dolenteria; BInterc. = de rapacitat i dolenteria; BEvang. = de rapacitat i malícia)
◊ landshöfðinginn má ekki taka neitt af erfðalandi þjóðarinnar með yfirgangi (ʝāˈnāh (hōˈnāh) ~ יָנָה (הוֹנָה):   lə-hōnɔˈθ-ām,   לְהוֹנֹתָם)el príncep no prendrà res de l'heretatge del poble per usurpació (espoliant-lo de la seva propietat)
◊ þeir safna auði í hallir sínar með ofbeldi og yfirgangi (ʃɔδ ~ שֹׁד:   ħāˈmās   wā-ˈʃɔδ,   חָמָס וָשֹׁד)acumulen riqueses a llurs palaus amb violència i rapinya
5. (yfirgangapas m  (travessia, pas de riu etc.)
◊ yfirgangur Gyðinga yfir Rauðahafið: el pas del Mar Roig pels jueus, la travessia dels jueus pel Mar Roig
◊ auðsýnt var þat, at helgir menn í Róma vildu eigi yfirgang þeira þangat, ok mun sá andi af guði sendr verit hafa, at svá skiptist skjótt þeira fyrirætlan at... era evident que els sants homes de Roma no volien pas que fessin llur travessia fins allà i l'esperit de Déu [els] deu haver estat enviat perquè es canviés tan aviat llur propòsit de...

yfir·gefa <-gef ~ -gefum | -gaf ~ -gáfum | -gefiðe-n>:
1. <GENabandonar algú
◊ "Guð minn góður, Steinþór, því gastu ekki yfirgefið mig alveg?" stundi konan uppúr grátinum: "Déu meu, Steinþór, per què no m'has pogut abandonar d'una vegada per totes?" va gemegar la dona entre plors
2. (um bygginguabandonar una cosa, evacuar una cosa (edifici)
◊ yfirgefið bygginguna!: evacueu l'edifici!; abandoneu l'edifici!
♦ rotturnar yfirgefa sökkvandi skip[ið]: <LOC FIGles rates abandonen el vaixell que s'enfonsa

yfir·gefinn, -gefin, -gefið <adj.>:
abandonat -ada
♦ einn og yfirgefinn: <LOCsol i abandonat, sol i vern

yfir·gengilegur, -gengileg, -gengilegt <adj.>:
exagerat -ada (excessiu, que ultrapassa tota mida, desmesurat)

yfir·gnæfa <-gnæfi ~ -gnæfum | -gnæfði ~ -gnæfðum | -gnæfte-ð>:
depassar (o: sobrepassar; o: ultrapassar) una cosa
◊ þrenging vor er skammvinn og léttbær og aflar oss eilífrar dýrðar sem stórum yfirgnæfir (traducció lliure de καθ' ὑπερβολὴν εἰς ὑπερβολὴν) allt: la nostra tribulació serà breu i fàcil de suportar i ens adquirirà la glòria eterna que ho depassa tot de molt
♦ nota rakspíra ~ ilmvatn til að yfirgnæfa vínlyktina: emprar after-shave ~ colònia per a amagar l'olor d'alcohol de l'alè

yfir·gnæfandi, -gnæfandi, -gnæfandi <adj.>:
predominant
◊ í þessu efni verður jafnvel það, sem áður var dýrlegt, ekki dýrlegt í samanburði við hina yfirgnæfandi (ὑπερβάλλω : ὑπερβάλλων, -άλλουσα, -άλλον, τῆς ὑπερβαλλούσης δόξης) dýrð: en aquest sentit, el que ha estat gloriós en realitat tampoc no ho ha estat pas en comparació amb aquesta glòria que l'excel·leix
◊ ég bið hann að upplýsa sálarsjón yðar, svo að þér skiljið, hver sú von er, sem hann hefur kallað oss til, hver ríkdómur hans dýrlegu arfleifðar er, sem hann ætlar oss meðal hinna heilögu, og hver hinn yfirgnæfandi (ὑπερβάλλω : ὑπερβάλλων, -άλλουσα, -άλλον, τὸ ὑπερβάλλον) máttur hans við oss, sem trúum: li demano que il·lumini la mirada interior del vostre cor per tal que comprengueu quina és l'esperança a la qual ell us ha cridat, quina és la riquesa del del seu gloriós heretatge que ell ens té reservat entre els sants, i quin és aquest poder seu immens envers nosaltres, els qui creiem
◊ þannig vildi hann á komandi öldum sýna hinn yfirgnæfandi (ὑπερβάλλω : ὑπερβάλλων, -άλλουσα, -άλλον, τὸ ὑπερβάλλον) ríkdóm náðar sinnar með gæsku sinni við oss í Kristi Jesú: així és com ha volgut manifestar als segles venidors, per la seva bondat envers nosaltres en Jesucrist, la immensa riquesa de la seva gràcia
♦ yfirgnæfandi atkvæðafjöldi: la gran majoria dels vots

yfir·gnæfanlegur, -gnæfanleg, -gnæfanlegt <adj.>:
indepassable, insuperable
◊ færið alla tíundina í forðabúrið til þess að fæðsla sé til í húsi mínu, og reynið mig einu sinni á þennan hátt - segir Drottinn allsherjar -, hvort ég lýk ekki upp fyrir yður flóðgáttum himinsins og úthelli yfir yður yfirgnæfanlegri (ʕaδ־bəlī־ˈδāi̯, עַד-בְּלִי-דָי) blessun: dueu el delme íntegre al rebost, perquè hi hagi recapte al meu temple! I poseu-me així a prova, diu Jahvè-Sabaot; vejam si no us obro les comportes del cel i no vesso damunt vosaltres benediccions insuperables
◊ og þeir munu biðja fyrir yður og þrá yður vegna yfirgnæfanlegrar náðar (ὑπερβάλλω : ὑπερβάλλων, -άλλουσα, -άλλον, διὰ τὴν ὑπερβάλλουσαν χάριν) Guðs við yður: pregaran per vosaltres i us desitjaran ardentment per la gràcia immensa que Déu us ha feta

yfir·grip <n. -grips, -grip>:
estesa f, extensió f

yfirgrips·lítill, -lítil, -lítið <adj.>:
de poca extensió, poc considerable

yfirgrips·meiri, -meiri, -meira <adj. en grau comparatiu>:
comparatiu de yfirgrips·mikill, -mikil, -mikið ‘de gran extensió, considerable, vast’

yfirgrips·mikill, -mikil, -mikið <adj.>:
extens -a, vast -a, considerable, ampli àmplia

yfirgrips·minni, -minni, -minna <adj. en grau comparatiu>:
comparatiu de yfirgrips·lítill, -lítil, -lítið ‘de poca extensió, poc considerable’

yfirhafnar·laus, -laus, -laust <adj.>:
sense capa (o: mantell)
konungr tók þá skikkjuna af herðum sér ok mælti: „Eigi skaltu yfirhafnarlauss ganga til þinna félaga, svá sœmiligr maðr ok hamingjusamligr sem þú ert, ok vil ek gefa þér skikkju þessa. Vil ek, at þú takir þat, er vit hǫfum við ázt í dag, sem ek mun gera, fyrir glens ok gaman, þvíat ek vænti, at fáir menn kalli þér at minni íþrótt í sundfǫrum, þó at ek gangi þar um til jafns við þik.“ Kjartan þakkaði konungi ok gekk síðan til manna sinna ok sýndi þeim skikkjuna. Var þat hinn bezti gripr. Íslendingar létu illa yfir, er hann hafði þegit skikkjuna, þótti þeim, at hann hefði í því gengit á vald konungs ok undir hans vináttu: el rei llavors es va llevar de les espatlles la seva skikkja (peça d'abric sense mànigues i folrat de pell) i li va dir: “No tornis sense abric als teus companys, un home tan honorable i afortunat com tu, i jo et dono aquesta skikkja (abric sense mànegues i folrat de pell, capa, mantell). També vull que et prenguis -com ho faré jo mateix- el que tu i jo hem tingut a veure avui l'un amb l'altre per platxeri i diversió, car espero que seran ben pocs els qui diran que tens menor destresa nedant si tu i jo som iguals de bons en aquest esport (si t'has pogut mesurar d'igual a igual a mi en aquest esport)”. En Kjartan va donar les gràcies al rei pel regal i després va anar als seus compatriotes i els va mostrar la skikkja. Era una peça de roba de la màxima qualitat. Els islandesos varen expressar llur malestar per haver acceptat la skikkja ja que els semblava que, fent-ho, s'havia sotmès al rei i s'havia posat sota la seva amistat
Seifborni Laertesson, ráðagóði Odysseifur! Eg held eg ætli ekki að halda lífinu lengur, kuldinn bítur mig svo, því eg er yfirhafnarlaus (οὐϰ ἔχειν χλαῖναν:   οὐ γὰρ ἔχω χλαῖναν); einhver óhamingja (δαίμων) hefur blekkt mig svo, að eg fór snöggklæddur heiman, svo nú hef eg engin sköpuð ráð (νῦν δʹ οὐϰέτι φυϰτὰ πέλονται)Laercíada, nodrissó d'en Zeus, enginyós Odisseu! Crec que ja no no he de comptar a conservar gaire temps més la vida: el fred em mata (lit.: em mossega) perquè no tinc mantell. Algun dèmon m'ha enganyat per tal que sortís de casa vestit de manera lleugera, de manera que ara ja no tinc cap sortida (escapatòria) possible

yfir·halning <f. -halningar, no comptable>:
1. (endurbætur) millores f.pl (posada a punt, revisió i arranjaments)
2. (skammir) repassada f (reprimenda forta)

yfir·heiti <n. -heitis, -heiti>:
<LINGhiperònim m

yfir·hershöfðingi <m. -hershöfðingja, -hershöfðingjar>:
<MILgeneralíssim m, generalíssima f

yfir·heyra <-heyri ~ -heyrum | -heyrði ~ -heyrðum | -heyrte-n>:
interrogar algú

yfir·heyrsla <f. -heyrslu, -heyrslur. Gen. pl.: -heyrsla>:
interrogatori m

yfir·hirðir <m. -hirðis, -hirðar>:
1. <GENprimer pastor
fari einn út í haga eftir kvígunni, að hún komi sem fyrst, en yfirhirðir (ὁ ἐπιβουκόλος -όλου, ὁ ἐπιβουκόλος ἀνήρ:   ἐλάσῃ δὲ βοῶν ἐπιβουκόλος ἀνήρ) nautanna reki hana heim; einn fari til hins dökkva skips hins hugstóra Telemakkuss, og sæki alla skipverja hans, og láti eina tvo vera eftir: que un vagi a la pastura a cercar-hi una jònega a fi que ella arribi com més aviat millor, però que la meni cap aquí l'arxipastor dels bous. I que un vagi a la fosca nau del magnànim Telèmac a cercar-hi tota la seva tripulació i n'hi deixi només dos (En canvi, a Od. XII:131, l'Sveinbjörn Egilsson deixa sense traduir el mot ἐπιποιμένες: Þeirra gæta tvær hárfagrar skógargyðjur, Faetúsa og Lampetía, er hin ágæta Neera átti við Helíus Hýperíonssyni; og sem hin heiðvirða móðir hafði alið þær og uppfætt, fékk hún þeim byggð fjærri sér, og lét þær fara til Þrínakseyjar til að gæta sauða og bjúghyrndra nauta, er faðir þeirra átti)
♦ yfirhirðir konungs (o: kóngs)<HISTel pastor major del rei, magister pastorum regiorum, magister regii pecoris
2. <RELIGarxipastor m, primer pastor, pastor superior (Cf. alemany Oberhirt[e])
víða líkir Kristur kirkju sinni við hjörð; hinir trúuðu eru h j ö r ð i n, prestarnir h i r ð a r n i r, biskuparnir   y f i r h i r ð a r   og páfinn æ ð s t i h i r ð i r: el Crist compara a molts d'indrets la seva església amb un ramat: els creients són el ramat, els preveres els pastors, els bisbes els pastors superiors (primers pastors) i el papa el pastor suprem
882. Páfinn, biskup Rómar og eftirmaður Péturs, “er hin stöðuga og sýnilega uppspretta og grundvöllur einingar biskupa kirkjunnar og allra þeirra er Krist játa”. [LG 23] “Því það er í krafti embættis hans sem staðgengill Krists og yfirhirðir allrar kirkjunnar, að hinn rómverski biskup hefur algert, æðsta og algilt vald yfir allri kirkjunni; hann getur og einnig notað þetta vald sitt óhindraður” [LG22]: 882. El Papa, bisbe de Roma i successor de sant Pere, “és el principi i el fonament perpetu i visible de la unitat dels bisbes de l'església i tots aquells qui creuen en el Crist” (LG 23). “Car, és en virtut del seu càrrec de Vicari del Crist i Primer Pastor de tota l'Església, que el bisbe romà té la potestat plenària, suprema i universal sobre tota l'Església. També pot exercir aquesta potestat seva lliurement” (LG 22) (l'original fa: 882 Summus Pontifex, Romanus Episcopus et Successor sancti Petri, « est unitatis, tum Episcoporum tum fidelium multitudinis, perpetuum ac visibile principium et fundamentum ». 408 « Romanus enim Pontifex habet in Ecclesiam, vi muneris sui, Vicarii scilicet Christi et totius Ecclesiae Pastoris, plenam, supremam et universalem potestatem, quam semper libere exercere valet »)

yfir·hiti <m. -hita, no comptable>:
(hiti í efri hluta bakarofnscalor (o: escalfament) m superior (escalfor superior en un forn)

yfir·hitun <f. -hitunar, no comptable>:
<FÍSsuperescalfament m, retard m en l'ebullició

yfir·hjúkrunarkona <f. -hjúkrunarkonu, -hjúkrunarkonur. Gen. pl.: -hjúkrunarkvenna>:
infermera f [en] cap

yfir·hlaup <n. -hlaups, -hlaup>:
(uppáþrenging, átroðningurassetjament m, atabalament m
♦ veita e-m yfirhlaup: assetjar algú, llançar-se sobre algú i atabalar-lo
biðlar nokkurir hafa veitt yfirhlaup (ἐπιχρᾶν:   μητέρι μοι μνηστῆρες ἐπέχραον οὐϰ ἐϑελούσῃ) móður minni nauðugri, eru það synir þeirra manna, er göfgastir eru hér í landi: alguns pretendents han assetjat ma mare contra la seva voluntat. Són fills dels homes que aquí en aquesta terra són els més nobles

yfir·hugtak <n. -hugtaks, -hugtök>:
1. <GENterme genèric, concepte m general
2. <LINGhiperònim m (yfirheiti)

yfir·húð <f. -húðar, -húðir>:
1. <MEDepidermis f
2. (í þýðingum Bíblíunnarprepuci m (en les traduccions de la Bíblia) (forhúð)
á áttunda degi skal yfirhúð (ʕɔ̆rˈlāh ~ עֳרְלָה:   ū-βa-i̯ˈʝōm   ha-ʃʃəmīˈnī   ʝimˈmōl   bəˈɕar   ʕɔ̆rlāˈθ-ō,   וּבַיּוֹם, הַשְּׁמִינִי, יִמּוֹל, בְּשַׂר עָרְלָתוֹ) drengsins umskorin: el dia vuitè, circumcidaran el prepuci del nen
þá tók Sippóra hvassan stein og afsneið yfirhúð (ʕɔ̆rˈlāh ~ עֳרְלָה:   wa-ttiˈχrɔθ   ʔɛθ־ʕɔ̆rˈlaθ   bəˈn-āḥ,   וַתִּכְרֹת אֶת-עָרְלַת בְּנָהּ) sonar síns og snerti fætur hans og sagði: "Þú ert sannlega minn blóðbrúðgumi (חֲתַן-דָּמִים)!": llavors la Cipporà prengué una pedra esmolada i li tallà el prepuci al seu fill i [amb ell] li tocà els peus, tot dient: «Tu ets veritablement el meu nuvi de sang»
umskurn eða yfirhúð (ἡ ἀκροβυστία -ίας:   οὔτε γὰρ περιτομή τί ἐστιν οὔτε ἀκροβυστία) skipta engu, heldur að vera ný sköpun: circumcisió o prepuci no importa gens, només compta ésser una creació nova

Yfirhúða·hæð <f. -hæðar, [-hæðir]>:
<RELIGpuig m dels Prepucis, Guivat f HaAralot
þá gerði Jósúa sér hnífa úr steinum og umskar Ísraelsmenn á Yfirhúðahæð (giβˈʕaθ   hā-ʕărāˈlōθ ~ גִּבְעַת הָעֲרָלוֹת)en Josuè (Iehoixua), doncs, es va fer ganivets de sílex, i va circumcidar els israelites al puig dels Prepucis

yfir·hylma¹ <-hylma ~ -hylmum | -hylmaði ~ -hylmuðum | -hylmaðe-ð>:
variant de yfirhylma² ‘encobrir, tapar’

yfir·hylma² <-hylmi ~ -hylmum | -hylmdi ~ -hylmdum | -hylmte-ð>:
encobrir (o: amagar; o: tapar; o: ocultar) una cosa
foreldrarnir hjálpuðu stráknum að yfirhylma þetta morð: els pares varen ajudar el noi a amagar (encobrir) aquest assassinat

yfir·hylming <f. -hylmingar, -hylmingar>:
[maniobra f d']ocultació f (o: encobriment m), tapadora f

yfir·höfðingi <m. -höfðingja, -höfðingjar>:
superintendent m & f
Eleasar prestur Aronsson var yfirhöfðingi (nəˈɕīʔ   nəɕīˈʔēi̯ ~ נְשִׂיא נְשִׂיאֵי) Levíta. Hann var settur yfir þá sem gættu helgidómsins: el sacerdot Eleazar, fill de l'Aaron, era superintendent dels levites. Havis estat posat sobre els qui custodiaven el santuari (BMonts. = superintendents; BInterc. = comandava els caps dels levites; BEvang. = el cap principal dels dirigents de Leví)
Daríusi þótti henta að setja yfir ríkið hundrað og tuttugu héraðshöfðingja (לַאֲחַשְׁדַּרְפְּנַיָּא), sem skipað var niður víðs vegar um ríkið, og þrjá yfirhöfðingja (sārˈχāʔ ~ סָרְכָא:   wə-ʕēlˈlāʔ   minnə-ˈhōn   sārˈχīn   təlāˈθāʔ,   וְעֵלָּא מִנְּהוֹן סָרְכִין תְּלָתָה) yfir þá og var Daníel einn þeirra. Gagnvart þeim ábyrgðust héraðshöfðingjarnir (אֲחַשְׁדַּרְפְּנַיָּא) að hlutur konungs væri í engu skertur: al Darius li semblà oportú de posar sobre el seu regne cent vint sàtrapes, com s'organitzava per tot arreu del regne, i tres superintendents sobre ells i en Daniel n'era un. Els sàtrapes es responsabilitzaven davant ells que la part del rei no sofriria cap menyscapte (BMonts. = superintendents; BInterc. = alts funcionaris; BEvang. = ministres)

yfir·höfn <f. -hafnar, -hafnir>:
peça f d'abric m (terme genèric per a designar qualsevol mena de roba d'abric)
hann mun kveikja í húsum guða Egyptalands, brenna guðina til ösku eða flytja þá í útlegð. Hann mun aflúsa (wə-ʕāˈtˁāh,   וְעָטָה) Egyptaland, eins og smali sem tínir lýsnar af yfirhöfn sinni (ˈbɛɣɛδ ~ בֶּגֶד:   ka-ʔăʃɛr־ʝaʕəˈtˁɛh   hā-rɔˈʕɛh   ʔɛθ־biɣˈδ-ō,   כַּאֲשֶׁר-יַעְטֶה הָרֹעֶה, אֶת-בִּגְדוֹ), og halda þaðan óáreittur (bə-ʃāˈlōm,   בְּשָׁלוֹם)calarà foc als temples dels déus d'Egipte, cremarà els déus [d'Egipte] fins a convertir-los en cendra o els exiliarà. Esplugarà el país d'Egipte com un pastor que lleva els polls al seu mantell (capot) i en tornarà tranquil·lament (en pau)
þegar ég heyrði þetta reif ég klæði mín og yfirhöfn (məˈʕīl ~ מְעִיל:   qāraʕətˈtī  ʔɛθ־biɣˈδ-ī   ū-məʕīˈl-ī,   קָרַעְתִּי אֶת-בִּגְדִי וּמְעִילִי), reytti hár mitt og skegg og settist agndofa niður: quan vaig sentir això, em vaig esquinçar el vestit i el mantell, em vaig arrencar els cabells i la barba i em vaig asseure estupefacte
og þessir vínbelgir voru einnig nýir þegar við fylltum þá. En lítið nú á. Þeir eru sprungnir. Og yfirhafnir (ɕalˈmāh ~ שַׂלְמָה:   wə-ˈʔēllɛh   ɕalmōˈθēi̯-nū,   וְאֵלֶּה שַׂלְמוֹתֵינוּ) okkar og ilskór eru gatslitnir orðnir eftir þessa löngu ferð: i aquests bots de vi també eren nous quan els vam omplir. Però mireu-los ara! S'han esquinçat. També s'han gastat fins a foradar-se els nostres mantells i el nostre calçat després d'aquesta llarga caminada»
þá þrífur maður jafnvel í bróður sinn heima hjá föður sínum og segir: „Þú átt yfirhöfn (ɕimˈlāh ~ שִׂמְלָה:   ɕimˈlāh   lə-ˈχāh,   שִׂמְלָה לְכָה), þú getur verið leiðtogi vor, þessi rúst verður þá undir þinni stjórn“: aleshores un s'arraparà al seu germà a casa de son pare i dirà: «Tu tens mantell! Podràs ésser el nostre cabdill, aquesta ruïna estarà sota el teu comandament!»
og vilji einhver þreyta lög við þig og hafa af þér kyrtil (τὸν χιτῶνά σου) þinn gef honum eftir yfirhöfnina (τὸ ἱμάτιον -ίου:   ἄφες αὐτῷ καὶ τὸ ἱμάτιον) líka: i si ningú vol pledejar amb tu per prendre't la túnica, dóna-li també el mantell (BMonts. = mantell; BInterc. = mantell; BEvang. = mantell)
síðan settist hann upp, fór í mjúkan kyrtil (μαλακὸν δʹ ἔνδυνε χιτῶνα καλὸν νηγάτεον), fagran og nýgjörvan; hann kastaði yfir sig stórri yfirhöfn (τὸ φᾶρος -άρεος:   περὶ δὲ μέγα βάλλετο φᾶρος), batt fagra sóla undir sína hraustlegu (λιπαροῖσιν) fætur, og varp um herðar sér silfurnegldu sverði: després, es va asseure [al llit] amb l'esquena dreta, es va posar la seva túnica, flonja, bonica i acabada de fer, es va llançar un gros mantell damunt, es va lligar les soles sota els seus peus intrèpids i tot seguit es llançà per les espatlles una espasa [guarnida] amb claus d'argent (Balasch = un gros mantell)
hann kastaði yfirhöfninni (ἡ χλαῖνα -αίνης:   βῆ δὲ ϑέειν, ἀπὸ δὲ χλαῖναν βάλε) og hljóp af stað, en kallarinn Evrýbates hinn íþakski, sem fylgdi honum, tók upp skikkjuna () og bar hana: va llançar el seu mantell i es va posar a córrer, i l'herald Euribates d'Ítaca, que el seguia, l'hi va recollir i portar (Balasch = la túnica)

yfir·höfuð <adv.>:
en suma (comptat i debatut, tot plegat, el [mateix] fet en si que...)

yfir·hönd <f. -handar, no comptable>:
mà vencedora en un torcebraç (mà que, en un torcebraç, queda a dalt)
♦ fá yfirhöndina [yfir e-n]: <LOC FIGprevaler [contra algú], sobrepujar algú, obtenir el predomini sobre algú
♦ hafa yfirhöndina: <LOC FIGdominar la situació, prevaler, imposar-se
♦ ná yfirhöndinni [yfir e-m]: <LOC FIGimposar-se [a algú], guanyar la partida [a algú]
tilfinningarnar ná yfirhöndinni hjá Kalypsó, og barmar hún sér sáran, þegar Hermes þröngvar henni til að láta elskhugann frá sér fara: quan l'Hermes la força a deixar partir el seu amant, els sentiments s'imposen en la Calipso i es lamenta planyívolament [de l'ordre d'en Zeus]

yfir·jarðneskur, -jarðnesk, -jarðneskt <adj.>:
sobrenatural

yfir·kennari <m. -kennara, -kennarar>:
<EDUyfirkennari m & f, mena de professor agregat d'institut. En la traducció de segons quina mena de textos es podria traduir per: catedràtic m d'institut, catedràtica f d'institut

yfir·kjörstjórn <f. -kjörstjórnar, -kjörstjórnir>:
<ADMINjunta f electoral de zona

yfir·klór <n. -klórs, no comptable>:
evasives f.pl (o: subterfugis m.pl), excuses f.pl [poc consistents]

yfir·klæða <-klæði ~ -klæðum | -klæddi ~ -klæddum | -klætte-ð>:
revestir (o: recobrir) una cosa
♦ yfirkklæða e-ð [með] e-u: revestir una cosa amb una cosa

yfir·klæði <n. -klæðs, -klæð>:
roba f de damunt i, esp., capot m
Brandur hafði komið heim nokkuru áður og sat hann í koluskugga og hafði snarpa öxi í hendi. Hann vissi þá að faðir hans var á braut rekinn og það segja sumir menn að Vermundur hefði lostið hann um veturinn nokkuru áður. Og er Vermundur fló af sér yfirklæði sitt það er hann hafði yst þá hleypur Brandur að honum og höggur á öxlina og mjög svo frá höndina. Var það banasár (SS I, cap. 291, pàg. 427): en Brandur havia tornat a casa una mica abans i estava assegut en un indret on no hi arribava la claror de la llàntia i tenia una destral esmolada en una mà. Ja sabia que en Vermundur Tumason havia despatxat son pare i n'hi ha qui diu que[, a més a més,] en Vermundur l'havia tupat aquell mateix hivern, una mica abans. I quan en Vermundur es va llevar el capot (yfirklæði) que havia duit posat damunt la seva roba, en Brandur va saltar cap a ell i li va descarregar un cop de destral a l'espatlla que gairebé li va tallar el braç. Fou una ferida mortal (vocabulari: #1. yst: Cf. en Baetke 19874, pàg. 686: hann hafði vásklæði sín ok loðkápu ýzt er trug seine Reisekleidung und darüber einen Lodenmatel)

yfir·kokkur <m. -kokks, -kokkar>:
1. <HISTsobrecoc m, cuiner m major
2. <HOSTELcap m & f de cuina, xef m & f, cuiner m en cap, cuinera f en cap (yfirmatreiðslumaður)

yfir·kominn, -komin, -komið <adj.>:
sobreprès -esa, sobrevingut -uda
♦ vera ~ verða yfirkominn af e-u: X s'ha emparat d'algú (que ha sobrevingut a algú o s'ha emparat d'algú l'extenuació, el dolor, la pena, la por etc.)
♦ yfirkominn af gremju: ple -ena d'indignació
♦ yfirkominn af harmi: aclaparat -ada pel dolor, malalt -a de pena
♦ yfirkominn af ótta: espaordit -ida, sobreprès -esa de por
♦ yfirkominn af skelfingu: esglaiat -ada, sobreprès -esa d'esglai
♦ yfirkominn af sorg: aclaparat -ada per la tristesa
♦ yfirkominn af tilfinningaþrunga: emocionat -ada, sobreprès d'emoció
♦ yfirkominn af þreytu: esgotat -ada, exhaust -a

yfir·lagður, -lögð, -lagt <adj.>:
premeditat -ada
♦ af yfirlögðu ráði: premeditadament, deliberadament

yfir·lagning <f. -lagningar, no comptable>:
imposició f
♦ yfirlagning handa: <RELIGimposició de les mans (handayfirlagning)
fyrir þá sök minni ég þig á að glæða hjá þér þá náðargjöf, sem Guð gaf þér við yfirlagningu handa (ἡ ἐπίθεσις τῶν χειρῶν:   ὅ ἐστιν ἐν σοὶ διὰ τῆς ἐπιθέσεως τῶν χειρῶν μου) minna: per aquest motiu et recordo que abrandis dins teu el do de la gràcia que Déu t'ha donat per la imposició de les meves mans

yfir·lak <n. -laks, -lök>:
llençol m de dalt

yfir·lautinant <m. -lautinants, -lautinantar>:
tinent m & f

< yfir·lát <n. -láts, no comptable>:
(virðingvariant en desús de yfirlæti ‘consideració, estima’
“Þat er upphaf sǫgu þessar, at Hreiðmarr hét faðir minn, mikill ok auðigr. Sonr hans hét Fáfnir, en annarr hét Otr, ok var ek inn þriði. Ok var ek minnstr fyrir mér um atgervi ok yfirlát. Kunna ek af járni gera. Ok af silfri ok gulli ok hverjum hlut gerða ek nǫkkut nýtt. Otr, bróðir minn, hafði aðra iðn ok náttúru. Hann var veiðimaðr mikill ok umfram aðra menn ok var í otrs líki um daga ok var jafnan í ánni ok bar upp fiska með [p. 39] munni sér. Veiðifǫngin fœrði hann feðr sínum, ok var honum þat mikill styrkr. Mjǫk hefir hann otrs líki á sér, kom síð heim ok át blundandi ok einn saman, þvíat hann mátti eigi sjá, at þyrri. Fáfnir var miklu mestr ok grimmastr ok vildi sitt eitt kalla láta allt þat, er var... (VS. Ed. Uwe Ebel 1997, cap., pàgs. 38-39): “Començaré aquesta història parlant de mon pare, que es deia Hreiðmarr i era ric i poderós. El major dels seus fills es deia Fáfnir, el segon, Otr i jo era el tercer i el darrer de tots pel que fa a destresa i distinció. Però sabia treballar bé el ferro i de l’or i l’argent i de qualsevol altra cosa en feia quelcom d’utilitzable . Mon germà Otr era expert en altres arts i tenia un altre natural. Era un gran pescador i en això superava tothom. Durant el dia adoptava la forma d’una llúdriga i gairebé sempre era dins el riu, on capturava els peixos amb la seva boca, que després, treia a fora. Portava a son pare el que havia pescat, la qual cosa a mon pare li resultava d’un gran ajut. L’Otr tenia molt de les formes d’una llúdriga: tornava tard a casa i menjava tot sol i amb els ulls gairebé clucs perquè no suportava veure que el menjar anés minvant. En Fáfnir era molt més alt [i gros] que nosaltres dos i el més ferotge i sempre volia posseir tot el que hi havia (vocabulari: #1. atgervi: Cf. en Baetke 19874, pàg. 31: at-gervi f. u. n.   Tüchtigkeit, Fähigkeit(en), Fertigkeit(en); #2. yfirlát: Cf. l'Örnólfur Thorsson 1985, pàg. 36: yfirlát: staða, virðing. També en Baetke 19874, pàg. 760: yfir-lát n.   Behandlung, Schätzung, Würdigung, die man erfährt: hann hafði þar it mesta yfirlát af konungi er genoß die höchste Gunst, Ehrung von seiten des Königs; #3. nýtt: Morfològicament, tant pot ésser l'acusatiu singular neutre de nýr, ný, nýtt ‘nou -ova’, com l'acusatiu singular neutre de nýtur, nýt, nýtt ‘utilitzable, profitós, útil, que pot servir’; #4. mjǫk — á sér: Entenc la frase en el sentit que tenia les formes d'una llúdriga, és a dir, que de tant de transformar-se en llúdriga, havia acabat adoptant el comportament propi de les llúdrigues, que es comportava com una llúdriga; #5. þverra: Cf. l'Örnólfur Thorsson 1985, pàg. 36: hann mátti eigi sjá að þyrri: hann gat ekki afborið að sjá (matinn) þverra)
Ólafur Tryggvason var þessar hríðir allar í Garðaríki og hafði þar hið mesta yfirlát af Valdimar konungi og kærleik af drottningu. Valdimar konungur setti hann höfðingja yfir herlið það er hann sendi til að verja land sitt. Átti Ólafur þar nokkurar orustur og varð herstjórnin vel í hendi. Hélt hann þá sjálfur sveit mikla hermanna með sínum kostnaði, þeim er konungur veitti honum. Ólafur var ör maður við sína menn. Varð hann af því vinsæll. En varð það sem oftlega kann verða þar er útlendir menn hefjast til ríkis eða til svo mikillar frægðar að það verði umfram innlenska menn, að margir öfunduðu það hversu kær hann var konungi og eigi síður drottningu: l’Olau Tryggvason tot aquest temps es va estar a Garðaríki, gaudint-hi de la màxima consideració i estima del rei Valdimar i de la dilecció de la reina. El rei Valdimar el va nomenar comandant de l'exèrcit que va enviar a defensar el seu regne. L’Olau allà (=els territoris fronterers del regne) hi va lliurar algunes batalles i el comandament de l'exèrcit estigué bé a les seves mans. Ell mateix mantenia llavors una gran host de guerrers a compte dels diners que el rei li havia atorgat per a ús propi. L'Olau era un home desprès amb els seus homes, raó per la qual es va fer molt estimat de tots ells. Tanmateix, es va esdevenir el que sovint sol passar allà on uns estrangers arriben al poder o atenyen un renom tan gran que deixen enrere els nadius: que molts es posaren gelosos de l'estima que li professava el rei i més encara la reina

yfir·leður <n. -leðurs, -leður. Gen. pl.: -leðra; dat.pl.: -leðrum>:
[cuir m de l']empenya f de sabata

yfir·lega <f. -legu, -legur. Gen. pl.: -legna o: -lega>:
1. (yfirleguvinnacompromís m, feina constant i assídua (diligència, dedicació, pràctica, temps i esforç dedicat a una cosa)
♦ e-ð krefst mikillar yfirlegu: una cosa exigeix un gran compromís
♦ e-ð kostar mikla yfirlegu: una cosa requereix un gran compromís
2. <GEOLsolapament m de capes
♦ yfirlega jarðlags: <GEOLsuperposició f de capes

yfir·leitt <adv.>:
1. ([að] öllu samtöldu, samtalsen suma (comptat i debatut, tot plegat)
2. (að öllum jafnaði, oftasten general (generalment, en termes generals)

yfir·lesari <m. -lesara, -lesarar>:
corrector m, correctora f (revisor i editor de textos d'una editorial)

yfir·lestur <m. -lesturs (o: -lestrar), -lestrar>:
1. (það að lesa yfirrevisió f [i correcció] (de text, de manuscrit, de proves d'impremta com ara galerades o compaginades etc.)
2. <INFORMortografia i gramàtica (en processadors de textos, funció de revisió i correcció de document)
3. (skammir) repassada f (reprimenda forta)

yfir·lið <n. -liðs, -lið>:
síncope f, desmai m, esvaniment m, acubament m (Mall.
það líður yfir e-n “algú té un esvaniment, algú perd el coneixement”
♦ falla í yfirlið: perdre el coneixement”

yfir·liðsforingi <m. -liðsforingja, -liðsforingjar>:
tinent m & f (yfirsveitarforingi)

yfir·liðþjálfi <m. -liðþjálfa, -liðþjálfar>:
sergent m major, sergent f major

yfir·lit <n. -lits, -lit>:
1. (yfirsýnvisió f de conjunt (vista panoràmica)
2. (ágripresum m (recapitulació & sumari & compendi & abstract d'article)
♦ lauslegt yfirlit yfir e-ð: breu exposició sumària de...
♦ stutt yfirlit yfir sögu: una sinopsi de la història, una breu exposició sumària de la història
3. (yfirbragðsemblant m, aspecte m (físic, figura, i, esp., posat de la cara, expressió facial)
Ester var rjóð í vöngum, geislaði af fegurð og yfirlit hennar (τὸ πρόσωπον -ώπου:   καὶ τὸ πρόσωπον αὐτῆς ἱλαρὸν) var glaðlegt og þokkafullt þótt henni væri þungt um hjarta af ótta: l’Ester tenia les galtes rosades, estava radiant de bellesa i el seu aspecte era alegre i ple de gràcia encara que tingués el cor afeixugat per la por
og er hann var að biðjast fyrir varð yfirlit (τὸ εἶδος εἴδεος:   τὸ εἶδος τοῦ προσώπου αὐτοῦ) ásjónu hans annað og klæði hans urðu hvít og skínandi: i mentre pregava, l'aspecte del seu rostre es transformà, i el seu vestit es tornà blanc i resplendent
♦ <+ Adj.> + [að] yfirlitum ~ að yfirliti ~ yfirlits: d'aspecte <+ Adj.>, d'aparença <+ Adj.>, de físic <+ Adj.>
♦ vera bjartur [að] yfirlitum: <LOCtenir la cara de color clar, ésser de cutis clar; ésser ros
hún er björt [að] yfirlitum: és rossa
♦ vera dökkur yfirlitum: <LOCtenir la cara de color morè, tenir el cutis morè
♦ vera ljós yfirlitum: <LOCtenir la pell clara
♦ vera ljótur yfirlits: <LOCésser lleig de cara, ésser de semblant lleig
♦ vera vænn að yfirliti: <LOCésser de bell semblant, ésser bell de cara
Þorgils var vænn maður yfirlits, herðimikill og gervilegur, hvítur á hár og hörund, eygður manna best, miðmjór og herðibreiður, hrokkið hár og fór vel. Hann var hraustur og harðger, syndur vel og hinn mesti harðfari í hvívetna, fámæltur og fastheitinn. Hvort sem hann hét góðu eða illu þá var hann ör í að efna. Í efri vör hans var skarð það er hann var alinn með, því var hann kallaður Þorgils skarði (SS II, cap. 376, pàg. 571): en Þorgils era un home de bell aspecte, de grans espatlles i competent, de pell i cabells clars (o sigui, de cutis clar i cabells rossos), amb els ulls més bonics que un es pugui imaginar, de cintura estreta i ample d'espatlles, cabells rulls i que li esqueien. Era robust i resistent, bon nadador i un home d'empenta com cap altre en tot el que feia, un home de poques paraules i ferm en les seves promeses. Tant si prometia res de bo com res de dolent, s'afanyava a dur-ho a terme. En el llavi superior tenia una fenedura (tenia el llavi superior partit), fenedura que tenia de naixement, raó per la qual li deien Þorgils Llavi-fes
♦ vera líkur e-m yfirlits ~ að yfirlitum: assemblar-se físicament a algú
hann var mikill maður og sterkur og líkur föður sínum yfirlits og svo að skaplyndi: era alt i fort i s'assemblava a son pare tant pel que fa al físic com pel que fa al caràcter
hon gerðisk lík móður sinni at yfirlitum: físicament s'assemblava a sa mare

yfirlits·bjartur, -björt, -bjart <adj.>:
ros -ossa

yfirlits·kort <n. -korts, -kort>:
mapa sinòptic, plànol sinòptic
♦ yfirlitskort af e-u: mapa sinòptic de...

yfirlits·mynd <f. -myndar, -myndir>:
vista f de conjunt, vista panoràmica
♦ yfirlitsmynd yfir e-ð: vista panoràmica de...

yfirlits·rit <n. -rits, -rit>:
compendi m,
♦ yfirlit um e-ð: compendi de...

yfirlits·sýning <f. -sýningar, -sýningar>:
exposició retrospectiva

yfirlits·tafla <f. -töflu, -töflur. Gen. pl.: -taflna o: -tafla>:
taula sinòptica

yfir·ljósmóðir <f. -ljósmóður, -ljósmæður>:
llevadora m [en] cap, cap f de comares (Val., Bal.)

yfir·lýsa <-lýsi ~ -lýsum | -lýsti ~ -lýstum | -lýste-u>:
declarar (o: comunicar; o: anunciar) una cosa

yfir·lýsing <f. -lýsingar, -lýsingar>:
declaració f [oficial], comunicat m oficial
♦ skrifa undir yfirlýsingu um e-ð: signar una declaració sobre una cosa
♦ yfirlýsing frá Sádi-Arabíu: una declaració [oficial] de l'Aràbia Saudita
♦ í yfirlýsingu frá Berlusconi í dag...: en una declaració oficial que ha fet avui en Berlusconi...

yfir·lýstur, -lýst, -lýst <adj.>:
<FIGdeclarat -ada

yfir·læknir <m. -læknis, -læknar>:
metge [en] cap, metgessa [en] cap, metge cap de secció, metgessa cap de secció

yfir·læti <n. -lætis, no comptable>:
1. (virðing, hylliconsideració f, estima f (respecte i honors amb què hom tracta algú, esp. un hoste)
♦ vera í góðu ~ miklu yfirlæti [hjá e-m]: ésser un hoste distingit i ben considerat d'algú, ésser tingut en gran honor i estima per algú [com a hoste], gaudir com a hoste de gran honor i estima per part de l'amfitrió
Grettir fór nú norður í Voga og var þar allmikið fjölmenni. Fögnuðu þeir margir honum þar vel sem hann höfðu eigi séð fyrr fyrir sakir þess frægðarverks sem hann hafði unnið þá er hann drap víkingana. Buðu honum margir göfgir menn til sín en hann vildi fara aftur til Þorfinns vinar síns. Réðst hann þá í byrðing er átti sá maður er Þorkell hét. Hann bjó í Sálfti á Hálogalandi og var göfugur maður. En er Grettir kom heim til Þorkels tók hann við honum harðla vel og bað Gretti með sér vera um veturinn og lagði til þess mörg orð. Það þekktist Grettir og var með Þorkeli þenna vetur í góðu yfirlætien Grettir llavors va marxar cap al nord, als Vogar, on s'hi havia aplegat una gran gernació. Molts, que mai abans no l'havien vist, el varen saludar efusivament per la proesa que havia duta a terme en matar els viquings. Molts d'homes il·lustres el varen convidar a ca ells però [no hi va anar ja que] volia tornar a cal seu amic Þorfinnur. Es va unir a la tripulació d'un byrðingur, una nau de càrrega, propietat d'un home que es deia Þorkell, el qual vivia a Sálft, en el Hálogaland, i era un home il·lustre. I quan en Grettir va arribar al mas d'en Þorkell, aquest l'hi va rebre molt bé i va convidar en Grettir a quedar-s'hi aquell hivern i li va insistir molt perquè ho fes. En Grettir va acceptar la invitació i va passar aquell hivern a cal Þorkell com a hoste honorat
Hrútur var með konungi um veturinn í góðu yfirlæti. En er voraðist gerðist Hrútur hljóður mjög: en Hrútur es va estar al casal del rei durant l'hivern, gaudint de gran consideració i estima, però quan va arribar la primavera, en Hrútur va tornar molt callat
og um vorið eftir fór Hafliði Másson suður yfir heiði í Haukadal til kirkjudags tveggja postula messu, Filippuss og Jakobs, til Halls mágs síns og dvaldist þar í góðu yfirlæti og talaði þar langt erindi um mál þeirra Þorgils Oddasonar eftir allar tíðir um daginn og sagði að honum þótti sér erfitt veita að skipta málum við hann fyrir ofurkappi og fjölmenni og talaði þar um langt erindi og snjallt og bað liðsinnis og þingreiðar og fjölmennis úr héraðinu og bað Hall mág sinn liðs og styrktar. Og hann bað liðs lærða menn að biðja skyldi fyrir þeim til guðs og þess, að mál þessi lykjust með góðu og svo yrði nokkurs háttar sem best gegndi öllum landsbúendum en hann héldi þó sæmd sinni (SS I, cap. 27, pàg. 34): i per la primavera següent, en Hafliði Másson Hafliði Másson va partir cap a la vall de Haukadalur travessant l'altiplà per anar a cal seu cunyat Hallur per a celebrar-hi l'aniversari de la consagració de l'església d'allà, el dia dels dos apòstols sant Felip i sant Jaume (= en el ritu romà anterior al 1955, el primer de maig) i hi va romandre en gran consideració i estima i, després de tots els oficis d'aquell dia, va parlar-los extensament sobre el seu plet contra en Þorgils Oddason explicant que considerava ardu de resoldre el plet contra ell a causa de la seva pertinàcia i del gran nombre de seguidors que tenia. Va parlar sobre aquest tema llargament i eloqüentment i [finalment,] va demanar l'ajut i l'assistència al þing i la concurrència d'un gran nombre d'habitants del districte (és a dir, va requerir la presència al þing del major nombre possible d'habitants del districte perquè l'hi ajudessin contra en Þorgils) i va pregar al seu cunyat Hallur que li proporcionés ajut i suport. I també va demanar l'ajut dels clergues per tal que preguessin per ell a Déu i perquè aquell plet acabés bé i de la manera que resultés més profitosa per a tots els habitants del país i d'una manera que ell mantingués el seu honor
hann fer síðan norður til Staðar til Þorgeirs biskupssonar og er með honum um veturinn í góðu yfirlæti svo að hann vottaði því síðan að honum hefði engi maður óskyldur jafngóður þótt sem Þorgeir (SS I, cap. 90, pàg. 116): després va marxar cap al nord, cap a Staður, a cal Þorgeir, el fill del bisbe, i hi va passar l'hivern gaudint de gran consideració i estima de manera que, després, va donar fe que ningú que no estigués emparentat amb ell no havia estat tan bo amb ell com en Þorgeir, el fill del bisbe
slíka virðingu og yfirlæti (τιμᾶσϑαι περὶ ϰῆρι:   ὣς ϰείνη περὶ ϰῆρι τετίμηταί τε ϰαὶ ἔστιν) hefir hún ávallt haft, og hefir enn, bæði af börnum sínum, og sjálfum Alkínóus, svo og af landslýðnum, er horfir á hana sem gyðju, og fagnar henni með kveðju sinni, hvert sinn er hún gengur um borgina: ha gaudit sempre, i continua gaudint encara, d'un tal respecte i estimació tant dels seus fills com del mateix Alcínous així com de la gent del país que l'esguarden com una deessa i l'alegren amb llurs salutacions quan ella es passeja per la vila
en þó móðir mín væri frilla og keypt ambátt, þá hafði eg þó jafnt yfirlæti (τιμᾶν:   ἀλλά με ἶσον ἰϑαιγενέεσσιν ἐτίμα ǁ Κάστωρ Ὑλαϰίδης) af Kastor Hýlakussyni, sem hinir eðalbornu synir hans: i encara que ma mare fos una concubina i una serva comprada, jo gaudia igualment de la consideració i l'estima d'en Càstor Hilàcida igual que els seus fills de noble llinatge
ok hann gengr inn í hǫllina. Ok váru allir lágir hjá honum, ok allir þjónuðu honum. Ok var hann þar í miklu yfirlæti (VS. Ed. Uwe Ebel 1997, cap. 28, pàg. 64): i [en Sigurðr] va entrar a dins la hǫll i tots semblaven petits devora ell i tots el servien. I el tenien en gran honor
í grennd við stað þennan átti búgarð æðsti maður á eynni, Públíus að nafni. Hann tók við oss og hélt oss í góðu yfirlæti (ξενίζειν τινὰ φιλοφρόνως:   ὃς ἀναδεξάμενος ἡμᾶς τρεῖς ἡμέρας φιλοφρόνως ἐξένισεν) þrjá daga: a prop d'aquell indret hi tenia una gran propietat l'home més important de l'illa, que es deia Publi, i que ens acollí i ens allotjà, envoltant-nos de gran consideracions [i honors], tres dies
2. (dramb, hroki, steigurlætiurc m, arrogància f (altivesa, orgull arrogant)
ég mun refsa heiminum fyrir illskuna og óguðlegum fyrir synd þeirra. Ég mun binda enda á hroka (גְּאוֹן זֵדִים) stærilátra og yfirlæti (gaʔăˈwāh ~ גַּאֲוָה:   wə-ɣaʔăˈwaθ   ʕārīˈsˁīm   ʔaʃˈpīl,   וְגַאֲוַת עָרִיצִים אַשְׁפִּיל) harðstjóranna mun ég lægja: «Castigaré el món per llur dolenteria i els impius per llur pecat. Posaré fi a l'orgull dels presumptuosos i humiliaré l'arrogància dels tirans
heyrt höfum vér um drambsemi Móabs - hann er mjög hrokafullur - um hroka hans, drambsemi, ofmetnað og yfirlæti hans (rūm lēβ ~ רום לב:   gāβəˈh-ō   ū-ɣəʔōˈn-ō   wə-ɣaʔăwāˈθ-ō   wə-ˈrum   libˈb-ō,   גָּבְהוֹ וּגְאוֹנוֹ וְגַאֲוָתוֹ, וְרֻם לִבּוֹ)hem sentit parlar de l'orgull de Moab -està molt inflat de presumpció-, de la seva presumpció, del seu orgull, la seva arrogància i la seva altivesa
þeir spotta og lasta, af yfirlæti (māˈrōm ~ מָרוֹם:   mi-mmāˈrōm   ʝəδabˈbērū,   מִמָּרוֹם יְדַבֵּרוּ) hóta þeir kúgun, þeir gapa upp í himininn og tungan veður yfir jörðina: escarneixen i reproven, amb altivesa amenacen d'oprimir; baden la boca fins al cel, mentre llur llengua llenega sobre la terra
♦ sýna (o: auðsýna) [e-m] yfirlæti: comportar-se arrogantment [envers algú]
elskaðu bræður þína, barnið mitt, og auðsýndu sonum þjóðar þinnar ekki yfirlæti (ὑπερηφανεύσασϑαι τῇ καρδίᾳ σου:   καὶ μὴ ὑπερηφανεύου τῇ καρδίᾳ σου ἀπὸ τῶν ἀδελφῶν σου καὶ τῶν υἱῶν καὶ θυγατέρων τοῦ λαοῦ σου) og ekki heldur dætrum með því að þykjast of góður til að kvænast þeim. Því að hroka (ἐν τῇ ὑπερηφανίᾳ) fylgir ógæfa og ráðleysi eins og leti leiðir til fátæktar og umkomuleysis. Dáðleysi er móðir hungurs: estima els teus germans, fill meu, i no mostris arrogància (orgull) envers els fills del teu poble ni tampoc envers les filles considerant-te massa bo per a casar-t'hi. Car la perdició i el desconcert acompanyen l'orgull igual que la peresa porta a la pobresa i la penúria. La mol·licie (l'accídia) és la mare de la fam
3. (montjactància f (parenceria, estufera, presumpció, exhibició arrogant, ensuperbiment)
♦ yfirlæti og hégómaskapur: presumpció i vanitat, estufera i vanitat

yfilætis·bragur <m. -brags (o: -bragar), no comptable>:
[aires m.pl de] suficiència f, presumptuositat f

yfilætis·fullur, -full, -fullt <adj.>:
pretenciós -osa

yfilætis·laus, -laus, -laust <adj.>:
senzill -a, sense ostentació, gens pretenciós -osa

yfilætis·lega <adv.>:
ostentosament, amb ostentació

yfirlætis·leysi <n. -leysis, no comptable>:
senzillesa f, manca f d'ostentació, naturalitat f

yfirlætis·svipur <m. -svips, -svipir>:
posat (o: aire) m de superioritat despectiva o condescendent

yfir·lögregluþjónn <m. -lögregluþjóns, -lögregluþjónar>:
comissari m [en] cap, comissària f [en] cap (de policia)

yfir·maður <m. -manns, -menn>:
cap m & f, superior m, superiora f, director m, directora f

yfir·mannlegur, -mannleg, -mannlegt <adj.>:
sobrehumà -ana
við þyrpumst á eftir honum og mæddir (svedende og stønnende) og másandi pælum við gegnum snjóskaflana. Þetta er algjört helvíti. Hvert einasta skref er yfirmannleg áreynsla (hvert eneste skridt er en umenneskelig anstrengelse). Í öðru hvoru spori verða stígvélin eftir í snjónum: ens agrupem en massa (ens apinyem) darrere ell i cansats i panteixant ens excavem un camí a través dels grans amassos de neu. Això és un desert blanc absolut. Cadascuna de les passes que fem és un esforç sobrehumà. A cada una de dues passes les botes queden clavades en la neu

yfir·mat <n. -mats, no comptable>:
segona avaluació

yfirmats·maður <m. -manns, -menn>:
validador m d'avaluació, validadora f d'avaluació, auditor m d'avaluació auditora f d'avaluació

yfir·matreiðslumaður <m. -matreiðslumanns, -matreiðslumenn>:
cap m & f de cuina, xef m & f, cuiner m en cap, cuinera f en cap

yfir·matsveinn <m. -matsveins, -matsveinar>:
cap m & f de cuina, xef m & f, cuiner m en cap, cuinera f en cap

yfir·máta <adv. elat.>:
fora mesura, desmesuradament, massa, excessivament
♦ vera yfirmáta <+ Adj.>estar enormement (o: terriblement) <+ Adj.>

yfir·mettaður, -mettuð, -mettað <adj.>:
sobresaturat -ada
♦ yfirmettaður markaður: un mercat sobresaturat

yfir·mettun <f. -mettunar, no comptable>:
sobresaturació f

yfir·náttúrlegur, -náttúrleg, -náttúrlegt <adj.>:
variant de yfir·náttúrulegur, -náttúruleg, -náttúrulegt ‘sobrenatural’

yfir·náttúrulegur, -náttúruleg, -náttúrulegt <adj.>:
sobrenatural

yfir·ráð <n.pl -ráða>:
domini m total
◊ þess vegna á konan vegna englanna að bera tákn um yfirráð mannsins á höfði sér: és per això que la dona, a causa dels àngels, ha de dur al cap un senyal de l'autoritat de l'home [de qui depèn]
♦ afla e-m yfirráða: aconseguir el domini i comandament
◊ sjá, hinn alvaldi Drottinn kemur sem hetja, og armleggur hans aflar honum yfirráða: vet ací el Senyor totpoderós que arriba com un heroi, el seu braç li ho sotmet tot
♦ brjótast undan yfirráðum e-s: sostreure's a la dominació d'algú
◊ á hans dögum brutust Edómítar undan yfirráðum Júda og tóku konung yfir sig: en els dies del seu regnat, els edomites es van revoltar contra l'autoritat de Judà i es donaren un rei
♦ hafa yfirráð yfir e-m: governar algú, tenir domini sobre algú
◊ og hann efndi orð sín, þau er hann hafði talað gegn oss og dómurum vorum, þeim er yfirráð höfðu yfir oss, að hann skyldi láta mikla ógæfu yfir oss koma: ha complert les paraules que havia pronunciat contra nosaltres i contra els nostres jutges que ens governaven que faria venir sobre nosaltres una gran calamitat
◊ aðrir drottnar en þú höfðu fengið yfirráð yfir oss: d'altres senyors diferents de tu han dominat sobre nosaltres
♦ hafa yfirráð [öll] yfir e-u: tenir una cosa sota el seu control i domini, dominar [totalment] sobre una cosa, sotmetre una cosa al seu domini
◊ Vandalir: þeir höfðu yfirráð öll í Áfríku, á Sardínarey, Korsíku, Malörk og Minörk (Balear-eyjum): els vàndals: van sotmetre totalment al seu domini l'Àfrica, Sardenya, Còrsega, Mallorca i Menorca (les Illes Balears)
◊ þekkir þú lög himinsins eða ákveður þú yfirráð hans yfir jörðunni?: que per ventura coneixes les lleis del cel o determines el seu domini sobre la terra?
♦ ná yfirráði yfir e-u: aconseguir el seu control i domini d'una cosa
◊ og þá sem komist höfðu undan sverðinu, herleiddi hann til Babýloníu, og urðu þeir þjónar hans og sona hans, uns Persaríki náði yfirráðum: i els qui s'havien escapat de l'espasa, ell els s'endugué captius a Babilònia on s'hi convertiren en els seus serfs i en serfs dels seus fills fins que el reialme de Pèrsia n'assolí la dominació
♦ æðstu yfirráð: sobirania f

yfir·ráðandi <m. -ráðanda, -ráðendur>:
persona f que té el domini suprem sobre una cosa o algú, senyor suprem, senyora suprema

yfir·ráðandi, -ráðandi, -ráðandi <adj.>:
[sobre]dominant

yfirráða·svæði <n. -svæðis, -svæði>:
territori m jurisdiccional, territori m sota sobirania
breskt yfirráðasvæði í Indlandshafi: territori britànic de l’Oceà Índic

yfir·reið <f. -reiðar, -reiðir. Pl. no hab.>:
1. <GENtravessada f a cavall
2. (vísitasía, yfirreið biskupsvisita f pastoral (viatge d'inspecció del bisbe per la diòcesi, fet a cavall)

yfir·réttur <m. -réttar, no comptable>:
<HIST JURyfirrétur m, cort superior de justícia entre 1563 i 1800, any en el qual fou substituïda pel → landsyfirréttur

yfir·sakadómari <m. -sakadómara, -sakadómarar>:
<JURmagistrat president ~ magistrada presidenta del tribunal penal de Reykjavík

yfir·seta <f. -setu, -setur. Gen. pl.: -seta>:
1. <GENassistència f [obstètrica] de la dona parturient o ja partera per part de la llevadora o comare
2. (gæslaguarda f (acció de guardar i vigilar p.e., les ovelles, els estudiants que s'examinen etc.)
3. (yfirlegatemps m i esforç (feina penosa)

yfirsetu·kona <f. -konu, -konur. Gen. pl.: -kvenna>:
llevadora f, comare f (Val., Bal.), madrina f (<& Tort.) (ljósmóðir)

yfirsetukvenna·fræði <f. -fræði, no comptable>:
formació f de llevadores, formació f de comares (Val., Bal.) (infermeria obstètrica)
  L'equivalent d'aquests estudis a l'estat espanyol és: infermeria obstètrico-ginecològica (llevadora). Per a poder fer aquesta especialitat, cal ésser resident d'un hospital amb capacitat legal per a oferir aquesta formació. Cf. Ordre SAS/1349/2009, de 6 de maig.  
     

yfirsetukvenna·skóli <m. -skóla, -skólar>:
escola f de llevadores, escola f de comares (Val., Bal.)

yfirsetu·starf <n. -starfs, -störf. Empr. hab. en pl.>:
obstetrícia f, ofici (o: treball; o: feina) m de llevadora, comare o madrina

yfir·sjálf <n. -sjálfs, -sjálf>:
<PSICOLsuperego (o: superjò) m
♦ frumsjálf, sjálf og yfirsjálf: id, ego i superego (o: allò, jo i superjò)

yfir·sjást <-sést ~ -sjáumst | -sást ~ -sáumst | -sést>:
passar-se per alt
♦ e-m yfirsést e-ð: a algú li passa per alt una cosa

yfir·sjón <f. -sjónar, -sjónir>:
(skyssa, afbrotbadada f, error m per inadvertència

yfir·skegg <n. -skeggs, -skegg. Gen. pl.: -skeggja; dat.pl.: -skeggjum>:
bigoti m, mostatxo[s] m[.pl] (Bal. (yfirvaraskegg)

yfir·skenkjari <m. -skenkjara, -skenkjarar>:
coper major

yfir·skilvitlegur, -skilvitleg, -skilvitlegt <adj.>:
transcendent[al]
♦ yfirskilvitleg fyrirbæri: fenòmens m.pl paranormals
♦ yfirskilvitleg skynjun: percepció f extrasensorial

yfir·skin <n. -skins, -skin>:
pretext m, excusa f, subterfugi m
♦ undir því yfirskini að: sota pretext de
Ptólemeus tók þá konunginn með sér inn í súlnagöng, undir því yfirskini (ὡς + participi de futur actiu:   ὡς ἀναψύξοντα τὸν βασιλέα) að þar væri svala að finna, og taldi honum hughvarf: en Ptolemeu, doncs, amb l'excusa de fer-li prendre la fresca, va endur-se el rei sota un pòrtic i allà el va fer canviar de parer
♦ gera e-ð að yfirskini: fer una cosa com a pretext (quan en realitat se n'està fet una altra o per a fer-ne en realitat una altra, fer una cosa sota capa de fer-ne una altra)

yfir·skipa <-skipa ~ -skipum | -skipaði ~ -skipuðum | -skipaðe-n>:
1. <GENposar al davant, col·locar davant, anteposar
♦ yfirskipa e-n: posar algú al davant, anteposar algú
2. <LINGconstituir-se en el concepte superordinat d'un concepte subordinat
spendýr yfirskipar kött: mamífer és el concepte superordinat de gat, mamífer és hiperònim de gat

yfir·skipaður, -skipuð, -skipað <adj.>:
<LING & INFORMsuperordinat -ada

yfir·skipun <f. -skipunar, -skipanir>:
càrrega excessiva
Ófeigur svarar: "Það er vel að þú hefir að spurt Guðmundur og beið eg þess að. En það er erindi mitt að færa þér heim sanninn því að þeim norður þar þykir þú hafa of lítinn áður. Nú veistu að það er vandi þinn að fara á hendur þingmönnum þínum norður um sveitir á vorið með þrjá tigu manna og setjast að eins bónda sjö nætur. Nú er það lítil vægð við þá sem lítil fé eiga og eigi hafa betur en skipað til búa sinna á haustið. Og verður þeim slíkt mikil yfirskipan. Nú höfðum vér eigi svo lengi hér verið og þótti mér sem þú þyrftir bæði að kaupa hey og mat og áttir allt gnógt og ert höfðingi yfir mönnum. Eg hygg að þú værir aldrei minni höfðingi þótt þú færir til vina þinna við tíunda mann. Mundu allir því kunna vel": l’Ófeigur li va respondre: "Guðmundur, està bé que ho hagis preguntat i estava esperant que ho fessis. El motiu pel qual he vingut ha estat el de portar-te a ca teva la veritat, perquè als del nord els sembla que fins ara n'has tinguda massa poca. Com ja saps, tens per costum de visitar a la primavera els teus þingmenn del nord amb trenta homes i d'allotjar-te [amb ells] al mas del mateix pagès durant vuit dies. Això és desconsiderat amb la gent de patrimoni reduït i que, a la tardor, tot just han pogut proveir-se per a si mateixos. La teva visita els resulta una càrrega massa feixuga. Doncs bé, nosaltres no som romasos tant de temps al teu mas, i ja m'ha semblat que t'ha calgut comprar fenàs i menjar i això que tu en tenies a bastament i ets un [gran] cabdill de la teva gent. Tinc per mi que no series pas un cabdill menor si anessis a visitar els teus amics amb una desena d'homes. Aleshores tots n'estarien pagats" (vocabulari: #1. yfirskipan: Cf. en Baetke 19874, pàg. 761: yfir-skipan f.   zu starke Belegung, übermäßige Belastung (?). També en Björn Halldórsson 1814, 486b: Yfirskipun, f. praepositura Beskikkelse over noget. 2) nimia numerositas, for stor Mængde)

yfir·skoða <-skoða ~ -skoðum | -skoðaði ~ -skoðuðum | -skoðaðe-ð>:
revisar (o: repassar; o: examinar) una cosa

yfir·skoðun <f. -skoðunar, -skoðanir>:
revisió f

yfir·skrift <f. -skriftar, -skriftir>:
1. (fyrirsögntítol m (encapçalament de capítol, part de capítol, enunciat, pàgina etc.)
2. (skiltirètol m (cartell o placa amb text informatiu)
og yfirskriftin (ἡ ἐπιγραφή -ῆς:   καὶ ἦν ἡ ἐπιγραφὴ τῆς αἰτίας αὐτοῦ ἐπιγεγραμμένη) um sakargift hans var svo skráð: KONUNGUR GYÐINGA: i el rètol de la causa de la seva condemna era escrit així: «EL REI DELS JUEUS»
Pílatus hafði ritað yfirskrift (ὁ τίτλος -ίτλου:   ἔγραψεν δὲ καὶ τίτλον ὁ Πιλᾶτος) og sett hana á krossinn. Þar stóð skrifað: JESÚS FRÁ NASARET, KONUNGUR GYÐINGA. Margir Gyðingar lásu þessa yfirskrift (ὁ τίτλος -ίτλου:   τοῦτον οὖν τὸν τίτλον πολλοὶ ἀνέγνωσαν τῶν Ἰουδαίων), því staðurinn, þar sem Jesús var krossfestur, var nærri borginni, og þetta var ritað á hebresku, latínu og grísku: en Pilat va escriure també un rètol, i el féu posar sobre la creu. Duia escrit: «JESÚS DE NATZARET, REI DELS JUEUS». molts de jueus varen llegir aquest rètol perquè el lloc on Jesús fou crucificat era a prop de la ciutat, i era escrit en hebreu, llatí i grec
3. (áletruninscripció f, epígraf m (de moneda, de segell)
hann spyr: "Hvers mynd og yfirskrift (ἡ ἐπιγραφή -ῆς:   καὶ ἡ ἐπιγραφή;) er þetta?": ell els va preguntar: «De qui és aquesta imatge i la inscripció?»

yfir·skyggja <-skyggi ~ -skyggjum | -skyggði ~ -skyggðum | -skyggte-ð ~ e-n>:
cobrir una cosa ~ algú amb la seva ombra
og engillinn sagði við hana: „Heilagur andi mun koma yfir þig og kraftur Hins hæsta mun yfirskyggja (ἐπισκιάζειν:   καὶ δύναμις ὑψίστου ἐπισκιάσει σοι) þig. Þess vegna verður barnið heilagt, sonur Guðs: i l'àngel li va dir: «L'Esperit Sant vindrà damunt teu, i el poder de l'Altíssim et cobrirà amb la seva ombra. Per això, el nadó serà sant, Fill de Déu

yfir·sókn <f. -sóknar, -sóknir>:
1. (eftirlitsferðviatge m d'inspecció (viatge més o menys rutinari per a controlar les coses en un determinat territori)
2. <HISTyfirsókn f, el poder per controlar i administrar un territori en nom del rei o del iarl. La persona a qui es dóna aquest poder, per tant, deté els poders d'un governador o virrei moderns
♦ gefa (o: veita) e-m land til yfirsóknar: donar a algú el control i l'administració d'un territori, donar-li el govern d'un territori
síðan sigldi Eiríkur suður með landi og kom fram í Danmörk, fór þá á fund Haralds konungs Gormssonar og var þar með honum um veturinn. En eftir um vorið sendi Danakonungur Eirík norður í Noreg og gaf honum jarldóm og þar með Vingulmörk og Raumaríki til yfirsóknar með þeim hætti sem fyrr höfðu þar haft skattkonungar: tot seguit, l'Eiríkur va salpar cap al sud resseguint la costa fins a arribar a Dinamarca. Llavors es va presentar davant el rei Haraldur Gormsson i va romandre al seu casal tot l'hivern. I després, durant la primavera, el rei de Dinamarca va enviar l'Eiríkur al nord, a Noruega i li va atorgar el títol de iarl i amb ell el control i l'administració de la Vingulmörk i el Raumaríki de la mateixa manera (o sigui, en les mateixes condicions) que els havien posseïts antany els reis tributaris
Knútur konungur hafði þá lagt land allt undir sig í Noregi. Þá átti hann þing fjölmennt bæði af sínu liði og landsmönnum. Þá lýsti Knútur konungur yfir því að hann vill gefa Hákoni jarli frænda sínum að yfirsókn land það allt er hann hafði unnið í ferð þeirri. Það fylgdi því að hann leiddi í hásæti hjá sér Hörða-Knút son sinn og gaf honum konungsnafn og þar með Danaveldi: el rei Canut en aquells moments havia sotmès tota Noruega al seu domini. Després de fer-ho, va convocar un þing de les seves tropes i dels homes del país que fou molt concorregut. El rei Canut hi va anunciar que volia donar al seu parent, el iarl Hákon, totes les terres com a feu (=l'administració i el dret de disposar dels seus recursos) que havia conquerit en la seva expedició. Alhora va fer pujar al tron, al seu costat, el seu fill Hörða-Canut i li va conferir el títol de rei i alhora tota Dinamarca
Rǫgnvaldr jarl gekk til lands með Haraldi hinum hárfagra, en hann gaf honum yfirsókn um Mœri hváratveggju ok Raumsdal; hann átti Ragnhildi dóttur Hrólfs nefju; þeirra sonr var Hrólfr er vann Norðmandí, hann var svá mikill, at hann báru eigi hestar, því hét hann Gǫngu-Hrólfr; frá honnm eru komnir Rúðujarlar ok Englakonungar; þeirra sonr var ok Ívarr ok Þórir þegjandi. Rǫgnvaldr átti ok frillusonu, hét Hallaðr ok Hrollaugr ok Einarr, hann var yngstr: el iarl Rǫgnvaldr [Eysteinsson] va desembarcar amb en Haraldr Bells-cabells [a terra ferma després de la batalla naval del Hafrsfjǫrðr] i aquest li va donar l'yfirsókn dels dos Mœri i del Raumsdalr. Estava casat amb la Ragnhildr, la filla d'en Hrólfr nàpia. Llur fill fou el Hrólfr que va conquerir la Normandia, i que era tan alt que els cavalls no el podien dur (perquè tocava en terra amb els peus), i per aquesta raó li deien Gǫngu-Hrólfr (en Hólfr caminador). D'ell en descendeixen els iarls de Rouen i els reis d'Anglaterra. També foren fills d'en Rǫgnvaldr i la Ragnhildr l'Ívarr i en Þórir el Callat. En Rǫgnvaldr també va tenir fills amb les seves concubines: es deien Hallaðr, Hrollaugr i Einarr. Aquest era el més petit
Erlendr, son Haralds ins sléttmála, var lengstum í Þorsá, en stundum í [Suðr]eyjum eða í hernaði, síðan er Óttarr jarl var andaðr. Hann var inn mannvænsti maðr, ok gørr at sér um flesta hluti ok mildr af fé, blíðr ok ráðþægr, ok allramanna vinsælastr af sínum mǫnnum. Hann hafði sveit mikla. Anakol hét maðr. Hann var fóstri Erlends ok réð mestu við hann. Anakol var víkingr ok maðr ætstórr ok harðfengr, suðreyskr at kyni. Hann var ráðgjafi Erlends. Þá er Erlendr spurði, at Rǫgnvaldr jarl var farinn ór ríki sínu út í Jórsalaheim, fór hann á fund Melkólms Skotakonungs, frænda síns, ok beiddi, at hann gæfi honum jarlsnafn ok Katanes til yfirsóknar, svá sem haft hafði Haraldr, faðir hans, af Davíð konungi, fǫður Melkólms konungs. Þá var Melkólmr konungr barn at aldri. En við þat er Erlendr átti þar frændr gǫfga, þá er fluttu mál hans, gekkst þat við, at Erlendr fekk jarlsnafnit ok Katanes hálft við Harald frænda sinn — Erlendus filius Haralldi Slettmálii saepissime in Thorsáa, interdum in Hebridibus, post mortem Comitis Ottaris, manebat uel piraticam exercebat. Erat uir prae aliis conspicuae fortitudinis, plurimis instructus artibus, liberalois, comis, ad obtemperandum alienis consiliis pronus et inter subditos amicis ditissimus. Adhaerebat ei magna hominum multitudo. Anakol nomen erat uiro Erlendi nutricio, cuius consilia maximum apud eum ualebant. Erat claris ortis natalibus et strenuus, Comiti Erlendo â consiliis. Postquam Comes Rögnvalldus, relicto regno suo, in Iudaeam profectus fuerat; conuenit Melkolmum regem Scotorum rogauitque ut cum Comitis titulo Katanesi praefecturam, quam tenuerat ipsius pater Comes Haralldus, sibi cederet. Cum autem Erlendus multos haberet amicos, Melkolmus autem aetate tener esset, successit ut dimidium cum cognato Haralldo Katanesi Melkolmus ipsi daretl’Erlendur,el fill d'en Haraldr Mel·liflu, solia estar-se a Þorsá, però de vegades ho feia a les Hèbrides o en expedicions de saqueig, després que el iarl Óttarr fou mort. Era el jove més prometedor que un pugui imaginar-se, competent en tots els aspectes i generós, afable i obert als consells que hom li pogués donar i estimadíssim (apreciadíssim) dels seus homes. Tenia un gran seguici [armat]. Hi havia un home que es deia Anakol. Era el fóstrfaðir de l'Erlendr i decidia la majoria de les coses amb ell. L'Anakol era viquing, d'alt llinatge i contundent, era oriünd de les Hèbrides. Era el conseller de l'Erlendr. Quan l'Erlendr va saber que el iarl Rǫgnvaldr havia abandonat els seus dominis per pelegrinar a Terra Santa, va anar a veure en Melkólmr, el rei d'Escòcia, el seu parent, i li va demanar que li atorgués el títol de iarl i el domini de Katanes (=Caithness) igual que son pare, en Haraldr, ho havia obtingut del rei Davíð, el pare del rei Melkólmr. El rei Melkólmr en aquells temps encara era un nen, però, com que l'Erlendr hi tenia parents preeminents que presentaren i donaren suport al seu cas, es va aconseguir que l'Erlendr rebés el títol de iarl i Katanes a mitges amb en Haraldr, el seu parent
Þorfinnr jarl gjǫrðist hǫfðingi mikill, hann var manna mestr [á vǫxt] ok sterkastr, ljótr [yfirsýndar], svartr á hár, skarpleitr ok nefmikill ok nǫkkut skolbrúnn [ok inn hermannligsti]; hann var kappsmaðr mikill ok ágjarn, bæði til fjár ok metnaðar; hann var sigrsæll ok kœnn í orrostum ok góðr áræðis; hann var þá fimm vetra gamall, er Melkólmr Skotakonungr móðurfaðir hans gaf honum jarlsnafn ok Katanes til yfirsóknar sem fyrr er ritað, en þá var [hann] xiv. vetra, er hann hafði útgjǫrðir fyrir landi sínu, ok herjaði á ríki annarra hǫfðingja. Svá segir Arnórr jarlaskáld <...> — Comitis iam nomen magnum inclaruit; huic statura plusquam iusta, uultus toruus, crines nigri, ora macilenta nec non sub nigra; gestu insuper militari prae plurimis conspicuus, et pecuniae et gloriae auuidus, uictoriosus, militiae peritus, et ad aggrediendum pronus. Quinquennis ab auo materno Melkolfo Rege Scotorum comitis dignitatem et Katanesiae moderamen dono accepit, uerum quatuordecim annos natus, propriam classem expediendo, exterorum magnatum ditionibus arma intulit. Ita Arnor Jarlaskáld <...>el iarl Þorfinnr es va convertir en un gran hǫfðingi, era un home altíssim i fortíssim (era un home que superava qualsevol altre en estatura i força), era lleig de cara, de cabells negres, de trets afilats i de nas gran, i de celles una mica en diagonal [i d'aspecte marcialíssim]. Era un home molt abrivat i àvid tant de riqueses com de prestigi. Era un home avesat a vèncer sempre i gran batallador, i bo escometent empreses [ardides]. Tenia cinc anys quan en Melkólmr, el rei d'Escòcia i avi seu per part de mare, li va atorgar el títol de iarl i li va donar el control i el domini de Katanes (=Caithness) com s'ha escrit més amunt. I tenia catorze anys quan va salpar a bord de la flota que defensava les costes del país i [a partir de llavors també] va participar en expedicions de guerra i saqueig per les terres d'altres hǫfðingjar. Així ho canta l'Arnórr, escalda de iarls <...>
Haraldr konungr flýði austr í Vík til skipa sinna, ok fór suðr til Danmerkr á fund Eireks konungs eymuna; hann veitti honum Halland til yfirsóknar ok átta langskip reiðalaus. Þjóstólfr Álason seldi jarðir sínar til skipa ok vápna, ok sótti til Haralds konungs suðr til Danmerkr of haustit. Haraldr konungr kom at jólum til Bjǫrgynjar, ok lá í Flóruvágum of jólin. En eptir jólin leggja þeir til bœjarins, ok varð þar lítil viðtaka; varð Magnús konungr handtekinn á skipi sínu ok meiddr, en Haraldr konungr tók land allt undir sik. En of várit eptir endrnýjaði Haraldr konungr gjǫfina við Rǫgnvald um eyjarnar ok svá jarlsnafnit — Rex Haralldus orientem uersus naues suas in Vica fuga quaerebat et austrum uersus in Daniam delatus, regem Ericum Eymunium conuenit; hic in eum Hallandiae praefecturam, cum octo sine instrumentis nauibus, contulit. Thiostulfus Alii praediorum uenditorum pretio naues et arma comparauit, et autumno regem Haralldum e Dania reduxit. Haralldus circa festum Iulense Bergas deuenit et idem in Floruvogis ad anchoras transegit. Post Iulia urbem nauibus adoriuntur perparum resistentem. Rex Magnus in naue sua captus et laesus est, Rex uero Haralldus totum regnum occupauit, insequente autem uere in Rögnvalldum dono collatam Orcadum praefecturam cum Comitis titulo confirmauitel rei Haraldr va fugir cap a llevant, cap als seus vaixells ancorats a Vík, i d'aquí es va dirigir [per mar] cap a Dinamarca on es presentà davant el rei Eirekr el Memorable, el qual li va concedir el Halland com a feu (li va concedir el control i l'administració del Halland) i vuit langskip sense cordam. En Þjóstólfr Álason va vendre les seves terres per a comprar vaixells i armes i per la tardor va fer cap a Dinamarca a l'encontre del rei Haraldr. El rei Haraldr va enfilar Bergen pels iol i va estar ancorat als Flóruvágar durant els iol i després dels iol va atacar la ciutat [de Bergen] i hi va trobar poca resistència. El rei Magnús hi fou capturat i mutilat a bord del seu vaixell i el rei Haraldr va prendre possessió de tot el país. Durant la primavera següent, el rei Haraldr va renovar la seva donació de les illes [Òrcades] al Rǫgnvaldr i també el seu títol de iarl
♦ hafa  (o: eiga) yfirsókn á e-u: <LOC JUR HISTtenir al seu càrrec el control i l'administració d'un territori en nom del rei i per al rei
Björn er maður nefndur, gauskur að kyni. Hann var vinur og kunningi Ástríðar drottningar og nokkuð skyldur að frændsemi og hafði hún fengið honum ármenning og sýslu á ofanverðri Heiðmörk. Hafði hann og yfirsókn í Eystri-Dali. Ekki var Björn konungi kær og ekki var hann maður þokkasæll af bóndum: s’esmenta un home, anomenat Björn, de llinatge gauta. Era conegut i amic de la reina Àstrid, emparentat d'enfora amb ella, la qual li havia atorgat l'ármenning i sýsla (la intendència i el batlliu) de la Heiðmörk superior (a la part alta de la Heiðmörk). També tenia al seu càrrec el control i administració de les valls d'Eystri-Dalir. Aquest Björn no gaudia de l'estimació del rei i no era ben vist dels bændur
en þegar er jarl varð þess vís þá sendi hann orð Kálfi, þau að hann skyldi koma út til bæjar á fund jarls. Kálfur lagðist þá ferð eigi undir höfuð og fór litlu síðar út til Niðaróss og fann þar Hákon jarl, fékk þar góðar viðtökur og áttu þeir jarl tal sitt. Kom þar allt ásamt með þeim og réðu þeir það að Kálfur gerðist handgenginn jarli og tók af honum veislur miklar. Síðan fór Kálfur heim til bús síns. Hafði hann þá mest yfirsókn allt inn í Þrándheimi tan bon punt el iarl ho va saber, va enviar missatgers al Kálfur convidant-lo a venir a veure's amb el iarl a la vila (és a dir, a Niðarós). En Kálfur no s'ho va fer pregar dues vegades i va emprendre poc després el viatge a Niðarós i es va presentar davant el iarl Hákon i hi fou molt ben rebut per aquest i ell i el iarl varen discutir plegats l'afer i es varen posar d'acord en tot i varen convenir que en Kálfur entraria al servei del iarl (és a dir, es convertiria en vassall del iarl) i [que, a canvi,] rebria del iarl grans feus (veislur). En Kálfur, després, se'n va tornar al seu mas i llavors va tenir en les seves mans la major part de l'administració i el domini del Þrándheimur interior
Páll jarl fór til Orkneyja eptir þat er hann hafði tekit skip þeirra Rǫgnvalds jarls; hann átti þá at hrósa sigri miklum. Þá hafði hann boð mikit ok bauð til sín gœðingum sínum. Þar var þat ráðs tekit at hlaða vita í Friðarey; skyldi þar eldi í slá ef herr væri sénn [fara], frá Hjaltlandi. Þá var annarr á Rínansey, ok svá í fleirum eyjum, svá at sjá mátti of allar eyjar, ef úfriðr fœri at. Þá vóru ok skipaðir menn til uppkvaða um allar yjar; skyldi Þorsteinn Hávarðsson Gunnasonar hafa Rínansey; en Magnús bróðir hans Sandey; en Kúgi um Vestrey; Sigurðr á Vestnesi Hrólfsey. Óláfr Hrólfsson fór til Kataness í Dungalsbœ ok hafði þar yfirsókn. Valþjófr son hans bjó þá í Strjónsey. Páll jarl veitti þá gjafar vinum sínum, ok hétu allir honum sinni vináttu fullkominni. Hann hafði fjǫlmennt um haustit, þar til er hann spurði, at þeir Rǫgnvaldr jarl váru í brottu af Hjaltlandi. Var þá í eyjum tíðindalaust, ok leið svá fram at Jólum — Comes Paulus, postquam naues Rögnvalldianas ceperat, in Orcades redux, insigni uictoria triumphans, ad lautum quod instituit conuiuium, cum amicis, optimates suos inuitat. Consilium captum est, ut pharus in Fridarey exstrueretur, igni accendendo, si exercitus ab Hialtlandia uenire conspiceretur, destinatus. Exstitit tum alter in Rinarsey; ita in pluribus insulis, ut per singulas uideri posset. Custodiret Rinarseyam Thorsteinn Havardii Gunnii filius, eius uero frater Magnus Sandeyam; Kugius autem Vestrey. Sigurdus de Vestnesi Rolfseyam. Olaus Rolfi Dungulsbaeum in Kataneso se contulit, praefecturam territorii retinens; Walthiolfus ipsius filius in Stiórnsey tum habitauit. Comes Paulus tunc suos donis ditauit, integram amicitiam ipsi promittentes; hoc autumno, donec Rögnvalldum ex Hialtlandia discessisse audiuit, frequens erat. Tum ad festum usque Iulense in insulis noua non accideruntel iarl Páll, després d'haver capturat els vaixells del iarl Rǫgnvaldr i els seus, féu cap a les Òrcades. Podia gloriar-se d'haver obtingut una gran victòria. [Per tal motiu,] va celebrar un gran banquet al qual va convidar els seus gœðingar (dignataris, prohoms). En aquesta alifara s'hi va prendre la decisió de bastir una talaia o torre de senyals a l'illa de Friðarey, en la qual s'hi encendria una alimara si s'ataüllava l'arribada d'una flota procedent de les Shetland. Hi havia una altra torre de vigilància a l'illa de Rínansey i igualment a diverses altres illes més, de manera que a totes les illes es podia veure si s'acostaven enemics. Després es varen designar homes que s'encarreguessin de dur a terme una lleva per totes les illes: En Þorsteinn Hávarðsson, el nét d'en Gunni, es faria càrrec de fer la lleva a Rínansey, el seu germà en Magnus organitzaria la lleva a l'illa de Sandey, en Kúgi a Vestrey i voltants, en Sigurðr de Vestnes se n'encarregaria a l'illa de Hrólfsey. L'Olau Hrólfsson féu cap a Dungalsbœr al cap de Katanes (l'actual Duncansby a Caithness, Escòcia) i va tenir-ne el control i el domini. El seu fill en Valþjófr vivia en aquell temps a a l'illa de Strjónsey. El iarl Páll, després (en la mateixa celebració de la captura de les naus del iarl Rǫgnvaldr), va obsequiar els seus amics amb [bons] regals, i tots li prometeren amistat sincera. Durant la tardor va mantenir a la seva vora molts d'homes, fins que va haver sentit que el iarl Rǫgnvaldr i els seus havien abandonat les Shetland. Després d'això, ja no es va esdevenir res de remarcable a les illes i així va passar el temps fins a l'arribada dels iol
Eiríkur blóðöx tók þá við ríki; hann hafði yfirsókn á Hörðalandi og um Fjörðu; tók hann þá og hafði með sér hirðmenn: l’Eiríkur Destral-sagnant llavors va assumir el poder: tenia sota el seu govern el Hörðland i els Firðir i voltants. Llavors va prendre hirðmenn (un seguici armat) i [sempre] els tenia a la seva vora (vocabulari: #1. yfirsókn: Cf. en Finnur Jónsson 1894, pàg. 109: Cap. XXXVII. 19. yfirsókn, eig. „durchreise, -fahrt“; er sollte die ihm zugeteilten gegenden bereisen, veizlur nehmen und die jurisdiktion ausüben)
prestr skal fara til kirkju þeirrar er hann var vígðr til, ok syngva þar dag hvern lǫghelgan at meinlausu messu ok óttusǫng ok aptansǫng ok um langafǫstu ok jólafǫstu ok imbrudaga alla. Hann skal lýsa máldaga at lǫgbergi þann er við prestr er gjǫrr eða í lǫgréttu. Hánum er rétt at verja lýritti innihafnir hans at lǫgbergi ef hann vill. Ef prestr flær kirkju þá er hann er til lærðr eða firriz svá, at hann veitir eigi tíðir at, sem mælt er, ok varðar þeim manni skóggangr, er við hánum tekr eða tíðir þiggr at hánum eða samvistum er við hann. Jafnt varðar samvista við hann sem við skógarmann lengr er lýritti er varit at lǫgbergi, ok er þat fimtardómssǫk, ok skal sǫk þá lýsa at lǫgbergi ok heimta hann sem aðra mansmenn. Svá skal prestr leysask frá kirkju, at læra annan til í stað sinn, þann er biskupi þykki full hlít, þeim biskupi er þar á yfirsókn. Ef prestr verðr sjúkr, ok skal sá maðr ráða er kirkjunni ræðr, hve lengi hann vill varðveita hann. Sá maðr á kost, er kirkju varðveitir, ef hánum þykkir sótt hans lengjask, at fœra prest á hendr frændum, en ef hánum batnar á lengr, ok er hann lauss þá frá kirkjunni. En ef kirkjuprestr andask frá stað þeim, er hann var til lærðr, ok átti hann fé eptir, ok skal kirkja taka ok sá maðr er hana varðveitir, þrjú hundruð sexálnaaura. Ef hann átti meira fé, ok skulu þat taka frændr (Oca cendrosa. Kritinna laga þáttr. IV) — Præsten skal fare til den Kirke, som han blev viet til, og synge der paa hver lov-hellig Dag, naar intet er til Hinder, Messe (Höimesse) og Ottesang og Aftensang, saavelsom i Langefasten (Fyrgetyvedagsfasten för Paaske) og Julefasten (Advent) og alle Tamperdage. Han skal lyse den Contract fra Lovbjerget, som blev sluttet med Præsten, eller i Lovretten. Berettiget er han til at nedlægge Forbud fra Lovbjerget imod at nogen huser ham, dersom han vil; dersom Præsten römmer fra den Kirke, som han er oplært til, eller han bortfjerner sig fra den, saaledes, at han ikke holder Gudstjeneste der, som fastsat et, da gjælder det Skovgang (livsvarig Eredløshed) for den Mand, som tager ham i sit Hus, eller lader ham holde Gudstjeneste for sig, eller er sammen med ham. Lige stor Straf er der for at være sammen med ham, som at være sammen med en Skovmand, efterat Forbud er nedlagt derimod fra Lovbjerget, og er det en Femterrets (den øverste Domstol paa Althinget) Sag, ok skal den Sag lyses fra Lovbjerget, og man skal kræve ham tilbage, som andre Trælle. Saaledes kan Præsten frigiöre sig fra Kirken, at han oplærer en anden dertil i sit Sted, en saadan, som Biskoppen finder, at man kan være fuldt tilfreds med, den Biskop, som har at bereise den Fjerding. Dersom en Præst bliver syg, da skal den Mand, som raader for Kirken (har den under Værgemaal), raade, hvor længe han vil beholde ham. Den Mand, som har Kirken under Værgemaal, har det Vilkaar, dersom ham tykkes, at Præstens Sot bliver langvarig, at føre ham til Frænderne til Forsorg, men dersom han bliver frisk igjen siden efter, da er han fri fra Kirken. Men dersom en Kirkepræst døer fra det Sted, hvortil han bev oplært, og han efterlod sig Gods, da skal Kirken og den Mand, som har den under Værgemaal, tage tre Hundrede sex Alens Ører. Dersom han eiede mere Gods, da skulle Frænderne tage detel prevere ha d'anar a l'església per a la qual hagi estat consagrat on, cada dia de festa de guardar, si no hi ha cap motiu que ho impedeixi, ha de cantar missa, matines i vespres i durant la quaresma i l'advent i totes les témpores. [El bóndi que hagi fet consagrar el prevere per a la seva església] ha d'anunciar el contracte que ha conclòs amb el prevere a la Penya de la Llei (el lǫgberg) o a la lǫgrétta, l'assemblea legislativa de l'Alþingi. Té el dret, si vol, d'elevar una protesta (interposar veto) a la Penya de la Llei contra l'allotjament (innihǫfn) [del prevere al mas d'altres bændur]. Si el prevere fuig de l'església per a la qual hagi estat instruït (format) o se n'absenta de tal manera que no hi atengui els oficis religiosos, tal i com estigui estipulat, incorre en pena de proscripció a perpetuïtat (skóggangr) l'home que l'aculli o per al qual el prevere celebri missa (o d'altres oficins divins) o que convisqui amb ell. Continuar convivint amb ell després que s'hagi interposat prohibició de fer-ho a la Penya de la Llei està castigat amb la mateixa pena que conviure amb un proscrit a perpetuïtat (un skógarmaðr). La causa que s'incoï per aquest motiu serà una causa davant el cinquè tribunal de quarter o fimmtardómr, i cal fer pública l'acció judicial a la Penya de la Llei i reclamar la devolució del prevere com es fa amb els altres serfs [escapats]. Un prevere es pot deslliurar de la seva església instruint-ne un altre perquè ocupi el seu lloc i que el bisbe, que tingui jurisdicció sobre l'església en qüestió, consideri que ho està a plena satisfacció. Si un prevere es posa malalt, l'home que tingui autoritat sobre l'església, decidirà quant de temps vol guardar (continuar tenint) el prevere malalt. L'home que guarda l'església té l'opció (és lliure de), si li sembla que la malaltia del prevere s'allarga, de fer el prevere malalt a mans dels seus parents, però si ho fa i després millora, també estarà deslliurat de l'església en qüestió. Si el prevere d'una església, per a la qual fou instruït, mor deixant béns, l'església i l'home que custodia (guarda) l'església se'n queden tres-cents sex-álna-aurar (tres-centes ‘unces de sis alnes [de vaðmál]). Si tenia més cabal, se'l queden els parents
Þorvarður var mjög óþokkaður af verki þessu um öll þau héruð sem Þorgils hafði yfirsókn haft. Mæltist þetta verk illa fyrir. Tala flestir menn er vissu að eigi vissi nokkurn mann hafa launað verr og ómannlegar en Þorvarður slíka liðveislu sem Þorgils hafði veitt honum. Er nú lokið að segja frá Þorgilsi (SS II, cap. 475, pàg.737): per aquest fet en Þorvarður fou molt mal vist per tots els districtes el govern i l'administració dels quals havia tingut en Þorgils. Aquesta obra (aquest acte) fou condemnada arreu. La majoria dels qui se n'assabentaven deien que no coneixien ningú que hagués pagat pitjor i més inhumanament que en Þorvarður, l'ajuda que en Þorgils li havia prestat. Aquí s'acaba de referir sobre en Þorgils
♦ heita e-m yfirsókn um e-ð: prometre a algú un territori com a feu, prometre a algú el control i l'administració d'un territori
svo var og um Kálf Árnason að þá fann hann í hverja snöru hann hafði gengið af áeggjan Knúts konungs. Þau heit er hann hafði Kálfi heitið eða veitt, þá rufust þau öll, því að Knútur konungur hafði Kálfi heitið jarldómi og yfirsókn um Noreg allan en Kálfur hafði verið höfuðsmaður að halda orustu við Ólaf konung og fella hann frá landi. Hafði Kálfur engar nafnbætur meiri en áður. Þóttist hann vera blekktur mjög og fóru þá orðsendingar milli þeirra bræðra, Kálfs og Finns, Þorbergs og Árna, og samdist þá frændsemi þeirra: així fou també amb en Kálfur Árnason (el mateix s'esdevingué amb en Kálfur Árnason), el qual llavors va descobrir en quin parany havia caigut quan s'havia deixat instigar pel rei Canut. El rei Canut va trencar tots els juraments i promeses que havia fet al Kálfur perquè el rei Canut havia promès al Kálfur el títol de iarl i l'administració i el domini en nom seu (l'yfirsókn) de tota Noruega, i [per això] en Kálfur havia estat el primer capità a l'hora de lluitar contra el rei Olau i arrabassar-li el regne, però en Kálfur[, a canvi,] ara no tenia pas més títols que abans. Considerava que havia estat greument enganyat i per aquest motiu els germans en Kálfur, en Finnur, en Þorbergur i l'Árni es tornaren a creuar missatges i recompongueren llur [fraternal] amistat

yfir·spenntur, -spennt, -spennt <adj.>:
1. <GENexaltat -ada, sobreexcitat -ada, molt tens -a
2. (viðbragðexagerat -ada (reacció)
♦ yfirspennt viðbrögð: reaccions exagerades

yfir·staðinn, -staðin, -staðið <adj.>:
acabat -ada (dit de coses desagradables que han espassat: exàmens, malaltia, crisi, perill, risc etc.)
♦ óeirðirnar eru yfirstaðnar: els esvalots han acabat
♦ faraldurinn er yfirstaðninn í landinu: l'epidèmia s'ha acabat al país
♦ prófin eru yfirstaðin: els exàmens han acabat
♦ veikindin eru yfirstaðin: la malaltia ha espassat
♦ það (o: hið) versta er nú yfirstaðið: el pitjor ja ha passat

yfir·standandi, -standandi, -standandi <adj.>:
present, actual
fyrir því stæri enginn sig af mönnum. Því að allt er yðar, hvort heldur er Páll, Apollós eða Kefas, heimurinn, líf eða dauði, hið yfirstandandi (ἐνεστώς -ῶσα, -ός ~ τὰ ἐνεστῶτα -ώτων:   εἴτε ἐνεστῶτα) eða hið komandi, allt er yðar. En þér eruð Krists og Kristur Guðs: per això que ningú no es vanti dels homes, car tot és vostre, tant si és en Pau, com l'Apol·ló o en Quefes, el món, la vida o la mort, les coses presents o les coses venidores, tot és vostre i vosaltres sou del Crist i el Crist de Déu (stæra sig af e-u: BMonts. = que ningú no es gloriï en uns homes; BInterc. = que ningú no es gloriï dels qui són homes i prou; BEvang. = que ningú no es recolzi en els homes)
mín skoðun er, að vegna yfirstandandi (ἐνεστώς -ῶσα, -ός:   διὰ τὴν ἐνεστῶσαν ἀνάγκην) neyðar sé það gott fyrir mann að vera þannig: el meu parer és que, a causa de la necessitat actual, és bo per a l'home d'ésser així
sem gaf sjálfan sig fyrir syndir vorar, til þess að frelsa oss frá hinni yfirstandandi (ἐνεστώς -ῶσα, -ός:   ἐκ τοῦ αἰῶνος τοῦ ἐνεστῶτος πονηροῦ) vondu öld, samkvæmt vilja Guðs vors og föður: que es va donar a si mateix pels nostres pecats a fi d'alliberar-nos d'aquest segle actual dolent, segons la voluntat del Déu i Pare nostre
til þess að auglýsa réttlæti sitt á yfirstandandi (ὁ νῦν καιρός:   ἐν τῷ νῦν καιρῷ) tíma, að hann sé sjálfur réttlátur og réttlæti þann, sem trúir á Jesú: a fi de manifestar la seva justícia en el temps present, per tal que ell sigui just i justifiqui el qui creu en Jesús
♦ yfirstandandi ár: l'any en curs
öllum þeim sem Haman, ráðsherra vor og annar faðir, hefur bent á í bréfi sínu, sem og konum þeirra og börnum, skal fullkomlega, án miskunnar og vægðarlaust gereytt með sverði óvina sinna hinn fjórtánda dag í adar, tólfta mánuði yfirstandandi árs (ἐνεστώς -ῶσα, -ός:   τοῦ ἐνεστῶτος ἔτους)[hem ordenat que] tots els qui l'Aman, el nostre ministre i segon pare, ha assenyalat en una carta seva, siguin radicalment exterminats amb llurs dones i llurs infants, passats al fil de l'espasa de llurs enemics, sense pietat ni misericòrdia, el dia catorze de l'adar, el mes dotzè del present any
♦ yfirstandandi efnahagskreppa: l'actual crisi econòmica
♦ yfirstandandi erfiðleikar: les dificultats presents
♦ yfirstandandi vika: la setmana en curs

yfir·sterkari, -sterkari, -sterkara <adj.>:
molt més fort -a
♦ reynast [vera] e-m yfirsterkari: resultar ésser molt més fort o molt superior que algú
vertu hjálpsamur við auðmjúka en gef guðlausum ekkert, synja honum um mat og gef honum ekkert svo að hann reynist þér ekki yfirsterkari (δυναστεύειν + Dat.:   ἵνα μὴ ἐν αὐτοῖς σε δυναστεύσῃ)socorre l'humil i no donis a l'impiu; refusa-li el pa i no li donis res no fos cosa que encara en resulti més fort que tu
♦ e-ð verður e-u yfirsterkara ~ e-r verður e-m yfirsterkari: una cosa preval contra una cosa ~ algú preval contra algú, algú venç algú
góðvinir þínir hafa blekkt þig, þeir hafa orðið þér yfirsterkari (ʝāˈχōl   lə- ~ יָכוֹל לְ:   wə-ʝāχəˈlū   lə-ˈχā,   וְיָכְלוּ לְךָ). Þegar fætur þínir sökkva í foraðið snúa þeir við þér baki: els teus bons amics t'han ensarronat, han prevalgut contra teu. Quan els teus peus s'han enfonsat en el fang, t'han girat l'esquena

yfir·stétt <f. -stéttar, -stéttir>:
classe alta

yfirstéttar·fjölskylda <f. -fjölskyldu, -fjölskyldur. Gen. pl.: -fjölskyldna>:
família f de classe alta

yfir·stíga <-stíg ~ -stígum | -sté (o: steig) ~ -stigum | -stigiðe-ð>:
superar una cosa
♦ yfirstíga ótta sinn: dominar la seva por
♦ yfirstíga hindrun: superar un entrebanc (o: obstacle)

yfir·stíganlegur, -stíganleg, -stíganlegt <adj.>:
superable

yfir·stjórn <f. -stjórnar, -stjórnir>:
1. <GENdirecció f general
2. <MILalt comandament (o: comandament suprem)  

Yfir·strumpur <m. -strumps, -strumpar>:
el Gran Barrufet (personatge de Peyo, cabdill dels barrufets)

yfir·stærð <f. -stærðar, -stærðir>:
talla f extragran

yfir·sveitarforingi <m. -sveitarforingja, -sveitarforingjar>:
tinent m & f (yfirliðsforingi)

yfir·sýn <f. -sýnar, no comptable>:
1. (það að sjá e-ð í heildvisió f de conjunt, visió f general (o: panoràmica), panorama m (coneixement ampli que hom té d'una cosa)
♦ hafa yfirsýn yfir e-ð: tenir una visió de conjunt d'una cosa
♦ hafa góða yfirsýn: tenir una bona visió panoràmica
2. (eftirlitcontrol m (supervisió, vigilància)
3. (útlit & yfirlitaspecte m exterior (físic, semblant, apariència)
♦ að yfirsýn: en apariència, aparentment
4. <(álitparer m (opinió)

yfir·sýnd <f. -sýndar, no comptable>:
1. variant de yfirlit ‘aspecte’
nú grunar jarlinn, hví þessi maðr mælir svá djarfliga ok mikilmannliga, ok þat þykkist hann sjá á vápnum hans ok á búnaði, at hann er ein kempa, ef hann er eigi tignari maðr, ok mikill þykkir honum hann vera yfirsýndum ok stórmannligr: llavors aquella manera de parlar d'aquell home, ardida i pròpia d'un gran home, varen fer sospitar el iarl, sospita que es veia reforçada en veure les seves armes i la seva roba, que era un campió, si no és que era un home de rang i condició encara més elevats, i considerà que era d'aspecte grandiós i senyorial
2. (eftirlit, umsjóncontrol m (supervisió, vigilància)
var þá rætt um sætt, að málin skyldu fara í dóm undir jafnmarga menn. En Brandur ábóti var þar til yfirsýndar. Skyldi Þorvarður þá eigi sitja í héraði. Riðu þeir Sturla og Sighvatur vestur heim (SS II, cap. 479, pàg. 742): pel que fa a l'acord de conciliació es va resoldre que els punts de l'acord serien sotmesos a la decisió d'un tribunal format per homes d'una part i de l'altra en nombre igual.I l'abat Brandur fou designat per arbitrar  (o: moderar) en les deliberacions. Es va resoldre igualment que en Þorvarður no romangués al districte. L'Sturla i en Sighvatur se'n tornaren a casa, a ponent

yfir·sæng <f. -sængur, -sængur>:
(En desúsedredó m

yfir·söngur <m. -söngs, -söngvar>:
1. <RELIGabsoltes (o: ensoltes), responsori  (o: respons) i/o exèquies (o: obsèquies) cantades sobre el cos d'un mort. També es podria referir a la missa de difunts o de rèquiem en general
ok er konungr hafði þetta talat, þá veik hann sinni rœðu til þeirrar siðvenju, sem þar er tíð at mæla yfir gǫfugra manna grepti; þakkaði fyrst kennimǫnnum sinn yfirsǫng ok fagran formála, en allri alþýðu bœnahald, ok slíkar eptirgerðir, sem hverr nennti framast at gera eptir sinn vin eða náung: i quan el rei hagué acabat el seu panegíric, va redirigir les seves paraules cap al que el costum exigeix que també es digui davant la tomba d'homes il·lustres: d'antuvi va regraciar els clergues per llur responsori (per llur missa de rèquiem?) i llur bella oració fúnebre, i [tot seguit regracià també] tots els assistents per llurs pregàries i pels actes religiosos que cadascun d'ells consideraria oportú de fer de més a la mort del seu amic o el seu pròxim [per la salvació de la seva ànima]
Þórgunna mælti: "Það er skipan mín að eg vil láta færa mig í Skálaholt, ef eg andast úr þessi sótt, því að mér segir svo hugur um að sá staður muni nokkura hríð verða mest dýrkaður á þessu landi. Veit eg og," segir hún, "að þar munu nú vera kennimenn að veita mér yfirsöngva. Vil eg þess biðja þig að þú látir mig þangað flytja. Skaltu þar fyrir hafa af minni eign svo að þig skaði eigi í. En af óskiptri minni eigu skal Þuríður hafa skarlatsskikkju þá er eg á. Geri eg það til þess að hún skuli létta á leggja þótt eg sjái fyrir öðru mínu fé slíkt er mér líkar. En eg vil að þú takir í kostnað þann er þú hefir fyrir mér það er þú vilt eða henni líkar af því er ég læt til. Gullhring á eg og hann skal fara til kirkju með mér en rekkju mína og rekkjutjald vil eg láta brenna í eldi því að það mun engum manni að nytjum verða. Og mæli eg þetta eigi fyrir því að eg unni engum að njóta gripanna ef eg vissi að að nytjum mætti verða. En nú mæli eg því svo mikið um," segir hún, "að mér þykir illt að menn hljóti svo mikil þyngsl af mér sem eg veit að verða mun ef af er brugðið því sem eg segi fyrir": la Þórgunna va dir: “És la meva voluntat que, si moro d'aquesta malaltia, sigui duta a Skálaholt, ja que el cor em diu (= tinc el pressentiment) que aquest lloc d'aquí a un temps serà el més venerat d'aquesta terra. També sé‟, va dir, “que hi haurà clergues per dir-me el funeral. Et prego amb insistència que facis que m'hi portin. A canvi tindràs dels meus béns tot el que et calgui per cobrir les despeses que puguis tenir per fer-ho. Vull, emperò, que, abans de fer parts del meu cabal, la Þuríður rebi la meva skikkja (abric sense braços) d'escarlata. Ho disposo així per tal que ella accepti més fàcilment que disposaré de la resta del meu cabal a la meva discreció. I vull que, del que deixaré, agafis el que vulguis, o el que ella trobi oportú, per les despeses que tens per mi. Tinc un anell d'or que vull que m'acompanyi a l'església [on seré enterrada], i també vull que hom cremi el meu llit i la seva draperia perquè no seran de profit per a ningú. I no dic això perquè, si sapigués que poguessin resultar de profit a algú, no volgués permetre a ningú que frueixi d'aquests objectes, sinó que si ho dic d'una manera tan rotunda i detallada‟, va dir, “és perquè em sembla malament (menys lit.: em fa basarda) que hagi d'ocasionar un pòndol ben feixuc a algú, com sé del cert que passarà, si hom s'aparta del que estic estipulant” (vocabulari: #1. mæla: Cf. en Hugo Gering 1897, pàg. 187: 3.4. mæli ek því svá mikit um, „deswegen rede ich so eindringlich und nachdrücklich darüber; )
2. (til að vígja e-ð eða e-n staðbenedicció f [cantada] (pregària cantada (?) sobre un fenomen natural o un objecte)
öllum mönnum þótti mikils vert um trú hans og þeim öll[p. 119]um mest er vitrastir voru. Marga hluti tók hann þá upp til trú sér að engi maður vissi né einn mann áður haft hafa hér á landi. En í annað sinn þóttust menn mestan mun á hafa fundið að skap hans hafði skipast vetur þann er hann var á Ströndum því að þá undi hann sér hvorki nótt né dag þar til er hann hitti fóstra sinn. Og kom þaðan frá við nokkuð á hverjum misserum til siðbótar honum og þar kom að nær þótti hann orðinn allur annar maður í atferð sinni en fyrst þótti til horfast er hann var ungur. Það fylgdi og þessu að mörg merki urðu að vatnsvígslum hans og yfirsöngum svo að mönnum þótti þá þegar mikils um vert og það mátti á finnast að guði líkaði atferð hans. En alþýðu manna sýndist það í því hvers efni í þótti vera um atferð hans að honum var það gefið kenningarnafn að hann var kallaður Guðmundur hinn góði (SS I, cap. 93, pàgs. 118-119): tots tenien la seva fe en una alta consideració i estima i els qui més l'hi tenien eren els qui eren més savis. Aleshores va escometre força coses per la seva fe de les quals ningú no en sabia res fins aleshores i que ningú abans no havia fet en aquest país. I, d'una altra banda, la gent era del parer que el seu caràcter li havia canviat a l'hivern que havia passat a Strandir i que hi trobaven una gran diferència [entre el caràcter que tenia abans i el d'ara], ja que allò no havia descansat gens[, a causa dels dolors per la fractura de l'os de la cama], ni de dia ni de nit, fins que es va trobar amb el seu fóstri[, el prevere Ingimundur]. I d'ençà de llavors es va anar produint cada any una paulatina millora de la seva religió (= comportament més i més acorde als principis de la religió cristiana?) i va arribar un moment que gairebé semblava que hagués tornat tot un altre home (algú completament diferent), en el seu capteniment, del que de primer havia semblat que seria quan encara era petit (jove). A això encara s'hi afegia que es produïen molts de senyals en les seves consagracions d'aigua i benediccions [d'indrets i coses] de manera que a la gent de seguida [aquells senyals] els van semblar de gran importància i en això es podia constatar que el seu comportament plaïa a Déu. I com era la consideració que mereixia al comú de la gent la seva conducta es va manifestar en el fet que li donaren un sobrenom i fou anomenat Guðmundur el Bo (vocabulari: #1. efni: Cf. en Baetke 19874, pàg. 100: <...> 5. Situation, Lage, Zustand, Umstände: er þat, eru þau efni í (od. til) es verhält sich so (mit einer Sache), es steht so; ill efni eru í es sieht böse, nach Bösem aus; í hvert efni er komit málum wie steht es <...>. Tanmateix, no cita la construcció que trobem aquí, hvers efni í þótti vera um atferð hans. Entenc l'oració com a subjecte de sýndist, amb un það precedent catafüric)
af þingi býður honum heim Sigurður Ormsson til Svínafells og fer hann af þingi suður í Haukadal og svo austur til Svínafells, þaðan austur í fjörðu, svo í Fljótsdalshérað og til Vopnafjarðar og Öxarfjarðar og svo norðan til Eyjafjarðar og kemur heim til Ufsa nærri veturnóttum. En í farlengd hans urðu fleiri hlutir merkilegir en eg kunni að telja af yfirsöngum og vatnsvígslum (SS I, cap. 122, pàg. 174): en Sigurður Ormsson el va convidar que del þing anés a casa seva a Svínafell i del þing va marxar cap a la vall de Haukadalur i d'aquí cap a Svínafell, i d'aquí cap als fiords de llevant, i d'aquí al districte de la vall de Fljótsdalur i tot seguit cap als fiords de Vopnafjörður i Öxarfjörður i tot seguit féu cap al nord, cap al fiord d'Eyjafjörður i[, finalment,] va arribar a casa a Ufsir, pels volts de les veturnætur, les nits que marquen, a l'octubre, l'inici de l'hivern. I durant el seu viatge s'esdevingueren més coses remarcables de les que sabria enumerar durant les seves benediccions [d'indrets i coses] i consagracions d'aigua

yfir·tak <n. -taks, -tök>:
1. (hámarksúmmum m (cim, capcurucull)
♦ yfirtak ógæfunnar: el súmmum de la desgràcia
2. yfir·tök <n.pl -taka>: (yfirhöndavantatge m (predomini, triomf)
♦ hafa yfirtökin: <LOC FIGavantatjar, dominar la situació, prevaler, predominar
♦ fá yfirtökin ~ ná yfirtökum (o: tökunum)<LOC FIGobtenir l'avantatge o la victòria sobre..., imposar-se sobre..., sortir guanyador -a sobre

yfir·taka <f. -töku, -tökur. Gen. pl.: -taka o: -takna>:
presa f de control, adquisició f, absorció f
♦ yfirtaka ábyrgðar: assumpció de responsabilitat
♦ yfirtaka og sala fyrirtækja: <ECONadquisició i venda d'empreses
♦ löggjöf um yfirtöku fyrirtækja: legislació sobre adquisició d'empreses

yfir·taka <-tek ~ -tökum | -tók ~ -tókum | -tekiðe-ð>:
prendre possessió de, absorbir una cosa (= empresa, negoci), prendre o assumir el control de, adquirir una cosa

yfir·taki <m. -taka, -takar>:
adquirent m & f, adquiridor m, adquiridora f

yfir·taks <adv.>:
excessivament
♦ yfirtaks <+ Adj.>excessivament <+ Adj.>
sérhver, sem heyrði hróp þessa fjölda og traðk skarans og glamrið í vopnunum, hlaut að skjálfa, svo yfirtaks mikill (σφόδρα:   ἦν γὰρ ἡ παρεμβολὴ μεγάλη σφόδρα καὶ ἰσχυρά) sem þessi herafli var: qualsevol que sentís els crits d'aquesta multitud, i el trepig dels passos d'aquesta gernació i l'entrexoc de les armes, havia de tremolar, tan extraordinànriament gros era aquest exèrcit
♦ yfirtaks <+ Subst.><Subst. +> excessiu -iva
af yfirtaks drambi (πᾶσα ἀλαζονεία:   μετὰ πάσης ἀλαζονείας ὑψαυχενῶν) hafði Níkanor einsett sér að reisa sér minnismerki með því að sigra Júdas og menn hans: en Nicànor, tibat d'orgull (per un excés d'orgull) havia pres la ferma decisió d'erigir-se un trofeu vencent en Judes i els seus homes

yfir·tollheimtumaður: <m. -tollheimtumanns, -tollheimtumenn>:
cap m de publicans, encarregat m dels recaptadors
en þar var maður er Sakkeus hét. Hann var yfirtollheimtumaður (ὁ ἀρχιτελώνης -ώνου:   ἀρχιτελώνης) og auðugur: però hi havia un home, que es deia Zaqueu. Era cap de publicans i ric (BMonts. = cap de publicans; BInterc. = cap de publicans; BEvang. = encarregat dels recaptadors)

yfir·tónn <m. -tóns, -tónar>:
<MÚS & FONÈT & FÍSharmònic m
♦ grunntónn og yfirtónar mynda saman rödd: el so fonamental i els harmònics formen la veu

yfir·troðsla <f. -troðslu, no comptable>:
transgressió (o: infracció) f, falta f
♦ yfirtroðslur, syndir og misgerningar: faltes, pecats i malfets

yfir·tvinni: <m. -tvinna, -tvinnar>:
fil m de dalt (de màquina de ripuntar)

yfir·tök: <n.pl -taka>:
avantatge m (predomini, triomf)
♦ hafa yfirtökin: <LOC FIGavantatjar, dominar la situació, prevaler, predominar
♦ fá yfirtökin ~ ná yfirtökum (o: tökunum)<LOC FIGobtenir l'avantatge o la victòria sobre..., imposar-se sobre..., sortir guanyador -a sobre

yfirtöku·aðili <m. -aðila (o: -aðilja), -aðilar (o: -aðiljar)>:
adquirent m & f, adquiridor m, adquiridora f

yfirtöku·bráð <f. -bráðar, -bráðir>:
companyia adquirida

yfirtöku·félag <n. -félags, -félög>:
companyia adquirent  (o: adquiridora)

yfirtöku·nefnd <f. -nefndar, -nefndir>:
comissió f d'ofertes públiques d'aquisició

yfirtöku·reglur <f.pl -reglna ( o: -regla)>:
normativa f (o: reglament m) d'adquisicions, reglamentació f d'ofertes públiques d'aquisició, normes f.pl [que regeixen les ofertes públiques] d'aquisició

yfirtöku·skylda <f. -skyldu, -skyldur. Gen. pl.: -skyldna>:
compromís ferm d'adquisició, obligació f d'adquisició

yfirtöku·tilboð <n. -tilboðs, -tilboð>:
O.P.A. f, oferta pública d'adquisició
♦ gera yfirtökutilboð til e-s: fer una O.P.A. a algú
♦ gera yfirtökutilboð í e-ð: fer una O.P.A. sobre una empresa
♦ fjandsamlegt yfirtökutilboð: una O.P.A. hostil

yfirtöku·tilskipun <f. -tilskipunar, -tilskipanir>:
directiva relativa a les ofertes públiques d'adquisicions, directiva f sobre adquisicions

yfir·umsjón <f. -umsjónar, no comptable>:
supervisió f [general], superintendència f
♦ hafa yfirumsjón með e-u: supervisar (o: controlar) una cosa, tenir la supervisió d'una cosa
♦ fela e-m yfirumsjón e-s (o: með e-u)confiar (o: encarregar) a algú la supervisió general d'una cosa, posar a algú de majoral sobre una cosa
faraó sagði við Jósef: „Nú þegar faðir þinn og bræður þínir eru komnir til þín stendur Egyptaland þér til reiðu, láttu föður þinn og bræður þína búa þar sem landkostir eru bestir. Þeir mega búa í Gósenlandi og ef þú veist um duglega menn meðal þeirra feldu þeim þá yfirumsjón> (ɕar ~ שַׂר:   wə-ɕamˈt-ām   ɕāˈrēi̯   miqˈnɛh   ʕal־ʔăʃɛr־ˈl-ī,   וְשַׂמְתָּם שָׂרֵי מִקְנֶה עַל-אֲשֶׁר-לִי) hjarða minna“: el Faraó digué llavors al Josep: «Ja que ton pare i els teus germans han vingut a trobar-te, el país d'Egipte està a la teva disposició. Fés viure ton pare i els teus germans allà on la fertilitat del sòl és millor: Que visquin a la terra de Guesen (Goixen), i, si saps d'homes capaços entre ells, posa'ls de majorals dels meus ramats»
♦ e-m er falin yfirumsjón e-s (o: með e-u)a algú se li encarrega la supervisió [general] o superintendència d'una cosa
þegar það hafði verið gert voru afgjöldin, tíundirnar og helgigjafirnar fluttar samviskusamlega þangað. Levítanum Kananja var falin yfirumsjón með þeim (nāˈɣīδ ~ נָגִיד:   wa-ʕălēi̯-ˈhɛm   nāˈɣīδ   kānaˈnjāhū   ha-llēˈwī,   וַעֲלֵיהֶם נָגִיד כָּונַנְיָהוּ הַלֵּוִי) og Símeí, bróðir hans, var staðgengill hans: quan ho hagueren fet, dugueren allà fidelment (conscienciosament) les contribucions, els delmes i les coses santes. El levita Conenies (Cananiahu) fou designat llur intendent i el seu germà Semeí (Ximí) era el seu representant
Akíkar talaði máli mínu svo að ég gat snúið aftur til Níníve. Áður, meðan Sanheríb ríkti í Assýríu, hafði Akíkar verið falin yfirumsjón vínbirgða konungs (ὁ ἀρχιοινοχόος -όου:   Ἀχίχαρος γὰρ ἦν ὁ ἀρχιοινοχόος καὶ ἐπὶ τοῦ δακτυλίου καὶ διοικητὴς καὶ ἐκλογιστὴς ἐπὶ Σενναχηρὶμ βασιλέως Ἀσσυρίων). Einnig var hann innsiglisvörður hans, féhirðir og skattheimtumaður. Asarhaddon veitti þessum náfrænda mínum og bróðursyni þau embætti aftur: l’Aquicar va advocar en favor meu de manera que vaig poder tornar a Nínive. Abans, mentre en Sennaquerib governava a Assíria, ja s'havia encomanat a l'Aquicar la supervisió de les reserves de vi del rei. També era el seu guarda-segell, el seu tresorer i el seu recaptador d'impostos. L'Assarhaddon va confirmar en aquests càrrecs aquest nebot i parent meu de prop

yfir·umsjónarmaður: <m. -umsjónarmanns, -umsjónarmenn>:
superintendent m & f, supervisor m en cap, supervisora f en cap
Pashúr Immersson prestur, sem var yfirumsjónarmaður (pāˈqīδ   nāˈɣīδ,   פָּקִיד נָגִיד) í húsi Drottins, heyrði Jeremía flytja þessa ræðu: el sacerdot Fashur (Paixħur), fill de l'Emmer (Immer), que era superintendent de la casa de Jahvè, sentí en Jeremies que profetitzava aquestes paraules (BMonts. = superintendent (prefecte); BInterc. = s'encarregava de la vigilància; BEvang. = inspector en cap)

yfir·unninn, -unnin, -unnið <adj.>:
vençut -uda (o: superat -ada)
þegar byrjunarörðugleikar eru yfirunnir: quan s'hauran vençudes les dificultats inicials

yfir·vald <n. -valds, -völd>:
autoritat f (entitat governamental)
♦ heiti lögbærs yfirvalds: nom de l'autoritat competent
♦ valdbær yfirvöld: autoritats competents
♦ yfirvöldin: les autoritats

yfirvara·skegg <n. -skeggs, -skegg. Gen. pl.: -skeggja; dat.pl.: -skeggjum>:
bigoti m, mostatxo[s] m[.pl] (Bal.
♦ vera með yfirskegg <= Ac.>portar bigoti, dur mostatxos (Bal.

yfir·varp <n. -varps, no comptable>:
(átyllapretext m (excusa)
♦ yfirvarp fyrir e-ð: pretext per a...

yfir·vega <-vega ~ -vegum | -vegaði ~ -veguðum | -vegaðe-ð>:
ponderar una cosa, repensar una cosa, meditar sobre una cosa

yfir·vegað <adv.>:
pausadament, amb calma
♦ tala hægt og yfirvegað: parlar a poc a poc i pausadament
♦ tala rólega og yfirvegað: parlar calmadament i pausadament

yfir·vegaður, -veguð, -vegað <adj.>:
ponderat -ada, ben equilibrat -ada
♦ að [vel] yfirveguðu ráði: havent-ho reflexionat [bé]
♦ rólegur og yfirvegaður: tranquil i ponderat
♦ yfirvegað og heilnæmt líferni: una vida equilibrada i sana

yfir·vegun: <f. -vegunar, no comptable>:
ponderació f, reflexió f
♦ af yfirvegun: amb ponderació
♦ án yfirvegunar: sense reflexionar
án yfirvegunar (ἄνευ βουλῆς:   ἄνευ βουλῆς μηθὲν ποιήσῃς) skaltu ekkert gera, þá þarftu ekki að iðrast að unnu verki: sense reflexió no facis res, i no t'hauràs de penedir del que hagis fet

yfir·vigt: <f. -vigtar, no comptable>:
sobrepès m (de persona & excés de pes d'equipatge, paquet etc.)

yfir·vinna <f. -vinnu, no comptable>:
hores f.pl extra
♦ vinna yfirvinnu: fer hores extra (o: extres)

yfir·vinna <-vinn ~ -vinnum | -vann ~ -unnum | -unniðe-n>:
superar (o: vèncer) una cosa
♦ yfirvinna drykkjuvandamálið: superar el problema de la beguda

yfirvinnu·kaup <n. -kaups, no comptable>:
retribució f.pl de les hores extra (o: extres)

yfirvinnu·tími <m. -tíma, -tímar>:
hora f extra

yfir·vofandi, -vofandi, -vofandi <adj.>:
(sem vofir yfir e-u[que és] imminent, que amenaça, amenaçador -a
hún sá enga hjálp nærri heldur yfirvofandi dauða: no va veure cap possibilitat d'ajut sinó una mort imminent
♦ yfirvofandi ok óumflýjanlegur dauði: una mort inevitable i imminent
♦ yfirvofandi stormur: una tempesta imminent

yfir·vörður <m. -varðar, -verðir>:
guardià m major, intendent m major
af niðjum Amrams, Jísehars, Hebrons og Ússíels -var Sebúel Gersómsson Mósesonar yfirvörður (nāˈɣīδ   ʕal־hā-ʔɔsˁāˈrōθ,   נָגִיד עַל-הָאֹצָרוֹת) fjársjóðanna: dels descendents de l'Amram, de l'Içhar, de l'Hebron i de l'Uziel, el tresorer major era en Xebuel, descendent d'en Guerxom, fill d'en Moixè

yfir·þjóðlegur, -þjóðleg, -þjóðlegt: <adj.>:
supranacional

yfir·þjónn: <m. -þjóns, -þjónar>:
maître m & f (cap de cambrers a restaurants)

yfir·þráður: <m. -þráðar, -þræðir>:
fil m de dalt (de màquina de ripuntar)

yfirþunga·vigt: <f. -vigtar, no comptable>:
<ESPORTpes m superpesant

yfir·þyngd: <f. -þyngdar, no comptable>:
sobrepès m (excés de pes en persona)
♦ fólk í yfirþyngd: gent amb soprepès

yfir·þyrma <-þyrmi ~ -þyrmum | -þyrmdi ~ -þyrmdum | -þyrmt>:
aclaparar algú, caure aclapadorament sobre algú, apoderar-se d'algú
♦ e-ð yfirþyrmir e-n: una cosa aclapara algú, una cosa s'empara (o: s'apodera) abassegadorament d'algú, una cosa envaeix algú
mun hátign hans ekki skelfa yður, ótti við hann ekki yfirþyrma (nāˈφal   ʕal- ~ -נָפַל עַל:   ū-φaħˈd-ō   ʝipˈpɔl   ʕălēi̯-ˈχɛm,   וּפַחְדּוֹ, יִפֹּל עֲלֵיכֶם) yður?: la seva majestat, que no us aterrirà? i el seu temor, que no s'apoderarà de vosaltres?
♦ mér yfirþyrmir: <impers.la malaltia em guanya, sucumbeixo a la malaltia

yfir·þyrmandi, -þyrmandi, -þyrmandi: <adj.>:
totalment aclaparador -a, que s'empara totalment d'un
þessi yfirþyrmandi (:   χαλεπὴ δὲ καὶ τοῖς ὅλοις ἦν δυσχερὴς ἡ ἐπίτασις τῆς κακίας) illska var þungbær og þjakandi á allan hátt: aquella maldat aclaparadora era feixuga de portar i opressiva en tots els sentits (lit.: de totes les maneres possibles)

yfir·ætt: <f. -ættar, -ættir>:
<BIOL TAXONsuperfamília f

yfirætt·bálkur: <m. -bálks, -bálkar>:
<BIOL TAXONsuperordre m

yfirætt·flokkur: <m. -flokks, -flokkar>:
<BIOL TAXONsupertribu f

yfrið: <adv.>:
suficientment
♦ yfrit hræddr: ben espantat
◊ nú ríðr Sigurðr á heiðina. En Reginn hverfr í brott yfrit hræddr: llavors en Sigurðr es dirigí a cavall cap a la landa mentre que en Reginn se n'anava ben espantat
♦ yfrið margir, yfrið margar, yfrið mörg: un nombre molt gran de...
♦ yfrit mikit lið: una tropa molt nombrosa
♦ yfrið nógur (o: nóg)més que suficient

yfrinn, yfrin, yfrið: <adj.>:
abundant, abundós -osa, copiós -osa
◊ matur er yfrinn: el menjar és abundant
♦ e-m er e-s yfrit gnótt: algú disposa d'una cosa en gran quantitat, algú té gran abundància d'una cosa
◊ en með því at Sverrir var á hverri stundu mjǫk hugsjúkr um sitt mál, þá gaf hann lítinn gaum miði eða vín, þó at honum væri þess yfrin gnótt, heldr veitti hann því meiri viðsjá, er hann fann, at undan váru dregin andsvǫrin fyrir honum um þau málin ǫll, er honum vǫrðuðu: però com que l'Sverrir tot el temps estava capficat per l'estat de la seva situació, no feia gaire cas del med ni del vi, encara que n'hi havien portat en gran abundància, sinó que anava tornant més i més sorrut a mesura que se n'anava adonant que trigaven a fer-li arribar les respostes a tots els afers que el concernien
♦ e-m er yfrinn í hugr á at <+ inf.>algú té el màxim interès a <+ inf.
◊ ok í fyrstunni er Baglar vildu snúa Rauðsúðinni, ok hún hafði eigi tekit fullan skriðinn, þá sótti skjótt saman með þeim; en eigi þurfti biskup svá mjǫk at eggja sína menn róðrar, þvíat ǫllum þeim var yfrinn í hugr á undan at róa. En er Baglar sá þetta af ǫðrum skipunum, þá hleyptu þeir til skútunum þangat, ok vildu komast millum lands ok Ǫnundar: vet ací la meva voluntat: que cap dels meus homes no sigui tan agosarat com per donar treva i perdó a cap dels seus; tenim una tropa molt nombrosa i esplèndida. Que el nostre primer atac sigui tan fort, que no els en calgui un de segon
♦ yfrið margir, yfrið margar, yfrið mörg: un nombre molt gran de...
♦ yfrið mikill, yfrið mikil, yfrið mikið: un -a molt gran...
♦ yfrit mikit lið: una tropa molt nombrosa
◊ vil ek birta fyrir yðr minn vilja, at engi verði svá djarfr minna manna, at einum grið gefi. Vér hǫfum yfrit mikit lið ok frítt; gerum þeim þá hríð hina fyrstu, at þeir þurfi eigi aðra: vet ací la meva voluntat: que cap dels meus homes no sigui tan agosarat com per donar treva i perdó a cap dels seus; tenim una tropa molt nombrosa i esplèndida. Que el nostre primer atac sigui tan fort, que no els en calgui un de segon
♦ yfrið nógur: més que suficient, a bastament, a bastança
♦ yfrin nauðsyn: una necessitat peremptòria (o: apressant)
♦ yfrin er nauðsyn til at <+ subj.>és absolutament necessari que <+ subj.>
◊ rétt er þat, sagði hann, at yfrin er nauðsyn til at vér takim oss hǫfðingja allir samt; hǫfum vér nú gert várt ráð, bœndrnir; sýnist oss sem þat muni ekki vera barnsverk at taka við þessum vanda: és correcte, va dir, que és absolutament necessari que tots plegats ens elegim un cabdill; nosaltres, pagesos, així ho hem decidit adés, però no ens sembla pas que hagi de resultar gens fàcil d'escometre i dur a bon port aquesta àrdua tasca
◊ en er þessi erindi voru borin Eyvindi þá sér hann að yfrin nauðsyn mun til vera að gera þar fyrir það ráð að þeir verði eigi upptækir fyrir konungi: i quan aquestes notícies foren portades a l'Eyvindur, aquest va veure que hi havia una necessitat peremptòria de trobar alguna sortida a fi de no estar a mercè del rei

yfrum: <adv.; contracció de yfir um>:
[cap] a l'altra banda
♦ fara yfrum: (deyjapassar a millor vida
♦ fara yfrum: (verða gjaldþrotafer fallida

yfsílon <n. yfsílons, yfsílon>:
variant fonetitzant de → ypsílon “i grega; ípsilon”

Ygg·drasill <m. -drasils, no comptable>:
<MITOLYggdrasill m, Ígdrasil m, designació de l'arbre còsmic

yggla <yggli ~ ygglum | yggldi ~ yggldum | ygglt>:
fer un posat sorrut (o: murri; o: sull -Bal.-) 
♦ yggldur á brún: amb les celles arrufades
♦ yggldur á svip: amb un posat sorrut
♦ yggla brýrnar: arrufar les celles
♦ yggla sig: #1. (setja upp reiðisviparrufar les celles (o: el nas), fer cara de pomes agres; #2. (gretta sigfer ganyotes (o: babarotes; o: ganyes; o: carusses -Mall., Men.-)
♦ hún yggldi sig framan í hana: li feia ganyotes

yggli·brún <f. -brúnar, -brúnir>:
arrufada f de nas (o: celles)
♦ setja upp ygglibrún: <LOC FIGarrufar les celles, fer cara de pomes agres

Yggur <m. Yggjar (o: Yggs), no comptable>:
<MITOLYggur m, un dels noms amb què també es coneixia i designava el déu Odin
♦ Yggs at: <LITla brega de l'Yggur, kenning per a batalla, combat
♦ Yggjar eldr: <LITla torxa de l'Yggur, kenning per a espasa
  Aquest teònim és un tema en -i, que sembla remuntar-se a un *uu̯wiz més que no pas a una forma *uɣiz amb reduplicació afectiva de la consonant medial. Tinc per mi que la darrera paraula sobre l'etimologia d'aquest mot encara s'ha d'escriure.  
     

ygla <f. yglu, yglur. Gen. pl.: ygla o: yglna>:
arna f [nocturna] (designació de les arnes de la família dels noctúids, molt ben representada a Islàndia)
♦ → brandygla “arna [nocturna] d'esquena roja (Euxoa ochrogaster)”
♦ → gammygla “arna gamma (Phytometra gamma, Autographa gamma)”
♦ → grasygla “arna [nocturna] de les gramínies (Cerapteryx graminis)”
♦ → hringygla “arna adusta (Mniotype adusta, Blepharita adusta)”
♦ → hrossygla “abromíada llustrada (Apamea [zeta exulis, Apamea zeta, Abromias zeta)”
♦ → jarðygla “arna [nocturna] de la primavera (Diarsia mendica)”
♦ → sandygla “arna [nocturna] de sorral (Hypocoena stigmatica)”

yglufiðrilda·ætt <f. -ættar, no comptable>:
[família f dels] noctúids m.pl

yglu·fiðrildi <n. -fiðrildis, -fiðrildi>:
noctúid m (qualsevol arna de la família dels noctúids)

yki¹:
1ª i 3ª pers. sg. pret. subj. de → auka “augmentar”

ykkar:
gen. de → þið, <þit, <it “vosaltres; <vosaltres dos, vosaltres dues”

ykkar <pron. poss. inv.>:
1. el vostre, la vostra (de vosaltres)
2. <el vostre, la vostra (de vosaltres dos)

<eða ritm. ykkarr, ykkur, ykkart <pron. poss. dual>:
el vostre, la vostra (de vosaltres dos)
<...> en þá er fǫrin er ráðin, þá get ek þik lítit af honum fá um liðit, ef hann hefir eigi áðr heitit, fyrir því at hvárgan ykkarn Hákonar jarls man hann spara til at hljóti úfǫrna, ok þykkja þá bezt at báðir hlyti“ (Jómsvíkinga saga (1828), cap. 37, pàg. 113): <...> però quan l'expedició estigui decidida, endevino que rebràs d'ell poc ajut per a dur-la a terme, si ell no te l'ha promès abans, perquè no us vol pas estalviar la desfeta ni a tu ni al iarl Hákon, i considera que el millor fóra que tots dos en sortiu malparats (i li semblaria encara millor que tots dos en sortiu malparats) ” (vocabulari: #1. spara: Cf. en Baetke 19874, pàg. 761: hvárgan ykkarn Hákonar jarls man hann spara til at hljóti úfǫrna keinen von euch beiden, weder dir noch Jarl Hakon, wird er die Niederlage ersparen wollen; #2. ófǫr: Cf. en Baetke 19874, pàgs. 454-455: ó-fǫr f. (meist pl.)   unglückliche Fahrt; Mißgeschick, Unglück: fara ófarar, ófǫrum fyrir e-m den kürzeren ziehen, eine Niederlage erleiden gegenüber jmd.; #3. hljóta: Cf. en Baetke 19874, pàg. 261: hljóta sigr den Sieg erlangen, erringen)
22. „Slíks var honum ván,“ segir Gunnarr, „því at illa gefaz ill ráð ok hefir hvárt tveggja ykkat opt gráliga gǫrt til annars“ (Njála (1908), cap. 45, p. 103): 21. En Gunnarr li va dir: “En Sigmundur s'ho podia esperar perquè ‘males decisions tenen males conseqüències’. I vosaltres dos, l'Skarphéðinn i tu, sovint us ne vàreu fer de ben brutes l'un a l'altre” (vocabulari: #1. ván: Cf. en Baetke 19874, pàg. 696: slíks er ván das ist zu erwarten; #2. illa gefask ill ráð: Cf. en Finnur Jónsson 1908, pàg. 103: 26. 27. illa — ráð, s. zu c. 12,13. i pàg. 31: 4. Illa — leifar, ein sprichwort, das auch mit etwas anderem wortlaut (Illa gefaz ill ráð) vorkommt: s. c. 45,22; vgl. Vatsd. s 6 u. ö. leifar, eigentlich „überreste“, hier „folgen“. En Baetke 19874, pàg. 188: illa gefask ill ráð böser Rat hat böse Folgen; #3. gráliga: Cf. en Finnur Jónsson 1908, pàg. 103: 27. 28. hefir hvárt tveggja — annars, „ihr beiden (Hallgerðr und Skarpheðinn) habt oft genug feindselig gegen einander gehandelt“. En Baetke 19874, pàg. 207: grá-liga adv.   feindselig, böswillig, schnöde i íb., pàg. 761: hefir hvárt tveggja ykkat opt gráliga gert til annars ihr beide (Mann und Frau) habt einander oft schlimm mitgespielt)
 
ykkarr, ykkur, ykkart
A. Singular
  Masculí   Femení   Neutre
N ykkar, <ykkarr   ykkur, <ykkor   ykkart, <ykkat
A ykkarn   ykkra   ykkart
G ykkars   ykkarrar   ykkars
D ykkrum, <ykkrom>   ykkarri, <ykkarre   ykkru, <ykkro
El grup -kkr- pot aparèixer simplificat en -kr- en la llengua medieval. Per tant: ykra, ykrum, ykru etc.
B. Plural:
  Masculí   Femení   Neutre
N ykkrir, <ykkrer   ykkrar   ykkur, <ykkor
A ykkra   ykkrar   ykkur, <ykkor
G ykkarra   ykkarra   ykkarra
D ykkrum, <> ykkrom   ykkrum, <ykkrom   ykkrum, <ykkrom
 

Y-kynslóð <f. -kynslóðar, no comptable>:
generació f Y, mil·lènnials m.pl

ylfingur <m. ylfings, ylfingar>:
llobató m

ylgja <f. ylgju, no comptable>:
embat f [de les ones]

ylgjast <ylgist ~ ylgjumst | ylgdist ~ ylgdumst | ylgst>:
1. (sjórtornar-se agitada, alçurar-se (encrespar-se la mar)
2. (lofttornar-se amenaçador -a (cel, temps)
og nú tekur veðrið að ylgjast í norðrið og dregur upp ský dökkt og dimmt með hafinu og gengur upp með öllu skjótt. En það var í það mund dags er tók út eyktina. Og dregur nú yfir skýið skjótt og fylgir þegar él, og þótti þeim sem þangað væri bæði eldingar og reiðarþrumur. Þeir allir Jómsvíkingar áttu að vega í gegn élinu. En þetta él var svo með miklum býsnum og veðrið það er fylgdi, að ekki máttu sumir menn betur en fá staðizt: i llavors, el temps va començar a tornar-se amenaçador cap a la part del nord (va començar a amenaçar tempesta) i d'allà una nuvolada d'espessa negror va començar a estendre's per tota la mar i en un tres i no-res els va tapar a tots ells. Això passava en el punt del dia quan ja estava a punt de fer-se l'eykt, és a dir, dos quarts de quatre de la tarda. El núvol va tapar ràpidament tot el cel i immediatament va deixar anar una forta calamarsada i a ells, els jómsvíkingar, els semblava que d'aquell núvol tan negre i fosc en sortien trons i llamps alhora. Tots els jómsvíkingar hagueren de lluitar contra aquell temporal [de calamarsa, aigua i vent]. Aquella calamarsada que feia, així com la borrasca que l'acompanyava, eren tan extraordinàriament fortes, que alguns tot just no podien fer res més que aconseguir mantenir-se drets
♦ loftið ylgist: el cel es torna amenaçador

ylgur <f. ylgjar, ylgjar>:
lloba f (femella de llop) (úlfynja)

yl·hýr, -hýr, -hýrt <adj.>:
<LITER GEN & FIGcàlid -a (agradablement calent & que causa escalfor al cor, dolç, suau)

Y-litningur <m. -litnings, -litningar>:
cromosoma Y m

ylja <ylja ~ yljum | yljaði ~ yljuðum | yljaðe-m>:
escalfar algú (fer que entri en calor)
♦ ylja sér við ofninn ~ eldinn: escalfar-se davant l'estufa ~ davant el foc
♦ e-ð yljar (o: hlýnar; o: hitnar) e-m um hjartaræturnar: <LOC FIGuna cosa reconforta [el cor d']algú
♦ það yljar manni um hjartaræturnar að <+ inf.>és reconfortant [de] <+ inf.>

ylli¹:
1ª i 3ª pers. sg. pret. subj. de → valda “causar”

ylli·ber <n. -bers, -ber. Gen. pl.: -berja; dat.pl.: -berjum>:
saüc m (baia de l'arbust Sambucus nigra)

yllir <m. yllis, yllar>:
1. saüc m (o: saüquer m; o: saüquera f) (designació genèrica dels arbustos del gènere Sambucus)
2. (svartyllirsaüc m [negre] (o: saüquer m [negre]; o: saüquera f [negra]) (arbust Sambucus nigra)

ylmast <ylmist ~ ylmumst | ylmdist ~ ylmdumst | ylmst ║ [í móti e-m]>:
enfurismar-se
hinir ylmast því meir er yfir fara með flokkum, gefa aðrar sakir hjá fram bóndum. Þeir ganga og yfir bú þeirra Sigurðar og Arnórs og gera marga hluti þá er biskup bauð þeim eigi, heldur bannaði hann þeim. Þeir brenndu bæ einn og unnu á nokkverjum mönnum þeim er þeir þóttust sakir við eiga og þeim þótti um sitt líf sitja og einn mann drápu þeir. Og drepinn var og prestur einn af þeim. En það sem biskupsmenn gerðu óspaklegt þá kenndu bændur það allt biskupi (SS I, cap. 163, pàg. 220): els altres, els qui formaven part dels grups [de cobradors de les multes] que recorrien el bisbat, es varen enfurismar més que més, i, afegien d'altres reclamacions (noves multes) als bændur, a més a més [de les que havien de cobrar]. També varen travessar (recórrer) els masos d'en Sigurður i l'Arnór i hi feren moltes de coses que el bisbe no els havia manat, ans al contrari, els les havia prohibides. Varen cremar un mas i atacaren amb les armes (aquí potser = feriren amb llurs armes) alguns homes que consideraven que tenien comptes pendents amb ells i que els semblava que planejaven atemptar contra llur vida i mataren un home. I també fou mort per ells un prevere. I tot això d'abusiu que feien els homes del bisbe, els bændur ho atribuïen tot al mateix bisbe
skammt frá Geirsteini átti jarðir ok bú ágæt kona ok fræg at ætt ok mǫrgum góðum hlutum, er Gyða hét, systir Ragnhildar, er átti Dagr Eilífsson hǫfðingi mikill austan ór landi, ok átti jarðir austr við Túnsberg. Geirsteinn leggr hug til Gyðu ok ofrást, en henni fellsk þat ekki í skap, ok er hann fann þat, ylmdisk hann í móti ok fjándskapaðisk til hennar ok segir meiri ván at henni verði misráðit: no gaire lluny d'en Geirsteinn hi tenia les seves terres i el seu mas una dona distingida, de mantes bones qualitats i de llinatge de gran renom, la qual es deia Gyða i era germana de la Ragnhildr que era casada amb el gran hǫfðingi de llevant, en Dagr Eilífsson, i posseïa terres a llevant a prop de Túnsberg. En Geirsteinn va posar el seu cor en ella i un amor apassionat, però ella no li va correspondre, i quan ell ho va saber, es va posar furiós contra ella i es mostrava hostil a ella, i deia que ella més que probablement acabaria amb un mal matrimoni

ylna <ylna ~ ylnum | ylnaði ~ ylnuðum | ylnað>:
escalfar-se, entrar en calor
♦ það ylnar mér, mér ylnar [við e-ð ~ af e-u]: <LOC FIG<loc impers.sentir-se reconfortat -ada [amb una cosa ~ per una cosa]
♦ mér ylnaði um hjartaræturnar: <LOC FIGuna cosa reconforta [el cor d']algú
♦ mér ylnaði um hjartaræturnar þegar <+ ind.>vaig sentir una escalfor al cor quan <+ inf.>

yl·rækt <f. -ræktar, no comptable>:
conreu m en hivernacle

yl·strönd <f. -strandar, -strendur (o: -strandir)>:
platja geotèrmica

ylti¹:
1ª i 3ª pers. sg. pret. subj. de → velta “rodolar; trabucar”

ylur <m. yls (o: yljar), no comptable>:
<GEN & FIGescalfor f, calidesa f

yl·volgur, -volg, -volgt <adj.>:
[agradablement] tebi -èbia, [agradablement] teb -a (Mall., Men.

ymja <ym ~ ymjum | umdi ~ umdum | umið>:
1. (hljómaressonar (retentir)
♦ það ymur í fossinum: <loc impers.el brogit del salt d'aigua retruny
2. (umlabarbotejar (borbollar)

ymjandi, ymjandi, ymjandi <adj.>:
1. (hljómandiressonant (retronant, retrunyent, retentint)
2. (umlandi, niðandi, muldrandi, talandi í hálfum hljóðummormolant (murmurant, fent un soroll suau o parlant en veu baixa)
♦ ymjandi rödd: una veu murmurant
þarna stóð það - útlitið þekkti ég ekki -, einhver mynd fyrir augum mínum, ég heyrði ymjandi ( ~ :   wā-ˈqōl   ʔɛʃˈmāʕ,   וָקוֹל אֶשְׁמָע) rödd: allà es va aturar... -no vaig reconèixer el seu aspecte-, una imatge davant els ulls, vaig sentir una veu murmurant

ym·hljóð <n. -hljóðs, -hljóð>:
<MEDranera (o: estertor) sonora, roncs sonors (Ronchi sonori, soroll de fons que se sent durant l'auscultació dels pulmons en casos d'astma o d'altres afeccions dels bronquíols)

ympra <ympra ~ ymprum | ympraði ~ ympruðum | ympraðá e-u>:
dir dues paraules sobre una cosa (tractar, parlar d'una cosa determinada de manera succinta o breu, tocar superficialment una cosa)
♦ ympra á e-u við e-n: portar a col·lació una cosa amb algú, tocar [breument] una cosa amb algú, fer cinc cèntims d'una cosa a lagú, fer dues paraules d'una cosa a algú

ymur <m. yms, no comptable>:
1. (dynur, dimmt hljóðsoroll sord (o: somort) (soroll fosc)
2. (hljómurso m (d'instrument musical)
♦ ymur hörpu: so d'arpa
3. (gnýrestrèpit m (remor forta i fosca, bramul fosc, com el de les ones)
♦ ymur öldunnar: el bramul de l'onada, l'estrèpit de l'onada
♦ þungur ymur hafsins: el feixuc (sord) bram de la mar
4. (hávaði, skarkalirenou m (brogit, xivarri, fressa)
5. (stunurgemecs m.pl (sorolls planyívols com els semblants als de dolor)

yndi <n. yndis, yndi>:
delit m (o: delícia f)  
♦ e-ð ~ e-r er mitt líf og yndi: <LOC FIGuna cosa ~ algú ho és tot per a mi
♦ e-ð er yndi augum: <LOC FIGuna cosa és un regal (o: una delícia) per als ulls
♦ festa yndi á e-m stað: sentir-se bé a un indret, trobar-se molt a gust a un indret
♦ hafa yndi af e-u: una cosa encanta algú, prendre delit en una cosa, sentir plaer amb una cosa
ég hef yndi af tónlist: la música m'encanta
♦ lifa í yndi: viure en la glòria, viure una vida regalada
♦ það er yndi að <+ inf.>és una delícia <+ inf.>
♦ það er yndi að heyra hana syngja: és una delícia sentir-la cantar
♦ yndið mitt!: <FIGtresoret [meu]!, carinyet [meu]! (cast., ekki ritm./no lit.)
♦ e-ð verður til yndis: una cosa acaba en goig
eftir þetta venur Kormákur göngur sínar í Gnúpsdal að hitta Steingerði og bað móður sína gera sér góð klæði að Steingerði mætti sem best á hann lítast. Dalla kvað mannamun mikinn og þó eigi víst að til yndis yrði ef þetta vissi Þorkell í Tungu: després d'això, en Kormákur va espesseir les seves anades a la vall de Gnúpgsdalur per veure-s'hi amb la Steingerður i va demanar a sa mare que li cosís uns vestits bonics per agradar tant com pogués a la Steingerður. La Dalla li va dir que la diferència entre les dues famílies era massa gran i que, a més a més, era incert que, quan en Þorkell de Tunga ho sabés, la cosa acabés en goig (alegria)

yndis·fagur, -fögur, -fagurt <adj.>:
arravatadorament bell -a, d'una bellesa arravatadora (o: captivadora)  

yndis·fegurð <f. -fegurðar, no comptable>:
bellesa arravatadora (o: captivadora)  

yndis·fullur, -full, -fullt <adj.>:
ple -ena d'encís, encisador -a

yndis·lega <adv.>:
encantadorament (o: encisadorament), d'una manera encantadora (o: encisadora)

yndis·legur, -leg, -legt <adj.>:
1. (hluturdeliciós -osa (o: delitós -osa) (cosa)
♦ yndislegt veð: un temps deliciós
2. (maðurencantador -a (o: encisador -a) (persona)
ég hef aldrei seð yndislegri konu: fins avui no havia vist mai una dona tan preciosa com tu, una dona que fes tant de goig com tu

yndis·leiki <m. -leika, no comptable>:
encant (o: encís) m

yndis·leikur <m. -leiks, no comptable>:
variant de yndisleiki ‘encant, encís’
eins hef ég beðið Drottin, það eitt þrái ég, að ég fái að dveljast í húsi Drottins alla ævidaga mína til þess að horfa á yndisleik (ˈnɔʕam ~ נֹעַם:   la-ħăˈzōθ   bə-ˌnɔʕam־ʝəhˈwāh,   לַחֲזוֹת בְּנֹעַם-יְהוָה) Drottins og leita svara í musteri hans (וּלְבַקֵּר בְּהֵיכָלוֹ)una sola cosa he demanat a Jahvè, desitjo aquesta única cosa ardentment: poder viure a la casa de Jahvè tots els dies de la meva vida per a contemplar-hi l'encís de Jahvè i cercar respostes en el seu temple (BMonts. = l'estima de Jahvè; BInterc. = l'encís del Senyor; BEvang. = l'esplendor del Senyor)
af hverjum ber þú að yndisleik (nāˈʕēm ~ נָעֵם:   mi-mˈmī   nāˈʕāmətˌtā,   מִמִּי, נָעָמְתָּ)? Stíg ofan og leggst til hvíldar meðal hinna óumskornu: a qui superes en bellesa? Davalla i ajeu-te per a descansar amb els incircumcisos
þegar þú hirtir mann fyrir misgjörð hans lætur þú yndisleik hans (ħāˈmūδ ~ חָמוּד:   wa-tˈtɛmɛs   kā-ˈʕāʃ   ħămūˈδ-ō,   וַתֶּמֶס כָּעָשׁ חֲמוּדוֹ) eyðast sem mölur væri. Andgustur einn eru allir menn. (Sela): quan castiges l'home per la seva falta, destrueixes el seu encant (la seva magnificència?) com si fos una arna. Tots els homes són només un sospir. Sela (BMonts. = els seus tresors; BInterc. = els seus béns; BEvang. = tot allò que estima)
fegurri ert þú en mannanna börn, yndisleik (ħēn ~ חֵן:   ˈhūsˁaq   ħēn   bə-siφəθōˈθɛi̯-χā,   הוּצַק חֵן, בְּשִׂפְתוֹתֶיךָ) er úthellt yfir varir þínar, fyrir því hefir Guð blessað þig að eilífu: ets més bonic que els fills dels homes, sobre els teus llavis s'ha vessat gràcia, per això Déu t'ha beneït per sempre (BMonts. = gràcia; BInterc. = gràcia; BEvang. = gràcia)
einhver segir: „Kalla þú,“ og ég spyr: „Hvað á ég að kalla?“ „Allt hold er gras og allur yndisleikur (ˈħɛsɛδ ~ חֶסֶד:   wə-χɔ̆l־ħasˈd-ō   kə-ˈsˁīsˁ   ha-ɕɕāˈδɛh,   וְכָל-חַסְדּוֹ כְּצִיץ הַשָּׂדֶה) þess sem blóm vallarins: algú diu: «Crida!», i jo li pregunto: «Què he de cridar?». «Tota carn és herba i tot el seu encís com la flor del camp (BMonts. = tan delicat com la flor del camp; BInterc. = la seva bondat; BEvang. = tota la seva vigoria)

yndis·lestur <m. -lestrar (o: -lesturs), -lestrar>:
lectura f de plaer (o: de lleure)  

yndis·nautn <f. -nautnar, -nautnir>:
delícia f, delit m 
◊ hversu fögur ertu og hversu yndisleg ertu, ástin mín, í yndisnautnunum: que de bonica que ets i que d'encisadora, amor meu, font de delícies!

yndis·þokki <m. -þokka, no comptable>:
gràcia f
Drottinn elskar hjartahreinan, konungurinn er vinur þess, sem hefir yndisþokka (ħēn ~ חֵן:   ħēn   ɕəφāˈθā-u̯   rēˈʕē-hū   ˈmɛlɛχ,   חֵן שְׂפָתָיו, רֵעֵהוּ מֶלֶךְ) á vörum sér: Jahvè estima l'homede cor pur, el rei és amic del qui té la gràcia als seus llavis
yndisþokkinn (ħēn ~ חֵן:   ˈʃɛqɛr   ha-ˈħēn   wə-ˈhɛβɛl   ha-i̯ʝɔˈφī,   שֶׁקֶר הַחֵן, וְהֶבֶל הַיֹּפִי) er svikull og fríðleikinn hverfull, en sú kona, sem óttast Drottin, á hrós skilið: la gràcia és enganyosa i la bellesa perible, però la dona que tem Jahvè mereix elogi
á sjöunda degi var konungur hreifur af víni og skipaði hann þá geldingunum sjö, sem þjónuðu honum, þeim Mehúman, Bista, Harbóna, Bigta og Abagta, Setar og Karkas, að leiða Vastí drottningu, prýdda kórónu sinni, fram fyrir konung svo að hann gæti sýnt gestum sínum og aðlinum yndisþokka hennar (ʝɔ̆ˈφī ~ יֳפִי:   lə-harˈʔōθ   hā-ʕamˈmīm   wə-ha-ɕɕāˈrīm   ʔɛθ־ʝāφəˈʝ-āḥ,   לְהַרְאוֹת הָעַמִּים וְהַשָּׂרִים אֶת-יָפְיָהּ), enda var hún fögur sýnum: el dia setè, el rei estava alegre a causa del vi, i ordenà als set eunucs que el servien, al Mehuman, al Bazata (Bizzetà), a l'Harbona (Ħarbonà), al Bagata (Bigtà), a l'Algata (Abagtà), al Zetar i al Carcas (Carcàs), que duguessin a la presència del rei la reina Vasti (Vaixtí), ornada amb la seva corona, perquè pogués mostrar la seva bellesa (gràcia) als seus hostes i nobles, més que més que ella era molt bella
hún var kona fögur ásýndum og gædd miklum yndisþokka (ὡραῖος ὡραία ὡραῖον τῇ ὄψει: καὶ ἦν καλὴ τῷ εἴδει καὶ ὡραία τῇ ὄψει σφόδρα). Manasse (Μανασσῆς) maður hennar hafði eftirlátið henni gull og silfur, þjóna og þernur, fénað og akra sem hún réð yfir (ἔμενεν ἐπ’ αὐτῶν)era una dona de rostre bell i dotada de gran gràcia. En Manassès, el seu marit, li havia deixat or i argent, servents i serventes, bestiar i camps de conreu dels quals ella era la mestressa (és a dir, podia disposar-ne lliurement, sense haver-ne de donar comptes a d'altri)
þú ert svo undursamlegur, herra, og ásjóna þín geislar af yndisþokka (ἡ χάρις -άριτος: ὅτι θαυμαστὸς εἶ, κύριε, καὶ τὸ πρόσωπόν σου χαρίτων μεστόν)[car] sou meravellós, senyor, i la vostra cara irradia gràcia
legg eigi um of upp úr yndisþokka (τὸ κάλλος -άλλεος: παντὶ ἀνθρώπῳ μὴ ἔμβλεπε ἐν κάλλει) neins, tak þér ekki sæti í kvennahópi: no donis gaire importància a la bellesa de ningú, ni t'asseguis enmig de dones

ynging <f. yngingar, no comptable>:
rejoveniment m

yngis·maður <m. -manns, -menn>:
jove m (home jove)

yngis·mær <f. -meyjar, -meyjar>:
noia f [jove], al·lota f [jove] (Mall. (dona jove [no casada])
♦ Almà:
þess vegna mun Drottinn sjálfur gefa yður tákn. Sjá, yngismær (ʕalˈmāh ~ עַלְמָה:   hinˈnēh   hā-ʕalˈmāh   hāˈrāh,   הִנֵּה הָעַלְמָה, הָרָה) verður þunguð og fæðir son og lætur hann heita Immanúel: per això el Senyor mateix us donarà un senyal: Mira, una jove fadrina concebrà i infantarà un fill, i li posarà Emmanuel
♦ Betulà:
en neiti faðir hennar að gifta honum hana skal hann greiða fjársekt sem samsvarar brúðarverði yngismeyjar (bəθūˈlāh ~ בְּתוּלָה:   ˈkɛsɛφ   ʝiʃˈqɔl   kə-ˈmɔhar   ha-bbəθtūˈlɔθ,   כֶּסֶף יִשְׁקֹל, כְּמֹהַר הַבְּתוּלֹת)però si son pare refusa de donar-la-hi per esposa, pagarà una multa que equivalgui als del preu d'una jove com a núvia
♦ Naarà betulà:
þjónar hans sögðu því við hann: „Það ætti að leita að yngismey (naʕăˈrāh βəθūˈlāh ~ נַעֲרָה בְתוּלָה:   ʝəβaqəˈʃū   la-ʔδɔˈn-ī   ha-mˈmɛlɛχ   naʕăˈrāh   βəθūˈlāh,   יְבַקְשׁוּ לַאדֹנִי הַמֶּלֶךְ נַעֲרָה בְתוּלָה) handa konunginum, herra okkar, sem gæti þjónað honum og hlynnt að honum. Sofi hún í faðmi hans mun konungurinn, herra okkar, halda á sér hita“: per això els seus servents li digueren: «S'hauria de cercar per al rei, el nostre senyor, una jove que el pugui servir i li tingui esment. Si ella dorm entre els seus braços, el rei, el nostre senyor, conservarà l'escalfor»
♦ Parthenos:
„Sjá, yngismær (ἡ παρθένος -ένου:   ἰδοὺ ἡ παρθένος ἐν γαστρὶ ἕξει) mun þunguð verða og fæða son og lætur hann heita Immanúel,“ það þýðir: Guð með oss: mira, una jove fadrina concebirà i infantarà un fill i li posarà Emmanuel” que vol dir Déu amb nosaltres

yngis·piltur <m. -pilts, -piltar>:
jove m (home jove)

yngis·stúlka <f. -stúlku, -stúlkur. Gen. pl.: -stúlkna>:
noia f [jove], al·lota f [jove] (Mall. (dona jove [no casada])

yngis·sveinn <m. -sveins, -sveinar>:
jove m (home jove)

yngja <yngi ~ yngjum | yngdi ~ yngdum | yngte-n>:
rejovenir algú, fer tornar jove algú

yngjast <yngist ~ yngjumst | yngdist ~ yngdumst | yngstupp>:
rejovenir (o: rejovenir-se), tornar jove

Ynglinga·saga <f. -sögu, no comptable>:
<LITER HISTHistòria f dels Ynglingar, primer llibre de la Heimskringla. Conté la història dels reis mítics i semillegendaris (o si es prefereix, semihistòrics) d'aquesta dinastia fins al rei, de la branca noruega de la dinastia, Rǫgnvaldur Heiðumhæri. Dins la Ynglingasaga s'hi troba integrat el poema Ynglingatal de l'escalda Þjóðólfr úr Hvini

Ynglinga·ætt <f. -ættar, no comptable>:
llinatge m dels Ynglingar

Ynglingur <m. Ynglings, Ynglingar>:
ynglingr m, ynglingur m, ingling m, membre d'un antic llinatge reial suec que prenia nom del fundador del llinatge, el déu Yngvi
♦ Ynglingar <m.pl Ynglinga>: <HISTels Ynglingar, els inglings, els membres de l'antic llinatge reial suec que remuntava al déu Yngvi, de qui prenien nom

ynglingur <m. ynglings, ynglingar>:
<LITrei m, lexicalització, d'ús exclusivament literari, del mot anterior per metoníminia

yngri, yngri, yngra <adj.>:
formes de comparatiu de ungur, ung, ungt “jove”
♦ yngra Dryas: <GEOLDryas recent

yngsti, yngsta, yngsta <adj.>:
formes febles del superlatiu de ungur, ung, ungt “jove”

yngstur, yngst, yngst <adj.>:
formes fortes del superlatiu de ungur, ung, ungt “jove”

Yngvar <m. Yngvars, no comptable>:
Yngvar m, Íngvar m (andrònim)

Yngvildur <f. Yngvildar, no comptable>:
Yngvildur f, Ingveldur f (ginecònim)

yppa <yppi ~ yppum | yppti (o: yppaði) ~ ypptum (o: yppuðum) | yppt (o: yppað)e-u>:
variant de yppa ‘aixecar, alçar’

yppta <yppti ~ ypptum | yppti ~ ypptum | yppte-u>:
aixecar una cosa
♦ yppta hattinum: aixecar el barret
♦ yppta öxlum: aixecar (o: arronsar) les espatlles, arrufar les espatles (Mall., Men.)

ypsílon <n. ypsílons, ypsílon>:
1. <TIPOi grega (vint-i-sisena lletra de l'alfabet llatí Y, y, Ý, ý)
♦ ypsílon með broddi: i grega amb accent agut
2. <TIPOípsilon f (vintena lletra de l'alfabet grec Υ, υ)

yrða <yrði ~ yrðum | yrti ~ yrtum | yrtá e-n>:
adreçar-se a algú

yrði¹:
1ª i 3ª pers. sg. pret. subj. de → verða “esdevenir”

yrði²:
1ª pers. sg. pres. ind. & 1ª i 3ª pers. sg. pres. subj. & 3ª pers. pl. pres. subj. de → yrða “adreçar-se a algú”

yrð·lingur <m. -lings, -lingar>:
(tófuungi, reflingurguinardó m (cadell de guineu)

yrja <f. yrju, yrjur>:
(úðaregnroina f, plugina f, cama f d'aranya (Mall.), brusquina f d'enganapastors (Mall.), cameta f de mosca (Men.)

yrki <n. yrkis, yrki. Gen. pl.: yrkja; dat.pl.: yrkjum>:
<BOT / HORTcultivar f,m

yrki·legur, -leg, -legt <adj.>:
cultivable (terra)

yrking <f. yrkingar, yrkingar>:
1. (ræktun, jarðyrkjaconreu m (cultiu, acte o acció de cultivar)
2. (það að yrkja ljóð, sögurcomposició f (acte o acció de compondre poesies o històries)
3. (ljóðpoesia f (obra literària)

yrkis·efni <n. -efnis, -efni>:
tema m (motiu o argument de què tracta una composició literària)

yrkja¹ <yrki ~ yrkjum | yrkti ~ yrktum | yrkte-ð>:
1. cultivar (o: conrear) una cosa
2. <(vinna [að e-u]treballar una cosa (fer feina en una cosa)
Haraldur konungur var mjög gjörhugall, þá er hann hafði eignast þau fylki, er nýkomin voru í vald hans, um lenda menn og ríka búendur og alla þá, er honum var grunur á, að nokkurrar uppreistar var af von, þá lét hann hvern gera annað hvort, að gerast hans þjónustumenn eða fara af landi á brott, en að þriðja kosti sæta afarkostum eða láta lífið, en sumir voru hamlaðir að höndum eða fótum. Haraldur konungur eignaðist í hverju fylki óðul öll og allt land, byggt og óbyggt, og jafnvel sjóinn og vötnin, og skyldu allir búendur vera hans leiglendingar, svo þeir, er á mörkina ortu, og saltkarlarnir og allir veiðimenn, bæði á sjó og landi, þá voru allir þeir honum lýðskyldir: quan el rei Haraldur hagué pres possessió dels fylki que acabaven d'entrar en poder seu, va mantenir vigilats de prop els lendir menn i els bændur poderosos així com tots aquells dels quals tingués la sospita que podien aixecar-se contra ell; llavors va donar a triar a cadascun d'ells entre fer-se súbdits seus o exiliar-se. La tercera opció era exposar-se a dures conseqüències i fins i tot, a perdre la vida, i alguns foren mutilats perdent braços o cames. El rei Haraldur[, a més a més,] va prendre possessió de tots els óðul, les terres pairals, i de totes les terres, conreades i no conreades, i també de la mar i els llacs i rius, de manera que tots els bændur s'hagueren de convertir en els seus arrendataris, així com també els qui treballaven el bosc (els llenyataires, carboners, fustaires etc.) i els coedors de sal i tots els pescadors i caçadors: tots ells quedaren aleshores sotmesos a ell (vocabulari: #1. vera gerhugall um e-n: Cf. en Baetke 19874, pàg. 190: hann var mjǫk gerhugall um þá er beobachtete sie genau, behielt sie scharf im Auge; #2. þjónustumaður: Cf. en Finnur Jónsson 1894, pàg. 14: 1. þjónustumenn „untertanen”, vgl. das einfache maðr oben § 10. També en Baetke 19874, pàg. 775: þjónustu-maðr m.   <...> Untertan; #3. byggður: També es pot entendre en el sentit de: habitades i inhabitades, establertes i despoblades; #4. leiglendingur: Cf. en Finnur Jónsson 1894, pàg. 14: leiglendingar, „verpächter“ <...>; #5. yrkja á e-ð: Cf. en Finnur Jónsson 1894, pàg. 14: þeir, er á mǫrkina ortu, eig. „die den wald bearbeiteten“, d.i. die holzhauer und -händler; #6. lýðskyldur: Cf. en Finnur Jónsson 1894, pàg. 14: 7. þá ... þeir, syntaktisch überflüssig, denn þá leitet einen nachsatz ein, dem kein regelmäßiger vorsatz vohergeht; vgl. zu § 12. lýðskyldir, lýðskylda (f. subst.) eig. „volkspflicht“, nämlich gegen den könig. lýðskyldr also „verpflichtet, untertänig“. També en Baetke 19874, pàg. 394: lýð-skyldr adj.   untertan, im Untertanenverhältnis stehend zu (e-m, undir e-m))
3. <(gera [mein]fer (o: infligir) una cosa, obrar una cosa (causar dany o mal)
en það er að segja fyrir hverja sök hann var svo mjög tignaður, þá báru þessir hlutir til. Hann var svo fagur og göfuglegur álitum þá er hann sat með sínum vinum að öllum hló hugur við. En þá er hann var í her þá sýndist hann grimmlegur sínum óvinum. En það bar til þess að hann kunni þær íþróttir að hann skipti litum og líkjum á hverja lund er hann vildi. Önnur var sú að hann talaði svo snjallt og slétt að öllum er á heyrðu þótti það eina satt. Mælti hann allt hendingum svo sem nú er það kveðið er skáldskapur heitir. Hann og hofgoðar hans heita ljóðasmiðir því að sú íþrótt hófst af þeim í Norðurlöndum. Óðinn kunni svo gera, að í orustu urðu óvinir hans blindir eða daufir eða óttafullir en vopn þeirra bitu eigi heldur en vendir en hans menn fóru brynjulausir og voru galnir sem hundar eða vargar, bitu í skjöldu sína, voru sterkir sem birnir eða griðungar. Þeir drápu mannfólkið en hvorki eldur né járn orti á þá. Það er kallaður berserksgangur: i això és el que s'ha de dir explicant les raons per les quals era tan honorat: era tan bell i tan distingit de prestància quan seia amb els seus amics que a tots ells els reia el cor (la seva sola presència enriolava el cor dels seus amics), però quan marxava amb l'exèrcit, es revelava ferotge amb els seus enemics i la raó n'era que dominava l'art de canviar d'aparença i forma a voluntat. A això s'hi afegia que parlava tan eloqüentment i planerament que tots els qui l'escoltaven creien que només el que ell deia era ver. Tot el que deia ho deia en hendingar (en versos amb prorima), de la manera com ara es declama el que s'anomena poesia. Ell i els sacerdots dels seus temples s'anomenen forjadors de cançons [d'encantament], car foren ells els qui iniciaren aquesta art en els països norrens. L'Odin sabia fer que, en la batalla, els seus enemics tornessin cecs o sords o quedessin paralitzats de pànic, i que llurs armes no ferissin ni tallessin més que els garrots (menys lit.: com si fossin garrots), però els seus homes anaven sense cuirassa, rabiosos com a gossos o llops. Mossegaven [les voreres de] llurs escuts i eren forts com a óssos o toros. Mataven els guerrers de la host enemiga, però a ells ni el ferro ni el foc no els podien fer res. Això s'anomena berserksgangur, furor de berserc
4. <(hafast að, byrja á, hefjastemprendre una cosa (començar a fer una cosa)
þaðan fór hann á Hringaríki og gengu menn allt undir kristni. Það frágu Raumar að Ólafur konungur bjóst upp þannug og söfnuðu liði miklu saman og mæltu svo sín í milli að það er þeim eimuni sú yfirför er Ólafur hafði þar farið fyrra sinni og sögðu að hann skyldi aldrei svo síðan fara. En er Ólafur konungur fór upp á Raumaríki með liði sínu þá kom móti honum bóndasafnaður við á þá er Nitja heitir. Höfðu bændur her manns. En er þeir fundust ortu bændur þegar á til bardaga en brátt brann við hlutur þeirra og hrukku þeir þegar undan og voru barðir til batnaðar því að þeir tóku við kristni. Fór konungur yfir það fylki og skildist eigi fyrr við en þar höfðu allir menn við kristni tekið: d’allà va fer cap al Hringaríki on tots es convertiren al cristianisme. Els raumsdalesos se n'assabentaren que el rei Olau es disposava a pujar cap a ells i aplegaren una gran host comentant entre si que els quedaria indeleble memòria com havia transcorregut l'anterior travessia que el rei Olau havia emprès per llur territori bo i dient que mai més no havia de tornar-ho a fer d'aquella manera. I quan el rei Olau va pujar al Raumaríki amb la seva host, l'aplec dels bændur va sortir-li a l'encontre a la vorera del riu que es diu Nitja, l'actual Nitelva o Nittelva. Els bændur tenien un nombrosíssim exèrcit. I quan els dos exèrcits es trobaren, els bændur entaularen immediatament batalla, però la sort aviat els va abandonar i es varen veure forçats a retirar-se a tot córrer i foren batuts per a llur bé per tal com adoptaren (és a dir, foren forçats a adoptar) el cristianisme. El rei va travessar aquest fylki i no se n'anà fins que tothom no hagué adoptat el cristianisme (vocabulari: #1. eimuni: Cf. en Baetke 19874, pàg. 101: ei-muni adj.   unvergeßlich; #2. her manns: Cf. en Baetke 19874, pàg. 250: herr manns große Menschenmenge; #3. yrkja á e-ð: Cf. en Baetke 19874, pàg. 101: er þeir fundusk ortu bœndr þegar á til bardaga als sie aufeinandertrafen, begannen die Bauern sofort den Kampf; #4. hlutur e-s brennur við: Cf. en Baetke 19874, pàg. 68: hlutr e-s brennr við jmd. erleidet Schaden, jmd. hat das Nachsehen, zieht den kürzeren; #5. hrökkva undan: Cf. en Baetke 19874, pàg. 277: hrøkkva undan zurückweichen; )
Þorláksmessudag var fundur stefndur við Djúpadalsá. Komu þar til margir héraðsmenn. Var þá talað um tíðindi þessi, fráfall Eyjólfs. Beiddi Þorvarður sér viðtöku af bóndum. Fluttu það með honum Þorgils og Sturla. Varð að því lítill rómur. Orti Þorvarður á um úrskurð við bændurna, Þorvarð úr Saurbæ og Hall af Möðruvöllum, Örnólf úr Miklagarði og enn fleiri aðra (SS II, cap. 452, pàg. 706): es va fixar una reunió pel dia de sant Torlac (per tant, pel 20 de juliol del 1255) a la vora del riu Djúpadalsá. Hi acudiren molts d'homes del districte. S'hi parlà d'aquesta notícia, de la mort de l'Eyjólfur [ofsi]. En Þorvarður [Þórarinsson] va demanar als bændur que el reconeguessin [com a höfðingi]. Li donaven suport en aquesta petició en Þorgils i l'Sturla. La seva petició no fou gaire aclamada. En Þorvarður va requerir als bændur llur decisió: al Þorvarður de Saurbær i al Hallur de Möðruvellir, a l'Örnólfur de Miklagarður i a molts altres més
5. <(búa sig til e-s], búast tildisposar-se a fer una cosa [i posar-se a fer-la] (preparar-se per a fer una cosa i escometre-la)
Eiríkur jarl orti fyrir því ekki á að berjast við Erling að hann var frændstór og frændmargur, ríkur og vinsæll. Sat hann jafnan með fjölmenni svo sem þar væri konungshirð. Erlingur var oft á sumrum í hernaði og fékk sér fjár því að hann hélt teknum hætti um rausn og stórmennsku þótt hann hefði þá minni veislur og óhallkvæmri en um daga Ólafs konungs mágs síns: el iarl Eiríkur s'abstenia de batre's contra l'Erlingur perquè aquest era membre d'un llinatge nombrós i poderós, i ell mateix era poderós i estimat de tothom. Sempre anava acompanyat d'una gran multitud d'homes com si fossin la hirð del rei. L'Erlingur als estius sovint sortia d'expedició de guerra, amb les quals tornava amb [un considerable] cabal ja que es mantenia fidel al seu vell hàbit de luxe i magnificència però llavors tenia menys veislur (= tenia menys càrrecs i terres que li reportessin ingressos o rendes) i menys productives (i les que tenia li rendien menys) que en temps del rei Olau, el seu cunyat (vocabulari: #1. yrkja á: Cf. en Baetke 19874, pàg. 763: jarlinn orti ekki á at berjask við hann der Jarl machte keinen Versuch, unterließ es, sich mit ihm zu schlagen; #2. halda teknum hætti: Cf. en Baetke 19874, pàg. 236: halda teknum hætti an der alten Sitte, Gewohnheit festhalten; in derselben Weise fortfahren; #3. veizla: Cf. en Baetke 19874, pàg. 710: <...> vom König verliehener Grundbesitz oder übertragenes Amt mit den Einnahmen daraus: hafa, halda veizlur af konungi; #4. óhaldkvæmur: En Baetke 19874, pàg. 455, no dóna pas entrada a aquest mot, sí, emperò, pàg. 224, al primitiu: hald-kvæmr <...> adj. nützlich, vorteilhaft, passend, gut; )

yrkja² <yrki ~ yrkjum | orti ~ ortum | ort>:
1. (semjafer poesia (ésser poeta & compondre o escriure un poema, compondre versos)
þá mælti konungur: "Ertu skáldið?" Hann segir: "Kann eg yrkja." Þá mælti konungur: "Þú munt vilja taka kristni og gerast síðan minn maður" (Versió de la Heimskringla): el rei li va dir: “Que ets escalda?”. Ell li va dir: “Sé compondre poemes (o: sé fer poesia)”. Llavors el rei li va dir: “Et faràs cristià i entraràs al meu servei” (no tan lit.: Vull que entris al meu servei però abans has d'adoptar el cristianisme)
konungur mælti: "Ert þú skáldið?" Hann svarar: "Kann eg að yrkja." Konungur mælti: "Þú munt vilja trúa á sannan guð en kasta forneskju og illum átrúnaði. Þú ert maður skörulegur og einarðlegur og er þér einsætt að þjóna eigi lengur fjanda" (Versió de l’Óláfs saga hin mesta): el rei li va dir: “Que ets escalda?” Ell li va respondre: “Sé compondre versos” El rei li va dir: “Creu en el veritable Déu, renega del paganisme i de la mala fe (de la superstició). Ets un home coratjós i franc i l'única cosa correcta que pots fer és no continuar servint l'Enemic”
Ingimundur prestur Einarsson Arasonar, hann bjó á ættleifð sinni á Reykjahólum. Hann var vinsæll maður og þó nokkuð févani og var þó bæði ör af peningum og hið mesta stórmenni í skapi [Hér endar skinnbrot úr Reykjarfjarðarbók] sem ætterni hans var til. Hann var skáld gott og að mörgu hinn mesti mætismaður. Hann var enn frændi Þorgils Oddasonar og hann hafði gefið honum Reyknesingagoðorð og var þeirra frændsemi allgóð. Ingimundur var fræðimaður mikill og fór mjög með sögur og skemmti vel kvæðum og orti, góð kvæði gerði hann sjálfur og þá laun fyrir utanlands. Hann var og góður viðtakna er vinir hans sendu honum vandræðamenn og sendi jafnan vel sér af hendi. Hrólfur hét maður er bjó á Skálmarnesi undir Múla. Hann [p. 9] var vinur góður Þorgils Oddasonar og var þingmaður hans, lagamaður mikill og fór mjög með sakir. Hann var og sagnamaður og orti skipulega, vel fjáreigandi og átti gott bú (SS I, cap. 10, pàgs. 8-9): el prevere Ingimundur, fill de l'Einar, fill de l'Ari, vivia a la seva heretat pairal de Reykjahólar. Era un home que es feia estimar per la gent i, encara que anava una mica curt de diners (= encara que tenia molt poc cabal) era desprès amb els diners i d'un tarannà generosíssim [Aquí acaba el fragment de pergamí del Còdex del fiord de Reykjarfjörður] com ho eren els del seu llinatge. Era un bon escalda i, en molts d'aspectes, un home preeminentíssim. També era parent d'en Þorgils Oddason i li havia donat el godonat dels reyknesingar o habitants del cap de Reykjanes i llurs relacions de parentiu eren molt bones. L'Ingimundur era un gran erudit que sabia contar nombroses històries i entretenia bé declamant poemes i component-ne. Ell mateix havia fet bons poemes pels quals n'havia rebut guardons a l'estranger (= a Noruega) També era molt hospitalari quan els seus amics li enviaven algú que es trobava en un malpàs i sempre l'acomiadava ben servit. Hi havia un home que es deia Hrólfur i que vivia al cap d'Skálmarnes, a sota de Múli. Era un bon amic d'en Þorgils Oddason i el seu þingmaður. Era un notable home de lleis que s'havia ocupat de força plets. També era un bon sagnamaður o componedor d'històries, i componia versos de manera acceptable, era molt acabalat i tenia un bon mas
♦ hún yrkir vel: és una bona poetessa, fa bona poesia
um daga þeirra Eysteins konungs kom utan af Íslandi sá maður er Þórður er nefndur, austfirskur að kyni og félítill, gervilegur maður og fróður og orti vel: en els dies del rei Eysteinn i els seus germans va arribar a Noruega, procedent d'Islàndia, un home que es deia Þórður. Era oriünd dels fiords de llevant i tenia poc cabal, però era molt capaç i erudit i bon escalda (lit.: componia bons versos, feia bona poesia)
♦ yrkja e-ð: compondre una cosa (poesia, obra literària etc.)
♦ yrkja kvæði: compondre un poema
þóttist Sturla þá sjá að allt skap konungs var þá léttara en hinn fyrra daginn. Sagði hann þá konungi að hann hefði ort kvæði um hann og svo um föður hans: Vildi eg að þér hlýdduð til (SS II, cap. 493, pàg. 766): l’Sturla va creure veure (és a dir, va copsar o percebre, se'n va adonar) que tota la disposició d'ànim del rei era més lleugera (= que el rei estava de millor humor) que el dia anterior. Aleshores va dir al rei que havia compost un poema sobre ell i el seu germà i “Voldria que l'escolteu”
♦ yrkja ljóð: compondre una cançó o un poema [líric]
♦ yrkja vísu: compondre una vísa
um vörn hans orti Þorkell Elfaraskáld í vísu þessi: en Þorkell, l’escalda d’Elfara, va compondre aquesta estrofa sobre la seva defensa
Þóroddur í Selvogi keypti geldingi að manni að þetta (= una vísa) orti <...> (SS I, cap. 188, pàg. 264): en Þóroddur de Selvogur va pagar un moltó a un home perquè compongués això (una ‘vísa’ que es detalla tot seguit)
♦ yrkja um e-ð ~ e-n: compondre un poema sobre una cosa ~ algú
svo segir Óttar svarti er hann orti um Ólaf konung: així diu l'Óttar el Negre quan va compondre una vísa sobre el rei Olau
2. (segja, tala umdir (parlar, enraonar)
♦ yrkja orða á e-n: (yrða á e-nadreçar-se a algú
konungur orti þá orða á hann og mælti svo <...>: aleshores el rei li va adreçar unes paraules tot dient-li <...>
orti Þórður orð á hann og spyr því hann væri svo fár (SS II, cap. 391, pàg. 599): en Þórður li va adreçar la paraula i li va demanar perquè estava tan callat (perquè no deia res)
♦ það er hægar ort en gert: <LOC FIGes diu aviat, una cosa és dir-ho i l’altra fer-ho

yrkjast <yrkist ~ yrkjumst | ortist ~ ortumst | orst>:
1. <GENcompondre's poemes
en er Ögmundur varð heill sára sinna þá var lagður sáttarfundur með þeim og sættust þeir að kalla og varð það að engu haldið. Síðan ortust þeir um þetta (SS I, cap. 106, pàg. 142): i quan l'Ögmundur va sanar de les seves ferides, es va fixar una trobada de conciliació entre ells i es conciliaren formalment però el que es va acordar no es va mantenir pas. Després, es van compondre [recíprocament ~ l'un a al'altre] vísur sobre aquest fet
2. (gerastpassar (fer-se, esdevenir-se)
þeir reiddust mjög við orð hans og kváðu hann í enga raun koma skulu að berjast við Hildibrand. Síðan börðust þeir, og hversu sem að ortist, þá drap hann þá alla. Síðan hratt hann þeim út á ána — indignati magnopere hoc ipsius sermone uiri, id haudquaquam honori Asmundi datum iri dicebant, ut cum Hildibrando pugnâ aliquandò decernere ipsi liceat. Hinc pugnae certamen graue inchoant; fuitque is exitus, ut cuncti prostrati caderent, quorum corpora in praeterlabentem alueum deinceps deturbauit Asmunduses varen enfurismar molt en sentir les seves paraules i li digueren que li valia més no fer l'experiència de batre's amb en Hildibrandur. Després es varen batre, i fos com fos que va passar, la cosa és que els va matar tots. Després, els va llençar [des d'una barca] al riu
3. yrkjast á: (byrja ~ hefja bardaga ~ orrustucomençar [a lliurar una batalla] (iniciar-se [una batalla])
Ribbungar drógu skip ór Drǫfn ok upp í Týri ok svá upp í Rǫnd. Eptir þat spurðu sýslumenn Birkibeina þetta, fóru þegar í mót þeim ok bœndr ok mættuz þeir við strǫnd þá er Leina hét ok ortuz þeir þegar á (ɔ: ok tókst þegar með þeim bardagi) ok gekk Ribbungum betr í fyrstunni en síðan sneri mannfallinu á hendr þeim ok fellu þar vel tvau hundruð manna af Ribbungum en Sigurðr flýði ok tóku Birkibeinar þar ǫll skip þeira — Ribbungi naues ex Dramma in Thyrium et inde, in Randam pertraxerunt. Quo cognito praefecti Birkibeinorum et coloni aduersum eos contenderunt, congressique ad oram, Lenam dictam, [moxque] proelium commiserunt, in quo Ribbungi primo superiores fuerunt; dein uersa in eos clade, amplius ducenti quadraginta homines ceciderunt, Sigurdus fugam capessiuit, Birkibeini omnibus nauibus eorum potiti suntels ribungs varen pujar llurs naus del riu Drǫfn (l'actual Drammen) al llac Týri (l'actual Tyrifjorden) i d'aquí al llac Rǫnd (l'actual Randsfjorden o simplement, Rand). Quan els sýslumenn (veguers, praefecti) dels cames-de-beç ho varen saber, immediatament van marxar amb els bœndr contra ells i es varen topar a la riba que es diu Leina i immediatament entaularen combat i al començament els va anar millor als ribungs, però després la pèrdua d'homes que sofriren es girà contra ells i[, finalment,] hi caigueren més de dos-cents quaranta homes dels ribungs, però en Sigurðr va fugir i els cames-de-beç s'apoderaren de totes llurs naus
4. yrkjast á um e-ð <impers.>: (byrjacomençar (iniciar-se)
nú veita Englar atreið Norðmǫnnum ok verðr viðrtakan hǫrð. Váru svá setta kesjurnar at ekki fekk við komizk með hestana. Berjask nú hvárirtveggju með inu mesta magni ok rézk seint mannfallit. Nú var svá mikill liðsmunr at fjǫldanum, at Englar riðluðu sveitirnar ok kringja allt um þá ok ganga at þeim ǫllom megin, ok gerisk nú svá sem dœmi finnask til at á ortisk um mannfallit í hvárntveggja stað. Losnar fylking ok riðlask ok fellr mjǫk lið Haralds konungs. Ok er konungr finnr at fast er at sótt merkjunum, þá spennir hann báðum hǫndum meðalkafla sverðsins ok høggr á tvær hendr, bíðr ekki merkjanna, rýðr svá stiginn fyrir sér ok veitir mǫrgum manni bana. Þat segja allir menn á eina lund, at eigi hefði sét drengiligri framgǫngu ok háða með jafnmikilli hugprýði. Hafði hann báðar hendr blóðgar ok gekk svá milli óvina sinna náliga, sem hann œði vind, ok sýndisk, at hann hræddisk hvártki eld né járn: llavors els anglesos varen carregar a cavall contra els noruecs i la topada fou dura. Les kesjur s'havien posat de tal manera que no s'hi va poder fer res amb els cavalls. Anglesos i noruecs es bateren llavors amb el màxim abrivament, encara que va trigar força en produir-se el carnatge (o sigui, al començament de la batalla hi hagué pocs morts). Ara bé, la diferència dels dos exèrcits era tan gran pel que fa al nombre, que els anglesos [finalment] varen desbaratar (barrejar) les seccions noruegues i les envoltaren i llavors els atacaren de per totes bandes i es va esdevenir -tal i com se'n troben d'altres exemples (és a dir, es va fer tal i com sol passar)- que el carnatge va començar tant a un bàndol com a l'altre. La formació de batalla [dels noruecs] es va descompondre i desfer i molts dels soldats del rei Haraldr caigueren. I quan el rei va veure que s'atacaven els seus estendards amb fermesa, va agafar amb totes dues mans l'empunyadura de la seva espasa i va assestar-hi cops a totes dues bandes, a dreta i esquerra. No va esperar els estendards, va obrir el camí davant seu matant molts de soldats en fer-ho. Tothom diu unànimement que no s'havia vist mai un atac més valent i dut a terme amb tan gran ardidesa. Tenia els dos braços sangonents i es movia entre els enemics gairebé com si travessés el vent i mostrant que no temia ni el foc ni el ferro

yrm·lingur <m. -lings, -lingar>:
1. (lítill maðkurcuquet m (cuc petit)
2. (lítill snákur, lítil slangaserpeta f (serp petita)
3. <MITOLormet m, orm petit

yrmur, yrm, yrmt <adj.>:
1. (morandi af ormum eða slönguminfestat -ada de serps (amb gran abundància de serps o verms)
en vanheilsa dóttur þinnar lízk mér mikil, ok myndi mér þykkja líkligast, at hon myndi hafa lagist at vermslum nǫkkverjum at drekka, en hér er víða yrmt, ok get ek at hon myni sólgit hafa yrmling nǫkkvern lítinn, ok mun sá hafa þróask í kviði henni: però pel que fa a la malaltia de ta filla, crec que és greu. El que em sembla més probable és que s'ajagués per beure aigua d'alguna font [de per aquí]. Aquesta contrada està infestada de serps i sospito que ella deu haver-se empassat alguna serpeta petita [en beure aigua d'una font d'aquestes] i que aquesta serpeta li deu haver crescut dins el seu ventre
2. (ófriðlegur, uggvænlegurinfestat -ada de perills, amenaçador -a (ple de perills, insegur)
Haraldr konungr var þar nǫkkura stund, þvíat eigi mátti skipum braut halda fyrir ísum ok herjuðu konungsmenn jafnan á land upp eptir strandhǫggum en hvert sinn lágu eptir fimm eðr sex, tíu eðr tólf svá var yrmt fyrir á landinu af umsátum Hákonar. Þessu næst kemr sá kvittr til eyrna Haralds konungs at Hákon jarl væri farinn til Svíþjóðar eptir liði myklu ok þeir Steinkell konungr myndu þar koma skammbragðs með mikinn her en Sveinn konungr mundi koma utan í árósinn með skipaher. Ok þessu trúir Haraldr konungr. Taka nú at hǫggva ísinn út fyrir skipum sínum, ok er þeir váru at þessu, þá mælti einn maðr: „Enginn hǫggr svá ísinn sem hann Koðránsbani.“ Þat mælti sá til Halls Ótryggsonar er vegit hafði Koðrán Guðmundarson, en Hallr var þá með Haraldi konungi. Ok þá hljóp at Þormóðr Eindriðason ok hjó Hall banahǫgg þvíat hann stózt eigi at hrósat væri víginu Koðráns. Þormóðr var manninum firnari en systrungr Guðmundar Eyjólfssonar fǫðr Koðráns. Ok er liðit þrǫng í milli skipanna ok vildi drepa Þormóð, þá brast niðr undir þeim íssinn ok varð þá mikit svarf í ok var við svað um at margt manna mundi drukkna. Magnús konungsson veitti Þormóði ok bað honum griða ok bauð sætt[ir] fyrir hann þvíat Þormóðr var á hans skipi ok varð sæzt á málit ok síðan fór Þormóðr suðr til Danmerkr ok þaðan út í Grikkland ok vildi ganga þar á mála: el rei Haraldr va romandre allà un cert temps perquè no podia salpar d'allà amb els seus vaixells a causa del glaç. Els homes del rei, en l'entretant, contínuament desembarcaven per a dur a terme incursions de strandhǫgg [a fi d'aconseguir carn fresca] i cada vegada que ho feien, hi deixaven cinc o sis, deu o dotze homes, a causa de les moltíssimes d'emboscades que els paraven els homes d'en Hákon (més liter.: de tan insegura que era la terra que tenien al davant a causa de les emboscades d'en Hákon). Tot seguit, va arribar el rumor a les orelles del rei Haraldr que el iarl Hákon se n'havia anat a Suècia a aplegar-hi un gran exèrcit i que el rei Steinkell i ell arribarien allà del cap de poc amb un gran exèrcit i [també] que el rei Sveinn arribaria a la desembocadura del riu amb una gran flota [per barrar-hi el pas al mar]. El rei Haraldr va creure aquests rumors. Així i doncs, varen començar a picar el glaç per alliberar-ne les seves naus i, mentre feien aquesta feina, algú va dir: “Ningú no pica el glaç com el matador d'en Koðrán”. El qui havia dit s'estava referint al Hallr Ótryggvarson que havia mort en Koðrán Guðmundarson. En Hallr es trobava allà servint a l'exèrcit d'en Haraldr. En Þormóðr Eindriðason s'hi va abalançar i descarregà un cop mortal al Hallr perquè no podia suportar que s'hagués lloat la mort d'en Koðrán. [Resultava que] en Þormóðr n'era un parent llunyà i era nebot d'en Guðmundr Eyjólfsson, son pare d'en Koðrán. Quan els homes s'aglomeraren (s'aboldronaren) [al seu voltant] amb la voluntat de matar en Þormóðr, el glaç es va trencar sota llurs peus i es va produir un gran esvalot i va anar de poc que no s'aneguessin molts dels homes. El príncep Magnús hi va acudir en ajut d'en Þormóðr i va manar que el deixessin estar. Va oferir un acord de reconciliació per ell perquè en Þormóðr era membre de la tripulació del seu vaixell, i es va arribar a una reconciliació i, posteriorment, en Þormóðr se'n va anar al sud, a Dinamarca, i d'aquí a Constantinoble i allà va voler llogar-se com a mercenari [al servei de l'emperador]
3. <GEOLofític -a
♦ yrmt (o: ófitískt) vaf: textura ofítica

yrpa <f. yrpu, yrpur. Gen. pl.: yrpna o: yrpa>:
<FOLKLvariant de  syrpa, irpa ‘(norn) bruixa, sortillera; (skessa) mena d'ogressa’

yrpi:
1ª i 3ª pers. sg. pret. subj. de → verpa “llançar, gitar”

Yrsa <f. Yrsu, no comptable>:
Yrsa f, Irsa f (ginecònim)

ys <m. yss, no comptable>:
rebombori m, sorollada f, brogit m, renouer m (Mall. (causat per una multitud, per una gran gentada)
♦ ys og þys: <LOCesvalot i xivarri, gran rebombori

ysi:
1ª i 3ª pers. sg. pret. subj. de → ausa “poar”

ysjun <f. ysjunar, no comptable>:
<GEOLliqüefacció f
♦ ysjun jarðvegs (o: í jarðvegi)<GEOLliqüefacció del sòl

ysjunar·hætta <f. -hættu, no comptable>:
<GEOLrisc (o: perill) m de liqüefacció
♦ ysjunarhætta jarðvegs: <GEOLperill de liqüefacció del sòl

ys·mikill, -mikil, -mikið <adj.>:
sorollós -osa (reunió de gent)

yst <adv.>:
a l'extrem més llunyà, a l'extrem més remot

ysta <ysti ~ ystum | ysti ~ ystum | yste-ð>:
fer quallar una cosa
♦ ysta mjólk[ina]: fer quallar la llet
♦ mjólkina ystir: <verb impersonal amb el subjecte lògic en acusatiu> la llet es qualla

ysti, ysta, ysta <adj.>:
formes febles de ystur, yst, yst "el més exterior, el situat a l'extrem exterior"
♦ fram á ystu nöf: fins al[s] límit[s]

ysting <f. ystingar, no comptable>:
quallament m, coagulació f

ystingur <m. ystings, no comptable>:
llet quallada, colada f, llet formatjada

ystir <m. ystis, no comptable>:
quall m [vegetal], com ara el suc de la Pinguicula vulgaris o pingüícula comuna

ystur, yst, yst <adj. sup.>:
el ~ la més exterior, extrem -a

ytra <adv.>:
a l'exterior
◊ á svona skóm gánga ekki nema fínustu börn ytra: a fora [d'Islàndia], amb unes sabates així només hi van els nens de les millors famílies

ytra·borð <n. -borðs, ytri·borð>:
superfície f exterior

ytri, ytri, ytra <adj. comp.>:
exterior
♦ ytra borðið: la superfície exterior
♦ ytra útlit: l'aspecte exterior
♦ ytri dyrnar: la porta del carrer
♦ ytri heimgeimurinn: l'espai exterior
♦ ytri orsakir: causes externes
♦ ytri rök: arguments externs

ytterbín <n. ytterbíns, no comptable>:
iterbi m (metall Yb)

ytterbíum <n. ytterbíums, no comptable>:
variant de ytterbín ‘iterbi’

yttrín <n. yttríns, no comptable>:
itri m (metall Y)

yttríum <n. yttríums, no comptable>:
variant de yttrín ‘itri’

yxi:
1ª i 3ª pers. sg. pret. subj. de → vaxa “créixer”

< yxin <n. yxins, yxin>:
variant de yxni ‘bou’
fjórir tigir sátna voru ófærðir saman í Ásbjarnarnesi og það mælti Barði að það skal hann saman færa og lúka því um aftaninn "en þú skalt fara á morgun að sækja forustugelding vorn er heitir Fleygir því að geldingar eru gengnir úr afrétt og heim í haga" - því vísaði hann honum til þess að hann var verra að henda en aðra sauði og var hann skjótari - "nú skaltu og á morgun sækja í Ambáttardal yxin fimm vetra gamalt er vér eigum og drepa af og færa slátrið allt til Borgar suður laugardag. Verkið er mikið en ef ei er unnið þá muntu reyna hvor halann sinn ber brattara þaðan frá": a l'Ásbjarnarnes hi havien quedat quaranta caramulls de fenc que s'havien de traginar al mas i en Barði li va dir que els traginés al mas i que hauria d'haver enllestit aquella feina aquell capvespre, i “demà aniràs a cercar el nostre xot passador que es diu Fleygir perquè els moltons ara han baixat de l'afrétt, de les pastures d'estiu a la muntanya, i són a dins la pleta”. En Barði va enviar en Þórður a cercar el xot passador perquè aquest xot era més ràpid que els altres i més mal d'agafar - “també demà, després d'haver fet això, aniràs a la vall d'Ambáttardalur a cercar-hi un bou de cinc anys que hi tenim, i el mataràs i escorxaràs i el mateix dissabte duràs tota la carn fins a Borg. És una bona feinada [la que t'encomano], però si no l'enllesteixes, podràs veure qui de tots dos portarà a partir d'ara la cua més alta”
nú er að segja frá sýslu Þórðar hversu honum endist. Saman ók hann heyið er staðið hafði í Víðinesi. En þá er hann kemur heim þá býst smalamaður að reka fé sitt út á Björg og ríður Þórður hesti þeim er hann hafði ekið á um aftaninn og nú finnur hann geldingaflokk sem honum hafði verið til vísað og fær ei sótt fyrr en út að Hópsósi. Nú gerir hann til geldinginn og ríður heim með slátrið. Nú hefir hann sprengdan hestinn. Nú tekur hann annan hest og hleypir yfir í dalinn sem leið liggur fyrir. Ekki hirðir hann hvort hann fer á dögum eða nóttum. Nú kemur hann árdegis þar og fær yxinið og drepur af og gerir til, bindur upp á hestinn og fer síðan leiðar sinnar og kemur heim, leggur af hestinum, tekur slátur geldingsins. Og er hann kemur aftur þá var á brautu einn limur oxans. Þórður mælti ei gott. Maður gengur í gegn, að á braut kveðst tekið hafa, og bað hann ei dirfa sig um að ræða nema hann vildi hafa högg. Tekur hann annað slátrið og fer til Borgar suður sem honum var boðið: ara cal contar com va enllestir en Þórður la feina encomanada. Va arreplegar i traginar al mas el fenc que estava amuntegat a Víðines, i quan va arribar al mas, el pastor acabava de treure les ovelles per dur-les a pasturar a Björg. En Þórður anava muntat en el mateix cavall amb el qual aquell capvespre havia traginat cap al mas el fenc. [Muntat en aquest mateix cavall va sortir darrere el pastor i] va trobar la guarda de moltons que li havien indicat, però no la va poder atènyer fins a la desembocadura del Hóp. Allà va matar i escorxar el moltó [el xot passador] i se'n va tornar amb el mateix cavall al mas amb l'animal acabat d'escorxar. En arribar al mas, el cavall estava esdernegat. En va agafar un altre i amb ell va enfilar el camí que portava a la vall del davant, sense parar esment si ja s'havia fet de nit o si encara era de dia. Hi va arribar de bon matí i va agafar el bou i el va matar i escorxar, i el va lligar al llom del cavall i tot seguit va fer el seu camí i va tornar al mas, va descarregar el cavall i se'n va anar a cercar el moltó escorxat i quan va tornar allà on havia deixat el cavall i el bou escorxat, una cama del bou havia desaparegut. En Þórður va renegar, i no pas poc, per aquest fet. Un home del mas li va confessar que era ell el qui se n'havia endut la cama del bou i li va manar que no gosés dir-ne una paraula a ningí si no volia rebre una tanda de cops. Així que en Þórður va agafar la part del bou que quedava i se'n va anar cap a Borg, tal i com l'hi havien manat

< yxins·bógur <m. -bógs, -bógar>:
espatlla f de bou
en Þuríður mælti að þeim sonum hennar skyldi ekki deila dögurð og kvaðst hún deila mundu. Svo gerir hann að hann hefur borð fram, borð fyrir mann, og deilir mat á. Þuríður gengur þá innar og leggur sitt stykki fyrir hvern þeirra bræðra og var þar þá yxinsbógurinn og brytjaður í þrennt: però la Þuríður els va dir que no donessin esmorzar als seus fills bo i afegint que els el donaria ella mateixa. En Kollgrís, així i doncs, ho va fer així i va posar les taules, taula rere taula, davant cadascun dels homes [llevat dels tres fills de la Þuríður] i a cadascun li va donar el seu esmorzar. Llavors va entrar-hi la Þuríður i va posar davant cadascun dels tres germans la seva porció d'esmorzar i la porció fou l'espatlla d'aquell bou, tallada en tres bocins[, un per a cadascun dels germans]

yxn <n.pl yxna>:
bous m.pl

yxna <adj. inv.>:
[que va] moguda, en zel (vaca)

yxni <n. yxnis, yxni>:
bou m
en er hún kom heim settist hún í kné honum og var blíð við hann og mælti: "Ei ætla eg að önnur kona sé betur gefin en eg. En það líkar mér illa við bræður mína er þeir hafa drepið yxni mitt er mest gersemi var og vildi eg gjarna Klaufi minn að þú létir þér þetta mislíka og sæktir yxnið þar sem það liggur til gert í húðinni gegnt dyrum í Brekku niður." Klaufi svaraði: "Hvað mun það varða? Ei mun þig hér mat skorta." Hún svarar: "Ei varði mig þess að þú mundir vilja vera ræningi bræðra minna." Klaufi spratt þá upp og gyrti sig sverðinu Atlanaut og var hinn reiðasti og gekk ofan í Brekku og kom ekki á Grund og fann þegar húðina liggja í dyrunum og tók upp allt saman yxnisfallið og kastaði á bak sér og hugðist mundu ganga út með. En það gekk ei því að við nam dyrigættunum og frá hafði hann þau öll saman og gekk með þá suður að garði og hristi þar af sér dyrigættin öll og þar hurðina með og gekk síðan heim. En er hann kom heim var langt af nótt. Var þar borinn mjög snjór að dyrunum. Gekk hann þá inn í snjóbyrgið. Þá kom Yngvildur í mót honum og var allblíð við hann og svo rann Klaufa þá reiðin að hann gat þá þeim bagga ei valdið sem hann hafði áður lengi borið: i quan ella va arribar a casa, es va asseure a la falda d'ell i fent-li moixonies li va dir: “ No crec pas que una altra dona estigui més ben casada que jo, però no m'ha agradat gens dels meus germans que hagin mort el meu bou, que era una joia d'animal, i m'agradaria, estimat Klaufi, que a tu també et desplagués el que han fet, i que anessis a cercar el bou, que es troba, ja esquarterat, dins la seva pell just enfront de la porta a Brekka”. En Klaufi li va respondre: “Quina importància té que ho hagin fet? Tu aquí no patiràs gens de gana!” Ella li va replicar: “No hauria esperat que estaries disposat a deixar-te robar pels meus germans”. Llavors en Klaufi es va posar dret d'un bot i es va cenyir l'espasa Atlanaut i estava terriblement furiós i va baixar a Brekka, sense passar per (aturar-se a) Grund, i de seguida va trobar la pell del bou estesa al terra a l'entrada i va aixecar el bou sencer i se'l carregà a l'esquena i es va disposar a tornar-se'n. Però no li fou possible perquè va quedar enganxat al marc de la porta i [d'una forta estrebada,] s'ho endugué tot per endavant, el marc de la porta, la mateixa porta, i el bou carregat a l'esquena, i, sortint del mas, es va dirigir cap al sud cap al garður del mas i allà es va espolsar de sobre el marc de la porta i la porta i després se'n tornà cap a cases. I quan hi va arribar, ja feia temps que era nit fosca. A la porta de les cases s'hi havia amuntegat molta de neu. Va entrar dins l'snjóbyrgi, la borja de neu que havia quedat davant la porta. Just llavors li va sortir l'Yngvildur a l'encontre i el va omplir de moixonies. I la seva còlera el va abandonar, de manera que ja no va poder continuar duent aquella càrrega que havia portant tant de temps fins llavors. Es va enfonsar a terra (desplomar) en el llindar de la porta mentre ella li dispensava aquella acollida i l'espasa Atlanaut li va sortir de la beina i ella la va agafar i la va llançar a la borja de neu que hi havia davant l'entrada dient: “Que la brandi qui gosi fer-ho!”

< yxnis·fall <n. -falls, -föll>:
[tronc m o carcassa f de] bou escorxat

ýfa <ýfi ~ ýfum | ýfði ~ ýfðum | ýfte-ð>:
1. (gera sjóinn úfinnencrespar una cosa (ondular la superfície de la mar)
♦ vindurinn ýfir vatnið: el vent encrespa l'aigua
2. (háresbullar (o: escabellar; o: esborrifar) una cosa, descambuixar (o: escambuixar) una cosa (Mall., Men. (cabells)
♦ ýfa hár e-s: esbullar (o: escabellar; o: esborrifar) els cabells d'algú
3. (fugleriçar una cosa (un ocell les plomes)
♦ páfagaukurinn ýfði á sér fjaðrinar: la cacatua [de les nimfes] va eriçar les plomes de la seva cresta
4. (sárreobrir una cosa (una vella ferida)
♦ ýfa upp gömul sár: <LOC FIGreobrir velles ferides
5. (ertaburxar algú, punyir algú (Mall., Men. (provocar, irritar, fer enrabiar)

ýfast <ýfist ~ ýfumst | ýfðist ~ ýfðumst | ýfst>:
1. <GENondular-se, encrespar-se
2. (verða gramurirritar-se, alçurar-se (Mall., Men. (encendre's, enrabiar-se)
Þorsteinn mælti þá: "Það dreymdi mig að eg þóttist heima vera að Borg og úti fyrir karldyrum og sá eg upp á húsin og á mæninum álft eina væna og fagra og þóttist eg eiga og þótti mér allgóð. Þá sá eg fljúga ofan frá fjöllunum örn mikinn. Hann fló hingað og settist hjá álftinni og klakaði við hana blíðlega og hún þótti mér það vel þekkjast. Þá sá eg að örninn var svarteygur og járnklær voru á honum. Vasklegur sýndist mér hann. Því næst sá eg fljúga annan fugl af suðurátt. Sá fló hingað til Borgar og settist á húsin hjá álftinni og vildi þýðast hana. Það var og örn mikill. Brátt þótti mér sá örninn er fyrir var ýfast mjög er hinn kom til og þeir börðust snarplega og lengi og það sá eg að hvorumtveggja blæddi. Og svo lauk þeirra leik að sinn veg hné hvor þeirra af húsmæninum og voru þá báðir dauðir en álftin sat eftir hnipin mjög og dapurleg. Og þá sá eg fljúga fugl úr vestri. Það var valur. Hann settist hjá álftinni og lét blítt við hana og síðan flugu þau í brott bæði samt í sömu átt og þá vaknaði eg. Og er draumur þessi ómerkilegur," segir hann, "og mun vera fyrir veðrum að þau mætast í lofti úr þeim áttum er mér þóttu fuglarnir fljúga": en Þorsteinn li va dir: "he somiat que havia tornat a casa, a Borg i que era davant la porta principal i que mirava cap a la teulada de la casa i a la crestallera hi veia un cigne esvelt i bell. Somiava que em pertanyia i que jo n'estava molt pagat. Tot seguit, he vist una gran àguila que s'acostava volant des de les muntanyes. Ha volat cap aquí i s'ha posat devora el cigne i s'hi ha posat a xerrar amablement. El cigne semblava trobar-s'hi a gust. Aleshores he vist que l'àguila tenia els ulls negres i les arpes de ferro; semblava gallarda. Tot seguit he vist un altre ocell que s'acostava volant del sud. Ha volat cap aquí a Borg i s'ha posat a dalt de la casa al costat del cigne i ha volgut guanyar-se'l. Aquest ocell també era una gran àguila. De seguida l'àguila que hi havia arribat primer s'ha encrespat molt amb la segona que hi ha arribat (lit.: s'ha irritat molt quan la segona ha arribat) i s'han posat a barallar-se i han lluitat l'una amb l'altra aferrissadament i durant força temps, i jo veia que totes dues sagnaven. La cosa ha acabat que totes dues han caigut mortes de la teulada, cadascuna per un vessant diferent, mentre el cigne restava assegut a la crestallada, molt abatut i trist. I aleshores he vist un tercer ocell que venia volant de l'oest. Era un girfalc. S'ha posat al costat del cigne i ha estat amable amb ell i després tots dos s'han envolat i se n'han anat volant plegats en la mateixa direcció. Llavors m'he despertat. Aquest somni no deu tenir gaire importància", va dir, "i [els quatre ocells] deuen voler dir tempestes i que elles es trobaran en el cel, venint de les direccions des de les quals he somiat que venien volant els ocells"
♦ hugur e-s ýfist við e-ð: <LOC FIGalgú s'indigna ~ s'alçura amb una cosa
Magnúsi konungi líkaði illa stórgjafir þær er Hákon konungr hafði gefit bóndum til vinsælda sér, þótti Magnúsi sín eign gefin, ok ýfðist mjǫk hugr hans við þat, ok þóttist mishaldinn af við frænda sinn, er hann hafði miklu minni tekjur, en faðir hans hafði haft, eðr hans forellri, ok kendi Þóri vǫldin: al rei Magnús li havien desplagut els grans regals que el rei Hákon havia fet als bændur per guanyar-se llur favor ja que considerava que el que s'havia donat li pertanyia a ell (era propietat seva). Per aquesta raò se sentia molt indignat amb aquells regals i considerava que havia estat perjudicat pel seu parent ja que ara tenia uns ingressos molt inferiors als que havien tingut son pare o els seus avantpassats i de tot això en culpava en Þórir (vocabulari: #1. ýfast: Cf. en Baetke 19874, pàg. 757: hugr e-s ýfisk við e-t   jmd. wird ungehaltenm, empört sich über etwas ; #2. mishaldinn: Cf. en Baetke 19874, pàg. 423: mis-haldinn adj.   benachteiligt, geschädigt; #3. kenna vǫldin: Cf. en Baetke 19874, pàg. 323: kenna e-m (vǫld) um (e-t) jmd. die Schuld geben (an etwas); )
♦ ýfast við e-n: manta cosa viu dins la boira
Gautur hét maður og var kallaður Sleituson. Hann var frændi Þorgils Mákssonar. Gautur var ráðinn í skip þetta er Þorgeir skyldi sigla í. Hann ýfðist við Þorgeir og lét ófrýnlega. En er kaupmenn fundu það þótti þeim ekki einsætt að þeir færu í einu skipi. Þorgeir sagðist eigi hirða hversu Gautur léti síga brýnnar en þó var það til ráðs tekið að Gautur réðst úr skipinu og fór norður til sveita. Varð eigi að með þeim Þorgeiri að því sinni en þó reis af þessu sundurþykki með þeim sem síðar bar raun á: un home nomia Gautur i de malnom li deien Sleituson; estava emparentat amb en Þorgils Máksson. En Gautur formava part de la tripulació del mateix vaixell en què havia de viatjar en Þorgeir. Feia sentir la seva hostilitat envers en Þorgeir (palesava la seva animadvesió envers en Þorgeir, s'exaltava contra en Þorgeir) i es comportava amb ell d'una manera gens amable. Quan els mercaders se'n van témer, consideraren que el millor era no dur-los a tots dos en el mateix vaixell. En Þorgeir els va dir que tant li'n feia que en Gautur arrufés el nas i posés mala cara. Tanmateix, van prendre la decisió que en Gautur baixés a terra [i així ho va fer] i es va dirigir a les Terres del Nord. D'aquesta manera aquesta vegada no va passar res entre en Gautur i en Þorgeir, però aquest incident va fer sorgir la discòrdia entre ells dos, com es va poder comprovar més tard
eftir þenna fund ýfðust þeir Loftur og Haukur við Þorvald fyrir það hann hafði gerst ber í liðveislu við Hrafn. Um sumarið eftir á alþingi hljóp Haukur til Þorvalds og hjó milli herða honum en Þorvaldur varð ekki sár því að hann var í brynju. Þá hjó Haukur til förunauts Þorvalds er Teitur hét. Hann var son Árna rauðskeggs. Það högg kom á höndina og var kallað í fyrstu eigi mikið sárið en leysti af honum síðan í úlfliðnum. Á þau mál var sæst þar á þinginu (SS I, cap. 173, pàg. 231): després d'aquest encontre, en Loftur i en Haukur s'encengueren contra en Þorvaldur perquè aquest s'havia mostrat obertament prestant ajuda al Hrafn (no havia amagat pas que prestava ajuda al Hrafn). L'estiu següent, a l'Alþingi, en Haukr va envestir en Þorvaldur i li va assestar un cop [d'espasa] entre les espatlles, però en Þorvaldur no va resultar ferit perquè portava una cuirassa. Llavors, en Haukr va descarregar un cop a un company de viatge d'en Þorvaldur que es deia Teitur i que era el fill de l'Árni Barba-roja. Aquest cop va atènyer en Teitur a la mà i, d'antuvi, no es va pensar que fos una gran ferida, però poc després la mà li va caure a l'alçada del canell. Aquest cas fou arbitrat allà al þing
í þenna tíma voru í Eyjafirði margir stórbændur og ýfðust þeir heldur við Sighvat. Þótti þeim hann eiga þar hvorki í héraði erfðir né óðul (SS I, cap. 182, pàg. 246) : en aquella època hi havia molts de grans terratinents al fiord d'Eyjafjörður i sentien força animadversió envers en Sighvatur (estaven exaltats contra en Sighvatur). Consideraven que en el districte no hi posseïa ni hereditats ni terres pairals
♦ það ýfist með e-m: <loc. impers.hi ha disputes o enemistat entre dues persones
vetur þann er Sturla var á Grund lét Jón Ófeigsson drepa tvo menn í Víðidal þá er verið höfðu í Grímseyjarför með Sturlu. Þótti þetta Sturlu gert til fjandskapar við sig en Jón hafði traust af Snorra til þessa sem annars þess er hann gerði. Af slíkum tilfellum ýfðist heldur með þeim frændum Snorra og Sturlu (ɔ: Af slíkum tilfellum tók heldur að ýfast með þeim frændum, Snorra og Sturlu) (SS I, cap. 200, pàg. 287): l’hivern que l'Sturla fou a a Grund, en Jón Ófeigsson va fer matar dos homes a la vall de Víðidalur que havien participat a l'anada a l'illa de Grímsey amb l'Sturla. A l'Sturla li va semblar que això s'havia fet per hostilitat (odi, animadversió) contra ell, però [fos com fos,] en Jón tenia el respatlle de l'Snorri tant per a aquest fet com per qualsevol altre que fes. A causa d'aquests esdeveniments hi hagué forèa hostilitat entre els dos parents, l'Snorri i l'Sturla (ɔ: A causa d'aquests esdeveniments va començar a haver-hi força enemistat (discòrdia) entre els dos parents, l'Snorri i l'Sturla) (vocabulari: #1. ýfast: Cf. en Baetke 19874, pàg. 757: tók at ýfask með þeim   es entstand Zwietracht, Feindschaft zwischen ihnen)

ýfill <m. ýfils, ýflar. Emprat hab. en pl.>:
escarabat m (qualsevol insecte coleòpter de la família dels escarabeids) (dyfill; yfill)
♦ → taðýfill “escarabat merder de Lapònia (Aphodius lapponum)”
♦ → tordýfill “escarabat de femer (Geotrupes stercorarius)”

ýfing <f. ýfingar, ýfingar. Emprat hab. en pl.>:
1. (hársesborrifament m (dels cabells)
2. (sársreobertura f de ferida (acció de reobrir una ferida)
♦ ýfing gamalla sára: <FIGreobertura de velles ferides
3. (á vatniondulació f (encrespament de la superfície de l'aigua)
4. ýfingar <f.pl ýfinga>: (erjurdisputes f.pl (dissensions, odis)

ýfla·ætt <f. -ættar, no comptable>:
[família f dels] escarabeids m.pl

ýja <ýja ~ ýjum | ýjaði ~ ýjuðum | ýjaðað e-u>:
insinuar una cosa, donar a entendre una cosa

ýkinn, ýkin, ýkið <adj.>:
exagerat -ada (que li agrada exagerar, propens a exagerar)

ýkja <f. ýkju, ýkjur. Gen. pl.: ýkna o: ýkja; emprat hab. en pl.>:
1. <GENexageració f
2. <RETORhipèrbole f (ofhvörf)

ýkja <adv.>:
excessivament
◊ hún er ekki ýkja gömul: no és pas excessivament vella

ýkja <ýki ~ ýkjum | ýkti ~ ýktum | ýkte-ð>:
exagerar una cosa

ýkju·laust <adv.>:
sense exagerar, sense exageració

ýkju·mikill, -mikil, -mikið <adj.>:
exagerat -ada, excessiu -iva

ýkjur <f.pl ýkna (o: ýkja)>:
1. <GENexageració f
2. <RETORhipèrbole f (ofhvörf)

ýkju·saga <f. -sögu, -sögur. Gen. pl.: -sagna>:
(ótrúleg sagahistòria exagerada (narració plena d'elements inversemblants i fantàstics, de veracitat més que incerta, narració rocambolesca)

ýktur, ýkt, ýkt <adj.>:
exagerat -ada

ýl <n. ýls, no comptable>:
udol m (llop & sirena & alarma)

ýla <ýli ~ ýlum | ýldi ~ ýldum | ýlt>:
udolar (llop & sirena & alarma)

ýlda <f. ýldu, no comptable>:
podridura f, podrit m, putrefacció f

ýldu·blóm <n. -blóms, -blóm>:
flor f de galàpet (planta Stapelia variegata syn. Orbea variegata)

ýldu·fýla <f. -fýlu, no comptable>:
pudor f de podrit

ýldu·lykt <f. -lyktar, no comptable>:
olor f de podrit

ýldu·þefur <m. -þefs (o: -þefjar), no comptable>:
sentor f de podrit

ýlfra <ýlfra ~ ýlfrum | ýlfraði ~ ýlfruðum | ýlfrað>:
udolar
þeir snúa aftur á kvöldin, ýlfra (hāˈmāh ~ הָמָה:   ʝɛhɛ̆ˈmū   χa-kˈkālɛβ,   יֶהֱמוּ כַכָּלֶב) eins og hundar og sveima um borgina: tornen al vespre, udolen com els gossos i ronden per la ciutat
vegna þessa harma ég og kveina, geng berfættur og klæðlaus, ýlfra (misˈpēδ ~ מִסְפֵּד:   ʔɛʕɛ̆ˈɕɛh   misˈpēδ   ka-ttanˈnīm,   אֶעֱשֶׂה מִסְפֵּד כַּתַּנִּים) eins og sjakalinn, væli eins og uglan: per això em planyeré i cridaré, aniré descalç i despullat, udolaré com els xacals i aücaré com l'òliba

ýlfrandi, ýlfrandi, ýlfrandi <adj.>:
udolant
hann fann hann í auðninni, í ýlfrandi (ʝəˈlēl ~ יְלֵל:   ū-βə-ˈθɔhū   ʝəˈlēl   ʝəʃiˈmɔn,   וּבְתֹהוּ יְלֵל יְשִׁמֹן) óbyggðum, sveipaði hann, hlúði að honum, gætti hans sem sjáaldurs auga síns, eins og örn sem gætir hreiðurs síns og svífur yfir ungum sínum, eins þandi hann vængi sína, greip einn þeirra upp og bar burt á vængjum sér: el va trobar al desert, a les regions inhabitades udolants, el va embolcallar, el va abrigar, tingué cura d'ell com de la nineta del seu ull, com l'àguila que té cura del seu niu i plana sobre els seus polls, com ella va estendre les seves ales, en va prendre un d'ells i el se'n va portar damunt les ales

ýlfur <n. ýlfurs, no comptable>:
udol (o: udolament) m
♦ ýlfur í vindi: <FIGl'udol del vent

ýlir <m. ýlis, no comptable>:
[mes m d']ýlir m, mes m dels jól. En el calendari tradicional islandès, designació del segon mes de l'hivern. Començava el dilluns de la cinquena setmana d'hivern (entre el 20 i el 26 de novembre, llevat dels rímspillisár, anys en què començava el 27 de novembre) i acabava entre el 19 i el 25 de desembre (el 26 de desembre en els rímspillisár). L'Snorri, als seus skáldskaparmál, l'anomena frermánuður ‘el mes del sòl gelat’

ýmis, ýmis, ýmist:
1. <adj. & pron. indef.>: adés un... adés l'altre, ara un adés l'altre
sama haust fór hann með her á Vingulmörk á hendur Gandálfi konungi og áttu þeir margar orustur og höfðu ýmsir sigur. En að lyktum sættust þeir og skyldi Hálfdan hafa Vingulmörk hálfa sem áður hafði haft Guðröður faðir hans: aquella mateixa tardor va marxar amb un exèrcit contra el rei Gandálfur a la Vingulmörk i hi lliuraren mantes batalles i adés en sortia vencedor un adés el vencedor era l'altre. Però finalment arribaren a un acord de conciliació pel qual en Hálfdan tindria la meitat de la Vingulmörk que abans havia posseït en Guðröður, son pare
Egill settist þar niður og skaut skildinum fyrir fætur sér; hann hafði hjálm á höfði og lagði sverðið um kné sér og dró annað skeið til hálfs, en þá skellti hann aftur í slíðrin; hann sat uppréttur og var gneyptur mjög. Egill var mikilleitur, ennibreiður, brúnamikill, nefið ekki langt, en ákaflega digurt, granstæðið vítt og langt, hakan breið furðulega og svo allt um kjálkana, hálsdigur og herðimikill, svo að það bar frá því, sem aðrir menn voru, harðleitur og grimmlegur, þá er hann var reiður; hann var vel í vexti og hverjum manni hærri, úlfgrátt hárið og þykkt og varð snemma sköllóttur; en er hann sat, sem fyrr var ritað, þá hleypti hann annarri brúninni ofan á kinnina, en annarri upp í hárrætur; Egill var svarteygur og skolbrúnn. Ekki vildi hann drekka, þó að honum væri borið, en ýmsum hleypti hann brúnunum ofan eða uppl’Ègil s'hi va asseure i va deixar anar l'escut als seus peus. No es va llevar el casc i va posar l'espasa de manera que s'aguantés de través passant per damunt el genoll; adés la desembeinava fins a la meitat, adés la tornava a ficar dins la beina. Seia amb l'equena dreta i el seu posat era molt sorrut [i feia feredat]. L'Ègil tenia una cara grossa, un front ample i celles tofudes. El nas no era llarg però extremadament gros. Tenia els llavis llargs i molsuts, la barra extraordinàriament ampla i la mandíbula, igual. Tenia un coll gruixut i les espatlles amples de manera que en això ultrapassava els altres homes; quan estava furiós, el posat de la seva cara era de duresa i furor. Tenia una bona estatura i era més alt que qualsevol altre home. Els cabells eren espessos i grisos com el pèl dels llops, però va tornar calb molt aviat. I mentre seia de la manera que s'ha descrit adés, abaixava una cella fins a la galta mentre aixecava l'altra fins a 'indret on li naixien els cabells. Tenia els ulls de color negre i les celles gairebé es tocaven. Es negava a beure res del que li portaven, i abaixava i pujava alternativament les celles
♦ gera ýmist: fer adés una cosa adés una altra
♦ gera ýmist að <+ ind.> ... eða <+ ind.>adés <+ ind.>... adés <+ ind.
þá kom að Hallvarður og tókst nú bardagi mikill. Sáu þeir nú að formaður var öruggur og gerði hver að slíkt er mátti. Gunnar gerði ýmist að hann hjó eða skaut og hafði margur maður bana fyrir honum. Kolskeggur fylgdi honum vel. Karl hljóp á skip til Vandils bróður síns og börðust þeir þaðan báðir um daginn: llavors s'hi fa acostar en Hallvarður i va començar un aferrissat combat entre ells. Llavors se n'adonaren que llur cabdill era un home intrèpid en qui podien confiar i cadascun d'ells va lluitar com millor podia. En Gunnar adés llançava projectils adés descarregava la seva espasa i més d'un va morir davant ell. En Kolskeggur no s'apartava d'ell. En Karl va saltar a bord de la nau per unir-se al seu germà Vandill en la lluita i d'allà estant tots dos varen estar lluitant tota la resta del dia
síðan tókst orusta með þeim og sóttist þeim seint skip þeirra Hrúts. Úlfur gekk vel fram og gerði ýmist að hann skaut eða lagði. Ásólfur hét stafnbúi Atla. Hann hljóp upp á skip Hrúts og varð fjögurra manna bani áður Hrútur varð var við. Snýr hann þá í mót honum. En er þeir finnast þá leggur Ásólfur í skjöld Hrúts og í gegnum en Hrútur hjó til Ásólfs og varð það banahögg: tot seguit va començar la batalla entre ells però en llur atac contra el vaixell d'en Hrútur i els seus només podien avançar a poc a poc. L'Úlfur avançava amb intrepidesa i ho feia alternant el llançament de llances i cops de pica. L'stafnbúi -el guerrer de proa- de l'Atli nomia Ásólfur. Va saltar a bord de la nau d'en Hrútur on hi va matar quatre homes abans que en Hrútur no reparés en ell. Quan ho va fer, es va dirigir immediatament contra ell. Quan varen topar, l'Ásólfur va descarregar un cop de llança contra l'escut d'en Hrútur i el va traspassar, però en Hrútur va descarregar un cop de destral (o d'espasa ?) contra l'Ásólfur que el va matar
♦ tala við þau ýmis: parlar amb ells dos, adés amb un adés amb l'altre
ok er kom at jólum, þá var þar mikill fyrirbúnaðr ok stefnt þangat miklu fjǫlmenni, ok er sú veizla er búin, þá gekk dróttning með mikla sveit á fund Óláfs ok bauð honum, at þau drykki bæði saman í þeiri hǫll, er hon sjálf drakk með sinni hirð. Ok hann tók því með allri blíðu, ok var þessi veizla allfræg. Sátu þau í einu hásæti, Óláfr ok dróttning, ok drukku af ágætligum kerum bæði mjǫð ok vín. Hǫfðingi Dixín talaði við þau ýmsi með miklu viti ok sagði henni, hversu mikill styrkr ok vegr henni væri, ef hon ætti þvílíkan stjórnarmann fyrir sínu ríki: i quan varen arribar els jól es varen fer grans preparatius i es va convidar una gran quantitat de gent al banquet i quan el banquet estigué preparat, la reina es va dirigir, acompanyada d'un gran seguici, allà on era l'Olau i el va convidar a beure [els jól] plegats a la hǫll en la qual ella mateixa hi beuria amb la seva cort. I ell va acceptar el convit amb gran afabilitat i aquest banquet fou molt famós. L'Olau i la reina seien a dalt d'un sitial i hi bevien med i vi de copes magnífiques. El hǫfðingi Dixín parlava adés amb ell adés amb ella molt assenyadament i li digué a ella quina gran força i honor li'n vindrien si tenia un home com l'Olau per a governar i dirigir el seu reialme
♦ voru ýmsir undirara perdia un adés perdia l'altre (en una baralla o brega)
♦ ýmist <ac. sg. n. emprat com a adverbi>alternativament, per torns
♦ ýmist... eða...: adés... adés... [alternant-se]
Njáll var þessa nótt í Þórólfsfelli og mátti ekki sofa og gekk ýmist út eða inn. Þórhildur spurði Njál hví hann mætti ekki sofa: en Njáll va passar aquella nit a Þórólfsfell. No podia dormir[, s'aixecava] i adés entrava a dins, adés sortia a fora. La Þórhildur[, la seva nora] va demanar al Njáll perquè no podia dormir
ýmist hló hún eða grét: adés reia adés plorava
þar þjónuðu ýmist prestar frá Hofi eða Hofteigi: s'hi alternaven en els oficis religiosos el mossens de Hof i els de Hofteigur
♦ leika ýmist í hug: no poder-se decidir entre dues coses
♦ ýmist í ökkla eða eyra: <LOC FIGo massa o massa poc
2. <adj.>: (mismunandidiferent (desigual)
en um vorið lýsti Þórólfur yfir því, að hann ætlaði utan að fara um sumarið. Skalla-Grímur latti hann, sagði, að þá var gott heilum vagni heim að aka; "hefur þú," sagði hann, "farið fremdarför mikla, en það er mælt, er ýmsar verður, ef margar fer; tak þú nú hér við fjárhlut svo miklum, að þú þykist verða mega gildur maður af": i per la primavera, en Þórólfur va declarar la seva intenció de deixar Islàndia per l'estiu. L’Skalla-Grímur li ho va desaconsellar dient-li que estava bé que hagués tornat il·lès [del seu viatge]. També li va dir “Has fet un viatge que t'ha reportat gran fama i prestigi, però [recorda que,] com fa la dita, «Qui fa molts de viatges, hi té diferent èxit». Pren d'aquí tantes de terres que et puguis considerar un home de pes” (vocabulari: #1. aka: Cf. Baetke 19874, pàg. 12: er gott heilum vagni at aka es ist gut, ohne Schaden, wohlbehalten zurückzukehren; #2. fremdarför: Cf. Baetke 19874, pàg. 161: Fahrt, Unternehmung, die Ruhm und Ehre einbringt; #3. verða: Cf. Baetke 19874, pàg. 719: 3. zugeteilt bekommen, erhalten: ýmsar (zu erg. farar) verðr ef margar ferr wenn jmd. viele Reisen macht, fallen sie verschieden aus (eig. bekommt er sie verschieden); )
og sitja þeir nú í borginni við þetta í góðum friði og halda vel lög sín. Þeir fara hvert sumar úr borginni og herja á ýmsi lönd og fá sér ágætis mikils, og þykja vera hinir mestu hermenn, og öngvir þóttu vera nálega þeirra jafningjar í þenna tíma. Og eru nú kallaðir Jómsvíkingar héðan í frá allar stundir: i llavors varen estar-se a la ciutadella en bona pau i respectant bé llurs lleis. Cada estiu abandonaven la ciutadella i guerrejaven per diversos països procurant-se amb aquestes expedicions gran fama de tal manera que eren tinguts pels més grans guerrers. En aquells temps no hi havia ningú que hom considerés que era de prop llur igual. I de llavors ençà hom els ha anomenat sempre guerrers de la ciutadella de Ioms
♦ af ýmsu tagide diferent mena, de diferent mena i qualitat
látið ekki ýmiss konar framandi kenningar afvegaleiða ykkur. Látið náð Guðs næra hjartað, ekki mat af ýmsu tagi (:   οὐ βρώμασιν). Þeir sem sinntu slíku höfðu eigi happ af því: no us deixeu pas esgarriar per doctrines diverses i estrangeres. Deixeu que la gràcia de Déu nodreixi el vostre cor, i no aliments de diversa mena. Els qui s'hi han aplicat, no n'han obtingut sort
♦ verk af ýmsu tagi: obres de diferent qualitat
♦ vörur af ýmsu tagi: mercaderies de diferent qualitat
♦ á ýmsan háttde diferents maneres
♦ hann kynntist ýmsu fólkva fer la coneixença de diverses  (o: diferents) persones
♦ með ýmsum hættide diferents maneres
♦ með ýmsu mótide vàries formes, de diversos modes, de distinta manera
♦ ýmiss konarde diferents menes, de diversa mena
álítið það, bræður mínir, eintómt gleðiefni, er þér ratið í ýmiss konar (ποικίλος -ίλη, -ίλον:   ὅταν πειρασμοῖς περιπέσητε ποικίλοις) raunir: germans meus, quan topeu amb qualsevol mena de proves, considereu-ho un motiu de pura alegria
þetta eru aðeins ytri fyrirmæli, ásamt reglum um mat og drykk og ýmiss konar (διάφορος -άφορον:   μόνον ἐπὶ βρώμασιν καὶ πόμασιν καὶ διαφόροις βαπτισμοῖς) þvotta, sem mönnum eru á herðar lagðar allt til tíma viðreisnarinnar: això només són prescripcions exteriors ensems amb regles sobre el menjar i la beguda i les diferents menes d'ablucions, imposades sobre les espatlles dels homes fins al moment de la reforma
látið ekki ýmiss konar (ποικίλος -ίλη, -ίλον:   διδαχαῖς ποικίλαις καὶ ξέναις μὴ παραφέρεσθε) framandi kenningar afvegaleiða ykkur. Látið náð Guðs næra hjartað, ekki mat af ýmsu tagi. Þeir sem sinntu slíku höfðu eigi happ af því: no us deixeu pas esgarriar per doctrines diverses i estrangeres. Deixeu que la gràcia de Déu nodreixi el vostre cor, i no aliments de diversa mena. Els qui s'hi han aplicat, no n'han obtingut sort
3. ýmsir, ýmsar, ýmis <pl.diversos -erses 
nú gengr Hákon jarl upp á eyna Primsigð, en þar var mǫrk mikil í eyjunni ok þar gengr hann í rjóðr eitt, ok þar leggst hann niðr ok horfir í norðr, ok mælist nú fyrir, sem honum þótti vænligast, ok þar kømr hans bœnarorðum hans, at hann skorar á fulltrúa sinn, Þorgerði Hǫrðabrúði, en hon daufheyrist við. Þá þykkist hann víst vita, at hon mun honum reið vera. Hann býðr henni at þiggja af sér í blótskap eina hluti ok ýmsa, en hon vill ekki þiggja: llavors el iarl Hákon va pujar cap a l'illa de Primsigð. En aquella illa hi havia un gran bosc. El iarl hi va entrar i va anar a una clariana que hi havia i allà s'hi va prostrar amb el cap mirant cap al nord i declamà les fórmules i oracions que considerava que l'ajudarien millor i amb les seves oracions volia invocar l'ajut de la seva deessa protectora i auxiliadora, la Þorgerður Hǫrðabrúður, però ella hi feia orelles sordes. Aleshores va considerar que tenia la certesa que ella devia estar furiosa amb ell. Li va oferir que acceptés d'ell en ofrena una o diverses coses, però ella no les va voler acceptar (vocabulari: #1. koma: Cf. Baetke 19874, pàg. 334: unp.: kom því svá, at (eig. es brachtes es) es kam so weit, daß; svá kemr hans máli es kommt mit seiner Sache, mit ihm dahin; )
♦ af ýmsum ástæðum: per diversos motius; per diverses circumstàncies
♦ kórinn hefur ýmsum góðum röddum á að skipael chor disposa de diverses bones veus
♦ á ýmsum stöðuma diversos indrets
þjóð mun rísa gegn þjóð og ríki gegn ríki, þá verður hungur og landskjálftar á ýmsum stöðum (:   κατὰ τόπους)un poble s'alçarà contra un altre, i un regne, contra un altre regne, hi haurà a diversos llocs fams i terratrèmols
♦ hinir ýmsu flokkar: els diversos partits, els diferents partits
♦ við ýmis tækifæri: en diverses ocasions
 
ýmis, ýmis, ýmist
A. Singular
  Masculí   Femení   Neutre
N ýmis, <ýmiss   ýmis, <ýms   ýmist
A ýmsan   ýmsa   ýmist
G ýmiss   ýmissar   ýmiss
D ýmsum   ýmissi   ýmsu
 
B. Plural:
  Masculí   Femení   Neutre
N ýmsir, <ýmissir   ýmsar, <ýmissar   ýmis, <ýms, <ýmsi
A ýmsa   ýmsar   ýmis, <ýms, <ýmsi
G ýmissa, <ýmsra   ýmissa, <ýmsra   ýmissa, <ýmsra
D ýmsum   ýmsum   ýmsum
 

ýmis·gjarn, -gjörn, -gjarnt <adj.>:
capriciós -osa, inconstant
ýmisgjarn ǀ ver þú aldrigi, ǁ sáttr ver við sjálfan þik; ǁ seggjum øngum ǀ verðr sá samhuga, ǁ er sundrþykkiz við sik — Vælgesindet vær du aldig; vær forligt med dig selv; aldrig bliver den enig med nogen anden, som er uenig med sig selv — Sperne repugnando titi tu contrarius esse; ǁ Conueniet nulli, qui secum dissidet ipse <...> Constans <...> esto: No siguis mai inconstant i estigues en pau amb tu mateix. El qui no està d'acord amb si mateix, no es posarà d'acord amb ningú

ýmis·lega <adv.>:
de diverses maneres, diversament

ýmis·legur, -leg, -legt <adj.>:
diferent, divers -a
♦ ýmislegt: diverses coses, això i allò, una mica de tot
ég þarf að gera ýmislegt: He de fer diverses coses
♦ og ýmislegt: i d'altres coses [més]

ýmis·leiki <m. -leika, no comptable>:
diversitat f, varietat f [de coses]

ýmiss·konar <adj.>:
de diferent mena
♦ ýmisskonar vörur: mercaderies assortides

ýmu·gustur <m. -gusts, -gustir. Pl. no hab.>:
variant ortogràfica, caiguda en desús, de ímugustur ‘antipatia, malvolença; repulsa, aversió’
♦ hafa ýmugust á e-u ~ e-m: <LOC FIGno podir sofrir algú ~ una cosa, detestar algú ~ una cosa, sentir aversió envers algú ~ una cosa
kona hans hafði ýmugust á athöfnum hans () og óljósan grun um, hvað hann hefði með höndum (his wife had some inkling of his plans), en hún bar þann beyg fyrir honum, eftir allar misþyrmingarnar, sem hún hafði orðið fyrir, að hún þorði alls ekki að skrifa manninum, sem hún vissi vera í háska staddan, og vara hann við honum. Henni gat jafnvel verið bani búinn, ef Stapleton hefði náð í bréfið. Loksins greip hún, eins og við vitum, til þess úrræðis, að klippa úr einu dagblaðinu þau orð, sem hún gæti síðan límt svo saman, að þau yrðu aðvörunarbréf, en sjálf skrifaði hún utan á bréfið með breyttu handarlagi. Bréfið komst til skila og varð baróninum fyrsta bendingin um hættuna, sem yfir honum vofði: la seva dona detestava les seves accions i tenia una vaga sospita del que ell tenia entre mans, però li tenia tanta de por -després de tots els maltractaments que n'havia patit- que no va gosar escriure a l'home de qui sabia que es trobava en perill per a prevenir-lo. Si l'Stapleton hagués pervingut a heure la carta, fins i tot podia esperar-li a ella la mort. Finalment, com sabem, va trobar la sortida retallant d'un diari les paraules que després va enganxar plegades per a formar-hi una carta d'advertència, i escrivint l'adreça del sobre amb una lletra canviada. La carta va arribar a la seva destinació i fou la primera indicació per al baró del perill que planava sobre ell

< ýr¹ <m. ýrs, ýrar>:
ur m (mamífer Bos primigenius) (úruxi)

ýr² <m. ýs, ýr>:
1. teix m (arbre Taxus baccata)
2. LIT(ýbogi, ýviðarbogiarc m de teix (arc fet amb fusta de teix)
3. <TIPO HISTýr f, teix f, nom de la setzena i darrera lletra de l'alfabet rúnic norrè. Hi representa el so de [r̝]. En la transliteració de les inscripcions rúniques escrites en aquest tipus d'alfabet rúnic, hom la translitera amb una <R> majúscula. Les tres formes principals amb què pot aparèixer emprada, són: , i.
◊ ‘Ýr’ er bendr bogi ǁ ok brotgjarnt járn ǁ ok fífu fárbauti. ǁ arcus · ynglingr: [la runa] ýr (‘Teix’) és un arc tibat i un ferro trenquívol i el Fárbauti de la sageta. arc · rei (o: príncep) (vocabulari: #1. Fárbauti fífu: la kenning fífu Fárbauti, Fárbauti fífu, versemblantment s'ha d'interpretar com a llançador de la fletxa, ja que l'arc fa que l'arquer, en disparar la fletxa, també la perdi; #2. brotgjarnt járn: el símil fa referència a un mot homòfon d'ýr ‘arc de teix’: es tracta del mot úr, ýr, (†) ýrr ‘ferro agre, ferro xerec i fràgil; escòria’, emprat en compòsits com ara kaldór, kaldúr ‘ferro agre, ferro barrejat amb escòria, escòria’, i el medieval kaldýrr. Cf. Finnur Jónsson 1931², pàg. 333a: kaldýrr, m, sikkert identisk med kaldórr (“ferrum fragile”   BjHald), brugt om jærn = våben, sværd, kaldýrs viðir, mænd, Merl II 95. En Jan de Vries 1977², pàg. 679, porta: ýrr <...> ‘morsches, sprödes eisen’ — vgl. úr I. L'Ásgeir Blöndal Magnússon 2008³, pàg. 1167, per la seva banda, porta : ýr, †ýrr k. ‘stökkt og lélegt járn’, einnig í sams. kaldýrr ‘vopn’, sbr. og kaldór; ýr(r) líkl. ← *ūri-R. Sjá úr (1 og 8), aur (1), ýr (4) og -yrja; ath. ýra(st) (3) og ýra (2))

Ýr <f. Ýrar, no comptable>:
Ýr f (ginecònim)

ýra <ýri ~ ýrum | ýrði ~ ýrðum | ýrte-u [á e-ð]>:
ruixar [una cosa] amb un líquid, ruixar [una cosa] d'un líquid (deixar anar un líquid en forma de gotes finíssimes)
♦ ýra mjöli á e-ð: empolvorar una cosa amb farina, ensalgar de farina una cosa, empolsimar de farina una cosa
♦ það ýrir úr loftinu: fa una brusca finíssima, fa brusquina d'enganapastors (Mall.

ýrast <ýrist ~ ýrumst | ýrðist ~ ýrðumst | ýrst>:
roinejar, brusquinejar
◊ ...þvíat þá ýrðiz dǫgg á reyfit er...: ...perquè llavors la rosada [només] es va posar en el velló

ýring <f. ýringar, pl. no hab.>:
ruixada f

ýringur <m. ýrings, pl. no hab.>:
(úðaregnroina f, plugina f, cama f d'aranya (Mall.), brusquina f d'enganapastors (Mall.), cameta f de mosca (Men.)

ýrinn, ýrin, ýrið <adj.>:
variant arcaica de yfrinn, yfrin, yfrið ‘abundant, copiós’
◊ þat er ok stundum at jǫrð gefr yfrinn ávǫxt ok góðan, ok megu menn þó eigi at njóta, þvíat óáran er í lopti, ok spilla veðr ǫllum ávǫxtum í þann tíma, er hirða skyldi; en stundum spillir skjaðak, þóat ýrnir sé ávextir ok góð veðrátta: de vegades s'esdevé que la terra dóna un bon i abundant esplet, i tanmateix la gent no en poden fruir perquè l'óáran (mala anyadaés en el cel: les tempestes ho fan malbé, tot just quan hauria de fer-se la collita; de vegades és el jull allò que ho fa tot malbé, encara que la collita sigui abundosa i el temps, bo

ýru·efni <n. -efnis, -efni>:
<QUÍMemulsionant (o: emulgent) m

ýru·lausn <f. -lausnar, -lausnir>:
<QUÍMemulsió f

ýrur <f.pl ýra>:
(úðaregnroina f, plugina f, cama f d'aranya (Mall.), brusquina f d'enganapastors (Mall.), cameta f de mosca (Men.)

ýsa <f. ýsu, ýsur. Gen. pl.: ýsa>:
eglefí m, bacallà m de la Mar del Nord (peix Melanogrammus aeglefinus syn. Gadus aeglefinus)
♦ draga ýsur: <LOC FIG = dottacapcinejar, fer capcines
♦ → gaddmeraýsa “eglefí gros (més de 60 cm.)”
♦ → kálýsa “eglefí petit (25-25 cm.)”
♦ → kúrlýsa “eglefí mitjà (45-60 cm.)”
♦ → skrokkýsa “eglefí gros (més de 60 cm.)”
♦ → smáýsa “eglefí petit (25-25 cm.)”
♦ → stórýsa “eglefí gros (més de 60 cm.)”

< ýsti, ýsta, ýsta <adj.>:
formes febles del superlatiu ýstur, ýst, ýst “extrem -a, màxim -a” (ysti, ysta, ysta)

< ýstur, ýst, ýst <adj.>:
variant arcaica de → ystur, yst, yst “extrem -a; màxim -a” (utastur, utust, utast)

ýsu·flak <n. -flaks, -flök>:
filet m d'eglefí, filet m de bacallà de la Mar del Nord

ýsu·stofn <m. -stofns, -stofnar>:
població f d'eglefins

ýta <f. ýtu, ýtur. Gen. pl.: ýta o: ýtna>:
buldòzer m, esplanadora f d'erugues, pala f (Mall., Men.

ýta <ýti ~ ýtum | ýtti ~ ýttum | ýtte-u ~ e-m>:
1. <GENempènyer una cosa ~ algú
♦ ýta [báti] frá landi: empènyer la barca perquè s'allunyi del moll (amb un rem, un pal etc.)
♦ ýta frá landi: <LOC FIGsalpar, fer-se a la mar
◊ flotinn ýtti frá landi þegar birta tók: la flota va salpar quan va començar a clarejar
♦ viltu ýta mér?: (í róluque em pots empènyer? (amb les mans, p.e., a una engronsadora)
♦ geturðu komið og ýtt mér?: <AUTOMque podria venir i donar-me una empenta? (quan el cotxe no s'engega)
♦ ýta e-m út í breytingar: <LOC FIGempènyer algú a fer canvis
2. <á e-ð>: prémer una cosa, pitjar una cosa
◊ "viljirðu ráðgjöf um skriftir ýttu á einn. Viljirðu skrifta ýttu á tvo. Til að hlusta á dæmi um skriftir ýttu á þrjá," segir róandi karlmannsrödd símaþjónustu sem stendur kaþólikkum í Frakklandi: "si voleu consell sobre la confessió, pitgeu l'u. Si voleu confessar-vos, pitgeu el dos. Si voleu sentir exemples de confessions, pitgeu el tres", diu una veu masculina tranquil·litzadora del servei telefònic que està disponible als catòlics de França
♦ ýta á takka: pitjar un botó, prémer un botó
3. <á eftir e-u ~ e-m>: apressar una cosa ~ algú, donar presses a una cosa ~ a algú (accelerar la realització d'un fet, un tràmit, una gestió, un procediment etc. & instar algú perquè es doni més pressa)
4. <e-u niður>: pitjar una cosa (cap endins, cap avall)
◊ ýta niður vinstri músartakka og halda honum niðri: pitjar el botó esquerre del ratolí i mantenir-lo pitjat
♦ ýta verðinu niður: <FIGabaixar el preu
5. <undir e-ð>: estimular una cosa, incentivar (o: fomentar) una cosa
◊ það ýtti undir goðsögurnar: això va estimular la creació de mites
6. <undir e-n>: esperonar algú, donar una empenta a algú
7. <við e-m>: pressionar algú, sotmetre algú a pressió

ýtar <m.pl ýta>:
<LIThomes m.pl
◊ nú eru Háva mál kveðin, ǀ Háva hǫllu í, ǁ allþǫrf ýta sonum, ǁ óþǫrf jǫtna sonum. ǁ Heill, sá er kvað! ǀ Heill, sá er kann! ǁ Njóti, sá er nam! ǁ Heilir, þeir's hlýddu!: ara [ja] s'han cantat les dites d'en Hávi al palau d'en Hávi, molt útils als fills dels homes, inútils als fills dels ètuns. Salut al qui les ha recitades! salut al qui les sap! Que en tregui profit el qui les hagi apreses! Salut als qui les han escoltades!

ýtar·lega <adv.>:
detalladament, en detall (ítarlega)

ýtar·legur, -leg, -legt <adj.>:
detallat -ada (acurat, minuciós) (ítarlegur)

ýting <f. ýtingar, ýtingar>:
topament m (o: topada f), xoc m

ýtinn, ýtin, ýtið <adj.>:
[molt] insistent (persistent, obstinat)
♦ vera ýtinn í viðskiptum: ésser molt pertinaç en els negocis (no cedir en la defensa dels seus interessos, vetllant per treure'n profit)

ýtrari, ýtrari, ýtrara <adj. en grau comparatiu>:
variant de ytri, ytri, ytra ‘exterior’

ýtrasti, ýtrasta, ýtrasta <adj.>:
formes febles del superlatiu ýtrastur, ýtrust, ýtrast “extrem -a, màxim -a”
♦ gera sitt ýtrasta til að <+ inf.>fer tots els seus possibles per a <+ inf.>, fer tot el que pot [i més] per a <+ inf.>
♦ í ýtrustu neyð: en cas de màxima urgència
♦ til hins ýtrasta: fins a l'extrem, fins als extrems

ýtrastur, ýtrust, ýtrast <adj.>:
extrem -a, màxim -a  (utastur, utust, utast; ystur, yst, yst)

ýviðar·ber <n. -bers, -ber. Gen. pl.: -berja; dat.pl.: -berjum>:
baia f de teix

ýviðar·bogi <m. -boga, -bogar>:
arc m [de fusta] de teix

ý·viður <m. -viðar, -viðir>:
teix m (arbre Taxus baccata)





El Retorn de les Forsíties. Foto de Vincent Tandard, 1997.



© 1998 Macià Riutort i Riutort mrr@tinet.fut.es



       
   
 
       

Go to Vincles cap a Islàndia



Last Update 27/08/2021