Macià Riutort i Riutort

ÍSLENSK-KATALÓNSK ORÐABÓK
DICCIONARI ISLANDÈS-CATALÀ

BS-C

       
   
 
       

© Macià Riutort i Riutort, 2007



   
 
  
   
unius linguae, uniusque moris regnum, imbecille et fragile est.
  
   
 
  
   
Sancti Stephani primi regis Hungariae de regum praeceptis decem ad Sanctum Emericum ducem. Praeceptum VI, § III. (a.D. 1015).
  
       
B.S. <abrev. de> Baccalaureus Scientiarum:
graduat m, graduada f en ciències  (persona que ha fet i acabat estudis de grau en ciències)
♦ B.S. í stærðfræði: graduat en matemàtiques
B.S.-gráða <f. -gráðu, -gráður>:
grau m en ciències (grau en ciències naturals, medicina, ciències econòmiques, ciències empresarials, pesca & oceanografia, agronomia, informàtica i enginyeria tècnica)
B.S.-nám <n. -náms, pl. no hab.>:
estudis m.pl de grau en ciències
♦ B.S.-nám í hagfræði: estudis de grau en economia
B.S.-próf <n. -prófs, -próf>:
1. (háskólapróf) examen m conduent a l'obtenció del títol de graduat / graduada en ciències
2. (prófskírteini, háskólagráða e. -titill) títol m de grau en ciències
♦ B.S.-próf í hjúkrunarfræði: títol de grau en infermeria
budda <f. buddu, buddur>:
bossa f, portamonedes m, cartereta f (Mall.), moneder m (cast. ekki ritm./no lit.)
buff <n. buffs, buff>:
<CULIN> bistec m
♦ barið buff: bistec “batut” (bistec “tupat” amb la massa o buixarda de cuina perquè resulti més tou)
♦ hakkað buff: bistec rus (mena d'hamburguesa)
<†>  buffeit <n. buffeits, buffeit>:
bufetada f, bufet m (Tortosa & <†> ) 
◊ þá gengur Þorgrímur að honum og slær hann buffeitt mikið og mælti: "Far nú þá ef þér þykir nú betra": aleshores en Þorgrímur va anar cap a ell i li va pegar una gran bufetada dient-li: “vés-hi ara, si ara et sembla millor”
buff·tómatur <m. -tómats, -tómatar>:
tomàquet m d'amanida, domàtiga f de trempó (Mall.) (tipus de tomàquet molt carnós)
buga <buga ~ bugum | bugaði ~ buguðum | bugað ║ e-n>:
doblegar algú
◊ hann hefir bugað kraft minn á [miðri] ferð minni, stytt daga mína: ell ha esgonat les meves forces a mitjan camí, i ha escurçat els meus dies
◊ hjartað í brjósti mér er sundurmarið, öll bein mín skjálfa. Ég er eins og drukkinn maður, eins og maður sem vínið hefir bugað, vegna Drottins og vegna hans heilögu orða: tinc el cor trencat dins el meu pit, tots els ossos em tremolen. Sóc talment un embriac, talment un home que ha sucumbit davant el vi, i ho sóc a causa de Jahvè i a causa de les seves santes paraules
◊ sorgin bugaði hana ekki: el dolor no l'ha vençuda
♦ láta buga undan: <MIL> donar ordre de replegar-se
◊ konungr hjó þá með Risanaut á báðar hendr ok mætti engum svá fræknum, sterkum né dramblátum, at eigi fengi skjótt dauðann fyrir lífit. Ketill fylgdi fram hraustliga ok drap margan mann, ok gengu þeir í gegnum fylkingar, ok eptir þat hverfr Þórir þaðan, en konungr rétti aptr fylkingina. Ok er þeir höfðu barizt um stund, sá hann, at Ásmundr lét undan buga. Þá sneri konungr þegar aptr ok undir merki sitt. Hrólfr konungr lét þá fram bera merkit ok fylgdi því með mikilli atsókn. Hálfdan konungr gekk vel fram ok var inn fræknasti við bardaga ok inn hraustasti framgöngumaðr ok felldi margt manna. Þórir var ok þar kominn ok gekk fram harðliga með stórum höggum, ok gerði hann skjótt um við alla, þá honum viku mót. Ok þegar hann sér Hrólf konung, víkr hann skjótt undan ok þangat, sem þeir Ketill váru fyrir, gengr þar fram með miklu kappi sem fyrr ok fellir hvern um þveran annan, svá at ekki stendr við. Hallaðist nú skjótt bardaginn á þá fóstbræðr: el rei els colpia amb l'espasa Risanaut agafada amb les dues mans i no trobava ningú que fos tan valent, tan fort ni orgullós que [davant ell] aviat no rebés la mort a canvi de la vida. En Ketill el seguia estrènuament, matant força homes i així van travessar de banda a banda la formació enemiga i després d'això, en Þórir va desaparèixer d'allà, i el rei va redreçar la formació de la seva host. I quan hagueren estat lluitant una estona, va veure que l'Ásmundr feia retrocedir les seves tropes. Aleshores el rei va tornar immediatament enrere i es va posar sota la seva bandera. El rei Hrólfr aleshores va fer portar la bandera al capdavant i la va seguir encapçalant un gran atac. El rei Hálfdan va avançar i fou el més valent en la batalla i l'atacant més estrenu i va matar força homes. En Þórir també hi havia arribat i avançava acarnissadament, pegant grans cops, i matava ràpidament tots aquells que anaven contra ell. I quan va veure el rei Hrólfr, se'n va apartar ràpidament per anar allà on eren en Ketill i els seus homes i allà va prosseguir el combat com abans, amb gran acarnissament, abatent els combatents enemics un darrere l'altre, de manera que res no se li resistia. Fou aleshores quan la batalla els va començar a anar malament als germans juramentats
bugaður, buguð, bugað <adj.>:
aclaparat -ada (pel dolor, la pena etc.)
◊ Móse sagði Ísraelsmönnum frá þessu en þeir hlustuðu ekki á hann af því að þeir voru kjarklausir og bugaðir af þrældómi: Moisès va dir això als israelites però aquests no el varen escoltar perquè estaven desanimats i aclaparats per llur [dura] esclavitud
◊ hví ert þú buguð, sál mín, og ólgar í mér?: per què s'ha emparat de tu la tristor, ànima meva, i gemegues, tota inquieta, dins meu?
◊ andi minn er bugaður, dagar mínir þrotnir, gröfin bíður mín: el meu esperit està abatut, els meus dies s'han extingit, la tomba m'espera
bugast <bugast ~ bugumst | bugaðist ~ buguðumst | bugast ║ af e-u ~ e-m>:
1. <GEN> sucumbir davant una cosa ~ algú, doblegar-se davant una cosa ~ algú (esp. el dolor, la pena etc.)
◊ ég bugast af sorg er ég minnist þess sem var þegar ég fór fyrir fylkingunni, fór fyrir þeim sem héldu að húsi Guðs, með gleðihrópum og lofsöng í fagnandi hátíðarskara: m'aclapara la pena quan me'n recordo dels temps en què caminava al capdavant de l'aplec, marxava davant els qui anaven a la casa de Déu, davant aquella colla festiva que s'alegrava amb crits de joia i cançons de lloança
◊ faðir, sem bugaðist af sorg yfir ótímabærum missi barns síns, lét gera mynd af því og tók nú að tigna hinn látna sem guð. Síðan setti hann hjúum sínum launhelgar og vígslusiði: un pare, consumit de dolor per la pèrdua prematura del seu fill, féu fer una imatge del fill i començà a honorar el traspassat com un déu i després imposà als seus criats misteris [iniciàtics] i ritus
◊ á alla hliðar er ég aðþrengdur en læt þó ekki bugast, ég er efablandinn en örvænti þó ekki: per totes bandes sóc cuitat, però tanmateix, no sóc doblegat, vacil·lo, però tanmateix, no desespero
◊ og aftur í glundroðanum, þegar þjóðirnar höfðu sameinast í illskunni, fann spekin hinn réttláta og varðveitti hann flekklausan frammi fyrir Guði og lét hann eigi bugast af elsku til sonar síns: i quan els pobles s'hagueren unit en la maldat i caigueren de nou en la confusió, la saviesa trobà el just [Abraham] i el va guardar irreprotxable per a Déu i no va deixar que sucumbís a l'amor que sentia pel seu fill
♦ láta bugast af e-u: deixar-se vèncer per una cosa (esp. pena, dolor)
2. <MIL> retrocedir
◊ ...ok eigi munu þeir bugast fyrir orðum þínum einum saman, eigi muntu taka Rolland né Oliver ok ekki sœkja borgir Orliens ok Kólni ok aðrar stórborgir Karlamagnúss konungs, ok þit Sibilia bæði saman þá er þit kyssist fastast í apaldrsgǫrðum, ok skaltu þá einn ǫllu ráða, ok meira virðir þú einn koss Sibiliu dróttningar en allan þinn riddaraskap: ...que cap d'ells no retrocedirà únicament per les teves soles paraules, ni podràs capturar en Rutllan i n'Oliver ni atacar les ciutats d'Orleans i Colònia i d'altres ciutats fortes del rei Carlemany, mentre t'estiguis petonejant amb passió amb la [reina] Sibília als pomerars -com ho fas ara-, ni podràs governar sobre tot i tots mentre valoris més un petó de la reina Sibília que no pas tot el teu honor com a cavaller
bugða <f. bugðu, bugður. Gen. pl.: bugða>:
1. (á vegi) revolt m (de camí)
2. (krókur í á) recolze m, recolzada f, colzada f (volta de riu)
3. (hlykkur í á) meandre m ([doble] volta sinuosa de riu)
4. (á strönd) sinuositat f (de costa)
bugðast <bugðast ~ bugðumst | bugðaðist ~ bugðuðumst | bugðast>:
serpentejar, serpejar
bugðóttur, bugðótt, bugðótt <adj.>:
sinuós -osa, serpentejant
bugðu·á <f. -ár, -ár>:
riu m de curs ric en meandres
bugðu·puntur <m. -punts, pl. no hab.>:
pèl m de boc, descàmpsia flexuosa (planta Deschampsia flexuosa)
bugna <bugna ~ bugnum | bugnaði ~ bugnuðum | bugnað ║ [fyrir e-m]>:
recular [davant algú], retrocedir [davant algú]
◊ en er bœndr hættu at berjaz ok fundu, at þeir drápuz sjálfir, þá hlaupa Birkibeinar á þá svá fast, at bœndr bugna fyri, ok er þeir sá úfarar sinna manna, þá flýðu bœndr, en Birkibeinar sóttu þegar eptir þeim ok drápu af þeim slíkt er þeir vildu: i quans els pagesos deixaren de lluitar en descobrir que s'estaven matant entre si, els Cames-de-beç els varen envestir tan abrivadament que els pagesos varen retrocedir, i quan varen veure la derrota de llurs homes, els pagesos varen fugir, però els Cames-de-beç es posaren a perseguir-los immediatament matant-ne tants com en volgueren
◊ konungr svaraði: “Þann sið hǫfum vér, Birkibeinar, upp tekit, at fylkja ekki þá er vér berjumz, ok rennum at riðlum saman, ok gerum {í} dyninn sem mestan, þá má hverr vera svá frammi sem sjálfr vill hann. Gerum harða árásina, ok hugða ek at búandinn skyldi bogna (variant: munu bœndr bugna) við. Hefir oss nú farit, sem mælt er, at fall er fararheill”: el rei li va respondre: “Nosaltres, els Cames-de-beç, hem adoptat el costum de no disposar-nos en formació de combat quan lluitem, sinó que envestim l'enemic corrent-hi en grups i fent tanta de cridòria i soroll com podem. D'aquesta manera cadascun de nosaltres pot avançar a discreció. Ataquem-los amb duresa, que jo he pensat que els pagesos recularan. A nosaltres ara ens anirà com fa la dita, que caure [abans de partir] és un bon presagi per al viatge”
bugur <m. bugs, bugir (o: bugar)>:
1. (beygja, hlykkur) curvatura f, corba f (qualsevol encorbament, àdhuc d'un camí -volta, revolt-)
◊ Aðalsteinn konungur sat í hásæti; hann lagði og sverð um kné sér, og er þeir sátu svo um hríð, þá dró konungur sverðið úr slíðrum og tók gullhring af hendi sér, mikinn og góðan, og dró á blóðrefilinn, stóð upp og gekk á gólfið og rétti yfir eldinn til Egils. Egill stóð upp og brá sverðinu og gekk á gólfið; hann stakk sverðinu í bug hringinum og dró að sér, gekk aftur til rúms síns; konungur settist í hásæti. En er Egill settist niður, dró hann hringinn á hönd sér, og þá fóru brýn hans í lag; lagði hann þá niður sverðið og hjálminn og tók við dýrshorni, er honum var borið, og drakk af: el rei Aðalsteinn seia al seu setial alt. També va posar l'espasa sobre els genolls, i, després que hagueren restat asseguts així l'un davant l'altre, el rei va desembeinar l'espasa, es va treure un braçalet, gruixut i valuós, del braç i el va penjar a la punta de l'espasa. Es va aixecar i va anar fins al centre de la sala i va allargar l'espasa cap a l'Egill per damunt el foc. L'Egill es va aixecar, va treure la seva espasa de la beina i es va acostar al foc. Va ficar la punta de la seva espasa dins la curvatura del braçalet i el va fer passar a la punta de la seva espasa. Va tornar al seu seient. El rei es va tornar asseure en el seu setial. Quan l'Egill s'hagué tornat asseure, es va posar el braçalet i en fer-ho, va deixar de tenir les celles arrufades, va deixar en terra l'espasa i l'elm, va agafar la banya plena de cervesa que hom li allargava i en va beure
◊ nú er Grettir hafði verit tvá vetr í Fagraskógafjalli, ok er inn þriði var kominn, þá fór Grettir suðr á Mýrar á þann bœ, er í Lœkjarbug heitir, ok hafði þaðan sex geldinga at óvilja þess, er átti: quan en Grettir ja havia passat dos hiverns al Fagraskógafjall i ara començava el que hi seria el seu tercer, va anar cap a migjorn, cap a Mýrar, a un mas que es deia í Lœkjarbug, això és, el mas de la recolzada del rierol, i d'allà se'n va dur sis moltons contra la voluntat de llur propietari
♦ fara í bug: <LOC FIG> rodejar, enrevoltar (Mall.) 
◊ þá sendi hann og til Móabskonungs, en hann vildi ekki. Hélt Ísrael nú kyrru fyrir í Kades, hélt síðan áfram um eyðimörkina og fór í bug kringum Edómland og Móabsland og kom austan að Móabslandi og setti búðir sínar hinumegin Arnon: també els va enviar al rei de Moab, però aquest no va voler. Llavors Israel va fer parada a Cadés i després se'n va anar desert enllà, rodejant el país d'Edom i el país de Moab i va arribar a llevant del país de Moab i instal·là les seves tendes a aquesta banda del riu Arnon
♦ hafa buginn: <LOC FIG> fer marrada en el camí, fer voltera (Mall.) 
◊ en haf því buginn, at bœr Þorkels verði á leið þinni, en hitt er alþýðuvegrinn, at fara Ljósavatnsskarð til Tjǫrva: i per això, fés voltera de manera que hagis de passar pel mas d'en Þorkell, [ja que] aquest és el camí ral per travessar la vall de Ljósavatnsskarð [anant de] cap al mas d'en Tjǫrvi
2. (á fylkingu) entrada f, replec m (entrada cap endins en la formació enemiga a conseqüència de l'envestida de la formació enemiga oposada: “encorbament o incurvació de la formació de combat enemiga”)
◊ en þá er svo er komið, þá geta þeir Hákon jarl að líta að Búi hefir á gört mikinn bug á fylkingu þeirra, þar sem hann var, hinn nörðra arminn, og höfðu þeir er við hann börðust látið síga skipin undan, og þótti þeim sem betra mundi firr honum. En hann gengur þó ávallt eftir eigi að síður, og verður hann þeim stórhöggur og fá þeir illt af honum, og er hann mannskæður í bardaganum: però quan les coses estaven així, el iarl Hákon i els seus homes pogueren veure que en Búi havia fet una gran entrada en la formació de l'ala nord, on ell -l'Eiríkur- era, i que els qui hi havien lluitat contra en Búi havien fet retrocedir els vaixells considerant que els resultava millor mantenir-se lluny d'ell. Però ell en cap moment no va deixar d'empènyer-los menys [cap enrere], i els donava grans cops i els infligia grans danys i matava molts d'homes en la batalla
◊ en þá er Eiríkur kemur aftur í fylkingararminn syðra, þá hefir Vagn á gört mikinn bug á liði Eiríks og hafa látið undan sígast, og þá hafa sundur skila orðið skipin Eiríks, og hafa þeir Vagn gingið þar í gegnum fylkingina og lagt svo fast að þeim. Og nú verður Eiríkur reiður mjög er hann sér þetta, og leggur nú Járnbarðann að harðfenglega að skeiðinni þeirri er Vagn stýrði, og stinga þeir nú saman stöfnum og berjast þeir nú af nýju, og hefir eigi verið snarpari orrostan en nú er: i quan l'Eiríkur va tornar a l'ala sud de la formació, en Vagn havia aconseguit de fer una gran entrada a la flota de l'Eiríkur i l'havia feta retrocedir de tal manera que els vaixells de l'Eiríkur havien quedat dividits en dos grups: En Vagn i els seus travessaven la flota de l'Eiríkur de banda a banda i atacaven els seus vaixells amb molt d'acarnissament. Quan l'Eiríkur ho va veure, es va posar molt furiós i va envestir amb el Járnbarði l'skeið que governava en Vagn i van ajuntar els estraus i tornaren a combatre i la batalla no havia estat tan acarnissada com ho fou llavors
◊ síðan gekk hann snúðigt til bardagans, skorti þar eigi mikit mannfall ok snarpa orrostu. Þórir gengr fram svá hart, at allt hrökk undan honum. Ok er stund leið, litaðist Hrólfr konungr um ok sá mikinn bug á fylking þeira Ingjalds ok Ketils. Sneri konungr þá þangat, en bað Ásmund berjast undir þeira merki, þar til er hann kæmi aptr. Ok er þeir fundust bræðr, spurði konungr, hversu at færi: es dirigí veloçment al combat quan la batalla era aferrissada i s'hi estava produint una gran mortaldat. En Þórir s'hi va posar a avançar tan ardidament que tothom retrocedia davant ell. Quan ja havia passat una estona, el rei Hrólfr va mirar al seu voltant i va veure una gran entrada a la formació de combat de les hosts d'en Ketill i n'Ingjaldr. El rei s'hi dirigí, després de demanar a l'Ásmundr que prosseguís ell la lluita sota llur estendard fins que ell hi tornés. Quan els germans es varen trobar, el rei va preguntar com anava la cosa
♦ aka e-m á bug (o: aka bug á e-m): <LOC FIG> fer recular algú, derrotar algú
◊ Ljótur bað Þorstein burtu færa öll þau skip sem hann hafði fengið um daginn af honum "og ertu svo frækinn maður að engi hefur mér svo á bug ekið (error del copista per engi hefur á mér svo bug ekið sem þú?) sem þú og mun engi þér þetta til ámælis leggja": en Ljótur va pregar en Þorsteinn que se'n dugués tots els vaixells que li havia capturat durant el dia "i ets un home tan valent que ningú no m'havia derrotat com tu ho has fet, de manera que ningú no t'ho retreurà si ho fas"
◊ þetta sá Birkibeinar, at bœndr bjugguz til orrostu. Konungr stóð upp ok mælti svá: “Þat man hér sannaz um þessa bœndr, sem mælt er, at seint þrýtr, þann er verr hefir; mér sýnisk svá, sem þeir muni enn vera búnir til orrostu at berjast, ok man oss þat til Birkibeinum, at þeir aki á oss engan bug, ok sœkjum enn á fund þeirra ok gerum þeim nú þá sǫmu hríð, er þá fýsi heldr heim, en eiga lengr við oss, Birkibeina. Látum nú sem vér sém spánnýir”: els pagesos varen veure que els Birkibeinar, els Cames-de-beç, es preparaven per a la batalla. El rei es va posar dret i va parlar d'aquesta manera: "Avui amb aquests pagesos s'adverarà aquella dita que fa tard es cansa el qui du la pitjor part: [pel que veig,] em sembla que s'hagin tornat a preparar per a combatre i nosaltres, els Cames-de-beç, hem de mirar que ells no ens facin recular enlloc. Som-hi, doncs, anem al seu encontre i desfermem una tempesta tal, que faci que s'estimin més tornar-se'n a ca seva que no continuar tenint-se-les amb nosaltres. Fem ara com si estiguéssim frescs i reposats"
♦ fá nokkurn bug á e-m: causar estrall a algú i fer-lo retrocedir
◊ ok þótt Skúli hertogi hafi hit bezta mannaval með sér, þá eigum vér þó, ok várir menn, at vera yfirmenn þeirra í ǫllum stǫðum sakir ætta ok atferða, ok er því meiri vanvirðing at várir óvinir fái nokkurn bug á oss: i encara que el duc Skúli tingui a la seva host els millors homes, nosaltres i els nostres homes hem d'imposar-nos a ell pertot i en tot per la superioritat del nostre llinatge i de la nostra captinença, i per això mateix serà una major deshonra per a tots nosaltres si els nostres enemics ens causen algun estrall a nosaltres [obligant-nos a retirar-nos]
♦ ljá engan bug á e-n: <LOC FIG> no deixar-se vèncer per algú, no retrocedir enlloc sota l'envestida d'algú (al meu entendre, l'existència d'aquesta locució es deu a una mala lectura dels editors Vigfússon & Unger o a un error per part del copista de la Flateyjarbók. La locució hauria d'ésser sjá engan bug á e-m. L'error revela una confusió de la s amb tija amb la l. A més a més, també podríem esmenar el text en un senzill: ...at fái þeir á oss engan bug)
◊ þetta sá Birkibeinar, at bœndr bjugguz til orrostu. Konungr stóð upp ok mælti svá: “Þat mun hér sannaz um bœndr þessa sem mælt er, at seint þrýtr þann er verr hefir. Mér líz svá, sem þeir muni enn vera búnir til orrostu ok mun oss þat til, Birkibeinum, at ljá þeim á oss engan bug ok sœkjum enn á fund þeirra ok gerum þeim nú þá hríð at, þá fýsi heim heldr enn eiga við oss lengr”: els pagesos varen veure que els Birkibeinar, els Cames-de-beç, es preparaven per a la batalla. El rei es va posar dret i va parlar d'aquesta manera: "Avui amb aquests pagesos s'adverarà aquella dita que fa tard es cansa el qui du la pitjor part: [pel que veig,] em sembla que s'hagin tornat a preparar per a combatre i nosaltres, els Cames-de-beç, hem de mirar que ells no ens facin recular enlloc. Som-hi, doncs, anem al seu encontre i desfermem una tempesta tal, que faci que s'estimin més tornar-se'n a ca seva que no continuar tenint-se-les amb nosaltres"
♦ vinna [nokkurn] bug á e-u: #1. (sigrast á, yfirbuga) obtenir una victòria sobre una cosa ~ sobre algú (vèncer, derrotar); #2. (fara fram úr) obtenir avantatge sobre una cosa ~ algú, dominar una cosa ~ algú (superar, sobremuntar, avantatjar)
◊ "Þat sé ek, "segir Sindri, "at þú ert in mesta kempa. Legg ek þat til með þér, at þú affermir öll skip þín í nótt ok berir fjárhlut á land, en hlaðir skipin af trjám ok grjóti. Síðan haf þú þik snemma at á morgin ok kom fyrr at þeim en þeir vakna. Megið þit kemba þeim ekki hagligar tjaldkúlur. Þurfið þit þess alls við, ef þér getið nokkurn bug á Faxa unnit, því at þat vil ek segja þér, at því síðr bíta hann nokkur járn, at hann bítr eigi sverðit Angrvaðill. Hér er einn tygilknífr, er Herríðr, dóttir mín, vill gefa þér ok launa þér svá gullit, ok þat ætla ek, at hann bíti á Ötunfaxa, ef þú kemr honum hagliga við...: “prou que veig”, li va dir en Sindri, “que ets el més gran dels campions. Et donaré aquest consell: que descarreguis tots els teus vaixells aquesta nit i portis totes les teves pertinences a terra, i que després carreguis els vaixells amb fustes i pedres. Demà poseu-vos-hi ben de matinada i aneu allà on són ells abans que no es despertin: d'aquesta manera, vosaltres dos els podreu sorprendre i ferir quan encaran seran dins llurs tendals (el significat de la locució kemba e-m ekki hagligar tjaldkúlur no és clar). Cal que feu tot això si voleu poder vèncer en Faxi, perquè et diré una cosa: de la mateixa manera que l'espasa Angrvaðill no el ferirà, menys encara no el podran ferir les espases comunes. Vet aquí un ganivet per dur penjat del cinyell que la meva filla Herríður vol donar-te per recompensar-te, d'aquesta manera, per l'anell d'or i sóc de l'opinió que aquest ganivet ferirà l'Ötunfaxi si el saps manejar amb habilitat
◊ þá svarar Karlamagnús konungr: “mikinn bug hafa Saxar á oss unnit, ok uggi ek, at þessa verði seint hefnt: aleshores el rei Carlemany va dir: “una gran derrota ens han infligit (el context, però, fa realment referència a una retirada de l'exèrcit cap a una fortalesa, i durant aquesta retirada ni tan sols hi ha baixes. Potser fóra preferible, així i doncs, traduir l'expressió aquí per els saxons ens han obligat a emprendre una gran retirada) els saxons i molt em temo que trigarem molt a prendre'n revenja”
3. (slagur á siglingu) derrota f (inflor de la vela o panxa de la vela, inflada pel vent, que indica el rumb de la nau)
◊ þá er Sigurður konungur sigldi inn til Miklagarðs sigldi hann nær landi. Þar eru allt á land upp borgir og kastalar og þorp svo að hvergi slítur. Þá sá af landi í bug allra seglanna og bar hvergi í milli svo sem einn garður væri. Allt fólk stóð úti, það er sjá mátti sigling Sigurðar konungs: quan el rei Sigurður va salpar amb rumb cap a Constantinoble, va navegar romanent sempre a prop de la costa. Tot al llarg de la costa hi ha ciutats, castells i pobles seguits de manera que enlloc no hi ha buits. Des de terra hom veia la inflor de totes les veles i, ja que, que no hi havia cap espai lliure entre les naus, semblava que formessin un únic recinte. Tothom sortia a fora a veure la singladura del rei Sigurður
♦ e-ð fer á bug við e-ð: <LOC FIG> una cosa no s'adiu a...
♦ vinda (o: gera) bráðan bug að e-u: <LOC FIG> actuar amb rapidesa amb una cosa, afanyar-se a fer una cosa
♦ vísa e-m á bug: (reka burtu) engegar algú
♦ vísa e-u á bug: #1. (hafna) rebutjar una cosa (dir que no a una cosa, declinar); #2. (mótmæla) protestar contra una cosa, negar una cosa (no admetre pas una afirmació, insinuació, acusació etc.)
◊ Páll og Barnabas svöruðu þá einarðlega: "Svo hlaut að vera orð Guðs væri fyrst flutt ykkur. Þar sem þið nú vísið því á bug og metið sjálfa ykkur ekka verða eilífs lífs, þá snúum við okkur nú til heiðingjanna: llavors en Pau i en Bernabé digueren ardidament: "era a vosaltres que calia predicar-vos primer la paraula de Déu; pero com que la rebutgeu i vosaltres mateixos no us considereu dignes de la vida eterna, ens girem cap als pagans"
◊ lofaður sé Guð er hvorki vísaði bæn minni á bug né tók frá mér miskunn sína: lloat sia Déu que ni ha rebutjat la meva pregària ni m'ha retirat pas la seva misericòrdia
bukkur <m. bukks, bukkar>:
boc m
buldra <f. buldru, no comptable>:
mal humor m  (estat d'irritabilitat)
bull <n. bulls, no comptable>:
estupideses f.pl, bajanades f.pl, beneiteries f.pl, dois m.pl (Mall.) (disbarats sense volta ni solta, bajanades, favades)
◊ minna bull, minna bull!: manco pardalades, manco pardalades! (Mall.) 
bumba <f. bumbu, bumbur>:
1. <MÚS> timbal m, tabal m 
♦ bumba & bassi: <MÚS> drum-and-bass m, drumambàs m
2. (ístra): panxa f (ventre)
♦ stór bumba: <FAM> bombo m (ventre d'embarassada)
buna <f. bunu, bunur. Gen. pl.: buna>:
raig m (de líquid: aigua, orina etc.)
bunga¹ <f. bungu, bungur>:
1. <GEN> bony m, protuberància f
2. (hæð) tossa f, tossal m (monticle o elevació amb cim convex)
3. (jökulbunga) tossal m de glacera (monticle o elevació de glacera)
4. (hvelfing) arcuació f, convexitat f (curvatura, corbesa)
◊ á báðum súlunum voru höfuð, einnig að ofan, hjá bungunni undir riðna netinu: els capitells de totes dues columnes tenien les magranes a la seva part de dalt, a prop de la convexitat i sota la xarxa filada
5. (hvelfing á vegg, múr o.s.fr.) bombament m, panxa f (de paret)
6. (skjaldarbunga) umbó m, cóp m, copa f d'escut, broquer m (cassoleta de metall enmig d'escut)
◊ rann í móti honum, illvígur undir þykkum bungum skjalda sinna: l'escomet, el qui combat amb acarnissament, abrigat darrere els massissos umbons dels seus escuts
bunga² <bunga ~ bungum | bungaði ~ bunguðum | bungað ║ út>:
bombar-se, fer panxa
bunka <f. bunku, bunkur>:
(álftarhreiður) niu m (de cigne)
burðar·bylgja <f. -bylgju, -bylgjur>:
<FÍS, RÀDIO> ona portadora
burðar·gjald <n. -gjalds, -gjöld>:
[taxa f de] franqueig m, port m (quantitat que hom ha de pagar per enviar una tramesa postal -carta, paquet etc.-)
burðar·maður <m. -manns, -menn>:
1. (á lestarstöð) camàlic m, mosso m (a estacions, molls etc.)
2. (í búferlaflutningum) traginer m (empleat de mudances i transportistes)
burðarmáls- <adj.>:
<MED> perinatal
burðarmáls·dauði <m. -dauða, no comptable>:
<MED> mortalitat f perinatal
burðarmáls·dánartíðni <f. -dánartíðni, no comptable>:
<MED> mortalitat f perinatal
burðarmáls·stjarfi <m. -stjarfa, no comptable>:
<MED> tètanus m perinatal, tètan m perinatal
burðar·rúm <n. -rúms, -rúm>:
moïsès m, llitet m transportable d'infant
burgeis <m. burgeiss, burgeisar>:
burgès m, burgesa f
burgeisa·stétt <f. -stéttar, no comptable>:
burgesia f
burís <m. buríss, no comptable>:
bòrax m
burkna·fræði <f. fræði, no comptable>:
pteridologia f
burkna·fræðingur <m. -fræðings, -fræðingar>:
pteridòleg m, pteridòloga f
burkni <m. burkna, burknar>:
falguera f (plantes de diferents espècies)
burn <f burnar, burnir>:
rodiola àrtica, arrel àrtica, rosa f polar (planta Rhodiola rosea)
burst <f. burstar, burstir>:
cerra f 
◊ burstir eða hár af grísum, alisvínum eða villisvínum: cerres de porcells, porcs domèstics o porcs senglars
bursta <bursta ~ burstum | burstaði ~ burstuðum | burstað ║ e-ð>:
raspallar una cosa
◊ þú hefðir átt að bursta skóna þína: t'hauries d'haver passat el raspall per les sabates
bursta·hirsi* <n. -hirsis, -hirsi>:
xereix m [aferradís], serreig m, panissola f, millaroca f, forcadella f, moixos m.pl  (Mall.), xarrell m (Mall.), xares f.pl (Mall.), aferradissos m.pl (Men.) (planta Setaria verticillata syn. Setaria ambigua syn. Setaria decipiens)
bursti <m. bursta, burstar>:
raspall m, espalmador m (Mall.) 
burt <adv.>:
1. <GEN> xipollejar
2. (aufforderung) fora..., viafora...! (expressió d'un rebuig)
◊ burt með spillinguna: fora la corrupció!
busl <n. busls, busl>:
xipolleig m
busla <busla ~ buslum | buslaði ~ busluðum | buslað>:
1. <GEN> xipollejar
2. (synda klaufalega) fer l'ànec, xipollejar (nedar maldestrament o displicentment)
3. (freyða og mynda bólur) borbollejar (fer borbolls, bullir a borbollades)
◊ ...en vatnið buslaði af þeim: ...però l'aigua borbollejava amb ells (a causa de llurs moviments)
4. (ærslast, hafa hátt) jugar sorollosament (divertir-se fent cridadissa o xivarri)
5. (vinna ákaft) treballar intensament (amb abrivament)
buxna·dragt <f. -dragtar, -dragtir>:
vestit m de jaqueta i pantalons (per a dona)
buxna·klauf <f. -klaufar, -klaufir>:
bragueta f
buxna·skálm <f. -skálmar, -skálmir (o:) -skálmar>:
camal m [del pantaló], cama f [dels calçons] (Mall.) 
buxna·strengur <m. -strengs (o: -strengjar), -strengir>:
1. (buxnahald) trinxa f [del pantaló] (llenca de tela, cuiro etc. que es posa a la part superior dels pantalons)
2. (efsti hluti buxnanna) cintura f., cinta f (Mall.) (part superior dels pantalons)
◊ hann gengur um með byssu í buxnastrengnum: va amb una pistola entreficada a la cintura (entre els pantalons i el ventre)
buxur <f.pl buxna>:
1. <GEN> pantalons m.pl, calçons m.pl (Mall.) (peça de roba exterior masculina i femenina)
♦ fara (o: klæða sig; o: komast) í buxur: posar-se els pantalons
♦ buxur, jakki og vesti: tern m (conjunt de pantalons, americana i armilla)
♦ hneppa frá buxunum: descordar-se els pantalons, desembotonar-se els calçons (Mall.) 
♦ hneppa niður um sig buxunum (o: buxurnar): descordar-se els pantalons, desembotornar-se els calçons (Mall.) 
♦ hneppa upp um sig buxunum (o: buxurnar): cordar-se els pantalons, embotonar-se els calçons (Mall.) 
♦ klæddu hana úr buxunum: treu-li els pantalons, lleva-li els calçons (Bal.) 
♦ kúka í buxurnar: cagar-se [als pantalons], concagar-se (Mall.) 
♦ pissa (o: míga) í buxurnar: pixar-se [als pantalons], compixar-se (Mall.) 
2. (kvennanærbuxur) calces f.pl, bragues f (Mall.) (peça de roba interior femenina)
3. (karlmannanærbuxur) calçotets m.pl, calçons blancs (Mall.) (peça de roba interior masculina)
4. (íþróttabuxur, leikfimibuxur) pantalons [curts] m.pl, calçons [curts] (Mall.) (peça de roba esportiva per a fer-hi gimnàstica, jugar a futbol etc.)
bú <n. bús, bú>:
1. (bóndabýli, bóndabær, jörð) mas m (masia)
◊ Óspakur tekur það með þökkum, fer um haustið á Mel með feng sinn og gerist brátt hollur Oddi, sýslar vel um búið og vinnur sem tveir aðrir. Oddi líkar vel við hann. Líða þau misseri og er vorar býður Oddur honum heima að vera og kveðst svo betur þykja. Þykir mönnum mikils um vert hversu þessi maður gefst. Hann er og vinsæll sjálfur og stendur nú búið með miklum blóma og þykir engis manns ráð virðulegra vera en Odds: l’Óspakur va acceptar donant-li les gràcies i per la tardor va fer cap a Melur amb les seves pertinences i ràpidament va demostrar a l'Oddur que aquest podia confiar en ell, tenia bona cura de la granja i hi treballava per dos. L'Oddur estava encantat amb ell. L'hivern va passar i quan va arribar la primavera, l'Oddur va oferir a l'Óspakur de quedar-se a viure definitivament al mas dient-li, en fer-ho, que havia pensat que així era millor. La gent estava vivament impressionada sobre la manera com aquell home donava bona prova [del que havia promès]. També s'havia fet molt estimat de tothom. I llavors el mas va entrar en una gran prosperitat i no hi havia cap altra casa, la situació de la qual es pogués considerar més superba que la de l'Oddur (vocabulari: #1. þykir mikils um vert: Cf. Baetke 19874, pàg. 721: e-m þykkir mikils um vert jmd. findet es bedeutsam, beachtlich; #2. ráð: Cf. Baetke 19874, pàg. 480: <...> 8. häusliche Angelegenheiten, Haushalt, Wirtschaft)
◊ Sigríður hét kona er bjó á þeim bæ er að Hamri hét. Sigríður átti gott bú og gagnsamt. Sigurður hét son hennar er að búi var með henni. Sigurður var frálegur maður, vinsæll og lítill hávaðamaður og þótti eigi alla vega jafnt: en el mas de Hamar hi vivia una dona que nomia Sigríður. El mas de la Sigríður era bo i productiu. El seu fill, que nomia Sigurður, hi vivia amb ella. Era un home diligent, sociable i poc altiu, encara que no sempre l'hi trobaven en totes les situacions
◊ Þorsteinn þorskabítur gerðist hinn mesti rausnarmaður. Hann hafði með sér jafnan sex tigu frelsingja. Hann var mikill aðdráttamaður og var jafnan í fiskiróðrum. Hann lét fyrst reisa bæinn að Helgafelli og færði þangað bú sitt og var þar hinn mesti hofstaður í það mund. Hann lét og bæ gera þar í nesinu, nær því sem þingið hafði verið. Þann bæ lét hann og mjög vanda og gaf hann síðan Þorsteini surt, frænda sínum. Bjó hann þar síðan og varð hinn mesti spekingur að viti. Þorsteinn þorskabítur átti son er kallaður var Börkur digri: en Þorsteinn þorskabítur es va convertir en l'home més magnificent: tenia sempre seixanta lliberts al seu voltant, s'ocupava amb zel i esforç de tenir el seu mas ben proveït [de manera que no mai no hi faltés res] i contínuament era a la mar a pescar. De primer va fer construir un mas a les rodalies del Helgafell i s'hi va establir. Aquí també hi hagués el santuari més important d'aquell temps. També va fer construir un altre mas en el promontori, a prop de l'indret on antigament s'hi havia celebrat el þing. Va fer equipar curosament aquest mas i posteriorment el va traspassar al Þorsteinn el negre, parent d'ell. A partir d'aquell moment, aquest hi va viure sempre; era un home d'una intel·ligència fora mida. En Þorsteinn þorskabítur tenia un fill que nomia Börkur el gras
◊ bú er betra, ǀ þótt lítit sé, ǁ halr er heima hverr; ǁ þótt tvær geitr eigi ǁ ok taugreptan sal, ǁ þat er þó betra en bœn: un mas [propi] és millor, baldament sia petit, car a ca seva cadascú és el seu propi senyor: i encara que un només tingui dues cabres i una barraca amb sostre de senill - [tal cosa sempre] és millor que no pas anar pidolant [sostre i menjar] (bú: Kuhn 1968³, pàg. 34:bauerngut, landgut; bœn: Kuhn 1968³, pàg. 35: bettel (Háv. 36; hier der nom. bœnn). El mot, per tant, s'ha d'entendre com a bónbjargir, lifa á bónbjörgum ‘[viure de la] caritat’)
◊ bú er betra, ǀ þótt lítit sé, ǁ halr er heima hverr; ǁ blóðugt er hjarta, ǀ þeim er biðja skal ǁ sér í mál hvert matar: un mas [propi] és millor, baldament sia petit, car a ca seva cadascú és el seu propi senyor: el cor li sagna a qui ha de mendicar el menjar a cada àpat (biðja: Kuhn 1968³, pàg. 28: betteln (Háv. 37))
◊ "þeygi er, ǀ sem þú þriú bú góð eigir; ǁ berbeinn þú stendr, ǀ ok hefir brautinga gervi, ǁ þatki, at þú hafir brœkr þínar": no sembla pas que tinguis tres pròspers masos; vet-te ací amb les cames nues i amb pelleringos de rodamon, i ni tan sols això: [per no tenir,] no tens [ni] calçons
◊ buðo þeir Atla ǀ bauga rauða ǁ ok brœðr mínom ǁ bœtr ósmár; ǁ bauð hann enn við mér ǀ bú fimtán, ǁ hliðfarm Grana, ǀ ef hann hafa vildi: varen oferir a l'Atli anells vermells i al meu germà compensacions no pas petites. Per mi [en Gunnarr] va oferir quinze masos i [tota] la somada d'en Grani, si la volia tenir
♦ gera (o: setja; o: reisa) bú: <LOC FIG> establir-se, fundar una família
◊ heim óko þá hanginluklo, ǁ geitakyrtlo, gipto Karli; ǁ Snør heitir sú; settiz undir ripti; ǁ biuggo hión, bauga deildo, ǁ breiddo blæior oc bú gørðo: aleshores portaren amb un carro a casa una mestressa, les claus de la casa penjant-li del costat i abillada amb un kyrtill de pell de cabra, i la donaren en matrimoni al Karl. Es deia Snør (nom parlant = Nora), es va asseure sota el vel de núvia i prepararen els nuvis [per a la cerimònia del casament]: intercanviaren anells, desplegaren les flassades ( = compartiren el llit matrimonial davant els testimonis exigits per la llei) i fundaren una llar pròpia (hjón búa: Kuhn 1968³, pàg. 34, no dóna entrada a una interpretació seva d'aquest sintagma; el verb búa aquí no sembla tenir el significat d'habitar, viure [a un lloc], que sol tenir, sinó que sembla descriure una de les parts de què constava la cerimònia nupcial, i, en concret, la part que precedia l'intercanvi de tumbagues i que, al seu torn, anava immediatament precedida per l'acte inicial de la cerimònia en què la núvia s'asseia sota el vel nupcial de fil a la taula del convit i davant els convidats, de manera que quedava ‘presentada’ davant tothom com a núvia (per tant,interpreto el verb setjaz d'una manera totalment literal, ço és, com a asseure's [sota el vel nupcial de fil] i no pas com a posar-se = es va posar el vel nupcial de fil). Tampoc no crec que hàgim de donar a aquest sintagma hjón búa el significat de cohabitar, consumar el matrimoni, ja que aquest significat l'atribueixo a þau breiddu blæjur; per tot això, crec que el significat del verb búa, aquí és el de preparar, aparellar i que el mot hjón -que jo, en conseqüència, interpreto com a acusatiu i no pas com a nominatiu- hi significa els nuvis i tradueixo en conseqüència: la núvia és presentada com a tal davant els convidats a les noces a través del ritu d'asseure's sota el vel nupcial de fil i tot seguit es preparen els nuvis per a la cerimònia del matrimoni que consistirà en un intercanvi de tumbagues, la cohabitació sexual davant els testimonis exigits per la llei i la fundació final de la nova llar, el mas propi)
♦ bregða búi: <LOC FIG> #1. abandonar el mas, deixar de conrar el mas; #2. <†> (gereyða, tortíma) destruir un mas (barrejar, arrasar)
◊ "Þú vart, Brynhildr, ǀ Buðla dóttir, ǁ heilli versto ǀ í heim borin; ǁ þú hefir Giúka ǀ um glatat bǫrnom ǁ ok búi þeira ǀ brugðit góðo": Brynhildr, filla d'en Buðli! nasqueres a aquest món per a [causar-hi] les pitjors desgràcies: vas ésser la perdició dels infants d'en Gjúki i vas destruir llur pròspera llar (heilli verstu: interpreto aquest sintagma no pas com a instrumental o datiu de companyia (amb la pitjor de les sorts), sinó com a datiu de finalitat: per a la pitjor dissort i tradueixo en conseqüència; glata: Kuhn 1968³, pàg. 76: zugrunde richten; bregða: Kuhn 1968³, pàg. 32: vernichten (Hlr. 4, Am. 79))
♦ það er þröngt í búi: <LOC FIG> viure amb estretors, anar [econòmicament] maldades les coses
2. (búgarður) finca rústica, hisenda f (predi, terreny[s] rústic[s])
3. (hlað, fjárbyrgi) clasta f (corral o pati de mas)
◊ við eld skal ǫl drekka, ǀ enn á ísi skríða, ǁ magran mar kaupa, ǀ enn mæki saurgan, ǁ heima hest feita, ǀ enn hund á búi: és arran del foc que s'hi ha de beure la cervesa, i patinar damunt el gel, s'ha de comprar magre el cavall i bruta de rovell l'espasa (o: bruta de sang (?). Aquest darrer significat hi escau millor perquè una espasa bruta de sang demostra que ha resultat ésser bona a l'hora de matar), engreixar el cavall a casa però el ca a la clasta (entenc el sintagma á búi en el sentit de a fora de les cases del mas: en els terrenys del mas & a la clasta; d'aquesta manera, criant-lo per les terres del mas, hom avesava el gos de petit a la intempèrie, a conèixer el terreny i, sobretot, els ramats propis -almenys quan no pasturaven a lloure durant l'estiu-; fent que dormís a la clasta, hom situava el gos en el millor punt estratègic possible perquè pogués ensumar de lluny algú que s'estava acostant i perquè els habitants del mas el sentissin bordar avisant de l'arribada d'un nou vingut. El missatge fóra, doncs que el gos s'ha de criar a fora de la casa, a l'entorn i amb els animals que ha de vetllar, i no pas dins la casa, on passaria el temps adormit a la vora del foc i on resultaria una bèstia inútil ja que potser no hi podria notar l'arribada de gent al mas fins que no fos massa tard per fer-ho)
4. (alidýrabú & vindbú) granja f (explotació de cria animal & explotació d'energia eòlica)
♦ → alifuglabú “granja d'aviram, granja avícola, granja aviària”
♦ → hænsnabú “granja de gallines [ponedores]”
♦ → kanínubú “granja de conills”
♦ → kjúklingabú “granja de pollastres”
♦ → kornhænubú “granja de guatlles”
♦ → svínabú “granja de porcs”
♦ → vindbú “granja eòlica, central eòlica, parc eòlic”
5. (mjbólkurbú) lleteria f, granja lletera (centre ramader de producció lletera i de productes lactis)
6. (bústaður, heimili, heimilishald) llar f (casa, habitatge)
◊ "Hrímgerðr ek heiti, ǀ Hati hét minn faðir, ǁ þann vissa ek ámátkastan jǫtun; ǁ margar brúðir ǀ hann lét frá búi teknar, ǁ unz hann Helgi hió": Hrímgerðr em dic, mon pare -l'ètun més terrible que hagi conegut mai- nomia Hati: mantes verges va rapir de llurs llars fins que en Helgi l'abaté (lét ... teknar = tók)
◊ "Þú vart, Brynhildr, ǀ Buðla dóttir, ǁ heilli versto ǀ í heim borin; ǁ þú hefir Giúka ǀ um glatat bǫrnom ǁ ok búi þeira ǀ brugðit góðo": Brynhildr, filla d'en Buðli! nasqueres a aquest món per a [causar-hi] les pitjors desgràcies: vas ésser la perdició dels infants d'en Gjúki i vas destruir llur pròspera llar (heilli verstu: interpreto aquest sintagma no pas com a instrumental o datiu de companyia (amb la pitjor de les sorts), sinó com a datiu de finalitat: per a la pitjor dissort i tradueixo en conseqüència; glata: Kuhn 1968³, pàg. 76: zugrunde richten; bregða: Kuhn 1968³, pàg. 32: vernichten (Hlr. 4, Am. 79))
7. (búfénaður og eigur) hisenda f, bestiar m [i d'altres béns] (d'un mas)
◊ Það vor eftir keypti Snorri goði um lönd við Guðrúnu Ósvífursdóttur og færði Snorri þá bú sitt í Tungu í Sælingsdal. Það var tveim vetrum eftir víg Bolla Þorleikssonar, bónda Guðrúnar Ósvífursdóttur: la primavera següent, el godó Snorri va bescanviar les seves terres amb les de la Guðrún Ósvífursdóttir i es va traslladar amb el seu bestiar i els seus béns a Tunga, al Sælingsdalur. Això va passar dos hiverns després que matessin en Bolli Þorleiksson, l'home de la Guðrún Ósvífursdóttir
◊ þá eggjuðu margir að fara skyldi til Fljótshlíðar og taka upp bú þeirra allra er að þessum verkum höfðu verið en þó var því vikið til atkvæða Marðar. Hann kvað það vera hið mesta óráð: aleshores molts varen incitar a anar a Fljótshlið i apoderar-se del bestiar i els béns de tots els qui havien participat en aquells fets; varen deixar al Mörður que prengués la decisió de fer-ho o no. En Mörður els va dir que fer-ho era totalment forassenyat
◊ ekki kann eg að girnast til þíns mægis. Er margtalað um þínar meðferðir. Kann eg það sjá að ekki má í tveim höndum hafa við slíka menn, verður annaðhvort að taka upp bú hennar og láta hana fara hingað, ella munuð þið gera sem ykkur líkar. Nú mun eg mér engu af skipta og kalla eg ekki þetta mitt ráð: no tinc cap deler de convertir-me en el teu sogre. Parlen molt dels teus maneigs. Puc veure perfectament que amb homes com tu cal mostrar mà ferma [i anar sense ambages] (Baetke 19874, pàg. 299: hafa eigi í tveim hǫndum við e-n sich nicht unentschlossen verhalten, feste Haltung zeigen gegen jmd.); per tant, o bé li prenc el seu bestiar i els seus béns i la faig venir aquí, o vosaltres dos [tanmateix] fareu el que desitgeu. Per tant, no hi vull pas tenir res a veure (Baetke 19874, pàg. 566: skipta sér engu af (um e-t) sich nicht mit etw. abgeben, befassen, sich nicht um etw. kümmern) i no sentiràs dir de mi que [el vostre matrimoni] es faci segons la meva voluntat
8. (dánarbú) cabal hereditari (patrimoni del testador difunt)
♦ sitja í óskiptu búi: <LOC JUR> tenir dret d'estatge i usdefruit de la comunitat conjugal de béns, viure en pròrroga de la comunitat conjugal de béns (el cònjuge supervivent. La comunitat o societat conjugal de béns es reparteix entre els hereus a la mort del cònjuge supervivent)
9. (býflugnabú) rusc m, arna f, abeller[ol] m (Mall.) (niu de colònia d'abelles)
10. (geitungabú) vesper m (niu de colònia de vespes)
11. (bjórabú) castorera f (cau de castor)
12. (gotin hrognkelsahrogn) fres m d'abraça-roques amb els ous (indret on l'abraça-roques o lumpus ha fresat, niu d'abraça-roques amb els ous)
búa <bý ~ búum | bjó ~ bjuggum | búið>:
1. <GEN = eiga heima> viure (habitar a un indret)
◊ ég bý á Siglufirði í húsi númer 14 við Mjóstræti: visc al número 14 del Mjóstræti al Siglufiord
♦ hann býr ekki hjá konu sinni: no viu amb la seva dona
◊ hvar býrð þú (o, menys formalment: býrðu) núna?: on vius ara?
2. <e-ð e-u>: (skreyta, þekja, setja e-ð á) guarnir una cosa (posar parament o guarniment & equipar & proveir, munir d'una cosa una cosa)
♦ búa herbergi húsgögnum: guarnir una cambra [de mobiliari], moblar una cambra
♦ búa staf [með] silfri: guarnir d'argent un gaiato
3. (stunda landbúnað) conrear la terra (ésser o fer de pagès)
◊ hann bjó í Odda: feia de pagès a Oddi
♦ búa góðu búi: <LOC> menar un mas pròsper
4. búa að e-u: treure profit d'una cosa, beneficiar-se d'una cosa
♦ búa að baki: <FIG> haver-hi al dessota, amagar-s'hi al darrere 
◊ ... annað og myrkara býr að baki en forræðisdeila: ... al darrere s'hi amaga una altra cosa, i més fosca, que no una simple disputa per la custòdia dels fills
5. búa e-ð til: fer una cosa (preparar & fabricar & confeccionar & encunyar)
♦ búa til bókfell: fabricar pergamí
♦ búa til kaffi: fer cafè
♦ búa til kerti: fer espelmes
♦ búa til nýtt orð: encunyar un mot nou
♦ búa til matinn: fer el dinar, cuinar
♦ búa til skutlu úr blaði: fer un avió amb un full de paper
♦ búa til sögu: inventar una història
♦ búa [sér] til sín eigin páskaegg: fer-se els seus propis ous de Pasqua
♦ → reiðubúinn, -búin, -búið “preparat -ada, a punt, disposat -ada”
♦ → tilbúinn, -búin, -búið “preparat -ada”
6. búa um [rúm]: fer el llit 
◊nú líður dagurinn og er menn skyldu fara til svefns vildi Grettir eigi fara af klæðum og lagðist niður í sætið gegnt lokrekkju bónda. Hann hafði röggvarfeld yfir sér og hneppti annað skautið niður undir fætur sér en annað snaraði hann undir höfuð sér og sá út um höfuðsmáttina. Setstokkur var fyrir framan sætið mjög sterkur og spyrnti hann þar í. Dyraumbúningurinn allur var frá brotinn útidyrunum en nú var þar fyrir bundinn hurðarflaki og óvendilega um búið. Þverþilið var allt brotið frá skálanum, þar fyrir framan hafði verið, bæði fyrir ofan þvertréið og neðan. Sængur allar voru úr stað færðar. Heldur var þar óvistulegt. Ljós brann í skálanum um nóttina: es va fer de nit i quan la gent s'hagué de colgar, en Grettir no es va voler llevar la roba i es va ajeure al replà de fusta situat davant el clos que feia d'alcova del pagès. S'havia posat a sobre un capot de burell tofut. Amb els peus n'aguantava un extrem i l'altra punta se la va passar per damunt el cap i hi veia pel trenc del coll. El sæti o replà de fusta estava tancat pel davant amb un setstokkr o biga molt forta. En Grettir hi pitjava els peus. Tot el marc de la porta exterior havia estat arrancat del portal que donava a fora. L'entrada ara es trobava tancada amb una porta, feta de restes de fusta, que hi havien fermat al davant i que havien fet sense posar-hi gaire esment. L'envà de posts que havia separat el vestíbul de l'skáli, havia estat arrancat totalment, tant part damunt el þvertré, o jàssera travessera, com part dessota d'ell. Tots els jaços havien estat trets de lloc i el lloc havia quedat força inadequat per fer-hi nit. A l'skáli hi va cremar una llàtia tota la nit (vocabulari: #1. set, setstokkur: Cf. R. C. Boer 1900, pàg. 133: set, 18. setstokkr, s. zu c. 28, 5→ p. 107: 14. <...> setstokkr, das set (=pallr) ist das podium an den vier seiten des skáli. Es wurde nach der innenseite des skáli durch breite bretter begrenzt; dies sind die setstokkar; vgl. c. 35, 8.11, wo Grettir, der auf dem set liegt, die füsse wider den stokkr stemmt. Diese aufrechtstehenden bretter [p. 108] konnten entfernt werden, wie es scheint wurden sie dann auf das set gelegt und konnten auf diese weise als sitze benutzt werden (V. Guðmundsson a.a.o. s. 217); #2. lokrekkja: R. C. Boer 1900, pàg. 133: 16. lokrekkja, f., ein von dem übrigen teil des skáli durch eine bretterwand oder eine tür abgesondertes schlafgemach; #3. röggvarfeldur: R. C. Boer 1900, pàg. 133: rǫggvarfeldr = loðkápa, „zottiger pelz“; #4. hneppa: R. C. Boer 1900, pàg. 133: kneppa, „klemmen“, „pressen“; #5. dýraumbúningur: R. C. Boer 1900, pàg. 133: 19. 20. dýraumbúningr, m., „türrahmen“; #6. hurðarflaki: R. C. Boer 1900, pàg. 133: 21. hurðarflaki, m. (nur hier belegt), „tür aus lose zusammenhängenden teilen“; vgl. flaka, „auseinandergehen“ (von teilen eines ganzen), skipflak, „wrack“; #7. óvendilega: R. C. Boer 1900, pàg. 133: óvendiliga, „ohne sorgfalt“; #8. þverþili: R. C. Boer 1900, pàg. 133: þverþili, n.; so heisst jede bretterwand innerhalb des hauses; in diesem falle die wand, welche den skáli von der vorhalle (anddyri, ǫnd) trennt; #9. þvertré: R. C. Boer 1900, pàg. 134: 1. þvertré, n., „querbalken“, welcher zur stütze des daches dient“. Unter sængr sind hier die matratzen, bettteppiche n. dgl. zu verstehen. Bewegliche betten sind nicht nur äusserst selten (V. Guðmundsson, Privatboligen s. 218), sondern es wird auch ausdrücklich gesagt (§ 7), dass Grettir sich í setit niederlegt, welches also, wie das auch gebräuchlich war, als schlafstelle benutzt wurde. Die teile des set, welche, durch herabhängende teppiche von einander getrennt, als gesonderte schlafstellen benutzt wurden, — gleichfalls set, oder, wenn sie mit bettteppichen versehen waren, sængr genannt — konnten natürlich nicht von der stelle gerückt werden; #10. óvistulegt: R. C. Boer 1900, pàg. 134: 2. óvistuligt, „wenig zum aufenthalt geeignet“, „unheimlich“; )
◊ Björn mælti: "Að því hefi eg hugað að í því fjalli sem fram gengur fyrir utan Hítará mun vera vígi gott og þó fylgsni ef klóklega er um búið. Er þar bora í gegnum fjallið og sér það neðan af veginum því að þjóðgatan liggur niðri undan en sandbrekka svo brött fyrir ofan að fáir menn munu upp komast ef einn maður röskur er til varnar uppi í bælinu. Nú líst mér það helst ráð og umtalsmál að vera þar því að þaðan er hægt að leita til fanga ofan á Mýrar og út til sjóvar": en Björn li va dir: “he estat pensant que a la muntanya que s'estén a ponent del riu Hitará hi deu haver un bon baluard natural que, si hom ho disposa amb intel·ligència i traça també pot servir d'amagatall. Hi ha un forat que travessa la muntanya. [És veritat que] aquest forat es pot veure des del camí de sota, ja que el camí ral hi passa per dessota, però part damunt ell hi ha un pendís de sorra tan rost que, si a dalt, dins la cova, hi ha un home audaç defensant-se, no hi haurà ningú que hi pugui pujar. Doncs bé, em sembla que la millor solució -i en tot cas, una solució que paga la pena de considerar-la i parlar-ne- que tu t'estiguis a aquesta cova ja que des de la cova també és fàcil baixar a Mýrar a cercar-hi queviures i d'arribar fins a la costa” (vocabulari: #1. Hitará: Cf. R. C. Boer 1900, pàg. 208: 14. fyrir utan Hitará, an der nach aussen (Westen) gekehrten flussseite. Dort liegt nördlich von dem in der Bj. s. Hitd. häufig erwähnten hofe Vellir das Fagraskógafjall; im südöstlichen ausläufer dieses gebirgsstockes, ganz nahe am flusse, befindet sich die hier beschriebene, in der Bj. s. Grettisbœli genannte zufluchtsstätte (vgl. c. 59, 10 bœli sitt); #2. fylgsni: R. C. Boer 1900, pàg. 208: fylgsni, s. zu c. 49,2; → p. 177: 17. 18. fara í fylgsni, „sich verstecken“. fylgsni, n., „verborgener ort“, zu fela; vgl. got., fulhsni, n., welches nur durch den grammatischen wechsel von an. fylgsni sich unterscheidet; #3. þjóðgata: R. C. Boer 1900, pàg. 209: 2. þjóðgatan — undir, der weg führt am linken ufer des flusses hinauf. Unter dem Grettisbœli kann rechts vom flusse ein einziger mann mit mühe passieren (Kål. I,396). Der sagaschreiber hat offenbar sich vorgestellt, dass der weg rechts vom flusse unmittelbar am fusse des gebirges liegt; daher die mitteilung z. 3 sandbrekka — fyrir ofan, wo zu ergänzen ist þjóðgǫtuna (nicht, was syntaktisch möglich wäre, borun, denn über die sandbrekka soll mann upp komaz in das Grettisbœli; #4. umtalsmál: R. C. Boer 1900, pàg. 209: 5. umtalsmál, n., „eine sache welche erwägung verdient“; )
◊ svo er sagt að þeir Ljótur og Þorbjörn áttu eitt veitiengi báðir saman. Var það hin mesta gersemi. Var svo skilið að sitt sumar skyldu hafa hvorir. En sá lækur féll fyrir neðan bæ Ljóts er hljóp á engið á vorin. Voru þar í stíflur og vel um búið. Fór svo jafnan er Þorbjörn átti að hafa engið að hann náði aldrei læknum og kom svo að Ljótur lét næsta þau orð um fara að Þorbjörn ætti ekki í og skyldi hann eigi þora að eigna sér. Og er Þorbjörn heyrði þetta þykist hann vita að Ljótur mun það efna sem hann hefir heitið. Var skammt milli bæja þeirra: conten que en Ljótur i en Þorbjörn tenien plegats una pastura que es podia regar, una propietat valuosíssima. Havien fixat que cadascun d'ells en tindria l'ús un estiu sí un estiu no. El torrent que a les primaveres donava aigua a aquella prada passava part dessota el mas d'en Ljótur. En el torrent hi havien construït assuts, tots ells ben fets. I així es va esdevenir que, sempre que tocava al Þorbjörn tenir l'ús de la pastura, l'aigua del torrent no hi arribava mai, i la cosa va arribar fins al punt que la següent cosa que en Ljótur va fer fou fer córrer la brama que en Þorbjörn no tenia part en aquella pastura i que no gosés apropiar-se'n [ni reclamar-ne la propietat per a si]. I quan en Þorbjörn ho va sentir dir, va tenir la certesa que en Ljótur compliria el que havia promès. Llurs masos es trobaven a poca distància l'un de l'altre
◊ hann mælti: "Eg vil að hann segi mér hvar hann hefir hulið hræ Atla. Mér er sagt að hann hafi illa um búið": ell li va dir: “Vull que em digui on ha soterrat el cadàver de l'Atli. M'han dit que ho ha fet malament” (vocabulari: #1. hylja: Cf. Baetke 19874, pàg. 291: hylja hræ e-s jmds. Leiche (mit Steinen od. Erde) bedecken; )
◊ svo er sagt að Skúta hafði látið gera sér lokrekkju. En þar var svo um búið að ketill var upp yfir rekkjuna og reist upp haddan yfir katlinum og voru þar á festir hringar til þess að eigi mætti svo að koma rekkjunni að Skúta yrði ekki var við. Af því var haddan upp reist að hann vaknaði við ef hún félli. Og jarðhús átti hann undir rúmi sínu og annan jarðhússmunna í sauðahúsum sínum. Ekki vissu þetta fleiri menn en Skúta og fóstra hans er Sigríður hét að væri þann veg um búið. Og svo unni hann henni mikið að hann trúði henni einni að vita með sér slíka hluti: conten que l’Skúta s'havia fet fer una lokrekkja, una alcova de fusta. I estava agençada de la següent manera: hom havia fixat un calderó damunt el llit i l'ansa del calderó estava dreta i a l'ansa hi havien posat diversos anells a fi que ningú no es pogués acostar al llit sense que l’Skúta se n'adonés. L'ansa del calderó es posava dreta perquè l'Skúta es despertés amb el soroll si queia. I sota el llit hi havia fet fer un jarðhús, una cambra-refugi soterrània, amb una segona sortida situada a les seves ovelleries. Ningú, llevat de l'Skúta i la seva fóstra, que nomia Sigríður, sabia que l'alcova estigués arranjada d'aquesta manera. L'Skúta estimava tant la Sigríður que només li havia confiat a ella tota sola el coneixement d'aitals coses
◊ Oddr tekr hana upp ok berr hana í faðm sér ok leggr í faðm Hjálmari fyrir hallardyrum ok gerir menn inn í hǫllina eptir konungi ok bað hann sjá, hversu hann hafði um búit. Eptir þetta fagnar konungr honum vel ok setr Odd í hásæti hjá sér. En þegar hann hafði hvíld tekit, þá sagði konungr, at hann vill láta at erfi fá eptir þau Hjálmar ok Ingibjǫrgu ok verpa haug eptir þau. Konungr lætr svá alla hluti gera sem Oddr sagði fyrir. Þá er fram borinn hjálmr ok brynja, er Hjálmarr hafði átt, ok þykkir mǫnnum mikils vert um afrek hans ok hvé mikit honum hafði til fjǫrs verit, ok nú eru þau lagin bæði í einn haug. Gengu allir menn at sjá þetta þrekvirki, ok lét Oddr þetta gera með mikilli virðingu: l’Oddr llavors la va aixecar i la va portar en braços i la posar entre els braços d'en Hjálmarr davant les portes de la hǫll i va enviar homes a dins la hǫll a veure el rei i demanar-li com ho havia arranjat (disposat). Després d'això, el rei li va donar la benvinguda i va fer seure l'Oddr al sitial, al seu costat. I quan l'Oddr hagué reposat, el rei li va dir que volia donar un banquet funerari en honor d'en Hjálmarr i l'Ingibjǫrg i enterrar-los en un túmul funerari. El rei va fer fer totes les coses de la manera com l'Oddr indicava que es fessin: es van presentar l'elm i la cuirassa que havien estat d'en Hjálmarr, i [mentre] la gent se sentia vivament impressionada per les gestes d'ell i com havia defensat la seva vida, hom els diposità dins el túmul funerari. Tothom anà a veure aquesta obra mestra que l'Oddr havia fet fer amb gran magnificència
◊ sú hǫll var harðla væn, er Húgon konungur átti. Ræfrið var allt skrifat með ýmsum sǫgum. Sú hǫll var kringlótt, ok einn stólpi í miðju, er hon stóð ǫll á, en um þann stólpa váru hundrað annarra stólpa, allir gylltir, en á hverjum þeirra var barns líki gert af eiri, ok hver líkneskjan hafði Olifanthorn í munni sér, ok var hver líkneskja gyllt. Þeir stólpar váru allir holir innan, ok blés vindr undir hǫllina neðan, svá at upp kom í stólpana, ok var með svá miklum brǫgðum um búit, at bǫrnin ǫll blésu með þeim vindi á hverskonar lund er fagrt var, en hvert þeirra rétti fingr at ǫðru hlæjandi beint sem kvik væri. En Karlamagnús konungr undraðist ok sannaði þá þat er kona hans hafði sagt. Þá kom vindr hvass ok sneri hǫllini, sem mylna ylti. Þá blésu bǫrnin, ok hló hvert at ǫðru, en þeim þótti fagrt til at heyra, sem engla sǫngr væri. Ǫll glyggin váru af kristallu, en þó at hit versta veðr væri úti, var þó í henni sígott: el palau del rei Hug era extremadament bell. Tot el sostre estava decorat amb pintures que representaven diverses històries. Aqueix palau era circular, amb una columna que es dreçava al seu centre que ho sustentava tot, i, tot al voltant d'aquesta columna n'hi havia cent més, totes elles daurades. Damunt cadascuna hi havia la imatge d'un infant, feta de bronze, i cada imatge tenia un olifant a la boca. Totes les columnes eren buides per dins i el vent passava bufant per dessota el palau de tal manera que pujava per dins les columnes i estaven afaiçonades amb tant gran enginy que tots els infants, amb el pas del vent, produïen diferents melodies, totes elles belles, i cadascun d'ells allargava un dit al següent, tot rient, i ho feien talment com si fossin vius. I el rei Carlemany es va meravellar i llavors estigué d'acord que el que havia dit la seva dona era ver. En aquell precís instant, va arribar-hi un vent fort [de la mar] que va fer girar el palau com si fos un molí. I llavors els infants [de bronze] començaren a sonar de tal manera, rient els uns als altres, i als qui es trobaven dins el palau els va semblar un so tan bell de sentir com si es tractés del càntic dels àngels. Totes les finestres eren de cristall de tal manera que, encara que defora hi fes un temps de la pitjor mena, dins el palau sempre sempre s'hi estava bé
♦ búa um rúmið: fer el llit
♦ búa um böggul: fer (o: preparar; o: embolicar) un paquet
♦ búa um í herberginu [e-s]: preparar el llit i l'habitació [d'algú] (perquè hi pugui dormir)
♦ búa um lík: amortallar (o: embolcallar) un mort
♦ búa um sár: embenar una ferida
♦ búa um e-n: <FIG> preparar-li un llit a algú
◊ hún bjó um mig í gestaherberginu sínu: em va allotjar a la seva cambra de convidats perquè hi passés la nit
◊ hún bjó um mig í góðu herbergi með rafstýrðu rúmi og sér baðherbergi: em va fer allotjar per passar-hi la nit a una bona habitació amb un llit elèctric i bany propi
◊ hún bjó um mig í sófanum: va preparar el sofà perquè hi dormís
7. búa e-n undir e-ð: preparar algú per a una cosa
♦ búa e-n undir lífið: <FIG> preparar algú per a la vida
♦ búa sig undir e-ð: <FIG> preparar-se per a una cosa
◊ búa sig undir það versta: preparar-se per al pitjor
8. búa yfir e-u: (hafa e-ð dulið í huga) rumiar alguna cosa (tenir la ment ocupada amb una cosa hab. no bona, meditar-ne una, normalment de dolenta); #2. (LOC FIG) posseir una cosa, estar en possessió d'una cosa (tenir o contenir en si coneixements, saber, una gran cultura, saviesa etc.)
♦ búa yfir illu: dur-ne de cap una de dolenta
♦ búa yfir mikilli þekkingu á e-u: posseir uns grans coneixements d'una cosa, conèixer una cosa a fons
búa·hundur <m. -hunds, -hundar>:
gos foraster (gos no propi -aperduat, abandonat o escapat del seu mas-, que ara ronda pel mas cercant-hi menjar; el mot no s'ha pas de confondre amb el búhundur, que és el gos del mas, el propi)
búa·malurt <f. -malurtar, -malurtir>:
altimira f, artemisa f, herba f dels cent gustos, artemega f, artemenya f (planta Artemisia vulgaris)
búast <býst ~ búumst | bjóst ~ bjuggumst | búist>:
1. (útbúa sig) preparar-se (aparellar-se per a fer una cosa)
2. búast við e-u: esperar una cosa 
◊ atvinnuleysi hefur orðið minna en búist var við: l'atur ha estat inferior del que s'havia esperat
◊ hann bjóst við bréfi: esperava una carta
♦ ég hefði síst búist við því: <LOC FIG> és la darrera cosa que m'hauria esperat
♦ það var ekki við öðru að búast!: <LOC FIG> no es podia esperar cap altra cosa, no podia esperar-se una altra cosa, quina altra cosa es podia esperar?
♦ búast við [því] að <+ myndi + inf.>: esperar que <+ cond.>
♦ búast við [því] að <+ subj.>: esperar que <+ subj.>
Búdda·munkur <m. -munks, -munkar>:
monjo m budista
Búdda·trú <f. -trúar, -trúr>:
budisme m
Búddatrúar- <adj. en compostos>:
budista
Búddatrúar·maður <m. -manns, -menn>:
budista m & f
búð <f. búðar, búðir>:
botiga f
◊ [að] fara í búðina: anar a la botiga
◊ [að] fara í búðir: anar de botigues
búðar·borð <n. -borðs, -borð>:
taulell m (de botiga)
búðar·gluggi <m. -glugga, -gluggar>:
escaparata f, mostrador m (Mall.) 
búðingur <m. búðings, búðingar>:
<CULIN> púding m
búðu:
2ª pers. sg. de l'imper. de → búa “viure, habitar; preparar etc.” 
♦ ef þú vilt frið, búðu þig undir stríð: si vols la pau, prepara la guerra
búferla·flutningar <m.pl -flutninga>:
(fólksflutningar) migració f
♦ búferlaflutningar milli landsvæða: migració interior
♦ búferlaflutningar milli landa: migració internacional
bú·garður <m. -garðs, -garðar>:
1. (stórbýli) latifundi m (finca grossa)
2. (amerískt stórbýli) ranxo m (finca grossa americana)
3. <HIST> vil·la f (finca romana)
bú·hundur <m. -hunds, -hundar>:
(búrakki) gos m del mas, gos m de corral 
búið <adv.>: 
(má vera) potser, és possible que..., és probable que..., pot passar que... 
◊ búið arki að auðnu til hvers sem draga vill: és possible que passi el que hagi de passar (que tot vagi com ho disposi el destí) 
◊ hann er skapillur og búið eg láti annars víti að varnaði: té un temperament dolent però potser el mal d'altri m'hagi de servir a mi d'advertiment
◊ Gunnar vaknaði í skálanum og mælti: "sárt ert þú leikinn Sámur fóstri og búið svo sé til ætlað að skammt skuli okkar í meðal": en Gunnar es va despertar a l'skáli, i va dir: "Sámur, fóstri meu (es refereix al seu gos Sámur a qui acaba de matar d'un cop de destral l'Önundur úr Tröllaskógi) , te n'han feta una de ben dolenta i és possible que s'hagi planejat que no hi hagi d'haver gaire distància entre tu i jo" (és a dir, que tu i jo jaguem morts a la mateixa tomba) 
  L'adverbi búið (amb les variants búð, búit), que originàriament és el nominatiu singular neutre del participi búinn, búin, búit, va seguit de subjuntiu. El verb pot anar precedit de la conjunció completiva at “que”, però normalment la conjunció sol faltar.  
     
búinn, búin, búið <adj.>:
1. (útbúinn, reiðubúinn) preparat -ada (aparellat per a fer una cosa)
2. (fullgerður, tilbúinn) llest -a, fet -a (acabat -ada de fer, de coure etc.)
◊ hvenær verður það búið?: quan estarà llest?
◊ maturinn er búinn: el menjar està fet
3. (lokinn, aflokinn) acabat -ada (finalitzat -ada, conclòs -osa)
♦ eigi má svo búið standa: <LOC FIG> la cosa no pot pas continuar així
◊ eg mun bjóðast til að gera milli ykkar Þórðar um mál yðar því að eigi má svo búið standa: m'oferiré per a fer de mitjancer entre en Þórður i tu en la vostra disputa perquè la cosa no pot pas continuar així com fins ara
◊ reið hann þá í brott og förunautur hans. Már sagði að eigi mátti svo búið standa og bað þá ríða eftir Hallfreði. Þeir gerðu svo: llavors se'n va anar acompanyat del seu company de viatge. En Mar va dir que les coses no podien continuar així com fins llavors i els va demanar que perseguissin l'Hallfreður. Així ho van fer


vera búinn ~ búin ~ búið að gera eitthvað (conjugació resultativa)
<GRAM> La construcció gramatical vera búinn að + inf. és molt comuna, especialment en la llengua parlada i textos escrits propers a la llengua parlada. Se la sol designar amb el terme de  conjugació resultativa. Amb aquesta construcció s'indica que s'ha conclòs del tot el que denota el verb en infinitiu, d'aquí que tot sovint s'hagi de traduir mitjançant el nostre pretèrit amb afegiment de l'adverbi ja o del tot:

♦ ég er búinn að lesa bókina: ja he acabat de llegir el llibre

♦ þokan fer mjög hratt og verður innan stundar búin að umlykja okkur: la boira avança molt de pressa i de seguida ens haurà envoltat del tot

bú·jörð <f. -jarðar, -jarðir>:
mas m, possessió f (Mall.), lloc m (Men.) 
búk·hreinsandi, -hreinsandi, -hreinsandi <adj.>:
purgant
♦ búkhreinsandi lyf n: (búkhreinsilyf) [remei m] purgant m
búk·lús <f. -lúsar, -lýs>:
poll m del cos, poll m dels vestits (insecte Pediculus humanus var. corporis sive vestimentorum)
búk·talari <m. -talara, -talarar>:
ventríloc m, ventríloqua f
búkur <m. búks, búkar>:
1. (bolur) tronc m (cos sense cap ni extremitats)
◊ afturbolur er í líffærafræði hlutur búks dýrs: en anatomia, l'abdomen és una part del tronc d'un animal
2. (listaverk) tors m (tipus d'escultura)
3.  (kviður) ventre m, panxa f (i esp. la seva part anterior o exterior)
búl <m. búls, búlar>:
[mes m de] bul m (būl, בּוּל ǁ ὁ Βούλ ǁ [mensis] Būl masc. indecl.) (→ hesvan; → marhesvan)
◊ og á ellefta árinu, í mánuðinum búl (būl ~ בּוּל:   bə-ˈʝɛraħ   būl,   בְּיֶרַח בּוּל), það er í áttunda mánuðinum, var húsið fullgert að öllu leyti í samræmi við það sem ákveðið hafði verið. Hann reisti það á sjö árum: i l'any onzè, el mes de bul, que és el mes vuitè, fou acabat totalment l'edifici d'acord amb el que s'havia fixat. El va erigir en set anys
búldu·leitur, -leit, -leitt <adj.>:
galtaplè -ena, bufarull -a, galtut -uda
Búlgari <m. Búlgara, Búlgarar>:
búlgar m, búlgara f
Búlgaría <f. Búlgaríu, no comptable>:
Bulgària f
búlgarska <f. búlgörsku, no comptable>:
búlgar m (llengua búlgara)
búlgarskur, búlgörsk, búlgarskt <adj.>:
búlgar -a
búlla <f. búllu, búllur>:
(krá) antre m, bareto m (cast.) (bar de mala mort)
búnaðar- <constituent determinant en compostos>: → landbúnaðar- “agrícola”
búnaður <m. búnaðar, no comptable>:
1. (landbúnaður) agricultura f (conreu del camp)
2. (útbúnaður) equip m, equipament m (accessoris, utillatge, material, forniment)
♦ hafa allan búnað: tenir tot l'equip
3. (tæknibúnaður) dispositius m.pl (aparells, esp. de comandament)
4. (reiðabúnaður, reiði) aparellament m (de navilis i barques)
5. (búningur) vestit m (roba)
búnings·klefi <m. -klefa, -klefar>:
vestidor m 
♦ búningsklefi kvenna: el vestidor de les dones
búningur <m. búnings, búningar>:
1. <GEN = klæðnaður> roba f, vestit m (vestimenta que hom duu posada, ja sia d'ús quotidià, ja sia d'ús festiu & forma de vestir específica d'una època)
2. (leikhúsbúningur) vestit m d'actor (disfressa d'actor o d'actriu per a actuar-hi)
♦ búningar m.pl: vestuari m
3. (mynd) forma f (faisó)
4. (einkennisbúningur) uniforme m (vestit distintiu)
5. (kjólbúningur, faldbúningur, skautbúningur) vestit f popular (vestit femení de gala així com s'usava antigament)
búnings·klefi <m. -klefa, -klefar>:
vestuari m (cambra on hom es canvia de roba a gimnasos, piscines etc.)
búnt <n. búnts, búnt>:
manat m 
♦ búnt flatlaufa steinselja: un manadet de julivert de fulla llisa
♦ búnt af vorlauki: un manat de grells
búr <n. búrs, búr>:
1. (geymsla) rebost m (cambra petita per guardar-hi aliments)
2. (fyrir dýr) gàbia m (d'animals)
búrfisk·bróðir <m. -bróður, -bræður>:
peix rellotge m, peix mirall m  (peix Hoplostethus mediterraneus)
Búrbóni <m. Búrbóna, Búrbónar>:
Borbó m, Borbona f
♦ Habsborgararnir og Búrbónarnir: els Àustries i els Borbons
búrbónskur, búrbónsk, búrbónskt <adj.>:
borbònic -a
búr·fiskur <m. -fisks, -fiskar>:
1. peix m rellotge taronja, peix rellotge roig  (peix Hoplostethus islandicus syn. Hoplostethus atlanticus)
2. ♦ litli búrfiskur: peix rellotge m, peix mirall m (peix Hoplostethus mediterraneus)
búr·hvalur <m. -hvals, -hvalir>:
catxalot m  (mamífer Physeter macrocephalus syn. Physeter catodon)
búri <m. búra, búrar>:
1. peix m rellotge taronja, peix rellotge roig  (peix Hoplostethus islandicus syn. Hoplostethus atlanticus)
2. ♦ litli búri: peix rellotge m, peix mirall m (peix Hoplostethus mediterraneus)
búrka <f. búrku, búrkur. Gen. pl.: búrkna>:
burca f,m
bú·rót <f. -rótar, -rætur>:
altimira f, artemisa f, artemísia f, herba f dels cent gustos, artemega f, artemenya f  (planta Artemisia vulgaris)
bús·áhöld <n.pl -halda>:
articles m.pl de la llar
bú·seta <f. -setu, pl. no hab.>:
residència f, habitatge m (lloc -casa, pis, domicili etc.- on hom viu)
bú·settur, -sett, -sett <adj.>:
resident, domiciliat -ada
♦ vera búsettur í Tarragónu: residir a Tarragona
bú·slóð <f. -slóðar, -slóðir>:
aixovar m, conjunt de mobles i atuells de la llar (→ innbú; → innanstokksmunir)
bú·smali <m. -smala, -smalar>:
bestiar m de llet (designació col·lectiva dels animals d'un mas, la llet dels quals és o era aprofitada: vaques, ovelles, cabres i egües)
♦ gæta búsmala: guardar els ramats
bússa <f. bússu, bússur. Emprat hab. en pl.>:
bota m [alta] d'aigua  (botes d'aigua molt altes, solen arribar fins a les cuixes)
bússa <f. bússu, bússur. Gen. pl.: bússa>:
<HIST NÀUT> bussa (o: buça) f
◊ nú er at víkja til Hákonar, at hann vendir sínum vegi austr til landsenda, bar honum svá til, at þokur dimmar geymdu hans, þar til at einn myrgin ber hann fram ór mǫrkinni ok myrkrunum, er hann þá kominn fram at sjó á hǫfða nǫkkurn, ok svá brátt sér hann, at búza nǫkkur leggr upp á þat sama lægi, ok var skip þat mikit stórt, ok sem þeir hafa lægt segl sín, kallar Hákon á skipit, ok biðr sér flutnings út þannig, ok sem þat veittist, gengr hann fyrir skipherrann, er Gyrðr hét, hann var maðr danskr, ok einn af hirð Sveins konungs Úlfssunar, er þá réð fyrir Danaveldi, hefir hann gert kaupferð til Englands með konungsins varnað, ok er nú aptr kváminn með hlǫðnu skipi: ara passaré a parlar d'en Hákon i contaré que es va dirigir cap a llevant, cap a la frontera (lit.: que va dirigir el seu camí cap a llevant...), i es va esdevenir que les bromes fosques el varen emparar (= el varen amagar, el varen ajudar a romandre sense ésser vist), fins que un matí va sortir del bosc i de les foscors [de les bromes]. Havia arribat a un promontori situat a la vora de la mar, des del qual aviat va afinar que una bussa estava fondejant en aquell mateix ancoratge (al peu d'aquell promontori). Aquella bussa era una nau molt grossa i quan hagueren abaixat les seves veles, en Hákon va cridar els del vaixell i els va demanar que li donessin passatge per sortir d'allà i quan hagueren accedit (satisfet) al que demanava, es va presentar davant el patró de la nau que es deia Gyrðr i que era danès i membre de la hirð del rei Sveinn Úlfssson que en aquell temps regnava sobre Dinamarca. Havia navegat fins a Anglaterra transportant-hi un carregament del rei i ara n'havia tornat amb el vaixell ple de càrrega
  El norrè occidental antic búza, islandès modern bússa, s'arrenglera al costat del català antic bussa o buça, francès antic buce o busse, alt-alemany antic bûzo o potser bûⱬo que l' Althochdeutsches Wörterbuch defineix com a kleines Schiff, Barke, hier spez. Seeräuberschiff -exactament tot el contrari del que el mot significa a les fonts altomedievals germàniques i romàniques-, té una etimologia molt divertida: als diccionaris etimològics germànics el qualifiquen de romanisme, als diccionaris etimològics de les llengües romàniques, de germanisme. El mot tambéa apareix a fonts medievals en llatí, llatinitzat com a buza, bucia, bussa. Tenint en compte la història de la navegació en els països norrens, és força inversemblant que el mot hi tingui un origen autòcton. Al meu entendre s'hi ha de veure com un préstec, o bé directament del francès anglo-normand, o bé com un préstec del baix-alemany mitjà (les primeres atestacions del mot en norrè occidental antic són del segle XIII). El més lògic fóra veure-hi un descabdellament semàntic del llatí tardà (neutre plural) butia (Appendix Probi). Personalment crec que forma part del conjunt de mots que renoven el lèxic llatí al final de l'imperi i que solen tenir una etimologia controvertida. Fóra possible de pensar que, si el mot no hi és un desenvolupament propi, hi sigui un préstec d'una llengua del substrat.  
     
bú·staður <m. -staðar, -staðir>:
[lloc m de] residència f
♦ hafa fastan bústað: tenir [un] domicili fix
♦ taka sér fastan bústað: fixar la seva residència
bústinn, bústin, bústið <adj.>:
1. (þybbinn) rodanxó -ona, grassó -ona, grassonet -a (boterut, entrat en carns) 
◊ holdmiklar og bústnar konur: dones molsudes i rodanxones
◊ bústnar furur og þéttvaxin grenitré: pins rojals robustos i avets roigs boteruts
2. (dýr) gras -assa (animal) 
◊ bústin önd ~ kanína: un ànec ~ un conill gras
◊ bústin rjúpa: una perdiu blanca grassa
3. (líkamshluti) carnós -osa (part de cos) 
◊ bústin læri: cuixes carnoses
bú·stjóri <n. -stjóra, -stjórar>:
1.  <GEN> masover m, amo m de possessió (Mall.) 
2.  (í þrotabúi) administrador m (de la massa de la fallida)
bú·stofn <m. -stofns, -stofnar>:
bestiar m, cabanya f (conjunt de caps de bestiar) 
bú·stýra <f. -stýru, -stýrur. Gen. pl.: -stýra>:
majordoma f, mestressa f, dona f de govern
◊ Þórálfur <...> var mjög skyldur bústýru Þorbjarnar: en Þórálfur <...> estava emparentat de prop amb la dona de govern d'en Þorbjörn
◊ Ólafur drepur á dyrnar og gekk kona ein til dyranna. Það var Sigríður bústýra Þorbjarnar og heilsaði hún honum vel. Hún spurði hvað hann vildi: l'Olau va trucar a la porta i una dona va sortir a veure qui era. Era la Sigríður, la dona de govern d'en Þorbjörn, la qual el va saludar cordialment. Li va preguntar què volia
bú·svæði <n. -svæðis, -svæði>:
hàbitat m
bútadíen <n. bútadíens, no comptable>:
butadiè m
♦ 1,3-bútadíen: 1,3-butadiè
bútan <n. bútans, no comptable>:
butà m
bútan·gas <n. -gass, no comptable>:
[gas m] butà m
bútangas·hylki <n. -hylkis, -hylki. Gen. pl.: -hylkja; dat.pl.: -hylkjum>:
bombona f de [gas] butà
bútangas·kveikjari <m. -kveikjara, -kveikjarar>:
encenedor m de gas, metxero m de gas (cast., ekki ritm./no lleng. escr.) 
bú·þegn <m. -þegns, -þegnar>:
1. (búmaður) pagès m de mas, els textos medievals no permeten de dilucidar què era exactament un búþegn. Podria haver-se tractat d'un descendent de llibert a partir de la setena generació, o sigui, un sinònim de árborinn maður, però també podria fer referència al pagès que tenia un búgarður que no tingués la categoria d'óðal. Podria ésser condicionat per un estrat temporal determinat, podria ésser sinònim de drengr. Les possibilitats són, doncs, moltes
◊ þeir herja um sumarit. Býtti Hrólfr silfrinu úr sjóðnum á tvær hendr, ok var þeim ǫllum vel til hans nema Jólgeir, því at Hrólfr var bæði latr ok svefnugr, en kunni eigi í skipi at gera. Aldri var hann í bardǫgum né nǫkkurum mannraunum. Jólgeirr fór illa með herskap sínum ok rænti mest búþegna ok kaupmenn, en herjuðu optast um Kúrlǫnd ok fengu of fjár: varen estar fent expedicions de saqueig durant l'estiu. En Hrólfr va repartir (repartia?) l'argent de l'escarsella (que havia trobat a ca l'Atli) a mans plenes, i a tots els queia bé llevat d'en Jólgeirr, car en Hrólfr era mandrós i dormilega, i no sabia fer res d'útil al vaixell. Mai no participava a les batalles ni en accions que posessin a prova el tremp d'un home. En Jólgeirr es comportava malament pel que fa a la seva forma de fer les incursions de saqueig, ja que saquejava sobretot búþegnar (= pagesos) i mercaders, i on feia més incursions de saqueig era a Curlàndia, amassant-hi una gran quantitat de diners i béns (vocabulari: #1. fara: Cf. en Baetke 19874, pàg. 127: fara vel með e-u sich in einer Sache anständig verhalten)
◊ Hákon konungur kom til Frostaþings og var þar komið allfjölmennt af bóndum. En er þing var sett þá talaði Hákon konungur, hóf þar fyrst að það væri boð hans og bæn við bændur og búþegna, ríka og óríka, og þar með við alla alþýðu, unga menn og gamla, sælan og vesælan, konur sem karla, að allir menn skyldu kristnast láta og trúa á einn guð, Krist Maríuson, en hafna blótum öllum og heiðnum goðum, halda heilagt hinn sjöunda hvern dag við vinnum öllum, fasta og hinn sjöunda hvern dag: el rei Hákon va arribar al þing de Frosta, en el qual ja hi havia arribat una gran gentada de pagesos. I quan el þing es va haver constituït, el rei Hákon va prendre la paraula per adreçar-se als pagesos i va començar el seu parlament dient-los que era el seu prec i el seu manament als pagesos i búþegnar, als poderosos i als humils, i amb això a tot el poble, joves i vells, acabalats i pobres, homes i dones, que tots ells es fessin batejar i creguessin en un sol déu, el Crist Maríuson. I que abandonessin tots els sacrificis i ofrenes i els déus pagans, que honressin cada setè dia tenint-lo per sant i que no hi fessin cap feina i que cada setè dia també hi dejunessin
♦ góður búþegn: bon pagès (o per ventura: persona honorable, de bona reputació = góðr drengr?)
◊ Steinn hét prestur er bjó að Eyjardalsá í Bárðardal. Hann var búþegn góður og ríkur að fé. Kjartan hét son hans, röskur maður og vel á legg kominn: hi havia un prevere que nomia Steinn i que vivia a la vall de Bárðardalur, al mas að Eyjardalsá. Era un bon pagès i molt acabalat. Tenia un fill que nomia Kjartan, que ja s'havia fet un home i era molt capacitat
◊ Þorgils hét maður er bjó að Lækjamóti í Víðidal. Hann var mikill maður og sterkur, vopnfimur, góður búþegn. Hann var skyldur Ásmundi hærulang, föður Grettis. Hann var og skyldur Þorsteini Kuggasyni. Þorgils var Mársson. Hann fór og á Strandir og var genginn á hval þann er kom á Almenningar og förunautar hans: hi havia un home que nomia Þorgils i que vivia al mas að Lækjamóti a la vall de Víðidalur. Era un home gros i fort, hàbil en el maneig de les armes, una persona honorable. Era parent de l'Ásmundi Llargs-cabellsblancs, el pare d'en Grettir i parent d'en Þorsteinn Kuggason. En Þorgils era fill d'un home que nomia Már. En Þorgils també havia anat a Strandir i ell i els seus companys de viatge van anar a l'indret de les terres comunals on la mar havia escopit una balena a terra
◊ Helgi, son Snorra, bjó lengi á Hvítstöðum. Var hann ólíkur föður sínum og svo frændum bæði yfirlits og svo í skapi. Hann færði hús sín þangað sem nú er bærinn. Hann átti það kenningarnafn að hann er kallaður Helgi hinn hvíti og var honum það eigi auknefni því að hann var vænn maður og vel hærður, hvítur á hárslit. Við hann er bærinn kenndur á Hvítstöðum. Helgi var vinsæll maður, góður búþegn við héraðsmenn og gagnsamur við alþýðu. Hann deildi um Gufufitjar við Þorstein Egilsson því að Þorsteinn vildi kaupa fitjarnar en Helgi vildi eigi selja: en Helgi, el fill de l'Snorri, va viure molt de temps a Hvítstaðir. No s'assemblava pas a son pare ni als seus parents ni per la fesomia ni tampoc pel caràcter. Fou ell el qui es va mudar a l'indret on ara hi ha el mas. De malnom li deien Helgi el Blanc i no l'hi deien per dejectar-lo, sinó perquè era un home ben plantat, amb els cabells de color blanc (=ros lluent?) i molt espessos. El mas, Hvítstaðir, pren nom d'ell. En Helgi era un home apreciat, una persona honorable i generosa amb els habitants del districte i sol·lícit amb la gent en general. Va tenir una disputa amb en Þorsteinn Egilsson per les Gufufitjar perquè en Þorsteinn volia comprar les fitjar (prats humits a la vora d'un corrent d'aigua o de la costa) però en Helgi no les hi volia vendre
◊ Ingjaldur hét maður er bjó í Hefniey, norður á Hálogalandi. Hann var bóndi hraustur og var í hernaði á sumrum en sat um kyrrt á vetrum. Það var vingott með þeim Ingjaldi og Þorsteini. Ingjaldur var góður búþegn og mikilhæfur maður: hi havia un home que nomia Ingjaldir i que vivia a Hefni, una illa situada al nord, al Hálogaland. Era un bóndi robust que els estius feia incursions de saqueig mentre que els hiverns romania al seu mas. L'Ingjaldur i en Þorsteinn eren bons amics. L'Ingjaldur era una persona honorable i generosa i un home eminent
◊ þeir héldu suður með hlíðinni og stefndu suður til Dysjarmýrar, komu þar svo að liðið var dagsetur. Þar drápu þeir á dyr. Þar bjó sá maður er Gunnsteinn hét. Hann var goði þeirra Borgfirðinga og hafði þar mannaforráð. Gunnsteinn var samborinn bróðir Sveinungs. Gunnsteinn var manna mestur og sterkastur, búþegn góður og hinn harðasti í skapi við hvern sem hann átti. Var það enn og orðtak manna að hann væri í þvílíkri náttúru sem Sveinungur, að hvorgi væri einhamur. Þeir bræður kalla út Gunnstein. Hann fagnar þeim vel og býður þeim þar að vera og það þiggja þeir. Er þeim fylgt í stofu og dregin af þeim klæði. Þar höfðu menn lokið náttverði. Var þeim unninn beini góður. Þá sest Gunnsteinn framan að stóli og spyr að ferðum þeirra og erindum. Helgi segir honum léttilega frá öllum rekstri þeim er þeir höfðu haft við Sveinung um daginn. En er hann heyrði að Sveinungs var getið þá spyr hann vandlega hversu með þeim hefði farið. En Helgi segir jafnt sem farið hafði: varen dirigir-se cap al sud fent via resseguint el vessant i feren cap a Dysjarmýri on hi arribaren a sol post. Allà varen trucar a la porta. Hi vivia un home que nomia Gunnsteinn. Era el godó dels habitants del fiord de Borgarfjörður i hi exercia l'autoritat. En Gunnsteinn era germà bo de l'Sveinungur. En Gunnsteinn era un home grossíssim i fortíssim, una persona honorable i generosa, però duríssim amb qualsevol amb qui les tingués. També corria la brama que compartia la mateixa natura de l'Sveinungur, en el sentit que cap d'ells dos era einhamur (és a dir, podien adoptar la forma d'un animal, norm. un llop). Els germans varen cridar al Gunnsteinn que sortís a fora. Ell els va donar la benvinguda i els va convidar a quedar-s'hi i ells acceptaren la seva invitació. Hom els va guiar a l'stofa i allà els van ajudar a despullar-se. Els del mas ja havien acabat de sopar. Els varen atendre bé [amb menjar i beguda]. [Mentre recobraven forces,] en Gunnstein es va asseure al cantell d'una cadira i els va preguntar per llurs viatges i el motiu pel qual els feien. En Helgi li va contar de grat tot el tràfec que havien tingut amb l'Sveinungur durant el dia. I quan en Gunnsteinn va sentir que esmentaven l'Sveinungur, els va fer preguntes detallades com havia anat la cosa entre ells. I en Helgi li va contar fil per randa com havia anat tot
♦ lítill búþegn: petit pagès (o per ventura: persona de baixa reputació = lítill drengr?)
◊ Þorgrímur hét maður. Hann bjó að Stað í Hrútafirði. Hann var féríkur og lítill búþegn. Þorgerður hét kona hans. Synir þeirra voru Kálfur og Grímur, mannaðir að hófi, ágangsamir og ótrúir í skapi sem faðir þeirra: això era un home que nomia Þorgrímur i que vivia a Staður, al fiord de Hrútafjörður. Era un home acabalat i una persona de poca reputació (?). La seva dona nomia Þorgerður. Llurs fills nomien Kálfur i Grímur, només fins a un cert punt eren homes condrets, eren violents i no eren pas persones de refiar igual que llur pare (vocabulari: #1. mannaður: Cf. en Baetke 19874, pàg. 406: vel mannaðr   zum vollkommenen, tüchtigen Manne herangebildet; #2. að hófi: Cf. en Baetke 19874, pàg. 266: at hófi, at nǫkkuru hófi, til nǫkkurs hófs   bis zu einem gewissen Grade, einigermaßen; #3. ágangsamur: Cf. en Baetke 19874, pàg. 10: ágangs-samr (ágang-samr) adj.   gewalttätig, händelssüchtig; )
2. (bóndi sem þegn konungs) vassall m de mas (el pagès com a vassall del rei)
◊ Erlingr vas svá at jarla ǁ ǫ́tt, es skjǫldungr mátti-t, ǁ Ǫ́leifs mágr, svá’t œgði, ǁ aldyggs sonar Tryggva. ǁ Næst gaf sína systur ǁ snarr búþegna (= bœnda sem eru konungsþegnar) harri, ǁ Úlfs feðr vas þat, aðra, ǁ aldrgipta, Rǫgnvaldi: l’Erlingr, el cunyat de l'Olau, el molt honest fill d'en Tryggvi, estava tan en contra del llinatge dels iarls [de Hlaðir] que els va aterrir, cosa que el rei [Olau] no havia pas pogut fer (o: l'Erlingr era de tal mena que va aterrir el llinatge dels iarls, cosa que el rei no havia pas pogut fer). Tot seguit, el perspicaç rei dels búþegnar (= el rei Olau, descrit com a senyor dels búendr noruecs, els seus vassalls de mas), va donar la seva altra germana en matrimoni al Rǫgnvaldr. Aquesta fou la fortuna de la seva vida per al pare de l'Úlfr (vocabulari: #1. aldyggr: Cf. Finnur Jónsson 1931², pàg. 7a: aldyggr, adj, i enhver henseende brav, retskaffen, <...> (om konger) <...> Sigv 7, 9; #2. snarr: Cf. Finnur Jónsson 1931², pàg. 522a: snarr, adj, 1) rask (egl. ‘hurtig til at vende sig’), hurtig, dygtig, om fyrster og mænd <...>; #3. harri: Cf. Finnur Jónsson 1931², pàg. 230b: harri, m, fyrste, konge <...> harri búþegna Sigv 7, 9; #4. búþegn: Cf. Finnur Jónsson 1931², pàg. 71b: búþegn, m, omtrent = búmaðr, búkarl, bonde, harri búþegna Sigv 7, 9 <...>. Ara bé, l'ús d'aquest mot en aquest context no és imposat pel constrenyiment mètric. El mot al·litera amb b- com ara búanda, búenda, i és igualment trisil·làbic. Si la raó de la tria d'aquest mot no és de natura mètrica, ha d'ésser forçosament semàntica. Entenc que l'escalda Sigvatr Þórðarson (995 – vers el 1047) va triar expressament aquest mot per caracteritzar els búendr noruecs com a vassalls del rei ; #5. aldrgipta: Cf. Finnur Jónsson 1931², pàg. 6b: aldrgipta, f, livslykke, Sigv 7, 9; )
bygg <n. byggs, no comptable>:
ordi m  (planta Hordeum vulgare)
♦ tvíraða bygg: ordi palmell (planta Hordeum distichon)
byggð¹ <f. byggðar, byggðir>:
1.  <GEN> zona habitada, contrada habitada, terra habitada (en oposició a l'ermàs i al camp;→ óbyggðir;→ óræfi)
♦ þéttleiki byggðar: densitat f de població
2.  (bæjarsvæði, þéttbýli) aglomeració urbana (indret habitat, centre urbà)
♦ koma til byggða: baixar a vila (o: al poble) (algú que viu normalment a muntanya, a l'ermàs etc.)
3.  (landnám, það að byggja land) colonització f (establiment en un país nou)
♦ byggð Íslands: la colonització d'Islàndia
♦ jörðin er í byggð: el mas és (o: està) habitat, el mas no està abandonat
♦ fornleifar elstu byggðar: restes arqueològiques de l'assentament més antic
4.  (byggðarlag, hérað, svæði) regió f (contrada, comarca)
♦ neðri byggðir: #1. <FAM> baixos m.pl (eufemístic-jocós per: ‘els genitals’). #2. <MITOL> regions f.pl infernals (el submón, les contrades habitades pels morts)
5. (ný íbúðabyggð) urbanització f (nova zona d'habitatges)
byggð²:
nom. sg. f. & nom./ac. pl. nt. de → byggður, byggð, byggt "habitat"
byggða·jöfnun <f. -jöfnunar, no comptable>:
equilibri m territorial
byggða·kjarni <m. -kjarna, -kjarnar>:
nucli m de població
byggðar·lag <n. -lags, -lög>:
1. demarcació f [territorial], territori m (comarca, districte)
2. comunitat f [local o territorial] (població, assentament & col·lectivitat local o territorial)
byggða·safn <n. -safns, -söfn>:
1. (það að smala fé saman) Amb el terme byggðasafn es designa el replec de les ovelles d’una contrada quan arriba la tardor -se sol fer a la segona meitat de setembre- i llur conducció a les réttir (tanques, cledes) on hom les separa per les marques que duen a les orelles i dóna a llurs amos
2. (minjasafn) museu m [comarcal] (museu de l'àmbit local o comarcal)
byggða·þróun <f. -þróunar, no comptable>:
desenvolupament m regional
♦ byggðaþróun í dreifbýli: desenvolupament rural
♦ → landsbyggðaþróun “desenvolupament rural”
byggðaþróunar·sjóður <m. -sjóðs, no comptable>:
fons m per al desenvolupament regional
♦ byggðaþróunarsjóður Evrópu: FEDER m, Fons Europeu de Desenvolupament Regional
byggður, byggð, byggt <adj.>:
1. <GEN> habitat -ada
2. (reistur, hlaðinn) construït -ïda (bastit, edificat)
3. (studdur, sem grunnvallast á) basat -ada (fonamentat)
♦ byggður á e-u: basat en...
bygging <f. byggingar, byggingar>:
1. <GEN> edificació f, construcció f
2. (hús) edifici m (casa)
3. (gerð) constitució f (estructura, composició)
4. (jarðar) arrendament m (de terra)
5. (það að byggja) colonització f, panxa f (ocupació de nou país o terres)
◊ bygging Íslands: la colonització d'Islàndia
bygginga·bóla <f. -bólu, -bólur. Gen. pl.: -bólna o: -bóla>:
bombolla immobiliària
♦ byggingabólan sprakk á Spáni 2008: la bombolla immobiliària va esclatar el 2008 a Espanya
byggingar- <en compostos>:
de la construcció, constructor -a
byggingar·fyrirtæki <n. -fyrirtækis, -fyrirtæki>:
[empresa f] constructora f
byggingar·leyfi <n. -leyfis, -leyfi>:
permís m d'obres
byggingar·lóð <f. -lóðar, -lóðir>:
solar m [per a la construcció]
byggingar·reglugerð <f. -reglugerðar, -reglugerðir>:
normativa f en matèria de construcció
byggingar·verktaki <m. -verktaka, -verktakar>:
constructor m, constructora f
byggingar·vörur <f.pl -vara>:
material[s] m[.pl] per a la construcció
byggingarvöru·verslun <f. -verslunar, -verslanir>:
negoci m de materials per a la construcció
byggja¹ <byggi ~ byggjum | byggði ~ byggðum | byggt ║ e-ð>:
1. (reisa, smíða) construir una cosa (bastir, edificar)
♦ byggja hús: fer-se una casa
◊ þau eru að byggja hús: s'estan fent una cosa
♦ byggja hús fyrir e-n: construir una casa per a algú
♦ byggja hús í leyfisleysi: construir una casa sense [el] permís d'obres
♦ byggja á lóðinni: edificar el solar
♦ byggja e-ð á sandi: <LOC FIG> construir una cosa a la sorra
♦ byggja [e-ð] fyrir e-ð: construir davant (tapar la vista, tancar un edifici etc. edificant-hi al davant)
♦ byggja loftkastala: <LOC FIG> construir castells en l'aire, somiar truites
♦ byggja land: conrar el país, fer país
♦ með lögum skal land byggja en með ólögum eyða: <LOC FIG> un país es fa amb lleis i sense lleis, es devasta
♦ byggja yfir sig hús ~ húsaskjól: construir-se un sostre, fer-se una casa
2. (setjast að, nema land, taka sér bústað) colonitzar una cosa (establir un territori)
♦ byggja land: colonitzar un país, establir un país
♦ byggja bœ: establir un mas
◊ maðr er nefndr Bjartmarr. Hann kom út til Íslands í Arnarfirði ok byggði bœ þann er í Eyju hét. Þat er í Arnarfjarðarbotni: hi havia un home que es deia Bjartmarr; va arribar a Islàndia a l'Arnarfiord i hi va establir el mas que es deia í Eyju, això és, al fons de l'Arnarfiord
◊ hann (Ketil-Bjǫrn) var sá gæfumaðr, at hann byggði þann bœ fyrstr, er í Skálaholti heitir, er nú er allgǫfugastr bœr á ǫllu Íslandi: ell (= en Ketil-Bjǫrn) fou l'afortunat que primer va establir el mas que es diu í Skálaholti i que ara és el mas més notable de tota Islàndia
3. (eiga heima á einhverjum stað, dveljast, búa) habitar un indret (viure a un indret)
♦ byggja eina sæng (o: rekkju): dormir plegats, compartir llit
◊ opt kom hún þó at máli við hann ok sagði, at þat væri vel fallit, at þau byggði eina rekkju, á meðan konungr væri í burtu: ella, de tota manera, sovint venia a parlar-li i li deia que, mentre el rei fos fora, seria una bona avinentesa per compartir llit
♦ byggja á skipum undir tjöldum: dormir als vaixells sota tendals (en la navegació de cabotatge, quedar-se a dormir als vaixells per comptes de baixar a terra a fer-ho)
◊ hann lagði upp í ána Nið, ok byggði hann með sína menn á skipum undir tjǫldum: va ancorar al riu Nið, però ell i els seus homes no baixaven a terra per fer-hi nit, sinó que romanien als vaixells sota tendals
4. <á e-u>: <FIG> basar-se en una cosa, recolzar-se en una cosa, estar fonamentat -ada en una cosa
♦ þetta byggir á þeim misskilningi að...: això es fonamenta en el malentès que...
5. <e-ð upp>: (GEN & FIG = skapa) construir una cosa (crear, aixecar o dreçar una cosa, esp. en sentit figurat)
♦ byggja veg upp: construir una paret, aixecar una paret
♦ byggja upp betra og réttlátara samfélag: construir una societat més justa i millor
6. <e-ð upp>: (búa til, skipuleggja) organitzar una cosa, planificar una cosa (disposar i estructurar una cosa, fer-ne els preparatius)
♦ byggja upp sókn: <ESPORT> planificar un atac, organitzar una ofensiva
7. <e-ð upp>: (reisa á ný, endurbyggja) reconstruir una cosa (tornar a construir, restaurar)
8. <e-ð við>: (stækka) ampliar una cosa (edifici) (→ viðbygging ‘ampliació, annex’)
byggja² <byggi ~ byggjum | byggði ~ byggðum | byggt ║ e-ð ~ e-n>:
1. <†> (kaupa) comprar una cosa ~ algú (adquirir)
♦ byggja [konu]: (kvænast) comprar una dona, això és, casar-se. Cf. el mot → brúðkaup “noces”, que literalment significa “compra de núvia”
♦ byggja at frændsemi: comprar dona entre els consanguinis, casar-se amb una consanguínia
◊ þá er Njǫrðr var með vǫnum þá hafði hann átta systur sína því at þat váru þar lǫg. Váru þeira bǫrn Freyr og Freyja. En þat var bannat með ásum at byggja svá náit at frændsemi: quan en Niord vivia amb els vanis, s'havia casat amb la seva germana, car aquest era llur costum, i de fills havien tingut en Freyr i la Freyja, però entre els ansos estava prohibit de casar-se amb parents tan propers
2. (leigja, selja á leigu) arrendar una cosa [a algú] (esp. una propietat rural)
♦ byggja [e-m] jörð: arrendar un mas a algú
♦ byggja e-m út: rescindir el contracte d'arrendament que hom té amb algú
byggjast <byggist ~ byggjumst | byggðist ~ byggðumst | byggst ║ á e-u>:
1. <GEN> basar-se en una cosa, estar basat -ada en una cosa
♦ þetta byggist á því að <+ subj.>: això es basa en el fet que <+ ind.> 
♦ þetta byggist á því að <+ inf.>: això es basa en <+ inf.> 
2. (verða gert að nýlendu, verða numið nýtt land) colonitzar-se (ésser colonitzat un territori, ésser establert un territori; cf. → byggja¹)
bygg·mjöl <n. -mjöls, no comptable>:
<CULIN> farina f d'ordi
<†>  byggvi·ás <m. -áss, -æsir>:
ans que habita un indret
♦ byggviáss fǫðurtópta: <MITOL> ans que habitarà les ruïnes dels estatges paterns (kenning per a Víðarr)
◊ hvernig skal kenna Víðar? Hann má kalla hinn þǫgla ás, eiganda járnskós, dólg ok bana Fenrisúlfs, hefniás goðanna, byggviás fǫðurtópta ok son Óðins, bróður Ásanna: quines són les kenningar de Víðarr? Li poden dir l'ans silent, posseïdor de la sabata de ferro, enemic i matador del llop Fenrir, ans venjador dels déus, ans que habitarà les ruïnes dels estatges paterns (Cf. Baetke 1987, p. 660, sub voce topt f. ‘<...>, Gebäudereste’) , fill de l'Odin i germà dels ansos
<†>  byggvir <m. byggvis, byggvar>:
1. (byggjandi) habitant m & f (persona que habita un indret)
2. (jarðbyggjandi) masover m, masovera f, amo m de possessió (Mall.) (arrendatari, terratger, estadant d'un mas arrendat al seu propietari)
bylgja <f. bylgju, bylgjur. Gen. pl.: bylgna o: bylgja>:
1. <GEN & FÍS> ona f 
2. <LING> titlla f  (~)
bylgjandi, bylgjandi, bylgjandi <adj.>:
1. <GEN> onejant
2. <FIG> ondulant
bylgju·flötur <m. -flatar, -fletir>:
<FÍS> superfície f d'ona
bylgju·lengd <f. -lengdar, -lengdir>:
<FÍS> longitud f d'ona
♦ sýnileg bylgjulengd: longitud d'ona visible
bylgju·pappi <m. -pappa, -pappar>:
cartró corrugat
bylgju·stafn <m. -stafns, -stafnar>:
<FÍS> front m d'ona
bylgju·þröm <f. -þramar, -þremir>:
<FÍS> front m d'ona (→ bylgjustafn)
bylting <f. byltingar, byltingar>:
<POLÍT> revolució f 
byltingar·sinnaður, -sinnuð, -sinnað <adj.>:
<POLÍT> revolucionari -ària
byltingar·sinni <m. -sinna, -sinnar>:
<POLÍT> revolucionari m, revolucionària f
bylur <m. byls (o: byljar), byljir>:
1. (skafbylur) borrufada f (vent fort amb neu)
♦ með byljum gengur batnandi veður (o: eggju) gegn e-u: <LOC FIG> després d'una maror sol venir una bonança
♦ þreifandi bylur: una gran tempesta de neu (sense visibilitat, dins la qual hom ha d'avançar a les palpentes)
♦ öskuþreifandi bylur: una tempesta de neu de mil dimonis
2. (hríðarbylur) torb m, rufaga f (tempesta violenta de neu)
3. (vindbylur, snögglegt hvassviðri) vendaval m, temporal m de vent, follet m (ventada forta, terbolins de vent)
4. (fellibylur) huracà m (vent d'una gran violència)
5. (hvirfilbylur) tornado m (cap de fibló)
6. (sandbylur) tempesta f de sorra (vent d'una gran violència ple de sorra)
byngill* <m. byngils, bynglar>:
melcoratge m [femella], malcoratge m [femella] (planta Mercurialis annua)
byr <m. byrs (o: byrjar), byrir. Gen. pl.: -byrja; dat.pl.: byrjum>:
vent m favorable
♦ gefa e-m byr í seglin: <LOC FIG> donar-li un impuls decisiu a algú
♦ hafa (o: fá) góðan byr: <LOC FIG> tenir un bon vent de popa (tenir molt d'èxit, anar molt bé)
♦ hafa (o: sigla) beggja skauta byr: #1. <LOC NÀUT> anar a veles plenes, anar a tota vela; #2. <LOC FIG> anar vent en popa (tenir èxit, viure & anar molt bé)
♦ fá byr undir báða vængi: <LOC FIG> rebre un impuls decisiu
byrgja <byrgi ~ byrgjum | byrgði ~ byrgðum | byrgt>:
I. 
1. <e-ð> (fela) amagar una cosa, tapar una cosa (cobrir una cosa perquè no es vegi)
♦ byrgja andlitið í höndum sér: tapar-se la cara amb les mans
2. <e-ð> (loka) tancar una cosa en fort (especialment un edifici o algú dins un edifici)
◊ þeir byrgðu bæði dyr og glugga: van tancar en fort portes i finestres
◊ þeir byrgðu kálfana inni heima: van tancar les vedelles a dins l'estable
II. <sig>
1. <sig niður> (grúfa sig niður) amagar-se (agotnar-se darrere alguna cosa per no ésser vist)
2. <sig> (í leik) amagar-se (jugar els infants a conillons d'amagat)
byrja <byrja ~ byrjum | byrjaði ~ byrjuðum | byrjað>:
I. <absolut>
1. començar 
◊ rétt áður en síðasta kennslustundin byrjaði...: tot just abans de començar la darrera classe...
II. <amb complement en acusatiu>
2. <e-ð>: començar una cosa 
◊ á föstudaginn byrjaði ég að lesa bókina “Katz und Maus” (Köttur og mús) eftir Günther Grass: aquest divendres he començat a llegir el llibre “Gat i Ratolí” d'en Günther Grass
♦ vera byrjaður ~ byrjuð að + inf.: haver començat a + inf
◊ hann er byrjaður að læra að lesa: ha començat a aprendre a llegir
III. <amb adverbi / complement preposicional>
1. <aftur e-ð>: reiniciar una cosa (tornar a començar una cosa & reprendre una cosa)
◊ Siglufjarðarbíó hefur nú aftur byrjað kvikmyndasýningar: el cinema del Siglufiord ha reprès les projeccions de pel·lícules
2. <á e-u>: (stofna til, taka til [við]) començar una cosa (esp. a fer una cosa)
◊ byrjið [þið] á prófinu!: comenceu l'examen!
◊ kláraðu allt sem þú hefur byrjað á: acaba tot el que hagis començat
♦ byrja á því að <+ inf.>: començar a <+ inf.>, posar-se a <+ inf.> 
3. <í e-u>: (að vinna, að kenna, að fara í skólann o.s.fr.) començar [a] una cosa (iniciar un treball a una empresa, els estudis a una escola etc.)
◊ ...áður en ég byrja í skólanum: abans que no comenci l'escola (abans que no hagi de començar a anar a classe)
◊ ...en þrátt fyrir að hún hafi byrjað í háskólanum oftar en einu sinni veit hún ekki enn hvað hún vill gera við líf sitt: ...però encara que hagi començat a la universitat més d'un cop, encara no sap què fer de la seva vida (a despit del fet que ja hagi començat més d'una carrera...)
◊ í dag byrja ég í vinnu: avui començo a la feina
4. <[e-ð] upp á nýtt>: tornar a començar [una cosa]
byrjanda·verk <n. -verks, -verk>:
òpera prima, debut m
byrjandi <m. byrjanda, byrjendur>:
principiant m & f
byrjenda·námskeið <n. -námskeiðs, -námskeið>:
curs m per a principiants
♦ byrjendanámskeið í e-u: curs de... per a principiants
byrjun <f. byrjunar, byrjanir>:
començament m, principi m, inici m
♦ í byrjun júní: a[l] començament de juny
♦ í byrjun næsta árs: a[l] començament de l'any vinent
♦ í byrjun næsta mánaðar: a[l] començament del mes que ve
♦ í byrjun næstu viku: al començament de la setmana vinent
byrjunar·stig <n. -stigs, -stig>:
punt m de partida, punt m d'arrencada
byrjunar·örðugleikar <m.pl -örðugleika>:
dificultats f.pl inicials
◊ þegar byrjunarörðugleikar eru yfirunnir: quan s'hauran vençudes les dificultats inicials
byskup <m. byskups, byskupar>:
<†> variant arcaica de → biskup “bisbe”
byssa <f. byssu, byssur. Gen. pl.: byssa o: byssna>:
1. (skammbyssa) pistola f (arma de foc de mà)
2. (fallbyssa) canó m (arma d'artilleria)
byssu·bófi <m. -bófa, -bófar>:
pistoler m, pistolera f
byssu·gnýr <m. -gnýs, -gnýir. Gen. pl.: -gnýja; dat.pl.: -gnýjum. Pl. no hab.>:
retruny m de canons
byssu·hlaup <n. -hlaups, -hlaup>:
canó m (de pistola, escopeta, fusell etc.)
byssu·hólkur <m. -hólks, -hólkar>:
<HIST MIL> arcabús m (fl./pl.: arcabussos)
◊ eins og siður var til, stóð kastalinn efst uppi á draganum og hin háreistu íbúðarhús í bænum hnipruðu sig að fótum hans, eins og til að leita sér skjóls og verndar. Á draganum voru víggirðingar á öllum þeim stöðum, er aðgengilegir voru, skotgarðarnir og turnarnir voru í ágætu standi og vel skipaðir að liði og skotfærum, þeim beztu, er til voru á því breytingar-tímabili, því um þær mundir voru menn teknir að nota fallbyssur jafnhliða hinum gömlu hernaðartólum, og liðsveitirnar voru þanning búnar að vopnum, að sumir höfðu krossboga en aðrir byssuhólka: el castell, com era habitual, es dreçava en el punt més alt del morrot, i les altes cases de la vila s'arraulien als seus peus, com cercant-hi el seu aixopluc i protecció. Tot el morrot estava fortificat a tots els punts pels quals fos accessible: les cortines (interpreto aquí el mot skotgarður en el sentit de cortina, llenç de muralla comprès entres dues torres de castell i tradueixo en conseqüència) i les torres es trobaven en un estat excel·lent i ben fornides amb guarnició i peces d'artilleria -les millors que hi havia en aquell període de grans canvis-, car en aquella època els homes estaven començant a emprar els canons al costat dels antics ginys de guerra, i els destacaments anaven armats de tal manera que alguns hi duien ballestes i d'altres arcabussos
byssu·kjaftur <m. -kjafts, -kjaftar>:
boca f de canó (de canó & de canó de pistola, escopeta etc.)
byssu·kúla <f. -kúlu, -kúlur. Gen. pl.: -kúlna>:
bala f (d'arma de foc)
byssu·leyfi <n. -leyfis, -leyfi>:
permís m d'armes (fl./pl.: permisos)
byssu·skefti <n. -skeftis, -skefti>:
culata f (de pistola, escopeta, fusell etc.)
bý <n. býs, bý. Gen. pl.: býja; dat.pl.: býjum>:
abella f
♦ → býfluga “íd.”
bý·drottning <f. -drottningar, -drottningar>:
abella reina
bý·fluga <f. -flugu, -flugur. Gen. pl.: -flugna>:
abella f
♦ rækta býflugur: criar abelles
♦ → druntur “abegot”
býflugna·bit <n. -bits, -bit>:
picada f d'abella
býflugna·blóm <n. -blóms, -blóm>:
facèlia f amb fulles de tanarida (planta Phacelia tanacetifolia)
býflugna·bóndi <m. -bónda, -bændur>:
apicultor m, apicultora f
býflugna·bú <n. -bús, -bú>:
1. (býkúpa gerð af náttúrunnar hendi, sjálfgerð af býjum) abeller m (niu d'abelles)
2. (býkúpa býflugnaræktanda) rusc m, caera f (Mall.), buc m d'abelles (fet per l'apicultor)
býflugna·drottning <f. -drottningar, -drottningar>:
abella reina f
býflugna·ofnæmi <n. -ofnæmis, no comptable>:
<MED> al·lèrgia f al verí d'abella
býflugna·rækt <f. -ræktar, no comptable>:
apicultura f
býflugna·ræktandi <m. -ræktanda, -ræktendur>:
apicultor m, apicultora f
býflugna·stokkur <m. -stokks, -stokkar>:
rusc m, caera f (Mall.), buc m d'abelles 
býflugna·stunga <f. -stungu, -stungur. Gen. pl.: -stungna>:
picada f d'abella
býflugna·sveimur <m. -sveims, -sveimar>:
eixam m d'abelles
býflugna·vax <n. -vax, no comptable>:
cera f d'abella (→ bývax)
býflugna·þerna <f. -þernu, -þernur. Gen. pl.: -þerna>:
[abella] obrera f
bý·kúpa <f. -kúpu, -kúpur. Gen. pl.: -kúpna o: -kúpa>:
rusc m, caera f (Mall.), buc m d'abelles 
býr <m. býjar, býir. Gen. pl.: býja; dat.pl.: býjum>:
<†> variant arcaica de → bær “mas; vila”
◊ og þegar um nóttina héldu þeir til býjarins í Túnsbergi og komu þar með öllu liðinu um miðnættis skeið: i aquella mateixa nit van posar rumb de seguida cap a la vila de Túnsberg i hi van arribar amb totes llurs tropes pels volts de la mitja nit
♦ út um borg og bý: <LOC FIG> per tota la ciutat
býræktar·félag <n. -félags, -félög>:
associació f d'apicultors i apicultores
♦ Býræktarfélag Íslands: Associació d'Apicultors Islandesos
Býsans- <en compostos>:
bizantí -ina, de Bizanci
býsans·gríska <f. -grísku, no comptable>:
grec bizantí (llengua grega parlada a l'Imperi bizantí)
Býsans·keisari <m. -keisara, -keisarar>:
emperador m de Bizanci, emperador m de Constantinoble
býsanskur, býsönsk, býsanskt <adj.>:
bizantí -ina
Býsans·ríkið <n. -ríkisins, no comptable>:
Imperi Bizantí, Imperi m de Bizanci
býsantískur, býsantísk, býsantískt <adj.>:
bizantí -ina
býsna <adv.>:
força
♦ býsna <+ adj.>: força <+ adj.> 
bý·svelgur <f. -svelgs, -svelgir. Gen. pl.: -svelgja; dat.pl.: -svelgjum>:
abellerol m (ocell Merops apiaster)
bý·vax <n. vax, no comptable>:
cera f d'abella
bý·þjór <m. -þjós, -þjóar>:
aguilot vesper [europeu] (ocell Pernis apivorus)
bægja <bægi ~ bægjum | bægði ~ bægðum | -bægt ║ e-m>:
1. (víkja e-u til hliðar) apartar algú (allunyar algú o una cosa & posar una cosa de banda o costat)
◊ Heimlaug völva bjó á Völvustöðum í Kambsheiði. En Steinólfur bægði henni og var hún fyrir því óvin hans: na Heimlaug,la volva, vivia a Völvustaðir a la plana de Kambsheiði, però l'Steinólfur la va fer fora d'allà i, per mor d'això, ella es va convertir en enemiga d'ell
♦ bægja e-m burt: apartar algú, allunyar algú
♦ bægja e-u burt [frá e-m]: apartar una cosa [lluny d'algú]
◊ og réttlætisandi þeim, er í dómum sitja, og styrkleikur þeim, er bægja burt ófriðnum að borghliðum óvinanna (məʃīˈβēi̯   milħāˈmāh   ˈʃāʕəˌrā-h, מְשִׁיבֵי מִלְחָמָה שָׁעְרָה): i un esperit de justícia per als qui seuen al tribunal, i fortalesa per als qui rebaten la guerra cap a les portes de la ciutat dels enemics
◊ Móse rétti út hönd sína yfir hafið, og Drottinn lét hvassan austanvind blása alla nóttina og bægja sjónum burt (wa-i̯ˈʝōlɛχ   ʝəhˈwāh   ʔɛθ־ha-i̯ˈʝām ... wa-i̯ʝibbāqəˈʕū   ha-mˈmāʝim, וַיּוֹלֶךְ יְהוָה אֶת-הַיָּם ... וַיִּבָּקְעוּ, הַמָּיִם) og gjörði hafið að þurrlendi: en Moïsès estengué la mà sobre la mar, i Jahvè va fer bufar tota la nit un vent de llevant fort i enretirà la mar convertint la mar en terra eixuta
◊ þér skuluð dýrka Drottin, Guð yðar, og hann mun blessa brauð þitt og vatn, og ég skal bægja sóttum burt frá þér (wa-hăsirɔˈθī   maħăˈlāh   mi-qqirˈbɛ-χā, וַהֲסִרֹתִי מַחֲלָה, מִקִּרְבֶּךָ): donareu culte a Jahvè, el vostre Déu, i ell beneirà el teu pa i la teva aigua i allunyarà les malalties de tu
♦ bægja e-m frá e-u: apartar algú d'una cosa, fer enfora algú d'una cosa
◊ presturinn í Midíanslandi átti sjö dætur. Þær komu þangað, jusu vatn og fylltu þrórnar til að brynna fénaði föður síns. Þá komu að hjarðmenn og bægðu þeim frá (wa-ʝəɣārəˈʃū-m, וַיְגָרְשׁוּם). En Móse tók sig til (wa-i̯ˈʝāqām, וַיָּקָם) og hjálpaði þeim og brynnti fénaði þeirra: el sacerdot de Midian tenia set filles. Aquestes hi anaven a pouar aigua i omplir els abeuradors per abeurar el ramat de llur pare. Més tard vingueren uns pastors, que les feren fora. Però en Moïsès hi anà i les ajudà i va donar de beure a llur ramat
♦ bægja e-u frá e-m: apartar una cosa [lluny d'algú]
◊ Pínehas, sonur Eleasars Aronssonar prests, hefir bægt (hēˈʃīβ, הֵשִׁיב) reiði minni frá Ísraelsmönnum með því að vandlæta (bə-qanˈʔ-ō   ʔɛθ־qinʔāˈθ-ī, בְּקַנְאוֹ אֶת-קִנְאָתִי) meðal þeirra með mínu vandlæti: Finehès (Pinħàs), fill d'Eleazar, fill del sacerdot Aharon, ha allunyat la meva còlera dels israelites perquè ha actuat entre ells imbuït amb el meu zel
2. (aftra) entrebancar algú (impedir, obstaculitzar, posar traves)
♦ bægja e-m við: algú troba emperons, algú es veu rebutjat -da
◊ síðan fór hann suður um land og svo til Austfjarða. Var hann í þessari ferð um sumarið og veturinn og fann alla hina meiri menn og bægði honum svo við að hvergi fékk hann vist né veru. Svo fór hann aftur hið nyrðra og dvaldist í ýmsum stöðum: després va travessar el sud d'Islàndia i així es va dirigir cap als fiords de llevant. Per fer aquest viatge va haver de menester tot l'estiu i l'hivern següent. [De camí,] anava a veure tots els homes importants, però tots ells li posaren emperons, de manera que no va obtenir-ne enlloc ni estatge ni provisions. Així les coses, va tornar dirigir-se cap a les terres del nord on hi va romandre a diferents indrets (Baetke 19874, pàg. 80: bægir e-m við etw. steht jmd. im Wege, jmd. stößt auf Widerstand)
♦ e-m bægir veður: el vent o la mala mar no són favorables a algú i l'obliguen a navegar cap a un altre indret
◊ siglingin gekk tregt allmarga daga. Komumst vér með herkjum móts til Knídus, en þar bægði vindur oss (μὴ + προσεᾶν, μὴ προσεῶντος ἡμᾶς τοῦ ἀνέμου). Þá sigldum vér undir Krít við Salmóne: durant molts dies navegàrem lentament i vam arribar amb treballs enfront de Cnidos; el vent no ens era favorable i ens forçà a navegar a sotavent de Creta, per Salmó
◊ þat er nú af þeim Oddi at segja, at þeir búa tvau skip ok hafa fjóra tigi manna á hváru skipi. Þeir sigla nú fyrir land fram. Svá berr til, at veðr bægir þeim, ok halda þeir at ey einni, er heitir Sámsey: de l'Oddur i els seus companys ara hem de contar que aparellaren dos vaixells. A cadascun dels dos vaixells hi tingueren quaranta homes de tripulació. Llavors, navegaren tot resseguint la costa. [Mentre navegaven així,] es va esdevenir que tingueren un vent desfavorable que els va obligar a fer cap a l'illa que es diu Sámsey (Baetke 19874, pàg. 80: e-m bægir veðr jmd. hat widriges Wetter, das ihn abtreibt, jmd. wird nach einem Ort (at e-u) verschlagen)
♦ bægja héraðsvist: abandonar un districte i traslladar-se a viure a un altre
◊ Snorri svarar: "Þig heldur hér eigi svo mart að þú megir eigi vel bægja hér héraðsvist": l'Snorri li va respondre: “aquí no hi ha tantes de coses que et retinguin de manera que no puguis abandonar el districte sense més ni més [per anar a viure enjondre]” (Baetke 19874, pàg. 80: bægja heraðsvist den Wohnsitz verlassen, den Aufenthalt im Bezirk aufgeben)
bægsl <n. bægsls, bægsl>:
variant antiquada o literària de → bægsli “aleta anterior de cetaci i tauró” 
bægsli <n. bægslis, bægsli>:
1. <GEN> aleta f (extremitat anterior de balena i dofí & aleta pectoral de tauró)
2. <MITOL = vængur á dreka> ala f de drac
bæjar·blokk <f. -blokkar, -blokkir>:
bloc m de pisos (de grans dimensions i no tocant a d'altres, com els dels suburbis; tot sovint, socials)
bæjar·ferð <f. -ferðar, -ferðir>:
visita f a la ciutat (anada a una ciutat per fer-hi compres, anar al cinema etc.)
bæjar·félag <n. -félags, -félög>:
entitat f municipal rural
bæjar·fógeti <m. -fógeta, -fógetar>:
<JUR> jutge m de primera instància d'un kaupstaður.
bæjar·hús <n. -húss, -hús>:
casa f (o: edifici m) de mas
bæjar·lögregla <f. -lögreglu, -lögreglur>:
policia f municipal
bæjar·mörk <n.pl -marka>:
terme m municipal
♦ innan bæjarmarkanna: dins el terme municipal
♦ utan bæjarmarkanna: fora del terme municipal
bæjar·stjóri <m. -stjóra, -stjórar>:
alcalde m, batle m (Mall.)
bæjar·stjórn <f. -stjórnar, -stjórnir>:
ajuntament m
bæjarstjórnar- <constituent determinant en compostos>:
municipal
bæjar·svala <f. -svölu, -svölur>:
variant de → bæjasvala ‘oreneta cuablanca, cabot’
bæja·svala <f. -svölu, -svölur. Gen. pl.: -svalna o: -svala>:
oreneta cuablanca, culblanc m (Empordà), oroneta cuablanca (Val.), oroneta blanqueta (Val.), cabot m (Mall.), vinjolita f (Men.), oronella f de cul blanc (Eiv.) (ocell Delichon urbica syn. Delichon urbicum)
<† > bæki·skógur <m. -skógs (o: -skógar), -skógar>:
fageda f
bæklaður, bækluð, bæklað <adj.>:
mutilat -ada
♦ fatlaður og bæklaður í stríðinu: mutilat de guerra
♦ koma heim úr stríðinu margvíslega fatlaðir og bæklaðir: tornar de la guerra mutilats de les més diferents maneres
bæklast <bæklast ~ bæklumst | bæklaðist ~ bækluðumst | bæklast>:
quedar invàlid -ida, quedar discapacitat -ada (per causa de malaltia, accident, guerra etc.)
♦ hann hefur bæklast í stríðinu: va quedar mutilat a la guerra
bæklunar·læknir <m. -læknis, læknar>:
ortopedista m i f, [metge] ortopèdic m, [metgessa] ortopèdica f 
bæklunar·lækningar <f.pl -lækninga>:
ortopèdia f (disciplina mèdica)
♦ bæklunar- og slysalækningar: ortopèdia i traumatologia
bæklunar·skurðlækningar <f.pl -skurðlækninga>:
cirurgia ortopèdica 
bæn <f. bænar, bænir>:
<RELIG> pregària f (oració)
♦ níu daga bænin: <RELIG> novena f
bæna·beiða <f. -beiðu, -beiður>:
pregadéu m, plegamans m, beata f, resadora f, revolta-campanes m (Val.), cavall m de serp (Mall., Men.) (insecte Mantis religiosa)
bæna·dagar <m.pl -daga>:
<RELIG> dijous i divendres sants (designació col·lectiva de tots dos dies)
bæna·gjörð <f. -gjörðar, no comptable>:
servei[s] religiós[os], acte m de pregària, pregàries f.pl
bæna·hús <n. -húss, -hús>:
oratori m
bæna·kallari <m. -kallara, -kallarar>:
<RELIG = múassíni> muetzí m (المؤذِّن, مُؤَذِّن)
bæna·salur <m. -salar, -salir>:
1. <GEN> sala f de pregària, oratori m, sala f d'oració
2. <RELIG ISL í mosku> haram m, sala f de pregària de mesquita, oratori m de mesquita ( حرم )
bæna·staður <m. -staðar, -staðir>:
1. <GEN> lloc m de pregària, lloc m d'oració
2. <RELIG ISL> mussal·là f, oratori m ( المصــلى )
bæna·turn <m. -turns, -turnar>:
<RELIG = moskuturn, mínaretta> minaret m (المَنارة, مئذنة)
bænda·ánauð <f. -ánauðar, no comptable>:
servitud f (o: servatge m) dels camperols
◊ Rússakeisari afnam bændaánauð 1861: el tsar de Rússia va abolir la servitud dels camperols el 1861
bænda·gisting <f. -gistingar, -gistingar>:
allotjament m rural, agroturisme m
bænda·menning <f. -menningar, -menningar>:
cultura pagesa (o: agrícola; o: rural)
bænda·staða <f. -stöðu, no comptable>:
estament pagès, pagesia f
bæn- og samkomu·hús <n. -húss, -hús>:
<RELIG JUD = bet ha-kenèsset> sinagoga f 
bær <m. bæjar, bæir>:
1. (kaupstaður) poble m (vila)
2. (borg) ciutat f (vila gran)
♦ gamli bærinn ~ gamall bær: ciutat vella
♦ kort af bænum: mapa m de la ciutat
♦ neðan úr bæ: [del centre] de la ciutat (en oposició als barris d'extraradi, als pobles dels voltants etc.)
♦ nýkominn neðan úr bæ: acabat d'arribat del centre de la ciutat
♦ skipulag bæjarins: planificació urbana
3. (bóndabær) mas m, possessió f (Mall.), lloc m (Men.) (predi, masada, masoveria)
♦ á bænum: a pagès, al mas
♦ bærinn er í eyði: el mas està abandonat
4. (stór bóndabær) alqueria f (possessió gran)
bæri·lega <adv.>:
(sæmilega, vel) força bo (més o menys bo)
bæsa <bæsa ~ bæsum | bæsaði ~ bæsuðum | bæsað ║ e-ð>:
1. (viður) envernissar una cosa (cosa = fusta)
♦ bæsa skápana dökkva: envernissar els armaris [de color fosc]
♦ bæsa skápana með antíkbrúnu bæsi: envernissar els armaris de color bru antic
2. (málmur) decapar una cosa (tractar objecte de metall amb decapant)
bæta <bæti ~ bætum | bætti ~ bættum | bætt ║ e-s>:
I. <amb acusatiu>:
1. <e-ð>: (gera betri) millorar una cosa (perfeccionar una cosa, fer-la millor)
◊ Kári bætti tímann sinn um 22 sekúndur í 43:55 mínútur: en Kári va millorar el seu temps en 22 segons deixant-lo en 43:55 minuts
◊ bæta fjárhag sinn: millorar les seves finances
♦ bæta ráð sitt: <LOC FIG> esmenar-se (menar una vida més ordenada)
♦ bæta gráu ofan á svart: <LOC FIG> empitjorar una cosa
2. <e-ð>: (gera við) reparar una cosa (adobar una cosa espanyada)
◊ bæta ketil: adobar un calderó
3. <e-ð>: (setja bót á) apedaçar una cosa (aparracar)
◊ bæta buxur: apedaçar uns pantalons
4. <e-ð>: (greiða gjald fyrir) indemnitzar per una cosa, compensar per una cosa (rescabalar)
♦ bæta e-m tjón: rescabalar algú per un dany, indemnitzar algú per un dany
5. <e-ð>: (greiða gjald fyrir) corregir una cosa (esmenar errors)
II. <amb datiu>:
1. <við>: (auka) afegir (addicionar, agregar una cosa a una altra)
◊ hann bætti við: "Kannski hittumst við á morgun": va afegir: "demà potser ens trobarem"
♦ bæta e-u við: afegir una cosa
♦ bæta e-u framan við: afegir una cosa a l'inici
♦ bæta því við að <+ ind. o: + cond.>: afegir que <+ ind. o: + cond.>
♦ bæta e-u við e-ð: afegir una cosa a...
♦ bæta e-u inn í e-ð: afegir una cosa a..., posar una cosa a...
III. <amb complement preposicional>:
1. <e-u á>: (um eld) posar llenya al foc (realimentar)
♦ bæta á eld: afegir llenya al foc
♦ bæta e-u á e-n: <LOC FIG> carregar una cosa a algú
2. <á sig>: (drekka meira) beure més (reomplir got)
♦ bæta á sig manni: <LOC FIG> afegir un home més al grup (de treballadors que un té)
♦ bæta nokkrum kílóum á sig: <LOC FIG> engreixar-se alguns quilos
♦ bæta á sig tímum: <LOC FIG> agafar-se més hores
◊ bæta á sig störfum ~ verkefnum: agafar més feines ~ tasques
3. <fyrir e-ð>: (gera eitthvað gott aftur) compensar una cosa, pagar per una cosa (amb un favor, comportant-se d'una manera determinada etc.)
4. <í e-ð>: (fylla í) completar una cosa (suplir el que hi manca)
♦ bæta í skál: tornar a omplir el got d'algú, tornar-li a servir cervesa o vi
♦ það bætir í vindinn: <loc. impers.> s'aixeca vent
♦ bæta (o: fylla) í skarðið  (o: skörðin) [fyrir e-ð]: <LOC FIG> emplenar un buit [que deixa una cosa], completar una cosa [incompleta en substitució d'una cosa que hi havia]
5. <e-u inn í e-ð>: (skjóta inn í) insertar una cosa dins una cosa, afegir una cosa a una cosa (intercalar, interpolar, posar dins una altra cosa)
6. <um>: (verða betri) canviar a millor, esmenar-se (redreçar la vida)
7. <um e-ð>: (gera eitthvað betra) millorar una cosa (fer-la millor)
8. <e-m e-ð upp>: (greiða til að bæta upp) rescabalar algú d'una cosa, substituir a algú una cosa (suplir per rescabalar de pèrdua o dany ocasionat)
◊ bæta sér upp hráefni með öðru hráefni: substituir una matèria primera per una altra (per no poder-se obtenir l'original, per haver-se exhaurit etc.)
◊ ...af því að þeir hafa bætt mér upp fjarvist yðar: ...per tal com ells m'han suplert la vostra absència
9. <sér e-ð upp>: refer-se d'una cosa, rescabalar-se d'una cosa
◊ Darwin bætti sér upp móðurmissinn með óvenjulegri ást á föður sínum: en Darwin es va rescabalar de la pèrdua de sa mare amb un amor inusual per son pare
10. <úr e-u>: (ráða bót á einhverju) posar remei a una cosa, remeiar una cosa (redreçar una cosa, dreçar una cosa, aportar una millora)
♦ það bætir ekki úr: <LOC FIG> no hi ha remei
11. <úr skák>: posar remei a una cosa, remeiar una cosa
12. <við e-ð>: (fylla) completar una cosa (complementar)
13. <e-u við e-ð>: (auka) afegir una cosa a (agregar)
14. <við sig>: <LOC FIG> ampliar horitzons
♦ bæta e-u við sig: millorar una cosa, augmentar una cosa
♦ bæta við sig miklu fylgi í þingkosningunum: augmentar de molt els vots rebuts en les eleccions parlamentàries
bætast <bætist ~ bætumst | bættist ~ bættumst | bæst>:
1. <við>: afegir-se (unir-se, ajuntar-se)
♦ bætast við e-ð: unir-se a...
2. <í hóp>: unir-se (ajuntar-se a un grup)
♦ bætast í hóp e-s: unir-se a...
♦ bætast í hópinn: afegir-se al grup
bættari, bættari, bættara <adj. en grau comparatiu>:
millor, més esmenat -ada
♦ hann er ekki að bættari: <LOC FIG> és incorregible (no pot pas canviar a millor)
böðull <m. böðuls, böðlar>:
botxí m
böggla <böggla ~ bögglum | bögglaði ~ böggluðum | bögglað ║ e-ð>:
rebregar una cosa, masegar una cosa, arrugar una cosa, mastegar una cosa (Bal.) 
♦ böggla e-u saman: fer una pilota amb una cosa (p.e., un full de paper, abans de tirar-lo a la paperera)
böggull <m. bögguls, bögglar>:
(smápakki) paquet m
bögu·bósi <m. -bósa, -bósar>:
1. (kvennamaður) faldiller m (donjoan)
2. (klunni, böngunarsmiður) potiner m, barroer m, pastifa m, manyà m (Mall., Men.) (persona que no fa polidament les coses)
3. (maður gjarn á mismæli eða málvillur) trabucaparaules m (persona que té tendència a cometre errors de llengua, lapsus linguae, canviar els sons d'un mot etc.)
böku·deig <n. -deigs, no comptable>:
<CULIN> massa trencada, [pasta] brisa f, pasta brisée (gal·l.) 
bökunar·kartafla <f. -kartöflu, -kartöflur. Emprat hab. en pl.>:
<CULIN> patata brava [sencera], patata f al forn (hab. en pl.: patates braves [senceres], patates al forn)
bökunar·ofn <m. -ofns, -ofnar>:
(bakaraofn) forn m (de cuina)
böl <n. böls, böl. Dat. sg.: <†> bölvi; gen. pl.: <†> bölva>:
1. (ólán, óheill) desgràcia f, mals m.pl (dissort, desastre)
◊ lýðurinn tók að mögla hátt gegn Drottni yfir böli sínu (kə-miθʔonəˈnīm ˈraʕ, כְּמִתְאֹנְנִים רַע. El traductor islandès, doncs, va interpretar רַע com a complementació del verb אָנַן. Liter.: ‘i fou el poble com a queixants mal a orelles de Jahvè’): el poble començà a remugar en veu forta contra Jahvè per la seva dissort
◊ þá mun reiði mín upptendrast gegn þeim, og ég mun yfirgefa þá og byrgja auglit mitt fyrir þeim, og lýðurinn mun eyddur (lɛ-ʔĕˈχol, לֶאֱכֹל) verða og margs konar böl (rāˈʕōθ rabˈbōθ, רָעוֹת רַבּוֹת) og þrengingar yfir hann koma. Þá mun hann segja: ,Vissulega er þetta böl (hā-rāˈʕōθ, הָרָעוֹת) yfir mig komið, af því að Guð minn er ekki hjá mér': aquell dia, s'inflamarà contra ell la meva ira. Els abandonaré i els amagaré la meva cara, el poble serà destruït i cauran sobre ell moltes de desgràcies i afliccions. Aleshores dirà: «Realment, aquests mals que han caigut sobre mi ho han fet perquè el meu Déu ja no es troba enmig meu!»
◊ þá svarar Siggeirr: "Œr ertu ok ørvita, er þú biðr brœðrum þínum meira bǫls, en þeir sé hǫggnir. En þó skal þat veita þér þvíat þess betr þykki mér, er þeir þola verra ok hafa lengri kvǫl til bana": aleshores en Siggeirr li va respondre: “ets boja i orada demanant per als teus germans un mal major que matar-los a ferro, però, tanmateix, t'ho concediré, car, em sembla millor que, fins a morir, hagin de suportar pitjors sofriments i que tinguin uns turments més llargs”
♦ bægja böli frá e-m: allunyar el mal (o: la desgràcia) d'algú
◊ en Jaebes hrópaði til Guðs Ísraels og sagði: „Blessaðu mig. Auktu við land mitt. Hönd þín sé með mér og bægðu frá mér böli (wə-ʕāˈɕīθā ͜ mmē-rāˈʕāh, וְעָשִׂיתָ מֵּרָעָה) svo að ég þurfi ekki að líða kvalir (lə-βilˈtī   ʕāt͡sˈbī, לְבִלְתִּי עָצְבִּי).“ Guð veitti honum það sem hann bað um: en Jabeç va invocar el Déu d'Israel dient: «Beneïu-me. Augmenteu el meu territori. Que la vostra mà sigui amb mi i allunyeu el mal de mi, perquè no hagi de patir dolor!» Déu li va concedir el que havia demanat
◊ hvað vill ástvinur minn í hús mitt? Hann hefur svikið mig. Geta loforð og heilagt fórnarkjöt bægt frá þér bölinu (—, —) svo að þú getir fagnað?: què hi ve a fer el meu estimat a ca meva? Ell m'ha traït. Per ventura les promeses i la sagrada carn sacrificial poden allunyar de tu el mal perquè puguis alegrar-te? (traducció extremadament lliure. l'original fa: mɛh   l-īδīˈδ-ī   bə-βēi̯ˈθ-ī   ʕăɕōˈθā-ḥ   ha-məzimˈmāθā-h   hā-rabˈbīm   ū-βəˌɕar־ˈqɔδɛʃ   ʝaʕaβəˈrū   mē-ʕāˈlāʝi-χ   kī   rāʕāˈθē-χī   ʔāz   taʕăˈlɔzī, מֶה לִידִידִי בְּבֵיתִי, עֲשׂוֹתָהּ הַמְזִמָּתָה הָרַבִּים, וּבְשַׂר-קֹדֶשׁ, יַעַבְרוּ מֵעָלָיִךְ: כִּי רָעָתֵכִי, אָז תַּעֲלֹזִי. La traducció anterior, també molt lliure, fa: hvert erindi á mín ástkæra í hús mitt? Atferli hennar er lymskufullt. Munu bænahróp og heilagt fórnarkjöt nema illsku þína burt frá þér, svo að þú síðan megir fagna?)
2. (mótlæti, ófarnaður) adversitat f (sort adversa o desgraciada, revés)
3. (ranglæti, rangindi & skaði, tjón & illa) tort m, dany m (mal que es fa a algú, greuge)
◊ ráðomk þér, Loddfáfnir, ǀ enn þú ráð nemir, ǁ nióta mundo, ef þú nemr, ǁ þér muno góð, ef þú getr: ǁ hvar's þú bǫl kannt, ǀ kveð þú þat bǫlvi at, ǁ ok gef-at þínom fiándom frið: [Nós] t'aconsellem, Loddfáfnir, i tant de bo segueixis tu el consell; si el segueixes, en trauràs profit, en trauràs benefici, si el fas teu: allà on coneguis [que s'ha fet] un tort, reconeix-lo com a tort, i [quan te'n facin un a tu,] no donis [ni] pau [ni treva] als teus enemics (o sigui, no ignoris el mal, les injustícies i els abusos que es facin als altres -no vulguis pas desentendre-te'n-, i quan el tort o la injustícia te la facin a tu, aleshores sigues implacable amb els teus enemics. En aquesta interpretació, es donen els límits en què cal actuar contra un tort o una injustícia: només quan es tracti d'un tort o d'una injustícia patits en pròpia carn, fets a un, per tant; altrament, l'autor anònim recomana implícitament desistir de fer-ho alhora que exhorta, tanmateix, a no deixar-se manipular pels qui han comès la injustícia, en el sentit que s'ha de tenir criteri per reconèixer el mal fet allà on s'hagi fet i quan s'hagi fet, anomenant-lo pel seu nom)
4. (skaðsamlegur, óheillavænlegur hlutur) cosa malèfica (cosa, utilitzada en màgia, per a causar infortunis o fer-hi maleficis)
◊ vǫ́ro þeim bióri ǀ bǫl mǫrg saman, ǁ urt alls viðar ǀ ok akarn brunninn, ǁ umdǫgg arins, ǀ iðrar blótnar, ǁ svíns lifr soðin, ǀ þvíat hon sakar deyfði: a aquesta cervesa hi havien afegit mants ingredients de malefici: arrels de tots els arbres i aglans socarrimats, rosada que envolta la llar (= sutja), freixura sacrificial i fetge bullit de porc, car apaivaga les disputes (urt: cf. Kuhn 1968³, pàg. 211: wurzel (od. kraut): urt allz viðar wurzeln jeglicher Baumart (? - Gðr. II 23). Si assumim que el mot urt hi té el significat d'herba, el significat aleshores fóra: herbes de tot el bosc, que, versemblantment, s'hauria d'entendre en el sentit d'herbes boscanes de tota mena. Deyfa: Kuhn 1968³, pàg. 37: deyfa sacar streit beschwichtigen, per tant, ‘modera, fa mitigar’)
5. (verkur) dolor m,f (mal, patiment físic)
◊ þat er fyr eldi, ǀ er iárn dreyma, ǁ fyr dul ok vil ǀ drósar reiði; ǁ mun ek þik við bǫlvi ǀ brenna ganga, ǁ líkna ok lækna, ǀ þótt mér leiðr sér": quan se somnia en ferro, vol dir foc, i somniar en l'ira d'una dona vol dir enganys i traïdoria. Vindré a cauteritzar-te el mal (= la ferida que et fa mal?), et tindré esment i et guariré, baldament em sàpiga greu
böl·bæn <f. -bænar, -bænir>:
maledicció f, <LIT> imprecació f
♦ biðja (o: árna) e-m bölbæna: maleir algú, adreçar una maledicció contra algú
böllur <m. ballar, bellir>:
1. (reður) titola f, xigala f, pardal m (Mall.) (membre viril)
2. (pungur) collonera f (escrot)
böl·sýni <f. -sýni, no comptable>:
pessimisme m
bölsýnis·maður <m. -manns, -menn>:
pessimista m & f
böl·sýnn, -sýn, -sýnt <adj.>:
pessimista
bölva <bölva ~ bölvum | bölvaði ~ bölvuðum | bölvað ║ e-m>:
1. (lýsa bölvun yfir e-m) maleir algú (adreçar una imprecació contra algú, imprecar un mal contra algú)
◊ sendi hann þá og lét kalla Bíleam Beórsson til þess að bölva yður: va fer cridar Balaam, fill de Beor, per maleir-vos
◊ blessið þá, sem bölva yður, og biðjið fyrir þeim, er misþyrma yður: beneïu els qui us maleeixen, i pregueu pels qui us maltracten
2. (fordæma, útskúfa) condemnar algú (damnar a les flames de l'infern)
♦ þú getur bölvað þér uppá það: <LOC FIG> hi pots posar la mà al foc, t'hi pots jugar el cap
3. (blóta) renegar contra algú, flastomar contra algú (Mall.) (proferir renecs)
♦ bölva og ragna: renegar i blastomar
♦ bölva (o: krossbölva) sér upp á e-ð: <LOC FIG> jurar i renegar que una cosa és certa o correcta (→ sveia sér upp á e-ð)
Böl·verkur <m. -verkjar, no comptable>:
<MITOL> Bolverc m, nom amb què l'Odin es lloga per espai d'un estiu com a segador a ca l'ètun Baugi amb la finalitat d'obtenir un glop del med de la poesia
◊ ins hindra dags | gengu hrímþursar, / Háva ráðs at fregna, | Háva hǫllu í; / at Bǫlverki þeir spurðu, | ef hann væri með bǫndum kominn, / eða hefði hánum Suttungr of sóit: l'endemà (de les noces entre l'Odin/Bolverc i la Gunnlǫð?) els tursos del gebre anaren a consultar en Hávi, a la hǫll d'en Hávi: allà li preguntaren pel Bolverc i si havia tornat amb els déus o si en Suttungr l'havia sacrificat
böngunar·smiður <m. -smiðs, -smiðir>:
potiner m, barroer m, pastifa m, manyà m (Mall., Men.) 
bönunum:
dat. pl. col·loquial de → banani “plàtan”
börkur <m. barkar, berkir>:
1. (á tré, viðarbörkur) escorça f, escorxa f (Mall.) (d'arbre)
2. (á ávexti) pela f, pell f (Mall.) (de fruita)
Börsunga·skyrta <f. -skyrtu, -skyrtur. Gen. pl.: -skyrtna o: -skyrta>:
samarreta f del Barça
Börsungur <m. Börsungs, Börsungar>:
jugador m del Barça
C <n. C (o: Cs), C. Dat. sg.: C o: Ci>:
<MÚS> do m (nom de nota)
♦ C-ið (o: Céið): el do
♦ C dúr: (o: C-dúr): do major
♦ C-dúr tónstiginn: l'escala f del do major (→ C-dúrtónstigi)
♦ í C-dúr: en do major
♦ c moll (o: c-moll): do menor
♦ í c-moll: en do menor
♦ háa C: do de pit, do natural
♦ → Cís “do sostingut”
♦ → Ces : “do bemoll”
♦ hækkað C: do sostingut (→ Cís)
♦ lækkað C: do bemoll (→ Ces)
Caligúla <m. Caligúla (o: Caligúlu), no comptable>:
variant de → Kalígúla “Calígula”
◊ þá er Tíberíus var dauður, var Caligúla til keisara tekinn: Quan en Tiberi fou mort, en Calígula fou designat emperador
◊ loks tóku nokkrir foringjar í lífverði keisarans ráð sín saman, og drápu Caligúlu og konu hans og barn (41 e. Kr.): al final, alguns capitans de la guàrdia pretoriana de l'emperador es van confabular i mataren en Calígula, sa dona i el seu fill (any 41 d. Cr.)
◊ var þá tekinn til keisara föðurbróðir Caligúlu, sá er Cládíus hét: aleshores van designar emperador un oncle d'en Calígula que es deia Claudi
Calígúla <m. Calígúla (o: Calígúlu), no comptable>:
variant de → Kalígúla “Calígula”
Canaveral·höfði <m. -höfða, no comptable>:
Cap m Canaveral
♦ Canaveralhöfði í Flórída: Cap Canaveral a Florida
Caprabo·stórmarkaður <m. -markaðar (o: -markaðs), -markaðir>:
supermercat m Caprabo
Cartesíusar·hnit <n.pl -hnita>:
coordenades cartesianes
C-dúr·tónstigi <m. -tónstiga, no comptable>:
escala f de do major
Ces <n. Ces (o: Cess), Ces. Dat. sg.: Ces o: Cesi>:
<MÚS> do m bemoll
♦ Ces-dúr: do bemoll major
♦ í Ces-dúr: en do bemoll major
cé <n. cé (o: cés), cé. Dat. sg.: cé o: céi>:
ce f (nom de lletra) (→ sé)
♦ cé (o: sé) með skegg: ce trencada (lletra ç)
 ♦ c með krók (o: bakkrók; o: krókmerki): <GRAM> c trencada (ç)
Chihuahua-hundur <m. -hunds, -hundar>:
[gos m] Chihuahua m
chinchilla-dýr <n. -dýrs, -dýr>:
xinxilla f (mamífer Chinchilla chinchilla & Chinchilla lanigera) (→ silkikanína)
chinchilla-feldur <m. -feldar, -feldir>:
pell f de xinxilla (emprada en pelleteria) (→ silkikanínufeldur)
chinchilla-pels <m. -pels, -pelsar>:
abric f de xinxilla
Chíle <n. Chíle, no comptable>:
Xile m (→ Síle)
Chíle·búi <m. -búa, -búar>:
xilè m, xilena f (→ Sílebúi)
Chíle·maður <m. -manns, -menn>:
xilè m, xilena f (→ Sílemaður)
chílenskur, chílensk, chílenskt <adj.>:
xilè -ena (→ síleskur)
chíleskur, chílesk, chíleskt <adj.>:
xilè -ena (→ síleskur)
Chupa-sleikjó® <m. -sleikjós, -sleikjóar>:
Chupa-chups® m
Cís <n. Cís (o: Císs), Cís. Dat. sg.: Cís o: Císi>:
<MÚS> do sostingut
♦ Cís-dúr: do sostingut major
♦ í Cís-dúr: en do sostingut major
♦ cís-moll: do sostingut menor
♦ í cís-moll: en do sostingut menor
Císís <n. Císís (o: Císíss), Císís. Dat. sg.: Císís o: Císísi>:
<MÚS> do sostingut doble
CNI <abrev. de Centre Nacional d'Intel·ligència f.>:
([spænsk] leyniþjónustumiðstöð ríkisins) CNI m
Complutense-háskóli <m. -háskóla, no comptable>:
Universitat f Complutense
♦ Complutense-háskóli í Madríd: Universitat Complutense de Madrid
Concorde·þota <f. -þotu, -þotur. Gen. pl.: -þota o: -þotna>:
Concorde m (avió)
 
El Retorn de les Forsíties. Foto de Vincent Tandard, 1997.

© 1998 Macià Riutort i Riutort.
Vinsamlega komið athugasendum, ábendingum og uppástungum til mín með tölvupósti.
Netfangið mitt er mrr@tinet.fut.es



       
   
 
       

Go to Vincles cap a Islàndia

Last Update 27/11/2008