© Macià Riutort i Riutort, 2007
unius linguae, uniusque moris regnum, imbecille et fragile est. |
|||
Sancti Stephani primi regis Hungariae de regum praeceptis decem ad Sanctum Emericum ducem. Praeceptum VI, § III. (a.D. 1015).
|
|||
L'adverbi búið (amb les variants búð, búit), que originàriament és el nominatiu singular neutre del participi búinn, búin, búit, va seguit de subjuntiu. El verb pot anar precedit de la conjunció completiva at “que”, però normalment la conjunció sol faltar. | ||
vera búinn ~ búin ~ búið að gera eitthvað (conjugació resultativa) |
<GRAM> La construcció gramatical vera búinn að + inf. és molt comuna, especialment en la llengua parlada i textos escrits propers a la llengua parlada. Se la sol designar amb el terme de conjugació resultativa. Amb aquesta construcció s'indica que s'ha conclòs del tot el que denota el verb en infinitiu, d'aquí que tot sovint s'hagi de traduir mitjançant el nostre pretèrit amb afegiment de l'adverbi ja o del tot: ♦ ég er búinn að lesa bókina: ja he acabat de llegir el llibre ♦ þokan fer mjög hratt og verður innan stundar búin að umlykja okkur: la boira avança molt de pressa i de seguida ens haurà envoltat del tot |
El norrè occidental antic búza, islandès modern bússa, s'arrenglera al costat del català antic bussa o buça, francès antic buce o busse, alt-alemany antic bûzo o potser bûⱬo que l' Althochdeutsches Wörterbuch defineix com a kleines Schiff, Barke, hier spez. Seeräuberschiff -exactament tot el contrari del que el mot significa a les fonts altomedievals germàniques i romàniques-, té una etimologia molt divertida: als diccionaris etimològics germànics el qualifiquen de romanisme, als diccionaris etimològics de les llengües romàniques, de germanisme. El mot tambéa apareix a fonts medievals en llatí, llatinitzat com a buza, bucia, bussa. Tenint en compte la història de la navegació en els països norrens, és força inversemblant que el mot hi tingui un origen autòcton. Al meu entendre s'hi ha de veure com un préstec, o bé directament del francès anglo-normand, o bé com un préstec del baix-alemany mitjà (les primeres atestacions del mot en norrè occidental antic són del segle XIII). El més lògic fóra veure-hi un descabdellament semàntic del llatí tardà (neutre plural) butia (Appendix Probi). Personalment crec que forma part del conjunt de mots que renoven el lèxic llatí al final de l'imperi i que solen tenir una etimologia controvertida. Fóra possible de pensar que, si el mot no hi és un desenvolupament propi, hi sigui un préstec d'una llengua del substrat. | ||
©
1998 Macià Riutort i Riutort.
Vinsamlega komið athugasendum, ábendingum og uppástungum til mín með tölvupósti.
Netfangið mitt er mrr@tinet.fut.es
Go to Vincles cap a Islàndia
Last Update 27/11/2008