© Macià Riutort i Riutort, 2007
unius linguae, uniusque moris regnum, imbecille et fragile est. |
|||
Sancti Stephani primi regis Hungariae de regum praeceptis decem ad Sanctum Emericum ducem. Praeceptum VI, § III. (a.D. 1015).
|
|||
L'adverbi búið (amb les variants búð, búit), que originàriament és el nominatiu singular neutre del participi búinn, búin, búit, va seguit de subjuntiu. El verb pot anar precedit de la conjunció completiva at “que”, però normalment la conjunció sol faltar. | ||
vera búinn ~ búin ~ búið að gera eitthvað (conjugació resultativa) |
<GRAM> La construcció gramatical vera búinn að + inf. és molt comuna, especialment en la llengua parlada i textos escrits propers a la llengua parlada. Se la sol designar amb el terme de conjugació resultativa. Amb aquesta construcció s'indica que s'ha conclòs del tot el que denota el verb en infinitiu, d'aquí que tot sovint s'hagi de traduir mitjançant el nostre pretèrit amb afegiment de l'adverbi ja o del tot: ♦ ég er búinn að lesa bókina: ja he acabat de llegir el llibre ♦ þokan fer mjög hratt og verður innan stundar búin að umlykja okkur: la boira avança molt de pressa i de seguida ens haurà envoltat del tot |
©
1998 Macià Riutort i Riutort.
Vinsamlega komið athugasendum, ábendingum og uppástungum til mín með tölvupósti.
Netfangið mitt er mrr@tinet.fut.es
Go to Vincles cap a Islàndia
Last Update 27/11/2008