Macià Riutort i Riutort

ÍSLENSK-KATALÓNSK ORÐABÓK
DICCIONARI ISLANDÈS-CATALÀ

NÍ-NÖ

       
   
 
       


© Macià Riutort i Riutort, 1998



     
   
tími minn nálægist og dagar mínir munu eigi undan dragast.
  
   
La meva hora ja s'acosta i els meus dies no es perllongaran pas.
  
   
parafr. Isaïes XIII, 22
  
       
nía <f. níu, níur>:
nou m (número de bus, metro etc. & número de carta & nota)
níð <n. níðs, níð>:
1. (smánarorð & óhróður) paraules f.pl ultratjants (o: ignominioses) (difamació o calúmnia verbal o escrita que cerquen de produir la ignomínia o el deshonor d'algú)
2. (smán, lítilsvirðing) afront m (ultratge, deshonor)
◊ gengr fet nío Fiorgyniar burr neppr frá naðri, níðs óqvíðnom: el fill de Fiorgyn (el déu Þórr, ja ferit de mort) s'allunya, abans de desplomar-se, tot just set passes de la serp (la serp còsmica, el Miðgarðsormr, a la qual acaba de ferir de mort) que ja no tem l'afront
3. <HIST CULT & JUR> nid m , greu ofensa a l'honor d'algú. El nid consistia en una sèrie de paraules, disposades en vers o integrades en un ritual, amb què hom posava en dubte l'honor d'algú. A través d'aquesta ofensa o menyscapte de l'honor, hom cercava d'aconseguir alguna cosa de la persona a la qual s'adreçava el nid: provocar-la, per exemple, a una lluita o aconseguir-ne la ruïna etc. En aquest darrer cas, el nid ja es movia clarament en el món de la màgia. Com ja hem apuntat adés, hi havia dos tipus de nid : n'hi havia un d'oral que rebia el nom de tunguníð o ‘nid de llengua’ i que s'expressava en forma de versos escàldics, compostos en metre dróttkvætt ordenats en estrofes que rebien el nom de níðvísur o ‘estrofes de nid’. Al costat del nid de llengua n'existia un segon tipus que hom considerava encara més greu i potent, ja que no era tan ‘efímer’ com les paraules d'uns versos: ens referim al tréníð o ‘nid de fusta’. En aquest segon tipus, les estrofes de nid es gravaven en una branca d'avellaner a la punta de la qual hom hi havia clavat el cap d'un animal, preferentment femella. La branca d'avellaner que s'hi emprava rebia el nom de níðstöng o ‘verga de nid’. Aquesta vara d'avellaner es clavava en terra amb el cap de l'animal guaitant cap allà on vivia l'enemic al qual hom adreçava aquell tréníð. Des d'una perspectiva legal, la pràctica del nid estava estrictament prohibida: la pena per a qui hagués compost estrofes de nid era de tres anys de bandejament i per a aquell que hagués fet un nid de fusta, la pena de bandejament era de per vida.
Quan l'ultratge o afront es feia d'una manera informal o mitjançant l'ús d'una hipèrbole fantasiosa, rebia, en la terminologia legal norrena, el nom d' ýki ‘fabulació insultant exagerada [sobre algú], hipèrbole fantasiosa’. A tall d'exemple: fóra un ýki dir d'un home, al·ludint a la seva homosexualitat, que “era ell el qui paria els fills i no pas la seva dona”.
◊ 35. Scævaði þá in scírleita, ǀ veigar þeim at bera, ǁ afkár dís, iofrom, ǀ oc ǫlkrásir valði, ǁ nauðug, neffǫlom, ǀ enn níð sagði Atla: 35. Aleshores la de la cara radiant, la senyora terrible, va lliscar [com una serp] a portar copes plenes de begudes embriagadores als cabdills, i, a contracor [tot seguit] els va triar, als homes de nas lívid, móssos exquisits; després, va dir la seva ignomínia a l'Atli (vocabulari: #1. afkárr: Cf. en Kuhn 1968³, pàg. 13: af-kárr adj. fürchterlich, wild od. ähnl. (Akv. 35 u. 38, Am. 71. L'afkár dís és la Guðrún, que acaba d'assassinar els seus propis fills; #2. veig: En Kuhn 1968³, pàg. 218, dóna al mot veig en aquest passatge el significat de: wahrscheinlich auch: gefüllter becher (vgl. ags. wǽġe becher oder schale ̬ Akv. 35; #3. neffǫlr: Cf. en Kuhn 1968³, pàg. 151: nef-fǫlr adj. bleichnasig (Akv. 35); bleichschnäblig (vom adler: Vsp. 50). L'autor del poema compara els cabdills, o si es vol, prínceps, a àguiles de bec pàl·lid. Però també fóra possible interpretar el mot metonímicament (els de nas pàl·lid), pars pro toto, com a els pàl·lids, els de cos pàl·lid, o sigui, una indicació prolèptica que tots aquells cabdills o prínceps ja són homes morts, o bé aplicat a l'Atli, com comenten en Hugo Gering i en Barend Sijmons 3,2 (1931), pàg. 359: neffǫlom ‘dem erbleichenden’; das wort ist wohl (mit Detter-Heinzel) proleptisch zu verstehen: Atle wechselte die farbe, als ihm die schreckliche eröffnung gemacht wurde.   Vgl. Alv. 2¹: hví’stu svá fǫlr umb nasar? <...>. Atès el context, considero que és més lògic pensar que el mot es refereix als cabdills allà reunits, i no pas únicament a l'Atli; #5. níð: Cf. en Kuhn 1968³, pàg. 152: níð n. 1. hohn, verletzende rede (Akv.35); 2. schande (Vsp. 56). Les infanticides eren considerades níðingar. El que la Guðrún diu a l'Atli, és, doncs, l'acte que constitueix el níð d'ella: que ha mort els seus propis fills i ha cuinat amb mel llurs cors, que ha servit després a l'Atli)
♦ kveða níð um e-n: dir paraules d'afront sobre algú
◊ munu eigi allir þessir kveða um hann háðkvæði og níð, og gátur um hann?: tots aquests, que no li compondran poemes satírics i d'escarn i en faran l'objecte d'endevinalles?
♦ yrkja ~ skrifa níð um e-n: compondre ~ escriure paraules d'afront sobre algú
Per a més detalls sobre el concepte medieval del nid, remetem a:

Almqvist, Bo: “Níð”. Dins: Reallexikon der Germanischen Altertumskunde, Band 21 (2002), pp. 139-143.


Almqvist, Bo: Norrön niddiktning - traditionshistoriska studier i versmagi. Bd I: nid mot furstar. Stockholm/Göteborg/Uppsala: Almqvist & Wiksell, 1965 (Nordiska Texter och Undersökningar. Bd. 21).


Almqvist, Bo: Norrön niddiktning - traditionshistoriska studier i versmagi. Bd II: nid mot missionärer. Senmedeltida Nidtraditioner. Stockholm/Göteborg/Uppsala: Almqvist & Wiksell, 1974 (Nordiska Texter och Undersökningar. Bd. 23).


Dillmann, François-Xavier: “Les runes dans la littérature norroise: À propos d'une découverte archéologique en Islande”. Dins: Proxima Thulé 2 (1996), pp. 51-89.


La Farge, Beatrice: “Ressenya de Norrønt nid - Forestillingen... de Preben Meulengracht Sørensen”. Dins: Skandinavistik 13 (1983) pp. 59-64.


Meulengracht Sørensen, Preben: Norrønt nid - forestillingen om den umandige mand i de islandske sagaer. Odense: Odense Universitetsforlag, 1980.


Rooth, Anna Birgitta: “Nidstången och andra stänger”. Dins: Saga och Sed - Kungl. Gustav Adolfs Akademiens årsbok. Årgång 1991, pp. 73-91.


Ström, Folke: “Gudarnas vrede”. Dins: Saga och Sed - Kungl. Gustav Adolfs Akademiens årsbok. Årgång 1952, pp. 5-40.
níða <níði ~ níðum | níddi ~ níddum | nítt ║ e-ð ~ e-n>:
1. <GEN> difamar una cosa ~ algú, ultratjar [verbalment] una cosa ~ algú
♦ níða e-ð niður: deixar que una cosa es vagi fent malbé
♦ níða jörðina niður: deixar que el mas es vagi fent malbé, deixar el mas en la incúria, deixar perdre el mas
2. <HIST CULT & JUR> ultratjar algú adreçant-li un nid
níðast <níðist ~ níðumst | níddist ~ níddumst | níðst ║ á e-m>:
tractar molt malament algú
♦ níðast á góðsemi ~ gestrisni e-s: abusar de la bondat ~ de l'hospitalitat d'algú
♦ níðast á trú sinni: renegar de la seva fe, apostatar
níðings·legur, -leg, -legt <adj.>:
ignominiós -osa, infame, roí -ïna
níðings·skapur <m. -skapar, no comptable>:
baixesa f [moral], vilesa f, infàmia f
níðings·verk <n. -verks, -verk>:
infàmia f, acte ignominiós, canallada f
◊ fyrir þá sǫk, er þú gekkt á mitt vald, þá vil ek eigi gera níðingsverk á þér, en vita skaltu þat til sanns, at þetta er engi sætt við mik né sonu mína ok enga frændr vára, þá sem réttar vilja reka: perquè has estat tu mateix que t'has posat a les meves mans, no et faré cap malifeta ignominiosa, però que et quedi ben clar que això no és cap reconciliació amb mi ni amb els meus fills ni amb cap parent nostre que vulguin aconseguir satisfacció [de la venjança a la qual tenen dret] 
◊ til þess að hefnd kæmi fyrir níðingsverkið (חָמָס ,חֲמַס) á þeim sjötíu sonum Jerúbbaals: per tal que fos venjat el crim comès contra els setanta fills de Jerubaal
◊ ...því að þeir höfðu framið níðingsverk (זִמָּה) og óhæfu (נְבָלָה) í Ísrael: ...perquè havien comès aquell acte ignominiós, aquella turpitud dins Israel
◊ Drottinn gjaldi þeim, sem níðingsverkið (רָעָה) hefir unnið, svo sem hann á skilið fyrir níðingsverk (kərāʕāθō כְּרָעָתוֹ) sitt!: que el senyor pagui al qui hagi fet el mal d'acord amb la seva malvestat
◊ ég læt mér eigi til hugar koma neitt níðingsverk (דְּבַר-בְּלִיָּעַל): no em posaré davant els ulls cap objectiu innoble
níðingur <m. níðings, níðingar>:
1. (mannníðingur) canalla m, malvat m, miserable m (coquí, bergant, persona dolenta i innoble, mancada d'escrúpols morals i de sentiment d'honor)
◊ níðingar (בְנֵי־עַוְלָה) skulu eigi eyða honum framar eins og áður, frá því er ég setti dómara yfir lýð minn Ísrael, og ég mun lægja alla fjandmenn þína: els malvats ja no el destruiran com abans, com als dies que vaig instituir jutges per governar el meu poble d'Israel i humiliaré tots els teus enemics
◊ eða vilt þú dæma hinn réttláta, volduga? þann sem segir við konunginn: "Þú varmenni (בְּלִיַּעַל)!" , við tignarmanninn: "Þú níðingur (רָשָׁע)!"?: o potser condemnaràs el just, el potent? aquell que li diu al rei "tu, malvat!" i al gran senyor "tu, canalla!"?
◊ þú ert fallinn, eins og menn falla fyrir níðingum (בְנֵי-עַוְלָה): has caigut com els qui cauen davant els malvats
◊ auga mitt lítur með gleði á fjandmenn mína, eyra mitt heyrir með gleði um níðingana (מְרֵעִים), er rísa gegn mér: el meu ull contempla amb alegria els meus enemics, la meva orella escolta amb alegria els malvats que s'aixequen contra meu
◊ Ó að þú, Guð, vildir fella níðingana (רָשָׁע). Morðingjar! Víkið frá mér: Déu meu, tant de bo féssis morir els malvats! Assassins! aparteu-vos de mi
◊ Drottinn varðveitir alla þá er elska hann, en útrýmir öllum níðingum (כָּל-הָרְשָׁעִים): el senyor guarda tots els qui l'estimen, però extermina tots els inics
2. <†> (nirfill) avar m, avara f (gasiu)
♦ → matníðingur “gasiu amb el menjar”
3. <HIST CULT & JUR> níding m & f, persona infame, sense honor. En el cas d'un home el terme insinuava o connotava que aquell a qui li deien podia ésser des d'un traïdor al rei a un apòstata, un homosexual, etc.; en el cas d'una dona, que podia ésser des d'una infanticida a una que mantenia relacions sexuals amb un germà o son pare, una puta o una deixada
♦ → guðníðingur “renegat, apòstata”
♦ → griðníðingur “trencador de treva”
♦ → trúníðingur “apòstata”
-níðingur <m. -níðings, -níðingar. Sufixoide emprat en la formació de substantius que designen aquell que abusa d'algú o explota de mala manera una bèstia>:
♦ → barnaníðingur “pedòfil”
♦ → hestaníðingur “persona que martiritza una bístia carregant-la massa o fent-la córrer sense treva, ‘esbutza-bísties’”
níð·kvæði <n. -kvæðis, -kvæði>:
poema m [de befa i] d'escarn, poema m de contumèlia
níð·rit <n. -rits, -rit>:
libel difamatori, pamflet difamatori
níð·stöng <f. -stangar, -stengur (o: -stangir)>:
<HIST> nidstong f, verga f d'infàmia , mot que també podríem traduir per ‘verga de contumèlia [i maledicció]’ o ‘vara d'escarn [i maledicció]’, tot i que, al meu entendre, el millor fóra d'adoptar-lo en català com a ‘nidstong’ o bé, ‘verga de nid’. El nidstong consistia en una branca d'avellaner pelada, en la qual hom hi gravava una inscripció rúnica que contenia una o vàries ‘estrofes de nid’. A un extrem hom hi clavava un cap de cavall o d'un altre animal, preferentment femella, i a continuació, i seguint un ritual que perseguia un objectiu màgic, la branca es clavava en terra, on s'hi deixava. L'aixecament d'una nidstong estava severament castigada per la llei.
♦ Egill reisti norsku konungshjónunum níðstöng: l'Ègil fa aixecar una nidstong contra els reis noruecs
Història d'Ègil, fill de Grim el Calb
Cap. 58 (“Aixecament d'una nidstong”)
Hann tók í hönd sér heslistöng ok gekk á bergsnös nökkura, þá er vissi til lands inn; þá tók hann hrosshöfuð ok setti upp á stöngina. Síðan veitti hann formála ok mælti svá:

“Hér set ek upp níðstöng, ok sný ek þessu níði á hönd Eiríki konungi ok Gunnhildi drótt­ningu,” – hann sneri hross­höfð­inu inn á land – “sný ek þessu níði á landvættir þær, er land þetta byggva, svá at allar fari þær villar vega, engi hendi né hitti sitt inni, fyrr en þær reka Eirík konung ok Gunnhildi úr landi”.

Síðan skýtr hann stönginni niðr í bjargrifu ok lét þar standa; hann sneri ok höfðinu inn á land, en hann reist rúnar á stönginni, ok segja þær formála þenna allan.
Llavors va agafar una branca d'avellaner i se'n va anar fins a la punta d'un penyal [que hi havia en aquella illa i que entrava dins la mar i] que mirava cap a terra ferma. Llavors, va agafar el cap d'un cavall i el va clavar a la branca d'avellaner. Fet això, va pronunciar una pregària d'imprecació que feia així:

“Aquí dreço aquesta branca d'escarn i maledicció i adreço aquest nid al rei Eiric i a la reina Gunhilda”, –[i havent-ho dit,] va girar el cap de cavall per manera que mirés cap a terra ferma [i va prosseguir tot dient]– “i ara adreço aquest nid contra tots els esperits protectors que habiten aquesta terra perquè es perdin i no puguin tornar a casa seva per més que en cerquin el camí fins que no hagin foragitat el rei Eiric i la reina Gunhilda d'aquestes terres!”.

Llavors va clavar la branca en un crivell d'aquell penyal i la va deixar allà. Va girar-hi el cap de cavall de manera que quedés mirant cap a terra ferma i va gravar runes a la branca i va tornar a pronunciar la pregària d'imprecació tota sencera.
Egils Saga Skalla-Grímssonar. Sigurður Nordal gaf út. Reykjavík: Hið Íslenzka Fornritafélag, 1933 (Íslenzk Fornrit. II. Bindi). Endurprentuð 1988, pàg. 171.
níð·vísa <f. -vísu, -vísur>:
<HIST CULT & JUR> nidvisa f, estrofa, composta per un escalda en metre dróttkvætt, que contenia un nid o mots d'afront i escarn
ní·faldur, -föld, -falt <adj.>:
nònuple
Níger <n. Níger, no comptable>:
Níger m (república africana)
Níger·fljót <n. -fljóts, no comptable>:
Níger m (riu africà)
Nígería <f. Nígeríu, no comptable>:
Nigèria f
nígerískur, nígerísk, nígerískt <adj>:
nigerià -ana (relatiu a la república de Nigèria)
Nígeríu·maður <m. -manns, -menn>:
nigerià m, nigeriana f (natural o habitant de Nigèria)
Níger·maður <m. -manns, -menn>:
nigerí m, nigerina f (natural o habitant del Níger)
nígerskur, nígersk, nígerskt <adj>:
nigerí -ina (relatiu a la república del Níger)
níhilismi <m. níhilisma, no comptable>:
nihilisme m
níhilisti <m. níhilista, níhilistar>:
nihilista m & f
ní·hyrningur <m. -hyrnings, -hyrningar>:
<GEOM> enneàgon m
níkaragskur, níkarögsk, níkaragskt <adj.>:
nicaragüenc -a
Níkaragva <f. Níkaragva, no comptable>:
Nicaragua f
Níkaragva·maður <m. -manns, -menn>:
nicaragüenc m, nicaragüenca f
Níkea <f. Níkeu, no comptable>:
Nicea f
♦ Kirkjuþingið í Níkeu: el concili de Nicea
Níkeu·játning <f. -játningar, no comptable>:
<RELIG> credo m de Nicea, símbol nicè
Níkeu·kirkjuþing <n. -kirkjuþings, -kirkjuþing>:
<RELIG> concili m de Nicea (→ Níkeuþing)
Níkeu·þing <n. -þings, -þing>:
<RELIG> concili m de Nicea
♦ fyrra Níkeuþingið: primer concili de Nicea
♦ seinna Níkeuþingið: segon concili de Nicea
Níl <f. Nílar, no comptable>:
Nil m
♦ Bláa Níl: el Nil Blau
♦ Hvíta Níl: el Nil Blanc
♦ óseyri Nílar: el delta del Nil
♦ óshólmar Nílar: el delta del Nil
♦ upptök Nílar (o: Nílarfljóts): les fonts del Nil
Nílar- <en compostos>:
nilòtic -a
Nílar·bakki <m. -bakka, -bakkar>:
riba f del Nil
♦ á Nílarbökkum: a les ribes del Nil
nílar·borri <m. -borra, -borrar>:
perca f del Nil (peix Lates niloticus)
Nílar·deltan <f. -deltunnar, no comptable>:
delta m del Nil (→ óshólmar Nílar; → óseyri Nílar)
Nílar·fljót <n. -fljóts, no comptable>:
riu m Nil
Nílar·mælir <m. -mælis, no comptable>:
<HIST> nilòmetre m 
Nílar·ósar <m.pl -ósa>:
desembocadura f del Nil
♦ Alexandría við Nílarósa: <HIST> Alexandria a la desembocadura del Nil
nílar·önd <f. -andar, -endur (o: -andir)>:
oca f d'Egipte, oca egípcia (ocell Alopochen aegyptiacus)
níl·hestur <m. -hests, -hestar>:
hipopòtam m (mamífer Hippopotamus amphibius)
Níl·mælir <m. -mælis, -mælar>:
<HIST> nilòmetre m
◊ höfðingi nokkur settur til að gæta að Nílmælinum, meðan áin er að vaxa, og segja til hvenær stífluna skal brjóta úr skurði einum miklum, sem grafinn er gegnum borgina Kaíró: un capitost encarrega que s'observi el nilòmetre durant la crescuda del riu per a indicar quan es trencarà el dic d'un gran canal excavat a través de la ciutat del Caire
Nína <f. Nínu, pl. no hab.>:
Nína f, Nina f (ginecònim)
Níníve <f.,n. Níníve, no comptable>: 
Nínive f  (נִינְוֵה)
◊ milli Níníve og Kala: entre Nínive i Cala
Níníve·borg <f. -borgar, no comptable>: 
Nínive f  (נִינְוֵה)
Níníve·búi <m. -búa, -búar>: 
ninivita m & f 
Níníve·maður <m., -manns, -menn>: 
ninivita m & f  (habitant de Nínive)
◊ Nínívemenn munu koma fram í dóminum ásamt kynslóð þessari og sakfella hana: els ninivites compareixeran en el judici ensems amb aquesta generació i la condemnaran
Níóbe <f. Níóbe, no comptable>:
Níobe f (Nĭŏba -ae, Nĭŏbē -ēs, ἡ Νιόβη -όβης)
♦ Níóbe dóttir Tantalosar: <MITOL> Níobe, filla d'en Tàntal
níóbíum <n. níóbíums, no comptable>:
niobi m, <†> columbi m (metall Nb)
◊ tantal (Ta) og níóbíum (Nb): tàntal (Ta) i niobi (Nb)
níóbín <n. níóbíns, no comptable>:
niobi m, <†> columbi m (metall Nb)
nípa <f. nípu, nípur>:
xirivia f, xerevia f (planta Pastinaca sativa ssp. sativa)
níræðis·aldur <m. -aldurs, no comptable>:
edat f dels vuitanta (edat d'un home compresa entre els vuitanta anys i els noranta anys)
♦ á níræðisaldri: en els vuitanta, d'una vuitantena d'anys, un octogenari
ní·ræður, -ræð, -rætt <adj.>:
de noranta anys, <LIT> nonagenari -ària (edat d'un home entre els noranta anys i els cent anys)
◊ "Það sæmir ekki aldri mínum," sagði hann, "að hræsna þannig. Það gæti komið mörgum ungum manni til að halda að níræður (ἐνενηκονταέτης) hefði Eleasar tekið heiðna trú": "és impropi de la meva edat", va dir, "fingir d'aquesta manera. A molts de joves els podria passar pel cap de pensar que el nonagenari Eleazar s'ha passat al paganisme"
♦ vera níræður: tenir més de noranta anys, ésser nonagenari
nísan <m. nísans, nísanmánuðir>: 
nissan m, nisan m  ([mensis] Nisan ǁ ὁ Νισάν ǁ נִיסָן)
◊ í fyrsta mánuðinum - það er í mánuðinum nísan - á tólfta ríkisári Ahasverusar konungs: l'any dotzè del regnat d'Assuer, el primer mes, que és el mes de nissan (BMonts. = Nisan;   BInterc. = nissan; BEvang. = nissan)
nísan·mánuður <m. -mánaðar, -mánuðir>: 
mes m de nissan (o: nisan) (נִיסָן)
◊ í nísanmánuði á tuttugasta ríkisári Artahsasta konungs: en el mes de nissan de l'any vintè del rei Artaxerxes
níska <f. nísku, no comptable>:
avarícia f, gasiveria f 
nísku·drós <f. -drósar, -drósir>:
[bordegassa f] garrepa f
nískur, nísk, nískt <adj.>:
(sínkur) avar -a, garrepa, gasiu -iva 
nísta <nísti ~ nístum | nísti ~ nístum | níst ║ e-u>:
1. (gnísta) escarritxar [de dents], grinyolar [amb les dents] (fer cruixir les dents fregant les de dalt amb les de baix)
◊ nísta tönnum: grinyolar [amb] les dents, escarritxar de dents
2. <e-n e-u>: (reka í gegn) travessar algú amb una cosa (traspassar)
♦ nísta e-n sverði: traspassar algú amb una espasa
♦ kuldinn nístir mig í gegnum merg og bein: <LOC FIG> el fred se m'escola (o: m'està arribant) fins al moll dels ossos
nístandi, nístandi, nístandi <adj.>:
(kuldi) penetrant, viu viva, glaçat -ada (fred)
◊ nístandi kuldi: un fred penetrant
nístings·kuldi <m. -kulda, -kuldar>:
fred viu, fred glaçat
ní·tíu <núm. card.>:
variant col·loquial de → níutíu ‘noranta’
ní·tján <núm. card.>:
dinou, dèneu (Val.), dènau (Val.), denou (Bal.) (19)
♦ nítján hundruð níutíu og níu: mil nou-cents noranta-nou (indicació d'any) 
◊ í dag er níundi nóvember nítján hundruð níutíu og níu: avui som a nou de novembre de[l] mil nou-cents noranta-nou
◊ “nítján hundruð áttatíu og fjögur” eftir George Orwell: “Mil nou-cents vuitanta-quatre” d'en George Orwell
En islandès, els anys del segle XX es designen dient: dinou-cents + desena + unitat
nítjándi, nítjánda, nítjánda <núm. ord.>:
dinovè -ena, dinou, que fa (fort./pass.: feia) denou (Mall.) 
♦ nítjánda öldin: el segle dinou
♦ á nítjándu öld[inni]: al segle dinou
nítján·hundruð <adj. num.>:
mil nou-cents (en indicacions d'any) (→ nítján hundruð)
◊ “nítjánhundruð áttatíu og fjögur” eftir George Orwell: “Mil nou-cents vuitanta-quatre” d'en George Orwell
♦ nítjánhundruð sextíu og átta: el mil nou-cents seixanta-vuit, l'any mil nou-cents seixanta-vuit
nítrat <n. nítrats, nítröt>:
<QUÍM> nitrat m
nítríl <n. nítríls, nítríl>:
<QUÍM> nitril m
nítríl·gúmmí <n. -gúmmís, no comptable>:
cautxú m de nitril, goma f de nitril
♦ trefjar úr nítrílgúmmí: fibra de cautxú de nitril
nítrít <n. nítríts, nítrít>:
<QUÍM> nitrit m
nítró·glusserín <n. -glusseríns, no comptable>:
variant de → nítróglýserín ‘nitroglicerina’
nítró·glýserín <n. -glýseríns, no comptable>:
nitroglicerina f
nítró·sellulósi <m. -sellulósa, -sellulósar>:
nitrocel·lulosa f 
nítugasti, nítugasta, nítugasta <núm. ord.>:
norantè -ena, que fa (fort./pass.: feia)] noranta (Mall.) 
níu <núm. card.>:
nou (9)
♦ <†> níu tigir (o: tiger; o: tegir; o: teger etc.): noranta
♦ níu hundruð: nou-cents -centes
♦ níu hundruð og þrjátíu ár: nou-cents trenta anys
♦ þrjú þúsund níu hundruð og níu krónur: tres mil nou-centes nou corones
♦ níu þúsund: nou mil
♦ níu þúsund bílar: nou mil cotxes
♦ níu þúsund krónur: nou mil corones
níu·leyti <n. -leytis, no comptable>:
volts m.pl de nou (indicació d'hora)
♦ um níuleytið: pels volts de les nou, devés les nou (Mall.) 
◊ hann kom heim til sín um níuleytið um kvöldið: va arribar a ca seva devés les nou del vespre
níundi, níunda, níunda <núm. ord.>:
novè -ena, que fa (fort./pass.: feia) nou (Mall.) 
♦ á níunda áratugnum: en els anys noranta
♦ á níunda áratug síðustu aldar: en els anys noranta del darrer segle
♦ á níunda áratug tuttugustu aldar: en els anys noranta del segle vint
♦ á níunda ári: en el novè any, a l'any que fa nou
◊ níunda sinfónían Ludwigs van Beethoven: la novena simfonia de Ludwig van Beethoven
níu·tigi <núm. card.>:
<†> variant arcaica de → níutíu “noranta”
níu·tíu <núm. card.>:
noranta (90)
níuvikna·fasta <f. -föstu, pl. no hab.>:
1. (vika) septuagèsima f (tercera setmana abans de l'inici de quaresma)
2. (sunnudagur) [domínica f de] septuagèsima f (tercer diumenge abans del primer diumenge de quaresma)
♦ fyrsti sunnudagur í níuviknaföstu ~ sunnudagurinn fyrsti í níuviknaföstu: domínica de septuagèsima
♦ annar sunnudagur í níuviknaföstu ~ sunnudagurinn annar í níuviknaföstu: domínica de sexagèsima
♦ sunnudagur í föstuinngang: domínica de quinquagèsima, diumenge m de carnaval
njarðar·brá <f. -brár, -brár>:
rot m de bou, ull m de bou, margarides f.pl (planta Chrysanthemum segetum)
njarðar·svala <f. -svölu, -svölur>:
petrell carablanc (ocell Pelagodroma marina)
njarðar·vöttur <m. -vattar, -vettir>:
esponja f de mar (esponja natural)
Þar stóð ker fullt af ediki. Þeir settu njarðarvött fylltan ediki á ísópslegg og báru að munni honum
<†>  Njarð·gjǫrð <f. -gjarðar, -gjarðar>:
<MITOL> variant arcaica de → njarðgjörð “cinyell de força”. Una de les tres possessions (i alhora, un dels tres atributs) del déu Tor, al costat del martell Miòlnir (cf. → Mjöllnir) i les Iarngreipr (cf. → Járngreipur), les seves manyoples de ferro. El terme només apareix atestat (en genitiu singular i amb tmesi dels constituents) a l'estrofa 7 de la Þórsdrápa de l'escalda Eilífr Goðrúnarson; altrament, aquest objecte sempre apareix atestat amb la forma de plural → Megingjarðar ‘cinyells de força’
◊ leit [hann] halllands mar falla sik of harðvaxnar herðar; njótr njarðgjarðar gatat in neytri rǫ́ð fyr sér: þverrir Mǫrnar barna lét megin vaxa sér til salþaks, nema þyrri snerriblóð Þorns svíra: en Þórr va veure la mar de la terra rocallosa (hallland = grjótland = la terra rocallosa, el país rocallós = les muntanyes; la mar [que ve] de les muntanyes = el riu, l'aigua del riu) estimbar-se damunt les seves espatlles revingudes. El fruïdor del cinyell de força (= el déu Tor)  no veié per a si cap solució millor: El minvador de fills de Mǫrn (els fills de la Mǫrn= gegants; el minvador de gegants = el déu Tor) va dir que la seva força s'acreixeria fins al sostre de la sala (el sostre de la sala = la volta del cel) si no s'assecava la sang que rajava (snerriblóð) del batcoll (svíri) d'en Þorn (= Ýmir; la sang de l'Ýmir = la mar; (aquí) = l'aigua del riu Vimur = Tor va declarar que empraria la seva força d'ans si el cabal del riu no decreixia immediatament) (resolució dels hipèrbatons: Finnur Jónsson) 
◊ herðir halllands lét harðvaxnar of sik falla; maðr, njótr njarðgjarðar, gatat hin neytri ráð fyrir sér. Þverrir barna mörnar lét sér megin vaxa til salþaks, nema þyrri snerriblóð svíra Þorns: el trempador (= el qui fa anar, el manejador) de la terra de la pedra d'esmolar (la terra de la pedra d'esmolar = l'espasa; el qui fa anar la terra de la pedra d'esmolar = el guerrer, el cabdill = el deu Tor) va deixar caure sobre seu les [ones] immensament acrescudes. L'home que treia profit del cinyell de força (= el servent d'en Tor, en Þjálfi) no conegué millor forma d'actuar. El minvador de fills de la Mörn (= el déu Tor) va amenaçar que el seu poder s'acreixeria fins al sostre de la sala (el sostre de la sala = el cel) si no disminuïa la sang rajant del batcoll d'en Þorn (= l'oceà) (resolució dels hipèrbatons: Eysteinn Björnsson) 
◊ herðir halllands, njótr njarðgjarðar, sér harðvaxnar falla of sik. Gat-at maðr hin neytri ráð fyrir sér. þverrir barna Mǫrnar lætr sér megin vaxa til salþaks, nema snerriblóð Þorns svíra þyrri: l'impulsor de la terra de la pedra d'esmolar (hallland = l'espasa; l'impulsor de l'espasa = el guerrer, Tor), possessor del cinyell de força, va veure que les aigües enormement acrescudes queien sobre seu. Un hom no hauria pogut trobar per a si mateix una forma millor de fer. El minvador de fills de Mǫrn (els fills de la Mǫrn= gegants) va dir que la seva força s'acreixeria fins al sostre del món si no disminuïa la violenta sang del batcoll d'en Þorn (= de l'Ýmir) (resolució dels hipèrbatons: Anthony Faulkes) 
Estrofa 7 de la Þórsdrapa de l'Eilífr Goðrúnarson (vers el 1000)
Columna de l'esquerra: edició de Finnur Jónsson.
Columna central: edició de l'Eysteinn Björnsson.
Columna de la dreta: edició de l'Anthony Faulkes: Anthony Faulkes (cur.): Edda. Part II: Skáldskaparmál I: Introduction, Text and Notes. Londres: Viking Society for Northern Research & University College London, 2007². Pág. 27.
1 Harðvaxnar leit herðar Harðvaxnar lét herðir Harðvaxnar sér herðir
halllands of sik falla halllands of sik falla; halllands of sik falla
3 (gatat) mar njótr (in neytri) gatat maðr, njótr, hin neytri, (*gatat maðr) njótr (hin neytri)
njarð- (rǫ́ð fyr sér) -gjarðar; njarð-, ráð fyrir sér, -gjarðar. njarð- (ráð fyrir sér) -gjarðar.
5 þverrir lét, nema þyrri Þverrir lét, nema þyrri Þverrir lætr nema þyrri
Þorns, barna sér Marnar, þorns, barna sér Mörnar, Þo<r>ns *barna sér Mǫrnar
7 snerriblóð, til, svíra, snerriblóð, til, svíra, snerriblóð til svíra
salþaks megin vaxa. salþaks megin vaxa. salþaks megin vaxa.


  Tant l'Eysteinn Björnsson com l'Anthony Faulkes entenen el mot hallland amb el significat de (whet)stone-land, això és, espasa, ja que l'espasa és la terra on fa la seva vida la pedra d'esmolar. Jo, per contra, hi veig una kenning dels Jǫtunheimar, ja que hallland = grjótland o bergland, el lloc per excel·lència on viuen els ètuns. Des d'aquesta interpretació, l'expressió mar halllands o halllands mar fa referència al riu Vimur, les aigües del qual marquen l'inici del territori dels Jǫtunheimar, i, en tractar-se del més gran de tots els rius, la comparació del cabal del riu amb una mar se'ns revela com a plenament justificada.  
     
njarð·gjörð <f. -gjarðar, -gjarðir>:
<MITOL> variant, adaptada a la morfologia moderna, de l'antic → njarðgjǫrð ‘cinyells de força’ (pl.: njarðgjarðar)
njarð·lás <m. -láss, -lásar>:
<LIT> pany m de força (pany fortíssim, irrompible)
Njála <f. Njálu, no comptable>:
<LITER> designació abreujada de la Brennu-Njáls saga o Història f de Nial el Cremat, el màxim exponent de les Històries d'Islandesos o Íslendinga sögur i potser la millor obra de la literatura islandesa medieval. És una obra anònima que conta la vida de Nial Thorgeirsson (Njáll Þorgeirsson), pagès ric (bóndi), capitost (höfðingi) i jurisperit (lögmaður mikill) de Bergþórshvoll (comarca de les Vestur-Landeyjar), dels seus sis fills (tres fills i tres filles) -i molt especialment de n'Skarphéðinn- i d'altres personatges. Per bé que els fets que s'hi conten es desenvolupen entre els anys 960 i 1020, se suposa que la història fou escrita entre el 1270 i el 1290, és a dir, a la darreria del segle XIII. El títol li ve del fet que el protagonista, amb la seva família, criats i alguns aliats, mor cremat a casa seva quan una turba, dirigida per Flosi Thordarson (Flosi Þórðarson) li cala foc
njálg·sýking <f. -sýkingar, -sýkingar>:
<MED> oxiürosi f, cucs m.pl (infestació amb cucs intestinals Enterobius vermicularis)
njálgur <m. njálgs, njálgar>:
<MED> oxiür m, cuc m [dels infants] (paràsit intestinal Enterobius vermicularis syn. Oxyuris vermicularis)
njól <f. njólar, njólar>:
<LIT> nit fosca, nit f sense lluna (→ njóla)
njóla <f. njólu, pl. no hab.>:
<LITER> nit fosca, nit f sense lluna
♦ Njóla: <LITER> Nit Fosca, poema, de contingut teològico-filosòfic i d'intenció pedagògica, de Björn Gunnlaugsson (1788-1876), la primera versió del qual fou publicada el 1843. Consta de 518 estrofes i tingué un gran ressò a la Islàndia del segle XIX
njóla·súpa <f. -súpu, -súpur>:
<CULIN> sopa f de paradella d'hort
njóli <m. njóla, njólar>:
*paradella f d'hort, *romàs (fl./pl.: romassos) m d'hort, *agrella f d'hort, *vinagrella f d'hort (planta Rumex longifolius syn. Rumex domesticus syn. Rumex aquaticus syn. Lapathum aquaticum)
njóra·fótur <m. -fótar, -fætur>:
peu bot, peu m de pinya, <MED> peu equinovar, peu varo-equí
njósn <f. njósnar, njósnir>:
1. <GEN> coneixement m d'una cosa, notícia f d'una cosa (a través d'espies, vigies, confidents etc., nassada)
◊ þegar fór njósn hið efra um Jaðar, er konungur sigldi hið ytra: per la comarca de Jæren aviat va córrer la notícia que el rei singlava al llarg de la seva costa
♦ fá njósn um e-ð: assabentar-se d'una cosa (confidencialment, per informadors etc.)
♦ gera e-m njósn um e-ð: informar algú en secret d'una cosa
♦ vera á njósn: estar observant d'amagat, espiar
◊ ráðomk þér, Loddfáfnir, ǀ at þú ráð nemir, ǁ njóta mundo, ef þú nemr, ǁ þér muno góð, ef þú getr: ǁ nótt þú rís-at, ǀ nema á njósn sér ǁ eða þú leitir þér innan út staðar: [Nós] t'aconsellem, Loddfáfnir, i tant de bo segueixis tu el consell; si el segueixes, en trauràs profit, en trauràs benefici, si el fas teu: de nit, no et llevis pas, llevat que no vagis a espiar d'amagat o que hagis d'anar a fora a la comuna (cf. Kuhn 1968³, pàg. 190: leita sér staðar sich eine stelle (für natürliche verrichtungen) suchen (Háv. 112))
2. njósnir <f.pl njósna>: (njósnastarfsemi) espionatge m (activitat d'espia)
♦ halda njósnum [um e-ð]: espiar una cosa, posar-se a l'aguait per esbrinar una cosa
◊ þetta staðfestist með þeim feðgum. Halda þeir nú til njósnum nær Búi gengur heim hjá: pare i fill resolgueren de fer-ho així. Llavors varen posar-se a l'aguait per si en Búi passava per allà tornant cap a casa
♦ saka e-n um njósnir [fyrir e-n]: acusar algú d'espionatge [per a algú]
♦ stunda njósnir [fyrir e-n]: espiar, fer d'espia [per a algú]
♦ → iðnaðarnjósnir “espionatge industrial”
njósna <njósna ~ njósnum | njósnaði ~ njósnuðum | njósnað>:
espiar, observar d'amagat i en silenci
♦ njósna eftir e-u: intentar descobrir una cosa espiant
♦ njósna um e-ð ~ e-n: espiar una cosa ~ algú
njósna·ferð <f. -ferðar, -ferðir>:
<MIL> viatge f de reconeixement
njósna·flug <n. -flugs, -flug>:
<MIL> vol m de reconeixement
njósna·för <f. -farar, -farir>:
<MIL> expedició f de reconeixement
njósna·mynd <f. -myndar, -myndir>:
pel·lícula f d'espies
njósna·net <n. -nets, -net>:
xarxa f d'espionatge
njósnar·flugvél <f. -flugvélar, -flugvélar>:
avió m espia, avió m de reconeixement
njósnari <m. njósnara, njósnarar>:
1. (njósnarmaður) espia m & f (persona que fa d'espia)
◊ “Njósnarinn sem kom inn úr kuldanum” eftir John Le Carré: “L'espia que vingué del fred” de John Le Carré
2. (snuðrari, uppljóstrari) informador m, informadora f, bufa-orelles m (confident)
njósnar·maður <m. -manns, -menn>:
espia m & f
njósna·saga <f. -sögu, -sögur>:
novel·la f d'espies
njósna·starfsemi <f. -starfsemi, no comptable>:
espionatge m
njóta <nýt ~ njótum | naut ~ nutum | notið ║ e-s>:
1. <GEN> gaudir d'una cosa
◊ njóta ferðarinnar: gaudir del viatge
◊ njóta lífsins: gaudir de la vida
◊ ifi er mér á, | at ek væra enn kominn / jǫtna gǫrðom ór, / ef ek Gunnlaðar né nytak, | innar góðo kono, / þeirar er lǫgðomk arm yfir: dubto que hagués pogut sortir dels masos dels ètuns, si no hagués fruït (o potser, si no m'hagués aprofitat? La qüestió és si hem d'entendre el verb njóta en el sentit de fruir de, gaudir de (sexualment) o en el sentit de treure profit o benefici de, aprofitar-se de) de la Gunnlǫð, la bona dona, entre els braços de la qual vaig jeure (lǫgðumk = [er] lagði arm yfir um mik = [...er] tók mik í faðm sér. Literalment: ...d'aquella que em va posar el[s] braç[os] damunt/al voltant meu, ...d'aquella que em va abraçar. Cf.: Friedrich Pfeiffer: Altnordisches Lesebuch - Text, Grammatik, Wörterbuch. Leipzig: T. O. Weigel, 1860. Pàg. 275: “lǫgðumk arm yfir = lagði yfir um mik arm sie legte ihren arm über mich, sie umschlang mich mit ihren armen“; també: Finnur Jónsson: Sæmundar-Edda: Eddukvæði. Reykjavík: Prentsmiðja D. Östlunds, 1905, pàg. 488: “lǫgðumk — yfir: lagði arm yfir mig, tók mig í faðm sjer”, i, ja per acabar: 6. Excursus on the non-middle-mk construction: 3rd person subject, 1st singular object, dins: Kjartan Ottosson: “The Old Nordic Middle Voice in the pre-literary period - Questions of grammaticalisation and cliticization”. Pàg. 213: “c. þeirar er lǫgðumk arm yfir (= lagði yfir mik) - ‘of the one who laid her arm over me (Hávamál 108)”. Dins: Folke Josephson (curador): Form and functions: aspect, tense, mood, diathesis, and valency. Amsterdam: John Benjamins, 2008. Pàgs. 185-219)
♦ njóta sín: <LOC FIG> usar al màxim totes les seves possibilitats, desplegar tot el seu potencial
♦ njóttu heill handa!: <LOC FIG> que en puguis gaudir [per] molts d'anys! Enhorabona!
2. (hafa gagn af) treure profit (o: partit) d'una cosa (aprofitar-se d'una cosa)
◊ hann nýtur þess, að ég næ ekki til hans: s'aprofita que no el pugui pas atrapar
◊ stúlkan naut þess að hún var hög til handa: a la noia la va beneficiar que fos hàbil amb les mans
◊ heldur munt þú njóta mín en gjalda: de mi n'obtindràs més aviat avantatges que no pas desavantatges
♦ þú naust mín við, þegar...: <LOC FIG> va ésser gràcies a mi que...
3. <impersonal>: (bara í sumum talsháttum eða orðatiltækjum eins og: - només en frases fetes o expressions com ara:)
♦ meðan hans nýtur við: <LOC FIG> mentre visqui
◊ hann grunaði að sín mundi ekki lengi við njóta: pressentia que no li quedava gaire temps de vida
◊ hans naut ekki lengi við: no va viure gaire temps més
♦ þar nýtur ekki sólar: <LOC FIG> allà no hi ha sol (és un indret obac)
njótast <- ~ njótumst | - ~ nutumst | notist>:
1. <GEN> casar-se l'un amb l'altre
◊ þau fengu ekki að njótast: no es van pas poder casar, no van arribar a poder conviure mai maritalment
◊ nutust þau vel og lengi: van viure feliçment casats durant molt de temps
2. (hafa samfarir) dormir plegats (mantenir relacions sexuals [sense estar casats])
◊ við nutumst inní nóttina í allskonar stöðum og stellingum: vam fer-ho fins ben entrada la nit en tota mena de llocs i en tota mena de posicions
njúton <n. njútons, njúton>:
newton m (unitat de mesura de la força. Símbol: N)
Njörður <m. Njarðar, no comptable>:
<MITOL> Niord m , déu de la mar, dels animals que hi viuen i dels vents. La seva dona era Skaði, la deessa dels trineus i la caça
♦ það er galli á gjöf Njarðar að... <+ ind.>: <LOC FIG> la cosa estaria bé si no fos perquè té la pega que... <+ ind.>
Njörva·sund¹ <n. -sunds, no comptable>:
estret m de Gibraltar (→ Gíbraltarsund)
Njörva·sund² <n.pl -sunda>:
<†> variant arcaica de → Njörvasund¹ “estret de Gibraltar”
◊ þaðan héldu þeir austr eptir Njǫrvasundum ok kvǫ́mu til eyjanna ok unnu báðar Maiork ok Minork. Eptir þat fóru þeir til Sikileyjar: d'allà (= Ceuta, que acaben de saquejar)  i deixant enrere l'estret de Gibraltar, posaren rumb cap a llevant i arribaren a les illes i les prengueren totes dues, Mallorca i Menorca. Després, se n'anaren a Sicília
nokkru <adv., dat. sg. nt. de → nokkur, nokkur, nokkuð emprat, amb valor adverbial, davant adjectius en grau comparatiu>:
1. una mica <+ adj. en grau comparatiu>
♦ nokkru <+ adj. en grau comparatiu>: una mica <+ adj. en grau comparatiu>
◊ bókin er nokkru styttri en bókin á undan: el llibre és una mica més curt que no el seu antecessor
◊ hann sagði nokkru lágmæltari...: va dir, una mica més fluixet,...
2. una mica de temps
♦ nokkru áður: algun temps abans, una mica abans
♦ fyrir nokkru: #1. (fyrir nokkrum tíma) fa un cert temps (fa algun temps); #2. (fyrir stuttu) fa poc (no fa [pas] gaire)
◊ við vorum bara að segja sögu um útlaga sem fór hér um fyrir nokkru: només estàvem contant la història d'un bandoler que va passar per aquí fa algun temps
♦ fyrir nokkru síðan: no fa gaire, fa poc
nokkuð <adv., ac. sg. nt. de → nokkur, nokkur, nokkuð emprat, amb valor adverbial, davant adjectius en grau positiu>:
força <+ adj. en grau positiu>, bastant <+ adj. en grau positiu> (Mall.) 
♦ nokkuð <+ adj. en grau positiu>: força <+ adj. en grau positiu>, bastant <+ adj. en grau positiu> (Mall.) 
◊ nokkuð góður: força bo
♦ það er nokkuð langt sótt: <LOC FIG> això és força rebuscat
nokkur, nokkur, nokkurt <adj. indef.>:
1. (einhver) algun -una, qualque (Bal.) 
♦ nokkur ár: alguns anys
♦ nokkur hagnaður: algun benefici, un cert benefici
♦ nokkur orð [um e-ð]: algunes paraules [sobre una cosa]
♦ nokkru sinni: (nokkurn tíma) mai (en oracions negatives, condicionals i interrogatives & com a segon terme de comparació)
♦ meiri en nokkru sinni fyrr: més que mai
♦ minni en nokkru sinni fyrr: menys que mai
◊ besti Golf sem nokkru sinni hefur verið framleiddur: el millor Golf que mai s'hagi construït
♦ nokkrum sinnum: algunes vegades, un parell de vegades (Mall.) 
♦ nokkur tími: algun temps
♦ nokkurn tíma: → nokkurntíma ‘alguna vegada, mai’ (Mall.) 
♦ að nokkru leyti: <LOC> en part, fins a un cert punt
♦ nokkrar okkar: alguns ~ algunes de nosaltres (nosaltres = grup de dones) 
♦ nokkrir okkar: alguns ~ algunes de nosaltres (nosaltres = grup d'homes) 
♦ nokkrar ykkar: alguns ~ algunes de vosaltres (vosaltres = grup de dones) 
♦ nokkrir ykkar: alguns ~ algunes de vosaltres (vosaltres = grup d'homes) 
♦ nokkuð ykkar: algun -a de vosaltres (vosaltres = grup d'homes i dones) 
◊ hefur nokkuð ykkar kynnst til dæmis Dönum og hvernig þeir líta á okkur?: cap de vosaltres ha conegut, per exemple, danesos i s'ha fixat com ens miren?
♦ nokkur af okkur: [alg]un de nosaltres, [alg]una de nosaltres
♦ nokkur af ykkur: [alg]un de vosaltres, [alg]una de vosaltres
♦ um nokkra hríð: <LOC> durant algun temps, una temporada
2. (einhver ótiltekinn, óskilgreindur eða óþekktur) un [cert] una [certa]
♦ maður nokkur: un home
♦ kona nokkur: una dona
3. (í skilyrðis-, spurnar- og neitunarsetningum) cap (en oracions condicionals, negatives i interrogatives) 
◊ hver sá er lætur nokkurn af mönnum þeim, er ég fæ yður í hendur, sleppa undan, hann skal láta sitt líf fyrir hans líf: si ningú deixa fugir cap dels homes que confio a les vostres mans, la seva vida pagarà per la vida d'aquell
4. nokkrir, nokkrar, nokkur <pl.>: alguns -nes, uns unes, uns quants unes quantes, un parell de (Bal.) 
♦ nokkrum sinnum: vàries vegades, un parell de vegades (Bal.) 
♦ nokkrum dögum seinna: alguns dies després, un parell de dies més tard (Bal.) 
♦ fyrir nokkrum dögum síðan: fa alguns dies, fa un parell de dies (Bal.) 
♦ þó nokkrir: diferents..., diversos...
5. ekki nokkur, ekki nokkur, ekki nokkurt <emfàtic per→ enginn, engin, ekkert >: ni un una, [absolutament] cap, [absolutament] ningú -una
♦ ekki með nokkru móti: <LOC> de cap manera, de cap de les maneres
♦ ekki nokkur skapaður hlutur: <LOC> absolutament res
♦ ekki nokkur lifandi maður: ni una ànima (absolutament ningú)
♦ ekki nokkur lifandi sála: <LOC> ni una [trista] animeta
◊ hér er ekki nokkur lifandi sála: aquí no hi ha ni una trista animeta
6. nokkur, nokkur, nokkurt <+ substantiu amb l'article determinat>: un -a dels... <+ substantiu>, algun -a dels... <+ substantiu>, qualcun -a dels... <+ substantiu> (Mall.) 
◊ bóndinn spurði hvort nokkur ærin væri blæsma: l'amo va demanar si alguna de les ovelles anava moguda
◊ nokkur þau einkenni: algunes de les característiques
  Darrere nokkur, nokkur, nokkurt s'empren les formes fortes de l'adjectiu:
bóndinn átti nokkra fælna fola: l'amo del mas tenia alguns poltres esquius		  
nokkur, nokkur, nokkuð <pron. indef.>:
1. algú -una, qualcú -una (Bal.) 
♦ að (o: í) nokkru: <LOC> en part, fins a un cert punt
♦ nokkuð: alguna cosa, qualque cosa (Bal.) 
♦ nokkuð annað: alguna altra cosa, una altra cosa
♦ nokkuð fleira: alguna cosa més
♦ nokkuð manna: algú
◊ Karl reið úr garði og sneri upp í hlíðina. Karl spurði ef þeir sæju nokkuð manna fyrir sér. Þeir sögðu að maður rak fé út eftir hlíðinni: en Karl sortí a cavall de la tanca del mas i va prendre coster amunt. En Karl els va preguntar si havien vist ningú més envant. Ells li digueren que per aquell coster, més amunt, hi havia un home que hi duia a pasturar les ovelles
◊ fer Þorsteinn nú til Noregs aftur og er þar næsta vetur eftir (1011-12), fer um sumarið (1012) út til Íslands og þykir frændum hans ferðin gæfulítil verið hafa. En Gestur kemur aldrei á Norðurlönd síðan, þótti þar dugandi drengur er hann var og er eigi getið hvert nokkuð manna sé frá hönum komið (sýnist þá Gestur að hafa militerað undir Basilio og Constantino): en Þorsteinn llavors va tornar a Noruega on hi va passar l'hivern següent (1011-12), i després, va tornar a Islàndia per l'estiu (1012) i els seus parents foren del parer que al seu viatge la sort no l'havia acompanyat gaire. En Gestur ja no va tornar mai més als països norrens, però la gent el va tenir sempre per un home hàbil i capaç anés on fos, però no s'esmenta si algú en descendeix (sembla que en Gestur va servir a les ordres dels [emperadors] Basili i Constantí)
♦ er nokkuð að þér?: <LOC> que et passa res?
♦ nokkuð svo: <LOC> regular, xino-xano, així-així
♦ er þetta nokkuð svo slæmt?: <LOC> el que té, realment és tan dolent?; oi que això no [li] fa tan de mal [com sembla]?
♦ nokkuð ykkar: algun -a de vosaltres (vosaltres = grup d'homes i dones) 
◊ hefur nokkuð ykkar kynnst til dæmis Dönum og hvernig þeir líta á okkur?: cap de vosaltres ha conegut, per exemple, danesos i s'ha fixat com ens miren?
♦ það er ekki til nokkurs: <LOC FIG> no serveix de res, no té cap sentit, és debades
♦ það er nú til nokkurs!: <LOC FIG IRON> de bona utilitat ens serà això!, quin bon servei que [no] ens farà això!
2. ekki nokkur, ekki nokkur, ekki nokkuð <emfàtic per→ enginn, engin, ekkert >: ni un una, [absolutament] cap, [absolutament] ningú -una
♦ ekki nokkuð: absolutament no-res
  La forma nokkurt és adjectival; la forma nokkuð, pronominal. La resta de formes es poden usar tant adjectivalment com pronominalment.  
 
nokkur, nokkur, nokkurt (adj.) / nokkuð (pron.)
A. Singular
  Masculí   Femení   Neutre
N nokkur   nokkur   nokkurt nokkuð
A nokkurn   nokkra, <†> nokkura   nokkurt nokkuð
G nokkurs   nokkurrar   nokkurs
D nokkrum, <†> nokkurum   nokkurri   nokkru, <†> nokkuru
 
B. Plural:
  Masculí   Femení   Neutre
N nokkrir, <†> nokkurir   nokkrar, <†> nokkurar   nokkur
A nokkra, <†> nokkura   nokkrar, <†> nokkurar   nokkur
G nokkurra   nokkurra   nokkurra
D nokkrum, <†> nokkurum   nokkrum, <†> nokkurum   nokkrum, <†> nokkurum
 
nokkurn·tíma <adv. Variant ortogràfica: → nokkurn tíma>:
1. mai, cap vegada (en oracions interrogatives i relatives en subjuntiu) 
◊ þetta er einn af bestu leikjum sem ég hef nokkurn tíma séð: aquest és un dels millors partits que mai hagi vist
◊ sástu hann nokkurn tíma?: que el vas veure mai?
◊ borðaði hann nú með betri lyst en nokkurn tíma fyrr: ara menjava amb més gana que mai abans
2. ♦ aldrei nokkurntíma[nn]: mai per mai, mai de la vida, mai dels mais
nokkurn·veginn <adv. Variant ortogràfica: → nokkurn veginn>:
aproximadament, si fa no fa, més o menys
◊ <c> samsvarar nokkurn veginn <ts> í íslensku: <c> correspon aproximadament a <ts> en islandès
nokkurs·konar <adv. Variant ortogràfica: → nokkurs konar>:
una mena de, una espècie de, una casta de (Mall.) 
nokkurs·staðar <adv. Variant ortogràfica: → nokkurs staðar>:
a algun lloc, a qualque banda (Mall.) 
nokkut:
<†> variant arcaica de → [nokkur, nokkur,] nokkuð “algun -a, alguna cosa”
noktúrna <f. noktúrnu, noktúrnur>:
<MÚS> nocturn m
nonetta <f. nonettu, nonettur>:
<MÚS> nonet m (peça musical per a nou instruments o veus) (→ nónetta)
Nonni <m. Nonna>:
Joanet m (diminutiu [hipocorístic] de → Jón)
norðan¹:
1. <prep. + Gen.>: al nord de
◊ norðan fjallsins: al nord del puig
◊ norðan fljótsins: al nord del riu
2. fyrir norðan <prep. + Ac.>: al nord de
◊ fyrir norðan Ísland: al nord d'Islàndia
◊ fyrir norðan fljótið: al nord del riu
◊ fyrir norðan ána: al nord del riu
3. norðan við <+ Ac.>: al nord de
situat al nord, però no en el territori, sinó fora d'ell, al seu davant
◊ norðan við Ísland: davant la costa nord d'Islàndia
norðan² <adv.>:
1. <GEN> del nord
2. að norðan <adv>: #1. (úr norðri, af norðri) del nord; #2. (í norðri, að norðanverðu) al nord; #3. (frá Norðurlandi) de la Islàndia nord (de les comarques de la Islàndia nord)
◊ bíllinn er kominn að norðan: ha arribat l'autobús [de les terres] del nord (de la Islàndia nord)
◊ hann kemur að norðan: ve del nord [d'Islàndia]
◊ maður að norðan: nordlandès m (de la Islàndia nord)
♦ norðan í fjalli ~ í ásum: a la vessant nord del puig ~ dels tossals
◊ veðrið er ólíkt neðst og efst í fjalli, norðan í fjalli og sunnan í fjalli. Það vaxa ólíkar plöntur og dýr á ólíkum stöðum fjallsins: el temps és diferent a la part inferior i a la part superior d'un puig, a la vessant nord del puig i a la vessant sud del puig. A les diferents parts del puig hi viuen plantes i animals diferents
3. ♦ vindurinn er á norðan; hann er á norðan: <LOC> el vent ve del nord
4. fyrir norðan <adv>: #1. (í norðri, að norðanverðu) al nord, en el nord; #2. (á Norðurlandi) a la Islàndia nord (a les comarques de la Islàndia nord)
◊ og þetta eru nöfn ættkvíslanna: Yst í norðri, frá hafinu í áttina til Hetlón þangað að, er leið liggur til Hamat, og þaðan til Hasar Enón, - er þá Damaskusland fyrir norðan (t͡sāˈφōnā-h, צָפוֹנָה), fram með Hamat -, og fær hver land frá austri til vesturs: Dan, einn landshluti: i aquests són els noms de les tribus: A l'extrem nord, des de la mar en direcció de cap a Ħetlon per allà on hi ha el camí cap a Ħamat, i d'allà cap a Ħaçar-Enan, [de manera que] llavors el país de Damasc està al nord, cap a Ħamat, i cadascun rep un país d'orient fins a occident: en Dan [rep] una partió
5. ♦ norðan megin: al costat nord, a la part nord
6.b Aquest adverbi compost pot donar origen a preposicions compostes de lloc quan s'empra acompanyat d'una preposició local, que pot variar depenent del mot que s'acompanyi: a la part nord de
◊ norðan megin í Seyðisfirði: a la part nord del Seydisfiord
◊ og lentum norðan megin á nesi því eðr skaga, er gengr út fyrir sunnan flóann: i vam anar a parar a la part nord d'aquesta llengua de terra o península que s'endinsa dins la mar al sud de la badia
norðan·átt <f. -áttar, -áttir>:
vent m del nord, tramuntana f, <LIT> bòrees m, <LIT> septentrió m
◊ höfnin er opin fyrir norðanátt: el port no està resguardat a la part que dóna a tramuntana
norðan·bál <n. -báls, -bál>:
vent fort i gelat del nord
norðan·flapur <n. -flapurs, no comptable>:
vent fresc del nord, tramuntana fresca, fluixa i de poca durada
norðan·maður <m. -manns, -menn>:
1. <GEN> habitant m & f del nord d'un país
2. (Norðlendingur, maður úr Norðurlandi) nordlandès m, nordlandesa f (habitant o nadiu del Nordland islandès)
3. (stúdent frá Menntaskólanum á Akureyri) estudiant m & f de l'Institut d'Humanitats d'Akureyri
norðan·veður <n. -veðurs, -veður>:
1. (norðanvindur) vent m del nord (tramuntana)
◊ eftir það fór Þórir út til Íslands og lét höggva upp knörrinn þá er honum leiddist siglingar en brandana af knerrinum lét hann setja yfir útidyr sínar og voru þeir þar lengi síðan og svo veðurspáir að í öðrum þaut fyrir sunnanveðri en í öðrum fyrir norðanveðri: després d'això, en Þórir se'n va anar a Islàndia. Quan es va haver cansat de navegar, va fer fer bocins del knorr (vaixell gros destinat al transport de mercaderies), però els brandar (posts, decorades amb ornaments gravats, de l'estrau i el codast) del knorr els va fer posar damunt l'entrada del seu mas on hi van restar molt de temps i servien per veure el temps que faria perquè se sentia un soroll a un d'ells quan havia de bufar el vent de migjorn, però si havia de fer tramuntana, el soroll se sentia a l'altre
2. (norðanstormur) tempesta desfermada pel vent del nord (temporal)
♦ hart norðanveður: <NÀUT> violenta tempesta de tramuntana
◊ þeir tóku norðanveður svo hörð að þá bar suður í haf og rak yfir myrkur svo mikið að þeir vissu eigi hvar þeir fóru og höfðu þeir útivist langa: van topar amb tempestes de tramuntana tan violentes que els van desviar cap al sud on van entrar dins una boira tan espessa que no sabien cap on anaven, de manera que van romandre molt de temps anant a la deriva
norðan·verður, -verð, -vert² <adj.>:
septentrional
♦ að norðanverðu: del [seu] costat nord, al nord d'ell
♦ við norðanverðan fjörðinn: <LOC FIG> a la part nord del fiord 
norðan·vindur <m. -vinds, -vindar>:
vent m del nord, tramuntana f,  <LIT> bòrees m, <LIT> septentrió m
norðar <adv. en grau comparatiu>:
més cap al nord, més vers el nord
norðar·lega <adv.>:
vers el nord
♦ norðarlega í dalnum: a la part septentrional de la vall
◊ í miðju hans rennur á sem heitir Fjarðará. Norðarlega í dalnum eru nokkur eyðibýli. Dalurinn er umgirtur fjöllum frá 600 til 900 m hæð: el travessa un rierol que es diu Fjarðará; a la part septentrional de la vall hi ha alguns masos abandonats. La vall està envoltada de muntanyes de 600 a 900 metres d'alçària
norðast² <adv. en grau superlatiu>:
a la part més septentrional possible, al més septentrional possible (→ nyrst)
norð·austan <adv.>:
del nord-est
norðaustan·vindur <m. -vinds, -vindar>:
vent m del nord-est, mestral m, <LIT> aquiló m
norðaust·lægur, -læg, -lægt <adj.>:
del nord-est, nord-oriental
norð·austur <n. -austurs, no comptable>:
nord-est m
♦ í norðaustur: cap al nord-est, vers el nord-est
norðaustur- <en compostos>:
del nord-est, nord-oriental
norðaustur·hluti <m. -hluta, -hlutar>:
nord-est m, part f nord-oriental
♦ norðausturhluti Spánar: el nord-est d'Espanya, la part nord-oriental d'Espanya
♦ norðausturhluti Íberíuskagans: el nord-est de la Península Ibèrica
Norðaustur·kjördæmi <n. -kjördæmis, no comptable>:
circumscripció f electoral de la Islàndia nord i est, districte m electoral de la Islàndia nord-est (nova circumscripció electoral creada el 1999 i amb vigor a partir de les eleccions del 2003. Està formada pels antics districtes electorals del Norðurlandskjördæmi eystra i l' Austurlandskjördæmi) 
Norðaustur·land <n. -lands, no comptable>:
el nord-est d'Islàndia
norðaustur·mið <n. -miðs, no comptable>:
calador m del nord-est, pesquera f del nord-est (gran zona de pesca situada al nord-est d'Islàndia)
norð·hvalur <m. -hvals, -hvalir>:
balena franca àrtica (mamífer Balaena mysticetus)
Norð·lendingur <m. -lendings, -lendingar>:
nordlandès m, nordlandesa f (de la Islàndia nord)
norð·lenskur, -lensk, -lenskt <adj.>:
nordlandès -esa (relatiu a les comarques de la Islàndia nord)
Norð·lingur <m. -lings, -lingar>:
nordlandès m, nordlandesa f (de la Islàndia nord)
norð·lægur, -læg, -lægt <adj.>:
1. <GEN> septentrional, boreal
◊ ég læt upp rísa safn mikilla þjóða frá norðlægum löndum: faré que s'aixequi una multitud de grans nacions dels països septentrionals
♦ norðlægar slóðir: les regions boreals (designació dels territoris situats entre el pol Nord i els 60° N de latitud)
♦ norðlægt svæði: la regió boreal (una de les onze regions biogeogràfiques d'Europa)
2. (um vind) [que bufa] del nord (vent)
Norð·maður <m. -manns, -menn>:
1. <GEN> noruec m, noruega f
2. <†> (Norðlendingur) nordlandès m, nordlandesa f (habitant de la contrada septentrional d'Islàndia)
3. <HIST> (Norðurlandabúi) home m del nord, nordman m, normand m (a l'edat Mitjana: norrè, nadiu de l'Escandinàvia germànica)
Norð·mandingur <m. -mandings, -mandingar>:
<HIST> (íbúi Normandí) normand m, normanda f (habitant de Normandia)
norð·meisa <f. -meisu, -meisur>:
mallerenga f de Lapònia, ferrerolet m de Lapònia (Val.), ferrerico m de Lapònia (Bal.) (ocell Parus cinctus syn. Poecile cinctus)
Norð·mýlingur <m. -mýlings, -mýlingar>:
nordmilinguès m, nordmilinguesa f (nadiu o habitant de la comarca de Norður-Múlasýsla)
Norð·mæri <n. -mæris, pl. no hab.>:
Norðmæri m, Nordmøre m (un dels fylki de la Noruega medieval)
◊ þótt þetta vandræði hafi nú borið oss að hendi, þá mun eigi langt til, að sama vandræði mun til yðvar koma, því að Haraldur, ætla eg, að skjótt mun hér koma, þá er hann hefir alla menn þrælkað og áþjáð, sem hann vill, á Norðmæri og í Raumsdal: encara que ara siguem nosaltres els afectats per aquesta difícil situació, no passarà gaire temps i vosaltres us veureu en idèntica mala situació, ja que crec que en Haraldur arribarà aquí de seguida que hagi esclavitzat i sotmès a opressió tothom que hagi volgut del Norðmæri i el Raumsdalur
Norð-Mœri <n. -Mœris, pl. no hab.>:
<†> variant arcaica de → Norðmæri “Norðmæri”
  A les edicions antigues de textos medievals se sol parlar de Norð-Mœrr i Sunn-Mœrr, de gènere femení. En aquest punt, Cleasby-Vigfússon-Craigie resulten una mica desconcertants, ja que, a la pàg. 443 hi donen entrada a unes formes Norðmæri, Sunnmæri, de gènere femení (i, atesa la terminació, suposem que assumeixen que es tracta d'un mot que es declina com a elli o gleði, és a dir, d'un mot de tema en -īn) mentre que a la pàg. 605 hi donen entrada a un Sunnmærr, sense especificació de gènere, però que només podria ésser un mot femení de tema en -ijō, atesos l'acusatiu i el datiu Sunn-Mæri o Sunnmæri (depenent de la variant ortogràfica triada). A la pàg. 457 no hi donen entrada ni a un Norðmærr ni a un Norðmæri.

A les edicions modernes, en canvi, es parteix de mots neutres de tema en -ijan: Norð-Mœri i Sunn-Mœri, que es declinarien igual que, per exemple, kvæði o dæmi.

Val a dir, però, que la Laxdæla saga comença amb les paraules:

Ketill flatnefur hét maður son Bjarnar bunu. Hann var hersir ríkur í Noregi og kynstór. Hann bjó í Raumsdal í Raumsdælafylki. Það er milli Sunnmærar og Norðmærar. Ketill flatnefur átti Yngvildi dóttur Ketils veðurs, ágæts manns “Això era un home que es deia Ketill Camús i era fill d'en Björn Peu-Bot. Era un poderós hersi de Noruega, d'alt llinatge. Vivia al Raumsdalur, al fylki dels habitants del Raumsdalur, situat entre la Sunn-Mœrr i la Norð-Mœrr. En Ketill Camús tenia per dona l'Yngvildur, la filla d'en Ketill Marrà, un home distingit”		  
     
norð·norðaustur <n. -norðausturs, no comptable>:
nord-nord-est m, NNE m
norð·norðvestur <n. -norðvesturs, no comptable>:
nord-nord-oest m, NNO m
Norðri <m. Norðra, no comptable>:
<MITOL> Norðri m, Nordró m, un dels quatre nans, personificació dels quatre punts cardinals, que aguanten la volta celeste
norður¹ <n. norðurs, no comptable>:
nord m
♦ gjá á milli norðurs og suðurs: <LOC FIG> diferència f nord-sud, desfasament econòmic entre el Nord i el Sud, desfasament m Nord-Sud 
♦ → hánorður “nord geogràfic”
♦ í norður: cap al nord, vers el nord, en direcció nord
♦ í norðri: al nord
♦ landfræðilegt norður nord geogràfic
◊ munurinn á landfræðilegu norðri og segulnorðri kallast misvísun: la diferència entre el nord geogràfic i el magnètic rep el nom de desviació [magnètica]
♦ norður á við: cap al nord, vers el nord
♦ rétt norður: nord geogràfic
♦ → segulnorður “nord magnètic”
♦ til norðurs: cap al nord, vers el nord
♦ úr norðri: del nord
norður² <adv.>:
cap al nord, vers el nord
♦ fara norður og niður: <LOC FIG> anar-se'n a ca una puta 
Norður-³ <en noms geogràfics i adjectius derivats>:
del nord
Norður-Afríka <f. -Afríku, no comptable>:
Àfrica f del Nord, nord m d'Àfrica
♦ spænska Norður-Afríka: el nord d'Àfrica espanyol
Norður-Ameríka <f. -Ameríku, no comptable>:
Amèrica f del Nord, Nord-Amèrica f
♦ Bandaríki Norður-Ameríku: Estats Units d'Amèrica
Norður-Asía <f. -Asíu, no comptable>:
Àsia f del Nord, nord m d'Àsia
Norður-Atlantshaf <n. -Atlantshafs, no comptable>:
Atlàntic m nord
Norður-Atlantshafsbandalagið <n. -Atlantshafsbandalagsins, no comptable>:
Organització f del Tractat de l'Atlàntic Nord
Norður·álfa <f. -álfu, no comptable>:
<LIT> Europa f
norðurálfu- <en compostos>:
<LIT> europeu -ea
Norðurálfu·búi <m. -búa, -búar>:
<LIT> europeu m, europea f
Norðurálfu·maður <m. -manns, -menn>:
<LIT> europeu m, europea f
norður·breidd <f. -breiddar, no comptable>:
latitud f nord
♦ á 40° stigi norðurbreiddar: a quaranta graus de latitud nord
♦ norðlæg → breidd “íd.”
Norður-Dakóta <f. -Dakótu, no comptable>:
Dacota f del Nord
Norður-Evrópa <f. -Evrópu, no comptable>:
Europa f del nord, Europa f septentrional
Norður-Frísi <m. -Frísa, -Frísir (o: Frísar)>:
frisó m septentrional, frisona f septentrional
Norður-Frísland <n. -Fríslands, no comptable>:
Frísia f Septentrional, Frísia f del Nord
norður·frísneska <f. -frísnesku, no comptable>:
frisó m septentrional (llengua germànica parlada pels frisons septentrionals)
norður·frísneskur, -frísnesk, -frísneskt <adj.>:
frisó -ona septentrional
◊ norðurfrísnesku eyjarnar: Illes Frisones septentrionals
norður·fylki <n. -fylkis, -fylki>:
1. <GEN> província f del nord
2. (í Bandaríkjum Norður-Ameríku) estat m del nord (dels Estats Units d'Amèrica)
norður-hánavarrska <f. -hánavörrsku, pl. no hab.>:
alt-navarrès m septentrional (dialecte basc)
norður·heimskaut <n. -heimskauts, -heimskaut>:
Pol m Nord
norðurheimskauts- <en compostos>:
àrtic -a
Norðurheimskauts·baugur <m. -baugs, no comptable>:
Cercle m Polar Àrtic
Norðurheimskauts·svæði <n. -svæðis, no comptable>:
Territoris m.pl Àrtics
♦ Norðurheimskautssvæðið: els Territoris Àrtics, l'Àrtic
norður·heimur <m. -heims, -heimar>:
hemisferi m boreal
norður·hjari <m. -hjara, no comptable>:
1. (norðurpóll) Pol m Nord (extrem septentrional del món)
2. (norðurheimskautssvæði) àrtic m (regions àrtiques)
norður·hlið <f. -hliðar, -hliðar>:
costat m nord, part m nord
norður·hlíð <f. -hlíðar, -hlíðir>:
cara f nord (de muntanya)
norður·hluti <m. -hluta, -hlutar>:
part f septentrional, part f nord
♦ í norðurhluta Spánar: en el nord d'Espanya
norður·hvel <n. -hvels, no comptable>:
hemisferi m nord, hemisferi m boreal
Norður-Íri <m. -Íra, -Írar>:
irlandès m del Nord, irlandesa f del Nord
Norður-Írland <n. -Írlands, no comptable>:
Irlanda f del Nord
norður·írskur, -írsk, -írskt <adj.>:
d'Irlanda del Nord
Norður-Ísafjarðar·sýsla <f. -sýslu, no comptable>:
comarca f de l'Ísafiord septentrional, a la regió dels Vestfirdir o ‘Fiords Occidentals’, en el nord-oest d'Islàndia
Norður-Íshaf <n. -Íshafs, no comptable>:
Oceà Polar Àrtic, Oceà Glacial Àrtic
Norður-Jemen <n. -Jemens, no comptable>:
el Iemen del Nord
Norður-Jemenbúi <m. -Jemenbúa, -Jemenbúar>:
iemenita m & f del nord, nord-iemenita m & f
Norður-Jemeni <m. -Jemena, -Jemenar>:
iemenita m & f del nord, nord-iemenita m & f
norður-jemenskur, -jemensk, -jemenskt <adj.>:
iemenita del nord, nord-iemenita
Norður-Karólína <f. -Karólínu, no comptable>:
Carolina f del Nord
norður·katalanska <f. -katalönsku, no comptable>:
(mállýska) català m septentrional (dialecte)
norður·katalanskur, -katalönsk, -katalanskt <adj.>:
de la Catalunya nord
Norður-Katalónía <f. -Katalóníu, no comptable>:
la Catalunya nord
norður·katalónska <f. -katalónsku, no comptable>:
(mállýska) català m septentrional (dialecte)
Norður-Kákasus <m. -Kákasuss, no comptable>:
Caucas m del Nord
Norður-Kórea <f. -Kóreu, no comptable>:
Corea f del Nord
norður·kóreskur, -kóresk, -kóreskt <adj.>:
nord-coreà -ana
Norður-Kóreumaður <m. -Kóreumanns, -Kóreumenn>:
nord-coreà m, nord-coreana f
Norður·kóróna <f. -kórónu, pl. no hab.>:
(stjörnumerki) Corona f boreal (constel·lació)
♦ Norðurkórónan: la Corona boreal 
Norður·land <n. -lands, no comptable>:
la Islàndia nord, el nord d'Islàndia (regió d'Islàndia situada entre la Hrútafjarðará a l'oest i el Gunnólfsvíkurfjall a l'est)
♦ Norðurland eystra: el Nordurland oriental o ‘Terres de Tramuntana - est’ d'Islàndia, una de les vuit regions o landsvæði -sense funció administrativa- en què està dividida l'illa. Consta de tres sýslur o comarques: Eyjafjarðarsýsla, Norður-Þingeyjarsýsla, Suður-Þingeyjarsýsla. L'1 de juliol del 2008 aquesta regió tenia oficialment 28.925 habitants
♦ Norðurland vestra: el Nordurland occidental o ‘Terres de Tramuntana - oest’ d'Islàndia, una de les vuit regions o landsvæði -sense funció administrativa- en què està dividida l'illa. Consta de tres sýslur o comarques: Austur-Húnavatnssýsla, Skagafjarðarsýsla i Vestur-Húnavatnssýsla. L'1 de juliol del 2008 aquesta regió tenia oficialment 7.392 habitants
Norðurlanda- <en compostos>:
nòrdic -a (relatiu als Països Nòrdics)
Norðurlanda·búi <m. -búa, -búar>:
escandinau m, escandinava f
norðurlanda·fræði <f. -fræði, no comptable>:
filologia escandinava, filologia norrena, escandinavística f
Norðurlanda·mál <n. -máls, -mál>:
llengua nòrdica
Norðurlanda·ráð <n. -ráðs, no comptable>:
Consell Nòrdic (fundat el 1952 amb la finalitat de fomentar la cooperació interescandinava en matèria de medi-ambient, econòmica i cultural)
Norðurlanda·þjóð <f. -þjóðar, -þjóðir>:
poble nòrdic, poble escandinau, nació escandinava
Norðurlands·kjördæmi <n. -kjördæmis, -kjördæmi>:
circumscripció f electoral de la Islàndia nord, districte m electoral de la Islàndia nord
♦ Norðurlandskjördæmi eystra: circumscripció electoral oriental de la Islàndia nord (Entre 1959 i 2003. A partir del 2003 passà a formar part, juntament amb l'antic Austurlandskjördæmi del nou Norðausturkjördæmi ) 
♦ Norðurlandskjördæmi vestra: circumscripció electoral occidental de la Islàndia nord (Entre 1959 i 2003. A partir del 2003 passà a formar part del Norðvesturkjördæmi amb els antics Vestfjarðakjördæmi i Vesturlandskjördæmi) 
norður·leið <f. -leiðar, -leiðir>:
camí m del nord, pas m del nord, ruta f del nord
norður·ljós <n. -ljóss, -ljós>:
aurora f boreal
♦ bylgjandi norðurljós: llums ondulants d'una aurora boreal
♦ norður- og suðurljós: aurora boreal i austral
Norður·lönd <n.pl -landa>:
Països Nòrdics
♦ á Norðurlöndum: als Països nòrdics, en el nord d'Europa
Norður-Maríanaeyjar <f.pl -Maríanaeyja>:
Illes Mariannes del Nord
Norður-Múla·sýsla <f. -sýslu, no comptable>:
comarca f del Múli septentrional, a la regió de l'Austurland o ‘Terres de Llevant’, en el nord-est d'Islàndia
Norður-Osseti <m. -Osseta, -Ossetar>:
osseta m & f del nord
Norður-Ossetía <f. -Ossetíu, no comptable>:
Ossètia f del Nord
norður·póll <m. -póls, -pólar>:
Pol m Nord
norðurpóls- <en compostos>:
del Pol Nord, polar
Norðurríkja·maður <m. -manns, -menn>:
1. <GEN> habitant m del estats del nord (dels Estats Units d'Amèrica)
2. (í bandaríska borgarastríðinu) nordista m & f (partidari dels estats del nord durant la Guerra Civil nord-americana)
◊ borgarastyrjöldin sem endaði með sigri Norðurríkjamanna...: la guerra civil, que va acabar amb la victòria dels nordistes...
◊ riddaralið Norðurríkjamanna: la cavalleria nordista
norður·samíska <f. -samísku, no comptable>:
lapó m septentrional (llengua finoúgrica)
Norður·sjór <m. -sjós (o: -sjóar), no comptable>:
Mar f,m del Nord
norður·skaut <n. -skauts, -skaut>:
Pol m Nord, Àrtic m
norðurskauts- <en compostos>:
àrtic -a
norðurskauts·fari <m. -fara, -fara>:
viatger m al Pol Nord, viatgera f al Pol Nord
norðurskauts·för <f. -farar, -farir>:
expedició f al Pol Nord
Norðurskauts·ráðið <n. -ráðsins, no comptable>:
Consell m de l'Àrtic (o: Consell Àrtic)
Norður·slóðir <f.pl -slóða>:
l'Àrtic m
norður·snjáldri <m. -snjáldra, -snjáldrar>:
zífid m de Sowerby (mamífer Mesoplodon bidens)
norður·stjarna <f. -stjörnu, no comptable>:
estrella f polar, estel m del nord, estel m polar, estrela f polar (Val.)  (→ Pólstjarna; → Leiðarstjarna)
norður·strönd <f. -strandar, -strendur (o: -strandir)>:
costa f septentrional, costa f nord
Norður·sveigur <m. -sveigs (o: -sveigar), pl. no hab.>:
(stjörnumerki) Corona f boreal (constel·lació) (→ Norðurkórónan)
♦ Norðursveigurinn: la Corona boreal 
Norður-Víetnam <n. -Víetnams, no comptable>:
Vietnam m del nord
Norður-Víetnami <m. -Víetnama, -Víetnamar>:
vietnamita m & f del nord, nord-vietnamita m & f
norður-víetnamskur, -víetnömsk, -víetnamskt <adj.>:
nord-vietnamita
Norður-Þingeyjar·sýsla <f. -sýslu, no comptable>:
comarca f de les Thingeyjar-nord, a la regió del Nordurland oriental o ‘Terres del Nord orientals’
Norður-Þýskaland <n. -Þýskalands, no comptable>:
l'Alemanya f del Nord
norður·þýskur, þýsk, þýskt <adj.>:
de l'Alemanya del Nord
norðvestan- <en compostos>:
del nord-oest
norðvestan·strekkingur <m. -strekkings, pl. no hab.>:
vent fred i relativament fort del nord-oest
norðvestan·vindur <m. -vinds, -vindar>:
vent m del nord-oest, mestral m, <LIT> caure m, <LIT> circi m
norðvest·lægur, -læg, -lægt <adj.>:
del nord-oest
norð·vestur <n. -vesturs, no comptable>:
nord-oest m
norðvestur- <en compostos>:
del nord-oest
norðvestur·hluti <m. -hluta, -hlutar>:
part f nord-occidental, part f nord-oest
♦ í norðvesturhluta Spánar: en el nord-oest d'Espanya
norðvestur·katalónska <f. -katalónsku>:
català m nord-occidental
Norðvestur·kjördæmi <n. -kjördæmis, no comptable>:
circumscripció f electoral de la Islàndia nord i oest, districte m electoral de la Islàndia nord-oest (nova circumscripció electoral creada el 1999 i amb vigor a partir de les eleccions del 2003. Està formada pels antics districtes electorals del Norðurlandskjördæmi vestra, el Vestfjarðakjördæmi i el Vesturlandskjördæmi) 
Norðvestur·land <n. -lands, no comptable>:
el nord-oest d'Islàndia
Norðvestur·leið <f. -leiðar, no comptable>:
pas m del nord-oest (entre l'Atlàntic i el Pacífic)
norðvestur·mið <n. -miðs, no comptable>:
calador m del nord-oest, pesquera f del nord-oest (gran zona de pesca situada al nord-oest d'Islàndia)
Norðvestur-Spánn <m. -Spánar, no comptable>:
nord-oest m d'Espanya
♦ á Norðvestur-Spáni: al nord-oest d'Espanya
◊ borgin Santiago de Compostela er á Norðvestur-Spáni: la ciutat de Santiago de Compostela està situada al nord-oest d'Espanya
Noregs·drottning <f. -drottningar, -drottningar>:
reina f de Noruega
Noregs·haf <n. -hafs, no comptable>:
Mar f,m de Noruega
Noregs·konungur <m. -konungs, -konungar>:
rei m de Noruega
noregs·rækja <f. -rækju, -rækjur. Gen. pl.: -rækna o: -rækja>:
gambeta noruega* (crustaci Pontophilus norvegicus)
noregs·saltpétur <m. -saltpéturs, no comptable>:
nitrat m de Noruega, nitrat càlcic (fertilitzant líquid Ca(NO3)2)
Noregur <m. Noregs, no comptable>:
Noruega f
◊ 2. Eptir þat fór Nórr í fjǫrð þann er norðr gengr af Sogni. Þar hafði Sókni fyrir ráðit er nú heitir Sóknadalr, þar dvaldist Nórr lengi, ok heitir þar nú Nórafjǫrðr. Þar kom til móts við hann Górr bróðir hans, ok hafði þá hvárrgi þeirra spurt til Gói. Górr hafði ok undir sik lagt land allt et ýtra, er hann hafði sunnan farit, ok þá skiptu þeir lǫndum með sér brœðr, hafði Nórr meginland allt, en Górr skal hafa eyjar þær allar, er hann ferr stjórnfǫstu skipi milli ok meginlands. Ok eptir þat ferr Nórr til Upplanda ok kom þar sem nú heitir Heiðmǫrk; þar réð sá konungr fyrir, er hét Hrólfr ór Bjargi, hann var son Svaða jǫtuns norðan af Dofrum. Hrólfr hafði numit á brott af Kvenlandi Gói Þorradóttur; hann fór þegar til móts við Nór ok bauð honum til einvígis; þeir bǫrðust lengi, ok varð hvárrgi sárr. Eptir þat sættust þeir, ok fékk Nórr systur Hrólfs en Hrólfr fékk Gói. Þaðan sneri Nórr aptr norðr til ríkis þess er hann hafði undir sik lagt, þat kallaði hann Nóreg; réð hann því ríki meðan hann lifði, en synir hans eptir hann. Ok skiptu þeir landi með sér, ok tóku svá ríkin at smækkast, sem konungarnir tóku at fjǫlgast, ok greindust svá í fylki. 3. Górr hafði eyjarnar ok var hann því kallaðr sækonungr; hans synir váru þeir Heiti ok Beiti, þeir váru sækonungar ok ofstopamenn miklir; þeir gengu mjǫk á ríki sona Nórs ok áttu þeir orrostur margar ok sigruðust ýmsir. Beiti lagðist inn í Þrándheim ok herjaði þar. Hann lá þar er nú heitir Beit[is]sær ok Beit[is]stǫð. Þar lét hann draga skip ór Beit[is]stǫð innanverðri ok norðr yfir Eldueið (ɔ: Eiskrueið), þar ganga Naumudalir at norðan. Hann settist í lypting ok hélt um hjálmunvǫlinn, ok eignaðist hann land allt þat er þá lá á bakborða, ok eru þar margar byggðir ok mikit land. Heiti sonr Górs var faðir Sveiða sækonungs, fǫður Hálfdanar ens gamla, fǫður ͍vars Upplendinga-jarls, fǫður Eysteins glumru, fǫður Rǫgnvalds jarls hins ríka ok hins ráðsvinna: 2. Després d'això, en Nórr féu cap al fiord que s'endinsa cap al nord des del Sogn. En Sókni havia regnat [antany] sobre la vall que ara es diu Sóknadalr (la Vall d'en Sókni). En Nórr hi va romandre molt de temps i allà [on ell va romandre] ara es diu Nórafjǫrðr. Fou allà on el seu germà en Gónn anà a trobar-lo, però cap de tots dos no tenia noves sobre el parador de llur germana, la Gói. En Górr havia sotmès totes les terres exteriors (és a dir, les terres costaneres i les illes adjacents) tot al llarg del seu camí des del sud i llavors els germans es repartiren entre ells totes les terres (és a dir, tot el país): en Nórr tingué tota la terra ferma i en Górr totes les illes entre les quals i la terra ferma ell arribés amb un vaixell proveït de timó fix[at]. I després d'això, en Nórr es va dirigir als Upplǫnd, les terres altes, i va arribar on ara es diu Heiðmǫrk. Hi regnava [en aquell temps] un rei que es deia Hrólfr del Penyal. Era fill de l'ètun Svaði dels Dofrar, en el nord. Era aquest Hrólfr el qui se n'havia endut la Gói Þorradóttir del Kvenland. En Hrólfr de seguida va sortir a l'encontre d'en Nórr i el va reptar a un duel. Es varen batre durant molt de temps i[, malgrat tot,] cap de tots dos hi va resultar ferit. Després d'això, varen arribar a un acord de conciliació pel qual en Nórr es va casar amb la germana d'en Hrólfr i en Hrólfr amb la Gói. D'allà, en Nórr se'n va tornar cap al nord, cap al regne que havia sotmès i el va anomenar Noruega. Va regnar sobre aquest regne mentre va viure i els seus fills ho feren després d'ell. Els seus fills es varen repartir el regne entre ells i fou així com els regnes [noruecs] es varen anar empetitint alhora que [el nombre d]els reis (reietons) [noruecs] anava augmentant, i així fou com les terres de Noruega es van dividir (es van fraccionar) en fylkis. 3. En Górr s'havia quedat amb les illes, i fou per això que li digueren rei de la mar (sækonungr). Els seus fills foren en Heiti i en Beiti. Ells [tambén] foren reis de la mar. Eren molt arrogants i violents. Sovint atacaven les terres dels fills d'en Nórr i lliuraren moltes de batalles [amb ells] i de vegades vencien els uns i de vegades els altres. En Beiti va penetrar en el fiord de Þrándheimr i va devastar i saquejar-lo. Va ancorar al lloc que ara es diu Beitissær i Beitisstǫð. Va fer arrossegar un vaixell des de la part més interior de la Beitisstǫð cap al nord a través de l'Eldueið fins allà on comencen les valls de Naumudalir per la part del nord. Es va asseure a la popa del vaixell i amb la mà sostenia la canya del timó i s'anava apropiant (anava reclamant la propietat) de totes les terres que quedaven a babord de la nau, un gran territori amb molts d'establiments humans. En Heiti, el fill d'en Górr, fou el pare de l'Sveiði, el rei de la mar, pare d'en Hálfdan el Vell, pare del iarl Ívarr dels Upplǫnd (de les Terres Altes), pare de l'Eysteinn el Dringador, pare del iarl Rǫgnvaldr el poderós i el sagaç
  En Noreen 1970⁵, § 127:3, p. 113, explica així el triplet Nóregr ~ Noregr ~ Norvegr: ó → o, selt. u, in <...> Norvegr neben Nóregr (s. § 235,1,f) Norwegen <...> Íd, §235:1,f, pàgs. 170-171: 1. Ursprüngliches w [schwindet] in folgenden stellungen: <...> f) Nach langer, auf anderen konsonanten als g, k <...> endender silbe <...> Nóregr <...> neben selt. <...> Norvegr (s. § 173,3; durch kontamination dann auch Noregr) Norwegen <...>.  
     
norm <n. norms, norm>:
(hið viðtekna, hið venjulega) norma f
normal·brauð <n. -brauðs, -brauð>:
<CULIN> normalbrauð m, pa de sègol i blat
Normandí <n. Normandís, no comptable>:
Normandia f
♦ innrásin á Normandí þann 6. júní 1944: el desembarcament de Normandia el 6 de juny del 1944
♦ innrás bandamanna á Normandí þann 6. júní 1944: el desembarcament dels aliats a Normandia el 6 de juny del 1944
♦ orrustan um Normandí: la batalla de Normandia
Normanna·mállýska <f. -mállýsku, no comptable>:
<LING> normand m
Normanni <m. Normanna, Normannar>:
normand m, normanda f
normannískur, normannísk, normannískt <adj.>:
normand -a
normannskur, normönnsk, normannskt <adj.>:
normand -a
normanns·þinur <m. -þins, -þinir>:
avet m de Nordmann, avet m del Caucas (arbre Abies nordmanniana)
normatífur, normatíf, normatíft <adj.>:
normatiu -iva
norn <f. nornar, nornir>:
1. (galdranorn) bruixa f (dona que practica la màgia)
2. (skapanorn, örlaganorn) norna f (en la mitologia norrena, l'equivalent de les Parques llatines i les Moires gregues)
norna·jurt <f. -jurtar, -jurtir>:
jusquiam negre, herba f d'era, gotets m.pl, herba queixalera [negra], herba d'esquelleta, herba f de la Mare de Déu [negra], herba f de Santa Maria, herba f de l'ira (Ross.), capsetes negres (Mall., Men.), xuclamel m [negre] (Bal., Empordà), caramel·lera negra (Mall., Eiv.), mamellera negra (Mall.) (planta Hyoscyamus niger)
norna·slenja <f. -slenju, -slenjur>:
espiadimonis bru, libèl·lula bruna (insecte Aeschna grandis)
norna·sveimur <m. -sveims, nornasöfnuðir>:
(nornasamkunda) aquelarre m
norna·veiðar <f.pl -veiða>:
(galdraofsóknir á miðöldum & FIG) cacera f (o: caça f) de bruixes (a l'Edat Mitjana & FIG)
♦ nornaveiðar nútímans gegn e-m: moderna cacera de bruixes de...
norræna <f. norrænu, norrænur>:
norrè m (designació col·lectiva de les llengües d'origen germànic parlades a l'Escandinàvia medieval. També rep el nom de fornnorræna i, a l'antiguitat, els de norrænt mál i dönsk tunga)
♦ → fornaust[ur]norræna “norrè oriental antic”
♦ → fornnorræna “norrè antic”
♦ → fornvest[ur]norræna “norrè occidental antic”
norrænn, norræn, norrænt <adj.>:
1. ([forn]norskur) norrè -ena (propi dels països nòrdics de llengua germànica)
♦ norræn goðafræði: mitologia norrena
♦ norræn mál: llengües norrenes
♦ norrænt mál: #1. (germanskt tungumál talað á Norðurlöndum) llengua norrena (qualsevol llengua d'origen germànic parlada a un país nòrdic); #2. ([forn]norræna, ‘dönsk’ tunga) norrè m (nom de la llengua parlada a l'Edat antiga i mitjana als països nòrdics. També rebia el nom de dönsk tunga ‘llengua danesa’)
2. (sem heyrir öllum Norðurlöndum til) nòrdic -a (amb inclusió dels pobles escandinaus d'origen no germànic)
♦ norræn samvinna: cooperació interescandinava
♦ norræna iðnaðarsjóðurinn: Fons Industrial Nòrdic
♦ norræna verkefnaútflutningssjóðurinn: Fons Nòrdic per a la Realització de Projectes
♦ norræni fjárfestingarbankinn: Banc d'Inversions Nòrdic
♦ norrænu þjóðirnar: els pobles nòrdics
norrænu·deild <f. -deildar, -deildir>:
1. (við háskóla) facultat f de filologia norrena (part d'universitat)
2. (hluti heimspekideildar, norrænuskor) departament m de filologia norrena (part de facultat de lletres)
norrænu·fræðingur <m. -fræðings, -fræðingar>:
llicenciat m en filologia norrena, llicenciada f en filologia norrena, norrenista m & f
norska <f. norsku, norskur>:
noruec m (qualsevol de les dues llengües oficials, d'origen germànic, de Noruega, per bé que, tot sovint, designació del dano-noruec)
♦ → bókmál “dano-noruec”
♦ → nýnorska “noruec modern, nynorsk”
norskur, norsk, norskt <adj.>:
noruec -ega
♦ norska öldin: <HIST> el segle noruec, designació del període de la història d'Islàndia que va del 1264 (any del final del procés d'incorporació de l'illa -iniciat el 1262- al regne de Hákon IV Hákonarson resp. de son fill Magnús VI Hákonarson de Noruega) fins al 1383 (any de la incorporació de l'illa al regne d'Óláfr II Hákonarson de Dinamarca)
nostalgía <f. nostalgíu, no comptable>: 
nostàlgia f (→ fortíðarþrá)
nostur <n. nosturs, no comptable>: 
gran meticulositat f
not <n.pl nota>:
1. (notkun) utilització f (ús)
2. (nytsemi) utilitat f (qualitat de servible o profitós per a una cosa)
♦ koma að notum: ésser útil
♦ verða að notum: resultar útil
nota <nota ~ notum | notaði ~ notuðum | notað ║ e-ð>:
1. <GEN> usar una cosa, fer ús d'una cosa, emprar una cosa
2. <sér e-ð>: (færa sér í: nyt, hagnýta) aprofitar una cosa (treure profit de, fer un bos ús de)
♦ nota [sér] tækifærið: aprofitar l'oportunitat, aprofitar l'ocasió
♦ nota sér þjónustu: fer ús d'uns serveis
♦ nota sér þjónustu e-s: fer ús dels serveis d'algú
3. <e-n>: usar algú, aprofitar-se d'algú
nota·drjúgur, -drjúg, -drjúgt <adj.>:
pràctic -a, útil, aprofitable
notaður, notuð, notað <adj.>:
usat -ada
♦ kaupa notaðan bíl: comprar un cotxe usat
nota·gildi <n. -gildis, no comptable>:
1. (nytsemd) utilitat f (profit)
♦ notagildi þess að hafa internet-tengingu: la utilitat de tenir una connexió d'internet
2. <ECON & COMERÇ> valor m d'ús
◊ notagildi og skiptagildi: valor d'ús i valor de canvi
nota·hyggja <f. -hyggju, no comptable>:
pragmatisme m 
nota·legur, -leg, -legt: 1. <GEN> acollidor -a, comfortable, còmode -a
	2. (vingjarnlegur) agradable, amigable (de tracte agradable, sociable en el tracte)
notandi <m. notanda, notendur>:
usuari m, usuària f
notan·legur, -leg, -legt <adj.>:
aprofitable, que pot servir, utilitzable
nota·réttur <m. -réttar, no comptable>:
usdefruit m (→ afnotaréttur)
notast <notast ~ notumst | notaðist ~ notuðumst | notast ║ við e-ð>:
saber-se'n sortir amb una cosa, apanyar-se amb una cosa, espavilar-se amb una cosa (acontentar-te o donar-se per satisfet amb una eina per a fer un treball)
♦ notast við e-n: recórrer a algú (a falta de millors alternatives per a solucionar una situació problemàtica)
notenda·fræðsla <f. -fræðslu, no comptable>:
instrucció f d'usuaris (sessió informativa, fullet informatiu etc. destinat a ensenyar a un usuari com funciona un determinat servei, un aparell etc.)
notenda·gjöld <n.pl -gjalda>:
taxa f d'ús, taxa f d'utilització, taxa f d'usuari
♦ notendagjöld fyrir e-ð: taxa d'ús de..., taxa per utilització de...
notenda·skil <n.pl -skila>:
<INFORM> interfície f d'usuari (→ notendaviðmót)
notenda·viðmót <n. -viðmóts, no comptable>:
<INFORM> interfície f d'usuari
not·færa <-færi ~ -færum | -færði ~ -færðum | -fært ║ sér e-ð>:
<GEN> aprofitar-se d'una cosa
◊ óvinurinn hefur með svikulum hætti notfært sér vopnahléið til að gera árásir um allt land: l'enemic s'ha aprofitat traïdorament de la treva per dur a terme atacs arreu del país
not·hæfur, -hæf, -hæft <adj.>:
1. (hagnýtur) pràctic -a (funcional)
2. (endingangóður, sem er enn að nota) utilitzable (que encara serveix, que encara es pot usar)
3. (gagnlegur) útil (que és d'utilitat, aprofitable)
4. (sæmilegur) passable (relativament bo, relativament aprofitable)
◊ nothæft kvæði: un poema passable
notið <supí de>: → njóta “fruir”
notkun <f. notkunar, pl. no hab.>:
ús m (utilització)
◊ notkun þessa stafræna mynddisks: l'ús d'aquest DVD
♦ röng notkun: ús indegut, malús m
◊ röng notkun lyfja: ús indegut de medicaments
♦ taka e-ð í notkun: usar una cosa, servir-se d'una cosa
♦ vera í notkun: estar en ús, estar-se usant
notkunar·hugbúnaður <m. -hugbúnaðar, pl. no hab.>:
<INFORM> [programari m] aplicatiu m, aplicació informàtica 
notkunar·leiðbeiningar <f.pl -leiðbeininga>: instruccions f.pl d’ús
notkunar·leysi <n. -leysis, pl. no hab.>:
manca m d'ús
◊ af notkunarleysi: per manca d'ús
notkunar·reglur <f.pl -reglna (o: -regla) >:
instruccions f.pl dús
notkunar·réttur <m. -réttar, pl. no hab.>:
llicència f [exclusiva] d'ús
notkunar·vörur <f.pl -vara>:
articles m.pl de consum
notru·gras <n. -grass, -grös>:
ortiga f (→ brenninetla)
Nóa·flóð <n. -flóðs, no comptable>:
<RELIG> diluvi m universal
Nó-leikur <m. -leiks, -leikir>:
<LITER> drama m Nō (o: Nô)
nóbelín <n. nóbelíns, no comptable>:
nobeli m (metall No)
nóbelíum <n. nóbelíums, no comptable>:
nobeli m (metall No)
Nóbels·verðlaun <n.pl -verðlauna>:
premi m Nòbel 
♦ hljóta Nóbelsverðlaunin í læknavísindum (o: læknisfræði) ~ bókmenntum: rebre el premi Nòbel de medicina ~ literatura (→ bókmenntaverðlaun Nóbels)
nógsam·lega <adv.>:
prou, suficientment, a bastament
nóg <adv.>:
prou, suficient, a bastament
♦ nú er nóg komið! (o: nú er komið nóg!): [ara] ja n'hi ha prou!
♦ að vita hvenær er nóg komið: saber quan ja n'hi ha prou
♦ yfrið nóg!: més que suficient!
♦ þykja nóg um e-ð: estar-ne fins al capdamunt d'una cosa, estar-ne fins a la coroneta d'una cosa
nógu <adv.>:
prou <+ adj.>, suficientment <+ adj.>
♦ nógu tímanlega: a temps, amb prou antelació
♦ þetta er nógu mikið: amb això ja n'hi ha prou, [això] ja és suficient
nógur, nóg, nógt <adj.>:
prou, suficient, bastant
◊ nóg er nóg: prou és prou
◊ þú átt nóg af peningum: tu tens prou diners
♦ nóg af!: prou!
♦ ég er búinn að fá nóg [af e-u]: ja n'he tingut prou [de...]
♦ það er nóg!: ja n'hi ha prou!
♦ sjálfum sér nógur: autosuficient, que es basta a si mateix
nói <m. nóa, nóar>:
petit recipient de fusta [amb tapadora]
♦ þetta er sama gutl í sama nóa: <LOC FIG> més del mateix, això és la mateixa merda de sempre (lit.: la mateixa sopa aigualida dins el mateix cassó de sempre) 
Nói <m. Nóa, no comptable>: 
Noè m  (נֹחַ)
♦ örkin hans Nóa: l'arca de Noè ('tēβaθ 'noaħ, תֵּבַת נֹח, תיבת נוח)
nóló <f. nóló, no comptable>:
(sögn í spilum & spilaleikur) *nolo m, *cap f, *ninguna f (exclamació durant certs jocs de cartes, especialment el bridge; pren el nom del llatí nōlō ‘no vull pas’, això és, ‘no vull superar la carta en joc’)
♦ hjarta, spaði, tígull, lauf, jóker, grand, nóló og tromp: cors, piques, diamants, trèvols, jòquers, gran, ninguna i trumfos
♦ spila nóló: jugar a nolo, fer un nolo
♦ vinna í nóló: guanyar a cap
Advertència:
La proposta de traduir nóló amb els pronoms cap o ninguna o amb el llatinisme nolo és meva. També es podria traduir per ‘zero [cartes]’. No conec cap joc català que se li assembli
nómínalismi <m. nómínalisma, no comptable>:
nominalisme m (→ nafnhyggja)
nómínalisti <m. nómínalista, nómínalistar>:
nominalista m & f
nómóþetískur, nómóþetísk, nómóþetískt <adj.>:
nomotètic -a
♦ ídíógrafíski eða nómóþetíski þekkingin nokkurs nýkantíana: el coneixement nomotètic o idiogràfic d'un neocantià
nón <n. nóns, nón>:
tres f.pl de la tarda, tres f.pl de l'horabaixa (Mall.) (les tres de l'horabaixa -hora solar- i, tot sovint, el temps adjacent)
♦ til eilífðar nóns: <LOC FIG> eternament, per a tota l'eternitat, per sempre més
♦ það hefst aldrei aftur að eilífu nóni: ja no es recuperarà mai més, s'és perdut per sempre més
◊ þetta mun nú hafa riðið endahnútinn á alþýðusögurnar því ég ætla það sannreynt að síðan almennt var farið að prenta bóksögur hafi menn mest lagt fyrir óðal munnmæli og sögusagnir og hvort tveggja hafi svo smádeprazt og fjöldi af því farið í gröfina með körlum og kerlingum svo það hefst aldrei aftur að eilífu nóni: aquest fet, doncs, deu haver posat el colofó final a les històries i relats populars, ja que crec demostrat que, des que es va generalitzar la impressió dels relats escrits (bóksögur), la gent va deixar caure moltíssim en l'oblit els relats i les tradicions orals, de manera que han anat desapareixent de mica en mica i un gran nombre d'elles se n'ha anat a la tomba amb els vells i velles [que les coneixien] i ja no es recuperaran mai més de la nit eterna
nóna <f. nónu, nónur>:
<RELIG CATOL = nóntíð, eyktartíð> nona f (hora canònica) (→ nóni)
nónas·dagur <m. -dags, -dagar>:
<HIST> nones f.pl (cinquè dia del mes romà, tret dels mesos de març, maig, juliol i octubre, que hi eren el setè)
nón·bil <n. -bils, -bil>:
primera hora de la tarda, primera hora de l'horabaixa (Mall.) (temps adjacent a les tres de l'horabaixa -hora solar-)
nón·blóm <n. -blóms, -blóm>:
moragues f.pl, anagall m, borrissol m, herba f de cadernera, herba saginera, morrons m.pl [blaus], picapoll m, tinya f (Mall., Men.) (planta Anagallis arvensis)
nónetta <f. nónettu, nónettur>:
<MÚS> nonet m (peça musical per a nou instruments o veus)
nóni <m. nóna, nónar>:
<RELIG CATOL = nóntíð, eyktartíð> nona f (hora canònica)
nón·jurt <f. -jurtar, -jurtir>:
moragues f.pl, anagall m, borrissol m, herba f de cadernera, herba saginera, morrons m.pl [blaus], picapoll m, tinya f (Mall., Men.) (planta Anagallis arvensis) (→ nónblóm)
nón·roði <m. -roða, -roðar>:
moragues f.pl, anagall m, borrissol m, herba f de cadernera, herba saginera, morrons m.pl [blaus], picapoll m, tinya f (Mall., Men.) (planta Anagallis arvensis) (→ nónblóm)
nón·staður <m. -staðar, -staðir>:
posició f del sol en el cel a les tres de l'horabaixa (i temps adjacent)
nónur <f.pl nóna>:
<HIST> nones f.pl (cinquè dia del mes romà, tret dels mesos de març, maig, juliol i octubre, que hi era el setè)
nót <f. nótar, nætur (o: nótir)>:
xarxa f [de grans dimensions] (esp. la destinada a pescar-hi arengs, capelins etc.)
♦ það þarf ekki að draga langa nót að e-u: <LOC FIG> no calen grans preparatius per a una cosa
nóta <f. nótu, nótur>:
1. <MÚS GEN> nota f
♦ á svipuðum ~ sömu nótum: <FIG> semblant, de tarannà semblant ~ idèntic, d'idèntic tarannà
♦ bundnar nótur: <MÚS> lligadura f
♦ nóturnar: #1. <GEN> les notes; #2. (nótnabók) la partitura (quadern o llibre contenint la partitura d'una peça musical)
♦ stuttar nótur: <MÚS> staccato m
♦ kunna nóturnar: saber [llegir] les notes
♦ dansa eftir nótum e-s: <LOC FIG> ballar al so de la flauta d'algú
♦ vera með á nótunum: <LOC FIG> estar al corrent, estar en onda, saber de què va
2. <MÚS á hljóðfæri> tecla f (d'instrument musical)
3. (reikningur) compte m, nota f (factura)
♦ seljandinn á að gefa út nótu með kaupverði hestsins og virðisaukaskatti inniföldu: el venedor ha d'estendre una factura amb el valor de venda del cavall i amb l'IVA inclòs
♦ vilja fá nótuna: demanar el compte
4. (kvittun) rebut m (resguard, justificant, comprovant de recepció)
♦ biðja um nótuna: demanar el rebut
♦ gefa e-m nótuna yfir e-ð: estendre a algú un rebut per una cosa
5. (athugasemd) nota f (observació, remarca, comentari & anotació) 
nótaríal- <en compostos>: notarial 
nótaríus <m. nótaríusar, nótaríusar>: notari m, notària f
nótaríusar- <en compostos>: notarial
nóta·veiðar <f.pl -veiða>:
pesca f amb art de deriva, pesca f amb xarxa de grans dimensions
nóti¹ <m. nóta, nótar>:
1. (félagi) company m (camarada)
2. (jafningi) igual m & f (persona del mateix tarannà, gustos, condició social etc.)
3. (fylgifiskur) partidari m (seguidor, simpatitzant)
♦ hann og hans nótar: ell i els seus partidaris
4. <PEJOR> sequaç m & f (adepte, prosèlit)
♦ hann og hans nótar: ell i els de la seva mena, ell i els qui són com ell
nóti² <m. nóta, nótar>:
variant antiquada de → nóta ‘nota <MÚS & remarca>’
nótna·blað <n. -blaðs, -blöð>:
<MÚS> paper m de partitura (paper pautat per a escriure-hi una partitura o notes)
nótna·borð <n. -borðs, -borð>:
<MÚS> teclat m (d'instrument musical, esp. piano)
nótna·bók <f. -bókar, -bækur>:
<MÚS> llibre m de música, llibre m de partitures (llibre que conté la partitura d'una peça musical)
nótna·grind <f. -grindar, -grindur>:
<MÚS> faristol m (per a partitura)
nótna·hefti <n. -heftis, -hefti>:
<MÚS> quadern m de música
nótna·laust <adv.>:
<MÚS> sense notes, sense partitura
nótna·lestur <m. -lesturs (o: -lestrar), -lestrar>:
<MÚS> lectura f de partitura (acte i capacitat de [saber] llegir les notes d'una partitura)
nótna·lína <f. -línu, -línur>:
<MÚS> línia f de pentagrama, ratlla f de pentagrama
nótna·lykill <m. -lykils, -lyklar>:
<MÚS> clau f
nótna·púlt <n. -púlts, -púlt>:
<MÚS> faristol m (per a partitura)
nótna·skrift <f. -skriftar, pl. no hab.>:
<MÚS> notació f musical
nótna·statíf <n. -statífs, -statíf>:
<MÚS> faristol m (per a partitura, gros)
nótna·strengur <m. -strengs (o: -strengjar), -strengir>:
<MÚS> pentagrama m
nótna·tákn <n. -tákns, -tákn>:
<MÚS> [signe m de] nota f (cadascun dels signes que representen una nota musical)
nótt <f. nætur, nætur>:
nit f, <†> nuit f
◊ því að á þeirri nóttu sem hann var svikinn, tók hann brauðið, gjörði þakkir og braut það: per tal com la nit que el van trair, prengué el pa, digué l'acció de gràcies i el partí
♦ að nóttu til: de matinada
♦ alla nóttina: tota la nit
♦ á einni nóttu: de la nit al dia
♦ á nóttu (o: nóttunni; o: nóttinni): de nit[s], durant la nit
♦ halda sér vakandi á nóttunni: mantenir-se despert durant la nit
♦ liggja vakandi á nóttunni: jeure desvetllat durant la nit
♦ vera vakandi á nóttunni: vetllar durant la nit
♦ á næturnar: de nit, durant la nit
♦ bæði að nóttu og degi: tant de dia com de nit, de dia i de nit
♦ dag og nótt: nit i dia
♦ ekki er öll nótt úti enn: <LOC FIG> el sol encara no s'ha post (encara tenim una oportunitat, encara podem tenir una mica d'esperança)
♦ fram á nótt: fins ben tard [a la nit], a la nit fins ben tard
♦ fram á rauða nótt: fins ben tard a la nit, fins ben entrada la nit
♦ góða nótt!: bona nit!
♦ bjóða e-m góða nótt: donar la bona nit a algú, desitjar una bona nit a algú
♦ hverja einustu nótt: cada nit, totes les nits
♦ í fyrri nótt: la nit passada (no anit, sinó la que va acabar ahir al matí)
♦ í nótt [sem fer í hönd]: anit, aquesta nit
♦ í nótt [sem kemur]: anit, aquesta nit
♦ í nótt [sem leið]: la nit passada [l'altra] (no anit, sinó la que va acabar ahir al matí), anit passada l'altra (Mall.) 
♦ í nótt [sem var]: aquesta nit passada (no anit, sinó la que va acabar ahir al matí), anit passada (Mall.) 
♦ langt fram á nótt: fins ben entrada la nit
♦ lengi nætur: bona part de la nit, gairebé tota la nit
♦ líður á nóttina: la nit va passant
♦ er á leið nóttina (o: þegar á leið nóttina): quan ja havia passat bona part de la nit
◊ og er á leið náttina vaknaði Þorsteinn Íslendingur og beiddi að ganga af sæng en sá svaf fast er hjá honum lá svo að Þorsteinn vildi víst eigi vekja hann. Stendur hann þá upp og kippir skóm á fætur sér og tekur yfir sig einn feld þykkvan og gengur til heimilishúss. Það var stórt hús svo að ellefu menn máttu sitja hvoru megin. Sest hann á ystu setu. Og er hann hefir setið nokkura stund sér hann að púki kemur upp á innstu setu og sat þar: al mig de la nit, en Þorstein l'islandès es va despertar perquè havia d'anar a la comuna. L'home que jeia al seu costat estava ben dormit i en Þorsteinn va voler procurar de no despertar-lo. Es va aixecar, es va ficar ràpidament les seves sabates, es va posar a sobre un feldr gruixut, un abric folrat de pell de xai, i va anar a la comuna. La comuna era un edifici prou gros com perquè hi cabessin onze homes asseguts l'un al costat de l'altre. En Þorstein es va asseure al forat de més a prop de la porta. Quan ja feia una estoneta que hi seia, va veure que un fantasma (atribueixo aquí al mot púki no pas el significat del mot en islandès modern, dimonió sinó el significat del baix-alemany mitjà spôk, spûk i tradueixo en conseqüència) apareixia al seient més allunyat de la porta i hi restava assegut
♦ nótt hinna löngu hnífa: <HIST> la nit dels ganivets llargs
♦ nótt og (o: sem) nýtan dag: <LOC adv> de dia i de nit, tota la nit i tot lo sant dia (sense interrupció, sense cessar)
♦ nóttin helga: (jólanótt) la nit de Nadal
♦ nóttum saman: per espai de vàries nits, durant nits senceres
♦ ólíkir eins og dagur og nótt: <LOC> diferents com el dia i la nit
♦ seint að nóttu: a altes hores de la nit, tard de nit
♦ síðastliðna nótt: la nit passada [l'altra] (no anit, sinó la que va acabar ahir al matí), anit passada [l'altra] (Mall.) 
♦ til næturinnar: a hora foscant, al capvespre
♦ tjalda til einnar nætur: <LOC FIG> apanyar-se-les provisionalment
♦ um miðja nótt: al bell mig de la nit
♦ um nótt: de nit
♦ um nóttina: durant la nit
♦ um nætur: a la nit
♦ undir nóttina (o: undir nótt): en fer-se de nit, en fer-se fosca negra (Mall.) 
♦ það sem eftir lifir nætur: el que queda de [la] nit, la resta de la nit
♦ þúsund og ein nótt: les mil i una nits
◊ gömul útgáfa þúsund og einnar nætur: una vella edició de Les Mil i Una Nits
 
nótt
A. Singular
  Llengua antiga   Llengua moderna  
N nótt, nátt   nótt, <†> nátt  
A nótt, nátt   nótt, <†> nátt  
G náttar, nœtr, nǿtr   nætur, <†> náttar  
D nótt, nátt, nóttu, nótto, náttu   nótt, <†> nátt  
 
B. Plural:
  Llengua antiga   Llengua moderna  
N nœtr   nætur  
A nœtr   nætur  
G nótta, nátta   nótta, <†> nátta  
D náttum, náttom, nóttum   nóttum, <†> náttum  
 
  La forma nátt és arcaica, tot i que continua emprant-se en algun compost com ara nátthúfa ‘gorra de dormir’ náttkjóll ‘camisó’ o náttföt ‘pijama’.

El seu genitiu náttar es pot trobar encara en algun compost que vingui d'antic com ara náttarþel, que coexisteix amb el seu doblet næturþel ‘[temps de la] nit’: á náttarþeli, á næturþeli ‘durant la nit’.

L'antic datiu en -u es pot retrobar encara en la llengua literària o fossilitzat en sintagmes preposicionals temporals com ara á nóttu ~ nóttunni ‘de nits’, á einni nóttu ‘de la nit al dia’, á vetrarnóttu ‘una nit d'hivern’, bæði að nóttu og degi ‘de dia i de nit’, að nóttu til ‘[ben] de nit, de matinada’, seint að nóttu ‘tard de nit, a altes hores de la nit’, á heiðskírri nóttu ‘en una nit clara’, [langt] frameftir nóttu ‘fins ben entrada la nit’ i halda sér / vera / liggja vakandi á nóttunni‘vetllar a la nit’.		  
nót·laus, -laus, -laust <adj.>:
sense factura
nóvember <m. nóvember (o: <†> nóvembers), nóvembermánuðir>:
novembre m
nóvember·lok <n.pl -loka>:
finals m.pl de novembre, fi f de novembre
nóvember·mánuður <m. -mánaðar, -mánuðir>:
mes m de novembre
nudd <n. nudds, nudd. Pl. no hab.>:
massatge m, fregues f.pl
♦ japanskt nudd: [massatge] shiatsu m
nudda <nudda ~ nuddum | nuddaði ~ nudduðum | nuddað>:
1. (nauða, þrábiðja) donar la tabarra (punyir insistentment, importunar insistentment)
♦ nudda í (o: á) e-m: donar la tabarra a algú
♦ nudda um e-ð: donar la tabarra per una cosa
♦ nudda [e-m] til að <+ inf.>: punyir algú per [a]  <+ inf.>
2. <e-n>: (vöðva líkamans til lækninga, heilsubótar o.s.fr.) fer un massatge a algú, fer fregues a algú (músculs del cos amb intenció relaxant o terapèutica)
♦ hann nuddaði hana [með höndunum]: li va fer fregues [amb les mans], li va fer un massatge [amb les mans]
3. <e-ð>: (núa, nugga) fregar una cosa (fer fricció sobre una cosa)
♦ nudda augun ~ nefið: fregar-se els ulls ~ el nas
♦ hann nuddaði á henni axlirnar (o: herðarnar) með fingrunum: li va fer fregues a les espatlles amb els dits
4. <e-u inn>: posar una cosa amb moviments de fricció (p.e., pomada, crema solar etc.)
5. <e-u saman>: fregar una cosa amb una altra
♦ nudda saman höndunum [til að fá eilítið meiri hita í þær]: fregar-se les mans [per escalfar-se-les una mica]
nuddari <m. nuddara, nuddarar>:
massatgista m & f
nudd·bekkur <m. -bekks (o: <LIT> -bekkjar) , -bekkir. Gen. pl.: -bekkja; dat.pl.: -bekkjum>:
camilla f de massatges
♦ leggjast á nuddbekkinn: estirar-se a la camilla [de massatges]
◊ leggstu á nuddbekkinn: estira't a la camilla
nudd·kona <f. -konu, -konur>:
massatgista f
nudd·lækningar <f.pl -lækninga>:
massatges m.pl [terapèutics], fregues f.pl [terapèutiques]
nudd·læknir <m. -læknis, -læknar>:
fisioterapeuta m & f, massatgista m & f [diplomat]
nudd·stofa <f. -stofu, -stofur. Gen. pl.: -stofa>:
saló m de massatges
nugga <nugga ~ nuggum | nuggaði ~ nugguðum | nuggað ║ e-ð>:
fregar una cosa, frotar una cosa
numið:
supí de → nema “aprendre; estudiar”
numinn, numin, numið <adj.>:
1. <GEN> après -esa
2. ♦ frá sér numinn: fora de si
3. ♦ numinn úr gildi: derogat -ada, abolit -ida
nunna <f. nunnu, nunnur. Gen. pl.: nunna>:
1. <RELIG GEN> monja f
♦ gerast nunna: fer-se monja
2. <RELIG HIST> ermitana f, anacoreta f
◊ þetta sumar fór Guðmundur prestur hinn góði til þings en af þingi buðu honum heim Sunnlendingar og Austfirðingar og fór hann af þinginu suður í Skálaholt. Þá nótt er hann var þar andaðist Ketilbjörg nunna og lét Páll biskup Guðmund prest syngja yfir líki hennar en biskup stóð yfir og Gissur Hallsson. Og var sú þjónusta svo merkileg að Gissur vottaði því í tölu sinni yfir greftinum að þeir þóttust eigi slíkan [lík]söng heyrt hafa og virti henni til heilagleiks er henni skyldi slíks söngs auðið verða (SS I, cap. 144, pàg. 196): aquell estiu, el bon prevere Guðmundur va anar al þing i, després del þing uns sudurlandesos i austfiordesos el varen convidar a anar a ca ells, de manera que el prevere Guðmundur, quan va deixar el þing, es va dirigir cap al sud, cap a Skálaholt. La nit que hi va arribar, va traspassar la monja (=ermitana) Ketilbjörg i el bisbe Pau va fer cantar al prevere Guðmundur un respons sobre el cos d'ella (així és com entenc el passatge. Una altra alternativa, al meu entendre, menys versemblant, fóra: que cantés l'ofici de morts amb l'ermitana de cos present), mentre el bisbe i en Gissur Hallsson s'estaven drets vetllant-la. I aquest servei (=respons ?; ofici de morts?) fou tan remarcable (memorable) que en Gissur va donar fe, en la seva oració fúnebre al peu de la tomba, que [el bisbe i ell] havien cregut que no havien sentit mai unes ensoltes (un himne mortuori?, un cant fúnebre ? = líksǫngr) com aquelles i considerava que la monja (=ermitana) Ketilbjörg havia mort en santedat ja que li havia estat concedit [de tenir] unes ensoltes com aquelles
  El traductor de textos medievals ha d'estudiar en quina època se situen els fets narrats en el text que estigui traduint a fi de poder-se decidir-se per traduir el mot nunna com a monja o com a ermitana, anacoreta.  
     
nunnu·blæja <f. -blæju, -blæjur. Gen. pl.: -blæja>:
vel m de monja
nunnu·depill <m. -depils, -deplar>:
còlit m de pit negre, còlbit m de coll negre (Val.), coablanca f de coll negre (Bal.) (ocell Oenanthe pleschanka)
nunnu·efni <n. -efnis, -efni>:
<RELIG> novícia f
nunnu·klaustur <n. -klausturs, -klaustur>:
1. (forstöðukona: abbadís) monestir m de monges (sor que el governa: abadessa)
2. (forstöðukona: príorína eða príorissa) convent m de monges (sor que el governa: priora, mare superiora)
nunnu·slæða <f. -slæðu, -slæður>:
vel m de monja
nurl <n. nurls, no comptable>:
parsimònia f [en les despeses], garreperia f, gasiveria f (esp. forma d'estalviar o economitzar penosament, esgarrapant un cèntim aquí, un cèntim allà)
nurla <nurla ~ nurlum | nurlaði ~ nurluðum | nurlað ║ e-u saman>:
estalviar una cosa (penosament, esgarrapant un cèntim aquí, un cèntim allà)
♦ nurla saman peningum (o: aurum): estalviar penosament diners
nurlari <m. nurlara, nurlarar>:
esgarrapa-cèntims m, escanya-rals m, garrepa m & f
nutum:
1ª pers. pl. del pretèrit ind. de → njóta “gaudir de”
nú¹ <n. nús, no comptable>:
present m (l'ara)
♦ núið: el present, l'ara
♦ lifa í núinu: viure el present
nú² <adv.>:
ara (actualment, en el temps d'ara)
♦ eins og nú er ástatt: <LOC> així com estan les coses ara...
♦ hvað nú?: i ara què?
♦ nú á dögum: actualment, avui [en] dia
♦ nú á tímum: en l'actualitat, en els temps actuals, avui [en] dia
♦ nú orðið: actualment, a hores d'ara, avui [en] dia
♦ nú sem stendur: <LOC> a hores d'ara, en aquests moments
♦ nú til dags: #1. <adv.> avui [en] dia; #2. <adj.> d'avui [en] dia. ◊ þetta unga fólk nú til dags!: aquest jovent d'avui en dia!
♦ nú þegar: ja
nú³ <partícula modal>:
1. encapçalant oracions exclamativo-interrogatives, expressa sorpresa
♦ nú, gerði hann það?!: coi, això va fer?!
♦ nú, er hann farinn?: vaja, ja se n'ha anat?
2. emfasització o reforçament de l'acció del verb en oracions exclamatives o imperatives
♦ bíddu nú hægur!: atura el carro!; a poc a poc, anem per pams!
♦ ég held nú ekki: no ho crec pas! ni de bon tros!
♦ gáðu nú að!: vés amb compte!
♦ gáðu nú að, hvort <+ subj.>: vés amb compte que no <+ subj.> 
♦ komdu nú!: au, vine!, va, vinga, vine!
◊ komdu nú og gef mér knús!: au, vine, i fés-me una abraçada!
3. apareix en expressions per infondre ànims, d'admiració etc.
♦ bitti nú!: <interjecció de sorpresa o alegria> vaja, vaja!
♦ nú, nú!: va! va!; ànim! ànim!
♦ svona nú!: #1. aaaixííí [mateix]!!!; #2. va! va!; ànim! ànim!
núa <ný ~ núum | neri ~ nerum (o: <FAM> néri ~ nérum) | núið ║ e-u>:
fregar una cosa, frotar una cosa
♦ núa saman lófum (o: höndunum): fregar-se les mans, frotar-se les mans
♦ núa e-m e-u um nasir: <LOC FIG> refregar-li a algú una cosa pels nasos
Núbía <f. Núbíu, no comptable>:
Núbia f
Núbíu·eyðimörkin <f. -eyðimerkurinnar (o: -eyðimarkarinnar), no comptable>:
desert m de Núbia
núdismi <m. núdisma, no comptable>:
nudisme m, naturisme m
núdisti <m. núdista, núdistar>:
nudista m & f
núðla <f. núðlu, núðlur. Emprat hab. en pl. com a designació de plat culinari>:
<CULIN> pasta f (macarrons, fideus, espagueti, tallarines, sopeta etc.)
núggat <n. núggats, no comptable>:
<CULIN> nugat m (mena de torró fet normalment d'avellanes; quan és fet d'ametlles, és gairebé idèntic al torró de Xixona. De fet, n'hi ha de moltes de menes. Evito expressament la grafia nogat per evitar confusions amb el verí de rates nogat)
nú·gildandi, -gildandi, -gildandi <adj.>:
vigent, en vigor (llei, reglament, ordenança etc.)
♦ núgildandi lög: una llei vigent
Núíti <m. Núíta, Núítar>:
inuït m & f
nú·liðinn, -liðin, -liðið <adj.>:
<GRAM> indefinit -ida, compost -a
♦ núliðin tíð: pretèrit perfet compost, pretèrit indefinit, pretèrit compost (tipus: ég hef lesið “he llegit”) 
◊ allar katalanskar sagnir mynda núliðna tíð með hjálparsögninni haver ‘hafa’: tots els verbs catalans formen el pretèrit perfet compost amb el verb auxiliar haver
nú·lifandi, -lifandi, -lifandi <adj.>:
vivent (no mort en aquests moments)
♦ JK Rowling hefur verið valin besti núlifandi breski rithöfundurinn: JK Rowling ha estat escollida millor escriptora britànica contemporània viva
núll <n. núlls, núll>:
(tala & talnatákn & einkunn) zero m (xifra & signe & qualificació escolar)
♦ frá núlli upp í hundrað: de zero fins a cent
♦ byrja frá núlli: <GEN & FIG> començar de zero
♦ minni ~ stærri en núll: inferior ~ superior a zero
♦ vera núll og nix: <LOC FIG> ésser un zero a l'esquerra, esser un atzero (Mall., Men.) 
◊ þú ert algjört núll og nix: ets un inútil que no serveix per res
◊ ‘Þýskaland - árið núll’ eftir Roberto Rossellini: ‘Alemanya - any zero’ de Roberto Rossellini
núll-lengdarbaugur <m. -lengdarbaugs, no comptable>:
<GEO> meridià m zero, primer meridià, meridià m de Greenwich 
núll·punktur <m. -punkts, -punktar>:
1. <GEN> punt m zero
♦ alger núllpunktur: <FÍG & METEO> zero absolut (→ alkul)
2. (sjálfhelda) punt mort (en un procés)
Númansía <f. Númansíu, no comptable>:
<HIST> Numància f
Númansíu·búi <m. -búa, -búar>:
<HIST> numantí m, numantina f
númanskur, númönsk, númanskt <adj.>:
<HIST> numantí -ina
númer <n. númers, númer>:
1. (tala & stærð) número m (exemplar & xifra & talla)
♦ fötin virka alltaf tveimur til þremur númerum of stór: la roba sempre fa l'efecte d'ésser dues o tres talles massa grans
♦ númer eitt: el número u
♦ opinber óvinur númer eitt: l'enemic públic número u
♦ óvinur ríkisins númer eitt: l'enemic públic número u
♦ vera númer eitt: ésser el número u
♦ peisan er númer sex: el jersei és del número sis
♦ → bílnúmer “número de matrícula”
♦ → fatanúmer “talla, número [de peça] de roba”
♦ → póstnúmer “codi postal”
♦ → símanúmer “número de telèfon”
♦ vitlaust númer: s'ha equivocat de número
♦ → skónúmer “número de sabata”
2. (númreraplata) matrícula f (placa de matrícula)
◊ stöðugt algengara er að númerum sé stolið af bílum og þau síðan notuð við bensínþjófnaði: de cada cop és més habitual robar matrícules de cotxes per a usar-les després en el robatori de benzina
♦ aftara númerið: la matrícula del darrere
númera·plata <f. -plötu, -plötur>:
<AUTOM> placa f de matrícula 
númera·röð <f. -raðar, -raðir>:
ordre numèric
♦ í númeraröð: [ordenat -ada] per ordre numèric
♦ → stafrófsröð “ordre alfabètic”
númers·ljós <n. -ljóss, -ljós>:
<AUTOM> llumet m de la matrícula 
Númi <m. Núma, no comptable>:
1. <HIST> Numa m
♦ Númi Pompilíus: <HIST> Numa Pompili
2. <LITER> Nemo m (personatge de Jules Verne)
♦ Númi skipstjóri: el capità Nemo
Númidía <f. Númidíu, no comptable>:
Numídia f
númidískur, númidísk, númidískt <adj.>:
numídic -a, númida (fl. k. & kv./pl. m. & f.: númides)
núm·verskur, -versk, -verskt <adj.>:
númida (fl. k. & kv./pl. m. & f.: númides)
nún <n. núns, nún>:
(bókstafur arabíska stafrófsins) nun f (lletra de l'alfabet aràbic ﻥ‎ ,نون‎)
nún <n. núns, nún>:
(bókstafur hebreska stafrófsins) nun f (lletra de l'alfabet hebreu נוּן, נ)
nú·na <adv.>:
ara mateix
♦ einmitt núna: ara mateix, en aquests precisos moments
♦ núna sem stendur: <LOC> en aquests moments
núnatakkur <m. núnatakks, núnatakkar>:
<GEOL> núnatac (o: núnataq) m (→ jökulsker)
núning <f. núningar, no comptable>:
1. <GEN> fregament m, frotament m
2. <FÍS & MEC> fricció f
núnings·flötur <m. -flatar, -fletir>:
superfície f de fricció
núnings·kraftur <m. -kraftar (o: -krafts), no comptable>:
força f de fricció
núnings·mótstaða <f. -mótstöðu, no comptable>:
resistènsia f de fricció, resistència f per fregament
núningur <m. núnings, no comptable>:
1. <GEN> fregament m, frotament m
2. <FÍS & MEC> fricció f
nú·orðið <adv.>:
avui en dia
núpur <m. núps, núpar>:
<GEOL = gnúpur> puig de parets escarpades que sobresurt enmig d'un puig que li fa de base, cim de parets de roca acinglerades o escarpades
Núpur¹ <m. Núps, no comptable>:
(karlmannsnafn) Núpur m, Gnúpur m (andrònim)
Núpur² <m. Núps, no comptable>:
(bæjarnafn) Núpur m, Gnúpur m (nom de mas)
nú·tíð <f. -tíðar, -tíðir>:
<GEN & GRAM> present m
♦ framsöguháttur nútíðar: <GRAM> present d'indicatiu
◊ framsöguháttur nútíðar í eintölu: el singular del present d'indicatiu
♦ fyrsta ~ önnur ~ þriðja persóna eintölu í framsöguhætti nútíðar: <GRAM> primera ~ segona ~ tercera persona del singular del present d'indicatiu
◊ nú þurfum við að athuga þær katalönsku sagnir sem enda ekki á -o í fyrstu persónu eintölu í framsöguhætti nútíðar: ara cal que vegem aquells verbs catalans que no presenten la terminació -o a la primera persona del singular del present d'indicatiu
♦ viðtengingarháttur nútíðar: <GRAM> present de subjuntiu
◊ beygðu sagnorðið „éta” í viðtengingarhætti nútíðar: conjuga el present de subjuntiu del verb “éta”
◊ myndaðu setningar í viðtengingarhætti nútíðar eða skyldagatíð: forma frases en present de subjuntiu o en condicional
♦ nútíð og þátíð sagna: el present i el pretèrit dels verbs
nútíð
Nosaltres parlem del present d'indicatiu o del present de subjuntiu. Els islandesos, en canvi, ho fan de l'indicatiu de present o del subjuntiu de present.
nútíma- <en compostos>:
1. <GEN> modern -a, actual
2. (óeiginl. = samtíma-) contemporani -ània (improp. = coetani)
nútíma·legur, -leg, -legt <adj.>:
modern -a, actual
nútíma·bókmenntir <f.pl -bókmennta>:
literatura moderna
nútíma·heimspeki <f. -heimspeki, pl. no hab.>:
filosofia moderna
nútíma·höfundur <m. -höfundar, -höfundar>:
autor modern, autora moderna
nútíma·list <f. -listar, -listir>:
art modern
♦ sýningar á íslenskri nútíma- og samtímalist: exposicions d'art islandès modern i contemporani
♦ nútíma- og samtímalist: art modern i contemporani
nútíma·listamaður <m. -listamanns, -listamenn>:
artista modern, artista moderna
nútíma·listasafn <n. -listasafns, -listasöfn>:
museu m d'art modern
nútíma·listaverk <n. -listaverks, -listaverk>:
obra f d'art modern
nútíma·ljóðlist <f. -ljóðlistar, no comptable>:
poesia lírica moderna
nútíma·maður <m. -manns, -menn>:
home modern
nútíma·myndlist <f. -myndlistar, no comptable>:
arts plàstiques modernes
nútíma·samfélag <n. -samfélags, -samfélög>:
societat moderna
nútíma·stafsetning <f. -stafsetningar, no comptable>:
ortografia moderna
nútíma·tónlist <f. -tónlistar, -tónlistir. Pl. no hab.>:
música moderna
nútíma·tækni <f. -tækni, no comptable>:
tècnica moderna
nútíma·væða <-væði ~ -væðum | -væddi ~ -væddum | -vætt ║ e-ð>:
modernitzar una cosa
◊ nútímavæða fyrirtæki: modernitzar una empresa
nútíma·væðing <f. -væðingar, -væðingar>:
modernització f
♦ nútímavæðing e-s: modernització de...
nútíma·þjóðsaga <f. -þjóðsögu, -þjóðsögur>:
1. (nýrri þjóðsaga) mite modern (llegenda popular moderna) 
2. (flökkusaga) llegenda urbana (narració moderna contenint fets que es presenten com a reals però que en realitat són totalment ficticis) 
nú·tími <m. -tíma, no comptable>:
present m, actualitat f (època actual)
♦ list nútímans: l'art contemporani
♦ í nútímanum: en l'actualitat
♦ lifa í nútímanum: viure d'acord amb els temps que corren
◊ lærið að lifa í nútímanum fíflin ykkar, það er árið 2009 og þetta eru breyttir tímar!: apreneu a viure d'acord amb els temps que corren, estúpids, som a l'any 2009 i els temps han canviat!
nútísku <en compostos>:
moderníssim -a, a la [darrera] moda (→ nýtísku-)
♦ allir nútísku foreldrar: tots els pares d'avui en dia, tots els pares que van a la darrera
nú·verandi, -verandi, -verandi <adj.>:
actual
♦ núverandi forseti: l'actual president
nú·virði <n. -virðis, -virði>:
valor m actual, vàlua f actual
♦ að núvirði e-s: al valor actual d'una cosa
nú·vitund <f. -vitundar, no comptable>:
mindfulness f, consciència (o: atenció) plena
núvitundar·hugleiðsla <f. -hugleiðslu, no comptable>:
meditació f d'atenció plena, meditació f mindfulness
núþá·legur, -leg, -legt <adj.>:
<GRAM> pretèrito-present
♦ núþáleg sögn: un verb pretèrito-present
♦ núþálegu sagnirnar: els verbs pretèrito-presents
  Els verbs pretèrito-presents de l'islandès són aquells verbs que tenen per present d'indicatiu un antic pretèrit; verbi gràcia, el verb vita "saber".   
nú þegar: ja
Nürnberg-réttarhöldin <n.pl -réttarhaldanna>:
processos m.pl (o: procés m) de Nuremberg, judicis m.pl (o: judici m) de Nuremberg
ny <n. nys, ny>:
(bókstafur gríska stafrófsins) ni f (lletra de l'alfabet grec ν, Ν)
Nyassa·land <n. -lands, no comptable>:
<HIST> Niassalàndia f (a partir de 1964 → Malaví “Malawi”)
Nyassa·vatn <n. -vatns, no comptable>:
llac m [de] Niassa (a partir de 1964 → Malavívatn “llac [de] Malawi”)
nykra <f. nykru, nykrur>:
potamogèton m, llengua f d'oca, espiga f d'aigua (qualsevol planta del gènere Potamogeton)
♦ → blöðkunykra “espiga d'aigua nedant”
♦ → hrukkunykra “potamogèton cresp”
nykur <m. nykurs, nykrar>:
1. (flóðhestur & Behemóþ) hipopòtam m (mamífer Hippopotamus amphibius & Behemot bíblic)
◊ sjá, nykurinn (בְּהֵמוֹת) sem ég hefi skapað eins og þig, hann etur gras eins og naut. Sjá, kraftur hans er í lendum hans og afl hans í kviðvöðvunum: vet aquí l'hipopòtam (o: el Behemot), a qui he creat com t'he creat a tu; menja herba com un bou. Vet-lo aquí: la seva força és als lloms i el seu vigor als músculs del ventre!
2. <FOLCL> nicre o nykur. Monstre aquàtic d'aspecte semblant al d'un cavall de color gris o bru. Viu a rius, llacs, estanys i a la mar. Hom el reconeix fàcilment perquè té les peülles o potons de l'inrevés, o sigui, girats davant darrere. La seva funció recorda la de na Maria Enganxa de Mallorca: evitar que els infants s'acostin massa a l'aigua d'un riu, estany o llac. L'aspecte del nicre convida els infants incauts a pujar-li a l'esquena; si ho fan, el nicre se'ls emporta immediatament riu o llac endins i mai més no se'n sap res més
◊ sögur um nykurinn, sem og nennir er kallaður eða vatnahestur, eru þó enn ólíkari að eðli sínu álfasögum. Nykur er bæði í ám og stöðuvötnum og jafnvel á sjó. Hann er líkastur hesti að öllu skapnaðarlagi, optast grár að lit, en þó stundum brúnn og snúa allir hófarnir aptur, hófskeggin öfugt við það, sem er á öðrum hestum: en la seva natura, tanmateix, les històries sobre el nicre, que també rep el nom de nennir (‘nedador’ ?) i vatnahestur (‘cavall de riu’) (nota de l'autor del diccionari: encara s'hi podria afegir una altra designació: nóni), encara es diferencien més, si fa, de les històries d'albs. El nicre viu tant als rius com als llacs i fins i tot a la mar. Físicament s'assembla en tot a un cavall; al més sovint és de color gris, però de vegades té el pelatge de color castany i les peülles girades davant darrere; els pèls de la garreta també els té al davant de la cama, a l'inrevés que els altres cavalls
nykur·blað <n. -blaðs, -blöð>:
alocàsia f (gènere de plantes Alocasia i, esp., la planta Alocasia macrorrhiza syn. Alocasia macrorrhizos)
nykur·grúpa <f. -grúpu, -grúpur>:
<MAT> grup m dual, grup m de caràcters
nykur·lögmál <n. -lögmáls, no comptable>:
<MAT> principi m de dualitat
nykur·ríki <n. -ríkis, -ríki>:
<MAT> categoria f dual, categoria oposada
nykur·rós <f. -rósar, -rósir>:
nimfea f, nenúfar m, nyofa f, nyofar m (qualsevol planta del gènere Nymphaea)
nykurrósa·ætt <f. -ættar, no comptable>:
[família f de les] nimfeàcies f.pl (família de plantes Nymphaeaceae)
nykur·rúm <n. -rúms, -rúm>:
<MAT> espai conjugat, espai m dual
nykur·tunga <f. -tungu, -tungur>:
gastèria f (gènere de plantes Gasteria)
nykur·víxlgrúpa <f. -víxlgrúpu, -víxlgrúpur>:
<MAT> grup abelià dual
nyrðra <adv.>:
1. (fyrir norðan) en el nord (a tramuntana)
2. (á Norðurlandi) en el nord d'Islàndia (en el Norðurland islandès)
nyrðri, nyrðri, nyrðra <adj. en grau comparatiu>:
que és o està més al nord
nyrst¹:→ nyrstur, nyrst, nyrst "que és el més al nord possible"
nyrst² <adv. en grau superlatiu>:
a la part més septentrional possible, al més septentrional possible (→ norðast)
nyrsti, nyrsta, nyrsta <adj. formes febles del grau superlatiu>:
que és o està a la part més septentrional possible
nyrstur, nyrst, nyrst <adj. formes fortes del grau superlatiu>:
que és o està a la part més septentrional possible
nyt <f. nytjar (o: nytar), nytjar (o: nytar)>:
1. (not) ús m (utilització)
♦ færa sér e-ð í nyt: fer ús d'una cosa (fer servir una cosa, treure'n profit mitjançant l'ús)
2. (nythæð) llet munyida (quantitat de llet obtinguda en una munyida & quantitat de llet que una vaca, ovella o cabra dóna cada dia)
3. nytjar <f.pl nytja>: utilitat f (qualitat d'útil o profitós)
nyti:
1ª i 3ª pers. sg. del pretèrit subj. de → njóta “gaudir de”
nytja <nytja ~ nytjum | nytjaði ~ nytjuðum | nytjað>:
1. <sér e-ð>: (hagnýta) utilitzar [a fons] una cosa (fer bon ús d'una cosa)
2. <e-ð>: (hafa afurðir af) treure [bon] profit de (resultar-li a algú rendible un animal o un conró, obtenir-ne un bon esplet, aprofitar bé les possibilitats d'un animal o d'un conró)
♦ nytja ær ~ land: treure bon profit d'una ovella ~ de la terra 
nytja·fiskur <m. -fisks, -fiskar>: peix m útil [per a l'home] (dit especialment dels comestibles o aprofitables comercialment)
nytja·gróður <m. -gróðurs, no comptable>:
plantes f.pl útils [per a l'home]  (p.e., medicinals, farratgeres, de gra etc.)
nytja·hyggja <f. -hyggju, no comptable>:
utilitarisme m
nytja·jurt <f. -jurtar, -jurtir>:
planta f útil [per a l'home], planta profitosa  (planta medicinal, farratgera, de gra etc.)
nytja·list <f. -listar, -listir>:
art utilitari
nytja·rannsóknir <f.pl -rannsókna>:
(hagnýtar rannsóknir) recerca aplicada
◊ grunn- og nytjarannsóknir: recerca bàsica i aplicada
♦ kostnaðar/nytjarannsóknir: <LOC> recerca de cost i utilitat, anàlisi de cost i utilitat
nytja·skógur <m. -skógar, -skógar>:
<ECON> explotació f forestal (bosc explotat per a obtenir-ne fusta, llenya, paper i d'altres productes forestals)
nytja·stefna <f. -stefnu, no comptable>:
utilitarisme m (→ nytjahyggja)
nytja·stofn <m. -stofns, -stofnar. Empr. hab. en pl.>:
recurs m natural explotable (comercialment, per l'home)
♦ lög um umgengni um nytjastofna sjávar: llei sobre l'explotació i la preservació dels recursos marins íctics i vegetals
nytja·texti <m. -texta, -textar>:
text utilitari, text no literari
nytja·vatn <n. -vatns, no comptable>:
aigua crua, aigua f [potable] no tractada
nytja·verk <n. -verks, -verk>:
feina f de profit
nytji:
1ª i 3ª pers. sg. i 3ª pers. pl. del present subj. de → nytja “treure profit de; fer ús de”
nyt·laus, -laus, -laust <adj.>:
sense utilitat, inútil
nytsam·legur, -leg, -legt <adj.>:
1. (gagnlegur) útil (que serveix, que és d'utilitat)
2. (hagstæður) profitós -osa, beneficiós -osa (que representa un avantatge, un benefici)
nyt·samur, -söm, -samt <adj.>:
1. (gagnlegur) útil (que serveix, que és d'utilitat)
♦ nytsamur sakleysingi: <LOC> un idiota útil, un beneit útil
2. (hagstæður) profitós -osa, beneficiós -osa (que representa un avantatge, un benefici)
nyt·semd <f. -semdar, no comptable>:
utilitat f (qualitat d'útil, d'utilitzable, valor pràctic) (→ nytsemi)
nyt·semi <f. -semi, no comptable>:
utilitat f (qualitat d'útil, d'utilitzable, valor pràctic)
nytsemis·stefna <f. -stefnu, no comptable>:
utilitarisme m (→ nytjahyggja)
ný <n. nýs, ný>:
(nýtt, enn ósýnilegt tungl, vaxandi tungl) [lluna f en] quart m creixent (interluni entre la lluna nova i la lluna plena)
♦ með nýjum og niðum: en lluna creixent i en lluna minvant (intermitentment, de tant en tant) 
ný <n. nýs, ný>:
variant de → ny ‘ni, ν Ν’
ný:
1ª pers. sg. del present d'indicatiu de → núa ‘fregar’
ný- <en compostos>:
1. nou nova, neo-
◊ nýyrði: neologisme m
2. ný-[+ part. pass.]: acabat -ada de <+ inf.> 
◊ nýfluttur: acabat de mudar-se (que tot just ara ha acabat de fixar la seva residència enjondre)
ný·afstaðinn, -afstaðin, -afstaðið <adj.>:
1. (nýlega gerst) acabat -ada de concloure (tot just ara acabat, acabat suara mateix)
♦ nýafstaðin helgi: cap de setmana conclòs, el cap de setmana que ara hem acabat de passar
♦ alþjóðlega ferðasýningin í Berlín nýafstaðin: conclosa a Berlín la Mostra Internacional del Turisme
2. (atburður, atvik) recentment ocorregut -uda (esdevingut no fa gaire)
3. (ráðstefna, hátíð) acabat -ada de celebrar (congrés, simposi & festa)
nýaldar·fræði <f. -fræði, no comptable>:
[moviment m] new age f
nýaldar·hreyfing <f. -hreyfingar, no comptable>:
[moviment m] new age f
nýaldar·listamaður <m. -listamanns, -listamenn>:
artista m & f new age
nýaldar·tónlist <f. -tónlistar, no comptable>:
música f new age
nýalskur, nýölsk, nýalskt <adj.>:
*nialià -ana, *neocosmià -ana (relatiu a les teories del professor de geologia Helgi Pjeturs, plasmades a la seva obra Nýall - nokkur íslenzk drög til heimsfræði og líffræði)
nýals·sinni <m. -sinna, -sinnar>:
*nialià m, *nialiana f, *neocosmià m, *neocosmiana f, *renovellamentista m & f (partidari de les teories del professor de geologia Helgi Pjeturs (31/3/1872-/1/1949), plasmades a la seva obra Nýall - nokkur íslenzk drög til heimsfræði og líffræði (Neocòsmia - alguns esbossos islandesos sobre cosmologia i biologia), publicada en cinc volums entre 1919 i 1920)
♦ Félag Nýalssinna: Societat de Nialians (associació islandesa que agrupa els seguidors de les teories plasmades als cinc Nýalar del geòleg islandès Helgi Pjeturs)
◊ Nýalana getur þú fengið á bókasöfnum og hjá félagi Nýalssinna: pots aconseguir els Nýall a qualsevol biblioteca i a la Societat de Nialians
ný·ár <n. -árs, -ár>:
[dia m d']any nou, ninou m
♦ gleðilegt nýár!: feliç any nou!
nýárs·ávarp <n. -ávarps, -ávörp>:
missatge m d'any nou
♦ nýársávarp forseta Íslands: missatge d'any nou del president d'Islàndia
nýárs·dagur <m. -dags, -dagar>:
[dia m d']any nou, ninou m, diada f de cap d'any (dia u de gener)
nýárs·nótt <f. -nætur, -nætur>:
(aðfaranótt nýársdags) nit f de cap d'any (nit de Sant Silvestre a Cap d'Any)
nýárs·gjöf <f. -gjafar, -gjafir>:
estrenes f.pl d'any nou, present m de cap d'any
nýárs·ósk <f. -óskar, -óskir. Empr. hab. en pl.>:
felicitació f d'any nou, felicitació f de cap d'any
nýárs·tónleikar <m.pl -tónleika>:
concert m d'any nou 
ný·bakaður, -bökuð, -bakað: 1. acabat -ada de fer (pa etc.)
		nýbakað brauð: pa acabat de fer
	2. <FIG> novell -a
		nýbakaður lögfræðingur: un advocat novell
		nýbökuð móðir: una mare novella
ný·borinn, -borin, -borið <adj.>:
<VETER> que ha vedellat fa poc
♦ nýborin kýr: una vaca que ha vedellat [de] fa poc
ný·bóla <f. -bolu, no comptable>:
<FIG> cosa nova (lit.: nova epidèmia de pigota) 
♦ það er ekki (o: engin) nýbóla (també escrit: ný bóla): <LOC FIG> això no és res de nou, això ja fa temps que corre pel món, això no és cap novetat
ný·breytni <f. -breytni, no comptable>:
innovació f
◊ geldur að nýbreytni konungs og þessa hins nýja siðar er goðin hafa reiðst: això és el càstig per les innovacions del rei i per aquesta religió nova que ha fet que els déus estiguin irats
nýbreytnis·maður <m. -manns, -menn>:
innovador m, innovadora f
nýbura- <en compostos>:
<MED> neonatal
nýbura·fræði <f. -fræði, no comptable>:
<MED> neonatologia f
nýbura·fræðingur <m. -fræðings, -fræðingar>:
<MED> neonatòleg m, neonatòloga f
nýbura·gula <f. -gulu, no comptable>:
<MED> icterícia f neonatal, icterícia f del nadó
nýbura·dauði <m. -dauða, no comptable>:
<MED> mortalitat f neonatal
nýbura·dánartíðni <f. -dánartíðni, no comptable>:
<MED> mortalitat f neonatal
ný·búi <m. -búa, búar>:
nou habitant [del país], nouvingut m, nouvinguda f (designació políticament correcta de immigrant)
ný·búinn, -búin, -búið <adj.>:
acabat -ada de
♦ nýbúinn að <+ inf.>: acabat de <+ inf.> 
◊ hann er nýbúinn að borða: ara mateix ha acabat de dinar
ný·bygging <f. -byggingar, -byggingar>:
edifici nou
♦ nýbygging grunnskólans á Ísafirði: l'edifici nou de l'escola primària d'Isafiord
ný·bylgja <f. -bylgju, no comptable>:
<HIST CINEM> nouvelle vague f
nýbylgju·rokk <n. -rokks, no comptable>:
rock m new wave, música f rock new wave
ný·byrjaður, -byrjuð, -byrjað <adj.>:
acabat -ada [suara mateix] de començar
◊ það er nýbyrjað að rigna hér: ara mateix ha començat a ploure aquí
ný·býli <n. -býlis, -býli>:
mas nou
ný·fallinn, -fallin, -fallið <adj.>:
acabat -ada de caure (p.e., neu)
◊ nýfallinn snjór: neu acabada de caure
ný·farinn, -farin, -farið <adj.>:
1. (nýlega farinn) acabat -ada d'anar-se'n (que acaba de partir)
2. (nýbyrjaður) acabat -ada de (que s'ha posat a fer una cosa suara mateix o bé recentment)
♦ vera nýfarinn að <+ inf.>: haver acabat de posar-se a <+ inf.> 
◊ hann er nýfarinn að borða: ara mateix ha començat a dinar, s'ha posat a dinar ara mateix
◊ barnið er nýfarinn að ganga: l'infant ha començat a caminar no fa gaire, l'infant s'ha posat a caminar no fa gaire, l'infant fa poc que ha començat a caminar
ný·fasismi <m. -fasisma, -fasismar>:
neofeixisme m
ný·fasisti <m. -fasista, -fasistar>:
neofeixista m & f
ný·fasískur, -fasísk, -fasískt <adj.>:
neofeixista
ný·fenginn, -fengin, -fengið <adj.>:
1. (nýlega fenginn) recentment rebut -uda (que s'ha rebut de no fa gaire)
2. (nýbúinn að fá) acabat -ada de rebre (que s'ha rebut suara mateix)
ný·frjálshyggja <f. -frjálshyggju, no comptable>:
neoliberalisme m
nýfrjálshyggju·maður <m. -manns, -menn>:
neoliberal m, neoliberal f
Nýfundna·land <n. -lands, no comptable>:
Terranova f
◊ Nýfundnaland og Labrador: Terranova i el Labrador
nýfundnalands·hundur <m. -hunds, -hundar>:
terranova m (raça canina)
ný·fæddur, -fædd, -fætt <adj.>:
nounat -ada
ný·fæði <n. -fæðis, -fæði. Emprat hab. en pl.>:
nous aliments [i ingredients] (productes alimentaris nous, i dit, especialment, dels aliments modificats genèticament)
ný·giftur, -gift, -gift <adj.>:
acabat -ada de casar, noucasat -ada
Ný·gínei <m. -gínea, -gínear>:
neoguineà m, neoguineana f
ný·gíneskur, -gínesk, -gíneskt <adj.>:
neoguineà -ana
ný·gotík <f. -gotíkur, no comptable>:
<ART> [estil m] neogòtic m
ný·gotneskur, -gotnesk, -gotneskt <adj.>:
neogòtic -a
◊ altarisstjakar 2 úr kopar, í nýgotneskum stíl: 2 cirials de coure, d'estil neogòtic
ný·gráða <f. -gráðu, -gráður>:
<GEOM> grau m centesimal, gon m (símbol: g o G)
ný·gríska <f. grísku, grískur>:
grec modern (llengua grega moderna)
♦ nýgríska (ðímótíkí): grec modern (dhimotikí)
♦ nýgríska (kaþarevúsa): grec modern (catharevussa)
ný·græðingur <m. -græðings, -græðingar>:
1. (nýsprottinn gróður) plançó m (planta jove, esp. arbre jove)
2. <FIG> principiant m & f, debutant m & f
♦ hann er nýgræðingur á akri bókmenntanna: acaba de fer les seves primeres passes en el camp de la literatura
ný·háþýska <f. -háþýsku, no comptable>:
alt-alemany modern m (llengua alt-alemanya moderna)
ný·háþýskur, -háþýsk, -háþýskt <adj.>:
alt-alemany modern -a (propi de la llengua alt-alemanya moderna)
♦ nýháþýsku mállýskurnar: els dialectes alt-alemanys moderns
nýi, nýja, nýja <adj.>:
formes de singular febles de → nýr, ný, nýtt “nou nova”
ný·iðnvæddur, -iðnvædd, -iðnvætt <adj.>:
de recent industrialització
ný·impressionismi <m. -impressionisma, no comptable>:
<ART> neoimpressionisme m
ný·impressionisti <m. -impressionista, -impressionistar>:
<ART> neoimpressionista m & f
ný·impressionistískur, -impressionistísk, -impressionistískt <adj.>:
<ART> neoimpressionista
ný·impressjónismi <m. -impressjónisma, no comptable>:
variant de → nýimpressionismi ‘neoimpressionisme’
nýir, nýjar, ný <adj.>:
formes de plural fortes de → nýr, ný, nýtt “nou nova”
ný·íslenska <f. -íslensku, no comptable>:
islandès modern (llengua islandesa moderna)
Vet aquí tres versions del mateix text amb què exemplifico les diferències entre l'islandès antic i el modern:
a l'esquerra, el text original;
enmig, la versió modernitzada ad usum de les escoles i,
a la dreta, text modernitzat completament
Uwe Ebel (Hg.), Vǫlsunga saga. Ragnars saga Loðbrókar. Metelen/Steinfurt: DEV, 1997. Band III,1: Vǫlsunga saga (Texte des skandinavischen Mittelalters. Bd. Nr. III.) Völsunga saga, versió electrònica continguda a les Fornaldarsögur Norðurlanda Versió pròpia
Brynhildr svarar: "Mart illt eigum vér þeim upp at inna, ok minn oss ekki á harma vára. Þú, Sigurðr, vátt orminn, ok reitt eldinn ok of mína sǫk, ok váru þar eigi synir Gjúka konungs."

Sigurðr svarar: "Ekki varð ek þinn maðr ok vartu mín kona, ok galt við þér mund ágætr konungr."

Brynhildr svarar: "Eigi sá ek svá Gunnar, at minn hugr hlœgi við hánum, ok grimm em ek við hann, þótt ek hylma yfir fyrir ǫðrum."		 Brynhildur svarar: "Mart illt eigum vér þeim upp að inna og minn oss ekki á harma vora. Þú, Sigurður, vást orminn, og reiðst eldinn og of mína sök, og voru þar eigi synir Gjúka konungs."

Sigurður svarar: "Ekki varð eg þinn maður og varðstu mín kona, og galt við þér mund ágætur konungur."

Brynhildur svarar: "Eigi sá eg svo Gunnar að minn hugur hlægi við honum, og grimm em eg við hann þótt eg hylmi yfir fyrir öðrum."		 Brynhildur svaraði: "Margt illt á ég þeim upp að inna og minntu mig ekki á mínar sorgir (o: mína harma). Þú, Sigurður, drapst drekann. Þú reiðst líka fyrir mig í gegnum flöktandi eldinn, og þar voru ekki synir Gjúka konungs."

Sigurður svaraði: "Ekki varð ég þinn maður né varðstu mín kona, og það var ágætur konungur sá sem greiddi þér mund."

Brynhildur svaraði: "Aldrei sá ég Gunnar svo, að ég yrði ánægð við það, og grimm er ég við hann þótt ég hylmi yfir það fyrir öðrum."
  1. Ortografia i fonètica
1. En islandès modern no existeix el dígraf <œ> que representava una vocal mitjana anterior arrodonida llarga semblant a la del francès modern <heure>. Aquesta vocal es va diftongar en [ai] vers el 1400 i aquest diftong s'ha mantigut fins al dia d'avui; en islandès modern s'escriu <æ>:
hlœgi → hlægi “rigués”
 2. En islandès modern no existeix la <ǫ> “o caudada”, que representava una vocal mitjana posterior breu oberta semblant a la del català <bona>. Aquesta vocal es va començar a confondre amb <ø> a partir del 1200 i en islandès modern hi representa una vocal mitjana anterior arrodonida oberta [œ], la qual, segons els casos, pot ésser llarga o breu; aquesta vocal, en islandès modern s'escriu <ö>:
ǫðrum → öðrum “dat. pl. masc. de ‘annarr’ altre”
 3. En islandès modern es restableix, per raons d'uniformització analògica del sintagma del mot en qüestió, la -g- a la forma d'acusatiu singular neutre <mart> ; es tracta d'un restabliment ortogràfic, sense repercussió a nivell fonètic:
mart → margt “ac. sg. nt. de ‘margur’ mant”
 4. En islandès modern, la forma pronominal ek i la conjunció copulativa i adverbi modal ok sofreixen un procés de fricatització de la velar final aspirada, la qual passa a velar fricativa sonora [γ] escrita<g>. En el discurs, aquesta fricativa se sol perdre, fet que, tanmateix, no té cap repercussió ortogràfica:
ek → ég → [jε:]“jo”
ok → og → [ɔ:]“i; també”
 5. El mateix es pot dir de la preposició i partícula at, que en islandès modern passa a að. En la cadena fònica, aquesta fricativa se sol perdre, fet que, tanmateix, no té cap repercussió ortogràfica:
at → að → [a]“a; vers, cap a”
 6. La a llarga de l'islandès antic, escrita <á>, evoluciona a [ɔ(:)] -escrita <o>- en islandès modern quan anava precedida de la bilabiovelar [w], escrita <v>, so que en la llengua actual ha evolucionat a labiodental fricativa sonora, sense que aquest fet tingui cap mena de repercussió ortogràfica. El mateix s'esdevé amb la a llarga del datiu singular masculí del pronom personal de 3ª  persona:
váru → voru “eren”
vára → vora “ac. pl. masc. de ‘várr’ el nostre”
hánum → honum “dat. sg. masc. de ‘hann’ ell”
 2. Morfologia
1. La terminació de nominatiu singular -r desenvolupa una vocal anaptíctica -u- en islandès modern:
Sigurðr → Sigurður “Sigurd”
Brynhildr → Brynhildur “Brunilda”
 2. La forma de la 1ª  persona del singular del present d'indicatiu del verb vera “ésser” és substituïda per la forma analògica er en islandès modern:
ek em → ég er “jo sóc”
 3. La terminació -a de la 1ª  persona del singular del present de subjuntiu és substituïda per la terminació -i en islandès modern:
ek hylma yfir → ég hylmi yfir “jo amagui, jo dissimuli”
 4. Les formes vátt i reitt que són les formes de la 2ª  persona del singular del pretèrit d'indicatiu dels verbs vega “occir” i ríða “cavalcar” han estat substituïdes, en islandès modern, per les formes vást i reiðst :
þú vátt → þú vást “occires”
þú reitt → þú reiðst “cavalcares”.
Val a dir que la forma þú vást és un “doble” arcaisme de la llengua literària moderna: d'una banda, perquè el verb vega “occir” hi és un arcaisme -per més que tingui un cert ús en la llengua literària-; de l'altra, perquè la forma de pretèrit d'aquest verb n'és þú vóst o þú vógst: darrere la consonant v- l'islandès modern no coneix pas la vocal-á-, només la -o- i aquesta vocal hi passa excepcionalment, en les formes d'aquestes verb, a -ó- perquè no hi ha verbs forts que formin el pretèrit amb -o-, però sí amb -ó-.
Perquè el lector català ho pugui entendre, podríem intentar traslladar el cas al català i dir, per exemple i salvant les distàncies, que þú vátt equival a “aucist”, þú vást equival a “aucires” i þú vóst o þú vógst equival a “occires”
5. La forma d'imperatiu pur minn! “recorda!” actualment té regust literari; per comptes d'ella s'empra sempre la forma aglutinada minntu! :
minn → minntu “recorda!”
 6. Les formes de plural vér i oss del pronom personal de 1ª  persona es perden en islandès modern, substituïdes per les formes corresponents de dual við “nosaltres dos ~ dues” i okkur “ens [= tu i jo]”. Quan això s'esdevé, el dual cessa d'existir completament com a nombre. Val a dir, tanmateix, que en islandès modern, les formes vér i oss continuen existint com a formes pròpies del plural majestàtic amb el significat de “Nós”:
vér → við “nosaltres”
oss → okkur “ens”
 3. Lèxic
1. El mot vega “occir” actualment es pot considerar un arcaisme, per bé que continua tenint un cert ús en la llengua literària. El lexema corresponent de l'islandès modern és drepa:
vega → drepa “occir”
 2. El mot gjalda “pagar” actualment és greiða o borga:
gjalda → greiða, borga “pagar”
 3. El mot mundr “preu d'una núvia” és un historicisme, desconegut d'aquells islandesos que no siguin afeccionats a l'Edat Mitjana islandesa. Així i doncs, un islandès mitjà desconeix el significat de l'expressió gjalda mund við konu“pagar-li el mundr a una dona” i que fa referència a l'acte de lliurar, la nit de noces, el mundr a la núvia, ja que aquesta -i no son pare o sa família, si més no a partir de l'època alto-medieval- se'n convertia en la propietària exclusiva la nit de noces. El mot no s'ha de confondre pas amb heimanfylgja o heimanmundur “dot”.
 4. El pronom possessiu de plural de 1ª  persona, várr, vár, várt “el nostre, la nostra” ha desaparegut de la llengua actual, substituït per l'indeclinable okkar, que en realitat, és el “genitiu del pronom personal de 1ª  persona plural”. Val a dir, tanmateix, que la llengua actual manté com a formes literàries del pronom possessiu de 1ª  persona del plural les formes vor, vor, vort
várr, vár, várt → okkar “el nostre, la nostra”
 		 
  Conclusió:És innegable que l'islandès antic i l'islandès modern mantenen fins al dia d'avui una forta semblança, augmentada en part pel conservadorisme ortogràfic de la llengua moderna. També és veritat que l'escola ajuda a donar a conèixer la llengua antiga dels textos en prosa a les noves generacions i es converteix així en un canal que manté oberta la comunicació entre el present i el passat. Tanmateix, els fortíssims canvis fonètics i estilístics soferts per la llengua, així com, en menor grau, els canvis de lèxic, fan que calgui considerar un mite l'afirmació, sentida sovint, que un islandès antic es podria entendre sense dificultats amb un islandès modern.  
nýja·brum <n. -brums, no comptable>:
novetat f (cosa nova)
♦ nýjabrumið er farið af e-u ~ e-m: una cosa ~ algú ha deixat d'ésser una novetat
Nýja-Gínea <f. Nýju-Gíneu, no comptable>:
Nova Guinea
Nýja-Ísland <n. Nýja-Íslands, no comptable>:
<HIST> Nova Islàndia (anglès: New Iceland. Nom donat a una comarca establida per colons islandesos a la Manitoba canadenca durant el segle XIX)
Nýja-Kaledónía <f. Nýju-Kaledóníu, no comptable>:
Nova Caledònia
Nýja-Sjáland <n. Nýja-Sjálands, no comptable>:
Nova Zelanda
nýj·ár: <variant de> → nýár “dia d'any nou”
nýjárs·dagur: <variant de> → nýársdagur “ninou”
nýjárs·gjöf: <variant de> → nýársgjöf “estrenes d'any nou”
nýjárs·ósk: <variant de> → nýársósk “felicitació d'any nou”
nýjasti, nýjasta, nýjasta <adj.>:
1. <GEN> formes febles del superlatiu de → nýr, ný, nýtt “nou; novell”
2. (fréttir) últim -a (notícia)
◊ nýjustu fréttir: últimes notícies
nýjastur, nýjust, nýjast <adj.>:
formes fortes del superlatiu de → nýr, ný, nýtt “nou nova”
nýju, nýju, nýju <adj.>:
formes de plural febles de → nýr, ný, nýtt “nou nova”
nýjung <f. nýjungar, nýjungar>:
1. (nýnæmi, nýlunda & ný frétt) novetat f (cosa nova & notícia nova)
♦ það er engin nýjung : <LOC FIG> no és res de nou, no representa cap novetat
♦ þetta er engin nýjung að <+ subj.>: no és cap novetat que <+ subj.>
♦ hann er opinn fyrir öllum nýjungum: <LOC> està obert a qualsevol idea nova
2. (nýbreytni) innovació f (canvi nou)
3. (nýjungagirni) desig m de canvi (desig que hi hagi canvis)
♦ gera e-ð af nýjungu: <LOC FIG> fer una cosa per canviar de rutina
4. (endurnýjun) renovació f (renovament)
nýjunga·girni <f. -girni, no comptable>:
ganes f.pl de canvis, desig m de canvi
nýjunga·gjarn, -gjörn, -gjarnt <adj.>:
amb ganes de canvis, desitjós -osa de canvis, àvid -a de canvis
Ný·kaledóni <m. -kaledóna, -kaledónar>:
neocaledonià m, neocaledoniana f
ný·kaledónískur, -kaledónísk, -kaledónískt <adj.>:
neocaledonià -ana
Nýkaledóníu·búi <m. -búa, -búar>:
neocaledonià m, neocaledoniana f
Nýkaledóníu·maður <m. -manns, -menn>:
neocaledonià m, neocaledoniana f
ný-kantismi <m. -kantisma, no comptable>:
neokantisme m, neokantianisme m
ný-kantíani <m. -kantíana, -kantíanar>:
neokantià m, neokantiana f
ný-kantíanismi <m. -kantíanisma, no comptable>:
neokantisme m, neokantianisme m
ný-kantískur, -kantísk, -kantískt <adj.>:
neokantià -ana
ný·klassík <f. -klassíkur, no comptable>:
neoclassicisme m
ný·klassískur, -klassísk, -klassískt <adj.>:
neoclàssic -a
ný·kominn, -komin, -komið <adj.>:
acabat -ada de tornar, recentment tornat -ada
◊ ég er nýkominn heim frá Kína: acabo de tornar de la Xina
ný·kvaddur, -kvödd, -kvatt <adj.>:
recentment acomiadat -ada
ný·kveðja <-kveð ~ -kveðjum | -kvaddi ~ -kvöddum | -kvatt ║ e-n. Emprat hab. en supí i participi de passat>:
acomiadar recentment algú
♦ hún hefur nýkvatt föður sinn eftir löng og erfið veikindi: recentment ha acomiadat son pare [traspassat] després d'una llarga i greu malaltia
ný·kveiktur, -kveikt, -kveikt <adj.>:
1. <GEN> acabat -ada d'encendre
◊ lítil nýkveikt ljósapera: una bombeta petita acabada d'encendre
2. (nýkviknaður) nou nova (lluna)
♦ nýkveikt tungl: lluna nova
ný·kviknaður, -kviknuð, -kviknað <adj.>:
nou nova (lluna)
♦ nýkviknað tungl: lluna nova
ný·kvæntur, -kvænt, -kvænt <adj.>:
acabat de mullerar, acabat de casar (home)
ný·lagður, -lögð, -lagt <adj.>:
acabat -ada de posar
ný·lega <adv.>:
darrerament, recentment, fa poc
◊ hefurðu séð hann nýlega?: que l'has vist recentment? (o: fa poc que no l'has vist?) 
ný·legur, -leg, -legt <adj.>:
1. <GEN> recent
2. (næstum nýr) gairebé nou nova (pràcticament nou, com a nou)
◊ nýleg tölva: un ordinador gairebé nou
ný·lenda <f. -lendu, -lendur>:
colònia f (establiment de colons en un nou país)
◊ nýlendur Forngrikkja: les colònies gregues antigues
♦ stofna nýlendu: fundar una colònia
nýlendu·arðrán <n. -arðráns, no comptable>:
explotació f colonial
nýlendu·búi <m. -búa, -búar>:
colon m, colona f (habitant de colònia)
nýlendu·herrar <m.pl -herra>:
senyors m.pl colonials
nýlendu·kúgun <f. -kúgunar, -kúganir. Pl. no hab.>:
opressió f colonial
nýlendu·maður <m. -manns, -menn>:
colon m, colona f (habitant de colònia)
nýlendu·stefna <f. -stefnu, -stefnur. Pl. no hab.>:
colonialisme m
♦ nýlendustefna hin nýja: el nou colonialisme, el neocolonialisme (→ nýnýlendustefna)
nýlendu·stíll <m. -stíls, -stílar>:
estil m colonial
nýlendu·stjórn <f. -stjórnar, -stjórnir>:
govern m colonial
nýlendu·stofnun <f. -stofnunar, -stofnanir>:
fundació f de colònia o colònies
nýlendu·tímabil <n. -tímabils, -tímabil>:
període m colonial
nýlendu·tími <m. -tíma, -tímar>:
època f colonial
nýlendu·verslun <f. -verslunar, no comptable>:
comerç m colonial
nýlenduvöru·kaupmaður <m. -kaupmanns, -kaupmenn>:
botiguer m [de botiga] d'ultramarins
nýlendu·vörur <f.pl -vara>:
ultramarins m.pl, productes m.pl d'ultramar
nýlenduvöru·verslun <f. -verslunar, -verslanir>:
botiga f d'ultramarins
ný·lentur, -lent, -lent <adj.>:
acabat -ada d'aterrar (avió)
nýliða·búðir <f.pl -búða>:
<MIL> campament m (instal·lacions militars on els reclutes reben la primera instrucció)
ný·liði <m. -liða, -liðar>:
<MIL> recluta m & f
ný·liðinn, -liðin, -liðið <adj.>:
proppassat -ada, acabat -ada de passar
♦ nýliðið ár: aquest proppassat any
ný·list <f. -listar, no comptable>:
1. (nútímalist) art modern (art del present)
2. (HIST ART í Belgíu og Frakklandi) art nouveau m (a Bèlgica i França)
3. (HIST ART í Katalóníu) modernisme m (a Catalunya)
nýlista·safn <n. -safns, -söfn>:
museu m d'art modern
nýlífs·öld <f. -aldar, no comptable>:
<GEOL> cenozoic m, neozoic m
ný·lunda <f. -lundu, no comptable>:
1. (nýjung) novetat f (una cosa nova, esp. una que representa una innovació)
♦ það er engin nýlunda: no és res de nou, no és cap novetat
2. (eitthvað merkilegt) raresa f, curiositat f (una cosa singular, especial)
ný·frjáalslyndisstefna <f. -frjáalslyndisstefnu, no comptable>:
neoliberalisme m (→ nýfrjálshyggja)
ný·lýsi <n. -lýsis, -lýsi>:
1. (skin af vaxandi tungli) claror f de la lluna en quart creixent (claror que fa la lluna durant l'interluni entre la lluna nova i la lluna plena)
2. (skin af nýju tungli) claror f de la lluna nova (claror que fa la lluna durant el noviluni)
♦ við nýlýsi: a la claror de la lluna nova
ný-malthusarsinni <m. -malthusarsinna, -malthusarsinnar>:
neomaltusià m, neomaltusiana f
ný·mál <n. -máls, -mál>:
llengua moderna (esp. en oposició a les mortes)
♦ nýmál og fornmál: llengües modernes i llengües antigues
ný·málaður, -máluð, -málað <adj.>:
acabat -ada de pintar, pintat -ada de fresc, pintat -ada de fa poc
ný·máni <m. -mána, pl. no hab.>:
lluna nova, noviluni m (nýkviknað → tungl)
ný·meti <n. -metis, pl. no hab.>:
1. (ferskur, nýveiddur fiskur) peix fresc (peix acabat de pescar)
2. (ferskt, nýslátrað kjöt) carn fresca (carn d'animal acabat d'escorxar o de matar)
nýmfa <f. nýmfu, nýmfur>:
<ZOOL> nimfa f
♦ nýmfa hreisturvængju: nimfa de lepidòpter
ný·mjólk <f. -mjólkur, no comptable>:
<CULIN> llet entera fresca (acabada de munyir & comercialitzada: tractada, però entera)
♦ niðurseydd nýmjólk: llet entera conservada, parcialment deshidratada
nýmjólkur·duft <n. -dufts, no comptable>:
llet f en pols entera
ný·móðins <adj. inv>:
moderníssim -a, a la darrera moda
ný·myndun <f. -myndunar, -myndanir>:
1. (myndun einhvers nýs) nova formació (creació de nou teixit, de nova substància etc.)
♦ nýmyndun á glúkósa: gliconeogènesi f, gluconeogènesi f
♦ nýmyndun taugafrumna í fullvöxnum heila: neurogènesi f en el cervell adult (formació de noves neurones en cervell adult)
♦ nýmyndun tegunda: especiació f (formació de noves espècies)
♦ nýmyndun æða: angiogènesi f
2. (endurnýjun skemmdra eða eyðilagðra vefja, efnablandna o.s.fr.) regeneració f (renovació de teixit, substàncie químiques etc. esp. danyades o destruïdes)
♦ nýmyndun á ósoni: regeneració de l'ozó
♦ nýmyndun beins: regeneració de l'os
♦ hindra nýmyndun krabbameinsfruma: impedir la regeneració de les cèl·lules canceroses
3. (nýsköpun efnis) síntesi f (creació de nova substància a partir d'altres)
♦ nýmyndun lífræns efnis: síntesi de substància orgànica
♦ nýmyndun prótína: síntesi de proteïnes
4. (efnaskipti frumna) anabolisme m (tipus de metabolisme de les cèl·lules)
♦ nýmyndun og orkuvinnsla: anabolisme i catabolisme
5. <GRAM> encunyació f (formació de neologismes & neologisme mateix)
♦ nýmyndun orða: encunyació de [nous] mots
◊ Sólbrá og Sólbrún munu vera íslenskar nýmyndanir: [els noms propis] Sólbrá i Sólbrún deuen ésser encunyacions islandeses
◊ Sóllilja er einnig íslensk nýmyndun upprunnin fyrir vestan: [el nom propi] Sóllilja també és una encunyació islandesa, sorgida a l'oest
6. (gerbreyting) reafaiçonament m (remodelació)
◊ nefndin kannar raunverulega þörf fyrir nýmyndun í kennarastétt: la comissió estudia la necessitat real d'un reafaiçonament del cos de professors
ný·mæli <n. -mælis, -mæli>:
1. (nýjung & ný frétt) novetat f (una cosa nova, esp. una que representa una innovació & notícia nova)
♦ það er nýmæli á e-u: una cosa representa una novetat
2. (ný tillaga í lögum) nova proposició de llei (nou projecte de llei, nova disposició legal)
ný·nasismi <m. -nasisma, no comptable>:
neonazisme m
ný·nasisti <m. -nasista, -nasistar>:
neonazi m & f
ný·nasískur, -nasísk, -nasískt <adj.>:
neonazi
ný·nemi <m. -nema, -nemar>:
1. (í nám) nou m, nova f (blediri, blitiri, estudiant novell)
2. (í trúfélag) neòfit m, neòfita f (nou creient)
ný·norska <f. -norsku, no comptable>:
noruec modern, nynorsk m (una de les dues llengües oficials de Noruega)
ný·nýlendustefna <f. -nýlendustefnu, no comptable>:
neocolonialisme m
ný·næmi <n. -næmis, pl. no hab.>:
1. (um mat) plat nou o rar (plat, àpat nou & plat, àpat que hom menja molt poc sovint)
♦ mér er nýnæmi á (o: í; o: að) e-u: #1. (nýr matur) aquest plat ~ aquest menjar és una cosa nova per a mi (dit de menjar nou, que hom no coneix); #2. (sjaldgæfur matur) fa molt de temps que no menjava això (dit de menjar que hom no menja sovint)
♦ mér er nýnæmi á (o: í; o: að) laxi: fa molt de temps que no menjo salmó
2. (nýlunda) novetat f (cosa nova)
♦ það er nýnæmi að sjá þig!: ets car de veure! quin temps feia que no et veia!
ný·orðinn, -orðin, -orðið <adj.>:
acabat -ada de convertir-se en... (acabat de fer-se una cosa)
◊ hann er nýorðinn forstjóri: ha estat nomenat director recentment, l'acaben de nomenar nou director
◊ hann er nýorðinn pabbi: acaba d'ésser pare
◊ þegar ég var nýorðinn 18 ára...: quan havia acabat de fer els divuit anys...
◊ þegar Davíð var nýorðinn forsætisráðherra, sagði hann eftirfarandi...: quan en Davíð acabava d'ésser nomenat primer ministre, va dir el següent...
ný·platónismi <m. -platónisma, no comptable>:
<FIL> neoplatonisme m
ný·platónisti <m. -platónista, -platónistar>:
<FIL> neoplatònic m, neoplatònica f
ný·platónískur, -platónísk, -platónískt <adj.>:
<FIL> neoplatònic -a
nýr, ný, nýtt <adj.>:
1. <GEN> nou nova
♦ að nýju: <adv.> de [bell] nou, novament
♦ á ný: <adv.> de [bell] nou, novament, una altra vegada
♦ læra e-ð á ný: tornar a aprendre una cosa
♦ á nýjan leik: de [bell] nou, novament, una altra vegada
♦ á nýtt: <adv.> de [bell] nou, novament, una altra vegada
♦ eitthvað nýtt ~ ekkert nýtt: alguna cosa nova (o: <LIT> quelcom de nou) ~ res de nou
♦ → glænýr, glæný, glænýtt “nou de trinca, flamant”
♦ Nýi heimurinn ~ hinn nýi heimur: el Nou Món (el continent americà)
♦ nýi sáttmálinn: <RELIG> la nova aliança
♦ nýi stíll: el nou estil [de comptar els anys] (còmput dels anys després de la reforma del calendari duta a terme pel Papa Gregori XIII, el còmput del anys segons la reforma gregoriana)
♦ nýja raunsæið ~ hið nýja raunsæi: <HIST CINEM> neorealisme m (→ nýraunsæisstefna)
♦ nýja raunsæiskvikmyndin: la pel·lícula neorealista
◊ hins vegar virtust Reykvíkingar lítt hrifnir af nýju ítölsku raunsæismyndunum: d'altra banda, els reiquiaviquesos no semblaren gaire entusiasmats per les pel·lícules neorealistes italianes
♦ nýja skáldsagan: <LITER> el nouveau roman (Moviment literari nascut a França. → nýsaga)
♦ Nýja testamentið: el Nou Testament
♦ nýr af nálinni: nou de trinca
♦ nýtt tungl: lluna nova, noviluni
♦ sem nýr: com a nou
◊ bíllinn er sem nýr: el cotxe és com a nou
♦ upp á nýtt: <adv.> de bell nou
♦ ekkert er nýtt undir sólinni: <LOC FIG> no hi ha res de nou sota el sol, nihil novum sub sole
♦ nú ber nýrra við: <LOC FIG> ara es duu una altra cosa, ara s'estila una altra cosa
2. (nýþroskaðar garðyrkjuafurðir) novell -a (productes agrícoles acabats de madurar)
♦ nýir tómatar: tomàquets novells, tomaques novelles (Val.), domàtigues novelles (Mall.) 
3. (nýlegur) recent (que no fa gaire que s'és fet o esdevingut)
♦ næst nýs: tot recentment
◊ "þat vann næst nýs ǀ niðr Ylfinga ǁ fyr vestan ver, ǀ ef þic vita lystir, ǁ er ec biǫrno tóc ǀ í Bragalundi ǁ oc ætt ara ǀ oddom saddac. ǁ Nú er sagt, mær, ǀ hvaðan serkr gurðiz; ǁ því var á lǿgi mér ǀ lítt steict etit": si t'abelleix de saber-ho, vet ací el que ha fet de nou tot recentment el plançó dels Ylfingar a ponent de la mar: [sàpigues] que a Bragalundr hi he capturat óssos i hi he atipat la nissaga de les àguiles a punta de ferro. Noia, ara ja saps com ha estat que es va esquitxar de fang la camisa; per això he menjat poca carn torrada a la mar (#1. Cleasby-Vigfusson 416 atorguen a aquest sintagma el significat de next before, just before ‘just abans, immediatament abans’; Sijmons-Gering 1931:110, en canvi, fan la conjectura que el vers fou mal copiat i que cal esmenar-lo en nǽst vann þat nýs ‘recentment ha/he fet això de nou’; tradueixo d'acord amb llur proposta. #2. Entenc la conjunció er com a completiva, ja que considero que només així s'explica satisfactòriament el canvi de tercera a primera persona en el verb; #3. Segueixo l'esmena de hvaðan sacar gørðoz en hvaðan serkr gurðisk proposada pel Sophus Bugge i acceptada per Sijmons-Gering 1931: eine (von Sijmons metrisch gebesserte) konjektur Bugges (s. die fußnote des textbandes). Das verbum gyrja ist nur noch einmal in einer vísa der Hálfs saga (Edd. min. s. 94; Sk. B II,276) nachgewiesen: monk senda þér sveiþanda spjót þats gyrja mon graner þínar; es ist jedoch in norwegischen volksdialekten noch lebendig in der bedeutung ‘eine weiche masse durch druck emportreiben’, z.b. ‘schlamm durch einen tritt zum aufspritzen bringen’ (Ross 287a), daneben auch ein fem. gyrja ‘moder, schlamm’ (Aasen 253b, Ross a.a.o.). El text original, que fa, hvaðan sacar gørðoz vol dir ...d'on han sorgit (lit.: ‘s'han fet’) els litigis, ...com es van originar els litigis; #4. lítt steikt és hipòbole per no he menjat gens de rostit)
4. (ferskur) fresc -a (aliment)
♦ ný egg: ous frescos
♦ nýr fiskur: peix fresc
nýr:
3ª pers. sg. del pres. ind. de → núa “fregar”
nýra <n. nýra, nýru>:
<MED & CULIN> ronyó m
♦ blöðrur í nýrum: quistos m.pl renals
♦ brottnám nýra: nefrectomia f
♦ strýtutota nýra: papil·la f renal
♦ trefjahýði nýra: càpsula fibrosa renal
♦ þvageitrun fyrir aftan nýru: urèmia f postrenal
♦ þvageitrun fyrir framan nýru: urèmia f prerenal, urèmia f extrarenal
♦ æðahnoðri nýra: glomèrul m renal
nýra- <en compostos>:
renal, nefro-, nefr-
nýra·börkur <m. -barkar, -berkir>:
còrtex m renal
nýra·flutningur <m. -flutnings, -flutningar>:
<MED> trasplantació f de ronyó (→ nýraígræðsla)
nýra·grennd <f. -grenndar, -grenndir>:
<MED> perinefre m, <†> perinefri m
nýragrenndar- <en compostos>:
<MED> perirenal, perinèfric -a
nýragrenndar·bólga <f. -bólgu, no comptable>:
<MED> perinefritis f
nýragrenndar·kýli <n. -kýlis, -kýli>:
<MED> abscès perinèfric
nýra·hetta <f. -hettu, -hettur>:
<MED> glàndula f suprarenal
nýra·hnoðri <m. -hnoðra, -hnoðrar>:
<MED> corpuscle m renal, corpuscle m de Malpighi
nýra·ígræðsla <f. -ígræðslu, -ígræðslur>:
<MED> trasplantament m de ronyó, trasplantació f de ronyó
ný·rakaður, -rökuð, -rakað <adj.>:
acabat -ada d'afaitar
nýra·sig <n. -sigs, -sig>:
<MED> ronyó m mòbil, ronyó caigut, ronyó m flotant, nefrospasi f, nefroptosi f
nýraskjóðu- <en compostos>:
<MED> píelo-, píel-
nýra·skjóða <f. -skjóðu, -skjóður>:
<MED> pelvis f renal
nýra·stíflun <f. -stíflunar, -stíflanir>:
<MED> estenosi f renal
nýra·sýni <n. -sýnis, -sýni>:
<MED> biòpsia f renal (petita mostra de teixit renal extreta en una biòpsia)
nýra·sýnistaka <f. -sýnistöku, -sýnistökur>:
<MED> biòpsia f renal (extracció de teixit renal)
ný·raunsæi <n. -raunsæis, no comptable>:
variant de → nýraunsæisstefna ‘neorealisme’
nýraunsæis·maður <m. -manns, -menn>:
<HIST CINEM> neorealista m & f
◊ ítölsku nýraunsæismennirnir: els neorealistes italians
nýraunsæis·stefna <f. -stefnu, no comptable>:
<HIST CINEM> neorealisme m
ný·rifinn, -rifin, -rifið <adj.>:
<CULIN> acabat -ada de rallar
nýrill <m. nýrils, nýrlar>:
<MED> glàndula f suprarenal
ný·ríkur, -rík, -ríkt <adj.>:
nou ric nova rica
nýrna- <en compostos>:
renal, nefro-, nefr-
  La diferència, si més no teòrica, entre nýra- i nýrna- rau en el fet que el primer d'aquests dos constituents determinants fa referència a un sol ronyó, mentre que el segon determinant (això és, nýrna-), fa referència a tots dos ronyons. Si més no en teoria, per tant, s'hauria de dir nýrahetta ‘glàndula suprarenal’, però nýrnahettur ‘glàndules suprarenals’, i, per la mateixa raó, hom hauria de parlar de nýraígræðsla ‘trasplantament de ronyó’ (entengui's, d'un sol ronyó), peró nýrnaígræðsla ‘trasplantament de ronyons’ (entengui's, en general o de tots dos ronyons). En la pràctica, però, aquesta diferenciació sovint no es fa.  
nýrna·baunir <f.pl -bauna>:
<CULIN> mongetes f.pl, fesols m.pl (seques, del ganxet)
nýrna·bikar <m. -bikars, -bikarar>:
<MED> calze m renal
♦ litlu nýrnabikarar: calzes renals menors
♦ meiri nýrnabikarar: calzes renals majors
♦ minni nýrnabikarar: calzes renals menors
♦ stóru nýrnabikarar: calzes renals majors
♦ stærri nýrnabikarar: calzes renals majors
nýrna·bilun <f. -bilunar, no comptable>:
<MED> insuficiència f renal
♦ bráð nýrnabilun: insuficiència renal aguda
♦ langvinn nýrnabilun: insuficiència renal crònica
nýrna·blaðra <f. -blöðru, -blöðrur>:
<MED> quist m renal
nýrna·bláæð <f. -bláæðar, -bláæðar>:
<MED> vena f renal
nýrna·blóðskilun <f. -blóðskilunar, -blóðskilanir>:
<MED> diàlisi f renal
♦ háður nýrnablóðskilun: dependent de diàlisi renal, amb dependència de diàlisi renal
nýrna·bólga <f. -bólgu, no comptable>:
<MED> nefritis f
nýrna·flutningur <m. -flutnings, -flutningar>:
<MED> trasplantació f de ronyons, trasplantament m de ronyons (→ nýrnaígræðsla)
nýrna·gjafi <m. -gjafa, -gjafar>:
<MED> donant m & f de ronyó
nýrna·gula <f. -gulu, no comptable>:
<MED> nefritis f
nýrna·heilkenni <n. -heilkennis, -heilkenni>:
<MED> síndrome f renal
♦ blæðingasótt með nýrnaheilkenni: febre hemorràgica amb síndrome renal
nýrna·hersli <n. -herslis, -hersli>:
<MED> nefrosclerosi f, esclerosi f renal, nefrocirrosi f
nýrna·hetta <f. -hettu, -hettur>:
<MED> glàndula f suprarenal
nýrnahettu·börkur <m. -barkar, -berkir>:
<MED> còrtex m de la glàndula suprarenal, còrtex m suprarenal, còrtex m adrenal
nýrna·hlið <n. -hliðs, -hlið>:
<MED> hil m renal, hílum m renal
nýrnahnoðra·bólga <f. -bólgu, no comptable>:
<MED> glomerulonefritis f
nýrnahnykla·bólga <f. -bólgu, no comptable>:
<MED> glomerulonefritis f
nýrna·ígræðsla <f. -ígræðslu, -ígræðslur>:
<MED> trasplantament m de ronyons, trasplantació f de ronyons
nýrna·jurt <f. -jurtar, -jurtir>:
pulmonària f de Jerusalem (planta Pulmonaria saccharata)
nýrna·kirtilæxli <n. -kirtilæxlis, -kirtilæxli>:
<MED> nefroadenoma m
nýrna·kvilli <m. -kvilla, -kvillar>:
<MED> nefropatia f, <†> nefrèsia f, <†> nèfria f
♦ balkanskur nýrnakvilli: nefropatia balcànica, nefropatia danubiana, nefropatia endèmica familiar, nefritis balcànica
nýrna·kölkun <f. -kölkunar, -kalkanir>:
<MED> nefrocalcinosi f
nýrna·laga <adj. inv.>:
reniforme
nýrna·mergur <m. -mergs (o: -mergjar), no comptable>:
<MED> medul·la f renal
nýrna·myndataka <f. -myndatöku, -myndatökur>:
<MED> renografia f
nýrna·mör <m. -mörs, no comptable>:
<CULIN> greix f de la ronyonada
♦ bræddur nýrnamör: sagí m [dolç] de la ronyonada, saïm m dels ronyons (Mall.)
nýrna·ormur <m. -orms, -ormar>:
<VET & MED> cuc m gegant del ronyó, cuc m gegant renal (nematode paràsit Dioctophyme renale)
nýrna·pípla <f. -píplu, -píplur>:
<MED> túbul m renal, conducte m de Bellini
nýrna·rit <n. -rits, -rit>:
<MED> renograma m
nýrna·sandur <m. -sands, -sandar>:
<MED> arena f en els ronyons
nýrna·sérfræðingur <m. -sérfræðings, -sérfræðingar>:
<MED> nefròleg m, nefròloga f
nýrna·sjúkdómur <m. -sjúkdóms, -sjúkdómar>:
<MED> malaltia f renal
nýrna·sjúklingur <m. -sjúklings, -sjúklingar>:
malalt m dels ronyons, malalt m renal, malalta f dels ronyons, malalta f renal
nýrna·skál <f. -skálar, -skálar>:
<MED> pelvis f renal (→ nýraskjóða)
nýrna·skjóða <f. -skjóðu, -skjóður>:
<MED> pelvis f renal (→ nýraskjóða)
nýrnaskjóðu- <en compostos>:
<MED> píelo-, píel-
nýrnaskjóðu·bólga <f. -bólgu, no comptable>:
<MED> pielitis f (inflamació de la pelvis renal)
♦ blöðru- og nýrnaskjóðubólga: cisto-pielitis f, píelo-cistitis f
nýrna·skuggamynd <f. -skuggamyndar, -skuggamyndir>:
<MED> renograma m
nýrna·slagæð <f. -slagæðar, -slagæðar>:
<MED> artèria f renal
nýrna·starfsemi <f. -starfsemi, no comptable>:
<MED> activitat f renal
♦ skert nýrnastarfsemi: insuficiència f renal
nýrna·steinn <m. -steins, -steinar>:
1. <MED> càlcul m renal, nefròlit m
2. nýrnasteinar <-m.pl -steina>: <MED> litiasi f renal, nefrolitiasi f
nýrna·strýta <f. -strýtu, -strýtur>:
<MED> piràmide f renal, piràmide f de Malpighi
nýrna·súla <f. -súlu, -súlur>:
<MED> columna f renal
nýrna·tota <f. -totu, -totur>:
<MED> papil·la f renal
nýrna·veiki <f. -veiki, -veikir>:
<MED> malaltia nefrítica, malaltia f renal, malaltia f dels ronyons
nýrna·veikur, -veik, -veikt <adj.>:
<MED> malalt -a dels ronyons
nýrna·vél <f. -vélar, -vélar>:
<MED = gervinýra> ronyó m artificial
nýrna·þvageitrun <f. -þvageitrunar, -þvageitranir>:
<MED> urèmia f renal
ný·rómantík <f. -rómantíkur, no comptable>:
<LITER> neoromanticisme m
ný·rómantíker <m. -rómantíkers, -rómantíkerar>:
<LITER> neoromàntic m, neoromàntica f
ný·rómantískur, -rómantísk, -rómantískt <adj.>:
<LITER> neoromàntic -a
nýrri, nýrri, nýrra <adj.>:
formes de comparatiu de → nýr, ný, nýtt “nou nova”
nýru:
nom. & ac. pl. de → nýra “ronyó”
nýrunga·heilkenni <n. -heilkennis, -heilkenni>:
<MED> nefrosi f
nýrungur <m. nýrungs, nýrungar>:
<MED> nefró m
ný·rýni <f. -rýni, no comptable>:
<LITER> New Criticism m (moviment de renovació de la crítica literària sorgit als Estats Units després de la Primera Guerra Mundial)
ný·rækt <f. -ræktar, -ræktir. Pl. no hab.>:
artiga f, terra nova (terreny acabat de fer conreable)
ný·ræktun <f. -ræktunar, no comptable>:
artigatge m (conversió de tros de terra en conreable)
◊ nýræktun skóga: artigatge de boscos
ný·saga <f. -sögu, -sögur>:
<LITER> nouveau roman m (moviment literari de renovació de la novel·la, nascut i desenvolupat a França entre els anys de 1950 i 1970 i arrelat a Islàndia esp. entre els anys de 1960 i 1970, amb escriptors com ara Thor Vilhjálmsson (Fljótt, fljótt, sagði fuglinn), Guðbergur Bergsson (Músin sem læðist, Tómas Jónsson metsölubók, Ástir samlyndra hjóna, Anna), Svava Jakobsdóttir (Leigjandinn, Smásögur), Jakobína Sigurðardóttir (Dægurvísa, Snaran))
♦ andsaga / nýsaga: antinovel·la / nouveau roman
<†>  nýsa <nýsi ~ nýsum | nýsti ~ nýstum | nýst>:
(svipast um) escodrinyar, escrutar (mirar amb detall)
◊ við hleifi mic sældo ǀ né við hornigi, ǁ nýsta ec niðr; ǁ nam ec upp rúnar, ǀ œpandi nam, ǁ fell ec aptr þaðan: no em van refrescar ni amb pa ni amb banya [plena de beguda]. Vaig sotjar cap avall, vaig aprendre les runes alçant-les cap a mi, cridant les vaig aixecar i després, d'allà vaig caure de nou [en terra] (Per al Kuhn 1968³, pàg. 151, el verb nema upp aufnehmen (vom erdboden: Háv. 139) només es pot entendre en el significat que el verb té en el germànic meridional. Personalment m'estimo més d'entendre'l amb el significat que té habitualment en norrè ; en aquest mateix sentit es pronuncia von See EK V (2006):574 “gleichwohl bieten Háv. 139-140 eine motivliche Parallele, da Odin dort Runen "aufnimmt" (nam ek upp rúnar "Runen nahm ich auf"; Háv. 139”) sowie Kenntnis von Zauberliedern und einen Trunk einer besonderen Flüssigkeit (Met) bekommt (Háv. 140; vgl. Jackson 1994,50; s.u. und vgl. §§5a, 9a) )
<†>  nýsast <nýsist ~ nýsumst | nýstist ~ nýstumst | nýst ║ fyrir>:
(kanna, njósna, skyggnast um) explorar amb la vista, escodrinyar, escrutar (per a fer-se càrrec d'una situació o formar-se una idea de l'entorn) (→ hnýsast fyrir um e-ð)
◊ inn vari (= varkári, gætni) gestr, ǀ er til verðar kømr, ǁ þunno hljóði þegir; ǁ eyrom hlýðir, ǀ enn augom skoðar; ǁ svá nýsiz fróðra hverr fyrir: l'hoste prudent, quan va [convidat] a un àpat, calla prenent esment de tot, para les orelles i bada els ulls: és així com qualsevol savi sondeja la situació (cf. Kuhn 1968³, pàg. 97: þunnt hlióð gespanntes hinhören (Háv. 7))
nýsi·gögn <n.pl -gagna>:
recursos m.pl audiovisuals (recursos, esp. educatius, en suport audiovisual)
ný·silfur <n. -silfurs, no comptable>:
alpaca f, plata alemanya, plata f de níquel, metall blanc (aliatge de níquel, coure, zenc i estany)
Ný·sjálendingur <m. -sjálendings, -sjálendingar>:
neozelandès m, neozelandesa f
ný·sjálenskur, -sjálensk, -sjálenskt <adj.>:
neozelandès -esa
ný·skeð <adj.. Emprat únicament en nom. i dat. neutre fort singular>:
recent (de no fa gaire)
♦ þetta er nýskeð: això és un fet recent, no fa gaire que ha passat, ha passat no fa gaire
ný·skipting <f. -skiptingar, -skiptingar>:
redistribució f
♦ nýskipting lands[ins]: reforma agrària, redistribució de la terra
ný·sköpun <f. -sköpunar, -skapanir>:
1. (nýbreytni, nýjung) innovació f (canvi novetós & producte nou & renovellament profund)
2. (ný sköpun) refundació f (nova creació)
nýsköpunar·stjórn <f. -stjórnar, no comptable>:
<HIST> la nýsköpunarstjórn  o “govern de refundació nacional”, és el nom amb què es coneix el govern de la gran coalició, formada pel Partit per la Independència, el Partit Socialista i l'Alþýðuflokkur, i que va dirigir Islàndia entre el 21 d'octubre del 1944 i el 4 de febrer del 1947. Fou el primer govern d'Islàndia després de la proclamació unilateral de la independència, ocorreguda el 17 de juny del 1944. El president del govern fou Ólafur Thors (del Partit per la Independència), qui també n'ocupà la cartera de ministre d'afers exteriors
ný·sleginn, -slegin, -slegið <adj.>:
acabat -ada de segar
◊ ilmur af nýslegnu grasi berst inn um gluggann minn: l'olor de l'herba acabada de tallar entra per la meva finestra
nýstár·legur, -leg, -legt <adj.>:
nou nova (nou i poc habitual, sorprenentment nou, inoït, insòlit etc. a causa de la seva novetat)
◊ því að eitthvað nýstárlegt flytur þú oss til eyrna, og oss fýsir að vita, hvað þetta er: perquè ens fas arribar coses noves i inoïdes a les nostres orelles i volem saber què volen dir aquestes coses
nýsteinaldar- <en compostos>:
neolític -a
ný·steinöld <f. -steinaldar, no comptable>:
neolític m
ný·stirni <n. -stirnis, -stirni>:
<ASTRON> nova f (→ sprengistjarna)
ný·stofnaður, -stofnuð, -stofnað <adj.>:
acabat -ada de fundar, fundat -ada recentment, de recent fundació
nýt:
1ª pers. sg. del present ind.  → njóta “fruir de”
nýta <nýti ~ nýtum | nýtti ~ nýttum | nýtt ║ e-ð>:
1. <GEN> aprofitar [bé] una cosa, utilitzar una cosa, fer ús d'una cosa, emprar una cosa (treure profit o rendiment de lús d'una cosa)
◊ við nýttum einnig góða veðrið til að fara í hjólatúr : també vam aprofitar el bon temps per fer una excursió amb bicicleta
♦ nýta tímann illa: aprofitar malament el temps
♦ nýta möguleikann á: aprofitar la possibilitat de
♦ nýta e-s að <+ inf.>: aprofitar una cosa per a <+ inf.>
2. <sér e-ð>: (færa sér í: nyt) aprofitar-se d'una cosa (servei, oferta, oportunitat)
◊ við Ingveldur nýttum okkur góða veðrið á þriðjudaginn og fórum...: l'Ingveldur i jo vam aprofitar el bon temps de dimecres i vam anar...
◊ við nýttum okkur kvöldopnun Þjóðminjasafnisins á fimmtudegi: vam aprofitar que el Museu Nacional d'Islàndia obrís dijous al vespre
♦ ...en að þú nýtir þér tækifærið til þess að kaupa aukahlutina þarna úti eins og HD DVD: ...i que tu aprofitis l'oportunitat per a comprar-hi allà els accessoris com ara un DVD HD
♦ nýta sér þjónustu: aprofitar uns serveis
♦ nýta sér þjónustu e-s: aprofitar els serveis d'algú
3. <impersonal>: resultar profitós -osa
♦ ekki nýtir af e-u: de X no se'n pot treure cap profit
nýtan·legur, -leg, -legt <adj.>:
aprofitable, utilitzable
nýtast <nýtist ~ nýtumst | nýttist ~ nýttumst | nýst ║ e-ð>:
ésser aprofitable
♦ e-ð nýtist illa: una cosa resulta gairebé inservible
♦ e-ð nýtist vel: una cosa resulta molt aprofitable
◊ þetta nýttist vel: n'hem fet un bon ús d'això
nýti·legur, -leg, -legt <adj.>:
1. (gagnlegur) útil (que serveix, que és pràctic)
2. (nothæfur) utilitzable (usable)
nýting <f. nýtingar, no comptable>:
aprofitament m (acte de fer ús d'una cosa i manera com se'n fa ús)
♦ góð ~ slæm nýting: bon ~ mal ús
♦ það var góð nýting á e-u: s'ha fet un bon ús de...
♦ það var 5-10% nýting á sætum í salnum: <LOC> s'han venut entre el 5 i el 10% dels seients de la sala
nýtingar·réttur <m. -réttar, no comptable>:
dret m d'ús
♦ rétt er að hafa í huga að sögnin að eiga er í Grágás bæði notuð um að eiga land að eign og að eiga nýtingarrétt í annars landi: cal tenir present que a l'Oca Cendrosa, el verb tenir s'usa tant amb el significat de tenir una cosa en propietat com amb el de tenir un dret d'ús a les terres d'un altre
♦ nýtingarréttur á e-u: dret d'ús d'una cosa
nýtinn, nýtin, nýtið <adj.>:
(sparsamur) estalviador -a, econòmic -a (que no tuda gens les coses)
nýti·stefna <f. -stefnu, no comptable>:
funcionalisme m
nýtísku- <en compostos>:
modern -a, de moda
nýtísku·legur, -leg, -legt <adj.>:
moderníssim -a, d'última moda, a la moda
nýtni <f. nýtni, no comptable>:
economies f.pl
nýtt¹ <adj.>:
♦ → nýr, ný, nýtt “nou nova”
nýtt² <adj.>:
♦ → nýtur, nýt, nýtt “útil, profitós”
nýtt³ <supí>:
supí de→ nýta “aprofitar, utilitzar, fer ús de; ésser útil, profitós”
nýtt4 <adj.>:
♦ → nýttur, nýtt, nýtt “aprofitat -ada”
nýttur, nýtt, nýtt <adj.>:
aprofitat -ada
nýtur, nýt, nýtt <adj.>:
1. (nothæfur) utilitzable (usable, servible, que es pot usar)
♦ nótt og nýtan dag: <LOC FIG> de dia i de nit (incessantment, sense parar)
2. (gagnlegur) útil (que serveix)
♦ nýtur hlutur: un objecte útil
♦ [til] einskis nýtur: inútil total, bo bona per no-res
3. (um menn) de profit, valuós -osa (persona)
♦ nýtur maður: una persona de profit
◊ þessu játar hann og fær Ingólfur þessar konu og gerist búmaður og nýtur drengur: ell hi diu que sí i n'Ingólfur es casa amb aquesta dona i es converteix en un pagès i home de profit
◊ Geirmundur svarar: "Þar fór nýtur maður eða hvað varð honum að bana?": en Geirmundur respon: "un home de profit ens ha deixat; però, quina ha estat la causa de la seva mort?"
nýtur:
2ª i 3ª pers. sg. del present ind.  → njóta “fruir de”
ný·uggar <m.pl -ugga>:
neopterigis m.pl (subclasse dels peixos ossis)
♦ nútíma nýuggar: els neopterigis moderns
ný·útkominn, -útkomin, -útkomið <adj.>:
(bók) acabat -ada de sortir, acabat -ada d'aparèixer (llibre, publicació)
ný·útskrifaður, -útskrifuð, -útskrifað <adj.>:
acabat -ada de graduar (que tot just ha acabat els estudis de grau i/o de màster a una universitat)
Ný·vangur <m. -vangs, no comptable>:
<ESPORT> Camp Nou, <†> Nou Camp (designació islandesa de l'estadi del CF Barcelona)
ný·verið <adv.>:
no fa gaire, recentment
ný·virki <n. -virkis, -virki>:
nou edifici, edificació nova, construcció nova
♦ stara eins og naut á nývirki: <LOC FIG> fer ulls d'astorament, posar ulls d'astorat -ada, mirar-se una cosa amb ulls d'embadalit, mirar-se una cosa amb la boca oberta
nýyrða- <en compostos>:
neològic -a
nýyrða·smiður <m. -smiðs, -smiðir>:
encunyador m de neologismes, encunyadora f de neologismes, neologista m & f
nýyrða·smíði <f. -smíði, -smíðar>:
encunyació f de neologismes, neologia f
nýyrða·smíði <n. -smíðis, no comptable>:
encunyació f de neologismes, neologia f
ný·yrði <n. -yrðis, -yrði>:
neologisme m
ný·öld <f. -aldar, no comptable>:
1. <HIST> edat f moderna
◊ yfirleitt er nýöld talin hefjast árið 1492, er Kristófer Kólumbus kom til nýja heimsins, en stundum er hún talin hefjast fyrr eða um 1420 með upphafi endurreisnarinnar: normalment es diu que l'edat moderna comença l'any 1492, quan en Cristòfor Colom va arribar al nou món, però de vegades el seu inici se situa abans, vers el 1420, amb l'inici del renaixement
2. (nýaldarhreyfing) [moviment m] new age m (nova era, moviment esotèric)
3. nýaldir <-alda>: temps moderns (època moderna)
næ:
1ª pers. sg. del pres. ind. de → ná “atènyer”
næða <næðir | næddi | nætt>:
1. (blása napur vindur) bufar el celistre (bufar un vent fred)
♦ ískaldur vindur næddi um mig: un vent gelat bufava al meu voltant
◊ það næðir hér og nístir mig: fa un vent gelat aquí i em penetra fins al moll de l'os
2. (blása napur vindur í gegnum fatnað) calar el celistre (penetrar la fredor del vent a través de la roba)
næði <n. næðis, no comptable>:
1. (ró) pau f (quietud)
♦ ...þegar honum gefst næði til að setjast niður og skrifa: <LOC> quan aconsegueix de tenir la tranquil·litat necessària per a asseure's i escriure
♦ í ró og næði: <LOC> amb tota la calma [del món]
♦ vera í góðu næði: <LOC> estar tot tranquil ~ tota tranquil·la
2. (tóm) lleure m (oci)
næði:
1ª i 3ª pers. sg. del pret. subj. de → ná “atènyer”
næðingur <m. næðings, pl. no hab.>:
(gnæðingur) celistre m (vent fred i penetrant)
næðir¹:
2ª pers. sg. del pret. subj. de → ná “atènyer”
næðir²:
3ª pers. sg. del pres. ind. de → næða “bufar celistre”
næðis·stund <f. -stundar, -stundir>:
estona f de lleure
næfra·höttur <m. -hattar, -hettir>:
<HIST> capiró m (o: cobricap m) [fet] d'escorça de bedoll
næfur¹ <f. næfrar, næfrar>:
(korklag yst á birkiberki, viðarbörkur) capa f exterior de l'escorça de bedoll (emprada, si més no antigament, per a fabricar-hi capells, sabates, taleques i cordes & llates emprades a tall de teules de fusta)
♦ þakin næfur: <ARQ HIST> llata teuladera d'escorça de bedoll, teula d'escorça de bedoll
◊ síðan var eldr borinn at stofunni, ok sóttiz þat skjótt, þvíat timbrit var þurt ok bræddr viðrinn, en næfrum þakit um ræfrit: tot seguit varen calar foc a la stofa i el foc va prendre aviat per tal com el seu fustam era sec i els empostissats [exteriors] estaven enquitranats i la teulada estava coberta amb llates d'escorça de bedoll
næfur² <n. næfurs, næfur>:
<†> variant arcaica de → næfur¹ “escorça de bedoll”
næfur, næf, næft <adj.>:
ingenu -ènua (→ naívur, naív, naívt)
♦ næf list: art naïf
næfur·þunnur, -þunn, -þunnt <adj.>:
finíssim -a, prim -a com un full de paper
nægð <f. nægðar, nægðir>:
abundor f, abundància f, gran quantitat
nægi·lega <adv.>:
prou <+ adj.>, suficientment <+ adj.>
nægi·legur, -leg, -legt <adj.>:
suficient
nægja <nægi ~ nægjum | nægði ~ nægðum | nægt>:
I. <Personal>: 
1. <GEN> ésser suficient, bastar
♦ láta sér e-ð nægja: contentar-se amb una cosa, donar-se per satisfet -a amb una cosa
♦ það mark nægði til sigurs: aquest gol va bastar per a obtenir la victòria
♦ nægja ekki til [þess] að <+ inf.>: no ésser suficient per a <+ inf.> 
♦ nægja ekki til [þess] að <+ subj.>: no ésser suficient perquè <+ subj.> 
2. <e-m e-ð> ésser suficient una cosa a algú, tenir-ne prou algú amb una cosa
♦ þetta nægir mér ekki: amb això no en tinc prou
3. <í e-ð> ésser suficient per fer una cosa
◊ maturinn nægði örugglega í aðra eins veislu...: el menjar de ben segur que bastava per fer un altre banquet igual...
◊ tjásurnar á hnakkanum nægðu í aumingjalegt tagl: els blens de cabells del seu clatell eren suficients per fer-ne una cueta escarransida
II. <Impersonal>: 
haver-n'hi prou
♦ þetta nægir ekki: amb això no n'hi ha prou
♦ þetta nægir til að <+ inf.>: amb això n'hi ha prou per a <+ inf.> 
nægjan·legur, -leg, -legt <adj.>:
suficient (→ nægilegur)
nægju·samur, -söm, -samt <adj.>:
frugal
nægju·semi <f. -semi, no comptable>:
frugalitat f
nægt <f. nægtar, nægtir>:
abundor f, abundància f, gran quantitat
♦ nægtir <f.pl>: opulència f, sobreabundància f
nægta·horn <n. -horns, no comptable>:
<MITOL & FIG> corn m de l'abundància, cornucòpia f 
nægur, næg, nægt <adj.>:
suficient, prou
◊ við höfum nægan tíma: tenim prou temps
♦ hver er sú sólin svarta, sem einga gefur birtu en varma nægan?: quin és el sol negre que no fa claror però força escalfor? (solució: el forn)
næla <f. nælu, nælur>:
1. <GEN> afiblall m, fermall m
♦ → öryggisnæla “imperdible”
2. (skartgripur) agulla f (ornament, joiell)
♦ → brjóstnæla “agulla de pit”
♦ → silfurnæla “agulla de pit de plata”
næla <næli ~ nælum | nældi ~ nældum | nælt ║ e-u>:
enganxar una cosa amb una agulla
♦ næla [sér] í e-ð: <LOC FIG> fer-se seva una cosa, aconseguir una cosa, arrambar amb una cosa, pescar una cosa
nælon <n. nælons, no comptable>:
niló m
nælon·sokkur <m. -sokks, -sokkar>:
mitja f de niló, calça f de niló (Bal., Val.) 
♦ nælonsokkar <m.pl>: mitges f.pl de niló, calces f.pl de niló (Bal., Val.) 
næm·geðja <adj. inv.>:
sensible
◊ næmgeðja listamaður: un artista sensible
næmi <n. næmis, no comptable>:
1. (námshæfni) capacitat f d'aprenentatge (aptituds per a l'aprenentatge)
2. (viðkvæmni & tilfinninganæmi) sensibilitat f (emotivitat & facilitat d'ésser afectat per petites impressions físiques)
næmi, næma, næma <adj.>:
formes febles de → næmur, næm, næmt “amb capacitat d'aprenentatge”
næmi:
1ª i 3ª pers. sg. del pretèrit subj. de → nema “aprendre”
næm·leiki <m. -leika, pl. no hab.>:
1. (viðkvæmni & tilfinninganæmi) sensibilitat f (emotivitat, delicadesa & suceptibilitat de veure's afectat per petites impressions físiques)
2. (sóttnæmi, tilhneiging) propensió f (predisposició)
♦ næmleiki fyrir kvefi: propensió f als refredats
næmur, næm, næmt <adj.>:
1. (fljótur að læra) amb capacitat d'aprenentatge (d'intel·ligència desperta, llest, que té facilitat per a aprendre)
2. (tilfinninganæmur) sensible (emotiu, delicat)
◊ sterkar og næmar tilfinningar: sentiments delicats i forts
♦ vera næmur fyrir e-u: ésser sensible a...
◊ vera næmur fyrir veðurbreytingum: ésser sensible als canvis de temps
♦ vera næmur á e-ð: ésser sensible a...
◊ vera næmur á veðrið ~ veðrabrigði: ésser sensible als canvis de temps
3. (smitnæmur) encomanadís -issa (contagiós)
◊ næmir sjúkdómar: malalties contagioses
4. (með tilhneigingu til, sóttnæmur) propens -a (amb predisposició a)
♦ vera næmur fyrir e-u: ésser propens a...
♦ vera næmur fyrir kvefi: ésser propens als refredats
5. (skarpur & fínn) fi fina (orella & instrument)
◊ næmt eyra: una orella fina, una oïda fina
◊ næmt verkfæri: un instrument fi, una eina fina
næpa <f. næpu, næpur>:
(hvítrófa) nap m (planta Brassica napus var. rapifera syn. Brassica rapa var. rapifera)
næpu·kál <n. -káls, -kál>:
(fóðurnæpa) nap farratger, nap rodó, napicol m (planta Brassica campestris ssp. rapifera syn. Brassica rapa ssp. rapa syn. Brassica rapa var. rapifera syn. Brassica campestris var. rapa)
næpu·klukka <f. -klukku, -klukkur>:
repunxó m (emprat hab. en pl.: repunxons) (planta Campanula rapunculus)
nær <prep. Dat.; islandès antic: nær>:
(hér um bil) uns unes, devés (Mall., Men.) (aproximadament)
◊ Þorgils bjó byrðing mikinn og góðan, er Þórólfur átti, og bar þar á skattinn og hafði nær tuttugu mönnum: Þorgils va aparellar un byrðingur gran i bo que en Þórólfur tenia i hi va carregar el tribut recaptat i hi tenia uns vint homes [de tripulació]
♦ nær morni (amb ortografia moderna normalitzada: morgni): <†> a trenc d'alba, a la matinada, a punta de dia
◊ oc nær morni, | er ec var enn um kominn, / þá var saldrótt um sofin; / grey eitt ec þá fann | innar góðo kono / bundit beðiom á: i vers la matinada, quan de nou hi vaig tornar, l'host de la sala (interpreto el mot saldrótt com a sinònim al·literatiu del mot vígdrótt emprat a l'estrofa anterior i no pas com Kuhn 1968³, pàg. 171, que li dóna el valor de hausgesinde i l'oposa, d'aquesta manera, a vígdrótt. Sóc del parer que els mots saldrótt i vígdrótt no signifiquen res més que guàrdia personal de la casa) ja estava adormida, però llavors [només] vaig trobar [al dormitori] una gossa, fermada al llit de la bella dona
nær <adv.; islandès antic: nær>:
1. (hér um bil) uns unes, devés (Mall., Men.) (aproximadament)
◊ voru þeir drepnir nær tuttugu menn alls: en total van matar uns vint homes
2. (nærfellt, næstum) gairebé (quasi)
3. oftast nær: gairebé sempre, la major part de vegades, la majoria de vegades, espesses vegades
nær <adv. Comparatiu de l'adverbi → nærri; islandès antic: nærr>:
més a prop
♦ komdu nær!: acosta't!
♦ vera nær dauða en lífi: <LOC FIG> estar més mort que viu
♦ ég er engu nær: <LOC FIG> continuo a les fosques, continuo sense saber-ho 
◊ þótt ég um það spyrji verð ég engu nær: encara que ho pregunto, continuo sense entendre-ho
♦ færa X og Y nær hvort öðru: apropar X i Y l'un a l'altre (dues persones o coses mútuament entre si)
◊ þessar breytingar hefðu átt að færa NATO og Rússland nær hvort öðru, og hafa gert það á margan hátt: aquests canvis haurien d'haver acostat l'OTAN i Rússia més entre si, i realment ho han fet en molts aspectes
♦ oftast nær: la majoria de vegades
♦ e-ð stendur [auðvitað] öðrum nær en mér að <+ inf.>: competeix [evidentment] més a un altre (o: a d'altres) que a mi <+ inf.>, correspon [evidentment] més a un altre (o: a d'altres) que a mi <+ inf.>
♦ vera engu nær um e-ð: <LOC FIG> continuar a les fosques sobre una cosa, continuar sense saber o entendre una cosa
♦ það er öðru nær!: <LOC FIG> tot al contrari! 
♦ vera e-m nær að <+ inf.>: <LOC FIG> ésser millor a algú de <+ inf.> 
♦ hefði ekki verið nær að þegja?: no hauria estat pas millor de callar?
♦ þér var nær að þegja!: hauria estat millor que haguessis callat!
♦ þér væri nær að þegja!: seria millor que callessis!
♦ vera e-m nær að halda að <+ subj.>: <LOC FIG> estar temptat -ada de creure que <+ ind.> 
◊ mér er nær að halda að hann sé sá eini sem ekki öskrar í sjónvarpið: començo a creure que ell és l'únic que no crida a la televisió
nær <conj. temp.>:
(hvenær & þegar) quan
◊ hiarðir þat vito, nær þær heim scolo, oc ganga þá af grasi: els ramats saben quan s'ha fet hora de tornar a cases i aleshores [ells mateixos] abandonen les pastures
◊ vápnom sínom ǀ skal-a maðr velli á ǁ feti ganga framarr; ǁ þvíat óvíst er at vita, ǀ nær verðr á vegom úti ǁ geirs um þǫrf guma: en el camp (entengui's en un sentit ampli: a fora de casa), un home no s'ha d'allunyar mai de les seves armes més d'una passa, car no es pot pas saber amb certesa quan, anant pels camins d'allà fora, un home haurà de menester sa llança
◊ ørindi mín vil ec ǫll vita, áðr ec ríða heim heðan: nær þú á launþingi munt nenna [at mœta] inom þroscamicla Niarðar syni: el meu encàrrec vull complir tot sencer, abans de partir d'aquí per tornar cap a ca meva: [digues-me, així i doncs,] quan t'abellirà de veure't, en secret encontre, amb el fort fill de Niord?
nær:
3ª pers. sg. del pres. ind. de → ná “atènyer”
næra <næri ~ nærum | nærði ~ nærðum | nært ║ e-n>:
alimentar algú, nodrir algú
nærast <nærist ~ nærumst | nærðist ~ nærðumst | nærst ║ á e-u>:
alimentar-se [exclusivament] de...
nær·bolur <m. -bols, -bolir>:
samarreta f, mariol·lo m (Mall.), camiseta f (Mall.)
<†>  nær·brækur <f.pl -bróka>:
1. (karlmannsnærbuxur) calçotets m.pl, calçons blancs (Mall.), calçons m.pl de davall (Men.) (d'home)
2. (kvenmannsnærbuxur) calces f.pl, calcetes f.pl, bragues f.pl (Val., Bal.), calçons m.pl (Lleida) (de dona)
nær·buxur <f.pl -buxna>:
1. (karlmannsnærbuxur) calçotets m.pl, calçons blancs (Mall.), calçons m.pl de davall (Men.) (d'home)
2. (kvenmannsnærbuxur) calces f.pl, calcetes f.pl, bragues f.pl (Val., Bal.), calçons m.pl (Lleida) (de dona)
nærð:
2ª pers. sg. del pres. ind. de → ná “atènyer”
nær·fatnaður <m. -fatnaðar, no comptable>:
roba f interior
nær·fellt <adv.>:
gairebé, quasi
nær·færni <f. -færni, no comptable>:
tacte m, delicadesa f, consideració f  
nær·föt <n.pl -fata>: roba f interior
nær·gætinn, -gætin, -gætið <adj.>:
1. (umhyggjusamur) atent -a, considerat -ada, amb [molt de] tacte  (ple de d'esment, sol·lícit, que veu i atèn les necessitats d'altri)
◊ hinn réttláti er nærgætinn um þörf skepna sinna, en hjarta óguðlegra er hart: el just pren cura de les necessitats del seu bestiar, però el cor dels impius és dur
2. (nærfærinn, sem getur e-u nærri) que endevina una cosa [de prop] (que hi fa prop, que ho encerta, que fa suposicions encertades o una suposició encertada)
3. (glöggskyggn) perspicaç (sagaç)
nær·gætni <f. -gætni, no comptable>:
tacte m, consideració f  (sensibilitat, discreció)
nær·gætur, -gæt, -gætt <adj.>:
variant de → nærgætinn, -gætin, -gætið “atent -a; que endevina de prop, que fa una suposició encertada; perspicaç, que se n'adona d'una cosa”
♦ verða nærgætur um e-ð: fer una conjectura encertada sobre una cosa, endevinar-la de prop
◊ Hallur kvaðst nærgætur orðið hafa málum þeirra: en Hallur va dir que no havia errat gaire en la seva predicció sobre com aniria el curs de les coses
◊ Kári varð svo nærgætur að hann reið þegar í braut er þeir hættu leitinni: la suposició d'en Kári era tan encertada que ell va partir d'allà a cavall si fa no fa al punt que els altres abandonaven la recerca
nær·göngull, -göngul, -göngult <adj.>:
impertinent, indiscret -a
♦ nærgöngular spurningar: preguntes indiscretes
♦ vera nærgöngull við e-n: <LOC FIG> ésser importú amb algú (molestar algú, esp. dones, amb proposicions insistents i íntimes)
♦ hafísinn fer að gerast nærgöngull við landið: el gel marí comença a acostar-se a la costa
nær·hald <n. -halds, -höld>:
calces f.pl, calcetes f.pl, bragues f.pl (Val., Bal.), calçons m.pl (Lleida) (i, esp. les grosses, p.e., les que arriben fins a la cintura)
nær·hlið <f. -hliðar, pl. no hab.>:
cara f visible, costat visible (de lluna)
♦ nærhlið tunglsins: la cara visible de la lluna, el costat visible de la lluna
næring <f. næringar, no comptable>:
nutrició f, alimentació f
♦ fá næringu af ~ e-u: alimentar-se d'una cosa, obtenir l'aliment d'una cosa
◊ afkvæmi þessara kvendýra fara yfir á sólber og rauðrifs og fá næringu úr rótum runnanna: les cries d'aquestes femelles passen al riber negre i al riber de bosc i s'alimenten de llurs arrels
♦ fá næringu í æð: ésser alimentat -ada per via intravenosa
♦ fá næringu [beint í magann] í gegnum sondu: ésser alimentat -ada per sonda
♦ fá næringu í slöngu niður í þarmana: ésser alimentat -ada per sonda intestinal
næringar·efnafræði <f. -efnafræði, no comptable>:
química alimentària
næringarefna·snauður, -snauð, -snautt <adj.>:
baix -a en nutrients, oligotròfic -a
♦ næringarefnasnauð vötn: aigües baixes en nutrients, aigües oligotròfiques
næringarefna·tafla <f. -töflu, -töflur>:
taula f nutricional, taula f de composició d'aliments
næringar·efni <n. -efnis, -efni>:
nutrient m
næringar·fræði <f. -fræði, no comptable>:
dietètica f
næringar·fræðingur <m. -fræðings, -fræðingar>:
(manneldisfræðingur) nutriòleg m (o: nutreòleg), nutriòloga f (o: nutreòloga), [metge] dietista m & f, especialista m & f en dietètica (metge especialista en endocrinologia i nutrició)
næringar·gildi <n. -gildis, no comptable>:
valor nutritiu
næringar·jafnvægi <n. -jafnvægis, no comptable>:
equilibri m de nutrients (equilibri entre la presa i l'excreció de nutrients per un ésser vivent)
næringar·mikill, -mikil, -mikið <adj.>:
nutritiu -iva
næringar·nám <n. -náms, no comptable>:
alimentació f (ingestió d'aliment)
♦ næringarnám plantna ~ dýra: l'alimentació de les plantes ~ dels animals
♦ næringarnám hjá plöntum ~ dýrum: l'alimentació de les plantes ~ dels animals
næringar·ráðgjafi <m. -ráðgjafa, -ráðgjafar>:
dietetista m & f, dietista m & f (tècnic especialista [no-mèdic] en dietètica i nutrició)
næringar·ríkur, -rík, -ríkt <adj.>:
nutritiu -iva, ric -a en nutrients
næringar·skortur <m. -skorts, no comptable>:
desnutrició m
næringar·skortur, -skort, -skort <adj.>:
desnodrit -ida, malalimentat -ada
nær·kona <f. -konu, -konur. Gen. pl.: -kvenna>:
llevadora f, comare f (Val., Bal.), madrina f (<†> & Tort.) (→ ljósmóðir)
nær·liggjandi, -liggjandi, -liggjandi <adj.>:
limítrof -a, adjacent, veí -ïna, contigu -igua
nær·mynd <f. -myndar, -myndir>:
primer pla
♦ í nærmynd: en primer pla
♦ nærmynd af svíninu: primer pla del porc
♦ taka nærmynd af e-u ~ e-m: prendre un primer pla d'algú ~ d'una cosa
nær·pils <n. -pils, -pils>:
enagos m.pl, faldetes f.pl
♦ nærpils og millipils: enagos i segones faldilles, enagos i brials (com a parts integrants del vestit tradicional islandès de dona)
♦ nærpils og millipils úr tilbúnum trefjum: combinacions i enagos de fibres sintètiques o artificials
nærri, nærri, nærra <adj.>:
formes de comparatiu d'un adjectiu no atestat *nár, *ná, *nátt "proper". → nálægur, nálæg, nálægt "proper"
nærri¹ <adv. Comparatiu: → nær; superlatiu: → næst>:
1. <GEN> a prop
♦ veturinn er nærri: l'hivern ja és a prop
♦ eins og nærri má geta: <LOC> tal i com un es pot imaginar
♦ hvergi nærri: <LOC ADV> ni de bon tros, ni de molt
♦ hvergi nærri nóg: <LOC ADV> no pas prou, no suficient ni de bon tros
◊ ég held að þetta mál hafi hvergi nærri nóg verið skoðað: crec que aquesta qüestió no s'ha examinat prou ni de bon tros
♦ taka e-ð nærri sér: <LOC> prendre's una cosa a pit, sentir-se personalment ofès per una cosa, agafar-se una cosa com una qüestió personal
2. (því nær) gairebé (quasi)
♦ nærri því: <LOC ADV> gairebé
♦ fara nærri um e-ð: <LOC> suposar una cosa
♦ geta nærri að <+ mundi + inf.>: <LOC> endevinar [si fa no fa] que <+ cond.>, imaginar-se [si fa no fa] que <+ cond.> 
♦ það stappar nærri ósvífni: <LOC> això ja raneja en la desvergonya
♦ það liggur nærri að halda: <LOC> és lògic de suposar...
♦ það er nærri því satt: <LOC> això és gairebé ver
3. vera nærri <+ part. pass.>: de poc que no <+ ind.> 
◊ ég var nærri dottinn: de poc que no caic, va faltar ben poc perquè no caigués
♦ vera nærri búinn að <+ inf.>: ja haver <+ part. pass.> gairebé [una cosa]
◊ ég var nærri búinn að gleyma....: de poc que no oblido..., gairebé ja havia oblidat que...
nærri² <prep. dat.>:
a prop de
♦ nærri hurðinni: a prop de la porta
♦ ganga nærri sér [við e-ð] [til þess að <+ inf.>]: <LOC> matar-se a treballar [en una cosa] [per a fer una cos]
◊ maður þarf að ganga nærri sér til þess að ná einhverjum árangri: un home, a fi d'assolir un èxit, s'ha de matar a treballar
♦ ganga [of] nærri e-m: <LOC> afectar massa de prop algú
♦ ganga [of] nærri e-u: <LOC> #1. <GEN> arrambar-se massa a una cosa; #2. <FIG = skaða, grafa undan, veikja> afectar una cosa (repercutir negativament en una cosa, fer minvar una cosa)
♦ ganga nærri [geð]heilsu e-s: soscavar la salut [mental] de, minar la salut [mental] de, afectar la salut [mental] de
♦ ganga nærri heilsu sinni: minar la seva salut
♦ þar skall hurð nærri hælum: <LOC FIG> li va venir d'un pèl
nær·skorinn, -skorin, -skorið <adj.>:
1. (aðsniðinn, þröngur) cenyit -ida (ajustat al cos)
2. (skorinn nærri) tallat -ada arran (tallat molt curt)
nær·skjól <n. -skjóls, -skjól>:
<HIST> calces obertes [pel mig]
nær·skyrta <f. -skyrtu, -skyrtu>:
1. (karlmannsnærskyrta) samarreta f, mariol·lo m (Mall.), camiseta f (Mall.) (camiseta interior d'home)
2. (kvenmannsnærskyrta) samarreta f [de dona], camiseta f [de dona] (Bal.) (camiseta interior de dona)
nær·staddur, -stödd, -statt <adj.>:
present (que [hi] és davant, que ho presencia o hi assisteix)
nær·sýni <f. -sýni, no comptable>:
1. <MED> miopia f
2. <FIG> estretor f de mires, estretor f d'esperit
nær·sýnn, -sýn, -sýnt <adj.>:
<MED> miop inv., curt -a de vista
♦ vera nærsýnn í skoðunum: <LOC FIG> ésser de mires estretes
nær·tækur, -tæk, -tækt <adj.>:
1. (við höndina, nálægur) a mà, a l'abast de la mà (a prop)
2. (augljós, greinilegur) clar -a, palès -esa (evident)
♦ nærtækt dæmi: <LOC FIG> un clar exemple, un evident exemple
nær·loftslag <n. -loftslags, pl. no hab.>:
microclima m (→ nærviðri)
nær·veður <n. -veðurs, pl. no hab.>:
microclima m (→ nærviðri)
nær·vera <f. -veru, pl. no hab.>:
presència f
nær·verandi, -verandi, -verandi <adj.>:
present
nær·viðri <n. -viðris, -viðri>:
microclima m
nærviðris·fræði <f. -fræði, no comptable>:
microclimatologia f
næst¹:
nom sg. fem. fort i nom./ac. sg. & pl. nt. forts de → næstur, næst, næst “el més proper”
næst² <adv.>:
al més aviat
♦ þessu næst: [immediatament] després d'això, tot seguit
♦ því næst: [immediatament] després, tot seguit
♦ því sem næst: aproximadament, gairebé
næst³ <adv.>:
la propera vegada
♦ hvenær kemurðu næst?: quan tornaràs? (lit.: quan vindràs la propera vegada?)
♦ það verður öðruvísi næst: la propera vegada serà diferent
♦ þú eldar þá bara næst: doncs la propera vegada cuinaràs tu
♦ segð honum að vekja mig næst: digues-li que la propera vegada em desperti
♦ næst er <+ ind.>, næst þegar <+ ind.>: la propera vegada que <+ subj.> 
◊ næst þegar ég fer til útlanda...: la propera vegada que viatgi a l'estranger...
næst⁴ <prep. dat.>:
al més a prop de
♦ ganga næst e-m að e-u: <LOC FIG> fer-li molt a prop a algú en una cosa, igualar gairebé algú en una cosa, estar gairebé a la mateixa alçada d'algú en una cosa
♦ næst erfðum: amb el major dret a l'herència
◊ þá er Snorri bjó að Borg bjó Magnús prestur í Reykjaholti. Hann átti Hallfríði dóttur Þorgils prests frá Stað. Brandur prestur og Ari prestur voru synir þeirra. Magnús prestur var son Páls prests Sölvasonar og var Páll eigi skilgetinn. Því þóttist Þórður Böðvarsson og son Helgu Þórðardóttur úr Reykjaholti vera næst erfðum um staðarvarðveislu í Reykjaholti og tvennir aðrir voru jafnkomnir til sem Þórður. En Magnúsi presti eyddust fé er hann tók að eldast en synir hans þóttu ekki færir til staðarforráða (SS I, cap. 156, pàg. 211): quan l'Snorri vivia a Borg, en Magnús el prevere ho feia a Reykjaholt. Estava casat amb la Hallfríður, la filla del prevere Þorgils de Staður. El prevere Brandur i el prevere Ari foren fills llurs. El prevere Magnús era fill del prevere Páll Sölvason. En Páll no era fill legítim. Per això, en Þórður, fill d'en Böðvar i de la Helga Þórðardóttir de Reykjaholt considerava que era el qui estava més legitimat per a heretar l'administració de les terres eclesiàstiques de Reykjaholt, encara que n'hi havia dos més que hi tenien igual de dret que en Þórður. El prevere Magnús, quan va començar a fer-se vell, despenia massa diners i els seus fills no es consideraven encara capacitats per a administrar les possessions eclesiàstiques (vocabulari: #1. næst erfðum: Cf. en Baetke 19874, pàg. 450: næst erfðum am meisten erbberechtigt; #2. eyðast: Cf. en Baetke 19874, pàg. 118: eyðisk fé (fyrir e-m) jmd. geht das Geld aus, schwindet das Geld dahin)
♦ næst sjónum: al més a prop [possible] de la mar
♦ næst skapi: el que es troba al més a prop del vostre cor, la vostra opinió més sincera
◊ eg hefi jást undir meira vanda en eg sé til fær að bera og haft ekki yðvart lof til sem vera ætti. Nú vil eg biðja yður á líta af guðs hálfu sem þér eruð skyldir til að segja hvað yður er næst skapi. Vilj[p. 206]ið þér annan mann kjósa til þessa vegs og vanda er eg hefi ómaklegur undir játast þá vil eg feginn upp gefa og frá fara því að eg verð þess var af nokkurum að þetta þykjast ofmælt hafa. Og hefi eg því ráðið Sigurð Ormsson til fjárforráða með mér að menn kvíddu við fjárforráðum mínum. Nú kjósið skjótt annaðtveggja mig til eða frá sem guð kennir yður og sendið mér bréf sem fyrst — Maius, quam cui par sim, onus subii, non tuo consilio et uenia, uti fas erat, usus. Itaque uos exoratum eo, ut Dei nomine decernatis, prout indicare uobis incumbit, quod uester fert animus. Quodsi quenquam alium ad istud onus, honoremque, quem ego suscepi, eligere uelitis, libenter eundem depositurus sum; Etenim ex nonnullis percipio illos inconsulto hoc fecisse sibi uideri, quare Sigurdum Ormonis filium, oeconomum constitui, eo quod oeconomia mea in dubium ueniret. Itaque alterutrum prout Deus uobis suggeret eligite, literisque, quam primum fieri potest, missis, certiorem me reddite, utrum me, nec ne eligatis. Vale (SS I, cap. 152, pàgs. 205-206): He carregat sobre meu un deure més feixuc que el que puc suportar i no he tingut el vostre permís per fer-ho com hauria hagut d'ésser. Ara vull demanar-vos que considereu en nom de Déu -com hi esteu obligats- de dir-me quin és el vostre sincer parer al respecte. Si desitgeu d'elegir-ne un altre per a aquesta distinció i deure, que jo he carregat immerescudament sobre meu, estaré content de renunciar-hi i apartar-me'n car percebo d'alguns que consideren que això ha estat massa parlat (és a dir, el nomenament d'en Guðmundur com a bisbe electe de Hólar havia aixecat polèmica i continuava fent-ho. En Finnur Jóhannsson interpreta la frase: hoc inconsulto factum est, que, en definitiva, és la mateixa interpretació). I he pres al meu servei en Sigurður Ormsson per tal que administri amb mi [els béns del bisbat] per tal com la gent temen la meva administració (és a dir, que la meva administració dels béns del bisbat sigui imprudent). Així i doncs, elegiu ràpidament de mantenir-me en el càrrec o d'apartar-me'n, tal i com Déu millor us ensenyi, i envieu-me una carta [amb la vostra decisió] al més aviat
næst⁵:
1ª, 2ª i 3ª pers. sg. del pres. d'ind. del verb → nást “ésser capturat -ada; reeixir”
næst- <en compostos>:
el següent, el~la segon -a
næsta¹ <f. næstu, no comptable>:
mot emprat en la locució:
♦ á næstunni: properament (en els propers temps, en un futur immediat)
◊ ...sem var reynar ekki á dagskrá á næstunni: ...que realment no figurava en els nostres plans per al futur immediat
næsta² <adj.>:
ac. sg. f. & ac. pl. m. de  → næstur, næst, næst "el més proper"
næsta³ <adj.>:
casos oblics del masc. sg. & nom. sg. del fem. sg. & casos del nt. sg. de la declinació feble de → næstur, næst, næst "el més proper"
♦ <†> et (o: it; modernitzat en: hið) næsta <+ Dat.>: <prep.>: al costat [mateix] de, a tocar [mateix] de
♦ <†> et (o: it; modernitzat en: hið) næsta: <adv.>: #1. (í nálægri framtíð) en un futur immediat (molt properament); #2. (næstum) gairebé (quasi)
næsta4 <adv.>:
1. (mjög) molt (en alt grau)
♦ næsta mjög: fora mida, moltíssim, molt molt
◊ næsta gamall: molt vell, força vell
2. (svo til) força (prou, relativament, bastant, considerablement)
3. (næstum) gairebé (quasi)
◊ það er næsta víst að <+ ind.>: és gairebé segur [del tot] que <+ ind.> 
næst·besti, -besta, -besta <adj.>:
formes febles de → næstbestur, næstbest, næstbest "el segon millor"
næst·bestur, -best, -best <adj.>:
el segon millor, la segona millor
næst·elstur, -elst, -elst <adj.>:
el segon més vell, la segona més vella
◊ Torfhildur Torfadóttir, næstelsti Íslendingurinn er 104 ára í dag, 24. maí: Torfhildur Torfadóttir, la segona Islandesa més vella avui, dia 24 de maig, fa 104 anys
næsti, næsta, næsta <adj.>:
formes febles de → næstur, næst, næst "el més proper, el pròxim; el següent"
♦ hvar er næsti... / næsta...?: on és el... més proper / la... més propera?
♦ árla næsta morgun: l'endemà de bon matí
♦ næsta ár: l'any següent
♦ næsti gjörið svo vel: el següent, si us plau!
♦ næstu sjö árin: els propers set anys
♦ snemma næsta morgun: l'endemà de bon matí
næst·komandi, -komandi, -komandi <adj.>:
proper -a, següent, pròxim -a
◊ [þann] 29. (=tuttugasta [og] níunda) júní næstkomandi...: el proper 29 (=vint-i-nou) de juny...
næst·liðinn, -liðin, -liðið <adj.>:
darrer -a, últim -a, previ prèvia, passat -ada
◊ næstliðin ár: els darrers anys, els any anteriors
næst·síðasti, -síðasta, -síðasta <adj. formes febles del grau superlatiu>:
penúltim -a
◊ næstsíðasta atkvæði í orði: la penúltima síl·laba del mot
næst·síðastur, -síðust, -síðast <adj. formes fortes del grau superlatiu>:
penúltim -a
næst·stærsti, -stærsta, -stærsta <adj. formes febles del grau superlatiu>:
el segon més gros, la segona més grossa
◊ lestarstöðin í Peking er sú stærsta í Asíu og sú næststærsta í heimi: l'estació de Beijing és la més grossa d'Àsia i la segona més grossa del món 
næstum <adv.>: quasi, gairebé, de poc
	hún var næstum dáin þegar...: de poc que no mor quan...
	næstum því ekkert: gairebé res
næstur, næst, næst <adj.>:
1. <GEN> el més pròxim, el més proper, la més pròxima, la més propera
♦ hvar er næsti... / næsta...?: on és el... més proper / la... més propera?
♦ hver er sjálfum sér næstur: <LOC FIG> la caritat ben entesa comença per un mateix
2. (í röð) següent (en una successió & local)
♦ hver er næstur?: qui és el següent?; a qui toca ara?
♦ á næstu kynslóð: en la següent generació, en la propera generació
♦ næsti gjörið svo vel: el següent, si us plau!
♦ næsti viðkomustaður: propera parada (de vehicle de transport públic: tren, ferri etc.)
♦ það sem næst...: el següent que...
◊ það sem næst heyrðist úr eldhúsinu voru ekkaþrúngnar grátstunur: el següent que es va sentir de la cuina foren plors acompanyats de forts sanglots
3. <TEMP> proper -a
♦ á næsta ári: l'any que ve, l'any qui ve (Bal.) 
♦ á næstu dögum: en els propers dies
♦ í næsta mánuði: el mes que ve, el mes qui ve (Bal.) 
♦ í næstu viku: la setmana que ve, la setmana qui ve (Bal.) 
♦ með næsta pósti: a correu seguit, pel primer correu, amb el pròxim correu
♦ næsta dag: al dia següent, l'endemà
♦ næsta mánudag: dilluns que ve, dilluns qui ve (Bal.) 
♦ næsta mánudag klukkan 20.: dilluns que ve a les 20 h., dilluns qui ve a les 20 h. (Bal.) 
♦ næsta sinn: la propera vegada
♦ sunnudag næstan eftir páska: el primer diumenge després de Pasqua
nætur¹:
gen. sg. i nom./ac. pl. de → nótt “nit”
nætur²:
nom./ac. pl. de → nót “xarxa grossa”
nætur- <en compostos>:
nocturn -a, de nit, nicto-, nict-
nætur·drottning <f. -drottningar, -drottningar>:
reina f de la nit (cactus Selenicereus grandiflorus & personatge de la Flauta Màgica de Mozart)
◊ næturdrottningin úr “Töfraflautunni” Mozarts: la reina de la nit de “La Flauta màgica” de Mozart
nætur·dýr <n. -dýrs, -dýr>:
animal nocturn
nætur·fjóla <f. -fjólu, -fjólur>:
juliana f (planta Hesperis matronalis) (→ kvöldstjarna)
nætur·flug <n. -flugs, -flug>:
vol nocturn, vol m de nit
nætur·gagn <n. -gagns, -gögn>:
orinal m, bací m
næturgala·söngur <m. -söngs, -söngvar>:
cant m de rossinyol
◊ “Næturgalasöngurinn á miðnætti og morgunregnið” eftir Joan Miró: “El cant del rossinyol a mitja nit i la pluja del matí” de Joan Miró
nætur·gali <m. -gala, -galar>:
rossinyol m (ocell Luscinia megarhynchos)
nætur·gestur <m. -gests, -gestir>:
hoste m per [una] nit
nætur·gisting <f. -gistingar, -gistingar>:
allotjament m per a passar la nit
♦ biðja um næturgistingu: demanar de poder romandre (Mall., Men.), demanar per poder passar la nit
nætur·greiði <m. -greiða, -greiðar>:
allotjament m per a passar la nit
nætur·húm <n. -húms, no comptable>:
1. <GEN> crepuscle m, llostre m
♦ í næturhúmi: al crepuscle
2. (þegar byrjað er að rökkva) crepuscle m [vespertí], foscant m (entrada de fosc al vespre)
3. (þegar byrjað er að daga) crepuscle f [matutí] (moment del dia en què la nit acaba i comença a fer claror)
◊ í austri birti af degi. Brátt veik næturhúmið úr vegi; en birta dagsins náði fullum yfirráðum. Það vakti fögnuð Ragnars og minnti hann á æðri dag, sem eitt sinn mun að fullu og öllu fæla brott sérhvern næturskugga: a llevant va despuntar el dia. De seguida es varen apartar les penombres de la nit i la claror del dia va prendre el ple domini. Això va suscitar l'alegria d'en Ragnar i li va recordar el dia suprem que, arribat el temps, arruixarà, per sempre més, qualsevol ombra de la nit
nætur·hvíld <f. -hvíldar, -hvíldir>:
repòs nocturn
nætur·klúbbur <m. -klúbbs, -klúbbar>:
night-club m
nætur·koma <f. -komu, no comptable>:
arribada f de la nit
♦ við næturkomu: a entrada de fosc, en fer-se de nit
nætur·lag <n. -lags, no comptable>:
temps m de la nit
♦ að næturlagi: de nit, durant la nit
♦ Barselóna að næturlagi: Barcelona de nit
nætur·langt <adv.>:
[durant] tota la nit, la nit sencera
nætur·langur, -löng, -langt <adj.>:
que dura tota la nit, d'una nit sencera
nætur·lest <f. -lestar, -lestir>:
tren nocturn, tren m de nit
nætur·ljóð <n. -ljóðs, -ljóð>:
1. <MÚS = kvöldlokka> serenata f
2. <MÚS = noktúrna> nocturn m
nætur·ljós <n. -ljóss, -ljós>:
enotera f (planta Oenothera fruticosa)
nætur·læknir <m. -læknis, -læknar>:
metge m de guàrdia durant la nit, metgessa f de guàrdia durant la nit
nætur·opnun <f. -opnunar, no comptable>:
obertura m de nit
♦ næturopnun verslana: obertura de les botigues en horari nocturn, obertura de les botigues a les nits
nætur·pái <m. -páa, -páar>:
paó m de nit (nom de diverses papallones)
♦ litli næturpái: [petit] paó m de nit (papallona Saturnia pavonia syn. Eudia pavonia syn. Pavonia pavonia)
♦ stóri næturpái: gran paó m de nit (papallona Saturnia pyri)
nætur·ránfugl <m. -ránfugls, -ránfuglar>:
rapinyaire m nocturn
◊ uglur eru næturránfuglar; þær eru mjúkfjaðraðar: les òlibes són rapinyaires nocturns; tenen el plomatge sedós
nætur·sakir <adv.>:
per culpa de la nit, per haver-hi de fer nit
♦ vera einhvers staðar [um] nætursakir: <LOC FIG> haver de passar la nit a algun lloc
nætur·sjón <f. -sjónar, no comptable>:
visió nocturna (fet de veure-hi en la foscor de la nit)
◊ myndavél með nætursjón: càmera amb visió nocturna (→ nætursjón)
nætursjón·auki <m. -auka, -aukar>:
dispositiu m de visió nocturna (aparell per veure-hi de nits)
nætur·staður <m. -staðar, -staðir>:
allotjament m per a passar la nit
♦ finna sér næturstað: trobar un lloc on passar la nit
nætur·svefn <m. -svefns, no comptable>:
son nocturn
nætur·sýn <f. -sýnar, -sýnir>:
(nætursjón & draumsýn) visió nocturna (veure-hi en la foscor & aparició en somnis)
◊ myndavél með nætursýn: càmera amb visió nocturna (→ nætursjón)
◊ í heilabrotunum, sem nætursýnirnar valda, þá er þungur svefnhöfgi er fallinn yfir mennina: en les elucubracions que les visions nocturnes engendren quan un feixuc son letàrgic cau sobre els homes
◊ hann líður burt eins og draumur og finnst ekki aftur, hverfur á braut líkt og nætursýn (ħɛˈzjōn   ˈlāi̯lāh, sg. constr. ~ חֶזְיוֹן לָיְלָה:   wə-ʝudˈdaδ   kə-ħɛˈzjōn   ˈlāi̯lāh,   וְיֻדַּד, כְּחֶזְיוֹן לָיְלָה): espassarà com un somni i ja no se'l tornarà a trobar, s'esvanirà com una visió nocturna
◊ á fyrsta stjórnarári Belsassars konungs í Babýlon dreymdi Daníel draum í rekkju sinni og sá sýnir. Hann skráði síðan drauminn og í upphafi frásagnarinnar greinir Daníel svo frá: Í nætursýn (ħɛ̆ˈzū   ʕim־lēi̯ˈljā-ʔ ~ חֱזוּ עִם־לֵילְיָא:   ħāˈzēh   hăˈwēi̯θ   bə-ħɛzˈw-ī   ʕim־lēi̯ˈljā-ʔ,   חָזֵה הֲוֵית בְּחֶזְוִי עִם-לֵילְיָא) minni sá ég hvernig himinvindarnir fjórir ýfðu hafið mikla: l'any primer d'en Baltasar (Belxaçar), rei de Babilònia, en Daniel va tenir un somni dins el seu llit i hi va veure visions. Llavors posà per escrit el somni i al començament de la relació en Daniel el va interpretar així: En la meva visió durant la nit he vist que els quatre vents del cel avalotaven el mar gran
◊ og enn sá ég í nætursýn (ħɛzˈwēi̯   lēi̯ˈljā-ʔ, pl. constr. ~ חֶזְוֵי לֵילְיָא:   bə-ʔāˈθar   dəˈnāh   ħāˈzēh   hăˈwēi̯θ   bə-ħɛzˈwēi̯   lēi̯ˈljā-ʔ,   בָּאתַר דְּנָה חָזֵה הֲוֵית בְּחֶזְוֵי לֵילְיָא) minni fjórða dýrið, hræðilegt, ógnvekjandi og afar máttugt. Það hafði járntennur, hámaði í sig og bruddi og traðkaði undir fótum það sem það leifði. Það var ólíkt öllum fyrri dýrunum og var með tíu horn: i en la meva visió nocturna encara hi vaig veure la quarta bèstia, terrible, espantosa i extraordinàriament forta. Tenia unes dents de ferro, engolia, triturava i trepitjava amb els peus el que quedava. Era diferent de totes les primeres bèsties i tenia deu banyes
◊ lausn leyndardómsins opinberaðist Daníel í nætursýn (ħɛzˈw-āʔ   δī־lēi̯ˈljā-ʔ, sg. emf. ~ חֶזְוָא דִי-לֵילְיָא:   ʔɛ̆ˈδaʝin   lə-δānīˈʝēl   bə-ħɛzˈwā-ʔ   δī־lēi̯ˈljā-ʔ   rāˈz-āh   ɣăˈlī,   אֱדַיִן, לְדָנִיֵּאל בְּחֶזְוָא דִי-לֵילְיָא--רָזָא גֲלִי) og lofaði Daníel þá Guð himnanna: la solució del misteri fou revelada al Daniel en una visió nocturna, i en Daniel llavors lloà el Déu dels cels
nætur·taxti <m. -taxta, -taxtar>:
tarifa nocturna
nætur·vaka <f. -vöku, -vökur>:
vetlla f, vetla f (Bal., Val.) 
nætur·vakt <f. -vaktar, -vaktir>:
1. <GEN> torn m de nit
♦ á næturvakt: de torn de nit
2. <MED> guàrdia f de nit
♦ á næturvakt: de guàrdia de nit
♦ hjúkrunarfræðingur á næturvakt: infermer m de nit, infermera f de nit
♦ læknir á næturvakt: metge m & f de guàrdia, metgessa f de guàrdia
♦ vera á næturvakt: tenir guàrdia
♦ taka þrjár næturvaktir í röð: fer tres guàrdies seguides
nætur·vinna <f. -vinnu, pl. no hab.>:
treball m de nit, treball nocturn, feina f de nit
nætur·vist <f. -vistar, -vistir>:
allotjament m per a passar la nit
◊ ...þá skal húsráðandi á því heimili, er maðurinn hafði síðast næturvist, tilkynna...: ...aleshores el propietari de la casa on l'home [desaparegut] hi anava a passar la nit, ha de declarar...
nætur·vörður <m. -varðar, -verðir>:
guàrdia (o: guarda) nocturn, guàrdia (o: guarda) nocturna
nætur·þel <n. -þels, no comptable>:
temps m de la nit
♦ á næturþeli: de nit, durant la nit
nætur·þvaglát <n. -þvagláts, -þvaglát>:
micció nocturna
nöbbóttur, nöbbótt, nöbbótt <adj.>:
1. <MED> papular
2. <BOTAN> papil·lós -osa
nöðru:
casos oblics de singular de → naðra “colobra; escurçó”
nöðru·bit <n. -bits, -bit>:
mossegada f d'escurçó, picada f d'escurçó (Bal.)
nöðru·eitur <n. -eiturs, -eitur>:
verí m d'escurçó
nöðru·gin <n. -gins, -gin>:
llengua f de bou, [llengua] bovina f (Val.), serradeta f (Val.), viperina f, llengua f de llebre (Ross.), borraina borda, cua f de porc, cul m de porc, boleng bord, bigalosa f, borratja borda, bolenga borda (Mall.) (planta Echium vulgare)
nöðrur:
nom. & ac. pl. de → naðra “colobra; escurçó”
nöf <f. nafar, nafir>:
1. (öxulgat) boixa f (peça de roda que abriga el cap del fusell)
♦ innri nöf: boixa f
♦ ytri nöf: cuba f
2. (bjargbrún) vorera f de penya-segat (marge d'espadat)
3. (endamörk) límit extrem (fi, terme)
◊ við ystu nöf hins byggða heims: en el límit més extrem del món habitat
nöfn:
nom./ac. pl. de → nafn “nom”
nögl <f. naglar, neglur>:
ungla f
♦ klippa á sér neglurnar: tallar-se les ungles
♦ klippa neglurnar á barninu: tallar-li les ungles a l'infant
♦ lakka neglurnar: pintar-se les ungles
♦ naga [af sér (o: á sér)] neglurnar: rosegar-se les ungles, mossegar-se les ungles (Bal.)
♦ niðurgróin (o: inngróin) nögl: unglera f, ungla encarnada, onicocriptosi f, acrònix m
♦ nærskornar neglur: ungles tallades arran
♦ passa að neglur barnsins séu alltaf stuttar og hreinar: tenir cura que les ungles de l'infant estiguin sempre netes i siguin curtes
♦ skafa [af sér] neglurnar: retallar-se les ungles
♦ skera e-ð við neglur (o: nögl) sér: <LOC FIG> escatimar una cosa, plànyer una cosa, repartir una cosa amb comptagotes, ésser mesquí a l'hora de donar o repartir una cosa (cercar de donar les porcions tan petites com sigui possible o la menor quantitat possible d'una cosa)
♦ skera matinn við nögl: escatimar el menjar, plànyer el menjar
♦ ætlum ekki að skera við nögl: no volem plànyer-nos res
♦ þjala neglurnar: llimar-se les ungles
nökkva·brú <f. -brúar, -brýr>:
pont m de campanya, pont m de pontons
nökkva·ætt <f. -ættar, no comptable>:
[família f dels] quitònids m.pl 
nökkvi <m. nökkva, nökkvar>:
1. (lítill bátur) barca f (embarcació petita, hab. de dos rems)
2. (sælindýr) amfineure m, poliplacòfor m, quitó m (individu del grup dels Amphineura o de la classe dels Polyplacophora) (→ sænökkvar “íd.”)
♦ nökkvarnir: els amfineures, els poliplacòfors, els quitons
Nökkvi <m. Nökkva, no comptable>:
Nökkvi (nom d'home)
nökkviður, nökkvið, nökkvið <adj.>:
<†> variant arcaica de → nakinn, nakin, nakið “nu -a”
 
<†> nøkviðr, nøkvið, nøkvit
‘nu’
A. Singular
  Masculí   Femení   Neutre
N nøkviðr, nøkkviðr, nøkkveðr, nøktr, nøkþr, nǫkkviðr, nekkviðr, nekkveðr, nǫkkveðr   nøkvið, nǫkkvið, nøkt   nøkvit
A nǫkþan, nǫktan, nøkþan, nekþan, nøktan, nektan   nøkþa, nøkta, nǫkþa, nǫkta   nøkvit
G nøkviðs, nøkkviðs   nøkþrar, nøktrar   nøkviðs, nøkkviðs
D nǫkþum, nǫktum, nǫkþom, nǫktom   nøktri   nǫkþu, nǫktu, nǫkþo, nǫkto
 
B. Plural:
  Masculí   Femení   Neutre
N nøkþir, nøktir   nøkþar, nøktar, nǫkþar, nǫktar, nøkviðar, nǫkkviðar   nøkvið, nǫkkvið, nøkt, nǫkt
A nǫkþa, nǫkta   nøkþar, nøktar, nǫkþar, nǫktar, nøkviðar, nǫkkviðar   nøkvið, nǫkkvið, nøkt, nǫkt
G nøkviðra, nøkkviðra, nøkþra   nøkviðra, nøkkviðra, nøkþra   nøkviðra, nøkkviðra, nøkþra
D nǫkþum, nǫktum   nǫkþum, nǫktum   nǫkþum, nǫktum
 
nöldra <nöldra ~ nöldrum | nöldraði ~ nöldruðum | nöldrað>:
rondinar, remugar (Bal.) (com a forma de queixar-se)
♦ nöldra [við] í e-m: rondinar-li a algú
♦ nöldra yfir e-ð: rondinar sobre una cosa
nöldrari <m. nöldrara, nöldrarar>:
rondinaire m & f, remugador m, remugadora f 
nöldur <n. nöldurs, no comptable>: queixes f.pl, rondinaments m.pl
	hættu þessu nöldri!: deixa de queixar-te!
nöldur·samur, -söm, -samt <adj.>:
rondinaire, remugador -a, gemegaire
nöldur·seggur <m. -seggs, -seggir>:
rondinaire m & f, botzinaire m & f
nöldur·skjóða <f. -skjóðu, -skjóður>:
rondinaire m & f
nönnu·brá <f. -brár, -brár>:
sordonaia f, bolitx m, moixos m.pl (Mall.) (planta Chrysanthemum coronarium)
nönnu·skel <f. -skeljar, -skeljar>:
rossellona f, escopinya maltesa (mol·lusc marí Venus gallina syn. Chamelea gallina)
nöp <f. napar, napir>:
<PEJOR = nef> nàpia f (PEJOR = nas)
♦ vera í nöp við e-n: <LOC FIG> tenir-li rancúnia a algú, guardar-li rancor a algú
nöpur:
nom sg. fem. fort i nom./ac. pl. nt. forts de → napur, nöpur, napurt “gèlid, d'un fred penetrant”
nöpru, nöpru, nöpru:
casos oblics del femení sing. feble i plural feble de → napur, nöpur, napurt “gèlid, d'un fred penetrant”
nöri:
variant, condicionada geogràficament, de → neri, pretèrit d'indicatiu de → núa ‘fregar’
Nörva·sund <n. -sunds, no comptable>:
<†> variant arcaica de → Njörvasund “estret de Gibraltar”
nös <f. nasar, nasir>:
1. (hjá manni) nariu m, forat m del nas (Mall.) (de persona)
♦ sjúga kókaín upp í nös: esnifar cocaïna
♦ taka línu af kókaíni beint í nösina: esnifar una ratlla de cocaïna directament pel nariu
♦ núa e-m e-u um nasir: <LOC FIG> refregar-li a algú una cosa pels nasos
♦ uns ~ áður en nösum lýkur: <LOC FIG> fins que ~ abans que [no] ens arribi la mort
2. (hjá dýrum) nariu m, oronell m (Mall.) (d'animal)
nösk:
nom sg. fem. fort i nom./ac. pl. nt. forts de → naskur, nösk, naskt “destre -a”
nösku, nösku, nösku:
casos oblics del femení sing. feble i plural feble de → naskur, nösk, naskt “destre -a”
nösungur <m. nösungs, nösungar>:
*aloja f (peix Chondrostoma nasus)
nötra <nötra ~ nötrum | nötraði ~ nötruðum | nötrað>:
tremolar (GEN & de fred & de por)
♦ gólfið nötrar: el terra tremola
♦ litla húsið nötraði í ofsaveðrinu: la petita casa tremolava sacsejada per la violenta tempesta
♦ jörðin nötraði undir fótum hans: la terra va tremolar sota els seus peus
♦ nötra af hræðslu: tremolar de por
♦ nötra af kulda: tremolar de fred
♦ það nötruðu í honum tennurnar af kulda: les dents li petaven del fred
♦ tennurnar nötruðu í munni hans: les dents li petaven a la boca
♦ skjálfa og nötra af reiði: tremolar d'ira
nötru·gras <n. -grass, -grös>:
<†> variant arcaica de → notrugras “ortiga”
nötur <n. nöturs, pl. no hab.>:
tremolor m
nötur·lega <adv.>:
esparracadament, amb pelleringos, amb parracs
♦ vera nöturlega til fara: anar espelleringat -ada, anar vestit -ida amb pelleringos
nötur·legur, -leg, -legt <adj.>:
1. (eymdarlegur) esparracat -ada, espelleringat -ada (en parracs, pelleringos)
2. (byrstur) brusc -a, esquerp -a (rude, sorrut)
3. (kuldalegur) gelat -ada (desagradablement fred & FIG = negre, tètric, ple de desassossec)
◊ en hvað það er kalt og nöturlegt úti,. krakkar mínir!: quin temps més fred i rúfol que hi fa a fora, fillets meus
◊ ...skapar mjög kuldalegt od nöturlegt andrúmsloft og lesandi getur...: ...crea una atmosfera molt freda i negra i el lector pot...
4. (ömurlegur, ógurlegur) horrorós -osa (terrible, espantós, extremadament trist o tràgic)
nötur·ösp <f. -aspar, -aspir>:
fals trèmol, trèmol americà, trèmol bord, pollancre americà (arbre Populus tremuloides)


L'autor. Foto de Xavier Puchol, Dinar de Nadal 2008



© 1998 Macià Riutort i Riutort mrr@tinet.fut.es



       
   
 
       

Go to Vincles cap a Islàndia



Last Update 12/08/98