© Macià Riutort i Riutort, 1998
|
Per a més detalls sobre el concepte medieval del nid, remetem a: | |
Almqvist, Bo: Níð. Dins: Reallexikon der Germanischen Altertumskunde, Band 21 (2002), pp. 139-143. Almqvist, Bo: Norrön niddiktning - traditionshistoriska studier i versmagi. Bd I: nid mot furstar. Stockholm/Göteborg/Uppsala: Almqvist & Wiksell, 1965 (Nordiska Texter och Undersökningar. Bd. 21). Almqvist, Bo: Norrön niddiktning - traditionshistoriska studier i versmagi. Bd II: nid mot missionärer. Senmedeltida Nidtraditioner. Stockholm/Göteborg/Uppsala: Almqvist & Wiksell, 1974 (Nordiska Texter och Undersökningar. Bd. 23). Dillmann, François-Xavier: Les runes dans la littérature norroise: À propos d'une découverte archéologique en Islande. Dins: Proxima Thulé 2 (1996), pp. 51-89. La Farge, Beatrice: Ressenya de Norrønt nid - Forestillingen... de Preben Meulengracht Sørensen. Dins: Skandinavistik 13 (1983) pp. 59-64. Meulengracht Sørensen, Preben: Norrønt nid - forestillingen om den umandige mand i de islandske sagaer. Odense: Odense Universitetsforlag, 1980. Rooth, Anna Birgitta: Nidstången och andra stänger. Dins: Saga och Sed - Kungl. Gustav Adolfs Akademiens årsbok. Årgång 1991, pp. 73-91. Ström, Folke: Gudarnas vrede. Dins: Saga och Sed - Kungl. Gustav Adolfs Akademiens årsbok. Årgång 1952, pp. 5-40. |
Hann tók í hönd sér heslistöng ok gekk á bergsnös nökkura, þá er vissi til lands inn; þá tók hann hrosshöfuð ok setti upp á stöngina. Síðan veitti hann formála ok mælti svá: Hér set ek upp níðstöng, ok sný ek þessu níði á hönd Eiríki konungi ok Gunnhildi dróttningu, – hann sneri hrosshöfðinu inn á land – sný ek þessu níði á landvættir þær, er land þetta byggva, svá at allar fari þær villar vega, engi hendi né hitti sitt inni, fyrr en þær reka Eirík konung ok Gunnhildi úr landi. Síðan skýtr hann stönginni niðr í bjargrifu ok lét þar standa; hann sneri ok höfðinu inn á land, en hann reist rúnar á stönginni, ok segja þær formála þenna allan. |
Llavors va agafar una branca d'avellaner i se'n va anar fins a la punta d'un penyal [que hi havia en aquella illa i que entrava dins la mar i] que mirava cap a terra ferma. Llavors, va agafar el cap d'un cavall i el va clavar a la branca d'avellaner. Fet això, va pronunciar una pregària d'imprecació que feia així: Aquí dreço aquesta branca d'escarn i maledicció i adreço aquest nid al rei Eiric i a la reina Gunhilda, –[i havent-ho dit,] va girar el cap de cavall per manera que mirés cap a terra ferma [i va prosseguir tot dient]– i ara adreço aquest nid contra tots els esperits protectors que habiten aquesta terra perquè es perdin i no puguin tornar a casa seva per més que en cerquin el camí fins que no hagin foragitat el rei Eiric i la reina Gunhilda d'aquestes terres!. Llavors va clavar la branca en un crivell d'aquell penyal i la va deixar allà. Va girar-hi el cap de cavall de manera que quedés mirant cap a terra ferma i va gravar runes a la branca i va tornar a pronunciar la pregària d'imprecació tota sencera. |
Egils Saga Skalla-Grímssonar. Sigurður Nordal gaf út. Reykjavík: Hið Íslenzka Fornritafélag, 1933 (Íslenzk Fornrit. II. Bindi). Endurprentuð 1988, pàg. 171. |
En islandès, els anys del segle XX es designen dient: dinou-cents + desena + unitat |
|
Tant l'Eysteinn Björnsson com l'Anthony Faulkes entenen el mot hallland amb el significat de (whet)stone-land, això és, espasa, ja que l'espasa és la terra on fa la seva vida la pedra d'esmolar. Jo, per contra, hi veig una kenning dels Jǫtunheimar, ja que hallland = grjótland o bergland, el lloc per excel·lència on viuen els ètuns. Des d'aquesta interpretació, l'expressió mar halllands o halllands mar fa referència al riu Vimur, les aigües del qual marquen l'inici del territori dels Jǫtunheimar, i, en tractar-se del més gran de tots els rius, la comparació del cabal del riu amb una mar se'ns revela com a plenament justificada. | ||
Darrere nokkur, nokkur, nokkurt s'empren les formes fortes de l'adjectiu: bóndinn átti nokkra fælna fola: l'amo del mas tenia alguns poltres esquius |
La forma nokkurt és adjectival; la forma nokkuð, pronominal. La resta de formes es poden usar tant adjectivalment com pronominalment. |
|
A les edicions antigues de textos medievals se sol parlar de Norð-Mœrr i Sunn-Mœrr, de gènere femení. En aquest punt, Cleasby-Vigfússon-Craigie resulten una mica desconcertants, ja que, a la pàg. 443 hi donen entrada a unes formes Norðmæri, Sunnmæri, de gènere femení (i, atesa la terminació, suposem que assumeixen que es tracta d'un mot que es declina com a elli o gleði, és a dir, d'un mot de tema en -īn) mentre que a la pàg. 605 hi donen entrada a un Sunnmærr, sense especificació de gènere, però que només podria ésser un mot femení de tema en -ijō, atesos l'acusatiu i el datiu Sunn-Mæri o Sunnmæri (depenent de la variant ortogràfica triada). A la pàg. 457 no hi donen entrada ni a un Norðmærr ni a un Norðmæri. A les edicions modernes, en canvi, es parteix de mots neutres de tema en -ijan: Norð-Mœri i Sunn-Mœri, que es declinarien igual que, per exemple, kvæði o dæmi. Val a dir, però, que la Laxdæla saga comença amb les paraules: Ketill flatnefur hét maður son Bjarnar bunu. Hann var hersir ríkur í Noregi og kynstór. Hann bjó í Raumsdal í Raumsdælafylki. Það er milli Sunnmærar og Norðmærar. Ketill flatnefur átti Yngvildi dóttur Ketils veðurs, ágæts manns “Això era un home que es deia Ketill Camús i era fill d'en Björn Peu-Bot. Era un poderós hersi de Noruega, d'alt llinatge. Vivia al Raumsdalur, al fylki dels habitants del Raumsdalur, situat entre la Sunn-Mœrr i la Norð-Mœrr. En Ketill Camús tenia per dona l'Yngvildur, la filla d'en Ketill Marrà, un home distingit” |
||
En Noreen 1970⁵, § 127:3, p. 113, explica així el triplet Nóregr ~ Noregr ~ Norvegr: ó → o, selt. u, in <...> Norvegr neben Nóregr (s. § 235,1,f) Norwegen <...> Íd, §235:1,f, pàgs. 170-171: 1. Ursprüngliches w [schwindet] in folgenden stellungen: <...> f) Nach langer, auf anderen konsonanten als g, k <...> endender silbe <...> Nóregr <...> neben selt. <...> Norvegr (s. § 173,3; durch kontamination dann auch Noregr) Norwegen <...>. | ||
nota·legur, -leg, -legt: 1. <GEN> acollidor -a, comfortable, còmode -a 2. (vingjarnlegur) agradable, amigable (de tracte agradable, sociable en el tracte)
notkunar·leiðbeiningar <f.pl -leiðbeininga>: instruccions f.pl d’ús
Advertència: |
La proposta de traduir nóló amb els pronoms cap o ninguna o amb el llatinisme nolo és meva. També es podria traduir per zero [cartes]. No conec cap joc català que se li assembli |
nótaríal- <en compostos>: notarial
nótaríus <m. nótaríusar, nótaríusar>: notari m, notària f
nótaríusar- <en compostos>: notarial
|
La forma nátt és arcaica, tot i que continua emprant-se en algun compost com ara nátthúfa ‘gorra de dormir’ náttkjóll ‘camisó’ o náttföt ‘pijama’. El seu genitiu náttar es pot trobar encara en algun compost que vingui d'antic com ara náttarþel, que coexisteix amb el seu doblet næturþel ‘[temps de la] nit’: á náttarþeli, á næturþeli ‘durant la nit’. L'antic datiu en -u es pot retrobar encara en la llengua literària o fossilitzat en sintagmes preposicionals temporals com ara á nóttu ~ nóttunni ‘de nits’, á einni nóttu ‘de la nit al dia’, á vetrarnóttu ‘una nit d'hivern’, bæði að nóttu og degi ‘de dia i de nit’, að nóttu til ‘[ben] de nit, de matinada’, seint að nóttu ‘tard de nit, a altes hores de la nit’, á heiðskírri nóttu ‘en una nit clara’, [langt] frameftir nóttu ‘fins ben entrada la nit’ i halda sér / vera / liggja vakandi á nóttunni‘vetllar a la nit’. |
El traductor de textos medievals ha d'estudiar en quina època se situen els fets narrats en el text que estigui traduint a fi de poder-se decidir-se per traduir el mot nunna com a monja o com a ermitana, anacoreta. | ||
|
Els verbs pretèrito-presents de l'islandès són aquells verbs que tenen per present d'indicatiu un antic pretèrit; verbi gràcia, el verb vita "saber". |
nú þegar: ja
nytja·fiskur <m. -fisks, -fiskar>: peix m útil [per a l'home] (dit especialment dels comestibles o aprofitables comercialment)
ný·bakaður, -bökuð, -bakað: 1. acabat -ada de fer (pa etc.) nýbakað brauð: pa acabat de fer 2. <FIG> novell -a nýbakaður lögfræðingur: un advocat novell nýbökuð móðir: una mare novella
Vet aquí tres versions del mateix text amb què exemplifico les diferències entre l'islandès antic i el modern: a l'esquerra, el text original; enmig, la versió modernitzada ad usum de les escoles i, a la dreta, text modernitzat completament |
||||||
|
||||||
|
La diferència, si més no teòrica, entre nýra- i nýrna- rau en el fet que el primer d'aquests dos constituents determinants fa referència a un sol ronyó, mentre que el segon determinant (això és, nýrna-), fa referència a tots dos ronyons. Si més no en teoria, per tant, s'hauria de dir nýrahetta ‘glàndula suprarenal’, però nýrnahettur ‘glàndules suprarenals’, i, per la mateixa raó, hom hauria de parlar de nýraígræðsla ‘trasplantament de ronyó’ (entengui's, d'un sol ronyó), peró nýrnaígræðsla ‘trasplantament de ronyons’ (entengui's, en general o de tots dos ronyons). En la pràctica, però, aquesta diferenciació sovint no es fa. |
nær·föt <n.pl -fata>: roba f interior
næstum <adv.>: quasi, gairebé, de poc hún var næstum dáin þegar...: de poc que no mor quan... næstum því ekkert: gairebé res
|
nöldur <n. nöldurs, no comptable>: queixes f.pl, rondinaments m.pl hættu þessu nöldri!: deixa de queixar-te!
Go to Vincles cap a Islàndia