© Macià Riutort i Riutort, 1998

SI-kerfið <n. -kerfisins, no comptable>:

sistema m d'unitats internacional

sibylla <f. sibyllu, sibyllur. Gen. pl.: sibyllna o: sibylla>:

sibil·la f, xibil·la f (Mall.) (Sĭbylla -ae, ἡ Σίβυλλα τῆς -ύλλης & -ύλλας)

◊ dagur reiði, dagur þessi ǁ sem leysir upp heiminn í brennandi glóð, ǁ eins og Davíð og Sibylla báru vitni um: un dia d'ira serà el dia que desfarà el món en cendra ardenta tal com anunciaren en David i la sibil·la

◊ Amadeo Maiuri, einn af snjöllustu fornfræðingum nútímans, sem m.a. hefur gert merkilegar rannsóknir í Pompeii, Pestum og á Capri, hefur nú skýrt frá því, að hann hafi fundið hinn fræga spásagnarhelli í Cumæ, eða stað launhelgu sibyllunnar í Cumæ: l'Amadeo Maiuri, un dels arqueòlegs contemporanis més brillants, i que, entre d'altres ha dut a terme recerques remarcables a Pompeia, Pèstum i Capri, acaba d'informar que ha trobat la famosa cova de les profecies de Cumes o sigui, la localització del santuari secret de la sibil·la de Cumes

♦ sibyllan frá Kúmu, sibyllan í Kúmæ: la sibil·la cumana (sĭbylla cūmāna (o: cūmaea), ἡ Κυμαία Σίβυλλα, ἡ Σίβυλλα ἠ Κυμαία)

◊ sibyllan í Cumæ var hin frægasta af fornum sibyllum og frá Cumæ komu sibyllubækurnar til Róm og spásagnarátrúnaðurinn var þar lengi mjög ríkur: la sibil·la de Cumes fou la més famosa de les sibil·les antigues i els Llibres Sibil·lins arribaren des de Cumes a Roma on la fe en les profecies hi fou molt puixant durant molt de temps

♦ [spá]fréttir sibyllunnar: els oracles de la sibil·la

♦ spásagnir sibyllunnar: les profecies de la sibil·la

♦ söngur sibyllunnar: el cant de la sibil·la

Sibylla <f. Sibyllu, no comptable>:

Sibil·la f (Sĭbylla -ae, Σίβυλλα -ύλλης & -ύλλας)

sibyllu·bækur <f.pl -bóka>:

llibres sibil·lins  (lĭbrī sĭbyllīnī, τὰ σιβύλλεια -ίων, τὰ σιβύλλεια βιβλία, τὰ βιβλία τῶν Σιβυλλῶν, τὰ Σιβυλλιακὰ βιβλία)

sibyllu·hellir <m. -hellis, -hellar>:

cova f de sibil·la

sibyllu·ljóðlínur <f.pl -ljóðlína>:

versos sibil·lins  (uersūs sĭbyllīnī, οἱ Σιβυλλιακοὶ στίχοι)

sibyllu·spá <f. -spár, -spár>:

profecia sibil·lina, profecia f de sibil·la

sibyllu·spádómur <m. -dóms, -dómar>:

profecia sibil·lina

sibyllu·spásögn <f. -sagnar, -sagnir>:

oracle sibil·lí

♦ sibylluspásagnir: els oracles sibil·lins (ōrācŭla sĭbyllīna , οἱ τῆς Σιβύλλας χϱησμοί, χϱησμοὶ σιβυλλιακοί)

Siddím <f. Siddím, no comptable>:

Sedim f, Ciddim m.pl (הַצִּדִּים)

◊ víggirtu borgirnar voru Siddím, Ser, Hammat, Rakkat, Kinneret: les ciutats fortificades eren Ciddim, Cer, Hammat, Raccat i Quinnèret

siða <siða ~ siðum | siðaði ~ siðuðum | siðað ║ e-n>:

1. (ala upp) educar algú (criar-lo ensenyant-li bones maneres)

2. (siðmennta) civilitzar algú (refinar els costums perquè deixi d'ésser una persona, un poble, una nació bàrbars)

3. (snúa til kristinnar trúar, kristna) convertir algú al cristianisme (introduir un canvi de religió, esp., fer passar del paganisme al cristianisme)

◊ hér eptir siðaðiz landit. Gulduz skattar it œfra sem it ytra. Nú er hann orðinn fullgerr maðr um afl, vǫxt ok ráðagjǫrð. Hár hans var sítt ok flókit. Fyrir þá sǫk var hann Lúfa kallaðr. Þá skar Rǫgnvaldr jarl á Mœri hár hans ok gaf hánum nafn ok kallaði Harald inn hárfagra. Þá var hann meir en tvítugr at aldri. Hann átti mart barna ok af hans ætt eru komnir allir Nóregskonungar. Þar var tíu vetr er hann, er hann barðiz áðr til lands en hann yrði einvaldskonungr at Nóregi. Hann friðaði vel land sitt ok siðaði: després d'això, el país es va cristianitzar. Tant les contrades costaneres com les de l'interior li pagaren tribut. En aquell moment, s'havia convertit en un home fet i condret en força, estatura i perspicàcia. Els seus cabells eren llargs i rulls. Per aquest motiu li havien posat el malnom de Lúfa, ço és, Cabells-embullats. Aleshores, en Rǫgnvaldr, el iarl de Mœrr, li va tallar els cabells, i li va posar un nou malnom i l'anomenà Haraldr inn hárfagri, ço és, Haraldr Bells-cabells. Quan això passà, tenia més de vint anys. Tingué molts de fills i tots els reis de Noruega descendeixen del seu llinatge. Li va caldre lluitar per espai de deu anys per a conquerir tot el territori noruec i convertir-se en rei únic de Noruega. Va pacificar bé el seu país i hi portà el cristianisme

◊ því næst sigldi Óláfr ór Orkneyjum en setti þar eptir kennimenn at siða fólkit ok kenna þeim heilǫg fræði. Skildu þeir Óláfr konungr ok jarl þá með vináttu: immediatament després, el rei Olau se'n va anar de les Òrcades però va deixar-hi clergues que cristianitzessin la gent i els ensenyessin la santa doctrina. El rei Olau i el iarl Sigurd es van separar en amistat

siða·boð <n. -boðs, -boð>:

precepte m moral

siða·boðskapur <m. -boðskapar, no comptable>:

missatge ètic, ètica f

siða·dómari <m. -dómara, -dómarar>:

<HIST> iudex m morum, jutge m dels costums

siðaður, siðuð, siðað <adj.>:

1. (vel uppalinn) ben educat -ada (ben criat)

♦ vera illa siðaður: ésser un mal educat (o: mal criat)

♦ vera vel siðaður: estar ben educat (o: ben criat)

2. (siðmenntaður) civilitzat -ada (amb cultura i instrucció)

♦ siðað fólk: la gent civilitzada

♦ siðuð þjóð: una nació civilitzada

siða·lærdómur <m. -lærdóms, no comptable>:

doctrina f moral (cos de principis morals, p.e., per a l'ensenyament a infants)

siða·lögmál <n.pl -lögmála>:

lleis f.pl morals, principis m.pl morals

siða·meistari <m. -meistara, -meistarar>:

1. (hirðsiðastjóri) cap m & f de protocol (càrrec que gestiona les qüestions de protocol d'un organisme oficial com ara un ministeri etc.)

♦ siðameistari utanríkisráðuneytisins: el cap de protocol del ministeri d'afers exteriors

2. (í veislu) mestre m & f de cerimònies (en acte públic)

3. (umvöndunarmaður) mestre m, mestra f (mentor que amonesta en les normes de comportament)

siða·nefnd <f. -nefndar, -nefndir>:

comitè deontològic, comitè m de Normativa i Ètica professional

♦ siðareglur fyrir blaðamenn: normes deontològiques per a periodistes

siða·prédikari <m. -prédikara, -prédikarar>:

<PEJOR> predicador m, predicadora f, moralista m & f

siða·prédikun <f. -prédikunar, -prédikanir>:

<PEJOR> sermó m

siða·regla <f. -reglu, -reglur. Gen. pl.: -reglna o: -regla. Emprat hab. en pl.>:

1. <GEN> norma deontològica, regla (o: norma) ètica

♦ siðareglur fyrir blaðamenn: normes deontològiques per a periodistes

♦ lagareglur og siðareglur: normes ètiques i legals

2. (í utanríkisþjónustu) protocol m (regles cerimonials diplomàtiques)

siða·skipti <n.pl -skipta>:

1. <HIST RELIG> [introducció f de la] Reforma f. A Islàndia s'hi imposà entre els anys 1541 i 1551

2. (kristnitaka) adopció f de la nova religió (adopció del cristianisme)

◊ höfðingjaskipti varð í Noregi. Hákon jarl var liðinn undir lok en kominn í staðinn Ólafur Tryggvason. Urðu þau örlög Hákonar jarls að Karkur þræll skar hann á háls á Rimul í Gaulardal. Það spurðist með tíðindum þessum að siðaskipti var orðið í Noregi. Og höfðu þeir kastað hinum forna átrúnaði en Ólafur konungur hafði kristnað Vesturlönd, Hjaltland og Orkneyjar og Færeyjar: a Noruega s'havia produït un canvi de governants: el iarl Hákon era mort i havia ocupat el seu lloc l'Olau Tryggvason. La mort del iarl s'havia esdevingut quan en Karkur, un esclau seu, li va tallar la gola a Rimul a la vall de Gaulardalur. Aquesta notícia es va conèixer ensems amb la notícia que a Noruega també hi havia hagut un canvi de religió, pel qual havien abandonat l'antiga fe i el rei Olau havia cristianitzat els territoris occidentals del regne: les illes Shetland, les illes Òrcades i les illes Fèriar.

◊ hann gaf honum tólf merkur silfurs í sjóði og mælti: "Mikið frelsi hefir þú unnið mér Þorsteinn því að nú ræð eg hér haugi og eignum. Mun þetta upphaf þinna þrekvirkja er þú munt vinna utanlendis. Þú munt og taka siðaskipti og er sá siður miklu betri þeim sem hann mega hljóta en hinum erfiðara um sem eigi eru til þess skapaðir og slíkir eru sem eg því að við bræður vorum jarðbúar. Nú þætti mér miklu máli skipta að þú kæmir nafni mínu undir skírn ef þér yrði það auðið að eiga son": li va donar dotze marques d'argent en una bossa tot dient-li: “Þorsteinn, has conquerit per a mi la llibertat absoluta perquè ara sóc jo qui governa sobre aquest túmul funerari i les riqueses que conté. Aquest serà l'inici de les teves proeses, que faràs a l'estranger. També hi adoptaràs una nova fe i aquesta fe és molt millor per als qui la poden rebre, però més difícil per als qui no han estat creats per a rebre-la i un d'ells sóc jo, perquè el meu germà i jo érem jarðbúar, ço és, habitants [de l'interior] de la terra. [Tanmateix,] considero molt important que, si estàs destinat a engendrar un fill, facis que el meu nom sigui per bateig el nom d'un cristià”

◊ þeim var sagt að höfðingjaskipti var orðið í landinu. Var Hákon jarl frá fallinn en Ólafur konungur Tryggvason til kominn og hafði allur Noregur fallið í hans vald. Ólafur konungur bauð siðaskipti í Noregi. Gengu menn allmisjafnt undir það. Þeir Kjartan lögðu inn til Niðaróss skipi sínu: hom els digué que en el país hi havia hagut un canvi de governants. El iarl Hákon havia mort, i en lloc seu ara governava el rei Olau Tryggvason i tota Noruega havia caigut en poder seu. El rei Olau havia ordenat un canvi de religió a Noruega. Les opinions de la gent al respecte estaven molt dividides. En Kjartan i els seus companys varen endinsar-se amb llur nau cap a Niðarós

♦ frá siðaskiptum til upplýsingar: de la Reforma fins a la Il·lustració

♦ til siðaskipta: fins al canvi de religió (això és, fins a la introducció del luteranisme)

siða·spell <n.pl -spella>:

(siðspilling) depravació f (de la moral, corrupció moral)

◊ daufheyriz ábóti við, þótt honum sé flutt at brœðrnir styrkni ok furðumikit sé með systrunum, þar til at þvílíkr úsómi ok ǫnnur siðaspell er dagliga fóru vaxandi koma fyrir eyru heilagrar kristni, svá at tveir vísitátórés eru sendir at hyggja ok eptir leita hvat satt er: l'abat hi va fer orelles sordes encara que li fou comunicat que els frares s'havien restablert i mantenien amb les sors unes relacions extraordinàriament estretes, fins que aquesta deshonra i d'altres depravacions -que diàriament anaven creixent- varen arribar a orelles de la Santa Mare Església, de manera que es varen enviar dos visitatores al monestir perquè comprovessin aquells rumors i encerquessin què hi havia de veritat al darrere (Baetke 19874 no dóna pas entrada a l'expressió vera mikit með e-m, però sí al que sembla ésser-ne una variant: var mikit um þá es ging derb, wild bei ihnen zu (Baetke 19874, pàg. 419). Altrament hauríem de suposar que darrere furðumikit hi manca un mot com ara *furðu mikit illt)

siða·strangur, -ströng, -strangt <adj.>:

d'estricta moral, d'estrictes costums, auster -a

siða·vandur, -vönd, -vant <adj.>:

de moral i costums estrictes, amb un gran sentit moral, imbuït -ïida d'esperit moralitzant

siða·vendni <f. -vendni, no comptable>:

austeritat f, rigor m,f (pràctica de la moral i els bons costums, vida austera, sense artificis, amb estrictesa moral) (→ siðavendni)

sið·blinda <f. -blindu, no comptable>:

1. (geðvilla) psicopatia f (trastorn psíquic)

2. (siðferðislegt hlutleysi) amoralitat f (absència del sentit de la moralitat, de valors morals, del que està bé i del que no hi està)

sið·blindingi <m. -blindingja, -blindingjar>:

psicòpata m & f

sið·blindur, -blind, -blint <adj.>:

1. (geðvilla) psicòpata (afectat de psicopatia)

2. (ósiðrænn, siðferðilega hlutlaus) amoral (que no té [sentit de la] moralitat, que es troba més enllà dels valors morals)

sið·bót <f. -bótar, -bætur>:

1. (siðabót) reforma f dels costums (reforma moral)

2. (siðaskipti) la Reforma (moviment religiós del segle XVI)

siðbótar·maður <m. -manns, -menn>:

<HIST RELIG> Reformador m 

siðbótar·saga <f. -sögu, -sögur. Gen. pl.: -sagna>:

<HIST RELIG> història f de la Reforma

sið·brestur <m. -brests, -brestir>:

manca f d'ètica, carència f de moral

sið·breyting <f. -breytingar, no comptable>:

<HIST RELIG> introducció f de la Reforma (→ siðaskipti)

sið·bæta <-bæti ~ -bætum | -bætti ~ -bættum | -bætt ║ e-n ~ e-ð>:

reformar algú ~ una cosa

◊ „farðu ekki yfir til Karþúsanna,“ segir hún, „ég hef annað og betra í huga með þig. Ég ætla mér að siðbæta Karmelítaregluna og þetta er betra en þessi flótti“: “no et passis pas als cartoixos”, li va dir, “tinc pensada una altra cosa millor amb tu. Vull reformar l'orde dels Carmelites, la qual cosa és millor que aquesta fuita”

◊ en borgararnir á þjóðfundinum, - ætli þeir spilli æskulýðnum, eða siðbæta þeir hann allir saman? -„Já, þeir sömuleiðis.“ Þá virðist svo sem allir Aþeningar hafi göfgandi áhrif á æskuna nema ég einn: ég sé sá eini sem spilli henni. Er það skoðun þín?: -Però i els ciutadans [membres] de l'Assemblea popular, [creus] que també corrompen el jovent o bé tots ells ensems el fan millor? -També aquells els fan millors. -Així doncs sembla com si tots els atenesos tinguessin una influència ennoblidora sobre el jovent llevat de mi totsol: pel que sembla, sóc l'únic a corrompre el jovent. És aquest el teu parer?

sið·bætandi, -bætandi, -bætandi <adj.>:

edificant, moralitzador -a

♦ hafa siðbætandi áhrif [á e-n]: tenir un efecte edificant [sobre algú]

♦ segja [e-m] siðbætandi sögur: contar[r-li a algú] històries edificants

sið·bættur, -bætt, -bætt <adj.>:

reformat -ada

◊ hin nýja og siðbætta Karmelítaregla: l'orde nou i reformat dels Carmelites

sið·fága <-fága ~ -fágum | -fágaði ~ -fáguðum | -fágað ║ e-n>:

refinar algú

sið·fágaður, -fáguð, -fágað <adj.>:

refinat -ada (cultivat -ada, ben educat -ada, culte -a)

sið·fágun <f. -fágunar, no comptable>:

refinament m (millora dels costums)

sið·ferði <n. -ferðis, no comptable>:

1. (siðgæði) moral f (principis morals i ètics, moralitat)

♦ sjálfstýrt siðferði: moral[itat] f autònoma

2. (líferni[s]háttur) vida virtuosa (comportament moral o virtuós, manera o mode de viure virtuós)

♦ sælt siðferði: una vida pietosa i santa

siðferði·lega <adv.>:

moralment

♦ siðferðilega fyrirlitlegur maður: una persona moralment menyspreable

♦ e-ð er siðferðilega vafasamt: una cosa és moralment dubtosa (o: qüestionable)

siðferði·legur, -leg, -legt <adj.>:

ètic -a

♦ e-ð vekur margar siðferðilegar spurningar: una cosa planteja (o: suscita) diverses qüestions ètiques

♦ í siðferðilegu tilliti: des d'un aspecte ètic, des de la perspectiva de la moral

♦ siðferðileg afstæðishyggja: relativisme m moral (o: ètic) 

♦ siðferðileg álitamál: qüestions morals, aspectes morals

♦ siðferðileg friðhelgi: integritat moral

♦ líkamleg, andleg og siðferðileg friðhelgi: integritat física, mental i moral

♦ siðferðileg gildi: els valors morals

♦ miðlun siðferðilegra gilda: la transmissió dels valors morals

♦ siðferðileg réttindi: drets morals

♦ siðferðileg rökræða: discurs ètic (→ rökræðusiðferði “ètica del discurs”)

♦ frá siðferðilegu sjónarmiði: des d'una perspectiva ètica

♦ siðferðileg spilling: corrupció f moral

♦ siðferðileg sýn: visió ètica

♦ siðferðileg viðmið: [codi m de] normes ètiques (o: deontològiques), codi m de conducta ètica, codi m d'ètica i conducta

♦ Samhæfingarnefnd um siðferðileg viðmið fyrir stjórnsýsluna: comitè coordinador de pautes ètiques per a l'administració pública, Comitè Coordinador d'Ètica per a l'Administració Pública

♦ siðferðilegar kenningar: teories ètiques

♦ siðferðilegt vandamál: un problema ètic

♦ siðferðilegur viðmiðunarrammi: marc referencial ètic, marc paradigmàtic ètic

siðferðis·brot <n. -brots, -brot>:

<JUR> delicte m contra la moral i els bons costums, delicte m contra la moralitat

siðferðis·glæpur <m. -glæps, -glæpir>:

<JUR> delicte m sexual

siðferðis·hreinleiki <m. -hreinleika, no comptable>:

integritat f moral

siðferðis·lögmál <n. -lögmáls, -lögmál>:

llei f moral

siðferðis·meðvitund <f. -meðvitundar, no comptable>:

consciència f moral

sið·frelsi <n. -frelsis, no comptable>:

llibertat f moral

sið·fræði <f. -fræði, no comptable>:

ètica f (filosofia moral)

◊ “Siðfræði Níkomakkosar” eftir Aristóteles: “L'Ètica a Nicòmac” de l'Aristòtil

♦ boðandi siðfræði: ètica normativa

♦ hagnýt siðfræði: ètica aplicada

♦ siðfræði í tækni : tecnoètica

♦ → dyggðasiðfræði “ètica de la virtut”

♦ → heilbrigðissiðfræði “ètica mèdica”

♦ → leikslokasiðfræði “conseqüencialisme”

♦ → lífsiðfræði “bioètica”

♦ → nytjasiðfræði “utilitarisme, ètica utilitarista”

♦ → skyldusiðfræði “deontologia”

♦ → starfssiðfræði “ètica laboral”

♦ → umhverfissiðfræði “ètica ambiental”

♦ → viðskiptasiðfræði “ètica dels negocis, ètica empresarial”

♦ → vinnusiðfræði “ètica dels treball”

♦ → vísindasiðfræði “ètica de les ciències”

♦ → þróunarsiðfræði “ètica de desenvolupament”

sið·fræðingur <m. -fræðings, -fræðingar>:

ètic m, ètica f (filòsof que estudia i/o ensenya l'ètica i la moral)

siðfræði·stef <n. -stefs, -stef. Gen. pl.: -stefja; dat.pl.: -stefjum>:

motiu ètic, tema ètic

♦ trúar- og siðfræðistef: motius ètics i religiosos, passatges ètics i religiosos (p.e., en un llibre, una obra d'art, una pel·lícula etc.)

sið·gæði <n. -gæðis, no comptable>:

1. (siðferði) moral f (moralitat)

◊ gríska siðgæðið var tengt hreinu karlasamfélagi sem hélt þræla (?), þar sem konur voru lítilmagnar, ánægja þeirra skipti engu máli (?) og kynlíf þeirra aðeins miðað út frá, ákvarðað af, stöðu þeirra sem eiginkvenna o.s.fr.: l'ètica grega estava lligada a una societat masculina pura que mantenia esclaus, una societat en la qual les dones hi eren éssers de poca importància, en la qual llur satisfacció no hi comptava gens i la vida sexual de les quals només era contemplada des de, determinada per llur posició d'esposes etc. (l'original fa: l'éthique grecque était liée à une société purement virile qui faisait place aux esclaves, une société dans laquelle les femmes étaient des êtres relativement inférieurs, dont la vie sexuelle, lorsqu'elles étaient mariées, devait être orientée vers leur statut d'épouse)

2. (góðir siðir, siðvendni) bons costums (allò que la tradició estableix com a virtuós i la seva pràctica, regles morals que la societat no permet que siguin desobeïdes o derogades per la voluntat dels individus)

3. (siðlæti, kurteisi) bona criança, bones maneres ([bona] educació, polidesa en el capteniment, manera de fer o d'obrar en societat)

◊ enn eru þeir hlutir mjǫk margir, er eigi má missa um at rœða ok athuga leiða, ef maðr skal með konungum eða ǫðrum ríkismǫnnum staddr vera, ok þar sœmdarmaðr heita. Þat er þrifalt atkvæði, er náliga er þó sem allt sé eitt raunar, er maðr þarf vandliga at gæta, þat er mannvit ok siðgœði ok hœveska. <...> En þat er siðgœði at gørask samþykkr ǫðrum mǫnnum ok eigi einlyndr, hœfilátr í ǫllu gefnageði sínu; gangprúðr ef hann gengr, gæta vel lima sinna, hvert sem hann gengr, at hverr þeirra fari réttr vel ok þó eptir sinni náttúru. Þat er ok siðgœði, ef maðr gengr í kaupstǫðum milli úkunnra manna, at vera fálátr ok eigi margyrðr, flýja gjó ok alla hégómliga drykkju, refsa rán ok stuldi, ok allar aðrar heimsligar úspektir. Þat er ok siðgœði, at sjá vel við munneiðum ok bǫlbœnum eða gauðrifi ok ǫllu ǫðru tunguskœði. Svá sjá ok við því, at vera orðvarpsmadr fyrir heimska menn ok úráðvanda, en enn síðr veita þeim fylgd til sinnar fólsku, ok vera heldr hatandi alla úráðvendi. Þat er ok siðgœði at flýja tafl ok teningakast, portkvenna hús eða eiða úsœra, lygivitni eða aðra gjó eða saurlífi. Þat er ok siðgœði at hafa sik hreinliga hvárttveggja at mat ok klæðum, vera rakkr at húsum, ef hann á, eða skipum, eða hestum eða vápnum; vera ok forsjáll, en eigi áhleypinn, ok þó hugrakkr í nauðsynjum; vera eigi áburðarsamr eda yfirgjarn eda ǫfundsjúkr; flýja dramb ok allan ofmetnað. En þat er hǫfuð allrar siðgœði at elska guð ok heilaga kirkju, hlýða tíðum vandliga, vera iðinn á helgum bœnum, ok biðja sér miskunnar ok ǫllu kristnu fólki. Þessir allir hlutir, er nú hǫfum vér talda, hvárttveggja um hœvesku ok siðgœði, þá má engi eignask, nema hann hafi mannvit með, ok [p. 93] eigu þessir hlutir mannviti at fylgja: orðhegi ok snild ok skilning allra siða, kunna vel at marka, hvat góðir siðir eru, eða hvat siðir eru kallaðir eptir atkvæði heimskra manna, ok eru þó úsiðir (Espill, cap. XL, pàg. 91): hi ha moltes de més coses que no es poden deixar de meditar i exposar, si un hom ha d'estar-se a la cort de reis o amb d'altres dignataris i vol que d'ell diguin que és una persona honorable. Hi ha tres conceptes -encara que tot plegat en realitat només en són un de sol- que hom ha d'observar amb cura: seny, bons costums, cortesania. <...> Els bons costums consisteixen en comportar-se de tal manera que no es dissenteixi contínuament dels altres, ni obstinar-se davant ells i en ésser modest en tot el seu capteniment. Quan es camini, cal fer-ho amb passes adequades i, onsevulla que hom vagi, prestar atenció bé a les extremitats per tal d'assegurar-se que cadascuna d'elles es mou de manera correcta, per bé que segons els ho imposi llur natura. Si, a les viles amb mercat, hom va entre estranys, també es correspon a les bones maneres no parlar i ésser de poques paraules, defugir la vida dissipada i la beguda per la beguda, castigar el robatori o el bandidatge i qualssevol altres menes de tumults. També són bones maneres, guardar-se de jurar sense pensar i de flastomar, proferir invectives o de fer qualsevol altre malús de la llengua. També ho és guardar-se d'ésser valedor de nicis i malhonestos, i tampoc no acompanyar-los en llur niciesa, ans més aviat odiar tota malhonestedat. També són bones maneres defugir el joc hneftafl i els daus, els bordells o jurar juraments que no es podran complir, prestar fals testimoni o menar una vida de dissipació o de disbauxa. També són bones maneres mantenir-se net tant en el vestir com en els àpats i tenir cura de la casa, si hom en té una, o dels vaixells, cavalls o armes que hom pugui tenir. També són bones maneres ésser previsor i no pas precipitat, però ferm i decidit en la necessitat. No s'ha d'ésser ni presumptuós ni excessivament cobdiciós ni envejós. Cal defugir l'arrogància i tota mena d'urc. I això és el súmmum de totes les bones maneres: estimar Déu i la Santa Església, oir missa assíduament, ésser diligent en la pregària i demanar la gràcia per a si i per a tota la cristiandat. Totes aquestes coses que t'acabo d'enumerar sobre cortesania i bones maneres, no es poden pas adquirir si, al mateix temps, no es té criteri, i [p. 93] aquestes coses han d'acompanyar el criteri: dots oratòries i eloqüència i comprensió de tots els costums, de manera que hom pugui distingir entre el que són bons costums i el que s'anomenen bons costums segons la definició de les persones nícies però que, tanmateix, són mals costums

siðgæðis·afstæði <n. -afstæðis, no comptable>:

relativisme ètic, relativitat ètica

siðgæðis·kennd <f. -kenndar, no comptable>:

sentit m de la moral, sentit ètic, sentit m del que és ètic i moral

siðgæðis·krafa <f. -kröfu, -kröfur. Gen. pl.: -krafna o: -krafa. Emprat hab. en pl.>:

exigència f [de la] moral (emprat hab. en pl.) 

siðgæðis·mat <n. -mats, no comptable>:

valoració f moral, judici (o: criteri) moral

♦ hefðbundið siðgæðismat: moralitat f convencional

♦ sjálfstætt siðgæðismat: moralitat autònoma

siðgæðis·rökhugsun <f. -rökhugsunar, no comptable>:

lògica m moral

siðgæðis·tilfinning <f. -tilfinningar, -tilfinningar; pl. no hab.>:

sentit m de la pudicícia (o: del pudor), sentit m del decor

siðgæðis·vitund <f. -vitundar, no comptable>:

consciència ètica

siðgæðis·þroski <m. -þroska, no comptable>:

desenvolupament m moral

sið·gæslumaður <m. -gæslumanns, -gæslumenn>:

censor m, censora f

sið·laus, -laus, -laust¹ <adj.>:

(ósiðlegur) immoral (indecent)

sið·laus, -laus, -laust² <adj.>:

(ósiðaður) bàrbar -a (toixarrut, incivil[itzat], mancat de refinament i educació, no polit & cruel)

◊ "Sveinn þóttir þú ǀ siðlauss vera, ǁ þá er þú Gullnis ǀ geitr mólcaðir, ǁ enn í annat sinn ǀ Imðar dóttir, ǁ Tǫtrughypia; ǀ vill þú tǫlo lengri?": semblaves un jove assalvatjat quan munyies les cabres d'en Gullnir i, en una altra ocasió, [et feres passar per] la Tǫtrughypja, la filla de l'Imðr. Que encara vols continuar sentint-ne més?  (vocabulari: #1. siðlauss: Interpreto el mot com a sense maneres, toixarrut; #2. Tǫtrughypja: al meu entendre és un nom propi per bé que sigui un nom parlant de significat espelleringada, esparracada; el mot és atestat en un doblet: tǫtrughypja i tǫttryghypja. Aquesta darrera forma és la que apareix a la Helgakviða 44: R ofereix la lliçó tꜹttrvg | hypia; K ofereix la lliçó tauttryg hypia ; H Gr ofereix la lliçó tauttryg Hypia; R ofereix la lliçó Tautrig-hypja, i, ja per acabar, E ofereix la lliçó tottryg hypia; . La forma tǫtrughypja apareix a l'estrofa 13 de la Rígsþula.  Aquí, però, és el mateix context que deixa clar que la Tǫtrughypja és un nom propi, car s'hi diu que la Tǫtrughypja és com nom una de les filles d'en Þræll i na Þír.  L'Sveinbjörn Egilsson 1860, pàg. 821a, tracta aquest doblet de la següent manera: TÖTRUGHYPJA, f., ancilla (qs. laceripanna, tötrugr, adj., laceris vestibus indutur, a tötrar; hypja a hjúpr tegimen), Rm. 13. Vide töttryghypja <...>  TÖTTRYGHYPJA, f., ancilla, vel femina laceris pannis induta, id. qu. tötrughypja, duplicato t, et y = u, Hund. 1,39, ubi seorsim capitur töttrug hypja vacerra pannosa.  En Finnur Jónsson, a la reedició d'aquesta mateixa obra, 1931², pàg. 577a, suprimeix l'antic doblet, dóna entrada únicament a la forma sense geminada i esmena la quantitat vocalica del segon constituent de mot en -hýpja. La definició que dóna de l'entrada tǫtrughýpja és:  tǫtrughýpja, f, ‘pjalte-klædt’ (af hjúpr), Hhund I 43. — Egennavn, datter af Træl, Rþ 13.: cf. Finnur Jónsson 1894, pàgs. 40: er hann ætti sjálfr, im gegensatz zu dem, was nach der ansicht der söhne der Hildiriðr von rechtswegen anderen gehörte (nämlich ihnen selbst und dem könige); #3. vill þú tǫlo lengri? ‘que vols més raons?’: Gering-Sijmons 1,2 (1931):96 assenyalen el paral·lelisme d'aquesta fórmula i la de la Buslubœn 7:10 que fa [eða] vilt þú þulo lengre?: els substantius tala i þula es poden considerar, en aquest context, sinònims; #4. mólka: arcaisme, pel modern: mjólka; )

siðlát·lega <adv.>:

decentment

sið·látur, -lát, -látt <adj.>:

1. (kurteis) ben criat -ada (ben educat, amb criança)

2. (barn) que creu, bon -a minyó -ona, que fa bonda (Mall.) (infant)

3. (siðsamur) de bons costums, decent (virtuós, dreturer, recte, honrat, probe, d'hàbits acordes amb la moral i els bons costums)

◊ þá svarar Þriðji: "Margar eru þá vistir góðar og margar illar. Best er þá að vera á Gimlé á himni, og allgott er til góðs drykkjar þeim er það þykir gaman, í þeim sal er Brimir heitir. Hann stendur á Ókólni. Sá er og góður salur er stendur á Niðafjöllum, gjör af rauðu gulli. Sá heitir Sindri. Í þessum sölum skulu byggja góðir menn og siðlátir: en Terç llavors va respondre: “Hi haurà molts de bons estatges i molts de dolents. El millor seràs estar a Gimlé, en el cel. I a la sala que es diu Brimir, s'hi beurà molt i molt bé, la qual cosa està força bé per a aquells hi trobin plaer. Aquesta sala es troba a Ókólnir, èo és, l'indret que mai no es refreda. També serà bona sala la qui està situada a les muntanyes Niðafjöll, ço és, les Muntanyes de la Foscor; és feta d'or roig i es diu Sindri, ço és, Espirejant. És en aquestes sales que hi viuran els homes bons i rectes”

◊ Ólafur konungur var maður siðlátur, stilltur vel, fámálugur, ör og fégjarn: el rei Olau era un home dreturer, que se sabia dominar (o: [de caràcter] ben temperat), de poques paraules, desprès i àvid de béns (des de la perspectiva medieval, no és cap contradicció que el rei sigui alhora ǫrr i fégjarn, generós i cobdiciós)

◊ um várit eptir vildi Ormr taka kirkjutíundir, ok svá biskupstíundir, þær sem biskupar hǫfðu þangat veitt til kirkjunnar. Herra biskup vildi at prestr hefði þær, ok greiddu bœndr honum í vild. Ormr sótti Hrafn Oddsson at þessu máli, ok kærði fyrir honum þat er biskup lét hann missa þessa fjár, ok þar með inngǫngu heilagrar kirkju, ok þjónustu á páskum; þótti honum þetta allt stórliga illa, þvíat hann var maðr sǫngvinn ok siðlátr í kirkju, ok fylgði vel tíðum, en Hrafn lagði þat til, at hann sœkti bœndr með landslagasókn til tíunda, „en vit biskup munum klakast við um kirkjubann ok þjónustumissu þína“; ok er bœndr vissu þetta, sóttu þeir biskup at málum, ok þótti þungt tvennum at inna hit sama: a la primavera següent, l'Ormr va voler recaptar els delmes de l'església i també els delmes del bisbe que els bisbes [fins llavors] havien traspassat a l'església [de la vall de Haukadalur]. El senyor bisbe volia que un prevere els tingués, i els pagesos li pagaren a ell el delme tal com era el seu desig. L'Ormr va demanar suport al Hrafn Oddsson en aquest afer queixant-se-li que el bisbe li havia fet perdre aquells ingressos i, a més a més, li havia interdit l'entrada dins la Santa Església i, per tant, també l'assistència als oficis de Pasqua. Tot això li semblava molt malament car era un bon cantor, es captenia de manera decent dins l'església i assistia assíduament a missa. En Hrafn, pel seu cantó, li va contestar que [per una banda] reclamés als pagesos els delmes interposant contra ells una demanda basada en les lleis del país, [i per una altra banda] “el bisbe i jo parlarem sobre la teva interdicció d'entrar a les esglésies i la corresponent pèrdua de la possibilitat d'assistir als oficis religiosos”; i quan els pagesos ho varen saber, varen adreçar-se al bisbe demanant-li la seva ajuda ja que consideraven que els seria una càrrega [massa] feixuga haver de pagar el mateix dues vegades.

sið·leysi¹ <n. -leysis, no comptable>:

(ósiðsemi) immoralitat f (indecència)

sið·leysi² <n. -leysis, no comptable>:

(ókurteisi) barbàrie f (manca de refinament, educació, polidesa)

sið·leysingi¹ <m. -leysingja, -leysingjar>:

(ósiðlegur maður) immoral m & f (persona immoral, disbauxada, persona sense moral)

sið·leysingi² <m. -leysingja, -leysingjar>:

(hrotti, ósiðaður maður) bàrbar m, bàrbara f (mancat de civilització)

siðleysis·þjóð <f. -þjóðar, -þjóðir>:

<HIST> poble bàrbar, nació bàrbara

◊ hinar menntuðu þjóðir og siðleysisþjóðirnar: els pobles civilitzats i els pobles bàrbars

sið·læti <n. -lætis, no comptable>:

1. (kurteisi) bones maneres (bons modes, [bona] criança)

2. (siðsemi) moral[itat] f (normes morals)

◊ Þangbrandr prestr talaði optliga fyrir Halli, ok eggjaði hann at snúast til siðlætis kristiligrar trúar: el prevere Þangbrandr parlava sovint davant en Hallr i l'instava a convertir-se als bons costums de la fe cristiana

◊ mjǫk viðrkvæmiligt er, segir bróðir Gunnlaugr, þessi sǫgu at samtengja af heilǫgum lifnaði ok rǫksamligu siðlæti postuligs herra, fyrrnefnds byskups, at vér vitum með hverri endalykt hans lífsstundir hafa liðit, þvíat hann hefir herra konungsins fremstr fulltingsmaðr verit til várrar sáluhjálpar, hvaðan af oss sýnisk hann vorðinn postuligr prédikari allra Norðmanna, þvíat þessi ágætr herra Óláfr konungr hefir fyrstr alla réttkristna gert með byskupligu fulltingi, en styrkt síðan ok stjórnat kristindóminn með konungligu valdi bæði með heilagum orðum ok hjálpsamligum orðum ok áeggjanum: és molt apropiat, diu Frare Gunnlaugr, compilar aquesta història sobre la vida santa i la ferma moral del senyor apostòlic, el dessús-dit bisbe, per tal que sapiguem amb quina mort van concloure les hores de la seva vida, car ell fou el primer auxiliador del senyor rei en la salvació de la nostra ànima, d'on se'ns mostra que va esdevenir l'Apòstol de tots els Norðmenn, car aquest magnífic rei, el nostre senyor Olau, primer va introduir la vera fe amb l'ajut d'aquest bisbe i després l'enfortí, governant la cristiandat [norrena] ensems amb autoritat reial i ho féu tant amb les paraules sagrades i salvífiques com amb exhortacions

3. (trúarbrögð, trúarsiður) religió f (fe)

◊ að því sama brullaupi voru með öðrum heiðnum mönnum tveir bræður, hinir römmustu berserkir og mjög fjölkunnigir. Hét hvortveggi Haukur. En því að þeir stóðu með öllu afli einna mest í móti réttri trú og kostgæfðu að eyða kristilegu siðlæti (= hinum kristna sið) þá buðu þeir biskupi ef hann hefði þoran til eða nokkuð traust á guði sínum að hann skyldi reyna við þá íþróttir þær sem þeir voru vanir að fremja, að vaða loganda eld með berum fótum eða láta fallast á vopn svo að þá skaðaði ekki. En biskup, treystandi á guðs miskunn, neitaði eigi: en aquestes mateixes noces hi hagué, juntament amb d'altres pagans, dos germans, els quals eren els bersercs més forts i molt versats en màgia. Tots dos nomien Haukur. I, com que eren els qui més s'oposaven amb totes les seves forces a la vera fe, esforçant-se zelosament a destruir la fe cristiana, van reptar un bisbe que, si gosava o si tenia alguna confiança en el seu déu, es provés amb ells en les destreses que ells estaven avesats a exercitar: caminar per damunt calius ardents amb els peus descalços i deixar-se caure damunt les armes de tal manera que no en resultessin ferits. I el bisbe, confiant en la misericòrdia divina, no s'hi va pas negar

sið·menna <-menni ~ -mennum | -mennti ~ -menntum | -mennt ║ e-n>:

variant de → siðmennta ‘civilitzar’

sið·menning <f. -menningar, no comptable>:

civilització f (món civilitzat)

Sið·mennt <f. -menntar, no comptable>:

Siðmennt f, nom d'una associació islandesa que es podria traduir per Formació Ètica

♦ Siðmennt, félag siðrænna húmanista á Íslandi: Siðmennt, associació d'humanistes morals (o: ètics) d'Islàndia

sið·mennta <-mennta ~ -menntum | -menntaði ~ -menntuðum | -menntað ║ e-n>:

civilitzar algú

sið·menntaður, -menntuð, -menntað <adj.>:

civilitzat -ada

♦ teljast til siðmenntaðra þjóða: formar part dels pobles civilitzats, figurar entre els pobles civilitzats

sið·prúður, -prúð, -prútt <adj.>:

1. (siðsamur) decent  (de moralitat ferma)

◊ óskammfeilin kona breytir stöðugt smánarlega en siðprúð kona er jafnvel blygðunarfull frammi fyrir manni sínum (γυνὴ ἀσχήμων ἀτιμίαν κατατρίψει, θυγάτηρ δὲ εὐσχήμων καὶ τὸν ἄνδρα ἐντραπήσεται): la dona impudent es comporta constantment de manera vergonyant, però la dona decent sent vergonya fins i tot davant el seu home

◊ þrárri konu má jafna við tík en siðprúð kona óttast Drottin (γυνὴ ἀδιάτρεπτος ὡς κύων λογισθήσεται, ἡ δὲ ἔχουσα αἰσχύνην τὸν Κύριον φοβηθήσεται): una dona impúdica es pot equiparar a una gossa, però una dona honesta tem el Senyor

2. (hæverskur) ben criat -ada, cultivat -ada, refinat -ada  (ben educat, de bones maneres)

◊ hvárt sem konungsmenn eru staddir í samsæti, eða eru þeir í fylgð með konungi, eða ganga þeir allir saman til sinnar skemmtanar, þar sem þeir verða mjǫk fyrir augum annarra manna, þá eigu þeir jafnan heldr at vera í hljóðara lagi ok siðprúðir í látgœði sínu, fagryrðir, ok sjá við ǫllu saurmæli. Slíka hluti alla sem nú hefi ek þér sagða, þá eigu allir konungsmenn at hafa ok fylgja, ef þeir vilja siðprúðir heita. En hversu sem aðrir gera, þá gættu þó þessa vel, er nú hefi ek sagt, ok kenn hverjum holliga, þeim er af þér vill nema (Espill, cap. 37, pàg. 83): sempre que els homes del rei estiguin asseguts plegats a taula en un samsæti, ço és, en un convivi, o estiguin acompanyant el rei o tots ells vagin plegats a una skemmtan, ço és, un divertiment públic, on tot el que faran ho faran sota l'atenta mirada dels altres assistents, val més que sempre s'hi comportin de la manera més discreta i siguin correctes en llur capteniment, i que siguin benparlats i vagin amb compte de no emprar qualssevol paraules toixarrudes. Totes aquestes coses que t'acabo d'esmentar, tots els homes del rei les haurien de fer seves i seguir-les, si volen que hom els digui ben criats. I sigui el que sigui el que els altres facin, tu observa fidelment el que t'acabo de dir, i ensenya-ho fidelment a qualsevol que ho vulgui aprendre de tu

◊ England var kristið og hafði lengi verið, þá er þetta var tíðinda; Aðalsteinn konungur var vel kristinn; hann var kallaður Aðalsteinn hinn trúfasti. Konungur bað Þórólf og þá bræður, að þeir skyldu láta prímsignast, því að það var þá mikill siður, bæði með kaupmönnum og þeim mönnum, er á mála gengu með kristnum mönnum, því að þeir menn, er prímsignaðir voru, höfðu allt samneyti við kristna menn og svo heiðna, en höfðu það að átrúnaði, er þeim var skapfelldast. Þeir Þórólfur og Egill gerðu það eftir bæn konungs og létu prímsignast báðir. Þeir höfðu þar þrjú hundruð sinna manna, þeirra er mála tóku af konungi og gerðust landvarnarmenn konungs. Þeir vóru siðprúðir um flest: quan això fou notícia, Anglaterra ja era cristiana i ho era de feia molt. El rei Aðalsteinn era un bon cristià [i per aquesta raó] li deien Aðalsteinn el Creient. El rei va demanar al Þórólfur, [de fet,] als dos germans i els seus acompanyants, que es deixessin primsenyar, car aquest era un costum molt estès tant entre els mercaders com entre els homes que entraven al servei de cristians per tal com els homes que haguessin estat primsenyats tant podien relacionar-se amb els cristians com amb els pagans, encara que [després] tinguessin com a fe pròpia la que els fos més de llur grat. En Þórólfur i l'Egill varen accedir a fer segons el prec del rei i es feren primsenyar. Amb ells hi havia tres-cents dels seus homes que entraren al servei del rei a canvi de soldada i es convertiren en landvarnarmenn del rei, ço és, protectors del país. Eren homes de bones maneres en gairebé tot

3. (snyrtilegur) elegant, pulcre -a  (bellament abillat)

4. (um börn) bon -a minyó -ona, que creu [molt]  (infants)

sið·prýði <f. -prýði, no comptable>:

urbanitat f, bona educació (bones maneres)

◊ eins og gullhringur í svínstrýni er fríð kona sem enga siðprýði ('ŧāʕam, טָעַם) kann: dona bella, però sense bones maneres, és un anell d'or a la grufa d'un porc (la traducció catalana de la Bíblia de Montserrat, així com la darrera versió islandesa, fan: sense discreció; cf. → háttvísi)

◊ fyrst af öllu áminni ég um að bera fram ákall, bænir, fyrirbænir og þakkargjörðir fyrir öllum mönnum, fyrir konungum og öllum þeim, sem hátt eru settir, til þess að vér fáum lifað friðsamlegu og rólegu lífi í allri guðhræðslu og siðprýði (ἡ σεμνότης -ότητος, σεμνότητι): us exhorto, doncs, primer de tot, a fer pregàries, súpliques, requestes, accions de gràcies per a tots els homes, pels reis i per tots aquells que són estats elevats en dignitat, a fi que puguem menar una vida pacífica i tranquil·la, en tota pietat i honestedat

◊ hann á að vera maður, sem veitir góða forstöðu heimili sínu og heldur börnum sínum í hlýðni með allri siðprýði (ἡ σεμνότης -ότητος, μετὰ πάσης σεμνότητος): ha d'ésser un home que governi bé la seva llar i que mantingui els seus infants en l'obediència i en una perfecta honestedat

sið·rof <n. -rofs, -rof>:

anomia f, absència f de normes morals vàlides

sið·rænn, -ræn, -rænt <adj.>:

moral

♦ siðrænar dyggðir: virtuts morals

siðsam·lega <adv.>:

de manera adequada, de manera decent

♦ siðsamlega klæddur ~ klædd ~ klætt í kirkjunni: vestit -ida de manera apropiada dins l'església

siðsam·legur, -leg, -legt <adj.>:

1. (sittsam, anstänsdig) correcte -a (decent, honest, púdic, pudorós, esp. vestit de manera que satisfà el sentit de la decència i la pudicícia & que mena una vida honesta)

♦ siðsamlegt líferni: una vida honesta i decent

♦ siðsamlegur atvinnuvegur: una forma honesta de guanyar-se la vida

♦ siðsamlegur klæðnaður ~ klæðaburður: roba correcta, roba [decent i] pudorosa

♦ siðsamlegur ráðahagur: un partit convenient (la noia és un bon partit per a casar-s'hi perquè és decent, honesta)

2. (tugendhaft) virtuós -osa, honest -a  (decent, decorós, que viu observant els principis de la moral)

3. (artig, wohlerzogen) cortès -esa  (educat, que té bones maneres)

sið·samur, -söm, -samt <adj.>:

virtuós -osa, de moralitat íntegra

sið·semi <f. -semi, no comptable>:

honorabilitat f (integritat [moral], honestedat [moral])

sið·skipti <n.pl -skipta>:

variant de → siðaskipti ‘[introducció de la] Reforma’

sið·speki <f. -speki, no comptable>:

filosofia f moral

sið·spilla <-spilli ~ -spillum | -spillti ~ -spilltum | -spillt ║ e-n>:

corrompre moralment algú, fer perdre [el sentit de] la moral a algú

sið·spilltur, -spillt, -spillt <adj.>:

depravat -ada, moralment corromput -uda

siður <m. siðar (o: siðs), siðir>:

1. <GEN> costum m

♦ að gömlum sið: segons un vell  (o: antic) costum, a la manera antiga

♦ landlægur siður: un costum acceptat i arrelat, um costum que ja s'ha generalitzat

♦ segja e-m til syndanna (o: siðanna): <LOC FIG> fer passar algú per l'adreçador, ensenyar bones maneres a algú, pegar (o: clavar) una [bona] renyada a algú, donar un miquel a algú, clavar un sermó a algú, posar algú a ratlla

◊ það er ekki óþekktur frasi að vísa í lögregluna þegar börnin haga sér illa, í þeirri von um að þau átti sig á því að ef þau ekki verði stillt og prúð komi lögreglan og segi þeim til siðanna, eða jafnvel taki þau með sér niður á lögreglustöð. Lögreglan á höfuðborgarsvæðinu hvetur fólk til þess að hræða ekki börnin sín með slíkum hætti, „Löggan kemur og tekur þig ef þú hagar þér ekki vel núna“, því á ögurstundu ættu þau ekki að vera hrædd við að leita til lögreglunnar: no és una forma de parlar desconeguda fer referència a la policia quan els nens es porten malament amb l'esperança que comprenguin que si no es calmen i són bons minyons vindrà la policia i els posarà a ratlla o que fins i tot se'ls endurà a comissaria. La policia de la regió de la capital exhorta la població a no espantar els seus infants dient “la policia vindrà i t'agafarà si ara no et portes bé” perquè en un moment decisiu no haurien de tenir por d'anar a cercar la policia

♦ sem siður var til: tal i com se solia fer

♦ sem þá var siður: com era costum en aquell temps

♦ semja sig að öðrum siðum: adaptar-se  (o: avesar-se) a d'altres costums

♦ sinn er siður í landi hverju: a poble que vas, usança que trobes. A cada terra el seu ús i a cada casa el seu costum. Cada terra fa sa guerra. Cada terra té el seu costum

♦ það er ekki til siðs: això no és fa pas (no tenim aquest costum)

♦ það er ekki til siðs að <+ inf.>: <inf. +> no es fa pas

2. (hegðun) [bones] maneres f.pl, [bons] modes m.pl  (conducta, capteniment, esp. el bo)

♦ fara aftan að siðunum: tenir males maneres, comportar-se incorrectament

◊ hérna til hægri handar sér þú fyrst móhraukana, sem þeir tönglast og tyggjast um sem gaddhestar um illt fóður; en það eru laugarnar, sem þarna rýkur upp úr; haganlega er þeim fyrir komið, þar getur maður þvegið af íslenskuna; og nú man ég ekki meira að sýna þér hérna megin við fjörðinn nema Laugarnes og Viðey, eyjuna þarna stóru; fjallið að tarna, það er Esjan, hún er enn þá eins og guð hefur gjört hana; og þetta er hann Bárður karlinn Snæfellsás, sem blasir þarna við hafið, en ekki skaltu hneykslast á því, þó hann fari aftan að siðunum og snúi hingað bakinu að höfðingjunum; en settu þig nú niður, lagsmaður, hérna á bekkinn, ég á eftir að segja þér nokkuð, sem ég veit, en þú veist ekki, af því þú ert ókunnugur hérna syðra; settu þig niður!: aquí, a mà esquerra hi pots veure de primer els caramulls de torba pels quals la gent d'aquí es tenen bregues i baralles com a velles ròsses abandonades que es barallen per una mica de mal farratge. I allà d'on surt baf, hi ha les fonts termals, la presència de les quals és avantatjosa; hom s'hi pot netejar el seu islandès. I ja no me'n recordo de res més que valgui la pena de mostrar-te en aquesta vorera del fiord tret de Laugarnes, construïda com a residència del bisbe, i Viðey, aquell gran illot d'allà. El puig d'allà darrere és l'Esja, que continua estant igual que quan Déu el va fer. I aquest puig de més aquí és el vell Bárður Snæfellsás que guaita dins la mar. No estiguis escandalitzat perquè sigui tan maleducat i doni l'esquena cap aquí al monsenyor. Però ara, vell amic, asseu-te en aquest banc, que encara tinc algunes coses a contar-te que sé i tu no ja que ets foraster aquí en el sud. Seu idò!

3. (trú, trúarbrögð) religió f  (fe, creences)

♦ heiðinn siður: el paganisme

♦ forn siður: el paganisme (lit., el vell usatge, el vell costum)

♦ að fornum sið: d’acord amb els ritus del paganisme

◊ greftraður að fornum sið: enterrat d’acord amb els ritus pagans

♦ í fornum sið: en el paganisme

♦ í katólskum sið: en temps del catolicisme

♦ lúterskur siður: el luteranisme

4. siðir <m.pl>: (siðferði) [bons] costums  (bona educació)

♦ fyrir siða sakir: pel què diran

♦ góðir siðir: bons costums

sið·vandi <m. -vanda, no comptable>:

costum m, pràctica f

◊ um sumarið bjóst Þorsteinn til þings og mælti til Jófríðar húsfreyju áður hann fór heiman: "Svo er háttað," segir hann, "að þú ert með barni og skal það barn út bera ef þú fæðir meybarn en upp fæða ef sveinn er." Og það var þá siðvandi nokkur er land var allt alheiðið að þeir menn er félitlir voru en stóð ómegð mjög til handa létu út bera börn sín og þótti þó illa gert ávallt: a l'estiu, en Þorsteinn es va preparar per anar al þing i, abans de partir, va dir a la Jófríður, la seva dona: “La cosa està així”, li va dir, “que tu ets prenys. Si tens una nena, que l'infant sigui exposat, i si tens un nen, que sigui criat”. En aquell temps hi havia fins a un cert punt el costum, quan tot el país encara era completament pagà, que la gent que tenia poc cabal però moltes de boques a llur càrrec, fessin exposar llurs infants, encara que, tanmateix, sempre es considerava com a quelcom de mal fet (Baetke 19874 no dóna pas entrada a siðvandi ~ siðr nǫkkurr. Tradueixo segons la meva interpretació. També es podria interpretar com a: hér og þar, sums staðar ‘a alguns indrets’, o simplement com a un cert costum, un costum)

◊ ok svá sem herrinn var með þessu móti búinn, bǫrðuz Saracinar við kristna menn frá sólarupprás til miðdags, ok felldu stór lið af þeim, þvíat hestar várra manna heyrðu hvárki né sá gnegg tabúra né álit skrimsla Saracina. Ok svá sem þeir kómu saman í skara, þá var í fylking þeirra miðri einn vagn dreginn með átta yxnum, ok stóð upp ór rautt banel með hárri mekistǫng. Þat var siðvandi Saracina at flýja eigi ór bardaga, meðan merkit stendr. Ok svá sem Karlamagnús konungr vissi þetta, klæddiz hann úsigrligum vápnum ok styrktiz guðligum krǫptum, þá gekk hann í fylkingar Saracina ok skaut þeim frá sér til beggja handa, þar til er hann kom at vagninum ok hjó í sundr merkistǫngina með sverði sínu. Brast þá flótti á Saracinum ok flýðu hingat ok þangat. Varð þá mikit óp í herinum ok féllu af Saracinum átta þúsundir, ok þar féll konungr af Sibil, en Altumant konungr [af Corduban] komst inn í borgina með tvær þúsundir ridddara Saracina ok lukti aptr ǫll port: i quan l'exèrcit estigué preparat d'aquesta manera, els sarraïns lluitaren contra els cristians d'eixida de sol fins a migdia i n'abateren una gran tropa, car els cavalls dels nostres ni sentien el soroll dels tabals ni veien l'aspecte de monstres dels sarraïns. Després, quan els sarraïns es reagruparen en un skari, una tropa apinyada (?), i al bell mig de llur formació de combat hi havia un carro, estirat per vuit bous, i a dalt del carro s'hi dreçava una bandera vermella a dalt d'una alta asta d'estendard. Els sarraïns tenien per costum de no fugir d'una batalla mentre la bandera continués dreta. I així com el rei Carlemany ho va saber, es va vestir amb les armes invencibles i es va enfortir amb les forces divines, i després va escometre les formacions dels sarraïns i els va anar apartant de si a banda i banda fins que va arribar al carro i allà va tallar en dues l'asta de l'estendard amb la seva espasa. En aquell instant els sarraïns emprengueren la fuita, fugint ça i lla. Un gran clam es va aixecar en els rengs de la host i abateren vuit mil sarraïns. El rei de Sevilla també va caure, però el rei Altumant [de Còrdova] entrà dins la ciutat amb dos mil cavallers sarraïns, tancant les portes al seu darrere (Baetke 19874 no dóna pas entrada al mot tabúr que jo interpreto com a tabal, encara que em desconcerta una mica que el soroll que produeix hi sigui comparat a un gnegg o renill (modern: hnegg), tret que l'ús d'aquest substantiu sigui un lapse de llengua condicionat per la menció immediata dels cavalls dels cristians que no s'espanten del soroll perquè abans de la batalla hom els ha tapat les orelles. De tota manera, no vull deixar d'esmentar una altra possibilitat interpretatòria del mot gnegg: si pensem que el mot hnegg, negg, gnegg en la llengua poètica vol dir-hi cor-καρδία, no podríem creure que l'autor del text norrè va malinterpretar un original francès que en realitat parlava del chor-χορός de tabals sarraïns? En francès modern, els dos mots són, igual que en català, homòfons, per bé que no pas homògrafs: cœur/chœur. Segons el meu raonament, l'autor del text norrè només hauria entès el mot francès com a cor-καρδία i, en conseqüència, l'hauria traduït per un mot norrè que podia designar l'òrgan del cos, però també un soroll, encara que fos el produït pels cavalls. Si la meva interpretació és correcta, el sintagma s'ha de traduir per ...ni sentien el chor de tabals...)

◊ það var norrænn siðvandi forn, og mjög tíðkaður á Íslandi af þeim mönnum er áttu í ófriði, að stilla til að eiga hið fyrsta högg; þótti sá mestur dreingur sem tókst að reka fjandmann sinn í gegn eða höggva af honum höfuðið áður hann ygði að sér. Í þann tíð vógu menn hverjir aðra eigi af íþrótt heldur sér til ábata, og mátu vopnaviðskipti eftir leikslokum: era un vell costum norrè, i molt practicat a Islàndia, entre els qui estaven en guerra, arreglar-se-les per a poder descarregar el primer el primer cop. Es considerava el millor baró el qui aconseguia travessar el seu enemic amb l'espasa o tallar-li el cap abans que l'altre no hagués tingut temps de posar-se en guàrdia. En aquell temps, la gent no es matava pas per esport, sinó pel guany que en podien treure, i hom valorava els combats a mà armada en funció del balanç del que se n'havia tret després del combat

sið·vani <m. -vana, no comptable>:

variant de → siðvandi ‘costum, consuetud’

◊ en þat var siðvani Saracenorum at flýja eigi ór bardaga, meðan þeir sæi merkit standa, ok er keisarinn vissi þat, ríðr hann fram í her heiðingja styrktr guðligum krapti á þeim hvíta hesti er Balam sendi honum, ok ryðr sér rúman veg alt undir hǫfuðmerkit sveiflandi sínu góða sverði til vagnsins ok sníðr sundr merkistǫngina, fellr þá niðr merkit sem ván var, heldr þá síðan aptr í sína fylking: era costum dels sarraïns de no fugir de la batalla mentre vessin dret l'estendard [reial], i quan l'emperador se n'assabentà, va envestir a cavall la host enemiga, enfortit amb la força de Déu, muntant el cavall blanc que en Balam li havia enviat, i, brandant la seva bona espasa, es va obrir un ample corredor fins al carro en què hi havia l'estendard principal, i va tallar pel mig l'asta de l'estendard. Aleshores l'estendard va caure en terra, com era d'esperar, i tot seguit se'n tornà cap a les seves formacions

◊ það var og siðvani og skipan hinna fyrri biskupa að lík þeirra manna sem utan kirkju stóðu fyrir vanhagi sína og á þann tíma sem þeir liðu úr líkama og stóð þessi skrift á að lík þeirra skyldi eigi í kirkju bera en grafa þó í kirkjugarði. En hann skipaði að hvers þess manns lík sem að kirkju ætti leg og í sætt var við kirkjuna skyldi í kirkju bera : també era estat usatge i disposició dels anteriors bisbes que el cadàver d'aquelles persones que es trobaven defora de l'església per culpa de llurs pecats i en el moment que van abandonar llur cos, sobre ells hi havia aquesta disposició: que llur cadàver no fos entrat dins l'església, encara que hom el podia enterrar en el sagrat. Ell va manar que el cadàver de qualsevol persona que tingués la tomba devora l'església i s'hagués congraciat amb la Santa Església, que fos entrat dins l'església

◊ þat var ok siðvani, at þær konur, sem á sæng ǫnduðust, skyldi grafa í kirkjugarði, ok bera eigi lík þeirra í kirkju, en hann skipaði, at lík hverrar þeirrar konu, er í sætt veri við kirkjuna, þóat af sængarferð andaðist, skyldi í kirkju bera; skyldi kona ganga með loganda kerti fyrir líkum þeirra kvenna, er í sjúknaði hǫfðu með bóndum sínum bǫrn alit, en fyrir allra annarra líkum með engu kerti; hann skipaði ok: í þeim sjúknaði sem þær áttu bǫrn at fœða, at þeirra skyldi vitja, skripta, húsla ok ólea, ef þær væri banvænar, þegar þær væri í sætt við heilaga kirkju, en áðr var þvert í móti af biskupum boðit: també havia estat usatge que aquelles dones que havien mort de part fossin enterrades dins el sagrat, sense que, emperò, llurs cadàvers poguessin entrar dins l'església. Ell va ordenar que el cadàver de qualsevol dona que hagués estat congraciada amb l'església, baldament hagués mort de part, es portés a dins l'església. Una dona havia d'anar amb un ciri encès davant els cadàvers de les dones que haguessin mort de part infantant un fill engendrat amb llur marit, però sense ciri davant tots els cadàvers de totes les altres. També va ordenar el següent: que quan les dones jaguessin havent d'infantar un nen, que un prevere les visités, confessés, donés la comunió i l'extremaunció per si s'arribessin a trobar en perill de mort quan ja estiguessin congraciades amb la Santa Església. Abans d'ell, els bisbes havien disposat al respecte en sentit contrari

sið·vandur, -vönd, -vant <adj.>:

[de moral] estricte -a, rigorós -osa [de moral] (en la pràctica de la moral i els bons costums) (→ siðavandur, -vönd, -vant)

◊ var hann um allt hinn siðvandasti fyrir þeirra hönd, en þeim var hversvetna vel fengið: [Sant Þorlákur, quan fou abat del monestir de Ver,] fou estríctissim en tot pel bé llur (dels altres frares) i ells estigueren [en les mans d'ell] ben atesos en tots els aspectes (en Baetke 19874, no dóna pas entrada a la locució: e-m er vel fengit. Interpreto la locució en el sentit que si bé ell fou molt estricte com a abat, ho fou pel bé dels altres frares que, a més a més, estigueren ben servits en tots els aspectes, és a dir, no els va faltar mai res)

sið·vendni <f. -vendni, no comptable>:

austeritat f, rigor m,f (pràctica de la moral i els bons costums, vida austera, sense artificis, amb estrictesa moral) (→ siðavendni)

sið·venja <f. -venju, -venjur. Gen. pl.: -venja>:

costum m, habitud f

◊ Baalsspámennirnir hrópuðu nú hástöfum og tóku að særa sig með sverðum og spjótum samkvæmt siðvenju sinni (kə-miʃpāˈŧ-ām, כְּמִשְׁפָּטָם) þar til þeir urðu alblóðugir: els profetes d'en Baal cridaren llavors fort, i començaren a ferir-se amb espases i llances fins a quedar tot ensangonats, segons llur costum

◊ eftir tólf mánaða undirbúning kom að því að hver stúlka um sig skyldi ganga fyrir Xerxes konung. Svo langur tími var áskilinn samkvæmt siðvenju (kə-ˈδāθ   ha-nnāˈʃīm, כְּדָת הַנָּשִׁים) til snyrtingar kvenna, sex mánuðir með myrrukvoðu (bə-ˈʃɛmɛn   ha-mˈmɔr, בְּשֶׁמֶן הַמֹּר) og aðrir sex með ilmefnum (ba-bbəɕāˈmīm, בַּבְּשָׂמִים) og öðrum fegrunarsmyrslum (ū-βə-θamrūˈqēi̯, וּבְתַמְרוּקֵי) kvenna: després de dotze mesos de preparació, li arribava el torn a cada noia de presentar-se davant el rei Assuer. Aquest era el termini establert segons el costum per a l'abillament de les dones, [és a dir, durant] sis mesos [s'ungien] amb oli de mirra, i [durant] els altres sis mesos [s'ungien] amb bàlsam i d'altres ungüents de les dones

◊ og ég sagði við sonu þeirra í eyðimörkinni: ,Breytið ekki eftir siðvenjum feðra yðar (bə-ħūqˈqēi̯   ʔăβōθēi̯-ˈχɛm, בְּחוּקֵּי אֲבוֹתֵיכֶם) og haldið eigi lög þeirra og saurgið yður ekki á skurðgoðum þeirra. Ég er Drottinn, Guð yðar, lifið eftir boðorðum mínum og haldið lög mín og breytið eftir þeim. Og haldið helga hvíldardaga mína (wə-ʔɛθ־ʃabbəθōˈθai̯   qadˈdēʃū, וְאֶת-שַׁבְּתוֹתַי קַדֵּשׁוּ), og séu þeir sambandstákn milli mín og yðar, til þess að menn viðurkenni, að ég er Drottinn, Guð yðar: i vaig dir als fills dels del desert: “No us conduïu pas segons els costums dels vostres pares ni observeu llurs lleis, ni us solleu amb llurs ídols. Jo sóc Jahvè, el vostre Déu. Viviu segons els meus manaments i guardeu la meva llei i conduïu-vos segons ella. I santifiqueu els meus dies de descans i que siguin un senyal d'unió entre jo i vosaltres, perquè la gent reconegui que jo sóc Jahvè, el vostre Déu

◊ þá sagði hin eldri við hina yngri: "Faðir okkar er gamall, og enginn karlmaður er eftir á jörðinni, sem samfarir megi við okkur hafa, eins og siðvenja (kə-ˈδɛrɛχ, כְּדֶרֶךְ) er til alls staðar á jörðinni. Kom þú, við skulum gefa föður okkar vín að drekka og leggjast hjá honum, að við megum kveikja kyn af föður okkar": Aleshores la gran digué a la petita: «El nostre pare és vell, i no ha quedat cap home a la terra que es pugui unir amb nosaltres com és costum arreu de la terra. Vine, donem el nostre vi al pare perquè en begui i dormim amb ell per tal que poguem obtenir descendència del nostre pare»

◊ Gísli kom þá inn og sá hver efni í voru og bað Þórð vera kyrran. Hann tók sjálfur spjótið úr sárinu og kastaði alblóðugu í örk eina og lét engan mann sjá og settist á stokkinn. Síðan lét hann búa um lík Vésteins eftir þeirri siðvenju er þá var í þann tíma. Vésteinn var mjög harmdauða bæði Gísla og öðrum mönnum: en Gísli llavors hi va entrar dedins i va veure tot el que hi havia passat i va demanar al Þórður que es calmés. Ell mateix va retirar la llança de la ferida i la va tirar, tota ensagonada, dins una caixa i no va deixar que ningú la veiés i es va asseure al rúmstokkur o espona del llit. Més tard, va fer preparar el cadàver d'en Vésteinn segons el costum d'aquell temps. La mort d'en Vésteinn fou molt planyuda tant per en Gísli com pels altres

sið·væddur, -vædd, -vætt <adj.>:

civilitzat -ada

♦ siðvæddar þjóðir: els pobles civilitzats, les nacions civilitzades

sið·væðing <f. -væðingar, no comptable>:

rearmament m moral

Sif <f. Sifjar, no comptable>:

<MITOL> Sif f, deessa ansa, esposa del déu Tor, mare del déu Ul, que ella ja havia tingut abans de casar-se amb el déu Tor. El mot procedeix d'un germànic ← *seβjō que no pot fer llum sobre la funció o les funcions d'aquesta deessa, de la qual no se'n sap res del cert. El mot germànic tant pot estar emparentat amb l'islandès sef ‘jonc[s]’ com amb sefi ‘ást, hugþokki; amor, afecte’ però la relació amb sifjar ‘parents afins’, postulada tradicionalment, no és tan òbvia com sembla i podria ésser una de les moltes etimologies populars de lletraferit que recorren els diccionaris etimològics. L'Snorri conta un mite sobre ella en el capítol XLIII dels seus Skáldskaparmál que, emperò, tampoc no fa gens de llum sobre les possibles funcions d'aquesta deessa, tan sols sobre l'origen de la designació norrena medieval de la constel·lació Cabellera de Berenice. L'Snorri, a l'obra esmentada, també hi parla d'una kenning *Sifjar haddr ‘or’, que, emperò, no és pas atestada enlloc més. L'Snorri possiblement va inferir l'existència d'aquesta kenning a partir d'altres kenningar per a or, com ara Sifjar svarðfestar ‘les amarres de la pell del crani de la Sif’, que sí són atestades. Esmento expressament aquí una altra kenning per a ‘or’, que és Sifjar sefþeyr ‘desgel dels joncs de la Sif’ i la kenning complexa sefþvengjar hrynvengi ‘coixí dringadís -o: camps dringadissos- del cordó -o: la corretja- dels joncs’, que potser ens estan deixant veure una relació existent entre el nom de la deessa i el mot jonc, una relació que, a nosaltres, tanmateix, se'ns escapa de comprensió. Pel que fa a la traducció de la darrera kenning esmentda, remeto al Meissner 1921, p. 239, el qual remarca que: vengi; FJ faßt in allen Goldkenningar vengi im Sinne von Land, wie vangr; doch könnte man mit gleichem Rechte an vengi Kopfkissen denken

◊ Ullur heitir einn, sonur Sifjar, stjúpsonur Þórs. Hann er bogmaður svo góður og skíðfær svo að enginn má við hann keppast. Hann er fagur álitum og hefur hermanns atgervi. Á hann er og gott að heita í einvígi: un [d'ells] es diu Ul, és fill de la Sif i fillastre d'en Tor. És un arquer tan bo i tan hàbil amb els esquís que no hi ha ningú que s'hi pugui provar. També és bell i està ben dotat com a guerrer. És bo invocar-lo en els duels

◊ ýtti ǫrr hilmir, ǁ - aldir við tóku -, ǁ Sifjar svarðfestum, ǁ svelli dalnauðar, ǁ tregum Otrs gjǫldum, ǁ tǫ́rum Mardallar, ǁ eldi Órunar, ǁ Iðja glysmǫ́lum: el generós rei va empènyer -i els homes el reberen- les amarres del cuir cabellut de la Sif, el glaç del destret de l'arc, la forçosa indemnització de l'Otr, les llàgrimes de la Mardǫll, el foc de l'Órun, les paraules lluentes de l'Iði (cf. Skáldskaparmál, estrofa 127. Les kenningar emprades per a or són: a] Sifjar svarðfestar; b] dalnauðar svell; c] treg Otrs gjǫld; d] Mardallar tǫ́r; e] Órunar eldr i f] Iðja glysmǫ́l. vocabulari: #1. svǫrðr: cf. Baetke 19874, pàg. 630: svǫrðr (acc. pl. -u) m. 1. „Schwarte“; die (behaarte) Kopfhaut: þeir klufu svǫrð í hǫfði honum sie rissen ihm die Haut vom Schädel 2. Haut (bes. Walroßhaut), die man zu Schiffstauen, Riemen zerschneidet 3. Grasdecke, -narbe. El significat, doncs, és: cuir cabellut, pell del crani i pa d'herbei o gespa; #2. festr: cf. Baetke 19874, pàg. 137: festr f. 1. Tau, Seil, Strick, bes. Schiffstau (mit dem das Schiff an Land befestigt wird) <...>,. El significat, doncs, és: amarra i fermall, lligall; #3. dalr (només poètic) = bogi = arc. Quant al mot dalnauð ‘destret de l'arc, fretura o necessitat de l'arc’, cf. Sveinbjörn Egilsson 1860, pàg. 94: DALNAUÐ, f., tormentum arcūs, (dalr.nauð), abstr. pro concr., incurvans, torquens arcum, manus, cf. bognauð et daltaung; dalnaunar pro dalnauðar, gen. (n = ð), est lect. Cod. Reg. SE. I 402,2, ubi dalnaunar svell, glacies manus, argentum, annuli argentei. El significat, doncs, és: cuita o destret de l'arc = mà = braç; i glaç llis del braç = argent = or; #4. glys: cf. Baetke 19874, pàg. 203: glys n. Prunk, Putz <...> glysmál n.pl = glyslig orð; cf. Baetke 19874, pàg. 203: glys-ligr adj. glänzend, prunkvoll; gleisnerisch: glyslig orð, gleisnerische Worte. El significat, doncs, és: paraules lluentes. Sobre l'origen d'aquesta kenning, cf. Skáldskaparmál, cap.IV: les paraules lluentes de l'ètun Iði; )

◊ hvernig skal kenna Sif? Svá, at kalla hana konu Þórs, móður Ullar, it hárfagra goð, elja Járnsǫxu, móður Þrúðar: quines kenningar hi ha per a designar la [deessa] Sif?: [hom la pot designar amb una kenning tot] anomenant-la dona d'en Tor, mare de n'Ul, la deessa dels bells cabells, la co-concubina de na Iarnsaxa, la mare de na Þrúðr

♦ Sifjar haddur: <†> <ASTRON = Bereníkuhaddur> la cabellera de la Sif, constel·lació Coma Berenices, Cabellera de la Berenice

siffon <n. siffons, no comptable>:

[tela f de] xifó m, chiffon m

sifjaður, sifjuð, sifjað <adj.>:

1. (tengdur, mægður) emparentat -ada per afinitat (en el sentit canònic d'aquesta paraula, és a dir, per parentiu adquirit per matrimoni o per padrinatge)

◊ en þeir sem í lǫgréttu eru nefndir, skulu eið sverja áðr þeir gangi í lǫgréttu með þeim eiðstaf: at hann skýtr því til Guðs, at svá skal hann til allra manna mála leggja sem hann veit sannast fyrir Guði eptir lǫgum ok sinni samvizku, svá með sǫkuðum sem með sifjuðum, ok svá skal hann jafnan gera, þegar hann er í lǫgréttu nefndr. Fyrstunni skal hann þenna eið sverja, er hann gengr í lǫgréttu, en eigi optarr, þótt hann sé nefndr: i aquells que siguin nomenats membres de la lǫgrétta, ço és, el Consell Suprem Legislatiu i Judicial de l'Alþingi, hauran de jurar un jurament abans d'actuar en la lǫgrétta amb el següent tenor del jurament: que ell posa a Déu per testimoni que en tots els casos [que s'hagin de sotmetre a sentència] ell s'hi pronunciarà d'acord amb el que sàpiga que s'ajusta més a la veritat davant Déu, d'acord amb el que marca la Llei i segons la seva pròpia consciència i que actuarà d'idèntica manera tant amb els encausats com amb els seus parents afins i que sempre ho farà així cada vegada que sigui nomenat per a ésser membre de la lǫgrétta. La primera vegada que algú hagi d'actuar a la lǫgrétta cal que juri aquest jurament, però no cal que el torni a jurar baldament torni a ésser-hi nomenat (la traducció danesa de l'Egel Thorhallsen, de Copenhaguen, del 1763, pàg. 11, fa: de som til Lavretten blive udnævne skulle førend de gaaer til Lavretten, aflegge Eed for Lavmanden med denne Eedsform: At det vidner han til Gud, at han skal saaledes kiende udi enhver Mands Sag, saavel den Skyldiges som den Uskyldiges (1. Saaledes findes disse Ord i Christ. IV. N.L. Tingf. B. 3 Cap., ellers betyder det Ord Sifiadur, som her staaer i den Islandske Text, den som er i Svogerskab med en anden, og burdte derfor maaskee oversættes saaledes: At han skal kiende i hver Mands Sag, saavel den skyldiges som besvogredes, eller (som nogle ville) dens som er ham paarørende enten ved Slægtskab eller Svogerskab, som han veed sandest for Gud, efter Loven og sin Samvittighed. Dette Ord forekommer siden i samme Meening, Konge-Arv 10. Tyve B. 19 Cap. og en Kong Erichs Rette-Bod, bag ved Lov-Bogen), som han veed sandest for Gud, efter Loven og sin Samvittighed, og saaledes vil han altid giøre, naar han bliver i Lavretten udnævnet. Den første Gang han bliver til Lavretten udnævnet, skal han denne Eed aflegge, men ey oftere, skiønt han siden bliver udnævnet. La traducció danesa d'en Haus Paus, de Copenhaguen, del 1751, pàg. 10, fa: end skulle de, som til Laugrettesmænd blive udmældte, sværge saadan Eed, at det skyder han til Gud, at han skal saaledes kiende udi alle Folkets Sager, som ham synes sandest for Gud efter Loven og sin Samvittighed saa vel for den Skyldige som Uskyldige, og saaledes skal han altid giøre; naar han bliver udnævnt i Laugrettet. Den første gang han gaaer i Laugrettet skal han sværge den Eed, men ikke oftere, endskønt han bliver fleere gange udnævnt. En Baetke 19874 no dóna pas entrada a l'expressió leggja til máls e-s. A la pàg. 368 hi dóna entrada a leggja mál til dóms Rechtssachen einem Urteil unterwerfen, el significat de la qual és proper o sembla ésser proper al de l'expressió del Codi Johanneu. Com hem vist, les dues traduccions daneses, de les quals desconec en quina interrelació es troben realment, tradueixen totes dues la locució al danès com a kende [ud] i ‘dœma’. Li dono el significat de pronunciar-se en una causa, procedir com a [co]jutge en una causa. La formulació svá með sǫkuðum sem með sifjuðum no té pas sentit. Perquè adquireixi ple sentit, al meu parer, s'hauria d'esmenar en með sǫkuðum svá með skyldum sem með sifjuðum o svá með skyldum sǫkuðum sem með sifjuðum, ço és ...amb els escausats, tant si són parents de sang com si són parents afins d'ell)

◊ ef konungr kennir manni landráð, þá skal hann synja með tylftareiði; svá skal synja allra úbótamála. Nú skal nefna sex menn á hvára hǫnd þeim er undan skal fœraz, jafna at rétti við hann, þá sem næstir eru honum ok um þat mál má kunnigast vera, hvárki sifjaðir við hann né sakaðir, fulltíða menn ok valinkunna, þá sem hvárki sé áðr reyndir at rǫngum eiðum né skrǫkváttum, ok hafa sjau af þeim ok sjálfr hinn átti, fjóra fangavátta, fulltíða ok eigi at meinsœrum reyndir: skal sá sverja fullan eið fyrir sik er fyrir máli er, en allir aðrir sanni hans eið með því skilorði, at eigi vitu þeir annat sannara fyrir Guði en þeir sverja at sinni hyggju: si el rei acusa un home d'alta traïció, que [l'acusat] negui l'acusació amb un tylftareiðr, ço és, un jurament de dotze. També es negaran d'aquesta manera les acusasions en tots els [altres] casos d'óbótamál o crims inexpiables. [Procediment del jurament:] es designaran sis testimonis per a cada costat del qui s'hagi d'exculpar amb el jurament. Els dotze testimonis designants han d'ésser jurídicament els seus iguals i han d'ésser d'entre els qui viuen més a prop d'ell i d'entre els qui coneguin millor el cas, no seran parents d'ell per matrimoni ni enemics d'ell, hauran d'ésser homes fets i condrets i imparcials i amb anterioritat hom no els haurà provat que hagin prestat falsos testimonis ni comès perjuri. Dels dotze testimonis, que en tingui set i que ell sigui el vuitè i que tingui quatre fangaváttar -ço és, testimonis agafats a l'atzar per l'acusat com a cojuradors de la seva innocència-, que han d'ésser adults i que no s'hagi demostrat que han estat perjurs. L'acusat ha de jurar un jurament ple per ell mateix i tots els altres han de corroborar el jurament d'ell [amb sengles juraments] amb la condició que no coneguin res que s'ajusti més a la veritat davant Déu que el que ells jurin d'acord amb llur parer (En Baetke 19874 no dóna pas entrada al mot fangaváttr. En Konrad von Maurer 1966²:515 el tradueix a l'alemany amb el terme Eidhelfer ‘auxiliador[s] de jurament’)

2. (skyldur) emparentat -ada (consanguíniament)

sifja·fræði <f. -fræði, -fræðar>:

genealogia f

◊ “Um sifjafræði siðferðisins” eftir Friedrich Nietzsche: “La Genealogia de la Moral” d'en Friedrich Nietzsche

sifjafræði·legur, -leg, -legt <adj.>:

genealògic -a

sifja·lið <n. -liðs, no comptable>:

1. (tengdalið) [conjunt m de membres polítics d'una] família f, família política, <JUR> parents afins  (conjunt de parents per afinitat, és a dir, per matrimoni o per padrinatge)

2. (frændlið) [conjunt m de membres d'una] família f, parents m.pl (conjunt de parents, tant si ho són per afinitat com per consanguinitat)

sifjar <f.pl sifja>:

1. (mágsemdir, tengdir við giftingu) [conjunt m de ] parents [per matrimoni o per padrinatge], parentela política, <JUR> afinitat f 

♦ blanda sifjum [við e-n]: #1. (mægjast, tengjast e-m við giftingu) emparentar-se [amb algú] (per via de matrimoni); #2. (blanda geði við e-n, segja e-m hug sinn) compartir amb algú el que un pensa (intercanviar idees i amistat amb algú; #3. (blanda blóði sínu saman í fóstbræðralagi) esdevenir germans de sang (fent-se un tall i barrejant la sang) )

◊ sifiom er þá blandat, ǀ hverr er segia ræðr ǁ einom allan hug; ǁ alt er betra, ǀ enn sé brigðom at vera; ǁ er-a sá vinr ǫðrom, ǀ er vilt eitt segir: un cop [dos o més homes] s'han fet germans de sang, cadascun [d'ells] dirà tot el que pensa a cadascun d'ells -qualsevol cosa és millor que ésser deslleial [amb un amic]-: No és pas amic d'un altre el qui només li diu el que aquest vol sentir! (vocabulari: #1. ráða segja: cf. Kuhn 1968³, pàg. 164: <...> Häufiger ist diese fast nur inchoative verwendung vor einem infin. (mit und ohne at), doch scheinr r. da meist rein pleonastisch gebraucht; z. beisp. ef ec ræð á vág at vaða wenn ich durch die bucht wate (Hrbl. 47); þegars hon réð vacna als sie erwachte (Am. 10); #2. sifjar: cf. Kuhn 1968³, pàg. 183: sif (got. sibja) f. friedens- und vertrauensverhältnis; de manera idèntica es pronuncia Hermann Pálsson 1991:79: orðtakið að blanda sifjum virðist merkja að „blanda geði, skiptast á hugmyndum og samúð. Auðsæ andstæða er með hugmyndunum að geta sagt „einum allan hug“ og hins að „sort etur hjarta / ef þú segja né náir / einhverjum allan hug.“ (121). Spakmælið í 6. vo. hefur stundum verið misskilið, en það víkur að bermælgi og einlægni: „Sá er ekki vinur annars sem segir það eitt er hinn vill heyra.“ (HH 67, 131, 138, 200, 204-209). Adopto la interpretació d'en Hermann Pálsson dels dos darrers versos en la meva traducció, però en dissenteixo en la interpretació -i per tant, traducció- dels dos primers versos que, al meu entendre, fan referència a la cerimònia del fóstbrœðralag, descrita així en aquest passatge de la Història d'en Gísli Súrsson, cap. 6: en þeim sýndist þetta ráðlegt. Ganga nú út í Eyrarhvolsodda og rista þar upp úr jörðu jarðarmen svo að báðir endar voru fastir í jörðu og settu þar undir málaspjót, það er maður mátti taka hendi sinni til geirnagla. Þeir skyldu þar fjórir undir ganga , Þorgrímur, Gísli, Þorkell og Vésteinn. Og nú vekja þeir sér blóð og láta renna saman dreyra sinn í þeirri moldu er upp var skorin undan jarðarmeninu og hræra saman allt moldina og blóðið; en síðan féllu þeir allir á kné og sverja þann eið að hver skal annars hefna sem bróður síns og nefna öll goðin í vitni.; #3. brigðr: cf. Kuhn 1968³, pàg. 33: brigðr adj. wankelmütig; en datiu per atracció amb un el·líptic *vin -en dat.-; #4. einom: al meu entendre, podria tractar-se d'una errada per comptes del datiu singular masculí del pronom demostratiu, és a dir, per: *inum, enom; o bé suposar un el·líptic *einom hveriom ‘einem jeden von ihnen, a cadascun d'ells’ o un hveriom ok einom þeir[r]a)

2. <†> (frændsemi, skyldleiki) parentela f, <LIT> parentat m  (conjunt de parents, independentment si són consanguinis o si són parents per afinitat)

♦ spilla (o: slíta) sifjum: cometre incest

◊ brœðr muno beriaz ǀ oc at bǫnom verðaz, ǁ muno systrungar ǀ sifiom spilla; ǁ hart er í heimi, ǀ hórdómr mikill, ǁ sceggǫld, scálmǫld, ǀ scildir ro klofnir, ǁ vindǫld, vargǫld, ǀ áðr verǫld steypiz; ǁ mun engi maðr ǀ ǫðrom þyrma: els germans es batran entre ells i es donaran la mort l'un a l'altre, els cosins cometran incest entre si. Dures seran les coses en el món abans que el món no trabuqui: [hi haurà] molts d'adulteris, un temps de destrals, un temps de coltelles, els escuts seran fesos, un temps de vendavals, un temps de llops; cap home no en respectarà un altre (vocabulari: #1. systrungar: cf. Gering-Sijmons I (1927), pàg. 58: systrungar, wörtlich ‘söhne oder kinder von schwestern’ hier wohl soviel als ‘nahe verwandte’ überhaupt; #2. spilla sifjum: cf. Gering-Sijmons I (1927), pàg. 59: sifjom spilla. sifja-spell oder sifja-slit ist im isländischen rechte der technische ausdruck für die von der kirche als blutschade betrachtete ehe zwischen nahen verwandten, s. Grágás, Konungsbók II, 60: þat er sifjaspell et meira (unterschieden von der geringeren blutschande — sifjaspell et minna — d.h. der ehe zwischen verwandten des 3. und 5. grades), ef maðr liggr meþ þeiri konu, ok svá þóat hann eigi hana, er brœðrungr hans hefir átta eþa nánari eþa getit barn viþ eþa orþinn saþr at legorþi; ähnl. Konungsb. II, 236; Staðarhólsb. s. 181 u. ö. Es ist jedoch sehr fraglich, ob wir das sifjom spilla an unserer stelle bereits in diesem sinne, den sifja-spell im landrechte des christlichen Islands hatte, auffassen und damit den dichter der Vsp zu einem christen spempeln dürfen — das heidentum dachte bekanntlich über verwandtenehen weit milder. Snorre hat jedesfalls den ausdruck nicht so verstanden, denn er sagt Gylfag. c. 51 (Sn. E.I, 186) in seiner paraphrase unserer strophe: drepaz brœþr fyrir ágirni sakar, ok engi þyrmir fǫþur eþa syni í manndrápum eþa sifjasliti, was doch nur so zu deuten ist, daß man bei den blutigen fehden auf die bande der verwandtschaft keine rücksicht nehmen wird. Auch in der Merlínusspá des 12. jahrh., deren verfasser (der isländische mönch Gunnlaugr) die Vsp wahrscheinlich gekannt hat, braucht man die worte I,54³.⁴ (Sk. B II, 21): slíta sifjom svá syner viþ feþr nicht mit Detter-Heinzel z.st. zu übersetzen: ‘die söhne machen ihre väter zum hahnrei’, sondern einfach: ‘die söhne brechen ihre verwandtschaftlichen pflichten gegen die väter’ (so auch Jón Sigurðsson, Ann. 1849 s. 34: ‘slægtskabs baand briste mellem sønner og fædre’). Auf sexuelles kommt der dichter erst in z. 3 zu sprechen; al meu entendre, els dos autors cometen l'error de suposar que la Vǫlospá és una obra pagana de cap a peus. Precisament per aquesta mateixa raó han de desactivar els resultats de les recerques que, en els anys 20 del segle passat, ja començaven a deixar clar que l'autor de la Vǫlospá estava més imbuït de cristianisme del que sembla a primera vista, i ho fan amb comentaris com ara: Die prophetische Schilderung des weltendes eröffnet die seherin mit der mitteilung, daß der katastrophe eine allgemeine moralische korruption, ein verfall der sitte und zucht vorausgehen werde. Die dem dichter wohlbekannte historische erfahrung, daß einzelne völker zugrunde gehen müssen, wenn die sittlichen bande sich lockern, wird also hier auf die gesamte götter- und menschenwelt übertragen. Hier ist möglicherweise christlicher einfluß wirksam gewesen; E. H. Meyer (Völuspa S. 184) verweist zu z. 1 auf Marc. 13,12: tradet autem frater fratrem in mortem et pater filium, et consurgent filii in parentes et morte afficient eos, und auf Jes. 9,19: vir fratri suo non parcet. Aber zu den sexuellen vergehungen, die unser dichter besonders stark hervorhebt, hat Meyer weder in der Bibel, noch bei den kirchlichen autoren des mittelalters, welche die dem jüngsten gerichte vorausgehenden schrecknisse ausmalten, parallelen gefunden, sodaß die übereinstimmung unserer strophe mit den oben ausgehobenen Bibelstellen auf einem zufall beruhen kann. En realitat, l'autor de l'estrofa només assenyala, com a situació social abans de l'imminent cosmempresi final, que tots els llaços familiars es desfan alhora que la societat en general s'immergeix en el caos: els llaços familiars es desfan a través dels assassinats entre germans, l'incest i l'adulteri; el caos social es descriu a través d'una situació de perpetu desordre i de violència)

◊ brœðr munu beriaz ǀ ok at bǫnum verðaz, ǁ munu systrungar ǀ sifium spilla; ǁ hart er með hǫlðum, ǀ hórdómr mikill, ǁ skeggiǫld, skálmǫld, ǀ skildir klofnir, ǁ vindǫld, vargǫld, ǀ áðr verǫld steypiz: els germans es batran entre ells i es donaran la mort l'un a l'altre, els cosins cometran incest entre si. Malament aniran les coses entre els homes abans que el món no trabuqui: molts d'adulteris, un temps de destrals, un temps de coltelles, [un temps d']escuts fesos, un temps de vendavals, un temps de llops (versió de la Gylfaginning, cap. 51)

sifjaréttar- <en compostos>:

<JUR> en dret de família, en dret familial (o: familiar)

sifja·réttur <m. -réttar, no comptable>:

dret m de família, dret m familial (o: familiar)

sifjar·fífill <m. -fífils, -fíflar>:

herba f de l'esparver pilosa, esparver pilós (planta Hieracium villosum)

sifjar·lykill <m. -lykils, -lyklar>:

[herba (o: flor) f de] cucut m (planta Primula veris)

sifjar·sóley <f. -sóleyjar, -sóleyjar>:

botons m.pl d'or (planta Ranunculus auricomus)

sifja·spell <n.pl -spella>:

incest m

♦ fremja sifjaspell: cometre incest

<LIT>  sifji <m. sifja, sifjar>:

1. (tengdamaður) parent -a polític -a, <JUR> parent -a afí -ina  (parent per afinitat, és a dir, per matrimoni o per padrinatge)

2. ([náinn] ættingi) parent  (proper, independentment si ho és per consanguinitat o per afinitat)

sifjott <n. sifjotts, no comptable>:

xeviot m

sif·kona <f. -konu, -konur. Gen. pl.: -kvenna>:

<†> (mágkona, svilkona) cunyada f (parenta per afinitat)

<†>  sif·skapur <m. -skapar>:

(mægðir) [parents m.pl per] afinitat f, parents polítics

sig¹ <n. sigs, sig>:

(e-ð þungt til að halda e-u niðri eða í tilteknum skorðum) contrapès m (pes o cosa feixuga -p.e., plom, pedra- amb què es manté tibada una corda per avall, a l'extrem de la qual és fixat, amb alguna finalitat)

◊ þá ristu þeir Þóroddur í sundur í strengi feldi sína og knýttu saman og gerðu hnoða af endanum og köstuðu upp á skemmugólfið. Það vafðist um örkufót og varð fast. Þeir leituðu þá til upp að fara. Lyfti Þóroddur förunaut sínum upp til þess er hann stóð á öxlum honum. Síðan las hann sig upp í gegnum glugginn. Þá skorti eigi reip í skemmunni og lét hann ofan síga móti Þóroddi. En er hann skyldi draga Þórodd upp þá fékk hann hvergi komið honum. Þá mælti Þóroddur að hann skyldi kasta reipinu yfir bita þann er var í húsinu en gera lykkju á endanum, bera þar í viðu og grjót svo að það væri meir en jafnvægi hans. Hann gerði svo. Fór þá sigin ofan í gröfina en Þóroddur upp. Þeir tóku sér klæði í skemmunni sem þeir þurftu. Þar voru inni hreinstökur nokkurar og skáru þeir af fitjarnar og bundu öfugar undir fætur sér. En áður þeir færu í brott þá lögðu þeir eld í kornhlöðu mikla er þar var og hljópu síðan í brott í niðamyrkri. Hlaðan brann og mart annarra húsa í þorpinu. Þeir Þóroddur fóru alla nótt á eyðimörk og fálust að degi: aleshores en Þóroddur i el seu company varen estripar llurs feldir en trinxes i les nuaren les unes amb les altres i en un dels caps hi varen fer un cabdell i el tiraren pel trispol de la skemma. El cabdell va anar a enrevoltillar-se al voltant del peu d'una caixa i hi va quedar enganxat. Aleshores varen mirar de pujar-hi. En Þóroddur va aixecar el seu company de viatge fins que va quedar dret damunt les seves espatlles. Tot seguit, aquest es va esmunyir a dins a través de la finestra. Dins la skemma no hi mancava corda i ell en va deixar anar una per avall fins al Þóroddur, però quan l'hagué d'estirar cap amunt, no el va poder moure de cap manera. En Þóroddur llavors li va dir que fes passar la corda per damunt la bida que hi havia dins l'edifici i que hi fes un llaç a un cap i que hi posés llenya i pedres perquè pesés més que no pas ell. Aleshores aquest contrapès va anar baixant de dalt a dins la fossa i al mateix temps que ho feia, en Þóroddur pujava cap a dalt. A la skemma hi agafaren tanta de roba com n'havien de menester. Allà dedins hi havia algunes pells de rens; els varen tallar la part corresponent de les potes i se les lligaren als peus però posant els unglots del revés, és a dir, davant darrere. I abans d'anar-se'n d'allà, calaren foc a un gran graner que hi havia i tot seguit corregueren i desaparegueren en la nit sense lluna. El graner va cremar i amb ell molts d'altres edificis més de l'alqueria. En Þóroddur i el seu company caminaren tota la nit a través de l'ermàs i s'amagaren quan es va fer de dia (Fritzner III, R-Ö (1896), pàg. 232, esmena en: fóru þá sigin ofan í gröfina; Vigfússon/Unger FBII (1862), pàg. 272, porten: fór þá sigit ofan í grǫfina, en er Þoroddr kom upp)

◊ Gestr svarar: "ek hefi fœrt niðr stór brot með viðum ok sigum á aðra endana, ef eigi hefir gengit elligar, ok fœrt svá stór bjǫrg úr stað, en þat grjót, er jarðfast hefir verit, hefi ek hǫggvit með berghǫggum ok slétt yfir með því, er ek hefi hér í hendinni, ok var ek at þessu verki tvá mánaði": en Gestr li va respondre: “hi ficava a sota grans alçaprems amb arbres i [d'altres] contrapesos fixats a llur extrem, si no anava de cap altra manera, i d'aquesta manera apartava aquelles roques tan grans, i si les roques estaven fixes en terra, les picava amb uixols i les aplanava amb el que tinc a la mà i em van caldre dos mesos per fer aquesta obra” (Louisa Fredrika Tan-Haverhorst 1939, pàg. 4, porta (en normalitzo l'ortografia): Ek fœrða undir stór brot með viðum ok sig á aðra endana)

♦ sig á hurð: contrapès de porta perquè es tanqui sempre automàticament

sig² <n. sigs, sig>:

1. (það að síga) baixada f  (davallada, enfonsament & assentament)

♦ sig í bjarg: baixada per espadat o per paret de roca vertical amb l'ajut d'una corda per a recollir ous dels ocells que hi nien

♦ → jarðsig “enfonsament del terreny”

2. <MED> prolapse m

♦ sig leggangahvolfs eftir legnám: prolapse de la volta de la vagina després d'una histerectomia

♦ sig og haulun eggjastokks og legpípu: prolapse i hèrnia de l'ovari i la trompa de Fal·lopi

♦ → bakraufarsig “prolapse anal”

♦ → endaþarmssig “prolapse rectal”

♦ → glerkleggjasig “prolapse vitri”

♦ → kynfærasig konu “prolapse genital femení”

♦ → [algert ~ ófullkomið ~ ótilgreint] legsig í leggöng “prolapse uterovaginal [complet ~ incomplet ~ no especificat]”

♦ → míturlokusig “prolapse mitral (vàlvula)”

sig³ <n. sigs, no comptable>:

(það að siga hundi eða hundum) afuament m (de gos o de gossos)

<†>  sig⁴ <n. sigs, sig>:

(orrusta) batalla f

sig <acusatiu del pronom reflexiu>:

se, es

♦ stór um sig: extens -a, vast -a

♦ vera eftir sig [eftir e-ð]: estar extenuat -ada [després de...]

♦ vera stór upp á sig: ésser bufat -ada, dur estufera (Mall., Men.) (ésser cregut, envanit)

♦ vera utan við sig: estar absent (o: abstret -a), tenir el cap a una altra banda

♦ hver um sig: cadascun -a per separat

◊ borgir þær, er levítarnir fengu inni í eignarlöndum Ísraelsmanna, voru fjörutíu og átta alls, og beitilöndin, er að þeim lágu. Og allar þessar borgir voru hver um sig ein borg með beitilandi umhverfis. Var svo um allar þessar borgir:

◊ þegar þú tekur manntal meðal Ísraelsmanna við liðskönnun, þá skulu þeir hver um sig greiða Drottni gjald til lausnar lífi sínu, þegar þeir eru kannaðir, svo að engin plága komi yfir þá vegna liðskönnunarinnar:

◊ Móse sagði þá við dómarana í Ísrael: "Drepi nú hver um sig þá af sínum mönnum, er mök hafa haft við Baal Peór":

◊ höfðingjar Filista komu til hennar og sögðu við hana: "Ginn þú hann og komstu að því, í hverju hið mikla afl hans er fólgið og með hverju móti vér fáum yfirbugað hann, svo að vér getum bundið hann og þjáð hann, og munum vér gefa þér hver um sig eitt þúsund sikla silfurs og hundraði betur":

◊ verurnar fjórar höfðu hver um sig sex vængi og voru alsettar augum, allt um kring og að innanverðu:

◊ hann mun leiða það í ljós, sem í myrkrinu er hulið, og opinbera ráð hjartnanna. Og þá mun hver um sig hljóta þann lofstír af Guði, sem hann á skilið:

♦ hvor um sig: tots dos totes dues

◊ og þeir skulu báðir bera sekt sína: Þeir skulu vera jafnsekir hvor um sig, sá er til frétta gengur og spámaðurinn, til þess að Ísraelsmenn villist ekki framar frá mér og saurgi sig ekki framar á alls konar glæpum, heldur skulu þeir vera mín þjóð, og ég skal vera þeirra Guð - segir Drottinn Guð:

◊ en er þær voru farnar á leið til þess að hverfa aftur til Júdalands, 8þá sagði Naomí við báðar tengdadætur sínar: "Farið, snúið við, hvor um sig til húss móður sinnar. Drottinn auðsýni ykkur gæsku, eins og þið hafið auðsýnt hinum látnu og mér. Drottinn gefi ykkur, að þið megið finna athvarf hvor um sig í húsi manns síns." Síðan kyssti hún þær:

♦ út af fyrir sig: en si i per si, de per si

siga <siga ~ sigum | sigaði ~ siguðum | sigað ║ e-m>:

abordar el gos, afuar el ca (Bal.) 

♦ siga hundinum á e-n: afuar-li el ca a algú

siga·legur, -leg, -legt <adj.>:

indolent

sig·dalur <m. -dals, -dalir>:

fossa tectònica

♦ sigdalir, rishryggir og misgengi: fosses tectòniques, horsts i falles

sig·dæld <f. -dældar, -dældir>:

variant de → sigdalur ‘fossa tectònica’

sigð <f. sigðar, sigðir>:

falç f, corbella f (Val.)

♦ hamar og sigð: la falç i el martell

sigð·laga <adj. inv.>:

falciforme

sigð·nefur <m. -nefs, -nefir. Gen. pl.: -nefja; dat.pl.: -nefjum>:

capó m reial, picaport m (Val.) , ibis negre (Bal.) (ocell Plegadis falcinellus) (→ bognefur)

sigg <n. siggs, pl. no hab.>:

call m, durícia f a la pell

♦ vera með sigg: tenir durícies a la pell

Sigga <f. Siggu, no comptable>:

Sigga f, hipocoreuma dels ginecònims, el primer constituent dels quals és Sigur- o Sig- com ara Sigríður o Sigurveig

sigg·borinn, -borin, -borið <adj.>:

callós -osa, amb durícies a la pell

sigg·gróinn, -gróin, -gróið <adj.>:

callós -osa, amb durícies a la pell

♦ sigggróin hönd: una mà plena de calls, una mà plena de durícies

♦ sigggrónir fingur: dits callosos

Siggi <m. Sigga, no comptable>:

Siggi m, hipocoreuma dels andrònims, el primer constituent dels quals és Sigur- o Sig- com ara Sigfús o Sigurður

sigi:

1ª i 3ª pers. sg. pret. subj. de → síga “descendre o enfonsar-se lentament, anar baixant a poc a poc”

sigið:

supí de → síga “descendre o enfonsar-se lentament, anar baixant a poc a poc”

sigin·axla <adj. inv.>:

d'espatlles caigudes, que té les espatlles caigudes

sigin·axlaður, -öxluð, -axlað <adj.>:

d'espatlles caigudes, que té les espatlles caigudes

siginn, sigin, sigið <n. sigs, sig>:

1. <GEN> descendit -ida, abaixat -ada

2. <MED> prolapsat -ada

3. (vindþurrkaður) assecat -ada (a l'aire, al vent, amb conservació parcial de la humitat corporal)

♦ siginn fiskur: peix assecat a l'aire

sig·ketill <m. -ketils, -katlar>:

<GEOL = askja> caldera f

sigla <f. siglu, siglur. Gen. pl.: siglna>:

<NÀUT> pal m, arbre m

◊ stögin (ħăβāˈlāʝi-χ, חֲבָלָיִךְ) eru slök hjá þér, þau halda ekki siglunni (χēn־tārəˈnā-m, כֵן-תָּרְנָם) í skorðum og geta eigi þanið út seglið: els teus estais s'han afluixat, no aguanten el teu pal al seu suport i ja no poden desplegar la vela

sigla <sigli ~ siglum | sigldi ~ sigldum | siglt ║ e-n>:

1. <GEN> viatjar amb vaixell

◊ læknirinn er að sigla til útlanda: el metge és (o: està) a punt de fer un viatge a l'estranger

♦ sigla burt: anar-se'n, marxar

♦ láta e-n sigla sinn sjó: <LOC FIG = losa sig við e-n> deixar tirat -ada algú, desempallagar-se d'algú, treure's algú de sobre

♦ sigla í haf (o: til hafs): fer-se a la mar, anar en mar, salpar, prendre la mar, anar a la mar

♦ sigla milli skers og báru: <LOC FIG> navegar entre Escil·la i Caribdis (mantenir-se equidistant, neutral entre dos mals)

♦ sigla skip í kaf: enfonsar un vaixell

♦ sigla til e-s staðar: anar a... amb vaixell, fer cap a... amb vaixell, navegar a...

◊ sigla til Mæorku: anar a Mallorca amb vaixell

2. (á seglskipi) singlar  (navegar a la vela)

◊ hann sigldi austur um Ísland: va navegar cap a l'est passant pel costat d'Islàndia

◊ hann bað menn vera hljóða; en kvað þat sitt ráð, at leggja skipunum á milli hólmans ok landsins, - "ok freista, ef þeir sigli svá um oss fram...: va ordenar als seus homes que es mantinguessin en silenci i els va dir que havia pres la decisió que col·loquessin el vaixell entre l'illot i terra ferma - "i provem a veure si passen pel nostre costat...

♦ sigla austur um haf: anar a Noruega amb vaixell, navegar fins a Noruega

♦ sigla á haf út: fer-se a la mar, anar en mar, salpar, prendre la mar, anar a la mar

♦ sigla á veður e-m: llevar-li a un altre vaixell el vent de les veles

◊ vel máttu hœlast um þat at engi einn maðr mun meirr hafa siglt á veðr jafnmǫrgum hǫfðingjum: pots estar-ne ben orgullós que mai no hi ha hagut ningú que hagi pres [com tu ho has fet] el vent de les veles a tants de hǫfðingjar

♦ sigla beitivind: bordejar, anar sobre vent

♦ sigla e-ð: travessar X amb vaixell, passar per X amb vaixell

◊ þat er sǫgn manna at Skopti hafi fyrstr Norðmanna siglt Nǫrvasund: diuen que l'Skopti fou el primer noruec que va travessar l'estret de Gibraltar

♦ sigla góðan byr (o: góða byri): navegar amb bon vent

♦ sigla lausum kili: navegar sense càrrega (o: carregament), navegar amb la bodega buida, anar de buit

♦ sigla með landi: navegar al llarg de la costa, costejar

♦ sigla með ströndum fram: navegar al llarg de la costa, navegar de cabotatge, costejar, costerejar

♦ sigla [skipi] til brots: enfonsar un vaixell (durant una forta tempesta, barrinar un vaixell per enfonsar-lo o enfonsar-lo estavellant-lo contra la costa com a intent desesperat de la tripulació per salvar-se)

◊ var þá engi annar til en stefna á land upp, og svo gerðu þeir, sigldu þá til brots og komu að landi við Humru mynni: ja no els quedava cap més altre remei que enfilar la costa i així ho feren; van encallar o estavellar llur vaixell a la desembocadura del riu Humber

◊ þá var engi kostr annarr en sigla til brots báðum skipunum, ok svá gjǫrðu þeir; þar var urð fyrir, en lítið forlendi; en hamrar hit efra. Þar héldusk menn allir en týndu fé miklu; sumt rak upp um náttina: no els va quedar cap més alternativa que enfonsar els dos vaixells i així ho varen fer; l'indret que tenien al davant era rocallós i hi havia poc terreny pla i al darrere s'hi dreçaven uns penya-segats. Allà es van salvar tots, però hi perderen moltes de les mercaderies [que transportaven], encara que la mar en va escopir algunes durant la nit

♦ sigla umhverfis jörðina: circumnavegar la terra

♦ sigla undan landi: fer-se a la mar, anar en mar, salpar, prendre la mar, anar a la mar

◊ þegar þessu var lokið, lagði konungsson á stað og sigldi undan landi en þegar hann var lítið eitt kominn á ferðina þá komu tveir fuglar fljúgandi og heyrðu skipverjar að fuglarnir mæltu þessi orð: quan això estigué conclòs, el príncep va partir i es va fer a la mar, però quan ja feia una mica que havia iniciat la travessia, vet aquí que dos ocells van arribar volant [fins al vaixell] i els mariners varen sentir que els ocells deien aquestes paraules

siglast <siglist ~ siglumst | sigldist ~ sigldumst | siglst ║ á>:

xocar dos vaixells, topar dos vaixells

sigldur, sigld, siglt <adj.>:

<GEN & FIG> que ha viatjat molt, que ha recorregut molt de món

Sigl·firðingur <m. -firðings, -firðingar>:

siglufiordès m, siglufiordesa f (natural de o habitant de Siglufjörður)

sigl·firskur, -firsk, -firskt <adj.>:

siglufiordès -esa

sigli <n. siglis, sigli>: 

<HIST> sigli m, alguna mena de joia, potser un anell, proveït d'un gravat, per a estampar un segell -o sigui, un anell per a segellar-, atesa l'existència del mot → innsigli ‘segell’. És possible que tant sigli com innsigli siguin préstecs de l'anglosaxó, ja que, en aquesta llengua, tenim també la mateixa parella, formada aquí per sigle n. ‘a necklace, collar, band for the neck’, i insigle n. ‘a seal’. Com que el neutre sigle glossa, segons Bosworth-Toller s.v., el llatí monīle ‘collaret’, hom li atribueix aquest significat en anglosaxó i, de retruc, en norrè. Tanmateix, en Bosworth i en Toller, al compost máðum-sigle n. li donen l'equivalència molt més genèrica d'a costly jewel. Per la seva banda, en Kuhn 1968³, pàg. 184, fa el mateix per al norrè i interpreta genèricament, sense especificar doncs, aquest mot, donant-li la següent equivalència: sigli n. kleinod, schmuckstück (Ls. 20, Sg. 49). Com que la relació amb innsigli és innegable, personalment em decanto per veure-hi un mot amb el significat d'anell per a segellar, com he esmentat adés.

◊ Gefion qvað: 19. ‘Hví iþ æsir tveir ǀ scoloð inni hér ǁ sáryrðom sacaz? ǁ Lopzci þat veit, ǀ at hann leikinn er ǁ oc hann fiǫrg ǫll friá.’ Loki qvað: 20. ‘Þegi þú, Gefion! ǀ þess mun ec nú geta, ǁ er þic glapþi at geði: ǁ sveinn inn hvíti, ǀ er þér sigli gaf, ǁ oc þú lagðir lær yfir.’ Óðinn: 21. ‘Œrr ertu, Loki, ǀ oc ørviti, ǁ er þú fær þér Gefion at gremi, ǁ þvíat aldar ørlǫg ǀ hygg ec at hon ǫll um viti ǁ iafngǫrla sem ec.’ Loki qvað: 22. ‘Þegi þú, Óðinn! ǀ þú kunnir aldregi ǁ deila víg með verom; ǁ opt þú gaft, ǀ þeim er þú gefa scyldira, ǁ inom slævorom, sigr’:  La Gefjun va dir: 19. ‘Vosaltres dos, ansos, per què us heu de barallar aquí dins amb paraules injurioses? En Lopzki sap prou bé que ell [només] està fent jocs (que només fa broma) i que tots els déus l'estimen’. En Loki va dir: 20. ‘Gefjun, calla't! Ara esmentaré el qui et va torbar el seny: el noi blanc que et va donar un sigli i a qui tu[, a canvi,] vares estrènyer entre les teves cuixes’. L'Odin [va dir]: 21. ‘Ets boig, Loki, i fora de seny, despertant contra teu la ira de la Gefjun, car sé (lit.: penso) que coneix tots els destins del món tan clarament com ho faig jo.’. En Loki [va dir]: 22. ‘Calla't, Odin! Mai no has sabut repartir bé la batalla (o sigui, la part de la victòria i la part de la desfeta) entre els combatents. Sovint has donat la victòria a qui no l'hauries d'haver donada: al més feble (lit.: esmús).’.

◊ 49. ‘Nú scolo ganga, ǀ þeir er gull vili ǁ oc minna því ǀ at mér þiggia; ǁ ec gef hverri ǀ um hroðit sigli, ǁ bóc oc blæio, ǀ biartar váðir’: 49. ‘Que ara s'acostin els qui vulguin rebre de mi or -i coses de menor vàlua que ell-. Dono a cadascuna un sigli ornamentat, una vànova brodada i un parell de llençols (o, si ho preferim: llençols, roba de llit) i robes lluentes’ (vocabulari: #1. því: El segon terme de la comparació, en la llengua medieval, pot trobar-se en datiu sense ésser introduït per la partícula: en; #2. hroðinn: ⇒ En Kuhn 1968³, pàg. 101: hroðinn (ags. hroden) part. prt. geschmückt, goldverziert (? — Sg. 49); vgl. *gull-hroðinn. ⇒ En Bosworth/Toller 1898, p. 562: hroden; pp. of hréoðan Laden, laden with ornaments, ornamented, adorned: — Brýd béaga hroden a bride adorned with rings,   Exon. 12a; Th. 18,31; Cri. 292. Ðá wæs heal hroden féonda feorum then was the hall burdened with the lives of his foes [filled with the slain], Beo. Th. 2307; B. 1151.   Hroden ealowæge the ornamented ale-cup, 995; B. 495:2048; 1022. [Cf. Icel. hroðian in hroðit sigli.]   v. béag-, ge-, gold- sinc-hroden; on-hréoðan; #3. bók: ⇒ En Kuhn 1968³, pàg. 30: bóc f. ‘buch’, tuch mit eingewebten oder gestickten figuren (ursprünglich wohl: bilderhandschrift — Sg. 49, Ghv. 4, Hm. 7). ⇒ En Hjalmar Falk: Altwestnordische Kleiderkunde mit besonderer Berücksichtigung der Terminologie. Kristiania: in Kommission bei Jacob Dybwad, 1919, pp. 23-25 i 205, li dóna el significat de: besticktes Bettstück ‘peça de llit brodada o recamada’ (pp. 23-24: <...> Sig. Fáfn. III, 49: bók ok blæju, bjartar váðir. Daß bók an diesen Stellen ein Bettstück bezeichnet, ist ohne weiteres klar; da bók von blæja unterschieden wird, ist nur zwischen »Bettdecke« und »Zieche« die Wahl. Wahrscheinlich handelt es sich um die bestickte Zieche des Kopfkissens: mit blá mǫrk besticktes Leinen wird auch sonst erwähnt, vgl. Laxd. Kap. 55: blæja með mǫrk blá, ok trǫf fyrir enda; <...> [p. 24] <...> Diese Anwendung des Wortes bók ist offenbar den farbigen Zeichnungen der Manuskripte entnommen, i p. 205: bók kommt zweimal vor (Guðr.hvǫt 4, Hamð. 7) beidemal in der Verbindung bláhvítar bǿkr. Die Bedeutung ist besticktes Bettstück: siehe S. 23f.. ⇒ En Gering 1903, col. 118, li dóna el significat de: bók 3) überhaupt ein mit figuren versehener gegenstand, insbesondere ein mit stickereien versehener teppich: sg. acc. ek gef hverre ... bók ok blǽjo Sg 48⁴ <...>. ⇒ En Sijmons i en Gering 1931, p. 267, revisen llur opinió anterior: 48⁴. bók in der hier anzusetzenden bedeutung ‘gestickte decke’ oder ‘gestickes bettuch’ findet sich sonst nur noch Ghv. 4⁴ Hm. 7¹; #4. blæja: ⇒ En Kuhn 1968³, pàg. 30: blæia f. bettdecke <...>; ⇒ En Hjalmar Falk: Altwestnordische Kleiderkunde mit besonderer Berücksichtigung der Terminologie. Kristiania: in Kommission bei Jacob Dybwad, 1919, pp. 63 i 204, li dóna el significat de: Bettlaken ‘llençols’. P. 63: <...> das Wort blæja »Bettlaken« (germ. Grundform *blahjōn), das mit mhd. blahe »grobes Leinenzug« verwandt ist. ⇒ En Gering 1903, col. 117, li dóna el significat de: blǽja <...> 1) betttuch, bettdecke: <...> acc. ek gef hverre ... bók ok blǽjo Sg 48⁴ <...>. ⇒ Tanmateix, el mot blæja no pot tenir el significat llençol, llevat que assumim que, a l'Edat mitjana només se'n posava un als llits. El mot aquí ha de tenir, per això, el significat de l'alemany modern Bettwäsche ‘roba de llit, llençols, i tradueixo en conseqüència; )

◊ 77. (56.) Vísu mun’k of vinna, ǁ áðr vér til skips gangim, ǁ senda sørva-Rindi ǁ til Svínadals mína. ǁ Koma skulu ǫll til eyrna ǁ orð mín Skǫgul borða, ǁ betr ann’k siglis-Sǫ́gu ǁ en sjǫlfum mér hǫlfu: 77. (56.) Enviaré a la Rindr dels collars de gemmes la meva vísa, a la vall d'Svínadalur, abans que no anem al vaixell (abans de la nostra partida). Totes les meves paraules arribaran a les orelles de la Skǫgul dels tapissos brodats. Estimo, el doble més que a mi mateix, la Sága del sigli (Resolució dels hipèrbatons: ek mun of vinna senda vísu mína [steina]sørva-Rindi til Svínadals, áðr vér til skips gangim. Ǫll orð mín skulu koma borða-Skǫgul til eyrna. Ek ann sigli-Ságu hálfu betr en mér sjálfum) (Traducció d'en Finnur Jónsson Skjaldedigtning B,1 (1912), p. 83: jeg vil sende min vise til kvinden i Svinedal, för vi rejser til skibet; alle mine ord skal komme til kvindens oren; jeg elsker hende dobbelt så meget som mig selv) (vocabulari: #1. vinna senda: Cf. en Th. Möbius 1886, pàg. 166: 77¹-³ vinna...senda, nicht ‘facere (et) mittere’, sondern: ‘facere missam i.e.: mittere’; #2. sørvi: Cf. en Baetke 19874, pàg. 639: sørvi n.   Halskette (aus Steinen) = steinasørvi, i, p. 602, sub voce steinasørvi: steina-sørvi n.   Halskette aus (Edel-)Steinen; #3. borði: Cf. en Baetke 19874, pàg. 62: borði m.   Wandteppich mit eingewebten oder gestickten Figuren: leggja borða gulli mit Goldfäden Figuren in einen Teppich sticken oder weben <...>; #4. hálfu betr: En Th. Möbius 1868, pàg. 166: 77⁷-⁸ ’betr halfo: um die Hälfte, noch einmal so gut, viel —’ eben so auch heldr halfo in Str. 265; )

sigling <f. siglingar, siglingar>:

1. (það að sigla) navegació f (a la vela)

♦ stunda siglingu: practicar l'esport de la vela

2. (sjóferð) travessia f (viatge per mar)

◊ siglingin gekk (βραδυπλοέω: βραδυπλοῶν, βραδυπλοοῦσα, βραδυπλοοῦν, βραδυπλοοῦντες) tregt allmarga daga. Komumst vér með herkjum móts til Knídus, en þar bægði vindur oss. Þá sigldum vér undir Krít við Salmóne: durant molts dies navegàrem lentament i vam arribar amb treballs enfront de Cnidos; el vent no ens era favorable i ens forçà a navegar a sotavent de Creta, per Salmó

♦ átta tíma sigling: una travessia de vuit hores

♦ fara í siglingu: fer un creuer

♦ vera í siglingu: estar fent un vaixell

3. siglingar <f.pl siglinga>: navegació f

◊ "eigi þarf of lengi að bíða hvað eg skal á kveða," sagði Höskuldur, "hann skal hafa Kambsnes og Hrútsstaði og upp til Þrándargils. Hann á og kaupskip í siglingum": “no caldrà esperar gaire a sentir el que he de dir”, li va contestar en Höskuldur, “[si acceptes en Hrútur per gendre, en Hrútur] tindrà Kambsnes i Hrútsstaðir fins a Þrándargil. També tindrà una nau mercant que no deixa de fer travessies”

◊ fór hann síðan út og inn með hverjum firði og um allar eyjar og dró saman hvern mann, er hann fékk, og hvert vopn, og fór það þá ekki leynt, að þeim her skyldi stefna í móti Haraldi konungi til orustu. En hitt er satt, konungur, þótt þér hefðuð lið nokkuru minna, þá er þér fundust, að búandkörlum skaut skelk í bringu, þegar þeir sáu sigling yðra. Var þá hitt ráð tekið að ganga á móti yður með blíðu og bjóða til veislu; en þá var ætlað, ef þér yrðuð drukknir og lægjuð sofandi, að veita yður atgöngu með eldi og vopnum, og það til jartegna, ef eg hefi rétt spurt, að yður var fylgt í kornhlöðu eina, því að Þórólfur vildi eigi brenna upp stofu sína, nýja og vandaða mjög: després ha entrat i sortit de cada fiord i també ha anat per totes les illes, i hi ha fet aplec de qualsevol home i de cada arma que hi ha pogut trobar, i no s'amagava que aquesta host es dirigia a entaular batalla contra el rei Haraldur. Ara bé, és ben ver, senyor rei, que, encara que haguéssiu tingut una host una mica menor, quan us vau trobar, als pagesos els va entrar la por al cos quan us van veure arribar per mar, i aleshores prengueren la decisió de sortir al vostre encontre amb afabilitat i convidar-vos a un banquet; però el que es pretenia era que, si us hi engatàveu i quedàveu adormit, atacar-vos a foc i ferro, i prova del que us dic, si ho vaig sentir bé, és que us van acompanyar a un graner [per fer-hi el banquet], i això era perqué en Þórólfur no volia cremar la seva stofa que era nova i molt ben guarnida

◊ Þorsteinn tók útsynning hvassan. Sigla þeir inn að straumum í þann straum er hét Kolkistustraumur. Sá er í mesta lagi þeirra strauma er á Breiðafirði eru. Þeim tekst siglingin ógreitt. Heldur það mest til þess að þá var komið útfall sjávar en byrinn ekki vinveittur því að skúraveður var á og var hvasst veðrið þá er rauf en vindlítið þess í milli: en Þorsteinn va salpar bufant un llebeig molt fort. Van singlar seguint els corrents que entraven dins el fiord fins a trobar el corrent que es diu Corrent de la Kolkista que és un dels corrents marins més forts que hi ha al Breiðafjörður. La navegació els va resultar difícil perquè els va coincidir amb l'inici de la marea baixa i el vent tampoc no els era favorable perquè feia un temps de ruixats i, si bé bufava un vent fort quan els nuvols clarejavan, quan estava tapat feia poc vent (Kålund 1896, pàg. 41: 10. at straumum. Die hier genannten straumar sind die schmalen, bei ebbe und flut durch starke strömungen ziemlich gefährlichen meerengen, welche die zahlreichen inseln in der mündung des Hvammsfjǫrðr scheiden; wahrscheinlich einer der südlichsten dieser ströme (jetzt Kollköstungur) ist der z. 10. 11 genannte Kolkistustraumr. 13. vinveittr, „günstig“; eigentlich „freundschaftlich“. 13. 14. skúraveðr, „wetter mit häufigen regenschauern“. 14. þá er rauf, „wenn das wetter sich aufklärte“; von rjúfa)

◊ Í aldarfarsbók þeirri, er Beda prestur heilagur gerði, er getið eylands þess er Thile heitir og á bókum er sagt, að liggi sex dægra sigling í norður frá Bretlandi; þar sagði hann eigi koma dag á vetur og eigi nótt á sumar, þá er dagur er sem lengstur. Til þess ætla vitrir menn það haft, að Ísland sé Thile kallað, að það er víða á landinu, er sól skín um nætur, þá er dagur er sem lengstur, en það er víða um daga, er sól sér eigi, þá er nótt er sem lengst. En Beda prestur andaðist sjö hundruð þrjátigi og fimm árum eftir holdgan dróttins vors, að því er ritað er, og meir en hundraði ára fyrr en Ísland byggðist af Norðmönnum. <...> Svo segja vitrir menn, að úr Noregi frá Staði sé sjö dægra sigling í vestur til Horns á Íslandi austanverðu, en frá Snæfellsnesi, þar er skemmst er, er fjögurra dægra haf í vestur til Grænlands. En svo er sagt, ef siglt er úr Björgyn rétt í vestur til Hvarfsins á Grænlandi, að þá mun siglt vera tylft fyrir sunnan Ísland. <...> Frá Reykjanesi á sunnanverðu Íslandi er fimm dægra haf til Jölduhlaups á Írlandi (í suður; en frá Langanesi á norðanverðu Íslandi er) fjögurra dægra haf norður til Svalbarða í hafsbotn, en ein dægurs sigling er frá Kolbeinsey norður til Grænlandsóbyggða: en el llibre De ratione temporum que va fer el prevere Sant Beda s'hi esmenta l'illa que nom Thíle i a [d'altres] llibres s'hi diu que es troba a sis dies de navegació al nord de la Bretanya. Allà, va dir sant Beda, no hi ha dia durant l'hivern ni nit durant l'estiu, quan hi ha el dia més llarg de l'any. Aquesta és la raó per la qual els savis creuen que aquesta Thíle és Islàndia, car a una gran part d'aquest país el sol hi lluu a la nit quan hi ha els dies més llargs de l'any i [a l'inrevés,] no s'hi veu el sol durant molt de temps quan hi ha les nits més llargues de l'any. Segons el que està escrit, Sant Beda el prevere va morir set-cents trenta cinc anys després de l'encarnació de nostre Senyor, i més de cent anys abans que Islàndia fos establerta per noruecs. <...> Els savis diuen que des del Cap d'Staðir, a Noruega, calen set dies de navegació cap a l'oest per a arribar al Cap de Horn a la Islàndia oriental i que calen quatre dies de navegació cap a ponent des de Snæfellsnes -que hi és al més a prop- per a arribar a Hvarf a Grenlàndia. Diuen, emperò, que si se surt de Bergen i se singla del dret cap a ponent fins a arribar a Hvarf a Grenlàndia, que hom passa a una distància de dotze milles del sud d'Islàndia. <...> De Reykjanes, a la Islàndia meridional, hi ha cinc dies de navegació fins a Jölduhlaup a Irlanda (en el sud i que de Langanes, a la Islàndia septentrional, hi ha) quatre dies de navegació amb rumb nord fins a Svalbarði al Hafsbotn, i un dia de navegació de Kolbeinsey en el nord fins als erms despoblats de Grenlàndia

◊ eptir þat festi Ásmundr eigi yndi í Noregi. Tóku þá móðurfrændr Þorsteins við honum ok fé hans; enn Ásmundr réðst þá enn í sigling, ok varð nafnfrægr maðr. Ásmundr kom skipi sínu í Húnavatn. Þá var Þorkell krafla hǫfðingi yfir Vatnsdœlum: quan en Þorsteinn encara era petit, sa mare es va posar malalta i va morir. Després de la seva mort, l'Ásmundur va deixar de trobar-se bé a Noruega. Aleshores els parents d'en Þorsteinn per part de mare el varen acollir amb ells i també es feren càrrec de tenir cura de les seves possessions, mentre l'Ásmundur tornava a fer travessies comercials i esdevenia un home de renom. L'Ásmundur va arribar amb el seu vaixell a Húnavatn. En aquell temps en Þorkell krafla era el hǫfðingi dels vatnsdalesos

♦ vera í siglingum: treballar a un vaixell

♦ → fljótasiglingar “navegació fluvial”

♦ → loftsiglingar “navegació aèria”

♦ → strandsiglingar “navegació de cabotatge”

♦ → fljótasiglingar “navegació fluvial”

siglinga- <en compostos>:

marítim -a, nàutic -a

siglinga·fræði <f. -fræði, no comptable>:

nàutica f

siglinga·fræðingur <m. -fræðings, -fræðingar>:

nàutic m, nàutica f, pilot nàutic, oficial m & f de navegació

siglinga·íþrótt <f. -íþróttar, -íþróttir>:

esport nàutic

siglinga·klúbbur <m. -klúbbs, -klúbbar>:

club nàutic

siglinga·leið <f. -leiðar, -leiðir>:

ruta nàutica (o: marítima)

siglinga·leyfi <n. -leyfis, -leyfi>:

llicència f de navegació

siglinga·list <f. -listar, no comptable>:

art f de la navegació, art nàutica

siglinga·ljós <n. -ljóss, -ljós>:

1. <NÀUT & AERONÀUT> llum m de navegació

2. <NÀUT HIST> fanal m, llanterna f

siglinga·löggjöf <f. -löggjafar, no comptable>:

legislació marítima

siglinga·maður <m. -manns, -menn>:

1. <GEN> navegant m & f

2. <†> (kaupfarsstjóri, eigandi kaupfars) mercader m (propietari de vaixell mercant)

◊ Hafliði hét maður er bjó á Reyðarfelli á Hvítársíðu. Hann var siglingamaður og átti skip í förum. Það stóð uppi í Hvítá. Sá maður var á skipi með honum er Bárður hét. Hann átti konu unga og fríða: això era un home que nomia Hafliði i vivia a Reyðarfell, a Hvítársíða. Era mercader marítim i tenia un vaixell [mercant] fent travessies. Estava ancorat a la desembocadura del riu Hvítá. En el seu vaixell hi havia amb ell un home que nomia Bárður. Tenia una dona jove i bonica

◊ Grettir reið norður til Vatnsdals og kom á kynnisleit í Tungu. Þar bjó þá Jökull Bárðarson móðurbróðir Grettis. Jökull var mikill maður og sterkur og hinn mesti ofsamaður. Hann var siglingamaður og mjög ódæll en þó mikilhæfur maður. Hann tók vel við Gretti og var hann þar þrjár nætur: en Grettir es va dirigir a cavall cap al nord, cap al Vatnsdalur, i va fer una visita de cortesia a Tunga. Allà hi vivia en aquell temps en Jökull Bárðarson, oncle, per part de mare, d'en Grettir. En Jökull era un home gros i fort i molt arrogant. Era mercader marítim i molt mal de sofrir, però, i tanmateix, gaudia de molt de prestigi. Va rebre bé en Grettir i aquest hi va romandre tres dies

siglingamála·stjóri <m. -stjóra, -stjórar>:

director m general de navegació marítima, directora f general de navegació marítima

siglingamála·stofnun <f. -stofnunar, -stofnanir>:

Direcció f General de Navegació i Marina [Mercant]

♦ Siglingamálastofnun ríkisins: Direcció General de Navegació i Marina [Mercant] d'Islàndia

♦ → Alþjóðasiglingamálastofnun “Organització Marítima Internatcional, IMO f”

siglinga·merki <n. -merkis, -merki. Gen. pl.: -merkja; dat.pl.: -merkjum>:

balisa f, senyal m (o: marca f) d'abalisament marí

siglinga·skip <n. -skips, -skip>:

bon veler

siglinga·stofnun <f. -stofnunar, -stofnanir>:

Direcció f General de Marina

♦ Siglingastofnun Íslands: Direcció General de Marina d'Islàndia

siglinga·tæki <n. -tækis, -tæki. Gen. pl.: -tækja; dat.pl.: -tækjum>:

<NÀUT & AERONÀUT> aparell (o: dispositiu; o: instrumental) m de navegació

siglinga·þjóð <f. -þjóðar, -þjóðir>:

poble m de navegants

siglu·laus, -laus, -laust <adj.>:

<NÀUT> sense pal[s]

siglu·toppur <m. -topps, -toppar>:

<NÀUT> capdamunt m del pal d'una nau

◊ Gunnar las sig bæði skjótt og fimlega upp eftir höfuðbendu til þess er hann kom upp í siglutopp. Hann settist niður og í því létti af myrkri öllu því sem áður hafði verið yfir skipi þeirra. Sá hann þá víða og land fyrir stafn fram. Það var og mjög jöklum vaxið. Hann sá þar fram undan ganga nes löng en skerast inn í landið fjörðu marga og stóra, þeir er fullir voru af allra handa veiðiskap: en Gunnar va pujar a braó l'estai major amb rapidesa i agilitat fins que va arribar al capdamunt de tot del pal de la nau. S'hi va asseure i en aquell mateix instant es va esvair tota la foscor que fins llavors hi havia hagut sobre llur vaixell. Aleshores va poder veure amb la vista fins ben lluny i davant la proa s'hi veia terra. Aquella terra també estava molt coberta de glaceres. Hi va veure llargs promontoris que entraven dins la mar al davant d'ells i molts i grans fiords que entraven terra endins i eren plens de tota mena de caça i pesca

siglu·tré <n. -trés, -tré. Gen. pl.: -trjáa; dat.pl.: -trjám>:

<NÀUT> pal m, arbre m, mast m (gal·l.) 

◊ og þú munt vera eins og sá, sem liggur úti í miðju hafi, já, eins og sá, er liggur efst uppi á siglutré (bə-ˈrɔʔʃ   ħibˈbēl, בְּרֹאשׁ חִבֵּל): i tu seràs com el qui jeu al bell mig de la mar, sí, i com el qui jeu a damunt de tot, al capdamunt d'un mast

◊ Týrus, þú hugsaðir: ,Ég er algjör að fegurð!' Landsvæði þitt er úti í hafinu, þeir, er reistu þig, hafa gjört þig aðdáanlega fagra. Af kýprestrjám frá Senír gjörðu þeir alla innviði þína (kāl־luħɔˈθāʝim, כָּל-לֻחֹתָיִם), þeir tóku sedrusvið frá Líbanon til þess að gjöra af siglutré (ˈtɔrɛn, תֹּרֶן) þitt. Árar þínar gjörðu þeir úr eikitrjám frá Basan, þiljurnar gjörðu þeir úr buksviði frá eyjum Kitta og greyptu inn í þær fílsbein: Tir, ets tu qui pensava: “Sóc perfecta en bellesa”. El teu territori és al cor de la mar, els qui et van construir, et varen fer admirablement bella. Amb xiprers de Xenir varen fer tot el teu folre. Varen prendre cedre del Líban per fer-te el pal. Varen fer els teus rems amb alzines de Basan. Et feren el pont amb avet de les illes de Quittim i hi incrustaren ivori

sigma <f. sigmu, sigmur. Gen. pl.: sigma>:

sigma f (Σ, Ϲ, σ, ς)

Signa <f. Signu, no comptable>:

el [riu] Sena m

signa <signi ~ signum | signdi ~ signdum | signt>:

fer el senyal de la creu

♦ signa e-n: beneir algú fent-li el senyal de la creu

♦ signa sig: senyar-se

♦ signa yfir e-ð: beneir una cosa fent-hi el senyal de la creu a sobre

signaður, signuð, signað <adj.>:

beneït -ïda

◊ þá ég andvarpa, óska og bið, ǁ augunum trúar minnar ǁ lít ég hvert einast orðið við ǁ upp til krosspínu þinnar. ǁ Strax sýna mér þín signuð sár, ǁ syndugum manni opinn stár ǁ brunnur blessunarinnar: quan sospiro, desitjo i prego, amb els ulls de la meva fe esguardo totes i cadascuna de les teves paraules, i aixeco la vista cap al teu martiri a la creu. Mostra'm les teves beneïdes ferides - immediatament al pecador li estarà oberta una font de benedicció!

◊ heims um ból, helg eru jól, ǁ signuð mær son Guðs ól, ǁ frelsun mannanna, frelsisins lind, ǁ frumglæði ljóssins, en gjörvöll mannkind ǁ :/: meinvill í myrkrunum lá :/: arreu del món és el sant Nadal: la humanitat entera es trobava totalment perduda dins les tenebres, però la verge beneïda va infantar el fill de Déu, liberació dels homes, deu de la llibertat, primer donador de la llum (vocabulari: #1. frumglæðir: cf. Sigfús Blöndal 1920-24, pàg. 224: frum-glæðir <...> förste Tænder, Skaber ‘primer encenedor; creador’. L'epítet recorda els versos ambrosians Splendor paternae gloriae, ǁ de luce lucem proferens, ǁ lux lucis et fons luminis, ǁ dies dierum inluminans, ǁ uerusque sol inlabere, ǁ micans nitore perpeti, ǁ iubarque sancti Spiritus ǁ infunde nostris sensibus. o la fórmula, de la Benedicció del Ciri pasqual Deus qui iacentem mundum in tenebris luce perspicua retexisti ; #2. meinvillur: cf. Sigfús Blöndal 1920-24, pàg. 539: mein-villur <...> a. hildet i en fordærvelig Vildfarelse ‘atrapat en un error perniciós’: ...gjörvöll mannkind | meinvill í myrkrunum lá)

signet <n. signets, signet>:

segell m (→ innsigli)

signing <f. signingar, signingar>:

1. <GEN> [acció f de fer el] senyal m de la creu (per senyar-se & per beneir)

2. (blessun) benedicció f (acció de beneir)

Signý <f. Signýjar, no comptable>:

Signý f (ginecònim)

sigra <sigra ~ sigrum | sigraði ~ sigruðum | sigrað>:

vèncer

♦ sigra með yfirburðum: vèncer aclaparadorament, obtenir una victòria aclaparadora

♦ sigra e-n: vèncer algú

♦ sigra hjarta e-s: <LOC FIG> conquerir el cor d'algú

♦ sigra í e-u: <ESPORT> vèncer en una cosa

sigrari <m. sigrara, sigrarar>:

vencedor m, vencedora f (→ sigurvegari)

◊ ég veit minn ljúfur lifir ǁ lausnarinn himnum á, ǁ hann ræður öllu yfir, ǁ einn heitir Jesús sá. ǁ Sigrarinn dauðans sanni ǁ sjálfur á krossi dó ǁ og mér svo aumum manni ǁ eilíft líf víst til bjó: sé que el meu cartingut redemptor viu en els cels. Ell tot ho governa. Ell tot sol es diu Jesús. El ver vencedor de la mort va morir, ell mateix, a la creu, i [fent-ho] certament m'agençà, a mi, un home tan míser com sóc, la vida eterna

sigrast <sigrast ~ sigrumst | sigraðist ~ sigruðumst | sigrast ║ á e-u>:

vèncer una cosa (angoixa, por, fòbia, dolor, temptació etc.)

sigri·hrósandi, -hrósandi, -hrósandi <adj.>:

tiomfant

Sig·ríður <f. -ríðar, no comptable>:

Sigríður f, Sígrid f (ginecònim)

Sig·rún <f. -rúnar, no comptable>:

Sigrrún f, Sigrun f (ginecònim)

sigta <sigta ~ sigtum | sigtaði ~ sigtuðum | sigtað ║ e-ð>:

colar una cosa

♦ sigta á e-ð: #1. <GEN> apuntar a una cosa ~ a algú (amb escopeta, fusell etc.); #2. <FIG> apuntar a una cosa, aspirar a una cosa, tenir una cosa com a objectiu

♦ sigta e-ð ~ e-n út: <FIG> triar una cosa ~ algú, fer la tria d'una cosa ~ d'algú, separar una cosa d'una altra ~ algú d'un altre

sigti <n. sigtis, sigti>:

1. <GEN> colador m

2. (mið á byssu) punt m de mira (d'arma de foc)

♦ hafa e-ð ~ e-n í sigtinu: <GEN & FIG> tenir una cosa ~ algú en el punt de mira

♦ vera í sigtinu: <GEN & FIG> ésser (o: estar; cast., ekki ritm./no lit.) en el punt de mira

sigti·brauð <n. -brauðs, -brauð>:

<CULIN> sigtibrauð m, pa fet amb farina de sègol o de blat passades pel sedàs

sig·tívar <m.pl -tíva>:

déus m.pl de la batalla

sigur <m. sigurs, sigrar>:

victòria f, triomf m

♦ auðunninn sigur: una victòria fàcil

♦ bera sigur úr býtum: endur-se'n [la palma de] la victòria, sortir vencedor ~ vencedora

♦ berjast um sigurinn: lluitar per la victòria (o: pel triomf)

♦ fá (o: hafa; o: vinna) sigur: obtenir la victòria, endur-se'n victòria, resultar vencedor ~ vencedora

♦ gefa e-n Óðni til sigrs sér: <HIST RELIG> consagrar (o: sacrificar) algú a l'Odin en agraïment per la victòria obtinguda

◊ Um morgininn er ljóst var fóru þeir at leita [flótta]manna um eyjarnar ef nokkurir hefði undan komist; ok var hverr drepinn þar sem staðinn var. Þá tók Einarr jarl til orða: “Eigi veit ek hvat ek sé á Rínansey, hefst stundum upp en stundum leggst niðr, annathvárt er þat fugl eðr maðr, ok skal til fara.” Þar fundu þeir Hálfdan hálegg, ok lét Einarr rísta ǫrn á baki honum með sverði, ok skera rifin ǫll frá hrygginum ok draga þar út lungun, ok gaf hann Óðni til sigrs sér. Þá kvað Einarr þetta: “63. Margr verðr sekr at sauðum ǁ seggr með fǫgru skeggi, ǁ en ek at ungs í Eyjum ǁ allvalds sonar falli. ǁ Hætt segja mér hǫlðar ǁ við hugfullan stilli; ǁ Haralds hefk skarð í skildi ǁ skal-at ugga þat) hǫggvit.” Ok enn þetta: “64. Ey munk glaðr, síz geirar ǁ (gótt’s vinna þrek manni) ǁ bǫðfíkinna bragna ǁ bitu þengils son ungan. ǁ Þeygi dylk, nema þykki ǁ (þar fló grár af sǫ́rum ǁ hræva nagr of holma) ǁ hól undvala gœli.” <...> Ok er þetta spurðist til Noregs þá urðu brœðr hans stórilla við, ok heituðust at fara í Orkneyjar ok hefna hans, en Haraldr konungr olli er frestaðist. Einarr kvað er hann spurði heitan þeirra: “66. Eru til míns fjǫrs margir ǁ menn of sannar deilðir ǁ ór ýmissum ǫ́ttum ǁ úsmábornir gjarnir: ǁ En þó vitu þeygi ǁ þeir, áðr mik hafi felldan, ǁ hverr ilþorna arnar ǁ undir hlýtr at standa”: l’endemà al matí, quan s’hi va veure, es posaren a cercar fugitius per les illes per si alguns havien escapat [amb vida de la batalla] i tots els qui hi havia eren matats. Aleshores el iarl Einarr va prendre la paraula i va dir: “No sé pas què és això que veig a l’illa de Rínansey. Adés s’aixeca adés s’ajeu. O és un ocell o és un home. Anem-hi a comprovar-ho”. Hi varen trobar en Hálfdan Háleggr. El iarl va fer que li tallessin una àguila de sang a l’esquena amb l’espasa, i que li tallessin totes les costelles de l’os de l’espinada i que li traguessin els pulmons a fora. [Així fou com] el iarl el va consagrar (‘donar’) a l’Odin com a ofrena per la seva victòria. Després, el iarl declamà això: “63. Mant home de barba bella ǁ és declarat culpable d’haver robat ovelles, ǁ però jo ho sóc de la mort a les Òrcades ǁ del jove fill [=en Hálfdan] ǁ del sobirà [=en Haraldr]. ǁ Els homes diuen que m’amenaça perill ǁ de part del coratjós cabdill [=en Haraldr]. ǁ A l’escut d’en Haraldr hi he fet una osca: ǁ No em fa cap por”. I afegí encara això: “64. Des que les llances ǁ de barons delejosos de combat ǁ han traspassat el jove fill [= Hálfdan] del rei, ǁ ja sempre estaré content. ǁ Dur a terme una gesta és bo per a un home. ǁ No amago gens ni mica [la meva gesta] sinó que [vull que] sembli ǁ jactància [=que me'n vanto] a l’alegrador dels girfalcs de les ferides [l’alegrador dels corbs = el guerrer = Haraldr]; ǁ Aquí, l’ocell gris dels cadàvers [=l’àguila] ǁ ha volat sobre les illes des del nafrat”. <...> I quan aquests fets es van saber a Noruega, els germans d’en Hálfdan es posaren terriblement fellons i amenaçaren d’anar a les Òrcades i venjar llur germà, però el rei Haraldr va fer que [llurs plans] s’ajornessin. L’Einarr, quan va conèixer llur amenaça, va declamar: “66. Mants homes d’alt llinatge, ǁ de diverses famílies [i contrades], ǁ delegen la meva vida ǁ a causa de disputes veritables. ǁ Però tanmateix no sabran pas, ǁ abans d’haver-me abatut, ǁ a qui d’entre nosaltres li tocarà caure ǁ sota les pues de les soles [= les arpes] de l’àguila” (vocabulari: #1. hættr: Cf. en Finnur Jónsson 1931², pàg. 308a: hættr, adj, farlig <...> hǫlðar segja mér h. við stilli, siger at er truer mig fare fra kongens side, TorfE 5; #2. hǫldr: Cf. Baetke 19874, pàg. 298: hǫldr m. freigeborener Bauer, Odalsbauer; aquí sinònim al·literatiu de home; #3. hugfullr: Cf. Baetke 19874, pàg. 278: hug-fullr adj. mutig, beherzt ; #4. ugga: Cf. en Finnur Jónsson 1931², pàg. 212b: <...> 2) nære angst. ɔ tvifl, skalat u. þat TorfE 5 <...>; #5. bǫðfíkinn: Cf. en Finnur Jónsson 1931², pàg. 74b: bǫðfíkinn, adj, kampvillig, TorfE 3; #6. bragnar: Cf. en Finnur Jónsson 1931², pàg. 59a: bragnar, m. pl, (egl pl. af bragi = ags. brego, fyrste, helt), hövdinger, helde, og mænd i alm. <...> bǫðfíknir b-ar TorfE 3; #7. þengill: Cf. en Finnur Jónsson 1931², pàg. 638a: þengill, m, konge, fyrste <...> þ-s sonr TorfE 3; #8. þeygi: Cf. Baetke 19874, pàg. 770: þeygi (für þó eigi) adv. doch nicht, (durchaus) nicht; #9. nema: Cf. Baetke 19874, pàg. 442: nema <...> 6. (nach verneintem Satz) sondern; En Finnur Jónsson 1931², pàg. 425a, emperò, hi veu una conjunció completiva que: nema <...> 3) at, i visse forbindelser, <...> þeygi dylk n. þykki TorfE 3; #10. þykkja: Cf. en Finnur Jónsson 1931², pàg. 653a: þykkja <...> þeygi dylk nema þ-i, at man vil finde, TorfE 3 <...>; #11. und[a]valr: Cf. en Finnur Jónsson 1931², pàg. 590a: valr, m, falk <...> i kenninger for ravn: holunda v. TorfE 3, unda v. Ragn V 4 men urigtig (f. unnvalr) <...> hræva v. (v.l. nagr) TorfE 3. El mot und[a]valr significa, doncs, girfalc de les ferides i és una kènning de corb; #12. hól: Cf. Baetke 19874, pàg. 267: hól n. Prahlerei, das Rühmen; el sentit fóra: vull vantar-me'n davant el rei Haraldr; #13. gœlir: Nom d'agent. Cf. en Finnur Jónsson 1931², pàg. 212b: gœlir, m, urigtig opfattet som subst. TorfE 3. Jfr hrafn-, svan-, svǫr- . El gœlir undvala = l'alegrador dels girfalcs de les ferides = l'alegrador dels corbs = el guerrer, que alegra els corbs amb el carnatge que produeix a les batalles = el rei Haraldr. En Finnur Jónsson, emperò, interpreta el mot, i de fet, tot el vers, d'una manera força diferent: þeygi dylk, nema þykki, ǁ (þar fló ár at sǫ́rum ǁ hræva nagr) of holma ǁ holunda val sem gœlak — jeg nægter ikke, at man synes, at jeg føder (godt) ravnen her på Øerne; dér flöj ravnen tidlig til sårene. La traducció en fóra: però jo no amago gens ni mica que semblarà que alegro el girfalc de les ferides profundes a les illes (aquí l'ocell dels cadàvers ha volat d'hora cap a les ferides [badades]) #14. sárr ǀ sár: Un altre problema de traducció és que el datiu sǫ́rum ho pot ésser del substantiu sár ‘ferida’ però també de l'adjectiu sárr ‘ferit’ i en aquest darrer cas, tant pot ésser un datiu singular masculí com un datiu plural masculí. En la traducció he interpretat la forma com a datiu singular masculí que fa referència al Hálfdan a través del sacrifici d'en Hálfdan amb l'àguila de sang, aquest, transtormat en una àguila [mítica] s'ha envolat cap al cel i ha sobrevolat les illes; #15. stórilla: En Baetke 19874, pàg. 608, no dóna pas entrada a aquest compòsit que, semànticament, és ben clar: enfurismar-se molt; #16. deild: Els editors Guðbrandur Vigfússon, ‎Frederick York Powell 1883, pàg., 372, s'estimen més la lliçó dels manuscrits A i B: of sannar fréttir ‘segons notícies verídiques’. Els testimonis Fl i Hkr ofereixen la lliçó of sannar deilðir; #17. ór ýmissum ǫ́ttum: Els moderns átt ‘direcció [del vent]’ i ætt ‘família, clan’ es confonen a la llengua medieval. Segons que assumim que som davant un o l'altre mot, el significat serà: de diversos llinatges, de diverses famílies ‘ferit’ o de diversos punts cardinals, és a dir, de diferents contrades o regions, al·ludint als germans d'en Hálfdan i llurs aliats procedents de diverses famílies -però també contrades- de Noruega; #18. ilþorn: Cf. en Finnur Jónsson 1931², pàg. 319b: ilþorn, m, ‘fod-torn’, standa (lúta) und i-a arnar TorfE 4; #19. hljóta: Cf. Baetke 19874, pàg. 261: hljóta (hlaut) 1. (durch das Los) zugeteilt bekommen, erlosen; <...> hann hlýtr at + inf. das Los trifft ihn, es fällt ihm zu, etwas zu tun )

♦ sigrar Alexanders mikla: les victòries de l'Alexandre Magne

♦ sigur Aþeninga við Maraþon: la victòria dels atenencs a Marató

♦ vinna sigur í undankeppninni: resultar vencedor a les eliminatòries

♦ vinna sigur á e-m: obtenir una victòria sobre algú

◊ sigrar Aþenu á Persum: les victòries d'Atenes sobre els perses

♦ hrósa sigri: celebrar la victòria, cantar victòria; vèncer, triomfar

♦ hrósa sigri yfir e-m: triomfar sobre algú

♦ kosta e-n sigurinn: costar-li a algú la victòria (o: el triomf)

♦ <†> ráða sigri: obtenir la victòria

◊ eptir þat lét hann kasta haug Hálfdanar ok kvað: “65. Rekit hefk Rǫgnvalds dauða, ǁ rétt skiptu því nornir, ǁ nú ’s folkstuðill fallinn, ǁ at fjórðungi mínum; ǁ verpið snarpir sveinar, ǁ þvít sigri vér rǫ́ðum ǁ (skatt velk hǫ́num harðan), ǁ at Háfœtu grjóti.”: després d’això, va manar fer un túmul funerari per al Hálfdan i tot seguit declamà: “65. He venjat la mort d’en Rǫgnvaldr ǁ al meu territori: ǁ les Nornes ho han disposat dretament. ǁ Ara ha caigut el suport de la tropa [=en Hálfdan]. ǁ Ardits barons, carregueu ǁ de pedres la Háfœta [= en Háleggr], ǁ car tenim la victòria. ǁ Li trio un dur tribut” (vocabulari: #1. fjórðungr: Cf. Baetke 19874, pàg. 142: fjórðungr m. 1. Viertel, vierter Teil 2. Landesviertel, Bezirk; cf. també en Finnur Jónsson 1931², pàg. 136b: fjórðungr, m, fjerdedel, at f-i mínum, for min fjerdeparts (med hensyn til de 3 andre brødre) vedkommende, TorfE 2; segons això, doncs, la traducció hauria d'ésser: pel que fa a la meva quarta part de la venjança, amb la mort d'en Hálfdan he complert la quarta part de la venjança que em corresponia per la mort del nostre pare. Si és així, dels sis germans que eren l'Einarr nomé té en compte els tres germans, per a venjar la mort de son pare, que ja ha esmentat abans: en Þórir, en Hrólfr i en Hollaugr; #2. snarpr: Cf. Baetke 19874, pàg. 581: <...> 2. kühn, schneidig, tapfer <...>; ; #3. verpa grjóti at e-m: En Baetke 19874, pàg. 212, no dóna pas entrada a la locució que, literalment, vol dir llançar-li pedres a algú; jo, tanmateix, hi veig un sinònim, condicionat pel constrenyiment de l'al·literació, de: hlaða grjóti at hǫfði e-m cobrir el cadàver d'algú amb pedres i tradueixo en conseqüència; així ho entén també en Finnur Jónsson 1931², pàg. 205b: verpa g-i at e-m, danne stenhöj over en (død), TorfE 2 )

♦ auðna ræðr sigri: el destí concedeix (o: decideix) la victòria

♦ sigur yfir e-m: victòria sobre algú

♦ vega sigur á e-m: obtenir la vicòria sobre algú

sigur- <en compostos>:

victoriós -osa, triomfal

sigur·bogi <m. -boga, -bogar>:

arc m de triomf, arc m triomfal

Sigurður <m. Sigurðar, no comptable>:

Sigurd m (andrònim)

◊ Sigurðr ormr í auga ok Bjǫrn járnsíða ok Hvítserkr hǫfðu herjat víða um Frakkland. Þá sneri Bjǫrn heim til ríkis síns. Eptir þat barðist Ǫrnúlfr keisari við þá brœðr, ok fell þá af Dǫnum ok Norðmǫnnum hundrað þúshundraða. Þar fell þá Sigurðr ormr í auga, ok Guðrøðr hét annarr konungr, er þar fell. Hann var sonr Óláfs Hringssonar, Ingjaldssonar, Ingasonar, Hringssonar, er Hringaríki er við kennt. Hann var sonr Dags ok Þóru drengjamóður. Þau áttu níu syni, ok er af þeim komin Dǫglinga ætt. Helgi hvassi hét bróðir Guðrøðar. Hann hafði brott ór orrostunni merki Sigurðar orms í auga ok sverð hans ok skjǫld. Hann fór heim til Danmarkar með sínu liði ok fann þar Áslaugu, móður Sigurðar, ok sagði henni tíðendin. Þá kvað Áslaug vísu: «Sitja veiðivitjar ǁ vals á borgar halsum, ǁ bǫl er, þat’s hefir of hafnat ǁ hrafn Sigurðar nafni; ǁ blása nýtinjótar ǁ nás í spán at hánum, ǁ ofsnemma lét Óðinn ǁ álf valmeyjar deyja.» [= veiðivitjar vals sitja á borgar hǫlsum, bǫl es þat, hrafn hefir of hafnat nafni Sigurðar; nýtinjótar nás blása í spán at hánum, Óðinn lét álf valmeyjar ofsnemma deyja] = (Jónsson B,II,1:261) [Ravnene sidder på mændenes halse; det er en ulykke, at ravnen har vraget Sigurds navn; ravnene må nu undvære ham; for tidlig lod Odin krigeren dø] = (Hungerland ANF 10 (1904), 135) [Die raben sitzen auf den burgmauern, ein unglück ist das - der rabe hat den namen Sigurðs (d.h. den träger des namens) vermisst; die raben können ihm nachpfeifen, allzufrüh liess Óðinn den krieger sterben]. = (Rafn 1829:I:330-331) [Ravnen ei sidder, men søger ǁ Spise paa Valens Høie² (². d.e. Faldnes Dynger), ǁ [p. 331] Sorg det er, at den fjeldne ǁ Sigurds Færd er til Ende; ǁ Over ham dygtige Mænd i ǁ Dødningehornet blæse; ǁ Altfor tidlig lod Odin ǁ Valmøers Alf²: (²den for ham af Valkyrierne udkaarede Kriger) gaae i Døden] = (Rafn 1822:152) [Ei sidder Ravnen, men söger ǁ Spise paa Valborgens Höiea) (a Faldnes Dynger); Sorrig! at det med Sigurds ǁ Store Navn er ude; ǁ Skal over ham dygtige Drenge ǁ I Dödningehornet blæse; ǁ Altfor tidlig lod Odin ǁ Valmöers Alf b) (b Den for sig udkaarede Kriger) gaae i Döden] = (Vigfusson/York Powell II(1883):352) [Sigurd Snake-i'th'eye's death. Lo, the ravens perched on pinnacles of the burghs. The doom has overtaken Sigfred's namesake. Blow, gentle winds, on the chips of his funeral pile. Woden made the Walkyrie's darling die too soon] En af því at Hǫrða-Knútr var ungr, þá var Helgi þar með Áslaugu lengi til landvarnar. Sigurðr ok Blæja áttu dóttur. Hún var tvíbura við Hǫrða-Knút. Áslaug gaf henni nafn sitt ok fœddi hana upp síðan ok fóstraði. Hana fekk síðan Helgi hvassi. Þeira sonr var Sigurðr hjǫrtr. Hann var allra þeira manna fríðastr ok mestr ok sterkastr, er menn hǫfðu sét. Þeir váru jafngamlir Gormr Knútsson ok Sigurðr hjǫrtr. En er Sigurðr var tólf vetra, þá drap hann berserk þann í einvígi, er Hildibrandr hét, ok þá tólf saman. Eptir þat gifti Klakk-Haraldr honum dóttur sína, er Ingibjǫrg hét. Þau áttu tvau bǫrn, Guðþorm ok Ragnhildi. Þá spurði Sigurðr, at Fróði konungr, fǫðurbróðir hans, var dauðr. Fór hann þá norðr til Noregs ok gerðist konungr yfir Hringaríki, ættleifð sinni. Frá honum er lǫng saga, þvíat hann vann margs kyns þrekvirki. En þat er at segja frá lífláti hans, at hann reið út á eyðimerkr at veiða dýr, sem vandi hans var til, ok kom þar móti honum Haki Haðaberserkr með þrjá tigu manna alvápnaðra ok barðist við hann. Þar fell Sigurðr ok hafði drepit áðr tólf menn, en Haki konungr hafði látit hǫnd sína hægri ok hafði þó þrjú sár ǫnnur. Eptir þat reið Haki konungr með sínum mǫnnum á Hringaríki til Steins, sem bú Sigurðar var, ok tók brott Ragnhildi, dóttur hans, ok son hans, Guðþorm, ok mikit góz annat ok flutti heim með sér á Haðaland. Ok litlu síðar lét hann efna til veizlu mikillar ok ætlaði at gera brullaup sitt, en þat dvaldist, því at sár hans hǫfðust illa. Ragnhildr var þá fimmtán vetra gǫmul, en Guðþormr fjórtán vetra. Leið svá haustit ok vetrinn fram um jól, at Haki lá í sárum. Þá var Hálfdan konungr svarti á Heiðmǫrk at búum sínum. Hann sendi Hárek gand ok með honum hundrað manna, ok fóru þeir yfir um ís á Mjǫrs á Haðaland á einni nótt ok kómu í dagan á bœ Haka konungs ok tóku allar dyrr á þeim skála, er hirðmenn sváfu í. Ok síðan gengu þeir til svefnskemmu Haka konungs ok tóku þar Ragnhildi ok Guðþorm, bróður hennar, ok allt þat fé, er þar var, ok hafa brott með sér. Þeir brenndu skálann ok þar inni í alla hirðina ok fara síðan brott. En Haki konungr stóð upp ok klæddi sik ok gekk eptir þeim um hríð. Ok er hann kom at vatnsísinum, þá sneri hann niðr hjǫltunum á sverðinu ok lagðist á blóðrefilinn ok fekk þar bana ok er þar heygðr á vatnsbakkanum. Hálfdan konungr sá, at þeir óku yfir ísinn með vagn tjaldaðan, ok þóttist vita, at þeira erendi mundi orðit hafa slíkt sem hann vildi. Lét hann þá senda boð um alla byggð ok bauð til ǫllu stórmenni á Heiðmǫrk ok gerði þann dag mikla veizlu. Gerði hann þá brullaup til Ragnhildar, ok váru þau saman síðan marga daga. Þeira sonr var Haraldr konungr inn hárfagri, er fyrstr varð einvaldskonungr yfir ǫllum Noregi: : En Sigurd Drac-dins-l'ull, en Bjǫrn Costat-de-ferro, i en Hvítserkr havien guerrejat arreu de les terres dels francs. Aleshores en Bjǫrn se'n va tornar al seu regne. Després de la seva partida, l'emperador Arnulf [de Caríntia] va batallar contra els dos germans i en aquella batalla hi caigueren cent mil homes dels danesos i els noruecs. En Sigurd Drac-dins-l'ull hi va caure igual que un altre rei que nomia Jofrè. Era fill de l'Olau, fill d'en Hringr, fill de l'Ingjaldr, fill de l'Ingi, fill d'en Hringr, a qui el Hringaríki deu el seu nom. En Hringr era fill d'en Dagr i de la Þóra, mare de barons. En Dagr i la Þóra varen tenir nou fills i el llinatge dels Dǫglingar descendeix d'ells. Un dels germans d'en Jofrè era en Helgi el Combatiu. En Helgi se n'havia duit del camp de batalla l'estendard d'en Sigurd Drac-dins-l'ull i la seva espasa i el seu escut. Se'n va tornar a Dinamarca amb la seva host i allà anà a veure l'Áslaug, la mare d'en Sigurd, i li va contar el que havia passat. Aleshores l'Áslaug va declamar aquesta vísa: “els caçadors de guerrers morts s'estan posats dalt els murs de la ciutadella. És una dissort que el corb [no] hagi refusat el nom d'en Sigurðr. Els fructuaris del cadàver ja no hauran de prescindir [per més temps] d'ell. L'Odin ha fet morir massa prest l'alb de la valquíria”. Però com que en Hǫrða-Knútr encara era jovenet, en Helgi va restar molt de temps a ca l'Áslaug per defensar el país. En Sigurðr i la Blæja havien tingut una filla que era bessona d'en Hǫrða-Knútr. L'Áslaug li va donar el seu nom i la va criar i la va afillar. Temps després la va donar en matrimoni al Helgi el Combatiu. Llur fill fou en Sigurðr Cérvol que fou l'home més bell, el més gran i el més fort que els homes hagin vist mai. En Gormr, el fill d'en Knútr, i en Sigurðr cérvol eren de la mateixa edat. I quan en Sigurðr tenia dotze anys, va matar en un duel un berserc que nomia Hildibrandr i amb ell, onze homes més. Després d'això, en Klakk-Haraldr li va donar sa filla Ingibjǫrg en matrimoni. Varen tenir dos infants, en Guðþormr i na Ragnhildr. Fou aleshores que en Sigurd fou ennovat de la mort del rei Fróði que era oncle seu per part de pare. En Sigurd va partir cap al nord, cap a Noruega, i es va convertir en rei del Hringaríki, el seu patrimoni. D'ell n'existeix una llarga saga car va dur a terme proeses de manta mena. De la seva mort n'hem de contar que [un dia] va sortir a cavall a caçar daines a un indret deshabitat, com solia fer, i allà li va sortir a l'encontre en Haki, el berserc del Haðaland, amb trenta homes ben armats que lluitaren amb ell. En Sigurd hi va caure, però abans, havia mort dotze homes i el rei Haki hi va deixar el seu braç dret i se n'emportà tres altres ferides més. Després d'això, el rei Haki es va dirigir amb els seus homes, a Hringaríki, a Steinn, on hi havia la residència d'en Sigurd i se n'endugué la Ragnhildr, sa filla, i en Guðþormr, son fill, i una gran quantitt de béns més que va portar a casa seva al Haðaland. I poc després, va fer preparar un gran banquet amb la intenció de celebrar-hi les seves noces però s'hagué d'ajornar perquè les seves ferides prengueren mal. La Ragnhildr aleshores tenia quinze anys i en Guðþorm en tenia catorze. En Haki va restar allitat a causa de les seves ferides tota la tardor i també tot l'hivern fins als jól. En aquell temps, el rei Hálfdan el negre s'estava a la seva residència de la Heiðmǫrk. Va enviar [contra el rei Haki] en Hárekr Vara acompanyat d'un centenar d'homes. Travessaren de nit el llac glaçat de Mjǫrr, ja en el Haðaland, i l'endemà a trenc d'alba arribaren a la ciutadella del rei Haki. Varen barrar totes les portes de l'skáli en el qual hi dormien els homes de la hirð del rei i, tot seguit, es varen dirigir a la skemma-dormitori del rei Haki, on s'apoderaren de la Ragnhildr i en Guðþormr, son germà, i tots els béns que hi havia i se'ls endugueren amb ells. Varen calar foc a l'skáli i cremaren així tota la hirð del rei que hi estava tancada dedins i després se n'anaren. El rei Haki es va llevar i es va vestir i els va empaitar un cert temps, i quan va arribar al llac gelat, va recolzar en terra el pom de l'espasa i s'hi va ajeure damunt i es va matar i és enterrat a un túmul funerari que hi ha a la vorera del llac. El rei Hálfdan va veure [en Hárekr i els seus homes] que travessaven el llac gelat amb un carro envelat i va saber que devien haver complert llur comesa tal com ell havia volgut. Aleshores va enviar un missatge per totes les contrades habitades del seu país convidant tots els prohoms de la Heiðmǫrk i aquell dia va celebrar un gran banquet. Aleshores va celebrar les seves noces amb la Ragnhildr i, després, visqueren plegats molts de dies. Fou llur fill el rei Haraldr Bells-cabells que fou el primer rei únic sobre tota Noruega (vocabulari: #1. veiðiviti: Cf. Finnur Jónsson 1931²:602 sub voce veiðiviti : veiðiviti, m, kun i v-jar vals, de som besøger valen for der at få fangst (føde, hvis ordet er rigtigt), ravne, Ragnsþ.; L'Sveinbjörn Egilsson 1860:861, per la seva banda, té: VEIÐIVITI, m., qui venationi operam dat, venator (veiði, viti a vitja): plur., veiðivitjar vals venatores cæsorum corporum, corvi, FR. I 358; #2. blása í spán: Cf. Finnur Jónsson 1931²:531 sub voce spǫ́nn: blása í spǫ́n at e-m, synes at måtte betyde ‘undvære en’, Ragnþ.; Sveinbjörn Egilsson 1860:764 sub voce spán: 2) tuba: blása í spán tubam inflare, FR I 358;  Tradueixo el sintagma d'acord amb la interpretació d'en Finnur Jónsson; #3. álfr valmeyjar = álfr de la valquíria = álfr de la batalla = Týr ~ Freyr [DÉU] de la batalla = guerrer; #4. hafna nafni Sigurðar: Cf. Finnur Jónsson 1931²:219 sub voce hafna: hafna nafni e-s, vrage, glemme ens havn, lade det uænset, Arn 2,17 <...> hafna nafni hrafnblóts goða, vrage Odins navn, holde op med at tilbede Odin, Hfr Lv 8,; Sveinbjörn Egilsson 1860:286 sub voce hafna: <...> hafna goða nafni hrafnblóts divinum Odinis nomen (divinitatem Odinis) repudiare, vel hafna nafni hrafnblóts goða, nomen deorum Odiniorum (Asarum) rejicere, abnegare, F. II 53,2; hafna nafni eins nomen alicujus spernere, F VI 197,1; hafnið Nefjo nafna cognominem Nasonis repudias, ejicis, abigis, H. 24;  tradueixo tot assumint que som davant un cas d'haplografia i que cal esmenar el text en hefrat hafnat ‘no ha refusat’;  a més a més, intepreto el sintagma Sigurðar nafni com a equivalent d'un simple Sigurði; #5. nýtinjótar nás: Cf. Finnur Jónsson 1931²:431 sub voce nýtinjótr: m, nyder, som drager fordel af, (forstærket njótr), nýtinjótar nás, ravne, Ragnarsþ.; Sveinbjörn Egilsson 1860:608 sub voce nýtinjótr: m., strenuus abusor (nýtr, njótr): nýtinjótar nás strenui abusores cadaveris, corvi, FR. I 358;  mentre que en Finnur Jónsson i l'Sveinbjörn Egilsson interpreten aquesta kenning com a referida als corbs, resulta obvi que en Guðbrandur Vigfússon i en Frederick York Powell hi veuen una designació metafòrica de les flames de la pira funerària consumint el cadàver d'en Sigurd Drac-dins-l'ull com si fossin corbs o llops. En Meissner 1921:119 també en dóna la interpretació 41. Rabe. a. Das Grundwort ist ein nomen actionis <...> nás nýtinjótr II, 261, 5 (Ragnarssonaþ); p. 329, tanmateix, observa vgl. die wunderliche Kenning nás nýtinjótr, Rabe, in der der Verbalbegriff doppelt ausgedrückt ist II, 261, 5 (Ragnarssonaþ.) -el subratllat és meu-. Interpreto doncs la kenning en el sentit de corbs; )

◊ Sigurður hjörtur er nefndur konungur á Hringaríki. Hann var meiri og sterkari en hver annarra. Hann var og manna fríðastur sýnum. Faðir hans var Helgi hinn hvassi en móðir hans var Áslaug dóttir Sigurðar orms í auga Ragnarssonar loðbrókar. Svo er sagt að Sigurður var þá tólf vetra gamall er hann drap Hildibrand berserk í einvígi og þá tólf saman. Mörg vann hann þrekvirki og er löng saga frá honum. Sigurður átti tvö börn. Ragnhildur hét dóttir hans. Hún var allra kvenna skörulegust. Var hún þá á tvítugsaldri. Guttormur hét bróðir hennar. Hann var á ungmennisaldri. En það er sagt frá atferð Sigurðar að hann reið einn saman út á eyðimerkur. Hann veiddi stór dýr og mannskæð. Hann lagði á það kapp mikið jafnan. Það var einn dag að Sigurður reið einn saman út á merkur sem vandi hans var til. Og er hann var langa hríð riðinn kom hann fram í rjóður nokkuð í nándir Haðalandi. Þá kom þar móti honum Haki berserkur með þrjá tigu manna. Féll þar Sigurður hjörtur en tólf menn af Haka en sjálfur hann lét hönd sína og hafði þrjú sár önnur. Eftir það reið Haki við menn sína til bús Sigurðar og tók í braut Ragnhildi dóttur hans og Guttorm bróður hennar og mikið fé og marga dýrgripi og hafði heim á Haðaland. Þar átti hann bú stór. Þá lét hann efna til veislu og ætlaði að gera brúðlaup til Ragnhildar en það dvaldist fyrir að sár hans höfðust illa. Haki Haðaberserkur lá í sárum um haustið og öndverðan vetur. En um jól var Hálfdan konungur á veislu á Heiðmörk. Hann hafði spurt öll þessi tíðindi. Það var einn morgun snemma er konungur var klæddur, kallaði til sín Hárek gand, sagði að hann skyldi fara yfir á Haðaland "og fær mér Ragnhildi dóttur Sigurðar hjartar." Hárekur bjóst og hafði hundrað manna, stillti svo ferðinni að þeir komu yfir vötnin í óttu til bæjar Haka, tóku dyr allar á skála þeim er húskarlar sváfu í. Síðan gengu þeir til svefnbúrs þess er Haki svaf í og brutu upp, tóku í brott Ragnhildi og Guttorm bróður hennar og allt fé það sem þar var en þeir brenndu skálann og alla menn þá er inni voru. Þeir tjölduðu vagn einn allveglegan og settu þar í Ragnhildi og bróður hennar og fóru til íssins. En Haki stóð upp og gekk eftir þeim um hríð. En er hann kom að vatnsísinum þá sneri hann niður hjöltum á sverðinu en lagðist á blóðrefilinn svo að sverðið stóð í gegnum hann. Fékk hann þar bana og er hann heygður á vatnsbakkanum. Hálfdan konungur sá að þeir fóru um vatnsísinn því að hann var allra manna skyggnstur. Hann sá vagn tjaldaðan og þóttist vita að erindi þeirra Háreks mundi orðið það sem hann vildi. Lét hann þá setja borð sitt og senda menn víða um byggðina og bauð til sín mörgum mönnum og var þar þann dag veisla mikil og prýðilega ger. Og að þeirri veislu fékk Hálfdan konungur Ragnhildar og var hún síðan rík drottning. Móðir Ragnhildar var Þórný dóttir Klakk-Haralds konungs af Jótlandi, systir Þyri Danmarkarbótar er átti Gormur hinn gamli Danakonungur er þá réð Danaveldi í þann tíma: Al Hringaríki hi havia un rei que nomia Sigurd Cérvol. Era més fort i alt que qualsevol altre home. També era el més ben plantat que un es pugui imaginar. Son pare era en Helgi el Combatiu i sa mare era l'Áslaug, la filla d'en Sigurd Drac-dins-l'ull, fill d'en Ragnarr Calçons-de-loden. Conten que en Sigurd tenia dotze anys quan va matar en un duel en Hildibrandr el berserc i amb ell onze homes més. Va dur a terme mantes proeses i hi ha una llarga saga o història sobre ell. En Sigurd va tenir dos infants. Sa filla va nòmer Ragnhildr. Fou la dona més destacada i eficient en el que feia que un es pugui imaginar. En aquell temps tenia una vintena d'anys. Son germà nomia Guttormr. Tenia l'edat dels bordegassos. De l'atac d'en Sigurd [que li costà la vida] en conten que solia sortir a cavall tot sol per les grans contrades deshabitades i cobertes de bosc on hi caçava grans bèsties salvatges i perilloses per a l'home. Sempre hi posava un gran zel. Un dia es va esdevenir que en Sigurd va sortir a cavall, com solia fer, per anar pels boscos. I quan ja feia molt de temps que feia camí, va anar a pegar a una clariana a prop del Haðaland. Allà li sortí a l'encontre en Haki el berserc acompanyat de trenta homes. En aquella topada hi va caure en Sigurd Cérvol així com dotze homes d'en Haki, i aquest mateix hi va perdre un braç i hi va rebre tres altres ferides més. Després d'aquests fets, en Haki va partir a cavall amb els seus homes cap al mas i residència d'en Sigurd i allà s'hi va emparar de sa filla na Ragnhildr, i del germà d'ella, en Guttormr, així com d'una gran quantitat de cabal i de nombrosos objectes de valor, i se'ls endugué amb ell al Haðaland, on hi tenia un gran mas. Aleshores hi feu preparar un banquet amb la intenció de celebrar les seves noces amb la Ragnhildr, però les noces s'hagueren d'ajornar perquè les seves ferides prengueren mal. En Haki el berserc del Haðaland va haver de fer llit a causa de les seves ferides tota la tardor i la primeria de l'hivern, però pels jól el rei Hálfdan es trobava de visita a cals seus vassalls de la Heiðmǫrk. Havia estat ennovat de tots aquests fets. Un matí, de bona hora, quan el rei ja estava vestit, va fer cridar en Hárekr vara i li va dir que anés fins al Haðaland “i aconsegueix-me la Ragnhildr, la filla d'en Sigurd Cérvol”. En Hárekr es va aparellar i sortí acompanyat d'uns cent-vint homes. Va disposar l'expedició de tal manera que travessaren el llac [gelat de Mjǫrr de nit] i arribaren a l'alba al mas d'en Haki. Varen barrar-hi totes les portes de l'skáli dins el qual hi dormien els húskarlar d'en Haki. Tot seguit, es varen dirigir cap a l'edifici que servia de dormitori i en el qual hi dormia en Haki. En varen esbutzar la porta i se n'endugueren la Ragnhildr i en Guttormr, son germà i tot el cabal que hi havia i després cremaren l'skáli i tots elshomes que hi havia dedins. Varen posar una vela a un carro extraordinàriament magnífic i hi posaren a dins la Ragnhildr i son germà i partiren cap al llac gelat. I en Haki es va llevar i els va encalçar una estona. Però quan va arribar al llac gelat, va posar en terra el pom d'espasa i s'hi va ajeure damunt de manera que l'espasa el va travessar. Fou allà que va morir i és enterrat a un túmul funerari aixecat a la vorera del llac. El rei Hálfdan va veure que travessaven el llac gelat car tenia la vista més aguda que un es pugui imaginar. Va veure el carro envelat i es va imaginar que l'encàrrec que havia fet al Hárekr i els seus homes devia haver acabat segons els seus desigs. Aleshores va fer dreçar la seva taula i enviar homes arreu de les contrades habitades del regne convidant molts d'homes a ca seva i aquell dia es va celebrar allà un gran banquet, preparat fastuosament. I durant aquest banquet el rei Hálfdan es va mullerar amb la Ragnhildr, la qual després es va convertir en una poderosa reina. La mare de la Ragnhildr era la Þórný, la filla del rei Klakk-Haraldr de Jutlàndia, i era germana de na Þyri Ornament-de-Dinamarca amb qui s'havia casat en Gormr el vell, rei de Dinamarca, el qual, en aquella època regnava sobre el reialme de Dinamarca

sigur·fáni <m. -fána, -fánar>:

bandera f de la victòria, bandera victoriosa

◊ sovéskir hermenn koma fyrir rauðum sigurfána á þinghúsinu í Berlín eftir að hafa náð borginni á sitt vald í maímánuði 1945 þegar...: soldats soviètics hissen la victoriosa bandera roja a dalt del Reichstag berlinès després d'haver conquerit la ciutat pel maig del 1945, quan...

◊ myndin sýnir Krist stíga upp úr gröf sinni haldandi á sigurfána: el quadre representa el Crist sortint de la seva sepultura i sostenint una bandera victoriosa

sigur·för <f. -farar, -farir>:

marxa f triomfal

◊ óslitin sigurför e-s: la ininterrompuda marxa triomfal d'algú

sigur·gleði <f. -gleði, no comptable>:

alegria f de la victòria, joia f de la victòria

sigur·hátíð <f. -hátíðar, -hátíðir>:

celebració f de la victòria, festa f de la victòria

sigur·hrós <n. -hróss, -hrós>:

victòria f, triomf m

sigur·höfundur <m. -höfundar, -höfundar>:

<MITOL> faedor m de victòries, faedor m de la victòria (un dels noms del déu Odin)

sigur·innreið <f. -innreiðar, pl. no hab.>:

entrada f triomfal

sigur·kufl <m. -kufls, -kuflar>:

<MED> caput galeatum (porció de les membranes fetals que de vegades embolcalla el cap del nadó quan aquest neix. Néixer-hi es considerava un senyal de bona sort, especialment si l'infant naixia en diumenge. Cf. el terme alemany corresponent, Glückshaube ‘calota o còfia de la bona sort’)

sigur·laun <n.pl -launa>:

primer premi

♦ fá (o: hljóta) e-ð í sigurlaun: rebre una cosa com a primer premi (per haver guanyat un concurs, una competició esportiva etc.)

◊ hver liðsmaður þýska landsliðsins í knattspyrnu fær 150 þúsund evra eða 19.8 milljóna króna sigurlaun beri liðið sigurorð af Tyrkjum í undanúrslitum Evrópumótsins annað kvöld: cada jugador de la selecció nacional alemanya de futbol rebrà 150 mil euros o 19,8 milions de corones si l'equip obté la victòria sobre els turcs a la semifinal de la copa d'Europa de demà vespre

♦ taka við sigurlaunum: rebre el primer premi, rebre el trofeu de la victòria

◊ Hanna Guðrún Stefánsdóttir, fyrirliði Hauka tekur við sigurlaunum sínum sem deildarmeistari: Hanna Guðrún Stefánsdóttir, capitana [de l'equip femení] dels Haukar, rebent el seu trofeu com a campions de divisió

sigur·ljóð <n. -ljóðs, -ljóð>:

cant m de triomf, cant m triomfal

♦ syngja sigurljóð: entonar un cant de triomf, entonar un himne triomfal

sigur·mark <n. -marks, -mörk>:

1. <GEN> senyal m de victòria

◊ en Balam lagði til Huga jarls ok rak hann af baki, en sakir þess at Guð bannaði, mátti hann eigi koma blóði út á honum. Fyrir þetta sigrmark, er Guð ok blezaðr Jacobus veitti sínum lýð í fyrstu athlaupi, styrktust Franzeisar mjǫk ok glǫddust, hlupu fram með miklum ákafa: i en Balam va escometre el iarl Hugi i el va fer caure del seu cavall i per mor que Déu no ho va permetre pas, en Balam no va poder ferir-lo que sagnés. Per aquest senyal de victòria que Déu i Sant Jaume varen concedir a la seva gent en el seu primer atac, es van alegrar i encoratjar molt els francesos que es van llançar cap endavant amb gran vehemència

◊ ok þá skýtr konung ǫru á landit upp ok særir svá jǫrð óvina sinna. Hann kallar þetta giptusamligt heill ok gott sigrmark, ok því trúir herrinn allr ok lýstr upp fagnaðarópi miklu. Því næst taka þeir land, kasta nú akkerum ok bera upp landfestar, hrjóða skip sín ok setja landtjǫld: i aleshores el rei va disparar fletxes cap a terra i d'aquesta manera va ferir la terra dels seus enemics. Va dir que allò era un senyal premonitori feliç i un bon senyal de victòria i així ho va creure també tot el seu exèrcit i deixà anar un gran clam d'alegria. Poc després, arribaren a terra, fermaren les àncores i amarraren els vaixells a terra. Descarregaren llurs naus i muntaren llurs tendals

◊ Óláfr konungr rœddi þá til sinna manna með miklu trausti Guðs miskunnar: “Ek veit,” sagði hann, “at sá Guð er máttigr, er himnum ræðr ok skapat hefir alla hluti, ek hefi ok heyrt at hann á þat sigrmark er mikill kraptr fylgir, þat er kross sá er hann var píndr á; biðjum vér nú allir lítillátliga þann sama himna guð, at hann skýli oss fyrir sitt krossmark, leggjumst vér niðr á jörðina, ok tǫkum tvá kvistu ok leggjum á oss í mynd krossins”. Þeir gjǫrðu allir sem hann bauð: el rei Olau aleshores va parlar als seus homes amb gran confiança en la misericòrdia de Déu, tot dient-los: “Jo sé que el Déu que governa els cels i ha creat totes les coses és poderós. També he sentit a dir que té un senyal de victòria que acompanyen gran força i poder. Aquest senyal és la creu en la qual fou turmentat. Ara, vulguem demanar tots humilment a aquest mateix Déu dels Cels que vulgui protegir-nos per mitjà del senyal de la seva creu. Prostrem-nos en terra i agafem dues branques i posem-nos-les a sobre nostre en la forma de la creu”. Tots varen fer el que els manava (l'anònim autor de la Història del rei Olau Tryggvason reprèn el passatge de la Vida de l'emperador Constantí I:28-30 de n'Eusebi de Cesarea, per bé que el relat norrè no sigui pas tan glamurós. D'aquesta manera, l'autor equipara la introducció del cristianisme a Noruega amb l'inici del camí del cristianisme cap a la seva l'oficialització a l'Imperi Romà: Ἀνεκαλεῖτο δῆτα ἐν εὐχαῖς τοῦτον, ἀντιβολῶν καὶ ποτνιώμενος φῆναι αὐτῷ ἑαυτὸν ὅστις εἴη καὶ τὴν ἑαυτοῦ δεξιὰν χεῖρα τοῖς προκειμένοις ἐπορέξαι. Εὐχομένῳ δὲ ταῦτα καὶ λιπαρῶς ἱκετεύοντι τῷ βασιλεῖ θεοσημεία τις ἐπιφαίνεται παραδοξοτάτη, ἣν τάχα μὲν ἄλλου λέγοντος οὐ ῥᾴδιον ἦν ἀποδέξασθαι, αὐτοῦ δὲ τοῦ νικητοῦ βασιλέως τοῖς τὴν γραφὴν διηγουμένοις ἡμῖν μακροῖς ὕστερον χρόνοις, ὅτε ἠξιώθημεν τῆς αὐτοῦ γνώσεώς τε καὶ ὁμιλίας, ἐξαγγείλαντος ὅρκοις τε πιστωσαμένου τὸν λόγον, τίς ἂν ἀμφιβάλοι μὴ οὐχὶ πιστεῦσαι τῷ διηγήματι; μάλισθ' ὅτε καὶ ὁ μετὰ ταῦτα χρόνος ἀληθῆ τῷ λόγῳ παρέσχε τὴν μαρτυρίαν. Ἀμφὶ μεσημβρινὰς ἡλίου ὥρας, ἤδη τῆς ἡμέρας ἀποκλινούσης, αὐτοῖς ὀφθαλμοῖς ἰδεῖν ἔφη ἐν αὐτῷ οὐρανῷ ὑπερκείμενον τοῦ ἡλίου σταυροῦ τρόπαιον ἐκ φωτὸς συνιστάμενον, γραφήν τε αὐτῷ συνῆφθαι λέγουσαν· τούτῳ νίκα. Θάμβος δ' ἐπὶ τῷ θεάματι κρατῆσαι αὐτόν τε καὶ τὸ στρατιωτικὸν ἅπαν, ὃ δὴ στελλομένῳ ποι πορείαν συνείπετό τε καὶ θεωρὸν ἐγίνετο τοῦ θαύματος. ‘XXVIII. aleshores va començar a invocar-lo a les seves pregàries, suplicant i impetrant que li manifestàs qui era Ell, i que li allargàs la seva mà dreta en les circumstàncies presents. Mentre implorava això i instava perseverant en els seus precs, se li va aparèixer un signe diví del tot meravellós, al qual no fóra pas fàcil donar crèdit, si fos potser un altre qui el contàs, però si és l'emperador victoriós el qui, molt de temps després, quan fórem honrats amb la seva coneixença i tracte, ens ho comunica, ratificant mitjançant jurament la notícia, a nosaltres, que esteim redactant aquest relat, qui podria dubtar com per no fiar-se del que estem contant, especialment quan els mateixos fets posteriors establiren amb llur testimoni la veritat del referit. L'emperador digué que a les hores del capvespre del sol, quan el dia ja comença a declinar, va veure amb els seus propis ulls, en ple cel, superposat al sol, un trofeu en forma de creu, construït a base de llum, i al qual estava unida una inscripció que deia: venç amb aquest [signe]! Va quedar extremament meravellat per aquest espectacle, igual que els seus soldats, que l'acompanyaven en la seva marxa, no sé cap a on i que també foren espectadors d'aquest portent. XXIX. I es deia a si mateix que es preguntava, desconcertat, què podria ésser aquella visió. Es trobava immers en aquestes cogitacions, ocupat en reflexionar-hi, quan el va sorprendre l'arribada de la nit. En somnis va veure el Crist, el fill de Déu, amb el signe que havia aparegut al cel durant el dia, i li va manar que fés un estendard imitant el signe que havia observat enmig del cel, i que, quan l'hagués fet fer, el portés en els combats i l'hi emprés com a bastió contra els enemics. XXX. L'emperador, després d'haver-se llevat a trenc d'alba, va contar als seus amics aquell fet inefable, i havent enviat a cercar els orfebres i els lapidaris, es va asseure enmig d'ells, els va fer entendre la forma que havia de tenir el signe i els va encomanar de fer-lo exactament igual en or i pedreries. En una ocasió, l'emperador, i això perquè Déu ens en va fer aquesta gràcia, ens va deixar que el véssim amb els nostres propis ulls’.)

◊ þá mælti Óláfr konungr: “Ek veit,” segir hann, “at sá er máttugr Guð, er himnunum stýrir, ok þat hefi ek heyrt, at þat sigrmark á hann er mikill kraptr er með, ok er þat kallat kross. Kǫllum nú á hann sjálfan, at hann leysi oss, ok fǫllum allir til jarðar, ok lítillætum oss sjálfir! Tǫkum nú tvá kvistu ,ok leggjum í kross yfir oss. Gerit nú svá allir, sem þér sét mik gera”. Ok svá gerðu þeir, lǫgðuz niðr, ok tóku tvá kvistu, ok lǫgðu yfir sik í mynd krossins: aleshores el rei Olau els va dir: “Sé”, els digué, “que és un déu poderós el qui governa els cels, i he sentit a dir que té un signe de victòria que està dotat de gran força i poder i li diuen creu. Invoquem-lo ara perquè ens deslliuri, prostrem-nos tots nosaltres en terra i humiliem-nos nosaltres mateixos! Agafem dues branques i posem-nos-les a sobre en forma d'una creu. Feu ara tots vosaltres el mateix que em vegeu fer a mi”. I així ho varen fer: es varen ajeure en terra i agafaren dues branques i se les posaren a sobre en la forma de la creu

2. <RELIG> creu f

◊ biskup mælti: "Ef heiðingjar vænta sér sigrs af líkneskju nokkurs vonds manns, hyggjum þá at, hvé skyldugt oss er at vænta fulltingis af himni, þar er sjálfr Kristr drottinn lifir ok líknar; sá er höfðingi allrar kristni ok geymandi allra lifendra ok dauðra. Fyrirberi þér sigrmark Krists várs ins krossfesta fyrir liðinu með ákalli hans nafns, ok væntum oss þaðan sigrs, en heiðingjum aldrtila": el bisbe els digué: “si els pagans esperen obtenir la victòria de l'efígie d'un mal home, considerem fins a quin punt estem obligats a esperar l'ajut del cel on habita i atorga la seva misericòrdia el mateix Senyor Crist. Ell és el cabdill de tota la Cristiandat i ell ens està guardant tots [nosaltres, els cristians, ] vius i morts. Porteu al capdavant de la tropa la creu del nostre Crist, el crucificat, amb invocació del seu nom, i esperem-ne la victòria per a nosaltres i la mort per als pagans”

3. <ESPORT> gol m de la victòria

♦ skora sigurmarkið á lokasekúndunum: marcar el gol de la victòria en els darrers segons del partit

sigur·merki <n. -merkis, -merki. Gen. pl.: -merkja; dat.pl.: -merkjum>:

creu f

◊ krossa ég mig og signi mig í bak, krossa mig og signi mig í fyrir, með því heilaga sigurmerki, sem Sankt Barbára merkti sig á sjálfa kyndilmessu drottins síns og Maríu sinnar. Sittu hjá mér, Maria hin sæla, signdu mig með vinstri hendi, verndaðu mig með hægri hendi fyrir honum illa Lússimund og honum Loðinn Ásbjarnarsyni og fyrir afturgaungunum við Þrándarholtsstekk og útburðinum í Andrésarmýri. Varðveittu minn andardrátt, sem Elítómasar og hins stóra Abistors og Córí! Sankt Þorlákur standi í mínum anddyrum og sýngi mér sjö sinnum Paternoster; svo súngu María og Petrónell á sinn upprisudag. Amín, amín. Hver þessa bæn les þrisvar á dag honum mun gánga allt í hag. Amín, amín: Em faig el senyal de la creu i em senyo al darrere, em faig el senyal de la creu i em senyo al davant, amb la Santa Creu, amb la qual Sta. Bàrbara es va marcar a si mateixa el dia de la Candelera o Festa de les Candeles del seu Senyor i de la seva Maria. Benaurada Maria, seu devora mi: beneeix-me amb la mà esquerra, protegeix-me amb la teva mà dreta contra el maligne Llucifer (?) i en Loðinn Ásbjarnarson i contra els morts mal morts que hi ha a la tanca de les ovelles de Þrándarholt i l'útburður (?) de l'Aiguamoll de l'Andreu. Vetlla el meu alè, com [vetllares] el de n'Elí-Tomàs (?) i el del gran Abis-Tor (?) i el d'en Córí (?). Que Sant Torlac romangui al vestíbul [de la meva stofa] i em canti set parenostres. Així els varen cantar Maria i Peronella el dia de llur ressurrecció. Amèn! amèn! Qui llegeixi aquesta pregària tres vegades cada dia, tot li anirà a millor. Amèn! amèn!

◊ nú mun ek segja frá stórmerkjum þeim, er þá gørðusk. Þat var mjǫk í þat mund dœgra, at himinn opnaðisk, þar rann fram hestr hvítr, er reið hyggiligr maðr, sá er hverjum var vegligri ok tíguligri; augu hans váru sem logi á eldi; kórónu þá bar hann á hǫfði, er mǫrg sigrmerki mátti sýna; hann hafði klæði þat um ǫnnur fǫt utan, er blóðstokkit var. Á klæði hans yfir mjǫðminni váru orð þessi ritin: réx régum et dominus dominancium: ara referiré els grans portents que aleshores s'hi esdevingueren. En aquell instant del dia va passar que el cel es va obrir i en va sortir un cavall blanc cavalcat per un home circumspecte i de posat més honorable i digne que el de qualsevol altre. Els seus ulls eren com a flamarades de foc; portava una corona al cap en la qual es podien veure moltes de creus. Duia un vestit al voltant d'un altre que estava esquitxat de sang; i al seu vestit, sobre el costat, hi havia escrites aquestes paraules: Rei de Reis i Senyor de Senyors

◊ þat var ok í þat mund dœgra ok þenna tíma, at himinn opnaðiz. Þá kom fram fyrst hestr hvítr, en sá konungr er reið hesti þeim, er mǫrgum hlutum er fríðari ok fegri en allir aðrir ok tíguligri, augu hans voru sem eldslogi, hann hafði kórónu þá á hǫfði, er mǫrg sigrmerki sýndi; hann hafði þat klæði um ǫnnur utan, er blóðstokkit var; á klæði hans yfir mjǫðminni voru þessi orð ritin: Konungr konunga ok drottinn drottna: i en aquell punt i moment del dia etc.

◊ þat var mjǫk í þat mund dœgra, er himinn opnaðisk. Þar kom fram fyrst hestr hvítr, en hǫfðingi sá reið hesti þeim, er mǫrgum hlutum er gǫfgari en gørvastir allir aðrir. Augu hans váru sem eldslogi. Hann hafði kórónu á hǫfði, er mǫrg sigrmerki mátti of sýna. Hann hafði klæði þat um ǫnnur útan, er blóðstokkit var. Á klæði hans yfir mjǫðminni váru orð þessi ritin: Réx régum et dominus dominórum: en aquell precís instant del dia es varen obrir les portes del cel i en va sortir un cavall blanc i cavalcava aquell cavall el cabdill que és moltes de vegades més noble que tots els altres més capaços. Els seus ulls eren com a flamarades de foc. Al seu cap hi portava una corona en la qual s'hi podien veure moltes de creus. Duia un vestit tot al voltant d'un altre, el qual estava esquitxat de sang. En el seu vestit, sobre el maluc, hi havia escrites aquestes paraules: Rei de Reis i Senyor de Senyors

sigur·orð <n. -orðs, no comptable>:

victòria f, triomf m

♦ bera sigurorð af e-m: emportar-se una victòria contra algú, vèncer algú, resultar victoriós -osa contra algú

sigur·óp <n. -óps, -óp>:

crit m de victòria

sigur·pálmi <m. -pálma, -pálmar>:

<GEN & FIG> palma f de la victòria

Sigur·rós <f. -rósar, no comptable>:

Sigurrós f (ginecònim)

sigur·stig <n. -stigs, -stig>:

punt m de la victòria

sigur·stranglegur, -strangleg, -stranglegt <adj.>:

favorit -a (en una competició esportiva)

sigur·sveigur <m. -sveigs (o: -sveigar), -sveigar>:

corona f de la victòria

◊ orðstír dygðar deyr aldrei. Bæði Guð og menn virða hana. Meðan hún er nálæg líkja menn eftir henni og sakna hennar þegar hún er fjarri. Í eilífðinni ber (πομπεύειν) hún sigursveig (στεφανηφορεῖν ~ στεφανηφορῶν -οῦσα -οῦν:   καὶ ἐν τῷ αἰῶνι στεφανηφοροῦσα πομπεύει) eftir unninn kappleik um flekklaus (ἀμίαντος -ον) verðlaun: la fama de la virtut no mor mai. Déu i els homes l'honoren. Quan és a prop, els homes l'imiten i l'enyoren quan és a lluny. En l'eternitat porta la corona de la victòria després d'haver guanyat el combat per un premi immaculat

sigur·sæla <f. -sælu, plural no atestat>:

variant de → sigursæld ‘victòria, bona sort en el combat o la batalla’

◊ hann kom þá ok lagði sverðit á kné konungi. Ok þá mælti konungr: Herrar, segir hann, þetta sverð átti einn riddarason, hann sótti með þessu sverði Gandri ok Lalei hinar ríkustu borgir ok Gullaran (= Cullera? Observi's el topònim Corduban igualment amb-n final), ok alt ríki er til liggr borganna, í engu landi finnst vildra sverð. Ok gyrði konungr hann þá sverðinu í augliti mikils fjǫlda. Nú sem konungr hafði gyrt hann með sverðinu, þá mælti hann: Með þessu sverði var sótt allt Gandreborgarríki. Kristni var náliga yfirkomin ok í úfriði niðrfallin, en þetta sverð, guði tilsjáanda, reisti upp ok friðaði ok styrkti alla kristni vára. Nú gefi guð þér með þessu sverði sigrsælu ok langlífi. Þar var settr konungssǫðull á einn hvítan hest, ok gaf konungr honum með gylltum sǫðli ok beisli: ell hi anà i posà l'espasa sobre els genolls del rei. Aleshores el rei els digué: “Senyors! Aquesta espasa va pertànyer al fill d'un cavaller. Amb ella ell hi va conquerir Gandia i Lalei, ciutats riquíssimes, i Cullera, i tot el reialme al voltant d'aquestes ciutats. A cap país no s'hi podria trobar millor espasa!”. El rei aleshores li va cenyir aquesta espasa davant els ulls d'una gran multitud. I quan l'hi hagué cenyida, el rei va dir: “Amb aquesta espasa fou conquerit tot el regne de la Ciutat de Gandia. La cristiandat gairebé ja havia sucumbit i caigut en la guerra, però aquesta espasa, Deo providente, va restaurar, pacificar i enfortir tota la nostra cristiandat. Que Déu ara et doni amb aquesta espasa la victòria i una llarga vida”. Després posaren la sella del rei a un cavall blanc i el rei l'hi va donar amb una brida i una sella daurades

◊ ef Salamon hefði þetta gǫrt án rétta refsing, þá hefði Guð hefnt hánum með réttri refsing, svá sem manndráp. En eptir þessi ǫll verk þá vitraðisk Guð Salamoni í draumi, ok bauð hánum at kjósa einahverja gjǫf af sér, þá sem hann vildi. En Salamon kaus, at Guð skyldi gefa hánum vizku ok skilning millim allra réttra dóma; en Guð svaraði hánum svá: „Ef þessi kostr væri mǫrgum gefinn, þá mundi þeir margir vera, at kjósa mundu fé ok ríki eða langlífi eða frið eða sigrsælu; en með því at þú kaust þenna hlut, þá skalt þú eignask þat er þú kaust í fyrstunni, ok alla þessa hluti með, er ek hefi nú nefnda“ (Espill, cap. LXIV, p. 161): si en Salomó hagués fet això sense que hagués estat un càstig imposat a dreta llei, Déu li ho hauria pagat amb un just càstig talment hagués estat un assassinat. Però després d'aquestes accions [que has esmentat], Déu es va aparèixer en un somni i li va donar a triar un do d'ell, el que volgués. I en Salomó va triar que Déu li atorgués saviesa i enteniment en totes les sentències dretureres. Déu aleshores li va respondre: “si hagués donat a fer aquesta tria a molts d'altres, haurien estat molts els que haurien triat diners o poder o una llarga vida o pau o sort en les batalles. Però, com que tu has elegit com ho has fet, rebràs el que has demanat de primer i, [a més a més], totes aquestes coses que t'acabo d'anomenar”

sigur·sæld <f. -sældar, pl. no hab.>:

victòria f

◊ og fólkið allt féll fram á ásjónu sína og tilbað og lofaði himininn sem hafði veitt því sigursæld (—:   καὶ εὐλόγησαν εἰς οὐρανὸν τὸν εὐοδώσαντα αὐτοῖς): i tot el poble es prosternà de cara a terra i adoraven i lloaven el cel, que els havia concedit aquella victòria

◊ þá kom hann upp umbúnaði (μηχανήματα) umhverfis pýramídana. Voru þar miklar súlur og á þeim lágmyndir af vopnabúnaði til ævarandi minningar um sigursæld þeirra (—:   εἰς ὄνομα αἰώνιον). Til hliðar við myndirnar af vopnabúnaðinum voru myndir af skipum, öllum sæfarendum til augnayndis: aleshores va dreçar uns dispositius (una construcció) al voltant d'aquestes piràmides. Hi havia grans columnes i damunt elles baixos relleus de panòplies, per a perpètua memòria de llur victòria. Al costat dels baixos relleus de les panòplies hi havia escultures de vaixell, [col·locades perquè] fessin les delícies dels ulls de tots els navegants

◊ Vilkinus hét konungr. Hann var ágætr af sigrsæld ok hreysti. Hann eignast með ríki ok hernaði þat land, er kallat var Vilkinaland, en þat heitir nú Svíþjóð ok Gautland, ok allt Svíakonungsveldi, Skáney, Sjáland, Jútland, Vindland ok ǫll þau ríki, er þar til halda. Svá víða stóð ríki Vilkinus konungs sem land er við kennt, ok þat er háttr frásagnar í þessari sǫgu, at af heiti ins fyrsta hǫfðingja tekr hans ríki nafn ok sú þjóð, er hann stjórnar. Svá er þetta ríki kallat Vilkinaland af nafni Vilkinus konungs ok Vilkinamenn sú þjóð, er þar byggir, allt þar til er ǫnnur þjóð kemr til ríkis yfir þetta land, ok skiptast þá af nýju nǫfn: hi havia un rei que nomia Vilkinus. Excel·lia per la seva fortuna en aconseguir victòries i pel seu valor. Es va apoderar per la força i la guerra del regne que en aquells temps es va dir Vilkinaland i que actualment es diu Suècia i Gautland i tots els territoris del rei de Suècia: Skáney, Sjáland, Jutlàndia, Vindlàndia i tots els altres regnes que en formen part. El seu regne s'estenia fins allà on les terres s'anomenaven pel seu nom (és a dir, pel nom del rei Vilkinus). I en el relat inclòs en aquesta història s'hi troba descrit el costum que el país prenia el seu nom del nom del primer cabdill que el posseïa i el mateix el poble sobre el qual aquest governava. Per això aquest país es digué Vilkinaland, pel nom del rei Vilkinus, i Vilkinamenn el poble que el va habitar fins que un altre poble va conquerir el poder sobre aquestes terres i llavors els noms [del país i del poble que l'habitava] varen tornar a canviar de bell nou

♦ nafntoguð sigursæld: victòria cèlebre

sigur·sæll, -sæl, -sælt <adj.>:

victoriós -osa, triomfant

sigur·söngur <m. -söngs, -söngvar>:

1. <GEN> cant m de victòria, càntic m de victòria

2. (í Grikklandi hinu forna) peà m  (a la Grècia antiga)

sigur·tákn <n. -tákns, -tákn>:

trofeu m

sigur·vegari <m. -vegara, -vegarar>:

1. <GEN> vencedor m, vencedora f, triomfador m, triomfadora f

♦ sigurvegararnir skapa ekki aðeins söguna, heldur skrifa þeir hana líka: els vencedors no només fan la història, sinó que també l'escriuen

2. (landvinningamaður) conqueridor m, conqueridora f  (que conquereix o ha conquerit una terra)

◊ ‘Pelle sigurvegari’ eftir Bille August: ‘Pelle el conqueridor’ de Bille August

sigur·vegning <f. -vegningar, no comptable>:

variant de → sigurvinning ‘[obtenció] de la victòria’

sigur·vinning <f. -vinningar, -vinningar>:

[obtenció f de la] victòria f

sigur·viss, -viss, -visst <adj.>:

segur -a de la victòria

sigur·vænlegasti, -vænlegasta, -vænlegasta <adj.>:

formes febles de → sigurvænlegastur, sigurvænlegust, vænlegast “favorit, que va al capdavant”

sigur·vænlegastur, -vænlegust, -vænlegast <adj.>:

favorit -a (situat al capdavant en una competició esportiva)

Sigyn <f. Sigynjar, no comptable>:

<MITOL & kvenmannsnafn/ginecònim> Sigyn f, deessa del panteó norrè. Figura esmentada entre les deesses anses. Era la dona del déu Loki. Quan aquest fou encadenat i, per agreujar el seu càstig, els déus li fermaren un escurçó a sobre, la Sigyn li aguantava una ribella davall l'escurçó, perquè el verí, en degotar, no caigués damunt el seu marit

♦ farmr arma Sigynjar (o: Sigvinjar): càrrega dels braços de la Sigyn, designació metafòrica del déu Loki

	Loki i Sigyn (1863) Quadre de Mårten Eskil Winge

Sikil·ey <f. -eyjar, -eyjar>:

Sicília f

♦ á Sikiley: a Sicília

♦ Konungsríki hinna tveggja Sikileyja: Regne m de les dues Sicílies

♦ Konungsríki Sikileyjanna tveggja: Regne m de les dues Sicílies

sikileyjar·vörn <f. -varnar, no comptable>:

(í skák) defensa siciliana (en escacs)

Sikil·eyingur <m. -eyings, -eyingar>:

sicilià m, siciliana f

sikileyska <f. sikileysku, no comptable>:

sicilià m (dialecte italià de Sicília)

sikil·eyskur, -eysk, -eyskt <adj.>:

sicilià -ana

sikill <m. sikils, siklar>:

1. <HIST BÍBL> sicle m

2. (ísraelsk mynteining, nýr sikill) xèquel m (unitat monetària d'Israel) (שֶׁקֶל חָדָשׁ)

sikk·sakk <n. -sakks, no comptable>:

ziga-zaga f, zig-zag m

sikk·sakka <-sakka ~ -sökkum | sakkaði ~ sökkuðum | sakkað>:

1. <GEN> zigzaguejar, anar en zig-zag, anar fent ziga-zaga

2. (sauma með kröppum sporum) cosir en ziga-zaga (fer una costura en ziga-zaga)

♦ sikksakka e-ð á e-ð: ripuntar en ziga-zaga una cosa a una cosa, cosir una cosa a una altra amb puntades en ziga-zaga

Siklag <f. Siklag, no comptable>:

Siclag f (צִקְלַג)

◊ þegar Davíð og menn hans komu til Siklag á þriðja degi, þá höfðu Amalekítar gjört herhlaup á Suðurlandið og á Siklag, unnið Siklag og brennt hana: quan, el tercer dia, David i els seus homes arribaren a Siclag, els amalequites havien fet una incursió al Nègueb i a Siclag, i havien pres i incendiat Siclag

<†>  siklingur <m. siklings, siklingar>:

sobirà m, rei m

siksa <f. siksu, siksur. Gen. pl.: siksna o: siksa>:

xicsa f (שיקסע)

sila·keppur <m. -kepps, -keppir>:

1. (seinlátur maður og hægfara) ganso m, gansa f, romancer (o: cançoner) m, romancera (o: cançonera) f, fetjut m (Mall., Men.), fetjuda f (Mall., Men.) (persona lenta, que fa les coses d'una manera excessivament calmosa, xino-xano)

2. (letingi) dròpo[l] m, dropa f (mandrós, poltró, persona sense nervi)

3. (svefnpurka) dormilega m & f (que dorm més enllà de les hores normals de descans)

4. (drellir, klunni) maladret -a, sompo -a (feixuc de moviments i poca-traça o maldestre en els moviments)

5. corcó m de l'Àrtic, otiorinc àrtic (escarabat coleòpter Otiorhynchus arcticus)

sila·legur, -leg, -legt <adj.>:

indolent, lent -a, calmós -osa

silfra <silfra ~ silfrum | silfraði ~ silfruðum | silfrað ║ e-ð>:

argentar una cosa (→ silfurhúða)

silfraður, silfruð, silfrað <adj.>:

argentat -ada

silfur <n. silfurs, no comptable>:

plata f, argent m (metall Ag)

◊ silfur er śalir á íberísku, śilabur á keltíberísku og zilar eða zilhar á basknesku: argent es diu śalir en ibèric, śilabur en celtibèric i zilar o zilhar en basc

◊ land þeirra er fullt af silfri (ˈkɛsɛφ, כֶּסֶף) og gulli, og fjársjóðir þeirra eru óþrjótandi. Land þeirra er fullt af stríðshestum, og vagnar þeirra eru óteljandi: llur país és ple d'argent i or, i llurs tresors són inexhauribles. Llur país és ple de destrers i llurs carros de combat són innombrables

◊ og þessar eru gjafir þær, sem þér skuluð af þeim taka: gull (zāˈhāβ, זָהָב), silfur (wā-ˈχɛsɛφ, וָכֶסֶף) og eir (ū-nəˈħɔʃɛθ, וּנְחֹשֶׁת): i aquestes són les ofrenes que agafareu d'ells: or, argent i aram

♦ brennt silfur: <†> plata refinada, plata pura

♦ grátt silfur: <†> plata en brut, plata nativa

♦ elda grátt silfur: <LOC FIG> barallar-se dues persones [de mala manera]

◊ þeir elda grátt silfur: estan molt barallats; no es poden veure; estan a mata-degolla

◊ þeir Óspakur og Þórir eldu oft grátt silfur og veitti ýmsum léttara: l'Óspakur i l'Þórir sovint les tenien i de vegades guanyava un, de vegades l'altre

◊ þeir Stórólfur eldu löngum grátt silfur en stundum voru með þeim blíðskapir: ell i en Stórólfur contínuament estaven barallats, encara que de vegades les relacions entre tots dos eren amistoses

♦ elda grátt silfur saman: <LOC FIG> partir peres

♦ elda grátt silfur við e-n: <LOC FIG> tenir-les amb algú

♦ hamrað silfur: plata batuda

♦ hreint silfur: plata pura, plata de llei

♦ líta öðrum augum á silfrið: <LOC FIG> mirar una cosa amb uns altres ulls, veure una cosa amb uns altres ulls

♦ óhreint silfur: plata en brut, plata nativa

♦ silfur hafsins: <LOC FIG> plata marina, argent marí (designació metafòrica de l'areng)

♦ vinna silfrið: <LOC ESPORT> emportar-se'n la plata (guanyar la medalla de plata, fer segon)

silfur- <en compostos>:

de plata, d'argent, argentí -ina, argiro-

silfur·bakki <m. -bakka, -bakkar>:

safata f de plata, safata f d'argent

♦ afhenda e-m e-ð á silfurbakka: <LOC FIG> donar-li una cosa a algú feta i mastegada, servir una cosa a algú en safata de plata

silfur·barri <m. -barra, -barrar>:

llobarro blanc, llobaro americà (peix Morone americana)

silfur·bendill <m. -bendils, -bendlar>:

sabre m de plata (peix Benthodesmus elongatus simonyi syn. Benthodesmus simonyi)

silfur·berg <n. -bergs, no comptable>:

espat m d'Islàndia (calcita incolora i transparent)

silfur·blár, -blá, -blátt <adj.>:

[de color] gris plata, gris argentat -ada

silfur·bokki <m. -bokka, -bokkar>:

peix os m, banana f de mar (peix Albula vulpes)

silfur·borð <n. -borðs, -borð>:

taula f d'argent

◊ síðan fékk Davíð Salómon syni sínum fyrirmynd að forsalnum og herbergjum hans, fjárhirslum, loftherbergjum, innherbergjum og arkarherberginu, svo og fyrirmynd að öllu því, er hann hafði í huga: að forgörðum musteris Drottins og herbergjunum allt í kring, féhirslum Guðs húss og fjárhirslunum fyrir helgigjafirnar, áætlun um flokka prestanna og levítanna og öll embættisstörf í musteri Drottins, og um öll þjónustuáhöld í musteri Drottins, og áætlun um þyngd gullsins, sem á þurfti að halda í öll áhöld við hvers konar embættisstörf; og um þyngd silfuráhaldanna (kəˈlēi̯   ha-kˈkɛsɛφ, כְּלֵי הַכֶּסֶף), sem á þurfti að halda við hvers konar embættisstörf; og um efnið í gullstjakana og gulllampana, er á þeim voru, eftir þyngd hvers stjaka og lampa hans; og um efnið í silfurstjakana (wə-li-mənɔˈrōθ   ha-kˈkɛsɛφ, וְלִמְנֹרוֹת הַכֶּסֶף) eftir þyngd hvers stjaka og lampa hans, eftir því sem hver stjaki var ætlaður til; og um þyngd gullsins í hvert af borðunum fyrir raðsettu brauðin; og um silfrið í silfurborðin (lə-ʃulħăˈnōθ   ha-kˈkāsɛφ, לְשֻׁלְחֲנוֹת הַכָּסֶף); og um þyngd soðkrókanna (wə-ha-mmizlāˈɣōθ, וְהַמִּזְלָגוֹת) og fórnarskálanna (wə-ha-mmizrāˈqōθ, וְהַמִּזְרָקוֹת) og bollanna (wə-ha-qqəɕāˈwōθ, וְהַקְּשָׂו‍ֹת) úr skíru gulli og þyngd gullbikaranna og silfurbikaranna (wə-li-χəφōˈrēi̯   ha-kˈkɛsɛφ, וְלִכְפוֹרֵי הַכֶּסֶף), hvers fyrir sig; og um þyngd reykelsisaltarisins úr hreinsuðu gulli. Og hann fékk honum fyrirmynd að vagninum, gullkerúbunum, er breiddu út vængina og huldu sáttmálsörk Drottins. "Allt þetta," kvað Davíð, "er skráð í riti frá hendi Drottins. Hann hefir frætt mig um öll störf, er vinna á eftir fyrirmyndinni": després en David donà a en Salomó, son fill, el model del pòrtic i de les seves cambres, de les cambres del tresor, de les cambres altes, de les cambres interiors, i de la cambra del propiciatori. Li donà el plànol de tot el que tenia en ment respecte dels atris del temple de Jahvè, i de totes les cambres del seu entorn, els tresors del temple d'Elohim i els tresors per a les ofrenes sagrades, i el seu projecte de les classes o seccions dels sacerdots i dels levites, i tot el que es referia a les feines del servei al temple de Jahvè, i de tots els utensilis del servei del temple de Jahvè. [També li donà] l'estimació del pes de l'or que caldria per a mantenir tots els estris necessaris per a cada mena de servei; i respecte del pes dels utensilis d`argent, que caldrien per a fer totes les menes de feina de cada servei; i també li donà el pes dels lampadaris d'or i de llurs llànties d'or, amb el pes de cada lampadari i de les seves llànties; i sobre el pes dels lampadaris d'argent i de les seves llànties, d'acord amb l'ús planejat per a cada lampadari. *** Li donà el pes de l'or que li calia per a les taules dels pans de proposició, per cada taula, i l'argent per a les taules d'argent. Li donà el model de les forquetes, dels vasos sacrificials i de les gerres d'or pur, i el pes de les copes d'or i de les copes d'argent, amb el pes de cada copa. I el pes de l'altar de l'encens, d'or depurat. I li va donar el model del carro, dels querubs d'or, que estenen llurs ales cobrint l'Arca de l'Aliança de Jahvè. “Tot això”, li va dir en David, “ha estat consignat en un escrit de la mà de Jahvè. Ell m'ha informat sobre tots els treballs que s'han de fer seguint aquest model”

◊ þar stóð silfrborð ok á skipat brauði harðla bjǫrtu með sœtum ilm; þar stóð diskr af gulli gjǫrr, á honum var allskyns slátr með inum bezta aldini, þar var kanna sett, með gimsteinum búin, ok kalekr, af gulli gjǫrr, stóð þar ok hjá, með drykk einkar góðum hvárttveggja, ok rjokkjur (la forma rjǫkka, rjokka per rekkja està ben atestada a la llengua medieval) voru þar breiðar (o cal entendre que ens trobem davant la traducció d'un baix-alemany *bereidde bedde ‘llits fets, preparats’ que fou mal entès pel traductor?) með inum dýrligustum pellum: allà hi havia una taula d'argent i en ella s'hi havia disposat un pa blanquíssim que feia una dolça flaire; [també] hi havia una safata feta d'or en la qual hi havia tota mena de viandes de carn acompanyades de les millors fruites; hi havia un pitxer, guarnit de pedreria, i al seu costat també hi havia un calze, fet d'or, tots dos amb begudes exquisides, i [dins la torre també] hi havia uns llits amples, coberts amb els pal·lis més preciosos

silfur·borðbúnaður <m. -borðbúnaðar, no comptable>:

vaixella f de plata, servei m de taula de plata

silfur·borinn, -borin, -borið <adj.>:

argentífer -a

silfur·brami <m. -brama, -bramar>:

peix m ventall de l'Atlàntic (peix Pterycombus brama)

silfur·brons <n. -brons, no comptable>:

pintura f d'alumini

silfur·brullaup <n. -brullaups, -brullaup>:

variant de → silfurbrúðkaup ‘noces d'argent’

silfur·brúðkaup <n. -brúðkaups, -brúðkaup>:

noces f.pl d'argent

silfurbrúðkaups·dagur <m. -dags, -dagar. Dat. sg.: -degi>:

[dia m de les] noces f.pl d'argent

silfur·búinn, -búin, -búið <adj.>:

guarnit -ida d'argent

◊ Andrés prestur gaf Réttibur konungi refði silfurbúið en Dúnimis systursyni hans fingurgull. Fyrir því þóttust þeir vita að hann mundi vera nokkur ráðamaður í staðinum og virtu hann meira en aðra menn. Þeir tóku krossinn helga og höfðu braut. Þá tóku þeir taboluna er stóð fyrir altarinu, er Sigurður konungur hafði gera látið í Grikklandi og haft í land. Þeir lögðu hana niður á gráðuna fyrir altarið. Þá gengu þeir út úr kirkjunni: : el prevere Andreu va donar al rei Réttibur un bàcul guarnit d'argent i al Dúnimis, el seu nebot per part de mare, un anell d'or. Per aquests regals, [els vendes] varen creure saber que el prevere havia d'ésser un dels prohoms que governaven la ciutat i, per aquesta raó, el varen tractar més honorablement que els altres. Varen agafar la Santa Creu i se l'emportaren. Després, també varen agafar el retaule que hi havia davant l'altar i que el rei Sigurður havia fet fer a Bizanci i havia portat a Noruega. El varen dipositar en terra als graons de davant l'altar. Després, varen sortir de dins l'església

silfur·diskur <m. -disks, -diskar>:

safata f d'argent

◊ þeir sá hann hinum fegrstum guðvefjarpellum búinn. Þar stóð borð búit fagrt, ok stóð á silfrdiskr. Á honum váru alls konar krásir, ok hann var hlaðinn af hvítu brauði með sætum ilm. Kanna var þar, sett með gulli ok gimsteinum. Kaleikr var þar, fullr af víni. Rekkjur váru þar, vel búnar ok breiddar gullofnum klæðum ok guðvefjarpellum (edició d'en Sigurður Nordal): veren que [l'interior de la torre] estava guarnit amb els més bells pal·lis de sàmit. Hi havia una taula bellament parada, amb una safata d'argent a sobre. Dins la safata hi havia tota mena de menges delicades i una pila de pa blanc de dolça flaire. Hi havia un pitxer adornat d'or i de pedres precioses. [També] hi havia un calze ple de vi. [També] hi havia llits, ben fets, i coberts de pal·lis de sàmit i draps de brocat d'or

◊ þeir sá hann inum fegrstum guðvefjar pellum búinn. Þar stóð borð búit fagrt, ok stóð á silfrdiskr. Á honum váru alls konar krásir, ok hann var hlaðinn af hvítu brauði með sætum ilm. Kanna var þar sett með gulli ok gimsteinum. Kaleikr var þar fullr af víni. Rekkjur váru þar vel búnar ok breiddar gullofnum klæðum ok guðvefjar pellum (edició d'en Guðni Jónsson): veren que [l'interior de la torre] estava guarnit amb els més bells pal·lis de sàmit. Hi havia una taula bellament parada, amb una safata d'argent a sobre. Dins la safata hi havia tota mena de menges delicades i una pila de pa blanc de dolça flaire. Hi havia un pitxer adornat d'or i de pedres precioses. [També] hi havia un calze ple de vi. [També] hi havia llits, ben fets, i coberts de de pal·lis de sàmit i draps de brocat d'or

silfur·fat <n. -fats, -föt>:

safata f de plata, plàtera f de plata

◊ fórnargjöf hans var silfurfat, 130 siklar að þyngd, silfurskál, sjötíu siklar að þyngd eftir helgidómssikli, hvort tveggja fyllt fínu mjöli olíublönduðu, til matfórnar: : va oferir una safata de plata de cent trenta sicles de pes, un vas de plata de setanta sicles, segons el sicle del santuari, tots dos plens de flor de farina pastada amb oli per a l'oblació

♦ fá e-ð á silfurfati: <LOC FIG> rebre una cosa servida en safata de plata, rebre una cosa feta i mastegada

silfur·fiskur <m. -fisks, -fiskar>:

peix m destral, destral f de plata (nom de diversos peixos de l'ordre dels clupeïformes)

♦ norræni silfurfiskur: peix destral d'Olfers, peix m nacre (peix Argyropelecus olfersi)

♦ skakki silfurfiskur: peix m detral espinalta, destral f de plata d'espina alta (peix Sternoptyx pseudobscura)

♦ stóri silfurfiskur: peix m destral gegant, gran destral f de plata (peix Argyropelecus gigas)

♦ suðræni silfurfiskur: peix m destral curt (peix Argyropelecus hemigymnus)

silfur·flétta <f. -fléttu, -fléttur. Gen. pl.: -fléttna o: -flétta>:

heura f de terra (planta Glechoma hederacea)