© Macià Riutort i Riutort, 1998

hug- <en compostos>:

del cor, de l'ànim, de l'esperit

huga <huga ~ hugum | hugaði ~ huguðum | hugað ║ að e-u>:

1. (athuga e-ð, gá að e-u) fer un cop d'ull a una cosa, controlar una cosa (examinar una cosa a fi de comprovar que estigui bé o en ordre & tenir cura de)

◊ ég hef hugað að (חִשַּׁבְתִּי) vegum mínum og beint skrefum mínum að fyrirmælum þínum: he examinat els meus camins i dirigit les meves passes vers els teus preceptes

◊ ég gekk því upp dalinn um nóttina og hugaði að múrunum (וָאֱהִי שֹׂבֵר בַּחוֹמָה) á leiðinni. Þá fór ég aftur um Dalshliðið og hélt heim: Vaig anar caminant, de nit, vall amunt, examinant sempre la muralla pel camí, i vaig retornar per la porta de la Vall i vaig anar a casa

♦ huga um e-ð: tenir neguit per una cosa, neguitejar-se per una cosa

◊ Þórir otar sér fram milli manna og hratt mönnum frá sér og biður gefa sér rúm "því að mér mun mest um hugað": en Þórir es va obrir camí entre els altres homes empenyent-los fora del seu davant i demanant que li fessin lloc "perquè és a mi a qui més m'afecta i interessa això"

◊ Eyjólfur svarar: "Vel er það boðið en mér mun mest um hugað og er satt hið fornkveðna að sjálfs hönd er hollust": l'Eyjólfur li va respondre: “Bon oferiment és el que em fas, però aquesta és sobretot la meva cosa. És ben vera l'antiga dita que fa «La teva pròpia mà és el teu amic més lleial»” (és a dir, ningú no et defensarà mai millor que tu mateix)

2. (taka eftir) estar atent -a una cosa, parar compte a una cosa (parar o posar atenció en una cosa & tenir present)

hugað¹:

nom. & ac. sg. forts de → hugaður, huguð, hugað “estrenu -ènua”

hugað²:

supí de → huga “fer un cop d'ull a, examinar”

hugað³:

supí de → hyggja “pensar”

◊ og nú út gengur þessi viðvörun til yðar, þér prestar: Ef þér hlýðið ekki og látið yður ekki um það hugað (תָשִׂימוּ עַל-לֵב) að gefa nafni mínu dýrðina - segir Drottinn allsherjar -, þá sendi ég yfir yður bölvunina og sný blessunum yðar í bölvun, já ég hefi þegar snúið þeim í bölvun, af því að þér látið yður ekki um það hugað (שָׂמִים עַל-לֵב): i ara, va per a vosaltres aquesta admonició, sacerdots! Si no escolteu pas, si no preneu més interés a donar glòria al meu nom, diu Jahvè-Cevaot, jo enviaré contra vosaltres la maledicció i convertiré en malediccions la vostra benedicció. Sí, les tornaré en maledicció, ja que no hi poseu interés

<LIT>  hugaðs·ræða <f. -ræðu, -ræður. Gen. pl.: -ræðna o: -ræða>:

conversa f confidencial

◊ "Enn scaltu hilmi ǀ í hugazrœðo, ǁ framlyndr iǫfurr, ǀ fleira segia; ǁ gestr em ec Giúca, ǀ oc ec geng þaðan: ǁ hvat mun enn vera ǀ ævi minnar?": "Encara has de dir més coses al rei, príncep ple d'empenta, en conversa confidencial. Jo seré hoste d'en Gjúki i [després] me n'aniré d'allà. Què més em passarà a la vida?"

hugaður, huguð, hugað <adj.>:

animós -osa, coratjós -osa

hugall, hugul, hugalt <adj.>:

<†> variant arcaica de → hugull, hugul, hugult ‘atent, amatent, sol·lícit; atent, curós’ o: athugull, athugul, athugult ‘atent, curós’

◊ hyggið svá til, sveinar, at hvárki bregði lagi sínu toppr né tagl í hestunum, ok gætið þeira vel ok geymið hugalt, at eigi saurgist þeir: pareu esment, vailets, que no es toqui (?) als cavalls ni un pèl ni del serrell del front ni de la cua, i teniu-ne bona cura d'ells, i vetlleu atentament que no se sollin pas

◊ Oddr var fésælli hverjum manni. Óspakr átti ok nǫkkut fé, ok var hann ok hugall at því, at missa einskis sauðar: N'Oddr era més acabalat, pel que fa a béns i bestiar, que qualsevol altre home. N'Óspakr també tenia una mica de bestiar i prenia molta cura de no perdre cap ovella

◊ þagalt oc hugalt | scyli þjóðans barn ǁ oc vígdiarft vera; ǁ glaðr oc reifr | scyli gumna hverr, ǁ unz sinn bíðr bana: el fill del rei cal que sigui callat i observador, i ardit en el combat. Tot home hauria d'estar alegre i content fins al moment que pateixi mort (vocabulari: #1. hugall: en Kuhn 1968³, pàg. 103, interpreta el mot en aquest passatge com a: hugall adj. besonnen (Háv. 15), és a dir, reflexiu, que obra amb reflexió, reprenent inalterada, així, la interpretació anterior d'en Sijmons i en Gering 1903, col. 469: hugall, adj. (norw. hugall) verständig, besonnen <...>; En Baetke 19874, pàg. 279, dóna: hugall adj. achtsam, aufmerksam, sorgfältig: h. at e-u auf etwas bedacht )

hugar- <en compostos>:

mental (de la ment, de l'esperit)

hugar·angist <f. -angistar, -angistir>:

angoixa f d'esperit

◊ ég ætla þá ekki heldur að hafa taum á tungu minni, ég ætla að tala í hugarangist (bə-tsar rūḥī, בְּצַר רוּחִי) minni, ég ætla að kveina í sálarkvöl (bə-mar naφšī, בְּמַר נַפְשִׁי) minni: però ara ja no vull posar fre a la meva llengua: parlaré amb el cor ple d'angoixa i em queixaré amb l'ànima plena d'amargor

hugar·angur <n. -angurs, no comptable>:

1. (hryggð) pena f mortal (profunda aflicció o tristesa)

◊ en því at mikil var synd hennar, bœtti hún með miklu hugarangri: i per tal com el seu pecat era gros, feia penitència amb gran contristament

◊ ég varð sárhryggur (= λυπηθείς, λυπηθεῖσα, λυπηθέν: λυπηθεὶς), stundi, grét og tók að biðja í hugarangri mínu (= ἡ ὀδύνη: μετ᾽ ὀδύνης): jo em vaig posar molt trist, i vaig plorar gemegant; i en la meva aflicció vaig començar a pregar

2. (angist, áhyggjur) angoixa f (o: angúnia f) mortal (neguit, forta opressió de l'esperit)

◊ fóru nú í hönd dagar og nætur með miklu hugarangri: llavors van començar uns dies i unes nits plens d'una gran angoixa

hugar·ást <f. -ástar, -ástir>:

amor profund, amor m,f de tot cor, amor m,f [íntim]

◊ borg ein er á Bretlandi, er Dool heitir. Þessari borg réð um þá daga svá ríkr herra ok hraustr riddari, svá góðr ok gæfufullr, svá frægr ok vinsæll ok at ǫllum drengskap svá lofsæll, at aldregi fyrir honum né eptir hans daga bjó þar hans jafningi. Þessi hinn kurteisi maðr frá ór nunnusetri, at sú hin fríða ok hin hœverska mær var skrýdd ok prýdd hinni lofsælustu kvensku, ok af hennar fǫgru frægð þá sneri hann allri hugarást til hennar: A Bretanya hi ha una ciutat anomenada Dol[-de-Bretagne]. En aquells dies governava aquesta ciutat un senyor tan poderós i cavaller tan estrenu, tan bo i fortunat, tan famós i estimat de tothom, i tan digne de glòria per tota la seva cavallerositat que mai abans d'ell ni després dels seus dies hi va viure allà el seu igual. Aquest home cortesanès va sentir a parlar del convent de monges que aquella donzella bella i cortesanesa, estava ornada i adornada amb les virtuts femenines més dignes d'elogi, i, a causa del seu bell renom, aquell cavaller va girar envers ella tot el seu afecte i amor

◊ hann aflét orðum, ǁ en í ásýnd var ǁ mildi mælandi ǁ at munni hljóðum, ǁ himnesk hugarást við helseka menn, ǁ ekkert sást ljóma ǁ í öllum himni, ǁ utan hlýðni hans, ǁ henni fegurr (Paradísarmissir. Llibre III, versos 266-269): va cessar de parlar, però en el seu aspecte, amb boca silenciosa hi estava parlant als homes condemnats a morir una dolcesa i una amor celestial profunda, i en tot el cel no s'hi veia res esplendir més bella que ella, llevat de la seva obediència

◊ friðar árnandi ǁ fyrirbænum, ǁ sem manna mildr ǁ meðalgangari, ǁ blíða ræðu ǁ lét hann blandaða ǁ harðla heitri ǁ meðr hugarást (Paradísarmissir. Llibre X, versos 226-228): intercedint pau amb pregàries, com a benigne mediador dels homes, feia el seu dolç discurs barrejat amb molt ardent amor sincera

◊ berg því af björk ǁ svo beggja sami ǁ í heillum hluti, ǁ sem í hugar ást, ǁ söm ok ein gæði, ǁ [p. 279] okkr sameini; ǁ þvíat, nema þú ǁ þar af neytir, ǁ mundi misjafnrar ǁ máski dyggðar ǁ hæð ok hamingju ǁ okkar hag sundra (Paradísarmissir. Llibre IX, pp. 278-279. Versos 881-284): tasta, per això, el bedoll, a fi que un mateix destí -un mateix i únic bé- ens uneixi tant en la fortuna com en un amor profund, car, si tu no en consumeixes, l'altura de benaurança i de la virtut desiguals per ventura separaria la nostra condició

hugar·ástand <n. -ástands, no comptable>:

estat m d'ànim, disposició f d'esperit, humor m,f

hugar·bót <f. -bótar, no comptable>:

consol m

◊ Þorbjörn svarar: "Þó er mér það mikil hugarbót, að þú takir við málinu. Verður að því, sem má": en Þorbjörn li va respondre: “Tanmateix, m'és un gran consol que et facis càrrec de la meva causa. Anirà com hagi d'anar”

hugar·burður <m. -burðar, -burðir>:

fantasia f, quimera f (cabòria, il·lusió de la ment, bogeria)

◊ svo segir Drottinn Guð: Vei hinum heimsku spámönnum, sem fara eftir hugarburði (ʔăˈʃɛr   hɔləˈχīm   ʔaˈħar   rūˈħ-ām,   אֲשֶׁר הֹלְכִים אַחַר רוּחָם) sjálfra sín og því, er þeir hafa ekki séð: així parla el Senyor Jahvè: Ai dels profetes nicis que segueixen llurs pròpies quimeres i el que no han vist!

<†>  hugar·ekki <m. -ekka, no comptable>:

congoixa f, aflicció f d'esperit

◊ tak þér ekki herbergi nær gǫtu, þótt þik nátti, því at opt búa þar illar vættir, þær menn villa. Lát eigi tæla þik fagrar konur, þótt þú sjáir at veizlum, sváat þat standi þér fyrir svefni eða þú fáir af því hugarekka: no cerquis aixopluc per passar la nit a prop del camí, no ho facis ni perquè ja s’està fent fosc, perquè espesses vegades s’esdevé que és precisament allà on viuen les criatures dolentes que porten la perdició als homes. No et deixis encisar tant per les dones maques que et puguis trobar a una festa que en perdis la son o te'n sobrevingui aflicció d’esperit

◊ var þetta ráð miklu vitrligra, at leita sér hjálpar þangat, sem líkast þótti, heldr en velta af út í vesǫld. Vil ek þetta vel fyrir þér virða, þótt þú væntir þér hér nǫkkurrar hjálpar af oss. Vil ek þat skjótt gera augljóst fyrir þér, hvern beina þér fáið í váru ríki. Vér viljum lofa yðr mánaðar yfirfǫr um várt ríki, ef þér vilið með þǫkkum taka þessa dvǫl. Ok ef annarr konungr veitir yðr slíkar hjálpir, þá er mikil ván, at þú komir þessu fólki ósoltnu heim, sem með þér ferr, en far ekki með þann hégóma, at þér biðið kvenna, hvárki minnar dóttur né annarra, því at þat mun yðr at skjali einu verða, meðan þér eruð svá af yðr komnir af skorti ok hallæri. En þá er þessi tími er úti, mun yðr enn nǫkkut rautt fyrir brenna, er þér komið heim, ok beri þér fyrir þetta engan hugarekka svá búit: aquesta decisió de cercar auxili allà on semblava més probable poder-ne obtenir ha estat molt més assenyada que no pas rebolcar-se en la misèria. Et prendré bé que tu hagis esperat rebre algun ajut aquí de nosaltres. Adés mateix et faré avinent l'ajut que tu i els teus rebreu en el nostre regne: volem permetre-vos durant un mes el pas pel nostre regne si voleu acceptar amb agraïment aquesta estada. I, si un altre rei us concedeix tals ajuts, hi ha moltes de possibilitats que puguis portar la gent que van amb tu de tornada a casa sense que la fam els hagi fet perir, però, no em vinguis amb la bajanada de demanar-nos la mà de les nostres dones, ni de ma filla ni de qualsevol altra dona, car una aital petició serà xerrar per xerrar mentre esteu fugint d'aquesta manera de la fretura i la carestia. Ara bé, quan aquest temps de carestia hagi acabat, les vostres perspectives [d'obtenir la mà de ma filla] seran força bones quan haureu tornat a casa i aquesta situació, mentrestant, ja no et causi cap aflicció (la traducció sueca de l'Olaus Verelius, d'Upsala, 1664, p. 107, fa: Och når detta är förbi, få I väl råd, når I kommer hem, och torven ej bekymrar eder om sådant, som denna gången)

◊ sem Affríkamenn sá, at þeir hǫfðu látit hǫfðingja sinn, þá fengu þeir mikla hugsótt ok mæltu: Madeqvin herra, segja þeir, í øngu landi var þér jafngóðr hǫfðingi; þessi er lítill sveinn er þér banaði, mikit afl var gefit svá litlum dverg, at hann klauf inn mesta mann herklæddan, ok ef aðrir eru jafnsterkir, þá mun Agulandus hart niðr koma, ok ǫll Affríka mun snúast í harm ok hugarekka: quan els africans veieren que havien perdut llur senyor, se n'emparà una gran angoixa i deien: “Senyor Madeqvin”, deien, “a cap país no hi ha hagut cap senyor tan bo com tu; el qui t'ha mort ha estat un petit vailet: gran força és la que ha estat donada a un nan tan petit que ha fes [pel mig] l'home més gran en la seva armadura, i, si els altres han d'ésser tan forts com ell, l'Agulandus patirà una dura caiguda i a tota Àfrica li'n vindrà dolor i aflicció” (vocabulari: #1. koma niður: Cf. Baetke 19874, pàg. 335: koma hart niðr hart getroffen werden, Schweres erleiden; #2. hugarekki: Cf. Baetke 19874, pàg. 280: hugar-ekki m. Kummer, Betrübnis; en la traducció adopto aquesta interpretació d'en Baetke)

hugar·far <n. -fars, no comptable>:

1. (hugsunarháttur) mentalitat f, mode m de pensar (forma de pensar, ideologia, punt de vista)

◊ hegðið yður eigi eftir öld þessari, heldur takið háttaskipti með endurnýjung hugarfarsins (ὁ νοῦς -οός,   ἀλλὰ μεταμορφοῦσθε τῇ ἀνακαινώσει τοῦ νοός), svo að þér fáið að reyna, hver sé vilji Guðs, hið góða, fagra og fullkomna: i no us captingueu segons aquest món, sinó transformeu-vos per un renovellament de l'esperit a fi que pogueu discernir quina és la voluntat de Déu, allò que és bo, bell i perfecte

◊ þar eð þeir hirtu ekki um að varðveita þekkinguna á Guði, ofurseldi Guð þá ósæmilegu hugarfari (ὁ νοῦς -οός,   παρέδωκεν αὐτοὺς ὁ θεὸς εἰς ἀδόκιμον νοῦν), svo að þeir gjörðu það sem ekki er tilhlýðilegt: com que no s'han preocupat de guardar el coneixement de Déu, Déu els ha lliurats a uns valors inconvenients per tal que facin el que no és decorós

◊ þetta er nú annað bréfið, sem ég skrifa yður, þér elskaðir, og í þeim báðum hef ég reynt að halda hinu hreina hugarfari (ἡ διάνοια -ίας,   ἐν αἷς διεγείρω ὑμῶν ἐν ὑπομνήσει τὴν εἰλικρινῆ διάνοιαν) vakandi hjá yður: estimats, aquesta és la segona carta que us escric, i a totes dues he intentat mantenir desperta en vosaltres una manera de pensar pura

2. (afstaða til e-s, viðhorf) actitud f, postura f (o: positura f) (sentiments que hom té vers alguna cosa)

◊ heyr það, jörð. Ég færi þessari þjóð ógæfu. Það er ávöxtur þeirra eigin hugarfars (pəˈrī   maħʃəβōˈθ-ām,   פְּרִי מַחְשְׁבוֹתָם) því að þeir hafa ekki hlustað á orð mín, þeir hafa hafnað lögum mínum: escolta això, terra: Portaré infortuni a aquest poble. Serà el fruit de llurs seus pensaments, car no han parat esment a les meves paraules i han refusat la meva Llei

◊ Drottinn, Guð feðra vorra, Abrahams, Ísaks og Ísraels, varðveittu þetta hugarfar (ʃŏmərā-h־zˈzɔʔθ   lə-ʕōlām   lə-ˈʝēt͡sɛr   maħʃəˈβōθ   ləˈβaβ   ʕamˈmɛ-χā,   שֳׁמְרָה-זֹּאת לְעוֹלָם, לְיֵצֶר מַחְשְׁבוֹת לְבַב עַמֶּךָ) ævinlega í hjarta lýðs þíns. Beindu hjörtum þeirra til þín: Jahvè, Déu dels nostres pares, d'Abraham, Isaac i Israel, conserveu per sempre aquests sentiments al cor del vostre poble. Dirigiu llurs cors cap a vós

◊ eins og því Kristur leið líkamlega, svo skuluð þér og herklæðast sama hugarfari (ἡ ἔννοια -ίας,   καὶ ὑμεῖς τὴν αὐτὴν ἔννοιαν ὁπλίσασθε). Sá sem hefur liðið líkamlega, er skilinn við synd: per això, així com el Crist va sofrir en el seu cos, armeu-vos també vosaltres del mateix pensament: el qui ha sofert en el seu cos ha trencat amb el pecat

◊ og það þó hann fyllti hús þeirra blessun. - Hugarfar (wa-ʕăˈt͡sāθ   rəʃāˈʕīm   ˌrāħăˈqāh   ˈmɛ-nnī,   וַעֲצַת רְשָׁעִים, רָחֲקָה מֶנִּי) óguðlegra sé fjarri mér!: i a despit d'això, Ell va omplir llur casa de benediccions. Que els pensaments dels impius siguin lluny de mi!

3. (innræti, hugarástand) estat m d'ànim, disposició f d'esperit (estat d'esperit, disposició mental, humor)

4. (skapferli, lunderni) natural m, idiosincràsia f, tarannà m (forma d'ésser, natura, caràcter, índole, temperament)

◊ látið upp hliðin, svo að réttlátur lýður megi inn ganga, sá er trúnaðinn varðveitir og hefir stöðugt hugarfar (ˈʝēt͡sɛr   sāˈmūχ   tit͡sˈt͡sɔr   ʃāˈlōm   ʃāˈlōm,   יֵצֶר סָמוּךְ, תִּצֹּר שָׁלוֹם שָׁלוֹם). Þú veitir ævarandi frið, því að þeir treysta á þig: obriu les portes per tal que la nació justa pugui entrar, la que guarda la fidelitat i posseeix un caràcter ferm. Vós els concediu una pau perpètua perquè ells confien en vós

◊ þegar Sál sneri við og yfirgaf Samúel breytti Guð hugarfari hans (wa-i̯ˌʝahăφāχ־ˈl-ō   ʔĕlɔˈhīm   lēβ   ʔaˈħēr,   וַיַּהֲפָךְ-לוֹ אֱלֹהִים, לֵב אַחֵר). Öll þessi tákn komu fram þennan dag: quan en Saül (Xaül) es va girar i abandonà en Samuel (Xemuel), Déu li canvià el cor. Tots aquests senyals es varen acomplir aquell mateix dia

◊ ó, að þeir hefðu slíkt hugarfar (mī־ʝitˈtēn   wə-hāˈʝāh   ləβāˈβ-ām   zɛh   lā-ˈhɛm,   מִי-יִתֵּן וְהָיָה לְבָבָם זֶה לָהֶם), að þeir óttuðust mig og varðveittu allar skipanir mínar alla daga, svo að þeim vegni vel og börnum þeirra um aldur og ævi: oh! Tant de bo que tinguessin un cor tal que em temessin i guardessin tothora els meus preceptes a fi que els anés bé a ells i a llurs fills per sempre més

5. (lífsreglur) valors m.pl, principis m (principis fonamentals respecte d'una cosa, ideologia fonamental)

◊ og hann mun ganga fyrir honum í anda og krafti Elía til að snúa hjörtum feðra til barna og óhlýðnum til hugarfars réttlátra (ἡ φρόνησις -ήσεως,   ἐν φρονήσει δικαίων) og búa Drottni altygjaðan (κατεσκευασμένος, κατεσκευασμένη, κατεσκευασμένον,   κατεσκευασμένον) lýð: i li anirà al davant amb l'esperit i el poder de l'Elies per convertir els cors dels pares envers els fills, i els díscols envers la virtut dels justos, i preparar al Senyor un poble ben preparat»

◊ verið með sama hugarfari (φρονεῖν,   τοῦτο φρονεῖτε ἐν ὑμῖν ὃ καὶ ἐν Χριστῷ Ἰησοῦ) sem Jesús Kristur var: tingueu [en vosaltres] els mateixos principis que tingué el Crist Jesús

hugarfars·breyting <f. -breytingar, -breytingar>:

1. <GEN> canvi m de mentalitat

2. (viðmiðaskipti, grundvallarbreytingar á viðmiðunum) canvi m de paradigma (canvi o revolució ideològica en una ciència)

3. (skoðunarbreyting) canvi m d'actitud , canvi m d'opinió (canvi de forma de pensar d'algú respecte d'una cosa o d'algú, nova actitud)

hugar·flug <n. -flugs, no comptable>:

1. (íyndunarafl) [vol m de la] fantasia f  (imaginació)

2. (hugmyndavinna) brain storming m (pluja d'idees, tempesta d'idees)

hugar·fóstur <n. -fósturs, -fóstur>:

fruit m de la ment, obra f intel·lectual (fet concebut per algú, concepció o creació degudes a la ment d'algú)

hugar·fullur, -full, -fullt <adj.>:

animós -osa

◊ svá byrjar þessa frásǫgu, at Hreggviðr er konungr nefndr. Hann átti at ráða fyrir Hólmgarðaríki, er sumir menn kalla Garðaríki. Hann var mikill at vexti, sterkr at afli, manna vænstr ok vápndjarfastr, hugarfullr ok bardagamaðr mikill, vitr ok ráðugr, stórgjǫfull við vini sína, stríðr ok refsingasamr við óvini sína: aquest relat comença que hi havia un rei que nomia Hreggviðr. Regnava sobre el regne de Nòvgorod (Hólmgarðaríki) que alguns anomenen Garðaríki, el regne de les closes. Era un home de gran estatura, de gran força, el més bell dels homes i el més estrenu amb les armes, animós i gran batallador, savi i de bons consells, molt generós amb els seus amics i despietat en els càstigs amb els seus enemics

◊ Palamedes var grannligr maðr ok hárr, fríðr [sýnum] ok ǫflugr, hugarfullr ok dramblátr: en Palamedes era un home alt i esvelt, de bella figura i de força puixant, animós i altiu

<LIT>  hugar·fylgsni <n. -fylgsnis, -fylgsni>:

amagatall m del cor, kenning per a pit ,i, metonímicament -el continent pel contingut- cor, pensa

◊ mjǫk erum tregt ǁ tungu at hrœra ǁ eða loptvægi ǁ ljóðpundara; ǁ esa nú vænligt ǁ of Viðurs þýfi ǁ né hógdrœgt ǁ ór hugar fylgsni: molt difíficil em resultarà de moure ma llengua o [d'aixecar] el pes de la romana dels poemes: no són pas bones les perspectives per al botí d'en Viðurr. No em resultarà fàcil de treure'l de l'amagatall del meu cor

◊ „Segir þú aldri, ǁ seggr inn illspái, ǁ goðafrétt góða ǁ gumum fyrir; ǁ er þér annast æ ǁ illu at spá ǁ hölda hveim, ǁ úr hugarfylgsnum“: “Baró de mals auguris, mai no m'has pronunciat un bon oracle als homes. No hi ha res que t'abelleixi més que predir sempre malastrugances a cada home des de l'interior del teu pit (L'original fa:   μάντι κακῶν οὐ πώ ποτέ μοι τὸ κρήγυον εἶπας· ǁ αἰεί τοι τὰ κάκ' ἐστὶ φίλα φρεσὶ μαντεύεσθαι, ǁ [ἐσθλὸν δ' οὔτέ τί πω εἶπας ἔπος οὔτ' ἐτέλεσσας])

◊ „Ok laun-látum ǁ leiðum beita; ǁ né þú nokkru, ǁ niflungr, sinni ǁ mínum mun ǁ at miðla þorðir, ǁ hvat þér hugkvæmdist ǁ í hugar fylgsnum“: “i emprar vies secretes; i tu, rei [dels déus] mai, ni una sola vegada, no has gosat de fer segons el meu desig i compartir amb mi allò que t'hagi vingut en el teu pit (= al cor)” (L'original fa:   [τίς δ' αὖ τοι δολομῆτα θεῶν συμφράσσατο βουλάς; ǁ ] αἰεί τοι φίλον ἐστὶν ἐμεῦ ἀπὸ νόσφιν ἐόντα ǁ κρυπτάδια φρονέοντα δικαζέμεν· οὐδέ τί πώ μοι ǁ πρόφρων τέτληκας εἰπεῖν ἔπος ὅττι νοήσῃς)

◊ svá mælti Svipuðr, ǁ sveif á brautu, ǁ lét eptir svá ǁ lofðung mæran; ǁ hvörfluðu hlutir ǁ of hugar fylgsni, ǁ þeir er sízt of fengu ǁ fram at ganga: així li parlà Svipuðr (= ὄνειρος) -el cavall alat Onir-, i se n'anà lliscant per l'aire d'allà, deixant enrere el rei tan famós. [A aquest] les coses li ballaven en el seu cor que no havien pas d'acomplir-se (L'original fa:   ὣς ἄρα φωνήσας ἀπεβήσετο, τὸν δὲ λίπ' αὐτοῦ ǁ τὰ φρονέοντ' ἀνὰ θυμὸν ἅ ῥ' οὐ τελέεσθαι ἔμελλον·) (l'única explicació que trobo a l'ús del nom propi Svipuður, és que el traductor de la Ilíada entenia els oniri com una guarda de cavalls. D'aquí la meva explicació del mot com a cavall alat Onir, cavall alat del somni)

◊ stundi stórum ǁ stilli þjáðum ǁ mótt móðakarn ǁ it meginfræga; ǁ leizt honum þá ǁ ljúfast vera ǁ ok hollast ráð ǁ í hugar-fylgsni: el fatigat aglà dels sentiments (= el cor), el celebèrrim, va gemegar [de dolor] al gran rei sofrent. Finalment li va semblar en el seu pit que el determini millor i més favorable era de...(L'original fa:   μέγα δ' ἔστενε κυδάλιμον κῆρ. ǁ ἧδε δέ οἱ κατὰ θυμὸν ἀρίστη φαίνετο βουλὴ)

hugar·haldinn, -haldin, -haldið <adj.>:

que dóna importància a fer una cosa

◊ láta sér vera hugarhaldið um að  <+ inf.>: deure's a <+ inf.>, donar molta d'importància a <+ inf.> 

hugar·heimur <m. -heims, -heimar>:

món m mental

◊ dveljast í sínum eigin hugarheimi: viure tancat -ada en el seu propi món

hugar·hægð <f. -hægðar, no comptable>:

conhort m

hugar·kvöl <f. -kvalar, -kvalir>:

turment anímic

◊ sjá, þjónar mínir munu fagna af hjartans gleði, en þér munuð kveina af hjartasorg og æpa af hugarkvöl: guaita! els meus servents cantaran de l'alegria que tindran al cor, però vosaltres gemegareu pel cor ple de pena [que tindreu] i cridareu a causa dels turments del vostre esperit

hugar·látlega <adv.>:

amablement, afablement

◊ og einn tíma er hann gekk til hofs síns stillti hann svo til að Austmaðurinn fór með honum. Ingimundur talar þá til hans hugarlátlega það er hann fann er honum var best að skapi. Hann vildi jafnan ræða um víking sína og herferðir. Ingimundur gekk inn í hofið fyrir og eigi finnur hann fyrr en Hrafn hleypur inn í hofið með sverðið: i una vegada que va anar al seu temple, s'ho va manegar de tal manera que el noruec hi anés amb ell. L'Ingimundur, mentre s'hi dirigien, li va parlar amicalment sobre allò que considerava que més li podia agradar: el noruec sempre volia parlar dels seus viatges com a viquing i de les seves expedicions de saqueig. L'Ingimundur va entrar dins el temple davant el noruec i no va fer cap retret al Hrafn fins que aquest no hagué entrat a dins el temple amb la seva espasa (vocabulari: #1. og eigi finnur hann fyrr en...: Considero que el verb finna aquí s'hi ha d'entendre en el sentit de finna sök við e-n (cf. Baetke 19874, pàg. 139: finna sǫk við e-n eine Klage vorbringen, erheben gegen jmd.) o bé amb el significat d'en Baetke 19874, pàg. 139: finna e-t e-m jmd. etw. vorwerfen, an jmd. etwas auszusetzen haben; cal tenir en compte que som davant una artimanya de l'Ingimundur que aquest està posant en pràctica amb la finalitat d'apoderar-se de l'espasa d'en Hrafn que ell i son fill, un cop la tinguin, anomenaran Ættartangi)

hugar·ljúfur, -ljúf, -ljúft <adj.>:

afable, amable

◊ mælti svá mæringr ǁ ok málmþings reynum ǁ hreyfði orðum helzt ǁ hugarljúfum; ǁ helltu kallarar ǁ á hendr þeim ǁ laugum ljóstærum ǁ lindar strauma: així els parlà l'ínclit governant, presentant la seva proposta als servers de l'assemblea dels acers (el server de l'assemblea dels acers = el server de la batalla= el guerrer) amb paraules extremadament amables. Els heralds els abocaren a les mans aigua cristal·lina dels dolls d'una font (L'original fa:   ὣς φάτο· τοῖσι δὲ πᾶσιν ἑαδότα μῦϑον ἔειπεν. ǁ αὐτίκα κήρυκες μὲν ὕδωρ ἐπὶ χεῖρας ἔχευαν)

hugar·lund <f. -lundar, no comptable>:

figuracions f.pl, idees f.pl

◊ “en þú eigi ǁ ǁ eignazt hefir ǁ hugarlund slíka ǁ í hyggju ranni. ǁ Heldr villt einn allt ǁ eta sjálfr, ǁ en manni miðla ǁ matarbita”: “però tu no tens (has entrat en possessió d')aitals idees al casal de la pensa (= al cor). Abans que no pas donar un sol mós de menjar a algú, més t'estimaràs de menjar-t'ho tot tu totsol (L'original fa:   ἀλλ' οὔ τοι τοιοῦτον ἐνὶ στήθεσσι νόημα· ǁ αὐτὸς γὰρ φαγέμεν πολὺ βούλεαι ἢ δόμεν ἄλλῳ)

◊ nú leið eigi langt áður Ketill sneri sínu skapi eftir sinni ódyggð og eiginlegri hugarlund. Hann tjáði þá fyrir konu sinni og dóttur að Hrafn væri óskapgæfur en nennti ekki að starfa og væri við þær of fjölræðinn: no va trigar gaire que en Ketill va canviar de parer en concordança amb la seva volubilitat i el seu propi encaboriament (peculiar idiosincràsia). Llavors, va declarar davant la seva dona i filla que en Hrafn era sull i no li agradava fer feina i que es prenia massa confiances amb elles

◊ eptir þat týnir hverr frændsemi við annan ok gørisk sifjaspjall, ok þyrma menn engum hleytum, þvíat hvervetna þess er eitt fólk er skipt í marga staði með hǫfðingja ástundan, enda verða þeir sundrþykkir, þá dirfisk þegar alþýðan eptir [p. 77] sínum girndum, ok brigða þá alhugat ǫllum siðum landsins; þvíat þá gørir sjálfr hverr sér sið eptir sinni hugarlund, ok hræðisk engi maðr refsing þegar hǫfðingjar sundrþykkjask ok smættask (Espill, cap. 36, pàg. 76-77): a continuació tothom destrueix amb tothom la seva parentela i es comet incest i no es respecten els llaços de parentiu, car, allà on sigui que un poble es divideix en molts de bàndols amb l'aplicació dels seus prínceps, els quals, a llur torn, es desavenen entre si, llavors el comú del poble (el poble comú) torna immediatament desvergonyit en els seus desigs i trenquen completament tots els costums [establerts] del país, car llavors cadascú es fa a si mateix els seus propis costums d'acord amb la seva idiosincràsia (?) i ningú no tem el càstig tan bon punt els prínceps del país es desavenen i empetiteixen (vocabulari: #1. smættask: forma atestada quatre vegades: tres vegades a l'Espill del Rei i una vegada a la Hervarar saga ok Heiðreks saga, per bé que a l'edició, tant en suport paper com en suport electrònic, hi és substituïda per la forma smækkast, que, en ultra, és l'única forma a la qual dóna entrada en Baetke: cf. Baetke 19874, pàg. 580: smækkask (að) kleiner werden, sich vermindern; l'islandès modern coneix tant smækkast com smættast)

♦ gera sér e-ð í hugarlund: <LOC FIG> imaginar-se una cosa, figurar-se (o: afigurar-se) una cosa

hugar·orka <f. -orku, no comptable>:

força f de la ment

hugar·órar <m.pl -órar>:

fantasies f.pl

hugar·ótti <m. -ótta, no comptable>:

paüra f [anímica]

◊ Halldórr hét einn ríkr maðr í Noregi, hann var vinr Haralds konungs; dóttir hans hét Ingibjǫrg, vitr kona ok væn. Haraldr konungr þá opt veizlur með Halldóri, þá er hann sat í Þrándheimi, þótti konungi skemmtiligt at tala lǫngum við Ingibjǫrgu, þvíat hon var margfróð, ok sagði merkiliga frá mǫrgum hlutum. Þat var á einu hausti at Ingibjǫrg tók vanheilsu mikla, þrútnaði kviðrinn á henni, ok voru henni at meini hitar miklir ok þorstar. Hon vildi fátt fyrir alþýðu tala um vanheilsu sína, voru þará ýmsar getur, hugðu þat sumir menn, at mein hennar myndi vera af vǫldum konungs; en þar kom því máli at mein hennar gerðist með meira móti, enn þat mætti af manna vǫldum vera; voru þá konungi orð gjǫr, at hann legði til nǫkkur heilræði. Konungr kom til, ok leit á vanheilsu hennar, ok mælti til Halldórs: „Svá stenzt af um ferðir mínar, at ek má hér ekki dveljast lengi, ek verð fara at finna drottning, þvíat hon er sjúk, ok er þat med miklum ábyrgðum; en vanheilsa dóttur þinnar er mikil, ok þykki mér þat líkast, at hon hafi lagizt at vermslum nǫkkurum at drekka, ok mun hon sólgit hafa yrmling nǫkkurn lítinn, [p. 351] ok mun sá hafa þróazt í kviði hennar. Nú skiptir engu um hérvist mína, en ráð mun ek til kenna, at gera at þessu meini, þat er mér þykkir hóti líkast at dugi, ok er þat þó með mikilli hættu. Þér skuluð halda fyrir henni drykkinum, svá at hon nái eigi at drekka, þótt hon kalli til, hon mun þat illa þola, ok skulu þér ekki gefa at því gaum; þá skulu þér fœra hana þartil, sem vatn fellr af bjargi fram, ok stemmið af vatnsfallinu svá lítit, at eigi falli meira þar ofan, sem þér eruð, en drjúpi mjǫk ótt, en verið þó svá nær lœknum, at gerla heyri forsfallit; þar skal halda upp vaðmáli, sem þér eruð undir berginu, skal hon þar liggja á sem hógligast, ok búið svá um, at sem mest þyrsti þann sem með henni byggvir; látið hana þar undir, sem drjúpi smám ok smám í munn henni, en hon nái engum drykkinum. Vertu, Halldórr, nærstaddr með vápn nǫkkut hvasst, ok ef svá ferr, sem mik varir, at sá leiti vatnsins, sem með henni er, þá haltu vǫrð á, ef hann leitar út munninn, ok lát þó eigi sjá þik; varast þú þat mest, at þú ráðir eigi fyrr til hans, enn úti eru bœgslin ok hjartat, þvíat framhlutr ormsins býr yfir eitri, en þat skiptir engu, þótt hinn eptra hlut melti hon. Farið ekki at því, þótt hon mælist um hǫrmuliga, þvíat [p.352] þetta mætti henni meira, ef vel vildi takast; en giptan má ráða ok árnan hins heilaga Óláfs konungs, kallið á hann með Guði til hjálpar, ok hafið þessa alla meðferð, sem nú hefir ek til kennt.“ Fór konungr þá brott, en Halldórr gerði, sem konungr hafði fyrir sagt; var búit um hana undir berginu, ok draup vatnit í munn henni svá smám, at hana þyrsti at meirr. Hon mæltist um illa, ok lézt eigi þess vara, at faðir hennar mundi svá vilja kvelja hana: „en vera kann,“ segir hon, „at hér komi fram grimmleikr Haralds konungs.“ En þeir menn sem nærr voru, létu sem eigi heyrði, hvat er hon kveinaði. Faðir hennar stóð hjá með sax brugðit, ok þó leyniliga; því næst sá hann, hvar kom fram trjóna ekki þekkilig ór munni hennar, ok hvarf þegar inn aptr; ok litlu síðar kom ormrinn fram ǫðru sinni, ok skyggndist um, ok vildi gjarna vatnit, mátti þá nǫkkuru meirr sjá vǫxt hans enn hit fyrra sinn, en þó ekki svá at til hans væri ráðanda, hvarf hann enn inn aptr; hit þriðja sinn kom hann út svá, at Halldórr sá gerla bœgslin, kallaði hann þá einkanliga af ǫllum hug á Óláf konung með Guði; réð hann þá til, ok hjó sundr orminn fyrir framan munn hennar, féll þá út hǫfuðhlutrinn, en hinn renndi inn aptr ok niðr í kvið hennar. Hon varð við þetta svá máttlítil, at hon sýndist þeim mjǫk svá dauð, fóru þeir þá heim með hana [p. 353] sem hógligast, ok nœrðist svá sem frá leið; ok var hon þó lengi máttlítil, var þá á henni hugarótti ok kvíðr, svá at meinum sætti. Var þá sent eptir konungi, ok er hann kom til fundar við hana, vildi hon ekki við hann mæla; en er hann spurði, hví þat sætti, ok leitaði marga vega tals við hana, þá svaraði hon um síðir, sagði hann hafa sýnt sér mikinn grimmleik í sínum tillǫgum. Konungr svarar: „Eigi skal sú raun á verða, myndir þú hafa lengi fœddan með þér vándan gest, ef eigi væri þetta atgert, en nú má vera at þú verðir heil, ef Guð vill.“ Þá mælti konungur: „Nú skal heita fyrir henni, einkanliga á Maríu guðsmóður, at Ingibjǫrg skal syngja á Uppnummingardag hennar Beátí Immaculátí ok sjau sálma, ef hon verðr heil.“ Eptir þetta heit batnaði henni dag frá degi, svá at á skamri stundu varð hon alheil; þótti þá sem fyrr sá kvennkostr einnhverr bezt í Noregi:  Hi havia a Noruega un home poderós [i acabalat] que nomia Halldórr; era amic del rei Haraldr [Harðráði]. Sa filla nomia Ingibjǫrg, una dona llesta i bella. El rei Haraldr, quan es trobava a Þrándheimr, sovint era convidat a banquets a can Halldórr; el rei trobava entretingut de conversar llargament amb l'Ingibjǫrg car ella era [versada i] erudita en moltes de coses i deia coses remarcables de sobre moltes de coses. Una tardor es va esdevenir que l'Ingibjǫrg es va posar molt malalta. El seu ventre es va inflar i en el seu mal li veien grans febrades i set. No volia parlar gens de la seva malaltia davant la gent, de manera que corrien diverses especulacions sobre el que li passava. N'hi havia que pensaven que el seu mal el devia haver causat el rei, però la cosa va arribar un punt que [va restar clar] que el seu mal es feia d'una manera que anava més enllà del que podria explicar-se per causes humanes. Llavors es va enviar un missatge al rei demanant-li que hi donés algun bon consell. El rei [Haraldr] hi anà i es va mirar la seva malaltia i després va parlar amb son pare i li digué: “El meu viatge es presenta de tal manera que no puc quedar-me gaire temps: he de tornar immediatament a la vora de la reina, car està de part, i el part es presenta complicat (?). Ara bé, puc dir-te que la malaltia de ta filla és greu; tinc per mi que el més versemblant és que s'ajagués a alguna de les fonts que no es congelen per beure'n, i en fer-ho, degué empassar-se alguna petita serpeta (algun petit drac) la qual deu haver anat desenvolupant-se dins el seu ventre. La meva presència aquí no és pas necessària però et donaré un consell com tractar aquesta malaltia. El que em sembla que servirà amb la màxima probabilitat és el que ara et diré, encara que també és ver que va acompanyat d'un gran risc: Negueu-li qualsevol mena de beguda de manera que no tingui res que pugui beure per més que ho demani i fins a tal punt que la set se li faci molt mala d'aguantar, però vosaltres no en feu cas. [Quan estigui patint molta de set,] la portareu a un indret on l'aigua s'estimbi per un penyasegat. Atureu amb un dic el corrent d'aigua al capdamunt del penyasegat fins a tal punt que només caigui un degoteig d'aigua molt constant fins allà on sigueu vosaltres i ta filla, però feu, així i tot, de trobar-vos tan a prop del corrent d'aigua que caigui penyasegat avall que l'aigua caiguent per la cascada se senti ben clarament. Llavors agença una peça de vaðmál o burell allà on us trobeu al peu del penyasegat i fes que ta filla s'hi ajegui damunt de la manera més confortable possible, i disposeu-ho tot perquè la criatura que habita dins ella experimenti la set més forta possible. Col·loqueu ta filla al peu del penyasegat allá on l'aigua vagi degotant a poc a poc devora de la seva boca però procurant que ella no en begui mai ni un glop. Tu, Halldórr, mantén-t'hi a prop amb alguna arma esmolada i, si tot va com espero, i la [criatura] qui hi ha dins ta filla surt a cercar aigua, estigues en guàrdia per quan guaiti per la boca de ta filla procurant, emperò, que la criatura no et vegi pas. Posa sobretot molta de cura de no atacar-la abans que no li hagin sortit a fora les ales i la part del cor perquè la part anterior del cos d'una serp (d'un drac) és la que conté el verí, però no tindrà cap importància si ta filla [s'empassa i] digereix la part inferior del cos de la serp. No hi feu atenció si ta filla es queixa planyívolament perquè, si voleu que aquest procediment reïxi, la vostra determinació hauria d'ésser més forta que no pas [els laments d']ella, encara que seran la fortuna i la intercessió de sant Olau els qui [realment] decidiran l'èxit [d'aquest procediment]. Invoqueu-lo ell i Déu perquè us concedeixi el seu ajut i empreu en tot el tractament que us he indicat”. Després d'haver-li dit aquestes paraules, el rei va partir. En Halldórr va fer exactament com li ho havia prescrit el rei. Varen disposar sa filla al peu del penyasegat i l'aigua degotava al costat de la boca de la noia tan a poc a poc que feia que ella sentís encara més la set. Ella es queixava de mala manera dient que mai no hauria cregut que son pare la turmentaria d'aquella manera "i pot ésser”, deia, “que en el que fas es faci palesa la crueltat del rei Haraldr", però els homes que hi havia a prop d'ella feien com si no sentissin allò de què ella es lamentava. Son pare, mentrestant, es mantenia devora ella, per bé que amagat, amb un sax desembeinat a la mà. Tot seguit, en Halldórr va veure que un morro [de serp] que feia feredat guaitava fora de la boca de sa filla i tornava a enfonyar-se immediatament dedins. Una mica més tard, la serp va tornar a sortir per segona vegada i aquesta vegada va mirar al seu voltant volent aigua de grat (desitjosa d'anar fins a l'aigua); i en aquesta ocasió va deixar veure una mica més del seu cos que la primera vegada, però, tot i així, no va sortir-ne prou com perquè hom la pogués atacar. De nou va tornar a desaparèixer dins el cos de la noia. La tercera vegada, la serp, emperò, va sortir tant part defora el cos de la noia que en Halldórr va veure clarament la part de les ales del drac (la part de les espatlles de la bèstia) [fora del cos de sa filla], va tornar a invocar especialment fervorosament (de tot cor) sant Olau amb Déu, i aleshores va atacar la bèstia i va tallar la serp en dues arran de la boca de sa filla. La part del cap de la bèstia va caure fora del cos de la noia i la part inferior va lliscar ventre endins. En passar això, la noia va quedar tan sense forces que a tots els qui eren allà els va semblar talment com si fos morta. La varen portar a casa tan confortablement com pogueren on ella es va anar recuperant a partir de llavors per bé que va continuar estant molt dèbil durant molt de temps. Ella tenia una paüra anímica i un neguit tan grans que s'infligia danys. Aleshores varen enviar a cercar el rei i quan aquest la va veure, ella no va voler parlar-hi i com que el rei demanava com així no ho volia fer, intentant mantes vegades d'encetar una conversa amb ella, ella, finalment, li va respondre, dient-li que havia mostrat gran crueltat en els consells que havia donat [per guarir-la]. El rei li va contestar: “Tal cosa no es demostrarà / no és el cas. Si no s'hi hagués posat remei, hauries criat en el teu interior durant molt de temps un mal hoste, però ara, és possible que tu et posis bona si Déu ho vol”. El rei llavors va dir [a son pare d'ella]: "Ara prega per ella, i, de manera especial, a Maria Mare de Déu, i fes que l'Ingibjǫrg, si es posa bona, canti el dia de l'Ascensió de Maria el Beati immaculati i set psalms”. I després d'aquesta pregària, ella va anar millorant de dia en dia de manera que del cap de poc temps estigué totalment guarida. I llavors, com ja ho havia estat abans, fou considerada el millor partit per a un fadrí a tot Noruega (vocabulari: #1. bœgsl: Cf. Baetke 19874, pàg. 81: bœxl n. = bógr; i Baetke 19874, pàg. 60: bógr m. Bug, Schulter(stück) eines Tieres; resulta, doncs, obvi, que en Baetke entén que aquest mot és la designació dels quarters davanters o zona de les espatlles d'un animal. En islandès modern, emperò, el mot hi designa les ales d'un drac, i aquest fet em reforça en la idea que l'autor del passatge no distingia realment entre una serp i un drac; #2. mega meira: Cf. Baetke 19874, pàg. 412: mega betr, meira stärker, überlegen sein; mega ekki nichts ausrichten können, etwas aushalten können; entenc que el rei diu al pare de la noia que, si vol que el procediment reïxi, la seva determinació ha d'ésser major que no pas els crits de la noia, és a dir, si no s'aparta gens ni mica del que ell, el rei, li acaba de prescriure, per més que l'entendreixin les súpliques de la filla; #3. hví þat sætti: Cf. Baetke 19874, pàg. 634: hví sætir þat wie hängt das zusammen, wie kommt das, was bedeutet das)

hugar·reikningur <m. -reiknings, -reikningar>:

càlcul m mental, càlcul m de cap

hugar·ró <f. -róar, no comptable>:

tranquil·litat f d'esperit

hugar·rósemi <f. -rósemi, no comptable>:

calma f mental, calma (o: serenor) f d'esperit, consciència serena

hugar·smíð <f. -smíðar, -smíðar>:

fruit m de la imaginació, fruit m de la ficció (allò creat per o degut a la imaginació, ficció, ment o inventiva d'algú, esp. autor, compositor etc.)

◊ nöfn, persónur, staðir og atburðir eru hugarsmíð höfundar: noms, personatges, llocs i esdeveniments són fruit de la imaginació de l'autor

hugar·stefna <f. -stefnu, no comptable>:

idea f principal, sentit m, forma f de pensar, direcció f del pensament

◊ hvort sem hans er fyrst ǁ hugarstefna, ǁ okkr felld at fá ǁ með fláræði ǁ frá helgri hlýðni ǁ við Herrans boð, ǁ eðr ætlar hann, ǁ öfundar vegna, ǁ at fyrifara ǁ okkar fögnuði ǁ af heillaríkri ǁ hjúskapar ást (Paradísarmissir. Llibre IX, p. 252. Versos 261-264): em pregunto si la seva primera intenció no és apartar-nos plegats, amb falsia, de la santa obediència del precepte del Senyor, o si pretén, per mor de l'enveja, destruir la nostra alegria d'una benaurada amor conjugal

hugar·stríð <n. -stríðs, -stríð>:

combat m interior, angoixa m espiritual, angoixa f de l'ànima (combat interior)

◊ innri barátta og hugarstríð: combat interior i angoixa de l'ànima

hugar·sturlun <f. -sturlunar, no comptable>:

desvari m, esgarriament m d'esperit

◊ Drottinn mun slá þig með vitfirring, blindni og hugarsturlan (ū-βə-θimˈhōn   lēˈβāβ,   וּבְתִמְהוֹן, לֵבָב): Jahvè et colpirà amb demència, ceguesa i desvari

hugar·styrkur <m. -styrks, -styrkir. Gen. pl.: -styrkja; dat.pl.: -styrkjum>:

energia f espiritual, força anímica

hugar·válað <n. -válaðs, no comptable>:

(hryggð & sálarkvöl) melanconia f, depressió f (profunda aflicció o tristesa & sofriments morals que en deriven. El mot significa, literalment, “misèria de l'ànima”. La traducció per “malenconia” intenta de donar al mot islandès un equivalent català amb regust a antic. El mot islandès té, però, d'altres connotacions)

◊ kona sú kom á fund Hrafns, er mikið hugarválað hafði. Hún grét löngum og var svo brjóstþungt, að nær hélt henni til örvinglunar: una dona, que patia de gran malenconia, va anar a veure en Hrafn. Plorava molt i tenia una pena i un desànim tan grossos que gairebé estava a punt de desesperar-se

hugar·veröld <f. -veraldar, no comptable>:

<FIL> món m ideal, món m de les idees

◊ hugarveröld Platons: el món ideal d'en Plató

hugar·víl <n. -víls, no comptable>:

desesper m, desconsol m de l'ànima

◊ til að láta hinum hrelldu í Síon í té, - gefa þeim höfuðdjásn í stað ösku, fagnaðarolíu í stað hryggðar, skartklæði í stað hugarvíls (ˈtaħaθ   ˈrūaħ   kēˈhāh,   תַּחַת רוּחַ כֵּהָה). Þeir munu kallaðir verða réttlætis-eikur, plantan Drottins honum til vegsemdar: [m'ha enviat] a acordar ajut als afligits de Sió, a donar-los una diadema en lloc de cendra; l'oli del goig en lloc de dol, un vestit de lloança en lloc del desesper. Els diran roures de justícia, la plantació de Jahvè per a servir a la seva glòria

hugar·þel <n. -þels, no comptable>:

(innræti) disposició f de la ment, disposició m d'ànim (allò que hom pensa o sent a la part més recòndita de la seva ment o del seu esperit)

◊ manninum þykja allir sínir vegir hreinir, en Drottinn prófar hugarþelið (רוּחוֹת): tots els camins de l'home són purs als seus ulls, però és Jahvè qui pesa els esperits

◊ en þú, Drottinn, þekkir mig, sér mig, og þú hefir reynt hugarþel mitt (לִבִּי) til þín. Skil þá úr, eins og sauði til slátrunar, og helgaðu þá drápsdeginum: però tu, Jahvè, tu em coneixes i tu em veus, i has provat que el meu cor està tu. Separa-los com ovelles per a la matança i prepara-los per al dia de la matança

♦ í hugarþeli: en l'ànim

hugar·þróttur <m. -þróttar, no comptable>:

força f d'esperit, coratge m (→ hugrekki)

◊ “Nú em ek roskinn ǁ ok rekka annara ǁ orðræður heyri ǁ af afspurnum; (πυνθάνομαι) ǁ ok meir ok meir ǁ magnast tekr ǁ mér í hyggju stað ǁ hugar þróttr”: “Ara ja sóc adult i sento les discussions dels altres barons inquirint-les (?); i més i més em va creixent, a l'indret de la pensa (l'indret de la pensa = el pit) la força del cor (la força del cor = el coratge)” (L'original fa:   νῦν δ' ὅτε δὴ μέγας εἰμί, καὶ ἄλλων μῦθον ἀκούων ǁ πυνθάνομαι, καὶ δή μοι ἀέξεται ἔνδοθι θυμός)

hugar·æsing <f. -æsingar, no comptable>:

agitació f espiritual (o: anímica), intensa agitació de l'ànim, commoció anímica

hugar·æsingur <m. -æsings, no comptable>:

agitació f espiritual (o: anímica), intensa agitació de l'ànim, commoció anímica, escomoviment m

hug·ástir <f.pl -ásta>:

amor m,f de tot cor

♦ unna e-m hugástum: <LOC FIG> sentir un gran amor o una gran estimació per algú, estimar algú com la seva pròpia ànima

◊ Jónatan vann Davíð enn eið við ást þá, er hann bar til hans, því að hann unni honum hugástum (kī־ʔahăˈβaθ   naφˈʃ-ō   ʔăhēˈβ-ō,   כִּי-אַהֲבַת נַפְשׁוֹ, אֲהֵבוֹ): en Jonatàs (Iehonatan) va tornar a prestar un jurament al David sobre l'amor que li tenia, car l'estimava com la seva pròpia ànima

◊ Hákon konungur fór upp til Dofrafjalls. En er hann fór yfir fjallið reið hann um dag eftir rjúpu nokkurri er fló undan honum. Þá varð hann sjúkur og fékk banasótt og andaðist þar á fjallinu og var lík hans norður flutt og kom hálfum mánuði síðar til Kaupangs en hann hafði brott farið. Gekk þá allur bæjarlýður og flestur grátandi móti líki konungs því að allir menn unnu honum hugástum. Lík Hákonar konungs var niður sett í Kristskirkju: el rei Hákon es va disposar a fer el seu viatge, amb la intenció de dirigir-se [de primer] cap a Vík. Abans de partir, emperò, va celebrar una assemblea a la ciutat durant la qual es va adreçar al poble al qual va demanar la seva amistat oferint-li [a canvi] la seva plena amistat. En ultra els va dir que els plans del seu parent, el rei Magnús, eren opacs. El rei Hákon[, tot seguit,] va pujar a dalt del seu cavall i volgué començar el viatge. El poble sencer [congregat allà], emperò, li va assegurar la seva amistat, la seva total lleialtat i el seu ajut, posat que els hagués de menester, i tota la població el va acompanyar fins al peu dels espadats de Steinbjörg. El rei Hákon llavors es va dirigir cap al puig de Dofrafjall. I quan travessava la muntanya, un dia es va posar a empaitar una mussola que li anava fuging davant-davant. Aleshores va emmalaltir d'una malaltia mortal i va morir allà a la muntanya, i el seu cadàver fou portat al nord i quinze dies més tard va arribar a Kaupangur d'on havia partit. [Quan el seu cadàver va arribar-hi] tota la població de la vila va sortir a l'encontre del cadàver del rei, la majoria d'ells plorant, car tothom l'estimava de tot cor. El cadàver del rei Hákon fou enterrat dins l'església del Sant Crist

◊ Hróar Tungugoði fékk Þiðranda mikið fé. Honum þótti mikið er þeir skildu og öllum þótti mikil hans fráför. Réðst Þiðrandi til ferðar og fer suður yfir heiði, ræður sig í skip, fer utan um sumarið. Þeim byrjaði vel og skjótt. Þeir komu skipinu í Þrándheim í Niðarós. Þá réð Hákon hinn ríki fyrir Noregi. Hann hafði aðsetu að Hlöðum. Þá sýndist hverja menning Þiðrandi hafði hlotið því að öllum mönnum fundust orð um að eigi hefði þvílíkur maður komið í manna minnum sem Þiðrandi var. Hann fer á fund Hákonar jarls. Jarl tók við honum vel og setti hann í hásæti hjá sér og veitir honum af mikilli blíðu um veturinn. Hann virti öngvan sinna manna jafnan Þiðranda. Þeir töluðu löngum. Þiðrandi sýndi slíkt af sér að unni honum hver maður hugástum. En er vor kom þá beiddi Þiðrandi sér fararleyfis út til Íslands: en Hróar, el godó de Tunga, va lliurar al Þiðrandi una gran quantitat de diners. Estava visiblement afectat quan en Þiðrandi i ell es varen acomiadar i la seva partida va deixar tothom molt afectat. En Þiðrandi es va preparar per al viatge i va partir cap al sud a través de l'altiplà, va obtenir passatge a un vaixell i a l'estiu se n'hi va anar a Noruega. Varen tenir bon vent de manera que la travessia fou ràpida. Varen arribar amb el vaixell a Niðarós, a Þrándheimur. En aquell temps regnava sobre Noruega en Hákon el poderós. Tenia la seva residència fixada a Hlaðir. L'educació que en a Þiðrandi havia rebut es va fer aleshores palesa a tothom car tothom trobava paraules per dir que, fins allà on arribava la memòria humana, no havia arribat a Noruega un home com en Þiðrandi. Aquest es va dirigir a l'encontre del iarl Hákon. El iarl li va dispensar una bona acollida i el va fer seure al sitial al seu costat i durant l'hivern el va tractar amb gran sol·licitud. No honorava cap dels seus homes com ho feia amb en Þiðrandi. Mantenien llargues converses. En Þiðrandi mostrava una faceta tal de si mateix que tothom l'estimava de tot cor, però quan va arribar la primavera, va demanar comiat al iarl per tornar a Islàndia

◊ Sigurðr var því ástsælli, sem hann var ellri, af ǫllu fólki, svá at hvert barn unni honum hugástum: en Sigurðr, com més gran es feia, més estimat era de tothom, de manera que tothom l'estimava de tot cor

♦ unna e-u hugástum: <LOC FIG> sentir un gran afecte per una cosa

hug·blauður, -blauð, -blautt <adj.>:

covard -ada

hug·bleyði <n. -bleyðis, no comptable>:

covardia f

hug·blíður, -blíð, -blítt <adj.>:

d'humor jovial, amb un estat d'ànim serè i dolç

◊ englar Guðs fara með honum ok láta hann eigi mœðask né hungra. Ávallt er hann með inum sama hug, slíkt ok it sama hugblíðr ávallt ok aldregi óglaðr (Barthólómeuss saga postula I, pàg. 758): els àngels de Déu l'acompanyen i no deixen pas que es fatigui ni que passi gana. Sempre presenta el mateix estat d'ànim, de manera que sempre està jovial i mai contristat (vocabulari: #1. slíkt it sama: Cf. Baetke 19874, pàg. 576: slíkt (it) sama ebenso (wie), in gleicher Weise; ebenfalls, auch; )

hug·boð <n. -boðs, -boð>:

pressentiment m

◊ en þú, mannsson, snú nú augliti þínu gegn dætrum þjóðar þinnar, þeim er spá eftir eigin hugboði (ha-mˌmiθnabbəˈʔōθ   ˌmi-llibbə-ˈhɛn,   הַמִּתְנַבְּאוֹת, מִלִּבְּהֶן), og spá þú móti þeim og seg...: i tu, fill de l'home, gira la teva cara vers les filles del teu poble que profetitzen segon llur propi pressentiment, i profetitza contra elles dient...

◊ afglapar voru allir í eðli sínu sem þekktu ekki Guð og gátu ekki getið sér til um þann sem er af fegurð þess sem augun litu, né fengu hugboð (—,   οὔτε τοῖς ἔργοις προσέχοντες ἐπέγνωσαν τὸν τεχνίτην) um meistarann af verkum hans: eren, realment, nicis per natura tots els qui ignoraven Déu, i no podien obtenir coneixença del qui és a partir de la bellesa del que els ulls esguardaven, ni pressentien l'artífex per les seves obres

♦ hafa hugboð um e-ð: tenir un pressentiment sobre una cosa

hug·boðinn, -boðin, -boðið <adj.>:

Mot emprat en la locució:

♦ hafa hugboðið að finna e-n: tenir la intenció de trobar algú, tenir en ment de trobar algú

◊ Skúta sagði það eigi vera hans færi: "Þú skalt fara á hans fund og mæla þessum orðum að þú þykist þurfandi að hann gerist forsjámaður ráðs þíns og seg að þitt vandræði er mikið er þú hefir beðið af vígaferlinu. Og get eg að þann veg beri til um fund ykkarn að Glúmur sé í þingreið. En hans skaplyndi er það að hann er maður þrautgóður ef menn þurfa hans og enn mætti svo verða ef þú gerir þitt mál líklegt, enda viti hann að þú ert hjálplaus, að hann mælir að þú farir til Þverár og bíðir hans þar til þess er hann kemur heim af þinginu. Þá skaltu svo svara að "meir er þrengt mínu máli með því að hugur býr lítill í brjósti, seg að þú hræðist mennina og vildir heldur koma á hans fund er þú hittir hann einn saman. Og með því að Glúmur er armvitigur og vel skapi farinn kann vera að þar leggi hann til nokkuð ráð. Og þess skaltu biðja að finna hann í Mjaðmárdal er gengur upp frá bænum að Þverá og sel hans standa. Lát það þar sýnast sem þú munt hugboðið hafa að finna hann að ákveðnum degi og stund. Og ef þetta gengur fram skaltu þess njóta frá mér og mun eg þá veita þér dugnað enda vinnur þú það eina til að þér samir vel: l'Skúta li va dir que tampoc no era la seva feina: “El que vull és que vagis a veure'l i que li diguis aquestes paraules: que necessites que vetlli pels teus afers i també li diràs que et trobes en una situació molt difícil que t'has atret per culpa de la sèrie d'assassinats. I intueixo que us trobareu quan en Glúmur serà de viatge cap al þing. És el tarannà d'en Glúmur que és una persona en la qual es pot confiar quan hom l'ha de menester, i ara també es podria esdevenir que estigués disposat ajudar-te si aconsegueixes fer-li creguedora la teva petició, però ell ha d'estar segur que tu, altrament, no disposes de ningú més que t'ajudi, de manera que et dirà que vagis al riu de Þverá i que l'hi esperis allà fins que ell torni del þing. Quan ell t'hagi dit això, tu respon-li que: ‘La meva situació és molt més destreta perquè tinc poc valor al pit’, digues-li també que tens por de la gent i que t'estimaries més d'anar-lo a veure allà on el puguis veure tots dos sols. I, com que en Glúmur és compassiu i de bona jeia, és molt possible que t'ofereixi la possibilitat de fer-ho. I [si això realment passa,] demana-li que el puguis veure a la vall de Mjaðmárdalur que puja des del seu mas a la vora del riu Þverá, allà on hi ha els seus sel o cabanes-lleteria de muntanya. Aparenta com si tinguessis en ment d'anar-l'hi a veure allà el dia i l'hora que convingueu. I si això reïx, en treuràs profit per mi i et donaré el meu ajut i només faràs la feina que t'escaigui bé de fer”

<LIT>  hug·borg <f. -borgar, -borgir>:

alcassaba f del cor, kenning per a pit ,i, metonímicament -el continent pel contingut- cor, pensa

◊ á leit Guðrún ǀ eino sinni; ǁ sá hon dǫglings scǫr ǀ dreyra runna, ǁ fránar siónir ǀ fylkis liðnar, ǁ hugborg iǫfurs ǀ hiǫrvi scorna: una única vegada el va mirar la Guðrún. Va veure els cabells del príncep xops de sang, els ulls espirejants del rei ara apagats, l'alcassaba del cor del cabdill ara tallada amb una espasa (vocabulari: #1. dreyrarunninn: Cf. en Kuhn 1968³, pàg. 166: dreyra runninn blutüberströmt (Gðr. I 14); )

<LIT>  hug·brigður, -brigð, -brigt <adj.>:

vel·leïtós -osa, inconstant (→ brigðull; → brigðlyndur)

◊ mǫrg er góð mær, | ef gǫrva kannar, ǁ hugbrigð við hali; ǁ þá ek þat reynda, | er iþ ráðspaka ǁ teygða ec á flærðir flióð; ǁ háðungar hverrar | leitaði mér it horska man, ǁ ok hafða ek þess vætki vífs: [un hom descobrirà,] si ho examina amb cura i atenció, [que] hi ha manta bella fadrina vel·leïtosa amb els homes: aquesta és [almenys] la lliçó que jo vaig aprendre quan vaig [intentar] induir aquella sagaç dona a la deshonestedat (cf. Kuhn 1968³, pàg. 58: flærð f. falschheit, hier aber etwa: leichtfertigkeit). La llesta noia va saber burlar-se de mi cada vegada - d'aquesta dona res no en tinguí

◊ þó er hitt viðurkennt að karlar geti einnig verið hugbrigðir og dregið konur á tálar: tanmateix, s'hi reconeix que els homes també poden ésser vel·leïtosos i seduir les dones

hugbúnaðar·pakki <m. -pakka, -pakkar>:

<INFORM> paquet m de software

hug·búnaður <m. -búnaðar, no comptable>:

<INFORM> software m, programari m

♦ samofinn hagbúnaður: software integrat

♦ samþættur hagbúnaður: software integrat

hug·dapur, -döpur, -dapurt <adj.>:

amb un estat d'ànim ombrívol, contristat -ada

hug·deigur, -deig, -deigt <adj.>:

1. (blauður, ragur) covard -a, mancat -ada de coratge (sense coratge)

◊ enn fremur skulu tilsjónarmennirnir mæla til lýðsins og segja: "Hver sá maður, sem hræddur er og hugdeigur (ha-i̯ʝāˈrēʔ   wə-ˈraχ, הַיָּרֵא וְרַךְ), skal fara og snúa heim aftur, svo að bræðrum hans fallist ekki hugur eins og honum": els vigilants o xoterim continuaran dient al poble: «Qualsevol home que tingui por i sigui mancat de coratge, que se'n vagi i torni a casa seva, perquè als seus germans no els defalleixi també el coratge com a ell»

◊ ráðgast eigi við konu um elju (ἡ ἀντίζηλος -ήλου, περὶ τῆς ἀντιζήλου αὐτῆς) hennar né við hugdeigan (δειλός -ή -όν, μετὰ δειλοῦ) um hernað eða sölumann um kaup, kaupanda um sölu og eigi nirfil um þakkarskuld eða harðbrjósta um góðvild né letingja um nokkurt verk eða íhlaupamann (μίσθιος -ία μίσθιον + ἐφέτιος -ία -έτιον, μετὰ μισθίου ἐφετίου) um verkalok, latan þjón (ὁ οἰκέτης -έτου, οἰκέτῃ ἀργῷ) um mikil verk, reiddu þig ekki á ráð þeirra: no consultis pas una dona sobre la seva rival, ni un covard sobre la guerra, un venedor sobre una compra, un comprador sobre una venda, un envejós sobre l'agraïment, un home de cor dur sobre la benevolència, ni un peresós sobre qualsevol treball, un contractat per a un treball ocasional sobre l'acabament de la feina, un servent peresós sobre una gran obra: no et refiïs pas de llur consell

♦ gera e-n hugdeigan: desmoralitzar (o: acoquinar) algú, fer perdre el coratge a algú

◊ en bræður mínir, sem með mér höfðu farið, gerðu fólkið hugdeigt (wə-ʔaˈħa-i̯   ...   himˈsīu̯   ʔɛθ־ˈlēβ   hā-ˈʕām, וְאַחַי ... הִמְסִיו אֶת-לֵב הָעָם). En sjálfur fylgdi ég Drottni, Guði mínum, heils hugar: i els meus germans, que havien vingut amb mi, van desmoralitzar el poble. Pel que fa a mi, vaig seguir amb cor sincer Jahvè, el meu Déu

◊ já, Guð hefir gjört mig hugdeigan (wəˈʔēl   hēˈraχ   libˈb-ī, וְאֵל, הֵרַךְ לִבִּי), og hinn Almáttki skotið mér skelk í bringu: sí, Déu m'ha fet perdre el coratge i Xaddai m'ha infós l'espant al cor

2. (huglítill) coquí -ina, tímid -a (mancat de fortalesa d'esperit, que té poc coratge, que és poc animós o agosarat, pusil·lànime)

◊ og að honum söfnuðust lausingjar og hrakmenni, og þeir urðu yfirsterkari Rehabeam syni Salómons, en Rehabeam var ungur og hugdeigur (ˈnaʕar   wə-ˌraχ־lēˈβāβ, נַעַר וְרַךְ-לֵבָב) og fékk eigi veitt þeim viðnám: i canalles i caps lleugers es van aplegar al seu voltant i prevalgueren al Roboam (Reħavam), fill d'en Salomó, car en Roboam (Reħavam) era jove i tímid i no va poder oposar-los resistència

hug·detta <f. -dettu, -dettur. Gen. pl.: -detta>:

pensada f

hug·dirfð <f. -dirfðar, no comptable>:

valor m,f (o: valentia f), coratge m

◊ Persa hryllti við hugdirfð (ἡ τόλμα -ης, τὴν τόλμαν αὐτῆς) hennar, áræði (τὸ θράσος -άσεος, τὸ θράσος αὐτῆς) hennar gerði Meda agndofa: els perses fremiren d'espant amb la seva audàcia, el seu coratge va esbalair els medes

hug·dirfska <f. -dirfsku, no comptable>:

valor m,f (o: valentia f), coratge m

hug·djarfur, -djörf, -djarft <adj.>:

ardit -ida, coratjós -osa

◊ og hinn hugdjarfasti (wə-ʔamˈmīt͡s   libˈb-ō   ba-ggibbōˈrīm, וְאַמִּיץ לִבּוֹ, בַּגִּבּוֹרִים) meðal kappanna - nakinn skal hann á þeim degi í burt flýja, - segir Drottinn: i el més ardit d'entre els paladins aquell dia fugirà nuu. Ho diu Jahvè

◊ Makkabeus og menn hans sátu hugdjarfir (ἄσμενος, ἀσμένη, ἄσμενον, ἄσμενοι) um borgina í fjóra daga: en Macabeu i els seus homes van assetjar, ardits, la fortalesa durant quatre dies

◊ vakið, standið stöðug í trúnni, verið hugdjörf (ἀνδρίζεσθαι, ἀνδρίζεσθε, κραταιοῦσθε) og styrk: vetlleu, manteniu-vos ferms en la fe, siau coratjosos i forts (la traducció és fruit de la correcció política. El text de la traducció anterior fa, ben correctament: vakið, standið stöðugir í trúnni, verið karlmannlegir og styrkir)

♦ hugdjarfir riddarar: cavallers estrenus

hugða <f. hugðu, no comptable>:

interès m

♦ leggja hugðu til e-s: porter interès a qualcú

hugðar·efni <n. -efnis, -efni>:

objecte m d'[especial] interès

◊ ef þú varast að vanhelga hvíldardaginn, varast að gegna störfum þínum (ˈħēφɛsˤ ~ חֵפֶץ:   ħăφāˈt͡sɛi̯-χā,   חֲפָצֶיךָ) á helgum degi mínum, ef þú kallar hvíldardaginn fagnaðardag, dag helgaðan Drottni, gleðidag, og heiðrar hann með því að hafast ekkert að og sinnir ekki hugðarefnum þínum (ˈħēφɛsˤ ~ חֵפֶץ:   mi-mməˈt͡sō   ˌħɛφət͡sˈχā,   מִמְּצוֹא חֶפְצְךָ) eða masar, muntu gleðjast yfir Drottni. Þá mun ég láta þig ríða yfir hæðir landsins og njóta arfsins eftir föður þinn, Jakob: si et guardes de profanar el xabbat, si et guardes de fer els teus treballs el meu dia sant; si anomenes el xabbat un dia de delit, el dia consagrat a Jahvè, un dia de joia, i [si] l'honores evitant d'emprendre res i de tenir cura de l'objecte dels teus interessos, i de fer el xafarder, aleshores trobaràs alegria en Jahvè. Llavors jo et faré travessar les altures del país i gaudir de l'heretatge de ton pare, en Jacob

hugðar·mál <n. -máls, -mál>:

afer m que revesteix un gran interès o una gran importància per a algú

◊ þá mælti Hörður: "Mjög oft höfum við Geir orðið eigi á eitt sáttir því að okkur hefir jafnan eigi einn veg sýnst. Þykir mér þeir illan mann hafa til fengið þar sem Kjartan er slík hugðarmál að bera, jafnmikil nauðsyn sem við liggur hvorumtveggjum. Höfum vér og lítt við Kjartan vingast": llavors en Hörður li va dir: “En Geir i jo molt sovint hem estat en desacord perquè cadascun de nosaltres dos sempre ha tingut punts de vist diferents. Tinc per mi que, triant en Kjartan, han triat un mal home per a dur a terme una comesa com aquesta que tan important ens és, atesa la necessitat tan gran que tant els uns com els altres tenim [que surti bé]. [Teniu en compte que] en Kjartan i nosaltres no ens hem tingut [mai] gens d'amistat”

♦ honum er það hugðarmál: n'està molt d'això

hugði:

1ª i 3ª pers. sg. pret. ind. de → hyggja “pensar, creure”

◊ þá bar Daníel þessi af yfirhöfðingjunum og jörlunum, sökum þess að hann hafði frábæran anda, og hugði (ʕăˈʃīθ ~ עֲשִׁית:   ʕăˈʃīθ,   עֲשִׁית) konungur að setja hann yfir allt ríkið: llavors aquest Daniel es distingí tant part damunt els superintendents (sarc’haià) i els iarls (aħaixdarpenaià) pel fet que tenia un esperit excepcional, que el rei pensava de posar-lo al capdavant de tot el seu regne

◊ létu Ísraelsmenn sér það vel líka, og þeir lofuðu Guð og hugðu (ʔāˈmar ~ אָמַר:   wə-ˈlɔʔ   ʔāməˈrū   la-ʕăˈlōθ   ʕălēi̯-ˈhɛm   la-sˤsˤāˈβāʔ,   וְלֹא אָמְרוּ, לַעֲלוֹת עֲלֵיהֶם לַצָּבָא) ekki framar á að fara herför á móti þeim til þess að eyða land það, er Rúbens synir og Gaðs synir bjuggu í: als israelites això els va semblar bé i van lloar-ne Déu, i ja no varen pensar més d'anar-los a atacar per tal de destruir el país que habitaven els fills d'en Rubèn (Reüvén) i els fills d'en Gad

◊ "Veðr mun þar vaxa, ǀ verða ótt snemma; ǁ hvítabiǫrn hugðir: ǀ þar mun hregg austan": "es congriarà una tempesta [que] aviat tornarà furient. Has pensat (= somniat) en un ós polar. [Això vol dir que] aquesta tempesta vindrà de llevant"

hugðist:

1ª i 3ª pers. sg. pret. ind. de → hyggjast “pensar, creure”

◊ Daníel bar svo af yfirhöfðingjunum og héraðshöfðingjunum vegna frábærrar andagiftar sinnar að Daríus hugðist (ʕăˈʃīθ ~ עֲשִׁית:   ʕăˈʃīθ,   עֲשִׁית) setja hann yfir allt ríkið: llavors en Daniel es distingí tant part damunt els superintendents (sarc’haià) i els sàtrapes (aħaixdarpenaià) a causa de la seva excepcional inspiració, que en Darius pensava de posar-lo al capdavant de tot el seu regne

◊ en þeir skelfdust og urðu hræddir og hugðust (δοκεῖν,   ἐδόκουν πνεῦμα θεωρεῖν) sjá anda: i s'esglaiaren i s'espaordiren i es pensaven que veien un esperit

hugð·næmur, -næm, -næmt <adj.>:

interessant

hugður, hugð, hugt <adj.>:

resolt -a, determinat -ada [a fer una cosa]

◊ urðo-a iþ glíkir ǀ þeim Gunnari, ǁ né in heldr hugðir, ǀ sem var Hǫgni; ǁ hennar myndoð iþ ǀ hefna leita, ǁ ef iþ móð ættið ǀ minna brœðra ǁ eða harðan hug ǀ Húnkonunga": vosaltres dos no us assembleu pas al Gunnarr i els seus [germans] ni tampoc sou resolts com ho era en Hǫgni. Cercaríeu a venjar-la (= la vostra germana) si tinguéssiu el valor dels meus germans o l'ardit coratge dels reis dels huns (vocabulari: #1. né in heldr: Cf. Kuhn 1968³, pàg. 113: né in heldr und auch nicht (Háv. 61, HH. 12 u.ö.); #2. hugðr: Cf. Kuhn 1968³, pàg. 103: hugiðr od. hugðr (as. gi-hugid) adj. gesonnen (Ghv. 3); )

hug·fallast <-fellst ~ -föllumst | -féllst ~ -féllstum | -fallist>:

Mot emprat en la locució:

♦ láta hugfallast: descoratjar-se, desmoralitzar-se, perdre l'ànim

♦ láta ekki hugfallast: no defallir, no descoratjar-se

◊ láttu ekki hugfallast!: no perdis el coratge!

hug·fanginn, -fangin, -fangið <adj.>:

captivat -ada (fascinat -ada, corprès -esa)

♦ verða hugfanginn af e-m ~ e-u: sentir-se captivat per algú ~ una cosa

◊ hann varð hugfanginn (ˈnɛφɛʃ   dāˈβaq   bə ~ נֶפֶשׁ דָּבַק בְּ:   wa-ttiδəbˈbaq   naφˈʃ-ō   bə-δīˈnāh   baθ־ʝaʕăˈqɔβ,   וַתִּדְבַּק נַפְשׁוֹ, בְּדִינָה בַּת-יַעֲקֹב) af Dínu, dóttur Jakobs, lagði ást á stúlkuna og reyndi að vinna hjarta hennar: va quedar corprès de la Dinà, la filla d'en Jacob (Iaacov); es va enamorar de la noia i intentava guanyar-se el seu cor

◊ ilskór hennar heilluðu auga hans, hann varð hugfanginn (αἰχμαλωτίζειν,   καὶ τὸ κάλλος αὐτῆς ᾐχμαλώτισεν ψυχὴν αὐτοῦ) af fegurð hennar. Sverðið sneið háls hans: les sandàlies d'ella varen encantar els ulls d'ell, va quedar captivat de la seva bellesa. L'espasa li tallà el coll

◊ Ég fékk ást á henni og leitaði hennar frá æsku. Ég kostaði kapps um að leiða hana heim sem brúði og varð hugfanginn (ἐραστὴς γίγνεσθαι,   καὶ ἐραστὴς ἐγενόμην τοῦ κάλλους αὐτῆς) af fegurð hennar: em vaig enamorar d'ella i li he anat al darrere des de la meva joventut. He maldat per portar-la a casa com a esposa i he quedat encisat de la seva bellesa

hug·fastur, -föst, -fast <adj.>:

Mot emprat en la locució:

♦ gera e-m e-ð hugfast: recordar una cosa a algú

◊ þá sagði Drottinn við Móse: "Rita þú þetta í bók til minningar og gjör Jósúa það hugfast (ɕīm   bə-ʔāzəˈnēi̯ ~ שִׂים בְּאָזְנֵי:   wə-ˈɕīm   bə-ʔāzəˈnēi̯   ʝəhōˈʃuaʕ,   וְשִׂים, בְּאָזְנֵי יְהוֹשֻׁעַ), því að ég vil vissulega afmá nafn Amalekíta af jörðinni": Jahvè va dir llavors al Moïsès: «Escriu això en un llibre com a record i fes que en Josuè (Iehoixua) en conservi la memòria perquè certament vull esborrar el nom dels amalequites de sota el cel»

♦ hafa e-ð hugfast: no oblidar una cosa, recordar sempre una cosa, tenir sempre present una cosa

◊ hafið lögmál Móse, þjóns míns, hugfast (zāˈχar ~ זָכַר:   ziχˈrū   tōˈraθ   mɔˈʃɛh   ʕaβˈd-ī,   זִכְרוּ, תּוֹרַת מֹשֶׁה עַבְדִּי). Vegna alls Ísraels fékk ég honum það á Hóreb, með boðum þess og ákvæðum: recordeu-vos de la Llei d'en Moïsès, el meu servent. L'hi vaig donar a l'Horeb (Ħorev), per a tot Israel, amb els seus manaments i prescripcions!

◊ minnist (zāˈχar ~ זָכַר:   ˌziχrū־ˈzɔʔθ,   זִכְרוּ-זֹאת) þessa og hafið það hugfast (ʔīʃ ~ אִישׁ:   wə-hiθʔɔˈʃāʃū,   וְהִתְאֹשָׁשׁוּ), leggið yður það á hjarta, syndarar: recordeu-vos d'això i tingueu-ho sempre present; poseu-vos-ho, pecadors, al cor!

◊ skyldu þeir hafa hugfast (λαμβάνειν πρὸ ὀφθαλμῶν,   πρὸ ὀφθαλμῶν λαβόντας τὴν ἀνόμως εἰς τὸν ἅγιον τόπον συντετελεσμένην ὑπ αὐτῶν ὕβριν) ofbeldið sem hinn heilagi staður hafði mátt þola af heiðingjunum og það hvílík svívirða og misþyrmingar höfðu gengið yfir borgina og valdið upplausn arfhelgra siða: no haurien d'oblidar la violència que el sant lloc havia pogut patir per part dels pagans i els ultratges i mals tractes que s'havien fet a la vila i causat la dissolució dels sagrats costums ancestrals

◊ hvatti hann því menn sína til að missa ekki móðinn frammi fyrir árás heiðingjanna heldur hafa hugfast (ἔχειν κατὰ νοῦν,   ἔχοντας δὲ κατὰ νοῦν τὰ προγεγονότα αὐτοῖς ἀπ’ οὐρανοῦ βοηθήματα) hvernig himinninn hjálpaði þeim áður og vera vongóða um að Hinn almáttugi mundi einnig nú veita þeim hjálp og sigur: ell exhortava els seus homes a no perdre el coratge davant l'atac dels pagans, ans a tenir ben present com el cel els havia ajudats abans i a tenir esperança, també ara, que el Totpoderós els procuraria ajut i la victòria

◊ sá sem hefnir sín hlýtur hefnd af Drottni og hann mun hafa allar syndir hans hugfastar (διατηρεῖν διατηρῶν,   καὶ τὰς ἁμαρτίας αὐτοῦ διατηρῶν διατηρήσει): el qui es venja, rebrà venjança del Senyor i conservarà bona memòria de tots els seus pecats

♦ e-ð er e-m hugfast: algú recorda bé una cosa

◊ þessi orð, sem ég legg fyrir þig í dag, skulu vera þér hugföst (hāˈʝā   ʕal־ləβāˈβɛ-χā ~ הָיָה עַל-לְבָבֶךָ:   wə-hāˈʝū   ha-ddəβāˈrīm   hā-ˈʔēllɛh ...   ʕal־ləβāˈβɛ-χā,   וְהָיוּ הַדְּבָרִים הָאֵלֶּה ... עַל-לְבָבֶךָ): aquestes paraules, que avui et dono, grava-les en el teu cor

hug·fátt <adj.>:

Mot emprat en la locució:

♦ honum verður hugfátt: perd el coratge, el coratge li defalleix

hug·felldur, -felld, -fellt <adj.>:

agradable, que agrada o plau

hug·festa <-festi ~ -festum | -festi ~ -festum | -fest ║ [sér] e-ð>:

gravar una cosa en la seva memòria, fer de recordar bé una cosa

◊ sonur minn, varðveittu orð mín og hugfestu (t͡sāˈφan ~ צָפַן:   ū-mit͡swɔˈθai̯   tit͡sˈpɔn   ʔitˈt-āχ,   וּמִצְו‍ֹתַי, תִּצְפֹּן אִתָּךְ) fyrirmæli mín: fill meu, guarda les meves paraules i grava en la teva memòria els meus preceptes

◊ betra er að ganga í sorgarhús en að ganga í veislusal því að það eru endalok sérhvers manns og sá sem lifir hugfestir (nāˈθan   ʔɛl   ˈlēβ ~ נתן אל לב:   wə-ha-ˈħai̯   ʝitˈtēn   ʕɛl־libˈb-ō,   וְהַחַי, יִתֵּן אֶל-לִבּוֹ) það: val més anar a una casa que està de dol que no anar a la sala d'un banquet, car [a la casa de dol] hi ha la fi de tot home i el qui viu ho fixa en la seva memòria

◊ en þetta vil ég hugfesta (ʃūβ   ʔɛl   ˈlēβ ~ שוב אל לב:   zɔʔθ   ʔāˈʃīβ   ʔɛl־libˈb-ī,   זֹאת אָשִׁיב אֶל-לִבִּי) og þess vegna vona ég: vull gravar en la meva memòria aquestes coses i per això encara tinc esperança

◊ þetta vil ég hugfesta, þess vegna vil ég vona: vull gravar això en la meva memòria, per això vull tenir esperança

◊ að endingu, systkin, allt sem er satt, allt sem er göfugt, rétt og hreint, allt sem er elskuvert og gott afspurnar, hvað sem er dygð og hvað sem er lofsvert, hugfestið það (λογίζεσθαι,   ταῦτα λογίζεσθε): en fi, germans, graveu al vostre cor tot allò que és veritat, tot allò que és noble, just i pur, tot allò que és estimable i de bona reputació, allò que és virtut i el que és encomiable

◊ og maðurinn sagði við mig: "Mannsson, lít á með augum þínum, hlýð á með eyrum þínum og hugfest þér (ɕūm   lēβ   lə ~ שום לב ל:   wə-ˈɕīm   libbə-ˈχā   lə-ˈχɔl &nbs; ʔăˈʃɛr,   ...וְשִׂים לִבְּךָ לְכֹל אֲשֶׁר) allt, er ég sýni þér, því að þú ert til þess hingað fluttur, að þér verði sýnt þetta. Kunngjör þú Ísraelslýð allt það, sem þú sér": i l'home em digué: “Tu, fill d'home, mira bé amb els teus ulls, escolta bé amb les teves orelles i grava't bé al teu cor tot allò que et mostraré, ja que és per mostrar-te aquestes coses que ets estat duit fins aquí. Anuncia al poble d'Israel tot allò que vegis”

◊ og hann sagði við mig: "Þú mannsson, hugfest þér (lāˈqaħ   bi-lēˈβāβ ~ לקח בלבב:   qaħ   bi-ləˌβāβə-ˈχā,   קַח בִּלְבָבְךָ) öll orð mín, þau er ég til þín tala, og lát þau þér í eyrum loða...: i em digué: “Tu, fill d'home, grava't en el teu cor totes les meves paraules que et diré, i enganxa-te-les a la memòria

◊ Ásmundur og þeir félagar fóru leið sína til þess er þeir komu suður til Þrándheims og á fund Ólafs konungs. Sagði Ásmundur þá konungi hvað til tíðinda hafði gerst í förum hans. Gerðist Karli hirðmaður konungs. Héldu þeir Ásmundur vel vináttu sína. En orðtök þau er þeir Ásmundur og Karli höfðu mælst við áður víg Ásbjarnar varð, þá fór það ekki leynt því að þeir sjálfir sögðu konungi frá því. En þar var sem mælt er að hver á vin með óvinum. Voru þeir þar sumir er slíkt hugfestu og þaðan af kom það til Þóris hunds: l'Ásmundur i els seus companys varen prosseguir llur camí fins que varen arribar, a migjorn, a Þrándheimur on es trobaren amb el rei Olau. L'Ásmundur llavors va informar el rei de tot el que s'havia esdevingut durant els seus viatges. En Karli fou fet hirðmaður -home del seguici o guàdia personal- del rei. En Karli i l'Ásmundur restaren bons amics, però les paraules que l'Ásmundur i en Karli s'havien dit abans que passés la mort de l'Ásbjörn, no varen romandre en secret perquè ells mateixos les contaren al rei, i d'aquesta manera es va adverar el que diu la dita: Que tothom encara té un amic entre els seus enemics. I allà hi hagué alguns homes que gravaren aquestes paraules a llur memòria i d'aquesta gent llur contingut arribà fins al Þórir Gos

♦ hugfesta e-ð fyrir sér: gravar-se una cosa a la memòria, memoritzar una cosa

◊ hún roðnaði og svarar óbrátt og stillilega: "Ekki hefi eg hugfest svör fyrir mér um það því að eg ætla að eg muni eigi þurfa til að taka þeirra svara, en ef Ólafur er svo að sér ger um alla hluti sem þú segir frá honum þá mundi eg eigi kunna æskja minn mann á annan veg ef eigi er það að þér munuð heldur hóli gilt hafa í marga staði": ella es va posar vermella i li va respondre lentament i assossegadament: “No tinc pensada cap resposta sobre el que em pregunteu car crec que no he de menester de donar aitals respostes, però si l'Olau realment és un home tan cabal i capaç en tot com vós conteu d'ell, no sabria com podria desitjar un marit millor, en no ser que l'hàgiu lloat exageradament en mantes coses” (vocabulari: #1. æskja: Cf. Baetke 19874, pàg. 807: mynda ek eigi kunna œskja minn mann á annan veg ich könnte mir meinen (zukünftigen) Mann nicht anders wünschen; #2. gilda hóli: Cf. Baetke 19874, pàg. 196: gilda (í) hóli (zu sehr) rühmen, herausstreichen; )

◊ þessar ræður hugfesti jarl fyrir sér og bar fyrir vini sína, leitaði ráðs við þá hverju hann skyldi játa, hvort hann skyldi að þessu sættast við Ólaf konung og gerast hans maður. "En hitt er mér ósýnna hver minn hluti verður að skilnaði vorum ef eg kveð nei við því að konungur hefir bert gert það tilkall er hann hefir til Orkneyja en við stórræði hans og það er vér erum hér komnir þá mun honum lítið fyrir að gera það af vorum kosti sem honum sýnist": el iarl va gravar-se aquests enraonaments al cor i després els repetí davant els seus amics alhora que els demanava consell com s'havia de decidir, si s'havia d'avenir al que li proposava el rei Olau i convertir-se en el seu home[-ligi]. [I els afegí:] “Ja que, l'altra possibilitat em resulta encara més incerta. Quin serà el meu destí, quan el rei Olau i jo ens acomiadem, si no m'hi avinc, car el rei m'ha exposat clarament les seves pretensions sobre les Òrcades, i, si tenim en compte els seus grans projectes i el fet que hàgim vingut fins aquí, per a ell serà una petitesa fer de nosaltres el que vulgui” (vocabulari: #1. kostur: Cf. Baetke 19874, pàg. 340: hann gerir þat af kosti hans sem honum sýnisk er macht mit ihm, was er will; )

hug·festast <-festist ~ -festumst | -festist ~ -festumst | -fest>:

gravar-se una cosa a la memòria

♦ e-m hugfestist e-ð: algú es grava una cosa a la memòria

◊ Hrærekur konungur svarar: "Ekki skil eg af svo að mér hugfestist það er þér segið frá Kristi. Þykir mér það mart heldur ótrúlegt er þér segið. En þó hafa mörg dæmi orðið í forneskju": el rei Hrærekur li va replicar: “No entenc res del que dieu del Crist com perquè se'm pugui fixar a la memòria. Moltes de les coses que en conteu em semblen força poc creguedores. De tota manera, [és ver que] en l'antiguitat es varen esdevenir molts de fets inaudits”

hug·flæði <n. -flæðis, no comptable>:

flux m de consciència, corrent m de consciència, monòleg m interior, stream-of-consciousness m

hug·fró <f. -fróar, no comptable>:

consolació f, consol m

hug·fróun <f. -fróunar, no comptable>:

consolació f, consol m

◊ til þess að þú berir smán þína og skammist þín fyrir allt það, sem þú hefir gjört og með því orðið þeim til hugfróunar (nāˈħam ~ נָחַם:   bə-naħăˈm-ēχ   ʔɔˈθā-n,   בְּנַחֲמֵךְ, אֹתָן): per tal que portis la teva ignomínia i et donis vergonya de tot el que has fet, essent per a elles un consol

hug·fullur, -full, -fullt <adj.>:

animós -osa, ple -ena de coratge

◊ lét mik af harmi ǁ hugfullr konungr, ǁ Atla systur ǁ undir eik búa. ǁ Var ek vetra tólf, ǁ ef þik vita lystir, ǁ þá er ek ungum gram ǁ eiða svarðak: l'animós rei, pel dolor [que sentia], em va fer viure, a mi, la germana de l'Atli, sota un roure. Tenia dotze anys, si t'abelleix de saber-ho, quan vaig jurar els juraments [esponsalicis] al jove príncep (vocabulari: #1. Atla systur: l'estrofa equivalent de la Helreið Brynhildar fa: lét hami vára ǀ hugfullr konungr ǁ átta systra ǀ undir eik borit; ǁ vas ’k vetra tólf, ǀ ef þik vita lystir, ǁ es ek ungom gram ǀ eiða seldak ‘el coratjós príncep va fer portar (= amagar) els nostres hamir sota un roure, [els hamir] de les vuit germanes. Tenia dotze anys, si t'abelleix de saber-ho, quan vaig jurar els juraments al jove príncep; finalment, resta afegir que la versió electrònica ofereix la lliçó átta systur ‘germana de vuit’, és a dir, que la Brynhildr es presenta a la Gýgr com a una de vuit germanes que són; #2. sverja e-m [trúnaðar]eiða: mentre que aquesta expressió es pot considerar normal, l'expressió selja e-m [trúnaðr]eiða resulta estranya i, realment, només apareix en aquest vers i a la segona estrofa del poema Brot af Sigurðarkviðu que fa: "Mér hefir Sigurðr ǀ selda eiða, ǁ eiða selda, ǁ alla logna; ǁ þá vélti hann mic, ǀ er hann vera scyldi ǁ allra eiða einn fulltrúi" ‘en Sigurðr m'ha fet juraments, juraments fets, tots falsos. M'ha enganyat quan hauria d'haver estat el més fidel complidor de tots els juraments [que m'han fet]’ aquesta expressió podria ésser un anglo-saxonisme del norrè, car en anglès antic sellan áþ sí que hi està ben atestat; tot això em porta a considerar si l'autor de Helreið Brynhildar i del Brot af Sigurðarkviðu no són el mateix; #3. undir eik búa: cf. l'explicació que en dóna en Siegfried Gutenbrunner “Eddalieder aus der Schreibstube. Dins: Zeitschrift für deutsche Philologie 74 (1955), pp. 250-263, esp. p. 254 )

◊ "Ketill ég heiti, ǁ kominn úr Hrafnistu. ǁ Þar var ég upp of alinn; ǁ hugfullt hjarta ǁ veit ég hlífa mér. ǁ Þó vilda ég gisting geta": Em dic Ketill, sóc de Hrafnista, on m'hi vaig criar. Sé que un cor valent em protegeix, però voldria que vós em donéssiu cobro [per aquesta nit]

◊ Þá mælti Þórir járnskjǫldr, ǫndugismaðr konungs: "Þat er mitt ráð, herra, at þér stríðið eigi við Hrólf konung, því at þat mun yðr verða allt um megn. Er dóttir yðar fullsœmiliga gipt, þó at Ketill fái hennar; er hann hraustasti maðr ok hugfullr. Munu þér þá fá trausta hǫfuðbendu, þar Hrólfr konungr er, því at engan vitum vér frægra í Norðrlǫndum á allan hvatleik, vit ok hreysti, ok með vísu segi ek yðr satt, at týni þér virðing yðvarri, ef þér berizt við hann. Ok með því þér vilið eigi hlýða mínu ráði, þá skulu þér enga ván eiga minnar fylgdar, ok mun ek eigi bera minn skjǫld í móti Hrólfi konungi": aleshores en Þórir escut-de-ferro, primer home del rei, va dir: “El meu consell, senyor, és que no lluiteu pas amb el rei Hrólfr, per tal com fer-ho ultrapassa les vostres forces. La vostra filla serà maridada de manera completament honrosa per bé que la mulleri en Ketill, car en Ketill és un baró animós i estrenuíssim. [Si ho feu així,] tindreu un suport segur allà on sigui el rei Hrólfr, car no en coneixem cap de més famós als països norrens pel que fa a empenta, enteniment i coratgia, i ben certament us dic ver que perdreu la vostra honra si lluiteu contra ell. I mentre no vulgueu escoltar el meu consell, no compteu amb el meu ajut, car no aixecaré el meu escut contra el rei Hrólfr”

◊ glaumr var í hǫllo, ǀ halir ǫlreifir, ǁ oc til gota ecci ǀ gerðot heyra, ǁ áðr halr hugfullr ǀ í horn um þaut: xivarri hi havia a la hǫll, els barons estaven contents per la cervesa i no varen sentir res dels cavalls fins que un home animós va fer sonar el corn (va bufar el corn)

hugga <hugga ~ huggum | huggaði ~ hugguðum | huggað ║ e-n>:

consolar algú

◊ huggið (nāˈħam ~ נָחַם:   naħăˈmū,   נַחֲמוּ), huggið (nāˈħam ~ נָחַם:   naħăˈmū   ʕamˈm-ī,   נַחֲמוּ, עַמִּי) lýð minn, segir Guð yðar: consoleu, consoleu el meu poble, diu el vostre Déu

♦ hugga sig [við e-ð]: consolar-se [amb una cosa]

huggaður, hugguð, huggað <adj.>:

consolat -ada

♦ sem ekki er huggaður: desconsolat

huggari <m. huggara, huggarar>:

consolador m, consoladora f

◊ því að huggarinn (mənaˈħēm,   מְנַחֵם) er langt í burtu frá mér, sá er hressti sál mína: car el meu consolador és molt lluny de mi, el qui reviscolaria la meva ànima

◊ ég hefi heyrt nóg af slíku, hvimleiðir huggarar (mənaħăˈmēi̯   ʕāˈmāl,   מְנַחֲמֵי עָמָל) eruð þér allir saman: n'he sentit moltes, de coses així; sou tots uns detestables consoladors!

◊ fús lagði ég leið til þeirra og sat þar efstur, sat þar sem konungur umkringdur af hersveit sinni, eins og huggari (nāˈħam ~ נָחַם:   ka-ʔăˈʃɛr   ʔăβēˈlīm   ʝənaˈħēm,   כַּאֲשֶׁר אֲבֵלִים יְנַחֵם) harmþrunginna: volenters recorria el camí cap a ca ells i allà hi seia el més alt, hi seia com un rei enrevoltat de la seva tropa, com un consolador dels aclaparats de dolor

huggast <huggast ~ huggumst | huggaðist ~ hugguðumst | huggast>:

1. ésser consolat -ada

2. ♦ láta huggast: #1. consolar-se

◊ konungur lét huggast og fékk sér aðra konu, svo að hann gleymdi hinni fyrri: el rei es va consolar i es va tornar a casar, de manera que va oblidar la seva primera dona

◊ en menn fóru með sveininn lifandi og hugguðust (παρακαλεῖν,   καὶ παρεκλήθησαν οὐ μετρίως) mikillega: i els homes tornaren amb el minyó, viu, i [d'això] es consolaren granment

♦ láta huggast út af e-u: consolar-se d'una cosa

#2. consolar-se, deixar-se consolar

◊ allir synir hans og dætur reyndu að hughreysta (nāˈħam ~ נָחַם:   lə-naħăˈm-ō,   לְנַחֲמוֹ) hann en hann lét ekki huggast (nāˈħam ~ נָחַם:   wa-ʝəmāˈʔēn   lə-hiθnaˈħēm,   וַיְמָאֵן לְהִתְנַחֵם) og sagði: „Ég mun harma son minn þar til ég stíg sjálfur niður til heljar.“ Og hann hélt áfram að syrgja Jósef: tots els seus fills i les seves filles intentaven de confortar-lo, però ell no es deixava consolar, i deia: «Faré dol pel meu fill fins que davalli jo mateix a la Xeol!» I va continuar plorant la mort d'en Josep

◊ hugga og láta huggast: consolar i deixar-se consolar

hug·glaður, -glöð, -glatt <adj.>:

d'humor alegre

hug·gleði <f. -gleði, no comptable>:

alegria, humor alegre

hug·góður, -góð, -gott <adj.>:

1. (með góðan hug) que té bon cor (bondadós -osa)

2. (hugaður) animós -osa (coratjós -osa)

huggu·legur, -leg, -legt <adj.>:

1. (viðfelldinn) bufó -ona (bonic, atractiu)

♦ hugguleg stúlka: una noia [agradable i] bufona

2. (vistlegur, notalegur) agradablement acollidor -a (dit de lloc confortable, on hom s'hi sent bé o hi està bé)

♦ hugguleg íbúð: un pis molt acollidor

♦ hafa það huggulegt [um kvöldið]: <LOC FIG> passar un vespre agradable

huggun <f. huggunar, hugganir>:

consol m, <LIT> consolació f

◊ dropi huggunar í hafi biturleikans: una gota de consol enmig d'una mar d'amargor

◊ ‘Huggun heimspekinnar’ eftir Boethius: ‘De la consolació de la filosofia’ d'en Boeci

◊ er huggun (tanħūˈmāh ~ תַּנְחוּמָה:   tanħūˈmōθ,   תַּנְחוּמוֹת) Guðs þér lítils virði og mildileg orðin sem þú heyrir?: tens per poca cosa les consolacions de Déu i les dolces paraules que sents?

◊ hlustið gaumgæfilega á mál mitt, og látið það vera huggun (tanħūˈmāh ~ תַּנְחוּמָה:   tanħūmɔθēi̯-ˈχɛm,   תַּנְחוּמֹתֵיכֶם) af yðar hendi: escolteu atentament el meu enraonament, i deixeu que això em sigui un consol de part vostra!

◊ þegar miklar áhyggjur lögðust á hjarta mitt, hressti huggun (tanˈħūm ~ תַּנְחוּם:   tanħūˈmɛi̯-χā,   תַּנְחוּמֶיךָ) þín sálu mína: quan grans preocupacions s'han posat sobre el meu cor, les teves consolacions han reviscolat la meva ànima

◊ þú munt auka við tign mína og aftur veita mér huggun (nāˈħam ~ נָחַם:   wə-tisˈsɔβ   tənaħăˈmē-nī,   וְתִסֹּב תְּנַחֲמֵנִי): augmentaràs la meva grandesa i tornaràs a donar-me consol

◊ lát miskunn þína verða mér til huggunar (nāˈħam ~ נָחַם:   lə-naħăˈmē-nī,   לְנַחֲמֵנִי), eins og þú hefir heitið þjóni þínum: que la teva misericòrdia em sigui un consol com vares prometre al teu servent

◊ þetta er huggun mín (nɛħāˈmāh ~ נֶחָמָה:   nɛħāmāˈθ-ī,   נֶחָמָתִי) í eymd minni, að orð þitt lætur mig lífi halda: aquest és el meu consol en la meva misèria: que la teva paraula em fa mantenir la vida

◊ þá væri það þó enn huggun mín (nɛħāˈmāh ~ נֶחָמָה:   nɛħāmāˈθ-ī,   נֶחָמָתִי) - og ég skyldi hoppa af gleði í vægðarlausri kvölinni - að ég hefi aldrei afneitað orðum hins Heilaga: si més no això encara em seria el meu consol -i saltaria d'alegria en el dolor immisericorde-: que mai no he abjurat de les paraules del Sant

◊ lofaður sé Guð og faðir Drottins vors Jesú Krists, faðir miskunnsemdanna og Guð allrar huggunar (ἡ παράκλησις -ήσεως,   καὶ θεὸς πάσης παρακλήσεως), sem huggar (ὁ παρακαλῶν -οῦντος,   ὁ παρακαλῶν ἡμᾶς) oss í sérhverri þrenging vorri, svo að vér getum huggað (παρακαλεῖν,   εἰς τὸ δύνασθαι ἡμᾶς παρακαλεῖν) alla aðra í þrengingum þeirra með þeirri huggun (ἡ παράκλησις -ήσεως,   διὰ τῆς παρακλήσεως) , sem vér höfum sjálfir af Guði hlotið (παρακαλεῖν,   ἧς παρακαλούμεθα αὐτοὶ ὑπὸ τοῦ θεοῦ) mig: lloat sigui Déu, i pare del nostre Senyor Jesucrist, Pare de les misericòrdies i Déu de tot consol, que ens consola en totes les nostres tribulacions per tal que nosaltres puguem consolar tots els altres en llurs tribulacions amb el consol que nosaltres mateixos hem rebut de Déu

♦ leita sér huggunar í e-u: cercar consol en una cosa

♦ mér er engin huggun í því: no hi trobo gens de consol

♦ þetta er huggun harmi gegn: és un consol!

huggunar·bikar <m. -bikars, -bikarar>:

copa f de consolació

◊ og ekki munu menn brjóta sorgarbrauð þeirra vegna, til huggunar (nāˈħam ~ נָחַם:   lə-naħăˈm-ō,   לְנַחֲמוֹ) eftir látinn mann, né láta þá drekka huggunarbikar (kōs   tanħūˈmīm,   כּוֹס תַּנְחוּמִים) vegna föður síns og móður sinnar: i hom no romprà pas el pa de dol per ells en consolació després d'un mort ni els deixaran beure la copa de consolació, ni per llur pare ni per llur mare

huggunar·laus, -laus, -laust <adj.>:

1. (án huggunar) desconsolat -ada (dit de persona: sense consol, inconsolable, sense conhort)

◊ þú hin vesala, hrakta, huggunarlausa (nāˈħam ~ נָחַם:   lɔʔ   nuˈħāmāh,   לֹא נֻחָמָה)! Sjá, ég legg rúbína sem steina í bygging þína og hleð grunnmúra þína af safírsteinum: Oh tu, pobra, batuda pels vents, desconsolada! Vet aquí que jo et posaré robins com a pedres en la teva edificació i pujaré els murs sobre els teus fonaments amb safirs

◊ Jóses mild móðir ǁ Magdalenu ǁ hugðist at hugga, ǁ hún þótt væri ǁ sjálf af harmi hrjáð ǁ huggunarlaus; ǁ tók hún til hennar ǁ tal at hefja, ǁ en missti máls þrótt ǁ mitt í ræðu: la dolça mare d'en [Jaume i en] Josep pensava a consolar la [Maria] Magdalena, encara que ella mateixa, destrossada de dolor, estava desconsolada. Va començar a parlar-li, però enmig del seu enraonament va perdre la força per continuar parlant (L'original fa:   sie zu trösten geneigt, obgleich selbst trostlos, redet ǁ Joses' sanfte Mutter sie an und verstummt im Reden)

2. (ástand) desolador -a, desolat -ada (situació o fet desesperant)

◊ ó, það hjálpar- og huggunarlausa ástand, sem ég er í kominn!: oh, en quina situació desoladora i desemparada he anat a raure!

◊ huggunarlaus eymd: una misèria desoladora

huggunar·laust <adv.>:

inconsolablement

huggunar·leysi <n. -leysis, no comptable>:

desconsol m, desconhort m

huggunar·orð <n. -orðs, -orð. Empr. hab. en pl.>:

paraules f.pl de consol, paraules f.pl de conhort

◊ María, drottins móðir kær, ǁ merkir guðs kristni sanna: ǁ Undir krossinum oftast nær ǁ angur og sorg má kanna. ǁ Til hennar lítur þar herrann hýrt, ǁ huggunarorðið sendir dýrt ǁ og forsjón frómra manna: Maria, la cartinguda mare del Senyor, simbolitza la vera cristiandat de Déu. La major part del temps sota la creu es pot sentir la seva angoixa i pena. Allà el senyor la mira amb dolcesa, li envia la preciosa paraula de conhort i la providència d'homes pietosos

♦ tala huggunarorð til e-s: dir paraules de consol a algú

huggunar·ríkur, -rík, -ríkt <adj.>:

de consol, que consola, <LIT> que aconhorta, <LIT> aconhortador -a, <LIT> consolatiu -iva, <LIT> consolatori -òria

◊ þá svaraði Drottinn englinum, er við mig talaði, blíðum orðum og huggunarríkum (niˈħum ~ נִחֻם:   dəβāˈrīm   niħuˈmīm,   דְּבָרִים, נִחֻמִים): llavors Jahvè respongué a l'àngel que havia parlat amb mi, amb bones paraules, amb paraules de consol

huggunar·sonur <m. -sonar, -synir>:

fill m de consolació

◊ Jósef, Levíti frá Kýpur, sem postularnir kölluðu Barnabas, það þýðir huggunarsonur (ὁ υἱὸς παρακλήσεως,   ὅ ἐστιν μεθερμηνευόμενον υἱὸς παρακλήσεως), átti sáðland og seldi, kom með verðið og lagði fyrir fætur postulanna: en Josep, levita de Xipre, que els apòstols anomenaven Bernabé (Barnabàs), que vol dir «Fill de consolació», tenia un camp de conreu i el va vendre, i hi va anar amb els diners i els diposità als peus dels apòstols

hug·gæði <n.pl -gæða>:

bondat f de cor

hug·haldinn, -haldin, -haldið <adj.>:

que dóna importància a fer una cosa

◊ láta sér vera hughaldið [um] að  <+ inf.>: deure's a <+ inf.>, donar molta d'importància a <+ inf.> 

hug·heill, -heil, -heilt <adj.>:

sincer -a

hug·hollur, -holl, -hollt <adj.>:

favorable

hug·hraustur, -hraust, -hraust <adj.>:

1. (hugrakkur) coratjós -osa (ardit)

◊ vera hughraustur: tenir el coratge, fer el cor fort

◊ segið hinum ístöðulausu (לְנִמְהֲרֵי-לֵב): "Verið hughraustir (ħāˈzaq ~ חָזַק:   ħizˈqū, חִזְקוּ), óttist eigi! Sjá, hér er Guð yðar! Hefndin kemur, endurgjald frá Guði! Hann kemur sjálfur og frelsar yður": Digueu als febles de caràcter: «Tingueu coratge, no tingueu por! Vet aquí el vostre Déu! La venjança s'acosta, la paga de Déu! És ell mateix el qui ve i us salvarà»

◊ hver hjálpar öðrum og segir við félaga sinn: "Vertu hughraustur (ħāˈzaq ~ חָזַק:   ħăˈzāq, חֲזָק)!": l'un ajuda l'altre i diu al seu company: «Tingues coratge!»

◊ ver þú hughraustur (ħāˈzaq ~ חָזַק:  ħăˈzaq wɛ-ʔĕˈmāt͡s, חֲזַק, וֶאֱמָץ) og öruggur, því að þú skalt skipta meðal þessa lýðs landi því, er ég sór feðrum þeirra að gefa þeim. Ver þú aðeins hughraustur (ħāˈzaq ~ חָזַק:  raq   ħăˈzaq   wɛ-ʔĕˈmat͡s   məˈʔɔδ, רַק חֲזַק וֶאֱמַץ מְאֹד) og harla öruggur að gæta þess að breyta eftir öllu lögmálinu, því er Móse þjónn minn fyrir þig lagði. Vík eigi frá því, hvorki til hægri né vinstri, til þess að þér lánist vel allt, sem þú tekur þér fyrir hendur. Eigi skal lögmálsbók þessi víkja úr munni þínum, heldur skalt þú hugleiða hana um daga og nætur, til þess að þú gætir þess að gjöra allt það, sem í henni er skrifað, því að þá munt þú gæfu hljóta á vegum þínum (תַּצְלִיחַ אֶת-דְּרָכֶךָ) og breyta viturlega. Hefi ég ekki boðið þér: Ver þú hughraustur (ħāˈzaq ~ חָזַק:  ħăˈzaq   wɛ-ʔĕˈmāt͡s, חֲזַק וֶאֱמָץ) og öruggur? Lát eigi hugfallast (ʕāˈrat͡s ~ עָרַץ:  ʔal־taʕăˈrɔt͡s   wə-ʔal־tēˈħāθ, אַל-תַּעֲרֹץ וְאַל-תֵּחָת) og óttast eigi, því að Drottinn Guð þinn er með þér í öllu, sem þú tekur þér fyrir hendur: sigues valent i ferm, car tu seràs el qui repartirà entre la gent d'aquest poble la terra que jo vaig jurar llurs pares que els la donaria. Sigues només valent i molt ferm, per tal de parar esment a actuar segons tota la llei que en Moïsès, el meu servent, va posar al teu davant. No te'n decantis ni a dreta ni a esquerra a fi de reeixir en tot el que emprenguis. Que aquest llibre de la Llei no s'aparti de la teva boca, ans medita'l nit i dia, per tal de parar esment a complir tot el que hi ha escrit dedins, car llavors tindràs bona sort en les teves empreses i actuaràs sàviament. Que no t'he manat jo: Sigues valent i ferm? No et descoratgis i no tinguis por, car Jahvè, el teu Déu, és amb tu en tot el que emprenguis

◊ nóttina eftir kom Drottinn til hans og sagði: "Vertu hughraustur (θαρσεῖν, θάρσει)! Svo sem þú hefur vitnað um mig í Jerúsalem eins ber þér og að vitna í Róm": l'endemà a la nit, se li aparegué el Senyor i li digué «Tingues coratge! Que així com has donat testimoniatge de mi a Jerusalem, així també n'has de donar a Roma»

2. (vonglaður) ple -ena de confiança, confiant (esperançós, optimista, que confia o té confiança en una cosa)

◊ Tóbít stóð líka upp (ἀνιστάναι, καὶ ἀνέστη) og staulaðist út um garðhliðið (προσκόπτειν + ἐξέρχεσθαι, καὶ προσέκοπτεν τοῖς ποσὶν καὶ ἐξῆλθεν τὴν θύραν τῆς αὐλῆς). Tóbías gekk til hans (βαδίζειν, καὶ ἐβάδισεν Τωβίας πρὸς αὐτόν) og hafði fiskgallið í hendi, blés í augu hans, greip í hann og sagði: „Vertu hughraustur (θαρσεῖν, θάρσει) , faðir.“ Síðan rauð hann lyfinu í augu hans og sleppti (ἐπιδιδόναι, καὶ ἐπέδωκεν) honum: en Tobit també es va aixecar i, ensopegant d'una banda a l'altra, arribà a sortir a la porta del pati. En Tobies va anar cap a ell, duent el fel de peix a la mà; li bufà els ulls, el va agafar [bé] i li digué: «Tingues confiança, pare». I tot seguit li untà el remei als ulls i el va amollar

hug·hreysta <-hreysti ~ -hreystum | -hreysti ~ -hreystum | -hreyst ║ e-n>:

(uppörva e-n, veita e-m kjark) reconfortar algú, donar coratge a algú

◊ ...verið því óhræddir, ég skal annast ykkur og börn ykkar." Síðan hughreysti hann (nāˈħam ~ נָחַם:   wa-ʝənaˈħēm   ʔɔˈθā-m   wa-ʝəδabˈbēr   ʕal־libˈbā-m,   וַיְנַחֵם אוֹתָם, וַיְדַבֵּר עַל-לִבָּם) þá og talaði vingjarnlega til þeirra: ...no tingueu por, doncs, car jo us mantindré juntament amb la vostra mainada". I després, els va consolar tot parlant-los amb afecte

◊ síðan hughreysti hann þá (nāˈħam ~ נָחַם:   wa-ʝənaˈħēm   ʔɔˈθā-m   wa-ʝəδabˈbēr   ʕal־libˈbā-m,   וַיְנַחֵם אוֹתָם, וַיְדַבֵּר עַל-לִבָּם) og talaði við þá blíðlega: I després, els va consolar tot parlant-los amb paraules afables

◊ lofsyngið himnar, fagna þú jörð, þér fjöll, hefjið gleðisöng því að Drottinn hughreystir (nāˈħam ~ נָחַם:   kī־niˈħam   ʝəhˈwāh   ʕamˈm-ō,   כִּי-נִחַם יְהוָה עַמּוֹ) þjóð sína og sýnir miskunn sínum þjáðu: cels, canteu lloances, terra, alegra-te'n; i vosaltres, muntanyes, entoneu un càntic d'alegria! perquè Jahvè consola el seu poble i mostra misericòrdia als seus afligits!

◊ og Jónatan, sonur Sáls, tók sig upp og fór á fund Davíðs í Hóres og hughreysti (ħāˈzaq ~ חָזַק:   wa-ʝəħazˈzēq   ʔɛθ־ʝāˈδ-ō   bē-ʔlɔˈhīm,   וַיְחַזֵּק אֶת-יָדוֹ, בֵּאלֹהִים) hann í nafni Guðs: en Jonatàs (Iehonatan), fill d'en Saül (Xaül), es va traslladar de lloc i es dirigí a veure en David a Ħorxa i li donà confiança en el nom de Déu

◊ ég vil lokka hana og leiða hana út í eyðimörk og hughreysta hana (wə-δibˈbartī   ʕal־libˈbā-ḥ,   וְדִבַּרְתִּי, עַל-לִבָּהּ): l'atrauré; la menaré al desert i la reconfortaré

◊ hughreystið (dabbəˈrū   ʕal־ˈlēβ   ʝərūʃāˈlaim,   דַּבְּרוּ עַל-לֵב יְרוּשָׁלִַם) Jerúsalem og boðið henni að áþján hennar sé á enda, að sekt hennar sé goldin, að hún hafi fengið tvöfalt af hendi Drottins fyrir allar syndir sínar: cels, canteu lloances, terra, alegra-te'n; i vosaltres, muntanyes, entoneu un càntic d'alegria! perquè Jahvè consola el seu poble i mostra misericòrdia als seus afligits!

◊ vér áminnum yður, bræður: Vandið um við þá, sem óreglusamir eru, hughreystið (παραμυθεῖσθαι,   παραμυθεῖσθε τοὺς ὀλιγοψύχους) ístöðulitla, takið að yður þá, sem óstyrkir eru, verið langlyndir við alla: us exhortem, germans: alliçoneu els qui són en el desordre, infoneu confiança als pusil·lànimes, feu-vos càrrec dels qui són febles, siau pacients amb tothom

◊ lofaður sé Guð og faðir Drottins vors Jesú Krists, faðir miskunnsemdanna og Guð allrar huggunar (ἡ παράκλησις -ήσεως,   καὶ θεὸς πάσης παρακλήσεως) sem hughreystir (ὁ παρακαλῶν -οῦντος,   ὁ παρακαλῶν ἡμᾶς) mig í sérhverri þrenging minni svo að ég geti hughreyst (παρακαλεῖν,   εἰς τὸ δύνασθαι ἡμᾶς παρακαλεῖν) alla aðra í þrengingum þeirra á sama hátt (ἡ παράκλησις -ήσεως,   διὰ τῆς παρακλήσεως) og hann hughreystir (παρακαλεῖν,   ἧς παρακαλούμεθα αὐτοὶ ὑπὸ τοῦ θεοῦ) mig: lloat sigui Déu, i pare del nostre Senyor Jesucrist, Pare de les misericòrdies i Déu de tot consol, que em conhorta en totes les meves tribulacions per tal que jo pugui aconhortar tots els altres en llurs tribulacions de la mateixa manera que ell m'aconhorta

◊ þegar þeir voru komnir út úr fangelsinu, fóru þeir heim til Lýdíu, fundu bræðurna og hughreystu (παρακαλεῖν,   καὶ ἰδόντες παρεκάλεσαν τοὺς ἀδελφοὺς καὶ ἐξῆλθαν) þá. Síðan héldu þeir af stað: quan hagueren sortit de la presó, tornaren a ca la Lídia, s'hi trobaren amb els germans i els reconfortaren. Després, partiren

◊ en þeim sem iðrast tekur hann aftur við og hughreystir (παρακαλεῖν,   καὶ παρεκάλεσεν ἐκλείποντας ὑπομονήν) þá sem eru að missa móðinn: però als qui es penedeixen els torna a acollir i aconhorta els qui cuiden perdre l'ànim

hug·hreysti <f. -hreysti, no comptable>:

1. (kjarkur) coratge m (valor, ardidesa)

◊ Reginn svarar: “Eigi má þér ráð ráða, er þú ert við hvártvetna hræddr. Ok ertu úlíkr þínum frændum at hughreysti”: en Reginn li va contestar: "No te poden donar cap consell si estàs espantat de tot, i no t'assembles pas als deus parents en coratge"

2. (traust) confiança f (atreviment, gosadia)

hug·hreysting <f. -hreystingar, no comptable>:

encoratjament m, reconfort m

hughreystingar·orð <n. -orðs, -orð>:

paraula f de reconfort

◊ og bréf voru send til allra Gyðinga í héruðunum hundrað tuttugu og sjö í ríki Xerxesar með árnaðar- og hughreystingarorðum (diˈβrēi̯   ʃāˈlōm   wɛ-ˈʔĕmɛθ,   דִּבְרֵי שָׁלוֹם, וֶאֱמֶת) til að tryggja að púrímdagar væru haldnir á réttum tíma eins og Gyðingurinn Mordekaí hafði mælt fyrir um, á sama hátt og þau fyrirmæli um föstur og harmakvein sem Gyðingar höfðu gert sér og niðjum sínum skylt að hlýða: i enviaren cartes a tots els jueus dispersos per les cent vint-i-set províncies (medinà) del reialme d'en Xerxes (Assuer, Aħaixveroix) amb paraules de felicitació i reconfort, per a assegurar-los que els dies dels «Purim» se celebrarien en el temps establert, tal com els ho havien prescrit en Mordecai (Mardoqueu, Mordoc’hai), el jueu, [i la reina Ester, וְאֶסְתֵּר הַמַּלְכָּה], de la mateixa manera que estaven obligats a obeir les ordenances de dejunis i lamentacions que els jueus s'havien donat a si mateixos i a llurs descendents

hug·hrif <n.pl -hrifa>:

arrapament m, rapte m d'entusiasme

♦ verða fyrir hughrifum [fyrir e-s sakir]: tenir un arrapament [a causa d'una cosa] (p.e., a causa de la contemplació d'un paisatge sublim, l'audició d'una música determinada etc.)

hug·hvarf <f. -hvarfs, no comptable>:

canvi m d'opinió (canvi en la forma de pensar d'un hom)

♦ telja e-m hughvarf: <LOC FIG> fer canviar algú d'opinió

◊ með þolinmæði verður höfðingja talið hughvarf (bə-ˈʔɔrɛχ   ʔapˈpaʝim   ʝəφutˈtɛh   qāˈsˤīn,   בְּאֹרֶךְ אַפַּיִם, יְפֻתֶּה קָצִין), og mjúk tunga mylur bein: amb paciència, un príncep es deixa convèncer; i una llengua dolça esflora els ossos

◊ honum varð eigi talið hughvarf (πείθεσθαι,   μὴ πειθομένου δὲ αὐτοῦ). Þá létum vér kyrrt og sögðum: "Verði Drottins vilji": no es va deixar convèncer. Aleshores ho deixàrem córrer i diguérem: «Que es faci la voluntat del Senyor»

◊ Ptólemeus tók þá konunginn með sér inn í súlnagöng, undir því yfirskini að þar væri svala að finna, og taldi honum hughvarf (μετατίθημι,   μετέθηκεν): en Ptolomeu agafà el rei i el va dur a un pòrtic amb el pretext que allà hi trobarien frescor i el va fer canviar parer

hug·hyggja <f. -hyggju, no comptable>:

<FIL> idealisme m

♦ forskilvitlega hughyggjan: l'idealisme transcendental

♦ þýsk hughyggja: l'idealisme alemany

hug·hægð <f. -hægðar, no comptable>:

<FIL> reconfort m, consolació f

hug·hægur, -hæg, -hægt <adj.>:

Mot emprat en la locució:

♦ mér er hughægt: estic tranquil, tinc confiança

◊ en uxanum brá svo við að hann kvað við og féll niður dauður og þótti Þorkatli vel hafa við látið og var nú hughægra er honum þótti sem þegið mundi heitið. Hann fór síðan norður til Mývatns og bjó þar og er hann úr sögunni: però el bou va reaccionar de tal manera que va començar a braolar i [a continuació] va caure mort. En Þorkell va considerar que la cosa havia anat bé i llavors es va sentir més lleuger de cor, car creia que la seva promesa havia estat escoltada. Després es va mudar al llac de Mývatn i hi va viure. Ja no torna a sortir esmentaten aquesta història (vocabulari: #1. vera vel við látinn: Cf. Baetke 19874, pàg. 364: vera vel við látinn gut gestellt, gut daran sein; )

◊ sveinninn segir þetta konunginum."Þér skilst vel," segir konungr."Veit ek herað heita í Angri, ok má vera, at manninum sé eigi opt hughœgt. Þat má ok vera, at stytt sé nafn hans, ok hafi verit með ótryggum mǫnnum um hríð. Þykki mér mikit um manninn vert": el vailet va dir la resposta d'en Friðþjófr al rei. “Ho has entès bé”, li va dir el rei, “[car] conec la contrada que es diu Angr i podria ésser que aqueix home no tingui mai el cor lleuger (tingui sempre el cor afeixugat). I també és possible que el seu nom sigui un nom escurçat i que hagi estat algun temps amb homes que no són de refiar. [Tanmateix,] trobo que és un home de gran vàlua” (vocabulari: #1. ótryggir menn: En Baetke 19874, no dóna entrada a aquesta expressió. Sembla que s'hi designin bandolers i bandejats; )

♦ mér verður hughægt: estaré tranquil, tinc confiança, em sentiré reconfortat

◊ en ég hef þá von til Drottins Jesú, að ég muni bráðum geta sent Tímóteus til yðar, til þess að mér verði einnig hughægra (εὐψυχεῖν,   ἵνα κἀγὼ εὐψυχῶ), þá er ég fæ að vita um hagi yðar: tinc l'esperança en el Senyor Jesús que ben aviat us podré enviar en Timoteu, a fi de sentir-me jo també més alleugerit quan senti a contar la vostra situació

◊ fyrir því læt ég mér enn annara um að senda hann heim, til þess að þér verðið aftur glaðir, er þér sjáið hann, og mér verði hughægra (ἄλυπος -ον:   ἀλυπότερος -έρα -ότερον,   κἀγὼ ἀλυπότερος ὦ): per això, doncs, he donat més prioritat a enviar-lo de tornada perquè vosaltres torneu a estar alegres quan el veureu, i jo tingui el cor més alleugerit

hugi <m. huga, hugar>:

variant de → hugur “ment”

♦ af heilum huga: de tot cor

♦ með hálfum huga: a contracor (amb escàs entusiasme, sense estar-ne gaire convençut)

♦ kyssa e-n með hálfum huga: besar algú sense gaire convicció

♦ leggja út í e-ð með hálfum huga: ficar-se en una cosa a contracor, aventurar-se a una cosa a contracor, escometre una cosa a contracor

♦ lofa e-u með hálfum huga: prometre una cosa a contracor

♦ með opnum huga: amb [la] ment oberta

♦ hafa e-ð í huga: tenir en ment una cosa, dur-ne una de cap (Mall.) 

♦ herða upp hugann: fer el cor fort, agafar (o: prendre) coratge

♦ e-ð leiðir huga[nn] e-s að e-u ~ e-m: una cosa fa pensar a algú en una cosa ~ algú, una cosa fa dirigir els pensaments cap a una cosa ~ algú

♦ reyna að leiða huga e-s að einhverju öðru: intentar fer pensar algú en alguna altra cosa, intentar que algú pensi en alguna altra cosa

♦ leiða huga um e-ð: tenir cura d'una cosa, preocupar-se d'una cosa, tenir esment d'una cosa (Mall.) 

♦ opna huga sinn: obrir la seva ment

♦ það er í mínum huga að <+ inf.>: tinc en ment de <+ inf.>, tinc la intenció de <+ inf.>, duc de cap <+ inf.> (Mall.) 

♦ vera e-m ríkt í huga: tenir molta d'importància per algú, revestir un gran interès per algú

♦ mér er það ríkt í huga: tinc un gran interès en això

◊ þér elskaðir, mér var það ríkt í huga að rita yður um sameiginlegt hjálpræði vort: estimats, tenia un gran desig d'escriure-vos sobre la nostra salvació comuna

Huginn <m. Hugins, no comptable>:

<MITOL> Huginn m, un dels dos corbs de l'Odin

♦ Huginn og Muninn: en Huginn i en Muninn

hug·kvæmast <-kvæmist ~ -kvæmast | -kvæmdist ~ -kvæmdust | -kvæmst ║ e-m e-ð>:

acudir una cosa a algú (ocórrer, tenir una pensada sobtada)

◊ mér hugkvæmdist þetta: se'm va acudir això, em va venir al cap

◊ „Ok laun-látum ǁ leiðum beita; ǁ né þú nokkru, ǁ niflungr, sinni ǁ mínum mun ǁ at miðla þorðir, ǁ hvat þér hugkvæmdist ǁ í hugar fylgsnum“: “i emprar vies secretes; i tu, rei [dels déus] mai, ni una sola vegada, no has gosat de fer segons el meu desig i compartir amb mi allò que t'hagi vingut en el teu pit (= al cor)” (L'original fa:   [τίς δ' αὖ τοι δολομῆτα θεῶν συμφράσσατο βουλάς; ǁ ] αἰεί τοι φίλον ἐστὶν ἐμεῦ ἀπὸ νόσφιν ἐόντα ǁ κρυπτάδια φρονέοντα δικαζέμεν· οὐδέ τί πώ μοι ǁ πρόφρων τέτληκας εἰπεῖν ἔπος ὅττι νοήσῃς)

◊ var landið ekki þitt, meðan þú áttir það, og var ekki andvirði þess á þínu valdi? Hvernig gastu þá látið þér hugkvæmast (τιθέναι ἐν τῇ καρδίᾳ τ-ς,   τί ὅτι ἔθου ἐν τῇ καρδίᾳ σου τὸ πρᾶγμα τοῦτο;) slíkt tiltæki? Ekki hefur þú logið að mönnum, heldur Guði: per ventura el camp no ha estat teu tot el temps que l'has posseït? Per ventura no es trobava el seu valor en poder teu? Com és que has concebut en el teu cor aquesta acció? No has mentit als homes, sinó a Déu

<†>  hugkvæm·legur, -leg, -legt <adj.>:

◊ Sigurður slembir hafði haft á sér eldsvirki og var fnjóskurinn í valhnotarskurn innan og steypt um utan vaxi. Því er þess getið að það þótti hugkvæmlegt að búa svo um að aldrei vættist: en Sigurður slembir tenia una pedra foguera per fer foc i duia l'esca dins una closca d'anou la qual, per fora, anava recoberta amb una capa de cera. Es conta que això es feia perquè es considerava una forma molt assenyada de guardar l'esca de manera que no es mullés mai

hug·kvæmur, -kvæm, -kvæmt <adj.>:

1. <GEN> que revé contínuament a la ment, que no es pot oblidar

◊ Þórður mælti: "Send þú þá Oddnýju festarkonu þinni hringinn jarlsnaut og fá mér í hönd því að þá veit hún enn gerr elsku þína og alvöru til sín ef þú sendir henni þvílíkan grip og mun henni þú þá enn hugkvæmri en áður og þér því síður afhuga verða. En ef þú kemur til Íslands út sem vér væntum þá tekur þú bæði hring og konu og allan fjárhlut er þér var með henni heitið, og satt er það, " segir Þórður, "að slíkt kvonfang getur eigi á Íslandi sem Oddný er": en Þórður li va dir: “Aleshores envia a l'Oddný, la teva promesa, l'anell Jarlsnaut i dóna-me'l a mi [perquè l'hi faci arribar] car llavors, si li envies una joia com aquesta, ella sabrà amb certesa l'amor que li tens i que vas seriosament amb ella i llavors ella et tindrà més present en la seva memòria que abans i no t'oblidarà pas. I si tornes a Islàndia, com esperem que ho facis, llavors prendràs l'anell i la dona i tots els béns que hom et va prometre [com a dot] amb ella, i és ben ver”, li va dir en Þórður, “que a tot Islàndia no hi podràs trobar millor partit per casar-t'hi que l'Oddný”

♦ mér er það hugkvæmt: no ho puc oblidar, em revé contínuament a la ment

◊ gengr þá Heiðrekr út ór hǫllinni. Móðir hans stendr þá upp ok gengr út með honum ok fylgir honum ór garðinum ok mælti: "Nú hefir þú svá fyrir þér búit, sonr minn, at þú munt ekki aptr ætla; þá hefi ek lítil fǫng á at hjálpa þér. Mǫrk gulls er hér ok eitt sverð, er ek vil gefa þér, en þat heitir Tyrfingr ok hefir átt Angantýr berserkr, móðurfaðir þinn. Engi maðr er svá ófróðr, at eigi hafi heyrt hans getit. Ok ef þú kemr þar, er menn skiptast hǫggum, láttu þér hugkvæmt vera, hversu Tyrfingr hefir opt sigrsæll verit." Nú biðr hún hann vel fara, ok skiljast síðan: en Heiðrekr llavors fa sortir de la hǫll. Sa mare llavors es va posar dreta i va sortir a fora amb ell i el va acompanyar fins a la sortida del garðr. Llavors li digué: “Fill meu, t'ho has manegat de tal manera que no deuràs voler tornar aquí. Tinc pocs mitjans amb què ajudar-te. Vet ací una mǫrk d'or i una espasa que vull donar-te. L'espasa es diu Tyrfingr i la va posseir l'Angantýr el berserc, el teu avi per part de mare. No hi ha ningú que sigui tan poc saberut que no l'hagi sentida esmentar. I si mai arribes a un indret en el qual els homes s'estiguin intercanviant cops [d'espasa], fes de tenir ben present a la memòria quantes de vegades na Tyrfingr no ha estat victoriosa” Llavors s'acomiadà d'ell desitjant-li una bona via i tot seguit se separaren

◊ Sigmundur svarar: "Ei skiptir þig að högum til er þeir voru af teknir er skaðinn er að en mannlæður slíkar lifa sem þú ert og má oss hugkvæmt þykja þá er bróðir þinn var drepinn í griðum fyrir oss. Nú viltu ei hefna hans": en Sigmundur li va respondre: “No és pas com hauria d'ésser que es matin aquells la mort dels quals és una llàstima, i que[, en canvi,] els inútils com tu romanguin en vida. Quan mataren el teu germà davant els nostres propis ulls en temps de treva (grið), restarà indeleble a les memòries de tots nosaltres. I ara tu no el vols pas venjar!” (vocabulari: #1. hagur: Cf. en Baetke 19874, pàg. 224: eigi skiptir (þat) at hǫgum til es ist nicht so, wie es sein müßte; )

2. (hygginn eftir á, slunginn, kænn) sagaç (arter, enginyós, viu, que sap empescar-se coses)

◊ konungur mælti: "Við skulum þar þó nokkuð innast til áður um það málið. Þér eruð hugkvæmir margir Íslendingar og veit eg eigi nema þú virðir þetta til ginningar. Nú vil eg það undan skilja": el rei li va dir: “Abans de fer-ho, emperò, tu i jo hauríem de discutir una mica aquest tema. Molts d'islandesos sempre en duis alguna de cap i jo no sé si tu no ho aprofitaràs per engalipar-me. Voldria estalviar-m'ho”

◊ Helgi var mikill maður og sterkur og bráðger, vænn og stórmannlegur, ekki málugur í barnæsku, ódæll og óvægur þegar á unga aldri. Hann var hugkvæmur og margbreytinn: en Helgi era un home alt i fort i precoç, i causava la impressió d'ésser prometedor i de tenir el tarannà d'un gran home. Durant la seva infantesa fou poc parlador, i ja en els seus anys de joventut, díscol i inflexible. Era sagaç i d'humor voluble

3. (sem lætur sér umhugað um e-ð, sem hugsar um e-ð) que té molta de cura (que medita a fi de vetllar curosament per una cosa)

◊ í þeima hlut má marka er nú mun eg segja hver dýrðarmaður Eysteinn konungur var eða hve mjög hann var vinhollur og hugkvæmur eftir að leita við sína ástmenn hvað þeim væri að harmi: en aquesta part [de la història] ara es podrà veure quin home insigne era el rei Eysteinn i la gran lleialtat que professava als seus amics i fins a quin punt era capaç de tenir cura d'escatir allò que feia patir els seus amics estimats

◊ nú koma þeir heim og spyr Einar hvað þeir Glúmur mæltust við. Þeir segja hve hugkvæmur hann var að öllu að unnið væri: llavors se'n tornaren a casa i l'Einar els va preguntar què havien estat parlant amb en Glúmur. Ells li contaren fins a quin punt en Glúmur posava molt d'interès que totes les coses [del mas] estiguessin ben ateses

hug·laus, -laus, -laust <adj.>:

sense coratge (sense valor, covard -a, pusil·lànime, coquí -ina)

◊ þá af yður, sem eftir verða, vil ég gjöra svo huglausa (בוא מרך בלבב:   wə-hēˈβēʔθī   ˈmɔrɛχ   bi-ləβāˈβ-ām   bə-ʔarˈt͡sɔθ   ʔɔi̯βēi̯-ˈhɛm,   וְהֵבֵאתִי מֹרֶךְ בִּלְבָבָם, בְּאַרְצֹת אֹיְבֵיהֶם) í löndum óvina þeirra, að þyturinn af fjúkandi laufblaði skal reka þá á flótta og þeir flýja eins og menn flýja undan sverði, og þeir skulu falla, þó að enginn elti: a aquells de vosaltres que sobrevisqueu, els infondré una por tan grossa en el cor al país de llurs enemics que la fressa d'una fulla voleiant els posarà en fuita i fugiran com hom fuig de l'espasa i cauran sense que els empaiti ningú

◊ sverð komi yfir þvaðrarana, svo að þeir standi eins og afglapar! Sverð komi yfir kappa hennar, svo að þeir verði huglausir (ħāˈħaθ ~ חָתַת:   wā-ˈħāttū,   וָחָתּוּ)!: caigui l'espasa sobre els ralladors (baddim) a fi que quedin com a beneits! Que l'espasa caigui sobre els seus paladins a fi que s'acovardeixin!

◊ Damaskus er orðin huglaus (rāˈφāh ~ רָפָה:   rāφəˈθāh   δamˈmɛɕɛq,   רָפְתָה דַמֶּשֶׂק), hefir snúist á flótta, og ótti hefir gripið hana, angist og kvalir hafa altekið hana, eins og jóðsjúka konu: Damasc s'ha descoratjat, s'ha girat per fugir, i l'esfereïment s'ha emparat d'ella, i angoixa i dolors l'han sobrepresa com els dolors de part d'una dona

◊ þá gjörðu landsbúar Júdalýð huglausan (mərapˈpīm   ʝəˈδēi̯   ʕam־ʝəhūˈδāh,   מְרַפִּים, יְדֵי עַם-יְהוּדָה) og hræddu þá frá að byggja: llavors la gent del país descoratjaren el poble de Judà i l'intimidaren perquè no el construïssin

◊ þá sögðu höfðingjarnir við konung: "Lát drepa mann þennan! Því að hann gjörir hermennina, sem eftir eru í þessari borg, huglausa (kī־ʕal־ˈkēn   hūʔ־mərapˈpēʔ   ʔeθ־ʝəˈδēi̯   ʔanˈʃēi̯   ha-mmilħāˈmāh   ha-nniʃʔāˈrīm   bā-ˈʕīr   ha-zˈzɔʔθ,   כִּי-עַל-כֵּן הוּא-מְרַפֵּא אֶת-יְדֵי אַנְשֵׁי הַמִּלְחָמָה הַנִּשְׁאָרִים בָּעִיר הַזֹּאת) og allan lýðinn með því að tala slík orð til þeirra, því að þessi maður leitar ekki þess, sem þessum lýð er til heilla, heldur þess, sem honum er til ógæfu": i digueren al rei: «Fes matar aquest home! Perquè lleva el coratge als combatents que encara resten en aquesta vila, i tot el poble, tot dient-los unes coses així; car aquest home no cerca pas allò que és pel bé d'aquest poble, sinó allò que els serà un infortuni

◊ auðn, gjörauðn og aleyðing, huglaus hjörtu (māˈsas ~ מָסַס:   wə-ˈlēβ   nāˈmēs,   וְלֵב נָמֵס), riðandi kné og skjálfti í öllum mjöðmum, og allra andlit blikna: devastació, desolació i destrossa completa, cors que han fet figa, genolls tremolants i tremolor a tots els malucs i les cares de tots empal·lideixen

◊ því að huglaus (δειλόν,   δειλὸν) er vonskan og hlýtur sinn dóm fyrir eigin vitnisburð, bitin af samviskunni býst hún við hinu versta: car la maldat és covarda i rep la seva condemna pel seu propi testimoniatge, mossegada per la seva consciència compta amb el pitjor

◊ vei huglausu hjarta (παριέναι:   παρειμένος -ένη -ένον,   οὐαὶ καρδίᾳ παρειμένῃ) sem treystir ekki, eigi mun það vernd hljóta: ai del cor defallent que no confia! No trobarà protecció

◊ flýðu þeir sem huglausir voru (δειλανδρεῖν:   δειλανδρῶν -οῦσα -οῦν,   οἱ δειλανδροῦντες) og þeir sem ekki báru traust til réttlætis Guðs og komu sér undan: varen fugir els qui eren covards i els qui no tenien confiança en la justícia de Déu, i s'escaparen

hug·látlegur, -látleg, -látlegt <adj.>:

amable

hug·látsemi <f. -látsemi, no comptable>:

1. (vinsemd, alúð) amabilitat f (afabilitat en el tracte)

♦ sýna e-m huglátsemi: mostrar-li amabilitat a algú

2. (ástúð, velvild, góðvild) afecció f (afecte, benevolència o simpatia envers algú)

hug·leiða <-leiði ~ -leiðum | -leiddi ~ -leiddum | -leitt ║ e-ð>:

reflexionar sobre una cosa, meditar [sobre] una cosa

◊ þetta höfum vér hugleitt (ħāˈqar ~ חָקַר:   ħăqarˈnū-hā,   חֲקַרְנוּהָ), þannig er það. Vér höfum hlustað, hafðu það hugfast (ʝāˈδaʕ ~ יָדַע :   wə-ʔatˈtāh   δaʕ־ˈlā-χ,   וְאַתָּה דַע-לָךְ): Això, ho hem meditat i és així! Ho hem sentit; tu, tingues-ho sempre present

◊ geð mitt styrki þinn andi, svo ég hugleiði hvað til kom...: Que el teu esperit enforteixi la meva ment, a fi que jo pugui meditar sobre allò que va passar

◊ mín sál, það hugleið þú: ànima meva, medita sobre això

◊ ...heldur hefir yndi af lögmáli Drottins og hugleiðir lögmál hans dag og nótt: ...sinó que té [el seu] delit en la llei (bə-θōˈraθ, בְּתוֹרַת) de Jahvè i la medita (ʝɛhˈgɛh, יֶהְגֶּה) dia i nit

◊ ég íhuga fyrri daga, ǁ ár þau sem löngu eru liðin, ǁ ég minnist strengjaleiks míns um nætur, ǁ ég hugleiði (ˈɕīaħ ~ שִׂיחַ:   ʕim־ləβāˈβ-ī   ʔāˈɕīħāh,   עִם-לְבָבִי אָשִׂיחָה) í hjarta mínu, ǁ og andi minn rannsakar: considero els dies llunyans, els anys passats fa molt de temps, recordo de nit la música dels meus instruments, rumio en el meu cor i el meu esperit inquireix

◊ að þínum krossi, Kriste kær, ǁ kem ég sem einn framandi. ǁ Gef þú mér leyfi að ganga nær. ǁ Geð mitt styrki þinn andi, ǁ svo ég hugleiði hvað til kom, ǁ háðung, brigslyrði og pínu ǁ leiðstu, manngæsku mildin fróm, ǁ móti andláti þínu: a la teva creu, Crist cartingut, m'acosto com un estrany. Dóna'm permís per apropar-m'hi. Que el teu esperit enforteixi la meva ment per tal que mediti (pugui meditar) sobre el que va passar-hi. Escarns, vituperis i turment hi patires, [però, tot i així,] enfront de la teva mort, [mostrares] la clemència pietosa de la teva bondat de cor

◊ illvirkinn hafði unnið ǁ ódáðaverkin stærst, ǁ götu glæpanna runnið ǁ greitt fram í dauðann næst. ǁ En Jesús ekki vildi ǁ á það neitt minnast nú; ǁ svo var mikil hans mildi; ǁ mín sál, það hugleið þú: el malfactor havia comès els crims més grans, havia recorregut la via dels crims, s'havia apressat cap a aquella mort propera. Però Jesús no li ho va voler recordar llavors. Tan gran era la seva clemència. Ànima meva, medita-ho

hug·leiðing <f. -leiðingar, -leiðingar>:

meditació f (acció de consirar)

◊ eins hefi ég beðið Drottin, það eitt þrái ég: Að ég fái að dveljast í húsi Drottins alla ævidaga mína til þess að fá að skoða yndisleik (nòam, נֹעַם) Drottins, sökkva mér niður í hugleiðingar (bāˈqar ~ בָּקַר:   ū-lə-βaqˈqēr   bə-hēi̯χāˈl-ō,   וּלְבַקֵּר בְּהֵיכָלוֹ) í musteri hans: una sola cosa he demanat a Jahvè, només això desitjo amb tota l'ànima: poder viure a la casa de Jahvè tots els dies de la meva vida, per poder contemplar-hi la magnificència de Jahvè, enfonsar-me en cogitacions en el seu temple

◊ hún svarar: "Þú munt ráða verða hugleiðing þinni um þetta en ekki mun eg lengi þæfast til hvílunnar við þig og um tvo kosti áttu að velja. Sá er annar að þú tak við mér og lát sem ekki sé í orðið . Ella mun eg nefna mér votta nú þegar og segja skilið við þig og mun eg láta föður minn heimta mund minn og heimanfylgju og mun sá kostur að þú hafir aldrei hvíluþröng af mér síðan": ella li va respondre: “Cal que ho hagis meditat força, i no insistiré més a ficar-me al llit amb tu, i pots triar entre una d'aquestes dues opcions: la primera és que ara m'acullis i fscis com si no hagués passat res. Si no ho fas, designaré testimonis immediatament que donin fe que m'he declarat separada de tu i tot seguit faré que mon pare recobri el meu mundur i la meva heimanfylgja. En tal cas, a partir d'avui ja no tornaràs a sentir-te estret dins el llit per causa meva”

hug·leiðsla <f. -leiðslu, pl. no hab.>:

meditació f (pràctica espiritual, esp. en el budisme o hinduisme)

hug·leikinn, -leikin, -leikið <adj.>:

1. (sem hefur mikinn hug á e-u) que significa molt per a algú (que té la intenció de fer una cosa o un gran desig d'una cosa)

♦ mér er e-ð hugleikið: considero molt important una cosa, n'estic molt d'una cosa, duc de cap una cosa

◊ allir menn þǫgnuðu við þessa rœðu, ok svaraði engi jarli, þar til er Hrólfr stóð upp ok mælti: "Illa er þat gert at svara eigi slíkum hǫfðingja sem ver eigum, en sakir þess, herra, at ek hefi með yðr verit um nokkura tíma í góðu yfirlæti ok marga góða hluti af yðr þegit, þá vil ek fara þessa ferð ok leita at ná konungsdóttur ella liggja dauðr. En þótt ek komi aptr ór þessi ferð, þá skulu þér gipta dóttur yðra hverjum, sem þér vilið, því at hún er vel verð góðs gjaforðs, en mér er eigi hugleikit konur at eiga": tothom va callar en acabar aquest parlament i no hi va haver ningú que respongués a les paraules del iarl fis que en Hrólfr es va posar dret i digué: “Feu malament de no respondre a un tal cabdill com el que nosaltres tenim, i, en esguard del fet, senyor, que he estat a casa vostra un cert temps gaudint de la vostra hospitalitat i rebent de vós mants bons regals, estic disposat a fer aquest viatge i intentar obtenir per a vós la mà de la filla del rei de Garðaríki o, altrament, morir [intentant-ho], però, encara que torni viu d'aquest viatge, vós doneu la mà de la vostra filla a qualsevol que vulgueu, car ella es mereix un bon casament, però jo no tinc [per ara] cap interès de prendre muller”

2. (sem er í leiðslu) que està en trànsit (en estat d'èxtasi induït)

◊ Heiði hana héto, ǀ hvars til húsa kom, ǁ vǫlo velspá, ǀ vitti hon ganda; ǁ seið hon, hvars hon kunni, ǀ seið hon hugleikin. ǁ Æ var hon angan ǀ illrar brúðar: l'anomenaven Heiðr onsevulla que arribés a unes cases, la vǫlva de bones profecies, la qui feia anar els gandar. Feia el seiðr onsevulla podia, feia el seiðr estant en trànsit. Sempre fou l'alegria d'una mala dona (vocabulari: #1. vitta: En Kuhn 1968³, pàg. 231, no dóna entrada ni a *vitta ni a *vítta; només podem especular sobre el significat real del vers hon vitti~vítti ganda perquè ni tan sols podem decidir si ganda és l'acusatiu plural de gandr o si és un infinitiu que podria haver tingut el significat de fer màgia amb l'ajut d'una vareta màgica. En Kuhn 1968³, pàg. 70, atribueix, amb precaució, a aquest mot el significat de Zauber: gandr m. zauberstab, hier jedoch: zauber (? — Vsp. 22 samt 29 app.). En Sigurður Nordal 1980, pàg. 55, analitza així el verb vitta: vitta ‚zauberkräftig werden‘ (Zauberkraft verleihen), kommt nur an dieser Stelle vor. Abgeleitet von vitt, vett, was das gleiche wie taufr zu sein scheint (s. oben, S. 15); a les pàgines 15-16, en Sigurður Nordal explica com entén ell el vers: Die Kraft dieser Stäbe ließ sich noch mehren (etwa durch besondere Zauberformeln oder Riten. Vgl. vitti hon ganda, ›Völuspá‹, Str. 22); per tant, i segons ell, el vers significaria augmentava amb la seva màgia el poder de les varetes màgiques. En Ferdinand Detter i en Richard Heinzel II (1903), pàg.31, escriuen: 23,4 uitti hón ganda. Das Verbum uitta nur hier. Aber s. uitt. N. Thjodholf Yngl. t. 4. uitta uéttr, und in einem Gesetz, in welchem verboten wird hafa í húsi sínu uitt ok blót (Fritzner), — uett Lokas. 23 wird verwandt sein, — und viellecht uittugr, Baldrs dr. 4. — Bugge Aarböger 1895, S. 130 deutet gandr in unsrer Phrase auf ein von gandr ‘Stab’, ‘Zauberstab’, in der Poesie auch ‘Wolf’ — Uánargandr (Fenrir) Sn. E. 1 112. 268 und Schlange Iǫrmungandr (Midhgardsorm) unten 47, — verschiedenes Wort, das ‘Geist’, ‘Dämon’ bedeute. Aber dieses gandr, lat. gandus, ist nur bei den Lappen bezeugt. Überall kommt man mit der Bedeutung ‘Stab’, ‘Wolf’, ‘Schlange’ aus. Unsre Stelle kann demnach bedeuten: Sie bezauberte Stäbe oder Wölfe oder Schlangen zu ihren Zwecken, machte aus Stäben Zauberstäbe und zwang die Wölfe oder Schlangen, ihr als Reitthiere oder als Zaum zu dienen — gandreiþ —; s. H. Hjörv. vor 33, Sn. E. I 176 (Gylfag. C. XLIX). Alle drei Bedeutungen von gandr stehen in Bezug zum Hexenwesen. En Ferdinand Detter i en Richard Heinzel, quan parlen de l'esperit adorat pels lapons, en llatí medieval, gandus o gandius, segons els editors, es refereixen a un cèlebre passatge de les seves Symbolae ad Historiam Antiquiorem Rerum Noruegicarum que fa, en l'edició d'en Peter Andreas Munch 1850, pp. 3-4: Horum itaque intollerabilis perfidia uix cuiquam credibilis uidebitur, quantumue diabolicae superstitionis in magica arte exerceant. Sunt namque quidam ex ipsis, qui quasi prophetae a stolido uulgo uenerantur, quoniam per immundum spiritum, quem   g a n d i u m (Storm 1880, p. 85: gandum)   uocitant, multis multa praesagia ut eueni[p. 5]unt quandoque percunctati praedicent; et de longinquis prouinciis res concupiscibiles miro modo sibi alliciunt nec non absconditos thesauros, qui longe remoti, mirifice produnt "així i doncs, a un hom a penes li semblarà creïble llur insuportable infidelitat (manca de fe) o quanta de superstició pagana practiquen en llurs arts màgiques. En efecte, n'hi ha alguns, d'ells, que són venerats pel vulgus estòlid quasi com a profetes per tal com, per un esperit immund que solen anomenar gandius -i quan han estat consultats-, prediuran moltes de coses a molta de gent de tal manera que es compleixin. [En ultra i] de manera sorprenent, fan que vagin cap a ells coses que es puguin desitjar i que es troben a províncies llunyanes i certament revelen meravellosament tresors amagats, que es troben lluny d'ells”. L'Ursula Dronke, en el seu article intitulat “The War of the Æsir and Vanir in Vǫluspá”, publicat a Gerd Wolfgang Weber (curador): Idee Gestalt, Geschichte - Festschrift Klaus von See. Studien zur europäischen Kulturtradition. Odense: Odense University Press, 1988, pàgs. 223-238, tradueix, a la pàg. 225, el vers en qüestió com a she conjured spirits to tell her. La Lotte Motz, en el seu article intitulat “Gullveig's Ordeal - a New Interpretation”, publicat a Arkiv för Nordisk Filologi 108 (1993), pp. 80-92 tradueix, a la pàg. 80, el vers en qüestió de la mateixa manera com a she conjured spirits. Si adoptem aquesta interpretació, la traducció resultant fóra llavors: l'anomenaven Heiðr onsevulla que arribés a unes cases, la vǫlva de profecies encertades: [hi] conjurava esperits. Feia el seiðr onsevulla podia, feia el seiðr estant en trànsit. Sempre fou l'alegria d'una mala dona. No he tingut accés fins ara a l'article d'en Heino Gehrts “Die Gullweigsmythe” Dins: Zeitschrift für deutsche Philologie 88 (1969), pp. 321-378. )

Hug·leikur <m. -leiks, pl. no hab.>:

Hugleikur m (andrònim)

hug·leysi <n. -leysis, no comptable>:

covardia f, manca f de coratge

◊ Móse sagði Ísraelsmönnum þetta, en þeir sinntu honum ekki sökum hugleysis (mi-qˈqɔt͡sɛr   ˈrūaħ,   מִקֹּצֶר רוּחַ) og vegna hins stranga þrældóms: en Moïsès digué això als israelites, però ells no tingueren en compte les seves paraules a causa de la manca de coratge i a causa de la dura servitud

◊ því að ekki gaf Guð oss anda hugleysis (πνεῦμα δειλίας,   οὐ γὰρ ἔδωκεν ἡμῖν ὁ θεὸς πνεῦμα δειλίας), heldur anda máttar og kærleiks og stillingar (σωφρονισμοῦ): car Déu no ens ha pas donat un esperit de pusil·lanimitat, sinó un esperit de fortalesa i de caritat i de moderació

hug·leysingi <m. -leysingja, -leysingjar>:

covard m, covarda f

hug·léttir <m. -léttis, -léttar>:

alleujament m, reconfort m

hug·léttur, -létt, -létt <adj.>:

de cor alleujat

♦ mér er huglétt: tinc el cor alleugerit, no afeixugat

◊ þá buðu þessir dvergar til sín jǫtni þeim, er Gillingr heitir, ok konu hans. Þá buðu dvergarnir Gillingi at róa á sæ með sér. En er þeir fóru fyrir land fram, røru dvergarnir á boða ok hvelfðu skipinu. Gillingr var ósyndr, ok týndisk hann, en dvergarnir réttu skip sitt ok røru til lands. Þeir sǫgðu konu hans þenna atburð, en hon kunni illa ok grét hátt. Þá spurði Fjalarr hana, ef henni myndi hugléttara, ef hon sæi út á sæinn, þar er hann hafði týnzk, en hon vildi þat. Þá mælti hann við Galar, bróður sinn, at hann skal fara upp yfir dyrrnar, er hon gengi út, ok láta kvernstein falla í hǫfuð henni, ok talði sér leiðask óp hennar. Ok svá gerði hann: aleshores els nans convidaren a llur casa un ètun que nomia Gillingr i la seva dona. Quan fou allà, els nans varen proposar al Gillingur de fer-se a la mar amb ells. I quan remaven al llarg de la costa, els nans varen posar rumb cap a uns rompents i feren sotsobrar l'embarcació. En Gillingr no sabia nedar i es va ofegar, però els nans varen redreçar llur barca i tornaren a terra remant. Allà contaren a la dona d'en Gillingur el que havia passat i ella s'ho va prendre molt malament i no deixava de plorar fort. Aleshores en Fjalarr li va demanar si la confortaria veure, des de la vorera de la mar, l'indret on el seu marit s'era negat i ella acceptà. En Fjalarr va dir al seu germà en Galarr que pugés a dalt del portal de la casa [i hi estigués a l'aguait] i, quan la dona d'en Gillingr hi passés per sortir a fora, que li deixés caure al cap un moló perquè estava tip dels seus crits, i en Galar així ho va fer (vocabulari: #1. fyrir land fram: Cf. Baetke 19874, pàg. 158: fyrir land fram am Lande entlang; #2. kunna e-u illa: Cf. Baetke 19874, pàg. 346: kunna e-u illa mit etw. unzufrieden sein, etw. übel aufnehmen; )

hug·lítill, -lítil, -lítið <adj.>:

que té poc coratge

hug·ljómun <f. -ljómunar, no comptable>:

llampec m d'inspiració

♦ verða fyrir hugljómun <= Dat.>: <LOC FIG> experimentar una inspiració, tenir una idea

hug·ljúfi <m. -ljúfa, no comptable>:

nineta f dels ulls, favorit m, favorita f

♦ vera hvers manns hugljúfi: <LOC FIG> ésser la nineta dels ulls de tothom

hug·ljúfur, -ljúf, -ljúft <adj.>:

1. <GEN> agradable

◊ hefjið lofsöng og berjið bumbur, knýið hinar hugljúfu (nāˈʕīm ~ נָעִים:   kinˈnōr   nāˈʕīm,   כִּנּוֹר נָעִים) gígjur og hörpur: entoneu un càntic, tocant els timbals, toqueu [també] els violins (quinnor) delitosos i les arpes

♦ hugljúfar minningar: bons records, records agradables

2. (kær, elskaður) plaent (que plau, que és grat a la ment)

◊ sárt trega ég þig, bróðir minn Jónatan, mjög varstu mér hugljúfur (nāˈʕēm ~ נָעֵם:   nāˈʕamtā  ͜  ll-ī   məˈʔɔδ,   נָעַמְתָּ לִּי, מְאֹד)! Ást þín var mér undursamlegri en ástir kvenna: estic molt apenat per tu, germà meu, Jonatàs (Iehonatan), molt m'eres grat! El teu amor m'era més meravellós que l'amor de les dones

hug·lægni <f. -lægni, no comptable>:

subjectivitat f

hug·lægur, -læg, -lægt <adj.>:

1. (einstaklingsbundinn, ekki hlutlægur) subjectiu -iva (no objectiu)

2. (hugrænn) conceptual (pertanyent a l'esfera dels conceptes)

hug·maður <m. -manns, -menn>:

home coratjós, home m de coratge

hug·móður <m. -móðs, no comptable>:

coratge m

◊ þegar ég hrópaði, bænheyrðir þú mig, þú veittir mér hugmóð (tarhiˈβē-nī   βə-naφˈʃī   ʕɔz,   תַּרְהִבֵנִי בְנַפְשִׁי עֹז), er ég fann kraft hjá mér: quan us he invocat, m'heu escoltat, m'heu concedit coratge quan he sentit la força en mi

◊ hann brýtur niður hugmóð (ʝiβˈt͡sɔr   ˈrūaħ   nəɣīˈδīm,   יִבְצֹר, רוּחַ נְגִידִים) höfðingjanna, ógnar konungum jarðarinnar: romp el coratge (aquí = alemany Hochmut ‘orgull’ ?) dels prínceps, omple de terror els reis de la terra

◊ Drottinn leggur af stað sem hetja, elur á hugmóð sínum (kə-ˈʔīʃ   milħāˈmōθ   ʝāˈʕīr   qinˈʔāh   כְּאִישׁ מִלְחָמוֹת יָעִיר קִנְאָה) eins og bardagamaður. Hann kallar, hann lýstur upp herópi, sýnir hetjuskap á óvinum sínum: Jahvè es posa en camí com un heroi, enardeix el seu coratge com un home de guerra. Crida, aixeca un crit de batalla, mostra el seu heroisme contra els seus enemics

◊ fægið örvarnar, takið á yður skjölduna! Drottinn hefir vakið hugmóð (hēˈʕīr   ʝəhˈwāh   ʔɛθ־ˈrūaħ   malˈχēi̯   māˈδai̯,   הֵעִיר יְהוָה אֶת-רוּחַ מַלְכֵי מָדַי) Medíukonunga, því að fyrirætlan hans er miðuð gegn Babýlon til þess að eyða hana. Því að það er hefnd Drottins, hefnd fyrir musteri hans: poliu les fletxes, preneu els escuts! Jahvè ha desxondit el coratge dels reis de la Mèdia, perquè els seus plans apunten contra Babilònia per tal de destruir-la. Car aquesta és la venjança de Jahvè, la venjança pel seu temple

◊ minnstu vor, Drottinn. Gjör þig kunnan á þrengingartíma vorum. Vek mér hugmóð (θαρσύνειν, θαῤῥύνειν   καὶ ἐμὲ θάρσυνον), konungur guðanna sem ríkir yfir öllu veldi: recordeu-vos, Senyor, de nosaltres. Doneu-vos a conèixer el dia de la nostra tribulació. Desperteu-me el coratge, rei dels déus que regneu sobre tota dominació

◊ Pínehas Eleasarsson varð sá þriðji að tign er hann sýndi heilaga ákefð í guðsótta og var staðfastur þegar lýðurinn féll frá sakir hugmóðs (ἐν ἀγαθότητι προθυμίας ψυχῆς αὐτοῦ ) síns og hjartaprýði. Hann friðþægði fyrir Ísrael: en Finehès, fill de l'Eleazar, fou el tercer en glòria, en mostrar un zel sagrat en el temor de Déu, i fou ferm -quan el poble va fer defecció- pel seu coratge i intrepidesa. Va expiar per Israel

◊ börnin mín. Sækið hugmóð (ἀνδρίζεσθαι,   ἀνδρίζεσθε) og styrk í lögmálið (ἰσχύειν,   καὶ ἰσχύσατε ἐν τῷ νόμῳ). Það mun veita ykkur vegsemd: fills meus, preneu coratge i força en la Llei. Fent-ho trobareu la glòria

hug·móður, -móð, -mótt <adj.>:

coratjós -osa

hug·mynd <f. -myndar, -myndir>:

idea f

♦ einföld, en snjöll hugmynd: una idea senzilla però brillant (o: genial) 

♦ fá hugmynd: tenir una idea

♦ ég var að fá hugmynd rétt í þessu: se m'acaba d'ocórrer una idea, m'acaba de venir una idea

♦ frábær hugmynd: una magnífica idea

♦ fylgja sínum eigin hugmyndum: seguir les seves pròpies idees

♦ gera sér hugmynd um e-ð: fer-se una idea d'una cosa

♦ góð hugmynd: una bona idea

♦ e-m þykir e-ð góð hugmynd: a algú una cosa li sembla una bona idea

♦ hafa enga hugmynd um e-ð: no tenir-ne ni idea d'una cosa

◊ þeir sóru og sárt við lögðu að þeir hefðu ekki hugmynd um hvar sá væri sem hann leitaði að: ells li juraren -i afegiren a llurs juraments amb encariment- que desconeixen del tot on era aquell que ell cercava

♦ hafa alls enga hugmynd um e-ð: no saber-ne absolutament res d'una cosa, desconèixer totalment una cosa

♦ ég hef ekki minnstu hugmynd: no en tinc ni idea

♦ þú hefur ekki [minnstu] hugmynd um hver ég er: no tens [ni] idea [de] qui sóc jo

♦ koma hugmynd inn hjá e-m: donar a algú una idea

♦ léleg hugmynd: una idea dolenta, una idea xereca (Mall.) 

♦ e-m líst vel á hugmynd: a algú li sembla bé una idea

♦ nota hugmyndirnar og tilfinningarnar fyrir e-ð: utilitzar les idees i els sentiments per a una cosa

♦ röng hugmynd: una idea equivocada

♦ slæm ~ vond hugmynd: una mala idea, una idea dolenta

♦ hugmynd er uppi að <+ inf.>: hi ha en ment de <+ inf.>

♦ [önnur] hugmynd mín er sú að <+ subj.> ~ <+ inf.>: [una altra] idea meva és que <+ subj.> ~ ...és [de] <+ inf.>

hugmynda·auðgi <f. -auðgi, no comptable>:

imaginació f, inventiva f

hugmynda·blekking <f. -blekkingar, -blekkingar>:

fantasmagoria f

hugmynda·flug <n. -flugs, no comptable>:

imaginació f

hugmynda·fræði <f. -fræði, no comptable>:

ideologia f

hugmynda·fræðilegur, -fræðileg, -fræðilegt <adj.>:

ideològic -a

♦ hugmyndafræðileg barátta: una lluita ideològica

♦ hugmyndafræðilegur grundvöllur: base ideològica, fonament ideològic

hugmynda·fræðingur <m. -fræðings, -fræðingar>:

ideòleg m, ideòloga f

hugmynda·heimur <m. -heims, -heimar>:

món m de les idees

hugmynda·heiti <n. -heitis, -heiti>:

<GRAM> nom abstracte

hugmynda·list <f. -listar, -listir>:

art m,f conceptual

hugmynda·listamaður <m. -listamanns, -listamenn>:

artista m & f conceptual

hugmynda·nafn <n. -nafns, -nöfn>:

<GRAM> nom abstracte (→ hugmyndaheiti)

hugmynda·ríkur, -rík, -ríkt <adj.>:

creatiu -iva, imaginatiu -iva

hugmynda·samband <n. -sambands, no comptable>:

associació f d'idees

hugmynda·snauður, -snauð, -snautt <adj.>:

mancat -ada d'idees, poc imaginatiu -iva

hugna <hugna ~ hugnum | hugnaði ~ hugnuðum | hugnað ║ e-m>:

1. <GEN> agradar a algú, plaure a algú

♦ e-ð hugnar e-m: una cosa agrada a algú

◊ eptir þat vendi hann aptr til óðala sinna ok tók undir sik ríki í Orkneyjum. Hann gerðiz þá stjórnsamr ok friðaði vel ríki sitt. Setti hann þá í Orkneyjum ný lǫg, þau er bóndum hugnuðu myklu betr, en þau er áðr váru. Tóku við slíkt at vaxa vinsældir hans; kom þá svá, at Orkneyingar stunduðu á ekki annat en hafa Hákon at hǫfðingja ok hans afspringi: després d'això se'n va tornar a les seves possessions pairals i va prendre el poder a les Òrcades. Es va convertir en un bon governant. Va pacificar el seu reialme i després, va instaurar noves lleis a les Òrcades que varen agradar (satisfer) als bœndr molt millor que no pas les anteriors. Amb fets com aquest la seva popularitat va començar a créixer i es va esdevenir aleshores que els orcadesos no desitjaven res més que tenir en Hákon com a governant i els seus descendents

◊ þeir áttu oft hjal sín í milli Hafliði og Már prestur og þá er þeir bjuggust í burt leiddi Hafliði þá á götu og mælti vel við þá að skilnaði. Þá spurði Már Grím hversu honum hefði þar hugnað (SS I, cap. 18, pàg. 23): en Hafliði el prevere Már sovint mantingueren converses entre si i quan ja es preparaven per a partir, en Hafliði els va acompanyar fins al camí i se n'acomià adreçant-los afables paraules. Llavors[, un cop hagueren partit,] en Már va demanar al Grímur com ho havia trobat allà

♦ e-m hugnar [vel]: <locució impersonal> [una cosa] agrada a algú, algú està satisfet [amb una cosa]

◊ og þá var búin för hans og er ekki getið náttstaða hans fyrr en hann kemur norður í Vesturhóp til Hafliða Márssonar og ber upp erindi sín og vankvæði öll og segir að hann var sekur og hafði Þorgils eftirsjónir og skorar Ketill á hann til ásjá og viðurtöku og var hann þar og hugnar mönnum vel til hans (SS I, cap. 20, pàg. 26): i llavors es va preparar el seu viatge i no s'esmenta on va passar les nits [durant el seu viatge] fins que va haver arribat a Vesturhóp, en el nord, a cal Hafliði Mársson. Allà li va dir quin era el motiu pel qual hi havia anat i li va contar quina era tota la seva difícil situació i li va dir que havia estat condemnat al bandejament i que en Þorgils era qui tenia les eftirsjónir, la comprovació del compliment de la sentència, i en Ketill va impetrar ajut i acolliment al Hafliði i s'estigué [de llavors ençà] allà i la gent del mas pensava bé d'ell

◊ það töluðu sumir menn að Bárður fíflaði Þórdísi Þorbjarnardóttur; hún var bæði væn og vitur. Þorbirni hugnaði það illa og kveðst ætla ef Ari væri heima að þá myndi eigi vel gefast: hi havia gent que contaven que en Bárður s'ho feia amb la Þórdís Þorbjarnardóttir. La Þórdís era una noia bonica i llesta. En Þorbjörn n'estava molt descontent i va dir que creia que, si l'Atli era a casa, hi hauria males conseqüències (vocabulari: #1. gefast: Cf. Finnur Jónsson 1903, pàg. 4: 13. myndi — gefaz, „es würde nicht ein gutes ende nehmen“, Ari würde sicher die schände rächen; )

◊ Þorvarður hét maður er bjó í Holti. Húskarlar hans deildu um verk og hjuggust með ljáum og varð hvorttveggja sár. Kemur Vésteinn til og sættir þá og gerir svo að hvorumtveggja hugnar vel; ríður nú út til Dýrafjarðar og Austmenn, þrír saman: hi havia un home que nomia Þorvarður i que vivia a Holt. [Una vegada s'esdevingué que] els seus missatges es varen barallar per la feina i es varen atacar amb les falcelles i hi hagué ferits a tots dos bàndols. En Vésteinn hi va anar i els va compondre fent de tal manera que tant els uns com els altres quedaren contents. Tot seguit, es va dirigir al fiord de Dýrafjörður amb dos noruecs, tres homes en total

♦ e-m hugnar vel við e-n: algú agrada a algú

hugnast <hugnast ~ hugnumst | hugnaðist ~ hugnuðumst | hugnast ║ að e-m>:

estar content -a amb una cosa

◊ Grímur hvarf þá aftur og kallar á Hafliða og veik hann aftur á móti honum og fagnar honum og segir Grímur að hann vill ræða við hann og setjast niður og sagði Grímur hvað þeir ættu um að vera vestur þar í sveitunum og það með að honum hugnaðist eigi, kveðst því hafa þangað sótt erfiðlega um langan veg að hann vænti fyrir frændsemis [p. 24] sakir þar nokkurrar ásjá, sagði öngvan sér veita slíkan ágang sem Ólaf Hildisson (SS I, cap. 18, pàgs. 23-24): en Grímur llavors va fer mitja volta i va cridar en Hafliði i aquest va tornar a l'encontre d'en Grímur i el saludà i en Grímur li va dir que volia parlar-li i s'assegueren i en Grímur li va contar com devia estar la situació a les contrades de ponent i en fer-ho li va fer palès que [l'evolució de tot plegat] no li agradava pas. Va dir que havia fet un llarg i feixuc camí fins allà perquè esperava trobar-hi, per mor del parentiu que es tenien, algun ajut, i afegí que ningú no l'havia atacat de la manera com ho havia fet l'Olau Hildisson

♦ hugnast öllum vel að henni: agrada a tothom

♦ hugnast e-m illa [við hana]: desagrada a algú

◊ Svíakonungi hugnaðist stórilla við Ólaf digra það er hann hafði sest í skattland hans en rekið í brott Svein jarl. Konungur hét þar fyrir Ólafi hinum mestum afarkostum þá er hann mætti við komast. Segir hann að eigi mun Ólafur svo djarfur vera að hann muni taka undir sig það veldi er jarl hafði átt. Því fylgdu margir Svíakonungsmenn að svo mundi vera: el rei de Suècia estava molt descontent amb el rei Olau el Gras per tal com havia ocupat un país tributari seu, del qual n'havia expulsat el iarliarl. Molts dels homes del rei de Suècia s'afegiren a aquest parer que així havia d'ésser

hugnaður <m. hugnaðar, no comptable>:

plaer m, satisfacció f

hugnun <f. hugnunar, no comptable>:

1. (greiði, það að hugnast e-m) satisfacció f (acció de deixar content o satisfet algú)

2. (gjöf & endurgjald) compensació f (paga, recompensa, regal etc. per una cosa feta, satisfacció, gratificació)

hug·næmur, -næm, -næmt <adj.>:

1. (hrífandi, grípandi) captivador -a (molt interessant, fascinant)

◊ og allir lofuðu hann og undruðust þau hugnæmu (οἱ λόγοι τῆς χάριτος,   καὶ ἐθαύμαζον ἐπὶ τοῖς λόγοις τῆς χάριτος τοῖς ἐκπορευομένοις ἐκ τοῦ στόματος αὐτοῦ) orð, sem fram gengu af munni hans, og sögðu: "Er hann ekki sonur Jósefs?": i tothom el lloava i es meravellava de les paraules captivadores que sortien de la seva boca. I deien: «¿Que no és fill de Josep, aquest?»

2. (átakanlegur) commovedor -a (emocionant, escomovedor)

hug·ró² <f. -róar, -rær>:

(efra hjalt, höggró) pom m d'espasa

♦ hnjóða (modern: hnoða) hugró á sverði: <HIST> aferrar el pom a una espasa amb el hnjóðhamarr a l'enclusa

◊ sveinninn segir: "Víst máttu það til segja að hann sé kappi, svo sneypilega sem þú hefir fyrir honum farið. En ekki sá eg hann gera utan hann hnauð hugró á sverði sínu. En það heyrði eg Þórhall segja að þeir mundu færa hey úr görðum innan þriggja nátta": el vailet li va respondre: “Certament pots dir que és un campió, tan vergonyosament com t'ha tractat. Però no l'he vist fent res tret de clavar un pom a l'empunyadura de la seva espasa. Tanmateix, he sentit que en Þórhall deia que aniran a cercar el fenàs dels garðar d'aquí a tres dies” (vocabulari: #1. sneypilega: Cf. Baetke 19874, pàg. 582: fara sneypiliga fyrir e-m von jmd. schimpflich behandelt werden; cf. Frank Fischer 1914, pàg. 249: Der Bursche erwiderte: „Du darfst ihn gewiß einen Kämpen nennen, so schmählich, wie du von ihm behandelt bist. Tun aber sah ich ihn nichts, außer daß er Parierstangen an sein Schwert schmiedete. Aber Thorhall hörte ich sagen, daß sie in drei Tagen fahren wollten, ihr Heu einzuführen“; en Fischer, doncs, interpreta el mot hugró com a fremra hjalt, gaddhjalt, ‘[sortints de la] guarda d'una espasa’; jo, per la meva banda, interpreto el mot com a sinònim d'efra hjalt, klót á sverðinu i el tradueixo per pom seguint la interpretació del mot pel Baetke )

◊ Vigfús Víga-Glúmsson tók upp nefsteðja er lá á þiljunum er maður hafði áður hnoðið við hugró á sverði sínu [er losnað hafði]. Vigfús var allsterkur maður. Hann kastaði steðjanum tveim höndum og færði í höfuð Ásláki hólmskalla svo að geirinn stóð í heila niðri. Áslák höfðu ekki áður vopn bitið en hann hafði höggvið til beggja handa. Hann var fóstri Búa og stafnbúi en annar var Hávarður höggvandi. Hann var hinn sterkasti maður og allfrækn: en Vigfús Víga-Glúmsson aleshores va agafar una enclusa de corn que hi havia a coberta, [enclusa] amb la qual poc abans un home havia adobat el pom de la seva espasa [que se n'havia desprès]. En Vigfús era un home molt fort. Va llançar l'enclusa amb totes dues mans i aquesta va endevinar el cap de l'Áslákur hólmskalli de tal manera que el corn de l'enclusa va quedar clavat ben endins del seu cervell. Cap arma no havia ferit fins llavors l'Áslákur mentre que ell, per la seva banda, havia estat colpint i ferint a dreta i esquerra. Havia estat fóstri d'en Búi i stafnbúi d'ell. Un altre d'entre els stanfbúar d'en Búi era en Hávarður höggvandi (‘espadatxí’). Era un dels homes més forts que hi havia i molt ardit

hug·rór, -ró, -rótt <adj.>:

que té l'esperit o l'ànima en pau

Hug·rún <f. -rúnar, pl. no hab.>:

Hugrún f (ginecònim)

<†>  hug·rún¹ <f. -rúnar, -rúnar>:

variant de → hugrún² ‘runa de la pensa’

◊ hugrúnar scaltu kunna, ǀ ef þú vilt hveriom vera ǁ geðsvinnari guma; ǁ þær of réð, ǀ þær of reist, ǁ þær um hugði Hroptr, ǁ af þeim legi, ǀ er lekið hafði ǁ ór hausi Heiðdraupnis ǁ oc ór horni Hoddrofnis: has de saber les runes de la pensa si vols ésser més viu d'enteniment que qualsevol altre home. Les va interpretar, les va gravar, les va crear en Hroptr de la llecor que havia degotat del crani d'en Heiðdraupnir i de la banya d'en Hoddrofnir (vocabulari: #1. geðsviðr: Cf. Kuhn 1968³, pàg. 72: geð-sviðr (-svinnr) adj. willensstark (Sd. 13); en Sijmons i en Gering 1903, col. 336, interpreten: geþ-sviþr, adj. von scharfem verstande, klug. En Sijmons-Gering, doncs, contemplen la parella geðsviðr — geðhorskr com a sinònims. Comparteixo aquesta interpretació i tradueixo en conseqüència. Altrament: més fort d'esperit, més fort de voluntat; #2. réð — reist — hugði: ὕστερον πρότερον, és a dir, les tres accions es presenten arrenglerades en l'ordre invers al que fóra lògic: les va crear, les va entallar, les va llegir; #3. lǫgr: resta un misteri de quin líquid (o limfa) mític es tracta. Els éssers Heiðdraupnir i Hoddrofnir només són esmentats aquí; d'ells -i dels mites subjacents-, per tant, no se'n sap absolutament res; )

◊ hugrúnar skaltu nema, ǀ ef þú vilt hverjum vera ǁ geðho[r]skari guma; ǁ þær of réð, ǀ þær of reist, ǁ þær of hugði Hroptr: cal que aprenguis les runes de la pensa si vols ésser més sagaç de ment que qualsevol altre. Les va interpretar, les va entallar, les va idear en Hroptr (vocabulari: #1. geðhorskr: Cf. Kuhn 1968³, pàg. 72: geð-horscr adj. klug (Sd. 13 V); en Sijmons i en Gering 1903, col. 336, en canvi, interpreten: geþ-horskr, adj. von scharfem verstande, scharfsinnig. La traducció, doncs, només pot ésser perspicaç, sagaç, viu d'enteniment; )

hug·rún² <f. -rúnar, -rúnir>:

<HIST FOLCL> runa f de la pensa

hug·rænn, -ræn, -rænt <adj.>:

cognitiu -iva

hugsa <hugsa ~ hugsum | hugsaði ~ hugsuðum | hugsað>:

I. <personal>:

A. <absolut>:

1. <GEN> pensar

♦ ég hugsa, þess vegna er ég til: <LOC FIG> penso, així i doncs, existeixo, cogito ergo sum

♦ hugsa hratt: pensar de pressa, pensar aviat (Mall.)

♦ hugsa hægt: pensar a poc a poc

♦ hugsa með [sjálfum] sér: pensar per a si, dir-se dintre seu, pensar dintre seu

♦ hugsa skýrt: pensar amb claredat

♦ hugsa upphátt: pensar en veu alta

♦ hugsaðu [nú] aðeins!: pensa un moment!

 

B. <e-ð>:

1. (álíta) pensar una cosa (creure, tenir una opinió o mentalitat)

◊ hjónin höfðu hugsað að þau gæti...: el matrimoni havia cregut que podria...

♦ ég hugsa það: és el que penso

2. (hugleiða, íhuga) repensar una cosa (rumiar, reflexionar, donar voltes a una cosa, perpensar, meditar)

♦ að vel hugsuðu máli: havent repensat bé la cosa

♦ ég verð að hugsa þetta mál: [m']he de rumiar aquest afer

♦ hugsa sitt ráð: <LOC FIG> meditar (o: rumiar[-se]; o: reflexionar) una sortida (a una situació [problemàtica], a un destret, d'una dificultat etc.)

3. (detta í hug, fá hugsun e. hugmynd) acudir una cosa (venir-li el pensament d'una cosa)

◊ nú tekur Grettir við hrossageymslunni og leið svo fram yfir jól. Þá gerði á kulda mikla með snjóvum og illt til jarða. Grettir var lítt settur að klæðum en maður lítt harðnaður. Tók hann nú að kala en Kengála stóð á þar sem mest var svæðið í hverju illviðri. Aldrei kom hún svo snemma í haga að hún mundi heim ganga fyrir dagsetur. Grettir hugsar þá að hann skal gera eitthvert það bellibragð að Kengálu yrði goldið fyrir útiganginn: llavors en Grettir es va fer càrrec de guardar els cavalls i va passar el temps fins a Nadal. Aleshores hi va comença a fer fred molts de dies seguits acompanyat de nevades, de manera que els cavalls a penes podien pasturar a lloure. En Grettir anava mal munit de roba i encara no s'havia avesat gaire al fred. Va començar a patir un freter de no dir, però [l'egua] Kengála sempre pasturava als indrets on el vent bufava més fort, per més cruu que fos el temps que feia. I, per més dejorn que la menés a la pastura, l'egua no volia tornar mai a la pallissa fins que no s'havia fet fosca negra. Aleshores el Grettir va tenir la pensada (se li va acudir la idea de..., va prendre la determinació de..., es va proposar o decidir a...) que li havia de fer una mala jugada tan dolenta a l'egua que li fes pagar el seu voler romandre a lloure tot lo dia (vocabulari: #1. lítt ... klæðum: Cf. R. C. Boer 1900, pàg. 43: 18. lítt — klæðum, „schlecht mit kleidern versehen“, vgl. setja gullkaleik gimsteinum Bps. I, 83; kvæði ... ok sett með mǫrgum hlutum illum ok fáheyrðum Fms. X, 264.; #2. stóð á: Cf. R. C. Boer 1900, pàg. 43: 19. stóó á, „blieb fortwährend stehen“.; #3. svæði: Cf. R. C. Boer 1900, pàg. 44: 1. svæði, n., „stelle, wo ein starker wind weht“.; #4. bellibragð: Cf. R. C. Boer 1900, pàg. 44: 2. bellibragð, s. zu c. 14,2. → R. C. Boer 1900, pàg. 38: 13. bellinn (zu bella „stoßen“, „schaden“, nicht zum schwachen verbum bella, „unternehmen“, wie Fr. der das wort durt ‘foretagsom’ übersetzt, anzunehmen scheint), „wer schnell zu gewalttätigkeiten greift“, vgl. bellibragð, n., „gewalttat“, c. 14,15. „Unternehmend“ war Grettir keineswegs; im gegenteil war er fátalaðr (z.12), eigi bráðgǫrr (s. 39,1); man glaubte in seiner jugend, dass er zu nichts brauchbar sein werde. Diese beschreibung wird häufig von personen gegeben, welche im späteren leben durch große tatkraft sich auszeichnen, vgl. zu z. 13 bis 15.; )

 

II. <amb complement preposicional i/o adverbi>:

A. <fyrir>: 

1. <hugsa fyrir e-u>: prevenir una cosa (actuar previsorament en una cosa, prendre les degudes mesures o precucions preveient una cosa)

 

B. <með>: 

1. <hugsa með sér>: pensar dintre seu, pensar per a si

♦ hugsa með [sjálfum] sér: pensar per a si, dir-se dintre seu, pensar dintre seu

 

C. <til>: 

1. <hugsa til e-s>: pensar en algú ~ una cosa

◊ ég hugsa til þín [á hverjum degi]: penso en tu [cada dia]

◊ mér varð hugsað til þín: de cop i volta vaig haver de pensar en tu

◊ mér verður allt í einu hugsað til þess að <+ inf.>: de cop i volta em ve al cap que <+ ind.>, de cop i volta em revé <+ inf.>

♦ hugsa illa til e-s: pensar malament d'algú

♦ hugsa til e-s með ánægju: pensar en algú amb satisfacció

♦ geta ekki til þess hugsað að <+ subj.>: no poder-se imaginar que <+ ind.>

♦ hugsa til þess að <+ inf.>: pensar en <+ inf.>

◊ Ísraelsmenn glöddust og lofuðu Guð og hugsuðu (ʔāˈmar ~ אָמַר:   wə-ˈlɔʔ   ʔāməˈrū   la-ʕăˈlōθ   ʕălēi̯-ˈhɛm   la-sˤsˤāˈβāʔ,   וְלֹא אָמְרוּ, לַעֲלוֹת עֲלֵיהֶם לַצָּבָא) ekki framar til þess að halda með hernaði gegn niðjum Rúbens og Gaðs, til þess að eyða landið sem þeir bjuggu í: els israelites se n'alegraren i en lloaren Déu, i ja no varen pensar més d'a atacar amb guerra els descendents d'en Rubèn (Reüvén) i d'en Gad per tal de destruir el país que habitaven

♦ hugsa gott til e-s: tenir fundades esperances d'obtenir una cosa

♦ hugsa vel til e-s: tenir un bon record d'algú

 

D. <um>: 

1. <hugsa um e-ð>: (sjá um e-ð) pensar en una cosa (atendre, tenir cura)

♦ hugsa ekki um e-ð: no pensar en una cosa (desatendre una cosa, desentendre's d'una cosa)

♦ hugsa um heimili: ocupar-se de la llar

2. <hugsa um e-n>: (sjá um e-n) ocupar-se d'algú, tenir cura o esment d'algú

◊ hver ætlar að hugsa um barnið á meðan?: qui tindrà esment de l'infant mentrestant?

♦ hugsa ekki nógu vel um sig: deixar-se (no tenir prou cura de si mateix, negligir-se)

3. <hugsa um e-ð>: (yfirvega, íhuga) pensar en una cosa (prendre en consideració)

♦ ég skal hugsa um málið: rumiaré la cosa

♦ fara að hugsa um að...: posar-se a pensar en, ocórrer, acudir

◊ ég fór að hugsa um að ég gæti sent henni heillaóskaskeyti: se'm va acudir que li podria enviar un telegrama de felicitació

♦ hugsa aðeins um frama sinn: pensar només en la seva carrera

♦ hugsa um að <+ inf.>: pensar en<inf.>

◊ ég hef oft verið að hugsa um að hætta við hann: sovint he estat pensant de trencar amb ell

♦ vera að hugsa um e-ð: estar [re-]pensant-se una cosa, estar considerant una cosa

♦ þar var hugsað um það eitt að <inf.>: només pensaven en <inf.>

♦ um hvað ertu að hugsa?: en què penses?

♦ um hvern ertu að hugsa?: en qui penses?

 

E. <upp>: 

1. <hugsa upp e-ð>: idear una cosa (descobrir, inventar, concebre)

♦ hugsa upp ráð: trobar una sortida (a una determinada situació)

 

F. <út í>: 

1. <hugsa út í e-ð>: reflexionar sobre una cosa (pensar-se una cosa, meditar una cosa)

♦ ég hef aldrei hugsað út í þetta: no ho havia pensat mai, mai no m'havia parat a pensar-ho

 

III. <reflexiu>:

A. <sig>:

1. <hugsa sig um>: reflexionar

◊ hann hugsaði sig um augnablik og svaraði spurningunni: va reflexionar un instant i va respondre la pregunta

♦ hugsa sig tvísvar um: repensar-ho dues vegades

♦ ég ætla að hugsa mig um einu sinni enn: vull repensar-m'ho una vegada més, vull tornar-m'ho a repensar

B. <sér>:

1. <hugsa sér>: reflexionar

♦ hugsaðu þér: #1. < GEN> pensa-ho (meditar-ho, reflexiona-hi); #2. < FIG> imagina!

2. <hugsa sér e-ð>: imaginar-se una cosa

◊ það er nákvæmlega það sem ég hugsa mér: és exactament el que m'imagino

♦ hugsa sér að <+ subj.>: imaginar-se que <+ cond.>

♦ hugsa sér að gera e-ð: tenir en ment de fer una cosa (dur de cap, tenir la intenció de fer una cosa)

◊ ég hafði hugsað mér að fara í dag: havia pensat d'anar-me'n avui

hugsana·flutningur <m. -flutnings, no comptable>:

telepatia f, transmissió f de pensaments

hugsana·flæði <n. -flæðis, no comptable>:

allau f de pensaments, onada f de pensaments

hugsana·frelsi <n. -frelsis, no comptable>:

llibertat f de pensament

hugsana·gangur <m. -gangs, no comptable>:

raonament m, raciocini m

hugsana·stjórn <f. -stjórnar, no comptable>:

control m del pensament, control m mental (→ heilaþvottur)

hugsana·tengsl <n.pl -tengsla>:

associació f d'idees (→ hugrenningatengsl; → hugtengsl)

hugsana·villa <f. -villu, -villur. Gen. pl.: -villna>:

1. <GEN> error (o: defecte) m de lògica

2. <COL·LO> relliscada f

hugsandi, hugsandi, hugsandi <adj.>:

1. (hugsi) pensarós -osa, pensívol -a, pensatiu -iva  (consirós)

♦ horfa hugsandi á e-n: mirar pensarosament algú

2. (mögulegur, hugsanlegur) pensable  (concebible, possible)

♦ það er hugsandi: es pot pensar, és pensable (és possible o probable)

hugsan·lega <adv.>:

probablement, molt possiblement

hugsan·réttur, -rétt, -rétt <adj.>:

lògic -a

hugsast <hugsast | hugsaðist | hugsast ǁ verb impersonal>:

pensar-se

♦ e-m hugsast svo til að...: algú arriba a la conclusió que..., algú resol que..., algú decideix que...

◊ en er Oddr kom heim til Gautlands með fóstbróður sínum, bauð Sírnir honum þar at sitja um vetrinn. Þat þekktist Oddr. Ok er á leið vetrinn, ógladdist hann fast. Kómu honum þá í hug harmar sínir, þeir er hann hafði fengit af Ǫgmundi flóka. Þó hugsast honum svá til, at hann mun eigi hætta lengr fóstbróður sínum til at berjast við Ǫgmund, því at hann þóttist þar stóra skaða hafa af fengit. Verðr þat þá hans ráð at leynast í burt einn á náttarþeli. Ferr hann þá at flutningum, þar sem þeira þarf við, en stundum ferr hann um merkr ok skóga, ok ratar hann harðla stóra fjallvegu. Hann hefir þá ǫrvamæli sinn á baki sér. Ferr hann nú víða um lǫnd, ok kemr svá ráði hans, at hann hafði þat eitt til atvinnu sér, er hann skaut fugla fyrir sik. Hann spennir þá at sér um bol ok fœtr næfrum. Síðan gerir hann sér næfrahǫtt mikinn á hǫfuð sér. Er hann ekki ǫðrum mǫnnum líkr, meiri miklu en allir menn aðrir, er hann er allr þakinn næfrum: i quan l'Oddr va tornar al Gautland amb el seu germà de jurament, en Sírnir, aquest el va convidar a romandre-hi tot l'hivern. L'Oddr va acceptar la seva invitació. I en el transcurs de l'hivern, l'Oddr es va deprimir molt: [contínuament] li venien al cap els patiments que havia hagut de passar per culpa de l'Ǫmundr flóki. Aleshores va prendre la determinació de no continuar arriscant la vida del seu germà de jurament perquè lluités amb l'Ǫgmundr perquè considerava que ja n'havia rebut [prou] grans danys. La decisió que va prendre aleshores fou d'anar-se'n de nit totsol en secret d'allà. Allà on li calgués fer-ho, viatjava en embarcacions fluvials, de vegades[, emperò,] travessava forests i boscos, i [de vegades] recorria camins de muntanya molt llargs. Duia [sempre] el seu buirac a l'esquena. Així doncs, va viatjar vastament, travessant molts de països, i va arribar un moment en què es va trobar en una situació que ja només podia alimentar-se caçant ocells amb el seu arc. Aleshores[, quan es va trobar en aquesta situació,] va lligar-se al voltant del cos i les cames escorça de bedoll. Després, es va fer un gran capell d'escorça de bedoll. Quan estigué tot ell cobert d'escorça de bedoll no era igual als altres homes, sinó molt més gros que qualssevol altres homes (vocabulari: #1. e-m hugsast svo til: en Baetke 19874, pàg. 280, interpreta aquesta locució d'una altra manera: hugsaðisk honum svá til, at es sah ihm so aus, schien ihm so; ; per tant: va considerar que, li va semblar que; #2. leynast í burt: en Baetke 19874, pàg. 378: leynask í brott sich heimlich davonstehlen; #3. ok kemr svá ráði hans: cf. en Baetke 19874, pàg. 480: svá sem þá var hennar ráði komit in der Lage, in die sie gekommen war; #4. næfr: cf. en Baetke 19874, pàg. 449: næfr f. (meist pl.) (Birken-)Rinde; )

◊ en á þeiri sǫmu nótt sem hann gengr af nauðsynjum til rekkju sinnar, sér hann á einum bita í sama húsi, sem hann ok aðrir svófu í, fjandann sitja svá sem í líking eins apa. Ok því at þess kyns dýr fœðiz ekki með grámunkum, þá hugsast honum svá til, at þetta muni engi api vera annarr en fjándinn í apamynd ok líkneskju: i aquella mateixa nit, quan tornava de fer del cos al seu llit, va veure, en el mateix edifici en el qual ell i els altres hi dormien, el dimoni, assegut dalt d'una biga travessera, en forma de bugiot. I, per tal com aquesta mena de bèsties no es crien amb els franciscans, va arribar a la conclusió que aquell bugiot no devia ésser ningú altre que el dimoni en forma i figura de bugiot

♦ e-m hugsast e-ð: una cosa li passa pel cap a algú

♦ það getur hugsast að...: es pot pensar que..., és pensable que... (és possible o probable que, es pot donar el cas que)

◊ nú varð hróp mikið, og nokkrir fræðimenn af flokki farísea risu upp og fullyrtu: "Vér sjáum ekki, að þessi maður hafi brotið af sér. Gæti ekki hugsast (εἰ δὲ πνεῦμα ἐλάλησεν αὐτῷ ἢ ἄγγελος;), að andi hafi talað við hann eða engill?": aleshores es produí una gran cridòria; alguns escribes del partit dels fariseus s'aixecaren i afirmaven: «No veiem que aquest home hagi comès res de dolent. No fóra possible que un esperit o un àngel li hagi parlat?»

hugsi <adj. inv.>:

1. <GEN> pensarós -osa

♦ vera hugsi [út af e-u]: estar pensarós [per una cosa]

◊ ég er hugsi (ʔɛzkəˈrāh   nəɣīnāˈθ-ī   ba-lˈlāi̯lāh,   אֶזְכְּרָה נְגִינָתִי, בַּלָּיְלָה) um nætur, hugleiði í hjarta mínu, grandskoða hug minn: de nit estic pensiu, rumio en el meu cor, examino a fons el meu cor

◊ en er komið var hádegi, tók Elía að gjöra gys að þeim og mælti: "Kallið hárri röddu, því að hann er guð. Hann er hugsi (kī   ˈɕīaħ,   כִּי שִׂיחַ), eða hefir brugðið sér burt, eða er farinn í ferð. Ef til vill er hann sofnaður og verður fyrst að vakna": i quan es va haver fet migdia, l'Elies va començar a fer burla d'ells tot dient: «Crideu amb veu forta perquè és un déu [de debò]. Potser està capficat, o s'ha retirat a algun lloc, o se n'ha anat de viatge. Potser dorm i primer s'ha de despertar»

♦ verða hugsi á svipinn: fer un posat pensarós, adoptar un posat meditatiu

2. (utan við sig) absort -a  (abstret, distret, que no està atent)

hug·sjón <f. -sjónar, -sjónir>:

ideal m (idea per al futur)

♦ berjast fyrir hugsjónum sínum: lluitar pels seus ideals

♦ hafa stórar hugsjónir: tenir grans ideals

♦ hugsjónir stjórnmálaflokka: els ideals dels partits polítics, les idees dels partits polítics

hugsjóna- <en compostos>:

idealista

hugsjóna·barátta <f. -baráttu, no comptable>:

lluita f idealista

hugsjóna·kona <f. -konu, -konur. Gen. pl.: -kvenna>:

idealista f

hugsjóna·laus, -laus, -laust <adj.>:

mancat -ada d'idealisme[s]

hugsjóna·maður <m. -manns, -menn>:

idealista m & f

hugsjónar·legur, -leg, -legt <adj.>:

ideal

hugsjóna·stefna <f. -stefnu, no comptable>:

idealisme m

hug·sjúkur, -sjúk, -sjúkt <adj.>:

1. (þunglyndur) malenconiós -osa, melangiós -osa (profundament trist, deprimit, molt abatut)

◊ Konungur mælti: "Ver eigi þar um hugsjúkur. Þegar er vorar far þú út: el Rei li va dir: "no estiguis deprimit per aquest motiu; quan arribi la primavera, embarca't cap a Islàndia

2. (órólegur) desassossegat -ada, angoixat -ada (molt inquiet a causa d'una angoixa)

◊ kumpánn minn, segir hann, svá hefi ek hugsjúkr verit um þína ferð, at ek mátti eigi sofa fyrir. Hefir þú enn þá aflat fanga?: company, li diu, he patit tanta d'angoixa per la teva absència que no he pogut dormir [en tota la nit]. Has tornat a aconseguir provisions?

♦ vera hugsjúkur út af e-u: <LOC FIG> estar molt inquiet per una cosa, estar neguitós -osa per una cosa

◊ verið ekki hugsjúkir um neitt, heldur...: no us inquieteu per res, ans...

◊ ...og starði út á veginn, því að hann var hugsjúkur um örk Guðs: ...i sotjava el camí, car era ple d'ànsia per l'arca de Déu

3. <PSICOL> neuròtic -a

◊ hugsjúkur sjúklingur: un pacient neuròtic

hug·skot <n. -skots, -skot>:

esperit m (ànima, cor, interior)

◊ þeir upphugsa (ħāˈφaɕ ~ חָפַשׂ:   ʝaħpəˌɕū־ʕōˈlɔθ,   יַחְפְּשׂוּ-עוֹלֹת) ranglæti: "Vér erum tilbúnir, vel ráðin ráð!" því að hugskot (ˈqɛrɛβ ~ קֶרֶב:   wə-ˈqɛrɛβ   ʔīʃ,   וְקֶרֶב אִישׁ) hvers eins og hjarta er fullt véla: tramen injustícies: “Estem preparats, el pla [és] ben concebut!” car l'interior i el cor de cadascú són plens d'ardits

◊ þetta er sáttmálinn, sem ég mun gjöra við hús Ísraels eftir þá daga, segir Drottinn: Ég mun leggja lög mín í hugskot (ἡ διάνοια -ίας,   διδοὺς νόμους μου εἰς τὴν διάνοιαν αὐτῶν) þeirra og rita þau á hjörtu þeirra. Ég mun vera Guð þeirra, og þeir munu vera lýður minn: aquesta serà l'aliança que conclouré amb la casa d'Israel després d'aquells dies, diu el Senyor: posaré les meves lleis a llur esperit i les inscriuré a llur cor, i jo seré llur Déu, i ells seran el meu poble

◊ þetta er sáttmálinn, er ég mun gjöra við þá eftir þá daga, segir Drottinn. Lög mín vil ég leggja í hjörtu þeirra, og í hugskot (ἡ διάνοια -ίας,   καὶ ἐπὶ τὴν διάνοιαν αὐτῶν ἐπιγράψω αὐτούς) þeirra vil ég rita þau: aquesta és l'aliança que conclouré amb ells després d'aquells dies, diu el Senyor. Posaré les meves lleis a llurs cors i les inscriuré a llur esperit

◊ steini harðara er hjartað það, ǁ sem heyrir um Jesú pínu, ǁ gefur sig þó þar ekki að, ǁ ann meir gjálífi sínu. ǁ Kann nokkuð svoddan kalt hugskot ǁ Kristí dauða að hafa not? ǁ Guð stjórni geði mínu: més dur que una pedra és el cor que sent contar els turments de Jesús, i no en pren tanmateix esment i s'estima més la seva vida dissipada. Pot tenir alguna utilitat la mort del Crist per a un esperit tan fred? Que Déu meni la meva pensa

♦ hafa (o: geyma) e-ð í hugskoti: <LOC FIG> guardar el record d'una cosa [en el seu interior]

hugskots·sjónir <f.pl -sjóna>:

imatges f.pl mentals, visió f mental

♦ leiða e-n ~ e-ð fyrir hugskotssjónir: representar-se mentalment una cosa ~ algú

♦ setja sér e-n ~ e-ð fyrir hugskotssjónir: imaginar-se (o: figurar-se) mentalment una cosa ~ algú

♦ e-ð stendur e-m fyrir hugskotssjónum: algú s'imagina una cosa, algú veu una cosa en la seva ment

◊ því að ég þekki sjálfur afbrot mín og synd mín stendur stöðugt fyrir hugsskotssjónum (wə-ħatˤtˤāˈθī   nɛɣˈd-ī   θāˈmīδ,   וְחַטָּאתִי נֶגְדִּי תָמִיד): car reconec les meves faltes i tinc el meu pecat constantment al meu davant

hug·smíð <f. -smíðar, -smíðar>:

1. (hugarsmíð) fruit m de la imaginació, ficció f (producte de la imaginació, ficció o inventiva d'algú, esp. autor, compositor etc.)

◊ kvæði og aðrar hugsmíðar: poemes i d'altres productes de l'enginy i la ment

2. (hugsanir) raonament m, raciocini m (fruit de la raó, producte de l'esperit o de la ment humans)

◊ vér brjótum niður hugsmíðar (ὁ λογισμός -οῦ,   λογισμοὺς καθαιροῦντες) og allt, sem hreykir sér gegn þekkingunni á Guði, og hertökum hverja hugsun (τὸ νόημα -ήματος,   καὶ αἰχμαλωτίζοντες πᾶν νόημα εἰς τὴν ὑπακοὴν τοῦ Χριστοῦ) til hlýðni við Krist: esbuquem (enderroquem, derruïm) tots els raonaments i tot allò que, ple d'altivesa, s'aixeca contra el coneixement de Déu, i fem captiu qualsevol pensament per menar-lo a l'obediència del Crist