Macià Riutort i Riutort: ÍSLENSK-KATALÓNSK ORÐABÓK IV

Macià Riutort i Riutort

ÍSLENSK-KATALÓNSK ORÐABÓK
DICCIONARI ISLANDÈS-CATALÀ

Bi-B.Mus.-gráða

A	Á	Ba	Bi	Bo	Br	Bs-C	D-E	F
G	H	Hn	Hu	I	J	K	L	M
N	Ní	O	Ó	P	R	Ri	Sa	Se
Si	Sj	Sk	Skj	Sl	So	Sp	St	Ste
Sto	Str	Stu	Su	Sv	Svi	Sy	T	TI
TJ	TU	U	Ú	V	VE	VI	VO-X	Y
Þ	ÞO	ÞU	Æ	Ö	ÍNDEX

© Macià Riutort i Riutort, 1998

		keiner erlernt eine Sprache vom Land, sondern nur von den Menschen.
		ningú no aprèn una llengua del país sinó de la seva gent.
		emperador Maximilià I, ‘der Weiß-Kunig’ (el Rei Blanc)

bið <f. biðar, biðir>:
espera f: ♦ e-ð fer í bið: una cosa s'ajorna; ♦ það verður bið á e-u: una cosa ha d'esperar, una cosa s'ajorna; ♦ það þolir enga bið: això no admet cap mena de retard (o: dilació), això és absolutament urgent, aixó té la màxima urgència

biðill <m. biðils, biðlar>:
pretendent m

biðils·bréf <n. -bréfs, -bréf>:
carta f amb proposicions amoroses, proposta f de matrimoni feta per carta: ◊ hann sagði að þú hefðir feingið sex biðilsbréf frá mönnum: va dir que havies rebut sis cartes d'homes en què et feien proposicions amoroses; ◊ ekki skemmtilegt, en það er í lagi því ég fékk svona líka fínt biðilsbréf á facebook í gær: no és pas divertit, però està bé perquè ahir també vaig rebre al facebook una carta exquisida d'un pretendent [en què em demana de sortir amb mi]

biðils·buxur <f.pl -buxna>:
Mot emprat en la locució:: ♦ vera á biðilsbuxunum: #1. (vera í bónorðsför) tenir la intenció de comprometre's o de casar-se amb una noia (cercar de sortir amb una dona per casar-s'hi o mantenir-hi una relació estable); #2. (draga sig eftir konu) festejar una dona (estar sortint amb una noia); #3. (sækjast eftir hylli e-s) festejar algú (cercar d'obtenir el favor d'algú); ♦ vera kominn á biðilsbuxurnar: #1. (draga sig eftir konu) estar cercant dona (cercar de sortir amb una dona per casar-s'hi o mantenir-hi una relació estable); #2. (sækjast eftir hylli e-s) festejar algú (cercar d'obtenir el favor d'algú)

biðja <bið ~ biðjum | bað ~ báðum | beðið>:
1. <e-n e-s> (o:) <e-n um e-ð>: <GEN> demanar una cosa a algú: ♦ biðja e-n að <+ inf.>: demanar a algú que <+ inf.>
2. <e-n fyrir e-ð>: # 1. demanar a algú que s'ocupi d'una cosa # 2. <FIG> demanar a algú que sigui discret -a sobre una cosa, dir una cosa a algú en confiança
3. <sér konu>: declarar-se a una dona [en matrimoni] (demanar la mà d'una dona)
4. <til guðs>: pregar (orar): ◊ bið þú fyrir oss: prega per nosaltres, ora pro nobis; ◊ biðja heitt: pregar fervorosament; ◊ ég bið fyrir þér á kvöldin: pregaré per tu avui vespre

biðla <biðla ~ biðlum | biðlaði ~ biðluðum | biðlað ║ til e-s>:
1. (bera upp bónorðið, biðja um hönd e-s) demanar la mà d'una noia (fer una proposició de matrimoni)
2. (draga sig eftir e-i/e-m & sækjast eftir hylli e-s) festejar algú (fer la cort, cortejar & cercar el favor d'algú, galindejar)

bið·ljós <n. -ljóss, -ljós>:
<AUTOM> llum m de posició

bið·lund <f. -lundar, pl. no hab.>:
paciència f: ♦ hafa biðlund við e-n: ésser pacient amb algú, tenir paciència amb algú

bið·röð <f. -raðar, -raðir>:
cua f, coa f (Mall.) (filera de gent esperant): ♦ standa í biðröð: fer cua

bið·salur <m. -salar (o: sals), -salir>:
(við járnbrautarstöð, rútustöð) sala f d'espera (en estacions de tren, d'autobús)

bið·skylda <f. -skyldu, -skyldur>:
<AUTOM> cediu el pas m

bið·stofa <f. -stofu, -stofur>:
(hjá lækni) sala f d'espera (a cal metge etc.)

bið·stöð <f. -stöðvar, -stöðvar>:
parada f (d'autobús)

biðu·kolla <f. -kollu, -kollur>:
queixals de vella m.pl, pixallits m etc. (quan els plomalls ja s'han assecat i, bufant-los, poden volar)

bið·þreyttur, -þreytt, þreytt <adj.>:
cansat -ada d'esperar

bif·hjól <n. -hjóls, -hjól >:
moto f

biflíu·skýrandi <m. -skýranda, -skýrendur>:
exegeta bíblic, exegeta bíblica

biflíu·skýringar <f.pl -skýringa>:
1. <RELIG CRIST> exegesi f [bíblica]
2. <RELIG JUD> midraix m (מִדְרָשׁ): ♦ hús biflíuskýringanna*: bet m midraix (בֵּית מִדְרָשׁ) (→ talmúð tórunnar)

bif·reið <f. -reiðar, -reiðir (o:) -reiðar>:
cotxe m, cotxo m (Mall., ekki ritm./no lit.): ◊ ökumaðurinn missti stjórn á bifreið sinni: el conductor va perdre el control del seu cotxe

	Aquesta encunyació purista no ha reeixit realment a imposar-se sobre el xenisme bíll.

bifreiða·skoðun <f. -skoðunar, -skoðanir >:
(tæknieftirlitsstofnun ökutækja) ITV f

bifreiða·staða <f. -stöðu, -stöður >:
(bílastæði) aparcament m: ♦ bifreiðastöður bannaðar: prohibit aparcar

bifreiða·stæði <n. -stæðis, -stæði >:
(bílastæði) aparcament m: ♦ bifreiðastæði bönnuð: prohibit aparcar

bifreiða·stöð <f. -stöðvar, -stöðvar>:
1. (leigubifreiðastöð) parada f de taxis
2. (BSÍ, rútustöð) estació f d'autobusos

bifur <m., bifurs, bifrar>:
castor m (mamífer Castor fiber)

bifur·belgur <m. -belgs (o: -belgjar), no comptable>:
castori m: ◊ ambra, bifurbelgur, desmerkattardeig og moskus: ambre gris, castori, algàlia i mesc

bifur·tunga <f. -tungu, -tungur>:
cresta f de gall (bolet Tremiscus helvelloides)

bifvéla·virki <m. -virkja, -virkjar>:
mecànic m de cotxes

bikiní <n. bikinís, bikiní. Dat. sg.: bikiníi o: bikiní; gen. pl.: bikinía; dat.pl.: bikiníum>:
biquini m

bikiní·vax <n. -vax, -vöx. Pl. no hab.>:
depilació f parcial dels pèls púbics (de manera que no es puguin veure en dur biquini)

bikkja <f., bikkju, bikkjur>:
1. (trunta) ròssa f (rossí, perranya)
2. <†> (tík) gossa f, cussa f (Bal.) (femella del ca)

bik·leirsteinn <m. -leirsteins, -leirsteinar>:

<GEOL> llicorella bituminosa

bik·steinn <m. -steins, -steinar>:
<GEOL> pechstein m (riolita hidratada vidriosa de color negre, bru, verd o vermell): ◊ grænn biksteinn: pechstein verd

bil <n. bils, bil>:
1. (um stað) espai intermedi (entre dos objectes): ♦ á bilinu [frá] X til Y: entre X i Y (expressant dues quantitats o dues indicacions temporals); ♦ fara bil beggja: <LOC FIG> agafar el terme mitjà; ♦ hér um bil: aproximadament, si fa no fa; ◊ borðið er hér um bil tveggja sentimetra þykkt: la post fa uns dos centímetres de gruixa; ♦ hér um bil undantekningarlaust: pràcticament sense excepcions; ♦ um það bil: aproximadament
2. (um tíma) lapse m, interval m (breu espai de temps): ♦ í bili: momentàniament, de moment; ◊ hann er upptekinn í bili: en aquests moments està ocupat; ♦ í sama bili: en aquell precís moment, en aquell precís instant; ♦ í því bili: en aquests moments, en aquest instant; ♦ um það bil er <+ ind.>: <LOC> si fa no fa quan <+ ind.>; ♦ um það bil klukkutíma ~ þrjá klukkutíma: <LOC> per espai d'una hora ~ de tres hores si fa no fa; ♦ um miðnæturbil[ið]: <LOC> pels volts de mitja nit

bilaður, biluð, bilað <adj.>:
espatllat -ada, espanyat -ada (Mall.): ♦ lyftan er biluð: ascensor fora de servei; ◊ bíllinn minn er bilaður: el meu cotxe està espatllat

bil·bugur <m. -bugs, no comptable>:
manca f de coratge: ♦ láta engan bilbug á sér sjá (o: finna): no deixar-se pas intimidar

binda <bind ~ bindum | batt ~ bundum | bundið>:
I.
1. <GEN>: fermar, lligar: ♦ binda e-ð ~ e-n: fermar una cosa ~ algú; ♦ binda e-ð á e-ð: fermar una cosa a una altra; ♦ binda e-n fastan ~ e-a fasta: fermar algú [fort i amb nusos]
♦ binda vináttu við e-n: <FIG> fer amistat amb algú (esdevenir amic d'algú)
2. (um bækur) enquadernar, relligar (llibre): ◊ binda bók: enquadernar un llibre
3. ♦ binda á sig skóna: cordar-se les sabates (fermar-se o lligar-se els cordons de les sabates)
II. <sig>
1. ♦ binda sig við e-ð: <FIG> lligar-se a una cosa (comprometre's amb una cosa)
III. <amb adverbi>
1. ♦ binda e-ð saman: fermar vàries coses (unir vàries coses fermant-les)
2. ♦ binda fyrir augun [á e-m]: embenar els ulls (posar una bena a algú als ulls perquè no hi vegi)
3. ♦ binda fyrir sekk ~ poka: fermar un sac ~ una bossa (tancar un sac, saquet, bossa etc. amb un cordell, vencill etc.)
4. ♦ binda um sár: embenar una ferida
IV. <locucions>
1. ♦ binda enda á e-ð: (ljúka e-ð) posar punt final a una cosa (concloure una cosa)
2. ♦ eiga um sárt að binda: (hafa orðið fyrir gífurlegu áfalli) haver patit una gran pèrdua (haver sofert un greu cop del destí)
3. ♦ e-ð er erfiðleikum bundið: una cosa presenta dificultats
4. ♦ ég er bundinn í báða skó: <LOC FIG> tinc les mans lligades (no hi puc fer res)

bindi <n., bindis, bindi>:
1. (sárabindi) bena f (per a embenar-hi ferides)
2. (hálsbindi) corbata f (peça de roba): ◊ þú hefðir átt að vera með bindi: t'hauries d'haver posat corbata
3. (hluti ritverks) tom m (volum de llibre)
4. (tíðabindi) compresa f (per a menstruació)

binding <f. bindingar, bindingar>:
lligadura f, lligament m: ♦ binding Ísaks: lligadura f (o: lligament m) de l'Isaac, aquedà f, aquedat f Içhac, (í kristilegri hefð) sacrifici m de l'Isaac (o: de l'Abraham) (→ fórn Ísaks)

bindi·salat <n. -salats, -salöt>:
1. enciam arrissat (o: crespat), lletuga arrissada (o: reülla; o: tavellada) (planta Lactuca sativa var. crispa)
2. <impròpiament> enciam llarg (o: romà), lletuga llarga (o: romana) (planta Lactuca sativa var. romana)

bingó <n., bingós, bingó>:
(spil & bingóvíti) bingo m (joc d'atzar & local): ♦ fara í bingó: anar al bingo; ♦ spila bingó: jugar al bingo

bingur <m. bings, bingir. Gen. pl.: bingja; dat.pl.: bingjum>:
1. (hrúga, haugur) munt m, corumull m (Val.), montó m (Val. cast.), caramull m (Bal.): ♦ af neista getur bingur kola orðið bál: una espurna pot convertir un caramull de carbó en una foguera; ♦ bingur af e-u: un caramull de...; ♦ → hveitibingur “munt o caramull de blat”; ♦ → kornbingur “munt o caramull de gra”; ♦ → torfbingur “munt o caramull de torba (ja assecada, al mas)”
2. (†) (rekkja) llit m: ◊ meðan grunnleit gullseim-Njörun, sú er mér unni, gengr heima að glæstum bingi[, að] goðleiðum gáða: mentre la Njörun-dels fils d'or (= la dona rossa = na Steingerð) de cara prima, la que m'estimava, se'n va a casa al llit engalanat, a[ls braços d]el vigilant (= el marit de na Steingerð, que no deixa de tenir-la vigilada, el gilós) detestat pels déus; ◊ statt þú upp úr binginum frá elju minni og gakk út með mér og svo hún og synir þínir: aixeca't del llit [i de la vora] de la meva elja (la co-dona de na Hróðný, això és, la concubina d'en Njáll) i surt amb mi a fora i que també ho facin ella i tos fills; ◊ Hjoggum vér með hjǫrvi. ǁ Heldum Hlakkar tjǫldum ǁ hǫ́tt at Hildar leiki ǁ fyr Hjaðninga vági. ǁ Sjá knǫ́ttu þá seggir, ǁ es sundruðum skjǫldu ǁ at hræsíldar hjaldri, ǁ hjalm slitnaðan gotna; ǁ vas-at sem bjarta brúði ǁ í bing hjá sér leggja: Colpírem amb l'espasa. Davant la badia dels Hjaðningar mantiguérem altes les tendes de la [valquíria] Hlǫkk [=els nostres escuts] ben alts en el joc de la [valquíria] Hildr [= en la batalla]. Aleshores els barons pogueren veure que feníem escuts en el fragor dels arengs de cadàvers [arengs de cadàvers = llances; en el fragor de les llances = en la batalla], [els barons hi pogueren veure l']elm fes dels homes. No fou pas com ajeure al llit, al costat d'un, una núvia resplendent!; ♦ → naðurbingur “cau de serps”
3. (†) (beður) jaç m (redol o espai delimitat per a dormir-hi)

birgða·flutningur <m. -flutnings, -flutningar>:
transport m de provisions

birgða·geymsla <f. -geymslu, -geymslur>:
dipòsit m (lloc d'emmagatzematge de les mercaderies i productes d'una empresa)

birgða·könnun <f. -könnunar, -kannanir>:
<COMER> inventari m [d'existències]

birgða·talning <f. -talningar, no comptable>:
<COMER> inventari m [d'existències], recompte m d'existències

birgðir <f.pl birgða>:
1. (föng) provisions f.pl (reserves, esp. d'aliments): ◊ birgðirnar entust út veturinn: les provisions van durar fins acabat l'hivern; ♦ [miklar] birgðir af heyi: [gran] provisió de fenàs
2. (vörubirgðir, lager) estoc m, existències f.pl (mercaderies i productes en dipòsit, assortiment de mercaderies): ♦ stórar birgðir af e-u: gran assortiment d'una cosa

birki <n. birkis, no comptable>:
1. (birkitré) bedoll m, beç m (arbre Betula pendula)
2. <†> (birkikjarr, birkiskógur) bedoll m, beç m (arbre Betula pendula)
3. <CULIN> (valmúgafræ, draumsólarfræ) llavor f de cascall (llavor de la planta Papaver somniferum)

birki·beinir <m. -beinis, -beinar>:
<HIST> birkibeinir m, cames-de-beç m, designació dels partidaris del bàndol del pretendent Eysteinn Meyla al tron de Noruega durant la Guerra Civil Noruega (segles XII-XIII: de 1130 al 1240). El nom, originàriament pejoratiu, els venia del fet que hom els considerava tan pobres que s'havien de protegir els peus i les cames amb escorces de beç per comptes d'usar calçat normal de cuir. L'altre bàndol era designat amb el terme baglar ‘els crosses’, en referència a la crossa del bisbe Nicolau Árnason d'Oslo i de l'arquebisbe Eiríkr Ívarsson de Þrándheimr,, a la causa dels quals els baglar donaven llur suport

birki·hrísla <f. -hríslu, -hríslur. Gen. pl.: -hríslna>:
rebrot m de bedoll

birki·kjarr <n. -kjarrs, -kjörr>:
bedora f, bedollar m

birki·skógur <m. -skógar (o: -skógs), -skógar>:
bosc m de bedolls, bedollar m, bedora f

birki·tré <n. -trés, -tré>:
bedoll m, beç m (arbre Betula pendula)

birna <f. birnu, birnur. Gen. pl.: birna>:
óssa f, onsa f (Bal.), ós femella

Birna <f. Birnu, pl. no hab.>:
Birna f (ginecònim)

birta <f., birtu, no comptable>:
(ljós & dagsbirta & skin) claror f (GEN & del dia)

birta <birti ~ birtum | birti ~ birtum | birt>:
1. <e-ð>: (sýna) revelar una cosa (descobrir, mostrar, manifestar): ♦ birta e-m e-ð: revelar una cosa a algú
2. <e-ð>: (prenta) publicar una cosa (fer imprimir una cosa): ◊ hann birti grein í dagblaðinu: va publicar un article al diari
3. ♦ það birtir [af degi] <impersonal>: clareja (comença a fer-se de dia)
4. ♦ birta e-m stefnu: <JUR> lliurar una citació a algú (perquè compareixi a judici etc.)

birtast <birtist ~ birtumst | birtist ~ birtumst | birst>:
aparèixer (mostrar-se de cop a la vista & fer-se veure un esperit, fantasma o ésser sobrenatural & sortir publicat)

birtinga·mynd <f. -myndar, -myndir>:
<LITER, CINEM> imatge f, perfil m (que transmet una obra d'un personatge, d'un grup de personatges etc.): ♦ birtingamyndir kvennanna í kennslubókum: la imatge que es presenta de les dones als llibres de text

birtu·leysi <n. -leysis, no comptable>:
manca f de llum o de claror

Biskaja·búi <m. -búa, -búar>:
biscaí m, biscaïna f

Biskaja·flói <m. -flóa, no comptable>:
golf m de Biscaia

biskup <m. biskups, biskupar>:
1. <RELIG> bisbe m
2. (í skák) alfil m, <†> orfil m (peça d'escacs)

biskupa·fundur <m. -fundar, -fundir>:
sínode m episcopal

biskupa·kirkjan <f. -kirkjunnar, no comptable>:
església episcopaliana: ♦ meðlimur biskupakirkjunnar: un membre de l'església episcopaliana

biskupakirkju·maður <m. -manns, -menn>:
episcopalià m, episcopaliana f

biskupa·ráðstefna <f. -ráðstefnu, -ráðstefnur>:
conferència f episcopal: ◊ dagana 2. til 23. október var haldinn í Róm XI. allsherjarfundur biskuparáðstefnunnar: els dies 2 - 23 d'octubre es va celebrar a Roma l'XIena assemblea plenària de la conferència episcopal; ♦ biskuparáðstefna Norðurlanda[nna]: conferència episcopal escandinava

biskupa·saga <f. -sögu, -sögur>:
<LITER> saga f de bisbes

	Les biskupasögur o, en grafia antiga, byskupasǫgur (també: byskupa sögur, byskupasögur) constitueixen un subgrup dins el grup de les històries de coetanis o sagues de coetanis (en islandès: samtíðarsögur). En elles s'hi descriu la vida, mort i miracles dels bisbes islandesos des dels inicis del segle XII fins a mitjan segle XIV. Són de destacar la Þorláks saga Þórhallssonar (redactada vers 1201-1210), la Jóns saga Ögmundarsonar o Jóns saga helga (redactada vers el 1211) i la Guðmundar saga góða (redactada vers el 1350), totes tres amb un marcat caràcter hagiogràfic. També cal esmentar la Hungurvaka (redactada vers els anys 1206 - 1211), d'autor anònim, la qual, a diferència de les anteriors, té un marcat caràcter historicista de manera que es constitueix en una veritable crònica dels bisbes de Skálholt.

biskupa·skrá <f. -skrár (o: -skráar), -skrár>:
episcopologi m

biskupa·þing <n. -þings, -þing>:
sínode m episcopal

biskups·bíretta <f. -bírettu, -bírettur>:
birret m de bisbe, bonet m de bisbe

biskups·blessun <f. -blessunar, -blessanir>:
benedicció f episcopal

biskups·brá <f. -brár, -brár>:
pelitre m (o: piretre) de Dalmàcia (planta Chrysanthemum coccineum syn. Pyrethrum roseum syn. Chrysanthemum cinerariifolium syn. Tanacetum coccineum)

biskups·dómur <m. -dóms, no comptable>:
dignitat f episcopal, episcopat m, <LIT> mitra f

biskups·dæmi <n. -dæmis, -dæmi>:
bisbat m, diòcesi f

biskups·embætti <n. -embættis, -embætti>:
càrrec m de bisbe, episcopat m

biskups·frú <f. -frúar, -frúr>:
dona f de bisbe

biskups·hattur <m. -hatts, -hattar>:
1. <GEN> capell m de bisbe
2. gèum m de riera, meligó m de riera, benedicta f (planta Geum rivale) (→ fjalldalafífill)

biskups·hringur <m. -hrings, -hringir (o: -hringar)>:
anell m pastoral, anell m de bisbe, anell m episcopal

biskups·húfa <f. -húfu, -húfur>:
1. (biskupsmítur) mitra f (capell, alt i acabat en punta, de bisbe)
2. epimedi alpí (planta Epimedium alpinum)

biskups·höll <f. -hallar, -hallir>:
palau m del bisbe, palau m episcopal

biskups·höttur <m. -hattar, -hettir>:
solideu m episcopal, solideu m de bisbe, solideu morat

biskups·kross <m. -kross, -krossar>:
pectoral m

biskups·legur, -leg, -legt <adj.>:
episcopal, bisbal

biskups·mítur <n. -míturs, -mítur>:
mitra f episcopal

biskups·setur <n. -seturs, -setur>:
seu f episcopal

biskups·stafur <m. -stafs, -stafir>:
crossa f episcopal, bàcul m (→ bagall)

biskups·stóll <m. -stóls, -stólar>:
bisbat m (diòcesi & residència del bisbe)

	A la Islàndia catòlica hi havia dos bisbats, el de Hólar i el de Skálholt. El 7 de novembre del 1550, el darrer bisbe catòlic de Hólar -i de fet, també el darrer bisbe catòlic d'Islàndia- Jón Arason, poeta i introductor de l'impremta a Islàndia, fou executat a Skálholt amb els seus dos fills per negar-se a adoptar el luteranisme i per haver adoptat una positura massa combativa amb els qui ho havien fet. Sota la Reforma, això és, a partir del 1550 per al bisbat de Hólar i a partir del 1540 per al bisbat de Skálholt, aquests dos bisbats continuaren existint, i, de facto, ho féren fins al 1785, any en el qual els dos respectius bisbes es van traslladar a Reykjavík. El 1801 els dos bisbats foren unificats en un de sol que passà a dir-se bisbat d'Islàndia (biskupsdæmi Íslands) i el primer bisbe en fou monsenyor Geir Vidalín. L'actual bisbe d'Islàndia (2007) és monsenyor Karl Sigurbjörnsson. Entre el 1550 i el 1929 no hi va haver bisbat catòlic a Islàndia. El 1929 es va crear el bisbat catòlic de Reykjavík i els seus dos primers bisbes, per bé que amb la seu a aquesta ciutat, foren consagrats bisbes a Hólar. L'actual bisbe catòlic de Reykjavík (2007) és monsenyor Pétur Bürcher.

biskups·vígsla <f. -vígslu, -vígslur>:
consagració f de bisbe

bismari <m. bismara, bismarar>:
romana f (tipus de balança) (→ reisla)

bita·fiskur <f. -fisks, -fiskar>:
<CULIN> eglefí assecat i tallat a bocins

bita·skratti <m. -skratta, -skrattar>:
<CULIN> monstre (o: dimoni) m de mós (designació jocosa de porcions enormes): ◊ drífið þið í ykkur kaffið, sagði Bjartur skínandi af gestrisni, — og verið þið ekki hrædd við þennan bitaskratta!: no estigueu incorreguts de beure el vostre cafè, va dir en Bjartur irradiant hospitalitat, — i no tingueu por d'aquest monstre de mós! (referint-se a les digrar kleinur og jólakökur que hom ha servit als convidats al refresc de noces)

bit·krókar <m.pl -króka>:
mandíbules f.pl (d'insecte)

bit·laus, -laus, -laust <adj.>:
esmussat -ada, esmús -ussa (Mall.) (que no està esmolat)

bit·mý <n. -mýs, -mý. Gen. pl.: -mýja; dat.pl.: -mýjum>:
mosca negra (insecte Simulium vittatum)

bit·sár <n. -sárs, -sár>:
[ferida f per] mossegada f (p.e., de gos, ós etc.)

bitur, bitur, biturt <adj.>:
1. (beiskur & sár) amarg -a (acre o acerb al gust & que causa aflicció o disgust): ◊ og ég fann að konan er bitrari (mar ~ מַר: mar mi-mˈmāwɛθ, מַר מִמָּוֶת) en dauðinn, því að hún er net og hjarta hennar snara, hendur hennar fjötrar: i trobo que la dona és més amarga que la mort car és una xarxa i el seu cor un llaç i els seus braços, lligalls; ♦ bitrar ásakanir: amargues acusacions
2. (beittur, hvass) esmolat -ada (arma, tall): ♦ biturt sverð: una espasa tallant (o: esmolada)
<†> 3. (gjarn, fíkinn) àvid -a de (delerós, desitjós ansiós): ◊ það komst á leið að sættir verða að því og kom það helst saman með þeim að þeir færu utan og þykir það helst nokkur nafnbót vera alls Barði var eigi bitur á fébætur: es va arribar a un acord de conciliació en aquests termes i tots estigueren d'acord que havien de sortir del país. I aquest fet els va semblar que es podia considerar, i de molt, un cert èxit, ja que en Barði no tenia gens de ganes de pagar una indemnització en metàl·lic

bitur·salat* <n. -salats, -salöt>:
cosconilla f (planta Reichardia picroides)

bíða <bíð ~ bíðum | beið ~ biðum | beðið>:
1. <GEN>: esperar: ♦ bíða eftir e-m~e-u (o: bíða e-s -lit.-) esperar algú~una cosa; ◊ bíddu [við]!: espera un segon!; ◊ bíddu aðeins!: espera un segon!; ◊ hvað þarf ég að bíða lengi?: que m'hauré d'esperar gaire? (demanant el temps d'espera probable a consultes de dentista, perruqueries etc.); ♦ bíða átekta: esperar a veure què passa, estar-se (o: restar) a l'expectativa
2. <e-s bætur>: (öðlast) superar una cosa (refer-se, recuperar-se): ♦ hann bíður þess aldrei bætur: <LOC FIG> no ho superarà mai
3. (þola) sofrir una cosa (patir un dany, una derrota): ♦ bíða ósigur: patir una desfeta; ♦ e-r mun illa ills bíða: <LOC FIG> a algú li espera una molt mala fi, algú patirà una molt mala fi; ◊ konungsdóttir segir: "Njót allra manna verst lífs ok handa, ok var þetta it mesta óhappaverk unnit. Muntu illa ills bíða": la filla del rei li va dir: "que la teva vida sigui la pitjor que un home pugui tenir: aquest acte ha estat el més infaust [que es pugui cometre]. Que tinguis una molt mala fi!"; ◊ Ásmundr svaraði: "Þat sé ek á þér, Hrossþjófr, at þú mælir feigum munni ok þér allir félagar, því at eigi óttast Hrólfr konungr yðr þótt þér væruð menn, en nú hálfu síðr, er þér skrektið sem ragar skógargeitur. Munu þér illa ills bíða ok eggið konung yðvarn ins mesta óráðs": l'Ásmundr li va respondre: "veig en tu, Hrossþjófr, que parles amb la boca d'un home que vol morir [aviat] i també ho feu tots vosaltres, companys, perquè el rei Hrólfr, ara que escataineu com a gallines porugues, no us tindrà ni la meitat de por que us tindria si fóssiu homes [de veritat]. [Si feu el que voleu,] i esperoneu el vostre rei a cometre el més forassenyat dels actes, patireu una molt mala fi

bíkarbónat <n. bíkarbónats, bíkarbónöt>:
<QUÍM> bicarbonat m

bíkarbónat·innihald <n. -innihalds, no comptable>:
<QUÍM> contingut m de bicarbonat: ♦ bíkarbónatinnihald vatnsins: <QUÍM> contingut de bicarbonat de l'aigua

bíla·braut <f. -brautar, -brautir>:
escalèxtric m

bíla·ferja <f. -ferju, -ferjur>:
transbordador m de cotxes

bíla·geymsla <f. -geymslu, -geymslur. Gen. pl.: -geymslna>:
pàrquing m

bílageymslu·hús <n. -húss, -hús>:
pàrquing m (edifici destinat a aparcament de vehicles)

bíla·kirkjugarður <m. -kirkjugarðs, -kirkjugarðar>:
cementiri m de cotxes

bíla·leiga <f. -leigu, -leigur>:
lloguer m de cotxes

bílaleigu·bíll <m. -bíls, -bílar>:
cotxe m de lloguer

bíla·pappírar <m.pl -pappíra>:
(skráningarvottorð bílsins) documentació m del cotxe

bíla·plan <n. -plans, -plön>:
descampat o esplanada destinada a aparcament de cotxes, descampat m per a aparcament de cotxes

bílarafmagns·þjónusta <f. -þjónustu, no comptable>:
electricista m & f de cotxes

bíla·röð <f. -raðar, -raðir>:
caravana f, cua f de cotxes (a causa d'embús, retenció per accident etc.): ◊ allt að átta kílómetra löng bílaröð hefur myndast við...: s'han format caravanes de fins a vuit quilòmetres a...

bíla·sala <f. -sölu, -söluur>:
mercat m d'automòbils (concessió de venda de cotxes)

bíla·sali <m. -sala, -salar>:
concessionari automobilístic

bíla·staur <m. -staurs, -staurar>:
post telefònic per a cridar taxis (→ leigubílastaur)

bílastæða·sjóður <m. -sjóðs, -sjóðir>:
caixa f d'aparcament

bíla·stæði <n. -stæðis, -stæði>:
aparcament f: ♦ bílastæði bönnuð: prohibit aparcar; ◊ hafið þér bílastæði?: tenen pàrquing?; ♦ bílastæðið við flugstöðina: el pàrquing de l'aeroport

bílastæðis·svæði <n. -svæðis, -svæði>:
zona f d'estacionament: ♦ gjaldskylt bílastæðissvæði (svokallað ‘blátt svæði’): (á Spáni) zona blava (a Espanya)

bíla·stöð <f. -stöðvar, -stöðvar>:
1. (leigubifreiðastöð) parada f de taxis: ◊ flytjið þér farangurinn minn á bílastöðina: porti el meu equipatge a la parada de taxis
2. (BSÍ, rútustöð) estació f d'autobusos

bíla·vað <n. -vaðs, -vöð>:
gual m de cotxes (indret de riu per on passar): ♦ bílavað yfir ána: gual per a cotxes per a travessar-hi el riu

bíla·verkstæði <n. -verkstæðis, -verkstæði>:
taller m de cotxes

bíla·viðgerð <f. -viðgerðar, -viðgerðir>:
reparació f de cotxe

bíla·viðskipti <n.pl -viðskipta>:
1. <GEN> comerç m d'automòbils, comerç automobilístic
2. (bifreiðakaup) compra f de cotxe (transacció de compra-venda d'un cotxe): ◊ gefið aldrei út handhafaávísun í bílaviðskiptum: no lliureu mai un xec al portador en la compra d'un cotxe

bílbelta·notkun <f. -notkunar, no comptable>:
ús m del cinturó de seguretat

bíl·belti <n. -beltis, -belti>:
cinturó m de seguretat (en cotxes)

bílda <f. bíldu, bíldur. Gen. pl.: bíldna o: bílda>:
<HIST> bílda f (tipus de destral)

bíl·dekk <n. -dekks, -dekk>:
pneumàtic m

bíldur <m. bílds, bíldar. Dat. sg.: bíldi o: bíld>:
1. (blóðtökuverkfæri) llanceta f (instrument de cirurgia emprat per a sagnar)
2. (þunnur tvíeggjaður uppskurðarhnífur) escalpel m [de doble tall] (tipus de bisturí)
3. (blettur á kindarhaus) taca f en forma de fulla o con (p.e., al cap de les ovelles i gossos, esp. al voltant dels ulls o d'un ull): ♦ reka bíldinn ofan á baldinn: <LOC FIG> baixar-li els fums a algú

bíl·dyr <f.pl -dyra>:
porta f de cotxe

bíld·ör <f. -örvar, -örvar>:
<HIST> bíldör f, tipus de sageta amb la punta ampla per la part de baix o en forma de con o falca: ◊ eigi man ek skjóta hann, segir hann, en lemja man ek bogann fyrir honum, ef ek má. Ok nú vildi Einarr skjóta hinni þriðju ǫr, ok dró nú bogann. Finnr skaut þá á bogann Einars með bíldǫr, ok kom á þinurinn, ok brast í sundr boginn Einars: no li vull disparar a ell, va dir, però inutilitzaré l'arc de davant ell, si puc. I quan l'Einarr volia disparar la tercera fletxa i ja estava tibant l'arc, en Finnr li va disparar a l'arc amb una bíldǫr, i la fletxa va endevinar el þinurr, la part del mig de l'arc, i l'arc de l'Einarr es va migpartir

bíl·ferð <f. -ferðar, -ferðir>:
1. viatge m amb cotxe (llarg)
2. volta f (o: tomb m) amb cotxe, passeig m amb cotxe (curt): ♦ fara í bílferð: fer una volta amb cotxe

bíl·flak <n. -flaks, -flök>:
cotxe m de desguàs (cast.), cotxe desballestat (restes de cotxe després d'accident o desballestat per vell)

bíl·flauta <f. -flautu, -flautur>:
clàxon m, botzina f, bocina f (Mall., ekki í ritmálinu / no lleng. escr.): ♦ nota (o: þeyta; o: brúka) bílflautuna: tocar el clàxon, tocar la bocina (Mall.)

bíl·fær -fær, -fært <adj.>:
transitable (pels cotxes)

bíl·gluggi <m. -glugga, -gluggar>:
finestra f de cotxe

bílgreina·sambandið <n. -sambandsins, no comptable>:
Associació f de Constructors d'Automòbils

bíl·hljóð <n. -hljóðs, -hljóð>:
soroll m de cotxe, renou m de cotxe (Mall.)

bíl·hræ <n. -hræs, -hræ>:
carcassa m de cotxe (cotxe desballestat per vell o després d'accident)

bíl·hurð <f. -hurðar, -hurðir>:
porta f de cotxe

bíl·húdd <n. -húdds, -húdd>:
capot m

bílífis- <en compostos>:
sumptuós -osa, luxós -osa: ◊ sjakalar skulu kallast á í höllunum og úlfar í bílífis-sölunum (עֹנֶג): els xacals es cridaran entre ells a llurs palaus i els llops ho faran a les sales sumptuoses (Bíblia de Montserrat: les hienes viuran en els seus castells; els xacals, en els seus palaus luxosos)

bílírúbín <n. bílírúbíns, bílírúbín>:
<MED> bilirubina f

bíl·kaup <n.pl -kaupa>:
compra f de cotxe

bíll <m. bíls, bílar>:
1. (bifreið) cotxe m: ♦ bannað að stöðva bílinn: estacionament prohibit; ♦ bíllinn er í gangi: el cotxe està en marxa; ♦ bíllinn er sjálfskiptur: el cotxe és automàtic (amb canvi de marxes automàtic); ♦ bóna bílinn: encerar el cotxe; ♦ fara inn í bílinn: pujar al cotxe; ♦ fara út úr bílnum: baixar del cotxe, davallar del cotxe (Mall.); ◊ farðu úr bílnum!: baixa del cotxe! (surt del cotxe!); ♦ fjórhjóladrifinn bíll: [cotxe] 4x4 m; ♦ leggja bílinn: aparcar el cotxe; ◊ ég lagði bílnum hérna í gærkvöldi: ahir al vespre vaig deixar el meu cotxe aquí; ♦ rafknúinn bíll: cotxe elèctric; ♦ hætta á að bíllinn skriki til: paviment lliscant; ♦ setja á bílinn bensín: posar benzina al cotxe; ♦ setja bílinn í gang: posar el cotxe en marxa, engegar el motor del cotxe; ♦ setja krók á bílinn fyrir kerru: posar bola de remolc al cotxe [per a poder circular amb remolc]; ♦ setjast inn í bílinn: asseure's dins el cotxe; ♦ skola bílinn: rentar el cotxe; ◊ bíllinn er ekki í lagi: el cotxe no va fi; ◊ bíllinn er með [fullri] kaskótryggingu: el cotxe està assegurat a tot risc; ◊ bíllinn fór út af: el cotxe ha bolcat; ◊ bíllinn liggur á hvolfi: el cotxe ha quedat cap per avall; ◊ ég get ekki ræst bílinn: el cotxe no s'engega; ◊ ég kann ekki að keyra bíl: no sé conduir; ◊ ég ætla að leigja mér bíl í eina viku: voldria llogar un cotxe per una setmana; ◊ get ég ~ getum við skilað bílnum úti á flugvelli?: que puc ~ podem tornar el cotxe a l'aeroport?; ◊ hvar get ég ~ getum við fengið lánaðan bíl?: on puc ~ podem llogar un cotxe?; ◊ má ég þá sjá skráningarvottorð bílsins og ökuskírteinið þitt?: que podria veure la documentació del cotxe i el seu carnet de conduir?; ◊ við ætlum að leigja okkur bíl í eina viku, frá fimmtudegi til fimmtudags: voldríem llogar un cotxe per una setmana, de dijous a dijous; ♦ snúa bílnum við: fer donar la volta al cotxe; ♦ stíga út úr bílnum: baixar (o: davallar) del cotxe; ♦ stöðva bílinn: aturar el cotxe; ◊ lögreglan stöðvaði bílinn: la policia va aturar el cotxe; ♦ þvo bílinn: rentar el cotxe
2. (áætlunarbíll) autobús m: ◊ stansar bíllinn í...?: que té parada a... l’autobús?

Els noms dels cotxes són, en islandès, de gènere masculí:

Mercedesinn ‘el Mercedes’,
Volvoinn ‘el Volvo’,
Cadillacinn ‘el Càdillac’.

bíl·ljós <n. -ljóss, -ljós. Emprat hab. en pl.>:
llum m del cotxe <emprat hab. en pl.>

bíl·lykill <m. -lykils, -lyklar. Emprat hab. en pl.>:
clau f de cotxe <emprat hab. en pl.>:

bíl·númer <n. -númers, -númer>:
1. (skráningarnúmer ökutækis) número m de matrícula
2. (númeraplata, skilti) matrícula f (placa o xapa)

bíl·próf <n. -prófs, -próf>:
1. (ökupróf) examen m de conduir
2. (ökuleyfi) carnet m de conduir: ♦ fá bílpróf: obtenir el permís de conduir; ♦ hafa bílpróf: tenir el carnet

bíl·rúða <f. -rúðu, -rúður>:
vidre m de cotxe (vidre del parabrisa, les finestres etc.)

bíl·samgöngur <f.pl -samgangna>:
transport m amb cotxe

bíl·skúr <m. -skúrs, -skúrar>:
garatge m: ◊ hafið þér bílskúr?: que tenen garatge?

bílskúrs·hurð <f. -hurðar, -hurðir>:
porta f del garatge

bílskúrshurða·opnari <m. -opnara, -opnarar>:
comandament m de la porta del garatge

bíl·slys <n. -slyss, -slys>:
accident m de cotxe

bíl·sprengja <f. -sprengju, -sprengjur>:
cotxe-bomba m

bíl·stóll <m. -stóls, -stólar>:
cadira f (o: seient m) d'infant per a cotxe

bílstjóra·sæti <n. -sætis, -sæti>:
seient m del conductor

bíl·stjóri <m. -stjóra, -stjórar>:
1. <GEN> conductor m, conductora f
2. (leigubílstjóri) taxista m,f

bíl·útvarp <n. -útvarps, -útvörp>:
(bílútvarpstæki) ràdio m de cotxe

bíl·túr <m. -túrs, -túrar>:
tomb m amb cotxe

bíl·tæki <n. -tækis, -tæki>:
ràdio-cd f de cotxe

bíl·veiki <f. -veiki, no comptable>:
mareig m (en vehicle de rodes)

bíl·veikur -veik -veikt <adj.>:
marejat -ada (a causa de la forma com mena el cotxe el conductor etc.)

bíl·vél <f. -vélar, -vélar>:
motor m de cotxe: ♦ heyra hljóð í bílvél í fjarska: sentir a la llunyania el soroll del motor d'un cotxe

bíl·þak <n. -þaks, -þök>:
baca f (sostre de cotxe)

bíó <n. bíós, bíó>:
(bíóhús) cinema m (edifici on es projecten pel·lícules): ♦ fara í bíó: anar al cinema; ◊ mig langar til að fara í bíó: tinc ganes d'anar al cinema; ◊ bjóddu vini þínum í bío: convida el teu amic al cinema

bíó·brot <n. -brots, -brot>:
tràiler m

bíó·ferð <f. -ferðar, -ferðir>:
anada f al cinema

bíó·gestur <m. -gests, -gestir>:
espectador f, espectadora f (persona que assisteix a una projecció cinematogràfica)

bíó·höll <f. -hallar, -hallir>:
palau m del cinema

bíó·miði <m. -miða, -miðar>:
entrada f de cinema

bíó·mynd <f. -myndar, -myndir>:
pel·lícula f de cinema

bíó·rás <f. -rásar, -rásir>:
canal m de cinema (canal de televisió especialitzat en l'emissió de pel·lícules cinematogràfiques)

bíó·saga <f. -sögu, no comptable>:
història f del cinema, història cinematogràfica

bíó·salur <m. -sals (o:) salar, -salir>:
sala f de cinema

bíó·stjóri <m. -stjóra, -stjórar>:
propietari m de cinema

bíó·tjald <n. -tjalds, -tjöld>:
pantalla f de cinema

bíró·penni <m. -penna, -pennar>:
bolígraf m

bísam·rotta <f. -rottu, -rottur>:
rata mesquera, ondatra f (mamífer Ondatra zibethicus)

bíta <bít ~ bítum | beit ~ bitum | bitið>:
I.
1. <GEN>: mossegar: ♦ bíta e-ð ~ e-n mossegar una cosa ~ algú; ◊ hundur hefur bitið mig: un gos m'ha mossegat; ◊ hundur beit mig í höndina!: un gos m'ha mossegat a la mà; ◊ hundur beit mig í handlegginn til blóðs: un gos m'ha mossegat al braç fins a fer-me sang; ◊ vampíran beit hana í hálsinn og saug úr henni blóðið: el vampir la va mossegar al coll i li va xuclar la sang
2. (um slöngu, fugl, skordýr) picar (serp, ocell, insecte): ♦ bíta e-n: picar algú; ◊ höggormur stökk upp úr klósettinu og beit hann í rassinn: va sortir un escurçó de la tassa del wàter i el va picar al cul; ◊ stór kónguló beit mig í handlegginn: m'ha picat al braç una aranya grossa; ◊ svanurinn beit mig í eyrað: el cigne m'ha picat a l'orella
3. ♦ bíta gras: (kroppa) pasturar (menjar herba): ◊ hesturinn bítur gras: el cavall pastura
II. <absolut>
1. (um eggjárn) estar esmolat -ada (tallar bé un ganivet etc.): ◊ hnífurinn bítur vel: el ganivet està ben esmolat
III. <locucions>
1. <e-ð í sig>: (festa hugmynd með sér) enderiar-se amb una cosa (ficar-se una cosa al cap i no treure-la-se'n)
2. <e-n af sér>: (losa sig við e-n) desempallegar-se d'algú (treure's algú de sobre irritant-lo, incomodant-lo etc.)
3. <frá sér>: (verja sig) mossegar (defensar-se a si mateix amb acerbitat de paraula)
4. ♦ hægt og bítandi: (rólega en rækilega eða duglega) lentament però amb eficàcia

bíti <n.>. Mot emprat en l'expressió adverbial:: ♦ í bítið de matinada

bjalla <f., bjöllu, bjöllur>:
1. (skordýr) escarabat m (nom de diversos coleòpters)
2. (dyrabjalla, skólabjalla, reiðhjólabjalla) timbre m (de casa, d'escola, de bicicleta): ♦ hringja (o: leggjast; o: þrýsta) á bjölluna: tocar el timbre
3. (sleðabjalla, kisubjalla) cascavell m (de gat, de trineu): ♦ hengja bjölluna á köttinn: posar-li el cascavell al gat
4. (lítil klukka á hálsinn á kúm, kúabjalla) esquella f (de vaca)
5. (lítil klukka á hálsinn á sauðum) picarol m (d'ovella)

bjarg <n. bjargs, björg>:
1. (klettur) paret f de roca (espadat, cingle de roca)
2. (fuglabjarg) penya-segat m (espadat marí on hi solen criar els ocells): ♦ síga í bjarg: <LOC> baixar per un espadat per agafar ous dels nius dels ocells que hi nien
3. (stór steinn) roca f, penya f (pedra grossa)

bjarga¹ <berg ~ björgum | barg ~ burgum | borgið ║ e-m ~ e-u>:
<†> variant arcaica de → bjarga² “salvar; rescatar”

bjarga² <bjarga ~ björgum | bjargaði ~ björguðum | bjargað ║ e-m ~ e-u>:
1. <GEN & FIG & RELIG> salvar una cosa ~ algú: ◊ bjargaðu mér!: salva'm; ◊ þú getur bjargað henni: la pots salvar; ♦ bjarga e-m frá því að lenda í helvíti: <LOC RELIG> salvar algú d'anar a l'infern; ◊ bjarga bönkum landsins: salvar els bancs del país; ♦ bjarga e-m um e-ð: <LOC FIG> salvar algú d'un malpàs deixant-li una cosa; ◊ geturðu bjargað mér um dálítið hveiti ~ mjöl?: que em podries [treure d'un mal pas i] deixar una mica de farina?
2. (úr sjávarháska, úr sjónum, úr flaki, úr brennandi húsi o.s.fr.) rescatar una cosa ~ algú (de naufragi, d'avió estavellat, de casa en flames, gent perduda a la muntanya etc.): ◊ bjarga skipi undan sjó: rescatar un vaixell en perill de sotsobrar; ◊ 318 kílóa þungri konu var í síðustu viku bjargað út af baðherberginu í íbúð hennar: la setmana passada van rescatar una dona que pesava 318 quilos del lavabo del seu pis

bjarg·dúfa <f. -dúfu, -dúfur>:
colom roquer, xixell m, <†> saixell m (ocell Columba livia)

bjarg·feti <m. -feta, -fetar>:
pela-roques m, aranyer m (ocell Tichodroma muraria)

bjarg·hringur <m. -hrings, -hringar (o:) -hringir>:
<GEN & FIG> salvavides m: ♦ kasta (o: fleygja) bjarghring til e-s: llençar un salvavides a algú

bjarg·ráð <n.pl -ráða>:
mitjans m.pl de subsistència, recursos m.pl

bjarg·snúra <f. -snúru, -snúrur>:
corda f de salvament

bjarg·svala <f. -svölu, -svölur. Gen. pl.: -svalna o: -svala>:
roquerol m, roquer m (Val.), oronella f de penyal (Mall.), cabot m de roca (Mall., Forment.), vinjolita f de penyal (Men.), oronella f de roca (Eiv.) (ocell Ptyonoprogne rupestris syn. Hirundo rupestris)

bjarg·vesti <n. -vestis, -vesti>:
armilla f salvavides

bjarg·vættur <n. -vættar, -vættir>:
salvador m (persona que salva algú o una cosa)

bjarkar·skógur <m. -skógar (o: -skógs), -skógar>:
bosc m de bedolls, bedollar m, bedora f

bjarmi <m. bjarma, bjarmar>:
lluentor f, lluïssor f, lluor f

bjarn·dýr <n. -dýrs, -dýr>:
ós m polar

bjarnar·laukur <m. -lauks, -laukar>:
all m silvestre, all ursí, all m d'ós, all m de bruixa (planta Allium ursinum)

bjarnar·tunga <f. -tungu, -tungur>:
llengua f de bou, buglossa f, llengua bovina (planta Anchusa azurea syn. Anchusa italica)

bjart·hegri <m. -hegra, -hegrar>:
martinet blanc, garsotet m, garseta blanca (Val.), agró blanc (Bal.) (ocell Egretta garzetta)

bjart·sýni <f. -sýni, -sýnar>:
optimisme m

bjart·sýnn, -sýn, -sýnt <adj.>:
optimista

bjartur, björt, bjart <adj.>:
1. (skínandi, ljós) brillant (lluent, resplendent, lluminós): ♦ bjartur eldur: foc resplendent
2. (skýjalaus, heiður) clar -a, estitllat -ada (dit del cel, dia o temps sense núvols): ♦ bjart veður: temps serè; ♦ bjart loft: cel clar; ◊ sólin skín bjart: fa un dia radiant
3. ♦ það er orðið bjart [af degi]: ja s'ha fet de dia

bjart·viðri <n. -viðris, -viðri>:
temps clar, temps estitllat: ♦ í bjartviðri: en temps clar, si fa temps clar

bjálfi <m. -bjálfa, -bjálfar>:
1. (auli) beneit -a, bàmbol -a (Mall.) (idiota)
2. (heilsuleysingi) nyicris m & f, malaltís m, malaltissa f (persona de salut sempre delicada)

bjálki <m. bjálka, bjálkar>:
biga f: ◊ vegna leti síga bjálkarnir (məqāˈrɛh, מְקָרֶה) niður og vegna iðjulausra handa lekur húsið: per la peresa, les bigues s'ensorren, i pels braços caiguts degota la casa

bjána·legur, -leg, -legt <adj.>:
beneit -a, estúpid -a: ◊ þetta er það bjánalegasta sem ég hef heyrt: és el més estúpid que hagi sentit mai

bjána·skapur <m. -skapar, no comptable>:
estupidesa f, idiotesa f

bjóða <býð ~ bjóðum | bauð ~ buðum | boðið>:
I.
1. (skipa fyrir): ordenar (manar): ◊ hann bauð þeim að fara: els va manar que se n'anessin
2. (þröngva): abusar de (molestar): ♦ ég læt ekki bjóða mér þetta: <LOC FIG> no ho consentiré pas; ♦ nú er mér nóg boðið!: <LOC FIG> ja n'he tingut prou!
3. (bjóða upp á): oferir (posar una cosa a disposició d'algú): ♦ bjóða e-m e-ð: oferir una cosa a algú; ◊ má bjóða þér eitthvað að drekka?: puc oferir-te res per beure?
4. (bjóða heim) convidar (invitar): ◊ ég ætla að halda partí á laugardaginn kemur og þér er hér með boðið: dissabte qui ve faré una festa i hi quedes convidat!; ♦ bjóða e-m: convidar algú; ♦ bjóða e-m heim: convidar algú a casa; ♦ bjóða e-m í mat: convidar algú a dinar ~ sopar; ◊ bjóddu mér í kvöldmat: convida'm a sopar; ♦ bjóða e-m til sín: convidar algú a casa; ♦ bjóða e-m út: convidar algú a sortir; ◊ hefur hann aldrei boðið þér út?: no t'ha convidat a sortir mai amb ell?
II. <sig>
1. presentar-se (voluntari, com a candidat etc.): ♦ bjóða sig fram: presentar-se com a candidat -a; ♦ bjóða sig fram til þings: presentar-se com a candidat -a al parlament; ♦ bjóða sig fram til e-s: presentar-se voluntari -ària a una cosa
III. <amb adverbis>: ♦ bjóða á móti e-m: licitar contra algú (en una subhasta, licitació, encant etc.); ♦ bjóða í e-ð: licitar per una cosa (presentar ofertes de compra en una subhasta, participar en una subhasta, licitació, encant etc. amb ofertes de compra); ◊ hundruð manna buðu í gripina, þúsundir fylgdust með: centenars de persones van licitar pels objectes, milers van assitir d'espectadors a la subhasta; ♦ bjóða e-m í e-ð: convidar algú a una cosa; ◊ bjóða e-m í mat ~ morgunverð ~ te ~ bjór...: convidar algú a sopar, esmorzar, a [fer] un te, a [fer] una cervesa...; ◊ má bjóða þér í bjór?: que et puc convidar a [fer] una cervesa?; ♦ bjóða gestum og gangandi í e-ð: convidar tothom que vulgui [passar] a una cosa (lit.: convidar els hostes ocasionals i la gent de pas, els clients i els simples transeüents etc.); ♦ bjóða e-ð upp: subhastar una cosa; ♦ bjóða e-m upp [í dans(i)]: demanar a algú de sortir a ballar; ♦ bjóða e-m upp á bjór ~ te ~ kaffi ~ veitingar: # 1. oferir a algú una cervesa ~ un te ~ un cafè ~ menjar i beure (a un hoste, esp. a casa) # 2. convidar algú a fer una cervesa ~ a un te ~ a un cafè ~ a menjar i beure (fora de casa); ♦ boðið verður upp á e-u: quedeu convidats a...; ♦ bjóða e-ð út: fer una oferta de treball, de participació en un projecte etc.; ♦ bjóða e-m út: convidar algú a sortir
IV. <impersonal>: ♦ mér býður í grun: tinc la sospita, sospito; ♦ mér býður við þessu: això em fastigueja
V. <locucions>: ♦ bjóða af sér góðan þokka: <LOC FIG> ésser encantador -a (desprendre o irradiar encant, tenir un caràcter molt agradable); ♦ vera boðinn og búinn til e-s: <LOC FIG> estar [més que] disposat -ada a fer una cosa (voler fer de bell grat o ben volenterosament una cosa)

bjóðast <býðst ~ bjóðumst | bauðst ~ buðumst | boðist>:
I.
1. (bjóða sig fram til e-s): oferir-se: ♦ bjóðast e-m að <+ inf.>: oferir-se a <+ inf.>, brindar-se a <+ inf.>; ◊ hún bauðst honum að fylgja til borgarinnar forðum tíð: en temps ja llunyans ella es va brindar a anar-se'n amb ell a viure a la capital; ♦ bjóðast til að <+ inf.>: oferir-se a <+ inf.>, brindar-se a <+ inf.>
II. <impersonal>
1. (vera boðinn): rebre una oferta: ♦ bjóðast e-m e-ð <=acusatiu>: rebre algú una oferta de; ◊ leikkonu bauðst hlutverk [í myndinni]: han ofert a l'actriu un paper [a la pel·lícula]; ♦ bjóðast ný tækifæri: <LOC> presentar-se una nova oportunitat

bjór¹ <m. bjórs, bjórar>:
(öl) cervesa f: ♦ froðan á bjórnum: escuma de la cervesa; ♦ dökkur bjór: cervesa negra; ♦ ljós bjór: cervesa rossa; ◊ má bjóða þér bjór?: que et puc oferir una cervesa?

bjór² <m. bjórs, bjórar>:
castor m (mamífer Castor fiber)

bjór³ <m. bjórs, bjórar>:
1. <ARQ> frontó m
2. <RELIG = bjórtjald> domàs m (tela emprada a les esglésies en dies de festa): ◊ lögðust þeir Þorgils þá til svefns og allur flokkur þeirra nema þeir menn er vöktu en Egill bjó til greiða. Og er Þorgils vaknaði lét hann syngja sér messu De Sancta Margareta. En er tíðum var lokið gengu þeir í stofu. Var hún vel tjölduð og upp settir bjórar. Var þá Egill hinn glaðasti og beini hinn besti og drukkið nokkuð af alþjóð. En er menn voru mettir lét Egill kalla Þorgils og Sturlu í litlustofu og svo margt manna svo að stofan var full. Var þá drukkið fast og veisla hin besta. Tjáðu menn þá fyrir Þorgilsi hversu vel Egli fór. Hann tók því vel og lét sér finnast um fátt (SS II, cap. 441, pàg. 685): en Þorgils i els seus homes es varen ajeure per domir, i el mateix va fer tota llur tropa, tret dels homes que havien de fer guàrdia, i[, mentre ells dormien,] l'Egill ho va preparar tot per a atendre'ls. I quan en Þorgils es va despertar, es va fer cantar la missa De sancta Margareta. I quan les hores [majors] hagueren acabat, varen anar a la stofa. Aquesta estava ben entapissada i endomassada (s'hi havien penjat domassos). L'Egill aquell matí estava d'allò més alegre, i la beguda i el menjar que hom els va servir foren els millors i tothom va beure una mica. I quan els homes estigueren tips, l'Egill va fer passar en Þorgils, l'Sturla, l'Einar Halldórsson i molts d'altres a la lítlastofa i tants d'homes més que la stofa fou plena. Aleshores begueren ferm i el banquet fou d'allò més bo. Hom comentà al Þorgils com de bé es comportava l'Egill amb ells. En Þorgils s'ho va prendre bé, però no va deixar que se li notés (vocabulari: #1. nokkuð: En Richard Cleasby i en Guðbrandur Vigfússon 1957², reimpr. 19936, pàg. 5a, li donen un significat hipobòlic: var þá nokkut drukkið af alþjóð, there was somewhat hard drinking of the people, Sturl. III. 229, és a dir, : tothom va beure força. Si bé aquesta interpretació és possible en el context d'un beini hinn besti, a mi se'm fa estranya quan poc després llegim: var þá drukkið fast, que a mi sembla donar-me la sensació que: primer varen beure per apagar la set i per acompanyar el menjar, però després varen beure ferm; )

bjór·áma <f. -ámu, -ámur. Gen. pl.: -áma o: -ámna>:
barril m de cervesa

bjór·dolla <f. -dollu, -dollur. Gen. pl.: -dolla o: -dollna>:
llauna f de cervesa

bjór·dós <f. -dósar, -dósir>:
llauna f de cervesa

bjór·flaska <f. -flösku, -flöskur. Gen. pl.: -flaskna>:
ampolla f de cervesa, botella f de cervesa (Mall.)

bjór·froða <f. -froðu, no comptable>:
escuma f de la cervesa

bjór·glas <n. -glass, -glös>:
got m de cervesa, tassó m de cervesa (Mall.)

bjór·kanna <f. -könnu, -könnur. Gen. pl.: -kanna>:
canya f de cervesa

bjór·knæpa <f. -knæpu, -knæpur. Gen. pl.: -knæpna o: -knæpa>:
cerveseria f

bjór·krá <f. -krár, -krár. Gen. pl.: -kráa>:
cerveseria f

bjór·krús <f. -krúsar, -krúsir>:
gerra f de cervesa

bjór·skinn <n. -skinns, -skinn>:
pell f de castor

bjór·tunna <f. -tunnu, -tunnur. Gen. pl.: -tunna>:
barril m de cervesa

bjór·vömb <f. -vambar, -vambir>:
panxa cervesera

bjór·þili <n. -þilis, pl. no hab.>:
(skjaldþili) envà m de fusta (empostissat o paret de fusta posat per a separar dues cambres o espais): ◊ en þeir frændur lágu í svefnbúri nokkuru í einni sæng báðir. Bjórþili var á húsinu og voru gluggar tveir á. Geitir leit út um glugginn. Bjarni spurði hvað hann sæi: i els dos parents jeien plegats a un recambró que servia de dormitori, compartint-hi el mateix jaç. Estava separat de la resta de la casa per un envà de fusta amb dos finestrons. En Geitir va guaitar per un dels finestrons. En Bjarni li va demanar què veia

bjúga <n. bjúga, bjúgu (o:) f. bjúgu, bjúgur>:
salsitxa f (de carn de xai i sovint fumada)

bjúg·aldin <n. -aldins, -aldin>:
<†> plàtan m, banana f

bjúg·borð <n. -borðs, -borðs>:
<HIDROL> menisc m

bjúg·flötur <m. -flatar, -fletir>:
<HIDROL> menisc m

bjúg·linsa <f. -linsu, -linsur>:
<ÒPT> menisc m

bjúg·lopi <m. -lopa, -lopar>:
<MED> edema m

bjúg·nefja <f. -nefju, -nefjur>:
bec m d'alena, alena f, primavera f (Val.) (ocell Recurvirostra avosetta)

bjúg·nefur <m. -nefs, -nefir>:
bec m d'alena (ocell Recurvirostra avosetta) (→ bjúgnefja)

bjúg·skekkja <f. -skekkju, no comptable>:
<ÒPT> astigmatisme m

bjúg·tanni <m. -tanna, -tannar>:
*ogre m, *peix ogre m (peix Anoplogaster cornuta)

bjúg·verpill <m. -verpils, -verplar>:
bumerang m

bjöllu·hljómur <m. -hljóms, -hljómar>:
cascavelleig m (dringadissa de cascavells)

bjöllu·lilja <f. -lilju, -liljur. Gen. pl.: -lilja>:
pírola f de fulles rodones (planta Pyrola rotundifolia)

bjöllu·lyng <n. -lyngs, no comptable>:
bruc vermell (planta Erica cinerea) (→ roðalyng)

björgunar·aðgerð <f. -aðgerðar, -aðgerðir>:
operació f de salvament (o: rescat)

björgunar·bátur <m. -báts, -bátar>:
1. (á skipum) bot m salvavides (bot de reserva a vaixells)
2. (hraðbátur sjóbjörgunarmiðstöðvarinnar) llanxa f salvavides (bot del servei de rescat marítim)

björgunar·belti <n. -beltis, -belti>:
cinturó m salvavides, flotador m [salvavides]

björgunar·kútur <m. -kúts, -kútar>:
flotador m, salvavides m

björgunar·laun <n.pl -launa>:
despeses f.pl de salvament (preu del salvament)

björgunar·leiðangur <n. -leiðangurs, -leiðangar>:
1. <GEN> expedició f de rescat
2. (björgunaraðgerðir) operació f de salvament

björgunar·lið <n. -liðs, -lið>:
equip m de salvament (o: rescat)

björgunar·maður <m. -manns, -menn>:
rescatador m

björgunar·reipi <n. -reipis, -reipi>:
cable m de salvament

björgunar·skip <n. -skips, -skip>:
nau f de salvament (o: rescat)

björgunar·starf <n. -starfs, -störf>:
treball m de salvament (o: rescat)

björgunar·sveit <f. -sveitar, -sveitir>:
equip m de salvament (o: rescat)

björgunar·tilraun <f. -tilraunar, -tilraunir>:
intent m de salvament (o: rescat)

björgunar·vesti <n. -vestis, -vesti>:
armilla f salvavides

björgunar·þurla <f. -þurlu, -þurlur>:
helicòpter m de salvament (o: rescat)

björk <f. bjarkar, bjarkir>:
bedoll m, beç m (arbre Betula pendula)

Björk <f. Bjarkar, pl. no hab.>:
Björk f (ginecònim)

björn¹: <m. bjarnar, birnir>:
ós m, orso m (Val.), onso m (Mall., Men.) (qualsevol mamífer del gènere Ursus): ♦ litli Björninn: <ASTRON> l'Óssa Menor, el Carro Petit (→ Litlibjörn); ♦ stóri Björninn: <ASTRON> l'Óssa Major, el Carro (→ Stóribjörn; → Karlsvagninn)

Björn² <m. Björns (o: Bjarnar), pl. no hab.>:
Björn m, Biorn m (andrònim)

blað <n. blaðs, blöð>:
1. (laufblað) fulla f (part de planta)
2. (blaðsíða) pàgina f (part de llibre o publicació escrita)
3. (stykki af pappír) full m [de paper]
4. (dagblað) diari m (tipus de publicació, periòdic): ♦ blöð: premsa f; ♦ erlernd blöð: premsa estrangera
5. (þunn plata af gulli, silfri) pa m (d'or, d'argent)

blaða·grein <f. -greinar, -greinar>:
article m de diari

blaða·kona <f. -konu, -konur>:
periodista f

blaða·maður <m. -manns, -menn>:
periodista m,f

blaðamanna·fundur <m. -fundar, -fundir>:
conferència f de premsa: ♦ koma fram á blaðamannafundi: comparèixer a una conferència de premsa

blaða·mennska <f. -mennsku, no comptable>:
periodisme m

blaða·viðtal <n. -viðtals, -viðtöl>:
entrevista periodística

blað·beðja <f. -beðju, -beðjur>:
bleda f (planta Beta vulgaris var. vulgaris)

blað·beri <m. -bera, -berar>:
repartidor m de diaris, repartidora f de diaris

blað·deig <n. -deigs, no comptable>:
<CULIN> pasta f de full

blað·græna <f. -grænu, no comptable>:
clorofil·la f

blað·hnappur <m. -hnapps, -hnappar>:
<BOT> gemma f, botó m

blað·kál <n. -káls, no comptable>:
<CULIN> col xinesa, col f de la Xina, napicol xinès

blað·laukur <m. -lauks, -laukar>:
porro m (planta Allium porrum)

blaðra <f. blöðru, blöðrur. Gen. pl.: blaðra>:
1. (þvagblaðra, gallblaðra) bufeta f (de l'orina, del fel)
2. (upphlaup, blína, brunablaðra) ampolla f, butllofa f, bòfega f (Mall.)
3. (blaðra fyllt gasi) globus m, bufeta f (Mall.) (joguina d'infant plena d'aire)

blað·selja <f. -selju, no comptable>:
(blaðsellerí) api m, àpit m (Mall., ekki ritm./no lit.), àbit m (Men., ekki ritm./no lit.) (planta Apium graveolens var. secalinum)

blað·sellerí <n. -sellerís, no comptable>:
api m de fulla, api m de tall (planta Apium graveolens var. secalinum)

blað·síða <f. -síðu, -síður. Gen. pl.: -síðna>:
pàgina f

blað·stilkur <m. -stilks, -stilkar>:
pecíol m

blað·stöngull <m. -stönguls, -stönglar>:
pecíol m (→ blaðstilkur)

blak <n. blaks, pl. no hab.>:
<ESPORT> voleibol m

blanda <blanda ~ blöndum | blandaði ~ blönduðum | blandað>:
1. <GEN> barrejar, mesclar (Mall.): ♦ blanda e-u saman við e-ð: barrejar una cosa amb una altra; ♦ blanda e-ð e-u: barrejar una cosa amb una altra
2. ♦ blanda sér í e-ð: <FIG> ficar-se en una cosa

blandaður, blönduð, blandað <adj.>:
1. <GEN> barrejat -ada, mesclat -ada (Mall.)
2. <QUÍM> conjugat -ada
3. Á Maljorka nefnist ‘mesclat’ ‘blandaður’ jóhannesbrauðlíkjör (‘palo’) blandaður saman við þurrt kryddvín eða ‘herbes seques’

blandari <m. blandara, blandarar>:
batedora f [de vas]

blanka·logn <n. -logns, no comptable>:
albaïna absoluta, manca absoluta de vent

blasa <blasi ~ blösum | blasti ~ blöstum | blasað ║ við>:
1. <GEN> estar ben clar -a, resultar del tot evident: ♦ þetta blasir við: això està absolutament clar; ♦ e-ð blasir e-m við: una cosa s'estén davant algú, una cosa es desplega davant algú; ◊ blasti við honum öll sveitin: tota la comarca es desplegava al seu davant, tota la comarca se li obria de bat a bat davant els ulls; ◊ svarið blasir við þér: tens la resposta davant el nas
2. (um kreppu, gjaldþrot, stríð, hrun o.s.fr.) divisar-se, estar per caure, planar de manera imminent (perfilar-se una guerra, la fam, una crisi, un crac etc.)

blaut·klútur <m. -klúts, -klútar>:
tovallonet humit (per a torcar el cul dels infants etc.)

blaut·moppa <f. -moppu, -moppur>:
(moppa fyrir vatn) fregona f (estri per a fregar el trispol)

blautur, blaut, blautt <adj.>:
1. (votur) mullat -ada, banyat -ada (Mall.) (no eixut): ♦ blautur af e-u: moll de..., xop de...; ◊ blautur af sveita: xop de suor; ♦ blautur í gegn: completament mullat -ada, xop -a; ◊ að sjálfsögðu byrjaði að mígrigna á okkur, þannig að maður var blautur í gegn þegar við komum heim: naturalment va començar a ploure a bots i barrals, de manera que quan vam arribar a casa estàvem completament xops; ♦ blautur snjór: neu humida; ♦ → hlandblautur “moll d'orina”; ♦ → regnblautur “xop de pluja”; ♦ → þvagblautur “moll d'orina”
2. (sem í er sandbleyta) amb sorramoll[s], amb arenes movents, amb arenes movedisses (cast.; ekki ritm./no lit.) (dit de terreny, estany, llac etc. amb sorramolls)
3. <FIG = mjúkur> tendre -a (tendral, primerenc, gerd): ♦ frá blautu barnsbeini: des de la més tendra infància
4. <FIG = nokkuð drukkinn> alegre (una mica begut)
5. <FIG = drykkfelldur> gató -ona (que té tirada a beure i engatar-se)

blá <f. bláar, -blár>:
bassal m, terreny aigualós tapat d'aigua: ♦ hlaupa yfir keldur og blár: travessar corrents mulleres i bassals

blá·ber <n. -bers, -ber>:
nabiu uliginós, nabiu m d'aiguamoll, nabiu negre (fruit de la planta Vaccinium uliginosum)

bláberja·lyng <n. -lyngs, -lyng>:
nabinera uliginosa, nabinera negra, nabinera f d'aiguamoll (planta Vaccinium uliginosum)

blá·doppa <f. -doppu, -doppur>:
llengua f de bou, buglossa f, llengua bovina (planta Anchusa azurea syn. Anchusa italica)

bládrengja·kór* <m. -kórs, -kórar>:
cor m de blavets (o: blauets) m (cor del santuari de Lluc)

blá·drengur* <m. -drengs, -drengir>:
blavet (o: blauet) m (infant del santuari de Lluc)

blá-dumbrauður, -dumbrauð, -dumbrautt <adj.>:
<ESPORT = litir knattspyrnufélagsins Barselónu> [de color] blaugrana (colors del Barça): ◊ blá-dumbrauði bolurinn: la samarreta blaugrana; ◊ blá-dumbrauða liðið: l'equip blaugrana; ◊ blá-dumbrauðu áhangendurnir: l'afecció blaugrana, l'afició blaugrana (cast., ekki ritm./no lit.)

blá·endi <m. -enda, -endar>:
(ysti, naumasti endi) punta f (extrem): ♦ bláendi halans: la punta de la cua; ♦ bláendar hársins: les puntes dels cabells

blá·eygur, -eyg, -eygt <adj.>:
1. <GEN> d'ulls blaus
2. <FIG> ingenu -ènua

blá·flekkur <m. -flekks (o: -flekkjar), -flekkir. Gen. pl.: -flekkja; dat.pl.: -flekkjum>:
càntera f (peix Spondyliosoma cantharus syn. Cantharus vulgaris)

blá·góma <f. -gómu, -gómur>:
peix llop blau, llop de mar blau (peix Anarhichas denticulatus)

blá·gresi <n. -gresis, -gresi>:
gerani m de bosc (planta Geranium sylvaticum)

blá·grýti <n. -grýtis, no comptable>:
<GEOL> basalt afanític (basalt de coloració blava amb grans/cristalls no visibles a ull nu, de tipus microcristal·lí a criptocristal·lí)

blágúmmí·tré <n. -trés, -tré>:
eucaliptus m [blau], febrer m, arbre m de la salut (arbre Eucalyptus globulus)

blá·haus <m. -hauss, -hausar>:
peix llop [de l'Atlàntic] m, llop m de mar [de l'Atlàntic] (peix Anarhichas lupus)

blá·háfur <m. -háfs, -háfar>:
tintorera f (peix Prionace glauca)

blá·hákarl <m. -hákarls, -hákarlar>:
tintorera f (peix Prionace glauca)

blá·hnyðra <f. -hnyðru, -hnyðrur>:
senet m de pobre (planta Globularia vulgaris)

blá·hrani <m. -hrana, -hranar>:
gàrola f, gaig blau (ocell Coracias garrulus)

blá·humar <m. -humars, -humrar>:
llagosta f [mediterrània] (crustaci Palinurus elephas) (→ broddhumar)

blá·hvítur, -hvít, -hvítt <adj.>:
1. <GEN> blau-blanc -a, blanc-i-blau -ava: ♦ bláhvíti fáninn, hvítbláinn: <HIST> la bandera blanc-blava, designació de la bandera nacional islandesa proposada el 13 de març del 1897 pel poeta Einar Benediktsson. Consistia en una creu blanca sobre fons blau. També rep el nom de bláfáninn. Les autoritats daneses de l'època, argumentant que aquesta bandera s'assemblava i es podia confondre amb la grega, obligaren a afegir-hi la creu vermella que caracteritza la bandera d'Islàndia fins al dia d'avui
2. (hvítur með bláan litblæ) blanc blavenc -a (o: blanc blavós -osa), de color blanc blavenc (blanc que participa del color blau, que presenta una [lleugera] tonalitat blava)
3. ? <†> (glampandi hvítur) d'un blanc esclatant, blanquíssim -a (d'un blanc radiant, d'un blanc lluminós) (→ bók³ ‘cobrellit recamat’)

blá·hæna <f. -hænu, -hænur. Gen. pl.: -hæna>:
polla blava, gall marí, gall m de canyar (Val.), gall faver (Bal.) (ocell Porphyrio porphyrio)

blá·karpi <m. -karpa, -karpar>:
rascàs m, dot m, pàmpol m, pàmpol rascàs m (peix Polyprion cernium syn. Polyprion americanus)

blá·klukka <f. -klukku, -klukkur>:
campaneta f de fulla rodona (planta Campanula rotundifolia)

bláklukku·lyng <n. -lyngs, -lyng>:
fil·lòdoce blava, andròmeda blava, bruc boreal blau (planta Phyllodoce caerulea)

blá·kolla¹ <f. -kollu, -kollur>:
prunel·la f vulgar, herba f del traïdor, herba f de les ferides, herba f de la gangrena, herba f de la prunella, herba f del bàlsam, herba f del fuster, setge m (Val.) (planta Prunella vulgaris)

blá·kolla² <f. -kollu, -kollur>:
[ànec] collverd m, ànec m de bosc (ocell Anas platyrhynchos) (→ stokkönd)

blá·krabbi <m. -krabba, -krabbar>:
llagosta f [mediterrània] (crustaci Palinurus elephas) (→ broddhumar)

blá·kúlublóm <n. -kúlublóms, -kúlublóm>:
senet m de pobre (planta Globularia vulgaris)

Blá·land <n. -lands, -menn>:
1. (Afríka) Àfrica f [negra] (continent africà)
2. <HIST = land hinnar bláu þjóðar, Itargijenaland> Tamazgha f (territori amazig)
3. <HIST = Abyssínía, Abessínía> Abissínia f (Etiòpia. A la traducció islandesa de la Bíblia el mot Bláland hi tradueix sempre l'hebreu Kūš): ◊ ég nefni Egyptaland og Babýlon vegna játenda minna þar, hér er Filistea og Týrus, ásamt Blálandi, einn er fæddur hér, annar þar: Anomeno pel nom Egipte i Babilònia pels fidels que hi tinc; vet ací Filistea, Tir i amb ells, Etiòpia: un és nat aquí, l'altre allà; ◊ það koma sendiherrar frá Egyptalandi, Bláland færir Guði gjafir hröðum höndum: vindran ambaixadors d'Egipte, l'Etiòpia portarà presents a Déu amb mans raudes
4. <HIST = Barbaríið, Máraland> Barbaria f (Magrib)

Blálands·konungur <m. -konungs, -konungar>:
rei m d'Abissínia: ◊ þar kom honum svolátandi fregn af Tírhaka Blálandskonungi: allà li va arribar una notícia sobre Taraca, rei d'Abissínia, que deia així:

blá·langa <f. -löngu, -löngur>:
escolà blau, molva blava, llengua f de bacallà blava (peix Molva byrkelange syn. Molva dypterygia)

blá·lilja <f. -lilju, -liljur>:
mertènsia marítima (planta Mertensia maritima)

blá·leitur, -leit, -leitt <adj.>:
blavenc -a

blá·maður <m. -manns, -menn>:
1. (svertingi) negre m (persona de pell negre)
2. <HIST = maður af norður-afrískum þjóðflokkum> tuàreg m, home blau (membre de poble del nord d'Àfrica)
3. <HIST = Abyssíni, Abessíni> abissini m (natural d'Abissínia)
4. <HIST = Móri, Mári> moro m (natural del nord d'Àfrica)

	Segons l'època, aquest mot ha tingut diferents significats. Actualment té el significat de negre; personalment no crec pas que aquest fet serveixi per a justificar l'atribució del significat negre al mot blár de l'islandès medieval. L'evolució semàntica d'aquest mot és inseparable de l'evolució semàntica del mot alemany Mohr i del llatí medieval, especialment el del centre i nord d'Europa Maurus i mostra que el mot norrè es va anar utilitzant com a equivalent d'aquests dos darrers mots. El mot, per tant, passa, de designar els habitants del Nord d'Àfrica occidental, a designar els habitants del Nord d'Àfrica en general o “moros”, després, a designar els etíops i, finalment, tots els africans. La influència alemanya també es fa palesa en l'ús de la forma metafonitzada Möri, actualment en desús però que té al darrere la corresponent forma alemanya metafonitzada -i caiguda igualment en desús- Möhr. La utilització del mot islandès Móri tant per a designar un tipus d'animal com un tipus de fantasma, recorda massa el mot de l'alt-alemany mitjà hėllemôr, francès cheval morel etc.

bláma·mælir <m. -mælis, -mælar>:
cianòmetre m

blámanna·blóm <n. -blóms, -blóm>:
gessamí blau, llessamí blau, geramí blau (Mall.), llàgrimes f.pl, lleganyes f.pl (planta Plumbago capensis syn. Plumbago auriculata)

blá·meisa <f. -meisu, -meisur>:
mallerenga blava, capferrerico blau (Mall.), ferreret m (Val.) (ocell Parus caeruleus)

blámyglu·ostur <m. -osts, -ostar>:
<CULIN> formatge blau

blána <blána ~ blánum | blánaði ~ blánuðum | blánað>:
1. (verða blár) tornar blau -ava
2. (verða blásvartur) posar-se lívid -a o blau fosc -a: ◊ jungfrúin sprettr þegar upp ok hleypr eptir músinni en þjófrinn grípr eptir henni ok nær í hennar rófu ok kippir henni niðr í sængina til sín, en hún frýsti ferliga ok fœrir sínar klœr í hans kinnur ok greip hann þar til en kettan slapp við þat ok er því jafnan brǫndótt rófa hennar at þar blánaði undan sem hélt fingrunum en þat var hvítt sem út hljóp í millum fingranna : la donzella (transformada en gata) es va posar dreta d'un bot i va encalçar el ratolí, però el lladre la va agafar per la cua i d'una estrebada la va deixar caure al llit al seu costat. Ella emperò li va bufar d'una manera horrorosa i li va clavar les seves ungles a les galtes i ell la va voler agafar però la gata li va fugir i la seva cua tigrada li va tornar negra allà on el lladre l'havia agafada amb els dits, i blanca, quan es va escapolir per entre els seus dits (vocabulari: #1. frýsti: el pretèrit del verb: frýsa en la llengua moderna és frýsaði); ◊ í þann tíma var Þorgeir vestur í Ísafirði. Víg Hávars spurðist skjótt víða um héruð og er Þorgeir spurði víg föður síns þá brá honum ekki við þá tíðindasögn. Eigi roðnaði hann því að eigi rann honum reiði í hörund. Eigi bliknaði hann því að honum lagði eigi heift í brjóst. Eigi blánaði hann því að honum rann eigi í bein reiði. Heldur brá hann sér engan veg við tíðindasögnina því að eigi var hjarta hans sem fóarn í fugli. Eigi var það blóðfullt svo að það skylfi af hræðslu heldur var það hert af hinum hæsta höfuðsmið í öllum hvatleik: en aquell temps en Þorgeir era a ponent, a l'Ísafjörður. La notícia de la mort d'en Hávar es va escampar aviat per la regió i quan en Þorgeir es va assabentar que havien mort son pare, no va reaccionar davant la notícia. No es va posar vermell [d'ira] perquè l'ira [que pogués sentir] no li va pujar a la pell. Tampoc no es va posar blanc perquè no l'odi no li traspassava el pit. Tampoc no es va posar lívid perquè l'ira no li entrava als seus ossos. Realment no va mostrar la més mínima reacció davant la notícia car el seu cor no era com el pedrer d'un ocell. No era ple de sang com perquè fremís de por sinó que havia estat trempat a la forja del Màxim Artífex en tota intrepidesa; ◊ "Hafði hann sverðið Fjörsváfni," segir Geirmundur, "og var blánaður annar eggteinninn og sögðum við Bárður að dignað mundi hafa en hann svaraði því að hann skyldi herða í blóði Sigfússona eða annarra brennumanna": “Tenia l'espasa Fjörsváfnir”, li va dir en Geirmundur, “i un dels dos eggteinar havia tornat de color blau-fosc i en Bárður i jo vam comentar que devia haver perdut tremp, però en Kári [Sölmundarson] ens va respondre que la tremparia [de nou] en la sang dels fills d'en Sigfús i dels altres incendiaris”; ◊ en hvern dag frá ǫðrum kennir hann meir vanheilsu á líkama sinn, þvíat hǫrundit þrútnaði ok blánaði ok hafði hann þá sótt fengit er lepra heitir á látínu, en líkþrá á vára tungu, en augu hans váru svá fǫgr sem áðr hǫfðu verit ok fann hann at þat olli er hann gjǫrði mark hins helga kross yfir augum sér áðr en hann drakk ok aldrei spilltuz augu hans: però cada dia que passa reconeix que la malaltia del seu cos esdevé major car la pell se li inflava i tornava de color negrenc i era perquè s'havia encomanat la malaltia que es diu lepra en llatí i líkþrá en la nostra llengua, però [malgrat tot] els seus uls eren tan bells com ho havien estat abans i ell va constatar que això havia passat quan va fer el senyal de la santa creu sobre els seus ulls abans de beure i els seus ulls no es van espatllar mai; ◊ var þá hvatat báli ok hon brend; blánaði þó áðr allr líkaminn ok ullu ór ormar ok eðlur, froskar ok pǫddur ok allskyns illyrmi: es va preparar a correcuita una pira i l'hi incineraren. Tanmateix, abans de cremar-la, tot el seu cos va tornar negre i en varen sortir, com si el cos estigués en ebullició, serps i llangardaixos, granotes i calàpets i tota mena de males cuques

blár, blá, blátt <adj.>:
1. <GEN> blau -ava: ♦ blátt vatn: aigua pura; ♦ blátt áfram: <adv.> senzillament, simplement; ♦ leggja blátt bann við e-u: <LOC FIG> prohibir totalment una cosa; ♦ vera blátt áfram: <LOC FIG> ésser senzill -a (no afectat, no complicat & natural)
2. (trúgjarn, í grandaleysi, leichtgläubig, gutgläubig) crèdul -a (ingenu): ♦ hún er svo blá að trúa þessari vitleysu: és tan càndida que creu aquesta ximpleria; ♦ og enginn krakki er svo blár að trúa sögu sem endar svona í dag og hinsvegin í kvöld: cap noiet no és tan crèdul com per creure una història que acabi d'aquesta manera de dia, però sí al vespre

blá·röndungur <m. -röndungs, -röndungar>:
llissa (o: llíssera) caluga (o: calua), llissa roquera (o: de roquer), llissa morruda (Val.), llissa marcenca (Val.), llíssera f (Mall.), llissa f galubet (Men.) (peix Liza ramada)

blása <blæs ~ blásum | blés ~ blésum | blásið>:
1. <GEN> bufar: ◊ vindurinn blæs: el vent bufa
II. <amb complement casual>:
1. <e-ð>: tocar una cosa (produir un so amb instrument de vent): ♦ blása herblástur: tocar alarma; ♦ blása lúður: (þeyta) tocar la trompeta (→ blása í lúður)
2. <e-ð>: (um gler) bufar una cosa (donar forma a la pasta de vidre bufant-hi amb la trompa): ♦ blása gler: bufar vidre
III. <amb complement preposicional>:
1. <e-u burt>: llevar una cosa bufant (p.e., pols): ◊ blása rykinu burt: bufar la pols
2. <að e-u>: bufar una cosa (dirigir la trompa cap al foc o el caliu i bufar-hi): ♦ blása að kolum (o: kolunum): bufar el caliu; ♦ blása að eldi: bufar el foc
3. <í e-ð>: #1. (í hljóðfæri) tocar una cosa (un instrument de vent): ♦ blása í lúður[inn]: (þeyta) tocar la trompeta; ♦ blása í trompetinn: (þeyta) tocar la trompeta
#2. (við umferðaeftirlit) bufar (en el marc d'un control de trànsit): ♦ blása í áfengismæli við umferðaeftirlit: bufar a l'alcoholímetre en un control de trànsit
4. <e-ð upp>: inflar una cosa (bufant): ♦ blása upp sundvestið sitt: inflar la seva armilla (o: jaqueta) salvavides
IV. <impersonal, absolut i/o amb complement preposicional>:
1. <hann blæs>: fa vent: ♦ hann blæs af norðri: fa tramuntana, bufa la tramuntana; ♦ það er farið að blása: s'ha aixecat vent, s'ha posat a fer vent
2. <[á] móti e-u~e-m>: bufar el vent contra una cosa~algú: ♦ þegar [á] móti blæs: <LOC FIG> en l'adversitat, en els mals temps, quan les coses van maldades; ◊ alltaf þegar á móti blés...: sempre que les coses anaven maldades...

blá·skel <f. -skeljar, -skeljar>:
musclo m de l'Atlàntic (mol·lusc Mytilus edulis)

blá·skjaddi <m. -skjadda, -skjaddar>:
alosa f d'estiu, alosa blava, alosa f d'esquena blava (peix Alosa aestivalis syn. Clupea aestivalis)

Blá·stjarna <f. -stjörnu, no comptable>:
Vega f (estel de la constel·lació de la Lira)

blásturs·hola <f. -holu, -holur>:
espiracles m.pl, orificis m.pl nasals de les balenes

blásturs·járn <n. -járns, -járn>:
<SIDER> masser m, esponja f de ferro, a la farga tradicional norrena, massa de ferro en brut, encara plena d'escòries i d'altres residus. Solien ésser molt petites, de 5 a 15 quilos

blá·sýki <f. -sýki, no comptable>:
<MED> cianosi f, cianodèrmia f (→ sýanósa “íd.”)

blá·sýra <f. -sýru, no comptable>:
<QUÍM> àcid prússic, àcid cianhídric

blásýru·eitrun <f. -eitrunar, -eitranir>:
1. <MED = af völdum blásýru> intoxicació f per àcid cianhídric (produïda per exposició a l'àcid cianhídric)
2. <MED = af völdum sýaníða> intoxicació f per cianur (produïda per qualsevol cianur)

blásýru·salt <n. -salts, -sölt>:
1. <QUÍM> sals f.pl de l'àcid cianhídric (cadascuna de les sals de l'àcid cianhídric)
2. <FAM = kalíumsýaníð> cianur m [de potassi] (KCN)

blá·vingull <m. -vinguls, -vinglar>:
festuca vivípara (planta Festuca vivipara syn. Festuca viviparoidea)

blá·þráður <m. -þráðar, -þræðir>:
<TÈXT> part f d'un fil molt prima (i per on es pot trencar o rompre): ♦ hanga á bláþræði: <LOC FIG> penjar d'un fil; ♦ það eru [ýmsir, tæpir] bláþræðir í sögunni ~ greininni: <LOC FIG> hi ha contextos incoherents o inconnexos en la història ~ en l'article, la història ~ l'article té baules molt febles

blá·þyrill <m. -þyrils, -þyrlar>:
blauet m, arner m (Gir., Mall., Men.), botiguer m (Empordà), dormissó m (ocell Alcedo atthis syn. Alcedo ispida)

blá·æð <f. -æðar, æðar>:
<MED> vena f

bláæða·bólga <f. -bólgu, -bólgur>:
<MED> flebitis f: ♦ bláæðabólga með [staðbundinni] segamyndun: tromboflebitis f

bleia <f. bleiu, bleiur>:
bolquer m

bleik·flekkur <m. -flekks (o:) -flekkjar, -flekkir>:
besuc m [blanc] (peix Pagellus acarne)

bleik·háfur <m. -háfs, -háfar>:
tauró camús, tauró m buldog (peix Carcharhinus leucas)

bleikja <f. bleikju, bleikjur>:
truita alpina (peix Salvelinus alpinus) (→ silungur)

bleikja <bleiki ~ bleikjum | bleikti ~ bleiktum | bleikt ║ e-ð>:
(um þvott) blanquejar (roba): ♦ bleikja þvott: blanquejar roba

bleikur, bleik, bleikt <adj.>:
1. (ljósrauður) rosa (color): ♦ bleika pardusdýrið (o: pardusinn) : la pantera rosa
2. (fölur) pàl·lid -a (esblaimat)
3. (ljósgulur) ros -ossa palla, de color de palla (color de cabells)

blek <n. bleks, blek; pl. no hab.>:
tinta f

blek·bytta <f. -byttu, -byttur. Gen. pl.: -byttna o: -bytta>:
tinter m

blek·fiskur <m. -fisks, -fiskar>:
sèpia f, sípia f (Mall.) (mol·lusc Sepia officinalis)

blekking <f. blekkingar, blekkingar>:
1. <GEN = svik> engany m (acte de fer creure a algú una cosa no certa)
2. <JUR> estafa f, estafada f (engany d'algú per a prendre-li alguna cosa, engalipada)
3. (missýning, sjónhverfing) il·lusió òptica (engany de la vista, miratge)
4. (svikabragð sérstaklega í fjárhættuspili) farol m (bluf, esp. en el joc)

blekkja <blekki ~ blekkjum | blekkti ~ blekktum | blekt ║ e-n>:
1. <GEN> enganyar algú, enganar algú (Mall.) (fer creure una cosa no certa a algú)
2. <JUR> estafar algú (engalipar o ensarronar algú per a robar-li alguna cosa)

blendingur <m. blendings, blendingar>:
1. <GEN> híbrid m
2. (um hunda) mestís m, mestissa f (gos)

blesa <f. blesu, blesur. Gen. pl.: blesa>:
taca o clapa blanca al front d'un cavall

bles·gæs <f. -gæsar, -gæsir>:
oca riallera grossa, oca carablanca (ocell Anser albifrons)

bles·hæna <f. -hænu, -hænur>:
fotja f (ocell Fulica atra)

blesi <m. blesa, blesar>:
cavall m amb una taca o clapa blanca al front

Blesi <m. Blesa, no comptable>:
Blesi m, nom donat sovint a un cavall que té una blesa, una taca blanca al front

blesóttur, blesótt, blesótt <adj.>:
amb una taca blanca al front: ♦ blesóttur hestur: un cavall amb una taca o clapa blanca al front

bless <interj.>:
adéu, adéu-siau

blessa <blessa ~ blessum | blessaði ~ blessuðum | blessað ║ e-ð ~ e-n>:
beneir una cosa ~ algú: ◊ Drottinn blessi þig (ʝəβārɛχə-ˈχā, יְבָרֶכְךָ) og varðveiti þig! Drottinn láti sína ásjónu lýsa yfir þig og sé þér náðugur! Drottinn upplyfti sínu augliti yfir þig og gefi þér frið! Þannig skulu þeir leggja nafn mitt yfir Ísraelsmenn, og ég mun blessa (ʔăβārăˈχē-m, אֲבָרֲכֵם) þá: que Jahvè et beneeixi i et guardi. Que Jahvè faci resplendir damunt teu la seva faç i et sigui propici. Que Jahvè posi damunt teu la seva mirada i et doni la pau. Així posaran el meu nom sobre els israelites, i jo els beneiré

blessaður, blessuð, blessað <adj.>:
<RELIG> beneït -ïda: ♦ vertu blessaður: adéu! (fórmula de comiat adreçant-se a un home); ♦ vertu blessuð: adéu! (fórmula de comiat adreçant-se a una dona); ♦ [komdu] sæll og blessaður: hola! (fórmula de salutació adreçant-se a un home); ♦ [komdu] sæl og blessuð: hola! (fórmula de salutació adreçant-se a una dona); ♦ [komið þið] sæl og blessuð: hola! (fórmula de salutació adreçant-se a un grup on hi ha homes i dones)

bless·partí <n. -partís, -partí>:
festa f de comiat

blessun <f. blessunar, blessanir>:
benedicció f: ◊ sá styrkur kom frá Jakobs Volduga, frá Hirðinum, Hellubjargi (ˈʔɛβɛn, אֶבֶן) Ísraels, frá Guði föður þíns, sem mun hjálpa þér, frá Almáttugum Guði, sem mun blessa þig (w-īβārəˈχɛ-kkā, וִיבָרְכֶךָּ) þig með blessun (birˈχōθ, בִּרְכֹת) himinsins að ofan, með blessun (birˈχōθ, בִּרְכֹת) djúpsins, er undir hvílir, með blessun (birˈχōθ, בִּרְכֹת) brjósta og móðurlífs. Blessunin (birˈχōθ, בִּרְכֹת), sem faðir þinn hlaut, gnæfði hærra en hin öldnu fjöll, hærra en unaður hinna eilífu hæða. Hún komi yfir höfuð Jósefs og í hvirfil hans, sem er höfðingi meðal bræðra sinna: Aquesta força li ha vingut del Puixant [Déu] d'en Jacob, del Pastor i Roca d'Israel, del Déu de ton pare que t'ajudarà, d'El-Xaddai que et beneeirà amb benediccions del cel a dalt, amb benediccions de l'abís que reposa a sota, amb les benediccions de mamelles i matrius. Les benediccions que ton pare ha rebut, s'han elevat més altes que no les muntanyes seculars, més altes que les delícies dels tossals eterns. Que totes elles davallin damunt el cap d'en Josep i damunt la seva coroneta, d'ell qui és príncep de sos germans; ◊ blessun (bərāˈχōθ, בְּרָכוֹת) kemur yfir höfuð hins réttláta, en munnur óguðlegra hylmir yfir ofbeldi: les benediccions es posen sobre el cap del just, però la boca dels impius cobreix la violència (la nova traducció fa: blessun hvílir yfir höfði hins réttláta en lögleysan hylst í munni hins illa “les benediccions descansen sobre el cap del just, però l'anarquia (ħāˈmās, חָמָס) s'amaga dins la boca del malvat”. En comparació, la traducció alemanya fa: Segenskräfte sind ums Haupt des Bewährten, aber der Mund der Frevler verhüllt nur die Unbill. Bíblia de Montserrat: hi ha benediccions sobre el cap del just, però la violència cobreix els impius; Interconfessional: plouen benediccions sobre el cap del just, però la mala fama cobreix el malvat; Original: בְּרָכוֹת לְרֹאשׁ צַדִּיק; וּפִי רְשָׁעִים יְכַסֶּה חָמָס)

blessunar·orð <n.pl -orða>:
<RELIG> benedicció f: ♦ hefðbundnu blessunarorðin “til borgarinnar og heimsbyggðarinnar”: la tradicional benedicció “Urbi et Orbi”

blesu·drúði <m. -drúða, -drúðar>:
petrell capnegre (ocell Pterodroma hasitata)

bletta <f. blettu, blettur>:
oliana f, fura f (peix Gaidropsarus vulgaris)

bletta·drjóli <m. -drjóla, -drjólar>:
xucla f [vera], gerret m [imperial], gerla f, gèl·lera f (Mall., Men.), mata-soldats m (Eiv.) (peix Spicara maena [ssp. maena] syn. Maena osbeckii)

bletta·flóki <m. -flóka, -flókar>:
palaia f misèries, serrandell m (Tarr.), palaia f (Mall.) (peix Phrynorhombus regius)

bletta·hreinsir <m. -hreinsis, -hreinsar>:
[líquid m] llevataques m (líquid netejador de taques)

bletta·mjóri <m. -mjóra, -mjórar>:
*licodi àrtic (peix Lycodes reticulatus)

bletta·píkríll <m. -píkríls, -píkrílar>:
xucla f [vera], gerret m [imperial] (peix Spicara maena [ssp. maena]) (→ blettadrjóli)

bletta·skata <f. -skötu, -skötur>:
rajada escrita, rajada dolça (peix Raja raja montagui)

bletta·snapi <m. -snapa, -snapar>:
carall m de rei, pastanaga f (Mall., Men.), sanut m (Eiv.) (peix Labrus mixtus syn. Labrus bimaculatus) (→ þangsnapi)

bletta·tígur <m. -tígurs, -tígrar>:
guepard m (mamífer Acinonyx jubatus)

blettóttur, blettótt, blettótt <adj.>:
(flekkaður & dílóttur) tacat -ada (brut & clapat & pigallat)

blettur <m. bletts, blettir>:
1. <GEN> taca f (brutor & clapa): ♦ blettur í húð: taca f de la pell, <MED> nevus m (→ hörundsblettur)
2. (lýti) tara f, tatxa f, màcula f (defecte)
3. (spilda) bancal m, clap m (erol, redol petit)

bleyja <f. bleyju, bleyjur. Gen. pl.: bleyja>:
variant ortogràfica de → bleia ‘bolquer’

bleyju·barn <n. -barns, -börn>:
infant m de bolquers

bleyta <f. bleytu, bleytur. Gen. pl.: bleyta>:
1. (væta) humitat f (xopa, molla): ◊ svá barsk at einnhvern dag, at þeir Faustinianus ok Símon gengusk at móti á stræti, ok sá hvarr þeira annan, en ekki mæltusk þeir við. Faustinianus þóttisk kenna blæ nekkvern á andliti sér, er þeir gingusk at móti, [svá] sem orpit væri bleytu nøkkverri í andlit honum, en litlu síðarr kom hann í herbergi sitt ok hugðisk ekki hafa skipask at yfirlitum sínum, en hann var þó orðinn svá glíkr Símoni at ásjá, at engi mátti maðr ǫðrum glíkari vera en Faustinianus var Símoni, ok eigi kenndu menn hvárn þeira sá: un dia es va esdevenir que en Faustinià i en Simó es varen trobar anant pel carrer i tots dos varen veure l'altre, però no es varen dir res. Tanmateix, a en Faustinià li va semblar sentir a la cara una bufarada d'oratge, com si li haguessin tirat alguna cosa humida a la cara; poc després, va entrar dins la seva cambra en la creença que res no havia canviat en la seva fesomia, però havia tornat tan semblant de cara al Simó que cap home podia assemblar-se més a un altre com en Faustinià s'assemblava al Simó, i la gent no reconeixia a quin de tots dos veia; ◊ svá bar til einn dag, at þeir Símon mágus ok Faustinianus genguz í móti á stræti, ok sá hvárr þeira annan, en ekki mæltuz við. Faustinianus þóttiz kenna blæ nǫkkurn á andliti sér, er þeir genguz hjá, sem bleytu nǫkkurri væri vorpit í andlit honum. Litlu síðarr kom hann í herbergi sitt ok hygðiz ekki hafa skipaz at ásjónu, en hann var þá svá líkr vorðinn Símoni, at engi mátti kenna hvárn þeira sá: un dia es va esdevenir que en Simó el mag i en Faustinià es varen trobar anant pel carrer i tots dos varen veure l'altre, però no es varen dir res. Al Faustiniàs li va semblar sentir un oratjol a la cara quan es varen passar pel costat, com si l'hi haguessin tirat una cosa humida. Poc després, va entrar dins la seva cambra i creia que no havia canviat de fesomia, però havia tornat tan igual al Simó que ningú no podia reconèixer a quin de tots dos veia; ◊ akstursbrautin í Mónakó er stórhættuleg í bleytu: el circuit de Mònaco és molt perillós quan la pista està amarada d'aigua (p.e., a conseqüència de fortes pluges); ◊ háglansandi gólfflísarnar voru flughálar í bleytu: les rajoles super-lluentes del terra eren molt llenegadisses quan estaven mullades; ◊ köngulóarvefir í bleytu: teranyines mullades de rosada; ♦ stíga [ofan] í bleytu: trepitjar un lloc mullat o entollat; ♦ verða háll ~ hál ~ hált í bleytu: tornar relliscós -osa quan està mullat
2. (aurbleyta, for) fang m, moll m (lloc o terreny amarat ocasionalment d'aigua, sòl cobert o impregnat ocasionalment d'aigua): ◊ leirborinn vegur - háll í bleytu!: la pista argilosa - relliscosa quan queda enfangada; ◊ trefjasóley eða sefbrúða (Ranunculus hyperboreus) er víða um land og vex í bleytu, einkum við uppsprettur eða í leðjum í skurðum og lækjarfarvegum: el ranuncle hiperbori està estès arreu del país i creix en terreny enfangat, especialment a la vora de fonts o en els llaquims de síquies i torrents; ♦ lenda í bleytu: quedar encallat -ada en el fangar
3. (sandbleyta, ysjubleyta) mullena f, mulladiu m, fanguer m (sòl cobert o impregnat perennement d'aigua, fangar que pot arribar a engolir un home o una bístia): ◊ í Gaulardal í Þrándheimi bar svá til at áin Gaul hvarf nokkura daga en síðan hljóp skriða ein svá mikil at fylldi þveran dalinn ok stefndi upp í ána Gaul, svá at fjǫldi manna druknaði, en yfirflœddi bœina, svá at allir váru í kafi, ok allr fénaðr druknaði. Síðan brast stíflan ok hljóp ofan allt saman ok áin ok tók þá miklu fleiri bœi ok fénað; tók þar af alls átta bœi hins fimta tugar, ok sumir af þeim hǫfuðból, ok nokkurar kyrkjur. Var svá tilreikat, at nær hálft þriðja hundrut manna hafi þar látizt, bœndr ok konur þeirra ok bǫrn ok prestar nokkurir ok margir klerkar ok fjǫldi gildisfólk ok margt vinnumanna; en menn hyggja at þar muni eigi færra látizt hafa vegfarandi manna ok fátœkt fólk, enn hinir sem taldir váru. Bar þetta til Krossmessudag um haustit. Fannst nokkut af líkum, en fám-einum mǫnnum varð borgit, svá at lífit hefði, því at jǫrðin ok vatnit svalg alltsaman, mennina ok bœina. Eru þar nú síðan sandar ok ørœfi, en fyrst váru vǫtn ok bleytur, svá at eigi máttu menn fram komast: al Gaulardal, a Trondheim, va succeir que el riu Gaul hi va desaparèixer uns quants dies i després hi hagué una esllavissada tan gran que va omplir de través la vall i va embassar el riu Gaul, de manera que hi va morir ofegada molta de gent, ja que l'aigua acumulada va inundar els masos de manera que tot va quedar sota les aigües i tot el bestiar va morir ofegat. Després, aquella resclosa natural es va trencar i la tromba d'aigua ho va arregussar tot i se'n va emportar molts de masos i de bestiar per davant; en total, se'n va endur quaranta vuit masos, alguns d'ells eren hǫfuðbols, i algunes esglésies. S'ha calculat que hi varen morir a prop de dues-centes cinquanta persones entre senyors de mas i llurs dones i fills, alguns preveres i klerkar, així com nombrosos artesans i molts de mossos; i la gent creu que ni no hi deuen pas haver mort menys viatgers itinerants i gent pobra que la gent ja esmentada. Aquests fets varen succeir a la tardor el dia de la festa de la Vera Creu. Es varen poder recuperar alguns cadàvers, però en canvi foren molt pocs els supervivents que es pogueren rescatar perquè la terra i l'aigua ho havien engolit tot, tant els homes com els masos. De llavors ençà hi ha sorrals i erms i abans hi havia tolls i mulladius, de manera que no s'hi ha pogut entrar; ◊ þeir ríða nú vestur af hrauninu. Þá er fyrir þeim önnur mýri, er heitir Oxamýri. Hún er grösug mjög. Þar eru bleytur, svo að nálega er ófært yfir. Af því lagði Hallfreður karl hinar efri götur, þó að þær væri lengri. Eyvindur ríður vestur á mýrina. Lá þá drjúgum í fyrir þeim. Dvaldist þá mjög fyrir þeim. Hina bar skjótt eftir, er lausu riðu. Ríða þeir Hrafnkell nú leið sína á mýrina. Þeir Eyvindur eru þá komnir af mýrinni. Sjá þeir þá Hrafnkel og sonu hans báða. Þeir báðu Eyvind þá undan að ríða. "Eru nú af allar torfærur. Muntu ná til Aðalbóls, meðan mýrin er á millum" llavors, sortiren del camp de lava i es dirigiren cap a l'oest. Al seu davant s'estenia un segon aiguamoll que es diu Oxamýri. És un terreny cobert amb un herbei espès en el qual hi ha fanguers (= sandbleytur, ysjubleytur) que resulten gairebé impossibles de travessar. Aquesta era la raó, per la qual el vell Hallfreður[, son pare d'en Hrafnkell,] havia traçat els viaranys de pas que hi ha per la part de dalt de l'aiguamoll, encara que d'aquesta manera el camí feia voltera. L'Eyvindur va entrar a dins el pantà per l'oest. S'hi encallaven moltíssim (Baetke 1987, p. 384, només porta la locució en forma personal: hestrinn lá í feni, í ísi ‘das Pferd sank ein (im Moor), brach ein’; tanmateix, aquí som davant el que sembla ésser-ne una variant impersonal. A la Sturlunga saga, cap. 9, pàg. 16, any 1119 hi trobem la frase: ‥ok liggja hestarnir drjúgt í mýrinni” ‘i els cavalls s'empantanegaren fortament a l'aiguamoll, les potes se'ls quedaven enfonsades al fang de l'aiguamoll’ és a dir, de nou, la variant personal) i això els va fer endarrerir molt. Els qui anaven amb els cavalls lleugers de càrregues (Cf. Baetke 1987, p. 366: ríða lausu ‘ohne Gepäck reiten’), se'ls acostaven ràpidament pel darrere (Cf. Baetke 1987, p. 47: berr e-n eptir ‘jmd. kommt von hinten heran’). En Hrafnkell i els seus llavors van dirigir el seu camí cap al pantà. Quan l'Eyvindur i els seus varen sortir de l'aiguamoll, van veure en Hrafnkell i els seus dos fills. [Els qui anaven amb ell,] van pregar l'Eyvindur que fugís: "ja hem deixat enrere totes les parts més dolentes del camí. Ara que el pantà encara ens separa dels qui ens persegueixen, val més que provis d'arribar a Aðalból"
5. (vot föt) roba xopa (vestits amarats d'aigua): ♦ fara úr bleytunni: treure's la roba xopa, llevar-se la roba xopa; ♦ færa e-n úr bleytunni: llevar-li a algú la roba xopa
6. (úrkoma) mullina f (pluja)
7. (snjóbleyta, bleytukrap) neu mig fosa (neu flonja, humida; fang de neu i/o gel)

bleyta <bleyti ~ bleytum | bleytti ~ bleyttum | bleytt ║ e-ð>:
1. (væta) mullar una cosa, banyar una cosa (Bal.) (impregnar un líquid un cos): ♦ bleyta sig: (pissa á sig) mullar-se (orinar-se a sobre); ♦ bleyta rúmið: <LOC FIG> mullar el llit (infant, malalt); ♦ bleyta sig í fæturna: mullar-se els peus, banyar-se els peus (Bal.)
2. (leggja í bleyti, rennbleyta) humitejar una cosa, mullar una cosa (amarar): ◊ bleyta tuskuna í hlýju vatni: mullar el drap amb aigua calenta; ◊ bleyta á sér hárið: mullar-se els cabells; ♦ bleyta húð í kalkvatni: amarar una pell en lletada de calç (per reblanir-la); ◊ nú fær Ívarr sér öldungshúð eina, ok nú lætr hann hana bleyta, ok þrisvar lætr hann hana þenja. Nú lætr hann rista hana sem mjóst alla í sundr, ok þá lætr hann renna sér hvárt, hárram eða holdrosu. Ok er þessu var lokit, var þvengr sjá svá langr, at furða var at, ok engum kom í hug, at svá mætti verða: aleshores l'Ívarr es va procurar una pell de brau i tot seguit la va fer reblanir [en calç] i tibar tres vegades. Després, la va fer tallar a trinxes tan fines com fos possible, i a continuació va fer separar la part de la carn de la part dels pèls. I quan varen haver acabat de fer-ho, el resultat fou una tira tan llarga [de cuiro] que deixava tothom astorat i a ningú se li hauria passat pel cap que una cosa així es pogués fer; ◊ bleyta í e-u: (sprauta vatni) mullar una cosa (arrosar i amarar); ◊ slökkviliðið bleytti í fötunum: els bombers varen arruixar amb aigua la roba (perquè deixés d'ésser un perill d'incendi)
3. (dýfa) sucar una cosa, mullar una cosa (Bal.) (ficar dins un líquid): ◊ bleyta brauð í kaffinu: sucar pa en el cafè; ◊ ég var ekki gömul þegar amma fór að bleyta sykurmola í kaffinu sínu og gefa mér í munninn. Þvílíkt sælgæti, sjúga kaffið úr molanum og bryðja hann svo á eftir: encara no era gran quan l'àvia amarava en el seu cafè un terròs de sucre i me'l posava a la boca. Quina llepolia! xuclar primer el cafè del terròs de sucre i després triturar-lo amb les dents
5. <impers.>: (rigna og blota, rigna og gera blota) fondre's (la neu, esp. l'acabada de caure, durant un període breu de temps, amb el resultat que la tornada immediata del fred provoca l'aparició de gel): ◊ á Úthéraði hafa nú verið harðindi í margar vikur, ok víða haglaust með öllu. Byrjaði að snjóa þar fyrir miðjan nóvembermánuð og er nú mikill snjór. Í gær bleytti í snjóinn og verða jarðbönn, þar sem áður voru snöp, er aftur frystir: a l'Úthérað ja fa unes quantes setmanes que tenen un temps molt dolent i a molts d'indrets ja no es pot pas accedir a les pastures. A mitjan novembre hi va començar a nevar i ara hi ha molta de neu; ahir la neu es va humitejar i hi haurà fretura de pastures allà on les esparses i escasses clapes de pastura que havien quedat s'han tornat a congelar; ◊ með nóvembermánuði kom norðanátt og þurrviðri nokkra daga, en eptir 20. s. m. gekk til snjóaáttar og dreif mikinn snjó í logni, bleytti síðan í honum og hleypti í svell upp til sveita, en við sjávarsíðuna varð autt: amb el novembre, va arribar el vent del nord i un temps sec durant alguns dies, però a partir del 20 d'aquest mateix mes, va començar a bufar un vent carrregat de neu; quan va deixar de bufar, va fer una gran nevada. Posteriorment, la neu es va humitejar i es va convertir en gel fins a les contrades rurals, encara que a la vora de la mar el sòl va quedar lliure de neu i gel; ◊ dyngdi þá niður allmiklum snjó og rétt fyrir jólin bleytti í honum og tók algjörlega fyrir haga. En hagleysan stóð ekki lengi: es va amuntegar una bona capa de neu i tot just abans de Nadal, es va humitejar i va impedir totalment l'accés a les pastures. Tanmateix, la manca de pastures no va durar gaire; ♦ hann fer að bleyta: es posa a ploure (damunt neu o gel); ♦ hann bleytir bráðum: aviat plourà (i desfarà la neu acabada de caure)

bleyti <n. bleytis, no comptable>:
remull m: ♦ leggja e-ð í bleyti: posar una cosa en remull; ♦ ég lagði kjúklingabaunir í bleyti: vaig posar en remull els cigrons; ♦ láta e-ð liggja í bleyti: deixar una cosa en remull; ♦ ég lét kjúklingabaunir liggja í bleyti yfir nótt: vaig deixar els cigrons en remull tota la nit

blik <n. bliks, blik>:
1. (glit) esclat m (de llum)
2. (gljái, glampi) llambreig m, centelleig m (guspireig, llampada, llampurneig, esp. el dels estels)

blika <f. bliku, blikur. Gen. pl.: blikna>:
<METEO> cirrostratus m (fl./pl.: cirrostratus), <FAM> cirrostrat m: ♦ það eru blikur á lofti: <LOC FIG> hi ha negres núvols de tempesta en el cel; ♦ honum leist ekki á blikuna: <LOC FIG> la cosa no li feia gens de bona pinta, no li agradava l'aspecte de tot plegat

blikandi, blikandi, blikandi <adj.>:
centellejant, espirejant: ♦ blikandi stjörnur: estels centellejants

bliki <m. blika, blikar>:
èider m mascle, mascle m d'èider: ♦ kollan og blikinn: el mascle i la femella de la colla d'èiders

blikna <blikna ~ bliknum | bliknaði ~ bliknuðum | bliknað>:
1. <GEN> empal·lidir: ◊ sá hlutr er ok einkum sagðr: at hinn helgi Jón byskup (= Sant Joan Ögmundarson, primer bisbe de Hólar) hafi haft um aðra menn fram, at hann hafi verit raddaðr hverjum manni betr: també conten de manera especial aquest fet: que el bisbe Sant Joan havia excel·lit per damunt els altres homes en el fet que havia tingut una veu millor que la de qualsevol altre home; ◊ en er fjándinn skilr at ekki vinnr lengr at dyljaz fyrir Nicholao, gjǫrir hann hljóðaskipti talandi rámr ok illa raddaðr svá segjandi...: i quan l'arxienemic va comprendre que no servia de res continuar fingint davant en Nicolau, va trasmudar la seva veu i va començar a parlar amb una veu rauca i dolenta, tot dient-li...; ◊ þá var einn fátækr klerkr einkanliga vel raddaðr, sá er á hverri hátíð guðsmóður Marie vandizt at fara um borgina alla syngjandi hátt þessi orð...: hi havia un clergue pobre que tenia una veu especialment bonica i aquest clergue, a cada festa de Maria, mare de Déu, solia recórrer tota la ciutat cantant amb veu forta aquestes paraules...; ◊ nú með því at klerkrinn hans prests er allvel raddaðr, syngr hann hátt versit: llavors, tenint com tenia l'escrivà del prevere una veu preciosa, va cantar amb veu forta el poema en llatí; ◊ virðizt ok svá mǫrgum mǫnnum at hinn heilagi Jón (= Sant Joan Ögmundarson, primer bisbe de Hólar) hafi allra manna verit bezt raddaðr í þann tíma ok fær hann góðar viðtektir ok sœmiligar af erkibyskupinum: molts n'hi ha que són del parer que en aquells temps sant Joan fou l'home que tenia la veu més preciosa i que l'arquebisbe [per aquesta raó] li feia bons i honorables acolliments
2. (hey, plöntur) esgrogueir-se(fenàs)

bliku·trefjar <f.pl -trefja>:
<METEO> cirrus m (fl./pl.: cirrus) (→ klósigar)

blinda <f. blindu, pl. no hab.>:
1. <GEN> ceguesa f, ceguetat f, <LIT> orbetat f, <MED> amaurosi f
2. (það að sjá ekki raunveruleika e. sannleika) encegament m (obcecació, ofuscament): ♦ vera sleginn blindu: <LOC FIG> estar encegat, estar cec per a la realitat

blindandi <adv.>:
cegament

blinda·fyllirí <n. -fyllirís, pl. no hab.>:
<FAM> pet m, merda f (embriaguesa profunda)

blind·fullur, -full, -fullt <adj.>:
<FAM> cec cega (completament embriac)

blind·gata <f. -götu, -götur>:. Gen. pl.: -gatna>:
carrerró m sense sortida, cul de sac m, atzucac m

blind·hæð <f. -hæðar, -hæðir>:
<AUTOM> canvi m de rasant sense visibilitat: ♦ blindhæðir: canvis de rasant sense visibilitat

blindni <f. blindni, no comptable>:
ceguesa f: ♦ í blindni: cegament, a cegues; ♦ treysta e-m í blindni: confiar cegament en algú; ♦ trúa e-m í blindni, trúa í blindni á e-n: creure cegament en algú

blindra·hundur <m. -hunds, -hundar>:
gos m pigall

blindra·letur <n. -leturs, -letur>:
alfabet braille m

blindur, blind, blint <adj.>:
cec cega, cego -a (Mall., ekki ritm./no lleng. escr.): ◊ en eitt veit ég, að ég, sem var blindur, er nú sjáandi: però sé una cosa: jo era cec i ara hi veig

blíða <f. blíðu, no comptable>:
1. (mildi í viðmóti) dolçor f (tendresa o suavitat en el tracte, en la forma d'ésser, afabilitat, cordialitat etc.)
2. (blíðviðri) temps benigne (temps atmosfèric serè i càlid)
3. (ástúð) afecte m (estima): ◊ Gissur og Hjalti sigla af Noregi og verða vel reiðfara, koma að þingi í Vestmannaeyjar og fara til meginlands, eiga þar stefnur og tal við frændur sína. Síðan fara þeir til alþingis og töldu trú fyrir mönnum, bæði langt erindi og snjallt, og tóku þá allir menn trú á Íslandi. Bolli reið í Hjarðarholt af þingi með Ólafi frænda sínum. Tók hann við honum með mikilli blíðu: en Gissur i en Hjalti salparen de Noruega i tingueren una bona travessia; varen arribar a les Illes de la Gent de Ponent o Vestmannaeyjar durant la celebració del þing i d'aquí passaren a Islàndia on s'hi trobaren i deliberaren amb llurs parents. Tot seguit prosseguiren camí fins a l'Alþingi i allà hi proclamaren la fe als presents en un discurs tan llarg com eloqüent, i aleshores tothom adoptà la [vera] fe a Islàndia. En Bolli va deixar el þing per dirigir-se a Hjarðarholt amb l'Olau, son oncle. Aquest l'hi acollí amb gran cordialitat; ♦ í blíðu og stríðu: en la riquesa i en la pobresa

blíð·leiki <m. -leika, pl. no hab.>:
benignitat f, temperància f (del clima)

blíð·leikur <m. -leiks, pl. no hab.>:
variant de → blíðleiki ‘benignitat, temperància’: ◊ þat viljum vér ok rita, at á þeim fimm árum, er Óláfr konungr réð Noregi, þá lét almáttigr Guð svá mikla farsælu skína yfir landit í allum góðum hlutum, bæði ávexti jarðarinnar, ok blíðleik loptsins, at aldri fengu þeir, hvárki áðr né síðan, þvílíka farsælu: també volem referir que, al cinquè any del regnat del rei Olau sobre Noruega, Déu totpoderós va fer brillar sobre el país una sort tan bona en totes les coses bones, tant pel que fa als esplets de la terra com a la temperància del clima, que mai, ni abans ni després, [els noruecs] no han tornat a tenir una tal sort

blíð·netla* <f. -netlu, -netlur>:
parietària f [dreta], morella roquera [grossa] (planta Parietaria officinalis syn. Parietaria erecta)

blíðu·atlot <n.pl, -atlota>:
(blíðubrögð) mostres f.pl d'afecte (amanyacs, petons, abraçades etc.)

blíður, blíð, blítt <adj.>:
1. (mildur og hlýr í viðmóti) dolç -a (afable, amable, gentil)
2. (um veður) benigne -a, suau (temps atmosfèric, serè i càlid): ♦ blítt veður: temps suau

blístra <f. blístru, blístrur. Gen. pl.: blístra>:
xiulet m, siurell m (Mall., Men.) (estri)

blístra <blístra ~ blístrum | blístraði ~ blístruðum | blístrað>:
xiular, siular (Mall., Men.) (GEN & serps): ♦ blístra e-ð: xiular una cosa; ◊ blístra lag: xiular una cançó; ♦ blístra á e-ð ~ e-n: xiular a una cosa ~ algú, ‘fer un xiulet‣ a una cosa ~ algú

blístur <n. blísturs, no comptable>:
xiulet m, siulo m (Mall., Men.) (so): ♦ standa á blístri: <LOC FIG> estar tip -a amb la panxa a punt de fer un tro

blísturs·hljóð <n. -hljóðs, -hljóð>:
<GRAM> sibilant f (consonant)

blísturs·stafur <m. -stafs, -stafir>:
<GRAM> sibilant f (lletra)

bljúgur, bljúg, bljúgt <adj.>:
1. (auðsveipur, þægur) dòcil (submís, mansuet): ♦ bljúgur sem lamb: dòcil com un xaiet
2. (auðmjúkur) humil (que es rebaixa davant els altres): ◊ hinn fátæki mælir bljúgum bænarorðum, en hinn ríki svarar með hörku: el pobre parla amb humils paraules de súplica, però el ric respon amb duresa
3. (feiminn) vergonyós -osa, tímid -a (empegueïdor, que sent vergonya amb facilitat)
4. (hógvær) modest -a (humil, no pretenciós, senzill)

bloggari <m. bloggara, bloggarar>:
<INFORM> blogaire m,f

blogg·síða <f. -síðu, -síður>:
<INFORM> blog m

blokk <f. blokkar, blokkir>:
bloc m de pisos

blokkar·íbúð <f. -íbúðar, -íbúðir>:
pis m de bloc de pisos

blokk·flauta <f. -flautu, -flautur>:
flauta dolça

blokk·stafur <m. -stafs, -stafir>:
1. <TIPO> caràcter m lapidar (tipus de caràcters d'impremta)
2. (handskrifað) caràcter m d'impremta, lletra f d'impremta (caràcters escrits a mà que imiten els d'impremta): ◊ síðasta orðið er skrifað með blokkstöfum en hin tvö með skrifstöfum: el darrer mot està escrit amb caràcters d'impremta perà els altres dos hi estan en lletra corrent

blossa <blossa ~ blossum | blossaði ~ blossuðum | blossað>:
fer (o: llançar) flama o flames, flamejar, <LIT> flamar, blandar (Tarr.)

blossa·laukur <m. -lauks, -laukar>:
allassa vermella (Men.), all m de moro (Mall.), all m de bruixes (o: de bruixa) (Cat.) (planta Allium roseum)

blossandi, blossandi, blossandi <adj.>:
que fa (o: llança) flama o flames, flamejant, <LIT> flamant

blóð <n. blóðs, blóð>:
sang f: ♦ blóði stokkinn: esquitxat de sang; ♦ dýr n með heitt (o: jafnheitt) blóð: animal m de sang calenta; ♦ dýr n með kalt (o: misheitt) blóð: animal m de sang freda; ♦ gefa blóð: donar sang; ♦ gera e-ð með köldu blóði: fer una cosa a sang freda; ♦ hella út blóði: <†> vessar sang; ♦ hósta blóði: tossir sang; ♦ kasta upp blóði: vomitar sang; ♦ nema (o: taka) manni blóð: <MED HIST> sagnar algú (extreure-li sang com a tractment terapèutic); ◊ læknirinn tók manninum blóð: el metge va sagnar l'home; ♦ spýja blóði: escopir sang; ♦ úthella blóði: vessar sang

blóð·appelsína <f. -appelsínu, -appelsínur>:
taronja f de sang (fruit de la planta Citrus sinensis)

blóð·arfi <m. -arfa, -arfar>:
passacamins m, corretjola f, estiravelles f, centinòdia f, tiravaques m, travacavalls m, escanyavelles m, herba f de cent nuus, corrioles f.pl (Mall.) (planta Polygonum aviculare)

blóð·berg <f. -bergs, -berg>:
serpollet [precoç] àrtic (planta Thymus praecox ssp. arcticus)

blóð·banki <m. -banka, -bankar>:
<MED> banc m de sang

blóð·eitrun <f. -eitrunar, -eitranir>:
1. <MED> (eiturefnasöfnun í blóði og eftirfarandi sjúkdómsmyndir) toxèmia f (acumulació de toxines a la sang)
2. <MED> (blóðsýking) septicèmia f, sèpsia f (infecció generalitzada greu deguda a la disseminació de gèrmens patògens i llurs toxines per la sang circulant)

blóð·flaga <f. -flögu, -flögur>:
<MED> plaqueta f, trombòcit m

blóð·flokkur <m. -flokks, -flokkar>:
<MED> grup sanguini

blóð·flæði <n. -flæðis, no comptable>:
<MED> circulació f de la sang

blóð·fórn <f. -fórnar, -fórnir>:
<RELIG> sacrifici m cruent

blóð·færsla <f. -færslu, -færslur>:
<MED> transfusió f de sang

blóð·gjafi <m. -gjafa, -gjafar>:
<MED> donant m,f de sang

blóð·gjöf <f. -gjafar, -gjafir>:
1. (blóðfærsla, það að gefa e-m blóð) transfusió f de sang (acte d'injectar sang d'altri a un ferit, malalt etc.): ♦ fá blóðgjöf: rebre una transfusió de sang; ♦ smitast við blóðgjöf: contagiar-se amb una transfusió de sang
2. (blóðveita, það að láta taka úr sér blóð) donació f de sang (acte d'extreure sang a algú per donar-la a una altra persona)

blóð·glætingur <m. -glætings, -glætingar>:
rovelló m, esclata-sang m [de pi] (bolet Lactarius sanguifluus)

blóð·greining <f. -greiningar, -greiningar>:
<MED> anàlisi f de sang

blóð·hlaupinn, -hlaupin, -hlaupið <adj.>:
injectat -ada en sang: ◊ blóðhlaupin augu: ulls injectats en sang

blóð·hreinsandi, -hreinsandi, -hreinsandi <adj.>:
depuratiu -iva

blóð·hundur <m. -hunds, -hundar>:
1. <GEN> gos m de Sant Hubert
2. <FIG> tirà sanguinari
3. blóðhundar <m.pl -hunda>: (slæm spil) cartes dolentes (en jocs de cartes: sense gaire valor)

blóð·kollur <m. -kolls, -kollar>:
pimpinella f major (planta Sanguisorba officinalis)

blóð·korn <n. -korns, -korn>:
<MED> glòbul f de la sang: ♦ hvítt blóðkorn: leucòcit m, glòbul blanc; ♦ rautt blóðkorn: eritròcit m, glòbul vermell

blóðkorna·skil <n. -skils, -skil>:
<MED> hematòcrit m

blóðkreppu·sótt <f. -sóttar, no comptable>:
<MED> disenteria f

<†> blóð·laukur <m. -lauks, -laukar>:
1. (rauðlaukur) ceba f [vermella] (planta Allium cepa)
2. <LIT> porradell m de sang (kènning d' espasa)

blóð·lát <n. -láts, -lát>:
1. (blæðing, blóðmissir) hemorràgia f
2. <RELIG> fluix m de sang (pèrdua de sang): ◊ kona, sem hafði haft blóðlát í tólf ár, kom þá að baki honum og snart fald klæða hans: una dona que feia dotze anys que patia pèrdues de sang, se li atansà per darrere i li tocà el voraviu del vestit
3. (tíðir kvenna) fluix m menstrual, menstru m (fluix sanguini menstrual)
4. <†> (blóðtaka) sagnia f (extracció de sang amb finalitat terapèutica)

blóð·leitur, -leit, -leitt <adj.>:
sanguinolent -a, sanguinós -osa (que sembla del color de la sang)

blóð·leysi <n. -leysis, -leysi>:
<MED> anèmia f

blóð·lifur <f. -lifrar, -lifrar>:
gleva f de sang, grumoll m de sang, coàgul m de sang [fresca] (a causa de la seva semblança amb el fetge)

blóð·litaður, -lituð, -litað <adj.>:
[de] color de sang, tenyit -ida de sang

blóð·litur <m. -litar, -litir>:
color m,f [de] sang

blóð·litur, -lit, -litt <adj.>:
[de] color de sang, roig sanguinolent -oja -a, roig sanguini -oja -ínia, tenyit -ida de sang (→ blóðlitaður, blóðlituð, blóðlitað)

blóð·maur <n. -maurs, -maur (Impròpiament, masc.: -maurs, -maurar)>:
paparra f (nom genèric de diversos àcars) (→ skógarmaur)

blóð·missir <m. -missis, -missar>:
<MED> pèrdua f de sang

blóð·mylkingur <m. -mylkings, -mylkingar>:
rovelló m, esclata-sang m [de pi] (bolet Lactarius sanguifluus)

blóð·mynd <f. -myndar, -myndir>:
<MED> hemograma m, quadre hemàtic

blóð·mör <m. -mörs, no comptable>:
<CULIN> blóðmör, típic embotit islandès, fet amb greix i sang de xai i farina i ficat dins bosses de drap -en el sentit mallorquí del mot- o fetes amb el ventre del xai que reben el nom de blóðmörsiður n., o blóðmörskeppur m. Recorda, fins a un cert punt, la botifarra de sang catalana.

blóð·nasir <f.pl -nasa>:
nas esclatat, <MED> hemorràgia f nasal, rinorràgia f, epistaxi f: ♦ ég hefi blóðnasir: se m'ha esclatat el nas; ♦ með blóðnasir: amb el nas esclatat

blóð·nál <f. -nálar, -nálar>:
aleví m de bacallà

blóð·pest <f. -pestar, no comptable>:
<MED> pesta hemorràgica, pesta negra

blóð·próf <n. -prófs, -próf>:
anàlisi f de sang

blóð·prufa <f. -prufu, -prufur>:
<MED> mostra f de sang

blóð·rannsókn <f. -rannsóknar, -rannsóknir>:
<MED> anàlisi f de sang

blóð·rauði <m. -rauða, no comptable>:
<MED> hemoglobina f

blóð·rás <f. -rásar, no comptable>:
1. <MED GEN> circulació f de la sang
2. (blæðing) hemorràgia f, pèrdua f de sang (dessagnament, sagnia oberta): ◊ þeir fóru ok herjuðu báðir saman víða um England, áttu margar orrostur, svá sem Þórðr Kolbeinssonr telr í því kvæði, er hann orti um Eirík jarl, ok kemr samt með þeim Óttari svarta, þar er hann telr í Knútsdrápu, hversu marga bardaga þeir áttu áðr en England yrði unnit. Eiríkr jarl fékk bana á Englandi, þá er hann var kominn frá Rúmi, ok andaðisk af blóðrás, er hánum hafði verit skorinn úfr. Í þenna tíma ráða [fyrir] Noregi Sveinn ok Hákon, jarlar báðir, ok stóð ríkit eptir (o: með) sama hætti alt sem fyrr: plegats varen fer incursions arreu d'Anglaterra i hi lluitaren mantes bantalles, tal com conta Þórðr Kolbeinssonr en el poema que va compondre sobre el iarl Eiríkr, i hi ha plena coincidència entre ell i l'Óttarr el negre, allà on aquest, a la seva drápa en llaor del rei Canut, dóna compte de quantes de batalles van lliurar abans [d'acabar] de conquerir [tota] Anglaterra. El iarl Eiríkr va morir a Anglaterra després d'haver-hi arribat [d'un viatge de pelegrinatge] de Roma i va morir pel dessagnament [que va sofrir] quan li varen tallar la campaneta [de la gargamella]. En aquell temps regnaven sobre Noruega l'Sveinn i en Hákon, tots dos iarls, i la situació en el regne era la mateixa que abans; ♦ e-n mæðir blóðrás: algú sagna copiosament, algú té una forta hemorràgia

blóð·refill <m. -refils, -reflar>:
<HIST> canal f de fulla d'espasa (estria longitudinal, ampla o estreta, que presentaven moltes de fulles d'espasa en llur part central)

blóð·segi <m. -sega, -segar>:
<MED> trombe m

blóð·skilun <f. -skilunar, -skilanir>:
<MED> diàlisi f, hemodiàlisi f

blóðskilunar·vél <f. -vélar, -vélar>:
<MED> ronyó m artificial (aparell d'hemodiàlisi)

blóð·slímugur, -slímug, -slímugt <adj.>:
cobert -a de mucositat sangonosa, cobert -a de sang i mucositat

blóð·sótt <f. -sóttar, no comptable>:
1. <MED> disenteria f (→ blóðkreppusótt): ◊ svo vildi til, að faðir Públíusar lá sjúkur með hitaköstum og blóðsótt: i justament va succeir que el pare d'en Publi feia llit, malalt de febres i disenteria
2. <MED> septicèmia (o: sèpsia) f puerperal, febre f puerperal (→ barnsfarasótt)

blóð·steinn <m. -steins, -steinar>:
1. <GEOL = blóðjaspis> heliotropi m
2. <GEOL = rauðjárnsteinn, járnglans> hematites f, sanguina f

blóð·storknun <f. -storknunar, -storknanir>:
<MED> coagulació f de la sang

blóð·suga <f. -sugu, -sugur>:
1. (igla) sangonera f (nom de diferents anèl·lids hirudinis)
2. (vampíruleðurblaka) vampir m (nom de diferents quiròpters)
3. <MIT ETNOG> vampir m (mort que xucla sang)
4. (okrari) sangonera f, vampir m (escanyapobres, usurer, explotador)

blóð·sýking <f. -sýkingar, -sýkingar>:
<MED> septicèmia f, sèpsia f (infecció generalitzada greu deguda a la disseminació de gèrmens patògens i llurs toxines per la sang circulant)

blóð·sýni <n. -sýnis, -sýni>:
mostra f de sang

blóð·sökk <n. -sökks, -sökk>:
<MED> sedimentació f globular (o: eritrocítica; o: sanguínia), sedimentació f de la sang, eritrosedimentació f, hipòstasi f

blóð·taka <f. -töku, -tökur>:
<MED & FIG> sagnia f

blóðtappa·myndun <f. -myndunar, -myndanir>:
<MED> trombosi f (formació de coàgul a vas sanguini)

blóð·tappi <m. -tappa, -tappar>:
<MED> trombe m, coàgul m a la sang

Blóðug·hófi <m. -hófa, no comptable>:
<MITOL> Blodughofi m, Blóðughófi m, el cavall del déu Freyr

blóðugur, -blóðug, -blóðugt <adj.>:
sangonent, sangonós -osa, sagnant: ◊ blóðug uppköst: vòmit[s] sangonent[s]

blóð·vaðall <m. -vaðals, -vaðlar>:
<FIG> bany m de sang, massacre f, carnatge m

blóð·vatn <n. -vatns, -vötn>:
<MED> sèrum m [sanguini]

blóð·veita <f. -veitu, -veitur>:
<MED> donació f de sang

blóð·vökvi <m. -vökva, no comptable>:
<MED> plasma m [sanguini]

blóð·þrýstingur <m. -þrýstings, -þrýstingar>:
<MED> pressió f de la sang: ♦ hækka blóðþrýstinginn: apujar la pressió sanguínia; ♦ láta mæla [í sér] (o: athuga) blóðþrýstinginn: fer-se prendre (o: mirar) la pressió de la sang; ◊ láttu mæla í þér blóðþrýstinginn: fés-te prendre la pressió de la sang; ♦ lækka blóðþrýstinginn: abaixar (o: rebaixar, Mall.) la pressió sanguínia; ♦ mæla blóðþrýstinginn: mesurar la pressió sanguínia; ◊ mæla blóðþrýstinginn hjá e-m: mesurar la pressió sanguínia d'algú; ♦ of hár ~ lágur blóðþrýstingur: pressió de la sang massa alta ~ baixa

blók <f. blókar, blækur. Gen. pl.: blóka; dat.pl.: blókum>:
salpa f (peix Sarpa salpa syn. Box salpa syn. Boops salpa syn. Eusalpa salpa syn. Boops goreensis syn. Sparus salpa)

blóm <n. blóms, blóm>:
flor f: ♦ blómið bláa: la flor blava (concepte del romanticisme alemany)

blóma·búð <f. -búðar, -búðir>:
floristeria f

blóma·pottur <m. -potts, -pottar>:
torreta f, cossiol m (Mall.)

blóma·sali <m. -sala, -salar>:
florista m,f

blómasölu·kona <f. -konu, -konur>:
florista f

blómasölu·maður <m. -manns, -menn>:
florista m

blóma·vasi <m. -vasa, -vasar>:
florera f (gerro per a posar-hi o tenir-hi flors)

blóma·verslun <f. -verslunar, -verslanir>:
floristeria f

blómgast <blómgast ~ blómgumst | blómgaðist ~ blómguðumst | blómgast>:
florir

blóm·hnappur <m. -hnapps, -hnappar>:
poncella f

blóm·kál <n. -káls, -kál>:
coliflor f, colflori f (Mall.) (planta Brassica oleracea var. botrytis)

blómkáls·súpa <f. -súpu, -súpur>:
<CULIN> sopa f de coliflor

blóm·knýti <n. -knýtis, -knýti>:
ram m (o: pom m) de flors

blóm·króna <f. -krónu, -krónur>:
<BOT> corol·la f

blóm·rækt <f. -ræktar, no comptable>:
floricultura f

blómræktar·maður <m. -manns, -menn>:
floricultor m

blómstra <blómstra ~ blómstrum | blómstraði ~ blómstruðum | blómstrað>:
1. (blómgast) florir (fer flor una planta)
2. (vera í blóma) estar florit -ida (estar en flor una planta)

blóm·sveigur <m. -sveigs (o:) -sveigar, -sveigar>:
corona f de flors

blóm·vöndur <m. -vandar, -vendir>:
ram m (o: pom m) de flors

blót <n. blóts, blót>:
1. <RELIG GEN> sacrifici m (a un déu pagà): ◊ ok nú nefnir hann einn stað, þann er heitir Hvítabær, en þar höfðu verit blót: i llavors esmenta un indret que es diu Hvítabær, en el qual s'hi solien fer sacrificis; ♦ efna (o: efla) blót: fer un sacrifici; ♦ hafa e-m til blóta: sacrificar algú als déus; ◊ og kom það ásamt með þeim að hafa Hallfreð til blóta: i es van posar d'acord que en Hallfred havia d'ésser sacrificat als déus
2. <RELIG = blótveizla> banquet m sacrificial (festa o festí en què hom menja els animals sacrificats adés): ♦ efla blót: fer un sacrifici i oferir a continuació un banquet sacrificial; ◊ hann bauð Svíum at efla blót fyrir þeim, ef þeir gæfi honum konungdóm: va oferir als suecs que, si ells li donaven el reialme, ell els faria un banquet sacrificial
3. <RELIG = dýrkun blæta eða skurðgoða> idolatria f (adoració d'ídols)
4. <RELIG = blæti> ídol m (Objecte venerat en el paganisme. És el terme pagà per designar aquesta mena d'objectes, no pas el terme cristià): ◊ öll blót braut hann niður: va trencar tots els ídols
5. (bölv) renecs m.pl, flastomies f.pl (Mall., Men.) (paraules gruixudes)

blóta¹ <blóta ~ blótum | blótaði ~ blótuðum | blótað>:
I. <e-ð>
1. <RELIG = dýrka goð> adorar un déu (retre-li culte, esp. tot oferint-li ofrenes o un sacrifici): ♦ blóta heiðin goð: adorar els déus pagans; ◊ þessar þrjár nætr skulum vit byggja í höllu, hvárt sér ok þó sama, áðr vit blótim heilug goð: aquestes tres nits hem de conviure al palau, cadascun per a si i tanmateix ensems, abans que no sacrifiquem als déus sacrosants; ◊ en aðrir menn fóru í skóg at skemmta sér, ok þar fundu þeir einn trémann fornan, ok var fertugr at hæð ok mosavaxinn, ok sá þó öll deili á honum, ok ræddu nú um með sér, hverr blótat mundi hafa þetta it mikla goð: però d'altres homes van entrar dins el bosc per esbargir-s'hi i hi van trobar un antic trémaðr, un home de fusta antic, i feia quaranta alnes d'alçada i estava cobert de molsa, però així i tot encara se li podien veure totes les parts, i llavors els homes van parlar entre si qui devia haver venerat aquell gran déu (per a la meva interpretació del mot trémaðr, remeto al que he dit a l'entrada → rekkur)
2. <RELIG = dýrka heilagan stað> retre culte a (venerar un indret que hom considera sagrat): ♦ blóta fors¹, hof², lund³: retre culte a una cascada, a un temple, a un bosquet
II. <e-m e-u>. Tant el nom del déu o la deessa a la qual hom fa el sacrifici com el de l'animal o la persona que hom li sacrifica van en datiu. La finalitat per a la qual hom fa el sacrifici va introduïda per la preposició <til + Gen.>. L'estàtua del déu davant la qual hom fa el sacrifici va introduïda per la preposició <fyrir + Ac.>.
1. <RELIG = fórna> fer un sacrifici, immolar (a un déu pagà): ♦ blóta e-u ~ e-m: sacrificar un animal ~ una persona; ◊ blóta mönnum og fé: sacrificar homes i bestiar; ♦ blóta e-m: fer un sacrifici a un déu; ◊ blóta góðum: sacrificar als déus; ♦ blóta e-m e-u~e-m: sacrificar un animal~una persona a un déu, immolar un animal~una persona a un déu; ◊ ...og vegna blóðs barna þinna, er þú blótaðir þeim: ...i a causa de la sang dels teus infants que els has sacrificat; ◊ nei, heldur að það sem heiðingjarnir blóta, það (realment caldria esperar því) blóta þeir illum öndum, en ekki Guði: no, sinó que allò que els pagans sacrifiquen, ho sacrifiquen als mals esperits, però no pas a Déu; ◊ og þú tókst sonu þína og dætur, sem þú hafðir alið mér, og blótaðir þeim til fæðslu fyrir skurðgoðin: i agafares els teus fills i filles que m'havies infantat, i els vas sacrificar davant els ídols perquè els servissin d'aliment
2. (formæla) maleir algú, omplir algú d'imprecacions (imprecar): ◊ bið þú fyr þeim, er þér blóta: prega pels qui et maleeixen
III. <absolut>
1. <RELIG = fórna> fer un sacrifici (a un déu pagà): ◊ veiztu, hvé rísta scal, ǀ veiztu, hvé ráða scal? ǁ veiztu, hvé fá scal, ǀ veiztu, hvé freista scal? ǁ veiztu, hvé biðia scal, ǀ veiztu, hvé blóta scal? ǁ veiztu, hvé senda scal, ǀ veiztu, hvé sóa scal?: saps com es fa per gravar [les runes]?, saps com es fa per llegir [les runes], saps com es fa per pintar [les runes]?, saps com es fa per temptar [els déus]? (?), saps com es fa per demanar [als déus]?, saps com es fa per sacrificar [als déus], saps com es fa per fer ofrenes [als déus]?, saps com es fa per immolar [als déus]? (#1. En la meva traducció assumeixo que els tres primers versos fan referència als tres processos lligats a l'acció de traçar runes: gravar-les, colorar-les de vermell i llegir-les. #2. La resta de versos de l'estrofa giren al voltant de les diferents accions amb què hom pot intentar guanyar-se el favor dels déus); ♦ hann blótaði þar til þess, að Þór sendi honum öndvegissúlur: va fer sacrificis perquè Tor li enviés unes öndvegissúlur o “columnes de setial” (dues columnes o pilastres de fusta que flanquejaven el setial o lloc d'honor del senyor del mas. Solien tenir figures de déus entallades. En el període de la colonització d’Islàndia, els pagesos noruecs, en arribar davant la costa islandesa, tiraven les öndvegissúlur per la borda, en la creença que el fat les faria arribar al lloc que els estava predestinat per establir-s’hi); ♦ blóta til árs¹, byrjar², friðar³, gróðrar4, langlífis5, sigurs6: fer un sacrifici per demanar una bona anyada¹, un vent favorable², la pau³, el retorn de la vegetació4, una llarga vida5, la victòria6
2. (bölva og ragna) renegar, flastomar (Mall., Men.) (dir renecs)
3. (öskra naut) bramar (vaca, bou)

blóta² <blæt ~ blótum | blét ~ blétum | blótið ║ e-m e-u>:
variant arcaica de → blóta¹ ‘sacrificar als déus’: ◊ hún (= Síbilja kýr) var svá mjök blótin, at menn máttu eigi standast lát hennar: li (=a la vaca sagrada Síbilja) feien tants de sacrificis que la gent (= els enemics) no podia pas resistir-se als seus braols (cf. → ofblóta)

blót·fíkinn, -fíkin, -fíkið <adj.>:
<RELIG> donat -ada a fer sacrificis als déus: ◊ ...þegar ég hefi beygt þeirra blótfíknu hjörtu, sem gjörðust mér fráhverf: quan hauré retorçut llurs cors, donats a fer sacrificis als déus, que m'han abandonat [i m'han estat infidels]

blót·fús, -fús, -fúst <adj.>:
<RELIG> preparat -ada per a celebrar el blót: ◊ ...og þeirra blótfúsu augu, sem mæna eftir skurðgoðunum: i llurs ulls, delerosos de presenciar els blót, que no poden pas deixar de mirar els ídols

blót·goði <m. -goða, -goðar>:
<RELIG> sacerdot pagà que duu a terme el blót: ◊ Njörð ok Frey setti Óðinn blótgoða: Odin va designar Niord i Frey sacerdots sacrificials

blót·gyðja <f. -gyðju, -gyðjur>:
<RELIG> sacerdotessa pagana que duu a terme el blót

blót·hrollur <m. -hrolls, no comptable>:
<RELIG> terror religiós: ◊ í ákveðnum tíma koma saman fulltrúar alls ættbálksins í skógi nokkurum, er fornhelgur er orðinn af helgisiðum forfeðra þeirra og ævagömlum blóthrolli. Þar blóta þeir manni til almenningsheilla, og er það hið ægilega upphaf villimannlegra helgisiða þeirra: en una època fixada, tots els pobles de la mateixa sang, per mitjà de delegats, es reuneixen en una selva consagrada pels auguris dels passats i per un religiós terror i, sacrificant davant de tots un home, inicien horrendament la celebració del rite bàrbar (Trad. d'en Llorenç Riber. El text original tacitià fa: Stato tempore in silvam auguriis patrum et prisca formidine sacram omnes eiusdem sanguinis populi legationibus coeunt caesoque publice homine celebrant barbari ritus horrenda primordia)

blót·hæð <f. -hæðar, -hæðir>:
<RELIG> turó o altell on hom fa blót o sacrificis pagans

blót·maður <m. -manns, -menn>:
<RELIG> sacrificador m (home que oferia sovint ofrenes o sacrificis als déus): ◊ Þórólfur var blótmaður mikill og trúði á Þór: en Þórólfur era molt creient i feia sovint sacrificis als déus i tenia molta veneració per Tor

blótskapar·tími <m. -tíma, pl. no hab.>:
<HIST> temps m dels sacrificis (això és, l'època del paganisme)

blót·skapur <m. -skapar, pl. no hab.>:
1. <RELIG GEN> sacrificis m.pl (entesos com acte de pietat i de veneració d'un déu pagà o dels déus pagans): ◊ Ívarr segir, at þar er blótskapr svá mikill, at hvergi kvaðst hann spurdaga hafa, at þvílíkr mundi vera: n'Ívarr diu que allà s'hi fan tants de sacrificis que no ha sentit a dir de cap altre lloc on s'hi faci res de semblant; ◊ en fyrir því að þar var land allt heiðið og blótskapur mikill og stórmenni mart...: però, com que el país, en aquells temps, era totalment pagà, s'hi feien molts de sacrificis i hi havia molts de cabdills locals...
2. <RELIG = ofurafl sem blót veita> força f sacrificial (puixança o força sobrenatural que hom adquireix a través dels sacrificis): ◊ en hann segir, at hann vill heldr hætta á, hvárt meira má þeim harðfengi eða blótskapr landsmanna: però diu que li agradarà arriscar-se per esbrinar què pot més, si la intrepidesa dels compatriotes o bé llur pietat i sacrificis als déus; ◊ ok þótt synir Ragnars væri miklir fyrir sér, þá máttu þeir eigi bæði standast ofrefli fjölmennis ok blótskap: i baldament els fills d'en Ragnar eren poderosos, tanmateix no van pas poder resistir-se a la superioritat en homes ni a la força adquirida a través dels sacrificis [de llurs enemics]; ◊ þat er víst, at til Svíþjóðar kem ek aldri þeirar tíðar, at ek berjumst við Eystein konung ok þann blótskap, er þar er: això és cert: que mai dels mais no aniré pas a Suècia per lluitar-hi contra el rei Eystein i la força sacrificial que hi ha
3. <RELIG = dýrkun blæta> idolatria f, paganisme m (adoració d'ídols)
4. <RELIG = blótskapartæki, blótunarverkfæri> objectes m.pl cultuals (arreus i estris emprats per a dur a terme un sacrifici pagà)

blót·spánn <m. -spánar, -spænir>:
<RELIG> fusteta f sacrificial (fusteta —aparentment, un simple encenall o burballa— emprada amb finalitat endevinatòria. Deixada caure, el futur s'interpretava a partir que hagués quedada mostrant l'anvers o el revers): ♦ fella blótspán [til að <+ inf.>]: deixar caure la burballa sacrificial [per a <+ inf.>]; ◊ þá váru gervir hlutir af vísendamönnum ok felldr blótspánn til, en svá gekk frétt, at...: els endevins van fer a la sort i a tal fi [també] es va deixar caure la fusteta sacrificial i en va sortir l'oracle que...; ◊ þá felldi Önundur blótspán til, að hann skyldi verða vís, hvern tíma Eiríkur mundi til fara að nema dalinn: aleshores n'Önundur va deixar caure la fusteta sacrificial, a fi i efecte d'esbrinar quan n'Eiríkur hi aniria per prendre possessió de la vall

blót·staður <m. -staðar, -staðir>:
<RELIG> santuari on es practica el blót: ◊ þar var blótstaðr mikill: allà hi havia un gran santuari sacrificial

blót·stalli <m. -stalla, -stallar>:
<RELIG> ara f [sacrificial], altar pagà: ◊ þá reistir þú þér hörga og hlóðst þér upp blótstalla á öllum torgum: et construïres santuaris i et feres ares [sacrificials] a cada plaça; ◊ á öllum gatnamótum reistir þú þér blótstalla og ósæmdir fríðleik þinn og glenntir sundur fætur þína framan í hvern, sem fram hjá gekk: a totes les cruïlles et construïres ares, vas deshonrar-hi la teva bellesa i t'hi eixancares de cames a tothom que hi passava

blót·stallur <m. -stalls, -stallar>:
variant de → blótstalli ‘ara sacrificial’

blóts·yrði <n. -yrðis, -yrði>:
renec m, paraula gruixuda, flastomia f (Mall., Men.)

blót·veisla <f. -veislu, -veislur>:
<RELIG> banquet m sacrificial

blunda <blunda ~ blundum | blundaði ~ blunduðum | blundað>:
1. <GEN> dormitar, dormisquejar, fer una becaineta
2. (hafa augun aftur) mirar amb els ulls mig clucs, mirar papulls (tenir els ulls mig closos)

blundandi, blundandi, blundandi <adj.>:
amb els ulls mig clucs, papulls (Mall.): ◊ Otur hafði þá tekið einn lax og át blundandi á árbakkanum: En aquell moment, l'Otr havia agafat un salmó i el devorava, amb els ulls mig clucs, a la vorera del riu; ♦ ganga blundandi: anar amb els ulls mig clucs

blundur <m. blunds, blundar>:
becaina f

blússa <f. blússu, blússur. Gen. pl.: blússa o: blússna>:
brusa f: ◊ gerið svo vel að strauja þessa blússu?: que podria planxar-me aquesta brusa?

blygðunar·brot <n. -brots, -brot>:
atemptat m (o: delicte m) contra la moral pública

blygðunar·laus, -laus, -laust <adj.>:
1. (sem ekki fyrirverður sig) desvergonyit -ida (que no té o sent vergonya, mancat de vergonya)
2. (í kynferðislegum efnum) impúdic -a (que no té o sent pudicícia o pudor)
3. (ósvífinn) desvergonyit -ida, pocavergonya (insolent, barrut, descarat): ♦ blygðunarlaus ófyrirleitni: descaradura f (audàcia o atreviment desvergonyit)

blys <n. blyss, blys>:
torxa f

blys·bjalla <f. -bjöllu, -bjöllur. Gen. pl.: -bjallna o: -bjalla>:
lluerna f, cuca f de llum (insecte de la família dels Lampírids)

blý <n. blýs, blý. Gen. pl.: blýja; dat.pl.: blýjum>:
1. <GEN> plom m (metall Pb): ◊ hvað er það sem íþyngir meira en blý (ὁ μόλιβος -ίβου, ὑπὲρ μόλιβον τί βαρυνθήσεται;)? Hvað er það annað en heimskingi?: què pesa més que no el plom? Què si no un estúpid?; ◊ Tarsis átti kaupskap við þig, af því að þú áttir gnótt alls konar kaupeyris. Silfur, járn, tin og blý (wə-ʕōˈφɛrɛθ, וְעוֹפֶרֶת) fluttu þeir á kauptorg þitt: Tarsis traficava amb tu perquè posseïes abundància de tota mena de riqueses: portaven al teu mercat argent, ferro, estany i plom
2. (ritblý í blýanti) grafit m (mina de llapis)
3. (byssukúla) perdigó m (d'escopeta de cartutxos)

blýants·yddari <m. -yddara, -yddarar>:
maquineta f de fer punta

blýantur <m. blýants, blýantar>:
llapis m (fl./pl.: llapissos; fl. í ritm./pl. en la ll. escr.: llapis): ♦ ydda blýantinn: fer punta al llapis

	El mot és un compost de blý + antímon procedent del danès blyant, però les mines dels llapissos eren des del Renaixament de grafit i d'ençà del segle XIX de grafit i argila, sense presència de plom o de cap aliatge de plom i antimoni, a despit del que faci suposar la designació del llapis en alemany (Bleistift), neerlandès (potlood) i a les llengües norrenes (blyant, blyertspenna, blýantur). L'encunyació de ritblý al segle XIX per a substituir aquest danicisme no ha tingut, al meu parer, gens d'èxit, però sí un èxit relatiu com a designació substitutiva del xenisme grafít.

blý·glans <m. -glans, no comptable>:
<GEOL> galena f

blý·súlfíð <n. -súlfíðs, -súlfíð>:
<QUÍM> sulfur m de plom

blæbrigða·ríkur, -rík, -ríkt <adj.>:
ric -a en matisos, matisat -ada

blæ·brigði <n.pl -brigða>:
matís m (fl./pl.: matisos) (diferència de grau gairebé insensible que distingeix significats, sentiments o caracteritza descripcions, personatges etc.)

blæða <blæðir | blæddi | blætt ║ impersonal>:
I.
sagnar
1. <amb subjecte lògic [= ferida, nas etc.] introduït per la preposició úr>:: ◊ [það] blæðir mikið úr sárinu: la ferida sagna molt
2. <amb subjecte lògic [= persona] en datiu>:: ◊ e-m blæðir: algú sagna; ◊ þau eru að blæða: estan sagnant
II.<impersonal amb adverbi i subjecte lògic [=persona] en datiu>
1. ♦ e-m blæðir til ólífis: morir dessagnat -ada, dessagnar-se fins a morir
2. ♦ blæða út: dessagnar-se (perdre tota la sang): ◊ e-m blæðir út: algú es dessagna; ◊ mér var að blæða út: m'estava dessagnant

blæðing <f. blæðingar, blæðingar>:
<MED> hemorràgia f: ♦ innvortis blæðing: hemorràgia interna

blæja <f. blæju, blæjur. Gen. pl.: blæja>:
vel m

blæja·logn <n. -logns no comptable>:
calma absoluta, albaïna f (absència total de vent)

blær <m. blæs (o: blæjar), blæir. Gen. pl.: blæja; dat.pl.: blæjum>:
1. (litblær) tonalitat f (de color): ♦ rauður blær: una tonalitat vermell[os]a
2. (andvari) buf m d'aire, oratjol m (bufada d'aire suau, brisa molt lleugera)
3. (yfirbragð) ambient m, atmosfera f (sensació general)

blæti <n. blætis, blæti>:
<RELIG> ídol m (Objecte venerat en el paganisme. És el terme pagà per designar-lo, no pas el cristià, que és → skurðgoð)

blætis·dýrkandi <f. -dýrkanda, -dýrkendur>:
<MED> fetitxista m & f

blætis·dýrkun <f. -dýrkunar, -dýrkanir>:
<MED> fetitxisme m

blæ·vængur <m. -vængs, -vængir>:
ventall m

blæ·ösp <f. -aspar, -aspir>:
trèmol m (arbre Populus tremula)

blöðku·nykra <f. -nykru, -nykrur>:
espiga f d'aigua nedant, llengua f d'oca nedant, potamogèton m nedant (planta Potamogeton natans)

blöðru·bikar <m. -bikars, -bikarar>:
<CULIN> (hýðistómatur) cirera f de terra, cirera-ananàs f, tomàquet m de clofolla (fruit de la planta Physalis pruinosa)

blöðru·bóla <f. -bólu, -bólur. Gen. pl.: -bólna o: -bóla>:
<MED> herpes m

blöðru·bólga <f. -bólgu, -bólgur>:
<MED> cistitis f

blöðru·haull <m. -hauls, -haular>:
cistocele f, hèrnia f vesical

blöðru·háls <m. -háls, -hálsar>:
<MED> coll m de la bufeta, cèrvix f de la bufeta

blöðruháls·kirtill <m. -kirtils, -kirtlar>:
<MED> pròstata f (→ hvekkur): ♦ bólga í blöðruhálskirtli: prostatitis f (→ hvekkbólga); ♦ bráð bólga í blöðruhálskirtli: prostatitis aguda; ♦ krabbamein í blöðruhálskirtlinum: <MED> càncer m de pròstata; ♦ langvinn bólga í blöðruhálskirtli: prostatitis crònica; ♦ brottnám blöðruhálskirtils: prostatotomia f, prostatomia f, prostatectomia f, extirpació f de la pròstata; ♦ kvilli í blöðruhálskirtli: prostatisme m; ♦ ofstækkun blöðruhálskirtils: hiperplàsia f de la pròstata; ♦ stækkaður blöðruhálskirtill: prostatauxe f, hipertròfia f de la pròstata

blöðruhálskirtils- <en compostos>:
<MED> prostato-, prostat-, prostàtic -a

blöðruhálskirtils·krabbamein <n. -krabbameins, -krabbamein>:
<MED> càncer m de pròstata

blöðruhálskirtils·stækkun <f. -stækkunar, no comptable>:
<MED> prostatomegàlia f

blöðru·kál <n. -káls, no comptable>:
<CULIN> col f de Milà, col arrissada (fulles de la planta Brassica oleracea var. sabauda)

blöðru·sótt <f. -sóttar, -sóttir>:
<MED> pèmfig m: ♦ brasilísk blöðrusótt: pèmfig brasiler, foc salvatge, fogo selvagem; ♦ langvinn blöðrusótt: pèmfig crònic (o: vulgar)

blöðru·speglun <f. -speglunar, -speglanir>:
cistoscòpia f

blöðruspeglunar·tæki <n. -tækis, -tæki>:
cistoscopi m

blökku·maður <m. -manns, -menn>:
negre m

Blökkumanna·land <n. -lands, -menn>:
1. (Afríka) Àfrica f [negra] (continent africà)
2. (Valakía) Valàquia f (sud de Romania, a la vora de la Mar Negra): ◊ þar váru komnir brœðr tveir utan af Blǫkkumannalandi. Hét annarr Bolabjǫrn, en annarr Vísinn. Gormr jarl hét faðir þeira: hi havien arribat dos germans de Valàquia. Un es deia Boljabjǫrn i l'altre Vísinn. Son pare era el jarl Gormr

blökku·kona <f. -konu, -konur>:
negra f

blöndu·lókur <m. -lóks, -lókar>:
1. (smáþyrsklingur) bacallanet petit (peix Gadus morhua molt petit i prim)
2. (horaður silungur) truiteta esquifida (peix Salmo trutta ruec)
3. <FIG> nyicris m,f (persona desnerida, escarransida)

blöndungur <m. blöndungs, blöndungar>:
<AUTOM> carburador m (part de motor)

blöndu·strokkur <m. -strokks, -strokkar>:
agrella f, vinagrella f (Mall., Men.) (planta Rumex acetosa) (→ túnsúra)

blöskra <blöskrar | blöskraði | blöskrað. Verb impersonal unipersonal amb el subjecte lògic en datiu>:
estar algú estupefacte -a: ♦ e-m blöskrar: algú [es] queda estupefacte -a (o: atònit -a) per una cosa, un hom no se'n sap avenir d'una cosa, un està astorat -ada (Bal. & LIT); ◊ allir þeir, sem strandlendin byggja, eru agndofa (ˌʃāməˈnū, שָׁמְמוּ) yfir þér (ʕāˈlāʝiχ, עָלָיִךְ), og konungum þeirra blöskrar (ū-malχēi̯-ˈhɛm ˌɕāʕăˈrū ˈɕaʕar, וּמַלְכֵיהֶם שָׂעֲרוּ שַׂעַר) svo, að ásjónur þeirra blikna. Verslunarmenn þjóðanna blístra (ˌʃārəˈqū, שָׁרְקוּ) að þér, þú fórst voveiflega og ert eilíflega horfin: tots els qui habiten els litorals estan esbalaïts per tu, llurs reis estan consternats de manera que llurs cares empal·lideixen [d'espant]. Els traficants dels pobles et xiulen, has perit sobtadament i ets descomparegut eternament (les traduccions catalanes de la Bíblia entenen שָׂ֣עֲרוּ שַׂ֔עַר com a connotant un sentiment d'esgarrifança i esglai; els traductors islandesos del 1908-1912, en canvi, com a connotant un sentiment d'astorament; els traductors islandesos del 2007, en canvi, reinterpreten totalment la frase, traduint-la així: allir sem búa á ströndunum ǁ skelfast yfir þér, ǁ hárin rísa á höfði konunganna, ǁ andlit þeirra eru afskræmd ‘tots els qui viuen a les costes estan espantats de tu, els cabells es posen drets al cap dels reis, llurs cares estan desfigurades’, llegint שֵׂעָר (c. שְׂעַר, שַׂעַר) ‘els cabells’i no pas שַׂעַר ‘esglai, esgarrifança; tempesta’ ); ◊ og þetta hús, svo háreist sem það er - hverjum sem gengur fram hjá því, mun blöskra (ʝiʃˈʃɔm, יִשֹּׁם): i aquest temple, de tan alt que haurà estat aixecat, tothom qui hi passi a prop en quedarà esbalaït; ◊ þetta hús, svo háreist sem það er - hver sem gengur fram hjá því, honum mun blöskra (ʝiʃˈʃɔm, יִשֹּׁם) og hann mun blístra (wə-ʃāˈrāq, וְשָׁרָק): aquest temple, de tan alt que haurà estat aixecat, tothom qui hi passi a prop quedarà esbalaït i xiularà

B.Mus.-gráða <f. -gráðu, -gráður>:
grau m en música (baccalaureatus musicae)

El Retorn de les Forsíties. Foto de Vincent Tandard, 1997.

© 1998 Macià Riutort i Riutort.
Vinsamlega komið athugasendum, ábendingum og uppástungum til mín með tölvupósti.
Netfangið mitt er mrr@tinet.fut.es

A	Á	Ba	Bi	Bo	Br	Bs-C	D-E	F
G	H	Hn	Hu	I	J	K	L	M
N	Ní	O	Ó	P	R	Ri	Sa	Se
Si	Sj	Sk	Skj	Sl	So	Sp	St	Ste
Sto	Str	Stu	Su	Sv	Svi	Sy	T	TI
TJ	TU	U	Ú	V	VE	VI	VO-X	Y
Þ	ÞO	ÞU	Æ	Ö	ÍNDEX

Go to Vincles cap a Islàndia

Last Update 17/12/2014

Macià Riutort i Riutort

ÍSLENSK-KATALÓNSK ORÐABÓKDICCIONARI ISLANDÈS-CATALÀ Bi-B.Mus.-gráða

ÍSLENSK-KATALÓNSK ORÐABÓK
DICCIONARI ISLANDÈS-CATALÀ

Bi-B.Mus.-gráða