ÍSLENSK-KATALÓNSK ORÐABÓK
DICCIONARI ISLANDÈS-CATALÀ

SJ

© Macià Riutort i Riutort, 1998

sjafni <m. sjafna, no comptable. Es tracta d'un mot estrictament esnorrià que no es troba pas fora de la seva Edda. En el segle XIX hom intentà recuperar-lo per a la llengua literària, sense gaire èxit>:

1. (ást, elskhugi) amor m,f (o més aviat hauria d'ésser: líbido, desig carnal?)

◊ sjöunda Sjöfn. Hún gætir mjög til að snúa hugum manna til ásta, kvenna og karla. Af hennar nafni er elskhuginn kallaður sjafni: la setena [deessa ansa] és Siobna. Posa molt d'esment a orientar vers l'amor la pensa d'homes i dones; és pel seu nom que l'amor també s'anomena siafni

2. (sefi, hugur, geð) pensa f (ment & ànima, cor, sentiments)

◊ hugr heitir sefi ok sjafni, ást, elskhugi, vili, munr. Huginn skal svá kenna at kalla vind trǫllkvinna ok rétt at nefna til hverja er vill ok svá at nefna jǫtnana eða kenna þá til konu eða móður eða dóttur þess. Þessi nǫfn eru sér. Hugr heitir ok geð, þokki, eljun, þrekr, nenning, minni, vit, skap, lund, trygð. Heitir ok hugr reiði, fjándskapr, fár, grimð, bǫl, harmr, tregi, óskap, grellskap, lausung, ótrygð, geðleysi, þunngeði, gessni, hraðgeði, óþveri: el deler (el mot hugr té un doble significat de pensa, ment i desig, deler. L'Snorri agrupa els sinònims en dos grups; inconscientment a un li assigna el significat de deler, desig i a l'altre el de pensa, ment. En la meva traducció he optat per traduir el mot norrè amb els dos mots catalans a fi de fer més entenedor el passatge) es pot anomenar ànima (el mot només està atestat, a la llengua medieval, en poesia, amb el significat de Sinn, Gemüt = ànima, cor, esperit, ment) i sjafni, amor, estimació, voler, desig. El deler també es pot designar amb una kenning tot anomenant-la vent de dones trols i és correcte esmentar [per comptes del terme ‘de les dones trol’] qualsevol [ésser] que un vulgui i també ho és anomenar-hi els ètuns o construir les kenningar fent-hi referència a la dona o a la mare o a la filla de l'ètun [que s'hagi triat]. Aquests noms constitueixen un grup especial, a part. La pensa també es pot anomenar caràcter, atractiu, endurança, coratge, delit de fer, memòria, enginy, tremp, tarannà, fidelitat. La pensa també es pot anomenar ira, enemistat, malícia, ferotgia, mal, dany, dolor [anímic], mal temperament, enuig, caragiradesa, deslleialtat, volubilitat, inconstància, empenta, exaltament, impetuositat (? El mot només està atestat, a la llengua medieval, amb el significat de ‘útbrot’ = granellada, erupció cutània)

3. (hugþokki, geðþokki) grat m (afecció & plaer, gust, voluntat)

4. (unnusti, biðill & brúðgumi) estimat m (xicot, enamorat, pretendent & nuvi)

sjakali <m. sjakala, sjakalar>:

xacal m (mamífer Canis aureus)

◊ sjakalar (ʔii̯ˈʝīm, אִיִּים) skulu kallast á í höllunum og úlfar (wə-θanˈnīm, וְתַנִּים) í bílífis-sölunum: els xacals es cridaran entre ells a llurs palaus i els llops ho faran a les sales sumptuoses (Bíblia de Montserrat: les hienes viuran en els seus castells; els xacals, en els seus palaus luxosos; Nova Bíblia islandesa: hýenur munu væla í virkjunum og sjakalar í gleðisölunum. Tími hennar færist nær, dögum hennar mun ekki fjölga) 

◊ ég verð (hāˈʝīθī, הָיִיתִי) bróðir sjakala (lə-θanˈnīm, לְתַנִּים), félagi strútsins (li-βəˈnōθ   ʝaʕăˈnāh, לִבְנוֹת יַעֲנָה): seré germà dels xacals i company de l'estruç (no acabo d'entendre per què els traductors de la Nova Bíblia islandesa tradueixen תַּנִּים per un plural, però בְּנוֹת יַעֲנָה per un singular, ni tampoc l'ús del futur. La traducció vella feia: ég er orðinn bróðir sjakalanna og félagi strútsfuglanna)

sjakket <m. sjakkets, sjakketar>:

<TÈXT> jaqueta f

sjakonna <f. sjakonnu, sjakonnur. Gen. pl.: sjakonna>:

<MÚS> xacona f

sjakra <f. sjökru, sjökrur. Gen. pl.: sjakra>:

<RELIG BUD & HIND> txacra f (sànscrit cakra nt., चक्र)

♦ → orkustöð “punt d'energia, centre d'energia [psíquica]”

Sjakri <m. Sjakra, no comptable>:

<RELIG HIND & BUD> Xacra m (sànscrit Śakrá- , शक्र)

♦ Sjakri, herra guðanna : Xacra, senyor dels déus

sjal <n. sjals, sjöl>:

<TÈXT> xal m

sjaldan <adv.>:

rares vegades, rarament

♦ sjaldan er ein báran stök: <LOC FIG> una desgràcia no ve mai [tota] sola

sjald·farinn, -farin, -farið <adj.>:

poc freqüentat -ada (o: transitat -ada) 

♦ sjaldfarinn vegur: un camí poc freqüentat

sjald·fenginn, -fengin, -fengið <adj.>:

rar -a

sjald·gæfur, -gæf, -gæft <adj.>:

rar -a (poc freqüent)

♦ sjaldgæfur gripur: raresa f (objecte rar, curiositat)

sjald·gætur, -gæt, -gætt <adj.>:

rar -a (poc freqüent)

sjald·heyrður, -heyrð, -heyrt <adj.>:

que se sent rares vegades

sjaldhafnar·búningur <m. -búnings, -búningar>:

vestit m dels diumenges

sjaldhafnar·flík <f. -flíkar (o: -flíkur), -flíkar (o: -flíkur)>:

vestit m per a [les] ocasions especials

sjald·kvæmur, -kvæm, -kvæmt <adj.>:

que ve rares vegades

♦ hún er sjaldkvæm til kirkju: va rarament a l'església

sjaldnar <adv. en grau comparatiu>:

força rarament

sjaldnast <adv. en grau superlatiu>:

raríssimes vegades, molt poques vegades

sjald·séður, -séð, -séð <adj.>:

rar -a, poc comú -una (que es veu rares vegades)

sjald·sénn, -sén, -sént <adj.>:

rar -a, poc comú -una (que es veu rares vegades) (→ sjaldséður)

sjamana·siður <m. -siðar, -siðir>:

<RELIG> xamanisme m

sjamani <m. sjamana, sjamanar>:

<RELIG> xaman m, xamana f

sjampó <n. sjampós, sjampó. Gen. pl.: sjampóa; dat.pl.: sjampóum>:

xampú m

sjans <m. sjans, sjansar>:

oportunitat f, ocasió f (→ tækifæri)

sjaría·lög <n.pl -laga>:

xara (o: xaria) f (الشَّرِيعَة)

sjarma·tröll <n. -trölls, -tröll>:

<FAM> gran seductor m, seductor (o: ‘conqueridor’) empedreït,

sjarmerandi, sjarmerandi, sjarmerandi <adj.>:

<FAM> encantador -a (o: encisador)

sjarmi <m. sjarma, no comptable>:

<FAM> encant m

sjarmur <m. sjarms, sjarmar>:

variant de → sjarmör ‘galantejador, vell seductor, galant’

sjarmör <m. sjarmörs, sjarmörar>:

1. <FAM GEN> galantejador m, galant seductor (home que sap flirtejar de manera elegant, que està fet tot un vell seductor)

2. <FAM TEATR CINEM> galant m

sjatna <sjatna ~ sjötnum | sjtnaði ~ sjötnuðum | sjatnað>:

baixar (minvar el nivell d'aigua d'una inundació, una rierada etc. & FIG por, temor, discussió, onada de calor, por )

◊ þá minntist Guð Nóa og allra dýranna og alls fénaðarins, sem með honum var í örkinni, og Guð lét vind blása yfir jörðina, svo að vatnið sjatnaði (wa-i̯ʝāˈʃɔkkū, וַיָּשֹׁכּוּ): aleshores Déu se'n va recordar d'en Noè i de tots els animals domèstics i salvatges que eren amb ell a l'arca, i Déu va fer que bufés un vent per la terra de manera que les aigües començaren de minvar

♦ honum sjatnaði reiðin: la seva còlera s'ha apaivagat, li ha espassat la seva enrabiada

♦ vatnið er farið að sjatna: l'aigua ha començat a baixar

sjau <num. card.>:

<†> variant arcaica de → sjö “set”

◊ sjau nóttum fyrir andlát sitt kallaði byskup saman lærða menn, ok lét olea sik, ok áðr hann væri smurðr, mælti hann mjǫk langt œrendi, en þó var hónum málit þungt ok erfitt: set dies abans del seu traspàs, el bisbe va convocar els clergues i féu que l'extremunciessin, però abans de rebre l'extremunció, va fer-los un parlament molt llarg, encara que li costava molt de parlar i ho feia amb feixugor i dificultat

sjaundi, sjaunda, sjaunda <num. ord.>:

<†> variant arcaica de → sjöundi, sjöunda, sjöunda “setè -ena”

◊ þat kann ec it siaunda, ǀ ef ec sé hávan loga ǁ sal um sessmǫgom: ǁ brennr-at svá breitt, ǀ at ec hánom biargig-a-c, ǁ þann kann ec galdr at gala: me'n sé un de setè: si veig l'alta sala cremar-se al voltant dels companys de banc, no cremarà tan vastament (és a dir, per vast que sigui l'incendi) que jo no salvi l'home a qui jo pugui cantar aquest eixarm

sjau·tjándi, -tjánda, -tjánda <num. ord.>:

<†> variant arcaica de → seytjándi, seytjánda, seytjánda “dissetè -ena”

◊ þat kann ek it sjautjánda, ǀ at mik mun seint firraz ǁ it manunga man. ǁ Ljóða þessa ǀ munðu, Loddfáfnir, ǁ lengi vanr vera, ǁ þó sé þér góð ef þú getr, ǁ nýt, ef þú nemr, ǁ þǫrf, ef þú þiggr: me'n sé un de dissetè que [farà que] la jove jovenívola (cf. Kuhn 1968³, pàg. 136: man-ungr adj. jung wie ein mädchen (Háv. 162) ; vgl. ióð-ungr. En Pálsson interpreta el mot com a sinònim de frumungr, un adjectiu que, per exemple, apareix a la Sigurðarkviða in skamma 4,9 6,7 i 25,7 i que, tot plegat, es pot veure com a sinònim de jóðungr: ‘en la flor de la joventut’. Aquest adjectiu apareix emprat a la Sigurðarkviða in skamma 36,9 i 36,11) trigui a evitar-me. Loddfàfnir, [és possible que] durant molt de temps [no] hagis de menester [tots] aquests eixarms! Tanmateix, que et siguin bons si els segueixes (? En principi, el mot voldria dir si els adquireixes, si te'ls fas teus), profitosos si els aprens, útils si els adoptes!

sjá <sé ~ sjáum | sá ~ sáum | séð ║ e-ð ~ e-n>: 1. veure una cosa ~ algú
		(veure amb els ulls & trobar & comprendre, entendre)
		ég hef aldrei séð hann aftur til þessa dags: d'aquell dia ençà,
                            ja no l'he tornat a veure mai més

◊ varð þá mjög annan veg en Eyvindur hafði ætlað. Þá kom mjörkvi sá er hann hafði gert með fjölkynngi yfir hann og hans föruneyti svo að þeir sáu eigi heldur augum en hnakka og fóru allt í hring og kring. En varðmenn konungs sáu þá hvar þeir fóru og vissu eigi hvað lið það var. Var þá sagt konungi. Stóð hann þá upp og allt liðið og klæddist. En er konungur sá hvar þeir Eyvindur fóru bað hann sína menn vopna sig og ganga til og vita hvað mönnum það væri. En er konungsmenn kenndu þar Eyvind þá tóku þeir hann höndum og alla þá og leiddu þá til konungs: i aleshores la cosa va anar de manera molt diferent com l'havia imaginada l'Eyvindur: la foscor que havia creat amb les seves arts màgiques, es va posar sobre ell i els seus companys de manera que amb els ulls hi veien tant com amb els clatells, i d'aquesta manera varen estar caminant fent voltes sense saber on anaven ni on eren. Els guardes del rei els varen veure fent voltes i no saberen de qui era aquella host. Llavors ho varen anar a dir al rei, el qual es va llevar, i amb ell tota la seva host, i es va vestir. I quan el rei va veure[, sense saber qui eren,] que l'Eyvindur i els seus homes anaven fent voltes per allà, va ordenar als seus homes que prenguessin les armes i hi anessin a veure quina gent era aquella. I quan els homes del rei varen reconèixer l'Eyvindur, el varen agafar presoner ensems amb tots els seus acompanyants i els conduïren davant el rei

◊ þeir Flosi gengu þar til er þeir koma þar er gatan liggur ofan af hinni efri gjánni. Flosi kvað þar gott að sitja og mega víða sjá. Þeir settust þá niður. Þeir voru þar fjórir menn saman og eigi fleiri: en Flosi i els seus companys varen anar fins a l'indret on comença el camí de baixada des de la part de dalt de l'Almannagjá. En Flosi va dir que aquell era un bon lloc per a seure-hi i tenir una bona vista de tot el þing. Aleshores s'hi assegueren. Eren quatre i només quatre

♦ sá vart í e-ð ~ e-n fyrir e-u: a penes es podia veure una cosa ~ algú a causa de...

◊ hún gekk um einar dyr af öðrum uns hún stóð andspænis konungi. Hann sat í hásæti sínu og var búinn öllu sínu hefðarstássi. Sá vart í hann fyrir gulli og gimsteinum (—, ὅλος διὰ χρυσοῦ καὶ λίθων πολυτελῶν) og var hann ógnvekjandi ásýndum: va franquejar una porta darrere l'altra fins que es va trobar en presència del rei. Aquest seia al seu tron, abillat amb tot el seu parament de solemnitat. A penes se'l podia veure de tant d'or i pedres precioses [que duia], i era terrorífic de veure

♦ sjá (o: líta) á klukkuna: mirar al rellotge, mirar l'hora [que és]

◊ ekki vissi hún gjörla hvað tímanum leið því hún sá ekki á klukkuna því kolsvarta myrkur var í hlöðunni, kvaðst hún hafa dottað annað slagið en ávallt hafa vaknað við það að henni kólnaði: no sabia del tot quin temps havia passat ja que no podia mirar el rellotge ja que dins el magatzem de fenàs hi havia una foscor negra com la gola d'un llop; va dir que havia capcinejat ara i adés però que sempre s'havia desxondit en començar a tenir fred

◊ en hvorki kom aftur síðan þrælarnir né kisturnar, og eru þar margar gátur á, hvar Egill hafi fólgið fé sitt. Fyrir austan garð að Mosfelli gengur gil (= Kýrgil)  ofan úr fjalli; en það hefir orðið þar til merkja, að í bráðaþeyjum er þar vatnfall mikið, en eftir það er vötnin hafa fram fallið, hafa fundist í gilinu enskir peningar; geta sumir menn þess, að Egill muni þar féð hafa fólgið. Fyrir neðan tún að Mosfelli eru fen stór og furðulega djúp; hafa það margir fyrir satt, að Egill muni þar hafa kastað í fé sínu. Fyrir sunnan ána eru laugar og þar skammt frá jarðholur stórar, og geta þess sumir, að Egill mundi þar hafa fólgið fé sitt, því að þangað er oftlega sénn haugaeldur. Egill sagði, að hann hefði drepið þræla Gríms, og svo það, að hann hafði fé sitt fólgið, en það sagði hann engum manni, hvar hann hefði fólgið: després, emperò, no tornaren a veure's ni els esclaus ni les caixes i hi ha mantes conjectures sobre on l'Egill va amagar el seu tresor. A llevant de la tanca del mas de Mosfell hi ha un congost que baixa de la muntanya; s'ha convertit en característica d'aquest indret aquest fet: quan hi ha hagut un desglaç sobtat, hi baixa una gran tromba d'aigua, però quan l'aigua ja ha espassat, al congost s'hi troben monedes angleses. Alguns suposen que l'Egill hi va amagar el seu tresor. Part dessota la prada tancada de Mosfell hi ha aiguamolls, vastos i terriblement profunds; són molts els qui tenen per ver que l'Egill hi devia llançar a dins el seu tresor. A migjorn del riu hi ha fontscaldes i, a poca distància d'elles, hi ha grans cavernes, i alguns conjecturen que és dins aquestes cavernes on l'Egill hi va amagar el seu tresor, car, mirant en aqueixa direcció, sovint s'hi pot veure un haugaeldur, ço és, un foc de túmuls [que contenen tresors]. L'Egill va contar que havia mort els esclaus d'en Grímur i també que havia amagat el seu tresor, però no va dir a ningú on l'havia amagat (vocabulari: #1. haugaeldur: cf. en Finnur Jónsson 1894, pàg. 292-293: haugaeldr, „hügelfeuer“; man [p. 293] glaubte und glaubt jetzt noch, dass über grabhügeln oder anderen stellen, wo gold und silber vergraben worden sei, bisweilen ein licht sich zeige, welches von dem verborgenen schatze herrühre. Vgl. Jón Árnason, Ísl. Þjóðsögur og ævintýri I,276ff. C. A. Holmboe, Om haugelys (Det norske vidensk. selsk. forh. 1863); Drauma-Jóns saga c. 2 (Zeitschrift für d. phil. 26, 296) usw.)

◊ "eg vil segja yður draum minn," segir hann. "Eg þóttist sjá bjarndýri mikið ganga út úr húsunum og vissi eg að eigi fannst þessa dýrs maki og fylgdu því húnar tveir og vildu þeir vel dýrinu. Það stefndi til Hrútsstaða og gekk þar inn í húsin. Síðan vaknaði eg. Nú vil eg spyrja yður hvað þér sáuð til hins mikla manns": “us vull contar el somni que he tingut”, els va dir. “He somniat que veia una gran óssa polar sortint del mas. He sabut que era un animal tal que enlloc no se'n trobaria cap altre que li sigui parell. La seguien dos cadells que la benvolien. La bèstia s'ha dirigit cap a Hrútsstaðir i hi ha entrat a dins les cases. Després, m'he despert. Ara us vull preguntar què heu observat d'especial a l'homenàs que ha estat aquí” (aquesta óssa és la fylgja d'en Gunnar de Hlíðarendi)

◊ Egill bjóst til ferðar og þrír menn aðrir hans förunautar; höfðu þeir hesta og sleða svo sem konungsmenn. Þá voru snjóvar miklir og breyttir vegar allir. Ráða þeir til ferðar, er þeir voru búnir, og óku upp á land, og er þeir sóttu austur til Eiða, þá var það á einni nótt, að féll snjór mikill, svo að ógerla sá vegana; fórst þeim þá seint um daginn eftir, því að kafhlaup voru, þegar af fór veginum: l'Egill es va preparar per al viatge amb tres altres homes com a companys de viatge. Tenien cavalls i trineus igual que els homes del rei. Hi havia hagut grans nevades i tots els camins s'hagueren de canviar. Quan estigueren preparats, varen començar el viatge i es pujaren terra endins. Mentre es dirigien cap a llevant, quan arribaren a l'Eiðaskógur [el bosc que separa Suècia de Noruega], una nit va fer una nevada tan forta que [després] a penes es podien distingir els camins. L'endemà només pogueren avançar a poc a poc perquè, si sortien del camí, quedaven enfonsats dins la neu (vocabulari: #1. breyta: cf. en Finnur Jónsson 1894, pàg. 233: breyttir, eig. „verändert“, d. h. hier „verschlechtert“; Fritzners erklärung (Ordb. I², 185) kann unmöglich die richtige sein; #2. Eið: cf. en Finnur Jónsson 1894, pàg. 233: Eiða (gen. pl. von Eið) = Eiðaskógr (c. 70, 4); #3. sjá: cf. en Baetke 19874, pàg. 537: fell snjór mikill svá at ógerla sá vegana so daß man die Wege (nur) undeutlich erkennen konnte; #4. vegur: cf. en Finnur Jónsson 1894, pàg. 233: veguna (vgl. vegir § 1), sonst geht dies subst. meist nach der a-dekl. wie in § 3; vgl. Noreen, § 330; #5. farast: cf. en Finnur Jónsson 1894, pàg. 233: fórz þeim seint, „sie kam nur langsam vorwärts“; #6. kafhlaup: cf. en Finnur Jónsson 1894, pàg. 233: kafhlaup — veginum, „sobald man den richtigen weg verliess (oder verlor), sank man tief (eig. „bis über den kopf“) in den schnee“)

◊ þau Kotkell og Gríma urðu áhend á hálsinum milli Haukadals og Laxárdals. Voru þau þar barin grjóti í hel og var þar ger að þeim dys úr grjóti og sér þess merki og heitir það Skrattavarði: en Kotkell i la Gríma foren capturats al coll que hi ha entre la vall de Haukadalur i la vall de Laxárdalur. Allà mateix foren morts a cops de roc i, després, hom els va enterrar fent un caramull de pedres damunt ells, del qual encara se'n veuen traces i aquest indret es diu Strattarvarði, ço és, Talaia dels Bruixots

◊ "svo líst mér," segir Gissur, "sem rammar skorður muni þurfa við að setja að voru máli ef duga skal. Má það sjá að nær standa vinir Gunnars og mun sá verða málahluti vor bestur að góðir menn geri um ef Gunnar vill það": en Gissur li va respondre: “em sembla que caldrà recórrer a mesures dràstiques si la nostra causa ha de prosperar. Es pot veure clarament que els amics d'en Gunnar no són lluny. Per això, el millor per a la nostra causa serà que uns homes de bona reputació hi pronunciïn una sentència arbitral, sempre que en Gunnar s'hi avingui” (cf. en Baetke 19874, pàg. 562: reisa, setja rammar skorður við (Gegen-)Maßnahmen ergreifen, Vorsichtsmaßregeln treffen)

◊ "eigi er það," segir Hrútur, "meir er hitt að eg sé að þú mátt nú ekki við gera. En þó að vér keyptum eigi þá vildum vér þó vera vinir þínir": en Hrútur li va dir: “No és pas això; més aviat és que veig que ara ja no hi pots fer res (és a dir, veig que ja no pots pas resistir-te al teu desig o als teus sentiments per ella). I, encara que no arribem a acordar el matrimoni, tanmateix, volem ésser amics teus” (cf. en Baetke 19874, pàg. 537: ek sé at þú mátt nú ekki við gera ich sehe, daß du nichts dagegen tun kannst)

◊ en er Þórður kom á bæinn þá sté þar af baki alþýða. Og þá segir honum Ingjaldur skáld Geirmundarson og kvað séð vera hversu þá mundi fara: „Nú flýr öll alþýða en hinir betri menn munu eigi frá yður ríða. En ef þú bíður hans þá verður það þinn skaði og þeirra manna er þér fylgja“ (SS II, cap. 317, pàg. 480): i quan en Þórður va arribar al mas, tothom va desmuntar. I aleshores l'escalda Ingjaldur Geirmundarson li va parlar i li digué que estava clar com anirien les coses: “Ara, tothom fugirà encara que els millors homes no se n'aniran pas del vostre costat. Però, si [no us n'aneu i] l'espereu, això serà la vostra perdició i la dels homes que us acompanyin”

◊ þat var einn dag, er Haraldr konungr gekk á landi, at sjá sár manna, þá kom þar Þórólfr Mostrarskegg, ok hafði Magnús konungsson á baki sér, varð konungr glaðr við, er hann sá son sinn heilan (Haralds saga harðráða, cap. 83, pàg. 325): un dia que el rei Haraldr havia baixat a terra per veure les ferides dels seus homes, va arribar-hi en Þórólfr Mostrarskegg portant a mè-coll el príncep Magnús. El rei Haraldr es va posar molt content quan va veure son fill sa i estalvi

◊ Geirmundur heljarskinn var herkonungur; hann herjaði í vesturvíking, en átti ríki á Rogalandi. En er hann kom aftur, þá er hann hafði lengi í bruttu verið, þá hafði Haraldur konungur barist í Hafursfirði við Eirík Hörðakonung og Súlka konung af Rogalandi og Kjötva hinn auðga og fengið sigur. Hann hafði þá lagt undir sig allt Rogaland og tekið þar marga menn af óðulum sínum. Sá þá Geirmundur öngvan annan sinn kost en ráðast brutt, því að hann fékk þar öngvar sæmdir: en Geirmundur en Pell-de-Hel fou un senyor de la guerra. Duia a terme expedicions de viquingatge pels països situats a l'oest de la Mar del Nord i posseïa un regne al Rogaland. Un cop que va tornar-hi, després d'haver-ne estat lluny molt de temps, el rei Haraldur havia lliurat batalla al fiord de Hafursfjörður contra l'Eiríkur, el rei del Hörðaland i en Súlki, un rei que també tenia el seu regne al Rogalandi i en Kjötvi el ric, i havia obtingut la victòria sobre ells. Aleshores el rei Haraldur havia sotmès tot el Rogaland i havia desposseït mants homes de llurs terres pairals. Aleshores en Geirmundur no va veure cap més altra opció que d'abandonar el país car allà no hi tenia cap honor a guanyar

◊ sáu Þorbrandssynir þá sinn kost að hverfa frá. Fóru þeir þá enn út til Helgafells og sögðu Snorra goða hvar þá var komið og báðu hann liðveislu: aleshores els fills d'en Þorbrandur van comprendre que llur millor opció era desistir i es dirigiren de nou a Helgafell on digueren al godó Snorri com havia anat tot i li demanaren ajut

◊ þá mælti Gissur hvíti: "Nú má Flosi sjá sinn kost hvort hann vill sættast til þess að sumir séu utan sætta": aleshores en Gissur lo blanc va dir: “ara en Flosi podrà veure si la seva millor opció no és acceptar un acord de reconciliació encara que alguns restin fora de l'acord”

◊ Ingjaldur sér sinn kost þann hinn besta að verða á brottu sem fyrst og gerir hann svo og léttir eigi ferð sinni fyrr en hann kemur heim og unir illa við sína ferð: l'Ingigjaldur va veure que la seva millor opció era anar-se'n lluny com més aviat millor i així ho va fer i no va afluixar el seu camí fins que no va haver arribat a ca seva i estava molt malcontent amb aquest viatge

◊ Kári þreif þá tveim höndum spjótið og snerist að Bjarna og lagði til hans. Hann sá engan sinn kost annan en hann lét fallast þvers undan laginu. En þegar er Bjarni kemst á fætur hrökk hann undan: en Kári aleshores va agafar la llança amb totes dues mans, es va girar cap en Bjarni i li va pegar un cop de llança. En Bjarni no va veure cap més opció que deixar-se caure de costat per a esquivar el cop de llança. I quan en Bjarni es va tornar a posar dret, va recular i se'n va allunyar

◊ þá kallaði Hrappur til sín Vigdísi konu sína og mælti: "Ekki hefi eg verið kvellisjúkur," segir hann, "er og það líkast að þessi sótt skilji vorar samvistur. En þá að eg er andaður þá vil eg mér láta gröf grafa í eldhúsdyrum og skal mig niður setja standanda þar í dyrunum. Má eg þá enn vendilegar sjá yfir híbýli mín": en Hrappur va fer cridar la seva dona a la seva presència i li va dir: “no he estat mai indisposat”, li va dir, “així que el més versemblant és que aquesta malaltia posi fi a la nostra vida en comú, i quan seré mort, vull que em caveu una fossa al llindar de la porta de la casa-cuina i que m'hi enterreu dret. D'aquesta manera, podré continuar controlant curosament el meu mas”

◊ Grímur mælti: "Förum við í burtu héðan sem skjótast." "Nei," sagði Helgi, "koma skal eg hér inn því að eg vil sjá híbýli þau er hér eru fyrir": en Grímur li va dir: “Anem-nos-en d'aquí tan aviat com puguem”. “No”, li va respondre en Helgi, “m'hi arribaré perquè vull visitar les cases del mas que hi ha aquí al nostre davant”

◊ Ásbjörn segir: "Ef svo er bóndi sem þú segir að vér munum ekki fá kornkaup þá mun eigi minna mitt erindi en hafa kynnisókn á Sóla og sjá híbýli Erlings frænda míns": l'Ásbjörn li va dir: “bóndi, si la cosa és tal com dius, que no podrem comprar gra, [has de saber que, tanmateix,] amb la meva vinguda també he volgut, i no pas menys, fer una visita als meus parents de Sóli i anar a veure el mas de l'Erlingur, el meu parent”

◊ Ólafur lét taka hesta og reið hann í mót Gesti við nokkura menn. Þeir Gestur finnast inn við Ljá. Ólafur fagnar honum vel og bauð honum til sín með allan flokk sinn. Gestur þakkar honum boðið og kvaðst ríða mundu á bæinn og sjá híbýli hans en gista Ármóð: l'Ólafur va fer agafar uns cavalls i va sortir-hi amb alguns homes a l'encontre d'en Gestur. En Gestur i ell es varen trobar a la vall del riu Ljá. L'Ólafur li va donar la benvinguda i el va convidar a anar a ca seva amb tot el grup que l'acompanyava. En Gestur li va regraciar la invitació i li digué que aniria al seu mas i visitaria les cases, però que aquella nit volia romandre a ca l'Ármóður

◊ þá mælti húsfreyja: "Nú hafið þér vel gert og séð híbýli mín. Nú vil eg fá yður tjöld og viðu og þrjátigi manna og vist": aleshores la mestressa del mas els va dir: “heu fet bé de passar per la meva llar. Us subministraré tendes i fusta i trenta homes i provisions”

◊ kerling varð bist og mælti til hans: "Þú hagar þér sem heimskir dárar, sem ei kunna at sjá sóma sinn. Ef vit hefðum vit á, þá mætti okkr kæta þat, at í lífssǫgu konungs sett verðr þat[, at] okkar dóttir hafi drottning kóngs af Frakklandi verið í fimtán ár..." (Història de na Gríshildur, p. 36): la vella es va posar fellona i li va dir: “et comportes com els nicis ximples que són incapaços de veure el que els reporta honor. Si tu i jo tinguéssim enteniment, ens hauria d'alegrar que a la història del rei hi posi que la nostra filla és estada la reina del rei de França durant quinze anys...”

◊ Gunnar mælti: "Far þú nú með sem þér líkar. En það munu sumir menn mæla að þú kunnir eigi að sjá sóma þinn er þú vilt eigi þessa kosti er eg býð þér": en Gunnar li va dir: “fés amb aquest afer com millor t'abelleixi. Però alguns diran que ets incapaç de veure el que et reporta honor si rebutges les condicions que jo t'ofereixo”

◊ um þingið fóru orð milli þeirra Snorra Sturlusonar og Gissurar. Var til þess mælt að Snorri skyldi ríða til þings og hafa Tuma með sér og sjá sættir og föðurbætur honum til handa. Snorri kom á þing um dóma með hundrað manna (SS I, cap. 298, pàg. 436): durant el þing, l'Snorri Sturluson i en Gissur es van intercanviar missatges. Hi convingueren que l'Snorri aniria al þing, acompanyat d'en Tumi, i que miraria d'arribar-hi, per a ell, a acords de conciliació i a la fixació de compensacions per la mort de son pare. L'Snorri va arribar al þing durant les sessions dels judicis, amb [una escorta de] cent[-vint] homes

♦ það sér á: es fa veure (o: notar)

◊ lítt sér það á: no es veu gaire; no es nota gaire

◊ hann kvað já við og steypti sér niður í gólfið en húsfreyja spyrnti fæti sínum á hlemminn, féll síðan aftur í lag og sá þá hvergi nývirki á gólfinu: ell li va dir que ho faria i es va precipitar per avall per la trapa del terra mentre la mestressa de la casa pegava una puntada de peu a la trapa, la qual va caure quedant en la posició en què es trobava abans i en el trespol no es podia veure res que pogués indicar que hi havien mogut res

◊ síðan fluttu þeir Þorgils líkið upp með ánni og grófu þar niður á sandmel þeim er þar verður, bjuggu þar um eftir svo að ekki skyldi þar nývirki á sjá. Höfðu þeir þessu lokið öllu áður dagaði, fóru þá til skips síns, lögðu þegar út úr ánni, fóru síðan ferðar sinnar til þess er þeir komu heim á Stiklastaði: tot seguit, en Þorgils i els seus companys varen transportar el cadàver riu amunt i l'enterraren a un ribàs sorrenc que se'ls feu al davant allà, i després ho agençaren tot de tal manera que no es vés cap traça de la feina que hi acabaven de fer. Varen haver acabada aquesta feina abans que es fes de dia. Aleshores es dirigiren a llur vaixell i immediatament hi singlaren fins a la desembocadura del riu i d'allà emprengueren el camí de tornada cap a ca ells, a Stiklastaðir

◊ og er þeir komu heim, þá ræðir Steinar við Þránd: "Nú er svo til farið, að eg vil hafa verknað af þér; er hér skipað áður til verka allra. Nú mun eg verk fyrir þig leggja, er þér er lítið erfiði í. Þú skalt sitja að nautum mínum; þykir mér það miklu skipta, að þeim sé vel til haga haldið; vil eg, að þú hafir þar engis manns hóf við nema þitt, hvar hagi er bestur á mýrum; má eg eigi á manni sjá, ef þú hefir eigi til þess hug eða afl að halda til fulls við einn hvern húskarl Þorsteins": quan varen haver tornat, l'Steinar va dir al Þrándur: “les coses estan així que vull que em facis una feina. Aquí ja s'han distribuïdes les feines entre tots [els missatges, però] t'encarregaré una tasca que no et serà gens feixuga de fer: vull que guardis les meves vaques. Tinc molt d'interès que tinguin sempre bones pastures. Vull que no confiïs en el criteri de ningú més que en el de tu mateix per trobar-los les millors pastures enmig dels aiguamolls. Poc entendré d'homes si tu no tens prou eima o prou força per a fer front i resistir-te de totes totes amb qualsevol dels missatges d'en Þorsteinn” (cf. en Baetke 19874, pàg. 537: má ek eigi á manni sjá, ef ich verstehe mich nicht auf Menschen, wenn)

◊ svo er sagt að brúðurin sat í dyngju sinni um daginn og margt kvenna hjá henni. Og þá er búið var til að þær komi inn konurnar þá sendi Hallsteinn húskarl sinn eftir þeim að þær færu inn úr dyngjunni. Húskarlinn tók í hönd henni og leiddi hana eftir sér. Og er þau komu út þá gerði á myrkur svo mikið að þau máttu ekki sjá frá sér. Og þá var húskarlinn sleginn mikið högg meðal herðanna og um höfuðið en bylur mikill kom að henni svo að hún fauk í einu allt ofan til naustanna. Þá kom kall mikið í naustdyrnar og var um rætt að þeir skyldu hafa hendur á henni Þóru ef þeim væri svo mikið um að varðveita kost hennar sem þeir höfðu látið. Þeir Vémundur hlaupa nú úr naustdyrum og fara á bak. Vémundur setur Þóru í kné sér og riðu þeir nú á brott með brúðina og fara þar til er þeir koma í Fnjóskadal og mjög svo til Þverár. Þar bjó sá maður er Gunnsteinn hét. En þá dvaldist ferð þeirra og var það af fjölkynngi Stein-Finns sem enn mun sagt verða síðar: es conta que la núvia havia passat el dia a la seva dyngja acompanyada de mantes dones. I quan es va fer l'hora que les dones entressin a l'edifici principal, en Hallsteinn va enviar el seu missatge a les dones per dir-los que anessin passant de la dyngja a l'edifici principal. El missatge va agafar la núvia per la mà i la menava darrere seu. I quan sortiren a fora de la dyngja, els va envoltar una foscor tan negra que no hi podien veure a un pam del nas. I aleshores el missatge va rebre un cop fort entre les espatlles i al cap, i una forta ràfega de vent va anar fins a ella i se la va emportar d'una revolada als escars. Aleshores va arribar un crit fort a les portes dels escars i la veu del crit els digué que agafessin la Þóra amb les mans si tant d'interès tenien a esment del interessos d'ella (o: a continuar tenint-la fadrina?) tal com deien. Aleshores en Vémundur i els seus companys varen sortir dels escars i muntaren als cavalls. En Vémundur va fer seure la Þóra damunt els seus genolls i partiren a cavall amb la núvia i feren camí fins a arribar al Fnjóskadalur i d'allà fins a la Þverá. Allà hi vivia un home que nomia Gunnsteinn. Allà, emperò, es va aturar llur viatge i això fou a causa de la màgia de l'Stein-Finnur com es contarà més endavant (en Baetke 19874 no dóna pas entrada a la locució varðveita kost e-r que jo interpreto com a tenir cura de, vetllar per, mirar pels interessos o la bona situació d'una dona, atès el cas paral·lel de la Heimskringla on en tenim l'atestació: Sigurður konungur reið að veislum í Vík austur með hirð sína og reið um bý þann er ríkur maður átti er Símon hét. En er konungur reið gegnum býinn þá heyrði í hús nokkuð kveðandi svo fagra að honum fannst um mikið og reið til hússins og sá þar inn að þar stóð kona ein við kvern og kvað við forkunnarfagurt er hún mól. Konungur sté af hestinum og gekk inn til konunnar og lagðist með henni. En er hann fór í brott þá vissi Símon bóndi hvað erindi konungur hafði þannug. En hún hét Þóra og var verkakona Símonar bónda. Síðan lét Símon varðveita kost hennar. En eftir það ól sú kona barn og var sá sveinn nefndur Hákon og kallaður sonur Sigurðar konungs. Fæddist Hákon þar upp með Símoni Þorbergssyni og Gunnhildi konu hans. Fæddust þar og upp synir þeirra Símonar, Önundur og Andrés, og unnust þeir Hákon mikið svo að þá skildi ekki nema hel ‘una vegada que el rei Sigurður es dirigia amb el seu seguici cap a Vík, a llevant, per a fer-hi visitacions, va passar per un mas que pertanyia a un ric que nomia Símon. I quan el rei travessava el mas, va sentir les cases una cançó tan bella que li va agradar molt. Es va dirigir llavors a les cases del mas i hi va guaitar a dins: hi havia una dona que molia gra i mentre ho feia cantava tan meravellosament bé. El rei va davallar del cavall i va anar on era la dona i va jeure amb ella. I quan se'n va anar, en Símon el pagès, va saber què havia estat fent el rei. La dona, emperò, nomia Þóra, i era una dona de fer feines del pagès Símon. Després en Símon va tenir esment que estigués ben tractada (o: la va [fer] mantenir fadrina?). I la dona va infantar un fill a qui posaren Hákon de nom, i l'anomenaven fill del rei Sigurður. En Símon Þorbergsson i la Gunnhildur, la seva dona, pujaren en Hákon allà amb ells. Amb ell també varen créixer els fills d'en Símon: l'Önundur i l'Andrés, i en Hákon i ells es tenien un amor tan gran entre ells, que res que no fos la mort no els hauria pogut separar’ . El mateix passatge sona així a la Morkinskinna: svá er sagt at þá er Sigurðr konungr reið af veizlu í Vík austr með hirð sína ok reið um bœ þann er ríkr maðr átti er Símon hét. Ok er konungr reið um bœinn þá heyrði hann í hús nakkvat kveðandi svá fagra at honum fannz mikit um. Hann reið til hússins ok sá at þar stóð kona ein við kvern ok kvað við ágæta vel. Konungr sté af hestinum ok bað menn sína bíða úti, en hann gekk inn einn til konunnar, en er hann fór í brott, þá vissi Símon búandi hvert erendi hann hafði átt til þessar konu. Hon hét Þóra ok var verkakona Símonar. Síðan lét hann varðveita kost hennar. Ok er stundir liðu, ól sú kona barn ok var sá sveinn nefndr Hákon ok kallaðr sonr Sigurðar konungs. Fœddi Símon sveininn upp með sér. Þar óxu ok upp synir Símonar, Ǫnundr ok Andrés, ok unnusk þeir mikit ok skildi þá ekki nema hel ‘conten que quan el rei Sigurðr tornava de llevant, de Vic, d'un banquet, amb el seu seguici, va passar per un mas propietat d'un acabalat pagès que nomia Símon. I quan el rei travessava el mas, va sentir que dins una de les cases hi cantaven una cançó d'una manera tan bella que en va quedar corprès. Es va dirigir a la casa i hi va veure una dona que cantava meravellosament bé mentre molia gra. El rei va desmuntar del seu cavall i manà als seus homes que l'esperessin a fora, mentre ell va anar tot sol a la dona. Quan el rei i els seus homes se n'anaren, en Símon, el pagès, va tenir coneixement del que el rei havia estat fent amb aquesta dona. Ella nomia Þóra i era una dona de fer feines d'en Símon. Posteriorment, va fer que estigués ben tractada (o: la va [fer] mantenir fadrina?) i quan el temps hagué passat, va infantar un minyonet a qui posaren nom Hákon i l'anomenaven fill del rei Sigurðr. En Símon va pujar el minyó a ca seva. Amb ell també varen créixer els fills d'en Símon, l'Ǫnundr i l'Andrés, i s'estimaven molt i només la mort els hauria pogut separar’. Trobem una altra atestació d'aquesta locució a la Hákonar saga Sverrissonar: þetta sama vár fór Hákon konungr austr til Víkr, ok sat þar um sumarit lengi; hann sendi orð biskupum ǫllum þeim, sem verit hǫfðu í missætti við Sverri konung, at þeir kæmi á hans fund ok gerði sætt við hann, eptir því sem Sverrir konungr hafði ráð til gefit áðr hann létist. Hann sendi ok orð eptir Kristínu systur sinni, ok tók hana af nauðigri drottninginni (l'Skálholtsbók yngsta ofereix la lliçó alternativa  ok varðveitti kost hennar) ‘aquella mateixa primavera, el rei Hákon es va traslladar a Vík i hi va residir la major part de l'estiu. Va enviar missatges a tots els bisbes que havien estat desavinguts amb el rei Sverrir, manant-los que hi acudissin i va cloure acords de conciliació amb ells donant compliment al que el rei Sverrir havia disposat abans de finar. El rei Hákon també va enviar un missatge requerint que sa germana Kristína hi anés, sostraient-la així de la tutela de la reina contra la voluntat d'aquesta o: i va proveir en tot per ella’. D'acord amb aquests contextos, tinc per mi que podríem entendre la locució de dues maneres diferents: d'una banda, hi hauria el significat de parar compte que una dona visqui en bones condicions, proveint per ella en tots els sentits; fer-se càrrec de la tutela d'una noia núbil, de l'altra, el significat de guardar-la núbil, mantenir-la casadora, mantenir-la fadrina)

◊ en er haustaði, vildi hann halda aptr til Bjarmalands. Kómu þá á fyrir honum þokur ok hafvillur, ok rakst hann um haf innan. Þá gerði at þeim stórviðri svá mikit, at skipin ǫll týndust nema dreki Hálfdanar, ok lét hann reka at honum marga snarvǫlu. Ok er þetta var gert, rekr drekann at bjǫrgum stórum ok upp á sand sléttan. Hálfdan segir, at þeir munu þar um búast, en þeir báðu hann fyrir sjá. Þeir setja þá upp drekann. Viðr var þar rekinn mikill á sandinn, ok taka þeir þar til skálasmíðar, ok var skjótt algerr. Hálfdan gengr á jǫkla jafnan ok nokkurir menn með honum, en sumir váru eptir hjá Ingibjǫrgu við skála. Menn Hálfdanar spurðu, hvat landi þetta væri. Hálfdan kvað þá mundu vera komna at Hellulands óbyggðum: i quan va arribar la tardor, va voler posar rumb de tornada cap al Bjarmaland. Al seu davant es varen congriar bromes i va perdre l'orientació i va navegar sense rumb mar endins. Aleshores es va congriar una tempesta tan forta damunt ells que tots els vaixells varen naufragar llevat del dreki d'en Hálfdan perquè havia fet passar cordes per dessota de la carena i les havia fetes estrènyer amb corrons [a fi de reforçar d'aquesta manera la consistència de carena i costelles]. I quan van acabar de fer això, la mar va portar el dreki cap a unes grans penyes i va encallar a un arenal pla. En Hálfdan els va dir que caldria que s'hi instal·lessin i els altres li pregaren que decidís [on i com considerés millor]. Aleshores varen estirar el dreki a terra. En aquell arenal la mar hi havia escopit molta de fusta i ells n'agafaren per a construir-hi un skáli que va quedar enllestit molt ràpidament. En Hálfdan contínuament anava a les glaceres acompanyat d'alguns homes mentre que alguns romanien a l'skáli amb la Ingibjǫrg. Els homes d'en Hálfdan varen preguntar quin país devia ésser aquell. En Hálfdan els va dir que devien haver arribat als erms desplobats del Helluland (#1. cf. en Baetke 19874, pàg. 538: þeir báðu hann fyrir sjá sie überließen ihm die Entscheidung; #2. búask um: cf. Baetke 19874, pàg. 76: sich einrichten; #3. snarvǫlr: cf. Baetke 19874, pàg. 581 i 582: snarvǫlr, snerill m. Stock, Pflock, durch dessen Drehung man eine Schnur, ein Tau strafft)

◊ leiddi Ásdís þá frá garði og áður en þau skildu mælti hún svo: "Nú farið þið þar synir mínir tveir og mun ykkur samdauði verða tregast og má enginn renna undan því sem honum er skapað. Mun eg hvorigan ykkarn sjá sinni síðan. Látið nú eitt yfir ykkur ganga. En eigi veit eg hverja heill þið sækið þangað í Drangey en þar munuð þið beinin bera og margir munu þar fyrirmuna ykkur þarvistar. Sjáið þið vel fyrir svikum. En vopnbitnir munuð þið verða. En undarlega hafa mér draumar gengið. Gæt ykkar vel við gerningum. Fátt er rammara en forneskjan": l'Ásdís els va acompanyar fins passada la tanca del mas i, abans de d'acomiadar-se, els va dir: “fills meus, tots dos ara us n'hi aneu. La vostra mort comuna hi serà dolorosíssima [per a mi], però ningú no pot pas defugir allò que li està reservat. No tornaré a veure-vos a cap de vosaltres dos. Feu d'enfrontar-vos-hi plegats al mateix destí. No sé quina sort aneu a cercar a Drangey, però [sí que sé] que hi deixareu la vida, car són molts els qui no es mostraran d'acord amb la vostra presència a l'illa. Guardeu-vos bé de la traïció [a fi que] hi moriu a ferro [lluitant]. He tingut somnis estranys. Pareu molt de compte amb la màgia: no hi ha res de més poderós que l'antiga bruixeria” (#1. cf. en Boer 1900, pàg. 247: 22. 23. mun — tregastr (das scheint die richtige lesart zu sein. verða nur in A; tregaz A, tegazt C, teingdr βb, auðnaz E, ætlaðr D), „euer gemeinschaftlicher tod wird sehr traurig sein“. Wie man die stelle auch verstehen will, auf keinen fall ist „ihr werdet zusammen sterben“ (FR. III, 168) richtig; das verbietet das pronomen possessivum ykkarr, [p. 248] welches samdauði bestimmt und nicht mit dem dativ des persönlichen pronomens gleichwertig ist; #2. cf. en Baetke 19874, pàg. 185: eitt skal ganga yfir okkr ein Schicksal soll uns beide treffen. La mare, doncs, els commina a no separar-se mai i a afrontar plegats la mort que el destí els té fixada a l'illa de Drangey)

◊ “ef ég má sjálfráð vera, þá ætla ég mér ekki annan brúðguma að eiga en þann ég hefir valið mér áður.” Þá svara þeir og segja að það megi ekki fyrir sakir hennar stórra eigna og annarra auðæfa er henni til heyrði. Hún sagðist þar öngva hugsan á hafa og öngva veraldlega hluti þvíað það væri [ekki] annað nema hégómi einn. Af þessum hennar orðum styggjast þeir og segja að þeir eiga sjá ráð fyrir henni en ekki hún og skuli hún ekki ráða, þvíað með öngu móti, sögðust þeir, vilja það að hennar arfur og góðs eignist nokkur maður nema hún sjálf og hennar afkvæmi: “si puc decidir per mi mateixa, no desitjo tenir cap altre nuvii que el ja he elegit”. Aleshores ells li varen respondre dient-li que no podia ésser per mor de les seves grans possessions i d'altres riqueses que li pertanyien. Ella els va replicar que no hi tenia posada la seva pensa ni tampoc en cap [altra] cosa mundanal perquè fer-ho no fóra res més que vanitat sola. En sentir aquestes paraules d'ella, ells es posaren fellons i li digueren que havien de decidir per ella, i no pas ella, i que ella no prendria cap decisió al respecte perquè -li digueren- de cap de les maneres no volien que la seva heretat i el seu cabal pertanyessin a ningú més que a ella mateixa i a la seva descendència

◊ þá mælti Ófeigur: "Þér munuð þykjast fara mjög að óvísu ráði. En eg mun sjá ráð fyrir oss": aleshores l'Ófeigur els va dir: “deureu pensar que marxeu ben bé en un pla incert, però jo vetllaré per vosaltres [i els vostres interessos]”

◊ Framarr segir: "Hundingjaland at frásǫgn Kols, bróður míns, ok munum vér á land ganga þrír, Sturlaugr, Áki ok ek, en þér skuluð bíða vár hér þar til er þriðja sól er af himni. En ef vér komum þá eigi aptr, þá hljóti þér at sjá ráð fyrir yðr": en Framarr li digué: “pel relat que en va fer en Kolr, mon germà, és el Hundingjaland, la terra dels homes-ca. Serem tres a baixar a terra: l'Sturlaugr, l'Áki i jo. Vosaltres ens esperereu aquí fins que al cel hi lluï el tercer sol, i si llavors no hem tornat, heu de fer el que millor us sembli”

◊ þeir ganga til Helga bónda. Vann enn á lífi. Hann mælti til Illuga og segir mikla hans hreysti, - “ok hamingju[sam]lega (= gæfusamlega) hefir fylgd þín [til] tekist. Vil eg nú launa þér góða fylgd, að eg gef þér á deyjanda degi bú mitt og konu, og njót manna best. En það vil eg til skilja, að þú sjá ráð fyrir Sigurði, syni mínum, og látir hann vera fylgdarmann þinn. Mun honum það mest verða til frægðar og hamingju (hom esperaria til frægðar og frama) . Nú mun eg eiga skammt eftir ólifað. Verður hver að fara, þá feigur er, og ber jafnan til hverrar sögu nokkuð”: van anar on era romàs estès el bóndi Helgi. Encara era en vida. Va parlar a l'Illugi i li va dir que el seu valor era estat gran, - "I la teva companyia en aquesta empresa ens ha resultat afortunada. Ara vull recompensar-te el teu bon ajut donant-te, en el que serà el dia de la meva mort, el meu mas i la meva dona, frueix-ne com el millor dels homes que ets. Abans de dir-nos adéu, vull [pregar-te] que vetllis pel meu fill en Sigurður i que permetis que sigui membre del teu seguici, car això això a ell li reportarà la màxima glòria i fortuna. Ara em queda poc temps de vida. Quan a un li toca morir, ha de marxar [tant si vol com si no]. S'ha de contribuir a cada història amb alguna cosa (El final del passatge està format, cusiosament -si més no per a mi- per dos fraseologismes islandesos. A la Grettis saga hi trobem el primer d'aquests fraseologismes, formulat d'una manera semblant:þá gekk Grímur fram og bað hana hreysta sig "og verður hver þá að fara er hann er feigur. Varð þetta mjög af tilstofningu hans. Mátti eg varla sjá að hann rændi mig". Quant a la locució bera verður til hverrar sögu nokkuð, amb la variant til hverrar sögu verður nokkuð að bera significa que hom ha de contribuir amb alguna aportació a cada història)

◊ Þórður Sighvatsson var í Fagurey nær til jóla fram. Fór þaðan inn til Ballarár. Þá bjó þar Bárður Hjörleifsson. Hann átti Valgerði Sighvatsdóttur, systur Þórðar. Þórður fékk þar góðar viðtökur. Báðu þau hann þar fyrir öllu sjá sem hann ætti. Lét Þórður þar eftir suma menn sína. En hann fór sjálfur til Búðardals og sat þar um jólin. Þar bjó þá Þorbjörn Ingimundarson (SS II, cap. 319, pàg. 483): en Þórður Sighvatsson fou a Fagurey fins a prop de nadal. D'allà se'n va anar cap a l'interior, fins a Ballará. Allà hi vivia en Bárður Hjörleifsson. Tenia per dona la Valgerður Sighvatsdóttir, la germana d'en Þórður. En Þórður hi va rebre una bona acollida. Home i dona li pregaren que tingués cura de tot el que [hi] tenia. En Þórður hi va deixar alguns homes seus però després prosseguí el seu camí fins a la vall de Búðardalur i hi va romandre durant les festes de nadal. Allà era on hi vivia en Þorbjörn Ingimundarson

◊ "eigi varði mig þess fóstri minn," segir hann, "að þú mundir fyrirmuna mér hins vaskasta manns hvað sem í gerist. Má ekki fyrir öllu sjá þá er menn verða svo neyddir til sem eg þykist vera." "Duga mun þér," segir Þórarinn, "þó að eg sjái fyrir": “mon fóstrfaðir” li va dir, “mai no hauria cregut que em negaries [l'ajut d]el millor home en una situació en què pot passar qualsevol cosa. Un no pot tenir esment de tot quan un es troba tan afreturat com crec que hi estic jo”. En Þórarinn li va respondre: “Que prengui aquesta decisió en aquest punt, et resultarà, malgrat tot, de profit”

◊ þau mæðgin öll saman, Þorbjörg, Jökull og Einar, keyptu að Kjölvöru og gáfu henni til hundrað silfurs að hún skyldi fyrirkoma þeim bræðrum Víglundi og Trausta með einhverjum gerningum eftir því sem hún sæi ráð til því að þeim lék hin mesta öfund á þeim en höfðu spurt hver kærleikur var með þeim Víglundi og Ketilríði, en fyrirmundu þeim að njótast sem síðan gaf raun á: la Þorbjörg, en Jökull i l'Einar, la mare i els fills, tots plegats, van fer una barrina amb la Kjölvör per la qual li donaven cent-vint marques d'argent a canvi que fes perir els germans Víglundur i Trausti amb alguna fetilleria de la manera que considerés més oportuna, ja que no només nodrien l'enveja més gran envers els dos germans sinó que, a més a més havien sabut de l'amor que hi havia entre en Víglundur i la Ketilríður i els negaven que gaudissin l'un de l'altre com es va poder comprovar més endavant

◊ þá mælti konungur: "Hverfum þar frá," segir hann. "Sé eg þá ráð til. Eftir jólin mun eg fara á veislur og far þú með mér og muntu þar sjá margar kurteisar konur og ef eigi eru konungbornar þá mun eg fá þér einhverja": el rei aleshores li va dir: “apartem-nos, doncs, d'aquesta idea”, va dir-li, “hi veig una altra solució. Després de Nadal, sortiré a fer les veizlur, ço és, les visitacions. Acompanya-m'hi i veuràs mantes dones corteses i, si no són de sang reial, te'n donaré una per esposa” (cf. en Baetke 19874, pàg. 710: 4. Bewirtung, die dem König von seiten seiner Lehnsleute, dem Bischof von seiten der Priester zusteht: konungr ætlaði at fara um vetrinn at veizlum yfir landit [- =Óláfs saga ins helga, Flateyjarbók II, cap. 56, pp. 63-64: þá er Óláfr konungr hafði sent þá Bjǫrn austr í Gautland, þá sendi hann marga menn til Upplanda með þeim erendum at boða [p. 64] veizlur fyrir sér, ok ætlaði hann at fara um vetrinn at veizlum yfir landit, þvíat þat hafði verit siðr hinna fyrri konunga at fara á veizlur upp í nánd markbyggðinni “quan el rei Olau va enviar en Bjǫrn i els seus homes a llevant, al Gautland, també va enviar un grup nombró d'homes als Upplǫnd, les Terres Altes, amb la missió que hi fessin preparar per a ell les visitacions, ja que tenia la intenció de fer visitacions per la contrada [dels Upplǫnd] durant l'hivern, per tal com havia estat costum dels seus predecessors en el tron de pujar a les proximitats de la comarca dels grans boscos a fer-hi visitacions”-]; biskupar tóku veizlur af prestum [- =Hákonar saga Hákonarsonar, cap. 255, pp. 21: þat kærðu ok lærðir menn, at biskupar tóku veizlur eða lausnir af prestum, þótt þeir kvæmi eigi í fylkit “els clergues també es varen queixar que els bisbes exigien als preveres el pagament del cost de les visitacions -o d'una taxa d'exempció-, encara que ells, els bisbes, no anessin pas a llur fylki (=sóknir?)”-])

◊ "játi eg því," segir Erlingur, "að eg hefi heitið að halda guðs lög og landsrétt með öllum mínum styrk og konungs. Nú sé eg hér betra ráð til en hvor okkar kenni öðrum brigðmæli. Höldum heldur öll einkamál vor. Styrkið þér Magnús konung til ríkis svo sem þér hafið heitið en eg skal styrkja yðart ríki til allra farsællegra hluta": l'Erlingur li va respondre: “confesso que vaig prometre que mantindria amb totes les meves forces i amb les del rei les lleis de Déu i el dret del país. Ara, emperò, veig en aquest punt una millor solució que no fer-nos retrets l'un a l'altre: en lloc d'això, mantinguem tots els nostres pactes [acordats]; si vós doneu suport al rei Magnús en la seva pretensió a la corona, tal com haveu promès de fer, jo, pel meu compte, donaré suport a les vostres pretensions de domini sobre tot allò que us hagi de resultar de profit”

◊ en svo líst mér ef þetta skal vera að þeir er sig veðsetja í þetta mál munu hvorki sjá fyrir fé sínu eða fjörvi. Þessi maður, Ólafur konungur, brýst í móti miklu ofurefli og á honum og hans ráðum liggur reiði Danakonungs og Svíakonungs ef hann heldur þessu fram: però em sembla que, si cal que sigui així, que els qui s'arrisquen en aquest afer no hauran d'escatimar-hi ni cabal ni fins i tot llur pròpia vida. Aquest home, el rei Olau, s'enfronta amb unes forces molt superiors, i la còlera del rei de Dinamarca i la del rei de Suècia es descarregarà contra ell i el seus plans si continua insinstint a dur-los a terme

◊ eigi þurfið þér að hræðast Noregskonung eða Danakonung og engan annan meðan Svíaher vill fylgja yður en ef landsfólkið snýst á hendur yður með einu samþykki þá sjáum vér vinir yðrir eigi ráð til, þau er víst er að duga muni: a vós no us cal témer ni el rei de Noruega ni el rei de Dinamarca ni cap altre mentre l'exèrcit suec us segueixi, però, si la gent del país es gira contra vós unànimement, aleshores nosaltres, els vostres amics, no veiem quines solucions podríem prendre que sigui segur que us serveixin

◊ Gísli svarar: "Hér mun hann mælt mál talað hafa. En vörumst vér að eigi verði hann sannspár; enda sé eg gott ráð til þessa að vér bindum vort vinfengi með meiri fastmælum en áður og sverjumst í fóstbræðalag fjórir": en Gísli li va respondre: “deu haver dit el que ha sentit dir a la gent. I anem amb compte que no resulti que ha predit la veritat. I doncs, l'única solució bona que hi veig és que afermem la nostra amistat amb uns lligams més sòlids que fins ara fent, nosaltres quatre, un jurament de fóstbrœðralag”

◊ "eigi sé eg hér ráð til," sagði hann, "það sem duga mun. En þó mun eg ekki kunna þig um þetta því að mæla verður einnhver skapanna málum og það mun fram koma sem auðið verður": “no hi veig res del que pugui aconsellar”, va dir, “que hagi de servir. I tanmateix, no et blasmaré per això, car cadascun ha de parlar amb les paraules que el destí li imposi i s'esdevindrà el que el estigui destinat a passar”

◊ "slíkt er karlmannlega talað," segir Grettir, "mega þær þá eigi yfir sinn hlut sjá": en Grettir va dir: “així és com parla un home de debò! les dones no podran estar descontentes amb llur sort!” (Baetke 19874, pàg. 538: sjá yfir sinn hlut mit seinem Los unzufrieden sein)

◊ síðan frömdu þeir allar íþróttir, þær ungum mönnum váru tíðar í þær mundir, ok váru þeir svá jafnir, at ekki mátti á millum sjá. Síðast tóku þeir fang, ok váru harðar sviptingar með þeim, ok mátti eigi mun gera, hvárr sterkari var, ok skildu svá, at þeir váru báðir móðir: tot seguit es varen provar en totes les destreses físiques que els joves solien practicar en aquell temps i estigueren tan igualats que no fou pas possible de destriar quin dels dos havia sobrepujat l'altre. Després iniciaren un combat de lluita lliure i es feren unes claus i uns abraonaments molt durs però [tampoc] no es va poder decidir quin dels dos era el més fort, i [finalment,] es varen separar que tots dos estaven esgotats

◊ þeir hlaupa þá saman allsterklega og var þeirra atgangur bæði harður og langur svo að eigi mátti á milli sjá hvor falla mundi: aleshores es varen abraonar l'un a l'altre amb gran ímpetu i vehemència i llur combat fou tan dur i llarg que no es podia entreveure quin de tots dos seria el qui cauria

◊ Hǫgni lést þess búinn. Ok annan dag árla fóru þeir á sund ok í skotbakka. Þeir frǫmdu ok burtreið ok vápnfimi ok allar íþróttir ok váru svá jáfnir á alla atgervi, at engi þóttist mega í milli sjá, hvárr fremri væri: en Hǫgni va dir que estava preparat per fer-ho. I l'endemà d'hora es provaren nedant i disparant [l'arc]. També es provaren en un born i en destresa amb les armes blanques i en totes les destreses físiques i estigueren tan igualats en totes les habilitts [en què es provaren], que a ningú no li semblava pas poder entreveure quin de tots dos era el capdavanter

◊ Leifur svaraði: "Eg hygg að stjórn minni en þó enn að fleira. Eða hvað sjáið þér til tíðinda?" Þeir kváðust ekki sjá það er tíðindum sætti: en Leifur li va respondre: “Tinc esment de governar la nau però també de moltes més altres coses. Que heu vist res d'especial?” Ells li digueren que no havien vist res que pagués la pena de contar (Baetke 19874, pàg. 538: hvat sjái þér til tíðenda was seht ihr (Besonderes))

◊ þá bað Þórður að tveir menn skyldu ganga fram á fjallið yfir Árnes og hyggja að ef þeir sæju nakkvað til ferða Kolbeins. Fóru þá tveir menn fram á fjallið og komu aftur skjótt. Sögðu þeir Þórði að Kolbeinn sigldi þá utan að Trékyllisey (SS II, cap. 342, pàg. 527): aleshores en Þórður va manar que dos homes se'ls avancessin fins al puig que hi ha part damunt Árnes i guaitessin si [d'allà estant] veien res de l'expedició d'en Kolbeinn. Aleshores dos homes s'avançaren fins al puig i en tornaren de seguida. Digueren al Þórður que en Kolbeinn es dirigia a la vela fiord endins cap a l'illa de Trékyllisey

◊ Vémundur kvaðst eigi síður eiga að sjá til síns hlutar við Steingrím og kvaðst gjarna vilja að hann fyndi það nokkuð sinn. Áskell bað Vémund að hann skilaði aftur yxnunum en hann kvað það mundu fjarri fara að hann vilji hafa sótta þá til einskis annars en að senda þá nú aftur þegar og kvað Steingrími svo munu þykja sem hann mundi nú eigi þora að halda þeim og kvaðst ekki það gera: en Vémundur va dir que, nogensmenys, havia de vetllar pels seus propis interessos enfront de l'Steingrímur i li va afegir que volia ben de grat que l'Steingrímur ho esbrinés en algun moment. L'Áskell va pregar al Vémundur que tornés els bous a l'Steingrímur, però en Vémundur li va respondre que només faltaria que els hagués anat a cercar per res més que per enviar-los-hi immediament de tornada i digué que[, si ho feia,] a l'Steingrímur li semblaria que era que ell no gosava retenir-los i digué que[, per tant,] no ho faria pas [això de tornar-los-hi] (cf. en Baetke 19874, pàg. 141: þat fer fjarri weit entfernt!, das trifft nicht zu)

◊ Snorri tók upp stein og reiddi. Hann mælti: „Sjá nú við Hallur.“ En hann sendi Rögnvaldi stein þann og féll hann við höggið (SS I, cap. 235, pàg. 340): l'Snorri va aixecar una pedra i la va brandir per a gitar-la. Va dir: “para compte, Hallur!”, però fou contra en Rögnvaldur que va tirar aquesta pedra i en Rögnvaldur va caure de la pedrada

◊ "Eigi má nú við öllu sjá. Vera varð eg nokkur": “un no pot pas parar compte amb tot, ateses les circumstàncies. Hi ha d'haver algun lloc on pugui romandre!” (en Boer 1900, pàg. 190, a la nota a peu de plana nº 12, hi remet a una nota a peu de plana anterior: eigi — sjá, vgl. c. 31, 4. Si hom va a la nota corresponent del capítol 31, paràgraf 4 s'hi troba reenviat a la nota a peu de plana de la pàg. 190, sense donar-li, doncs, cap més explicacions sobre la interpretació d'aquesta dita)

◊ "Ekki verður nú við öllu séð," segir Helgi: en Helgi li va contestar: “No es pot parar compte amb tot!”

◊ "Illa gerðir þú til mín ok ómakliga," sagði hún. "Ekki verðr við öllu sét," sagði Hjalti: “M'has fet mal i immerescudament”, li va dir ella. En Hjalti li va replicar: “No es pot pas tenir esment de tot”

♦ sjá e-ð: veure una cosa

♦ sjá e-ð með eigin augum: veure una cosa amb els seus propis ulls

♦ sjá vel ~ illa: veure-hi bé ~ malament

♦ sjá tvöfalt: veure-hi doble

♦ sjá bregða fyrir: entreveure per un instant, albirar durant una llambregada

♦ sjá sjálfum sér bregða fyrir: entreveure's a si mateix durant una llambregada

♦ sjá að sér: [penedir-se i] esmenar-se, [penedir-se i] corregir-se

◊ og mennirnir stiknuðu í ofurhita og lastmæltu nafni Guðs sem hefur vald yfir þessum plágum. Ekki sáu þeir að sér (μετανοεῖν, καὶ οὐ μετενόησαν δοῦναι αὐτῷ δόξαν) að þeir gæfu Guði dýrðina: i els homes es cremaven (rostien) per la gran xardor i blasfemaven contra el nom del Déu que té poder sobre aquestes plagues. No s'empenediren per donar-li glòria

◊ hann sá að sér og breytti textanum: es va empenedir i va modificar el text

◊ en það hef ég á móti þér að þú líður Jessabel, konuna sem segist vera spámaður og kennir þjónum mínum, afvegaleiðir þá til að drýgja hór og eta kjöt helgað skurðgoðum. Ég hef gefið henni frest til þess að hún sjái að sér (μετανοεῖν:   ἵνα μετανοήσῃ) en hún vill ekki bæta ráð sitt og láta af hórdómi sínum. Nú mun ég varpa henni á sóttarsæng (ἡ θλῖψις θλίψεως:   εἰς θλῖψιν) og þeim í mikla þrengingu sem hórast með henni ef þeir iðrast ekki og snúa baki við henni: però tinc en contra teu que toleres la Jezabel, la dona que es diu profetessa i ensenya als meus servents, esgarriant-los per tal que forniquin i mengin carn consagrada als ídols. Li he donat temps perquè s'esmeni, però ella no vol corregir-se i abandonar la seva prostitució. Doncs bé, la llançaré a un llit de malalta, i llançaré a una gran tribulació els qui cometen adulteri amb ella, si no es penedeixen i girar-li l'esquena

♦ sjá e-ð á e-m ~ e-u: tenir cura (o: esment) d'algú (vetllar per ell i proveir-lo de tot el que necessiti)

♦ sjá á e-m að <+ ind.>: veure-li a algú a la cara que <+ ind.>, llegir-li a algú als ulls que <+ ind.>

◊ ég sá á honum að hann var reiður: li veia a la cara que estava furiós

♦ sjá af e-m ~ e-u: (falla frá, afsala, geta verið án e-s) passar-se d'una cosa (prescindir-ne, renunciar-hi)

◊ máttu sjá af einum tepoka?: que podries prescindir d'una bosseta de te?

◊ hann mátti ekki af henni sjá: no podia pas apartar-se d'ella ni un moment

♦ sjá e-n ~ e-ð aftur: reveure algú ~ una cosa, tornar a veure algú ~ una cosa

♦ sjá e-ð eftir: (skilja eftir á) reconèixer a posteriori una cosa (veure com ha estat una cosa després que hagi passat)

◊ eptir þat mælti konungr til Rémundar ok sinnar dóttur: „Nú er ykkr bezt at búaz við satt at segja, ef svá er, sem vér hyggjum, at þit hafið séz fyrri. Grunum vér þat á tveim hlutum eða þrimr, þat fyrst, at Rémundr kann várt mál, sem hann sé hér fœddr, ok tveir hans sveinar, þat annat, at Víðfǫrull brá því við, at várr dóttir mundi oss segja kunna, hverr oss vann sigr á Geiraldús konungssyni, þat þriðja, hversu ykkr brá við, þá [er] þit sáz. Nú er þat mín ætlan, at þér hafi oss þá lið veitt, ok þykkjumz ek sjá allt eptir, hvernin gengit hefir, ok væri fleiri í ráðum en þér einir“: Després d'això, el rei va dir a sa filla i al Rémundr: «Ara és millor per a vosaltres dos que us disposeu a dir la veritat si és com pensem: que vosaltres dos ja us havíeu vist abans. Ho sospitem per dues o tres coses. En primer lloc, perquè en Rémundr i els seus dos patges (servents) saben la nostra llengua com si haguessin nascut aquí. En segon lloc, perquè en Víðfǫrull va fer-nos avinent que la Nostra filla ens sabria dir qui era que havia aconseguit per a Nós la victòria sobre el príncep Geiraldús. En tercer lloc, com heu reaccionat quan us heu vist. Doncs bé, la meva suposició é que vàreu ésser vós qui ens va prestar ajut llavors i crec reconèixer a posteriori com ha passat [tot], com també crec que en aquest pla n'hi han participat molts més que vós tot sol (o: que vosaltres tots sols)»

♦ sjá eftir e-m ~ e-u: (sakna) enyorar algú ~ una cosa (trobar a faltar algú o una cosa i, de manera especial, sentir la pèrdua d'algú per haver-se'n anat o haver finat, tenir nostàlgia o sentir la mancança o l'absència d'algú)

♦ sjá eftir e-u: (iðrast) penedir-se d'una cosa, lamentar una cosa

◊ ég sé eftir því: me'n penedeixo

♦ sjá eftir því að hafa <+ lýsingarháttur þátíðar>: lamentar haver <+ part. pass.>

◊ þau sáu eftir því að hafa boðið honum: es penedien d'haver-lo convidat

◊ hann sér eftir tímanum sem hefur farið í þetta: es planyia del temps que hi havia esmerçat

♦ sjá eftir því að hafa ekki <+ lýsingarháttur þátíðar>: saber greu no <hafa + part. pass.>, lamentar no haver <+ part. pass.>

◊ ég sá eftir því að hafa ekki talað við hana: m'ha sabut greu [de] no haver parlat amb ella

♦ eiga eftir e-u að sjá: [haver de] lamentar una cosa

♦ sjá hvað setur: esperar els esdeveniments, esperar a veure què ve

♦ við skulum sjá hvað setur: esperem a veure què passa; ja veurem

♦ sjá fram á e-ð: preveure una cosa (tenir-ne l'esperança, esperar que es produeixi)

♦ sjá fram í tímann: veure en el futur

♦ sjá fram í tímann á sinni tíð: avançar-se al seu temps

♦ sjá fram úr e-u: #1.  (emprat sovint en oració negativa) (sjá eða geta séð fyrir endann á e-u) poder veure ja la fi d'una cosa, [poder] veure [ja] l'acabament d'una cosa (veure o saber quan acabarà una cosa, veure o entendre o saber que una cosa ja cuida acabar); #2. (geta liðið yfir, geta séð út yfir) poder abraçar (o: abastar) una cosa d'un cop d'ull (poder mesurar tota l'extensió o magnitud d'una cosa)

♦ sjá e-ð fyrir: preveure una cosa (o és molta de coincidència o és un calc del llatí praeuĭdēre ‘veure per endavant; preveure’)

♦ sjá e-ð fyrir sér: figurar-se una cosa (imaginar-se, representar-se, veure [mentalment] ‘al davant’)

♦ sjá fyrir e-m: mirar per algú, tenir cura (o: esment) d'algú (procurar per algú, vetllar per ell i proveir-lo de tot el que necessiti, atendre'l)

◊ þá hljópu Þórveigarsynir upp og sóttu að Kormáki lengi. Narfi skrjáði um hið ytra. Þorkell sér heiman að þeim sækist seint og tekur vopn sín. Í því bili kom Steingerður út og sér ætlan föður síns. Tekur hún hann höndum og kemst hann ekki til liðs með þeim bræðrum. Lauk svo því máli að Oddur féll en Guðmundur varð óvígur og dó þó síðan. Eftir þetta fór Kormákur heim en Þorkell sér fyrir þeim bræðrum — Tunc Thorveigae filii exsilientes Kormakum diu petunt. Naruius circa eos uagatur. Thorkell domi pugnam haud succedere uidens, arma sua capessit. Steingerda eodem momento egressa, patris consilio perspecto, manibus eum tenet, quo fratribus auxilium ferre nequiret. Eius pugnae is erat euentus, ut Oddus caderet, Gudmundus uero pugnando impar exinde moriretur. Post haec Kormakus domum it, Thorkell uero fratribus prospicit: llavors els fills de la Þórveig es posaren drets d'un bot i atacaren (escometeren) força temps en Kormákur mentre en Narfi feia voltes a llur voltant sense, emperò, arribar a acostar-s'hi. En Þorkell va veure des de les cases del mas que no progressaven gaire amb llur atac i va agafar les seves armes. En aquell instant, l'Steingerður va sortir a fora i va veure la intenció de son pare (què volia fer son pare, què pretenia). El va retenir amb els seus braços i d'aquesta manera ell no va acudir en auxili dels germans. La cosa va acabar que l'Oddur va morir en la lluita i en Guðmundur va quedar impossibilitat per a continuar lluitant (va quedar fora de combat), encara que [poc] després va morir. Després d'això, en Kormákur se'n va anar a casa mentre en Þorkell s'ocupava dels (mirava pels) germans

♦ sjá fyrir fjölskyldunni: procurar per la seva família, mantenir la seva família

♦ sjá fyrir e-u: tenir cura (o: esment) de, vetllar per (o és molta de coincidència o és un calc del llatí prōuĭdēre ‘tenir cura de, vetllar per’)

♦ sjá e-m fyrir e-u: proveir algú d'una cosa, fornir una cosa a algú, <LIT> munir (o: premunir) algú d'una cosa (o és molta de coincidència o és un calc del llatí prōuĭdēre ‘tenir cura de, vetllar per’)

♦ skólinn sér honum fyrir ritföngum: l'escola el proveeix de material d'oficina

♦ lítill fyrir mann að sjá: un home d'aparença insignificant

◊ ekki má líta svo út sem ég vilji hræða yður með bréfunum. "Bréfin," segja menn, "eru þung og ströng, en sjálfur er hann lítill fyrir mann að sjá (ἡ δὲ παρουσία τοῦ σώματος ἀσθενὴς) og enginn tekur mark á ræðu hans: que no sembli que jo us vull intimidar amb les cartes. "Les cartes", segons n'hi ha qui diu, "són severes i fortes, però ell mateix, quan hom el veu, és d'aspecte esquifit, i ningú no dóna importància a les seves paraules"

♦ sjá hér að neðan: vide infra

♦ sjá hér fyrir ofan: vide supra

♦ sjá inn: mirar a dintre, mirar dedins (Bal.)

♦ sjá e-ð í hendi sér: ésser una cosa totalment òbvia, [pre]veure ben clarament una cosa

♦ sjá í hendi sér að <+ ind.>: resultar totalment obvi que <+ fut. ind.>, veure ben nítidament que <+ fut. ind.>

◊ ég sé í hendi mér að hún muni hætta: preveig ben clarament que ella s'aturarà

◊ ég sé í hendi mér að áætlunin stenst ekki: veig ben clarament que el pla no tirarà endavant

♦ sjá í e-ð í þoku[nni]: distingir una cosa dins la boira

◊ ég gat rétt séð í kirkjuturninn í þokunni: en la boira només podia entreveure [la figura d]el campanar

♦ það sér ekki í húsið: la casa no es veu (no és visible a causa d'algun accident metereològic com ara la boira, la nevada, la neu que la tapa etc.)

◊ það sér ekki í grindverkið fyrir snjó: la tanca no es pot veure de tanta de neu que hi havia

♦ sjá í gegnum fingur við e-ð ~ e-n (o: sjá í gegnum fingur sér með e-ð ~ e-n): fer els ulls grossos amb una cosa ~ amb algú

♦ sjá í gegnum e-ð: endevinar una cosa, veure clara una cosa (descobrir el joc, les intencions, una intriga, una mentida etc. d'algú)

♦ sjá sig um hönd: canviar de parer, repensar-se una cosa, pensar-se millor una cosa

♦ sjá á milli: entreveure (o és molta de coincidència o és un calc del llatí medieval interuĭdēre ‘entreveure’, cf. castellà i portuguès entrever, italià intravvidere etc.)

♦ ekki mátti á milli sjá: eren totalment iguals quant a forces, no es podia entreveure quin d'ells dos guanyaria l'altre

♦ sjá til: (sjá hvað e-r aðhefst, hafa næga birtu við vinnu sína) veure-hi (tenir prou claror o llum per veure el que un està fent: p.e, per fer la feina o per dur a terme una altra activitat)

◊ ég sá ekki til að hátta ljóslaust: no hi veia prou com per colgar-me sense llum

♦ sjá til: (bíða átekta) esperar els esdeveniments (estar a l'expectativa, estar a veure què passa)

♦ við skulum sjá til: [estarem a l'expectativa] a veure [què passa]; ja veurem

♦ sjá til e-s: (geta séð) poder veure una cosa (haver-hi prou visibilitat per albirar-la)

◊ ég sá ekki til skipsins: no podia veure el vaixell

◊ dögum saman sá hvorki til (ἐπιφαίνειν:   μήτε δὲ ἡλίου μήτε ἄστρων ἐπιφαινόντων ἐπὶ πλείονας ἡμέρας) sólar né stjarna, og ekkert lát varð á ofviðrinu (χειμῶνός οὐκ ὀλίγου). Tók þá að þrjóta öll von um það, að vér kæmumst af: durant [molts de] dies no es pogueren veure ni el sol ni les estrelles, i aquella violenta tempesta no feia cara de voler amainar. Aleshores va començar a esvair-se tota esperança de salvar les nostres vides

♦ sjá til e-s: (sjá e-n koma) veure [venir] algú (albirar algú que es va acostant)

♦ sjá til e-s: (annast, líta eftir e-m, gæta e-s) preocupar-se per una cosa, tenir esment d'una cosa (ocupar-se d'una cosa, encarregar-se d'una cosa)

♦ ég skal sjá til þess: ja me n'encarregaré jo

♦ sjá e-ð út: (upphugsa) idear (o: empescar-se) una cosa (concebre, pensar, trobar, p.e., solució a un problema)

♦ það sér ekki út úr augum: (fyrir þoku, sorta o.s.fr.) no s'hi pot veure ni a un pam del nas (a causa de la foscor, la boira, la intensa nevada)

♦ sjá um e-ð: tenir cura d'una cosa, ésser el curador ~ la curadora d'una cosa (→ umsjón)

♦ sjá um dagskrá: ésser el moderador (o: presentador) d'un programa, presentar (o: moderar) un programa

♦ sjá um heimilið: encarregar-se de les feines de la llar, fer les feines i tasques de la llar

♦ sjá um uppvaskið: encarregar-se de fregar els plats, encarregar-se de fer l'escurada

♦ sjá um útgáfu bókar: tenir cura de l'edició d'un llibre

♦ sjá um að <+ inf.>: tenir cura de <+ inf.>, encarregar-se de <+ inf.>

♦ sjá sig um hönd: canviar d'idea

♦ sjá e-n út: (geta séð fyrir endann á e-u) veure venir algú, calar (o: clissar) algú (endevinar les intencions d'algú, no deixar-se enganyar o entabanar per ell)

♦ sjá út úr e-u: #1. (sjá eða geta séð fyrir endann á e-u) poder veure ja la fi d'una cosa (veure o saber quan acabarà una cosa, veure o entendre o saber que una cosa ja cuida acabar); #2. (geta liðið yfir, geta séð út yfir) poder abraçar (o: abastar) una cosa d'un cop d'ull (poder mesurar tota l'extensió o magnitud d'una cosa)

♦ sjá e-ð út undan sér: mirar una cosa de cua d'ull (o: d'esquitllentes; o: furtivament)

♦ sjá e-ð við e-n: (endurgreiða, þægja e-m fyrir e-ð) tornar-li a algú una cosa (fer-li pagar una cosa a algú, correspondre a algú amb un acte igual o pitjor al rebut d'ell)

♦ sjá við e-m: (gæta sín fyrir e-m) anar amb compte amb algú (estar en guàrdia respecte d'algú, anar alerta o previngut amb algú)

♦ sjá við e-u: (varast e-ð, kunna ráð gegn e-u) prendre precaució contra una cosa, capguardar-se d'una cosa (saber prevenir-se contra una cosa, saber impedir o defensar-se d'una cosa)

♦ sjá yfir e-ð: (sjá allt í heild, fá heildarmynd af e-u & skilja samhengið í e-u) fer-se una idea de conjunt d'una cosa (comprendre, captar to el context en què s'allita una cosa & controlar una situació & abastar amb la ment en la seva totalitat una situació, uns fets etc.)

♦ sjá e-m ~ e-u borgið: salvar algú ~ una cosa, posar algú ~ una cosa fora de perill

◊ en Guð hefir sent mig hingað á undan yður til þess að halda við kyni yðar á jörðinni og sjá lífi yðar borgið (ū-lə-haħăˈʝōθ   lā-ˈχɛm, וּלְהַחֲיוֹת לָכֶם), til mikils hjálpræðis (li-φəlēi̯ˈtˤāh   gəδɔˈlāh, לִפְלֵיטָה גְּדֹלָה): i Déu m'ha enviat aquí davant vosaltres per tal de preservar el vostre llinatge sobre la terra i salvar-vos la vostra vida, per una gran salvació

◊ sem vill (ζητέω, ζητήσῃ) sjá lífi sínu borgið (περιποιέομαι, ὃς ἐὰν ζητήσῃ τὴν ψυχὴν αὐτοῦ περιποιήσασθαι), mun týna því, en sá sem týnir því, mun öðlast líf: el qui vulgui salvar la seva vida, la perdrà; i el qui la perdi, la conservarà

♦ sjá búi sínu borgið: [aconseguir] dur bé a terme les feines de la llar

♦ sjá hag sínum borgið [með e-u]: veure que una cosa va en interès (o: benefici) d'un mateix

♦ sjá sér borgið: resguardar-se de perill, posar-se fora de perill, capguardar-se (Mall.)

◊ það var leiðinleg nótt, enn leiðinlegri fyrir það, hvað mér fanst þetta háttalag vitleysislegt. Þótt aldrei nema Linchmere lávarður hefði nú, fyrir einhverra hluta sakir, ástæðu til að gera sér í hugarlund, að honum væri einhver hætta búin í húsi Sir Tomasar Rossiters — hvers vegna í ósköpunum tvílæsti hann þá ekki hurðinni og sá sér borgið á þann hátt? Það var ekkert vit í því, sem hann hafði svarað mér, að hann kynni að vilja sjálfur að á sig yrði ráðið. Hvers vegna átti hann að vilja það? Og hvern gat langað til að gera það?: fou una nit tediosa i encara més tediosa perquè considerava que aquesta conducta d'ell era forassenyada. Encara que lord Linchmere tingués raons, fos pel que fos, per a imaginar-se que corria algun perill a la casa de Sir Thomas Rossiter, per què diantre aleshores no tancava amb doble forrellat la seva porta i es protegia d'aquesta manera? No tenia gens de sentit que m'hagués respost que volia que l'ataquessin. Per què havia de voler-ho? I qui podia desitjar fer-ho?

♦ sjá e-m farborða: alimentar (o: nodrir) algú, sustentar algú

◊ ég skal sjá þér farborða (wə-χilkalˈtī   ʔɔθə-ˈχā, וְכִלְכַּלְתִּי אֹתְךָ) því að enn verður hungursneyð í fimm ár. Þú munt ekki líða skort, hvorki þú, fjölskylda þín né nokkuð sem þitt er“: jo et nodriré, car encara hi haurà cinc anys de fam; i així tu no patiràs pas manca d'aliments, ni tu, ni ta família ni res que sigui teu

♦ sjá sér farborða: mantenir-se, sustentar-se

♦ sjá aumur á e-m: tenir compassió (o: llàstima) d'algú, compadir-se d'algú

◊ ætti ég ekki að sjá aumur á Níníve (wa-ʔăˈnī   lɔʔ   ʔāˈħūs   ʕal־nīnəˈwēh, וַאֲנִי לֹא אָחוּס עַל-נִינְוֵה), hinni miklu borg, þar sem meira en hundrað og tuttugu þúsundir manna búa, sem þekkja vart hægri höndina frá þeirri vinstri, og að auki fjöldi dýra?“: i jo no m'hauria d'apiadar de Nínive, la gran vila, en la qual hi viuen més de cent vint mil homes que no saben distingir llur dreta de llur esquerra, i, en ultra, animals en gran nombre

◊ en Drottinn miskunnaði þeim (wa-i̯ʝāˈħān   ʝəhˈwāh   ʔɔˈθ-ām, וַיָּחָן יְהוָה אֹתָם) og sá aumur á þeim (wa-ʝəraħăˈm-ēm, וַיְרַחֲמֵם) og sneri sér til þeirra sakir sáttmála síns við Abraham, Ísak og Jakob. Vildi hann eigi, að þeir skyldu tortímast, hafði og eigi útskúfað þeim frá augliti sínu til þessa: i Jahvè se'n va compadir i els va tenir misericòrdia i es girà cap a ells, per amor del pacte que havia fet amb l'Abraham, l'Isaac i en Jacob. No volgué que fossin exterminats i fins avui no els ha rebutjats de la seva presència

◊ hann sagði: "Frá bernsku. Og oft hefur hann kastað honum bæði í eld og vatn til að fyrirfara honum. En ef þú getur nokkuð, þá sjá aumur á okkur (σπλαγχνίζομαι, σπλαγχνισθεὶς ἐφ' ἡμᾶς) og hjálpa okkur (βοηθέω, βοήθησον ἡμῖν)": ell li va respondre: “des de la seva infantesa. I sovint l'ha tirat al foc i a l'aigua per fer-lo perir, però, si hi podeu fer res, tingueu compassió de nosaltres i ajudeu-nos”

◊ ekki höfum vér þann æðsta prest, er eigi geti séð aumur á veikleika vorum (συμπαθέω, συμπαθῆσαι ταῖς ἀσθενείαις ἡμῶν), heldur þann, sem freistað var á allan hátt ([πεπειρασμένον δὲ] κατὰ πάντα?) eins og vor (? = καθ' ὁμοιότητα?), en án syndar: no tenim pas per summe sacerdot un que no pugui compadir-se de les nostres febleses, ans el que ha estat temptat de totes les maneres com nosaltres, però [que és] sense pecat

♦ hann má ekkert aumt sjá: no pot veure ningú sofrint

♦ sjá fyrir endann á e-u: [pre]veure ja la fi (o: l'acabament) d'una cosa (preveure l'acabament o el resultat final d'una cosa, veure o saber com acabarà una cosa & començar a veure l'acabament imminent d'una cosa, veure o saber quan acabarà una cosa, veure o entendre o saber que una cosa ja cuida acabar)

♦ það sér ekki fyrir endann á e-u: no se sap quan acabarà una cosa, no es [pre]veu el final d'una cosa

♦ sjá ekki sólina fyrir e-u ~ e-m: #1. (hylja sólina) tapar [una cosa ~ algú] el sol (interposar-se una cosa entre la persona i el sol); #2. (þykja ákaflega vænt um e-n, hafa mikið dálæti eða ást á e-m) tenir ulls només per a algú (no veure-hi de cap ull per algú, sentir una gran passió o amor per algú, perdre l'oremus per algú, estar embadalit o encapritxat d'algú, no saber on posar els peus per algú, idolatrar algú)

♦ sjá ekki til sólar: 1. <GEN> no veure el sol; #2. (vera í mjög slæmri aðstöðu) veure-ho tot fosc (trobar-se o estar en una situació molt dolenta); #3. (eygja ekki neinn möguleika til e-s) no veure cap manera possible (no veure cap possibilitat)

♦ sjá sitt óvænna: #1. (horfa illa fyrir e-u, sjá að í óefni stefni) no veure-ho clar (intuir o entreveure que no tot és com tocaria ésser, sentir que alguna cosa no quadra, sospitar que alguna cosa va malament); #2. (sjá sig um hönd) repensar-s'ho (pensar-s'ho millor, fer-se enrere)

♦ hann sá sitt óvænna: s'ho va repensar, ho va pensar millor, es va fer enrere

♦ sjá sér færi: aprofitar l'oportunitat

♦ sjá sér e-ð fært: (sjá sér leið til e-s) sentir-se (o: veure's) capaç de fer una cosa (veure's prou fort, capacitat, hàbil etc. d'escometre una cosa)

♦ sjá sér hag í e-u: veure profit  (o: benefici) per a si [mateix -a] en una cosa

♦ það sér ekki högg á vatni: no hi ha cap diferència, no hi ha ni la més mínima diferència

♦ sjá sér leik á borði: ensumar (o: veure) una oportunitat

♦ sjá ofsjónum yfir e-u: estar envejós -osa d'una cosa, tenir enveja d'una cosa

◊ og þú munt sjá ofsjónum yfir þeirri farsæld (wə-hibbatˤətˈtā   ˈt͡sar   māˈʕōn   bə-ˈχɔl, וְהִבַּטְתָּ צַר מָעוֹן בְּכֹל), sem Ísrael mun hlotnast, og aldrei framar skal nokkur verða gamall í húsi þínu: i estaràs gelós de tota la benaurança que caurà sobre Israel, i mai més ningú no tornarà a fer-se vell al teu casal

◊ er ég ekki sjálfur fjár míns ráðandi? Eða sérðu ofsjónum yfir því (ὁ ὀφθαλμός σου ἐστὶ πονηρός, ἢ ὁ ὀφθαλμός σου πονηρός ἐστιν ὅτι ἐγὼ ἀγαθός εἰμι;), að ég er góðgjarn?: que per ventura no puc fer el que vull del meu cabal i béns? O és que estàs gelós que jo sigui benvolent?

♦ ég hef séð hann svartari: ja n'he viscudes de pitjors

♦ sjáum hverju fram vindur: vejam a veure com es desenvolupa la cosa

♦ ég sá hann skrifa: el vaig veure escrivint

♦ ég get ekki séð neitt rangt við þetta: no hi veig res de malament, no hi trobo res de malament

♦ ég sé mér ekki annað fært: no hi veig cap altra possibilitat

◊ dýr eru fljót að sjá hvern þau hitta fyrir: els animals fan via a veure qui tenen al davant

◊ við sáum skuggum þeirra bregða fyrir á tjaldinu: vam veure llurs ombres que s'esmunyien ràpidament per la cortina

◊ dag einn sá ég Kalla gamla sitja í garðinum: un dia vaig veure el vell Kalli assegut al jardí

◊ þið skuluð sjá að ykkur verður ekki að fyrirætlun ykkar: ja veureu que el vostre pla no us reïxirà

◊ komdu og sjáðu!: vine i veges!

◊ Natanael sagði: „Getur nokkuð gott komið frá Nasaret?“ Filippus svaraði: „Kom þú og sjá (ὁρᾶν, ὁρᾷν ~ ἰδεῖν:   ἔρχου καὶ ἴδε)“: en Natanael li féu: «De Natzaret pot sortir res de bo?» En Felip li contestà: «Vine i ho veuràs»

◊ og sagði: „Hvar hafið þið lagt hann?“ Þau sögðu: „Drottinn, kom þú og sjá (ὁρᾶν, ὁρᾷν ~ ἰδεῖν:   Κύριε, ἔρχου καὶ ἴδε)“: i els digué: «On l'heu posat?» Li digueren: «Senyor, vine i ho veuràs»

◊ og sagði: „Komdu (ləˈχāh, לְכָה) með mér (ʔitˈt-ī, אִתִּי) og sjáðu (ū-rəˈʔēh, וּרְאֵה) hvernig ég legg mig fram af brennandi ákafa vegna málefnis Drottins.“ Síðan lét hann Jónadab aka með sér í vagni sínum: i li digué: «Vine amb mi, i veuràs com m'esforço pel meu zel ardent per la causa de Jahvè». Tot seguit, va fer qualcar en Iehonadav al seu costat en el seu carro

◊ komið og sjáið!: veniu i vegeu!

◊ komið og sjáið (ləˈχū   ū-rəˈʔū, לְכ֣וּ וּ֭רְאוּ) verkin Guðs, sem er óttalegur í breytni sinni gagnvart mönnun: veniu i contempleu les obres de Déu. Com n'és de temible en la seva conducta amb els homes!

◊ hann segir: "Komið og sjáið (ὁράω, ἔρχεσθε καὶ ὄψεσθε)." Þeir komu og sáu, hvar hann dvaldist, og voru hjá honum þann dag. Þetta var síðdegis: ell els digué: "Veniu i vegeu". Ells hi anaren, veieren on s'estava i romangueren amb ell aquell dia. Era al capvespre

◊ komið og sjáið (ὁράω, δεῦτε ἴδετε) staðinn, þar sem hann lá: veniu i vegeu el lloc on era

◊ þegar lambið lauk upp fjórða innsiglinu, heyrði ég rödd fjórðu verunnar (τὸ ζῷον -ῴου, τοῦ τετάρτου ζῴου), er sagði: "Kom (ἔρχου καὶ βλέπε / ἔρχου καὶ ἴδε GS)!" Og ég sá (ὁράω, καὶ εἶδον), og sjá (ἰδού, καὶ ἰδοὺ): Bleikur hestur, og sá er á honum sat, hann hét Dauði, og Hel (ὁ ᾅδης ᾅδου, καὶ ὁ ᾍδης) var í för með honum. Þeim var gefið vald yfir fjórða hluta jarðarinnar, til þess að deyða með sverði (ἡ ῥομφαία -ίας , ἐν ῥομφαίᾳ), með hungri og drepsótt og láta menn farast fyrir villidýrum jarðarinnar: quan l'anyell va obrir el quart segell, vaig sentir la veu del quart ésser que deia: «Vine [i veges]!». I [hi vaig anar i] vaig veure, i guaiteu! hi havia un cavall de color gris cendrós; i el qui hi muntava nomia Mort, i Infern l'acompanyava. I els donaren potestat sobre la quarta part de la terra per a matar amb espasa, fam i pesta, i permetre que els homes morissin per les feres de la terra

◊ konan vildi ekki láta börnin sjá að hún gréti: la dona no va voler que els infants veiessin que plorava

◊ í fylgsni sínu urðu þjófarnir ekki séðir: els lladres no foren vistos a llur amagatall

♦ vera að sjá: veure's, poder-se veure

◊ aðra mynd var ekki að sjá: no s'hi veia cap altre quadre

♦ sér þess enn merki: hom en veu encara [les] traces (o: senyals)

◊ þá spyrnti Yngvildur á mundlaugina en kviðurinn Gilla sprakk af bruna. Síðan var hann færður niður um garð og sökkt í fen eitt og sér þess enn merki. Gilli þessi var sonur Jaðguðs Gillasonar, Bjaðakssonar, Kjarvalssonar konungs af Írlandi hins gamla er þar ríkti lengi: aleshores l'Yngvildur va apartar la ribella d'una coça, però la panxa d'en Gilli es va badar per mor de la cremada. Després, el portaren a través de la tanca del mas i l'enfonsaren en un aiguamoll i encara se'n poden veure traces [avui en dia]. Aquest Gilli era fill d'en Jaðguð, fill d'en Gilli, fill d'en Bjaðak, fill del rei Kjarval el Vell d'Irlanda, el regnat del qual fou molt longeu

◊ kerling fær ekki sofnað um nóttina, svo var henni bimbult. Veður var kalt úti og logn og heiðríkt. Hún gengur nokkrum sinnum andsælis um húsin og viðrar í allar ættir og setur upp nasirnar. En við þessa hennar meðferð þá tók veðrið að skipast og gerir á fjúk mikið og eftir það þey og brestur flóð í hlíðinni og hleypur snæskriða á bæ Bergs og fá þar tólf menn bana og sér enn merki jarðfallsins í dag: aquella nit, la vella no podia adormir-se de tan indisposada que se sentia. Defora, feia un temps fred, no hi havia vent ni núvols. Va caminar al voltant de les cases del mas un parell de vegades en direcció contrària a la del sol i mentre ho feia runflava en totes direccions i dreçava els narius. I fent això, el temps va començar a canviar i es va desencadenar un gran torb i després, hi hagué un desgel sobtat i una tromba d'aigua va baixar pel pendent de la muntanya i un allau de neu va sepultar el mas d'en Bergur i dotze persones hi trobaren la mort i avui en dia encara es poden veure traces d'aquesta esllavissada de terra

♦ það sér á að...: hom [hi] pot veure que

♦ eigi sér til sólar: no fa sol

♦ það sér til fjalla: es veuen les muntanyes (a causa de l'absència de boira i la bona visibilitat del dia en general)

♦ láta á sjá: començar a presentar senyals de desgast (o: deterioració)

♦ láta sjá sig: deixar-se veure

♦ láta sjaldan sjá sig: ésser car -a de veure

♦ láta ekki sjá sig: [no] presentar-se, [no] aparèixer, [no] deixar-se veure

♦ þú hlýtur að sjá þetta: <LOC FIG = skilja, viðurkenna> no pots no veure-ho, ho has de veure per força

sjá·aldur <n. -aldurs, -öldur>:

pupil·la f, nineta f de l’ull

sjáaldurs- <en compostos>:

<MED> pupil·lar

sjáaldurs·jurt <f. -jurtar, -jurtir>:

belladona f, tabac bord (planta Atropa belladonna) (→ völvuauga)

sjáaldurs·þrengir <m. -þrengis, -þrengar>:

<MED> esfínter m pupil·lar, esfínter m de la pupil·la, esfínter m de l'iris

sjáandi <m. sjáanda, sjáendur>:

vident m & f (persona clarivident)

◊ þau segja við sjáendur (lā-rɔˈʔīm, לָרֹאִים): "Þér skuluð eigi sjá sýnir," og við vitranamenn (wə-la-ħɔˈzīm, וְלַחֹזִים): "Þér skuluð eigi birta oss sannleikann. Sláið oss heldur gullhamra og birtið oss blekkingar: diuen als vidents: "No tingueu pas visions!" I als profetes: "No ens reveleu la veritat. Digueu-nos més aviat coses falagueres i reveleu-nos quimeres!"

sjáandi, sjáandi, sjáandi <adj.>:

vident (que hi pot veure & que veu una cosa)

sjáan·legur, -leg, -legt <adj.>:

1. <GEN> visible

♦ sjáanleg merki e-s: senyals perceptibles d'una cosa

2. (augljós) evident (manifest, palès)

♦ það er sjáanlegt að <+ ind.>: és evident que... <+ ind.>, salta a la vista que... <+ ind.>

sjá·brattur, -brött, -bratt <<adj.>:

de costa escarpada, de penya-segats escarpats (Cf. també la variant → sæbrattur)

◊ en er þeir komu í eyna þótti Gretti þar gott um að litast því að hún var grasi vaxin en sjábrött svo að hvergi mátti upp á komast nema þar sem stigarnir voru við látnir og ef upp var dreginn hinn efri stiginn þá var það einskis manns færleikur að komast á eyna. Þar var þá og fuglberg mikið á sumrum. Þar var þá átta tigir sauða í eynni er bændur áttu. Það voru mest hrútar og ær er þeir ætluðu til skurðar. Settist Grettir þar nú kyrrt. Þá hafði hann fimmtán vetur eða sextán í sekt verið að því sem Sturla Þórðarson hefir sagt: i quan varen arribar a l'illa, en Grettir va considerar que estava bé el que s'hi veia, ja que estava coberta d'herba i els penya-segats eren escarpats de manera que ningú no podia arribar a dalt més que per allà on hi havien posat les escales i, si s'estirava l'escala de més amunt, ningú no tenia l'oportunitat de pujar a dalt de l'illa. Als estius allà també hi havia un enorme penya-segat, en el qual hi criaven els ocells. En aquells temps hi havia vuitanta ovelles a l'illa, les quals eren propietat de [diversos] bændur. La major part eren marrans i ovelles que [llurs propietaris] volien matar [i els hi tenien perquè s'hi engreixessin]. En Grettir, doncs, s'hi va establir. Quan això s'esdevingué, ja feia quinze o setze anys que era un proscrit segons el que ha dit l'Sturla Þórðarson (vocabulari: #1. sjábrattur: Cf. Boer 1900, pàg. 250: 4. sjábrattr, „stil in das meer abfallend“; #2. hvergi mátti upp á komast: Cf. Boer 1900, pàg. 250: 5 — 7. (Vgl. c. 67,5) In der alten zeit scheint die besteigung der insel von der westseite möglich gewesen zu sein. Dort findet sich im felsenabhang eine schräge terrasse, welche jetzt durch eine unübersteigliche kluft von dem oberen teile der insel getrennt ist. enn efri stiginn war also eine leiter, welche von jener terrasse hinaufführte und fortgenommen werden konnte; die untere leiter führte direkt zum meere hinab (Kålund II,60); #3. færleikur: Cf. Boer 1900, pàg. 250: 6. var — fœrleikr, „es stand in keines menschen macht“; #4. sauðir: Cf. Boer 1900, pàg. 250: 8. áttatigi — sauða, jetzt kann die insel 30 schafe ernähren; die tiere werden dort außerordentlich fett (vgl. z. 9); )

Sjá·land <n. -lands, no comptable>:

[illa f de] Sjælland

Sjá·lendingur <m. -lendings, -lendingar>:

sjæl·landès m, sjæl·landesa f

Sjá·lenskur, -lensk, -lenskt <adj.>:

sjæl·landès -esa

sjá·legur, -leg, -legt <adj.>:

de bella prestància

sjálf <n. sjálfs, sjálf>:

ego m, jo m

♦ innra ferðalag sjálfsins: <FIG> viatge interior [al centre] de l'ego

sjálf- <en compostos>:

auto-

sjálfa <f. sjálfu, sjálfur. Gen. pl.: sjálfa>:

selfie f (foto d'un mateix feta amb el mòbil)

sjálf·ala <adj. inv.>:

que pastura a lloure (i s'engreixa o es nodreix per ell mateix)

◊ sælir munuð þér sem sáið við hvert vatn og látið uxa og asna ganga sjálfala (məʃalləˈħēi̯   ˌrɛɣɛl־ha-ʃˈʃōr   wə-ha-ħăˈmōr, מְשַׁלְּחֵי רֶגֶל-הַשּׁוֹר וְהַחֲמוֹר): sereu feliços vosaltres els qui sembreu a la vora de qualsevol riu i deixeu que bous i ases pasturin a lloure (en comparació: la traducció vella fa: sælir eruð þér, sem alls staðar sáið við vötn og látið uxa og asna ganga sjálfala ‘feliços sou vosaltres els qui sembreu arreu a la vora de les aigües i deixeu que els bous i els ases pasturin a lloure’)

sjálfbirging·háttur <m. -háttar, no comptable>:

presumptuositat f, presumpció f de si mateix

sjálfbirgings·legur, -leg, -legt <adj.>:

presumptuós -osa (o: presumit -ida), cregut -uda [de si mateix]

sjálfbirging·skapur <m. -skapar, no comptable>:

presumptuositat f, presumpció f de si mateix

◊ þó að sjálfbirgingskapur hans (ɕīˈʔ-ō, שִׂיאוֹ) nemi við himin og höfuð hans nái upp í skýin, þá verður hann þó eilíflega að engu eins og hans eigin saur, þeir, sem sáu hann, segja: Hvar er hann?: encara que la seva presumptuositat s'elevi fins al cel i que el seu cap toqui els núvols, en convertirà per sempre en no-res com la seva pròpia brutícia, i els qui el veien diran: on és?

sjálf·birgingur <m. -birgings, no comptable>:

presumptuositat f, presumpció f de si mateix

sjálf·birgingur <m. -birgings, -birgingar>:

presumptuós (o: presumit) m, presumptuosa (o: presumida)

◊ fyrir því óttast mennirnir hann, en hann lítur ekki við neinum sjálfbirgingum (kāl־ħaχmēi̯־ˈlēβ, כָּל-חַכְמֵי-לֵב): és per això que els homes el temen: no posa el seu esguard en els creguts

◊ þessir fífldjörfu sjálfbirgingar (αὐθάδης -άδες, τολμηταί, αὐθάδεις) skirrast ekki við að lastmæla tignum: aquests temeraris arrogants no temen d'injuriar les glòries

◊ hann á ekki að vera sjálfbirgingur (αὐθάδης -άδες, μὴ αὐθάδη), ekki bráður, ekki drykkfelldur, ekki ofsafenginn, ekki sólginn í ljótan gróða: que no sigui arrogant, ni iracund, ni donat al vi, ni violent, ni donat a guanys bruts

sjálf·birginn, -birgin, -birgið <adj.>:

presumptuós -osa (o: presumit -ida), cregut -uda [de si mateix]

sjálf·bjarga <adj. inv.>:

1. independent (econòmicament parlant, autosuficient)

◊ Oddur bargst vel á fjallinu og gaf mörgum mönnum líf og limu og lyfti á bak í hríðinni og ófærð, er eigi urðu sjálfbjarga. Þeir komu í Vínverjadal og voru þar um nóttina fyrir hinn átta dag: L'Oddur se'n va sortir molt bé a la muntanya: hi va salvar la vida i els membres de molts d'homes, i va fer continuar qualcant durant el torb i en els indrets del camí que eren impassables o impracticables els qui ja no es podien continuar valent per ells mateixos. Arribaren a Vínverjadalur i hi passaren la nit d'abans el vuitè dia (Baetke 19874, pàg. 54: bjargask sich retten, gerettet, erlöst werden: bjargask vel sich (zu) helfen (wissen), sich tapfer halten, Mund und Standhaftigkeit zeigen)

◊ þá tók kona til orða, sú er Þorsteinn hafði hitta: "Satt er það er oss er oft sagt konum að þar er lítið til vits að taka sem vér erum konur. Hér kom Þorsteinn stangarhögg í morgun, kvað naut hafa stangað Þórð svo að hann mundi eigi sjálfbjargi verða. En eg nennti eigi þá að vekja þig og þá hvarf mér úr hug síðan": aleshores va prendre la paraula la dona que s'era encontrada amb en Þorsteinn i va dir: “és ver que sovint diuen de nosaltres, les dones, que, com que som dones, no hi ha gaire suc de cervell [en nosaltres]. En Þorsteinn cop-de-bastó ha vingut aquí avui de matí i ha dit que un brau havia travessat amb les seves banyes en Þórður de tal manera que no es podia pas valer per ell mateix. De tota manera, no t'he volgut despertar i després ja se'm va anar del cap [i no me n'he tornat a recordar]”

◊ konungr spratt þá upp, ok lagðist út í mót honum, ok fœrði hann þegar í kaf ok hélt honum lengi niðri, en er þeir komu upp, lagðist konungr at landi, en Eindriði var þá máttfarinn, svá at hann varð eigi sjálfbjargi, en er konungr sá þat, lagðist hann til ok hjálpaði honum. En er Eindriði tók at hressast ok þeir váru klæddir, mælti konungr: “mikil íþrótt er þér í sundförum, Eindriði!...el rei es va posar dret d'un bot, [es va ficar dins la mar i] va sortir nedant al seu encontre[, i quan el va atènyer,] el va ficar sota l'aigua i l'hi va mantenir molt de temps. I quan tornaren a sortir a la superfície, el rei es va dirigir nedant a la vorera de la mar, però l'Eindriði estava tan esgotat que ja podia continuar per ell mateix, i qual el rei ho va veure, va tornar nedant cap a ell i el va ajudar [a atènyer la vorera]. Quan ja s'hagueren vestits i l'Eindriði ja començava a retornar a si mateix, el rei li va dir: “Eindriði, ets un nedador molt bo!...

2. que es pot valer per ell -a mateix -a (que és una persona no dependent, p.e., per culpa d'un accident, la vellesa, un ictus etc.)

sjálf·blekungur <m. -blekungs, -blekungar>:

ploma estilogràfica

sjálf·boða <adj. inv.>:

de bona voluntat, volent

◊ þjóð þín kemur sjálfboða (nəδāˈβōθ, נְדָבֹת) á valdadegi þínum. Í helgu skrauti frá skauti morgunroðans kemur dögg æskuliðs þíns til þín: el teu poble vindrà voluntàriament el dia del teu poder. Guarnida amb els ornaments sagrats la rosada del teu jovent ve a tu des del si de l'aurora

sjálfboða·lið <n. -liðs, -lið>:

cos m de voluntaris

sjálfboða·liði <m. -liða, -liðar>:

1. <GEN> voluntari m, voluntària f

2. (í spænsku borgarastyrjöldinni) brigadista m & f (voluntari de les B.I. a la Guerra Civil)

sjálfboðaliða·samtök <n.pl -samtaka>:

organització f de voluntaris

♦ alþjóðleg sjálfboðaliðasamtök: (alþjóðleg frjáls félagasamtök) ONG f internacional

sjálfboða·starf <n. -starfs, -störf>:

treball m de voluntari (treball com a voluntari, esp. en activitats d'interés social)

sjálfboða·vinna <f. -vinnu, no comptable>:

voluntariat m (treball de voluntari)

sjálfboðinn, -boðin, -boðið <adj.>:

1. (óboðinn) no convidat -ada (que no ha estat convidat, sense haver estat convidat)

♦ koma sjálfboðinn: presentar-se (o: venir) sense haver[-hi] estat convidat -ada

2. (velkominn) benvingut -uda (per bé que inesperat)

♦ allt skal þér sjálfboðið: <LOC FIG> tot et resultarà benvingut (o: oportú)

3. (sjálfviljugur, af eigin hvötum) voluntari -ària (de pròpia voluntat, no pas per imposició)

♦ ganga sjálfboðinn í herinn: presentar-se voluntari al servei militar

sjálf·bær, -bær, -bært <adj.>:

1. <ECOL> sostenible

♦ sjálfbær framtíð: un futur sostenible

♦ sjálfbær þróun: desenvolupament sostenible

♦ sjálfbær búskapur: agricultura sostenible

2. <ECON = sjálfum sér nögur> autosuficient, autàrquic -a

♦ sjálfbært heimili: llar autosuficient

sjálf·bærni <f. -bærni, no comptable>:

<ECOL> sostenibilitat f

sjálf·dauður, -dauð, -dautt <adj.>:

mort -a (dit d'animal que no ha estat mort per home o bèstia sinó que ha mort ‘per ell mateix’)

◊ prestarnir mega ekki eta neitt sjálfdautt (kāl־nəβēˈlāh, כָּל-נְבֵלָה) né það, sem dýrrifið (ū-tˤərēˈφāh, וּטְרֵפָה) er, hvort heldur er fugl eða fénaður: els sacerdots no menjaran cap carn morta o trossejada per les bèsties salvatges, sigui d'ocell o de bestiar

◊ þá sagði ég: "Æ, Drottinn Guð! Sjá, ég hefi aldrei saurgað mig, og allt í frá barnæsku minni og fram á þennan dag hefi ég aldrei etið það, er sjálfdautt (ū-nəβēˈlāh, וּנְבֵלָה) væri eða dýrrifið (ū-tˤərēˈφāh, וּטְרֵפָה), og óhreint kjöt hefi ég aldrei lagt mér til munns": aleshores vaig dir: «Ah, Senyor Jahvè! Veges, no m'he sollat mai, i des de la meva infantesa i fins al dia d'avui, mai no he menjat carn de bèstia morta o esquinçada per les bèsties salvatges, ni m'he posat mai a la boca cap carn impura!»

◊ engan mör úr nautum, sauðum eða geitum megið þér eta. En mör úr sjálfdauðum (wə-ˈħēlɛβ nəβēˈlāh, וְחֵלֶב נְבֵלָה) skepnum eða dýrrifnum (wə-ˈħēlɛβ tˤərēˈφāh, וְחֵלֶב טְרֵפָה) má nota til hvers sem vera skal, en með engu móti megið þér eta hann: no menjareu pas greix de bou, d'anyell ni de cabra. El greix del cadàver d'un animal o el d'una bèstia esquinçada per les bèsties salvatges es podrà emprar per a qualsevol ús que calgui, però de cap manera no us és permès de menjar-ne

◊ og hver sá, er etur sjálfdauða (nəβēˈlāh, נְבֵלָה) skepnu eða dýrrifna (ū-tˤərēˈφāh, וּטְרֵפָה), hvort heldur er innborinn maður eða útlendur, skal þvo klæði sín og lauga sig í vatni og vera óhreinn til kvelds. Þá er hann hreinn: qualsevol persona, nadiua o estrangera, que mengi carn d'una bèstia morta o estripada per una bèstia salvatge, es rentarà la roba, es banyarà amb aigua i serà impura fins al vespre; aleshores, serà pura

sjálf·dáðir <f.pl -dáða>:

propis fets

◊ hann sagði það af sjálfdáðum orðið "en sagt er mér að Hænsna-Þórir muni hafa hey til sölu": ell els va respondre que allò els passava per llurs propis fets [però acte seguit va afegir:] “m'han dit que en Þórir el cocover té fenàs venal”

sjálf·dæmdur, -dæmd, -dæmt <adj.>:

autocondemnat -ada

◊ þrætumanni skalt þú sneiða hjá, er þú hefur einu sinni og tvisvar áminnt hann. Þú veist að slíkur maður er rangsnúinn og syndugur. Hann er sjálfdæmdur (αὐτοκατάκριτος -άκριτον, αὐτοκατάκριτος): cal que apartis de tu l'home baralladís quan l'hagis amonestat una i dues vegades. Saps que un home així està pervertit i en pecat, i que es condemna a ell mateix

sjálf·dæmi <n. -dæmis, -dæmi>:

<HIST JUR> sjálfdæmi m, sjálfdœmi m, autosentència f, es designava amb aquest terme el dret que la part demandada atorgava o cedia a la part demandant per a fixar la suma o muntant d'una indemnització com a forma d'arribar a un arranjament extrajudicial en un afer en litigi. La part demandada que atorgava l'autosentència a la part demandant, li estava donant un poder absolut sobre els seus béns i parcialment sobre ella mateixa. La part demandada que atorgava a la part demanant l'autosentència adquiria prestigi social amb aquest fet. També rebia el nom de eindœmi

♦ beiðast sjálfdæmi af e-m: demanar el dret a fixar la suma d'una indemnització en un litigi

◊ um morguninn eftir fór Eysteinn í rannsókn og með honum Þorkell Þorgeirsson frá Ljósavatni. Og er þeir komu til Háls báðu þeir hann rannsóknar. Var þeim það uppi látið. Og er Eysteinn rannsakaði fann hann geldinga sína fimmtán inni byrgða í geldingahúsi Háls og beiddist sjálfdæmis af honum. En Háls brást ókunnigur við þetta og vildi fyrir engan mun festa grið fyrir þetta mál er hann hafði engan grun um sauði Eysteins, þessa er þar voru komnir, eða hverju faraldi þeir hefðu þar komið. Og var það nú hans erindi að fara á fund frænda sinna, Áskels goða og Hávarðs, og segir þeim til þessa það sem hann mátti af vita: l'endemà al matí l'Eysteinn va anar a fer la rannsókn, l'escorcoll legal, i en Þorkell Þorgeirsson del Ljósavatn l'hi acompanyà. I quan varen haver arribat al mas d'en Háls, li demanaren que els permetés de fer l'escorcoll. Els ho fou permès. Quan l'Eysteinn estava duent a terme l'escorcoll, va trobar els seus quinze marrans tancats dins la cort dels mardans i va demanar d'en Hálur que li concedís el dret a fixar ell mateix la suma pel robatori dels marrans. En Háls va reaccionar dient que no en sabia res de tot allò i no volia de cap manera comprometre's a res en aquell afer perquè no tenia ni la menor idea de l'existència allà de les ovelles de l'Eysteinn ni de quina manera hi havien arribat. I llavors la seva prioritat fou d'anar a veure els seus parents l'Áskell el godó i en Hávarður, i contar-los tot el que sabia d'aquell afer (En Baetke 19874 no dóna pas entrada a la locució festa grið; entenc que significa arribar a un acord que resolgui un plet i restableixi la situació de pau entre les dues parts en litigi i tradueixo en conseqüència)

♦ bjóða e-m sjálfdæmi: 

◊ þessu næst sáu þeir, hvar maðr gekk, ok kenndu menn þar Skúla jarl. Hann var herklæddr vel. Hann gekk fyrir Hálfdan ok tók af sér hjálminn ok mælti: "Nú er svá komit, Hálfdan, at ek vil bjóða þér sættir ok sjálfdæmi fyrir þá hluti, sem ek hefi af brotit við þik. Hér með vil ek bjóða þér fóstbræðralag ok gefa þér þar með Ingigerði, fóstru mína, en ef þú vilt ekki þenna kost, þá mun ek ekki hætta til fleiri funda við þik, ok mun þá hvárr fara með sínu máli sem kann": tot seguit després d'aquests fets, varen veure un home que es dirigia cap a ells i reconegueren que era el iarl Skúli. Duia posada la cuirassa i portava tota la seva panòplia. Va anar fins davant en Hálfdan, es va llevar l'elm i li digué: “Hálfdan, la cosa és així; vull oferir-te un acord de reconciliació i el dret a fixar tu mateix la suma de la indemnització que vols que et pagui per les coses que he infringit contra teu. També et vull oferir el fóstbrœðralag, ço és, que ens fem germans juramentats, i en fer-ho, donar-te per dona la Ingigerðr, la meva fóstra. Ara bé, si no vols aquesta opció que t'ofereixo, no tornaré a arriscar-me a tornar-me a trobar amb tu i que cadascun de nosaltres dos faci amb la seva part com millor pugui”

◊ og um kveldið er hún bar mat fram fellir hún niður spónatrogið. Eyjólfur hafði lagt sverð það í milli stokks og fóta sér er Gísli hafði átt. Þórdís kennir sverðið og er hún lýtur niður eftir spónunum þreif hún meðalkaflann á sverðinu og leggur til Eyjólfs og vildi leggja á honum miðjum. Gáði hún eigi að hjalti horfði upp og nam við borðinu; hún lagði neðar en hún hafði ætlað og kom í lærið og var það mikið sár. Börkur tekur Þórdísi og snarar af henni sverðið. Þeir hlaupa upp allir og hrinda fram borðunum og matnum. Börkur bauð Eyjólfi sjálfdæmi fyrir þetta og gerði hann full manngjöld og kveðst gert mundu meira ef Berki hefði verr í farið: l'Eyjólfur llavors se'n va anar de ca seva amb onze homes en direcció a migjorn per anar a veure en Börkur el Gros a qui va contr totes aquestes novetats i totes les circumstàncies que les acompanyeven. En Börkur se n'alegrà i va pregar la Þórdís que fes una bona acollida a l'Eyjólfur “;i recorda-te'n del gran amor que li tenies al Þorgrímur, mon germà, i porta't bé amb l'Eyjólfur”. La Þórdís li va replicar: “He de plorar en Gísli, mon germà així que el que no faré serà fer una bona acollida a l'assassí d'en Gísli més enllà de fer-li i oferir-li [una mica de] grautur”. Al vespre, quan va servir el menjar, va tombar la safata amb els cullers. L'Eyjólfur havia posat l'espasa que havia estat d'en Gísli entre el setstokkur i els seus peus. La Þórdís havia reconegut l'espasa i quan es va acotar per arreplegar els cullers, va agraponar el mantí de l'espasa i va descarregar-hi un cop damunt l'Eyjólfur amb la intenció de travessar-lo per la meitat. Tanmateix, no havia parat esment en el fet que la guarda de l'espasa mirava cap amunt i va quedar enganxada a la taula de manera que el va endevinar en un punt més baix que no hauria volgut. El cop d'espasa va endevinar l'Eyjólfur a la cuixa i li va fer una ferida gran. En Börkur va agafar la Þórdís i li va llevar l'espasa. Tots es posaren drets d'una revinclada i tombaren les taules i el menjar. En Börkur va oferir a l'Eyjólfur el dret a fixar ell tot sol la suma de la indeminatzació que volia per aquell fet. L'Eyjólfur va imposar el pagament de full manngjǫld o indemnització completa per la mort d'un home, especificant que hauria reclamat una suma major si en Börkur no s'hagués portat tan bé. Aleshores la Þórdís va prendre testimonis i es va declarar davant ells divorciada d'en Börkur proclamant que mai més no tornaria a ficar-se dins el seu llit. I és el que va fer. Se'n va anar a viure a Þórdísarstaðir, a la vorera de la mar, a Eyrr. En Börkur va romandre a Helgafell fins que l'Snorri el godó l'en foragità: aleshores se n'anà a viure als Glerárskógar. Quant a l'Eyjólfur, va tornar a ca seva, molt descontent com havia anat el seu viatge (vocabulari: #1. spónatrog: cf. Finnur Jónsson 1903, pàg. 98: spónatrogit, „die löffelschachtel“; stokks, d. i. setstokks, s. zu Eyrb. c. 24,1.; #2. nam við: cf. Finnur Jónsson 1903, pàg. 99: nam við, „stiess gegen“; #3. neðar: cf. Finnur Jónsson 1903, pàg. 99: neðar, „weiter nach unten“; #4. manngjǫld: cf. Finnur Jónsson 1903, pàg. 99: manngjǫld, „mannesbusse“, soviel wie für die tötung eines mannes bezahlt werden musste)

♦ hafa sjálfdæmi: obtenir el sjálfdæmi

◊ Þórir mælti: "Eg vil gefa þér fé mitt hálft til þess að þú réttir málið og hafir annaðhvort sektir eða sjálfdæmi svo að óvinir mínir sitji eigi yfir mínu": en Þórir li va dir: “et donaré la meitat del meu cabal per tal que em facis guanyar el plet i que hi obtinguis ja sigui la imposició del bandejament ja sigui que hom ens concedeixi el sjálfdæmi de manera que els meus enemics no continuïn seient damunt el que és meu”

◊ hann steig öðrum fæti upp á steininn og mælti: "Þess strengi eg heit," sagði hann, "að áður alþingi er úti í sumar skal eg hafa fullsektað Arngrím goða eða sjálfdæmi ella." Síðan stígur hann í sæti sitt. Gunnar stökk þá fram og mælti: "Þess strengi eg heit," sagði hann, "að áður alþingi er úti í sumar skal eg hafa sótt til útlegðar Þorvald Oddsson eða hafa sjálfdæmi ella": va posar un peu damunt la pedra i va dir: “Prometo solemnement que abans que no acabi l'Alþingi d'aquest estiu hauré aconseguit la plena proscripció de l'Arngrímur el godó, o, altrament, el sjálfdæmi”. Després, tornà a pujar al seu seient. Aleshores en Gunnar va fer un bot cap endavant i digué: “Prometo solemnement que abans que no acabi l'Alþingi d'aquest estiu hauré obtingut el bandejament d'en Þorvaldur Oddsson, o que, altrament, obtindré el sjálfdæmi”

♦ handsala e-m sjálfdæmi: traspassar, mitjançant encaixada o estreta de mans, a algú el dret a pronunciar sentència ell mateix en un afer

◊ nú af þessum orðum Skúfs þá sefast Þorkell. Áttu þá margir hlut í um sættir þeirra. Fór það og fram að Skúfur handsalaði Þorkatli sjálfdæmi fyrir víg Loðins. Fór Þormóður þá til vistar á Stokkanes: en Þorkell llavors es va tranquil·litzar amb aquelles paraules de l'Skúfur. Foren molts els qui tingueren part en la consecució de l'arranjament entre ells. La cosa va acabar que l'Skúfur va cedir, amb una encaixada demans, al Þorketill el dret a fixar ell mateix la indemnització per la mort d'en Loðinn. Després d'aquests fets, en Þormóður se n'anà a Stokkanes i hi romangué

◊ eftir þetta bjuggust menn brott að ríða og báðu vinir Páls að hann skyldi selja Sturlu sjálfdæmi. Hann kvaðst þess ekki fús vera og lét þar ójafnaðar eins að von er Sturla var þótt hann mælti fagurt. En þó gekk hann að Sturlu við umtölur manna og bað hann hafa þökk fyrir stilling sína er hann hafði þar gert á því þingi. Sturla svarar: „Það heyri eg að litlu muni skipta hve til mín er gert enda finn eg það eitt á að yður þyki svo.“ Páll mælti: „Ef þetta má bæta þá vil eg að þú gerir slíka sæmd til handa þér sem þér líkar sjálfum.“ Sturla mælti: „Sjást þú svo fyrir ef eg skal sjálfur meta mig að yður mun þykja óhófs vita.“ Þá svarar Páll: „Ekki hefir mér fyrir þá sök slík vandræði til handa borið að eg mundi það kjósa né svo þig að hafa fyrir orðið og er það því vel fallið að þú ráðir fyrir. En biðja vil eg þig, segir Páll, að þú leggir eigi fyrr dóm á málið en við eru [staddir réttlátir menn og] vinir allra vor.“ Eftir það handsalaði Páll Sturlu sjálfdæmi en Sturla í mót niðurfall að sökum og skildust að því: després d'allò, els homes es varen preparar per a partir i els amics d'en Páll li varen demanar que atorgués a l'Sturla el dret a imposar la sentència en aquell cas. Ell els va contestar que no hi estava disposat i va afegir que, encara que l'Sturla hagués parlat bellament, sempre se n'havia d'esperar injustícia [d'un home com ell] allà on era. Però i, tanmateix, anà a veure l'Sturla de tant que hom l'hi va instar i li pregà que acceptés el seu agraïment per la moderació que havia emprat i mostrat durant aquella sessió del þing. L'Sturla li va repondre: “He sentit a dir que poc t'importa el que se m'ha fet i l'únic que trobo és que realment penses així”. En Páll li digué: “Si ho pot compensar d'alguna manera, vull que siguis tu mateix el qui fixi la compensació pel teu honor que més et plagui”. L'Sturla li va respondre: “Vés amb compte perquè si he de taxar jo mateix [el meu valor], que no trobis excessiu [el preu que jo fixi]”. Aleshores en Páll li va respondre: “No em trobo en aitals dificultats [com aquestes] per raó d'haver-ho triat [així] com tu tampoc no has triat [que et passés] el que t'ha passat. I per aquesta raó crec que és oportú que siguis tu sol el qui decideixi [la sentència en aquest cas]. Tanmateix, voldria demanar-te”, li va dir en Páll, “que no pronunciïs una sentència en aquest afer més que en presència [d'homes justos] i de tots els nostres amics”. Després d'això, en Páll va traspassar a l'Sturla, per encaixada de mans, el dret de jutjar ell mateix, i, a canvi, l'Sturla li va prometre de deixar caure aquell afer i tot seguit es varen acomiadar

♦ krefjast sjálfdæmis [af e-m]: exigir (o: reclamar) [d'algú] que li atorgui el sjálfdœmi o dret a fixar tot sol el muntant de la indemnització

♦ níta sjálfdæminu: rebutjar el sjálfdæmi

◊ "hvers beiðist þú um?" segir Gissur. "Þess að þú vinnir eið," segir Gunnar. "Það vil eg gera," segir Gissur, "ef þú vilt þiggja sjálfdæmið." "Það bauð eg fyrir stundu," segir Gunnar, "en nú þykir mér um meira að dæma." Njáll mælti: "Eigi er að níta sjálfdæminu, þess að meiri sæmdar er fyrir vert, er meira er málið": “quina mena de prova reclames?” li va dir en Gissur. En Gunnar li va respondre: “que prestis un jurament”. En Gissur li va contestar: “Estic disposat a fer-ho si tu estàs disposat a acceptar el sjálfdæmi [que t'ofereixo]”. En Gunnar li va replicar: “Ja l'havia ofert fa un temps, però ara em sembla que el que s'ha de jutjar ha tornat més”. En Njáll li va dir: “Un sjálfdæmi no es pot pas rebutjar: com més gran és la cosa en litigi, major és l'honor que en resulta”

♦ selja e-m sjálfdæmi: [con]cedir a algú el sjálfdæmi

◊ þá er Hrafnkell leystur, og seldi hann Sámi sjálfdæmi. Sámur skipti Hrafnkeli af fé slíkt, er hann vildi, og var það raunlítið. Spjót sitt hafði Hrafnkell með sér, en ekki fleira vopna. Þenna dag færði Hrafnkell sig brott af Aðalbóli og allt sitt fólk: aleshores en Hrafnkell va quedar lliure i va cedir al Sámur el sjálfdæmi. En Sámur va cedir al Hrafnkell la part dels béns que va voler i que fou molt petita. En Hrafnkell portava la seva llança però no pas més armes. Aquell mateix dia en Hrafnkell es va mudar, amb tota la seva gent, d'Aðalból

◊ "Það er sannast," sagði Þorsteinn, "að eg vil selja þér sjálfdæmi fyrir málið": en Þorsteinn li va dir: “la veritat és que et vull concedir el sjálfdæmi sobre aquest cas”

♦ taka sjálfdæmi: 

◊ Eiður mælti: "Þetta er vel boðið faðir að taka sjálfdæmi af slíkum manni sem Þórður er": l'Eiður li va dir: “mon pare, la possibilitat d'acceptar el sjálfdæmi d'un home com en Þórður és una gran oferta”

◊ Guðmundur hinn ríki sækir nú málið í Norðlendingadóm og setur dóminn og býður til varnar. Þá mælti Þorkell Geitisson: "Það vildi eg Guðmundur að þú tækir sættir og sjálfdæmi sektalaust." Guðmundur svarar: "Það mundi eg þiggja ef þú ættir eftir duganda mann að bjóða. En nú nenni eg eigi um vanmennu þá er eg hefi svo starfa fyrir haft." Þá mælti Þorkell og nefndi sér votta og setti lýritti og fyrirbauð þeim að dæma. En Guðmundur kvað hann nú með kappi að ganga að verja og segir hann skulu þar engum sínum málum fram koma. Þá mælti Þorkell: "Enn munum vér þetta handsala fyrir manninn ef þú vilt sjálfdæmi taka": en Guðmundur el poderós llavors va portar la causa al þing del quarter del nord i [en la seva qualitat de godó] va nomenar els jutges i va convidar la defensa a presentar les seves al·legacions. Aleshores en Þorkell Geitisson va dir: “Guðmundur, em plauria que acceptis un acord i el sjálfdæmi sobre aquest cas sempre que no demanis el bandejament”. En Guðmundur li va contestar: “Acceptaria la teva oferta si l'estiguessis fent en nom d'un home respectable, però no em puc pas decidir a acceptar-la per un miserable com aquest de qui he tingut tants de treballs”. Aleshores en Þorkell va parlar per nomenar testimonis per a si i va imposar un lýritti, ço és, un veto prohibint-los que emetessin cap sentència. En Guðmundur llavors va proclamar que en Þorkell estava presentant la seva acció de defensa amb tota l'empenta però que aquella vegada no imposaria pas les seves reclamacions. En Þorkell li va replicar: “Si estàs disposat a acceptar el sjálfdæmi, nosaltres continuarem estant disposats a cedir-te amb una encaixada de mans l'acord per a aqueix home”

♦ þiggja sjálfdæmi: acceptar el sjálfdæmi ofert

◊ eftir það sögðu þeir Skúfi tíðindin. Þá sá hann sér engan sóma sýnna en þiggja sjálfdæmi þau er þeir bræður buðu fyrir vígin og fébætur fyrir menn sína að svo göfgum mönnum sem þeir bræður voru, allra helst er sá var sekur er vígin hafði vegið: després d'això varen contar la notícia a l'Skúfur. Aleshores l'Skúfur no veié cap sortida més honrosa que la d'acceptar el sjálfdæmi que li oferien els germans per les morts [de son fill i el seu pastor] i [imposar] indemnitzacions en metàl·lic pels seus dos homes morts a homes de llinatge tan alt com eren els dos germans, i això més que més perquè el qui havia comès les morts ja estava proscrit. Havent quedat en aquests termes, varen segellar l'acord de reconciliació

sjálfdæmi·hyggja <f. -hyggju, no comptable>:

<FIL> subjectivisme m

sjálf·frjóvgun <f. -frjóvgunar, -frjóvganir>:

autofecundació f

sjálf·fær, -fær, -fært <adj.>:

que pot prescindir d'ajut, que es pot valer per si mateix

sjálf·gefinn, -gefin, -gefið <adj.>:

natural, obvi òbvia (que resulta lògic, que se sobreentén per si mateix)

♦ það er sjálfgefið að <+ ind.>: es dóna per descomptat que... <+ ind.>

♦ það er ekki sjálfgefið að <+ subj.>: no és res que s'hagi de donar per fet que <+ subj.>

sjálf·ger, -ger, -gert <adj.>:

1. <GEN> que ha estat fet -a per un mateix

◊ bǫlvaðr verð þú fyrir ǫll kykvendi á jǫrðu, þvíat þú tókt við mínum úvin ok leyndir hánum fyrir augliti Evu, til þess at hann mætti ór þínu fylsni sigr vega á mannligu kyni; fyrir þat skalt þú skipta ásýn þeirri, er þú bart í meyligu andliti, ok skalt þú bera ljótt andlit ok grimt ok andstyggt mannligu kynu, hverfi þeir fœtr, er báru þinn réttan líkam, ok gakk þú héðan í frá á kviði þínum ok á brjósti. Beisk mold ok saurig skal vera matr þinn, fyrir því at þú ázt sœtt epli, þat er þú tókt ór hendi Evu. Þú skalt vera sjálfgørt kerald eitrs ok dauða, til vitnisburðar at þú falt eitrliga ǫfund í þínum líkam (Espill 47:115): maleïda siguis entre tots els éssers vivents de la terra, car acollires el meu enemic i l'amagares als ulls de l'Eva fins que, des del seu amagatall, ha pogut obtenir la victòria sobre el gènere humà; per això ara canviaràs l'aspecte que has tingut [fins ara] amb cara de donzella i [en lloc seu] tindràs una cara lletja i ferotge i fastigosa per al gènere humà. Que desapareguin els peus que han portat el teu cos dret, i vés, d'avui en endavant, [arrossegant-te] amb el teu ventre i pit. Que la terra amarga i bruta sigui el teu menjar car has menjat de la poma dolça que has agafat de la mà de l'Eva. Seràs per tu mateix un recipient de verí i mort en testimoniatge que has amagat en el teu cos una enveja verinosa

2. (sigur) obtingut -uda sense combatre (victòria)

◊ játaðist allt fólk undir hlýðni við Harald konung og fengu honum gíslar, tiginna manna sonu, svo sem Tósti jarl kunni skyn allra manna í þeirri borg, og fór konungur um kveldið ofan til skipanna með sjálfgerum sigri og var allkátur. Var ákveðið þing snemma mánadaginn í borginni. Skyldi þá Haraldur konungur skipa staðinn með ríkismönnum og gefa réttu og lén: tota la gent va declarar que volien prestar obediència al rei Haraldur i li donaren per ostatges els fills d'homes de renom, seguint la proposta que va fer el iarl Tósti que coneixia tots els prohoms d'aquella ciutat. Després, al vespre, el rei se'n tornà a les seves naus en la consciència de la seva victòria guanyada sense combatre i estava de molt bon humor. L'endemà a primera hora del dilluns es va acordar la celebració d'un nou þing a la ciutat, en el qual el rei Haraldur volia designar prohoms per a ocupar els diferents càrrecs al capdavant de la ciutat i atorgar feus i privilegis

sjálf·gerður, -gerð, -gert <adj.>:

1. (heimagerður) fet -a per un mateix (fet a casa, de fabricació pròpia)

2. (sjálfkrafa, ósjálfráður) espontani -ània (improvisat)

3. (náttúru-, náttúrulegur) natural (no artificial)

sjálf·gildi <n. -gildis, no comptable>:

<INFORM> valor m per defecte

sjálf·helda <f. -heldu, -heldur. Gen. pl.: -heldna o: -helda>:

1. (klemma, klípa) civilitzar algú (indret d'on una persona, un animal o una cosa -p.e., un vehicle- hi ha quedat atrapat per ell mateix i no en pot sortir per ell mateix)

♦ koma í sjálfheldu: quedar encallat -ada (o: embarrancat -ada; o: empantanegat -ada), quedar atrapat -ada

♦ lenda í sjálfheldu: (klemma, festa) quedar atrapat -ada

♦ vera í sjálfheldu: trobar-se atrapat -ada

♦ vera í sjálfheldu á steininum: quedar atrapat -ada damunt una roca

2. <GEN> impàs m (punt mort, situació d'empat o estancament)

♦ koma í sjálfheldu [með e-ð]: em trobo encallat [amb una cosa], sóc en un impàs [amb una cosa], estic empantanegat -ada [amb una cosa]

♦ ég er kominn í sjálfheldu með e-ð: he arribat a un punt mort en una cosa

♦ lenda í sjálfheldu: acabar en [un] punt mort

♦ vera í sjálfheldu: trobar-se en [un] punt mort, trobar-se estancat -ada (trobar-se en una situació de punt mort de la qual hom no sap com sortir-se'n per ell mateix)

♦ málið er komið í sjálfheldu: la cosa s'ha estancat (o: està estancada), la cosa està paralitzada

2. <ECON> efecte m forrellat, lock-in-effect m

3. <INFORM> interbloqueig m

sjálfheldu·stigi <m. -stiga, -stigar>:

escala f sense suport

sjálf·hól <n. -hóls, no comptable>:

variant de → sjálfshól ‘elogi de si mateix’

◊ konungr mælti: "Vel er þat, at þú vilt varast sjálfhól ok hrœsni, en satt segir þú þat, at þeir eru flestir leikar, at maðr verðr at sjá, áðr hann kunni, eðr hvat viltu fleira til tína?": el rei li va dir: “està bé que evitis la jactància i la fanfarroneria/vanaglòria, però dius ver quan dius que són la majoria dels jocs que un home ha de mirar abans que no els sàpiga practicar. Però digues-me, què més t'agradaria esmentar?” (En Rafn tradueix: Kongen sagde: ”Det er vel, at du vogter dig for Hovmod og Selvroes, men siger dog sandt; det er de fleste Lege, som man maa see paa, inden man selv kan dem; men hvilke flere kan du opregne?”. En Baetke 19874, pàg. 657: tína <...> 2. (im einzelnen) aufzählen, anführen: þarf þar ekki orð at tína = SS I 264:379: en þeir fundust jafnnær flokkunum með jafnmarga menn. Var þá talað um sættir og þarf þar ekki orð að tína en sættin gekk greiðilega saman ‘els grups es varen trobar a una distància equidistant [del territori de cadascun] i cadascun amb un nombre d'homes igual. Aleshores discutiren els termes dels acords i no va caldre adduir gaire paraules car l'acord fou fàcil d'assolir’)

sjálf·hreinsandi, -hreinsandi, -hreinsandi <adj.>:

autonetejant, autonetejable

sjálf·hreyfilegur, -hreyfileg, -hreyfilegt <adj.>:

automotor -motriu, que es pot moure per ell mateix

sjálf·hverfa <f. -hverfu, no comptable>:

egocentrisme m

sjálf·hverfur, -hverf, -hverft <adj.>:

egocèntric -a

sjálf·hælinn, -hælin, -hælið <adj.>:

fanfarró -ona

sjálf·hælni <f. -hælni, no comptable>:

inclinació f a lloar-se a si mateix

sjálfka <f. sjálfku, no comptable>:

egoisme m

sjálf·kjörinn, -kjörin, -kjörið <adj.>:

1. <GEN> aclamat -ada per a un càrrec un candidat únic, proclamat -ada [president] un candidat únic

2. (óumdeildur) indiscutible (obvi, natural, inqüestionable, incontestable, evident)

◊ hann er sjálfkjörinn foringi hópsins: és el líder indiscutible del grup

sjálf·krafa¹ <adj. inv.>:

espontani -ània

sjálf·krafa² <adv.>:

espontàniament

◊ eru nokkrir regngjafar meðal hinna fánýtu guða heiðingjanna, eða úthellir himinninn skúrum sjálfkrafa (—, —. l'original fa: wə-ʔim־ha-ʃʃāˈmaʝim   ʝittəˈnū   rəβiˈβīm, וְאִם-הַשָּׁמַיִם יִתְּנוּ רְבִבִים)? Ert það ekki þú, Drottinn, Guð vor, svo að vér verðum að vona á þig? Því að þú hefir gjört allt þetta: entre els déus inútils dels pagans, que per ventura n'hi ha alguns que facin ploure? O per ventura és el cel qui vessa espontàniament els ruixats? Que no ets pas tu, Jahvè, el nostre Déu, de manera que hem d'esperar en tu? Car, tu ets qui ha fet tot això

◊ og enn talaði ég og spurði hann: „Hverjar eru þessar tvær ólífugreinar við gullrennurnar tvær? Gullin olía rennur sjálfkrafa (—, —. l'original fa: ʔăˈʃɛr   bə-ˈʝaδ   ʃəˈnēi̯   t͡santəˈrōθ   ha-zzāˈhāβ   ha-mərīˈqīm   mē-ʕălēi̯-ˈhɛm   ha-zzāˈhāβ, אֲשֶׁר בְּיַד שְׁנֵי צַנְתְּרוֹת הַזָּהָב, הַמְרִיקִים מֵעֲלֵיהֶם, הַזָּהָב) úr þeim í gullrennurnar tvær“: i vaig prendre la paraula una vegada més i li vaig demanar: “què són aquests dos cimals d'olivera amb els dos conductes d'or? L'oli daurat flueix de per si mateix d'ells dins els dos conductes d'or”

◊ sjálfkrafa (αὐτόματος -άτη -όματον, αὐτομάτη ἡ γῆ) ber jörðin ávöxt, fyrst stráið, þá axið og síðan fullvaxið hveiti í axinu: la terra produeix fruit de per si mateixa, de primer el bri, després l'espiga i després el blat granat a l'espiga

sjálfku·legur, -leg, -legt <adj.>:

egoista

sjálf·kveikja <f. -kveikju, -kveikjur. Gen. pl.: -kveikja>:

autoignició f, combustió espontània (→ sjálfsíkveikja)

♦ sjálfkveikju hitastig: punt m d'ignició, temperatura f d'[auto]ignició

sjálfkvæðis·réttur <m. -réttar, no comptable>:

dret m a decidir per ell mateix

sjálflaga·veldi <n. -veldis, -veldi>:

estat autònom (→ lögveldi)

sjálf·leyfður, -leyfð, -leyft <adj.>:

que es pot fer sense permís

sjálf·límandi, -límandi, -límandi <adj.>:

autoadhesiu -iva

sjálf·lýsandi, -lýsandi, -lýsandi <adj.>:

autoluminiscent, fosforescent

sjálf·lærður, -lærð, -lært <adj.>:

autodidacta

sjálf·menntaður, -menntuð, -menntað <adj.>:

autodidacta

sjálf·miðaður, -miðuð, -miðað <adj.>:

<LIT> egocèntric, -a, egòlatra

sjálf·myndaður, -mynduð, -myndað <adj.>:

<BIOL> autogen -ògena

sjálfnæmis- <en compostos>:

<MED> autoimmune

sjálfnæmis·lifrarbólga <f. -lifrarbólgu, -lifrarbólgur>:

<MED> hepatitis f autoimmune

sjálf·ráða <adj. inv.>:

major d'edat (a partir de 16 anys)

♦ vera sjálfráða: ésser major d'edat

♦ verða sjálfráða: atènyer la majoria d'edat

sjálf·ráður, -ráð, -rátt <adj.>:

1. (sem ræður sér sjálfur) independent (lliure per a actuar)

◊ lát síðan goðin sjálfráð; þeim veitist létt ǁ að sefa stormsins hamramma vígamóð ǁ á æstu hafi; hvorki sýprus ǁ hreyfir þá lauf eða bærist askur: deixa després que els déus decideixin ells tots sols [i quan vulguin]: a ells els resultarà lleuger de calmar l'esperit bel·licós de la virulenta tempesta que brama sobre la mar alsurada; aleshores ni el xiprer no mourà el seu fullam ni el freixe no es bellugarà (L'original fa: Pērmīt|tĕ dī[uīs ǁ cētĕră, | quī sĭmŭl // strāuē|rĕ uēn[tōs ǁ a̅e̅quŏrĕ | fēruĭdo // dēpro̅e̅|lĭān|tīs, nēc | cūprēs[sī // nēc uĕtĕ|rēs ăgĭ|tāntūr | ōrnī)

◊ Hrolleifur svarar: "Síðan eg var níu vetra hefi eg jafnan sjálfráði verið ferða minna og svo mun enn. Skal eg þín orð einkis virða hér um og þykir mér sem ekki torfæri sé á leið minni þóttú lafir á stígum": en Hrolleifur li va respondre: “des que vaig fer els nou anys que sempre he decidit per mi mateix els meus viatges i continuaré fent-ho així. No et tindré gens en compte les teves paraules i em sembla que el meu camí no serà pitjor perquè t'aferris a les meves petjades”

♦ vera sjálfráður um e-ð: tenir llibertat per fer una cosa com un vol

◊ hún er sjálfráð um hvað hún gerir: ella decideix lliurement el que fa

◊ hún er sjálfráð, hvað hún gerir: ella pot fer i dexar de fer el que vulgui

♦ henni er ekki sjálfrátt: no sembla conscient del que fa, ho fa com sense atenir-se al seny o a la raó

2. (ráðríkur, einþykkur) [tossudament] decidit -ida (rebecament resolut, fermament entossudit en la seva decisió)

♦ vera sjálfráður: tirar pel dret sense escoltar raons

3. (sem er undir e-m sjálfum komið) sotmès -esa a la voluntat d'algú (que decideix per ell mateix en una cosa, que depèn d'un)

♦ honum er það sjálfrátt: està en les seves mans, depèn d'ell

◊ hún svarar: “gott má eg frá honum segja það allt sem honum er sjálfrátt”: ella li va respondre: “no puc parlar més que bé d'ell en tot el que depèn d'ell”

4. (fullorðinn, sjálfráða) major d'edat (emancipat de pares o tutor legal, que ha assolit la majoria d'edat)

5. (löglega ábyrgur gerða sinna) legalment habilitat -ada (o: capacitat -ada) (legalment responsable dels seus actes)

◊ Þormóð grunar þá að honum muni eigi sjálfrátt um, fer þá ofan í tóna og sér vegsummerki að Þorgeir er kominn að ofanfalli. Tekur hann þá til hans og kippir honum upp enda var þá hvönnin nær öll upp tognuð. Fara þeir þá til fanga sinna: en Þormóður aleshores va suposar que en Þorgeir devia trobar-se en una situació de la qual no en podia sortir per ell mateix, així que aleshores va baixar per la paret de l'espadat fins al sortint amb la tofa d'herba on va veure, per les traces del que havia passat, que en Þorgeir havia quedat en una posició a punt d'estimbar-se per avall. Aleshores el va agraponar i d'una estrebada el va trabucar cap a dalt i llavors ja havien arrabassat gairebé tota l'angèlica que hi havia allà de manera que, tot seguit, varen tornar al punt on havien deixat les pertinences i l'angèlica arrabassada abans

◊ "Víst þykir mér mikið mein að því," segir hann, "en eigi er mér það sjálfrátt": ell li va respondre: “pots estar-ne ben segur que tinc per mi que hi ha un gran mal en això, però no he anat a parar en aquesta situació [=ésser serf o esclau] per decisió pròpia”

◊ Arnkell var úti staddur. Hann sá hvar maður hljóp og hafði skjöld og þóttist kenna skjöldinn. Kom honum í hug að Úlfar mundi eigi hafa skjöldinn látið sjálfráður: l'Arnkell es trobava defora del mas. Va veure un home corrents que portava un escut i va creure reconèixer aqueix escut i li va passar pel cap que era possible que l'Úlfar podria no haver deixat l'escut voluntàriament

◊ Búi segir: "Því heldur skal kjósa sem kostir eru ójafnari. Eg hefi verið sjálfráði ferða minna hér til og svo ætla eg enn en hólmgöngu skal veita þér þegar þú vilt": en Búi li va dir: "com més desiguals són dues opcions de tria, més fàcil és de fer l'elecció. He vingut aquí per decisió pròpia i per decisió pròpia hi vull romandre, així que et concediré la hólmganga, el duel ritualitzat a un illot, en el dia i l'hora que vulguis"

◊ á hestinum Dúlcifal skal engi taka af yðrum mönnum, ok hann skal sjálfráðr fara: que cap dels vostres homes no toqui el cavall Dúlcifal: que vagi a lloure on vulgui

◊ Gestr segir: "Mest gleði þótti mér með Sigurði ok Gjúkungum. En þeir brœðr Loðbrókarsynir váru †...† menn sjálfráðastir at lifa sem menn vildu. En með Eireki at Uppsǫlum var sæla mest. En Haraldr konungr hárfagri var vandastr at hirðsiðum allra fyrrnefndra konunga. Ek var ok með Hlǫðvé konungi á Saxlandi, ok þar var ek prímsigndr því at ek mátti eigi þar vera elligar, því at þar var kristni vel haldin, ok þar þótti mér at ǫllu bezt": en Gestr li va dir: "Tinc per mi que vaig sentir l'alegria més gran a cal Sigurðr i els Gjúkungar; ara bé, els germans fills d'en Loðbrók foren †...† els homes tenien la màxima llibertat per viure com volien. A ca l'Eirekr d'Uppsalir hi havia la benaurança més gran. Però, de tots els reis esmentats abans, el rei Haraldr Bells-cabells fou el més primmirat pel que fa als usatges de la cort. També vaig estar a cal rei Hlǫðvér de Saxònia, i és allà que hi vaig ésser primsenyat perquè, altrament, no hi hauria pogut romandre, atès que allà el cristianisme s'hi observava bé i considero que és allà on m'hi vaig trobar millor en tots els aspectes" (Sophus Bugge 1864, pàg. 80, comenta: Cap. IX. S. 76, L. 6. þeir brœðr Loðbrókarsynir váru menn sjálfráðastir at lifa, sem menn vildu: Lodbrokssønnerne gave Folk størst Frihed til at leve, som de vilde. Men dette skulde man snarere have ventet udtrykt ved með þeim brœðrum Loðbrókarsonum var mǫnnum sjálfráðast (eller váru menn sjálfráðastir) at lifa, sem vildu. Al meu entendre, el passatge és corrupte; la corruptela versemblantment s'hauria degut al fet que hi havia dos váru col·locats un darrere l'altre o en una posició molt propera, la qual cosa hauria originat un cas d'haplografia. Possiblement manca mitja línia)

◊ "svo mun þér hentust mín vist að eg fari sjálfráður því eg er skapstyggur ef mér líkar eigi vel," segir Glámur: en Glámur li va contestar: “La meva estada a ca teva et sortirà més profitosa si sóc jo mateix el qui decideix sobre el que faig o deixo de fer, perquè solc irritar-me si volen que faci alguna cosa que no em ve de gust”

◊ "sæk þú þau þá," segir Grettir, "því að mér þykir þér sjálfrátt verið hafa er báturinn er brotinn": "doncs vés-les a cercar", li va dir en Grettir, "perquè em sembla que la barca s'és estavellada per una decisió teva i de res més"

◊ set eg þessi grið fyrir oss og vora frændur, vini og venslamenn, svo konur sem karla, þýjar og þræla, sveina og sjálfráða menn: declaro aquests grið, aquest acord de pau, per a tots nosaltres i els nostres parents consanguinis, parents afins i amics, tant si són dones com homes, serves o serfs, macips o homes lliures

◊ hún svarar: "Eg sagði þér og svo frændur mínir þá er við komum saman að eg vildi vera sjálfráð og frjáls allra þeirra hluta sem mér stæði vel að veita og af því spara eg ekki fé þitt. Eða viltu nokkuð aðra hluti við mig tala þá sem mér megi blygð í verða?": ella li va respondre: "quan va començar la nostra vida en comú, jo i els meus parents et vam dir que volia poder prendre decisions per mi mateixa i ésser lliure en totes aquelles coses que em corresponguessin de permetre o concedir i per això mateix no estalvio el teu cabal. O per ventura vols parlar amb mi d'altres coses que em podrien resultar vergonyants?"

◊ nú lét Þorsteinn lagða verða peninga til steinsmíðar báðum þeim og þvílíks annars sem þau þurftu og þau máttu eigi missa til viðurlífis. Og að lyktaðri þessari smíð og á viðurkvæmilegum tíma og öllum hlutum tilbúnum skildu þau sína stundlega samvist að sjálfráði sínu að þau mættu því heldur njótandi verða heilagrar samvistu annars heims. Settist þá í sinn stein hvort þeirra og lifðu svo langan tíma sem guð vildi skipa og entu svo sína ævi: llavors en Þorsteinn va donar diners [als picapedrers] perquè els construïssin dues ermites de pedra i qualsevol altra cosa que els calgués a ell i la seva dona i que fos imprescindible per a ells dos per a viure. I quan aquestes dues ermites estigueren fetes i s'hagueren acabat de fer tots els preparatius, en el moment addient, ell i ella es varen separar, acabant volenters llur vida terrenal en comú a fi de poder esdevenir més aviat, d'aquesta manera, fruïdors en l'altre món d'una vida santa comuna. Aleshores cadascun es va acomodar a la seva ermita i hi visqueren tant de temps com va voler disposar Déu i hi acabaren així llurs vides

◊ var þá svo komið að víðast um sjábyggðir voru menn skírðir en kristin lög voru ókunn flestum mönnum en um uppdali og fjallbyggðir var víða alheiðið, því að þegar er lýðurinn varð sjálfráða þá festist þeim það helst í minni um átrúnaðinn er þeir höfðu numið í barnæsku: en aquell temps la situació era tal que arreu de les comarques costaneres la gent ja havia estat batejada encara que, realment, les lleis cristianes continuaven essent desconegudes de la majoria de persones. Per contra, a les valls de les terres altes i a les contrades muntanyenques, encara hi regnava pertot el paganisme perquè, quan el poble hi fou lliure de decidir per ell mateix, s'havien estimat més de mantenir viu el record de la fe que havien après en llur infantesa

◊ Steinn mælti: "Þótt eg sé að engu sjálfráður fyrir konungi þá skal eg ekki svo fyrir þrælum hans": l'Steinn li va dir: "Encara que no sigui lliure en absolut davant el rei, no per això ho seré també davant el seu serf"

◊ Þóroddur Snorrason bauðst til þeirrar farar því að hann hirti þá alllítt hvað yfir hann gekk ef hann færi sjálfráði: en Þóroddur Snorrason es va oferir a fer aquest viatge perquè no es preocupava gens del que li pogués passar sempre que pogués organitzar i disposar el viatge com volgués

sjálf·ræði <n. -ræðis, no comptable>:

1. (það að ráða sjálfur sínum málum) independència f (llibertat d'actuació, d'actuar)

◊ sýndist öllum mönnum þeim er heyrðu þessa tíðindasögn sjá atburður undarlegur orðinn að einn ungur maður skyldi orðið hafa að bana svo harðfengum héraðshöfðingja og svo miklum kappa sem Jöður var. En þó var eigi undarlegt því að hinn hæsti höfuðsmiður hafði skapað og gefið í brjóst Þorgeiri svo öruggt hjarta og hart að hann hræddist ekki og hann var svo öruggur í öllum mannraunum sem hið óarga dýr. Og af því að allir góðir hlutir eru af guði gervir þá er öruggleikur af guði ger og gefinn í brjóst hvötum drengjum og þar með sjálfræði að hafa til þess er þeir vilja, góðs eða ills, því að Kristur hefur kristna menn sonu sína gert en eigi þræla en það mun hann hverjum gjalda sem til vinnur: a tothom qui va sentir a contar aquesta notícia li va semblar fora del comú que un jove hagués mort ell totsol un héraðshöfðingi -un cabdill de districte- i campió tan gran com era en Jöður. I tanmateix, no era res d'extraordinari, car l'artífex màxim havia creat i infós en el pit d'en Þorgeir un cor tan ferm que aquest no temia res i era tan intrèpid en totes les proves de la vida com ho és el lleó. I, per tal com totes les coses bones ens són donades per Déu, vet ací que l'estrenuïtat és feta i infosa per Déu en el pit dels barons ardits i, amb ella, també el lliure albir per a fer-ne el que volen, el bé o el mal, car el Crist ha fet dels cristians els seus fills i no pas els seus esclaus, i a cadascú li donarà el premi que s'hagi guanyat [en vida]

◊ þá segir Hrærekur konungur: "Satt er það að mjög er niður fallið ríki Haralds konungs hins hárfagra er engi hans ættmaður er yfirkonungur í Noregi. Nú hafa menn hér í landi ýmiss við freistað. Var Hákon Aðalsteinsfóstri konungur og undu allir því vel. En er Gunnhildarsynir réðu fyrir landi þá varð öllum leitt þeirra ofríki og ójafnaður, að heldur vildu menn hafa útlenda konunga yfir sér og vera sjálfráðari því að útlendir höfðingjar voru þeim jafnan fjarri og vönduðu lítt um siðu manna, höfðu slíkan skatt af landi sem þeir skildu sér. En er þeir urðu ósáttir Haraldur Danakonungur og Hákon jarl þá herjuðu Jómsvíkingar í Noreg. Þá réðst í móti þeim allur múgur og margmenni og hratt þeim ófriði af sér. Eggjuðu menn þá til þess Hákon jarl að halda landi fyrir Danakonungi og verja oddi og eggju. En er hann þóttist fullkominn til ríkis af styrk landsmanna þá gerðist hann svo harður og frekur við landsfólkið að menn þoldu honum eigi og drápu Þrændir sjálfir hann og hófu þá til ríkis Ólaf Tryggvason er óðalborinn var til konungdóms og fyrir allra hluta sakir vel til höfðingja fallinn. Geystist að því allur landsmúgur að vilja hann hafa að konungi yfir sér og reisa þá upp af nýju það ríki er eignast hafði Haraldur hinn hárfagri. En er Ólafur þóttist fullkominn að ríki þá var fyrir honum engi maður sjálfráði. Gekk hann við freku að við oss smákonungana að heimta undir sig þær skyldir allar, er Haraldur hinn hárfagri hafði hér tekið, og enn sumt frekara en að síður voru menn fyrir honum sjálfráða að engi réð á hvern guð trúa skyldi. En er hann var frá landi tekinn þá höfum vér nú haldið vináttu við Danakonung og höfum vér af honum traust mikið haft um alla hluti er vér þurfum að krefja en sjálfræði og hóglífi innanlands og ekki ofríki: aleshores el rei Hrærekur li va dir: “És ver que el poder del rei Haraldur Bells-cabells ha caigut molt baix, ja que cap parent d'ell no és rei sobirà de Noruega. La gent d'aquí ja han fet diverses temptatives en aquest sentit. En Hákon Aðalsteinsfóstri ha estat rei i a tots els va plaure molt. Però quan els fills de na Gunnhildur varen regnar sobre el país, tothom n'estigué tan tip de llur tirania i iniquitat que [finalment] s'estimaren més de tenir reis estrangers que els governessin i ésser més independents car els capitostos estrangers sempre eren lluny d'ells i s'ocupaven poc dels costums de la gent [del país] si n'havien els impostos que els havien imposat. I quan en Haraldur, rei de Dinamarca, i el iarl Hákon es desavingueren, els viquings de la Ioms varen atacar i assolar Noruega. Aleshores tot el múgur, ço és, el poble comú -i eren tota una multitud- els va atacar i repel·lí llur atac. Aleshores hom esperonà el iarl Hákon a defensar el país contra el rei de Dinamarca i a defensar-lo a punta de llança i tall d'espasa. Però vet ací que quan el iarl Hákon va considerar que havia assolit totalment el poder en el país amb el suport dels seus compatriotes, va tornar tan sever i exigent amb la gent del país que la gent no l'aguantà i els mateixos habitants dels Þrændalög el varen matar i aleshores elevaren l'Olau Tryggvason al tron, el qual tenia dret al regne per naixement i en tots els aspectes tenia bona fusta de capitost. Aleshores tot el poble comú va dir clamorosament que volien tenir-lo com a rei perquè redrecés el regne del qual s'era apoderat en Haraldur Bells-cabells. Però quan el rei Olau va considerar que havia consolidat plenament el seu poder, no va deixar a ningú la llibertat per fer el que volgués. Va procedir de manera brutal contra nosaltres,els smákonungar, fent de reclamar per a si tots els tributs que en Haraldur Bells-cabells havia recaptats aquí, i, a més a més, en algunes coses fou més brutal i tot que ell, de tal manera que la gent tingué tan poca llibertat d'actuació amb ell que fins i tot ningú no decidia per ell mateix en quin déu volia creure. I quan hagué hagut d'abandonar el país per la força, nosaltres vam cloure amistat amb el rei de Dinamarca i d'ell n'hem tingut gran ajut i recolzament en totes aquelles coses que ens ha calgut reclamar [per a nosaltres i els nostres]: independència personal i una vida en calma fronteres endins del país i no hi ha ha pas tirania” (Baetke 19874, pàg. 532: at síðr váru menn sjálfráða fyrir honum, at sie waren so weit entfernt davon, ... daß sogar)

◊ konungur segir: "Svo líst mér Erlingur sem eigi sé þér verra að taka af mér jafnmiklar veislur sem þú tókst af Eiríki jarli, þeim manni er þér hafði gert hinn mesta mannskaða. En eg mun þig láta vera göfgastan mann í landinu þó að eg vilji veislurnar miðla að sjálfræði mínu en eigi láta sem þér lendir menn séuð óðalbornir til ættleifðar minnar en eg skyldi margföldum verðum yðra þjónustu kaupa": el rei li va dir: “Erlingur, em sembla que no és pas pitjor per a tu de rebre de mi tants de feus i privilegis com els que vas rebre el iarl Eiríkr, l'home que t'ha causat fet el dany més gran. Faré que siguis l'home més noble/poderós del país encara que vull compartir [amb vosaltres] lliurement i per decisió pròpia els feus i càrrecs i no pas fer com si vosaltres, lendir menn, nobles vassalls, tingueu dret per naixement al meu patrimoni de manera que jo hagi de comprar el vostre servei a un preu múltiples vegades superior”(#1. cf. en Baetke 19874, pàg. 710: veizla <...> 5. vom König verliehener Grundbesitz oder übertragenes Amt mit den Einnahmen daraus: hafa, halda veizlur af konungi; #2. cf. en Baetke 19874, pàg. 376: lendr adj. mit Land ausgestattet, belehnt: lendr maðr Lehensmann, Adliger (in Norwegen))

◊ Erlingur hafði ekki skaplyndi til að biðja konunginn né einna muna hér um því að hann sá að konungur var ekki leiðitamur. Sá hann og að tveir kostir voru fyrir höndum, sá annar að gera enga sætt við konung og hætta til hvernug færi eða ella láta konung einn fyrir ráða og tók hann þann upp þótt honum þætti mjög í móti skapi sínu og mælti til konungs: "Sú mun þér mín þjónusta hallkvæmst er eg veiti þér með sjálfræði": l'Erlingur no tenia eima de demanar res en absolut al rei en aquest afer car veia que el rei no es mostrava pas flexible. També veia que tenia dues opcions: una era no fer cap pacte amb el rei i arriscar-se al que pogués passar o bé, altrament, permetre que el rei decidís tot sol i fou aquesta darrera opció la qui va prendre per més que considerava que anava molt en contra del que hauria volgut, i va dir al rei: “el servei més útil que et puc prestar és el que et faci lliurement i de grat”

◊ Þóroddur Snorrason og Steinn Skaftason undu illa er þeir fóru eigi í sjálfræði. Steinn Skaftason var manna fríðastur og best að sér ger um íþróttir, skáld gott og skartsmaður mikill og metnaðarfullur. Skafti faðir hans hafði ort drápu um Ólaf konung og hafði kennt Steini. Var svo ætlað að hann skyldi færa kvæðið konungi. Steinn bast eigi orða og ámælis við konung, bæði sundurlausum orðum og samföstum. Báðir voru þeir Þóroddur óvarmæltir, segja svo að konungur vildi verr hafa en þeir er sonu sína höfðu sent honum til trúnaðar en konungur lagði þá í ófrelsi. Konungur reiddist: en Þóroddur Snorrason i n'Steinn Skaftason es varen prendre molt malament que no tinguessin llibertat per fer com volien. N'Steinn Skaftason era un home bellíssim i molt hàbil en totes les destreses físiques, també era un bon escalda i un home molt parencer i arrogant. L'Skafti, son pare, havia comost una drápa a llaor del rei Olau i l'havia ensenyada a l'Steinn. La intenció era que declamés el poema al rei. L'Steinn no es contenia en paraules i blasmes contra el rei, tant en paraules normals com en versos. Ell i en Þóroddur no eren cauts amb llurs paraules i deien també que el rei ho tindria pitjor que els qui li havien enviat llurs fills confiant-hi i el rei els havia fets captius. El rei es va aïrar (vocabulari: #1. bindast orð við konung: cf. en Baetke 1987 4 p. 52: bindask (við) sich zurückhalten, beherrschen; bindask e-s sich einer Sache enthalten)

◊ svo er sagt að Glúmur fer nú fyrir í njósn með tíunda mann til Fnjóskadals og þaðan til Gnúpsskarðs, svo í Bárðardal og átu dagverð þar í dalinum að þess manns er Áslákur hét. Þar var stafkarl einn á búi og þótti förunautum Glúms gaman að glettast við karl. Glúmur bað þá ekki glettast við hann meir en hann vildi, kvað það vera lítilmannlegt að erta gamalmenni og nú láta þeir hann lausan. En karl fór þegar á brott er hann mátti í sjálfræði vera og þar til er hann kom á þann bæ er heitir í Ísólfstungu en þar bjó sá maður er Hávarður hét og móðir hans. Nú sagði hann Hávarði að allólíkur var hann þó öðrum mönnum, Glúmur, og kvað hann engan einn hlut til þess hafa að honum væri betur farið en öðrum mönnum: conten que en Glúmur llavors va sortir de reconeixement amb nou homes més cap al Fnjóskadalur i d'allà va anar al Gnúpskarð i també entrà dins el Bárðardalur i feren l'àpat allà, en aquella vall, a ca un home que nomia Áslákur. En el mas també hi havia un vell captaire i els companys d'en Glúmur els va semblar divertit de rifar-se'l. En Glúur els va demanar que no es fiquessin amb ell més del que ell volia, i afegí que era propi de persones de baixa estofa de vexar un vell fent-li befa i aleshores el deixaren anar, i el vell, quan va poder fer el que volia, se'n va anar immediatament d'allà i va caminar fins que va haver arribat al mas que es diu í Ísólfstunga, en el qual hi vivia un home que nomia Hávarður amb sa mare. Aleshores el captaire va contar al Hávarður que en Glúmur era complament diferent dels altres homes, afegint que cap ni un més que ell dels altres homes no havia intervingut perquè hom es portés millor amb ell (?) (vocabulari: #1. hafa hlut til e-s: En Baetke 1987 4 no dóna entrada a aquesta locució. L'interpreto, per bé que amb cautela, com a ficar-se en una cosa amb una intenció.  En Vogt 1921:358 l'entén d'una altra manera: Nun sagte er Havard, er sei donch ganz anders als andere Leute, der Glum, und keiner habe wie er Anspruch darauf, braver gehandelt zu haben als andere)

2. (það að vera sjálfráða) majoria f d'edat (fet d'ésser major d'edat)

♦ svipta e-n sjálfræði (o: lögræði): <JUR> incapacitar legalment una persona

sjálfræðis·legur, -leg, -legt <adj.>:

arbitrari -ària (→ gjörræðislegur)

sjálfs- <en compostos>:

auto-

sjálfs·afgreiðsla <f. -afgreiðslu, -afgreiðslur. Gen. pl.: -afgreiðslna>:

autoservei m (esp. a les benzineres)

♦ er sjálfsafgreiðsla hér?: [que] ens hem de servir nosaltres mateixos? (ens hem de posar la benzina nosaltres mateixos?)

sjálfsafgreiðslu·tæki <n. -tækis, -tæki. Gen. pl.: -tækja; dat.pl.: -tækjum>:

aparell m d’autoservei  (designació de qualsevol dispositiu que permet l'autoservei del client: dispensador automàtic de gasolina, caixer automàtic etc.)

♦ sjálfsafgreiðslutæki til að umbreyta tónlist af geisladiskum og setja á MP3-spilara: aparell d'autoservei de conversió de música de CD a MP3 i transferència a reproductors de MP3

sjálfsafgreiðslu·veitingahús <n. -veitingahúss, -veitingahús>:

self-service m (restaurant)

sjálfsafgreiðslu·verslun <f. -verslunar, -verslanir>:

[botiga f d’]autoservei m (botiga en la qual els clients trien ells mateixos el que hi volen comprar)

sjálfsafla·fé <n. -fjár, no comptable>:

ingressos propis, ingressos m.pl per compte propi

sjálfs·afneitun <f. -afneitunar, -afneitanir>:

1. abnegació f (negació voluntària de si mateix al servei de Déu o pel bé d'altri)

2. [esperit m de] sacrifici m, renúncia f a si mateix (fet de posar de banda voluntàriament els propis desigs i/o necessitats a favor dels d'altri)

3. mortificació f (del cos amb estricta abstinència de tots els plaers, esp. amb una motivació religiosa, ascesi)

sjálf·sagður, -sögð, -sagt <adv.>:

natural, obvi òbvia

♦ hann var sjálfsagður formaður félagsins: era el cap obvi (o: evident) de la societat

♦ að sjálfsögðu: ben clar, naturalment

♦ sjálfsagður hlutur: obvietat f

♦ taka e-u sem sjálfsögðum hlut: considerar una cosa una obvietat

♦ vera sjálfsagður hlutur: ésser una obvietat

sjálfs·agi <m. -aga, no comptable>:

autodisciplina f

sjálf·sagt <adv.>:

1. <GEN> naturalment, òbviament

♦ alveg sjálfsagt!: oi tant que sí!

♦ hér er sjálfsagt um sömu atburði að ræða og...: no cal dir que s'està parlant del mateix esdeveniment que...

♦ það er sjálfsagt: va de callada, no cal ni dir-ho, se sobreentén que sí

♦ það er nú sjálfsagt: això no cal ni dir-ho!

♦ það er sjálfsagt rétt: oi tant que és cert

♦ það er ekki nema sjálfsagt að: no pot ésser més que obvi que..., és natural que

2. (eflaust) probablement (versemblantment)

sjálf·sali <m. -sala, -salar>:

màquina expenedora (de bitllets, de begudes, de llepolies etc.)

sjálfs·ábyrgð <f. -ábyrgðar, -ábyrgðir>:

franquícia f (en una pòlissa d'assegurança: quantitat a partir de la qual comença a comptar la responsabilitat de la companyia asseguradora)

sjálfs·áhætta <f. -áhættu, no comptable>:

franquícia f (en una pòlissa d'assegurança: quantitat a partir de la qual comença a comptar la responsabilitat de la companyia asseguradora)

sjálf·sáinn, -sáin, -sáið <adj.>:

de creixement espontani (dit de planta que creix sense que hom l'hagi sembrada, agrest, silvestre)

◊ korn það, er vex sjálfsáið (ʔēθ   səˈφīaħ, אֵת סְפִיחַ) eftir uppskeru þína, skalt þú eigi skera, og vínber óskorins vínviðar þíns skalt þú eigi lesa. Það skal vera hvíldarár fyrir landið: no colliràs el gra que hagi crescut per ell mateix després de la teva collita, ni veremaràs els raïms de la teva vinya no podada. Serà un any de repòs per a la terra

◊ fagnaðarár skal fimmtugasta árið vera yður. Þér skuluð eigi sá og eigi uppskera það, sem vex sjálfsáið (ʔɛθ־səφīˈħɛi̯-hā, אֶת-סְפִיחֶיהָ) það ár, né heldur skuluð þér þá lesa vínber af óskornum vínviðum: el cinquantè any serà per a vosaltres un any de jubileu. Aqueix any no hi sembrareu ni hi segareu el que creixi sense haver estat sembrat, ni tampoc veremareu els raïms dels ceps no podats

◊ og þetta skalt þú til marks hafa: Þetta árið munuð þér eta sjálfsáið korn (sāˈφīaħ, סָפִיחַ), annað árið sjálfvaxið korn, en þriðja árið munuð þér sá og uppskera, planta víngarða og eta ávöxtu þeirra: i tingues això per un senyal: enguany menjareu el [que produeixi el] gra caigut, l'any que ve, el [que produeixi el] gra silvestre; però l'any tercer, sembreu i segueu, planteu vinyes i mengeu-ne el fruit

◊ þetta skal vera þér tákn: Á þessu ári skuluð þér nærast á sjálfsánu korni (sāˈφīaħ, סָפִיחַ), næsta ár á villtu korni en þriðja árið skuluð þér sá og uppskera, planta víngarða og neyta ávaxta þeirra: que això et sigui un senyal: enguany us nodrireu del [que produeixi el] gra caigut, i l'any que ve, del [que produeixi] el gra silvestre; però l'any tercer, sembreu i segueu, planteu vinyes i mengeu-ne el fruit

◊ þeir köstuðu akkerum og lágu þar þessa stund. Og er þrír dagar voru liðnir hljópu þau af landi ofan og hafði annað þeirra í hendi vínber en annað hveiti sjálfsáið. Sagði Karlsefni að þau þóttust fundið hafa landskosti góða: varen fondejar-hi i hi romangueren aquell temps. I quan hagueren passat tres dies, aquells dos varen tornar a baixar fins a la costa duent a les mans un d'ell raïm i l'altre blat salvatge. En Karlsefni va dir que devien haver trobat una bona terra

◊ Leifur lét í haf þegar hann var búinn. Leif velkti lengi úti og hitti hann á lönd þau er hann vissi áður öngva von í. Voru þar hveitiakrar sjálfsánir og vínviður vaxinn. Þar voru og þau tré er mösur hétu og höfðu þeir af öllu þessu nokkur merki, sum tré svo mikil að í hús voru lögð: en Leifur, quan va estar aparellat, va salpar. En Leifur va errar molt de temps per la mar i va ensopegar amb les terres que no havia estat esperant. Hi havia blateres salvatges i parres crescudes. També hi havia arbres que es deien mǫsurr, ço és, erables, i de tot això en prengueren algunes mostres, [entre les quals hi havia] alguns troncs tan grans que s'hi podria fer una casa

sjálfs·ákvarðaður, -ákvörð, -ákvarðað <adj.>:

autodeterminat -ada (o: autodecidit -ida), determinat -ada [lliurement] per un mateix (o: decidit -ida [lliurement] per un mateix)

♦ sjálfsákvörðuð streitutengd síþreyta: <MED> fatiga crònica autoinduïda per estrès

sjálfs·ákvörðun <f. -ákvörðunar, no comptable>:

autodeterminació f

sjálfsákvörðunar·réttur <m. -réttar, no comptable>:

dret m d'autodeterminació

♦ sjálfsákvörðunarréttur þjóða[nna]: dret d'autodeterminació dels pobles

sjálfs·álit <n. -álits, no comptable>:

1. <GEN> autoestima f

♦ skortur á sjálfsáliti: manca f d'autoestima

2. <PEJOR> autocomplaença f, admiració f de si mateix -a

sjálfs·ánægður, -ánægð, -ánægt <adj.>:

satisfet -a (o: pagat -ada) d'ell -a mateix -a

sjálfs·ánægja <f. -ánægju, no comptable>:

1. <GEN> autosatisfacció f, satisfacció f amb un mateix

2. <PEJOR> autocomplaença f

sjálfs·ást <f. -ástar, no comptable>:

narcissisme m

sjálfs·ásökun <f. -ásökunar, -ásakanir>:

autoacusació (o: autorecriminació) f

♦ bitrar sjálfsásakanir: amargues autorecriminacions

sjálfs·birting <f. -birtingar, no comptable>:

autorealització f

sjálfsbjargar·geta <f. -getu, no comptable>:

capacitat f de valer-se per si mateix -a (p.e., vell, discapacitat, persona que ha sofert un ictus etc.)

sjálfsbjargar·hneigð <f. -hneigðar, no comptable>:

instint m d'autoconservació (o: conservació)

sjálfsbjargar·hvöt <f. -hvatar, -hvatir>:

instint m de supervivència, instint m d'autoconservació (o: conservació)

sjálfsbjargar·viðleitni <f. -viðleitni, no comptable>:

afany m de superviència

sjálfs·blekking <f. -blekkingar, -blekkingar>:

autoengany m

sjálfs·dáðir <f.pl -dáða>:

propis fets

♦ gera e-ð af sjálfsdáðum: fer una cosa de motu propi (o: de pròpia iniciativa) 

♦ gefa sig fram af (o: að) sjálfsdáðum: presentar-se voluntariàriament, lliurar-se voluntàriament (p.e., a les autoritats, a la policia)

sjálfs·dáleiðsla <f. -dáleiðslu, no comptable>:

autohipnosi f

sjálfs·dýrkun <f. -dýrkunar, pl. no hab.>:

narcisisme f, egolatria f

sjálf·sefjun <f. -sefjunar, no comptable>:

autosuggestió f

sjálfs·eign <f. -eignar, no comptable>:

propietat f patrimonial

♦ jörðin er í sjálfseign: el mas és de propietat [patrimonial], el mas és de la seva propietat personal

sjálfseignar·bóndi <m. -bónda, -bændur>:

pagès propietari (pagès que té les terres que conra en propietat, no arrendades ni tampoc treballa per al senyor de les terres. El pagès de terres arrendades o que treballa[va] per al senyor del mas, per contra, era designat amb els termes landbúi, leiglendingur i sobretot leiguliði)

sjálfseignar·stofnun <f. -stofnunar, -stofnanir>:

fundació privada

sjálfs·elska <f. -elsku, pl. no hab.>:

egoisme m

sjálfs·elskur, -elsk, -elskt <adj.>:

egoista

sjálfs·eyðilegging <f. -eyðileggingar, no comptable>:

autodestrucció f

sjálfs·eyðing <f. -eyðingar, no comptable>:

autodestrucció f

sjálfseyðingar·hneigð <f. -hneigðar, no comptable>:

tendències autodestructives, tendència f a l'autodestrucció

sjálfseyðingar·hvöt <f. -hvatar, -hvatir>:

impuls m d'autodestrucció (o: impuls autodestructiu)

♦ upplifa sjálfseyðingarhvatir: experimentar impulsos autodestructius

sjálfs·forræði <n. -forræðis, -forræði>:

<GEN & POLÍT> autonomia f

sjálfs·fórn <f. -fórnar, -fórnir>:

1. <RELIG> autosacrifici m, autoimmolació f 

2. <FIG> autosacrifici m, sacrifici m  (amb finalitat altruista)

sjálfs·fróun <f. -fróunar, no comptable>:

masturbació f

sjálfs·gagnrýni <f. -gagnrýni, no comptable>:

autocrítica f

sjálfs·greining <f. -greiningar, no comptable>:

autoanàlisi f

◊ líf Grikkja var þá kannski ekki algjörlega fullkomið en það virðist þrátt fyrir allt bjóða upp á aðlaðandi valkost við endalausa sjálfsgreiningu kristninnar: la vida dels grecs no era pentura perfecta: tanmateix sembla oferir una alternativa atractiva a l'eterna autoanàlisi del cristianisme

sjálfs·hjálp <f. -hjálpar, no comptable>:

autoajuda f (o: autoajut m)

sjálfshjálpar·bók <f. -bókar, -bækur>:

manual m d'autoajuda

sjálfshjálpar·hópur <m. -hóps, -hópar>:

grup m d'autoajuda (o: d'autoajut)

sjálfs·hól <n. -hóls, no comptable>:

elogi m de si mateix, autoencomi m

sjálfs·hugsun <f. -ugsunar, no comptable>:

pensament m independent

◊ ég skil bara ekki þessa breytingu á Íslensku fólki, það er eins og allur kjarkur og sjálfshugsun sé horfin úr stórum hluta þjóðarinnar: senzillament no puc entendre aquest canvi en els islandesos, és com si tot el coratge i la capacitat de pensar per un mateix hagués desaparegut d'una gran part del poble

sjálfs·hvatir <f.pl -hvata>:

propis fets (→ sjálfsdáðir)

♦ gera e-ð af sjálfshvötum: fer una cosa de motu propi (o: de pròpia iniciativa) 

sjálfs·hyggja <f. -hyggju, no comptable>:

1. <GEN> afecció f per un mateix

◊ sjálfshyggjan (τὸ φρόνημα -ήματος τῆς σαρκὸς, τὸ γὰρ φρόνημα τῆς σαρκὸς) er dauði en hyggja andans líf og friður: i l'afecció per un mateix és la mort mentre que l'afecció per l'esperit és la vida i la pau

◊ þriðja sútra: Uppsprettur þjáningarinnar (kleśa, क्लेश) eru fáfræði (avidyā, a-vidyā, अविद्या), sjálfshyggja (asmitā, asmi-tā, अस्मिता), skynfýsn (rāga, राग), hatur (dveṣa, द्वेष) og lífsþorsti (abhiniveśa, अभिनिवेश): tercera sutra: les fonts del patiment són la ignorància, l'egoisme, l'afecció, l'odi i la set de vida

2. <FIL> egocentrisme m, solipsisme m (→ sjálfsveruhyggja)

sjálfs·íkveikja <f. -íkveikju, -íkveikjur. Gen. pl.: -íkveikja>:

combustió espontània

sjálfs·ímynd <f. -ímyndar, -ímyndir>:

imatge f que hom té d'ell mateix, autoidentitat f

♦ jákvæð ~ neikvæð sjálfsímynd: una imatge positiva ~ negativa de si mateix -a

sjálf·skaðandi, -skaðandi, -skaðandi <adj.>:

autoperjudicial

♦ sjálfskaðandi hegðun: un comportament autolesiu (o: autoperjudicial)

sjálf·skaði <m. -skaða, -skaðar>:

autolesió f, dany m a si mateix

sjálf·skapaður, -sköpuð, -skapað <adj.>:

1. <GEN> creat -ada per un mateix, autoproduït -ïda

2. <BIOL> autogen -ògena

sjálf·skaparvíti <n. -skaparvítis, -skaparvíti>:

desgràcia f [ocorreguda] (o: problema m [ocorregut]) per falta pròpia

♦ e-ð er sjálfskaparvíti: algú és el [propi] culpable d'haver sofert una desgràcia, una cosa dolenta és culpa d'un mateix

sjálf·skeiðungur <m. -skeiðungs, -skeiðungar>:

ganivet m de butxaca

sjálfs·kennd <f. -kenndar, no comptable>:

opinió f de si mateix -a, sentiment m de si mateix -a

♦ jákvæð sjálfskennd: sentiment positiu de si [mateix -a]

♦ neikvæð sjálfskennd: sentiment negatiu de si [mateix -a]

sjálf·skipaður, -skipuð, -skipað <adj.>:

1. <GEN> autoproclamat -ada

2. (álagður, sjálfvalinn) autoimposat -ada, imposat -ada a un mateix

sjálf·skipting <f. -skiptingar, -skiptingar>:

<AUTO> transmissió automàtica

sjálf·skiptur, -skipt, -skipt <adj.>:

<AUTO> amb el canvi de marxes automàtic

♦ sjálfskiptur bíll: un cotxe amb la transmissió automàtica, un cotxe amb el canvi de marxes automàtic

sjálfs·krafa¹ <adj.>:

automàtic -a

sjálfs·krafa² <adj.>:

automàticament, de manera automàtica

sjálfskuldar·ábyrgð <f. -ábyrgðar, -ábyrgðir>:

fidejussió f, fiança (o: garantia) f personal i solidària

sjálf·skylda <f. -skyldu, no comptable>:

deure m incontestable

♦ heimta e-ð [af e-m] með sjálfskyldu: reclamar una cosa [d'algú] com si li correspongués per dret

sjálfs·leysi <n. -leysis, pl. no hab.>:

desinterès m (altruisme, generositat, filantropia)

♦ ósérplægni og sjálfsleysi: altruisme i desinterès (o: abnegació desinteressada; o: lliurament desinteressat)

sjálfs·leysing <f. -leysingar, -leysingar>:

<BIOL & MED> autòlisi f

sjálfs·lýsing <f. -lýsingar, -lýsingar>:

1. <GEN> descripció f de si mateix -a

2. (sjálfsævisaga) autobiografia f (descripció de la vida d'un mateix)

sjálfs·mark <n. -marks, -mörk>:

<ESPORT> gol m en pròpia porteria

sjálfs·mat <n. -mats, no comptable>:

1. <GEN> valoració m de si mateix -a

2. <PEDAG> autoavaluació f

sjálfsmats·kvarði <m. -kvarða, -kvarðar>:

escala f d'autoavaluació

◊ sjálfsmatskvarðar Becks um tilfinningaleg og félagsleg vandkvæði barna og unglinga: escales Beck d'autoavaluació de problemes socials i emocionals d'infants i joves

sjálfs·meðaumkun <f. -meðaumkunar, no comptable>:

autocompassió f

♦ velta sér upp úr sjálfsmeðaumkun: <LOC FIG> rebolcar-se en l'autocompassió

sjálfs·meiðing <f. -meiðingar, -meiðingar>:

autolesió f

sjálfs·melting <f. -meltingar, -meltingar>:

<BIOL & MED> autòlisi f

sjálfs·mennska <f. -mennsku, no comptable>:

feina temporera com a lausamaður

sjálfs·menntun <f. -menntunar, no comptable>:

autodidàctica f, autodidàxia f

sjálfs·misræmi <n. -misræmis, no comptable>:

autodiscrepància f

sjálfs·morð <n. -morðs, -morð>:

suïcidi m

♦ fremja sjálfsmorð: cometre suïcidi

sjálfsmorðs·árás <f. -árásar, -árásir>:

atac m suïcida

sjálfsmorðs·hugleiðingar <f.pl -hugleiðinga>:

pensaments m.pl de suïcidi, intencions f.pl de suïcidi

sjálfsmorðs·tilraun <f. -tilraunar, -tilraunir>:

intent m de suïcidi

sjálfsmorðs·tíðni <f. -tíðni, -tíðnir>:

índex m de suïcidis, taxa f de suïcidis

sjálfs·mótsögn <f. -mótsagnar, -mótsagnir>:

autocontradicció f, contradicció f d'un mateix

sjálfs·mynd <f. -myndar, -myndir>:

1. <ART> autoretrat m

2. (hugmynd e-s um sjálfan sig) imatge f d'un mateix (concepte que hom té de si mateix, autopercepció)

♦ jákvæð ~ neikvæð sjálfsmynd: una imatge positiva ~ negativa de si mateix -a

sjálfs·nám <n. -náms, no comptable>:

autoaprenentatge m

sjálfs·næmi <n. -næmis, no comptable>:

<MED> autoimmunitat f (→ sjálfnæmi)

sjálfsnæmis·sjúkdómur <m. -sjúkdóms, -sjúkdómar>:

<MED> malaltia autoimmunitària

sjálfs·ofnæmi <n. -ofnæmis, no comptable>:

<MED> autoimmunitat f (→ sjálfnæmi)

sjálfsofnæmis·sjúkdómur <m. -sjúkdóms, -sjúkdómar>:

<MED> malaltia autoimmunitària

sjálfspíslar·hvöt <f. -hvatar, no comptable>:

masoquisme m

♦ haldinn ~ haldin ~ haldið sjálfspíslarhvöt: masoquista

♦ kona haldin sjálfspíslarhvöt: masoquista f

♦ maður haldinn sjálfspíslarhvöt: masoquista m

sjálf·sprottinn, -sprottin, -sprottið <adj.>:

espontani -ània, sorgit -ida per ell -a mateix -a

♦ sjálfsprottinn bruni: combustió espontània

sjálfs·rof <f. -rof, -rof>:

<BIOL & MED> autòlisi f

sjálfs·rýni <f. -rýni, no comptable>:

autocrítica f

sjálfs·skaði <m. -skaða, -skaðar>:

autolesió f, autolesionament m

sjálfs·skilningur <m. -skilnings, no comptable>:

autopercepció f, imatge que un es fa d'ell -a mateix -a

sjálfs·skoðun <f. -skoðunar, no comptable>:

1. (á líkamanum) autoexploració f (del cos)

2. (sjálfsrýni varðandi getu og hæfileika) autocrítica f (autovaloració crítica de les pròpies capacitats i possibilitats)

3. (sjálfsrýni varðandi eigin eðli og eiginleika) autoreflexió f (autovaloració crítica del propi caràcter i natura)

sjálfs·stjórn <f. -stjórnar, -stjórnir. Pl. no hab.>:

1. <POLÍT & PSICOL> autonomia f, autogovern m

♦ berjast fyrir sjálfsstjórn: lluitar per l'autonomia

♦ fá sjálfsstjórn: rebre l'autonomia

♦ krefjast [meiri] sjálfsstjórnar: exigir [més] autonomia

♦ sjálfsstjórn landsvæðis: autonomia d'una regió

♦ sjálfsstjórn barna: l'autonomia dels infants

♦ sjálfsstjórn sveitarfélaga: autonomia local

♦ Evrópusáttmáli um sjálfsstjórn sveitarfélaga: Carta Europea de l'Autonomia Local

2. (sjálfagi, það að hafa stjórn á sjálfum sér) autocontrol m (domini d'un mateix)

♦ skortur á sjálfsstjórn: manca f d'autocontrol

3. <GENÈT> autoregulació f

♦ sjálfsstjórn (o: eiginstjórn) litninga: autoregulació cromosòmica

sjálfsstjórnar- <en compostos>:

autònom -a, autonòmic -a

sjálfsstjórnar·fylki <n. -fylkis, -fylki. Gen. pl.: -fylkja; dat.pl.: -fylkjum>:

província autònoma

sjálfsstjórnar·hérað <n. -héraðs, -héruð>:

1. <POLÍT GEN> regió autònoma

2. (á Spani) comunitat autònoma, autonomia f (a Espanya)

◊ 3. Grein.
1. Kastilíska er opinber tunga ríkisins. Allir Spánverjar skulu kunna hana og hafa rétt til að nota hana.
2. Aðrar spænskar tungur verða einnig opinber tungumál í viðkomandi sjálfstjórnarhéruðum í samræmi við heimastjórnarlög þeirra.
3. Fjölbreyttur tungumálaauður Spánar er menningararfleifð sem njóta skal sérstakrar virðingar og verndar (íslensk þýðing eftir Kristinn R. Ólafsson):
Article 3.
1. El castellà és la llengua espanyola oficial de l’Estat. Tots els espanyols tenen el deure de conèixer-la i el dret d’usar-la.
2. Les altres llengües espanyoles seran també oficials en les respectives comunitats autònomes d’acord amb els seus estatuts.
3. La riquesa de les diferents modalitats lingüístiques d’Espanya és un patrimoni cultural que serà objecte d’especial respecte i protecció (Traducció islandesa d'en Kristinn R. Ólafsson)

sjálfsstjórnar·lýðræði <n. -lýðræðis, -lýðræði>:

<POLÍT> república autònoma

sjálfsstjórnar·ríki <n. -ríkis, -ríki. Gen. pl.: -ríkja; dat.pl.: -ríkjum>:

estat autònom

sjálfsstjórnar·svæði <n. -svæðis, -svæði>:

territori autònom

sjálfsstjórnar·sýsla <f. -sýslu, -sýslur. Gen. pl.: -sýslna>:

província autònoma

sjálfs·styrking <f. -styrkingar, no comptable>:

autoreforç m

sjálfs·tjáning <f. -tjáningar, no comptable>:

expressió f de la pròpia personalitat (o: identitat)

sjálfs·traust <n. -trausts, no comptable>:

confiança f en si mateix -a (o: en un -a mateix -a), autoconfiança f

♦ auka sjálfstraustið: augmentar la confiança en un mateix

♦ bæta sjálfstraustið: millorar la confiança en un mateix

♦ glata sjálfstrausti[nu]: perdre la confiança en un mateix

♦ missa sjálfstraust: perdre la confiança en un mateix

♦ skortur á sjálfstraust: manca de confiança en un mateix

sjálf·stýrandi, -stýrandi, -stýrandi <adj.>:

1. (sem stýrir sér sjálft) de regulació automàtica (que es regula a si mateix)

2. <BIOL> autocrí -ina

♦ hamlandi sjálfstýrandi vaxtarþættir: factors autocrins inhibitoris del creixement

sjálf·stýrður, -stýrð, -stýrt <adj.>:

d'accionament automatitzat, no tripulat -ada (dit d'aparell o màquina no governada per un pilot, per un conductor etc., dirigida a distància per control remot o bé autodirigida o autopilotada)

♦ sjálfstýrðir bílar: cotxes de conducció automàtica

♦ sjálfstýrt flygildi: un dron autònom

sjálf·stýring <f. -stýringar, no comptable>:

<AERO> pilot automàtic

sjálf·stæði <n. -stæðis, -stæði. Pl. no hab.>:

independència m

♦ berjast fyrir sjálfstæðið: lluitar per la independència

♦ efnahagslegt sjálfstæði Íslendinga: la independència econòmica dels islandesos

♦ fá sjálfstæðið: obtenir la independència

♦ frelsi og sjálfstæði: llibertat i independència

♦ lýsa einhliða yfir sjálfstæði: declarar unilateralment la independència

♦ taka sér sjálfstæði: independitzar-se

sjálfstæðis·barátta <f. -baráttu, no comptable>:

lluita f per la independència

◊ í augum rómantísku skáldanna og félaga þeirra varð tungan að vopni í sjálfstæðisbaráttu þjóðarinnar: als ulls dels poetes romàntics i de llurs companys, la llengua es va convertir en una arma en la lluita per la independència de la nació

sjálfstæðis·dagur <m. -dags, -dagar>:

dia f de la independència

♦ sjálfstæðisdagur Íslands: #1. → Fullveldisdagur; #2. → Lýðveldisdagur

♦ sjálfstæðisdagur Ísraels: iom m ha-açmaüt (יוֹם הָעַצְמָאוּת)

sjálfstæðis·flokkur <m. -flokks, -flokkar>:

1. (í Katalóníu) Partit per la Independència (P.I.) 

2. (á Íslandi) Partit de la Independència  (partit polític islandès de tendència conservadora)

sjálfstæðis·maður <m. -manns, -menn>:

1. <POLÍT> independentista m & f

2. <POLÍT á Íslandi> sjálfstæðismaður, membre o simpatitzant del Partit de la Independència islandès

sjálfstæðis·mál <n. -máls, -mál>:

qüestió f de la independència

sjálfstæðis·sinni <m. -sinna, -sinnar>:

independentista m & f

sjálfstæðis·stefna <f. -stefnu, no comptable>:

1. (stefna til sjálfstæðis) política f d'independència (política duta a terme per a atènyer la independència i/o mantenir-la)

2. (stefna Sjálfstæðisflokksins) política f del Sjálfstæðisflokkurinn (política pròpia del Partit de la Independència islandès, el Sjálfstæðisflokkurinn)

sjálfstæðis·yfirlýsing <f. -yfirlýsingar, -yfirlýsingar>:

declaració f d'independència

sjálf·stæður, -stæð, -stætt <adj.>:

independent

♦ hugsa sjálfstætt: tenir idees independents

♦ sjálfstætt ríki: un estat independent

♦ viðurkenna land sem sjálfstætt ríki: reconèixer un país com a estat independent

♦ sjálfstæð setning: una oració independent (no subordinada a cap altra)

♦ sjálfstæð tilvera: una existència independent

♦ sjálfstæður atvinnurekandi: [treballador] autònom m, [treballadora] autònoma f

♦ sjálfstæður vilji: lliure arbitri m, franc albir

sjálfs·umönnun <f. -umönnunar, no comptable>:

<MED> autocures f.pl

sjálfs·vald <n. -valds, no comptable>:

decisió f d'un mateix

♦ af sjálfsvöldum: per culpa pròpia

♦ e-m er e-ð í sjálsvald sett: una cosa es deixa a la decisió d'algú

♦ honum er það í sjálfsvald sett: depèn només d'ell; ell mateix [decideix]

sjálfsvarnar·lið <n. -liðs, -lið>:

forces f.pl d'autodefensa

♦ sjálfsvarnarlið Japans: Forces d'Autodefensa del Japó

sjálfsvarnar·námskeið <n. -námskeiðs, -námskeið>:

curs m d'autodefensa

♦ sjálfsvarnarnámskeið fyrir konur: curs d'autodefensa per a dones

sjálfsvarnar·skóli <m. -skóla, -skólar>:

(bardagalistaskóli) escola f d'autodefensa, escola f d'arts marcials

sjálfsveru·hughyggja <f. -hughyggju, no comptable>:

<FIL> idealisme subjectiu

sjálfsveru·hyggja <f. -hyggju, no comptable>:

<FIL> prolepsisme m

sjálfs·vilji <m. -vilja, no comptable>:

pròpia voluntat (→ sjálfvilji)

♦ með (o: að) sínum sjálfsvilja: de (o: per) pròpia iniciativa (o: voluntat), voluntàriament

◊ aumleg og hörmuleg kristni var þar þá að sjá. Sumir prestar lögðu messusöng fyrir hræðslu sakir við Guð, sumir frömðu fyrir hræðslu við höfðingja, sumir að sínum sjálfsvilja (depenent dels editors i dels manuscrits medievals, að sínum sjálfvilja). Höfuðkirkjan, móðirin, sat í sorg ok sút, og sumar dæturnar með henni en sumar glúpnuðu eigi yfir hennar harmi. Lifði hver sem lysti en enginn þorði um að vanda né satt að mæla (SS I, cap. 167, p. 224): aleshores s'hi va poder veure una cristiandat desvalguda i planyívola: alguns preveres havien deixat de dir missa per temor de Déu; alguns[, en canvi,] feien els oficis divins per temor als cabdills i [només] alguns [els feien] per pròpia voluntat. L'església catedral -la mare- es trobava immersa en la pena i l'aflicció i al seu costat hi havia algunes filles [seves] (les esglésies parroquials i sufragànies?), mentre que d'altres es gaubaven en les penes d'ella. Tots vivien de la manera que els abellia i ningú no gosava ni queixar-se ni dir la veritat (Baetke 19874, pàg. 696: 3. vanda um e-t Einwendungen machen gegen, sich wenden gegen, sich beschweren über etwas)

sjálfs·vinna <f. -vinnu, no comptable>:

treball m en un -a mateix -a

sjálfs·virðing <f. -virðingar, no comptable>:

1. <GEN> respecte m per si mateix -a, autorespecte m, respecte propi

2. (sjálfsímynd) autoestima f (nacional, ètnica, lingïística etc.)