Macià Riutort i Riutort: ÍSLENSK-KATALÓNSK ORÐABÓK XXV

Capítol I,XXXVI
(“En Rotllan: fill incestuós d'en Carlemany i sa germana Gísela”)
i
Capítol VIII,VI
(Ganeló és enviat al rei en Marsili)
de la Karlamagnúss saga

36. Síðan kallaði Karlamagnús konungr til sín Turpín kapalín sinn ok gaf honum erkibyskupsstólinn í Reins, en Rikarði ritara sínum byskupsstólinn í Miliens1. Páfinn vígði þá báða, ok tóku síðan allir leyfi ok fóru heim. Karlamagnús konungr fór til Eiss2 ok fann þar Gelem3 systur sína ok leiddi hana í svefnhǫll sína, ok svaf hann hjá henni, svá at hann lagði ást við hana4, til þess er lag þeirra varð5. Síðan gékk hann til kirkju ok gékk til skripta við Egidíum6 fyrir allar syndir sínar nema þessa. En Egidíus blezaði hann ok fór til messu. En er hann sǫng lágamessu7, kom Gabríel engill guðs ok lagði rit á patenuna. En þat var á ritinu, at Karlamagnús konungr hafði eigi til skripta gengit fyrir allar syndir sínar: hann hefir legit með systur sinni, ok mun hon fœða son er heita skal Rollant. Ok skal hann gipta hana Milúni af Angrs8, en eptir sjau mánaði skal hon verða léttari síðan þau kómu bæði í eina hvílu, ok skal hann þat vita, at hann er hans sun, ok þó systur sinnar, ok láti hann vel varðveita sveininn, þvíat hann mun hans þurfa. Egidíus tók ritit af patenunni ok gékk þegar skrýddr til Karlamagnús konungs ok las fyrir honum. Hann gékk við því10 ok féll til fóta honum ok bað fyrirgefningar ok hét því, at hann skyldi aldri optar þá synd gera, ok tók skript ok gerði alt sem ritit bauð honum, gipti systur sína Miluni ok gerði hann hertuga yfir Brettanna. En sveinninn var fœddr sjau mánuðum síðar. Karlamagnús sendi Namlun11 ok Giliam eptir sveininum ok báru til kirkju í Eiss. En Ligger12 ábóti skírði ok kallaði Rollant ok fékk kanunkum at fœða hann upp, ok bað ábóta [Varín13], guðfǫður hans, at hann skyldi vel varðveita hann ok kenna honum á bók. Ábótinn tók við ok fékk honum fjórar fóstrur. En er hann var sjau vetra gamall, þá fœrði ábóti hann Karlamagnúsi. Konungrinn sá, at hann var vænn ok mikill, ok gladdist hann mjǫk við, ok kallar Rollant til sín ok spurði hann: „kennir þú mik?“, sagði hann. Sveinninn svaraði: „Kenni ek þik, lávarðr,“ segir hann, „þú ert móðurbróðir minn.“ Þá er Karlamagnús heyrði, þá hló hann at ok mælti til Dreiu14 prófasts ok Geirarðs15 af Numaia16, at þeir skyldu varðveita hann. En Namlun bað þá koma opt með sveininn til herbergja hans, þvíat ek em fóstrmeistari17 hans.

Aleshores el rei Carlemany va fer cridar en Turpí, el seu capellà i li va donar l'arquebisbat de Reims, i va fer cridar també el seu escrivent en Ricard, i li va donar el bisbat d'Orliens. El Papa els va consagrar a tots dos i després, cadascun d'ells va prendre comiat i se'n a anar a casa seva. El rei Carlemany se'n va anar a Aquisgrà i hi va trobar la Gísela, sa germana. La se'n va dur al seu dormitori i va dormir al seu costat, de manera que la va fer l'objecte de les seves carícies fins que es produí l'ajuntament carnal d'ells. Després, va anar a l'església i hi confessà tots els seus pecats a l'[abat] Gili, tret d'aquest; en Gili el va absoldre i se n'anà a missa i en el moment de la consagració, va baixar en Gabriel, l'àngel de Déu, i diposità una carta a la patena. I a la carta hi posava que el rei en Carlemany no li havia confessat tots els seus pecats: “ha jagut amb sa germana. Ella infantarà un fill; li posareu Rotllan de nom. Que en Carlemany la casi amb en Miló d'Angers. Tindrà l'infant set mesos després que tots dos s'hagin ficat plegats al mateix llit. I que en Carlemany sàpiga que en Rotllan és el seu fill, i tanmateix, també el fill de sa germana9, i que faci guardar [i atendre] bé el vailet, perquè l'haurà de menester”. En Gili va agafar la carta de la patena i va anar a veure el rei Carlemany immediatament, vestit encara amb els abillaments de la missa, i l'hi llegí. En Carlemany ho va admetre i es va prostrar als seus peus, implorant perdó i prometent que mai més no tornaria a cometre aquell pecat, va fer la penitència [que l'abat Gili li va imposar] i va fer tot el que la carta li manava que fes: va casar sa germana amb en Miló i el va fer duc de la Bretanya. I l'infant va néixer set mesos després. En Carlemany va enviar en Naimó i en Gílias (= l'abat Gili): a cercar l'infant i aquests el portaren a l'església d'Aquisgrà. L'abat Lludger el va batejar posant-li el nom de Rotllan, i va cercar alguns canonges que el criessin, i demanà a l'abat Guarí, el seu padrí de fonts, que guardés i atengués bé el vailet i l'instruís en la lectura i l'escriptura. L'abat se'n va fer càrrec i li va cercar quatre nodrisses. I quan el vailet tingué set anys, l'abat el va portar al Carlemany. El rei va veure que era ben plantat i alt i se'n va alegrar molt, i va cridar en Rotllan que s'hi acostés i li va demanar: “que em coneixes?”, li digué. El vailet li va respondre: “Senyor, et conec”, li digué, “tu ets mon oncle”. Quan en Carlemany ho va sentir, va riure i digué al prebost Drogó i al Girard de Nimega que se'n fessin càrrec [i li tinguessin esment]. I el duc Naimó els va demanar que anessin sovint a les seves cambres amb el vailet perquè “jo sóc el seu tutor”.

6. Ok þá mælti keisarinn: Hvern munum vér þangat senda? Nemes svaraði: Ek fer, ef þú vilt, konungr, segir hann, ef þú fær mér glófa ok staf. En keisarinn leit við honum ok mælti: Þú ert vitr maðr, en með þetta skegg ok kampa er ek hefi þá segi ek þér svá, at eigi ferr þú svá langt frá mér þessa 12 mánuðr18 ena næstu, fyrir því at þat er mér ofgeigr19, ef þér verðr nǫkkut til meins. Far ok sitt, segir hann, engi maðr býðr þér til þeirrar sendifarar20. En hvat um þat at tala?, segir hann, hvern viljum vér nú þangat [pàg. 490] senda? Rollant svaraði máli hans21: Búinn em ek þeirrar farar, ef þú vilt konungr. Þá svaraði Oliver máli hans: Eigi skal svá vera, þú ert of bráðskeytr22 í skapi, ok ætla ek, at þú munir heldr sundr fœra23 sætt vára; en ef konungr vill, þá em ek búinn at fara þessu fǫr. Þá mælti Karlamagnús konungr: Hvárgi ykkarr skal koma á þá stigu, ok engi yðvarr 12 jafningja. Þá gékk Turpín erkibyskup fyrir konung ok mælti: Fá mér staf ok glófa ok jartegnir, ok skal ek fara til Marsilií konungs, ok mun ek segja honum nǫkkut24 þat sem mér er at skapi, ok mun ek brátt verða varr við hvat honum er í hug. Karlamagnús konungr svaraði honum ok mælti: Eigi kemr þú þar þessa 12 mánuðr ena næstu, rœð ekki um fleira, nema ek beiða þik. Góðir hǫfðingjar, segir Karlamagnús konungr, kjósit einn af barónum vel kynjaðan ok vel at sér gervan, þann er gersamliga25 segi Marsilio konungi mína orðsending ok greiði vel mína sendifǫr, ok sé vel at sér gerr í bardaga. Rollant svaraði: Þat er Guinelun jarl stjúpfaðir26 minn. Frankismenn svǫruðu: Engan vitum vér jafnvel tilfallinn né jafnvitran honum, nú sýnist oss þat it vænsta ráð, ef konungr vill, at hann fari. Þá mælti Karlamagnús konungr: Guinelun jarl, segir hann, gakk fram þá ok tak við staf mínum ok glófa, þvíat þat vilja Frankismenn, at þú farir þessa sendifǫr. Þá svaraði Guinelun jarl: Því hefir Rollant upp komit, ok aldri mun ek honum þat fyrirgefa, ok aldri síðan skal hann hafa mína vináttu. En nú segi ek í sundr ǫllum sættum ok gerðum okkar á milli, ok svá Oliver hit sama ok allra 12 jafningja, fyrir því at þeir halda ǫllu máli með honum27. En ef ek kem aptr af sendifǫr þessi, þá skal ek hefna minna harma28. Þá svaraði Karlamagnús konungr: Til hótsamr ertu, en nú verðr þú víst at fara. Guinelun jarl svaraði: Sé ek nú, herra, segir hann, at þat er yðvarr vili, at ek fara þessa fǫr, en eigi mun ek aptr koma heldr en Basili[es] er fór ok hans bróðir Basan. Karlamagnús konungr mælti: Nú skaltu fara. Guinelún jarl svaraði: Nú verð ek at fara til Saraguze, en eigi mun sá aptr koma, er þangat ferr. Ok enn mælti hann: Illu heilli29 sáttu Rollant ok hans dramblæti, fyrir því at hann mun fyrirfara ǫllu þínu ríki. Já, já, segir hann, eða hvárt veiztu at systir þín er eiginkona mín? ok áttu eigi at senda mik forsending sakir barna þeirra er vit eigum. Ek vil nú því lýsa, at ek leifi [pàg. 491] Baldvina syni mínum alla erfð mína. Þá mælti Karlamagnús konungr: Til blauðhugaðr ertu, Guinelun, ok œrit svá kvíðinn. Guinelun jarl svaraði engu orði ok varð mjǫk hugsjúkr30, ok þegar gékk hann fram til Rollants stjúpsonar síns ok kastaði skikkju31 sinni á gólfit niðr ok stóð fyrir honum. En allir 12 jafningjar hugðu at honum32 sem vandligast, þvíat maðrinn var hinn vænsti. Hann mælti þá við Rollant: Þú svikarinn, segir hann, hví œrist33 þú, kvikar meinvættir34 búa í þér; Frankismenn bera ráð um þat35, at þeir hati þik, þú einn veldr því, er þér erut hér svá lengi, ok hvern dag kemr þú at þeim36 vandræðum ok erfiði, ok upp verða þeir vápn sín at bera at þarflausu fyrir þínar sakir; illu heilli sáttu Karlamagnús konung, fyrir þitt dramb ok ofsa ok þitt úgott hugskot kemr þú mér í brott frá mínum herra Karlamagnúsi konungi ok mǫrgum ǫðrum góðum manni. Nú hefir þú því upp komit, at ek skal fara til Marsili konungs hins heiðna hunds, ok veit trúa mín37, ef ek kem aptr ór þessarri ferð, þat er þinn skaði, sá er þér skal vinna til dauðadags.

Þá er hann hafði svá lengi talat hart, þá svaraði Rollant ok mælti svá: Nú seg þú þinn vilja, en ekki tek ek hót þín: en jafnvitr maðr sem þú ert á vel at fara sendifǫr konunga á milli, ok þat sama segi ek þér, at ek vil gjarna fara þessa sendifǫr fyrir þik, ef Karlamagnús konungr frændi minn vill lofa mér. Guinelun jarl svaraði: Eigi legg ek þat á þik; alls þó hefir Karlamagnús konungr þat lagt á mik fyrir ǫndverðu, þá mun ek fara sendifǫr hans til Saraguze; en sá er ferr mun eigi aptr koma, veit ek at hann mun láta drepa mik, sem hann lét drepa Basan ok Basili{d}es38. En ef mér verðr auðit aptr at fara, þá er víst, at ek mun gera þeim nǫkkura fólsku, er mik dœmdu til þessarrar farar. En er Rollant heyrði þessi orð Guineluns jarls, þá þagnaði hann ok hló nǫkkut at. En er Guinelun jarl sá þat, at Rollant hló at honum, þá þótti honum afburðarilla39, svá at mjǫk svá vissi hann eigi hvat hann gerði, en þó mælti hann við konung: Hér em ek, segir hann, fá mér nú staf ok glófa, en síðan mun ek fara til Saraguze. En ef guð sendir mik aptr hingat, þá skal ek reka harma minna. Karlamagnús svaraði: Helzti ertu hœtinn. Nú ef þú ferr til Saraguze, þá seg þau tíðendi Marsilio konungi hinum heiðna, at hann taki við kristni ok gerist minn maðr at fullu svikalaust, ok sœki á minn fund ok mína miskunn, ok haldi af mér hálft Spáníaland, en Rollant skal hafa hálft. En ef hann vill eigi þat, þá seg þú honum, at ek mun bráðliga40 koma til Saraguze, ok eigi þaðan fara fyrr en ek hefi unnit borgina. En síðan skal hann fara með mér í bǫndum til Frakklands, þar sem hann skal dœmdr vera ok dauða þola. En, Guinelun [pàg. 492] jarl, þú skalt fá honum í hendr bréf þetta ok þenna staf ok glófa, er ek sel þér. En er Guinelun jarl skyldi taka við ritinu, þá féll þat ór hendi honum. En 12 jafningjar hugðu at ok hlógu. En Guinelun jarl laut niðr ok tók upp bréfit, ok þótti æfarilla41 ok svá mikil skǫmm at vera, at hann vildi eigi þar víst staddr vera fyrir alt veraldar gull, ok mælti síðan þessum orðum: Guð sjálfr hefni þeim, er þessum vandræðum kómu at mér. Frankismenn svǫruðu ok mæltu svá: Dróttinn allsvaldandi guð er veit alla hluti, hverju má þetta gegna? þetta býsnar tjón ok sorg. Guinelun svaraði ok mælti: Þér munut heyra tíðendi, segir hann. En síðan mælti hann við Karlamagnús konung: Herra, segir hann, gef mér leyfi, at ek fara í brott sem skjótast, alls þó42 em ek nú skyldaðr til þessarrar farar, þá vil ek eigi lengr hér dveljast. Karlamagnús konungr svarar honum: Guð greiði43 ferð þína, ok far sem þú vilt.

I aleshores l'emperador va dir: “Qui hi enviarem?” En Naimó li va respondre: “Jo hi aniré si ho vols, rei”, li diu, “si em dones el guant i el bastó”. Però l'emperador el se va mirar i li va dir: “Ets un home savi i per aquesta barba i aquests mostatxos que tinc, et dic que en aquests propers dotze mesos tu no t'allunyaràs pas del meu costat per tal com em seria un gran daltabaix si et passava res de dolent. Au, vés i seu”, li diu, “que ningú no et convida a aquesta ambaixada. I bé, què n'hem de dir d'això?”, els diu, “qui hi enviarem?“. En Rotllan va respondre al seu requeriment: “Jo estic disposat a fer aquest viatge, si vols, rei”. Aleshores l'Oliver va donar aquesta contesta al seu parlament: “No serà pas així:“, li diu, “ets massa impetuós de temperament i crec que més que encarrilar el nostre tractat amb ells, el faries malbé. Si el rei ho vol, sóc jo el qui està disposat a fer aquest viatge”. El rei Carlemany els digué: “Cap de vosaltres dos farà aquests camins ni cap dels Dotze Pars”. Aleshores l'arquebisbe Turpí es va presentar davant el rei i li digué: “Dóna'm el guant, el bastó i les credencials i seré jo qui anirà a cal rei Marsili, que jo li diré alguna cosa que em vingui de gust i aviat sabré el que ell té en ment”. El rei Carlemany li va respondre tot dient: “No hi aniràs pas en aquests dotze mesos propers; i no enraonis més llevat que t'ho demani. Bons prínceps!”, els digué el rei Carlemany, “escolliu d'entre vosaltres un baró que sigui de bon llinatge i ben hàbil per dir enterament al rei Marsili el meu missatge i dur a terme satisfactòriament la meva missió, i que sigui hàbil en la batalla”. En Rotllan li va respondre: “Aquest serà el comte Ganeló, el meu padrastre”. Els francs respongueren: “No en sabem de cap altre que sigui tan indicat i tan savi com ell, i ens sembla la millor decisió, si el rei vol que hi vagi”. Aleshores va parlar el rei Carlemany: “Aleshores, comte Ganeló, vine aquí davant i rep el meu bastó i el meu guant, perquè els francs volen que siguis tu el qui faci aquesta ambaixada”. Aleshores el comte Ganeló li va respondre: “Això ho ha endegat en Rotllan i mai no l'hi perdonaré i mai més no tornarà a tenir la meva amistat. I ara declaro trencats tots els pactes i acords existents entre nosaltres dos i el mateix amb els existents amb l'Oliver i tots els Dotze Pars, per tal com fan causa comuna amb ell. I si torno [amb vida] d'aquesta ambaixada, venjaré les meves ofenses”. Aleshores li va replicar el rei Carlemany: “Ets massa amenaçador; i ara, del cert que seràs tu qui hi anirà!” El comte Ganeló li va respondre: “Ara veig, senyor” li diu, “que és la vostra voluntat que jo faci aquesta ambaixada, però no en tornaré, ni més ni menys que en Basili i son germà en Basí que [també] hi anaren ”. El rei Carlemany li va dir: “Ara vés-hi”. El comte Ganeló li va respondre: “Ara partiré cap a Saragossa, però el qui hi va, no en tornarà!”, i va afegir: “malastruc el dia que els teus ulls véren [per primer cop] en Rotllan i el seu orgull perquè en Rotllan destruirà tot el teu regne. Sí, sí”, li diu, “o és que per ventura ja no saps que ta germana és la meva dona i que no havies d'enviar-me en aquesta perillosa missió en esguard dels fills que ella i jo hem tingut? Vull fer ara pública declaració que deixo [pàg. 491] tota la meva herència al meu fill Balduí”. Llavors el rei Carlemany li va dir: “Ganeló, tens el cor massa temorenc i ets massa poruc”. El comte Ganeló no li va respondre ni una paraula i es va posar molt consirós, i totd'una després es va posar davant en Rotllan, el seu fillastre, i li va tirar al seu davant a terra la seva skikkja -la seva capa o mantell-, i va romandre dret davant ell. I tots els Dotze Pars el miraren amb deteniment de la manera més minuciosa car aquell home era el més bell [que un no es pugui imaginar]. Aleshores va dir al Rotllan: “Tu, traïdor!”, li diu, “a què ve aquesta fúria i bogeria? [Deu esser que] uns esperits malignes vivents habiten dintre teu. [Tots] els francs estan d'acord que t'odien. Tu totsol ets la causa que tots vosaltres sigueu aquí des de fa tant de temps i cada dia els fas arribar tràngols i treballs, i hauran d'estar aixecats en armes sense que n'hi hagi necessitat, només per mor de tu. Malanat el dia que vares veure [per primera vegada] el rei Carlemany: per la teva arrogància i la teva agressivitat i la teva mala ànima em separes del meu senyor, el rei Carlemany i de mant altre prous baró. Ara has enfilat que vagi a cal rei Marsili, el gos pagà, i per ma fe! si torno [viu] d'aquest ambaixada, això serà la teva perdició que et turmentarà fins al dia de la teva mort”.

Després d'haver parlat amb aquesta duresa tan de temps, en Rotllan li va respondre dient-li: "Digues ara el que vols fer, però no acceptaré pas les teves amenaces: un home tan savi com tu ets, està ben capacitat per a dur ambaixades entre dos reis: i et torno a dir el mateix [que ja he dit abans], que vull fer de grat aquesta ambaixada per tu si el rei carlemany, el meu parent, vol permetre-m'ho”. El comte Ganeló li va respondre: “No te l'encarregaré pas a tu, i ja que és a mi a qui el rei Carlemany l'ha encarregada de bon començament, seré jo qui durà la seva ambaixada a Saragossa. I el qui hi va, no en tornarà pas: sé [que el rei Marsili] m'hi farà matar com va fer matar en Basí i en Basílides. Però, si m'és concedit que torni, va de ver que faré qualque beneitura amb els qui m'han condemnat a fer aquest viatge”. I quan en Rotllan va sentir aquestes paraules del comte Ganeló, [de primer] va callar i [tot seguit] va fer una rialleta. I quan el comte Ganeló va veure que en Rotllan se'n reia d'ell, li va semblar un fet molt dolent, tant tant, que ja no va saber què es feia i va parlar al rei tot dient-li: “Heus-me aquí”, li diu, “dóna'm el guant i el bastó i després partiré cap a Saragossa. I si Déu m'envia de tornada aquí, llavors ja em venjaré”. En Carlemany li va respondre: “Ets molt molt amenaçador [en les teves paraules], però ara, si [realment] vas a Saragossa, duu-hi al rei Marsili, el pagà, la següent ambaixada: que adopti el cristianisme i que es faci el meu vassall amb absoluta lleialtat i que vingui a trobar-me i a cercar la meva mercè i que[, a canvi,] tingui de mi la meitat d'Espanya i que l'altra meitat sia d'en Rotllan. Però si no ho vol [fer] pas, digues-li que d'aquí a poc aniré a Saragossa i que no me'n tornaré fins que no hagi conquerit la ciutat. I després vindrà en cadenes amb mi a França, on serà jutjat i patirà mort. I, comte Ganeló [pàg. 492], [quan el veuràs,] li donaràs aquest breu, aquest bastó i aquest guant que jo ara et lliuro“. I en el moment que en Ganeló havia d'agafar la carta, aquesta li va caure de la mà, però els Dotze Pars ho repararen i rigueren; el comte Ganeló es va acotar i va aixecar la lletra d'en terra, i li va semblar que era un fet absolutament afrontós per a ell i una vergonya tan gran que ben de veres que no hauria volgut ésser allà ni per tot l'or del món, i tot seguit va dir aquestes paraules: “Que Déu mateix es vengi dels qui em fan passar aquest tràngol!” Els francs li varen replicar: “El Senyor, Déu totpoderós, que sap totes les coses, què pot voler dir això? Aquest fet extraordinari presagia pèrdues i dolor”. En Ganeló els va respondre i els digué: “Tindreu notícies meves”, els digué,. I després es va adreçar al rei Carlemany dient-li: “Senyor”, li diu, “doneu-me comiat perquè pugui partir tan prest com sigui possible, ja que, precisament perquè sóc forçat a fer aquest viatge, no vull romandre aquí per més temps. El rei Carlemany li va respondre: “Que Déu et doni un bon viatge. Parteix tal com desitges”.

Unger, Carl Rikard (curador): Karlamagnúss saga ok kappa hans. Fortællinger om Keiser Karl Magnus og hans Jævninger i norsk Bearbeidelse fra det trettende Aarhundrede. Christiania: trykt hos H. J. Jensen, 1860. Pàgs. 31-32 i 489-492. http://www.archive.org/stream/karlamagnussaga00univgoog#page/n246/mode/2up.

1:	Miliens f.: “Orleans”. Aparentment, error de lectura per *Orliens.
2:	Eiss, Eissborg f.: “Aquisgrà”.
3:	Gelem f.: La forma del nom de la germana del Carlemany és “Gilem” als manuscrits B i b. Tant Gilem com Gelem s'han de tractar per força de deformacions de Gisela o Gisla ‘Gísela[, abadessa de Chelles]’, el nom de la germana històrica de Carlemany. La -m sembla que hi sigui la terminació d'acusatiu llatina. El traductor del text, tenia al davant una forma llatina Gilam o Gislam, acusatiu de Gisla? Unger hi veu un error de lectura per *Gilein per *Gilain per *Gislain, cas oblic de Gisle, Gille ‘Gísela’. Eginhard conta de Gísela, la germana de Carlemany: “Mater quoque eius Berhtrada in magno apud eum honore consenuit. Colebat enim eam cum summa reverentia, ita ut nulla umquam invicem sit exorta discordia, praeter in divortio filiae Desiderii regis, quam illa suadente acceperat. Decessit tandem post mortem Hildigardae, cum iam tres nepotes suos totidemque neptes in filii domo vidisset. Quam ille in eadem basilica, qua pater situs est, apud Sanctum Dionisium, magno cum honore fecit humari. Erat ei unica soror, nomine Gisla, a puellaribus annis religiosae conuersationi mancipata, quam similiter ut matrem magna coluit pietate; quae etiam, paucis ante obitum illius annis, in eo quo conuersata est, monasterio decessit” ‘Sa mare Berhtrada també va passar les seves velleses amb ell, omplerta d'honors. Ell li mostrava la veneració més gran, i mai no es va aixecar entre ells la menor discòrdia, excepte en ocasió del seu divorci de [Desiderata o Hermingarda,] la filla del rei Desideri [I de Llombardia] que ell havia mullerat seguint els consells d'ella. Ella va morir després de la reina Hildegarda, havent vist tres néts i tantes altres nétes a la casa de son fill. En Carles la va fer enterrar amb gran pompa a la basílica de sant Dionís on ja reposava el cos de son pare. [En Carlemany] tenia una única germana, de nom Gísela, que ja de joveneta es va consagrar a la vida monàstica. A ella Carlemany la va honrar amb el mateix gran amor que a sa mare. Aquesta germana també va morir pocs anys abans del traspàs d'ell en el mateix convent en què havia viscut’. Entenc l'expressió ălĭquem magnā pĭĕtāte cŏlĕre en el sentit que va mostrar sempre per sa germana un afecte fraternal tan gran com l'amor filial que va professar a sa mare.
4:	leggja ást við e-n loc. verb.: “posar amor en algú, obsequiar algú amb les seves carícies”.
5:	lag e-s verðr: “produir-se ajuntament [carnal], tenir tracte carnal dues persones entre si”. Eiga lag við konu ‘dormir amb una dona’.
6:	Egidíus m.: “Gili, Gil”. El miracle de la Lletra divina deixada a la patena és força conegut, però Sant Gili fou coetani de l'avi d'en Carlemany, Carles Martell, i no pas de l'emperador. El qui li confessà el pecat que no gosava confessar a ningú a sant Gili, havia d'ésser, si de cas, Carles Martell. A la Chronique de Jean des Prez el fet es conta així: “L'an VII.C.XCIX le jour del Paske florie estoit Charle l'empereur a Orliens ou saint Giele estoit a l'estude et y avoit demorei long temps; si advient que ly roy le mandat pour dire messe devant ly, et quant il fu revestis pour celebrer messe, se ly dest ly roy en depriant qu'il volsist prier a Dieu qu'il ly pardonnast unc pechier qu'il avoit faict si enorme qu'il ne l'oisoit dire en confession pour le grande vergoingne qu'il en avoit. Et ch'estoit, chu veut on dire, qu'il avoit cognut sa serour Bertaine charnellement...”
7:	lágamessa f.: “consagració de l'hòstia” (part de la missa en la qual el capellà aixeca l'hòstia en el moment de la seva consagració).
8:	Milún af Angrs m: “Miló d'Angers”. La forma tradicional catalana és, però, Miló d'Anglant.
9:	És a dir: que sàpiga que l'infant és alhora fill i nebot seu.
10:	ganga við e-u v. ft.: “admetre una cosa”.
11:	Namlun m.: “el duc Naimes o Naimon de Baviera”. És possible que la forma norrena d'aquest nom sigui un simple error de lectura per *Naimun.
12:	Ligger m.: “el futur Sant Lludger, el fundador de l'abadia de Werden”.
13:	Varín m.: “Warin, Guarí (Guarin, Garin, Guérin)”.
14:	Dreia, Drefia m.: “Drogó (Dreux)”, aquí un dels canonges que l'han criat? El fill de Carloman que fou enviat pel seu oncle Pepí el Breu a un monestir benedictí?
15:	Geirarðr m.: “Girard”.
16:	Numaia f.: “Nimega”.
17:	fóstrmeistari m.: Hap. leg. “tutor”.
18:	mánuðr ac. pl: L'acusatiu plural de mánuður ‘mes’ és mánuði. En la llengua medieval, però, l'acusatiu plural pot revestir la forma mánaðr, mǫ́noðr segons Noreen 19705, pàg. 283.
19:	ofgeigr m.: “gran daltabaix”.
20:	sendifǫr f.: “viatge en qualitat d'emissari o missatger, ambaixada”.
21:	svara máli e-s loc. verb.: “donar resposta als requeriments d'algú”. En sentit general: “respondre a les paraules d'algú”.
22:	bráðskeytr adj.: “impetuós, irreflexiu, que obra amb precipitació”.
23:	fœra e-t [í] sundr v. fb.: “trencar una cosa o destruir una cosa rompent-la, fer bocins una cosa”.
24:	nǫkkut þat sem... loc.: Al meu entendre, sembla que el que es vulgui dir realment amb aquesta frase sigui: ‘només li diré el que cregui oportú i en canvi, aviat sabré descobrir quines són les seves intencions’.
25:	gersamliga adv.: “completament, fil per randa”.
26:	stjúpfaðir m.: “padrastre”.
27:	halda ǫllu máli með e-m loc. verb.: “fer causa comuna amb algú”.
28:	hefna harma sinna n.: “prendre venjança, venjar-se”.
29:	illa heillu loc.: “per mal astre [de tots], en mala hora, desastradament”. En islandès modern l'expressió significa ‘malauradament, desgraciadament, per desgràcia’. El sentit de tota la frase és: “malanat el dia en què vas veure per primer cop / vas conèixer en Rotllan perquè...”.
30:	hugsjúkr adj.: “(áhyggjufullur) consirós, pensarós; (órólegur) molt inquiet, desassossegat, ansiós; (sorgbitinn, dapur, hryggur) pesarós, contristat”. En la llengua moderna, el mot hi significa sobretot ‘malencònic’ (þunglyndur).
31:	skikkja f.: “peça d'abric sense mànegues, normalment folrada de pell d'animal, capa”.
32:	hyggja at e-u ~ e-m v.fb: “mirar amb deteniment una cosa ~ algú”.
33:	œrask v. fb.: “tornar boig [com un dement furiós o com un animal enfellonit o rabiós], tenir un atac de follia destructora, de follia rabiosa o furiosa, per exemple, quan un mal esperit s'empara del cos de la persona que el sofreix”. En la llengua moderna, ærast hi significa ‘embogir, tornar-se boig, perdre el cap’, i, en sentit figurat, ‘fer parar boig’.
34:	meinvættr f.: “esperit maligne, dimoni, diable”. No acabo d'entendre plenament el sentit de kvikar meinvættir: per què han d'ésser precisament ‘vivents’ aquests dimonis? L'única solució que hi veig és interpretar l'adjectiu kvikr com si signifiqués ‘bestial, animalesc’.
35:	bera ráð um þat at <+ subj.> v.ft.: Hap. leg. “estar d'acord en el fet que..., concordar en el fet que...”. La llengua antiga només coneix la locució bera ráð sín saman ‘deliberar plegats [sobre una cosa], deliberar entre si [sobre una cosa]’. El significat d'aquest hàpax sembla ésser el de ‘no deixen de comentar entre si que t'odien’.
36:	koma e-u at e-m v.ft.: “fer arribar una cosa fins algú, atènyer algú amb una cosa”. Més lliurement el traduiríem amb: “produir, ocasionar o causar una cosa a algú, cobrir algú de...”.
37:	þat veit trúa mín! loc. excl.: “per ma fe!”.
38:	Basili/Basilides m.: Aquest nom propi alterna en aquestes dues formes. Podríem assumir que la forma Basili és errada per Basilides o que totes dues formes remunten a un comú *Basilies.
39:	afburðarilla adv.: afburðar- és un prefixoide elatiu: “extremadament dolent”.
40:	bráðliga adv.: “d'aquí a ben poc temps, aviat, prest”.
41:	æfarilla adv.: æfar- és un prefixoide elatiu: “absolutament dolent”.
42:	alls þó conj.: “precisament perquè, justament perquè”.
43:	Guð greiði ferð þína form. rut.: “Que Déu alleugereixi el teu viatge”. Fórmula rutinària equivalent de la nostra “Que tinguis un bon viatge!”.

		Τυδεΐδη μεγάθυμε τί ἢ γενεὴν ἐρεείνεις; οἵη περ φύλλων γενεὴ τοίη δὲ καὶ ἀνδρῶν. φύλλα τὰ μέν τ' ἄνεμος χαμάδις χέει, ἄλλα δέ θ' ὕλη τηλεθόωσα φύει, ἔαρος δ' ἐπιγίγνεται ὥρη· ὣς ἀνδρῶν γενεὴ ἣ μὲν φύει ἣ δ' ἀπολήγει.
		¬„Hví þú mik of spyrr, ǀ inn hugum-stóri ǁ Týdeifs arfi, ǀ ok ættbálk minn? ǁ Eru ættir manna ǀ einkar líkar laufgu limi ǁ á lindar stofni“. ǀ „Lætr vindr sum ǁ at láði falla ǀ lauf; en limfagr ǁ lætr önnur ǀ spretta skógr ǁ af skauti greina, ǀ þá er vártími ǁ völlum fróar“ ǀ „Eru allar svá ǀ ættir manna; ǁ sumar upp alast, ǀ aðrar deyja“.
		¬«Magnànim fill de Tideu, per què pel llinatge em preguntes? El llinatge dels homes no és altre que el de les fulles. Unes el vent les escampa per terra, i d'altres brotonen, quan és la primavera i el bosc germina, a la selva: així els llinatges dels homes, l'un neix i l'altre s'acaba.
		¬«Valerós Tidida, per què el llinatge em preguntes? Així com el de les fulles és l'humanal llinatge. El vent escampa unes fulles per terra, i el bosc frondós en fa néixer unes altres, que apunten quan és la primavera. D'igual manera s'esdevé entre els humans: uns vénen a la vida i uns altres s'extingeixen.
		Homer, Ilíada, llibre VI, vv. 145-149 — Trad. Benidikt Gröndal (1856), pàg. 189 — Trad. Manuel Balasch II (1997), p. 165 — Trad. Montserrat Ros i Ribas II (2007) pàg. 62

	El Govern d'Andorra recomana l'ús de pelegrina per a designar de manera específica els mol·luscos del gènere Pecten. Cf. Nomenclatura General de Productes. Govern d'Andorra. Ministeri de Finances. Duana. Andorra: Gener 2006. Recomanem de reservar el terme pelegrina per a Pecten jacobaeus i pelegrina major per a Pecten maximus.
	Per contra, el Govern de la Generalitat de Catalunya es decanta per petxina de pelegrí de l'Atlàntic -un terme que considerem perfectament utilitzable en manuals de biologia, però, i a diferència del terme andorrà, totalment impracticable comercialment per raó de la seva llargària- o pel castellanisme/galleguisme vieira. Cf. DOGC 4380 (09/05/2005), resolució PRE/1390/2005 de 31 de març. A l'hora d'encunyar un terme català per a un producte comercial, s'hauria de comprovar sempre la viabilitat comercial del nou terme.

	Els llegendaris gegants coneguts amb el nom de gegants rafaïtes o refaïm (רְפָאִים) no es tradueixen mai, sinó que són adaptats a l'islandès amb la forma Refaítar. Cf. 1Cròn. 20:4-8, Dt 2:11, Dt 3:11, Gn 14:5 etc. → jötunn → þurs

	El verb feble rista ha substituït, en la llengua moderna, la variant forta rísta <ríst ~ rístum \| reist ~ ristum \| ristið> “entallar, gravar etc.” que es pot considerar obsoleta.

	El verb feble rita “escriure” té, al seu costat, la variant forta ríta <rít ~ rítum \| reit ~ ritum \| ritið>, actualment obsoleta.

	Hom també la designa amb els termes: Ríkjasambandið Sviss, Sambandsríkið Sviss i Bandalag Svisslendinga.

	El català expressa la idea de tenir cabuda, haver-hi espai, tenir capacitat des de la perspectiva del contingut, mentre que l'islandès ho fa des de la perspectiva del continent. El millor és traduir el verb rúma amb el nostre caber, però fent que el subjecte sigui el contingut i el complement, el continent.

	El nom del vaixell Slóði ‘cua, arrossegall, ròssec’ i la desorbitada xifra dels membres de la tripulació, adquiririen sentit si assumim que l'autor de la saga va malentendre la informació de què disposava i va convertir la flota comandada pel Raknarr (la ‘Cua d'en Raknarr’, l'‘Arrossegall d'en Raknarr’) en un vaixell i les tripulacions de la flota en la tripulació d'aquest únic vaixell,

Macià Riutort i Riutort

ÍSLENSK-KATALÓNSK ORÐABÓKDICCIONARI ISLANDÈS-CATALÀ RI-RÖ

ÍSLENSK-KATALÓNSK ORÐABÓK
DICCIONARI ISLANDÈS-CATALÀ

RI-RÖ