ÍSLENSK-KATALÓNSK ORÐABÓK
DICCIONARI ISLANDÈS-CATALÀ

TU

© Macià Riutort i Riutort, 1998

tuddi <m. tudda, tuddar>:

(bolakálfur) jònec m

tuga·brot <n. -brots, -brot>:

<MAT> fracció f decimal, decimal m

tugginn, tuggin, tuggið <adj.>: mastegat -ada, rovegat -ada (Mall., ekki ritm./no lleng. lit.)

tugur <m. tugar, tugir>:

desena f

♦ á annan tug <+ Gen.>: [aproximadament] una desena i mitja de...

◊ á annan tug látnir eftir ofsaveður: aproximadament una desena i mitja de morts després de tempesta violenta

◊ fuglar verpa allt frá einu eggi upp í á annan tug eggja: els ocells ponen des d'un ou fins a una desena i mitja d'ous

♦ hátt á annan tug: una desena i mitja i escaig

<†> ♦ á fjórða tigi manna: una quarantena d'homes

♦ á þriðja tug barna, um þrjátíu barna: una trentena d'infants

♦ eitt ár hins níunda tigar: vuitanta-un anys

◊ Þá er Friðrekur biskup og Þorvaldur komu til Íslands voru liðin frá holdgan vors herra Jesú Kristi níu hundruð ára og eitt ár hins níunda tigar en hundrað tírætt og sex vetur frá upphafi Íslands byggðar. Þrem vetrum síðar gerði Þorvarður Spak-Böðvarsson kirkju í Ási: quan el bisbe Friðrekur i en Þorvaldur varen venir a Islàndia, havien passat, des de l'encarnació de Nostre Senyor Jesucrist, nou-cents vuitanta-un anys i cent-sis anys des de l'inici de la colonització d'Islàndia. Tres anys després, en Þorvarður, el fill d'en Böðvar el Savi, va fer una església a Ás

♦ hálfur þriðji tugur skipa ~ svína ~ manna: vint-i-cinc vaixells ~ porcs ~ homes

♦ tugum saman: per desenes, a desenes

♦ þrír tugir kúa ~ svína ~ geldinga: trenta vaques ~ porcs ~ moltons

tug·þúsundir <f.pl -þúsunda>:

milers i milers

◊ tugþúsundir beina: milers i milers d'ossos

tuldra <tuldra ~ tuldrum | tuldraði ~ tuldruðum | tuldrað ║ e-ð>:

rondinar (o: remugar) una cosa, mormolar una cosa

◊ hann tuldraði eitthvað um eyðslu: va rondinar alguna cosa sobre balafiament

♦ tuldra í barm sér: murmurar entre dents

tundur·bátur <m. -báts, -bátar>:

<NÀUT MIL> llanxa torpedinera

tundur·dufl <n. -dufls, -dufl>: <MIL> mina submarina

tundurdufla·slæðari <m. -slæðara, -slæðarar>:

<NÀUT MIL> [vaixell m] dragamines m

tundur·skata  <f. -skötu, -skötur. Gen. pl.: -skata o: -skatna>: vaca tremolosa (peix Torpedo torpedo syn. Torpedo torpedo torpedo)

tundur·skeyti <n. -skeytis, -skeyti>: torpedo m (arma)

tundur·spillir <m. -spillis, -spillar>:

<NÀUT MIL> destructor m

tunga <f. tungu, tungur>:

(líffæri & tungumál & nes) llengua f (òrgan del cos & llenguatge & llengua de terra)

◊ Mohamed Choukri er einn af helstu rithöfundum arabískrar tungu: en Mohamed Choukri és un dels escriptors més importants en llengua àrab

♦ blaðra tungunni: 

en þá báru þeir hann til skips og fóru til bæjar þess er heitir á Sæheimruð og lentu þar. Þeir sendu mann til bæjarins að segja að prestur lá þar að skipi á ströndu. Meðan sá maður var upp farinn er sendur var þá spurðu þeir ef prestur mætti mæla en hann blaðraði tungunni og vildi við leita að mæla

gengur Vilhjálmur nú upp á landið og þangað sem honum þótti líkast til að hellarnir mundu staðið hafa og var þeim öllum umsnúið. Sá hann víða tröllin niður í bjargrifurnar og voru þau dauð. Svelnir var kominn upp úr jörðunni allt að mjöðmum og lá hann áfram og blaðraði tungunni og var mállaus. Vilhjálmur brá þá Samiron og hjó höfuð af honum en síðan gengur hann þangað sem af hellirinn hafði verið og gengur hann þar í niðurgang og fann þar glugg lítinn en hann spurði hvort þar væri nokkuð lífs inni en honum var svarað að eigi varnaði alls um það. Hann spurði hvort þeir vildu í burt þaðan en þeir spurðu hversu hægt það myndi því gluggurinn var lítill

♦ bráðna á tungunni: fondre's a la boca (p.e., xocolata i d'altres menjar d'aquesta mena)

♦ brenna sig á tungunni: cremar-se la llengua (menjant o bevent alguna cosa massa calenta)

♦ Dagur íslenskrar tungu: Dia de la Llengua Islandesa (16 de novembre)

♦ gæta tunga sína: tenir molta cura del que diu, controlar-se [molt] en el parlar

♦ e-ð leikur á tveim[ur] tungum: hi ha diverses opinions sobre un fet, no hi ha unaminitat d'opinions sobre una cosa

♦ það leikur ekki á tveim tungum: no n'hi ha el més mínim dubte, és absolutament cert

♦ e-m liggur laus tunga: algú no sap tenir la boca tancada, ésser llengut -uda, tenir la llengua massa llarga

♦ reka út úr sér tunguna: treure la llengua

♦ reka [út úr sér] tunguna framan í e-n: treure-li la llengua a algú, fer-li la llengota a algú, fer-li llengotes a algú, fer moms a algú (Men.) 

♦ reka tunguna framan í viðskiptavini: fer llengotes als clients

♦ skæðar tungur: males llengües

♦ e-m vefst tunga um tönn: algú no sap què respondre, algú queda sense poder parlar

♦ það er tungunni tamast, sem hjartanu er kærast: de l'abundància del cor parla la boca (af gnægð hjartans mælir → munnurinn; → tungutamur)

tungl <n. tungls, tungl>:

<†> 1. astre m 

2. (máni) lluna f (satèl·lit de la terra & d'altres planetes)

◊ á þessum degi, þegar Drottinn framseldi Amoríta fyrir augliti Ísraelsmanna, talaði Jósúa við Drottin og sagði við hann í návist Ísraelsmanna: Sól, statt þú kyrr yfir Gíbeon og þú, tungl (ʝāˈrēaħ ~ יָרֵחַ:   wə-ʝāˈrēaħ   bə-ˈʕēmɛq   ʔai̯ʝāˈlōn,   וְיָרֵחַ, בְּעֵמֶק אַיָּלוֹן), yfir Ajalondal. Og sólin stóð kyrr og tunglið (ʝāˈrēaħ ~ יָרֵחַ:   wə-ʝāˈrēaħ   ʕāˈmāδ,   וְיָרֵחַ עָמָד) stöðvaðist uns þjóðin hafði hefnt sín á óvinum sínum. Þetta er skráð í Bók hins réttláta. Sólin stóð kyrr á miðjum himni og nær heill dagur leið þar til hún settist: el dia que el Senyor va lliurar els amorreus davant els (a les mans dels) israelites, Josuè s'adreçà al Senyor i, en presència dels israelites, va dir: «Sol, atura't a Gabaon (Guibon)! I tu, lluna, atura't a la vall d'Aialon». I el sol es va aturar, i la lluna es va aturar, fins que el poble no es va haver venjat dels seus enemics. Així ho diu el Llibre del Just. El sol es va aturar al mig del cel i va passar gairebé un dia sencer fins que no es va pondre

◊ enn hef ég fleiru frá að greina, er þrunginn þekkingu eins og tungl (ἡ διχομηνία -ίας:   ἔτι διανοηθεὶς ἐκδιηγήσομαι καὶ ὡς διχομηνία ἐπληρώθην) í fyllingu: encara tinc moltes de més coses a contar, curull com n'estic, igual que la lluna en el seu ple

◊ en þegar eftir þrengingu þessara daga mun sólin sortna og tunglið (ἡ σελήνη -ήνης:   καὶ ἡ σελήνη οὐ δώσει τὸ φέγγος αὐτῆς) hætta að skína. Stjörnurnar munu hrapa af himni og festingin mun riðlast: i, immediatament després de la tribulació d'aquests dies, el sol s'ennegrirà i la lluna cessarà de lluir. Els estels cauran del cel i el firmament es desgavellarà

♦ fasar tunglsins: les fases de la lluna (→ kvartilaskipti tunglsins)

♦ braut tunglsins: òrbita f lunar, òrbita f de la lluna

♦ fullt tungl: lluna plena, pleniluni m

♦ á fullu tungli: en lluna plena

♦ gígar á tunglinu: els cràters de la lluna

♦ → góutungl “lluna de Góa” (darrera lluna nova abans del mes de góa -lluna nova de febrer-)

♦ → hálfmáni “mitja lluna”

♦ hálfvaxið tungl: quart creixent

♦ [hálft] minnkandi tungl: quart minvant

♦ hlið tunglsins: cara f de la lluna, costat m de la lluna

♦ dökk hlið tunglsins: el costat fosc de la lluna

♦ upplýst hlið tunglsins: el costat il·luminat de la lluna, la cara il·luminada de la lluna

♦ → fjærhlið tunglsins “la cara oculta de la lluna”

♦ → nærhlið tunglsins “la cara visible de la lluna”

♦ → jólatungl “lluna [nova] de Nadal” (primera lluna nova després de nadal)

♦ kvartil tunglsins: els quarts de la lluna, les fases de la lluna

♦ fyrsta kvartil tungls[ins]: primer quart de la lluna

♦ annað kvartil tungls[ins]: segon quart de la lluna (el pleniluni, la lluna plena)

♦ þriðja kvartil tungls[ins]: tercer quart de la lluna

♦ fjórða kvartil tungls[ins]: darrer quart de la lluna (el noviluni, la lluna nova)

♦ kvartilaskipti tunglsins: els quarts de la lluna, les fases de la lluna

♦ landslag á tunglinu: paisatge m lunar

♦ lenda á tunglinu: allunar, aterrar a la lluna

♦ lending á tunglinu: allunatge m, aterratge m a la lluna

♦ → nið “[lluna en] quart minvant, interluni entre la lluna plena i la lluna nova”

♦ → ný “[lluna en] quart creixent, interluni entre la lluna nova i la lluna plena”

♦ nýkveikt tungl: lluna nova, noviluni m

♦ nýkviknað tungl: lluna nova, noviluni m

♦ nýtt tungl: lluna nova, noviluni m

◊ þetta er eldfórn, þekkur ilmur handa Drottni auk brennifórnar við nýtt tungl (ˈħɔδɛʃ ~ חֹדֶשׁ:   mi-llə-ˈβaδ   ʕɔˈlaθ   ha-ˈħɔδɛʃ,   מִלְּבַד עֹלַת הַחֹדֶשׁ) með kornfórn sem henni heyrir til og hinnar daglegu brennifórnar með kornfórn sem henni heyrir til og þeim dreypifórnum sem þeim heyra til, samkvæmt reglunum um þær: aquesta és una ofrena consumida pel foc, [de] flaire agradable a Jahvè, a més a més de l'holocaust de la lluna nova amb l'oblació de gra que en forma part i a més de l'holocaust diari amb la corresponent oblació de gra i les libacions corresponents, segons les regles prescrites

♦ → páskatungl “lluna pasqual” (darrera lluna nova abans de la festa de Pasqua)

♦ → sumartungl “lluna d'estiu, lluna f estival” (primera lluna nova després de la festa de Pasqua. Això vol dir que, malgrat el nom, sol tractar-se del mes d'abril)

♦ tungl í fyllingu: lluna plena, pleniluni m

♦ tunglið er vaxandi: la lluna creix, la lluna està en quart creixent

♦ tunglið er minnkandi: la lluna minva, la lluna està en quart minvant

♦ tungl kviknar: hi ha lluna nova

♦ tungl rés: la lluna surt

♦ tungl sest: la lluna es pon

♦ [hálft] vaxandi tungl: quart m creixent

♦ → vetrartungl “lluna nova d'hivern” (primera lluna nova d'hivern)

♦ yfirborð tunglsins: la superfície lunar, la superfície de la lluna

♦ þverrandi tungl: quart m minvant

♦ → þorratungl “lluna de Þorri” (darrera lluna nova abans del mes de þorri -lluna nova de gener-; la festa de Pasqua sol ésser 9-10 setmanes després)

tungla·hlaup <n. -hlaups, -hlaup>:

degoteig m de llet en els pits de l'embarassada (segregació de calostre en els mesos anteriors al part) 

tungl·ár <n. -árs, -ár>:

any m lunar (<FAM> llunar) 

tungl·bjartur, -björt, -bjart <adj.>:

amb lluna (cel nocturn, nit etc. il·luminat per la claror de la lluna)

tungl·braut <f. -brautar, -brautir>:

òrbita f lunar (<FAM> llunar), òrbita f de lluna

tungl·far <n. -fars, -för>:

mòdul m lunar (<FAM> llunar)

tungl·fari <m. -fara, -farar>:

selenonauta m & f (astronauta o cosmonauta que ha anat a la lluna)

tungl·ferja <f. -ferju, -ferjur>:

transbordador m lunar (<FAM> llunar), mòdul m lunar (<FAM> llunar)

tungl·fiskur <m. -fisks, -fiskar>:

bot m, peix m lluna (peix Mola mola)

tungl·flaug <f. -flaugar, -flaugar>:

coet m lunar (<FAM> llunar)

♦ mönnuð tunglflaug: coet lunar tripulat

♦ ómönnuð tunglflaug: coet lunar no tripulat

tungl·fylling <f. -fyllingar, pl. no hab.>:

llunació f

tungl·ganga <f. -göngu, pl. no hab.>:

curs m de la lluna

tungl·jeppi <m. -jeppa, -jeppar>:

jeep (o: rover) m lunar

tungl·jurt <f. -jurtar, -jurtir>:

llunària f (planta Botrychium lunaria)

tungl·koma <f. -komu, pl. no hab.>:

(nýtt tungl) [inici m de la] lluna nova (noviluni)

♦ við næstu tunglkomu: a la propera lluna, amb l'arribada de la nova lluna

tungl·kringla <f. -kringlu, -kringlur>:

disc m lunar (<FAM> llunar)

tungl·kveiking <f. -kveikingar, -kveikingar>:

(nýtt tungl) [inici m de la] lluna nova (noviluni)

tungl·landslag <n. -landslags, -landslög>:

<GEN & FIG> paisatge m lunar

◊ stíga fæti á frægt 'tungllandslag' Íslands: posar un peu en el famós 'paisatge lunar' d'Islàndia

tungl·laus, -laus, -laust <adj.>:

sense lluna

♦ á tungllausri nóttu: en una nit sense lluna

tungl·lending <f. -lendingar, -lendingar>:

allunatge m (aterratge a la lluna)

tungl·mánuður <m. -mánaðar, -mánuðir>:

mes m lunar (<FAM> llunar), <ASTRON> mes sinòdic (→ sólhorfsmánuður)

tungl·mein <n. -meins, -mein>:

1. <†> (tunglsýki, flogaveiki, niðurfallssýki) morbus lunaticus, epilepsia lunaticorum, mal m lunar (epilèpsia)

2. <†> (tíðir kvenna) morbus menstruus (les sangs, menstruació, dies menstruals)

tungl·myrkvi <m. -myrkva, -myrkvar>:

eclipsi m lunar (<FAM> llunar), eclipsi m de lluna

tungls·geisli <m. -geisla, -geislar>:

raig m de lluna

tungl·sjúkur, -sjúk, -sjúkt <adj.>:

<†> llunàtic -a (epilèptic)

◊ Herra, miskunna þú syni mínum. Hann er tunglsjúkur (σεληνιάζεται) og illa haldinn. Oft fellur hann á eld og oft í vatn: Senyor, tingues pietat de mon fill, que és llunàtic (= epilèptic) i pateix cruelment; sovint cau dins el foc i sovint dins l'aigua

◊ orðstír hans barst um allt Sýrland, og menn færðu til hans alla, sem þjáðust af ýmsum sjúkdómum og kvölum, voru haldnir illum öndum, tunglsjúka menn (σεληνιαζομένους) og lama: la seva anomenada es va estendre per tota Síria i li duien tots els qui patien de malalties i de dolors de diverses menes, els posseïts per mals esperits, els llunàtics (= epilèptics) i els paralítics

tungl·skin <n. -skins, pl. no hab.>:

claror f de la lluna, clar m de lluna

♦ í tunglskini: a la claror de la lluna

Tunglskins·sónatan <f. -sónötunnar, pl. no hab.>:

<MÚS> sonata f [al] clar de lluna

♦ María leikur píanó-sónötu númer 14 í cís-moll (Tunglskinssónötuna) eftir Beethoven: na Maria toca la sonata per a piano nº 14 en do sostingut menor (la "Sonata al Clar de Lluna") de Beethoven

tungls·ljós <n. -ljóss, pl. no hab.>:

claror f de la lluna

♦ í tunglsljósinu: a la claror de la lluna

tungl·sýki <f. -sýki, pl. no hab.>:

<†> (tunglamein, flogaveiki, niðurfallssýki) morbus lunaticus, epilepsia lunaticorum, mal m lunar (epilèpsia)

tungl·æði <n. -æðis, pl. no hab.>:

<†> (tunglsýki, flogaveiki, niðurfallssýki) morbus lunaticus, epilepsia lunaticorum, mal m lunar (epilèpsia)

tungl·ær, -ær, -ært <adj.>:

<†> llunàtic -a (epilèptic)

tungl·öld <f. -aldar, -aldir>:

cicle m lunar (19 anys)

tungu·band <n. -bands, -bönd>:

tel m de la llengua, frenet m (o: fre m) de la llengua, lligarnó m (Tort.) (→ tunguhaft)

tungu·bein <n. -beins, -bein>:

<MED> os m hioide (→ málbein)

tungu·bleðill <m. -bleðils, -bleðlar>:

1. (framtunga) predors m (de llengua)

2. (tungubroddur) àpex m (de llengua)

tungu·brjótur <m. -brjóts, -brjótar>:

embarbussament m, travallengua m (cast., ekki ritm./no lit.)

tungubrodd·mæltur, -mælt, -mælt <adj.>:

<LING> apical

tungu·broddur <m. -brodds, -broddar>:

punta f de la llengua, <MED & LING> àpex m de la llengua, <MED & LING> àpex m lingual

tungudals·kirtill <m. -kirtils, -kirtlar>:

 <MED> glàndula f sublingual

tungu·eitill <m. -eitils, -eitlar>:

 <MED> tonsil·la f lingual

tungu·flúra <f. -flúru, -flúrur>:

1. (einstaklingur innan þessarar ættar) cinoglòssid m (qualsevol individu pertanyent a un dels gèneres de què consta aquesta família de peixos)

2. tunguflúrur <f.pl -flúra>: (ætt) [família f dels] cinoglòssids m.pl

tungu·færi <n. -færis, -færi>:

variant antiquada de → málfæri ‘òrgan de la veu’

tungu·haft <n. -hafts, -höft>:

tel m de la llengua, frenet m (o: fre m) de la llengua, lligarnó m (Tort.)

♦ losa (o: liðka) um tunguhaftið [á e-m]: destravar (o: deslligar) la llengua [a algú], fer parlar [a algú]

tungu·hvass, -hvöss, -hvasst <adj.>:

mordaç, de llengua esmolada (de llengua punyent, incisiva)

tungu·koss <m. -koss, -kossar>:

petó m de llengua

tungu·langur, -löng, -langt <adj.>:

que no té pèls a la llengua

tungu·mál <n. -máls, -mál>:

llengua f (llenguatge)

♦ Dagur tungumála í Evrópu: Dia Europeu de les Llengües

♦ dauðvona tungumál: llengües moribundes

♦ dautt tungumál: llengua morta

♦ erlend tungumál: llengües estrangeres

♦ erlent tungumál: llengua estrangera

♦ fornt tungumál: llengua antiga

♦ heilagt tungumál: llengua sacra (o: sagrada; o: sacral)

♦ kunna mörg tungumál: saber moltes de llengües

♦ tungumál í útrýmingarhættu: llengua en perill d'extinció

♦ útdautt tungumál: llengua morta (o: extingida; o: extinta)

tungumála·árið <n. -ársins, pl. no hab.>:

any m de les llengües

♦ Evrópska tungumálaárið: l'Any Europeu de les Llengües

tungumála·fjölskylda <f. -fjölskyldu, -fjölskyldur. Gen. pl.: -fjölskyldna>:

família lingüística

tungumála·kennari <m. -kennara, -kennarar>:

professor m de llengües estrangeres, professora f de llengües estrangeres

tungumála·kennsla <f. -kennslu, pl. no hab.>:

ensenyament m de llengües estrangeres

tungumála·kort <n. -korts, -kort>:

mapa m de llengües, mapa lingüístic

tungumála·maður <m. -manns, -menn>:

poliglot m, poliglota f

tungumála·miðstöð <f. -miðstöðvar, -miðstöðvar>:

centre m de recursos lingüístics

♦ Tungumálamiðstöð H. Í.: el Servei Lingüístic de la Universitat d'Islàndia

tungumála·nám <n. -náms, pl. no hab.>:

aprenentatge m de llengües estrangeres

tungumála·námskeið <n. -námskeiðs, -námskeið>:

curs m de llengües [estrangeres]

tungu·mjúkur, -mjúk, -mjúkt <adj.>:

disert -a, de llengua àgil, que parla bé i amb facilitat

♦ vera tungumjúkur: tenir facilitat de paraula

tungu- og kok·taug <f. -taugar, -taugar>:

 <MED> nervi glossofaringi

tungu·rót <f. -rótar, -rætur>:

arrel f de la llengua, base f de la llengua

tungurótar·skjaldkirtill <m. -skjaldkirtils, -skjaldkirtlar>:

 <MED> [glàndula] tiroide f lingual, glàndula tiroide accessòria

tungurótar·taug <f. -taugar, -taugar>:

 <MED> nervi hipoglòs

tungu·skæður, -skæð, -skætt <adj.>:

de llengua que fa mal, de llengua viperina

tungu·tak <n. -taks, pl. no hab.>:

forma f de parlar, llengua f

◊ með annarlegu tungutaki (ἐν ἑτερογλώσσοις) og annarlegum vörum mun ég tala til lýðs þessa...: amb paraules estrangeres i amb llavis estrangers parlaré a aquesta gent...

◊ æ, Drottinn, aldrei hefi ég málsnjall maður verið, hvorki áður fyrr né heldur síðan þú talaðir við þjón þinn, því að mér er tregt um málfæri (כְבַד-פֶּה) og tungutak (וּכְבַד לָשׁוֹן): ai, Senyor! mai no he estat eloqüent: ni ho era abans ni ho sóc pas ara, després que hàgiu parlat amb [mi,] el vostre servent, perquè sóc feixuc de boca i feixuc de llengua

♦ hafa liðugt (o: mjúkt) tungutak: tenir facilitat de paraula, tenir facúndia (posseir una elocució fàcil i abundant)

tungu·tal <n. -tals, no comptable>:

<RELIG> glossolàlia f, xenoglòssia f

tungu·tamur, -töm, -tamt <adj.>:

mot emprat en la locució:

♦ e-m er e-ð tungutamt: algú esmenta sovint una cosa, algú parla sovint d'una cosa (a algú li revé sovint parlar d'una cosa)

tungu·tota <f. -totu, -totur>:

 <MED> papil·la f lingual

tungu·varp <n. -varps, -vörp>:

<†> (lausmælgi) incontinència f verbal, logorrea f

tunna <f. tunnu, tunnur>:

bóta f, barril m

♦ neðst í tunnunni: en el cul de la bóta, en el fons de la bóta

tunnu·hvelfing* <f. -hvelfingar, -hvelfingar>:

<ARQUIT> volta f de canó (o: cilíndrica; o: de mig punt) 

turn <n. túns, tún>:

1. <GEN> torre f

♦ → fílabeinsturn “torre d'ivori”

♦ → Babelsturninn “la Torre de Babel”

♦ → Eiffelsturninn “la Torre Eiffel”

2. (klukkuturn) campanar m (cloquer)

3. <HIST> torrassa f, torrelló f

turniment <n. turniments, turniment>:

<HIST> torneig m, lluita de dues colles de cavallers a l'Edat mitjana

♦ burtreiðir og turniment: <HIST> borns i torneigs

en er váraði býst Gibbon til ferða at vilja hitta Florentio, konungsdóttir ok með honum Martínus konungsson ok þeirra lið, ok er eigi getit um þeirra ferðir fyrr en þeir koma til þeirrar hǫfuðborgar er frú Flórentía réð fyrir. Eskupart býðr þeim til vegligrar veizlu, er hann veit þeirra þarkomu. Þat liggja þeir ok eru þar um nóttina í góðum fagnaði, um morgininn vill Martínus konungsson hitta systir sína ok ganga þeir Gibbon með honum ok inn í þá hǫll er frúin sitr í. Fagnar hún allvel sínum bróður, ok býðr þeim Gibbon til sætis it næsta sér, en þeir þiggja þat, ok er þau hǫfðu drukkit ǫll saman um hríð, þá hefr Gibbon upp orð sín ok biðr konungsdóttir Florentio sér til handa með mjǫk vitrligri orðsnilli sem þar til heyrði, en hún svaraði øngvu til hans málaflutnings ok sendi eptir frænda sínum Alanius en þeir fóstbrœðr dvǫldust þar á meðan ok hǫfðu burtreiðir ok turniment hvárn dag af ǫðrum, sér til skemtunar

turn·rósi <m. -rósa, -rósar>:

caragol m torreta erosionat (mol·lusc gastròpode marí Tachyrhynchus erosus)

turn·ugla <f. -uglu, -uglur>:

òliba f, meuca f, xibeca f, babeca f, xuta f, xupa f, òbila f (Val.), moixa f (Val.), moixeta f (Val.) (ocell Tyto alba)

turtil·dúfa <f. -dúfu, -dúfur>:

tórtora f (ocell Streptopelia turtur)

tusk <n. tusks, no comptable>:

batussa f (esp. la brega o baralla feta per diversió o per descarregar tensions)

♦ vera til í tuskið: <LOC FIG> estar a punt (o: preparat -ada) per a la baralla

tuska <f. tusku, tuskur. Gen. pl.: tuskna>:

1. (pjatla) pedaç m (tros de roba o de tela emprat per a apedaçar)

♦ e-ð er eins og blaut tuska framan í e-ð: <LOC FIG> una cosa li és a algú com una dutxa freda, una cosa li és a algú una bufetada a la cara (lit.: com un drap humit llançat a la seva cara)  

♦ vera eins og undin tuska: <LOC FIG> sentir-se com si estigués fet caldo, sentir-se com si estigués fet -a miques

♦ það kjaftar á e-m hver tuska: <LOC FIG> no sap tancar la boca, parla pels descosits, xerra com una cotorra

♦ það er líf í tuskunum: <LOC FIG> la cosa està animada, hi ha ambient[illo]

2. (þvottatuska, borðtuska, afþurrkunarklkútur) baieta f, drap m de neteja (per a netejar una taula, un taulell,per a llevar la pols etc.)

3. (gólftuska) drap m de fregar el terra (drap emprat per a fregar-hi el terra o les rajoles)

4. (tötrar) draps m.pl, parracs m.pl, pellingots m.pl (escassigalls)

5. (PEJOR = léleg eða vond flík & COL·LOQ) drap[s] m[.pl], pellingot[s] m[.pl] (dit de vestit lleig o dolent & col·loquialment, de vestit)

6. (manntuska) figa-flor m (coquí, mancat de fortalesa d'esperit, panoli)

7. (ræfiltuska) pobre diable m (un pobre home)

tuskast <tuskast ~ tuskumst | tuskaðist ~ tuskuðumst | tuskast ║ [við e-n]>:

esbatussar-se, fer una brega, venir a les mans

tusku·legur, -leg, -legt <adj.>:

esparracat -ada

tuttugasti, tuttugasta, tuttugasta: vintè -ena
	tuttugasti og fyrsti: vint-i-unè -ena
	tuttugasti og annar: vint-i-dosè -ena

tuttugu: vint (20)
	tuttugu og einn: vint-i-uns
	tuttugu og tveir: vint-i-dos

tú beab-hátíð <f. -hátíðar, -hátíðir>:

festa f (o: commeració) f del Tu be-Av, festa f del 15 d'av (ט"וּ בְּאָב, חֲמִשָּׁה עָשָׂר בְּאָב) (→ ab)

tú bísebat-hátíð <f. -hátíðar, -hátíðir>:

festa f del Tu bi-Xevat, festa f del 15 de xevat (ט"וּ בִּשְׁבָט, חֲמִשָּׁה עָשָׂר בִּשְׁבָט) (→ sebat)

túba <f. túbu, túbur. Gen. pl.: túba>: tub m

túberósa <f. túberósu, túberósur>:

nard m, vara f de Jessè (planta Polianthes tuberosa)

túbu·laga <adj. inv.>:

tubiforme

túff <n. túffs, túff>: <GEOL> tuf volcànic

túlka <túlka ~ túlkum | túlkaði ~ túlkuðum | túlkað ║ e-ð ~ e-n>:

interpretar una cosa ~ algú (donar una interpretació & fer una traducció oral)

♦ túlka jafnóðum: fer interpretació simultània

♦ túlka orð ~ svip e-s svona að <+ subj.>, ~ þannig að <+ subj.>, ~ á þann veg að <+ subj.>: interpretar les paraules ~ l'expressió facial d'algú en el sentit que <+ ind.>

♦ túlkað forritunarmál: <INFORM> llenguatge m [de programació] interpretat

túlkun <f. túlkunar, túlkanir>:

interpretació f (traducció oral & exegesi d'una obra & representació de paper per actor)

♦ ströng túlkun á e-u: una interpretació estricta de...

túlkur <m. túlks, túlkar>: 1. intèrpret m & f (torsimany)
		get ég fengið að tala við túlk?: que podria parlar amb un intèrpret?
	2. <INFORM> programa m intèrpret

tún <n. túns, tún>:

1. (afgirt beitiland umhverfis bæi) quintana f, tanca f, clova f (Mall.) (closa o pleta propera o situada al voltant de casa de pagès o mas i que servia de pastura al bestiar i per sembrar-hi fenàs)

◊ hey af túni nefnist taða: el fenàs de les quintanes es diu taða

2. <†> (girðing, afgirt svæði) clos m, tanca f (lloc circumdat de tanca)

◊ Nóatún: el Clos de les Naus (nom de la residència del déu Niord)

3. <HIST> (=bær umluktur virkisgarði) poblat circumdat de terraplè coronat per palissada o estacada

tún·bendill* <m. -bendils, -bendlar>:

herba passarella, herba vermella, arenària f (Mall.) (planta Spergularia rubra)

tún·fiskur <m. -fisks, -fiskar>: tonyina f (peix Thunnus thynnus syn. Thunnus thynnus thynnus)
	hvíti túnfiskur: bacora f, ullada f (peix Thunnus alalunga)
	litli túnfiskur: (leturskerkir) bacoreta f (peix Euthynnus alletteratus)
	lítill túnfiskur: (smátúnfiskur) golfàs m, tonyinola f (Mall.)

tún·fífill <m. -fífils, -fíflar>:

pixallits m.pl, pixacans m.pl, lletsons m.pl d'ase, bufallums m.pl, apagallums m.pl, llumenetes f.pl, angelets m.pl, rellotges m.pl, dent f de lleó, queixals m.pl de vella (Mall., Men.) (planta Taraxacum officinalis syn. Taraxacum dens-leonis)

tún·garður <m. -garðs, garðar>:

tanca f de pleta, tanca f de quintana

tún·grænn, -græn, -grænt <adj.>:

de color verd herbei

Túnis <n. Túnis, no comptable>:

1. (land) Tunísia f (país)

2. (Túnisborg) Tunis f (capital)

Túnis·borg <f. -borgar, no comptable>:

Tunis f

Túnis·búi <m. -búa, -búar>:

tunisià m, tunisiana f

Túnis·forseti <m. -forseta, -forsetar>:

president m de Tunísia

Túnisi <m. Túnisa, Túnisar>:

tunisià m, tunisiana f

Túnis·maður <m. -manns, -menn>:

tunisià m, tunisiana f

túniskur, túnisk, túniskt <adj.>:

tunisià -ana

túnískur, túnísk, túnískt <adj.>:

variant de → túniskur, túnisk, túniskt "tunisià -ana"

tún·makríll <m. -makríls, -makrílar>:

melva f, baldufa f, mèlvera f (Mall., Men.) (peix Auxis rochei)

tún·riða <f. -riðu, -riður. Gen. pl.: -riðna>:

túnriða f, tunrida f, ‘cavalca-tanques’ f La interpretació tradicional d'aquest terme és que designa un dels tipus de bruixa del folclore medieval norrè. El mot, tanmateix, és un hàpax legòmenon que només apareix als Hávamál 155 1,b, raó per la qual possiblement només sigui una variant, condicionada pel constrenyiment al·literatiu, de kveldriða. Jo hi veig una designació, condicionada pel metre al·literariu, del concepte dels manna hugir: esperits d'homes que han abandonat llurs cossos adoptant, en aquest cas, la forma d'un animal volador. L'efecte del desè eixarm consisteix en impedir que puguin tornar a llurs cossos es trobin on es trobin

◊ þat kann ec it tíunda, ef ec sé túnriðor ǁ leica lopti á: ǁ ec svá vinn’c, at þeir villir fara ǁ sinna heimhama, ǁ sinna heimhuga: en sé un de desè: si veig les cavalca-tanques volant en l'aire (cf. Kuhn 1968³, pàg. 125: mehrfach bezeichnet leica nur die leichte, spielende bewegung: der durch die luft fahrenden hexen (Háv. 155), des sich im sattel wiegenden reiters (Hm. 14), der unruhigen meereswellen (HH II 13), der züngelnden flammen (Vsp. 57, Ls. 65, Fm. 43), des gelüsts, das einen ankommt <...>) [amb ell] reïsc a fer (cf. Kuhn 1968³, pàg. 228: ec svá vinnc ich bringe es dahin (Háv. 155)) que es perdin i ja no puguin trobar llurs heimhamir -llurs formes corporals romases a casa-, llurs heimhugir -l'esma per trobar el camí de tornada a casa- (cf. Kuhn 1968³, pàg. 91: *heim-hamr m. heimatliche, das ist eigentliche gestalt; *heim-hugr m. wunsch, nach hause zu kommen (alles Háv. 155 app.))

tún·súra <f. -súru, -súrur>:

agrella f, vinagrella f (Mall., Men.) (planta Rumex acetosa)

tún·vingull <m. -vinguls, -vinglar>:

ussona àrtica, pèl m de guilla àrtic, festuca àrtica (planta Festuca rubra subsp. richardsonii syn. Festuca rubra subsp. arctica syn. Festuca richardsonii)

túrban·lilja <f. -lilju, -liljur>:

marcòlic m (planta Lilium martagon)

túrkís <m. túrkíss, túrkísar>:

turquesa f, <†> cal·laïta f, <†> turquesa f oriental (pedra semipreciosa)

túrkís·blár, -blá, -blátt <adj.>:

[d'un blau] turquesa (color)

túrkís·steinn <m. -steins, -steinar>:

turquesa f, <†> cal·laïta f, <†> turquesa f oriental (pedra semipreciosa)

túrmalín <n. túrmalíns, túrmalín>:

<GEOL> turmalina f

túrmerik <n. túrmeriks, túrmerik>:

(kúrkúma = espícia, gullinrót = planta) cúrcuma f (planta Curcuma longa & espícia obtinguda de la seva arrel)

♦ hvítt túrmerik: zedoària f (planta Curcuma zedoaria)

túr·tappi <m. -tappa, -tappar>:

tampó m (→ tíðatappi)

túr·verkir <m.pl -verkja>:

<MED> dolor m,f menstrual, menstruació dolorosa

tveir, tvær, tvö: dos dues

tvenna <f. tvennu, tvennur>:

1. (par) parell m (dos objectes que van plegats)

2. (póker) parella f (pòquer)

tvennd <f. tvenndar, tvenndir>:

parell m (conjunt de dos objectes etc. que van plegats)

tvenndar·keppni <f. -keppni, -keppnir>:

<ESPORT> doble mixt (competició, p.e., de tennis, en què s'enfronten parelles)

tvenndar·leikur <m. -leiks, pl. no hab.>:

<ESPORT> doble mixt (competició, p.e., de tennis, en què s'enfronten parelles)

tvenning <f. tvenningar, no comptable>:

dualitat f

tvenns·slags <adj. inv.>:

de dues menes

tvennur, tvenn, tvennt <adj.>:

1. (par) parell m (grup de dos objectes)

♦ í tvennu lagi: en dues parts

♦ með tvennu móti: de dues maneres diferents

♦ skipta e-u í tvennt: migpartir una cosa en dues, xepar una cosa en dues

♦ tvenns konar: de dues menes [diferents]

♦ tvenns konar brauð: pa de dues menes [diferents], dues menes [diferents] de pa

♦ það fer tvennum sögum (o: sögunum) um það: corren dues versions diferents d'aquesta història

♦ af tvennu illu skal taka það skárra: <LOC FIG> de dos mals cal prendre'n el menys dolent; posats a triar, trio el que no és tan dolent

♦ fara  (o: detta) í tvennt: #1. <LOC = fara í tvo hluta> trencar-se en dos ~ dues (un objecte, esp. en caure); #2. <LOC FIG = ala barn>  tenir l'infant (haver infantat una dona prenys; lit.: deixar d'ésser una i ésser ja dos ~ dues)

♦ tvennir eru tímarnir: <LOC FIG> els temps han canviat, els temps ja no sóns els mateixos

2. tvennir, tvennar, tvenn: (tvö pör) dos parells de (dos grups de parells)

♦ tvennar buxur: dos parells de pantalons (= quatre camals = dos pantalons)

♦ tvennir skór: dos parells de sabates (= quatre sabates)

♦ tvennir sokkar: dos parells de mitjons (= quatre mitjons)

♦ fara í tvenna sokka: posar-se dos parells de mitjons

♦ fara í tvennt: posar-se dos parells de mitjons

♦ vera í tvennu: dur posats dos parells de mitjons

♦ tvenn gleraugu: dos parells d'ulleres (= quatre vidres = dues ulleres)

tvinna·kefli <n. -keflis, -kefli>: rodet m de fil

tvinni <m. tvinna, tvinnar>: fil m (de cosir)
	nál og tvinni: fil i agulla

tvisvar <adv.>: dues vegades
	tvisvar á dag: dues vegades cada dia (o: per dia)
	tvisvar til þrisvar sinnum: dues o tres vegades

tví- <en compostos>:

bi-, di-

tví·bendur, -bend, -bent <adj.>:

variant de → tví·bentur, -bent, -bent ‘ambivalent’

tví·bentur, -bent, -bent <adj.>:

ambivalent (dubtós)

♦ tvíbent afstaða: una posició ambivalent

♦ tvíbent svör: respostes ambivalents

tvíblaða·lilja <f. -lilju, -liljur>:

escil·la bifòlia (planta Scilla bifolia)

tví·blaðka <f. -blöðku, -blöðkur>:

lístera cordifòlia, lístera f cordiforme (planta Listera cordata)

tví·bletta <f. -blettu, -blettur>:

marieta f de dos punts (insecte Adalia bipunctata)

tví·broddur <m. -brodds, -broddar>:

1. (‘gaflbroddur’ yfir sérhljóða) accent circumflex  (^ : ô)

2. (tvöfaldur broddur yfir sérhljóða) accent circumflex  (˝ : ő)

3. (tvöfaldur punktur yfir sérhljóða) trema m, dièresi f (símbol diacrític ¨ col·locat damunt una vocal, v.g., ö) (→ tvídepill)

tvíbura·bróðir <m. -bróður, -bræður>:

bessó m

◊ þeir voru tvíburabræður: eren bessons

tvíbura·merki <n. -merkis, -merki. Gen. pl.: -merkja; dat.pl.: -merkjum>:

<ASTRON> signe m dels Bessons

tvíbura·rannsókn <f. -rannsóknar, -rannsóknir>:

estudi f [de recerca] sobre bessons, recerca f sobre bessons

tvíbura·systir <f. -systur, -systur>:

bessona f

◊ þær voru tvíburasystur: eren bessones

tví·buri <m. -bura, -burar>:

1. <GEN> bessó m

◊ Rómúlus og Remus voru tvíburar: en Ròmul i en Rem eren bessons

♦ eineggja tvíburar: bessons idèntics, bessons homozigòtics, bessons univitel·lins

♦ samtengdir tvíburar: bessons conjunts, bessons siamesos

♦ átósitískur (o: átósískur) samtengdur tvíburi: bessó conjunt autòsit

♦ ósamhverfir samtengdir tvíburar: bessons conjunts asimètrics

♦ samhverfir samtengdir tvíburar: bessons conjunts simètrics

♦ samtengdur sníkilstvíburi: bessó conjunt paràsit

♦ → síamstvíburar “bessons siamesos”

♦ tvíeggja tvíburar: bessons fraterns, bessons dizigòtics, bessons bivitel·lins

2. Tví·burarnir <m.pl -buranna>: (stjörnumerki & merki dýrahringsins) els Bessons  (constel·lació & signe del zodíac)

tví·depill <m. -depils, -deplar>:

(tvöfaldur punktur yfir sérhljóða) trema m, dièresi f (símbol diacrític ¨ col·locat damunt una vocal, v.g., ö)

♦ i með tvídepli: i amb dièresi (ï)

tví·eyki <n. -eykis, -eyki. Gen. pl.: -eykja; dat.pl.: -eykjum>:

1. <GEN> tir m de dos cavalls

2. <FIG> tàndem m, duo m

tví·fari <m. -fara, -farar>:

doble m & f, sòsia m & f

♦ vera tvífari e-s: ésser el doble d'algú, ésser el sòsia d'algú

tví·flokkun <f. -flokkunar, -flokkunar>:

<MAT & ESTAD> dicotomia f

tvíflokkunar·breyta <f. -breytu, -breytur>:

variable binària

tvíflötungs·grúpa <f. -grúpu, -grúpur. Gen. pl.: -grúpna>:

<MAT> grup dièdric (o: diedral)

tví·flötungur <m. -flötungs, -flötungar>:

<MAT> díedre m

tví·fætla <f. -fætlu, -fætlur. Gen. pl.: -fætlna>:

bípede m, bípeda f

tví·fættur, -fætt, -fætt <adj.>:

bípede -a

tví·heimar <m.pl -heima>:

diàspora f

tví·hverfa <f. -hverfu, no comptable>: simetria f

tví·hverfur, -hverf, -hverft: simètric -a

tvíkorn·hveiti <n. -hveitis, no comptable>:

pisana f [bessona], espelta bessona (planta Triticum dicoccum)

tví·kvæni <n. -kvænis, no comptable>: bigàmia f

tví·kvæntur, -kvænt, -kvænt: bígam -a

tví·lyftur, -lyft, -lyft: de dos pisos, de dues plantes (edifici)

tví·menningur¹ <m. -mennings, -menningar>:

1. (frændi í annan lið) cosí m [germà] (parent masculí de segon grau)

2. (frænka í annan lið) cosina f [germana] (parent femení de segon grau)

♦ hún er tvímenningur við hann: és cosina [germana] seva

♦ þau eru tvímenningar: són cosins [germans] (dit de grup de parents masculins i femenins o de grup de parent masculí i femení de segon grau)

tví·menningur² <m. -mennings, -menningar>:

1. (tveir menn saman, tveggja manna flokkur) [grup m de] dues persones (conjunt de dues persones que fan alguna cosa plegats)

♦ drekka tvímenning: <LOC HIST> beure emparellats o per parelles, forma de beure en societat en la qual dues persones compartien la mateixa banya o la mateixa copa. Aquesta forma de beure per parelles s'oposava a beure cadascú de la seva banya o copa o → einmenningur

◊ þeir komu um kveldið við land. Sat konungur og hans menn í snæðingi. Kormákur sat utar við dyr í tjaldinu og drakk tvímenning á Steingerði. Og meðan hann gerði þetta stal maður frá Kormáki dálki til spotts er hann hafði lagt af sér feldinn og er hann skyldi til taka var úr dálkurinn: al vespre varen arribar a terra. El rei i els seus homes seien a taula menjant. En Kormákur seia dins el tendal a la part de més a fora, ja a surran de la porta, i hi bevia tvímenning amb la Steingerður, ço és, alternant-se amb ella a fer un glop de la mateixa banya. I mentre feia això, algú li va robar la fíbula del mantell per befar-lo, ja que s'havia llevat el mantell i quan el se va voler tornar a posar, la fíbula ja no hi era

◊ það var eitt haust, að þar var gildi fjölmennt, og voru þeir Björgólfur feðgar í gildinu göfgastir menn; þar var hlutaður tvímenningur á öftnum, sem siðvenja var til. En þar að gildinu var sá maður, er Högni hét; hann átti bú í Leku; hann var maður stórauðigur, allra manna fríðastur sýnum, vitur maður og ættsmár og hafði hafist af sjálfum sér. Hann átti dóttur allfríða, er nefnd er Hildiríður. Hún hlaut að sitja hjá Björgólfi. Töluðu þau margt um kveldið; leist honum mærin fögur. Litlu síðar var slitið gildinu: una tardor es va celebrar un gildi (una festa), molt concorreguda, [al mas d'en Björgólfur]. En aquesta festa, en Björgólfur i son fill hi foren apreciadíssims. Varen sortejar qui beuria amb qui de la mateixa banya cada vespre [de la festa] com era costum. A aquella festa també hi havia anat un home que nomia Högni. Tenia el seu mas a Leka. Era un home riquíssim i bellíssim, un home llest (savi) que, essent de baix llinatge, s'havia ‘alçat’ a ell mateix. Tenia una filla bellíssima que nomia Hildiríður. A ella li va tocar de seure amb en Björgólfur. Durant el vespre varen estar parlant molt. Ell trobava bella aquella fadrina. Poc després la festa va acabar [i de moment, tothom se'n tornà a ca seva]

◊ og um kveldið er full skyldi drekka þá var það siðvenja konunga, þeirra er að löndum sátu eða veislum er þeir létu gera, að drekka skyldi á kveldum tvímenning, hvor sér karlmaður og kona svo sem ynnist, en þeir sér er fleiri væru saman. En það voru víkingalög þótt þeir væru að veislum að drekka sveitardrykkju. Hásæti Hjörvarðs konungs var búið gagnvart hásæti Granmars konungs og sátu allir hans menn á þann pall. Þá mælti Granmar konungur við Hildigunni dóttur sína að hún skyldi búa sig og bera öl víkingum. Hún var allra kvinna fríðust: i [a l'època que] al vespre s'havia de beure un copa plena [en recordança dels parents morts], era costum dels reis que regnaven i que presidien els banquets que havien fet fer, que aquells vespres es begués per parelles, un home i una dona, cada parella entre si, fins allà on n'hi hagués. I els qui quedessin sense poder formar parella bevien plegats [a part cadascun] per a si. En canvi era llei dels viquings de beure en grup encara que estiguessin participant en un banquet. El sitial del rei Hjörvarður s'havia col·locat davant el sitial del rei Granmar i tots els homes d'ell seien [també] en aquell pallur. Aleshores el rei Granmar va dir a la Hildigunnur, sa filla, que es preparés a portar la cervesa als viquings. La Hildigunnur era la dona més bella que un es pugui imaginar (vocabulari: #1. vinnast: Cf. Baetke 19874, pàg. 745: <...> skyldi drekka saman karlmaðr ok kona svá sem til ynnisk en þeir sér er fleiri væri soweit die Paare reichten, solange es aufging. En Marius Nygaard 1905, pàg. 100, escriu sobre aquesta construcció: Anm. 4. sér bruges stundom i betydn. «for sig selv, serskilt» (især i forb. hvárr sér, hverr sér hver for sig, einn sér for sig alene). <...> var þat siðvenja, at drekka skyldi á kveldum tvímenning, hvárr sér karlmaðr ok kona, svá sem ynnist, en þeir sér, er fleiri væri saman (Hkr. 33,14); #2. sitja að löndum: Cf. Baetke 19874, pàg. 536: <...> sitja at lǫndum (über e. Land) herrschen, regieren; )

♦ ríða tvímenning: cavalcar plegats el mateix cavall, anar qualcant dues persones a dalt de la mateixa bístia

◊ Halldór frá Kvennabrekku kom fyrst og bað hann Sturlu hafa þol við og bíða manna sinna en eiga eigi allt undir óvinum sínum. Í því komu þeir Hallur Arason níu saman með Magnúsi. Fóru þeir Sturla þá og voru sextán og höfðu átta hesta og riðu öllum tvímenning (SS I, cap. 234, pàg. 336): el primer en arribar fou en Halldór de Kvennabrekka i va demanar a l'Sturla que tingués paciència i esperés els seus homes i que no es posés a mercè dels seus enemics. En l'entretant varen arribar en Hallur Arason i en Magnús amb els seus homes. En total eren nou homes. Llavors, l'Sturla i els seus acompanyants, setze homes en total, es posaren en marxa. Tenien vuit cavalls, de manera que a dalt de cada cavall n'hi anaven dos

◊ þá hljóp Svarthöfði af hesti sínum og bað Björn bróður sinn á bak stíga: „Eg sé að oss dugir eigi lengur tvímenning en við Þórður Bjarnarson munum forða okkur sem verða má“ (SS II, cap. 317, pàg. 479): l’Svarthöfði va saltar del seu cavall i demanà al [Kægil-]Björn, son germà, que muntés [i se n'anés d'allà]: “Veig que no ens duu enlloc continuar cavalcant tots dos el mateix cavall. [Vés-te'n i posa't en lloc segur, que] en Þórður Bjarnarson i jo ja farem de salvar-nos tan bé com puguem”

2. (í bridds) línia f (parella en el joc del bridge)

3. tví·menningar <m.pl -menninga>: (tveggja manna bandalag) [parella f de] dos companys, colla f (Mall., Men.) (grup de dos companys, col·legues, còmplices etc.)

tví·punktur <m. -punkts, -punktar>:

dos punts (signe gràfic :)

tvíranda·flekkur <m. -flekks, -flekkar>:

verada f, variada f (Bal.) (peix Diplodus vulgaris)

tví·ríki <n. -ríkis, -ríki>:

<MAT> categoria f dual, categoria oposada (→ nykurríki)

tví·skipting <f. -skiptingar, -skiptingar>:

1. (kvíslagreining) dicotomia f (diferència entre dues idees o coses totalment oposades)

2. (tvígreining) bipartició f (divisió en dues parts)

tvístefnuaksturs·vegur <m. -vegar, -vegir>: via f amb doble sentit de circulació

tvístraður, tvístruð, tvístrað <adj.>:

esparpallat -ada, disseminat -ada, escampat -ada, dispers -a

tvístrun <f. tvístrunar, no comptable>:

diàspora f

tví·sýna <f. -sýnu, -sýnur. Gen. pl.: -sýna>:

1. <GEN> incertesa f

♦ komast í einhverja tvísýnu: <LOC FIG> trobar-se en una incertesa, trobar-se davant un dilema (o: un dubte)

♦ sjá tvísýnu á e-u: <LOC FIG> estar insegur -a sobre el resultat d'una cosa

2. (hætta, háski) perill m (risc, inseguretat)

♦ tefla í tvísýnu: <LOC FIG> exposar-se a un perill, posar-se en perill

♦ tefla lífi sínu í tvísýnu: posar la seva vida en perill

♦ þótti tvísýna á lífi hans: <LOC FIG> hom temia per la seva vida

tví·sýnn, -sýn, -sýnt <adj.>:

1. (óviss, óöruggur) incert -a (insegur, dubtós)

◊ nú sem landnyrðingr linar lítit dag né nótt, talar herra Guðmundr svá til stýrimanna: „Þat er ráð mitt,“ sagði hann, „at vér dragim segl, ok látið ganga vestr um landit, því at landnyrðingar liggja svá þrátt, at tvísýnt er, hvárt vér komumst nakkvat fram“: com que el mestral no amainava gens ni de dia ni de nit, monsenyor Guðmundr va parlar així als nauxers: “El meu consell”, va dir, “és que hissem la vela i costegem el país cap a ponent perquè el mestral bufa tan ininterrompudament que no està clar que (que és incert si) [altrament, si posem rumb de cap a llevant] poguem avançar gens”

◊ krafði Snjólfr Lárentíum at láta lesa órskurðarbréf sitt ok eptir þat las Lárentíus bréfit ok sem komit var at enda bréfit greip ábóti til bréfsins í kirkjunni ok margir menn með honum; rifu þeir í sundr bréfit ok frá innsiglit. Váru þeir síðan dregnir ok hrundnir út af kirkjunni ok kirkjugarðinum, en engi meiri handatiltœki urðu þar mǫnnum til skaða. Var Lárentíus svá afli borinn, at tvísýnt var, at hann mundi ei skaða, ef herra Þórðr hefði eigi honum hjálp ok styrk veittan: l’Snjólfr va exigir al Llorenç que fes llegir el seu laude arbitral i després que ho fes, en Llorenç va llegir el laude i quan el laude va acabar (menys lit.: i quan va arribar a la fi del laude), l'abat, acompanyat de molts altres, li va arrabassar el laude dins l'església i el van estripar i li llevaren el segell. Tot seguit, en Llorenç i els seus foren empesos i arrossegats fora de l'església i del sagrat per bé que no hi va haver més violències per a dany d'ells. Al Llorenç li feren tanta de força (=el tractaren amb tanta de violència, el tractaren tan rudament) que era incert si no hauria sofert dany si el senyor Þórðr no li hagués donat ajut i suport

◊ Njáll mælti: "Erfið mun ykkur verða utanferð sjá svo að tvísýnt mun ykkur verða þykja hvort þið haldið lífinu en þó munuð þið fá sæmd í sumu og mannvirðing en eigi örvænt að af leiði vandræði er þið komið út": en Njáll els va dir: “El viatge a Noruega us serà difícil, de manera que us semblarà incert si en sortiu amb vida o no, però, tanmateix, [i si arribeu bé a Noruega,] en part també aconseguireu honor i prestigi, però no és pas improbable que us en sorgeixin malpassos (dificultats, situacions difícils) quan en torneu”

◊ þar sem íslendingar geta ekki sjálfir varið land sitt, en reynslan hefir sýnt, að varnarleysi lands stofnar öryggi þess sjálfs og friðsamra nágranna þess í voða, og þar sem tvísýnt er um alþjóðamál, hefir Norður-Atlantshafsbandalagið farið þess á leit við Ísland og Bandaríkin, að þau geri ráðstafanir til, að látin verði í té aðstaða á Íslandi til varnar landinu og þar með einnig til varnar svæði því, sem Norður-Atlantshafssamningurinn tekur til, með sameiginlega viðleitni aðila Norður-Atlantshafssamningsins til að varðveita frið og öryggi á því svæði fyrir augum. Samningur sá, sem hér fer á eftir, hefir verið gerður samkvæmt þessum tilmælum: en esguard del fet que els islandesos no poden pas defensar llur país per si mateixos alhora que l'experiència ensenya que la manca de defenses d'un país posa en perill la seguretat d'ell mateix i la dels seus veïns pacífics, i, per tal com la situació internacional (lit.: els afers internacionals) és incerta (inestable), l'Aliança de l'Atlàntic Nord ha sotmès a la consideració d'Islàndia i dels Estats Units [d'Amèrica] (ha proposat a...) que prenguin mesures per tal que es proporcionin a Islàndia els recursos (la infrastructura) necessaris per a la defensa del país i, amb això, també per a la defensa del territori que el Tractat de l'Atlàntic Nord abasta, tenint en compte els comuns esforços (o a la vista vista dels comuns esforços) dels membres signants del Tractat de l'Atlàntic Nord per a preservar la pau i la seguretat en aquest territori. Aquest tractat, que segueix a continuació, s'ha fet segons aquesta petició (requesta)

2. (tvíræður) ambigu -igua (equívoc)

tví·tala <f. -tölu, -tölur. Pl. no hab.>:

<GRAM> [nombre] dual m

tví·tekning <f. -tekningar, -tekningar>:

repetició f doble

♦ óþörf tvítekning: <LITER> tautologia f

tvítugur, tvítug, tvítugt <adj.>:

que té vint anys, de vint anys, vintanyer -a (cast., ekki ritm./no lit.) 

♦ hann á tvítugan son: té un fill de vint anys

♦ hún á tvítuga dóttur: té una filla de vint anys

♦ frá tvítugu til þrítugs: [que té] de vint a trenta anys

♦ fyrir innan tvítugt: que encara no té vint anys

♦ hún er enn fyrir innan tvítugt: encara no té vint anys

♦ um tvítugt: amb vint anys, als vint anys

♦ hann hefur sex um tvítugt: té vint-i-sis anys

◊ Amón hafði tvo um tvítugt (bɛn־ʕɛɕˈrīm   ū-ʃətˈtaʝim   ʃānāh   ʔāˈmōn   bə-mālˈχ-ō   (bə-mɔ̆lˈχ-ō),   בֶּן-עֶשְׂרִים וּשְׁתַּיִם שָׁנָה, אָמוֹן בְּמָלְכוֹ), þá er hann varð konungur, og tvö ár ríkti hann í Jerúsalem: l’Amon tenia vint-i-dos anys quan fou rei, i regnà dos anys a Jerusalem

◊ Rósa í Niðurkotinu hafði sex um tvítugt þegar hún giftist: la Rósa de Niðurkot tenia vint-i-sis anys en casar-se

♦ vera tvítugur: tenir vint anys

♦ hún er tvítug: té vint anys

♦ verða tvítugur: fer vint anys

♦ hún verður tvítug: fa vint anys

♦ yfir tvítugt: amb més de vint anys

♦ hún er yfir tvítugt: té més de vint

tví·tyngdur, -tyngd, -tyngt: bilingüe

tví·tyngi <n. -tyngis, -tyngi>: bilingüisme m

tvítölu- <en compostos>:

<GRAM> [de] dual

tvítölu·kerfi <n. -kerfis, -kerfi>: sistema binari (variant en desús per → tvíundakerfi)

tvítölu·mynd <f. -myndar, -myndir>:

<GRAM> forma f de dual

tvíunda- <en compostos>:

<MAT & INFORM> binari -ària

tvíunda·kerfi <n. -kerfis, -kerfi>:

<MAT & INFORM> sistema binari, sistema m de numeració binari, sistema m de base 2

tvíunda·kóði <m. -kóða, -kóðar>:

<MAT & INFORM> codi binari

tvíunda·kóti <m. -kóta, -kótar>:

variant de → tvíundakóði ‘codi binari’

tvíunda·talnaaðgerð <f. -talnaaðgerðar, -talnaaðgerðir>:

<MAT & INFORM> operació aritmètica binària

tví·varahljóð <n. -varahljóðs, -varahljóð>:

<LING> so m bilabial

tví·varamæltur, -varamælt, -varamælt <adj.>:

<LING> bilabial

♦ tvívaramælt samhljóð: consonants f.pl bilabials

♦ tvívaramælta raddaða önghljóðið [β]: la consonant bilabial fricativa sonora [β]

♦ tvívaramælta óraddaða önghljóðið [ɸ]: la consonant bilabial fricativa sorda [ɸ]

♦ tvívara- og gómmælta raddaða nándarhljóðið [w]: la consonant aproximant bilabiovelar sonora [w]

tví·vega <adv.>:

encamelladament, eixancadament, a l'eixarranca, cama ací cama allà

♦ setjast tvívega um klakkinn: asseure's al bast a l'eixarranca (o: encamellat encamellada )

tví·vegis <adv.>:

en dues ocasions, dues vegades

tví·þekja <f. -þekju, -þekjur. Gen. pl.: -þekja>:

biplà m

tvæ·hljóð <n. -hljóðs, -hljóð>:

<GRAM> africada f (→ affríkati)

tvæ·vetur, -vetur, -veturt <adj.>:

1. <GEN> bihiemal

2. (tveggja ára gamalt dýr) de dos anys (animal)

♦ tvævetur sauður: primal m, primala f

♦ tvævetur ær: primala f

tvö·faldur, -föld, -falt <adj.>:

doble

♦ tvöfaldur vodka ~ koníak ~ viskí: un vodka ~ conyac ~ whisky doble

tvö·feldni <f. -feldni, pl. no hab.>:

duplicitat f

tweed <m. tweed, no comptable>:

<TÈXT> tweed m

♦ úr tweed: de tweed

♦ hattur úr tweed: un barret de tweed

tyggjó <n. tyggjós, tyggjó>: xiclet m

tygill <m. tygills, tyglar (o: tuglar). Gen. pl.: tugla; dat.pl.: tuglum>:

◊ þeir förunautar voru þá komnir allir út úr skíðgarðinum, urðu þá varir við að Þórir hafði eftir dvalist. Karli hvarf aftur að leita hans og hittust þeir fyrir innan hliðið. Sá Karli að Þórir hafði þar silfurbollann. Síðan rann Karli að Jómalanum. Hann sá að digurt men var á hálsi honum. Karli reiddi til öxina og hjó í sundur tygilinn aftan á hálsinum er menið var fest við. Varð högg það svo mikið að höfuðið hraut af Jómala. Varð þá brestur svo mikill að öllum þeim þótti undur að. Tók Karli menið. Fóru þeir þá í brott: quan tots els seus companys de viatge hagueren sortir fora de la palissada, se'n varen adonar que en Þórir havia quedat enrere. En Karli va tornar enrere per [anar a] cercar-lo i en Þórir i ell es varen trobar a l'interior del portal i en Karli va veure que en Þórir tenia el recipient d'argent (silfurbollinn). Aleshores en Karli va córrer cap al Jómali i va veure que tenia un men gruixut al voltant del seu coll. En Karli va aixecar la seva destral i hi va tallar pel darrere del coll (o sigui, per la nuca) el cordó (la veta) amb què el m estava subjectat a la nuca o batcoll d'en Jómali. El cop de destral fou tan fort que el cap d'en Jómali va volar [lluny d'en Jómali]. Quan això va passar, es va produir un soroll tan fort que a tots ells els va semblar insòlit. En Karli va agafar el men i, després, se n'anaren d'allà

◊ konungr gengr fram á bjargit ok allir menn hans. Konungr hafði mǫttul rauðan á tuglum yfir sér ok spjót í hendi. Hann snýr dálk ór skikkjunni ok styðr niðr fjǫðrinni spjótsins. Nikulás Þorbergsson stóð at baki honum ok studdi hǫndum um hann miðjan ok svá hverr þeira hjá ǫðrum. En Hemingr gengr upp á fjallit ok stígr á skíð sín ok rennir ofan fyrir fjallit. Hann fór svá hratt, at þat váru ólíkendi. Honum kastaði aldri svá, at eigi yrði undir honum skíðin. Ok því næst kemr hann þar niðr, sem þeir váru, ok styðr niðr skíðageislanum, er hann kemr áfram á bjargit, ok hleypr í lopt upp. Skíðin hlaupa fram undan honum. Hann kemr fótum undir sik á framanverðu bjarginu. Hann <= Ac.>  reiðir mjǫk. Hann þrífr í skikkjuna konungs, en konungr rekr niðr hǫfuðit ok steypir af sér fram skikkjunni. Þá rýkr Hemingr ofan fyrir bjargit: el rei es va acostar a la vorera del cingle i amb ell, tots els seus homes. El rei duia un tuglamǫttull vermell, un mantell que es cordava amb cordons, i una llança amb la mà. Es va treure el dálkr, la fíbula que li aguantava la skikkja, el mantell, [fixada a a la roba del cos], i va ficar la punxa de la llança en la neu perquè no caigués. En Nikulás Þorbergsson s'estava darrere el rei i l'aguantava amb les mans pels costats i així mateix feia cadascun d'els altres amb el que tenia al davant. En Hemingr va pujar a dalt [de tot] del puig, es va posar els seus esquís i va lliscar pendent avall del puig. Baixava tan ràpid que semblava impossible. Mai no va perdre l'equilibri de tal manera que perdés els esquís de davall els peus. I de seguida després va arribar a l'indret on eren els altres i quan es va acostar a la vorera del cingle, va clavar en la neu els pals d'esquiar i es va aixecar en l'aire: els esquís van lliscar llavors lliures i ell va caure dret just allà on començava el cingle, però ho va fer de tal manera que va haver de fer molts d'equilibris per no caure i s'agafà a l'skikkja del rei, però el rei abaixà el cap i deixà que l'skikkja li sortís i llavors en Hemingr es va precipitar cingle avall (vocabulari: #1. tygill: Cf. en Möbius 1866, pàg. 445: <...> häufig im plur. tuglar (od. tyglar) von den zwei Schlingen an der Vorderseite des Mantels, durch die man ein Band oder einen Dorn (dálkr) zog, um ihn festzuhalten   hann hafði möttul rauðan yfir sér á tuglum er hatte über sich einen rothen Schlingenmantel (tygla-möttull od. möttull á tyglum z. B. hann hafði ... möttul á tyglum at yfirhöfn Hkr XIII, k. 14))

◊ og með ráði lendra manna þá varð þetta svo, að eitt kveld síðarlega gengu til gestir nokkurir þar er Sigurður var og kölluðu hann með sér og tóku skútu nokkura og reru brott frá býnum með Sigurð og suður til Norðness. Sigurður sat aftur á kistunni og hugsaði sitt mál og grunaði að þetta mundu vera svik. Hann var svo búinn að hann hafði blár brækur og skyrtu og möttul á tuglum að yfirhöfn. Hann sá niður fyrir sig og hafði hendur á möttulsböndunum, lét stundum af höfði sér, stundum lét hann á höfuð sér: i amb el consell dels lendir menn, es va dur de la següent manea: que un vespre, a darrera hora, alguns gestir del rei anaren allà on era en Sigurður i li cridaren que els acompanyés. Varen pujar a bord d'una skúta i sortiren remant de la vila amb en Sigurður i[, un cop en alta mar,] posaren rumb cap al sud, cap a Norðnes. En Sigurður seia damunt una caixa, a la part de popa del vaixell. Estava consirós sobre la seva situació i sospitava que es tractava d'una traïció. Anava vestit de la següent manera: duia una calçons i una skyrta blaus i un tuglamöttull vermell, un mantell que es cordava amb cordons. Mirava el terra i tenia les mans agafant els cordons del mantell que adés estirava per avall fent que la caputxa descobrís el cap, i adés l'empenyia cap amunt fent que la caputxa li tornés a cobrir el cap

◊ það var eina nótt um vorið að Þórir mátti ei sofa. Hann gekk þá út og var regn mikið. Hann heyrði jarm þangað er stíað var. Þórir gekk þangað og sá á réttargarðinum að þar lágu kið tvö bundin og lömb tvö en í rétt sátu konur tvær. Þær léku að hnettafli og var taflið allt steypt af silfri en gyllt allt hið rauða. Þær brugðust við fast og urðu hræddar mjög. Þórir fékk tekið þær og setti niður hjá sér og spurði því að þær legðust á fé hans. Þær buðu allt á hans vald. Hann spurði hverjar þær væru. Það var önnur Kerling dóttir Styrkárs í Barmi en önnur kveðst vera dóttir Varða ofan úr Vörðufelli og nefndist hún flagðkona en hin hamhlaupa. Þórir gerði þá sætt með þeim að þær hefðu sauði með sér en hann taflið og það er þar fylgdi en á tuglunum taflpungsins var gullbaugur settur steinum en annar silfurbaugur var í borðinu. Þetta allt tók Þórir og skildu við það. Þá sætt hélt Frosta vel en Kerling illa: una nit de primavera es va esdevenir que en Þórir no podia dormir. Va sortir defora. Plovia fort. Va sentir bels devés la stía (de l'ovelleria, l'indret de la cleda on hi tancaven de nits els anyells, separats de llurs mares). En Þórir hi va anar i va veure que, damunt la paret de la tanca de la rétt, hi havia dos anyells i dos cabridets lligats, i que, dins la rétt, la cleda, hi havia dues dones assegudes. Hi jugaven una partida de hneftafl i el tauler era tot ell d'argent [de fosa] i tenia daurats els camps vermells (=els negres). [Quan aquelles dones se n'adonaren de la presència d'en Þórir,] es varen sobresaltar fort i es varen espantar molt. En Þórir va aconseguir capturar-les i les va [fer] asseure al seu costat i els va preguntar per quina raó anaven endarrere del seu bestiar. Elles li oferiren de [posar-se i] posar-ho tot en les seves mans. Ell els va preguntar qui eren. Una d'elles era la Kerling, la filla de l'Styrkár de Barmur, i l'altra va dir que [es deia Frosta i que] era filla d'en Varði de dalt del puig de Vörðufell. D'aquesta en deien que era una flagðkona i de l'altra, que era una hamhleypa (o hamhlaupa), una dona que podia canviar de forma. En Þórir va fer el següent tracte (pacte) amb elles: que elles es quedarien amb els seus animals i ell, a canvi, es quedaria amb el tauler de tafl i les coses que l'acompanyaven: a les vetes o cordons de la bossa del tafl hi havia un anell d'or incrustat de pedres [precioses] i al tauler mateix hi havia un segon anell, aquest d'argent. En Þórir es va quedar amb tots aquests objectes i, després se separaren (les va deixar anar). La Frosta va mantenir aquest acord, però la Kerling no ho va fer pas (vocabulari: #1. jarmur: En Baetke 19874, pàg. 313, no dóna pas entrada a aquest mot. Cf. en Möbius 1866, pàg. 221: jarmr, m. Blöken der Schafe hann heyrði jarm þangat er stíat var Gþ 63¹⁸; #2. stía: En Baetke 19874, pàg. 604, no dóna pas entrada a aquest verb. Sí que ho fa, emperò, en Möbius 1866, pàg. 411: stía (að), das Kleinvieh in einem Stalle (stí n.) absperren hann heyrði jarm þangat er stíat var Gþ 63¹⁸. Efectivament, stía lömbum [frá mæðrunum], era: separar els anyells de llurs mares durant la nit fins a les fráfærur, que es feien a la primavera següent. Cf. en Þorvaldur Thoroddsen, Lýsing Íslands III (1919), pàg. 324: Það hefir verið almennur siður að stía lömbum um lengri eða skemmri tíma fyrir fráfærur, en ófært þykir að stia þeim frá, fyrr en þau eru þriggja nátta og sjaldan er það gert svo snemma. Sumir stía alls ekki, en láta lömbin ganga undir ánum allan tima til fráfærna. Þegar stíað er, eru lömbin tekin frá ánum á hverju kvöldi og látin í lambakró og oftast höfð þar frá kl. 6 e. h. til kl. 5—6 næsta morgun; ¹) ærnar eru þá mjólkaðar á hverjum morgni áður en lömbunum er hleypt til þeirra. Sveinn Sveinsson segir (1875), að í suðursýslum sé lömbum alment stíað frá, þegar þau eru 3—5 nátta gömul, en ærnar mjólkaðar á morgnana. »Þessu er haldið áfram, þar til lömbin eru þriggja vikna gömul, þá er fært frá. Fyrir norðan og austan er sumstaðar alls ekki stíað, eða þá á fáum stöðum, fyrr en lömbin eru orðin 7 —11 daga, og svo er ekki fært frá fyrr en lömbin eru 5 vikna gömul«.²); #3. réttargarður: Cf.en Baetke 19874, pàg. 496: réttar-garðr m.   Einhegung eines Pferchs. Cf. també en Möbius 1866, pàg. 344: réttar-garðr, m. Gþ 63¹⁹ Eb 37⁴) = rétt, f.; #4. rétt: Cf.en Baetke 19874, pàg. 496: rétt f.   Gehege, Pferch, bes. die allgemeine od. Bezirkshürde, wo die Schafe nach dem Abtrieb der Schafe von der Sommerweide gesammelt werden. Cf. també en Möbius 1866, pàg. 344: rétt, pl. -ir, f. Gehege für das Vieh Gþ 63¹⁹,²⁰ - 71¹⁶   þetta haust áttu menn rétt fjölmenna (!) Eb 37¹; #5. hnettafl: Doblet secundari de l'habitual: hneftafl; #6. steypa: Cf. en Möbius 1866, pàg. 411: <...> vom Metallguss: taflit steypt af silfri Gþ 63²¹   steypt af kopar ok málmi Fms VII, 97⁷; #7. leggjast á e-ð: Cf. en Baetke 19874, pàg. 369: leggjask á e-t herfallen über; sich zu bemächtigen suchen, trachten nach. Cf. també en Möbius 1866, pàg. 259: bjarndýr lagðist á fé manna   stellte nach Fs 148²⁹; — leggjast at nachstellen hann lagðist at fé manna ok gerðist hinn mesti þjófr Fs 49³¹; #7. bjóða e-ð ~ sig á vald e-s: En Baetke 19874, no dóna entrada a aquesta locució, però sí, pàg. 54, a: bjóða sik <...> í vald e-s sich in jmds. Gewalt begeben, sich od. seine Sache jmd. unterstellen. Considero les dues locucions sinònimes i tradueixo en conseqüència. En Möbius 1866, pàgs. 37 i 489, tampoc no dóna entrada a aquesta expresssió; #8. hamhlaupa: Doblet secundari de l'habitual: hamhleypa; #9. tygill: Cf. en Möbius 1866, pàg. 445: <...> von den Schnüren eines Beutels: á tuglunum taflpungsins var gullbaugr Gþ. 64⁴. Cf. també en Baetke 19874, pàg. 669: tygill m. Band, Schnur, Strippe; #10. taflpungur: Cf. en Möbius 1866, pàg. 428: tafl-pungr, m. Beutel für die Spiel-Würfel oder -Puppen Gþ 64⁴; )

tylft <f. tylftar, tylftir>: dotzena f
	hálf tylft: mitja dotzena
		kaupa hálfa tylft af eggjum: comprar mitja dotzena d'ous
	tylft af X: una dotzena de...
		kaupa [heila] tylft af eggjum: comprar una dotzena d'ous
	tylft <+ Gen>: una dotzena de
		tylft kvenna: una dotzena de dones

typpi <n. typpis, typpi>: <FAM> xigala f, pardal m (Mall.)

tyrfa <tyrfi ~ tyrfum | tyrfði ~ tyrfðum | tyrft ║ e-ð>:

cobrir una cosa amb pans de torba o d'herba

♦ tyrfa þekjuna: cobrir la teulada de pans de torba

Tyrki <m. Tyrkja, Tyrkir (o: Tyrkjar)>:

turc m, turca f

Tyrkja:

casos oblics del sg. i gen. pl. de → Tyrki “turc”

tyrkja·blár, -blá, -blátt <adj.>:

blau turquí (inv.) (color)

tyrkja·sól <f. -sólar, -sólir>:

cascall m d'Orient, cascall m de jardí (planta Papaver orientale)

Tyrkja·veldi <n. -veldis, pl. no hab.>:

Imperi Turc

Tyrkjum:

dat. pl. de → Tyrki “turc”

Tyrk·land <n. -lands, no comptable>:

Turquia f

tyrkneska <f. tyrknesku, no comptable>:

turc m, llengua turca

tyrkneskur, tyrknesk, tyrkneskt <adj.>:

turc -a

Tyrrena·haf <n. -hafs, no comptable>:

Mar Tirrena

týna <týni ~ týnum | týndi ~ týndum | týnt ║ e-u>: perdre una cosa (orientació, vida & objectes)
	týna leiðinni: perdre el camí
	týna lífinu: perdre la vida
	týna lyklunum ~ bók: perdre les claus ~ un llibre
	týna e-u niður: oblidar una cosa (que hom havia après)
	týna sjálfum sér: matar-se (suïcidar-se)

◊ ekki á hann marga vini, en þeir, sem eru, þá sparir hann við hvárki fé né fullting, ok fyrir þessa skuld er hann Heimir kallaðr, ok týnt hefir hann sínu nafni réttu, því at einn ormr heitir svá ok er grimmari en aðrir ormar, ok við hann eru allir ormar hræddir, þeir sem nær koma hans byggð; fyrir því fekk Studas hans nafn, at honum er þar til jafnat, ok því kalla Væringjar hann Heimi. Honum er gefinn einn hestr af inu góða stóði, grár ok allra hesta beztr ok mestr af ǫllum hestum, ok inn gamli Studas hefir hann vandan, ok heitir Rispa: no tenia gaire amics, però, amb els pocs que tenia no estalviava ni béns ni auxili i a causa d'aquest fet va perdre el seu nom real i li digueren Heimir, perquè hi ha un drac (un orm) que es diu així i que és més ferotge que tots els altres dracs (que tots els altres orms) i tots els dracs que s'acosten al seu cau, li tenen por. Per tal com l'Studas se li assemblava (lit.: per tal com hom el comparava amb aquest drac), hom li va posar el nom del drac, i per això els varingis l'anomenen Heimir. Li van donar un cavall d'aquella magnífica eguassada. Era un cavall gris i el millor dels cavalls i més gros que tots els altres cavalls, i el vell Studas el va aregar ell mateix. Aquest cavall cavall es diu Rispa

týnast <týnist ~ týnumst | týndist ~ týndumst | týnst>: 1. perdre’s
		hafa týnst: haver-se perdut
		týnast í þokunni: perdre's en la boira
	2. (um skip: farast) naufragar (vaixell)
		skipið týndist í hafi: el vaixell va naufragar en alta mar

týndur, týnd, týnt: 1. perdut -uda
		ég er týndur ~ týnd: m’he perdut ~ perduda
		týndi hlekkurinn: la baula perduda, l'esglaó perdut
		týndur kettlingur: gatet perdut
		týndur í skóginum: perdut en el bosc
	2. <RELIG & FIG> pròdig -a
		týndi sonurinn: el fill pròdig
	3. (horfinn) desaparegut -uda, absent (que no se sap on és, en parador desconegut)
		nakti maðurinn enn týndur: l'home nu continua desaparegut

tæja <tæ ~ tæjum | táði ~ táðum | táið ║ e-ð>:

(greiða úr) cardar una cosa

♦ tæja ull: cardar llana

tæja <tæi ~ tæjum | tæði ~ tæðum | táð ║ e-u ~ e-m>:

1. (styðja, hjálpa) ajudar a una cosa ~ algú  (donar suport a)

♦ tæja máli e-s: donar suport a la causa d'algú

♦ tæja e-m: donar suport a algú, ajudar algú

2. (neyta) emprar una cosa (fer ús d'una cosa)

3. (tjá) mostrar una cosa (deixar veure)

♦ tæja tanna: <LOC FIG> deixar veure les dents (somriure i/o parlar)

◊ hún mornaði öll og þornaði og tæði aldrei síðan tanna og lifði þó mjög lengi við þessi óhægindi: tota ella sencera es va anar decandint i assecant i mai més no va tornar a mostrar les dents (això és, a somriure i parlar) i tanmateix, amb aquests patiments hi visqué molt de temps

tæki <n. tækis, tæki. Gen. pl.: -tækja; dat.pl.: -tækjum>:

1. (verkfæri) instrument m  (eina, utensili)

2. (áhald) estri m (atuell)

3. (vél) aparell m (dispositiu, màquina de treball)

4. (tækifæri) ocasió f (possibilitat, oportunitat)

♦ hafa tæki til e-s <o: á e-u>: tenir l'ocasió de...

tæki·færi <n. -færis, -færi>:

1. <GEN> ocasió f

♦ við tækifæri: quan se'n presenta l'ocasió, ocasionalment, si se'n presenta l'oportunitat

2. (hagstæður) oportunitat f (ocasió favorable)

♦ þetta er gott tækifæri fyrir okkur öll: és una bona oportunitat per a tots nosaltres

♦ gefa e-m tækifæri á því að <+inf.>: donar a algú l'oportunitat de <+inf.>

♦ segja e-ð við ýmis tækifæri: repetir una cosa en moltes d'ocasions, dir una cosa en moltes d'ocasions

♦ segja e-ð við ýmis og óskyld tækifæri: <LOC FIG> repetir una cosa a la menor ocasió, tant si ve a tomb com si no

tækifæris·mennska <f. -mennsku, no comptable>:

oportunisme m

tækifæris·sinnaður, -sinnuð, -sinnað <adj.>:

oportunista

tækis·fall <n. -falls, -föll>:

<GRAM> [cas m] instrumental m

tækis·sviptifall <n. -sviptifalls, -sviptiföll>:

<GRAM> [cas m] ablatiu m instrumental

tækis·viðskeyti <n. -viðskeytis, -viðskeyti>:

<GRAM> sufix emprat en la formació de noms d'instrument

tækis·þágufall <n. -þágufalls, -þáguföll>:

<GRAM> [cas m] datiu m instrumental

tæk·ling <f. -lingar, -lingar>:

<ESPORT> placatge m

tækni <f. tækni, no comptable>:

1. (verkkunnátta) tecnologia f (conjunt de coneixements tècnics & conjunt de materials tècnics desenvolupats)

♦ öld tækninnar: l'era tecnològica

♦ tæknin færir okkur í hendur möguleika á að <+ inf.>: la tecnologia ens posa a les mans l'oportunitat de <+ inf.> 

2. (starfsaðferð) tècnica f (mètode, metodologia)

tækni·fræði <f. -fræði, no comptable>:

enginyeria tècnica

tækni·maður <m. -manns, -menn>:

tècnic m, tècnica f

tækni·fræðingur <m. -fræðings, -fræðingar>:

enginyer tècnic, enginyera tècnica

tækni·skóli <m. -skóla, -skólar>:

escola tècnica superior

♦ Tækniskóli Íslands: E.T.S. d'Islàndia

tæla <tæli ~ tælum | tældi ~ tældum | tæld ║ e-n>:

(ginna, draga á tálar) seduir algú

tæma <tæmi ~ tæmum | tæmdi ~ tæmdum | tæmt ║ e-ð>:

buidar una cosa

♦ tæma e-ð í e-ð: buidar una cosa [abocant-la] dins una altra

tæmandi, tæmandi, tæmandi <adj.>:

exhaustiu -iva

♦ tæmandi lýsing: una descripció exhaustiva

tæmast <tæmist ~ tæmumst | tæmdist ~ tæmdumst | tæmst>:

1. <GEN & FIG> buidar-se

◊ mjölkrukkan tæmdist (kāˈlāh ~ כָּלָה:   kaδ   ha-qˈqɛmaħ   lɔʔ   χāˈlāθāh,   כַּד הַקֶּמַח לֹא כָלָתָה) ekki og ekki þraut olíu í krúsinni. Það var í samræmi við orð Drottins sem hann hafði flutt af munni Elía: el pot de la farina no va buidar-se ni l'oli de la gerra no s'acabà. La qual cosa concordava amb la paraula de Jahvè que havia anunciat per boca de l'Elies

♦ heilar sveitir hafa tæmst af fólki: contrades senceres s'han buidat de gent

2. e-m tæmist arfur: (loc.impers.) algú rep una herència, algú hereta

◊ hún hafði lagt í bú með sér hundrað hundraða af jörðum, og lausafé sem því svaraði á síðan, er henni tæmdist arfur: ella[, en casar-se,] havia aportat a la hisenda un dot de cent hundruð de terres (és a dir, hi havia aportat terres per valor de cent-vint vaques) i, més tard, una quantitat anàloga de diners quan va rebre l'herència

♦ e-m tæmist arfur eftir foreldra sína: algú hereta (o: rep l'herència) dels seus pares

tæpa <tæpi ~ tæpum | tæpti ~ tæptum | tæpt ║ á e-u>:

tocar (o: esmentar) una cosa, fer menció d'una cosa

tæpi·tunga <f. -tungu, -tungur>:

1. (smámæltur maður) papissot m, papissota f, xafallós m, xafallosa f (persona sarfallosa, que parla confús i pronuncia malament esp. les ss)

2. (smámæli) parla xafallosa (pronunciació que palpissoteja)

3. (barnamál) parla xafallosa i confosa dels infants

♦ tala tæpitungu: parlar xafallosament, parlar papissot, papissotejar

4. <FIG> #1. (það að gefa í skyn, dylgjur) insinuacions f.pl, indirectes f.pl (paraules amb què hom dóna a entendre una cosa, sense dir-la clarament). #2. (óljós orð, óskýr orð) paraules vagues (que no expressen clarament res)

tæpitungu·laust <adv.>:

sense taps, sense embuts

♦ segja e-ð tæpitungulaust: dir una cosa sense embuts

tæp·lega <adv.>:

a penes

tæpur, tæp, tæpt <adj.>:

1. (á ystu brún e-s) molt estret -a i perillós -a (que es troba molt a la vorera d'un lloc perillós)

♦ tæp gata: un viarany molt estret i molt arran de la vorera [d'un indret perillós]

♦ tefla á tæpasta vað: jugar fort, arriscar-se molt

♦ það mátti ekki tæpara standa: <LOC FIG> va anar d'un pèl

2. (þröngur, mjór) molt estret -a (a penes prou ample per passar-hi)

3. (naumur) escàs -assa ([una mica] menys de)

♦ tæp klukkustund: una hora escassa

♦ tæpur helmingur: la meitat escassa

♦ tæpur þriðjungur: un terç escàs

♦ í tæpa hálfa öld: per espai de mig segle escàs

tæra <tæri ~ tærum | tærði ~ tærðum | tært ║ e-ð>:

corroir una cosa

tærast <tærist ~ tærumst | tærðist ~ tærðumst | tærst ║ upp>:

consumir-se

◊ hann er að tærast upp: s'està consumint

tæring <f. tæringar, no comptable>:

consumpció f, ftisi (o: tisi) f, tuberculosi f

tæta <tæti ~ tætum | tætti ~ tættum | tætt ║ e-ð>:

esquinçar una cosa, estripar una cosa, esbocinar una cosa

♦ tæta e-ð upp: esqueixar una cosa, esquinçar una cosa

♦ tæta e-ð sundur : esqueixar [de dalt a baix] una cosa

♦ tæta sig úr fötunum: treure's la roba d'una estrebada

tættum:

dat. pl. analògic de → tótt “ruïna d'edifici formada per les parets sense la teulada”

◊ öll músahreiðrin í gömlu tættunum hafa verið upprætt og það er búið að byggja nýan bæ: tots els nius de ratolins de les velles ruïnes han estat erradicats i ja s'ha construït un nou mas

töf <f. tafar, tafir>:

dilació f, retard f, demora f

◊ ert þú ei Maximus sá sem einn reisir ríkið við með kænlegri töf (cunctare ~ cunctandum -andi:   cunctando)?: que no ets en Màxim que amb una astuta demora tornarà a redreçar l'estat? (l'original fa referència a uns versos de l'Enni, citats pel Ciceró a diverses obres seves, com ara Dels deures, on la cita fa: quanto Quintus Maximus melius, de quo Ennius: Vnus homo nobis cunctando restituit rem. ǁ Non enim rumores ponebat ante salutem. ǁ Ergo postque magisque uiri nunc gloria claret ‘Quant millor va fer-ho Q. Màxim, de qui diu Enni: «Un sol home, ajornant [l'enfrontament], ens ha refet l'Estat. Mai no va anteposar les enraonies a la salvació. Per això, després amb més i més esclat brilla la glòria d'aquest heroi». Remeto a la traducció, que adopto parcialment, dels Dels Deures d'en Ciceró de l'Eduard Valentí Fiol, Barcelona, 1952², p. 43) (l'original virgilià fa: tu Maximus ille es, ǁ unus qui nobis cunctando restitues rem [publicam]?)

♦ án tafar: sense dilació

♦ vera e-m til tafar: <LOC> retardar algú

töflu·algebra <f. -algebru, no comptable>:

<INFORM> àlgebra f relacional (→ venslaalgebra)

töflu·gagnagrunnur <m. -gagnagrunns, -gagnagrunnar>:

<INFORM> base f de dades relacional

♦ hlutbundinn töflugagnagrunnur: <INFORM> base de dades relacional orientada a objectes

töflu·púði <m. -púða, -púðar>: esborradora f de pissarra

töfra <töfra ~ töfrum | töfraði ~ töfruðum | töfrað ║ e-n>:

encantar algú, encisar algú

◊ en hví skyldir þú, son minn, láta léttúðarkonu töfra þig, og faðma barm lauslátrar konu?: i per què, fill meu, hauries de deixar-te encantar per la dona frívola i abraçar el si de la dona esgarriada?

◊ girnst eigi fríðleik hennar í hjarta þínu og lát hana eigi töfra þig með augnahárum sínum: no cobegis pas la seva bellesa en el teu cor, no deixis pas que t'encanti amb les parpelles dels seus ulls

töfra- <en compostos>:

1. (sem töfrar -eða töframáttur- fylgja, sem töfrar eru tengdir við) màgic -a (que té efectes màgics o està relacionat amb la màgia)

2. (töfraður) encantat -ada (sota els efectes d'un encanteri)

töfra·flauta <f. -flautu, -flautur>:

flauta màgica

töfra·formáli <m. -formála, -formálar>:

fórmula màgica

töfra·gripur <m. -grips, -gripir>:

1. <GEN> objecte màgic

2. (verndargripur) amulet m (objecte amb virtut màgica protectora)

töfra·grös <n.pl -grasa>:

orquis m de Fuchs, orquídia rosada, herbes f.pl d'encanteris (planta Dactylorhiza fuchsii) (→ ástagrös)

töfra·land <n. -lands, -lönd>:

país encantat

töfra·læknir <m. -læknis, -læknar>:

bruixot m (remeier de tribu africana, ameríndia etc.)

töfra·maður <m. -manns, -menn>:

1. (galdramaður) mag m, fetiller m (que practica la màgia)

eitur þeirra er eins og höggormseitur, þeir eru eins og dauf naðra, sem lokar eyrunum til þess að heyra ekki raust særingamannsins né hins slungna töframanns

þeir eru eitraðir sem slanga, eins og heyrnarlaus eiturnaðra sem lokar eyrum sínum og hlustar ekki á rödd slöngutemjarans, hins slungna töframanns

2. (sjónhverfingamaður) mag m (prestidigitador)

töfrandi, töfrandi, töfrandi <adj.>:

encisador -a

töfra·orð <n. -orðs, -orð>:

mot màgic, paraula màgica

töfrar <m.pl töfra>:

1. (galdur) màgia f (bruixeria)

♦ heilla e-n með töfrum: encantar algú amb la màgia

♦ leggja stund á töfra: practicar la màgia

2. (álög, töfraþulur) sortilegis m.pl (encanteris, maleficis, fetilleries)

◊ töfrar og særingar: encanteris i conjurs

3. (eitthvað heillandi) encís m, encant m (atractiu especial d'una persona, d'una contrada etc.)

töfra·raunsæi <n. -raunsæis, no comptable>:

variant de → töfraraunsæisstefna ‘realisme màgic’

töfraraunsæis·stefna <f. -stefnu, no comptable>:

<HIST LITER> realisme màgic

töfra·spegill <m. -spegils, -speglar>:

mirall màgic

töfra·sproti <m. -sprota, -sprotar>:

vareta màgica

töfra·veldi <n. -veldis, -veldi>:

poder màgic

♦ töfraveldi lífsins: la màgia de la vida

töfur <n.pl töfra>:

<†> variant arcaica de → töfrar “màgia”

töku·orð <n. -orðs, -orð>: xenisme m, manlleu m [lingüístic] (paraula agafada d’una altra llengua)

töku·vél <f. -vélar, -vélar>:

càmera f de vídeo, videocàmera f

töl·fræði <f. -fræði, no comptable>:

estadística f

♦ líffræðileg tölfræði: bioestadística f

tölfræði·legur, -leg, -legt <adj.>:

estadístic -a

tölu·gildi <n. -gildis, -gildi>:

valor numèric

♦ nákvæmt tölugildi: valor numèric exacte

tölu·settur, -sett, -sett <adj.>:

numerat -ada

♦ þetta eintak er tölusett nr. 175: aquest exemplar està numerat amb el número 175

◊ af bók þessari eru prentuð 400 (fjögur hundruð) tölusett eintök og er þetta 258. (tvö hundruð fimmtugasta og áttunda) eintakið: d'aquest llibre se n'han impresos 400 (quatre-cents) exemplars i aquest és l'exemplar nº 258 (dos-cents cinquanta-vuit)

tölu·stafur <m. -stafs, -stafir>:

<MAT> dígit m (caràcter numèric)

tölu·vert <adv.>:

considerablement, notablement, significativament

tölu·verður, -verð, -vert <adj.>:

considerable, notable, significatiu -iva

tölva <f. tölvu, tölvur>: ordinador m (→ örtölva)

tölvu·banki <m. -banka, -bankar>: banc m de dades (→ gagnagrunnur)

tölvunar·fræði <f>: informàtica f

tölvu·póstur <m. -pósts, -póstar>:

correu electrònic, ímeil m

◊ og ef ykkur langar að ná sambandi við mig sendið tölvupóst á mrr@tinet.fut.es: si desitgeu de posar-vos en contacte amb mi, envieu-me un correu electrònic a mrr@tinet.fut.es

♦ e-ð kemur í tölvupósti: una cosa arriba per correu electrònic

tölvu·póstfang <n. -póstfangs, -póstföng>: adreça electrònica

tölvu·skrá <f. -skrár, -skrár>: <INFORM> arxiu m

tölvu·þrjótur <m. -þrjóts, -þrjótar>:

pirata informàtic, pirata informàtica, hacker m & f

tönn <f. tannar, tennur (o: tannir; o: tönnur)>: 1. <GEN & framtennur & augntennur) dent f (GEN & incisives & ullals)
	2. (framjaxlar & jaxlar & afturjaxlar) queixal m (premolars & molars & terceres molars)
	3. brjóta úr sér tönn: trencar-se una dent
	bursta tennur[nar]: rentar-se les dents
	draga út tönn: extreure una dent, arrabassar una dent (Mall.)
	draga tönn úr e-m: extreure una dent a algú, arrabassar-li una dent a algú (Mall.)
	fá tennur: sortir-li les dents a un infant
	fylla tönn: empastar una dent
		það verður að fylla þessa tönn: caldrà empastar-li aquesta dent
	kljúfa á sér tönn: trencar-se una dent (en dues parts)
	laus tönn: dent que es mou (que no està fixa del tot)
	mikilvægt er að bursta tennur tvisvar á dag með flúortannkremi: és important netejar-se les dents dos cops al dis amb un dentifrici fluorat
	níu tennur eru með fyllingu: nou dents estan empastades
	rótfylla tönn: matar el nervi i fer una obturació radicular, fer una endodòncia
	setja fyllingu í tönn: obturar (o: empastar) una dent
	skemmd tönn: dent corcada
	taka tennur: sortir-li les dents a un infant
	taka tönn: extreure una dent, arrabassar una dent (Mall.)
		það verður að taka þessa tönn: caldrà extreure-li aquesta dent

♦ ég skil fyrr en skellur í tönnum ~ maður skilur fyrr en skellur í tönnunum: <LOC FIG> agafar una cosa al vol, comprendre (o: entendre) molt ràpidament per on van les coses (o: els tirs), captar la situació en un tres-i-no-res

tönnlast <tönnlast ~ tönnlumst | tönnlaðist ~ tönnluðumst | tönnlast ║ á e-u>:

repetir la mateixa cosa una i una altra vegada

tösku·krabbi <m. -krabba, -krabbar>: bou m de mar (crustaci Cancer pagurus)

Go to Vincles cap a Islàndia