© Macià Riutort i Riutort, 2007
| Tinc la sensació que, amb el sintagma á brǫndum, hom no només designava un caramull ordenat d'estelles i tions, situat a la vora del portal de la casa -i que tant podia trobar-se a fora com dedins de l'edifici, però normalment defora de la casa, si les coses es feien com en l'actualitat-, sinó també l'indret específic on es desava o col·locava aquest caramull o pila d'estelles i tions (en aquesta accepció, proposaria de traduir el sintagma en qüestió mitjançant encunyacions com ara esteller o tionera) . De fet, crec que el sintagma, així com se'ns presenta a l'exemple de la Història d'en Grettir aportat, s'hauria de traduir més per a la ‘tionera’ -o a l'‘esteller’- hi havia un bon foc encès (és a dir, a l' entrada de la cova, a fi i efecte d'evitar, d'aquesta manera, que el fum es concentrés a l'interior de la cova -per la impossibilitat, atesa la manca de xemeneies o conductes d'aire semblants, que en sortís llavors a fora- i acabés provocant l'asfíxia de l'únic habitant de la cova), que no pas com ho he fet, és a dir, com a hi havia un bon foc de tions. Si aquesta interpretació és encertada, l'hoste de la segona estrofa dels Hávamál, el que fa és romandre a la tionera, a fora de casa, però surran mateix de la porta, esperant que surti algú a rebre'l i a indicar-li quin lloc per seure té assignat, si és que hom el convida realment a entrar a dins... ; l'adverbi inn del segon braquistiqui designaria llavors el recinte interior del mas, però no l'edifici (principal) del mas. | ||
| Recomanem d'emprar botonet d'or per a designar de manera específica la planta Ranunculus acris i el terme botó d'or per a la planta Ranunculus macrophyllus o fenjasóley. |
| Per a designar l'acte o l'acció de fracturar o de fracturar-se un os, l'islandès recorre sovint a formacions amb -brjóta i -brotna; les formacions amb -brjóta s'utilitzen per a expressar l'acció de fracturar-li un os a algú, mentre que les formacions amb -brotna indiquen que l'os s'ha fracturat, sense especificar qui ho ha fet. Verbi gràcia:kjálkabrotna ‘trencar-se la mandíbula’ (hafa kjálkabrotnað í falli ~ leik ‘haver-se trencat la mandíbula en una caiguda, a un partit etc.’), però kjálkabrjóta e-n ‘trencar-li la mandíbula a algú’. D'altres exemples fóren: fótbrotna ’trencar-se un peu ~ una cama’ (ég hef fótbrotnað ‘m'he trencat un peu ~ una cama’), handleggsbrotna ’trencar-se un braç’ (ég hef handleggsbrotnað ‘m'he trencat un braç’). En canvi, handleggsbrjóta e-n significa “trencar-li un braç a algú”, lærleggsbrotna ’trencar-se el fèmur’ (ég hef lærleggsbrotnað ‘m'he trencat el fèmur’), viðbeinsbrotna ’trencar-se la clavícula’ (ég hef viðbeinsbrotnað ‘m'he trencat la clavícula’). Per a dir que hom té la cama ~ el braç etc. trencat se sol recórrer a formacions amb -brotinn, -brotin, -brotið. Verbi gràcia: ég er fótbrotinn ’tinc el peu trencat ~ la cama trencada’. Aquestes formacions també s'empren per a traduir el nostre amb la cama trencada: ‘ég hef oft spilað heilan leik kjálkabrotinn án þess að kvarta’ “sovint he jugat el partit sencer amb la mandíbula trencada sense queixar-me”. |
||
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Història de Hálfdan, l'afillat de na Brana Cap. 8: “Comiat de Hálfdan i Brana” Les herbes de na Brana - herbes de l'amor |
|||||||
|
|
||||||
| La tradició popular islandesa atribueix a les orquidàcies de l'illa, si més no a les dels gèneres Platanthera i Dactylorhiza, virtuts amoroses, la qual cosa es reflecteix en les respectives designacions. Així, la pentecosta islandesa es diu brönugrös en islandès, que literalment vol dir herbes de la Brana. A la Història de Hálfdan, l'afillat de na Brana o Hálfdanar saga Brǫnufóstra, que data de finals del segle XIII o inicis del segle XIV, hi podem trobar la raó d'aquesta designació alhora que les virtuts d'aquesta planta: en aquesta saga (vulgueu veure'n a dalt el passatge específic), la Brana hi dóna les seves herbes, les "herbes de na Brana, al seu afillat i amant perquè amb elles enamori la filla del rei d'Anglaterra i s'hi pugui, així, casar. Una altra orquidàcia islandesa és l'orquídia de palla o orquídia blanquinosa de palla (Pseudorchis albida ssp. straminea o Pseudorchis straminea ssp. straminea), que en islandès rep el significatiu nom de hjónagras o herba del bon matrimoni. L'orquidàcia platantera hiperbòria (Platanthera hyperborea o Habenaria hyberborea), en islandès es diu friggjargras, mot que, literalment, vol dir herba de la deessa Frigg. En la interpretatio germanica dels déus romans, la deessa *Friɪ̯jō es va interpretar com a equivalent germànic de la deessa romana Venus, de manera que el llatí Vĕnĕris dies o dia de Venus, divendres es va adaptar al germànic com a daγaz Friɪ̯jōz “dia de *Friɪ̯jō”, terme del qual en deriven l'alemany Freitag, el neerlandès vrijdag, el baix-alemany fridag, el frisó freedei o l'anglès friday. En canvi, el terme corresponent de les llengües norrenes (cf. norrè occidental antic freyjudagr, suec fredag, danès fredag) hi és un préstec del baix-alemany mitjà: als norrens els va semblar que el nom de la deessa contingut en la designació d'aquest dia de la setmana havia de correspondre per la força més aviat al de Freyja i no pas al de Frigg com realment n'era el cas. Ja per acabar, esmento el cas de l'orquis de Fuchs, que en islandès rep els noms d'ástagrös “herbes d'amors” i töfragrös “herbes d'encanteris”. Si aquestes orquidàcies estan relacionades amb l'amor, el nom islandès de la llengua groga sembla estar relacionat amb la fecunditat. El terme islandès en qüestió, barnarót, vol dir “arrel d'infants”. |
|||||||
©
1998 Macià Riutort i Riutort.
Vinsamlega komið athugasendum, ábendingum og uppástungum til mín með tölvupósti.
Netfangið mitt er mrr@tinet.fut.es
Go to Vincles cap a Islàndia
Last Update 27/05/2008