-
land·vættur² <f. -vættar, -vættir>:
-
<MITOL, heillarvættir landsins ~ Íslands> landvættur m,f, geni tutelar del país o del lloc, i de manera especial, d'Islàndia. Es considera que els genis tutelars d'Islàndia són quatre, descrits a la Història del rei Olau Tryggvason, continguda a la Heimskringla: un griu, un brau, un drac i un gegant d'espadats. Són representats a l'escut del país
-
◊ Haraldur konungur bauð kunngum manni að fara í hamförum til Íslands og freista hvað hann kynni segja honum. Sá fór í hvalslíki. En er hann kom til landsins fór hann vestur fyrir norðan landið. Hann sá að fjöll öll og hólar voru fullir af landvættum, sumt stórt en sumt smátt. En er hann kom fyrir Vopnafjörð þá fór hann inn á fjörðinn og ætlaði á land að ganga. Þá fór ofan eftir dalnum dreki mikill og fylgdu honum margir ormar, pöddur og eðlur og blésu eitri á hann. En hann lagðist í brott og vestur fyrir land, allt fyrir Eyjafjörð. Fór hann inn eftir þeim firði. Þar fór móti honum fugl svo mikill að vængirnir tóku út fjöllin tveggja vegna og fjöldi annarra fugla, bæði stórir og smáir. Braut fór hann þaðan og vestur um landið og svo suður á Breiðafjörð og stefndi þar inn á fjörð. Þar fór móti honum griðungur mikill og óð á sæinn út og tók að gella ógurlega. Fjöldi landvætta fylgdi honum. Brott fór hann þaðan og suður um Reykjanes og vildi ganga upp á Víkarsskeiði. Þar kom í móti honum bergrisi og hafði járnstaf í hendi og bar höfuðið hærra en fjöllin og margir aðrir jötnar með honum.
Þaðan fór hann austur með endlöngu landi. "Var þá ekki nema sandar og öræfi og brim mikið fyrir utan en haf svo mikið millum landanna," segir hann, "að ekki er þar fært langskipum": el rei Haraldur va manar a un home versat en la màgia que amb la seva màgia adoptés la forma d'algun animal i anés fins a Islàndia i mirés què li'n podria dir. Aquell home va adoptar la forma d'una balena i se n'hi anà. I quan va arribar a Islàndia, va prendre cap a ponent resseguint la costa nord. Va veure que totes les muntanyes i els pujols eren plens de landvættir (genis tutelars), i n'hi havia de grans i de petits. I quan va arribar davant l'embocadura del fiord de Vopnafjörður, va entrar dins el fiord i va voler sortir a terra. Just llavors, un gran drac es va llançar cap a ell, vall per avall, seguit de moltes de serps, gripaus i llangardaixos que li escopiren verí, i ell se'n va anar d'allà i va fer cap a l'oest, resseguint la costa, fins que va arribar davant l'embocadura del fiord d'Eyjafjörður. I va entrar en aquest fiord i va resseguir la seva vorera cap endins. I llavors varen volar cap a ell un ocell que tenia unes ales tan grans que tocaven les muntanyes de totes dues ribes del fiord i un gran nombre d'altres ocells més, grans i petits. Se'n va anar d'allà i es va dirigir cap a ponent i va donar la volta a l'illa i va fer cap al sud fins a arribar al fiord de Breiðafjörður i es va dirigir cap a l'interior d'aquest fiord. Llavors li va sortir a l'encontre un gran brau que, posant-se a bramular horriblement, es va ficar dins l'aigua. El seguia un gran nombre de landvættir. [L'enviat del rei Haraldur] se n'anà d'allà i va continuar fent cap al sud doblant el cap de Reykjanes i va voler sortir a terra al cós de Víkarsskeið. Allà li va sortir a l'encontre un bergrisi, un gegant dels espadats, que duia una barra de ferro a una mà i que era tan alt que el seu cap passava els cims de les muntanyes, i anava acompanyat de molts d'altres ètuns.
D'aquí va fer cap a llevant anant tot al llarg de la costa. “No hi havia”, va dir, “més que arenys i ermassos i grans trencants a llur davant, i la mar que s'estenia entre les parts de l'illa (o potser: entre Noruega i Islàndia ?) era tan gran que no es podria travessar amb langskips”
-
land·vörður <m. -varðar, -verðir>:
-
guarda m & f forestal, guardabosc m & f, guàrdia jurat (Mall.)
langa <imp.+til e-s o í e-ð>: desitjar, tenir ganes de, voler
mig hefur langað til þess...: sempre n’he tingut ganes, sempre ho havia volgut
-
♦ e-n langar í e-ð: algú té ganes d'una cosa, algú desitja una cosa
-
♦ e-n langar að ferðast: a algú li agradaria fer un viatje, algú desitja [de] fer un viatge
-
♦ okkur langar að læra íslensku: ens agradaria aprendre islandès
-
♦ e-n langar til e-s: algú té ganes d'una cosa, algú desitja una cosa
-
♦ mig langar til þess: m'agradaria fer-ho, ho vull fer, en tinc ganes
-
♦ mig langar til að tala meira við þig: m'agradaria parlar més amb tu
-
♦ mig langar til að gera e-ð: tinc ganes de fer una cosa, m'agradaria fer una cosa
-
langafasta <f. lönguföstu, lönguföstur. Gen. pl.: löngufastna o: löngufasta>:
-
<RELIG> quaresma f
-
lang·afi <m. -afa, -afar>:
-
besavi m, repadrí m (Mall.)
-
lang·amma <f. -ömmu, ömmur. Gen. pl.: -amma>:
-
besàvia f, repadrina f (Mall.)
-
lang·bylgja <f. -bylgju, -bylgjur>:
-
<FÍS, RÀDIO> ona llarga
-
♦ á langbylgju: per ona llarga
-
lang·dreginn, -dregin, -dregið <adj.>:
-
[excessivament] allargassat -ada
-
Langerhans·eyjar <f.pl -eyja>:
-
<MED> illots m.pl de Langerhans
langferða-bíll <m.-bílar>: autobús (interurbà)
lang·frami <m. -frama, pl. no hab.>:
til langframa: a llarg termini
-
lang·hverfa <f. -hverfu, -hverfur. Gen. pl.: -hverfa o: -hverfna>:
-
serrandell m, peluda f, palaia f misèries (Tarr.) (peix Glyptocephalus cynoglossus)
langlínu-símtal <n.-símtöl>: trucada a llarga distància
-
langlundar·geð <n. -geðs, no comptable>:
-
aguant m, longanimitat f, paciència f
-
◊ þegar strandbyggðirnar uxu, fór að saxast á langlundargeð indíánanna, sem höfðu verið vinveittir hvítu landnemunum: quan les colònies de la costa van créixer, es va començar a exhaurir la paciència dels indis que havien estat benvolents envers els colons blancs
-
lang·lúra <f. -lúru, -lúrur. Gen. pl.: -lúra>:
-
*llengua f de gos, *palaia grisa (peix Glyptocephalus cynoglossus)
-
lang·mestur, -mest, -mest <adj.>:
-
[de molt] el ~ la més gran
-
lang·nefur <m. -nefs, -nefir. Gen. pl.: -nefja; dat.pl.: -nefjum>:
-
quimera f de Raleigh (peix Harriotta raleighana)
-
lang·reyður <f. -reyðar, -reyðar>:
-
rorqual comú (cetaci Balaenoptera physalus)
-
langsniðs- <en compostos>:
-
longitudinal
-
lang·spil <n. -spils, -spil>:
-
<MÚS> langspil m, espineta islandesa, instrument musical tradicional islandès. A la traducció de la Bíblia, aquest mot s'hi empra per a retre en islandès l'arameu pessanterín o פְּסַנְתֵּרִין
-
◊ konungur, þú hefur skipað svo fyrir að jafnskjótt og hver maður heyrir hljóm hornanna (qarˈnā-ʔ, קַרְנָא), lúðranna (maʃrɔqīˈθā-ʔ, מַשְׁרֹקִיתָא), gígjanna (qīθāˈrɔs, קִיתָרֹס), harpnanna (ɕabbəˈχāʔ, שַׂבְּכָא), langspilanna (φəsantēˈrīn, פְסַנְתֵּרִין), sekkjapípnanna (wə-sīppɔˈni̯āh, וְסִיפֹּנְיָה) og allra hinna hljóðfæranna skuli hann falla fram og tilbiðja gulllíkneskið: tu, rei, has decretat que, tan bon punt hom senti el so del corn, de la trompa, de la giga, de l'arpa, de l'espineta, de la xeremia i de tots els instruments de música, s'ha de prosternar i adorar l'estàtua d'or
langs-um: de per llarg
-
Nýja stjórnin taldist hafa þrjátíu og fimm af fjörutíu þingmönnum á bak við sig. En menn voru lausar bundnir flokkum en síðar gerðist, og algengt var að þeir færu eigin götur í hvaða máli sem var. Af þeim fimm sem ekki töldust til stjórnarflokkanna voru þrír langsum sjálfstæðismenn, einn Alþýðuflokksmaður og einn utan flokka
-
langt <adv.>:
-
<TEMP & LOC> lluny
-
♦ álíka langt og: <LOC FIG> si fa no fa tan lluny com
-
♦ eiga langt heim: <LOC FIG> quedar molt per arribar a casa
-
♦ þeir eiga langt heim: són lluny de casa
-
♦ ganga of langt: <LOC FIG> anar massa lluny
-
♦ hún taldi tillögur um fjármál stjórnmálaflokka ganga of langt: ha considerat que les propostes dels partits en el govern sobre finances van massa lluny
-
♦ hve langt?: #1. (um stað) quina distància? (local); #2. (um tíma) quin temps? (temporal)
-
♦ hve langt er héðan til Manacors: què (o: quant) hi ha d'aquí fins a Manacor?
-
◊ hve langt er héðan til næsta bæjar?: quant hi ha d'aquí al proper poble?
-
♦ hve langt er síðan?: quin temps (o: quant de temps) en fa d'això?
-
♦ langt að: <LOC FIG> de lluny
-
♦ vera (o: koma) langt að: venir de lluny
-
♦ langt burt: <LOC FIG> molt lluny
-
♦ langt frá e-u: #1. (um stað) lluny d'una cosa (local); #2. (um tíma) fa molt de temps (temporal)
-
♦ það er langt frá því að <+ subj.>: ja fa molt de temps que <+ ind.>
-
♦ langt í burtu: <LOC FIG> molt lluny
-
♦ langt of stór: <LOC FIG> massa llarg
-
♦ leita langt yfir skammt: <LOC FIG> esforçar-se per no-res
-
♦ svo langt sem augað eygir: <LOC FIG> fins allà on abasta la mirada; tan lluny com abasta la mirada
-
♦ svo langt sem það nær: <LOC FIG> en aquest sentit
-
◊ þetta svar er auðvitað rétt svo langt sem það nær: aquesta resposta és naturalment correcta en aquest sentit
-
♦ e-ð á langt í land: <LOC FIG> una cosa encara està (o: queda) molt lluny
-
♦ vera langt leiddur: <LOC FIG> estar molt malalt -a [i estar a punt de morir]
-
♦ vera langt kominn með e-ð: <LOC FIG> estar molt avançat -ada en una cosa, haver arribat ben lluny en una cosa
-
♦ það er nokkuð langt sótt: <LOC FIG> això és molt recercat (o: rebuscat), això està agafat dels pèls
-
♦ þegar langt var um liðið: <LOC FIG> al cap de molt de temps
-
langt·um <adv.>:
-
de molt
-
♦ langtum <+ Adj. en grau compar.>: de molt més <+ Adj.>
-
♦ langtum betri: molt millor
-
♦ langtum dýrmætari: de molt més preciós, molt més preciós
-
♦ langtum fámennari: inferior de molt en homes
langur, löng, langt: llarg -a, (†) llong -a
fyrir löngu: #1. fa molt [de] temps; #2. des de fa molt de temps
ekki alls fyrir löngu: no fa gaire [temps]
einu sinni fyrir langa löngu: una vegada fa molt molt [de] temps
fyrir langa löngu: fa molt molt [de] temps
hvað er langt til...?: quina distància hi ha fins a...? (lloc)
hvað er Plútó langt frá jörðu?: a quina distància està Plutó de la terra?
hve langt er til...?: quina distància hi ha fins a...? (lloc)
hve langt er milli jarðarinnar og Merkúríusar?: quina distància hi ha entre
la terra i Mercuri?
hve langt er Pálma frá Petru?: quina distància hi ha entre Palma i Petra?
hve langt...: quant de temps...? (temps)
hve langt er síðan?: quin temps ha passat de llavors ençà?
hve langt er þangað til eitthvað gerist?: quin temps haurà
de passar fins que no s'hi faci alguna cosa?
hve langt...: fins on...? (& FIG)
hve langt má ég ganga?: fins on puc arribar?
hve langt komst knörrinn á einum sólahring?: quina distància
recorria un knörr en un dia?
-
lang·vinnur, -vinn, -vinnt <adj.>:
-
1. <GEN> llarg -a, prolongat -ada (que dura molt de temps)
-
2. <MED> crònic -a (dit de malaltia inveterada, op. a “agut”)
-
lang·yddur, -ydd, -ytt <adj.>:
-
<BOT> acuminat -ada
-
lang·þráður, -þráð, -þráð <adj.>:
-
llargament desitjat -ada
-
lapis-lasúlí <m. -lasúlís, pl. no hab.>:
-
<GEOL> lapislàtzuli m
-
lapis-lasúlí steinn <m. steins, steinar>:
-
<GEOL> lapislàtzuli m
-
lap·þunnur, -þunn, -þunnt <adj.>:
-
aigualit -ida (cafè/te, sopa, brou, farinetes)
-
lasagna <n. lasagna, lasögnu>:
-
<CULIN> lasanya f
-
◊ ...ekki nema að honum líki ekki lasagnað þitt: ...en no ser que a ell no li agradi la teva lasanya
-
Lasarus <m. Lasarusar, no comptable>:
-
Llàtzer m, Llàrcer m (Mall.) (ὁ Λάζαρος -άρου) (→ Eleasar)
-
◊ en fátækur maður, hlaðinn kaunum, lá fyrir dyrum hans og hét sá Lasarus: un pobre, cobert de nafres, jeia al seu portal i es deia Llàtzer
-
laska <laska ~ löskum | laskaði ~ löskuðum | laskað ║ e-ð>:
-
danyar lleugerament una cosa
-
◊ kafbátur laskaði með tundurskeytum tvö beitiskip: un submarí ha danyat lleugerament dos creuers amb torpedes
-
lasta·laus, -laus, -laust <adj.>:
-
irreprotxable
-
lasta·leysi <n. -leysis, no comptable>:
-
irreprotxabilitat f, irreprensibilitat f, manca f de defectes
-
last·verður, -verð, -vert <adj.>:
-
blasmable, reprensible, censurable
-
lasúr·steinn <m. -steins, -steinar>:
-
<GEOL> lapislàtzuli m
-
lasúrít <n. lasúríts, lasúrít>:
-
<GEOL> latzurita f
-
lauf <n. laufs, lauf>:
-
1. (einstakt laufblauð) fulla f (d'arbre)
-
♦ skjálfa eins og lauf í vindi: <LOC FIG> tremolar com la fulla d'un arbre, tremolar com una fulla
-
2. (laufblöð) fullatge m (fulles d'arbre)
-
3. (í spilum) trèvol m (un dels quatre colls del joc de cartes francès & anglès)
-
laufa·brauð <n. -brauðs, -brauð>:
-
<CULIN> laufabrauð m, pa m de neula, mena de neula nadalenca feta de pasta de pa dolça, fregida en abundant greix de xai o, menys sovint, oli
-
lauf·glói <m. -glóa, -glóar>:
-
oriol m, dàvia f, menjafigues m (ocell Oriolus oriolus)
-
lauf·græna <f. -grænu, no comptable>:
-
(blaðgræna) clorofil·la f
-
laufskála·hátíð <f. -hátíðar, -hátíðir>:
-
1. (hjá kristnum) festa f dels tabernacles, festa f de les cabanelles (entre els cristians)
-
2. (hjá gyðingum) sucot f.pl, sukkot f.pl (entre els jueus) (חַג הַסֻּכּוֹת o חַג סֻכּוֹת ‘ḥag hassukkōt’; pl. de סֻכָּה ‘cabana’. → uppskeruhátíð)
-
lauf·skógur <m. -skógar (o: -skógs), -skógar>:
-
bosc m de fulla caduca, bosc m d'arbres de fulles caduques
-
lauf·þykkni <n. -þykknis, no comptable>:
-
espessor f del fullatge
laug <f. laugar, laugar>: 1. (heit lind) font f d’aigües termals
2. (sundlaug) piscina f
3. (bað) bany m
laug: ljúga
laugar·dagur <m. -dags, -dagar>: dissabte m
laugardagur fyrir páska: dissabte de Pasqua, dissabte sant
-
Lauga·skörð <n.pl. -skarða>:
-
Termòpiles f.pl (αἱ Θερμοπύλαι, αἱ Πύλαι)
-
♦ orrustan við Laugaskörð: la Batalla de les Termòpiles
lauk·grill <n. -grills, -grill>: <CULIN = katalónsk grillveisla
með hnúðlausum vorlaukum> calçotada f
-
lauk·súpa <f. -súpu, -súpur>:
-
<CULIN> sopa f de ceba
-
laukur <m. lauks, laukar>:
-
1. <CULIN & BOT> ceba f (planta Allium cepa)
-
♦ rauður laukur: ceba f [de cuina] vermella (planta Allium cepa) (→ rauðlaukur)
-
♦ hvítur laukur: #1. <†> all m (planta Allium sativum) (→ hvítlaukur; → geirlaukur). #2. ceba f [de cuina] blanca (planta Allium cepa)
-
2. <CULIN & BOT> Qualsevol planta del gènere Allium:
-
2.1. cibulet m, herba allera, porradell m (planta Allium schoenoprasum) (→ graslaukur)
-
2.2. porradell m, porro m de serp (Mall.) (planta Allium ampeloprasum) (→ villiblaðlaukur; → risageirlaukur; → risahvítlaukur)
-
2.3. porro m (planta Allium porrum) (→ blaðlaukur; → höfuðlaukur; → hnapplaukur; → púrra)
-
2.4. all banyut, all oleraci, all m [de] col (planta Allium oleraceum) (→ villilaukur)
-
2.5. vitracs m.pl, allassa [blanca] (planta Allium triquetrum) (→ hornlaukur)
-
2.6. all de moro, allassa vermella (planta Allium roseum) (→ blossalaukur)
-
2.7. all silvestre, all ursí (planta Allium ursinum) (→ bjarnarlaukur)
-
3. (blómlaukur) bulb m (cabeça de ceba, all, tulipa etc.)
-
4. <†> (gras, jurt) herbei m, herba f (herba espessa que cobreix el sòl)
-
◊ sól skein sunnan á salar steina, þá var grund gróin grœnom lauki: el sol brillà des del sud damunt les pedres de la [gran] sala (=la terra) i [féu que] el terra es cobrís amb la verdor de l'herbei (o: i llavors el terra es va cobrir de verdes herbes) (això és, la terra es va cobrir de verdor quan l'escalfor i la claror del sol van fertilitzar el sòl erm primigeni)
-
5. <LIT> En poesia medieval, i especialment en poesia escàldica, el mot laukr hi és utilitzat per a formar kenningar amb el significat d'espasa. Sorgeixen així kenningar com ara blóðlaukr “porradell de sang”, benlaukr “porradell de les ferides”, sárlaukr “porradell de les ferides”, ímunlaukr “porradell de batalla”, etc. Com ja s'ha pogut veure, per a traduir el mot laukr en aquests casos, proposam de recórrer al mot porradell que, segons les dades del DCVB, és la designació de l'Allium schoenoprasum en els Pirineus.
-
6. <LIT> En poesia medieval, i especialment en poesia escàldica, el mot laukr també hi és utilitzat per a formar kenningar amb el significat d'heroi que excel·leix part damunt els altres. Sorgeixen així kenningar com ara ættarlaukr “porradell del llinatge” que designa aquell que sobresurt, de manera especial, d'entre la resta de membres del seu llinatge etc.
-
♦ betra er að vera laukur í lítilli ætt en strákur í stórri: <LOC FIG> val més ésser cap d'arengada que cua de lluç (o: de pagell; o: de rajada), val més ésser cap de lluç que no cua d'estruç
| |
En islandès modern, el mot laukur designa, primàriament, la ceba. A les traduccions de l'islandès antic al castellà, hom hi constata, emperò, que tot sovint l'hi donen els equivalents porro o all. Tanmateix, cal remarcar que aquestes tres plantes (ceba, all i porro) no són originàries d'Escandinàvia on, a l'Edat mitjana, encara ni tan sols s'hi havien aclimatat, de manera que fins a l'època moderna s'hi van haver d'importar des del sud. Així i doncs, cal partir del supòsit que en els textos més antics, el mot laukr no hi podia pas tenir cap d'aquests tres significats esmentats: tant la ceba, com el porro o l'all són aportacions comercials, agrícoles i culinàries dels països de la conca mediterrània a la cuina i a l'agricultura norrenes.
Les vies de penetració d'aquests productes vers el nord no degueren transcórrer paral·leles ni temporalment ni geogràficament: a primera vista, el producte que hi arribà primer fou la ceba, que hi degué arribar des de l'Alemanya del nord. Posteriorment, hi arribaria l'all, el qual, possiblement ho faria a través de l'Anglaterra anglosaxona, tenint en compte que l'islandès antic geirlaukr "all", sembla una adaptació al norrè -un calc- del terme anglosaxó corresponent, gárléac; finalment, el darrer producte en arribar-hi hauria estat el porro, com ho atesta el mot púrra que cal veure com un danicisme del segle XIX (cf. danès purre, purreløg).
Tot això ens palesa que, al més versemblantment, el mot norrè occidental antic laukr designava originàriament una planta que no era pas ni la ceba, ni l'all ni el porro. Al nostre entendre, aquesta planta devia ésser l'Allium schoenoprasum, la planta que en islandès modern rep el nom de graslaukur i en català el de cibulet, un terme encunyat recentment pel TERMCAT a partir del francès ciboulette f i al qual nosaltres, especialment en la traducció de textos poètics i literaris, preferiríem de donar-li l'equivalent d'herba allera.
Vulgueu veure també: |
|
| |
| → |
blóðlaukur |
|
ceba vermella |
| → |
engjalaukur |
|
all carenat |
| → |
fjallalaukur |
|
all colombí |
| → |
hörpugras |
|
cibolla |
| → |
íturlaukur |
|
gladiol, lliri |
| → |
kloflaukur |
|
all |
| → |
perlulaukur |
|
cebeta perla |
| → |
pípulaukur |
|
cebeta japonesa |
| → |
porri |
|
porro |
| → |
porrlaukur |
|
porro |
| → |
purra |
|
porro |
|
| → |
púrrulaukur |
|
porro |
| → |
riflaukur |
|
all carenat |
| → |
skógarlaukur |
|
all boscà |
| → |
staflaukur |
|
all linear |
| → |
strandlaukur |
|
all de vinya |
| → |
svínalaukur |
|
porro bord |
| → |
unjan |
|
ceba |
| → |
vetrarlaukur |
|
cebeta japonesa |
| → |
vorlaukur |
|
grell tendre, calçot |
| → |
þekjulaukur |
|
consolva |
| → |
þráðlaukur |
|
all linear |
|
|
|
| |
|
|
-
laumast <laumast ~ laumumst | laumaðist ~ laumuðumst | laumast>:
-
esquitllar-se, esmunyir-se
-
◊ hún laumaðist til að lesa í bók þegar færi gafst: sempre que es presentava l'ocasió s'esquitllava [per] a llegir d'amagat un llibre
-
◊ en til mín laumaðist orð: i dins meu ha entrat [sigilosament] un oracle
-
◊ hann laumaðist niður að fljótinu: va baixar sigilosament fins a la vorera del riu
-
◊ hann ætlaði að laumast með lest til bæjarins Figueres: volia esmunyir-se amb el tren fins a la vila de Figueres
-
♦ laumast burt: anar-se’n amb sigil, fer se fonedís, escapolir se d’esquitllentes
-
◊ við laumuðumst burt um nótt líkt og þjófar: a la nit, ens en vam anar en silenci com a lladres
-
♦ laumast inn til að <+ inf.>: infiltrar-se per a <+ inf.>
-
◊ og laumast höfðu inn til að njósna...: i s’havien infiltrat per a espiar...
-
laumu·farþegi <m. -farþega, -farþegar>:
-
polissó m, polissona f (viatger d'amagat en vaixell)
laumu·gyðingdómur <m. -gyðingdóms, no comptable>: criptojudaisme m
laumu·gyðingur <m. -gyðings, -gyðingar>: criptojueu m, criptojueva f
-
laumu·hlátur <m. -hlátrar (o: -hláturs), -hlátrar>:
-
rialla amagada
-
◊ er laumuhlátur ungmeyjar kemur upp ǁ um eigin góða felustað, og sem veð ǁ þú grípur baug af ungum armi ǁ ellegar fingri, sem laust mun halda: ...on la rialla amagada d'una noieta reveli el seu bon amagatall i agafa-li per penyora la tumbaga del seu jove braç o del dit que [només] la retindrà dèbilment (L'original fa: nūnc ēt | lătēn[tis ǁ | prōdĭtŏr | īntŭmo //
grātūs | pŭēl[la̅e̅ ǁ rīsŭs ăb | āngŭlo //
pīgnūs|quĕ dē|rēptūm | lăcēr[tis //
a̅u̅t dĭgĭ|tō mălĕ | pērtĭ|nācĭ)
laumu·múslimi <m. -múslima, -múslimar>: <HIST> criptomorisc m, criptomorisca f
laumu·spil <n. -spils, -spil>: sigil m
-
laun <n.pl -launa>:
-
1. <GEN> sou m, salari m
-
2. (umbun) recompensa f (guardó)
-
launaður, launuð, launað <adj.>:
-
assalariat -ada
-
launa·flokkur <m. -flokks, -flokkar>:
-
categoria f salarial, grup m salarial
-
launa·fólk <n. -fólks, pl. no hab.>:
-
gent assalariada, assalariats m.pl
-
launa·greiðandi <m. -greiðanda, -greiðendur>:
-
empresari contractador, empresària contractadora
-
launa·kjör <n.pl -kjara>:
-
condicions f.pl salarials, condicions retributives
-
launa·lækkun <f. -lækkunar, -lækkanir. Pl. no hab.>:
-
reducció f salarial
-
launa·maður <m. -manns, -menn>:
-
[treballador] assalariat m, [treballadora] assalariada f
-
launa·seðill <m. -seðils, -seðlar>:
-
full m salarial
-
launa·tegund <f. -tegundar, -tegundir>:
-
classe f de percepció [salarial], concepte m salarial
-
laun·sonur <m. -sonar, -synir>:
-
fill secret
launung <f. launungar, pl. no hab.>: secret m (ocultació)
(†) með (o: á) launungu: secretament, en secret
mér er engin launung á því: no me n'amago pas
launungar·mál <n. -máls, -mál>: afer secret, assumpte secret
það er ekkert launungarmál: no és pas cap secret
laun·þegi <m. -þega, -þegar>: empleat m, empleada f (treballador assalariat)
-
laupur <m. laups, laupar>:
-
1. (meis, hrip) menjadora f per a fenàs (grípia especialment dissenyada per omplir-la de fenàs)
-
♦ leggja upp laupana: <LOC FIG> donar-se per vençut -uda, retre's
-
2. (vandlaupur, karfa) cistella f (senalla, cabàs)
-
3. (hreiður hrafnsins, bálkur) niu m (de corb)
-
◊ allstór laupur úr kvistum og hrísi: un niu de corb ingent fet amb branques i vilordes
laus, laus, laust: 1. lliure (no ocupat, disponible)
laust: lliure (rètol a taxis, vàters etc.)
vera laus við e-ð: estar lliure d'una cosa, haver-se desempallegat -ada d'una cosa
2. vacant (lloc de treball)
12 kennarastöður eru lausar í grunnskólum: a primària hi ha dotze places
de mestre vacants
-
lausa·brullaup <n. -brullaups, -brullaup>:
-
variant de → skyndibrúðkaup ‘casament acuitat’
lausa·fé <n. -fjár, pl. no hab.>: <JUR> bé[ns] moble[s]
-
lausafjár·skortur <m. -skorts, no comptable>:
-
manca f de líquid, manca f d'efectiu
-
lausa·mjöll <f. -mjallar, no comptable>:
-
neu pols f
-
laus·heldni <f. -heldni, no comptable>:
-
incontinència f
-
♦ lausheldni á e-u: incontinència <+ adj.>
-
♦ lausheldni á hægðum: incontinència fecal
-
♦ lausheldni á þvagi: incontinència urinària
-
lausingi <m. lausingja, lausingjar>:
-
1. (flakkari, flækingur) rodamon m & f (vagabund)
-
2. (þræll sem gefið hefur verið frelsi) llibert m, lliberta f, [esclau] manumès m, [esclava] manumesa f (esclau alliberat, afranquit)
-
3. (léttúðugur maður, léttúðarmaður) eixelebrat m, eixelebrada f, cap lleuger (Mall.) (persona frivola, estordida)
-
◊ og að honum söfnuðust lausingjar (ʔănāˈʃīm rēˈqīm, אֲנָשִׁים רֵקִים) og hrakmenni (bəˈnēi̯ βəlīˈʝaʕal, בְּנֵי בְלִיַּעַל), og þeir urðu yfirsterkari Rehabeam syni Salómons, en Rehabeam var ungur og hugdeigur (ˈnaʕar wə-ˌraχ־lēˈβāβ, נַעַר וְרַךְ-לֵבָב) og fékk eigi veitt þeim viðnám: i alguns canalles i caps lleugers es van aplegar al seu voltant i prevalgueren al Roboam (Reħavam), fill d'en Salomó, car en Roboam (Reħavam) era jove i tímid i no va poder oposar-los resistència
-
◊ Þá söfnuðust (wa-i̯ʝiθlaqqəˈtˤū ʔɛl־ʝiφˈtāħ, וַיִּתְלַקְּטוּ אֶל-יִפְתָּח) til Jefta lausingjar (ʔănāˈʃīm rēi̯ˈqīm, אֲנָשִׁים רֵיקִים) og fylgdu þeir honum: aleshores uns quants desvagats es van ajuntar amb Jeftè i sortien amb ell d'incursió
laus·látur, -lát, -látt: dissolut -a, llicenciós -osa (de costums relaxats, disbauxat)
-
laus·læti <n. -lætis, no comptable>:
-
llibertinatge m, vida dissoluta
-
◊ Messalína var alræmd fyrir lauslæti: Messalina fou cèlebre pel seu llibertinatge
laus·læti <n. -lætis, no comptable>: 1. (kynsvall) desenfrè m, vida llicenciosa
(o: dissoluta), llibertinatge m
2. (útsláttarsemi) llicència f, relaxació f [de la moral], dissolució f de la moral
3. (siðleysi) immoralitat f
4. (léttúð í kynferðisefnum) promiscuïtat f
lausn <f. lausnar, lausnir>: 1. (frelsun) alliberament m, posada f en llibertat
(esp. de presoner o captiu)
lausn gegn tryggingu: llibertat sota fiança
→ reynslulausn: llibertat condicional
2. solució f (líquid homogeni & resolució de problema, enigma etc.)
lausn og leyst efni: <QUÍM> solució i solut
lausn dæmis: solució d'un problema matemàtic
lausn krossgátu: solució d'uns mots encreuats
lausn síðustu krossgátu: solució del darrer mots-encreuats
lausn ráðgátunnar: la solució de l'enigma
lausn reikningsdæmis: solució d'un problema aritmètic (o: de càlcul)
mettuð lausn: solució saturada
3. resolució f (de conflicte, disputa etc.)
lausn ágreiningsmála: resolució de qüestions controvertides
lausn deilumála: resolució de qüestions conflictives
4. (frá starfi eða embætti) dimissió f
beiðast lausnar: presentar la dimissió
lausn að eigin ósk: dimissió voluntària
5. (barnsburður) part m (d'infant)
6. <RELIG> remissió f
synda lausn: remissió dels pecats
lausnar·beiðni <f. -beiðni, -beiðnir>: [petició f de] dimissió f (renúncia a càrrec)
draga lausnarbeiðni sína til baka: retirar la seva dimissió
fallast á lausnarbeiðni e-s: acceptar la dimissió d'algú
leggja inn lausnarbeiðni sína: presentar la seva dimissió
-
lausnar·gjald <n. -gjalds, -gjöld>:
-
rescat m (diners pagats a segrestadors)
-
♦ greiða lausnargjald: pagar un rescat
-
◊ enginn maður fær keypt bróður sinn lausan né greitt Guði lausnargjald (loʔ־φāˈδoh jiφˈdεh, לֹא-פָדֹה יִפְדֶּה) fyrir hann. Lausnargjaldið (kāφəˈr-ō, כָּפְרוֹ) fyrir líf þeirra mundi verða of hátt, svo að hann yrði að hætta við það að fullu, ætti hann að halda áfram að lifa ævinlega og líta ekki í gröfina (ha-ʃˈʃāħaθ, הַשָּׁחַת): ningú no és capaç d'alliberar el seu germà ni de pagar-li a Déu rescat per ell. El rescat de llur vida seria massa alt, de manera que hauria de renunciar-hi definitivament: hauria de continuar vivint eternament i no veure la tomba (la versió de la Bíblia de Montserrat és molt diferent i fa: ¿Quin home podrà mai redimir-se i pagar a Déu el seu rescat? La vida humana no té preu; no hi valen diners per a adquirir-la, per a comprar el dret de viure sempre i escapar-se de la mort)
-
lausnari <m. lausnara, lausnarar>:
-
<RELIG> redemptor m (→ endurlausnari)
lausnar·lykill <m. -lykils, -lyklar>: tecla f d'escape (en ordinadors)
-
laus·ráðinn, -ráðin, -ráðið <adj.>:
-
no fix -a, discontinu -ínua (treballador assalariat)
-
♦ lausráðnir launþegar: treballadors assalariats no fixos
-
laust¹ <adj.>:
-
nom. & ac. sg. nt. de → laus, laus, laust “amollat -ada, lliure; no ferm -a”
-
laust²:
-
1ª & 2ª & 3ª pers. sg. pret. ind. de → ljósta “pegar”
-
laust²:
-
2ª pers. sg. pret. ind. de → lúta “inclinar-se cap endavant [en senyal de respecte etc.], fer una inclinació, inclinar el cap”
-
lausung <f. lausungar, no comptable>:
-
1. (óstaðfesta) inconstància f (volubilitat)
-
2. (lauslæti) dissolució f, llicenciositat f (desordre moral, llibertinatge, disbauxa)
-
3. (léttúð) frivolitat f (lleugeresa)
-
4. (ótryggð, fals) falsedat f (falsia, engany)
-
♦ gjalda lausung við lygi: pagar la falsedat amb la mateixa moneda, pagar amb frau l'engany
-
◊ ef þú átt annan, ǀ þannz þú illa trúir, ǁ
vildu af hǫ́nom þó gott geta:
fagrt scaltu við þann mæla, ǀ enn flátt hyggia
oc gialda lausung við lygi: si en tens un altre en qui no confies gaire, si, emperò, vols obtenir-ne algun bé: parla-hi amb belles paraules mentre penses amb engany: paga-li amb la mentida la seva falsedat
-
♦ taka lausung við lygi: pagar la falsedat amb la mateixa moneda, pagar amb frau l'engany
-
◊ vin sínom ǀ skal maðr vinr vera ǁ
ok gialda giǫf við giǫf; ǁ
hlátr við hlátri ǀ skyli hǫlðar taka (= gjalda, endurgjalda), ǁ
enn lausung við lygi: un home ha d'ésser amic del seu amic i tornar-li amb regals els regals. Els homes han de prendre la rialla amb una rialla, però respondre amb falsedat a l'engany
-
laut <f. lautar, lautir>:
-
enclotament m, sot m, [petita] depresssió f del terreny
-
laut:
-
1ª i 3ª pers. sg. pret. ind. de → lúta “inclinar-se cap endavant, fer una inclinació, inclinar el cap”
-
lautar·ferð <f. -ferðar, -ferðir>:
-
berenada f, pícnic m
-
♦ fara í lautarferð: anar d'excursió, sortir a fer una berenada
-
♦ fjölskyldu lautarferð í skógi: pícnic familiar a un bosc
-
lavendill <m. lavendils, lavendlar>:
-
espígol m, barbelló m (planta Lavandula vera syn. Lavandula officinalis syn. Lavandula angustifolia)
-
lax <m. lax, laxar>:
-
salmó m [de l'Atlàntic] (peix Salmo salar)
-
♦ reyktur lax: salmó fumat
-
♦ villtur lax: salmó salvatge
-
laxa·flak <n. -flaks, -flök>:
-
filet m de salmó
laxa·salat <n. -salats, -salöt>: amanida f de salmó
laxer·olía <f. -olíu, no comptable>: oli m de ricí
lax·veiðar <f.pl -veiða>: pesca f del salmó
-
láandi, láandi, láandi <adj.>:
-
reprensible, reprotxable, reprovable
-
♦ það var honum alls ekki láandi: de cap de les maneres se li podia retreure això
-
◊ látið yður heldur hugfast vera, hverjum fyrir sig, hvað yður sómir,
og hvað yður er láandi ([αἰδῶ καὶ] νέμεσιν: [ἡ αἰδώς -οῦς + ] ἡ νέμεσις -έσεως); því nú er mikil rimma upp risin; berst
hinn hrausti, rómsterki Hektor nú hjá skipunum, og hefir
brotið hliðið og hinn langa slagbrand: ans tingueu present, cadascun de vosaltres, el que us honora i el que us blasma, car ara s'és aixecada una gran lluita. L'Hèctor, l'ardit, el de veu poderosa, ja combat vora les naus i n'ha trencat el portal i la llarga barrera (L'original fa: ἀλλ’ ἐν φρεσὶ θέσθε ἕκαστος ǁ
αἰδῶ καὶ νέμεσιν· δὴ γὰρ μέγα νεῖκος ὄρωρεν. ǁ
Ἕκτωρ δὴ παρὰ νηυσὶ βοὴν ἀγαθὸς πολεμίζει ǁ
καρτερός, ἔρρηξεν δὲ πύλας καὶ μακρὸν ὀχῆα)
-
◊ hvernig mundi fara, ef ǁ
einhverr hinna eilífu guða sæi okkur sofandi, færi svo og segði ǁ
öllum guðunum frá? Ekki bæri eg við að fara aftur heim til ǁ
hallar þinnar, þegar eg væri risin úr rekkju; því þá væri láandi (νεμεσσητός -ή -όν + pres. subj. act. d’ εἶναι), ǁ
ef eg gerði það: què passaria si cap dels déus immortals ens veia dormint i anava i ho contava a tots els [altres] déus? jo em veuria incapaç de tornar a casa al teu palau en haver-me llevat del llit, ja que, de fer-ho, fóra reprensible (L'original fa: πῶς κ' ἔοι εἴ τις νῶι θεῶν αἰειγενετάων ǁ
εὕδοντ' ἀθρήσειε, θεοῖσι δὲ πᾶσι μετελθὼν ǁ
πεφράδοι; οὐκ ἂν ἔγωγε τεὸν πρὸς δῶμα νεοίμην ǁ
ἐξ εὐνῆς ἀνστᾶσα, νεμεσσητὸν δέ κεν εἴη)
-
♦ það er þér ekki láandi þó: no se't pot reprendre [el fet] que
-
◊ þeim manni er ekki láandi, sem aldrei hefur séð sólina, þó hann haldi, að ekkert geti jafnazt við geisladýrð tunglsins. Og þeim manni er heldur ekki láandi, sem hvorki hefur séð sól né tungl, þó hann tali um, að ekkert komist í samjöfnuð við hinn skæra ljóma morgunstjörnunnar: a l'home que no ha vist mai el sol no se li pot reprotxar que cregui que res no es pot pas comparar a l'esplendor dels raigs de la lluna. Ni tampoc no es pot reprotxar a l'home que no ha vist ni el sol ni la lluna que conti que no hi ha res que sigui comparable a l'esplendor brillant de l'estel del matí (se suposa que és una cita d'en Calderón, però no he aconseguit trobar-ne l'original)
-
◊ mér var því ekki láandi, þó mig langaði til að komast burt af þessari eyðieyju og kvongast: per això no se'm pot prendre malament que sentís el desig d'anar-me'n d'aquella illa deserta i casar-me (L'original fa: Wer kann mich also verdenken, dass meine Sehnsucht so heftig nach der Gesellschaft anderer ehrlichen Leute ankerte, um mich unter ihnen in guten Stand zu setzen, und eine tugendhafte Ehegattin auszulesen)
-
◊ eigi er það láandi (οὐ νέμεσις + inf.), þó Trójumenn og hinir fagurbrynhosuðu
Akkear hafi langan tíma raunir þolað fyrir sakir slíkrar
konu, þar sem hún er mjög lík í sjón hinum ódauðlegu gyðjum: no és blasmable que els troians i els aqueus de belles gamberes sofreixin penes tant de temps per una dona així ja que és molt semblant de cara a les deesses immortals (L'original fa: οὐ νέμεσις Τρῶας καὶ ἐυκνήμιδας Ἀχαιοὺς ǁ
τοιῇδ’ ἀμφὶ γυναικὶ πολὺν χρόνον ἄλγεα πάσχειν· ǁ
αἰνῶς ἀθανάτῃσι θεῇς εἰς ὦπα ἔοικεν)
-
◊ þú mátt ekki gera hæðilegt erindi
eða sendiför þessara manna; en áður var þér ekki láandi (νεμεσσητός -ή -όν + inf.),
þó þú reiddist: no facis befa del missatge ni de l'ambaixada d'aquests home, que fins ara ningú no et podia blasmar que t'haguessis aïrat (L'original fa: τῶν μὴ σύ γε μῦθον ἐλέγξῃς ǁ
μηδὲ πόδας· πρὶν δ' οὔ τι νεμεσσητὸν κεχολῶσθαι)
-
◊ en þú, Agamemnon, ǁ
átt og einnig hér eftir að vera sanngjarnari við aðra ǁ
menn; því það er engum láandi, þó hann sættist við konungmann, ǁ
þegar hann hefir að fyrra bragði reitt hann til reiði: però tu, Agamemnon, després d'aquests fets, també hauràs d'ésser més raonable en el tracte amb els altres homes, car a ningú no li és reprensible que es reconciliï amb una persona reial quan abans ha suscitat la seva ira (L'original fa: Ἀτρεΐδη σὺ δ’ ἔπειτα δικαιότερος καὶ ἐπ’ ἄλλῳ ǁ
ἔσσεαι. οὐ μὲν γάρ τι νεμεσσητὸν βασιλῆα ǁ
ἄνδρ’ ἀπαρέσσασθαι ὅτε τις πρότερος χαλεπήνῃ)
-
láfi <m. láfa, láfar>:
-
<AGRIC> era f
-
lág·arfi <m. -arfa, -arfar>:
-
estel·lària deprimida (planta Stellaria humifusa)
-
lág·kúra <f. -kúru, pl. no hab.>:
-
superficialitat f, banalitat f (esp. en la forma de pensar i actuar, trivialitat)
-
lágkúru·legur, -leg, -legt <adj.>:
-
1. (flatneskjulegur) superficial, banal (trivial)
-
2. (grófur, dónalegur) vulgar (groller)
-
◊ ómenningarlegur og lágkúrulegur maður: un home vulgar i sense cultura
-
♦ lágkúrulegur áróður: vulgar propaganda
-
3. (lítilmótlegur, auvirðilegur) baix -a, roí -ïna (indigne, vil, per dessota de la dignitat)
-
◊ — ...þeim hefur verið sleppt gegn því að þeir njósnuðu fyrir þessa sömu nazista. Trúirðu þessu virkilega? — Engan æsing, Íslendingur. Þetta er ekki spurning um trú heldur að komast að hinu sanna. Það er misjafn sauður í mörgu fé. — Sá hugsunarháttur er lágkúrulegur, ég var orðinn hvassyrtur. — Ég sagði ekki neitt, þú greipst fram í fyrir mér. — Og þú varst fljótur að taka undir. — Þú veist ekki um hvað þú ert að tala. Franz setti upp snúð og gekk á burt: — ...els varen amollar a canvi que fessin d'espia per als mateixos nazis. T'ho creus realment? — Tranquil, islandès. No és una qüestió de creure-ho o deixar-ho de creure, sinó d'arribar a la veritat. Com se sol dir, tots els ramats tenen la seva ovella esguerrada. — Aquesta manera de pensar és abjecta, li vaig dir incisivament. — Jo no he dit res: tu no m'has deixat acabar la frase que havia començat. — I a tu t'ha faltat temps per dir-hi la teva. — No saps de què estàs parlant. En Franz va posar cara de ja-t'ho-faràs i se'n va anar
-
lág·mark <n. -marks, -mörk>:
-
mínim m
-
♦ að lágmarki: com a mínim
-
♦ vera í lágmarki: estar en els seus mínims
-
lág·prússneska <f. -prússnesku, no comptable>:
-
(lágþýsk mállýska) baix-prussià m (dialecte baix-alemany)
-
lágt <adv.>:
-
baix
-
♦ fara lágt: <LOC FIG> passar sense fer [gaire] soroll
-
♦ leggjast (o: lúta) svo lágt að <+ inf.>: <LOC FIG> haver caigut -uda tan baix -a que... <+ inf.>
-
♦ tala lágt: <LOC FIG> parlar baix, parlar amb veu baixa, parlar fluixet (Mall.)
-
♦ hvíla lágt í jörðu: <LOC> descansar colgat -ada dins la terra (mort)
-
♦ liggja lágt í sinni gröf: <LOC> descansar dins la seva tomba (mort)
-
♦ vera lagður lágt [í e-u]: <LOC> ésser dipositat -ada en una cosa (que està molt baixa)
-
◊ fjölmargir af þeim þorpsbúum, sem þá voru uppi, eru nú lagðir lágt í mold í kirkjugarðinum: moltíssims dels habitants del poble que vivien en aquell temps ara descansen colgats a la terra del cementiri
-
◊ hann var í jötu lagður lágt, en ríkir þó á himnum hátt: el van posar a una menjadora però tanmateix regna alt en el cel
-
lágtíðni·bylgja <f. -bylgju, -bylgjur. Emprat hab. en pl.>:
-
ona f de baixa freqüència
-
lágur, lág, lágt <adj.>:
-
baix -a
-
♦ lágur vexti: de petita estatura, baix -a [d'estatura]
-
♦ á lágu stigi: <LOC FIG> a [un] baix nivell
-
♦ bera lægra hlut: <LOC FIG> dur les de perdre, estar en desavantatge, endur-se'n la pitjor part
-
♦ tala lágri röddu: <LOC FIG> parlar baix, parlar amb veu baixa, parlar fluixet (Mall.)
lág·vaxinn, -vaxin, -vaxið: petit -a, d'estatura petita (d’estatura)
lág·þýska <f. -þýsku, no comptable>: baix-alemany m (llengua germànica)
♦ → miðlágþýska “baix-alemany mitjà”
lág·þýskur, -þýsk, -þýskt <adj.>: baix-alemany -a
-
lán <n. láns, lán>:
-
1. <GEN> manlleu m, préstec m
-
♦ bókin er í láni: el llibre està manllevat
-
♦ fá e-ð í láni: agafar una cosa manllevada, manllevar una cosa
-
2. <ECON> préstec m, crèdit m
-
3. (hamingja) bona sort (bona fortuna)
-
lána <lána ~ lánum | lánaði ~ lánuðum | lánað ║ e-ð>:
-
deixar una cosa, prestar una cosa
-
♦ lána e-m e-ð: deixar una cosa [manllevada] a algú, prestar una cosa a algú
-
♦ lána e-ð hjá e-m: manllevar una cosa d'algú
-
♦ lána e-ð út: deixar [manllevada] una cosa, donar una cosa en préstec
-
lána·markaðar <m.pl -markaða>:
-
mercats m.pl de capital, mercats financers
-
lánast <lánast ~ lánumst | lánaðist ~ lánuðumst | lánast>:
-
anar bé, sortir bé
-
♦ honum lánast allt: tot li surt bé
-
◊ allt er hann gjörir lánast honum: tot el que fa, li surt bé (ʝat͡sˈlīaħ, יַצְלִיחַ)
-
♦ þetta lánast allt saman: sortirà tot bé, tot anirà bé
-
láns·hæfi <n. -hæfis, no comptable>:
-
<ECON> solvència f [de cara a tornar un crèdit]
-
lánshæfis·einkunnir <f.pl -eikunna>:
-
<ECON> nota f de solvència, ràting m del deute
-
♦ lækka lánshæfiseinkunn e-s úr BBB+ í BBB-: rebaixar la nota del deute sobirà (o: la qualificació creditícia) d'X de la nota BBB+ a la nota BBB-
-
láns·hæfur, -hæf, -hæft <adj.>:
-
<ECON> solvent [de cara a tornar un crèdit]
-
láns·kjör <n.pl -kjara>:
-
condicions f.pl del préstec, condicions creditícies
-
lánskjara·vísitala <f. -vísitölu, -vísitölur>:
-
(á Íslandi) índex m de variació de les condicions creditícies
-
lántöku·kostnaður <m. -kostnaðar, no comptable>:
-
cost m d'emprèstit
lárberja·lauf <n. -laufs, pl. no hab.>: <CULIN> [fulles f.pl de] llorer m
-
lá·réttur, -rétt, -rétt <adj.>:
-
horitzontal
lár·pera <f. -peru, -perur>: alvocat m (fruit de l'alvocater)
-
lárviðar·blað <n. -blaðs, -blöð>:
-
<CULIN> fulla f de llorer
lárviðar·lauf <n. -laufs, pl. no hab.>: <CULIN> [fulles f.pl de] llorer m
-
lárviðar·runni <m. -runna, -runnar>:
-
<BOT> arbust laurifoli
-
lárviðar·sveigur <m. -sveigs (o: -sveigar), -sveigar>:
-
corona f de llorer
lár·viður <m. -viðar, -viðir>: llorer m, llor m (arbre Laurus nobilis)
lás <m. láss, lásar>: pany m
-
lása·smiður <m. -smiðs, -smiðir>:
-
serraller m, manyà m
-
lásboga·skytta <f. -skyttu, -skyttur. Gen. pl.: -skyttna o: -skytta>:
-
ballester m (guerrer expert en l'ús de la ballesta)
-
lásboga·smiður <m. -smiðs, -smiðir>:
-
ballester m (fabricant de ballestes)
-
lás·bogi <m. -boga, -bogar>:
-
ballesta m
-
lát <m. láts, lát>:
-
decés m (fl./pl.: decessos), traspàs m (fl./pl.: traspassos)
-
♦ lát e-s: el traspàs d'algú
láta <læt ~ látum | lét ~ létum | látið ║ e-ð>: 1. posar una cosa
2. deixar una cosa
láta mig vera: deixa’m estar!
3. fer <+ inf.> una cosa
4. comportar-se
5. láta e-ð í ljós: manifestar (revelar, fer avinent, palesar) una cosa
6. láta e-ð af hendi: cedir una cosa
7. láta e-m e-ð eftir: concedir una cosa a algú
8. láta sig ekki: no cedir, no donar-se per vençut -uda
9. láta sér nægja: donar-se per satisfest, acontentar-se
10. láta undan: cedir (transigir en una cosa, afluixar)
11. láta vel að e-m: amanyagar algú
12. láta vita: fer saber, informar d'una cosa
13. láta várkunn við sig: fer-se perdonar, demanar perdó
látast <læst ~ látumst | lést ~ létumst | látist>: morir
hún lést af sárum sínum í gærmorgun: va morir a conseqüència
de les seves ferides ahir al matí
-
lát·bragð <n. -bragðs, no comptable>:
-
1. <GEN> gesticulació f, gestos m.pl
-
2. (leiklist) mímica f, pantomima f (art de mim)
-
3. (hegðun, atferli) comportament m, capteniment m, captinença f (forma de comportar-se en societat)
-
◊ hann hafði allfagra hönd og sterklegan handlegg og allt var hans látbragð kurteislegt: tenia unes mans molt boniques i uns braços forts i es captenia en tot amb distinció i cortesania
látbragðs·leikari <m. -leikara, -leikarar>: mim m, mima f (persona que
fa actuacions de mímica o pantomima)
látbragðs·leikur <m. -leiks, -leikir (o: -leikar)>: pantomima f, mim m,
mímica f (representació mímica)
-
Kár hét maður er þar bjó í Dölum. Hann var óspektarmaður. Þenna mann sótti Þórhallur til fullrar sektar en Kár hafðist þó þar við í Dölum. Og eitt sinn hittust þeir Kár og Sveinn og bar Kár upp fyrir hann vandræði sín og kveðst eigi vera vel við látinn. Sveinn kvað það satt vera og kvað margan eigi mundu slíkt sitja (SS I, cap. 69, pàg. 86)
-
Þorgils kemur nú á þetta mál við Gunnhildi. Hún svarar þessu vel og bauð honum hirðvist með konungi. Þorgils kvaðst lítt við látinn að vera með konungshirð og kvað nei við því. Drottning varð reið og spyrnti fæti sínum til hans og hratt honum frá hásætinu og varnaði honum þá fjárins og sagði hann eigi kunna að þiggja sóma sinn
-
Barði mælti: "Það hygg eg," sagði hann, "að þar sé Grettir Ásmundarson og ef svo er þá mun hann vilja oss finna. Get eg honum hafa mislíkað er hann hefir ekki farið með oss en mér þykir vér nú ekki vel við látnir ef hann gerir nokkura óvissu af sér. Mun eg nú senda eftir mönnum heim til Þóreyjargnúps og eiga ekki undir ójafnaði hans"
-
Guðmundur mælti: "Ey sú liggur á Skagafirði er heitir Drangey. Hún er svo gott vígi að hvergi má komast upp á hana nema stigar séu við látnir. Gætir þú þangað komist þá veit eg eigi þess manns von er þig sæki þangað með vopnum eða vélum ef þú gætir vel stigans"
-
lát·laust <adv.>:
-
incessantment, ininterrompudament
-
látur·selur <m. -sels, -selir>:
-
foca comuna (mamífer Phoca vitulina vitulina)
leðja <f. leðju, no comptable>: fang m
-
leðju·láki <m. -láka, -lákar>:
-
licodó m ofidi (peix Lycodonus ophidium)
leður <n. leðurs, leður>: cuir m, cuiro m
leður- <en compostos>: de cuiro
leður·blaka <f. -blöku, -blökur>: ratapinyada f (fleirt.: ratespinyades),
ratpenat m (fleirt.: ratspenats)
-
leður·buxur <f.pl -buxna>:
-
pantalons m.pl de cuir, calçons m.pl de cuiro (Bal.)
-
leður·húð <f. -húðar, -húðir>:
-
<MED> derma m
-
leður·jakki <m. -jakka, -jakkar>:
-
jaqueta f de cuiro
-
leðurlíkis- <en compostos>:
-
de làtex
-
leðurlíkis·fatnaður <m. -fatnaðar, no comptable>:
-
roba f de làtex
-
◊ tvær bundnar stúlkur í leðurlíkisfatnaði. Leðurlíki getur verið áhugaefni blætisdýrkenda: dues noies fermades amb peces de làtex. El làtex pot ésser una afició dels fetitxistes
-
leður·ól <f. -ólar, -ólar>:
-
corretja f de cuir, corretja f de cuiro (Bal.)
-
leður·stígvél <n. -stígvéls, -stígvél>:
-
bota f de cuiro
-
lefkó·granat <n. -granats, -granöt>:
-
<GEOL> leucogranat m
-
lefkó·granít <n. -graníts, -granít>:
-
<GEOL> leucogranit m
leg <n. -legs, -leg>: úter m, matriu f, mare f
legganga- <en compostos>: <MED> colpo-, colp-, vagin-, vaginal
-
legganga·blæðing <f. -blæðingar, -blæðingar>:
-
<MED> colporràgia f
legganga·bólga <f. -bólgu, -bólgur>: colpitis f, vaginitis f
-
legganga·framfall <n. -framfalls, -framföll>:
-
<MED> prolapse m de la vagina, colpoptosi f
-
legganga·hvolf <n. -hvolfs, -hvolf>:
-
<MED> fòrnix m vaginal, fons m de sac vaginal
-
legganga·krampi <m. -krampa, -krampar>:
-
<MED> vaginisme m
-
legganga·munni <m. -munna, -munnar>:
-
<MED> orifici m vaginal, orifici m de la vagina
-
legganga- og blöðru·lögun <f. -lögunar, -laganir>:
-
<MED> colpocistoplàstia f
-
legganga·op <n. -ops, -op>:
-
<MED> entrada f de la vagina
-
legganga·partur <m. -parts, -partar>:
-
<MED> musell m (o: morro m) de tenca, portio vaginalis uteri (o: cervici) (porció inferior del coll de l'úter)
legganga·saumur <m. -saums, -saumar>: colporràfia f
-
legganga·skurður <m. -skurðar, -skurðir>:
-
<MED> colpotomia f
-
legganga·slímhúð <f. -slímhúðar, -slímhúðir>:
-
<MED> mucosa f vaginal
-
legganga·spegill <m. -spegils, -speglar>:
-
<MED> espècul m (o: espèculum m) vaginal
-
legganga·speglun <f. -speglunar, -speglanir>:
-
<MED> colposcòpia f
-
legganga·önd <f. -andar, -andir>:
-
<MED> vestíbul m de la vagina
leggja <legg ~ leggjum | lagði ~ lögðum | lagt ║ e-ð>: posar una cosa
(en posiciö horitzontal)
leggja sig fram um að gera e-ð: esforçar-se molt per fer una cosa,
maldar amb gran esforç per fer una cosa
leggja mikið upp úr e-u: donar molta d'importància a una cosa
ég legg til að <+ subj.>...: proposo que <+ subj.>...
leggja landið undir sig: conquerir un país
Trajanus laggði undir sig Dakíu: Trajà va conquerir la Dàcia
leggja á: penjar (el telèfon)
-
♦ leggja frá sér e-ð: apartar una cosa, deixar una cosa de banda (o: de costat)
-
2. <af>
-
♦ leggjast af: deposar-se
-
◊ lagðist af öll umferð um dalinn: es va suspendre tota circulació per la vall
-
♦ það leggst af að <+ inf.>: s'abandona de <+ inf.>, es deixa de <+ inf.>
-
♦ það lagðist af að „segja sögur“: es va abandonar el “contar històries i rondalles”, es va deixar de “contar històries i rondalles”
-
2. <á>
-
♦ leggjast á e-ð: depredar una cosa
-
◊ urriði er ránfiskur sem leggst meðal annars á hornsíli og seiði: la truita és un depredador que depreda, entre d'altres, el jonqueter i alevins
-
♦ leggjast á e-n: <FIG> rosegar algú per dins
-
◊ áhyggjurnar leggjast þungt á hann: les preocupacions el rosegaven
-
♦ leggjast á eitt um að <+ inf.>: mobilitzar-se tots ensems per a <+ inf.>
leggstu: imperatiu de → leggjast “gitar-se”
-
leg·göng <n.pl -ganga>:
-
1. <MED> canal m vaginal, conducte m vaginal
-
2. <MED, óeiginlegt fyrir skeið> vagina f
-
♦ sveppir í leggöngum: fongs vaginals
-
♦ útferð frá leggöngum: fluix m vaginal, leucorrea f
-
leg·háls <m. -háls, -hálsar>:
-
<MED> coll uterí
-
♦ fæðing um legháls: <OBSTET> part m vaginal
-
leg·kaka <f. -köku, -kökur. Gen. pl.: -kakna o: -kaka>:
-
placenta f
-
legköku·spendýr <n. -spendýrs, -spendýr>:
-
<BIOL> animal placentari
-
leg·skel <f. -skeljar, -skeljar>:
-
cloïssa f de Grenlàndia (mol·lusc Tridonta placenta)
legslímu·flakk <n. -flakks, -flökk>: <MED> endometriosi f
legslímu·villa <f. -villu, -villur>: <MED> endometriosi f
-
legu·bekkur <m. -bekks (o: -bekkjar), -bekkir>:
-
divan m, camaturca f (Mall.: cast., ekki ritm./no lit.) (mena de sofà-llit)
-
legu·pláss <n. -pláss, -pláss>:
-
lloc m d'amarratge, amarrador m (de vaixell en el moll)
legu·rúm <n. -rúms, -rúm>: (í skipi, járnbrautarlest, flugvél o.s.fr.) llitera f
(llit de vaixell, tren, avió etc.)
leg·vatn <n. -vatns, pl. no hab.>: aigües f (líquid amniòtic)
hvenær fór legvatnið? Quan va trencar / ha trencat aigües?
-
leiddur, leidd, leitt <adj.>:
-
menat -ada, portat -ada, conduït -ïda
-
♦ vera langt leiddur: <LOC FIG> estar molt malalt (trobar-se a les portes de la mort)
leið <f. leiðar, leiðir>: 1. camí m
alla leið: [durant] tot el camí (sovint s'empra per a emfatitzar que
hom ha recorregut tot un camí per arribar fins al punt de destinació)
alla leið til e-s: tot el camí/recorregut fins a...
aðra leið: [bitllet] d'anada sola (o: de tornada sola)
báðar leiðir: [bitllet d']anada i tornada
á leiðinni ~ á leið: de camí, en camí
á leið á sjúkrahús[ið]: de camí cap a l'hospital
á leið til Íslands: de camí cap a Islàndia
á leið frá París til Kairó: de camí de París cap al Caire
á leið á markað: de camí cap a plaça (o: cap al mercat)
á leið út í nám: de camí cap a l'escola
á leið til læknis [vegna e-s]: de camí a cal metge [per una cosa]
vera á leiðinni út [úr húsi ~ í innkaupaferð]: estar sortint de casa
~ voler sortir per anar a comprar
á miðri leið: a mitjan camí
fara leiðar sinar: anar fent el seu camí
koma e-u til leiðar: dur a terme una cosa, portar a cap una cosa,
fer realitat una cosa
í leiðinni: pel camí
kaupa í matinn í leiðinni: fer la compra (o: comprar) pel camí
stytta sér leið: escurçar-se el camí, prendre una drecera
þér eruð á réttri leið: va bé (és al camí correcte)
þér eruð á rangri leið: va malament (ha agafat el camí equivocat)
stysta leið: el camí més curt
vísa e-m leiðina: mostrar la direcció a algú
þar skiljast leiðir: aquí se separen els [nostres] camins
2. (um strætó) trajecte m (camí o recorregut d'autobús)
3. (háttur) manera f (faisó)
á sömu leið: de la mateixa manera, d'idèntica manera
á þá leið: de la següent manera, d'aquesta manera
á þessa leið: d'aquesta manera
finna leið til að <+ inf.>: trobar la manera de <+ inf.>
finna leið fram hjá e-u: trobar la manera d'evitar una cosa
um leið: alhora, a l'ensems, al mateix temps
um leið og... þá...: <conj. temp.> alhora que..., mentre [que]... (en català la segona
part de la correlació no té un indicador específic d'entrada)
-
leiða <leiði ~ leiðum | leiddi ~ leiddum | leitt ║ e-n>:
-
I. <Personal>:
-
1. menar algú, conduir algú, guiar algú
-
◊ leiða barn: dur un infant [agafat] de la mà
-
♦ leiða e-n við hönd sér: portar algú agafat de la mà, menar algú de la mà
-
♦ leiða e-n til e-s: menar algú [fins] a...
-
♦ leiða e-n til sætis: portar algú al seu seient (p.e., l'acomodador, el cambrer etc.)
-
II. <preposicional>:
-
að:
-
♦ leiða hugann að e-u: <FIG> pensar en una cosa, dirigir els pensaments cap a una cosa, donar voltes a una cosa
-
♦ leiða líkur að e-u: <FIG> aportar proves (o: indicis) d'una cosa
-
♦ leiða rök að e-u: <FIG> raonar una cosa amb arguments, demostrar una cosa amb arguments lògics, provar una cosa amb raons i arguments
-
♦ leiða tal að e-u: <FIG> fer recaure la conversa en una una cosa, treure una cosa a col·lació, sortir a parlar d'una cosa, fer esment d'una cosa
-
♦ leiða getum (o: getu; o: getur) að e-u: <LOC FIG> intentar esbrinar una cosa (mirar d'endevinar una cosa amb hipòtesis, imaginant-se el que va passar, argumentant-hi, fent-hi suposicions etc.)
-
af:
-
♦ leiða e-ð af sér: <FIG> tenir una cosa com a resultat, comportar forçosament una cosa, provocar una cosa com a conseqüència
-
afvega:
-
♦ leiða e-n afvega: <FIG> apartar algú del bon camí, menar algú pel mal camí
-
fyrir:
-
♦ leiða e-n fyrir rétt [vegna e-s]: <JUR> portar algú davant la justícia [per ...], portar algú als tribunals [per ...]
-
hjá:
-
♦ leiða e-ð hjá sér: <FIG> #1. (líta fram hjá: ekki gera & ekki tala um) deixar de banda una cosa (ignorar-la, no parlar-ne & no fer-la); #2. (blanda sér ekki í, skipta sér ekki af) no ficar-se en una cosa (no immiscir-s'hi)
-
♦ leiða hest sinn hjá e-u: <LOC FIG> no ficar el nas en una cosa
-
í:
-
♦ leiða e-n í e-ð: menar algú a..., conduir algú a..., portar algú a...
-
♦ leiða e-n í freistni: temptar algú, induir algú a (o: en) temptació
-
◊ ...og eigi leið þú oss í freistni: ...i no ens deixis caure en la temptació
-
♦ leiða e-ð í ljós: <LOC FIG> #1. (uppgötva) posar una cosa al descobert, palesar una cosa (revelar una cosa, descobrir una cosa): ♦ krufning hefur leitt í ljós að megindánarorsök Nathaniels Jones voru áverkar sem hann...: l'autòpsia ha revelat que la causa principal de la mort d'en Nathaniel Jones han estat les lesions que...; #2. (staðfesta) anunciar una cosa, notificar una cosa (exposar, palesar): leiða hið rétta ~ hið sanna í ljós: mostrar els fets tal i com van ésser ~ la veritat
-
♦ leiða e-ð í lög: <JUR> #1. (gera að lögum, taka upp inn í rétt) convertir una cosa en llei (convertir en llei un reglament, una proposta de llei etc.): ♦ Alþingi hefur því ekki efnisleg áhrif á mótun yfir 80% af löggjöf ESB, sem Ísland er þó bundið af að leiða í lög: per això, el parlament no té influència substancial en el procés de desenvolupament del 80% de la legislació de la Unió Europea que Islàndia, això no obstant, està compromesa a convertir en llei pròpia; #2. (lögleiða) legalitzar una cosa (fer passar una cosa d'il·legal o alegal a legal): ♦ vændi var á Alþingi leitt í lög: el parlament va legalitzar la prostitució
-
undan:
-
♦ leiða e-n undan e-u: alliberar algú de...
-
◊ kommúnistaflokkurinn leiðir verkalýðinn undan oki fasismans: el partit comunista mena la classe obrera lluny del jou del feixisme
-
til:
-
♦ leiða til e-s: <FIG> tenir com a resultat una cosa
-
♦ leiða (o: setja) e-m e-ð til sjónir: <LOC FIG> fer veure una cosa a algú, fer entendre una cosa a algú, [fer] obrir els ulls a algú
-
III. <Impersonal>:
-
1. inferir-se'n, derivar-se'n
-
♦ af því leiðir að <+ ind.>: d'això se'n dedueix que <+ ind.>
leiða·bók <f. -bókar, -bækur>: 1. guia f d'autobusos
2. guia f de trens
-
leiða·buski <m. -buska, -buskar>:
-
tanarida f (planta Tanacetum vulgare syn. Chrysanthemum tanacetum syn. Chrysanthemum vulgare)
-
leiðar·bók <f. -bókar, -bækur>:
-
<MAR> diari m de bord, quadern m de bitàcola
-
leiðar·korn <n. -korns, -korn>:
-
<BIOL> centrosoma m (→ geislaskaut)
-
leiðar·stjarna <f. -stjörnu, no comptable>:
-
estrella f polar, estel m del nord, estel m polar, estrela f polar (Val.)
-
leiðast¹ <leiðist ~ leiðumst | leiddist ~ leiddumst | leiðst>:
-
1. anar agafats del braç, anar de bracet
-
◊ við leiddumst: anàvem de bracet, anàvem agafats del braç
-
2. ♦ láta leiðast til að <+ inf.>: deixar-se convèncer per [a] (o: a; o: i) <+ inf.>
leiðast² <leiðist | leiddist | leiðst ║ Verb impers. amb subjecte lògic en datiu>:
avorrir-se
leiðast hroðalega: avorrir-se terriblement
mér leiðist: estic avorrit, m’avorreixo
mér leiðist hann: [ell] m’avorreix
-
leið·beina <-beini ~ -beinum | -beindi ~ -beindum | -beint ║ e-m>:
-
1. (segja til vegar) guiar algú (indicar o mostrar el camí & dirigir, conduir algú)
-
2. (kenna, segja til) instruir algú (donar instrucció & donar instruccions a algú)
-
♦ leiðbeina nema í starfsnáminu: dirigir-li les pràctiques a un estudiant
-
♦ leiðbeina nema í doktorsnáminu ~ leiðbeina doktorsnema: dirigir-li la tesi [doctoral] a un estudiant
-
♦ leiðbeina e-m í lokaverkefni: tutoritzar el treball de fi de grau d'un estudiant; dirigir la tesina d'un estudiant
-
♦ leiðbeina meistaranemum í lokaverkefni: tutoritzar el treball de fi de màster d'estudiants; dirigir la tesina d'un estudiant
-
3. (ráðleggja, veita ráð) orientar (o: assessorar ) algú (donar consell o assessorament a algú, dirigir algú en sentit figurat)
-
♦ leiðbeina e-m í lífinu: guiar algú en la vida
-
leið·beinandi <m. -beinanda, -beinendur>:
-
1. <GEN> instructor m, formador m, instructora f, formadora f
-
2. (kennari án háskólamenntunar) monitor m, monitora f (orientador, ensenyant amb formació no acadèmica, de curset o molt senzilla)
-
3. (í doktórsnámi, lokaverkefni, starfsnáminu o.s.fr.) director m, directora f (de tesi doctoral o tesina & tutor de treball de fi de grau o de fi de màster)
-
♦ umsjónarmaður (o: umsjónarkennari) eða leiðbeinandi doktorsnáms: tutor o director de tesi doctoral
-
leið·beinandi, -beinandi, -beinandi <adj.>:
-
directiu -iva, que dirigeix
-
♦ leiðbeinandi meginreglur: directrius f.pl principals
-
♦ leiðbeinandi reglur: directrius f.pl
leið-beining <f.-beiningar>: 1. instrucció (manera com fer una cosa) 2. assessorament
-
leiði <m. leiða, no comptable>:
-
1. <GEN> avorriment m
-
♦ valda leiða: causar avorriment
-
2. (þreyta) cansament m (fatiga)
-
leiði <n. leiðis, leiði>:
-
sepultura f, tomba f, vas m (esp. Mall.) (sepulcre dins església, sagrat o necròpoli)
-
◊ stendur þar nú kirkja, sem leiði hans er, og er hann hinn helgasti maður kallaður: actualment hi ha una església allà on hi ha la seva sepultura i d'ell se'n diu que va ésser l'home més sant [del món]
-
◊ Ásmundur var heygður í Ásmundarleiði og lagður í skip og þræll hans hjá honum: l'Ásmundur fou enterrat a l'Ásmundarleiði [= Tomba de n'Ásmundur, convertida en topònim], on hi fou dipositat en un vaixell i amb ell, el seu esclau
-
♦ leiði hins óþekkta hermanns: la tomba del soldat desconegut
-
leiðinda·veður <n. -veðurs, -veður>:
-
temps rúfol
leiðindi <n.pl>: avorriment
deyja úr leiðindum: morir-se d'avorriment
vera til leiðinda: ésser un avorriment
leiðin·legur, -leg, -legt: 1. <GEN> avorrit -ida, tediós -osa
drepandi leiðinlegur/leiðinleg/leiðinlegt: mortalment avorrit -ida
2. (sorglegur) trist -a, apàtic -a
leiðinlegar fréttir: notícies tristes
okkur finnst þetta leiðinlegt: ho lamentem
mér~honum/henni þykir þetta leiðinlegt: ho lamento / ho lamenta
-
leiðni <f. leiðni, no comptable>:
-
<ELECTR/FÍS & QUÍM> conductivitat f
-
♦ leiðni vatns ~ kopars: la conductivitat de l'aigua ~ del coure
-
♦ → eðlisleiðni “conductivitat elèctrica”
-
♦ → hitaleiðni “conductivitat tèrmica (o: calòrica)”
-
♦ → rafleiðni “conductància elèctrica”
-
♦ → varmaleiðni “conductivitat tèrmica (o: calòrica)”
leiðsla <f. leiðslu, leiðslur> 1. (vatns- og gasleiðsla) canonada f (d'aigua, de gas)
2. (rafmagnsleiðsla) cablejat elèctric (conjunt de cables per on circula l'electricitat)
3. (rás) conducte m
4. (miðilssvefn) trance m, trànsit m (de mèdium espiritista)
komast í leiðslu: entrar en trance (la mèdium)
5. (ofurhrifning) èxtasi m (de místic o mística)
komast í leiðslu: assolir l'èxtasi (arribar a un estat d'èxtasi)
6. (heimsókn til vítis eða hímnaríkis) visió f (esp. a l'Edat Mitjana, en la qual
es visita l'infern, el cel etc.)
Duggals leiðsla: les visions de Tundal i de Trictelm
7. (fjarhygli) encantament m (embadaliment, distracció)
vera eins og í leiðslu: estar com a embadalit -ida (o: esmaperdut -uda)
-
<†>
leiðsla <f. leiðslu, leiðslur. Variant ortogràfica antiga: <†> leizla>:
-
funerals m.pl
-
◊ ...ok er vár leizla þá ekki aumlig, ef honum fylgja fimm ambáttir ok átta þjónar, er faðir minn gaf mér, ok þar brenna ok þeir, er drepnir váru með Sigurði: ...i els nostres funerals, llavors, no resultaran pas pobres si l'acompanyen cinc serves i vuit criats que mon pare em donà i si també hi cremen els qui van rebre mort amb en Sigurd
leiðslu·bókmenntir <f.pl -bókmennta>: literatura visionària (a l'Edat Mitjana)
leiðslu·sýn <f. -sýnar, -sýnir>: <FIG> visió f
leið-sögn <f.-sagnar>: visita [guiada] (a un monument, un indret etc.)
hvenær er næsta leiðsögn? Quan és la propera visita guiada?
veita leiðsögn um sýninguna sína: fer (oferir) una visita guiada per la seva exposició
-
leið·togi <m. -toga, -togar>:
-
líder m & f
leiður, leið, leitt: 1. (dapur) trist -a
2. (leiðinlegur) avorrit -ida
gera e-n leiðan: avorrir algú
en biðin gerir mig leiðan: però l'espera m'avorreix
(o: em provoca tedi, em fastigueja)
3. (hveimleiður) malvist -a
öllum leiður: malvist de tothom
4. (þreyttur) tip -a (fastiguejat, fart)
mér er e-ð leitt: estic tip de...
gera e-n leiðan á e-u: <LOC FIG> llevar a algú les ganes de...;
llevar a algú el gust de...
gera e-m lífið leitt: <LOC FIG> fer la vida impossible a algú,
fer avorrir la vida a algú
4b. vera leiður á e-u: estar tip -a d'una cosa
4c. verða leiður á e-u: fartar-se d'una cosa, cansar-se d'una cosa
5. mér er leitt: <LOC IMPERS> em sento malament (o: no em sento bé)
6. mér þykir það leitt: <LOC IMPERS> ho lamento (o: em sap greu)
7. það er leitt: <LOC IMPERS> [quina] llàstima!
-
◊ fjár síns, ǀ er fengit hefr, ǁ
skyli-t maðr þǫrf þola; ǁ
opt sparir leiðom, ǀ þat's hefir ljúfom hugat, ǁ
mart gengr verr, enn varir: un home no hauria de patir privacions per no voler fer dispendi del cabal que hagi guanyat[, car] sovint hom estalvia per a les persones detestades allò que hom havia pensat que fos per a les persones estimades: moltes de coses van pitjor del que un espera i preveu (cf. Kuhn 1968³, pàg. 214: vara <...> swv. impers.: <...> jmd. sieht etw. voraus, erwartet od. vermutet etw. (Háv. 40))
-
◊ fann'k-a ek mildan mann ǀ eða svá matargóðan ǁ
at ei væri þiggja þegit, ǁ
eða síns fjár ǀ svági †...†, ǁ
at leið sé laun, ef þægi: no he trobat mai un amfitrió tan generós amb el menjar ni un home tan pròdig que[, tanmateix,] no hagi volgut acceptar el que li regalaven (en contrapartida o no a la seva prodigalitat i/o generosa hospitalitat. Entenc þegit com a ac. sg. nt. de l'adjectiu verbal þeginn, þegin, þegit, o sigui, ‘Geschenktes, cosa regalada’, i no pas com a supí de þiggja), ni un home tan †munificent† (?. Llacuna textual; hi manca l'adjectiu. Atès el metre, hom esperaria un mot començat amb f- que signifiqués generós, desprès, munífic, d'on la meva traducció. Hermann Pálsson 1991:12, reconstrueix svá gi[afa] fúsan ‘disposat o inclinat a fer regals’, que considero semànticament versemblant, però poc probable mètricament en esguard de la distribució de les arsis que implica. Tanmateix, si tenim en compte l'estrofa 48, hi hauria pogut haver un adjectiu, començat amb f-, però que hagués significat exactament el contrari: gasiu, d'extremada parsimònia) amb el seu cabal a qui[, tanmateix,] un regal li hagi resultat detestable si el rebia (el missatge de l'estrofa fóra a tothom li agrada que li facin regals, fins i tot als qui ho tenen tot)
-
◊ ganga scal, ǀ skal-a gestr vera ǁ
ey í einom stað; ǁ
liúfr verðr leiðr, ǀ ef lengi sitr ǁ
annars fletiom á: l'hoste cal que prossegueixi el seu camí, que no sigui hoste sempre a un únic i mateix lloc; [altrament,] si roman massa temps assegut als bancs d'altri, el benvolgut tornarà detestat (flet: Kuhn 1968³, pàg. 57 der teil des wohnhauses, wo die bänke u. tische stehn u. wo auch geschlafen wird (Ls. 46 - gegensatz gólf, wo die feuer brennen); meist inbegriff des hauses)
-
leif <f. leifar, leifar. Emprat hab. en pl.>:
-
resta f
-
♦ leifar af gömlum vegg: les restes d'un antic mur
-
♦ leifar þýska hersins: les restes de l'exèrcit alemany
-
♦ → matarleifar “deixalles [de menjar], roïssos”
-
leifs·auga <n. -auga, -augu>:
-
gallàrdia f, gallardia f (planta Gaillardia aristata)
-
leiftra <leiftra ~ leiftrum | leiftraði ~ leiftruðum | leiftrað>:
-
1. <GEN> llampegar, fer llamps
-
♦ það leiftrar: llampega, fa llamps
-
2. (ljóma) llambrejar, llampeguejar (flamejar, llampegar, resplendir)
-
leiftrun <f. leiftrunar, leiftranir; pl. no hab.>:
-
llampeig m, llampuc m (Mall.)
-
◊ leiftranir og eldglæringar: llampeigs i resplendors de focs
leiftur <m. leifturs, leiftrar>: dofí m de costats blancs de l'Atlàntic (mamífer
Lagenorhynchus acutus syn. Delphinus acutus)
leiftur <n. leifturs, leiftur>: 1. (elding) llamp m
2. (glampi) llampec m, llambre m (Mall.) (resplendor viva i ràpida)
-
leiftur·stríð <n. -stríðs, -stríð>:
-
guerra f llampec
leiga <f. leigu, leigur>: lloguer m
taka e-ð á leigu: llogar una cosa
leigja <leigi ~ leigjum | leigði ~ leigðum | leigt>: 1. <e-ð>: llogar una cosa
(adquirir el dret a emprar una cosa llogant-la)
hvar get ég fengið leigðan bíl? On puc llogar un cotxe?
leigja [sér] litla íbúð: llogar un piset
2. <leigja e-ð [út]>: llogar una cosa (oferir el lloguer d'una cosa)
leigja e-m e-ð: llogar una cosa a algú
geymsluhólfið var leigt út fyrir tveimur vikum: la caixa de seguretat
es va llogar fa dues setmanes
-
leigjandi <m. leigjanda, leigjendur>:
-
arrendatari m, arrendatària f
-
leigu·bifreið <f. -bifreiðar, -bifreiðar (o: -bifreiðir)>:
-
taxi m (→ leigubíll)
-
leigubifreiða·stöð <f. -stöðvar, -stöðvar>:
-
parada f de taxis (→ leigubílastöð)
-
leigubíla·staur <m. -staurs, -staurar>:
-
parada f de taxis (→ leigubílastöð)
-
leigubíla·stoppistöð <f. -stoppistöðvar, -stoppistöðvar>:
-
parada f de taxis
-
leigubíla·stöð <f. -stöðvar, -stöðvar>:
-
parada f de taxis
-
leigu·bíll <m. -bíls, -bílar>:
-
taxi m
-
♦ taka leigubíl: agafar un taxi
-
♦ taka leigubíl frá hótelinu til flugvallarins (o: á flugvöllinn): agafar un taxi de l'hotel a l'aeroport
-
♦ taka leigubíl heim til sín: agafar un taxi per anar a ca seva
-
♦ hringja á (o: í) leigubíl [fyrir e-n]: trucar (o: cridar) un taxi [per a algú]
-
♦ gætirðu fyrir mig hringt á nóttunni: que podria cridar-me un taxi?
-
♦ hringja á leigubíl til þess að komast heim: cridar un taxi per anar a casa
leigubíl·stjóri <m. -stjóra, -stjórar>: taxista m & f
-
leigubíls·ferð <f. -ferðar, -ferðir>:
-
carrera f de taxi, viatge m amb taxi
leigu·flug <n. -flugs, -flug>: [vol m] xàrter m
-
leigu·flugfélag <n. -flugfélags, -flugfélög>:
-
companyia f de vols xàrter, companyia f de xàrters
-
leigu·húsnæði <n. -húsnæðis, pl. no hab.>:
-
habitatge m de lloguer, habitatge llogat
-
leigu·íbúð <f. -íbúðar, -íbúðir>:
-
pis m de lloguer, pis llogat
-
leigu·liði <m. -liða, -liðar>:
-
arrendatari m, arrendatària f
-
leigu·morðingi <m. -morðingja, -morðingjar>:
-
assassí m a sou, assassina f a sou
-
leigu·penni <m. -penna, -pennar>:
-
negre m (escriptor que escriu a l'ombra obres que surten a nom d'un altre)
-
leigu·sali <m. -sala, -salar>:
-
[propietari] arrendador m, [propietària] arrendadora f (persona que lloga un edifici, habitatge etc. seu a una altra, amo o mestressa de l'habitatge que lloga)
leigu·samningur <m. -samnings, -samningar>: contracte m de lloguer
-
leigu·starfsmaður <m. -starfsmanns, -starfsmenn>:
-
treballador m temporal, treballadora f temporal (contractat a través d'ETT)
-
leigu·taki <m. -taka, -takar>:
-
llogater m, llogatera f, arrendatari m, arrendatària f (persona que viu de lloguer)
leigu·vél <f. -vélar, -vélar>: xàrter m (avió)
-
leikari <m. leikara, leikarar>:
-
1. <TEATR & CINE> actor m, actriu f
-
2. (á hljóðfæri) intèrpret m & f (persona que toca un instrument musical)
leik·fang <n. -fangs, -föng>: joguina f
leikföng fyrir börn: joguines per a infants
leik·fimi <f. -fimi, no comptable>: gimnàstica f (a escola)
vera í leikfimi: fer gimnàstica
leikfimi·hús <n. -húss, -hús>: gimnàs m
leikfimi·kennari <m. -kennara, -kennarar>: professor m d'educació física,
professora f d'educació física
leikfimi·salur <m. -salar, -salir>: sala f de gimnàstica
-
leikfimis·búningur <m. -búnings, -búningar>:
-
(fimleikabúningur) vestit m de gimnàstica
-
◊ glennulegur leikfimisbúningur og Tweety. <...> af þeim sökum datt mér eitt ráð í hug... <...> en það er að fjárfesta í glennulegum leikfimisbúning, spóka mig um í honum í Movement (=Hreyfing) og reyna að vekja á mér athygli í strákaheiminum þannig: un vestit de gimnàstica descocat i en Piolín. Per aquesta raó, només se m'ha ocorregut un únic pla i aquest consisteix en invertir en un vestit de gimnàstica descocat i exhibir-m'hi amb ell al Movement (=Moviment) i mirar d'atreure d'aquesta manera i cap a mi l'atenció del món dels nois
-
leik·gleði <f. -gleði, no comptable>:
-
ganes f.pl de jugar
-
leik·grind <f. -grindar, -grindur>:
-
parc m [per a nen petit] (gàbia d'infant)
leik·hús <n. -húss, -hús>: teatre m (edifici)
-
leikhús·gagnrýnandi <m. -gagnrýnanda, -gagnrýnendur>:
-
crític m teatral, crítica f teatral
leikhús·kíkir <m. -kíkis, -kíkjar>: prismàtics m.pl de teatre & òpera
-
leikhús·sýning <f. -sýningar, -sýningar>:
-
representació f teatral
-
leik·höfundur <m. -höfundar, -höfundar>:
-
autor m teatral, autora f teatral
-
leikinn, leikin, leikið <adj.>:
-
1. <GEN> jugat -ada
-
◊ heimaleikurinn, sem var leikinn í mikilli þoku...: el partit de tornada, jugat enmig d'una gran boira...
-
2. (hlutverk) interpretat -ada (paper)
-
◊ frú Dalloway sem er leikin af Nicole Kidman...: la senyora Dalloway, interpretada per Nicole Kidman...
-
3. (fær) hàbil, destre -a (expert)
-
◊ leikinn sæfari: un expert navegant, un hàbil navegant (que sap navegar amb perícia)
-
♦ leikinn í e-u: destre en una cosa, expert en una cosa
-
♦ leikinn við e-ð: destre en una cosa, expert en una cosa
-
♦ leikinn við að <+ inf.>: ésser hàbil <+ part. pres.>
-
◊ Picasso var leikinn við að mála og teikna allt frá barnsaldri: en Picasso, ja des de la seva infantesa, va ésser destre pintant-ho i dibuixant-ho tot
-
leik·kona <f. -konu, -konur. Gen. pl.: -kvenna>:
-
actriu f
leik·rit <n. -rits, -rit>: obra f de teatre, peça f de teatre
-
leikrita·höfundur <m. -höfundar, -höfundar>:
-
dramaturg m, dramaturga f, autor m teatral, autora f teatral
-
leik·skáld <n. -skálds, -skáld>:
-
dramaturg m, dramaturga f, autor m teatral, autora f teatral
-
leikskóla·kennari <m. -kennara, -kennarar>:
-
puericultor m [diplomat], puericultora f [diplomada], <FAM> mestre m de guarderia, mestra f de guarderia
leik·skóli <m. -skóla, -skólar>: guarderia f
leik·skrá <f. -skrár, -skrár>: programa m (de teatre & òpera)
-
leik·stýra <-stýri ~ -stýrum | -stýrði ~ -stýrðum | -stýrt ║ e-m ~ e-u>:
-
dirigir algú ~ una cosa (algú = actor, actriu; una cosa = orquestra, pel·lícula, programa de televisió etc.)
-
◊ hann mun leikstýra næstu James Bond mynd: dirigirà la propera pel·lícula de James Bond
leikur <m. leiks, leikir>: 1. <GEN & FIG> joc m
kalla e-n til leiks: <FIG> #1. convocar algú a participar
(en alguna cosa); #2. involucrar algú
(en l'acció de pel·lícula, trama de novel·la etc.)
skerast inn í leikinn: <FIG> involucrar-se, intervenir
(en l'acció de pel·lícula, trama de novel·la etc.)
2. (í skák) jugada f (moviment de jugador d'escacs)
eiga leik: [haver de] moure, [haver de] jugar
(tocar fer la jugada a un dels dos jugadors d'escacs)
þú átt leik: tu mous (o: jugues tu)
3. (á sviði) actuació f (d'actor a escenari o pel·lícula)
4. (leikrit) peça f de teatre (drama etc.)
5. (knattspyrnu-, körfuknattleikur o.s.fr.) partit m (matx de futbol, bàsquet etc.)
leikur <m. leiks, leikar>: 1. (íþróttakeppni) competició f (esportiva)
2. (viðureign) lluita f (enfrontament, combat)
ójafn leikur: lluita desigual
-
leik·vangur <m. -vangs, -vangar>:
-
teatre m (grec, romà. Per al teatre modern, → leikhús)
-
◊ öll borgin komst í uppnám, menn þustu hver um annan til leikvangsins og...: i tota la ciutat s'omplí de confusió, i es precipitaren en massa al teatre...
-
◊ ...sendu einnig til hans og báðu hann að hætta sér ekki inn á leikvanginn: li enviaren a dir que no s'exposés anant al teatre
| |
El vocable islandès tradueix el mot grec θέατρον dels Actes dels Apòstols 19,29 i 19,31. La versió islandesa del 1540 del Nou Testament empra al terme → sjónarflötur. |
|
|
leir <m. leirs, leirtegundir>: 1. <GEN> fang m
hann gengur yfir landstjóra sem leir, eins og leirkerasmiður treður deigulmó:
trepitja els sàtrapes com fang, com el terrissaire pasta amb els peus l'argila
2. (pottaraleir, deigulmór) argila f (de gerrer)
brenndur leir: terra cuita, terracota f, terrissa f, test m (Bal.)
þaninn leir: argila expandida
-
leir- <en compostos>:
-
de terrissa, d'argila cuita, de terracota, de test
-
leira <f. leiru, leirur>:
-
1. <GEN> fanguissar m, fangar m
-
2. leirur <f.pl leirna (o: leira)>: (svæði þar sem einkum er að finna mélu (silt) og fíngerðan sand sem vatn flýtur yfir — einkum á flóð) *maresmes m.pl de marea (watt, mareny o terreny tarquimós, constituït de sorra i al·luvió, que s'inunda durant la marea alta)
-
Leira <f. Leiru, no comptable>:
-
Loira f (riu de França)
-
leir·bað <n. -baðs, -baöð>:
-
bany m de fang
-
leir·borinn, -borin, -borið <adj.>:
-
argilós -osa
-
◊ leirborinn jarðvegur: sòl argilós
-
leir·brosma <f. -brosmu, -brosmur>:
-
bròtola vermella, mòllera vermella (Bal.), urofici vermell (o: roig) (peix Urophycis chuss)
-
leir·brot <n. -brots, -brot>:
-
test m (bocí d'objecte de terrissa)
-
leir·burður <m. -burðar, no comptable>:
-
versots m.pl, versos m.pl de pa sucat amb oli, versos atrotinats
-
leir·dúfa <f. -dúfu, -dúfur>:
-
plat m (objecte de terrissa emprat en el tir al plat)
-
leirdúfu·skotkeppni <f. -skotkeppni, -skotkeppnir>:
-
campionat m de tir al plat
-
leir·fígúra <f. -fígúru, -fígúrur>:
-
figureta f de terrisa, figureta f de fang
-
leir·fótur <m. -fótar, -fætur>:
-
1. <GEN> peu m de terrissa
-
♦ glertertudiskur með leirfæti: tartera f de vidre amb peu de terrissa
-
2. <FIG> peu m de fang
-
♦ risi (o: kolossur) á leirfótum: <LOC FIG> gegant m amb peus de fang
-
leir·gedda <f. -geddu, -geddur>:
-
àmia f (peix Amia calva)
-
leir·her <m. -hers, -herir>:
-
exèrcit m de terracota
-
leir·hver <m. -hvers, -hverir>:
-
<GEOL> bassal m (o: badina f; o: toll m) de fang bullent
-
leir·höfuð <n. -höfuðs, -höfuð>:
-
cap m de terracota
leir·kenndur, -kennd, -kennt <adj.>: argil·laci -àcia, argilós -osa, argilenc -a
-
leir·ker <n. -kers, -ker. Gen. pl.: -kerja (o: -kera); dat.pl.: -kerjum (o: -kerum)>:
-
gerra f de terrissa (o: d'argila -Bal.-)
-
◊ en hengi allur þungi föðurættar hans sig á hann með niðjum sínum og skyldmennum, öll smákerin (kɔl kəˈlēi̯ ha-qqāˈtˤān, כֹּל כְּלֵי הַקָּטָן), eigi aðeins skálarnar, heldur og öll leirkerin (wə-ˈʕaδ ˌkāl־kəˈlēi̯ ha-nnəβāˈlīm, וְעַד, כָּל-כְּלֵי הַנְּבָלִים): però s'hi penjarà a sobre tot el pes de la casa paterna —parents propers i llunyans—, tota la petita vaixella, i no només les copes, ans també totes les gerres de terrissa
leirkera·gerð <f. -gerðar, -gerðir>: ceràmica f (com a fabricació d'utensilis d'argila)
leirkera·smíði <f. -smíði, no comptable>: ceràmica f, terrisseria f,
canteria f (Val.) (esp. com a ofici)
leirkera·smiður <m. -smiðs, -smiðir>: terrissaire m & f
-
leir·krukka <f. -krukku, -krukkur>:
-
pot m de terrissa
-
leir·krús <f. -krúsar, -krúsir>:
-
gerra f de terrisa
leir·list <f. -listar, no comptable>: ceràmica f (com a art)
leirlista·maður <m. -manns, -menn>: ceramista m & f
-
leir·ljós, -ljós, -ljóst <adj.>:
-
isabel·la (color de pelatge de cavall)
-
♦ leirljós hestur: un cavall de color isabel·la
leir·munir <m.pl -muna>: objectes m.pl de ceràmica
-
leir·pottur <m. -potts, -pottar>:
-
greixonera f de terrissa, cassola f de terrissa, tupí m de terrissa
-
leir·rækja <f. -rækju, -rækjur. Gen. pl.: -rækna o: -rækja>:
-
gamba borda (crustaci Solenocera membranacea)
-
leir·skáld <n. -skálds, -skáld>:
-
poeta m de pa sucat amb oli, poetessa f de pa sucat amb oli, poetastre m, poetastra f
-
leir·skífur <f.pl -skífna (o: -skífa)>:
-
<GEOL> lutita f físsil, pelita f (→ flöguberg)
-
leir·slabbi <m. -slabba, -slabbar>:
-
brema f [comuna] (peix Abramis brama)
-
leir·steind <f. -steindar, -steindir>:
-
<GEOL> roca argilosa (com ara la terra de paraire, la bentonita, la caolinita etc.)
-
leir·steinn <m. -steinn, -steinar>:
-
1. <GEOL> argil·lita f
-
2. (sólþurrkaður múrsteinn) tova f (rajola gruixuda de fang cru, assecada al sol)
-
♦ sólbrenndur (o: sólþurrkaður) leirsteinn: tova [assecada al sol]
-
◊ húsin eru byggð úr sólbrenndum leirsteini: les cases són de tova assecada al sol
-
◊ mikill fjöldi húsa í borginni er byggður [úr] sólþurrkuðum leirsteinum: un gran nombre de cases de la ciutat són fetes de toves assecades al sol
-
leir·stokkinn, -stokkin, -stokkið <adj.>:
-
esquitxat -ada de fang, tacat -ada de fang
-
leir·stytta <f. -styttu, -styttur>:
-
estatueta f de terrisa, estatueta f de fang
-
leir·tau <n. -taus, no comptable>:
-
vaixella f, plats m.pl, pisa f
-
leirugur, leirug, leirugt <adj.>:
-
1. <GEN> fangós -osa, llotós -osa, ple -ena de fang
-
◊ leirugur vegur: un camí enfangat
-
2. (leirkenndur) argilós -osa (argilenc)
-
leiru·maðkur <m. -maðks, -maðkar>:
-
arenícola m (qualsevol individu del gènere d'anèl·lids poliquets Arenicola)
-
♦ → sandmaðkur “arenícola marí, cuc de sorra”
-
leir·vara <f. -vöru, -vörur. Emprat hab. en pl.>:
-
objectes m.pl de terrissa
leir·völlur <m. -vallar, -vellir>: <ESPORT> pista f de terra batuda (esp. pista de tennis)
-
leista <f. leistu, leistur>:
-
*llengua f de gos, *palaia grisa (peix Glyptocephalus cynoglossus) (→ langlúra)
-
leista·koli <m. -kola, -kolar>:
-
*llengua f de gos, *palaia grisa (peix Glyptocephalus cynoglossus) (→ langlúra)
-
leisti <m. leista, leistar>:
-
variant de → leistur “forma de sabater”
-
leistur <m. leists, leistar>:
-
1. (til skósmíða, skóleistur) forma f (motlle de sabater)
-
2. (háleistur (upp á miðjan kálfa), hálfsokkur) mitjó alt (fins aprox. a mitjan ventre de la cama)
-
◊ gatslitnir leistar: mitjons foradats [per l'ús]
-
♦ vera e-m leistur í annan skó: <LOC FIG> ésser-li un problema a algú
-
3. (framleistur) puntera f (part anterior o davantera de mitjó o calça, que cobreix els dits del peu)
-
leit <f. leitar, leitir>:
-
1. <GEN> cerca m, recerca f, <† & ritm./lit.> questa f, cercada f (Mall., Men.)
-
♦ fara e-s á leit við e-n: adreçar-se (o: dirigir-se; o: recórrer) a algú per una cosa
-
♦ fara þess á leit að <+ inf.>: mirar de <+ inf.>, intentar de <+ inf.>, cercar de <+ inf.>
-
♦ í leit að e-u: en cerca d'una cosa, a la recerca d'una cosa
-
◊ “Í leit að glötuðum tíma” eftir Marcel Proust: “A la recerca del temps perdut” de Marcel Proust
-
♦ koma í leitirnar: aparèixer, trobar-se, ésser trobat -ada
-
◊ gamlar myndir koma í leitirnar: apareixen fotos antigues
-
♦ leitin að heilaga gralnum (o: að hinum heilaga gral): <HIST LITER> la questa del sant Graal
-
♦ það er leit að öðru eins: <LOC FIG> és insòlit, és raríssim
-
♦ leit og björgun: rescat i salvament (de persones perdudes, p.e., a la muntanya o a la mar, o en perill de mort)
-
2. leitir <f.pl leita>: (smölun) les ‘cercades’ f.pl (replec anual, fet per la tardor, de les ovelles que han estat pasturant a lloure per les muntanyes durant l'estiu)
-
leit:
-
1ª i 3ª pers. sg. del pretèrit ind. de → líta “mirar”
-
leita¹:
-
gen. pl. de → leit “recerca, cercada”
-
leita² <leita ~ leitum | leitaði ~ leituðum | leitað>:
-
buscar, <† & ritm./lit. & Bal. & Alguer> cercar
-
◊ biðjið, og yður mun gefast, leitið, og þér munuð finna, knýið á, og fyrir yður mun upp lokið verða: demaneu, i us serà donat; cerqueu, i trobareu; truqueu, i us obriran
-
◊ því að hver sá öðlast, sem biður, sá finnur, sem leitar, og fyrir þeim, sem á knýr, mun upp lokið verða: perquè tot aquell qui demana, rep, i qui cerca, troba; i a qui truca, li obren
-
♦ leita að e-u ~ e-m: cercar una cosa ~ algú (cosa = objecte, substantiu concret)
-
◊ á marga vegu ert þú sá sem ég er að leita að, Sveinn: Sveinn, en molts d'aspectes ets l'home que estic cercant
-
◊ leita að [nýrri] vinnu: cercar [una nova] feina
-
◊ leita að eiginkonu: cercar dona (per casar-s'hi)
-
◊ leita að eiginkonu sinni: cercar la seva dona
-
Amb datiu ètic:
-
♦ leita sér að vinnu erlendis: cercar feina a l'estranger, buscar-se feina a l'estranger
-
♦ leita á e-n: #1. (ráðast á) escometre algú (abordar, envestir, atacar & per fer-li una proposta, demanar-li alguna cosa etc.); #2. (vera nærgöngull við e-n) importunar algú (molestar & ésser carregós); #3. (móðga) ofendre algú (ésser ofensiu)
-
◊ menn skyldu aldrei leita á aðra, allra síst gesti eða gamalmenni: mai no s'hauria d'ofendre ningú i al menys de tot, hostes o vells
-
◊ hann kvaðst eigi á aðra leita mundu að fyrra bragði "en eigi veit eg," segir hann, "hversu mér bregður við ef aðrir leita á mig": va dir que ell no seria el primer a ofendre un altre, però “no sé pas”, va dir, “com reaccionaré si d'altres m'ofenen a mi”
-
♦ leita á e-n með e-ð: escometre algú per demanar-li una cosa
-
♦ leita á við e-n: sol·licitar una cosa d'algú
-
♦ leita á fund e-s: anar a trobar-se amb algú
-
♦ leita á e-m: escorcollar algú
-
♦ leita eftir e-u: cercar una cosa (cosa = substantiu abstracte)
-
◊ leita eftir sannleikanum: cercar la veritat
-
♦ leita eftir e-u við e-n: demanar una cosa a algú (adreçar-se a algú per sol·licitar-ne o demanar-li alguna cosa)
-
♦ leita e-s: <† & ritm./lit.> cercar una cosa ~ algú
-
♦ leita hælis: cercar refugi, refugiar-se
-
♦ leita læknis: anar a veure un metge, fer-se visitar per un metge
-
♦ leita ráða til e-s: cercar consell en algú, anar a consultar algú
-
♦ leita upplýsinga: cercar informació
-
♦ leita e-s í: cercar un mitjà per a atènyer un objectiu determinat
-
◊ og leitaði Þórður mjög margs í að hugga hana og var vel til hennar: i en Þórður va intentar moltíssimes de coses (va intentar de tot per a consolar-la, va cercar de consolar-la de totes les maneres que pogué) per a consolar-la a ella i era bo amb ella
-
◊ svá segir mér hugr um at þær einar fébœtr verði er oss mun meins í leitat: tinc el pressentiment que les úniques compensacions econòmiques [que acceptaran] seran les qui tinguin per objectiu fer-nos mal
-
♦ leita fyrir sér [að e-u]: estar mirant-se de trobar una cosa (anar cercant sense presses, remirant-s'hi, una feina, un habitatge etc. que agradin o vagin bé)
-
◊ ég kom heim í byrjun apríl og leitaði fyrir mér með vinnu fyrst á Austurlandi: vaig tornar a casa a l'abril i he estat mirant-m'ho per veure si trobo primer una feina a l'Austurland
-
♦ leita sér lífs: mirar de salvar-se, cercar la salvació (de la pròpia vida)
-
♦ leita sér lækninga: [haver d']anar al metge (cercant la curació d'un mal que hom té)
-
♦ leita til e-s: recórrer a algú
-
♦ leita til hægri ~ vinstri: tirar (o: desviar-se) cap a la dreta ~ l'esquerra (subjecte: roda, aparell, pilota llençada, serrell de cabells etc.)
-
♦ leita til e-s staðar: refugiar-se a algun lloc
-
♦ leita e-ð ~ e-n uppi: estar cercant una cosa ~ algú, estar mirant de trobar una cosa ~ algú
-
leitar·flokkur <m. -flokks, -flokkar>:
-
equip m de cerca, patrulla f de [re]cerca (de persona desapareguda o perduda)
-
leitar·heimild <f. -heimildar, -heimildir>:
-
<JUR> ordre f d'escorcoll
-
leitast <leitast ~ leitumst | leitaðist ~ leituðumst | leitast ║ við að <+ inf.>>:
-
maldar a <+ inf.> una cosa, esforçar-se per <+ inf.> una cosa
-
◊ hann (= Gaudí) leitaðist við að finna mynstur í náttúrunni sem hann gæti nýtt við sköpun sína: ell (= en Gaudí) s'esforçava per trobar en la natura models que pogués aprofitar en la seva creació
-
leiti <n. leitis, leiti>:
-
[petit] turó m, tossal m, [petit] pujol m
-
♦ á hinu leitinu: d'altra banda, en canvi
-
♦ á næsta leiti: a prop, en la rodalia
-
leitt:
-
nom & ac. sg. nt. forts de → leiður, leið, leitt “tip -a”
-
leka <lek ~ lekum | lak ~ lákum | lekið>:
-
1. (drjúpa) degotar (caure un líquid gota a gota)
-
♦ kraninn lekur án afláts: l'aixeta degota incessantment
-
♦ þakið lekur: hi ha una gotera
-
♦ það lekur úr nefinu á e-m: el nas li degota (com a conseqüència d'un refredat)
-
♦ það (o: vatnið) lekur úr rörinu í grunninn: la canonada té una fuita d'aigua i la deixa anar als fonaments de la casa
-
♦ það lekur úr loftinu: hi ha una gotera
-
♦ leka niður: <FIG> debilitar-se, afeblir-se
-
2. <MAR> fer aigua, tenir una via d'aigua
-
♦ báturinn lekur: la barca fa aigua
-
♦ vatnið lekur úr þvottavélinni: la rentadora fa aigua, a la rentadora li escapa aigua
-
3. <FIG> filtrar-se
-
♦ fréttin lak [út]: la notícia s'ha filtrat, la notícia ha traspuat a fora
-
♦ leka fréttinni í blaðið]: filtrar una notícia al diari
-
leka·liði <m. -liða, -liðar>:
-
<ELECTR> [interruptor m] diferencial m, protector m de sobretensions (en quadre elèctric)
-
lekanda·augnbólga <f. -augnbólgu, no comptable>:
-
<MED> oftàlmia gonocòccica
-
lekandi <m. lekanda, no comptable>:
-
<MED> gonorrea f
-
leki <m. leka, lekar>:
-
1. <GEN> fuita f [de líquid] (fissura per on s'escola un líquid & líquid escolat)
-
♦ → gasleki “fuita de gas”
-
2. (þakleki) gotera f (fissura al sostre per on s'escola l'aigua de pluja)
-
♦ leki úr þaki: aigua de la gotera
-
◊ fatan er enn undir lekanum og handklæði út um allt: la galleda encara és a sota de la gotera i pertot al seu voltant hi ha tovalloles
-
♦ setja undir leka[nn]: #1. <GEN> posar una galleda sota una gotera; #2. <FIG> posar una mica d'esparadrap, fer un pedaç (recórrer a una solució d'emergència, però no definitiva)
-
♦ sjá við lekanum: < FIG> prevenir un mal
-
3. <MAR> via f d'aigua
-
♦ leki kom að skipinu: el vaixell va fer aigua, es va obrir una via d'aigua al vaixell
-
4. (um frétt) filtració f (de notícia, p.e., a la premsa)
-
5. (dreittill, smásopi) glopet m, xispa f (cast.) (petita quantitat de beguda, esp. alcohòlica)
-
◊ áttu leka?: que tindries un glopet?
-
lektari <m. lektara, lektarar>:
-
<RELIG> faristol m [d'església]
-
lektor <m. lektor, lektorar>:
-
[professor] lector m, [professora] lectora f (classe de professor d'universitat)
-
lekur, lek, lekt <adj.>:
-
1. <GEN> que deixa passar l'aigua
-
♦ þakið er lekt: hi ha una gotera
-
♦ þakið er orðið lekt: ha sortit una gotera
-
2. <MAR> que té una via d'aigua, que fa aigua
-
♦ báturinn er lekur: la barca fa aigua
-
lemja <lem ~ lemjum | lamdi ~ lömdum | lamið>:
-
1. <e-ð>: batre una cosa (fins a esbocinar-la o fer-la malbé & amb cops forts, produint un soroll fort)
-
◊ haglið lamdi allan jarðargróða og braut hvert tré merkurinnar: el calabruix va batre tota l'herba i trossejà tots els arbres de la plana
-
◊ þat var opt um vetrinn at Þorgils heyrði lamit úti um þekjuna: durant l'hivern, sovint s'esdevenia que en Þorgils sentia que pegaven uns cops forts a la teulada (un mort revenidor o draugr que hi volia entrar)
-
2. <e-n [í e-ð]>: pegar a algú [a <+ part del cos>] amb acarnissament, baldar algú a cops (carregar algú de cops, atupar-lo o pegar-li fins a causar-li [greus] ferides)
-
◊ hann lömdu þeir í höfuðið og svívirtu: li van badar el cap a cops i el van ultratjar
-
♦ vera allur lurkum laminn: <LOC FIG> tenir tot el cos adolorit com si li haguessin clavat una bona bastonada
-
♦ lemja e-n grjóti: apedregar algú
-
◊ og Móse talaði við Ísraelsmenn, og þeir leiddu lastmælandann út fyrir herbúðirnar og lömdu hann grjóti: i en Moïsès va parlar als israelites i ells van fer sortir el blasfem fora del campament i el van apedregar
-
◊ og allur Ísrael lamdi hann grjóti, og þeir brenndu þá í eldi og grýttu þá: i tot Israel el va apedregar, els van cremar a la foguera i van cobrir-los de pedres
-
♦ lemja e-n grjóti til bana: apedregar algú fins a matar-lo (→ grýta)
-
◊ ...en allur Ísrael lamdi hann grjóti til bana: ...però tot Israel el va apedregar fins a la mort
-
lemjandi, lemjandi, lemjandi <adj.>:
-
<FIG> torrencial
-
♦ lemjandi rigning: pluja f torrencial
-
lemstra <lemstra ~ lemstrum | lemstraði ~ lemstruðum | lemstrað ║ e-n>:
-
baldar algú, esguerrar algú, desgraciar [físicament] algú, mutilar algú
-
lemstraður, lemstruð, lemstrað <adj.>:
-
baldat -ada
-
◊ þegar ég lá á spítalanum á Einglandi, allur kraminn og lemstraður bæði innvortis og útvortis eftir slysið, þá gerði ég þeim sem stjórnar líftórunni í fólki tvö boð ef hann vildi hjálpa mér að verða aftur að manneskju: després de l'accident, mentre era a l'hospital d'Anglaterra, baldat i destrossat, tant interiorment com físicament, vaig fer dues promeses al qui decideix sobre les vides de la gent si m'ajudava a tornar a ésser una persona
-
lemstrun <f. lemstrunar, pl. no hab.>:
-
esguerrament m, desgraciament m, mutilació f
-
lend <f. lendar, lendar>:
-
1. <GEN> gropa f
-
2. lendar <f.pl lenda>: ronyonada f, ronyons m.pl (regió lumbar)
-
lenda <f. lendu, lendur. Gen. pl.: lendna o: lenda>:
-
[extensió f de] terra f
-
lenda- <en compostos>:
-
<MED> lumbar, osfio-, osfi-
-
lenda <lendi ~ lendum | lenti ~ lentum | lent>:
-
1. <GEN> anar a parar
-
♦ lenda á steini: anar a topar amb una pedra, anar a petar contra una pedra
-
♦ lenda í e-u: anar a raure en..., acabar en...
-
♦ lenda í vandræðum: acabar ficat en dificultats
-
♦ lenda ofan í skurð: caure dins una rasa
-
♦ lenda e-u saman: <LOC impersonal. Subj. lògic en datiu> topar dues coses entre si, col·lidir dues coses
-
♦ þeim lenti saman: han tingut una col·lisió, han xocat
-
♦ það lenti á honum: <FIG> va acabar per haver-se'n d'encarregar ell, al final ho va haver de fer ell, li ho van passar a ell
-
2. (um flugvél) aterrar (avió)
-
♦ vélin lenti: l'avió ha aterrat (subjecte: avió)
-
♦ flugmaðurinn lenti vélinni: el pilot ha aterrat (o: ha fet aterrar) l'avió (subjecte: persona que mena l'avió)
-
♦ lenda á sjónum: amarar (hidroavió)
-
♦ lenda á tunglinum: allunar (nau espacial)
-
3. (um skip) atracar (vaixell)
-
lenda·liður <m. -liðar (o: -liðs), -liðir>:
-
<MED> vèrtebra f lumbar
-
lenda·skýla <f. -skýlu, -skýlur. Gen. pl.: -skýlna o: -skýla>:
-
tapall m, tapaculs m
-
lenda·svæði <n. -svæðis, -svæði>:
-
<MED> regió f lumbar
-
lendur, lend, lent <adj.>:
-
<HIST> enfeudat -ada, investit -ida amb un feu
-
♦ lendur maður: home ligi, feudatari (o: feudater) m, baró m de senyoria (càrrec nobiliari de la Noruega medieval. El lendr maðr era un vassall feudatari directe del rei de Noruega. Per sobre dels lendir menn hi havia els jarlar. El mot significa aproximadament home terrat, és a dir, home al qual el rei ha donat terra. A la segona meitat del segle XIII el terme es veié substituït pel gal·licisme barún, de tal manera que lendr maðr, barún i hersir es poden considerar sinònims per a designar el grau més baix de l'escalafó feudal noruec)
-
◊ Ólafur konungur fór er voraði út til sævar og lét búa skip sín og stefndi til sín liði og fór um vorið allt út eftir Víkinni til Líðandisness og allt fór hann norður á Hörðaland, sendi þá orð lendum mönnum og nefndi alla hina ríkustu menn úr héruðum og bjó þá ferð sem veglegast er hann fór í mót festarkonu sinni: quan va arribar la primavera, el rei Olau se'n va anar a la mar i hi féu aparellar els seus vaixells i convocar la seva host i, durant aquella primavera, va navegar resseguint la costa de la Víkin fins al cap de Líðandisnes i d'aquí es dirigí cap al nord, fins a arribar al Hörðaland on va enviar missatges als seus feudataris i va convocar tots els homes més poderosos d'aquelles regions (a fi que l'acompanyessin en el seu viatge) i va preparar el seu viatge amb molta de magnificència ja que anava a l'encontre de la seva promesa (de la seva núvia, de la seva futura dona)
lengi <adv>: 1. [durant] molt de temps
hve (o: hvað; o: hversu) lengi...?: 1. quant de temps fa que...?;
quin temps fa que...? (referent temporal: passat)
2. quant de temps...? fins quan...? (referent temporal: futur)
hve (o: hversu) lengi ætlar þú að misnota þolinmæði vora (o: okkar)?: fins quan
abusaràs de la nostra paciència?
3. ekki lengi: ja no
hann býr ekki lengi á þessum stað: ja no viu aquí
4. svo lengi sem X ekki <subj.>: mentre X no <subj.>
-
♦ hversu lengi enn hyggst þú misbjóða þolinmæði vorri, Catilína?: fins quan abusaràs de la nostra paciència, Catilina?
-
♦ helst til lengi: durant força temps, durant molt de temps
-
◊ «ek mun nú verða, Egill!» sagði hann, «at bera ábyrgð fyrir hlut mínum; ef ek drep saklausa menn, þá verð ek at svara því við guð; en þó er nú svá komit þínum hag, at ekki mun nú stoða, Egill!» sagði hann, «at fara með dirfð ok stirðlæti; tekit höfum vér þik nú svá í fangelsi; mun nú segja verða slíkt sem yfir hefir liðit, þótt eigi sé fagrt, sem mik varir at sé. Munu vér nú nærr gangaz um eptirleitina; skaltu nú segja um skipsögn þá, er vér hyggjum, at þú ok þínir menn hafir myrða en tekit féit til þín; hefir þetta nú œrit lengi leynt verit (variant: ...en tekit féit til þín, hefir þetta helzt til lengi leynt verit); höfum vér ok,» sagði konungr, «komit í þann stað, er vér hyggjum, at þetta hafi unnit verit»:
-
◊ eftir þetta ríður Skeggi á Miklabæ um náttina og gengur inn með brugðnu sverði og að hvílu Þórhalls og bað húsfreyju upp standa, kvað hana helsti lengi hafa sæmt við klækismann þann. Hún gerði svo. Hún bað Þórhalli griða. Hann kvað mannfýlu þá helst til lengi lifað hafa:
-
lengja <f. lengju, lengjur. Gen. pl.: lengja>:
-
1. (ræma) tira f (tros llarg i estret d'una cosa)
-
♦ lengjur af heilagfiski og steinbít: tires d'halibut negre i de peix llop
-
♦ lengjur af leðri: tires de cuir
-
♦ rista e-ð í lengjur: tallar una cosa a tires
-
2. (karton) cartró m (de xigarros)
-
lengst <adv. en grau comparatiu de → lengi>:
-
fa molt de temps
-
lengur <adv. en grau comparatiu de → lengi>:
-
més temps
-
♦ ekki lengur: ja no
-
♦ miklu lengur: molt més temps
-
lens <adj. inv.>:
-
<FAM = uppgefinn> acabat -ada, mort -a, retut -uda (Bal.)
-
♦ ég er lens: estic mort
-
♦ vera lens á e-u: <LOC FIG> tenir X esgotat -ada, estar eixut -a de X
-
lensa <f. lensu, lensur>:
-
<MIL> llança f
-
lensu·knapi <m. -knapa, -knapar>:
-
<TAUROM> picador m
lensu·lúpína <f. -lúpínu, -lúpínur>: llobí bord, llobí blau, tramús blau,
tramusser blau, llobí m de flor blava, llobí australià
(planta Lupinus angustifolius)
-
leppur <m. -lepps, -leppar>:
-
1. (tuskur) drap m, pedaç m (Mall.) (tros de tela vella i/o usada)
-
2. (bót) pedaç m (tros de tela o roba cosit a una peça de roba, apedaçament)
-
3. (skóleppur) plantilla f (de llana per a sabata)
-
4. (augnleppur) pegat m ocular, pegat m a l'ull, parxe m d'ull(cast., ekki ritm./no lit.) (per tapar un ull buit o un ull gandul)
-
5. (garmar) parracs m.pl, pellingots m.pl, pelleringos m.pl (Mall., Men.) (roba vella i esquinçada)
-
6. (handbendi) peó m (criat o servidor d'algú, titella d'algú)
-
7. (í tafli) clavada f (jugada en els escacs)
-
♦ algjör leppur: <ESCACS> clavada absoluta
-
♦ falskur leppur: <ESCACS> falsa clavada, enfilada
-
♦ hálfur leppur: <ESCACS> clavada parcial
-
♦ ? leppur: <ESCACS> clavada relativa
-
lepra <f. lepru, no comptable>:
-
1. (niðurgangur) diarrea f (cagarel·la)
-
2. <†> (holdsveiki, líkþrá) lepra f, llebrosia f
-
◊ Kolr var kallaðr kroppinbakr. Hann átti þrjá kostgripi: Þat var sverð, svá góðr gripr, at ekki var betra borit í þann tíma. Sverðit hét Angrvaðill. Annarr gripr var gullhringr, er Glæsir hét. Þriði var horn. Þat var náttúra drykkjar þess, er í var neðra gólfi, at hverr, sem af drakk, fekk vanheilsu þá, er lepra heitir, ok óminni svá mikit, at hann mundi engan þann hlut, sem áðr hafði verit, en ef drukkit var af efra hlut hornsins, þá bœttist þegar: al Kolr li deien el Geperut. Tenia tres objectes preciosos: El primer era una espasa tan bona que no n'hi havia cap altra de millor en aquell temps. Aquesta espasa es deia Angrvaðill. El segon objecte era un anell o braçalet d'or que es deia Glæsir. El tercer objecte era una banya. La natura de la beguda continguda a la part inferior d'aquesta banya era tal que tot aquell que en begués es contagiava de la malaltia que es diu lepra, i s'apoderava de & # 233; ell una desmemòria tan gran que que no recordava absolutament res del que que li hagués esdevingut anteriorment, però si, en canvi, bevia la cervesa de la part superior de la banya, es recuperava immediatament [de la lepra i de la desmemòria]
lerkaður, lerkuð, lerkað: 1. malmès -esa, malparat -ada, ferit -ida (després d'haver caigut,
tingut un accident, haver-se copejat amb alguna cosa etc.)
2. <fig> fastiguejat -ada
3. (mjög þreyttur) baldat -ada, retut -uda (Mall.) (extenuat, esgotat)
lesa <les ~ lesum | las ~ lásum | lesið>: 1. llegir
2. <e-ð> llegir una cosa
4. lesa sér til um e-ð: llegir sobre un tema per saber-ne més, familiaritzar-se amb un tema llegint
3. <uppúr e-u> llegir fragments escollits d'una cosa
lesa uppúr verkum sínum: fer una lectura (pública) de fragments de les seves obres
lesandi <m. lesanda, lesendur>: lector m, lectora f
halda lesandanum föngnum: captivar [l'atenció d]el lector
lesast <lest ~ lesumst | last ~ lásumst | lesist>: llegir-se
lesist fyrir notkun: llegeixi's abans d'usar
-
lesbía <f. lesbíu, lesbíur. Gen. pl.: lesbía>:
-
lesbiana f
les-geisladiskur <m. -disks, -diskar>: (CD-ROM diskur) CD-ROM m
-
les·gleraugu <n.pl -augna>:
-
ulleres f.pl de vista cansada, ulleres f.pl per llegir
-
♦ les- og vinnugleraugu: ulleres per llegir i fer feina de prop
-
les·mál <n. -máls, no comptable>:
-
1. (óbundið mál) prosa f (escrit o composició no en vers)
-
2. (efni sem verður lesið) matèria f de lectura (text que es llegeix o que s'ha de llegir)
-
lessa <f. lessu, lessur. Gen. pl.: lessa>:
-
<FAM> bollera f (lesbiana)
-
lest <f. lestar, lestir>:
-
1. (járnbrautarlest) tren m (de ferrocarril)
-
♦ bíða eftir lestinni: esperar el tren
-
♦ lest til Barselónu: tren a Barcelona
-
♦ með lest: amb tren, per tren
-
♦ missa af lestinni: perdre el tren
-
♦ vera búinn að missa af lestinni: <FIG> haver perdut el tren
-
♦ ná lestinni: [aconseguir] agafar el tren
-
♦ skipta um lest: fer transbordament
-
♦ stökkva fyrir lest: tirar-se a un tren, saltar davant un tren (per matar-se)
-
2. (lestarrúm) espai m de càrrega, bodega f [de càrrega] (cast.) (de vaixell, no compartimentat)
-
♦ í lest: a la bodega de càrrega
-
3. (hólf í lestarrúmi skipsins) tanc m (de vaixell, compartimentat)
-
◊ þá voru enn um 67 þúsund tonn af olíu í lestum skipsins: encara hi havia unes 67 mil tones de petroli en els tancs del vaixell
-
4. (smálest, tonn) tona f (pes)
-
♦ ensk (o: bresk; o: löng) lest: tona anglesa (o: britànica) (1.016 quilos)
-
5. (kaupmannalest) caravana f (de mercaders)
-
6. (burðardýraröð, hestaröð) rècua f (o: rècula) (de bèsties de càrrega)
-
♦ reka lestina: <LOC FIG> ésser el darrer de la fila, tancar la columna
-
7. lestir <f.pl lesta>: <HIST> lestir, època de l'any (juny-juliol) en què els pagesos anaven als kaupstaðir a vendre-hi llurs productes
-
♦ á lestum: a la temporada de les lestir, per les lestir
-
8. (farmur, fragt) càrrec m de nau, càrrega f (carregament)
-
9. (byrði) feix m, càrrega f (somada, fardell)
| |
A l'Edat Mitjana, la tona norrena equivalia a 10 o 12 lliures de nau o skippund. L'skippund variava entre els 148 quilos, si fa no fa, i els 185 quilos. |
|
| |
|
|
lestar·fyrirtæki <n. -fyrirtækis, -fyrirtæki>: empresa ferroviària
-
lestar·hleri <m. -hlera, -hlerar>:
-
<MAR & AERONÀUT> tapa f d'escotilla, quarter m d'escotilla, [porta f de l']escotilla f de la bodega de càrrega
-
lestar·hristingur <m. -hristings, -hristingar>:
-
sacsada f del tren, sotragueig m del tren
-
lestar·samband <n. -sambands, -sambönd>:
-
connexió f de tren[s], connexió ferroviària
-
♦ neðanjarðarlestar- og lestarsambönd: <FERRO> les connexions ferroviàries i amb metro
-
lestar·skrölt <n. -skrölts, no comptable>:
-
tracaleig m del tren
-
lestar·stöð <f. -stöðvar, -stöðvar>:
-
estació f de tren
-
♦ lestarstöðin í Tarragónu: l'estació de Tarragona
-
♦ rútu- og lestarstöðin: l'estació de tren i d'autobusos
lestar·vagn <m. -vagns, -vagnar>: vagó m de tren
-
Lestrýgóni <m. Lestrýgóna, Lestrýgónar>:
-
<MITOL CLASS> Lestrígon m
-
♦ Lestrýgónarnir: els Lestrígons
-
lestur <m. lesturs (o: lestrar), lestrar>:
-
1. <GEN> lectura f
-
♦ lesa e-m lestinn: <LOC FIG> cantar-li les quaranta a algú
-
2. (nám) estudi m (aprenentatge de lliçó, preparació de classe)
-
3. (tínsla) collida f, recollida f (arreplegament de flors, de fruits, de baies)
-
4. (ráðning) desxiframent m (descodificació)
leti <f. leti, pl. no hab.>: peresa f
-
letingi <m. letingja, letingjar>:
-
mandrós m, mandrosa f, peresós m, peresosa f, gallofo m, gallofa f, gandul m, gandula f
letur·humar <m.-humars, -humrar>: escamarlà <m> (crustaci Nephrops norvegicus)
letur·skerkir <m.-skerkis, -skerkar>: bacoreta <f> (peix Euthynnus alletteratus)
-
Levíaþan <m. Levíaþans, no comptable>:
-
<†> variant arcaica de → Levjatan “Leviatan”
-
◊ mun eigi þú draga Levíaþan á öngli eða bora kinnur hans með baugi?: Per ventura pescaràs tu el Leviatan amb un ham o travessaràs les seves galtes amb una anella?
-
Levjatan <m. Levjatans, no comptable>:
-
Leviatan m (liwyāθān ,לִוְיָתָן)
-
◊ þeir sem bölva deginum, formæli henni, - þeir sem leiknir eru í að egna Levjatan: que els qui maleeixen el dia, la maleeixin a ella - els [mateixos] que són destres a provocar el Leviatan
-
◊ á þeim degi mun Drottinn með hinu harða, mikla og sterka sverði sínu hegna Levjatan, hinum flughraða dreka, Levjatan, hinum bugðótta dreka, og bana sjóskrímslinu: aquell dia, el Senyor colpirà amb la seva forta, gran i dura espasa el Leviatan per a castigar-lo, el drac de vol rabent, Leviatan, el drac tortuós i matarà el monstre marí
-
◊ þú klaufst hafið með mætti þínum, þú braust sundur höfuð drekans á vatninu, þú molaðir sundur hausa Levjatans, gafst hann dýrum eyðimerkurinnar að æti: tu vas fendre amb el teu poder la mar, tu vas trencar el cap del drac de les aigües, tu vas esclafar els caps del Leviatan i el donares a les bèsties del desert perquè el devoressin
-
◊ þar fara skipin um og Levjatan, er þú hefir skapað til þess að leika sér þar: hi naveguen els vaixells i s'hi passeja el Leviatan que tu vas crear perquè hi jugués
-
levsít <n. levsíts, no comptable>:
-
<GEOL> leucita f
-
leyfa <leyfi ~ leyfum | leyfði ~ leyfðum | leyft ║ e-ð>:
-
permetre una cosa
-
♦ leyfa e-m e-ð: permetre una cosa a algú
-
♦ leyfa sér e-ð: permetre's una cosa
-
♦ leyfa sér að <+ inf.>: permetre's [de] <+ inf.>
-
♦ leyfa e-u að gerast: permetre que passi una cosa
-
◊ ...úr því að hann hefði leyft nauðguninni að gerast: ...atès que havia permès que s'esdevingués la violació
-
leyfður, leyfð, leyft <adj.>:
-
permès -esa
-
leyfis·leysi <n. -leysis, no comptable>:
-
manca f de permís o autorització
-
♦ í leyfisleysi: sense permís, sense autorització, no autoritzat -ada
-
♦ fara inn í húsið í leyfisleysi: entrar dins la casa sense permís
-
♦ hafa e-ð eftir í leyfisleysi: citar una cosa sense [la deguda] autorització
-
leyna <leyni ~ leynum | leyndi ~ leyndum | leynt ║ e-u>:
-
amagar una cosa
-
◊ þá verður Elísabet hafandi og leyndi hún því fimm mánuður: Llavors l'Elisabet va quedar embarassada i ho va amagar durant cinc mesos
-
◊ en eftir þessa daga varð Elísabet kona hans þunguð, og hún leyndi sér í fimm mánuði : i passats aquests dies, l'Elisabet, sa dona, va quedar embarassada i durant cinc mesos es va estar amagada
-
◊ leyna kvíða sínum: amagar la seva ansietat
-
♦ leyna e-n e-u: <& FIG> amagar una cosa a algú
-
♦ e-ð fer leynt: <LOC FIG> una cosa es manté en secret
-
♦ hann leynir á sér: <LOC FIG> amaga més del que mostra per defora (en ell hi ha més que no sembla, és una persona més enigmàtica que no sembla)
-
leynast <leynist ~ leynumst | leyndist ~ leyndumst | leynst>:
-
amagar-se
leynd <f. leyndar, leyndir>: 1. (launung) secret m
með leynd: en secret
leggja (o: draga) leynd á e-ð: <FIG> amagar una cosa, ocultar una cosa
tala ekki í leyndum: parlar obertament
2. (leynistaður) amagatall m (indret ocult)
í leyndum: a] d'amagat, sigilosament (en un amagatall, sense que ningú no se n'adoni)
b] <FIG> a l'ombra (sense fer-ne ostentació)
leyndar·dómur <m. -dóms, -dómar>: 1. <GEN> misteri m
2. (launung, leyndarmál) secret m
-
leyndar·mál <n. -máls, -mál>:
-
secret m
-
♦ búa yfir [skelfilegu] leyndarmáli: guardar (o: amagar) un [terrible] secret
-
♦ ljóstra upp leyndarmáli: revelar un secret
-
♦ þegja yfir leyndarmálinu: guardar el secret
-
leyndur, leynd, leynt <adj.>:
-
amagat -ada, ocult -a
-
♦ það fer leynt með e-ð: una cosa és mantinguda en secret (o: amagada)
-
♦ leynt og ljóst: en públic i en secret, obertament i d'amagat
leyni·gyðingdómur <m. -gyðingdóms, no comptable>: criptojudaisme m
leyni·gyðingur <m. -gyðings, -gyðingar>: criptojueu m, criptojueva f
-
leyni·göng <n.pl -ganga>:
-
passadís secret
leyni·lega <adv.>: secretament, en secret
leyni·legur, -leg, -legt: secret -a
-
leyni·malva <f. -mölvu, -mölvur. Gen. pl.: -malva>:
-
malva f de fulla rodona, malva f de fulla petita (planta Malva neglecta syn. Malva rotundifolia syn. Malva pusilla) (→ leynistokkrós)
-
leyni·skytta <f. -skyttu, -skyttur. Gen. pl.: -skyttna o: -skytta>:
-
franctirador m, franctiradora f
-
leyni·stígur <m. -stígs, -stígar (o: -stígir)>:
-
sendera secreta, sender secret, senda secreta
-
leyni·stokkrós <f. -stokkrósar, -stokkrósir>:
-
malva f de fulla rodona (o: petita) (planta Malva neglecta)
leysa: 1. <+ac>: desfermar
2. < úr +dat>: resoldre
-
leysan·legur, -leg, -legt <adj.>:
-
soluble
-
leysast <leysist ~ leysumst | leystist ~ leystumst | leyst>:
-
1. (hnútur, flækja í garni) desfer-se (nus)
-
2. (fangi & band af pakka) desfermar-se (persona fermada & fil de paquet)
-
♦ hann var leystur úr böndunum: el van desfermar, el van deslligar
-
3. (gáta, krossgáta, vandi, vandamál, deila, dæmi) resoldre's (endevinalla, enigma, mots encreuats, dificultat, problema, problema matemàtic, disputa)
-
4. <leysast upp>: dissoldre's (GEN & FIG)
-
♦ sykurinn leysist upp í kaffinu ~ mjólkinni ~ vatninu ~ munninum: el sucre es dissol en el cafè ~ la llet ~ l'aigua ~ la boca
-
♦ mótmælendurnir leystust upp: els manifestants es van dissoldre
-
♦ mótmælin var leyst upp án fyrirvara af lögreglunni: la manifestació fou dissolta sense previ avís per la policia
-
leysi·efni <n. -efnis, -efni>:
-
dissolvent m
-
leysingar·vatn <n. -vatns, -vötn. Pl. no hab.>:
-
aigua f procedent de la fosa de la neu
-
leysing <f. leysingar, leysingar>:
-
dissolució f (acte o acció de dissoldre's)
-
leysir <m. leysis, leysar>:
-
<QUÍM> dissolvent m, diluent m
-
leysni <f. leysni, no comptable>:
-
(í tölvuskjám) resolució f (de pantalla d'ordinador)
leyti <n. leytis, no comptable>: 1. (tillit) relació f, aspecte m, respecte m
að einhverju leyti: d'alguna manera
að flestu leyti: en la majoria d'aspectes, majorment
að hálfu leyti: a mitges, a contracor
að litlu leyti: força poc, en petita mesura, mínimament
að mestu leyti: majoritàriament
að miklu leyti: per la meva banda, pel que fa a mi
að mínu leyti: en gran mesura, en gran part
að mörgu leyti: en molts d'aspectes
að nokkru leyti: parcialment, en certa manera, fins a un cert punt
að vissu leyti: en cert sentit, en certa manera
að ýmsu leyti: en molts d'aspectes
að þessu ~ því leyti: en aquest aspecte (o: sentit), respecte d'això
að öðru leyti: a part d'això, a banda d'això, això de banda, en ultra,
en un altre aspecte
að öllu leyti: #1. totalment; #2. en tots els aspectes,
des de tots els punts de vista
ég, fyrir mitt leyti...: jo, per la meva banda... (o: pel que fa a mi...)
2. (tími) hora f (en què aproximadament se sol fer una cosa)
hvert leyti?: quan, si fa no fa?; devés quan (Mall.)
um þetta leyti...: devés aquesta hora (Mall.)
um sama leyti...: devés la mateixa hora (Mall.)
um hvaða leyti...?: devés quina hora...?
um svipað leyti [og...]: aproximadament al mateix temps [que...]
um þetta leyti: devés aquesta hora
3. En aquest sentit sol aparèixer formant compòsits:
um kvöldmatarleytið: devés l’hora de sopar
um jólaleytið: pels volts del nadal
4. Amb especificació de les hores, s'empra per a designar l’hora aproximada
en què es fa o es farà una cosa. En l’ortografia actual,
el mot se sol aglutinar al numeral que indica l’hora
um níuleytið: cap a les nou, devés les nou (Bal)
um sexleytið í kvöld: cap allà a les sis del vespre, devés les sis del vespre (Bal)
5. Forma unitats conjuncionals modals del tipus:
að því leyti að : en la mesura que
að því leyti sem : en la mesura que
að svo miklu leyti sem: en la mesura que, en tant que
um það leyti sem...: si fa no fa en el moment que, aproximadament quan
-
lé <m. lés, léar>:
-
1. <†> variant arcaica de → ljár “falcella”
-
◊ en þá er Kormákur kom að skáladyrum skaraði ofan léinn (excepte Cleasby/Vigfússon, tots els editors llegeixen: ljáinn) og mætti hann sverðinu og brotnaði í mikið skarð: i llavors, quan en Kormákur, en entrar, va passar per la porta de l'skáli, la dalla va relliscar i en caure va pegar contra l'espasa i es va fer una bona osca
-
◊ eftir það tekur hann að slá með ákefð; í annað sinn hvetur hann ljá sinn og gerir enn hark nokkuð og sefur Finnbogi. Hann fer síðan og slær. Hið þriðja sinn hvetur Sleggja ljá sinn og miklu mest. Var léinn bæði mikill og sterkur sem hinir bestu knífar: després d'això, es va posar a segar amb ràbia; esmola per segona vegada la seva falcella i en fer-ho, torna a fer soroll, però en Finnbogi dorm que te dorm. Se'n va i torna a posar-se a segar. Per tercera vegada en Mall (malnom) esmola la falcella i en fer-ho, fa més soroll que no les altres vegades abans. La seva falcella era grossa i ferma com els millors ganivets
-
2. <MILIT> garfi m d'abordatge (→ stafnlé)
-
◊ Ívar krækti stafnljá um Gregoríus þar sem hann var mjóstur og hnykkti að sér og hörfaði Gregoríus að borðinu út en léinn upp eftir síðunni og var við sjálft að hann mundi krækja hann fyrir borð: l'Ivar va aconseguir enganxar en Gregoríus amb un garfi d'abordatge pel tou del ventre i el va estirar cap a si i en Gregoríus va començar a moure's cap al bordatge de la nau, però el garfi d'abordatge va relliscar cap a un costat i si no hagués estat per això, ell l'hauria aconseguit estirar amb el garfi fins a fer-lo caure per la borda
| |
| lé[i] “falcella” ← germ. *lεwan & *lεwēn |
| A. Singular |
| |
Llengua antiga |
|
Llengua moderna |
|
| N |
lé, lée, léi |
|
ljár |
|
| A |
liá, ljá |
|
ljá |
|
| G |
liá, ljá, lés, ljás |
|
ljás |
|
| D |
liá, ljá |
|
ljá |
|
| |
| B. Plural: |
| |
Llengua antiga |
|
Llengua moderna |
|
| N |
léar |
|
ljáir |
|
| A |
liá, ljá |
|
ljái |
|
| G |
liá, ljá |
|
ljáa |
|
| D |
liám, ljám |
|
ljáum |
|
|
|
-
léður, léð, léð <adj.>:
-
deixat -ada en préstec, manllevat -ada
-
léns·heiti <n. -heitis, -heiti>:
-
<INFORM> nom m de domini
-
lé·reft <n. -refts, -reft>:
-
llenç m, drap m (Bal.) (cf. els arcaics → rift, → valarift i → rifti)
-
létta <létti ~ léttum | létti ~ léttum | -létt>:
-
I. <personal>:
-
A. <absolut> (o:) <[af] e-u>:
-
1. : (hætta) cessar de fer, aturar-se de fer (el que s'ha començat a fer. En aquest sentit apareix emprat sovint amb el significat de ‘fer un alto en el camí, no aturar-se pel camí’)
-
◊ Ólöf kvað það vel vera. Þá er Kolfinnur þóttist vita að ekki mundi verða útgangan Búa sneri hann þá á braut og hans menn. Létti hann þá eigi fyrr en hann kom heim og undi illa við sína ferð. Þegar er Kolfinnur sneri braut frá einstiginu bætist Búa augnaverkjarins: l’Ólöf li va dir que estava bé [que no ho fes]. Quan en Kolfinnur se'n va adonar que en Búi no sortiria pas a fora, ell i els seus homes se'n tornaren d'allà. No va fer cap alto enlloc fins que va arribar a cases i estava molt descontent com havia anat la seva empresa (expedició, viatge). Tan bon punt en Kolfinnur se'n va haver anat del caminoi [que menava fins a la cova d'en Búi], el mal d'ulls d'en Búi va desaparèixer
-
◊ ok at endaðri þessari sǫgu koma í hellinn sjau skessur með bitrligum skálmum ok hlaupa at Gríði ok hǫggva til hennar bæði hart ok tíðum. Hildr var nú ákafliga hrædd. Illugi veitir Gríði dugnað ok hǫggr til þeira bæði ótt ok tíðum, ok eigi léttir hann fyrr en þau hafa drepit þær allar, ok brennir þær allar á báli: i en haver acabat aquesta història, set skessur, armades amb coltellassos esmolats, varen entrar dins la cova i hi envestiren corrents la Gríðr i li assestaren cops de coltellàs espessos i forts. La Hildr en aquells moments estava terriblement espantada. L'Illugi va prestar ajut a la Gríðr assestant cops [d'espasa] contra les skessur, espessos i violents, i no va parar de fer-ho fins haver-les mort totes. I [després] les va cremar toters a una foguera
-
◊ ok svá var gert sem Oddr mælti fyrir, ok var honum fœrðr belgrinn, þá er búinn var. Þar bar hann í ofan ǫrvar sínar, ok eigi léttir hann af, fyrr en fullr var belgrinn. Þat var miklu fleira ok meira en annarra manna skeyti. Boga fekk hann sér at því skapi: i es va fer així com disposava l'Oddr i li portaren el bót (fet amb la pell del boc) quan estigué preparat. Hi va ficar les seves fletxes i no va parar de ficar-n'hi fins que el bót en fou ple. Eren molt més projectils, i més grossos, que els dels altres. Es va procurar un arc de la mateixa mena
-
♦ létta ferðinni: fer un alto o aturar-se en el camí, no anar directament -sense aturar-se- al lloc de destinació
-
◊ Illugi gengr ekki at síðr ok bar flagð þetta langa leið, þar til hann kemr at einum stórum steini. Hann keyrir flagðit niðr við steininn svá hart, at hryggrinn brotnar, ok lét hún svá líf sitt. Létti hann eigi sinni ferð fyrr en hann kemr heim. Hildr, móðir hans, var úti, er hann kom heim. Illugi var þá ófrýnn: l’Illugi, això no obstant, caminava (continuava caminant) i va portar [a me coll] aquest flagð una bona tirada fins que va arribar a una gran roca. Allà va trabucar el flagð amb tanta de força contra la roca que li va trencar l'espinada i així fou com el flagð va morir. L'Illugi no va afluixar gens el seu camí fins a arribar a cases. La Hildr, sa mare, era a fora quan ell va arribar a casa. L'’Illugi estava de mal humor
-
2. <létta e-m ~ e-u>: <FIG> alleugerir una cosa, procurar alleujament a algú
-
♦ létta kvölunum (també: kvalirnar) e-s: <MED> alleujar (o: mitigar) els dolors d'algú (Bal.) (malaltia, dolor, mal)
-
♦ létta meini e-s: <MED> alleujar (o: mitigar) el mal d'algú (Bal.) (malaltia, dolor, mal)
-
◊ í sveit Hrafns varð maður þrotráða er hét Marteinn og var Brandsson. Hann hafði steinsótt svo að því mátti hann ei þurft sækja er steinninn féll fyrir getnaðarliðu hans. Síðan tók Hrafn við honum og hafði hann með sér lengi og létti hans meini með mikilli íþrótt. Og svo sótti meinið að honum að hann var banvænn og lá bólginn sem naut. Og þá heimti Hrafn til sín presta sína og þá menn er vitrastir voru með honum og spurði hvort þeim þótti sjá maður fram kominn fyrir vanmegnis sakir. En allir sögðu að þeim þótti hann ráðinn til bana nema aðgerðir væru hafðar. En Hrafn sagði að hann mundi til taka með guðs forsjá og þeirra atkvæði. Ok þá fór hann höndum um hann og kenndi steinsins í kviðinum og færði hann frá í getnaðarliðinn svo sem hann mátti og batt síðan fyrir ofan með hörþræði svo að eigi skyldi upp þoka steinninn og öðrum þræði batt hann fyrir framan steininn. Og þá bað hann, at allir skyldu syngja fimm Pater noster [Faðir vor], þeir er inni voru, áður hann veitti aðgerðina. Og síðan skar hann um endilangt með knífi og tók í brott tvo steina. Síðan batt hann viðsmjör við sárið og græddi hann [p. 889] svo að hann varð heill (SS II, Hrafns saga hins sérstaka, cap. 4, pàgs. 888-889): a la comarca d'en Hrafn, un home, de nom Marteinn Brandsson, va quedar en la misèria. Tenia pedres al ronyó de manera que, per això, no podia fer les seves necessitats ja que la pedra li tapava la sortida de la bufeta. En Hrafn el va acollir a casa seva i l'hi va allotjar molt de temps i va alleujar el seu mal amb gran perícia. Però la malaltia el va arribar a turmentar de tal manera que cuitava morir i jeia inflat com un bou. I aleshores en Hrafn va cridar a casa seva els seus preveres i els homes que eren els més savis dels qui s'estaven amb ell i els va preguntar si els semblava que aquell home es trobava a prop de la mort a causa de la seva malaltia. I tots ells li digueren que consideraven que moriria del cert si no s'hi intervenia mèdicament [d'alguna manera]. I en Hrafn va dir que, atesa llur decisió (dictamen), ell ho faria amb l'ajut de la divina providència. Aleshores va fregar el cos d'aquell home amb les seves mans i va sentir la pedra en el ventre (aquí = dins la bufeta?) i la va moure d'on era cap a l'interior del penis de l'home tant com va poder i després va lligar el penis amb un fil de lli, de manera que la pedra no pogués recular cap a la bufeta, i després va lligar el penis, just davant on era la pedra, amb un altre fil. I llavors va pregar que tots els qui hi havia allà dedins, cantessin cinc parenostres abans que ell no comencés l'operació. I tot seguit amb un ganivet va fer un tall longitudinal al penis i en va treure dues pedres. Tot seguit, va lligar viðsmjör a la ferida (va embenar la ferida després d'untar-la d'oli?) i va curar aquell home de manera que es va guarir (vocabulari: #1. fram kominn: Cf. en Baetke 19874, pàg. 159: fram-kominn adj. <...> 2. dem Tode nahe <...>; #2. vanmegin, vanmegni: Cf. en Baetke 19874, pàg. 695: van-megin n. = van-máttr. van-máttr m. Schwäche, Krankheit, Siechtum. Considero que es tracta d'un calc del llatí infirmitas; #3. ráðinn til bana: Cf. en Baetke 19874, pàg. 483: ráðinn til dauða zum Tode bestimmt, dem Tode verfallen; #4. aðgerð: Cf. en Baetke 19874, pàg. 31: at-gerð f. <...> 2 ärztliche Behandlung, Eingriff <...> sótt atgerðalaus Krankheit, gegen die nichts unternommen wird; #5. ráðinn til bana: Cf. en Baetke 19874, pàg. 483: ráðinn til dauða zum Tode bestimmt, dem Tode verfallen
)
-
♦ létta af e-m áhyggjunum: alleujar algú de les seves preocupacions;(perdre pes)
-
♦ létta af e-m háðung og skömm: allunyar d'algú burles i vergonya, treure-li de sobre a algú befes i vergonya
-
♦ létta oki af þjóðinni: deslliurar el poble d'un jou, i vergonya, treure-li de sobre al poble el seu jou
-
♦ létta byrði <= Dat.> e-s (o: af e-m; á e-m): <LOC FIG> descarregar algú[ d'un pes], alleugerir el pòndol d'algú (Bal.) (fer més suportable la seva càrrega o deslliurar-lo de la seva càrrega)
-
3. <létta e-u>: (lyfta & FIG) aixecar una cosa (sollevar, alçar & FIG)
-
♦ létta akkerum: <NÀUT> llevar les àncores
-
♦ létta fæti: aixecar una cama
-
◊ því næst hljóp fram köttur einn grár á hallargólfið og heldur mikill, en Þór gekk til og tók hendi sinni niður undir miðjan kviðinn og lyfti upp, en köttturinn beygði kenginn svo sem Þór rétti upp höndina. En er Þór seildist svo langt upp sem hann mátti lengst, þá létti kötturinn einum fæti, og fær Þór eigi framið þennan leik: tot seguit, va saltar al [mig del] terra de la höll un gat gris i força gran, i en Tor s'hi acostà i li va posar una mà sota el ventre per aixecar-lo, però el gat va anar arquejant l'esquena tant com en Tor aixecava la seva mà. I quan en Tor va haver aixecat la mà tant com podia, el gat [només] alçava una pota i en Tor no va poder pas guanyar (lit:. dur a terme) aquell joc
-
♦ létta umsátrinu: aixecar el setge
-
-
B. <amb complement en acusatiu>:
-
1. <létta e-ð>: (gera léttari) alleugerir una cosa, fer una cosa més lleugera (llevar-li pes)
-
♦ létta skipið: alleugerir un vaixell, alleujar [el vaixell] (descarregar-ne mercaderia o tripulació perquè perdi pes i evitar el perill d'anar a fons o per augmentar-ne la maniobrabilitat)
-
◊ eftir það bað Þórður létta skipin og búast til róðrar. Var þá þegar skipað hversu skipin skyldi fram leggja. Var þá tekinn róður út eftir Flóa til móts við þá Kolbein þegar er þeir voru búnir: després d'això, en Þórður va manar que alleugessin les naus i que es preparessin per a remar. Immediatament després varen disposar com avançarien les naus (en quina formació avançarien les naus). Quan estigueren preparats, remaren, tot al llarg del Húnaflói, en direcció cap a la mar, anant a l'encontre d'en Kolbeinn i els seus
-
◊ skipverjar urðu skelfingu lostnir og ákallaði hver sinn guð. Þeir köstuðu farminum fyrir borð til að létta skipið en Jónas hafði þegar farið undir þiljur, lagst þar fyrir og svaf vært: l’espant s'emparà dels mariners i cadascun invocava el seu déu. Tiraren la càrrega per la borad per alleugerir la nau, però en Jonàs, que havia baixat immediatament sota coberta, s'hi havia ajagut i dormia profundamen
-
♦ létta eymdir e-s: alleujar la misèria d'algú (mitigar-la)
-
◊ þetta mæltu þeir ok kǫstuðu brottu ǫllum skurðgoðablótum (idola deorum alienorum) ok þjónuðu dróttni, en hann létti þegar þeirra eymdir ok ónáðir — Quae dicentes, omnia de finibus suis alienorum deorum idola proiecerunt, et seruierunt Domino Deo: qui doluit super miseriis eorum: això digueren i llençaren tots els ídols i serviren el Senyor i ell va mitigar immediatament llurs misèries i desgràcies
-
-
II. <amb complement preposicional i/o adverbi>:
-
A. <af>:
-
1. <létta af sér>: <LOC FIG> esbravar-se, esplaiar-se, espaiar-se (Bal.) (calmar-se d'una situació de preocupació parlant-ne amb algú, donar sortida a problemes parlant-ne) (el·líptic per létta af sér áhyggjunum o semblant)
-
-
B. <á>:
-
1. <létta á sér>: (kasta af sér vatni) alleujar-se (orinar, fer un roi)
-
◊ ég þarf að létta á mér: he d'anar al lavabo
-
2. <létta á e-u>: (samviska, hjarta) descarregar una cosa (consciència, cor)
-
♦ létta á hjarta sínu: esbravar-se contant el que li afeixuga a un el cor o l'ànima
-
♦ létta á samvisku sinni: descarregar la seva consciència
-
-
C. <frá>:
-
1. <frá e-u>: desistir d'una cosa (renunciar-hi)
-
◊ en er þeir komu suður á Kambsheiði þá mælti Snorri: "Hér munum vér ríða af heiðinni ofan að Kambi. Vil eg yður það kunnigt gera," segir hann, "að eg vil hafa tilfarar við Björn og taka hann af lífi ef færi gefur en eigi sækja hann í hús inn því að hús eru hér sterk en Björn er hraustur og harðfengur en vér höfum afla lítinn. En þeim mönnum hefir lítt sóst að sækja afarmenni slíkt í hús inn er með meira afla hafa til farið sem dæmi finnast að þeim Geir goða og Gissuri hvíta þá er þeir sóttu Gunnar að Hlíðarenda inn í hús með átta tigu manna en hann var einn fyrir og urðu sumir sárir en sumir drepnir og léttu frá atsókninni áður Geir goði fann það af skyni sjálfs síns að honum fækkuðust skotvopnin. Nú með því," sagði hann, "að Björn sé úti, sem nú er von með því að þerridagur er góður, þá ætla eg þér Már frændi að sæta áverkum við Björn. Og sjá þú svo fyrir að hann er engi klektunarmaður og er því fangs von að frekum úlfi er hann er ef hann fær eigi þann áverka í fyrstunni er honum vinnist skjótt til bana": i quan varen arribar a l'altiplà de Kambur, a migjorn, l'Snorri els va dir: “Aquí val més que baixem de l'altiplà a Kambur. Us vull anunciar (manifestar)”, els va dir, “que vull atacar en Björn i matar-lo, si se'n dóna l'ocasió, però no vull atacar-lo mentre es trobi dins les cases perquè les cases d'aquí són fortes i en Björn és un home valerós i ardit i nosaltres som pocs en nombre. I aquells que l'han atacat amb forces majors, no han obtingut gens d'èxit atacant un home tan fort i estrenu, tal i com se'n troba un exemple en el godó Geir i en Gissur el Blanc que (lit.: quan) varen atacar amb vuitanta homes en Gunnar de Hlíðarendi, que era totsol dins les seves cases: alguns resultaren ferits, alguns morts i renunciaren a continuar l'atac fins que el godó Geir se'n va adonar, gràcies a la seva perspicàcia, que al Gunnar se li havien acabat les armes llancívoles. Ara bé, posat que en Björn“, va prosseguir, “es trobi fora de les cases, com és d'esperar perquè avui fa un bon dia per a segar i posar a assecar el fenc, t'encarregaré a tu, Már, parent meu, que feris en Björ. I en fer-ho, tingues en compte que no és ningú que un pugui tractar de la manera que vulgui, de manera que[, com fa la dita,] d'un llop voraç se n'ha d'esperar lluita, si no rep al començament de tot la ferida que li basti per causar-li ràpidament la mort (vocabulari: #1. tilför: Cf. en Hugo Gering 1897, pàg. 175: 2. hafa tilfarar, „einen angriff unternehmen“; #2. færi: Cf. en Hugo Gering 1897, pàg. 175: 3. ef færi gefr, unpersönl.: „wenn sich gelegenheit bietet“; #3. sækja: Cf. en Hugo Gering 1897, pàg. 175: 3.4. sækja hann í hús inn, „ihn ihm hause angreifen“; í c. acc., um die richtung anzudeuten, vgl. zu c. 11,4; #4. sterkur: Cf. en Hugo Gering 1897, pàg. 175: 4. sterk, „fest gebaut“; #5. hraustur og harðfengur: Cf. en Hugo Gering 1897, pàg. 175: 4.5. hraustr ok harðfengr, alliterierende formel; vgl. hreysti ok harðfengi Fms. I,99,6, Gísla s. 70,14, Fóstbr. s. 53,11; #6. sækjast: Cf. en Hugo Gering 1897, pàg. 175: 5. 6. mǫnnum hefir lítt sóz, „die leute haben wenig erfolg gehabt“; #7. afarmenni: Cf. en Hugo Gering 1897, pàg. 175: 6. afarmenni slíkt, „männer von so außergewöhnlicher körperkraft“. En Baetke 19874, pàg. 5: afar-menni n. 1. überaus (kampf-)starker Mensch 2. vortrefflicher, hervorragender Mensch. El pronom indefinit del sintagma sembla més aviat fer referència de manera específica al Björn Ásbrandsson, d'aquí que el tradueixi amb un singular i no pas un plural, com recomana/interpreta en Hugo Gering; #8. fara til: Cf. en Hugo Gering 1897, pàg. 175: 7. hafa til farit, „den angriff unternommen haben“; vgl. tilfarar z. 2; #9. með því að: Cf. en Hugo Gering 1897, pàg. 176: 5. með því . . . at, „für den fall . . . dass“; #10. ætla: Cf. en Baetke 19874, pàg. 802: <...> 5. zudenken, zumessen, zuteilen e-m e-t; #11. sæta: Cf. en Baetke 19874, pàg. 36: sæta áverkum við e-n jmd. eine Wunde bei(zu)bringen (suchen); #12. sjá þú — að: Cf. en Hugo Gering 1897, pàg. 177: 1. sé þú — at, „nimm deine maßregeln mit rücksicht darauf dass“; #13. klektunarmaður: Cf. en Hugo Gering 1897, pàg. 177: 2. klektunarmaðr, „person mit der man nach eigenem belieben verfahren kann“; hann er engi klektunarmaðr, „er ist kein mensch der mit sich spaßen lässt“. En Baetke 19874, pàg. 328: klektunar-maðr m.: engi klektunarmaðr Mann, mit dem man nicht nach Belieben umspringen kann, mit dem nicht zu spaßen ist; #14. úlfur: Cf. en Hugo Gering 1897, pàg. 177: 2. er því fangs — úlfi, allit. sprichwort, bekannt aus Reginsmǫ́l str. 13. En Baetke 19874, pàg. 124: fangs er ván at, af frekum úlfi von einem gierigen Wolf ist Kampf zu erwarten; )
-
-
D. <undan>:
-
1. <létta undan>: <LOC FIG> batre's en retirada, retirar-se (retrocedir, recular, replegar-se)
-
◊ en svo kom of síðir því máli, að Sigvaldi létti undan og flýr inn til landsins og vildi fá grjót. En þeir Vagn leggja eftir þeim, og finnast þeir nú á landi, og verður Sigvaldi nú við að hrökkva, hvort hann vill eða eigi, og verður þar nú með þeim önnur atlaga. Og er þeirra bardagi nú miklu ákafari og snarpari en hið fyrra sinn: i finalment la cosa va acabar que en Sigvaldi es va replegar i va fugir cap a l'interior de la fortalesa, cap a terra, amb la intenció d'aplegar pedres, però en Vagn i els seus homes es varen posar a empaitar-los i llavors es varen encontrar a terra, i en Sigvaldi llavors va haver d'enfrontar-s'hi, tant si volia com si no, i llavors es va produir la segona càrrega entre tots dos bàndols. I llur batalla llavors fou molt més aferrissada i violenta que la primera vegada (vocabulari: #1. kom því máli, að: Cf. en Baetke 19874, pàg. 334: unp.: kom því svá, at (eig. es brachte es) es kam so weit, daß; svá kemr hans máli es kommt mit seiner Sache, mit ihm dahin; svá var komit morni, at, der Morgen war (schon) so vorangeschritten, daß; #2. flýja inn: En Baetke 19874, pàg. 148, no dóna pas entrada a aquest verb: fugir cap a l'interior de la ciutadella o fortalesa (‘borg’); #3. hrökkva við: Cf. en Baetke 19874, pàg. 277: hrøkkva við sich zur Wehr setzen, Widerstand leisten; #4. atlaga: Cf. en Baetke 19874, pàg. 31: <...> Angriff, Kampf (zur See, aber auch zu Lande); )
-
-
E. <undir>:
-
1. <létta undir með e-m>: <FIG> alleujar la situació d'algú, ajudar algú
-
-
III. <reflexiu>:
-
1. <sig>:
-
♦ létta sig: (léttast, þynnast) aprimar-se, amagrir-se (Bal.) (perdre pes)
-
2. <sér>:
-
♦ létta sér [upp]: (lyfta sér upp, skemmta sér) esbargir-se (procurar-se esbarjo, tenir o prendre solaç)
-
◊ „Mín kærasta!“ segir hann, „nú er dagr blíðr ok veðr skemmtiligt, því skulum vit létta okkr ok ríða mínum bezta hesti fram í skóg, skemmtandi okkr bæði samt svá lengi, sem vit komum aptr í góðan tíma til borðs at ganga“: “Estimada meva!”, li va dir, “avui fa un dia bonic i un temps amè. Per això solacem-nos i cavalquem amb el meu millor cavall per la forest, divertint-nos tots dos plegats tant de temps com per tornar de bona hora (=a temps) a casa per sopar” (lit.: anar a taula)
-
♦ létta sér lífið: distreure's, espassar-se les neures
-
-
IV. <impersonal>:
-
A. <sense subjecte formal ni lògic i amb subjecte lògic en datiu. En la llengua moderna pot portar un subjecte formal það >:
-
1. <áður léttir>: abans que la cosa no acabi
-
◊ svo kom, að konungur hét þeim því, áður létti (um síðir), að Þórólfur skyldi í friði vera fyrir honum; "en ekki vil eg," kvað hann, "að hann komi á minn fund; en gera máttu, Eiríkur, hann svo kæran þér sem þú vilt eða fleiri þá frændur, en vera mun annaðhvort, að þeir munu þér verða mjúkari en mér hafa þeir orðið, eða þú munt þessar bænar iðrast og svo þess, ef þú lætur þá lengi með þér vera": la cosa va anar que el rei, finalment els va prometre que en Þórólfur no havia de témer res pel que feia a ell, “però no vull pas”, va dir-los, “que es presenti davant meu; tu, emperò, Eiríkur, el te pots fer tan íntim com vulguis o d'altres parents més [d'en Þórólfur], i [mira el que et dic: si ho fas] passarà una d'aquestes dues coses: o bé que ells et seran més transigents que no han estat amb mi o bé t'empenediràs d'haver-me fet aquest prec i també d'haver-los deixat estar molt de temps al teu costat” (vocabulari: #1. mjúkr: Cf. en Finnur Jónsson 1894, pàg. 100: 10. mjúkari, „nachgiebiger, fügsamer“; )
-
♦ plágunni létti: la plaga va cessar
-
2. (lyftast) aixecar-se (boira)
-
♦ þoku léttir [upp]: la boira s'està aixecant
-
3. <[það] léttir af [e-u]>: cessar (tempesta, boira, ventada)
-
♦ [það] léttir af hríðinni: la tempesta de neu està cessant
-
◊ það var einn vetur að snemma kom á vetrarríki mikið og gerði þegar jarðbönn þar um Bitruna. Tóku menn þá aflát stór en sumir ráku fé sitt um heiði. Þetta sumar áður hafði Óspakur látið gera virki á bæ sínum á Eyri. Það var öruggt vígi ef menn væru til varnar. Um veturinn á gói kom hríð mikil og hélst hún viku. Það var norðanveður mikið. En er af létti hríðinni sáu menn að hafís var að kominn allt hið ytra en þá var ísinn eigi kominn inn í Bitruna. Fóru menn þá að kanna fjörur sínar. En frá því er sagt að út frá Stiku, á milli og Guðlaugshöfða, hafði rennt upp reyður mikil. Í hval þeim átti mest Snorri goði og Sturla Þjóðreksson. Álfur hinn litli og enn fleiri bændur áttu þar nokkuð í. Menn fóru til þar um Bitruna og skáru hvalinn eftir tilskipan Þóris og Álfs: hi va haver un hivern que va arribar molt prest i que fou molt dur i que va congelar de seguida les pastures al voltant de Bitra[, de manera que el bestiar no podia sortir a pasturar]. Els habitants de la contrada van tenir grans pèrdues de bestiar i n'hi va haver que se'n dugueren el bestiar cap al sud travessant l'altiplanície. L'estiu abans d'aquest hivern, l'Óspakur havia fet fer un reducte defensiu al seu mas d'Eyri. Era un reducte segur posat que hi hagués prou homes per defensar-lo. Aquell hivern, en el mes de gói, hi va haver un gran torb que va durar tota una setmana. Bufava un fort vent del nord. I quan la tempesta de neu va cessar, els habitants van veure que la mar s'era congelada i que el glaç arribava fins a les puntes exteriors de la costa del fiord, però que no arribava, pel que fa a les aigües de l'interior del fiord, fins a Bitra. Els homes varen sortir a trescar llurs platges. I es conta que, entre Stika i Guðlaugshöfði, s'hi havia encallat un gran rorqual. La major porció d'aquella balena corresponia [per llei] al godó Snorri i a l'Sturla Þjóðreksson. L'Álfur Petit i alguns pagesos més també en tenien dret a una petita porció. Els de Bitra i voltants hi anaren i escorxaren la balena segons les disposicions d'en Þórir i l'Álfur. Quan estaven escorxant la balena, varen veure que se'ls acostava al rem una nau des de l'altra banda del fiord d'Eyri. Varen constatar que era una gran nau de dotze rems i que pertanyia a l'Óspakur. La nau va atracar devora la balena i quinze homes ben armats van baixar a terra. Quan l'Óspakur va baixar a terra, s'acostà a la balena i va demanar de qui era la balena i qui en disposava
-
4. <[það] léttir til>: esclarir-se (o: aclarir-se) (el temps, el cel)
-
♦ það létti til á höfuðdaginn: el temps es va esclarir el dia de sant Joan Baptista
-
5. <[það] léttir upp e-u>: aixecar-se (cessar tempesta, boira, ventada)
-
♦ [það] léttir upp storminum: la tempesta està cessant, la tempesta es calma, la tempesta amaina
-
◊ eftir það létti upp storminum og komu Kjalleklingar vestan af ströndinni. Vildi Þorgrímur Kjallaksson þá eigi halda sættina og veitir þeim Illuga atgöngu. Tókst þar þá bardagi. Snorri goði bað sér þá manna til meðalgöngu og komu á griðum með þeim. Þar féllu þrír menn af Kjalleklingum en fjórir af Illuga. Styr Þorgrímsson vó þar tvo menn: després d'això la tempesta es va calmar i llavors els Kjalleklingar varen arribar de la costa de ponent. En Þorgrímur Kjallaksson llavors no va voler mantenir l'acord de conciliació assolit i va atacar l'Illugi i els seus homes. Aleshores va començar una batalla. El godó Snorri llavors va cercar homes per a separar-los i van aconseguir una treva entre ells. [En l'entretant] havien caigut tres homes dels Kjalleklingar i quatre de l'Illugi. L'Styr Þorgrímsson hi va matar dos homes
-
♦ [það] léttir upp hríðinni: la tempesta de neu està cessant, la tempesta de neu es calma, la tempesta de neu amaina
-
◊ Björn var úti þrjú dægur í hellinum áður upp létti hríðinni en þá kom hann af heiðinni hið fjórða dægrið og kom þá heim til Kambs. Hann var þrekaður mjög. Spurðu heimamenn hann hvar hann hefði verið um veðrin: en Björn llavors va romandre a fora, dins la cova, tres dies sencers fins que la tempesta de neu va haver cessat i al quart dia va poder baixar de l'altiplà i tornar a casa a Kambur. Estava completament esgotat. Els heimamenn li preguntaren on s'havia estat durant la maltempsada. En Björn els va fer aquesta vísa
-
♦ [það] léttir upp mjörkvanum: la foscor s'aixeca, la foscor cessa
-
◊ sá mjǫrkvi mundi mǫrgum þykkja vera gildr fartálmi víst, ef ókunnigt væri fyrir þar, er fara skyldi. Ekki þótti Alexandró þó svá, þvíat hann taldi þetta gæfu sína. Biðr hann þegar, at fram skyli setja skipin, þvíat hann var ekki skiphræddr, þóat lítt mætti sjá leiðina fyrir hann. Lætr ok alla hesta þá er þeir hǫfðu leiða út á skipin ok þar komz hann yfir um síðir með þetta lið. Taka þeir síðan at herklkæðaz ok stíga því næst á hesta sína ok ríða sem þeir mega mest af taka. Ok nú léttir upp mjǫrkvanum: aquella foscor a molts de ben segur que els semblaria un impediment per a avançar si desconegués per on havia d'anar. A l'Alexandre, tanmateix, no li va semblar pas que fos així, perquè va considerar que aquesta situació seria la seva sort: Va ordenar a l'instant que s'avaressin les naus ja que no tenia por d'anar amb vaixell encara que el camí davant ell es pogués veure poc. També va fer pujar als vaixells tots els cavalls que tenien i finalment va travessar el riu amb aquesta tropa. Tot seguit, varen començar a posar-se llurs arnesos i després pujaren a llurs cavalls i cavalcaren a brida batuda i llavors la foscor es va aixecar (vocabulari: #1. skiphræddr: Hàpax legòmenon. Cf. en Fritzner III (1896²), pàg. 340b: skiphræddr, adj. frygtsom paa Søen, bange for at gjøre Søreiser: biðr hann þegar, at fram skyli setja skipin, þvíat hann var ekki skiphræddr Alex. 140⁵; #2. sem mest af taka: En Baetke 19874, pàg. 642: hann fór slíkt sem fœtr mega af taka er lief, so schnell ihn die Beine trugen; unp.: hann sigldi suðr sem af tók so schnell wie möglich <...>. El significat és doncs: tan veloçment com els cavalls podien, molt veloçment; )
-
6. <[það] léttir e-m>: (batna, verða betri, lagast, hressast) millorar, alleujar-se (sentir-se millor o recuperar-se d'una malaltia)
-
◊ Ingjaldur kemur heim um kveldið og fer til rekkju Helga og spyr hvort honum létti nokkuð. Hann kvaðst áleiðist snúast og beiðir sér farnings um morguninn úr eynni og er hann fluttur suður til Flateyjar og fer síðan suður til Þórsness; segir nú að hann er orðinn var við að Gísli er með Ingjaldi: aquell vespre, l'Ingjaldur, en tornar a casa, va anar al llit d'en Helgi i li va preguntar si se trobava una mica millor. Ell li va dir que anava millorant i va demanar que l'endemà matí el traguessin de l'illa [de Hergilsey] i el portaren cap al sud, [de primer] fins a l'illa de Flatey, i d'allà al cap de Þórsnes. Un cop allà va dir que se n'havia adonat que en Gísli era a ca l'Ingjaldur
-
♦ léttir e-m sóttar: <MED> el seu estat de salut millora
-
◊ en nú skal segja nokkuð af Hersteini, að honum létti brátt sóttarinnar er þeir riðu til þingsins. Fer hann þá í Örnólfsdal: ara, emperò, cal dir algunes coses d'en Hersteinn: quan se'n varen anar al þing, es va recuperar ràpidament de la seva malaltia i [després de recobrar la salut] se'n va anar a la vall d'Örnólfsdalur
-
♦ sjúklingnum léttir: el malalt està millor
-
♦ [riðu- ~ hita]sóttinni léttir: la febre li baixa
-
7. <e-m léttir [við e-ð]>: (finna til léttis, finna fyrir létti) sentir-se alleugerit -ida [davant ~ amb una cosa] (sentir alleugeriment, sentir que un es treu un pes de sobre)
-
◊ mér léttir mikið við þessar fréttir: em vaig sentir molt alleugerit amb aquestes notícies
-
8. <[það] léttir yfir e-m>: [sobre]venir-li a algú una sensació d'alleugeriment
-
létta·kona <f. -konu, -konur. Gen. pl.: -kvenna>:
-
llevadora f, comare f (Val., Bal.), madrina f (<†> & Tort.) (→ ljósmóðir)
-
létta·sótt <f. -sóttar, no comptable>:
-
<MED> dolors m.pl de part
-
♦ hafa léttasótt: tenir els dolors de part, estar de part
-
léttast <léttist ~ léttumst | léttist ~ léttumst | lést>:
-
1. <GEN> alleugerir-se, fer-se més lleuger -a
-
2. (megra sig, megrast) aprimar-se, amagrir-se (Mall., Men.) (perdre pes)
-
3. <e-m léttist>: #1. (sjúklingur) sentir-se millor, sentir millora (malalt); #2. (e-m réna áhyggjur) sentir-se alleujat -ada, sentir alleujament (persona preocupada)
-
◊ Hákon konungr hafði um sumarit vǫkur miklar ok áhyggjur, ok þegar hann kom í Kirkjuvág, lagðist hann brátt í rekkju af sótt, en er hann hafði legit nokkurar nætr, léttist honum heldr, ok var hann á fótum þrjá daga. Þá lét hann gera sér kerbað, ok fór í ok lét raka sik; þá sǫmu nótt eptir þyngdist honum, ok lagðist hann þá enn í rekkju. Í sóttinni lét hann sér lesa Biflíam. Síðan lét hann lesa norrœnu bœkr nætr ok daga: el rei Hákon durant l'estiu va tenir moltes de preocupacions i nits en vetlla, i així que va arribar a Kirkjuvágr, es va allitar de seguida per la malaltia, i després d'haver passat alguns dies així al llit, se va sentir força millor i es va estar tres dies aixecat. Llavors es va fer preparar un bany, el va prendre i es va fer afaitar. Aquella mateixa nit després [del bany], es va tornar a sentir malament (el seu estat va empitjorar) i es va haver de tornar allitar. Durant la seva malaltia es va fer llegir la Bíblia. Després, es va fer llegir dia i nit llibres en norrè
-
◊ síðan fer Sigurður heim og segir Pálni þessi tíðendi.
Nú léttist honum við þetta mikið, og búa þeir nú veizluna að öllu í móti jarli, og spara nú ekki til að hún væri sem virðilegust á alla vega: després, en Sigurður se'n va tornar i [un cop arribat a Fjón] va contar aquesta notícia al Pálnir.
En sentir-ho, en Pálnir es va sentir molt alleugerit i llavors prepararen amb tota cura el banquet [nupcial] per al iarl i no se n'estaren de res per tal que fos al més honorable i ostentós en tots els aspectes
-
◊ 34. Þar enn at staðnum at Hólum tók mein hættlíkt kona er Valgerðr hét. Verkr kom í brjóst henni með þrota miklum, ok er hon vildi fœða barn sitt á brjóstinu, þá stǫkk blóð or, en eigi mjólk. Meinit seig at henni svá ákafliga fast, at hon mátti varla bera óœpandi. Ok sem hon var í þessum nauðum stǫdd, þá hét hon af ǫllum hug á almáttkan guð sér til miskunnar ok á heilagan Jón biskup sér til árnaðarorðs, at mein hennar léttist ok mætti hon bera þat svá, at mǫnnum væri eigi mikil skapraun í hjá henni at vera. Hon hét at syngja fimtugum sinna pater noster, þegar henni léttist svá, at hon mætti því við koma. Eptir þat tóku menn dúkinn þann sama, sem bein heilags Jóns biskups hǫfðu verit þerð með, ok breiddu yfir brjóst henni, ok tók þegar or verkinn allan, ok varð konan heil, en þrotann tók á fám dǫgum or brjóstum hennar ok lofaði guð ok hinn heilaga Jón biskup: 34. També allà, al bisbat de Hólar, una dona que nomia Valgerður es va encomanar una malaltia perillosa. Tenia dolors al pit acompanyats d'una forta inflamació i quan volia alletar el seu fill, li rajava sang dels mugrons en comptes de llet. El mal es va apoderar d'ella amb tanta de força i virulència que a penes podia aguantar el dolor sense cridar. I en trobar-se en aquest destret, va pregar de tot cor a Déu totpoderós que s'apiadés d'ella i a sant Jón bisbe que intercedís per ella de manera que el seu mal s'alleugés (es mitigués) i ella pogués suportar-lo de manera que als altres no els fos una gran prova estar amb ella (al seu costat). Va fer la promesa de pregar cinquanta vegades el parenostre quan ella millorés de tal manera que ella estigués en condicions de fer-ho. Després d'això, van agafar el mateix drap amb el qual s'havien eixugat els ossos de sant Joan bisbe i el van estendre damunt el pit d'ella i immediatament li'n va fugir tot el dolor i la dona va sanar, i la inflamació va desaparèixer del seu pit en pocs dies i va lloar Déu i sant Jón bisbe
-
◊ herra Árna biskupi léttist mikið um hjartarætur, er hann sá slík orð rituð til sín af sjálfu sæti réttindanna að því sem vera átti og herti hug sinn til þess að fylgja rétti kirkjunnar sem hann kenndi himneska réttara með sinni signuðu hendi hafa snortið hjarta hins stundlega Noregs réttara. Engin tíðindi kunnu þeir framar af Noregi að segja, herra Ólafur og hans skiparar, en fyrra sumar spurðust, því að þeir höfðu á Hjaltlandi verið um veturinn og komu síðla hausts. Herra Runólfur af Þykkvabæ reið með biskupi til þings: el senyor bisbe Árni es va sentir alleujat en el seu cor quan va llegir aquestes paraules que li havien estat escrites des de la mateixa seu de la justícia sobre com havia d'ésser (és a dir, especificant-li les condicions que s'havien d'aplicar en la solució del cas) i va prendre el coratge per a reclamar el que per dret pertocava a l'església tal i com (=ja que) sentia que el jutge celestial havia tocat amb la seva mà beneïda el cor del jutge terrenal de Noruega. Ni el senyor Olau ni els seus mariners no pogueren informar de més novetats de Noruega que les que havien sabut l'estiu passat perquè ells havien passat l'hivern a les illes Shetland i hi havien arribat a les darreries de la tardor. El senyor Runólfur de Þykkvabær va anar al þing amb el bisbe
-
létti <m. létta, léttar>:
-
1. (léttir) alleujament m (reconfort, confort)
-
2. (fúsleiki) volenterositat f (sol·licitud)
-
♦ af létta: volenterosament, de bona gana, sol·lícitament
-
♦ segja e-m allt af létta: contar-li-ho tot el que un sap a algú
-
♦ segja allt af létta: contar una cosa sense embuts, buidar el pap, contar tot el que un sap fil per randa
-
3. léttar <m.pl létta>: (axlabönd) elàstics m.pl, retranques f.pl, reclanques f.pl (per a pantalons)
-
léttir¹ <m. léttis, léttar>:
-
1. (huggun & MED) alleujament m (reconfort, confort & MED)
-
♦ finna til mikils léttis: sentir un gran alleujament
-
♦ til léttis: per a alleugerir-se, com a alleujament
-
2. (hjálp) suport m (ajut)
-
♦ vera e-m til léttis: ésser-li un ajut a algú
-
léttir² <m. léttis, léttar>:
-
rorqual m d'aleta blanca (mamífer Balaenoptera acutorostrata) (→ hrafnreyður)
-
létt·mjólk <f. -mjólkur, no comptable>:
-
llet semidesnatada (o: semidescremada)
-
létt·sloppur <m. -slopps, -sloppar>:
-
négligé m, bata f [d'aixecar-se], salt m de llit (cast., ekki ritm./no lit.)
léttur, létt, létt: lleuger -a
-
létt·vægur, -væg, -vægt <adj.>:
-
no important, sense importància, que no té importància
-
létt·vopn <n. -vopns, -vopn>:
-
arma lleugera
-
♦ smá- og léttvopn: armes lleugeres i de petit calibre
-
létt·öl <n. -öls, -öl>:
-
cervesa f sense alcohol
lið <n. liðs, lið>: 1. <GEN> tropa f, host f
fá e-n til liðs við sig: unir-se a algú
ganga til liðs við e-n (o: með e-m): <LOC FIG> unir-se a algú
vera einn síns liðs: <LOC FIG> estar tot sol
2. <ESPORT> equip m
liða·bólga <f. -bólgu, no comptable>: artritis f
liðaður, liðuð, liðað: arrissat -ada
liðað hár: cabells arrissats
liða·gigt <f. -gigtar, no comptable>: artritis f
-
liðamóta·bólga <f. -bólgu, no comptable>:
-
<MED> artritis f
-
liðamóta·fræði <f. -fræði, no comptable>:
-
<MED> artrologia f
-
lið·bólga <f. -bólgu, no comptable>:
-
<MED> artritis f
-
lið·dýr¹ <n. -dýrs, -dýr>:
-
artròpode m (grup d'animals invertebrats i individu d'aquest grup) (→ liðfætla¹)
-
♦ liðdýrin: els artròpodes
lið·fall <n. -falls, -föll>: el·lipsi f
-
lið·felldur, -felld, -fellt <adj.>:
-
<GRAM> el·líptic -a
lið·felling <f. -fellingar, -fellingar>: el·lipsi f
-
lið·fætla¹ <f. -fætlu, -fætlur>:
-
artròpode m (grup d'animals invertebrats i individu d'aquest grup)
-
♦ liðfætlurnar: els artròpodes
-
lið·fætla² <f. -fætlu, -fætlur>:
-
woodsia f d'Elba (planta Woodsia ilvensis)
-
lið·hlaup <n. -hlaups, -hlaup>:
-
1. <MED> luxació f, desllorigament m, dislocació f (de membre)
-
♦ algert liðhlaup: luxació completa
-
♦ liðhlaup í öxl (o: á öxl; o: í axlarlið): luxació d'espatlla
-
◊ endurtekið liðhlaup í axlarlið: luxació recidivant d'espatlla
-
2. <MILIT> deserció f
-
lið·hlaupi <m. -hlaupa, -hlaupar>:
-
<MILIT & FIG> desertor m, desertora f
-
liðinn, liðin, liðið <adj.>:
-
(tíð, tími) passat -ada (temps, època etc.)
-
♦ að litlum tíma liðnum: al cap de poc temps
-
♦ að stundu liðinni: d'aquí a una hora, al cap d'una hora
-
♦ látum það liggja sem liðið er: <LOC FIG> el passat ja és passat (o: no en parlem més)
-
♦ liðnar aldir: el passat (les èpoques passades)
-
♦ liðnir tímar: el passat (els temps passats)
-
♦ lífs eða liðinn: viu o mort
-
lið·leskja <f. -leskju, -leskjur. Gen. pl.: -leskja o: -leskna>:
-
inútil m & f, bo per res m, bona f per res
-
lið·máni <m. -mána, -mánar>:
-
<MED> menisc m [articular]
-
♦ aðgerð á liðmána í hné: operació de menisc de genoll
-
♦ brengl liðmána af völdum gamallar rifu eða áverka: trastorn de menisc degut a esquinç o a lesió antics
-
♦ → liðþófi “menisc articular”
-
♦ → hnéþófi “menisc del genoll”
-
lið·mús <f. -músar, -mýs>:
-
<MED> artròlit m, ratolí m articular
-
liðpoka·bólga <f. -bólgu, no comptable>:
-
<MED> capsulitis f
-
lið·poki <m. -poka, -pokar>:
-
<MED> càpsula f articular
-
lið·sinna <-sinna ~ -sinnum | -sinnti ~ -sinntum | -sinnt ║ e-m>:
-
ajudar algú
-
♦ get ég liðsinnt þér?: que el puc ajudar en res? (pregunta de dependent a client)
-
lið·sinnandi, -sinnandi, -sinnandi <adj.>:
-
auxiliador -a, socorredor -a
-
lið·skál <f. -skálar, -skálar (o: -skálir)>:
-
<MED> glena f
-
liðskálar- <adj.>:
-
<MED> gleno-, glenoïdal, glenoide
-
lið·skekking <f. -skekkingar, -skekkingar>:
-
<MED> subluxació f (de membre)
-
◊ endurtekið liðskekking hnéskeljar: subluxació recidivant de ròtula
-
lið·skiptan <f. -skiptanar, -skiptanir>:
-
segmentació f
-
◊ liðskiptan líkamans: segmentació del cos
-
lið·skiptur, -skipt, -skipt <adj.>:
-
segmentat -ada
-
liðs·munur <m. -munar, no comptable>:
-
superioritat numèrica, diferència f de forces
-
◊ njóta liðsmunar: treure profit (o: aprofitar-se) de la superioritat numèrica
-
liðs·stjóri <m. -stjóra, -stjórar>:
-
<ESPORT> capità m d'equip
-
lið·tækur, -tæk, -tækt <adj.>:
-
(duglegur) hàbil (que fa o sap fer bé una cosa)
-
♦ vera liðtækur í e-u: saber fer molt bé una cosa
-
◊ hann er liðtækur í dansinum: és un ballarí molt bo
liðugur, liðug, liðugt: flexible, àgil, llisquívol, hàbil
kríta liðugt: <LOC FIG> mentir per la gola
-
liður <m. liðs (o: liðar), liðir>:
-
1. (í hári) rínxol m (de cabells)
-
2. <MED> articulació f (juntura d'extremitat, d'os)
-
♦ fara úr liði á e-u: desllorigar-se, luxar-se, dislocar-se
-
◊ fara úr liði á handleggnum: desllorigar-se un braç
-
♦ færa e-ð úr liði: desllorigar una cosa
-
◊ færa handlegginn úr liði: desllorigar un braç
-
♦ geta hvorki hrært legg né lið: <LOC FIG> no poder-se moure gens
-
♦ kippa e-u í liðinn: #1. tornar a posar una articulació en el seu ballador. #2. <FIG> redreçar una cosa (corregir, rectificar, [tornar a] posar bé)
-
3. (keðjuliður & kynslóð í ættarröð) baula f, anella f (de cadena & cadascuna de les generacions d'una nissaga)
-
4. (dagskrárliður) programa m, emissió f (de graella de programes de TV o ràdio)
-
5. (dagskrárliður fundar & atriði í skýrslu) punt m (d'ordre del dia de reunió & d'informe)
-
6. <MAT> terme m
-
7. <GRAM> sintagma m
-
♦ → atviksliður “sintagma adverbial”
-
♦ → forsetningarliður “sintagma preposicional”
-
♦ → lýsingarorðsliður “sintagma adjectival”
-
♦ → nafnliður “sintagma nominal”
-
♦ → sagnliður “sintagma verbal”
-
♦ → setningarliður “sintagma”
-
8. <GRAM í samsettum orðum> constituent m (de mot compost)
-
9. (á rökhendu) terme m (de sil·logisme)
-
♦ → höfuðliður “terme major”
-
♦ → miðliður “terme mitjà”
-
♦ → undirliður “terme menor”
-
lið·þjálfi <m. -þjálfa, -þjálfar>:
-
<MIL> sergent m
-
liðþófa·aðgerð <f. -aðgerðar, -aðgerðir>:
-
<MED> operació f de menisc
-
lið·þófi <m. -þófa, -þófar>:
-
<MED> menisc m [articular]
-
♦ innri (o: miðlægir) liðþófar í hnjánum: meniscos medials dels genolls
-
♦ ytri (o: hliðlægur) liðþófi í hægra hné: menisc lateral del genoll dret
lifa <lifi ~ lifum | lifði ~ lifðum | lifað>: 1. viure
2. lifa af: sobreviure (ésser supervivent)
-
◊ þat kann ec annat, ǁ er þurfo ýta synir, ǁ
þeir er vilia læcnar lifa: en sé un de segon que necessiten els fills dels homes que volen viure essent metges (ço és, fent de metge)
-
♦ lifa löngu ~ ævintýralegu lífi: viure una llarga vida ~ una vida plena d'aventures
-
♦ lifa rólegu ~ heiðarlegu lífi: viure una vida tranquil·la ~ respectable
-
♦ lifa mjög hátt: viure a tot tren
lifandi, lifandi, lifandi: vivent, viu -iva
lifna <lifna ~ lifnum | lifnaði ~ lifnuðum | lifnað>: 1. revifar, reviscolar,
retornar (esp. persona acubada)
lifna við: reviscolar, revifar (tornar a la vida, reviure, refer-se)
2. <IMP> það lifnað yfir honum: va reviscolar (es va animar)
-
lifrar·dá <n. -dás, pl. no hab.>:
-
<MED> coma hepàtic, encefalopatia hepàtica
-
lifrar·gjafi <m. -gjafa, -gjafar>:
-
<MED> donant m & f de fetge
lifur <f. lifrar, lifrar>: <& CULIN> fetge m (amb l'article determinat: lifrin)
lifrar-bólga <f. -bólgu, -bólgur>: hepatitis f
bráð lifrarbólga A: hepatitis A aguda
lifrarbólga A án lifrardás: hepatitis A sense coma hepàtic
lifrarbólga A með lifrardái: hepatitis A amb coma hepàtic
lifrarbólga C: hepatitis C
lifrar·kæfa <f. -kæfu, pl. no hab.>: <CULIN> lifrarkæfa, mena de paté
lifrar·pylsa <f. -pylsu, -pylsur>: <CULIN> lifrarpylsa, mena de foagràs
liggja <ligg ~ liggjum | lá ~ lágum | legið>: jeure (estar ajagut)
mér liggur á: tinc pressa
mér liggur á meðali við tannpínunni: necessito (aviat) alguna cosa
contra el mal de queixal
-
♦ liggja konu: jeure amb una dona
-
♦ láta liggja sig: jeure amb un home
-
◊ Sigurðr konungr lætr þá fram bera skikkjuna góðu. Hafði hon margar náttúrur. Hon birti fals kvenna, ef þær fǫlsuðu bœndr sína ok stytti svá á hverri sem hon hafði móti horft, þá hon var sorðin. Ok á sama hátt meyjar falsaðar: El rei Sigurðr aleshores va fer portar el magnífic mantell. Aquest mantell tenia moltes de virtuts. Mostrava l'engany de les dones que haguessin enganyat llurs marits i ho feia escurçant-se a cada dona [que se'l posés] segons la mesura amb què ella, mentre era boixada, ho havia estat desitjant (?), i [també s'escurçava] de la mateixa manera amb les donzelles que només ho eren de paraula (l'Erik Julius Björner en la seva edició d'Estocolm 1737, pàg. 34, n'ofereix una lliçó lleugerament diferent: Sigurdur Kongur lætur frammbera skickiuna goþu, hafþi hun margar natturur, hun birti fals kvenna, ef þær folsuþu bændur sinar, stitti sva a hvorri sem hun hafþi mot horft, þa hun let liggia sig, oc a sama hatt meyar falsaþar ǁ Kong Sigurder låt då frambära den goda kåpan / som war af många dygder; ty hon uptäckte hustrurnas falshet / om de bedrogo sina männ / i det hon ställte sig emot hwar och en såsom motsträfwig / då hon skulle dem påklädas; oc å sama sätt emot oricktiga möjor ǁ Mox Sigurdus pretiosam suam togam asportari jussit, quæ multa constabat virtute; nam uxores prodidit, si quæ maritorum violassent jura, eam veluti aversata, cui imponeretur; pariter se gerens erga virgines concubitu pollutas; sin autem furi applicanda esset, sponte sua decidebat virginibus adeo omnium primis indura est, quæ actutum insigni notabantve nequititia)
-
lilja <f. lilju, liljur. Gen. pl.: lilja>:
-
lliri m, <† eða/o ritm./lit.> llir m (qualsevol planta del gènere Lilium i semblants)
-
lilju·blóm <n. -blóms, -blóm>:
-
1. <GEN> flor f de lliri
-
2. <HERALD> flor f de lis
-
lilju·grös <n.pl -grasa. Gen. pl.: lilja>:
-
lliris m.pl, liliàcies f.pl
-
lilju·ætt <-ættar, no comptable>:
-
[família f de les] liliàcies f.pl
-
lim <n. lims, no comptable>:
-
1. <GEN> brancatge m
-
2. (laufgaðar trjágreinar) rama f, fronda f (conjunt de branques primes fullades)
-
3. (hrísknippi, hrísbaggi) feixina f (feix de llenya prima)
-
lima <lima ~ limum | limaði ~ limuðum | limað ║ e-ð>:
-
♦ lima e-ð inn: <POLÍT & ADMIN> incorporar una cosa (→ innlima)
-
♦ lima e-ð sundur: desmembrar una cosa (p.e., cos d'animal mort & país) (→ sundurlima)
-
lima·burður <m. -burðar, no comptable>:
-
1. (fas) port m, posat m (aparença externa d'una persona)
-
2. (framganga) aires m.pl, andamis m.pl (postura del cos en moure's, en caminar)
-
limaður, limuð, limað <adj.>:
-
tallat -ada, cossat -ada, plantat -ada (que té la forma del cos d'una manera determinada)
-
♦ illa limaður: mal cossat, mal plantat, mal fet, mal membrat
-
♦ hann var flestum betur limaður: tenia la millor complexió i més ben proporcionada de tots
-
♦ vel limaður: ben cossat, ben plantat, ben fet, ben membrat
-
lima·fallssjúkur, -fallssjúk, -fallssjúkt <adj.>:
-
1. <† = lamaður> paralític -a
-
2. (með limafallssýki 2.) malalt -a de lepra màculo-anestèsica
-
lima·fallssýki <f. -fallssýki, pl. no hab.>:
-
1. <† = lömun> paràlisi f
-
2. <MED = lepra maculoanaesthetica> lepra màculo-anestèsica (o: anestèsica; o: nerviosa; o: trofo-neuròtica; o: seca), malaltia f de Danielssen (o: de Danielssen-Boeck)
-
lima·lag <n. -lags, -lög>:
-
complexió f, constitució f (de persona)
-
lima·lát <n. -láts, -lát>:
-
<HIST> mutilació f, desmembrament m (pena imposada a malfactor)
-
◊ en Danir, menn Sveins konungs, tóku oss og færðu konungi en hann flutti oss til Jótlands og vorum þar upp leiddir og settir á eina lág og þar fjötraðir. En sá er oss varðveitti vildi selja oss í þrældóm. Hann hét oss afarkostum og limaláti ef vér vildum eigi þjást og í þeim skógi sátum vér þrjár nætur. Þessi maður er oss varðveitti lét móts kveðja og þangað kom mikið fjölmenni og á því móti sást einn mikill maður svo búinn sem munkur í blám kufli og hafði grímu fyrir andliti: però els danesos, els homes del rei Sveinn, ens van capturar i ens dugueren davant el rei. El rei ens va fer dur a Jutlàndia on ens hi dugueren com a captius; allà, ens fermaren amb grillons al tronc d'un arbre caigut [en un bosc d'allà]. Llavors, el nostre guarda ens va voler vendre com a esclaus. Va prometre tractar-nos de manera violenta i fer-nos patir desmembrament dels nostres cossos si no ens sotmetíem a l'esclavitud; vam romandre tres nits engrillonats dins aquell bosc. El nostre guarda va convocar la gent i hi va comparèixer una gran gentada. Entre la gentada s'hi veia un home alt que anava vestit com un monjo, amb un hàbit negre amb caputxa i amb la cara tapada amb una màscara
-
limar <f.pl lima>:
-
1. <GEN> brancatge m
-
2. (laufgaðar trjágreinar) rama f, fronda f (conjunt de branques primes fullades)
-
3. (hrísknippi, hrísbaggi) feixina f (feix de llenya prima)
-
lima·vöxtur <m. -vaxtar, -vextir>:
-
cossatge m, complexió f i estatura f del cos
-
Limborg <f. Limborgar, no comptable>:
-
Limburg m
-
lim·farði <m. -farða, no comptable>:
-
esmegma m
-
lim·gerði <n. -gerðis, -gerði>:
-
bardissa f (tanca espessa feta de branques i rama i emprada sovint per a posar-se a redós del vent)
-
lim·lesta <-lesti ~ -lestum | -lesti ~ -lestum | -lest ║ e-n>:
-
mutilar algú, baldar algú
-
lim·lesting <f. -lestingar, pl. no hab.>:
-
mutilació f
-
limm <n. limms, no comptable>:
-
mot emprat en la locució:
-
♦ springa á limminu: <LOC FIG> abandonar, plegar, tirar la tovallola, rendir-se, retre's (Mall.)
-
lim·mikill, -mikil, -mikið <adj.>:
-
brancallós -osa, frondós -osa, brancut -uda
-
limra <f. limru, limrur. Gen. pl.: limra>:
-
<LITER> límerick m
-
lim·rún <f. -rúnar, -rúnir (o: <†> -rúnar)>:
-
<HIST> un dels tipus existents de runes remeieres. En Hugo Gering i en Barend Sijmons 3,1 (1927), pàg. 212, comenten: 10¹. Limrúnar, ἅπ. λεγ. Weder ‘zweigrunen’ noch ‘gliedrunen’ scheinen eine sinngemäße bezeichnung zu sein, ebensowenig aber auch ‘binderunen’ (ligaturen), wie Fritzner wollte, da nicht einzusehen ist, warum gerade diese eine heilkräftige wirkung ausüben sollten. Vielleicht ist lyfrúnar zu lesen: lyf ercheint öfter mit lǽkning in formelhafter verbindung (lyf meþ lǽkning Grp 174), lyf eðr lækning FMS. IX, 28219 usw.) [vgl. die lyfsteinar: Tolldomsmed. s. 176. 252]. Aquest mot és, doncs, susceptible d'ésser interpretat, com a mínim, de quatre maneres:
-
1. limrún f, runa branquera. Primer constituent: lim n. ‘brancatge, branques, rama’ o lim f. ‘branca d'arbre’ = trjágreinarúnir. En Kuhn 1968³, pàg. 129, es decanta per aquesta interpretació: lim-rúnar f.pl. zweigrunen (Sd. 11)
-
2. limrún f, runa membrera, runa dels membes. Primer constituent: limr m. ‘membre [del cos]’
-
3. límrún f, runa lligada. Primer constituent: lím n. ‘cola, pega; vesc’. En Fritzner II 530a interpreta així aquest mot: límrúnar, f. pl. Binderuner, = samanlímdar rúnar, der er sammensatte af flere enkelte Runer ligesom límingr, límingarstafr (se under disse Ord) af flere hljóðstafir, hvilke Binderuner efter F. Magnussens Beretning om Undersøgelsen af Runamo i det kgl. danske Vid. Selsk. hist. og philos. Afhandl. VI, 164¹¹ tildels ogsaa kaldtes límingar; medens man derimod neppe kan tænke sig Muligheden af at riste Runer pa lim. Sigrdrif. 11.
-
4. límrún f, runa lligadores [de les ferides], runes cicatritzadores. Primer constituent: lím n. ‘cola, pega; vesc’. El mot s'interpreta segons en Heinrich Tiefenbach, en el seu article: gelîmidâ - (zum Wortverständnis der letzten Zeile des zweiten Merseburger Spruchs). No es tracta de runes lligades, sinó de runes que lliguen les ferides. Personalment, em decanto per aquesta interpretació del mot i tradueixo en conseqüència:
-
◊ limrúnar skaltu kunna, ǀ ef þú vilt læknir vera ǁ
ok kunna sár at sjá; ǁ
á berki skal þær rísta ǀ [p.54] ok á barri viðar. ǁ
Þess er lúti austr limar (Vǫlsungasaga. Ed. Ebel 1997, pp. 53-54): coneix les runes lligadores (cicatritzadores) si vols ésser metge i saber reconèixer les ferides. Grava-les a l’escorça i a les agulles d’un arbre. De l'arbre, les branques del qual s'inclinin (s'estenguin) cap a llevant (vocabulari: #1. sjá: En Kuhn 1968³, pàg. 182: prüfen (Sd. 11). Igualment en Baetke 19874, pàg. 537: 3. besehen, untersuchen, beurteilen: sjá sár manna; kunna at sjá sóma sinn sich auf seine Ehre verstehen: kunna sinn kost sehen was das Beste für sich selbst ist, seine Wahl treffen; #2. barr: En Kuhn 1968³, pàg. 24: barr (vgl. got. barizeins) n. 1. nadeln des nadelholzes (Háv. 50, Sd. 11 var.). Al meu entendre, exemple del concepte de sinònim flotant, encunyat per mi. Aquí, doncs, simple sinònim de lauf ‘fulles’. Segons això, doncs, Á berki ok á barri = A l'escorça i a les fulles)
-
◊ limrúnar scaltu kunna, ǀ ef þú vilt læcnir vera ǁ
oc kunna sár at siá; ǁ
á berki scal þær rísta ǀ oc á baðmi viðar. ǁ
þeim er lúta austr limar (Sigrdrífumál 11): coneix les runes lligadores (cicatritzadores) si vols ésser metge i saber tractar les ferides. Grava-les a l’escorça i a un arbre del bosc. A aquell, les branques del qual s'inclinin (s'estenguin) cap a llevant
-
limur <m. lims, limir>:
-
<GEN & getnaðarlimur> membre m (part del cos & membre viril)
-
♦ stinnur limur: membre [viril] rígid
-
♦ stífur limur: membre erecte
-
♦ leggja e-ð við líf og limir: <LOC FIG> ordenar una cosa sota pena de mort, ordenar una cosa sota pena de pèrdua de vida i membres
-
◊ Ólafur konungur bjóst nú um vorið með fimm skipum og hafði nær þremur hundruðum manna. En er hann var búinn þá byrjar hann ferð sína norður með landi og er hann kom í Naumdælafylki stefndi hann þing við bændur. Var hann þá til konungs tekinn á hverju þingi. Hann lét þá og þar sem annars staðar lög þau upp lesa sem hann bauð mönnum þar í landi kristni að halda og lagði við líf og limar eða aleigusök hverjum manni er eigi vildi undirganga kristin lög. Veitti konungur þar mörgum mönnum stórar refsingar og lét það ganga jafnt yfir ríka sem óríka. Skildist hann svo við í hverju héraði að allt fólk játti að halda helga trú. En flestir ríkismenn og margir stórbændur gerðu veislur í mót konungi. Fór hann svo norður allt á Hálogaland: a la primavera següent, el rei Olau es va aparellar per a salpar amb cinc vaixells i prop de tres-cents seixanta homes. Quan va estar preparat, va començar la seva singladura posant rumb cap al nord resseguint la costa. Quan va arribar al Naumdælafylki o fylki dels del Naumudalur, va convocar una assemblea amb els pagesos. A cada assemblea que convocava hi era proclamat rei pels assistents. Tant allà com enjondre va fer llegir amb veu forta la llei per la qual ordenava a la gent del país d'observar els preceptes del cristianisme, posant sota pena de mort o confiscació de béns a cada persona que no volgués sotmetre's a les lleis cristianes. El rei va infligir allà grans càstigs a moltes de persones i ho va fer sense fixar-se si eren poderosos o humils. Deixava totes les regions per on passava de tal manera que tothom que hi vivia havia acceptat d'observar la santa fe. Gairebé tots els poderosos i molts de grans terratinents van organitzar banquets en honor del rei. Fent-ho sempre així se n'anà fins a arribar al nord del tot, al Hálogaland
-
lind¹ <f. lindar, lindir>:
-
1. (uppspretta) font f, deu f (aiguaneix)
-
2. (olíuforði) pou m, jaciment m (de petroli)
-
♦ → olíulind “pou de petroli”
-
lind² <f. lindar, lindir>:
-
(linditré) tell m, til·ler m (qualsevol arbre del gènere Tilia)
-
linda·bleikja <f. -bleikju, -bleikjur. Gen. pl.: -bleikja>:
-
truita f de rierol, truita f de fontana (peix Salmo fontinalis syn. Salvelinus fontinalis)
lind·á <f. -ár, -ár>: riu que neix d’una font o de fonts
lindar·vatn <n. -vatns, -vötn>: aigua f de font
lindi·fura <f. -furu, -furur>: avet m (arbre Abies alba)
lindi·tré <n. -trés, -tré>: tília f, tell m, til·ler m (qualsevol arbre del gènere Tilia)
lind·dýr <n. -dýrs, -dýr>: mol·lusc m
-
linna <linni ~ linnum | linnti ~ linntum | linnt>:
-
I. Personal. Objecte: <e-u>.
-
deixar de fer una cosa
-
♦ linna [ekki] látum: [no] deixar de fer xivarri
-
◊ þau linntu ekki látum fyrr en ég leyfði þeim að koma með: no van deixar de fer xivarri fins que els vaig permetre que hi vinguessin
-
II. Impersonal. Subjecte lògic: <e-u>.
-
cessar una cosa
-
◊ steypiregninu úr loftinu linnti: s'acabà la pluja que queia del cel
-
♦ linna [ekki] látum: [no] cessar el xivarri
-
◊ ekki linnti látum fyrr en <+ ind.> : el xivarri no va acabar fins que <+ ind.>
lin·soðinn, -soðin, -soðið: passat -ada per aigua (forma de bullir ous)
linsoðið egg: un ou passat per aigua
lin·steiktur, -steikt, -steikt: poc fet -a (parlant de carn que es cuina, esp., a la brasa)
-
linsu·baun <f. -baunar, -baunir>:
-
<BOT & CULIN> llentilla f
-
linsubauna·súpa <f. -súpu, -súpur. Gen. pl.: -súpna o: -súpa>:
-
<CULIN> llentilles f.pl
-
linur, lin, lint <adj.>:
-
1. <GEN> tou -ova, flonjo -a, blan -a
-
◊ en þenna umbúnað þarf maðrinn sjálfr at hafa: góðar hosur ok linar, gǫrvar af blautu lérepti ok vel svǫrtuðu, ok taki þær alt til brókabeltis; en utan yfir þær góðar brynhosur svá hávar, at maðr megi gyrða þær um sik tvífǫldum sveip; en utan yfir þat þá þarf hann at hafa góðar brynbrœkr, gǫrvar með lérepti, at þeim hætti sem fyrr hefi ek sagt; en þar um utan þarf hann at hafa góðar knébjargir, gǫrvar með þykku járni ok með stálhǫrðum nǫddum: l'home mateix cal que porti aquest equipament: calces bones i toves, fetes de drap tou i ben ennegrit, que arribin fins al cinyell dels calçons; per defora cal que dugui bones calces de gambera, tan altes que hom se les pugui lligar amb doble volta de faixa i, damunt elles, cal que hom porti bons calçons d'armadura, fets de lli de la manera com s'ha descrit abans i que, al damunt hi dugui bones genolleres, fetes de ferro gruixut i amb claus d'acer trempat
-
◊ ǫll þessi vápn er nú hǫfum vér áðr um rœtt, er hvárttveggja er haft á skipum eda á hestum, þá má nýta bæði til þess at sœkja kastala með ok svá verja, ok þó enn mǫrg ǫnnur vápn. Sá er kastala skal sœkja með þeim vápnum, er nú eru tǫld, þá þarf hann ok víst at hafa valslǫngur með, sumar sterkar valsǫngur til þess at sløngva stóru grjóti á steinvegg, ok freista steinveggjar, ef ofan mætti fella með stórum ákǫstum; en linar valslǫngur til þess at sløngva yfir steinvegg ok brjóta ofan hús, er í eru kastala: totes aquestes armes de què hem parlat adés i que cal tenir a bord dels vaixells o a dalt dels cavalls, també es poden fer servir tant per a atacar-hi els castells com per a defensar-los, i com elles, tanmateix, encara moltes més armes. Qui vulgui atacar un castell amb les armes que t'he enumerat adés, cal que també tingui catapultes per fer-ho: unes han d'ésser catapultes pesants[, bones] per a fer estampar-hi grans pedres contra la muralla per intentar a veure si la muralla es pot fer esboldregar amb el llançament de grans pedres des de dalt; i catapultes lleugeres per a llançar-hi pedres per damunt la muralla a fi que trenquin els edificis que hi hagi dins el castell
-
2. (vægur) tou -ova (poc exigent, indulgent, lax)
-
3. (blíður) suau (mite, no sever, clement)
-
◊ svá berr þessarri spurning til, at hana mun verða með lǫngum rœðum inna, ef hana skal vel skilja. En með því at spurt er, þá vil ek gjarna þessa rœðu inna, eptir því sem ek kann, ok þó sem ek má skemst, ok þarf nú þess at minnask, sem ek gat i fyrri rœðu, þá er vit rœddum um dóma, hvar þeir skyldu stríðir vera ok hvar þeir skyldu vera linari, ok gat ek þess fyrir þér, at ef góðr maðr ok spakr félli i sǫk, ok þœtti illr vera glœpr sinn, ok vildi gjarna bœta, þá eigu dómar at vægja hánum fyrir sakar mannligrar náttúru, þvíat mannlig náttúra er svá breysk, at engi getr sin gætt svá, at hann falli aldri í sǫk: aquesta pregunta és de tal mena que cal argumentar-ne llargarment la resposta si es vol entendre bé la qüestió. Ara bé, ja que has fet la pregunta, de grat emprendré l'argumentació [de la resposta], i la faré tan bé com pugui, però també tna curta com em sigui possible. Aquí cal que et recordi el que ja he esmentat en un raonament anterior quan vàrem parlar de les sentències i quan havien d'ésser severes i quan havien d'ésser més benèvoles. Aleshores et vaig dir que si un bon home llest es feia culpable d'alguna cosa i li semblava que el seu delicte estava malament i volia reparar-lo de grat, que aleshores les sentències havien d'ésser moderades amb ell per mor de la natura humana, car la natura humana és tan feble que ningú no té el control de si mateix de tal manera que mai no incorri en culpa
-
◊ eru nokkurir þeir hlutir hér í ritaðir (variant: ritnir) sem þeim vitrustu mǫnnum sem á eru landinu sýnaz ofarr meirr of harðir eða of linir, þá bjóðum vér lǫgmǫnnum várum, at þeir riti til vár þat sem þér beiðiz allir saman. Skulum vér þá sannliga allir saman[, með góðra manna ráði,] þá skipan á gera sem vér væntum at yðr ǫllum saman sé hentast. – Þessi skipan var ger í Túnsbergi þá er liðit var frá burð várs herra Jesú Christí M.CC.LXXXX ok IV vetr á Svithúnsvǫkudag á XV ári ríkis várs. Herra Bárðr Serksson kanziler várr innsiglaði. Jón klerkr ritaði: si en aquesta disposició hi ha escrites coses que els homes més savis que hi ha al país considerin posteriorment massa severes o massa indulgents, manem als nostres lǫgmenn que ens escriguin allò que tots vosaltres plegats demaneu [que es modifiqui en aquest sentit]. Aleshores tots nosaltres, amb el consell d'homes prous, realment i vertaderament modificarem la disposició en la manera que esperem que sigui al més satisfactòria per a tots vosaltres. Aquesta disposició es va decretar a Túnsberg quan havien passat 1294 anys del Naixement de Nostre Senyor, la vetlla de sant Suití (= 15 de juliol. La festa de sanctus Suithinus Cantebrigiensis, doctor Ecclesiae, episcopus Wintoniensis, se celebra el 16 de juliol), en el quinzè any del Nostre regnat. El senyor Bárðr Serksson, el nostre canceller, la va segellar. En Jón el clergue la va posar per escrit (ignoro a què fan referència aquests hinir vitrustu menn islandesos i góðir menn, hinir beztu menn noruecs del decret reial. Aquests darrers podrien ésser per ventura els consellers del consell del regne?)
-
◊ „þat rǽð ek þér,“ segir Aristotiles, „at þú sért mjúkr ok linr lítillátum, auðsóttr ok góðr bœnaþurptugum, en harðr ok úeirinn drambsǫmum...“: “t'aconsello”, li diu l'Aristòtil, “ que siguis indulgent i benevolent amb els humils, assequible i bo amb els qui necessiten ajut, però sever i inflexible amb els altius...
-
◊ „sé,“ segir hann enn til borgarinnar, „hversu stilliliga stjórn hann veitir sigruðum þeim, er gefa sik í hans vald, ok lít á mikla mildi þess manns, er hamingjan veitir flesta farsǽld ok svá lin lǫg gefr sínum undirmǫnnum. ok hǫfuðstað ríkis síns byggvir hann þeim sǫmum, er fyrir skǫmmu bǫrðusk í mót honum, ok gerir sér af óvinum ina kǽrstu vini“: “mira”, li diu encara a la ciutat, “que d'equitatiu és el govern que dispensa als vençuts que es reten al seu poder i esguarda la gran clemència d'aquest home a qui Fortuna concedeix els seus màxims favors, i les lleis tan suaus que dóna als seus súbdits i [l'home que] deixa [, perquè l'habitin,] la capital del seu regne als mateixos que, no fa gaire, encara lluitaven contra ell, fent així dels seus enemics els seus millors amics”
-
◊ hafði byskup – áðr hann gerði þetta – ritat honum at gera linara máldaga á kirkju, ef bœtrnar kœmi fram, því at Klængr vildi ella ekki at gera. Urðu þeir byskup eigi sáttir á, hve mikit linat var. Stóð í milli einkanliga um djákn ok fleira annat: el bisbe, abans que en Klængr fés això, li havia escrit dient-li que redactés una carta dotal de l'església en uns termes més favorables per si [posteriorment] s'hi feien millores, ja que, altrament, en Klængr no ho (les?) volia fer pas. En Klængr i el bisbe no es varen poder posar d'acord sobre la rebaixa de les condicions del contracte dotal [entre en Klængr i el bisbe per l'església que havia de construir en Klængr]. De manera especial s'hi va entreposar [la qüestió del manteniment d']un diaca i d'altres punts més
-
4. (kraftlítill & FIG) feble, fluix -a (dèbil)
-
◊ nú er þeir kómu með þenna mann í kirkjuna, varð hann svá linr í vitleysi, at hann féll sem dauðr niðr í hǫndum þeim, ok þau bein, sem áðr vóru sterk um eðli fram, urðu nú blaut ok breisklig móti allri náttúru; lofaði hann þá lifanda Guð, jungfrú Maríu ok Magnús kirkjudrottinn: quan van entrar amb aquest home a dins l'església, va tornar tan dèbil a conseqüència de la seva follia que [als deu homes que l'havien portat per la força a l'església] els va caure com a mort en terra entre les mans i els seus ossos, que [fins llavors] havien estat forts més enllà del que resultava natural, llavors li varen tornar blans i cartilaginosos contra tota natura. Aleshores ell va lloar el Déu vivent, la verge Maria i [sant] Magnus, el patró de l'església
-
◊ Þorgils kvað það satt að þessi maður var á þeirra valdi er hann leitaði eftir „en annað ætla eg það eitt gert er lítillar umræðu sé vert. Er nú vel að þú reynir það í dag hvort Islendingar eru svo linir og lítils háttar sem þér sögðuð í vetur": en Þorgils li va dir que aquell home que estava cercant realment estava en llur poder “i, d'altra banda, considero que el que ja està fet no mereix gaire xerrameca. Ja m'està bé que avui provis si els islandesos són realment tan tous i tan pocacosa com aquest hivern has dit que eren”
-
◊ Hrómundr sagði: "Stattu stuðningslaust á fætr aptr. Miklu ertu linari en Máni karl sagði": en Hrómundur li va replicar: “Deixa d'aguantar-te [amb el genoll] i torna a posar-te dret. Ets molt més feble del que deia el vell Máni”
-
♦ frostið er linara: la gelada ja no és tan forta
-
◊ má þat sýnask skipat með Guðs miskunn, at þegar Áron komsk ór mannhringinum rak á kafahríð svá sterka, at þegar skildi með þeim; hǫfðu menn þá hríð lengi í minnum. Segir svá, at þar hafi veðrit verit miklu linara sem Áron fór. Eptir þat fór Áron í brott ór Hǫfða ok til Rauðamels, ok fann móður sína: pot semblar disposat per la misericòrdia (o: gràcia) de Déu que, quan l'Áron va fer-se escàpol del grup d'homes que l'encerclava, es va congriar una tempesta tan forta que els va separar immediatament. La gent van conservar molt de temps aquella tempesta en llur memòria. Es diu que el torb era molt més fluix en la direcció en què l'Áron anava fent camí. Després d'això, l'Áron se n'anà de Hǫfði a Rauðamelr i hi va trobar sa mare
-
♦ lin (o: veik) heilsa: una salut feble
-
♦ sóttin er linari: la malaltia ha remès
-
◊ því næst var funninn einn ungr maðr ok fríðr, er Davíð var, son Ýsaý í Bethleem, er vel kunni at slá hǫrpu, ok kom hann til konungsins, ok þegar sóttin tók konunginn, þá stóð Davíð fyrir hánum ok sló hǫrpu sína, ok hvarf þegar sóttin af hánum. En þegar konungrinn kendi, at sótt hans var linari, þá elskaði hann mjǫk Davíð, ok gerði hann at skjaldsveini sér; en þó hafði Samúel smurðan hann áðr til konungs leyniliga, svá at engi vissi nema faðir hans ok brœðr: tot seguit es va trobar un home, jove i bell, que era en David, el fill d'en Jesè de Bet-Lèhem, que sabia tocar bé l'arpa, i en David va anar a cal rei i quan la malaltia s'emparava del rei, en David tocava l'arpa en presència del rei i la malaltia li desapareixia de seguida. I quan el rei va reconèixer que la seva malaltia s'havia mitigat, va estimar molt en David i el va fer el seu escuder, i tanmateix, en Samuel abans l'havia ungit rei en secret, de manera que no ho sabia ningú tret de son pare i els seus germans
-
5. (lasinn) indisposat -ada (passatgerament malalt)
-
6. (lélegur) fluix -a (mediocre en uns coneixements o en una disciplina, modest en els seus coneixements, el resultat del seu treball etc.)
-
◊ nú takast leikar upp margir í Bænum og sækir Grímur leik á Staðarhól og eigast þeir leika við oft Ólafur Hildisson og Grímur Snorrason. Ólafur var góður leikmaður, harðleikinn og kappsamur en Grímur var eigi aflmikill og linur og ákaflega sækinn. Verður hann því oft vanhluti og hraklegur fyrir Ólafi og leggja þeir á ofan gár og gys. Grímur ræðir að þeim væri það lítilmennska að gera hann að athafnarmanni og gera leik til hans. Þeim þótti þess að broslegra og réðust öngvar bætur á að heldur: A Bær s'hi van fer nombrosos jocs. En Grímur va anar a participar en un joc de pilota a Staðarhóll, i ell i l'Olau Hildisson sovint s'hi van enfrontar en el joc. L'Olau era un bon jugador, rude i impetuós. En Grim, en canvi, no tenia gaire força física i era un negat per al joc, encara que s'hi apliqués amb extremat arravatament. Per aquesta raó, sovint perdia la jugada, i de mala manera, contra l'Olau, la qual cosa feia que la gent [li] fes bromes i burles. En Grímur els va increpar dient-los que era roí d'ells que fessin riota d'ell i que se'l rifessin d'aquella manera. Quan la gent ho va sentir, encara ho trobaren més motiu per riure, de manera que no va remeiar la cosa sinó més aviat el contrari (en Kristian Kålund, a la seva traducció danesa del 1904, p. 26, interpreta l'adjectiu en el sentit de ‘no dur [físicament]’: “i Saurbø foranstaltede man nu lege afholdt, og Grim gik til leg på Stadarhol, hvor Olav Hildeson og Grim Snorreson ofte prøvede kræfter. Olav var dygtig i leg, voldsom og ivrig, Grim havde ikke mange kræfter og ringe hårdførhed, men var meget ilter; han måtte derfor ofte give tabt oferfor Olav og blev ilde medhandlet af ham, og hertil föjede de hån og spot. Grim forestillede dem, at det var uværdigt at have ham til bedste og bruge ham til skive for deres angreb. Heraf havde de endnu mere löjer, og hans ord bevirkede ingen forandring”)
-
♦ vera linur í e-u: anar fluix amb una cosa
lipur, lipur, lipurt: 1. àgil 2. deferent, diplomàtic, hàbil
-
lirfa <f. lirfu, lirfur. Gen. pl.: lirfa o: lirfna>:
-
<ZOOL> larva f
-
♦ lirfa fiðrildis: larva de papallona, eruga f
-
♦ vængjuð lirfa: nimfa f (→ nýmfa)
-
lirfu- <en compostos>:
-
<ZOOL> larval
-
lirfu·stig <n. -stigs, -stig>:
-
<ZOOL> estadi m larval
list <f. listar, listir>: art m,f
af mikilli list: amb gran habilitat, amb molt de talent
iðka þá list að þegja: practicar l'art de callar
hinar fögru listir: les belles arts
-
lista·fólk <n. -fólks, no comptable>:
-
artistes m.pl
-
lista·hátíð <f. -hátíðar, -hátíðir>:
-
festival m de les arts
-
◊ listahátíð í Reykjavík: Festival de les Arts de Reykjavík
lista·kona <f. -konu, -konur. Gen. pl.: -kvenna>: artista f
lista·maður <m. -manns, -menn>: artista m & f
lista·safn <n. -safns, -söfn>: museu m d'art
lista·saga <f. -sögu, -sögur. Gen. pl.: -sagna. Pl. poc emprat>: història f de l'art
-
lista·smíð <f. -smíðar, -smíðar>:
-
obra mestra, obra f d'art
-
♦ listasmíð náttúrunnar: <FIG> un prodigi de la natura, una obra d'art de la natura, una obra mestra de la natura
lista·verk <n. -verks, -verk>: obra f d'art
afsteypur listaverka: reproduccions d'obres d'art (en miniatura)
listaverka·bók <f. -bókar, -bækur>: llibre m d'art
list·fengi <n. -fengis, pl. no hab.>: habilitat f (o: destresa f) com a artista
listi <m. lista, listar>: llista f, llistat m
listi yfir e-ð ~ e-n: llista de...
rauði listinn yfir tegundir í útrýmingarhættu: llista vermella d'espècies
en perill d'extinció
taka (o: setja) saman lista: fer (o: confegir) una llista
vera á svörtum lista: <LOC FIG> estar en la llista negra
-
list·rannsókn <f. -rannsóknar, -rannsóknir>:
-
recerca artística
lita <f. litu, litur. Gen. pl.: lita>: iris <m> (lithimna augans)
lita <lita ~ litum | litaði ~ lituðum | litað ║ e-ð>: tenyir una cosa
lita föt: tenyir una peça de roba
það þarf að lita þetta: que podria tenyir-me això?
lita frá sér: destenyir
-
litar·aft <n. -afts, pl. no hab.>:
-
color m,f de [la pell de] la cara, color m,f del cutis
-
litar·efni <n. -efnis, -efni>:
-
1. <GEN> pigment m
-
2. (matarlitur) [agent m] colorant m (additiu alimentari)
-
litar·munur <m. -munar, no comptable>:
-
diferència f de color
-
♦ það er enginn litarmunur á handarbakinu og lófanum: no hi ha diferències de color entre el palmell de la mà i el dors de la mà
litast <litast ~ litumst | litaðist ~ lituðumst | litast ║ upp>: descolorir-se,
destenyir-se, perdre
-
lit·blinda <f. -blindu, no comptable>:
-
<MED> daltonisme m
lit·blindur, -blind, -blint: daltònic -a
-
lit·filma <f. -filmu, -filmur. Gen. pl.: -filma o: -filmna>:
-
<FOTO> rodet m de color (de càmera fotogràfica per a fer-hi fotos en color)
litið: supí de → líta ‘mirar’
-
lit·kollur <m. -kolls, -kollar>:
-
<BOT> gavarró m, galda (o: gualda) f (planta Reseda luteola)
lit·laus, -laus, -laust: 1. incolor -a (sense color); 2. descolorit -ida (apagat, deslluït)
litli, litla, litla <adj. formes febles>: petit -a
-
Litli·björn <m. Litlabjarnar (o: Litlabjörns), no comptable>:
-
<ASTRON> l'Óssa Menor, el Carro Petit (constel·lació Ursa minor)
-
litningur <m. litnings, litningar>:
-
cromosoma m
-
lit·prentaður, -prentuð, -prentað <adj.>:
-
imprès -esa en colors
-
lit·prentun <f. -prentunar, no comptable>:
-
impressió f en colors
lit·ríkur, -rík, -ríkt: de gran colorit, de vius colors, bigarrat -ada
-
litunar·efni <n. -efnis, -efni>:
-
tint m, tintura f (substància per a tenyir)
-
litunar·gras <n. -grass, -grös>:
-
gerani m de bosc, peus m.pl de perdiu, rellotges m.pl de bosc , bec m de cigonya boscà (planta Geranium silvaticum)
-
litunar·jafni <m. -jafna, -jafnar>:
-
estel·lària deprimida (planta Lycopodium alpinum)
litunar·kollur <m. -kolls, -kollar>: safranó m (planta Carthamus tinctorius)
litunar·þistill <m. -þistils, -þistilar>: safranó m (planta Carthamus tinctorius)
-
litur <m. litar, litir. Ac. pl. arcaic: litu>:
-
1. <GEN & andlitslitur & spilalitur> color m,f (GEN & color de la cara & coll de cartes de pòquer)
-
◊ liturinn á hrafninum er svartur: els corbs són de color negre
-
♦ andstæðir litir: colors oposats
-
♦ blandaðir litir: colors mesclats (o: barrejats)
-
♦ blár ~ rauður ~ grænn o.s.fr. að lit (o: blár ~ rauður ~ grænn o.s.fr. á litinn): de color blau ~ vermell ~ verd etc.
-
◊ fæturnir á snjótittlinginum eru svartir á litinn: les potes del sit blanc són de color negre
-
♦ bregða lit (o: skipta litum): canviar de color (tornar vermell o posar-se blanc)
-
♦ bregður lit: <LOC FIG> comença a fer fosca, es va fent fosc
-
♦ fallegur á litinn: de bons colors (de cara)
-
♦ hvernig er X á litinn?: de quin color és X?, quin color té X?
-
◊ hvernig er hárið á þér á litinn?: de quin color tens els cabells?
-
◊ hvernig er tómatur á litinn?: de quin color és una tomaca?
-
◊ hvernig eru augun í þér á litinn?: de quin color tens els ulls?
-
♦ vera fallegur á litinn: tenir bons colors
-
♦ fá [á sig] lit: agafar color, colrar-se
-
♦ <†> hafna sínum lit: trasmudar-se, tornar blanc, perdre els colors, empal·lidir
-
♦ heitir litir: colors càlids (p.e., el vermell, el groc)
-
♦ hreinleiki litar: saturació f d'un color
-
♦ hreinn litur: color saturat, color pur
-
♦ kaldir litir: colors freds (p.e., el blau, el verd)
-
♦ líkir litir: colors afins (→ skyldir litir)
-
♦ lýsa e-u dökkum litum: <LOC FIG> descriure una cosa amb tintes fosques
-
♦ missa lit: descolorir-se, perdre color[s]
-
♦ e-ð er farið að missa lit: una cosa ha començat a descolorir-se
-
♦ mjúkir litir: colors suaus
-
♦ samspil litanna: la interacció dels colors entre si
-
♦ setja lit á e-ð: <LOC FIG> acolorar un fet, donar color a un fet
-
♦ skyldir litir: colors afins
-
♦ styrkleiki litanna: la intensitat dels colors
-
♦ svara (o: gegna) lit: #1. <JOC DE CARTES> respondre amb el mateix color (en el joc del pòquer: respondre amb una carta del mateix coll a la carta que un altre jugador ha posat a la taula); #2. <LOC FIG> respondre amb la mateixa moneda, fer-n'hi una del mateix color
-
♦ svíkja lit: <JOC DE CARTES> no respondre amb el mateix color (en el joc del pòquer: no respondre amb una carta del mateix coll a la carta que un altre jugador ha posat a la taula)
-
♦ sýna lit á e-u: <LOC FIG> fer les primeres passes en una cosa, fer els primers esforços d'escomesa d'una cosa
-
♦ verpa litum: mudar de color (→ litverpast)
-
♦ hvernig er það á litinn?: de quin color és?
-
♦ mér líkar ekki liturinn: aquest color no m’agrada pas
-
♦ það er aðeins liturinn: <LOC FIG> de cafè només en té el color (tot parlant d'un cafè molt dolent)
-
♦ → aðallitur “color primari”
-
♦ → andstöðulitur “color oposat”
-
♦ → aukalitur “color secundari”
-
♦ → frumlitur “color primari”
-
♦ → fyllilitur “color complementari”
-
♦ → grunnlitur “color fonamental, color primari”
-
♦ → jarðlitur “color terrós”
-
♦ → millilitur “color intermediari”
-
♦ → olíulitur “color a l'oli”
-
2. (litunarefni) tint m (tintura, substància colorant emprada per a tenyir)
-
3. (kinnalitur) coloret m (cosmètic)
-
4. (matarlitur) colorant m (alimentari)
-
5. (litarefni) pigment m (substància colorant)
-
♦ litur sem leysist upp í vatni: pigment[s] que es dissol[en] en aigua
-
6. (vaxlitur) llapis m de cera
-
7. (trélitur) llapis m de colors
-
8. <†> (útlit, yfirbragð) aspecte m [exterior] (aparença, físic)
-
◊ lá gaf Lóðurr ok litu góða: Lóðurr els donà la sang i un bell aspecte
-
◊ lit hefur þú Gunnars ok læti hans: tens l'aparença (o: la cara?) i la veu d'en Gunnarr
-
◊ skipta litum: intercanviar-se les fesomies (bescanviar-se dues persones llurs aparences externes entre si, una creença força estesa a l'Edat Mitjana)
-
litur, lit, litt <adj.>:
-
colorat -ada, de color
-
♦ allavega litur: virolat, bigarrat
-
♦ hvernig er hesturinn litur?: de quin color és el cavall?
-
-litur, -lit, -litt <adj.. Sufixoide emprat en la formació d'adjectius que designen colors>:
-
-crom -a, -color
-
♦ → einlitur “monocrom”
-
♦ → hverflitur “iridiscent”
-
♦ → marglitur “policrom, multicolor”
-
♦ → mislitur “de diferents colors, bigarrat”
-
♦ → þrílitur “tricolor”
-
lit·verpast <-verpist ~ -verpumst | -verptist ~ -verptumst | -verpst>:
-
mudar de color, empal·lidir
-
lit·verpur, -verp, -verpt <adj.>:
-
mudat -ada de color, blanc -a [de cara], empal·lidit -ida, pàl·lid -a
-
◊ þá gjörðist konungur litverpur, og hugsanir hans skelfdu hann, og var sem mjaðmarliðir hans gengju sundur, og kné hans skulfu: el rei mudà de color, els seus pensaments l'aterrien, les juntures de les anques se li afluixaren i els genolls li picaven l'un amb l'altre
-
◊ þá varð Belsasar konungur mjög felmtsfullur og gjörðist litverpur, en fát mikið kom á stórmenni hans: el rei Baltasar s'espantà molt, mudà de color, i una gran consternació s'emparà dels seus prohoms
-
◊ lát eigi hugsanir þínar skelfa þig og gjörst eigi svo litverpur: que els teus pensaments no t'espantin pas ni mudis de color!
lit·þistill <m. -þistils, -þistilar>: safranó m (planta Carthamus tinctorius)
-
Líbanon <n. Líbanons, no comptable>:
-
Líban m
-
Líbani <m. Líbana, Líbanar>:
-
libanès m, libanesa f
-
líbanskur, líbönsk, líbanskt <adj.>:
-
libanès -esa
-
Líbýa <f. Líbýu, no comptable>:
-
Líbia f
-
Líbýu·búi <m. -búa, -búar>:
-
libi m, líbia f
-
Líbýu·forseti <m. -forseta, -forsetar>:
-
president m de Líbia
-
Líbýu·maður <m. -manns, -menn>:
-
libi m, líbia f
-
líbýskur, líbýsk, líbýskt <adj.>:
-
líbic -a
líða <líð ~ líðum | leið ~ liðum | liðið>: 1. <GEN> córrer, passar (temps)
það líða vikur og það líða mánuðir: passen les setmanes i passen els mesos
2. (þjást) sofrir, patir (endurar)
3. (þola) tolerar (aguantar, acceptar)
líða e-m e-ð: aguantar-li una cosa a algú
4. líða á: passar, transcórrer (el temps)
líður á tímann: el temps s'escola
5. líða hjá: passar, transcórrer (el temps)
láta e-ð hjá líða: deixar passar una cosa (sense fer-ne cas)
6. líða undir lok: finir, perir, espassar
7. líða yfir: esvanir-se, desmaiar-se
8. mér líður vel ~ illa: em va bé ~ malament, estic bé ~ malament
-
◊ Kálfur stefnir að sér vinum sínum og frændum og hafði fjölmennt á Grund og leið svo fram til jóla. Synir Halls voru ungir og var Klængur bróðir hans vígssakaraðili: en Kálfur va convocar els seus amics i parents a ca seva i va tenir molts de convidats a Grund i així van quedar les coses fins a Nadal. Com que els fills d'en Hallur encara eren jovenets, fou el germà d'en Hallur, en Klængur, el qui va incoar l'acció penal per aquest assassinat
-
◊ fór Þórhaddur heim og gussaði ekki og leið svo fram til ánefndrar stundar: en Þórhaddur se'n va anar a ca seva i no va fer gens d'enrenou, i així van quedar les coses fins que va arribar el dia fixat
-
hvað mér líður illa: que em sento de malament
-
líðast <líðst ~ líðumst | leiðst ~ liðumst | liðist>:
-
I. <personal>:
-
1. (þolast) permetre's (tolerar-se, consentir-se)
-
◊ slíkt ætti ekki að líðast: una cosa així no s'hauria de permetre
-
2. (þjást) suportar-se (aguantar-se, sofrir-se)
-
II. <impersonal amb subjecte lògic en datiu>:
-
1. consentir una cosa a algú, tolerar una cosa a algú (permetre o aguantar que hom faci una cosa que normalment no es tolera que es faci)
-
◊ henni líðst allt: li ho permeten tot, li ho consenten tot
-
◊ e-m líðst að <+ inf.>: aguantar-li a algú que <+ subj.>; consentir-li a algú que <+ subj.>
líf <n. lífs, líf>: vida f
binda endi (o: enda) á líf sitt: posar fi a la seva vida
e-ð kostar e-n [nætum] lífið: una cosa [gairebé] li costa a algú la vida
eiga líf sitt: tenir la seva vida
fara út á lífið [með e-m] [um helgina]: sortir de gresca [amb algú] [el cap de setmana]
láta lífið: perdre la vida
liggur lífið á?: és una qüestió de vida o mort?
ná lífi e-s: matar algú
slakaðu á og njóttu lífsins: relaxa't i frueix de la vida
svipta sig lífi [með e-u]: treure's la vida, llevar-se la vida (Val., Bal.),
suïcidar-se [amb una cosa]
taka eigið líf: treure's la vida, llevar-se la vida (Val., Bal.)
tvöfalt líf: <FIG> doble vida
eiga tvöfalt líf: menar una doble vida
vekja e-ð til lífsins: <FIG> crear (o: fundar) una cosa
vera á lífi: estar viu -iva
-
líf·bein <n. -beins, -bein>:
-
pubis m, pentenill m
-
líf·brjótanlegur, -brjótanleg, -brjótanlegt <adj.>:
-
biodegradable
-
lífefna·fræði <f. -fræði, pl. no hab.>:
-
arma bioquímica
-
lífefna·fræðingur <m. -fræðings, -fræðingar>:
-
bioquímic m, bioquímica f
-
lífefna·vopn <n. -vopns, -vopn>:
-
arma bioquímica
-
líf·eyrir <m. -eyris, lífeyrisgreiðslur>:
-
pensió f (de jubilació etc.)
-
♦ lífeyrir til eftirlifandi maka: pensió de viduïtat
-
lífeyris·greiðsla <f. -greiðslu, -greiðslur>:
-
1. <GEN> prestació f de la pensió f [de jubilació] (pagament de les pensions per part de l'estat)
-
♦ lífeyrisgreiðsla áður en eftirlaunaaldri er náð: prejubilació
-
2. (El pl. sol funcionar de pl. de lífeyrir) pensió f (quantitat rebuda mensualment en concepte de pensió)
-
lífeyris·sjóður <f. -sjóðs, -sjóðir>:
-
fons m de pensió (o: pensions)
-
lífeyris·þegi <m. -þega, -þegar>:
-
pensionista m & f (perceptor de pensió o renda)
-
líf·fræði <f. -fræði, no comptable>:
-
biologia f
-
líf·fræðingur <m. -fræðings, -fræðingar>:
-
biòleg m, biòloga f
líffæra·fræði <f. -fræði, pl. no hab.>: anatomia f
líffæra·gjöf <f. -gjafar, -gjafir>: donació f d'òrgans
líf·færi <n. -færis, -færi>: <ANAT> òrgan m
brottnám líffæra: extirpació d’òrgans
líffæra flutningur frá Íslandi til annarra landa: exportació
d’òrgans (per a transplantaments) d’Islàndia a d’altres països
-
líf·gas <n. -gass, no comptable>:
-
biogàs m
-
líf·himna <f. -himnu, -himnur. Gen. pl.: -himna>:
-
peritoneu m
-
líf·hvati <m. -hvata, -hvatar>:
-
enzim m
-
líf·hvolf <n. -hvolfs, -hvolf>:
-
biosfera f
-
líf·látinn, -látin, -látið <adj.>:
-
executat -ada, ajusticiat -ada (un condemnat a pena de mort)
líf·lega <adv.>: vivament
líf·legur, -leg, -legt: 1. vivaç (eixerit, despert, ple de vida)
2. vívid -a (animat, viu)
3. esponerós -a, ufà -ana (planta: vigorosa i de bon creixement)
-
líf·massi <m. -massa, no comptable>:
-
biomassa f
-
líf·miðaður, -miðuð, -miðað <adj.>:
-
biocèntric -a
-
líf·miðlægni <f. -miðlægni, no comptable>:
-
biocentrisme m
-
líf·miðlægur, -miðlæg, -miðlægt <adj.>:
-
biocèntric -a
-
líf·miðun <f. -miðunar, no comptable>:
-
biocentrisme m
-
líf·ríki <n. -ríkis, -ríki. Gen. pl.: -ríkja; dat.pl.: -ríkjum>:
-
1. <BIOL> biota f
-
2. (vistkerfi, umhverfiskerfi) ecosistema m (sistema d'organismes de diverses espècies interaccionant en un espai determinat)
líf·rænn, -ræn, -rænt: orgànic -a
lífræn efnafrfræði: química orgànica
lífrænt efni: matèria orgànica
-
lífs·björg <f. -bjargar, no comptable>:
-
mitjà m de subsistència, mitjans m.pl de subsistència
-
lífs·fræði <f. -fræði, no comptable>:
-
variant de → líffræði ‘biologia’
-
lífs·gæði <n.pl -gæða>:
-
qualitat f de vida
lífs·háski <m. -háska, no comptable>: perill m de mort
komast ~ lenda í lífsháska: estar en perill de mort, estar a punt de perdre la vida
lífs·hætta <f. -hættu, no comptable>: perill m de mort
lífshætta steðjar að: hi ha perill de mort
e-ð er úr lífshættu: algú està fora de perill de mort
-
lífs·líkur <f.pl -líka>:
-
probabilitats f.pl d'estar amb vida (probabilitats de continuar amb vida o de sobreviure en determinades situacions)
-
♦ eiga sér litlar lífslíkur: tenir poques probabilitats de viure (o: de sobreviure)
-
lífs·nauðsyn <f. -nauðsynjar, -nauðsynjar>:
-
necessitat f vital, importància f vital, primera necessitat
-
lífs·reynsla <f. -reynslu, no comptable>:
-
experiència f vital, experiència f de la vida
-
lífs·saga <f. -sögu, -sögur. Gen. pl.: -sagna>:
-
vida f (història d'algú, biografia, i, a l'Edat mitjana de manera especial, vida de sant, relat hagiogràfic)
-
♦ lífssaga og pínslarsaga e-s: vida i martiri d'algú
-
líf·stykki <n. -stykkis, -stykki. Gen. pl.: -stykkja; dat.pl.: -stykkjum>:
-
cotilla f, corset m (Bal.)
-
lífs·undirstaða <f. -undirstöðu, pl. no hab.>:
-
fonament m de la vida, base f de la vida
-
lífs·viðurværi <n. -viðurværis, no comptable>:
-
subsistència f (forma de guanyar-se la vida una persona, una família)
-
♦ hafa lífsviðurværið [sitt] af e-u: guanyar-se la vida amb una cosa, <FAM> guanyar-se les garrofes amb una cosa
-
♦ missa lífsviðurværið sitt: perdre la forma de guanyar-se la vida
-
lífs·von <f. -vonar, no comptable>:
-
perspectives f.pl d'estar amb vida (perspectives de continuar amb vida o sobreviure en determinades situacions)
-
♦ eiga sér [enga] lífsvon: ésser les perspectives de vida (o: de supervivència) d'algú bones ~ nul·les
-
lífs·þróttur <m. -þróttar, no comptable>:
-
vigor m,f vital, alè m vital, forces f.pl vitals, vitalitat f
-
◊ því að dag og nótt lá hönd þín þungt á mér, lífsþróttur minn þvarr sem í sumarbreyskju: car, nit i dia la vostra mà pesava damunt meu i el meu vigor es fonia com durant les secades d'estiu
-
◊ bænheyr mig fljótt, Drottinn, því að lífsþróttur minn þverr: escolta'm de pressa, Senyor, que ja em manca l'alè
-
líf·tóra <f. -tóru, no comptable>:
-
<FIG> vida f
-
◊ þegar ég lá á spítalanum á Einglandi, allur kraminn og lemstraður bæði innvortis og útvortis eftir slysið, þá gerði ég þeim sem stjórnar líftórunni í fólki tvö boð ef hann vildi hjálpa mér að verða aftur að manneskju: després de l'accident, mentre era a l'hospital d'Anglaterra, baldat i destrossat, tant interiorment com físicament, vaig fer dues promeses al qui decideix sobre la vida de la gent si m'ajudava a tornar a ésser una persona
-
♦ berja líftóruna úr e-m: tallar-li el fil de l'existència a algú, matar algú
lík <n. líks, lík>: 1. cadàver m
2. <NÀUT> ralinga f
líka <adv.>: també
Brútus, þú líka, sonur minn?!: Brutus, tu també, fill meu?!
líka <líkar | líkaði | líkað ║ Verb impersonal unipersonal>: agradar
mér líkar e-ð: una cosa m’agrada
þetta líkar mér: això m’agrada
þetta líkar mér ekki: això no m’agrada
mér líkar þetta ekki: això no m’agrada
mér líkar e-ð illa: una cosa em desagrada, una cosa no m’agrada
mér líkar þetta stórilla: això em desagrada profundament
mér líkar e-ð vel: una cosa m'agrada força
hann lætur sér e-ð vel líka: una cosa el satisfà plenament
mér líkar vel að vera hérna: m'agrada molt [ésser] aquí
hvort sem honum líkar það vel eða illa: tant si li agrada com si no
mér líkar illa við hann / hana: no m’agrada (ell / ella)
mér líkar [vel] við hann / hana: m’agrada (ell / ella)
líkami <m. líkama, líkamar>: cos m (fl./pl.: cossos)
hraustur á sál og líkama: sa de cos i ànima
um allan líkamann: per tot el cos
líkams·hár <n. -hárs, -hár>: pèl m
eyða líkamshári: depilar-se
eyða líkamshárum af e-u: depilar-se els pèls de...
-
líkams·leifar <f.pl -leifa>:
-
restes f.pl del cos
-
♦ líkamsleifar Jakobs Zebedeussonar: les restes del cos d'en Jaume, fill d'en Zebedeu
líkams·losti <m. -losta, no comptable>: voluptat f, lascívia f, luxúria f, plaer m carnal
-
líkams·lús <f. -lúsar, -lýs>:
-
poll m del cos, poll m dels vestits (insecte Pediculus humanus var. corporis sive vestimentorum)
-
líkams·partur <m. -parts, -partar>:
-
part m del cos
-
líkams·vessi <m. -vessa, -vessar>:
-
<MED> fluid m corporal (secreció corporal)
-
líkams·þróttur <m. -þróttar, no comptable>:
-
vigor m,f corporal, robustesa f del cos, vigor m,f del cos
-
◊ hann sigraði heiftina hvorki með líkamsþrótti né vopnavaldi heldur yfirbugaði hann með orði þann er refsar og minnti á eiða og sáttmála við feðurna: no va vèncer el seu furor amb la robustesa del seu cos, ni amb el poder de les armes: amb la paraula sotmeté el qui castigava, recordant els juraments i les aliances amb els pares
-
lík·bíll <m. -bíls, -bílar>:
-
cotxe m fúnebre
-
lík·blæja <f. -blæju, -blæjur. Gen. pl.: -blæja>:
-
sudari m
lík·brennsla <f. -brennslu, -brennslur. Gen. pl.: -brennsla o: -brennslna>: incineració f,
cremació f (de cadàver)
líkbrennslu·ofn <m. -ofns, -ofnar>: forn crematori
líkbrennslu·stofa <f. -stofu, -stofur. Gen. pl.: -stofa>: crematori m
-
lík·börur <f.pl -bara>:
-
civera f, baiard m
-
lík·fjalir <f.pl -fjala>:
-
civera f, baiard m
-
lík·fylgd <f. -fylgdar, -fylgdir>:
-
comitiva f fúnebre, seguici m fúnebre
-
lík·för <f. -farar, -farir>:
-
obsèquies f.pl fúnebres
-
lík·föt <n.pl -fata>:
-
mortalla f
-
lík·hár <n. -hárs, -hár>:
-
pèl m (de braç, cama, pit, aixella)
-
lík·hjúpur <m. -hjúps, -hjúpar>:
-
1. (líkföt) mortalla f (per embolcallar-hi el cadàver)
-
2. (á líkkistu) drap mortuori (per tapar el taüt)
-
lík·hringing <f. -hringingar, -hringingar>:
-
toc m a morts, campanades f.pl de mort
lík·hús <n. -húss, -hús>: dipòsit m de cadàvers, morgue f
-
líkindi <n.pl líkinda>:
-
versemblança f, probabilitat f
-
♦ að líkindum: versemblantment
-
líking <f. líkingar, líkingar>:
-
1. <GEN> semblança f
-
2. (líki, mynd) forma f (faiçó, figura, aspecte)
-
♦ í líkingu dúfu: sota la forma d'un colom
-
3. (samlíking, viðlíking) símil m (comparació com a figura d'estil)
-
♦ föst líking: símil m estable, comparació [esdevinguda] fixa (tipus: lemja e-n eins og [harðan] þorsk ‘posar algú com un pop, atonyinar algú’; eins og skot ‘com un llamp, immediatament’)
-
♦ fastar líkingar: comparacions estables, símils estables
-
4. <RELIG> paràbola f
-
◊ og orð Drottins kom til mín, svohljóðandi: "Mannsson, ber upp gátu og seg Ísraelsmönnum líking...: i la paraula de Jahvè em fou adreçada, dient: "Fill d'home, proposa un apòleg i presenta una paràbola a la casa d'Israel...
-
♦ tala (o: mæla) í líkingum: parlar en paràboles
-
5. (samræða, samræmi) conformitat f (acord)
-
♦ í líkingu við e-ð: de conformitat amb..., conformement a..., d'acord amb...
-
6. (samsvörun, hliðstæða) analogia f (situació o relació de semblança entre dues o més coses)
-
7. <MAT = jafna> equació f
-
♦ annarrar gráðu líking: equació de segon grau
-
♦ annars stígs líking: <GEN & FIG> equació de segon grau
líkingar·legur, -leg, -legt: (byggður á hliðstæðum): analògic -a
líkingar·orð <n. -orðs, -orð>: expressió f metafòrica
líkinga·reikningur <m. -reiknings, -reikningar>: càlcul m d'equacions
-
líkingar·saga <f. -sögu, -sögur. Gen. pl.: -sagna>:
-
(allegóría, táknsaga) al·legoria f
-
líkja <líki ~ líkjum | líkti ~ líktum | líkt ║ e-m ~ e-u við e-n ~ e-ð>:
-
1. comparar algú ~ una cosa amb algú ~ una cosa
-
2. líkjast eftir e-m: imitar algú (emular-lo, imitar-ne l'exemple per emular-lo o superar-lo)
-
3. líkjast eftir e-u: imitar una cosa
-
líkjast <líkist ~ líkjumst | líktist ~ líktumst | líkst ║ e-m>:
-
assemblar-se a algú
líkjör <m. líkjörs, líkjörar>: licor m
lík·kista <f. -kistu, -kistur. Gen. pl.: -kistna o -kista>: taüt f,m, caixa f
[de morts], baül m (Emp.), bubul m (Mall., ekki ritm./no lit.)
-
líkkistu·fjöl <f. -fjalar, -fjalir>:
-
post f de taüt (cadascuna de les posts de què és fet un taüt)
lík·klæði <n.pl -klæða>: (líkhjúpur) mortalla f
Tórínó-líkklæðið: el Sant Sudari
líkklæðið frá Tórínó: el Sant Sudari
-
lík·lega <adv.>:
-
problablement, versemblantment
-
lík·maður <m. -manns, -menn>:
-
portador m de taüt, portadora f de taüt (amic o parent del difunt o empleat de pompes fúnebres)
-
líkn <f. líknar, líknir>:
-
1. (miskunn & náð) misericòrdia f (pietat, compassió & clemència divina)
-
♦ biðja e-m líknar: <GEN & FIG> demanar gràcia (o: clemència) per a algú
-
2. (hjálp) socors m (auxili, ajut, esp. el que hom dóna per haver-se compatit de la persona que la necessita)
-
3. (góðgerðasemi) beneficència f (socors caritatiu, caritat)
-
4. (<†> (hjúkrun) atenció f, assistència f (esment o cura de ferida, persona malalta etc.)
-
líknar·belgur <m. -belgs (o: -belgjar), -belgir. Gen. pl.: -belgja; dat.pl.: -belgjum>:
-
<MED> amni m
-
Líknar·braut <f. -brautar, pl. no hab.>:
-
<LITER> La Via de la Gràcia o El Camí de la Misericòrdia, poema islandès anònim tardomedieval, del segle XIII, compost en 52 estrofes en què l'autor reflexiona sobre la passió i la mort del Crist
-
líknar·dráp <n. -dráps, -dráp>:
-
eutanàsia f (de malalt inguarible)
-
líkneski <n. líkneskis, líkneski. Gen. pl.: líkneskja; dat.pl.: líkneskjum>:
-
estàtua f (imatge entallada, a la llengua antiga sovint d'un déu pagà)
-
◊ ...og hefir hann líkneski Þórs í pungi sínum af tönn gert: i a dins la seva bossa hi duu [amagada] una estatueta del déu Tor, feta de dent [de morsa]
-
lík·pallur <m. -palls, -pallar>:
-
cadafalc m fúnebre
-
lík·ræða <f. -ræðu, -ræður. Gen. pl.: -ræðna o: -ræða>:
-
oració f fúnebre
-
lík·ræningi <m. -ræningja, -ræningjar>:
-
<JUR> lladre m & f de cadàvers
-
lík·skoðun <f. -skoðunar, -skoðanir. Pl. no hab.>:
-
autòpsia f
-
lík·skurður <m. -skurðar, -skurðir>:
-
dissecció f de cadàvers
-
lík·söngur <m. -söngs, -söngvar>:
-
cant m fúnebre
-
lík·unnandi <m. -unnanda, -unnendur>:
-
necròfil m, necròfila f (♦ → náriðill “íd.”)
-
líkur <f.pl líka (o: líkna)>:
-
1. <GEN> probabilitat[s] f[.pl]
-
♦ það eru allar líkur á því að <+ subj.>: <LOC> tots les probabilitats són que <+ subj.>
-
♦ það eru góðar líkur á því að <+ subj.>: hi ha força probabilitats que <+ subj.>
-
♦ það eru litlar líkur á því að <+ subj.>: hi ha poques probabilitats que <+ subj.>
-
♦ það eru miklar líkur á því að <+ subj.>: hi ha moltes de probabilitats que <+ subj.>
-
♦ ef (o: eins og) að líkum lætur: <LOC> amb tota probabilitat
-
2. (það sem líklegast er að rétt sé) indicis m.pl (senyals que fan veure com a versemblant una cosa)
-
♦ dæma e-n eftir líkum: <JUR> condemnar algú basant-se en indicis (o: proves circumstancials)
-
líkur, lík, líkt <adj.>:
-
1. <GEN> igual (en aspecte, forma, aparença etc.)
-
♦ gjalda líku líkt: <LOC FIG> pagar una cosa amb la mateixa moneda
-
♦ líkur e-m: semblant a algú, igual a algú
-
♦ vera líkur e-m: assemblar-se molt a algú
-
◊ hann er líkur föður sínum: és igual a son pare, s'assembla molt a son pare
-
♦ hann er engum líkur ~ hún er engri líkur: <LOC FIG> és únic ~ única en el seu gènere
-
♦ og því um líkt: <LOC FIG> i així successivament
-
♦ því líkast sem...: exactament igual que si...
-
◊ ...og sá, að reyk lagði upp af jörðinni, því líkast sem reykur úr ofni: i veié que de la terra en pujava una fumera talment la fumera d'un forn
-
◊ á festingunni, er var yfir höfði kerúbanna, var því líkast sem safírsteinn væri: sobre la volta celeste que era sobre el cap dels querubins, hi havia com una pedra de safir
-
◊ uppi yfir höfðum veranna var því líkast sem hvelfing væri, blikandi sem kristall: i allò que hi havia sobre els caps dels animals, s'assemblava a una volta, límpida com el cristall
-
♦ og hann rétti út líkast sem hönd væri og tók í höfuðhár mitt: allargà com una forma de mà i m'agafà pels cabells
-
2. (líklegur) molt probable (versemblant, presumible)
-
♦ það er líkast að hann komi: el mé probable és que vingui, molt probablement vindrà
-
♦ líkast til: molt probablement
-
lík·vagn <m. -vagns, -vagnar>:
-
carrossa f fúnebre
-
lík·þorn <n. -þorns, -þorn>:
-
ull m de poll
-
lík·þrá <f. -þrár, no comptable>:
-
lepra f, <LIT> llebrosia f, <LIT> mesellia f
-
<†>
líkþrá·maður <m. -manns, -menn>:
-
leprós m, <LIT> mesell m, <LIT> llebrós m
-
lík·þrár, -þrá, -þrátt <adj.>:
-
leprós -osa, <LIT> llebrós -osa, <LIT> mesell -a, <LIT> llatzerós -osa
-
<†>
líkþrá·sótt <f. -sóttar, no comptable>:
-
lepra f, llebrosia f
-
lím <n. líms, lím>:
-
1. <GEN> cola f, pega f
-
2. (fuglalím) vesc m (per a caçar ocells)
-
3. (trésmiðalím, trélím) aiguacuit m, aiguacuita f (Bal.) (de fuster)
-
4. (gúmmlím, skólalím) goma f d'enganxar, pegamento m (Bal., ekki ritm./no lit.) (d'escolar)
-
líma <lími ~ límum | límdi ~ límdum | límt ║ e-ð>:
-
<GEN & FIG> encolar una cosa, enganxar una cosa [amb cola o pega], aferrar una cosa (Bal.)
-
◊ hann er límdur við sjónvarpið: està enganxat al televisor
-
♦ líma e-ð upp: enganxar una cosa (per exemple, un cartell)
-
♦ klippa og líma: <INFORM> copy-paste, tallar i enganxar
-
líma·högg <n. -höggs, -högg. <†> Dat. sg.: -höggvi; <†> gen.pl.: -höggva>:
-
cop m de verga
-
◊ en síðan veittu þeir atgöngu og skutust á. Þá lét konungur bera til grjót og viðu og fylla díkið. Þá lét hann taka akkeri og drengja við ása langa og bera það upp á timburvegginn. Gengu þar til margir menn og drógu sundur vegginn. Þá voru gervar eisur stórar og skotið logandi bröndum að þeim. Þá báðu Norðmenn griða en konungur bað þá út ganga vopnlausa og yfirhafnarlausa en er þeir gengu út þá var hver þeirra sleginn límahögg. Fóru þeir brott við svo búið og heim aftur í Noreg en Markamenn allir snerust þá aftur undir Inga konung. Þeir Sigurður og hans félagar sóttu á fund Magnúss konungs og segja honum sínar ófarar: i a continuació va llançar un atac contra ells i tots dos bàndols es disparaven projectils. Aleshores el rei va ordenar que duguessin grava i fusta i que hi omplissin el fossat. Un cop fet això, va manar que ferméssin àncores a un dels extrems de troncs llargs perquè quedessin així subjectes a dalt de la palissada (i els atacants s'hi poguessin enfilar per ells), però molts dels atacats hi van córrer i badaren la palissada per tornar a fer caure els troncs. En vista d'això, el rei va manar encendre grans foguerons i tirar-los calius i tions encesos. Només llavors els noruecs van demanar treva i el rei els va ordenar que sortissin desarmats i en cos de camisa i a mesura que anaven sortint, cadascun rebia un cop de verga. Havent acabat així les coses, se n'anaren tornant de cap a Noruega, mentre que tots els Markamenn tornaren a posar-se a les ordres del rei Ingi. Quant a en Sigurður i els seus companys, se n'anaren a cercar el rei Magnús i l'informaren de llur derrota
lím·gjafi <m. -gjafa, -gjafar>: col·lagen m
-
líming <f. límingar, pl. no hab.>:
-
encolament m, enganxament m [amb cola o pega]
-
límingar·stafur <m. -stafs, -stafir>:
-
<LING> lligadura f (per exemple, Æ,æ, Œ, œ ) (en música, les lligadures reben el nom de → bundnar nótur)
-
lím·rún <f. -rúnar, -rúnir (o: <†> -rúnar)>:
-
variant, proposada pel Johan Fritzner, de → limrún. Vulgueu veure'n els exemples sota l'entrada → limrún
-
Lín <f. Línar, no comptable>:
-
Lín f (ginecònim)
-
lín <n. líns, no comptable>:
-
1. (jurt) lli m (planta i, sobretot, material)
-
2. (léreft, léreftsdúkur) llenç f (tela de lli)
-
3. (slæða, léreftsblæja) vel m (esp. de núvia)
-
lín·arfi <m. -arfa, -arfar>:
-
estel·lària deprimida (planta Stellaria borealis syn. Stellaria calycantha)
-
lín·brók <f. -brókar, -brækur>:
-
calçons m.pl de lli
-
♦ hnýta línbrókum (o: línbrók) að beini: lligar (o: fermar) amb un nus els (o: uns) calçons de lli al voltant de la baixa cama
-
◊ gengu þeir Leifur þá út og skammt frá búðinni; settust þeir þá niður og reiddu þá silfrið. Karl tók hjálm af höfði sér og hellti þar í silfri því er vegið var. Þeir sá mann ganga hjá sér og hafði refði í hendi og hött síðan á höfði, heklu græna, berfættur, knýtt línbrókum að beini. Hann setti niður refðið í völl og gekk frá og mælti <...>: en Leifur i els seus acompanyants varen sortir a fora de la barraca, i es varen asseure a poca distància d'allà i pesaren l'argent. En Karl es va llevar l'elm del cap i hi va abocar l'argent dedins que s'havia pesat. Varen veure un home que se'ls acostava, el qual portava un refði a una mà i un capell d'ales amples (höttur, també podria ésser una caputxa llarga) al cap, una hekla verda, anava descalç i duia uns calçons de lli lligats amb un nus al voltant de la baixa cama. Va clavar el refði en terra i, separant-se'n [una mica], els va dir <...>
-
◊ nú er þess við getit, at þá er menn sátu við eldana um kveldit, at maðr einn gekk inn í hǫllina. Sá maðr er mǫnnum úkunnr at sýn. Sjá maðr hefir þessháttar búning, at hann hefir heklu flekkótta yfir sér. Sá maðr var berfœttr ok hafði knýtt línbrókum at beini. Sá maðr hafði sverð í hendi ok gengr at barnstokkinum⁵ ok hǫtt síðan á hǫfði. Hann var hárr⁶ mjǫk ok eldiligr ok einsýnn. Hann bregðr sverðinu ok stingr því í stokkinn, svá [p. 14] at sverðit søkkr at hjǫltum upp. Ǫllum mǫnnum fellusk kveðjur við þenna mann (VS. Ed. Uwe Ebel 1997, cap. III, pàgs. 13-14). ⁵. Siehe Anm. 3 (Anmerkung 3, pàg. 12 = ‘barn-’ B, R, Ol, F. Die Hs. benutzt ein Kürzel, das auch als ‘bran-’ aufgelöst werden kann, so Fas (dann als ‘brand-’ zu deuten?) Gegen Ende von Kap. XIII wird [p. 13] ‘barn’ ebenso abgekürzt wie das hier gemeinte Wort, und die jüngeren Papierhandschriften haben hier ebenfalls ‘barn-’. ⁶. ‘hárr’ R,F; kann auch als ‘hár’ gelesen werden. So Fas, Ol (cf. dessen Vorwort), B: es diu també que, aquell vespre, mentre els homes seien a la vora dels focs va entrar dins la hǫll un foraster que ningú no coneixia. Aquell home anava vestit de la següent faiçó: portava una hekla tacarrosa, uns pantalons de lli fermats per dessota dels genolls i anava descalç. Portava el cap tapat amb un capell d’ales amples. Era molt canut i vell i només tenia un ull. L’home, que duia una espasa a la mà, es va dirigir cap al barnstokkr, hi desembeinà l’espasa i l’hi clavà fins al mantí d’un sol cop. Ningú no va gosar saludar-lo
-
◊ þá tók til orða it þriðja trǫll: „Ek tók á mik fríðrar konu mynd, ok kom ek í konungs herbergi síð um kveld, en konungr sat berfœttr ok hafði knýtt línbrók at beini. Byskup sat á hœgri hǫnd honum. Þá tók ek at vekja kláða á fœti honum konunginum, ok hann sá, hvar ek stóð, ok kallaði á mik ok bað mik mýkva kláða á fœtinum, en ek settumk á skǫrina hjá fótum hans bæði fyrir náttverð ok eptir. Ok síðan gekk konungr til svefns ok ek með honum, ok kló ek fótinn þá enn. Ok þá sofnaði byskup ok svá konungr, ok þá leitaða ek við at fyrirfara konunginum af djǫfulligum vélum. Ok síðan vaknaði konungr ok laust þá í hǫfuð mér með bók, svá at haussinn lamdist. Síðan flýða ek á brott þaðan, ok ber ek jafnan síðan hallt hǫfuð. Ok þá vakti konungr byskup ok bað hann at hyggja, hvárt hann væri heill eða eigi af tilkvámu þessa fjanda, er svá sýniliga hafði komit í þeira herbergi. Byskup gerði sem konungr bað, ok fann hann á fœti hans flekk illiligan, fullan af eitri, ok lét byskup skera þann ór holdinu, ok síðan var þat grœtt at heilu“: aleshores va prendre la paraula el tercer trol i digué: “Vaig prendre l'aparença d'una bella dona i em vaig dirigir a la cambra del rei a darrera hora del vespre. El rei hi estava assegut. Anava descalç i duia posats uns calçons de lli fermats amb un nus al voltant de la baixa cama. El bisbe seia a la seva dreta. Aleshores em vaig posar a provocar al rei picor a un peu i ell em va veure allà on m'estava dreta i em va cridar i em va manar que li alleujàs la picor del peu (de la cama) (o sigui, que li gratés el peu). I jo em vaig asseure a un escambell davant els seus peus [i li vaig gratar el peu], tan abans com després del sopar. I després el rei es va colgar i jo amb ell, i li vaig continuar gratant el peu [dins el llit]. I llavors el bisbe es va adormir i també el rei, i llavors vaig intentar matar el rei amb [les meves] arts diabòliques. Però llavors el rei es va despertar i em va pegar un cop al cap [tan fort] amb un llibre que em va baldar la closca del cap. Després vaig fugir d'allà però de llavors ençà que sempre vaig amb el cap tort [penjant cap a un costat]. I llavors el rei va despertar el bisbe i li va pregar que comprovés si estava bé o no a causa de la visita d'aquest dimoni que tan visiblement havia entrat dins llur cambra. El bisbe va fer com li pregava el rei i li va trobar al peu (a la cama) una taca que tenia mal aspecte, plena de pus, i el bisbe l'hi va fer tallar fora de la carn que l'envoltava, i després la ferida del rei es va guarir totalment” (vocabulari: #1. bein: bein aquí = neðri fótleggur, neðri hluti fótleggjarins. Els calçons de lli es portaven nuats al voltant de la baixa cama, o sia, de la part de la cama compresa entre el genoll i el peu; #2. klá: També en Baetke 19874, pàg. 327: klá (kló, kleginn) reiben, kratzen: kló hann kinn sína; #3. skör: Cf. en en Baetke 19874, pàg. 572: <...> 2. Stufe, Tritt (worauf man sich setzt oder stellt), Schemel; #4. fyrirfara: Cf. en Baetke 19874, pàg. 174: fyrir-fara verderben, vernichten, zunichte machen (e-u), umbringen, töten (e-m); )
-
lín·dúkur <m. -dúks, -dúkar>:
-
drap m [de lli], tovallola f de lli
-
◊ á þeim degi mun Drottinn burt nema skart þeirra: ökklaspennurnar, ennisböndin, hálstinglin (wə-ha-ɕɕahărɔˈnīm, וְהַשַּׂהֲרֹנִים), eyrnaperlurnar, armhringana, andlitsskýlurnar, motrana (ha-ppəʔēˈrīm, הַפְּאֵרִים), ökklafestarnar, beltin, ilmbaukana, töfraþingin (wə-ha-lləħāˈʃīm, וְהַלְּחָשִׁים), fingurgullin, nefhringana, glitklæðin, nærklæðin, möttlana og pyngjurnar, speglana, líndúkana (sāˈδīn ~ סָדִין: wə-ha-ssəδīˈnīm, וְהַסְּדִינִים), vefjarhettina og slæðurnar: aquell dia, el Senyor els llevarà tots llurs ornaments: les anelles dels turmells, les diademes i els collars, les arracades amb perles, els braçalets, els vels per cobrir-se la cara, les còfies (ornaments del cap), les cadenetes per als turmells, els cinyells, els recipients de perfums, els objectes màgics, les tumbagues, els anells del nas, els brocats, la roba interior, els mantells i les escarselles, els miralls, els llenços de lli finíssims, els caputxons de vellut i els fulards (les mantellines) (BMonts. = llenços de lli finíssims; BInterc. = robes [de gasa i] de lli; BEvang. = les camises de lli fi)
-
◊ hann stóð upp frá máltíðinni, lagði af sér yfirhöfnina (τὰ ἱμάτια), tók líndúk (τὸ λέντιον -ίου: καὶ λαβὼν λέντιον διέζωσεν ἑαυτόν) og batt um sig. Síðan hellti hann vatni í mundlaug og tók að þvo fætur lærisveinanna og þerra með líndúknum (τὸ λέντιον -ίου: καὶ ἐκμάσσειν τῷ λεντίῳ ᾧ ἦν διεζωσμένος), sem hann hafði um sig: s’aixecà de la taula, es tragué el mantell, prengué una tovallola i se la cenyí. Després abocà aigua dins una ribella i es posà a rentar els peus dels deixebles i a eixugar-los amb la tovallola amb què anava cenyit
líning <f. líningar, líningar>: (fremsti hluti skyrtuermar) puny m (de camisa)
-
lín·klæði <n. -klæðis, -klæði>:
-
1. (léreftsföt) roba f de llenç (roba de lli)
-
2. (léreftsdúkur eða -blæja, lak) llençol f de fil (peça gran de llenç)
-
◊ þá yfirgáfu hann allir lærisveinar hans og flýðu. En maður nokkur ungur fylgdist með honum. Hann hafði línklæði eitt (σινδών, σινδόνα) á berum sér. Þeir vildu taka hann, en hann lét eftir línklæðið (σινδών, τὴν σινδόνα) og flýði nakinn: aleshores tots els deixebles l'abandonaren i fugiren. Un cert jove el seguia, embolcallat amb un llençol sobre el cos nu, i el van agafar; però ell, deixant el llençol, va fugir tot nu
-
◊ Pílatus furðaði á, að hann skyldi þegar vera andaður. Hann kallaði til sín hundraðshöfðingjann og spurði, hvort hann væri þegar látinn. Og er hann varð þess vís hjá hundraðshöfðingjanum, gaf hann Jósef líkið. En hann keypti línklæði (σινδών, σινδόνα), tók hann ofan, sveipaði hann línklæðinu (σινδών, τῇ σινδόνι) og lagði í gröf, höggna í klett, og velti steini fyrir grafarmunnann: en Pilat s'estranyà que ja fos mort; féu cridar el centurió i li preguntà si ja era mort. Informat pel centurió, concedí el cadàver a Josep. Aquest va comprar un llençol, davallà el cos, l'embolcallà amb el llençol, el diposità en un sepulcre tallat a la roca i féu rodolar una pedra a la porta del sepulcre
-
3. (nærfatnaður úr líni) roba f interior [de lli] (roba blanca de fil)
lín·sterkja <f. -sterkju, no comptable>: midó m (per a roba)
-
línu·fall <n. -falls, -föll>:
-
<MAT> funció f afí (→ vildarfall)
-
línu·maður <m. -manns, -menn>:
-
<FUTBOL> linier m, jutge m de línia
-
líparít <n. líparíts, líparít>:
-
<GEOL> liparita f
líta <lít ~ lítum | leit ~ litum | litið ║ á e-ð>: mirar una cosa
má ég líta á herbergið? Podria veure abans la cambra?
Podria pegar un cop d’ull a la cambra?
ég vil gjarnan líta á annað / ódýrara herbergi: voldria fer
un cop d’ull a una altra cambra / a una cambra més barata
líta til baka: mirar cap enrere
líta til jarðar: mirar el terra, mirar en terra (Bal.)
líta til með e-m: tenir esment (o: cura) d'algú
líta undan: baixar els ulls, baixar la mirada
líta við í e-u: passar per casa d'algú
líta við í safninu: passar pel museu
líta yfir e-ð: <GEN> recórrer una cosa amb la mirada,
fer un cop d'ull a una cosa
líta yfir bók: fullejar un llibre
líta yfir e-ð: <FIG> fer repàs de, repassar una cosa
líta yfir farinn veg liðins árs: fer un repàs del camí recorregut el passat any
-
Hann tekur svo til orðs: "Eg vil eig kaup við þig Auður," segir hann, "að þú segir mér til Gísla en eg mun gefa þér þrjú hundruð silfurs þau sem eg hef tekið til höfuðs honum. Þú skalt og eigi við vera er vér tökum hann af lífi. Það skal og fylgja að eg mun fá þér ráðahag þann að öllu sé betri en sjá hefur verið. Máttu og á það líta," segir hann, "hversu óhallkvæmt þér verður að liggja í eyðifirði þessum og hljóta það af óhöppum Gísla og sjá aldrei frændur og nauðleytamenn"
-
þá mælti Órækja Hólmsteinsson, Bersasonar, Össurarsonar, Brynjólfssonar hins gamla, hann var frændi Þórhadds: "Þig kveð eg að þessu Þorsteinn ef nokkuð skal mega til sætta tala með ykkur Þórhaddi. Viljum vér þar allan hlut í eiga og ekki til spara, hvorki fé né annað. Máttu á það líta að þeir frændur væru þér til margs vel fallnir en þetta mun þér að engri svívirðu verða og ekki minnkar höfðingskap þinn orð þeirra ferleg"
-
"Eg mun fá þér vistir sem þið þurfið til konungs fundar en þar í móti vil eg eiga hálft dýrið og máttu á það líta að dýrið mun deyja fyrir þér þars þið þurfið vistir miklar en fé sé farið og er búið við að þú hafir þá ekki dýrsins"
-
"Það þá," segir Sigvaldi, "ef þú vilt það til vinna að gefa upp áður skattana Búrizláfi konungi, áður en hann gifti þér dóttur sína. Máttu og á það líta, herra," segir "Sigvaldi, "að þitt er allt eftir hans dag, og er þetta þinn vegur meiri, attú eigir þann mág að undir öngan sé skattgildur, þvíað þeir þykja ávallt konungarnir minni er skattana gjalda, en hinir er eigi gjalda"
-
♦ líta [ekki] á sjálfan sig sem <+ Ac.>: [no] veure's a si mateix com...
líta út: semblar (tenir aspecte)
líta út eins og <+ subj.>: semblar com si <+ subj.>
líta út fyrir að <+ inf.>: tenir aspecte de <+ inf.> semblar que <+ ind.>
við lítum út fyrir að selja dóp: tenim tot l'aspecte d'estar venent drogues
-
lítast <líst ~ lítumst | leist ~ litumst | litist>:
-
1. <GEN> mirar-se
-
♦ lítast í augu: mirar-se als ulls
-
2. <e-m líst á e-ð>: (ljóðlist, kveðskapur) semblar, parèixer (Val., Bal.) (trobar, formar-se un parer o opinió)
-
♦ e-m líst vel ~ illa á e-ð: a algú una cosa li agrada ~ el desplau (formar-se un parer & plaure o no)
-
◊ þetta leist honum mjög vel á: allò li va agradar molt
-
◊ mér leist mjög vel á þetta: això m'ha agradat molt
-
◊ henni líst þunglega á hugmyndina: ella troba la idea preocupant
-
♦ hvernig líst yður á þennan hest?: què us sembla aquest cavall? què tal trobeu aquest cavall?
-
♦ hvernig líst þér á þetta?: què et sembla això?, que en penses d'això?
-
♦ hvernig líst þér á mey þessa?: què et sembla aquesta noia? t'agrada aquesta noia?
-
◊ þá ræddi Höskuldur til Hrúts: "Hversu líst þér á mey þessa, þykir þér eigi fögur vera?": aleshores en Höskuldur li va dir al Hrútur: “Què tal et sembla aquesta noia? Que no et sembla que és [molt] bonica”
-
♦ mér líst svo sem...: em sembla que...
-
♦ svo líst mér á þig að þú munir <+ inf.>: em sembles <...>
-
◊ heyrða eg þar fagurt frá sagt, að Nísus frá Dúliksey væri öðlingur af manni (ἐΰν) og vel fjáður (ἀφνειόν); er mér sagt, að þú sért sonur hans, lízt mér svo á þig, að (ἐοιϰέναι: ἐπητῇ δ’ ἀνδρὶ ἔοικας) þú munir vera valmenni (ἐπητῇ <...> ἀνδρὶ): vaig sentir contar coses bones d'en Nisos de Duliqui, que era un home noble i opulent. M'han dit que tu ets fill d'ell i em sembles un home gentil
lítil·fjörlegur, -fjörleg, -fjörlegt: insignificant, irrellevant, de poca importància
lítill, lítil, lítið <adj. formes fortes>: petit -a
-
♦ e-ð er lítið sem ekkert: <LOC FIG> una cosa és pràcticament nul·la
-
◊ aukaverkanir eru litlar sem engar: els efectes secundaris són pocs per no dir nuls
-
♦ e-r er lítið fyrir e-ð: <LOC FIG> és una cosa que no li agrada de manera especial
-
♦ svo lítið ber á: <LOC FIG> desapercebudament, inadvertidament
-
lítil·leiki <m. -leika, no comptable>:
-
petitesa f
-
♦ lítilleiki fyrir hjarta: <MED> insuficiència (o: opressió) cardíaca
lítil·lækka <-lækka ~ -lækkum | -lækkaði ~ -lækkuðum | -lækkað ║ e-n>: humiliar a algú
lítillækka sjálfan sig: humiliar-se a si mateix, rebaixar-se
lítil·lækkun <f. -lækkunar, no comptable>: humiliació f
-
lítil·menni <n. -mennis, -menni>:
-
1. (lítilfjörlegur maður) persona f de poca importància (persona sense rellevància social, insignificant)
-
2. (lúalegur, ódrengilegur maður) persona f vil (persona roïna, infame, menyspreable i, esp. garrepa)
-
◊ en þú Bergur hefir mjög dregist til óvísu við oss bræður. Þú gerðir mér og lítið óspektarbragð fyrst er þú komst í hérað. Þá áðir þú hestum þínum í engjum mínum og ætlaðir mig það lítilmenni að eg mundi hirða hvar hestar þínir bitu gras: pel que fa a tu, Bergur, sempre t'has mostrat molt hostil envers mi i els meus germans; em vares fer una petita cabronada de seguida que vas haver arribat a la comarca; vas fer descansar els teus cavalls i deixares que pasturessin als meus prats creient que jo seria un home tan roí que em preocuparia per on havien estat menjant herba
-
3. (veiklegur maður) poca-pena f (persona de caràcter dèbil)
-
4. (lítill maður vexti) homenet m (persona d'estatura baixa)
-
lítil·mótlegur, -mótleg, -mótlegt <adj.>:
-
petit -a (de poca importància, insignificant, sense rellevància social)
-
lítils·verður, -verð, -vert <adj.. Sovint escrit separat: lítils verður, lítils verð, lítils vert>:
-
nimi nímia, insignificant, banal, de poca vàlua
lítri <m. lítra, lítrar>: litre m
hálfur lítri: mig litre
ég þarf 18 (átján) lítra (af bensíni): necessito divuit litres (de benzina)
-
lítt <adv.>:
-
poc, poques coses, no...gaire [coses]
-
♦ berast lítt af: <LOC FIG> quedar molt abatut -uda per una cosa, quedar molt afectat -ada per una cosa, prendre's una cosa amb gran desànim
-
◊ konungsdóttir barst lítt af, en þegar Smiðr hafði orð við hana, tók af henni allan óhug, ok sigldu heim í Gautland: la princesa havia quedat molt afectada, però quan l'Smiðr va tenir unes paraules amb ella, va desaparèixer-ne tot el desànim i llavors van posar rumb cap al Gautland per tornar a casa
-
◊ setur nú grát mikinn að rúðukonu við þessa aðréttu, svo að hún berst lítt af, en grönnur hennar kómu úr öðrum bóndahúsum að syrgja henni til samlætis: amb el que li acabaven de donar (el cadàver del seu marit, mort a la forca el dia anterior) , la ruenesa esclata en plors, de manera que se la veu molt afectada, però les veïnes dels altres masos hi anaren per fer-li companyia en el dol
-
◊ en oft er það aumkunarverð sýn, hve þau hjón, kollan og blikinn , berast lítt af eftir strandhögg krumma á eggjum þeirra og heimili: sovint fa llàstima de veure com queda de tocada la colla d'èiders, el mascle i la femella, després d'aquest acte de pirateria dels corbs contra llurs ous i nieró
-
◊ "hversu berst Auður af um bróðurdauðann? Hvort grætur hún mjög?". "Vita muntu það þykjast," segir Gísli; "hún berst af lítt og þykir mikið: "com s'ho ha pres l'Auður la mort del seu germà? [em pregunto] si deu plorar gaire". "em sembla que t'ha de resultar obvi" li diu en Gísli; "n'està molt afectada i ho sent molt
-
♦ kunna lítt til e-s: <LOC FIG> no entendre-se'n gaire de...
-
◊ ég kann lítt til laga: no conec gaire les lleis, sé poca cosa de lleis
-
♦ lítt <+ adj.>: poc <+ adj.>
-
◊ lítt reyndur: amb poca experiència, inexpert, poc experimentat
-
ljá <f. ljár, no comptable>:
-
fenàs acabat de segar [i encara en terra, sense rampinar i arreplegar]
-
ljá <ljæ ~ ljáum | léði ~ léðum | léð ║ e-ð>:
-
deixar una cosa, prestar una cosa
-
♦ ljá e-m e-ð: deixar una cosa a algú, prestar una cosa a algú
-
♦ ljá sig til e-s: prestar-se a una cosa
-
♦ ljá e-u eyru: <LOC FIG> donar orella a una cosa, prestar orella a una cosa
-
♦ ljá máls á e-u: <LOC FIG> , [estar disposat a] accedir a una cosa, [estar disposat -ada a] prestar orella a una cosa, [estar disposat -ada a] atendre una cosa, [estar disposat -ada a] prendre una cosa en consideració
-
♦ ljá máls á því að <+ inf.>: <LOC FIG> [estar disposat -ada a] accedir a <+ inf.>
-
ljár <m. ljás, ljáir>:
-
dalla f, godalla f (Val.), falcella f (Mall.)
-
♦ maðurinn með ljáinn: la vella Dallaire, la vella de la dalla (la Mort)
-
ljóð <n. ljóðs, ljóð>:
-
1. (kvæði) poema m [líric], poesia f [lírica] (composició poètica de to líric)
-
♦ í ljóðum: en vers
-
♦ semja ljóð: compondre un poema, compondre una poesia
-
♦ órímuð ljóð: poemes sense rima, poemes en versos blancs
-
♦ yrkja ljóð: compondre un poema, fer una poesia
-
2. (ljóðlist, kveðskapur) poesia f (composició poètica, poema)
-
3. <MÚS> lied m (fl./pl.: lieds & lieder) (composició musical del romanticisme alemany)
-
4. <†> (En la llengua antiga, en aquesta accepció i en les accepcions 5. i 6., el mot se sol emprar en pl.) (braglína, erindi & kvæði) vers m (composició poètica que pot ésser un vers, una estrofa, un poema sencer)
-
♦ e-m verður ljóð á munni: els versos flueixen a la seva boca
-
◊ þá verður henni ljóð á munni og mælti svo...: li van venir a la boca uns versos i digué...
-
5. <†>: (galdraþula) eixarm m (composició poètica iatromàgica)
-
6. <†>: (söngur) càntic m (cançó) (→ Ljóðaljóð)
-
ljóða <ljóða ~ ljóðum | ljóðaði ~ ljóðuðum | ljóðað>:
-
1. <GEN> fer versos, compondre poemes
-
♦ ljóða á e-n: adreçar-se en vers a algú
-
2. (syngja eða kveða ljóð) recitar un poema (declamar un poema cantant-lo o no)
-
◊ ljóða tvísöng þýðum munni: cantar un duet amb dolça boca
-
ljóða·annáll <m. -annáls, -annálar. Emprat hab. en pl.>:
-
<LITER> crònica rimada
-
ljóða·bálkur <m. -bálks, -bálkar>:
-
<LITER> [extens] poema m (de gran extensió i temàtica unitària)
-
◊ einn frægasti ljóðabálkur nóbelsverðlaunaskáldsins Pablo Neruda, Hæðir Macchu Picchu er kominn út í íslenskri þýðingu Guðrúnar H. Tulinius: ha sortit, en traducció islandesa de Guðrún H. Tulinius, un dels poemes més famosos del poeta Pablo Neruda, guardonat amb el premi Nòbel de literatura: “Les Altures de Macchu Picchu”
-
ljóða·bók <f. -bókar, -bækur>:
-
1. (forn, í fyrndinni) cançoner m (llibre de poemes antic)
-
2. (nútímaleg) poemari m (llibre de poemes modern)
-
ljóða·bréf <n. -bréfs, -bréf>:
-
carta f en vers
-
ljóða·flokkur <m. -flokks, -flokkar>:
-
<MÚS> cicle m de lieder
-
ljóða·gerð <f. -gerðar, no comptable>:
-
composició f de poema, creació f de poesia, poesia f (com a activitat), versificació f
-
ljóða·háttur <m. -háttar, -hættir>:
-
<HIST LIT> liodahat o mode de les cançons il·locutives: gnòmiques o sapiencials, màgiques o d'encanteris, exhortatives, cultuals i religioses en general etc., mode dels cants ò càntics, tipus d’estrofa de la poesia islandesa medieval. La seva designació medieval la situa clarament en l'àmbit màgico-cultual, no pas en l'àmbit profà.
En la tradició alemanya, aquesta estrofa és composta de quatre versos al·literatius d’extensió sil·làbica desigual: els versos senars presenten cesura; els dos hemistiquis o braquistiquis, com se'ls sol anomenar, són lligats entre si per un element al·literatiu que, en el segon braquistiqui, pot aparèixer dues vegades. A més a més, cada braquistiqui conté dos accents forts. Els versos parells no estan separats per cesura, contenen dos elements al·literatius -de vegades, tres- i tres -de vegades, només dos- accents principals. Els versos senars reben el nom de dolicostiquis o versos llargs, compostos de dos braquistiquis o versos curts (que equivalen als hemistiquis de la nostra tradició mètrica); els versos parells, en canvi, són formats per plerostiquis o versos plens.
En la tradició islandesa, en canvi, hom hi veu sis versos, coneguts amb el nom de hendingar (sg. “hending”) o vers sòlt. La tradició alemanya i la islandesa representen concepcions diferents d'entendre la forma mètrica l'estrofa, sense cap més conseqüències, per tant, que una presentació visual diferent de les estrofes a les edicions de textos medievals.
D'acord amb la tradició versificativa germànica, els versos no presenten rima, ni interior ni final. Un dels monuments literaris més coneguts escrit en gran part en liodahat són els Hávamál (“Dites d'en Hávi”).
Exemple de ljóðaháttr estricte (tradició alemanya)
Els elements al·literatius van en negreta; els accents forts, subratllats |
| 1. |
Deyr fé, deyia frœndr, |
mor el bestiar, moren els parents, = dolicostiqui |
| 2. |
deyr siálfr it sama; |
tu mateix també moriràs; = plerostiqui |
| 3. |
enn orðztírr deyr aldregi, |
però el renom mai no mor, = dolicostiqui |
| 4. |
hveim er sér góðan getr. |
a qui se n'hagi guanyat un de bo. = plerostiqui |
|
| Exemple de ljóðaháttr estricte (tradició islandesa) |
| 1. |
Deyr fé, |
mor el bestiar |
| 2. |
deyia frœndr, |
moren els parents |
| 3. |
deyr siálfr it sama; |
tu mateix també moriràs; |
| 4. |
enn orðztírr |
però el renom |
| 5. |
deyr aldregi, |
mai no mor |
| 6. |
hveim er sér góðan getr. |
a qui se n'hagi guanyat un de bo. |
|
Exemple de ljóðaháttr expandit (amb galdralag):
el 7è vers sobra o bé li hauria de seguir un vers ple per aconseguir convertir-se en un liodahat doble |
| 1. |
Mál er at þylia þular stóli á: |
És hora de fer la pregària, [assegut] al setial del þulr: |
| 2. |
Urðar brunni at |
A la vora de la font (pou ?) d'Urðr |
| 3. |
sá ec oc þagðac, sá ec oc hugðac, |
hi he vist i he callat hi he vist i he meditat, |
| 4. |
hlýdda ec á magna mál, |
hi he escoltat els parlaments de les deïtats (? dels homes ?), |
| 5. |
of rúnar heyrða ec dœma, né um ráðom þǫgðo. |
hi he sentit les runes (? les nornes ?) posant eximplis i no ocultant llurs consells. |
| 6. |
Háva hǫllo at, |
Al costat del palau de Hávi, |
| 7. |
Háva hǫllo í heyrða ec segia svá: |
en el palau de Hávi, tot això he sentit a dir: |
| 4: Esmeno manna ‘dels homes’ de l'original en magna ‘dels déus’ (gen. pl. de ‘[goð]mögn’). L'esmena no és pas necessària, però permet de ressituar tota l'escena en l'esfera dels déus. |
5: Interpreto rúnar com un acusatiu plural en una oració d'infinitiu, i, per tant, subjecte de l'infinitiu dœma ‘jutjar; dictar sentència; parlar debatent; posar exemples (?)’: la imatge que el vers ens ofereix és la de les runes (si és que el mot rúnar hi té realment aquest significat: jo sóc del parer que hi significa ‘nornes’) posant exemples [de conducta i comportament] i no amagant els consells corresponents a cada exemple que posen i el savi, possiblement el déu Odin, escoltant-les mentre ho fan; en conseqüència, el subjecte del verb þǫgðo són, en la meva interpretació, les rúnar, les quals no retenen per a si els consells (ráð) que tots, homes i déus, haurien de seguir quan es donin les situacions -dœmi- que es descriuen: elles, les rúnar, per tant, donen els consells (ráð) a través de dœmi.
El mot ráð presenta una gran riquesa semàntica; jo m'inclino a atorgar-li, en el sintagma "um ráðom" el significat de "consell[s]", i no pas "interpretació [de runes]" contra el que es fa usualment (si més no en l'àmbit de la filologia norrena en llengua alemanya): verbigràcia, Schröder 1929, pàg. 6 (“von Runen hörte ich reden, sie verschwiegen ihre Deutung nicht”), von See 1972, pàg. 4 (“von Runen hörte ich reden und nicht von der Deutung schweigen”), von See 1972, pàg. 59 ("von Runen hörte ich sprechen, sie verschwiegen nicht die Deutung") o Kuhn 1968³, pàg. 164 (“deutung (von runen)”). En contraposició, cf. Das Goetheanum - Zeitschrift für Anthroposophie 8-10 (1929-1931), pàg. 102 (“ich hörte von Runen reden, Ratschläge verschwiegen sie nicht”).
De cara a establir el significat del verb þegja, podem donar-li el significat general de ‘callar-se’, significat amb què, per exemple, apareix emprat en el vers þǫgðo allir, hugðo at ráðom ‘tots van callar [i] perpensaren les decisions a prendre’ (o: tots callaren i meditaren sobre quines decisions calia prendre), amb què comença l'estrofa 50 de la Sigurðarkviða in skamma. Jo, tanmateix, m'inclino més pel matís amb el qual apareix en aquest passatge de la Saga Inga konungs ok brœðra hans en el qual hi trobem un exemple del verb þegja regint un complement preposicional introduït per la preposició um i datiu: varð þeim síðan mikill ófarnaður sem eigi var örvænt er þeir þögðu um leyndri vél og létu ekki á sér finna ‘d'això els (=a llur germana i al prevere anglès) en sobrevingué gran desgràcia, com era d'esperar, car ells (=els germans de la noia) varen ocultar llur secreta maquinació, procurant que ningú no els en notés res’.
Dues són doncs, en la meva interpretació, les fonts de les quals el savi, que adés parlarà, i que podem identificar amb el déu Odin, poa el seu saber: els déus (goðmögn) i les runes (? rúnar), o bé els homes (menn) i unes deïtats no especificables anomenades runes (rúnar) -que, atès el context, ben bé podrien ésser les nornes, com jo crec-, depenent si acceptem o no l'esmena de manna en magna. |
|
-
ljóða·kennsla <f. -kennslu, no comptable>:
-
classe f de poesia (classe basada en l'ensenyament de poemes, esp. a primària)
-
ljóða·lestur <m. -lesturs (o: -lestrar), -lestrar>:
-
lectura f [pública] de poesia
-
ljóða·lína <f. -línu, -línur>:
-
vers m
-
Ljóða·ljóð <n.pl -ljóða>:
-
Càntic m dels Càntics, xir ha-xirim (שִׁיר הַשִּׁירִים, ᾆσμα ᾀσμάτων)
-
◊ Ljóðaljóðin, eftir Salómon: Càntic dels Càntics de Salomó
-
ljóða·safn <n. -safns, -söfn>:
-
recull m de poemes
-
ljóða·samkeppni <f. -samkeppni, -samkeppnir>:
-
certamen m de poesia
-
ljóða·söngur <m. -söngs, -söngvar>:
-
<MÚS> lied m (fl./pl.: lieds & lieder) (composició musical del romanticisme alemany)
-
ljóða·tónlist <f. -tónlistar, no comptable>:
-
<MÚS> liedermusik f (tipus de música conrada especialment durant el romanticisme alemany)
-
ljóð·elskur, -elsk, -elskt <adj.>:
-
amant de la poesia, afeccionat -ada a la poesia
-
ljóð·greining <f. -greiningar, pl. no hab.>:
-
anàlisi f de poema (anàlisi mètrica, estilística i d'imatgeria d'un poema)
-
ljóð·leikur <m. -leiks, -leikir; pl. no hab.>:
-
drama f en vers
-
ljóð·list <f. -listar, pl. no hab.>:
-
1. (ljóðrænn kveðskapur) lírica f (art de compondre poesia lírica)
-
2. (skáldskaparlist) poesia f, art poètica (art de la poesia)
-
ljóð·mál <n. -máls, -mál>:
-
1. <GEN> llenguatge poètic, dicció poètica, llengua poètica
-
◊ enskumælandi lesandi getur nú að einhverju leyti skynjað margbrotið eðli ljóðmálsins á svipaðan hátt og íslenskur lesandi: el lector anglès ara podrà percebre d'alguna manera la natura elaborada del llenguatge poètic i ho podrà fer d'una manera semblable a la d'un lector islandès
-
2. (ljóðlína, ljóðmæli) versos m.pl (composició poètica, poema)
-
ljóð·mælandi <m. -mælanda, -mælendur>:
-
<LITER> jo (o: parlant) líric
-
ljóð·mæli <n.pl -mæla>:
-
versos m.pl, poema m, poesia f
-
ljóð·ræna <f. -rænu, no comptable>:
-
(lýrík) lírica f
-
ljóð·rænn, -ræn, -rænt <adj.>:
-
líric -a
-
ljóð·saga <f. -sögu, -sögur>:
-
epopeia f, poema èpic
-
ljóðskáld <n. -skálds, -skáld>:
-
poeta líric, poetessa lírica
-
ljóð·snilld <f. -snilldar, no comptable>:
-
1. (hæfileiki) talent m per a la poesia (enginy per fer la poesia)
-
2. (leikni, fimi, kunnátta) virtuosisme poètic (habilitat, mestria, perícia en l'art poètica)
-
ljóð·stafur <m. -stafs, -stafir. Emprat hab. en pl.>:
-
1. <LITER> lletra al·literant (en mètrica islandesa: lletra -i per tant, so- que constitueix l'al·literació d'un vers)
-
2. <FIG> versos m.pl, poema m, poesia f (en mètrica tradicional islandesa els versos són al·literatius)
-
ljóð·stíll <m. -stíls, pl. no hab.>:
-
estil líric
-
ljóð·sögulegur, -söguleg, -sögulegt <adj.>:
-
èpic -a
-
ljóðsöngva·leikur <m. -leiks, -leikir>:
-
vaudeville m
-
ljóður <m. ljóðs, no comptable>:
-
defecte m, falta f, pega f (→ lýti)
-
ljómi <m. ljóma, no comptable>:
-
fulgor m,f, resplendor m,f
-
ljón <n. ljóns, ljón>:
-
lleó m (fl./pl.: lleons)
-
ljóna·temjari <m. -temjara, -temjarar>:
-
domador m de lleons, domadora f de lleons
-
ljóns·hali <m. -hala, -halar>:
-
1. <GEN> cua (o: coa, Val., Bal.) f de lleó
-
2. herba f del mal de cor, mà f de Santa Maria (Mall.) (planta Leonurus cardiaca)
-
ljóns·hjarta <n. -hjarta, -hjörtu>:
-
cor m de lleó
-
♦ Ríkharður ljónshjarta: Ricard cor de lleó
-
ljóns·makki <m. -makka, -makkar>:
-
crinera f de lleó, cabellera f de lleó
-
ljónynja <f. ljónynju, ljónynjur. Gen. pl.: ljónynja>:
-
lleona f
ljós <n. ljóss, ljós>: 1. <gen> llum f
Guð gefi þér ljós og frið: que la llum de Déu t'il·lumini
i et doni la pau! (a difunt)
koma í ljós: sortir a la llum (aparèixer & fer-se públic & manifestar-se)
þegar ljósið slokknar: <LOC FIG> quan la llum s'apaga (morir & caure en una gran depressió)
2. (lampi) llum m
með slökkt ljós: amb el llum apagat
ljósið kviknar ~ slokknar sjálfkrafa: el llum s'encén ~ s'apaga automàticament
3. (birta) claror f
láta eitthvað í ljós: expressar, presentar
varpa ljósi á e-ð ~ e-n: <LOC FIG> fer molta de llum a una cosa ~ algú,
portar claror (o: llum) a una cosa ~ algú
3. <†> (heimur) món m (antic eslavisme? Cf. el rus свет ‘llum; món’. Al Hêliand, emperò,
l'equivalent baix-alemany, lioht, també hi té
el doble significat de ‘llum’ i ‘món’ (v.b., vers 2063b)
-
◊ bið eg svo guð hjálpa mér í þvísa ljósi og í öðru að eg skal svo sök þessa sækja sem eg veit réttast og sannast og helst að lögum. Og hygg eg Flosa sannan að sök þessi vera ef efni eru að því og eg hefka fé borið í dóm þenna til liðs mér um sök þessa og eg munka bera. Eg hefka fé fundið og eg munka finna hvorki til laga né til ólaga: prego a Déu que m'ajudi, en aquest món i en l'altre, a portar aquesta acció judicial de la manera que més s'acosti, segons el meu recte saber, a la justícia i a la veritat, i que s'adigui millor a les lleis que ens regeixen. Crec que en Flosi és culpable en aquesta causa si els detalls que obren en poder meu són certs i que no he pas portat diners a aquest tribunal perquè serveixin per aconseguir-me ajut a mi en aquesta causa i que no ho faré pas. Tampoc no m'han fet pas arribar diners ni deixaré que me'n facin arribar, tant d'una manera il·legal com d'una manera acorde a les lleis
ljós, ljós, ljóst: clar -a
ljós yfirlitum: ros rossa
-
♦ e-m er e-ð ljóst: a algú li resulta clara una cosa, algú té clara una cosa
-
♦ e-m er það ljóst að <+ ind.>: a algú li resulta clar que <+ ind.>
-
ljósa <f. ljósu, ljósur. Gen. pl.: ljósa>:
-
llevadora f, comare f (Val., Bal.), madrina f (<†> & Tort.) (→ ljósmóðir)
-
ljósa·bekkur <f. -bekks (o: -bekkjar), -bekkir. Gen. pl.: -bekkja; dat.pl.: -bekkjum>:
-
cabina f solar, cabina f de raigs UVA (aparell de bronzejament artificial)
-
ljósa·goði <m. -goða, -goðar>:
-
adonis blau (planta Adonis davidii syn. Adonis brevistyla syn. Adonis delavayi)
-
ljósa·hátíð <f. -hátíðar, -hátíðir>:
-
<RELIG JUD> festa f dels llums, festa f de la dedicació, festa f de la rededicació [del temple], hanucà f, hanukà f (חֲנוּכָּה ~ חֲנֻכָּה)
-
♦ → hanúkka-hátíðin ‘íd.’
-
♦ → vígsluhátíðin ‘íd.’
-
ljósa·hnoðri <m. -hnoðra, -hnoðrar>:
-
crespinell blanc, arròs m de bruixa, arròs m de paret, arròs m de pardal (planta Sedum album)
-
ljósa·keðja <f. -keðju, -keðjur. Gen. pl.: -keðja>:
-
garlanda f de llumets
-
ljósa·lampi <m. -lampa, -lampar>:
-
làmpada f de raigs UVA
-
ljósa·lyng <n. -lyngs, pl. no hab.>:
-
andròmeda polifòlia, romaní m de torbera (planta Andromeda polifolia syn. Andromeda rosmarinifolia)
-
ljósa·maðra <f. -möðru, -möðrur. Gen. pl.: -maðra>:
-
espunyidella f de bardissa, espunyidera f de bardissa (planta Galium album)
-
ljósa·olía <f. -olíu, no comptable>:
-
querosè m, petroli m de cremar
-
ljósa·pera <f. -peru, -perur. Gen. pl.: -pera>:
-
<ELECT> bombeta f, pera f, bombilla f (Mall., ekki ritm./no lit.)
-
♦ skipta um ljósaperu: canviar una bombeta
-
ljósa·staur <m. -staurs, -staurar. Gen. pl.: -stika o: -stikna>:
-
pal m de fanal [d'enllumenat públic]
-
♦ aka á ljósastaur í hálku: relliscar a causa del gel i xocar amb un fanal
-
ljósa·stika <f. -stiku, -stikur. Gen. pl.: -stika o: -stikna>:
-
canelobre m
-
♦ sjöarma ljósastika: #1. <GEN> canelobre de set braços. #2. <RELIG JUD> menorà f (מְנוֹרָה).
-
ljósa·verk <n.pl -verka>:
-
munyida f de les vaques
-
ljós·bogi <m. -boga, -bogar>:
-
<ELECT> arc voltaic (o: galvànic; o: elèctric)
-
ljós·bros <n. -bross, -bros>:
-
somrís (o: somriure) radiant
-
ljós·brúnn, -brún, -brúnt <adj.>:
-
[de color] beix (o: beige), de color caramel, de color marró clar
-
ljós·bylgja <f. -bylgju, -bylgjur. Gen. pl.: -bylgna o: -bylgja>:
-
<FÍS> ona lluminosa, ona f de llum
-
ljós·grýti <n. -grýtis, -grýti>:
-
<GEOL> liparita f
-
ljós·hjálmur <m. -hjálms, -hjálmar>:
-
acònit (o: aconit) càmar ‘bicolor’ (cultivar Aconitum x cammarum ‘Bicolor’)
| |
En català s'ha generalitzat la pronunciació errònia acònit, per comptes de la correcta aconit, atès el llatí ăcŏnītum -ī (← grec ἀκόνῑτον). |
|
| |
|
|
ljós·hærður, ljós·hærð, ljós·hært: ros rossa
-
ljóska <f. ljósku, ljóskur. Gen. pl.: ljóska>:
-
rossa f (dona de cabells rossos)
-
ljós·ker¹ <n. -kers, -ker>:
-
1. (ljósfæri í glerhlíf með inniluktu ljósi) llanterna f (fanal)
-
2. (á bíl) far m (llum de cotxe)
-
ljós·ker² <n. -kers, -ker. Gen. pl.: -kerja; dat.pl.: -kerjum>:
-
variant de → ljósker¹ ‘llanterna; far de cotxe’
ljós·lega <adv.>: gràficament, vívidament
ljós·legur, -leg, -legt: gràfic -a, vívid -a (relat)
-
ljós·leiðari <m. -leiðara, -leiðarar>:
-
fibra òptica, conductor òptic
-
ljós·móðir <f. -móður, -mæður>:
-
llevadora f, comare f (Val., Bal.), madrina f (<†> & Tort.)
-
◊ og þegar fæðingarhríðirnar voru sem verstar sagði ljósmóðirin (məʝalˈlɛδɛθ ~ מְיַלֶּדֶת: wa-tˈtɔmɛr lā-ḥ ha-məʝalˈlɛδɛθ ʔal־tīrˈʔī, וַתֹּאמֶר לָהּ הַמְיַלֶּדֶת אַל-תִּירְאִי) við hana: „Óttast þú ekki því að þú munt eignast annan son“: i quan els dolors del part eren pitjors, la llevadora li digué: «No tinguis por perquè tindràs un altre fill!» (En comparació: LXX fa ἐγένετο δὲ ἐν τῷ σκληρῶς αὐτὴν τίκτειν εἶπεν αὐτῇ ἡ μαῖα Θάρσει, καὶ γὰρ οὗτός σοί ἐστιν υἱός. Vulgata: ob difficultatem partus periclitari coepit, dixitque ei obstetrix: “Noli timere, quia et hac vice habes filium”)
ljós·mynd <f. -myndar, -myndir>: fotografia f, foto f
taka ljósmyndir af e-u ~ e-m: fer fotos d'una cosa ~ d'algú
má taka ljósmyndir hér?: Puc fer fotos aquí? Es pot fotografiar?
gömul svarthvít ljósmynd: una vella fotografia en blanc-i-negre
ljós·mynda <-mynda ~ -myndum | -myndaði ~ -mynduðum | -myndað ║ e-ð ~ e-n>: fotografiar
algú ~ una cosa
ljós·myndari <m. -myndara, -myndarar>: fotògraf m, fotògrafa f
paparazzi ljósmyndari: paparazzi m
ljósmynda·vél <f. -vélar, -vélar>: màquina f de fer fotos
-
ljós·op <n. -ops, -op>:
-
1. (sjáaldur) pupil·la f (nineta de l'ull)
-
♦ örsmátt ljósop: <MED> pupil·la f puntiforme, pupil·la miòtica, miosi f
-
2. (á myndavél) obertura f d'objectiu (de càmera fotogràfica)
-
♦ stilla ljósopið: <FOTO> regular l'objectiu
-
ljós·ormur <m. -orms, -ormar>:
-
lluerna f, cuca f de llum (insecte de la família dels Lampírids) (→ blysbjalla)
-
ljós·rák <f. -rákar, -rákir>:
-
deixant (o: solc; o: rastre) lluminós, rastre m (o: traç m; o: ratlla f) de llum
-
◊ aftur undan honum er ljósrák: al seu darrere deixa un solc lluminós
ljós·rit <n. -rits, -rit>: fotocòpia f
ljós·rita <-rita ~ -ritum | -ritaði ~ -rituðum | -ritað>: fotocopiar
ljósrita e-ð: fotocopiar una cosa
-
ljósritunar·vél <f. -vélar, -vélar>:
-
fotocopiadora f
-
ljós·smásjá <f. -smásjár, -smásjár>:
-
microscopi m de rastreig
-
ljós·verk <n.pl -verka>:
-
variant de → ljósaverk ‘munyida de les vaques d'un mas’
-
◊ hefir þú og lítt riðið til alþingis eða starfað í þingdeildum og mun þér kringra að hafa ljósverk að búi þínu að Öxará í fásinninu: tampoc no has anat gaire sovint a l'Alþingi ni hi has participat en gaire plets; et deu resultar més lleuger de fer les munyides al teu mas de l'Öxará, apartat de la gent
ljótur, ljót, ljótt: lleig -etja
ljúf-fengur, -feng, -fengt: saborós, deliciós -osa, bo -ona (menjar)
ég elda eitthvað ljúffengt: cuinaré quelcom de deliciós
ljúffengt vín: un vi deliciós
-
og tilreið mér ljúffengan rétt, sem mér geðjast að, og fær mér hann, að ég megi eta, svo að sál mín blessi þig, áður en ég dey"
-
◊ þegar óvinina hungraði misstu þeir jafnvel hina eðlilegu löngun í fæðu vegna þess hve kvikindin, sem stefnt var gegn þeim, voru viðbjóðsleg. En lýður þinn fékk ljúffenga (ξένη γεῦσις: αὐτοὶ δὲ ἐπ’ ὀλίγον ἐνδεεῖς γενόμενοι καὶ ξένης μετάσχωσι γεύσεως) saðningu eftir að hann hafði þolað skort um hríð: quan els enemics tingueren gana, perderen fins el desig natural d'aliment pel fàstic que els feien els animals que foren enviats contra ells. El teu poble, en canvi, passada una curta privació, es va atipar amb menges exquisides
-
Horf þú ekki á vínið, hve rautt það er,
hversu það glóir í bikarnum og rennur ljúflega niður
-
mál yðar sé ætíð ljúflegt, en salti kryddað, til þess að þér vitið, hvernig þér eigið að svara hverjum manni
-
en sú speki, sem að ofan er, hún er í fyrsta lagi hrein, því næst friðsöm, ljúfleg, sáttgjörn, full miskunnar og góðra ávaxta, óhlutdræg, hræsnislaus
-
ljúf·lekta <f. -lektu, -lektur. Gen. pl.: -lekta>:
-
pinetell m, pinenca f, esclata-sang m (Bal.), pebràs m (Eiv.) (bolet Lactarius deliciosus)
-
ljúf·lingur <m. -lings, -lingar>:
-
1. (kær, elskaður) favorit m (persona que gaudeix de la predilecció d'algú)
-
◊ um Benjamín sagði hann:
Ljúflingur (ʝāˈδīδ ~ יָדִיד: ʝəˈδīδ ʝəhˈwāh ʝiʃˈkɔn lā-ˈβɛtˁaħ ʕāˈlā-u̯, יְדִיד יְהוָה, יִשְׁכֹּן לָבֶטַח עָלָיו) Drottins
býr óhultur hjá honum.
Hann verndar hann alla daga
og hefir tekið sér bólfestu milli hálsa hans: d’en Benjamí, digué: «L'Estimat de Jahvè habita segur a ca ell. Ell el protegeix tots els dies i s'ha establert enmig de les seves collades».
-
◊ þetta eru síðustu orð Davíðs:
Svo mælti Davíð Ísaíson,
svo mælti maðurinn, er hátt var settur,
hinn smurði Jakobs Guðs,
ljúflingur (nāˈʕīm ~ נָעִים: ū-nəˈʕīm zəmiˈrōθ ʝiɕrāˈʔēl, וּנְעִים זְמִרוֹת יִשְׂרָאֵל) Ísraels ljóða: aquestes foren les darreres paraules d'en David: «Així va parlar en David, fill d'en Jesè (Ixai), així parlà l'home que fou enlairat, l'Ungit del Déu d'en Jacob, el favorit dels psalms d'Israel (és a dir, el mot lloat o cantat en els psalms d'Israel)
-
2. (gæðamaður) bonjan m, angelot m, bonastre m (persona de bon cor, bon home, bona dona)
-
3. (álfur, huldumaður) alb m (designació noà dels albs)
-
◊ þá eru til önnur nöfn um þetta sama kyn, svo sem huldufólk, huldumaður, huldukona o. s. frv. og ljúflingur eða lýflingur; þykja þau nöfn allt mildari og betur hæfa að velja álfum þau er hafa verið álitnir svo voldugar verur að menn hafa bæði borið virðingu fyrir þeim og óttazt þá: existen d'altres designacions d'aquesta mateixa raça com ara huldufólk ‘gent amagada, els amagats’, huldumaður ‘l'amagat’, huldukona ‘l'amagada’ etc., així com ljúflingur o lýflingur ‘angelot, bonjan, bonastre’. Aquestes darreres designacions es consideren molt més suaus i més adients per a referirs-'hi als albs ja que els albs han estat considerats uns éssers tan poderosos que els humans senten envers ells una por reverencial (lit.: senten respecte per ells i els temen)
-
ljúflyndi yðar verði kunnugt öllum mönnum. Drottinn er í nánd
-
◊ ljúfmeti (τὰ ἀγαθά: ἀγαθὰ ἐκκεχυμένα ἐπὶ στόματι κεκλεισμένῳ) borið að lokuðum munni
er eins og matgjafir lagðar á gröf: una menja exquisida posada davant una boca closa, és com les ofrenes d'aliments posades sobre una tomba
-
komu þá allir, sem gáfu af fúsum huga og með ljúfu geði, og færðu Drottni gjafir til að gjöra af samfundatjaldið og allt það, sem þurfti til þjónustugjörðarinnar í því og til hinna helgu klæða
-
Sál og Jónatan, ástúðugir og ljúfir í lífinu,
skildu eigi heldur í dauðanum.
Þeir voru örnum léttfærari,
ljónum sterkari
-
Hjarta mitt svellur af ljúfum orðum,
ég flyt konungi kvæði mitt,
tunga mín er sem penni hraðritarans
-
indælt er ljósið, og ljúft er fyrir augun að horfa á sólina
-
Hversu ljúf er ást þín, systir mín, brúður,
hversu miklu dýrmætari er ást þín en vín
og angan smyrsla þinna heldur en öll ilmföng
-
Ég sef, en hjarta mitt vakir,
heyr, unnusti minn drepur á dyr!
"Ljúk upp fyrir mér, systir mín, vina mín,
dúfan mín, ljúfan mín!
Því að höfuð mitt er alvott af dögg,
hárlokkar mínir af dropum næturinnar"
-
en ein er dúfan mín, ljúfan mín,
einkabarn móður sinnar,
augasteinn þeirrar er ól hana.
Meyjarnar sáu hana og sögðu hana sæla,
og drottningar og hjákonur víðfrægðu hana
-
svo segir Drottinn um þennan lýð: Þannig var þeim ljúft að reika um, þeir öftruðu ekki fótum sínum, en Drottinn hafði enga þóknun á þeim. Nú minnist hann misgjörðar þeirra og vitjar synda þeirra
-
Efraím er eins og vanin kvíga, sem ljúft er að þreskja. Að vísu hefi ég enn hlíft hinum fagra hálsi hennar, en nú vil ég beita Efraím fyrir, Júda skal plægja, Jakob herfa
-
Því að mitt ok er ljúft og byrði mín létt
-
eins og smaragðsinnsigli greypt í gull
er strengleikur með ljúfu víni
-
◊ þeim sem hana lifa mun lærast
að ekkert er betra en að óttast Drottin,
né neitt ljúfara (γλυκύς γλυκεῖα γλυκύ: καὶ οὐθὲν γλυκύτερον τοῦ προσέχειν ἐντολαῖς κυρίου) en að hlýða boðorðum hans: el qui la sobrevisqui aprendrà que no hi ha res de millor que témer el Senyor, i que no hi ha res de més dolç que observar els seus manaments
-
◊ og söngvarar hófu upp lofsöng sinn,
sterklega ómaði hið ljúfa (γλυϰαίνειν: ἐν πλείστῳ ἤχῳ ἐγλυκάνθη μέλος) lag: i els cantors entonaven llur càntic de lloança, la dolça melodia ressonava fortament
-
ljúft er þeim að skipa hefðarsæti í veislum og æðsta bekk í samkundum
-
Hann komst í mikinn vanda, þegar hann hlýddi á mál hans, en þó var honum ljúft að hlusta á hann
-
vei yður, þér farísear! Yður er ljúft að skipa æðsta bekk í samkundum og láta heilsa yður á torgum
-
Þjónn Drottins á ekki að eiga í ófriði, heldur á hann að vera ljúfur við alla, góður fræðari, þolinn í þrautum
ljúga: mentir, dir una mentida o mentides (Mall.)
-
♦ ljúga að e-m: mentir-li a algú, dir-li una mentida a algú
-
♦ ljúga eins og maður er langur til: <LOC FIG> mentir per la gola, ésser un sac de mentides, dir més mentides que una llebre no fa salts
ljúka <impers.+dat.>: 1. acabar
2. ljúka prófi: acabar una carrera
3. ljúka upp dyrunum fyrir einhverjum: obrir la porta (a algú)
4. ljúka upp einum munni um eitthvað: ésser del mateix parer o opinió respecte d’una cosa
5. ljúka við eitthvað: acabar, concloure
6. að því loknu: a continuació, després
-
◊ hann gaf henni fingurgull og möttul grænlenskan og tannbelti. Þessi sveinn kom til Grænlands og nefndist Þorgils. Leifur tók við honum að faðerni. Og er það sumra manna sögn að þessi Þorgils kæmi til Íslands fyrir Fróðárundur um sumarið. En sjá Þorgils var síðan á Grænlandi og þótti enn eigi kynjalaust um verða áður lauk: en Leifur li va donar una tumbaga d'or i un mantell de vaðmál grenlandès -una mena de burell- i un cinyell guarnit de dents de morsa. A aquest noi [sa mare] li va posar el nom de Þorgils[, i quan va arribar a l'ús de raó], va anar a Grenlàndia. En Leifur l'hi va reconèixer com a fill seu. I segons alguns, aquest Þorgils va arribar a Islàndia durant l'estiu abans de l'inici dels Portents del mas de Fróðá (Cf. els capítols 50-55 de la Història dels Habitants d'Eyr). I aquest Þorgils posteriorment es va estar a Grenlàndia i la gent va creure que, abans de morir, les coses no havien estat pas del tot naturals amb ell (#1. Baetke 19874, pàg. 353: verðr eigi kynjalaust um e-n es geht mit jmd. nicht natürlich zu, es ist nicht ganz richtig mit jmd. La traducció llatina de la Historia Thorfinni Karlsefnii et Snorrii Thorbrandi filii, feta per en Carl Christian Rafn i publicada a Copenhaguen el 1837, pàg. 116 fa: idem uero Thorgils deinde in Grœnlandia uersatus est, neque procedente tempore rēs eius portentis caruisse uidebantur. En Rafn, per tant, interpreta la locució áðr lýkr ~ lauk com a procedente tempore ‘amb el temps, amb el transcurs del temps’ i la frase þótti enn eigi kynjalaust um verða com a neque rēs ēius portentīs carēre uidentur ‘i les seves circumstàncies no semblen pas estar mancades de portents’; #2. Baetke 19874, pàg. 392 áðr (en) lauk bevor es zu Ende ging, zuletzt. Jo interpreto aquí la locució de manera més específica: = áðr en ævi hans ~ sinni lauk = abans de la seva mort, abans de morir. El que ja no puc dir és si aquesta frase s'ha d'interpretar com que va tenir una mort envoltada de fets sobrenaturals i portentosos o bé, mentre va viure, la seva vida estigué envoltada de fets sobrenaturals i portentosos, sense tenir coneixement dels detalls de la seva vida i mort)
-
◊ svo segja sumir menn að átta jusu þeir við hann áður en lauk: alguns conten que al final eren vuit els homes que buidaven les byttur que ell anava omplint tot sol
-
◊ þá sagði Naomí: "Ver þú nú kyrr, dóttir mín, uns þú fréttir, hvernig málum lýkur, því að maðurinn mun ekki hætta fyrr en hann leiðir þetta mál til lykta í dag":
-
◊ Agnar segir: "Seint munu þín augu fyllt verða á fénu og því máttu vorkynna mér," sagði Agnar, "að mér þyki féð gott því að þú munt ærið mjög elska féð áður lýkur":
-
◊ þá svarar Einar þambarskelfir, lét sér vera skyldra að flytja Magnús konung fóstra sinn til graftar og færa hann föður sínum, Ólafi konungi, en berjast útlendis eða girnast annars konungs veldi og eign, lýkur svo málinu að betra þótti honum að fylgja Magnúsi konungi dauðum en hverjum annarra konunga lifanda, lét síðan taka líkið og búa um veglega svo að sjá mátti umbúnaðinn á konungsskipið. Þá bjuggust allir Þrændir og Norðmenn til heimfarar með líki Magnúss konungs og raufst leiðangurinn:
-
◊ Þórarinn svarar: "Meiri von að hvortveggja þurfi áður lýkur þessum málum en þar munum vér þó fyrst á treysta er Vermundur er":
-
◊ "Verða kann það," segir Arnkell, "en það vil eg við þig mæla, Þórarinn frændi, að þú ver með mér þar til er lýkur málum þessum á nokkurn hátt. En þó að eg gerist nokkuð gerkólfur í þessu boði þá vil eg það við þig mæla, Vermundur, að þú sért eigi við skilinn mál þessi þó að eg taki við Þórarni":
-
◊ Katla mælti: "Vera má víst að hann eigi eigi góða móður en eigi hlýtur hann af því illt af mér að eg vildi það. En það væri vilji minn að þér hlytuð allir illt af mér. Vænti eg og að það mun svo vera. Skal nú og eigi leyna yður því að eg hefi valdið meini Gunnlaugs Þorbjarnarsonar er þessi vandræði hafa öll af hlotist. En þú Arnkell," segir hún, "mátt eigi af þinni móður illt hljóta er þú átt enga á lífi en um það vildi eg að mín ákvæði stæðust að þú hlytir því verra af föður þínum en Oddur hefir af mér hlotið sem þú hefir meira í hættu en hann. Vænti eg og að það sé mælt áður lýkur að þú eigir illan föður":
-
◊ en er Þorgeir frétti sekt sína sagði hann svo: "Það mundi eg vilja að þeir er mig hafa sekan gert hefðu þessa full gjöld áður lýkur ef eg mætti ráða":
-
◊ "Þá er öðrum vo fyrir dyrum, er öðrum er áður inn um komið, og hygg að hversu þér mun fara sjálfum áður lýkur," kvað Grettir:
-
◊ Eigi kunnu vér að segja hve lengi þeir kníuðu þetta mál. En svo lýkur málinu, að það er sagt að Óttar jarl heitur Pálni Ingibjörgu dóttur sinni:
-
◊ Hildigunnur hló að kaldahlátur þann og mælti: "Ekki er enn mark að, nær munum við gangast verða áður en lýkur":
-
◊ "Þá segi eg þér," sagði Þórgunna, "að eg fer eigi ein saman og mun eg vera með barni og segi eg það af þínum völdum. Þess get eg og að eg muni svein fæða þá er þar kemur til. En þóttú viljir öngvan gaum að gefa þá mun eg upp fæða sveininn og þér senda til Grænlands þegar fara má með öðrum mönnum. En eg get að þér verði að þvílíkum nytjum sonareignin við mér sem nú verður skilnaður okkar til. En koma ætla eg mér til Grænlands áður en lýkur":
ljúkast upp: obrir-se
-
lobbí <n. lobbís, lobbí>:
-
hall m [d'hotel], vestíbul m [d'hotel]
-
Locarno-samningar <m.pl -samninga>:
-
<HIST> Tractats m.pl de Locarno
-
Loch Ness-skrímsli <n. -skrímslis, -skrímsli>:
-
monstre m del Llac Ness
loddari <m. loddara, loddarar>: estafador m, timador m
fylliraftar, loddarar, þorparar, hórmangarar!: borratxos, estafadors, brètols, macarres!
-
loða <loði ~ loðum | loddi ~ loddum | loðað ║ við e-ð>:
-
estar enganxat -ada a una cosa, estar aferrat -ada a una cosa (Bal.)
-
♦ loða eftir: <FIG> conservar-se, romandre
-
◊ enda er svo komið að örfáir kunna nú orð- ið að segja sögulega og áheyrilega frá slikum viðburðum þó sögurnar sjálfar loði enn eftir: de manera que la situació actual és que són molts pocs els qui encara saben contar tals fets d'una manera amena i narrativament ben estructurada encara que les històries mateixes encara es conservin” (o: hagin sobreviscut)
-
◊ en slíkt er þó meir barlómur og viðbárur því þó margt sé týnt og tröllum gefið er það enn ótalmargt sem eftir loðir og því er mest undir því komið að mönnum lærist að safna því sem enn er til, og þarf varla að kvíða því að það verði ekki þegar áhuginn er vaknaður: però tals [queixes] no són tanmateix més que lamentacions i falses excuses perquè, encara que moltes de coses s'hagin perdut irremeiablement, encara són innombrables les que resten i per això ara tot dependrà del fet que la gent aprengui a fer l'aplec del que encara existeix i difícilment cal témer que no sigui així ara que l'interés per fer-ho s'ha despertat
-
♦ e-m loðir e-ð í eyrum: <LOC FIG> una cosa resta gravadaa la memòria d'algú
-
◊ og hann sagði við mig: "Þú mannsson, hugfest þér öll orð mín, þau er ég til þín tala, og lát þau þér í eyrum loða...: i em digué: “Tu, fill d'home, grava't en el teu cor totes les meves paraules que et diré, i enganxa-te-les a la memòria
-
♦ loða saman: estar enganxades o adherides dues coses entre si
-
loð·bikar <m. -bikars, -bikarar>:
-
herba f del mal de pedra, herba f de Noè, herba f de Sant Francesc, cent-en-grana m, trencapedres f (Mall.), herba pixosa (o: pixotera) (Mall.) (planta Herniaria hirsuta)
-
loð·björg <f. -bjargar, -bjargir>:
-
digital llanosa, didalera blanca (planta Digitalis lanata)
-
loð·feldur <m. -feldar, -feldir>:
-
1. (loðskinn) pell f (emprada en pelleteria)
-
2. (pels) abric m de pells (portat esp. per les dones)
-
loð·flækja <f. -flækju, -flækjur>:
-
garlanda pilosa (planta Vicia villosa)
-
loð·glætill <m. -glætils, -glætlar>:
-
cabra f, esclata-sang m de lletrada (Mall.), lleterol m, lletraga f [peluda], cabra f de beç, rovelló m de cabra, rovelló bord (bolet Lactarius torminosus)
-
loð·glætingur <m. -glætings, -glætingar>:
-
cabra f, esclata-sang m de lletrada (Mall.), lleterol m, lletraga f [peluda], cabra f de beç, rovelló m de cabra, rovelló bord (bolet Lactarius torminosus)
-
loð·glætir <m. -glætis, -glætar>:
-
variant de → loðglætill ‘rovelló de cabra, pinetell bord’
-
loð·gresi <n. -gresis, -gresi>:
-
fenàs blanc, holcus llanós (planta Holcus lanatus)
-
loð·háfur <m. -háfs, -háfar>:
-
negret m (peix Etmopterus spinax)
-
♦ (tot sovint:) litli loðháfur
-
loðin·björg <f. -bjargar, -bjargir>:
-
digital llanosa, didalera blanca (planta Digitalis lanata)
-
loðin·lappa <f. -löppu, -löppur>:
-
llapassa tomentosa, bardana tomentosa (planta Arctium tomentosa syn. Lappa tomentosa)
-
loðinn, loðin, loðið <adj.>:
-
1. (með mikinn hárvöxt) pelut -uda, pilós -osa (o: pelós -osa) (bèstia, peça de roba com ara certs abrics, certes estores etc.)
-
♦ loðið brjóst: un pit pelut
-
♦ loðnir fótleggir: cames peludes (amb molts de pèls & sense depilar)
-
♦ Vilfríður [hinn] loðni: Guifré el Pelós (o: pilós)
-
♦ loðinn um lófana: <LOC FIG> folrat -ada [d'armilla] (acabalat, molt benestant, amb molts de diners)
-
2. (mammútur) llanut -uda (o: llanós -osa) (cobert de pèls que semblen llana, p.e., el cos de mamut)
-
♦ loðinn fíll: elefant llanut (o: llanós)
-
♦ loðinn nashyrningur: rinoceront llanut (o: llanós)
-
♦ → loðfíll “mamut”
-
3. (með mikinn grasvöxt) espès -essa (massa de vegetació, camp cobert d'herbei)
-
♦ loðið gras: herba espessa, herbei espès
-
♦ loðinn völlur: una plana esponerosa (coberta d'una espessa capa d'herbei)
-
4. <BOT & MED> pubescent, vellós -oa
-
♦ loðin blöð: <BOT> fulles velloses
-
♦ → loðinhvítþykkildi “leucoplàsia vellosa oral”
-
5. <FIG> evasiu -iva
-
♦ gefa loðin svör: donar respostes evasives, respondre evasivament, respondre amb respostes evasives
-
♦ vera loðinn í svörum: mostrar-se evasiu en les seves respostes
-
loð·kápa <f. -kápu, -kápur. Gen. pl.: -kápa o: -kápna>:
-
abric m de pell
-
loð·knýti <n. -knýtis, -knýti>:
-
herba f del mal de pedra, herba f de Noè, herba f de Sant Francesc, cent-en-grana m, trencapedres f (Mall.), herba pixosa (o: pixotera) (Mall.) (planta Herniaria hirsuta)
-
loð·mylkingur <m. -mylkings, -mylkingar>:
-
cabra f, esclata-sang m de lletrada (Mall.), lleterol m, lletraga f [peluda], cabra f de beç, rovelló m de cabra, rovelló bord (bolet Lactarius torminosus)
-
loðna <f. loðnu, loðnur>:
-
capelí m (peix Mallotus villosus) (→ barsíli; → hæringur; → hrognasíli; → hrognaseiði)
-
loðnu·nót <f. -nótar, -nætur>:
-
xarxa f de capelins (xarxa de grans dimensions emprada per a capturar el capelí)
-
loð·skegggresi* <m. -skegggresis, -skegggresi>:
-
albellatge m, fenal m de bou, fenàs m de cuca (Mall.) (planta Hyparrhenia hirta)
-
loð·skinn <n. -skinns, -skinn>:
-
pell f (emprada en pelleteria)
-
♦ kvenkápa úr loðskinnum: abric de pells
-
loð·smári* <m. -smára, -smárar>:
-
fenc bord (planta Trifolium angustifolium)
-
lof <n. lofs, lof>:
-
1. (hrós) lloança f (elogi, encomi)
-
◊ mikit eitt ǁ skal-a manni gefa, ǁ
opt kaupir sér í litlo lof; ǁ
með hálfom hleif ǁ ok með hǫllo keri ǁ
fekk ek mér félaga: no s'ha de fer [sempre] a un home un gran regal. Sovint amb una petitesa n'hi ha prou per procurar-se les lloançes d'algú: amb mig pa i una gerra que s'havia d'inclinar [perquè ni tan sols era plena], m'he fet un company
-
♦ Guð sé lof!: gràcies a Déu!
-
♦ hljóta mikið lof fyrir e-ð: rebre grans elogis per una cosa
-
2. <†> (leyfi) permís m (aprovació, consentiment, assentiment)
-
♦ biðja lofs at <+ inf.>: demanar permís per a <inf.>
-
♦ fyrir lof fram: sense permís [previ]
-
◊ þar segir og, að hverr sá er sannr yrði að því, að bera á sér sprengipúðr, eðr hafa það undir höndum fyrir lof fram, hann skyldi um það sekr frá fimmtíu til þrjú þúsund franka, og sitja í höptum sex mánuði minnst, en fimm ár mest: [en el projecte de llei] també s'hi diu que qualsevol que sigui declarat culpable de portar pólvora o de posseir-ne sense permís, se li imposarà una multa de cinquanta a tres mil francs i serà condemnat a una pena de privació de llibertat d'un mínim de sis mesos i un màxim de cinc anys
-
3. <†> (undanþága frá lögum) exepció f, exempció f (d'una llei, normativa etc. El mot continua emprant-se en aquesta accepció en la locució ráð lögum og lofum)
-
♦ ráða fyrir lofum og lögum: decidir què ha d'ésser llei i què exepció de la llei
-
◊ vér skulum og hafa þá lögréttuskipun að þeir er sitja á miðjum pöllum skulu réttir að ráða fyrir lofum og lögum og skal þá velja til þess er vitrastir eru og best að sér: també volem que la Lögrétta tingui la disposició que aquells que seguin en els bancs del mig tinguin el dret de prendre decisions sobre les lleis i sobre possibles exepcions a les lleis i que, a tal fi, s'elegeixin els més savis i millors
-
♦ ráða lögum og lofum: <LOC FIG> tenir la paella pel mànec, ésser l'amo i el senyor (portar la bandera, tenir les regnes a la mà)
-
4. (lofkvæði) lloa f (poema laudatori)
-
♦ yrkja lof um e-n: compondre una lloa en honor d'algú, compondre un poema d'encomi en honor d'algú
-
◊ freista skal eg þessa ráðs, er þú vilt, en ekki hefi eg við því búist að yrkja lof um Eirík konung: seguiré aquest consell que em dónes, però [mai] no hauria dit que compondria una lloa en honor del rei Eiríkr
-
◊ þar liggur Hallbjörn og vildir þú fást í því sem þér er ekki lánað, að yrkja lof um mig og er það annaðhvort að þér verður lagið...: vet-te aquí, Hallbjörn, dormint, i vols ficar-te en una cosa que no t'ha estat concedida: compondre un poema de lloança en honor meu i només hi ha dues possibilitats, o que et fiquis en...
-
♦ yrkja lof um e-ð: exalçar uns fets amb una lloa, compondre un poema per exalçar uns fets
-
◊ hann hafði víða borist á skipum sínum og taldi sér orustur frá Eystrasalti til Spánalands, fékk til skáld laungu síðar að yrkja lof um afrek sín á fjarlægum löndum: a bord dels seus vaixells havia anat arreu i deia seves diverses batalles (deia haver-hi participat) [que s'havien lluitat] des de la Mar Bàltica fins a Espanya. Molt de temps després va aconseguir un poeta perquè compongués obres que exalcessin les seves gestes a terres llunyedanes
-
lofa¹ <lofa ~ lofum | lofaði ~ lofuðum | lofað ║ [e-m] e-u>:
-
prometre una cosa [a algú]
-
◊ ég lofa engu: no prometo res
-
lofa² <lofa ~ lofum | lofaði ~ lofuðum | lofað ║ e-ð ~ e-n>:
-
lloar una cosa ~ algú
-
♦ eigi skal maður mjög lofa sig sjálfur: un hom no s'ha de lloar gaire a si mateix
-
lofnar·blóm <n. -blóms, -blóm>:
-
espígol m (planta Lavandula officinalis syn. Lavandula angustifolia)
loft <n. lofts, pl. no hab.>: aire m
anda loftinu: respirar l'aire
fara í loftið [með e-ð]: <RÀDIO-TV> emetre una cosa
fá sér frískt loft: prendre aire fresc
hefja sig á loft: enlairar-se (avió, helicòpter & coet)
hlaupa í loft upp: saltar enlaire, pegar un bot [enlaire] (Mall.)
liggja upp í loft: jeure d'esquena, estar ajagut -uda d'esquena
skjóta e-u á loft: disparar una cosa (coet, míssil, projectil balístic)
taka á loft: enlairar-se (avió, helicòpter)
úr lausu lofti gripinn: <LOC FIG> tret -a de la mànega, pura invenció
vera ekki hár ~ há í loftinu þegar...: <LOC FIG> ésser encara un jovenet ~ una joveneta (o: un nen ~ una nena) quan...
-
loft² <n. -lofts, -loft>:
-
1. ([efri] hæð í húsi) pis m (planta de dalt de casa o edifici)
-
♦ uppi á lofti: al pis de dalt
-
2. (í herbergi, sal, helli) sostre m, sòtil m (Mall.) (d'habitació, sala, cova etc.) (oposat al → gólf)
-
♦ hátt undir loft: de sostre alt, alt -a de sostre
-
3. (loftherbergi, undir þaki) mansarda f (cadamunt)
-
4. (háaloft, rishæð húss) golfes f.pl (cambra o espai sota la teulada)
-
5. (kornloft, heyloft) graner m (lloc on es guarda el gra o el fenàs)
-
lofta¹ <lofta ~ loftum | loftaði ~ loftuðum | loftað ║ e-u>:
-
ésser capaç d'aixecar una cosa, poder aixecar una cosa
-
♦ það loftar undir e-ð: una cosa s'aixeca, una cosa està sòlta (no està fixa en terra)
-
lofta² <lofta ~ loftum | loftaði ~ loftuðum | loftað ║ út>:
-
airejar una cosa, ventilar una cosa, orejar una cosa (Bal.) (renovar l'aire obrint la finestra)
-
♦ það loftar vel um e-ð: una cosa es ventila bé, una cosa queda ben ventilada
-
◊ ég bara verð að láta lofta aðeins um vinkonuna í þessum hita!: només he de ventilar la meva ‘amiga’ una miqueta en aquesta calor!
loft·árás <f. -árásar, -árásir>: atac aeri
loft·belgur <m. -belgs (o: -belgjar), -belgir>: globus m
fara upp með loftbelgnum: pujar en globus
loft·byssa <f. -byssu, -byssur. Gen. pl.: -byssa o: byssna>: escopeta f de balins
-
loft·fælinn, -fælin, -fælið <adj.>:
-
anaerobi -òbia
-
♦ loftfælnar örverur: microbis anaerobis
-
loft·háður, -háð, -háð <adj.>:
-
aerobi -òbia
-
♦ loftháðar örverur: microbis aerobis
loft·heldur, -held, -helt: hermètic -a (totalment clos, sense deixar passar l'aire)
-
loft·hræðsla <f. -hræðslu, no comptable>:
-
vertigen m
loft·kastali <m. -kastala, -kastalar>: <FIG> quimera f (idea fantàstica, que no es correspon pas
amb la realitat)
loft·kældur, -kæld, -kælt <adj.>: amb aire condicionat
loftkæli·búnaður <m. -búnaðar, -búnaðir. Plural rar>: aparell m d'aire condicionat
loft·kæling <f. -kælingar, no comptable>: aire condicionat
loft·leið <f. -leiðar, -leiðir>: via aèria, ruta aèria
Loftleiðir: Línies Aèries Islandeses. Nom islandès de Icelandic Airlines. El 1973
es fusionà amb el Flugfélag Íslands, tot i que continuen funcionant amb noms diferents
loft·leiðis <adv.>: correu aeri (forma de tramesa, esp. d'efectes postals)
-
loft·mengandi, -mengandi, -mengandi <adj.>:
-
contaminant atmosfèric, contaminador -a atmosferèric
-
♦ loftmengandi efni innan húss: elements contaminadors de l'aire de llocs tancats
loft·mynd <f. -myndar, -myndir>: foto aèria
-
loft·net <n. -nets, -net>:
-
<TÈCN> antena f
-
♦ → farsímaloftnet “antena de telefonia mòbil”
-
♦ → sjónvarpsloftnet “antena de televisió”
-
♦ → útvarpsloftnet “antena de ràdio”
loft·næmur, -næm, -næmt: volàtil
-
loftpúða·skip <n. -skips, -skip>:
-
hovercraft m, aerolliscador m
-
loft·rönd <f. -randar, -rendur (o: -randir)>:
-
<ARQ> fris m
-
loftskeyta·maður <m. -manns, -menn>:
-
radiotelegrafista m & f
-
♦ símritari og loftskeytamaður: telegrafista i radiotelegrafista
-
loft·skeyti <n. -skeytis, -skeyti>:
-
radiotelegrama m, radiograma m
-
loft·skör <f. -skarar, -skarir>:
-
trapa f de sostre o golfes (trapa que dóna accés al sostre o a les golfes)
lofts·lag <n. -lags, -lög>: clima m
hlýnun loftslags: escalfament m del clima (en el marc del canvi climàtic)
er hlýnun loftslags alfarið af manna völdum?: l'escalfament global,
està totalment causat per l'home?
-
lofts·lag <n. -lags, no comptable>:
-
clima m
-
♦ hlýtemprað loftslag: <METEO> clima subtropical
-
♦ kaldtemprað loftslag: <METEO> clima subàrtic
-
♦ kalt loftslag: <METEO> clima fred
-
♦ temprað loftslag: <METEO> clima temperat
-
♦ loftslag Pýreneafjalla: <METEO> clima pirenaic
-
♦ rakt loftslag: <METEO> clima humit
-
♦ staðbundið loftslag: <METEO> clima m local
-
♦ þurrt loftslag: <METEO> clima àrid
-
♦ → hitabeltisloftslag “clima tropical”
-
♦ → meginlandsloftslag “clima continental”
-
♦ → miðbaugsloftslag “clima equatorial”
-
♦ → Miðjarðarhafsloftslag “clima mediterrani”
-
♦ → monsúnloftslag “clima monsònic”
-
♦ → úthafsloftslag “clima oceànic”
-
loftslags- <en compostos>:
-
climàtic -a
-
loftslags·belti <n. -beltis, -belti>:
-
zona climàtica
-
loftslags·breytingar <f.pl -breytinga>:
-
canvi climàtic
-
loftslags·fræði <f. -fræði, no comptable>:
-
climatologia f
-
loftslagsfræði·legur, -leg, -legt <adj.>:
-
climatològic -a
-
loftslags·fræðingur <m. -fræðings, -fræðingar>:
-
climatòleg m, climatòloga f
-
loftslags·hlýnun <f. -hlýnunar, no comptable>:
-
escalfament m global
-
loftslags·mál <n.pl -mála>:
-
qüestions climàtiques
-
loftslags·samviskubit <n. -samviskubit, no comptable>:
-
vergonya climàtica, remordiments m.pl de consciència pel canvi climàtic
-
loftslags·skömm <f. -skammar, no comptable>:
-
vergonya climàtica
-
loftslags·svæði <n. -svæðis, -svæði>:
-
zona climàtica
-
loftslags·vá <f. -vár (o: -váar), no comptable>:
-
amenaça climàtica, amenances f.pl plantejades pel canvi climàtic
-
loftslags·vernd <f. -verndar, no comptable>:
-
prevenció f del canvi climàtic
loftsteina·drífa <f. -drífu, -drífur. Gen. pl.: -drífa>: pluja f de meteorits
-
loftsteina·hríð <f. -hríðar, -hríðir (o: -hríðar)>:
-
tempesta f de meteorits
-
loftsteina·járn <n. -járns, no comptable>:
-
ferro meteòric (o: meteorític)
loftsteina·regn <n. -regns, -regn>: pluja f de meteorits
Perseíta-loftsteinaregnið: les llàgrimes de Sant Llorenç (fr. 8. til 14. ágúst)
-
loft·steinn <m. -steins, -steinar>:
-
1. <ASTRON GEN> meteorit m
-
2. <ASTRON = smástirni> asteroide m
-
loftsteins·gígur <m. -gígs, -gígar (o: -gígir)>:
-
cràter meteòric
-
loftsteins·járn <n. -járns, no comptable>:
-
ferro meteòric (o: meteorític) (→ loftsteinajárn)
-
loftsteins·slóð <f. -slóðar, -slóðir>:
-
solc m de meteorit, rastre lluminós de meteorit
-
loftsteins·spor <n. -spors, -spor>:
-
astroblema m
-
loftsteins·ögn <f. -agnar, -agnir>:
-
micrometeorit m
-
loftvarnar·byrgi <n. -byrgis, -byrgi. Gen. pl.: -byrgja; dat.pl.: -byrgjum>:
-
<MIL> refugi antiaeri
-
loft·veiki <f. -veiki, no comptable>:
-
mareig m (en avió. Mot molt poc emprat; → sjóveiki)
-
loft·veikur, -veik, -veikt <adj.>:
-
marejat -ada (en avió. Mot molt poc emprat; → flugveikur o → sjóveikur)
-
loft·vog <f. -vogar, -vogir>:
-
baròmetre m
-
♦ loftvogin fellur ~ stígur: el baròmetre baixa ~ puja
-
♦ → kvikasilfursloftvog “baròmetre de mercuri”
loft·þyngd <f.-þyngdar, -þyngdir>: atmosfera f (unitat de pressió)
-
log <n. logs, log>:
-
flama f
-
loga·smári <m. -smára, -smárar>:
-
fenc m (planta Trifolium incarnatum)
-
log·brandur <m. -brands, -brandar>:
-
tió m [encès]
-
log·dreki <m. -dreka, -drekar>:
-
<MITOL> drac m de foc, drac foguer (adaptació de l'anglo-saxó líegdraca)
-
◊ hefði logdreki lýða kastala, eylönd utar, alla byggð glóðum hroðið: el drac de foc havia arrasat amb les seves flames el castell dels homes, tota la contrada habitada situada a l'extrem de les illes
-
◊ var logdreki grimmur, grályndur glóðum sviðinn: el drac de foc, ferotge i arter, jeia estès allà, abrasat en les [seves pròpies] flames
-
logi <m. loga, logar>:
-
flama f, flamarada f (Mall.)
-
◊ eins og logi yfir akur: <LOC FIG> com reguera de pólvora, com regueró de pólvora (d'una cosa que s'estén amb una gran rapidesa)
logn <n. logns, logn>: 1. (vindleysa) calma f, manca f de vent
2. (ládeyða) albaïna f (calma absoluta a la mar, mar plana)
-
logn·fara <adj. inv.>:
-
<POET = friðsæll, kyrrlátur> calmós -osa (tranquil, dit esp. d'un indret de pau)
-
logra- <en compostos>:
-
<MAT> logarítmic -a
-
lograferil·fjöðrun <f. -fjöðrunar, no comptable>:
-
<MAT> ajustament m de corba logarítmica
-
logra·ferill <m. -ferils, -ferlar>:
-
<MAT> corba logarítmica
-
logra·tafla <f. -töflu, -töflur. Gen. pl.: -taflna o: -tafla>:
-
<MAT> taula f de logaritmes, taula logarítmica
-
logri <m. logra, lograr>:
-
<MAT> logaritme m
-
log·suða <f. -suðu, no comptable>:
-
soldadura autògena (o: soldatge autogen), soldadura oxiacetilènica (o: soldatge oxiacetilènic)
-
log·svíða <-svíður | -sveið | -sviðið ║ e-n ║ verb impers. unipers.>:
-
sentir un dolor molt viu
-
◊ mig logsvíður í sárinu: la ferida em fa molt de mal
-
log·sviði <m. -sviða, no comptable>:
-
dolor punyent [molt] viu
lok <n.pl>: acabament, fi
að lokum: a tall de cloenda, ja per acabar
í lok október: a finals d'octubre
-
loka <f. loku, lokur. Gen. pl.: loka o: lokna>:
-
forrellat m
-
♦ hleypa loku frá hurð: treure el forrellat, llevar el forrellat (Val., Bal.)
-
♦ hleypa loku fyrir hurð: passar el forrellat
-
♦ skjóta loku fyrir e-ð: <LOC FIG> posar fi a una cosa
-
♦ það er ekki alveg loku fyrir það skotið að <+ subj.>: no ha quedat totalment exclòs que <+ subj.>
-
♦ taka frá lokuna: treure el forrellat, llevar el forrellat (Val., Bal.)
loka: tancar
lokað: tancat
hvenær er lokað? Quan tanquen?
loka af hérað (=Ac.) landsins: confinar un districte del país
loka sig af inni í svefnherbergi: tancar-se dins el dormitori
loka sig af undir sæng: tancar-se dins el dormitori i sota el tapament
-
loka- <en compostos>:
-
final
-
loka·aðflug <n. -aðflugs, -aðflug>:
-
<AERO> aproximació f final (→ lokastefna)
-
loka·afurð <f. -afurðar, -afurðir>:
-
producte f final
-
loka·athöfn <f. -athafnar, -athafnir>:
-
cerimònia f (o: acte m) de clausura
-
♦ lokaathöfn e-s: acte (o: cerimònia) de clausura de...
-
loka·atkvæði <n. -atkvæðis, -atkvæði>:
-
<GRAM> síl·laba f final
-
loka·áfangi <m. -áfanga, -áfangar>:
-
etapa f final, darrera part
-
♦ lokaáfangi e-s: l'etapa final de..., la darrera part de...
-
loka·ákvörðun <f. -ákvörðunar, -ákvarðanir>:
-
acord m final
-
loka·ákvörðunarstaður <m. -ákvörðunarstaðar, -ákvörðunarstaðir>:
-
<AERO> destinació f final (de viatger, de mercaderia)
-
loka·árás <f. -árásar, -árásir>:
-
<MIL> atac m final
-
♦ gera lokaárásina á e-n: iniciar l'atac final contra algú
-
loka·ball <n. -balls, -böll>:
-
ball m de final de curs
-
loka·barátta <f. -baráttu, no comptable>:
-
lluita f final
-
loka·birgðir <f.pl -birgða>:
-
inventari m final, inventari m de tancament
-
loka·dagur <m. -dags, -dagar>:
-
1. <GEN> dia f de clausura (o: cloenda)
-
♦ lokadagur sýningarinnar: el dia de clausura de l'exposició
-
♦ lokadagur lífsins [e-s]: el darrer dia de vida [d'algú]
-
2. (lokagjalddagi) data f de venciment (de factura, deute etc.)
-
lokaður, lokuð, lokað <adj.>:
-
tancat -ada
-
♦ lokað atkvæði síl·laba tancada
-
♦ lokað sérhljóð: vocal tancada (→ nálægur)
-
loka·einkunn <f. -einkunnar, -einkunnir>:
-
nota f final
-
loka·fasi <m. -fasa, -fasar>:
-
<BIOL> telofase f
-
loka·forvörn <f. -forvarnar, -forvarnir. Empr. hab. en pl.>:
-
<MED> prevenció terciària
-
loka·frágangur <m. -frágangs, no comptable>:
-
conclusió f, acabament m, terminació f
-
loka·frestur <m. -frests, -frestar>:
-
data f límit, termini m final, últim termini
-
loka·færsla <f. -færslu, -færslur. Gen. pl.: -færslna>:
-
<ECON> assentament m de tancament
-
loka·gerð <f. -gerðar, -gerðir>:
-
versió f final
-
loka·gjalddagi <m. -gjalddaga, -gjalddagar>:
-
<ECON> data f de venciment (de factura, deute etc.)
-
loka·hnykkur <m. -hnykks, -hnykkir. Gen. pl.: -hnykkja; dat.pl.: -hnykkjum>:
-
fase f final
-
◊ lokahnykkur e-s: fase final d'una cosa
-
loka·hóf <n. -hófs, -hóf>:
-
recepció f final (acte festiu celebrat al final de congrés, jornades, trobada, conferència etc.)
-
loka·hraði <m. -hraða, no comptable>:
-
1. <FÍS> velocitat f terminal
-
2. <FOTO> velocitat f d'obturació
-
loka·hýsill <m. -hýsils, -hýslar>:
-
<BIOL> hoste definitiu (de paràsit)
-
loka·hönd <f. -handar, no comptable>:
-
<FIG> darrera mà, darrer toc
-
♦ leggja lokahönd á e-ð: <LOC FIG> donar la darrera mà a una cosa (o: donar el darrer toc a una cosa), fer el darrer (o: últim) toc a una cosa
-
♦ leggja lokahönd á undirbúning vegna e-s: ultimar els preparatius de...
-
loka·jónajafna <f. -jónajöfnu, -jónajöfnuur>:
-
<MAT QUÍM FÍS> equació iònica completa
-
loka·jöfnuður <m. -jöfnuðar (o: -jafnaðar), -jafnaðir>:
-
<ECON> saldo (o: balanç) m final
-
loka·kafli <m. -kafla, -kaflar>:
-
<GEN & FIG> darrer (o: últim) capítol
-
loka·lausn <f. -lausnar, no comptable>:
-
<HIST> solució f final (eufemisme per a designar l’extermini dels jueus durant el règim nacionalsocialista)
-
♦ lokalausnin við gyðingavandamálinu: <HIST> la solució final a la qüestió jueva
-
loka·leggur <m. -leggs (o: -leggjar), -leggir. Gen. pl.: -leggja; dat.pl.: -leggjum>:
-
<AERO> aproximació f final (→ lokastefna)
-
loka·leikur <m. -leiks, -leikir. Gen. pl.: -leikja; dat.pl.: -leikjum>:
-
<ESPORT> final f
-
♦ í lokaleiknum: <ESPORT> a la final
-
loka·mínúta <f. -mínútu, -mínútur. Gen. pl.: -mínútna>:
-
minuts m.pl finals, darrers minuts
-
♦ lokamínútur leiksins: <ESPORT> els minuts finals del partit
-
loka·niðurstaða <f. -niðurstöðu, -niðurstöður. Gen. pl.: -niðurstaðna o: -niðurstaða>:
-
conclusió f final, resultat m final
-
loka·orð <f. -orðs, -orð>:
-
1. <GEN & FIG> darrera (o: última) paraula
-
♦ eiga (o: hafa) lokaorðið um e-ð: tenir la darrera paraula en una cosa
-
2. (niðurlag) conclusions f.pl (comentari final d'informe, treball acadèmic -article, tesi etc.-)
-
♦ skrifa lokaorð doktorsritgerðarinnar: redactar les conclusions de la tesi doctoral
-
loka·orrusta <f. -orrustu, -orrustur. Gen. pl.: -orrusta o: -orrustna>:
-
batalla f final (o: decisiva)
-
loka·próf <n. -prófs, -próf>:
-
1. (síðasta próf í námsgrein) examen m final (d'assignatura)
-
2. (í lok námsferils) examen m de final de carrera (examen al final d'uns estudis. No contemplat en el sistema educatiu espanyol)
-
3. (diplóm, lokaprófskírteini) diploma m (títol acadèmic que acredita la realització d'uns estudis)
-
♦ einkunn á lokaprófi: diploma m, títol m
-
♦ ljúka lokaprófi í píanóleik: obtenir el títol de graduat en piano, obtenir el títol de graduada en piano, graduar-se en piano
-
loka·punktur <m. -punkts, -punktar>:
-
<FIG> punt m final
-
♦ setja lokapunktinn [aftan] við e-ð: posar punt final a una cosa, acabar una cosa d’una vegada per totes
-
lokar <m. lokars, lokrar>:
-
ribot m
-
lokari <m. lokara, lokarar>:
-
<FOTO> obturador m (→ loki)
-
loka·ritgerð <f. -ritgerðar, -ritgerðir>:
-
1. (BA-prófsritgerð, BS-prófsritgerð) treball m de fi de grau, TFG m (treball obligatori per a obtenir el títol de graduat)
-
2. (meistaraprófsritgerð) treball m de fi de màster, TFM m (treball obligatori per a obtenir un títol de màster)
-
loka·ræða <f. -ræðu, -ræður; Gen. pl.: -ræðna o: -ræða>:
-
discurs m de cloenda (o: clausura)
-
♦ halda lokaræðunni: fer (o: pronunciar) el discurs de cloenda
-
loka·sigur <m. -sigurs, -sigrar>:
-
victòria f final
-
lokasjóðs·bróðir <m. -bróður, -bræður>:
-
bàrtsia alpina (planta Bartsia alpina)
-
loka·sjóður <m. -sjóðs, -sjóðir>:
-
esquellada f [petita], herba esquellera [petita] (planta Rhinanthus minor)
-
loka·skýrsla <f. -skýrslu, -skýrslur. Gen. pl.: -skýrslna>:
-
informe m final
-
loka·sprettur <m. -spretts, -sprettir>:
-
<ESPORT & FIG> esprint m final
-
♦ taka lokasprettinn: fer l'esprint final
-
♦ það er lokaspretturinn eftir: <LOC FIG> ja som a l'esprint final, això ja és la recta final
-
lokast <lokast ~ lokumst | lokaðist ~ lokuðumst | lokast>:
-
tancar-se
-
♦ dyrnar (o: hurðirnar) opnast og lokast sjálfkrafa (o: sjálfvirkt): les portes s'obren i es tanquen automàticament
-
loka·stefna <f. -stefnu, -stefnur. Gen. pl.: -stefna>:
-
<AERO> aproximació f final
-
loka·steinn <m. -steins, -steinar>:
-
<ARQ> clau f de volta
-
loka·stig <n. -stigs, -stig>:
-
estadi m final
-
♦ e-ð er á lokastigi: una cosa es troba en la seva fase final
-
♦ lokastig sjúkdómsins: l'estadi final de la malaltia
-
loka·takmark <n. -takmarks, -takmörk>:
-
objectiu m final
-
loka·tala <f. -tölu, -tölur. Gen. pl.: -talna>:
-
<ECON> xifra (o: quantitat) f final
-
loka·tilraun <f. -tilraunar, -tilraunir>:
-
últim (o: darrer) intent
-
loka·uppgjör <n. -uppgjörs, no comptable>:
-
1. (reikningsskil) saldo m final (balanç final)
-
2. (jöfnun ágreinings) ajustament m de comptes (acte de passar comptes amb algú)
-
loka·verð <n. -verðs, -verð>:
-
preu m de tancament
-
loka·verkefni <n. -verkefnis, -verkefni>:
-
projecte m de fi de carrera
-
loka·virði <n. -virðis, -virði>:
-
<ECON> valor m,f residual
-
loka·yfirlýsing <f. -yfirlýsingar, -yfirlýsingar>:
-
declaració f final
-
loka·þáttur <m. -þáttar, -þættir>:
-
1. <GEN> episodi m final
-
◊ lokaþáttur brezka gamanmyndaflokksins Hᴏ́ᴛᴇʟ Tɪɴᴅᴀꜱᴛᴏ́ʟꜱ er á dagskrá sjónvarpsins í kvöld að loknum fréttum og auglýsingum eða klukkan 20.30: aquest vespre s'emetrà després del telenotícies i els anuncis, a les 20:30 h., l'episodi final de la sèrie d'humor britànica Hᴏᴛᴇʟ Fᴀᴡʟᴛʏ
-
2. (í leikriti) acte m final, darrer acte (de peça de teatre o d'òpera)
-
loka·æfing <f. -æfingar, -æfingar>:
-
assaig m general (darrer assaig abans d'estrena de peça de teatre, d'òpera, simfonia etc.)
-
lok·hljóð <n. -hljóðs, -hljóð>:
-
[consonant f] oclusiva f
-
♦ rödduð¹ ~ órödduð² ~ fráblasin³ ~ aðblásin⁴ lokhljóð: [consonants] oclusives sonores¹ ~ sordes² ~ aspirades³ ~ preaspirades⁴
-
♦ varamælt ~ tvívaramælt lokhljóð: [consonants] oclusives labials ~ bilabials
-
♦ tannmælt lokhljóð: [consonants] oclusives dentals
-
♦ tannbergsmælt lokhljóð: [consonants] oclusives alveolars
-
♦ framgómmælt lokhljóð: [consonants] oclusives palatals
-
♦ gómfillumælt lokhljóð: [consonants] oclusives velars
-
♦ uppgómmælt lokhljóð: [consonants] oclusives velars
-
♦ → raddbandalokhljóð “oclusiva glotal”
-
lok·hvíla <f. -hvílu, -hvílur. Gen. pl.: -hvílna o: -hvíla>:
-
<HIST> lokrekkja f, alcova f, llit clos, espai tancat de l'skáli, proveït de porta i amb funció d'alcova; estava separada de la resta de l'skáli per un envà de posts (Sinònim de → lokrekkja)
-
loki¹ <m. loka, lokar>:
-
1. <FOTO> obturador m (→ lokari)
-
2. (hmútur á þræði) nus m (en un fil, esp. en un fil de llana)
-
loki² <m. loka, lokar>:
-
<GEN & MED & TÈCN> vàlvula f
-
♦ → afþrýstiloki “vàlvula d'escapament, vàlvula d'alleujament de la pressió”
-
♦ → útblástursloki “vàlvula d'escapament”
-
♦ → öryggisloki “vàlvula de seguretat”
-
lokið:
-
supí de → ljúka i lúka “acabar; tancar”
-
♦ mér er öllu lokið: <LOC FIG> estic atònit -a
-
♦ þessu er lokið [fyrir fullt og allt]: això s'ha acabat [del tot i definitivament]
-
lokinn, lokin, lokið <adj.>:
-
1. <GEN> tancat -ada, clos -osa
-
2. <FIG> conclòs -osa, acabat -ada
-
♦ að lokinni <+ Subst.f.>, að loknu <+ Subst.n.>, að loknum <+ Subst.m.>: a l’acabament de, com a cloenda a
-
◊ að lokinni barnauppfræðslu: a la fi de l’educació dels nens, quan acaba l’educació dels nens
-
♦ að þeim loknum: havent acabat, en haver acabat, després d’això
-
♦ að því loknu: a continuació, després
-
3. <GRAM> perfet -a
-
♦ lokin þátíð: pretèrit perfet (→ ólokin þátíð)
lokkur <m.lokkar>: rínxol, rull (Mall.)
-
lok·rekkja <f. -rekkju, -rekkjur. Gen. pl.: -rekkna>:
-
<HIST> lokrekkja f, alcova f, llit clos, espai tancat de l'skáli, proveït de porta i amb funció d'alcova; estava separada de la resta de l'skáli per un envà de posts
loksins <adv.>: a la fi, finalment
-
lokun <f. lokunar, lokanir>:
-
tancament m (en tots els sentits)
-
◊ á aðfangadag komu nokkrir karlmenn í undirfatadeildina rétt fyrir lokun: la víspera de Nadal alguns homes han anat a la secció de llenceria a l’hora de tancar
-
♦ leggja til lokun héraðs: <LOC JUR> proposar el confinament d'un districte
-
♦ lokun umferðar: tancament (de carrer) m al trànsit
-
♦ lokun vegarins: el tall de la carretera
-
loníettur <f.pl loníetta>:
-
impertinents m.pl, Ulleres que se sostenen amb un mànec i es porten penjades del coll
-
lopa·húfa <f. -húfu, -húfur. Gen. pl.: -húfa o: -húfna>:
-
gorra tricotada de llana islandesa amb motius tradicionals
-
lopa·peysa <f. -peysu, -peysur. Gen. pl.: -peysa>:
-
jersei tricotat de llana islandesa amb motius tradicionals
-
losna <losna ~ losnum | losnaði ~ losnuðum | losnað>:
-
1. (hnútur) desfer-se (nus)
-
◊ skóþvengurinn losnaði: la baga es va desfer
-
2. (ís) trencar-se (o: rompre's, Val., Bal.) (desfer-se el glaç quan arriba la primavera)
-
◊ ís[inn] losnaði undan þeim á vatninu: el glaç es va trencar sota llurs peus al llac
-
♦ ísinn losnaði frá landinu: el glaç es va desprendre de la costa i el corrent el va arrossegar mar endins
-
3. (detta af) desprendre’s (caure una cosa que era fixa)
-
◊ grjóthnullungur losnaði og féll niður á öxl hans: es va desprendre un roc i li va caure a l’espatlla
-
◊ hnappurinn losnaði [af]: el botó es va desprendre, el botó va caure
-
4. (verða laus við e-ð) alliberar-se (deslliurar-se, desfer-se, desempallegar-se d'una cosa)
-
♦ losna undan e-u: desempallegar-se d'una cosa, desfer-se d'una cosa
-
♦ losna undan harðstjórn: alliberar-se de l'opressió
-
♦ losna við e-ð: desempallegar-se d’una cosa, desfer-se d’una cosa
-
◊ hún sagði að hún myndi deyja hamingjusöm ef hún losnaði við að verða orsök dauða míns: va dir que moriria feliç si s’alliberava de ser la causa de la meva mort
-
5. (íbúð, herbergi) quedar lliure (cambra, habitatge)
-
◊ kannski losnar eitthvað á morgun: potser demà tinguem alguna habitació lliure
-
◊ það losnaði óvænt herbergi á hótelinu: una cambra va quedar inesperadament lliure a l'hotel
-
6. (embætti) quedar vacant (càrrec, plaça)
-
7. (fylking) desbandar-se (separar-se desordenadament tropes en combat anant-se'n per totes bandes)
-
♦ fylkingin losnaði: les tropes es varen desbandar, les tropes fugiren a la desbandada
-
8. (fara burt frá, leggja af stað) anar-se'n (partir d'un lloc)
-
◊ síðan var sóttur hver að öðrum og stóð svo hver upp sem dómur féll á og mæltu allir nokkuð er út gengu og fannst það á hvers orðum að nauðigur losnaði: després fou processat un darrere l'altre i cadascun a qui es pronunciava sentència es posava dret i tots els qui sortien a fora deien alguna cosa i per les paraules de cadascun d’ells es veia que se n’anava per la força
-
♦ losna brott: anar-se'n
-
◊ Eindriði svarar: „Ekki skal ek því halda þér á hendr, en kent hefir þú mér at hafa ekki mannatǫkur hér a Gimsum, en brott skulu losna svá margir menn með mér, at þér skal sýn búhlífð í því vera“: l’Eindriði li va respondre: “No m'oposaré a tu (et contravindré) en això. Em vares ensenyar a no acollir forasters aquí a Gimsum, però d’aquí partiran amb mi tants d'homes que te'n serà un clar estalvi en el menatge del teu casal”
-
♦ losna úr landi: abandonar el país
-
◊ nær er það minni ætlan að þeir muni vilja hafa minn fund áður þeir losni úr héraði: concorda amb la meva suposició (= dono per fet) que voldran trobar-me abans d'abandonar el hérað
-
lost <n. losts, lost>:
-
xoc m
-
♦ vera í losti: estar en [estat de] xoc
-
losta·fenginn, -fengin, -fengið <adj.>:
-
luxuriós -osa, ple -ena de luxúria
-
losta·fullur, -full, -fullt <adj.>:
-
luxuriós -osa, ple -ena de luxúria
-
losta·girnd <f. -girndar, no comptable>:
-
voluptat f, lascívia f
-
◊ sjötta grein kallast turpitudo af postulanum (cf. Efesis 5:4). Það er í kossum, kreistingum og umfaðman. Það er mortale, og æ því meiri sem hann tendrar með þvílíkum hlutum í sjálfum sér upp meira eld lostagirndarinnar: el sisè tipus [de luxúria] és anomenat turpitūdo (turpitud [carnal]) pels apòstols. És la [luxúria] que hi ha en els petons, palpaments (tocaments) i abraçades. És [un pecat] mortal i, ho és més que més per tal com encén amb tals accions per si mateixa el foc més gran de la voluptat
-
losta·gjarn, -gjörn, -gjarnt <adj.>:
-
voluptuós -osa
-
losta·kvalari <m. -kvalara, -kvalarar>:
-
sàdic m, sàdica f
-
losta·lífi <n. -lífis, no comptable>:
-
[vida f de] disbauxa f (o: disbauxes f.pl), vida f de concupiscència
-
◊ þeir eru tilfinningalausir og hafa ofurselt sig lostalífi (ἡ ἀσέλγεια -ίας: οἵτινες ἀπηλγηκότες ἑαυτοὺς παρέδωκαν τῇ ἀσελγείᾳ) svo að þeir fremja alls konar siðleysi af græðgi: són [uns] insensibles i s'han lliurat a la disbauxa a fi de cometre amb avidesa tota mena d'immoralitats
-
lostasam·lega <adv.>:
-
lascivament, voluptuosament
-
lostasam·legur, -leg, -legt <adj.>:
-
lasciu -iva, voluptuós -osa
-
losta·samur, -söm, -samt <adj.>:
-
voluptuós -osa
-
losta·semd <f. -semdar, -semdir>:
-
voluptat f, luxúria f, concupiscència f dels sentits
-
◊ því að þeir voru tímarnir að við vorum einnig óskynsöm, óhlýðin, villuráfandi, í ánauð hvers konar fýsna og lostasemda (ἡ ἡδονή -ῆς: δουλεύοντες ἐπιθυμίαις καὶ ἡδοναῖς ποικίλαις). Við ólum aldur okkar í illsku og öfund, vorum andstyggileg, hötuðum hvert annað: car hi hagué temps en què nosaltres també érem insensats, desobedients, esgarriats, asservits per tota mena de cobejances i voluptats. Vivíem les nostres vides en la malvestat i l'enveja, érem detestables, ens odiàvem els uns els altres
-
losta·semi <f. -semi, no comptable>:
-
voluptat f, luxúria f, concupiscència f dels sentits
-
◊ nú sem Rémundr er meiri ok mektugri en nǫkkurr konungsson í verǫldinni, svá er hann ok frábærr flestum ungum mǫnnum í sínu framferði, þvíat eigi var með honum ergi eða vanstillt lostasemi, heldr temprar hann sínar náttúrugjafir, bæði ýtra mannsins ok innra, sem meisteri Aristótéles kenndi sínum lærisveini, þeim ríka Alexandró, er lengi gekk eptir hans ráðum fram, sem einum ágætum konungssyni byrjar. En þann tíma, sem hann því af brá, gekk honum í móti um stund.
Nú er svá um þessa konungsdóttur, sem nú hefir verit frá sagt um stund, at eigi fylgdi hennar fegrð, list ok kurteisi vanstillt blíða eða dálig lostasemi, heldr temprar hon sinn jungfrúdóm útan alls grands saurlífisins, ok eigi sýndi hon nǫkkurum manni neitt blíðubragð útan Rémundi: doncs bé, així com en Rémundr era més gran i poderós que qualsevol [altre] príncep d'aquest món, així també superava la majoria de[ls altres] joves en el seu comportament, car en ell no hi havia desig sexual immoderat ni concupiscència desenfrenada, sinó que trempava (temperava) els seus dons naturals, tant els externs com els interns, de la mateixa manera com el mestre Aristòtil va ensenyar a fer al seu deixeble, el poderós Alexandre, el qual va seguir els seus consells molt de temps, tal i com es tanyia a un magnífic príncep, encara que el temps que l'Alexandre es va apartar del seu costat, hi va anar en contra durant un temps.
Amb aquesta princesa s'esdevenia, com ja s'ha dit abans, que la seva bellesa, el seu bell capteniment i la seva cortesania no anaven pas acompanyats d'una afabilitat immoderada (aquí = familiaritats o confiances excessives?) ni d'una mala concupiscència dels sentits, sinó que trempava (temperava) la seva donzellesa [mantenint-la] fora de tot dany de disbauxa (és a dir, sense lliurar-se a la menor lascívia o acte luxuriós) i no mostrava a cap home cap amanyac (manyagueria, blíðubragð) excepte al Rémundr
-
losta·stuna <f. -stunu, -stunur. Gen. pl.: -stuna>:
-
gemec m de plaer
-
♦ háværar lostastunur: sorollosos gemecs de plaer
-
<†>
losta·sýki <f. -sýki, no comptable>:
-
designació obsoleta de l'actual → sárasótt ‘sífilis’
-
losta·veig <f. -veigar, -veigar>:
-
<RELIG FIG> vi m de lascívia, vi m d'impudicícia
-
◊ konungar jarðarinnar hafa drýgt saurlifnað með henni og þeir sem á jörðunni búa hafa orðið drukknir af lostaveigum (ὁ οἶνος τῆς πορνείας: ἐκ τοῦ οἴνου τῆς πορνείας αὐτῆς) hennar: els reis de la terra han fornicat amb ella i els qui habiten la terra s'han embriagat amb el vi de la seva impudicícia (BMonts. = el vi de la seva fornicació; BInterc. = el vi de la seva prostitució; BEvang. = el vi de la seva prostitució)
-
losta·vein <n. -veins, -vein>:
-
crit[s] m[.pl] de plaer
-
◊ nú lyfti ég einnig pilsfaldi þínum yfir höfuð þér
svo að blygðun þín verði sýnileg.
hjúskaparbrot þín, lostavein (mit͡shāˈlāh ~ מִצְהָלָה: ū-mit͡shălōˈθ-aʝiχ, וּמִצְהֲלוֹתַיִךְ)
og blygðunarlaus hórdómur: seré jo mateix que t'aixecaré les faldilles sobre el teu cap per tal que es faci visible (palesa) la teva vergonya, els teus adulteris, els gemecs de la teva lascívia i la teva fornicació desvergonyida (BMonts. = la infàmia de la teva prostitució; BInterc. = els [teus] orgasmes; BEvang. = la teva luxúria)
-
losta·vín <n. -víns, -vín>:
-
<RELIG FIG> vi m de lascívia, vi m d'impudicícia
-
◊ annar engill kom á eftir honum og sagði: „Fallin er, fallin er Babýlon hin mikla sem byrlað hefur öllum þjóðum af lostavíni (ὁ οἶνος τοῦ θυμοῦ: ἐκ τοῦ οἴνου τοῦ θυμοῦ τῆς πορνείας αὐτῆς) saurlífis síns“: un segon àngel va arribar després d'ell i va dir: «Ha caigut, ha caigut Babilònia, la gran, la qui ha abocat a totes les nacions el vi de la impudicícia del seu llibertinatge» (BMonts. = el vi de l'orgia de la seva prostitució; BInterc. = els vins i les orgies de la seva prostitució; BEvang. = el vi ardent de la seva fornicació)
-
losti <f. losta, no comptable>:
-
desig (o: apetit) m [carnal], lascívia f, concupiscència f
-
◊ en þótt systir hennar Oholíba sæi það, þá varð hún þó enn frekari í lostanum (ʕăɣāˈβāh ~ עֲגָבָה: wa-ttaʃˈħēθ ʕaɣβāˈθ-āḥ mimˈmɛ-nnāh, וַתַּשְׁחֵת עַגְבָתָהּ מִמֶּנָּה) og drýgði enn meiri saurlifnað en systir hennar: però per més que sa germana, l'Oholibà, ho veiés, tot i així va tornar encara més àvida en la seva passió (en el seu deler) i va cometre encara més disbauxes que no pas la seva germana (BMonts. = la seva passió; BInterc. = la seva passió; BEvang. = la passió)
-
◊ eins og villiasna, sem vön er eyðimörkinni, stendur hún á öndinni í girndarbruna sínum, - hver fær aftrað losta hennar (taʔăˈnāh ~ תַּאֲנָה: taʔănāˈθ-āḥ mī ʝəʃīˈβɛ-nnāh, תַּאֲנָתָהּ, מִי יְשִׁיבֶנָּה)? Þeir sem hennar leita, þurfa engir að þreyta sig, þeir finna hana í mánuði hennar: com una onagra que està habituada al desert, així s'està ella sense alè en el foc del seu desig: qui li pot impedir el seu desig?. Els qui la cerquen, no cal que s'hi escarrassin: la trobaran en el seu mes (BMonts. = —; BInterc. = la passió; BEvang. = la seva avidesa)
-
◊ og eins hafa karlar hætt eðlilegum mökum við konur og brunnið í losta (ἡ ὄρεξις ὀρέξεως: οἱ ἄρσενες <...> ἐξεκαύθησαν ἐν τῇ ὀρέξει αὐτῶν εἰς ἀλλήλους) hver til annars, karlmenn hafa framið skömm með karlmönnum og tóku svo út á sjálfum sér makleg málagjöld villu sinnar: i, de la mateixa manera, els homes han abandonat les relacions naturals amb les dones i s'han abrusat en el desig els uns pels altres, homes que han comès amb homes actes vergonyosos, rebent així en ells mateixos la merescuda paga (recompensa) a llur esgarriament
-
lostið:
-
supí de → ljósta “colpir, frapar”
-
lostinn, lostin, lostið <adj.>:
-
colpit -ida, frapat -ada (→ ljósta)
-
♦ vera furðu lostinn ~ lostin ~ lostið [yfir e-u]: <LOC FIG> estar esbalaït -ida (o: atònit -a; o: estupefacte -a; o: astorat -ada) [per una cosa]
-
♦ vera þrumu lostinn ~ lostin ~ lostið [yfir e-u]: <LOC FIG> estar atònit -a (o: estupefacte -a; o: esbalaït -ida) [per una cosa]
-
lost·æti <n. -ætis, -æti>:
-
exquisidesa f, menja exquisida
-
◊ hús þeirra allt fyllir hún lostæti (τὸ ἐπιθύμημα -ήματος: πάντα τὸν οἶκον αὐτῶν ἐμπλήσει ἐπιθυμημάτων), forðabúrin afurðum (τὰ ἀποδοχεῖα) sínum: ella omple llur casa de menges exquisides, llurs rebosts amb els seus productes
-
◊ örsmá er býflugan meðal fleygra vera en afurð hennar er sætari öllu lostæti (ἡ ἀρχή -ῆς + τὸ γλύκασμα -άσματος ~ ἡ ἀρχή γλυκασμάτων: καὶ ἀρχὴ γλυκασμάτων ὁ καρπὸς αὐτῆς): ben petita entre els éssers voladors és l'abella, però el seu fruit (producte) és més dolç que qualsevol llepolia
-
lost·ætur, -æt, -ætt <adj.>:
-
exquisit -ida, deliciós -osa, saborós -osa (o: gustós) (plat, menja)
-
◊ „Stolið vatn er sætt og lostætt (nāˈʕēm ~ נָעֵם: wə-ˈlɛħɛm səθāˈrīm ʝinˈʕām, וְלֶחֶם סְתָרִים יִנְעָם) er launetið brauð“: “L’aigua robada és dolça i el pa menjat d'amagat, deliciós”
-
losun <f. losunar, losanir>:
-
1. <GEN> descàrrega f
-
2. (rusls, sorps) abocament m (descàrrega de deixalles)
-
lota <f. lotu, lotur. Gen. pl.: lota o: lotna>:
-
1. <ESPORT GEN> volta f, ronda f
-
2. <ESPORT BOXA> assalt m
-
♦ í sjöttu lótunni: al sisè assalt
-
3. <ESPORT TENNIS> set m
-
4. (andardráttur) alè m
-
♦ í einni lotu: d'una [sola] tirada, ininterrompudament
-
lotið:
-
supí de → lúta “inclinar-se cap endavant, fer una inclinació, inclinar el cap”
-
lotinn, lotin, lotið <adj.>:
-
inclinat -ada cap endavant; encorbat -ada (→ lúta)
-
♦ vera lotinn: anar encorbat, tenir l'esquena encorbada
-
♦ verða lotinn: encorbar-se
-
lotning <f. lotningar, no comptable>:
-
1. (djúp virðing) reverència f, veneració f, devoció f (respecte profund professat envers algú)
-
♦ lotning og virðing: respecte i veneració
-
♦ sýna e-m lotningu: mostrar un gran respecte per algú, sentir veneració per algú
-
2. (metnaður, mikið álit, heiður) respecte m, consideració f (sentiment de gran estima o apreci envers algú)
-
lotningar·fullur, -full, -fullt <adj.>:
-
respectuós -osa, ple -ena de respecte
-
<?>
lotur, lot, lott <adj.>:
-
1. <GEN> inclinat -ada cap endavant (→ lúta)
-
2. (lotinn) encorbat -ada (que té l'esquena corba)
-
◊ hann nam at vaxa ǀ oc vel dafna; ǁ
var þar á hǫndom ǀ hroccit scinn, ǁ
kropnir knúar, ǁ
fingr digrir, ǀ fúllict andlit, ǁ
lotr hryggr, ǀ langir hælar: es va posar a créixer i a prosperar;
tenia a les mans la pell arrugada (plena d'arrugues, calls i durícies), els artells revessos,
els dits gruixuts, la cara demacrada,
l'esquena encorbada, els talons llargs (=era rancallós o sancallós?) (vocabulari: #1. knúi: Cf. en Kuhn 1968³, pàg. 118: knúi m. knöchel (am finger: Rþ. 8); #2. kroppinn: Cf. en Kuhn 1968³, pàg. 120: kroppinn (ahd. gi-krumphan) adj. (part. prt.) verkrüppelt od. verkrampft (Rþ. 8); #3. fúlligr: Cf. en Kuhn 1968³, pàg. 63: fúl-ligr adj. ‘faulig’: häßlich (Rþ. 8). Jo, en canvi, interpreto l'adjectiu com una referècia a una mala alimentació: la cara macilenta, xuclada, emmagrida, enclotada per la manca de carn a causa de la gana; #4. lotr: Cf. en Kuhn 1968³, pàg. 131: lotr adj. gebeugt, krumm (Rþ. 8); zu lúta; #5. langir hælar: En Kuhn 1968³, pàg. 108, només comenta: hæll m. ferse (Hym. 34, Sg. 69, Rþ. 8). En Hugo Gering i en Barend Sijmons 3,1 (1927), pàg. 349, comenten: langer hǽlar. Daß man ‘lange fersen’ häßlich fand, beweisen abergläubische vorstellungen über die ursache dieses schönheitsfehlers, den man zu verhüten suchte (vgl. S. Hansen, Dst. 1912, s. 113ff). [Die schilderung des sklavenkindes erinnert an die beschreibung von wechselbälgen im volksglauben (Reichborn-Kjennerud, Ark. 40, 140)]. Íd. 3,2 (1931), pàg. 488: — Schönheit: lange fersen schönheitsfehler Rþ. 84. Potser hi hagi més que la simple descripció d'un defecte d'estètica. En tot cas, les possibles connotacions del sintagma se'ns fan escàpoles)
-
lotu·græðgi <f. -græðgi, pl. no hab. (o:) n. -græðgis, pl. no hab.>:
-
<MED> bulímia nerviosa (bulímia inextingible amb vòmit)
-
lotugræðgis·sjúklingur <m. -sjúklings, -sjúklingar>:
-
<MED> bulímic m, bulímica f
-
Lovísa <f. Lovísu, pl. no hab.>:
-
Lluïsa f (ginecònim)
-
ló¹ <f. lóar, lær>:
-
variant de → lóa ‘fuell’
ló² <f. lóar, lær>: 1. (á klæðum) borra f, pelussa f, borrissol m (grumoll
de pelets, esp. de llana & sota el llit & de filtre de rentadora)
2. (líkamshár) borrissol m, pelussa f (pèl molt fi i suau)
-
lóa <f. lóu, lóur. Gen. pl.: lóa>:
-
1. <GEN> daurada f [grossa], fusell m [gros] (Val.), fuell m (Mall.), xirlot (o: cirlot) m (Men.), dauradella f (Men.) (ocell Pluvialis apricaria) (→ heiðlóa)
-
2. <ORNIT> constituent emprat en la formació de noms d'ocell dels gèneres Pluvialis i Charadrius
-
♦ → fjalllóa “fuell de collar”
-
♦ → gráóa “fuell gris”
-
♦ → gulllóa “fuell petit”
-
♦ → sandlóa “picaplatges gros”
-
♦ → skræklóa “picaplatges coaroig”
-
♦ → strandlóa “picaplatges camanegre”
-
♦ → vatnalóa “picaplatges petit”
lóð¹ <f. lóðar, lóðir>: 1. <GEN> solar m
2. (garður umhverfis hús) jardí m [de casa]
vökva lóðina: regar el jardí de casa
-
♦ → verksmiðjulóð “terreny de la fàbrica”
-
lóð² <f. lóðar, lóðir>:
-
(fiskilína með mörgum önglum) [llença f de] palangre m (fil de pescar amb diversos hams)
-
♦ leggja lóðirnar: <LOC FIG> (selja upp af sjóveiki) treure les tripes per la boca (vomitar a causa del mareig)
-
lóð <n. lóðs, lóð>:
-
1. <ARQ = blýsakka til að mæla halla> plomada f, escandall m (Mall.) (plom per marcar la vertical)
-
♦ það er lóðið: <LOC FIG> aquest és el quid de la qüestió, això és el rovell de l'ou
-
2. (sakka á færi) plom m (pes de llinya)
-
lóð·lampi <m. -lampa, -lampar>:
-
bufador m (Mall.) (estri per a soldar)
-
lóð·lína <f. -línu, -línur>:
-
1. (til að mæla halla) plomada f, escandall m (Mall.) (plom per marcar la vertical i/o mesurar la inclinació)
-
2. (til að mæla dýpt) escandall m (sonda per amidar la fondària)
-
3. <GEOM> [línia f] perpendicular f
-
lóð·réttur, -rétt, -rétt <adj.>:
-
vertical
lóðs·fiskur <m. -fisks, -fiskar>: vairó m, peix pilot m (peix Naucrates ductor)
-
lóðun <f. lóðunar, no comptable>:
-
soldadura blana (o: soldatge blan)
-
lófi <m. lófa, lófar>:
-
palmell m de la mà, palma f de la mà, call m de la mà (Mall., Men.)
-
◊ þá skal presturinn taka nokkuð af olíunni (מִלֹּג הַשָּׁמֶן) og hella í vinstri lófa sinn (kaφ ʝāδ ~ כַּף יָד: wə-ʝāˈt͡saq ʕal־ˈkaφ ha-kkɔˈhēn ha-ɕɕəmāʔˈlīθ, וְיָצַק עַל-כַּף הַכֹּהֵן, הַשְּׂמָאלִית): després el sacerdot prendrà part [del log] de l'oli i se'l vessarà sobre el palmell esquerre
-
◊ presturinn skal dýfa hægri vísifingri í olíuna, sem er í vinstri lófa hans (kaφ ʝāδ ~ כַּף יָד: min־ha-ˈʃʃɛmɛn ʔăˈʃɛr ʕal־kapˈp-ō ha-ɕɕəmāʔˈlīθ, מִן-הַשֶּׁמֶן, אֲשֶׁר עַל-כַּפּוֹ הַשְּׂמָאלִית), og stökkva með fingri sínum dálitlu af olíunni sjö sinnum frammi fyrir augliti Drottins: el sacerdot mullarà l'índex dret dins l'oli que hi hagi al seu palmell esquerre, i amb el dit aspergirà una mica de l'oli set vegades en presència de Jahvè
-
◊ í sjöunda skiptið sagði þjónninn: „Nú rís lítið ský, svo sem hnefastórt (kaφ ʝāδ ~ כַּף יָד: ˌhinnēh־ˈʕāβ qətˁanˈnāh kə-χaφ־ˈʔīʃ ʕɔˈlāh mi-i̯ˈʝām, הִנֵּה-עָב קְטַנָּה כְּכַף-אִישׁ, עֹלָה מִיָּם; וַיֹּאמֶר), upp úr hafinu.“ Þá sagði Elía: „Farðu og segðu við Akab: Láttu spenna fyrir vagninn og aktu niður eftir áður en regnið lokar veginum fyrir þér“: a la setena vegada, el servent li digué «Ara puja un nuvolet, que és gros com el palmell de la mà (gros com un puny), de la mar». Aleshores l'Elies (Elià) digué: «Vés i digues a l'Acab (Aħav): «Enganxa els cavalls i baixa després, abans que la pluja no et barri el camí»
-
◊ sonur hins hugstóra Týdeifs elti (ὀπάζων) hana nú innan um mannþröngina (πολὺν καϑ’ ὅμιλον), og er hann fann (ἐκίχανε) hana, lagði hann fram (ἐπορεξάμενος) hinu hvassa spjóti, stökk á (μετάλμενος) eftir henni og hjó (οὔτασε) framanvert (ἄκρην) á hennar veiku (ἀβληχρήν) hönd; gekk spjótið þegar í gegnum hina himnesku blæju (ἀμβροσίου διὰ πέπλου), er sjálfar Fegurðargyðjurnar (Χάριτες αὐταί) höfðu búið (κάμον) til handa henni, og í gegnum (ἀντετόρησεν) hörundið (χροὸς) ofan til við lófann (τὸ ϑέναρ ϑέναρος: πρυμνὸν ὕπερ ϑέναρος); rann (ῥέε) þá hið ódauðlega blóð gyðjunnar, ef blóð skal kalla glætu (ἰχώρ) þá, er rennur (ῥέει) af hinum sælu guðum; því þeir eta eigi brauð og drekka eigi hið skæra (αἴϑοπα) vín, og eru því blóðlausir (ἀναίμονές), og kallast ódauðlegir: llavors el magnànim fill d'en Tideu la va empaitar per dedins la gran gernació [de combatents], i quan la va atènyer (trobar), llavors va colpir cap endavant la seva llança [de punxa] esmolada, saltant cap a ella, i la va ferir a la part anterior del braç sense força. Tot seguit la llança li va travessar el vel diví que li havien fet les mateixes Gràcies i li traspassà la pell part damunt el palmell. Hi va rajar llavors la sang immortal de la deessa, si es pot anomenar sang el licor, que raja dels déus benaurats, car ells no mengen pas pa ni beuen el vi lluent i, per això, no tenen sang i són anomenats immortals
-
♦ eiga ekki meira en á lófa mann liggur: <LOC FIG> estar escurat -ada, tenir just el que duu posat
-
♦ e-m er e-ð í lófa lagið: <LOC FIG> algú fa una cosa amb cullereta, algú fa una cosa amb els ulls clucs
-
♦ það er í lófa lagið: <LOC FIG> això és bufar i fer ampolles, això és peix al cove
-
♦ éta úr lófa e-s: <LOC FIG> ésser el gosset d'algú, dur algú al palmell de la mà, tenir algú al palmell de la mà, no gosar fer ni un pet sense el permís d'algú (obeir servilment i cegament les ordres d'algú i fer tot el que vol)
-
♦ fá í lófana: <LOC FIG> caure-li a algú els diners del cel, fer-se ric -a [d'improvís], forrar-se [inesperadament]
-
♦ hvort viltu lófa eða laska?: què vols, cara o creu?
-
♦ klappa e-m lof í lófa: <LOC FIG> aplaudir algú, aclamar algú
-
♦ klappa saman lófunum: picar de mans, fer mamballetes (Bal.)
-
♦ láta líða (o: slá) úr lófum: <LOC FIG> deixar reposar les mans, reposar, descansar, prendre's un descans
-
♦ e-n klæjar í lófana: <LOC FIG> algú està que frissa, algú està impacient
-
♦ mig klæjar í lófana að <+ inf.>: estic que frisso per <+ inf.>
-
♦ spýta (o: skyrpa) í lófana: <LOC FIG> arromangar-se [i escopir-se a les mans]
-
♦ hún verður að fara að spýta í lófana ef hún ætlar að <+ inf.>: s'haurà d'espolsar la son si vol <+ inf.>
-
♦ þekkja e-ð eins og lófann á sér: <LOC FIG> conèixer una cosa com la palma de la mà
-
lófóta·ætt <f. -ættar, no comptable>:
-
[família f de les] hipuridàcies
-
ló·fótur <m. -fótar, -fætur>:
-
cua f d'egua, avet m d'aigua (o: d'estany) (planta Hippuris vulgaris)
ló·hærður, -hærð, -hært: <BOT> tomentós -osa
lókur <m. lóks, lókar>: 1. († eða ritm. = ónytjungur) dropo m, tros-de-carn-batiada m
(Mall.), perxanga m (Mall.), paretjal m (Mall.) (persona inútil, que no serveix per res)
2. <FAM = getnaðarlimur> titola f, pardal m (Mall.) (membre viril)
-
Lólíta <f. Lólítu, pl. no hab.>:
-
Lolita f (ginecònim)
-
lómur <m. lóms, lómar>:
-
calàbria petita, cabrellot blanc (Val.), cadellot m (Val.), agullat xicotet (Val.) (ocell Gavia stellata)
lón <n. lóns, lón>: llacuna f
-
lóu·kyn <n. -kyns, no comptable>:
-
gènere m dels caradris
-
◊ storkurinn (ħăsīˈδāh, חֲסִידָה) og lóukynið (ʔănāˈφāh lə-mīˈnā-ḥ, אֲנָפָה לְמִינָהּ), herfuglinn (dūχīˈφaθ, דּוּכִיפַת) og leðurblakan (ʕăŧalˈlēφ, עֲטַלֵּף): la cigonya i els caradris, el puput i la ratapinyada (en comparació: la traducció catalana de la Bíblia de Montserrat fa: la cigonya, la garsa (castellanisme per agró? D'acord amb la Viquipèdia, la Pica pica en hebreu modern es diu oq-oq ‘garsa cuallarga, обыкнове́нная соро́ка’, עקעק זנבתן, o orev hanneħalim, עֹרֵב הַנְּחָלִים) i els de la seva espècie, la puput i el rat-penat; la de la Bíblia interconfessional: la cigonya, la garsa (castellanisme per agró?) i les espècies semblants, la puput i el rat-penat)
-
◊ storkinn (ħăsīˈδāh, חֲסִידָה) og lóukynið (ʔănāˈφāh lə-mīˈnā-ḥ, אֲנָפָה לְמִינָהּ), herfuglinn (dūχīˈφaθ, דּוּכִיפַת) og leðurblökuna (ʕăŧalˈlēφ, עֲטַלֵּף): la cigonya i els caradris, el puput i la ratapinyada (en comparació: la traducció catalana de la Bíblia de Montserrat fa: la cigonya, ni cap espècie de garses (castellanisme per agró?), la puput i la ratapinyada; la de la Bíblia interconfessional: la cigonya i tota espècie de garsa (castellanisme per agró?), la puput i el rat-penat)
-
lóu·þræll <m. -þræls, -þrælar>:
-
territ m variant, corriol m variant (Bal.) (ocell Calidris alpina)
-
lóu·ætt <f. -ættar, no comptable>:
-
[família f dels] caràdrids m.pl
lukka <f. lukku, pl. no hab.>: 1. (heppni) [bona] sort f, [bona] fortuna f
góð lukka: bona sort
góða lukku á morgun!: bona sort demà!
hver er sinnar lukku smiður: <LOC> cadascú es fa la seva pròpia sort
Lukkunnar hjól: <MITOL & FIG> la roda de la Fortuna
2. (hamingja) felicitat f
-
lukku·hjól <n. -hjóls, -hjól>:
-
roda f de la fortuna
-
♦ eiga von á því að vinna aukavinninga í lukkuhjóli: esperar guanyar premis addicionals en la roda de la fortuna (o: sort)
lukku·pottur <m. -potts, -pottar>: 1. bombo m (de loteria, rifa etc.)
2. sorteig m, rifa f
skrá sig í lukkupottin: apuntar-se al sorteig
3. hann datt í lukkupottinn: <LOC FIG> la sort li ha somrigut [quan menys s'ho esperava],
ha tingut una sort de no dir
lukku·legur, -leg, -legt: afortunat -ada
lukku·leikur <m. -leiks, -leikir>: joc m d'atzar
-
lumma <f. lummu, lummur>:
-
1. <CULIN = kaffibrauðstegund, klatti> cóc m, pa m de Viena, barrot m (Mall.) (tipus de pa dolç)
-
♦ seljast eins og heitar lummur: <LOC FIG> vendre's com pa beneït
-
2. <CULIN = pönnukökutegund> tortita f de panses (mena de coqueta plana petita o crêpe petita, feta també dins una paella i sovint amb panses)
-
3. (framhreifi sels) aleta davantera (de foca)
-
4. (barnshönd) maneta f (d'infant)
-
<†> ♦ leggja niður lummurnar: <LOC FIG> retre's, donar-se per vençut -uda
-
lund <f. lundar, lundir>:
-
1. (lunderni, skapgerð) caràcter m, temperament m (predisposició natural, tarannà, forma d'ésser)
-
♦ vera léttur í lund: (vel lundaður) tenir un caràcter alegre [i despreocupat]
-
♦ halda léttri lund: mantenir (o: conservar) el bon humor i l'alegria
-
♦ með létta lund: amb el cor lleuger, amb bon humor i alegria
-
2. (háttur) manera f (faisó)
-
♦ á allar lundir: de totes les maneres
-
♦ á ýmsa lund: de diferent [mode i] manera
-
♦ á ýmsar lundir: de diferents maneres
-
♦ á þessa lund: d'aquesta manera
-
lunda·lús <f. -lúsar, -lýs>:
-
paparra f del cadafet (ixòdid Ixodes uriae syn. Ceratixodes putus)
lunda·seiði <n. -seiðis, -seiði>: merlà m, maire blanca (peix Merlangius merlangus)
lundi <m. lunda, lundar>: fraret m, frare m (Val.), cadafet m (Mall.) (ocell Fratercula arctica)
-
lundur <m. lundar, lundir>:
-
bosquet m, boscatge m
-
lunga <f. lunga, lungu. Gen. pl.: lungna>:
-
1. <MED/VETER mannslunga, dýralunga> pulmó m
-
♦ blóðtappa í lunga: embòlia f pulmonar (→ lungnablóðrek)
-
♦ brjósthimna lungnanna: pleura f [pulmonar]
-
♦ hægra lunga: pulmó dret
-
♦ efra blað hægra lungans: el lòbul superior del pulmó dret
-
♦ neðra blað hægra lungans: el lòbul inferior del pulmó dret
-
♦ vatn í lungunum: edema m pulmonar, aigua f en els pulmons (→ lungnabjúgur)
-
♦ vinstra lunga: pulmó esquerre
-
♦ efra blað vinstra lungans: el lòbul superior del pulmó esquerre
-
♦ neðra blað vinstra lungans: el lòbul inferior del pulmó esquerre
-
2. <dýralunga CULIN> lleu m (d'animal escorxat)
-
♦ lungu úr sauðfé: pulmons m.pl de xai, lleus m.pl de mè (Mall.)
-
lungna·berkill <m. -berkils, -berklar>:
-
<MED> tubercle m pulmonar
-
♦ lungnaberklar: tuberculosi f [pulmonar]
-
lungna·bjúgur <m. -bjúgs, -bjúgar>:
-
<MED> edema m pulmonar
-
lungna·blað <n. -blaðs, -blöð>:
-
lòbul m pulmonar
-
lungna·blaðra <f. -blöðru, -blöðrur. Gen. pl.: -blaðra>:
-
alvèol m pulmonar
-
lungna·bláæð <f. -bláæðar, -bláæðar>:
-
<MED> vena f pulmonar
-
lungna·bleðill <m. -bleðils, -bleðlar>:
-
<MED> lobel m pulmonar (cadascuna de les subdivisions d'un lòbul pulmolar)
-
lungna·blóðrek <n. -blóðreks, no comptable>:
-
<MED> embòlia f pulmonar
-
lungna·blóðæð <f. -blóðæðar, -blóðæðar>:
-
<MED> vena f pulmonar
lungna·bólga <f. -bólgu, no comptable>: pulmonia f, pneumònia f
-
lungna·fleiðra <f. -fleiðru, -fleiðrur. Gen. pl.: -fleiðra>:
-
pleura f pulmonar
-
lungna·flækja <f. -flækju, -flækjur. Gen. pl.: -flækja>:
-
plexe m pulmonar
-
lungna·himna <f. -himnu, -himnur. Gen. pl.: -himna>:
-
membrana f pleural
-
lungna·hlustun <f. -hlustunar, -hlustanir>:
-
auscultació f dels pulmons
-
lungna·hrísla <f. -hríslu, -hríslur. Gen. pl.: -hríslna>:
-
bronquíol m
-
lungna·ígerð <f. -ígerðar, -ígerðir>:
-
<MED> abscés m (fl./pl.: abscessos) pulmonar
-
lungna·jurt <f. -jurtar, -jurtir>:
-
1. pulmonària f de fulla gran, pulmonària f d'Estíria (planta Pulmonaria stiriaca)
-
2. (blálilja) mertènsia marítima (planta Mertensia maritima)
-
lungna·krabbamein <n. -krabbameins, -krabbamein>:
-
<MED> càncer m pulmonar, càncer m de pulmó
lungna·kvef <n. -kvefs, no comptable>: bronquitis f
-
lungna·kýli <n. -kýlis, -kýli>:
-
<MED> abscés m (fl./pl.: abscessos) pulmonar
-
lungna·ormur <m. -orms, -ormar>:
-
<VETER> vermina f pulmonar
-
♦ rauði lungnaormur: <VETER> vermina pulmonar vermella (nematode Protostrongylus refescens, causant de la broncopneumònia verminosa o protrostrongilidosi o o verminosi pulmonar)
-
♦ stóri lungnaormur: <VETER> vermina pulmonar gran (nematode Dictyocaulus filaria, causant de la dictiocaulosi)
-
lungna·pest <f. -pestar, no comptable>:
-
<MED> pesta pneumònica, pesta f pulmonar
-
lungna·pípa <f. -pípu, -pípur. Gen. pl.: -pípna o: -pípa>:
-
bronqui m
-
lungna·sjúkdómur <m. -sjúkdóms, -sjúkdómar>:
-
<MED> malaltia f pulmonar
-
lungna·slagæð <f. -slagæðar, -slagæðar>:
-
<MED> artèria f pulmonar
lungnaslagæðar·þrengsli <n.pl -þrengsla>: estenosi f [d'artèria] pulmonar
lungna·toppur <m. -topps, -toppar>: àpex m pulmonar
lungna·tæring <f. -tæringar, no comptable>: tuberculosi f
-
lungna·vanþensla <f. -vanþenslu, no comptable>:
-
<MED> atelèctasi f
-
lungna·veggur <m. -veggs (o: -veggjar), -veggir. Gen. pl.: -veggja; dat.pl.: -vegggjum>:
-
<MED> paret f pulmonar
-
lungna·veiki <f. -veiki, no comptable>:
-
<MED> malaltia f pulmonar
lungna·þemba <f. -þembu, no comptable>: emfisema m pulmonar
-
lungna·öndun <f. -öndunar, no comptable>:
-
<MED> respiració f pulmonar
-
lúa·lag <n. -lags, no comptable>:
-
baixesa f, conducta f vil (o: mesquina)
-
♦ liggja á því lúalagi að <+ inf.>: <LOC FIG> tenir la baixesa de <+ inf.>
-
lúa·legur, -leg, -legt <adj.>:
-
vil, mesquí -ina
-
lú·barning <f. -barningar, -barningar>:
-
[forta] pallissa (o: allisada; o: estomacada; o: tonyina) f, [bona] tupada f (Mall.)
-
lú·berja <-ber ~ -berjum | -barði ~ -börðum | -barið ║ e-n>:
-
atonyinar (o: reblanir; o: ataconar; o: estovar) algú, clavar una bona pallissa a algú, donar una bona tupada a qualcú (Mall.)
-
lúð:
-
supí de → lýja “fatigar, cansar”
-
lúða <f. lúðu, lúður. Gen. pl.: lúða o: lúðna>:
-
halibut m de l'Atlàntic, halibut negre, fletan m (peix Hippoglossus hippoglossus) (→ heilagfiski)
-
lúða·legur, -leg, -legt <adj.>:
-
que té el posat o l'aspecte d'un talòs, que sembla un talòs
-
lúði <m. lúða, lúðar>:
-
talòs m, talosa f, taujà m, taujana f (talòs, maladret, maldestre, malapte en les maneres)
-
lúði¹:
-
1ª i 3ª pers. sg. del pretèrit ind. de → lúa “eixarcolar, llevar l'herba dolenta”
-
lúði²:
-
1ª i 3ª pers. sg. del pretèrit ind. de → lýja “fatigar, cansar”
-
lúðra·blásari <m. -blásara, -blásarar>:
-
sonador m de trompeta, trompeter m (o: trompetaire; o: trompeta) m, anafiler (o: nafiler) m, corneta (o: corneter) m
-
◊ þá sá hún konunginn standa við súluna, eins og siður var, og umhverfis hann hirðmennina og lúðrablásarana (ħăt͡sōt͡səˈrāh ~ חֲצוֹצְרָה: wə-ha-ɕɕāˈrīm wə-ha-ħăt͡sɔt͡səˈrōθ ʔɛl־ha-mˈmɛlɛχ, וְהַשָּׂרִים וְהַחֲצֹצְרוֹת אֶל-הַמֶּלֶךְ) og allan landslýðinn sem fagnaði og blés í lúðra. Atalía reif klæði sín og æpti: „Svik! Svik!“: aleshores va veure el rei dret vora la columna, com era l'ús, i tot al seu voltant hi havia els cortesans i els trompetes, i tot el poble del país ple d'alegria i tocant les trompetes. L'Atalies s'esquinçà els vestits i cridà «Traïció, traïció!»
-
lúðra·blástur <m. -blásturs, -blástrar. Dat. sg.: -blæstri>:
-
toc (o: so) m de trompetes (o: corns; o: cornetes; o: clarins; o: ludres) (→ lúðurblástur)
-
◊ þannig flutti allur Ísrael sáttmálsörk Drottins upp eftir með fagnaðarópum og hafurshornablæstri (qōl ʃōˈφār ~ קוֹל שׁוֹפָר: ū-βə-ˈqōl ʃōˈφār, וּבְקוֹל שׁוֹפָר), með lúðrablæstri (ħăt͡sɔt͡səˈrōθ ~ חֲצֹצְרוֹת: ū-βa-ħăt͡sɔt͡səˈrōθ, וּבַחֲצֹצְרוֹת), bjölluhljómi, hörpuleik og gígjuleik: d’aquesta manera tot Israel transportava l'arca de l'aliança de Jahvè entre crits d'alegria, al so del xofar, al so de les trompetes i dels címbals, amb música d'arpes i de cítares (violins)
-
◊ lúðurþeytararnir og söngvararnir hljómuðu eins og ein rödd þegar þeir fluttu Drottni lofgjörð og þökk. Þegar þeir hófu að lofa Drottin með lúðrablæstri (qōl ba-ħăt͡sɔt͡səˈrōθ ~ קוֹל בַּחֲצֹצְרוֹת: ū-χə-hāˈrīm qōl ba-ħăt͡sɔt͡səˈrōθ, וּכְהָרִים קוֹל בַּחֲצֹצְרוֹת), málmgjöllum og hljóðfæraleik og sögðu: „Hann er góður og miskunn hans varir að eilífu,“ fyllti ský húsið, hús Drottins: els qui tocaven les trompetes i els cantors sonaven com una sola veu lloant Jahvè i donant-li les gràcies. Quan començaren a lloar Jahvè al so de les trompetes, dels címbals i dels instruments musicals, dient: «Ell és bo i la seva misericòrdia perdura eternament», un núvol va omplir la casa, la casa de Jahvè
-
◊ var Júdasi ljóst að orrustan var þegar hafin enda náði hávaðinn frá virkinu, lúðrablásturinn (ἡ σάλπιγξ -άλπιγγος: καὶ ἡ κραυγὴ τῆς πόλεως ἀνέβη ἕως οὐρανοῦ σάλπιγξιν καὶ κραυγῇ μεγάλῃ) og öskrin til himins: en Judes va tenir clar que la batalla ja havia començat i per això el brogit de la ciutadella, el so de les trompetes i els crits arribaven fins al cel
-
◊
