Macią Riutort i Riutort

ÍSLENSK-KATALÓNSK ORÐABÓK
DICCIONARI ISLANDÈS-CATALÀ

L

       
   
 
       


© Macià Riutort i Riutort, 1998



     
   
Ævi vor líður hjá eins og skuggi
og dauða vorn ber aðeins einu sinni að.
Innsigli er þrýst á og enginn á afturkvæmt.
 
   
σκιᾶς γὰρ πάροδος ὁ καιρὸς ἡμῶν,
καὶ οὐκ ἔστιν ἀναποδισμὸς τῆς τελευτῆς ἡμῶν,
ὅτι κατεσφραγίσθη καὶ οὐδεὶς ἀναστρέφει.
 
   
la nostra vida passa com una ombra i la nostra mort no torna enrere: queda closa amb segell i ningú no en retorna.
 
   
Llibre de la Saviesa 2:5.
 
       


labba <labba ~ löbbum | labbaði ~ löbbuðum | labbað>:
deambular, passejar, caminar sense presses

labradorít <n. labradoríts, labradorít>:
<PETROlabradorita f

lafa·frakki <m. -frakka, -frakkar>:
frac m (peça de roba) (kjólföt)

lag <n. lags, lög>:
1. (lægnidestresa f (habilitat, perícia)
♦ gera e-ð með sínu lagi: fer una cosa a la seva manera
♦ hafa lag á að gera e-ð: tenir traça a fer una cosa
♦ koma e-m á lagið: ensenyar algú a fer una cosa
♦ komast upp á lag með e-ð: aprendre a fer una cosa a còpia de provar-la a fer
♦ kunna (o: þekkja) lagið á e-u: saber fer una cosa, tenir la mà trencada a fer una cosa
♦ með lagi: amb perícia, amb habilitat
♦ með þessu lagi: d'aquesta manera, així
2. (sönglagmelodia f (tonada o música, esp. la qui acompanya una cançó)
♦ lag og texti: Paul Simon: música i text: Paul Simon
♦ fara út af lagi: desentonar
♦ flytja nokkur lög: interpretar diverses melodies
♦ hafa lagið: no desentonar
♦ hlusta á lög í símanum með heyrnartólin í eyrunum: escoltar cançons amb el mòbil amb els auriculars a les orelles
♦ semja lag: compondre una cançó
♦ taka lagið: entonar una cançó
3. (tækifæriocasió f (oportunitat)
♦ bíða lags: esperar l'ocasió [propícia]
♦ ganga á það lagið: treure profit de la situació
♦ sæta lagi: aprofitar l'ocasió, aprofitar l'oportunitat brindada per l'ocasió, aprofitar el favor del moment
4. (reglaordre m (situació o estat d'acord a la regla)
♦ allt í lagi?: <LOC FIG#1. (allt fínt?tot bé?, tot en ordre?#2. (samþykkt?, ertu sammála?d'acord?, entesos?
♦ allt í lagi!: <LOC FIG#1. (allt fínt!tot bé!, tot en ordre!#2. (samþykkt!d'acord!, entesos!
♦ fjarri [öllu] lagi: absurd -a, errat -da i de bon tros
♦ ekki fjarri lagi: no vas desencaminat, podria ésser
♦ í lag: en ordre
♦ færa e-ð í lag: posar una cosa en ordre, arreglar una cosa
♦ koma lagi á e-ð: posar una cosa en ordre, adobar una cosa
♦ nærri lagi: gairebé correcte -a, si fa no fa correcte -a
♦ slá e-n út af laginu: <LOC FIGtrastocar algú, trastornar algú
◊ ég hélt að þessi ferð í liðinni viku hefði slegið þig út af laginu: vaig creure que aquest viatge de la setmana passada t'havia trastocat
♦ í betra lagi: relativament bé
♦ úr lagi: en desordre
♦ fara (o: ganga) úr lagi: <LOC FIGanar malament, espatllar-se, desgavellar-se, esguerrar-se
♦ færa e-ð úr lagi: posar una cosa en desordre
♦ leggja e-ð úr lagi: <LOC FIGdesmuntar una cosa
◊ lét þá Ólafur konungur á skipum sínum leggja öll stýri úr lagi og draga segl við hún: aleshores el rei Olau va fer desmuntar tots els timons o governalls de les seves naus i hissar les veles fins a les gàbies
♦ vera ekki úr lagi: <LOC FIGno estar malament
5. (samfellacapa f (recobriment homogeni & veta, vena)
♦ efri¹ - lægri² lög þjóðfélagsins: classes f.pl (o: capessocials superiors¹ ~ inferiors²
◊ málbreyting sem á upptök sín í efri lögum þjóðfélagsins: canvi lingüístic que té el seu origen a les capes altes de la societat
◊ með mörgum lögum af fernisolíu: amb vàries capes de vernís
◊ þrefalt lag af súkkulaði: una capa triple de xocolata
♦ → ósonlag “capa d'ozó”
6. (mökrelacions f.pl (contactes)
♦ leggja lag sitt við e-n: fer-se amb algú
7. (stungacop m (de punyal: punyalada; de coltell: coltellada; de ganivet: ganivetada etc.)
♦ berja af sér lagið: <GEN & FIGparar el cop
♦ slá e-n út af laginu: <LOC FIGdestarotar algú, deixar algú confós
8. <(verðlagpreu m [fixat] (en el mercat, valor de mercat)
♦ leggja lag á e-ð: posar preu a
♦ ráða lagi á e-u: fixar el preu de...
9. <GEOL & LINGestrat m
♦ → jarðlag “estrat”
10. (um tímalloc m (indicant ordre o seqüència en el temps o fent una enumeració)
♦ í einu lagi: plegats, alhora
♦ í fjórða ~ fimmta ~ sjötta ~ sjöunda ~ áttunda ~ níunda lagi: quarta ~ quinta ~ sexta ~ sèptima ~ octava ~ novena
♦ í fyrra lagi: al més aviat, com a més aviat
♦ í fyrsta lagi: en primer lloc, primer de tot, primera
♦ í lengstu lög: tant de temps com sigui possible
♦ í mesta lagi: a tot estirar, com a màxim, pel cap alt, com a més
◊ ...og í mesta lagi innan 20-30 ára á Norðurlöndunum: ...i a tot estirar d'aquí a 20-30 anys en els Països Escandinaus
♦ í seinna lagi: al més tard, com a més tard
♦ í síðasta lagi: al més tard, com a màxim
♦ í þriðja lagi: en tercer lloc, tercera
♦ í öðru lagi: en segon lloc, segona
11. (um stærð & magn ~ indicant mides & quantitat):
♦ í heilu lagi: sencer, sense partir
♦ í meira lagi: notablement, considerablement, força
♦ í minna lagi: força poc -a, relativament poc -a
♦ í mörgu lagi: de moltes de maneres
♦ í stærra lagi: com a màxim, com a més
♦ í tvennu lagi: en dues parts
♦ í þrennu lagi: en tres parts
♦ sér í lagi: especialment

laga·höfundur <m. -höfundar, -höfundar>:
autor m de cançons, autora f de cançons, cantant m & f, cantautor m, cantautora f

laga·listi <m. -lista, -listar>:
llista f de cançons

laga·nemi <m. -nema, -nemar>:
estudiant m & f de dret

lag·meti <n. -metis, no comptable>:
conserves f.pl (aliments en conserva)

lagmetis·iðnaður <m. -iðnaðar, no comptable>:
indústria conservera

lagni <f. lagni, no comptable>:
1. (leikniperícia f (habilitat, destresa)
2. (viðmóttacte m (agilitat o habilitat per tractar amb algú)
3. (lipurð, kænskubrögðmaniobrabilitat f (agilitat, habilitat o capacitat per adaptar-se a la situació, circumstàncies, sovint amb connot. pejorativa)

lagning <f. lagningar, lagningar>:
1. (það að leggjainstal·lació f (posada, muntatge)
♦ lagning neta: calat d'arts
♦ lagning sæstrengs milli Íslands og Evrópu: col·locació f d'un cable submarí entre Islàndia i Europa
♦ lagning vegar: construcció f de carretera
2. (hárlagningmarcat m [dels cabells] amb rul·los (pentinat fet a perruqueria)
♦ fara í lagningu: anar a la perruqueria
◊ ég ætla að fá lagningu: voldria un marcat de cabells [amb rul·los]

lagningar·vökvi <m. -vökva, -vökvar>:
fixador m per als cabells

lags·horn <n. -horns, -horn. Emprat hab. en pl.>:
<GEOMangle complementari

lag·vopn <n. -vopns, -vopn>:
arma f punxant (p.e., llança, punyal etc., en oposició a les armes de tall ohöggvopn)

lak <n. laks, lök>:
llençol m (de llit)

Lakedæmónía <f. Lakedæmóníu, pl. no hab.>:
Lacedemònia f (ἡ Λακεδαίμων γῆ, ἡ χώρα Λάκαινα, ἡ Λακωνική) (Sparta)

lakka <lakka ~ lökkum | lakkaði ~ lökkuðum | lakkaðe-ð>:
1. <GENlacar una cosa
♦ lakka skápana hvíta: lacar els armaris de blanc
2. (neglurpintar una cosa (cosa = ungles)
♦ lakka á sér neglurnar: pintar-se les ungles
3. (bæsa viðenvernissar una cosa (cosa = fusta)

laktósa·óþol <n. -óþols, no comptable>:
intolerància f a la lactosa

laktósi <m. laktósa, no comptable>:
lactosa f

lakur, lök, lakt <adj.>:
1. (tæpurescàs -assa (no complet)
2. (slæmurdolent (xerec, de qualitat pobra)
◊ allir menn bera fyrst fram góða vínið og síðan hið lakara, er menn gjörast ölvaðir: tothom serveix primer el bon vi i després, quan la gent ja va gata, un de més xerec
3. (lasinnmalament, indisposat -ada (lleugerament malalt)

lamaður, lömuð, lamað <adj.>:
paralitzat -ada

lamast <lamast ~ lömumst | lamaðist ~ lömuðumst | lamast>:
1. <GENquedar paralític -a (esp. a causa d'accident o de malaltia)
2. <FIGparalitzar-se
lamb <n. lambs, lömb>: anyell m, anyella f, xai m
        lamb Guðs: anyell de Déu

lamba·hakk <n. -hakks, no comptable>:
carn picada de xai, carn capolada de me (Bal.)

lamba·kjöt <n. -kjöts, no comptable>: 1. carn f de xai (o, Bal.: de mè)
        2. carn f de moltó

lamba·læri <n. -læris, -læri>: cuixa f de xai

lambhús·hetta <f. -hettu, -hettur>:
passamuntanyes m inv

lampa·olía <f. -olíu, no comptable>:
querosè m, petroli m de cremar

lampa·skermur <m. -skerms, -skermarar>
pantalla f, pàmpol m (parallum de làmpada)

lampi <m. lampa, lampar>
1. (olíulampillàntia f (tradicional, d'oli)
♦ hinn ævarandi lampi: <RELIG JUDla llàntia perpètua, ner m tamid (נֵר תָּמִיד, נר תמיד)
2. (rafmagnslampilàmpada f, làmpara f (cast., ekki ritm./no lit. (elèctrica)
♦ kveikja á lampanum: encendre la làmpada

land <n. lands, lönd>: 1. <GEN> terra f
           Landið helga: <RELIG> Terra Santa
        2. (ríki) país m
           Íslandshreyfingin – lifandi land ‘Moviment per Islàndia - País Vivent’ 
           (partit polític islandès)
        3. (sveit) camp m (en oposició a ciutat)
           búa út á landi: viure al camp, viure a pagès

landa·fræði <f. -fræði, no comptable>:
geografia f
♦ almenn landafræði: geografia general
♦ → borgalandafræði “geografia urbana”
♦ eðlisræn landafræði: geografia física
♦ → fólksfjöldalandafræði “geografia de la població, geografia de les poblacions”
♦ hagræn landafræði: geografia econòmica
♦ mannræn landafræði: geografia humana
♦ → mannvistarlandafræði “geografia humana”
♦ → markaðslandafræði “geomàrqueting, geografia comercial”
♦ → mállandafræði “geografia lingüística”
♦ → plöntulandafræði “geobotànica, fitogeografia”
♦ sagnfræðileg landafræði: geografia històrica
♦ → stjórnmálalandafræði “geografia política”

landa·kostur <m. -kostar, -kostir; emprat hab. en pl.>:
variant de landkostur ‘bona qualitat del sòl’
◊ fékk sér hafskip, réð þar menn til og bjó ferð sína til Íslands, því að hann hafði þá spurt, að Skalla-Grímur hafði tekið þar staðfestu og eigi myndi þar skorta landakosti með Skalla-Grími: es va procurar un vaixell capaç de navegar per alta mar, va contractar els homes per tripular-lo i va aparellar el viatge cap a Islàndia, ja que havia sentit a dir que en Grímur el calb s'hi havia establert i que allà on ho havia fet no hi havia mancança de bones terres

landa·mæri <n.pl -mæra>:
frontera f (entre dos estats)
◊ við landamæri Frakklands og Spánar: a la frontera de França amb Espanya

land·auðn <f. -auðnar, no comptable>:
despoblament m, despoblació f
♦ það horfir til landauðnar: <LOC FIGés d'esperar que la contrada es despobli, és previsible que la contrada es despobli

landbúnaðar·afurð <f. -afurðar, -afurðir. Emprat hab. en pl.>:
producte m agrícola (emprat hab. en pl.

landbúnaðar·ráðherra <m. -ráðherra, -ráðherrar>: ministre m d’agricultura, 
        ministra f d'agricultura

land·búnaður <m. -búnaðar, no comptable>: agricultura f

land·búskapur <m. -búskapar, no comptable>:
agricultura f, economia f rural

landbyggðar- <en compostos>:
provincià -ana

landbyggðar·fólk <n. -fólks, no comptable>:
gent f de províncies, gent provinciana, provincians m.pl

land·flótta <adj. inv.>:
exiliat -ada

land·flæmi <n. flæmis, no comptable>:
gran extensió f de terra, comarca (o: contrada) vasta i extensa

landfræði·legur, -leg, -legt <adj.>:
geogràfic -a

landfræði·stúdent <m. -stúdents, -stúdentar>:
estudiant m & f de geografia

land·fræðingur <m. -fræðings, -fræðingar>:
geògraf m, geògrafa f

land·gangur <m. -gangs, -gangar>:
<MARpassarel·la f (per pujar a o davallar de vaixell)

landgöngu·brú <f. -brúar, -brýr>:
<MARpassarel·la f (per pujar a o davallar de vaixell)

landgöngu·lið <n. -liðs, -lið>:
<MILcos m de marines

landgöngu·liði <m. -liða, -liðar>:
<MILmarine m & f

land·helgi <f. -helgi, pl. no hab.>: aigües jurisdiccionals, aigües territorials

landi <m. landa, landar>:
(samlandicompatriota m & f

land·kostur <m. -kostar, -kostir; emprat hab. en pl.>:
bona qualitat del sòl, bona qualitat de la terra
◊ faðir þinn og bræður þínir eru komnir til þín. Egyptaland er þér heimilt, lát þú föður þinn og bræður þína búa þar sem landkostir eru bestir. Búi þeir í Gósenlandi: ton pare i els teus germans han vingut a tu; Egipte és la teva llar: fes viure ton pare i els teus germans a la regió més fèrtil. Que visquin a la terra de Guesen
◊ og Jósef fékk föður sínum og bræðrum bústaði og gaf þeim fasteign í Egyptalandi, þar sem bestir voru landkostir, í Ramseslandi, eins og Faraó hafði boðið: i en Josep va establir son pare i els seus germans i els donà possessió al país d'Egipte, a la regió més fèrtil, la de Ramsès, tal com havia ordenat el faraó

land·krabbi <m. -krabba, -krabbar>:
1. cranc m de terra, cranc m terrestre (qualsevol crustaci del gènere Gecarcinus)
2. <FIG = ‘sjómaður, sem er lítið gefinn fyrir sjávarvinnu’mariner m d'aigua dolça (persona que se les dóna de mariner i no en sap gaire)
3. <FIGmariner m de terra endins, persona f de secà (persona a qui no agrada gens la mar)

land·ráð <n.pl -ráða>: (drottinsvik) alta traïció

landráða·maður <m. -manns, -menn>:
1. (drottinsvikitraïdor m, traïdora f (al país, al rei)
2. <(landstjórnandigovernant m (que governa un territori)
◊ Erlingr var maðr ríkilátr, spakr at viti, hermaðr hinn mesti, ef úfriðr var, landráðamaðr góðr ok stjórnsamr, kallaðr grimmr ok harðráðr: l'Erling era un home poderós, de ment privilegiada, el més gran guerrer si hi havia guerra, un governant bo i apte [per bé que] l'anomenaven cruel i tirànic

land·rek <n. -reks, no comptable>:
<GEOLderiva f continental, deriva f dels continents

lands·banki <m. -banka, -bankar>:
<ECONbanc m nacional
♦ Landsbanki Íslands: Banc Nacional d'Islàndia (malgrat el nom, és un banc privat. No s'ha de confondre pas amb el Seðlabanki Íslands)

lands·bókasafn <n. -bókasafns, -bókasöfn>: biblioteca f nacional

landsbyggðar·þróun <f. -þróunar, no comptable>:
desenvolupament m rural
♦ áætlun um landsbyggðarþróun: pla m de desenvolupament rural

land·selur <m. -sels, -selir>:
foca comuna (mamífer Phoca vitulina vitulina)

lands·framleiðsla <f. -framleiðslu, -framleiðslur>:
producte m interior, PIB m
♦ verg landsframleiðslaproducte interior brut [nominal], P.I.B. m [nominal] (verg þjóðarframleiðsla)
♦ verg landsframleiðsla Spánar: el producte interior brut [nominal] d'Espanya
♦ verg landsframleiðsla á mann [á ári]renda f per càpita, P.I.B. m per càpita

lands·höfðingi <m. -höfðingja, -höfðingjar>
1. <HIST MEDIEVcabdill m [sobirà] del país
◊ hann átti þá stefnur við landshöfðingja og talaði fyrir þeim og mælti svo: aleshores es va reunir amb els cabdills del país i es va adreçar a ells tot dient-los...
◊ af þeim sökum hafði Hárekur haft mikil metorð af landshöfðingjum: per tots aquests motius en Hárekur havia gaudit de gran consideració per part dels cabdills del país
◊ fékk konungur honum þá veislur svo sem hann hafði haft af hinum fyrrum landshöfðingjum: aleshores el rei li concedí (al Hárekurles rendes que [ell, Hárekurhavia estat rebent dels anteriors cabdills del país
♦ landshöfðinginn: <RELIG BIBLpríncep m, nassí m (נָשִׂיא)
♦ rabbíni Júda landshöfðingi: <RELIG JUDel rabí Iehudà (o: Jafudàel príncep, el rabí Iehudà (o: Jafudàha-Nassí (רַבִּי יְהוּדָה הַנָּשִׂיא)
2. <HIST Islàndialandshöfðingi m, nom de la màxima autoritat d'Islàndia -i per tant, equivalent d'un virrei o governador- entre els anys 1873 i 1904, any en què el càrrec es va abolir essent substituït pel de ráðherra Íslands. Hi hagué un total de 3 landshöfðingjar. El terme va representar la represa d'un terme medieval per a designar el cabdill [governant] del país.

land·skjálfti <m. -skjálfta, -skjálftar>:
terratrèmol m

lands·kostur <m. -kostar, -kostir; emprat hab. en pl.>:
variant de landkostur ‘bona qualitat del sòl’
◊ Már sá landskostinn og þótti góður og eignaði sér: en Már va veure l'excel·lència d'aquell bocí de terra i, trobant-la bona, se'n va apropiar
◊ ...og kunnum vér það að sjá að þar eru landskostir miklu betri: ...i podem veure que allà la qualitat de la terra és molt millor
◊ ...og má af því marka landskosti þá er í það mund voru að féið gekk allt sjálfala úti: ...i l'excel·lència d'aquella terra es pot ben veure en el fet que, en aquells temps, totes les ovelles hi pasturaven a lloure

lands·lag <n. -lags, -lög>: paisatge m

landslags-: 1. pintoresc -a
        2. paisatgístic -a

landslags·arkitekt <m. -arkitekts, -arkitektar>:
arquitecte paisatgista m, arquitecta paisatgista f

landslags·málari <m. -málara, -málarar>:
pintor m paisatgista, pintora f paisatgista

landslags·mynd <f. -myndar, -myndir>:
paisatge m (quadre o foto amb paisatge)

lands·leikur <m. -leiks, -leikir. Gen. pl.: -leikja; dat.pl.: -leikjum>:
<ESPORTpartit m internacional

land·stjóri <m. -stjóra, -stjórar>
1. <GENgovernador m, governadora f
2. <HIST Romaprocònsol m
◊ en þegar Gallíón var landstjóri í Akkeu, bundust Gyðingar samtökum gegn Páli, drógu hann fyrir dómstólinn: i en temps de Gal·lió, procònsol d'Acaia, els jueus es van alçar tots a l'una contra en Pau, el menaren davant el tribunal

land·svala <f. -svölu, -svölur>:
oreneta f, oroneta f, oronella (Mall.(ocell Hirundo rustica)

lands·vísa <f. -vísu, no comptable>:
mot emprat en la locució
♦ á landsvísu: <LOC = um allt landa nivell nacional (de o en tot el país)

land·svæði <n. -svæðis, -svæði>:
territori m
♦ frönsku suðlægu landsvæðin: Territoris Francesos del Sud

landsvæðis- <en compostos>:
territorial

land·taka <f. -töku, -tökur. Gen. pl.: -taka o: -takna>:
1. <AERONaterratge m
2. <MARdesembarcament m, atracada f
konungur mælti: "Einn koss skal vera fyrir það er Kormákur veitti þér lið í landtöku en fyrir annan það er Kormákur sótti Steingerði en fyrir tvo kossa tvo aura gulls": el rei va dir: “Un petó anirà a compte del fet que en Kormákur et va ajudar a arribar a terra, el segon, a compte d'haver salvat la Steingerður, però els dos darrers petons li costaran dues unces (dos aurar) d'or
ess er von," sagði Helgi, "því að annaðhvort mun einum endast eða öngum af voru liði. En sá mun eigi fara því að mér þykir landtakan óvísleg þar er Gunnar er á ströndu fyrir enda er eigi víst hversu sundið tekst. Nú munum vér heldur ganga inn til nausta og vita ef vér fáum oss þar skip að róa eftir honum þó að oss sé það nokkru seinna. En þó skulum vér að hyggja jafnan hvert hann leggst": “Era d'esperar”, els va dir en Helgi, “perquè o bé només hi reïx un de sol o cap del nostre grup. I el qui podria aconseguir-ho no hi anirà perquè em sembla que la sortida a terra és insegura (aquí el mot landtaka fa eferència a un nedador) allà de la costa on hi ha en Gunnar, a més a més que és incert si la nedada li anirà bé (és a dir, si aconseguirà arribar fins a la costa). Ara val més que anem als escars, encara que això ens retardi una mica, i mirem si hi podem aconseguir una barca per empaitar-lo. Però sigui com sigui, no deixem de prestar atenció en cap moment cap a on es dirigeix (en Gunnar)”
"Fá máttum vér betri landtöku," segir Flosi, "því að Helgi Njálsson var hirðmaður Sigurðar jarls Hlöðvissonar er eg vó": “Hauríem pogut aconseguir un indret millor per a desembarcar”, va dir en Flosi, “perquè en Helgi Njálsson, l'home que he mort, era hirðmaður del iarl Sigurður Hlöðvisson
hann svarar: "Seg að sá sendi að meiri vinur var húsfreyjunnar að Fróðá en goðans að Helgafelli, bróður hennar. En ef nokkur þykist vita þar af hver þessa gripi hefir átta þá seg þau mín orð að ég banna hverjum manni að leita á minn fund því að það er hin mesta ófæra nema mönnum takist þann veg giftusamlega um landtökuna sem yður hefir tekist, því að hér er land vítt og illt til hafna en ráðinn ófriður alls staðar útlendum mönnum nema svo beri til sem nú hefir orðið": ell li va respondre: “Digues que els els envia un que tenia major amistat amb la mestressa de Fróðá que amb el seu germà, el godó de Helgafell. I si llavors algú creu saber a qui pertanyien aquests [dos] objectes de valor, digues-los aleshores aquestes paraules meves: que els prohibeixo a cadascun de venir a veure'm, perquè fer-ho comporta el màxim perill, llevat que tinguin la mateixa sort amb el desembarcament que heu tengut vosaltres, perquè aquí el país s'estén fins ben lluny i no té bons ports naturals i els estrangers han d'esperar hostilitats pertot, llevat que torni anar com ha anat aquesta vegada
3. (lendingarstaðurlloc m d'atracament, atracador m (sigui o no un moll)
4. (sandströnd sem lendingarstaðurplatja f (arenal idoni per a agafar o prendre terra)
en er dagur var, þekktu þeir eigi landið, en við hafnarsund (κόλπον, sinum) nokkurt urðu þeir varir, það landtöku (αἰγιαλὸν, litus) hafði, hvert þeir vildu víkja (ἐξῶσαι, eiicĕre) skipinu ef þeir mættu því við koma: però quan va ésser de dia, no reconeixien la terra, però varen albirar una rada (badia) que tenia una platja idònia per a desembarcar-hi (atracar-hi, encallant la nau en la sorra) cap a la qual volgueren enfilar la nau si és que podien arribar-hi (Luther 1545: DA es aber tag ward, kandten sie das Land nicht. Eines Anfurts aber wurden sie gewar, der hatte ein vfer, da hin an wolten sie das Schiff treiben, wo es müglich were)

land·vættur¹ <m. -vættar, -vættir>:
variant antiquada, de gènere masculí, de  landvættur² ‘geni tutelar del país’

land·vættur² <f. -vættar, -vættir>:
<MITOL, heillarvættir landsins ~ Íslandslandvættur m,f, geni tutelar del país o del lloc, i de manera especial, d'Islàndia. Es considera que els genis tutelars d'Islàndia són quatre, descrits a la Història del rei Olau Tryggvason, continguda a la Heimskringla: un griu, un brau, un drac i un gegant d'espadats. Són representats a l'escut del país
◊ Haraldur konungur bauð kunngum manni að fara í hamförum til Íslands og freista hvað hann kynni segja honum. Sá fór í hvalslíki. En er hann kom til landsins fór hann vestur fyrir norðan landið. Hann sá að fjöll öll og hólar voru fullir af landvættum, sumt stórt en sumt smátt. En er hann kom fyrir Vopnafjörð þá fór hann inn á fjörðinn og ætlaði á land að ganga. Þá fór ofan eftir dalnum dreki mikill og fylgdu honum margir ormar, pöddur og eðlur og blésu eitri á hann. En hann lagðist í brott og vestur fyrir land, allt fyrir Eyjafjörð. Fór hann inn eftir þeim firði. Þar fór móti honum fugl svo mikill að vængirnir tóku út fjöllin tveggja vegna og fjöldi annarra fugla, bæði stórir og smáir. Braut fór hann þaðan og vestur um landið og svo suður á Breiðafjörð og stefndi þar inn á fjörð. Þar fór móti honum griðungur mikill og óð á sæinn út og tók að gella ógurlega. Fjöldi landvætta fylgdi honum. Brott fór hann þaðan og suður um Reykjanes og vildi ganga upp á Víkarsskeiði. Þar kom í móti honum bergrisi og hafði járnstaf í hendi og bar höfuðið hærra en fjöllin og margir aðrir jötnar með honum. Þaðan fór hann austur með endlöngu landi. "Var þá ekki nema sandar og öræfi og brim mikið fyrir utan en haf svo mikið millum landanna," segir hann, "að ekki er þar fært langskipum": el rei Haraldur va manar a un home versat en la màgia que amb la seva màgia adoptés la forma d'algun animal i anés fins a Islàndia i mirés què li'n podria dir. Aquell home va adoptar la forma d'una balena i se n'hi anà. I quan va arribar a Islàndia, va prendre cap a ponent resseguint la costa nord. Va veure que totes les muntanyes i els pujols eren plens de landvættir (genis tutelars), i n'hi havia de grans i de petits. I quan va arribar davant l'embocadura del fiord de Vopnafjörður, va entrar dins el fiord i va voler sortir a terra. Just llavors, un gran drac es va llançar cap a ell, vall per avall, seguit de moltes de serps, gripaus i llangardaixos que li escopiren verí, i ell se'n va anar d'allà i va fer cap a l'oest, resseguint la costa, fins que va arribar davant l'embocadura del fiord d'Eyjafjörður. I va entrar en aquest fiord i va resseguir la seva vorera cap endins. I llavors varen volar cap a ell un ocell que tenia unes ales tan grans que tocaven les muntanyes de totes dues ribes del fiord i un gran nombre d'altres ocells més, grans i petits. Se'n va anar d'allà i es va dirigir cap a ponent i va donar la volta a l'illa i va fer cap al sud fins a arribar al fiord de Breiðafjörður i es va dirigir cap a l'interior d'aquest fiord. Llavors li va sortir a l'encontre un gran brau que, posant-se a bramular horriblement, es va ficar dins l'aigua. El seguia un gran nombre de landvættir. [L'enviat del rei Haraldur] se n'anà d'allà i va continuar fent cap al sud doblant el cap de Reykjanes i va voler sortir a terra al cós de Víkarsskeið. Allà li va sortir a l'encontre un bergrisi, un gegant dels espadats, que duia una barra de ferro a una mà i que era tan alt que el seu cap passava els cims de les muntanyes, i anava acompanyat de molts d'altres ètuns. D'aquí va fer cap a llevant anant tot al llarg de la costa. “No hi havia”, va dir, “més que arenys i ermassos i grans trencants a llur davant, i la mar que s'estenia entre les parts de l'illa (o potser: entre Noruega i Islàndia ?) era tan gran que no es podria travessar amb langskips

land·vörður <m. -varðar, -verðir>:
guarda m & f forestal, guardabosc m & f, guàrdia jurat (Mall.

langa <imp.+til e-s o í e-ð>: desitjar, tenir ganes de, voler

        mig hefur langað til þess...: sempre n’he tingut ganes, sempre ho havia volgut
♦ e-n langar í e-ð: algú té ganes d'una cosa, algú desitja una cosa
♦ e-n langar að ferðast: a algú li agradaria fer un viatje, algú desitja [de] fer un viatge
♦ okkur langar að læra íslensku: ens agradaria aprendre islandès
♦ e-n langar til e-s: algú té ganes d'una cosa, algú desitja una cosa
♦ mig langar til þess: m'agradaria fer-ho, ho vull fer, en tinc ganes
♦ mig langar til að tala meira við þig: m'agradaria parlar més amb tu
♦ mig langar til að gera e-ð: tinc ganes de fer una cosa, m'agradaria fer una cosa

langafasta <f. lönguföstu, lönguföstur. Gen. pl.: löngufastna o: löngufasta>:
<RELIGquaresma f

lang·afi <m. -afa, -afar>:
besavi m, repadrí m (Mall.

lang·amma <f. -ömmu, ömmur. Gen. pl.: -amma>:
besàvia f, repadrina f (Mall.

lang·bylgja <f. -bylgju, -bylgjur>:
<FÍS, RÀDIOona llarga
♦ á langbylgju: per ona llarga

lang·dreginn, -dregin, -dregið <adj.>:
[excessivament] allargassat -ada

Langerhans·eyjar <f.pl -eyja>:
<MEDillots m.pl de Langerhans

langferða-bíll <m.-bílar>: autobús (interurbà)

lang·frami <m. -frama, pl. no hab.>:
        til langframa: a llarg termini

lang·hverfa <f. -hverfu, -hverfur. Gen. pl.: -hverfa o: -hverfna>:
serrandell m, peluda f, palaia f misèries (Tarr.(peix Glyptocephalus cynoglossus)

langlínu-símtal <n.-símtöl>: trucada a llarga distància

langlundar·geð <n. -geðs, no comptable>:
aguant m, longanimitat f, paciència f
◊ þegar strandbyggðirnar uxu, fór að saxast á langlundargeð indíánanna, sem höfðu verið vinveittir hvítu landnemunum: quan les colònies de la costa van créixer, es va començar a exhaurir la paciència dels indis que havien estat benvolents envers els colons blancs

lang·lúra <f. -lúru, -lúrur. Gen. pl.: -lúra>:
*llengua f de gos, *palaia grisa (peix Glyptocephalus cynoglossus)

lang·mestur, -mest, -mest <adj.>:
[de molt] el ~ la més gran 

lang·nefur <m. -nefs, -nefir. Gen. pl.: -nefja; dat.pl.: -nefjum>:
quimera f de Raleigh  (peix Harriotta raleighana)

langsniðs- <en compostos>:
longitudinal

lang·spil <n. -spils, -spil>:
<MÚSlangspil m, espineta islandesa, instrument musical tradicional islandès. A la traducció de la Bíblia, aquest mot s'hi empra per a retre en islandès l'arameu pessanterín o פְּסַנְתֵּרִין
◊ konungur, þú hefur skipað svo fyrir að jafnskjótt og hver maður heyrir hljóm hornanna (qarˈnā-ʔ, קַרְנָא), lúðranna (maʃrɔqīˈθā-ʔ, מַשְׁרֹקִיתָא), gígjanna (qīθāˈrɔs, קִיתָרֹס), harpnanna (ɕabbəˈχāʔ, שַׂבְּכָא), langspilanna (φəsantēˈrīn, פְסַנְתֵּרִין), sekkjapípnanna (wə-sīppɔˈni̯āh, וְסִיפֹּנְיָה) og allra hinna hljóðfæranna skuli hann falla fram og tilbiðja gulllíkneskið: tu, rei, has decretat que, tan bon punt hom senti el so del corn, de la trompa, de la giga, de l'arpa, de l'espineta, de la xeremia i de tots els instruments de música, s'ha de prosternar i adorar l'estàtua d'or

langs-um: de per llarg
Nýja stjórnin taldist hafa þrjátíu og fimm af fjörutíu þingmönnum á bak við sig. En menn voru lausar bundnir flokkum en síðar gerðist, og algengt var að þeir færu eigin götur í hvaða máli sem var. Af þeim fimm sem ekki töldust til stjórnarflokkanna voru þrír langsum sjálfstæðismenn, einn Alþýðuflokksmaður og einn utan flokka

langt <adv.>:
<TEMP & LOClluny
♦ álíka langt og: <LOC FIGsi fa no fa tan lluny com
♦ eiga langt heim: <LOC FIGquedar molt per arribar a casa
♦ þeir eiga langt heim: són lluny de casa
♦ ganga of langt: <LOC FIGanar massa lluny
♦ hún taldi tillögur um fjármál stjórnmálaflokka ganga of langt: ha considerat que les propostes dels partits en el govern sobre finances van massa lluny
♦ hve langt?: #1. (um staðquina distància? (local)#2. (um tímaquin temps? (temporal)
♦ hve langt er héðan til Manacors: què (o: quant) hi ha d'aquí fins a Manacor?
◊ hve langt er héðan til næsta bæjar?: quant hi ha d'aquí al proper poble?
♦ hve langt er síðan?: quin temps (o: quant de temps) en fa d'això?
♦ langt að: <LOC FIGde lluny
♦ vera (o: koma) langt að: venir de lluny
♦ langt burt: <LOC FIGmolt lluny
♦ langt frá e-u: #1. (um staðlluny d'una cosa (local)#2. (um tímafa molt de temps (temporal)
♦ það er langt frá því að <+ subj.>ja fa molt de temps que <+ ind.>
♦ langt í burtu: <LOC FIGmolt lluny
♦ langt of stór: <LOC FIGmassa llarg
♦ leita langt yfir skammt: <LOC FIGesforçar-se per no-res
♦ svo langt sem augað eygir: <LOC FIGfins allà on abasta la mirada; tan lluny com abasta la mirada
♦ svo langt sem það nær: <LOC FIGen aquest sentit
◊ þetta svar er auðvitað rétt svo langt sem það nær: aquesta resposta és naturalment correcta en aquest sentit
♦ e-ð á langt í land: <LOC FIGuna cosa encara està (o: queda) molt lluny
♦ vera langt leiddur: <LOC FIGestar molt malalt -a [i estar a punt de morir]
♦ vera langt kominn með e-ð: <LOC FIGestar molt avançat -ada en una cosa, haver arribat ben lluny en una cosa
♦ það er nokkuð langt sótt: <LOC FIGaixò és molt recercat (o: rebuscat), això està agafat dels pèls
♦ þegar langt var um liðið: <LOC FIGal cap de molt de temps

langt·um <adv.>:
de molt
♦ langtum <+ Adj. en grau compar.>de molt més <+ Adj.>
♦ langtum betri: molt millor
♦ langtum dýrmætari: de molt més preciós, molt més preciós
♦ langtum fámennari: inferior de molt en homes

langur, löng, langt: llarg -a, (†) llong -a
        fyrir löngu: #1. fa molt [de] temps; #2. des de fa molt de temps
           ekki alls fyrir löngu: no fa gaire [temps]
           einu sinni fyrir langa löngu: una vegada fa molt molt [de] temps
           fyrir langa löngu: fa molt molt [de] temps
        hvað er langt til...?: quina distància hi ha fins a...? (lloc)
           hvaš er Plśtó langt frį jöršu?: a quina distància està Plutó de la terra?
        hve langt er til...?: quina distància hi ha fins a...? (lloc)
           hve langt er milli jaršarinnar og Merkśrķusar?: quina distància hi ha entre 
               la terra i Mercuri?
           hve langt er Pálma frį Petru?: quina distància hi ha entre Palma i Petra?
        hve langt...: quant de temps...? (temps)
           hve langt er sķšan?: quin temps ha passat de llavors ençà?
           hve langt er þangað til eitthvað gerist?: quin temps haurà 
                de passar fins que no s'hi faci alguna cosa?
        hve langt...: fins on...? (& FIG)
           hve langt má ég ganga?: fins on puc arribar?
           hve langt komst knörrinn á einum sólahring?: quina distància 
               recorria un knörr en un dia?

lang·vinnur, -vinn, -vinnt <adj.>:
1.  <GENllarg -a, prolongat -ada (que dura molt de temps)
2.  <MEDcrònic -a (dit de malaltia inveterada, op. a “agut”)

lang·yddur, -ydd, -ytt <adj.>:
<BOTacuminat -ada

lang·þráður, -þráð, -þráð <adj.>:
llargament desitjat -ada

lapis-lasúlí <m. -lasúlís, pl. no hab.>:
<GEOLlapislàtzuli m

lapis-lasúlí steinn <m. steins, steinar>:
<GEOLlapislàtzuli m

lap·þunnur, -þunn, -þunnt <adj.>:
aigualit -ida (cafè/te, sopa, brou, farinetes)

lasagna <n. lasagna, lasögnu>:
<CULINlasanya f
◊ ...ekki nema að honum líki ekki lasagnað þitt: ...en no ser que a ell no li agradi la teva lasanya

Lasarus <m. Lasarusar, no comptable>:
Llàtzer m, Llàrcer m (Mall. (ὁ Λάζαρος -άρου) (Eleasar)
◊ en fátækur maður, hlaðinn kaunum, lá fyrir dyrum hans og hét sá Lasarus: un pobre, cobert de nafres, jeia al seu portal i es deia Llàtzer

laska <laska ~ löskum | laskaði ~ löskuðum | laskaðe-ð>:
danyar lleugerament una cosa
kafbátur laskaði með tundurskeytum tvö beitiskip: un submarí ha danyat lleugerament dos creuers amb torpedes

lasta·laus, -laus, -laust <adj.>:
irreprotxable

lasta·leysi <n. -leysis, no comptable>:
irreprotxabilitat f, irreprensibilitat f, manca f de defectes

last·verður, -verð, -vert <adj.>:
blasmable, reprensible, censurable

lasúr·steinn <m. -steins, -steinar>:
<GEOLlapislàtzuli m

lasúrít <n. lasúríts, lasúrít>:
<GEOLlatzurita f

lauf <n. laufs, lauf>:
1. (einstakt laufblauðfulla f (d'arbre)
♦ skjálfa eins og lauf í vindi: <LOC FIGtremolar com la fulla d'un arbre, tremolar com una fulla
2. (laufblöðfullatge m (fulles d'arbre)
3. (í spilumtrèvol m (un dels quatre colls del joc de cartes francès & anglès)

laufa·brauð <n. -brauðs, -brauð>:
<CULINlaufabrauð m, pa m de neula, mena de neula nadalenca feta de pasta de pa dolça, fregida en abundant greix de xai o, menys sovint, oli
Pa de neula
Font: http://jol.ismennt.is/english/laufabraud-joe.htm

lauf·glói <m. -glóa, -glóar>:
oriol m, dàvia f, menjafigues m (ocell Oriolus oriolus)

lauf·græna <f. -grænu, no comptable>:
(blaðgrænaclorofil·la f

laufskála·hátíð <f. -hátíðar, -hátíðir>:
1. (hjá kristnumfesta f dels tabernacles, festa f de les cabanelles (entre els cristians)
2. (hjá gyðingumsucot f.pl, sukkot f.pl (entre els jueus) (חַג הַסֻּכּוֹת o חַג סֻכּוֹת ‘ḥag hassukkōt’; pl. de סֻכָּה ‘cabana’. → uppskeruhįtķš)

lauf·skógur <m. -skógar (o: -skógs), -skógar>:
bosc m de fulla caduca, bosc m d'arbres de fulles caduques

laug <f. laugar, laugar>: 1. (heit lind) font f d’aigües termals
       2. (sundlaug) piscina f
       3. (bað) bany m



laug:   ljúga



laugar·dagur <m. -dags, -dagar>: dissabte m
       laugardagur fyrir páska: dissabte de Pasqua, dissabte sant

Lauga·skörð <n.pl. -skarða>:
Termòpiles f.pl (αἱ Θερμοπύλαι, αἱ Πύλαι)
♦ orrustan við Laugaskörð: la Batalla de les Termòpiles

lauk·grill <n. -grills, -grill>: <CULIN = katalónsk grillveisla 
           með hnúðlausum vorlaukum> calçotada f

lauk·súpa <f. -súpu, -súpur>:
<CULINsopa f de ceba

laukur <m. lauks, laukar>:
1. <CULIN & BOTceba f (planta Allium cepa)
♦ rauður laukur: ceba f [de cuina] vermella (planta Allium cepa) (rauðlaukur)
♦ hvítur laukur: #1. <all m (planta Allium sativum) (hvítlaukur; → geirlaukur)#2. ceba f [de cuina] blanca (planta Allium cepa)
2. <CULIN & BOTQualsevol planta del gènere Allium:
2.1. cibulet m, herba allera, porradell m (planta Allium schoenoprasum) (graslaukur)
2.2. porradell m, porro m de serp (Mall.(planta Allium ampeloprasum) (villiblaðlaukur; → risageirlaukur; → risahvítlaukur)
2.3. porro m (planta Allium porrum) (blaðlaukur; → höfuðlaukur; → hnapplaukur; → púrra)
2.4. all banyut, all oleraci, all m [de] col (planta Allium oleraceum) (villilaukur)
2.5. vitracs m.pl, allassa [blanca] (planta Allium triquetrum) (hornlaukur)
2.6. all de moro, allassa vermella (planta Allium roseum) (blossalaukur)
2.7. all silvestre, all ursí (planta Allium ursinum) (bjarnarlaukur)
3. (blómlaukurbulb m (cabeça de ceba, all, tulipa etc.)
4. <(gras, jurtherbei m, herba f (herba espessa que cobreix el sòl)
◊ sól skein sunnan á salar steina, þá var grund gróin grœnom lauki: el sol brillà des del sud damunt les pedres de la [gran] sala (=la terra) i [féu que] el terra es cobrís amb la verdor de l'herbei (o: i llavors el terra es va cobrir de verdes herbes(això és, la terra es va cobrir de verdor quan l'escalfor i la claror del sol van fertilitzar el sòl erm primigeni)
5. <LITEn poesia medieval, i especialment en poesia escàldica, el mot laukr hi és utilitzat per a formar kenningar amb el significat d'espasa. Sorgeixen així kenningar com ara blóðlaukr “porradell de sang”, benlaukr “porradell de les ferides”, sárlaukr “porradell de les ferides”, ímunlaukr “porradell de batalla”, etc. Com ja s'ha pogut veure, per a traduir el mot laukr en aquests casos, proposam de recórrer al mot porradell que, segons les dades del DCVB, és la designació de l'Allium schoenoprasum en els Pirineus.
6. <LITEn poesia medieval, i especialment en poesia escàldica, el mot laukr també hi és utilitzat per a formar kenningar amb el significat d'heroi que excel·leix part damunt els altres. Sorgeixen així kenningar com ara ættarlaukr “porradell del llinatge” que designa aquell que sobresurt, de manera especial, d'entre la resta de membres del seu llinatge etc.
♦ betra er að vera laukur í lítilli ætt en strákur í stórri: <LOC FIGval més ésser cap d'arengada que cua de lluç (o: de pagell; o: de rajada), val més ésser cap de lluç que no cua d'estruç
  En islandès modern, el mot laukur designa, primàriament, la ceba. A les traduccions de l'islandès antic al castellà, hom hi constata, emperò, que tot sovint l'hi donen els equivalents porro o all. Tanmateix, cal remarcar que aquestes tres plantes (ceba, all i porro) no són originàries d'Escandinàvia on, a l'Edat mitjana, encara ni tan sols s'hi havien aclimatat, de manera que fins a l'època moderna s'hi van haver d'importar des del sud. Així i doncs, cal partir del supòsit que en els textos més antics, el mot laukr no hi podia pas tenir cap d'aquests tres significats esmentats: tant la ceba, com el porro o l'all són aportacions comercials, agrícoles i culinàries dels països de la conca mediterrània a la cuina i a l'agricultura norrenes.

Les vies de penetració d'aquests productes vers el nord no degueren transcórrer paral·leles ni temporalment ni geogràficament: a primera vista, el producte que hi arribà primer fou la
ceba, que hi degué arribar des de l'Alemanya del nord. Posteriorment, hi arribaria l'all, el qual, possiblement ho faria a través de l'Anglaterra anglosaxona, tenint en compte que l'islandès antic geirlaukr "all", sembla una adaptació al norrè -un calc- del terme anglosaxó corresponent, gįrléac; finalment, el darrer producte en arribar-hi hauria estat el porro, com ho atesta el mot púrra que cal veure com un danicisme del segle XIX (cf. danès purre, purreløg).

Tot això ens palesa que, al més versemblantment, el mot norrè occidental antic
laukr designava originàriament una planta que no era pas ni la ceba, ni l'all ni el porro. Al nostre entendre, aquesta planta devia ésser l'Allium schoenoprasum, la planta que en islandès modern rep el nom de graslaukur i en català el de cibulet, un terme encunyat recentment pel TERMCAT a partir del francès ciboulette f i al qual nosaltres, especialment en la traducció de textos poètics i literaris, preferiríem de donar-li l'equivalent d'herba allera.

Vulgueu veure també:
 
 
blóðlaukur   ceba vermella
engjalaukur all carenat
fjallalaukur all colombí
hörpugras cibolla
íturlaukur gladiol, lliri
kloflaukur all
perlulaukur cebeta perla
pípulaukur cebeta japonesa
porri porro
porrlaukur porro
purra porro
púrrulaukur porro
riflaukur all carenat
skógarlaukur all boscà
staflaukur all linear
strandlaukur all de vinya
svínalaukur   porro bord
unjan ceba
vetrarlaukur cebeta japonesa
vorlaukur grell tendre, calçot
þekjulaukur   consolva
þráðlaukur all linear
 
     

laumast <laumast ~ laumumst | laumaðist ~ laumuðumst | laumast>:
esquitllar-se, esmunyir-se
◊ hún laumaðist til að lesa í bók þegar færi gafst: sempre que es presentava l'ocasió s'esquitllava [per] a llegir d'amagat un llibre
◊ en til mín laumaðist orð: i dins meu ha entrat [sigilosament] un oracle
◊ hann laumaðist niður að fljótinu: va baixar sigilosament fins a la vorera del riu
◊ hann ætlaði að laumast með lest til bæjarins Figueres: volia esmunyir-se amb el tren fins a la vila de Figueres
♦ laumast burt: anar-se’n amb sigil, fer se fonedís, escapolir se d’esquitllentes
◊ við laumuðumst burt um nótt líkt og þjófar: a la nit, ens en vam anar en silenci com a lladres
♦ laumast inn til að <+ inf.>infiltrar-se per a <+ inf.>
◊ og laumast höfðu inn til að njósna...: i s’havien infiltrat per a espiar...

laumu·farþegi <m. -farþega, -farþegar>:
polissó m, polissona f (viatger d'amagat en vaixell)

laumu·gyðingdómur <m. -gyðingdóms, no comptable>: criptojudaisme m

laumu·gyðingur <m. -gyðings, -gyðingar>: criptojueu m, criptojueva f

laumu·hlátur <m. -hlátrar (o: -hláturs), -hlátrar>:
rialla amagada
◊ er laumuhlátur ungmeyjar kemur upp ǁ um eigin góða felustað, og sem veð ǁ þú grípur baug af ungum armi ǁ ellegar fingri, sem laust mun halda: ...on la rialla amagada d'una noieta reveli el seu bon amagatall i agafa-li per penyora la tumbaga del seu jove braç o del dit que [només] la retindrà dèbilment (L'original fa: nūnc ēt | lătēn[tis ǁ | prōdĭtŏr | īntŭmo // grātūs | pŭēl[la̅e̅ ǁ rīsŭs ăb | āngŭlo // pīgnūs|quĕ dē|rēptūm | lăcēr[tis // a̅u̅t dĭgĭ|tō mălĕ | pērtĭ|nācĭ)

laumu·múslimi <m. -múslima, -múslimar>: <HIST> criptomorisc m, criptomorisca f

laumu·spil <n. -spils, -spil>: sigil m

laun <n.pl -launa>:
1. <GENsou m, salari m
2. (umbunrecompensa f (guardó)

launaður, launuð, launað <adj.>:
assalariat -ada

launa·flokkur <m. -flokks, -flokkar>:
categoria f salarial, grup m salarial

launa·fólk <n. -fólks, pl. no hab.>:
gent assalariada, assalariats m.pl

launa·greiðandi <m. -greiðanda, -greiðendur>:
empresari contractador, empresària contractadora

launa·kjör <n.pl -kjara>:
condicions f.pl salarials, condicions retributives

launa·lækkun <f. -lækkunar, -lækkanir. Pl. no hab.>:
reducció f salarial

launa·maður <m. -manns, -menn>:
[treballador] assalariat m, [treballadora] assalariada f

launa·seðill <m. -seðils, -seðlar>:
full m salarial

launa·tegund <f. -tegundar, -tegundir>:
classe f de percepció [salarial], concepte m salarial

launung <f. launungar, pl. no hab.>: secret m (ocultació)
        (†) með (o: á) launungu: secretament, en secret
        mér er engin launung á því: no me n'amago pas

launungar·mál <n. -máls, -mál>: afer secret, assumpte secret
        það er ekkert launungarmál: no és pas cap secret

laun·þegi <m. -þega, -þegar>: empleat m, empleada f (treballador assalariat)

laupur <m. laups, laupar>:
1. (meis, hripmenjadora f per a fenàs (grípia especialment dissenyada per omplir-la de fenàs)
♦ leggja upp laupana: <LOC FIGdonar-se per vençut -uda, retre's 
2. (vandlaupur, karfacistella f (senalla, cabàs)
3. (hreiður hrafnsins, bálkurniu m (de corb)
◊ allstór laupur úr kvistum og hrísi: un niu de corb ingent fet amb branques i vilordes

laus, laus, laust: 1. lliure (no ocupat, disponible)
           laust: lliure (rètol a taxis, vàters etc.)
           vera laus við e-ð: estar lliure d'una cosa, haver-se desempallegat -ada d'una cosa
        2. vacant (lloc de treball)
           12 kennarastöšur eru lausar ķ grunnskólum: a primària hi ha dotze places 
              de mestre vacants

lausa·fé <n. -fjár, pl. no hab.>: <JUR> bé[ns] moble[s]

lausafjár·skortur <m. -skorts, no comptable>:
manca f de líquid, manca f d'efectiu

lausa·mjöll <f. -mjallar, no comptable>:
neu pols f

laus·heldni <f. -heldni, no comptable>:
incontinència f
♦ lausheldni á e-u: incontinència <+ adj.>
♦ lausheldni á hægðum: incontinència fecal
♦ lausheldni á þvagi: incontinència urinària

lausingi <m. lausingja, lausingjar>:
1. (flakkari, flækingurrodamon m & f (vagabund)
2. (þræll sem gefið hefur verið frelsillibert m, lliberta f, [esclau] manumès m, [esclava] manumesa f (esclau alliberat, afranquit)
3. (léttúðugur maður, léttúðarmaðureixelebrat m, eixelebrada f, cap lleuger (Mall. (persona frivola, estordida)
◊ og að honum söfnuðust lausingjar (ʔănāˈʃīm   rēˈqīm, אֲנָשִׁים רֵקִים) og hrakmenni (bəˈnēi̯   βəlīˈʝaʕal, בְּנֵי בְלִיַּעַל), og þeir urðu yfirsterkari Rehabeam syni Salómons, en Rehabeam var ungur og hugdeigur (ˈnaʕar   wə-ˌraχ־lēˈβāβ, נַעַר וְרַךְ-לֵבָב) og fékk eigi veitt þeim viðnám: i alguns canalles i caps lleugers es van aplegar al seu voltant i prevalgueren al Roboam (Reħavam), fill d'en Salomó, car en Roboam (Reħavam) era jove i tímid i no va poder oposar-los resistència
◊ Þá söfnuðust (wa-i̯ʝiθlaqqəˈtˤū   ʔɛl־ʝiφˈtāħ, וַיִּתְלַקְּטוּ אֶל-יִפְתָּח) til Jefta lausingjar (ʔănāˈʃīm   rēi̯ˈqīm, אֲנָשִׁים רֵיקִים) og fylgdu þeir honum: aleshores uns quants desvagats es van ajuntar amb Jeftè i sortien amb ell d'incursió

laus·látur, -lát, -látt: dissolut -a, llicenciós -osa (de costums relaxats, disbauxat)

laus·læti <n. -lætis, no comptable>:
llibertinatge m, vida dissoluta
◊ Messalína var alræmd fyrir lauslæti: Messalina fou cèlebre pel seu llibertinatge

laus·læti <n. -lætis, no comptable>: 1. (kynsvall) desenfrè m, vida llicenciosa 
           (o: dissoluta), llibertinatge m
        2. (útsláttarsemi) llicència f, relaxació f [de la moral], dissolució f de la moral
        3. (siðleysi) immoralitat f
        4. (léttúð í kynferðisefnum) promiscuïtat f

lausn <f. lausnar, lausnir>: 1. (frelsun) alliberament m, posada f en llibertat
           (esp. de presoner o captiu)
           lausn gegn tryggingu: llibertat sota fiança
           → reynslulausn: llibertat condicional
        2. solució f (líquid homogeni & resolució de problema, enigma etc.)
           lausn og leyst efni: <QUÍM> solució i solut
           lausn dæmis: solució d'un problema matemàtic
           lausn krossgátu: solució d'uns mots encreuats
           lausn síðustu krossgátu: solució del darrer mots-encreuats
           lausn ráðgátunnar: la solució de l'enigma
           lausn reikningsdæmis: solució d'un problema aritmètic (o: de càlcul)
           mettuð lausn: solució saturada
        3. resolució f (de conflicte, disputa etc.)
           lausn ágreiningsmála: resolució de qüestions controvertides
           lausn deilumála: resolució de qüestions conflictives
        4. (frá starfi eða embætti) dimissió f
           beiðast lausnar: presentar la dimissió
           lausn að eigin ósk: dimissió voluntària
        5. (barnsburður) part m (d'infant)
        6. <RELIG> remissió f
           synda lausn: remissió dels pecats

lausnar·beiðni <f. -beiðni, -beiðnir>: [petició f de] dimissió f (renúncia a càrrec)
        draga lausnarbeišni sķna til baka: retirar la seva dimissió
        fallast į lausnarbeišni e-s: acceptar la dimissió d'algú
        leggja inn lausnarbeišni sķna: presentar la seva dimissió

lausnar·gjald <n. -gjalds, -gjöld>:
rescat m (diners pagats a segrestadors)
♦ greiða lausnargjald: pagar un rescat
◊ enginn maður fær keypt bróður sinn lausan né greitt Guði lausnargjald (loʔ־φāˈδoh jiφˈdεh, לֹא-פָדֹה יִפְדֶּה) fyrir hann. Lausnargjaldið (kāφəˈr-ō, כָּפְרוֹ) fyrir líf þeirra mundi verða of hátt, svo að hann yrði að hætta við það að fullu, ætti hann að halda áfram að lifa ævinlega og líta ekki í gröfina (ha-ʃˈʃāħaθ, הַשָּׁחַת)ningú no és capaç d'alliberar el seu germà ni de pagar-li a Déu rescat per ell. El rescat de llur vida seria massa alt, de manera que hauria de renunciar-hi definitivament: hauria de continuar vivint eternament i no veure la tomba (la versió de la Bíblia de Montserrat és molt diferent i fa: ¿Quin home podrà mai redimir-se i pagar a Déu el seu rescat? La vida humana no té preu; no hi valen diners per a adquirir-la, per a comprar el dret de viure sempre i escapar-se de la mort)

lausnari <m. lausnara, lausnarar>:
<RELIGredemptor m (endurlausnari)

lausnar·lykill <m. -lykils, -lyklar>: tecla f d'escape (en ordinadors)

laus·ráðinn, -ráðin, -ráðið <adj.>:
no fix -a, discontinu -ínua (treballador assalariat)
♦ lausráðnir launþegar: treballadors assalariats no fixos

laust¹ <adj.>:
nom. & ac. sg. nt. de → laus, laus, laust “amollat -ada, lliure; no ferm -a”

laust²:
1ª & 2ª & 3ª pers. sg. pret. ind. de → ljósta “pegar”

laust²:
2ª pers. sg. pret. ind. de → lúta “inclinar-se cap endavant [en senyal de respecte etc.], fer una inclinació, inclinar el cap”

lausung <f. lausungar, no comptable>:
1. (óstaðfestainconstància f  (volubilitat)
2. (lauslætidissolució f, llicenciositat f (desordre moral, llibertinatge, disbauxa)
3. (léttúðfrivolitat f (lleugeresa)
4. (ótryggð, falsfalsedat f (falsia, engany)
♦ gjalda lausung við lygi: pagar la falsedat amb la mateixa moneda, pagar amb frau l'engany
◊ ef þú átt annan, ǀ þannz þú illa trúir, ǁ vildu af hǫ́nom þó gott geta: fagrt scaltu við þann mæla, ǀ enn flátt hyggia oc gialda lausung við lygi: si en tens un altre en qui no confies gaire, si, emperò, vols obtenir-ne algun bé: parla-hi amb belles paraules mentre penses amb engany: paga-li amb la mentida la seva falsedat
♦ taka lausung við lygi: pagar la falsedat amb la mateixa moneda, pagar amb frau l'engany
◊ vin sínom ǀ skal maðr vinr vera ǁ ok gialda giǫf við giǫf; ǁ hlátr við hlátri ǀ skyli hǫlðar taka (= gjalda, endurgjalda), ǁ enn lausung við lygi: un home ha d'ésser amic del seu amic i tornar-li amb regals els regals. Els homes han de prendre la rialla amb una rialla, però respondre amb falsedat a l'engany

laut <f. lautar, lautir>:
enclotament m, sot m, [petita] depresssió f del terreny

laut:
1ª i 3ª pers. sg. pret. ind. de → lúta “inclinar-se cap endavant, fer una inclinació, inclinar el cap”

lautar·ferð <f. -ferðar, -ferðir>:
berenada f, pícnic m
♦ fara í lautarferð: anar d'excursió, sortir a fer una berenada
♦ fjölskyldu lautarferð í skógi: pícnic familiar a un bosc

lavendill <m. lavendils, lavendlar>:
espígol m, barbelló m (planta Lavandula vera syn. Lavandula officinalis syn. Lavandula angustifolia)

lax <m. lax, laxar>:
salmó m [de l'Atlàntic] (peix Salmo salar)
♦ reyktur lax: salmó fumat
♦ villtur lax: salmó salvatge

laxa·flak <n. -flaks, -flök>:
filet m de salmó

laxa·salat <n. -salats, -salöt>: amanida f de salmó

laxer·olía <f. -olíu, no comptable>: oli m de ricí

lax·veišar <f.pl -veiša>: pesca f del salmó

láandi, láandi, láandi <adj.>:
reprensible, reprotxable, reprovable
♦ það var honum alls ekki láandi: de cap de les maneres se li podia retreure això
◊ látið yður heldur hugfast vera, hverjum fyrir sig, hvað yður sómir, og hvað yður er láandi ([αἰδῶ καὶ] νέμεσιν: [ἡ αἰδώς -οῦς   +   ]     ἡ νέμεσις -έσεως); því nú er mikil rimma upp risin; berst hinn hrausti, rómsterki Hektor nú hjá skipunum, og hefir brotið hliðið og hinn langa slagbrand: ans tingueu present, cadascun de vosaltres, el que us honora i el que us blasma, car ara s'és aixecada una gran lluita. L'Hèctor, l'ardit, el de veu poderosa, ja combat vora les naus i n'ha trencat el portal i la llarga barrera (L'original fa:   ἀλλ’ ἐν φρεσὶ θέσθε ἕκαστος ǁ αἰδῶ καὶ νέμεσιν· δὴ γὰρ μέγα νεῖκος ὄρωρεν. ǁ Ἕκτωρ δὴ παρὰ νηυσὶ βοὴν ἀγαθὸς πολεμίζει ǁ καρτερός, ἔρρηξεν δὲ πύλας καὶ μακρὸν ὀχῆα)
◊ hvernig mundi fara, ef ǁ einhverr hinna eilífu guða sæi okkur sofandi, færi svo og segði ǁ öllum guðunum frá? Ekki bæri eg við að fara aftur heim til ǁ hallar þinnar, þegar eg væri risin úr rekkju; því þá væri láandi (νεμεσσητός -ή -όν   +   pres. subj. act. d’ εἶναι), ǁ ef eg gerði það: què passaria si cap dels déus immortals ens veia dormint i anava i ho contava a tots els [altres] déus? jo em veuria incapaç de tornar a casa al teu palau en haver-me llevat del llit, ja que, de fer-ho, fóra reprensible (L'original fa:   πῶς κ' ἔοι εἴ τις νῶι θεῶν αἰειγενετάων ǁ εὕδοντ' ἀθρήσειε, θεοῖσι δὲ πᾶσι μετελθὼν ǁ πεφράδοι; οὐκ ἂν ἔγωγε τεὸν πρὸς δῶμα νεοίμην ǁ ἐξ εὐνῆς ἀνστᾶσα, νεμεσσητὸν δέ κεν εἴη)
♦ það er þér ekki láandi þó: no se't pot reprendre [el fet] que
◊ þeim manni er ekki láandi, sem aldrei hefur séð sólina, þó hann haldi, að ekkert geti jafnazt við geisladýrð tunglsins. Og þeim manni er heldur ekki láandi, sem hvorki hefur séð sól né tungl, þó hann tali um, að ekkert komist í samjöfnuð við hinn skæra ljóma morgunstjörnunnar: a l'home que no ha vist mai el sol no se li pot reprotxar que cregui que res no es pot pas comparar a l'esplendor dels raigs de la lluna. Ni tampoc no es pot reprotxar a l'home que no ha vist ni el sol ni la lluna que conti que no hi ha res que sigui comparable a l'esplendor brillant de l'estel del matí (se suposa que és una cita d'en Calderón, però no he aconseguit trobar-ne l'original)
◊ mér var því ekki láandi, þó mig langaði til að komast burt af þessari eyðieyju og kvongast: per això no se'm pot prendre malament que sentís el desig d'anar-me'n d'aquella illa deserta i casar-me (L'original fa:   Wer kann mich also verdenken, dass meine Sehnsucht so heftig nach der Gesellschaft anderer ehrlichen Leute ankerte, um mich unter ihnen in guten Stand zu setzen, und eine tugendhafte Ehegattin auszulesen)
◊ eigi er það láandi (οὐ νέμεσις   +   inf.), þó Trójumenn og hinir fagurbrynhosuðu Akkear hafi langan tíma raunir þolað fyrir sakir slíkrar konu, þar sem hún er mjög lík í sjón hinum ódauðlegu gyðjum: no és blasmable que els troians i els aqueus de belles gamberes sofreixin penes tant de temps per una dona així ja que és molt semblant de cara a les deesses immortals (L'original fa:   οὐ νέμεσις Τρῶας καὶ ἐυκνήμιδας Ἀχαιοὺς ǁ τοιῇδ’ ἀμφὶ γυναικὶ πολὺν χρόνον ἄλγεα πάσχειν· ǁ αἰνῶς ἀθανάτῃσι θεῇς εἰς ὦπα ἔοικεν)
◊ þú mátt ekki gera hæðilegt erindi eða sendiför þessara manna; en áður var þér ekki láandi (νεμεσσητός -ή -όν   +   inf.), þó þú reiddist: no facis befa del missatge ni de l'ambaixada d'aquests home, que fins ara ningú no et podia blasmar que t'haguessis aïrat (L'original fa:   τῶν μὴ σύ γε μῦθον ἐλέγξῃς ǁ μηδὲ πόδας· πρὶν δ' οὔ τι νεμεσσητὸν κεχολῶσθαι)
◊ en þú, Agamemnon, ǁ átt og einnig hér eftir að vera sanngjarnari við aðra ǁ menn; því það er engum láandi, þó hann sættist við konungmann, ǁ þegar hann hefir að fyrra bragði reitt hann til reiði: però tu, Agamemnon, després d'aquests fets, també hauràs d'ésser més raonable en el tracte amb els altres homes, car a ningú no li és reprensible que es reconciliï amb una persona reial quan abans ha suscitat la seva ira (L'original fa:   Ἀτρεΐδη σὺ δ’ ἔπειτα δικαιότερος καὶ ἐπ’ ἄλλῳ ǁ ἔσσεαι. οὐ μὲν γάρ τι νεμεσσητὸν βασιλῆα ǁ ἄνδρ’ ἀπαρέσσασθαι ὅτε τις πρότερος χαλεπήνῃ)

láfi <m. láfa, láfar>:
<AGRICera f

lág·arfi <m. -arfa, -arfar>:
estel·lària deprimida (planta Stellaria humifusa)

lág·kúra <f. -kúru, pl. no hab.>:
superficialitat f, banalitat f (esp. en la forma de pensar i actuar, trivialitat)

lágkúru·legur, -leg, -legt <adj.>:
1. (flatneskjulegursuperficial, banal (trivial)
2. (grófur, dónalegurvulgar (groller)
◊ ómenningarlegur og lágkúrulegur maður: un home vulgar i sense cultura
♦ lágkúrulegur áróður: vulgar propaganda
3. (lítilmótlegur, auvirðilegurbaix -a, roí -ïna (indigne, vil, per dessota de la dignitat)
◊ — ...þeim hefur verið sleppt gegn því að þeir njósnuðu fyrir þessa sömu nazista. Trúirðu þessu virkilega? — Engan æsing, Íslendingur. Þetta er ekki spurning um trú heldur að komast að hinu sanna. Það er misjafn sauður í mörgu fé. — Sá hugsunarháttur er lágkúrulegur, ég var orðinn hvassyrtur. — Ég sagði ekki neitt, þú greipst fram í fyrir mér. — Og þú varst fljótur að taka undir. — Þú veist ekki um hvað þú ert að tala. Franz setti upp snúð og gekk á burt: — ...els varen amollar a canvi que fessin d'espia per als mateixos nazis. T'ho creus realment? — Tranquil, islandès. No és una qüestió de creure-ho o deixar-ho de creure, sinó d'arribar a la veritat. Com se sol dir, tots els ramats tenen la seva ovella esguerrada. — Aquesta manera de pensar és abjecta, li vaig dir incisivament. — Jo no he dit res: tu no m'has deixat acabar la frase que havia començat. — I a tu t'ha faltat temps per dir-hi la teva. — No saps de què estàs parlant. En Franz va posar cara de ja-t'ho-faràs i se'n va anar

lág·mark <n. -marks, -mörk>:
mínim m
♦ að lágmarki: com a mínim
♦ vera í lágmarki: estar en els seus mínims

lág·prússneska <f. -prússnesku, no comptable>:
(lágþýsk mállýskabaix-prussià m (dialecte baix-alemany)

lágt <adv.>:
baix
♦ fara lágt: <LOC FIGpassar sense fer [gaire] soroll
♦ leggjast (o: lúta) svo lágt að <+ inf.><LOC FIGhaver caigut -uda tan baix -a que... <+ inf.
♦ tala lágt: <LOC FIGparlar baix, parlar amb veu baixa, parlar fluixet (Mall.
♦ hvíla lágt í jörðu: <LOCdescansar colgat -ada dins la terra (mort)
♦ liggja lágt í sinni gröf: <LOCdescansar dins la seva tomba (mort)
♦ vera lagður lágt [í e-u]: <LOCésser dipositat -ada en una cosa (que està molt baixa)
◊ fjölmargir af þeim þorpsbúum, sem þá voru uppi, eru nú lagðir lágt í mold í kirkjugarðinum: moltíssims dels habitants del poble que vivien en aquell temps ara descansen colgats a la terra del cementiri
◊ hann var í jötu lagður lágt, en ríkir þó á himnum hátt: el van posar a una menjadora però tanmateix regna alt en el cel

lágtíðni·bylgja <f. -bylgju, -bylgjur. Emprat hab. en pl.>:
ona f de baixa freqüència

lágur, lág, lágt <adj.>:
baix -a
♦ lágur vexti: de petita estatura, baix -a [d'estatura]
♦ á lágu stigi: <LOC FIGa [un] baix nivell
♦ bera lægra hlut: <LOC FIGdur les de perdre, estar en desavantatge, endur-se'n la pitjor part
♦ tala lágri röddu: <LOC FIGparlar baix, parlar amb veu baixa, parlar fluixet (Mall.

lág·vaxinn, -vaxin, -vaxið: petit -a, d'estatura petita (d’estatura)

lág·þýska <f. -þýsku, no comptable>: baix-alemany m (llengua germànica)
	♦ → miðlágþýska “baix-alemany mitjà”

lág·þýskur, -þýsk, -þýskt <adj.>: baix-alemany -a

lán <n. láns, lán>:
1. <GENmanlleu m, préstec m
♦ bókin er í láni: el llibre està manllevat
♦ fá e-ð í láni: agafar una cosa manllevada, manllevar una cosa
2. <ECONpréstec m, crèdit m
3. (hamingjabona sort (bona fortuna)

lána <lána ~ lánum | lánaði ~ lánuðum | lánaðe-ð>:
deixar una cosa, prestar una cosa
♦ lána e-m e-ð: deixar una cosa [manllevada] a algú, prestar una cosa a algú
♦ lána e-ð hjá e-m: manllevar una cosa d'algú
♦ lána e-ð út: deixar [manllevada] una cosa, donar una cosa en préstec

lána·markaðar <m.pl -markaða>:
mercats m.pl de capital, mercats financers

lánast <lánast ~ lánumst | lánaðist ~ lánuðumst | lánast>:
anar bé, sortir bé
♦ honum lánast allt: tot li surt bé
◊ allt er hann gjörir lánast honum: tot el que fa, li surt bé (ʝat͡sˈlīaħ, יַצְלִיחַ)
♦ þetta lánast allt saman: sortirà tot bé, tot anirà bé

láns·hæfi <n. -hæfis, no comptable>:
<ECONsolvència f [de cara a tornar un crèdit]

lánshæfis·einkunnir <f.pl -eikunna>:
<ECONnota f de solvència, ràting m del deute
♦ lækka lánshæfiseinkunn e-s úr BBB+ í BBB-: rebaixar la nota del deute sobirà (o: la qualificació creditícia d'X de la nota BBB+ a la nota BBB-

láns·hæfur, -hæf, -hæft <adj.>:
<ECONsolvent [de cara a tornar un crèdit]

láns·kjör <n.pl -kjara>:
condicions f.pl del préstec, condicions creditícies

lánskjara·vísitala <f. -vísitölu, -vísitölur>:
(á Íslandiíndex m de variació de les condicions creditícies

lántöku·kostnaður <m. -kostnaðar, no comptable>:
cost m d'emprèstit

lárberja·lauf <n. -laufs, pl. no hab.>: <CULIN> [fulles f.pl de] llorer m

lá·réttur, -rétt, -rétt <adj.>:
horitzontal

lár·pera <f. -peru, -perur>: alvocat m (fruit de l'alvocater)

lárviðar·blað <n. -blaðs, -blöð>:
<CULINfulla f de llorer

lárviðar·lauf <n. -laufs, pl. no hab.>: <CULIN> [fulles f.pl de] llorer m

lárviðar·sveigur <m. -sveigs (o: -sveigar), -sveigar>:
corona f de llorer

lár·viður <m. -viðar, -viðir>: llorer m, llor m (arbre Laurus nobilis)

lás <m. láss, lásar>: pany m

lása·smiður <m. -smiðs, -smiðir>:
serraller m, manyà m

lásboga·skytta <f. -skyttu, -skyttur. Gen. pl.: -skyttna o: -skytta>:
ballester m (guerrer expert en l'ús de la ballesta)

lásboga·smiður <m. -smiðs, -smiðir>:
ballester m (fabricant de ballestes)

lás·bogi <m. -boga, -bogar>:
ballesta m

láta <læt ~ látum | lét ~ létum | látiðe-ð>: 1. posar una cosa
     2. deixar una cosa
        láta mig vera: deixa’m estar!
     3. fer <+ inf.> una cosa
     4. comportar-se
     5. láta e-ð í ljós: manifestar (revelar, fer avinent, palesar) una cosa
     6. láta e-ð af hendi: cedir una cosa
     7. láta e-m e-ð eftir: concedir una cosa a algú
     8. láta sér nægja: donar-se per satisfest, acontentar-se
     9. láta undan: cedir (transigir en una cosa, afluixar)
     10. láta vel að e-m: amanyagar algú
     11. láta vita: fer saber, informar d'una cosa
     12. láta várkunn við sig: fer-se perdonar, demanar perdó

látast <læst ~ látumst | lést ~ létumst | látist>: morir
        hún lést af sárum sínum í gærmorgun: va morir a conseqüència 
          de les seves ferides ahir al matí

lát·bragð <n. -bragðs, no comptable>:
1. <GENgesticulació f, gestos m.pl
2. (leiklistmímica f, pantomima f (art de mim)
3. (hegðun, atferlicomportament m, capteniment m, captinença f (forma de comportar-se en societat)
◊ hann hafði allfagra hönd og sterklegan handlegg og allt var hans látbragð kurteislegt: tenia unes mans molt boniques i uns braços forts i es captenia en tot amb distinció i cortesania

lįtbragšs·leikari <m. -leikara, -leikarar>: mim m, mima f (persona que 
          fa actuacions de mímica o pantomima)

lįtbragšs·leikur <m. -leiks, -leikir (o: -leikar)>: pantomima f, mim m,  
          mímica f (representació mímica)

lát·laust <adv.>:
incessantment, ininterrompudament

látur·selur <m. -sels, -selir>:
foca comuna (mamífer Phoca vitulina vitulina)

leðja <f. leðju, no comptable>: fang m

leðju·láki <m. -láka, -lákar>:
licodó m ofidi (peix Lycodonus ophidium)

leður <n. leðurs, leður>: cuir m, cuiro m



leður- <en compostos>: de cuiro



leður·blaka <f. -blöku, -blökur>: ratapinyada f (fleirt.: ratespinyades), 
          ratpenat m (fleirt.: ratspenats)

leður·buxur <f.pl -buxna>:
pantalons m.pl de cuir, calçons m.pl de cuiro (Bal.

leður·húð <f. -húðar, -húðir>:
<MEDderma m

leður·jakki <m. -jakka, -jakkar>:
jaqueta f de cuiro

leðurlíkis- <en compostos>:
de làtex

leðurlíkis·fatnaður <m. -fatnaðar, no comptable>:
roba f de làtex
◊ tvær bundnar stúlkur í leðurlíkisfatnaði. Leðurlíki getur verið áhugaefni blætisdýrkenda: dues noies fermades amb peces de làtex. El làtex pot ésser una afició dels fetitxistes

leður·ól <f. -ólar, -ólar>:
corretja f de cuir, corretja f de cuiro (Bal.

leður·stígvél <n. -stígvéls, -stígvél>:
bota f de cuiro

lefkó·granat <n. -granats, -granöt>:
<GEOLleucogranat m

lefkó·granít <n. -graníts, -granít>:
<GEOLleucogranit m

leg <n. -legs, -leg>: úter m, matriu f, mare f



legganga- <en compostos>: <MED> colpo-, colp-, vagin-, vaginal

legganga·blæðing <f. -blæðingar, -blæðingar>:
<MEDcolporràgia f

legganga·bólga <f. -bólgu, -bólgur>: colpitis f, vaginitis f

legganga·framfall <n. -framfalls, -framföll>:
<MEDprolapse m de la vagina, colpoptosi f

legganga·hvolf <n. -hvolfs, -hvolf>:
<MEDfòrnix m vaginal, fons m de sac vaginal

legganga·krampi <m. -krampa, -krampar>:
<MEDvaginisme m

legganga·munni <m. -munna, -munnar>:
<MEDorifici m vaginal, orifici m de la vagina

legganga- og blöðru·lögun <f. -lögunar, -laganir>:
<MEDcolpocistoplàstia f

legganga·op <n. -ops, -op>:
<MEDentrada f de la vagina

legganga·partur <m. -parts, -partar>:
<MEDmusell m (o: morro mde tenca, portio vaginalis uteri (o: cervici) (porció inferior del coll de l'úter)

legganga·saumur <m. -saums, -saumar>: colporràfia f

legganga·skurður <m. -skurðar, -skurðir>:
<MEDcolpotomia f

legganga·slímhúð <f. -slímhúðar, -slímhúðir>:
<MEDmucosa f vaginal

legganga·spegill <m. -spegils, -speglar>:
<MEDespècul m (o: espèculum mvaginal

legganga·speglun <f. -speglunar, -speglanir>:
<MEDcolposcòpia f

legganga·önd <f. -andar, -andir>:
<MEDvestíbul m de la vagina

leggja <legg ~ leggjum | lagði ~ lögðum | lagte-ð>: posar una cosa 
           (en posiciö horitzontal)
        leggja sig fram um að gera e-ð: esforçar-se molt per fer una cosa, 
          maldar amb gran esforç per fer una cosa
        leggja mikið upp úr e-u: donar molta d'importància a una cosa
        ég legg til að <+ subj.>...: proposo que <+ subj.>...
        leggja landið undir sig: conquerir un país
           Trajanus laggði undir sig Dakíu: Trajà va conquerir la Dàcia
        leggja á: penjar (el telèfon)

2. <af
♦ leggjast af: deposar-se
◊ lagðist af öll umferð um dalinn: es va suspendre tota circulació per la vall
♦ það leggst af að <+ inf.>s'abandona de <+ inf.>, es deixa de <+ inf.
♦ það lagðist af að „segja sögur“: es va abandonar el “contar històries i rondalles”, es va deixar de “contar històries i rondalles”
2. <á
♦ leggjast á e-ð: depredar una cosa
◊ urriði er ránfiskur sem leggst meðal annars á hornsíli og seiði: la truita és un depredador que depreda, entre d'altres, el jonqueter i alevins
♦ leggjast á e-n: <FIGrosegar algú per dins
◊ áhyggjurnar leggjast þungt á hann: les preocupacions el rosegaven
♦ leggjast á eitt um að <+ inf.>mobilitzar-se tots ensems per a <+ inf.>

leggstu: imperatiu de → leggjast “gitar-se”

leg·göng <n.pl -ganga>:
1. <MEDcanal m vaginal, conducte m vaginal
2. <MED, óeiginlegt fyrir skeiðvagina f
♦ sveppir í leggöngum: fongs vaginals
♦ útferð frá leggöngum: fluix m vaginal, leucorrea f

leg·háls <m. -háls, -hálsar>:
<MEDcoll uterí
♦ fæðing um legháls: <OBSTETpart m vaginal

leg·kaka <f. -köku, -kökur. Gen. pl.: -kakna o: -kaka>:
placenta f

legköku·spendýr <n. -spendýrs, -spendýr>:
<BIOLanimal placentari

legslímu·flakk <n. -flakks, -flökk>: <MED> endometriosi f

legslímu·villa <f. -villu, -villur>: <MED> endometriosi f

legu·bekkur <m. -bekks (o: -bekkjar), -bekkir>:
divan m, camaturca f (Mall.: cast., ekki ritm./no lit. (mena de sofà-llit)

legu·pláss <n. -pláss, -pláss>:
lloc m d'amarratge, amarrador m (de vaixell en el moll)

legu·rúm <n. -rúms, -rúm>: (í skipi, járnbrautarlest, flugvél o.s.fr.) llitera f 
           (llit de vaixell, tren, avió etc.)



leg·vatn <n. -vatns, pl. no hab.>: aigües f (líquid amniòtic)
        hvenær fór legvatnið? Quan va trencar / ha trencat aigües?

leiddur, leidd, leitt <adj.>:
menat -ada, portat -ada, conduït -ïda
♦ vera langt leiddur: <LOC FIGestar molt malalt (trobar-se a les portes de la mort)

leið <f. leiðar, leiðir>: 1. camí m 
        alla leið: [durant] tot el camí (sovint s'empra per a emfatitzar que 
           hom ha recorregut tot un camí per arribar fins al punt de destinació)
           alla leið til e-s: tot el camí/recorregut fins a...
        aðra leið: [bitllet] d'anada sola (o: de tornada sola)
        báðar leiðir: [bitllet d']anada i tornada
        á leiðinni ~ á leið: de camí, en camí
           á leið á sjúkrahús[ið]: de camí cap a l'hospital
           á leið til Íslands: de camí cap a Islàndia
           á leið frá París til Kairó: de camí de París cap al Caire
           á leið á markað: de camí cap a plaça (o: cap al mercat)
           á leið út í nám: de camí cap a l'escola
           á leið til læknis [vegna e-s]: de camí a cal metge [per una cosa]
           vera á leiðinni út [úr húsi ~ í innkaupaferð]: estar sortint de casa
           	 ~ voler sortir per anar a comprar
        á miðri leið: a mitjan camí
        fara leiðar sinar: anar fent el seu camí
        koma e-u til leiðar: dur a terme una cosa, portar a cap una cosa, 
          fer realitat una cosa
        í leiðinni: pel camí
           kaupa í matinn í leiðinni: fer la compra (o: comprar) pel camí
        stytta sér leið: escurçar-se el camí, prendre una drecera
        þér eruð á réttri leið: va bé (és al camí correcte)
        þér eruð á rangri leið: va malament (ha agafat el camí equivocat)
        stysta leið: el camí més curt
        vísa e-m leiðina: mostrar la direcció a algú
        þar skiljast leiðir: aquí se separen els [nostres] camins
     2. (um strætó) trajecte m (camí o recorregut d'autobús)
     3. (háttur) manera f (faisó)
        á sömu leið: de la mateixa manera, d'idèntica manera
        á þá leið: de la següent manera, d'aquesta manera
        á þessa leið: d'aquesta manera
        finna leið til að <+ inf.>: trobar la manera de <+ inf.>
        finna leið fram hjá e-u: trobar la manera d'evitar una cosa
        um leið: alhora, a l'ensems, al mateix temps
        um leið og... þá...: <conj. temp.> alhora que..., mentre [que]... (en català la segona 
           part de la correlació no té un indicador específic d'entrada)

leiða <leiði ~ leiðum | leiddi ~ leiddum | leitte-n>:
I. <Personal>: 
1. menar algú, conduir algú, guiar algú
◊ leiða barn: dur un infant [agafat] de la mà
♦ leiða e-n við hönd sér: portar algú agafat de la mà, menar algú de la mà
♦ leiða e-n til e-s: menar algú [fins] a...
♦ leiða e-n til sætis: portar algú al seu seient (p.e., l'acomodador, el cambrer etc.)
II. <preposicional>: 
:
♦ leiða hugann að e-u: <FIGpensar en una cosa, dirigir els pensaments cap a una cosa, donar voltes a una cosa
♦ leiða líkur að e-u: <FIGaportar proves (o: indicis) d'una cosa
♦ leiða rök að e-u: <FIGraonar una cosa amb arguments, demostrar una cosa amb arguments lògics, provar una cosa amb raons i arguments
♦ leiða tal að e-u: <FIGfer recaure la conversa en una una cosa, treure una cosa a col·lació, sortir a parlar d'una cosa, fer esment d'una cosa
♦ leiða getum (o: getu; o: getur) að e-u: <LOC FIGintentar esbrinar una cosa (mirar d'endevinar una cosa amb hipòtesis, imaginant-se el que va passar, argumentant-hi, fent-hi suposicions etc.)
af:
♦ leiða e-ð af sér: <FIGtenir una cosa com a resultat, comportar forçosament una cosa, provocar una cosa com a conseqüència
afvega:
♦ leiða e-n afvega: <FIGapartar algú del bon camí, menar algú pel mal camí
fyrir:
♦ leiða e-n fyrir rétt [vegna e-s]: <JURportar algú davant la justícia [per ...], portar algú als tribunals [per ...]
hjá:
♦ leiða e-ð hjá sér: <FIG#1. (líta fram hjá: ekki gera & ekki tala umdeixar de banda una cosa (ignorar-la, no parlar-ne & no fer-la); #2. (blanda sér ekki í, skipta sér ekki afno ficar-se en una cosa (no immiscir-s'hi)
♦ leiða hest sinn hjá e-u: <LOC FIGno ficar el nas en una cosa
í:
♦ leiða e-n í e-ð: menar algú a..., conduir algú a..., portar algú a...
♦ leiða e-n í freistni: temptar algú, induir algú a (o: en) temptació
◊ ...og eigi leið þú oss í freistni: ...i no ens deixis caure en la temptació
♦ leiða e-ð í ljós: <LOC FIG#1. (uppgötvaposar una cosa al descobert, palesar una cosa (revelar una cosa, descobrir una cosa): ♦ krufning hefur leitt í ljós að megindánarorsök Nathaniels Jones voru áverkar sem hann...: l'autòpsia ha revelat que la causa principal de la mort d'en Nathaniel Jones han estat les lesions que...; #2. (staðfestaanunciar una cosa, notificar una cosa (exposar, palesar): leiða hið rétta ~ hið sanna í ljós: mostrar els fets tal i com van ésser ~ la veritat
♦ leiða e-ð í lög: <JUR#1. (gera að lögum, taka upp inn í réttconvertir una cosa en llei (convertir en llei un reglament, una proposta de llei etc.): ♦ Alþingi hefur því ekki efnisleg áhrif á mótun yfir 80% af löggjöf ESB, sem Ísland er þó bundið af að leiða í lög: per això, el parlament no té influència substancial en el procés de desenvolupament del 80% de la legislació de la Unió Europea que Islàndia, això no obstant, està compromesa a convertir en llei pròpia; #2. (lögleiðalegalitzar una cosa (fer passar una cosa d'il·legal o alegal a legal): ♦ vændi var á Alþingi leitt í lög: el parlament va legalitzar la prostitució
undan:
♦ leiða e-n undan e-u: alliberar algú de...
◊ kommúnistaflokkurinn leiðir verkalýðinn undan oki fasismans: el partit comunista mena la classe obrera lluny del jou del feixisme
til:
♦ leiða til e-s: <FIGtenir com a resultat una cosa
♦ leiða (o: setja) e-m e-ð til sjónir: <LOC FIGfer veure una cosa a algú, fer entendre una cosa a algú, [fer] obrir els ulls a algú
III. <Impersonal>: 
1. inferir-se'n, derivar-se'n
♦ af því leiðir að <+ ind.>d'això se'n dedueix que <+ ind.

leiða·bók <f. -bókar, -bækur>: 1. guia f d'autobusos
        2. guia f de trens

leiða·buski <m. -buska, -buskar>:
tanarida f (planta Tanacetum vulgare syn. Chrysanthemum tanacetum syn. Chrysanthemum vulgare)

leiðar·bók <f. -bókar, -bækur>:
<MARdiari m de bord, quadern m de bitàcola

leiðar·korn <n. -korns, -korn>:
<BIOLcentrosoma m (geislaskaut)

leiðar·stjarna <f. -stjörnu, no comptable>:
estrella f polar, estel m del nord, estel m polar, estrela f polar (Val.

leiðast¹ <leiðist ~ leiðumst | leiddist ~ leiddumst | leiðst>:
1. anar agafats del braç, anar de bracet
◊ við leiddumst: anàvem de bracet, anàvem agafats del braç
2. ♦ láta leiðast til að <+ inf.>deixar-se convèncer per [a] (o: a; o: i) <+ inf.

leiðast² <leiðist | leiddist | leiðst  ║ Verb impers. amb subjecte lògic en datiu>:
           avorrir-se 
        leiðast hroðalega: avorrir-se terriblement
        mér leiðist: estic avorrit, m’avorreixo
        mér leiðist hann: [ell] m’avorreix

leið·beina <-beini ~ -beinum | -beindi ~ -beindum | -beinte-m>:
1. (segja til vegarguiar algú (indicar o mostrar el camí & dirigir, conduir algú)
2. (kenna, segja tilinstruir algú (donar instrucció & donar instruccions a algú)
♦ leiðbeina nema í starfsnáminu: dirigir-li les pràctiques a un estudiant
♦ leiðbeina nema í doktorsnáminu ~ leiðbeina doktorsnema: dirigir-li la tesi [doctoral] a un estudiant
♦ leiðbeina e-m í lokaverkefni: tutoritzar el treball de fi de grau d'un estudiant; dirigir la tesina d'un estudiant
♦ leiðbeina meistaranemum í lokaverkefni: tutoritzar el treball de fi de màster d'estudiants; dirigir la tesina d'un estudiant
3. (ráðleggja, veita ráðorientar (o: assessorar ) algú (donar consell o assessorament a algú, dirigir algú en sentit figurat)
♦ leiðbeina e-m í lífinu: guiar algú en la vida

leið·beinandi <m. -beinanda, -beinendur>:
1. <GENinstructor m, formador m, instructora f, formadora f
2. (kennari án háskólamenntunarmonitor m, monitora f (orientador, ensenyant amb formació no acadèmica, de curset o molt senzilla)
3. (í doktórsnámi, lokaverkefni, starfsnáminu o.s.fr.director m, directora f (de tesi doctoral o tesina & tutor de treball de fi de grau o de fi de màster)
♦ umsjónarmaður (o: umsjónarkennari) eða leiðbeinandi doktorsnáms: tutor o director de tesi doctoral

leið·beinandi, -beinandi, -beinandi <adj.>:
directiu -iva, que dirigeix
♦ leiðbeinandi meginreglur: directrius f.pl principals
♦ leiðbeinandi reglur: directrius f.pl

leið-beining <f.-beiningar>: 1. instrucció (manera com fer una cosa) 2. assessorament

leiði <m. leiða, no comptable>:
1. <GENavorriment m
♦ valda leiða: causar avorriment
2. (þreytacansament m (fatiga)

leiði <n. leiðis, leiði>:
sepultura f, tomba f, vas m (esp. Mall.) (sepulcre dins església, sagrat o necròpoli)
◊ stendur þar nú kirkja, sem leiði hans er, og er hann hinn helgasti maður kallaður: actualment hi ha una església allà on hi ha la seva sepultura i d'ell se'n diu que va ésser l'home més sant [del món]
◊ Ásmundur var heygður í Ásmundarleiði og lagður í skip og þræll hans hjá honum: l'Ásmundur fou enterrat a l'Ásmundarleiði [= Tomba de n'Ásmundur, convertida en topònim], on hi fou dipositat en un vaixell i amb ell, el seu esclau
♦ leiði hins óþekkta hermanns: la tomba del soldat desconegut

leiðindi <n.pl>: avorriment
        deyja úr leiðindum:  morir-se d'avorriment
        vera til leiðinda:  ésser un avorriment

leiðin·legur, -leg, -legt: 1. <GEN> avorrit -ida, tediós -osa
           drepandi leiðinlegur/leiðinleg/leiðinlegt: mortalment avorrit -ida
        2. (sorglegur) trist -a, apàtic -a
           leiðinlegar fréttir: notícies tristes
           okkur finnst þetta leiðinlegt: ho lamentem
           mér~honum/henni þykir þetta leiðinlegt: ho lamento / ho lamenta

leiðni <f. leiðni, no comptable>:
<ELECTR/FÍS & QUÍMconductivitat f
♦ leiðni vatns ~ kopars: la conductivitat de l'aigua ~ del coure
♦ → eðlisleiðni “conductivitat elèctrica”
♦ → hitaleiðni “conductivitat tèrmica (o: calòrica)
♦ → rafleiðni “conductància elèctrica”
♦ → varmaleiðni “conductivitat tèrmica (o: calòrica)

leiðsla <f. leiðslu, leiðslur> 1. (vatns- og gasleiðsla) canonada f (d'aigua, de gas)
        2. (rafmagnsleiðsla) cablejat elèctric (conjunt de cables per on circula l'electricitat)
        3. (rás) conducte m
        4. (miðilssvefn) trance m, trànsit m (de mèdium espiritista)
           komast ķ leišslu: entrar en trance (la mèdium)
        5. (ofurhrifning) èxtasi m (de místic o mística)
           komast ķ leišslu: assolir l'čxtasi (arribar a un estat d'čxtasi)
        6. (heimsókn til vítis eða hímnaríkis) visió f (esp. a l'Edat Mitjana, en la qual
           es visita l'infern, el cel etc.)
           Duggals leišsla: les visions de Tundal i de Trictelm
        7. (fjarhygli) encantament m (embadaliment, distracció)
           vera eins og ķ leišslu: estar com a embadalit -ida (o: esmaperdut -uda)

< leiðsla <f. leiðslu, leiðslur. Variant ortogràfica antiga: <leizla>:
funerals m.pl
◊ ...ok er vár leizla þá ekki aumlig, ef honum fylgja fimm ambáttir ok átta þjónar, er faðir minn gaf mér, ok þar brenna ok þeir, er drepnir váru með Sigurði: ...i els nostres funerals, llavors, no resultaran pas pobres si l'acompanyen cinc serves i vuit criats que mon pare em donà i si també hi cremen els qui van rebre mort amb en Sigurd

leiðslu·bókmenntir <f.pl -bókmennta>: literatura visionària (a l'Edat Mitjana)

leišslu·sżn <f. -sżnar, -sżnir>: <FIG> visió f

leið-sögn <f.-sagnar>: visita [guiada] (a un monument, un indret etc.)

        hvenær er næsta leiðsögn? Quan és la propera visita guiada?

leið·togi <m. -toga, -togar>:
líder m & f

leiður, leið, leitt: 1. (dapur) trist -a
        2. (leiðinlegur) avorrit -ida
            gera e-n leiðan: avorrir algú
            en bišin gerir mig leišan: perņ l'espera m'avorreix 
           (o: em provoca tedi, em fastigueja)
        3. (hveimleiður) malvist -a
           öllum leiður: malvist de tothom
        4. (þreyttur) tip -a (fastiguejat, fart)
           mér er e-ð leitt: estic tip de...
           gera e-n leiðan á e-u: <LOC FIG>  llevar a algú les ganes de...; 
              llevar a algú el gust de...
           gera e-m lífið leitt: <LOC FIG>  fer la vida impossible a algú, 
              fer avorrir la vida a algú
        4b. vera leiður á e-u:  estar tip -a d'una cosa
        4c. verða leiður á e-u: fartar-se d'una cosa, cansar-se d'una cosa
        5. mér er leitt: <LOC IMPERS> em sento malament (o: no em sento bé)
        6. mér þykir það leitt: <LOC IMPERS> ho lamento (o: em sap greu)
        7. það er leitt: <LOC IMPERS> [quina] llàstima!
◊ fjár síns, ǀ er fengit hefr, ǁ skyli-t maðr þǫrf þola; ǁ opt sparir leiðom, ǀ þat's hefir ljúfom hugat, ǁ mart gengr verr, enn varir: un home no hauria de patir privacions per no voler fer dispendi del cabal que hagi guanyat[, car] sovint hom estalvia per a les persones detestades allò que hom havia pensat que fos per a les persones estimades: moltes de coses van pitjor del que un espera i preveu (cf. Kuhn 1968³, pàg. 214: vara <...> swv. impers.: <...> jmd. sieht etw. voraus, erwartet od. vermutet etw. (Háv. 40))
◊ fann'k-a ek mildan mann ǀ eða svá matargóðan ǁ at ei væri þiggja þegit, ǁ eða síns fjár ǀ svági †...†, ǁ at leið sé laun, ef þægi: no he trobat mai un amfitrió tan generós amb el menjar ni un home tan pròdig que[, tanmateix,] no hagi volgut acceptar el que li regalaven (en contrapartida o no a la seva prodigalitat i/o generosa hospitalitat. Entenc þegit com a ac. sg. nt. de l'adjectiu verbal þeginn, þegin, þegit, o sigui,Geschenktes, cosa regalada, i no pas com a supí de þiggja), ni un home tan †munificent† (?. Llacuna textual; hi manca l'adjectiu. Atès el metre, hom esperaria un mot començat amb f- que signifiqués generós, desprès, munífic, d'on la meva traducció. Hermann Pálsson 1991:12, reconstrueix svá gi[afa] fúsan ‘disposat o inclinat a fer regals’, que considero semànticament versemblant, però poc probable mètricament en esguard de la distribució de les arsis que implica. Tanmateix, si tenim en compte l'estrofa 48, hi hauria pogut haver un adjectiu, començat amb f-, però que hagués significat exactament el contrari: gasiu, d'extremada parsimònia) amb el seu cabal a qui[, tanmateix,] un regal li hagi resultat detestable si el rebia (el missatge de l'estrofa fóra a tothom li agrada que li facin regals, fins i tot als qui ho tenen tot)
◊ ganga scal, ǀ skal-a gestr vera ǁ ey í einom stað; ǁ liúfr verðr leiðr, ǀ ef lengi sitr ǁ annars fletiom á: l'hoste cal que prossegueixi el seu camí, que no sigui hoste sempre a un únic i mateix lloc; [altrament,] si roman massa temps assegut als bancs d'altri, el benvolgut tornarà detestat (flet: Kuhn 1968³, pàg. 57 der teil des wohnhauses, wo die bänke u. tische stehn u. wo auch geschlafen wird (Ls. 46 - gegensatz gólf, wo die feuer brennen); meist inbegriff des hauses)

leif <f. leifar, leifar. Emprat hab. en pl.>:
resta f
♦ leifar af gömlum vegg: les restes d'un antic mur
♦ leifar þýska hersins: les restes de l'exèrcit alemany
♦ → matarleifar “deixalles [de menjar], roïssos”

leifs·auga <n. -auga, -augu>:
gallàrdia f, gallardia f  (planta Gaillardia aristata)

leiftra <leiftra ~ leiftrum | leiftraði ~ leiftruðum | leiftrað>:
1. <GENllampegar, fer llamps
♦ það leiftrar: llampega, fa llamps
2. (ljómallambrejar, llampeguejar (flamejar, llampegar, resplendir)

leiftrun <f. leiftrunar, leiftranir; pl. no hab.>:
llampeig m, llampuc m (Mall.
◊ leiftranir og eldglæringar: llampeigs i resplendors de focs

leiftur <m. leifturs, leiftrar>: dofí m de costats blancs de l'Atlàntic (mamífer
           Lagenorhynchus acutus syn. Delphinus acutus)

leiftur <n. leifturs, leiftur>: 1. (elding) llamp m
        2. (glampi) llampec m, llambre m (Mall.) (resplendor viva i ràpida)

leiftur·stríð <n. -stríðs, -stríð>:
guerra f llampec

leiga <f. leigu, leigur>: lloguer m
        taka e-ð á leigu: llogar una cosa

leigja <leigi ~ leigjum | leigði ~ leigðum | leigt>: 1. <e-ð>: llogar una cosa
           (adquirir el dret a emprar una cosa llogant-la)
           hvar get ég fengið leigðan bíl? On puc llogar un cotxe?
           leigja [sér] litla íbúð: llogar un piset
        2. <leigja e-ð [út]>: llogar una cosa (oferir el lloguer d'una cosa)
           leigja e-m e-ð: llogar una cosa a algú
           geymsluhólfið var leigt út fyrir tveimur vikum: la caixa de seguretat
           es va llogar fa dues setmanes

leigjandi <m. leigjanda, leigjendur>:
arrendatari m, arrendatària f

leigu·bifreið <f. -bifreiðar, -bifreiðar (o: -bifreiðir)>:
taxi m (leigubíll)

leigubifreiða·stöð <f. -stöðvar, -stöðvar>:
parada f de taxis (leigubílastöð)

leigubíla·staur <m. -staurs, -staurar>:
parada f de taxis (leigubílastöð)

leigubíla·stöð <f. -stöðvar, -stöðvar>:
parada f de taxis

leigu·bíll <m. -bíls, -bílar>:
taxi m
♦ taka leigubíl: agafar un taxi 
♦ taka leigubíl frá hótelinu til flugvallarins (o: á flugvöllinn)agafar un taxi de l'hotel a l'aeroport
♦ taka leigubíl heim til sín: agafar un taxi per anar a ca seva
♦ hringja á (o: í) leigubíl [fyrir e-n]: trucar (o: cridar) un taxi [per a algú]
♦ gætirðu fyrir mig hringt á nóttunni: que podria cridar-me un taxi?
♦ hringja á leigubíl til þess að komast heim: cridar un taxi per anar a casa

leigubíl·stjóri <m. -stjóra, -stjórar>: taxista m & f

leigubíls·ferð <f. -ferðar, -ferðir>:
carrera f de taxi, viatge m amb taxi

leigu·flug <n. -flugs, -flug>: [vol m] xàrter m

leigu·flugfélag <n. -flugfélags, -flugfélög>:
companyia f de vols xàrter, companyia f de xàrters

leigu·húsnæði <n. -húsnæðis, pl. no hab.>:
habitatge m de lloguer, habitatge llogat

leigu·íbúð <f. -íbúðar, -íbúðir>:
pis m de lloguer, pis llogat

leigu·liði <m. -liða, -liðar>:
arrendatari m, arrendatària f

leigu·morðingi <m. -morðingja, -morðingjar>:
assassí m a sou, assassina f a sou

leigu·penni <m. -penna, -pennar>:
negre m (escriptor que escriu a l'ombra obres que surten a nom d'un altre)

leigu·sali <m. -sala, -salar>:
[propietari] arrendador m, [propietària] arrendadora f (persona que lloga un edifici, habitatge etc. seu a una altra, amo o mestressa de l'habitatge que lloga)

leigu·samningur <m. -samnings, -samningar>: contracte m de lloguer

leigu·starfsmaður <m. -starfsmanns, -starfsmenn>:
treballador m temporal, treballadora f temporal (contractat a través d'ETT)

leigu·taki <m. -taka, -takar>:
llogater m, llogatera f, arrendatari m, arrendatària f (persona que viu de lloguer)

leigu·vél <f. -vélar, -vélar>: xàrter m (avió)

leikari <m. leikara, leikarar>:
1. <TEATR & CINEactor m, actriu f
2. (á hljóðfæriintèrpret m & f (persona que toca un instrument musical)

leik·fang <n. -fangs, -föng>: joguina f
        leikföng fyrir börn: joguines per a infants



leik·fimi <f. -fimi, no comptable>: gimnàstica f (a escola)
        vera í leikfimi: fer gimnàstica



leikfimi·hús <n. -húss, -hús>: gimnàs m



leikfimi·kennari <m. -kennara, -kennarar>: professor m d'educació física, 
          professora f d'educació física



leikfimi·salur <m. -salar, -salir>: sala f de gimnàstica

leikfimis·búningur <m. -búnings, -búningar>:
(fimleikabúningurvestit m de gimnàstica
◊ glennulegur leikfimisbúningur og Tweety. <...> af þeim sökum datt mér eitt ráð í hug... <...> en það er að fjárfesta í glennulegum leikfimisbúning, spóka mig um í honum í Movement (=Hreyfing) og reyna að vekja á mér athygli í strákaheiminum þannig: un vestit de gimnàstica descocat i en Piolín. Per aquesta raó, només se m'ha ocorregut un únic pla i aquest consisteix en invertir en un vestit de gimnàstica descocat i exhibir-m'hi amb ell al Movement (=Moviment) i mirar d'atreure d'aquesta manera i cap a mi l'atenció del món dels nois

leik·grind <f. -grindar, -grindur>:
parc m [per a nen petit] (gàbia d'infant)

leik·hús <n. -húss, -hús>: teatre m (edifici)

leikhús·gagnrýnandi <m. -gagnrýnanda, -gagnrýnendur>:
crític m teatral, crítica f teatral

leikhús·kíkir <m. -kíkis, -kíkjar>: prismàtics m.pl de teatre & òpera

leikhús·sýning <f. -sýningar, -sýningar>:
representació f teatral

leik·höfundur <m. -höfundar, -höfundar>:
autor m teatral, autora f teatral

leikinn, leikin, leikið <adj.>:
1. <GENjugat -ada
◊ heimaleikurinn, sem var leikinn í mikilli þoku...: el partit de tornada, jugat enmig d'una gran boira...
2. (hlutverkinterpretat -ada (paper)
◊ frú Dalloway sem er leikin af Nicole Kidman...: la senyora Dalloway, interpretada per Nicole Kidman...
3. (færhàbil, destre -a (expert)
◊ leikinn sæfari: un expert navegant, un hàbil navegant (que sap navegar amb perícia)
♦ leikinn í e-u: destre en una cosa, expert en una cosa
♦ leikinn við e-ð: destre en una cosa, expert en una cosa
♦ leikinn við að <+ inf.>: ésser hàbil <+ part. pres.
◊ Picasso var leikinn við að mála og teikna allt frá barnsaldri: en Picasso, ja des de la seva infantesa, va ésser destre pintant-ho i dibuixant-ho tot

leik·kona <f. -konu, -konur. Gen. pl.: -kvenna>:
actriu f

leik·rit <n. -rits, -rit>: obra f de teatre, peça f de teatre

leikrita·höfundur <m. -höfundar, -höfundar>:
dramaturg m, dramaturga f, autor m teatral, autora f teatral

leik·skáld <n. -skálds, -skáld>:
dramaturg m, dramaturga f, autor m teatral, autora f teatral

leikskóla·kennari <m. -kennara, -kennarar>:
puericultor m [diplomat], puericultora f [diplomada], <FAMmestre m de guarderia, mestra f de guarderia

leik·skóli <m. -skóla, -skólar>: guarderia f

leik·skrá <f. -skrár, -skrár>: programa m (de teatre & òpera)

leik·stýra <-stýri ~ -stýrum | -stýrði ~ -stýrðum | -stýrte-m ~ e-u>:
dirigir algú ~ una cosa (algú = actor, actriu; una cosa = orquestra, pel·lícula, programa de televisió etc.
◊ hann mun leikstýra næstu James Bond mynd: dirigirà la propera pel·lícula de James Bond

leikur <m. leiks, leikir>: 1. <GEN & FIG> joc m
           kalla e-n til leiks: <FIG> #1. convocar algú a participar 
              (en alguna cosa); #2. involucrar algú
           (en l'acció de pel·lícula, trama de novel·la etc.)
           skerast inn í leikinn: <FIG> involucrar-se, intervenir 
             (en l'acció de pel·lícula, trama de novel·la etc.)
        2. (í skák) jugada f (moviment de jugador d'escacs)
           eiga leik: [haver de] moure, [haver de] jugar 
             (tocar fer la jugada a un dels dos jugadors d'escacs)
           þú átt leik: tu mous (o: jugues tu)
        3. (á sviði) actuació f (d'actor a escenari o pel·lícula)
        4. (leikrit) peça f de teatre (drama etc.)
        5. (knattspyrnu-, körfuknattleikur o.s.fr.) partit m (matx de futbol, bàsquet etc.)



leikur <m. leiks, leikar>: 1. (íþróttakeppni) competició f (esportiva)
        2. (viðureign) lluita f (enfrontament, combat)
           ójafn leikur: lluita desigual

leik·vangur <m. -vangs, -vangar>:
teatre m (grec, romà. Per al teatre modern, → leikhús)
◊ öll borgin komst í uppnám, menn þustu hver um annan til leikvangsins og...: i tota la ciutat s'omplí de confusió, i es precipitaren en massa al teatre...
◊ ...sendu einnig til hans og báðu hann að hætta sér ekki inn á leikvanginn: li enviaren a dir que no s'exposés anant al teatre
  El vocable islandès tradueix el mot grec θέατρον dels Actes dels Apòstols 19,29 i 19,31. La versió islandesa del 1540 del Nou Testament empra al terme → sjónarflötur.  


leir <m. leirs, leirtegundir>: 1. <GEN> fang m
           hann gengur yfir landstjóra sem leir, eins og leirkerasmiður treður deigulmó:
           trepitja els sàtrapes com fang, com el terrissaire pasta amb els peus l'argila
        2. (pottaraleir, deigulmór) argila f (de gerrer)
           brenndur leir: terra cuita, terracota f, terrissa f, test m (Bal.)
           þaninn leir: argila expandida

leir- <en compostos>:
de terrissa, d'argila cuita, de terracota, de test

leira <f. leiru, leirur>:
1. <GENfanguissar m, fangar m
2. leirur <f.pl leirna (o: leira)>: (svæði þar sem einkum er að finna mélu (silt) og fíngerðan sand sem vatn flýtur yfir — einkum á flóð*maresmes m.pl de marea (watt, mareny o terreny tarquimós, constituït de sorra i al·luvió, que s'inunda durant la marea alta)

Leira <f. Leiru, no comptable>:
Loira f (riu de França)

leir·bað <n. -baðs, -baöð>:
bany m de fang

leir·borinn, -borin, -borið <adj.>:
argilós -osa
◊ leirborinn jarðvegur: sòl argilós

leir·brosma <f. -brosmu, -brosmur>:
bròtola vermella, mòllera vermella (Bal.), urofici vermell (o: roig) (peix Urophycis chuss)

leir·brot <n. -brots, -brot>:
test m (bocí d'objecte de terrissa)

leir·burður <m. -burðar, no comptable>:
versots m.pl, versos m.pl de pa sucat amb oli, versos atrotinats

leir·dúfa <f. -dúfu, -dúfur>:
plat m (objecte de terrissa emprat en el tir al plat)

leirdúfu·skotkeppni <f. -skotkeppni, -skotkeppnir>:
campionat m de tir al plat

leir·fígúra <f. -fígúru, -fígúrur>:
figureta f de terrisa, figureta f de fang

leir·fótur <m. -fótar, -fætur>:
1. <GENpeu m de terrissa
♦ glertertudiskur með leirfæti: tartera f de vidre amb peu de terrissa
2. <FIGpeu m de fang
♦ risi (o: kolossur) á leirfótum: <LOC FIGgegant m amb peus de fang

leir·gedda <f. -geddu, -geddur>:
àmia f  (peix Amia calva)

leir·her <m. -hers, -herir>:
exèrcit m de terracota

leir·hver <m. -hvers, -hverir>:
<GEOLbassal m (o: badina f; o: toll m) de fang bullent

leir·höfuð <n. -höfuðs, -höfuð>:
cap m de terracota

leir·kenndur, -kennd, -kennt <adj.>: argil·laci -àcia, argilós -osa, argilenc -a

leir·ker <n. -kers, -ker. Gen. pl.: -kerja (o: -kera); dat.pl.: -kerjum (o: -kerum)>:
gerra f de terrissa (o: d'argila -Bal.-)
◊ en hengi allur þungi föðurættar hans sig á hann með niðjum sínum og skyldmennum, öll smákerin (kɔl   kəˈlēi̯   ha-qqāˈtˤān, כֹּל כְּלֵי הַקָּטָן), eigi aðeins skálarnar, heldur og öll leirkerin (wə-ˈʕaδ   ˌkāl־kəˈlēi̯   ha-nnəβāˈlīm, וְעַד, כָּל-כְּלֵי הַנְּבָלִים)però s'hi penjarà a sobre tot el pes de la casa paterna —parents propers i llunyans—, tota la petita vaixella, i no només les copes, ans també totes les gerres de terrissa

leirkera·gerð <f. -gerðar, -gerðir>: ceràmica f (com a fabricació d'utensilis d'argila)

leirkera·smíði <f. -smíði, no comptable>: ceràmica f, terrisseria f, 
           canteria f (Val.) (esp. com a ofici)

leirkera·smiður <m. -smiðs, -smiðir>: terrissaire m & f

leir·krukka <f. -krukku, -krukkur>:
pot m de terrissa

leir·krús <f. -krúsar, -krúsir>:
gerra f de terrisa

leir·list <f. -listar, no comptable>: ceràmica f (com a art)

leirlista·maður <m. -manns, -menn>: ceramista m & f

leir·ljós, -ljós, -ljóst <adj.>:
isabel·la (color de pelatge de cavall)
♦ leirljós hestur: un cavall de color isabel·la

leir·munir <m.pl -muna>: objectes m.pl de ceràmica

leir·pottur <m. -potts, -pottar>:
greixonera f de terrissa, cassola f de terrissa, tupí m de terrissa

leir·rækja <f. -rækju, -rækjur. Gen. pl.: -rækna o: -rækja>:
gamba borda  (crustaci Solenocera membranacea)

leir·skáld <n. -skálds, -skáld>:
poeta m de pa sucat amb oli, poetessa f de pa sucat amb oli, poetastre m, poetastra f

leir·skífur <f.pl -skífna (o: -skífa)>:
<GEOLlutita f físsil, pelita f (flöguberg)

leir·slabbi <m. -slabba, -slabbar>:
brema f [comuna]  (peix Abramis brama)

leir·steind <f. -steindar, -steindir>:
<GEOLroca argilosa  (com ara la terra de paraire, la bentonita, la caolinita etc.)

leir·steinn <m. -steinn, -steinar>:
1. <GEOLargil·lita f
2. (sólþurrkaður múrsteinntova f (rajola gruixuda de fang cru, assecada al sol)
♦ sólbrenndur (o: sólþurrkaður) leirsteinn: tova [assecada al sol]
◊ húsin eru byggð úr sólbrenndum leirsteini: les cases són de tova assecada al sol
◊ mikill fjöldi húsa í borginni er byggður [úr] sólþurrkuðum leirsteinum: un gran nombre de cases de la ciutat són fetes de toves assecades al sol

leir·stokkinn, -stokkin, -stokkið <adj.>:
esquitxat -ada de fang, tacat -ada de fang

leir·stytta <f. -styttu, -styttur>:
estatueta f de terrisa, estatueta f de fang

leir·tau <n. -taus, no comptable>:
vaixella f, plats m.pl, pisa f

leirugur, leirug, leirugt <adj.>:
1. <GENfangós -osa, llotós -osa, ple -ena de fang
◊ leirugur vegur: un camí enfangat
2. (leirkenndurargilós -osa (argilenc)

leiru·maðkur <m. -maðks, -maðkar>:
arenícola m (qualsevol individu del gènere d'anèl·lids poliquets Arenicola)
♦ → sandmaðkur “arenícola marí, cuc de sorra”

leir·vara <f. -vöru, -vörur. Emprat hab. en pl.>:
objectes m.pl de terrissa 

leir·völlur <m. -vallar, -vellir>: <ESPORT> pista f de terra batuda (esp. pista de tennis)

leista <f. leistu, leistur>:
*llengua f de gos, *palaia grisa (peix Glyptocephalus cynoglossus) (langlúra)

leista·koli <m. -kola, -kolar>:
*llengua f de gos, *palaia grisa (peix Glyptocephalus cynoglossus) (langlúra)

leisti <m. leista, leistar>:
variant de → leistur “forma de sabater”

leistur <m. leists, leistar>:
1. (til skósmíða, skóleisturforma f (motlle de sabater)
2. (háleistur (upp á miðjan kálfa), hálfsokkurmitjó alt (fins aprox. a mitjan ventre de la cama)
◊ gatslitnir leistar: mitjons foradats [per l'ús]
♦ vera e-m leistur í annan skó: <LOC FIGésser-li un problema a algú
3. (framleisturpuntera f (part anterior o davantera de mitjó o calça, que cobreix els dits del peu)

leit <f. leitar, leitir>:
1. <GENcerca m, recerca f, <& ritm./lit.questa f, cercada f (Mall., Men.
♦ fara e-s á leit við e-n: adreçar-se (o: dirigir-se; o: recórrer) a algú per una cosa
♦ fara þess á leit að <+ inf.>mirar de <+ inf.>, intentar de <+ inf.>, cercar de <+ inf.>
♦ í leit að e-u: en cerca d'una cosa, a la recerca d'una cosa
◊ “Í leit að glötuðum tíma” eftir Marcel Proust: “A la recerca del temps perdut” de Marcel Proust
♦ koma í leitirnar: aparèixer, trobar-se, ésser trobat -ada
◊ gamlar myndir koma í leitirnar: apareixen fotos antigues
♦ leitin að heilaga gralnum (o: að hinum heilaga gral)<HIST LITERla questa del sant Graal
♦ það er leit að öðru eins: <LOC FIGés insòlit, és raríssim
♦ leit og björgun: rescat i salvament (de persones perdudes, p.e., a la muntanya o a la mar, o en perill de mort)
2. leitir <f.pl leita>: (smölunles ‘cercades’ f.pl (replec anual, fet per la tardor, de les ovelles que han estat pasturant a lloure per les muntanyes durant l'estiu)

leit:
1ª i 3ª pers. sg. del pretèrit ind. de líta “mirar”

leita¹:
gen. pl. de → leit “recerca, cercada”

leita² <leita ~ leitum | leitaði ~ leituðum | leitað>:
buscar, <& ritm./lit. & Bal. & Alguercercar
◊ biðjið, og yður mun gefast, leitið, og þér munuð finna, knýið á, og fyrir yður mun upp lokið verða: demaneu, i us serà donat; cerqueu, i trobareu; truqueu, i us obriran
◊ því að hver sá öðlast, sem biður, sá finnur, sem leitar, og fyrir þeim, sem á knýr, mun upp lokið verða: perquè tot aquell qui demana, rep, i qui cerca, troba; i a qui truca, li obren
♦ leita að e-u ~ e-m: cercar una cosa ~ algú (cosa = objecte, substantiu concret)
◊ á marga vegu ert þú sá sem ég er að leita að, Sveinn: Sveinn, en molts d'aspectes ets l'home que estic cercant
◊ leita að [nýrri] vinnu: cercar [una nova] feina
◊ leita að eiginkonu: cercar dona (per casar-s'hi)
◊ leita að eiginkonu sinni: cercar la seva dona
Amb datiu ètic:
♦ leita sér að vinnu erlendis: cercar feina a l'estranger, buscar-se feina a l'estranger
♦ leita á e-n: #1. (ráðast áescometre algú (abordar, envestir, atacar & per fer-li una proposta, demanar-li alguna cosa etc.)#2. (vera nærgöngull við e-nimportunar algú (molestar & ésser carregós)#3. (móðgaofendre algú (ésser ofensiu)
◊ menn skyldu aldrei leita á aðra, allra síst gesti eða gamalmenni: mai no s'hauria d'ofendre ningú i al menys de tot, hostes o vells
◊ hann kvaðst eigi á aðra leita mundu að fyrra bragði "en eigi veit eg," segir hann, "hversu mér bregður við ef aðrir leita á mig": va dir que ell no seria el primer a ofendre un altre, però “no sé pas”, va dir, “com reaccionaré si d'altres m'ofenen a mi”
♦ leita á e-n með e-ð: escometre algú per demanar-li una cosa
♦ leita á við e-n: sol·licitar una cosa d'algú
♦ leita á fund e-s: anar a trobar-se amb algú
♦ leita á e-m: escorcollar algú
♦ leita eftir e-u: cercar una cosa (cosa = substantiu abstracte)
◊ leita eftir sannleikanum: cercar la veritat
♦ leita eftir e-u við e-n: demanar una cosa a algú (adreçar-se a algú per sol·licitar-ne o demanar-li alguna cosa)
♦ leita e-s: <& ritm./lit.cercar una cosa ~ algú
♦ leita hælis: cercar refugi, refugiar-se
♦ leita læknis: anar a veure un metge, fer-se visitar per un metge
♦ leita ráða til e-s: cercar consell en algú, anar a consultar algú
♦ leita upplýsinga: cercar informació
♦ leita e-s í: cercar un mitjà per a atènyer un objectiu determinat
◊ og leitaði Þórður mjög margs í að hugga hana og var vel til hennar: i en Þórður va intentar moltíssimes de coses (va intentar de tot per a consolar-la, va cercar de consolar-la de totes les maneres que poguéper a consolar-la a ella i era bo amb ella
◊ svá segir mér hugr um at þær einar fébœtr verði er oss mun meins í leitat: tinc el pressentiment que les úniques compensacions econòmiques [que acceptaran] seran les qui tinguin per objectiu fer-nos mal
♦ leita fyrir sér [að e-u]: estar mirant-se de trobar una cosa (anar cercant sense presses, remirant-s'hi, una feina, un habitatge etc. que agradin o vagin bé)
◊ ég kom heim í byrjun apríl og leitaði fyrir mér með vinnu fyrst á Austurlandi: vaig tornar a casa a l'abril i he estat mirant-m'ho per veure si trobo primer una feina a l'Austurland
♦ leita sér lífs: mirar de salvar-se, cercar la salvació (de la pròpia vida)
♦ leita sér lækninga: [haver d']anar al metge (cercant la curació d'un mal que hom té)
♦ leita til e-s: recórrer a algú
♦ leita til hægri ~ vinstri: tirar (o: desviar-se) cap a la dreta ~ l'esquerra (subjecte: roda, aparell, pilota llençada, serrell de cabells etc.)
♦ leita til e-s staðar: refugiar-se a algun lloc
♦ leita e-ð ~ e-n uppi: estar cercant una cosa ~ algú, estar mirant de trobar una cosa ~ algú

leitar·flokkur <m. -flokks, -flokkar>:
equip m de cerca, patrulla f de [re]cerca (de persona desapareguda o perduda)

leitar·heimild <f. -heimildar, -heimildir>:
<JURordre f d'escorcoll

leitast <leitast ~ leitumst | leitaðist ~ leituðumst | leitastvið að <+ inf.>>:
maldar a <+ inf.> una cosa, esforçar-se per <+ inf.> una cosa
◊ hann (= Gaudíleitaðist við að finna mynstur í náttúrunni sem hann gæti nýtt við sköpun sína: ell (= en Gaudís'esforçava per trobar en la natura models que pogués aprofitar en la seva creació

leiti <n. leitis, leiti>:
[petit] turó m, tossal m, [petit] pujol m
♦ á hinu leitinu: d'altra banda, en canvi
♦ á næsta leiti: a prop, en la rodalia

leitt:
nom & ac. sg. nt. forts de → leiður, leið, leitt “tip -a”

leka <lek ~ lekum | lak ~ lákum | lekið>:
1. (drjúpadegotar (caure un líquid gota a gota)
♦ kraninn lekur án afláts: l'aixeta degota incessantment
♦ þakið lekur: hi ha una gotera
♦ það lekur úr nefinu á e-m: el nas li degota (com a conseqüència d'un refredat)
♦ það (o: vatnið) lekur úr rörinu í grunninn: la canonada té una fuita d'aigua i la deixa anar als fonaments de la casa
♦ það lekur úr loftinu: hi ha una gotera
♦ leka niður: <FIGdebilitar-se, afeblir-se
2. <MARfer aigua, tenir una via d'aigua
♦ báturinn lekur: la barca fa aigua
♦ vatnið lekur úr þvottavélinni: la rentadora fa aigua, a la rentadora li escapa aigua
3. <FIGfiltrar-se
♦ fréttin lak [út]: la notícia s'ha filtrat, la notícia ha traspuat a fora
♦ leka fréttinni í blaðið]: filtrar una notícia al diari

leka·liði <m. -liða, -liðar>:
<ELECTR[interruptor m] diferencial m, protector m de sobretensions (en quadre elèctric)

lekanda·augnbólga <f. -augnbólgu, no comptable>:
<MEDoftàlmia gonocòccica

lekandi <m. lekanda, no comptable>:
<MEDgonorrea f

leki <m. leka, lekar>:
1. <GENfuita f [de líquid] (fissura per on s'escola un líquid & líquid escolat)
♦ → gasleki “fuita de gas”
2. (þaklekigotera f (fissura al sostre per on s'escola l'aigua de pluja)
♦ leki úr þaki: aigua de la gotera
◊ fatan er enn undir lekanum og handklæði út um allt: la galleda encara és a sota de la gotera i pertot al seu voltant hi ha tovalloles
♦ setja undir leka[nn]: #1. <GENposar una galleda sota una gotera#2. <FIGposar una mica d'esparadrap, fer un pedaç (recórrer a una solució d'emergència, però no definitiva)
♦ sjá við lekanum: FIGprevenir un mal
3. <MARvia f d'aigua
♦ leki kom að skipinu: el vaixell va fer aigua, es va obrir una via d'aigua al vaixell
4. (um fréttfiltració f (de notícia, p.e., a la premsa)
5. (dreittill, smásopiglopet m, xispa f (cast. (petita quantitat de beguda, esp. alcohòlica)
◊ áttu leka?: que tindries un glopet?

lektor <m. lektor, lektorar>:
[professor] lector m, [professora] lectora f (classe de professor d'universitat)

lekur, lek, lekt <adj.>:
1. <GENque deixa passar l'aigua
♦ þakið er lekt: hi ha una gotera
♦ þakið er orðið lekt: ha sortit una gotera
2. <MARque té una via d'aigua, que fa aigua
♦ báturinn er lekur: la barca fa aigua

lemja <lem ~ lemjum | lamdi ~ lömdum | lamið>:
1. <e-ð>: batre una cosa (fins a esbocinar-la o fer-la malbé & amb cops forts, produint un soroll fort)
◊ haglið lamdi allan jarðargróða og braut hvert tré merkurinnar: el calabruix va batre tota l'herba i trossejà tots els arbres de la plana
◊ þat var opt um vetrinn at Þorgils heyrði lamit úti um þekjuna: durant l'hivern, sovint s'esdevenia que en Þorgils sentia que pegaven uns cops forts a la teulada (un mort revenidor o draugr que hi volia entrar)
2. <e-n [í e-ð]>: pegar a algú [a <+ part del cos>] amb acarnissament, baldar algú a cops (carregar algú de cops, atupar-lo o pegar-li fins a causar-li [greus] ferides)
◊ hann lömdu þeir í höfuðið og svívirtu: li van badar el cap a cops i el van ultratjar
♦ vera allur lurkum laminn: <LOC FIGtenir tot el cos adolorit com si li haguessin clavat una bona bastonada
♦ lemja e-n grjóti: apedregar algú
◊ og Móse talaði við Ísraelsmenn, og þeir leiddu lastmælandann út fyrir herbúðirnar og lömdu hann grjóti: i en Moïsès va parlar als israelites i ells van fer sortir el blasfem fora del campament i el van apedregar
◊ og allur Ísrael lamdi hann grjóti, og þeir brenndu þá í eldi og grýttu þá: i tot Israel el va apedregar, els van cremar a la foguera i van cobrir-los de pedres
♦ lemja e-n grjóti til bana: apedregar algú fins a matar-lo (grýta)
◊ ...en allur Ísrael lamdi hann grjóti til bana: ...però tot Israel el va apedregar fins a la mort

lemjandi, lemjandi, lemjandi <adj.>:
<FIGtorrencial
♦ lemjandi rigning: pluja f torrencial

lemstra <lemstra ~ lemstrum | lemstraði ~ lemstruðum | lemstraðe-n>:
baldar algú, esguerrar algú, desgraciar [físicament] algú, mutilar algú

lemstraður, lemstruð, lemstrað <adj.>:
baldat -ada
◊ þegar ég lá á spítalanum á Einglandi, allur kraminn og lemstraður bæði innvortis og útvortis eftir slysið, þá gerði ég þeim sem stjórnar líftórunni í fólki tvö boð ef hann vildi hjálpa mér að verða aftur að manneskju: després de l'accident, mentre era a l'hospital d'Anglaterra, baldat i destrossat, tant interiorment com físicament, vaig fer dues promeses al qui decideix sobre les vides de la gent si m'ajudava a tornar a ésser una persona

lemstrun <f. lemstrunar, pl. no hab.>:
esguerrament m, desgraciament m, mutilació f

lend <f. lendar, lendar>:
1. <GENgropa f
2. lendar <f.pl lenda>: ronyonada f, ronyons m.pl (regió lumbar)

lenda <f. lendu, lendur. Gen. pl.: lendna o: lenda>:
[extensió f de] terra f

lenda- <en compostos>:
<MEDlumbar, osfio-, osfi-

lenda <lendi ~ lendum | lenti ~ lentum | lent>:
1. <GENanar a parar
♦ lenda á steini: anar a topar amb una pedra, anar a petar contra una pedra
♦ lenda í e-u: anar a raure en..., acabar en...
♦ lenda í vandræðum: acabar ficat en dificultats
♦ lenda ofan í skurð: caure dins una rasa
♦ lenda e-u saman: <LOC impersonal. Subj. lògic en datiutopar dues coses entre si, col·lidir dues coses
♦ þeim lenti saman: han tingut una col·lisió, han xocat
♦ það lenti á honum: <FIGva acabar per haver-se'n d'encarregar ell, al final ho va haver de fer ell, li ho van passar a ell
2. (um flugvélaterrar (avió)
♦ vélin lenti: l'avió ha aterrat (subjecte: avió
♦ flugmaðurinn lenti vélinni: el pilot ha aterrat (o: ha fet aterrar) l'avió (subjecte: persona que mena l'avió
♦ lenda á sjónum: amarar (hidroavió)
♦ lenda á tunglinum: allunar (nau espacial)
3. (um skipatracar (vaixell)

lenda·liður <m. -liðar (o: -liðs), -liðir>:
<MEDvèrtebra f lumbar

lenda·skýla <f. -skýlu, -skýlur. Gen. pl.: -skýlna o: -skýla>:
tapall m, tapaculs m

lenda·svæði <n. -svæðis, -svæði>:
<MEDregió f lumbar

lendur, lend, lent <adj.>:
<HISTenfeudat -ada, investit -ida amb un feu
♦ lendur maður: home ligi, feudatari (o: feudater) m, baró m de senyoria (càrrec nobiliari de la Noruega medieval. El lendr maðr era un vassall feudatari directe del rei de Noruega. Per sobre dels lendir menn hi havia els jarlar. El mot significa aproximadament home terrat, és a dir, home al qual el rei ha donat terra. A la segona meitat del segle XIII el terme es veié substituït pel gal·licisme barún, de tal manera que lendr maðr, barún i hersir es poden considerar sinònims per a designar el grau més baix de l'escalafó feudal noruec)
◊ Ólafur konungur fór er voraði út til sævar og lét búa skip sín og stefndi til sín liði og fór um vorið allt út eftir Víkinni til Líðandisness og allt fór hann norður á Hörðaland, sendi þá orð lendum mönnum og nefndi alla hina ríkustu menn úr héruðum og bjó þá ferð sem veglegast er hann fór í mót festarkonu sinni: quan va arribar la primavera, el rei Olau se'n va anar a la mar i hi féu aparellar els seus vaixells i convocar la seva host i, durant aquella primavera, va navegar resseguint la costa de la Víkin fins al cap de Líðandisnes i d'aquí es dirigí cap al nord, fins a arribar al Hörðaland on va enviar missatges als seus feudataris i va convocar tots els homes més poderosos d'aquelles regions (a fi que l'acompanyessin en el seu viatgei va preparar el seu viatge amb molta de magnificència ja que anava a l'encontre de la seva promesa (de la seva núvia, de la seva futura dona

lengi <adv>: 1. [durant] molt de temps
           hve (o: hvað; o: hversu) lengi...?: 1. quant de temps fa que...?;
           quin temps fa que...? (referent temporal: passat)
        2. quant de temps...? fins quan...? (referent temporal: futur)
           hve (o: hversu) lengi ætlar þú að misnota þolinmæði vora (o: okkar)?: fins quan 
              abusaràs de la nostra paciència?
        3. ekki lengi: ja no
           hann býr ekki lengi á þessum stað: ja no viu aquí
        4. svo lengi sem X ekki <subj.>: mentre X no <subj.>
♦ hversu lengi enn hyggst þú misbjóða þolinmæði vorri, Catilína?: fins quan abusaràs de la nostra paciència, Catilina?
♦ helst til lengi: durant força temps, durant molt de temps
◊ «ek mun nú verða, Egill!» sagði hann, «at bera ábyrgð fyrir hlut mínum; ef ek drep saklausa menn, þá verð ek at svara því við guð; en þó er nú svá komit þínum hag, at ekki mun nú stoða, Egill!» sagði hann, «at fara með dirfð ok stirðlæti; tekit höfum vér þik nú svá í fangelsi; mun nú segja verða slíkt sem yfir hefir liðit, þótt eigi sé fagrt, sem mik varir at sé. Munu vér nú nærr gangaz um eptirleitina; skaltu nú segja um skipsögn þá, er vér hyggjum, at þú ok þínir menn hafir myrða en tekit féit til þín; hefir þetta nú œrit lengi leynt verit (variant: ...en tekit féit til þín, hefir þetta helzt til lengi leynt verit); höfum vér ok,» sagði konungr, «komit í þann stað, er vér hyggjum, at þetta hafi unnit verit»: 
◊ eftir þetta ríður Skeggi á Miklabæ um náttina og gengur inn með brugðnu sverði og að hvílu Þórhalls og bað húsfreyju upp standa, kvað hana helsti lengi hafa sæmt við klækismann þann. Hún gerði svo. Hún bað Þórhalli griða. Hann kvað mannfýlu þá helst til lengi lifað hafa: 

lengst <adv. en grau comparatiu delengi>:
fa molt de temps

lengur <adv. en grau comparatiu delengi>:
més temps
♦ ekki lengur: ja no
♦ miklu lengur: molt més temps

lens <adj. inv.>:
<FAM = uppgefinnacabat -ada, mort -a, retut -uda (Bal.
♦ ég er lens: estic mort
♦ vera lens á e-u: <LOC FIGtenir X esgotat -ada, estar eixut -a de X

lensa <f. lensu, lensur>:
<MILllança f

lensu·knapi <m. -knapa, -knapar>:
<TAUROMpicador m

lensu·lúpína <f. -lúpínu, -lúpínur>: llobí bord, llobí blau, tramús blau,
           tramusser blau, llobí m de flor blava, llobí australià 
           (planta Lupinus angustifolius)

< lepra <f. lepru, no comptable>:
lepra f, llebrosia f
Kolr var kallaðr kroppinbakr. Hann átti þrjá kostgripi: Þat var sverð, svá góðr gripr, at ekki var betra borit í þann tíma. Sverðit hét Angrvaðill. Annarr gripr var gullhringr, er Glæsir hét. Þriði var horn. Þat var náttúra drykkjar þess, er í var neðra gólfi, at hverr, sem af drakk, fekk vanheilsu þá, er lepra heitir, ok óminni svá mikit, at hann mundi engan þann hlut, sem áðr hafði verit, en ef drukkit var af efra hlut hornsins, þá bœttist þegar: al Kolr li deien el Geperut. Tenia tres objectes preciosos: El primer era una espasa tan bona que no n'hi havia cap altra de millor en aquell temps. Aquesta espasa es deia Angrvaðill. El segon objecte era un anell o braçalet d'or que es deia Glæsir. El tercer objecte era una banya. La natura de la beguda continguda a la part inferior d'aquesta banya era tal que tot aquell que en begués es contagiava de la malaltia que es diu lepra, i s'apoderava de & # 233; ell una desmemòria tan gran que que no recordava absolutament res del que que li hagués esdevingut anteriorment, però si, en canvi, bevia la cervesa de la part superior de la banya, es recuperava immediatament [de la lepra i de la desmemòria]

lerkašur, lerkuš, lerkaš: 1. malmès -esa, malparat -ada, ferit -ida (després d'haver caigut,
           tingut un accident, haver-se copejat amb alguna cosa etc.)
        2. <fig> fastiguejat -ada
        3. (mjög þreyttur) baldat -ada, retut -uda (Mall.) (extenuat, esgotat)

lesa <les ~ lesum | las ~ lásum | lesið>: 1. llegir
        2. <e-ð> llegir una cosa
        4. lesa sér til um e-ð: llegir sobre un tema per saber-ne més, familiaritzar-se amb un tema llegint
        3. <uppúr e-u> llegir fragments escollits d'una cosa
           lesa uppúr verkum sínum: fer una lectura (pública) de fragments de les seves obres

lesandi <m. lesanda, lesendur>: lector m, lectora f
        halda lesandanum föngnum: captivar [l'atenció d]el lector

lesast <lest ~ lesumst | last ~ lásumst | lesist>: llegir-se
        lesist fyrir notkun: llegeixi's abans d'usar

lesbía <f. lesbíu, lesbíur. Gen. pl.: lesbía>:
lesbiana f

les-geisladiskur <m. -disks, -diskar>: (CD-ROM diskur) CD-ROM m

les·gleraugu <n.pl -augna>:
ulleres f.pl de vista cansada, ulleres f.pl per llegir
♦ les- og vinnugleraugu: ulleres per llegir i fer feina de prop

lessa <f. lessu, lessur>:
<FAMbollera f  (lesbiana)

lest <f. lestar, lestir>:
1. (járnbrautarlesttren m (de ferrocarril)
♦ bíða eftir lestinni: esperar el tren
♦ lest til Barselónu: tren a Barcelona
♦ með lest: amb tren, per tren
♦ missa af lestinni: perdre el tren
♦ vera búinn að missa af lestinni: <FIGhaver perdut el tren
♦ ná lestinni: [aconseguir] agafar el tren
♦ skipta um lest: fer transbordament
♦ stökkva fyrir lest: tirar-se a un tren, saltar davant un tren (per matar-se)
2. (lestarrúmespai m de càrrega, bodega f [de càrrega] (cast.(de vaixell, no compartimentat)
♦ í lest: a la bodega de càrrega
3. (hólf í lestarrúmi skipsinstanc m (de vaixell, compartimentat)
◊ þá voru enn um 67 þúsund tonn af olíu í lestum skipsins: encara hi havia unes 67 mil tones de petroli en els tancs del vaixell
4. (smálest, tonntona f (pes)
♦ ensk (o: bresk; o: löng) lest: tona anglesa (o: britànica) (1.016 quilos)
5. (kaupmannalestcaravana f (de mercaders)
6. (burðardýraröð, hestaröðrècua f (o: rècula) (de bèsties de càrrega)
♦ reka lestina: <LOC FIGésser el darrer de la fila, tancar la columna
7. lestir <f.pl lesta>: <HISTlestir, època de l'any (juny-juliol) en què els pagesos anaven als kaupstaðir a vendre-hi llurs productes
♦ á lestum: a la temporada de les lestir, per les lestir
8. (farmur, fragtcàrrec m de nau, càrrega f (carregament)
9. (byrðifeix m, càrrega f (somada, fardell)
  A l'Edat Mitjana, la tona norrena equivalia a 10 o 12 lliures de nau o skippund. L'skippund variava entre els 148 quilos, si fa no fa, i els 185 quilos.  
     

lestar·fyrirtæki <n. -fyrirtækis, -fyrirtæki>: empresa ferroviària

lestar·hleri <m. -hlera, -hlerar>:
<MAR & AERONÀUTtapa f d'escotilla, quarter m d'escotilla, [porta f de l']escotilla f de la bodega de càrrega

lestar·hristingur <m. -hristings, -hristingar>:
sacsada f del tren, sotragueig m del tren

lestar·samband <n. -sambands, -sambönd>:
connexió f de tren[s], connexió ferroviària
♦ neðanjarðarlestar- og lestarsambönd: <FERROles connexions ferroviàries i amb metro

lestar·skrölt <n. -skrölts, no comptable>:
tracaleig m del tren

lestar·stöð <f. -stöðvar, -stöðvar>:
estació f de tren
♦ lestarstöðin í Tarragónu: l'estació de Tarragona
♦ rútu- og lestarstöðin: l'estació de tren i d'autobusos

lestar·vagn <m. -vagns, -vagnar>: vagó m de tren

Lestrýgóni <m. Lestrýgóna, Lestrýgónar>:
<MITOL CLASSLestrígon m
♦ Lestrýgónarnir: els Lestrígons

lestur <m. lesturs (o: lestrar), lestrar>:
1. <GENlectura f
♦ lesa e-m lestinn: <LOC FIGcantar-li les quaranta a algú
2. (námestudi m (aprenentatge de lliçó, preparació de classe)
3. (tínslacollida f, recollida f (arreplegament de flors, de fruits, de baies)
4. (ráðningdesxiframent m (descodificació)

leti <f. leti, pl. no hab.>: peresa f

letingi <m. letingja, letingjar>:
mandrós m, mandrosa f, peresós m, peresosa f, gallofo m, gallofa f, gandul m, gandula f

letur·humar <m.-humars, -humrar>: escamarlà <m> (crustaci Nephrops norvegicus)



letur·skerkir <m.-skerkis, -skerkar>: bacoreta <f> (peix Euthynnus alletteratus)

Levíaþan <m. Levíaþans, no comptable>:
<variant arcaica de → Levjatan “Leviatan”
◊ mun eigi þú draga Levíaþan á öngli eða bora kinnur hans með baugi?: Per ventura pescaràs tu el Leviatan amb un ham o travessaràs les seves galtes amb una anella?

Levjatan <m. Levjatans, no comptable>:
Leviatan m (liwyāθān ,לִוְיָתָן)
◊ þeir sem bölva deginum, formæli henni, - þeir sem leiknir eru í að egna Levjatan: que els qui maleeixen el dia, la maleeixin a ella - els [mateixos] que són destres a provocar el Leviatan
◊ á þeim degi mun Drottinn með hinu harða, mikla og sterka sverði sínu hegna Levjatan, hinum flughraða dreka, Levjatan, hinum bugðótta dreka, og bana sjóskrímslinu: aquell dia, el Senyor colpirà amb la seva forta, gran i dura espasa el Leviatan per a castigar-lo, el drac de vol rabent, Leviatan, el drac tortuós i matarà el monstre marí
◊ þú klaufst hafið með mætti þínum, þú braust sundur höfuð drekans á vatninu, þú molaðir sundur hausa Levjatans, gafst hann dýrum eyðimerkurinnar að æti: tu vas fendre amb el teu poder la mar, tu vas trencar el cap del drac de les aigües, tu vas esclafar els caps del Leviatan i el donares a les bèsties del desert perquè el devoressin
◊ þar fara skipin um og Levjatan, er þú hefir skapað til þess að leika sér þar: hi naveguen els vaixells i s'hi passeja el Leviatan que tu vas crear perquè hi jugués

levsít <n. levsíts, no comptable>:
<GEOLleucita f 

leyfa <leyfi ~ leyfum | leyfði ~ leyfðum | leyfte-ð>:
permetre una cosa
♦ leyfa e-m e-ð: permetre una cosa a algú
♦ leyfa sér e-ð: permetre's una cosa
♦ leyfa sér að <+ inf.>: permetre's [de] <+ inf.>
♦ leyfa e-u að gerast: permetre que passi una cosa
◊ ...úr því að hann hefði leyft nauðguninni að gerast: ...atès que havia permès que s'esdevingués la violació

leyfður, leyfð, leyft <adj.>:
permès -esa

leyfis·leysi <n. -leysis, no comptable>:
manca f de permís o autorització
♦ í leyfisleysi: sense permís, sense autorització, no autoritzat -ada
♦ fara inn í húsið í leyfisleysi: entrar dins la casa sense permís
♦ hafa e-ð eftir í leyfisleysi: citar una cosa sense [la deguda] autorització

leyna <leyni ~ leynum | leyndi ~ leyndum | leynte-u>:
amagar una cosa
◊ þá verður Elísabet hafandi og leyndi hún því fimm mánuður: Llavors l'Elisabet va quedar embarassada i ho va amagar durant cinc mesos
◊ en eftir þessa daga varð Elísabet kona hans þunguð, og hún leyndi sér í fimm mánuði : i passats aquests dies, l'Elisabet, sa dona, va quedar embarassada i durant cinc mesos es va estar amagada
◊ leyna kvíða sínum: amagar la seva ansietat
♦ leyna e-n e-u: <& FIGamagar una cosa a algú
♦ e-ð fer leynt: <LOC FIGuna cosa es manté en secret
♦ hann leynir á sér: <LOC FIGamaga més del que mostra per defora (en ell hi ha més que no sembla, és una persona més enigmàtica que no sembla)

leynast <leynist ~ leynumst | leyndist ~ leyndumst | leynst>:
amagar-se


leynd <f. leyndar, leyndir>: 1. (launung) secret m
           með leynd: en secret
           leggja (o: draga) leynd á e-ð: <FIG> amagar una cosa, ocultar una cosa
           tala ekki í leyndum: parlar obertament
        2. (leynistaður) amagatall m (indret ocult)
           í leyndum: a] d'amagat, sigilosament (en un amagatall, sense que ningú no se n'adoni)
           b] <FIG> a l'ombra (sense fer-ne ostentació)

leyndar·dómur <m. -dóms, -dómar>: 1. <GEN> misteri m
        2. (launung, leyndarmál) secret m

leyndar·mál <n. -máls, -mál>:
secret m
♦ búa yfir [skelfilegu] leyndarmáli: guardar (o: amagar) un [terrible] secret
♦ ljóstra upp leyndarmáli: revelar un secret
♦ þegja yfir leyndarmálinu: guardar el secret

leyndur, leynd, leynt <adj.>:
amagat -ada, ocult -a
♦ það fer leynt með e-ð: una cosa és mantinguda en secret (o: amagada)
♦ leynt og ljóst: en públic i en secret, obertament i d'amagat

leyni·gyðingdómur <m. -gyðingdóms, no comptable>: criptojudaisme m

leyni·gyðingur <m. -gyðings, -gyðingar>: criptojueu m, criptojueva f

leyni·göng <n.pl -ganga>:
passadís secret

leyni·lega <adv.>: secretament, en secret



leyni·legur, -leg, -legt: secret -a

leyni·malva <f. -mölvu, -mölvur>:
malva f de fulla rodona, malva f de fulla petita (planta Malva neglecta syn. Malva rotundifolia syn. Malva pusilla)

leyni·skytta <f. -skyttu, -skyttur. Gen. pl.: -skyttna o: -skytta>:
franctirador m, franctiradora f

leyni·stígur <m. -stígs, -stígar (o: -stígir)>:
sendera secreta, sender secret, senda secreta

leysa: 1. <+ac>: desfermar

        2. < úr +dat>: resoldre

leysan·legur, -leg, -legt <adj.>:
soluble

leysast <leysist ~ leysumst | leystist ~ leystumst | leyst>:
1. (hnútur, flækja í garnidesfer-se (nus)
2. (fangi & band af pakkadesfermar-se (persona fermada & fil de paquet)
♦ hann var leystur úr böndunum: el van desfermar, el van deslligar
3. (gáta, krossgáta, vandi, vandamál, deila, dæmiresoldre's (endevinalla, enigma, mots encreuats, dificultat, problema, problema matemàtic, disputa)
4. <leysast upp>dissoldre's (GEN & FIG)
♦ sykurinn leysist upp í kaffinu ~ mjólkinni ~ vatninu ~ munninum: el sucre es dissol en el cafè ~ la llet ~ l'aigua ~ la boca
♦ mótmælendurnir leystust upp: els manifestants es van dissoldre
♦ mótmælin var leyst upp án fyrirvara af lögreglunni: la manifestació fou dissolta sense previ avís per la policia

leysingar·vatn <n. -vatns, -vötn. Pl. no hab.>:
aigua f procedent de la fosa de la neu

leysing <f. leysingar, leysingar>:
dissolució f (acte o acció de dissoldre's)

leysir <m. leysis, leysar>:
<QUÍMdissolvent m, diluent m

leysni <f. leysni, no comptable>:
(í tölvuskjámresolució f (de pantalla d'ordinador)

leyti <n. leytis, no comptable>: 1. (tillit) relació f, aspecte m, respecte m
        aš einhverju leyti: d'alguna manera
        aš flestu leyti: en la majoria d'aspectes, majorment
        aš hįlfu leyti: a mitges, a contracor
        aš litlu leyti: força poc, en petita mesura, mínimament
        að mestu leyti: majoritąriament
        aš miklu leyti: per la meva banda, pel que fa a mi
        aš mínu leyti: en gran mesura, en gran part
        að mörgu leyti: en molts d'aspectes
        að nokkru leyti: parcialment, en certa manera, fins a un cert punt
        að vissu leyti: en cert sentit, en certa manera
        að ýmsu leyti: en molts d'aspectes
        aš þessu ~ því leyti: en aquest aspecte (o: sentit), respecte d'això
        að öðru leyti: a part d'això, a banda d'això, això de banda, en ultra, 
           en un altre aspecte
        að öllu leyti: #1. totalment; #2. en tots els aspectes, 
           des de tots els punts de vista
        ég, fyrir mitt leyti...: jo, per la meva banda... (o: pel que fa a mi...)
    2. (tími) hora f (en què aproximadament se sol fer una cosa)
        hvert leyti?: quan, si fa no fa?; devés quan (Mall.)
        um þetta leyti...: devés aquesta hora (Mall.)
        um sama leyti...: devés la mateixa hora (Mall.)
        um hvaða leyti...?: devés quina hora...?
        um svipað leyti [og...]: aproximadament al mateix temps [que...]
        um žetta leyti: devés aquesta hora
    3. En aquest sentit sol aparčixer formant compņsits:
        um kvöldmatarleytiš: devés l’hora de sopar
        um jólaleytiš: pels volts del nadal
    4. Amb especificació de les hores, s'empra per a designar l’hora aproximada 
           en quč es fa o es farą una cosa. En l’ortografia actual, 
           el mot se sol aglutinar al numeral que indica l’hora
        um nķuleytiš: cap a les nou, devés les nou (Bal)
        um sexleytiš ķ kvöld: cap allą a les sis del vespre, devés les sis del vespre (Bal)
    5. Forma unitats conjuncionals modals del tipus:
        aš žvķ leyti aš : en la mesura que 
        aš žvķ leyti sem : en la mesura que 
        aš svo miklu leyti sem: en la mesura que, en tant que
        um það leyti sem...: si fa no fa en el moment que, aproximadament quan

<m. lés, léar>:
1. <variant arcaica de → ljár “falcella”
◊ en þá er Kormákur kom að skáladyrum skaraði ofan léinn (excepte Cleasby/Vigfússon, tots els editors llegeixen: ljáinn) og mætti hann sverðinu og brotnaði í mikið skarð: i llavors, quan en Kormákur, en entrar, va passar per la porta de l'skáli, la dalla va relliscar i en caure va pegar contra l'espasa i es va fer una bona osca
◊ eftir það tekur hann að slá með ákefð; í annað sinn hvetur hann ljá sinn og gerir enn hark nokkuð og sefur Finnbogi. Hann fer síðan og slær. Hið þriðja sinn hvetur Sleggja ljá sinn og miklu mest. Var léinn bæði mikill og sterkur sem hinir bestu knífar: després d'això, es va posar a segar amb ràbia; esmola per segona vegada la seva falcella i en fer-ho, torna a fer soroll, però en Finnbogi dorm que te dorm. Se'n va i torna a posar-se a segar. Per tercera vegada en Mall (malnomesmola la falcella i en fer-ho, fa més soroll que no les altres vegades abans. La seva falcella era grossa i ferma com els millors ganivets
2. <MILITgarfi m d'abordatge (stafnlé)
◊ Ívar krækti stafnljá um Gregoríus þar sem hann var mjóstur og hnykkti að sér og hörfaði Gregoríus að borðinu út en léinn upp eftir síðunni og var við sjálft að hann mundi krækja hann fyrir borð: l'Ivar va aconseguir enganxar en Gregoríus amb un garfi d'abordatge pel tou del ventre i el va estirar cap a si i en Gregoríus va començar a moure's cap al bordatge de la nau, però el garfi d'abordatge va relliscar cap a un costat i si no hagués estat per això, ell l'hauria aconseguit estirar amb el garfi fins a fer-lo caure per la borda
 
lé[i] “falcella” ← germ. *lεwan & *lεwēn
A. Singular
  Llengua antiga   Llengua moderna  
N lé, lée, léi   ljár  
A liá, ljá   ljá  
G liá, ljá, lés, ljás   ljás  
D liá, ljá   ljá  
 
B. Plural:
  Llengua antiga   Llengua moderna  
N léar   ljáir  
A liá, ljá   ljái  
G liá, ljá   ljáa  
D liám, ljám   ljáum  
 

léður, léð, léð <adj.>:
deixat -ada en préstec, manllevat -ada

léns·heiti <n. -heitis, -heiti>:
<INFORMnom m de domini

lé·reft <n. -refts, -reft>:
llenç m, drap m (Bal.) (cf. els arcaics rift, valarift i rifti)

létta <létti ~ léttum | létti ~ léttum | -létt>:
I. <personal>:
A. <absolut> (o:) <[af] e-u>:
1. (hættacessar de fer, aturar-se de fer (el que s'ha començat a fer. En aquest sentit apareix emprat sovint amb el significat de ‘fer un alto en el camí, no aturar-se pel camí’)
Ólöf kvað það vel vera. Þá er Kolfinnur þóttist vita að ekki mundi verða útgangan Búa sneri hann þá á braut og hans menn. Létti hann þá eigi fyrr en hann kom heim og undi illa við sína ferð. Þegar er Kolfinnur sneri braut frá einstiginu bætist Búa augnaverkjarins: l’Ólöf li va dir que estava bé [que no ho fes]. Quan en Kolfinnur se'n va adonar que en Búi no sortiria pas a fora, ell i els seus homes se'n tornaren d'allà. No va fer cap alto enlloc fins que va arribar a cases i estava molt descontent com havia anat la seva empresa (expedició, viatge). Tan bon punt en Kolfinnur se'n va haver anat del caminoi [que menava fins a la cova d'en Búi], el mal d'ulls d'en Búi va desaparèixer
ok at endaðri þessari sǫgu koma í hellinn sjau skessur með bitrligum skálmum ok hlaupa at Gríði ok hǫggva til hennar bæði hart ok tíðum. Hildr var nú ákafliga hrædd. Illugi veitir Gríði dugnað ok hǫggr til þeira bæði ótt ok tíðum, ok eigi léttir hann fyrr en þau hafa drepit þær allar, ok brennir þær allar á báli: i en haver acabat aquesta història, set skessur, armades amb coltellassos esmolats, varen entrar dins la cova i hi envestiren corrents la Gríðr i li assestaren cops de coltellàs espessos i forts. La Hildr en aquells moments estava terriblement espantada. L'Illugi va prestar ajut a la Gríðr assestant cops [d'espasa] contra les skessur, espessos i violents, i no va parar de fer-ho fins haver-les mort totes. I [després] les va cremar toters a una foguera
ok svá var gert sem Oddr mælti fyrir, ok var honum fœrðr belgrinn, þá er búinn var. Þar bar hann í ofan ǫrvar sínar, ok eigi léttir hann af, fyrr en fullr var belgrinn. Þat var miklu fleira ok meira en annarra manna skeyti. Boga fekk hann sér at því skapi: i es va fer així com disposava l'Oddr i li portaren el bót (fet amb la pell del boc) quan estigué preparat. Hi va ficar les seves fletxes i no va parar de ficar-n'hi fins que el bót en fou ple. Eren molt més projectils, i més grossos, que els dels altres. Es va procurar un arc de la mateixa mena
♦ létta ferðinni: fer un alto o aturar-se en el camí, no anar directament -sense aturar-se- al lloc de destinació
Illugi gengr ekki at síðr ok bar flagð þetta langa leið, þar til hann kemr at einum stórum steini. Hann keyrir flagðit niðr við steininn svá hart, at hryggrinn brotnar, ok lét hún svá líf sitt. Létti hann eigi sinni ferð fyrr en hann kemr heim. Hildr, móðir hans, var úti, er hann kom heim. Illugi var þá ófrýnn: l’Illugi, això no obstant, caminava (continuava caminant) i va portar [a me coll] aquest flagð una bona tirada fins que va arribar a una gran roca. Allà va trabucar el flagð amb tanta de força contra la roca que li va trencar l'espinada i així fou com el flagð va morir. L'Illugi no va afluixar gens el seu camí fins a arribar a cases. La Hildr, sa mare, era a fora quan ell va arribar a casa. L'’Illugi estava de mal humor
2. <létta e-m ~ e-u><FIGalleugerir una cosa, procurar alleujament a algú
♦ létta kvölunum (també: kvalirnar) e-s: <MEDalleujar (o: mitigar) els dolors d'algú (Bal.(malaltia, dolor, mal)
♦ létta meini e-s: <MEDalleujar (o: mitigar) el mal d'algú (Bal.(malaltia, dolor, mal)
í sveit Hrafns varð maður þrotráða er hét Marteinn og var Brandsson. Hann hafði steinsótt svo að því mátti hann ei þurft sækja er steinninn féll fyrir getnaðarliðu hans. Síðan tók Hrafn við honum og hafði hann með sér lengi og létti hans meini með mikilli íþrótt. Og svo sótti meinið að honum að hann var banvænn og lá bólginn sem naut. Og þá heimti Hrafn til sín presta sína og þá menn er vitrastir voru með honum og spurði hvort þeim þótti sjá maður fram kominn fyrir vanmegnis sakir. En allir sögðu að þeim þótti hann ráðinn til bana nema aðgerðir væru hafðar. En Hrafn sagði að hann mundi til taka með guðs forsjá og þeirra atkvæði. Ok þá fór hann höndum um hann og kenndi steinsins í kviðinum og færði hann frá í getnaðarliðinn svo sem hann mátti og batt síðan fyrir ofan með hörþræði svo að eigi skyldi upp þoka steinninn og öðrum þræði batt hann fyrir framan steininn. Og þá bað hann, at allir skyldu syngja fimm Pater noster [Faðir vor], þeir er inni voru, áður hann veitti aðgerðina. Og síðan skar hann um endilangt með knífi og tók í brott tvo steina. Síðan batt hann viðsmjör við sárið og græddi hann [p. 889] svo að hann varð heill (SS II, Hrafns saga hins sérstaka, cap. 4, pàgs. 888-889): a la comarca d'en Hrafn, un home, de nom Marteinn Brandsson, va quedar en la misèria. Tenia pedres al ronyó de manera que, per això, no podia fer les seves necessitats ja que la pedra li tapava la sortida de la bufeta. En Hrafn el va acollir a casa seva i l'hi va allotjar molt de temps i va alleujar el seu mal amb gran perícia. Però la malaltia el va arribar a turmentar de tal manera que cuitava morir i jeia inflat com un bou. I aleshores en Hrafn va cridar a casa seva els seus preveres i els homes que eren els més savis dels qui s'estaven amb ell i els va preguntar si els semblava que aquell home es trobava a prop de la mort a causa de la seva malaltia. I tots ells li digueren que consideraven que moriria del cert si no s'hi intervenia mèdicament [d'alguna manera]. I en Hrafn va dir que, atesa llur decisió (dictamen), ell ho faria amb l'ajut de la divina providència. Aleshores va fregar el cos d'aquell home amb les seves mans i va sentir la pedra en el ventre (aquí = dins la bufeta?) i la va moure d'on era cap a l'interior del penis de l'home tant com va poder i després va lligar el penis amb un fil de lli, de manera que la pedra no pogués recular cap a la bufeta, i després va lligar el penis, just davant on era la pedra, amb un altre fil. I llavors va pregar que tots els qui hi havia allà dedins, cantessin cinc parenostres abans que ell no comencés l'operació. I tot seguit amb un ganivet va fer un tall longitudinal al penis i en va treure dues pedres. Tot seguit, va lligar viðsmjör a la ferida (va embenar la ferida després d'untar-la d'oli?) i va curar aquell home de manera que es va guarir (vocabulari: #1. fram kominn: Cf. en Baetke 19874, pàg. 159: fram-kominn adj. <...> 2. dem Tode nahe <...>; #2. vanmegin, vanmegni: Cf. en Baetke 19874, pàg. 695: van-megin n. = van-máttr. van-máttr m.   Schwäche, Krankheit, Siechtum. Considero que es tracta d'un calc del llatí infirmitas; #3. ráðinn til bana: Cf. en Baetke 19874, pàg. 483: ráðinn til dauða zum Tode bestimmt, dem Tode verfallen; #4. aðgerð: Cf. en Baetke 19874, pàg. 31: at-gerð f. <...> 2 ärztliche Behandlung, Eingriff <...> sótt atgerðalaus Krankheit, gegen die nichts unternommen wird; #5. ráðinn til bana: Cf. en Baetke 19874, pàg. 483: ráðinn til dauða zum Tode bestimmt, dem Tode verfallen )
♦ létta af e-m áhyggjunum: alleujar algú de les seves preocupacions;(perdre pes)
♦ létta af e-m háðung og skömm: allunyar d'algú burles i vergonya, treure-li de sobre a algú befes i vergonya
♦ létta oki af þjóðinni: deslliurar el poble d'un jou, i vergonya, treure-li de sobre al poble el seu jou
♦ létta byrði <= Dat.> e-s (o: af e-m;  á e-m)<LOC FIGdescarregar algú[ d'un pes], alleugerir el pòndol d'algú (Bal.(fer més suportable la seva càrrega o deslliurar-lo de la seva càrrega)
3. <létta e-u>(lyfta & FIGaixecar una cosa (sollevar, alçar & FIG)
♦ létta akkerum: <NÀUTllevar les àncores
♦ létta fæti: aixecar una cama
því næst hljóp fram köttur einn grár á hallargólfið og heldur mikill, en Þór gekk til og tók hendi sinni niður undir miðjan kviðinn og lyfti upp, en köttturinn beygði kenginn svo sem Þór rétti upp höndina. En er Þór seildist svo langt upp sem hann mátti lengst, þá létti kötturinn einum fæti, og fær Þór eigi framið þennan leik: tot seguit, va saltar al [mig del] terra de la höll un gat gris i força gran, i en Tor s'hi acostà i li va posar una mà sota el ventre per aixecar-lo, però el gat va anar arquejant l'esquena tant com en Tor aixecava la seva mà. I quan en Tor va haver aixecat la mà tant com podia, el gat [només] alçava una pota i en Tor no va poder pas guanyar (lit:. dur a terme) aquell joc
♦ létta umsátrinu: aixecar el setge
 
B. <amb complement en acusatiu>:
1. <létta e-ð>(gera léttarialleugerir una cosa, fer una cosa més lleugera (llevar-li pes)
♦ létta skipið: alleugerir un vaixell, alleujar [el vaixell] (descarregar-ne mercaderia o tripulació perquè perdi pes i evitar el perill d'anar a fons o per augmentar-ne la maniobrabilitat)
eftir það bað Þórður létta skipin og búast til róðrar. Var þá þegar skipað hversu skipin skyldi fram leggja. Var þá tekinn róður út eftir Flóa til móts við þá Kolbein þegar er þeir voru búnir: després d'això, en Þórður va manar que alleugessin les naus i que es preparessin per a remar. Immediatament després varen disposar com avançarien les naus (en quina formació avançarien les naus). Quan estigueren preparats, remaren, tot al llarg del Húnaflói, en direcció cap a la mar, anant a l'encontre d'en Kolbeinn i els seus
skipverjar uršu skelfingu lostnir og įkallaši hver sinn guš. Žeir köstušu farminum fyrir borš til aš létta skipiš en Jónas hafši žegar fariš undir žiljur, lagst žar fyrir og svaf vęrt: l’espant s'emparà dels mariners i cadascun invocava el seu déu. Tiraren la càrrega per la borad per alleugerir la nau, però en Jonàs, que havia baixat immediatament sota coberta, s'hi havia ajagut i dormia profundamen
♦ létta eymdir e-s: alleujar la misèria d'algú (mitigar-la)
þetta mæltu þeir ok kǫstuðu brottu ǫllum skurðgoðablótum (idola deorum alienorum) ok þjónuðu dróttni, en hann létti þegar þeirra eymdir ok ónáðirQuae dicentes, omnia de finibus suis alienorum deorum idola proiecerunt, et seruierunt Domino Deo: qui doluit super miseriis eorumaixò digueren i llençaren tots els ídols i serviren el Senyor i ell va mitigar immediatament llurs misèries i desgràcies
 
II. <amb complement preposicional i/o adverbi>:
A. <af>
1. <létta af sér><LOC FIGesbravar-se, esplaiar-se, espaiar-se (Bal.(calmar-se d'una situació de preocupació parlant-ne amb algú, donar sortida a problemes parlant-ne) (el·líptic per létta af sér áhyggjunum o semblant)
 
B. <á>
1. <létta á sér>(kasta af sér vatnialleujar-se (orinar, fer un roi)
ég þarf að létta á mér: he d'anar al lavabo
2. <létta á e-u>(samviska, hjartadescarregar una cosa (consciència, cor)
♦ létta á hjarta sínu: esbravar-se contant el que li afeixuga a un el cor o l'ànima
♦ létta á samvisku sinni: descarregar la seva consciència
 
C. <frá>
1. <frá e-u>desistir d'una cosa (renunciar-hi)
en er þeir komu suður á Kambsheiði þá mælti Snorri: "Hér munum vér ríða af heiðinni ofan að Kambi. Vil eg yður það kunnigt gera," segir hann, "að eg vil hafa tilfarar við Björn og taka hann af lífi ef færi gefur en eigi sækja hann í hús inn því að hús eru hér sterk en Björn er hraustur og harðfengur en vér höfum afla lítinn. En þeim mönnum hefir lítt sóst að sækja afarmenni slíkt í hús inn er með meira afla hafa til farið sem dæmi finnast að þeim Geir goða og Gissuri hvíta þá er þeir sóttu Gunnar að Hlíðarenda inn í hús með átta tigu manna en hann var einn fyrir og urðu sumir sárir en sumir drepnir og léttu frá atsókninni áður Geir goði fann það af skyni sjálfs síns að honum fækkuðust skotvopnin. Nú með því," sagði hann, "að Björn sé úti, sem nú er von með því að þerridagur er góður, þá ætla eg þér Már frændi að sæta áverkum við Björn. Og sjá þú svo fyrir að hann er engi klektunarmaður og er því fangs von að frekum úlfi er hann er ef hann fær eigi þann áverka í fyrstunni er honum vinnist skjótt til bana": i quan varen arribar a l'altiplà de Kambur, a migjorn, l'Snorri els va dir: “Aquí val més que baixem de l'altiplà a Kambur. Us vull anunciar (manifestar)”, els va dir, “que vull atacar en Björn i matar-lo, si se'n dóna l'ocasió, però no vull atacar-lo mentre es trobi dins les cases perquè les cases d'aquí són fortes i en Björn és un home valerós i ardit i nosaltres som pocs en nombre. I aquells que l'han atacat amb forces majors, no han obtingut gens d'èxit atacant un home tan fort i estrenu, tal i com se'n troba un exemple en el godó Geir i en Gissur el Blanc que (lit.: quan) varen atacar amb vuitanta homes en Gunnar de Hlíðarendi, que era totsol dins les seves cases: alguns resultaren ferits, alguns morts i renunciaren a continuar l'atac fins que el godó Geir se'n va adonar, gràcies a la seva perspicàcia, que al Gunnar se li havien acabat les armes llancívoles. Ara bé, posat que en Björn“, va prosseguir, “es trobi fora de les cases, com és d'esperar perquè avui fa un bon dia per a segar i posar a assecar el fenc, t'encarregaré a tu, Már, parent meu, que feris en Björ. I en fer-ho, tingues en compte que no és ningú que un pugui tractar de la manera que vulgui, de manera que[, com fa la dita,] d'un llop voraç se n'ha d'esperar lluita, si no rep al començament de tot la ferida que li basti per causar-li ràpidament la mort (vocabulari: #1. tilför: Cf. en Hugo Gering 1897, pàg. 175: 2. hafa tilfarar, „einen angriff unternehmen“; #2. færi: Cf. en Hugo Gering 1897, pàg. 175: 3. ef færi gefr, unpersönl.: „wenn sich gelegenheit bietet“; #3. sækja: Cf. en Hugo Gering 1897, pàg. 175: 3.4. sækja hann í hús inn, „ihn ihm hause angreifen“; í c. acc., um die richtung anzudeuten, vgl. zu c. 11,4; #4. sterkur: Cf. en Hugo Gering 1897, pàg. 175: 4. sterk, „fest gebaut“; #5. hraustur og harðfengur: Cf. en Hugo Gering 1897, pàg. 175: 4.5. hraustr ok harðfengr, alliterierende formel; vgl. hreysti ok harðfengi Fms. I,99,6, Gísla s. 70,14, Fóstbr. s. 53,11; #6. sækjast: Cf. en Hugo Gering 1897, pàg. 175: 5. 6. mǫnnum hefir lítt sóz, „die leute haben wenig erfolg gehabt“; #7. afarmenni: Cf. en Hugo Gering 1897, pàg. 175: 6. afarmenni slíkt, „männer von so außergewöhnlicher körperkraft“. En Baetke 19874, pàg. 5: afar-menni n.   1. überaus (kampf-)starker Mensch   2. vortrefflicher, hervorragender Mensch. El pronom indefinit del sintagma sembla més aviat fer referència de manera específica al Björn Ásbrandsson, d'aquí que el tradueixi amb un singular i no pas un plural, com recomana/interpreta en Hugo Gering; #8. fara til: Cf. en Hugo Gering 1897, pàg. 175: 7. hafa til farit, „den angriff unternommen haben“; vgl. tilfarar z. 2; #9. með því að: Cf. en Hugo Gering 1897, pàg. 176: 5. með því . . . at, „für den fall . . . dass“; #10. ætla: Cf. en Baetke 19874, pàg. 802: <...> 5. zudenken, zumessen, zuteilen e-m e-t; #11. sæta: Cf. en Baetke 19874, pàg. 36: sæta áverkum við e-n jmd. eine Wunde bei(zu)bringen (suchen); #12. sjá þú — að: Cf. en Hugo Gering 1897, pàg. 177: 1. sé þú — at, „nimm deine maßregeln mit rücksicht darauf dass“; #13. klektunarmaður: Cf. en Hugo Gering 1897, pàg. 177: 2. klektunarmaðr, „person mit der man nach eigenem belieben verfahren kann“; hann er engi klektunarmaðr, „er ist kein mensch der mit sich spaßen lässt“. En Baetke 19874, pàg. 328: klektunar-maðr m.: engi klektunarmaðr Mann, mit dem man nicht nach Belieben umspringen kann, mit dem nicht zu spaßen ist; #14. úlfur: Cf. en Hugo Gering 1897, pàg. 177: 2. er því fangs — úlfi, allit. sprichwort, bekannt aus Reginsmǫ́l str. 13. En Baetke 19874, pàg. 124: fangs er ván at, af frekum úlfi von einem gierigen Wolf ist Kampf zu erwarten; )
 
D. <undan>
1. <létta undan><LOC FIGbatre's en retirada, retirar-se (retrocedir, recular, replegar-se)
en svo kom of síðir því máli, að Sigvaldi létti undan og flýr inn til landsins og vildi fá grjót. En þeir Vagn leggja eftir þeim, og finnast þeir nú á landi, og verður Sigvaldi nú við að hrökkva, hvort hann vill eða eigi, og verður þar nú með þeim önnur atlaga. Og er þeirra bardagi nú miklu ákafari og snarpari en hið fyrra sinn: i finalment la cosa va acabar que en Sigvaldi es va replegar i va fugir cap a l'interior de la fortalesa, cap a terra, amb la intenció d'aplegar pedres, però en Vagn i els seus homes es varen posar a empaitar-los i llavors es varen encontrar a terra, i en Sigvaldi llavors va haver d'enfrontar-s'hi, tant si volia com si no, i llavors es va produir la segona càrrega entre tots dos bàndols. I llur batalla llavors fou molt més aferrissada i violenta que la primera vegada (vocabulari: #1. kom því máli, að: Cf. en Baetke 19874, pàg. 334: unp.: kom því svá, at (eig. es brachte es) es kam so weit, daß; svá kemr hans máli es kommt mit seiner Sache, mit ihm dahin; svá var komit morni, at, der Morgen war (schon) so vorangeschritten, daß; #2. flýja inn: En Baetke 19874, pàg. 148, no dóna pas entrada a aquest verb: fugir cap a l'interior de la ciutadella o fortalesa (‘borg’); #3. hrökkva við: Cf. en Baetke 19874, pàg. 277: hrøkkva við sich zur Wehr setzen, Widerstand leisten; #4. atlaga: Cf. en Baetke 19874, pàg. 31: <...> Angriff, Kampf (zur See, aber auch zu Lande); )
 
E. <undir>
1. <létta undir með e-m><FIGalleujar la situació d'algú, ajudar algú
 
III. <reflexiu>:
1. <sig>:
♦ létta sig: (léttast, þynnastaprimar-se, amagrir-se (Bal.(perdre pes)
2. <sér>:
♦ létta sér [upp]: (lyfta sér upp, skemmta séresbargir-se (procurar-se esbarjo, tenir o prendre solaç)
„Mín kærasta!“ segir hann, „nú er dagr blíðr ok veðr skemmtiligt, því skulum vit létta okkr ok ríða mínum bezta hesti fram í skóg, skemmtandi okkr bæði samt svá lengi, sem vit komum aptr í góðan tíma til borðs at ganga“: “Estimada meva!”, li va dir, “avui fa un dia bonic i un temps amè. Per això solacem-nos i cavalquem amb el meu millor cavall per la forest, divertint-nos tots dos plegats tant de temps com per tornar de bona hora (=a temps) a casa per sopar” (lit.: anar a taula)
♦ létta sér lífið: distreure's, espassar-se les neures
 
IV. <impersonal>:
A. <sense subjecte formal ni lògic i amb subjecte lògic en datiu. En la llengua moderna pot portar un subjecte formal það >:
1. <áður léttir>abans que la cosa no acabi
svo kom, að konungur hét þeim því, áður létti (um síðir), að Þórólfur skyldi í friði vera fyrir honum; "en ekki vil eg," kvað hann, "að hann komi á minn fund; en gera máttu, Eiríkur, hann svo kæran þér sem þú vilt eða fleiri þá frændur, en vera mun annaðhvort, að þeir munu þér verða mjúkari en mér hafa þeir orðið, eða þú munt þessar bænar iðrast og svo þess, ef þú lætur þá lengi með þér vera": la cosa va anar que el rei, finalment els va prometre que en Þórólfur no havia de témer res pel que feia a ell, “però no vull pas”, va dir-los, “que es presenti davant meu; tu, emperò, Eiríkur, el te pots fer tan íntim com vulguis o d'altres parents més [d'en Þórólfur], i [mira el que et dic: si ho fas] passarà una d'aquestes dues coses: o bé que ells et seran més transigents que no han estat amb mi o bé t'empenediràs d'haver-me fet aquest prec i també d'haver-los deixat estar molt de temps al teu costat” (vocabulari: #1. mjúkr: Cf. en Finnur Jónsson 1894, pàg. 100: 10. mjúkari,   „nachgiebiger, fügsamer“; )
♦ plágunni létti: la plaga va cessar
2. (lyftastaixecar-se (boira)
♦ þoku léttir [upp]: la boira s'està aixecant
3. <[það] léttir af [e-u]>: cessar (tempesta, boira, ventada)
♦ [það] léttir af hríðinni: la tempesta de neu està cessant
það var einn vetur að snemma kom á vetrarríki mikið og gerði þegar jarðbönn þar um Bitruna. Tóku menn þá aflát stór en sumir ráku fé sitt um heiði. Þetta sumar áður hafði Óspakur látið gera virki á bæ sínum á Eyri. Það var öruggt vígi ef menn væru til varnar. Um veturinn á gói kom hríð mikil og hélst hún viku. Það var norðanveður mikið. En er af létti hríðinni sáu menn að hafís var að kominn allt hið ytra en þá var ísinn eigi kominn inn í Bitruna. Fóru menn þá að kanna fjörur sínar. En frá því er sagt að út frá Stiku, á milli og Guðlaugshöfða, hafði rennt upp reyður mikil. Í hval þeim átti mest Snorri goði og Sturla Þjóðreksson. Álfur hinn litli og enn fleiri bændur áttu þar nokkuð í. Menn fóru til þar um Bitruna og skáru hvalinn eftir tilskipan Þóris og Álfs: hi va haver un hivern que va arribar molt prest i que fou molt dur i que va congelar de seguida les pastures al voltant de Bitra[, de manera que el bestiar no podia sortir a pasturar]. Els habitants de la contrada van tenir grans pèrdues de bestiar i n'hi va haver que se'n dugueren el bestiar cap al sud travessant l'altiplanície. L'estiu abans d'aquest hivern, l'Óspakur havia fet fer un reducte defensiu al seu mas d'Eyri. Era un reducte segur posat que hi hagués prou homes per defensar-lo. Aquell hivern, en el mes de gói, hi va haver un gran torb que va durar tota una setmana. Bufava un fort vent del nord. I quan la tempesta de neu va cessar, els habitants van veure que la mar s'era congelada i que el glaç arribava fins a les puntes exteriors de la costa del fiord, però que no arribava, pel que fa a les aigües de l'interior del fiord, fins a Bitra. Els homes varen sortir a trescar llurs platges. I es conta que, entre Stika i Guðlaugshöfði, s'hi havia encallat un gran rorqual. La major porció d'aquella balena corresponia [per llei] al godó Snorri i a l'Sturla Þjóðreksson. L'Álfur Petit i alguns pagesos més també en tenien dret a una petita porció. Els de Bitra i voltants hi anaren i escorxaren la balena segons les disposicions d'en Þórir i l'Álfur. Quan estaven escorxant la balena, varen veure que se'ls acostava al rem una nau des de l'altra banda del fiord d'Eyri. Varen constatar que era una gran nau de dotze rems i que pertanyia a l'Óspakur. La nau va atracar devora la balena i quinze homes ben armats van baixar a terra. Quan l'Óspakur va baixar a terra, s'acostà a la balena i va demanar de qui era la balena i qui en disposava
4. <[það] léttir til>: esclarir-se (o: aclarir-se) (el temps, el cel)
♦ það létti til á höfuðdaginn: el temps es va esclarir el dia de sant Joan Baptista
5. <[það] léttir upp e-u>: aixecar-se (cessar tempesta, boira, ventada)
♦ [það] léttir upp storminum: la tempesta està cessant, la tempesta es calma, la tempesta amaina
eftir það létti upp storminum og komu Kjalleklingar vestan af ströndinni. Vildi Þorgrímur Kjallaksson þá eigi halda sættina og veitir þeim Illuga atgöngu. Tókst þar þá bardagi. Snorri goði bað sér þá manna til meðalgöngu og komu á griðum með þeim. Þar féllu þrír menn af Kjalleklingum en fjórir af Illuga. Styr Þorgrímsson vó þar tvo menn: després d'això la tempesta es va calmar i llavors els Kjalleklingar varen arribar de la costa de ponent. En Þorgrímur Kjallaksson llavors no va voler mantenir l'acord de conciliació assolit i va atacar l'Illugi i els seus homes. Aleshores va començar una batalla. El godó Snorri llavors va cercar homes per a separar-los i van aconseguir una treva entre ells. [En l'entretant] havien caigut tres homes dels Kjalleklingar i quatre de l'Illugi. L'Styr Þorgrímsson hi va matar dos homes
♦ [það] léttir upp hríðinni: la tempesta de neu està cessant, la tempesta de neu es calma, la tempesta de neu amaina
Björn var úti þrjú dægur í hellinum áður upp létti hríðinni en þá kom hann af heiðinni hið fjórða dægrið og kom þá heim til Kambs. Hann var þrekaður mjög. Spurðu heimamenn hann hvar hann hefði verið um veðrin: en Björn llavors va romandre a fora, dins la cova, tres dies sencers fins que la tempesta de neu va haver cessat i al quart dia va poder baixar de l'altiplà i tornar a casa a Kambur. Estava completament esgotat. Els heimamenn li preguntaren on s'havia estat durant la maltempsada. En Björn els va fer aquesta vísa
♦ [það] léttir upp mjörkvanum: la foscor s'aixeca, la foscor cessa
sá mjǫrkvi mundi mǫrgum þykkja vera gildr fartálmi víst, ef ókunnigt væri fyrir þar, er fara skyldi. Ekki þótti Alexandró þó svá, þvíat hann taldi þetta gæfu sína. Biðr hann þegar, at fram skyli setja skipin, þvíat hann var ekki skiphræddr, þóat lítt mætti sjá leiðina fyrir hann. Lætr ok alla hesta þá er þeir hǫfðu leiða út á skipin ok þar komz hann yfir um síðir með þetta lið. Taka þeir síðan at herklkæðaz ok stíga því næst á hesta sína ok ríða sem þeir mega mest af taka. Ok nú léttir upp mjǫrkvanumaquella foscor a molts de ben segur que els semblaria un impediment per a avançar si desconegués per on havia d'anar. A l'Alexandre, tanmateix, no li va semblar pas que fos així, perquè va considerar que aquesta situació seria la seva sort: Va ordenar a l'instant que s'avaressin les naus ja que no tenia por d'anar amb vaixell encara que el camí davant ell es pogués veure poc. També va fer pujar als vaixells tots els cavalls que tenien i finalment va travessar el riu amb aquesta tropa. Tot seguit, varen començar a posar-se llurs arnesos i després pujaren a llurs cavalls i cavalcaren a brida batuda i llavors la foscor es va aixecar (vocabulari: #1. skiphræddr: Hàpax legòmenon. Cf. en Fritzner III (1896²), pàg. 340b: skiphræddr, adj. frygtsom paa Søen, bange for at gjøre Søreiser: biðr hann þegar, at fram skyli setja skipin, þvíat hann var ekki skiphræddr Alex. 140⁵; #2. sem mest af taka: En Baetke 19874, pàg. 642: hann fór slíkt sem fœtr mega af taka   er lief, so schnell ihn die Beine trugen; unp.: hann sigldi suðr sem af tók so schnell wie möglich <...>. El significat és doncs: tan veloçment com els cavalls podien, molt veloçment; )
6. <[það] léttir e-m>: (batna, verða betri, lagast, hressastmillorar, alleujar-se (sentir-se millor o recuperar-se d'una malaltia)
Ingjaldur kemur heim um kveldið og fer til rekkju Helga og spyr hvort honum létti nokkuð. Hann kvaðst áleiðist snúast og beiðir sér farnings um morguninn úr eynni og er hann fluttur suður til Flateyjar og fer síðan suður til Þórsness; segir nú að hann er orðinn var við að Gísli er með Ingjaldi: aquell vespre, l'Ingjaldur, en tornar a casa, va anar al llit d'en Helgi i li va preguntar si se trobava una mica millor. Ell li va dir que anava millorant i va demanar que l'endemà matí el traguessin de l'illa [de Hergilsey] i el portaren cap al sud, [de primer] fins a l'illa de Flatey, i d'allà al cap de Þórsnes. Un cop allà va dir que se n'havia adonat que en Gísli era a ca l'Ingjaldur
♦ léttir e-m sóttar: <MEDel seu estat de salut millora
en nú skal segja nokkuð af Hersteini, að honum létti brátt sóttarinnar er þeir riðu til þingsins. Fer hann þá í Örnólfsdal: ara, emperò, cal dir algunes coses d'en Hersteinn: quan se'n varen anar al þing, es va recuperar ràpidament de la seva malaltia i [després de recobrar la salut] se'n va anar a la vall d'Örnólfsdalur
♦ sjúklingnum léttir: el malalt està millor
♦ [riðu- ~ hita]sóttinni léttir: la febre li baixa
7. <e-m léttir [við e-ð]>: (finna til léttis, finna fyrir léttisentir-se alleugerit -ida [davant ~ amb una cosa] (sentir alleugeriment, sentir que un es treu un pes de sobre)
mér léttir mikið við þessar fréttir: em vaig sentir molt alleugerit amb aquestes notícies
8. <[það] léttir yfir e-m>: [sobre]venir-li a algú una sensació d'alleugeriment 

létta·kona <f. -konu, -konur. Gen. pl.: -kvenna>:
llevadora f, comare f (Val., Bal.), madrina f (<& Tort.) (ljósmóðir)

létta·sótt <f. -sóttar, no comptable>:
<MEDdolors m.pl de part
♦ hafa léttasótt: tenir els dolors de part, estar de part

léttast <léttist ~ léttumst | léttist ~ léttumst | lést>:
1. <GENalleugerir-se, fer-se més lleuger -a
2. (megra sig, megrastaprimar-se, amagrir-se (Mall., Men. (perdre pes)
3. <e-m léttist>: #1. (sjúklingursentir-se millor, sentir millora (malalt); #2. (e-m réna áhyggjursentir-se alleujat -ada, sentir alleujament (persona preocupada)
Hákon konungr hafði um sumarit vǫkur miklar ok áhyggjur, ok þegar hann kom í Kirkjuvág, lagðist hann brátt í rekkju af sótt, en er hann hafði legit nokkurar nætr, léttist honum heldr, ok var hann á fótum þrjá daga. Þá lét hann gera sér kerbað, ok fór í ok lét raka sik; þá sǫmu nótt eptir þyngdist honum, ok lagðist hann þá enn í rekkju. Í sóttinni lét hann sér lesa Biflíam. Síðan lét hann lesa norrœnu bœkr nætr ok daga: el rei Hákon durant l'estiu va tenir moltes de preocupacions i nits en vetlla, i així que va arribar a Kirkjuvágr, es va allitar de seguida per la malaltia, i després d'haver passat alguns dies així al llit, se va sentir força millor i es va estar tres dies aixecat. Llavors es va fer preparar un bany, el va prendre i es va fer afaitar. Aquella mateixa nit després [del bany], es va tornar a sentir malament (el seu estat va empitjorar) i es va haver de tornar allitar. Durant la seva malaltia es va fer llegir la Bíblia. Després, es va fer llegir dia i nit llibres en norrè
síðan fer Sigurður heim og segir Pálni þessi tíðendi. Nú léttist honum við þetta mikið, og búa þeir nú veizluna að öllu í móti jarli, og spara nú ekki til að hún væri sem virðilegust á alla vega: després, en Sigurður se'n va tornar i [un cop arribat a Fjón] va contar aquesta notícia al Pálnir. En sentir-ho, en Pálnir es va sentir molt alleugerit i llavors prepararen amb tota cura el banquet [nupcial] per al iarl i no se n'estaren de res per tal que fos al més honorable i ostentós en tots els aspectes
34. Þar enn at staðnum at Hólum tók mein hættlíkt kona er Valgerðr hét. Verkr kom í brjóst henni með þrota miklum, ok er hon vildi fœða barn sitt á brjóstinu, þá stǫkk blóð or, en eigi mjólk. Meinit seig at henni svá ákafliga fast, at hon mátti varla bera óœpandi. Ok sem hon var í þessum nauðum stǫdd, þá hét hon af ǫllum hug á almáttkan guð sér til miskunnar ok á heilagan Jón biskup sér til árnaðarorðs, at mein hennar léttist ok mætti hon bera þat svá, at mǫnnum væri eigi mikil skapraun í hjá henni at vera. Hon hét at syngja fimtugum sinna pater noster, þegar henni léttist svá, at hon mætti því við koma. Eptir þat tóku menn dúkinn þann sama, sem bein heilags Jóns biskups hǫfðu verit þerð með, ok breiddu yfir brjóst henni, ok tók þegar or verkinn allan, ok varð konan heil, en þrotann tók á fám dǫgum or brjóstum hennar ok lofaði guð ok hinn heilaga Jón biskup: 34. També allà, al bisbat de Hólar, una dona que nomia Valgerður es va encomanar una malaltia perillosa. Tenia dolors al pit acompanyats d'una forta inflamació i quan volia alletar el seu fill, li rajava sang dels mugrons en comptes de llet. El mal es va apoderar d'ella amb tanta de força i virulència que a penes podia aguantar el dolor sense cridar. I en trobar-se en aquest destret, va pregar de tot cor a Déu totpoderós que s'apiadés d'ella i a sant Jón bisbe que intercedís per ella de manera que el seu mal s'alleugés (es mitigués) i ella pogués suportar-lo de manera que als altres no els fos una gran prova estar amb ella (al seu costat). Va fer la promesa de pregar cinquanta vegades el parenostre quan ella millorés de tal manera que ella estigués en condicions de fer-ho. Després d'això, van agafar el mateix drap amb el qual s'havien eixugat els ossos de sant Joan bisbe i el van estendre damunt el pit d'ella i immediatament li'n va fugir tot el dolor i la dona va sanar, i la inflamació va desaparèixer del seu pit en pocs dies i va lloar Déu i sant Jón bisbe
herra Árna biskupi léttist mikið um hjartarætur, er hann sá slík orð rituð til sín af sjálfu sæti réttindanna að því sem vera átti og herti hug sinn til þess að fylgja rétti kirkjunnar sem hann kenndi himneska réttara með sinni signuðu hendi hafa snortið hjarta hins stundlega Noregs réttara. Engin tíðindi kunnu þeir framar af Noregi að segja, herra Ólafur og hans skiparar, en fyrra sumar spurðust, því að þeir höfðu á Hjaltlandi verið um veturinn og komu síðla hausts. Herra Runólfur af Þykkvabæ reið með biskupi til þings: el senyor bisbe Árni es va sentir alleujat en el seu cor quan va llegir aquestes paraules que li havien estat escrites des de la mateixa seu de la justícia sobre com havia d'ésser (és a dir, especificant-li les condicions que s'havien d'aplicar en la solució del cas) i va prendre el coratge per a reclamar el que per dret pertocava a l'església tal i com (=ja que) sentia que el jutge celestial havia tocat amb la seva mà beneïda el cor del jutge terrenal de Noruega. Ni el senyor Olau ni els seus mariners no pogueren informar de més novetats de Noruega que les que havien sabut l'estiu passat perquè ells havien passat l'hivern a les illes Shetland i hi havien arribat a les darreries de la tardor. El senyor Runólfur de Þykkvabær va anar al þing amb el bisbe

létti <m. létta, léttar>:
1. (léttiralleujament m (reconfort, confort)
2. (fúsleikivolenterositat f (sol·licitud)
♦ af létta: volenterosament, de bona gana, sol·lícitament
♦ segja e-m allt af létta: contar-li-ho tot el que un sap a algú
♦ segja allt af létta: contar una cosa sense embuts, buidar el pap, contar tot el que un sap fil per randa
3. léttar <m.pl létta>: (axlaböndelàstics m.pl, retranques f.pl, reclanques f.pl (per a pantalons)

léttir¹ <m. léttis, léttar>:
1. (huggun & MEDalleujament m (reconfort, confort & MED)
♦ finna til mikils léttis: sentir un gran alleujament
♦ til léttis: per a alleugerir-se, com a alleujament
2. (hjálpsuport m (ajut)
♦ vera e-m til léttis: ésser-li un ajut a algú

léttir² <m. léttis, léttar>:
rorqual m d'aleta blanca (mamífer Balaenoptera acutorostrata) (hrafnreyður)

létt·mjólk <f. -mjólkur, no comptable>:
llet semidesnatada (o: semidescremada)

létt·sloppur <m. -slopps, -sloppar>:
négligé m, bata f [d'aixecar-se], salt m de llit (cast., ekki ritm./no lit.

léttur, létt, létt: lleuger -a

létt·vægur, -væg, -vægt <adj.>:
no important, sense importància, que no té importància

létt·vopn <n. -vopns, -vopn>:
arma lleugera
♦ smá- og léttvopn: armes lleugeres i de petit calibre

létt·öl <n. -öls, -öl>:
cervesa f sense alcohol

lið <n. liðs, lið>: 1. <GEN> tropa f, host f
           ganga til liðs við e-n (o: með e-m): <LOC FIG> unir-se a algú
           vera einn síns liðs: <LOC FIG> estar tot sol
        2. <ESPORT> equip m



liða·bólga <f. -bólgu, no comptable>: artritis f



liðašur, liðuš, liðaš: arrissat -ada
        liðaš hįr: cabells arrissats



liða·gigt <f. -gigtar, no comptable>: artritis f

liðamóta·fræði <f. -fræði, no comptable>:
<MEDartrologia f

lið·dýr¹ <n. -dýrs, -dýr>:
artròpode m (grup d'animals invertebrats i individu d'aquest grup) (liðfætla¹)
♦ liðdýrin: els artròpodes

lið·fall <n. -falls, -föll>: el·lipsi f

lið·felldur, -felld, -fellt <adj.>:
<GRAMel·líptic -a

lið·felling <f. -fellingar, -fellingar>: el·lipsi f

lið·fætla¹ <f. -fætlu, -fætlur>:
artròpode m (grup d'animals invertebrats i individu d'aquest grup)
♦ liðfætlurnar: els artròpodes

lið·fætla² <f. -fætlu, -fætlur>:
woodsia f d'Elba (planta Woodsia ilvensis)

lið·hlaup <n. -hlaups, -hlaup>:
1. <MEDluxació f, desllorigament m, dislocació f (de membre)
♦ algert liðhlaup: luxació completa
♦ liðhlaup í öxl (o: á öxl; o: í axlarlið): luxació d'espatlla
◊ endurtekið liðhlaup í axlarlið: luxació recidivant d'espatlla
2. <MILITdeserció f

lið·hlaupi <m. -hlaupa, -hlaupar>:
<MILIT & FIGdesertor m, desertora f

liðinn, liðin, liðið <adj.>:
(tíð, tímipassat -ada (temps, època etc.)
♦ að litlum tíma liðnum: al cap de poc temps
♦ að stundu liðinni: d'aquí a una hora, al cap d'una hora
♦ látum það liggja sem liðið er: <LOC FIGel passat ja és passat (o: no en parlem més
♦ liðnar aldir: el passat (les èpoques passades)
♦ liðnir tímar: el passat (els temps passats)
♦ lífs eða liðinn: viu o mort

lið·leskja <f. -leskju, -leskjur. Gen. pl.: -leskja o: -leskna>:
inútil m & f, bo per res m, bona f per res

lið·máni <m. -mána, -mánar>:
<MEDmenisc m [articular]
♦ aðgerð á liðmána í hné: operació de menisc de genoll
♦ brengl liðmána af völdum gamallar rifu eða áverka: trastorn de menisc degut a esquinç o a lesió antics
♦ → liðþófi “menisc articular”
♦ → hnéþófi “menisc del genoll”

lið·mús <f. -músar, -mýs>:
<MEDartròlit m, ratolí m articular

liðpoka·bólga <f. -bólgu, no comptable>:
<MEDcapsulitis f

lið·poki <m. -poka, -pokar>:
<MEDcàpsula f articular

lið·sinna <-sinna ~ -sinnum | -sinnti ~ -sinntum | -sinnte-m>:
ajudar algú
♦ get ég liðsinnt þér?: que el puc ajudar en res? (pregunta de dependent a client)

lið·sinnandi, -sinnandi, -sinnandi <adj.>:
auxiliador -a, socorredor -a

lið·skál <f. -skálar, -skálar (o: -skálir)>:
<MEDglena f

liðskálar- <adj.>:
<MEDgleno-, glenoïdal, glenoide

lið·skekking <f. -skekkingar, -skekkingar>:
<MEDsubluxació f (de membre)
◊ endurtekið liðskekking hnéskeljar: subluxació recidivant de ròtula

lið·skiptan <f. -skiptanar, -skiptanir>:
segmentació f
◊ liðskiptan líkamans: segmentació del cos

lið·skiptur, -skipt, -skipt <adj.>:
segmentat -ada

liðs·munur <m. -munar, no comptable>:
superioritat numèrica, diferència f de forces
◊ njóta liðsmunar: treure profit (o: aprofitar-sede la superioritat numèrica

liðs·stjóri <m. -stjóra, -stjórar>:
<ESPORTcapità m d'equip

lið·tækur, -tæk, -tækt <adj.>:
(duglegurhàbil (que fa o sap fer bé una cosa)
♦ vera liðtækur í e-u: saber fer molt bé una cosa
◊ hann er liðtækur í dansinum: és un ballarí molt bo

liðugur, liðug, liðugt: flexible, àgil, llisquívol, hàbil
        kríta liðugt: <LOC FIG> mentir per la gola

liður <m. liðs (o: liðar), liðir>:
1. (í hárirínxol m (de cabells)
2. <MEDarticulació f (juntura d'extremitat, d'os)
♦ fara úr liði á e-u: desllorigar-se, luxar-se, dislocar-se
◊ fara úr liði á handleggnum: desllorigar-se un braç
♦ færa e-ð úr liði: desllorigar una cosa
◊ færa handlegginn úr liði: desllorigar un braç
♦ geta hvorki hrært legg né lið: <LOC FIGno poder-se moure gens 
♦ kippa e-u í liðinn: #1. tornar a posar una articulació en el seu ballador. #2. <FIGredreçar una cosa (corregir, rectificar, [tornar a] posar bé)
3. (keðjuliður & kynslóð í ættarröðbaula f, anella f (de cadena & cadascuna de les generacions d'una nissaga)
4. (dagskrárliðurprograma m, emissió f (de graella de programes de TV o ràdio)
5. (dagskrárliður fundar & atriði í skýrslupunt m (d'ordre del dia de reunió & d'informe)
6. <MATterme m
7. <GRAMsintagma m
♦ → atviksliður “sintagma adverbial”
♦ → forsetningarliður “sintagma preposicional”
♦ → lýsingarorðsliður “sintagma adjectival”
♦ → nafnliður “sintagma nominal”
♦ → sagnliður “sintagma verbal”
♦ → setningarliður “sintagma”
8. <GRAM í samsettum orðumconstituent m (de mot compost)
9. (á rökhenduterme m (de sil·logisme)
♦ → höfuðliður “terme major”
♦ → miðliður “terme mitjà”
♦ → undirliður “terme menor”

lið·þjálfi <m. -þjálfa, -þjálfar>:
<MILsergent m

liðþófa·aðgerð <f. -aðgerðar, -aðgerðir>:
<MEDoperació f de menisc

lið·þófi <m. -þófa, -þófar>:
<MEDmenisc m [articular]
♦ innri (o: miðlægirliðþófar í hnjánum: meniscos medials dels genolls
♦ ytri (o: hliðlægurliðþófi í hægra hné: menisc lateral del genoll dret

lifa <lifi ~ lifum | lifði ~ lifðum | lifað>: 1. viure
        2. lifa af: sobreviure (ésser supervivent)
◊ þat kann ec annat, ǁ er þurfo ýta synir, ǁ þeir er vilia læcnar lifa: en sé un de segon que necessiten els fills dels homes que volen viure essent metges (ço és, fent de metge)
♦ lifa löngu ~ ævintýralegu lífi: viure una llarga vida ~ una vida plena d'aventures
♦ lifa rólegu ~ heiðarlegu lífi: viure una vida tranquil·la ~ respectable
♦ lifa mjög hátt: viure a tot tren

lifandi, lifandi, lifandi: vivent, viu -iva



lifna <lifna ~ lifnum | lifnaði ~ lifnuðum | lifnað>: 1. revifar, reviscolar, 
           retornar (esp. persona acubada)
           lifna við: reviscolar, revifar (tornar a la vida, reviure, refer-se)
        2. <IMP> það lifnað yfir honum: va reviscolar (es va animar)

lifrar·dá <n. -dás, pl. no hab.>:
<MEDcoma hepàtic, encefalopatia hepàtica

lifrar·gjafi <m. -gjafa, -gjafar>:
<MEDdonant m & f de fetge

lifur <f. lifrar, lifrar>: <& CULIN> fetge m (amb l'article determinat: lifrin)



lifrar-bólga <f. -bólgu, -bólgur>: hepatitis f
        bráð lifrarbólga A: hepatitis A aguda
        lifrarbólga A án lifrardás: hepatitis A sense coma hepàtic
        lifrarbólga A með lifrardái: hepatitis A amb coma hepàtic
        lifrarbólga C: hepatitis C



lifrar·kæfa <f. -kæfu, pl. no hab.>: <CULIN> lifrarkæfa, mena de paté



lifrar·pylsa <f. -pylsu, -pylsur>: <CULIN> lifrarpylsa, mena de foagràs



liggja <ligg ~ liggjum | lá ~ lágum | legið>: jeure (estar ajagut)

        mér liggur á: tinc pressa

        mér liggur á meðali við tannpínunni: necessito (aviat) alguna cosa 
           contra el mal de queixal
♦ liggja konu: jeure amb una dona
♦ láta liggja sig: jeure amb un home
◊ Sigurðr konungr lætr þá fram bera skikkjuna góðu. Hafði hon margar náttúrur. Hon birti fals kvenna, ef þær fǫlsuðu bœndr sína ok stytti svá á hverri sem hon hafði móti horft, þá hon var sorðin. Ok á sama hátt meyjar falsaðar: El rei Sigurðr aleshores va fer portar el magnífic mantell. Aquest mantell tenia moltes de virtuts. Mostrava l'engany de les dones que haguessin enganyat llurs marits i ho feia escurçant-se a cada dona [que se'l posés] segons la mesura amb què ella, mentre era boixada, ho havia estat desitjant (?), i [també s'escurçava] de la mateixa manera amb les donzelles que només ho eren de paraula (l'Erik Julius Björner en la seva edició d'Estocolm 1737, pàg. 34, n'ofereix una lliçó lleugerament diferent: Sigurdur Kongur lætur frammbera skickiuna goþu, hafþi hun margar natturur, hun birti fals kvenna, ef þær folsuþu bændur sinar, stitti sva a hvorri sem hun hafþi mot horft, þa hun let liggia sig, oc a sama hatt meyar falsaþar ǁ Kong Sigurder låt då frambära den goda kåpan / som war af många dygder; ty hon uptäckte hustrurnas falshet / om de bedrogo sina männ / i det hon ställte sig emot hwar och en såsom motsträfwig / då hon skulle dem påklädas; oc å sama sätt emot oricktiga möjor ǁ Mox Sigurdus pretiosam suam togam asportari jussit, quæ multa constabat virtute; nam uxores prodidit, si quæ maritorum violassent jura, eam veluti aversata, cui imponeretur; pariter se gerens erga virgines concubitu pollutas; sin autem furi applicanda esset, sponte sua decidebat virginibus adeo omnium primis indura est, quæ actutum insigni notabantve nequititia)

lilja <f. lilju, liljur. Gen. pl.: lilja>:
lliri m<eða/o ritm./lit.llir m (qualsevol planta del gènere Lilium i semblants)

lilju·blóm <n. -blóms, -blóm>:
1. <GENflor f de lliri
2. <HERALDflor f de lis

lilju·grös <n.pl -grasa. Gen. pl.: lilja>:
lliris m.pl, liliàcies f.pl

lilju·ætt <-ættar, no comptable>:
[família f de les] liliàcies f.pl

lim <n. lims, no comptable>:
1. <GENbrancatge m
2. (laufgaðar trjágreinarrama f, fronda f (conjunt de branques primes fullades)
3. (hrísknippi, hrísbaggifeixina f (feix de llenya prima)

lima <lima ~ limum | limaði ~ limuðum | limaðe-ð>:
♦ lima e-ð inn: <POLÍT & ADMINincorporar una cosa (innlima)
♦ lima e-ð sundur: desmembrar una cosa (p.e., cos d'animal mort & país) (sundurlima)

lima·burður <m. -burðar, no comptable>:
1. (fasport m, posat m (aparença externa d'una persona)
2. (framgangaaires m.pl, andamis m.pl (postura del cos en moure's, en caminar)

limaður, limuð, limað <adj.>:
tallat -ada, cossat -ada, plantat -ada (que té la forma del cos d'una manera determinada)
♦ illa limaður: mal cossat, mal plantat, mal fet, mal membrat
♦ hann var flestum betur limaður: tenia la millor complexió i més ben proporcionada de tots
♦ vel limaður: ben cossat, ben plantat, ben fet, ben membrat

lima·fallssjúkur, -fallssjúk, -fallssjúkt <adj.>:
1. <= lamaðurparalític -a
2. (með limafallssýki 2.malalt -a de lepra màculo-anestèsica

lima·fallssýki <f. -fallssýki, pl. no hab.>:
1. <= lömunparàlisi f
2. <MED = lepra maculoanaestheticalepra màculo-anestèsica (o: anestèsica; o: nerviosa; o: trofo-neuròtica; o: seca), malaltia f de Danielssen (o: de Danielssen-Boeck)

lima·lag <n. -lags, -lög>:
complexió f, constitució f (de persona)

lima·lát <n. -láts, -lát>:
<HISTmutilació f, desmembrament m (pena imposada a malfactor)
◊ en Danir, menn Sveins konungs, tóku oss og færðu konungi en hann flutti oss til Jótlands og vorum þar upp leiddir og settir á eina lág og þar fjötraðir. En sá er oss varðveitti vildi selja oss í þrældóm. Hann hét oss afarkostum og limaláti ef vér vildum eigi þjást og í þeim skógi sátum vér þrjár nætur. Þessi maður er oss varðveitti lét móts kveðja og þangað kom mikið fjölmenni og á því móti sást einn mikill maður svo búinn sem munkur í blám kufli og hafði grímu fyrir andliti: però els danesos, els homes del rei Sveinn, ens van capturar i ens dugueren davant el rei. El rei ens va fer dur a Jutlàndia on ens hi dugueren com a captius; allà, ens fermaren amb grillons al tronc d'un arbre caigut [en un bosc d'allà]. Llavors, el nostre guarda ens va voler vendre com a esclaus. Va prometre tractar-nos de manera violenta i fer-nos patir desmembrament dels nostres cossos si no ens sotmetíem a l'esclavitud; vam romandre tres nits engrillonats dins aquell bosc. El nostre guarda va convocar la gent i hi va comparèixer una gran gentada. Entre la gentada s'hi veia un home alt que anava vestit com un monjo, amb un hàbit negre amb caputxa i amb la cara tapada amb una màscara

limar <f.pl lima>:
1. <GENbrancatge m
2. (laufgaðar trjágreinarrama f, fronda f (conjunt de branques primes fullades)
3. (hrísknippi, hrísbaggifeixina f (feix de llenya prima)

lima·vöxtur <m. -vaxtar, -vextir>:
cossatge m, complexió f i estatura f del cos

Limborg <f. Limborgar, no comptable>:
Limburg m

lim·farði <m. -farða, no comptable>:
esmegma m

lim·gerði <n. -gerðis, -gerði>:
bardissa f (tanca espessa feta de branques i rama i emprada sovint per a posar-se a redós del vent)

lim·lesta <-lesti ~ -lestum | -lesti ~ -lestum | -leste-n>:
mutilar algú, baldar algú

lim·lesting <f. -lestingar, pl. no hab.>:
mutilació f

limm <n. limms, no comptable>:
mot emprat en la locució:
♦ springa á limminu: <LOC FIGabandonar, plegar, tirar la tovallola, rendir-se, retre's (Mall.

lim·mikill, -mikil, -mikið <adj.>:
brancallós -osa, frondós -osa, brancut -uda

limra <f. limru, limrur. Gen. pl.: limra>:
<LITERlímerick m

lim·rún <f. -rúnar, -rúnir (o: <-rúnar)>:
<HISTun dels tipus existents de runes remeieres. En Hugo Gering i en Barend Sijmons 3,1 (1927), pàg. 212, comenten: 10¹. Limrúnar, ἅπ. λεγ. Weder ‘zweigrunen’ noch ‘gliedrunen’ scheinen eine sinngemäße bezeichnung zu sein, ebensowenig aber auch ‘binderunen’ (ligaturen), wie Fritzner wollte, da nicht einzusehen ist, warum gerade diese eine heilkräftige wirkung ausüben sollten. Vielleicht ist lyfrúnar zu lesen: lyf ercheint öfter mit lǽkning in formelhafter verbindung (lyf meþ lǽkning Grp 174), lyf eðr lækning FMS. IX, 28219 usw.) [vgl. die lyfsteinar: Tolldomsmed. s. 176. 252]. Aquest mot és, doncs, susceptible d'ésser interpretat, com a mínim, de quatre maneres:
1. limrún f, runa branquera. Primer constituent: lim n. ‘brancatge, branques, rama’ o lim f. ‘branca d'arbre’ = trjágreinarúnir. En Kuhn 1968³, pàg. 129, es decanta per aquesta interpretació: lim-rúnar f.pl. zweigrunen (Sd. 11)
2. limrún f, runa membrera, runa dels membes. Primer constituent: limr m. ‘membre [del cos]’
3. límrún f, runa lligada. Primer constituent: lím n. ‘cola, pega; vesc’. En Fritzner II 530a interpreta així aquest mot: límrúnar, f. pl. Binderuner, = samanlímdar rúnar, der er sammensatte af flere enkelte Runer ligesom límingr, límingarstafr (se under disse Ord) af flere hljóðstafir, hvilke Binderuner efter F. Magnussens Beretning om Undersøgelsen af Runamo i det kgl. danske Vid. Selsk. hist. og philos. Afhandl. VI, 164¹¹ tildels ogsaa kaldtes límingar; medens man derimod neppe kan tænke sig Muligheden af at riste Runer pa lim. Sigrdrif. 11.
4. límrún f, runa lligadores [de les ferides], runes cicatritzadores. Primer constituent: lím n. ‘cola, pega; vesc’. El mot s'interpreta segons en Heinrich Tiefenbach, en el seu article: gelîmidâ - (zum Wortverständnis der letzten Zeile des zweiten Merseburger Spruchs). No es tracta de runes lligades, sinó de runes que lliguen les ferides. Personalment, em decanto per aquesta interpretació del mot i tradueixo en conseqüència:
limrúnar skaltu kunna, ǀ ef þú vilt læknir vera ǁ ok kunna sár at sjá; ǁ á berki skal þær rísta ǀ [p.54] ok á barri viðar. ǁ Þess er lúti austr limar (Vǫlsungasaga. Ed. Ebel 1997, pp. 53-54): coneix les runes lligadores (cicatritzadores) si vols ésser metge i saber reconèixer les ferides. Grava-les a l’escorça i a les agulles d’un arbre. De l'arbre, les branques del qual s'inclinin (s'estenguin) cap a llevant (vocabulari: #1. sjá: En Kuhn 1968³, pàg. 182: prüfen (Sd. 11). Igualment enBaetke 19874, pàg. 537: 3. besehen, untersuchen, beurteilen: sjá sár manna; kunna at sjá sóma sinn sich auf seine Ehre verstehen: kunna sinn kost sehen was das Beste für sich selbst ist, seine Wahl treffen; #2. barr: En Kuhn 1968³, pàg. 24: barr (vgl. got. barizeins) n. 1. nadeln des nadelholzes (Háv. 50, Sd. 11 var.). Al meu entendre, exemple del concepte de sinònim flotant, encunyat per mi. Aquí, doncs, simple sinònim de lauf fulles. Segons això, doncs, Á berki ok á barri = A l'escorça i a les fulles)
limrúnar scaltu kunna, ǀ ef þú vilt læcnir vera ǁ oc kunna sár at siá; ǁ á berki scal þær rísta ǀ oc á baðmi viðar. ǁ þeim er lúta austr limar (Sigrdrífumál 11): coneix les runes lligadores (cicatritzadores) si vols ésser metge i saber tractar les ferides. Grava-les a l’escorça i a un arbre del bosc. A aquell, les branques del qual s'inclinin (s'estenguin) cap a llevant

limur <m. lims, limir>:
<GEN & getnaðarlimurmembre m (part del cos & membre viril
♦ stinnur limurmembre [viril] rígid
♦ stífur limurmembre erecte
♦ leggja e-ð við líf og limir: <LOC FIGordenar una cosa sota pena de mort, ordenar una cosa sota pena de pèrdua de vida i membres
◊ Ólafur konungur bjóst nú um vorið með fimm skipum og hafði nær þremur hundruðum manna. En er hann var búinn þá byrjar hann ferð sína norður með landi og er hann kom í Naumdælafylki stefndi hann þing við bændur. Var hann þá til konungs tekinn á hverju þingi. Hann lét þá og þar sem annars staðar lög þau upp lesa sem hann bauð mönnum þar í landi kristni að halda og lagði við líf og limar eða aleigusök hverjum manni er eigi vildi undirganga kristin lög. Veitti konungur þar mörgum mönnum stórar refsingar og lét það ganga jafnt yfir ríka sem óríka. Skildist hann svo við í hverju héraði að allt fólk játti að halda helga trú. En flestir ríkismenn og margir stórbændur gerðu veislur í mót konungi. Fór hann svo norður allt á Hálogaland: a la primavera següent, el rei Olau es va aparellar per a salpar amb cinc vaixells i prop de tres-cents seixanta homes. Quan va estar preparat, va començar la seva singladura posant rumb cap al nord resseguint la costa. Quan va arribar al Naumdælafylki o fylki dels del Naumudalur, va convocar una assemblea amb els pagesos. A cada assemblea que convocava hi era proclamat rei pels assistents. Tant allà com enjondre va fer llegir amb veu forta la llei per la qual ordenava a la gent del país d'observar els preceptes del cristianisme, posant sota pena de mort o confiscació de béns a cada persona que no volgués sotmetre's a les lleis cristianes. El rei va infligir allà grans càstigs a moltes de persones i ho va fer sense fixar-se si eren poderosos o humils. Deixava totes les regions per on passava de tal manera que tothom que hi vivia havia acceptat d'observar la santa fe. Gairebé tots els poderosos i molts de grans terratinents van organitzar banquets en honor del rei. Fent-ho sempre així se n'anà fins a arribar al nord del tot, al Hálogaland

lind¹ <f. lindar, lindir>:
1. (uppsprettafont f, deu f (aiguaneix)
2. (olíuforðipou m, jaciment m (de petroli)
♦ → olíulind “pou de petroli”

lind² <f. lindar, lindir>:
(linditrétell m, til·ler m (qualsevol arbre del gènere Tilia)

linda·bleikja <f. -bleikju, -bleikjur. Gen. pl.: -bleikja>:
truita f de rierol, truita f de fontana (peix Salmo fontinalis syn. Salvelinus fontinalis)

lind·á <f. -ár, -ár>: riu que neix d’una font o de fonts

lindar·vatn <n. -vatns, -vötn>: aigua f de font

lindi·fura <f. -furu, -furur>: avet m (arbre Abies alba)

lindi·tré <n. -trés, -tré>: tília f, tell m, til·ler m (qualsevol arbre del gènere Tilia)

lind·dýr <n. -dýrs, -dýr>: mol·lusc m

linna <linni ~ linnum | linnti ~ linntum | linnt>:
I. Personal. Objecte: <e-u>.
deixar de fer una cosa
♦ linna [ekki] látum: [no] deixar de fer xivarri
◊ þau linntu ekki látum fyrr en ég leyfði þeim að koma með: no van deixar de fer xivarri fins que els vaig permetre que hi vinguessin
II. Impersonal. Subjecte lògic: <e-u>.
cessar una cosa
◊ steypiregninu úr loftinu linnti: s'acabà la pluja que queia del cel
♦ linna [ekki] látum: [no] cessar el xivarri
◊ ekki linnti látum fyrr en <+ ind.el xivarri no va acabar fins que <+ ind.

lin·soðinn, -soðin, -soðið: passat -ada per aigua (forma de bullir ous)
	linsoðið egg: un ou passat per aigua

lin·steiktur, -steikt, -steikt: poc fet -a (parlant de carn que es cuina, esp., a la brasa)

linsu·baun <f. -baunar, -baunir>:
<BOT & CULINllentilla f

linsubauna·súpa <f. -súpu, -súpur. Gen. pl.: -súpna o: -súpa>:
<CULINllentilles f.pl

linur, lin, lint <adj.>:
1. <GENtou -ova, flonjo -a, blan -a
◊ en þenna umbúnað þarf maðrinn sjálfr at hafa: góðar hosur ok linar, gǫrvar af blautu lérepti ok vel svǫrtuðu, ok taki þær alt til brókabeltis; en utan yfir þær góðar brynhosur svá hávar, at maðr megi gyrða þær um sik tvífǫldum sveip; en utan yfir þat þá þarf hann at hafa góðar brynbrœkr, gǫrvar með lérepti, at þeim hætti sem fyrr hefi ek sagt; en þar um utan þarf hann at hafa góðar knébjargir, gǫrvar með þykku járni ok með stálhǫrðum nǫddum: l'home mateix cal que porti aquest equipament: calces bones i toves, fetes de drap tou i ben ennegrit, que arribin fins al cinyell dels calçons; per defora cal que dugui bones calces de gambera, tan altes que hom se les pugui lligar amb doble volta de faixa i, damunt elles, cal que hom porti bons calçons d'armadura, fets de lli de la manera com s'ha descrit abans i que, al damunt hi dugui bones genolleres, fetes de ferro gruixut i amb claus d'acer trempat
◊ ǫll þessi vápn er nú hǫfum vér áðr um rœtt, er hvárttveggja er haft á skipum eda á hestum, þá má nýta bæði til þess at sœkja kastala með ok svá verja, ok þó enn mǫrg ǫnnur vápn. Sá er kastala skal sœkja með þeim vápnum, er nú eru tǫld, þá þarf hann ok víst at hafa valslǫngur með, sumar sterkar valsǫngur til þess at sløngva stóru grjóti á steinvegg, ok freista steinveggjar, ef ofan mætti fella með stórum ákǫstum; en linar valslǫngur til þess at sløngva yfir steinvegg ok brjóta ofan hús, er í eru kastala: totes aquestes armes de quč hem parlat adés i que cal tenir a bord dels vaixells o a dalt dels cavalls, també es poden fer servir tant per a atacar-hi els castells com per a defensar-los, i com elles, tanmateix, encara moltes més armes. Qui vulgui atacar un castell amb les armes que t'he enumerat adés, cal que també tingui catapultes per fer-ho: unes han d'ésser catapultes pesants[, bones] per a fer estampar-hi grans pedres contra la muralla per intentar a veure si la muralla es pot fer esboldregar amb el llançament de grans pedres des de dalt; i catapultes lleugeres per a llançar-hi pedres per damunt la muralla a fi que trenquin els edificis que hi hagi dins el castell
2. (vægurtou -ova (poc exigent, indulgent, lax)
3. (blíðursuau (mite, no sever, clement)
◊ svá berr þessarri spurning til, at hana mun verða með lǫngum rœðum inna, ef hana skal vel skilja. En með því at spurt er, þá vil ek gjarna þessa rœðu inna, eptir því sem ek kann, ok þó sem ek má skemst, ok þarf nú þess at minnask, sem ek gat i fyrri rœðu, þá er vit rœddum um dóma, hvar þeir skyldu stríðir vera ok hvar þeir skyldu vera linari, ok gat ek þess fyrir þér, at ef góðr maðr ok spakr félli i sǫk, ok þœtti illr vera glœpr sinn, ok vildi gjarna bœta, þá eigu dómar at vægja hánum fyrir sakar mannligrar náttúru, þvíat mannlig náttúra er svá breysk, at engi getr sin gætt svá, at hann falli aldri í sǫk: aquesta pregunta és de tal mena que cal argumentar-ne llargarment la resposta si es vol entendre bé la qüestió. Ara bé, ja que has fet la pregunta, de grat emprendré l'argumentació [de la resposta], i la faré tan bé com pugui, però també tna curta com em sigui possible. Aquí cal que et recordi el que ja he esmentat en un raonament anterior quan vàrem parlar de les sentències i quan havien d'ésser severes i quan havien d'ésser més benèvoles. Aleshores et vaig dir que si un bon home llest es feia culpable d'alguna cosa i li semblava que el seu delicte estava malament i volia reparar-lo de grat, que aleshores les sentències havien d'ésser moderades amb ell per mor de la natura humana, car la natura humana és tan feble que ningú no té el control de si mateix de tal manera que mai no incorri en culpa
◊ eru nokkurir þeir hlutir hér í ritaðir (variant: ritnir) sem þeim vitrustu mǫnnum sem á eru landinu sýnaz ofarr meirr of harðir eða of linir, þá bjóðum vér lǫgmǫnnum várum, at þeir riti til vár þat sem þér beiðiz allir saman. Skulum vér þá sannliga allir saman[, með góðra manna ráði,] þá skipan á gera sem vér væntum at yðr ǫllum saman sé hentast. – Þessi skipan var ger í Túnsbergi þá er liðit var frá burð várs herra Jesú Christí M.CC.LXXXX ok IV vetr á Svithúnsvǫkudag á XV ári ríkis várs. Herra Bárðr Serksson kanziler várr innsiglaði. Jón klerkr ritaði: si en aquesta disposició hi ha escrites coses que els homes més savis que hi ha al país considerin posteriorment massa severes o massa indulgents, manem als nostres lǫgmenn que ens escriguin allò que tots vosaltres plegats demaneu [que es modifiqui en aquest sentit]. Aleshores tots nosaltres, amb el consell d'homes prous, realment i vertaderament modificarem la disposició en la manera que esperem que sigui al més satisfactòria per a tots vosaltres. Aquesta disposició es va decretar a Túnsberg quan havien passat 1294 anys del Naixement de Nostre Senyor, la vetlla de sant Suití (= 15 de juliol. La festa de sanctus Suithinus Cantebrigiensis, doctor Ecclesiae, episcopus Wintoniensis, se celebra el 16 de juliol), en el quinzè any del Nostre regnat. El senyor Bárðr Serksson, el nostre canceller, la va segellar. En Jón el clergue la va posar per escrit (ignoro a què fan referència aquests hinir vitrustu menn islandesos i góðir menn, hinir beztu menn noruecs del decret reial. Aquests darrers podrien ésser per ventura els consellers del consell del regne?)
◊ „þat rǽð ek þér,“ segir Aristotiles, „at þú sért mjúkr ok linr lítillátum, auðsóttr ok góðr bœnaþurptugum, en harðr ok úeirinn drambsǫmum...“: “t'aconsello”, li diu l'Aristòtil, “ que siguis indulgent i benevolent amb els humils, assequible i bo amb els qui necessiten ajut, però sever i inflexible amb els altius...
◊ „sé,“ segir hann enn til borgarinnar, „hversu stilliliga stjórn hann veitir sigruðum þeim, er gefa sik í hans vald, ok lít á mikla mildi þess manns, er hamingjan veitir flesta farsǽld ok svá lin lǫg gefr sínum undirmǫnnum. ok hǫfuðstað ríkis síns byggvir hann þeim sǫmum, er fyrir skǫmmu bǫrðusk í mót honum, ok gerir sér af óvinum ina kǽrstu vini“: “mira”, li diu encara a la ciutat, “que d'equitatiu és el govern que dispensa als vençuts que es reten al seu poder i esguarda la gran clemència d'aquest home a qui Fortuna concedeix els seus màxims favors, i les lleis tan suaus que dóna als seus súbdits i [l'home que] deixa [, perquè l'habitin,] la capital del seu regne als mateixos que, no fa gaire, encara lluitaven contra ell, fent així dels seus enemics els seus millors amics”
◊ hafði byskup – áðr hann gerði þetta – ritat honum at gera linara máldaga á kirkju, ef bœtrnar kœmi fram, því at Klængr vildi ella ekki at gera. Urðu þeir byskup eigi sáttir á, hve mikit linat var. Stóð í milli einkanliga um djákn ok fleira annat: el bisbe, abans que en Klængr fés això, li havia escrit dient-li que redactés una carta dotal de l'església en uns termes més favorables per si [posteriorment] s'hi feien millores, ja que, altrament, en Klængr no ho (les?) volia fer pas. En Klængr i el bisbe no es varen poder posar d'acord sobre la rebaixa de les condicions del contracte dotal [entre en Klængr i el bisbe per l'església que havia de construir en Klængr]. De manera especial s'hi va entreposar [la qüestió del manteniment d']un diaca i d'altres punts més
4. (kraftlítill & FIGfeble, fluix -a (dèbil)
◊ nú er þeir kómu með þenna mann í kirkjuna, varð hann svá linr í vitleysi, at hann féll sem dauðr niðr í hǫndum þeim, ok þau bein, sem áðr vóru sterk um eðli fram, urðu nú blaut ok breisklig móti allri náttúru; lofaði hann þá lifanda Guð, jungfrú Maríu ok Magnús kirkjudrottinn: quan van entrar amb aquest home a dins l'església, va tornar tan dèbil a conseqüència de la seva follia que [als deu homes que l'havien portat per la força a l'església] els va caure com a mort en terra entre les mans i els seus ossos, que [fins llavors] havien estat forts més enllà del que resultava natural, llavors li varen tornar blans i cartilaginosos contra tota natura. Aleshores ell va lloar el Déu vivent, la verge Maria i [sant] Magnus, el patró de l'església
◊ Þorgils kvað það satt að þessi maður var á þeirra valdi er hann leitaði eftir „en annað ætla eg það eitt gert er lítillar umræðu sé vert. Er nú vel að þú reynir það í dag hvort Islendingar eru svo linir og lítils háttar sem þér sögðuð í vetur": en Þorgils li va dir que aquell home que estava cercant realment estava en llur poder “i, d'altra banda, considero que el que ja està fet no mereix gaire xerrameca. Ja m'està bé que avui provis si els islandesos són realment tan tous i tan pocacosa com aquest hivern has dit que eren”
◊ Hrómundr sagði: "Stattu stuðningslaust á fætr aptr. Miklu ertu linari en Máni karl sagði": en Hrómundur li va replicar: “Deixa d'aguantar-te [amb el genoll] i torna a posar-te dret. Ets molt més feble del que deia el vell Máni”
♦ frostið er linarala gelada ja no és tan forta
◊ má þat sýnask skipat með Guðs miskunn, at þegar Áron komsk ór mannhringinum rak á kafahríð svá sterka, at þegar skildi með þeim; hǫfðu menn þá hríð lengi í minnum. Segir svá, at þar hafi veðrit verit miklu linara sem Áron fór. Eptir þat fór Áron í brott ór Hǫfða ok til Rauðamels, ok fann móður sína: pot semblar disposat per la misericòrdia (o: gràcia) de Déu que, quan l'Áron va fer-se escàpol del grup d'homes que l'encerclava, es va congriar una tempesta tan forta que els va separar immediatament. La gent van conservar molt de temps aquella tempesta en llur memòria. Es diu que el torb era molt més fluix en la direcció en què l'Áron anava fent camí. Després d'això, l'Áron se n'anà de Hǫfði a Rauðamelr i hi va trobar sa mare
♦ lin (o: veik) heilsa: una salut feble
♦ sóttin er linarila malaltia ha remès
◊ því næst var funninn einn ungr maðr ok fríðr, er Davíð var, son Ýsaý í Bethleem, er vel kunni at slá hǫrpu, ok kom hann til konungsins, ok þegar sóttin tók konunginn, þá stóð Davíð fyrir hánum ok sló hǫrpu sína, ok hvarf þegar sóttin af hánum. En þegar konungrinn kendi, at sótt hans var linari, þá elskaði hann mjǫk Davíð, ok gerði hann at skjaldsveini sér; en þó hafði Samúel smurðan hann áðr til konungs leyniliga, svá at engi vissi nema faðir hans ok brœðr: tot seguit es va trobar un home, jove i bell, que era en David, el fill d'en Jesè de Bet-Lèhem, que sabia tocar bé l'arpa, i en David va anar a cal rei i quan la malaltia s'emparava del rei, en David tocava l'arpa en presència del rei i la malaltia li desapareixia de seguida. I quan el rei va reconèixer que la seva malaltia s'havia mitigat, va estimar molt en David i el va fer el seu escuder, i tanmateix, en Samuel abans l'havia ungit rei en secret, de manera que no ho sabia ningú tret de son pare i els seus germans
5. (lasinnindisposat -ada (passatgerament malalt)
6. (lélegurfluix -a (mediocre en uns coneixements o en una disciplina, modest en els seus coneixements, el resultat del seu treball etc.)
◊ nú takast leikar upp margir í Bænum og sækir Grímur leik á Staðarhól og eigast þeir leika við oft Ólafur Hildisson og Grímur Snorrason. Ólafur var góður leikmaður, harðleikinn og kappsamur en Grímur var eigi aflmikill og linur og ákaflega sækinn. Verður hann því oft vanhluti og hraklegur fyrir Ólafi og leggja þeir á ofan gár og gys. Grímur ræðir að þeim væri það lítilmennska að gera hann að athafnarmanni og gera leik til hans. Þeim þótti þess að broslegra og réðust öngvar bætur á að heldur: A Bær s'hi van fer nombrosos jocs. En Grímur va anar a participar en un joc de pilota a Staðarhóll, i ell i l'Olau Hildisson sovint s'hi van enfrontar en el joc. L'Olau era un bon jugador, rude i impetuós. En Grim, en canvi, no tenia gaire força física i era un negat per al joc, encara que s'hi apliqués amb extremat arravatament. Per aquesta raó, sovint perdia la jugada, i de mala manera, contra l'Olau, la qual cosa feia que la gent [li] fes bromes i burles. En Grímur els va increpar dient-los que era roí d'ells que fessin riota d'ell i que se'l rifessin d'aquella manera. Quan la gent ho va sentir, encara ho trobaren més motiu per riure, de manera que no va remeiar la cosa sinó més aviat el contrari (en Kristian Kålund, a la seva traducció danesa del 1904, p. 26, interpreta l'adjectiu en el sentit de ‘no dur [físicament]’: “i Saurbø foranstaltede man nu lege afholdt, og Grim gik til leg på Stadarhol, hvor Olav Hildeson og Grim Snorreson ofte prøvede kræfter. Olav var dygtig i leg, voldsom og ivrig, Grim havde ikke mange kræfter og ringe hårdførhed, men var meget ilter; han måtte derfor ofte give tabt oferfor Olav og blev ilde medhandlet af ham, og hertil föjede de hån og spot. Grim forestillede dem, at det var uværdigt at have ham til bedste og bruge ham til skive for deres angreb. Heraf havde de endnu mere löjer, og hans ord bevirkede ingen forandring”)
♦ vera linur í e-uanar fluix amb una cosa

lipur, lipur, lipurt: 1. àgil 2. deferent, diplomàtic, hàbil

lirfa <f. lirfu, lirfur. Gen. pl.: lirfa o: lirfna>:
<ZOOLlarva f
♦ lirfa fiðrildislarva de papallona, eruga f
♦ vængjuð lirfanimfa f (nýmfa)

lirfu- <en compostos>:
<ZOOLlarval

lirfu·stig <n. -stigs, -stig>:
<ZOOLestadi m larval

list <f. listar, listir>: art m,f
	iðka þá list að þegja: practicar l'art de callar

lista·fólk <n. -fólks, no comptable>:
artistes m.pl

lista·hátíð <f. -hátíðar, -hátíðir>:
festival m de les arts
◊ listahátíð í Reykjavík: Festival de les Arts de Reykjavík

lista·kona <f. -konu, -konur. Gen. pl.: -kvenna>: artista f

lista·maður <m. -manns, -menn>: artista m & f

lista·safn <n. -safns, -söfn>: museu m d'art

lista·saga <f. -sögu, -sögur. Gen. pl.: -sagna. Pl. poc emprat>: història f de l'art

lista·smíð <f. -smíðar, -smíðar>:
obra mestra, obra f d'art
♦ listasmíð náttúrunnar: <FIGun prodigi de la natura, una obra d'art de la natura, una obra mestra de la natura

lista·verk <n. -verks, -verk>: obra f d'art

        afsteypur listaverka: reproduccions d'obres d'art (en miniatura)

listaverka·bók <f. -bókar, -bękur>: llibre m d'art

list·fengi <n. -fengis, pl. no hab.>: habilitat f (o: destresa f) com a artista

listi <m. lista, listar>: llista f, llistat m
	listi yfir e-ð ~ e-n: llista de...
	rauði listinn yfir tegundir í útrýmingarhættu: llista vermella d'espècies 
          en perill d'extinció
	taka (o: setja) saman lista: fer (o: confegir) una llista
	vera á svörtum lista: <LOC FIG> estar en la llista negra

lita <f. litu, litur. Gen. pl.: lita>: iris <m> (lithimna augans)

lita <lita ~ litum | litaði ~ lituðum | litaðe-ð>: tenyir una cosa
	lita föt: tenyir una peça de roba
        það þarf að lita þetta: que podria tenyir-me això?
	lita frá sér: destenyir

litar·aft <n. -afts, pl. no hab.>:
color m,f de [la pell de] la cara, color m,f del cutis

litar·efni <n. -efnis, -efni>:
1. <GENpigment m
2. (matarlitur[agent m] colorant m (additiu alimentari)

litar·munur <m. -munar, no comptable>:
diferència f de color
♦ það er enginn litarmunur á handarbakinu og lófanum: no hi ha diferències de color entre el palmell de la mà i el dors de la mà

litast <litast ~ litumst | litaðist ~ lituðumst | litastupp>: descolorir-se, 
        destenyir-se, perdre

lit·blinda <f. -blindu, no comptable>:
<MEDdaltonisme m

lit·blindur, -blind, -blint: daltņnic -a

lit·filma <f. -filmu, -filmur. Gen. pl.: -filma o: -filmna>:
<FOTOrodet m de color (de càmera fotogràfica per a fer-hi fotos en color)

litið: supí de → líta ‘mirar’

lit·laus, -laus, -laust: 1. incolor -a (sense color); 2. descolorit -ida (apagat, deslluït)

litli, litla, litla <adj. formes febles>: petit -a

Litli·björn <m. Litlabjarnar (o: Litlabjörns), no comptable>:
<ASTRONl'Óssa Menor, el Carro Petit (constel·lació Ursa minor)

litningur <m. litnings, litningar>:
cromosoma m

lit·ríkur, -rík, -ríkt: de gran colorit, de vius colors, bigarrat -ada

litunar·efni <n. -efnis, -efni>:
tint m, tintura f (substància per a tenyir)

litunar·gras <n. -grass, -grös>:
gerani m de bosc, peus m.pl de perdiu, rellotges m.pl de bosc , bec m de cigonya boscà (planta Geranium silvaticum)

litunar·jafni <m. -jafna, -jafnar>:
estel·lària deprimida (planta Lycopodium alpinum)

litunar·kollur <m. -kolls, -kollar>: safranó m (planta Carthamus tinctorius)

litunar·þistill <m. -þistils, -þistilar>: safranó m (planta Carthamus tinctorius)

litur <m. litar, litir. Ac. pl. arcaic: litu>:
1. <GEN & andlitslitur & spilaliturcolor m,f (GEN & color de la cara & coll de cartes de pòquer)
◊ liturinn á hrafninum er svartur: els corbs són de color negre
♦ andstæðir litir: colors oposats
♦ blandaðir litir: colors mesclats (o: barrejats)
♦ blár ~ rauður ~ grænn o.s.fr. að lit (o: blár ~ rauður ~ grænn o.s.fr. á litinn)de color blau ~ vermell ~ verd etc.
◊ fæturnir á snjótittlinginum eru svartir á litinn: les potes del sit blanc són de color negre
♦ bregða lit (o: skipta litum)canviar de color (tornar vermell o posar-se blanc)
♦ bregður lit: <LOC FIGcomença a fer fosca, es va fent fosc
♦ fallegur á litinn: de bons colors (de cara)
♦ hvernig er X á litinn?: de quin color és X?, quin color té X?
◊ hvernig er hárið á þér á litinn?: de quin color tens els cabells?
◊ hvernig er tómatur á litinn?: de quin color és una tomaca?
◊ hvernig eru augun í þér á litinn?: de quin color tens els ulls?
♦ vera fallegur á litinn: tenir bons colors
♦ fá [á sig] lit: agafar color, colrar-se
<hafna sínum lit: trasmudar-se, tornar blanc, perdre els colors, empal·lidir
♦ heitir litir: colors càlids (p.e., el vermell, el groc)
♦ hreinleiki litar: saturació f d'un color
♦ hreinn litur: color saturat, color pur
♦ kaldir litir: colors freds (p.e., el blau, el verd)
♦ líkir litir: colors afins (skyldir litir)
♦ lýsa e-u dökkum litum: <LOC FIGdescriure una cosa amb tintes fosques
♦ missa lit: descolorir-se, perdre color[s]
♦ e-ð er farið að missa lit: una cosa ha començat a descolorir-se
♦ mjúkir litir: colors suaus
♦ samspil litanna: la interacció dels colors entre si
♦ setja lit á e-ð: <LOC FIGacolorar un fet, donar color a un fet
♦ skyldir litir: colors afins
♦ styrkleiki litanna: la intensitat dels colors
♦ svara (o: gegna) lit: #1. <JOC DE CARTESrespondre amb el mateix color (en el joc del pòquer: respondre amb una carta del mateix coll a la carta que un altre jugador ha posat a la taula)#2. <LOC FIGrespondre amb la mateixa moneda, fer-n'hi una del mateix color
♦ svíkja lit: <JOC DE CARTESno respondre amb el mateix color (en el joc del pòquer: no respondre amb una carta del mateix coll a la carta que un altre jugador ha posat a la taula)
♦ sýna lit á e-u: <LOC FIGfer les primeres passes en una cosa, fer els primers esforços d'escomesa d'una cosa
♦ verpa litummudar de color (litverpast)
♦ hvernig er það á litinn?: de quin color és?
♦ mér líkar ekki liturinn: aquest color no m’agrada pas
♦ það er aðeins liturinn: <LOC FIGde cafè només en té el color (tot parlant d'un cafè molt dolent)
♦ → aðallitur “color primari”
♦ → andstöðulitur “color oposat”
♦ → aukalitur “color secundari”
♦ → frumlitur “color primari”
♦ → fyllilitur “color complementari”
♦ → grunnlitur “color fonamental, color primari”
♦ → jarðlitur “color terrós”
♦ → millilitur “color intermediari”
♦ → olíulitur “color a l'oli”
2. (litunarefnitint m (tintura, substància colorant emprada per a tenyir)
3. (kinnaliturcoloret m (cosmètic)
4. (matarliturcolorant m (alimentari)
5. (litarefnipigment m (substància colorant)
♦ litur sem leysist upp í vatni: pigment[s] que es dissol[en] en aigua
6. (vaxliturllapis m de cera
7. (tréliturllapis m de colors
8. <(útlit, yfirbragðaspecte m [exterior] (aparença, físic)
◊ lá gaf Lóðurr ok litu góða: Lóðurr els donà la sang i un bell aspecte
◊ lit hefur þú Gunnars ok læti hans: tens l'aparenēa (o: la cara?) i la veu d'en Gunnarr
◊ skipta litum: intercanviar-se les fesomies (bescanviar-se dues persones llurs aparences externes entre si, una creença força estesa a l'Edat Mitjana)

litur, lit, litt <adj.>:
colorat -ada, de color
♦ allavega litur: virolat, bigarrat
♦ hvernig er hesturinn litur?: de quin color és el cavall?

-litur, -lit, -litt <adj.. Sufixoide emprat en la formació d'adjectius que designen colors>:
-crom -a, -color
♦ → einlitur “monocrom”
♦ → hverflitur “iridiscent”
♦ → marglitur “policrom, multicolor”
♦ → mislitur “de diferents colors, bigarrat”
♦ → þrílitur “tricolor”

lit·verpast <-verpist ~ -verpumst | -verptist ~ -verptumst | -verpst>:
mudar de color, empal·lidir

lit·verpur, -verp, -verpt <adj.>:
mudat -ada de color, blanc -a [de cara], empal·lidit -ida, pàl·lid -a
◊ þá gjörðist konungur litverpur, og hugsanir hans skelfdu hann, og var sem mjaðmarliðir hans gengju sundur, og kné hans skulfu: el rei mudà de color, els seus pensaments l'aterrien, les juntures de les anques se li afluixaren i els genolls li picaven l'un amb l'altre
◊ þá varð Belsasar konungur mjög felmtsfullur og gjörðist litverpur, en fát mikið kom á stórmenni hans: el rei Baltasar s'espantà molt, mudà de color, i una gran consternació s'emparà dels seus prohoms
◊ lát eigi hugsanir þínar skelfa þig og gjörst eigi svo litverpur: que els teus pensaments no t'espantin pas ni mudis de color!

lit·þistill <m. -þistils, -þistilar>: safranó m (planta Carthamus tinctorius)

Líbanon <n. Líbanons, no comptable>:
Líban m

Líbani <m. Líbana, Líbanar>:
libanès m, libanesa f

líbanskur, líbönsk, líbanskt <adj.>:
libanès -esa

Líbýa <f. Líbýu, no comptable>:
Líbia f

Líbýu·búi <m. -búa, -búar>:
libi m, líbia f

Líbýu·forseti <m. -forseta, -forsetar>:
president m de Líbia

Líbýu·maður <m. -manns, -menn>:
libi m, líbia f

líbýskur, líbýsk, líbýskt <adj.>:
líbic -a

líða <líð ~ líðum | leið ~ liðum | liðið>: 1. <GEN> córrer, passar (temps)
         það líða vikur og það líða mánuðir: passen les setmanes i passen els mesos
      2. (þjást) sofrir, patir (endurar)
      3. (þola) tolerar (aguantar, acceptar)
         líða e-m e-ð: aguantar-li una cosa a algú
      4. líða á: passar, transcórrer (el temps)
         líður á tímann: el temps s'escola
      5. líða hjá: passar, transcórrer (el temps)
         láta e-ð hjá líða: deixar passar una cosa (sense fer-ne cas)
      6. líða undir lok: finir, perir, espassar
      7. líða yfir: esvanir-se, desmaiar-se
      8. mér líður vel ~ illa: em va bé ~ malament, estic bé ~ malament
◊ Kálfur stefnir að sér vinum sínum og frændum og hafði fjölmennt á Grund og leið svo fram til jóla. Synir Halls voru ungir og var Klængur bróðir hans vígssakaraðili: en Kálfur va convocar els seus amics i parents a ca seva i va tenir molts de convidats a Grund i així van quedar les coses fins a Nadal. Com que els fills d'en Hallur encara eren jovenets, fou el germà d'en Hallur, en Klængur, el qui va incoar l'acció penal per aquest assassinat
◊ fór Þórhaddur heim og gussaði ekki og leið svo fram til ánefndrar stundar: en Þórhaddur se'n va anar a ca seva i no va fer gens d'enrenou, i així van quedar les coses fins que va arribar el dia fixat
hvaš mér lķšur illa: que em sento de malament

líðast <líðst ~ líðumst | leiðst ~ liðumst | liðist>:
I. <personal>
1. (þolastpermetre's (tolerar-se, consentir-se)
◊ slíkt ætti ekki að líðast: una cosa així no s'hauria de permetre
2. (þjástsuportar-se (aguantar-se, sofrir-se)
II. <impersonal amb subjecte lògic en datiu>
1. consentir una cosa a algú, tolerar una cosa a algú (permetre o aguantar que hom faci una cosa que normalment no es tolera que es faci)
◊ henni líðst allt: li ho permeten tot, li ho consenten tot
◊ e-m líðst að <+ inf.>: aguantar-li a algú que <+ subj.>; consentir-li a algú que <+ subj.>

líf <n. lífs, líf>: vida f
        binda endi (o: enda) á líf sitt: posar fi a la seva vida
        e-ð kostar e-n [nætum] lífið: una cosa [gairebé] li costa a algú la vida
        eiga líf sitt: tenir la seva vida
        fara út á lífið [með e-m] [um helgina]: sortir de gresca [amb algú] [el cap de setmana]
        láta lífið: perdre la vida
        ná lífi e-s: matar algú
        slakaðu á og njóttu lífsins: relaxa't i frueix de la vida
        svipta sig lífi [með e-u]: treure's la vida, llevar-se la vida (Val., Bal.), 
           suïcidar-se [amb una cosa]
        taka eigið líf: treure's la vida, llevar-se la vida (Val., Bal.)
        tvöfalt líf: <FIG> doble vida
           eiga tvöfalt líf: menar una doble vida
        vekja e-ð til lífsins: <FIG> crear (o: fundar) una cosa
        vera á lífi: estar viu -iva

líf·bein <n. -beins, -bein>:
pubis m, pentenill m

líf·brjótanlegur, -brjótanleg, -brjótanlegt <adj.>:
biodegradable

lífefna·fræði <f. -fræði, pl. no hab.>:
arma bioquímica

lífefna·fræðingur <m. -fræðings, -fræðingar>:
bioquímic m, bioquímica f

lífefna·vopn <n. -vopns, -vopn>:
arma bioquímica

líf·eyrir <m. -eyris, lífeyrisgreiðslur>:
pensió f (de jubilació etc.)
♦ lķfeyrir til eftirlifandi maka: pensió de viduïtat

lífeyris·greiðsla <f. -greiðslu, -greiðslur>:
1. <GENprestació f de la pensió f [de jubilació] (pagament de les pensions per part de l'estat)
♦ lķfeyrisgreišsla įšur en eftirlaunaaldri er nįš: prejubilació
2. (El pl. sol funcionar de pl. de lífeyrirpensió f (quantitat rebuda mensualment en concepte de pensió)

lífeyris·sjóður <f. -sjóðs, -sjóðir>:
fons m de pensió (o: pensions

lífeyris·þegi <m. -þega, -þegar>:
pensionista m & f (perceptor de pensió o renda)

líf·fræði <f. -fræði, no comptable>:
biologia f

líf·fræðingur <m. -fræðings, -fræðingar>:
biòleg m, biòloga f

líffæra·fræði <f. -fræði, pl. no hab.>: anatomia f



líffæra·gjöf <f. -gjafar, -gjafir>: donació f d'ņrgans



líf·færi <n. -færis, -færi>: <ANAT> òrgan m
        brottnám líffæra: extirpació d’òrgans
        líffæra flutningur frá Íslandi til annarra landa: exportació 
           d’òrgans (per a transplantaments) d’Islàndia a d’altres països

líf·gas <n. -gass, no comptable>:
biogàs m

líf·himna <f. -himnu, -himnur. Gen. pl.: -himna>:
peritoneu m

líf·hvati <m. -hvata, -hvatar>:
enzim m

líf·hvolf <n. -hvolfs, -hvolf>:
biosfera f

líf·látinn, -látin, -látið <adj.>:
executat -ada, ajusticiat -ada (un condemnat a pena de mort)

líf·lega <adv.>: vivament

líf·legur, -leg, -legt: 1. vivaç (eixerit, despert, ple de vida)
        2. vívid -a (animat, viu)
        3. esponerós -a, ufà -ana (planta: vigorosa i de bon creixement)

líf·massi <m. -massa, no comptable>:
biomassa f

líf·miðaður, -miðuð, -miðað <adj.>:
biocèntric -a

líf·miðlægni <f. -miðlægni, no comptable>:
biocentrisme m

líf·miðlægur, -miðlæg, -miðlægt <adj.>:
biocèntric -a

líf·miðun <f. -miðunar, no comptable>:
biocentrisme m

líf·ríki <n. -ríkis, -ríki. Gen. pl.: -ríkja; dat.pl.: -ríkjum>:
<BIOLbiota f

líf·rænn, -ræn, -rænt: orgànic -a
        lífræn efnafrfræði: química orgànica
        lífrænt efni: matèria orgànica

lífs·fræði <f. -fræði, no comptable>:
variant de líffræði ‘biologia’

lífs·gæði <n.pl -gæða>:
qualitat f de vida

lífs·háski <m. -háska, no comptable>: perill m de mort
        komast ~ lenda í lífsháska: estar en perill de mort, estar a punt de perdre la vida

lífs·hætta <f. -hættu, no comptable>: perill m de mort
        lífshætta steðjar að: hi ha perill de mort
        e-ð er úr lífshættu: algú està fora de perill de mort

lífs·nauðsyn <f. -nauðsynjar, -nauðsynjar>:
necessitat f vital, importància f vital, primera necessitat

lífs·reynsla <f. -reynslu, no comptable>:
experiència f vital, experiència f de la vida

lífs·saga <f. -sögu, -sögur. Gen. pl.: -sagna>:
vida f (història d'algú, biografia, i, a l'Edat mitjana de manera especial, vida de sant, relat hagiogràfic)
♦ lífssaga og pínslarsaga e-s: vida i martiri d'algú

líf·stykki <n. -stykkis, -stykki>:
cotilla f, corset m (Bal.

lífs·undirstaða <f. -undirstöðu, pl. no hab.>:
fonament m de la vida, base f de la vida

lífs·viðurværi <n. -viðurværis, no comptable>:
subsistència f (forma de guanyar-se la vida una persona, una família)
♦ hafa lífsviðurværið [sitt] af e-u: guanyar-se la vida amb una cosa, <FAMguanyar-se les garrofes amb una cosa
♦ missa lífsviðurværið sitt: perdre la forma de guanyar-se la vida

lífs·þróttur <m. -þróttar, no comptable>:
vigor m,f vital, alè m vital, forces f.pl vitals, vitalitat f
◊ því að dag og nótt lá hönd þín þungt á mér, lífsþróttur minn þvarr sem í sumarbreyskju: car, nit i dia la vostra mà pesava damunt meu i el meu vigor es fonia com durant les secades d'estiu
◊ bænheyr mig fljótt, Drottinn, því að lífsþróttur minn þverr: escolta'm de pressa, Senyor, que ja em manca l'alè

líf·tóra <f. -tóru, no comptable>:
<FIGvida f
◊ þegar ég lá á spítalanum á Einglandi, allur kraminn og lemstraður bæði innvortis og útvortis eftir slysið, þá gerði ég þeim sem stjórnar líftórunni í fólki tvö boð ef hann vildi hjálpa mér að verða aftur að manneskju: després de l'accident, mentre era a l'hospital d'Anglaterra, baldat i destrossat, tant interiorment com físicament, vaig fer dues promeses al qui decideix sobre la vida de la gent si m'ajudava a tornar a ésser una persona
♦ berja líftóruna úr e-m: tallar-li el fil de l'existència a algú, matar algú

lík <n. líks, lík>: 1. cadàver m
        2. <NÀUT> ralinga f



líka <adv.>: també
        Brútus, þú líka, sonur minn?!: Brutus, tu també, fill meu?!



líka <líkar | líkaði | líkaðVerb impersonal unipersonal>: agradar
        mér líkar e-ð: una cosa m’agrada
             þetta líkar mér: això m’agrada
             þetta líkar mér ekki: això no m’agrada
             mér líkar þetta ekki: això no m’agrada
        mér líkar e-ð illa: una cosa em desagrada, una cosa no m’agrada
             mér líkar þetta stórilla: això em desagrada profundament
        mér líkar e-ð vel: una cosa m'agrada força
             hann lætur sér e-ð vel líka: una cosa el satisfà plenament
             mér líkar vel að vera hérna: m'agrada molt [ésser] aquí
             hvort sem honum líkar það vel eða illa: tant si li agrada com si no
        mér líkar illa við hann / hana: no m’agrada (ell / ella)
        mér líkar [vel] við hann / hana: m’agrada (ell / ella)




líkami <m. líkama, líkamar>: cos m (fl./pl.: cossos)
        hraustur á sál og líkama: sa de cos i ànima
        um allan líkamann: per tot el cos




líkams·hár <n. -hárs, -hár>: pèl m
        eyða líkamshári: depilar-se
           eyða líkamshárum af e-u: depilar-se els pèls de...

líkams·leifar <f.pl -leifa>:
restes f.pl del cos
♦ líkamsleifar Jakobs Zebedeussonar: les restes del cos d'en Jaume, fill d'en Zebedeu

líkams·losti <m. -losta, no comptable>: voluptat f, lascívia f, luxúria f, plaer m carnal

líkams·lús <f. -lúsar, -lýs>:
poll m del cos, poll m dels vestits (insecte Pediculus humanus var. corporis sive vestimentorum)

líkams·partur <m. -parts, -partar>:
part m del cos

líkams·vessi <m. -vessa, -vessar>:
<MEDfluid m corporal (secreció corporal)

líkams·þróttur <m. -þróttar, no comptable>:
vigor m,f corporal, robustesa f del cos, vigor m,f del cos
◊ hann sigraði heiftina hvorki með líkamsþrótti né vopnavaldi heldur yfirbugaði hann með orði þann er refsar og minnti á eiða og sáttmála við feðurna: no va vèncer el seu furor amb la robustesa del seu cos, ni amb el poder de les armes: amb la paraula sotmeté el qui castigava, recordant els juraments i les aliances amb els pares

lík·bíll <m. -bíls, -bílar>:
cotxe m fúnebre

lík·blæja <f. -blæju, -blæjur. Gen. pl.: -blæja>:
sudari m

lík·brennsla <f. -brennslu, -brennslur. Gen. pl.: -brennsla o: -brennslna>: incineració f, 
        cremació f (de cadàver)



líkbrennslu·ofn <m. -ofns, -ofnar>: forn crematori



líkbrennslu·stofa <f. -stofu, -stofur. Gen. pl.: -stofa>: crematori m

lík·börur <f.pl -bara>:
civera f, baiard m

lík·fjalir <f.pl -fjala>:
civera f, baiard m

lík·fylgd <f. -fylgdar, -fylgdir>:
comitiva f fúnebre, seguici m fúnebre

lík·för <f. -farar, -farir>:
obsèquies f.pl fúnebres

lík·föt <n.pl -fata>:
mortalla f

lík·hár <n. -hárs, -hár>:
pèl m (de braç, cama, pit, aixella)

lík·hjúpur <m. -hjúps, -hjúpar>:
1. (líkfötmortalla f (per embolcallar-hi el cadàver)
2. (á líkkistudrap mortuori (per tapar el taüt)

lík·hringing <f. -hringingar, -hringingar>:
toc m a morts, campanades f.pl de mort

lík·hús <n. -húss, -hús>: dipòsit m de cadàvers, morgue f

líkindi <n.pl líkinda>:
versemblança f, probabilitat f
♦ að líkindum: versemblantment

líking <f. líkingar, líkingar>:
1. <GENsemblança f
2. (líki, myndforma f (faiçó, figura, aspecte)
♦ í líkingu dúfu: sota la forma d'un colom
3. (samlíking, viðlíkingsímil m (comparació com a figura d'estil)
♦ föst líking: símil m estable, comparació [esdevinguda] fixa (tipus: lemja e-n eins og [harðan] þorsk ‘posar algú com un pop, atonyinar algú’; eins og skot ‘com un llamp, immediatament’)
♦ fastar líkingar: comparacions estables, símils estables
4. <RELIGparàbola f
◊ og orð Drottins kom til mín, svohljóðandi: "Mannsson, ber upp gátu og seg Ísraelsmönnum líking...: i la paraula de Jahvè em fou adreçada, dient: "Fill d'home, proposa un apòleg i presenta una paràbola a la casa d'Israel...
♦ tala (o: mæla) í líkingum: parlar en paràboles
5. (samræða, samræmiconformitat f (acord)
♦ í líkingu við e-ð: de conformitat amb..., conformement a..., d'acord amb...
6. (samsvörun, hliðstæðaanalogia f (situació o relació de semblança entre dues o més coses)
7. <MAT = jafnaequació f
♦ annarrar gráðu líking: equació de segon grau
♦ annars stígs líking: <GEN & FIGequació de segon grau

líkingar·legur, -leg, -legt: (byggður á hliðstæðum): analògic -a



líkingar·orð <n. -orðs, -orð>: expressió f metafòrica



líkinga·reikningur <m. -reiknings, -reikningar>: càlcul m d'equacions

líkingar·saga <f. -sögu, -sögur. Gen. pl.: -sagna>:
(allegóría, táknsagaal·legoria f

líkja <líki ~ líkjum | líkti ~ líktum | líkte-m ~ e-u við e-n ~ e-ð>:
1. comparar algú ~ una cosa amb algú ~ una cosa
2. líkjast eftir e-m: imitar algú (emular-lo, imitar-ne l'exemple per emular-lo o superar-lo)
3. líkjast eftir e-u: imitar una cosa

líkjast <líkist ~ líkjumst | líktist ~ líktumst | líkste-m>:
assemblar-se a algú

líkjör <m. líkjörs, líkjörar>: licor m

lík·kista <f. -kistu, -kistur. Gen. pl.: -kistna o -kista>: taüt f,m, caixa f
           [de morts], baül m (Emp.), bubul m (Mall., ekki ritm./no lit.)

líkkistu·fjöl <f. -fjalar, -fjalir>:
post f de taüt (cadascuna de les posts de què és fet un taüt)

lík·klæði <n.pl -klæða>: (líkhjúpur) mortalla f
        Tórínó-líkklæðið: el Sant Sudari
        líkklæðið frá Tórínó: el Sant Sudari

lík·lega <adv.>:
problablement, versemblantment

lík·maður <m. -manns, -menn>:
portador m de taüt, portadora f de taüt (amic o parent del difunt o empleat de pompes fúnebres)

líkn <f. líknar, líknir>:
1. (miskunn & náðmisericòrdia f  (pietat, compassió & clemència divina)
♦ biðja e-m líknar: <GEN & FIGdemanar gràcia (o: clemència) per a algú
2. (hjálpsocors m  (auxili, ajut, esp. el que hom dóna per haver-se compatit de la persona que la necessita)
3. (góðgerðasemibeneficència f (socors caritatiu, caritat)
4. (<(hjúkrunatenció f, assistència f  (esment o cura de ferida, persona malalta etc.)

líknar·belgur <m. -belgs (o: -belgjar), -belgir. Gen. pl.: -belgja; dat.pl.: -belgjum>:
<MEDamni m

Líknar·braut <f. -brautar, pl. no hab.>:
<LITERLa Via de la Gràcia o El Camí de la Misericòrdia, poema islandès anònim tardomedieval, del segle XIII, compost en 52 estrofes en què l'autor reflexiona sobre la passió i la mort del Crist

líknar·dráp <n. -dráps, -dráp>:
eutanàsia f (de malalt inguarible)

líkneski <n. líkneskis, líkneski. Gen. pl.: líkneskja; dat.pl.: líkneskjum>:
estàtua f (imatge entallada, a la llengua antiga sovint d'un déu pagà)
◊ ...og hefir hann líkneski Þórs í pungi sínum af tönn gert: i a dins la seva bossa hi duu [amagada] una estatueta del déu Tor, feta de dent [de morsa]

lík·pallur <m. -palls, -pallar>:
cadafalc m fúnebre

lík·ræða <f. -ræðu, -ræður. Gen. pl.: -ræðna o: -ræða>:
oració f fúnebre

lík·ræningi <m. -ræningja, -ræningjar>:
<JURlladre m & f de cadàvers

lík·skoðun <f. -skoðunar, -skoðanir. Pl. no hab.>:
autòpsia f

lík·skurður <m. -skurðar, -skurðir>:
dissecció f de cadàvers

lík·söngur <m. -söngs, -söngvar>:
cant m fúnebre

lík·unnandi <m. -unnanda, -unnendur>:
necròfil m, necròfila f (♦ → náriðill “íd.”)

líkur, lík, líkt <adj.>:
1. <GENigual (en aspecte, forma, aparença etc.)
♦ gjalda líku líkt: <LOC FIGpagar una cosa amb la mateixa moneda
♦ líkur e-m: semblant a algú, igual a algú
♦ vera líkur e-m: assemblar-se molt a algú
◊ hann er líkur föður sínum: és igual a son pare, s'assembla molt a son pare
♦ hann er engum líkur ~ hún er engri líkur: <LOC FIGés únic ~ única en el seu gènere
♦ og því um líkt: <LOC FIGi així successivament
♦ því líkast sem...: exactament igual que si...
◊ ...og sá, að reyk lagði upp af jörðinni, því líkast sem reykur úr ofni: i veié que de la terra en pujava una fumera talment la fumera d'un forn
◊ á festingunni, er var yfir höfði kerúbanna, var því líkast sem safírsteinn væri: sobre la volta celeste que era sobre el cap dels querubins, hi havia com una pedra de safir
◊ uppi yfir höfðum veranna var því líkast sem hvelfing væri, blikandi sem kristall: i allò que hi havia sobre els caps dels animals, s'assemblava a una volta, límpida com el cristall
♦ og hann rétti út líkast sem hönd væri og tók í höfuðhár mitt: allargà com una forma de mà i m'agafà pels cabells
2. (líklegurmolt probable (versemblant, presumible)
♦ það er líkast að hann komi: el mé probable és que vingui, molt probablement vindrà
♦ líkast til: molt probablement

lík·vagn <m. -vagns, -vagnar>:
carrossa f fúnebre

lík·þorn <n. -þorns, -þorn>:
ull m de poll

lík·þrá <f. -þrár, no comptable>:
lepra f, <LIT> llebrosia f, <LIT> mesellia f

< líkþrá·maður <m. -manns, -menn>:
leprós m, <LIT> mesell m, <LIT> llebrós m

lík·þrár, -þrá, -þrátt <adj.>:
leprós -osa, <LIT> llebrós -osa, <LIT> mesell -a, <LIT> llatzerós -osa

< líkþrá·sótt <f. -sóttar, no comptable>:
lepra f, llebrosia f

lím <n. líms, lím>:
1. <GEN> cola f, pega f
2. (fuglalímvesc m (per a caçar ocells)
3. (trésmiðalím, trélímaiguacuit m, aiguacuita f (Bal.(de fuster)
4. (gúmmlím, skólalímgoma f d'enganxar, pegamento m (Bal., ekki ritm./no lit.(d'escolar)

líma <lími ~ límum | límdi ~ límdum | límte-ð>:
<GEN & FIGencolar una cosa, enganxar una cosa [amb cola o pega], aferrar una cosa (Bal.
◊ hann er límdur við sjónvarpið: està enganxat al televisor
♦ líma e-ð upp: enganxar una cosa (per exemple, un cartell)
♦ klippa og líma: <INFORMcopy-paste, tallar i enganxar

líma·högg <n. -höggs, -högg. <Dat. sg.: -höggvi; <gen.pl.: -höggva>:
cop m de verga
◊ en síðan veittu þeir atgöngu og skutust á. Þá lét konungur bera til grjót og viðu og fylla díkið. Þá lét hann taka akkeri og drengja við ása langa og bera það upp á timburvegginn. Gengu þar til margir menn og drógu sundur vegginn. Þá voru gervar eisur stórar og skotið logandi bröndum að þeim. Þá báðu Norðmenn griða en konungur bað þá út ganga vopnlausa og yfirhafnarlausa en er þeir gengu út þá var hver þeirra sleginn límahögg. Fóru þeir brott við svo búið og heim aftur í Noreg en Markamenn allir snerust þá aftur undir Inga konung. Þeir Sigurður og hans félagar sóttu á fund Magnúss konungs og segja honum sínar ófarar: i a continuació va llançar un atac contra ells i tots dos bàndols es disparaven projectils. Aleshores el rei va ordenar que duguessin grava i fusta i que hi omplissin el fossat. Un cop fet això, va manar que ferméssin àncores a un dels extrems de troncs llargs perquè quedessin així subjectes a dalt de la palissada (i els atacants s'hi poguessin enfilar per ells), però molts dels atacats hi van córrer i badaren la palissada per tornar a fer caure els troncs. En vista d'això, el rei va manar encendre grans foguerons i tirar-los calius i tions encesos. Només llavors els noruecs van demanar treva i el rei els va ordenar que sortissin desarmats i en cos de camisa i a mesura que anaven sortint, cadascun rebia un cop de verga. Havent acabat així les coses, se n'anaren tornant de cap a Noruega, mentre que tots els Markamenn tornaren a posar-se a les ordres del rei Ingi. Quant a en Sigurður i els seus companys, se n'anaren a cercar el rei Magnús i l'informaren de llur derrota

lím·gjafi <m. -gjafa, -gjafar>: col·lagen m

líming <f. límingar, pl. no hab.>:
encolament m, enganxament m [amb cola o pega]

límingar·stafur <m. -stafs, -stafir>:
<LINGlligadura f (per exemple, Æ,æ, Œ, œ ) (en música, les lligadures reben el nom de bundnar nótur)

lím·rún <f. -rúnar, -rúnir (o: <> -rúnar)>:
variant, proposada pel Johan Fritzner, de limrún. Vulgueu veure'n els exemples sota l'entrada limrún 

Lín <f. Línar, no comptable>:
Lín f (ginecònim)

lín <n. líns, no comptable>:
1. (jurtlli m (planta i, sobretot, material)
2. (léreft, léreftsdúkurllenç f (tela de lli)
3. (slæða, léreftsblæjavel m (esp. de núvia)

lín·arfi <m. -arfa, -arfar>:
estel·lària deprimida (planta Stellaria borealis syn. Stellaria calycantha)

líning <f. líningar, líningar>: (fremsti hluti skyrtuermar) puny m (de camisa)

lín·klæði <n. -klæðis, -klæði>:
1. (léreftsfötroba f de llenç (roba de lli)
2. (léreftsdúkur eða -blæja, lakllençol f de fil (peça gran de llenç)
◊ þá yfirgáfu hann allir lærisveinar hans og flýðu. En maður nokkur ungur fylgdist með honum. Hann hafði línklæði eitt (σινδών, σινδόνα) á berum sér. Þeir vildu taka hann, en hann lét eftir línklæðið (σινδών, τὴν σινδόνα) og flýði nakinn: aleshores tots els deixebles l'abandonaren i fugiren. Un cert jove el seguia, embolcallat amb un llençol sobre el cos nu, i el van agafar; però ell, deixant el llençol, va fugir tot nu
◊ Pílatus furðaði á, að hann skyldi þegar vera andaður. Hann kallaði til sín hundraðshöfðingjann og spurði, hvort hann væri þegar látinn. Og er hann varð þess vís hjá hundraðshöfðingjanum, gaf hann Jósef líkið. En hann keypti línklæði (σινδών, σινδόνα), tók hann ofan, sveipaði hann línklæðinu (σινδών, τῇ σινδόνι) og lagði í gröf, höggna í klett, og velti steini fyrir grafarmunnann: en Pilat s'estranyà que ja fos mort; féu cridar el centurió i li preguntà si ja era mort. Informat pel centurió, concedí el cadàver a Josep. Aquest va comprar un llençol, davallà el cos, l'embolcallà amb el llençol, el diposità en un sepulcre tallat a la roca i féu rodolar una pedra a la porta del sepulcre
3. (nærfatnaður úr líniroba f interior [de lli] (roba blanca de fil)

lín·sterkja <f. -sterkju, no comptable>: midó m (per a roba)

línu·fall <n. -falls, -föll>:
<MATfunció f afí (vildarfall)

línu·maður <m. -manns, -menn>:
<FUTBOLlinier m, jutge m de línia

líparít <n. líparíts, líparít>:
<GEOLliparita f

líta <lít ~ lítum | leit ~ litum | litiðá e-ð>: mirar una cosa
        má ég líta á herbergið? Podria veure abans la cambra? 
           Podria pegar un cop d’ull a la cambra?
        ég vil gjarnan líta á annað / ódýrara herbergi: voldria fer 
           un cop d’ull a una altra cambra / a una cambra més barata
        líta til baka: mirar cap enrere
        líta til jarðar: mirar el terra, mirar en terra (Bal.)
        líta til með e-m: tenir esment (o: cura) d'algú
        líta undan: baixar els ulls, baixar la mirada
        líta við í e-u: passar per casa d'algú
           líta við í safninu: passar pel museu
        líta yfir e-ð: <GEN> recórrer una cosa amb la mirada, 
           fer un cop d'ull a una cosa
           líta yfir bók: fullejar un llibre
        líta yfir e-ð: <FIG> fer repàs de, repassar una cosa
           líta yfir farinn veg liðins árs: fer un repàs del camí recorregut el passat any
Hann tekur svo til orðs: "Eg vil eig kaup við þig Auður," segir hann, "að þú segir mér til Gísla en eg mun gefa þér þrjú hundruð silfurs þau sem eg hef tekið til höfuðs honum. Þú skalt og eigi við vera er vér tökum hann af lífi. Það skal og fylgja að eg mun fá þér ráðahag þann að öllu sé betri en sjá hefur verið. Máttu og á það líta," segir hann, "hversu óhallkvæmt þér verður að liggja í eyðifirði þessum og hljóta það af óhöppum Gísla og sjá aldrei frændur og nauðleytamenn"
þá mælti Órækja Hólmsteinsson, Bersasonar, Össurarsonar, Brynjólfssonar hins gamla, hann var frændi Þórhadds: "Þig kveð eg að þessu Þorsteinn ef nokkuð skal mega til sætta tala með ykkur Þórhaddi. Viljum vér þar allan hlut í eiga og ekki til spara, hvorki fé né annað. Máttu á það líta að þeir frændur væru þér til margs vel fallnir en þetta mun þér að engri svívirðu verða og ekki minnkar höfðingskap þinn orð þeirra ferleg"
"Eg mun fá þér vistir sem þið þurfið til konungs fundar en þar í móti vil eg eiga hálft dýrið og máttu á það líta að dýrið mun deyja fyrir þér þars þið þurfið vistir miklar en fé sé farið og er búið við að þú hafir þá ekki dýrsins"
"Það þá," segir Sigvaldi, "ef þú vilt það til vinna að gefa upp áður skattana Búrizláfi konungi, áður en hann gifti þér dóttur sína. Máttu og á það líta, herra," segir "Sigvaldi, "að þitt er allt eftir hans dag, og er þetta þinn vegur meiri, attú eigir þann mág að undir öngan sé skattgildur, þvíað þeir þykja ávallt konungarnir minni er skattana gjalda, en hinir er eigi gjalda"
♦ líta [ekki] á sjálfan sig sem <+ Ac.>[no] veure's a si mateix com...

líta út: semblar (tenir aspecte)
        líta út eins og <+ subj.>: semblar com si <+ subj.>
        líta út fyrir að <+ inf.>: tenir aspecte de <+ inf.> semblar que <+ ind.>
           við lítum út fyrir að selja dóp: tenim tot l'aspecte d'estar venent drogues

lítast <líst ~ lítumst | leist ~ litumst | litist>:
1. <GENmirar-se
♦ lítast í augu: mirar-se als ulls
2. <e-m líst á e-ð>: (ljóðlist, kveðskapursemblar, parèixer (Val., Bal.) (trobar, formar-se un parer o opinió)
♦ e-m líst vel ~ illa á e-ð: a algú una cosa li agrada ~ el desplau (formar-se un parer & plaure o no)
◊ þetta leist honum mjög vel á: allò li va agradar molt
◊ mér leist mjög vel á þetta: això m'ha agradat molt
◊ henni líst þunglega á hugmyndina: ella troba la idea preocupant
♦ hvernig líst yður á þennan hest?: què us sembla aquest cavall? què tal trobeu aquest cavall?
♦ hvernig líst þér á þetta?: què et sembla això?, que en penses d'això?
♦ hvernig líst þér á mey þessa?: què et sembla aquesta noia? t'agrada aquesta noia?
þá ræddi Höskuldur til Hrúts: "Hversu líst þér á mey þessa, þykir þér eigi fögur vera?": aleshores en Höskuldur li va dir al Hrútur: “Què tal et sembla aquesta noia? Que no et sembla que és [molt] bonica”
♦ mér líst svo sem...: em sembla que...
♦ svo líst mér á þig að þú munir <+ inf.>em sembles <...>
heyrða eg þar fagurt frá sagt, að Nísus frá Dúliksey væri öðlingur af manni (ἐΰν) og vel fjáður (ἀφνειόν); er mér sagt, að þú sért sonur hans, lízt mér svo á þig, að (ἐοιϰέναι:   ἐπητῇ δ’ ἀνδρὶ ἔοικας) þú munir vera valmenni (ἐπητῇ <...> ἀνδρὶ)vaig sentir contar coses bones d'en Nisos de Duliqui, que era un home noble i opulent. M'han dit que tu ets fill d'ell i em sembles un home gentil

lítil·fjörlegur, -fjörleg, -fjörlegt: insignificant, irrellevant, de poca importància

lítill, lítil, lítið <adj. formes fortes>: petit -a
♦ e-ð er lítið sem ekkert: <LOC FIGuna cosa és pràcticament nul·la
◊ aukaverkanir eru litlar sem engar: els efectes secundaris són pocs per no dir nuls
♦ e-r er lítið fyrir e-ð: <LOC FIGés una cosa que no li agrada de manera especial
♦ svo lítið ber á: <LOC FIGdesapercebudament, inadvertidament

lítil·lækka <-lækka ~ -lækkum | -lækkaði ~ -lækkuðum | -lækkaðe-n>: humiliar a algú
        lítillækka sjálfan sig: humiliar-se a si mateix, rebaixar-se

lítil·lækkun <f. -lækkunar, no comptable>: humiliació f

lítil·menni <n. -mennis, -menni>:
1. (lítilfjörlegur maðurpersona f de poca importància (persona sense rellevància social, insignificant)
2. (lúalegur, ódrengilegur maðurpersona f vil (persona roïna, infame, menyspreable i, esp. garrepa)
◊ en þú Bergur hefir mjög dregist til óvísu við oss bræður. Þú gerðir mér og lítið óspektarbragð fyrst er þú komst í hérað. Þá áðir þú hestum þínum í engjum mínum og ætlaðir mig það lítilmenni að eg mundi hirða hvar hestar þínir bitu gras: pel que fa a tu, Bergur, sempre t'has mostrat molt hostil envers mi i els meus germans; em vares fer una petita cabronada de seguida que vas haver arribat a la comarca; vas fer descansar els teus cavalls i deixares que pasturessin als meus prats creient que jo seria un home tan roí que em preocuparia per on havien estat menjant herba
3. (veiklegur maðurpoca-pena f (persona de caràcter dèbil)
4. (lítill maður vextihomenet m (persona d'estatura baixa)

lítil·mótlegur, -mótleg, -mótlegt <adj.>:
petit -a (de poca importància, insignificant, sense rellevància social)

lítils·verður, -verð, -vert <adj.. Sovint escrit separat: lítils verður, lítils verð, lítils vert>:
nimi nímia, insignificant, banal, de poca vàlua

lítri <m. lítra, lítrar>: litre m
        hálfur lítri: mig litre
        ég þarf 18 (átján) lítra (af bensíni): necessito divuit litres (de benzina)

lítt <adv.>:
poc, poques coses, no...gaire [coses]
♦ berast lítt af: <LOC FIGquedar molt abatut -uda per una cosa, quedar molt afectat -ada per una cosa, prendre's una cosa amb gran desànim
◊ konungsdóttir barst lítt af, en þegar Smiðr hafði orð við hana, tók af henni allan óhug, ok sigldu heim í Gautland: la princesa havia quedat molt afectada, però quan l'Smiðr va tenir unes paraules amb ella, va desaparèixer-ne tot el desànim i llavors van posar rumb cap al Gautland per tornar a casa
◊ setur nú grát mikinn að rúðukonu við þessa aðréttu, svo að hún berst lítt af, en grönnur hennar kómu úr öðrum bóndahúsum að syrgja henni til samlætis: amb el que li acabaven de donar (el cadàver del seu marit, mort a la forca el dia anterior, la ruenesa esclata en plors, de manera que se la veu molt afectada, però les veïnes dels altres masos hi anaren per fer-li companyia en el dol
◊ en oft er það aumkunarverð sýn, hve þau hjón, kollan og blikinn , berast lítt af eftir strandhögg krumma á eggjum þeirra og heimili: sovint fa llàstima de veure com queda de tocada la colla d'èiders, el mascle i la femella, després d'aquest acte de pirateria dels corbs contra llurs ous i nieró
◊ "hversu berst Auður af um bróðurdauðann? Hvort grætur hún mjög?". "Vita muntu það þykjast," segir Gísli; "hún berst af lítt og þykir mikið: "com s'ho ha pres l'Auður la mort del seu germà? [em pregunto] si deu plorar gaire". "em sembla que t'ha de resultar obvi" li diu en Gísli; "n'està molt afectada i ho sent molt
♦ kunna lítt til e-s: <LOC FIGno entendre-se'n gaire de...
◊ ég kann lítt til laga: no conec gaire les lleis, sé poca cosa de lleis
♦ lítt <+ adj.>poc <+ adj.
◊ lítt reyndur: amb poca experiència, inexpert, poc experimentat

ljá <f. ljár, no comptable>:
fenàs acabat de segar [i encara en terra, sense rampinar i arreplegar]

ljá <ljæ ~ ljáum | léði ~ léðum | léðe-ð>:
deixar una cosa, prestar una cosa
♦ ljá e-m e-ðdeixar una cosa a algú, prestar una cosa a algú
♦ ljá sig til e-sprestar-se a una cosa
♦ ljá e-u eyru: <LOC FIGdonar orella a una cosa, prestar orella a una cosa
♦ ljá máls á e-u: <LOC FIG, [estar disposat a] accedir a una cosa, [estar disposat -ada a] prestar orella a una cosa, [estar disposat -ada a] atendre una cosa, [estar disposat -ada a] prendre una cosa en consideració
♦ ljá máls á því að <+ inf.><LOC FIG[estar disposat -ada a] accedir a <+ inf.

ljár <m. ljás, ljáir>:
dalla f, godalla f (Val.), falcella f (Mall.
♦ maðurinn með ljáinnla vella Dallaire, la vella de la dalla (la Mort)

ljóð <n. ljóðs, ljóð>:
1. (kvæðipoema m [líric], poesia f [lírica] (composició poètica de to líric)
♦ í ljóðumen vers
♦ semja ljóð: compondre un poema, compondre una poesia
♦ órímuð ljóð: poemes sense rima, poemes en versos blancs
♦ yrkja ljóð: compondre un poema, fer una poesia
2. (ljóðlist, kveðskapurpoesia f (composició poètica, poema)
3. <MÚSlied m (fl./pl.: lieds & lieder) (composició musical del romanticisme alemany)
4. <(En la llengua antiga, en aquesta accepció i en les accepcions 5. i 6., el mot se sol emprar en pl.(braglína, erindi & kvæðivers m (composició poètica que pot ésser un vers, una estrofa, un poema sencer)
♦ e-m verður ljóð á munniels versos flueixen a la seva boca
◊ þá verður henni ljóð á munni og mælti svo...: li van venir a la boca uns versos i digué...
5. <>: (galdraþulaeixarm m (composició poètica iatromàgica)
6. <>: (söngurcàntic m (cançó) (Ljóðaljóð)

ljóða <ljóða ~ ljóðum | ljóðaði ~ ljóðuðum | ljóðað>:
1. <GENfer versos, compondre poemes
♦ ljóða á e-nadreçar-se en vers a algú
2. (syngja eða kveða ljóðrecitar un poema (declamar un poema cantant-lo o no)
◊ ljóða tvísöng þýðum munni: cantar un duet amb dolça boca

ljóða·annáll <m. -annáls, -annálar. Emprat hab. en pl.>:
<LITERcrònica rimada

ljóða·bálkur <m. -bálks, -bálkar>:
<LITER[extens] poema m (de gran extensió i temàtica unitària)
◊ einn frægasti ljóðabálkur nóbelsveršlaunaskáldsins Pablo Neruda, Hæðir Macchu Picchu er kominn út í íslenskri þýðingu Guðrúnar H. Tulinius: ha sortit, en traducció islandesa de Guðrún H. Tulinius, un dels poemes més famosos del poeta Pablo Neruda, guardonat amb el premi Nòbel de literatura: “Les Altures de Macchu Picchu”

ljóða·bók <f. -bókar, -bækur>:
1. (forn, í fyrndinnicançoner m (llibre de poemes antic)
2. (nútímalegpoemari m (llibre de poemes modern)

ljóða·bréf <n. -bréfs, -bréf>:
carta f en vers

ljóða·flokkur <m. -flokks, -flokkar>:
<MÚScicle m de lieder

ljóða·gerð <f. -gerðar, no comptable>:
composició f de poema, creació f de poesia, poesia f (com a activitat), versificació f

ljóða·háttur <m. -háttar, -hættir>:
<HIST LITliodahat o mode de les cançons il·locutives: gnòmiques o sapiencials, màgiques o d'encanteris, exhortatives, cultuals i religioses en general etc., mode dels cants ò càntics, tipus d’estrofa de la poesia islandesa medieval. La seva designació medieval la situa clarament en l'àmbit màgico-cultual, no pas en l'àmbit profà.

En la tradició alemanya, aquesta estrofa és composta de quatre versos al·literatius d’extensió sil·làbica desigual: els versos senars presenten cesura; els dos hemistiquis o
braquistiquis, com se'ls sol anomenar, són lligats entre si per un element al·literatiu que, en el segon braquistiqui, pot aparèixer dues vegades. A més a més, cada braquistiqui conté dos accents forts. Els versos parells no estan separats per cesura, contenen dos elements al·literatius -de vegades, tres- i tres -de vegades, només dos- accents principals. Els versos senars reben el nom de dolicostiquis o versos llargs, compostos de dos braquistiquis o versos curts (que equivalen als hemistiquis de la nostra tradició mètrica); els versos parells, en canvi, són formats per plerostiquis o versos plens.

En la tradició islandesa, en canvi, hom hi veu sis versos, coneguts amb el nom de 
hendingar (sg. “hending”) o vers sòlt. La tradició alemanya i la islandesa representen concepcions diferents d'entendre la forma mètrica l'estrofa, sense cap més conseqüències, per tant, que una presentació visual diferent de les estrofes a les edicions de textos medievals.

D'acord amb la tradició versificativa germànica, els versos no presenten rima, ni interior ni final. Un dels monuments literaris més coneguts escrit en gran part en 
liodahat són els Hávamál (“Dites d'en Hávi”). 
Exemple de ljóðaháttr estricte (tradició alemanya)
Els elements al·literatius van en negreta; els accents forts, subratllats
1. Deyr fé,     deyia frœndr, mor el bestiar,      moren els parents, = dolicostiqui
2.
deyr siálfr it sama;
tu mateix també moriràs; = plerostiqui
3. enn orðztírr     deyr aldregi, però el renom     mai no mor, = dolicostiqui
4.
hveim er sér góðan getr.
a qui se n'hagi guanyat un de bo. = plerostiqui


Exemple de ljóðaháttr estricte (tradició islandesa)
1.
Deyr fé,
mor el bestiar
2.
deyia frœndr,
moren els parents
3.
deyr siálfr it sama;
tu mateix també moriràs;
4.
enn orðztírr
però el renom
5.
deyr aldregi,
mai no mor
6.
hveim er sér góðan getr.
a qui se n'hagi guanyat un de bo.


Exemple de ljóðaháttr expandit (amb galdralag):
el 7è vers sobra o bé li hauria de seguir un vers ple per aconseguir convertir-se en un liodahat doble
1. Mál er at þylia     þular stóli á: És hora de fer la pregària,     [assegut] al setial del þulr:
2.
Urðar brunni at
A la vora de la font (pou ?) d'Urðr
3. sá ec oc þagðac,     sá ec oc hugðac, hi he vist i he callat     hi he vist i he meditat,
4.
hlýdda ec á magna mál,
hi he escoltat els parlaments de les deïtats (? dels homes ?),
5. of rúnar heyrða ec dœma,     né um ráðom þǫgðo. hi he sentit les runes (? les nornes ?) posant eximplis i no ocultant llurs consells.
6.
Háva hǫllo at,
Al costat del palau de Hávi,
7. Háva hǫllo í     heyrða ec segia svá: en el palau de Hávi, tot això he sentit a dir:
4: Esmeno manna ‘dels homes’ de l'original en magna ‘dels déus’ (gen. pl. de ‘[goð]mögn’). L'esmena no és pas necessària, però permet de ressituar tota l'escena en l'esfera dels déus.
5: Interpreto rúnar com un acusatiu plural en una oració d'infinitiu, i, per tant, subjecte de l'infinitiu dœma ‘jutjar; dictar sentència; parlar debatent; posar exemples (?)’: la imatge que el vers ens ofereix és la de les runes (si és que el mot rúnar hi té realment aquest significat: jo sóc del parer que hi significa ‘nornes’) posant exemples [de conducta i comportament] i no amagant els consells corresponents a cada exemple que posen i el savi, possiblement el déu Odin, escoltant-les mentre ho fan; en conseqüència, el subjecte del verb þǫgðo són, en la meva interpretació, les rúnar, les quals no retenen per a si els consells (ráð) que tots, homes i déus, haurien de seguir quan es donin les situacions -dœmi- que es descriuen: elles, les rúnar, per tant, donen els consells (ráð) a través de dœmi.

El mot ráð presenta una gran riquesa semàntica; jo m'inclino a atorgar-li, en el sintagma "um ráðom" el significat de "consell[s]", i no pas "interpretació [de runes]" contra el que es fa usualment (si més no en l'àmbit de la filologia norrena en llengua alemanya): verbigràcia, Schröder 1929, pàg. 6 (“von Runen hörte ich reden, sie verschwiegen ihre Deutung nicht”), von See 1972, pàg. 4 (“von Runen hörte ich reden und nicht von der Deutung schweigen”), von See 1972, pàg. 59 ("von Runen hörte ich sprechen, sie verschwiegen nicht die Deutung") o Kuhn 1968³, pàg. 164 (“deutung (von runen)”). En contraposició, cf. Das Goetheanum - Zeitschrift für Anthroposophie 8-10 (1929-1931), pàg. 102 (“ich hörte von Runen reden, Ratschläge verschwiegen sie nicht”).

De cara a establir el significat del verb þegja, podem donar-li el significat general de ‘callar-se’, significat amb què, per exemple, apareix emprat en el vers þǫgðo allir,     hugðo at ráðom ‘tots van callar [i] perpensaren les decisions a prendre’ (o: tots callaren i meditaren sobre quines decisions calia prendre), amb què comença l'estrofa 50 de la Sigurðarkviða in skamma. Jo, tanmateix, m'inclino més pel matís amb el qual apareix en aquest passatge de la Saga Inga konungs ok brœðra hans en el qual hi trobem un exemple del verb þegja regint un complement preposicional introduït per la preposició um i datiu: varð þeim síðan mikill ófarnaður sem eigi var örvænt er þeir þögðu um leyndri vél og létu ekki á sér finna ‘d'això els (=a llur germana i al prevere anglès) en sobrevingué gran desgràcia, com era d'esperar, car ells (=els germans de la noia) varen ocultar llur secreta maquinació, procurant que ningú no els en notés res’.

Dues són doncs, en la meva interpretació, les fonts de les quals el savi, que adés parlarà, i que podem identificar amb el déu Odin, poa el seu saber: els déus (goðmögn) i les runes (? rúnar), o bé els homes (menn) i unes deïtats no especificables anomenades runes (rúnar) -que, atès el context, ben bé podrien ésser les nornes, com jo crec-, depenent si acceptem o no l'esmena de manna en magna.



ljóða·kennsla <f. -kennslu, no comptable>:
classe f de poesia (classe basada en l'ensenyament de poemes, esp. a primària)

ljóða·lestur <m. -lesturs (o: -lestrar), -lestrar>:
lectura f [pública] de poesia

ljóða·lína <f. -línu, -línur>:
vers m

Ljóða·ljóð <n.pl -ljóða>:
Càntic m dels Càntics, xir ha-xirim  (שִׁיר הַשִּׁירִים, ᾆσμα ᾀσμάτων)
◊ Ljóðaljóðin, eftir Salómon: Càntic dels Càntics de Salomó

ljóða·safn <n. -safns, -söfn>:
recull m de poemes

ljóða·samkeppni <f. -samkeppni, -samkeppnir>:
certamen m de poesia

ljóða·söngur <m. -söngs, -söngvar>:
<MÚSlied m (fl./pl.: lieds & lieder) (composició musical del romanticisme alemany)

ljóða·tónlist <f. -tónlistar, no comptable>:
<MÚSliedermusik f (tipus de música conrada especialment durant el romanticisme alemany)

ljóð·elskur, -elsk, -elskt <adj.>:
amant de la poesia, afeccionat -ada a la poesia

ljóð·greining <f. -greiningar, pl. no hab.>:
anàlisi f de poema (anàlisi mètrica, estilística i d'imatgeria d'un poema)

ljóð·leikur <m. -leiks, -leikir; pl. no hab.>:
drama f en vers

ljóð·list <f. -listar, pl. no hab.>:
1. (ljóðrænn kveðskapurlírica f (art de compondre poesia lírica)
2. (skáldskaparlistpoesia f, art poètica (art de la poesia)

ljóð·mál <n. -máls, -mál>:
1. <GENllenguatge poètic, dicció poètica, llengua poètica
◊ enskumælandi lesandi getur nú að einhverju leyti skynjað margbrotið eðli ljóðmálsins á svipaðan hátt og íslenskur lesandi: el lector anglès ara podrà percebre d'alguna manera la natura elaborada del llenguatge poètic i ho podrà fer d'una manera semblable a la d'un lector islandès
2. (ljóðlína, ljóðmæliversos m.pl (composició poètica, poema)

ljóð·mæli <n.pl -mæla>:
versos m.pl, poema m, poesia f

ljóð·ræna <f. -rænu, no comptable>:
(lýríklírica f

ljóð·rænn, -ræn, -rænt <adj.>:
líric -a

ljóð·saga <f. -sögu, -sögur>:
epopeia f, poema èpic

ljóðskáld <n. -skálds, -skáld>:
poeta líric, poetessa lírica

ljóð·snilld <f. -snilldar, no comptable>:
1. (hæfileikitalent m per a la poesia (enginy per fer la poesia)
2. (leikni, fimi, kunnáttavirtuosisme poètic (habilitat, mestria, perícia en l'art poètica)

ljóð·stafur <m. -stafs, -stafir. Emprat hab. en pl.>:
1. <LITERlletra al·literant (en mètrica islandesa: lletra -i per tant, so- que constitueix l'al·literació d'un vers)
2. <FIGversos m.pl, poema m, poesia f (en mètrica tradicional islandesa els versos són al·literatius)

ljóð·stíll <m. -stíls, pl. no hab.>:
estil líric

ljóð·sögulegur, -söguleg, -sögulegt <adj.>:
èpic -a

ljóðsöngva·leikur <m. -leiks, -leikir>:
vaudeville m

ljóður <m. ljóðs, no comptable>:
defecte m, falta f, pega f (lýti)

ljómi <m. ljóma, no comptable>:
fulgor m,f

ljón <n. ljóns, ljón>:
lleó m (fl./pl.: lleons)

ljóna·temjari <m. -temjara, -temjarar>:
domador m de lleons, domadora f de lleons

ljóns·hjarta <n. -hjarta, -hjörtu>:
cor m de lleó
♦ Ríkharður ljónshjartaRicard cor de lleó

ljóns·makki <m. -makka, -makkar>:
crinera f de lleó, cabellera f de lleó

ljónynja <f. ljónynju, ljónynjur. Gen. pl.: ljónynja>:
lleona f

ljós <n. ljóss, ljós>: 1. <gen> llum f
           Guš gefi žér ljós og friš: que la llum de Déu t'il·lumini 
              i et doni la pau! (a difunt)
           koma í ljós: sortir a la llum (aparèixer & fer-se públic & manifestar-se)
           þegar ljósið slokknar: <LOC FIG> quan la llum s'apaga (morir & caure en una gran depressió)
        2. (lampi) llum m
           með slökkt ljós: amb el llum apagat
           ljósið kviknar ~ slokknar sjálfkrafa: el llum s'encén ~ s'apaga automàticament
        3. (birta) claror f
           láta eitthvað í ljós: expressar, presentar
           varpa ljósi á e-ð ~ e-n: <LOC FIG> fer molta de llum a una cosa ~ algú, 
              portar claror (o: llum) a una cosa ~ algú
        3. <†> (heimur) món m (antic eslavisme? Cf. el rus свет ‘llum; món’. Al Hêliand, emperò,
           l'equivalent baix-alemany, lioht, també hi té 
           el doble significat de ‘llum’ i ‘món’ (v.b., vers 2063b)
◊ bið eg svo guð hjálpa mér í þvísa ljósi og í öðru að eg skal svo sök þessa sækja sem eg veit réttast og sannast og helst að lögum. Og hygg eg Flosa sannan að sök þessi vera ef efni eru að því og eg hefka fé borið í dóm þenna til liðs mér um sök þessa og eg munka bera. Eg hefka fé fundið og eg munka finna hvorki til laga né til ólaga: prego a Déu que m'ajudi, en aquest món i en l'altre, a portar aquesta acció judicial de la manera que més s'acosti, segons el meu recte saber, a la justícia i a la veritat, i que s'adigui millor a les lleis que ens regeixen. Crec que en Flosi és culpable en aquesta causa si els detalls que obren en poder meu són certs i que no he pas portat diners a aquest tribunal perquè serveixin per aconseguir-me ajut a mi en aquesta causa i que no ho faré pas. Tampoc no m'han fet pas arribar diners ni deixaré que me'n facin arribar, tant d'una manera il·legal com d'una manera acorde a les lleis

ljós, ljós, ljóst: clar -a
        ljós yfirlitum: ros rossa
♦ e-m er e-ð ljósta algú li resulta clara una cosa, algú té clara una cosa
♦ e-m er það ljóst að <+ ind.>a algú li resulta clar que <+ ind.>

ljósa <f. ljósu, ljósur. Gen. pl.: ljósa>:
llevadora f, comare f (Val., Bal.), madrina f (<& Tort.) (ljósmóðir)

ljósa·bekkur <f. -bekks (o: -bekkjar), -bekkir. Gen. pl.: -bekkja; dat.pl.: -bekkjum>:
cabina f solar, cabina f de raigs UVA (aparell de bronzejament artificial)

ljósa·goði <m. -goða, -goðar>:
adonis blau (planta Adonis davidii syn. Adonis brevistyla syn. Adonis delavayi)

ljósa·hátíð <f. -hátíðar, -hátíðir>:
<RELIG JUDfesta f dels llums, festa f de la dedicació, festa f de la rededicació [del temple], hanucà f, hanukà f (חֲנוּכָּה ~ חֲנֻכָּה)
♦ → hanúkka-hátíðin ‘íd.’
♦ → vígsluhátíðin ‘íd.’

ljósa·hnoðri <m. -hnoðra, -hnoðrar>:
crespinell blanc, arròs m de bruixa, arròs m de paret, arròs m de pardal (planta Sedum album)

ljósa·lampi <m. -lampa, -lampar>:
làmpada f de raigs UVA

ljósa·lyng <n. -lyngs, pl. no hab.>:
andròmeda polifòlia, romaní m de torbera (planta Andromeda polifolia syn. Andromeda rosmarinifolia)

ljósa·maðra <f. -möðru, -möðrur. Gen. pl.: -maðra>:
espunyidella f de bardissa, espunyidera f de bardissa (planta Galium album)

ljósa·olía <f. -olíu, no comptable>:
querosè m, petroli m de cremar

ljósa·pera <f. -peru, -perur. Gen. pl.: -pera>:
<ELECTbombeta f, pera f, bombilla f (Mall., ekki ritm./no lit.
♦ skipta um ljósaperucanviar una bombeta

ljósa·staur <m. -staurs, -staurar. Gen. pl.: -stika o: -stikna>:
pal m de fanal [d'enllumenat públic]
♦ aka á ljósastaur í hálku: relliscar a causa del gel i xocar amb un fanal

ljósa·stika <f. -stiku, -stikur. Gen. pl.: -stika o: -stikna>:
canelobre m
♦ sjöarma ljósastika: #1. <GENcanelobre de set braços. #2. <RELIG JUDmenorà f (מְנוֹרָה).

ljósa·verk <n.pl -verka>:
munyida f de les vaques

ljós·bogi <m. -boga, -bogar>:
<ELECTarc voltaic (o: galvànico: elèctric

ljós·brúnn, -brún, -brúnt <adj.>:
[de color] beix (o: beige), de color caramel, de color marró clar

ljós·bylgja <f. -bylgju, -bylgjur. Gen. pl.: -bylgna o: -bylgja>:
<FÍSona lluminosa, ona f de llum

ljós·grýti <n. -grýtis, -grýti>:
<GEOLliparita f

ljós·hærður, ljós·hærð, ljós·hært: ros rossa

ljóska <f. ljósku, ljóskur. Gen. pl.: ljóska>:
rossa f (dona de cabells rossos)

ljós·ker¹ <n. -kers, -ker>:
1. (ljósfæri í glerhlíf með inniluktu ljósillanterna f (fanal)
2. (á bílfar m  (llum de cotxe)

ljós·ker² <n. -kers, -ker. Gen. pl.: -kerja; dat.pl.: -kerjum>:
variant de ljósker¹ ‘llanterna; far de cotxe’

ljós·lega <adv.>: gràficament, vívidament

ljós·legur, -leg, -legt: gràfic -a, vívid -a (relat)

ljós·leiðari <m. -leiðara, -leiðarar>
fibra òptica, conductor òptic

ljós·móðir <f. -móður, -mæður>
llevadora f, comare f (Val., Bal.), madrina f (<& Tort.)
og þegar fæðingarhríðirnar voru sem verstar sagði ljósmóðirin (məʝalˈlɛδɛθ ~ מְיַלֶּדֶת:   wa-tˈtɔmɛr   lā-ḥ   ha-məʝalˈlɛδɛθ   ʔal־tīrˈʔī,   וַתֹּאמֶר לָהּ הַמְיַלֶּדֶת אַל-תִּירְאִי) við hana: „Óttast þú ekki því að þú munt eignast annan son“: i quan els dolors del part eren pitjors, la llevadora li digué: «No tinguis por perquè tindràs un altre fill!» (En comparació: LXX fa ἐγένετο δὲ ἐν τῷ σκληρῶς αὐτὴν τίκτειν εἶπεν αὐτῇ ἡ μαῖα Θάρσει, καὶ γὰρ οὗτός σοί ἐστιν υἱός. Vulgata: ob difficultatem partus periclitari coepit, dixitque ei obstetrix: “Noli timere, quia et hac vice habes filium”)

ljós·mynd <f. -myndar, -myndir>: fotografia f, foto f
        taka ljósmyndir af e-u ~ e-m: fer fotos d'una cosa ~ d'algú
        má taka ljósmyndir hér?: Puc fer fotos aquí? Es pot fotografiar?
        gömul svarthvít ljósmynd: una vella fotografia en blanc-i-negre

ljós·mynda <-mynda ~ -myndum | -myndaði ~ -mynduðum | -myndaðe-ð ~ e-n>: fotografiar 
        algú ~ una cosa

ljós·myndari <m. -myndara, -myndarar>: fotògraf m, fotògrafa f
        paparazzi ljósmyndari: paparazzi m

ljósmynda·vél <f. -vélar, -vélar>: màquina f de fer fotos

ljós·op <n. -ops, -op>:
1. (sjáaldurpupil·la f (nineta de l'ull)
♦ örsmátt ljósop: <MEDpupil·la f puntiforme, pupil·la miòtica, miosi f
2. (á myndavélobertura f d'objectiu (de càmera fotogràfica)
♦ stilla ljósopið: <FOTOregular l'objectiu

ljós·ormur <m. -orms, -ormar>:
lluerna f, cuca f de llum (insecte de la família dels Lampírids) (blysbjalla)

ljós·rák <f. -rákar, -rákir>:
deixant (o:  solc; o:  rastre lluminós, rastre m (o: traç m; o: ratlla f de llum
aftur undan honum er ljósrák: al seu darrere deixa un solc lluminós

ljós·rit <n. -rits, -rit>: fotocòpia f

ljós·rita <-rita ~ -ritum | -ritaði ~ -rituðum | -ritað>: fotocopiar
        ljósrita e-ð: fotocopiar una cosa

ljósritunar·vél <f. -vélar, -vélar>
fotocopiadora f

ljós·smásjá <f. -smásjár, -smásjár>:
microscopi m de rastreig

ljós·verk <n.pl -verka>:
variant de ljósaverk ‘munyida de les vaques d'un mas’
◊ hefir þú og lítt riðið til alþingis eða starfað í þingdeildum og mun þér kringra að hafa ljósverk að búi þínu að Öxará í fásinninu: tampoc no has anat gaire sovint a l'Alþingi ni hi has participat en gaire plets; et deu resultar més lleuger de fer les munyides al teu mas de l'Öxará, apartat de la gent

ljótur, ljót, ljótt: lleig -etja

ljúf-fengur, -feng, -fengt: saborós, deliciós -osa, bo -ona (menjar)
        ég elda eitthvað ljúffengt: cuinaré quelcom de deliciós
        ljúffengt vín: un vi deliciós
og tilreið mér ljúffengan rétt, sem mér geðjast að, og fær mér hann, að ég megi eta, svo að sál mín blessi þig, áður en ég dey"
þegar óvinina hungraði misstu þeir jafnvel hina eðlilegu löngun í fæðu vegna þess hve kvikindin, sem stefnt var gegn þeim, voru viðbjóðsleg. En lýður þinn fékk ljúffenga (ξένη γεῦσις:   αὐτοὶ δὲ ἐπ’ ὀλίγον ἐνδεεῖς γενόμενοι καὶ ξένης μετάσχωσι γεύσεως) saðningu eftir að hann hafði þolað skort um hríð: quan els enemics tingueren gana, perderen fins el desig natural d'aliment pel fàstic que els feien els animals que foren enviats contra ells. El teu poble, en canvi, passada una curta privació, es va atipar amb menges exquisides

Horf þú ekki á vínið, hve rautt það er, hversu það glóir í bikarnum og rennur ljúflega niður
mál yðar sé ætíð ljúflegt, en salti kryddað, til þess að þér vitið, hvernig þér eigið að svara hverjum manni
en sú speki, sem að ofan er, hún er í fyrsta lagi hrein, því næst friðsöm, ljúfleg, sáttgjörn, full miskunnar og góðra ávaxta, óhlutdræg, hræsnislaus

ljúf·lekta <f. -lektu, -lektur. Gen. pl.: -lekta>:
pinetell m, pinenca f, esclata-sang m (Bal.), pebràs m (Eiv.) (bolet Lactarius deliciosus)

ljúf·lingur <m. -lings, -lingar>:
1. (kær, elskaðurfavorit m (persona que gaudeix de la predilecció d'algú)
um Benjamín sagði hann: Ljúflingur (ʝāˈδīδ ~ יָדִיד:   ʝəˈδīδ   ʝəhˈwāh   ʝiʃˈkɔn   lā-ˈβɛtˁaħ   ʕāˈlā-u̯,   יְדִיד יְהוָה, יִשְׁכֹּן לָבֶטַח עָלָיו) Drottins býr óhultur hjá honum. Hann verndar hann alla daga og hefir tekið sér bólfestu milli hálsa hans: d’en Benjamí, digué: «L'Estimat de Jahvè habita segur a ca ell. Ell el protegeix tots els dies i s'ha establert enmig de les seves collades».
þetta eru síðustu orð Davíðs: Svo mælti Davíð Ísaíson, svo mælti maðurinn, er hátt var settur, hinn smurði Jakobs Guðs, ljúflingur (nāˈʕīm ~ נָעִים:   ū-nəˈʕīm   zəmiˈrōθ   ʝiɕrāˈʔēl,   וּנְעִים זְמִרוֹת יִשְׂרָאֵל) Ísraels ljóða: aquestes foren les darreres paraules d'en David: «Així va parlar en David, fill d'en Jesè (Ixai), així parlà l'home que fou enlairat, l'Ungit del Déu d'en Jacob, el favorit dels psalms d'Israel  (és a dir, el mot lloat o cantat en els psalms d'Israel)
2. (gæðamaðurbonjan m, angelot m, bonastre m (persona de bon cor, bon home, bona dona)
3. (álfur, huldumaðuralb m  (designació noà dels albs)
þá eru til önnur nöfn um þetta sama kyn, svo sem huldufólk, huldumaður, huldukona o. s. frv. og ljúflingur eða lýflingur; þykja þau nöfn allt mildari og betur hæfa að velja álfum þau er hafa verið álitnir svo voldugar verur að menn hafa bæði borið virðingu fyrir þeim og óttazt þá: existen d'altres designacions d'aquesta mateixa raça com ara huldufólk ‘gent amagada, els amagats’, huldumaður ‘l'amagat’, huldukona ‘l'amagada’ etc., així com ljúflingur o lýflingur ‘angelot, bonjan, bonastre’. Aquestes darreres designacions es consideren molt més suaus i més adients per a referirs-'hi als albs ja que els albs han estat considerats uns éssers tan poderosos que els humans senten envers ells una por reverencial (lit.: senten respecte per ells i els temen)

ljúflyndi yðar verði kunnugt öllum mönnum. Drottinn er í nánd

ljúfmeti (τὰ ἀγαθά:   ἀγαθὰ ἐκκεχυμένα ἐπὶ στόματι κεκλεισμένῳ) borið að lokuðum munni er eins og matgjafir lagðar á gröf: una menja exquisida posada davant una boca closa, és com les ofrenes d'aliments posades sobre una tomba

komu þá allir, sem gáfu af fúsum huga og með ljúfu geði, og færðu Drottni gjafir til að gjöra af samfundatjaldið og allt það, sem þurfti til þjónustugjörðarinnar í því og til hinna helgu klæða
Sál og Jónatan, ástúðugir og ljúfir í lífinu, skildu eigi heldur í dauðanum. Þeir voru örnum léttfærari, ljónum sterkari
Hjarta mitt svellur af ljúfum orðum, ég flyt konungi kvæði mitt, tunga mín er sem penni hraðritarans
indælt er ljósið, og ljúft er fyrir augun að horfa á sólina
Hversu ljúf er ást þín, systir mín, brúður, hversu miklu dýrmætari er ást þín en vín og angan smyrsla þinna heldur en öll ilmföng
Ég sef, en hjarta mitt vakir, heyr, unnusti minn drepur á dyr! "Ljúk upp fyrir mér, systir mín, vina mín, dúfan mín, ljúfan mín! Því að höfuð mitt er alvott af dögg, hárlokkar mínir af dropum næturinnar"
en ein er dúfan mín, ljúfan mín, einkabarn móður sinnar, augasteinn þeirrar er ól hana. Meyjarnar sáu hana og sögðu hana sæla, og drottningar og hjákonur víðfrægðu hana
svo segir Drottinn um þennan lýð: Þannig var þeim ljúft að reika um, þeir öftruðu ekki fótum sínum, en Drottinn hafði enga þóknun á þeim. Nú minnist hann misgjörðar þeirra og vitjar synda þeirra
Efraím er eins og vanin kvíga, sem ljúft er að þreskja. Að vísu hefi ég enn hlíft hinum fagra hálsi hennar, en nú vil ég beita Efraím fyrir, Júda skal plægja, Jakob herfa
Því að mitt ok er ljúft og byrði mín létt
eins og smaragðsinnsigli greypt í gull er strengleikur með ljúfu víni
þeim sem hana lifa mun lærast að ekkert er betra en að óttast Drottin, né neitt ljúfara (γλυκύς γλυκεῖα γλυκύ:   καὶ οὐθὲν γλυκύτερον τοῦ προσέχειν ἐντολαῖς κυρίου) en að hlýða boðorðum hans: el qui la sobrevisqui aprendrà que no hi ha res de millor que témer el Senyor, i que no hi ha res de més dolç que observar els seus manaments
og söngvarar hófu upp lofsöng sinn, sterklega ómaði hið ljúfa (γλυϰαίνειν:   ἐν πλείστῳ ἤχῳ ἐγλυκάνθη μέλος) lag: i els cantors entonaven llur càntic de lloança, la dolça melodia ressonava fortament
ljúft er þeim að skipa hefðarsæti í veislum og æðsta bekk í samkundum
Hann komst í mikinn vanda, þegar hann hlýddi á mál hans, en þó var honum ljúft að hlusta á hann
vei yður, þér farísear! Yður er ljúft að skipa æðsta bekk í samkundum og láta heilsa yður á torgum
Þjónn Drottins á ekki að eiga í ófriði, heldur á hann að vera ljúfur við alla, góður fræðari, þolinn í þrautum

ljúga: mentir, dir una mentida o mentides (Mall.)
♦ ljúga eins og maður er langur til: <LOC FIGmentir per la gola, ésser un sac de mentides, dir més mentides que una llebre no fa salts

ljúka <impers.+dat.>: 1. acabar
        2. ljúka prófi: acabar una carrera
        3. ljúka upp dyrunum fyrir einhverjum: obrir la porta (a algú)
        4. ljúka upp einum munni um eitthvað: ésser del mateix parer o opinió respecte d’una cosa
        5. ljúka við eitthvað: acabar, concloure
        6. að því loknu: a continuació, després
◊ hann gaf henni fingurgull og möttul grænlenskan og tannbelti. Þessi sveinn kom til Grænlands og nefndist Þorgils. Leifur tók við honum að faðerni. Og er það sumra manna sögn að þessi Þorgils kæmi til Íslands fyrir Fróðárundur um sumarið. En sjá Þorgils var síðan á Grænlandi og þótti enn eigi kynjalaust um verða áður lauken Leifur li va donar una tumbaga d'or i un mantell de vaðmál grenlandès -una mena de burell- i un cinyell guarnit de dents de morsa. A aquest noi [sa mare] li va posar el nom de Þorgils[, i quan va arribar a l'ús de raó], va anar a Grenlàndia. En Leifur l'hi va reconèixer com a fill seu. I segons alguns, aquest Þorgils va arribar a Islàndia durant l'estiu abans de l'inici dels Portents del mas de Fróðá (Cf. els capítols 50-55 de la Història dels Habitants d'Eyr). I aquest Þorgils posteriorment es va estar a Grenlàndia i la gent va creure que, abans de morir, les coses no havien estat pas del tot naturals amb ell (#1. Baetke 19874, pàg. 353: verðr eigi kynjalaust um e-n es geht mit jmd. nicht natürlich zu, es ist nicht ganz richtig mit jmd. La traducció llatina de la Historia Thorfinni Karlsefnii et Snorrii Thorbrandi filii, feta per en Carl Christian Rafn i publicada a Copenhaguen el 1837, pàg. 116 fa: idem uero Thorgils deinde in Grœnlandia uersatus est, neque procedente tempore rēs eius portentis caruisse uidebantur. En Rafn, per tant, interpreta la locució áðr lýkr ~ lauk com a procedente tempore ‘amb el temps, amb el transcurs del temps’ i la frase þótti enn eigi kynjalaust um verða com a neque rēs ēius portentīs carēre uidentur ‘i les seves circumstàncies no semblen pas estar mancades de portents’#2. Baetke 19874, pàg. 392 áðr (en) lauk bevor es zu Ende ging, zuletzt. Jo interpreto aquí la locució de manera més específica: = áðr en ævi hans ~ sinni lauk = abans de la seva mort, abans de morir. El que ja no puc dir és si aquesta frase s'ha d'interpretar com que va tenir una mort envoltada de fets sobrenaturals i portentosos o bé, mentre va viure, la seva vida estigué envoltada de fets sobrenaturals i portentosos, sense tenir coneixement dels detalls de la seva vida i mort)
◊ svo segja sumir menn að átta jusu þeir við hann áður en lauk: alguns conten que al final eren vuit els homes que buidaven les byttur que ell anava omplint tot sol
◊ þá sagði Naomí: "Ver þú nú kyrr, dóttir mín, uns þú fréttir, hvernig málum lýkur, því að maðurinn mun ekki hætta fyrr en hann leiðir þetta mál til lykta í dag": 
◊ Agnar segir: "Seint munu þín augu fyllt verða á fénu og því máttu vorkynna mér," sagði Agnar, "að mér þyki féð gott því að þú munt ærið mjög elska féð áður lýkur": 
◊ þá svarar Einar þambarskelfir, lét sér vera skyldra að flytja Magnús konung fóstra sinn til graftar og færa hann föður sínum, Ólafi konungi, en berjast útlendis eða girnast annars konungs veldi og eign, lýkur svo málinu að betra þótti honum að fylgja Magnúsi konungi dauðum en hverjum annarra konunga lifanda, lét síðan taka líkið og búa um veglega svo að sjá mátti umbúnaðinn á konungsskipið. Þá bjuggust allir Þrændir og Norðmenn til heimfarar með líki Magnúss konungs og raufst leiðangurinn: 
◊ Þórarinn svarar: "Meiri von að hvortveggja þurfi áður lýkur þessum málum en þar munum vér þó fyrst á treysta er Vermundur er": 
◊ "Verða kann það," segir Arnkell, "en það vil eg við þig mæla, Þórarinn frændi, að þú ver með mér þar til er lýkur málum þessum á nokkurn hátt. En þó að eg gerist nokkuð gerkólfur í þessu boði þá vil eg það við þig mæla, Vermundur, að þú sért eigi við skilinn mál þessi þó að eg taki við Þórarni": 
◊ Katla mælti: "Vera má víst að hann eigi eigi góða móður en eigi hlýtur hann af því illt af mér að eg vildi það. En það væri vilji minn að þér hlytuð allir illt af mér. Vænti eg og að það mun svo vera. Skal nú og eigi leyna yður því að eg hefi valdið meini Gunnlaugs Þorbjarnarsonar er þessi vandræði hafa öll af hlotist. En þú Arnkell," segir hún, "mátt eigi af þinni móður illt hljóta er þú átt enga á lífi en um það vildi eg að mín ákvæði stæðust að þú hlytir því verra af föður þínum en Oddur hefir af mér hlotið sem þú hefir meira í hættu en hann. Vænti eg og að það sé mælt áður lýkur að þú eigir illan föður": 
◊ en er Þorgeir frétti sekt sína sagði hann svo: "Það mundi eg vilja að þeir er mig hafa sekan gert hefðu þessa full gjöld áður lýkur ef eg mætti ráða": 
◊ "Þá er öðrum vo fyrir dyrum, er öðrum er áður inn um komið, og hygg að hversu þér mun fara sjálfum áður lýkur," kvað Grettir: 
◊ Eigi kunnu vér að segja hve lengi þeir kníuðu þetta mál. En svo lýkur málinu, að það er sagt að Óttar jarl heitur Pálni Ingibjörgu dóttur sinni: 
◊ Hildigunnur hló að kaldahlátur þann og mælti: "Ekki er enn mark að, nær munum við gangast verða áður en lýkur": 
◊ "Þá segi eg þér," sagði Þórgunna, "að eg fer eigi ein saman og mun eg vera með barni og segi eg það af þínum völdum. Þess get eg og að eg muni svein fæða þá er þar kemur til. En þóttú viljir öngvan gaum að gefa þá mun eg upp fæða sveininn og þér senda til Grænlands þegar fara má með öðrum mönnum. En eg get að þér verði að þvílíkum nytjum sonareignin við mér sem nú verður skilnaður okkar til. En koma ætla eg mér til Grænlands áður en lýkur": 

ljúkast upp: obrir-se

Locarno-samningar <m.pl -samninga>:
<HISTTractats m.pl de Locarno

Loch Ness-skrímsli <n. -skrímslis, -skrímsli>:
monstre m del Llac Ness

loddari <m. loddara, loddarar>: estafador m, timador m
        fylliraftar, loddarar, þorparar, hórmangarar!: borratxos, estafadors, brètols, macarres!

loða <loði ~ loðum | loddi ~ loddum | loðaðvið e-ð>:
estar enganxat -ada a una cosa, estar aferrat -ada a una cosa (Bal.)
♦ loða eftir: <FIGconservar-se, romandre
◊ enda er svo komið að örfáir kunna nú orð- ið að segja sögulega og áheyrilega frá slikum viðburðum þó sögurnar sjálfar loði enn eftir: de manera que la situació actual és que són molts pocs els qui encara saben contar tals fets d'una manera amena i narrativament ben estructurada encara que les històries mateixes encara es conservin” (o: hagin sobreviscut)
◊ en slíkt er þó meir barlómur og viðbárur því þó margt sé týnt og tröllum gefið er það enn ótalmargt sem eftir loðir og því er mest undir því komið að mönnum lærist að safna því sem enn er til, og þarf varla að kvíða því að það verði ekki þegar áhuginn er vaknaður: però tals [queixes] no són tanmateix més que lamentacions i falses excuses perquè, encara que moltes de coses s'hagin perdut irremeiablement, encara són innombrables les que resten i per això ara tot dependrà del fet que la gent aprengui a fer l'aplec del que encara existeix i difícilment cal témer que no sigui així ara que l'interés per fer-ho s'ha despertat
♦ e-m loðir e-ð í eyrum: <LOC FIGuna cosa resta gravadaa la memòria d'algú
◊ og hann sagði við mig: "Þú mannsson, hugfest þér öll orð mín, þau er ég til þín tala, og lát þau þér í eyrum loða...: i em digué: “Tu, fill d'home, grava't en el teu cor totes les meves paraules que et diré, i enganxa-te-les a la memòria
♦ loða saman: estar enganxades o adherides dues coses entre si

loð·bikar <m. -bikars, -bikarar>:
herba f del mal de pedra, herba f de Noè, herba f de Sant Francesc, cent-en-grana m, trencapedres f (Mall.), herba pixosa (o: pixotera(Mall.(planta Herniaria hirsuta)

loð·björg <f. -bjargar, -bjargir>:
digital llanosa, didalera blanca (planta Digitalis lanata)

loð·feldur <m. -feldar, -feldir>:
1. (loðskinnpell f (emprada en pelleteria)
2. (pelsabric m de pells (portat esp. per les dones)

loð·flækja <f. -flækju, -flækjur>:
garlanda pilosa (planta Vicia villosa)

loð·glætill <m. -glætils, -glætlar>:
cabra f, esclata-sang m de lletrada (Mall.), lleterol m, lletraga f [peluda], cabra f de beç, rovelló m de cabra, rovelló bord (bolet Lactarius torminosus)

loð·glætingur <m. -glætings, -glætingar>:
cabra f, esclata-sang m de lletrada (Mall.), lleterol m, lletraga f [peluda], cabra f de beç, rovelló m de cabra, rovelló bord (bolet Lactarius torminosus)

loð·glætir <m. -glætis, -glætar>:
variant de loðglætill ‘rovelló de cabra, pinetell bord’

loð·gresi <n. -gresis, -gresi>:
fenàs blanc, holcus llanós (planta Holcus lanatus)

loð·háfur <m. -háfs, -háfar>:
negret m (peix Etmopterus spinax)
♦ (tot sovint:litli loðháfur  

loðin·björg <f. -bjargar, -bjargir>:
digital llanosa, didalera blanca (planta Digitalis lanata)

loðin·lappa <f. -löppu, -löppur>:
llapassa tomentosa, bardana tomentosa (planta Arctium tomentosa syn. Lappa tomentosa)

loðinn, loðin, loðið <adj.>:
1. (með mikinn hárvöxtpelut -uda, pilós -osa (o: pelós -osa)  (bèstia, peça de roba com ara certs abrics, certes estores etc.)
♦ loðið brjóst: un pit pelut
♦ loðnir fótleggir: cames peludes (amb molts de pèls & sense depilar)
♦ Vilfríður [hinn] loðni: Guifré el Pelós (o: pilós)
♦ loðinn um lófana: <LOC FIGfolrat -ada [d'armilla] (acabalat, molt benestant, amb molts de diners)
2. (mammúturllanut -uda (o: llanós -osa) (cobert de pèls que semblen llana, p.e., el cos de mamut)
♦ loðinn fíll: elefant llanut (o: llanós)
♦ loðinn nashyrningur: rinoceront llanut (o: llanós)
♦ → loðfíll “mamut”
3. (með mikinn grasvöxtespès -essa (massa de vegetació, camp cobert d'herbei)
♦ loðið gras: herba espessa, herbei espès
♦ loðinn völlur: una plana esponerosa (coberta d'una espessa capa d'herbei)
4. <BOT & MEDpubescent, vellós -oa
♦ loðin blöð: <BOTfulles velloses
♦ → loðinhvítþykkildi “leucoplàsia vellosa oral”
5. <FIGevasiu -iva
♦ gefa loðin svör: donar respostes evasives, respondre evasivament, respondre amb respostes evasives
♦ vera loðinn í svörum: mostrar-se evasiu en les seves respostes

loð·knýti <n. -knýtis, -knýti>:
herba f del mal de pedra, herba f de Noè, herba f de Sant Francesc, cent-en-grana m, trencapedres f (Mall.), herba pixosa (o: pixotera(Mall.(planta Herniaria hirsuta)

loð·mylkingur <m. -mylkings, -mylkingar>:
cabra f, esclata-sang m de lletrada (Mall.), lleterol m, lletraga f [peluda], cabra f de beç, rovelló m de cabra, rovelló bord (bolet Lactarius torminosus)

loðna <f. loðnu, loðnur>:
capelí m (peix Mallotus villosus) (barsíli; → hæringur; → hrognasíli; → hrognaseiði)

loðnu·nót <f. -nótar, -nætur>:
xarxa f de capelins (xarxa de grans dimensions emprada per a capturar el capelí)

loð·skegggresi* <m. -skegggresis, -skegggresi>:
albellatge m, fenal m de bou, fenàs m de cuca (Mall.(planta Hyparrhenia hirta)

loð·skinn <n. -skinns, -skinn>:
pell f (emprada en pelleteria)
♦ kvenkápa úr loðskinnum: abric de pells

loð·smári* <m. -smára, -smárar>:
fenc bord (planta Trifolium angustifolium)

lof <n. lofs, lof>:
1. (hróslloança f (elogi, encomi
◊ mikit eitt ǁ skal-a manni gefa, ǁ opt kaupir sér í litlo lof; ǁ með hálfom hleif ǁ ok með hǫllo keri ǁ fekk ek mér félaga: no s'ha de fer [sempre] a un home un gran regal. Sovint amb una petitesa n'hi ha prou per procurar-se les lloançes d'algú: amb mig pa i una gerra que s'havia d'inclinar [perquè ni tan sols era plena], m'he fet un company
♦ Guð sé lof!: gràcies a Déu!
2. <(leyfipermís m (aprovació, consentiment, assentiment
♦ biðja lofs at <+ inf.>demanar permís per a <inf.
3. <(undanþága frá lögumexepció f, exempció f (d'una llei, normativa etc. El mot continua emprant-se en aquesta accepció en la locució ráð lögum og lofum)
♦ ráða fyrir lofum og lögum: decidir què ha d'ésser llei i què exepció de la llei
◊ vér skulum og hafa þá lögréttuskipun að þeir er sitja á miðjum pöllum skulu réttir að ráða fyrir lofum og lögum og skal þá velja til þess er vitrastir eru og best að sér: també volem que la Lögrétta tingui la disposició que aquells que seguin en els bancs del mig tinguin el dret de prendre decisions sobre les lleis i sobre possibles exepcions a les lleis i que, a tal fi, s'elegeixin els més savis i millors
♦ ráða lögum og lofum: <LOC FIGtenir la paella pel mànec, ésser l'amo i el senyor (portar la bandera, tenir les regnes a la mà
4. (lofkvæðilloa f (poema laudatori
♦ yrkja lof um e-n: compondre una lloa en honor d'algú, compondre un poema d'encomi en honor d'algú
◊ freista skal eg þessa ráðs, er þú vilt, en ekki hefi eg við því búist að yrkja lof um Eirík konung: seguiré aquest consell que em dónes, però [mai] no hauria dit que compondria una lloa en honor del rei Eiríkr
◊ þar liggur Hallbjörn og vildir þú fást í því sem þér er ekki lánað, að yrkja lof um mig og er það annaðhvort að þér verður lagið...: vet-te aquí, Hallbjörn, dormint, i vols ficar-te en una cosa que no t'ha estat concedida: compondre un poema de lloança en honor meu i només hi ha dues possibilitats, o que et fiquis en...
♦ yrkja lof um e-ð: exalçar uns fets amb una lloa, compondre un poema per exalçar uns fets
◊ hann hafði víða borist á skipum sínum og taldi sér orustur frá Eystrasalti til Spánalands, fékk til skáld laungu síðar að yrkja lof um afrek sín á fjarlægum löndum: a bord dels seus vaixells havia anat arreu i deia seves diverses batalles (deia haver-hi participat[que s'havien lluitat] des de la Mar Bàltica fins a Espanya. Molt de temps després va aconseguir un poeta perquè compongués obres que exalcessin les seves gestes a terres llunyedanes

lofa¹ <lofa ~ lofum | lofaði ~ lofuðum | lofað[e-m] e-u>:
prometre una cosa [a algú]
◊ ég lofa engu: no prometo res

lofa² <lofa ~ lofum | lofaði ~ lofuðum | lofaðe-ð ~ e-n>:
lloar una cosa ~ algú
♦ eigi skal maður mjög lofa sig sjálfur: un hom no s'ha de lloar gaire a si mateix

lofnar·blóm <n. -blóms, -blóm>:
espígol m (planta Lavandula officinalis syn. Lavandula angustifolia)

loft <n. lofts, pl. no hab.>: aire m
       anda loftinu: respirar l'aire
       fara í loftið [með e-ð]: <RÀDIO-TV> emetre una cosa
       fá sér frískt loft: prendre aire fresc
       hefja sig á loft: enlairar-se (avió, helicòpter & coet)
       hlaupa í loft upp: saltar enlaire, pegar un bot [enlaire] (Mall.)
       liggja upp í loft: jeure d'esquena, estar ajagut -uda d'esquena
       skjóta e-u á loft: disparar una cosa (coet, míssil, projectil balístic)
       taka á loft: enlairar-se (avió, helicòpter)
       úr lausu lofti gripinn: <LOC FIG> tret -a de la mànega, pura invenció
       vera ekki hár ~ há í loftinu þegar...: <LOC FIG> ésser encara un jovenet ~ una joveneta (o: un nen ~ una nena) quan...

loft² <n. -lofts, -loft>:
1. ([efri] hæð í húsipis m  (planta de dalt de casa o edifici)
♦ uppi á lofti: al pis de dalt
2. (í herbergi, sal, hellisostre m, sòtil m (Mall.) (d'habitació, sala, cova etc.) (oposat al gólf)
♦ hátt undir loft: de sostre alt, alt -a de sostre
3. (loftherbergi, undir þakimansarda f (cadamunt)
4. (háaloft, rishæð hússgolfes f.pl  (cambra o espai sota la teulada)
5. (kornloft, heyloftgraner m  (lloc on es guarda el gra o el fenàs)

lofta¹ <lofta ~ loftum | loftaði ~ loftuðum | loftaðe-u>:
ésser capaç d'aixecar una cosa, poder aixecar una cosa
♦ það loftar undir e-ð: una cosa s'aixeca, una cosa està sòlta (no està fixa en terra)

lofta² <lofta ~ loftum | loftaði ~ loftuðum | loftaðút>:
airejar una cosa, ventilar una cosa, orejar una cosa (Bal.) (renovar l'aire obrint la finestra)
♦ það loftar vel um e-ð: una cosa es ventila bé, una cosa queda ben ventilada
◊ ég bara verð að láta lofta aðeins um vinkonuna í þessum hita!: només he de ventilar la meva ‘amiga’ una miqueta en aquesta calor!

loft·įrįs <f. -įrįsar, -įrįsir>: atac aeri

loft·belgur <m. -belgs (o: -belgjar), -belgir>: globus m
        fara upp með loftbelgnum: pujar en globus

loft·byssa <f. -byssu, -byssur. Gen. pl.: -byssa o: byssna>: escopeta f de balins

loft·fælinn, -fælin, -fælið <adj.>:
anaerobi -òbia
♦ loftfælnar örverur: microbis anaerobis

loft·háður, -háð, -háð <adj.>:
aerobi -òbia
♦ loftháðar örverur: microbis aerobis

loft·heldur, -held, -helt: hermètic -a (totalment clos, sense deixar passar l'aire)

loft·hræðsla <f. -hræðslu, no comptable>:
vertigen m

loft·kastali <m. -kastala, -kastalar>: <FIG> quimera f (idea fantàstica, que no es correspon pas
           amb la realitat)

loft·kældur, -kæld, -kælt <adj.>: amb aire condicionat

loftkæli·búnaður <m. -búnaðar, -búnaðir. Plural rar>: aparell m d'aire condicionat

loft·kæling <f. -kælingar, no comptable>: aire condicionat

loft·leið <f. -leiðar, -leiðir>: via aèria, ruta aèria

Loftleiðir: Línies Aèries Islandeses. Nom islandès de Icelandic Airlines. El 1973
           es fusionà amb el Flugfélag Íslands, tot i que continuen funcionant amb noms diferents

loft·leiðis <adv.>: correu aeri (forma de tramesa, esp. d'efectes postals)

loft·mengandi, -mengandi, -mengandi <adj.>:
contaminant atmosfèric, contaminador -a atmosferèric
♦ loftmengandi efni innan húss: elements contaminadors de l'aire de llocs tancats

loft·mynd <f. -myndar, -myndir>: foto aèria

loft·net <n. -nets, -net>:
<TÈCNantena f 
♦ → farsímaloftnet “antena de telefonia mòbil”
♦ → sjónvarpsloftnet “antena de televisió”
♦ → útvarpsloftnet “antena de ràdio”

loft·næmur, -næm, -næmt: volàtil

loftpúða·skip <n. -skips, -skip>:
hovercraft m, aerolliscador m 

loft·rönd <f. -randar, -rendur (o: -randir)>:
<ARQfris m

loftskeyta·maður <m. -manns, -menn>:
radiotelegrafista m & f
♦ símritari og loftskeytamaður: telegrafista i radiotelegrafista

loft·skeyti <n. -skeytis, -skeyti>:
radiotelegrama m, radiograma m

lofts·lag <n. -lags, -lög>: clima m
        hlżnun loftslags: escalfament m del clima (en el marc del canvi climàtic)
        er hlżnun loftslags alfariš af manna völdum?: l'escalfament global, 
           està totalment causat per l'home?
lofts·lag <n. -lags, no comptable>:
clima m
♦ hlýtemprað loftslag: <METEOclima subtropical
♦ kaldtemprað loftslag: <METEOclima subàrtic
♦ kalt loftslag: <METEOclima fred
♦ temprað loftslag: <METEOclima temperat
♦ loftslag Pýreneafjalla: <METEOclima pirenaic
♦ rakt loftslag: <METEOclima humit
♦ staðbundið loftslag: <METEOclima m local
♦ þurrt loftslag: <METEOclima àrid
♦ → hitabeltisloftslag “clima tropical”
♦ → meginlandsloftslag “clima continental”
♦ → miðbaugsloftslag “clima equatorial”
♦ → Miðjarðarhafsloftslag “clima mediterrani”
♦ → monsúnloftslag “clima monsònic”
♦ → úthafsloftslag “clima oceànic”

loftslags-: climàtic -a

loftslags·belti <n. -beltis, -belti>:
zona climàtica

loftslags·breytingar <f.pl -breytinga>: canvi climàtic

loftsteina·drífa <f. -drífu, -drífur. Gen. pl.: -drífa>: pluja f de meteorits

loftsteina·regn <n. -regns, -regn>: pluja f de meteorits
        Perseíta-loftsteinaregnið: les llàgrimes de Sant Llorenç (fr. 8. til 14. ágúst)

loft·steinn <m. -steins, -steinar>: <ASTRON> meteorit m

loftvarnar·byrgi <n. -byrgis, -byrgi. Gen. pl.: -byrgja; dat.pl.: -byrgjum>:
<MILrefugi antiaeri

loft·veiki <f. -veiki, no comptable>:
mareig m (en avió. Mot molt poc empratsjóveiki

loft·veikur, -veik, -veikt <adj.>:
marejat -ada (en avió. Mot molt poc empratflugveikur o sjóveikur

loft·vog <f. -vogar, -vogir>:
baròmetre m
♦ loftvogin fellur ~ stígur: el baròmetre baixa ~ puja
♦ → kvikasilfursloftvog “baròmetre de mercuri”

loft·þyngd <f.-þyngdar, -þyngdir>: atmosfera f (unitat de pressió)

log <n. logs, log>:
flama f

loga·smári <m. -smára, -smárar>:
fenc m (planta Trifolium incarnatum)

log·brandur <m. -brands, -brandar>:
tió m [encès]

log·dreki <m. -dreka, -drekar>:
<MITOLdrac m de foc, drac foguer (adaptació de l'anglo-saxó líegdraca
◊ hefði logdreki lýða kastala, eylönd utar, alla byggð glóðum hroðið: el drac de foc havia arrasat amb les seves flames el castell dels homes, tota la contrada habitada situada a l'extrem de les illes
◊ var logdreki grimmur, grályndur glóðum sviðinn: el drac de foc, ferotge i arter, jeia estès allà, abrasat en les [seves pròpies] flames

logi <m. loga, logar>
flama f, flamarada f (Mall.
◊ eins og logi yfir akur: <LOC FIGcom reguera de pólvora, com regueró de pólvora (d'una cosa que s'estén amb una gran rapidesa)

logn <n. logns, logn>: 1. (vindleysa) calma f, manca f de vent
        2. (ládeyða) albaïna f (calma absoluta a la mar, mar plana)

logn·fara <adj. inv.>
<POET = friðsæll, kyrrláturcalmós -osa  (tranquil, dit esp. d'un indret de pau)

logra- <en compostos>:
<MATlogarítmic -a

lograferil·fjöðrun <f. -fjöðrunar, no comptable>:
<MATajustament m de corba logarítmica

logra·ferill <m. -ferils, -ferlar>:
<MATcorba logarítmica

logra·tafla <f. -töflu, -töflur. Gen. pl.: -taflna o: -tafla>:
<MATtaula f de logaritmes, taula logarítmica

logri <m. logra, lograr>:
<MATlogaritme m

log·suða <f. -suðu, no comptable>:
soldadura autògena (o: soldatge autogen), soldadura oxiacetilènica (o: soldatge oxiacetilènic)

log·svíða <-svíður | -sveið | -sviðiðe-nverb impers. unipers.>:
sentir un dolor molt viu
◊ mig logsvíður í sárinu: la ferida em fa molt de mal

log·sviði <m. -sviða, no comptable>:
dolor punyent [molt] viu

lok <n.pl>: acabament, fi
        að lokum: a tall de cloenda, ja per acabar
        í lok október: a finals d'octubre

loka <f. loku, lokur. Gen. pl.: loka o: lokna>:
forrellat m
♦ hleypa loku frá hurð: treure el forrellat, llevar el forrellat (Val., Bal.
♦ hleypa loku fyrir hurð: passar el forrellat
♦ skjóta loku fyrir e-ð: <LOC FIGposar fi a una cosa
♦ það er ekki alveg loku fyrir það skotið að <+ subj.>no ha quedat totalment exclòs que <+ subj.>
♦ taka frá lokuna: treure el forrellat, llevar el forrellat (Val., Bal.

loka: tancar

        lokað: tancat

        hvenær er lokað? Quan tanquen?

        loka af hérað (=Ac.) landsins: confinar un districte del país

        loka sig af inni í svefnherbergi: tancar-se dins el dormitori

        loka sig af undir sæng: tancar-se dins el dormitori i sota el tapament

lok·hljóð <n. -hljóðs, -hljóð>:
[consonant f] oclusiva f
♦ rödduð¹ ~ órödduð² ~ fráblasin³ ~ aðblásin⁴ lokhljóð: [consonants] oclusives sonores¹ ~ sordes² ~ aspirades³ ~ preaspirades⁴
♦ varamælt ~ tvívaramælt lokhljóð: [consonants] oclusives labials ~ bilabials
♦ tannmælt lokhljóð: [consonants] oclusives dentals
♦ tannbergsmælt lokhljóð: [consonants] oclusives alveolars
♦ framgómmælt lokhljóð: [consonants] oclusives palatals
♦ gómfillumælt lokhljóð: [consonants] oclusives velars
♦ uppgómmælt lokhljóð: [consonants] oclusives velars
♦ → raddbandalokhljóð “oclusiva glotal”

lokið:
supí de → ljúka “acabar”
♦ mér er öllu lokið: <LOC FIGestic atònit -a
♦ þessu er lokið [fyrir fullt og allt]: això s'ha acabat [del tot i definitivament]

lokkur <m.lokkar>: rínxol, rull (Mall.)

lok·rekkja <f. -rekkju, -rekkjur. Gen. pl.: -rekkna>:
<HISTlokrekkja f, alcova f, llit clos, espai tancat de l'skáli, proveït de porta i amb funció d'alcova; estava separada de la resta de l'skáli per un envà de posts

loksins <adv.>: a la fi, finalment

lokun <f. lokunar, lokanir>:
tancament m (en tots els sentits)
á aðfangadag komu nokkrir karlmenn í undirfatadeildina rétt fyrir lokun: la víspera de Nadal alguns homes han anat a la secció de llenceria a l’hora de tancar
♦ leggja til lokun héraðs: <LOC JURproposar el confinament d'un districte
♦ lokun umferðar: tancament (de carrer) m al trànsit
♦ lokun vegarins: el tall de la carretera

loníettur <f.pl loníetta>:
impertinents m.pl, Ulleres que se sostenen amb un mànec i es porten penjades del coll

lopa·húfa <f. -húfu, -húfur. Gen. pl.: -húfa o: -húfna>:
gorra tricotada de llana islandesa amb motius tradicionals

lopa·peysa <f. -peysu, -peysur. Gen. pl.: -peysa>:
jersei tricotat de llana islandesa amb motius tradicionals

losna <losna ~ losnum | losnaði ~ losnuðum | losnað>:
1. (hnúturdesfer-se (nus)
skóþvengurinn losnaði: la baga es va desfer
2. (ístrencar-se (o: rompre's, Val., Bal.) (desfer-se el glaç quan arriba la primavera)
ís[inn] losnaði undan þeim á vatninu: el glaç es va trencar sota llurs peus al llac
♦ ísinn losnaði frá landinu: el glaç es va desprendre de la costa i el corrent el va arrossegar mar endins
3. (detta afdesprendre’s (caure una cosa que era fixa)
grjóthnullungur losnaði og féll niður á öxl hans: es va desprendre un roc i li va caure a l’espatlla
hnappurinn losnaði [af]: el botó es va desprendre, el botó va caure
4. (verða laus við e-ðalliberar-se (deslliurar-se, desfer-se, desempallegar-se d'una cosa)
♦ losna undan e-u: desempallegar-se d'una cosa, desfer-se d'una cosa
♦ losna undan harðstjórn: alliberar-se de l'opressió
♦ losna við e-ð: desempallegar-se d’una cosa, desfer-se d’una cosa
hún sagði að hún myndi deyja hamingjusöm ef hún losnaði við að verða orsök dauða míns: va dir que moriria feliç si s’alliberava de ser la causa de la meva mort
5. (íbúð, herbergiquedar lliure (cambra, habitatge)
kannski losnar eitthvað á morgun: potser demà tinguem alguna habitació lliure
það losnaði óvænt herbergi á hótelinu: una cambra va quedar inesperadament lliure a l'hotel
6. (embættiquedar vacant (càrrec, plaça)
7. (fylkingdesbandar-se (separar-se desordenadament tropes en combat anant-se'n per totes bandes)
♦ fylkingin losnaði: les tropes es varen desbandar, les tropes fugiren a la desbandada
8. (fara burt frá, leggja af staðanar-se'n (partir d'un lloc)
síðan var sóttur hver að öðrum og stóð svo hver upp sem dómur féll á og mæltu allir nokkuð er út gengu og fannst það á hvers orðum að nauðigur losnaðidesprés fou processat un darrere l'altre i cadascun a qui es pronunciava sentència es posava dret i tots els qui sortien a fora deien alguna cosa i per les paraules de cadascun d’ells es veia que se n’anava per la força
♦ losna brott: anar-se'n
Eindriði svarar: „Ekki skal ek því halda þér á hendr, en kent hefir þú mér at hafa ekki mannatǫkur hér a Gimsum, en brott skulu losna svá margir menn með mér, at þér skal sýn búhlífð í því vera“: l’Eindriði li va respondre: “No m'oposaré a tu (et contravindré) en això. Em vares ensenyar a no acollir forasters aquí a Gimsum, però d’aquí partiran amb mi tants d'homes que te'n serà un clar estalvi en el menatge del teu casal”
♦ losna úr landi: abandonar el país
nær er það minni ætlan að þeir muni vilja hafa minn fund áður þeir losni úr héraði: concorda amb la meva suposició (= dono per fet) que voldran trobar-me abans d'abandonar el hérað

og eins hafa karlar hætt eðlilegum mökum við konur og brunnið í losta (ἡ ὄρεξις ὀρέξεως:   οἱ ἄρσενες <...> ἐξεκαύθησαν ἐν τῇ ὀρέξει αὐτῶν εἰς ἀλλήλους) hver til annars, karlmenn hafa framið skömm með karlmönnum og tóku svo út á sjálfum sér makleg málagjöld villu sinnar: i

lostið:
supí de → ljósta “colpir, frapar”

lota <f. lotu, lotur>:
1. <ESPORT GENvolta f, ronda f
2. <ESPORT BOXAassalt m
♦ í sjöttu lótunni: al sisè assalt
3. <ESPORT TENNISset m
4. (andardrátturalè m
♦ í einni lotu: d'una [sola] tirada, ininterrompudament

lotið:
supí de → lúta “inclinar-se cap endavant, fer una inclinació, inclinar el cap”

lotinn, lotin, lotið <adj.>:
inclinat -ada cap endavant; encorbat -ada (lúta)
♦ vera lotinnanar encorbat, tenir l'esquena encorbada
♦ verða lotinnencorbar-se

lotning <f. lotningar, no comptable>:
1. (djúp virðingreverència f, veneració f, devoció f (respecte profund professat envers algú)
♦ lotning og virðingrespecte i veneració
♦ sýna e-m lotningumostrar un gran respecte per algú, sentir veneració per algú
2. (metnaður, mikið álit, heiðurrespecte m, consideració f (sentiment de gran estima o apreci envers algú)

lotningar·fullur, -full, -fullt <adj.>:
respectuós -osa, ple -ena de respecte

<? lotur, lot, lott <adj.>:
1. <GENinclinat -ada cap endavant (lúta)
2. (lotinnencorbat -ada (que té l'esquena corba)
hann nam at vaxa ǀ oc vel dafna; ǁ var þar á hǫndom ǀ hroccit scinn, ǁ kropnir knúar, ǁ fingr digrir, ǀ fúllict andlit, ǁ lotr hryggr, ǀ langir hælar: es va posar a créixer i a prosperar; tenia a les mans la pell arrugada (plena d'arrugues, calls i durícies), els artells revessos, els dits gruixuts, la cara demacrada, l'esquena encorbada, els talons llargs (=era rancallós o sancallós?) (vocabulari: #1. knúi: Cf. en Kuhn 1968³, pàg. 118: knúi m. knöchel (am finger: Rþ. 8); #2. kroppinn: Cf. en Kuhn 1968³, pàg. 120: kroppinn (ahd. gi-krumphan) adj. (part. prt.) verkrüppelt od. verkrampft (Rþ. 8); #3. fúlligr: Cf. en Kuhn 1968³, pàg. 63: fúl-ligr adj. ‘faulig’: häßlich (Rþ. 8). Jo, en canvi, interpreto l'adjectiu com una referècia a una mala alimentació: la cara macilenta, xuclada, emmagrida, enclotada per la manca de carn a causa de la gana; #4. lotr: Cf. en Kuhn 1968³, pàg. 131: lotr adj. gebeugt, krumm (Rþ. 8); zu lúta; #5. langir hælar: En Kuhn 1968³, pàg. 108, només comenta: hæll m. ferse (Hym. 34, Sg. 69, Rþ. 8). En Hugo Gering i en Barend Sijmons 3,1 (1927), pàg. 349, comenten: langer hǽlar. Daß man ‘lange fersen’ häßlich fand, beweisen abergläubische vorstellungen über die ursache dieses schönheitsfehlers, den man zu verhüten suchte (vgl. S. Hansen, Dst. 1912, s. 113ff). [Die schilderung des sklavenkindes erinnert an die beschreibung von wechselbälgen im volksglauben (Reichborn-Kjennerud, Ark. 40, 140)]. Íd. 3,2 (1931), pàg. 488: — Schönheit: lange fersen   schönheitsfehler   Rþ. 84. Potser hi hagi més que la simple descripció d'un defecte d'estètica. En tot cas, les possibles connotacions del sintagma se'ns fan escàpoles)

lotu·græðgi <f. -græðgi, pl. no hab. (o:n. -græðgis, pl. no hab.>:
<MEDbulímia nerviosa (bulímia inextingible amb vòmit)

lotugræðgis·sjúklingur <m. -sjúklings, -sjúklingar>:
<MEDbulímic m, bulímica f

Lovísa <f. Lovísu, pl. no hab.>:
Lluísa f (ginecònim)

¹ <f. lóar, lær>:
variant de lóa ‘fuell’

ló² <f. lóar, lær>: 1. (á klæðum) borra f, pelussa f, borrissol m (grumoll
           de pelets, esp. de llana & sota el llit & de filtre de rentadora)
	2. (líkamshár) borrissol m, pelussa f (pèl molt fi i suau)

lóa <f. lóu, lóur. Gen. pl.: lóa>:
1. <GENdaurada f [grossa], fusell m [gros] (Val.), fuell m (Mall.), xirlot (o: cirlot) m (Men.), dauradella f (Men.) (ocell Pluvialis apricaria) (heiðlóa)
2. <ORNITconstituent emprat en la formació de noms d'ocell dels gèneres Pluvialis i Charadrius
♦ → fjalllóa “fuell de collar”
♦ → gráóa “fuell gris”
♦ → gulllóa “fuell petit”
♦ → sandlóa “picaplatges gros”
♦ → skræklóa “picaplatges coaroig”
♦ → strandlóa “picaplatges camanegre”
♦ → vatnalóa “picaplatges petit”

lóð¹ <f. lóðar, lóðir>: 1. <GEN> solar m
        2. (garður umhverfis hús) jardí m [de casa]
           vökva lóðina: regar el jardí de casa
♦ → verksmiðjulóð “terreny de la fàbrica”

lóð² <f. lóðar, lóðir>:
(fiskilína með mörgum önglum[llença f de] palangre m (fil de pescar amb diversos hams)
♦ leggja lóðirnar: <LOC FIG(selja upp af sjóveikitreure les tripes per la boca (vomitar a causa del mareig)

lóð <n. lóðs, lóð>:
1. <ARQ = blýsakka til að mæla hallaplomada f, escandall m (Mall.(plom per marcar la vertical)
♦ það er lóðið: <LOC FIGaquest és el quid de la qüestió, això és el rovell de l'ou
2. (sakka á færiplom m (pes de llinya)

lóð·lampi <m. -lampa, -lampar>:
bufador m (Mall.(estri per a soldar)

lóð·lína <f. -línu, -línur>:
1. (til að mæla hallaplomada f, escandall m (Mall.(plom per marcar la vertical i/o mesurar la inclinació)
2. (til að mæla dýptescandall m (sonda per amidar la fondària)
3. <GEOM[línia f] perpendicular f

lóð·réttur, -rétt, -rétt <adj.>
vertical

lóðs·fiskur <m. -fisks, -fiskar>: vairó m, peix pilot m (peix Naucrates ductor)

lóðun <f. lóðunar, no comptable>:
soldadura blana (o: soldatge blan)

lófi <m. lófa, lófar>:
palmell m de la mà, palma f de la mà, call m de la mà (Mall., Men.
þá skal presturinn taka nokkuð af olíunni (מִלֹּג הַשָּׁמֶן) og hella í vinstri lófa sinn (kaφ   ʝāδ ~ כַּף יָד:   wə-ʝāˈt͡saq   ʕal־ˈkaφ   ha-kkɔˈhēn   ha-ɕɕəmāʔˈlīθ,   וְיָצַק עַל-כַּף הַכֹּהֵן, הַשְּׂמָאלִית)després el sacerdot prendrà part [del log] de l'oli i se'l vessarà sobre el palmell esquerre
presturinn skal dýfa hægri vísifingri í olíuna, sem er í vinstri lófa hans (kaφ   ʝāδ ~ כַּף יָד:   min־ha-ˈʃʃɛmɛn   ʔăˈʃɛr   ʕal־kapˈp-ō   ha-ɕɕəmāʔˈlīθ,   מִן-הַשֶּׁמֶן, אֲשֶׁר עַל-כַּפּוֹ הַשְּׂמָאלִית), og stökkva með fingri sínum dálitlu af olíunni sjö sinnum frammi fyrir augliti Drottins: el sacerdot mullarà l'índex dret dins l'oli que hi hagi al seu palmell esquerre, i amb el dit aspergirà una mica de l'oli set vegades en presència de Jahvè
í sjöunda skiptið sagði þjónninn: „Nú rís lítið ský, svo sem hnefastórt (kaφ   ʝāδ ~ כַּף יָד:   ˌhinnēh־ˈʕāβ   qətˁanˈnāh   kə-χaφ־ˈʔīʃ   ʕɔˈlāh   mi-i̯ˈʝām,   הִנֵּה-עָב קְטַנָּה כְּכַף-אִישׁ, עֹלָה מִיָּם; וַיֹּאמֶר), upp úr hafinu.“ Þá sagði Elía: „Farðu og segðu við Akab: Láttu spenna fyrir vagninn og aktu niður eftir áður en regnið lokar veginum fyrir þér“: a la setena vegada, el servent li digué «Ara puja un nuvolet, que és gros com el palmell de la mà (gros com un puny), de la mar». Aleshores l'Elies (Elià) digué: «Vés i digues a l'Acab (Aħav): «Enganxa els cavalls i baixa després, abans que la pluja no et barri el camí»
sonur hins hugstóra Týdeifs elti (ὀπάζων) hana nú innan um mannþröngina (πολὺν καϑ’ ὅμιλον), og er hann fann (ἐκίχανε) hana, lagði hann fram (ἐπορεξάμενος) hinu hvassa spjóti, stökk á (μετάλμενος) eftir henni og hjó (οὔτασε) framanvert (ἄκρην) á hennar veiku (ἀβληχρήν) hönd; gekk spjótið þegar í gegnum hina himnesku blæju (ἀμβροσίου διὰ πέπλου), er sjálfar Fegurðargyðjurnar (Χάριτες αὐταί) höfðu búið (κάμον) til handa henni, og í gegnum (ἀντετόρησεν) hörundið (χροὸς) ofan til við lófann (τὸ ϑέναρ ϑέναρος:   πρυμνὸν ὕπερ ϑέναρος); rann (ῥέε) þá hið ódauðlega blóð gyðjunnar, ef blóð skal kalla glætu (ἰχώρ) þá, er rennur (ῥέει) af hinum sælu guðum; því þeir eta eigi brauð og drekka eigi hið skæra (αἴϑοπα) vín, og eru því blóðlausir (ἀναίμονές), og kallast ódauðlegir: llavors el magnànim fill d'en Tideu la va empaitar per dedins la gran gernació [de combatents], i quan la va atènyer (trobar), llavors va colpir cap endavant la seva llança [de punxa] esmolada, saltant cap a ella, i la va ferir a la part anterior del braç sense força. Tot seguit la llança li va travessar el vel diví que li havien fet les mateixes Gràcies i li traspassà la pell part damunt el palmell. Hi va rajar llavors la sang immortal de la deessa, si es pot anomenar sang el licor, que raja dels déus benaurats, car ells no mengen pas pa ni beuen el vi lluent i, per això, no tenen sang i són anomenats immortals
♦ eiga ekki meira en á lófa mann liggur: <LOC FIGestar escurat -ada, tenir just el que duu posat
♦ e-m er e-ð í lófa lagið: <LOC FIGalgú fa una cosa amb cullereta, algú fa una cosa amb els ulls clucs
♦ það er í lófa lagið: <LOC FIGaixò és bufar i fer ampolles, això és peix al cove
♦ éta úr lófa e-s: <LOC FIGésser el gosset d'algú, dur algú al palmell de la mà, tenir algú al palmell de la mà, no gosar fer ni un pet sense el permís d'algú (obeir servilment i cegament les ordres d'algú i fer tot el que vol)
♦ fá í lófana: <LOC FIGcaure-li a algú els diners del cel, fer-se ric -a [d'improvís], forrar-se [inesperadament]
♦ hvort viltu lófa eða laska?: què vols, cara o creu?
♦ klappa e-m lof í lófa: <LOC FIGaplaudir algú, aclamar algú
♦ klappa saman lófunum: picar de mans, fer mamballetes (Bal.
♦ láta líða (o: slá) úr lófum: <LOC FIGdeixar reposar les mans, reposar, descansar, prendre's un descans
♦ e-n klæjar í lófana: <LOC FIGalgú està que frissa, algú està impacient
♦ mig klæjar í lófana að <+ inf.>estic que frisso per <+ inf.>
♦ spýta (o: skyrpa) í lófana: <LOC FIGarromangar-se [i escopir-se a les mans]
♦ hún verður að fara að spýta í lófana ef hún ætlar að <+ inf.>s'haurà d'espolsar la son si vol <+ inf.>
♦ þekkja e-ð eins og lófann á sér: <LOC FIGconèixer una cosa com la palma de la mà

lófóta·ætt <f. -ættar, no comptable>:
[família f de les] hipuridàcies

ló·fótur <m. -fótar, -fætur>:
cua f d'egua, avet m d'aigua (o: d'estany) (planta Hippuris vulgaris)

ló·hærður, -hærð, -hært: <BOT> tomentós -osa

lókur <m. lóks, lókar>: 1. († eða ritm. = ónytjungur) dropo m, tros-de-carn-batiada m
           (Mall.), perxanga m (Mall.), paretjal m (Mall.) (persona inútil, que no serveix per res)
        2. <FAM = getnaðarlimur> titola f, pardal m (Mall.) (membre viril)

Lólíta <f. Lólítu, pl. no hab.>:
Lolita f (ginecònim)

lómur <m. lóms, lómar>:
calàbria petita, cabrellot blanc (Val.), cadellot m (Val.), agullat xicotet (Val.) (ocell Gavia stellata)

lón <n. lóns, lón>: llacuna f

lóu·kyn <n. -kyns, no comptable>:
gènere m dels caradris
◊ storkurinn (ħăsīˈδāh, חֲסִידָה) og lóukynið (ʔănāˈφāh lə-mīˈnā-ḥ, אֲנָפָה לְמִינָהּ), herfuglinn (dūχīˈφaθ, דּוּכִיפַת) og leðurblakan (ʕăŧalˈlēφ, עֲטַלֵּף)la cigonya i els caradris, el puput i la ratapinyada (en comparació: la traducció catalana de la Bíblia de Montserrat fa: la cigonya, la garsa (castellanisme per agró? D'acord amb la Viquipèdia, la Pica pica en hebreu modern es diu oq-oq ‘garsa cuallarga, обыкнове́нная соро́ка’, עקעק זנבתן, o orev hanneħalim, עֹרֵב הַנְּחָלִים) i els de la seva espècie, la puput i el rat-penat; la de la Bíblia interconfessional: la cigonya, la garsa (castellanisme per agró?) i les espècies semblants, la puput i el rat-penat)
◊ storkinn (ħăsīˈδāh, חֲסִידָה) og lóukynið (ʔănāˈφāh lə-mīˈnā-ḥ, אֲנָפָה לְמִינָהּ), herfuglinn (dūχīˈφaθ, דּוּכִיפַת) og leðurblökuna (ʕăŧalˈlēφ, עֲטַלֵּף)la cigonya i els caradris, el puput i la ratapinyada (en comparació: la traducció catalana de la Bíblia de Montserrat fa: la cigonya, ni cap espècie de garses (castellanisme per agró?), la puput i la ratapinyada; la de la Bíblia interconfessional: la cigonya i tota espècie de garsa (castellanisme per agró?), la puput i el rat-penat)

lóu·þræll <m. -þræls, -þrælar>:
territ m variant, corriol m variant (Bal. (ocell Calidris alpina)

lóu·ætt <f. -ættar, no comptable>:
[família f dels] caràdrids m.pl

lukka <f. lukku, pl. no hab.>: sort f, fortuna f
        góð lukka: bona sort
           góša lukku į morgun!: bona sort demą!
        hver er sinnar lukku smiður: <LOC> cadascú es fa la seva pròpia sort
        Lukkunnar hjól: <MITOL & FIG> la roda de la Fortuna

lukku·pottur <m. -potts, -pottar>: 1. bombo m (de loteria, rifa etc.)
        2. sorteig m, rifa f
           skrá sig í lukkupottin: apuntar-se al sorteig
        3. hann datt í lukkupottinn: <LOC FIG> la sort li ha somrigut [quan menys s'ho esperava],
           ha tingut una sort de no dir


lukku·legur, -leg, -legt: afortunat -ada



lukku·leikur <m. -leiks, -leikir>: joc m d'atzar

lumma <f. lummu, lummur>:
1. <CULIN = kaffibrauðstegund, klatticóc m, pa m de Viena, barrot m (Mall.(tipus de pa dolç
♦ seljast eins og heitar lummur: <LOC FIGvendre's com pa beneït
2. <CULIN = pönnukökutegundtortita f de panses (mena de coqueta plana petita o crêpe petita, feta també dins una paella i sovint amb panses
3. (framhreifi selsaleta davantera (de foca
4. (barnshöndmaneta f (d'infant
<♦ leggja nišur lummurnar: <LOC FIGretre's, donar-se per vençut -uda

lund <f. lundar, lundir>:
1. (lunderni, skapgerðcaràcter m, temperament m (predisposició natural, tarannà, forma d'ésser
♦ vera léttur í lund: (vel lundaðurtenir un caràcter alegre [i despreocupat]
2. (hátturmanera f (faisó
♦ á allar lundir: de totes les maneres
♦ á ýmsa lund: de diferent [mode i] manera
♦ á ýmsar lundir: de diferents maneres
♦ á þessa lund: d'aquesta manera

lunda·lús <f. -lúsar, -lýs>:
paparra f del cadafet (ixòdid Ixodes uriae syn. Ceratixodes putus)

lunda·seiði <n. -seiðis, -seiði>: merlà m, maire blanca (peix Merlangius merlangus)

lundi <m. lunda, lundar>: fraret m, frare m (Val.), cadafet m (Mall.) (ocell Fratercula arctica)

lundur <m. lundar, lundir>:
bosquet m, boscatge m

lunga <f. lunga, lungu. Gen. pl.: lugna>:
1. <MED/VETER mannslunga, dýralungapulmó m
♦ blóðtappa í lunga: embòlia f pulmonar (lungnablóðrek)
♦ brjósthimna lungnanna: pleura f [pulmonar]
♦ hægra lunga: pulmó dret
♦ efra blað hægra lungans: el lòbul superior del pulmó dret
♦ neðra blað hægra lungans: el lòbul inferior del pulmó dret
♦ vatn í lungunum: edema m pulmonar, aigua f en els pulmons (lungnabjúgur)
♦ vinstra lunga: pulmó esquerre
♦ efra blað vinstra lungans: el lòbul superior del pulmó esquerre
♦ neðra blað vinstra lungans: el lòbul inferior del pulmó esquerre
2. <dýralunga CULINlleu m (d'animal escorxat)
♦ lungu úr sauðfé: pulmons m.pl de xai, lleus m.pl de mè (Mall.

lungna·berkill <m. -berkils, -berklar>:
<MEDtubercle m pulmonar
♦ lungnaberklar: tuberculosi f [pulmonar]

lungna·bjúgur <m. -bjúgs, -bjúgar>:
<MEDedema m pulmonar

lungna·blað <n. -blaðs, -blöð>:
lòbul m pulmonar

lungna·blaðra <f. -blöðru, -blöðrur. Gen. pl.: -blaðra>:
alvèol m pulmonar

lungna·bláæð <f. -bláæðar, -bláæðar>:
<MEDvena f pulmonar

lungna·bleðill <m. -bleðils, -bleðlar>:
<MEDlobel m pulmonar (cadascuna de les subdivisions d'un lòbul pulmolar)

lungna·blóðrek <n. -blóðreks, no comptable>:
<MEDembòlia f pulmonar

lungna·blóðæð <f. -blóðæðar, -blóðæðar>:
<MEDvena f pulmonar

lungna·bólga <f. -bólgu, no comptable>: pulmonia f, pneumònia f

lungna·fleiðra <f. -fleiðru, -fleiðrur. Gen. pl.: -fleiðra>:
pleura f pulmonar

lungna·flækja <f. -flækju, -flækjur. Gen. pl.: -flækja>:
plexe m pulmonar

lungna·himna <f. -himnu, -himnur. Gen. pl.: -himna>:
membrana f pleural

lungna·hlustun <f. -hlustunar, -hlustanir>:
auscultació f dels pulmons

lungna·hrísla <f. -hríslu, -hríslur. Gen. pl.: -hríslna>:
bronquíol m

lungna·ígerð <f. -ígerðar, -ígerðir>:
<MEDabscés m (fl./pl.: abscessos) pulmonar

lungna·jurt <f. -jurtar, -jurtir>:
1. pulmonària f de fulla gran, pulmonària f d'Estíria (planta Pulmonaria stiriaca)
2. (bláliljamertènsia marítima (planta Mertensia maritima)

lungna·krabbamein <n. -krabbameins, -krabbamein>:
<MEDcàncer m pulmonar, càncer m de pulmó

lungna·kvef <n. -kvefs, no comptable>: bronquitis f

lungna·kýli <n. -kýlis, -kýli>:
<MEDabscés m (fl./pl.: abscessos) pulmonar

lungna·pest <f. -pestar, no comptable>:
<MEDpesta pneumònica, pesta f pulmonar

lungna·pípa <f. -pípu, -pípur. Gen. pl.: -pípna o: -pípa>:
bronqui m

lungna·sjúkdómur <m. -sjúkdóms, -sjúkdómar>:
<MEDmalaltia f pulmonar

lungna·slagæð <f. -slagæðar, -slagæðar>:
<MEDartèria f pulmonar

lungnaslagęšar·žrengsli <n.pl -þrengsla>: estenosi f [d'artèria] pulmonar



lungna·toppur <m. -topps, -toppar>: àpex m pulmonar



lungna·tæring <f. -tæringar, no comptable>: tuberculosi f

lungna·vanþensla <f. -vanþenslu, no comptable>:
<MEDatelèctasi f

lungna·veggur <m. -veggs (o: -veggjar), -veggir. Gen. pl.: -veggja; dat.pl.: -vegggjum>:
<MEDparet f pulmonar

lungna·veiki <f. -veiki, no comptable>:
<MEDmalaltia f pulmonar

lungna·þemba <f. -þembu, no comptable>: emfisema m pulmonar

lungna·öndun <f. -öndunar, no comptable>:
<MEDrespiració f pulmonar

lúa·lag <n. -lags, no comptable>:
baixesa f, conducta f vil (o: mesquina)
♦ liggja á því lúalagi að <+ inf.><LOC FIGtenir la baixesa de <+ inf.>

lúa·legur, -leg, -legt <adj.>:
vil, mesquí -ina

lú·barning <f. -barningar, -barningar>:
[forta] pallissa (o: allisada; o: estomacada; o: tonyina) f, [bona] tupada f (Mall.

lú·berja <-ber ~ -berjum | -barði ~ -börðum | -bariðe-n>:
atonyinar (o: reblanir; o: ataconar; o: estovar) algú, clavar una bona pallissa a algú, donar una bona tupada a qualcú (Mall.

lúð:
supí de lýja “fatigar, cansar”

lúða <f. lúðu, lúður. Gen. pl.: lúða o: lúðna>:
halibut m de l'Atlàntic, halibut negre, fletan m (peix Hippoglossus hippoglossus) (heilagfiski)

lúða·legur, -leg, -legt <adj.>:
que té el posat o l'aspecte d'un talòs, que sembla un talòs

lúði <m. lúða, lúðar>:
talòs m, talosa f, taujà m, taujana f (talòs, maladret, maldestre, malapte en les maneres)

lúði¹:
1ª i 3ª pers. sg. del pretèrit ind. de lúa “eixarcolar, llevar l'herba dolenta”

lúði²:
1ª i 3ª pers. sg. del pretèrit ind. de lýja “fatigar, cansar”

lúðra·blásari <m. -blásara, -blásarar>:
sonador m de trompeta, trompeter m (o: trompetaire; o: trompeta) m, anafiler (o: nafiler) m, corneta (o: corneter) m
þá sá hún konunginn standa við súluna, eins og siður var, og umhverfis hann hirðmennina og lúðrablásarana (ħăt͡sōt͡səˈrāh ~ חֲצוֹצְרָה:   wə-ha-ɕɕāˈrīm   wə-ha-ħăt͡sɔt͡səˈrōθ   ʔɛl־ha-mˈmɛlɛχ,   וְהַשָּׂרִים וְהַחֲצֹצְרוֹת אֶל-הַמֶּלֶךְ) og allan landslýðinn sem fagnaði og blés í lúðra. Atalía reif klæði sín og æpti: „Svik! Svik!“: aleshores va veure el rei dret vora la columna, com era l'ús, i tot al seu voltant hi havia els cortesans i els trompetes, i tot el poble del país ple d'alegria i tocant les trompetes. L'Atalies s'esquinçà els vestits i cridà «Traïció, traïció!»

lúðra·blástur <m. -blásturs, -blástrar. Dat. sg.: -blæstri>:
toc (o: so) m de trompetes (o: corns; o: cornetes; o: clarins; o: ludres) (lúðurblástur)
þannig flutti allur Ísrael sáttmálsörk Drottins upp eftir með fagnaðarópum og hafurshornablæstri (qōl   ʃōˈφār ~ קוֹל שׁוֹפָר:   ū-βə-ˈqōl   ʃōˈφār,   וּבְקוֹל שׁוֹפָר), með lúðrablæstri (ħăt͡sɔt͡səˈrōθ ~ חֲצֹצְרוֹת:   ū-βa-ħăt͡sɔt͡səˈrōθ,   וּבַחֲצֹצְרוֹת), bjölluhljómi, hörpuleik og gígjuleik: d’aquesta manera tot Israel transportava l'arca de l'aliança de Jahvè entre crits d'alegria, al so del xofar, al so de les trompetes i dels címbals, amb música d'arpes i de cítares (violins)
lúðurþeytararnir og söngvararnir hljómuðu eins og ein rödd þegar þeir fluttu Drottni lofgjörð og þökk. Þegar þeir hófu að lofa Drottin með lúðrablæstri (qōl   ba-ħăt͡sɔt͡səˈrōθ ~ קוֹל בַּחֲצֹצְרוֹת:   ū-χə-hāˈrīm   qōl   ba-ħăt͡sɔt͡səˈrōθ,   וּכְהָרִים קוֹל בַּחֲצֹצְרוֹת), málmgjöllum og hljóðfæraleik og sögðu: „Hann er góður og miskunn hans varir að eilífu,“ fyllti ský húsið, hús Drottins: els qui tocaven les trompetes i els cantors sonaven com una sola veu lloant Jahvè i donant-li les gràcies. Quan començaren a lloar Jahvè al so de les trompetes, dels címbals i dels instruments musicals, dient: «Ell és bo i la seva misericòrdia perdura eternament», un núvol va omplir la casa, la casa de Jahvè
var Júdasi ljóst að orrustan var þegar hafin enda náði hávaðinn frá virkinu, lúðrablásturinn (ἡ σάλπιγξ -άλπιγγος:   καὶ ἡ κραυγὴ τῆς πόλεως ἀνέβη ἕως οὐρανοῦ σάλπιγξιν καὶ κραυγῇ μεγάλῃ) og öskrin til himins: en Judes va tenir clar que la batalla ja havia començat i per això el brogit de la ciutadella, el so de les trompetes i els crits arribaven fins al cel
nú sóttu menn Níkanors fram með lúðrablæstri (ἡ σάλπιγξ -άλπιγγος:   οἱ δὲ περὶ τὸν Νικάνορα μετὰ σαλπίγγων καὶ παιάνων προσῆγον) og herópum en Júdas og menn hans héldu gegn óvinunum með ákalli og bænum: llavors, els homes d'en Nicànor avançaren al so de les trompetes i dels crits de guerra, però en Judes i els seus homes es dirigiren contra els enemics amb invocacions i pregàries

lúðra·hljómsveit <f. -hljómsveitar, -hljómsveitir>:
banda f de música d'instruments de vent

lúðra·hljómur <m. -hljóms, -hljómar>:
toc (o: so) m de trompetes (o: corns; o: cornetes; o: clarins; o: ludres) (lúðurhljómur)

lúðra·sveit <f. -sveitar, -sveitir>:
xaranga f, banda f de música d'instruments de vent

lúðra·þytur <m. -þyts, no comptable>:
toc (o: so) m de trompetes (o: corns; o: cornetes; o: clarins; o: ludres) (lúðurþytur)
með lúðraþyt (ħăsˁɔsˁəˈrōθ ~ חֲצֹצְרוֹת:   ba-ħăsˁɔsˁəˈrōθ   wə-ˈqōl   ʃōˈφār   hāˈrīʕū   li-φˈnēi̯   ha-mˈmɛlɛχ   ʝəˈhwāh,   בַּחֲצֹצְרוֹת, וְקוֹל שׁוֹפָר-- הָרִיעוּ, לִפְנֵי הַמֶּלֶךְ יְהוָה) og básúnuhljómi, látið gleðióp gjalla fyrir konunginum, Drottni: feu ressonar els vostres crits d'alegria davant el rei Jahvè amb trompetes i tocs de xofar

lúður¹ <m. lúðurs, lúðrar>:
1. <MÚS HIST> lúður m, lúðr m, ludre m, instrument musical medieval de vent. En les traduccions de textos medievals, es pot adoptar el mot en català adaptant-l'hi sota la forma ludre, o bé traduir-lo amb termes històrics com ara anafil, tuba, claró o trompa
Heimdallur hefir lúður þann, er Gjallarhorn heitir: el [déu] Heimdallur té el ludre (el lúður) que es diu Gjallarhorn
2. <MÚS MOD> trompeta f (trompet)
gerðu tvo lúðra (ħăt͡sōt͡səˈrāh ~ חֲצוֹצְרָה:   ʕăˈɕēh   lə-ˈχā   ʃətˈtēi̯   ħăt͡sōt͡səˈroθ   ˈkɛsɛφ,   עֲשֵׂה לְךָ, שְׁתֵּי חֲצוֹצְרֹת כֶּסֶף) úr silfri. Þú skalt gera þá með drifnu smíði. Þú skalt nota þá til að kalla saman söfnuðinn og til að gefa hernum merki til brottfarar: fes dues trompetes d'argent. Fes-les amb argent batut. Les empraràs per a convocar la comunitat (la congregació, l'assemblea) i per a donar a l'exèrcit el senyal de partida
levítarnir tóku sér nú stöðu og héldu á hljóðfærum Davíðs en prestarnir á lúðrunum (ħăt͡sōt͡səˈrāh ~ חֲצוֹצְרָה:   wə-ha-kkɔhăˈnīm   ba-ħăt͡sɔt͡səˈrōθ,   וְהַכֹּהֲנִים בַּחֲצֹצְרוֹת)els levites prengueren lloc (es col·locaren) sostenint els instruments d'en David, i els sacerdots ho feren amb les trompetes
ég var hrifinn í anda á Drottins degi og heyrði að baki mér raust mikla, sem lúður (ἡ σάλπιγξ -άλπιγγος:   καὶ ἤκουσα ὀπίσω μου φωνὴν μεγάλην ὡς σάλπιγγος) gylli: vaig ésser rapit en esperit un diumenge, i vaig sentir darrere meu una veu forta, com si ressonés una trompeta
♦ blása í lúður ~ lúðurinn ~ lúðrana: tocar una trompeta ~ la trompeta ~ les trompetes
þegar þið haldið til orrustu gegn þeim sem þrengja að ykkur í landi ykkar og þið blásið í lúðrana (ˈrūaʕ   ba-ħăt͡sɔt͡səˈrōθ ~ רוּעַ בַּחֲצֹצְרֹת:   wa-hărēʕɔˈθɛm   ba-ħăt͡sɔt͡səˈrōθ,   וַהֲרֵעֹתֶם, בַּחֲצֹצְרֹת) verður ykkar minnst fyrir augliti Drottins, Guðs ykkar. Þá verður ykkur bjargað undan fjandmönnum ykkar: quan anireu a la guerra contra els qui us oprimeixin al vostre país, i tocareu les trompetes, Jahvè, el vostre Déu, es recordarà de vosaltres. Llavors sereu salvats dels vostres enemics
þá sá hún konunginn standa við súlu sína við innganginn og hirðmennina og lúðurþeytarana umhverfis hann og allan landslýðinn sem fagnaði og blés í lúðra (tāˈqaʕ   ba-ħăt͡sɔt͡səˈrōθ ~ תָּקַע בַּחֲצֹצְרוֹת:   wə-χāl־ˈʕam   hā-ˈʔārɛt͡s   ɕāˈmēaħ   wə-θōˈqēaʕ   ba-ħăt͡sɔt͡səˈrōθ,   וְכָל-עַם הָאָרֶץ שָׂמֵחַ וְתוֹקֵעַ בַּחֲצֹצְרוֹת) og söngvarana sem stóðu með hljóðfæri sín, reiðubúnir að gefa merki um að hefja lofsönginn. Atalía reif klæði sín og hrópaði: „Svik. Svik.“: aleshores va veure el rei dret vora la seva columna, a l'entrada, i els cortesans i els sonadors de les trompetes tot al seu voltant, i tot el poble del país que s'alegrava i tocava les trompetes, i els cantors que hi eren amb llurs instruments de música, llestos per a fer el senyal de començar la lloança. [Aleshores] l'Atalies s'esquinçà els vestits i cridà: «Traïció traïció!»
prestarnir Sebanja, Jósafat, Netaneel, Amasaí, Sakaría, Benaja og Elíeser blésu í lúðra (ħāˈt͡sar   ba-ħăt͡sōt͡səˈrāh ~ חָצַר בַּחֲצוֹצְרָה:   ha-kkɔhăˈnīm   maħăt͡sɔt͡səˈrīm   ba-ħăt͡sɔt͡sərōθ   li-φˈnēi̯   ʔăˈrōn   ˌhā-ʔɛ̆lɔˈhīm,   הַכֹּהֲנִים, מַחֲצֹצְרִים בַּחֲצֹצְרוֹת, לִפְנֵי אֲרוֹן הָאֱלֹהִים) frammi fyrir örk Guðs. Óbeð Edóm og Jehía voru hliðverðir arkarinnar: els sacerdots en Sebenies (Xevanià), en Josafat (Ioixafat), en Natanael (Netanel), l'Amasai (Amassai), en Zacaries (Zec’harià), en Banaļes (Benaià) i l'Elièzer tocaven les trompetes davant l'arca de Déu. L'Obed-Edom (Oved-Edom) i en Jehies (Ieħià) eren porters de l'arca
♦ þeyta lúður ~ lúðurinn ~ lúðrana: tocar una trompeta ~ la trompeta ~ les trompetes
prestarnir, synir Arons, skulu þeyta lúðrana (tāˈqaʕ   ba-ħăt͡sɔt͡səˈrōθ ~ תָּקַע בַּחֲצֹצְרוֹת:   ha-kkɔhăˈnīm   ʝiθqəˈʕū   ba-ħăt͡sɔt͡səˈrōθ,   הַכֹּהֲנִים, יִתְקְעוּ בַּחֲצֹצְרוֹת). Það skal vera þeim (לָכֶם) ævarandi lagaákvæði (לְחֻקַּת) frá kyni til kyns: els sacerdots, els fills de l'Aharon, tocaran les trompetes. Això els serà una prescripció legal perpètua de generació en generació
allur söfnuðurinn féll fram á auglit sitt á meðan söngurinn var sunginn og lúðrarnir voru þeyttir (ħāˈt͡sar   ha-ħăt͡sōt͡səˈrāh ~ חָצַר הַחֲצוֹצְרָה:   wə-ha-ħăt͡sɔt͡səˈrōθ   maħăt͡sɔt͡səˈrīm,   וְהַחֲצֹצְרוֹת מַחֲצֹצְרִים) allt til loka fórnarathafnarinnar (הָעֹלָה)tota l'assemblea es va prosternar mentre el cant fou cantat i les trompetes foren tocades tot plegat fins al final de l'holocaust
Bakkídes hélt sig í hægri fylkingararminum. Með lúðraþyt (φωνεῖν ταῖς σάλπιγξιν:   καὶ ἐφώνουν σάλπιγξιν) sóttu fylkingar óvinanna fram úr tveimur áttum. Menn Júdasar þeyttu einnig lúðra sína (σαλπίζειν ταῖς σάλπιγξιν:   καὶ ἐσάλπισαν οἱ παρὰ Ἰούδᾳ καὶ αὐτοὶ ταῖς σάλπιγξιν)en Baquides es mantenia a l'ala dreta. Les formacions de l'enemic atacaren per tots dos costats al so de les trompetes (corns). Els homes d'en Judes també tocaren llurs trompetes (corns)
3. <MÚS MOD> clarí m, <claró m (herlúður)
4. <MÚS MOD horn & veiðimannslúður> corn m (herlúður)
jafnskjótt sem Túrnus hafði dregið upp gunnfána á lárverskri háborg og hvellir lúðrar (cornū -ornūs:   et rauco strepuerunt cornua cantu) verið þeyttir, jafnskjótt sem hann hafði hvatt ólma (acris equos) hesta sporum og skekið vopn, tendrast hugur manna, allt Latíum rís óðara (simul tumultu trepido) upp ok æskumönnum landsins svellur (saeuitque iuuentus effera) mjög móður: tan bon punt que en Turn hagué aixecat el gonfanó a la ciutadella laurentina i hagueren estat tocats els sonors corns, tan bon punt que hagué incitat amb els esperons els seus cavalls furients i agitades les seves armes, tan bon punt es va encendre l'ànim dels homes, tot el Laci s'aixecà encontinent i molt s'inflà el coratge al jovent del país (En comparació, 7:615 fa: aereaque adsensu conspirant cornua rauco = rám eirhorn gjalla til samsinnis)
5. <MÚS BIBL> xofar m (hafurshorn)
♦ þeyta lúður ~ lúðurinn ~ lúðrana: tocar un xofar ~ el xofar ~ els xofars
þá æpti lýðurinn heróp, og þeir þeyttu lúðrana (tāˈqaʕ   ba-ʃʃɔφāˈrōθ ~ תָּקַע בַּשֹּׁפָרוֹת:   ˌwa-i̯ʝiθqəˈʕū   ba-ʃʃɔφāˈrōθ,   וַיִּתְקְעוּ בַּשֹּׁפָרוֹת). Og er lýðurinn heyrði lúðurhljóminn (qōl   ha-ʃʃōˈφār ~ קוֹל הַשּׁוֹפָר:   ʔɛθ־ˈqōl   ha-ʃʃōˈφār,   אֶת-קוֹל הַשּׁוֹפָר), æpti lýðurinn heróp mikið. Hrundi þá múrinn til grunna, en lýðurinn gekk inn í borgina, hver þar sem hann var staddur. Þannig unnu þeir borgina: llavors el poble va cridar el crit de guerra i [els sacerdots] van tocar els xofars. I quan el poble sentí el toc del xofar, va cridar ben fort el crit de guerra. Llavors les muralles es van esfondrar, i el poble va entrar dins la ciutat, cadascun que hi era present. Així fou com prengueren la ciutat
levítasöngvararnir Asaf, Heman, Jedútún, synir þeirra og bræður, stóðu í línklæðum austan við altarið með málmgjöll, hörpur og sítara. Hjá þeim stóðu hundrað og tuttugu prestar sem þeyttu lúðra (ħāˈt͡sar   ba-ħăt͡sɔt͡səˈrōθ ~ חָצַר בַּחֲצֹצְרוֹת:   wə-ʕimmā-ˈhɛm   kɔhăˈnīm   lə-mēˈʔāh   wə-ʕɛɕˈrīm   maħt͡səriˈrīm   ba-ħăt͡sɔt͡səˈrōθ,   וְעִמָּהֶם כֹּהֲנִים לְמֵאָה וְעֶשְׂרִים, מַחְצְרִרִים בַּחֲצֹֽצְרֹֽות)els levites cantors, l'Assaf, en Heman i en Iedutun, [amb] llurs fills i germans, estaven drets, vestits de lli, amb címbals, arpes i citares, al costat oriental de l'altar. Amb ells hi havia cent vint sacerdots que tocaven les trompetes
6. (þokulúðurbotzina f de boira, sirena f antiboira (instrument de senyalització marítima per a indicar, mitjançant el seu senyal acústic, la presència de l'embarcació o de la costa en cas de boira o broma)
7. (bíllúður, bílflautaclàxon m, botzina f (de cotxe)

<LIT> lúður² <m. lúðurs, lúðrar>:
1. <?(vaggabressol m, bres m (Bal.(= alt-alemany antic lûthara, lûdara, lûdra ‘cuna[e], cunabula’?; baix-alemany antic lûthra ‘cuna[e]’?. Aquest mot del germànic meridional, emperò, també glossa els mots llatins crepundia, ornamenta, potser per confusió entre cunabula i incunabula)
þá mælti Gangleri: "Hvað varð þá um þeirra sætt, eða hvorir voru ríkari?" Þá svarar Hár: "Synir Bors drápu Ými jötun, en er hann féll, þá hljóp svo mikið blóð úr sárum hans að með því drekktu þeir allri ætt hrímþursa, nema einn komst undan með sínu hýski. Þann kalla jötnar Bergelmi. Hann fór upp á lúður sinn og kona hans og hélst þar, og eru af þeim komnar hrímþursa ættir, svo sem hér segir: Örófi vetra ǀ áður væri jörð of sköpuð, ǁ þá var Bergelmir borinn; ǁ það eg fyrst of man ǀ er sá hinn fróði jötunn ǁ á var lúður of lagður": llavors digué en Gangleri: “Què li va succeir a llur convivència o quina de les dues nissagues fou la més poderosa?” En Hár li va respondre: “Els fills d'en Borr varen matar l'ètun Ýmir. I en caure ferit de mort, va brollar tanta de sang de les seves ferides que s'hi va anegar tot el llinatge dels tursos de gebre. Només un va escapar amb la seva família [de morir-hi ofegat]. Els ètuns l'anomenen Bergelmir. Va pujar amb la seva dona al seu lúður i s'hi varen mantenir [sans i estalvis], i d'ells dos en descendeixen els llinatges [actuals] de tursos de gebre, tal i com es diu aquí: Innombrables hiverns abans que la terra no fos creada, va néixer en Bergelmir. La primera cosa de la qual me'n recordo és que l'ètun molt sapient fou posat a un lúðr (bressol ?)” (vocabulari: #1. sætt: En Baetke 19874, pàg. 635, no dóna pas entrada a aquesta construcció, el significat de la qual sembla haver estat: què va passar a llur convivència? com va acabar llur convivència; #2. hýski: Cf. en Baetke 19874, pàg. 292: hýski n.   zum Haus gehörende Leute, Hausgenossen, Hausvolk. És a dir, casada ‘conjunt de persones que habiten una mateixa casa, pertanyents generalment a una mateixa família’; #3. lúðr: Cf. en Jan de Vries 1977², pàg. 367: lúðr m. ‘hohler stamm; trog, wiege; gefäss, mahlkasten, boot’ auch ‘kriegshorn’, nisl. fär. lúður ‘mahlkasten; trompete’, nnorw. lur ‘unterlage des mühlsteins; trompete’, nschw. lur ‘blasinstrument’, dial. lur ‘unterlage des mühlsteins; rauchfang’, ndä. dial. lud ‘blasintrument’. — → ne. dial. lowder (Thorson 69); → shetl. luder ‘mahlkasten; horn’ → orkn. kwern-lether ‘mahlkasten’ (Marwick 101). → frz. norm. loure ‘sackpfeife’ (Gamillscheg 571). — ahd. lûdara ‘wiege’. Das wort wurde verschiedentlich gedeutet. Oft vereinigt man die sehr auseinandergehenden bedeutungenzu einem wort und konstruiert eine entwicklung ‘hohler stamm’ → ‘kiste, sarg’ und dann → ‘stock für den mühlenstein’ oder → ‘scheide, rohr, kriegshorn’ (A. Holtsmark MM 1946, 49-65). — Andere aber trennen lúðr ‘kriegshorn’ und verbinden es mit der sippe von ljóð (Petersson IF 24, 1909, 267). Das andere wort wird dann zur wurzel *leu̯ ‘abschneiden’ gestellt, vgl. und lýja (IEW 682). Daneben gibt es aber noch air. lóathar ‘becken’, lothur ‘badewanne’, die zu gr. λουτρόν ‘bad’ gehören werden und also zur sippe von laug zu stellen sind (Torp, Wb 397). — Es ist möglich, dass wörter verschiedener herkunft zusammen gefallen sind, aber eher wäre auszugehen von einem und demselben wort, einerseits ‘ausgehöhlter baumstamm’, andrerseits ‘rohrpfeife, röhre’ (→ ‘trompete’), beide zur wurzel *leu̯, das eigentlich ‘abschälen’ bedeutet hat, s. H. Schwartz, Fschr. J. Trier (1954) 451, und vgl. ; Cf. en Jan de Vries 1970³, pàg. II,379, §577: Die Folge von Ymirs Tötung, erzählt Snorri, war, daß in dessen Blut das ganze Geschlecht der Reifriesen ertrank mit Ausnahme von Bergelmir, der mit seiner Frau auf einem lúðr sich rettete. Darauf führt er die erste Hälfte von Vm 35 an, die er hier zu paraphrasieren versucht hat. Inzwischen lesen wir dort eine ganz andere Geschichte. Auf Odins Frage nach den ältesten Riesen teilt Vafþrúðnir mit, daß aus den Eitertropfen von den Élivágar Aurgelmir entstanden sei, der aus seiner Achselhöhle einen Knaben und ein Mädchen zeugte und aus der Paarung seiner Füße einen Sohn mit sechs Köpfen. Der hieß Þrúðgelmir. Er hatte wiederum einen Sohn Bergelmir, und als älteste Erinnerung berichtet Vafþrúðnir, daß dieser auf einen lúðr gelegt wurde. Dieses schwierige weil vieldeutige Wort hat man in Einklang mit Snorris Darstellung als einen hölzernen Gegenstand, der auf dem Wasser schwimmen konnte, erklärt; aber wir sehen, daß Vm 35 nicht die leiseste Andeutung von einer großen Flut kennt. Hier anzunehmen, daß Snorri wieder andere Quellen dieser Mythen zu seiner Verfügung gehabt habe (Mogk I,228), scheint überflüssig; der christliche Autor hat wohl in der heidnischen Schöpfungsgeschichte auch die Erzählung von einer Sintflut erwartet und sie aus dem dunklen Wortlaut von Vm 35 herausgelesen (Nordal, Völuspá 121). Wenn man beachtet, daß lúðr auch „Wiege“ bedeutet hat¹), dürfte die Strophe wohl nicht mehr besagen, als dieses, daß Bergelmirs Geburt das älteste Ereignis ist, dessen das jetzt lebende Riesengeschlecht sich entsinnen kann²).   ¹. Anne Holtsmark, MM 1946 S. 54 betrachtet auch die Sintflut in Vm 35 als „lærd opfinnelse“, erklärt aber lúðr als „Sarg“.   ². Ob man mit Rudolf Much, AfdA 31,162 aus dem gotischen midjasweipains schließen darf, daß auch den Germanen die Vorstellung einer Sintflut bekannt gewesen ist, bleibt besser dahingestellt. Mehr in Übereinstimmung mit den klimatischen Verhältnissen im Norden ist der Mythus eines verheerenden Winters, aus dem sich nur ein Menschenpaar gerettet haben soll (s. §176) ; Cf. l'Sveinbjörn Egilsson 1860, pàg. 538: LÚÐR, m., SE. I 378, 2—3. 388, 4. 390, 2; Hund. 2, 2. 3, est capsus ligneus, fulcris ligneis innixus, cui incumbunt lapides molares; hinc, stukku stórar steþr frá lúðri ingentia capsi molaris fulcra excussa sunt, SE. I 388, 4, et skulfu scaptré skꜹtz lúðr ofan, hravt hiN havfgi hallr svndr í tvav tremuere molucra, capsus in solum deiectus, et gravis ille lapis in duas partes fractus est, SE. I 390, 2; steinar rifna, steykkr lúþr fyri finduntur lapides molares, capsus conquassatur, Hund 2, 2, et mox: "þat er lítil vâ, þótt lúðr þrumi, er mær konúngs möndul hrørir res est parum miranda, si strepitet capsus, molucrum versante puella regis; þær at lúðri leiddar voru ductae sunt ad capsum, SE. I 378, 2; mölum fjöld fjár á fegins lúðri, SE. I 380,2. —— Plur., leggjum lúðra constituamus capsos, ibid. 3. In Fèlag. 2, 154—55, lúðr est duae cistae cum superiniectis asseribus et pellibus, cui lapides molares (mola) imponuntur, in specie vero intelligi substructionem molae (capsi loco), apparet ex verbis ibid.: hleypr mjölit um kríng kvörnina út á lúðrinn. — β) vas, receptaculum: hrosta lúðr vas cerevisiae, hauk-gæ-þrúðr hrosta lúðrs femina, SE. I 502, 1. Vide eylúðr (ey-karmr). — γ) forte, navis: inn fróþi jötunn var á lúðr um lagiþr, Vafþ. 35; SE I 48, ubi explicatur: hann fór vpp á lvðr sinn ok kona hans ok hèllz þar, aut simpliciter capsus ligneus molaris intelligendus. Ad lúðr, Vafþ. 35, additur glossa skip navis, cf. Latinobarb. laudus, navis species, et leðja navigium. Forte hinc: logn ok lögr gángi þèr í lúðr saman tranquillitas et mare coeant tibi in navem, i.e. conspirent ad commoditatem navigationis, Grg. 11. —— δ) tubus: bera ljá í lúðr falcem in tubum condere, Fjölsm. 31. In prosa: tuba, SE. I 100; ÓT 87, unde lúðrsveinn tubicen, lúðragángr sonitus tubarum. L'Sveinbjörn encara no indica els significats feretrum, sandapila ni cunae, cunabula. En canvi en Finnur Jónsson 1913-1916, pàg. 383, sí: lúðr, m, (-rs), 1) kværnkasse (af firkantet form,hvori de runde kværnstene ligger, og som står på 4 ben, söjler), leggja lúðra, lægge kværnen med dens tilbehør, især stenene, tilrette, Grott 3 (jfr Lærdómslista fjel. rit. II 154—55), leiða e-n at lúðri , for at vedkommende skal male, Grott 2, þótt lúðr þrumi, knager (ved den stærke drejning af overliggeren), Hhund II 4, støkkr lúðr fyrir, ryster derved, Hhund II 2, stukku stórar støðr (benene) frá lúðri Grott 21, skauzk lúðr ofan Grott 23; hertil hører vist udtrykket, logn ok lǫgr gangi þér í lúðr saman, egl. samles i kværnkassen, blive til ét, ‘havet og vindstille samles for dig’, ɔ: det blive stille på søen, når du skal over den, Gróg 11. — Vanskeligere er det at sige, hvad lúðr er i: léa skalt í lúðr bera Fj 30, her synes ordet at betyde ‘langagtig trækasse’ (til opbevaring af langstrakte genstande). — Hrosta lúðr, maltvæskens kar, bryggekar, gæi-Þrúðr hrosta lúðrs, kvinde, Ormr 1, 5. —-—— 2) enn fróði jǫtunn á vas lúðrof lagið Vafþ 35; der er her tale om, hvad Vavtrudne husker som det förste; det er det at Bergelme blev lagt på lúðr (Snorres opfattelse af dette er ganske urigtig); lúðr betyder her sandsynligvis enten ‘vugge’ (en kasse, hvori börn lagdes, jfr Fritzners bemærkninger [udhulet stok, trug til deri at nedlægge det nyfødte, spæde barn’]) eller ‘ligbåre, ligkiste’ (måske snarest udhulet træstamme), jfr no. lur (hvis dette står for ludr) ‘en köje eller sæng i et fartöj’ (Aasen); jætten siger altså, at hans hukommelse går tilbage til Bergelmes fødsel eller død; ludrar Ragn X 4 findes i en forvansket sammenhæng. Jfr ey-, fegins-: lúðr betyder her sandsynligvis enten ‘vugge’ ... eller ‘ligbåre, ligkiste’ )
Óðinn qvað: 34 "Segðu þat iþ átta, ǀ allz þic fróðan qveða ǁ oc þú, Vafðrúðnir, vitir, ǁ hvat þú fyrst mant ǀ eða fremst um veizt; ǁ þú ert alsviðr, iǫtunn." Vafðrúðnir qvað: 35 "Ørófi vetra, ǀ áðr væri iǫrð um scǫpuð, ǁ þá var Bergelmir borinn; ǁ þat ec fyrst um man, ǀ er sá inn fróði iǫtunn ǁ var á lúðr um lagiðr": l’Odin va dir-li: 34 “Digues això, la vuitena cosa (=en vuitè lloc), puix que hom et diu sapient i tu, Vafþrúðnir, ho saps: De què te'n recordes primer o què saps de més antic? Ètun, tu ets omniscient” En Vafþrúðnir li va dir: 35 “Innombrables hiverns abans que la terra no fos creada, va néixer en Bergelmir. La primera cosa de la qual me'n recordo és que l'ètun molt sapient fou posat al lúðr (bressol ?)” (vocabulari: #1. fremstr: Cf. en Kuhn 1968³, pàg. 61-62: der superl. fremstr bezeichnet auch, was am weitesten [p. 62] zurückliegt (Vsp. 1, Vm. 34); #2. lúður: Cf. en Hugo Gering i en Barend Sijmons 3,1 (1927), pàg. 172: 354 lúþr. Was mit diesem worte hier gemeint ist, wird kaum sicher ermittelt werden. Die beiden unzweifelhaft bezeugten bedeutungen (‘blashorn’ und ‘mahlkasten’) passen hier nicht. Snorre, der doch vielleicht noch aus lebendiger Volkstradition schöpfte, knüpft das, was er über Bergelmer berichtet, an die erzählung von der großen flut an, in der das ganze riesengeschlecht unterging: nema einn komz undan með sínu hýski — þann kalla jǫtnar Bergelmi — hann fór upp á lúðr sinn ok kona hans ok helz þar, ok eru af þeim komnar hrímþursa ættir (Gylf. c. 7 : Sn. E. I, 48). Der unterschied zwischen diesem bericht und unserer Strophe besteht nur darin, daß nach jenem Bergelmer in seinen lúþr hinaufgelangte, während er nach dieser hineingelegt ward (vielleicht weil er schon so alt war, daß er einer hilfe bedurfte). Wenn Vafþrúþner sich dessen erinnert, so muß er selbst zu dem hýski des Bergelmer gehört haben, war also wohl ein enkel oder ureukel des nordischen Noah. Was den lúþr betrifft, braucht man nicht gerade (wie Gg 11³?) an ein schiff oder boot zu denken, aber doch wohl an irgend ein großes gefäß, das aus einem ausgehöhlten baumstamm hergestellt war, z. b. an einen back- oder waschtrog. Finnur Jonssons ‘bahre’ und Detter-Heinzels ‘sarg’ erscheinen mir das allerunwahrscheinlichste: von aufgebahrten und eingesargten riesen ist nirgends in unseren quellen die rede. [Vielleicht wurde in dem mythus die leiche des Bergelmer auf einem schiffe den wellen übergeben, wie die des königs Scyld im Béowulf. Nordische belege für diese sitte s. zu Sf 20.]. Pel que fa al Kuhn 1968³, pàg. 132, es nega a interpretar aquest mot en aquest context d'aparició: <...> in unklarer bedeutung Vm. 35. Vgl. fegins-lúðr. També en Hugo Gering i en Barend Sijmons 2 (1903), col. 636b-637a: lúþr, m. (norw. lur, aschwed. luþer, fær. lúður, adän. luder) stock, baumstumpf und daraus (bes. durch aushöhlen) gefertigter gegenstand; und zwar 1) das mahlgerüst, auf dem der untere mühlstein ruht, der mahlkasten (auch im plur.): sg. nom. esa þat karls ǽtt, es á qvernom stendr; steinar rifna, støcr lúþr fyrer HH II 24, Þat’s lítel vǫ́, ǀ þót lúþr þrume, es mǽr konungs ǀ mǫndol hrǿrer HH II 4¹, skulfo scaptré, scauzk lúþr ofan Grt 23³; dat. þǽr (Fenja ok Menja) at lúþre leiddar vǫ́ro ok grióts grea gangs of beiddar Grt 2¹, stukko stórar steþr frá [col. 637a] lúþre jarne varþar Grt 21³; pl. acc. leggjom lúþra, léttom steinom! Grt 3³; 2) truhe, kiste (?): sg. acc. ljósan lea skaltu í lúþr bera þanns liggr í Viþofnes vǫlom Fj 30¹; 3) boot (?): sg. acc. þat ek fyrst of man, es sá enn fróþe jǫtonn (Bergelmer) á vas lúþr of lageþr Vm 35, lopt ok lǫgr gange þér í [á?] lúþr saman ‚wind und flut mögen zugleich auf dein boot einwirken’, d.h. die fahrt deines bootes möge durch wind und strömung begünstigt sein (?) Gg 11³)
2. <?(líkkista gerð úr eintrjáningifèretre m, taüt f (fet o feta buidant el tronc d'un arbre)
  D'acord amb les interpretacions citades, el significat del mot lúðr en aquests passatges dependrà de la nostra interpretació de l'edat d'en Vafþrúðnir: si és més vell que no en Bergelmir, el mot lúðr pot significar bressol, però si és més jove, el seu primer record pot ésser la col·locació del cos d'en Bergelmir dins un fèretre. En aquests passatges, el mot lúðr també pot haver significat embarcació (→ lúður⁴).  
     

<LIT> lúður³ <m. lúðurs, lúðrar>:
(kvarnarstokkur, sem kvörnin stendur ábanc m de kvörn (bastiment, empostat o caixa de fusta sobre el qual s'aguntava el kvǫrn i on es recollia el gra mòlt des de les moles, de manera que també servia de farinera)
á qvað Blindr inn bǫlvísi:] ‘Hvǫss ero augo ǀ í Hagals þýio, ǁ er-a þat karls ætt, ǀ er á qvernom stendr; ǁ steinar rifna, ǀ støccr lúðr fyrir: [Llavors en Blindr, el savi en infortunis -el savi en crear infortunis- va dir:] “Penetrants són els ulls de la serva d'en Hagall. La noia que s'està a les kvarnir no és família de pagès: Les pedres de moldre s'esquerden, el bastiment esclata per ella (és a dir, per la forma com fa rodar el moló de la kvǫrn. El fa girar amb tanta de força que molons i bastiment de la kvörn cuiden petar) (vocabulari: #1. lúður: Cf. en Baetke 19874, pàg. 391: lúðr (gen. -rs) m.   I. Unterlage des Mühlsteins. També en Hugo Gering i en Barend Sijmons 3,2 (1931), pàg. 107: lúþr, das holzgestell, auf dem die beiden mühlsteine lagen. s. zu Ls 44¹ und Grt 2¹)
Hagall svaraði oc qvað: 4 ‘Þat er lítil vá, ǀ þótt lúðr þrumi, ǁ er mær konungs ǀ mǫndul hrœrir; ǁ hon scævaði ǀ scýiom efri ǁ oc vega þorði ǀ sem víkingar, ǁ áðr hana Helgi ǀ hǫpto gørði; ǁ systir er hon þeira ǀ Sigars oc Hǫgna, ǁ því hefir ǫtul augo ǀ Ylfinga man’: En Hagall li va respondre: “Només és un petit soscaire que el bastiment de la kvörn retrunyi [d'aquesta manera] quan [és] una donzella[, filla] de rei, [la qui] fa moure la maneta del moló. [Car has de saber que aquesta noia] lliscava [per l'aire] més alta que els núvols (és a dir, cavalcava per l'aire quan era valquíria) i gosava combatre com els viquings abans que en Helgi no la fes presonera. És germana d'en Sigarr i en Hǫgni. És per això que la donzella dels Ylfingar té uns ulls paorosos
2 Þær at lúðri ǀ leiddar vóro, ǁ ok grióz griá ǀ gangs of beiddo; ǁ hét hann hvárigri ǀ hvíld né ynði, ǁ áðr hann heyrði ǀ hlióm ambátta. 3 Þær þyt þuto ǀ þǫgnhorfinnar: ǁ ‘leggiom lúðra, ǀ léttom steinom!’ ǁ bað hann enn meyiar, ǀ at þær mala scyldo. 4 Sungo oc slungo ǀ snúðgasteini, ǁ svá at Fróða man ǀ flest sofnaði; ǁ þá qvað þat Menia, ǀ var til meldrs komin: 5 ‘Auð mǫlom Fróða, ǀ mǫlom alsælan, ǁ mǫlom fiolð fiár ǀ á feginslúðri! ǁ siti hann á auði, ǀ sofi hann á dúni, ǁ vaki hann at vilia! ǀ þá er vel malit. 6 Hér scyli engi ǀ ǫðrom granda, ǁ til bǫls búa ǀ né til bana orca, ǁ né hǫggvagi ǀ hvǫsso sverði, ǁ þóat bana bróður ǀ bundinn finni’: 2 [Les dues donzelles] foren menades a les farineres (al molí, pars pro toto) i els manaren que fessin rodar la grisa pedra molar. [El rei Fróði] va manar que cap de les dues no tingués ni repòs ni delit fins que ell no sentís el soroll (aquí, versembl. = la tonada de moldre, la cançó de moldre) de les serves. 3 [La Menja i la Fenja] brogiren el brogit de la mancada de silenci (la mancada de silenci =el molí): “Posem les farineres! Alleugerim les moles!” (=comencem a moldre) [El rei Fróði, tot i així,] va continuar manant a les donzelles que molguessin. 4 Cantaren i feren rodar la pedra molar de ràpides voltes fins que la majoria dels servents del rei Fróði no s'hagué adormit. Llavors la Menja digué, havia vingut a moldre: 5 “Molguem riquesa per al Fróði, molguem-n'hi una de tota feliç (és a dir, sense ombres, sobre la qual no pesi cap maledicció), molguem-li un gran nombre de béns al molí de la joia! Que [el rei Fróði] segui en la riquesa, que dormi en màrfega de plomissol, que desperti a l'alegria! [Si és així, és que] haurem mòlt bé. 6 Que aquí ningú no faci mal a altri, ni forgi infortunis ni atempti contra la vida de ningú, ni colpeixi amb esmolada espasa encara que [hi] trobi lligat l'homicida de son germà”
21 mól míns fǫður ǀ mær ramliga, ǁ þvíat hon feigð fira ǀ fiǫlmargra sá; ǁ stucco stórar ǀ støðr frá lúðri, ǁ iárni varðar, ǀ mǫlom enn framarr!: 21 La filla de mon pare molia amb força perquè havia [pre]vist la mort imminent de moltíssims de barons. Els grans petges del molí, revestits de ferro, han rebentat. [Tot i així,] continuem molent!
23 mólo meyiar, ǀ megins kostoðo, ǁ óro ungar ǀ í iotunmóði; ǁ sculfo scaptré, ǀ scauz lúðr ofan, ǁ hraut inn hǫfgi ǀ hallr sundr í tvau: 23 Les fadrines molien, empraven [tota] llur força. Ira d'ètuns s'havia emparat de les joves. Els skapttré tremolaven. El molí va trabucar de dalt en terra, la feixuga llosa (=pedra molar) es va trencar en dues

<LIT> lúður<m. lúðurs, lúðrar>:
(skip, bátur ← arab. العود, tökuorð úr býsansgrísku eða rómönsku tungumáli?: portúg. alaude, kastil. laúd, katal. llaüt, oksít. laüt, franska: lut, ítal. leùto (i nombroses variants com ara: leùdo, laùto, liùto, lautteddo)llaüt m (?) (tipus d'embarcació, manlleu del grec bizantí o d'una llengua romànica?)
11 Þann gel ek þér inn sétta, ǀ ef þú á sjó kemr ǁ meira enn menn viti: ǁ lopt ok lǫgr ǀ gangi þér í lúðr saman ǁ ok ljái þér æ friðdrjúgrar farar: 11 Després et cantaré el sisè encanteri perquè si et topes amb una mar més procel·losa del que els homes saben, que un bon vent i una mar [encalmada] t'acompanyin (s'ajuntin) en la teva nau i et donin sempre una travessia tranquil·la (Vocabulari: #1. mikill sær: Variant de stórr sær condicionada per l'al·literació. Cf. en Barend Sijmons i Hugo Gering 3,1 (1927), pàg. 405: 11¹, ². á sjó .. meira ‘auf eine stürmischere see’; vgl. in derselben bedeutung stórr sjár Post. 16018. En català també: mar grossa; #2. logn/lopt: Cf. en en Barend Sijmons i Hugo Gering 3,1 (1927), pàg. 405: 11³. lopt, änderung von Grundtvig statt des handschriftlichen logn, das nicht richtig sein kann, weil windstille bei einer seereise nicht erwünscht ist. Gemeint ist, daß wind und strömung gemeinsam (saman) dem schiffenden günstig sein sollen. Statt der präpos. í wird á zu lesen sein, vgl. z.b. Heil. m. s. I, 70329: sjórinn gengr á láglendin; #3. lúðr: en Sophus Bugge 1867, pàg. 341, comenta: lúðr, saa Hskrr. (undtagen S, der har lauþr) og Udgg.; K. forklarer „in culeo“, Eg. „in navem“, Fritzner „i dit Gjemme, i din Forvaring“, Gísli Brynjúlfsson (Ant. Tskr. 1852-54, S. 136 f. Anm.) „paa det oprørte Hav“. í lið vilde give et klart og passende Udtryk; saaledes heder det i det rimede (i Fas. Ii, 503 udeldte) Slutningsønske, hvormed Afskriveren af Friðþjófs saga slutter sin Afskrift Cod. A. M. 510 qv.: allt gott gangi oss í lið. Cf. també en Hjalmar Falk, Arkiv för nordisk fiologie 9 (1893), pàg. 347, que accepta aquesta proposta d'esmena: gangi þér í lið saman ‘s'ajuntin o uneixin a tu’ (gangi í lið með þér). De tota manera, en Finnur Jónsson 1931², pàg. 371b, també té un lið, n, skib, de manera que el passatge en qüestió al capdavall sí que podria fer esment exprés d'un vaixell, d'on la meva traducció. Cf. també Glossarium ad Scriptores Mediae et Infimae Latinitatis, tom. 4 (1733), col. 79: LAUDUS, Species navis. Charta ann. 1357. ex Archivo Episcopatus Massil.: Cum esset super quodam Laudo, quem ibi naulizavit et cepit, cujus erat dominus et patronus, etc. Mox recurrit ibi; sed forte legendum Lembus utrobique. * Quae Leouge Massiliensibus nuncupatur; nihil ergo ibi emendandum: at perperam Laucus, pro Laudus, in Charta ann. 1337. ex Tabul. Massil.: Dicti ambassiatores Massiliae portentur apud Avinionem super unum de galeis tunc armatis hujus universitatis, vel super unum Laucum armatum, prout melius et promptius fieri poterit. [**Confer Lahutum et Lutus, 3. Vide Jal. Antiq. Naval. tom 2, pag. 162; Glossarium ad Scriptores Mediae et Infimae Latinitatis, tom. 7 (1850), pàg. 213: LAHUT, Barque, nacelle. Gl. Lahutum; Auguste Jal 1848, pàgs. 915-916: *lahutus, -i, s.m., ou lahutum, -i, s.n., formes: laucus, laudus, lautum; lahut (cf. cemot): 13e s. «naves galeas, balinerios, barchias, lahutos, aut alias fustes parvas vel magnas cujuscumque generis sint intra portum hujus civitatis», Stat. Massiliae éd. Pernoud; 1337 «Dicti ambassiatiores Massiliae portentur apud Avinionem super unam de galeis tunc armatis hujus universitatis, vel super unum Laucum armatus, prout melius et promptius melius fieri poterit.» Carpentier pensait qu'au lieu de Laucum il faut dire Laudum; nous croyons, quant à nous, qu'il faut lire Lignum, et nos raisons sont que Lut était un navire trop petit et trop indigne des hôtes illustres qu'il aurait portés, tandis que le Lin (V. Lignum) était souvent un grand navire à rames, peu inferieur à la galère, et capable de recevoir des ambassadeurs et leur train. — V. Leuto, Liuto, Laut; Íd., tom II (1848: K-Z), pàg. 115: LAUDUS, bas lat. géno. s. m. Nom d'une embarcation que d'anciens documents français nomment Lut, et que les Espagnols nomment Laud ou Llaud. — «Nullus ... audeat vel presumat accedere ad ciuitatem Janue aut extra exire in aliquo Laudo, barca uel nauigio, nauibus» (nefs) <...> «Item, remi pro barcha, Laudo et gondora, qui Laudus habeat arborem et vellum cum suis remis attersatis» (avec ses rames en bon état) <...> Quand le navire auquel appartenit le Laudus était grand, le Lut lui-même avait plus d'importance, et au lieu d'un mât et d'une voile il vait deux mâts et deux voiles <...>; ; #4. friðdrjúgr: Cf. en Finnur Jónsson 1931², pàg. 153b: friðdrjúgr, adj, rig på fred, fredelig, friðdrjúg fǫr, fredelig rejse, rejse uden hindringer, Gróg 11)
  Al meu entendre, els mots lúður, lið i potser també laukr, representen diferents adaptacions al norrè occidental, per etimologia popular, del mot mediterrani. Lið és esmentat com a heiti de skip a la þula z (skipaheiti), 4:8 en l'edició d'en Finnur Jónsson AI:673, i laukr és esmentat com a designació de skip a la þula z (skipaheiti), 6:5 en l'edició d'en Finnur Jónsson també a la pàgina AI:673.  
     

lúður, lúð, lúð <adj>:
1. (lúinnexhaust -a, retut -uda (esgotat, molt cansat) (lýja; lúinn, lúin, lúið)
2. (snjáðuraldà -ana (o: oldà -ana) (vell, gastat per l’ús. Se sol emprar amb la connotació de tractat malament)
lúðar bækur: llibres gastats per l’ús [i fets malbé pel maltracte rebut]

lúður·blástur <m. -blásturs, -blástrar. Dat. sg.: -blæstri>:
toc (o: so) m de trompetes (o: corns; o: cornetes; o: clarins; o: ludres) (lúðrablástur)

lúður·finka <f. -finku, -finkur. Gen. pl.: -finka o: -finkna>:
pinsà trompeter (ocell Bucanetes githagineus)

lúður·hljómur <m. -hljóms, -hljómar. Pl. no hab.>:
toc (o: so) m de [la] trompeta (o: corn; o: corneta; o: clarí; o: ludre; o: xofar)
iður mín, iður mín! Ég engist sundur og saman! Ó, veggir hjarta míns! Hjartað berst (הֹמֶה-לִּי) ákaft í brjósti mér, ég get ekki þagað! Því að önd mín heyrir lúðurhljóminn (qōl   ʃōˈφār ~ קוֹל שׁוֹפָר:   kī   qōl   ʃōˈφār   ʃāˈmaʕtī   naφˈʃ-ī,   כִּי קוֹל שׁוֹפָר שָׁמַעְתִּי נַפְשִׁי), bardagaópið (תְּרוּעַת מִלְחָמָה)les meves entranyes, les meves entranyes! tremolo i retorço! Oh, parets del meu cor! El meu cor em bat (s'avalota, s'agita) ardentment dins el meu pit, no puc pas callar! Car la meva ànima sent el so del xofar, el crit de guerra!
lofið hann með lúðurhljómi (ˈtēqaʕ   ʃōˈφār ~ תֵּקַע שׁוֹפָר:   haləˈlūhū   bə-ˈθēqaʕ   ʃōˈφār   haləˈlūhū   bə-ˈnēβɛl   wə-χinˈnōr,   הַלְלוּהוּ, בְּתֵקַע שׁוֹפָר; הַלְלוּהוּ, בְּנֵבֶל וְכִנּוֹר), lofið hann með hörpu og gígju (כִּנּוֹר)!: lloeu lo al so del xofar, lloeu-lo amb l'arpa i la giga (violí)!
þá sá ég og heyrði örn einn fljúga um háhvolf (ἐν μεσουρανήματι) himins. Hann kallaði hárri röddu: "Vei, vei, vei þeim, sem á jörðu búa, vegna lúðurhljóma (ἡ φωνὴ τῆς σάλπιγγος:   ἐκ τῶν λοιπῶν φωνῶν τῆς σάλπιγγος τῶν τριῶν ἀγγέλων) englanna þriggja, sem eiga eftir að básúna (σαλπίζειν:   τῶν μελλόντων σαλπίζειν)": llavors vaig veure i sentir una àguila que volava per l'alta volta del cel. Cridava amb veu forta: «Ai, ai, al dels habitants de la terra pels altres tocs de trompeta dels tres àngels que encara han de tocar

lúður·sveinn <m. -sveins, -sveinar>:
1. <GENtrompeter m (o: trompetaire; o: trompeta) m, anafiler (o: nafiler) m, corneta (o: corneter) m
2. <HISTsonador m de ludre, ludre m, tŭbĭcen -ĭcĭnis
þenna vetr sáto þeir Humli oc Hlǫðr um kyrt. Um várit drógo þeir her saman svá mikinn, at aleyða var eptir vígra manna í Húnalandi. Allir menn fóru tólf vetra ok ellri, þeir er herfœrir váru at vápnum, ok hestar þeira allir fóru tvævetrir ok ellri. Varð svá mikill fiolði manna þeira, at þúsundum mátti telja, en eigi færi en þúsundir í fylkingar. En hǫfðingi var settr yfir þúsund hveria, en merki yfir fylking hveria, en fimm þúsundir í hverri fylking, þeira er þrettán hundruð váru í hverri, en hvert hundrað fernir fiórir tigir, en þessar fylkingar váru þriár ok þrír tigir. Sem þessi herr kom saman, riðo þeir scóg þann, er Myrcviðr heitir, er scilr Húnaland oc Gotaland. Enn sem þeir kómo af scóginom, þá váro bygðir stórar oc vellir sléttir, oc á vǫllonom stóð borg ein fǫgr. Enn þar réð fyrir Hervor, systir Angantýs konungs, oc Ormarr fóstri hennar. Váro þau sett þar til landgæzlo fyrir her Húna, oc hǫfðo þau þar mikit lið. Þat var einn morgon í sólaruprás, at Hervor stóð upp á kastala einom yfir borgarhliði. Hon sá ióreyki stóra suðr til scógarins, svá at lǫngom fal sólina. Því næst sá hon glóa undir ióreycnom, sem á gull eitt liti, fagra scioldo oc gulli lagða, gylta hiálma oc hvítar brynior. Sá hon þá, at þetta var herr Húna oc mikill fiolði. Hervor gecc ofan scyndiliga oc kallar lúðrsvein, oc bað blása saman lið. Oc síðan mælti Hervor: ‘Takið vápn yðor oc búiz til orrosto, en þú, Ormarr, ríð í mót Húnom ok bióð þeim orrosto fyrir borgarhliði ino syðra’: aquell hivern, en Humli i en Hlǫðr es mantingueren quiets (en quietud). Quan va arribar la primavera varen aplegar un exèrcit tan gran que al país dels huns no hi va quedar cap home apte per a la lluita. Tots els homes de dotze anys per amunt hi foren incorporats i tots llurs cavalls que tinguessin dos anys o més. El nombre d'homes que així es va aplegar fou tan gran que a les fylkingar (els àgmens, τάξεις) [els homes] es podien comptar per cohorts (þúsundir, ‘mil·lúries’), i no pas menys que cohorts. I es designà un capità per a cada cohort (‘mil·lúria’) i a cada fylking (agmen?, àcies) se li donà un estendard propi, i hi havia cinc cohorts (þúsundir) a cada fylking, a cada cohort (þúsund) hi havia tretze centúries i cada centúria tenia quatre vegades quaranta homes. I aquestes fylkingar (àgmens? àcies?) eren [en total] trenta-tres. Un cop hagué estat aplegat aquest exèrcit, [es posà en marxa i] va travessar la selva que es diu Myrkviðr, Selva Tenebrosa, la qual separa el país dels huns del país dels gots. I quan sortiren d'aquesta selva, tingueren al davant grans regions habitades i camps plans i en aquestes planes hi havia una fortalesa. Aquesta fortalesa era governada per la Hervǫr, la germana del rei Angantýr, i per l'Ormarr, el fóstri d'ella. Havien estat destacats allà per a defensar el país de l'exèrcit dels huns i a tal fi disposaven d'un gran contingent de tropes. Un matí es va esdevenir, a trenc d'alba, que la Hervǫr s'estava a una torre sobre la porta de la fortalesa i va veure la gran polseguera que aixecaven els cavalls [dels huns] i que era tan gran que durant molt de temps va amagar (enfosquir) el sol. Tot seguit, sota aquesta polseguera hi va veure lluir, com si només veiés un tot d'or, bells escuts amb incrustacions d'or, elms daurats i cuirasses febrides. Llavors se'n va adonar que [el que estava veient] era l'exèrcit dels huns, els quals tenien tropes ingents. La Hervǫr va davallar de la torre a tota pressa i cridà el sonador de ludre i li va ordenar que toqués a aplec de les tropes. I després la Hervǫr els parlà així: “Preniu les vostres armes i prepareu-vos per a la batalla, i tu, Ormarr, cavalca a l'encontre dels huns i ofereix-los batalla davant la porta de migjorn de la fortalesa” (Cf. Hans Kuhn: "Das römische Kriegswesen im germanischen Wortschatz". Dins: Zeitschrift für deutsches Altertum und deutsche Literatur 101,1 (1972), pp. 13-53. Jo, de tota manera, crec que la descripció de l'exèrcit húnic en aquest i d'altres passatges de la mateixa saga es basa en realitat en una descripció de l'exèrcit bizantí)

lúður·þeytari <m. -þeytara, -þeytarar>:
1. <GENtrompeter m (o: trompetaire; o: trompeta) m, anafiler (o: nafiler) m, corneta (o: corneter) m
lúðurþeytararnir (məħaˈt͡sēr, məħăt͡sɔˈt͡sēr ~ מְחַצֵּר ,מַחֲצֹצֵר:   wa-i̯ˈhī   χə-ʔɛˈħāδ   la-mmaħăt͡sɔt͡səˈrīm   wə-la-məʃɔrăˈrīm,   וַיְהִי כְאֶחָד לַמַּחֲצֹצְרִים וְלַמְשֹׁרְרִים) og söngvararnir hljómuðu eins og ein rödd þegar þeir fluttu Drottni lofgjörð og þökk. Þegar þeir hófu að lofa Drottin með lúðrablæstri, málmgjöllum og hljóðfæraleik og sögðu: „Hann er góður og miskunn hans varir að eilífu,“ fyllti ský húsið, hús Drottins: els qui tocaven les trompetes i els cantors sonaven com una sola veu lloant Jahvè i donant-li les gràcies. Quan començaren a lloar Jahvè al so de les trompetes, dels címbals i dels instruments musicals, dient: «Ell és bo i la seva misericòrdia perdura eternament», un núvol va omplir la casa, la casa de Jahvè
þá sá hún konunginn standa við súlu sína við innganginn og hirðmennina og lúðurþeytarana (ħăt͡sōt͡səˈrāh ~ חֲצוֹצְרָה:   wə-ha-ɕɕāˈrīm   wə-ha-ħăt͡sɔt͡səˈrōθ   ʕal־ha-mˈmɛlɛχ,   וְהַשָּׂרִים וְהַחֲצֹצְרוֹת עַל-הַמֶּלֶךְ) umhverfis hann og allan landslýðinn sem fagnaði og blés í lúðra og söngvarana sem stóðu með hljóðfæri sín, reiðubúnir að gefa merki um að hefja lofsönginn. Atalía reif klæði sín og hrópaði: „Svik. Svik.“: aleshores va veure i va veure el rei dret vora la seva columna, a l'entrada, i els cortesans i els sonadors de les trompetes tot al seu voltant, i tot el poble del país que s'alegrava i tocava les trompetes, i els cantors que hi eren amb llurs instruments de música, llestos per a fer el senyal de començar la lloança. [Aleshores] l'Atalies s'esquinçà els vestits i cridà: «Traïció traïció!»
2. <BIBLsonador m de xofar
sérhver sem vann að viðgerð múrsins var gyrtur sverði um lendar sér og vann þannig. Ég hafði lúðurþeytarann (tōˈqēaʕ   ba-ʃʃōˈφār ~ תּוֹקֵעַ בַּשּׁוֹפָר:   wə-ha-ttōˈqēaʕ   ba-ʃʃōˈφār   ʔɛt͡sˈl-ī,   וְהַתּוֹקֵעַ בַּשּׁוֹפָר, אֶצְלִי) við hlið mér: cadascun dels qui treballaven en la reparació de la muralla portava l'espasa cenyida a la cintura i treballava així. Jo tenia el qui tocava el xofar al meu costat

lúður·þytur <m. -þyts, no comptable>:
toc m de [la] trompeta (o: corn; o: corneta; o: clarí; o: ludre)

Lúðvík <m. Lúðvíks, no comptable>:
Lluís m
Lúðvík sextándi Frakkakonungur var afhöfðaður á fallöxinni þann 21. janúar 1793 á Byltingartorgi í París: el rei de França, en Lluís XVI, fou decapitat mb la guillotina el 21 de gener del 1793 a la Plaça de la Revolució de París

lúfa <f. lúfu, lúfur. Gen. pl.: lúfa>:
1. <GENgrenya f (floc de cabells embullats i/o arreveixinats)
2. <FIGpoma f, bleda f, figaflor f (dona sense empenta o beneita)

lúffa <f. lúffu, lúffur. Gen. pl.: lúffa>:
manyopla f

lúffa <lúffa ~ lúffum | lúffaði ~ lúffuðum | lúffað>:
<COL·LOcedir (o: capitular; o: donar-se per vençut), tòrcer el coll (Mall.)
♦ lúffa fyrir e-m: cedir a les pretensions d'algú

lúga <f. lúgu, lúgur. Gen. pl.: lúga>:
1. (afgreiðslugat, söluoptaquilla f, guixeta f, finestreta f (de venda, esp. de bitllets, entrades etc.)
2. (lok yfir lestaroptrapa f [de l'escala], trampa f [de l'escala] (portella horitzontal sobre escala)
3. (stigagatforat m de l'escala (forat en el terra que dóna al badalot o buc d'una escala)
4. <MARtapadora f d'escotilla, quarter m d'escotilla
5. <MARescotilló m

lúi <m. lúa, no comptable>:
esgotament m (cansament físic)

lúinn, lúin, lúið <adj.>:
1. (þreytturexhaust -a, esgotat -ada, retut -uda (Mall.(molt cansat)
♦ lúinn af striti: esgotat pel treball
2. (snjáðuraldà -ana (o: oldà -ana) (vell, gastat per l’ús)

lúið:
supí de lýja “fatigar, cansar”

lúka <f. lúku, lúkur. Gen. pl.: lúka o: lúkna>:
1. (lóficlot m de la mà (palmell col·locat en forma de concavitat)
2. (handfyllipuny m, grapat m (quantitat que cap dins un puny)
♦ lúka af e-u: un puny de..., un grapat de...
♦ hálf lúka af e-u: mig grapat de...
♦ vera með lífið í lúkunum: <LOC FIGtenir el cor en un puny
3. (höndgrapa f ()
♦ burtu með lúkurnar!: les mans quietes! fora aquestes mans d’aquí!

lúka <lýk ~ lúkum | lauk ~ lukum | lokið>:
<variant arcaica de → ljúka “cloure, tancar”

lúkar <m. lúkars, lúkarar>:
1. <NÀUT GENcastell m de proa
2. (vistarvera háseta í bát eða skipiranxo m (cambra d’una nau destinada a la tripulació o on s'hi està la tripulació)

Lúkas <m. Lúkasar, no comptable>:
Lluc m (ὁ Λουκᾶς -ᾶ, Lūcās -ūcae)

Lúkasar·guðspjall <n. -guðspjalls, no comptable>:
evangeli m segons sant Lluc

Lúkas·messa <f. -messu, -messur. Gen. pl.: -messa>:
[dia m de] sant Lluc

lúkast <lýkst ~ lúkumst | laukst ~ lukumst | lokist>:
variant antiquada de ljúkast ‘tancar-se; acabar[-se]’
þau Sighvatur og Halldóra áttu son er Tumi hét. Hann var fæddur um sumarið er þau höfðu einn vetur ásamt verið. En annan vetur eftir gekk Halldóra með barni og laukst seint of hag hennar (SS I, cap. 136, pàg. 188): en Sighvatur i la Halldóra tingueren un fill que es va dir Tumi. Va néixer en l'estiu, quan ja feia un any que vivien plegats (és a dir, que ja eren casats). L'estiu següent la Halldóra va estar embarassada i el part fou un part molt llarg (vocabulari: #1. lúkast: Cf. en Baetke 19874, pàg. 393: hon gekk með barni ok lauksk seint of hag hennar es zog sich lange hin bis zu ihrer Niederkunft; )
♦ laukst með því: la cosa va acabar que..., el final de la història fou que...
nú er að segja frá því að Ásgrímur Elliða-Grímsson og Þórhallur son hans, Hjalti Skeggjason og Gissur hvíti sóttu að þar sem fyrir var Flosi og Sigfússynir og aðrir brennumenn. Var þar allharður bardagi og laukst með því að þeir Ásgrímur gengu að svo fast að þeir Flosi hrukku undan: ara s'ha de referir que l'Ásgrímur Elliða-Grímsson i el seu fill Þórhallur, en Hjalti Skeggjason i en Gissur el Blanc varen atacar l'indret on hi havia en Flosi, els fills d'en Sigfús i d'altres que també havien participat en la brenna. La lluita que es va entaular entre ells fou molt aferrissada i va acabar que l'Ásgrímur i els seus escometeren els altres amb tanta de fermesa que en Flosi i els seus hagueren de retirar-se
♦ lúkast upp: badar-se, obrir-se (ljúkast upp)
þá munu augu hinna blindu upp lúkast (pāˈqaħ ~ פָּקַח:   āz   tippāˈqaħnāh   ʕēi̯ˈnēi̯   ʕiwəˈrīm (ʕiu̯ˈrīm),   אָז תִּפָּקַחְנָה, עֵינֵי עִוְרִים) og opnast eyru hinna daufu: llavors es desclouran els ulls dels cecs i les orelles dels sords s'obriran

lúkning <f. lúkningar, no comptable>:
saldament m, liquidació f
♦ lúkning skuldar ~ skuldarinnar: saldament (o: liquidació) d'un deute ~ del deute
♦ til lúkningar skuldinni (o: skuldarinnar)per a la liquidació del deute

lúku·gat <n. -gats, -göt>:
1. <GENfinestreta f, lluerna f, badalot m
2. <NÀUTescotilla f

lúlla <lúlla ~ lúllum | lúllaði ~ lúlluðum | lúllað>:
fer nones, fer nona (Mall.), fer nonoi (Mall.)

lúmen <n. lúmens, lúmen>:
lumen m (fl./pl.: lúmens) (unitat de flux lluminós: lm)

lúmskur, lúmsk, lúmskt <adj.>:
sorneguer -a, garneu -eva, murri múrria (malèvolament astut)
♦ lúmska læðan: gata maula
♦ lúmskt skot: <ESPORTxut m amb efecte

lúpa <f. lúpu, lúpur. Gen. pl.: lúpna o: lúpa>:
persona empegueïdora [i sempre escorreguda] (persona apocada, molt tímida i poruga en el tracte amb altri)

lúpína <f. lúpínu, lúpínur. Gen. pl.: lúpína>:
llobí m (qualsevol planta del gènere Lupinus)
♦ blá lúpína: llobí bord, llobí blau, tramús blau, tramusser blau, llobí m de flor blava, llobí australià (planta Lupinus angustifolius)
♦ gul lúpína: llobí groc, tramús groc (planta Lupinus luteus)
♦ hvít lúpína: tramús m, llobí blanc (planta Lupinus albus)
♦ → alaskalúpína “llobí d'Alaska”

lúpu·legur, -leg, -legt <adj.>:
encorregut -uda (o: escorregut -uda) (avergonyit, empegueït, capmoix)

lúra <f. lúru, lúrur. Gen. pl.: lúra>:
limanda f  (peix Limanda limanda syn. Pleuronectes limanda)

lúra <lúra ~ lúrum | lúraði ~ lúruðum | lúrað>:
fer un xubec

lús <f. lúsar, lýs>:
1. <GENpoll m (balerískur framburður: poi (nom de diverses espècies d'insectes paràsits)
♦ leita sér lýs: esplugar-se, cercar-se els polls 
♦ → búklús “poll dels vestits”
♦ → fatalús “poll dels vestits”
♦ → höfuðlús “poll del cap”
♦ → líkamslús “poll dels vestits”
2. <INFORMbug m

lúsa·blesi <m. -blesa, -blesar>:
1. (lúsugur maðurpollós m, pollosa f