Macià Riutort i Riutort: ÍSLENSK-KATALÓNSK ORÐABÓK XL

Macià Riutort i Riutort

ÍSLENSK-KATALÓNSK ORÐABÓK
DICCIONARI ISLANDÈS-CATALÀ

SU-SÚ

A	Á	Ba	Bi	Bo	Br	Bs-C	D-E	F
G	H	Hn	Hu	I	J	K	L	M
N	Ní	O	Ó	P	R	Ri	Sa	Se
Si	Sj	Sk	Skj	Sl	So	Sp	St	Ste
Sto	Str	Stu	Su	Sv	Svi	Sy	T	TI
TJ	TU	U	Ú	V	VE	VI	VO-X	Y
Þ	ÞO	ÞU	Æ	Ö	ÍNDEX

© Macià Riutort i Riutort, 1998

		Οὐ γὰρ οἶδας ἱστοροῦντα Μενεκλέα τὸν Βαρκαῖον συγγραφέα, ἔτι τε Ἄνδρωνα ἐν τοῖς Χρονικοῖς, τὸν Ἀλεξανδρέα, ὅτι Ἀλεξανδρεῖς εἰσιν οἱ παιδεύσαντες πάντας τοὺς Ἕλληνας καὶ τοὺς βαρβάρους, ἐκλειπούσης ἤδη τῆς ἐγκυκλίου παιδείας διὰ τὰς γενομένας συνεχεῖς κινήσεις ἐν τοῖς κατὰ τοὺς Ἀλεξάνδρου διαδόχους χρόνοις. Ἐγένετο οὖν ἀνανέωσις πάλιν παιδείας ἁπάσης κατὰ τὸν ἕβδομον βασιλεύσαντα Αἰγύπτου Πτολεμαῖον, τὸν κυρίως ὑπὸ τῶν Ἀλεξανδρέων καλούμενον Κακεργέτην. οὗτος γὰρ πολλοὺς τῶν Ἀλεξανδρέων ἀποσφάξας, οὐκ ὀλίγους δὲ καὶ φυγαδεύσας τῶν κατὰ τὸν ἀδελφὸν αὐτοῦ ἐφηβησάντων ἐποίησε πλήρεις τάς τε νήσους καὶ πόλεις ἀνδρῶν γραμματικῶν, φιλοσόφων, γεωμετρῶν, μουσικῶν, ζωγράφων, παιδοτριβῶν τε καὶ ἰατρῶν καὶ ἄλλων πολλῶν τεχνιτῶν: οἳ [p. 164] διὰ τὸ πένεσθαι διδάσκοντες ἃ ἠπίσταντο πολλοὺς κατεσκεύασαν ἄνδρας ἐλλογίμους.
		Weißt du denn nicht, wie der Geschichtsschreiber Menekles von Barka sowie Andron von Alexandrien in seinen Zeitbüchern erzählen, daß die Alexandriner alle Griechen und Nichtgriechen wieder unterrichtet haben, nachdem unter diesen jede wissenschaftliche Bildung durch die beständigen Kriege zu den Zeiten der Nachfolger Alexanders in Verfall gerathen waren? Diese Wiederherstellung der gesammten wissenschaftlichen Bildung ereignete sich zur Zeit des siebenten Ptolemäers, der von den Alexandrinern sehr passend der Übelthäter genannt wurde. Denn dieser hat, nachdem er viele Bürger Alexandriens gemordet, und nicht wenige von denen, die mit seinem Bruder aufgewachsen waren, verbannt hatte, die Inseln und Städte mit Grammatikern, Philosophen, Mathematikern, Musikern, Malern, Jugenderziehern, Ärzten und vielen anderen Künstlern angefüllt. Diese haben, weil sie arm waren, andere in dem, was sie wußten, unterrichtet und viele gelehrte und berühmte Männer gebildet.
		Ateneu de Nàucratis, Els dipnosofistes, llibre IV, cap. 25

subb <n. subbs, no comptable>:
(sull) empastifada f, porcada f, soi m (Bal.)

subba <f. subbu, subbur. Gen. pl.: subba>:
(sóðafengin kona, sóðakvendi) porca f, bacona f, brutanxa f (Mall.), marranxa f (Mall.)

subbu·legur, -leg, -legt <adj.>:
1. (sóðalegur, slubbugur, hirðulaus) brut -a, bacó -ona (descurat en la forma de vestir-se, deixat & pastifós, esporcat): ♦ eldhúsið er subbulegt: la cuina està feta una baconera, la cuina està que empastifa
2. (lélegur, hroðvirkur) matusser -a, malfet -a (treball, feina etc.)

subbu·skapur <m. -skapar, no comptable>:
porcada f, brutanxada f (Mall.)

sudda <suddar | suddaði | suddað>:
1. (úðarigna) roinar, plovisquejar fi (borrimejar): ♦ það suddar [úr honum]: plovisqueja fi, roina
2. (verða rakur) humitejar-se (esdevenir humit & desprendre humitat): ♦ heyið suddar: el fenàs ’sua’, ‘eixumora’; ♦ sudda saman heyi: aplegar fenàs mig humit

sudda·móða <f. -móðu, -móður. Gen. pl.: -móða o: -móðna>:
boira molt humida

sudda·rigning <f. -rigningar, -rigningar>:
roïna (o: roina) f (plugim, pluja molt fina)

sudda·veður <n. -veðurs, -veður>:
roïna (o: roina) f (plugim)

sudda·þoka <f. -þoku, no comptable>:
boira ploviscosa

suddi <m. sudda, no comptable>:
1. (þétt, smágert regn, súld) roïna (o: roina) f, plugim m, mullinet m (pluja fina i continuada)
2. (raki) humitat f (en l'aire, aire molt humit, atmosfera carregada d'humitat & en el fenàs)

suð <n. suðs, no comptable>:
1. (niður) bonior f (brunzit): ◊ það sem skelfdi þá var skaðlaust. Samt voru þeir skelfingu lostnir við suðið í pöddunum (—: καὶ γὰρ εἰ μηδὲν αὐτοὺς ταραχῶδες ἐφόβει, κνωδάλων παρόδοις καὶ ἑρπετῶν συριγμοῖς ἐκσεσοβημένοι) og hvæsið í snákunum. Þeir áræddu ekki einu sinni að horfa út í loftið sem enginn kemst þó hjá: el que els espantava era inofensiu. Tanmateix, l'espant s'emparava d'ells amb la bonior de les bestioles i els xiulets de les serps. No gosaven ni tan sols mirar, a fora, l'aire que tanmateix ningú no pot pas evitar; ♦ suð fyrir eyra ~ fyrir eyrum: brunzit (o: bonior) a l'orella ~ a les orelles
2. (þrábeiðni) murga f, llauna f (insistència)

suða <f. suðu, suður. Gen. pl.: suða o: suðna>:
1. (það að sjóða) cocció f (procés o acció de bullir): ◊ spæni af smíðinni notar hann í eld til suðu (ἡ ἑτοιμασία -ίας τροφῆς: τὰ δὲ ἀποβλήματα τῆς ἐργασίας εἰς ἑτοιμασίαν τροφῆς ἀναλώσας ἐνεπλήσθη) og etur sig mettan: empra les burballes de la seva feina en el foc per a coure's el menjar i s'atipa; ♦ suðan er komin upp: l'aigua [ja] bull, [l'aigua ja] ha arrancat el bull; ◊ taktu það vænsta úr sauðahjörðinni. Leggðu við undir pottinn, láttu suðuna koma upp (ˈrɛθaħ + rāˈθaħ ~ רֶתַח + רָתַח: ratˈtaħ rəθāˈħɛi̯-hā, רַתַּח רְתָחֶיהָ) á kjötinu og sjóddu (bāˈʃal ~ בָּשַׁל: gam־bāʃəˈlū ʕăt͡sāˈmɛi̯-hā bə-θōˈχ-āḥ, גַּם-בָּשְׁלוּ עֲצָמֶיהָ בְּתוֹכָהּ) beinin með: pren el més escollit de la guarda d'ovelles. Posa llenya sota l'olla, fes que la carn arranqui el bull i bull [també], amb ella, els ossos; ♦ suða á kjöti: cocció de la carn [bullint-la]
2. (málmsuða) soldatge m, soldadura f (procés o acció de soldar): ♦ suða málmefna: soldadura de materials metàl·lics; ♦ suða röra við rörplötusamskeyti: soldadura d'unió tubs a plaques tubulars; ♦ TIG suða: soldadura TIG; ♦ → duftsuða “soldadura per arc submergit”; ♦ → gassuða “soldadura per flama, soldadura amb gas”; ♦ → geislasuða “soldadura per feix [d'alta energia]”; ♦ → geislasuða stáls “soldadura d'acers per feix d'alta energia”; ♦ → handrafsuða “soldadura manual per arc amb elèctrode revestit”; ♦ → leysigeislasuða “soldadura per làser”; ♦ → logsuða “soldadura autògena, soldadura oxiacetilènica”; ♦ → málmsuða “soldadura [de materials metàl·lics]”; ♦ → málmsuða með þrýstingi“soldadura [de materials metàl·lics] per pressió”; ♦ → núningssuða “soldadura per fricció”; ♦ → rafeindasuða “soldadura amb feix d'electrons”; ♦ → rafsuða “soldadura [elèctrica] per arc”; ♦ → samsuða “soldadura per fusió”; ♦ → spansuða “soldadura per inducció”
3. (suð, niður) bonior f (brunzit)
4. (eyrnasuða) bonior f (o: brunzit m) a les orelles, <MED> tinnitus m (acúfens)

suða <suða ~ suðum | suðaði ~ suðuðum | suðað>:
1. (niða, hvissa lágt) bonir (brunzir, brunzinar): ♦ flugan suðaði í glugganum ~ yfir tómum matardiskunum: la mosca bonia a la finestra ~ sobre els plats buits de l'àpat; ♦ býflugan ~ hunangsflugan (humlan) suðar: l'abella ~ el borino brunzeix; ◊ skömmu seinna kom flugan aftur fljúgandi og suðandi að sækja meira til búsins; fífillinn kallaði þá til hennar og sagði: "Kærar þakkir, fluga mín góð! fyrir það þú vægðir mér og saugst mig ekki svo ungan; ég skal bera mig að borga þér einhvern tíma, og blessuð sólin vermi þig!": poc després, el borino va tornar volant i brunzint a cercar més [nèctar] per la casera. El pixallits el va cridar i li digué: “Moltíssimes de gràcies, estimat borino, per respectar-me i no xuclar-me [el nèctar], a mi, que encara sóc jovenet! Algun dia intentaré rescabalar-t'ho. I que el sol beneït t'escalfi!”
2. (tísta, um söngtifur og krybbur) cantar (xigala, grill)
3. (þjóta, hvína) xiular (fer un xiulet): ♦ það suðar í eyrunum á mér: les orelles em xiulen, sento un brunzit a les orelles
4. (klifa á) donar la murga (demanar amb gran insistència): ♦ suða í e-m: donar la murga a algú, importunar algú [amb un prec, una petició]; ♦ suða um e-ð: donar la llauna per una cosa

suð·austan¹ <adv.>:
del sud-est: ◊ fimm vagngrindum kom hann fyrir við suðurvegg (וַיִּתֵּן, אֶת-הַמְּכֹנוֹת, חָמֵשׁ עַל-כֶּתֶף הַבַּיִת מִיָּמִין) hússins og fimm við norðurvegg. Hafið setti hann við suðurvegginn (וְאֶת-הַיָּם, נָתַן מִכֶּתֶף הַבַּיִת הַיְמָנִית), suðaustan (ˈqēδmā-h mi-mˈmūl ˈnɛɣɛβ, קֵדְמָה--מִמּוּל נֶגֶב) megin: va posar cinc baranes de carro amb llurs respectius barrerons davant la paret sud de la casa i cinc baranes amb llurs barrerons davant la paret nord. Va posar la mar [de bronze] a la pared sud, a la banda del sud-est; ♦ suðaustan við <+ Ac.>: al sud-est de

suð·austan² <prep. <+ Gen.>>:
al sud-est de: ♦ suðaustan bæjarins: al sud-est de la vila

suðaust·lægur, -læg, -lægt <adj.>:
del sud-est

suð·austur¹ <n. -austurs, no comptable>:
sud-est m (ὁ εὖρος εὔρου, ὁ εὐρόνοτος -ότου ǀ דרום-מזרח ): ◊ hann kom hafinu fyrir við suðurhlið (וְאֶת-הַיָּם, נָתַן מִכֶּתֶף הַיְמָנִית) hússins gegnt suðaustri (ˈqēδm-āh mi-mˈmūl ˈnɛɣb-āh, קֵדְמָה--מִמּוּל נֶגְבָּה) megin: va posar la mar [d'aram] davant la cara de la casa que mirava cap al sud, vers el sud-est; ◊ Edómítar og Ammónítar lögðu einnig af stað upp í fjöllin og settu upp búðir í fjöllunum gegnt Dótan. Þeir sendu nokkra af mönnum sínum suðaustur (ὁ νότος -ότου + ὁ ἀπηλιώτης -ώτου: καὶ ἀπέστειλαν ἐξ αὐτῶν πρὸς νότον καὶ ἀπηλιώτην ἀπέναντι ᾿Εγρεβήλ, ἥ ἐστιν πλησίον Χούς, ἥ ἐστιν ἐπὶ τοῦ χειμάῤῥου Μοχμούρ) í átt að Ekrebel sem er í nánd við Kús og rétt hjá Mokmúrá. Aðrir í her Assýríumanna slógu upp herbúðum á sléttunni. Tjöld Assýringa og búnaður þakti landið allt því að slík var mannmergðin og birgðirnar sem þar dreifðust um: els edomites i els ammonites també varen partir muntanyes amunt i varen plantar llurs campaments a les muntanyes davant Dotan. Varen enviar alguns de llurs homes cap al sud-est en direcció a Ecrebel que es troba a prop de Cus a la vora mateix del riu Mocmur. Els altres de l'exèrcit dels assiris varen plantar llurs campaments a la planúria. Les tendes dels assiris i llur equipament cobrien tota la terra per tal com tan gran eren la multitud d'homes i les provisions que allà s'escampaven; ♦ í suðaustri: al sud-est; ♦ til suðausturs: cap al sud-est; ♦ úr suðaustri: del sud-est

suð·austur² <adv.>:
cap al sud-est

Suðaustur-Asía <f. -Asíu, pl. no hab.>:
sud-est m d'Àsia, sued-est asiàtic

suðaustur·hluti <m. -hluta, -hlutar>:
part f sud-oriental: ♦ í suðausturhluta e-s: a la part sud-oriental de...

Suðaustur·land <n. -lands, no comptable>:
Suðausturland m, terres f.pl del sud-est (d'Islàndia)

Suðaustur·mið <n. -miðs, -mið. Empr. hab. en pl.>:
calador[s] m.[pl] del Suðausturland

suð·lægur, -læg, -lægt <adj.>:
del sud (que procedeix del sud & meridional, que es troba al sud): ♦ suðlæg lönd: països m meridionals (del sud d'Europa); ♦ í suðlægum löndum: en els països meridionals (del sud d'Europa); ♦ suðlæg ætt: [vent m de] migjorn m

Suðri <m. Suðra, no comptable>:
<MITOL> Suðri m, Sudró m, un dels quatre nans, personificació dels quatre punts cardinals, que aguanten la volta celeste

suð·rænn, -ræn, -rænt <adj.>:
meridional, del sud (propi dels països del sud d’Europa & propi dels països de l’hemisferi sud o austral): ♦ á suðrænum slóðum: #1. (úr syðstu löndum Evrópu) en els països mediterranis (en els països del sud d'Europa); #2. (úr löndum á suðurhveli jarðar) en els països australs (en els països de l'hemisferi austral); ♦ suðræn aldin[i]: fruites dels països del sud d’Europa; ♦ var á suðrænt: el vent bufava de migjorn; ◊ þá var á norðrœnt; þóttust Baglar þá vita, at jarli var þat andviðri. Annan dag vikunnar fóru Baglar inn til Borgar, létu þeir þá blása ǫllum bœjarlýð til at brjóta borgina; týsdaginn lǫgðu þeir ór bœnum suðr í Sundsvág. Miðvikudaginn var á suðrœnt, þá sigldi jarl sunnan, en er hann kom á Harðsæ, þá sá Baglar, ok reyru suðr í móti; hugði jarlinn at þeir mundi vilja berjast, ok hlóðu seglunum; en er Baglar komu í skotmál, þá víkja þeir þvers út eptir firðinum. Birkibeinar reyru út eptir þeim, en þó drógu Baglar undan: va bufar un vent del nord. Els Crosses varen pensar encertadament que el iarl tindria[, per tant,] el vent en contra. El segon dia de la setmana (és a dir, el dilluns), els Crosses varen entrar dins la fortalesa i llavors feren convocar tota la gent de la vila per a derruir la fortalesa. L'endemà dimarts varen salpar abandonant la vila i posant rumb cap al sud, cap a Sundsvágr. El dimecres el vent va bufar de migjorn. El iarl i els seus homes salparen des del sud [posant rumb cap al nord] i quan varen arribar a Harðsæ van veure els Crosses i es dirigiren al rem cap a ells, amb rumb sud, amb la intenció d'entaular-hi batalla. El iarl creia que els Crosses devien voler batre's, així que va fer arriar les veles, però quan els Crosses varen posar-se a l'abast de llurs projectils, els Crosses els varen esquivar virant el rumb i dirigint-se de través cap a l'altre costat del fiord i d'aquí cap a l'oceà. Els Cames-de-beç els empaitaren al rem, però, tanmateix, els Crosses es feren escàpols

suðsuð·austur <n. -austurs, no comptable>:
sud-sud-est m

suðsuð·vestur <n. -vesturs, no comptable>:
sud-sud-oest m

suðu·hella <f. -hellu, -hellur. Gen. pl.: -hellna o: -hella>:
fogó m

suðu·ketill <m. -ketils, -katlar>:
caldera f, marmita f

suðu·maður <m. -manns, -menn>:
soldador m, soldadora f

suðu·mark <n. -marks, -mörk>:
punt m d'ebullició

suðu·panna <f. -pönnu, -pönnur. Gen. pl.: -panna>:
perol m: ◊ og rak hann ofan í ketilinn (בַכִּיּוֹר), eða pottinn (בַדּוּד) eða suðupönnuna (qalˈlāħaθ ~ קַלָּחַת: βa-qqalˈlāħaθ, בַקַּלַּחַת) eða grýtuna (בַפָּרוּר), og allt sem upp kom á forkinum, það tók presturinn handa sér. Svo fóru þeir með alla Ísraelsmenn, sem komu þangað til Síló: i picava de la caldera, o de l'olla, o del perol o de la cassola i tot el que la forquilla treia fora, el sacerdot s'ho quedava. Ho feien així amb tots els israelites que anaven a Siló; ◊ þeir eta hold þjóðar minnar, þeir flá skinnið af þeim og brjóta bein þeirra, hluta þau sundur eins og steik í potti (בַּסִּיר), eins og kjöt á suðupönnu (qalˈlāħaθ ~ קַלָּחַת): mengen la carn del meu poble, l'espellen i li trenquen els ossos; el fan bocins com guisat dins una olla i com carn dins un perol

suðu·plata <f. -plötu, -plötur. Gen. pl.: -platna>:
fogó m

suðu·pottur <m. -potts, -pottar>:
olla f, cassola f: ◊ sé gjöf þín kornfórn úr suðupotti (marˈħɛʃɛθ ~ מַרְחֶשֶׁת: wə-ʔim־minˈħaθ marˈħɛʃɛθ qārbāˈnɛ-χā, וְאִם-מִנְחַת מַרְחֶשֶׁת, קָרְבָּנֶךָ) skal hún gerð úr fínu mjöli og olíu: si la teva ofrena és una oblació preparada en una cassola, haurà d'estar feta de flor de farina i oli; ◊ presturinn sem færir fórnina skal fá sérhverja kornfórn sem bökuð er í ofni eða tilreidd í suðupotti (marˈħɛʃɛθ ~ מַרְחֶשֶׁת: wə-χāl־naʕăˈɕāh βa-mmarˈħɛʃɛθ wə-ʕal־maħăˈβaθ, וְכָל-נַעֲשָׂה בַמַּרְחֶשֶׁת, וְעַל-מַחֲבַת) eða á pönnu (וְעַל-מַחֲבַת): el sacerdot que presentarà l'ofrena rebrà tota oblació cuita al forn o preparada a una cassola o a una paella

suðu·punktur <m. -punkts, -punktar>:
punt m d'ebullició: ♦ allt er á suðupunkti: <LOC FIG> #1. (í miklu uppnámi) els ànims estan escalfats, la cosa està que bufa (o: crema; o: treu foc) (cuida haver-hi un esclat d'ira); #2. (allir eru yfir sig hrifnir) hi ha un esclat general d'entusiasme (els ànims cuiden desbordar-se d'entusiasme); ♦ það er allt á suðupunkti í Brussel: la cosa està que bufa a Brussel·les

suður¹ <n. suðurs, pl. no hab.>:
sud m, migjorn m: ◊ vindurinn gengur til suðurs (dāˈrōm ~ דָּרוֹם: hōˈlēχ ʔɛl־dāˈrōm, הוֹלֵךְ, אֶל-דָּרוֹם) og snýr sér til norðurs, hann snýr sér og snýr sér og hringsnýst á nýjan leik: el vent se'n va cap al migjorn i gira cap al nord; voltes i més voltes fa el vent, i encara torna a giravoltar; ◊ þegar skýin eru orðin full af vatni hvolfa þau regni yfir jörðina. Þegar tré fellur til suðurs (dāˈrōm ~ דָּרוֹם: wə-ʔim־ʝipˈpōl ʕēt͡s ba-ddāˈrōm wə-ˈʔim ba-t͡st͡sāˈφōn, וְאִם-יִפּוֹל עֵץ בַּדָּרוֹם וְאִם בַּצָּפוֹן) eða norðurs, þá liggur það kyrrt á þeim stað: quan els núvols han quedat plens d'aigua, vessen la pluja sobre la terra. Quan un arbre cau cap al sud o cap al nord, roman sense moure's en aqueix lloc; ◊ norðrið og suðrið (ʝāˈmīn ~ יָמִין: t͡sāˈφōn wə-ʝāˈmīn ʔatˈtāh βərāʔˈθā-m, צָפוֹן וְיָמִין, אַתָּה בְרָאתָם) skapaðir þú, Tabor og Hermon fagna yfir nafni þínu: heu creat el nord i el migdia, el tabor i el ħermon s'alegren en el vostre nom; ◊ og safnað saman frá öðrum löndum, frá austri og vestri, frá norðri og suðri (ʝām ~ יָמ: ū-mē-ʔărāˈt͡sōθ qibbeˈt͡s-ām mi-mmizˈrāħ ū-mi-mmaʕăˈrāβ mi-t͡st͡sāˈφōn ū-mi-i̯ˈʝām, וּמֵאֲרָצוֹת, קִבְּצָם: מִמִּזְרָח וּמִמַּעֲרָב; מִצָּפוֹן וּמִיָּם): i els ha aplegats dels altres països, de llevant i de ponent, del nord i del migdia; ◊ mannssonur, horfðu í suður (tēi̯ˈmān ~ תֵּימָן: bɛn־ʔāˈδām ɕīm pāˈnɛi̯-χā ˈdɛrɛχ tēi̯ˈmān-āh, בֶּן-אָדָם, שִׂים פָּנֶיךָ דֶּרֶךְ תֵּימָנָה) og láttu boðskap þinn streyma gegn suðrinu (dāˈrōm ~ דָּרוֹם: wə-hatˤˈtˤēφ ʔɛl־dāˈrōm, וְהַטֵּף, אֶל-דָּרוֹם), komdu fram sem spámaður og láttu boðskap þinn streyma gegn skóginum í Suðurlandinu (ˈnɛɣɛβ ~ נֶגֶב: wə-hinnāˈβēʔ ʔɛl־ˈʝaʕar ha-ɕɕāˈδɛh ˈnɛɣɛβ, וְהִנָּבֵא אֶל-יַעַר הַשָּׂדֶה, נֶגֶב): fill d'home, mira al sud i fes rajar el teu missatge contra el sud, apareix com a profeta i vessa el teu missatge contra el bosc de les terres del sud; ◊ móti austri (ἡ ἀνατολή -ῆς: ἀπὸ ἀνατολῆς πυλῶνες τρεῖς) voru þrjú hlið, móti norðri (ὁ βοῤῥᾶς -ᾶ: καὶ ἀπὸ βοῤῥᾶ πυλῶνες τρεῖς) þrjú hlið, móti suðri (ὁ νότος -ότου: καὶ ἀπὸ νότου πυλῶνες τρεῖς) þrjú hlið og móti vestri (αἱ δυσμαί -ῶν: καὶ ἀπὸ δυσμῶν πυλῶνες τρεῖς) þrjú hlið: a llevant, tres portes, al nord tres portes, a migjorn tres portes i a ponent tres portes; ◊ en engill Drottins mælti til Filippusar: „Statt upp og gakk suður (ἡ μεσημβρία -ίας: πορεύου κατὰ μεσημβρίαν) á veginn sem liggur ofan frá Jerúsalem til Gasa.“ Þar er óbyggð: però un àngel del Senyor digué l Felip: “Lleva't i vés a migjorn pel camí que davalla de Jerusalem a Gaza”. Allà no hi viu ningú; ♦ fljúga suður: volar al sud; ♦ halda suður [á bóginn]: posar rumb en direcció sud, dirigir-se cap al sud; ♦ gjá á milli norðurs og suðurs: <LOC FIG> diferència f nord-sud, desfasament econòmic entre el Nord i el Sud, desfasament m Nord-Sud; ♦ í suður: cap al sud, vers el sud, en direcció sud; ♦ sigla í suður: partir amb vaixell cap al sud; ♦ í suðri: al sud; ♦ suður af e-u: al sud de; ♦ eyjarnar liggja suður og austur af meginlandinu: les illes es troben al sud i est del continent; ♦ í löndunum suður af Sahara-eyðimörkinni: als països subsaharians; ♦ suður á bóginn: cap al sud, vers el sud; ♦ fara suður á bóginn: dirigir-se al sud, anar-se'n al sud; ♦ suður á við: cap al sud, vers el sud; ♦ rétt suður: ben al sud; ♦ rétt suður af e-u: molt al sud de...; ♦ til suðurs: cap al sud, vers el sud; ♦ frá norðri til suðurs: de nord a sud; ♦ í áttina til suðurs: en direcció de cap al sud; ♦ úr suðri: del sud; ♦ → segulsuður “sud magnètic”

suður² <adv.>:
cap al sud, vers el sud: ♦ e-ð fer út og suður: una cosa va amunt i avall; ♦ fara suður: #1. <GEN> anar cap al sud; #2. (fara til Reykjavíkur) anar a Reykjavík (dit per la gent que viuen al nord del país); ♦ suður á Grikkland ~ Ítalíu ~ Katalóníu ~ Portúgal ~ Spán: [al sud,] Grècia ~ Itàlia ~ Catalunya ~ Portugal ~ Espanya; ♦ suður á bóginn: cap al sud, vers el sud; ♦ fara suður á bóginn: anar cap al sud; ♦ fljúga suður á bóginn: volar cap al sud; ♦ halda suður [á bóginn]: posar rumb en direcció sud, dirigir-se cap al sud; ♦ suður á Grikklandi ~ Ítalíu ~ Katalóníu ~ Portúgali ~ Spáni: [allà baix, al sud,] a Grècia ~ Itàlia ~ Catalunya ~ Portugal ~ Espanya; ♦ búa suður á Mærku: viure a Mallorca [, allà en el sud]; ♦ suður eftir: cap al sud, en direcció sud; ◊ og sonur hans Sóbad og synir hans Sútela, Eser og Elead. Menn frá Gat, sem fæddir voru í landinu, drápu þá af því að þeir höfðu farið suður eftir (— ~ —: kī ʝārəˈδū lā-ˈqaħaθ ʔɛθ־miq'nēi̯-hɛm, כִּי יָרְדוּ, לָקַחַת אֶת-מִקְנֵיהֶם) til að ræna búpeningi þeirra: i son fill Zabad i els seus [altres] fills, en Xutèlaħ, l'Ézer i l'Elad. Els homes de Gat, que havien nascut en el país, els varen matar perquè ells havien baixat al sud a robar-los llur bestiar; ♦ suður frá: del sud; ♦ suður um heiði: cap al sud travessant l'altiplà islandès; ♦ suður um land: #1. (í suður) pel sud del país, al sud del país (estàtic); #2. (suður eftir) cap al sud, vers el sud (dinàmic); ◊ Þorsteinn bað hann fara suður um land og finna frændur sína: en Þorsteinn li va demanar que anés al sud del país a veure els seus parents; ◊ Hallmundur bað hann sín vitja er hann færi suður um land og hét Grettir því: en Hallmundur li va pregar que, si mai anava al sud del país, l'anés a visitar; ♦ suður um sæ (o: sjó; o: sjá): vers el sud travessant la mar; ◊ Flosi fór þaðan suður um sjá og hóf þá upp göngu sína og gekk suður og létti ekki fyrr en hann kom til Rómaborgar: d’allà en Flosi va partir cap al sud travessant la mar i llavors va començar allà el seu pelegrinatge marxant vers el sud sense aturar-se fins que no va arribar a Roma

Suður-³ <en noms geogràfics i adjectius derivats>:
del sud

Suður-Afríka <f. -Afríku, pl. no hab.>:
Àfrica f del sud, Sud-àfrica f

Suður-Afríkumaður <m. -Afríkumanns, -Afríkumenn>:
sud-africà m, sud-africana f

suður·afrískur, -afrísk, -afrískt <adj.>:
sud-africà -ana: ♦ suðurafrískar bókmenntir: literatura sud-africana; ♦ suðurafrískir dansar: balls sud-africans; ♦ suðurafrískar kvikmyndir: pel·lícules sud-africanes

Suður-Ameríka <f. -Ameríku, pl. no hab.>:
Amèrica f del sud, Sud-amèrica f

Suður-Ameríkubúi <m. -Ameríkubúa, -Ameríkubúar>:
sud-americà m, sud-americana f

Suður-Ameríkumaður <m. -Ameríkumanns, -Ameríkumenn>:
sud-americà m, sud-americana f

suður·amerískur, -amerísk, -amerískt <adj.>:
sud-americà -ana: ♦ suðuramerísk bókmenntasaga: història f de la literatura sud-americana; ♦ suðuramerísk tónlist: música sud-americana; ♦ suðuramerískar bókmenntir: literatura sud-americana; ♦ suðuramerískir dansar: balls sud-americans; ♦ suðuramerískar kvikmyndir: pel·lícules sud-americanes

Suður-Arabía <f. -Arabíu, pl. no hab.>:
Aràbia f meridional, sud m d'Aràbia

Suður·álfa <f. -álfu, no comptable>:
Àfrica f

Suðurálfu·maður <m. -manns, -menn>:
africà m, africana f

suður·átt <f. -áttar, pl. no hab.>:
direcció f sud: ♦ vindurinn er úr suðurátt: el vent bufa del sud

suður·breydd <f. -breyddar, pl. no hab.>:
latitud f meridional

suður-Egyptaland <n. -Egyptalands, no comptable>:
Egipte m del sud, l'Egipte meridional: ♦ hin egypzka Þeba <...> var hin fornfræga höfuðborg Suður-Egyptalands: la Tebes egípcia <...> fou la tradicional i renomenada capital de l'Egipte meridional

Suður-Evrópa <f. -Evrópu, pl. no hab.>:
Europa f del sud, Europa f meridional, sud m d'Europa

suður·evrópskur, -evrópsk, -evrópsk <adj.>:
europeu -ea del sud, de l'Europa meridional

Suður-Evrópu·búi <m. -búa, -búar>:
habitant m & f d'un país mediterrani

Suður·eyingur <m. -eyings, -eyingar>:
hebridès m, hebridesa f

Suður·eyjar <f.pl -eyja>:
Illes Hèbrides

Suður·eyskur, -eysk, -eyskt <adj.>:
hebridès -esa

Suður-Frakkland <n. -Frakklands, no comptable>:
França f meridional, sud m de França

suður·ganga <f. -göngu, -göngur. Gen. pl.: -gangna>:
<HIST> suðurganga f, a l'Edat mitjana, pelegrinatge a un dels grans centres de pelegrinatge del sud d'Europa i Terra Santa: Roma, Santiago de Compostela i Jerusalem; de manera especial, pelegrinatge a Roma

Suður-Grikkland <n. -Grikklands, no comptable>:
Grècia f meridional, sud m de Grècia

Suður·haf <n. -hafs, -höf. Emprat hab. en pl.>:
Mars f.pl del Sud, Pacífic m meridional

Suðurhafs·eyjar <f.pl -eyja>:
illes f.pl de les Mars del Sud

suðurhafs·kríli <n. -krílis, no comptable>:
krill antàrtic (→ suðurhafsljósáta)

suðurhafs·ljósáta <f. -ljósátu, no comptable>:
krill antàrtic

suður-hánavarrska <f. -hánavörrsku, pl. no hab.>:
alt-navarrès m meridional (dialecte basc)

suður·heimskaut <n. -heimskauts, pl. no hab.>:
Pol m Sud

suðurheimskauts·baugur <m. -baugs, no comptable>:
cercle [polar] antàrtic

suðurheimskauts·löndin <n.pl -landanna>:
regions antàrtiques

suður·hlið <f. -hliðar, -hliðar>:
costat m que mira al sud: ♦ suðurhlið borgarinnar: la cara sud de la ciutat

suður·hlið <n. -hliðs, -hlið>:
porta f [del] sud, portal m sud: ♦ suðurhlið borgarinnar: la porta sud de la ciutat, el portal sud de la ciutat

suður·hluti <m. -hluta, -hlutar>:
part f sud: ♦ í suðurhluta e-s: a la part meridional de...

suður·hvel <n. -hvels, no comptable>:
hemisferi m sud, hemisferi m austral: ♦ á suðurhveli: a l'hemisferi austral

Suður-Íshaf <n. -Íshafs, no comptable>:
Oceà Antàrtic

Suður·Karólína <f. -Karólínu, no comptable>:
Carolina f del Sud

Suður-Kákasus <m. -Kákasuss, no comptable>:
Caucas m del Sud

Suður·keilan <f. -keilunnar, no comptable>:
(suðuroddi Suður-Ameríku) el con sud, el con austral (extrem austral de Sud-Amèrica)

Suður-Kórea <f. -Kóreu, no comptable>:
Corea f del Sud

suður·kóreskur, -kóresk, -kóreskt <adj.>:
sud-coreà -ana

Suður-Kóreumaður <m. -Kóreumanns, -Kóreumenn>:
sud-coreà m, sud-coreana f

Suður·krossinn <m. -krossins, no comptable>:
la Creu del Sud (constel·lació)

Suður-Kyrrahafið <n. -Kyrrahafsins, no comptable>:
el Pacífic sud, el Pacífic meridional, el sud del Pacífic

Suður-Kyrrahafs·ey <f. -eyjar, -eyjar>:
illa f del Pacífic sud

Suður·land <n. -lands, -lönd>:
1. (á Íslandi) Súdurland m, Suðurland m, Terres f.pl de Migjorn, una de les regions d'Islàndia. Al Súdurland hi ha els Þingvellir i el volcà de la glacera dels Eyjafjöll. Davant la costa del Súdurland hi ha les Illes de la Gent de Ponent. La vila més important del territori és Selfoss
2. (syðstu lönd Evrópu) país m del sud (d'Europa, dit esp. d'Itàlia i Espanya): ♦ Suðurlöndin: els països del sud (d'Europa, dit esp. d'Itàlia i Espanya); ♦ í suðurlöndum: en els països mediterranis
3. (Egyptaland í Bíbliunni) País m del Sud (o: Migjorn) (designació d'Egipte a la Bíblia): ◊ á settum tíma mun hann aftur ráðast gegn Suðurlandinu (ˈnɛɣɛβ ~ נֶגֶב: la-mmōˈʕēδ ʝāˈʃūβ ū-ˈβāʔ βa-nˈnɛɣɛβ, לַמּוֹעֵד יָשׁוּב, וּבָא בַנֶּגֶב) en sú för verður ekki sem hin fyrri því að skip Kitta munu koma á móti honum og hann mun láta hugfallast og halda heimleiðis og snúa reiði sinni gegn hinum heilaga sáttmála og láta hann kenna á henni (וְעָשָׂה): arribat el moment fixat, tornarà a atacar el País del Migdia, però aquesta expedició no serà pas com la primera, car uns vaixells dels Quittim vindran contra ell, i ell s'acovardirà i se'n tornarà i girarà la seva ira contra l'aliança santa i l'hi farà sentir; ♦ Drottning Suðurlanda: la reina de Migjorn

Suðurlanda·búi <m. -búa, -búar>:
habitant m & f d'un país mediterrani

Suðurlands·skjálfti <m. -skjálfta, -skjálftar>:
<GEOL & HIST> terratrèmol m del Súdurland (o: Sudurland), terratrèmol m de les Terres f.pl de Migjorn, qualsevol terratrèmol del Sudurland islandès, i, especialment, dit dels qui superin els 6.0 graus a l'escala d'en Richter. Destaca el terratrèmol ocorregut el 21 de març del 1734

suður·ljós <n. -ljóss, -ljós>:
aurora f austral: ♦ á norður- og suðurljós: aurora boreal i austral

Suður-Múla·sýsla <f. -sýslu, no comptable>:
comarca f del Múli meridional, a la regió de l'Austurland o ‘Terres de Llevant’, a l'est d'Islàndia

suður·mörk <n.pl -marka>:
frontera f meridional, frontera f del migdia: ◊ suðurmörk ykkar (pəʔaθ־ˈnɛɣɛβ ~ פְּאַת-נֶגֶב: wə-hāˈʝāh lā-ˈχɛm pəʔaθ־ˈnɛɣɛβ mi-mmiδbar־ˈt͡sin ʕal־ʝəˈδēi̯ ʔĕˈδōm, וְהָיָה לָכֶם פְּאַת-נֶגֶב מִמִּדְבַּר-צִן, עַל-יְדֵי אֱדוֹם) skulu liggja frá Síneyðimörk með fram Edóm. Það verða suðurlandamæri ykkar (gəˈβūl ˈnɛɣɛβ ~ גְּבוּל נֶגֶב: wə-hāˈʝāh lā-ˈχɛm gəˈβūl ˈnɛɣɛβ miq't͡sēh ʝām־ha-mˈmɛlaħ ˈqēδm-āh, וְהָיָה לָכֶם גְּבוּל נֶגֶב, מִקְצֵה יָם-הַמֶּלַח קֵדְמָה) frá enda salta hafsins að austan: els vostres límits meridionals partiran del desert de Cin, resseguint Edom. La vostra frontera meridional serà des de l'extrem de la Mar de la Sal cap a orient; ◊ þaðan lágu þau norðan við fjallshrygginn við Bet Hogla og enduðu við nyrstu vík salta vatnsins sunnan við ósa Jórdanar. Þar voru suðurmörk (gəˈβūl ˈnɛɣɛβ ~ גְּבוּל נֶגֶב: zɛh gəˈβūl ˈnɛɣɛβ, זֶה, גְּבוּל נֶגֶב) landsins: d’aquí [els límits] passaven per la carena de les muntanyes de Bet-Ħoglà al nord i acabaven a la cala més septentrional de la Mar de la Sal, al sud de l'embocadura del Jordà. Aquestes eren les fronteres meridionals del país; ◊ með fram landi Gaðs liggja suðurmörkin (pəʔaθ־ˈnɛɣɛβ ~ פְּאַת-נֶגֶב: wə-ˈʕal gəˈβūl gāδ ʔɛl־pəˈʔaθ ˈnɛɣɛβ tēi̯ˈmān-āh, וְעַל גְּבוּל גָּד, אֶל-פְּאַת נֶגֶב תֵּימָנָה) í Suðurlandi (וְהָיָה גְבוּל מִתָּמָר, מֵי מְרִיבַת קָדֵשׁ) frá Tamar að vötnunum við Meríba Kades og læknum sem rennur í hafið mikla: tot al llarg de la terra d'en Gad hi haurà les fronteres meridionals de les terres del sud [les quals aniran] des de Tamar fins a les aigües de Meribà Cadeix (Meribat-Cadeix) i fins al torrent que desemboca a la Mar Gran

suður·oddi <m. -odda, no comptable>:
extrem m sud, punta f sud: ♦ suðuroddi Grænlands: la punta sud de Grenlàndia; ♦ suðuroddi Suður-Ameríku: el con sud, el con austral (extrem austral de Sud-Amèrica) (→ Suðurkeilan)

Suður-Osseti <f. -Osseta, -Ossetar>:
osseta m & f del Sud

Suður-Ossetía <f. -Ossetíu, no comptable>:
Ossètia f del Sud

suður·póll <m. -póls, no comptable>:
Pol m Sud

Suður·ríki <n. -ríkis, no comptable>:
1. <HIST> Sacre Imperi Romano-Germànic
2. (?) (Austrómverska keisaradæmið, Býsanska ríkið) Imperi Bizantí (?): ◊ Jústíníanus inn mikli, systursonr Jústíní, var keisari þrjá tigu ára ok átta ár. Hann sigraði margar þjóðir þær, er áðr spilltu Rúmverjaríki, svá at aldri mǫgnuðuz þær síðan, bæði Vandalí ok Godí, er flest illt gerðu áðr. Jústíníanus lét gera lǫgbók mikla. Í þeirri bók samdi hann saman in fornu lǫg ok in nýju kristinlǫg, svá at allir menn mætti ein lǫg halda í hans ríki. Sú bók heitir Codex Iustiniani, ok standa enn þau lǫg víða í Suðrríki, sem býðr í þeirri bók. Lét hann fylgja ǫll ný lǫg þau, er hann setti, ok heitir sú bók Nouella. Jústíníanus lét gera í Miklagarði guðsmustari þat, er á Girkatungu heitir Agia Sophía en vér kǫllum Ægisif, ok er þat hús bazt gert ok mest í ǫllum heimi, svá at vér vitim: en Justinià el Gran, nebot d'en Justí per part d'una germana, fou emperador durant trenta-vuit anys. Va vèncer molts dels pobles que, anteriorment, havien destruït l'Imperi Romà, de manera que, després, ja no tornaren a ésser forts mai més, ni els vàndals ni els gots, els quals anteriorment havien fet la major part del mal. En Justinià va fer fer un gran codi de lleis. En aquest llibre hi va compilar les lleis antigues i les noves lleis cristianes, de manera que tothom del seu imperi complís (observés) una única llei. Aquest llibre es diu Codex Iustiniani i les lleis, que es disposen (prescriuen) en aquest codi, continuen tenint plena validesa pertot arreu del suðrríki. Hi va afegir totes les lleis noves que ell havia decretat (decretava), i aquest annex es diu nouella. En Justinià va fer fer a Constantinoble el temple que, en llengua grega, es diu Agia Sofia i que nosaltres anomenem Ægisif. I aquest edifici és, fins allà on sabem, el més ben fet i el més gros de tot el món

Suður·sjór <m. -sjós, no comptable>:
<GEO> Zuiderzee m

suður·skaut <n. -skauts, no comptable>:
Pol m Sud

Suðurskauts·álfa <f. -álfu, no comptable>:
Antàrtida f

Suðurskautsland <n. Suðurskautslands, no comptable>:
Antàrtida f: ♦ Suðurskautslandið: l'Antàrtida; ♦ Suðurskautslöndin: les regions antàrtiques

Suður-Spánn <m. -Spánar, pl. no hab.>:
Espanya f meridional, sud m d'Espanya

Suður·stjarnan <f. -stjörnunnar, no comptable>:
l'Estel del Sud (Vega)

suður·strönd <f. -strandar, -strendur (o: -strandir)>:
costa f sud, costa f meridional: ♦ á suðurströnd landsins: a la costa meridional del país; ♦ með suðurströnd landsins: [tot] al llarg de la costa meridional del país

Suður-Þjóðverji <m. -Þjóðverja, -Þjóðverjar>:
alemany m del sud, alemanya f del sud

Suður-Þýskaland <n. -Þýskalands, no comptable>:
Alemanya f meridional, Alemanya f del sud, sud m d'Alemanya

suður·þýskur, -þýsk, -þýskt <adj.>:
alemany -a del sud

suðu·spritt <n. -spritts, no comptable>:
alcohol m de cremar

suðu·súkkulaði <n. -súkkulaðis, no comptable>:
xocolata f per coure

suðuvatns·kjarnaofn <m. -kjarnaofns, -kjarnaofnar>:
reactor m d'aigua bullent

suðu·vél <f. -vélar, -véla>:
[màquina] soldadora f

suðu·þvottur <m. -þvottar (o: -þvotts), -þvottar>:
bugada f a 90 graus

suð·vestan¹ <adv.>:
del sud-oest: ♦ suðvestan við <+ Ac.>: al sud-oest de

suð·vestan² <prep. <+ Gen.>>:
al sud-oest de: ♦ hann er á suðvestan: el vent bufa del sud-oest; ♦ suðvestan bæjarins: al sud-oest de la vila

suðvest·lægur, -læg, -lægt <adj.>:
del sud-oest

suð·vestur¹ <n. -vesturs, no comptable>:
sud-oest m (ὁ λίψ λιβός, דרום-מערב): ♦ í suðvestri: al sud-oest; ♦ til suðvesturs: cap al sud-oest; ♦ úr suðvestri: del sud-oest

suð·vestur² <adv.>:
cap al sud-oest

suðvestur·hluti <m. -hluta, -hlutar>:
part f sud-occiental: ♦ í suðvesturhluta e-s: a la part sud-occidental de...

suðu·tæki <n. -tækis, -tæki. Gen. pl.: -tækja; dat.pl.: -tækjum>:
1. bufador m de soldar
2. fogó m portàtil, fogona f

sufl <n. sufls, no comptable>:
companatge m

suga <f. sugu, sugur. Gen. pl.: sugna>:
1. (það að sjúga) succió f (acció de xuclar)
2. (sá, sú, það sem sýgur) succionador m, succionadora f (xuclador, que xucla): ♦ → blóðsuga “sangonera”; ♦ → kálfsuga “vaca que alleta un vedell”; ♦ → lambsuga “ovella que alleta un anyell”; ♦ → ryksuga “aspiradora”; ♦ → sandsuga “draga xucladora”
3. (fiskur) llampresa f (peix): ♦ → fiskisuga “llampresa de riu”; ♦ → heimskautasuga “llampresa àrtica”; ♦ → lækjasuga “llampresa de rierol, llampresa petita”; ♦ → steinsuga “llampresa de mar”; ♦ → sæsteinsuga “llampresa de mar”; ♦ → vatnasuga “llampresa de rierol, llampresa petita”

sugum:
1ª pers. pl. pret. ind. de → sjúga “xuclar”

sukk <n. sukks, no comptable>:
1. (svall) disbauxa f (dissolutesa, dissolució, excés)
2. (sóun, óspilunarsemi) malgastament m (balafiament, malbaratament): ♦ hafa allt í sukki: no mirar prim en res, granejar, no economitzar res, desprendre les coses sense mesura; ◊ Hallgerður var fengsöm og stórlynd enda kallaði hún til alls þess er aðrir áttu í nánd og hafði allt í sukki. En er voraði var þar búskortur og skorti bæði mjöl og skreið: la Hallgerður posava atenció a fer grans provisions de queviures que[, d'altra banda,] administrava [massa] pròdigament. Allò que els dels masos veïns tinguessin, ella també volia tenir-ho, i no mirava prim en res. Quan va començar a arribar la primavera, varen tenir escassesa de queviures: [en concret,] els mancà la farina i el bacallà assecat (una traducció més pel sentit fóra: la Hallgerður no se n'estava de res i granejava)
3. (óreiða, óregla) desori m (desordre): ♦ þar var allt í sukki: <LOC FIG> semblava ca'n Bum, tot hi era un desori
4. (hávaði, háreysti) enrenou m (aldarull, xivarri): ◊ sneri Ásmundr út ór hǫllinni, en berserkir œptu ok grenjuðu á þá. Konungr bað þá þegja ok gera ekki sukk eða gnauð af sér, kvað karlmannligt at flytja eyrendi konungs síns: [i havent dit això,] l'Ásmundr va fer mitja volta i sortí del palau mentre els bersercs els cridaven i aücaven. El rei els va manar que callessin i que no fessin xivarri ni escandalera tot afegint que era baronívol de dur a terme la missió encomanada pel seu rei; ◊ Hrólfr konungr svaraði: "Eigi mun þér Hrólfr konungr ókunnigr vera. Hann er fullr upp galdra ok gerninga, ok má honum ekki á óvart koma. Er ok illt at sœkja Írland með her útlendum. Þar er fjǫlbyggt, en grunn mikill fyrir landinu, svá at þar við kemst ekki nema með smáskipum, ok hefi ek heyrt, at nokkurir mikils háttar menn hafi beðit þessar meyjar ok engi fengit nema skǫmm ok svívirðing af konungi þessum. Nú veiztu, fóstbróðir, at oss ganga ekki svá mjǫk kvánbœnir, þar sem vér verðum at sœkja með bardǫgum ok styrjǫld ok miklum mannskaða, ok þótt konungarnir sjálfir vili eigi stríða í mót oss, þá taka konurnar sjálfar ok halda bardaga oss í móti með mǫrgum vélræðum. Nú munu vit leita oss léttara en ganga í fang Hrólfi konungi. Með slíkum hug ætla ek ok vera Svía ok Gauta ok Dani, at þeim þykki mál at létta þessu sukki ok hernaði ok hafa eigi svá mikinn kostnað sumar frá sumri": el rei Hrólfr li va respondre: “El rei Hrólfr [d'Irlanda] no et deu resultar desconegut. És tot ple d'encanteris i fetilleries i hom no el pot pas agafar d'improvís. D'altra banda, també és mala cosa atacar Irlanda amb un exèrcit estranger. És un país molt poblat i davant les seves costes hi ha grans seques, de manera que hom no s'hi pot acostar si no és amb vaixells petits, i també he sentit a dir que alguns homes de gran prestigi han demanat la mà d'aquesta donzella i que cap d'ells no l'ha rebuda d'aquest rei, però sí vergonya i ignomínia. Ara bé, tu saps, fóstbróðir meu, que les nostres peticions de mà no ens van gaire bé atès que hem hagut d'anar a fer-les amb batalles i guerra i grans pèrdues humanes, i encara que els mateixos reis no hagin volgut lluitar contra nosaltres, en tals ocasions les mateixes dones [que volíem per esposes] ens han lliurat batalla amb moltes d'argúcies. Doncs bé, val més que nosaltres dos ens cerquem quelcom de més lleuger que anar als braços del rei Hrólfr. Crec que els suecs, els gautes i els danesos també tindran un idèntic parer, i que consideraran que ha arribat el moment de deixar tot aquest enrenou i les guerres i de deixar de tenir, [com fins ara] estiu rere estiu, un cost tan alt (unes pèrdues tan altes) (vocabulari: #1. mál: Cf. Baetke 19874, pàg. 401: <...> 3. (richtige, geeignete) Zeit, Zeitpunkt: honum er mál at sofa es ist Zeit für ihn zu schlafen; óttusǫngs mál die Zeit der Frühmesse; )

sukka <sukka ~ sukkum | sukkaði ~ sukkuðum | sukkað>:
1. (svalla) fer disbauxa (fer excessos)
2. (hafa hátt) fer xivarri (fer tabola, barrila, molt de soroll)
3. <með e-ð> (o:) <e-u> : (sóa) malbaratar una cosa (esbalafiar): ◊ og eitthvert sinn talaði Sigurður bóndi hennar við hana og segir að hún tæki undarlega breytni upp "þú gefur eigi gaum að góssi okkru og sukkar því ýmsa vega. En svo er sem eg sjái þig í svefni og viltu aldrei vera þar stödd sem eg er. Nú veit eg fyrir víst að eitthvert ber til": i un dia, en Sigurður, el seu home, va parlar amb ella i li va dir que la seva forma de comportar-se havia canviat palesament "no tens esment del nostre cabal i el malbarates de diferents maneres. I és com si et veiés esmaperduda i mai no vols ésser allà on sóc jo. Ara sé del cert que està passant alguna cosa"

sukkari <m. sukkara, sukkarar>:
dissolut m, dissoluta f

sukk·samur, -söm, -samt <adj.>:
1. (eyðslusamur) malgastador -a, tudador -a (Bal.) (esbalafiador, malbaratador)
2. (óreglusamur) disbauxat -ada (dissolut, licenciós)

sukkum:
1ª pers. pl. pret. ind. de → sökkva “enfonsar-se”

sulgum:
1ª pers. pl. pret. ind. de → svelgja “empassar-se, enviar-se”

sull <n. sulls, no comptable>:
1. (þunnur drykkur, skol) aiguabrut m (aigüeroles, sopa, cafè etc. molt aigualit i amb poca substància)
2. (leikur með vatn eða í bleytu) xipolleig m (fer esquitxos, clapoteig [com a joc infantil] dins l'aigua o en el fang)
3. (samsull, blanda) barrija-barreja f (barrejadissa, putibarreja, mescla, mescladissa, batibull de coses)
4. (sóðaskapur) brutícia f [humida], empastifada f, soll m, soi m (Mall.) (líquida o semisòlida, matèria líquida o fangosa clara que embruta)
5. (bleyta, for) fanguer m (sòl amarat i, esp., el format per fang barrejat amb neu)

sulla <sulla ~ sullum | sullaði ~ sulluðum | sullað>:
1. (leika sér í vatni, busla) xipollejar (xipollar, fer xipoll, clapotar, clapotejar per dins aigua, esp. per divertir-se): ♦ börnin sulluðu í tjörninni: els infants xipollejaven dins l'estany
2. (ösla í bleytu, slabba) patollar (peuejar per dins el fang)
3. (ata út, bleyta) vessar (mullar una cosa amb, xopar una cosa en, estopejar una cosa amb): ♦ sulla kaffi á gólfið: vessar cafè al terra; ♦ sulla e-u niður: vessar una cosa; ♦ ég sullaði niður á mig sósu: em vaig tirar la salsa a sobre; ♦ sulla e-u yfir e-ð: tirar un líquid sobre una cosa; ♦ sulla e-ð út: embrutar una cosa, empastifar una cosa, sollar una cosa (Bal.); ♦ ég sulla út allt borðið: sollar tota la taula; ♦ sulla sig allan út: tacar-se, embrutar-se del tot, sollar-se completament (Bal.) (esp. els infants)
4. <PEJOR> (hræra, rugla saman, malla) barrejar (mesclar, fer un barreig de): ♦ sulla e-u saman [við e-ð]: <PEJOR> fer una barrija-barreja d'una cosa [amb una altra], fer una mescladissa d'una cosa [amb una altra]; ♦ sulla saman e-u og e-u: fer una putibarreja de... i ...
5. (?, † ?) (dysja eða urða hræ) soterrar (cobrir un cadàver de terra o pedres, enterrar-lo d'una manera no profunda)

sulla·bandormur <m. -bandorms, -bandormar>:
tènia hidatídica (o: equinococ), tènia f dels gossos (paràsit Taenia echinococcus syn. Echinococcus granulosus)

sulla·fár <n. -fárs, no comptable>:
equinococcosi f alveolar

sullafárs·ormur <m. -orms, -ormar>:
equinococ m multilocular, tènia f de les guineus (paràsit Echinococcus multilocularis)

sullast <sullast ~ sullumst | sullaðist ~ sulluðumst | sullast>:
vessar-se (un líquid): ♦ sullast niður í e-ð: vessar-se sobre una cosa (un líquid); ◊ gott er að strá salti í gólfteppin þegar eitthvað sullast niður í þau: va bé espargir sal sobre les moquetes quan alguna cosa s'hi vessa a sobre; ♦ sullast [út] um e-ð: sortir esquitxant una cosa (un líquid); ◊ kaffið sullaðist út um allt: el cafè ho va esquitxar tot; ♦ sullast út fyrir: vessar, sobreeixir (un líquid); ◊ kaffið sullaðist út fyrir: el cafè ha sobreeixit, el cafè ha vessat

sulla·veiki <f. -veiki, no comptable>:
hidatidosi f, equinococcosi f (→ höfuðsótt; → lifrarveiki)

sullaveiki[s]·bandormur <m. -bandorms, -bandormar>:
tènia hidatídica (o: equinococ), tènia f dels gossos (paràsit Taenia echinococcus syn. Echinococcus granulosus)

sull·hús <n. -húss, -hús>:
quist hidatídic

sullum:
1ª pers. pl. pret. ind. de → svella “créixer (riu); augmentar (inflamació)”

sullur <m. sulls, sullir>:
1. (bandormssullur) hidàtide f, quist hidatídic (cisticerc, quist de les ovelles, cabres i gossos provocat per la tènia hidatídica)
2. <†> (ígerð, kýli, kveisusullur) apostema m (abscés, posterma): ◊ konungur spurði: "Hversu gamall maður ertu Þórir?" "Eg em átján vetra gamall," segir hann. Konungur mælti: "Mikill maður ertu Þórir, jafngamall, og göfuglegur." Tók þá konungur um hönd hina hægri og strauk upp um ölboga. Þórir mælti: "Tak þú kyrrt þar á. Eg hefi sull á hendi." Konungur hélt hendinni og kenndi að þar var hart undir. Konungur mælti: "Hefir þú eigi spurt það að eg em læknir? Og láttu mig sjá sullinn": el rei li va demanar: "Quina edat tens, Þórir?" “Divuit anys”, li va respondre. El rei li digué: “Ets un gran home per la teva edat, Þórir, i molt ben situat”. Tot seguit, el rei li va agafar el canell dret [amb totes dues mans] i[, estrenyent-les fort,] les va anar pujant fins al colze. En Þórir li digué: “No estrenyeu tan fort aquí, car tinc un abscés al braç”. El rei va continuar estrenyent el braç i va palpar quelcom de dur sota la mànega. Li va dir: “Per ventura no has sentit a dir que sóc metge? Doncs deixa'm veure el teu abscés!” (vocabulari: #1. jafngamall: Cf. Fritzner 1867, pàg. 330a: mikill maðr ertu Þórir jafngamall (ɔ for den Alder, til ikke at være ældre) Flat. II, 302²¹, jfv. Þorskf. 45¹¹; #2. strjúka upp um e-ð: . Interpreto el verb en el sentit que el rei Olau va estrènyer amb les seves dues mans el braç del seu amfitrió pel canell i les anà pujant fins al colze, independentment si la màniga d'en Þórir s'anava arregussant o no. Em decanto, doncs, per la interpretació subjacent a la traducció llatina d'en Gerhard Schöning, vol. II (1778), p. 291, que fa: interrogauit Rex: ”quot annos habes, Thorere?” atque respondente eo, se octodecim annos natum esse: ”pro ea aetate, inquit Rex, ”ingentis staturae es, Thorere, atque ea in te, quae magnam pollicentur fortunam.” Tum Rex dextram ei manu prebendit, supra cubitum usque palpans. Monente Thorero, ut leniter tangeret, sibi einim manum ulcere laborare. Rex manum inhibens, sentiensque durum quicquam subesse: ”nonne id, inquit, fama audiuisti, me medicum esse; fac igitur, ut ulcus inspiciam; en canvi, la traducció llatina d'en Johan Peringsköld, 1697, p. 705 fa: Quaesitus autem mox â rege, quot aetatis annos iam natus esset, decimum octauum se agere dixit. Ad illa rex, utique maturiorem annis atque robustum nimis. Quae simul dicens, manum eius dexteram apprehendit, uestemque ultra cubitum nudauit. Dixit tum Thorerus, leniter tractandum esse brachium, quod ulcus in illo gereret dolorosum. Verum rex detenta fortiter manu, durius quidquam sub ueste palpauit, simulque commonendo, constare utique regem medicando etiam opem ferre solere, quapropter ulcus sibi ostendendum esse); ◊ svo er sagt að sá atburður varð í Garðaríki þá er Ólafur konungur var þar að sonur einnar göfugrar ekkju fékk kverkasull og sótti svo mjög að sveinninn mátti engum mat niður koma og þótti hann banvænn. Móðir sveinsins gekk til Ingigerðar drottningar því að hún var kunnkona hennar og sýndi henni sveininn. Drottning segir að hún kunni engar lækningar til að leggja. "Gakk þú," segir hún, "til Ólafs konungs, hann er hér læknir bestur, og bið hann fara höndum um mein sveinsins og ber til orð mín ef hann vill eigi ellegar." Hún gerði svo sem drottning mælti. En er hún fann konung þá segir hún að sonur hennar var banvænn af kverkasulli og bað hann fara höndum um sullinn. Konungur segir henni að hann var engi læknir, bað hana þangað fara sem læknar voru. Hún segir að drottning hafði henni þangað vísað "og hún bað mig sín orð til bera að þér legðuð lækning til sem þér kynnuð og sagði hún mér að þú værir bestur læknir hér í staðinum." Þá tók konungur til og fór höndum um kverkur sveininum og þuklaði sullinum mjög lengi til þess er sveinninn hrærði munninn. Þá tók konungur brauð og braut og lagði í kross í lófa sér. Síðan lagði hann það í munn sveininum en hann svalg niður. En þaðan af tók verk allan úr kverkunum. Var hann á fám dægrum alheill. Móðir hans varð fegin mjög og aðrir frændur og kunnmenn sveinsins. Var þá fyrst á þannug virt sem Ólafur konungur hefði svo miklar læknishendur sem mælt er um þá menn sem mjög er sú íþrótt lögð, að þeir hafi hendur góðar, en síðan er jartegnagerð hans varð alkunnig þá var það tekið fyrir sanna jartegn: conten que a Garðaríki (la Rus), mentre el rei Olau hi era, s'hi esdevingué aquest fet: que al fill d'una vídua noble se li va desenvolupar un abscés a la gola que va tornar tan gros que el vailet va deixar de poder empassar-se el menjar i cregueren que no trigaria a morir. La mare del vailet anà a veure la reina Ingigerður per tal com era coneguda seva i li va mostrar el vailet. La reina li va dir que ella no coneixia cap medecina que li poguessin aplicar. "Vés", li va dir, "a veure el rei Olau. És el millor metge que hi ha aquí, i demana-li que passi les mans pel mal del vailet i, si, altrament, no ho volgués fer, digues-li el que t'acabo de dir". La mare del noi va fer tal com la reina li havia dit. I quan fou davant el rei li va dir que son fill era a prop de la mort per un abscés a la gola i li va demanar que passés les mans per l'abscés. El rei li va dir que no era cap metge i li pregà que se n'anés allà on hi hagués metges. Ella li va dir que era la reina la qui li havia dit que anés a veure'l "i em demanà que us digués les seves paraules: que vós li apliquéssiu la medecina que vós conegueu, i la reina em va dir que sou el millor metge que hi ha aquí a la ciutat". Aleshores el rei es va posar a la feina i passà les mans per la gola del vailet i va palpar (fregar) l'abscés molt de temps fins que el vailet va [poder] moure (badar) la boca. Llavors el rei va agafar pa i en va fer bocins i posà els bocins al seu palmell formant-hi una creu. Tot seguit els va posar dins la boca del vailet i ell se'ls va empassar. I a partir d'aquell moment tot el dolor li va començar a desaparèixer de la gola. I al cap de pocs dies estigué completament bo. Sa mare n'estigué molt contenta, així com els altres parents i coneguts del vailet. De primer la gent va creure que aquell fet s'havia produït perquè el rei Olau tenia unes mans de guaridor tan sanatives com es diu que les té la gent que practica aquest art de qui es diu que tenen mans bones [per guarir], però més endavant, quan els seus miracles foren coneguts de tothom, hom va tenir aquesta guarició per un veritable miracle (La traducció llatina d'en Gerhard Schöning, vol. II (1778), p. 327-328 fa: Memoriae est proditum, commorante in Gardarikia Olafo Rege, ibi euenisse, ut eximia dignitate uiduae filius angina laboraret, misere adeo, ut puer cibum demittere non posset, uisus ideo iam morti uicinus. Mater pueri ad Ingegerdam Reginam accedens, quacum ei familiaritas intercedebat, puerum monstrauit. Respondens Regina, se hic nulla noscere remedia, suasit ut Olafum Regem conueniens, qui medicarum ibi erat praestantissimus, eum rogaret, manibus pueri contrectare ulcus, salute et uerbis Reginae impertitum, si alias facere nollet. Mandatis Reginae obsecuta, ubi Regem conuenit, dixit illi, anginae morbo ita laborare filium suum, ut morti esset uicinus, rogans, ut manibus ulcus contrectaret. Respondente Rege, se medicum non esse, atque mandante, ut medicos adiret, dixit femina, se illuc misisse Reginam, petere se illius nomine et uerbis, uellet medicinam adhibere, quam posset, dixisse Reginam, medicorum eius ciuitatis Regem praestantissimum esse omnium. Tum Rex rem [p.328] aggressus, guttur pueri palpauit, manibusque diu multum ulcus contrectauit, donec puer labia moueret. Postea panem in frusta fractum quae uolae suae imponebat in crucem formata, Rex ori pueri inseruit, qui datum deuorauit, omni gutturis dolore sensim ita decedente, ut post paucos dies sanitati esset restitutus, maximae matris aliorumque consanguineorum omnium et familiarium pueri laetitiae. Tum res primum iudicata est et aestimata, Olafi Regis manibus tantam inesse medicandi uim, quo modo de aliis hominibus dicitur, qui arte ista pollent, medicas illis esse manus. At postea in uulgus ubi innotuerunt, quae patrauit miracula, haec res pro uero quaque habita est miraculo; la traducció llatina d'en Johan Peringsköld, 1697, p. 747-748 fa: Memoriae proditum est, quod in Gardarikia commorante rege Olauo, forte uiduae cuiusdam honoratioris filius ulcere iuxta collum intumescente grauiter laborans, cibum manducare nequibat, quae res mortem ipsi acceleratura uidebatur. Illius tum iuuenis mater reginam Ingigerdim familiariter colens, ipsam adiuit, adducto secum filio. Sed uero regina nullam sibi esse medicinam dicebat, qua iuuenem mederi possit, solummodo id se consilii dare, ut regem Olauum ipsa adeat, quippe morborum curandorum facultate pollentem, ut impositis ad ulcus manibus, iuuenem sanare uelit, quem si minus beneficium largiri dignetur, reginae [p. 748] nomine rogandum esse. Monitis reginae parens mulier, regem adiit, exposuitque lethalem filii sui morbum ex ulceris maligni nimia intumescentia, simul obsecrans, ut manus regias ulceri imponere uelit. Respondit rex, minimê omnium se medicae artis peritum esse, quin potius alibi locorum eius professionis homines inquirendos esse. Ipsa uicissim reginae consilio se illuc accessisse ait, quae simul monuit, ut notam sibi medicinam rex applicare uelit, quippe medendi facultate ante alios huius loci homines longe praestantiorem. Igitur rex applicatis ad ulcus manibus suis, tumorem diutius attrectabat, donec os suus motitare occiperet iuuenis. Deinceps panis frustula iuueni comedenda dedit, qui sensim dolore residente, post paucos dies sanitatem recuperauit. Hac felici medicinâ multum laetata est mater cum uniuersa familia. Atqui uero creditum primo fuit, peculiarem medendi uim manibus regis inesse, ceu pluribus hand proprietatem natura tribuit, ut manuum solo attactu morbis mederi ualeant. Verum postquam patrata res uulgo innotuit, miraculi instar â pluribus habita fuit); ◊ sá hinn sami djákn hafði sull í höfði sér. Og eitt sinn er hann stóð undir höndum Guðmundi presti í messu og lá olbogi hans á sullnum og varð honum sárt við mjög. En er sungin var messan kenndi hann hvergi sullsins (SS I, cap. 127, pàg. 180. Finals de setembre - finals d'octubre del 1182): aquest mateix diaca tenia un abscés al cap i una vegada que [feia d'acòlit i] es trobava sota el braç [alçat] d'en Guðmundur durant la missa, el colze d'en Guðmundur descansava sobre l'abscés la qual cosa li causava un fort dolor. Però quan la missa va acabar, l'abscés li havia desaparegut; ◊ svo reigðist talið með þeim sem þeir töluðu lengur. Þá gengu þeir að pallinum innar Oddur og hans félagar og [p. 659] lögðu þeir fyrst hendur á biskup Hvofta-Kolur og Þórarinn grautnefur. Oddur kvað það öllum mönnum óráð skyldu að halda biskupi; en biskup hafði sulli á sér, og varð honum mjög meint við er þeir tóku á honum. Þeir höfðu enga viðtöku er fyrir voru því að engir treystust. Fór biskup þá út með þeim. Allir máttu það sjá að hann fór mjög nauðigur. Sumir menn Odds gengu út úr stofunni þegar þeir sáu að í óefni fór, Örnólfur og Indriði Þormóðarson. Þeir stigu á hesta sína og riðu suður á völlinn. Var biskupi búinn þá hestur til reiðar. Þórarinn prestur kaggi fór með honum (SS II, cap. 425, pàgs. 658-659, 11 de setembre del 1254): com més parlaven, més s'anava endurint el to de llurs paraules. Llavors, l'Oddur i els seus companys s'acostaren a la tarima de més endins i en Hvafta-Kolur i en Þórarinn Grautnefur (’Nas-de-farro, Nas-de-farinetes’) foren els primers a posar les mans sobre el bisbe. L'Oddur digué que retenir [pres] el bisbe seria una mala decisió per a tots. El bisbe tenia abscessos i li feren molt de mal quan el varen prendre. Els qui es trobaven allà davant no hi oferiren cap mena de resistència per tal com cap d'ells no gosava. El bisbe aleshores va sortir amb ells. Tots pogueren veure que ell marxava molt forçat. Alguns homes de l'Oddur, tals com l'Örnólfur i l'Indriði Þormóðarson, varen sortir de l'stofa quan varen veure el mal caire que prenien les coses. Varen muntar a dalt de llurs cavalls i se n'anaren vers el sud, camps a través. Aleshores aparellaren un cavall perquè el bisbe hi anés qualcant. El prevere Þórarinn kaggi (‘Barril’) va anar amb ell; ◊ hón lét leggja við plástr allan þann dag, ok kvam hann skjótt ór sárinu dauninum. Ok um nóttina eptir, þá tók drottning til hǫndum sínum ok þó sárit [með legi ~ soði (?)] ór lækningargrǫsum ok batt þá við undarliga plástra, svá at á lítilli stundu kvam hón ór sullum ok eitrinu. Í ǫllum heiminum var engi sá læknir, er svá kunni allskonar kunnáttu til lækningar; því at hón kunni at hjálpa hverskyns sóttum ok sárum, er menn kunna fá. Henni var kunnigt um allra þeirra grasa krapt, er til nǫkkurs góðs eru nýt. Hón kunni allar vélar ok ǫll hjálpræði, er til horfðu lækningarkunnáttu. Hón kunni ok at hjálpa við eitruðum drykk ok grœðing {at} gefa eitruðum sárum ok háskaflǫgri ok allskonar sullum ok verk ór ǫllum limum at draga — svá {at} [p. 63] hvergi fannst henni hagari né at lækningum betri meistari. Sem hón hafði opnat sárit ok af komit ǫllu dauðu holdi ok út dregit gørsamliga eitrit, þá sýndist allt hit kvika holdit betra. Þá batt hón við sinsingarplástr ok grœðingarsmyrsl svá iðuliga ok krǫptuliga, at innan fjórutigi daga var hann svá vel grœddr, sem hann hefði aldri sár fengit. Svá ǫflugr ok allr fullgørr er hann orðinn, sem hann var áðr: va fer aplicar-li un emplastre tot aquell dia i ràpidament li va fer fugir la pudor de la ferida. I la nit següent, la reina va rentar i netejar amb les seves pròpies mans la ferida {amb un decuit} d'herbes remeieres i tot seguit la va embenar amb emplastres singulars, de manera que, al cap de poc, li va haver fet desaparèixer els abscessos (les supuracions ?) i el verí [de l'espasa del rei Mórhold]. En tot el món no hi havia cap altre metge que disposés d'igual manera de tota mena de coneixements per a obrar guaricions, per tal com ella sabia remeiar qualsevol mena de malalties i ferides que una persona pogués tenir. Coneixia el poder de totes les plantes que poden servir per a obrar algun bé. Coneixia totes les arts i tots els remeis que tinguessin a veure amb la ciència de les guaricions. Ella també sabia remeiar la beguda enverinada i fer cicatritzar les ferides enverinades (purulentes?), [i guarir] el háskaflǫgr i tota mena d'abscessos i de llevar el dolor de tots els membres de manera que enlloc no es podia trobar ningú que fos mestre més hàbil ni millor per a les guaricions. Després d'haver-li obert la ferida i llevat tota la carn morta i d'haver-li extret curosament tot el verí, tota la carn viva va presentar un aspecte millor. Tot seguit va embenar la ferida amb un emplastre de gingebre i amb ungüents sanatius tan freqüentment i tan fermament que en quaranta dies ell estigué tan ben guarit com si mai no hagués rebut la ferida. Havia recobrat les forces i estava tot incòlume com ho havia estat abans (vocabulari: #1. lækningargras: hàpax legòmenon que no apareix al Baetke 19874, però de significat transparent: herba remeiera, planta medicinal; el que també és un hàpax és la construcció þvá e-t úr e-u. O bé assumim que som davant una construcció el·líptica i que hi falten mots coms ara -els poso entre claudàtors- va rentar la ferida [amb una decocció, amb un decuit] de plantes medicinals o va rentar la ferida [amb suc] de plantes medicinals o bé hem d'interpretar la frase en el sentit que la reina Ísodd li neteja la ferida i li'n retira les plantes medicinals que hi havien aplicat un dia abans per aturar la infecció. Crec, emperò, que en aquesta darrera possibilitat hauríem d'esperar més tost la preposició frá i per això em decanto, en la meva traducció, per la primera possibilitat esmentada; #2. eitur: Cf. Baetke 19874, pàg. 107: eitr n. Gift; tanmateix, no puc deixar de pensar que eitr, eitraðr en aquest passatge també podrien referir-se al pus, que en islandès modern es diu vilsa o gröftur; #3. háskaflǫgr: hàpax legòmenon que no apareix al Baetke 19874; en Baetke tampoc no dóna entrada al simple flǫgr; l’Eugen Kölbing 1878, pp. 141-142, entén el mot com a reumatisme perillós: Sie liess nun den ganzen tag ein pflaster darauf legen und entfernte bald den geruch aus der wunde; und die nacht darauf griff die königin mit eigner hand zu und wusch die wunde mit heilkräutem aus und verband sie mit wunderkräftigen pfla-[p.142]stern, so dass sie in kurzer zeit die geschwulst und das gift weg brachte. Auf der ganzen welt gab es keinen arzt, der so allseitig in der heilkunde erfahren war, denn sie wusste hülfe gegen jede art krankheiten und wunden, von denen die menschen heimgesucht werden konnten. Sie war bekannt mit der wirkung aller kräuter, die zu irgend etwas gutem verwendbar sind, und wusste alle künste und mittel, die zu der wissenschaft der medicin gehörten. Sie konnte auch gegen vergiftete tränke helfen und vergiftete wunden heilen und gefährlichen rheumatismus und allerhand geschwülste und schmerz aus allen gliedern entfernen, so dass nirgends sich jemand fand, der geschickter war, wie sie, oder ein besserer heilkünstler. Als sie die wunde geöffnet und alles todte fleisch entfernet hatte, und ebenso sorgfältig das gift heraus gezogen, da sah alles lebendige fleisch besser aus; da band sie mit ihrem finger pflaster und heilende salbe darauf, so oft wiederholt und so kräftig, dass er innerhalb vierzig tage so wol geheilt war, als wenn er nie eine verwundung erhalten hätte; so stark ist er und vollkommen hergestellt, wie er vorher war. El mateix Kölbing, op. cit., p. 214, afegeix: háskaflogr n. (?), gefährlicher schmerz p. 38,29; die wtb. kennen nur die form flog und die zusammensetzungen gar nicht. Val a dir que al costat de la forma flog hi havia el doblet flaug; en islandès modern flogaveiki hi designa l’epilèpsia ensems amb els sinònims niðurfallssýki i niðurfallssótt , [sí]krampaflog hi designa l'estat epilèptic de gran mal o gran mal i flogagigt la gota vaga o gota volant. De tenir un atac d'epilèpsia se'n diu fá flog, fá flogakast, fá niðurfallssýkiskast. A l'Edat mitjana, emperò, l'epilèpsia es deia brotfall[ssótt], i, tenir un atac d'epilèpsia es deia falla í brot. En Jón Þorkelsson 1876, p. 176, tradueix el mot així al danès háskaflögr (-rs), n., farlig og pludselig Sygdom (?), ço és, malaltia sobtada i perillosa, que, en realitat, és com no dir res. Aparentment, amb aquest mot es pretenia designar una malaltia, entre els símptomes de la qual hi havia forts espasmes, fortes convulsions o tremolors i per tant, em decanto a tall personal per veure-hi una referència a les convulsions del gran mal; #4. sinsingarplástr : hàpax legòmenon que no apareix al Baetke 19874; al meu entendre, aquest misteriós sinsingar- no és res més que el reflex de la pronunciació norrena del mot francès gingembre, d'aquí que tradueixi el mot com a emplastre de gingebre; és interessant de constatar aquí que la Hildegard de Bingen utilitzava aquesta planta en nombrosos preparats antisèptics (ingeber[e], gingiber[e]); ); ◊ vindi fult hefir veslan anda ǁ várt ofbeldit lǫngum feldan, ǁ blár ok ljótr í ǫfundar-eitri ǁ jafnan hefi ek næsta kafnat; ǁ reiðigall með sárum sullum ǁ sviðrar mér um blásin iðrin, ǁ hrygðin slítr af hjartarótum ǁ harðan styrk í súta-myrkri: la meva altivesa vana ha abatut durant molt de temps el meu esperit miserable; contínuament he cuidat anegar-me, tot negre i lleig, en el verí de l'enveja: l'humor colèric, amb pústules doloroses, em cou i rebull pels budells inflats; la tristesa arrabassa la ferma força de les arrels del meu cor en una foscor de profunda aflicció

sulta <f. sultu, sultur. Gen. pl.: sultna o: sulta>:
1. (aldinmauk, sultutau) confitura f (melmelada): ♦ sjóða rabbasultu: fer confitura de ruibarbre
2. (sviðasulta) sviðasulta f, formatge m de cap d'anyell, Sülze f de cap d'anyell socarrimat , mena d'àspic (la Sülze de la cuina alemanya) fet amb carn de caps socarrimats (‘svið’) d'anyells
3. (svínasulta) àspic m (de porc)

sulta <sulta ~ sultum | sultaði ~ sultuðum | sultað>:
fer confitura: ◊ ég sultaði: he fet confitura; ◊ ég sultaði mikið síðasta haust: vaig fer molta de confitura aquesta tardor; ♦ sulta úr rifsberjum: fer confitura de groselles (o: ribes) vermelles; ♦ um helgina sultuðum við úr tveimur kílóum af rabarbara: aquest cap de setmana vàrem fer dos quilos de confitura de ruibarbre

sultar·ber <n. -bers, -ber. Gen. pl.: -berja; dat.pl.: -berjum>:
xufla f de rossí, xufla f del bon bisbe Guðmundur, tubercle m de cua de cavall (tubercle de la planta Equisetum arvense ssp. boreale)

sultar·dropi <m. -dropa, -dropar>:
(hordingull) candela f (moc que penja del nas)

sultar·elfting <f. -elftingar, -elftingar>:
cua f de cavall boreal (o: polar) (planta Equisetum arvense ssp. boreale)

sultar·kjör <n.pl -kjara>:
condicions f.pl (o: situació f) de misèria: ♦ búa (o: lifa) við [sönn] sultarkjör: viure en condicions de [vertadera] misèria, viure en una situació molt precària; ♦ eiga við sultarkjör að büa: haver de viure en condicions de misèria

sultar·legur, -leg, -legt <adj.>:
que té aspecte de famolenc -a

sultar·ól <f. -ólar, no comptable>:
<FIG> corretja f, cinturó m: ♦ þrengja sultarólina: <LOC FIG> estrènyer-se la corretja (o: el cinturó)

sultu·keppni <f. -keppni, -keppnir>:
concurs m de confitures [casolanes]

sultun <f. sultunar, no comptable>:
confitat m en dolç (procés i acció de conservar la fruita i les baies fent-ne melmelada o confitant-la en almívar o solució concentrada de sucre)

sultur <m. sultar (o: sults), no comptable>:
fam f (per extrema escassetat d'aliments & inanició): ◊ hungur erfiðismannsins knýr hann til verka því að sulturinn (— ~ —: ˈnɛφɛʃ ʕāˈmēl ʕāməˈlāh ͜ llō kī־ʔāˈχaφ ʕāˈlā-u̯ ˈpī-hū, נֶפֶשׁ עָמֵל, עָמְלָה לּוֹ: כִּי-אָכַף עָלָיו פִּיהוּ) rekur á eftir honum: la gana de l'obrer l'empeny a treballar car la fam l'estalona; ◊ þegar ég hef mátt þola barsmíðar, verið í fangelsi, orðið fyrir aðsúg (ἐν ἀκαταστασίαις), í erfiði mínu, andvökum og sulti (ἡ νηστεία -ίας: ἐν νηστείαις): quan jo he pogut endurar les esbatussades, he estat a la presó, he patit avalots, en els meus fatics, nits en blanc i manca de menjar...; ♦ deyja af (o: úr) sulti morir de fam; ♦ sultur og hallæri [mikið] (o: hallæri og sultur): fam i [gran] carestia; ♦ sultur og seyra: fam i misèria (o: penúria; o: escassetat); ♦ sultur tók nú að sverfa að honum: la fam el va començar a collar fort; ◊ þú munt eta en þó ekki seðjast og sulturinn (ˈʝɛʃaħ ~ יֶשַׁח: wə-ʝɛʃħă-ˈχā bə-qirˈbɛ-χā, וְיֶשְׁחֲךָ בְּקִרְבֶּךָ) mun sverfa að þér. Því sem þú hyggst forða undan færðu ekki bjargað, og það sem þú bjargar ofursel ég sverði: menjaràs, però tanmateix no t'atiparàs; i la fam t'estrenyerà fort. Allò que tinguis intenció de salvar, no ho podràs pas salvar, i allò que salvis, jo ho lliuraré a l'espasa; ◊ setuliði virkisins í Jerúsalem var með öllu varnað þess að komast út á land til að kaupa og selja. Svarf sultur (πεινᾶν: καὶ ἐπείνασαν σφόδρα) að og létust nokkrir af setuliðinu úr hungri (ὁ λιμός -οῦ: καὶ ἀπώλοντο ἐξ αὐτῶν ἱκανοὶ τῷ λιμῷ): a la guarnició de la ciutadella de Jerusalem li era totalment impossible de sortir al país a comprar-hi i vendre-hi. Passaven una fam terrible i alguns dels membres de la guarnició varen morir d'inanició; ♦ þola sult: passar gana, patir fam, suportar la fam

sultu·tau <n. -taus, no comptable>:
confitura f, melmelada f

<†> sumar¹ <m. sumars, sumrar>:
variant arcaica de → sumar² “estiu”

sumar² <n. sumars, sumur>:
estiu m: ◊ svo lengi sem jörðin stendur skal hvorki linna sáningu né uppskeru, frosti né hita, sumri (ˈqaʝit͡s ~ קַיִץ: wə-ˈqaʝit͡s wā-ˈħɔrɛφ, וְקַיִץ וָחֹרֶף) né vetri, degi né nóttu: mentre duri la terra, no cessaran ni la sembra ni la collita, ni el fred ni la calor, ni l'estiu ni l'hivern, ni el dia ni la nit; ◊ þegar þér sjáið þau farin að bruma, þá vitið þér af sjálfum yður að sumarið (τὸ θέρος -έρεος o -έρους: γινώσκετε ὅτι ἤδη ἐγγὺς τὸ θέρος ἐστίν) er í nánd: quan veieu que s'han posat a brotar, coneixeu per vosaltres mateixos que l'estiu ja és a prop; ♦ að áliðnu sumri: un cop acabat l'estiu; ♦ að miðju sumri: a mitjan estiu; ♦ að sumri: #1. (næsta sumar) el proper estiu (l'estiu vinent, l'estiu qui ve); #2. (að sumar til) a l'estiu (durant l'estiu); ◊ nú er þannig komið að þessi mein verða aldrei með orðsendingum slökkt. Vér höfum þess freistað og hafa yfirbætur frestast og veldur því vansi trúar, ofkapp og þrályndi þeirra er í illu þrályndast. En þá er vér leitum við að rannsaka hvaðan þessar sakir rísa eða hverjir með kappi leita við heldur að næra þessi mein en slökkva þá vísa sumir sökum í einn stað, sumir í annan. Og sjáum vér fyrir því ekki annað heldur í þessu máli en biskup sæki á fund vorn og þeir með honum er hér eru á nefndir. Það bjóðum vér og undir hlýðni — Guði til þakka, Heilagri Kristni til frelsis, syndum yðrum til lausnar og öllum landslýð til þurftar — að þér sækið að sumri á vorn fund en vér skulum alla stund á leggja að ósætt falli, sætt rísi, sálur hjálpist og langær friður standi í þessu landi. Til langra meina mun standa eftir því sem Guð kennir oss ef þetta ráð er fyrirlitið. En þér, Arnór og öðrum þeim er þú hefir yfir Guðs eigu og biskups setta, þá bjóðum vér þeim af Guðs hálfu fastlega í hlýðni að þér fáið honum af staðarins eign svo mikið góss að hann megi sæmilega utan fara og hvorki kenni hann hneisu í utanferð né afturhvarfi. En ef þér afrækist þetta vort boð þá vitið það fyrir víst að yðvar vandi skal aukast margfaldlega (SS I, cap. 168, pàg. 226): les coses ara han arribat a un punt que ja no es posarà mai fi a aquests mals amb missatges verbals. Ho hem provat, i fins i tot hem ajornat [la imposició de] penitències [en fer-ho], i el motiu [pel qual aquests intents no han servit de res] n'ha estat la desconfiança, la prepotència i l'obstinació dels qui s'obtinen en el mal. I quan mirem d'escatir d'on provenen aquests mal o qui són els qui, amb ganes, cercen d'alimentar (enfortir) aquests mals més aviat que no pas d'apagar-los, n'hi ha que apunten cap a un indret i n'hi ha que ho fan cap a un altre. I, per això, no veiem cap altra possibilitat d'actuació en aquest afer que de demanar al bisbe que vingui a trobar-se amb nós i que ho faci acompanyat dels qui s'anomenen aquí. Us manem, per l'obediència que ens deveu, -per l'agraïment a Déu, per la llibertat de la santa cristiandat, per la remissió dels vostres pecats i perquè el nostre poble així ho ha de menester (ɔ: per al bé de tots els nostres compatriotes)- que us presenteu davant nós el proper estiu i nós maldarem en tot moment perquè la discòrdia acabi, la reconciliació sorgeixi (neixi), les ànimes se salvin i una pau de molts d'anys regni en aquesta terra. Segons el que Déu ens ensenya, si aquesta resolució es menysté, cal que esperem després llargues calamitats. Quant a tu, Arnór, i als altres que tu has posat sobre les propietats de Déu i del bisbe, a tots vosaltres us manem que, en nom de Déu, i fermament en l'obediència que ens deveu, de les possessions del bisbat, lliureu al bisbe tants de béns com li hagin de caldre perquè pugui viatjar honorablement a Noruega i no conegui vergonya ni en el seu viatge a Noruega ni en el de la seva tornada a Islàndia. I, si ignoreu aquest requeriment nostre, sapigueu del cert que els vostres problemes augmentaran de molt (vocabulari: #1. þessi mein: en realitat, þessur mein. La forma þessur actualment és un arcaisme, cf. Baetke 19874, pàg. 770: <...> nom., acc.pl.n. þessi, þessur; #2. yfirbætur: Cf. Baetke 19874, pàg. 759: <...> Wiedergutmachung, Genugtuung, Buße (auch im christlichen Sinne) <...>; #3. vansi: Cf. Baetke 19874, pàg. 698: vansi trúar Mangel an Vertrauen, Mißtrauen; #4. ofkapp: Cf. Baetke 19874, pàg. 464: Übermut, Eigensinn, Streitsucht; ofkapps-maðr m. eigensinniger, hochmütiger, eingebildeter Mensch; #5. bjóða: Cf. Baetke 19874, pàg. 55: <...> gebieten, anordnen (e-m e-t): bjóða e-m hlýðni Gehorsam von jemandem fordern; considero que el sintagma undir hlýðni fa referència a l'obediència deguda a l'arquebisbei tradueixo en conseqüència; #6. þurft: aquí sembla tenir el significat de bé, benefici, profit, guany; cf. Baetke 19874, pàg. 791: <...> Bedürfnis, Bedarf, Notwendigkeit: <...> hafask e-t at til þurftar ǫðrum für die Bedürfnisse, für das Wohl anderer sorgen. Crec que el significat del mot, malgrat tot, és el que ha de menester el poble i tradueixo en conseqüència; #7. standa til e-s: Cf. Baetke 19874, pàg. 598: <...> etwas gibt Anlaß zu, Aussicht auf etwas; þat stendr til vánar das steht zu erwarten; unp. stendr til mikils váða großes [p. 599] Unheil ist zu erwarten <...>; #8. staðareign: Cf. Baetke 19874, pàg. 595: Kirchen-, Bistumsbesitz; ); ♦ að sumri til: a l'estiu, per l'estiu (Bal.); ♦ allt sumarið: tot l'estiu; ♦ annað sumar [eftir]: l'estiu de l'any vinent, l'estiu vinent; ♦ á sumar fram: fins [ben] entrat l'estiu; ◊ Þorvaldur mælti: "Ekki fékk eg nú minna til bús en vant var og entist þá allt á sumar fram": en Þorvaldur li va contestar: “Enguany no he portat menys queviures al mas dels que he solgut anar a cercar cada any i fins ara sempre ens havien durat fins ben entrat l'estiu”; ♦ á sumri: a l'estiu; ◊ hygginn er sá er safnar á sumri (ba-qˈqaʝit͡s, בַּקַּיִץ) en illa fer þeim sem sefur af sér uppskeruna: qui recull a l'estiu és prudent, i obra malament el qui es passa dormint la collita; ◊ eins og þá er ég var á sumri (— ~ —: ka-ʔăˈʃɛr hāˈʝīθī b-īˈmēi̯ ħārˈp-ī, כַּאֲשֶׁר הָיִיתִי, בִּימֵי חָרְפִּי) ævi minnar, þá er vinátta Guðs var yfir tjaldi mínu: com quan era a l'estiu de la meva vida, quan l'amistat d'Elóaħ era sobre la meva tenda; ♦ á þessu sama sumri: aqueix mateix estiu; ♦ á sumrin: a l'estiu, els estius; ◊ þótt hann hafi engan höfðingja, engan yfirboðara eða valdsherra, þá aflar hann sér samt vista á sumrin (ba-qˈqaʝit͡s, בַּקַּיִץ) og dregur saman fæðuna um uppskerutímann: encara que no tingui cabdill, ni superior ni magistrat, tanmateix arreplega queviures a l'estiu, reuneix aliments al temps de la collita; ◊ maurarnir eru kraftlítil þjóð og þó afla þeir sér forða á sumrin (βa-qˈqaʝit͡s, בַקַּיִץ): les formigues són un poble amb poca força i, tanmateix, a l'estiu acumulen provisions; ◊ þær eru allar skildar eftir handa ránfuglum fjallanna og dýrum merkurinnar. Á sumrin (qūt͡s ~ קוּץ: wə-ˈqāt͡s ʕāˈlā-u̯ hā-ˈʕaʝitˤ, וְקָץ עָלָיו הָעַיִט) sitja ránfuglarnir í þeim, og villidýr hafast þar við á vetrum: totes elles seran deixades per als ocells de presa de les muntanyes i les feres del camp. Els ocells de presa passaran els estius en elles, i les bèsties salvatges hi sojornaran els hiverns; ♦ eftir sumarið: després de l'estiu; ♦ er leið sumarið: quan l'estiu tocava a la seva fi; ♦ fyrripartur sumars (se sol emprar en acusatiu): la primera part de l'estiu; ♦ fyrripart sumars[ins]: [a] la primera part de l'estiu; ♦ færa e-ð frá sumrinu yfir á vetrartímann [til að forðast sumarhitana]: passar una cosa de l'estiu a l'hivern [per a evitar la calor de l'estiu]; ♦ í sumar: (á komandi sumri & á yfirstandandi eða liðnu sumri) aquest estiu (a l'estiu d'enguany, tant si hom el té al davant, com durant ell, com si ja ha acabat); ◊ Þorkell svarar: "Eigi er það heillavænlegt mágur," sagði hann, "en hversu skulum við skipa þingferð okkra í sumar?": en Þorkell li va respondre: “Cunyat, això no promet res de bo. Com vols que ho fem de cara a la nostra anada al þing d'aquest estiu?” (vocabulari: #1. heillavænlegur: Cf. Baetke 19874, pàg. 239-240: heilla-vænligr <...> adj. Glück verheißend, Gutes versprechend; #2. skipa: Cf. Baetke 19874, pàg. 554: <...> skipuðu þeir svá sinni ferð sie richteten ihre Fahrt so ein; ); ◊ og er þeir voru í veg komnir þá mælti Grettir: "Það hefi eg spurt að þú ætlar suður til Borgarfjarðar í sumar. Nú vil eg bjóða þér Barði að fara suður með þér og þykist eg þá gera við þig verðleikum betur": i quan ja feien camí, en Grettir li va dir: “He sentit a dir que aquest estiu tens pensat de fer cap al fiord de Borgarfjörður, al sud. Doncs bé, vull oferir-te, Barði, d'acompanyar-t'hi i tinc per mi que obro amb tu millor del que et mereixes” (vocabulari: #1. verðleikur: Cf. Baetke 19874, pàg. 718: skal gera verðleikum betr við þik besser als du es verdienst; ); ◊ Áli svarar: "Satt er hið fornkveðna, «ofleyfingarnir bregðast mér mest.» Og ætlaði eg það eigi að þú mundir nú reka mig á brottu þar sem eg hefi unnið hér til sprengs í sumar og vonað til þess að þú mundir mér nokkura forstöðu veita en þann veg farið þér þó að þér látið allgóðvættlega. Nú skal mig hér lemja fyrir augum þér ef þú vilt mér öngva forstöðu veita eða hjálp": l’Áli li va respondre: “És ben vera l'antiga dita que fa ‘Els qui són lloats de manera excessiva són els qui més deceben la nostra confiança’. I no hauria pas cregut que ara em foragitaries d'aquí ja que tot aquest estiu m'he estat escarrassant aquí fins a deixar-hi la pell, esperant que em donaries algun suport i aquesta és la manera com actues per més que facis les declaracions més amicals. Si no vols donar-me cap suport o ajut, ara em deixaran baldat a cops davant els teus ulls” (vocabulari: #1. ofleyfingi: Cf. Baetke 19874, pàg. 464: ofleyfingjarnir bregðask mér mest die besonders gelobt werden, enttäuschen unser Vertrauen am meisten; #2. sprengr: Cf. Baetke 19874, pàg. 592: <...> vinna til sprengs sich zu Tode arbeiten; ); ◊ Þórður svarar, kvað hann eigi til einskis vinna skyldu ef hann réði Gretti af "er og meira fé lagt til höfuðs honum en nokkrum öðrum skógarmanni og voru áður sex merkur silfurs en í sumar lagði til Þórir úr Garði þrjár merkur og ætla menn að sá muni nóg til vinna er hlýtur": en Þórður li va respondre dient-li que si ell llevava del mig en Grettir, que no faria la feina per no-res, “al cap i a la fi, han posat un preu al seu cap major que el de qualsevol altre bandejat. Inicialment eren sis marques d'argent, però aquest estiu en Þórir de Garður hi ha afegit tres marques més d'argent. La gent pensa que el qui cobri aquests diners, se'ls haurà d'haver ben guanyats” (vocabulari: #1. ráða e-n af [lífi]: Cf. Baetke 19874, pàg. 483: ráða e-n af (lífi, dǫgum) jmd. des Lebens berauben, umbringen, aus dem Wege räumen; #2. vinna til e-s: Cf. Baetke 19874, pàg. 744: vinna e-t til e-s etwas tun, etwas einsetzen, es sich etwas kosten lassen, um etwas zu erreichen; ); ♦ í sumar [er] leið: al final d'aquest estiu, al final de l'estiu d'enguany; ♦ næsta sumar: l'estiu vinent, el proper estiu; ♦ seinna sumarið: el darrer estiu; ♦ seinnipartur sumars (se sol emprar en acusatiu): la darrera part de l'estiu; ♦ seinnipart sumars[ins]: [a] la darrera part de l'estiu; ♦ síðasta sumar: el darrer estiu; ♦ í lok síðasta sumars: a la fi del darrer estiu; ♦ síðar sumars: més envant a l'estiu, més tard a[l mateix] estiu; ♦ litlu síðar sumars: una mica més envant a l'estiu; ♦ nokkru (o: nökkuru) síðar sumars: una mica més envant a l'estiu; ♦ síðla sumars: a les acaballes de l'estiu; ♦ snemma sumars, snemma í sumar: a la primeria de l'estiu; ♦ sumarið er að koma: l'estiu està arribant, arriba l'estiu; ♦ sumarið sem er að líða: l'estiu que és a punt d'acabar, l'estiu que està acabant; ♦ sumri fer að halla: l'estiu comença a declinar, l'estiu va tocant a la seva fi; ♦ um mitt sumarið: a mitjan estiu; ♦ um sumar: a l'estiu, [durant] l'estiu; ◊ eins og snjór um sumar (ba-qˈqaʝit͡s, בַּקַּיִץ) eða regn um uppskeru, svo illa á sæmd við heimskan mann: com la neu a l'estiu i la pluja a la collita, també els honors escauen malament al nici; ◊ þá molnaði niður allt í senn, járn, leir, eir, silfur og gull og fór sem hismi á þreskivelli um sumar (ʔidˈdar ˈqaʝitˤ ~ אִדַּר קַיִט: wa-hăˈwō kə-ˈʕūr min־ʔiddərēi̯־ˈqaʝitˁ, וַהֲווֹ כְּעוּר מִן-אִדְּרֵי-קַיִט). Vindurinn feykti því burt svo að þess sá ekki framar stað. Steinninn, sem lenti á líkneskinu, varð hins vegar að stóru fjalli sem þakti alla jörðina: aleshores, tot s'esgrunà al mateix temps, el ferro, l'argila, l'aram, l'argent i l'or i els passà com al boll a l'era de batre durant l'estiu: El vent s'ho emportà, de tal manera que no se'n veia ni rastre. La pedra que va tocar l'estàtua, d'altra banda, va tornar un gran puig que va cobrir tota la terra; ♦ um sumarið: durant l'estiu, aquest estiu [passat]; ◊ og það var eitt sumar er þeir héldu í vesturvíking að þeir fengu svo miklu meira herfang en önnur sumur að því er frá hefir verið sagt. En fyrri en þeir kæmu heim skiptu þeir herfangi sínu um sumarið. Þá hlaut annar þeirra tuttugu pund silfurs en annar tvö pund gulls. Og á þessu sumri sama rufu þeir hernaðinn og leystu hvern sinna manna með góðum skotpenningi á burt. Þeir bræður héldu samfloti tveim skipum í Noregskonungsríki. Þá réð fyrir Noregi Haraldur hárfagri og ætluðu þeir bræður að hafa þar friðland og skildu þar samflot sitt og félag. Og er konungur frétti það þá líkar honum eigi þarvist þeirra og þykkir eigi örvænt að þeir muni þar eflast ætla til móts við sig. Og það vilja sumir menn segja að Geirmundur færi fyrir ofríki Haralds konungs til Íslands. En eg hefi það heyrt að í þann tíma er þeir bræður komu úr vesturvíking væri sem mest orð á að engi þætti vera frægðarför meiri en fara til Íslands. Og af því hinu sama vildi Geirmundur sigla [burt] þegar um sumarið er þeir komu við Noreg[, því að þá var hallað sumri]. En Hámundur vildi það eigi og fór hann til móts við Helga hinn magra og fóru þeir báðir síðar út til Íslands (SS I, cap. 3, pàg. 3): i un estiu que havien anat a fer incursions de viquing a les illes Britàniques, feren un botí moltíssim més gros que els altres estius pel que se n'ha contat. I abans de tornar a casa, varen repartir-se el botí que havien fet a l'estiu. A un d'ells dos li varen correspondre vint lliures d'argent i a l'altre, dues lliures d'or. I aquell mateix estiu deixaren la vida d'armes i despatxaren tots llurs homes donant-los uns bona quantitat de diners per a llur viatge de tornada a casa. Els dos germans navegaren de conserva (és a dir, plegats) en dos vaixells cap als dominis del rei de Noruega. En aquells moments regnava a Noruega en Haraldur Bells-cabells, i els dos germans pensaren que hi tindrien friðland, dissolgueren la seva flota i associació. I quan el rei en fou ennovat, li va desplaure llur estada en el seu regne considerant que no era inversemblant que planegessin aplegar un exèrcit contra ell. I hi ha alguns homes que pretenen que en Geirmundur se n'anà a Islàndia a causa de l'ofríki (tirania) del rei Haraldur, però jo he sentit a dir que, en aquell temps que els dos germans toraren de llur expedició de viquingeig per les Illes Britàniques no es parlava de cap altra cosa que ningú no considerava que hi hagués un viatge més renomenat que anar a Islàndia. I és per això mateix que en Geirmundur volgué partir cap a Islàndia desseguida l'estiu que ell i son germà havien arribat a Noruega[, ja que l'estació de l'estiu ja estava molt avançada (i com més s'ajornés el viatge, més perill hi hauria de tenir una travessia dolenta)]. Però en Hámundur no ho va voler fer, sinó que anà a trobar-se amb en Helgi el magre i, tots dos plegats, anaren posteriorment a Islàndia (vocabulari: #1. friðland: Cf. Baetke 19874, pàg. 163: frið-land n. Gebiet,in dem man sich in Frieden aufhalten kann, in dem man freies Asyl hat: hafa friðland þar; ); ♦ um sumarið eftir, eftir um sumarið: l'hivern [de] després; ◊ Þórir kom af hafi norður við Þrándheim og var þar um veturinn. Og um sumarið eftir fóru þau suður til Björgvinjar og voru þar annan vetur og þar ól Þorlaug svein þann er Björn hét. Og eftir um sumarið bjuggust þau til suðurferðar og seldu sveininn til fósturs að Mjólkurá. Það var skammt frá bænum. Síðan fóru þau til Róms og kom hvorki þeirra aftur. En um sumarið eftir andaðist sveinninn Björn nær Seljumannamessu. Jón hét prestur íslenskur. Hann var Þórhallsson, réttorður maður og breiðfirskur að ætt. Hann hafði þenna vetur verið í suðurgöngu. Hann sagði svo frá að Þórir prestur hinn auðgi andaðist í Lukkuborg föstudag í imbrudögum á langaföstu en Þorlaug hefði fram haldið ferðinni til Rómaborgar og hafði hann hitt hana á veginum er hann fór sunnan og var það eftir páska og var þá snauð og nakkvað sjúk. Þórir kráka hét maður norrænn er þá var á suðurvegum. Hann kvaðst hitt hafa Þorlaugu um sumarið eftir andlát Þóris nærri Maríumessu. Og er þau tíðindi komu til Noregs [p. 92] var Þorlákur biskup kominn frá vígslu til skips og fór það sumar til Íslands og sagði þessi tíðindi út (SS I, cap. 73, pàg. 91-92): en Þórir va arribar al nord, a Þrándheimur, i hi va passar l'hivern. I a l'estiu següent varen anar fins a Bergen, al sud, on hi passaren el segon hivern. I fou allà que la Þorlaug hi va infantar un nen a qui posaren Björn de nom. I l'estiu següent es varen aparellar per anar en pelegrinatge a Roma i donaren el fill a una dida de Mjólkurá perquè el criés [mentre ells feien el pelegrinatge A Roma]. Mjólkurá no era gaire lluny de la vila [de Bergen]. Després partiren cap a Roma però cap d'ells dos no tornà. L'estiu següent llur fill Björn va morir devés la festa Santa Sunnefa i els Sants Màrtirs de Selja (ço és, el vuit d'agost). Hi havia un islandès que nomia Jón i era prevere. Era fill d'en Þórhallur, un home veraç que provenia d'una família del fiord de Breiðafjörður. Aquell [mateix] hivern havia anat en pelegrinatge a Roma. Va contar que el prevere Þórir auðgi (‘l'acabalat’) havia mort a la vila de Lucca divendres de les témpores de primavera, durant la quaresma, però que la Þorlaug havia prosseguit la seva pelegrinació cap a Roma i que l'havia trobada pel camí quan ell ja tornava de Roma cap al nord i que això havia estat després de Pasqua, i que ella llavors s'era quedada sense recursos econòmics i estava força malalta. Hi havia un noruec que nomia Þórir Cucala que havia anat en pelegrinatge a Roma. Va contar que havia topat la Þorlaug durant l'estiu després de la mort d'en Þórir devés la festa de la Mare de Déu d'agost. I quan aquestes notícies arribaren a Noruega, el bisbe Þorlákur va anar de la seva ordinació com a bisbe a un vaixell i aquell mateix estiu va anar a Islàndia on va donar a conèixer aquestes notícies; ♦ upp á sumrin: a l'estiu, els estius; ♦ yfir sumarið: al llarg de l'estiu, durant l'estiu; ♦ yfir allt sumarið: tot l'estiu; ♦ → frá fyrrasumri “de l'estiu passat ençà, des de l'estiu passat”; ♦ → í fyrrasumar “l'estiu passat”; ♦ → haustblíða “estiuet de sant Martí”; ♦ → síðsumar “finals d'estiu”

sumar- <en compostos>:
d'estiu, estival, estiuenc -a

sumar·auki <m. -auka, no comptable>:
<HIST> sumarauki m, l’increment de l’estiu. Nom que, a l’Edat Mitjana, rebia la intercalació d’una setmana a l’estiu cada set anys. D’aquesta manera, se solucionava el desfasament de 1 1/4 dies per any que presentava l’any solar islandès de 52 setmanes (364 dies), introduït a l’Alþingi el 930, i es reajustaven mesos i estacions de l’any. La idea d’introduir un sumarauki a Islàndia, segons la tradició, es degué al Þorsteinn Surtr de Breiðfjörður, qui, davant la Penya de la Llei (Lögberg) va presentar la proposta corresponent que hom allargués l'any en una setmana cada setè estiu

sumar·ax <n. -ax, -öx>:
puces f.pl (planta Briza minor)

sumar·ávöxtur <m. -ávaxtar, -ávextir>:
fruita f d'estiu: ◊ Drottinn Guð birti mér í sýn: Sjáðu, þarna er karfa með sumarávöxtum (ˈqaʝit͡s ~ קַיִץ: wə-hinˈnēh kəˈlūβ ˈqāʝit͡s, וְהִנֵּה, כְּלוּב קָיִץ). Hann spurði: „Hvað sérðu, Amos?“ Ég svaraði: „Körfu með sumarávöxtum (ˈqaʝit͡s ~ קַיִץ: wā-ʔɔˈmar kəˈlūβ ˈqāʝit͡s, וָאֹמַר, כְּלוּב קָיִץ).“ Þá sagði Drottinn við mig: „Endalokin eru komin yfir lýð minn, Ísrael, ég mun ekki láta hann afskiptalausan framar: el Senyor Jahvè em va anunciar en una visió: “Veges, allà hi ha una senalla amb fruites d'estiu. Em preguntà: «Què veus, Amós?»” Jo li vaig respondre: «Una senalla amb fruites d'estiu». Aleshores Jahvè em digué: «Israel, ha arribat la fi sobre el meu poble. A partir d'ara ja no tornaré a fer els ulls grossos»; ◊ en þat mark var til, at á þeiri helgu tíð pálmsunnudag, er konungr gekk frá messu, þá sá hann einn mann standa fyrir kirkju ok hafði á baki sér mikla byrði af grasi því, er vér kǫllum hvannnjóla. Konungrinn rétti til hǫnd sína ok vildi reyna þenna sumarávǫxt, svá sem hann var þá at sjá með miklum blóma ok algerleik. Ok sjá maðr, er borit hafði, setr niðr byrðina ok fekk konungi einn hvannnjóla, ok konungr bar hann inn í drykkjustofuna, þar er hirðin var haldin: un senyal (marca) d'això fou que, en el sant temps del diumenge de rams, quan el rei sortia de missa, va veure un home que s'estava davant l'església i que duia un gran manat de l'herba que nosaltres anomenem hvannnjóli, ço és, tiges florides d'angèlica o herba de l'Esperit Sant. El rei va allargar la mà cap al manat perquè volia examinar aquell producte d'estiu que estava en la plenitud i màxima perfecció de la seva floració. I aquell home que duia el manat, va posar en terra el manat i donà al rei una tija d'herba de l'Esperit Sant, i el rei la va portar a la drykkjustofa, la sala de beure (és a dir, la taverna), on ja hi eren els homes de la seva hirð

sumar·áætlun <f. -áætlunar, -áætlanir>:
horari m d'estiu (de mitjans de transport)

sumar·björg <f. -bjargar, no comptable>:
<HIST> sumarbjörg f, treball que es fa a l'estiu i la manutenció que es pot aconseguir amb ell: ◊ gengu menn til handsala fyrir rán þau er verið höfðu. Eru nú sáttir og rufu nú seturnar og vistuðust menn þá, þeir er þeim höfðu fylgt, og fóru við það í brott og höfðu hvorigir metorð af þessum málum, þeir er um deildu, og hurfu þau til Guðmundar. Og lýkur þar þessum málum áður Ísleifur kemur aftur og þóttist Eyjólfur þá að engu þurfa manna en hverjum þeirra var heitið veturvist er teknir voru frá sumarbjörg sinni. Skildi þá á það bræður Ísleif og Eyjólf. Síðan leysti Ísleifur þá alla af hendi og gekk í hvalgrafir Eyjólfs og reiddi hverjum þeirra þrjár vættir og fóru þeir við það í brott (SS I, cap. 99, pàg. 128): els homes [també] segellaren un acord [de conciliació] pel que fa als robatoris que hi havia hagut amb una encaixada de mans. En aquells moments quedaren reconciliats i desconvocaren els sometents i els homes que els havien donat suport es procuraren provisions per al viatge (aquí: els foren donats queviures o sigui donaren queviures i provisions als homes que...?) i amb això [tots] se n'anaren i cap dels dos bàndols no obtingué prestigi d'aquests fets pels quals havien litigat, prestigi que anà a raure al Guðmundur. Allà es posà punt final a aquests afers abans que l'Ísleifur no tornés i l'Eyjólfur considerà que ja no havia de menester per res els homes, però a cadascun d'aquells que havien estat agafats de llurs treballs d'estius amb què es guanyaven el manteniment [seu i de llurs famílies] (és a dir, que eren sumrungar), hom els prometé estatge i manutenció durant l'hivern. Els germans Ísleifur i Eyjólfur estigueren en desacord en això (Això es va posar com a condició als germans Ísleifur i Eyjólfur?). Posteriorment, l'Ísleifur, en el moment d'acomiadar tots els homes [que els havien donat suport], va anar a les hvalgrafir de l'Eyjólfur -els clots o fosses on es conservaven les balenes especejades- i va donar a cadascun dels homes tres vættir -ço és, devés cent vint quilos-, de carn i cansalada de balena, i amb això, ells se n'anaren [cadascun a ca seva] (vocabulari: #1. handsal: Cf. Baetke 19874, pàg. 231: ganga til handsala fyrir e-n sich verbürgen, sich durch Handschlag verpflichten für jmd.; #2. rjúfa: Cf. Baetke 19874, pàg. 504: 2. auflösen; #3. seta: Cf. Baetke 19874, pàg. 527: 3. Ansammlung von Bewaffneten an einem bestimmten Ort; #4. vistast: al meu entendre, aquí amb significat passiu més que no medi (reflexiu): donar queviures o vitualles [per al viatge]; #5. hvorugur: cap dels dos bàndols, ni un bàndol ni l'altre; #6. metorð: Cf. Baetke 19874, pàg. 417: <...> (pl.) gesellschaftliche Stellung, Würde, Rang; metorða-maðr m. angesehener Mann; hafa metorð af e-u obtenir o treure prestigi o bona reputació d'un afer; #7. skilja á e-ð: Cf. Baetke 19874, pàg. 552: skilja e-t á [við] e-n jmd. zu etwas bestimmen; <...> unp.: þá skilr á (um) e-t sie werden uneins, geraten in Streit; sie stimmen (in ihrer Ansicht oder Aussage) nicht überein; #8. leysa e-n af hendi: Cf. Baetke 19874, pàg. 379: leysa e-n af hǫndum jmd. abfertigen, mit etwas abfinden, jmd. (beim Abschied) mit etwas ausstatten oder ihm Zustehendes mitgeben; <...> leysa e-t af hendi etwas ausführen, verrichten; bezahlen; #9. hvalgröf: Cf. Baetke 19874, pàg. 283: hval-grǫf f. Grube, in der Walspeck aufbewahrt ist; #10. vætt: Cf. Baetke 19874, pàg. 754: 2. Gewichtseinheit (auf Island 80 Pfund): tólf vættir smjǫrs; )

sumar·blóm <n. -blóms, -blóm>:
flor f d'estiu

sumar·blót <n. -blóts, -blót>:
<RELIG HIST> sumarblót m, terme modern -no atestat a l'Edat Mitjana- per a designar el blót móti sumri o blót at sumri, festa sacrificial que se celebrava al començament de l'estiu [del calendari tradicional islandès] (en realitat, tot just abans), a la segona meitat de l'actual mes d'abril. Era una de les tres festes sacrificials cabdals que, segons l'Snorri, se celebraven anualment. La intenció d'aquesta tercera festa sacrificial era la de preservar el país dels estralls de la guerra fent propícia la victòria en aquells fets d'armes que poguessin tenir lloc durant l'estiu, a les portes del qual hom es trobava: ◊ Óðinn setti lög í landi sínu, þau er gengið höfðu fyrr með Ásum. Svo setti hann að alla dauða menn skyldi brenna og bera á bál með þeim eign þeirra. Sagði hann svo að með þvílíkum auðæfum skyldi hver koma til Valhallar sem hann hafði á bál, þess skyldi hann og njóta er hann sjálfur hafði í jörð grafið. En öskuna skyldi bera út á sjá eða grafa niður í jörð en eftir göfga menn skyldi haug gera til minningar en eftir alla þá menn er nokkuð mannsmót var að skyldi reisa bautasteina og hélst sjá siður lengi síðan. Þá skyldi blóta í móti vetri til árs en að miðjum vetri blóta til gróðrar, hið þriðja að sumri. Það var sigurblót. Um alla Svíþjóð guldu menn Óðni skatt, pening fyrir nef hvert, en hann skyldi verja land þeirra fyrir ófriði og blóta þeim til árs: l’Odin va introduir al seu país les lleis que abans havien tingut vigència entre els ansos. Així, va establir que hom havia de cremar tots els morts i que llurs pertinences s'havien de dipositar a la pira amb ells. Deia que cadascú anés al Valhal·la amb les riqueses que tingués a la pira i que també hi fruiria del que ell mateix hagués colgat en la terra [en vida]. Però, pel que fa a les cendres, [va establir] que hom les espargís per la mar o que les enterrés, però que, en recordança dels homes nobles o eminents, hom els construís un túmul funerari, i, en record dels homes especialment baronívols, s'erigissin bautasteinar, una mena de menhirs, i aquest costum es va mantenir fins molt de temps després. Quant a les festes sacrificials, va establir que es fes una festa sacrificial vers l'inici de l'hivern per propiciar una bona anyada, i una a mitjan hivern perquè tot creixés bé [en arribar la primavera]. La tercera festa sacrificial [que va instaurar], emperò, s'havia de fer al començament de l'estiu; aquesta festa sacrificial era per propiciar la victòria. A tota Suècia hom pagava tribut a l'Odin, un penningr per cap. A canvi, l'Odin havia de mantenir el país fora del perill de la guerra i fer sacrificis pel poble i per les bones anyades; ◊ í Svíþjóðu var það forn landsiður meðan heiðni var þar að höfuðblót skyldi vera að Uppsölum að gói. Skyldi þá blóta til friðar og sigurs konungi sínum og skyldu menn þangað sækja um allt Svíaveldi. Skyldi þar þá og vera þing allra Svía. Þar var og þá markaður og kaupstefna og stóð viku. En er kristni var í Svíþjóð þá hélst þar þó lögþing og markaður. En nú síðan er kristni var alsiða í Svíþjóð en konungar afræktust að sitja að Uppsölum þá var færður markaðurinn og hafður kyndilmessu. Hefir það haldist alla stund síðan og er nú hafður eigi meiri en stendur þrjá daga. Er þar þing Svía og sækja þeir þar til um allt land: a Suècia, mentre hi hagué el paganisme, hi hagué l'antic costum nacional de celebrar una festa sacrificial capital a Uppsalir durant el mes de gói -de mitjan febrer a mitjan març-. La gent de tota Suècia hi havia d'acudir i s'hi havien de fer sacrificis (un sacrifici?) per la pau i per la victòria de llur rei. També s'hi havia de celebrar el þing -l'assemblea anual judicial i legislativa- de tots els suecs. També s'hi feia mercat i una fira que durava una setmana. Quan es va instaurar el cristianisme a Suècia, s'hi continuaren celebrant la fira i el þing legislatiu, però quan el cristianisme es va haver generalitzat a tota Suècia i els reis negligiren de residir a Uppsalir, la fira es va traslladar i va passar a fer-se per la Candelera. De llavors ençà la fira, que no ha deixat de fer-se mai, continua fent-se per la Candelera, però ara no dura més de tres dies. El þing dels suecs [també] se celebra allà [llavors] i hi acudeixen de tot el país; ◊ eftir um vorið fór Granmar konungur til Uppsala að blóta sem siðvenja var til móti sumri að friður væri. Féll honum þá svo spánn sem hann mundi eigi lengi lifa. Fór hann þá heim í ríki sitt: després, a la primavera, el rei Granmar va anar a Uppsalir a fi de participar-hi en la festa sacrificial que, com era costum, se celebrava a l'arribada de l'estiu per tal d'assegurar la pau. L'oracle li va revelar llavors que no viuria pas gaire. Tot seguit va tornar al seu regne; ◊ það er yður satt að segja konungur ef eg skal segja sem er að inn um Þrándheim er nálega allt fólk alheiðið í átrúnaði þótt sumir menn séu þar skírðir. En það er siður þeirra að hafa blót á haust og fagna þá vetri, annað að miðjum vetri en hið þriðja að sumri, þá fagna þeir sumri. Eru að þessu ráði Eynir og Sparbyggjar, Verdælir, Skeynir. Tólf eru þeir er fyrir beitast um blótveislurnar og á nú Ölvir í vor að halda upp veislunni. Er hann nú í starfi miklu á Mærini og þangað eru til flutt öll föng þau er til þarf að hafa veislunnar: “Senyor, si us he d'informar dient-vos la veritat, us he de dir que per tot arreu del Þrándheimur interior gairebé tothom hi és totalment pagà quant a la seva fe, per més que n'hi hagi alguns que estiguin batejats. Doncs bé, mantenen el vell costum de celebrar a la tardor (és a dir, entre la segona i la tercera setmana de l'actual mes d'octubre) una gran festa sacrificial per a saludar l'arribada de l'hivern, una segona gran festa sacrificial a mitjan hivern (és a dir, entre la segona i tercera setmana de l'actual mes de gener) i una de tercera al començament de l'estiu (és a dir, al começament tradicional de l'estiu, en aquest cas, entre la segona i la tercera setmana d'abril) per tal de saludar l'arribada de l'estiu. En aquestes festes hi participen els habitants de l'Eynafylki o einesos, els de l'Sparbyggjafylki o esparbuesos, els del Verdælafylki o verdalesos, i els de l'Skeynafylki o escauniesos. Els banquets sacrificials hi són presidits per dotze [homes il·lustres] i a la primavera d'enguany li tocarà a l'Ölvir d'organitzar el banquet sacrificial. Ara mateix està molt atrafegat al Mæri traginant-hi tot l'avituallament que serà necessari per a la celebració del banquet”; ◊ Sigurður hét maður Þórisson, bróðir Þóris hunds í Bjarkey. Sigurður átti Sigríði dóttur Skjálgs, systur Erlings. Ásbjörn hét sonur þeirra. Hann þótti allmannvænn í uppvexti. Sigurður bjó í Ömd á Þrándarnesi. Hann var maður stórauðigur, virðingamaður mikill. Ekki var hann konungi handgenginn og var Þórir fyrir þeim bræðrum að virðingu er hann var lendur maður konungs en heima í búnaði þá var Sigurður í engan stað minni rausnarmaður. Hann var því vanur meðan heiðni var að hafa þrjú blót hvern vetur, eitt að veturnóttum, annað að miðjum vetri, þriðja að sumri: hi havia un home que nomia Sigurður i era fill d'en Þórir, el germà d'en Þórir Ca de Bjarkey. En Sigurður estava casat amb la Sigríður, la filla de l'Skjálgur i germana[, doncs,] de l'Erlingur. Tenien un fill que nomia Ásbjörn. L'Ásbjörn era un vailet que prometia molt. En Sigurður vivia a Ömd, al cap de Þrándarnes. Era un home extraordinàriament acabalat que gaudia de gran prestigi. No era home ligi del rei[, i per aquesta raó,] dels dos germans en Þórir era el qui gaudia de major prestigi, ja que era lendur maður del rei. A ca seva, en el seu mas, emperò, en Sigurður era un home no pas menys esplèndid [que son germà]. Per això, mentre hi hagué paganisme, en Sigurður va tenir el costum de celebrar tres festes sacrificials cada any: una per les veturnætur, ço és, al començament de l'hivern, a l'octubre, la segona a mitjan hivern i la tercera a[l començament de] l'estiu; ◊ nú renna þeir á land upp ok fá mikils fjár. Ólafr konúngr lætr þar brjóta blóthaug þeirra heiðingja, en því var hann svá kallaðr, at jafnan, er þeir hǫfðu stórblót til árs sér eðr friðar, skyldu allir fara á þenna haug, ok blóta þar fyrr sǫgðum kvikendum, ok báru þangat mikit fé ok lǫgðu í hauginn, áðr þeir gengu frá. Óláfr [p. 165] konungr fékk þar ógrynni fjár. Fara þeir þá aptr til skipa með þenna fjárhlut. Konungr reið seinast ok litaðist jafnan um, ef hann sæi nǫkkura nýlundu. Menn hans berr bráðla undan, ok er Óláfr konungr sér þat, ríðr hann af út í rjóðr nǫkkut, ok hugði at ráðum, hvárt hann skyldi aptr hverfa eðr eigi. Þá heyrði konungr brakan mikla í skóginn alla vega frá sér. Þá rennr þar galti með lið sitt, ok þekr allt rjóðrit. Galti ferr rýtandi ok emjandi með illum látum ok gapanda gini. Hann var svá stórr, at konungr þóttist þess háttar kvikendi ekki fyrr slíkt sét hafa, þvíat hans burst gnæfði náliga við limar uppi hinna hæstu trjá í skóginum. Konungr hopaði þá hestinum ok forðaði fótum sínum, en galti gœddi þá ferðina ok lagði upp ranann ok tennrnar á sǫðultreyju konungs. Þá bregðr konungr sverði sínu ok hǫggr ranann af galta, ok fellr hann niðr í sǫðulinn. Galti kvað við ógurliga, ok sneri undan ok vildi eigi bíða hǫggsins annars, en þó sagði Óláfr konungr svá, at hann þóttist galta viðkvǫð ámátligust heyrt hafa annat en margýgjar, ok þá mesta mannraun ok hugraun sýnt hafa, er hann átti hǫggvaskipti við þessi kvikendi. Síðan kallaði Óláfr konungr sverð sitt Hneiti, er áðr hét Bæsingr. Nú hefir hann rana af galta ok tennr. Ríðr hann með þetta til skipa, ok varð síðan mjǫk lofat þetta þrekvirki Óláfs konungs: llavors desembarcaren i [en aquella contrada] obtingueren un gran botí. El rei Olau hi va fer forçar una entrada a l'interior d'un túmul sacrificial dels pagans que rebia aquest nom perquè, sempre que havien de celebrar una gran festa sacrificial per a propiciar la pau i una bona anyada per a ells, tots havien d'anar a aquell túmul i sacrificar-hi els animals adés esmentats, i hi portaven molts de béns i els dipositaven a l'interior del túmul abans d'anar-se'n. El rei Olau hi va capturar una quantitat incommensurable d'argent. Llavors se'n tornaren al vaixell amb aquell tresor. El rei, muntat en el seu cavall, tancava la marxa i contínuament mirava en totes direccions per si veia res de nou. Els seus homes aviat desaparegueren de la seva vista, i quan el rei Olau ho va veure, es va apartar del camí i va sortir del bosc a una clariana i estava meditant si havia de tornar enrere o no quan va sentir, en el bosc, un gran soroll pertot arreu al voltant d'allà on era. Aleshores va sortir del bosc un verro de porc senglar amb tota la seva guarda i ompliren tota la clariana. El verro va avançar grunyint i giscant amb uns alirets terribles i la gola oberta [cap al rei Olau]. Era tan gros que al rei li va semblar que no havia vist mai abans una bèstia d'aquella mena perquè les seves cerres gairebé fregaven les branques dels arbres més alts del bosc. El rei aleshores va fer recular el cavall i va resguardar les seves cames [posant-les damunt la sella], però el verro aleshores va augmentar la velocitat de la seva envestida i va posar la grufa i els escàtils damunt la dessuadora de la sella del cavall. Llavors el rei va brandir la seva espasa i va colpir-hi la grufa del verro, la qual va caure a la sella [ensems amb els escàtils]. El verro va giscar d'una manera terrible i va fugir d'allà no volent esperar un segon cop d'espasa, i encara que va fugir, el rei Olau va dir que els crits del verro li varen semblar la cosa més horrible que hagués sentit mai després dels de la margígia i que el moment [de la seva vida en què] havia donat la màxima prova d'homenia i coratge havia estat en lluitar amb l'espasa amb aquestes dues bèsties. Després, el rei Olau va rebatejar la seva espasa, que fins llavors s'havia dit Bæsingr, amb el nom de Hneitir. Vet aquí doncs el rei Olau amb la grufa i els escàtils del verro [com a senyals de la seva lluita i victòria amb ell]. Amb aquests trofeus del verro va tornar a cavall als vaixells i després aquesta gesta del rei Olau fou molt lloada

sumar·boði <m. -boða, -boðar>:
el·lèbor m d'estiu (planta Eranthis cilicica)

sumar·breyskja <f. -breyskju, no comptable>:
(mikill sumarhiti og -þurrkur) calor f i sequera f d'estiu: ◊ meðan ég þagði tærðust bein mín, allan daginn stundi ég því að dag og nótt lá hönd þín þungt á mér, lífsþróttur minn þvarr sem í sumarbreyskju (ħărāˈβōn ˈqaʝit͡s ~ חֲרָבוֹן קַיִץ: nɛhˈpaχ ləʃadˈdī bə-ħarβɔˈnēi̯ ˈqaʝit͡s ‖ ˈsɛlāh, נֶהְפַּךְ לְשַׁדִּי-- בְּחַרְבֹנֵי קַיִץ סֶלָה). (Sela): mentre callava, els meus ossos es consumien. Gemegava tot lo dia, car nit i dia la teva mà descansava feixugament damunt meu, la meva vitalitat decreixia com en les secades d'estiu. Pausa

sumar·bú <n. -bús, -bú>:
provisions f.pl d'estiu, avituallament m. de l'estiu: ◊ Guðmundur biskup sat heima að Hólum síðan Þórður Sturluson fór heim. Dreif þá til hans margt manna og gekk upp allt sumarbúið. Var þá mikið orð á af bændum að til auðnar þótti horfa en bændur þóttust litla forstöðu hafa því að Þórarinn var ungur og ekki reyndur að höfðingskap eða héraðsstjórn (SS I, cap. 192, pàg. 272): el bisbe Guðmundur va romandre a casa, a Hólar, després que en Þórður Sturluson se n'hagués tornat a ca seva. Llavors, un tot d'homes hi va acudir i s'hi consumiren totes les provisions de l'estiu. Els bændur llavors varen deixar sentir un gran clam dient que [aquell dispendi] semblava apuntar cap a la misèria i que ells, els bændur, consideraven que seria ben poca l'ajuda que hi rebrien ja que en Þórarinn encara era jove i no tenia experiència en l'exercici del càrrec de höfðingi ni en el govern d'un districte; ◊ þá er Ólafur Þórðarson kom heim í Bjarnarhöfn þóttu honum kæld kynni. Var spillt öllum heyjum og borin út, eytt upp sumarbúinu og spillt öllum húsum. Tók hann það ráð að hann færði búið inn í Hvamm. Þar höfðu verið um sumarið sjö kýr en þar taða mikil. Þórður tiggi fór fyrst inn í Hvamm með Ólafi og reið síðan vestur í Vatnsfjörð og tók Órækja allvel við honum og vildi ekki annað en hann væri þar um veturinn og það var og var Órækja allvel til hans. En Þórður gerði sér við engan mann kærra en við Snorra Magnússon (SS I, cap. 254, pàg. 365): quan l'Olau Þórðarson va arribar a ca seva a Bjarnarhöfn la situació en què va trobar el mas li va semblar desoladora: tot el fenàs s'era fet malbé i es trobava escampat per defora, totes les provisions de l'estiu havien estat consumides i tots els edificis estaven danyats. Va prendre la decisió de traslladar el mas a Hvammur, a l'interior. Allà aquell estiu hi havia hagut set vaques i [encara] hi [restava] una gran taða, una gran quantitat de fenàs. En Þórður tiggi de primer va anar a l'interior, a Hvammur, amb l'Olau, i tot seguit es va dirigir d'allà al fiord de Vatnsfjörður, a ponent, on l'Órækja el va acollir molt bé i va voler de totes totes que s'hi quedés tot l'hivern i així ho va fer i l'Órækja el va tractar molt bé. Però la persona amb qui millor es va fer en Þórður fou l'Snorri Magnússon (vocabulari: #1. kældur: Cf. Baetke 19874, pàg. 356: <...> — p.pf. kœldr kalt; unfreundlich, unbehaglich, ungemütlich (gemacht): þótti honum kœld kynni; #2. kynni: Cf. Baetke 19874, pàg. 354: <...> häusliche Verhältnisse, Umstände; )

sumar·búðir <f.pl -búða>:
campament m d'estiu, colònies f.pl

sumarbústaða·eigandi <m. -eiganda, -eigendur>:
propietari m de xalet d'estiu[eig], propietària f de xalet d'estiu[eig]

sumar·bústaður <m. -bústaðar, -bústaðir>:
residència f d'estiu[eig]

sumar·dagur <m. -dags, -dagar>:
dia m d'estiu: ◊ hann var sem útsprungin rós á vordegi, liljur við lindaruppsprettu, skrúð Líbanonsskóga á sumardögum (ἐν ἡμέραις θέρους): era com una rosa desclosa en un dia de primavera, com els lliris a la vorera d'una deu, com la joia dels boscos del Líban en dies d'estiu; ♦ sumardagurinn fyrsti: el primer dia d'estiu, festa tradicional celebrada el primer dijous després del 18 d'abril. Cada any, per tant, cau en un dia del mes diferent. S'hi solen fer desfilades i d'altres actes públics. En el calendari tradicional islandès, se celebrava el primer dia de harpa. Ja que el mes de harpa estava consagrat a les fadrines, aquesta festa també rep el nom de Dia de la Fadrina o Yngismeyjardagur; ◊ þá var svá fram komit ári, at páskaaptann var sumardagr inn fyrsti, en þetta var laugardaginn í páskaviku. Var þá allr þeli ór jǫrðu, en svá var blautt ok vátlent, þar sem Birkibeinar gengu, at leirrinn tók til knés eðr meirr. Varð þeim því þunggengt, at annarr fótr sǫkk, fyrr en ǫðrum var upp stigit: l’any, en aquells moments, estava tan avançat que era el vespre de Pasqua, i aquell any, el primer dia d'estiu va caure, precisament, en aquell dissabte de la setmana de pasqua. Tot el gel ja havia desaparegut de la terra però hi havia tant de moll i entollats que per allà on anaven els cames-de-beç, el fang els arribava fins als genolls o més amunt i tot. Per això avançaven molt feixugament per tal com una cama ja s'enfonsava abans que l'altra acabés de sortir fora del fang

sumar·dekk <n. -dekks, -dekk. Gen. pl.: -dekkja; dat.pl.: -dekkjum>:
pneumàtic m d'estiu

sumardvalar·staður <m. -staðar, -staðir>:
lloc m d'estiueig

sumar·dýrð <f. -dýrðar, no comptable>:
esplendor f de l'estiu

sumar·eik <f. -eikar (o: -eikur), -eikur>:
roure m pènol (arbre Quercus robur)

sumar·fang <n. -fangs, -föng>:
<HIST> sumarfang m, avituallament estiuenc, conjunt de peix capturat, carn obtinguda per engreix o per caça, baies aplegades etc. durant l'estiu que servia de provisió de vitualles del mas durant l'hivern: ◊ fé Þorgerðar nytjast nú vel en hin fyrri sumurin hafði það eyvit gert. Rannveigu húsfreyju þótti verða sumarfang lítið með sér. Hún talar einn dag við Þorbjörn og spyr hvert fénu sé haldið. Hann sagði ganga um daga með ánni: el bestiar de la Þorgerður ara s'engreixava bé, cosa que els estius anteriors no havia passat mai. A la mestressa Rannveig, el rendiment (en carn) que tindria d'aquell estiu li semblava que seria petit. Un dia va parlar amb en Þorbjörn i li va demanar on menava el bestiar a pasturar. Ell li va contestar que cada dia el menava a pasturar al llarg de la vorera del rierol; ◊ Barði svarar: "Ekki er það logið að eg læt aldrei þitt fé koma í vora landeign en það er ekki satt að eg berji fé þitt eða varði því sjálfs þíns land. Ætla eg yður nú hafa munu ekki minna sumarfang en hin fyrri sumur. Hafið þér nú og betur að komist": en Barði li va respondre: “No és cap mentida que no deixo que el teu bestiar vingui a pasturar a les nostres terres, però no és pas ver que hagi mort bestiar teu o que li impedeixi de pasturar a les teves pròpies terres. Espero que el rendiment d'aquest estiu [en avituallament] no us sigui menor al dels estius passats. Aquesta vegada també haureu pervingut al vostre guany de millor manera (és a dir, de manera més honrada o justa)”; ◊ kona ein fór of morgun snemma að kanna fjöru því að búandi hennar var eigi heima. Sér hún síðan örkn mikið liggja á steini skammt frá sér og svaf en hún hafði ekki í hendi sér. Fékk hún síðan lurk nokkurn er lá í fjörunni og stillti að selnum og laust í höfuð honum. En selurinn reis upp örðugur og var hann hærri miklu en hún og hét á hinn sæla Þorlák biskup að hún skyldi sigrað fá selinn. Þá féll selurinn að henni. Þá laust hún hann annað högg í svima. Þá komu menn út á bænum í því bili og kallaði hún á þá síðan að þeir skyldu veita henni fullting og komu þeir til og varð þá sóttur selurinn. Varð hún fegin, húsfreyjan, því að þau voru fátæk en höfðu ómegð mikla. Var sumar fanglítið. En þá dróst fram sumarfang mjög við veiði þessa. En húð selsins var níu feta löng og sjá var jartein mjög í gegn eðli að óstyrk kona skyldi geig gera svo miklum sel. En þessir menn höfðu lengi verið undir umsjá hins sæla Þorláks biskups og bjuggu á hans löndum og var þeirra ráð ávallt síðan birgilegra er þau komu undir hans áraburð en áður hafði verið. Þökkuðu þau Guði þessa jartein og hinum sæla Þorláki biskupi: una dona un dia se n'anà a trescar la platja de bon matí ja que el seu home era a fora. Va veure-hi un gran örkn (una foca grisa?) jaguent dormit damunt una roca a poca distància d'ella, però ella no tenia res a les mans [amb què abatre-la]. [Poc] després va trobar un garrot gruixut a la platja i s'esquitllà fins a la foca i li descarregà un bon cop al cap, però la foca es va dreçar per fer-li front i era molt més alta que no aquella dona. Aleshores ella es va espantar i va invocar el benaurat bisbe Torlac perquè [fes que] aconseguís vèncer la foca. Quan la foca es va deixar caure contra la dona, ella li va pegar un segon cop que la va estabornir. En aquell moment uns homes sortien del mas i ella els va cridar perquè l'ajudessin i ells hi anaren i la foca fou, d'aquesta manera, vençuda. La mestressa del mas es va posar contenta perquè eren gent pobra i tenien molts d'ómagar (infants, vells i d'altres persones que no es podien valer per si mateixes i que calia alimentar). Aquell estiu, fins llavors, els havia retut poc de cara a fer aplec d'aliments, però l'aprovisionament d'aliments aconseguit aquell estiu va augmentar molt amb aquella captura. La pell de la foca feia nou peus de llargària. I que una dona feble hagués pogut infligir [aital] dany a una foca tan grossa, era un portent molt contra natura [i per tant, de natura miraculosa]. Però [resulta que] la gent d'aquell mas es trobava des de feia temps sota la tutela del beat bisbe Torlac i vivien a les seves terres, i llur casa, des que es trobaven sota l'empara del sant, no havia deixat mai d'estar més i més ben proveïda del que ho havia estat mai abans [quan encara no vivien allà]. Varen donar les gràcies a Déu i al beat bisbe Torlac per aquest miracle (vocabulari: #1. örkn: Cf. Baetke 19874, pàg. 813: ørkn, ørknselr m. eine Seehundart, aquí potser l'espècie Halichoerus grypus, una foca grisa, com proposa en Jan de Vries. Aquesta foca dóna nom a les Illes Òrcades; #2. stilla: Cf. Baetke 19874, pàg. 605: <...> mit leisen Schritten gehen, schleichen: stilla at e-m; #3. sækja: Cf. Baetke 19874, pàg. 635: <...> Meister werden über, bezwingen, überwältigen; in seine Gewalt bringen, erobern; #4. dragast fram við e-ð: En Baetke 19874, pàg. 90, només dóna entrada a aquest verb en el significat de <...> dragask fram sich vorwärts bewegen; és obvi que aquí té un sentit de augmentar amb, incrementar-se amb, acréixer-se amb; #5. í gegn eðli: traducció del llatí eclesiàstic contrā nātūram; #6. geigur: Cf. Baetke 19874, pàg. 189: geigr m. Schaden, Verletzung, Wunde <...>; #7. ráð: Cf. Baetke 19874, pàg. 480: <...> Haushalt, Wirtschaft; <...> (wirtschaftliche) Lage, <...> þeir bjuggu á Melum ok áttu gott ráð und standen sich (wirtschaftlich) gut; #8. birgilegur: Cf. Baetke 19874, pàg. 52: (gut) ausgestattet, gut versorgt; #9. áraburður: Cf. Baetke 19874, pàg. 23: koma, ráðask undir áraburð e-s sich in jmds. Schutz begeben, in e. Schutz- oder Abhängigkeitsverhältnis zu jmd. treten; )

sumar·fatnaður <m. -fatnaðar, no comptable>:
roba f d'estiu

sumar·ferð <f. -ferðar, -ferðir>:
excursió f d'estiu, sortida estiuenca

sumar·fjóla <f. -fjólu, -fjólur. Gen. pl.: -fjólna o: -fjóla>:
pensament pirinenc (planta Viola cornuta)

sumar·flundra <f. -flundru, -flundrur. Gen. pl.: -flundra>:
fals halibut del Canadà, plana f d'estiu (peix Paralichthys dentatus)

sumar·flækja <f. -flækju, -flækjur. Gen. pl.: -flækja>:
veça borda (planta Vicia angustifolia)

sumar·frí <n. -frís, -frí. Dat. sg.: -fríi; . Gen. pl.: -fría>:
vacances f.pl d’estiu

sumar·föt <n.pl -fata>:
roba f d'estiu

sumar·gjöf <f. -gjafar, -gjafir>:
<TRAD> sumargjöf m,f, regal del primer dia d'estiu o fyrsti sumardagur

sumar·goði <m. -goða, -goðar>:
ull[s] m.[pl] de perdiu, saltaülls m.pl (planta Adonis aestivalis)

sumar·gróði <m. -gróða, no comptable>:
esplet m de l'estiu: ◊ fyrir því græt ég með Jaser yfir víntrjám Síbma. Ég vökva þig með tárum mínum, Hesbon og Eleale! því að fagnaðarópum óvinanna laust yfir sumargróða þinn (ˈqaʝit͡s ~ קַיִץ: kī ʕal־qēi̯ˈt͡s-ēχ wə-ʕal־qət͡sīˈr-ēχ hēi̯ˈδāδ nāˈφāl, כִּי עַל-קֵיצֵךְ וְעַל-קְצִירֵךְ, הֵידָד נָפָל) og vínberjatekju: per això, ploro com ho fa Jazer (Iaazer) pels ceps de Sibmà. Et ruixo amb les meves llàgrimes, Hesebon (Ħeixbon) i Elealé (Elalé), perquè sobre els teus fruits d'estiu (collita d'estiu) i la teva verema han caigut els crits d'alegria dels enemics; ◊ meir en grátið verður yfir Jaser, græt ég yfir þér, vínviður Síbma. Greinar þínar fóru yfir hafið, komust til Jaser, á sumargróða (ˈqaʝit͡s ~ קַיִץ: ʕal־qēi̯ˈt͡s-ēχ wə-ʕal־bət͡sīˈr-ēχ ʃɔˈδēδ nāˈφāl, עַל-קֵיצֵךְ וְעַל-בְּצִירֵךְ, שֹׁדֵד נָפָל) þinn og vínberjatekju hefir eyðandinn ráðist: ploro per tu, vinya de Sibmà, més que no es plora per Jazer. Les teves sarments passaven la mar, arribaven a Jazer. El destructor s'és llançat sobre la teva collita i la teva verema

sumar·gróður <m. -gróðurs, no comptable>:
vegetació estiuenca

sumar·græðlingur <m. -græðlings, -græðlingar>:
esqueix m que es trenca i planta a l'estiu

sumar·gull <n. -gulls, -gull>:
gloxínia f (planta Sinningia speciosa)

sumargulls·ætt <f. -ættar, no comptable>:
[família f de les] gesneriàcies f.pl

sumar·hiti <m. -hita, -hitar>:
calor f d'estiu: ◊ Hann er sem tré, gróðursett við vatn og teygir rætur sínar að læknum, það óttast ekki að sumarhitinn (ħɔm ~ חֹם: wə-ˈlɔʔ ʝiˈrāʔ ˌkī־ʝāˈβɔʔ ħɔm, וְלֹ֤א יִרָא כִּֽי־יָבֹ֣א חֹ֔ם) komi því að lauf þess er sígrænt. Það er áhyggjulaust í þurru árferði (וּבִשְׁנַת בַּצֹּרֶת), ber ávöxt án afláts: Ell és com l'arbre plantat vora l'aigua i que estén les seves arrels cap al torrent; no té por que arribi la calor de l'estiu car el seu fullatge és sempre verd. No s'inquieta pas en temps de sequera i llevar fruit sense parar

sumar·hold <n. -holds, -hold>:
carn f d'estiu (referit a l'augment de pes del bestiar durant l'estiu): ◊ Þóroddur svarar: "Uni þú nú vel við fóstra mín, nú skal Glæsir lifa til hausts en þá skal hann drepa er hann hefir fengið sumarholdin": en Þóroddur li va respondre: “Benvolguda fóstra, no t'hi facis mala sang ara. Deixem que en Glæsir (un brau) visqui fins a la tardor. Llavors, quan hagi posat bones carns amb les pastures d'estiu, el matarem”

sumar·hús <n. -húss, -hús>:
(sumarbústaður) casa f d'estiueig, xalet m d'estiueig (o: d'estiu): ◊ þá brýt ég niður vetrarhúsið og sumarhúsið (bēi̯θ ha-qˈqaʝit͡s ~ בֵּית הַקַּיִץ: wə-hikkēi̯ˈθī ˌβēi̯θ־ha-ˈħɔrɛφ ʕal־ˈbēi̯θ ha-qˈqāʝit͡s, וְהִכֵּיתִי בֵית-הַחֹרֶף, עַל-בֵּית הַקָּיִץ), fílabeinshúsin verða jöfnuð við jörðu og hin stóru hús munu hverfa, segir Drottinn: llavors tomaré en terra la casa d'hivern i la casa d'estiu, les mansions d'ivori seran arrasades [arran de terra] i els grans edificis desapareixera, diu Jahvè

sumar·klukka <f. -klukku, -klukkur. Gen. pl.: -klukkna>:
campànula f de jardí (planta Campanula medium)

sumar·klæðnaður <m. -klæðnaðar, no comptable>:
roba f d'estiu

sumar·kvöld <n. -kvölds, -kvöld>:
vespre m d'estiu

sumar·lag <n. -lags, -lög>:
1. <MÚS> cançó f de [l']estiu
2. (að sumri til) [temps m d']estiu m (porció de temps de l'any ocupada per l'estiu): ♦ að sumarlagi: a l'estiu, en s'estiu (Bal.), per s'estiu (Bal.)

sumar·langt <adv.>:
[durant] tot l'estiu: ◊ allir saman skulu þeir gefnir verða ránfuglum fjallanna og dýrum jarðarinnar. Ránfuglarnir skulu sitja á þeim sumarlangt (qūt͡s ~ קוּץ: wə-ˈqāt͡s ʕāˈlā-u̯ hā-ˈʕaʝitˤ, וְקָץ עָלָיו הָעַיִט) og öll dýr jarðarinnar halda sig þar þegar vetrar: tots ells seran donats als ocells de presa de les muntanyes i a les bèsties de la terra. Els ocells de presa passaran tot l'estiu sobre ells, i totes les bèsties de la terra s'hi estaran quan arribarà l'hivern

sumar·láfi <m. -láfa, -láfar>:
<AGR> era f d'estiu: ◊ þá muldist sundur í sama bili járnið, leirinn, eirinn, silfrið og gullið, og varð eins og sáðir á sumarláfa (ʔidˈdar ˈqaʝitˤ ~ אִדַּר קַיִט: wa-hăˈwō kə-ˈʕūr min־ʔiddərēi̯־ˈqaʝitˁ, וַהֲווֹ כְּעוּר מִן-אִדְּרֵי-קַיִט), vindurinn feykti því burt, svo að þess sá engan stað. En steinninn, sem lenti á líkneskinu, varð að stóru fjalli og tók yfir alla jörðina: aleshores, en el mateix moment, es desfeu a miques el ferro, l'argila, l'aram, l'argent i l'or, que es tornaren com boll en era d'estiu. El vent s'ho emportà, de tal manera que no se'n veia ni rastre. Però la pedra que havia tocat l'estàtua va tornar un gran puig i omplí tota la terra

sumar·legur, -leg, -legt <adj.>:
estiuenc -a, estival: ♦ það er þegar orðið sumarlegt: ja fa temps d'estiu

sumarleyfis·gestur <m. -gests, -gestir>:
estiuejant m & f, estiuejador m, estiuejadora f

sumar·leyfi <n. -leyfis, -leyfi>:
vacances f.pl d'estiu (laborals & escolars): ♦ vera í sumarleyfi: estar de vacances [d'estiu]

sumar·lín <n. -líns, no comptable>:
lli m de flor gran (planta Linum grandiflorum)

sumar·ljómi <m. -ljóma, -ljómar>:
flox m (planta Phlox drummondii)

sumar·malurt <f. -malurtar, -malurtir>:
altimira f anual, altimira xinesa (planta Artemisia annua)

sumar·mál <n.pl -mála>:
<TRAD> sumarmál m.pl, temps que marca [la fi de l'hivern i] el començament d'estiu. Els sumarmál són els cinc darrers dies d'hivern. En el calendari gregorià són els cinc dies que comencen el dissabte posterior al 18 d'abril i van fins al dijous següent que és el primer dia d'estiu, el sumardagur hinn fyrsti. A l'Edat mitjana, durant el calendari julià, el primer dia d'estiu era el primer dijous després del 8 d'abril, és a dir, entre el 9 i el 15 d'abril: ◊ svá er sagt, at Karlamagnús konungr var í París í kastala þeim er Lemunt heitir ok hélt þar jól sín vel ok konungliga, ok var þar með honum tólf jafningjar ok mikill fjǫldi annarra manna, ok var þar margskonar skemmtan ok mikil prýði. Nú bar svá at í rœðu þeirra, at þeir sǫgðu, at þeir skyldu fara í herfǫr til Spáníalands á hendr Marsilíó konungi hinum heiðna at sumarmálum, þegar er hagar vaxa ok hestar þeirra megu fœðast við gras. Sama dag áðr en aptansǫngsmál líði, þa mun Karlamagnús konungr heyra þau tíðendi, at han mun týna tuttugu þúsundum riddara fyrr en hann komi þessarri ferð á leið, er nú var um talat, nema Guð dugi honum. Heiðingi einn af Sýrlandi, sendimaðr þess konungs er nefndr er Garsía harðla riddaraligr maðr, kom ríðandi œsiliga, ok létti eigi fyrr en hann kom til hallar Karlamagnúss konungs; þá steig hann af hesti sínum ok gékk upp í loptit til Karlamagnúss konungs at finna hann, ok síðan mœtti hann Oddgeiri danska ok Gauteri ok Nemes hertuga: es conta que el rei Carlemany era a París, al castell que es diu Lemunt, celebrant-hi bé i reialment les festes de Nadal, i amb ell hi havia els dotze pars i un gran nombre d'altres homes i hi havia manta mena de diversions i gran esplendor. Es va esdevenir, doncs, que, en llur conversa parlaren que farien una expedició de guerra a Spáníaland contra el rei Marsili el pagà, [i que hi partirien] al començament de l'estiu, quan les pastures creixessin i llurs cavalls es poguessin alimentar amb l'herba. Aquell mateix dia, abans que les vespres fossin acabades, el rei Carlemany hagué de sentir la notícia que perdria vint mil cavallers abans de poder dur a terme l'expedició de la qual havien estat parlant, llevat que Déu l'ajudés. Un pagà de Síria, un missatger del rei que nomia Garsia, un home molt cavallerós, va arribar [a París] cavalcant a regna batuda i no es va aturar fins que no hagué arribat al palau del rei Carlemany. Aleshores va baixar del seu cavall i va pujar cap a la sala de dalt per a presentar-se davant el rei Carlemany, i després [de pujar les escales, abans d'entrar a la sala reial,] es va trobar amb l'Otger de Dinamarca, en Gualter i el duc N'Aimó

sumarmála·dagur <m. -dags, -dagar>:
<TRAD> sumarmáladagur m, dia m dels sumarmál, qualsevol dels cinc dies que marquen el començament del mig any d'estiu tradicional: ♦ sumarmáladagur hinn fyrsti: el primer dia dels sumarmál, és a dir, dels cinc dies que marquen la fi de l'hivern i el començament del semestre d'estiu en el calendari tradicional islandès. També es diu sumardagur hinn fyrsti o sumardagurinn fyrsti; ◊ líður nú vetur og kemur sumarmáladagurinn hinn fyrsti. Þá kemur Úlfur bóndi að máli við Sigmund og mælti: "Svo er háttað," sagði hann, "að þið hafið hér verið í vetur með mér. Nú ef ykkur þykir eigi annað sýnna fyrir liggja en vera hér, þá skal ykkur það heimilt, og vita að þið þroskist hér. Má vera að oss sé nokkurir fleiri hlutir saman ætlaðir. En einn er sá hlutur að eg vil vara ykkur við, að þið farið eigi í skóg þann er norður er frá bænum." Þeir játuðu þessu og þökkuðu Úlfi bónda boð sitt, og þekktust þetta boð gjarna: així doncs, l'hivern va passar i va arribar el primer dia dels sumarmál, els cinc dies que marquen el començament de l'estiu. Aleshores l'Úlfur va anar a veure en Sigmundur i li va dir: “La cosa és”, li va dir, “que [tu i ton cosí] heu passat l'hivern aquí a ca meva. Doncs bé, si us sembla que no veieu res de millor fora d'aquí, us és permès de romandre-hi i podreu créixer i fer-vos grans aquí. Pot ésser que [el destí] ens tingui reservades algunes coses més a fer en comú, però hi ha una cosa de la qual us vull advertir: no aneu pas al bosc que hi ha al nord de les cases del mas”. Ells li ho varen prometre i donaren les gràcies al pagès Úlfur pel seu oferiment, que acceptaren de grat

sumarmála·helgi <f. -helgar, -helgar>:
<TRAD> el diumenge dels cinc dies dels sumarmál: ◊ Órækja fór vestur til fjarða litlu síðar og gistu að Sauðafelli. En þeir Sturla sátu báðir í Sælingsdalstungu hríðfastir sumarmálahelgi þrjár nætur á fjórða tigi manna og var þá fátt með þeim. Fór Órækja þaðan vestur til Flateyjar en Sturla á Staðarhól. Órækja kaupir þá Flatey að Þórði tiggja og gerði þar bú á en fékk Þórði Laugardal í Tálknafirði (SS I, cap. 296, pàg. 433): poc després, l'Órækja se'n va anar als fiords, a l'oest, i s'hi estatjà a Sauðafell. Però l'Sturla i ell, amb quaranta homes, es varen veure forçats a romandre tres dies a Sælingsdalstunga després del diumenge dels sumarmál a causa d'una forta tempesta de neu i entre ells es tractaren amb força fredor. Després, l'Órækja se n'anà a l'illa de Flatey, a l'oest, mentre que l'Sturla féu cap a Staðarhóll. L'Órækja llavors va adquirir l'illa de Flatey al Þórður tiggi i hi va fer un mas. Quant al Þórður, aquest va rebre[, a canvi de l'illa de Flatey,] la vall de Laugardalur, en el fiord de Tálknafjörður

sumar·mánuður <m. -mánaðar, -mánuðir>:
mes m d'estiu: ♦ yfir sumarmánuðina: durant els mesos d'estiu

sumar·megin <n. -megins, no comptable>:
(hásumar, miðsumar) ple estiu (bo de l'estiu): ♦ að sumarmagni: al bo de l'estiu, en ple estiu; ◊ eptir þetta hafa þeir tilætlan á um ferð sína, ok at sumarmagni váru þessi skip albúin ok þat lið, sem konungi skyldi fylgja. Þórir vildi fara ferð þessa, en konungr vildi þat eigi. Þórir lézt gera mundu sína ferð, sem honum líkaði, þegar konungr væri á brottu, en kvaðst eigi skyldu vera í konungs föruneyti, nema konungr vildi, ok líkaði honum illa, er hann skyldi eigi ráða ferðum sínum. Konungr bað hann hafa landráð ok ríkisstjórn. Þórir lézt þat hyggja, at Hrólfr konungr þyrfti meir aðra umsjá, áðr hann kæmi aptr ór þessari ferð, ok skildu þeir við nokkura fæð: després d'això, resolgueren de dur a terme aquest viatge, i, al bo de l'estiu aquestes naus ja estaven totalment aparellades, així com l'host que havia d'acompanyar-hi el rei. En Þórir [també] volia acompanyar-lo en aquest viatge, però el rei no ho va voler. En Þórir va dir [llavors] que faria els viatges que li abellissin quan el rei fos fora, però que no acompanyaria el rei [en el seu viatge] llevat que el rei ho volgués però el va disgustar molt que no hagués pogut decidir sobre els seus viatges. El rei li va manar que governés i dirigís el país [mentre ell seria fora]. En Þórir va dir que creia que el rei Hrólfr hauria de menester l'ajut i el suport de molts d'altres més abans de tornar d'aquest viatge. El rei i ell se separaren amb gran fredor; ◊ en er tveir vetr váru úti, siglir Sveinn ór Svíþjóðu, en Ketill dvaldist þar eptir, ok lést hann svá heyra sagt, at Sveinn væri í Gǫrðum um vetrinn ok bjóst um várit þaðan ok sigldi at sumarmagni ór Garðaríki, ok vissu menn þat síðast til hans, at hann sigldi í ána: i quan hagueren passat dos anys, l'Sveinn va salpar, abandonant la Gran Suècia (si fa no fa, l'actual Ucraïna) però en Ketill s'hi quedà. Va dir que havia sentit a dir que l'Sveinn havia eixivernat a Garðar, ço és, Nòvgorod, i que per la primavera s'havia aparellat per marxar-ne i que havia salpat de Garðaríki al bo de l'estiu i que la darrera cosa que hom n'havia sabut fou que singlava riu amunt (és a dir, pel riu Vòlħov en direcció al llac Làdoga)

sumar·morgunn <m. -morguns, -morgnar>:
matí m d'estiu

sumar·námskeið <n. -námskeiðs, -námskeið>:
curs m d'estiu: ♦ sumarnámskeið í e-u: curs d'estiu de...

sumar·nótt <f. -nætur, -nætur>:
nit f d'estiu

sumar·orlof <n. -orlofs, -orlof>:
vacances f.pl d'estiu (de treballadors i empleats)

sumar·ólympíuleikar <m.pl -ólympíuleika>:
<ESPORT> Jocs Olímpics d'estiu

sumar·réttur <m. -réttar, -réttir>:
<CULIN> plat m d'estiu (plat especialment apropiat per a ésser consumit per l'estiu): ♦ sumarréttir <m.pl -rétta>: <CULIN> plats m.pl d'estiu (plats esp. indicats per al seu consum a l'estiu)

sumar·sar <n. -sars, -sör>:
sajolida f de jardí, herba f de les olives, senyorida f de jardí (Mall.), saboritja f de jardí (Val.) (planta Satureja hortensis al. Satureia hortensis)

sumar·skeið <n. -skeiðs, no comptable>:
1. <GEN> temps m d[e l']estiu
2. (ísaldarhlé, hlýskeið) [període m] interglacial m (pausa en els períodes glacials)

sumar·skóli <m. -skóla, -skólar>:
cursos m.pl d'estiu, campus m d'estiu, escola f d'estiu (durant les vacances escolars, esp. per a repàs)

sumar·sól <f. -sólar, no comptable>:
sol m d'estiu

sumar·sólhvörf <n.pl -sólhvarfa>:
solstici m d'estiu

sumar·sólstöður <f.pl -sólstaða>:
solstici m d'estiu

sumar·starf <n. -starfs, -störf>:
treball m d'estiu, feina f d'estiu (Mall.)

sumar·stjarna <f. -stjörnu, -stjörnur. Gen. pl.: -stjarna>:
octubrera f (planta Callistephus chinensis)

sumar·tíð <f. -tíðar, no comptable>:
(sumartími) temps m d[e l']estiu (temps de l'any ocupat per l'estació de l'estiu)

sumar·tími <m. -tíma, no comptable>:
1. (sumar) temps m d[e l']estiu (temps de l'any ocupat per l'estació de l'estiu): ◊ svá er lesit, at í Danmǫrku sat einn erkibiskup Absalón at nafni, í nafnfrægum stað, er Lund hét; hann var merkiligr maðr ok mikill skǫrungr í mǫrgu lagi, en mjǫk ágjarn til fjár, sem lýsist í sǫgunni. Hann hafði eflt ok af grundvelli uppreist eitt svartmunkaklaustr með fǫðurleifð sinni með ríkum próventum ok vænum herbergjum. Er þat þessu næst segjanda, at akr einn harla góðr lá til kirkjunnar í Lund, var þat en mesta gersemi; átti kirkjan hálfan, en bóndi einn hálfan; óx þar et bezta aldini. Biskupinn falaði margan dag at bónda hans hluta í garðinum, sagði [p. 441] honum vera miklu hentara lausagóz eða sú jǫrð, sem hann ætti einn alla aftekt af. En á hverjum árgangi var þat vani millum kirkjunnar ok bóndans, at skipta ávextinum með mælum, var þat beggja gagn eða skaði, hvert ábati eða brestr í varð. Ná svá opt sem biskup falaði, svá opt synjar bóndi sǫlunnar, ok segir þat forna eign sinna langfeðga, ok því vill hann eigi af ganga. Ok sem þat er alreynt, ferr erkibiskup í forz mikit; ok einn tíma, er þeir talast við, segir hann, at heilǫg kirkja skal frá þeim degi øngvan hlut við hann eiga, heldr skal á nefndum degi skipta akrinum, bæði til jarðar ok aftektar. Bóndi lætr sér þetta líka, þvíat honum þykkir harðna sambúðin í hverju. Líðr nú þar til at hvárirtveggju koma til akrskiptis; er þat sumartími, ok akrinn sem fegrstr ok fýsiligastr ágjǫrnum manni. Erkibiskup vill hafa hann hátt á skiptinu, at vaðr sé dreginn yfir þveran akrinn; hann vill ok øngum til hlíta utan sér, at halda ǫðrumegin við bónda; ok nú þann tíma, sem jǫrðin lægist millum hálsanna, leitar vaðrinn at jǫrðinni, ok berr eigi svá skírt eða merkiliga, hverja hann gjǫrir yfir þveran akrinn. Erkibiskup kallar [p. 442] þá: rétt betr, bóndi! segir hann. Bóndi hugsar svá gjǫra; en sakir þess, at svá fallinn strengr, sem kunnigt er, þarf ørugt átak, áðr hann lyptir sér, nýtr bóndi afls, ok kippir rǫskliga vaðnum, þvíat hann hugði haldit annann veg eigi bila. En þat fór annann veg, þvíat erkibiskup hrapar við rykkinn, ok fellr áfram, svá ófimliga, at jarðfastr steinn var í akrinum fyrir honum, ok þar kemr hann á, svá at blœðir; stendr upp síðan, ok kastar vaðnum, segir at fullskipt sé akrinum, síðan hann er skemdr með ǫfund; þarf eigi hér langt um at tala utan á engu stendr ǫðru, enn bóndi sé fallinn í herra páfans bann fyrir ǫfundarþátt ok áverka; ok yfir hann skal lýsast þat sama bann um alla próvincíam, utan hann gefist á dóm heilagrar kirkju ok skipan erkibiskups. Sá verðr endir á þessu, at bónði vill heldr lúta, enn láta kristiligt samneyti, þvíat hann kennir herðamun, en væntir at þetta mál komi undir annann dóm um síðir, ok gengr til lausnar. En dóm upp sagðan í milli sín ok kirkjunnar heyrir hann þann tíma, sem erkibiskup hefir sik fyrir hugsat; en þat er fljótt í úrskurðinum, at þann hálfan part, sem bóndi átti í akrinum, [p. 443] skal hann leggja til kirkjunnar. Kallar hann þetta minningarhót, en øngvan dóm fyrir svá stórt afbrot. Bóndi lætr sér fátt um finnast, þvíat nú lýkr upp fyrir honum, hvern veg lagit var þetta mál, berr þó allt eins hraustliga sinn skaða, ok veitir erkibiskupi sǫmu lýðskyldu, sem fyrr hafði verit. Líða nú þaðan tímar, þar til at sami bóndi tekr banasótt, ok kallar til sín heimulligan klerk, at gjǫra sína nauðsyn, ok þiggja til skipat sakrámentum af heilagri kirkju, ok í millum annara greina segir hann svá til prestsins: séra minn! segir hann, ek veit, at þú ert rǫskr maðr ok einarðr, því vil ek gefa þér þann bezta hest, er þú kýss af minni eign ok þar með þýzkan sǫðul ok bitill, til þess at þann tíma er ek em andaðr, berr þú erindi mitt Absalóni erkibiskupi, svá fallit, at ek stefni honum fyrir dómstól himnakonungsins, at svara mér þar um akrinn ok þær greinir fleiri, sem þar til lúta. Prestrinn játar gjǫfinni, því hon var fǫgr, en þykkir þó á skafit nǫkkut. Gjǫrir bóndi litlu síðar sinn enda, ok fékk fagrt andlát fyrir manna augum. En prestrinn gjǫrir, sem hann hafði játað, skundar á fund erkibiskups ok kemr svá í staðinn, at hann sitr yfir borðum [p.444] [fyrir hina] fyrri máltíð, gengr inn í hǫllina fram fyrir hásætit, ok heilsar upp á erkibiskup, ok segir svá síðan: sá bóndi -er hann nefndi eignarnafni- er nú farinn fram af verǫldinni, segir hann, ok bað mik bera yðr þau orð, herra! af sinni hálfu, at hann stefndi yðr fyrir hásæti himnakonungsins, at svara honum þar fyrir akrskiptit forðum. En á sama augabragði ok prestrinn hafði úti sitt mál, hné erkibiskup aptr at dýnunum ørendr í stað. Aflaði þetta mikils ótta um allt ríkit, sem enn mun síðarr getit verða: és escrit que una vegada hi havia a Dinamarca, a la famosa ciutat que es diu Lund, un arquebisbe que nomia Absalom. Era un home remarcable, i, en mant aspecte, un gran home d'empenta. Tanmateix, cal dir que també era molt cobdiciós, com es farà palès en la [seva] història. Amb la seva herència paterna havia construït des dels fonaments [fins a les teulades] un convent agustí que havia dotat amb riques prebendes i belles cel·les. Abans de continuar parlant d'aquest convent, contarem que, al costat mateix de l'església de Lund, hi havia un conró excepcionalment bo. Era una propietat valuosíssima. La meitat d'aquest camp era propietat de l'església i l'altra meitat d'un pagès o bóndi. En aquest camp s'hi feia el millor esplet. L'arquebisbe escometia el bóndi molts de dies perquè li vengués la seva meitat del conró, dient-li que estaria més ben servit amb diners (lit.: béns mobles) o amb un bocí de terra del qual ell totsol en tingués tota la collita sencera. I cada any[, a la tardor,] el bóndi i l'església solien repartir-se [a parts iguals] amb barcelles l'esplet d'aquell any. I això ho feien tant si era per a profit com per a dany de l'un i de l'altre, segons que la collita hagués estat bona o dolenta. Doncs bé, tan sovint com l'arquebisbe volia comprar la meitat d'aquell conró, tan sovint es negava el bóndi a vendre-li la seva part, i li deia que aquell bocí era un camp que de feia molt de temps passava de pare a fill a la seva família i que per això no volia desprendre-se'n. I quan va quedar clar que el bóndi no l'hi vendria pas, l'arquebisbe en va estar molt felló. I un dia que n'estaven parlant, l'arquebisbe li va dir que la santa Església no volia continuar compartint amb ell la propietat del conró d'aquell dia en endavant sinó que, el dia que es fixés, havien de fer-ne partió, tant del camp com del gra que hi hagués sembrat. El bóndi ho va acceptar ja que considerava que compartir la propietat del conró havia empitjorat en tots els aspectes. Així doncs, el temps va passar i va arribar el moment que tots dos hagueren de comparèixer per a fer la partió del conradís. Era a l'estiu i[, per això mateix,] el camp era al més bell i desitjable als ulls d'un home cobejós [com era l'arquebisbe]. L'arquebisbe volia que la partió es fes d'aquesta faisó: que es dividís el camp estirant una ginya camp a través. L'arquebisbe no volia fiar-se de ningú més que d'ell mateix per a estirar la ginya a l'altre costat del camp, davant el bóndi. Doncs bé, allà on el terreny s'enfonsava entre tossals, la ginya tocava la terra, de manera que no es podia veure amb claredat i ben perceptiblement per on traçava la línia de partió a través del conró. Aleshores l'arquebisbe va cridar al bóndi: “Bóndi, tiba millor la ginya!”. El bóndi així ho va voler fer. Però, i com és ben conegut de tothom, atès que una ginya d'aquelles dimensions caiguda [sobre la terra] requereix que l'estirin amb força (una resolta estrebada), el bóndi va fer ús de la seva força i pegà una estrebada a la ginya amb totes les seves forces, bo i considerant que, a l'altra extrem, [l'arquebisbe] la tenia agafada ben fermament. Però la cosa va anar de manera diferent, car l'arquebisbe va trontollar amb l'estirada del pagès i va caure cap endavant amb tanta de mala sort (tan maldestrament) que davant seu hi havia una pedra ficada en terra i ell hi va pegar [amb el cap] i es va fer sang. Es va posar dret tot seguit i va tirar la ginya cridant que la partió del conró s'havia acabat perquè per malvolença li havia estat fet mal i que no calien gaire raons per veure que no podia ésser cap altra cosa més que el bóndi, a causa de la seva hostilitat i de la lesió que li havia infligit a ell, havia incorregut en entredit papal i que aquell mateix entredit sobre el bóndi es proclamaria per tota la província eclesiàstica, llevat que el bóndi se sotmetés a la decisió (sentència) de la santa Església i la resolució (disposició) de l'arquebisbe. La cosa va quedar que el bóndi es va estimar més d'acotar el cap que no pas de veure's expulsat de la comunió de l'església, car havia constatat el superior poder de l'arquebisbe [i es consolava] esperant que un dia aquella causa es jutjaria davant un altre tribunal i acceptà la revocació [de l'anatema en els termes que li oferia l'arquebisbe]. I, en el termini que l'arquebisbe havia considerat oportú de fixar, el bóndi va sentir la sentència, llegida en veu forta, de la causa existent entre ell i l'església. I a la resolució s'hi deia promptament que el bóndi havia de fer donació a l'Església de la meitat del camp que li pertanyia. L'arquebisbe va dir que una admonició (amonestació) i no pas un sentència condemnatòria per un crim tan gran. El bóndi va acceptar aquesta sentència amb impassibilitat, ja que ara tenia ben clar de què anava tot plegat (lit.: de quina manera estava disposada aquella causa). Va endurar la seva pèrdua tan impertorbablement com continuà mostrant a l'arquebisbe la mateixa obediència que abans. Va passar el temps fins al dia que aquell bóndi va emmalaltir de mort. Va fer cridar un prevere de confiança per tal d'atendre la seva necessitat i rebre'n el sacrament [de l'extremunció] prescrit per la santa Església. Entre d'altres coses li digué al prevere: “Benvolgut mossèn”, li va dir, “sé que sou un home ferm i franc, i per això us donaré el millor cavall que trieu a les meves propietats, i a més a més, els arreus i una sella saxona. A canvi, emperò, quan ja seré mort, haureu de portar un missatge de part meva a l'arquebisbe Absalom que digui que el cito a comparèixer davant el tribunal del rei celestial perquè m'hi reti compte del conró i la resta de coses que hi tinguin a veure”. El prevere va acceptar el regal, car era bonic, però, tanmateix, ho va fer considerant que la condició que hi anava lligada li llevava valor. El bóndi va morir poc després i, als ulls de la gent, va tenir una bona mort. El prevere, emperò, va fer el que s'havia declarat disposat a fer i es va apressar a anar a veure l'arquebisbe i va arribar a la vila quan l'arquebisbe seia a taula esmorzant. Va entrar en el palau arquebisbal, es va presentar davant el sitial de l'arquebisbe, el va saludar i li va dir tot seguit: “El bóndi”, i el va anomenar pel seu seu nom, “ha deixat aquest món”, li va dir, “i m'ha manat, que us digui, Senyor, aquestes paraules de part seva: Que us cita a comparèixer davant el sitial del rei celestial, perquè l'hi reteu comptes de la divisió, temps fa, del conró”. I en el mateix moment que el prevere hagué pronunciat el seu missatge, l'arquebisbe es va enfonsar cap enrere sobre els coixins [del seu sitial] mort (exànime) a l'acte. Aquest fet va causar gran esparverament per tot el regne, com es contarà a continuació (vocabulari: #1. hugsa sik fyrir: Cf. Fritzner 1891², pàg. 88a: ogsaa hugsa sik fyrir d.s.; þann tíma sem erkibiskup hefir sik fyrir hugsat Fm. XI, 442²⁴ (Æf. 19⁴⁷); #2. lúka upp: Cf. Gering II (1883), pàg. 297: unpersönl. lýkr upp fyrir ehm es erschließt sich jmd., es wird jmd klar XIX 51; #3. leggja: Cf. Gering II (1883), pàg. 294: <...> anlegen XIX 52; #4. hvern veg: de quina manera, com; #5. lýðskylda: Cf. Baetke 19874, pàg. 394: lýð-skylda f. Untertänigkeit, Pflichten des Untertanen gegenüber dem König; #6. lúta til: Cf. Gering II (1883), pàg. 297: lúta til dazu gehören XIX 63; #7. skafa: Cf. Gering II (1883), pàg. 311: þikkir á skafit nökkut, er meint, dass etwas davon abgekratzt, dass der wert des geschenks (durch die daran geknüpfte bedingung) vermindert sei XIX 64; )
2. (þegar klukkan er færð fram um eina klukkustund ) horari m d'estiu (horari d'estalvi de llum diürna, quan el rellotge s'avança una hora): ♦ afnema sumartímann: suprimir l'horari d'estiu; ♦ fella niður sumartíma[nn]: suprimir l'horari d'estiu; ♦ leggja niður sumartíma: suprimir l'horari d'estiu; ♦ skipta yfir í sumartíma[nn]: passar a l'horari d'estiu; ♦ stilla klukkuna yfir á sumartíma: canviar l'hora del rellotge a l'hora d'estiu, avançar una hora el rellotge per l'horari d'estiu; ♦ taka upp sumartíma[nn]: adoptar l'horari d'estiu

sumar·útsala <f. -sölu, -sölur. Gen. pl.: -útsalna o: -útsala>:
rebaixes f.pl d'estiu

sumar·veður <n. -veðurs, -veður>:
1. <GEN> temps m d'estiu
2. (illviðri að sumri) tempesta f d'estiu (mal temps, maltempsada durant l'estiu)

sumar·verk <n. -verks, -verk>:
feina f d'estiu, feina feta a l'estiu: ◊ sjá maðr hét á enn sæla Þorlák, at hann skyldi lina augnaverk hans ok mætti hann verkfœrr verða, því at þat var mest til bjargar honum ok bǫrnum hans, er sumarverk hans mátti verða: aquest home va invocar el benaurat Torlac perquè li mitigués la [greu] malaltia dels ulls [que patia] i pogués tornar a estar capacitat per a treballar, car el que el seu treball durant l'estiu pogués retre-li, era la principal font de manutenció per a ell i els seus fills (vocabulari: #1. augnaverkr: Cf. Baetke 19874, pàg. 34: augna-verkr, -þungi m. Augenschmerz, schweres Augenleiden; #2. bjǫrg: Cf. Baetke 19874, pàg. 55: <...> Unterhalt, Versorgung; #3. sumarverk: Cf. Baetke 19874, pàg. 618, només indica: sumar-verk n. Sommerarbeit; )

sumar·viður <m. -viðar, no comptable>:
llenya f per a cremar a l'estiu

sumar·vinna <f. -vinnu, no comptable>:
feina f d'estiu (treball estacional limitat als mesos d'estiu): ♦ vinna sumarvinnu: treballar a l'estiu (es diu esp. dels estudiants durant llurs vacances escolars)

sumbl <n. sumbls, no comptable>:
1. <HIST> sumbl m, reunió de persones durant la qual els assistents hi consumien plegats begudes alcohòliques de manera abundant. El sumbl era, doncs, un banquet alcohòlic, però no pas una orgia o una bacanal. El mot simposi és el que expressa millor el que era un sumbl. Malauradament, en la llengua moderna ha canviat el seu significat. Potser podríem adoptar el llatinisme compotació per dir sumbl en català. Altrament ens veiem obligats a emprar banquet, convit o a adoptar sumbl en català: ◊ saurugligr ok ófáguligr þykkir þeim minn búningr, þvíat ek skreytumz lítt í sumblin ok virði ek einskis leikarann ok eigi meira steikarann en þorpkarlinn (Rómverja saga 1860, p. 302 - Sordidum me et incultis moribus aiunt, quia parum scite conuiuium exorno neque histrionem ullum neque pluris preti coquum quam uilicum habeo - Joaquim Icart 1964:103 “diuen que sóc roí i de rudes costums perquè no sé disposar prou elegantment un banquet, i no tinc cap histrió ni cap cuiner que m'hagi costat més car que un encarregat de granja”): el meu abillament els sembla brut i groller car m'abillo poc als banquets i de cap manera valoro el ministrer i [valoro] el cuiner no pas més que el vilatà (vocabulari: #1. einskis: Cf. Baetke 19874, pàg. 112: enskis, engis (gen.sg.) ganz u. gar nicht; #2. skreytumz: en Baetke 19874, pàg. 565 no esmenta pas la conjugació mitjana del verb skreyta ‘ornar -adornar, exornar-, decorar; la forma skreytumz equival a la moderna skreytist; curiosament, en Noreen 1970⁵:369 només indica com a terminació mitjana de la primera persona del singular del present d'indicatiu -om(k), -um(k)); ◊ kostaðu hins að hesti ǁ haldir fast og skjaldi. ǁ Koma mun ór við eyra ǁ yðr bráðlega hnyðja. ǁ Segðu aldregi síðan ǁ þóttú sjö um dag fregnir, ǁ (kemba skaltu of kúlu,) ǁ kumlabrjótr, frá sumbli (Kormáks saga): mira de mantenir agafats fermament el teu cavall i el teu escut. La [meva] clava prest endevinarà la teva orella. No tornis a parlar mai més d'un banquet [de noces], ni encara que en sentis a parlar de set en un dia, [altrament], violador de tombes, pentinaràs bonys (resolució dels hipèrbatons segons en Finnur Jónsson, Skjaldedigtning BI 74: kosta hins, at haldir fast hesti ok sjaldi; koma mun ór hnyðja bráðliga við eyra yðr; seg þú aldrigi síðan frá sumbli, kumblabrjótr, þótt fregnir sjau of dag; skalt kemba of kúlu ) sørg for, at du sikkert beholder din hest og dit skjold; min træhammer vil snart berøre dit øre; fortæl aldrig herefter om et gilde (bryllup),gravhöjbryder, selv om du erfarer syv om dagen; du skal komme til at rede dit hår over en bule); ◊ baugeið Óðinn ǀ hygg ec at unnit hafi, ǁ hvat scal hans trygðom trúa? ǁ Suttung svikinn ǀ hann lét sumbli frá ǁ oc grœtta Gunnlǫðo (Hávamál 110): crec que l'Odin va jurar sobre l'anell (en casar-se amb la Gunnlǫð?). Qui podrà ara refiar-se dels seus juraments de fidelitat? En deixar el convit [de noces], va deixar rere seu un Suttungr traït i una Gunnlǫð banyada en llàgrimes; ◊ "Ǫl heitir með mǫnnom, ǀ enn með ásom biórr, ǁ kalla veig vanir, ǁ hreinalǫg iǫtnar, ǀ enn í helio miǫð, ǁ kalla sumbl Suttungs synir" (Alvíssmál 34): [la cervesa] entre els homes es diu ǫl però entre els ansos bjórr; els vanis l'anomenen veig, els ètuns hreinilǫgr. Als inferns en diuen mjǫðr. Els fills d'en Suttungr l'anomenen sumbl; ◊ ár valtívar ǀ veiðar námo, ǁ oc sumblsamir, ǀ áðr saðir yrði; ǁ hristo teina ǀ oc á hlaut sá, ǁ fundo þeir at Ægis ǀ ørkost hvera.
Sat bergbúi, ǀ barnteitr, fyrir, ǁ miǫc glícr megi ǀ miscorblinda; ǁ leit í augo ǀ Yggs barn í þrá: ǁ "Þú scalt ásom ǀ opt sumbl gøra" (Hymiskviða 1-2): 1. En els temps de l'antigor els déus dels morts en batalla prenien les preses caçades[, les rostien i menjaven, però] abans que n'estiguessin plens tenien ganes de beure cervesa. [Un dia,] sacsaren les varetes i llegiren les sorts: trobaren que a ca l'Ægir hi havia una gran abundor [de begudes i menjar]. 2. El bergbuó seia a llur davant content com un infant, molt semblant al fill d'en Miskurblindi. El plançó de l'Yggr el va mirar als ulls amb porfídia [i li va dir]: ‘[A partir d'ara] als ansos els prepararàs sovint banquets’ (aparentment, aquestes dues primeres estrofes de la Hymiskviða ens informen de l'origen mític dels sumbl: originàriament, els déus caçaven, però amb el rostit totsol que feien amb les preses capturades no en tenien prou: necessitaven acompanyar-lo de cervesa i med. Tiraren les sorts i descobriren que el bergbuó Ægir tenia prou abundor de menjar i provisions per fer-los prou cervesa, med i rostit per a tots ells. El primer déu que arribà a cal bergbuó -o el déu que hi va com a enviat dels altres déus- fou en Tor, el qual anuncià al bergbuó Ægir que, a partir d'aleshores, hauria de preparar sovint sumbls als déus; vocabulari: #1. nema veiðar: Cf. Kuhn 1968³, pàg. 151: nema veiðar jagdbeute machen (Hym. 1); #2. teinn: Cf. Kuhn 1968³, pàg. 202: teinn <...> losstab (Hym. 1); #3. ørkostr: Cf. Kuhn 1968³, pàg. 235: reiche auswahl (? - Hym. 1); #4. hverr: Cf. Kuhn 1968³, pàg. 106: kessel. En la meva traducció no segueixo aquesta interpretació, traduint per exemple una gran varietat de calderons, ja que considero vàlida l'objecció que en Franz Rolf Schröder formula a aquesta interpretació del passatge. Efectivament, en Franz Rolf Schröder, en el seu article «Das Hymirlied - zur Frage verblasster Mythen in den Götterliedern der Edda», Arkiv for Nordisk Filologi 17 (1940), pàgs. 1-40, aquí pàg. 3, objecta, amb molta de raó, que: ǫrkost hverian (1,8) lese ich mit Sophus Bugge, worauf die handschriftliche Überlieferung: hvera R, hveria A weist; die Lesart von R: ørkost hvera, d.h. »Überfluss an Kesseln,« dahin zu deuten, dass Ägir (zwar) viele Kessel habe, aber keinen, der zur Bierbereitung gross genug wäre ist mit Einsicht ganz abwegig. En aquest mateix lloc citat, ell hi tradueix el sintagma ørkost hveria com a jeglicher Überfluss; #5. bergbúi: aquest bergbuó ha d'ésser de precís l'Ægir; #6. miskorblindi, Miskorblindi: Cf. Kuhn 1968³, pàg. 142: miscor-blindi m (Hym. 2) ist unerklärt, viell. ein name mǫgr (sohn) miscorblinda bezeichnet einen riesen; si aquest ‘bergbuó semblant a l'infant d'en Miskurblindi’ és l'infant d'en Miskurblindi mateix, és a dir, l'Ægir, llavors Miskurblindi ha d'ésser un nom parlant, epítet de l'ètun Fornjótr, pare de l'Ægir. El significat d'aquest nom, emperò, no s'ha explicat encara satisfactòriament. En Franz Rolf Schröder, en el seu article «Das Hymirlied - zur Frage verblasster Mythen in den Götterliedern der Edda», Arkiv for Nordisk Filologi 17 (1940), pàgs. 1-40, aquí pàg. 3, tradueix el vers com a »ein wahrer echter Sohn des Miskorblindi« i rebutja indirectament la proposta formulada el mateix any pen Siegfried Gutenbrunner a »Eddica«, Zeitschrift für deutsches Altertum und deutsche Literatur 77 (1940), 12-25, ja que, si bé esmenta que en Gutenbrunner l'ha feta, ni diu en què consisteix ni l'accepta pas en la seva traducció. En Siegfried Gutenbrunner interpreta aquest nom parlant com a Bierbrauer, Maischenbereiter. Pàg. 14: Wenn der Ausdruck miǫk glíkr megi Miskorblinda mehr sein soll als bloße dichterische Bezeichnung Aegirs, dann muß er ihn als Sohn eines berühmten Bierbrauers hinstellen. Zu dieser Vermutung paßt der Name Miskorblindi, falls man sein erstes Glied Miskor- als Gen. Sing. eines zu mhd. meisch ‘Maische’ gehörigen und gleichbedeutenden *miska auffaßt. Dazu wurde als zweites Glied *-blendi ‘Mischer’ (mit -e- zu aisl. blanda ‘mischen’) stimmen, so daß *Miskorblindi derjenige wàre, der die Maische bereitet. Man braucht jedoch das überlieferte Miskorblinda darum keineswegs in -blenda zu verbessern, weil durch blindr ‘blind’ ja auch die Ablautstufe -e- > -i- belegt ist. Die Grundbedeutung, von der blanda und blindr ausgehen, hegt wohl in lit. blandùs ‘bündig (von der Suppe), trübe, dunkel werdend (vom Abend)’ vor, vgl. lett. blendu ‘sehe undeutlich’. Wenn der Stamm blind- in Miskorblindi noch den Sinn ‘mischen’ hat, dann muß der Name allerdings sehr alt sein, und es überrascht nicht, daß das erste Glied ein sonst nicht belegtes Wort für ‘Maische’ ist. Daß der Vater des Aegir einen Namen trägt, der ans Bierbrauen anknüpft, erinnert an den Namen des Gottes Kvasir, der zu slav. kvas ‘fermentum’ gehört und eine uralte Art, Bier aus Wurzeln zu bereiten, bei den Germanen bezeugt (s. Much, die Germania 221). En Jan de Vries 1977²:388 fa: miskorblindi m.BN. (poet.) Dunkel. Nach Gutenbrunner, ZfdA 77, 1940. 13-14 viell. zu mhd. meisch ‘maische’, und blendi ‘mischer’, also ‘der die maische bereitet’? oder nach Sturtevant PMLA 66, 1951, 282 < *mis-skor = ‘hässlich’. Andere denken an verschreibung für Mistorblindi (s. Boer, Edda-Komm. 90); #7. þrá: Cf. Kuhn 1968³, pàg. 242: <...> trotz (Hym. 2); í þrá, per tant = trotzig; #8. Yggs barn: el déu Þórr; ); ◊ Loki qvað:
"Inn scal ganga ǀ Ægis hallir í, ǁ á þat sumbl at siá; ǁ iǫll oc áfo ǀ fœri ec ása sonom, ǁ oc blend ec þeim svá meini miǫð."
Eldir qvað:
"Veiztu, ef þú inn gengr ǀ Ægis hallir í, ǁ á þat sumbl at siá, ǁ hrópi oc rógi ǀ ef þú eyss á holl regin: ǁ á þér muno þau þerra þat": en Loki va dir: “Entraré dins el palau de l'Ægir a veure el banquet. Portaré afront i odi als fills dels ansos i els barrejaré així dany amb el med”. L'Eldir li va dir: “saps què? si entres dins el palau de l'Ægir per veure el banquet i aboques retrets i calúmnies sobre els nobles déus, és en tu que ells se'ls torcaran”:; ◊ hví þegit ér svá, ǀ þrungin goð, ǁ at þér mæla né megoð? ǁ sessa oc staði ǀ velið mér sumbli at, ǁ eða heitið mic heðan!" ǁ
Bragi qvað:
"Sessa oc staði ǀ velia þér sumbli at ǁ æsir aldregi, ǁ þvíat æsir vito, ǀ hveim þeir alda scolo ǁ gambansumbl um geta": per què calleu, déus tan inflats [d'arrogància] que no podeu pas parlar? Trieu-me un lloc i un seient al banquet o maneu-me que me'n vagi d'aquí!” En Bragi li va dir: “Els ansos mai no et triaran un lloc i un seient al banquet, car els ansos saben a quin dels nascuts han de procurar un opípar banquet” (vocabulari: #1. aldir: Cf. Kuhn 1968², pàg. 14: aldir f.pl. menschen; tanmateix, aquest substantiu, aplicat aquí als déus, no pot pas tenir aquest significat. D'aquí la meva traducció; #2. geta: Cf. Kuhn 1968², pàg. 74: <...> geta e-m e-t einem (anderen) etw. verschaffen oder bereiten (Ls. 8 <...>); #3. gambansumbl: Cf. Kuhn 1968², pàg. 70: gamban-sumbl n. großes (?) gelage (oder zaubertrunk ? - Ls. 8). En la traducció, atorgo al prefixoide gamban- el significat groß, gewaltig; #4. þrunginn: Cf. Kuhn 1968², pàg. 243: þrungin goð (von hochmut ?) geschwollene götter (Ls. 7)); ◊ ǫl gørðir þú, Ægir, ǀ enn þú aldri munt ǁ síðan sumbl um gøra; ǁ eiga þín ǫll, ǀ er hér inni er, ǁ leiki yfir logi, ǁ oc brenni þér á baki!" (Lokasenna 65): Ægir, has preparat la cervesa (= el banquet), però mai més no tornaràs a preparar un banquet. Que les flames juguin sobre totes les teves pertinences que hi ha aquí dedins i et cremin l'esquena!; ◊ Hjoggum vér með hjǫrvi. ǁ Hitt hlœgir mik, jafnan ǁ at Baldrs fǫður bekki ǁ búna veitk at sumblum. ǁ Drekkum bjór af bragði ǁ ór bjúgviðum hausa; ǁ sýtir-a drengr við dauða ǁ dýrs at Fjǫlnis húsum; ǁ eigi kømk með æðru ǁ orð til Viðris hallar (Krákumál 25): Colpírem amb l'espasa. Em fa estar rialler saber que a cal pare d'en Baldr [= al Valhal·la] els bancs són sempre preparats per al banquet. Ben prest [hi] beurem cervesa dels arbres torts dels caps [els arbres torts dels caps = banyes]. Als estatges del magnífic Fjǫlnir [= Odin] el guerrer no es plany pas de la mort. No entraré pas a la hǫll d'en Viðrir [= Odin; la hǫll d'en Viðrir = el valhal·la] amb el retret d'haver tingut por; ♦ sitja að sumbli: banquetejar, menjar plegats [en un banquet] (en realitat, seure en una compotació); ◊ Óðinn qvað:
"Rístu þá, Víðarr, oc lát úlfs fǫður ǁ sitia sumbli at, ǁ síðr oss Loki qveði lastastǫfom ǁ Ægis hǫllo í": l'Odin va dir: “Víðarr, aixeca't doncs i deixa que el pare del llop [Fenrir] segui al banquet a fi que en Loki no ens adreci paraules de blasme dins el palau de l'Ægir!” (vocabulari: #1. lastastafir: Cf. Kuhn 1968², pàg. 123: lasta-stafir m.pl. schmäh-, tadelworte (Ls. 10, 16 u. 18); ); ◊ sestu ekki til borðs með giftri konu, sit eigi með henni að sumbli (συμβολοκοπεῖν, καὶ μὴ συμβολοκοπήσῃς μετ’ αὐτῆς ἐν οἴνῳ), þú gætir hrifist af henni og það mun valda þér válegum dauða: no t'asseguis mai a taula amb una dona casada, i no seguis pas amb ella a un banquet: podries restar encisat d'ella i això et serà causa d'una mort terrible; ◊ „Því at eign eingi ǁ of jafnazt fær ǁ lamb-á við ǁ með lýða kindum; ǁ æ skal sitja ǁ at sumblum várum (ἡ δαίτη -αίτης | παρεῖναι ἐν δαίτῃσι[ν], αἰεὶ δ᾽ ἐν δαίτῃσι καὶ εἰλαπίνῃσι παρέσται), ǁ ok veizlum völdum (ἡ ἡ εἰλαπίνη -ίνης | παρεῖναι ἐν εἰλαπίνῃσι[ν], αἰεὶ δ᾽ ἐν δαίτῃσι καὶ εἰλαπίνῃσι παρέσται), ǁ í vina skauti“: car cap propietat no pot igualar una ovella anyellera entre els fills dels homes. Sempre seurà als nostres banquets i grans festes, en el si dels amics; ◊ “Sá skal ok ávallt ǁ upp frá þessu ǁ seggr at sumblum ǁ sitja (μεταδαίνυσθαι, αἰεὶ δ' αὖθ' ἥμιν μεταδαίσεται) með oss; ǁ munu vèr eingum ǁ öðrum leyfa ǁ brautíngja, at biðja ǁ beina í höllu”: aquest baró també podrà seure amb nosaltres als banquets a partir d'ara; [i] a cap altre captaire no li permetrem que capti al palau
2. (ölföng) begudes espirituoses (begudes alcohòliques): ♦ mærr simblir sumbls: el famós bevedor de cervesa = l'ètun; ◊ vel hafið yðrum eykjum ǁ aptr, Þrívalda, haldit ǁ simbli sumbls of mærum, ǁ sundrkljúfr níu hǫfða (Skáldskaparmál vísa 52 = Bragi inn gamli Boddason, fragment 3): tallador dels nou caps d'en Þrívaldi, bé heu retingut les vostres bísties de tir (= els teus dos bocs, en Tanngrisnir i en Tanngnjóstur) de sobre ~ de davant (?) el famós bevedor de cervesa (?) (vocabulari: #1. sundrkljúfr níu hǫfða Þrívalda: el tallador dels nou caps d'en Þrívaldi = el déu Tor; #2. eykir yðrir: les vostres bísties de tir, és a dir, els dos bocs Tanngrisnir i Tanngnjóstr; #3. simblir: Cf. en Þorleifur Jónsson, Edda Snorra Sturlusonar, 1875, pàg. 247: sumbl (es: symbel; fhþ sumbal) samdrykkja; simblir sá sem drekkr; sumbls simblir, drykkjurútr, hér: Hrungnir; #4. of: en Þorleifur Jónsson, Edda Snorra Sturlusonar, 1875, pàg. 247, no entra en la qüestió si of és preposició o partícula expletiva, ni en el significat últim del vers); ♦ Jólna sumbl: la cervesa dels déus = el med de la poesia = el poema; ◊ Jólna sumbl ǁ enn vér gǫ́tum ǁ stillis lof ǁ sem steina brú (Skáldskaparmál vísa 241 = Eyvindr skáldaspillir, Háleygjatal, 13): hem tornat a fer de nou la cervesa dels déus (=he tornat a fer el med de la poesia = he tornat a compondre un poema), una llaor al [nostre] iarl, [que restarà ferma] com un pont de pedra

sumbla <sumbla ~ sumblum | sumblaði ~ sumbluðum | sumblað>:
beure en grup: ♦ sumbla með e-m: beure amb un grup de gent

sumbl·ekla <f. -eklu, no comptable>:
(ölskortur) manca f de cervesa: ◊ sǫgðuð sverri flagða ǁ sumbleklu ér, kumbla, ǁ því telk, brjótr, þars blétuð, ǁ bragðvísan þik, dísir; ǁ leynduð alls til illa ǁ ókunna þér runna, ǁ illt hafið bragð of brugðit, ǁ Bárøðr, hugar fári (Egill, Lausavísa 2): has dit a l'enemic dels flagðs que mancava cervesa quan ofrenaves a les dísir, per això, violador de tombes, t'anomeno pèrfid! Bárøðr, has amagat molt malament les teves males intencions a uns homes que t'eren desconeguts. Ha estat una mala jugada! (resolució dels hipèrbatons: ér sǫgðuð sverri flagða sumbleklu, þars blétuð dísir, því telk þik, kumblabrjótr, bragðvísan. Leynduð hugarfári alls illa til þér ókunna runna; hafið of brugðit illt bragð, Bárøðr; vocabulari: #1. sverrir: Cf. Sveinbjörn Egilsson/Finnur Jónsson 1931², pàg. 553: sverrir, m, modstander, fjende; #2. flagð: Cf. Kuhn 1968², pàg. 57: flagð n. weibl. dämon, hexe <...>; l'enemic dels flagðs és el propi Egill; #3. sumblekla: Cf. Sveinbjörn Egilsson/Finnur Jónsson 1931², pàg. 545: sumblekla, f, mangel på drik, segja sumbleklu Eg Lv 2; #4. kumblabrjótr: Cf. Sveinbjörn Egilsson/Finnur Jónsson 1931², pàg. 348: kumbla brjótr, opbryder af gravhöje, ringeagtende kenning <...>; #5. bragðvíss: Cf. Sveinbjörn Egilsson/Finnur Jónsson 1931², pàg. 59: bragðvíss, adj, som forstår sig på rask handling, Pl 53, og mulig Haustl 5 (om Tjasse), men her dog snarere ‘listig’, som Eg Lv 2; #6. Bárøðr: variant arcaica de: Bárðr, andrònim; #7. runnr: Cf. Sveinbjörn Egilsson/Finnur Jónsson 1931², pàg. 472: runnr, ruðr, <...> 2) (enkelt) træ, hyppigt i kenninger for ‘mand, kriger’ <...>; #8. alls: Cf. Kuhn 1968², pàg. 15: alls <...> adv. ganz, sehr; )

summa <f. summu, summur. Gen. pl.: summa>:
1. (samtala & fjárupphæð) suma f (addició & quantitat de diners)
2. (ágrip) summa f (recopilació de coneixements, esp. teològics i filosòfics)

sum·part <adv.>:
1. (í vissu tilliti, að vissu leyti) d'alguna manera (en certa manera)
2. (að nokkru leyti, að hluta til) en part (parcialment): ♦ sumpart... sumpart...: treballar a l'estiu (es diu esp. dels estudiants durant llurs vacances escolars)

sum·partinn <adv.>:
variant de → sumpart ‘d'alguna manera; en part, parcialment’

sumra <sumrar | sumraði | sumrað>:
anar-se acostant l'estiu: ◊ eptir þessa veizlu fór Sveinn konungr fjǫlmennr um ríki sitt ok svá drottning. Þar er ok biskup í ferð ok lærðir menn, því at Sveinn konungr lætr kristna landit ok ǫll þau ríki, sem drottning hafði áðr stjórnat. En er sumra tók ok svá hafði megnast kraptr guðligrar miskunnar í því landi, at þat var allt alkristit orðit, þá vildi Sveinn konungr ok hans fǫruneyti búa ferð sína heim til Svíþjóðar ok láta vita frændr sína sannendi um hans ferð. En er drottning varð vǫr þessarar ætlanar, þá bað hún, at hann sendi lið sitt heim, en hann sæti kyrr sjálfr: després d'aquest banquet [de noces], el rei Sveinn i també la reina, acompanyats d'un gran seguici, recorregueren llur regne. En aquest viatge també hi va prendre part el bisbe i els clergues, car el rei Sveinn feia cristianitzar aquella terra i tots els països que havia governat la reina abans [de casar-se amb ell]. I quan va començar a arribar l'estiu i la força de la divina misericòrdia havia tornat forta en aquella terra de manera que tota ella havia esdevingut cristiana, el rei Sveinn, i els seus companys, va voler preparar el seu viatge de tornada a la Gran Suècia i fer saber als seus parents la veritat del seu viatge. Però quan la reina va saber aquest pla, li va pregar que enviés de tornada a casa la seva host, però que ell no es mogués de la seva vora; ♦ nú sumrar: ja s'acosta l'estiu

sumrungur <m. sumrungs, sumrungar>:
1. <HIST> sumrungur m, jornaler (o: temporer) estiuenc, treballador m d'estiu, home que es llogava als masos per treballar-hi a l'estiu: ◊ nokkuru síðar fór sótt mikil yfir héruð. Þess er getið að einn hvern aftan kom í Hvamm sá maður er kominn var utan af Snjáfellsnesi en áður úr Borgarfirði. Hann var sumrungur einn (SS I, cap. 67, pàg. 82): una mica després, hi hagué una gran epidèmia per aquelles regions. Hom esmenta que un vespre va arribar a Hvammur un home procedent del cap de Snjáfellsnes i, abans d'això, del fiord de Borgarfjörður. Era un jornaler d'estiu; ◊ um morguninn var samkoma á Grund. Voru þar þá sögð tíðindin. Þar kom Gunnar kumbi og bar á sig víg Hafurs. Sighvatur hafði mjög í fleymingi og kallaði sumrungana ódæla og ekki ráðlegt að halda kaupi þeirra. Gunnar var í umsjá Halldóru það er eftir var föstunnar. En hann týndist um vorið er þeir Sighvatur fóru úr Grímsey (SS I, cap. 193, pàg. 275): l’endemà al matí hi hagué una reunió a Grund, durant la qual es feu saber la nova (de l'assassinat d'en Hafur el vespre anterior; ). En Gunnar kumbi hi anà i hi va reconèixer haver comès l'assassinat d'en Hafur. En Sighvatur féu gran burla dient que els temporers d'estiu eren difícils de menar i que no era gens assenyat de retenir-los els sous. En Gunnar restà sota la protecció de la Halldóra el que restava de quaresma i s'anegà per la primavera, quan en Sighvatur i els seus homes abandonaren l'illa de Grímsey (vocabulari: #1. hafa í fleymingi [um] e-ð: Cf. Baetke 19874, pàg. 146: <...> hafa í fleymingi e-t, um e-t über etwas spotten, seinen Spott mit etwas treiben; hafa e-t í fleymingi við e-n jmd. e. Sache wegen verspotten; #2. ódæll: Cf. Baetke 19874, pàg. 453: <...> schwierig im Umgang, unverträglich, unfügsam; )
2. (lamb) que té un estiu (animal domèstic i, esp., anyell, que ha superat un estiu de vida): ◊ kattbelgir af fressum gǫmlum tveir fyrir eyri. Af sumrungum þrír fyrir eyri — Pelles felinae, felium marium et adultorum duo, corum uero, qui per aestiuum tempus tantum uixerunt tres, unciam efficiunt (Oca cendrosa I, p. 501: 85. Kapítuli, titulus LXXXV: ‘Of fjárlag manna - de bonorum taxa inter ciues’): dues pells de gats mascles vells, [valen] un eyrir [d'argent], tres [pells] de gats que tinguin un estiu [valen] un eyrir [d'argent] (vocabulari: #1. sumrungur: Cf. Baetke 19874, pàg. 618: <...> Tier, das einen Sommer alt ist; en el mateix sentit que l'Schlegel 1829: qui per aestiuum tempus tantum uixerunt)

sum·sé <adv.>:
així doncs, per consegüent, com si

sums·kostar <adv.. Modernament s'escriu amb els constituents no aglutinats: sums kostar>:
parcialment, en part: ♦ sumskostar... sumskostar...: en part... en part...

sums·staðar <adv.>:
ça i lla, ací i allà, en alguns indrets

sumur, sum, sumt <pron.>:
algun -a, una part: ♦ að sumu leyti: en part; en cert[s] aspecte[s], en cert sentit; ♦ eins og sumra er siður (o: háttur): com solen fer alguns, com alguns han pres per costum; ♦ sum barnanna: alguns dels nens, uns quants dels nens; ♦ sumir, sumar, sum: alguns -unes, uns quants unes quantes; ♦ sumir hverjir, sumar hverjar, sum hver: alguns -unes, uns quants -antes; ♦ sumir... aðrir...: uns... els altres...; ♦ sumir... sumir...: alguns... alguns..., uns... uns...; ♦ sums kostar: en part; ♦ sums staðar: ça i lla, en algun[s] lloc[s] (o: indrets); ♦ sumt af þessu: alguna cosa d'això; ♦ sumt er ágætt: una part és excel·lent; ♦ sumt er betur látið ósagt: algunes coses és millor no dir-les; ♦ sumt fólk: algunes persones; ♦ það er allt og sumt: això és tot; ♦ það gekk sumt eftir sem hann sagði: alguna cosa del que havia dit s'ha complerta

sund¹ <n. sunds, sund>:
1. (mjótt, þröngt) estret m, <LIT> freu m (braç d'aigua estret): ♦ Bosporussund: l'Estret del Bòsfor; ♦ Dardanellasund: l'Estret dels Dardanels; ♦ Gíbraltarsund: l'Estret de Gibraltar; ♦ Hellusund: l'Estret de l'Hel·lespont; ♦ Messínasund: l'Estret de Messina; ♦ <†> Njörvasund: l'Estret de Gibraltar; ♦ <†> Nörvasund: l'Estret de Gibraltar; ♦ nú eru öll sund lokuð (o: lokin): <LOC FIG> ja no queda cap sortida; ja no hi ha sortides (ja no hi ha cap mena d'esperança per a sortir del malpàs)
2. (breitt) canal m (braç d'aigua ample): ♦ Ermarsund: el Canal de la Mànega; ♦ Otrantósund: el Canal d'Òtranto
3. (mjó gata) carreró m (carrer estret)
4. (millibil) petita distància (petit espai entre dues persones o coses): ◊ skiptust þeir þá fám höggum við áður en Gísli kastaði vopnunum og hefir á rás undan út með fjallinu. Grettir gefur honum tóm til að kasta því sem honum líkar og í hvert sinn er Gísli sér ráðrúm til kastaði hann einhverju klæði. Fór Grettir aldrei harðara eftir en sund var í milli þeirra. Allt hljóp Gísli út yfir fjallið og svo um þveran Kaldárdal og svo um Áslaugarhlíð og fyrir ofan Kolbeinsstaði og svo út í Borgarhraun. Þá var Gísli í línklæðum einum og gerðist nú ákaflega móður. Grettir fór eftir og var jafnan í hendingu með þeim. Hann reif þá upp hríslu mikla. En Gísli létti eigi fyrr en hann kom út að Haffjarðará. Hún var gengin upp og ill yfirferðar. Gísli ætlaði þegar út á ána. Grettir snaraði þá eftir honum og greip hann og kenndi þá aflsmunar: després d'aquestes paraules només intercanviaren uns pocs cops d'espasa més: en Gísli va llençar les seves armes i va tocar el dós corrent al llarg de la muntanya. En Grettir li va donar temps perquè llencés el que li vingués de gust, i cada vegada que en Gísli veia que tenia prou temps per fer-ho (que en tenia l'ocasió), llençava alguna peça de roba. En Grettir li corria sempre al darrere a una velocitat que permetés que hi hagués una petita distància entre ells dos. En Gísli va córrer tota la tirada fins a acabar la muntanya i després ho va continuar fent per travessar la vall de Kaldárdalur i el raiguer d'Áslaugarhlíð. Va passar per la part de dalt del mas de Kolbeinsstaðir i va continuar corrent fins que va entrar al Borgarhraun. En aquells moments, en Gísli ja només portava la roba interior i estava terriblement esgotat. En Grettir l'empaitava i sempre hi havia una distància entre ells dos que un quedava a l'abast de la mà de l'altre. Llavors, en Grettir va arrencar un gran arbust. En Gísli no va alleugerir la seva marxa fins a arribar al riu de Haffjarðará. El riu portava crescuda i era difícil de passar. En Gísli va voler ficar-se immediatament dins el riu. En Grettir aleshores s'hi va abalançar al damunt i el va agraponar i llavors es va palesar la diferçcia de força que hi havia entre un i l'altre

sund² <n. sunds, sund>:
1. (sundvegalengd) tirada feta nedant (distància recorreguda tot nedant): ♦ tvöhundruð metra sund: una tirada de dos-cents metres nedant, quatre piscines nedant
2. (það að synda & ESPORT) natació f (acció de nedar & ESPORT): ◊ þótt hann teygi út hendurnar í forinni (בְּמֵי מַדְמֵנָה) eins og sundmaður (ha- ɕɔˈħɛh ~ הַ- שֹׂחֶה: ka-ʔăˈʃɛr ʝəφāˈrēɕ ha-ɕɕɔˈħɛh, כַּאֲשֶׁר יְפָרֵשׂ הַשֹּׂחֶה) gerir á sundi (ɕāˈħāh ~ שָׂחָה: li-ɕəˈħōθ, לִשְׂחוֹת) mun Drottinn lægja hroka hans þrátt fyrir fálm handa hans: encara que estengui les mans a [la bassa de]l fang com ho fa un nedador nedant, Jahvè abatrà el seu orgull malgrat el palpeig de les seves mans; ♦ fara í sund: anar a nedar; ♦ stinga sér til sunds: ficar-se a l'aigua pegant un capfico, pegar un capfico; ♦ sækja sundið fast: nedar vigorosament; ♦ ætlarðu í sund eftir vinnu?: aniràs a nedar a la sortida del treball?; ♦ → baksund “[estil m] esquena f”; ♦ → bringsund “braça f”; ♦ → flugsund “[estil m] papallona f”; ♦ → skriðsund “crol m”

Sunda·höfn <f. -hafnar, no comptable>:
Sundahöfn f

sund·belti <n. -beltis, -belti>:
cinturó m de natació, cinturó flotador

sund·bolur <m. -bols, -bolir>:
vestit m de bany, banyador m, traje m de banyo (Bal., cast. col·l., ekki ritm./no lit.) (de dona)

sund·buxur f.pl -buxna>:
pantalons m.pl de bany, calçons m.pl de bany (Bal.) (d'home)

sund·félag <n. -félags, -félög>:
club m de natació

sund·fimi <f. -fimi, no comptable>:
natació f (habilitat com a nedador & art natatària): ◊ svá bar til einn dag, at þeir brœðr váru á landi ok skemmtu sér, at þeir reikuðu um stóran skóg skammt frá ánni Rín. Þeir hitta á eitt stórt rjóðr. Í rjóðrinu var eitt stórt stǫðuvatn ok þar í margir vænir hólmar. Þenna dag var mikill sólarhiti. Þá frétti Hálfdan bróður sinn Vilhjálm, hvárt hann vildi eigi á sund fara ok neyta sinnar listar ok sundfimi ok leggjast í hólma þessa og vita, hvat í þeim væri. En Vilhjálmr segist þess albúinn. Tóku nú sín sundklæði ok svima frá landi ok [p. 31] lǫgðust í hólmana ok fundu þar alls kyns aldini, egg ok fugl. En er þeir hǫfðu þar skemmt sér sem þeim líkaði, snúa (svima) þeir at landi ok ganga undir eitt stórt tré, er stóð með miklum blóma, ok dreifðust lauf ok limar þess víða. Þar settust þeir niðr ok fóru af sínum sundklæðum ok ætla nú at klæðast sínum vildarbúningi: un dia es va esdevenir que els dos germans havien desembarcat i eren a terra i es divertien passejant per un gran bosc a curta distància del riu Rin. Varen topar amb una gran clariana. Dins la clariana hi havia un gran llac en el qual hi havia mants jolius illots. Aquell dia feia molta de calor. Aleshores en Hálfdann va demanar a son germà en Vilhjálmr si li agradaria nedar emprant la seva tècnica i habilitat natatòries i arribar nedant a aquells illots per saber què hi havia. En Vilhjálmur li va dir que hi estava totalment disposat. Llavors es varen posar els seus banyadors i nedaren de la vorera del llac fins als illots on hi trobaren tota mena de fruits, ous i ocells. I quan s'hi hagueren divertit tant com els abellia, tornaren nedant a la vorera de la clariana i s'hi posaren sota un gran arbre que es dreçava amb gran esponera, i les seves branques i fullatge s'estenien vastament. Allà és on els dos germans s'assegueren i es llevaren llurs banyadors amb la intenció de posar-s'hi llur roba acostumada (vocabulari: #1. vildarbúningr: En Baetke 19874, pàg. 738, no dóna pas entrada a aquest mot, que és un hàpax legòmenon. Al meu entendre es tracta d'un error de lectura per *sínum vanabúningi ‘llur roba acostumada, llur vestit acostumat’; a l’Stjórn, cap. 330, pág. 599⁶ hi surt un mot que, aparentment si més no, n'hauria d'ésser un sinónim: vildarklæði ‘vestit o roba de luxe’: þá gengu hans menn fyrir hann ok sǫgðu svá: „Herra, þat hefir verit almæli allar stundir, at konungar Gyðinga sé mjúkir ok miskunnsamir við sína úvini, þegar þeir gefaz upp ok veita þeim lotning. Nú þá leggjum niðr vápn ok vildarklæði, en skrýðumz herfiligum hárklæðum ok vefjum vár hǫfuð fátœkligum bǫndum. Fǫrum svá til fundar við konung Ísraels ok biðjum hann griða. Kann vera at hann gefi oss lík ok limar, ef vér gǫngum á hans vald viljandi“. El text llatí subjacent (I Reis 20:31) fa: Dixeruntque ei servi sui: Ecce, audivimus quod reges domus Israel clementes sint: ponamus itaque saccos in lumbis nostris, et funiculos in capitibus nostris, et egrediamur ad regem Israel: forsitan salvabit animas nostras. És obvi que el text de la Vulgata no presenta un equivalent llatí del mot vildarklæði, però en el text norrè, aquest mot hi representa el contrari de l'humil hárklæði i, doncs, és lícit de pensar que som davant un sinònim de skrúðklæði ‘Kleider aus kostbarem Tuch, Prachtgewänder’ (Baetke 19874, pàg. 565). Aquest significat, emperò, no escau pas al mot vildarbúningr del nostre text, ja que no és lògic que ningú vulgui posar-se uns abillaments sumptuosos al bell mig d'un bosc. Per aquesta raó crec que som davant una lliçó errònia i tradueixo segons la meva conjectura, formulada una mica més amunt); ♦ samhæfð sundfimi: natació artística (o: sincronitzada)

sund·fimur, -fim, -fimt <adj.>:
hàbil nedant

sund·fit <f. -fitjar, -fitjar>:
membrana natatòria

sund·fugl <m. -fugls, -fuglar>:
ocell palmípede

sund·fætla <f. -fætlu, -fætlur. Gen. pl.: -fætlna>:
crustaci nedador (designació genèrica dels crustacis decàpodes que es mouen principalment mitjançant la natació com ara les gambes, els llagostins i els carideus)

sund·föt <n.pl -fata>:
vestit m de bany, banyador m

sund·gleraugu <n.pl -gleraugna>:
ulleres f.pl de natació

sund·handknattleikur <m. -handknattleiks, -handknattleikar>:
variant obsoleta per → sundknattleikur ‘waterpolo’ m

sund·hetta <f. -hettu, -hettur. Gen. pl.: -hetta>:
casquet m de natació

sund·höll <f. -hallar, -hallir>:
piscina [municipal] [coberta] climatitzada (→ innisundlaug)

sund·íþrótt <f. -íþróttar, -íþróttir>:
esport m de natació: ♦ sundíþróttir: [esports m.pl de] natació f

sund·kennari <m. -kennara, -kennarar>:
professor m de natació, professora f de natació

sund·kennsla <f. -kennslu, no comptable>:
classe[s] f[.pl] de natació, curset m de natació

sund·keppni <f. -keppni, -keppnir>:
campionat m de natació

sund·knattleikur <m. -knattleiks, -knattleikar>:
<ESPORT> waterpolo m

sund·kona <f. -konu, -konur. Gen. pl.: -kvenna>:
nedadora f

sund·kútur <m. -kúts, -kútar>:
flotador m, salvavides m

sundl <n. sundls, no comptable>:
rodament m de cap, mareig m, vertigen m

sundla <sundlar | sundlaði | sundlað. Verb impers. amb el subjecte lògic en acusatiu>:
tenir un rodament de cap, marejar-se: ♦ mig sundlar: el cap em roda, estic marejat; ◊ Oddr mælti: "Eigi skaltu þetta hugsa, því at þik sundlar, er þú ert ekki vanr at sigla; nú láttu mik upp standa, ok muntu reyna þá, at ek segi satt": l’Oddur li va dir: “No pensis això perquè [el que et passa és que] estàs marejat per tal com no estàs avesat a navegar. Deixa que m'aixequi i et provaré que dic ver”

sund·laug <f. -laugar, -laugar>:
1. <GEN> piscina f: ♦ á þaki byggingarinnar er sundlaug og solbaðsaðstaða: a la terrassa superior de l'edifici hi ha una piscina amb un espai per prendre-hi el sol; ♦ yfirbyggð sundlaug: piscina coberta
2. (almenningssundlaug) piscina f municipal (no privada)

sundlaugar·bar <m. -bars, -barir>:
bar m de la piscina

sundlaugar·gestur <m. -gests, -gestir>:
usuari m de piscina municipal, usuària f de piscina municipal

sundlaugar·vörður <m. -varðar, -verðir>:
vigilant m & f de piscina municipal

sund·maður <m. -manns, -menn>:
nedador m

sundmaga·lím <n. -líms, no comptable>:
<BIOL> extracte m de bufeta natatòria: ♦ sundmagalím úr styrju eða húsblas: isinglass m

sund·magi <m. -maga, -magar>:
<BIOL> bufeta natatòria

sund·meistari <m. -meistara, -meistarar>:
campió m de natació, campiona f de natació

sund·nám <n. -náms, no comptable>:
classe[s] f[.pl] de natació, curset m de natació: ♦ stunda sundnám: fer un curset de natació, anar a classes de natació

sund·námskeið <n. -námskeiðs, -námskeið>:
curset m de natació

sund·pollur <m. -polls, -pollar>:
basseta f per nedar-hi, piscina [petita i] poc fonda

sundra <sundra ~ sundrum | sundraði ~ sundruðum | sundrað ║ e-m ~ e-u>:
1. (sundurskilja) dividir algú ~ una cosa (fragmentar, tallar en parts): ◊ hann vildi sameina það sem sundrað var orðið: va voler unir el que s'havia fragmentat; ◊ rugla, Drottinn, sundra (pāˈlaɣ ~ פָּלַג: balˈlāʕ ʔăδɔˈnāi̯ palˈlaɣ ləʃōˈn-ām, בַּלַּע אֲדֹנָי, פַּלַּג לְשׁוֹנָם) tungum þeirra, því að ég sé kúgun og deilur í borginni: confon, Senyor, i divideix llurs llengües perquè he vist opressió i dissensions a la ciutat
2. (rifta) trencar una cosa (desunir): ♦ sundra hjónabandi: trencar (o: arruïnar) un matrimoni
3. (tvístra) dispersar una cosa (escampar, espargir, disseminar, esparpallar): ◊ fyrir því segir Drottinn, Ísraels Guð, svo um hirðana, sem gæta þjóðar minnar: Þér hafið tvístrað sauðum mínum og sundrað (nāˈδaħ ~ נָדַח: ʔatˈtɛm hăφit͡sɔˈθɛm ʔɛθ־t͡soˈn-ī wa-ttaddiˈħ-ūm wə-ˈloʔ φəqaδətˈtɛm ʔɔˈθ-ām, אַתֶּם הֲפִצֹתֶם אֶת-צֹאנִי וַתַּדִּחוּם, וְלֹא פְקַדְתֶּם אֹתָם) þeim og ekki litið eftir þeim. Sjá, ég skal vitja vonskuverka yðar á yður - segir Drottinn: per això així parla Jahvè, el Déu d'Israel, sobre els pastors que guarden el meu poble: «Vosaltres heu dispersat les meves ovelles i les heu escampades i no n'heu tingut cura. Mireu, jo visitaré (castigaré) en vosaltres les vostres males obres, diu Jahvè»
4. (mola) desintegrar una cosa (dividir un tot en les parts que l'integren)

sundraður, sundruð, sundrað <adj.>:
dividit -ida (separat d'un tot & espars, dispersat): ◊ Ísrael var sundruð (pāˈzar ~ פָּזַר: ɕɛh φəzūˈrāh ʝiɕrāˈʔēl ʔărāˈʝōθ hidˈdīħū, שֶׂה פְזוּרָה יִשְׂרָאֵל, אֲרָיוֹת הִדִּיחוּ) sauðahjörð sem ljón höfðu tvístrað. Fyrst át Assýríukonungur nokkuð af henni en að lokum nagaði Nebúkadresar, konungur í Babýlon, beinin: Israel era una guarda d'ovelles esgarriades (disgregades) que els lleons havien dispersades. Primer el rei d'Assíria en menjà una mica i al final, en Nabucodonosor, el rei de Babilònia, n'ha rosegat els ossos

sundrandi, sundrandi, sundrandi <adj. inv.>:
<RELIG> cismàtic -a

sundrast <sundrast ~ sundrumst | sundraðist ~ sundruðumst | sundrast>:
1. <GEN> dispersar-se: ◊ þannig andvörpuðu menn í borginni. En er Akkear komu til skipanna og Hellusunds, þá dreifðu þeir sér, og fór hverr til síns skips; en Akkilles lét ekki Myrmídóna sundrast (ἀποσκίδνασθαι) hvern til sín, heldur mælti hann til þessara hergjörnu félaga sinna: „Hestfráu (ταχύπωλοι) Myrmídónar, þér hinir tryggu félagar mínir, vér skulum enn ekki leysa hina einhæfðu (μώνυχας) hesta frá kerrunum, heldur skulum vér fara nær með hestana og vagnana, og gráta Patróklus, því það er sá heiður, er dánir menn njóta. En er vér höfum svalað oss á hinum fagnaðarlausa harmi, munum vér beita hestunum frá og taka hér allir náttverð“: així sospiraven els homes dins la ciutat. Però quan els aqueus varen haver arribat a les naus i a l'Hel·lespont, es varen esparpallar i cadascun es dirigí a la seva nau. Però l'Aquil·les no va permetre dispersar-se als mirmídons, cadascun al seu, sinó que parlà a aquests els seus bel·licosos companys tot dient-los: “Mirmídons de cavalls lleugers, vosaltres, feels companys meus, no deslliguem encara els cavalls solípedes dels carros, ans [al contrari,] atansem-nos amb els cavalls i els carros i plorem en Pàtrocle car aquestes són les honors de què frueixen els morts. I quan ens haurem assadollat de la dolor sense joia, desjunyirem els cavalls i prendrem aquí tots [plegats] el sopar” (l'original fa: ὃς οἳ μὲν στενάχοντο κατὰ πτόλιν· αὐτὰρ Ἀχαιοὶ ǁ ἐπεὶ δὴ νῆάς τε καὶ Ἑλλήσποντον ἵκοντο, ǁ οἳ μὲν ἄρ’ ἐσκίδναντο ἑὴν ἐπὶ νῆα ἕκαστος, ǁ Μυρμιδόνας δ’ οὐκ εἴα ἀποσκίδνασθαι Ἀχιλλεύς, ǁ ἀλλ’ ὅ γε οἷς ἑτάροισι φιλοπτολέμοισι μετηύδα· ǁ Μυρμιδόνες ταχύπωλοι ἐμοὶ ἐρίηρες ἑταῖροι ǁ μὴ δή πω ὑπ’ ὄχεσφι λυώμεθα μώνυχας ἵππους, ǁ ἀλλ’ αὐτοῖς ἵπποισι καὶ ἅρμασιν ἆσσον ἰόντες ǁ Πάτροκλον κλαίωμεν· ὃ γὰρ γέρας ἐστὶ θανόντων ǁ αὐτὰρ ἐπεί κ’ ὀλοοῖο τεταρπώμεσθα γόοιο, ǁ ἵππους λυσάμενοι δορπήσομεν ἐνθάδε πάντες )
2. (skiptast, klofna í sundur, liðast sundur) dividir-se (escindir-se, separar-se): ◊ Heilaga rómverska ríkið sundraðist allt í ótal smáríki: el Sacre Imperi Romano-Germànic es va escindir en un sens-nombre de petits estats; ◊ en þegar uppgangur hans er sem mestur, þá mun sundrast (ʃāˈβar ~ שָׁבַר: ū-χə-ʕāməˈδ-ō tiʃʃāˈβēr malχūˈθ-ō wə-θēˈħāt͡s lə-ʔarˈbaʕ rūˈħōθ ha-ʃʃāˈmāʝim, וּכְעָמְדוֹ, תִּשָּׁבֵר מַלְכוּתוֹ, וְתֵחָץ, לְאַרְבַּע רוּחוֹת הַשָּׁמָיִם) ríki hans og skiptast (וְתֵחָץ) eftir fjórum áttum himinsins, en þó ekki til eftirkomenda hans, og ekki með slíku veldi, er hann hafði, því að ríki hans mun eytt verða og fengið öðrum en þeim: però quan el seu poder sigui al més fort, el seu reialme es trencarà i serà dividit cap als quatre punts cardinals del cel, però no pertanyerà als seus descendents, ni tindrà igual poder que havia tingut, car el seu regne serà destruït i donat a d'altres que ella; ◊ en eftir að hann er kominn fram mun konungsríki hans sundrast (ʃāˈβar ~ שָׁבַר: ū-χə-ʕāməˈδ-ō tiʃʃāˈβēr malχūˈθ-ō wə-θēˈħāt͡s lə-ʔarˈbaʕ rūˈħōθ ha-ʃʃāˈmāʝim, וּכְעָמְדוֹ, תִּשָּׁבֵר מַלְכוּתוֹ, וְתֵחָץ, לְאַרְבַּע רוּחוֹת הַשָּׁמָיִם) og tvístrast með fjórum höfuðvindum himins. Ekki mun það ganga til erfingja hans og ekki verður veldi þess slíkt sem hann réð því að það mun sundrast (nāˈθaʃ ~ נָתַשׁ: kī θinnāˈθēʃ malχūˈθ-ō wə-la-ʔăħēˈrīm milləβaδ־ˈʔēllɛh, כִּי תִנָּתֵשׁ מַלְכוּתוֹ, וְלַאֲחֵרִים מִלְּבַד-אֵלֶּה) og falla í hendur öðrum en þeim: però després que haurà aparegut, el seu regne es partirà i es dispersarà als quatre vents del cel. No passarà als seus hereus i el seu poder no tornarà a ésser com el que va tenir, perquè el seu regne es partirà i caurà a les mans d'altres que no seran els seus hereus; ◊ sá þat margr sá, er vafizt hafði í flokkinum, at þeir áttu øngrar eirðar ván af Birkibeinum, ef flokkrinn sundradiz, var þat þá ráðit at allra samþykki, at láta bœndr ráða: molts, dels que s'havien enrolat en el grup, veieren que no havien d'esperar misericòrdia dels Cames-de-beç si el grup es dividia [en dos], i aleshores es va acordar per unanimitat que els bœndr decidissin el que calia fer

sundrun <f. sundrunar, no comptable>:
1. (tvístrun) dispersió f (escampament, esparpallament)
2. (aðskilnaður) separació f (desunió)
3. (molnun, sundurlimun) desintegració f (dissolució o descomposició d'un tot en les seves parts integrants): ♦ sundrun efna: catabolisme m; ♦ sundrun peptíðtengja: degradació dels enllaços pèptids; ♦ sundrun sameinda: digestió (o: degradació; o: descomposició) molecular; ♦ sundrun sykra: degradació dels sucres; ♦ → braksundrun “fenomen de decrepitació”; ♦ → eftirsundrun “mineralització secundària”; ♦ → hátíðnahljóðsundrun “sonificació, sonicació”; ♦ → hitasundrun “piròlisi”; ♦ → hvítusundrun “proteòlisi, degradació de proteïnes, digestió proteolítica”; ♦ → ljóssundrun “fotòlisi, fotodescomposició”; ♦ → prótínsundrun “proteòlisi, degradació de proteïnes, digestió proteolítica”; ♦ → sprengisundrun “descomposició explosiva”; ♦ → vatnssundrun “hidròlisi” (→ vatnsrof); ♦ → votsundrun “digestió humida”; ♦ → þurrsundrun “digestió seca”; ♦ → örbylgjusundrun “digestió a pressió per microones”
4. <FÍS = kjarnaklofnun> fissió f (→ kjarnasundrun)
5. <FÍS = litasundrun> dispersió f: ♦ → litasundrun ljóss[ins]“dispersió de la llum”

sundrunar·efnahvarf <n. -efnahvarfs, -efnahvörf>:
<QUÍM> reacció f de dissolució (o: descomposició)

sundrunar·ferli <n.pl -ferla>:
1. <FÍS> procés m de fissió: ♦ geislavirk sundrunarferli: procés de fissió atòmica
2. <BIOL> catabolisme m (→ frálífun; → efnismolun)
3. <QUÍM & BIOL> procés m de degradació

sundrunar·hvati <m. -hvata, -hvatar>:
enzim (o: catalitzador) m de descomposició (o: degradació; o: digestió) molecular

sundrunar·tími <m. -tíma, no comptable>:
temps m de descomposició (o: dissolució)

sundrung <f. sundrungar, no comptable>:
1. (sundurþykkja) divisió f (dissensió, discòrdia): ◊ kallið út yfir hallirnar í Asdód og hallirnar í Egyptalandi og segið: Safnist saman á fjöllunum við Samaríu og sjáið sundrungina (məhūˈmāh ~ מְהוּמָה: ū-rəˈʔū məhūˈmɔθ rabˈbōθ bə-θōˈχ-āḥ, וּרְאוּ מְהוּמֹת רַבּוֹת בְּתוֹכָהּ) í borginni og ofbeldið sem þar er framið: feu aquesta crida als palaus d'Asdod (Aixdod) i als palaus del país d'Egipte (Miçràïm) i digueu: «Reuniu-vos als turons de Samaria (Xomron) per veure les divisions [que hi ha] a la ciutat i les violències que s'hi cometen; ♦ valda sundrungu: causar divisions; ◊ ætlið ekki að ég sé kominn að færa frið á jörð. Ég kom ekki að færa frið heldur valda sundrungu (ἡ μάχαιρα -αίρας o: -αίρης: οὐκ ἦλθον βαλεῖν εἰρήνην ἀλλὰ μάχαιραν): no us penseu que hagi vingut a portar la pau a la terra. No he vingut a portar la pau, sinó l'espasa (a provocar la discòrdia); ◊ þessir menn eru þeir, sem valda sundrungu (ἀποδιορίζειν ~ ἀποδιορίζων ἀποδιορίζουσα ἀποδιορίζον: οὗτοί εἰσιν οἱ ἀποδιορίζοντες, ψυχικοί, πνεῦμα μὴ ἔχοντες), holdlegir menn, sem eigi hafa andann: aquests homes són els qui provoquen divisions, homes sensuals que no tenen pas l'esperit; ◊ það eru þeir sem valda sundrungu (ἀποδιορίζειν ~ ἀποδιορίζων ἀποδιορίζουσα ἀποδιορίζον: οὗτοί εἰσιν οἱ ἀποδιορίζοντες, ψυχικοί, πνεῦμα μὴ ἔχοντες), þeir eru bundnir við þennan heim og hafa eigi andann: aquests són els qui creen divisions, van de la mà amb (estan lligats a) aquest món i no tenen pas l'esperit
2. (tvístrun) dispersió f (escampament): ♦ á sundrungu: espars -a, dispers -a
3. <RELIG> cisma m (→ trúarsundrung; → kirkjusundrung): ♦ → Kirkjusundrungin mikla, hin mikla Kirkjusundrung “Gran Cisma d'Orient (1054)”; ♦ → Kirkjusundrung Vesturlanda “Cisma d'Occident (1378-1417)”
4. <POLÍT> escissió f: ♦ koma upp sundrung í stjórnmálaflokki: produir-se una escissió en un partit polític

sundrungar- <en compostos>:
<RELIG> cismàtic -a

sundrungar·maður <m. -manns, -menn>:
<RELIG> cismàtic m, cismàtica f (→ trúsundrungarmaður)

sund·skáli <m. -skála, -skálar>:
pavelló m de natació

sund·skór <m. -skós, -skór>:
xancla f de piscina

sund·skýla <f. -skýlu, -skýlur. Gen. pl.: -skýlna o: -skýla>:
banyador m [d'home]

sund·tak <n. -taks, -tök>:
braçada f (nedant)

sundur <adv.>:
a trossos, a bocins: ♦ í sundur: a trossos, a bocins; ♦ bresta í sundur: volar a bocins; ◊ hǫrpo tóc Gunnarr, ǀ hrœrði ilqvistom; ǁ slá hann svá kunni, ǀ at snótir gréto; ǁ klucco þeir karlar, ǀ er kunno gørst heyra; ǁ rícri ráð sagði, ǀ raptar sundr brusto: en Gunnarr va prendre l'arpa, la va agafar (hrœra aquí = slá = la va tocar?) amb les branques de les plantes dels peus (= amb els dits dels peus). Sabia tocar-la tan bé que les dones ploraven. Els homes que podien sentir-lo millor se sentien commoguts fins a les llàgrimes. El més poderós (= l'Atli) acabà decidint (= en Gunnarr, finalment, va morir [picat per un escurçó]), les bigues [del sostre] esclataren a trossos [de dolor] (vocabulari: #1. hrœra: En Kuhn 1968³, pàg. 102, dóna a aquest ver el significat de hrœra <...> swv. rühren, bewegen, és a dir, la (=l'arpa) va moure amb les branques de les plantes dels peus. Tanmateix i atès el context, a aquest mot aquí li escauria millor el significat tocar; #2. ilkvistr: Cf. Kuhn 1968³, pàg. 112: il-qvistr m. ‘sohlenzweig’: zehe (Am. 66); #3. snót: Cf. Kuhn 1968³, pàg. 187: snót f. frau; #4. kløkkva: Cf. Kuhn 1968³, pàg. 117: kløcqva <...> stv. weich werden, den mut verlieren od. klagen (<...> Am. 58 u. 66 <...>); en islandès modern, klökknaði; #5. gørst: Cf. Kuhn 1968³, pàg. 84: gørst <...> ganz und gar, ganz genau (<...> Am. 66); #6. segja ríkri ráð (= Ac. pl): A] ríkri (= Dat. sg. fem. fort): En aquesta interpretació, el datiuríkri hi és el complement indirecte del verb segja, i el seu referent ha d'ésser una dona poderosa, que, atesos el context i la tradició, o bé és la Guðrún, la germana d'en Gunnarr, o bé l'Oddrún, la germana de l'Atli . Quant al significat de segja ráð, en Kuhn 1968³, pàg. 163-164, no explica aquesta frase. En Gering 1903, cols. 816 i 893, ho fa indirectament donant al mot ráð en aquest passatge concret el significat de rat, ratschlag; ara bé, gairebé trenta anys després, en Gering i en Sijmons 1931 (III,II), pàg. 393, retracten aquesta interpretació -que, recordem-ho, l'havia feta el 1903 el mateix Gering al seu vocabulari de l'Edda-, reinterpretant d'aquesta manera el passatge: ríkre rǫ́ð sagþe ‘gab ihr kunde von seiner lage’ (‘ratschläge’ konnte er ihr durch das harfenspiel nicht zukommen lassen; De llavors ençà aquesta interpretació d'en Gering i en Sijmons ha estat la tradicional d'aquesta oració: Gunnarr gab der Mächtigen Kunde von seiner Lage. En aquesta interpretació, donen al mot ráð un signifiat segons en Fritzner III (1896²), pàg. 7: 11) Stilling hvori et Menneske er stedt eller befinder sig <...> (cf., en aquest mateix sentit, posteriorment, en Baetke 19874, pàg. 480: 9. (wirtschaftliche) Lage, (gesellschaftliche) Stellung; Lebensumstände, Schicksal, (Gesundheits-)Zustand; Lebensweise, -wandel <...> svá sem þá var hennar ráði komit in der Lage, in die sie gekommen war; hon spurði hvílíkt þess manns ráð væri wie es diesem Mann ergehe; hafa ráð e-s í hendi jmds. Geschick in der Hand haben <...>). . Una traducció que segueixi la interpretació tradicional del passatge, deguda al Gering i al Sijmons a llur comentari de l'Edda, farà: [en Gunnarr] va dir[, amb els sons de l'arpa,] la seva situació a la poderosa (= la Guðrún, sa germana, o bé l'Oddrún, cf. Oddrúnargrátr, estr. 29-30) . En un article aparegut al diari Morgunblaðið del dos de desembre del 2000, signat només per la inicial M., el passatge s'interpreta d'una manera totalment diferent: Hann talaði þannig við Guðrúnu (ríkri ráð sagði) systur sína, að raftar brustu; com veiem, aquí es dóna el significat de notícia, missatge al mot ráð i s'estableix una relació consecutiva entre el primer i el segon braquistiqui del darrer dolicostiqui de l'estrofa: en Gunnarr va enviar un missatge a la poderosa [amb els sons que arrancava a l'arpa], de manera que les bigues del sostre varen esclatar en bocins; aquesta també és la interpretació d'en Dettel i en Heinzel II (1903), pàg. 557, que diuen: ríkri ráþ sagþi, eine Aufforderung an Gudhrun Atli zu tödten? S. unten 70³ horskri harm sagþi. Über das Adjectivum statt eines bezeichnenderen Substantivs oder Eigennamens, s. oben zu 6. En Dettel i en Heinzel interpreten, doncs, el mot ráð com a ordre, exhortació; B] ríkri (= Nom. sg. masc. feble): En Fritzner III (1896²), pág. 4a, dóna entrada a una dita que fa: segja ráð ɔ: have den afgjørende Stemme i en Sag: sagði þá hinn ríkri ráð Fm. VIII,108 v.l. (Flat. II, 572¹³) jvf. jafnan segir hinn ríkri ráð Málsh. 23¹ og Side 38²⁶. La primera cita d'aquesta dita esmentada pel Fritzner és de la Sverris saga konungs, cap. 37(40,41,42,43), pàgs. 46-47, i fa: Ok þá er hann kom at hǫfðinu, vildi hann þat eta, en sá er hann leiddi þangat, tók hǫfuðit til sín ok kvað þá hætta skyldu. Ok þótti honum þá eigi minna fyrir frá at hverfa en til at taka fyrir ǫndverðu, [p. 47] ok sagði þá hinn ríkri ráð [ok varð þá við at skiljast]. Gengu síðan aptr í bœinn ok [p. 47] til sama innis. Ok er hann þóttist kominn í sǫmu rekkju, sem hann hafði ór risit, þá sá hann leiðtoga sinn ganga út; ok síðan vaknaði hann ‘. I quan va arribar al cap, va voler menjar-lo, però el qui l'havia guiat fins allà li va agafar el cap i li digué que havia de cessar de menjar-ne. I llavors va somniar que deixar de fer-ho no li resultava pas menys difícil que li ho havia estat començar a menjar-ne al començament. Llavors el més poderós [de tots dos] es va imposar [i llavors el rei Sverrir hagué de separar-se'n]. Tot seguit varen tornar a la ciutadella i al mateix allotjament. I quan va somniar que s'era ficat al mateix llit del qual s'era llevat, va veure que el seu guia sortia [de la cambra] i tot seguit es va despertar’; la segona obra esmentada pel Fritzner és el Málsháttakvæði, del bisbe Bjarni Kolbeinsson, estrofa 23, vers 1: Jafnan segir hinn ríkri ráð ‘El més fort sempre és el qui decideix; la força sempre s'imposa al dret’; cf. també en Finnur Jónsson 1931², pàg. 468b : jafnan segir enn ríkri rǫ́ð Mhkv 23 ; la traducció alemanya d'en Theodor Möbius 1873, pàg. 38, a la qual fa referència en Fritzner, op.cit., fa: Immer entscheidet die stimme des mächtigeren; ǁ nur wer tapfer ist, schafft dem adler beute (hat erfolg); ǁ für die jugend geht der weg nur aufwärts; ǁ niemand ist als fertiger mann geboren: ǁ je älter der baum, um so eher darf man seinen fall erwarten; ǁ dessen, was gut scheint, ist mehr als was es wirklich ist; ǁ bei andern sieht man leichter die fehler (als bei sich selber); ǁ niemand lebt länger, als ihm einmal bestimmt ist. Cf. també en Baetke 19874, pàg. 480: <...> segja ráð entscheiden, das letzte Wort sprechen; en la meva traducció, no segueixo la interpretació tradicional, sinó que interpreto i tradueixo el braquistiqui en qüestió com una citació més d'aquesta dita norrena, seguint en Möbius 1973, pàg. 38, qui, a més de traduir l'estrofa a l'alemany, indica que el nostre braquistiqui conté també aquesta dita. En la meva interpretació, doncs, ríkri fa referència a l'Atli, i, menys versemblantment, al hǫggormr, bani, dauði que mata en Gunnarr. En tot cas, el braquistiqui per a mi és sinònim de en Gunnarr va morir ; #7. bresta sundr: Cf. en Gering 1903, col. 126: bresta <...> 1) zerspringen, zerbrechen <...> bresta sundr dass.: prt. ind. pl. 3 raptar sundr brusto Am. 62⁴; en Kuhn 1968³, pàg. 33: bresta <...> stv. 1. bersten (<...> Am. 66 <...>). Fins i tot les bigues esclaten de pena i dolor davant els planyívols sons de l'arpa tocada pel Gunnarr (interpretació tradicional) o davant la mort d'en Gunnarr (interpretació meva); #8. raptr: en Gering 1903, col. 814, defineix aquest mot així: raptr <...> 2) pl. raptar die nach art der sparren in einem spitzenwinkel zusammenlaufenden seitenhölzer der harfe (?): nom. raptar sundr brusto Am. 62⁴; en Kuhn 1968³, pàg. 165, s'adhereix a aquesta interpretació, formulada, tant pel Gering com per ell mateix, amb cautela: raptr <...> ein teil der harfe (? — Am. 66); ara bé, en Gering i en Sijmons, a llur comentari de l'Edda, III,2 (1931), pàg. 393, entren en la qüestió del significat d'aquest mot d'una manera més detallada: raptar erklärte Bergmann (Die heldengedichte der nordischen heldensage s. 333) als saiten, was dem sinne nach ansprechend wäre; das wort ist jedoch in dieser bedeutung nicht bezeugt. Vermutlich sind die in einem spitzen winkel zusammenlaufenden seitenhölzer der harfe gemeint. Die erklärung von Detter-Heinzel ist wohl unmöglich. [Auch Neckel (Glossar s.v.) faßt das wort in der bedeutung ‘dachsparren’ und erklärt den ausdruck als einen ‘fall hyperbolischen stils’. Dann würde er zu jenen barocken wendungen zu stellen sein, die ab u nd zu in der jüngeren eddischen heldendichtung begegnen (s. u Gþr I 25³).]; en Dettel i en Heinzel II (1903), pàg. 557, diuen: Raptar sundr brusto gehört zu den traditionellen Zauberwirkungen der Musik; s. Martin zu Gudrun 389. Vgl. ‘schwören’, ‘lügen, dass die Balken krachen, sich biegen’, Grimm DWB I 1089. S. zu Oddr. 29. Malgrat les paraules d'en Gering i en Sijmons, sembla, doncs, que la interpretació d'en Dettel i en Heinzel sí que era possible, i no només això, sinó que fins i tot s'ha acabat imposant, si més no a Islàndia; l'opinió d'en Gering i en Kuhn està aïllada per dos motius: no hi ha més atestacions en vers d'aquest mot -en vers és, doncs, un hàpax legòmenon-, i en prosa tampoc no hi ha cap atestació del mot en el significat que ells proposen. Així, en Baetke 19874, pàg. 486, en dóna, com a equivalents: raptr m. 1. Stange, Stock, Knüttel 2. Dachbalken, Sparren <...>. Així i doncs, assumir el significat biga sembla que hagi d'ésser el més adient que puguem fer); ◊ en þegar er þeir fundust, þá börðust þeir, og voru flest högg ærið stór. En er þeir höfðu lengi barist af mikilli reiði, þá neytti Hildibrandur afls og hjó til Ásmundar af öllu afli tveim höndum, og í því er sverðið kom í hjálminn, þá brast það sundur undir hjaltinu, og fór brandurinn grenjandi niður í ána, en hann var þá sárr mörgum sárum. Síðan kvað hann vísur þessar: i quan es trobaren, es varen batre i la major part dels cops [d'espasa] eren summament forts. I quan hagueren estat batent-se durant molt de temps amb gran ira, en Hildibrandur va emprar tota la seva força i va descarregar un cop d'espasa amb totes les seves forces sobre l'Ásmundur i just quan l'espasa d'en Hildibrandur va endevinar l'elm de l'Ásmundur, l'espasa es va fendre en dos bocins per dessota de la guarda, de manera que la fulla de l'espasa va caure al riu amb un somiqueig. Quant a ell mateix, en aquells moments estava ferit de mantes ferides. Tot seguit, va declamar aquestes vísur; ♦ brjóta e-ð í sundur: trossejar, esbocinar; ◊ einhvern dag kom þar fjöldi manna að sjá leikinn því að mörgum var mikil forvitni á að sjá leikinn og vita hver sterkastur væri eða leikmaður bestur. En þar var sem víða annars staðar að mönnum er þess meira kapp á er fleiri koma til leikanna. Þess er getið að Börkur hefði ekki við Þorsteini um daginn og að lyktum reiddist Börkur og braut í sundur knatttré Þorsteins en Þorsteinn felldi hann og rak við svellinu niður: un dia un gran nombre d'homes van acudir a veure el joc, ja que molts sentien curiositat per veure el joc i saber qui era el més fort i el millor jugador. I allà fou com arreu a molts d'altres indrets que l'apassionament dels homes (= dels jugadors) és més que més gran com més són els qui acudeixen a veure els jocs. S'esmenta que en Börkur aquell dia no estigué a l'alçada d'en Þorsteinn i que al final, en Börkur s'enfurismà i trencà el pal (el bat, l'estic) d'en Þorsteinn i que en Þorsteinn llavors el va fer caure i pegar de morros contra el glaç del terra (vocabulari: #1. menn: Cf. Finnur Jónsson 1903, pàg. 44: 12. mǫnnum, d.h. den spielenden; „die spielenden treiben das spiel desto eifriger, jemehr zuschauer da sint“; #2. Börkur — Þorsteinn: Cf. Finnur Jónsson 1908, pàg. 44: 13. Bǫrkr — Þorsteini: wenn das vorangehende richtig ist, spielen hier ausnahmsweise Bǫrkr und Þorsteinn miteinander; #3. hafa: Cf. Finnur Jónsson 1908, pàg. 44: hefði ekki, afl ist zu ergänzen; #4. knattré: Cf. Finnur Jónsson 1908, pàg. 44: 15. knattré, n. „ballscheit“ (der stock mit dem der ball geschlagen wurde); #5. reka e-n niður: Cf. Baetke 19874, pàg. 493: 3. werfen, schleudern: reka e-n niðr jmd. niederwerfen; ); ♦ detta í sundur: caure a trossos; ♦ falla í sundur: caure a trossos; ♦ ganga [í] sundur: rebentar; ◊ út gekk Sigurðr ǀ andspjalli frá, ǁ hollvinr lofða, ǀ ok hnipnaði, ǁ svá at ganga nam ǀ gunnarfúsum ǁ sundr of síður ǀ serkr járnofinn: en Sigurðr se’n va anar d’aquella conversa -l’amic lleial dels prínceps-, tan capcot, que a l’avesat als combats, se li va migpartir en dues, pels costats, la camisa teixida amb ferro; ♦ hrjóta í sundur: esclatar (o: volar) en dos o més bocins, trencar-se fet -a bocins; ◊ ǫtul var þá Guðrún, ǀ er hon ekka heyrði, ǁ hlaðin hálsmeniom, ǀ hreytti hon þeim gervǫllom, ǁ sløngði svá silfri, ǀ at í sundr hruto baugar: la Guðrún va fer paüra [de veure] quan va sentir la trista notícia. Carregada de collars, els llençà tots sense excepció lluny de si, va llençar amb tanta de força l'argent que les tumbagues van esclatar fetes bocins (vocabulari: #1. atall: Cf. Kuhn 1968³, pàg. 21: atall (ags. atol) adj. schrecklich; la reacció a la notícia fa que infongui espant, que esglaï; #2. hálsmen: Cf. Kuhn 1968³, pàg. 87: háls-men (as. hals-meni) n. halskette (Am. 46 u. 72); convinc amb en Kuhn que, atesa la data de composició del text és més versemblant que es tracti d'un collar que no pas d'una torques; #3. hrjóta: Cf. Kuhn 1968³, pàg. 101: hrióta (hraut) stv. 1. krachen, bersten (Am. 15 u. 46, Grt. 23) <...>; en Kuhn, doncs, no dóna entrada a la variant hrióta sundr ‘trencar-se en dos o més bocins’); ◊ mólo meyiar, ǀ megins kostoðo, ǁ óro ungar ǀ í iǫtunmóði; ǁ skulfo skaptré, ǀ skauz lúðr ofan, ǁ hraut inn hǫfgi ǀ hallr sundr í tvau: les donzelles es posaren a moldre fent ús de totes llurs forces, les joves eren plenes de furor d'ètun. Les fustes dels mànecs [de les moles] tremolaren, el llenyam [del molí] va caure per avall, la feixuga mola va esclatar en dos bocins (vocabulari: #1. kosta: Cf. Kuhn 1968³, pàg. 119: <...> kosta afls (magns, megins) seine kraft anspannen (<...> Grt. 23 <...gt;); #2. jötunmóður: Cf. Kuhn 1968³, pàg. 114: iotun-móðr m. riesenzorn, der (gefürchtete) zorn der riesen (Vsp. 50, Grt. 23); #3. skafttré: Cf. Kuhn 1968³, pàg. 174: scap-tré (aus *scapt-tré) n. schaftholz, griff zum drehen des mühlsteins (Grt. 23); #4. skjótast ofan: Cf. Kuhn 1968³, pàg. 176: <...> sciótaz ofan herabstürzen (Grt. 23); #5. lúður: Cf. Kuhn 1968³, pàg. 132: lúðr (rs) m. holzgestellt der mühle (<...> Grt. 23); #6. höfugur: Cf. Kuhn 1968³, pàg. 109: hǫfugr (ahd. habig) adj. schwer (<...> Grt. 23); #7. hallur: Cf. Kuhn 1968³, pàg. 87: hallr (got. hallus) m. felsblock (Grt. 23); vgl. hǫfga-hallr; Cf. Kuhn 1968³, pàg. 109: hǫfga-hallr m. schwerer felsblock (Grt. 12); és obvi que el mot aquí és sinònim de mylnusteinn, myllusteinn o kvarnarsteinn); ♦ hverfa í sundur: desaparèixer de la vista en separar-se dues persones; ◊ sásk til síðan, ǀ áðr í sundr hyrfi; ǁ þá hygg ek skǫp skipto, ǀ skilðuz vegir þeira: es miraren (no deixaren de mirar-se) llavors fins que hagueren desaparegut l'un de la vista de l'altre. Crec que llurs fats ho havien decretat: llurs camins se separaren; ♦ höggva e-ð ~ e-n í sundur: tallar una cosa ~ algú en [dos] trossos; ◊ Búi höggur í mót til Þorkels, en hált var á skipinu er blóðugt var, og fellur hann Þorkell í skjaldrimina er hann vildi forða sér við högginu, og kömur nú höggið á hann miðjan Þorkel, og höggur Búi hann í sundur í tvo hluti út við skipsborðið: en Búi va descarregar llavors un cop d'espasa contra en Þorkell però la coberta de la nau era llenegadissa per la sang vessada i en Þorkell, quan va voler esquivar el cop, [va relliscar i] va caure contra la skjaldrim o bordatge dels escuts. El cop d'espasa d'en Búi va endevinar el cos d'en Þorkell pel mig i en Búi el va tallar en dos trossos a l'orla de la nau (vocabulari: #1. út við skipsborðið: En Baetke 19874, pàgs. 553-554, no dóna entrada a aquesta variant del mot skip-borð n. Schiffsbord; Schiffsplanke; entenc el sintagma de manera que en Búi va tallar en dos trossos en Þorkell i que un tros va caure a la mar i l'altre va quedar damunt l'orla de la nau); ◊ einn því Hǫgni ǀ andsvǫr veitti: ǁ ‘Sundr hǫfom Sigurð ǀ sverði hǫgginn, ǁ gnapir æ grár iór ǀ yfir gram dauðom’: en Hǫgni va donar resposta totsol a això: “Hem tallat en trossos en Sigurðr amb l'espasa, el cavall gris encara continua acotant-se sobre el príncep mort” (vocabulari: #1. andsvar: com remarca en Kuhn 1968³, pàg. 16, el mot s'usa sempre en plural: and-svar <...> n. antwort, nur im pl. <...>; #2. hǫggva [í] sundr: Cf. Kuhn 1968³, pàg. 109: hǫggva sundr zerhauen (Br. 7, Rþ. 38); #3. gnapa: Cf. Kuhn 1968³, pàg. 77: gnapa (pþ) swv. den kopf sinken oder hängen lassen (Háv. 62, Br. 7); ); ◊ réð hann einn at þat ǀ átián búom. ǁ Auð nam scipta, ǀ ǫllom veita ǁ meiðmar oc mǫsma, ǀ mara svangrifia; ǁ hringom hreytti, ǀ hió sundr baug: després d'això, va posseir divuit masos. Va començar a repartir riqueses, a donar a tothom joies i d'altres objectes de gran vàlua, i cavalls d'esvelt costellam. Llançava anelles [d'or], tallava pel mig la tumbaga (vocabulari: #1. að það: Cf. Kuhn 1968³, pàg. 21: <...> at þat danach, darauf (<...> und oft in Rþ.); #2. ráða: Cf. Kuhn 1968³, pàg. 164: <...> über etwas (e-o) die verfügung oder entscheidung haben; ráða gulli gold zur verfügung haben: es besitzen <...>; #3. veita: Cf. Kuhn 1968³, pàg. 218: <...> veita e-m e-t auch: jmdm etwas schenken (Rþ. 38); #4. meiðmar: Cf. Kuhn 1968³, pàg. 139: meiðmar (vgl. got. maiþms) f.pl. kleinode, kostbarkeiten; #5. mösmi: Cf. Kuhn 1968³, pàg. 148: mǫsmar m.pl kleinode (? — Rþ. 38); #6. svangrifur: Cf. Kuhn 1968³, pàg. 196: svang-rifr adj. schlankrippig (von pferden: Rþ. 38); #7. hreyta: Cf. Kuhn 1968³, pàg. 100: hreyta (tt) swv. <...> verschleudern (Rþ. 38) <...>; és obvi, doncs, que aquest verb i el següent hǫggva sundr fan referència a l'acte de trencar les anelles per a donar-ne una part a tall de recompensa i com a reflex de la munificència de tot bon príncep); ♦ höggva e-n í sundur í miðju: tallar algú per la meitat; ◊ hann kvað einn skyldu einum í mót koma. Hann ríður nú þangað, sem hólmstefnan skyldi vera, og nú riðust þeir að með brugðnum sverðum, og ið fyrsta högg hjó Ásmundur hann sundur í miðju, fleygði síðan hlutunum út á ána, og rak þá fyrir höfuðborg konungs: ell els va dir que només un [de totsol] havia d'enfrontar-se a un [de totsol]. Tot seguit es va dirigir cap a l'indret on havia de tenir lloc el duel i llavors[, quan hi fou,] s'escometeren a cavall amb les espases desembeinades i amb el primer cop d'espasa l'Ásmundur va tallar [el seu enemic] pel mig en dos trossos i tot seguit va llençar els dos trossos al riu i el corrent els va portar a la capital del rei; ◊ síðan börðust þeir, og sóttu hann fast. Hann kunni ið sama lag á að höggva sverðsegginni nú og fyrr, og þótt hann fengi sár, þá linaði hann ekki sverðshöggunum og hjó suma sundur í miðju, og svo lauk, að hann drap þá alla og fór aftur til hertuganna. Þeir gerðust fjölmennir, er ríkið vannst æ undir þá, og nú er í hvers manns húsi umræða um þenna kappa: tot seguit varen lluitar i [els campions d'en Hildibrandur] el varen atacar amb duresa. Sabia assestar els cops amb el tall de la seva espasa llavors com ho havia fet abans i encara que rebés ferides no alleugeria els cops de la seva espasa i va tallar pel migs alguns homes i el combat va acabar que els va matar tots i va tornar a cals ducs. Aquests es varen convertir en senyors de molta de gent quan el reialme els hagué quedat sotmès per sempre, i llavors, a la casa de tothom, es va parlar d'aquest gran campió (vocabulari: #1. lag: Cf. Baetke 19874, pàg. 357: <...> 7. Hinsicht, Weise; en referència a la forma de combatre. Tanmateix, en Baetke no dóna pas entrada a la locució kunna lag á e-u ‘ésser expert -a en una cosa, dominar bé una cosa’ és a dir, aplicava el mateix mètode llavors d'assestar cops amb l'espasa que havia aplicat a les ocasions anteriors); ♦ kljúfa e-ð í sundur: migpartir una cosa fenent-la, fendre una cosa en dos trossos; ◊ einn dag fór Þorgeir að afla eldibranda en Gautur var heima. Matsveinar Gauts höfðu ketil uppi og er vella var komin á ketil þeirra þá var lokið eldiviði þeirra. Sögðu þeir Gauti til sinna vandræða. Gautur gengur til búðar Þorgeirs og tekur ofan spjót hans og höggur af skafti spjótið og kastar í rúm hans og hefir með sér skaftið. Hann tekur og skjöld Þorgeirs og hefir með sér, gengur síðan til eldsstóarinnar. Hann klýfur í sundur skjöldinn og spjótskaftið og eldir undir katlinum. Verður þá vel matbúið: un dia, en Þorgeir va anar a cercar llenya mentre que en Gautur romania al campament. Els cuiners d'en Gautur varen posar una caldera al foc per fer el dinar i, just quan s'havia posat a bullir, se'ls va acabar la llenya. Els cuiners varen anar a dir al Gautur el malpàs que tenien i aquest va anar a la búð d'en Þorgeir, va despenjar la seva llança i en va tallar l'asta i [tot seguit] va tirar la punta de metall al seu jaç i es va quedar amb l'asta. [Tot seguit] també va agafar l'escut d'en Þorgeir i se'l va quedar i se'n va anar tot seguit allà on havien fet el foc. Va fer estelles de l'escut i de l'asta de la llança i les va ficar al foc per fer bullir la caldera. N'hi hagué prou per acabar de cuinar el dinar; ♦ rífa e-ð ~ e-n í sundur: estripar una cosa, esquinçar algú; ◊ Ólafur konungur var allra manna glaðastur og leikinn mjög, blíður og lítillátur, ákafamaður mikill um alla hluti, stórgjöfull, sundurgerðarmaður mikill, fyrir öllum mönnum um fræknleik í orustum, allra manna grimmastur þá er hann var reiður og kvaldi óvini sína mjög. Suma brenndi hann í eldi, suma lét hann ólma hunda rífa í sundur, suma lemja eða kasta fyrir hábjörg. Voru af þeim sökum vinir hans ástúðgir við hann en óvinir hans hræddust við hann. Var því mikil framkvæmd hans að sumir gerðu hans vilja með blíðu og vináttu en sumir fyrir hræðslu sakir: el rei Olau era l'home més alegre que un es pugui imaginar i molt jovial, afable i condescendent, molt zelós en tot el que feia, munificent, molt parencer, part davant els altres homes quant a intrepidesa a les batalles, l'home més ferotge (cruel) imaginable quan estava furiós, i que sotmetia els seus enemics a terribles turments: uns els cremava vius, d'altres els feia esquinçar per gossos rabiosos, d'altres[, finalment,] els feia mutilar o estimbar penya-segats avall. Per aquesta raó, els seus amics li tenien gran afecció mentre que els seus enemics el temien. Per això, la seva gran consecució fou que alguns feien la seva voluntat de bon grat i amicalment, i els altres la feien per por; ♦ klofna í sundur: fendre's en dos bocins; ♦ segja e-u í sundur: declarar trencada o rompuda una cosa (amistat, treva, pacte, companyia etc.); ♦ skera e-ð í sundur: tallar una cosa en dues; ◊ síðan hljóp Askmaður og þeir sveitungar til dómsins, skáru í sundur véböndin og brutu niður stengurnar, en hleyptu á braut dómöndunum; þá gerðist þys mikill á þinginu, en menn voru þar allir vopnlausir: tot seguit, l'Askmaður i els seus companys varen córrer cap al lloc del judici, hi tallaren els vébönd, les sacrosantes cintes que en delimitaven l'espai, i hi trencaren les vergues [d'avellaner] i n'arruixaren els jutges. Això va provocar un gran esvalot al þing, però tots els homes que hi assistien estaven desarmats; ♦ skipta e-m í sundur í fjóra staði ~ hluti o: hluta (o: skipta e-m í fernt): esquarterar algú, tallar algú en quatre trossos; ◊ kapparnir kváðu það auðsætt, að þeir mundu skifta honum í sundur í fjóra staði, og nú riðu þeir til vígvallarins með góðum hjálmum og hvítum brynjum og hvössum sverðum. Nú kómu þessi tíðendi fyrir Ásmund og hertugana. Þá báðu þeir, að hann skyldi fara með jafnmörgum mönnum. Hann kveðst eigi það vilja, lét það vænst, að einn mundi senn einum í móti, en kvað mikið árnast, ef fjögur bú fengist. Og því næst fundust þeir: els campions digueren que era evident que el tallarien en quatre trossos i tot seguit es dirigiren, muntats en llurs cavalls, al camp de batalla, portant bons elms i febrides cuirasses i espases esmolades. Llavors la notícia d'aquest fet va arribar a les orelles de l'Ásmundur i dels ducs. Aleshores ells li demanaren que hi anés amb un nombre igual d'homes. Ell els va respondre que no ho volia fer i els va dir que el més probable és que sempre s'hi enfrontessin d'un en un. I afegí que, si es recuperessin quatre masos, s'hauria aconseguit molt. I a continuació, [els campions i ell] es varen trobar en el camp de batalla; ♦ springa í sundur [í tvo hluti]: esclatar en dos bocins; ◊ ok sem Margaréta hafði þetta mælt, þá gein drekinn yfir hǫfuð henni ok svalg hana. En kross sá er Margaréta hafði gert áðr fyrir sér óx í munni drekans ok sprakk hann í sundr í tvá hluti. En heilǫg Margaréta gekk ór kviði hans heil ok ósǫkuð: i com la Margarida hagué dit aquestes paraules, el drac va obrir la gola sobre el cap d'ella i l'engolí. Però [el senyal de] la creu que la Margarida havia fet abans al seu davant, va créixer [tant] dins la boca del drac que va esclatar en dos bocins. I santa Margarida va sortir del seu ventre sana i estàlvia; ♦ stökkva sundur: esclatar (o: volar) a bocins, volar (o: saltar en l'aire) fet -a bocins; ◊ séðu, hvar sitia ǀ und salar gafli, ǁ svá forða sér, ǀ stendr súl fyrir." ǁ Sundr stǫkk súla ǀ fyr sión iǫtuns, ǀ enn áðr í tvau ǀ áss brotnaði: veus que seuen sota el crestall del sostre amb una columna al davant? Així es protegeixen”. La columna va esclatar a bocins per la mirada de l'ètun [tot just] abans que la jàssera es trenqués; ♦ taka e-ð í sundur: #1. (hluta e-ð í sundur, ná e-u sundur) desmuntar en peces (desfer en peces); #2. (skera e-ð í sundur) partir una cosa d'un tall (tallar una cosa en dos trossos); ◊ Reginn gerði Sigurði sverð, er Gramr hét. Þat var svá hvasst, at hann brá því ofan í Rín ok lét reka ullarlagð fyrir straumi, ok tók í sundr lagðinn sem vatnit. Því sverði klauf Sigurðr í sundr steðja Regins. Eptir þat eggjaði Reginn Sigurð at vega Fáfni: en Reginn li va forjar al Sigurðr una espasa anomenada Gramr. Era tan esmolada que, havent-la ficada dins el Rin i havent deixat anar corrent avall una tofa de llana, l'espasa la va tallar com tallava l'aigua. Fou amb aquesta espasa que en Sigurðr va partir d'un tall en dues l'enclusa d'en Reginn. Després d'haver-ho fet, en Reginn va esperonar en Sigurðr a matar-hi en Fáfnir; ♦ tæta e-ð [í] sundur: fer a trossos una cosa, trossejar una cosa

sundur·borinn, -borin, -borið <adj.>:
de divers llinatge, de diversa ascendència: ◊ ‘Sundrbornar miǫk ǀ segi ec at nornir sé, ǁ eigo-ð þær ætt saman; ǁ sumar ero áskungar, ǀ sumar álfkungar, ǁ sumar dœtr Dvalins’: “Et diré que les nornes són d'origen molt divers, no tenen pas un llinatge comú. Unes descendeixen del llinatge dels ansos, unes del llinatge dels albs, unes són filles d'en Dvalinn” (vocabulari: #1. sundurborinn: Cf. Kuhn 1968³, pàg. 195: sundr-borinn part. prt. getrennt geboren, verschiedener abkunft (Fm. 13); #2. áskunnugur: Cf. Kuhn 1968³, pàg. 19: ás-kunnigr adj. asenentsprossen (Fm. 13); #3. álfkunnugur: Cf. Kuhn 1968³, pàg. 15: álf-kunnigr adj. elbenentsprossen (Fm. 13) <...>; #4. dætur Dvalins: filles d'en Dvalinn, és a dir, nanes) (en comparació, la Vǫlsunga saga 1997, p. 47, fa: Fáfnir svarar: “Margar eru þær ok sundrlausar. Sumar eru ásaættar, sumar eru álfaættar, sumar eru dœtr Dvalins”)

sundur·brjóta <-brýt ~ -brjótum | -braut ~ -brutum | -brotið ║ e-ð>:
rompre [a trossos] una cosa: ◊ nei, sú fasta sem mér líkar er að leysa fjötra rangsleitninnar (רֶשַׁע), láta rakna bönd oksins, gefa frjálsa hina hrjáðu (רְצוּצִים) og sundurbrjóta (nāˈθaq ~ נָתַק: wə-χāl־mōˈtˁāh tənatˈtēqū, וְכָל-מוֹטָה תְּנַתֵּקוּ) sérhvert ok, það er, að þú miðlir hinum hungruðu af brauði þínu, hýsir bágstadda, hælislausa menn og ef þú sérð klæðlausan mann, að þú klæðir hann og firrist ekki þann sem er hold þitt og blóð: no, el dejuni que em plau, és rompre les cadenes de la iniquitat, desfer els lligams del jou, donar la llibertat als oprimits i trencar qualsevol jou, i això és que tu parteixis el teu pa amb el famolenc, donar estatge als pobres [en destret,] sense asil i si veus ningú nu, vestir-lo, i no defugir el qui és la teva carn i la teva sang; ◊ fyrir löngu hefir þú sundurbrotið (ʃāˈβar ~ שָׁבַר: kī mē-ʕōˈlām ʃāˈβartī ʕulˈl-ēχ nitˈtaqtī mōsərōˈθ-aʝiχ, כִּי מֵעוֹלָם שָׁבַרְתִּי עֻלֵּךְ, נִתַּקְתִּי מוֹסְרוֹתַיִךְ) ok þitt, slitið (נִתַּקְתִּי) böndin og sagt: "Ég vil ekki þjóna!" Því að á hverjum háum hól og undir hverju grænu tré lagðist þú niður og hóraðist: fa temps que has trencat el teu jou, romput els teus lligams, i has dit: «No et vull servir!». Car, a dalt de cada pujol elevat i sota cada arbre verd t'hi ets ajaguda i t'hi ets prostituïda

sundur·dreifa <-dreifi ~ -dreifum | -dreifði ~ -dreifðum | -dreift ║ e-ð ~ e-n>:
dispersar una cosa ~ algú

sundur·dreifing <f. -dreifingar, no comptable>:
dispersió f, disseminació f

sundur·gerð <f. -gerðar, -gerðir. Empr. hab. en pl.>:
1. (tilgerð) afectació f (manca de naturalitat i d'espontaneïtat en el parlar o en l'obrar)
2. (skartsemi) engalanament m (abillament magnificent, afectació en el vestir): ◊ á dögum Ólafs konungs hófust skytningar og leiðsludrykkjur í kaupstöðum. Og þá tóku menn upp sundurgerðir, höfðu drambhosur lerkaðar að beini, sumir spenntu gullhringum um fótleggi sér og þá höfðu menn dragkyrtla, lás að síðu, ermar fimm alna langar og svo þröngvar að draga skyldi við handtugli og lerka allt að öxl upp, hávir skúar og allir silkisaumaðir en sumir gulllagðir. Mörg önnur sundurgerð var þá: en els dies del rei Olau varen florir els skytningar o reunions convivials i les leiðsludrykkjur o trobades de mercaders i clients per beure per un bon viatge (?) als kaupstaðir o viles mercants, i fou també en els dies del seu regnat que hom va començar a adoptar formes sumptuoses en la forma de vestir-se: es duien calçons bufats que es lligaven a la cama, alguns també se cenyien els turmells amb cèrcols o anelles d'or i les dones duien gones (cotardies?) que s'arrossegaven, llaços al costat, mànigues que feien cinc colzades de llargària i que anaven tan ajustades al braç que s'havien d'estirar amb vetes i lligar-les per les espatlles, botines altes, totes elles orlades de seda i algunes també daurades. En aquells temps també hi varen aparèixer moltes d'altres formes especials de vestir-se (vocabulari: #1. leiðsludrykkja: Cf. Düwel 1985, pàg. 99-100: <...> Dagegen findet die von Cl.-Vigf. angegebene Bedeutung “Abschiedsgelage” eine plausible Erklärung. Da es sich um gesellige Zusammenkünfte von Kaufleuten an Handelsplätzen handelt, wird [p. 100] man vor Antritt einer neuen Fahrt sicher auch ein Abschiedsgelage veranstaltet haben. Skytningar “Gelage, bei denen jeder Gast seinen Anteil bezahlt” und leizlu-drykkjur “Abschiedsgelage”, die unter Olaf kyrri aufkommen, muß man sich wohl im Zusammenhang mit Gilden, wie der Großen Gilde in Drontheim, vorstellen, dafür spricht vor allem, daß diese Gelage an den Handelsplätzen stattfinden; #2. drambhosur: Cf. Baetke 19874, pàg. 90: dramb-hosur f.pl weite Beinbekleidung, eine Art Pumphose; #3. lerka: Cf. Baetke 19874, pàg. 376: <...> 1. zusammenschnüren, festbinden <...>; #4. dragkyrtill: Cf. Baetke 19874, pàg. 88: <...> Schleppgewand, fußlanges Gewand; interpreto el mot com a peça de vestir femenina; #5. lás að síðu: En Baetke 19874, pàg. 366, dóna entrada al mot amb a breu i tradueix: laz n. (Schnür-)Band; L'expressió reapareix al capítol 79 de l’Egils saga Skalla-Grímssonar: En svo er sagt, þá er þeir settu Böðvar niður, að Egill var búinn: hosan var strengd fast að beini; hann hafði fustanskyrtil rauðan, þröngvan upphlutinn og lás að síðu; en það er sögn manna, að hann þrútnaði svo, að kyrtillinn rifnaði af honum og svo hosurnar ‘i conten que quan varen dipositar en Böðvar [en el túmul funerari], l'Egill anava abillat de la següent manera: duia els camals dels calçons molt ajustats a la cama, portava una gonella (cotardia?) vermella de fustany, el cosset de la qual era estret i [anava amb] llaços al costat. La gent conta que l'Egill es va inflar tant [pel dolor i la pena que sentia] que va esqueixar la gonella (la cota?) i els calçons’; En Finnur Jónsson 1894, pàg. 257, comenta al respecte: láz, bed. eig. „band“ (gürtel?); wo dies fremdwort (altfranz. laz) auftritt, scheint es adjektivische funktion zu haben; so auch hier, also „dicht an die seite(n) gebunden, zusammengeschnürt“. Nur an einer stelle in der skaldendichtung scheint es als subst. in der bedeutung „band“ zu stehen; s. Njála II 402-6; a despit d'aquests mots, no veig absolutament cap inconvenient en traduir la locució literalment, és a dir, [og þá höfðu menn] lás að síðu; #6. handtygill: Cf. Baetke 19874, pàg. 231: <...> Band, Schnur zum Zusammenschnüren der Ärmel; #7. sundurgerð: En Baetke 19874, pàg. 619, no dóna pas entrada al singular d'aquest mot, només a la forma de plural: sundr-gerðir f.pl auffallende Besonderheiten in der Kleidung; quant al singular, cf. en Baetke 19874, pàg. 193: gerð f. besondere Art, Form der Kleidung <...>; ); ◊ en er þeir komu til bœjarins, var þar fyrir fjǫlmenni mikit, bæði norðan ór landi ok sunnan, ok fjǫldi af ǫðrum lǫndum, er þangat hafði flutt gœzku mikla. Gengu þeir skipverjar í skytninga at skemmta sér. Kali var þá skartsmaðr mikill ok hafði sundrgerðir miklar, er hann var nýkominn af Englandi. Fannz honum þá mikit um sik ok mǫrgum ǫðrum, þvíat hann var góðrar ættar ok sjálfr vel menntr. En í þeim skytningi, er hann drakk, var fyrir einn gǫfugr maðr ungr, er Jón hét. Hann var son Pétrs Serkssonar ór Sogni. Hann var þá lendr maðr. Móðir hans hét Helga, dóttir Háreks af Sætrum. Jón var áburðarmaðr mikill. Unnr hét húsfreyja gǫfug, er garðinn átti, þann er þeir drukku í. Gerðiz þá með þeim Jóni ok Kala félagskapr mikill, ok skilduz með kærleikum. Fór Jón þá suðr í Sogn til búa sinna, en Kali austr á Agðir til fǫður síns Kols. Kali var ok lǫngum með Sólmundi frænda sínum: i quan varen arribar a la vila, s'hi trobaren una gran quantitat de gent que hi havia anat tant del nord com del sud del país, així com un gran nombre de persones d'altres terres, que hi havien portat moltes de mercaderies, bones i valuoses. En Kali i la resta de la tripulació de la nau anaren de tavernes per divertir-se. En Kali era un home molt parencer que s'abillava amb gran sumptuositat i afectació [especialment ara] que acabava d'arribar d'Anglaterra. Estava molt pagat de si mateix i molts d'altres també el tenien en alta consideració perquè era de bona família i s'havia convertit en un home fet i condret. I a la taverna on bevia hi havia un jove, de noble família, que es deia Jón i era fill d'en Pétr, el fill d'en Serkr de Sogn. En aquell temps [en Jón] era home ligi (lendr maðr) del rei. Sa mare era la Helga la filla d'en Hárekr de les Sætrur [en el Hǫrðaland]. En Jón també era un home molt parencer. La madona de la taverna on bevien nomia Unnr i era una dona de noble llinatge. Entre en Jón i en Kali aviat s'hi va desenvolupar una gran companyonia i quan se separaren ho feren en termes de gran amistat: en Jón se'n tornà a Sogn, al sud, les seves possessions i en Kali va anar a ca son pare, en Kolr, a Agðir, a llevant, on també s'estigué llargues temporades a cal seu parent en Sólmundr; ♦ sundurgerð í klæðaburði: forma f de vestir-se ostentosa

sundurgerða[r]·maður <m. -manns, -menn>:
parencer m, home que s'abilla amb una elegància fora del comú, home molt elegant en el vestir, excessivament remirat en el vestir i adornar-se: ◊ þá mælti hann: "Eigi er það logið af yður Þorbrandssonum er þér eruð sundurgerðamenn miklir að þér hafið klæði svo þröng að eigi verður af yður komið": aleshores [el heimamaður de l'Snorri] li va dir: “És ben ver el que diuen de vosaltres, els fills d'en Þorbrandur, que sou uns petimetres com no n'hi ha, perquè duis una roba tan ajustada que no la us poden llevar”; ♦ sundurgerðarmaður í orðum: orador excepcional; ◊ Knútur hinn ríki hafði lagt undir sig land allt í Noregi sem fyrr var ritað og það með að hann setti til ríkis Hákon jarl. Hann fékk jarli hirðbiskup þann er Sigurður er nefndur. Var hann danskur að kyni og hafði lengi verið með Knúti konungi. Var biskup sá ákafamaður í skapi og sundurgerðarmaður í orðum sínum. Veitti hann Knúti konungi orðafullting allt það er hann kunni en var hinn mesti óvinur Ólafs konungs. Sá biskup var í her þessum og talaði oftlega fyrir búandaliði og eggjaði mjög uppreistar móti Ólafi konungi: en Canut el poderós (= Canut II el Gran) havia sotmès totes les terres de Noruega (el 1028), com ja s'ha descrit abans (cap. 171), i havia posat el iarl Hákon [Eiríksson] al capdavant del govern del regne (és a dir, l'havia instaurat com a virrei de Noruega). El rei Canut va donar al iarl, per bisbe de la cort, un bisbe que nomia Sigurður. Era un home d'origen danès que havia estat molt de temps amb el rei Canut. Aquest bisbe era de caràcter arravatat i d'eloqüència excepcional. Donava tot l'ajut que podia al rei Canut amb la seva oratòria i era el més gran enemic del rei Olau. Aquest bisbe era al bóndaher, l'exèrcit dels bændur, i tot sovint s'adreçava a les tropes dels bændur esperonant-los fort a aixecar-se contra el rei Olau

sundur·gnísta <-gnísti ~ -gnístum | -gnísti ~ -gnístum | -gníst ║ e-n>:
esclafar una cosa ~ algú [pitjant-la amb el peu i moguent-lo de dreta a esquerra i viceversa] (alemany zerknirschen, zerdrücken): ◊ en Guð friðarins mun innan skamms sundurnísta (συντρίβειν ~ συντρίψειν: ὁ δὲ θεὸς τῆς εἰρήνης συντρίψει τὸν Σατανᾶν ὑπὸ τοὺς πόδας ὑμῶν ἐν τάχει) þann andskota undir yðra fætur. Náð Drottins vors Jesú Kristí sé með yður: i el Déu de la pau esclafarà ben aviat Satanàs sota els vostres peus! Que la gràcia de Jesús, nostre Senyor, sigui amb vosaltres (sembla més aviat traducció del text de la Vulgata que aquí empra el verb contĕrĕre ‘triturar, esmicolar, moldre’: Deus autem pacis conterat Satanam sub pedibus uestris uelociter. Gratia Domini nostri Iesu Christi uobiscum)

sundur·gnístur, -gníst, -gníst <adj.>:
esclafat -ada, <LIT> contrit -a (en el sentit originari de la paraula): ♦ sundurgníst hjarta hennar: el seu cor trencat <LIT> el seu cor contrit, <LIT> el seu cor contribulat; ◊ hjá því varð ekki komizt. Það var óhjákvæmilegt að beita hana valdi. Við sveipuðum um hana ábreiðum og héldum henni, við atyrtum hana og við dekruðum við hana. En við höfðum tæpast krafta á við hina óðu konu. Sjálfur neytti ég hvorki reglubundins svefns né matar í heila viku. Hugarástand konu minnar var á þann veg þessa dagana, að það hafði ekki verið henni fjarri að fylgja fordæmi sonar okkar og kasta sér í fossinn í Nikkwó-fjallinu. Þegar hún tók að kyrrast, hugkvæmdist mér þetta ferðalag. Ég ól þá von í brjósti, að sundurníst hjarta hennar myndi óðlast frið, ef hún ætti kost á að sjá fagra og fræga staði. Mér datt í hug að kaupa handa henni nokkur skrautbelti og herðafetla, ef hún kærði sig um það, því að hún var glysgjörn, þótt roskin væri. Svo lögðum við af stað í þessa för, sem ég vonaði að gæti hresst hana við: no es pogué evitar (fer altrament). Fou inevitable usar la força amb ella. La vam embolcallar amb flassades i la subjectàrem fort, la vàrem renyar i la vàrem amanyagar. Però a penes teníem tanta de força com la d'aquella dona embogida. Jo mateix no vaig dormir ni menjar regularment durant tota una setmana. L'estat mental de la meva dona aquells dies era tal que no hauria estat lluny d'ella seguir el precedent del nostre fill i estimbar-se per la cascada del puig de Nikkwó. Quan ella va començar a calmar-se, se'm va ocórrer aquest viatge. Llavors vaig alimentar en el meu pit l'esperança que el seu cor trencat obtindria la pau si ella pogués tenir l'oportunitat de veure alguns llocs famosos i bonics. Se'm va acudir de comprar-li alguns cinyells de gala i cobriespatlles, si li venien de gust, ja que a ella li agradava d'engalanar-se encara que ja fos d'edat avançada. I així fou com vàrem partir per fer aquell viatge, del qual esperava que pogués restablir-la

sundur·greina <-greini ~ -greinum | -greindi ~ -greindum | -greint ║ e-ð>:
(greina sundur, aðskilja) desglossar analíticament (o: especificar detalladament) una cosa (separar tots i cadascun dels components d'un tot, diferenciar els components d'un tot, analitzar una cosa distingint-ne tots els seus components): ♦ sundurgreina hljóð í orðum: separar (o: discernir) els sons d'uns mots [els uns dels altres], desglossar uns mots en llurs sons

sundur·greinandi, -greinandi, -greinandi <adj. inv.>:
1. <GEN> analític -a
2. <GRAM> disjuntiu -iva: ♦ sundurgreinandi samtengingar: conjuncions disjuntives

sundur·greinilegur, -greinileg, -greinilegt <adj.>:
(mismunandi, margs konar) diferenciat -ada, distint -a, variat -ada: ◊ svo segja fróðir menn að margir í ætt Mýramanna, þeir sem frá Egli eru komnir, hafi verið menn vænstir en það sé þó mjög sundurgreinilegt (al passatge corresponent de l'Egils saga Skalla-Grímssonar: sundurleitt) því að sumir í þeirri ætt er kallað að ljótastir menn hafi verið. Í þeirri ætt hafa og verið margir atgervismenn um marga hluti sem var Kjartan Ólafsson pá og Víga-Barði og Skúli Þorsteinsson. Sumir voru og skáldmenn miklir í þeirri ætt, Björn Hítdælakappi, Einar prestur Skúlason, Snorri Sturluson og margir aðrir: els versats en lletres diuen que molts del llinatge dels homes de Mýrar, que descendeixen de l'Egill, han estat uns homes bellíssims per bé que la cosa, tanmateix, sigui [en realitat] molt variada [entre ells] (més lliurement podríem traduir: per bé que la cosa sigui molt matisable, qüestionable, discutible, contestable...), ja que d'alguns de llur llinatge es diu que han estat lletgíssims. Del si de llur llinatge també n'han sortit molts d'homes destacats en molts d'aspectes com ara en Kjartan, el fill de l'Olau paó, en Víga-Barði (‘en Barði l'homeier’) i l'Skúli Þorsteinsson. Alguns de llur llinatge també han estat grans escaldes, com ara en Björn, el campió de la vall de Hítardalur, el prevere Einar Skúlason, l'Snorri Sturluson i molts d'altres més

sundur·greining <f. -greiningar, no comptable>:
1. (skipting, greining í undirflokka) desglossament m, especificació f [completa i detallada] (divisió o partició d'un tot en els seus constituents i subdivisions)
2. (greining) anàlisi f [minuciosa] (dissecció de problema etc.)
3. (skerpa sjóntækis) resolució f (capacitat de visió d'aparell com ara telescopi, màquina de fer fotos etc.)

sundur·hverfur, -hverf, -hverft <adj.>:
divergent: ♦ sundurhverf hugsun: pensament divergent

sundur·kraminn, -kramin, -kramið <adj.>:
aixafat -ada, desfet -a: ◊ ég er lémagna (nəφūˈɣōθī, נְפוּגוֹתִי) og sundurkraminn (dāˈχāh ~ דָּכָה: wə-niδˈkēi̯θī ʕaδ־məˈʔɔδ, וְנִדְכֵּיתִי עַד-מְאֹד), styn í hjartans angist: estic esgotat i desfet, gemego en l'angoixa del meu cor; ♦ sundurkraminn andi: esperit desfet; ◊ Drottinn er nálægur þeim er hafa sundurmarið hjarta (ʃāˈβar ǀ niʃˈbār ~ נִשְׁבָּר ǀ שָׁבַר: qāˈrōβ ʝəhˈwāh lə-ˌniʃbərēi̯־ˈlēβ, קָרוֹב יְהוָה, לְנִשְׁבְּרֵי-לֵב), þeim er hafa sundurkraminn anda (dakˈkāʔ ~ דַּכָּא: ˌwə-ʔɛθ־ˌdakkəʔēi̯־ˈrūaħ ʝōˈʃīaʕ, וְאֶת-דַּכְּאֵי-רוּחַ יוֹשִׁיעַ), hjálpar hann: Jahvè és a prop dels qui tenen el cor trencat, ajuda els qui tenen l'esperit desfet; ◊ ég bý á háum og helgum stað, en einnig hjá þeim, sem hafa sundurkraminn (dakˈkāʔ ~ דַּכָּא: wə-ʔɛθ־dakˈkāʔ ū-ʃəφal־ˈrūaħ lə-haħăˈʝōθ ˈrūaħ ʃəφāˈlīm, וְאֶת-דַּכָּא, וּשְׁפַל-רוּחַ, לְהַחֲיוֹת רוּחַ שְׁפָלִים) og auðmjúkan anda, til þess að lífga anda hinna lítillátu og til þess að lífga hjörtu hinna sundurkrömdu (dāˈχāʔ ǀ niδˈkāʔ ~ נִדְכָּא ǀ דָּכָא: ū-lə-haħăˈʝōθ lēβ niδkāˈʔīm, וּלְהַחֲיוֹת לֵב נִדְכָּאִים): jo sóc el qui habita a un lloc elevat i sagrat, però també amb els qui tenen un esperit humil i contrit per revifar l'esperit dels humils i per revifar els cors dels contrits; ♦ sundurkramið hjarta: cor trencat, <LIT> cor contrit (en el sentit originari de la paraula); ◊ hann læknar þá, er hafa sundurkramið hjarta (ʃāβar ǀ ʃāˈβūr ~ שָׁבוּר ǀ שָׁבַר: hā-rɔˈφēʔ li-ʃəˈβūrēi̯ ˈlēβ, הָרֹפֵא, לִשְׁבוּרֵי לֵב, og bindur um benjar þeirra: guareix els qui tenen els cors desfets, i embena llurs ferides; ◊ Guði þekkar fórnir eru sundurmarinn (ʃāˈβar ǀ niʃˈbār ~ נִשְׁבָּר ǀ שָׁבַר: ziβˈħēi̯ ʔɛ̆lɔˈhīm ˈrūaħ niʃˈbārāh, זִבְחֵי אֱלֹהִים, רוּחַ נִשְׁבָּרָה) andi, sundurmarið (ʃāˈβar ǀ niʃˈbār ~ נִשְׁבָּר ǀ שָׁבַר: lēβ־niʃˈbār, לֵב-נִשְׁבָּר) og sundurkramið (dāˈχāh ǀ niδˈkɛh ~ נִדְכֶּה ǀ דָּכָה: wə-niδˈkɛh ʔɛ̆lɔˈhīm lɔʔ θiβˈzɛh, וְנִדְכֶּה-- אֱלֹהִים, לֹא תִבְזֶה) hjarta munt þú, ó Guð, eigi fyrirlíta: són sacrificis agradables a Déu un esperit contribulat, un cor contrit i contribulat, Déu, no els menysprearàs

sundur·kremja <-krem ~ -kremjum | -kramdi ~ -krömdum | -kramið ║ e-ð ~ e-n>:
aixafar una cosa ~ algú: ◊ þín hægri hönd, Drottinn, hefir sýnt sig dýrlega í krafti, þín hægri hönd, Drottinn, sundurkremur (rāˈʕat͡s ~ רָעַץ: ʝəmīnə-ˈχā ʝəhˈwāh tirˈʕat͡s ʔōˈʝēβ, יְמִינְךָ יְהוָה, תִּרְעַץ אוֹיֵב) fjandmennina: la vostra mà dreta, Jahvè, s'és mostrada gloriosament en la seva força, la vostra mà dreta, Jahvè, esclafa els enemics

sundur·laus, -laus, -laust <adj.>:
1. (samhengislaus, sundurslitinn) incoherent, inconnex -a (no coherent): ◊ spekin er heimskingjanum líkust húsi í rústum, þekking er flóninu sem sundurlaus orð (ἀδιεξέταστος -έταστον: ὡς οἶκος ἠφανισμένος οὕτως μωρῷ σοφία, καὶ γνῶσις ἀσυνέτου ἀδιεξέταστοι λόγοι): la saviesa és per al beneit com una casa enrunada, i la ciència és al bàmbol talment paraules incoherents; ♦ sundurlaus ræða: un discurs incoherent
2. (óbundinn) en prosa (text): ♦ sundurlaus orð, sundurlaust mál: (óbundið mál) [en] prosa. Només a la locució [mikill] sundurgerðamaður í orðum, bæði sundurlausum og samföstum; ◊ maður hét Kali, ungur að aldri og nokkuð skyldur Einari, illgjarn og öfundsjúkur, háðsamur og hávaðamikill. Hann var skósveinn Einars og hafði lengi þjónað honum. Kali var hagur vel á gull og silfur. Því var hann kallaður Gyllingar-Kali. Marga menn rægði hann við Einar og var sundurgerðamaður mikill í orðum, bæði sundurlausum og samföstum. Hann hafði mjög í háði við Halldór og bað aðra menn yrkja um hann en engi varð til þess. Því fékkst Kali í að flimta hann. Halldór varð þess var: hi havia un home que nomia Kali. Era jove i parent llunyà de l'Einar. En Kali era un home malvolent i envejós, burleta i jactador. En aquell temps era skósveinn, o sigui, cambrer, de l'Einar, a qui havia estat servint durant molt de temps. En Kali era molt hàbil treballant l'or i l'argent. Per aquest motiu li deien en Kali el daurador. En Kali calumniava molts d'homes davant l'Einar, era un genial orfebre (teixidor) de paraules (era un magnífic orador), tant en vers com en prosa. No deixava de fer befa d'en Halldór i va [arribar a demanar] a d'altres que componguessin [poemes de befa i escarn] sobre ell, per bé que ningú s'hi mostrà mai disposat, i per aquesta raó en Kali mateix es va esforçar molt a comprondre uns versos de befa contra en Halldór. Aquest se n'assabentà (vocabulari: #1. hávaðamikill: Cf. Baetke 19874, pàg. 219: hávaða-mikill adj. sehr hochmütig, hochfahrend, anmaßend; en islandès modern, el mot no té el significat de: presumptuós, arrogant, de moltes ínfules, sinó el de sorollós, estrepitós; #2. skósveinn: Cf. Baetke 19874, pàg. 561: skó-sveinn m. Diener, Kämmerer; #3. rægja e-n við e-n: Cf. Baetke 19874, pàg. 510: <...> rœgja e-n við e-n jemanden verleumden, fälschlich beschuldigen bei jemandem <...>; #4. sundurgerðamaður í orðum: Cf. Baetke 19874, pàg. 619: <...> sundrgerðamaðr í orðum großartiger Redner; #5. sundurlaus: Cf. Baetke 19874, pàg. 619: <...> 2. sundrlaus orð ungebundene Rede, Prosa; #6. samfastur: Cf. Baetke 19874, pàg. 515: <...> samfǫst orð gebundene Rede, Poesie; #7. háð: Cf. en Baetke 19874, pàg. 219: <...> hafa mjǫk í háði við e-n mit jemandem Spott treiben, jemanden verhöhnen; #8. yrkja um e-n: Cf. en Baetke 19874, pàg. 763: <...> yrkja um e-n auf, über jemanden dichten. Aquí se sobreentén yrkja níðvísu um e-n; #9. fást í e-u: Cf. en Baetke 19874, pàg. 120: <...> fásk í e-u, við e-t sich einlassen in, sich abgeben, abmühen mit etwas; #10. flimta: Cf. en Baetke 19874, pàg. 146: <...> verspotten, verhöhnen (durch Spottverse); )
3. (margskonar) variat -ada (de diferent mena, de diversa natura): ◊ Fáfnir svarar: “Margar eru þær ok sundrlausar. Sumar eru ásaættar, sumar eru álfaættar, sumar eru dœtr Dvalins”: en Fáfnir li va respondre: “Són nombroses i variades (de diferent mena?). Algunes són del llinatge dels ansos, algunes del llinatge dels albs, algunes són filles d'en Dvalinn”
4. (dreifður, rofinn, slitróttur) discontinu -ínua (no continu): ◊ það hafði og að borist í byggð þeirri er Björn réð fyrir að þar urðu hvörf stór á nautum og á svínum. Lét Björn þar kveðja þings til og leitaði þar eftir hvörfum. Hann kallaði þá menn líklegsta til slíkra hluta og illbregða er sátu í markbyggðum fjarri öðrum mönnum. Veik hann því máli til þeirra er byggðu Eystri-Dali. Sú byggð var mjög sundurlaus, byggt við vötn eða rjóður í skógum en fástaðar stórbyggðir saman: doncs bé, es va esdevenir, a les contrades governades pel Björn, que [assús-suaixí] va desaparèixer un gran nombre de bous i porcs. En Björn aleshores va convocar un þing en el qual va inquirir aquestes desaparicions de bestiar. Va dir que els homes que creia mès capaços d'haver comeses aquelles coses i malifetes eren els homes que vivien a la marca, lluny d'altra gent. Apuntava, com a culpables d'aquest afer, els qui vivien a les valls d'Eystri-Dalir. Aquesta contrada estava habitada d'una manera molt esparsa, ja que estava habitada sobretot a la vora dels llacs i a les clarianes dels boscos, però [només] a pocs indrets hi havia grans zones establertes o poblades [de manera compacta]; ♦ fara sundurlaust: marxar en grups separats, esparsos; ◊ Ólafur konungur flutti þá her sinn og fór um markbyggðir en sumt um eyðimerkur og oftlega um vötn stór. Þeir drógu eða báru skipin eftir sér milli vatnanna. Fjöldi dreif liðs til konungs, markamenn og sumt stigamenn. Er þar víða síðan kallað Ólafsbúðir sem hann hafði náttstaði. Hann létti eigi ferðinni fyrr en hann kom fram á Jamtaland, fór þá síðan norður til Kjalar. Skiptist lið hans í byggðirnar og fór mjög sundurlaust meðan þeir vissu ekki ófriðar vonir. En jafnan er þeir skiptu liði sínu þá fylgdi konungi Norðmannalið en Dagur fór þá í annan stað með sitt lið en Svíar í þriðja stað með sínu liði: el rei Olau llavors va partir amb el seu exèrcit. Marxaren per boscos, algunes vegades per ermassos i tot sovint també per grans llacs. Entre llac i llac a llur darrere estiraren o portaren llurs barques. Una gran nombre d'homes de la marca i alguns lladres de camí ral afluiren cap a l'exèrcit del rei [per unir-s'hi]. I després, a un vast territori, molts d'indrets on el rei havia fet dreçar les tendes per passar-hi la nit, foren anomenats La Real del rei Olau. El rei no va afluixar la marxa fins a arribar al Jamtaland. D'aquí va marxar després cap a la serralada de Kjölur. A les contrades habitades, el seu exèrcit es dividia i marxava en grups esparsos (separats) mentre no esperessin topar-se amb hostilitats. I sempre que dividien llur exèrcit en grups, les tropes noruegues seguien el rei Olau, en Dagur marxava per un altre camí amb el seu grup, i els suecs, a llur torn, amb llur host, ho feien per un tercer camí; ♦ rekur skipin (= Ac.) sundurlaus: els vaixells van a mercè del corrent, separats els uns dels altres; el corrent dispersa les naus; ◊ um morguninn er mjög var ljóst þá var lið þeirra mart á landi uppi, sumt á tali en sumt að skemmtan sinni. Þá finna þeir eigi fyrr en þar geysast vötn að þeim með fossfalli. Þar fylgdu viðir stórir er rak að skipum þeirra. Meiddust skipin þar fyrir en vötnin flutu um völluna alla. Týndist það fólkið er á landi var og mart það er á skipum var en allir þeir er því komu við hjuggu festar sínar og leystust út og rak skipin mjög sundurlaus. Dreka hinn mikla er sjálfur konungur var á rak út fyrir straumi. Varð honum ekki auðsnúið með árum. Rak hann út að flota þeirra Önundar konungs: el matí, quan ja feia més claror, hi havia molta de gent de llur exèrcit a la vorera de la mar, uns, per fer-la petar, d'altres, per divertir-se. No varen sospitar res fins que la revinguda s'estimbà cop en sec damunt ells com el cabal d'una cascada. La riuada va arrossegar grans troncs contra llurs naus. Els vaixells en quedaren danyats. L'aigua de la revinguda va inundar tots els camps. Els homes que eren a terra es varen anegar tots, però també s'hi anegaren molts dels qui es trobaven a bord de les naus. I tots els qui encara ho podien fer, varen tallar les amarres de llurs naus i s'alliberaren d'allà i les naus quedaren molt dispersades per la mar. El Gran Drac a bord del qual hi havia el mateix rei, fou empès pel corrent de la revinguda [mar endins]. Era difícil maniobrar-lo amb els rems i el corrent el va empènyer contra la flota dels reis Olau i Önundur. Tan bon punt aquests varen reconèixer el vaixell, l'atacaren encerclant-lo

sundur·leitinn, -leitin, -leitið <adj.>:
<MAT vigursviðs ǁ de camp vectorial & BIOL BOT> divergent

sundur·leitni <f. -leitni, no comptable>:
1. <GEN> disparitat f (barreja desordenada, heterogeneïtat): ♦ sundurleitni lita: disparitat (o: heterogeneïtat) de colors
2. (vigursviðs) divergència f (de camp vectorial)

sundur·leitur, -leit, -leitt <adj.>:
1. <GEN> variat -ada: ◊ svo er og um byggingameistarann og smiðinn, sem leggja nótt við dag, og þá sem grafa á innsiglishringa og eru eljusamir við gerð sundurleitra (ἀλλοιοῦν + ἡ ποικιλία -ίας: καὶ ἡ ἐπιμονὴ αὐτοῦ ἀλλοιῶσαι ποικιλίαν) mynstra. Þeir leggja sig fram um að ná sem nákvæmastri mynd, hugurinn snýst um að ljúka verki: així també s'esdevé amb el mestre d'obres i l'artesà que ajunten la nit a llur dia [de treball] i amb els qui graven els anells que han de servir per segellar i [tots ells] són feners en la fabricació de dissenys de variada mena. Posen el seu afany a aconseguir una imatge al més exacta possible, llur cor es posa a perfer l'obra; ◊ hernum fylgdi einnig sundurleitur (ἐπίμικτος -ίμικτον: καὶ πολὺς ὁ ἐπίμικτος ὡς ἀκρὶς συνεξῆλθον αὐτοῖς καὶ ὡς ἡ ἄμμος τῆς γῆς) skari, slíkur aragrúi að engri tölu varð á komið fremur en engisprettusveim eða sandkorn jarðar: a l'exèrcit també l'acompanyava una multitud bigarrada (de diversa mena), una gernació tal que no es podia ni comptar, com un eixam de llagosts o els grans de sorra de la terra; ◊ fjölmennur, sundurleitur (ˈʕērɛβ ~ עֵרֶב: wə-ɣam־ˈʕērɛβ raβ ʕāˈlāh ʔitˈt-ām, וְגַם-עֵרֶב רַב, עָלָה אִתָּם) hópur fólks fór með þeim, einnig hjarðir sauðfjár og nautgripa: un grup de gent, nombrós i heterogeni, anava amb ells, i també guardes d'ovelles i de bous; ◊ frá Þorsteini er mikil ætt komin og margt stórmenni og skáld mörg, og er það Mýramannakyn og svo allt það, er komið er frá Skalla-Grími. Lengi hélst það í ætt þeirri, að menn voru sterkir og vígamenn miklir, en sumir spakir að viti. Það var sundurleitt mjög (al passatge corresponent de la Gunnlaugs saga ormstungu: sundurgreinilegt), því að í þeirri ætt hafa fæðst þeir menn, er fríðastir hafa verið á Íslandi, sem var Þorsteinn Egilsson og Kjartan Ólafsson, systursonur Þorsteins, og Hallur Guðmundarson, svo og Helga hin fagra, dóttir Þorsteins, er þeir deildu um Gunnlaugur ormstunga og Skáld-Hrafn; en fleiri voru Mýramenn manna ljótastir: d’en Þorsteinn en descendeix un gran llinatge i molts de grans homes i molts d'escaldes. És el llinatge de la gent de Mýrar al qual també pertany tothom qui descendeix d'en Grímur Calba. Durant molt de temps, en aquest llinatge es va mantenir que els homes hi eren forts i grans combatents i alguns savis d'enteniment. [Quant a l'aspecte] la cosa fou molt variada per tal com en aquest llinatge hi han nascut els homes més bells que hi ha hagut a Islàndia, com ara en Þorsteinn Egilsson i en Kjartan Ólafsson, el nebot d'en Þorsteinn per part d'una germana, i en Hallur Guðmundarson, com també la Helga la Bella, la filla d'en Þorsteinn, per la qual varen lluitar en Gunnlaugur Llengua-de-serp i en Hrafn l'escalda. Tanmateix, la major part de la gent de Mýrar han estat persones lletgíssimes
2. (sem stingur í stúf) dispar, discrepant (que constrasta o destaca): ♦ sundurleitir litir: colors dispars (o: bigarrats)

sundur·leysa <-leysi ~ -leysum | -leysti ~ -leystum | -leyst ║ e-ð>:
dissoldre una cosa (→ leysa sundur)

sundur·leysast <-leysist ~ -leysumst | -leystist ~ -leystumst | -leyst>:
dissoldre's (→ leysast sundur): ◊ en dagur Drottins mun koma sem þjófur og þá munu himnarnir líða undir lok með miklum gný, frumefnin sundurleysast (λύειν ~ λύεσθαι ǁ λυθήσεσθαι: στοιχεῖα δὲ καυσούμενα λυθήσεται) í brennandi hita og jörðin og þau verk, sem á henni eru, upp brenna. Þar eð allt þetta ferst, þannig ber ykkur að lifa heilögu og guðrækilegu lífi og bíða eftir degi Guðs og flýta fyrir að hann komi. Þá munu himnarnir leysast sundur (λύειν ~ λύεσθαι ǁ λυθήσεσθαι: δι’ ἣν οὐρανοὶ πυρούμενοι λυθήσονται καὶ στοιχεῖα καυσούμενα τήκεται) í eldi og frumefnin bráðna af brennandi hita: però el dia del Senyor vindrà, i arribarà com un lladre. I aquell dia els cels periran amb un gran estrèpit, els elements del món es dissoldran en una escalfor ardent, i la terra i totes les obres que hi ha en ella es cremaran. Com que, doncs, tot això finirà, hauríeu de viure una vida pietosa i sagrada i esperar l'arribada del dia de Déu i afanyar-vos perquè arribi aviat. Aquell dia els cels es dissoldran en el foc, i els elements del món es fondran per l'escalfor ardent

sundur·liða <-liða ~ -liðum | -liðaði ~ -liðuðum | -liðað ║ e-ð>:
desglossar una cosa (detallar o especificar cadascun dels elements d'un tot): ♦ sundurliða einstök atriði: especificar alguns detalls particulars; ♦ sundurliða reikning: desglossar (o: detallar) una factura

sundur·liðaður, -liðuð, liðað <adj.>:
desglossat -ada, detallat -ada: ♦ sundurliðaður reikningur: factura desglossada (o: detallada), compte desglossat (o: detallat)

sundur·liðun <f. -liðunar, no comptable>:
desglossament m, especificació f [dels components o constituents d'un tot]: ♦ sundurliðun reikningsins: desglossament de la factura (o: del compte)

sundur·lima <-lima ~ -limum | -limaði ~ -limuðum | -limað ║ e-ð>:
<GEN & FIG> desmembrar una cosa: ◊ þá mun magnast upp fjórða ríkið, sterkt sem járn. Járn sneiðir sundur (מְהַדֵּק) og brytjar (וְחָשֵׁל) alla aðra hluti og eins og járnið sneiðir sundur (דִּי-מְרָעַע), eins mun þetta ríki brytja (תַּדִּק) og sundurlima (rəˈʕaʕ ~ רְעַע: wə-θēˈrɔaʕ, וְתֵרֹעַ) öll hin ríkin: aleshores el quart regne s'enfortirà i serà fort com el ferro. El ferro esmicola i trosseja totes les altres coses, i així com el ferro les esmicola, així aquest regne trossejarà i desmembrarà tots els [altres] regnes

sundur·lyndi <n. -lyndis, no comptable>:
desavinences f.pl, discòrdia f, dissensió f: ◊ varð Óníasi ljóst hve háskalegt sundurlyndið (ἡ φιλονεικία -ίας: συνορῶν ὁ Ὀνίας τὸ χαλεπὸν τῆς φιλονεικίας) var orðið og að Appollóníus Menestevsson, landstjóri á Norður-Sýrlandi og Fönikíu, kynti undir heiftarhug (τὴν κακίαν) Símonar: a l'Onies li va quedar clar com de perilloses havien tornat aquestes desavinences i que l'Apol·loni, fill d'en Menesteu, governador de la Síria Septentrional i de la Fenícia, encenia els sentiments d'odi d'en Simó; ◊ Glúmur gifti Þorlaugu dóttur sína Víga-Skútu að Mývatni norður og fyrir sakar þeirra sundurlyndis þá lét hann hana fara heim til Þverár og lét hana eina. Það líkaði Glúmi þungt. Síðan bað hennar Arnór kerlingarnef og átti hana. Frá þeim eru komnir göfgir menn. Síðan var með þeim Glúmi og Skútu fæð mikil: en Glúmur va casar sa filla Þorlaug amb l'Skúta homeier del llac de Mývatn, en el nord, i, per mor de llurs mútues desavinences, l'Skúta la va enviar de tornada a casa a Þverá i va divorciar-se d'ella (lit.: la va deixar tota sola). Aquest fet va desplaure molt al Glúmur. De llavors ençà hi hagué una gran tibantor entre en Glúmur i l'Skúta. Més endavant l'Arnór Nas-de-vella va demanar la seva mà i s'hi casà. D'ells dos en descendeixen homes conspicus; ◊ þá tóku þeir upp leika í dalnum og vildu reyna knáleik sinn og var Karl knástur. Óx nú sundurlyndi í dalnum af nýju: fou llavors que varen introduir la celebració de jocs a la vall per a provar llur força i en Karl fou el més fort. Llavors va tornar a créixer la desavinença a la vall.

sundur·lyndur, -lynd, -lynt <adj.>:
desavingut -uda, discorde (mancat de concòrdia)

sundur·lægur, -læg, -lægt <adj.>:
<MAT> disjunt -a (dit, en la teoria dels conjunts, de l'element que, en la intersecció de conjunts, no intersecciona i dels conjunts sense elements comuns): ♦ sundurlæg mengi: conjunts disjunts; ♦ sundurlægt sammengi: unió disjunta; ♦ sundurlæg skipting: descomposició disjunta

sundur·marinn, -marin, -marið <adj.>:
aixafat -ada, desfet -a: ◊ um spámennina: Hjartað í brjósti mér er sundurmarið (ʃāˈβar ǀ niʃˈbār ~ נִשְׁבָּר ǀ שָׁבַר: la-nnəβiˈʔīm niʃˈbar libˈb-ī βə-qirˈb-ī , לַנְּבִאִים נִשְׁבַּר לִבִּי בְקִרְבִּי), öll bein mín skjálfa. Ég er eins og drukkinn maður, eins og maður sem vínið hefir bugað, vegna Drottins og vegna hans heilögu orða: dels profetes. El cor dins el meu pit està trencat, tots els meus ossos tremolen. Sóc igual que l'home begut, com l'home que el vi ha doblegat a causa de Jahvè i a causa de les seves paraules santes; ◊ andi Drottins er yfir mér, af því að Drottinn hefir smurt mig. Hann hefir sent mig til að flytja nauðstöddum gleðilegan boðskap og til að græða þá, sem hafa sundurmarið (ʃāˈβar ǀ niʃˈbār ~ נִשְׁבָּר ǀ שָׁבַר: ʃəlāˈħa-nī la-ħăˈβɔʃ lə-ˌniʃbərēi̯־ˈlēβ, שְׁלָחַנִי לַחֲבֹשׁ לְנִשְׁבְּרֵי-לֵב) hjarta, til að boða herteknum frelsi og fjötruðum lausn: l’esperit de Jahvè és sobre meu, perquè Jahvè m'ha ungit. M'ha enviat a portar la bona nova als qui són en destret, i a guarir els qui tenen el cor destrossat, a anunciar als captius la llibertat i als presos la deslliurança

sundur·merja <-mer ~ -merjum | -marði ~ -mörðum | -marið ║ e-ð ~ e-n>:
aixafar una cosa ~ algú

sundur·mola <-mola ~ -molum | -molaði ~ -moluðum | -molað ║ e-ð>:
esclafar una cosa: ◊ já, Guð sundurmolar (māˈħasˁ ~ מָחַץ: ʔaχ-ʔɛ̆lɔˈhīm ʝimˈħasˁ rɔʔʃ ʔɔʝəˈβā-u̯, אַךְ-אֱלֹהִים--יִמְחַץ, רֹאשׁ אֹיְבָיו) höfuð óvina sinna, hvirfil þeirra, er ganga í sekt sinni: Déu esflora els caps dels seus enemics, la coroneta dels qui viuen en llur culpabilitat; ◊ er ekki orð mitt eins og eldur - segir Drottinn - og eins og hamar, sem sundurmolar (pūsˁ ~ פּוּץ: ū-χə-φatˁˈtˁīʃ ʝəφɔˈsˁēsˁ ˈsālaʕ, וּכְפַטִּישׁ, יְפֹצֵץ סָלַע) klettana?: la meva paraula, que no és com foc, diu Jahvè, i com un martell que esmicola les penyes?; ◊ með mætti sínum æsir hann hafið, og með hyggindum sínum sundurmolar (māˈħasˁ ~ מָחַץ: bə-χɔˈħ-ō rāˈɣaʕ ha-i̯ˈʝām ū-βi-θūβənāˈθ-ō ˈmāħasˁ ˈrāhaβ, בְּ֭כֹחוֹ רָגַ֣ע הַיָּ֑ם וּבִתוּבְנָתוֹ מָ֣חַץ רָֽהַב) hann hafdrekann: amb la seva força agita la mar, i amb la seva intel·ligència esclafa el drac marí; ◊ ég mun sundurmola (ʃāˈβar ~ שָׁבַר: li-ʃəbˈbɔr ʔaʃˈʃūr bə-ʔarˈt͡s-ī, לִשְׁבֹּר אַשּׁוּר בְּאַרְצִי) Assýríu í landi mínu og fótum troða hana á fjöllum mínum. Skal þá ok hennar af þeim tekið og byrði hennar tekin af herðum þeirra: esmicolaré Assíria en el meu país, i la trepitjaré amb els meus peus a les meves muntanyes. En aquell moment, el jou d'ella els serà llevat i la seva càrrega els serà presa de llurs espatlles; ◊ Guð friðarins mun bráðlega sundurmola (συντρίβειν ~ συντρίψειν: ὁ δὲ θεὸς τῆς εἰρήνης συντρίψει τὸν Σατανᾶν ὑπὸ τοὺς πόδας ὑμῶν ἐν τάχει) Satan undir fótum yðar. Náðin Drottins vors Jesú Krists sé með yður: i el Déu de la pau esclafarà ben aviat Satanàs sota els vostres peus! Que la gràcia de Jesucrist, nostre Senyor, sigui amb vosaltres

sundur·molaður, -moluð, -molað <adj.>:
esclafat -ada, fet -a a miques: ◊ stíg þú upp á Líbanon og hljóða! Lát raust þína gjalla í Basan og hljóða þú frá Abarím, því að allir ástmenn þínir eru sundurmolaðir (ʃāˈβar ~ שָׁבַר: kī niʃbəˈrū kāl־məʔahăˈβāʝi-χ, כִּי נִשְׁבְּרוּ, כָּל-מְאַהֲבָיִךְ): puja al Líban i crida, fés que la teva veu ressoni a Baixan i crida [de dalt] dels Abarim, perquè tots els teus amants són esclafats!; ◊ sviplega er Babýlon fallin og sundurmoluð (ʃāˈβar ~ שָׁבַר: piθˈʔɔm nāφəˈlāh βāˈβɛl wa-ttiʃʃāˈβēr, פִּתְאֹם נָפְלָה בָבֶל, וַתִּשָּׁבֵר). Kveinið yfir henni! Sækið smyrsl við kvölum hennar, má vera að hún verði læknuð: de sobte ha caigut Babilònia i s'ha esbocinat. Lamenteu-vos per ella! Aneu-li a cercar bàlsam per a llurs turments, pot ésser que es guareixi!

sundur·molan <f. -molanar, no comptable>:
esclafament f: ◊ lát ofsóknarmenn mína verða til skammar, en lát mig ekki verða til skammar. Lát þá skelfast, en lát mig ekki skelfast. Lát ógæfudag koma yfir þá og sundurmola (ʃāˈβar ~ שָׁבַר: ʃāβəˈr-ēm, שָׁבְרֵם) þá tvöfaldri sundurmolan (ʃibbāˈrōn ~ שִׁבָּרוֹן: ū-miʃˈnɛh ʃibbāˈrōn, וּמִשְׁנֶה שִׁבָּרוֹן)!: feu que els meus perseguidors siguin confosos, i que no ho sigui jo. Fés que ells tremolin, i que jo no ho faci! Fés venir sobre ells el Dia de l'Infortuni, i esclafar-los amb doble esclafament!

sundur·molast <-molast ~ -molumst | -molaðist ~ -moluðumst | -molast>:
esclafar-se: ◊ fyrir því mun ógæfa skyndilega yfir hann koma, snögglega mun hann sundurmolast (ʃāˈβar ~ שָׁבַר: ˈpɛθaʕ ʝiʃʃāˈβēr wə-ˈʔēi̯n marˈpēʔ, פֶּתַע יִשָּׁבֵר, וְאֵין מַרְפֵּא) og engin lækning fást: per això l'infortuni caurà sobre ell d'improvís, de sobte serà esclafat i no rebrà cap remei

sundur·mæður, -mæður, -mæðurt <adj.>:
de mare diferent (dit de germanastres que tenen el mateix pare): ◊ svaraði inn sundrmœðri, ǀ svá qvaz veita mundo ǁ fulting frœndom, ǀ sem fótr ǫðrom. ǁ [Hamdir kvað:] ‘Hvat megi fótr ǀ fœti veita, ǁ né holdgróin ǀ hǫnd annarri?’: el [germà fill] d'una altra mare els va respondre i els va dir que donaria ajut als seus parents talment un peu (una cama) ajuda l'altre (l'altra). [En Hamdir li va replicar:] “En què podria ajudar un peu (una cama) l'altre (l'altra)? O una mà (un braç) aferrada al cos socórrer l'altra mà (l'altre braç)?” (vocabulari: #1. holdgróinn: una traducció carnós -osa té sentit, al meu entendre, si interpretem l'adjectiu com a exornatiu, l'única funció del qual és proporcionar l'element al·literatiu del braquistiqui esquerre. Ara bé, en Kuhn 1968², pàg. 99, interpreta el mot hold ‘carn’ com a metonímia (pars pro toto) per cos: hold-gróinn part. prt. ‘fleischgewachsen’: fest am körper sitzend (Sd. pr, Hm. 13) i ho fa no pas donant-li un sentit també exornatiu, com ara *pertanyent a un mateix cos, sinó [braç] aferrat al cos -com quan és immòbil, sense moviment, tocant en repòs el flanc del cos-: la frase, segons això, s'hauria d'entendre així: com pot ajudar l'altra cama una cama inútil (immòbil) o l'altre braç un braç inútil que resta aferrat, immòbil, al costat del cos?(una pregunta amb la qual en Hamdir, a més a més d' insultar son germanastre, en desdenya les seves possibilitats com a guerrer). El passatge en prosa que fa d'introducció als Sigrdrífumál, en el qual també apareix aquest mot, palesa que aquesta interpretació d'en Kuhn és la correcta i, doncs, l'adopto en la meva traducció)

sundur·nístur, -níst, -níst <adj.>:
1. (rekinn í gegnum) travessat -ada (o: traspassat -ada) (traucat de banda a banda. Esp. en sentit figurat, colpit de dolor o de pietat)
2. variant de → sundurgnístur, -gníst, -gníst ‘esclafat -ada, desfet -a’: ◊ hjá því varð ekki komizt. Það var óhjákvæmilegt að beita hana valdi. Við sveipuðum um hana ábreiðum og héldum henni, við atyrtum hana og við dekruðum við hana. En við höfðum tæpast krafta á við hina óðu konu. Sjálfur neytti ég hvorki reglubundins svefns né matar í heila viku. Hugarástand konu minnar var á þann veg þessa dagana, að það hafði ekki verið henni fjarri að fylgja fordæmi sonar okkar og kasta sér í fossinn í Nikkwó-fjallinu. Þegar hún tók að kyrrast, hugkvæmdist mér þetta ferðalag. Ég ól þá von í brjósti, að sundurníst hjarta hennar myndi óðlast frið, ef hún ætti kost á að sjá fagra og fræga staði. Mér datt í hug að kaupa handa henni nokkur skrautbelti og herðafetla, ef hún kærði sig um það, því að hún var glysgjörn, þótt roskin væri. Svo lögðum við af stað í þessa för, sem ég vonaði að gæti hresst hana við: no es pogué evitar (fer altrament). Fou inevitable usar la força amb ella. La vam embolcallar amb flassades i la subjectàrem fort, la vàrem renyar i la vàrem amanyagar. Però a penes teníem tanta de força com la d'aquella dona embogida. Jo mateix no vaig dormir ni menjar regularment durant tota una setmana. L'estat mental de la meva dona aquells dies era tal que no hauria estat lluny d'ella seguir el precedent del nostre fill i estimbar-se per la cascada del puig de Nikkwó. Quan ella va començar a calmar-se, se'm va ocórrer aquest viatge. Llavors vaig alimentar en el meu pit l'esperança que el seu cor trencat obtindria la pau si ella pogués tenir l'oportunitat de veure alguns llocs famosos i bonics. Se'm va acudir de comprar-li alguns cinyells de gala i cobriespatlles, si li venien de gust, ja que a ella li agradava d'engalanar-se encara que ja fos d'edat avançada. I així fou com vàrem partir per fer aquell viatge, del qual esperava que pogués restablir-la

sundur·orða, -orða, -orða <adj. inv.>:
barallat -ada de paraula (que s'insulten verbalment): ♦ þeim varð sundurorða: s'han barallat de paraula, se són barallats -ades de paraula; ◊ varð þeim mjög sundurorða (γίγνεσθαι + ὁ παροξυσμός -οῦ: ἐγένετο δὲ παροξυσμὸς ὥστε ἀποχωρισθῆναι αὐτοὺς ἀπ’ ἀλλήλων), og skildi þar með þeim. Tók Barnabas Markús með sér og sigldi til Kýpur: les tingueren fortes de paraula fins al punt de separar-se l'un de l'altre. En Barnabàs, prenent en Marc amb ell, s'embarcà cap a l'illa de Xipre; ◊ það var eitt sinn að þeir Knútur jarl drukku í einu herbergi og Þorgils og mikill fjöldi annarra manna og voru nokkuð drukknir. Var þá talað margt. Mælti Knútur jarl heldur háðulega til Íslendinga, talaði til Snorra Sturlusonar og annarra íslenskra manna er verið höfðu með Skúla hertoga. Tók jarl á þeim öllum lítilmannlega. En Þorgils svarar svo í móti að þeir frændur hans mundu verið hafa að eigi mundi sig allmikið vanta þykja á við hann fyrir utan nafnbót. Þetta líkaði jarli stórilla, urðu af þessu mjög sundurorða. Kom þá svo að jarl hljóp upp bölvandi og greip öxi. En er Þorgils sá það sprettur hann upp og brá sverði. Hlupu menn þá á milli svo þykkt að þeir náðust eigi til. Skildu þeir að því. Gengu þeir Þorgils á brott litlu síðar (SS II, cap. 383, pàg. 582): una vegada es va esdevenir que el iarl Canut havia anat a beure amb els seus homes a un alberg (taverna) dins el qual també ho feien en Þorgils i un gran nombre d'altres homes, i estaven molt embriacs. Garlaven molt. El iarl Canut va parlar amb força menyspreu dels islandesos, va malparlar de l'Snorri Sturluson i dels altres islandesos que havien estat amb el duc Skúli. El iarl es va referir a tots ells d'una manera vil, però en Þorgils li va respondre dient-li que hi hauria hagut alguns dels seus parents que haurien considerat que no els mancava res, per ésser iguals a ell, llevat del títol de iarl. Aquestes paraules varen desplaure fortament al iarl i es varen posar a insultar-se (la qual cosa va derivar en una forta altercació). I llavors va passar que el iarl es va posar dret d'un bot tot renegant i va agafar una destral. Però quan en Þorgils ho va veure, es va aixecar d'un bot (al punt) i va desembeinar la seva espasa. Els qui eren allà es posaren entre tots dos i eren tan espessos que el iarl i en Þorgils no es podien atènyer [amb llurs armes]. Després d'això, el iarl i els seus homes se n'anaren. En Þorgils i els seus acompanyants se n'anaren una mica més tard (vocabulari: #1. e-n vantar allmikið á [við e-n]: En Baetke 19874, pàg. 698, només porta: vantar mikit á es fehlt viel daran. Sig: subjecte lògic de l'impersonal vanta; el seu referent és þeir frændur hans. En Fritzner III (1896²), pàg. 862a, llegeix: Þorgils svarar svá á móti, at þeir frændr hans mundi verit hafa, at eigi mundi sik allir vanta þykkja á við hann fyrir útan nafnbót Sturl. II, 114³ )

sundur·rifinn, -rifin, -rifið <adj.>:
esquinçat -ada: ◊ Eljakím Hilkíason hirðstjóri (אֲשֶׁר-עַל-הַבַּיִת) gekk þá ásamt Sebna ríkisritara (הַסֹּפֵר) og Jóak Asafssyni, kallara konungs (הַמַּזְכִּיר), í sundurrifnum (qāˈraʕ ǀ qāˈrūaʕ ~ קָרוּעַ ǀ קָרַע: wa-i̯ʝāˈβɔʔ ... qərūˈʕēi̯ βəɣāˈδīm, וַיָּבֹא ... קְרוּעֵי בְגָדִים) klæðum til Hiskía og þeir sögðu honum hvað marskálkurinn (רַב-שָׁקֵה) hafði sagt: llavors, el cap de la cort, l'Eliaquim, fill de l'Hilquiahu (d'en Ħilquià), l'escriba del regne en Xebnà i el pregoner del rei, en Joah (Ioaħ), fill de l'Assaf, es van presentar al rei Ezequies (Ħizquiahu) amb els vestits esquinçats i li digueren el que havia dit el rav-xaqué

sundur·skilja <-skil ~ -skiljum | -skildi ~ -skildum | -skilið ║ e-ð>:
separar una cosa

sundur·skipting <f. -skiptingar, -skiptingar>:
partició f (→ skipting)

sundur·skorinn, -skorin, -skorið <adj.>:
tallat -ada a trossos: ◊ gefið gætur að hundunum, gefið gætur að hinum vondu verkamönnum, gefið gætur að hinum sundurskornu (ἡ κατατομή -ῆς: βλέπετε τοὺς κύνας, βλέπετε τοὺς κακοὺς ἐργάτας, βλέπετε τὴν κατατομήν). Vér erum hinir umskornu (ἡ περιτομή -ῆς: ἡμεῖς γάρ ἐσμεν ἡ περιτομή), vér sem dýrkum Guð í anda hans og miklumst (καυχώμενοι ἐν Χριστῷ Ἰησοῦ) af Kristi Jesú og treystum ekki ytri yfirburðum (καὶ οὐκ ἐν σαρκὶ πεποιθότες), jafnvel þótt ég hafi einnig þá ytri yfirburði, sem ég gæti treyst (καίπερ ἐγὼ ἔχων πεποίθησιν καὶ ἐν σαρκί): guardeu-vos dels gossos, guardeu-vos dels mals obrers, guardeu-vos dels mutilats! Nosaltres som els circumcisos, nosaltres, els qui adorem Déu en el seu Esperit i ens gloriem del Crist Jesús i no confiem en preeminències (?) externes, encara que jo també tingui les preeminències externes en les quals podria confiar

sundur·slitinn, -slitin, -slitið <adj.>:
1. (eyddur, tærður, tættur við notkun) esquinçat -ada (per l'ús)
2. (sundurrifinn) estripat -ada (esqueixat, esquinçat): ◊ finni maður hval á landi, smáan eður stóran, svo hann ei þarf að flytjast til festa, þá rísti hann festi þar af, og festi hval þar með, og skal hann þá hafa finnandaspik af þeim sem rétt hefur til hvals einn faðm í fjögur horn. En þurfi hann að flytja hann til festa, þá hafi hann finnandaspik, tvo faðma fjórskorið. En taki hval út, og festi liggur á landi, og er sundurslitinn, þá er hann saklaus, og ef hvalur fæst aftur, þá hafi hann finnandaspik sem áður. En sé ekkert af festi eftir á landi, þá bæti hann kóngi þrjú lóð silfurs, fyrir það hann festi hann ei vel. En finni maður hval á landi, og festir hann ekki, heldur segir þeim til sem jörð tilheyrir, þá hafi finnandi spik, hálfan faðm. Fundarspik skal skerast frá bakinu, ok niður að bægslinu allt inn að beini: si hom troba una balena [encallada] a terra, grossa o petita, de manera que no s'hagi de transportar a lligar, que hom n'arrenqui tires [que serveixin d'amarres] i que hom hi lligui la balena i llavors que tingui el ‘llard del trobador’ del qui tingui els drets sobre la balena, i el ‘llard del trobador’ serà un bocí de llard que faci un faðmur de llarg [tallat] en quatre caires (és a dir, un quadrat de llard de 167 (?) cm de costat). Però, si li cal remolcar la balena a les amarres, que tingui un ‘llard del trobador’ cairat que faci dos faðmar per caire. Però, si el corrent se'n duu la balena, i a terra hi queda una amarra, i està estripada, [el qui va trobar i lligar la balena] és innocent, i si la balena es torna a heure, que el qui la va trobar tingui el ‘llard del trobador’ com abans. Però, si [el corrent se'n duu la balena] i a terra no queda cap traça d'una amarra, que [el qui la va trobar i lligar] pagui una multa a la Corona de tres lóð d'argent, ço és, una trenta-dosena part d'una lliura d'argent o 46,69 grams d'argent per no haver-la lligada bé. Però, si hom troba una balena [encallada] a terra, i no l'amarra, sinó que ho diu a aquell a qui pertanyi el mas, que el trobador tingui un bocí de llard de mig faðmur de caire. El ‘llard del trobador’ s'ha de tallar des de l'esquena de la balena fins a l'aleta pectoral i [fent un tall] tan profund que el tall arribi fins a l'os (en comparació, els Gulaþingslǫg, p. 462, presenten aquest text paral·lel: nú hittir maðr hval á landi eða við land, svá at hvergi þarf at flytja [hval] til festingar, rísti af festar, ok festi hval meðr, ok hafi af finnandaspik faðms hvern veginn. Enn ef þarf nokkur at flytja til festingar, hafi af finnandaspik tvá faðma hvárs vegar (hvernvegar). Enn ef hval leggr (rekr) út, ok liggja sumar festar á landi, þá er hann ørsekr, ok ef hvalr festizt (hittizt), hafi af finnandaspik sem áðr. Enn ef ekki er eptir af festum á landi, þá er hvals vangætt, ok gjaldi fjórar merkr silfrs konungi. Nú finnr maðr hval á landi, hvárt sem hann er meiri eða minni, ok festir eigi, ok segir til þeim er á, þá skal hann hafa finnandaspik hálfs faðms hvers vegar (hvernvegar); skeri af finnandaspik niðr frá horni ok aptr á síðu, allt at beini. Nú fara þeir menn til, er eigi eigu í hval, ok skera þeir hval undan festum um nótt, sá er sekr átta ørtugum (ertugum) ok þrettán mǫrkum silfrs við konung, enn þeir hafi hval sinn er eigu; enn hverr annara hafi hval sem áðr er sagt — ubi quis balaenam aut litori contiguam, aut in litus eiectam repererit, adeo ut uinculis retentoriis aliunde aduehendi non fuerit opus, uinculis de cute balaenae resectis ipsam alligari curet, repertoriamque portionem reportet unius orgyiae quadratum, duplo maiorem, si necesse habuerit aliunde acquirere funes retentorios. Quod si fluctuum uis balaenam in profundum retraxerit, remanentibus hin litore funium disruptorum frustulis, qui ligauit, culpae immunis esto. Quod si balaena reperta religetur, eidem, cui prius, competit portio repertoriae. Si uero nulla in sicco remanserit uinculorum frustula, secius, quam oportuit, seruatae balaenae mulcta regi soluatur quatuor marcarum argenti. Quisquis balaenam in terram eiectam, siue maiorem siue minorem inuenerit, non religatam reliquerit, de istius autem eiectione fundi domini fecerit certiorem, portionem repertoriam reportet, frustum nempe quadrilaterale dimidiatae orgyae. Frusti huiusce resectio a pinna natatoria incipiat et ad latera retrorsum extendatur, tam profunda, ut costae denudentur. Si cui in balaenam nihil iuris est, et alligatae partem noctu resecuerit, horum quisque octo ortugarum tredecimque argenti marcarum mulctam regi persoluit, iis, quibus balaenae dominium erat, illibatum seruetur, et reliquis, prout praemonitum est, suum cuique integrum)
3. (samhengislaus, sundurlaus) inconnex -a (incoherent, no coherent, fora de context): ◊ hún talaði í sundurslitnum setningum: parlava amb frases inconnexes; ◊ stundataflan fyrir skólann er óþægilega sundurslitin: l’horari de l'escola és desagradablement inconnex (presenta molts de buits entre classes)

sundur·tættur, -tætt, -tætt <adj.>:
esquinçat -ada, estripat -ada, fet -a [a] trossos

sundur·þykki <n. -þykkis, no comptable>:
desavinença f (desunió, dissensió, discòrdia, desacord, divisió entre dos partits, bàndols etc.): ◊ ætlið þér að ég sé kominn að færa frið á jörðu? Nei, segi ég yður, heldur sundurþykki (ὁ διαμερισμός -οῦ: οὐχί, λέγω ὑμῖν, ἀλλ' ἢ διαμερισμόν): que us penseu que he vingut a portar la pau a la terra? No, us dic, sinó la discòrdia; ♦ andi sundurþykkis: l'esperit de la discòrdia; ◊ þá sendi Guð anda sundurþykkis (ˈrūaħ rāˈʕāh ~ רוּחַ רָעָה: wa-i̯ʝiʃˈlaħ ʔɛ̆loˈhīm ˈrūaħ rāˈʕāh bēi̯n ʔăβīˈmɛlɛχ ū-ˈβēi̯n baʕăˈlēi̯ ʃəˈχɛm, וַיִּשְׁלַח אֱלֹהִים, רוּחַ רָעָה, בֵּין אֲבִימֶלֶךְ, וּבֵין בַּעֲלֵי שְׁכֶם) milli Abímeleks og Síkembúa, svo að Síkembúar brugðu trúnaði við Abímelek: llavors Déu va enviar un esperit de discòrdia entre l'Abimèlec i els habitants de Siquem (Xec’hem) a fi que els habitants de Siquem (Xec’hem) rompessin la fidelitat a l'Abimèlec

sundur·þykkja <f. -þykkju, no comptable>:
desavinença f (desunió, dissensió, discòrdia, desacord, divisió entre dos partits, bàndols etc.): ◊ og sundurþykkja (rīβ ~ רִיב: ˌwa-ʝəhī־ˈrīβ bēi̯n rɔˈʕēi̯ miqnēh־ʔaˈβrām ū-ˈβēi̯n rɔˈʕēi̯ miqnēh־ˈlōtˁ, וַיְהִי-רִיב, בֵּין רֹעֵי מִקְנֵה-אַבְרָם, וּבֵין, רֹעֵי מִקְנֵה-לוֹט) reis milli fjárhirða Abrams og fjárhirða Lots. - En Kanaanítar og Peresítar bjuggu þá í landinu: i sorgí la discòrdia entre els pastors dels ramats de l'Abram i els pastors dels ramats d'en Lot. I els cananeus i els fereseus habitaven llavors al país; ◊ ég áminni yður um, bræður, að hafa gát á þeim, er vekja sundurþykkju (ἡ διχοστασία -ίας: παρακαλῶ δὲ ὑμᾶς, ἀδελφοί, σκοπεῖν τοὺς τὰς διχοστασίας καὶ τὰ σκάνδαλα παρὰ τὴν διδαχὴν ἣν ὑμεῖς ἐμάθετε ποιοῦντας) og tæla frá þeirri kenningu, sem þér hafið numið. Sneiðið hjá þeim: us exhorto, germans, a estar en guàrdia amb els qui causen desavinences i us aparten de l'ensenyament que heu après. Allunyeu-vos-en!

sundur·þykkur, -þykk, -þykkt <adj.>:
desavingut -uda, discorde: ◊ en Jesús vissi hugsanir þeirra og sagði við þá: „Hvert það ríki sem er sjálfu sér sundurþykkt (μερίζειν ~ μερισθείς μερισθεῖσα μερισθέν: μερισθεῖσα καθ’ ἑαυτῆς) leggst í auðn og hver sú borg eða heimili sem er sjálfu sér sundurþykkt (μερίζειν ~ μερισθείς μερισθεῖσα μερισθέν: μερισθεῖσα καθ’ ἑαυτῆς) fær ekki staðist: però Jesús coneixia llurs pensaments i els digué: «Tot reialme dividit contra si mateix és desolat, i tota vila o llar dividida contra si mateixa no podrà subsistir; ◊ ef Satan rekur Satan út er hann sjálfum sér sundurþykkur (μερίζειν ~ μερισθῆναι: ἐφ’ ἑαυτὸν ἐμερίσθη). Hvernig fær ríki hans þá staðist?: si, doncs, Satanàs expulsa Satanàs, està dividit contra si mateix; com podrà subsistir, llavors, el seu reialme?; ◊ verði ríki sjálfu sér sundurþykkt (μερίζειν ~ μερισθῆναι: καὶ ἐὰν βασιλεία ἐφ’ ἑαυτὴν μερισθῇ) fær það ríki eigi staðist: si un reialme està dividit contra si mateix, aqueix reialme no pot subsistir; ◊ og verði heimili sjálfu sér sundurþykkt (μερίζειν ~ μερισθῆναι: καὶ ἐὰν οἰκία ἐφ’ ἑαυτὴν μερισθῇ) fær það heimili eigi staðist: i, si una llar està dividida contra si mateixa, aqueixa llar no es pot sostenir; ◊ sé nú Satan risinn gegn sjálfum sér og orðinn sér sundurþykkur (μερίζειν ~ μερισθῆναι: καὶ εἰ ὁ Σατανᾶς ἀνέστη ἐφ’ ἑαυτὸν καὶ ἐμερίσθη) fær hann ekki staðist, þá er úti um hann (ἀλλὰ τέλος ἔχει): si, doncs, Satanàs s'ha alçat contra si mateix i s'ha dividit, no es pot sostenir quan estigui acabat; ◊ en Jesús vissi hugrenningar þeirra og sagði: „Hvert það ríki, sem er sjálfu sér sundurþykkt (διαμερίζειν ~ διαμερισθείς διαμερισθεῖσα διαμερισθέν: πᾶσα βασιλεία ἐφ’ ἑαυτὴν διαμερισθεῖσα ἐρημοῦται), leggst í auðn, og hús fellur á hús: però Jesús coneixia llurs pensaments i els digué: «Tot reialme dividit contra si mateix és desolat, i cau casa sobre casa; ◊ sé nú Satan sjálfum sér sundurþykkur (διαμερίζειν ~ διαμερισθῆναι: εἰ δὲ καὶ ὁ Σατανᾶς ἐφ' ἑαυτὸν διεμερίσθη), hvernig fær ríki hans þá staðist - fyrst þér segið að ég reki illu andana út með fulltingi Beelsebúls?: si, doncs, Satanàs està dividit contra si mateix, com podrà sostenir-se el seu reialme, ja que dieu que és per Beelzebul que jo expulso els mals esperits?; ◊ upp frá þessu verða fimm í sama húsi sundurþykkir (διαμερίζειν ~ διαμεμερισμένος -μένη -μένον: ἔσονται γὰρ ἀπὸ τοῦ νῦν πέντε ἐν ἑνὶ οἴκῳ διαμεμερισμένοι, τρεῖς ἐπὶ δυσὶν καὶ δύο ἐπὶ τρισίν), þrír við tvo og tveir við þrjá: a partir d'ara, en una mateixa casa n'hi haurà cinc de dividits: tres contra dos i dos contra tres

sund·varða <f. -vörðu, -vörður. Gen. pl.: -varða o: -varðna>:
<HIST> sundvarda f, monjoia o munt de pedres aixecat a la costa perquè servís de guia a navegants, mariners i pescadors cap a terra abans de la introducció dels fars

sund·vörður <m. -varðar, -verðir>:
1. <GEN> vigilant m & f de banyistes
2. <LITER> guardià m del freu, ço és, guardià de l'oceà o sigui, guerrer que combat a bord d'una nau: ◊ Sinfiǫtli kvað ǀ - slǫng upp við rá ǁ rauðom skildi, ǀ rǫnd var ór gulli; ǁ þar var sundvǫrðr, ǀ sá er svara kunni ǁ ok við ǫðlinga ǀ orðom skipta —: en Sinfiǫtli li contestà, mentre aixecava, brandant-lo vers la verga [de la nau], l'escut vermell, el cércol del qual era d'or. [En ell] ( = en en Sinfjǫtli) hi havia un guardià del freu que era [versat i] hàbil a respondre i bescanviar paraules amb els nobles prínceps (l'escut vermell indica al seu interlocutor Guðmundr que ell, en Sinfjǫtli, arriba en so de guerra. Vocabulari: #1. slyngva: Cf. Kuhn 1968³, pàg. 186: slyngva (slǫng) stv. ‘schlingen’, schwingen (HH 33) <...>)

sund·þjálfari <m. -þjálfara, -þjálfarar>:
entrenador m de natació, entrenadora f de natació

sungið:
supí de → syngja “cantar”

sungum:
1ª pers. pl. pret. ind. de → syngja “cantar”

sunna <f. sunnu, sunnur. Gen. pl.: sunna>:
sol m

	El germànic posseïa dos mots per a designar el sol, tots dos de gènere femení: sunnōⁿ i sōwilō -en la reconstrucció tradicional. A més a més, tradicionalment hom fa remuntar la forma gòtica sauil (un mot disil·làbic [sɔːil]) a una forma de tema en -a i de gènere neutre sōwilan, que hauria existit al costat de la forma de gènere femení de tema en -ō-. L'origen d'aquests dos mots sembla senzill, però en realitat és problemàtic. Tradicionalment s'hi veu un doblet lexicalitzat d'un únic mot indoeuropeu, que, originàriament, hi hauria estat un heteròclit proterocinètic (nom. sg. sā́ul, gen. sg. sunós, o en anotació laringal, sɛ́H2ul, gen. sH2unós o sH2wɛ́ns, cf. per exemple en Schindler i en Beekes) però el desenvolupament fonètic germànic no és, en cap cas, regular, això, per no esmentar que la reconstrucció del mot indoeuropeu proposada pel Schindler i pel Beekes -i tota reconstrucció tradicional que reconstrueix aquest heteròclit- potser sigui errònia ja que reconstrueix el que fóra un únic exemple d'heteròclisi en l/n, la qual cosa em provoca forts recels, de manera que crec que potser s'hauria d'abandonar aquesta reconstrucció d'un heteròclit de tipus únic i partir de dues formes indoeuropees originàries que s'haurien contaminat entre si a les llengües històriques. Si la meva teoria és encertada, les dues formes germàniques no constituirien un doblet, sinó que serien un tret arcaic del germànic, heretat de l'indoeuropeu. Sigui com sigui, un dels dos mots s'especialitzà en el significat de sol ixent, sol del matí, i l'altre en el significat de sol ponent, sol del capvespre. En l'actualitat, les llengües germàniques meridionals han generalitzat formes descendents de sunnōⁿ, mentre que les llengües norrenes han generalitzat formes descendents de *sōwilō. El mot sunna és un mot purament literari en islandès modern; de fet, ja ho era a l'època medieval.

Sunna <f. Sunnu, no comptable>:
Sunna f (ginecònim)

sunnan¹ <adv.>:
del sud: ◊ sunnan em ec kominn ǀ at segia spiǫll þessi: ǁ sviðin er ǫll ǀ Myrcheiðr, ǁ drifin ǫll Goðþióð ǀ gumna blóði: he arribat del sud per dir-vos aquestes notícies: tota la plana de Myrkheiðr ha estat cremada, tot el poble dels gots és amarat amb la sang dels seus homes (vocabulari: #1. svíða: Cf. Kuhn 1968², pàg. 197: svíða <...> niedersengen (Hunn. 18) <...>; #2. drífa: Cf. Kuhn 1968², pàg. 39: drífa <...> 2. trans. bespritzen (Grm. 52), benetzen (Bdr. 5); una traducció menys literal podria ésser: la sang dels seus homes inunda tot el poble got; #3. Myrkheiðr: Cf. Kuhn 1968², pàg. 146: *myrc-heiðr f. finstere heide (od. finterer wald: Akv. 42 app.). En Kuhn, doncs, interpreta el mot com a nom comú. En Jón Helgason 1924, pàg. 149, comenta: ²³) Myrkheidar heide 203, men -heidar er af en anden haand rettet til -viþar, Myrkheidur U.; personalment interpreto aquest mot en part com a nom comú i en part com a nom propi, ço és: tota la plana de davant la Forest Fosca, tota la plana on comença la Forst Fosca; #4. Goðþjóð, Gotþjóð: el poble dels gots; en islandès modern, només Gotþjóð); ◊ ok sem Ormarr kom fyrir Angantý konung, þá kvað hann: “Sunnan em ’k kominn ǀ at segja spjǫll þessi: ǁ sviðin er in mœra ǀ Myrkviðarheiðr, ǁ drifin ǫll Gotþjóð ǀ gumna blóði”: i quan l'Ormarr es va presentar davant el rei Angantýr, li va dir: “He arribat del sud per dir[-vos] aquestes notícies: «L'immensa plana de Myrkviðr ha estat cremada. Tot el poble dels gots està amarat amb la sang dels seus homes»” (vocabulari: #1. mœrr: Cf. Kuhn 1968², pàg. 148: mœrr adj. groß, gewaltig (?) <...>, dazu vom Myrcviðr (Akv. 5) <...>; #2. heiðr: Cf. Kuhn 1968², pàg. 90: heiðr f. heide, wald (Akv. 32, Hunn. 18 var.); vgl., *myrcheiðr; Kuhn 1968², pàg. 146: *myrc-heiðr f. finstere heide (od. finsterer wald: Akv. 42 app.) ); ◊ konungr mælti: "Vartu nokkut með Loðbrókar sonum?" Gestr svarar: "Skamma stund var ek með þeim. Ek kom til þeira, þá er þeir herjuðu suðr at Mundíafjalli ok brutu Vífilsborg. Þá var allt við þá hrætt, því at þeir hǫfðu sigr, hvar sem þeir kómu, ok þá ætluðu þeir at fara til Rómaborgar. Þat var einn dag, at maðr nokkurr kom fyrir Bjǫrn konung járnsíðu ok heilsar honum. Konungr tekr honum vel ok spurði, hvaðan hann væri at kominn. Hann sagðist kominn sunnan frá Rómaborg. Konungr spurði: "Hvé langt er þangat?" Hann svaraði: "Hér máttu sjá, konungr, skó, er ek hefi á fótum." Tekr hann þá járnskó af fótum sér, ok váru allþykkir ofan, en mjǫk slitnir neðan. "Svá er lǫng leið heðan til Rómaborgar sem þér meguð nú sjá á skóm mínum, hversu hart at þeir hafa þolat." Konungr mælti: "Furðu lǫng leið er þetta at fara, ok munum vér aptr snúa ok herja eigi á Rómaríki." Ok svá gera þeir, at þeir fara eigi lengra, ok þótti hernum þetta undarligt, at snúa svá skjótt sínu skapi við eins manns orð, er þeir hǫfðu áðr allt ráðs fyrir gert. Fóru Loðbrókar synir við þetta aptr ok heim norðr ok herjuðu eigi lengra suðr." Konungr sagði: "Auðsýnt var þat, at helgir menn í Róma vildu eigi yfirgang þeira þangat, ok mun sá andi af guði sendr verit hafa, at svá skiptist skjótt þeira fyrirætlan at gera ekki spellvirki inum helgasta stað Jesú Kristí í Rómaborg": el rei li va preguntar: “Vares passar gaire temps amb els fills d'en Loðbrók?” En Gestr li va respondre: “Vaig estar amb ells una temporada curta. Em vaig unir a ells quan assolaven el Mundjafjall (la muntanya de Montjous -Mons Iouis-, és a dir, els Alps) i havien arrasat la ciutat de Vífilsborg (Wiflisburg, Wibilsburg, l'actual Avenches, a Suïssa). En aquell temps tot i tothom els tenia por perquè obtenien sempre la victòria fos on fos que arribessin. I llavors[, després d'arrasar Avenches,] es proposaren de marxar a [la conquesta de] Roma” Un dia es va esdevenir que un home es va presentar davant el rei en Bjǫrn Costats-de-ferro i el va saludar. El rei li donà la benvinguda i li va demanar d'on venia. Ell li va dir que venia del sud, de Roma. El rei li va demanar: “Quina distància hi ha d'aquí fins allà?” Ell li va respondre: “Rei, mireu la sola de les sabates que duc posades”, i tot seguit, es va llevar les sabates de ferro que duia posades i [el rei va poder comprovar que] l'empenya n'era encara gruixuda, però que tenien les soles molt gastades. “El camí que hi ha d'aquí fins a Roma és tant -com podeu veure a les meves sabates- com de durament elles han patit”. El rei li digué: “[Pel que veig,] el camí que cal recórrer és extraordinàriament llarg. Val més que girem camí i no ataquem l'imperi romà”. I així ho feren: no prosseguiren llur avenç cap al sud, per bé que l'exèrcit va trobar sorprenent que [en Bjǫrn] hagués canviat tan ràpidament de pensament pel parlament d'un sol home, quan ells fins llavors havien fet tot el que havien planejat. Els fills d'en Loðbrók, amb això, se'n tornaren cap a casa llur, al nord, i ja no devastaren més el sud. El rei va dir al Gestr: “Era obvi que els sants homes de Roma no volien patir llur sobreria i l'esperit de Déu degué ésser-los enviat per tal de fer-los canviar tan ràpidament de propòsit i per tal que no fessin estralls al santíssim lloc de Jesucrist a Roma” (vocabulari: #1. járnskór: En Baetke 19874, pàg. 313, no dóna pas entrada a aquest mot, però l'Ernst Wilken II (1913), pàg. 84, el comenta així: járnskór, m. (járn, skór), der Eisenschuh, d. h. wol nur ein stark mit Eisen beschlagener Schuh, wie járnmeiss von einem Schiffe gebraucht wird. — Pl. A. 258, 15; ); ♦ að sunnan: #1. <GEN> del sud; #2. (af Suðurlandi) del sud d'Islàndia (del Suðurland); #3. (úr Reykjavík) de Reykjavík (de la capital, situada en el Suðurland); ♦ hann er að sunnan: el vent bufa de migjorn; ♦ fyrir sunnan: #1. <GEN> al sud; #2. (á Suðurlandi) al sud d'Islàndia (al Suðurland); ♦ koma sunnan: venir del sud; ♦ sunnan að: del sud (→ að sunnan); ♦ sunnan í móti: que mira o dóna al sud; ♦ vera sunnan í móti: donar (o: mirar) [cap] al sud; ♦ sunnan megin: al costat sud; ◊ búðir sona Rúbens skulu vera sunnan megin (tēi̯ˈmān-āh ~ תֵּימָנָה: ˈdɛɣɛl maħăˈnēh rəʔūˈβēn tēi̯ˈmān-āh lə-sˁiβʔɔˈθ-ām, דֶּגֶל מַחֲנֵה רְאוּבֵן תֵּימָנָה, לְצִבְאֹתָם), undir gunnfána sínum. Þar skulu hersveitir þeirra tjalda hver fyrir sig. Foringi Rúbenssona er Elísúr Sedeúrsson: el campament dels fills d'en Rubèn s'aixecarà al costat sud sota el seu gonfanó. Els seus estols hi acamparan cadascun per si. El capitost dels fills d'en Rubèn és l'Elisur, fill d'en Sedeür; ♦ sunnan til: #1. (að sunnanverðu) a la banda meridional (a la banda de migjorn, al costat sud, a la part sud [del país, del riu etc.]); #2. (<†> norður að) cap al sud (vers el nord); ♦ stormur sunnan til á landinu eftir hádegi: després de migdia, tempesta a la banda sud del país; ♦ vindurinn er á sunnan: <LOC> el vent bufa de migjorn

sunnan² <adv. emprat en la formació de preposicions compostes>:
al sud [de], a la part meridional [de]: ♦ fyrir sunnan <+ Ac.>: al sud de; ◊ þar dó Debóra, fóstra Rebekku, og var jörðuð fyrir sunnan (mi-tˈtaħaθ lə ~ מִתַּחַת לְ: wa-ttiqqāˈβēr mi-tˈtaħaθ lə-ˌβēi̯θ־ˈʔēl, וַתִּקָּבֵר מִתַּחַת לְבֵית-אֵל) Betel (= Ac.) undir eik sem nefnd var Gráteik: allà va morir la Deborà, la dida de la Ribcà, i fou enterrada al sud de Bet-El, sota un roure que fou anomenat Al·lon Bac’hut, «Roure dels plors»; ♦ fyrir sunnan ána: al sud del riu; ♦ fyrir sunnan land: al sud del país (= al sud d'Islàndia); ♦ fyrir sunnan Færeyjar, Ísland, Þýskaland, Katalónsku löndin: al sud de les Fèriar, d'Islàndia, d'Alemanya, dels Països Catalans; ♦ sunnan í fjalli ~ í ásum: a la vessant sud del puig ~ dels tossals; ◊ veðrið er ólíkt neðst og efst í fjalli, norðan í fjalli og sunnan í fjalli. Það vaxa ólíkar plöntur og dýr á ólíkum stöðum fjallsins: el temps és diferent a la part inferior i a la part superior d'un puig, a la vessant nord del puig i a la vessant sud del puig. A les diferents parts del puig hi viuen plantes i animals diferents; ♦ sunnan undir <+ Dat.>: a la banda sud de; ♦ sunnan undir fjallinu: al vessant sud del puig (o: de la muntanya); ♦ sunnan við <+ Ac.>: al (o: pel) sud de; ◊ þá skulu landamæri ykkar liggja í boga sunnan við (mi-nˈnɛɣɛβ lə ~ מִנֶּגֶב לְ: wə-nāˈsaβ lā-ˈχɛm ha-ggəˈβūl mi-nˈnɛɣɛβ lə-maʕăˈlēh ʕaqrabˈbīm, וְנָסַב לָכֶם הַגְּבוּל מִנֶּגֶב לְמַעֲלֵה עַקְרַבִּים) Sporðdrekastíg, liggja síðan áfram til Sín og stefna sunnan við (mi-nˈnɛɣɛβ lə ~ מִנֶּגֶב לְ: wə-hāˈʝāh tōsˁəʔɔˈθā-u̯ mi-nˈnɛɣɛβ lə-qāˈδēʃ barˈnēaʕ, וְהָיָה תּוֹצְאֹתָיו, מִנֶּגֶב לְקָדֵשׁ בַּרְנֵעַ) Kades Barnea til Hasar Addar og þaðan til Asmón: d’allà la frontera passarà, fent volta, pel sud de la Pujada dels Escorpins o Maalé Acrabbim i anirà fins a Cin, i [d'allà] es dirigirà al sud de Cadeix Barnea fins a Ħaçar Addar i d'aquí fins a Açmon

sunnan³ <prep. [+ Gen.]>:
al sud de: ◊ soltinn varð Sigurðr ǀ sunnan Rínar, ǁ hrafn at meiði ǀ hátt kallaði: ǁ „Ykkr mun Atli ǀ eggiar rióða, ǁ muno vígská ǀ of viða eiðar“: en Sigurðr va morir (= fou mort) al sud del Rin (=en el sud, a la vora del Rin). Un corb a dalt de la branca d'un arbre va cridar fort: “L'Atli envermellirà els talls [de les espases] en vosaltres dos; els juraments [trencats] anorrearan els deleresos de combatre (=menaran els guerrers, és a dir, a vosaltres, a la mort) (vocabulari: #1. svelta: Cf. Kuhn 1968², pàg. 197: svelta <...> 2. sterben; soltinn (part. prt.) auch: dem tode nah oder wie tot (Gðr. II 11) <...>; en Sigurðr esdevingué mort = en Sigurðr va morir, cf. Kuhn 1968², pàgs. 220-221: dauðr varð inn húnsci der hunne ‘wurde tot’, starb (Am 100); #2. meiðr: Cf. Kuhn 1968², pàg. 139: meiðr <...> 2. querholz, wagerecht liegendes holz, insbesondere: als galgen gebrauchter baumast (= vindga-meiðr — Hm. 17); auch der meiðr, auf dem HH. 5 und Br. 5 der rabe sitzt, kann als galgen gedacht sein <...>; #3. rjóða: Cf. Kuhn 1968², pàg. 168: rióða <...> ycr (dat.) mun Atli eggiar rióða an euch wird Atli Schwerter röten: euch wird Atli töten (Brd. 5) sonst rióða eggiar <...> á e-m dass.; #4. vígskár: Cf. Kuhn 1968², pàg. 226: víg-scár adj. (oder -scái sw. adj.) kampf- oder totschlageifrig (? — Br. 5; dazu Vsp. 24 app.). És a dir, guerrers; #5. viða: Cf. Kuhn 1968², pàg. 224: viða (að; got. wiþōn) swv. ins wanken oder zu fall bringen (Br. 5, Gðr. II 30)); ♦ sunnan árinnar: al sud del riu

sunnan·átt <f. -áttar, -áttir>:
vent m del sud, migjorn m, <LIT> austre m, <LIT> notos m

sunnan·blær <m. -blæs (o: -blæjar), -blæir. Gen. pl.: -blæja; dat.pl.: -blæjum>:
oratge m de migjorn: ◊ vakna, norðanvindur, kom, sunnanblær (tēi̯ˈmān ~ תֵּימָן: ū-ˈβōʔī θēi̯ˈmān, וּבוֹאִי תֵימָן), anda á garð minn svo að ilmur hans berist. Elskhugi minn, komdu í garð þinn og njóttu dýrustu ávaxta hans: desperta, tramuntana, vine, oratge de migjorn, exhala el teu alè sobre el meu jardí, a fi que s'escampi el seu perfum! [L'esposa:] Estimat meu, entra al teu jardí i gaudeix dels seus fruits més exquisits

sunnan·fjarðar <adv.>:
a la banda sud del fiord

sunnan·lands <adv.>:
al sud del país (= al sud d'Islàndia): ◊ 6. Þá kvað þat Herborg, ǀ Húnalands drótning: ǁ ‘Hefi ec harðara ǀ harm at segia: ǁ mínir siau synir ǀ sunnan lands, ǁ verr inn átti, ǀ í val fello. ǁ 7. Faðir oc móðir, ǀ fiórir brœðr, ǁ þau á vági ǀ vindr of léc, ǁ barði bára ǀ við borðþili. ǁ 8. Siálf scylda ec gǫfga, ǀ siálf scylda ec gǫtva, ǁ siálf scylda ec hǫndla ǀ helfǫr þeira; ǁ þat ec alt um beið ǀ ein misseri, ǁ svá at mér maðr engi ǀ munar leitaði. ǁ 9. Þá varð ec hapta ǀ oc hernuma ǁ sams misseris ǀ síðan verða; ǁ scylda ec screyta ǀ oc scúa binda ǁ hersis qván ǀ hverian morgin. ǁ 10. Hon œgði mér ǀ af afbrýði, ǁ oc hǫrðom mic ǀ hǫggom keyrði; ǁ fann ec húsguma ǀ hvergi in betra, ǁ enn húsfreyio ǀ hvergi verri”: 6. Aleshores la Herborg, la reina del Húnaland, va dir-li això: “Jo tinc un patiment més fort a contar: els meus set fills varen caure en combat al sud del país, i el meu home en fou el vuitè. 7. Pare i mare, [i] quatre germans: el vent els va jugar una mala passada. L'onada va batre el bordatge. 8. Jo mateixa haguí de paramentar-los, jo mateixa haguí d'enterrar-los, jo mateixa haguí de disposar llur viatge a Hel. Tot això ho vaig patir en [un mateix] mig any, de manera que ja no tenia ningú que em donés una alegria. 9. I en el mig any que vingué després vaig haver de convertir-me en presonera de guerra, en una captiva. I cada matí vaig haver d'abillar la dona del hersir [i] lligar-li les sabates. 10. M'amenaçava per gelosia, i em pegava amb durs cops. Enlloc no vaig trobar millor senyor, ni enlloc pitjor mestressa!” (vocabulari: #1. borðþili: Cf. Kuhn 1968², pàg. 31: borð-þili (od. -þil) n. bordwand (Gðr I 7); el sentit de l'estrofa és clar: el pare, la mare i quatre germans de la reina Herborg varen morir anegats a causa d'una tempesta en alta mar; #2. gǫfga: Cf. Kuhn 1968², pàg. 84: gǫfga (að) swv. ‘stattlich machen’: schmücken (Gðr. I 8, II 26); entenc que aquest abillar, paramentar els cossos del seu home i dels seus vuit fills fa referència a rentar, pentinar, tallar les ungles, cloure la boca, els ulls i els narius i posar la roba mortuòria o el parament mortuori als morts; #3. gǫtva: Cf. Kuhn 1968², pàg. 85: gǫtva (að) begraben od. ausstatten (Gðr. I 8); #2. hǫndla: Cf. Kuhn 1968², pàg. 110: hǫndla <...> swv. handhaben, mit etwas umgehen (Gðr. I 8 u. Grt. 18 conj.); entenc que aquest disposar o agençar llur viatge a Hel fa referència a haver de celebrar llurs exèquies presidint el banquet mortuori; #4. leita e-m munar: Cf. Kuhn 1968², pàg. 146: <...> 2. lust an etwas, erfüllung des verlangens, freude <...> leita e-m munar jmdm freude machen (Gðr. I 8); és a dir, ja no li queda cap parent proper que cerqui de tenir-la contenta o fer-li alegries, p.e., complint els seus desigs, ja que tots són morts)

sunnan·stormur <m. -storms, -stormar>:
temporal m de migjorn, tempesta f de migjorn

sunnan·verður, -verð, -vert <adj.>:
1. <GEN> meridional, [situat -ada] a migjorn: ◊ lét hann um sal minn ǀ sunnanverðan ǁ hávan brenna ǀ hrótgarm viðar. ǁ Þar bað hann þegar einn ǀ yfir um ríða, ǁ þann er fœrði mér ǀ Fáfnis dýnu: va fer que un alt Garmr del sostre de fusta (=un alt destructor de les cases de fusta = una alta flama, un alt foc) cremés tot al voltant del meu estatge, situat al sud (o potser orientat vers el sud?). I va disposar que l'únic que pogués travessar [el cercle de foc] fos el qui em portés la màrfega d'en Fáfnir (=l'or damunt el qual jeia en Fáfnir) (vocabulari: #1. hár hrót-Garmr viðar: = hár Garmr hrótviðar; podem considerar hrót una metonímia, pars pro toto, per hús; en Finnur Jónsson 1931², p. 286a, llegeix hrotgarmr, m, ‘brummende, knitrende hund’, hrotgarmr viðar, ilden, Ǫrv IX 14, Helr 10 (v.l.) és a dir ‘knurrender, knisternder Hund, gos espetegador’, un compòsit, el constituent del qual hrot fóra un deverbatiu, en grau zero, de hrjóta ‘roncar’, islandès modern hrotur f.pl ‘roncs’; #2. sunnanverður: Aquest mot tant pot significar situat al sud com orientat cap al sud. En Kuhn 1968³, pàg. 195, li atorga, específicament, el primer d'aquests significats: sunnan-verðr adj. im südenn gelegen (Hlr. 10). Per això, m'estimo més de situar aquests dos exemples a l'accepció 1. i no pas a l'accepció 2. de l'entrada, i traduir-lo d'acord amb la interpretació d'en Kuhn); ◊ lét um sal minn, ǀ sunnanverðan, ǁ hávan brenna ǀ her alls viðar; ǁ þar bað hann einn þegn ǀ yfir at ríða, ǁ þann’s mér fœrði gull, ǀ þat’s und Fáfni lá: va fer que un alt destructor de tota fusta cremés tot al voltant del meu estatge, situat al sud (o potser orientat vers el sud?). Va disposar que un únic heroi travessés [aquest cercle de flames], el qui em portés l'or que hi havia sota en Fáfnir (vocabulari: #1. herr: Cf. Kuhn 1968³, pàg. 94: <...> Insbesondere: ins land gefallenes feindliches heer <...>; daher herr allz viðar ‘verderber alles holzes’: feuer (Hlr. 10). En Finnur Jónsson 1931², p. 247a, comenta: herr alls vidar skulde betyde: ‘hvert træs fjende’, men således bruges herr ellers ikke, og læsemåden hrotgarmr viðar er uden tvivl den rette, Helr 10.); ◊ jarlinn kvað: "Logit er margt at þér ǀ lítil of efni, ǁ frœkn með fyrðum ǀ var faðir þinn taliðr; ǁ stendr Angantýs ǀ ausinn moldu ǁ salr í Sámsey ǀ sunnanverðri" - Comes cecini: “Mentita sund multa, tibi pauca de his cognita, strenuus, uiris praeclaris annumeratus, pater tuus, stat Angantyris tumulo illati domus in Samo, ab australi eius parte”: el iarl li va dir: “T'han dit una gran mentida per motius petits: ton pare era considerat ardit[, i doncs noble,] entre els homes. Els estatges de l'Angantýr es troben, colgats de terra, a la part meridional de l'illa de Sámsey” (vocabulari: #1. ljúga at e-m: En Kuhn 1968³, pàg. 131: liúga <...> 1. at e-m jmdn belügen <...>; #2. of: En Kuhn 1968³, pàg. 155-156: of <...> I. praepos. ‘ob’, über <...> [p.156] 2. mit accc.: über, über — hin; #3. efni: Aquí = tilefni; Baetke 19874, pàg. 100: <...> 4. Grund, Ursache: e-t er ills efni etwas führt zu Bösem; #4. frœkn: Cf. Kuhn 1968³, pàg. 63: frœcn <...> adj. kühn <...>; només un home d'ascendència noble podia ésser ardit, estrenu, una qualitat que fóra impossible de trobar en un home com el porquer Fróðmarr, que els serfs li han esmentat com a pare a la Hervǫr; #5. ausa: Cf. Kuhn 1968³, pàg. 23: ausa <...> 2. gießen, schütten <...>; i especialment en Baetke 19874, pàg. 35: <...> bewerfen mit: ausa (e-n) moldu mit Erde bedecken, (jmd.) begraben; com es diu a continuació, els estatges de l'Angantýr són el seu túmul funerari; ); ♦ á nesinu sunnanverðu: a la part meridional del cap de terra; ♦ á sunnanverðu Íslandi: a la part meridional d'Islàndia; ♦ að sunnanverðu: a la part meridional, a la banda de migjorn, pel costat de migjorn
2. (sem veit móti suðri) orientat -ada cap al sud (que mira o dóna al sud)

sunnan·vindur <m. -vinds, -vindar>:
vent m del sud, migjorn m, <LIT> austre m, <LIT> notos m

sunnar <adv. en grau comparatiu de → suður. Com a tal alterna amb el doblet → syðra>:
més cap al sud

sunnar·la <adv.>:
variant de → sunnarlega ‘força [més] al sud’: ◊ Þorkell kvað svo vera skyldu og skiljast þeir við svo búið. Fór Þorkell vestur yfir Breiðafjörð og til skips. Hann flutti Grím utan með sér. Þeim byrjaði vel um sumarið og tóku Noreg sunnarla: en Þorkell li va respondre que així seria i, estant així les coses, se separaren. En Þorkell es va dirigir al seu vaixell passant pel fiord de Breiðafjörður, a ponent. Va portar en Grímur amb ell a Noruega. Durant l'estiu varen tenir bon vent i arribaren a Noruega força al sud

sunnar·lega <adv.>:
força al (o: vers el) sud, força més al costat sud: ◊ þá komu Sífítar til Sáls í Gíbeu og sögðu: "Veistu að Davíð felur sig hjá oss í fjallvígjunum í Hóres, í Hahakílahæðunum, sunnarlega (m-īˈmīn ~ מִימִין: ʔăˈʃɛr m-īˈmīn ha-ʝəʃīˈmōn, אֲשֶׁר מִימִין הַיְשִׁימוֹן) í Júdaóbyggðum?: llavors els habitants de Zif van anar a trobar en Saül (Xaül), a Gabaà (Guibà), i li digueren: «¿Que no saps que en David s'amaga entre nosaltres a les fortaleses muntanyenques que hi ha al puig d'Haquilà (de Ħac’hilà), a Horesà (a Ħòreix, a Ħorxa), força al sud en el desert de Judà?; ◊ en er Þórir spurði að Ólafur konungur hafði fengið einn vald yfir öllum Noregi þóttist hann nú þar eiga að vitja vináttumála. Þá sendi Þórir syni sína til Noregs á konungs fund og ætlaði að þeir skyldu verða honum handgengnir. Komu þeir að sunnarlega síð um haustið og fengu sér eina róðraskútu og fóru norður með landi og ætluðu að fara á konungs fund. Þeir komu í höfn eina fyrir sunnan Stað og lágu þar nokkrar nætur. Þeir héldu sig vel að vist og drykk og höfðu sig ekki úti er eigi voru góð veður: i quan en Þórir va saber que el rei Olau havia aconseguit el poder a Noruega com a monarca únic, va creure que hi podria comptar amb demostracions d'amistat. Llavors en Þórir va enviar els seus fills a Noruega per tal que hi anessin a trobar el rei. Volia que hi entressin al seu servei. Varen arribar força al sud de Noruega a la darreria de la tardor. Allà s'hi procuraren una skúta al rem i hi marxaren cap al nord, resseguint la costa, amb la intenció de presentar-se davant el rei. Varen arribar a un port que hi havia al sud de Staður i hi romangueren algunes nits. Es proveïren bé de menjar i beguda i no sortiren a fora perquè hi feia mal temps; ◊ nú láta þeir í haf og gefur þeim vel og tóku Noreg heldur sunnarlega, komu við Hörðaland þar sem kaupstaðurinn í Björgvin er síðan. Hann setur upp skip sitt og átti þar mikinn frænda afla þótt eigi séu hér nefndir. Þá sat Hákon konungur í Víkinni. Höskuldur fór ekki á fund Hákonar konungs því að frændur hans tóku þar við honum báðum höndum. Var kyrrt allan þann vetur: llavors salparen i tingueren bon vent i arribaren a Noruega força vers el sud. Varen atracar al Hörðaland a l'indret on, més tard, hi sorgiria el kaupstaður o centre mercader de Björgvin. En Höskuldur va avarar la seva nau. Tenia allà nombrosíssims parents que, emperò, no s'esmentaran en aquesta història. En aquell punt, el rei Hákon s'estatjava a Vík. En Höskuldur no va anar a presentar-se davant el rei ja que els seus parents el varen rebre amb els braços oberts. Tot aquell hivern no passà res de memorable

Sunnefa <f. Sunnefu, pl. no hab.>:
Sunnefa f (ginecònim)

Sunnefu·málið <n. -málsins, no comptable>:
<HIST JUR> el cas de la Sunnefa, famós cas judicial iniciat el 1739 entorn de dos germans, Sunnefa i Jón Jónsbörn, que havien tingut un fill plegats. Mentre ella estava sota custòdia judicial, va tenir un segon fill. Ella va declarar que el segon fill ho era d'en Hans Wíum, el fill del sýslumaður Jen Wíum que la custodiava i que havia condemnat els dos germans a mort en primera instància; el seu germà Jón, al seu torn, va negar que el segon fill de la Sunnefa ho fos també d'ell. El cas, amb aquest segon embaràs, es va complicar i es va complicar sobretot per al nou sýslumaður Hans Wíum -que va succeir son pare en el càrrec quan aquest va morir ofegat el mateix 1740- i que ja no es podria netejar de la sospita d'haver-la deixada embarassada. Quan ella va quedar embarassada per primera vegada, és a dir, de son germà, tenia 16 anys i ell 14. El cas fou portat de primer pel sýslumaður Jens Wíum, i, a la seva mort el 1740, per son fill Hans Wíum (1715-1788), el qual, en sentència dictada el 30 de juny del 1742 a Bessastaðir va ratificar la condemna a mort dictada per son pare el 1740. Ensems amb vuit cojutges, els va condemnar tots dos a mort: ell per decapitació i ella per negament dins gorg d'aigua, i que llurs cadàvers fossin incinerats en foguera tot seguit després de les execucions. Les revisions i apel·lacions varen anar allargant la resolució final del cas durant dues dècades, i ella va morir entre el 27 de setembre del 1757 i el 7 de juliol del 1758. L'1 de desembre del 1758 en Jón Jónsson va veure commutada la seva pena de mort per la de reclusió major a la ciutadella de Frederikshavn (Friðrikshafnarvirki, Citadellet Frederikshavn, Kastellet), a Copenhaguen. En Jón no hi fou enviat mai ja que també va morir abans, encara que d'altres fonts afirmen que de primer fou portat al penal de Brimarhólmur, d'aquí a Copenhaguen i després a la colònia penal de la Finnmark, a la Lapònia noruega, on hi va morir després d'haver-hi pervingut a una certa prosperitat, com a ramader-pescador, al fylke de Troms, a la riba de la mar de Barentsz

Sunn·lendingur <m. -lendings, -lendingar>:
sudurlandès m, sudurlandesa f, natural o habitant del Suðurland

sunn·lenska <f. -lensku, no comptable>:
<LING> sudurlandès m, sudlandès m, forma de parlar pròpia del Suðurland islandès

sunn·lenskur, -lensk, -lenskt <adj.>:
sudurlandès -esa f

sunn·maður <m. -manns, -menn>:
home m del sud: ◊ því næst mun hann beita styrk sínum og hugrekki í gegn Sunnmanna Konungi (ʕal־ˈmɛlɛχ ha-nˈnɛɣɛβ, עַל-מֶלֶךְ הַנֶּגֶב) með miklum liðsafla; en Suðurríkis Konungur (ū-ˈmɛlɛχ ha-nˈnɛɣɛβ, וּמֶלֶךְ הַנֶּגֶב) mun hefja ófrið við hann með miklum her og mjög víglegum, en þó mun hann ekki fá í móti staðið, því honum munu svikræði búin: a continuació aplicarà la seva força i el seu coratge contra el rei del sud amb un gran exèrcit, però el rei del sud començarà una guerra contra ell amb un gran exèrcit i molt poderós, però tanmateix no podrà resistir, perquè serà traït (en comparació, el text de la darrera traducció de la Bíblia fa: síðan mun hann beina þrótti sínum og kjarki með miklum liðsafla gegn konungi suðursins. Konungur suðursins mun heyja stríð og tefla gegn honum miklum og illvígum her en bíða þó lægri hlut því að vélabrögðum verður beitt gegn honum); ◊ sentu at Saxa, ǀ sunnmanna gram! ǁ hann kann helga ǀ hver vellanda: envia a cercar en Saxi, el príncep dels homes del sud (= el príncep dels saxons): ell sabrà consagrar la caldera bullenta

sunnu·blóm <n. -blóms, -blóm>:
1. <GEN> mal gira-sol, herba berruguera, gira-sol m de camins, gira-sol bord, passerelles f.pl (planta Heliotropium europaeum)
2. (vanillublóm) heliotrop m de jardí (planta Heliotropium peruvianum syn. Heliotropium arborescens)

sunnudaga·skóli <m. -skóla, -skólar>:
catequesi f dominical

sunnudags- <en compostos>:
dominical

sunnudags·bókstafur <m. -bókstafs, -bókstafir>:
<RELIG> lletra f dominical

sunnudags·kvöld <n. -kvölds, -kvöld>:
vespre m de diumenge: ◊ hann kemur á sunnudagskvöld: vindrà diumenge qui ve al vespre

sunnudags·morgunn <m. -morguns, -morgnar>:
matí m de diumenge: ◊ hann kom á sunnudagsmorgun: va venin diumenge passat al matí

sunnudags·nótt <f. -nætur, -nætur>:
nit f de diumenge

sunnudags·vinna <f. -vinnu, no comptable>:
treball m en diumenge

sunnu·dagur <m. -dags, -dagar>:
diumenge m: ♦ á sunnudaginn kemur: diumenge vinent, diumenge qui ve (Bal.); ♦ á sunnudögum: els diumenges

sunnuloga·ætt <f. -ættar, no comptable>:
[família f de les] cistàcies f.pl

sunnu·logi <m. -loga, -logar>:
estepa f (qualsevol planta del gènere Cistus): ♦ svartur sunnulogi*: estepa negra (Cat., Val.), estepa llimonenca (Mall.), estepa morisca (Mall.), estèpera negra (Men.), estepa mosquera (Ross.), estepa borrera (Cat.), mòdega f (Cat. = Emp.), ajoca-sapes m (Val.) (planta Cistus monspeliensis)

sunnu·mjólk <f. -mjólkur, -mjólkur>:
lleterassa f d'hort, lleterola f d'hort, marcoset m, mal m d'ulls, lletrera f gira-sol, <†> titimal m (planta Euphorbia helioscopia)

sunnur <adv.>:
variant de → suður ‘vers el sud; al sud, en el sud’: ◊ menn hafa sagt, at svanni ǁ sunnr, Skǫ́nungum kunnir, ǁ oss, um Óláfsmessu ǁ almilds baka vildi. ǁ Enn þás brúðr at brauði ǁ brennheitu tók leita, ǁ þá varð grjón at grǫ́nu ǁ grjóti danskrar snótar: uns homes, coneguts dels d'Escània, ens han contat que una dona, en el sud (és a dir, a la Península de Jutlàndia), va voler coure pa el dia de Sant Olau tot misericordiós, però quan la dona anà a cercar el pa, calent que cremava, del forn, la farina de la danesa li havia tornada pedra grisa

supum:
1ª pers. pl. pret. ind. de → súpa “fer un glop; beure”

surfum:
1ª pers. pl. pret. ind. de → sverfa “llimar”

surg <n. surgs, no comptable>:
[respiració dificultosa o fatigosa que fa] ranera f (triplet de → urg i → sarg)

surtar·brandur <m. -brands, -brandar>:
lignit m (tipus de carbó, i, especialment, el lignit islandès)

surtar·logi¹ <m. -loga, -logar>:
prímula f del Cap (planta Streptocarpus hybridus)

Surta·logi² <m. -loga, no comptable>:
Surtalogi m, la ‘Cosmempresi’ o conflagració còsmica al final del Ragnaroc. De vegades apareix en el doblet Surtarlogi

surtar·þari <m. -þara, -þarar>:
laminària f peunegre (alga bruna Laminaria nigripes)

Surts·ey <f. -eyjar, no comptable>:
[illa f de] Surtsey f

Surtseyjar·gosið <n. -gossins, no comptable>:
erupció f de l'illa de Surtsey, tingué lloc el 14 de novembre del 1963 al mig de la mar, a 20 quilòmetres al sudoest de Heimaey, i com a conseqüència d'aquesta erupció va acabar naixent l'illa que hom batejaria amb el nom de Surtsey. El 1965 es varen formar dues illes noves a prop seu, Syrtlingur i Jólnir que, mentrestant, han tornat a desaparèixer. L'embat de l'Atlàntic erosiona fortament l'illa de Surtsey i es preveu que acabi seguint el destí de Jólnir i Surtlingur

Surtur <m. Surts, no comptable>:
Surtur m, Surt m, ‘el Negre’, turs de foc o eldþurs de la mitologia norrena. També apareix esmentat amb el doblet Surti. La cosmempresi final rep el nom de Surtalogi ‘l'Incendi d'en Surti’. En Surtr regna sobre el Múspellsheimr, un dels nou móns del cosmos norrè. Una opinió molt estesa és que és casat amb la Sinmara, de qui se sap molt poc. El seu atribut és una espasa de foc que lluu amb més força que el sol i amb la qual encendrà tot el món en el Ragnaroc. Durant la batalla final, matarà el déu Yngvi-Freyr. La cova més gran d'Islàndia porta el seu nom: Surtshellir

suss <interj.>:
ssst!; xitoni!; xut! (Tort., Val.), xit! (Mall., Men.)

sussa <sussa ~ sussum | sussaði ~ sussuðum | sussað>:
fer xitoni: ♦ sussa á e-n: fer xitoni a algú, imposar silenci a algú; ♦ sussa við barn[i] [í svefni]: adormir un infant

sussu <interj.>:

sú:
nom. sg. f. de → sá, sú, það “aquest -a”

Súdan <n. Súdans (o: Súdan), no comptable>:
[el] Sudan m

Súdani <m. Súdana, Súdanar>:
sudanès m, sudanesa f

súdanskur, súdönsk, súdanskt <adj.>:
sudanès -esa

Súdeta·héruð <n.pl -héraða>:
comarques f.pl dels Sudets, districtes m.pl dels Sudets

Súdeta·land <n. -lands, no comptable>:
<HIST> Sudetenland m

Súdetar <m.pl Súdeta>:
Sudets m.pl

Súdeta·þjóðverji <m. -þjóðverja, -þjóðverjar>:
alemany m dels Sudets, alemanya f dels Sudets

súð <f. súðar, súðir>:
1. (innanvert þak) paret inclinada (del pis sota la teulada): ♦ búa undir súð: viure a una mansarda
2. (skipshlið) bordatge inclinat (flanc de nau en tinglat): ♦ láta vaða á (o: með) súðum: <LOC FIG> #1. (láta alla flakka) amollar-li a la llengua (parlar a cor què vols, parlar clar i sense embuts, cantar com un canari, contar amb tots els ets i uts); #2. (vera kærulaus, skeytingarlaus) ésser descurat -ada (ésser negligent o indiferent amb el que hom fa)
3. <LIT> (skip) lleny m, fusta f (vaixell, pars pro toto)

	El mot súð apareix, a l'Edat mitjana, a nombrosos nauònims com ara Margrétarsúð, Maríusúð o Óláfssúð. Els correspondrien nauònims formats amb hagiònims: Santa Margarida, Santa Maria o Sant Olau. La gran nau capitana del rei Sverrir Sigurðarson a la Batalla de Fimreiti (15 de juny del 1184) es deia, precisament, Maríusúð o sigui Santa Maria.

súð·byrðingur <m. -byrðings, -byrðingar>:
<NÀUT> buc m [en] tinglat

súð·byrtur, -byrt, -byrt <adj.>:
<NÀUT> tinglat -ada

súð·þaktur, -þökt, -þakt <adj.>:
amb la teulada formada per posts tinglades: ◊ skáli (= svefnskáli) Gunnars var ger af viði einum og súðþaktur utan og gluggar hjá brúnásunum og snúin þar fyrir speld. Gunnar svaf í lofti einu í skálanum og Hallgerður og móðir hans: l’svefnskáli o dormitori d'en Gunnar estava tot fet de fusta i els taulons (o posts) del sostre estaven tinglats i hi havia finestrons arran de les jàsseres laterals, tancats amb plaques de fusta. En Gunnar, com sa mare i la Hallgerður, dormia a un trespol que havien fet dins l'svefnskáli

Súes·deilan <f. -deilunnar, no comptable>:
conflicte m [del Canal] de Suez

Súes·eiði <n. -eiðis, no comptable>:
Istme m de Suez

Súes·flói <m. -flóa, no comptable>:
Golf m de Suez

Súes·skurður <m. -skurðar, no comptable>:
Canal m de Suez

súfi <m. súfa, súfar>:
sufí m & f (fl./pl.: sufís)

súfismi <m. súfisma, no comptable>:
sufisme m

súfisti <m. súfista, súfistar>:
sufí m & f (fl./pl.: sufís)

súfískur, súfísk, súfískt <adj.>:
sufí (fl./pl.: sufís)

súffragetta <f. súffragettu, súffragettur. Gen. pl.: súffragetta>:
<HIST> sufragista f

súf·stefna <f. -stefnu, no comptable>:
sufisme m

súgur <m. súgs, no comptable>:
corrent m d'aire: ♦ það er súgur: hi ha corrent!; ♦ draga súg í nösum: runflar, alenar sorollosament; ♦ e-ð fer (o: gengur) í súginn: <LOC FIG> llençar una cosa per la finestra (tudar, balafiar); ◊ milljónir fara í súginn: es llencen milions per la finestra, milions es malbaraten

súg·þurrka <-þurrka ~ -þurrkum | -þurrkaði ~ -þurrkuðum | -þurrkað ║ e-ð>:
assecar el fenàs amb màquina d'assecar

súg·þurrkun <f. -þurrkunar, no comptable>:
assecament m de fenàs a màquina

Súi <m. Súa, Súar>:
sioux m & f (també → Sioux indíáni): ♦ Súarnir: els [indis] Sioux

súkkulaði <n. súkkulaðis, no comptable>:
xocolata f

súkkulaði·dagatal <n. -dagatals, -dagatöl>:
calendari m d'advent (→ jóladagatal; → aðventudagatal)

súkkulaði·ís <m. -íss, -ísar>:
gelat m de xocolata

súkkulaði·kaka <f. -köku, -kökur. Gen. pl.: -kakna o: -kaka>:
pastís m de xocolata

súkkulaði·mölur <m. -möls, -melir>:
arna índia de la farina (insecte Plodia interpunctella)

súkkulaði·terta <f. -tertu, -tertur. Gen. pl.: -tertna o: -terta>:
tarta f de xocolata

súla¹ <f. súlu, súlur. gen.pl.: súlna>:
mascarell m (ocell Sula bassana syn. Morus bassanus)

súla² <f. súlu, súlur. gen.pl.: súlna>:
columna f (pilar)

súld <f. súldar, súldir>:
roina (o: roïna) f, plugim m, brusquina f

súlfat <n. súlfats, súlföt>:
<QUÍM> sulfat m

súlna·ás <m, -áss, -ásar>:
<ARQ> arquitrau m

súlna·göng <n.pl -ganga>:
1. <GEN> galeria f de columnes
2. (súlnaröð) columnata f (en filera)
3. (yfirbyggð bogagöng umhverfis torg eða langsum meðfram götu oft báðumegin) arcada f (galeria coberta sostinguda per columnes al llarg d'un carrer o circumdant una plaça)
4. (klausturgöng) claustre m (de monestir, de convent)
5. (yfirbyggð súlnagöng umhverfis innri garð & umhverfis rómverskt eða grískt hof) peristil m (galeria de columnes que circumda pati o temple, esp. grec o romà): ◊ súlnagöng Meyjahofsins: el peristil del Partenó
6. (yfirbyggð súlnagöng við hliðina á garði eða við framhliðina á kirkju) pòrtic m (galeria coberta sostinguda per columnes al llarg d'una de les paret d'un pati o d'un dels murs de la façana)

súlna·regla <f. -reglu, -reglur. Gen. pl.: -reglna o: -regla>:
<ARQ> ordre f de l'arquitectura, ordre arquitectònic: ♦ dórísk súlnaregla: ordre dòric; ♦ jónísk súlnaregla: ordre jònic; ♦ korinþísk súlnaregla: ordre corinti; ♦ samsett súlnaregla: ordre compost; ♦ toskönsk súlnaregla: ordre toscà

súlna·röð <f. -raðar, -raðir>:
<ARQ> columnata f

súlna·skáli <m. -skála, -skálar>:
<ARQ> pòrtic m (espai cobert i sostingut per columnes davant un edifici)

súlu·blóm <n. -blóms, -blóm>:
ala f d'àngel (planta Acanthus mollis)

súlu·dýrlingur <m. -dýrlings, -dýrlingar>:
estilita m: ♦ Símon súludýrlingur: Sant Simeó l'estilita

súlu·höfuð <n. -höfuðs, -höfuð>:
<ARQ> capitell m: ♦ dórískt súluhöfuð: capitell dòric; ♦ jónískt súluhöfuð: capitell jònic; ♦ korinþískt súluhöfuð: capitell corinti

súlu·kaktus <m. -kaktuss, -kaktusar>:
cua f del diable (qualsevol cactus del gènere Cereus, i, de manera especial, Cereus [hildmannianus subsp.] uruguayanus)

súlu·kóngur <m. -kóngs, -kóngar>:
albatros becgroc de l'Atlàntic (ocell Diomedea chlororhynchos)

súlu·ætt <f. -ættar, no comptable>:
[família f dels] súlids m.pl, mascarells m.pl

súlu·ösp <f. -aspar, -aspir>:
pollancre gavatx, poll gavatx (Bal.) (arbre Populus nigra var. italica syn. Populus nigra var. pyramidalis syn. Populus pyramidalis)

Súlú·maður <m. -manns, -menn>:
zulu m & f

súlú·tungumál <n. -tungumáls, no comptable>:
zulu m, llengua f zulu

Súmeri <m. Súmera, Súmerar>:
sumeri m, sumèria f

súmerska <f. súmersku, no comptable>:
sumeri m, llengua sumèria

súmerskur, súmersk, súmerskt <adj.>:
sumeri -èria

súmó·glíma <f. -glímu, no comptable>:
<ESPORT> sumo m

súmó·glímumaður <m. -glímumanns, -glímumenn>:
<ESPORT> lluitador m de sumo

súnna <f. súnnu, no comptable>:
<RELIG> sunna f

súnníta·trú <f. -trúar, no comptable>:
<RELIG> sunnisme m

súnníti <m. súnníta, súnnítar>:
<RELIG> sunnita m & f

súpa <f. súpu, súpur. Gen. pl.: súpa o: súpna>:
<CULIN> sopa f: ◊ þjónn, þar er fluga í súpunni minni!: cambrer! hi ha una mosca a la meva sopa!; ◊ en engill Guðs sagði við hann: „Taktu kjötið og ósýrðu kökurnar, leggðu það hér á klettinn og helltu súpunni (māˈraq ~ מָרַק: wə-ʔɛθ־ha-mmāˈraq ʃəˈφōχ, וְאֶת-הַמָּרַק, שְׁפוֹךְ) yfir.“ Hann gerði það: i l'àngel de Jahvè va dir-li: «Pren la carn i els flaons alisos, posa-ho aquí damunt la roca i aboca-hi la sopa a sobre». Així ho va fer; ◊ hafast við í gröfum, dveljast um nætur meðal kletta, eta svínakjöt og hafa súpu (pāˈrāq ~ פָּרָק ǀ māˈraq ~ מָרַק: bəˈɕar ha-ħăˈzīr ū-φəˈraq ǀ ū-məˈraq pigguˈlīm kəlēi̯-ˈhɛm, וּמְרַק פִּגֻּלִ֖ים כְּלֵיהֶֽם ǀ בְּשַׂ֣ר הַחֲזִ֔יר וּפְרַק) af óhreinu kjöti í pottum sínum: sojornen a les tombes i romanen a les nits entre les penyes, mengen carn de porc i tenen sopa feta amb carn impura a les seves olles; ◊ þá var spámaðurinn Habakkuk á dögum í Júdeu. Hafði hann soðið súpu (τὸ ἕψεμα -έματος: καὶ αὐτὸς ἥψησεν ἕψεμα καὶ ἐνέθρυψεν ἄρτους εἰς σκάφην καὶ ἐπορεύετο εἰς τὸ πεδίον ἀπενέγκαι τοῖς θερισταῖς) og lagt brauðmola í og var á leið út á akur með skálina til að færa kornskurðarmönnumen: aquells diez hi havia a Judea el profeta Habacuc. Havia preparat una sopa i hi havia posat engrunes de pa, i es trobava de camí cap al camp per a portar-ho als segadors; ♦ ausa súpunni á diskinn: servir la sopa (abocar-la dins el plat amb el cullerot); ♦ borga alla súpuna: <LOC FIG> pagar tota la festa tot sol (haver-se de fer càrrec tot sol d'una despesa)

súpa <sýp ~ súpum | saup ~ supum | sopið ║ e-ð>:
beure una cosa a glops (o xarrupant, p.e., quan hom beu una cosa molt calenta): ◊ hann saup þrjá sopa: va fer tres glops; ♦ súpa á e-u: anar bevent una cosa (líquid -normalment molt calent- o recipient); ◊ hann saup á flöskunni: va fer un glop de la botella; ◊ hann sýpur á kaffi: va bevent a glopets el cafè; ◊ hann sýpur á bjórnum: va fent glops de la cervesa; ◊ hann sýpur á viskíflösku: va fent glops d'una botella de whisky; ◊ sá fórnar fótum sínum og fær að súpa á (ʃāˈθāh ~ שָׁתָה: ħāˈmās ʃɔˈθɛh, חָמָס שֹׁתֶה) ranglæti sem sendir orð með heimskingja: el qui envia un missatge per mà d'un insensat, sacrifica els seus peus i beu [a glops] la injustícia; ♦ hann sýpur á: <LOC FIG> li agrada xarrupar (“beu una mica massa”: forma eufemística per dir que una persona està alcoholitzada o en greu perill de quedar-hi); ♦ súpa hveljur: (taka andköf) panteixar (bleixar, prendre alè, esbufegar); ♦ hann varð að súpa seyðið af því: <LOC FIG> n'ha hagut de beure el brou (n'ha hagut de patir les conseqüències)

súper·bensín <n. -bensíns, no comptable>:
benzina f súper: ♦ súperbensín eða venjulegt bensín?: súper o normal?

súpu·bolli <m. -bolla, -bollar>:
bol m de sopa

súpu·diskur <m. -disks, -diskar>:
1. (diskur undir súpu) plat soper (o: plat de sopa), plat fondo (Bal.) (plat per menjar-hi sopa)
2. (diskur með súpu) plat m de sopa (platada de sopa, plat ple de sopa que hom menja)

súpu·gull <n. -gulls, -gull>:
verdolaga f (planta Portulaca oleracea)

súpu·kjöt <n. -kjöts, no comptable>:
<CULIN> carn f per a fer-ne sopa, tradicionalment, la carn emprada per a fer-ne brou a Islàndia és la carn de xai o moltó i la d'anyell

súpu·skál <f. -skálar, -skálar>:
sopera f

súpu·skeið <f. -skeiðar, -skeiðar>:
1. (skeið til að borða súpu með) cullera sopera, cullera f de sopa (cullera per menjar-hi la sopa)
2. (ausa) cullerot m (cullera grossa per servir-hi la sopa)

súpu·teningur <m. -tenings, -teningar>:
<CULIN> pastilla f d'avecrem®

súr <m. súrs, no comptable>:
1. <CULIN = súr mysa> xerigot àcid (o: agre), lactosèrum àcid, sèrum lacti acidulat (o: agre): ♦ geyma e-ð í súr (o: súrsi): conservar una cosa en xerigot àcid
2. (sýra, súrleiki) agror f (acidesa): ♦ súr í maga: agror a l'estómac

súr, súr, súrt <adj.>:
1. <GEN> agre -a: ♦ mjólkin er orðin súr: la llet s'ha agrida, la llet ha tornada agra; ♦ gegnum súrt og sætt: <LOC FIG> en els bons moments i en els dolents, tant en la felicitat com en la desgràcia; ♦ e-m þykir e-ð súrt í brotið (o: broti): <LOC FIG> algú no pot pair una cosa (una cosa li resulta molt difícil d'acceptar a algú, una cosa és una profunda decepció a algú); ♦ e-m þykir súrt í brotið (o: broti) að <+ inf.>: <+ inf.> va representar a algú una profunda decepció, a algú li resulta mal de pair <+ inf.>; ♦ vera súr á svipinn (o: svip): <LOC FIG> fer un posat emmurriat, anar amb cara de pomes agres
2. (ávöxtur) aspre -a, àcid -a (fruita): ◊ á þeim dögum verður ekki lengur sagt: „Feðurnir átu súr vínber (ˈbɔsɛr ~ בֹּסֶר: ʔāˈβōθ ʔāχəˈlū ˈβɔsɛr, אָבוֹת אָכְלוּ בֹסֶר) og tennur barna þeirra urðu sljóar.“ "Nei, sérhver mun deyja vegna eigin sektar; hver sá sem etur súr vínber (ˈbɔsɛr ~ בֹּסֶר: ˌkāl־hā-ʔāˈδām hā-ʔɔˈχēl ha-bˈbɔsɛr, כָּל-הָאָדָם הָאֹכֵל הַבֹּסֶר) fær sljóar tennur: en aquells dies ja no es dirà més: «Els pares han menjat raïm verd, i les dents de llurs fills s'han esmussat». «No, cadascú morirà per les seves pròpies culpes: a tot home que haurà menjat el raïm verd, se li esmussaran les pròpies dents; ◊ hann hristir af sér súr berin (ˈbēsɛr ~ בֵּסֶר: ʝaħˈmɔs ka-gˈgɛφɛn bisˈr-ō , יַחְמֹס כַּגֶּפֶן בִּסְרוֹ) eins og vínviðurinn og varpar af sér blómunum eins og olíutréð: s’espolsa, com el cep, el seu agràs, i llença, com l'olivera, el seu molló; ♦ súr appelsína: taronja aspra; ♦ súrt [peru]reyniber: serva aspra; ♦ súrt roðarunnaepli: codony aspre; ♦ súr sítróna: llimona aspra
3. (deig) fermentat -ada (pasta): ◊ fólkið tók með sér brauðdeig áður en það var orðið súrt (ħāˈmēsˁ ~ חָמֵץ: ˈtˁɛrɛm ʝɛħˈmāsˁ, טֶרֶם יֶחְמָץ), vafði deigtrogin í skikkjur sínar (בְּשִׂמְלֹתָם) og tók þau á axlir sér: llavors el poble va prendre la pasta abans que no fermentés, van embolicar les pasteres amb llurs mantells i se les varen carregar a les espatlles
4. <QUÍM> àcid -a: ♦ súr lausn: [dis]solució àcida (amb un PH inferior a 7); ♦ súrt berg: roca àcida (que conté un 65% d'àcid silícic); ♦ súrt regn: pluja àcida

súra <f. súru, súrur. Gen. pl.: súra>:
vinagrella f, agrella f (qualsevol planta del gènere Rumex)

súr·ál <n. -áls, no comptable>:
alúmina f

súr·bragð <n. -bragðs, no comptable>:
gust (o: sabor) agrenc

súr·deig <n. -deigs, no comptable>:
<CULIN> llevat (o: lleute) m natural, cap m de feina (Gir.), creixent m (Tortosa), rent m (Val., Tarr.), massa (o: pasta) f mare: ◊ ekki má súrdeig (ɕəˈʔɔr ~ שְׂאֹר: wə-lɔʔ־ʝērāˈʔɛh ləˈχā ɕəˈʔɔr bə-χāl־gəβul-ˈχā ʃiβˈʕaθ ʝāˈmīm, וְלֹא-יֵרָאֶה לְךָ שְׂאֹר בְּכָל-גְּבֻלְךָ, שִׁבְעַת יָמִים) sjást neins staðar á landi þínu í sjö daga og ekkert af því kjöti, sem þú fórnar að kvöldi fyrsta dagsins, má verða eftir til næsta morguns: durant set dies, no es podrà veure llevat enlloc del teu territori, ni podrà quedar res per a l'endemà de la carn que hauràs immolat el vespre del dia primer; ◊ enga kornfórn, sem þið færið Drottni, má gera úr súrdegi (ħāˈmēt͡s ~ חָמֵץ: kāl־ha-mminˈħāh ʔăˈʃɛr taˈqrīβū la-i̯hˈwāh lɔʔ θēʕāˈɕɛh ħāˈmēt͡s, כָּל-הַמִּנְחָה, אֲשֶׁר תַּקְרִיבוּ לַיהוָה--לֹא תֵעָשֶׂה, חָמֵץ) því að þið megið hvorki láta súrdeig (ɕəˈʔɔr ~ שְׂאֹר: kī ˌχāl־ɕəˈʔɔr wə-ˌχāl־dəˈβaʃ lɔʔ־θaqˈtˁīrū mimˈmɛ-nnū ʔiʃˈʃɛh la-i̯hˈwāh, כִּי כָל-שְׂאֹר וְכָל-דְּבַשׁ, לֹא-תַקְטִירוּ מִמֶּנּוּ אִשֶּׁה לַיהוָה) né hunang líða upp í reyk sem eldfórn til Drottins: cap oblació que oferireu a Jahvè no serà feta amb massa fermentada, ja que mai no fareu fumejar ni llevat ni mel com a combustió per a Jahvè; ◊ aðra dæmisögu sagði hann þeim: "Líkt er himnaríki súrdeigi (ἡ ζύμη -ύμης: ὁμοία ἐστὶν ἡ βασιλεία τῶν οὐρανῶν ζύμῃ), er kona tók og fól í þrem mælum mjöls, uns það sýrðist (ζυμοῦν: ἣν λαβοῦσα γυνὴ ἐνέκρυψεν εἰς ἀλεύρου σάτα τρία ἕως οὗ ἐζυμώθη ὅλον) allt": els contà una altra paràbola: «El Regne del cel és semblant al llevat que una dona va agafar i amagar dintre tres mesures de farina, fins que va fermentar tota»; ♦ lítið súrdeig sýrir allt deigið (ἡ ζύμη -ύμης: μικρὰ ζύμη ὅλον τὸ φύραμα ζυμοῖ): <LOC> una mica de llevat fa pujar tota la pasta

	El mot hebreu שְׂאֹר [ɕəˈʔɔr] ‘ferment, llevat’ és uns dels mots que es poden afegir a la llista de mots presentada pel De Vries 1977³, pàg. 562, citant en Brøndal que contempla el mot germànic *sūraz, sūrō, sūran no pas com a mot patrimonial germànic sinó com a Wanderwort o mot migrant, que es va estendre arreu d'Europa amb l'arribada de la cultura de l'elaboració de toves i de productes d'argila i fang, i amb la cultura del llevat. Els adjectius catalans saur, sor, podrien tenir aquest mateix origen.

súrdeigs·brauð <n. -brauðs, -brauð>:
<CULIN> pa fet amb massa mare

súr·efni <n. -efnis, no comptable>:
oxigen m (O) (també → ildi)

súrefnis·bundinn, -bundin, -bundið <adj.>:
oxigenat -ada: ♦ súrefnisbundinn (o: sýrður) blóðrauði: <BIOL> oxihemoglobina f (també → ildisrauði)

súrefnis·gríma <f. -grímu, -grímur. Gen. pl.: -grímna o: -gríma>:
màscara f d'oxigen

súrefnis·kútur <m. -kúts, -kútar>:
bombona f d'oxigen

súrefnis·lækningar <f.pl -lækninga>:
teràpia f d'oxigen

súrefnis·mettun <f. -mettunar, no comptable>:
saturació f d'oxigen

súrefnis·ríkur, -rík, -ríkt <adj.>:
ric -a en oxigen, oxigenat -ada

súrefnis·skortur <m. -skorts, no comptable>:
manca f d'oxigen

súrefnis·tjald <n. -tjalds, -tjöld>:
tenda f d'oxigen (o: d’oxigenació)

súrefnis·upptaka <f. -upptöku, no comptable>:
<BIOL> absorció f d'oxigen

súrefnis·þurrð <f. -þurrðar, no comptable>:
manca f d'oxigen, anòxia f: ♦ miðlungs súrefnisþurrð (o: súrefnisskortur) í vefjum: <MED> hipòxia f, anòxia moderada dels teixits; ♦ mikil súrefnisþurrð í vefjum: <MED> anòxia aguda dels teixits

súr·eygður, -eygð, -eygt <adj.>:
(af reyknum) amb els ulls que li couen i ploren (pel fum): ♦ þau voru þá mjög súreygð af reyknum: els ulls aleshores els coïen i ploraven molt a causa del fum; ◊ síðan ganga þeir á land upp þrír saman ok þar til at þeir koma at húsabœ einum kyrfiligum. Þar gekk maðr út síðhærðr ok súreygðr ok var í skauthettu ýzt klæða. Hún var kneppt niðr á millum fóta: després, els tres varen desembarcar plegats i caminaren fins a arribar a un mas humil. Allà[, de les cases del mas] en va sortir un home que duia els cabells llargs i tenia els ulls llagrimosos [pel fum de l'interior] i duia posada per defora una capa amb caputxa. La duia embotonada entre les cames fins a baix (vocabulari: #1. kyrfiligr: Cf. en Baetke 19874, pàg. 355: kyrfi-ligr adj. armselig, unansehnlich; #2. súreygðr: Cf. Baetke 19874, pàg. 620: súr-eygr adj. trüb-, triefäugig; #3. skauthetta: En Baetke 19874, pàg. 547, no dóna pas entrada a aquest mot. En Hermann Paul 1900, pàg. 442, li atribueix el significat: Kapuzenmantel: Als lose hängende Überkleider können noch genannt werden der Reitermantel (vesl, slagningr), der von vornehmen Leuten gebraucht wurde, und der Überwurf (kast) nebst dem Kapuzenmantel (hetta, flókahetta, skauthetta, kollhetta) und dem Schutzmantel (verja). Die drei letztgenannten waren sehr einfache Kleidungsstücke und wurden nur von äußerst einfachen und armen Leuten getragen; si no fos per aquestes paraules d'en Hermann Paul, jo estaria inclinat a esmenar el mot en skautheklu, ja que el mot hekla sí que està ben documentat en el significat de abric; cf. Baetke 19874, pàg. 245: hekla f. ärmelloser Mantel, Umhang (mit Kapuze), mentre que hetta no sembla que hagi designat enlloc una peça de roba que arribi fins als peus, sinó com a màxim només fins a la cintura i en el passatge en qüestió s'especificia ben clarament que ell portava l'abric embotonat entre les cames; #4. ýzt: En islandès modern, yst. Cf. en Baetke 19874, pàg. 686: hann hafði vásklæði sín ok loðkápu ýzt er trug seine Reisekleidung und darüber einen Lodenmantel ; )

súr·eygur, -eyg, -eygt <adj.>:
(af reyknum) amb els ulls que li couen i ploren (pel fum): ◊ Hallfreður setti hana í kné sér úti hjá dyngjuvegginum og talaði svo við hana að allir sáu þeir er út gengu. Hann sveigir hana að sér og verða þá einstaka kossar. Nú koma þeir Grís út. Hann mælti: "Hverjir eru þessir menn er hér sitja á dyngjuvegginum og látast svo kunnlega við?" Grís var heldur óskyggn og súreygur. Ávaldi svarar: "Hallfreður er þar og Kolfinna dóttir mín": en Hallfreður l’assegué (= la Kolfinna) sobre els seus genolls a fora, a tocar de la paret de la dyngja i parlava amb ells de manera que tots els qui en sortien, els veien. L'estrenyia contra si i ara i adés hi havia petons [entre ells dos]. Llavors en Grís i els seus varen sortir. En Grís va dir: “Qui són aquestes persones que seuen aquí arrepitats a la paret de la dyngja i que es comporten amb tanta de familiaritat?” En Grís era força curt de vista i[, a més a més,] tenia els ulls plorosos [pel fum de l'interior]. L'Ávaldi li va contestar: “Hi ha en Hallfreður i la Kolfinna, ma filla” (vocabulari: #1. dyngja: Cf. Baetke 19874, pàg. 96: dyngja f. Frauengemach, -kammer (ursprünglich teilweise in die Erde eingelassen); #2. látast kunnlega: Cf. Baetke 19874, pàg. 346: <...> 2. auf eine Weise, die Bekanntschaft, Vertrautheit verrät, wie ein guter Bekannter: <...> látask kunnliga við sich wie alte Bekannte benehmen, vertraut miteinander tun)

súr·hey <n. -heys, -hey. Gen. pl.: -heyja; dat.pl.: -heyjum>:
fenàs ensitjat

súrheys·turn <m. -turns, -turnar>:
sitja f d'ensitjar fenc

súr·kál <n. -káls, no comptable>:
<CULIN> xucrut m

súr·kirsuber <n. -kirsubers, -kirsuber. Gen. pl.: -kirsuberja; dat.pl.: -kirsuberjum>:
guinda f, guíndola f, cirera àcida, griota f (fruit de l'arbre Prunus cerasus)

súr·kirsuberjatré <n. -kirsuberjatrés, -kirsuberjatré. Gen. pl.: -kirsuberjatrjáa; dat.pl.: -kirsuberjatrjám>:
guinder m (arbre Prunus cerasus)

súr·leiki <m. -leika, no comptable>:
agror f, acidesa f

súr·matur <m. -matar, no comptable>:
<CULIN> súrmatur m, qualsevol aliment conservat (tradicionalment) en skyrmysa o xerigot àcid de → skyr. Especialment s'hi conservaven embotits de xai, parts de xai, carn de balena i foca, ous de peix i ous d'aviram. El conservant d'aquest xerigot és l'àcid làctic

súr·mjólk <f. -mjólkur, no comptable>:
<CULIN> súrmjólk f, producte lacti que és com una mena de llet agra aiogurtada; llet agrejada: ◊ við súrmjólk (ħɛmˈʔāh, חֶמְאָה) og hunang skal hann alast, þá er hann fer að hafa vit á (lə-δaʕətˈt-ō, לְדַעְתּוֹ) að hafna hinu illa og velja hið góða (māˈʔōs bā-ˈrāʕ ū-βāˈħōr ba-tˤˈtˤōβ, מָאוֹס בָּרָע, וּבָחוֹר בַּטּוֹב). Áður en sveinninn hefir vit á að hafna hinu illa og velja hið góða (kī bə-ˈtˤɛrɛm ʝēˈδaʕ ha-nˈnaʕar māˈʔɔs bā-ˈrāʕ ū-βāˈħɔr ba-tˤˈtˤōβ, כִּי בְּטֶרֶם יֵדַע הַנַּעַר, מָאֹס בָּרָע--וּבָחֹר בַּטּוֹב), skal mannauðn verða í landi þeirra tveggja konunga, sem nú skelfa þig: s'alimentarà de llet agra aiogurtada i mel, tan bon punt sàpiga rebutjar el mal i escollir el bé. Perquè, abans que el noi no sàpiga rebutjar el mal i escollir el bé, el país de dos reis que ara et fa basarda serà despoblat; ◊ hunang og súrmjólk (wə-ħɛmˈʔāh, וְחֶמְאָה), fénað og ost (ū-ʃəˈφōθ bāˈqār, וּשְׁפוֹת בָּקָר). Þeir hugsuðu með sér: „Hermennirnir eru svangir, þyrstir og uppgefnir eftir dvölina í eyðimörkinni“: mel i llet agra aiogurtada, moltons i formatge. I varen pensar: «Els soldats tenen gana i set, i estan retuts després de llur estada en el desert»; ◊ á þeim degi mun maður hafa kvígu (ʕɛɣˈlaθ bāˈqār, עֶגְלַת בָּקָר) og tvær ær, og vegna þess, hve vel þær mjólka, mun hann hafa súrmjólk (ħɛmˈʔāh, חֶמְאָה) til matar. Á súrmjólk (kī־ħɛmˈʔāh, כִּי-חֶמְאָה) og hunangi skal hver maður lifa, sem eftir verður í landinu: aquell dia tothom tindrà una jònega i dues ovelles, i, per l'abundant llet que donaran, tothom tindrà llet agra aiogurtada per menjar, [car] tothom que romangui al país, viurà de llet agra aiogurtada i mel

súrna <f. súrnu, súrnur. Gen. pl.: súrna>:
sirena f: ◊ svá er sagt, at heiðingjar þeir, er réðu [p. 56] fur í Karlsám blótaðu tvær undarligar skepnur til fulltingis sér, þær er styrkvar urðu þeirra mótstǫðumǫnnum, þat annat var margýgr, hún liggr í Karlsám, en stundum í sjá; hún svæfir skipshafnir með fǫgrum sǫng, en drekkir þeim síðan, en stundum œpir hún svá hátt, at menn verða nær at gjalti, ok hverfa af því aptr. Margýgrin lá þá í Karlsám; þat kvikendi er svá skapat, at þat er fiskr niðr frá beltistað ok fjǫðr á, en kona upp þaðan; þat er hennar náttúra, þá er hún er í vatni, at hún leikr sér at fiskum, ok ef hún steypir sér at skipi, þá þykkir þeim ráðinn manntapi, en ef hún steypir sér frá skipi, þá farnast vel; þetta skrímsl var svá magnat, at þat hafði mǫrgum mǫnnum at skaða vorðit þar í ósinum. Þá er Óláfr konungr skyldi útleggja, þá sá þeir, þar sem mættist sjárinn ok vatnit, þetta skrímsl, er í bókum kallast súrna eða hýrenus [en á danska tungu kallast þat margýgr], ok lék sér í ósinum; óssinn var bæði langr ok breiðr; hún ǫrglaðist upp or sjónum hátt ok allt af grunni neðan. Ok er skip Óláfs, þat er furst fór, renndi fram at þessu skrímsli, þá tók hún í stafninn ok hvelfdi, ok furfór allri skipshǫfninni; þeir vurðu hræddir, er síðarr fóru á ǫðrum skipunum, ok mæltu: „bíðum vér Óláfs, ok vitum, hvat ráða hann vill taka.“ Síðan viku þeir aptr skipunum, ok kǫlluðu á Óláf, þegar kall mátti heyra, ok sǫgðu, at úhreint var í ósinum ok þarmeð þenna atburð. Óláfr biðr þegar róa fram sínu skipi, ok var svá gert. [p. 57] Síðan kom upp margýgrin, ok fór gapandi at skipinu; en Óláfr brá saxi, at sumramanna sǫgn, ok hjó af henni hendina við stafninum; sumir menn segja, at hann tœki eitt spjót ok skyti í brjóst henni, ok fengu henni með því bana; ok varð gæfa hans mjǫk um fram aðra menn, þegar um vandamál var at vera, ok sýndist þat, hve mikils Guð virði hann þessa heims. En svá kvað margýgrinn við hátt, er Óláfr veitti henni skaða, at eigi þóttist slíkt heyrt hafa: es diu que els pagans que vivien a les Karlsár oferien ofrenes i sacrificis a dues criatures meravelloses perquè els ajudessin, les quals vencien llurs adversaris (esdevenien més fortes que llurs adversaris). Una d'elles era la margýgr, la qual viu a les Karlsár però de vegades dins la mar. Entabana les tripulacions dels vaixells amb el seu bell cant i després les anega, però de vegades crida tan fort que els homes cuiden enfollir de pànic i canvien de rumb tornant-se per on han vingut. En aquell temps hi havia una margýgr a les Karlsár. Aquesta bèstia està afaiçonada de tal manera que és peix de cintura per avall i té una aleta caudal, però dona de cintura per amunt. Quan és dins l'aigua, és la seva natura que juga amb els peixos, i si es precipita contra una nau, es considera que és segur que hi haurà pèrdues humanes [durant el viatge] però si fuig del vaixell es considera que la travessia anirà sense incidents. Aquest monstre tenia una força tan terrible (?) que havia estat la perdició de mants homes en aquell estuari. Quan el rei Olau havia de salpar, varen veure, allà on es trobaven la mar amb l'aigua del riu, aquell monstre, que als llibres [llatins] és anomenat súrna (=sirena) o hýrenus (=sirè) i estava jugant a l'estuari. L'estuari era ample i llarg. La margýgr es va encabritar ben alta fora de l'aigua des del fons marí. I quan la que anava primer de les naus de l'Olau va avançar contra aquest monstre, aquest va agafar [amb la seva mà o mans la nau] per la proa i la va fer sotsobrar i matà tota la tripulació. Els de les altres naus que anaven al seu darrere es varen espantar i digueren: “Esperem el rei Olau i vegem què decideix fer”. Tot seguit viraren (feren mitja volta) amb els vaixells i cridaren a l'Olau, quan els seus crits es podien sentir [des de la seva nau], dient-li que a l'estuari hi havia perill i explicant-li el que hi havia acabat de passar. L'Olau els va manar immediatament que avancessin al rem ensems amb el seu vaixell i així es va fer. Tot seguit va emergir la margýgr, la qual envestí el vaixell [reial] amb la boca badada, però l'Olau desembeinà el seu sax, segons conten alguns, i li va tallar la seva mà quan va agafar la proa. Alguns[, emperò,] conten que el rei va agafar una llança i la va llançar al pit de la margýgr causant-li la mort. [Realment,] la gæfa d'aquest rei fou de molt millor que la dels altres homes quan li sorgia una situació difícil, palesant-se així que de molt l'apreciava Déu en aquest món. I quan el rei Olau va infligir a la margýgr la seva ferida mortal, ella va cridar tan fort que ningú no creia haver sentit mai un crit com aquell (vocabulari: #1. magnaður: Cf. Baetke 19874, pàg. 400: magna (að) 1. (durch Zauber) stark machen, magische Kraft einflößen (e-t): hann var svá magnaðr af yfirsǫngum hennar at hann bitu ekki vápn; kerling hafði tréit magnat; magna fjǫlkyngi Zauberei betreiben <...>; al meu entendre, el mot, en aquest context, no te connotacions màgiques, sinó que fa referència a l'extraordinària força de la margýgr, que li permet agafar un vaixell per la proa amb una mà i estirar-lo al fons de la mar. Tradueixo en conseqüència; )

súrna <súrna ~ súrnum | súrnaði ~ súrnuðum | súrnað>:
1. (vín) agrejar (tornar agre el vi, agrir-se): ♦ vínið súrnar: el vi agreja
2. (mjólk) agrir-se, triar-se (Bal.) (tornar agra la llet): ♦ mjólkin súrnar: la llet s'agreix, la llet es tria (Bal.)
3. (deig) fermentar (pasta): ◊ þeir bökuðu ósýrðar flatar kökur (עֻגֹת מַצּוֹת) úr brauðdeiginu sem þeir höfðu tekið með sér frá Egyptalandi. Deigið hafði ekki súrnað (ħāˈmēsˁ ~ חָמֵץ: kī lɔʔ ħāˈmēsˁ, כִּי לֹא חָמֵץ) því að þeir voru reknir út úr Egyptalandi og vannst ekki einu sinni tími til að taka til nesti: de la pasta que s'havien endut d'Egipte, van coure coques planes àzimes (flaons alisos). La pasta encara no havia fermentat perquè havien estat expulsats d'Egipte i ni tan sols havien pogut trobar temps per a preparar-se provisions per al viatge; ◊ allir eru þeir hórkarlar, þeir eru sem glóandi ofn sem bakari þarf ekki að kynda á meðan deig er hnoðað þar til það hefur súrnað (ħāˈmēsˁ ~ חָמֵץ: ʕaδ־ħumt͡sāˈθ-ō, עַד-חֻמְצָתוֹ): tots ells són adúlters, són com un forn encès que a un forner no li cal encendre mentre la pasta es fonya i fins que lleva
4. (í augum) coure i plorar (els ulls, a causa del fum): ♦ e-m súrnar í augum [af reyknum]: els ulls li couen i li piquen per mor del fum

súrnun <f. súrnunar, no comptable>:
fermentació acètica, acetificació f

súrrealismi <m. súrrealisma, no comptable>:
surrealisme m

súrrealista·hreyfing <f. -hreyfingar, no comptable>:
moviment m surrealista

súrrealisti <m. súrrealista, súrrealistar>:
surrealista m & f

súrrealískur, súrrealísk, súrrealískt <adj.>:
surrealista

súrsa <súrsa ~ súrsum | súrsaði ~ súrsuðum | súrsað ║ e-ð>:
<CULIN> conservar una cosa en vinagre o en xerigot àcid

súrsaður, súrsuð, súrsað <adj.>:
<CULIN> conservat -ada en vinagre: ♦ súrsuð gúrka: cogombre envinagrat, cogombre en vinagre; ♦ súrsaðar gúrkur: cogombres envinagrats, cogombres en vinagre

súr·smæra <f. -smæru, -smærur. Gen. pl.: -smæra>:
pa de cucut m de bosc (planta Oxalis acetosella)

súrsun <f. súrsunar, no comptable>:
<CULIN> súrsun f, conservació d'aliments en xerigot de → skyr

súr·sætur, -sæt, -sætt <adj.>:
agredolç -a

súru·skreppa <f. -skreppu, -skreppur. Gen. pl.: -skreppa o: -skreppna>:
agrella f, vinagrella f (Mall., Men.) (planta Rumex acetosa) (→ túnsúra)

súru·ætt <f. -ættar, no comptable>:
[família f de les] poligonàcies f.pl

súr·vatn <n. -vatns, no comptable>:
aigua oxigenada (H2O2) (→ vetnisperoxíð)

súsanna <f. súsönnu, súsönnur. Gen. pl.: súsanna>:
tumbèrguia (o: tunbèrguia) f (planta Thunbergia alata)

Súsanna <f. Súsönnu, no comptable>:
Susanna f, Xoixannà f (שׁוֹשַׁנָּה): ♦ Súsanna Hilkíadóttir: Susanna, filla d'Helquies

<LIT> súsbreki <m. súsbreka, no comptable>:
llanguiment m d'amor (?): ◊ tópi ok ópi, ǀ tiǫsull ok óþoli, ǁ vaxi þér tár með trega! ǁ Seztu niðr, ǀ enn ek mun segia þér ǁ sváran súsbreka ǁ ok tvennan trega: que amb el dolor et creixin les llàgrimes, la follia i els crits, el turment i un neguit insuportable! Asseu-te i et contaré un feixuc desconhort i un doble dolor (L'Anne Heinrichs 1997, pàgs. 18-19 tradueix: Raserei und Geschrei, Qual und unerträgliche Pein, (auch) Tränen durch Kummer mögen dir zuwachsen. Setz dich hin, und ich werde dir zusprechen: schwere quälende Begier und doppelten Kummer; segons ella, l'hàpax legòmenon súsbreki designa das Liebesverlangen ‘deler d'amor, llanguiment d'amor’ (pàg. 19). Segueixo la seva interpretació en la meva traducció; en Gering 1903, col. 996, interpreta el mot com a Mühsal; en Genzmer 1981 (¹1922), pàg. 72, interpreta el mot com a Herzeleid; ; en Gering & en Sijmons 1927, pàg. 230, escriuen: sús-breka sús-breke ist ebenfalls ἅπ. λεγ. Bugge (a.a.o.) meinte, das wort sei aus súsl-breke entstanden, und dies wäre wohl möglich, auch ohne entlehnung aus dem ags. (wo súsl in der bedeutung ‘qual’ nachgewiesen ist) anzunehmen. Das 2. glied des kompos. ist schwerlich, wie Bugge meinte, breke ‘woge’ (er übersetzte: ‘the heavy billow of torments’), sondern es gehört eher zu breka (aþ) ‘begehren’, brek, n. ‘begierde, streben’. sús-breke ist also vielleicht ‘quälende begier’; en Finnur Jónsson 1931², pàg. 547: súsbreki, m, synes at betyde ‘besværlig, farlig, bølge’, der bryder ind og truer med at opsluge alt, af breki, brændingsbølge; hvad sús- egl. er, vides ikke; det ligger nær at antage skrivefejl for sút-, Skí 29.; fins allà on sé, la hipòtesi d'en Finnur no s'ha resseguit o desenvolupat enlloc; finalment, en Kuhn 1968², pàg. 195: sús-breki m. ‘mühsalbrandung’, od. aber: ‘freudenbrecher’: pein (? — Skm. 29; vgl. mhd. sūs saus und braus)

sút <f. sútar, sútir. Pl. no hab.>:
1. (harmur, sorg, hryggð) tristesa profunda, aflicció f [profunda] (marriment, gran pena): ◊ hversu lengi á ég að bera sút (ʕē'tsōθ, עֵצוֹת) í sál, harm (jā'γōn, יָגוֹן) í hjarta dag frá degi?: fins quan hauré de portar l'aflicció a l'ànima, fins quan la tristesa al cor, dia rere dia?; ♦ ala sút [um e-ð]: ésser presa de l'aflicció (o: de la pena) per alguna cosa
2. (áhyggjur, kvíði) neguit m (angoixa, desfici, ansietat): ♦ ala sút: ésser presa del neguit, el neguit aclapara algú; ◊ mildir, frœcnir ǀ menn bazt lifa, ǁ sjaldan sút ala; ǁ enn ósnjallr maðr ǀ uggir hotvetna, ǁ sýtir æ gløggr (= sínkur, nízkur) við gjǫfom: els generosos i coratjosos són els qui viuen millor - rares vegades els aclapara el neguit; però el covard tem tota cosa creada: l'estret [fins i tot] sempre es neguiteja davant els regals (se sobreentengui: perquè l'obliguen a fer-ne en contrapartida, ja que ‘regal amb regal es paga’, la qual cosa va contra la seva gasiveria); ◊ lióð ec þau kann, ǀ er kann-at þióðans kona ǁ oc mannskis mǫgr; ǁ ‘hiálp’ heitir eitt, ǀ enn þat þér hiálpa mun ǁ við sǫcom oc sorgom ǁ oc sútom gørvǫllom: sé els eixarms que no sap dona de rei ni fill d'home nat. Un d'ells es diu ‘Ajut’ i t'ajudarà en els plets i en les penes i en tota mena de neguits

súta¹ <súta ~ sútum | sútaði ~ sútuðum | sútað ║ e-ð>:
(harma) afligir-se per una cosa: ♦ vera ekki að súta e-ð: <LOC FIG> no plànyer una cosa (no mesquinejar amb ella, ésser pròdig amb ella)

súta² <súta ~ sútum | sútaði ~ sútuðum | sútað ║ e-ð>:
(barka, garfa) adobar una cosa (cosa = pell, cuiro)

sútari <sútara, sútarar>:

sút·fullur, -full, -fullt <adj.>:
1. (sorgmæddur) estat ple -ena d'una tristesa profunda, afligit -ida (pres de gran pena, de gran aflicció)
2. (kvíðafullur) ple -ena de neguit (angoixat)

sút·hagur <m. -hags, -hagir. Pl. no hab.>:
<LIT> estat m de gran aflicció, condició f de gran aflicció

sútun <f. sútunar, no comptable>:
adobament m, assaonament m (de pell per fer-ne cuir)

sútunar·efni <n. -efnis, -efni>:
substància f adobant, [agent m] adobador m

sútunar·hús <n. -húss, -hús>:
adoberia f, blanqueria f

sútunar·sýra <f. -sýru, no comptable>:
<QUÍM> àcid tànnic (→ barksýra)

sútunar·verksmiðja <f. -verksmiðju, -verksmiðjur. Gen. pl.: -verksmiðja>:
adoberia f, blanqueria f, factoria f de pells

A	Á	Ba	Bi	Bo	Br	Bs-C	D-E	F
G	H	Hn	Hu	I	J	K	L	M
N	Ní	O	Ó	P	R	Ri	Sa	Se
Si	Sj	Sk	Skj	Sl	So	Sp	St	Ste
Sto	Str	Stu	Su	Sv	Svi	Sy	T	TI
TJ	TU	U	Ú	V	VE	VI	VO-X	Y
Þ	ÞO	ÞU	Æ	Ö	ÍNDEX

Go to Vincles cap a Islàndia

Last Update 01/10/2003

Macià Riutort i Riutort

ÍSLENSK-KATALÓNSK ORÐABÓKDICCIONARI ISLANDÈS-CATALÀ SU-SÚ

ÍSLENSK-KATALÓNSK ORÐABÓK
DICCIONARI ISLANDÈS-CATALÀ

SU-SÚ