Psalms de la Passió de mossèn Hallgrímur Pétursson
Psalm 11, estrofa 8
Pétur með bljúgu bragði bráðlega sagði nei, sór sig og sárt við lagði, svoddan mann þekkti hann ei. Glöggt þegar gerðist þetta, gól haninn annað sinn. Síst mátti sorgum létta. Sút flaug í brjóstið inn.		En Pere, amb posat vergonyós, al punt va dir que no; va jurar i perjurar que no coneixia pas aquell home. Clarament, quan va haver fet això, va cantar el gall per segon cop. El que menys podia era alleujar la seva pena! L'aflicció havia entrat volant al seu pit.
Psalm 12, estrofa 14
það verkar sorg og sút þeim seka manni, hjálpar þó öngum út úr synda banni*.		Al culpable això li dóna pena i aflicció, i tanmateix no ajuda a ningú a sortir de la proscripció dels pecats. *. Cf. alemany Sündenbann
Psalm 17, estrofa 11
dauðinn með dapri sút dregur um síðir út hana, þá hreysið brotnar, holdið í jörðu rotnar.		Finalment la mort la'n treu (la = l'ànima) amb trista aflicció: s'esbuca llavors la cabana (= el cos), la carn es podreix colgada dins la terra
Psalm 25, estrofa 7
með blóðskuld og bölvan stranga, beiskum reyrð kvalahnút áttum við greitt að ganga frá guðs náð rekin út hrakin í heljar sút, íklædd forsmánar flíkum, fráskúfuð drottni ríkum, nakin og niðurlút.		amb un deute de sang (=el pecat original) i una severa maledicció [i] lligats amb un nus d'amargs turments vam haver de marxar a bon pas foragitats de la gràcia de Déu, arruixats cap a l'aflicció de la mort, vestits amb la roba de la ignomínia, apartats del Senyor totpoderós, nus i capcots
Psalm 29, estrofa 13
sú heilaga aflausn hryggð og sút af hjarta mínu greiðir, syndanna leysir hlekkja hnút og hér með út úr hörðu fangelsi leiðir.		aquesta santa absolució desfà tristesa i dol del meu cor deslliga el nus de les cadenes dels pecats i tot fent-ho em duu a fora de la dura presó
Psalm 31, estrofa 1
fólkið, sem drottni fylgdi út, fylltist margt angri hörðu. Kvinnurnar grétu sárt með sút, sem hans kvöl aumka gjörðu.		manta gent que seguia el Senyor es va omplir de dura pena. Les dones ploraven amargament amb dolor punyent: els seus turments les movien a plànyer-lo
Psalm 31, estrofa 8
fám dögum síðar sjálfur út særður með kross nam ganga. Það hlutu hans vinir að sjá með sút, sorg hjartans báru stranga.		pocs dies després, ell mateix, nafrat, carregat amb la creu, emprenia el camí de sortida. Amb punyent dolor els seus amics ho hagueren de veure: portaren l'acerba aflicció del cor.
Psalm 47, estrofa 11
Krists börn eru krossbörn, við Kristum hlýðnisgjörn. Hann sýnir þeim hjálp og vörn, þó hörð sé sútar kvörn.		els fills del Crist són fills de la creu, obedients de grat al Crist. Ell els mostra ajut i defensa, per més dur que molgui el molí de l'aflicció

El Lliri de fra Eysteinn Ásgrímsson		Edició de Finnur Jónsson
Estrofa 54
Hǫfuðdrotningin harmi þrungin (hneigð ok lút hon skalf af sútum) færðiz nær, þá er fell úr sárum fossum blóðit niðr um krossinn; þrútnar brjóst, en hjartat hristiz, hold er klǫkt, en ǫndin snǫkti, augun tóku at drukkna drjúgum dǫpr ok móð í tára-flóði.		La reina sobirana, aclaparada de dolor, (fremia d'aflicció*, encorbada, amb el cap cot) s'hi acostà quan de les ferides brollava la sang en cascades** creu avall. S'infla el seu pit, el seu cor tremola. La carn s'estova***, l'alè li sanglotà i els ulls començaren a anegar-se fortament, tristos i cansats, en un torrent de llàgrimes *. rystede hun af sorg **. Interpreto úr sárum, fossum... (Cf. Jónsson II, p. 404: "...da blodet strömmede fossevis ud sårene ned over korset"). L'altra possibilitat és llegir: úr sárum fossum ‘...quan la sang brollava, creu avall, de cascades doloroses’ ***. això és, el cos no l'aguanta dreta a causa del dolor aclaparador que sent. Cf. el Lexicon islandico-danico-latinum de Björn Halldórsson sub voce klökkna: líkami klökknar ‘anĭmum, vocem et vultum demittĕre’
Estrofa 56
Þó grét hon nú sárra súta* sverði nist í bringu ok herðar, sitt einbernit, sjálfan drottin, sá hon hanganda á nǫglum stangaz, armar sviddu af brýndum broddum, brjóst var mætt; með þessum hætti særðiz bæði sonr ok móðir sannheilug fyr græðing manna.		Plora ara tanmateix, traspassada en el pit i les espatlles per una espasa d'acerba aflicció: son únic fill, el Senyor mateix, veia penjat, clavat amb claus. [A ell] els braços li cremaven lacerats pels claus esmolats [i ella] el pit tenia ja cansat — d'aquesta manera tots dos, mare i fill, veritablement sants, eren ferits pel guariment dels homes. *. gennemboret af den tunge sorgs sværd i bryst og skuldre
Estrofa 71
Upprísǫndum allra landa íbyggjurum við dóm enn hryggva Jesús mun þá sárin sýna súthrærandi ok píslarfæri; orð ok hugsan, allar gǫrðir eru kannaðar hvers sem annars. Bjóðaz hvárki blót né eiðar, byrgjaz úti gjafir ok mútur.		Als habitants ressuscitats de tots els països, el dia del Judici d'aflicció, Jesús mostrarà les seves nafres commovedores fins al dolor*, i els instruments del seu suplici. Les paraules i els pensaments i totes les obres: tots ells seran examinats, un per un. Aquell dia ja no es faran sacrificis ni juraments i exclosos seran els regals i els suborns. *. sine sorgvækkende sår. Les nafres ens commouen fins a sentir dolor
Estrofa 77
Vindi fult hefir veslan anda várt ofbeldit lǫngum feldan, blár ok ljótr í ǫfundar-eitri jafnan hefi ek næsta kafnat; reiðigall með sárum sullum sviðrar mér um blásin iðrin, hrygðin slítr af hjartarótum harðan styrk í súta-myrkri.		La meva altivesa vana* ha abatut durant molt de temps el meu esperit miserable; contínuament he cuidat anegar-me, tot negre i lleig, en el verí de l'enveja: l'humor colèric**, amb pústules doloroses***, em cou i rebull pels budells inflats; la tristesa arrabassa la ferma força de les arrels del meu cor en una foscor de profunda aflicció****. *. lit.: plena de vent **. lit.: bilis irascible ***. med smærtefulde vandblærer ****. bedrøvelsen river den hårde kraft fra hjærtets rødder i kummerens mørke