© Macià Riutort i Riutort, 1998

st. <Abrev. de → samtenging>:

conj. (conjunció)

stabbi <m. stabba, stabbar>:

(heystakkur, heykleggi) fenasser m, pila f de fenàs (de forma més o menys cònica, esp. la ja encetada & modernament, paca de fenàs, esp. el ja encetat)

stabíll, stabíl, stabílt <adj.>:

estable

staddur, stödd, statt <adj.>:

1. <GEN> situat -ada

◊ almáttugr Guð, er í þínu valdi skapaðir manninn eptir þinni mynd, svá sem þú ert einn Guð í þrennum skilningi ok þrír skilningar í einum guðdómi, nú hugga þú mik ok legg ráð fyrir mik ok ver mik fyrir óráðum ok vandræðum, fyrir háska ok óvinum, því þú veizt, hvers ek em þurfandi, þvíat ek veit ekki, hvar ek em kominn eða í hverju landi ek em staddr. Aldri var ek svá fyrr staddr ráðalauss ok hjálparlauss. Meðan ek var staddr á skipi með kaupmǫnnum, þá hafða ek huggun af þeira félagskap, meðan vér várum saman...: Déu totpoderós que, en el teu poder, creares l'home a imatge seva, tan cert com que ets un Déu u en tres persones i tres persones en un Déu u, dóna'm conhort ara i orienta'm i protegeix-me dels mals consells i de les dificultats, dels perills i dels enemics, perquè tu saps el que jo he de menester, i jo no sé pas on som ni fins i tot a quin país em trobo. Mai abans no m'he trobat tan totsol i desemparat. Durant la travessia en el vaixell amb els mercaders hi he tingut el conhort de llur companyia mentre vam ésser plegats...

◊ Guð heyrði bæn Manóa, og engill Guðs kom aftur til konunnar. Var hún þá stödd úti á víðavangi (ʝāˈʃaβ, יָשַׁב : wə-ˈhīʔ   ʝōˈʃɛβɛθ   ba-ɕɕāˈδɛh, וְהִיא יוֹשֶׁבֶת בַּשָּׂדֶה) og maður hennar Manóa ekki hjá henni: Déu va eixoir la pregària d'en Manóaħ, i l'àngel de Déu tornà a la dona. Aquesta es trobava a ple camp, i en Manóaħ, el seu marit, no era amb ella

♦ að svo stöddu: de moment (provisionalment)

♦ gera e-ð statt: <LOC FIG> fixar (o: acordar; o: convenir) una cosa

◊ var þetta nú statt gert: aleshores es va acordar de fer-ho així

◊ nú er þar til að taka að vex að eins ófriður milli þursa og Dumbs konungs. Þótti þeim hann afar grimmur viðureignar. Bundust þeir þá saman og gerðu það statt með sér að ráða hann af. Hét sá Harðverkur er fyrir þeim var. Gekk þetta fram að þeir mættu honum einn dag á steinnökkva einum. Voru þeir átján saman. Sóttu þeir að honum og börðu hann með járnstöngum en hann varðist með árum og lauk með því að Dumbur konungur féll enda hafði hann þá drepið tólf af þeim en Harðverkur var eftir og þeir sex saman. Gerðist hann þá konungur yfir þeim norður þar: ara cal esmentar que l'enemistat entre els tursos i el rei Dumbur, de la qual hem parlat adés, es va anar acreixent de cada vegada més. Els tursos van considerar que ell era massa cruel per tenir-hi un conflicte. Aleshores els tursos es varen aliar i acordaren entre si de matar-lo. El qui estava al capdavant d'ells nomia Harðverkur. Un dia es va esdevenir que els tursos van trobar el rei Dumbur a bord d'una barca de pedra. Ells eren divuit en nombre. L'atacaren i el bateren amb barres de ferro però ell es va defensar amb els rems i aquell atac va acabar amb la mort del rei Dumbur però abans de caure va matar dotze tursos. En Harðverkur i cinc més van romandre amb vida. Aleshores en Harðverkur es va coronar rei sobre ells, allà, en el nord (vocabulari: #1. að eins: Cf. Baetke 19874, pàg. 106: at eins nur, bloß, lediglich; <...> veðrit versnar at eins das Wetter verschlechtert sich immer mehr, wird laufend schlechter; #2. taka til máls: Cf. Baetke 19874, pàg. 643: taka til orðs, máls das Wort nehmen; zu erzählen beginnen; skal þar nú til taka sem frá var horfit nun ist das einzusetzen, soll die Erzählung da wieder aufgenommen werden; nú er til þess at taka, er nun ist darauf zurückzukommen; #3. ráða e-n af [lífi, dǫgum]: Cf. Baetke 19874, pàg. 483: ráða e-n af (lífi, dǫgum) jmd. das Leben berauben, umbringen, aus dem Wege räumen; )

♦ hafa e-ð statt fyrir sér: <LOC FIG> haver pres la ferma decisió sobre (o: resolt fermament) una cosa

◊ og er Snorri sér það að Bolli hefir statt þetta fyrir sér að ekki mundi tjá að letja þá býður Snorri honum að hafa fé svo mikið sem hann vildi til ferðarinnar. Bolli játar því að hafa féið mikið "vil eg," segir hann, "engis manns miskunnarmaður vera hvorki hér né utanlendis": i quan l'Snorri va veure que en Bolli havia pres una ferma decisió de manera que no serviria de res desaconsellar-li-ho, l'Snorri li va oferir tants de diners per al viatge com volgués. En Bolli va acceptar l'oferta dient-li que volia agafar molt de cabal: “No vull pas”, li va dir, “dependre de la misericòrdia de ningú, ni aquí ni a l'estranger”

◊ Ólafur svarar: "Þær eru flestar konur að vér munum kalla að þeim sé fullboðið þar er þú ert. Muntu og eigi hafa þetta fyrr upp kveðið en þú munt hafa statt fyrir þér hvar niður skal koma: l‘Olau li va respondre: “Crec que són la majoria de dones de les quals podem dir que et considerarien un bon partit (més lliurement: crec que no hi deu haver gairebé cap dona que no es consideri afortunada si demanes la seva mà, ... que no et consideri un bon partit). I [també crec que] si no ho deus haver anunciat abans, [és perquè] ja deus haver resolt fermament per on ha d'anar la cosa” (vocabulari: #1. fullboðið: Cf. Baetke 19874, pàg. 167: full-boðinn adj.: kona er e-m fullboðin eine Frau ist eine durchaus passende Partie für jmd.; e-m er fullboðit 1. es ist für jmd. ein völlig geziemendes Anerbieten, eine durchaus passende, ebenbürtige Partie; )

♦ lofa e-u statt og stöðugt: <LOC FIG> prometre una cosa positivament

♦ hann er ekki á flæðiskeri staddur: <LOC FIG> té el que li cal (per arribar lluny)

♦ vera í hættu (o: háska) staddur: trobar-se en perill

♦ vera í nauðum staddur: <LOC FIG> trobar-se en un destret (o: malpàs), passar necessitat, passar maldecaps, ballar-la magra

◊ ég sé tjöld Kúsans í nauðum stödd (ˈtaħaθ   ˈʔāwɛn, תַּחַת אָוֶן), tjalddúkarnir (ʝərīˈʕōθ, יְרִיעוֹת) í Midíanslandi bifast til og frá: veig les tendes de Cuixan en un malpàs, tremolar envant i enrere la tela de les tendes del país de Midian

◊ Jefta sagði við öldungana í Gíleað: "Hafið þér ekki lagt hatur á mig og rekið mig burt úr ætt minni? Hví komið þér þá nú til mín, þá er þér eruð í nauðum staddir (ka-ʔăˈʃɛr   t͡sar   lā-ˈχɛm, כַּאֲשֶׁר, צַר לָכֶם)?": en Però en Jeftè (Iiftaħ) va dir als ancians de Galaad (Guilad): «Que no sou vosaltres els qui em vau odiar i em vau foragitar de la meva família? Per què acudiu aleshores a mi ara que esteu en un destret?»

◊ en er Þorgils kom í Vestri-byggð tók við honum sá maður er Bjálfi hét. Hann kvaðst mikla þökk kunna hans þarkomu "skal eg taka saman fé þitt því að þú ert frægur maður og muntu mér að liði verða því að eg er í nauðum staddur. Hér liggja fyrir eyjar þær er ránsmenninir eru í og ætlar höfðingi þeirra hingað og taka á burt dóttur mína. Vil eg að þú sért hér til trausts og varnar": quan en Þorgils va arribar a l'establiment de ponent, l'hi va rebre un home que nomia Bjálfi. Ell li va dir que li estava molt agraït perquè hi hagués anat “jo reuniré la paga [que et devem per la mort de l'ós polar] car ets un home cèlebre i m'ajudaràs perquè em trobo en una situació de destret. Aquí davant hi ha les illes que habiten els bandits i llur capità planeja venir aquí i endur-se'n ma filla. Vull que siguis aquí per ajudar-me i protegir-me”

◊ Óðinn var hermaðr mikill ok mjǫk víðfǫrull ok eignaðist mǫrg ríki. Hann var svá sigrsæll, at í hverri orrostu fékk hann gagn; ok svá kom, at hans menn trúðu því, at hann ætti heimilan sigr í hverri orrostu. Þat var háttr hans, ef hann sendi menn sína til orrostu, eða aðrar sendifarar, at hann lagði áðr hendr í hǫfuð þeim, ok gaf þeim bjannak; trúðu þeir, at þá mundi þeim vel farast. Svá var ok um hans menn, hvar sem þeir váru í nauðum staddir á sjá eða landi, þá kǫlluðu þeir á nafn hans, ok þótti jafnan fá af því fró; þar þóttust þeir eiga allt traust, er hann var. Hann fór opt svá langt í brott, at hann dvaldist í ferðinni mǫrg misseri: l‘Odin fou un gran guerrer. Va viatjar per vastos territoris i va entrar en possessió de mants països. Era tan victoriós que obtenia la victòria a qualsevol batalla; i [per això] va arribar a un punt que els seus homes van creure que tenia concedida la victòria a totes les batalles. Era costum seu que, si enviava els seus homes a una batalla o a una altra missió, abans de partir els imposava les mans sobre el cap i els donava [la seva] bjannak o benedicció (de l'irlandès antic bennacht, beannacht, beandacht, bendacht ‘benedicció’. Desconec en què es diferenciava semànticament aquest mot del patrimonial blezan; fóra possible que bjannak fos una benedicció personal, amb imposició de totes dues mans damunt el cap). Ells creien que aleshores els aniria bé. També va passar amb els seus homes que, fos on fos que es trobessin en un destret, a la mar o a terra, invocaven el seu nom i consideraven que sempre n'obtenien alleujament [de llur situació i ajut, car] creien que, allà on ell fos, en tenien tot el seu socors. L'Odin sovint feia viatges tan llargs que passava molts de semestres fora de casa viatjant

♦ vera í vanda staddur: <LOC FIG> trobar-se en un malpàs

♦ vera staddur e-s staðar: trobar-se a algun lloc

◊ þegar þeir voru staddir hjá húsi Míka (ˈhēmmāh   ʕim־ˈbēi̯θ   mīˈχāh, הֵמָּה, עִם-בֵּית מִיכָה), þekktu þeir málfæri hins unga manns, levítans, og viku þangað og sögðu við hann: "Hver hefir fært þig hingað? Hvað hefst þú hér að og hverja kosti hefir þú hér?": quan es trobaven a la vora de la casa d'en Micà, van reconèixer la veu del jove, el levita, van acostar-s'hi i li digueren: «Qui t'ha portat aquí? Què hi fas aquí? Què hi cerques aquí?»

♦ hann var staddur í e-u: es trobava a..., era a...

◊ enn ól hún son og nefndi hann Sela. Hún var stödd í Kesíb (wə-hāˈʝāh   βi-χəˈzīβ, וְהָיָה בִכְזִיב) er hún ól hann: va tornar a tenir un fill i li va posar Xelà i es trobava a Queziv quan el va tenir

♦ hvar sem e-r er staddur: onsevulla que algú es trobi

◊ og gáfu fólkinu þessi fyrirmæli: „Þegar þið sjáið sáttmálsörk Drottins, Guðs ykkar, og Levítaprestana sem bera hana skuluð þið fara á eftir henni hvar sem þið eruð stödd (wə-ʔatˈtɛm   tisˈʕū   mi-mməˌqōmə-ˈχɛm, וְאַתֶּם, תִּסְעוּ מִמְּקוֹמְכֶם): i varen donar al poble aquesta ordre: «Quan veureu l'Arca de l'Aliança de Jahvè, el vostre Déu, i els sacerdots levites que la porten, marxeu darrere l'arca us trobeu on us trobeu

◊ “Koma mun til mín feigðin," segir Gunnar, "hvar sem eg er staddur ef mér verður þess auðið": i

♦ e-r er hjá staddur: algú es troba devora..., algú hi és present a... (→ hjárstaddur = viðstaddur)

◊ Yngveldur móðir þeirra var hjá stödd er þeir hétu alþingisreiðinni og grét. Þorkell mælti: "Hví grætur þú móðir?": l’Yngveldur, llur mare, es trobava devora quan els seus dos fills varen prometre al Flosi que anirien a l'Alþingi i es va posar a plorar. En Þorkell li va dir: “Mumare, per què plorau?”

♦ e-r er nær staddur: algú es troba a prop..., algú és a prop... (→ nærstaddur)

◊ um sumarið eftir fór Björn vestur til Englands og fékk þar góða virðing og var þar tvo vetur með Knúti hinum ríka. Þar varð sá atburður er Björn fylgdi konungi og sigldi með liði sínu fyrir sunnan sjá að fló yfir lið konungs flugdreki og lagðist að þeim og vildi hremma mann einn en Björn var nær staddur og brá skildi yfir hann en hremmdi hann næsta í gegnum skjöldinn. Síðan grípur Björn í sporðinn drekans annarri hendi en annarri hjó hann fyrir aftan vængina og gekk þar í sundur og féll drekinn niður dauður. En konungur gaf Birni mikið fé og langskip gott og því hélt hann til Danmerkur. Þá gerði hann félag við Auðunn bakskika, víkverskan mann en danskan að sumu kyni. Þá var Auðun áður útlægur ger af Noregi. Hann hafði tvö skip til félags við hann og lögðu síðan austur fyrir Svíþjóð í hernað og herjuðu um sumarið en voru um veturinn í Danmörk. Þetta var iðn þeirra í þrjá vetur: l’estiu següent, en Björn va salpar cap a ponent, cap a Anglaterra on hi fou ben rebut. Hi passà dos anys a cal rei Canut el Gran. Un dia que en Björn acompanyava el rei el qual havia salpat amb la seva host cap a migjorn, es va esdevenir que un drac volador va passar volant part damunt la host del rei i els va atacar volent agafar-los un home, però en Björn s'hi trobava al devora i va posar el seu escut damunt aquell home i el drac, en agraponar l'escut, de poc que no el travessà. Tot seguit, en Björn va agafar el drac per la cua amb una mà mentre que amb l'altra li assestava cops d'espasa a la part de darrere de les ales fins que els hi va haver tallades i el drac va caure mort a terra. El rei va donar al Björn una gran quantitat de diners i un bon langskip, una nau de guerra, amb el qual en Björn va posar rumb cap a Dinamarca. Aquí en Björn va formar societat amb l'Auðunn Bakskiki, un home de la Vík però en part amb ascendència danesa i que, abans que això passés, havia estat proscrit de Noruega. L'Auðunn va aportar dues naus a la societat amb en Björn i després tots dos es dirigiren cap a llevant, cap a Suècia amb la intenció de fer-hi incursions i durant aquell estiu varen assolar les costes sueques però passaren l'hivern a Dinamarca. Aquesta fou llur activitat durant els tres anys següents

◊ þá lét inn ungi maðr við hann blíðliga ok mælti: "Ek er engill guðs ok einn af þeim, er varðveita Paradísar hlið. Ek var nær staddr, þá er þú strengdir heit at fara suðr í heim at leita Ódáinsakrs. Eggjaða ek þik at sigla til Miklagarðs, ok at guðs forsjá ok mínum vilja tók þú skírn, ok fyrir því tel ek þik sælan, at þú hlýddir þrifsamligum áminningum Grikkja konungs ok ráðum ok tókt innsigli af honum ok þótt þik í inni helgu Jórdan. En drottinn sendi mik til þín. Ek er varðhaldsengill þinn, ok ek hefi þér hlíft á sjó ok á landi ok við allri háskasamligri ferð ok varðveitt þik við öllum illum hlutum. En vér erum eigi menn, heldr andar byggjandi á himneskri fóstrjörðu. En sá staðr, er þú sér hér, er sem eyðimörk til at jafna við Paradisum, en skammt heðan er sá staðr, ok fellr þaðan á sú, er þú sátt. Þangat skulu engir lífs koma, ok skulu þar byggja andir réttlátra manna. En sá staðr, er þú hefir hittan, heitir jörð lifandi manna. En áðr þú komt hingat, bauð guð oss at vakta þenna stað ok sýna þér jörð lifandi manna með nokkurri mynd ok gera þér veizlu ok launa þér erfiði þitt": aleshores el jove li va parlar afablement tot dient-li: “Sóc un àngel de Déu i un dels qui guarden les portes del Paradís. Jo era a prop teu quan vares fer la promesa d'anar al sud del món en cerca de l'Ódáinsakr i vaig ésser jo el qui et va animar a singlar cap a Constantinoble i fou per la providència divina i per la meva voluntat que vas acceptar el bateig i et considero beneït perquè vas seguir les útils amonestacions i consells de l'emperador de Constantinoble i reberes d'ell el seu segell i et vas rentar dins el sant Jordà. El Senyor m'ha enviat a tu. Sóc el teu àngel de la guarda. Jo t'he protegit per mar i terra i en tot aquest perillós viatge i t'he guardat de tots els mals. Però nosaltres no som pas homes ans esperits que habitem la pàtria celestial. Nogensmenys, la terra que veus aquí és com un desert en comparació amb el Paradís que no es troba gaire lluny d'aquí i d'ell en raja el riu que has vist. Cap vivent no pot venir aquí i aquest indret l'habiten els esperits d'homes justos [que en vida no foren cristians]. I el lloc on has anat a raure es diu jǫrð lifanda manna, la terra dels vivents. I abans que hi arribessis, Déu ens va manar que vetlléssim aquest lloc i que et mostréssim la Terra dels Vivents d'alguna manera i que t'oferíssim un banquet [de benvinguda] i que et rescabaléssim dels teus treballs” (vocabulari: #1. mynd: Cf. Baetke 19874, pàg. 432: <...> 2. Art, Weise at nǫkkurri mynd; )

♦ e-r er við staddur: algú s'hi troba present, algú hi és present (sovint amb la connotació de participar en l'acció a la qual hom assisteix)  (→ viðstaddur)

◊ þá mælti Hallgerður: "Því hafið þið heitið félagar Sigmundur og Skjöldur að drepa Þórð leysingjason fóstra Njálssona en þú hefir mér því heitið Þráinn að vera við staddur." Þeir gengu við allir að þeir höfðu þessu heitið henni: aleshores la Hallgerður els va dir: “Vosaltres dos, Sigmundur i Skjöldur, em vau prometre que matareu en Þórður fill-del-llibert, el fóstri dels fills d'en Njáll i tu, Þráinn, em vas prometre d'ésser-hi present (prendre-hi part)”. Tots ells li varen confirmar que li ho havien promès

◊ Flosi mælti: "Setið hefir þú svo nær að þú mættir hafa hefnt þessa ef þú hefðir haft til þrek og karlmennsku. Þykir mér sem þess biðjir þú nú og margur annarra er mundir mikið fé til gefa er stundir líða að þú hefðir eigi orðið við staddur. Sé eg það gjörla þó að oss veitti það að vilja að vér dræpum Njál eða sonu hans, þá eru þeir svo mikils háttar menn og stórættaðir að þar mun svo mikið eftirmál verða að vér munum fyrir margs manns kné ganga verða og biðja oss liðs áður vér komum oss í sætt og úr þessum vanda. Megið þér og svo til ætla að þeir munu margir snauðir er áður eiga stórfé en sumir munu láta bæði féið og lífið": en Flosi li va dir: “Tu hi eres tan a prop que ho hauries pogut venjar si haguessis tingut coratge i homenia per fer-ho. Tinc per mi que ara tu, igual que molts dels altres [que sou aquí], em demanes una cosa per la qual més endavant voldràs donar molts de diners per no haver-hi participat. Una cosa tinc molt clara: si reeixim a matar en Njáll o els seus fills, aquestes persones són tan importants i de llinatge tan alt que l'eftirmál, ço és, l'acció penal per homicidi, per llur mort, serà tan acurada i general que haurem de demanar ajut de genolls a més d'un abans que no sortim reconciliats [amb la família d'en Njáll] d'aquest afer. També podeu comptar-hi que molts de nosaltres que ara tenim un gran cabal ens hi empobrirem i que alguns de nosaltres hi perdrem tant la vida com el cabal”

♦ e-m er statt til e-s: algú es preocupa d'algú, algú ocupa el seu temps i la seva ment amb algú

◊ Þorgeir mælti: "Hví er ykkur svo statt til Sigfússona eða hvað vitið þið til þeirra?": en Þorgeir els va dir: “Per què us preocupeu d'aquesta manera dels fills d'en Sigfús? Què en sabeu d'ells?” (vocabulari: #1. statt: Cf. Baetke 19874, pàg. 601: 3. statt (n.sg.): hví er ykkr svá statt til þeira warum seid ihr so eingestellt, verhaltet ihr euch so gegen sie; En Finnur Jónsson 1908, pàg. 379, comenta: 11. Hví — Sigfússona, „wrum äußrt ihr euch so über die S.“ (eigentlich: warum stellt ihr euch so zu den S.).)

♦ vera illa staddur: trobar-se en una mala situació, en un bon malpàs, en un bon destret

◊ þá mælti einn af langskipamönnum: "Þessir menn eru illa staddir á kaupskipinu og mun þeim eigi duga er veðrið stendur þar á sem þeir liggja og skulum vér róa til þeirra": aleshores un dels homes dels langskip va dir: “la gent de la nau mercant es troben en un mal destret i [facin el que facin] no els servirà pas ja que el temporal descarrega a l'indret on són. Val més que remem cap a ells”

◊ hljóp jǫtunninn þá í dyrnar ok lætr þær aptr sterkliga. Þykkist Egill nú illa staddr. Er hann nú svá fjórar nætr í hellinum, at hann fær engan mat, því at jǫtunninn geymir at hellinum. Þat verðr nú hans ráð, at hann drepr inn stœrsta hafrinn ok flær af honum belg ok ferr í sjálfr ok saumar at sér sem þrøngvast: l’ètun aleshores va córrer cap a les portes i les va tornar a deixar ben barrades. Llavors l'Egill va considerar que es trobava en un bon malpàs. Llavors va passar quatre dies dins la cova sense menjar gens, car l'ètun vetllava a l'entrada de la cova. Finalment va prendre la decisió de matar-li el boc més gros, llevar-li la pell, embolicar-s'hi i cosir-la [de dins estant] de tal manera que li quedés tan estreta com fos possible

♦ vera naumt staddur: <LOC FIG> trobar-se en un destret

2. (viðstaddur) present (que es troba en un lloc determinat)

♦ vera þar staddur: ésser-hi [present]

◊ ég var þar staddur: jo hi era [present]

stað:

ac. & dat. sg. de → staður “lloc, indret”

staða <f. stöðu, stöður. Gen. pl.: staðna o: staða>:

1. <GEN> situació f

♦ fara yfir stöðuna: <LOC FIG> sortir del malpàs (casar-se i dur una vida ordenada)

♦ hvernig er staðan í e-u?: com es troba [la situació de] ...? com és [la situació de] ....?

♦ norðlæg staða landsins: la situació septentrional del país

♦ staða hinnar katalónsku tungu: la situació del català

♦ bág staða stúlknanna: l'apurada (cast., ekki ritm./no lit.)  situació de les noies

♦ tæp staða fyrirtækisins: la situació precària de l'empresa

♦ staðan er alvarleg: la situació és seriosa

2. (í þjóðfélagi & lega & á íþróttaleik e. stigalista) posició f (estatus social & ubicació, col·locació & lloc ocupat en una classificació esportiva)

♦ maður í hárri stöðu: un home de posició força elevada

♦ maður í góðri stöðu: un home ben situat, un home de bona posició [social]

♦ maður í hans stöðu: un home de la seva posició

♦ bæta sína stöðu [gagnvart -eu]: millorar la seva posició [davant...]

♦ njóta sömu stöðu [eins] og...: gaudir de la mateixa posició que...

♦ staðan í hálfleik var 21:13: <LOC ESPORT> el marcador marcava 21:13 en el descans, es va arribar a la fi de la primera part amb el marcador marcant 21:13

♦ þar var allt í sinni stöðu: tot estava en el seu lloc

3. (það að standa) postura dreta (acció d'estar dret a un lloc determinat)

♦ hafa miklar stöður: <LOC> haver d'estar molt de temps dret -a (p.e., a causa de la feina que hom fa)

♦ taka sér stöðu við gluggann ~ hliðið: posar-se dret al costat de la finestra ~ la barrera

4. (embætti, starf) plaça f (càrrec, feina)

♦ fá veitingu fyrir stöðu: rebre un càrrec

♦ góð staða: una bona plaça

♦ taka sér stöðu: predre possessió d'un càrrec o d'una plaça, entrar en funcions

staða·fræði <f. -fræði, no comptable>:

variant de → staðfræði ‘topografia’

staða·heiti <n. -heitis, -heiti>:

topònim m (→ örnefni)

staðal- <en compostos>:

estàndard

staðal·aðstæður <f.pl. -aðstæðna>:

<METEO> condicions f.pl estàndard [de pressió i temperatura]

staðal·baskneska <f. -basknesku, no comptable>:

basc m estàndard, euskara batua

stað·aldur <n. -aldurs, no comptable>:

perdurabilitat f

♦ að staðaldri: perdurablement, permanentment, constantment, contínuament

◊ og ég mun gjöra við þá friðarsáttmála, það skal vera eilífur sáttmáli við þá, og ég mun láta þá búa að staðaldri (ū-nəθatˈtī-m, וּנְתַתִּים) í landinu og fjölga þeim og setja helgidóm minn meðal þeirra að eilífu: i faré amb ells una aliança de pau, i hi haurà una aliança eterna amb ells i els faré habitar perdurablement el país i els multiplicaré i posaré el meu santuari entre ells per sempre

staðal·aragónska <f. -aragónsku, no comptable>:

aragonès m estàndard

staðal·enska <f. -ensku, no comptable>:

anglès m estàndard

staðal·franska <f. -frönsku, no comptable>:

francès m estàndard

staðal·frávík <n. -frávíks, -frávík>:

desviació f estàndard (o: típica), desviació f tipus

staðal·galisíska <f. -galisísku, no comptable>:

gallec m estàndard

staðal·ímynd <f. -ímyndar, -ímyndir>:

estereotip m

staðal·íslenska <f. -íslensku, no comptable>:

islandès m estàndard

staðal·ítalska <f. -ítölsku, no comptable>:

italià m estàndard

staðal·jafna <f. -jöfnu, -jöfnur. Gen. pl.: -jafna>:

equació f estàndard

staðal·kastilíska <f. -kastilísku, no comptable>:

castellà m estàndard

staðal·katalónska <f. -katalónsku, no comptable>:

català m estàndard

staðall <m. staðals, staðlar>:

estàndard m

staðal·mál <n. -máls, -mál>:

llengua f estàndard

staðal·oksítanska <f. -oksítönsku, no comptable>:

occità m estàndard

staðal·portúgalska <f. -portúgölsku, no comptable>:

portuguès m estàndard

staðal·skekkja <f. -skekkju, -skekkjur. Gen. pl.: -skekkna>:

error m,f estàndard

♦ staðalskekkja meðaltals: error estàndard de la mitjana

staðal·skilyrði <n.pl. -skilyrða>:

<METEO> condicions f.pl estàndard [de pressió i temperatura]

staðal·spænska <f. -spænsku, no comptable>:

espanyol m estàndard

staðal·tími <m. -tíma, no comptable>:

hora f estàndard, hora f de fus horari

staða·lýsing <f. -lýsingar, -lýsingar>:

topografia f (descripció del conjunt de particularitats que presenta la superfície d'un lloc)

staðal·þýska <f. -þýsku, no comptable>:

alemany m estàndard

staða·mál <n.pl -mála>:

<HIST> staðamál m.pl, disputes f.pl pels staðir, designació de les disputes entre els capitostos laics islandesos i les autoritats eclesiàstiques durant els segles XII i XIII per la possessió i el control dels staðir, o sigui, les esglésies i els terrenys que hi pertanyien, pertanyents teòricament a l'església, però situades en terrenys de masos no eclesiàstics

♦ staðamál fyrri: els primers staðamál, primera disputa dels staðir. Fou iniciada pel bisbe d'Skálholt, Þorlátur Þórhallsson pel control dels ‘staðir’, és a dir, les esglésies i els terrenys que hi pertanyien, situades en terrenys de capitostos (höfðingjar), i, naturalment, el control dels ingressos que en derivaven, p.e., els derivats del cobrament dels delmes. El seu major oponent fou el capitost Jón Loptsson (en grafia moderna, Loftsson) del llinatge dels Oddaverjar. La disputa es va estendre entre el 1178 i el 1236. La disputa acabà amb la victòria [parcial] dels interessos dels capitostos: l'església veia confirmada la seva la propietat sobre els staðir però aquests se cedien en emfiteusi als capitostos. L'Oddaverja þáttr, contingut a la versió B de la Þorláks saga és una de les fonts històriques principals d'aquesta primera disputa pels staðir

♦ staðamál síðari (o: seinni): els segons staðamál, segona disputa dels staðir. Fou iniciada pel bisbe d'Skálholt, Árni Þorláksson, pel control de les esglésies i els terrenys que hi pertanguessin, propietat del bisbat d'Skálholt, però cedides en emfiteusi als capitostos en el marc de la primera disputa pels staðir. La segona disputa pels staðir es va estendre entre els anys del 1269 i el 1297. La disputa va acabar amb la victòria de l'església per l'acord d'Ögvaldsnes (Noruega) entre els capitostos islandesos i el bisbe Árni Þorláksson, celebrat el 1297. La situació política havia canviat enormement, ja que la disputa es va produir després de la incorporació de l'illa al regne de Noruega i per tant, de la seva major obertura a la política papal del moment sobre aquest punt i punts anàlegs. El bisbe Árni Þorláksson va començar a imposar la conversió dels staðir en beneficis eclesiàstics que mantinguessin [econòmicament] els respectius rectors llurs

staða·nafn <n. -nafns, -nöfn>:

topònim m (→ örnefni)

staðar·atviksliður <m. -atviksliðar (o: -atviksliðs) -atviksliðir>:

<GRAM> complement m circumstancial de lloc

staðar·atviksorð <n. -atviksorðs, -atviksorð>:

<GRAM> adverbi m de lloc

staðar·ákvörðun <f. -ákvörðunar, no comptable>:

localització f, fixació f de la posició (o: situació) 

staðar·fall <n. -falls, -föll>:

1. <GRAM> locatiu m

2. <MAT> funció f de posició

staðar·haldari <m. -haldara, -haldarar>:

1. (yfir kirkju- eða klausturjörðum) ecònom m [eclesiàstic] (persona responsable de terres d'església, convent o monestir)

2. (stjórnari) governador m, governadora f (responsable de territori i de certes institucions) (cf. l'alemany Statthalter)

3. <INFORM> marcador m de posició

staðar·heiti <n. -heitis, -heiti>:

topònim m (→ örnefni)

staðar·legur, -leg, -legt <adj.>:

1. (með svip stórborgar, stórbæjarlegur) que té aires de gran ciutat (similar a, caracterítisc o típic de gran ciutat)

2. (myndarlegur, reisulegur) magnífic -a (esplèndid, grandiós, imposant) (cf. l'alemany stattlich)

staðar·nafn <n. -nafns, -nöfn>:

topònim m (→ örnefni)

staðar·net <n. -nets, -net>:

<INFORM> LAN f, xarxa f local

staðar·setning <f. -setningar, -setningar>:

<GRAM> proposició f adverbial de lloc, oració f circumstancial de lloc

staðar·tími <m. -tíma, no comptable>:

hora f local

staðar·uppbót <f. -uppbótar, -uppbætur>:

plus m de residència (complement del sou per viure a un indret determinat)

staðar·val <n. -vals, no comptable>:

elecció f de lloc (tria de l'indret on establir una indústria, bastir un edifici etc.)

staðar·vigur <m. -vigurs, -vigrar>:

<MAT> vector m de posició

stað·brigði <n.pl -brigða>:

ecotip m

stað·bundinn, -bundin, -bundið <adj.>:

[d'abast] local

♦ staðbundin deyfing: anestèsia f local

stað·deyfa <-deyfi ~ -deyfum | -deyfði ~ -deyfðum | -deyft ║ e-n>:

anestesiar localment algú, posar anestèsia local a algú

staðdeyfi·lyf <n. -lyfs, -lyf. Gen. pl.: -lyfja; dat.pl.: -lyfjum>:

[fàrmac] anestèsic m local

stað·deyfing <f. -deyfingar, no comptable>:

anestèsia f local

staðfast·lega <adv.>:

amb fermesa

♦ hafa staðfastlega grun um að <+ subj.>: tenir la ferma sospita que <+ ind.>

♦ neita e-u staðfastlega: negar rotundament (o: categòricament) una cosa

staðfast·legur, -leg, -legt <adj.>:

1. (sem er/virðist vera staðfastur & örugglegur) sòlid -a (que és/sembla ésser ferm i/o segur)

◊ lát þér ok i hug koma til góðrar vánar þeirra meðferðir, er jafnan féngu sœmdir fyrir staðfastligt réttlæti ok litillæti (Espill, cap. 41, pàg. 96): fes de tenir presents en la teva ment, perquè et serveixin de bona esperança, les vivències dels qui sempre han rebut honors per llur sòlida equitat (o: honorabilitat?) i llur humilitat

◊ þá mælti Jón af Randabergi: “ þetta skyldi oss góðs furða, er jarl heitr oss, at vér þurfim ekki at varaz Birkibeina. En mæla þat sumir menn, herra, at þér gefið meira gaum at gera yðr mjǫk drukkna af miði eða víni, en gera staðfastlig ráð fyrir liði yðru”: aleshores en Jón de Randaberg va dir: “Que el iarl ens prometi que no hem de témer res dels Cames-de-beç ens hauria d'ésser una predicció d'un bon esdeveniment, però [la veritat és que] n'hi ha alguns que diuen, senyor, que parau més esment a embriagar-vos més de med o de vi que no pas de fer sòlids plans per a les vostres tropes” (la trad. alemanya (1965, p.35) d'en Felix Niedner fa: : “Da sagte Jon von Ranneberg: „Möchte es so gut stehen, wie der Jarl uns verheißt, daß wir uns vor den Birkebeinern nicht in acht zu nehmen brauchen, aber viele sagen, Herr, Ihr wäret mehr bedacht darauf, Euch in Met oder Wein zu übernehmen als Euren Leuten einen Rat zu geben, der einige Gewähr hat”)

♦ staðfastlegur grunur: una ferma sospita

♦ hafa staðfastlegan grun um að <+ subj.>: tenir la ferma sospita que <+ ind.>

2. (stöðuglyndur) perseverant (constant)

◊ konungr mælti: "Skjótt kenndum vér hann at frásögn manna, ok er slíkt afburðarmaðr ok mun vera vitr maðr ok þolinn, ok sýndist maðrinn staðfastligr, ok munda ek ætla, at væri óbráðreiðr ok þrár á þat, sem hann færi fram, ok svá skulu vér við búast sem þessi maðr muni vitja optar á várn fund Svíanna. Skulu vér leita at smiðum ok láta virki gera um allan stað várn, harðla styrkt ok rammgert, ok búa síðan með þeiri vélfimi, at eigi megi sœkja, hvárki með eldi né járni, því at ek hygg, at þessi konungr hyggi á hendr oss": el rei va dir “Nós l'havem reconegut ràpidament a partir del que en conta la gent, i és un home de grans proeses i deu ésser savi i pacient i sembla ésser [també] un home perseverant i [pel que en conten] hauria de creure que és un home que triga a aïrar-se i que és pertinaç en el que emprèn, així que [crec que] hem d'estar preparats que aquest home no ens visiti espesses vegades a nosaltres, suecs. Hem d'anar a cercar artesans i manar-los que facin una fortificació tot al voltant de la nostra ciutadella, molt forta i sòlida, i tot seguit fornirem la fortificació d'artilugis de guerra tals que hom no la podrà pas atacar ni amb foc ni amb ferro, car sóc del parer que aquest rei pensa venir contra nosaltres”

stað·fastur, -föst, -fast <adj.. Possible préstec antic de l'anglosaxó: cf. l'anglès antic stedefæst i l'anglès modern steadfast>:

1. (bygging) [absolutament] ferm -a, sòlid -a (molt estable, edifici)

◊ af speki er hús reist og af skynsemi verður það staðfast (ʝiθkōˈnān, יִתְכּוֹנָן): cal saviesa per a construir una casa i prudència per a consolidar-la

2. (stöðugur, óhvikull, einbeittur) [absolutament] ferm -a (estable en determinació, voluntat, coratge etc. & en les seves decisions, resolucions , propòsits etc.)

◊ þat vatn er þar enn í því landi, er þeir kalla á sína tungu Loycha; en í því vatni er hólmi einn lítill, svá sem flotahólmi sé, þvíat hann flýtr umhverfis vatnit innan, ok kemr hann hér ok hvar at landi, stundum svá nær at maðr má stíga á hólmann, ok verðr þat optast á dróttinsdǫgum. En sú er náttúru at hólma þessum, ef sá maðr stígr í þann hólma, er sjúkr er, hvatki sótt sem hann hefir, ok neytir hann þeirra grasa, er þar vaxa, þá verðr hann þegar heill; þat fylgir ok þeirri náttúru, at aldri kemsk fleiri senn í en einn, þóat margir vili, þvíat sá hólmi flýtr þegar frá landi, er einn maðr er í. Sjá náttúra er ok með þessum hólma, at hann flýtr sjau vetr staðfast í þessu vatni; en þegar er sjau vetr eru liðnir, þá flýtr hann til lands i einhverjum stað, ok grœr þar við annat land, svá sem hann hefði jafnan þar við verit. En meðan sá tími er, þá heyrisk mǫnnum sem dynr komi líkr reiðiþrumu, en eptir liðna þrumu, þá sjá menn slíkan hólma í vatninu sem áðr, með sama vexti ok með samri [p.23] náttúru; ok ferr svá hverja sjau vetr eptir aðra, at æ sem annarr grœr, við meginland, þá kemr annarr hólmi í, ok veit þó engi hvaðan kemr (Espill, cap. 10, p. 22-23): hi ha una altre llac en aquesta terra que ells, en llur llengua, anomenen Loycha (Loch Icha, Loch Ica?); en aquest llac hi ha una petita illa que és com si fos una illa flotant car es va movent d'un lloc a l'altre dins el llac i ça i lla s'apropa a la riba, i de vegades hi arriba tan aprop que un home pot pujar a l'illot i això se sol esdevenir la majoria de vegades en diumenge. I aquest illot té la virtut que l'home que estigui malalt i hi puja, sigui quina sigui la malaltia que tingui, i menja de les herbes que hi creixen, a l'instant torna a estar sa. La segona virtut que té és que mai no hi pot pujar alhora més d'una persona, per més que siguin molts els qui ho vulguin car aquest illot s'allunya de la riba tan bon punt hi puja una persona. També té la virtut que es mou constantment en aquest llac per espai de set anys i quan han passat els set anys, es mou cap a la riba, a qualsevol indret, i es fon amb la resta de la terra com si sempre hi hagués estat aferrada. I quan passa això, la gent senten com si sortís un brogit semblant a un tro i quan ha passat aquest tro, la gent veu en el llac un [nou] illot com el qui hi havia abans, de les mateixes mides i idèntica virtut; i així es va esdevenint cada set anys que sempre que una illa s'ajunta a la terra ferma, en lloc seu en surt una altra i ningú no sap d'on surt

◊ ó, að breytni mín mætti vera staðföst (ʔaħăˈlai̯   ʝikˈkɔnū   δərāˈχāi̯, אַחֲלַי, יִכֹּנוּ דְרָכָי) svo að ég varðveiti lög þín: oh, que el meu comportament sigui ferm a fi que observi la teva llei

◊ þegar leið að ævilokum Davíðs brýndi hann Salómon, son sinn, og sagði: „Ég geng nú veg allrar veraldar. Vertu því staðfastur  (wə-ħāzaqˈtā, וְחָזַקְתָּ) og sýndu karlmennsku: quan la vida d'en David s'acostava a la fi, encoratjà [així] el seu fill en Salomó: «adés faré el camí de tothom. Sigues ferm i mostra homenia

◊ ef reiði drottnarans kviknar gegn þér, vertu þá staðfastur (məqōmə-ˈχā   ʔal־tanˈnaħ, מְקוֹמְךָ אַל-תַּנַּח) því að stilling afstýrir miklum glappaskotum: si la ira del governant s'encén contra tu, sigues ferm [en la teva temprança], car la calma evita cometre greus errades

◊ von vor um yður er staðföst (βέβαιος -εβαία -έβαιον, βεβαία): l'esperança que tenim respecte a vosaltres és ferma (→ óhagganlegur)

3. (fastheldinn, þrautgóður, þolgóður, stöðuglyndur) perseverant (fermament constant en una cosa, fidel en el destret etc.)

◊ þess vegna, mínir elskuðu bræður, verið staðfastir (ἑδραῖος -αία -αῖον, ἑδραῖοι), óbifanlegir, síauðugir (περισσεύειν: περισσεῦων περισσεύουσα περισσεῦον, περισσεύοντες) í verki Drottins. Þér vitið að erfiði yðar er ekki árangurslaust í Drottni: per això, cars germans meus, siau ferms, incommovibles, sempre abundants en l'obra del Senyor. Vosaltres sabeu que la vostra feina no serà pas infructuosa en el Senyor

♦ vera staðfastur í e-u: ésser perseverant en una cosa

◊ þá sagði kona hans við hann: „Ertu enn staðfastur (ʕɔδə-ˈχā   maħăˈzīq   bə-ˌθummāˈθɛ-χā, עֹדְךָ מַחֲזִיק בְּתֻמָּתֶךָ) í ráðvendni þinni? Formæltu Guði og farðu að deyja“: aleshores la seva dona li va dir: «Encara perseveres en la teva integritat? Maleeix Déu i mor!»

stað·festa <f. -festu, no comptable>:

1. <GEN> constància f

♦ staðfesta í mótlæti: constància (o: perseverança) en l'adversitat

◊ þeim eilíft líf sem leita vegsemdar, heiðurs og ódauðleika með staðfestu sinni  (ἡ ὑπομονή -ῆς, καθ' ὑπομονὴν ἔργου ἀγαθοῦ) í góðri breytni: [reservant] la vida eterna als qui cerquen l'honor, la glòria i la immortalitat amb llur perseverança en una bona conducta

2. (einbeitni) fermesa f (determinació, resolució)

◊ grunda fyrirmæli Drottins, íhuga stöðugt boðorð hans. Hann mun veita hjarta þínu staðfestu (στηρίζειν, αὐτὸς στηριεῖ τὴν καρδίαν σου) og gefa þér þá speki sem þú þráir: medita sobre els preceptes del Senyor, reflexiona constantment sobre els seus manaments: ell mateix concedirà fermesa al teu cor i et donarà la saviesa que tu desitges

◊ fyrst þið vitið þetta fyrir fram, þið elskuðu, þá hafið gát á ykkur að þið látið eigi dragast með af villu þverbrotinna manna (ἄθεσμος -ον, τῇ τῶν ἀθέσμων πλάνῃ) og fallið frá staðfestu ykkar (ὁ στηριγμός -οῦ, ἐκπέσητε τοῦ ἰδίου στηριγμοῦ): vosaltres, estimats, ja que ho sabeu per endavant, vigileu de no deixar-vos arrossegar per l'esgarriament dels homes recalcitrants, i no perdeu la vostra fermesa

3. (staðfesting) confirmació f (ratificació)

◊ hún sagði: „Konungur nefni nafn Drottins, Guðs síns, því til staðfestu (—: mē-harˈβīθ   gɔˈʔēl   ha-dˈdām   lə-ʃaˈħēθ, מֵהַרְבִית גֹּאֵ֤ל הַדָּם֙ לְשַׁחֵ֔ת) að blóðhefnandinn vinni ekki enn verra níðingsverk og grandi syni mínum.“ Hann svaraði: „Svo sannarlega sem Drottinn lifir skal ekki nokkurt hár á höfði sonar þíns skert“: ella li va dir: "Que el rei anomeni el nom de Jahvè, el seu Déu, com a ratificació que el venjador de la víctima no cometrà una infàmia encara pitjor i respectarà la vida de mon fill". Ell li va respondre: "Tan ver com que Jahvè viu, no tallaran ni un cabell del cap de ton fill"

♦ e-ð <= Ac.> vantar alla staðfestu: no hi ha res que confirmi [la veracitat d']una cosa

4. (dvöl & bústaður, dvalarstaður) estatge m [fix] (residència fixa)

◊ hinn rangláti girnist illan feng en hinn réttláti á sér trygga staðfestu  (—: wə-ˈʃɔrɛʃ   t͡saddīˈqīm   ʝitˈtēn, וְשֹׁרֶשׁ צַדִּיקִים יִתֵּן): l'injust cobeja un mal guany, però el just té una residència segura

stað·festa <-festi ~ -festum | -festi ~ -festum | -fest ║ e-ð>:

1. <GEN> confirmar una cosa

◊ kort sem staðfestu frásagnirnar: mapes que confirmaven [la veracitat d]els relats [històrics]

◊ skrifstofa utanríkismála staðfesti a <+ ind.>: l'Oficina del Ministeri d'Afers Estrangers ha confirmat que <+ ind.>

◊ hvernig fáum við þá komist undan ef við vanmetum slíkt hjálpræði? Drottinn flutti það fyrst og þau sem heyrðu það staðfestu (βεβαιοῦν, εἰς ἡμᾶς ἐβεβαιώθη) það fyrir okkur: com ho farem d'escapar-nos-en, si menystenim aquesta salvació? El Senyor la va proclamar primer, i els qui la varen sentir la'ns han confirmada

◊ vér staðfestum (ἱστάναι, ἑστάκαμεν) hér með yfirráð Gyðinga á landsvæði Júdeu og héruðunum þremur, Aferema, Lyddu og Ramataím, sem hafa verið lögð undir Júdeu frá Samaríu ásamt öllu sem þeim fylgir. Öllum sem færa fórnir í Jerúsalem skal gefinn eftir skattur af korni og ávöxtum sem konungur gerði áður kröfu til árlega: per la present confirmem el domini dels jueus sobre el territori de la Judea i les tres regions d'Efraïm, Lod i Ramataim, que s'anexionaren de la Samaria a la Judea, amb tots el que les acompanya. A tots els qui fan sacrificis a Jerusalem, hom els donarà [en compensació] un tribut a més a més del gra i els fruits que el rei exigia anteriorment anualment

♦ staðfesta e-ð með eiði: segellar una cosa amb un jurament, jurar una cosa

♦ staðfesta e-ð með handsali ~ handtaki: segellar una cosa amb una encaixada de mans

◊ þeir staðfestu með handsali (wa-i̯ʝittəˈnū   ʝāˈδā-m, וַיִּתְּנוּ יָדָם) að reka frá sér konur sínar og að fórna hrúti í sektarfórn vegna sektar sinnar: ells van segellar amb una encaixada de mans que foragitarien llurs dones i que sacrificarien un moltó en sacrifici expiatori per llur falta

♦ staðfesta fréttir: confirmar unes notícies

♦ staðfesta grun yfirvalda um e-ð: confirmar les sospites de les autoritats sobre una cosa

♦ staðfesta móttöku: acusar recepció, acusar rebut (cast., ekki ritm./no lit.) 

♦ staðfesta orð e-s: corroborar les paraules d'algú

♦ staðfesta pöntun: confirmar una comanda

♦ staðfesta ráð: prendre una ferma determinació, prendre una ferma decisió (resoldre fermament) (Cf. Baetke 19874, pàg. 479: staðfesta ráð einen festen Beschluß fassen)

♦ staðfesta ráð sitt: <LOC FIG> establir-se i casar-se (casar-se i dur una vida ordenada) (Cf. Baetke 19874, pàg. 480: staðfesta ráð sitt eine (eigene) Wirtschaft, ein Haushalt gründen)

◊ Þrándur kvað hann þar mundu þykja röskvan mann sem hann væri "er þér sá til að staðfesta ráð þitt og kvænast. Skal eg og leggja orð mín til og liðsinni ef eg veit hvar þú hefir hug á": en Þrándur li va dir que, allà on fos, el [=l'Önundur] tindrien per un home valent “fóra bo per tu que t'establissis i et casessis. Jo t'ajudaré de paraula i obra si sé en qui poses els teus pensaments [perquè t'hi puguis casar]”

2. (gera e-ð fast, styrkja) afermar una cosa (refermar, consolidar)

3. (fullgilda) ratificar una cosa (donar a quelcom plena i definitiva validesa)

♦ staðfesta lög: ratificar una llei

♦ staðfesta samkomulag ~ samning: ratificar un tractat

♦ staðfesta fullan rétt e-s til að <+ inf.>: ratificar el ple dret d'algú a <+ inf.>

4. (votta) certificar una cosa (donar fe de quelcom, atestat oficialment la veracitat)

5. (ljósrit) compulsar una cosa (fotocòpia)

6. (önnur skjöl, af skjalaritara) autenticar una cosa (document, esp. per part de notari)

stað·festast <-festist ~ -festumst | -festist ~ -festumst | -fest>:

1. <GEN> confirmar-se, veure's confirmat -ada

◊ þetta staðfestist líka af ýmsu öðru: això també es veu confirmat a partir de diferents punts més

2. (fullgildast, löghelgast) ratificar-se (sancionar-se)

3. (vera ákveðinn, áskilið) decidir-se (resoldre's, estipular-se)

◊ þetta staðfestist með þeim feðgum. Halda þeir nú til njósnum nær Búi gengur heim hjá: pare i fill resolgueren de fer-ho així. Llavors varen posar-se a l'aguait per si en Búi passava per allà tornant cap a casa

◊ Sigurðr mælti: þá skulu vit gefa honum skipit annat. Þetta staðfestist með þeim; fara þeir nú á land upp ok finna Odd, ok bjóða honum at fara með sér. Oddr kveðst nú eigi fara vilja: en Sigurðr li va dir: “aleshores li donarem l'altra nau”. En Guðmundr i en Sigurðr acordaren entre si de fer-ho així. Llavors, varen endinsar-se terra amunt i trobaren l'Oddr i li oferiren d'anar amb ells. L'Oddr els va dir llavors que no ho hi volia anar

◊ nú er þar til máls að taka er fyrr var frá horfið er þeir Erlingur og Skjálgur sonur hans gerðu ráð sín um þetta vandkvæði og staðfestist það með áeggjan Skjálgs og annarra sona hans að þeir safna liði og skera upp herör: ara cal reprendre el fil de la narració que hem abandonat abans quan l'Erlingur i son fill l'Skjálgur van tenir col·lotge entre ells sobre aquesta dificultat i, a instància de l'Skjálgur i dels altres fills d'ell, resolgueren de fer aplec de tropes i ‘entallar la fletxa de la guerra’

◊ en er þeir knjáðu þetta mál milli sín þá staðfestist það helst með þeim að þeir sjálfir skyldu eigi fara en hver þeirra skyldi gera mann af hendi sinni, þann er þeim þætti best til fallinn, og skildust á því þingi við svo búið og urðu engar utanferðir á því sumri: i quan varen haver discutit a fons aquesta qüestió entre ells, varen resoldre entre si sobretot que no farien ells mateixos aquell viatge [a Noruega] i que cadascun d'ells hi designaria un home, el que li semblés que s'hi adigués millor[, que fes el viatge en nom i representació d'ells], i, havent-ho fet, es van acomiadar deixant aquell þing i aquell estiu no es feren viatges a Noruega

◊ Þá tók konungur til máls og segir svo: "Sú ráðagerð staðfestist í skapi mér að eg ætla í vor að bjóða út leiðangri af landi öllu, bæði að liði og að skipum, og fara síðan með her þann allan er eg má til fá í mót Knúti hinum ríka því að eg veit um tilkall það, er hann hefir upp hafið til ríkis í hendur mér, að hann mun eigi ætla að hafa það fyrir hégómamál. Nú er þér það að segja Finnur Árnason að eg vil að þú farir sendiferð mína norður á Hálogaland og hafið þar útboð, bjóðið út almenningi að liði og að skipum og stefnið því liði til móts við mig til Agðaness": aleshors el rei va prendre la paraula tot dient: “He madurat el pla que aquesta primavera faré una lleva per tot el regne, tant de tropes com de vaixells, per marxar tot seguit amb tot l'exèrcit que hagi pogut reunir contra en Canut el poderós per tal com sé, pel que fa a la reclamació que ha fet del regne contra meu, que no es conformarà deixant que les seves siguin només paraules vanes. Ara, Finnur Arnason, se t'ha de dir que vull que vagis al nord, al Hálolagand, en nom i representació meves i hi feu una lleva: feu-hi una lleva general tant de tropes com de vaixells i dirigiu-vos [després] amb aquest exèrcit a Agðanes al meu encontre” (vocabulari: #1. almenningur: Cf. Baetke 19874, pàg. 14: bjóða, stefna út ǫllum almening(i) at liði ok skipum das gesamte Kriegsvolk (mit den Schiffen) aufbieten; #2. Cf. Baetke 19874, pàg. 594: staðfestisk þat í skapi hans er faßte den Entschluß; )

4. (verða fastur) afermar-se (esdevenir ferm, refermar-se, consolidar-se)

◊ að fremja ranglæti er konungum andstyggð, því að hásætið staðfestist (ʝikˈkōn, יִכּוֹן) fyrir réttlæti: obrar la injustícia és una abominació per als reis, perquè el tron s'aferma a través de la justícia

◊ séu hinir óguðlegu teknir burt frá augliti konungsins, þá mun hásæti hans staðfestast  (wə-ʝikˈkōn, וְיִכּוֹן) fyrir réttlæti: si els impius es lleven de davant el rei, el seu tron s'afermarà amb la justícia

◊ og sjá, nú veit ég, að þú munt konungur verða og að konungdómur Ísraels mun staðfestast  (wə-ˈqāmāh, וְקָמָה) í þinni hendi: i mira, ara sé que seràs rei i que el regne d'Israel s'afermarà a les teves mans

5. (setjast einhvers staðar að, ílendast) establir-se (fixar la seva residència)

♦ staðfestast í sveit[inni]: establir-se al camp

6. <RELIG EV.-LUT.> confirmar-se, ésser confirmat -ada

stað·festi <f. -festar, no comptable>:

constància f, fermesa f, perseverança f

stað·festing <f. -festingar, -festingar>:

1. <GEN> confirmació f

♦ staðfesting á e-u: confirmació d'una cosa

♦ staðfesting á flugbókuninni: confirmació de la reserva de vol

♦ staðfesting á pöntuninni: confirmació de la comanda

♦ fá staðfestingu á e-u: rebre la confirmació d'una cosa

♦ þessu til staðfestingar: per a confirmar-ho, en suport d'això

2. (viðurkenning) reconeixement m (reconeixença, valoració)

♦ leita eftir staðfestingu á dugnaði sínum: cercar el reconeixement de la seva vàlua

3. (fullgilding) ratificació f (sancionament, validació definitiva)

4. (sönnung og samþykki) vist-i-plau m (beneplàcit, verificació o comprovació i conformitat)

♦ með staðfestingu yfirvalda: amb el vist-i-plau de les autoritats

staðfestingar·boð <n. -boðs, -boð>:

<INFORMAT> missatge m de confirmació

staðfestingar·gjald <n. -gjalds, -gjöld>:

pagament m a compte, dipòsit f (part del preu d'un producte que es paga quan hom en fa la reserva)

staðfestingar·gluggi <m. -glugga, -gluggar>:

<INFORMAT> quadre m de diàleg de confirmació, quadre m de diàleg modal

staðfestu·laus, -laus, -laust <adj.>:

1. (sem skortur staðfestu, óstöðugur & hikandi, hverflyndur) inconstant (inestable o no ferm o no perseverant en una cosa)

◊ það gerir hann líka í öllum bréfum sínum þegar hann talar um þetta. En í þeim er sumt þungskilið er fáfróðir og staðfestulausir (ἀστήρικτος -ήρικτον, ἀστήρικτοι) menn rangtúlka, eins og aðrar ritningar, sjálfum sér til tortímingar: també ho fa a totes les seves cartes quan parla d'aquestes coses. Però en elles hi ha punts difícils de comprendre que els ignorants i els vacil·lants en la fe malinterpreten, com fan també amb les altres Escriptures, per a llur pròpia ruïna

◊ "Það veit eg ekki," svaraði Miggs með sinni venjulegu staðfestulausu óframfærni: "no ho sé pas", li va respondre en Miggs amb el seu habitual apocament vacil·lant

2. (yfirborðslegur) no sòlid -a (no profund, superficial)

♦ staðfestulaust hugboð: un pressentiment infundat

3. (heimilislaus) sense llar pròpia (sense domicili o residència fixa. En els textos medievals el mot indica que el personatge ha deixat de tenir mas propi)

◊ nú er Loftur var staðfestulaus, þá fór hann norður í Dýrafjörð á Mýrar. Þar bjó sá maður er Mögur hét, þingmaður Hrafns, og átti Hrafn mála á landinu. Loftur keypti svo landið að hann spurði Hrafn ekki að og fór þangað búi sínu. Víga-Haukur ræðst á Mýrar með Lofti (SS I, cap. 173, pàg. 231): llavors en Loftur es trobà sense mas i se n'anà al nord, a les Mýrar del fiord de Dýrafjörður. Allà hi vivia un home que nomia Mögur. Aquest Mögur era un þingmaður d'en Hrafn. En Hrafn tenia dret de preempció sobre les terres d'en Mögur. En Loftur va comprar les terres al Mögur de tal manera que no va preguntar en Hrafn [si aquest les volia comprar o si hi estava d'acord que ell les comprés] i hi va traslladar la seva hisenda. En Víga-Haukur es va ajuntar a les Mýrar a la gent d'en Loftur

◊ nú eftir þenna atburð hafði Þórður staðfestu í Vatnsfirði og mannaforráð. Þorvaldur var þá staðfestulaus nokkura vetur. Sveinn var færður til lækningar þeim manni er Þorbjörn hét, og varð ei græddur fyrr en Hrafn græddi hann. Síðan fór Sveinn í brott af landi og gerði bú á Hálogalandi og kom ei síðan til Íslands (SS II. Hrafns saga hin sérstaka, cap. 8, p. 897): llavors, després d'aquest fet, en Þórður va prendre possessió del mas del fiord de Vatnsfjördur i s'hi va convertir en el höfðingi. En Þorvaldur llavors va estar sense llar uns quants anys [vivint tot aquest temps a ca'n Hrafn]. L'Sveinn fou portat a ca un home que nomia Þorbjörn perquè li curés les ferides, però l'Sveinn no es va guarir fins que les hi va curar en Hrafn. Després, l'Sveinn se'n va anar del país i es va establir al Hálogaland i ja no va tornar a Islàndia

◊ á þeim sömu misserum kvongaðist Helgi og fékk Oddlaugar systur Bersa og tókust þar brátt góðar samfarar og miklar ástir. Þá var Helgi staðfestulaus og var engi þá fús að rísa upp af sínu landi fyrir Helga: aquell mateix any, en Helgi es va casar i ho va fer amb l'Oddlaug, la germana d'en Bersi i aviat els esposos mantingueren una bona relació i es tingueren gran estima. En aquell temps en Helgi no tenia residència fixa i no hi havia ningú que estigués disposat a abandonar les seves terres p'en Helgi

staðfestu·leysi <n. -leysis, no comptable>:

inconstància f, inestabilitat f

♦ sýna staðfestuleysi: demostrar una manca de fermesa, no mostrar-se ferm -a

staðfestu·maður <m. -manns, -menn>:

persona f de [sòlids] principis

stað·festur, -fest, -fest <adj.>:

1. <GEN> confirmat -ada

2. (styrktur, gerður fastur) afermat -ada (refermat, consolidat)

◊ vitnisburðurinn um Krist er líka staðfestur orðinn (βεβαιοῦν, καθὼς τὸ μαρτύριον τοῦ Χριστοῦ ἐβεβαιώθη ἐν ὑμῖν) á meðal ykkar: el testimoniatge sobre el Crist també s'ha consolidat entre vosaltres

3. (vottað) certificat -ada (acreditat de manera oficial)

♦ staðfest samvist: unió estable, convivència consolidada (o: estable i ininterrompuda) (com a parella homosexual de fet, registrada davant l'estat i confirmada com a tal per l'estat)

4. (ljósrit) compulsat -ada (fotocòpia)

5. (afrit, undirskrift) autenticat (o: autentificat) -ada  (còpia, signatura)

♦ staðfest áritun: signatura autentificada

stað·fróður, -fróð, -frótt <adj.>:

que està familiaritzat -ada amb la contrada

♦ staðfróður heimamaður: un habitant de l'indret bon coneixedor de la zona

stað·fræði <f. -fræði, no comptable>:

topografia f (ciència)

staðfræði·kort <n. -korts, -kort>:

mapa topogràfic

staðfræði·legur, -leg, -legt <adj.>:

topogràfic -a

stað·fræðingur <m. -fræðings, -fræðingar>:

topògraf m, topògrafa f

stað·fugl <m. -fugls, -fuglar>:

<BIOL> ocell sedentari, ocell resident, ocell no migrador

stað·færa <-færi ~ -færum | -færði ~ -færðum | -fært ║ e-ð>:

adaptar una cosa, fer l'adaptació d'una cosa

◊ Faðir vor - Trúarjátningin - fermingarhefti. Gunnar Kristjánsson þýddi og staðfærði: El parenostre, el credo, el quadern de confirmació [evangèlico-luterana]. Traduïts i adaptats pen Gunnar Kristjánsson

stað·gengill <m. -gengils, -genglar>:

1. (varamaður & afleysingamaður) substitut m, substituta f  (persona que en representa o substitueix una altra provisionalment -p.e., en cas de malaltia- o definitivament)

♦ staðgengill fyrir e-n ~ e-ð: substitut m d'algú ~ d'una cosa, substituta f d'algú ~ d'una cosa, suplent m & f d'algú ~ d'una cosa

♦ staðgengill e-s: substitut m d'algú ~ d'una cosa, substituta f d'algú ~ d'una cosa, suplent m & f d'algú ~ d'una cosa

♦ staðgengill kennara: professor m que fa substitucions, professora f que fa substitucions, professor substitut, professora substituta

♦ staðgengill læknis: metge m que fa substitucions, metgessa f que fa substitucions, metge substitut, metgessa substituta

2. (fulltrúi) representant m & f  (persona que en representa amb poders una altra)

♦ staðgengill Krists: <RELIG CATOL> el vicari del Crist

◊ “Staðgengillinn” eftir Rolf Hochhuth: “El vicari” d'en Rolf Hochhuth

♦ staðgengill ráðherra: viceministre m, viceministra f

♦ staðgengill ráðuneytisstjóra: sots-secretari m d'estat permanent, sots-secretària f d'estat permanent

♦ staðgengill sendiherra hjá þýska sendiráðinu: encarregat m d'afers de l'ambaixada alemanya, ambaixador adjunt d'Alemanya

♦ staðgengill þjóðaröryggisráðgjafa: conseller adjunt de seguretat nacional

3. <GRAM> proforma f

4. <INFORM> proxy m

staðgengils·brúðkaup <n. -brúðkaups, -brúðkaup>:

casament m per poders

staðgengils·mynd <f. -myndar, -myndir>:

<INFORM> imatge f de marcador de posició, marcador m de posició d'imatge

staðgengils·þjónn <m. -þjóns, -þjónar>:

<INFORM> servidor m proxy

stað·góður, -góð, -gott <adj.>:

1. (sem þolir mikla sveigju) de bon tremp (que es troba en un punt ideal de duresa i elasticitat)

♦ staðgott sverð: una espasa de bon tremp

◊ konungur segir: "Þá er gott, og verðum vér að reyna, hversu staðgott væri," og skaut oddinum í öndugissúlu og lagðist lítt sverðið, og síðan reisti hann það í glugg einum. Smiðurinn kvað það ofraun sverðinu og lét það til höggs búið, en eigi til reistingar: el rei els va dir: “aleshores és que és bona i haurem de provar fins on és bo el seu tremp” i [havent dit això] va pegar una estocada a la columna de l'öndvegi, el sitial d'honor, i l'espasa va quedar una mica vinclada, i tot seguit la va tornar a redreçar a una finestra. El seu ferrer va dir que a aquella espasa li mancava elasticitat i que estava ben feta per a colpir-hi però no pas prou com per a vinclar-se i tornar-se a redreçar [per ella mateixa]

2. (næringarríkur) substanciós -osa (molt alimentós, que nodreix i dóna vigoria)

♦ staðgóður matur: un aliment substanciós

3. (haldgóður) sòlid -a (establert sobre unes bases segures i serioses)

♦ staðgóð þekking: sòlid coneixement

♦ búa yfir staðgóðri þekkingu á e-u: estar en possessió de [un] sòlid[s] coneixement[s] en..., disposar de sòlids coneixements en...

♦ hafa staðgóða þekkingu á e-u: posseir [un] sòlid[s] coneixement[s] en...

♦ sýna fram á staðgóða þekkingu á e-u: demostrar tenir [un] sòlid[s] coneixement[s] en...

♦ öðlast staðgóða þekkingu á e-u: obtenir [un] sòlid[s] coneixement[s] en...

stað·greiddur, -greidd, -greitt <adj.>:

pagat -ada al comptat

♦ staðgreitt: al comptat, en metàl·lic

stað·greiða <-greiði ~ -greiðum | -greiddi ~ -greiddum | -greitt ║ e-ð>:

pagar una cosa al comptat (o: en metàl·lic)

stað·greiðsla <f. -greiðslu, -greiðslur. Gen. pl.: -greiðslna>:

pagament m al comptat (o: en metàl·lic)

♦ aðeins gegn staðgreiðslu: només al comptat

♦ staðgreiðsla af e-u: pagament en metàl·lic d'una cosa

♦ staðgreiðsla skatta: retenció f [fiscal] en la font, retenció IRPF

♦ útreikningur staðgreiðslu [skatta]: càlcul de la retenció IRPF

staðgreiðslu·afsláttur <m. -afsláttar, no comptable>:

descompte m per pagament al comptat

staðgreiðslu·skattur <m. -skatts, -skattar>:

<FISC> retenció f a compte, retenció f fiscal en origen

staðgreiðslu·skyldur, -skyld, -skylt <adj.>:

<FISC> subjecte -a (o: sotmès -esa) a retenció fiscal en origen, subjecte -a (o: sotmès -esa) a retenció a compte

staðgreiðslu·verð <n. -verðs, -verð>:

preu m de venda al comptat

stað·gæði <n.pl -gæða>:

solidesa f

♦ hafa [ekki] staðgæði til þess að <+ inf.>: [no] tenir la fermesa per a <+ inf.>

♦ staðgæði lundarinnar: fermesa de[l] caràcter

♦ þrek og staðgæði: força i tremp

staðgöngu·maður <m. -manns, -menn>:

representant m & f (→ staðgengill)

staðgöngu·móðir <f. -móður, -mæður>:

mare f de lloguer

staðgöngu·mæðrun <f. -mæðrunar, -mæðranir>:

gestació f per altri, gestació f de lloguer

stað·hæfa <-hæfi ~ -hæfum | -hæfði ~ -hæfðum | -hæft ║ e-ð>:

afirmar (o: assegurar) una cosa

◊ hvernig má þá álíta eða staðhæfa (νομιστέος -έα -έον, πῶς οὖν ἐκδεκτέον ἢ νομιστέον ὅτι εἰσὶν θεοί;) að þetta séu guðir? Ekki geta þessir gylltu og silfruðu tréguðir heldur varið sig fyrir þjófum og ræningjum: com poden pensar o assegurar que això són déus? Aquests déus de fusta argentats o daurats ni tan sols poden protegir-se de lladres o de bandits

stað·hæfing <f. -hæfingar, -hæfingar>:

afirmació f, asserció f, asseveració f

stað·hæfur, -hæf, -hæft <adj.>:

constatatiu -iva, assertiu -iva, asseveratiu -iva

♦ staðhæfar málgjörðir: actes m.pl de parla assertius

stað·hættir <m.pl -hátta>:

condicions geogràfiques (conjunt de fets i circumstàncies rellevants sobre un lloc específic: indret, ciutat, contrada, país etc.)

stað·höfn <f. -hafnar, -hafnir>:

fet m

staðið:

supí de → standa “estar[-se] dret -a”

♦ fá staðið gegn e-u ~ e-m: <LOC FIG> [poder] resistir-se a una cosa ~ a algú (o: [poder] resistir una cosa ~ algú)

◊ þrír eru þeir, sem tigulegir eru á velli (ʃəlɔˈʃāh   hēmˈmāh   mēi̯ˈtˤīβēi̯   ˈt͡sāʕaδ, שְׁלֹשָׁה הֵמָּה, מֵיטִיבֵי צָעַד), og fjórir, sem tigulegir eru í gangi: ljónið, hetjan meðal dýranna, er eigi hopar fyrir neinni skepnu, lendgyrtur hesturinn (zarˈzīr   māθəˈnaʝim, זַרְזִיר מָתְנַיִם) og geithafurinn og konungur, er enginn fær móti staðið (ū-ˈmɛlɛχ   ʔalˈqūm   ʕimˈm-ō, וּמֶלֶךְ, אַלְקוּם עִמּוֹ): n'hi ha tres que són majestuosos al camp, i i quatre, que són majestuosos en llur caminar: el lleó, el campió entre els animals, que no recula davant cap criatura; el cavall, de llom cinglat, i el boc, i el rei, a qui ningú no pot resistir-se

◊ þú munt nú vilja segja við mig: "Hvað er hann þá að ásaka oss framar? Hver fær staðið gegn vilja hans?" (ἀνθιστάναι, τῷ γὰρ βουλήματι αὐτοῦ τίς ἀνθέστηκεν;): em diràs, doncs: «Quin dret té encara a continuar blasmant-nos? Qui resisteix la seva voluntat?»

◊ en þeir gátu ekki staðið gegn visku þeirri og anda (ἰσχύειν ἀνθιστάναι, καὶ οὐκ ἴσχυον ἀντιστῆναι τῇ σοφίᾳ καὶ τῷ πνεύματι), sem hann talaði af: però no podien resistir a la seva saviesa ni a l'esperit pel qual ell parlava

◊ ... því ég mun gefa yður orð og visku, sem engir mótstöðumenn yðar fá staðið í gegn (δύνασθαι ἀνθιστάναι, ἧ οὐ δυνήσονται ἀντιστῆναι) né hrakið: ...car jo us donaré les paraules i una saviesa que cap dels vostres adversaris no podrà resistir ni contradir

◊ því næst mun hann beita styrk sínum og hugrekki gegn konunginum suður frá með miklum her, og konungurinn suður frá mun hefja ófrið við hann með miklum her og mjög öflugum, en þó mun hann ekki fá í móti staðið (wə-ˈlɔʔ   ʝaʕăˈmɔδ, וְלֹא יַעֲמֹד), því að menn brugga ráð í móti honum: immediatament després, emprarà la seva força i el seu coratge contra el rei del migdia, amb un gran exèrcit, i el rei de migdia entrarà en guerra amb ell amb un gran i molt poderós exèrcit; però no per això podrà pas resistir, perquè ordiran complots contra ell

staðinn, staðin, staðið <adj.>:

estat -ada dret -a (part. de passat de → standa “estar[-se] dret -a”)

♦ vera staðinn að verki: <LOC FIG> enxampar algú en flagrant delicte

◊ innbrotsþjófur var staðinn að verki í versluninni: un lladre fou enxampat en flagrant delicte robant a una botiga

◊ maður var staðinn að verki við þjófnað í íþróttahúsi fyrri í dag: un home ha estat sorprès en flagrant delicte robant a un gimnàs a primera hora d'avui

◊ farísear og fræðimenn koma með konu, staðna að hórdómi (καταλαμβάνειν, ἐπὶ μοιχείᾳ κατειλημμένην), létu hana standa mitt á meðal þeirra: els fariseus i els escribes hi anaren amb una dona que havia estat sorpresa en adulteri i la feren estar-se dreta entre ells

stað·kunnugur, -kunnug, -kunnugt <adj.>:

que està familiaritzat -ada bé amb un indret

♦ vera staðkunnugur svæði: conèixer bé la contrada

staðla <staðla ~ stöðlum | staðlaði ~ stöðluðum | staðlað>:

estandarditzar una cosa

staðlaður, stöðluð, staðlað <adj.>:

estandarditzat -ada

♦ staðlað kostnaðarverð: <ECON> preu m de cost estàndard

♦ reikna út staðlað kostnaðarverð: calcular el preu de cost estàndard ~ els preus de cost estàandard

♦ útreikningur staðlaðs kostnaðarverðs: càlcul del preu de cost estàndard ~ de preus de cost estàndard

staðlandi, staðlandi, staðlandi <adj.>:

normatiu -iva, estandarditzador -a

staðlaus, -laus, -laust <adj.>:

1. (fjarstæður) absurd -a (quimèric)

♦ staðlausar hugmyndir: idees quimèriques (o: absurdes)

♦ staðlausir stafir, <†> stafir staðlausu: disbarats m.pl, bajanades f.pl, estupideses f.pl, bestieses f.pl, dois m.pl (Mall., Men.) (morfològicament parlant, la forma antiga i la moderna no són coincidents. En la llengua moderna, el substantiu femení staðlausa =staðleysa ha estat reinterpretat com a adjectiu, de manera que la locució actualment ha passat a sonar staðlausir stafir)

◊ œrna mælir ǀ sá er æva þegir, ǁ staðlauso stafi; ǁ hraðmælt tunga, ǀ nema haldendr eigi, ǁ opt sér ógott um gelr: qui mai no calla, diu dois a cabassos; una llengua desbocada, si no té genet que la refreni, sovint es procura, amb la seva xerrameca, perjudici (cf. Kuhn 1968³, pàg. 69: bild. gala sér ógott sich durch (unkluges) reden böses zuziehen (Háv. 29, Ls. 31))

2. (ástæðulaus) absurd -a, sense fonament (injustificat, sense motiu, immotivat, arbitrari)

♦ staðlaus aðfinnsla: una censura gratuïta

3. (óstöðugur) inestable (inconstant, no sòlid)

◊ Sem varrsími skríðanda viggjar á mar, ǁ Sem vindanna þytur og skýjanna far, ǁ Sem flöktandi ljósið, sem stormskekið strá, ǁ Svo staðlaust er það, sem að mest er treyst á: talment el deixant d'un cavall de les ones lliscant per la mar, talment el xiulet dels vents i el pas dels núvols, talment la llum vacil·lant, talment el bri d'herba sacsejat per la ventada, així d'inestable és allò en què hom més confia

4. (staðlítill, hræddur) espaordit -ida (pàvid, emporuguit)

◊ þvíat ek veit at ek skal deyja ok svá allir bæði styrkir ok staðlausir (păuĭdus -a -um, me non oracula certum, ǁ sed mors certa facit: pauido, fortique cadendum est). Lát nú sem Hammón hafi þessi orði talat fyrir þér eðr Þórr: car sé del cert que he de morir igual que tots, tant els valents com els porucs. Fes ara com si [Zeus] Ammó o Þórr hagués parlat aquestes paraules davant teu (identificatio norrœna: identificació del déu [Iūppiter] Hammōn amb el déu Þórr per part del traductor medieval)

◊ en fólk allt í borginni var staðlaust orðit af hljóðum Þorbjargar: i tota la gent de la ciutat s'era espaordida pels crits de la Þorbjǫrg

stað·legur, -leg, -legt <adj.>:

local

stað·leysa <f. -leysu, no comptable>:

1. (fleipur) absurditat f, quimera f (construcció o creació imaginària, resultat de la fantasia d'algú, no basada en els fets de la realitat)

2. (staður með fullkomnu félags-, stjórnar- og lagakerfi) utopia f (indret en el qual es dóna una situació social, política i individual perfectes) (→ útópía)

Stað·leysa <f. -leysu, no comptable>:

(ímynduð eyja) Utopia f  (illa imaginària)

stað·leysi <n. -leysis, no comptable>:

1. ([sálarlegur e. geðrænn] stöðugleiki, ójafnvægi, geðtruflun) inestabilitat f  (especialment l'emocional o mental, desequilibri o trastorn mental)

◊ Sigurður konungur var á Upplöndum að veislu nokkurri en þar voru laugar gervar. En er konungur var í laug og var tjaldað yfir kerið þá þótti honum renna fiskur í lauginni hjá sér og þá sló á hann hlátri svo miklum að þar fylgdi staðleysi og kom það síðan mjög oftlega að honum: el rei Sigurður [una vegada] era a les terres altes a un banquet i li varen preparar un bany. Quan el rei ja era dins la banyera i havien muntant un tendal sobre l'indret del bany, li va semblar com si nedés un peix dins la banyera devora ell i va esclafir a riure amb unes rialles tan fortes que va quedar com a trastornat i això després li va passar amb una gran freqüència

2. (hugleysi, kveifarskapur) pusil·lanimitat f (qualitat o tarannà d'ànim dèbil i tímid)

◊ fyrir því sagði Davíð svá at sǫnnu: „fjarlægðumz ek flýjandi, ok var ek í eyðimǫrk, ok beið ek svá þess, er mik gerði heilan af staðleysi ok stormi hugarins (pŭsillănĭmĭtas -ātis, qui saluum me fecit a pusillanimitate spiritus et a tempestate; qui saluum me faceret a pusillo animo et tempestate spiritus)“. En nú mun ek segja yðr þat, er nýliga hefir at boriz nǫkkurum af várum brœðrum, at fyrirfarandi dœmi vinni yðr varari: per això en David en veritat va dir: "Fugint em vaig allunyar d'aquí i em vaig estar al desert i allà vaig esperar el qui em feia estalvi de la pusil·lanimitat i de la tempesta de l'esperit". I ara us contaré el que no fa gaire es va esdevenir a un dels nostres germans a fi que els exemples precedents us facin més cautes

3. (ístöðuleysi, geðleysi, veiklyndi) feblesa f de caràcter  (manca de temperament)

staðlítill, -lítil, -lítið <adj.>:

de caràcter poc ferm

◊ Trémann neytti þess ok hjó af hánum hǫfuðit svá þat fauk yfir tvá hina næstu: en bolrinn féll dauðr til jarðar ok varð af hánum mikill dynr: en hǫfuðit grenjaði svá hátt at staðlitlir menn féllu í úvit ok felmtraði mǫrgum við: en Trémann ho va aprofitar i li va tallar el cap de tal manera que va volar part damunt els dos homes que hi havia més a prop, mentre el tronc queia mort a terra i fent un gran renou en fer-ho. El cap, emperò, va giscar tan fort que la gent d'esperit feble van caure desmaiats i de més d'un s'emparà l'espant (vocabulari: #1. grenja: Cf. Baetke 19874, pàg. 210: grenja heulen, brüllen, brummen; )

◊ Sveinn svaraði: «Ekki mun konungi þá þykkja rekit sitt erendi; er þat ok svá, ef (vér)* skulum ekki fleira við eigaz, ok skulum vér (eigi)* flýja þegar fyrir stóryrðum þeirra; munu menn þessir vera staðlitlir, ef við þeim er horft, ok skulu vér víst herða á fram.» Þeir biðja hann ráða. Síðan ríða þeir Sveinn út á ána, en hinir skjóta þegar á þá ok grýta: l'Sveinn li va respondre: "aleshores el rei no creurà pas que hàgim dut a terme el seu encàrrec, la qual cosa realment serà vera si (nosaltres) no fem res més amb ells, i [per tant,] (no) fugirem de cop i volta per llurs bravejades. Aquests homes seran d'ànim poc ferm així si ens hi enfrontem, així que avancem contra ells". Els altres li pregaren que es fes com ell decidís i tot seguit l'Sveinn i els seus acompanyants es dirigiren cap al riu mentre els de l'altra banda es posaven, immediatament, a llançar-los dards i pedres (vocabulari: #1. eigast: Cf. Baetke 19874, pàg. 103: eigask við miteinander zu tun haben; e. Auseinandersetzung, Streitigkeiten haben, miteinander kämpfen; #2. horfa: Cf. Baetke 19874, pàg. 269: horfa við (e-m) sich wenden gegen (jmd.), entgegentreten, Widerstand leisten; #3. herða á fram: Cf. Baetke 19874, pàg. 249: herða á (fram) heran- vorwärtsdrängen; )

stað·lyndi <n. -lyndis, no comptable>:

fermesa f de caràcter

staðlyndur, -lynd, -lynt <adj.>:

de caràcter ferm, ferm -a de caràcter

◊ hún var stórlát og staðlynd ef í móti henni var gert, fálát og fengsöm og staðföst vinum sínum en mjög harðúðig óvinum sínum: fou [una dona] altiva i d'una gran fermesa si s'actuava contra ella, de poques paraules i provident i lleial amb els seus amics, però molt despietada amb els seus enemics

◊ en sveitabarnið kemur út á gróna völlu, í hreint og tært andrúmsloft, og um leið og það andar að sér, streymir óþekkt lífsafl um líkama og sál. Friðurinn, sem ríkir í náttúrunni, gerir skapið rólegt og staðlynt [=munter, heiter]. Skrúðgrænt grasið, glitofið blómum undir fótunum, vekur fegurðartilfinningu, næstum lotningu, þægilegt er að hvílast í því, ilmurinn er angandi, kyrrðin unaðsleg: però l'infant del camp surt als camps coberts de verd, a una atmosfera pura i límpida, i tan bon punt l'aspira, una força vital desconeguda li recorre cos i ànima. La pau que regna a la natura assossega i asserena l'esperit. L'herba, d'un verd clar, brocada de flors sota els seus peus, desperta en ell el sentiment del que és bell, gairebé reverència, és agradable descansar-hi, l'olor és perfumat, la calma, plaent

♦ vera staðlyndur við e-n: ésser lleial (o: fidel) a algú

◊ ... og það sýndi hún meðal annars með því, að hún hafði alið upp sex henni vandalaus börn; og þá var hún eigi síðr trygg og staðlynd við vini og vandamenn, og er því eigi að undra, að margir felli saknaðartár yfir moldum hennar: ... i això, entre d'altres coses, ella ho va palesar en el fet que havia criat sis infants que no estaven emparentats amb ella; i no fou pas menys lleial i fidel ambels amics i parents i per això no és d'estranyar que fossin molts els qui vessaren llàgrimes de pena en el seu sepeli

staðna <staðna ~ stöðnum | staðnaði ~ stöðnuðum | staðnað>:

1. (vatn) estancar-se (aigua)

♦ staðnað vatn: aigua estancada

2. (stöðvast) aturar-se (restar quiet & cessar)

◊ staðnaði (wa-ttēʕāˈt͡sar, וַתֵּעָצַר) þá plágan meðal Ísraelsmanna. En þeir sem dóu í plágunni, voru tuttugu og fjórar þúsundir: aleshores la pla cessà entre els israelites. Els morts d'aqueixa plaga foren vint-i-quatre mil

◊ þá talaði Jósúa við Drottin, þann dag er Drottinn gaf Amoríta á vald Ísraelsmönnum, og hann mælti í áheyrn Ísraels: “Sól statt þú kyrr í Gíbeon, og þú, tungl, í Ajalondal! Og sólin stóð kyrr, og tunglið staðnaði (wə-ʝā-ˈrēaħ   ʕāˈmāδ, וְיָרֵחַ עָמָד), uns lýðurinn hafði hefnt sín á óvinum sínum.” Svo er skrifað í Bók hinna réttlátu. Þá staðnaði (wa-i̯ʝaʕăˈmɔδ   ha-ʃˈʃɛmɛʃ   ba-ħăˈt͡sī   ha-ʃʃāˈmaʝim, וַיַּעֲמֹד הַשֶּׁמֶשׁ בַּחֲצִי הַשָּׁמַיִם) sólin á miðjum himni og hraðaði sér eigi að ganga undir nær því heilan dag: aleshores Josuè parlà a Jahvè, el dia que Jahvè va posar els amorreus a les mans dels israelites, i digué en presència d'Israel: «Atura't, sol, a Guibeon, i tu, lluna, atura't a la vall d'Aialon». I el sol es va aturar, i la lluna es va parar, fins que el poble es va haver venjat dels seus enemics. Així és escrit al Llibre dels Justos: Aleshores el sol s'aturà al mig del cel i no es va apressar a pondre's durant quasi tot un dia

3. (hægja [að sér]) alentir-se (anar més a poc a poc)

4. (stirðna, forpokast) estancar-se (mentalment, esp. amb l'edat, encarcarar-se mentalment, & l'economia, la carrera d'una persona, les vendes, un artista etc.)

♦ atvinnulífið staðnar: la vida professional s'estanca

♦ efnahagslífið staðnar: l'economia s'estanca

♦ efnahagur Bretlands byrjaði að staðna: l'economia de la Gran Bretanya ha començat a estancar-se

♦ konan staðnaði í þróun sinni: la dona es va estancar en el seu desenvolupament

♦ sala fyrirtækisins hefur staðnað eða minnkað: les vendes de l'empresa s'han estacat o han minvat

staðnaður, stöðnuð, staðnað <adj.>:

<GEN & FIG> estancat -ada

stað·nefna <-nefni ~ -nefnum | -nefndi ~ -nefndum | -nefnt ║ um e-ð>:

decidir del tot una cosa, pronunciar-se de manera definitiva sobre una cosa

◊ "Ekki hefi eg staðnefnt um það," segir Grettir, "en það er erindi mitt að vita ef þú vilt af leggja nokkurt plagg af því sem þú ferð með": “encara no ho he decidit del tot”, li va dir en Grettir, “el meu desig d'ara és de saber si no vols cedir-me algunes de les coses que tragines”

stað·næmast <-næmist ~ -næmumst | -næmdist ~ -næmdumst | -næmst>:

1. <GEN> aturar-se, restar (o: quedar[-se]) aturat -ada

♦ staðnæmast við e-ð (la preposició pot variar depenent del mot que introdueixi): restar aturat -ada en una cosa

2. (setjast að) establir-se  (fixar la seva residència)

3. (dvelja) demorar  (sojornar, estar-se algun temps a un lloc)

stað·ráða <-ræð ~ -ráðum | -réð ~ -réðum | -ráðið ║ e-ð>:

resoldre's a una cosa

◊ en er Samson hertogi ríðr af þessari borg, hefir hann tuttugu hundruð riddara ok mikinn fjölda annarra manna. Þenna her flytr hann á þann veg, er liggr til Salernis, ok er nú engi borg á hans veg, svá at eigi sé upp gefin fyrir honum. Nú sendir hann boð til Salernis fyrir sér ok lætr segja alla sína ætlan, at hann skal þá borg eignast, hvert sem þat er auðvelt eðr torvelt, ok heldr vili hann deyja með allan sinn her en hann fái eigi borgina. Við þessi tíðendi verða allir borgarmenn hryggvir ok eiga sín á millum stefnur við vitra menn ok höfðingja, ok var marga daga um ráðit þetta mál, áðr þat yrði staðráðit: quan el duc Samsó va abandonar aquesta ciutat, ho va fer acompanyat de dos mil cavallers i molts d'homes d'armes més. Va portar aquest exèrcit al camí que mena cap a Salern i, en el seu camí, no hi hagué cap ciutat que no se li rendís. Aleshores va enviar un missatge a Salern. [A través d'aquest missatge] feia anunciar tot el seu pla i que s'apoderaria d'aquella ciutat tant si ho havia de fer per les bones com per les males, i que s'estimava més morir amb tot el seu exèrcit [en l'intent] que no conquerir pas la ciutat. Tots els burgesos es van apesarar amb aquesta notícia i tingueren assemblees entre ells amb [participació d']homes savis i els capitostos de la ciutat, i abans de prendre una decisió ferma i definitiva, calgué debatre molts de dies aquest afer

◊ konungsdóttir segir sér þetta vel líka, ok var þetta með þeim staðráðit. Menn Hrólfs höfðu beðit hans í kastalanum, meðan hann var í burtu, ok urðu þeir glaðir við hans heimkvámu: la princesa va dir que allò li plaïa força i es va decidir de ferm de fer-ho així. Els homes d'en Hrólfr l'havien esperat al castell tot el temps que ell fou a fora i es van alegrar amb la seva tornada

◊ nokkuru síðar kómu menn af Vallandi til móts við Þorstein, þeir er Jǫkull sendi. Var þat at erendum, at Jǫkull bauð Þorsteini sættir, ok skyldu þeir finnast á Limafirði ok hafa þrjú skip hvárir ok tengja saman sættir. Þorsteini fellst þetta vel í geð, sagðist nauðigr hafa átt ófrið við Jǫkul sakir Njǫrfa konungs ok vináttu þeira Víkings. Var þetta nú staðráðit. Fóru sendimenn heim, en Þorsteinn bjóst heiman um sumarit ok hafði drekann Elliða ok tvau skip ǫnnur: un cert temps després van arribar-hi homes de Valland (França) per a trobar-se amb en Þorsteinn, que hi havia enviat en Jǫkull. Llur missió era dir-li al Þorsteinn que en Jǫkull oferia de reconciliar-s'hi. [Si en Þorsteinn hi accedia], en Þorsteinn i en Jǫkull es trobarien al fiord de Limafjǫrðr i cadascun d'ells dos hi podria anar amb tres vaixells i allà segellarien llur reconciliació. Aquesta oferta va plaure molt al Þorsteinn, el qual va dir [als emissaris d'en Jǫkull] que s'era vist forçat a entrar en guerra amb en Jǫkull per mor del rei Njǫrfi i de l'amistat entre ell i en Víkingr. Aleshores es va acordar fermament la celebració de l'encontre proposat. Els emissaris se'n tornaren i a l'estiu en Þorsteinn es va preparar per partir amb el dreki Elliði i dues naus més

◊ „Þú verður þá að koma á eftir mér inn til borgarinnar. Ég hefi afráðið, ef þú enn heldur því fast fram, að lofa þér að taka hlutdeild í fátækt minni. En hugsaðu þig tvisvar um áður en þú staðræður það“. „Ég er staðráðinn í þvi, herra!“: m'hauràs de seguir llavors a la ciutat. He resolt, si continues insistint-hi, de permetre't que comparteixis la meva pobresa. Però, pensa-ho dues vegades abans de decidir-te definitivament a fer-ho". "Estic fermament decidit, senyor!"

◊ en er hann kemst að því að Úlfhildur er systir hans, staðræður hann að fyrirfara sér, og þegar lögreglan kemur að taka hann, stekkur hann niður í gjána þar rétt hjá: i quan esbrina que l'Úlfhildur és germana d'ell es resol a suïcidar-se, i quan la policia arriba a detenir-lo, salta al fondal que hi ha tot just a la seva vora

stað·ráðinn, -ráðin, -ráðið <adj.>:

fermament decidit -ida (o: resolt -a)

♦ vera staðráðinn í að <+ inf.>: estar fermament decidit a <+ inf.>

◊ þegar Lýsías sá að flótti var brostinn í lið hans en liðsmönnum Júdasar jókst kjarkur og hve staðráðnir þeir voru í að lifa og deyja með sæmd (εἶναι ἕτοιμος, -ίμη, ἕτοιμον, καὶ ὡς ἕτοιμοί εἰσιν ἢ ζῆν ἢ τεθνηκέναι γενναίως) hélt hann til baka til Antíokkíu. Réð hann síðan málaliða til að geta snúið aftur til Júdeu með enn öflugri her: quan en Lisies va veure les seves tropes emprenien la fugida mentre que als homes de les tropes d'en Judes els creixia el coratge, i que estaven fermament decidits a viure i morir amb honor, se'n tornà cap a Antioquia. A continuació hi reclutà un exèrcit de mercenaris, per a poder tornar de nou cap a la Judea amb un exèrcit encara més poderós

stað·reyna <-reyni ~ -reynum | -reyndi ~ -reyndum | -reynt ║ e-ð>:

constatar una cosa

stað·reynd <f. -reyndar, -reyndir>:

fet m

♦ horfast í augu við staðreyndir: afrontar els fets

♦ staðreyndin er sú að <+ ind.>: el fet és que <+ ind.>, la realitat és que <+ ind.>

♦ sögulegar staðreyndir: fets històrics

stað·setja <-set ~ -setjum | -setti ~ -settum | -sett ║ e-ð ~ e-n>:

1. (setja á ákveðinn stað) situar una cosa (col·locar, posar una cosa a un lloc determinat)

♦ hótelið er ódýrt og vel staðsett: l'hotel és barat i està ben situat

2. <MIL> desplegar una cosa ~ algú

♦ staðsetja eldflaugar í Evrópu: desplegar (o: instal·lar) míssils a Europa

♦ staðsetja hermenn með strandlengjunni: desplegar soldats al llarg de la costa

3. (finna eða ákvarða stað e-s, finna út hvar e-ð er) localitzar una cosa (determinar el lloc d'un fet o on es troba una cosa)

stað·setning <f. -setningar, -setningar>:

1. (það að setja á ákveðinn stað & staður) emplaçament m (ubicació, tria d'un lloc determinat i lloc on es troba una cosa)

♦ finna góða staðsetningu fyrir skólann: trobar un bon emplaçament per a [situar-hi] l'escola

2. <MIL> desplegament m

4. (staðarákvörðun) localització f (fixació o determinació de l'indret on es troba una cosa o ha passat una cosa & posicionament)

staðsetningar·kerfi <n. -kerfis, -kerfi>:

sistema m de localització (o: posicionament) 

stað·settur, -sett, -sett <adj.>:

1. (settur á ákveðnum stað) situat -ada (ubicat -ada, posat -ada en el seu lloc, col·locat -ada, esp. edifici)

2. (funninn eða ákvarðaður [staður e-s]) localitzat -ada (trobat en l'espai)

staðtölu·lega <adv.>:

estadísticament

staðtölu·legur, -leg, -legt <adj.>:

estadístic -a

stað·tölur <f.pl -talna>:

estadístiques f.pl

♦ birta staðtölur um e-ð: publicar estadístiques sobre una cosa

stað·uppgefinn, -uppgefin, -uppgefið <adj.>:

<COL·L> totalment acabat -ada, [totalment] rebentat -ada, mort -a i retut -uda (Mall.)

staður <m. staðar, staðir>:

1. (pláss, blettur, svæði) lloc m (indret)

♦ alls staðar: a tot arreu, pertot arreu

♦ annars staðar: a algun altre lloc, a alguna altra banda, enjondre

♦ annars staðar frá: de qualsevol altra banda, de qualsevol altre lloc

♦ á réttum stað: en el lloc indicat, en el lloc correcte

♦ á sama stað: en el mateix lloc, en el mateix indret

♦ á staðnum: en el lloc, a l'indret

♦ vera á staðnum: ésser-hi

◊ hann er á staðnum: és aquí, hi és, ha vingut

♦ á stöku stað: a alguns llocs, en algun punt espars

◊ ljós loga á stöku stað: hi ha llums encesos a alguns llocs [esparsos] (o: a certs llocs)

♦ á tilteknum stað: a un indret determinat

♦ e-ð er á tilteknum stað: una cosa és a algun lloc concret

♦ á þessum stað: en aquest lloc, en aquest indret

♦ eiga sér stað: <LOC = viðgangast, koma fyrir> tenir lloc (fer-se, esdevenir-se)

♦ einhvers staðar: a alguna banda, a un lloc o altre, ontocom

♦ einhvers staðar á Englandi: en algun indret d'Anglaterra

♦ ekki neins staðar: enlloc, a cap banda

♦ fara af stað: partir (marxar, posar-se en camí)

♦ finna (o: færa) e-u stað: #1. (staðsetja) situar una cosa (col·locar una cosa a un lloc, trobar-li un lloc a una cosa); #2. <LOC FIG = rökstyðja> trobar arguments en favor de, presentar raons i proves a favor d'una afirmació, pròpia o d'altri

♦ finna þessari fullyrðingu stað: aportar proves a aquesta afirmació, documentar aquesta afirmació [amb proves]

♦ finna orðum sínum stað: aportar proves a les seves paraules, aportar proves que donen suport a les seves paraules

♦ fyrst í stað: d'entrada, en primer lloc

♦ færa e-ð úr stað: moure una cosa de lloc

♦ færa sig úr stað: moure's de lloc, bellugar-se

♦ ganga í tvo, þrjá staði: <LOC FIG> dividir-se en dos, tres grups

◊ munkarnir, er þetta mál kemr mest til, ganga þegar í tvo staði; segja sumir, at þetta muni stórgott vera, aðrir mæla þvers í mót, segja þetta aldri munu vel duga: els monjos, als quals aquest afer concerneix més que a ningú altre, es divideixen al punt en dos grups: els uns diuen que aquest fet serà molt bo, els altres[, emperò,] s'hi oposen dient que mai no farà bon servei

♦ geymist á þurrum svölum stað: guardi's en un lloc fresc sec

♦ hafa hjartað á réttum stað: <LOC FIG> tenir el cor ben posat [al seu lloc], ésser una persona com cal (ésser una persona cabal com no n'hi ha, ésser una persona com toca, ésser una persona honesta, amb integritat moral)

♦ hlaupa í tvo, þrjá staði: <LOC FIG> dividir-se en dos, tres grups

◊ og er Már sá þetta brá hann sverði og hjó til Bjarnar og kom á höndina upp við öxl og varð það mikið sár. Eftir það hljópu menn í tvo staði en sumir gengu í milli og skildu þá svo að eigi varð fleira til tíðinda þar: quan en Már va veure això, va desembeinar l'espasa i hi assestà un cop al Björn que li va endevinar el braç a l'alçada de l'aixella i li va fer una gran ferida. Després d'això els homes s'afanyaren a dividir-se en dos grups però n'hi hagué alguns que varen posar-se enmig dels que es batien i els separaren de manera que allà ja no hi va passar cap de nou

♦ hvergi annars staðar: enlloc més

♦ í alla staði: en tots els aspectes

♦ í annan stað: d'altra banda

♦ í stað e-s: en lloc d'algú

♦ koma í stað e-s: assistir-hi en lloc d'algú, venir-hi en lloc d'algú

♦ það kemur í sama stað niður: continuar igual, continuar essent el mateix (Cf. Baetke 19874, pàg. 595: koma í einn stað niðr auf dasselbe hinauslaufen)

◊ Þormóður svarar vel hennar máli en þó kom í sama stað niður um ferðir hans: en Þormóður li va respondre bé a les seves paraules, però, pel que fa a les seves visites, tot continuà igual

◊ mart talaði Erlingur og snjallt og enn fleiri höfðingjar og kom í sama stað niður að allir eggjuðu atlögunnar. Þeir biðu þess er allt kom saman lið þeirra. Ingi konungur hafði þá Bækisúðina og lét hann að bæn vina sinna, að hann lagði eigi til orustu og lá hann eftir við eyna: l'Erlingur va parlar molt i amb eloqüència i després d'ell encara van parlar molts més cabdills, i tots els parlaments sempre acabaren de la mateixa manera, que tots instigaren a l'atac. [Per fer-ho] varen esperar fins que es va haver reunida tota llur flota. El rei Ingi es trobava allà amb el seu vaixell Bækisúðin, i va cedir al prec dels seus amics de no entrar en batalla. I fou així que va romandre [a bord de la nau Bækisúðin] davant l'illa quan la resta de flota passà a l'atac

◊ fór þá Emundur upp í Svíþjóð og átti þar tal við marga ríkismenn og kom þar allt í einn stað niður. Hann hélt þá fram ferð sinni til þess er hann kom aftan dags til Uppsala. Tóku þeir sér þar gott herbergi og voru þar um nóttina: l'Emundur aleshores va pujar cap a Suècia on s'hi entrevistà amb molts d'homes poderosos però aquestes converses també acabaren sempre d'igual manera [com ho havien fet les que havia mantingut al Gautland oriental]. Aleshores va prosseguir el seu viatge fins que un dia, a entrada de fosc, va arribar a Uppsalir. Ell i els seus homes hi prengueren un bon allotjament i hi passaren la nit

◊ eftir það töluðu ríkismenn margir og kom það mjög í einn stað niður að lyktum, að allir löttu hernaðar og mæltu svo: "Þótt vér höfum lið mikið þá er hér saman safnað ríkmenni og göfugmenni en til herfara eru eigi verr fallnir ungir menn þeir er gott þykir að afla sér fjár og metnaðar. Er það og háttur ríkismanna ef þeir skulu fara í bardaga eða orustu að þeir hafa með marga menn til forgöngu og hlífðar sér en eigi berjast oft verr þeir menn er lítið eiga fé heldur en þeir er auðgir eru upp fæddir": després d'això parlaren molts de prohoms i al final de llurs parlaments tots acabaven igual desaconsellant la guerra. Parlaren així: “Encara que tinguem un gran exèrcit, els qui ens hem reunit aquí som [sobretot] prohoms i nobles, però per a fer la guerra són igual d'importants els joves que consideren que d'aquesta manera adquiriran fortuna i honor. També és el costum dels prohoms que si han d'entrar en batalla o en combat, porten amb ells molts d'homes perquè els vagin al davant i els serveixin així de protecció i sovint s'esdevé que [aquests homes] que no tenen gaire béns no lluiten pitjor que els qui han nascut rics”

♦ í staðinn fyrir e-ð: en lloc de, en comptes de

♦ koma í staðinn fyrir e-n: substituir algú, ocupar el lloc d'algú

♦ koma e-u af stað: <LOC FIG> endegar una cosa

♦ leggja af stað (o: á stað): posar-se en camí, partir

◊ þegar þessu var lokið, lagði konungsson á stað og sigldi undan landi en þegar hann var lítið eitt kominn á ferðina þá komu tveir fuglar fljúgandi og heyrðu skipverjar að fuglarnir mæltu þessi orð: quan això estigué conclòs, el príncep va partir i es va fer a la mar, però quan ja feia una mica que havia iniciat la travessia, vet aquí que dos ocells van arribar volant [fins al vaixell] i els mariners varen sentir que els ocells deien aquestes paraules

♦ leggja e-ð á sama stað: tornar a posar una cosa en el seu lloc

♦ marka e-u stað: situar una cosa (delimitar o demarcar un espai per a una cosa, col·locar-la a un lloc, ubicar-la a un lloc)

♦ nema stað: aturar-se, fer parada

◊ Davíð fór þá með sína menn þar til er þeir komu at einu strǫngu straumvatni er hét Besór, þar námu þeir stað mœddir af mikilli gǫngu. Síðan sótti Davíð yfir ána með fjǫgur hundruð manna en tvau hundruð máttu eigi fylgja honum fyrir þrautleika: llavors en David va marxar amb els seus homes fins que arribaren a un riu d'aigües turbulentes que es deia Besor. Allà hi feren parada, esgotats de la llarga marxa. Després, en David va passar el riu amb quatre-cents homes, però dos-cents no l'hi pogueren seguir a causa de llur exhauriment

♦ nokkurs staðar: a alguna banda, a un lloc o altre, ontocom

♦ setja e-n í staðinn fyrir e-n: posar algú en lloc d'algú, substituir algú amb algú

♦ senda e-n í sinn stað: enviar algú al seu lloc

♦ skipta e-u í tvo, þrjá staði: <LOC FIG> dividir una cosa en dues, tres parts

◊ vaxa í víðri ǁ Vintónía, ǁ þat es borgar nafn, ǁ brunnar þrennir; ǁ þeir munu láði ǁ lœkjum skipta ǁ þrír óglíkir ǁ í þrjá staði: a la vasta Vintònia (és el nom de la ciutat) hi sortiran tres fonts: [aquestes fonts,] amb els rierols [que en naixeran,] dividiran el país en tres parts, les tres desiguals (l'original fa: Tres fontes in urbe Guintonia erumpent, quorum riuuli insulam in tres [partes, seu] portiones secabunt; entenc que el sintagma þrír óglíkir fa referència als staðir i no pas als brunnar i tradueixo en conseqüència)

◊ en miðvikumorgun skaltu fara ofan á brúna, þar er þér sjáið tíðindi um héraðið, og skaltu þá skipta liði þínu í þrjá staði alls þér eruð átján saman. Eftir skal vera hinn nítjándi og gæta hesta yðvarra og skal þar vera Koll-Grís og láta þá vera búna er þér þurfið til að taka. Sex skulu menn vera á brúnni uppi og mun eg ákveðið gera hverjir þar skulu vera eða hví þannig er til skipt: Þeir frændur skulu þar vera, þeir Þorgísl af Meðalheimi og Arngrímur og Eiríkur viðsjá og Þorljótur Gjallandafóstri, Eyjólfur frá Ásmundargnúpi: dimecres de matí, però, davallaràs fins al pont d'on podràs veure què passa per la regió, i dividiràs el vostre grup en tres grups, els quals, en total, constaran de divuit homes. El dinouè romandrà enrere guardant els vostres cavalls i el qui ho farà serà en Koll-Grís i en fer-ho tindrà esment que els cavalls estiguin preparats per si els heu de menester. A dalt el pont hi romandran sis homes i jo seré qui decidirà quins seran i [et diré] per què s'ha de fer així: aquests sis homes seran els dos cunyats Þorgísl de Meðalheimur i Arngrímur, i l'Eiríkur viðsjá i en Þorljótur Gjallandafóstri i l'Eyjólfur d'Ásmundargnúpur (l'autor de la saga no esmenta el sisè)

♦ standa í stað: <LOC FIG> no fer progressos, estar empantanegat -ada, estar encallat -ada

♦ stöku stað: a alguns llocs, en algun punt espars (→ á stöku stað)

♦ sums staðar: [per] aquí i [per] allà, ça i lla

♦ taka e-n sér í barns stað: <LOC FIG> afillar-se algú

♦ ala e-n upp í barna stað: criar algú com si fos un fill seu

♦ tiltaka stað og stund: fixar el dia i el lloc

♦ vera á staðnum: ésser-hi

◊ hann er á staðnum: és aquí, hi és, ha vingut

♦ vera til staðar: <LOC = vera viðstaddur> ésser-hi present

♦ það kemur í sama stað niður: <LOC FIG> [tot plegat] és el mateix (el resultat final no variarà segons que ho fem d'una manera o de l'altra)

♦ þegar í stað: immediatament, ara mateix

♦ þess sér hvergi stað: <LOC FIG> no se'n pot veure cap rastre ni senyal enlloc, no en queda cap traça enlloc

2. (kirkjustaður, prestssetur) parròquia f (indret on hi ha ecònom o rector)

♦ halda stað: ésser el rector o l'ecònom d'un indret

3. <HIST> benefici m [eclesiàstic] (mas, sovint petit, amb església, la renda produïda pel qual es lliurava totalment o parcialment a l'església. Aquesta definició s'anà imposant a partir de finals del segle XIII com a conseqüència de la victòria del bisbe Árni Þorláksson en la segona disputa pels staðir)

<†> 4. (borg, bær) ciutat f, vila f (baix-alemanyisme)

staður, stöð, statt <adj.>:

(hestur, asni o.s.fr.) repropi -òpia (bístia -cavall, ase etc.- que es queda aturada i no vol continuar caminant per més que li peguin o que l'estirin) 

◊ ef menn kaupast hrossum við, laga kaupi réttu, þá skal þat halda; en aptr má fœra innan fimmtar, ef leynandi lestir finnast á. En þessir eru leynandi lestir: deyfð ok blindi, kviðdrag ok vammhelti, stjarft eða statt. En þetta kaup má eigi slítast, nema innan fimmtar sé aptr fœrt. En ef maðr er á ferð sinni með hrossi keyptu ok [p. 229] fiðr þar lǫst á innan fimmtar, þá sanni þat með einseiði at sá lǫstr finnst á innan fimmtar en þat sé hans fimmt ef hann kemr við aptr at fœra hrossit ok leggi við einseiði at nauðsyn olli at hann mátti eigi fœra hross aptr innan fimmtar ok taki síðan andvirði sitt en hinn hross er seldi. Ok ef ǫnnur spell hafa síðan á gørst á hrossi manns af hins vǫldum er með fór. meti þat sannsýnir menn. en hinn leiðrétti er hrossit hafði. En ef hinn vill eigi við taka. þá bjóði hann honum með vátta tvá ok segi hann af sína ábyrgð. En ef hann heldr þá enn á verði. þá leggi hann honum rán við ok rétt konungs ok stemni honum þing (Frostaþingslǫg, Bálkr X, cap. 48, pp. 228-229): si els homes es compren cavalls, amb dreta compravenda legal, caldrà que observin això, però es podran tornar els cavalls al venedor en el termini dels cinc dies [posteriors a la transacció], si s'hi troben tares ocultes. Aquestes són tares ocultes: sordesa i ceguesa, trencadura i coixera, duresa de boca i repropiesa. I aquesta compravenda no es podrà pas trencar llevat que el cavall comprat es torni al venedor en termini de cinc dies [a partir del dia de la transacció]. Però si un home que estigui fent la seva via amb un cavall comprat i [p. 229] hi troba una tara en el termini de cinc dies, que doni fe amb un jurament d'ell totsol que aquesta tara s'ha trobat al cavall en el termini de cinc dies i que es consideri que torna el cavall en el termini de cinc dies de què disposa per fer-ho si[, ja fora de termini,] arriba per tornar el cavall i dóna fe amb un jurament prestat per ell totsol que ha estat per causa de força major que no ha pogut tornar el cavall en el termini de cinc dies i que tot seguit agafi el preu de venda que va pagar pel cavall i que el venedor prengui el cavall que li va vendre. I si després es troben defectes en el cavall de l'home quan ja se l'ha emportat però que eren atribuïbles al venedor, que uns homes equànimes avaluïn la tara o dany i el qui havia estat el propietari del cavall que esmeni el defalt. I si el venedor no se'n vol fer càrrec, que el comprador li ofereixi el cavall davant dos testimoni declarant-se lliure de la seva responsabilitat. I si el venedor continua retenint els diners del preu [pel qual va vendre el cavall,] que el comprador l'acusi de robatori i posi contra ell el dret reial (?) i el citi a comparèixer davant el þing (vocabulari: #1. kviðdrag: En Baetke 19874, no dóna pas entrada a aquest mot. En Fritzner II (Hl—P):374 l'interpreta així: kviðdrag, n. Kast med Bugen under Aandedrættet, som forekommer hos Heste, der ere „sprengte, sletne“ (jfv. isl. kviðslitinn J. Thorkelsson Suppl. til islandske Ordbøger II 267 b²⁸),som Følge af den indvortes Skade, hvoraf de lide. Frost. 10,48³; Landsl. 8,16⁶; #2. vammhelti: En Baetke 19874, no dóna pas entrada a aquest mot. En Fritzner III (R—Ö):848 el defineix així: vammhelti, f. Halthed som er til Lyde. Frost. 10,48; #3. stjarfr: En Baetke 19874, no dóna pas entrada a aquest mot. En Fritzner III (R—Ö):550, si bé li dóna entrada, no li dóna pas cap equivalència: stjarfr, adj. ? þessir eru leynandi lestir (paa Hestekreaturer): deyfð ok blindi, kviðdrag ok vammhelti, stjarft eða statt Frost. 10,48⁸; En Hjaltmar Falk, al seu article “Die Nomina agentis der altnordischen Sprache”. Dins: Beiträge zur Geschichte der deutschen Sprache und Literatur 14 (1889), pp. 1-52, aquí p. 13 li dóna el significat hartmäulig que adopto a la meva traducció; #4. leggja e-m rán við ok rétt konungs: En Baetke 19874, no dóna pas entrada a aquesta locució legal.)

◊ nú hefir maðr kú mælt í skuld sína, þá er hvárki skerði verð né leigu, þá skal sú eigi vera elri en átta vetra ok eigi yngri en at ǫðrum vetri [ok hafi borit tvá kálfa], heil ok heilspenuð ok hafi kelft um vetrinn eptir Pálsmessu, ok slík at ǫðru sem fyrr segir. Nú kaupir maðr at manni hross eða annat búfé, þess er ábyrgð á er keypt hefir þegar brott leiðir. Kvikfé allt þat er maðr kaupir, þá skal engi ǫðrum svik selja né með leynandi lǫstum. Þat er leynandi lǫstr á hrossi, dauft, blint, kviðdrag, vammhelti, stjarft, statt, en á ǫðru kvikfé, ef þat drekkr sik sjálft. Sá skal sverja er seldi, eða sjálfr hafa, at hann vissi eigi leynanda lǫst á, ef hinn finnr á fyrsta mánuði: si hom ha emparaulat una vaca a un altre en pagament d'un deute, que [la vaca que es lliuri no sigui una vaca que], si s'hagués de vendre, hagi de tenir un preu reduït ni, si s'hagués de llogar, un preu de lloguer reduït i que no tingui tampoc més de vuit anys ni menys de dos, [i que hagi vedellat dues vegades]. Ha d'estar sana i tenir el braguer sa i ha d'haver vedellat després del dia de sant Pau (25 de gener), i ha d'ésser tal en qualssevol altres coses que (com?) s'hagin dit abans. Si un hom compra a un altre un cavall o qualsevol altra mena de bestiar, la responsabilitat pel que l'animal pugui fer és del qui l'ha comprat tan bon punt aquest se n'hagi emmenat l'animal. En tot el bestiar que hom compri: que ningú no en vengui cap a un altre fraudulentament ni cap que tingui defectes ocults. És una tara oculta en un cavall: sord, cec, rancallós, herniat ("trencat"), dur de boca, repropi, i, en altres menes de bestiar: si beu la seva pròpia llet. Si [el comprador] descobreix durant el primer mes [de tenir l'animal una d'aquestes tares], el qui li ho ha venut haurà de jurar que ell no sabia res de la tara oculta que l'animal té o bé quedar-se'l (vocabulari: #1. hvárki skerði verð né leigu: entenc que el significat d'aquest sintagma és que la vaca ha d'estar en unes condicions tals que, si s'hagués de vendre o llogar, no s'hauria de vendre o llogar a un preu reduït; #2. ok slík at ǫðru sem fyrr segir: realment no acabo d'entendre aquesta condició de la vaca; #3. drekkja sik sjálfan: En Baetke 19874, no dóna pas entrada a aquest fraseologisme. Al Kong Christian den fjerdes norske lovbog af 1604, editat per en Georg Frederik Hallager i en Fredrik Peter Brandt el 1855, p. 175, hi trobem la interpretació: Haffver mand udlagt Koe i sin Gield, som skal gange for fuld Verd oc Leye: da skal den icke være eldre en otte Aar, oc icke yngere end den haffver faait to Kalffve. Skal den være helbrede, oc heel Spennit, oc haffve kalff om Vinteren effter Poffvelsmisse. Kiøber mand Øg eller andit Fæ aff nogen: da er det i hans Forvaring det kiøbte, naar hand haffver det annammit. Alt hvad Quæg mand selger anden: det skal mand icke selge met nogen fordult Lyde. Det er fordult Lyde paa hest eller Øg, om det er Døff, Blind, Sprengd eller Vanhalt, Lobsk eller Stædig. End paa andit Fænit, om det dier sig selff. Befinder hand det som kiøbte, den første Maanit: da skal den det solde, beholde det selff: uden hand vil sverge, at hand viste icke nogen lønlig Lyde der paa. Aquesta interpretació és adoptada per l'Egill Þórhallason (Egel Thorhallesen), en la seva traducció del 1763 del Codi Johanneu, que reprodueixo al final d'aquest exemple: vaca o ovella que beu la seva pròpia llet / ...om det lækker sin Melk eller dier sig selv; i el mateix fa també en Grímur Jónsson Thorkelín, a la seva traducció del 1817 dels Gulaþingslǫg: que reprodueixo a l'exemple següent: Men paa andet Qvæg, er det Lyde, om det dier sig selv — si ex se ipso lac suxerit. Adopto aquesta interpretació a la meva traducció)  (l'edició del Codi Johanneu del 1858, feta per l'Sveinn Skúlason, pàgs. 199-200, fa: nú hefr maðr kú mælt í skuld sína, þá er hvárki skerði verð né leigu, þá skal sú eigi eldri vera en átta vetra ok eigi yngri en at ǫðrum kálfi, heil ok heilspenut, ok hafi kelft um vetrinn eptir Pálsmessu, ok slík at ǫðru sem fyrr segir. Nú kaupir maðr at manni hross eðr naut, eðr annat búfé, þá er þess ábyrgð á, er keypt hefr, þegar hann ferr í burt með. Kvikfé allt þat er maðr selr ǫðrum, þá skal engi svik selja né með leynandi lǫstum. Þat er leynandi lǫstr á hrossi, ef þat er dauft, blint, kviðdraga, vammhalt, stjarft, statt, en á ǫðru kvikfé, ef þat lekr eða drekkr sik sjálft. Sá skal sverja er seldi, at [p. 200] at hann vissi eigi leynanda lǫst á, eðr hafi sjálfr ella, ef hinn finnr á fyrsta mánaði; la traducció danesa de l'Egill Þórhallason (Egel Thorhallesen) del 1763, p. 289, fa: Nu har man udlagt Koe i sin Gield, som skal gaae for fuld Værd og Leye, da skal den ikke være ældre end 8 Aar, og ikke yngre end at den haver faaet to Kalve, frisk, med hele Spænner, og have kælvet om Vinteren efter Pauls Misse, og saaledes udi alt andet som før er meldt. Kisber man af en anden Hors eller Nød eller andet Boe-Fæ, da er det i dens Ansvar som kiøbte naar han leder det bort. Alt det levende Qvæg som man sælger til en anden, maa ingen sælge med Svig eller lønlig Lyde. Det er lønlig Lyde paa Hors, om det er døv, blind, sprængt, vanhalt, løbsk eller stædig, men paa et andet Fæ, om det lækker sin Melk eller dier sig selv. Befinder Kiøberen saadan Lyde den førte Maaned, da skal den som solgte giøre sin Eed, at han ingen lønlig Lyde vidste derpaa eller beholde det selv)

◊ nú hefir maðr kú skilt í skuld sína, þá er hvárki skerði verð né leigo, skal sú kýr vera eigi eldri enn átta vetra, ok eigi yngri enn at ǫðrom kálfi, heil ok heilspenot ok [p.504] hafi kelft um vetrinn eptir Pálsmesso. Nú kaupir maðr at manni hross eða búfe, þá er þess ábyrgð á, er keypt hefir, þegar hann leiðir brott. Kvikfé allt þat, er maðr kaupir, þá skal engi ǫðrom svik selja né með leynandi lǫstom. Þat er leynandi lǫstr á hrossi ef þat er blint eða dauft, kviðdrag, vamhalt, skjart eða statt. Enn á ǫðro kvikfé, ef þat drekkr sik sjálft, þá skal sá sverja fyrir er seldi eða sjálfr hafa, at hann vissi eigi leynandi lǫst á, ef hinn finnr á fyrsta mánaði — Vacca a quodam debito soluendo destinata, pro qua iustum et integrum pretium et locarium praestetur, octenne ne sit iunior duorum saltim uitulorum mater, quorum alterum pepererit, alterum in utero gestet, [p. 504] integrae sanitatis praeprimis qua pupillas uberis, et quae circa festum Pauli hyemale pepererit. Si quis ab altero equam uel pecus quoddam domesticis aptum usibus emerit, in pecoris emti et abducti ipse emtor uersatur periculo. Quicquid pecoris quis alteri uendiderit, probe caueat uenditor uitio fraudulenter celato laboret. Vitia equorum occulta sunt, defectus uisus et auditus, hernia, perpetua claudicatio uel cespitatio, si equus refractarius sit uel refugus in furorem repentinum prae pauore rapi solitus. Vitio autem alius generis pecori uertitur domestico, si ex se ipso lac suxerit. Tale pecus uel uenditor ipse retineat, uel iuramento interposito neget se scisse occulto pecus laborasse uitio, quod intra iprimum a contractus tempore mensem clapsum emtori innotuerit (Gulaþingslǫg, kaupabálkr, cap. XVI, pp. 503-504):

♦ standa fastur (o: stansa) [á e-u] eins og staður asni: <LOC FIG> no voler baixar de l'ase, que tretzte són tretze

♦ vera eins og staður asni: <LOC FIG> ésser caparrut com una mula

♦ staður verður á (o: að) e-m: <LOC FIG> returar-se, no avançar, algú vacil·la o fa una pausa [en el que estigui fent] (el fraseologisme sol aparèixer de manera especial fent referència a una pausa dubitativa mentre es parla o quan s'ha de donar una resposta)

◊ og nú drepur úr hljóð fyrst úr konunginum, og verður honum staður á, og mælti þó vonu bráðara: "Svo skal vera, Sigvaldi," segir konungur, "sem þú mælir til, en þó hefir þetta skjótara að borizt en eg hugða, og varði mig trautt að svo skjótt mundi á þjóta sem nú er": i llavors, el rei, de primer va quedar sense parla [per la sorpresa del que acabava de sentir] i no li va tornar contesta, però finalment, assús-suaixí li va dir: “Sigvaldi, serà”, li va dir el rei, “tal i com ho demanes; tanmateix, tot això ha passat més ràpid que no em pensava i difícilment m'hauria imaginat que s'acabaria fent de la manera tan ràpida com s'està fent” (vocabulari: #1. drepr hljóð úr e-m: En Baetke 19874, pàg. 92: drepr hljóð ór e-m, <...> es verschlägt jmd. die Sprache, jmd. verstummt; #2. vonu bráðara: En Baetke 19874, pàg. 694: vánu bráðara, schneller als erwartet, über Erwarten schnell; #3. mæla til: En Baetke 19874, pàg. 433: mæla til e-s, 1. sich bewerben um etw., etw. erbitten, begehren, fordern; #4. berast að: En Baetke 19874, pàg. 48: berask at, at hendi, eintreten, sich ereignen, geschehen; bersk svá illa at es trifft sich so ungünstig, unglücklich; #5. vara: En Baetke 19874, pàg. 700: <...> unp. e-n varir e-s jmd. erwartet, ahnt etw., nimmt etw. an; eigi varði mik þess ich hätte nicht gedacht; #6. trautt: En Baetke 19874, pàg. 660: <...> als adv. trautt (n.sg.) schwerlich, kaum; #7. þjóta: En Baetke 19874, pàg. 775: <...> varði mik trautt at svá skjótt mundi á þjóta daß es so schnell hereinbrechen, dazu kommen würde; )

◊ ok nú þagnar konungr fyrst ok verðr at staðr ok mælti þó: "Svá skal vera sem þú beiðir en eigi varði mig at svá skjótt mundi fǫrin ráðinn. Ok er þetta nøkkuru fljótara at borit en ek hugða": i aleshores el rei primer va callar i no li va donar resposta, però [finalment] tanmateix va parlar dient: “Serà com demanes encara que no m'hauria esperat que l'expedició es decidiria tan prest. I tot això ha passat més ràpidament que no em pensava” (vocabulari: #1. bera að: Cf. Baetke 19874, pàg. 47: unp.: <...> ber (e-t) at etw. geschieht, ereignet sich, trifft ein; )

◊ Þorgils mælti: "Þetta er vel boðið og lítum hér á bróðir." Kormáki varð staður að: en Þorgils li va dir: “germà, aquesta és una bona oferta. Considerem-la!”. En Kormákur no li va tornar cap resposta

♦ e-m verður statt að <+ inf.>: <LOC FIG> algú deixa de tenir ganes de <+ inf.>, algú vacil·la (o: hesita) a  <+ inf.>

◊ en er þeir komu ofan at garðshliðinu, Baglar, þá var þar þrǫng mikil, þvíat eigi máttu allir senn fara; þar féll þá hverr um þveran annan, svá at þar var kǫstr mikill; þá kom jarl at hlaupandi ok kleif upp yfir kǫstinn ok þaðan upp yfir húsin ok svá fram á ... svá ofan á bryggjur, ok hafði hann þá fengit áverka mikla; ... réðu þá Birkibeinar til at hǫggva kǫstinn; þá mælti einn þeirra: “hǫggvit eigi” ... þá varð þeim staðara at hǫggva: i quan els Crosses varen baixar fins a la porta de la ciutadella, s'hi va produir un gran apinyotament perquè no hi podien passar tots alhora. Aleshores tots varen caure un damunt l'altre i es va formar un gran apilament de gent. Llavors hi va arribar el iarl corrents i va enfilar-se damunt l'apilament de gent i d'aquí va passar al sostre de les cases i així va continuar per ... baixant així als molls, i mentrestant havia rebut grans ferides;... aleshores els Cames-de-beç varen disposar-se a atacar a cops d'espasa l'apilament de gent; aleshores un d'ells els va dir: “No ens colpiu pas!” ... aleshores varen ésser més reticents a colpir-los

stað·vensl <n.pl -vensla>:

<LING> relació paradigmàtica, relacions paradigmàtiques

staðviðra·samur, -söm, -samt <adj.>:

(temps atmosfèric) estable, bo -ona i serè -ena

♦ staðviðrasamt veður: un temps estable, un temps bo i serè

stað·viðri <n. -viðris, -viðri>:

<METEO> temps m estable (temps bo i serè, amb la pressió atmosfèrica alta)

staðvinda·mót <n. -móts, no comptable>:

<GEO> zona f de convergència intertropical

stað·vindur <m. -vinds, -vindar>:

<METEO> vent alisi (emprat hab. en pl.) 

stafa¹ <stafa ~ stöfum | stafaði ~ stöfuðum | stafað>:

lletrejar

◊ barnið er farið (o: byrjað) að stafa: l'infant ha començat a lletrejar

♦ stafa e-ð: lletrejar una cosa

◊ geturðu stafað nafnið þitt?: pots lletrejar[-me] el teu nom?

◊ geturðu stafað orðið samvizka?: que pots lletrejar el mot consciència?

♦ stafa e-ð aftur á bak: lletrejar una cosa del final cap al principi

◊ geturðu stafað aftur á bak orðið samvizka? (akzivmas): que pots lletrejar de l'inrevés el mot consciència? (aicnèicsnoc)

stafa² <stafa ~ stöfum | stafaði ~ stöfuðum | stafað ║ af e-u (o: frá e-u)>:

(orsakast, koma af) provenir (o: venir) d'una cosa, deure's a una cosa (ésser causat o provocat per una cosa, tenir el seu origen en una cosa)

◊ verkurinn stafar af bólgu í maganum: el dolor prové d'una inflamació a l'estómac

♦ af hverju stafar það að prentarinn virkar ekki?: de què ve que la impressora no funcioni?

♦ það stafar af því að <+ ind.>: això ve del fet que <+ ind.> (és causat -ada pel fet que, deriva del fet que)

♦ e-m getur stafað hætta af e-u: una cosa pot ésser un perill per a algú

♦ e-m stafar hætta af e-u: una cosa és un perill per a algú, una cosa és perillosa per a algú

stafa³ <stafa ~ stöfum | stafaði ~ stöfuðum | stafað ║ e-u>:

(setja röndum, strjála geislum) brillar amb faixes de llum (amb raigs amples de llum, com si fossin tires)

◊ sólin stafar geislum sínum á sjóinn: el sol emet faixes de llum sobre la mar

◊ það stafar birtu af lampanum: surt una faixa de claror de la làmpada

♦ það stafar krafti og heilbrigði frá unga manninum: <LOC FIG> el jove irradia força i salut

♦ af myndinni stafar áhrifum lotningar: <LOC FIG> el quadre produeix una sensació de reverència

<†>  ♦ stafa e-m e-ð: assignar-li una cosa a algú

◊ Konungr svarar: «Önnur hefi ek heyrt ummæli hans en þau.» «Hvat hefir þú þar um heyrt?» segir Áslákr. Þá segir konungr, at sá skal vera útlagi lands ok lífs. «Hví skal honum svá harðan stafa?» segir Áslákr. Konungr svarar: «Eigi má konungr þann til liðs ok landvarnar kjósa með sér, er hann veit eigi, at er, ok eigi má hann þann ugga, er hann veit eigi, at er»: el rei li va replicar: «He sentit a dir una interpretació ben diferent [de la llei] que aquesta». «I què és el que heu sentit a dir?» li va dir l'Áslákr. Aleshores el rei li va dir que el qui ho fes havia d'ésser declarat fora de la llei i perdre hisenda i vida. «Per què se li ha d'assignar un destí tan dur?» li va dir l'Áslákr. El rei li va respondre: «El rei no pot seleccionar per a formar part de les seves tropes i defensar el país aquell de qui ell no sap que existeix i no pot témer [i, per tant, no pot anar alerta amb] aquell que no és» (vocabulari: #1. stafa e-m harðan: Cf. Baetke 19874, pàg. 595: stafa e-m harðan e. hartes Schicksal über jmd. verhängen; #2. ummæli: Cf. Baetke 19874, pàg. 675: um-mæli n.pl Worte Äußerungen, Erklärung; Bestimmungen; entenc que el rei fa referència a la interpretació de la llei i tradueixo en conseqüència; #3. útlagi: Cf. Baetke 19874, no dóna pas entrada al fraseologisme legal vera útlagi lands ok lífs; tradueixo així com entenc la frase, és a dir: ésser declarat proscrit i a perdre hisenda i vida [en cas d'ésser capturat]; )

<† = skipa fyrir e-u>  ♦ stafa fyrir e-u ~ e-m: prendre disposicions o mesures sobre una cosa o sobre algú, disposar què s'ha de fer amb una cosa ~ algú

◊ þeir Kjartan lögðu nú skipinu við bryggjur og ruddu skipið og stöfuðu fyrir fé sínu. Ólafur konungur var í bænum. Hann spyr skipkomu þessa og það með að þar munu þeir menn margir á skipi er mikilhæfir eru: llavors en Kjartan i els seus companys van atracar el vaixell al moll i el descarregaren i prengueren les mesures necessàries per a [deixar en lloc segur] llurs béns [=mercaderies]. El rei Olau era a la vila. Es va assabentar de l'arribada d'aquesta nau i que hi havia molts d'homes a bord que eren persones de rang (vocabulari: #1. stafa fyrir e-u: Cf. Baetke 19874, pàg. 595: stafa fyrir e-u bestimmen über, Verfügungen treffen über; entenc que prenen les disposicions oportunes per emmagatzemar en lloc segur les mercaderies que han portat amb el vaixell; )

◊ ef kaup þeirra varð fast á várþingi, eða á því mæli, sem nú var tínt,, þá skal sá á landi búa þau misseri, er land [p. 249] átti, svá sem á leigulandi, ok svá skal hann ábyrgjaz við kaupanda, hvégi sem hann stafar fyrir, sem hann búi sjálfr á, enda á seljandi allar landsnytjar á þeim misserum, ok ábyrgiz hann við spellum við kaupanda, svá sem búar virða. En verð skal gjalda annat sumar í því inu sama landi leigulaust, en fimm[tu]dag viku, þá er sjau vikur eru af sumri, nema þeir verði á annat sáttir — Si in comitis uernalibus, uel in spatio temporis modo definito, emtionis-uenditionis contractus inter eos perficiebatur, [pàg. 249] prior fundi dominus per ea semestria in fundo quasi conducto habitet, et eum in modum fundi periculum erga emtorem sustineat, quomodocunque ille definierit, acsi ipse emtor ibi habitauerit, sed uenditor etiam quemcunque fundi prouentum iis semestribus referat, et eius corruptionem, prout aestimant accolae, emtori praestet, pretium uero, sine locariis, aestate subsequenti in eodem fundo et quinto die (hebdomadis), cum septem aestatis septimanae praeteriere, soluatur, nisi in aliud consenserint (Oca Cendrosa, Landabrigðabálkr. XIII kapituli: of brek - titulus XIII: de licitatione dolosa, pp. 248-249): si llur compra-venda es va fer ferma a l'assemblea de primavera o en l'ocasió (moment, temps) que s'ha detallat adés, aleshores el qui tenia les terres hi romandrà [vivint-hi] com si fossin terres arrendades durant els semestres [d'aqueix any], i respondrà del que faci -sigui el que sigui el que decideixi fer-hi- a les terres venudes davant el comprador, com si ell, el venedor, en fos el seu arrendatari. I el venedor tindrà tots l'usdefruit de les terres durant els semestres d'aqueix any, i serà responsable davant el comprador de qualssevol danys, tal com siguin valorats pels veïns. Però el preu [de la venda] s'haurà de pagar, sense interessos, en aquestes mateixes terres l'estiu següent, el dijous que faci set semanes que ha començat l'estiu, llevat que comprador i venedor hagin estipulat un acord diferent (vocabulari: #1. leigulaust: Cf. Baetke 19874, no dóna pas entrada a aquest mot al seu diccionari. Konrad von Maurer 1908, pàg. 502:: ...im zweiten Falle dagegen hat der Vorkaufsberechtigte das Land auch erst an den Fahrtagen des folgenden Jahres zu übernehmen, während bis dahin der frühere Besitzer auf demselben gleich einem Pächter wohnen bleibt, indem er alle Nutzungen aus demselben bezieht, aber auch alle Gefahr für dasselbe trägt, wogegen in diesem Falle der Kaufpreis für das Land erst im folgenden Jahre bezahlt wird, und zwar leigolaust, d.h. ohne Berechnung von Zinsen; #2. stafa fyrir e-u: Cf. Baetke 19874, pàg. 595: stafa fyrir e-u bestimmen über, Verfügungen treffen über; En Konrad von Maurer 1908, pàg. 502, comenta: ...Beachtenswert ist aber, daß nach dem übereinstimmenden Zeugnisse beider Texte der Verkäufer für den Fall, da er noch ein Jahr sitzen zu bleiben hat auf dem Gute, die Gefahr für dieses unter allen Umständen tragen muß, wenn er auch etwa mit dem Käufer eine gegenteilige Abrede getroffen haben sollte (hvegi er hann stafar fyrir); en Konrad von Maurer entén, doncs, que el verb feia referècia a les clàusules o condicions del contracte de compra-venda: sigui el que sigui el que el venedor disposi/hagi disposat en l'acord de compra-venda, independentment del que el venedor disposi/hagi disposat en l'acord de compra-venda, o sigui, que la responsabilitat pel que pugui passar al mas i a les terres del mas en els semestres que el venedor hi pot continuar vivint després de la seva venda és exclusiva del venedor i no pas del comprador, siguin quines siguin les condicions de venda que el venedor hagi estipulat o disposat en el moment de la venda. Jo entenc, emperò, que la frase es refereix a les accions que pugui dur a terme el venedor que roman un any a les terres que ha venut respecte d'aquestes propietats: ell n'és responsable davant el comprador, sigui el que sigui el que disposi amb les terres o les cases del mas; #3. hvégi: Cf. Baetke 19874, pàg. 286: hvégi adv. h. er, h. sem wie auch immer; h. lengi sem wie lange auch immer; ; )

◊ Þórar bar upp mál þetta fyrir alþýðu en það kom ásamt með öllum að þeir vildu engan skatt gjalda Noregskonungi en sendimennina vildu sumir hengja láta en sumir láta þá hafa til blóts. En hitt var afráðið að þeim skyldi halda þar til þess er sýslumenn Svíakonungs kæmu þar, skyldu þeir þá stafa fyrir þeim slíkt er þeir vildu með ráði landsmanna, en gera hitt yfirbragð á að sendimenn væru vel haldnir og þeir væru fyrir því dvaldir að þeir skyldu skattsins bíða og skyldi skipta þeim á vistir tveim og tveim saman: en Þórar va presentar aquest assumpte al poble [reunit a l'assemblea convocada], però tothom va ésser de comuna opinió que no volien pagar cap mena d'impost al rei de Noruega, i n'hi hagué que [fins i tot] volien fer penjar els missatgers reials i qui els volia sacrificar als déus. Es va resoldre, tanmateix, que hom els retindria allà fins que hi arribessin els sýslumenn o veguers del rei de Suècia i que serien aquests els qui disposarien aleshores dels missatgers del rei de Noruega de la manera que volguessin d'acord amb la decisió dels homes del país, i que farien el posat de voler tractar bé els missatgers del rei de Noruega, [dient-los] que hom els hi feia romandre mentre esperaven l'arribada del tribut i que, de cara a allotjar-los i mantenir-los, hom els repartiria de dos en dos

♦ stafa e-m eið: <LOC JUR HIST> dictar-li un jurament a algú [perquè aquest el presti] (→ eiðstafur)

◊ Gísli kveðst þetta gera mundu með forsjá þeirra. Gengu þeir þá með þessu ráði til móts við þá Einar og Norðlendinga. Sagði Eyvindur þá að Gísli vildi gera eftir bæn hans og annarra vina sinna. Stafaði Einar Jónsson þá Gísla eið en hann sór eftir því sem þeir Eyvindur prestur höfðu ráðið og sá engi maður í það. Sóru þá allir bændur eiða á þeim fundi, þeir sem þess voru beiddir. Skildu þeir þá slíkir vinir sem þeir fundust. Fóru þeir Einar þá norður í fjörðu og gengu þar allir hinir stærri bændur til eiða utan fáir menn. Sanda-Bárður og nokkurir menn vildu eigi sverja (SS II, cap. 309, pàgs. 460-461): en Gísli va dir que així es faria amb llur ajut. Aleshores se n'anaren a veure l'Einar i els nordlandesos amb aquesta intenció. L'Eyvindur els digué que en Gísli estava disposat a fer el que ell i d'altres amics seus li havien pregat que fes. Aleshores l'Einar Jónsson va dictar un jurament al Gísli que aquest va jurar d'acord amb el que ell i l'Eyvindur, el prevere, havien decidit, i ningú no hi trobà res a dir. Aleshores tots els bændur que assistien a aquella trobada i a qui els havien demanat que ho fessin, també prestaren jurament. Aleshores s'acomiadaren i se separaren essent-se tan amics com ho eren quan s'havien trobat (és a dir, continuant igual d'enemistats, malgrat el jurament prestat). L'Einar i els seus aleshores es dirigiren cap al nord, cap als fiords on tots els bændur més importants anaren a prestar jurament llevat d'uns pocs homes. En Sanda-Bárður i alguns homes [més] no volgueren pas prestar jurament (vocabulari: #1. stafa e-m eið: Cf. Baetke 19874, pàg. 595: stafa e-m eið formulieren; )

stafaður, stöfuð, stafað <adj.>:

ratllat -ada, viat -ada (es deia de la vela que feia ratlles, vies o llistes)

♦ stafað segl: una vela viada

◊ Þá segir Eiríkur jarl: "Ekki er þetta konungsskip. Kenni eg þetta skip og seglið því að stafað er seglið. Þetta er Erlingur Skjálgsson. Látum sigla þá. Betra er oss skarð og missa í flota Ólafs konungs en þetta skip þar svo búið: aleshores el iarl Eiríkur els va dir: “Això no és pas la nau del rei. Reconec aqueixa nau i la seva vela, perquè la vela d'aqueixa nau és viada: és la nau de l'Erlingur, el fill de l'Skjálgur. Deixem que faci la seva via, car a nosaltres ens serà millor que a la flota del rei Olau hi hagi una bretxa i un forat (en la línia de la formació) que no pas aquesta nau d'allà, ben aparellada [i armada] com va”

◊ at þeirri veizlu liðinni gefr konungr Vigfúsi tvau skip hlaðin vænum kosti, ok þar með gefr hann honum blítt orðlof. Byrjar nú Vigfús ferð sína til Noregs, hefir hann knǫrinn Sveinsnaut ok þar til annat skip jafnmikit, er hann keypti í Englandi; þetta hleðr hann hvárttveggja með ávinning fjár þess, er Danakonungr gaf honum. Þessi fjǫgur skip býr hann forkunnarliga vel með hagleik sínum, fékk þar til gylta veðrvita ok stǫfuð segl með ýmsum litum: quan el banquet va acabar, el rei va donar al Vigfúss dos vaixells carregats amb belles i valuoses mercaderies i en fer-ho, li va dedicar afables paraules de lloança. Aleshores en Vigfúss va emprendre el seu viatge [de tornada] cap a Noruega. [A més a més d'aquestes dues naus] tenia el knǫrr Sveinsnaut i també una segona nau, igual de grossa, que havia comprat a Anglaterra. Va carregar aquestes dues naus amb les mercaderies que havia comprat amb el que havia tret dels béns que el rei de Dinamarca li havia donat. Va aparellar i ornar aquestes quatre naus admirablement bé amb la seva perícia, procurant-se per a elles penells daurats i veles viades de diferents colors

♦ stafað segl með rauðum vendi: una vela [blanca] viada de vermell

◊ Þórólfur átti skip mikið; það var lagt til hafs; það var vandað að öllu sem mest, steint mjög fyrir ofan sjó; þar fylgdi segl stafað með vendi blám og rauðum; allur var reiði vandaður mjög með skipinu. Það skip lætur Þórólfur búa og fékk til húskarla sína með að fara; lét þar bera á skreið og húðir og vöru ljósa; þar lét hann og fylgja grávöru mikla og aðra skinnavöru, þá er hann hafði haft af fjalli, og var það fé stórmikið. Skipi því lét hann Þorgils gjallanda halda vestur til Englands að kaupa sér klæði og önnur föng, þau er hann þurfti. Héldu þeir skipi því suður með landi og síðan í haf og komu fram á Englandi, fengu þar góða kaupstefnu, hlóðu skipið með hveiti og hunangi, víni og klæðum, og héldu aftur um haustið; þeim byrjaði vel, komu að Hörðalandi: en Þórólfur era propietari d'un gran vaixell. Estava fet per navegar-hi per alta mar. Estava equipat en tot de la millor manera i, part damunt la línia de flotació estava ricament pintat. L'equipament anava acompanyat d'una vela de franges blaves i vermelles; tot el cordam del vaixell era d'una factura excel·lent. En Þórólfur va fer aparellar aquesta nau i va agafar per tripulació alguns dels seus húskarlar. Va fer carregar el vaixell amb skreið, ço és, estocafix, i pells i mercaderia blanca [feta amb llana d'ovella]. Tambés ho feu acompanyar d'una gran quantitat de grávara o pells d'esquirol, i d'altre gènere confeccionat amb pells que havia adquirit a la muntanya i la vàlua de tot aquest carregament era immensa. Va posar el vaixell sota les ordres d'en Þorgils gjallandi i el féu partir cap a ponent, cap a Anglaterra per a bescanviar-hi les mercarderies per roba i d'altres mercaderies que ell havia de menester. Varen salpar i de primer varen navegar cap a migjorn resseguint la costa i després es feren mar endins fins a arribar a Anglaterra. Aquí varen fer bons mercadeigs i varen carregar-hi la nau de blat i mel, vi i roba, i a la tardor varen salpar de tornada. Tingueren bon vent i arribaren al Hörðaland

◊ þeir hǫfðu tuttugu langskip ok einn dreka, ok var allr gulli búinn fyrir ofan sjó. Þóttuz menn eigi hafa sét vænni sigling ok skip eðr meir vandaðan reiðskap, þvíat allir strengir váru sem á gull eitt sæi, en seglin váru stǫfuð með allra handa vefjum, pell ok silki ok guðvef. Þessir menn héldu til hafna ok báru tjǫld á land, ok fannz mǫnnum þá eigi minna til, hversu hœverskliga þeir hlóðu sínum seglum eðr hversu mikill ljómi yfir kom, þá þeir reistu sín landtjǫld, þvíat alla vega lýsti af þeim karbunkuli[steinum], sem settir váru í þá knappa með gull gørva, sem stóðu upp af þeirra tjǫldum: tenien vint langskip i un dreki, el qual era tot guarnit d'or part damunt la línia de flotació. A la gent que veien aquelles naus els semblava que no havien vist mai més bella singladura ni naus més belles ni eixàrcies més ben afaiçonades, car tot el cordam semblava fet d'or pur i les veles eren viades de tota mena de teixits: franges de pell hi alternaven amb franges de seda i de vellut [de cotó]. Aquells homes entraren a port i [tot seguit] portaren llurs tendes de campanya a terra i la gent [que ho veia] no trobaren pas menys impressionant la manera com halaren cortesament les veles o del gran esclat de llum que hi hagué quan hagueren muntat llurs tendes, car de tots els carboncles que hi havia engalzats als poms, fets d'or, que hi havia damunt llurs tendes [al capdamunt dels pals que les aguantaven], en sortien raigs de llum en totes direccions (vocabulari: #1. guðvefr: Cf. Baetke 19874, pàg. 215: guð-vefr m.   feines, kostbares Tuch, Baumwollgewebe; #2. e-m finnsk til e-s: Cf. Baetke 19874, pàg. 139: e-m finnsk (mikit) til e-s, um e-t jmd. hat großes Interesse an etw., schenkt einer Sache Beachtung, mißt etw. Bedeutung bei, etw. macht Eindruck auf jmd.; #3. hlaða: Cf. Baetke 19874, pàg. 257: hlaða seglum die Segel niederholen, einziehen, streichen; recollir la vela i lligar-la a la seva verga, l'equivalent del nostre arriar la vela)

stafa·fura <f. -furu, -furur. Gen. pl.: -fura>:

pi tort (arbre Pinus contorta)

stafa·gerð <f. -gerðar, -gerðir>:

tipus m [de lletra], font f

stafa·kirkja <f. -kirkju, -kirkjur. Gen. pl.: -kirkna>:

variant de → stafkirkja “stafkirkja”

stafa·kubbur <m. -kubbs, -kubbar>:

cub m de lletres

stafa·logn <n. -logns, no comptable>:

(alger vindleysa) albaïna f, calma f, calma podrida (Mall.)

stafa·mót <n. -móts, -mót>:

<TIPO> matriu m de lletra, motlle m de lletra

Stafangur <m. Stafangurs, no comptable>:

Stavànger f, Stavànguer f

stafa·parket <n. -parkets, no comptable>:

parquet m de fusta (o: posts)

stafa·rugl <n. -rugls, no comptable>:

sopa f de lletres, lletrabarreig m

stafa·runa <f. -runu, -runur. Gen. pl.: -runa>:

seqüència f de lletres

stafa·röð <f. -raðar, -raðir>:

ordre alfabètic

♦ eftir stafaröð: en ordre alafabètic

stafa·sett <n. -setts, -sett>:

<INFORM> set (o: joc) m de caràcters

stafa·skipti <n.pl -skipta>:

transposició f de lletres

stafa·strengur <m. -strengs (o: -strengjar), -strengir. Gen. pl.: -strengja; dat.pl.: -strengjum>:

<INFORM> cadena f de caràcters

stafa·stærð <f. -stærðar, -stærðir>:

<INFORM> mida f de lletra (o: font)

stafa·tafla <f. -töflu, -töflur. Gen. pl.: -taflna o: -tafla>:

<INFORM> taula f de codis, mapa m de caràcters

stafa·víxl <n.pl -víxla>:

<LING> metàtesi f [grafemàtica] (amb aquest terme es designa en islandès el canvi de dos grafemes entre si, per error, distracció, badada de l'escrivent. La metàtesi, com a fenomen fonètic, hi rep el nom de → hljóðvíxl o → hljóðavíxl)

staf·bil <n. -bils, -bil>:

1. <INFORM á milli tveggja orða> espai m en blanc (entre dos mots)

2. <INFORM á milli tveggja bókstafa> espaiat m (espai entre dos caràcters)

staf·búr <n. -búrs, -búr>:

<HIST> stafbúr m, orri m damunt pilars de fusta. Designació d'un edifici, en els masos tradicionals noruego-islandesos, que feia la funció de rebost i era bastit damunt pilars de fusta (bigues, pals) clavats verticalment en terra per fer que els aliments que s'hi guardaven fossin inaccessibles als animals, alhora que hom els preservava de la humitat del terra. També rebia el nom d'stokkabúr. A Suècia i Noruega encara se'n poden veure amb els noms de stolpbod, stabbud i stabbur

staf·fruma <f. -frumu, -frumur. Gen. pl.: -frumna o: -fruma>:

1. <MED = sjónustafur> bastonet m de la retina

2. <BOT> parènquima m en palissada

staf·fræði <f. -fræði, no comptable>:

ortografia f

staf·fræðilegur, -fræðileg, -fræðilegt <adj.>:

ortogràfic -a

♦ birtast staffræðileg rannsókn á bréfunum e-s: aparèixer una investigació ortogràfica sobre les cartes d'algú

staffræði·ritgerð <f. -ritgerðar, -ritgerðir>:

tractat ortogràfic, tractat m d'ortografia

staf·gerill <m. -gerils, -gerlar>:

<BIOL & MED> bacil m

staf·karl <m. -karls, -karlar>:

captaire m

stafkarla·letur <n. -leturs, -letur>:

lletra f de captaire, caràcter m [críptic o criptogràfic] de captaire (lletra emprada per captaire que només pot entendre un altre captaire, possiblement alguna mena de runes)

◊ þá komu þeim Órækju og Sturlu orð sunnan frá Sauðafelli að Snorri Sturluson var þar kominn og vildi finna Órækju. Riðu þeir þá suður þannig og var Snorri hinn kátasti og töluðu þeir í litlustofu Snorri og Órækja og Sturla en Tumi skenkti þeim. Þar var bjór heim kominn frá skipinu. Snorri sagði frá skiptum þeirra sona Hallveigar. Hann hafði þar og bréf er Oddur Sveinbjarnarson hafði sent honum af Álftanesi. Var þar á stafkarlaletur og fengu þeir eigi lesið, en svá þótti þeim sem vörun nokkur mundi á vera (SS I, cap. 300, pàg. 438): llavors va arribar notícia a l'Órækja i a l'Sturla del sud, de Sauðafell, que l'Snorri Sturluson hi havia arribat i que volia trobar-se amb l'Órækja. Així doncs, l'Órækja i l'Sturla es dirigiren llavors cap al sud [per veure-hi l'Snorri]. L'Snorri hi estava jovialíssim. L'Órækja i l'Sturla conversaren amb l'Snorri a la litlastofa del mas mentre en Tumi [Sighvatsson yngri] els servia beguda. Al Tumi li havia arribat cervesa [d'importació] duta al mas del vaixell [de mercaders]. L'Snorri els va referir els tractes que es tenia (dels litigis que tenia) amb els fills de la Hallveig. També duia una carta que l'Oddur Sveinbjarnarson li havia enviat d'Álftanes. A la carta hi havia un caràcter [críptic] de captaire (potser una runa composta, una bandrún, Binderune) i [tots tres] foren incapaços de llegir-la, però tanmateix els semblà com si hi hagués d'haver continguda alguna mena d'advertència (vocabulari: #1. litlastofa: Cf. Baetke 19874, pàg. 388: lítla-stofa f. kleine Stube, kleines Zimmer: í litlustofu; #2. stafkarlaletur: aquest mot és un hàpax legòmenon. Realment hom no sap pas què significa. Tradicionalment (des del segle XIX) hom hi veu algun tipus d'escriptura rúnica. Segons aquesta visió tradicional, el passatge podria deixar entreveure que els captaires havien continuat emprant les runes a Islàndia molt de temps després de la introducció de l'alfabet llatí i que ho feien com una forma críptica d'escriptura que els permetia de poder comunicar-se sense que la gent normal pogués accedir al que haguessin escrit. Jo m'inclino a pensar que devia tractar-se d'un únic caràcter rúnic compost, una Binderune o bandrún. Si, però, entenem el mot no com caràcter, grafema sinó com a: sistema d'escriptura, alfabet, la traducció passa a: hi havia escriptura de captaire, la carta estava redactada [parcialment o totalment] en caràcters de captaire; en tot cas el sentit és clar: l'Oddur Sveinbjarnarson empra un sistema criptogràfic per advertir l'Snorri Sturluson que hom vol atemptar contra la seva vida; ni l'Snorri, emperò, ni els seus dos familiars, no són pas capaços d'entendre'l i ell serà mort. Per a la visió tradicional del significat d'aquest mot, cf. l'Eugen Mogk, Grundriss der germanischen Philologie, I, p. 557: ...wie noch in späthistorischer Zeit Oddr Svenbjarnarson an Snorri Sturluson einen Brief in Runen schreibt (var þar á stafkarlaletr, ok fengu þeir eigi lesit Sturl. I. S. . S. 392,7; en Fritz W. Schulze 1982:61-94 (“germ. *karl- im Sternbildnamen”), aquí pàg. 89, interpreta aquest mot d'una manera molt diferent com es fa tradicionalment: Anders an. stafkarl ‘Bettler, am Stab Gehender’ gegenüber stafkarlaletr (Sturlungasaga II. 241) ‘Runenbrief’ (eig. ‘Schriftsatz [von Hand] des [Runen-]Stabkerls’), (des Runenmächtigen); és a dir, com a forma escurçada de letr rúnastafakarls; )

stafkarls·búningur <m. -búnings, -búningar>:

vestit f de captaire

◊ Eymundr tekr nú stafkarlsbúning, bindr sér geitarskegg ok gengr við tvá stafi. Hann ferr í konungstjaldit ok biðr sér matar ok gengr fyrir hvern mann. Hann fór ok í hin næstu tjǫld ok varð gott til fengjar ok þakkaði vel góðan beina. Ferr hann nú í brott frá tjǫldunum ok skortir nú eigi vistir. En er menn hǫfðu drukkit ok etit sem menn vildu, þá var hljótt eftir þat: l'Eymundr es va disfressar de captaire, es va lligar una barba de bóc i va marxar amb dos gaiatos. Va arribar [al campament enemic] i [allà va] entrar dins la tenda del rei on va demanar que li donessin menjar i en va demanar a cadascun dels homes que hi havia. També va entrar a les tendes properes i hi va rebre bona quantitat de provisions i va regraciar bé tot el bon menjar [que li havien donat]. Llavors se'n va anar de les tendes ben proveït de provisions. I quan els seus homes hagueren begut i menjat tant com volgueren, va regnar la calma entre ells

stafkarls·gervi¹ <f. -gervi, -gervar>:

disfressa f de captaire, abillament m de captaire

◊ svá ferr nú fram, þar til at mærin er þrettán vetra. Þá varð sá atburðr, at Helgi konungr kom þar við land ok forvitnar at hafa tíðendi af landinu. Hann hefir eina stafkarlsgervi. Hann sér við skóg einn marga hjörð, ok þar gætti ein kona ung at aldri ok svá fríð, at hann þykkist ekki hafa sét fríðari konu. Hann spyrr, hvat hún heiti eða hverrar ættar hún sé. Hún segir: "Ek em karlsdóttir, ok heiti ek Yrsa": i així va passar el temps fins que la noia va fer tretze anys. Llavors es va esdevenir que el rei Helgi va arribar a aquell país i sentí curiositat per tenir notícia d'aquell país. Duia posada una disfressa de captaire. A la vora d'un bosc hi va veure un gran ramat i una joveneta el guardava i aquesta joveneta era tan bonica que el rei creia que no n'havia vista mai cap altra de tan bella. Li va demanar com es deia i de quina família era. Ella li va respondre: “Sóc la filla d'un pagès i em dic Yrsa”

◊ Þorleifur býr sér nú stafkarlsgervi og bindur sér geitarskegg og tók sér eina stóra hít og lét koma undir stafkarlsgervina og bjó svo um að öllum skyldi sýnast sem hann æti þann kost er hann kastaði í hítina því að gíman hennar var uppi við munn honum undir geitarskegginu. Síðan tekur hann hækjur tvær og var broddur niður úr hvorri, fer nú þar til er hann kemur á Hlaðir: llavors en Þorleifur es va preparar una disfressa de captaire, es va posar una barba de boc, i va agafar una taleca gran que es va posar davall el seu abillament de captaire i la va disposar de tal manera que a tothom li semblés que estigués menjant les coses que, en realitat, aniria ficant dins la taleca car l'obertura de la taleca es trobava a dalt, a prop de la seva boca, sota la barba de boc. Després va agafar dues crosses, totes dues acabades en sengles punxes ferrades, i se'n va anar i va fer via fins a arribar als Hlaðir

stafkarls·gervi² <n. -gervis, -gervi>:

disfressa f de captaire, abillament m de captaire

stafkarls·stígur <m. -stígs, -stígir (o: -stígar)>:

caminoi m de captaire

♦ feta stafkarlsstíg: <LOC FIG> fer vida de captaire

♦ taka upp stafkarlsstíg: <LOC FIG> començar a fer de captaire

◊ nú fór hann ferðar sinnar uns hann kemur suður í Rómaborg. Og er hann hefir þar dvalist sem hann tíðir þá fer hann aftur, tekur þá sótt mikla. Gerir hann þá ákaflega magran. Gengur þá upp allt féið það er konungur hafði gefið honum til ferðarinnar, tekur síðan upp stafkarlsstíg og biður sér matar. Hann er þá kollóttur og heldur ósællegur. Hann kemur aftur í Danmörk að páskum þangað sem konungur er þá staddur en ei þorði hann að láta sjá sig og var í kirkjuskoti og ætlaði þá til fundar við konung er hann gengi til kirkju um kveldið. Og nú er hann sá konunginn og hirðina fagurlega búna þá þorði hann eigi að láta sjá sig. Og er konungur gekk til drykkju í höllina þá mataðist Auðunn úti sem siður er til Rúmferla meðan þeir hafa eigi kastað staf og skreppu: llavors l'Auðunn va fer el seu camí fins que va arribar a Roma i s'hi va estar el temps que va considerar oportú i després va emprendre el camí de tornada però es va encomanar una greu malaltia que el va deixar en els ossos. I durant aquest temps va despendre tots els diners que el rei li havia donat per al seu viatge, i aleshores va haver de començar a fer de captaire i feia camí captant menjar. Havia quedat calb i feia un posat molt planyívol. Va arribar per Pasqua a Dinamarca i ho va fer a un lloc on hi havia el rei, però l'Auðunn no va pas gosar presentar-s'hi al seu davant i es va asseure a un racó de l'església amb la intenció de trobar-s'hi amb el rei quan aquest anés a missa al vespre. I quan l'Auðunn hi va veure el rei i la seva hirð bellament abillada, tampoc no va gosar de presentar-s'hi al davant. I quan el rei va entrar a la höll per a beure-hi en comunitat, l'Auðunn va menjar defora com era costum dels romeus, mentre no haguessin encara llançat el bordó de pelegrí i l'alforja

♦ troða stafkarlsstíg: <LOC FIG> fer vida de captaire

◊ Auðunn mælti: "Eigi má eg það vita herra," segir hann, "að eg hafi hér mikinn sóma með yður en móðir mín troði stafkarlsstíg út á Íslandi því að nú er lokið björg þeirri er eg lagði til áður eg færi af Íslandi": llavors l'Auðunn li va dir: “Senyor, no podria estar-me aquí amb Vós en grans honors sabent que ma mare fa vida de captaire a Islàndia, car ara ja s'han exhaurits tots els mitjans que li vaig deixar per al seu manteniment abans de sortir d'Islàndia”

staf·kerling <f. -kerlingar, -kerklingar>:

captaire f

staf·kirkja <f. -kirkju, -kirkjur. Gen. pl.: -kirkna>:

<ARQ> stafkirkja f, església [medieval] feta de fusta i de forma típica. N’hi ha de diverses menes. En català també s'empren, com a designació, les formes de les altres llengües norrenes: stavkirke, stavkyrkje i stavkyrka

staf·krókur <m. -króks, -krókar>:

titlla f (en realitat, cadascun dels trets constitutius d'una lletra, tret de lletra)

◊ sannlega segi ég yður: Þar til himinn og jörð líða undir lok, mun ekki einn smástafur eða stafkrókur (ἡ κεραία -ίας, ἰῶτα ἓν ἢ μία κεραία οὐ μὴ παρέλθῃ ἀπὸ τοῦ νόμου) falla úr lögmálinu, uns allt er komið fram: en veritat us dic: fins que el cel i la terra no pereixin, no caurà ni una sola lletreta ni una sola titlla de la llei fins que tot no s'hagi acomplert

◊ en það er auðveldara, að himinn og jörð líði undir lok, en einn stafkrókur (ἡ κεραία -ίας, ἢ τοῦ νόμου μίαν κεραίαν πεσεῖν) lögmálsins falli úr gildi: i és més fàcil que el cel i la terra passin que no pas que deixi de valer un sola sola titlla de la llei

♦ setja ekki einn einasta stafkrók á blað um e-ð: <LOC FIG> no dedicar ni un sol mot a una cosa

♦ það er enginn stafkrókur til um þetta: <LOC FIG> no hi ha ni una ratlla escrita sobre això, això no s'esmenta enlloc, enlloc no es troba ni una paraula escrita sobre això

stafla <stafla ~ stöflum | staflaði ~ stöfluðum | staflað ║ e-u (o: upp e-u)>:

apilar (o: empilar; o: apilotar) una cosa

♦ stafla upp e-u: apilar (o: empilar; o: apilotar) una cosa

◊ þegar hann hafði náð til Asdód voru honum sýndar brunarústir Dagónhofsins og hvernig herinn hafði eytt Asdód og bæjunum umhverfis. Honum voru sýnd líkin sem lágu á dreif.Einnig var líkamsleifum þeirra sem brenndir voru inni í stríðinu staflað upp við veginn (ποιεῖν θημωνιάς τινος, ἐποίησαν γὰρ θιμωνιὰς αὐτῶν) sem konungur fór um: quan hagué atès Asdod, li mostraren les ruïnes cremades del temple del déu Dagó i que l'exèrcit havia destruït Asdod i les viles dels voltants. Li mostraren [també] els cadàvers que jeien estesos ça i lla. També hi havia les despulles dels qui havien estat cremats durant la guerra dedins [les cases], apilades a la vora del camí per on anava [ell,] el rei

◊ Rafael og þjónarnir fjórir héldu með úlfaldana tvo til Rages í Medíu og dvöldu hjá Gabael. Rafael afhenti honum skjalið og sagði honum frá Tóbíasi Tóbítssyni, að hann væri kvæntur og byði Gabael til brúðkaups síns.Gabael reiddi jafnskjótt fram peningaskjattana sem enn voru innsiglaðir og staflaði þeim upp (συντιθέναι, καὶ συνέθηκαν αὐτά): en Rafael i els quatre servents partiren amb els dos camells cap a Ragues de la Mèdia, i van estatjar-se a ca'n Gabael. En Rafael li donà la seva escriptura i li féu saber que en Tobies, el fill d'en Tobit, havia pres muller i el convidava a les seves noces. En Gabael li va portà a l'instat al davant els saquets dels diners, que encara estaven segellats, i els hi va apilar

staf·laga <adj. inv.>:

en forma de bastó

staf·laukur <m. -lauks, -laukar>:

all linear, all tibat, all dreçat, all dret, all rígid (planta Allium lineare syn. Allium strictum) (→ þráðlaukur)

staf·laus, -laus, -laust <adj.>:

sense bastó o bordó

♦ ganga staflaust: anar (o: marxar) sense bastó

◊ konungur reið þá til Dyflinnar og þykja mönnum þetta mikil tíðindi er þar var dótturson konungs í för með honum, þeirrar er þaðan var fyrir löngu hertekin fimmtán vetra gömul. En þó brá fóstru Melkorku mest við þessi tíðindi, er þá lá í kör og sótti bæði að stríð og elli. En þó gekk hún þá staflaust á fund Ólafs: el rei va anar a Dublín. A la gent li va semblar una gran novetat que hi anés acompanyat del seu nét, el fill de la filla que, quan tenia quinze anys, havia estat raptada d'allà durant una incursió. Aquesta notícia va escomoure en gran manera la fóstra de la Melkorka, la qual ja no sortia del llit i a qui vellesa i penes la feien patir molt. I a despit de tot això, va anar sense [ni tan sols] bastó a l'encontre del rei Olau

♦ e-ð gengur staflaust: <LOC FIG> una cosa es conta com a segura o certa (cosa = rumors, mentides, històries que es conten etc.)

◊ sá orðrómur gengur staflaust að...: corre el ferm rumor que..., es conta com a segur el rumor que...

◊ það var árið 1866, að sá kvittur kom upp og gekk staflaust um öll lönd, að vart hefði orðið við sjóskrímsl eitt mikið og ilt: fou a l'any 1866 que va sorgir el rumor que es va contar com a cosa certa per tots els països que s'havia vist un monstre marí gros i maligne

stafli <m. stafla, staflar

pila f

◊ þú skalt leggja kökurnar í tvo stafla (ʃətˈtaʝim   maʕărāˈχōθ, שְׁתַּיִם מַעֲרָכוֹת), sex í hvorn, á gullborðið frammi fyrir augliti Drottins. Þú skalt leggja hreint reykelsi ofan á hvorn stafla (ʕal־ha-mmaʕăˈrɛχɛθ, עַל-הַמַּעֲרֶכֶת). Það skal vera minningarhluti fyrir kökurnar, eldfórn handa Drottni: col·locaràs les coques en dues piles, sis a cadascuna, damunt la taula d'or, davant Jahvè. Posaràs encens pur damunt cada pila. Ell serà la part del memorial per comptes de les coques, una ofrena de cremació per a Jahvè

♦ stafli af e-u: una pila d'una cosa

◊ stafli af diskum ~ dagblöðum ~ undirdýnum: una pila de plats ~ diaris ~ dessuadors

staf·lurkur <m. -lurks, -lurkar>:

garrot m, <LIT> clava f

◊ þar leggst á sitt kné honum hvárr þeira, ok spyrja af hverju landi, er þeim kom í hug, en ekki vita menn til, hvat þeir töluðu. Hann festi upp á tjaldsnagla örvamæli sinn yfir sik, en staflurk undir fæti sér. Jafnan biðja þeir hann, at þeir skyldu hirða belginn, ok þykkir hann vera óhræsi mikit, en hann kvað eigi nær skyldu fara, at hann skyldi á burt borinn frá honum, ok þess gekk hann hvergi, at hann hefði hann eigi með sér: cadascun d'ells dos es va posar a banda i banda d'ell a frec dels seus genolls i li varen fer preguntes sobre qualsevol país que els va passar pel cap, però ningú no sap què es va dir en aquella conversa. Ell va penjar damunt seu, d'un clau-ganxo de la tenda, el seu buirac, i després va posar el seu garrot sota les seves cames. Ells li demanaven contínuament d'estotjar l'odre [a un altre lloc], ja que creien que era una gran immundícia, però ell els va dir que li resultaria molt difícil que li'n separessin d'ell i que no anava enlloc sense portar-lo amb ell

staf·lægja <f. -lægju, -lægjur. Gen. pl.: -lægna o: -lægja>:

jàssera (o: biga) f longitudinal

◊ það var einn morgun snemma að konungur gekk út við fá menn. Hann sá mann uppi á kirkju þeirri er í smíð var þar í bænum. Hann undraðist þetta mjög því að morgni var minnur fram komið en smiðar voru vanir upp að standa. Konungur kenndi manninn. Var þar Þorkell Eyjólfsson og lagði mál við öll hin stærstu tré, bæði bita og staflægjur og uppstöðutré: un matí el rei va sortir de palau acompanyat de pocs homes. Va veure un home enfilat dalt de l'església que hom estava bastint allà a la ciutat. Es va astorar molt perquè encara era massa de matí, molt abans de l'hora que els fusters solien llevar-se. El rei va reconèixer aquell home. Era en Þorkell Eyjólfsson i prenia mides a totes les jàsseres, tant les transversals com les longitudinals, així com als muntants

stafn <m. stafns, stafnar>:

1. (framstefni á skipi, framstafn) proa (o: prua) f, estrau m (part anterior de vaixell)

♦ land fyrir stafni!: terra a la vista!

♦ hafa eitthvað fyrir stafni: <LOC FIG> tenir una cosa entre mans, estar treballant en una cosa (estar ocupat en la realització d'una cosa)

◊ þar kemur enn að honum leiddist sjá athöfn. Nú kaupir hann í skipi og fer utan og er nú í kaupferðum um hríð og tekst enn vel til þessa og liðmannlega. Verður honum nú gott bæði til fjár og mannheilla. Þessa iðn hefir hann nú fyrir stafni þar til er hann á einn knörr og mestan hlut áhafnar, er nú í kaupferðum og gerist stórauðigur maður og ágætur. Hann var oft með höfðingjum og tignum mönnum utanlands og virðist þar vel sem hann var. Nú gerir hann svo auðgan að hann á tvo knörru í kaupferðum. Og svo er sagt að engi maður væri þann tíma í kaupferðum sá er jafnauðigur væri sem Oddur. Hann var og farsælli en aðrir menn. Aldrei kom hann norðar skipi sínu en á Eyjafjörð og eigi vestar en í Hrútafjörð: aleshores va tornar a passar que es va cansar d'aquesta activitat. Llavors va comprar una participació en un vaixell [de mercader] i hi viatjà a l'estranger i durant una temporada es va dedicar a fer viatges de mercader i hi va reeixir bé i eficientment. I llavors es va convertir en una persona de cabal i fortuna. Es va dedicar a aquesta activitat fins que fou propietari únic del knörr i de la major part de la càrrega, llavors va continuar fent viatges de mercadeig i es va conertir en un home riquíssim i de renom. Quan era a l'estranger sovint s'estatjava a ca cabdills i a ca d'altres prohoms i allà on fos gaudia de gran estima. Llavors es va fer tan ric que posseïa dos knerrir fent alhora viatges de mercadeig. També es diu que no hi havia cap home d'aquell mateix temps que tambés fes viatges de mercadeig que fos tan ric com l'Oddur. També fou un home que tingué més fortuna que els altres [com a mercader]. Mai no va anar amb el seu vaixell més al nord del fiord d'Eyjafjörður ni més a ponent que el fiord de Hrútafjörður (vocabulari: #1. liðmannlega: Cf. Baetke 19874, pàg. 380: liðmann-ligr adj. (-liga adv.) nützlich, tüchtig (als Gefolgsmann); Cf. Andreas Heusler 1897, pàg. 112: liðmannlega adv. so dass man seinen mann dabei stellt, achtunggebietend; )

◊ síðan fóru þrælarnir með drottningu eins og fyrir þá var lagt, viðuðu til bálsins og kveiktu í því. En þegar þeir ætluðu að taka drottningu og bera hana á bálið kom til þeirra kona; hún gekk á einum fæti og hafði járnlaup á höfði; hún setur af sér laupinn, gengur til þrælanna og spyr hvað þeir hafi fyrir stafni. Þeir segja sem var: tot seguit els esclaus van fer amb la reina tal com els havien manat: van amuntegar llenya per fer-hi una foguera i la varen encendre. Però quan volien agafar la reina i menar-la a la foguera, se'ls acostà una dona. Només tenia una cama i portava una cistella de ferro al cap. Es va llevar la cistella del cap, es va acostar als esclaus i els va preguntar què estaven fent. Ells li van dir el que hi havia

◊ það var eina nátt sem oftar að hann liggur á hauginum og hefir hina sömu iðn fyrir stafni ef hann gæti aukið (ort ?) nokkuð lof um haugbúann. Síðan sofnar hann og eftir það sér hann að opnast haugurinn og gengur þar út maður mikill vexti og vel búinn: una nit es va esdevenir que, com solia fer força sovint, estava ajagut damunt el túmul ocupat en la mateixa activitat de mirar si podria acréixer una mica la fama de l'habitant del túmul [component una lloa en honor seu]. Després es va adormir i en haver-ho fet va veure en somnis que el túmul s'obria i en sortia un home de gran estatura i ben abillat

♦ láta drífa um stafn: <LOC FIG = láta skeika að sköpum, taka áhættu> posar-se en mans de la fortuna, temptar la sort, córrer el risc

◊ Án vekr nú upp húskarla sína ok mælti: "Opt finnst þat á, at ek er vel kvángaðr. Jórunn hefir opt varat mik við, at ek skylda eigi sitja hér við mótþykki konungs, en ek vilda láta drífa um stafn, sem verða mætti": l'Án llavors va despertar els seus missatges i els va dir: “Sovint s'ha provat que tinc una bona dona. La Jórunn[, la meva dona,] sovint m'ha advertit que no m'estigui aquí a disgust del rei però [la veritat és que jo] he volgut arriscar-me a esperar-m'hi el que pogués passar” (vocabulari: #1. láta drífa um stafn: Cf. Baetke 19874, pàg. 595-596: láta drífa um stafn es darauf an[p. 596]kommen lassen)

♦ standa í stafni: <LOC FIG> ésser capdavanter -a, anar al capdavant

2. (skutstafn) popa f (part posterior de vaixell)

◊ Flóki hafði hrafna þrjá með sér í haf, og er hann lét lausan hinn fyrsta, fló sá aftur um stafn; annar fló í loft upp og aftur til skips; hinn þriðji fló fram um stafn í þá átt, sem þeir fundu landið. Þeir komu austan að Horni og sigldu fyrir sunnan landið: en Flóki s'emportà amb ell tres corbs: quan va amollar el primer, va tornar per la popa; el segon es va enlairar i va tornar a la nau i el tercer va volar cap endavant de la proa en la direcció on [després] van trobar la terra. Varen arribar a la ‘banya’ (Horn) [meridional d'Islàndia] per la part de llevant, i d'allà singlaren [cap a ponent] resseguint la costa sud del país

♦ berjast um stafna: <LOC FIG> lluitar de cap a cap de la nau

◊ þeir börðust um stafna og máttu þeir einir höggum við koma er í stafni voru en þeir lögðu kesjum er í fyrirrúmi voru en allir þeir er aftar voru skutu snærispjótum eða gaflökum eða vígörum en sumir börðu grjóti eða skeftiflettum en þeir er fyrir aftan siglu voru skutu bogaskotum: lluitaven de cap a cap de la nau: els qui es trobaven a la part de proa eren els únics que podien batre's a cops d'espasa, mentre que els qui es trobaven al fyrirrúm, la part central de la nau, lluitaven amb kesjur, piques, i tots els qui encara estaven més enrere, és a dir, a la part de popa, ho feien tirant-se llances o javelines o vígörvar, una mena de fletxes. D'altres, finalment, lluitaven a pedrades o amb skeftiflettur, una mena de llança amb la punta de pedra. Els qui es trobaven immediatament darrere el mast, disparaven sagetes amb llurs arcs

♦ stafna á milli (o: meðal), með stöfnum: <LOC FIG> de cap a cap de la nau, de proa a popa (o: de popa a proa)

◊ sumir menn segja, at Sigmundr Brestisson utan af Færeyjum hafi verit í þessum bardaga með Hákoni jarli, ok hafi hǫggvit báðar hendr af Búa, þá er hann hafði áðr drepit Þorstein miðlang; segja þeir, er þat sanna, at Búi hafi stungit stúfunum í hringa kistnanna ok stigi svá fyrir borð með báðar; síðan er Búi var fyrir borð stiginn, hljópu margir hans menn fyrir borð, en sumir féllu þar á skipinu, þvíat ekki var gott griða at biðja, var þá hroðit þat skip stafna á meðal, ok síðan hvert at ǫðru. Síðan lagði Eiríkr jarl at skipi Vagns. Varð þar allhǫrð viðrtaka, var þat lengi, at þeir náðu ekki uppgǫngu á skeiðina; þess getr í Jómsvíkingadrápu: n'hi ha qui diuen que en Sigmundr Brestisson, de les illes Fèriar, va participar en aquesta batalla al costat del iarl Hákon i que hi va tallar totes dues mans al Búi després que aquest hagués mort en Þorsteinn miðlangr. I els qui ho afirmen, diuen que en Búi va ficar cada munyó dins una anella de dues caixes [plenes d'or] i va saltar-hi per la borda [enduent-se'n així amb ell les dues caixes plenes d'or]. Quan en Búi hagué saltat a l'aigua, molts dels seus homes també ho feren, alguns, emperò, van caure a coberta combatent per tal com no servia de res demanar quarter. Aleshores els homes del iarl Hákon van netejar d'enemics la nau de popa a proa i després [la resta de naus,] una darrere l'altra. Tot seguit, el iarl Eiríkr va col·locar la seva nau a la borda de la nau d'en Vagn i hi va trobar una fortíssima resistència que va fer que li calgués molt de temps fins aconseguir pujar a dalt de la skeið d'en Vagn. Aquest fet s'esmenta a la drápa dels viquings de la Jóm (la versió que n'ofereix l'Snorri Sturluson fa: ok margir hans menn hljópu þá fyrir borð, en sumir fellu á skipinu, þvíat eigi var gott, griða at biðja; var þá hroðit alt skip Búa með stǫfnum, en síðan hvert at ǫðru)

♦ e-ð logar stafna á milli: <LOC FIG> una cosa fa flamarada de cap a cap (a una cosa hi regna una indignació o forta descontentació generals)

3. (húsgafl) frontó m, pinyó m (part superior, normalment triangular, del frontis d'una casa)

stafn·lé <m. -lés (o: -ljár), -léar>:

<HIST> garfi m d'abordatge

staf·prik <n. -priks, -prik>:

bordó m

staf·regla <f. -reglu, -reglur. Gen. pl.: -reglna o: -regla>:

regla f d'ortografia, regla ortogràfica

staf·réttur, -rétt, -rétt <adj.>:

1. <GEN> literal

2. (útgáfa) diplomàtic -a (edició)

♦ stafrétt útgáfa fornrita: edició diplomàtica de manuscrits antics

staf·róf <n. -rófs, -róf>:

alfabet m, abecedari m, abecé m

♦ læra staf·rófið e-s: <LOC FIG> aprendre els rudiments (o: l'abecé) d'una cosa

stafrófs·kver <n. -kvers, -kver>:

beceroles f.pl, abecedari m (Mall., Men.) (plegueta per aprendre de llegir i escriure)

stafrófs·röð <f. -raðar, no comptable>:

ordre alfabètic

♦ í stafrófsröð: per ordre alfabètic, alfabèticament

♦ raða í stafrófsröð: posar per ordre alfabètic, ordenar alfabèticament

staf·rænn, -ræn, -rænt <adj.>:

digital

♦ stafræn fjarskipti: comunicacions (o: telecomunicacions) digitals

♦ stafræn gögn: dades digitals, informació digital (documents & materials digitals en general)

♦ stafrænt hæðarlíkan: model m digital d'elevacions, MDE m

♦ stafrænt jarðsjónvarp: televisió digital terrestre

♦ stafrænt landlíkan: model m digital del terreny, MDT m

♦ stafræn ljósmyndun: fotografia f digital

♦ stafræn myndvinnsla: tractament m digital d'imatges, edició f [digital] de gràfics

♦ stafræn prentun: impressió f digitaló

♦ stafrænt sjónvarp: televisió f digital

♦ stafræn undirskrift: signatura f digital

♦ stafræn útgáfa: edició f digital

♦ stafræn varðveisla: preservació (o: conservació) f digital

stafs·endi <m. -enda, -endar>:

extrem m de bastó, punta f de bastó

◊ engill Drottins rétti þá út staf þann, sem hann hafði í hendi, og snart kjötið og ósýrðu kökurnar með stafsendanum (ʔɛθ־qəˈt͡sēh   ha-mmiʃˈʕɛnɛθ, אֶת-קְצֵה הַמִּשְׁעֶנֶת). Kom þá eldur upp úr klettinum og eyddi kjötinu og ósýrðu kökunum, en engill Drottins hvarf sjónum hans: l'àngel de Jahvè llavors va allargar el bastó que tenia a la mà i va moure la carn i les coques sense llevat amb la punta del bastó. Aleshores s'elevà un foc de la roca que va consumir la carn i les coques sense llevat, i l'àngel de Jahvè va desaparèixer de la seva vista

◊ þá sagði Jónatan honum frá því og mælti: "Ég bragðaði aðeins ögn af hunangi á stafsendanum (bi-qəˈt͡sēh   ha-mmatˤˈtˤɛh, בִּקְצֵה הַמַּטֶּה), sem ég hafði í hendinni. Sjá, hér er ég, fyrir það á ég að láta lífið?": llavors en Jonatàs li ho va referir tot dient: «Només he tastat una miqueta de mel amb la punta del bastó que tenia a la mà. Veges: vet-me aquí, és per això que he de morir?».

staf·setja <-set ~ -setjum | -setti ~ -settum | -sett ║ e-ð>:

lletrejar una cosa

◊ ég stafsetti nafnið hans: vaig lletrejar el seu nom

♦ rangt stafsett orð: una paraula escrita malament

staf·setning <f. -setningar, no comptable>:

ortografia f

stafsetningar·erfiðleikar <m.pl -erfiðleika>:

problemes ortogràfics

stafsetningar·orðabók <f. -orðabókar, -orðabækur>:

diccionari ortogràfic

stafsetningar·regla <f. -reglu, -reglur. Gen. pl.: -reglna o: -regla>:

regla f d'ortografia, regla ortogràfica

stafsetningar·villa <f. -villu, -villur. Gen. pl.: -villna>:

falta f d'ortografia, falta ortogràfica

♦ gera stafsetningarvillu: fer una falta d'ortografia

♦ leiðrétta stafsetningarvillu: corregir una falta d'ortografia

stafsetningar·æfing <f. -æfingar, -æfingar>:

1. <GEN> exercici m d'ortografia, exercici ortogràfic

2. (sem er lesið fyrir) dictat m (exercici escolar en el qual els infants escriuen allò que el mestre els va dictant en veu forta)

stafsetningar·örðugleikar <m.pl -örðugleika>:

problemes ortogràfics

stafs·húnn <m. -húns, -húnar>:

pom m de bastó

◊ fyrir trú blessaði Jakob báða sonu Jósefs, er hann var að dauða kominn og "laut fram á stafshúninn (τὸ ἄκρον τῆς ῥάβδου, καὶ προσεκύνησεν ἐπὶ τὸ ἄκρον τῆς ῥάβδου αὐτοῦ) og baðst fyrir": per la fe, en Jacob, quan es trobava a l'hora de la seva mort, va beneir tots dos fills d'en Josep i “es recolzà a l'extrem del seu bastó, i pregà [per ells]”

stafs·högg <n. -höggs, -högg>:

cop m de bastó

◊ og nú eiga þeir hlut í Eyjólfur og Einar að þeir mundu vilja sættast á málið. Og þar kom að þeir játtuðu báðir þeirra ummælum þessara mála. En sú var sættargerð þeirra Eyjólfs og Einars að stafshöggið er Eyjólfur laust Bjarna og orðin Þormóðs skulu óhelga hann sjálfan. Eyjólfur skal vera utan þrjá vetur og fara þá til búa sinna er hann kemur aftur. Bjarna skal bæta hundraði silfurs. Það skal Glúmur láta koma í hendur Þorgerði systur sinni en móður Bjarna. En það var ráðið á laun að Skúta skal fá Þórlaugar dóttur Glúms og skal Skútu svo heima standa hundraðið að Glúmur gyldi því minni heimanfylgjuna en þó vissi það ekki fyrst alþýða manna. Og nú skiljast þeir að sinni vel sáttir: i llavors l'Eyjólfur i l'Einar s'hi immisciren per a fer que volguessin arribar a un acord en aquell afer. I es va esdevenir que les dues parts van estar d'acord amb l'acord que els proposaven. I aquesta fou l'acord de reconciliació proposat per l'Eyjólfur i l'Einar: que el cop de bastó que l'Eyjólfur havia pegat al Bjarni, i les paraules d'en Þormóður farien que aquest perdés la seva inviolabilitat; l'Eyjólfur estaria desterrat del país per espai de tres anys i que quan tornés podria tornar al seu mas; en Bjarni seria indemnitzat amb cent marcs d'argent que en Glúmur faria arribar a mans de la Þorgerður, la mare d'en Bjarni. En secret, emperò, acordaren que l'Skúta es casaria amb la Þórlaug, la filla d'en Glúmur i que aquests cent marcs d'argent anirien a compte del dot de la Þórlaug, de manera que en Glúmur en retindria el pagament a l'Skúta. D'aquest acord [secret] la gent no en van saber res d'antuvi. I llavors, tots ells se separaren cabals per aquella vegada els uns amb els altres

stafs·broddur <m. -brodds, -broddar>:

guaspa punxeguda de metall d'un bastó, extrem ferrat, acabat en punxa, de bastó

◊ og er hann kom aftur, sagði Loðmundur: "Ekki þyki mér þetta sjór." Síðan bað hann þrælinn fylgja sér til vatnsins, "og stikk stafsbroddi mínum í vatnið": i quan va tornar, en Loðmundur li va dir: “No em sembla pas que això sigui aigua de mar”. Tot seguit va demanar a l'esclau que l'acompanyés fins a aquella aigua, [i quan hi foren, li va dir:] “i ara clava la punxa de ferro del gaiato dins l'aigua!”

staf·sproti <m. -sprota, -sprotar>:

vara f, bastó m

◊ síðan mælti hún við Þorkel: "Far þú nú í kufl minn hinn svarta og tak stafsprotann í hönd þér er Högnuður heitir. Eða muntu þora að ganga í flokk Guðmundar við svo búið?": Després ella va dir al Þorkell: “Posa't la meva cogulla negra i pren en la mà la vara que es diu Högnuður. Creus que gosaries passar per enmig del grup d'homes d'en Guðmundur vestit d'aquesta manera?”

◊ þeir kváðust vel vilja bjóða fyrir hans sakir og báðu hann um mæla. Og er hann skildi í hvert efni komið var málinu og eigi mátti sækja til laga þá tók hann sjálfdæmi af Þórormi að gera fé slíkt sem hann vildi að undanskildum utanferðum og héraðssektum. Var þá handsalað niðurfall að sökum. Þá sendi Þórdís Þorkel í annað sinn til Guðmundar að láta koma stafsprotann við hægri kinn honum og svo gerði hann. Þá tók Guðmundur minnið og þótti kynlegt að það hafði frá honum horfið. Guðmundur gerði hundrað silfurs fyrir víg Glæðis og féllu þá niður gagnsakir og guldu þau Þórormur og Þórdís allt féið og skildust sáttir. Þorkell fór til Spákonufells með Þórdísi heim: ells li digueren que volien fer-li una oferta per la seva demanda i li pregaren que fixés ell mateix la suma a pagar-li. I quan ell va comprendre en quina situació s'havia acabat trobant el cas i que no podia guanyar-lo pledejant legalment, va acceptar el sjálfdæmi que li oferia en Þórormur: que podia fixar la quantitat de diners que volgués però que quedaven exclosos del sjálfdæmi el desterrament a l'estranger i el desterament del districte. Segellaren amb una encaixada de mans que deixaven caure la demanda. Aleshores la Þórdís va enviar en Þorkell per segona vegada a veure en Guðmundur perquè li passés la vara per la seva galta esquerra i així ho va fer. Aleshores en Guðmundur va recobrar la memòria i no se'n podia avenir que li hagués fuita. En Guðmundur va fixar la quantitat de cent [marcs] d'argent per la mort d'en Glæðir i aleshores es varen deixar caure totes les contra-accions i en Þórormur i la Þórdís pagaren tots els diners i els uns i els altres se separaren cabals. En Þorkell va tornar a casa a Spákonufell amb la Þórdís (vocabulari: #1. niðurfall: Cf. Baetke 19874, pàg. 444: 4. das Erlöschen einer Rechtsklage: handsala niðrfall at sǫkum durch Handschlag geloben, daß eine Klage fallengelassen wird; )

◊ lýður minn gengur til frétta við trédrumb sinn (bə-ʕēˈt͡s-ō, בְּעֵצוֹ), og stafsproti hans (ū-maqəˈl-ō, וּמַקְלוֹ) veitir honum andsvör. Því að hórdómsandi hefir leitt þá afvega, svo að þeir drýgja hór, ótrúir Guði sínum: el meu poble consulta el seu soc de fusta, i la seva vara li dóna respostes; car l'esperit de prostitució els ha esgarriat de manera que ells es prostitueixen, infidels a llur Déu (vocabulari: #1. stafsproti: la Bíblia de Montserrat tradueix l'hebreu maqˈqēl, מַקֵּל, com la seva vara; Versió Interconfessional: un tros de pal)

stafur <m. stafs, stafir>:

1. (í húsgrind) puntal m (pilar de fusta)

2. (dyrastafur) muntant m (de porta)

♦ hurð féll að stöfum: la porta es va tancar (per ella mateixa, de cop, amb o sense portada)

♦ koma fæti milli stafs og hurðar: <LOC FIG> haver trobat una escletxa per on entrar, començar a arrelar (començar a consolidar-se)

3. (göngustafur) bastó m, gaiato m (Bal.) (per ajudar a caminar, per sortir-hi a passejar etc.)

♦ → broddstafur “bastó ferrat; (nautrekstrarstafur) agullada, agulló”

♦ → fjall[göngu]stafur “alpenstock m; bastó d'alpinista o de muntanya”

4. (skíðastafur) pal m, bastó m (d'esquí o esquiador)

5. <MED> bastonet m [de la retina]

♦ keilur og stafir: <MED> cons i bastonets

6. (reyrstafur) canya f (tija seca de canya)

7. (hirðisstafur) gaiata f (vara o bastó de pastor)

8. (stafur er menn reka með naut, nautrekstrarstafur) agullada f (de bover) (מַלְמַד הַבָּקָר) (→ broddstafur)

9. (tunnustafur) doga f (de bóta)

♦ detta (o: falla) í stafi: #1. (um tunnustafi) desfer-se una bóta (caure'n les dogues una a una per estar mal subjectes pels cèrcols); #2. (annars hugar & hrifinn) quedar com a encantat -ada (esmaperdut, embadalit, esp. per un entusiasme o arrabassament anínimic); #3. (furðu lostinn, mjög undrandi) quedar de pedra, quedar bocabadat -ada (estupefacte, sense parla)

10. (bókstafur) lletra f (caràcter grafèmic)

♦ draga til stafs: <LOC FIG> aprendre de llegir i escriure

♦ fullum stöfum: amb totes les lletres, sense escurçar o abreujar

♦ rita orð fullum stöfum: escriure una paraula amb totes les seves lletres, sense recórrer a cap abreviació

♦ lítill¹ ~ stór² stafur: majúscula² ~ minúscula¹

♦ skýrum stöfum: sens el menor dubte, amb la màxima claredat, claríssimament

♦ það er enginn stafur fyrir e-u: <LOC FIG> això està tret de la mànega, això no s'aguanta per enlloc

♦ það stendur eins og stafur á bók: <LOC FIG> hi pots comptar com si estigués escrit (és totalment fiable o segur)

♦ → broddstafur “vocal amb accent gràfic”

♦ → prentstafur “caràcter d'impremta”

♦ → skrifstafur “caràcter escrit a mà, caràcter cursiu manuscrit”

♦ → upphafsstafur “inicial f”

11. (tölustafur) dígit m (xifra, nombre)

♦ þriggja ~ fjögra ~ fimm stafa tala: un nombre de tres ~ quatre ~ cinc xifres, una xifra de tres ~ quatre ~ cinc dígits

12. (töfrastafur, seiðstafur) vareta f (màgica, de mag)

13. (galdrastafur) símbol m (màgic)

14. (sólstafur) raig m (de sol)

15. stafir <m.pl stafa>: (orð, mál, tal) paraules f.pl (allò que hom diu quan parla)

♦ stafir staðlausu: estupideses f.pl, bestieses f.pl, dois m.pl (Mall., Men.) (en la llengua moderna, el substantiu femení staðlausa =staðleysa ha estat reinterpretat com a adjectiu, de manera que la locució actualment sona staðlausir stafir)

◊ œrna mælir ǀ sá er æva þegir, ǁ staðlauso stafi; ǁ hraðmælt tunga, ǀ nema haldendr eigi, ǁ opt sér ógott um gelr: qui mai no calla, diu dois a cabassos; una llengua desbocada, si no té genet que la refreni, sovint es procura, amb la seva xerrameca, perjudici (cf. Kuhn 1968³, pàg. 69: bild. gala sér ógott sich durch (unkluges) reden böses zuziehen (Háv. 29, Ls. 31))

♦ → kveinstafir “gemecs [d'aflicció, pena, dolor]”

♦ → leiðstafir “paraules detestables”

staf·villa <f. -villu, -villur. Gen. pl.: -villna>:

falta f d'ortografia, falta ortogràfica

♦ gera stafvillu: fer una falta d'ortografia

♦ leiðrétta stafvillu: corregir una falta d'ortografia

stag <n. stags, stög>:

estai m

staga <staga ~ stögum | stagaði ~ stöguðum | stagað ║ e-ð>:

sargir una cosa, sarzir una cosa (Mall., Men.) (→ stagla)

◊ ef maðr bindr tagl í munn [á] hrossi manns eðr bindr kept við fót, eðr heptir í graslausu, eðr í hættleikum, eðr múlbendir (múlbindr), eðr stagar hǫfuð svá at eigi bítr ok varðar þat fjǫrbaugsgarð ok ábyrgiz sá hrossit. Ef maðr ferr verr at enn hann vili, ok spilliz af hans handvǫmmum ok varðar eigi við lǫg en bœta skal hann auvisla á fjórtán nóttum sem búar fimm virða ella skal eigi metaz váðaverk. Ef maðr skerr tagl ór þrimr hrossum eðr fleirum þa varðar fjǫrbaugsgarð - Si quis caudam equi ori eius destinauerit, uel os pedi alligauerit, uel in locis graminis expertibus aut periculosis compede coercuerit, uel fiscella capistrauerit, uel caput aliquo modo ita strinxerit, ut equus gramen depascere nequeat, exilium luat et equi periculum sustineat. Ubi quis ultra uoluntatem suam hoc male facit, et culpa ipsius (equus) deterior redditur, criminis quidem in leges commissi non tenetur, sed damnum resarciat iuxta quinque accolarum aestimationem, intra noctes quatuordecim. Quod si non fecerit, damnum inuoluntaria actione illatum fuisse non censendum est. Si quis caudam tribus equis uel pluribus praesecuerit, exilium luat (Oca Cendrosa, LVIII capituli ‘Of þat ef maðr múlbendir hross’ - titulus LVIII ‘De eo, si quis equum fiscella capistrauerit’. Vol. I, p. 383. Id. vol. II, p. 79: Staga ek, v. stringo. At staga höfut á hrossi, equi caput capistro stringere Fþ. 58; th. stag, funis, rudens): si un home li lliga al cavall d'un altre la cua a la boca o si li lliga la barra a la cama o si li posa trava a un indret on no hi hagi herba o on el cavall corri perill o si li lliga les seves barres o li estreny el cabestre al cap de tal manera que el cavall no pugui pasturar, la pena és de bandejament menor, ço és, de tres anys, i la persona que ho faci es fa responsable del cavall. Si un home duu a terme una cosa [i aquesta acaba] pitjor que l'home no hauria volgut i [el cavall d'un altre home] sofreix dany per culpa de la seva poca traça, l'home en qüestió no es fa culpable davant la llei però ha de rescabalar [el propietari del cavall] en el termini de quinze dies del dany [sofert pel cavall] per la quantitat que fixin cinc veïns; altrament [el dany sofert] no s'ha de considerar un acte degut a un atzar desafortunat. Si hom els talla la cua a tres cavalls o més, la pena és de bandejament menor, ço és, de tres anys (vocabulari: #1. staga: Cf. Baetke 19874, pàg. 596, no dóna entrada a aquest mot. En la traducció li dono el significat que li dóna l'Schlegel a la seva traducció: stringere ‘estrènyer’; #2. handvömm: Cf. Baetke 19874, pàg. 231 no dóna entrada al mot handvǫmm f. ‘negligència, descurança, descuit’, que en islandès modern s'empra exclusivament en singular; #3. fara at: Cf. Baetke 19874, pàg. 127: fara at vorgehen, verfahren, sich verhalten; #4. ella skal eigi metaz váðaverk: entenc, seguint l'Schlegel a la seva traducció, que el subjecte del verb és: auvisli m. ‘dany’; )

stagast <stagast ~ stögumst | stagaðist ~ stöguðumst | stagast ║ á e-u>:

repetir contínuament una cosa (→ staglast)

stag·bættur, -bætt, -bætt <adj.>:

sargit -ida, sarzit -ida (Mall., Men.)

stag·feitur, -feit, -feitt <adj.>:

extremadament gras -assa

stagl <n. stagls, no comptable>:

1. (endurtekningar, klifun) repetició f (mateixa cançó, mateixa cantilena o lletania, cosa que es repeteix una vegada i una altra)

2. (stögun) sargit m (cosidura de nou)

3. (staut) lectura f titubejant (returada llegint, manera com solen llegir els qui comencen a fer-ho)

stagla <stagla ~ stöglum | staglaði ~ stögluðum | staglað ║ e-ð>:

sargir una cosa, sarzir una cosa (Mall., Men.)

♦ stagla sokka: sargir mitjons, sarzir calcetins (Mall., Men.)

staglast <staglast ~ stöglumst | staglaðist ~ stögluðumst | staglast ║ á e-u>:

repetir contínuament una cosa

stagl·samur, -söm, -samt <adj.>:

repetitiu -iva

◊ forðastu mælgi á fundi öldunga og vertu ei staglsamur í bænum þínum (δευτεροῦν, καὶ μὴ δευτερώσῃς λόγον ἐν προσευχῇ σου): evita la loquacitat a les assemblees dels ancians i no siguis repetitiu a les teves pregàries

stag·nál <f. -nálar, -nálar>:

agulla f de sargir, agulla f de sarzir (Mall., Men.)

stagstjórnar·mar <m. -mars (o: -marar), -marar>:

<LIT> cavall m amb les regnes d'estai, cavall les regnes del qual són estais. Kenning per vaixell, nau

◊ draga bað Helgi ǀ há segl ofarr, ǁ varðat hrǫnnom ǀ hǫfn þingloga, ǁ þá er ógorlig ǀ Ægis dóttir ǀ stagstiórnmǫrom ǀ steypa vildi: en Helgi va manar que hissessin les altes veles més amunt. La tripulació del navili no va cercar d'esquivar l'assemblea de les onades, quan la terrible filla de l'Ægir [=la terrible onada] volgué fer sotsobrar els cavalls amb regnes d'estai (vocabulari: #1. hrönn: Cf. en Kuhn 1968³, pàg. 102: hrǫnn f. woge (HH 29); #2. þinglogi: Cf. en Kuhn 1968³, pàg. 240: þing-logi swv. adj. ‘dingbrüchig’, seiner pflicht zur teilnahme am ding nicht genügend, hier nur bildl. (HH. 29); és a dir, la tripulació del navili d'en Helgi no va faltar a assistir a l'encontre de les onades, no va tenir por a enfrontar-se a les onades; #3. stagstjórnmar: Cf. en Kuhn 1968³, pàg. 191: stag-stiórn-marr m. ‘stagsteuerroß’: Schiff (HH. 29); )

stak <n. staks, stök>:

<MAT> element m

♦ tómamengi hefur ekkert stak: un conjunt buit no té cap element

staka¹ <f. stöku, stökur. Gen. pl.: staka>:

pell f (d'animal escorxat)

♦ → bjarnstaka “pell d'ós”

♦ → hafurstaka “pell de boc”

♦ → hreinstaka “pell de ren”