ÍSLENSK-KATALÓNSK ORÐABÓK
DICCIONARI ISLANDÈS-CATALÀ

Ú

© Macià Riutort i Riutort, 1998

Úa <f. Úu, no comptable>:

Úa f (ginecònim). Hipocoreuma de → Úrsúla

úa <úr | úði | úð ║ af e-u. Verb impersonal unipersonal>:

formiguejar [de], pul·lular [de], bullir [de], ésser un formiguer [de]

◊ þess urðu þeir vísir, að [þar] hvert vatn úði af fiskum: tingueren la certesa que cada riu [d'allà] (= tots els corrents d'aigua d'allà) bullien de peixos

♦ úa og grúa af e-u: <LOC> formiguejar i pul·lular d'una cosa

Úddi <m. Údda, no comptable>:

Úddi m (andrònim). Hipocoreuma de → ?

úða <úða ~ úðum | úðaði ~ úðuðum | úðað>:

1. <e-u á e-ð>: (ýra) ruixar una cosa amb..., ruixa una cosa de... (polvoritzar, ensalgar)

♦ úða e-u (o: e-ð) í sig: <LOC FIG> endrapar una cosa, engolir una cosa, empassar-se una cosa (menjar una cosa amb avidesa i gairebé sense rosegar-la)

2. <á e-ð>: (spreyja skordýraeitri á e-ð) flitar una cosa (Mall.) (ruixar insecticida amb esprai)

◊ ég úðaði svo til öryggis á vespuna: per més seguretat, vaig flitar la vespa

3. <e-u á e-ð>: (um ilmvatn) vaporitzar perfum sobre..., atomitzar perfum en... (aplicar perfum amb polvoritzador o vaporitzador)

♦ ég klæddi mig, úðaði ilmvatni í hárið og kembdi það: em vaig vestir, vaig polvoritzar-me els cabells amb perfum i em vaig pentinar

♦ ég þvoði mér og kembdi hárið og úðaði á mig ilmvatni: em vaig rentar, pentinar i, després, em vaig posar perfum amb el vaporitzador

4. <[e-u] á e-ð>: (mála með úðasprautu) pintar una cosa amb aerògraf, pintar una cosa amb pistola (pintar a injecció)

♦ úða svörtu á bílinn: pintar de negre el cotxe

5. <e-ð [með e-u]>: (um þvott) humitejar una cosa, brufar una cosa (Mall., Men.) (roba abans de planxar-la)

♦ úða þvott: ruixar la roba

♦ úða fatnað með köldu vatni: ruixar un vestit amb aigua freda

6. <impersonal>: roinejar, ploviscar

♦ það úðar: roineja

úða·brúsi <m. -brúsa, -brúsar>:

1. <GEN> atomitzador (o: vaporitzador; o: polvoritzador) m

2. (spreidós) aerosol m, esprai m (envàs per a polvoritzar el líquid que conté)

úða·byssa <f. -byssu, -byssur. Gen. pl.: -byssa o: -byssna>:

pistola polvoritzadora (o: ruixadora)

úða·mökkur <m. -makkar (o: -mökks), -mekkir>:

ruixim m [d'aigua polvoritzada], columna f de xim-xim, borrim m [de salt d'aigua] (núvol de polsim d'aigua, p.e., el que es produeix davant i al peu d'un salt d'aigua)

úða·regn <n. -regns, no comptable>:

roïna f (o: roina), cama f d'aranya (Mall.), cama f de mosca (Men.) (plugim, plugeta, pluja molt fina)

úðari <m. úðara, úðarar>:

1. (til að vökva grasflöt) aspersor m (per a regar superícies sembrades)

2. (brunavörn) ruixador m [automàtic] (dispositiu extintor d'incendis)

3. (úðabrúsi) atomitzador m (vaporitzador, polvoritzador)

úða·rigning <m. -rigningar, -rigningar>:

roïna f (o: roina), cama f d'aranya (Mall.), cama f de mosca (Men.) (plugim)

úða·slanga <f. -slöngu, -slöngur. Gen. pl.: -slangna>:

mànega f d'aspersió

úða·sprauta <f. -sprautu, -sprautur. Gen. pl.: -sprautna>:

1. <GEN> polvoritzador m

2. (úðabyssa, þrýstiloftssprauta) aerògraf m (pistola de pintar polvoritzant o ruixant la pintura)

úða·veður <n. -veðurs, -veður>:

temps ploviscós (temps humit amb caiguda de roïna)

úði <m. úða, úðar>:

1. <GEN> roïna f (o: roina), mullinet m, brusquina f, ruixim m, plovisqueig m, cama f d'aranya (Mall.), cama f de mosca (Men.) (plugim)

2. (sprei) aerosol m, esprai m (líquid projectat en forma d'aerosol o de polsim)

úðun <f. úðunar, úðanir>:

ensufatat m, esquitxat m (fet i acció d'esquitxar o ensufatar arbres fruiters, ceps etc.)

♦ → bandúðun “polvorització [aplicada] per bandes”

úff <interj.>:

uf (o: buf)

úfinn, úfin, úfið <adj.>:

1. (ógreiddur) esborrifat -ada, descambuixat -ada (o: escambuixat -ada) (Mall., Men.) (no pentinat, escabellat)

♦ úfið hár: cabells esborrifats

2. (sjór: ólgandi) arrissat -ada (mar: lleugerament esvalotada, alçurada)

♦ úfinn sjór: mar arrissada (o: encrespada)  

3. (hraun: ósléttur) rugós -osa (camp de lava)

♦ úfið hraun: camp de lava rugós, lava [solidificada] rugosa

4. (önugur í skapi) malhumorat -ada, malcarat -ada, malagradós -osa, sull -a (Mall.), malombrós -osa (Mall.) (taciturn, esquerp, sorrut)

♦ vera úfinn ~ úfin ~ úfið í skapi (o: geði): <LOC FIG> estar desagradós -osa (o: malhumorat -ada; o: rondinaire)  

úf·mæltur, -mælt, -mælt <adj.>:

<LING> uvular

♦ úfmælt hljóð: <LING> so m uvular

♦ úfmælt samhljóð: <LING> consonant f uvular

♦ uppgómmælt² og úfmælt¹ samhljóð: consonants uvulars¹ i velars²

♦ óraddað úfmælt sveifluhljóð [ʀ̥]: <LING> consonant vibrant uvular sorda [ʀ̥]

♦ raddað úfmælt sveifluhljóð [ʀ]: <LING> consonant vibrant uvular sonora [ʀ]

úfna <úfna ~ úfnum | úfnaði ~ úfnuðum | úfnað>:

esborrifar-se, descambuixar-se (o: escambuixar-se) (Mall., Men.) (cabells, p.e., per efecte del vent)

úfur¹ <m. úfs, úfar>:

[gran] duc m, gaús m, brúfol m (Val.), búfol f (Val.) (ocell Bubo bubo) (→ hornugla)

úfur² <m. úfs, úfar>:

úvula f, noella f, neulella f (Mall., Men.), gargamelló m (Eiv.) (part del vel del paladar)

úfur³ <m. úfs, úfar>:

1. (flís) escarràs m (estarranc, llenca que sobresurt i que es clava fàcilment)

◊ nú er at segja frá Ásmundi, at hann sat upp við vindásinn. Hann sá járnloku eina, er fram stóð ór vindásnum. Þar hafði komit í hǫgg mikit, ok reis á rǫndinni úfr hvass. Þar gneri Ásmundr við strengnum, ok skarst hann í sundr, því at jarnit var hvasst. Var Ásmundr þá lauss. Braut hann nú fjǫturinn af fótum sér. Vindr stóð á land. Ásmundr hjó strenginn, ok rak skipit upp at skóginum, ok því næst var Ásmundr á landi. Kom honum nú í hug at glettast nǫkkut við berserkina, áðr hann fœri í skóginn. Ferr hann nú til tjalds þess, sem þeir sváfu inni, ok fellir á þá tjaldit. Þeir spruttu upp, sem inni váru, ok varð þeim ógreið útgangan, því at tjaldit flœktist fyrir þeim. Ásmundr hjó í hǫfuð Hrœreki ok klauf niðr í jaxla. Siggeirr komst út ok vildi hlaupa í skóginn. Ásmundr hljóp eptir honum. Siggeirr drap fœti, en Ásmundr hjó eptir honum á hrygginn fyrir neðan þat, sem hann var mjóstr, ok tók hann þar sundr. Síðan fór Ásmundr í skóginn. Drepit hafði hann tíu menn með berserkjunum: ara s'ha de referir de l'Ásmundr que aquest estava assegut arrepitat contra l'argue. Va veure [a l'argue] una balda o barra travadora de ferro que sobresortia fora de l'argue. Aquesta balda havia rebut un cop fort [que havia fet que ] de la seva vorera en sortís una llenca esmolada. L'Ásmundur hi va fregar la corda fins a tallar-la del tot, ja que aquell escarràs de ferro era afilat. Aleshores l'Ásmundr va quedar lliure [de mans] i llavors va trencar els grillons dels seus peus. Bufava un vent procedent de la mar. L'Ásmundr va tallar la corda [que subjectava el vaixell] i la nau[, emportada per aquell vent,] va lliscar cap al bosc i, tot seguit després, l'Ásmundr va saltar a terra. Abans de ficar-se dins el bosc, emperò, se li va ocórrer de divertir-se una mica a costa dels bersercs, així que va anar cap a la tenda dins la qual tots ells dormien i els va fer caure la tenda a sobre. Els qui eren dedins, es varen posar drets d'un salt, però sortir-ne no els va resultar fàcil perquè la tenda els embolicava i entrebancava. L'Ásmundr va descarregar al Hrœrekr un cop [d'espasa] (?) al cap i l'hi va fendre fins als queixals. En Siggeirr va sortir de dins la tenda i es va posar a córrer cap al bosc. L'Ásmundr el va empaitar corrents. En Siggeirr va travelar i l'Ásmundr el va ferir a l'esquena a l'indret on aquesta és més prima i l'hi va xepar. Després, l'Ásmundr va entrar dins el bosc. Havia mort nou homes comptant-hi els bersercs

2. úfar <m.pl úfa>: (deilur, fjandskapur, óvild) hostilitat m (‘punxes’, punts de fricció o d'enemistat)

♦ setja úfa við e-m: <LOC FIG> comportar-se hostilment (o: amb hostilitat) amb algú

◊ Þorgils seldi skipið hásetum sínum og létti kaupferðum, tók sér bú í Borgarfirði og settu Gíslungar nokkuð úfa við honum (segir sagan). Hefur hann það til tals við þá og kveður þeir eigi sig einskis að kunna (segir sagan). Verður að því lítið mark að svo stöddu: en Þorgils va vendre la seva nau als membres de la seva tripulació i va cessar de fer viatges de comerç. Es va establir al fiord de Borgarfjörður encara que els parents d'en Þorsteinn Gíslason li mostraven una certa hostilitat (és a dir, = una forta hostilitat) (segons fa la història). Per aquest motiu va cercar de parlar amb ells i els va dir que no tenien res que li poguessin retreure (segons fa la història). De moment no se li va donar gaire més importància (= de moment, la cosa va quedar així)

♦ úfar rísa [á e-ð] [með e-m]: <LOC FIG> produir-se hostilitats amb algú a causa d'una cosa

◊ hann þóttist nú glöggt vita hverjir í ráðum eða björgum höfðu verið með Aðalríki og nú tóku að rísa úfar á vinfengi þeirra Odda. En þó var þetta mál í deild lagt á þingi um sumarið og varð Aðalríkur sekur og stóðu menn því ekki í mót. En honum varð utan komið austur í fjörðum. Síðan var [p. 56] eftir leitað hvað menn vildu bjóða fyrir bjargir eða fjörráð en þar kom við umtölur góðra manna að goldið var fyrir bjargir eða fjörráð þrír tigir hundraða (SS I, cap. 48, pàgs. 55-56): va considerar que ara ja sabia exactament qui eren els qui havien fet costat a l'Aðalríkur ajudant-lo ja fos amb consells ja fos aixoplugant-lo, i, a partir d'aquell moment, l'amistat que hi havia hagut entre l'Oddi i ell va començar a tenir esquerdes. Però, tot i així, aquest cas fou portat a judici al þing d'aquell estiu i l'Aðalríkur hi fou condemnat a proscripció major i no hi va haver ningú que hi estigués en contra. Li fou disposada la travessia cap a Noruega des dels fiords de llevant.Tot seguit, es va tractar què s'oferiria per aixoplugar o per matar el proscrit, i, per intercessió d'homes respectables la quantitat que es pagaria per aixoplugar-lo o per matar-lo es va fixar en trenta ‘cents’ (vocabulari: #1. bjargir: Cf. en Baetke 19874, pàg. 55: <...> (meist pl.) einem Geächteten gewährter Beistand; — Unterhalt, Versorgung; #2. úfar: Cf. en Baetke 19874, pàg. 671: nú tóku at rísa úfar á vinfengi þeira, ihre Freundschaft wurde brüchig; #3. deild: Cf. en Baetke 19874, pàg. 85: leggja mál í deild eine Sache vor Gericht bringen; #4. sekur: Cf. en Baetke 19874, pàg. 524: <...> 2. geächtet, vogelfrei: sekr skógarmaðr ein in die volle Acht Getaner; gera e-n sek(j)an jemanden in die Acht bringen (um e-t wegen etwas); falla sekr fyrir e-m von jemandem bußlos getötet werden; #5. umtölur: Cf. en Baetke 19874, pàg. 677: um-tǫlur f.   das Zureden, Überredung, Vermittlung; #6. hundrað: Cf. en Baetke 19874, pàg. 281: <...> 2. als Wertbestimmung (die jeweils gemeinte Maßeinheit wird oft weggelassen): hundrað vaðmála 120 Ellen Fries; hundrað silfrs 120 Öre Silbers oder der Wert von 120 Ellen vaðmál in Silber)

◊ með honum fóru norður margir þeir menn er verið höfðu með Þórði Sighvatssyni. Ófeigur Eiríksson bjó þá á Úlfsstöðum. Hann átti Vigdísi Gilsdóttur. Gissur vildi eigi byggð þeirra í Skagafirði. Fóru þau norður með Eyjólfi á Möðruvöllu. Risu þá þegar miklir úfar á með þeim Gissuri (SS II, cap. 407, pàg. 628): amb ell marxaren al nord molts dels homes que havien fet costat al Þórður Sighvatsson. L'Ófeigur Eiríksson vivia aleshores a Úlfsstaðir. S'havia casat amb la Vigdís Gilsdóttir. En Gissurno volia pas que visquessin al fiord d'Skagafjörður, de manera que se n'anaren a fer-ho al nord, a Möðruvellir, amb l'Eyjólfur. Per aquest motiu, a partir d'aquell instant, varen sorgir (es varen produir) grans hostilitats entre ells dos (entre l'Eyjólfur i en Gissur)

◊ þá mælti Einar: "Nú hefir orðið í stökki brang og ekki lítt af yðru tilstilli en hér eiga þó hlut í ofsamenn miklir og get eg að stórir úfar rísi á með oss": l’Einar va dir: “Aquí s'ha produït tot d'un plegat un avalot i s'ha produït en no pas petita mesura a instigació vostra i [com que] hi tenen part (= hi tenen a veure, hi estan involucrats) uns homes molt violents, sospito que entre ells i nosaltres en el futur encara es produiran grans hostilitats per aquest tema” (vocabulari: #1. brang: Cf. en Björn Halldórsson I (1814), pàg. 103b: Brang, n. turba, tumultus. Opløb, Støj, Allarm. At byria brang, tumultum excitare, at vække oprør, begynde at forstyrre den offentlige Rolighed. També l'Ólafur Halldórsson 1978, pàg. 116: ⁵ Nú hefir orðið í stökki brang: Nú hefur skyndilega orðið hark. — hefir leiðrétt af útgefanda; hafa Flat.: brang, lesið braug af fyrri útgefendum og leiðrétt í brögð. Samkvæmt Orðabók Háskóla Íslands kemur orðið brang fyrir í Perseus rímum Guðmundar Andréssonar: ‘Spilltu ekki um spart og frítt, / sporna við að hefja brang’ (V 5), í þýðingu Arngríms lærða á Sjö krossgöngum eftir M. Hammer: ‘ad skie mætte hann [ɔ: Kristur] byriade Brang j Landenu / þegar minst varde’ (Lvr.), og í orðabók Jóns Ólafssonar frá Grunnavík: ‘Braang, n. strepitus, vocula plebeja, tumultus ab uno viro excitatus’. Orðið er til í sænskri mállýzku: ‘Brång, n. bullersamt besvär.   Ög.’ (Eystra-Gautland, sjá Johan Ernst Rietz , Svenskt Dialektlexikon). En Baetke 19874, pàg. 65, no dóna pas entrada a aquest mot)

úfur, úf, úft <adj.>:

(óvinveittur) hostil (que sent enemistat envers algú, o té una actitud hostil envers algú)

♦ vera e-m úfur: ésser hostil envers algú

53. Eggmóðan val ǀ nú mun Yggr hafa, ǁ þitt veit ec líf um liðit; ǁ úfar ro dísir — ǀ nú knáttu Óðin siá, ǁ nálgaztu mic, ef þú megir! l'Yggr (=l'Odin) adés tindrà un mort cansat pels talls d'una espasa (=mort pels talls d'una espasa = en Geirrøðr). [Geirrøðr,] sé que la teva vida ja se t'ha escolat. Les dísir et són hostils: Ara podràs veure l'Odin, acosta't a mi, si és que pots! (vocabulari: #1. eggmóðr: Cf. en Kuhn 1968³, pàg. 42: egg-móðr   adj.   durch schwertschneiden ermüdet, geschwächt: erschlagen (Grm. 53, Hm. 30). També en Finnur Jónsson 1931², pàg. 99a: eggmóðr, adj, ‘sværdsæg-sløvet’, dræbt ved sværd, eggmóðr valr, mand (mænd) dræbt ved sværd, Grí 52, Hamð 30, i també íd., pàg. 98b: eggdauðr, adj, død for sværdsæggen, våbenbidt, eggdauðir menn = valr, de faldne, = valr, falk, Gát 1; #2. úfr: Cf. en Kuhn 1968³, pàg. 207: úfr   adj.   feindlich, erbost (Grm. 53). I també. en Finnur Jónsson 1931², pàg. 584a: úfr, adj,   rejst eller rejsende sig (imod), fjendtlig, úfir ro dísir Grí 53); )

Úganda <n. Úganda, no comptable>:

Uganda f

Úganda·kona <f. -konu, -konur. Gen. pl.: -kvenna>:

ugandesa f

Úganda·maður <m. -manns, -menn>:

ugandès m, ugandesa f

úgandskur, úgöndsk, úgandskt <adj.>:

ugandès -esa

úganskur, úgönsk, úganskt <adj.>:

ugandès -esa

úgrískur, úgrísk, úgrískt <adj.>:

úgric -a

♦ → finnsk-úgrískur, -úgrísk, -úgrískt “finoúgric -a”

Úkraína <f. Úkraínu, no comptable>:

Ucraïna f

Úkraíni <m. Úkraína, Úkraínar>:

ucraïnès m, ucraïnesa f

úkraínska <f. úkraínsku, no comptable>:

ucraïnès m (llengua d'Ucraïna)

úkraínskur, úkraínsk, úkraínskt <adj.>:

ucraïnès -esa

Úkraínu·kona <f. -konu, -konur. Gen. pl.: -kvenna>:

ucraïnesa f

Úkraínu·maður <m. -manns, -menn>:

ucraïnès m, ucraïnesa f

<†>  úlbúð <f. úlbúðar, no comptable>:

variant antiquada de → úlfúð “malvolença, animositat”

úldinn, úldin, úldið <adj.>:

podrit -ida (fet malbé, dit esp. de carn i de peix)

♦ úldið kjöt: carn podrida

♦ úldinn fiskur: peix podrit

úldna <úldna ~ úldnum | úldnaði ~ úldnuðum | úldnað>:

podrir-se (fer-se malbé un aliment, dit esp. de carn i de peix)

◊ ...gjöri fljótin að eyðimörk, svo að fiskarnir í þeim úldna af vatnsleysi og deyja af þorsta: converteixo els rius en deserts de manera que llurs peixos moren de set per manca d'aigua i es podreixen

úlfa·baunir <f.pl -bauna>:

1. llobins m.pl de jardí (planta Lupinus polyphyllus)

2. llobins m.pl d'Alasca (planta Lupinus nootkatensis)

3. llobins m.pl de Matanuska (planta Lupinus pseudopolyphyllus = Lupinus polyphyllus x Lupinus nootkatensis)

úlfa·ber <n. -bers, -ber. Gen. pl.: -berja; dat.pl.: -berjum>:

mató m de monja, aliguer m, bola f de neu (planta Viburnum opulus) (→ úlfarunni)

♦ hrukkótt úlfaber: <BOT> viburn m de fulles arrugades, viburn arrugat (planta Viburnum rhytidophyllum) (→ vetrarrunni)

úlfa·hamur <m. -hams, -hamir>:

<MITOL> hamur m de llop, mena de pell de llop que atorgava la forma de llop a la persona que se la posava

◊ nú er þat eitthvert sinn, at þeir fara enn á skóginn at afla sér fjár. En þeir finna eitt hús ok tvá menn sofandi í húsinu með digrum gullhringum. Þeir hǫfðu orðit fyrir úskǫpum, þvíat úlfahamir hengu í húsinu yfir þeim. It tíunda hvert dægr máttu þeir komask úr hǫmunum. Þeir váru konungasynir. Þeir Sigmundr fóru í hamina og máttu eigi ór komask ok fylgði sú náttúra, sem áðr var, létu ok vargsrǫddu. Þeir skildu báðir rǫddina (VS. Ed. Uwe Ebel 1997, cap. VIII, pàg. 22): un dia s’esdevingué que, havent tornat anar al bosc amb el fi de procurar-se botí, hi van trobar una casa en què hi havia dos homes dormint que duien grans anells d’or. Aquests homes havien estat víctimes d’un malefici (encanteri), ja que les seves formes de llop penjaven, dins la casa, damunt ells. Cada cinc dies, els era llegut de sortir de llurs formes de llop. Els seus pares eren reis. En Sigmundr i en Sinfjǫtli es van posar aquestes formes de llop i ja no en pogueren pas sortir perquè la natura d’aquestes formes continuava essent -amb ells- la mateixa que abans amb els altres. També udolaven com els llops i tots dos comprenien els udols de llop

◊ Sigmundr hleypr at honum svá hart, at hann stakar við ok fellr. Sigmundr bítr í barkann framan. Þann dag máttu þeir eigi komask ór úlfahǫmunum. Sigmundr leggr hann nú á bak sér ok berr heim í skálann. Ok sat hann yfir honum en bað troll taka úlfhamina (VS. Ed. Uwe Ebel 1997, cap. VIII, pàg. 23): en Sigmundr es va acabussar llavors contra ell amb tanta de fúria que en Sinfjǫtli va trontollar i caure. En Sigmundr llavors li va mossegar a la part anterior de la gargamella. Aquell dia no van poder abandonar llurs formes de llop. En Sigmundr se’l va carregar a l’esquena, se’l va endur a llur refugi (cabana) i el va vetllar mentre estigué inconscient, i va desitjar que els trols s’emportessin aquelles maleïdes formes de llop

úlfalda·kjöt <n. -kjöts, no comptable>:

carn f de llop

úlfa·kreppa <f. -kreppu, no comptable>:

situació f difícil, destret m

♦ vera [kominn ~ komin ~ komið] í úlfakreppu: <LOC FIG> passar-les estretes (o: magres), trobar-se en una situació [ben] difícil, trobar-se en un [bon] destret (trobar-se "pinçat" per dos problemes alhora, passar per grans problemes o dificultats a causa de dues situacions difícils i encontrades que es presenten alhora)

♦ sólin er í úlfakreppu: <LOC> el sol presenta un parheli a la dreta i un parheli a l'esquerra (com si es veiés atacat per dos llops alhora, un per la banda de llevant i l'altre per la banda de ponent)

úlfalda·folald <n. -folalds, -folöld>:

1. pollí m de dromedària, pollina f de dromedària (cria de mamífer Camelus dromedarius)

2. pollí m de camella, pollina f de camella (cria de mamífer Camelus bactrianus)

úlfalda·hár <n. -hárs, -hár>:

pèl m de camell

úlfalda·hryssa <f. -hryssu, -hryssur. Gen. pl.: -hryssa o: -hryssna>:

1. dromedària f (femella de mamífer Camelus dromedarius)

2. camella f (femella de mamífer Camelus bactrianus)

úlfalda·lest <f. -lestar, -lestir>:

caravana f de camells

úlfalda·mjólk <f. -mjólkur, no comptable>:

llet f de camella

úlfalda·reki <m. -reka, -rekar>:

camellaire m & f

úlfalda·ætt <f. -ættar, no comptable>:

[família f dels] camèlids m.pl

úlfaldi <m. úlfalda, úlfaldar>:

1. dromedari m (mascle de mamífer Camelus dromedarius) (→ drómedari)

◊ óðara setti hún vatnskrúsina niður og sagði: Drekktu, og ég skal einnig brynna úlföldum þínum (gāˈmāl ~ גָּמָל:   wəˌɣam־gəmalˈlɛi̯-χā   ʔaʃˈqɛh,   וְגַם-גְּמַלֶּיךָ אַשְׁקֶה). Ég drakk og hún brynnti úlföldunum (gāˈmāl ~ גָּמָל:   wā-ˈʔēʃt   wə-ˈɣam   ha-ggəmalˈlīm   hiʃˈqāθāh,   וָאֵשְׁתְּ, וְגַם הַגְּמַלִּים הִשְׁקָתָה) líka: immediatament va posar en terra la gerra d'aigua i li va dir: “Beu tu, i també abeuraré els teus camells”. He begut, i ella ha abeurat els camells

◊ auðveldara er úlfalda (ὁ ἡ κάμηλος -ήλου:   κάμηλον) að fara gegnum nálarauga en auðmanni að komast inn í Guðs ríki: és més fàcil que un camell passi pel forat d'una agulla, que no pas que un ric entri al Regne de Déu (l'original fa: εὐκοπώτερόν ἐστιν κάμηλον διὰ τρυπήματος ῥαφίδος διελθεῖν ἢ πλούσιον εἰσελθεῖν εἰς τὴν βασιλείαν τοῦ θεοῦ)

◊ blindu leiðtogar, þér síið mýfluguna en svelgið úlfaldann! (ὁ ἡ κάμηλος -ήλου:   τὴν δὲ κάμηλον καταπίνοντες): guies cecs, que coleu el mosquit, i us empasseu el camell! (l'original fa: ὁδηγοὶ τυφλοί! οἱ διϋλίζοντες τὸν κώνωπα τὴν δὲ κάμηλον καταπίνοντες)

♦ gera úlfalda úr mýflugunni: <LOC FIG> fer-ne un gra massa, [d'un gra de sorra] fer-ne una muntanya, d'una mosca fer-ne un elefant

♦ gleypa úlfalda: <LOC FIG> empassar-se un gripau

2. camell m (mascle de mamífer Camelus bactrianus) (→ kameldýr)

úlfa·mjólk <f. -mjólkur, no comptable>:

llet f de llop (bolet Lycogala epidendrum) (→ rauðerta)

úlfa·runni <m. -runna, -runnar>:

mató m de monja, aliguer m, bola f de neu (planta Viburnum opulus)

úlfa·ýlfur <n. -ýlfurs, no comptable>:

udols m.pl de llop

úlfa·þytur <m. -þyts, -þytir>:

udols m.pl de llop

◊ þær báðu honum ills á móti. Var hinn mesti úlfaþytur til þeirra að heyra. Berserkir komu fram í þessu: elles el varen maleir per dir-los això. De dedins arribaven fins a ells uns udols [com] de llop. Els bersercs varen arribar en aquell moment fins a la porta (vocabulari: #1. biðja e-m ills: Cf. en Baetke 19874, pàg. 51: biðja e-n aldri þrífask   jemandem etwas Böses wünschen, jemanden verwünschen; biðja e-m ills, fyrirbóna   dass.; #2. á móti: Cf. en Richard Constant Boer 1900, pàg. 74: 13. á móti, „als antwort auf seine rede“, „dafür“; #3. úlfaþytur: Cf. en Richard Constant Boer 1900, pàg. 74: 13. úlfaþytr, m., „geheul wie von wölfen“; )

◊ þar gørisk eigi saurr í kviði manns af áti eða drykk. Þar er eigi hundagauð, né úlfaþytr né grenjun enna óǫrgu dýra. Þar eru allir hlutir blíðir ok allir hógværir, allir kyrrir. Þar er aldregi himinsfegrð skýjum hulit, þar fljúga aldregi eldingar, þar verða aldregi reiðarþrumur, heldr er þar gleði án enda ok hátíð sú, er ekki hefir endimark: elles Nulla digestione sordium secutura, quae de cibo geruntur et potu. Nullus ibi est latratus canum, nullus ululatus luporum, nullus leonum rugitus. Omnia ibi blanda sunt, omnia mansueta, omnia quieta. Nunquam ibi facies caeli nubium tegminibus obumbratur, nunquam ibi fulgora coruscant, nunquam tonitrua concrepant, sed est ibi exaltatio sine fine et festiuitas, quae terminum non habet

úlf·hamur <m. -hams, -hamir>:

variant de → úlfahamur ‘hamur de llop’

<†>  úlf·heðinn <m. -heðins, -heðnar>:

variant arcaica d' → úlf·héðinn “pell-de-llop”

<†>  Úlf·heðinn <m. -heðins, no comptable>:

variant arcaica d' → Úlf·héðinn “andrònim”

Úlf·heiður <f. -heiðar, no comptable>:

Úlfheiður f, Ulfheida f (ginecònim)

úlf·héðinn <m. -héðins, -héðnar>:

pell-de-llop m  (designació eufemística d'un home amb la capacitat de transformar-se en un llop)

◊ Önundur lagði skip sitt á annað borð skipi Þóris haklangs. Var það mjög í miðjum hernum. Haraldur konungur lagði að skipi Þóris haklangs því að Þórir var hinn mesti berserkur og fullhugi. Var þar hin harðasta orusta af hvorumtveggjum. Þá hét konungur á berserki sína til framgöngu. Þeir voru kallaðir úlfhéðnar en á þá bitu engi járn. En er þeir geystust fram þá hélst ekki við. Þórir barðist alldjarflega og féll á skipi sínu með mikilli hreysti. Var þá hroðið með stöfnum skipið og höggvið úr tengslum skipið. Seig það þá aftur milli skipanna. Lögðu konungsmenn þá að skipi Önundar. Hann var fram á skipið og barðist djarflega (drengilega): l’Önundur va col·locar el seu vaixell al costat del d'en Þórir haklangur. L'indret era, de manera força aproximada, vers el centre de la flota. El rei Haraldur va atacar el vaixell d'en Þórir haklangur perquè en Þórir era el més gran berserc i un home de màxim coratge. Tant els atacats com els atacants lliuraren una batalla ferotgíssima. Llavors el rei va manar als seus bersercs que es posessin al capdavant de l'atac. Els deien pells-de-llop i cap ferro no els podia ferir. Quan es llançaven a l'atac, no hi havia res ni ningú que se'ls resistís. En Þórir es va batre amb gran coratge i va caure en el seu vaixell amb gran bravura. Llavors, la seva nau fou ‘netejada’ de proa a popa i es tallaren les cordes que mantenien la nau lligada a les altres. Tot seguit, la nau va lliscar de nou entre els altres vaixells. Els homes del rei llavors varen atacar el vaixell de l'Önundur, el qual s'estava a la proa del seu vaixell i es batia coratjosament (vocabulari: #1. úlfhéðinn: Cf. en Richard Constant Boer 1900, pàg. 4: 1. Úlfheðnar, „wolfshäuter“; Vatnsdœla s. 17 (c. 9) rationalistisch gedeutet: þeir hǫfðu vargstakka fyrir brynjur; dieselbe bedeutung hat úlfhamr, gleichfalls als beiname belegt. Ueber die werwölfe, auf welche diese namen ursprünglich deuteten, s. die oben angeführten stellen. Die unverwundbarkeit durch waffen ist bei berserkern ein stehender zug)

◊ eftir þetta kváðu við lúðrar um allan herinn og bjuggust menn til, hver eftir sínum efnum. Þenna bardaga átti Haraldur konungur mestan. Þá var með honum Rögnvaldur af Mæri og margir aðrir stórir höfðingjar og þeir berserkir er úlfhéðnar voru kallaðir. Þeir höfðu vargstakka fyrir brynjur og vörðu framstafn á konungsskipinu en konungur sjálfur varði lyftingina með hinni mestu prýði og karlmennsku. Mátti þar sjá mörg högg bæði og stór. Nú gerðust brátt mörg tíðindi og stór á skammri stundu í höggum og spjótalögum með grimmlegri grjótflaug. Gerðist nú skjótt mikið mannfall af hvorumtveggjum. Ingimundur fylgdi vel Haraldi konungi og aflaði sér góðs orðs. Fundinum lauk svo sem mörgum er kunnigt og fullfrægt er orðið að Haraldur konungur fékk ágætan sigur og varð síðan einvöldugur yfir öllum Noregi. Hann launaði höfðingjum öllum þeim er honum fylgdu og svo hverjum öðrum með hinni mestu stórmennsku: després d'això, varen ressonar els lúðrar per tota la flota i els homes es prepararen per a la batalla, cadascun segons les seves possibilitats. Aquesta fou la més gran batalla que va lliurar el rei Haraldur. Al seu costat tenia en Rögnvaldur de Mæri i molts d'altres grans höfðingjar, així com els bersercs que es deien pells-de-llop. Enlloc de cuirassa duien un stakkur (gipó) fet de pell de llop, i defensaven, a bord de la nau del rei, la proa, mentre que el rei defensava el pont de popa amb la major bravesa i homenia. Allà on era ell s'hi pogueren veure cops d'espasa ben espessos i forts. Ràpidament s'hi feren llavors molts de fets notoris i en poc temps s'hi esdevingueren grans proeses en cops d'espasa i punyides de llança, acompanyats de ferotge ruixat de pedres. En poc temps es va produir un gran carnatge tant en un bàndol com en l'altre. L'Ingimundur va fer costat bé al rei Haraldur i va guanyar-hi gran fama. La batalla va acabar de la manera com és sabuda de molts, i ha fet cèlebre arreu que el rei en Haraldur hi va obtenir una magnífica victòria i que, després, es va convertir en rei únic de tota Noruega. Va premiar tots els höfðingjar que l'havien seguit en la batalla (o simplement: que l'hi havien seguit), i també tots els altres, amb la major generositat (vocabulari: #1. úlfhéðinn: Cf. en Walther Heinrich Vogt 1921, pàg. 25: 1. 2. berserkir — brynjur; die vorstellung, daß die berserker wolfspelze statt der brünnen trugen (vgl. die zauberischen hreinbjálfar Ól. s h. Fms. V, 236). ist der eine rationalistische auslauf des werwolfglaubens, ein anderer die vorstellung des berserkertums als einer krankheit, epilepsie, Vd. c. 30,4; 57,3. 7. Davor steht die auffassung als πάϑος Eg.c. 27, 13 ff. Die geläufigen berserkerbilder der Ísl. ss. und Fas. sind phantasieschöpfungen. C. 33,10 ist b. „gewaltiger kämpe“, vgl. Iv. c. 12,7; b. für frz. chanpion (C. T. Stewart, Die entstehung d. werwolfsglaubens. Zs. d. ver. f. volksk. 1909 s. 30—51; H. Güntert, Über aisl. berserker-geschichten. [Heidelb. 1912]. Progr. nr. 863). Igualment l'Einar Ólafur Sveinsson 1939, pàg. 25: ¹ Um úlfhéðna, kappa í Hafursfjarðarorustu, er þegar getið í Hrafnsmálum Þorbjarnar hornklofa („grenjuðu berserkir, | guðr vas þeim á sinnum, | emjuðu ulfheðnar, | ok ísarn glumðu“). Söguritarinn hugar sér, að þeir hafi hlotið nafn af því, að þeir hafi haft vargstakka fyrir brynjur; hitt var þó fyrr, að berserkir (og úlfhéðnar) voru taldir skipta hömum. Sbr. Egils s. 4 — 5. Um berserksgang er rætt síðar í sögunnni, 30., 37. og 46 kap.; #2. fullfrægur: Hàpag legòmenon. Mot no inclòs al diccionari d'en Baetke 19874, pàg. 167. En Fritzner I (1886²), pàg. 501a, li dóna el significat: fullfrægr, adj. almindelig bekjendt, bekjendt nok. Vatsd. 9 (17¹⁹). Em pregunto, a tall d'hipòtesi, si l'amanuense no volia escriure en realitat allfrægt, un mot al qual el diccionari d'en Baetke 19874, pàgs. 14 i 17, tampoc no dóna entrada. En Fritzner I (1886²), pàg. 36b, per la seva banda, li dóna el significat: allfrægr, adj. meget omtalt, vide bekjendt. Flat. I, 488²⁰; OH 115²³; Laxd. 38 (79²¹). El mot, segons això, no té caràcter d'hàpax, ja que apareix a la Història del rei Olau Tryggvason, continguda al Còdex de l'illa de Flatey, capítol 380: varð Hyrningr allfrægr af þessi sókn, així com a la Història del rei Olau Haraldsson, (ed. 1853), capítol 105: fóru þeir Ásbjǫrn í brott við svá búit ok stefndi hann þá norðr með landi ok létti eigi fyrr en hann kom heim ǫndurðan vetr ok varð sjá fǫr allfræg, i a la Història de la gent de la Vall del Salmó, (ed. 1896), capítol 21, pàg. 61: Eptir þat sigla þeir Óláfr á haf. 68. Þeim byrjaði vel ok tóku Nóreg, ok er Óláfs fǫr allfræg; setja nú upp skipit. Fær Óláfr sér hesta ok sœkir nú á fund Haralds konungs með sínu fǫruneyti; )

◊ hlaðnir vǫ́ru þeir hǫlða ǀ ok hvítra skjalda, ǁ vigra vestrœnna ǀ ok valskra sverða. ǁ Grenjuðu berserkir; ǀ guðr vas þeim á sinnum; ǁ emjuðu ulfheðnar ǀ ok ísǫrn dúðu (ɔ: ok ísarn glumðu) — 8. De var ladede med storbønder og hvide skjolde, med vestlandske spyd og vælske sværd; bersærkerne brølte, kampen var i gang, ulvhednerne hyldede og rystede spydene: estaven carregades amb barons i blancs (lluents?) escuts, llances angleses (britones) i espases gal·leses. Els bersercs braolaven -la batalla es trobava en ple auge-, els pells-de-llop udolaven i brandien els ferros (vocabulari: #1. hvítr: Cf. en Baetke 19874, pàg. 290: hvítr skjǫldr „weißer Schild“, die helle, ungefärbte Innenseite des Schildes, però en Finnur Jónsson 1931², pàg. 303b: hvítr,   adj, hvid, lys, om skjolde, hvít(i)r skildir, skjǫldr <...>; #2. vigr: Cf. en Finnur Jónsson 1931², pàg. 615: vigr,   spyd <...> vigrar vestrœnar Harkv 8; #3. vestrœnn: Cf. en Finnur Jónsson 1931², pàg. 610b: <...> om vælske spyd, vigrar vestrœnar Harkv 8. Segons això, en Finnur contempla com a sinònims vestrœnn i valskr. Atès que els versos descriuen la batalla naval de Hafrsfjǫrðr, de l'any 872, m'estimo més donar a aquests adjectius el significat de britones i gal·leses respectivament; #4. sinn: Cf. en Finnur Jónsson 1931², pàg. 496b: sinn,   n, 1) gang, guðr vas á sinnum, kampen var i fuld gang, Harkv 8; #5. dýja: Cf. en Finnur Jónsson 1931², pàg. 93ab: dýja <...> ryste (trans.), bevæge, dýja skǫr, ryste sit hår, hoved, Þry 1, især om våben, og da spyd (ryste, kaste) <...> dýja ísarn (her v. l. til glumðu Harkv 8. Cf. també en Baetke 19874, pàg. 96: dýja (dúða)   schütteln, rütteln; ; #6. glymja: Cf. en Finnur Jónsson 1931², pàg. 190b: glymja   <...> klinge <...> ísǫrn glumðu (v.l.) Harkv 8. Cf. també en Baetke 19874, pàg. 203: glymja (glumda)   klingen, klirren, dröhnen)

Úlf·héðinn <m. -héðins, no comptable>:

Úlfhéðinn m, Ulfhedin m (andrònim)

úlf·hundur <m. -hunds, -hundar>:

llober m  (raça de gos)

♦ írskur úlfhundur: llober irlandès

úlfs·hamur <m. -hams, -hamir>:

variant de → úlfahamur ‘hamur de llop’

úlfs·rödd <f. -raddar, -raddir>:

Nú leggjask þeir ok á merkr. Ok ferr sína leið hvárr þeira. Þeir gera þann mála með sér, at þeir skuli til hætta, þótt sjau menn sé en eigi framar, en sá láta úlfsrǫdd, er fyrir úfriði yrði (VS. Ed. Uwe Ebel 1997. Cap. VIII, pàg. 22) Van fer cap a l’interior dels grans boscos i cadascun va seguir el seu camí. Abans de separar-se, però, convingueren que cadascun d’ells s’arriscaria a lluitar amb un màxim de set homes alhora, però no amb més i que el primer que resultés atacat [per més de set homes] ho udolaria [a l’altre] amb la seva veu de llop

Nú ferr sína leið hvárr þeira. Ok er þeir váru skilðir, finnr Sigmundr sjau menn ok lætr úlfsrǫddu. Ok Sinfjǫtli heyrir þat. Ferr til þegar ok drepr alla (VS. Ed. Uwe Ebel 1997. Cap. VIII, pàg. 22) Així i doncs, cadascun va fer la seva via. Després de separar-se, en Sigmundr es va topar amb vuit homes i va udolar amb la seva veu de llop. En sentir-lo, en Sinfjǫtli immediatament va acudir a ajudar-lo i matà tots els atacants

úlfs·skinn <n. -skinns, -skinn>:

pell f de llop

◊ gular húfur úr úlfsskinni (pellis lupī:   de pelle lupi) hafa þeir á höfði sér til varnar: porten al cap com a protecció casquets falbs de pell de llop (l'original fa: fuluosque lupi de pelle galeros ǁ tegmen habent capiti)

úlf·steinbítur <m. -steinbíts, -steinbítar (o: -steinbítir)>:

peix llop clapat, llop de mar clapat, peix llop tacat, peix m lleopard (peix Anarhichas minor) (→ hlýri; → lýri; → steinbítsbróðir; → hlýragóna)

úlfur <m. úlfs, úlfar>:

1. <GEN> llop m (nom de diferents espècies del gènere Lupus)

◊ sjakalar skulu kallast á í höllunum og úlfar (תַּנִּים)  í bílífis-sölunum: els xacals es cridaran entre ells a llurs palaus i els llops ho faran a les sales sumptuoses (Bíblia de Montserrat: les hienes viuran en els seus castells; els xacals, en els seus palaus luxosos) 

◊ Benjamín er úlfur (zəˈʔēβ ~ זְאֵב:   binʝāˈmīn   zəˈʔēβ   ʝiˈtˁrāφ,   בִּנְיָמִין זְאֵב יִטְרָף), sem sundurrífur. Á morgnana etur hann bráð, og á kveldin skiptir hann herfangi: p

◊ fyrir því drepur þá ljón úr skóginum, fyrir því eyðir þeim úlfurinn (zəˈʔēβ,   זְאֵב), sem hefst við á heiðunum. Pardusdýrið situr um borgir þeirra, svo að hver sá, er út úr þeim fer, verður rifinn sundur, því að afbrot þeirra eru mörg, fráhvarfssyndir þeirra miklar: 

◊ ekki leggur úlfur (ὁ λύκος -ύκου,   τί κοινωνήσει λύκος ἀμνῷ;) lag sitt við lamb né heldur guðlaus við guðrækinn: 

◊ leiguliðinn, sem hvorki er hirðir né sjálfur á sauðina, sér úlfinn (ὁ λύκος -ύκου:   ὁ μισθωτὸς <...> θεωρεῖ τὸν λύκον ἐρχόμενον ) koma og yfirgefur sauðina og flýr, og úlfurinn (ὁ λύκος -ύκου:   καὶ ὁ λύκος ἁρπάζει αὐτὰ) hremmir þá og tvístrar þeim: p

◊ þaðan getur að heyra til ljóna sem rymja illskulega og reyna að hrista af sér hlekki og grenja síðla nætur, bursthærð svín og birnir æða þar í króm, risavaxnir úlfar (lupus -ī:   luporum magnorum) ýlfra (ululare) þar: d’allà se'n poden sentir lleons que rugeixen rabiosament intentant espolsar-se (sacsar-se) les cadenes i somiquen tard de nits, senglars de cerres dures i óssos que s'hi enfurien en llurs cadenes i llops gegantins que hi udolen (l'original fa: ac formae magnorum ululare luporum)

♦ Rauðhetta og vondi úlfurinn: la Caputxeta Vermella i el llop dolent

♦ ýlfur (o: öskur) úlfa ~ úlfanna: udol de llops ~ l'udol dels llops

2. <rauðir úlfar>: <MED> lupus eritematós sistèmic, LES m

♦ rauðir úlfar af völdum lyfja: LES induït per fàrmacs

♦ rauðir úlfar með hlutdeild líffæris eða kerfis: LES amb implicació d'òrgans o sistemes

♦ sjálfvaktir rauðir úlfar: LES idiopàtic

úlfúð <f. úlfúðar, no comptable>:

esquira (o: esquírria) f, animositat f, malvolença f [forta], malvoler m [fort]

◊ það sé eg á skalla þeim hinum mikla, að hann er fullur upp úlfúðar og hann verður að skaða þeim mönnum nokkurum, er oss mun þykja afnám í, ef hann náir: a aquest gran calb li puc veure que és ple fins a dalt de tot d'animositat i malvolença i que, si els pot aglapir, serà la perdició per a alguns homes que a Nós no ens agradaria pas perdre

◊ en er Halli fann það sló hann á sig úlfúð og illsku og fór þá allt í þverúð með þeim: però quan en Halli se n'adonà d'això, es va omplir de malvoler i de rancúnia contra ell de manera que tots dos es van acabar enemistant totalment

◊ grimmd og óþokki, úlfúð og þústur, saurlífi og þjófskapur, illýðgi of þá menn, er vér megum ekki reyna annað en vel sé: la crueltat i l'enemistat, el malvoler i les vexacions, la vida disbauxada i el lladronici, la maldat a causa d'aquells homes a qui nosaltres no podem provar de fer res més que no estigui bé

úlfynja <f. úlfynju, úlfynjur. Gen. pl.: úlfynja>:

lloba f

◊ einnig sýnt úlfynjuna (lupa -ae:   lupam fetam) þar sem hún lá í grænum helli Mars, tvíburabræðurnir voru við júgur hennar og léku sér, sugu fóstru (matrem) sína óttalausir, hún sveigði liðugan hálsinn aftur (illam tereti ceruice reflexam), gældi við (mulcere) þá til skiptis og strauk (fingere) tungunni um líkama þeirra: també s'hi mostrava una lloba ajaguda dins la verda cova d'en Mart, els germans bessons eren a les seves mamelles, jugant i xuclant sense por de la seva dida, la qual corbava el cap cap enrere i els amoixava per torn i acariciava llurs cossets amb la llengua (l'original fa: Fecerat et uiridi fetam Mauortis in antro ǁ procubuisse lupam: geminos huic ubera circum ǁ ludere pendentes pueros, et lambere matrem impauidos; illam tereti ceruice reflexam ǁ mulcere alternos, et corpora fingere lingua)

♦ → Kapítólúlfynja “lloba capitolina”

Úlixes <m. Úlixesar, no comptable>:

Ulisses m (Ŭlixēs -ixis, sícul Οὐλίξης -ίξους)

◊ en æsir setjast þá á tal og ráða ráðum sínum og minnast á þessar frásagnir allar er honum voru sagðar, og gefa nöfn þessi hin sömu, er áður voru nefnd, mönnum og stöðum þeim er þar voru, til þess að þá er langar stundir liðu, að menn skyldu ekki efast í að allir væru einir, þeir æsir er nú var frá sagt og þessir er þá voru þau sömu nöfn gefin. Þar var þá Þór kallaður, og er sá Ásaþór hinn gamli. Sá er Ökuþór og honum eru kennd þau stórvirki er Ektor gerði í Tróju. En það hyggja menn að Tyrkir hafi sagt frá Úlixes og hafi þeir hann kallað Loka, því að Tyrkir voru hans hinir mestu óvinir: els ansos aleshores tingueren col·lotge i deliberaren i recordaren tots aquests relats que hom li havia contat [al Gangleri] i [per aquesta raó] donaren aquests mateixos noms, que adés han estat referits, als homes i als indrets que hi havia allà [amb ells] a fi que, quan ja fos passat molt de temps, els homes no dubtessin pas que tots ells són una mateixa cosa: els ansos, dels quals s'ha parlat adés, i aquells a qui ells els havien donat idèntics noms als noms llurs: [i així,] allà un d'aquells hi nomia Tor, i era en Tor dels ansos el vell. I [l'home que anomenaren com ell] fou en Tor de la Carreta i a ell hom li atribueix les grans proeses que l'Hèctor va fer a Troia. I la gent creu [també] que els turcs referien històries de l'Ulisses i que li posaren nom Loki, car els turcs són els seus màxims enemics

úlnliðs·bein <n. -beins, -bein>:

os carpià

úln·liður <m. -liðs (o: -liðar), -liðir>:

1. <GEN> canell m, puny m de la mà, monyeca f (cast., ekki ritm./no lit.) (articulació del braç amb la mà)

2. <MED> carp m

úlpa <f. úlpu, úlpur. Gen. pl.: úlpna>:

1. anorac m

2. caçadora f puffer

3. parca f, geca f

♦ → kuldaúlpa “geca [embuatada]”

♦ → vetrarúlpa “geca d'hivern”

úr¹ <n. úrs, úr>: (suddi, smágert regn) roina f (brusquina molt fina)

úr² <n. úrs, úr>: rellotge m (de polsera o de butxaca)

úr³ <n. úrs, úr>: 1. (neistaflug) ruixat m de guspires enceses a la forja (quan es fa la colada del ferro fos etc.)
	2. (sindur, gjall) escòria f (material de rebuig en alts forns o farga)

úr <prep. + dat.>: de (procedència d'un indret clos, extracció d'un lloc tancat, matèria de què està fet un objecte)
	armbandsúr úr gulli: un rellotge de polsera d'or

úr·dráttur <m. -dráttar, -drættir>: lítote f

úr·eltur, -elt, -elt: antiquat -ada, obsolet -a (mot etc. fora d'ús)

úr·felling <f. -fellingar, -fellingar>: elisió f

úrfellingar·merki <n. -merkis, -merki>: <LING> apòstrof m

úr·gangur <m. -gangs, -gangar>: residus m.pl (restes de matèria primera un cop elaborat el producte)
	úrgangur úr e-u: residus de

úr·koma <f. -komu, -komur>: 1. <suddi, úði = pl. no hab.> pluja f [suau]
	2. <METEOR = rigning og/eða snjókoma> precipitació f (en forma de pluja o de nevada)

úrkomu·laus, -laus, -laust: sense precipitacions (temps atmosfèric)

úrkomu·mælir <m. -mælis, -mælar>: pluviòmetre m, ombròmetre m

úrkomu·ský <n. -skýs, -ský. Gen. pl.: -skýja; dat.pl.: -skýjum>:

nimbus m, núvol m de pluja

úr·kölkun <f. -kölkunar, no comptable>:

descalcificació f

úr·lausn <f. -lausnar, -lausnir>:

1. (lausn) solució f, resolució f  (esp. de problema)

♦ úrlausn álitamála: solució de qüestions problemàtiques

♦ úrlausn vandamála: solució de problemes

2. (hjálp) remei m  (solució a un estat de coses)

♦ gera e-m úrlausn: concedir la seva ajuda a algú 

♦ veita e-m úrlausn: concedir la seva ajuda a algú

úrlausnar·efni <n. -efnis, -efni>:

tasca f (punt, problema o qüestió que cal escometre i solucionar)

♦ það bíða okkar mörg úrlausnarefni: encara [ens] queda molta de feina per fer

◊ samstarf aðildarríkjanna að vísindalegum rannsóknum úrlausnarefna sem tengjast matvælum: la cooperació dels estats membre en recerques científiques en qüestions alimentàries que requereixen solució

úr·skurða <-skurða ~ -skurðum | -skurðaði ~ -skurðuðum | -skurðað ║ e-ð>:

decidir una cosa

♦ úrskurða í máli: <GEN & JUR> pronunciar-se sobre un afer, emetre una resolució sobre un afer, sentenciar sobre un afer

úr·skurður <m. -skurðar, -skurðir>:

1. <JUR> decisió (o: resolució) f (de jurat, jutge, tribunal etc.)

♦ framkvæmd úrskurðar um eignaupptöku: execució d'una resolució de comís (o: decomís)  

♦ kveða upp úrskurð: resoldre, dictaminar, emetre una resolució

♦ úrskurður stjórnlagadómstólsins: una resolució (o: sentència) del Tribunal Constitucional

♦ → forúrskurður “decisió prejudicial”

♦ → fullnustuúrskurður “ordre d'execució forçosa”

♦ → fyrirframúrskurður “resolució anticipada”

♦ → stjórnsýluúrskurður “resolució (o: decisió) administrativa”

2. (dómsúrskurður, dómur) resolució (o: decisió) f judicial, sentència f [judicial] (de jutge, de tribunal)

♦ félagsslit samkvæmt úrskurð: liquidació f judicial de societat

♦ krefjast dómsúrskurðar: sol·licitar una resolució (o: decisió) judicial

3. (kviðburður, úrskurður kviðmanna eða kviðdómara) veredicte m (decisió o resolució de jurat)

4. (forsetaúrskurður) decret m (presidencial)

♦ → lagaúrskurður “decret llei”

♦ → stjórnvaldsúrskurður “decret regulador”

úr·slit <n.pl -slita>: 1. (niðurstaða) resultat m
		ráða úrslitum: resultar (o: ésser) decisiu -iva
		af úrslitunum mun ráðast hvor ökuþórinn verður heimsmeistari: el resultat decidirà
			 quin dels dos pilots de curses serà campió del món
	2.<ESPORT> final f (darrer joc en campionat)

úrslita- <en compostos>:

decisiu -iva

úrsódeoxýkól·sýra <f. -sýru, no comptable>: 

àcid ursodesoxicòlic

Úrsúla <f. Úrsúlu, no comptable>:

Úrsula f (ginecònim)

◊ Attila kóngr herjaði þenna tíma um Saxland ok Frakkland. Í þann tíma kvómu sendimenn Díónící (fóra esperable més tost, Díónothí. Cf. Vicenç de Beauvais, Mirall d'Història. El nom propi Διόνικος|Dionīcus, emperò, realment és atestat) kóngs af Englandi með mǫrgum skipum ok hǫfðu meðr sér dóttur Díónící kóngs, er hét Úrsúla, ok með henni ellifu þúsundir tiginna meyja, ok vóru þær {meyjar} presentaðar í sættargerð Frakkakóngi, en Attila kóngr lagði at honum með allan sinn her ok tók þar mikit herfang ok drap þar hvert mannsbarn af þeim skipum, en tók til sín Úrsúlam kóngsdóttur ok allar hennar meyjar, en með því at þær vildu eigi samþykkja við heiðna menn, lét Attila kóngr sína menn hálshǫggva þær alla á einum degi, ok vóru þær síðan skrínlagðar þar, ok eru þær síðan kallaðar Kolnismeyjar, ok þeira messudagr haldinn sjau nóttum fyri tveggja postula messu Símónis et Júde. Eptir þetta illvirki hvarf Attila kóngr heim í Húnaland: en aquell temps, el rei Àttila guerrejava per Saxònia i Frància. En aqueix temps, els missatgers del rei d'Anglaterra, Dionic, va arribar [al continent] amb molts de vaixells. Portaven amb ells la filla del rei Dionic que nomia Úrsula i amb ella hi anaven onze mil verges distingides, i elles eren presentades com a penyora de reconciliació al rei dels francs, però el rei Àttila el va atacar [a Colònia] amb tot el seu exèrcit i va obtenir-hi un gran botí. [En aquell atac,] va matar tots els qui anaven a bord d'aquells vaixells, reservant-se per a si l'Úrsula, la filla del rei, i totes les seves donzelles, però, en esguard del fet que elles no volgueren consentir [el matrimoni] amb homes pagans, el rei Àttila va manar als seus homes que les degollessin totes el mateix dia. Temps després, [les despulles de] totes elles foren dipositades en un escriny allà i de llavors ençà hom les ha anomenat les Verges de Colònia, i el dia en què se celebra llur festa cau set dies abans de la festa dels dos sants apòstols, Sant Simó i Sant Judes. Després d'aquest crim, l'Àttila se'n tornà al Húnaland, a ca seva

◊ þá réð Kanóníus fyri Armorica þessa stund. Díonótus réð þá Bretlandi, hann átti eina fríða dóttur er Úrsúla hét, hennar bað Kanóníus, ok var honum játtað hon. Fór hon síðan suðr um sjó í Saxland með ellifu þúsundrað meyja, ok er þær komu í Kolni, þá var þar fyrir Attila, konungr Húnalands, með her mikinn, ok vildu þrǫngva þeim til samvistu við þá; en af því at þær voru kristnar, þá vildu þær eigi samþykkjast við heiðna menn. Þá lét Attila konungr hálshǫggva þær allar, ok eru þær kallaðar Kolnismeyjar: en aquell moment va governar en Canoni va governar l'Armòrica. En Diònot governava aleshores sobre la Bretanya. Tenia una bella filla que nomia Úrsula. En Canoni la va demanar en matrimoni i l'hi fou concedida. Aleshores ella es dirigí per mar cap a la Saxònia, al sud, amb onze mil verges, i quan varen arribar a Colònia, l'assetjava el rei Àttila amb un gran exèrcit i les va voler forçar a cohabitar amb ells, però elles, per tal com eres cristianes, no volgueren consentir la cohabitació amb homes pagans. Aleshores el rei Àttila les va fer degollar a totes i hom les anomena les Verges de Colònia

Gekk eg í gljúfr hið dökkva, gein veltiflug steina við hjörgæði hríðar hlunns úrsvölum munni. Fast lá framan að brjósti flugstraumr í sal Naumu. Heldr kom á herðar skáldi hörð fjón Braga kvonar

Leit ec þic um sinn fyrr á langscipom, þá er þú bygðir blóðga stafna oc úrsvalar unnir léco; nú vill dyliaz dǫglingr fyr mér, enn Hǫgna mær Helga kennir": una vegada et vaig mirar a bord de vaixells de guerra, quan habitaves proes sangonentes i les ones fredes i humides es movien amb rapidesa (?). Ara el príncep vol amagar-se davant meu, però la filla d'en Hǫgni (=la Sigrún) coneix en Helgi

Fyrr vil ec kyssa konung ólifðan, enn þú blóðugri brynio kastir; hár er þitt, Helgi, hélo þrungit, allr er vísi valdǫgg sleginn, hendr úrsvalar Hǫgna mági; hvé scal ec þér, buðlungr, þess bót of vinna?" "Ein veldr þú, Sigrún frá Sefafiollom, er Helgi er harmdǫgg sleginn; grætr þú, gullvarið, grimmom tárom, sólbiort, suðron, áðr þú sofa gangir; hvert fellr blóðuct á brióst grami, úrsvalt, innfiálgt, ecca þrungit: Abans besaria el rei mort que tu et llevaries la cuirassa sangonent. Els teus cabells, Helgi, són plens de gebre, el cabdill és ferrat (?beschlagen) amb la rosada dels caiguts (=sang), el cunyat d'en Hǫgni (=en Helgi) té les mans gelades i humides. Príncep, com t'he de procurar alleujament?' 'Tu tota sola, Sigrún de Sevafjǫll, provoques/causes que en Helgi estigui ferrat (?beschlagen) amb rosada de dolor (=llàgrimes): tu plores, ornada d'or, Fulgurant com el sol, vinguda de les terres del sud, llàgrimes amargues, abans d'anar-te'n a dormir. Cada [llàgrima] sangonent deixada caure sobre el pit del príncep és freda i humida i [tanmateix] roent (hineinbrennend), feixuga de dolor (kummerbeschwert).

"Þic skyli allir eiðar bíta, þeir er Helga hafðir unna, at ino liósa Leiptrar vatni oc at úrsvǫlom Unnar steini!": Que et mosseguin tots els juraments que prestares al Helgi a la vora de la resplendent, clara, fulgurant (?) aigua de la Leiptr i de la humida i freda pedra de l'Unnr!"

úrugur, úrug, úrugt: 1. (votur) moll -a, banyat -ada (Mall.)
	2. (rakur) humit -ida

Úrúgvæ <n. Úrúgvæ, no comptable>:

Uruguai m

Úrúgvæi <m. Úrúgvæja, Úrúgvæjar>:

uruguaià m, uruguaiana f

úrúgvæskur, úrúgvæsk, úrúgvæskt <adj.>:

uruguaià -ana

úr·val <n. -vals, no comptable>:

1. (vöruúrval) assortiment m (de productes)

♦ gott úrval af e-u: un bon assortiment de...

♦ stærstar birgðir og langmest úrval af e-u: el major assortiment i la més àmplia varietat de...

2. (sérval) selecció f (tria)

♦ töluvert úrval af e-u: una notable selecció de...

úrvals- <en compostos>:

1. escollit -ida

2. d'elit

úrvals·áhorfendur <m.pl -áhorfenda>:

públic selecte

úrvals·gæðingur <m. -gæðings, -gæðingar>:

corser (o: destrer) selecte

úrvals·hestur <m. -hests, -hestar>:

cavall selecte (o: escollit), cavall m de màxima qualitat

úrvals·hveiti <n. -hveitis, no comptable>:

blat selecte, flor f de blat

úrvals·kaffi <n. -kaffis, no comptable>:

cafè selecte, cafè m de primera qualitat, cafè m de qualitat superior

úrvals·kyn <n. -kyns, no comptable>:

de pura llei, de mena selecta

úrvals·lið <n. -liðs, -lið>:

1. <MIL> tropa selecta (o: escollida)

2. <ESPORT> grup m de jugadors selectes (o: escollits)

3. (úrvalshópur) grup escollit (massa de matèria lluminosa situada fora del sistema solar, que té aparença de núvol o boira)

úrvals·maður <m. -manns, -menn>:

home escollit (home que forma part del bo i millor d'un tot)

úrvals·olía <f. -olíu, no comptable>:

oli selecte, oli m de primera qualitat, oli m de qualitat superior

úrvals·sauður <m. -sauðar, -sauðir>:

be de primera qualitat, be selecte

úrvals·skytta <f. -skyttu, -skyttur. Gen. pl.: -skyttna o: -skytta>:

tirdaor m de primera, tiradora f de primera

úrvals·vagn <m. -vagns, -vagnar>:

carro [de combat] escollit

úrvals·vagnlið <n. -vagnliðs, -vagnlið>:

tropa escollida que mena carros [de combat]

úrvals·ýsa <f. -ýsu, -ýsur. Gen. pl.: -ýsa>:

eglefí m de primera qualitat, eglefí m de qualitat superior, eglefí selecte (peix Melanogrammus aeglefinus syn. Gadus aeglefinus. Assecat al vent i venut en forma de harðfiskur)

úrvinnslu·grein <f. -greinar, -greinar. Emprat hab. en pl.>:

<ECON> sector secundari

úr·þvætti <n. -þvættis, -þvætti>: púrria f, escòria f
	þið eruð úrþvætti, herrar mínir: senyors, sou púrria

úr·ættaður, -ættuð, -ættað <adj.>:

degenerat -ada

Ússía <m. Ússía, pl. no hab.>:

Ozies m (עֻזִּיָּה) 

út <adv.>: 1. fins al final (és a dir, dóna a entendre que l'acció expressada pel verb es duu a terme fins al final,
	 d'una manera completa):
	brenna út: cremar-se del tot
	deyja út: extingir-se
	dauður út og af: ben mort
	2. de dins cap a fora
	út um glugann: per la finestra
	út af engu: sense motiu

♦ út undan sér: astut -a, murri -úrria, garneu -a

♦ heyra e-ð út undan sér: sentir una cosa per casualitat

♦ horfa út undan sér til e-s: mirar algú furtivament, d'amagat

♦ líta á e-n út undan sér: mirar algú furtivament, llançar una mirada a algú, mirar algú de cua d'ull, d'amagat

♦ sjá e-ð út undan sér: mirar algú de cua d'ull

♦ vera út undan sér: ésser un interessat -ada, [intentar sempre] fer anar l'aigua cap al seu molí

út: (a discoquetes, restaurants, etc.): sortida

útaf·akstur <m. -aksturs, no comptable>:

sortida f de la carretera (sortida involuntària del vehicle de la carretera, com a accident)

◊ útafakstur í beygju: sortida de la carretera en un revolt

út·ásetning <f. -ásetningar, -ásetningar>: 

crítica f (objecció, blasme, emperò, censura)

◊ þú ert alltaf með útásetningar: sempre tens a dir de tot

út·belgdur, -belgd, -belgt <adj.>:

amb el ventre inflat (p.e., a causa de pegar una panxada però també cadàver)

◊ hræið varð útbelgt af gasi: el cadàver es va inflar a causa dels gasos [de la putrefacció]

út·blástur <m. -blásturs, no comptable>:

1. <GEN> exhalació f (expulsió de baf, gasos, fum o aire)

2. <AUTOM> gasos m.pl de combustió (gasos expulsats pel tub d’escapament, fum del tub d’escapament;)

útblásturs·loki <m. -loka, -lokar>:

vàlvula f d'escapament

útblásturs·rör <n. -rörs, -rör>:

tub m d'escapament

útblásturs·ventill <m. -ventils, -ventlar>:

vàlvula f d'escapament (→ útblástursloki)

út·boð <n. -boðs, -boð>:

1. <MIL> lleva f

2. (verksútboð) licitació f (adjudicació de contracte públic per via de concurs)

♦ auglýsa útboð á e-u: anunciar un concurs d'adjudicació de...

út·borgaður, -borguð, -borgað <adj.>:

pagat -ada a compte

út·borgun <f. -borgunar, -borganir>:

pagament m a compte, acompte m (pagament parcial inicial del preu de compra d'un objecte & pagament parcial d'una quantitat major, p.e., el pagament de la mensualitat d'un sou anual)

♦ útborgun frá áramótum: salari pagat des de l'inici de l'any

út·breiddur, -breidd, -breitt <adj.>:

1. <GEN> estès -esa, escampat -ada, difós -osa

2. <MED> sistèmic -a (escampat per tot el sistema)

♦ útbreidd einkenni: símptomes sistèmics

út·breiðsla <f. -breiðslu, pl. no hab.>:

1. <GEN> difusió f

♦ ná mikilli útbreiðslu: aconseguir una gran difusió

2. (um trú, veikindi o.s.fr.) propagació f (fe, malaltia etc.)

♦ útbreiðsla alnæmis: la propagació de la sida

♦ útbreiðsla fagnaðarerindisins: la propagació de l'evangeli

♦ útbreiðsla veirunnar: la propagació del virus

♦ halda aftur af útbreiðslu veirunnar: refrenar (o: contenir) la propagació del virus

3. (um dýr & plöntu) distribució f (de bèstia & planta)

♦ útbreiðsla melrakkans: la distribució de la guineu àrtica

4. (upplag, eintakafjödi) difusió f, tiratge m (de publicació periòdica)

♦ útbreiðsla blaðsins jókst mikið áratuginn 1967-1975 og afkoma blaðsins varð mjög góð: el tiratge del diari va augmentar molt en el decenni de 1967-1975 i la seva situació econòmica es va fer molt bona

út·brot <n.pl -brota>:

erupció cutània, granellada f

útbrota·veiki <f. -veiki, -veikir>:

malaltia eruptiva

útburðar·væl <n. -væls, -væl>:

<FOLKL> útburðarvæl m. En el folklore islandès, lament[, en forma de poema portat pel vent,] d'un útburður, el fantasma d'un nadó que, després de néixer fou abandonat a la natura perquè hi morís. Vulgueu veure el breu relat d'en Jón Árnason, extret dels seus Contes i Llegendes Islandesos:

◊ Útburðarvæl. Til útburða hafa menn þókzt heyra söng eða gaul frá fyrri tímum til nálægra, enda ennlifandi menn, fyrir stórviðrum, en enginn veit ég hafi nokkuð eftir þeim nema þetta sem þó er óvíst hvar eða hvönær upp kom: «Kopp átti, kirnu átti ég, ǁ reisa átti ég bú, ǁ til manns var ég ætlaður ǁ ekki síður en þú»: Útburðarvæl. Des de temps antics i fins al present, abans dels grans temporals, la gent d'aleshores, tant com gent que encara és viva, han pretès (cregut) sentir un cant o bram procedent dels útburðir, però, fins allà on sé, ningú no ha repetit llurs paraules llevat de les següents, encara que no és segur ni on ni quan varen sorgir: «Tenia un orinal, tenia una galleda ǁ havia d'aixecar un mas, ǁ estava destinat a ésser un home ǁ no pas menys que tu (igual que tu)»

út·burður <m. -burðar, -burðir>:

1. (bréfa- eða blaðaútburður) repartiment m (lliurament a domicili de correu & diari)

2. (útburður úr húsi) desnonament m (pèrdua de casa)

♦ útburðir vegna vangoldinna húsnæðislána: desnonaments a causa de préstecs hipotecaris impagats

♦ útburður leigutaka úr húsnæði: desnonament de llogater

3. (barnsútburður) exposició f (abandonament d'infant)

4. (útborið barn) expòsit m, expòsita f (infant abandonat després de néixer, esp. a la natura)

5. <FOLKL> fantasma m,f d'expòsit (fantasma de nadó abandonat a la natura després de néixer perquè hi mori)

út-búa <+ac>: preparar

út·búa <-bý ~ -búum | -bjó ~ -bjuggum | -búið ║ e-ð>:

♦ útbúa ferskan ávaxtasafa: preparar un suc de fruita fresc

♦ útbúa kvöldmat [við kertaljós]: preparar un sopar [a la claror de les espelmes]

♦ útbúa nestispakka handa e-m: preparar un carmanyola per a algú

♦ útbúa sig fyrir e-ð: preparar-se per a una cosa

út·bær, -bær, -bært <adj.>:

que hom en pot passar sense, que hom en pot prescindir

♦ vera ekki útbær á e-ð: <LOC FIG> no poder-se permetre, no poder prescindir d'una cosa

♦ e-ð er e-m ekkert útbær: <LOC FIG> algú no vol prescindir gens ni mica d'una cosa

út·dauður, -dauð, -dautt: extingit -ida

út·eyra <n. -eyra, -eyru>:

<MED> oïda externa

út·fall <n. -falls, no comptable>:

marea baixa

útfalls·straumur <m. -straums, -straumar>:

corrent m de la marea baixa

útfarar·siður <m. -siðar, -siðir>:

costum funerari

útfarar·stjóri <m. -stjóra, -stjórar>:

empresari m de pompes fúnebres, empresària f de pompes fúnebres, director m de funerària, directora f de funerària

◊ útfararstjórar og grafarar bókmenntanna: funeraris i enterradors de la literatura

útfarar·stofa <f. -stofu, -stofur. Gen. pl.: -stofa>:

[empresa f de] pompes fúnebres f.pl, funerària f

útfarar·þjónusta <f>: funerària

útflutnings-afurð <f.-afurðir>: article d’exportació, producte destinat a l’exportació

útflutnings-gjald <n.-gjöld>: aranzel

útflutnings-leyfi <n>: permís d’exportació

útflutnings-vara <f.-vörur>: mercaderia d’exportació

út-flutningur <m>: exportació

út-flytjandi <m.-flytjendur>: exportador

út-frymi <n>: ectoplasma

út·færa <-færi ~ -færum | -færði ~ -færðum | -fært ║ e-ð>:

1. (stækka) engrandir una cosa (desenvolupar, ampliar, expandir)

2. (framkvæma) realitzar una cosa (dur a terme, executar)

út·færsla <f. -færslu, no comptable>: 1. (framkvæmd) realització f (execució, acabat)
        2. (stækkun) ampliació f (engrandiment, expansió)
        3. (gerð, mótun) versió f (model, presentació)

út·för <f. -farar, -farir>: (greftrun) exèquies f.pl [fúnebres] (obsèquies)

út·gangur <m. -gangs, -gangar>:

(útlit) aspecte m (‘look’)

♦ þú verður að afsaka útganginn á mér!: hauràs de perdonar el meu aspecte!

út·gáfa <f. -gáfu, -gáfur>:

edició f

♦ sjá um útgáfu: tenir cura d'una edició

◊ Jóhannes sá um útgáfuna: en Joan va tenir cura de l'edició

út·gefandi <m. -gefanda, -gefendur>:

1. (sem veldur þorsta) editor m, editora f (persona & casa editora)

♦ útgefendur, höfundar, lesendur og bókmenntagagnrýnendur: editors, autors, lectors i crítics literaris

2. <ECON> lliurador m, lliuradora f

♦ útgefandi víxils: lliurador de lletra de canvi

út·gjöld <n.pl -gjalda>:

<ECON> despesa f

♦ niðurskurður opinberra útgjalda: retallada de la despesa pública

♦ skera niður félagsleg útgjöld um 1,4 prósent frá 2003 til 2006: retallar de l'1,4 per cent la despesa social entre el 2003 i el 2006

♦ útgjöld til menntamála: la despesa en educació

útgöngu·bann <n. -banns, pl. no hab.>:

toc m de queda, confinament m [a casa]

♦ setja útgöngubann á í Bretlandi: imposar el toc de queda o el confinament al Regne Unit

♦ vera í útgöngubanni: estar confinat -ada a casa, tenir prohibit sortir al carrer

út·haf <n. -hafs, -höf>:

oceà m

úthafs·alda <f. -öldu, -öldur. Gen. pl.: -alda o: -aldna>:

embat m de l'oceà, onada f de l'oceà

úthafs·loftslag <n. -loftslags, no comptable>:

clima marítim

úthafs·rækja <f. -rækju, -rækjur. Gen. pl.: -rækna o: -rækja>:

gambeta f [boreal], gambeta nòrdica  (crustaci Pandalus borealis syn. Pandalus eous)

út·herji <m. -herja, -herjar>:

<ESPORT> extrem m

♦ hægri útherji: l'extrem dret

♦ vinstri útherji: l'extrem esquerre

út·hluta <-hluta ~ -hlutum | -hlutaði ~ -hlutuðum | -hlutað ║ [e-m] e-u>:

1. <GEN> assignar (o: destinar) una cosa [a algú]

♦ úthluta hverjum réttvíslega eftir e-u: assignar a cadascú equitativament segons una cosa

2. (veita) atorgar una cosa (concedir)

3. (útbýta) distribuir una cosa (repartir)

út·hverfi <n. -hverfis, -hverfi>:

suburbi m, barriada perifèrica

úti á “fora en”: ég hef villst á skóginum úti / ég hef villst úti á skóginum
	úti og inni: a dins i a fora, fora i dins
	liggja úti: passar la nit a l'aire lliure
	vera úti: 1. <GEN> trobar-se a fora (a l'aire lliure); 2. <FIG = á enda> trobar-se acabat -ada
		það er úti um hann: [ja] està fet d'ell (està perdut & és mort)
		nú er sumarið úti: l'estiu ja està acabat
		öll von er úti: s'ha perdut tota esperança
		ekki er öll von úti: encara hi ha esperança
	vera sér úti um e-ð: intentar aconseguir alguna cosa
	verða sér úti um e-ð: intentar aconseguir alguna cosa
	verða úti: 1. haver de fer nit a l'aire lliure (per no haver pogut arribar a temps
		a casa abans de la posta del sol, amb el perill de morir durant la nit a causa del fred i
		/ o les tempestes de neu o de pluja). 2. (deyja utanhúss) morir de fred (a l'aire llibre)

úti·borð <n. -borðs, -borð>: taula f de jardí, taula f per a exterior

úti·bú <n. -bús, -bú>:

filial f, sucursal f

útibús·stjóri <m. -stjóra, -stjórar>:

director m de sucursal bancària, directora f de sucursal bancària

úti·búr <n. -búrs, -búr>:

rebost m exterior (edifici, separat de l'edifici principal d'un mas, que servia de magatzem i/o rebost de queviures)

úti·dyr <f.pl -dyra>:

porta f del carrer, entrada f de la casa

útidyra·hurð <f. -hurðar, --hurðir>:

porta f de la casa, porta f del carrer, porta f principal

útidyra·lykill <m. -lykils, -lyklar>:

clau f [de la porta] del carrer, clau f de la casa

útidyra·tröppur <f.pl -trappa>:

escala f exterior

úti·geymsla <f. -geymslu, -geymslur. Gen. pl.: -geymslna>: rebost m exterior

úti·grill <n. -grills, -grill>: barbacoa f (graella muntada per a torrar-hi carn a l'exterior)

úti·hitastig <n. -hitastigs, pl. no hab.>:

temperatura f exterior

úti·hús <n. -húss, -hús>:

1. (gripahús) establa f (edifici per allotjar el bestiar)

2. (úthýsi) annex m (edifici adjacent, dependència)

úti·húsgagn <n. -húsgagns, -húsgögn>: moble m d'exterior, moble m de jardí

úti·lega <f. -legu, -legur. Gen. pl.: -legna o: -lega>:

excursió f amb acampada a l'aire lliure

♦ fara í útilegu: anar d'acampada

úti·leikhús <n. -leikhúss, -leikhús>: teatre a l’aire lliure

úti·loka <-loka ~ -lokum | -lokaði ~ -lokuðum | - ~ lokað ║ e-ð ~ e-n>:

excloure una cosa ~ algú

♦ útiloka e-n sem grunaðan [í málinu] ~ sem morðingja: excloure algú com a sospitós ~ assassí

úti·snúrur <f.pl. -snúra>: estenedor m [exterior] (per a bugada humida)

úti·spegill <m. -spegils, -speglar>:

retrovisor m exterior

úti·stóll <m. -stóls, -stólar>: cadira f de jardí, cadira f d'exterior

úti·vist <f. -vistar, no comptable>:

1. (útivera, það að vera undir berum himni) [vida f ~ activitats f.pl a l']aire m lliure (espai obert, en ple aire)

2. (dvöl á sjó) [navegació f en] alta mar (estada en alta mar, p.e., un vaixell de pesca, una travessia en vaixell)

◊ þeir hafa harða útivist og koma um síðir utan að Miðfirði. Þeir kasta akkerum nær landi: varen tenir una travessia molt moguda (a causa de la mala mar) i, finalment, arribaren [de Noruega] al fiord de Miðfjörður. Fermaren les àncores a prop de terra

♦ eftir tveggja vikna útivist: després de [passar] dues setmanes a la mar

3. (fjarvera) absència f (estada lluny de casa)

♦ hafa langa útivist: estar fora molt de temps [fent un viatge]

útivistar·fólk <n. -fólks, no comptable>:

entusiastes (o: amants) m.pl & f.pl de la vida a l'aire lliure

út·jaðar <m. -jaðars, -jaðrar>:

confins m.pl [exteriors] (límits, vorera exterior)

♦ nokkur hús í útjaðri þorpsins ~ bæjarins: algunes cases de la perifèria (o: dels afores) del poble ~ de la ciutat

út·kastari <m. -kastara, -kastarar>:

goril·la m (empleat de discoteques, bars etc.)

út·keyrsla <f. -keyrslu, -keyrslur. Gen. pl.: -keyrslna>: 1. <GEN> sortida f [de vehicles]
	2. repartiment m (de mercaderies des del magatzem i transport a casa de productes)
		ef pantað er fyrir meira en 9.000 kr. er útkeyrsla innan höfuðborgarsvæðisins ókeypis: si el valor 
		de la comanda supera les 9.000 corones, el transport fins a casa és gratuït 
		dins el terme municipal de la capital

útkjálka·bær <f. -bæjar, -bæir. Gen. pl.: -bæja; dat.pl.: -bæjum>:

1. (bóndabær) mas situat en un racó del món, mas situat a la quinta forca (granja, llogaret)

2. (kaupstaður) vila remota, vila situada en un racó de món (poble o ciutat)

útkjálka·þorp <n. -þorps, -þorp>:

poble situat en un racó del món, poble situat a la quinta forca

út·kjálki <m. -kjálka, -kjálkar>:

racó m de món, indret remot i apartat, indret llunyà i aïllat, quinta forca

út·koma <f. -komu, -komur>: resultat m
	röð margföldunarþáttanna breytir ekki útkomunni: l’ordre dels factors no altera pas el producte

út·lán <n. -láns, -lán>:

manlleu m, préstec m 

út·legð <f. -legðar, pl. no hab.>: 1. <HIST> bandejament m
	2. expatriació f
		fara í útlegð: exiliar-se, expatriar-se

útleigu·starfsemi <f. -starfsemi, pl. no hab.>:

treball m temporal (esp. l'aconseguit a través d'una empresa de treball temporal) 

útlendinga·andúð <f. -andúðar, no comptable>:

xenofòbia f, animadversió f envers els estrangers

útlendinga·eftirlit <n. -eftirlits, no comptable>:

control m de fronteres, control fronterer de viatgers estrangers

útlendinga·hatari <m. -hatara, -hatarar>:

xenòfob m, xenòfoba f

útlendinga·hatur <n. -haturs, no comptable>:

xenofòbia f

útlendinga·hersveit <f. -hersveitar, no comptable>:

<MIL FRANÇ & ESP> legió estrangera

♦ franska útlendigahersveitin: <MIL> la legió francesa

♦ spænska útlendigahersveitin: <MIL> la legió espanyola

♦ → rómversku hersveitirnar “les legions romanes”

útlendinga·stofnun <f. -stofnunar, no comptable>:

<ÍSL> direcció general de migracions i estrangeria

út·lendingur <m. -lendings, -lendingar>: estranger m, estrangera f
	ég er útlendingur: sóc estranger (subjecte: home), sóc estrangera (subjecte: dona)
	íslenska ~ katalónska ~ þýska fyrir útlendinga: islandès ~ català ~ alemany com a llengua estrangera

útlima·högginn, -höggin, -höggið <adj.>:

mutilat -ada d'una extremitat ~ de les extremitats

♦ sumir voru bundnir hjólastólum, útlimahöggnir, blindir eða með aðra fötlun: alguns havien quedat lligats a una cadira de rodes, a d'altres els mancava una extremitat o havien quedats cecs o tenien una altra invalidesa

út·lit <n. -lits, pl. no hab.>: 1. (ásýnd) aspecte m (aparença)
		þú verður að sinna útlitinu: has de cuidar el teu aspecte
		þú hefðir átt að reyna að hressa upp á útlitið: hauries d'haver intentat arreglar-te un poc
	2. (horfur) actitud f (enfocament d'una situació, assumpte etc.)

út·lína <f. -línu, -línur. Gen. pl.: -lína>:

silueta f, contorn m, perfil m

♦ útlínur líkama hennar: la silueta del seu cos

út·mánuðir <m.pl -mánaða>: 

els dos-tres darrers mesos de l'hivern (esp. els mesos de góa i einmánuður)

♦ á útmánuðum e-s: en els darrers mesos de l'hivern de...

út·nári <m. -nára, -nárar>:

lloc perdut [en el no-res], un poble situat a la quinta forca, poble m de mala mort

út·norður <n. -norðurs, no comptable>:

nord-oest m

♦ eyjan í útnorðri: l'illa del nord-oest (Islàndia)

♦ eyjurnar í útnorðri: les illes del nord-oest (Grenlàndia, Islàndia i les Illes Fèriar)

út·nyrðingur <m. -nyrðings, -nyrðingar>:

vent m del nord-oest, mestral m

út·nyrtur, -nyrt, -nyrt <adj.>:

(um vind) [que bufa] del nord-oest (vent)

útópía <f. útópíu, útópíur. Gen. pl.: útópía>:

utopia f

útópískur, útópísk, útópískt <adj.>:

utòpic -a

♦ útópísk hugsun: el pensament utòpic

♦ útópískur sósíalismi: <HIST> el socialisme utòpic

útrásar·víkingur <m. -víkings, -víkingar>:

bànkster islandès

útreiðar·túr <m. -túrs, -túrar>:

excursió f o passeig m a cavall

♦ fara í útreiðartúra: fer [llargs] passeigs a cavall

út·reikningur <m. -reiknings, -reikningar>:

càlcul m

♦ einfaldur útreikningur sýnir að <+ ind.>: <LOC> un simple càlcul mostra que... <+ ind.>

♦ gera einhverja útreikninga: fer alguns càlculs

♦ samkvæmt útreikningum mínum: <LOC GEN & FIG> segons els meus càlculs

útrýmingar·hætta <f. -hættu, no comptable>: perill m d'extinció
	vera í útrýmingarhættu: estar en perill d'extinció

út·ræna <f. -rænu, -rænur>:

brisa f de terra, serè m (vent moderat que bufa de l'interior vers la mar)

út·rænn, -ræn, -rænt <adj.>:

exogen -ògena

út·sala <f. -sölu, -sölur>:  1. rebaixes f.pl [per liquidació], liquidació <f>
	2. útsölurnar <f.pl>: les rebaixes (d'hivern, d'estiu)

út·saumaður, -saumuð, -saumað <adj.>:

brodat -ada

út·selur <m. -sels, -selir>:

foca grisa  (mamífer Halichoerus grypus)

út·sending <f. -sendingar, -sendingar>: retransmissió f, emissió f [televisiva] (acte d'emetre
		un programa per televisió o ràdio & programa emès)
	bein útsending: emissió en directe
	við rjúfum þessa útsendingu með sérstöku fréttaskoti: interrompem aquesta emissió amb un avanç informatiu

út·skipun <f. -skipunar, no comptable>:

estiba f, càrrega f (de càrrega a bord de vaixell)

útsjónar·semi <f. -semi, no comptable>:

visió f de futur, perspicàcia f, sagacitat f, prospiciència f

◊ en er hann var nálega kominn til þess háfa Malíufjalls, þá hreif stormbylur hann og rak felmtraðan yfir það fiskríka haf til útskaga (ἡ ἐσχατιά -ᾶς ~ ἐπ’ ἐσχατιῇ:   ἀγροῦ ἐπ’ ἐσχατιήν) þess héraðs, hvar Týestes forðum bjó, en þá bjó þar Ægistus Týestesson (Homer, Odissea, IV. 514-518): p

◊ að því mæltu sté eg á skip, og bað förunauta mína fara uppí og slá skutfestum. Þeir gengu þegar á skip, og settust á þópturnar; og þegar hvörr var kominn í sitt rúm, lustu þeir árum hinn gráa sæ. En er vér vorum komnir í þenna stað, er skamt var í burtu, sáum vér þar á útskaga nokkurum (ἡ ἐσχατιά -ᾶς ~ ἐπ’ ἐσχατιῇ:   ἔνθα δ᾿ ἐπ’ ἐσχατιῇ σπέος εἴδομεν ἄγχι θαλάσσης), fram við sjóinn, háfan hellir, þakinn lárviði; þar lá margt fé, bæði sauðfé og geitfé; þar var umhverfis hár garður af jarðföstum klettum, stórum grenitrjám og hálaufguðum eikum (Homer, Odissea, IX. 183: p

útskerja·selur <m. -sels, -selir>:

foca grisa  (mamífer Halichoerus grypus) (→ útselur)

út·skorinn, -skorin, -skorið <adj.>:

gravat -ada, entallat -ada (adornat amb figures entallades)

út·skrifa <-skrifa ~ -skrifum | -skrifaði ~ -skrifuðum | -skrifað ║ e-n>:

1. (nemandi) graduar algú (lliurar el títol que dóna fe de l'acabament d'uns estudis. El mot significa realment ‘exmatricular’)

2. (frá sjúkrahúsi) donar l'alta a un pacient (a hospital)

út·skrifast <-skrifast ~ -skrifumst | -skrifaðist ~ -skrifuðumst | -skrifast>:

graduar-se, acabar la carrera (‘exmatricular-se’)

út·skúfa <-skúfa ~ -skúfum | -skúfaði ~ -skúfuðum | -skúfað ║ e-m>:

1. (reka burt) repudiar (o: excloure) algú (fer fora o apartar totalment de si o d'un grup)

♦ útskúfa e-m úr e-u: fer fora algú de...

2. (fordæma) damnar algú (condemnar a la damnació eterna)

út·skúfun <f. -skúfunar, no comptable>:

1. (útilokun, brottrekstur) repudi m (repudiació, exclusió)

♦ útskúfun úr samfélaginu: bandejament m de la societat (per al concepte de l'exclusió social → [sam]félagsleg einangrun)

2. (eilíf fordæming) damnació f [eterna] (condemnació a les penes eternes)

♦ eilíf útskúfun: damnació eterna

útskúfunar·kenning <f. -kenningar, no comptable>:

<RELIG LUTER> doctrina f de la solâ gratiâ

út·skýra <-skýri ~ -skýrum | -skýrði ~ -skýrðum | -skýrt ║ e-ð>:

explicar una cosa

út·standandi, -standandi, -standandi <adj.>:

protrusiu -iva, en protrusió, que es troba formant una protrusió

út·stilling <f. -stillingar, -stillingar>:

exposició f (esp. de mercaderies a l'aparador o mostrador de botiga)

út·svar <n. -svars, -svör>: contribució municipal (imposts municipals)

útsvars·seðill <m. -seðils, -seðlar>:

rebut m de contribució, full m de contribució municipal

út·sýni <n. -sýnis, pl. no hab.>: vista f (panorama que hom divisa d'un lloc estant)
	útsýni um herbergisgluggann: vista des de l'habitació
	útsýni um hótelgluggann: vista des de la finestra de l'hotel
	útsýni yfir Petru: vista general de Petra
		herbergi með útsýni yfir höfnina: cambra amb vista al port
	síðan fór Balak með Bíleam upp á Peórtind þaðan sem útsýni er yfir
		eyðimörkina: Balac dugué Balaam al cim de Bet-Fegor,
		des d'on hi ha una bona vista del desert

út·tekt <f. -tektar, -tektir>: retirada f de fons (de llibreta d’estalvis, compte corrent etc.)

úttektar·reikningur <m. -reiknings, -reikningar>: compte m de (o: a)  crèdit

út·ungun <f. -ungunar, pl. no hab.>:

incubació f, covament m

♦ hafa egg í útungun: estar covant ous

útungunar·vél <f. -vélar, -vélar>:

incubadora f [d'ous]

útúr·dúr <m. -dúrs, -dúrar>:

1. (frávik) parèntesi m en el discurs, digressió f (part d'un discurs que s'allunya o desvia del tema principal o que fins i tot no hi té res a veure)

◊ þetta hef ég sagt ykkur til íhugunar og eftir þennan útúrdúr ([δι᾽ ὀλίγων]:   δι᾽ ὀλίγων δ᾽ ἐλευστέον ἐπὶ τὴν διήγησιν) sný ég mér aftur að frásögninni: he dit això perquè hi reflexioneu, i després d'aquest excurs reprenc el fil de la meva narració

2. (krókur á leið) marrada f, voltera f (camí que s'aparta del camí principal i que normalment va més cap al lloc de destinació)

útúr·krókur <m. -króks, -krókar>:

(krókur á leið) marrada f, voltera f (camí que s'aparta del camí principal i que normalment va més cap al lloc de destinació)

út·varp <n. -varps, -vörp>: ràdio f (radiodifusió, radiofonia & emissora de ràdio & aparell de ràdio)

útvarps·bylgja <f. -bylgju, -bylgjur>:

<FÍS, RÀDIO> ona f de ràdio, ona radioelèctrica

útvarps·loftnet <n. -loftnets, -loftnet>:

<TÈCN> antena f de ràdio 

útvarps·tæki <n. -tækis, -tæki>: [aparell m de] ràdio f

útvarps·flutningur <m. -flutnings, -flutningar>: retransmissió radiofònica

útvarps·stöð <f. -stöðvar, -stöðvar>: emissora f de ràdio

út·vatna <-vatna ~ -vötnum | -vatnaði ~ -vötnuðum | -vatnað ║ e-ð>:

<CULIN> posar una cosa en remull

♦ útvatna kjöt ~ saltfisk: posar carn ~ bacallà sec en remull per a dessalar-los

út·vatnaður, -vötnuð, -vatnað <adj.>:

1. (saltur matur) posat -ada en remull (aliment salat, com a forma de dessalar-lo abans de cuinar-lo)

2. (útþynntur) aigualit -ida (rebaixat, insubstancial)

út·vega <-vega ~ -vegum | -vegaði ~ -veguðum | -vegað ║ e-ð>:

procurar una cosa, fornir una cosa

♦ útvega e-m e-ð: procurar-li una cosa a algú

♦ útvega sér e-ð: procurar-se una cosa

útvegs·bóndi <m. -bónda, -bændur>:

1. (bóndi sem stundar fiskveiðar, útvegsmaður) armador m [de vaixells] de pesca (bóndi que, per compte seu, una o diverses barques de pesca)

◊ þessi frú var dóttir útvegsbónda úr Víkinni og hafði mentast í Kvennaskóla landsins: aquesta senyora era filla d'un armador de vaixells de pesca Reykjavík i havia anat al Kvennaskólinn, el col·legi per a noies del país

2. (fyrirsvarsbóndi) representant m & f (bóndi que actua en representació d'un altre)

útvegs·maður <m. -manns, -menn>:

<NÀUT & ECON> armador m de vaixell de pesca, armadora f de vaixell de pesca

Go to Vincles cap a Islàndia