ÍSLENSK-KATALÓNSK ORÐABÓK
DICCIONARI ISLANDÈS-CATALÀ

Ú

© Macià Riutort i Riutort, 1998

ú-:

<†> variant arcaica del prefix negatiu → ó- “in-, a-, an-”

Úa <f. Úu, no comptable>:

Úa f (ginecònim). Hipocoreuma de → Úrsúla

úa <úr | úði | úð ║ af e-u. Verb impersonal unipersonal>:

formiguejar [de], pul·lular [de], bullir [de], ésser un formiguer [de]

◊ þess urðu þeir vísir, að [þar] hvert vatn úði af fiskum: tingueren la certesa que cada riu [d'allà] (= tots els corrents d'aigua d'allà) bullien de peixos

♦ úa og grúa af e-u: <LOC> formiguejar i pul·lular d'una cosa

Úddi <m. Údda, no comptable>:

Úddi m (andrònim). Hipocoreuma de → ?

úða <úða ~ úðum | úðaði ~ úðuðum | úðað>:

1. <e-u á e-ð>: (ýra) ruixar una cosa amb..., ruixa una cosa de... (polvoritzar, ensalgar)

♦ úða e-u (o: e-ð) í sig: <LOC FIG> endrapar una cosa, engolir una cosa, empassar-se una cosa (menjar una cosa amb avidesa i gairebé sense rosegar-la)

2. <á e-ð>: (spreyja skordýraeitri á e-ð) flitar una cosa (Mall.) (ruixar insecticida amb esprai)

◊ ég úðaði svo til öryggis á vespuna: per més seguretat, vaig flitar la vespa

3. <e-u á e-ð>: (um ilmvatn) vaporitzar perfum sobre..., atomitzar perfum en... (aplicar perfum amb polvoritzador o vaporitzador)

♦ ég klæddi mig, úðaði ilmvatni í hárið og kembdi það: em vaig vestir, vaig polvoritzar-me els cabells amb perfum i em vaig pentinar

♦ ég þvoði mér og kembdi hárið og úðaði á mig ilmvatni: em vaig rentar, pentinar i, després, em vaig posar perfum amb el vaporitzador

4. <[e-u] á e-ð>: (mála með úðasprautu) pintar una cosa amb aerògraf, pintar una cosa amb pistola (pintar a injecció)

♦ úða svörtu á bílinn: pintar de negre el cotxe

5. <e-ð [með e-u]>: (um þvott) humitejar una cosa, brufar una cosa (Mall., Men.) (roba abans de planxar-la)

♦ úða þvott: ruixar la roba

♦ úða fatnað með köldu vatni: ruixar un vestit amb aigua freda

6. <impersonal>: roinejar, ploviscar

♦ það úðar: roineja

úða·brúsi <m. -brúsa, -brúsar>:

1. <GEN> atomitzador (o: vaporitzador; o: polvoritzador) m

2. (spreidós) aerosol m, esprai m (envàs per a polvoritzar el líquid que conté)

úða·byssa <f. -byssu, -byssur. Gen. pl.: -byssa o: -byssna>:

pistola polvoritzadora (o: ruixadora)

úða·mökkur <m. -makkar (o: -mökks), -mekkir>:

ruixim m [d'aigua polvoritzada], columna f de xim-xim, borrim m [de salt d'aigua] (núvol de polsim d'aigua, p.e., el que es produeix davant i al peu d'un salt d'aigua)

úða·regn <n. -regns, no comptable>:

roïna f (o: roina), cama f d'aranya (Mall.), cama f de mosca (Men.) (plugim, plugeta, pluja molt fina)

úðari <m. úðara, úðarar>:

1. (til að vökva grasflöt) aspersor m (per a regar superícies sembrades)

2. (brunavörn) ruixador m [automàtic] (dispositiu extintor d'incendis)

3. (úðabrúsi) atomitzador m (vaporitzador, polvoritzador)

úða·rigning <m. -rigningar, -rigningar>:

roïna f (o: roina), cama f d'aranya (Mall.), cama f de mosca (Men.) (plugim)

úða·slanga <f. -slöngu, -slöngur. Gen. pl.: -slangna>:

mànega f d'aspersió

úða·sprauta <f. -sprautu, -sprautur. Gen. pl.: -sprautna>:

1. <GEN> polvoritzador m

2. (úðabyssa, þrýstiloftssprauta) aerògraf m (pistola de pintar polvoritzant o ruixant la pintura)

úða·veður <n. -veðurs, -veður>:

temps ploviscós (temps humit amb caiguda de roïna)

úði <m. úða, úðar>:

1. <GEN> roïna f (o: roina), mullinet m, brusquina f, ruixim m, plovisqueig m, cama f d'aranya (Mall.), cama f de mosca (Men.) (plugim)

2. (sprei) aerosol m, esprai m (líquid projectat en forma d'aerosol o de polsim)

úðun <f. úðunar, úðanir>:

ensufatat m, esquitxat m (fet i acció d'esquitxar o ensufatar arbres fruiters, ceps etc.)

♦ → bandúðun “polvorització [aplicada] per bandes”

úff <interj.>:

uf (o: buf)

úfinn, úfin, úfið <adj.>:

1. (ógreiddur) esborrifat -ada, descambuixat -ada (o: escambuixat -ada) (Mall., Men.) (no pentinat, escabellat)

♦ úfið hár: cabells esborrifats

2. (sjór: ólgandi) arrissat -ada (mar: lleugerament esvalotada, alçurada)

♦ úfinn sjór: mar arrissada (o: encrespada)  

3. (hraun: ósléttur) rugós -osa (camp de lava)

♦ úfið hraun: camp de lava rugós, lava [solidificada] rugosa

4. (önugur í skapi) malhumorat -ada, malcarat -ada, malagradós -osa, sull -a (Mall.), malombrós -osa (Mall.) (taciturn, esquerp, sorrut)

♦ vera úfinn ~ úfin ~ úfið í skapi (o: geði): <LOC FIG> estar desagradós -osa (o: malhumorat -ada; o: rondinaire)  

úf·mæltur, -mælt, -mælt <adj.>:

<LING> uvular

♦ úfmælt hljóð: <LING> so m uvular

♦ úfmælt samhljóð: <LING> consonant f uvular

♦ uppgómmælt² og úfmælt¹ samhljóð: consonants uvulars¹ i velars²

♦ óraddað úfmælt sveifluhljóð [ʀ̥]: <LING> consonant vibrant uvular sorda [ʀ̥]

♦ raddað úfmælt sveifluhljóð [ʀ]: <LING> consonant vibrant uvular sonora [ʀ]

♦ óraddað úfmælt önghljóð [ʁ̥]: <LING> consonant fricativa uvular sorda [ʁ̥]

♦ raddað úfmælt önghljóð [ʁ]: <LING> consonant fricativa uvular sonora [ʁ]

úfna <úfna ~ úfnum | úfnaði ~ úfnuðum | úfnað>:

esborrifar-se, descambuixar-se (o: escambuixar-se) (Mall., Men.) (cabells, p.e., per efecte del vent)

úfur¹ <m. úfs, úfar>:

[gran] duc m, gaús m, brúfol m (Val.), búfol f (Val.) (ocell Bubo bubo) (→ hornugla)

úfur² <m. úfs, úfar>:

úvula f, noella f, neulella f (Mall., Men.), gargamelló m (Eiv.) (part del vel del paladar)

úfur³ <m. úfs, úfar>:

1. (flís) escarràs m (estarranc, llenca que sobresurt i que es clava fàcilment)

◊ nú er at segja frá Ásmundi, at hann sat upp við vindásinn. Hann sá járnloku eina, er fram stóð ór vindásnum. Þar hafði komit í hǫgg mikit, ok reis á rǫndinni úfr hvass. Þar gneri Ásmundr við strengnum, ok skarst hann í sundr, því at jarnit var hvasst. Var Ásmundr þá lauss. Braut hann nú fjǫturinn af fótum sér. Vindr stóð á land. Ásmundr hjó strenginn, ok rak skipit upp at skóginum, ok því næst var Ásmundr á landi. Kom honum nú í hug at glettast nǫkkut við berserkina, áðr hann fœri í skóginn. Ferr hann nú til tjalds þess, sem þeir sváfu inni, ok fellir á þá tjaldit. Þeir spruttu upp, sem inni váru, ok varð þeim ógreið útgangan, því at tjaldit flœktist fyrir þeim. Ásmundr hjó í hǫfuð Hrœreki ok klauf niðr í jaxla. Siggeirr komst út ok vildi hlaupa í skóginn. Ásmundr hljóp eptir honum. Siggeirr drap fœti, en Ásmundr hjó eptir honum á hrygginn fyrir neðan þat, sem hann var mjóstr, ok tók hann þar sundr. Síðan fór Ásmundr í skóginn. Drepit hafði hann tíu menn með berserkjunum: ara s'ha de referir de l'Ásmundr que aquest estava assegut arrepitat contra l'argue. Va veure [a l'argue] una balda o barra travadora de ferro que sobresortia fora de l'argue. Aquesta balda havia rebut un cop fort [que havia fet que ] de la seva vorera en sortís una llenca esmolada. L'Ásmundur hi va fregar la corda fins a tallar-la del tot, ja que aquell escarràs de ferro era afilat. Aleshores l'Ásmundr va quedar lliure [de mans] i llavors va trencar els grillons dels seus peus. Bufava un vent procedent de la mar. L'Ásmundr va tallar la corda [que subjectava el vaixell] i la nau[, emportada per aquell vent,] va lliscar cap al bosc i, tot seguit després, l'Ásmundr va saltar a terra. Abans de ficar-se dins el bosc, emperò, se li va ocórrer de divertir-se una mica a costa dels bersercs, així que va anar cap a la tenda dins la qual tots ells dormien i els va fer caure la tenda a sobre. Els qui eren dedins, es varen posar drets d'un salt, però sortir-ne no els va resultar fàcil perquè la tenda els embolicava i entrebancava. L'Ásmundr va descarregar al Hrœrekr un cop [d'espasa] (?) al cap i l'hi va fendre fins als queixals. En Siggeirr va sortir de dins la tenda i es va posar a córrer cap al bosc. L'Ásmundr el va empaitar corrents. En Siggeirr va travelar i l'Ásmundr el va ferir a l'esquena a l'indret on aquesta és més prima i l'hi va xepar. Després, l'Ásmundr va entrar dins el bosc. Havia mort nou homes comptant-hi els bersercs

2. úfar <m.pl úfa>: (deilur, fjandskapur, óvild) hostilitat m (‘punxes’, punts de fricció o d'enemistat)

♦ setja úfa við e-m: <LOC FIG> comportar-se hostilment (o: amb hostilitat) amb algú

◊ Þorgils seldi skipið hásetum sínum og létti kaupferðum, tók sér bú í Borgarfirði og settu Gíslungar nokkuð úfa við honum (segir sagan). Hefur hann það til tals við þá og kveður þeir eigi sig einskis að kunna (segir sagan). Verður að því lítið mark að svo stöddu: en Þorgils va vendre la seva nau als membres de la seva tripulació i va cessar de fer viatges de comerç. Es va establir al fiord de Borgarfjörður encara que els parents d'en Þorsteinn Gíslason li mostraven una certa hostilitat (és a dir, = una forta hostilitat) (segons fa la història). Per aquest motiu va cercar de parlar amb ells i els va dir que no tenien res que li poguessin retreure (segons fa la història). De moment no se li va donar gaire més importància (= de moment, la cosa va quedar així)

♦ úfar rísa [á e-ð] [með e-m]: <LOC FIG> produir-se hostilitats amb algú a causa d'una cosa

◊ hann þóttist nú glöggt vita hverjir í ráðum eða björgum höfðu verið með Aðalríki og nú tóku að rísa úfar á vinfengi þeirra Odda. En þó var þetta mál í deild lagt á þingi um sumarið og varð Aðalríkur sekur og stóðu menn því ekki í mót. En honum varð utan komið austur í fjörðum. Síðan var [p. 56] eftir leitað hvað menn vildu bjóða fyrir bjargir eða fjörráð en þar kom við umtölur góðra manna að goldið var fyrir bjargir eða fjörráð þrír tigir hundraða (SS I, cap. 48, pàgs. 55-56): va considerar que ara ja sabia exactament qui eren els qui havien fet costat a l'Aðalríkur ajudant-lo ja fos amb consells ja fos aixoplugant-lo, i, a partir d'aquell moment, l'amistat que hi havia hagut entre l'Oddi i ell va començar a tenir esquerdes. Però, tot i així, aquest cas fou portat a judici al þing d'aquell estiu i l'Aðalríkur hi fou condemnat a proscripció major i no hi va haver ningú que hi estigués en contra. Li fou disposada la travessia cap a Noruega des dels fiords de llevant.Tot seguit, es va tractar què s'oferiria per aixoplugar o per matar el proscrit, i, per intercessió d'homes respectables la quantitat que es pagaria per aixoplugar-lo o per matar-lo es va fixar en trenta ‘cents’ (vocabulari: #1. bjargir: Cf. en Baetke 19874, pàg. 55: <...> (meist pl.) einem Geächteten gewährter Beistand; — Unterhalt, Versorgung; #2. úfar: Cf. en Baetke 19874, pàg. 671: nú tóku at rísa úfar á vinfengi þeira, ihre Freundschaft wurde brüchig; #3. deild: Cf. en Baetke 19874, pàg. 85: leggja mál í deild eine Sache vor Gericht bringen; #4. sekur: Cf. en Baetke 19874, pàg. 524: <...> 2. geächtet, vogelfrei: sekr skógarmaðr ein in die volle Acht Getaner; gera e-n sek(j)an jemanden in die Acht bringen (um e-t wegen etwas); falla sekr fyrir e-m von jemandem bußlos getötet werden; #5. umtölur: Cf. en Baetke 19874, pàg. 677: um-tǫlur f.   das Zureden, Überredung, Vermittlung; #6. hundrað: Cf. en Baetke 19874, pàg. 281: <...> 2. als Wertbestimmung (die jeweils gemeinte Maßeinheit wird oft weggelassen): hundrað vaðmála 120 Ellen Fries; hundrað silfrs 120 Öre Silbers oder der Wert von 120 Ellen vaðmál in Silber)

◊ með honum fóru norður margir þeir menn er verið höfðu með Þórði Sighvatssyni. Ófeigur Eiríksson bjó þá á Úlfsstöðum. Hann átti Vigdísi Gilsdóttur. Gissur vildi eigi byggð þeirra í Skagafirði. Fóru þau norður með Eyjólfi á Möðruvöllu. Risu þá þegar miklir úfar á með þeim Gissuri (SS II, cap. 407, pàg. 628): amb ell marxaren al nord molts dels homes que havien fet costat al Þórður Sighvatsson. L'Ófeigur Eiríksson vivia aleshores a Úlfsstaðir. S'havia casat amb la Vigdís Gilsdóttir. En Gissurno volia pas que visquessin al fiord d'Skagafjörður, de manera que se n'anaren a fer-ho al nord, a Möðruvellir, amb l'Eyjólfur. Per aquest motiu, a partir d'aquell instant, varen sorgir (es varen produir) grans hostilitats entre ells dos (entre l'Eyjólfur i en Gissur)

◊ þá mælti Einar: "Nú hefir orðið í stökki brang og ekki lítt af yðru tilstilli en hér eiga þó hlut í ofsamenn miklir og get eg að stórir úfar rísi á með oss": l’Einar va dir: “Aquí s'ha produït tot d'un plegat un avalot i s'ha produït en no pas petita mesura a instigació vostra i [com que] hi tenen part (= hi tenen a veure, hi estan involucrats) uns homes molt violents, sospito que entre ells i nosaltres en el futur encara es produiran grans hostilitats per aquest tema” (vocabulari: #1. brang: Cf. en Björn Halldórsson I (1814), pàg. 103b: Brang, n. turba, tumultus. Opløb, Støj, Allarm. At byria brang, tumultum excitare, at vække oprør, begynde at forstyrre den offentlige Rolighed. També l'Ólafur Halldórsson 1978, pàg. 116: ⁵ Nú hefir orðið í stökki brang: Nú hefur skyndilega orðið hark. — hefir leiðrétt af útgefanda; hafa Flat.: brang, lesið braug af fyrri útgefendum og leiðrétt í brögð. Samkvæmt Orðabók Háskóla Íslands kemur orðið brang fyrir í Perseus rímum Guðmundar Andréssonar: ‘Spilltu ekki um spart og frítt, / sporna við að hefja brang’ (V 5), í þýðingu Arngríms lærða á Sjö krossgöngum eftir M. Hammer: ‘ad skie mætte hann [ɔ: Kristur] byriade Brang j Landenu / þegar minst varde’ (Lvr.), og í orðabók Jóns Ólafssonar frá Grunnavík: ‘Braang, n. strepitus, vocula plebeja, tumultus ab uno viro excitatus’. Orðið er til í sænskri mállýzku: ‘Brång, n. bullersamt besvär.   Ög.’ (Eystra-Gautland, sjá Johan Ernst Rietz , Svenskt Dialektlexikon). En Baetke 19874, pàg. 65, no dóna pas entrada a aquest mot)

úfur, úf, úft <adj.>:

(óvinveittur) hostil (que sent enemistat envers algú, o té una actitud hostil envers algú)

♦ vera e-m úfur: ésser hostil envers algú

53. Eggmóðan val ǀ nú mun Yggr hafa, ǁ þitt veit ec líf um liðit; ǁ úfar ro dísir — ǀ nú knáttu Óðin siá, ǁ nálgaztu mic, ef þú megir! l'Yggr (=l'Odin) adés tindrà un mort cansat pels talls d'una espasa (=mort pels talls d'una espasa = en Geirrøðr). [Geirrøðr,] sé que la teva vida ja se t'ha escolat. Les dísir et són hostils: Ara podràs veure l'Odin, acosta't a mi, si és que pots! (vocabulari: #1. eggmóðr: Cf. en Kuhn 1968³, pàg. 42: egg-móðr   adj.   durch schwertschneiden ermüdet, geschwächt: erschlagen (Grm. 53, Hm. 30). També en Finnur Jónsson 1931², pàg. 99a: eggmóðr, adj, ‘sværdsæg-sløvet’, dræbt ved sværd, eggmóðr valr, mand (mænd) dræbt ved sværd, Grí 52, Hamð 30, i també íd., pàg. 98b: eggdauðr, adj, død for sværdsæggen, våbenbidt, eggdauðir menn = valr, de faldne, = valr, falk, Gát 1; #2. úfr: Cf. en Kuhn 1968³, pàg. 207: úfr   adj.   feindlich, erbost (Grm. 53). I també. en Finnur Jónsson 1931², pàg. 584a: úfr, adj,   rejst eller rejsende sig (imod), fjendtlig, úfir ro dísir Grí 53); )

Úganda <n. Úganda, no comptable>:

Uganda f

Úganda·kona <f. -konu, -konur. Gen. pl.: -kvenna>:

ugandesa f

Úganda·maður <m. -manns, -menn>:

ugandès m, ugandesa f

úgandskur, úgöndsk, úgandskt <adj.>:

ugandès -esa

úganskur, úgönsk, úganskt <adj.>:

ugandès -esa

úgrískur, úgrísk, úgrískt <adj.>:

úgric -a

♦ → finnsk-úgrískur, -úgrísk, -úgrískt “finoúgric -a”

úi <m. úa, no comptable>:

formigueig m, bellugadissa f

♦ úi og grúi af mönnum: <LOC> una gernació immensa, una immensitat de gent (→ aragrúi manna)

Úkraína <f. Úkraínu, no comptable>:

Ucraïna f

Úkraíni <m. Úkraína, Úkraínar>:

ucraïnès m, ucraïnesa f

úkraínska <f. úkraínsku, no comptable>:

ucraïnès m (llengua d'Ucraïna)

úkraínskur, úkraínsk, úkraínskt <adj.>:

ucraïnès -esa

Úkraínu·kona <f. -konu, -konur. Gen. pl.: -kvenna>:

ucraïnesa f

Úkraínu·maður <m. -manns, -menn>:

ucraïnès m, ucraïnesa f

<†>  úlbúð <f. úlbúðar, no comptable>:

variant antiquada de → úlfúð “malvolença, animositat”

úldinn, úldin, úldið <adj.>:

podrit -ida (fet malbé, dit esp. de carn i de peix)

♦ úldið kjöt: carn podrida

♦ úldinn fiskur: peix podrit

úldna <úldna ~ úldnum | úldnaði ~ úldnuðum | úldnað>:

podrir-se (fer-se malbé un aliment, dit esp. de carn i de peix)

◊ ...gjöri fljótin að eyðimörk, svo að fiskarnir í þeim úldna af vatnsleysi og deyja af þorsta: converteixo els rius en deserts de manera que llurs peixos moren de set per manca d'aigua i es podreixen

úlfa·baunir <f.pl -bauna>:

1. llobins m.pl de jardí (planta Lupinus polyphyllus)

2. llobins m.pl d'Alasca (planta Lupinus nootkatensis)

3. llobins m.pl de Matanuska (planta Lupinus pseudopolyphyllus = Lupinus polyphyllus x Lupinus nootkatensis)

úlfa·ber <n. -bers, -ber. Gen. pl.: -berja; dat.pl.: -berjum>:

mató m de monja, aliguer m, bola f de neu (planta Viburnum opulus) (→ úlfarunni)

♦ hrukkótt úlfaber: <BOT> viburn m de fulles arrugades, viburn arrugat (planta Viburnum rhytidophyllum) (→ vetrarrunni)

úlfa·hamur <m. -hams, -hamir>:

<MITOL> hamur m de llop, mena de pell de llop que atorgava la forma de llop a la persona que se la posava

◊ nú er þat eitthvert sinn, at þeir fara enn á skóginn at afla sér fjár. En þeir finna eitt hús ok tvá menn sofandi í húsinu með digrum gullhringum. Þeir hǫfðu orðit fyrir úskǫpum, þvíat úlfahamir hengu í húsinu yfir þeim. It tíunda hvert dægr máttu þeir komask úr hǫmunum. Þeir váru konungasynir. Þeir Sigmundr fóru í hamina og máttu eigi ór komask ok fylgði sú náttúra, sem áðr var, létu ok vargsrǫddu. Þeir skildu báðir rǫddina (VS. Ed. Uwe Ebel 1997, cap. VIII, pàg. 22): un dia s’esdevingué que, havent tornat anar al bosc amb el fi de procurar-se botí, hi van trobar una casa en què hi havia dos homes dormint que duien grans anells d’or. Aquests homes havien estat víctimes d’un malefici (encanteri), ja que les seves formes de llop penjaven, dins la casa, damunt ells. Cada cinc dies, els era llegut de sortir de llurs formes de llop. Els seus pares eren reis. En Sigmundr i en Sinfjǫtli es van posar aquestes formes de llop i ja no en pogueren pas sortir perquè la natura d’aquestes formes continuava essent -amb ells- la mateixa que abans amb els altres. També udolaven com els llops i tots dos comprenien els udols de llop

◊ Sigmundr hleypr at honum svá hart, at hann stakar við ok fellr. Sigmundr bítr í barkann framan. Þann dag máttu þeir eigi komask ór úlfahǫmunum. Sigmundr leggr hann nú á bak sér ok berr heim í skálann. Ok sat hann yfir honum en bað troll taka úlfhamina (VS. Ed. Uwe Ebel 1997, cap. VIII, pàg. 23): en Sigmundr es va acabussar llavors contra ell amb tanta de fúria que en Sinfjǫtli va trontollar i caure. En Sigmundr llavors li va mossegar a la part anterior de la gargamella. Aquell dia no van poder abandonar llurs formes de llop. En Sigmundr se’l va carregar a l’esquena, se’l va endur a llur refugi (cabana) i el va vetllar mentre estigué inconscient, i va desitjar que els trols s’emportessin aquelles maleïdes formes de llop

úlfa·kreppa <f. -kreppu, no comptable>:

situació f difícil, destret m

♦ vera [kominn ~ komin ~ komið] í úlfakreppu: <LOC FIG> passar-les estretes (o: magres), trobar-se en una situació [ben] difícil, trobar-se en un [bon] destret (trobar-se "pinçat" per dos problemes alhora, passar per grans problemes o dificultats a causa de dues situacions difícils i encontrades que es presenten alhora)

♦ sólin er í úlfakreppu: <LOC> el sol presenta un parheli a la dreta i un parheli a l'esquerra (com si es veiés atacat per dos llops alhora, un per la banda de llevant i l'altre per la banda de ponent)

úlfalda·folald <n. -folalds, -folöld>:

1. pollí m de dromedària, pollina f de dromedària (cria de mamífer Camelus dromedarius)

2. pollí m de camella, pollina f de camella (cria de mamífer Camelus bactrianus)

úlfalda·hár <n. -hárs, -hár>:

pèl m de camell

úlfalda·hryssa <f. -hryssu, -hryssur. Gen. pl.: -hryssa o: -hryssna>:

1. dromedària f (femella de mamífer Camelus dromedarius)

2. camella f (femella de mamífer Camelus bactrianus)

úlfalda·kjöt <n. -kjöts, no comptable>:

carn f de llop

úlfalda·lest <f. -lestar, -lestir>:

caravana f de camells

úlfalda·mjólk <f. -mjólkur, no comptable>:

llet f de camella

úlfalda·reki <m. -reka, -rekar>:

camellaire m & f

úlfalda·ætt <f. -ættar, no comptable>:

[família f dels] camèlids m.pl

úlfaldi <m. úlfalda, úlfaldar>:

1. dromedari m (mascle de mamífer Camelus dromedarius) (→ drómedari)

◊ óðara setti hún vatnskrúsina niður og sagði: Drekktu, og ég skal einnig brynna úlföldum þínum (gāˈmāl ~ גָּמָל:   wəˌɣam־gəmalˈlɛi̯-χā   ʔaʃˈqɛh,   וְגַם-גְּמַלֶּיךָ אַשְׁקֶה). Ég drakk og hún brynnti úlföldunum (gāˈmāl ~ גָּמָל:   wā-ˈʔēʃt   wə-ˈɣam   ha-ggəmalˈlīm   hiʃˈqāθāh,   וָאֵשְׁתְּ, וְגַם הַגְּמַלִּים הִשְׁקָתָה) líka: immediatament va posar en terra la gerra d'aigua i li va dir: “Beu tu, i també abeuraré els teus camells”. He begut, i ella ha abeurat els camells

◊ auðveldara er úlfalda (ὁ ἡ κάμηλος -ήλου:   κάμηλον) að fara gegnum nálarauga en auðmanni að komast inn í Guðs ríki: és més fàcil que un camell passi pel forat d'una agulla, que no pas que un ric entri al Regne de Déu (l'original fa: εὐκοπώτερόν ἐστιν κάμηλον διὰ τρυπήματος ῥαφίδος διελθεῖν ἢ πλούσιον εἰσελθεῖν εἰς τὴν βασιλείαν τοῦ θεοῦ)

◊ blindu leiðtogar, þér síið mýfluguna en svelgið úlfaldann! (ὁ ἡ κάμηλος -ήλου:   τὴν δὲ κάμηλον καταπίνοντες): guies cecs, que coleu el mosquit, i us empasseu el camell! (l'original fa: ὁδηγοὶ τυφλοί! οἱ διϋλίζοντες τὸν κώνωπα τὴν δὲ κάμηλον καταπίνοντες)

♦ gera úlfalda úr mýflugunni: <LOC FIG> fer-ne un gra massa, [d'un gra de sorra] fer-ne una muntanya, d'una mosca fer-ne un elefant

♦ gleypa úlfalda: <LOC FIG> empassar-se un gripau

2. camell m (mascle de mamífer Camelus bactrianus) (→ kameldýr)

úlfa·mjólk <f. -mjólkur, no comptable>:

llet f de llop (bolet Lycogala epidendrum) (→ rauðerta)

úlfa·reynir <m. -reynis, no comptable>:

moixera f de llop (arbre Sorbus x hostii, híbrid de Sorbus chamaemespilus x Sorbus mougeotii)

úlfa·runni <m. -runna, -runnar>:

mató m de monja, aliguer m, bola f de neu (planta Viburnum opulus)

úlfa·ýlfur <n. -ýlfurs, no comptable>:

udols m.pl de llop

úlfa·þytur <m. -þyts, -þytir>:

1. <GEN> udols m.pl de llop

◊ þær báðu honum ills á móti. Var hinn mesti úlfaþytur til þeirra að heyra. Berserkir komu fram í þessu: elles el varen maleir per dir-los això. De dedins arribaven fins a ells uns udols [com] de llop. Els bersercs varen arribar en aquell moment fins a la porta (vocabulari: #1. biðja e-m ills: Cf. en Baetke 19874, pàg. 51: biðja e-n aldri þrífask   jemandem etwas Böses wünschen, jemanden verwünschen; biðja e-m ills, fyrirbóna   dass.; #2. á móti: Cf. en Richard Constant Boer 1900, pàg. 74: 13. á móti, „als antwort auf seine rede“, „dafür“; #3. úlfaþytur: Cf. en Richard Constant Boer 1900, pàg. 74: 13. úlfaþytr, m., „geheul wie von wölfen“; )

◊ þar gørisk eigi saurr í kviði manns af áti eða drykk. Þar er eigi hundagauð, né úlfaþytr né grenjun enna óǫrgu dýra. Þar eru allir hlutir blíðir ok allir hógværir, allir kyrrir. Þar er aldregi himinsfegrð skýjum hulit, þar fljúga aldregi eldingar, þar verða aldregi reiðarþrumur, heldr er þar gleði án enda ok hátíð sú, er ekki hefir endimark: allà no es fan excrements en el ventre d'un home del menjar o el beure. No hi ha lladrucs de gossos ni udols de llops ni bramuls de lleons. Totes les coses que hi ha són blanes (=agradables, grates) i totes plàcides, totes, quietes (=tranquil·les). Allà la bellesa del cel no es veu mai tapada pels núvols, allà mai no hi ha llamps que creuin el cel, allà no hi ha mai trons, sinó que allà hi ha una alegria sens fi i una festa que no té acabament = Nulla digestione sordium secutura, quae de cibo geruntur et potu. Nullus ibi est latratus canum, nullus ululatus luporum, nullus leonum rugitus. Omnia ibi blanda sunt, omnia mansueta, omnia quieta. Nunquam ibi facies caeli nubium tegminibus obumbratur, nunquam ibi fulgora coruscant, nunquam tonitrua concrepant, sed est ibi exaltatio sine fine et festiuitas, quae terminum non habet

2. (læti, uppnám) rebombori m (exclamacions, escandalera, polseguera)

♦ gera úlfaþyt út af e-u: <LOC FIG> fer un gran rebombori (o: una gran escandalera) per una cosa, exclamar-se per una cosa

♦ valda miklum úlfaþyt (o: vekja miklan úlfaþyt): <LOC FIG> aixecar una gran polseguera, causar un gran rebombori

úlf·grár, -grá, -grátt <adj.>:

gris -a fosc -a (o: gris -a obscur -a) (com del color de la pell d'un llop)

úlf·hamur <m. -hams, -hamir>:

variant de → úlfahamur ‘hamur de llop’

<†>  úlf·heðinn <m. -heðins, -heðnar>:

variant arcaica d' → úlf·héðinn “pell-de-llop”

<†>  Úlf·heðinn <m. -heðins, no comptable>:

variant arcaica d' → Úlf·héðinn “andrònim”

Úlf·heiður <f. -heiðar, no comptable>:

Úlfheiður f, Ulfheida f (ginecònim)

úlf·héðinn <m. -héðins, -héðnar>:

pell-de-llop m  (designació eufemística d'un home amb la capacitat de transformar-se en un llop)

◊ Önundur lagði skip sitt á annað borð skipi Þóris haklangs. Var það mjög í miðjum hernum. Haraldur konungur lagði að skipi Þóris haklangs því að Þórir var hinn mesti berserkur og fullhugi. Var þar hin harðasta orusta af hvorumtveggjum. Þá hét konungur á berserki sína til framgöngu. Þeir voru kallaðir úlfhéðnar en á þá bitu engi járn. En er þeir geystust fram þá hélst ekki við. Þórir barðist alldjarflega og féll á skipi sínu með mikilli hreysti. Var þá hroðið með stöfnum skipið og höggvið úr tengslum skipið. Seig það þá aftur milli skipanna. Lögðu konungsmenn þá að skipi Önundar. Hann var fram á skipið og barðist djarflega (drengilega): l’Önundur va col·locar el seu vaixell al costat del d'en Þórir haklangur. L'indret era, de manera força aproximada, vers el centre de la flota. El rei Haraldur va atacar el vaixell d'en Þórir haklangur perquè en Þórir era el més gran berserc i un home de màxim coratge. Tant els atacats com els atacants lliuraren una batalla ferotgíssima. Llavors el rei va manar als seus bersercs que es posessin al capdavant de l'atac. Els deien pells-de-llop i cap ferro no els podia ferir. Quan es llançaven a l'atac, no hi havia res ni ningú que se'ls resistís. En Þórir es va batre amb gran coratge i va caure en el seu vaixell amb gran bravura. Llavors, la seva nau fou ‘netejada’ de proa a popa i es tallaren les cordes que mantenien la nau lligada a les altres. Tot seguit, la nau va lliscar de nou entre els altres vaixells. Els homes del rei llavors varen atacar el vaixell de l'Önundur, el qual s'estava a la proa del seu vaixell i es batia coratjosament (vocabulari: #1. úlfhéðinn: Cf. en Richard Constant Boer 1900, pàg. 4: 1. Úlfheðnar, „wolfshäuter“; Vatnsdœla s. 17 (c. 9) rationalistisch gedeutet: þeir hǫfðu vargstakka fyrir brynjur; dieselbe bedeutung hat úlfhamr, gleichfalls als beiname belegt. Ueber die werwölfe, auf welche diese namen ursprünglich deuteten, s. die oben angeführten stellen. Die unverwundbarkeit durch waffen ist bei berserkern ein stehender zug)

◊ eftir þetta kváðu við lúðrar um allan herinn og bjuggust menn til, hver eftir sínum efnum. Þenna bardaga átti Haraldur konungur mestan. Þá var með honum Rögnvaldur af Mæri og margir aðrir stórir höfðingjar og þeir berserkir er úlfhéðnar voru kallaðir. Þeir höfðu vargstakka fyrir brynjur og vörðu framstafn á konungsskipinu en konungur sjálfur varði lyftingina með hinni mestu prýði og karlmennsku. Mátti þar sjá mörg högg bæði og stór. Nú gerðust brátt mörg tíðindi og stór á skammri stundu í höggum og spjótalögum með grimmlegri grjótflaug. Gerðist nú skjótt mikið mannfall af hvorumtveggjum. Ingimundur fylgdi vel Haraldi konungi og aflaði sér góðs orðs. Fundinum lauk svo sem mörgum er kunnigt og fullfrægt er orðið að Haraldur konungur fékk ágætan sigur og varð síðan einvöldugur yfir öllum Noregi. Hann launaði höfðingjum öllum þeim er honum fylgdu og svo hverjum öðrum með hinni mestu stórmennsku: després d'això, varen ressonar els lúðrar per tota la flota i els homes es prepararen per a la batalla, cadascun segons les seves possibilitats. Aquesta fou la més gran batalla que va lliurar el rei Haraldur. Al seu costat tenia en Rögnvaldur de Mæri i molts d'altres grans höfðingjar, així com els bersercs que es deien pells-de-llop. Enlloc de cuirassa duien un stakkur (gipó) fet de pell de llop, i defensaven, a bord de la nau del rei, la proa, mentre que el rei defensava el pont de popa amb la major bravesa i homenia. Allà on era ell s'hi pogueren veure cops d'espasa ben espessos i forts. Ràpidament s'hi feren llavors molts de fets notoris i en poc temps s'hi esdevingueren grans proeses en cops d'espasa i punyides de llança, acompanyats de ferotge ruixat de pedres. En poc temps es va produir un gran carnatge tant en un bàndol com en l'altre. L'Ingimundur va fer costat bé al rei Haraldur i va guanyar-hi gran fama. La batalla va acabar de la manera com és sabuda de molts, i ha fet cèlebre arreu que el rei en Haraldur hi va obtenir una magnífica victòria i que, després, es va convertir en rei únic de tota Noruega. Va premiar tots els höfðingjar que l'havien seguit en la batalla (o simplement: que l'hi havien seguit), i també tots els altres, amb la major generositat (vocabulari: #1. úlfhéðinn: Cf. en Walther Heinrich Vogt 1921, pàg. 25: 1. 2. berserkir — brynjur; die vorstellung, daß die berserker wolfspelze statt der brünnen trugen (vgl. die zauberischen hreinbjálfar Ól. s h. Fms. V, 236). ist der eine rationalistische auslauf des werwolfglaubens, ein anderer die vorstellung des berserkertums als einer krankheit, epilepsie, Vd. c. 30,4; 57,3. 7. Davor steht die auffassung als πάϑος Eg.c. 27, 13 ff. Die geläufigen berserkerbilder der Ísl. ss. und Fas. sind phantasieschöpfungen. C. 33,10 ist b. „gewaltiger kämpe“, vgl. Iv. c. 12,7; b. für frz. chanpion (C. T. Stewart, Die entstehung d. werwolfsglaubens. Zs. d. ver. f. volksk. 1909 s. 30—51; H. Güntert, Über aisl. berserker-geschichten. [Heidelb. 1912]. Progr. nr. 863). Igualment l'Einar Ólafur Sveinsson 1939, pàg. 25: ¹ Um úlfhéðna, kappa í Hafursfjarðarorustu, er þegar getið í Hrafnsmálum Þorbjarnar hornklofa („grenjuðu berserkir, | guðr vas þeim á sinnum, | emjuðu ulfheðnar, | ok ísarn glumðu“). Söguritarinn hugar sér, að þeir hafi hlotið nafn af því, að þeir hafi haft vargstakka fyrir brynjur; hitt var þó fyrr, að berserkir (og úlfhéðnar) voru taldir skipta hömum. Sbr. Egils s. 4 — 5. Um berserksgang er rætt síðar í sögunnni, 30., 37. og 46 kap.; #2. fullfrægur: Hàpag legòmenon. Mot no inclòs al diccionari d'en Baetke 19874, pàg. 167. En Fritzner I (1886²), pàg. 501a, li dóna el significat: fullfrægr, adj. almindelig bekjendt, bekjendt nok. Vatsd. 9 (17¹⁹). Em pregunto, a tall d'hipòtesi, si l'amanuense no volia escriure en realitat allfrægt, un mot al qual el diccionari d'en Baetke 19874, pàgs. 14 i 17, tampoc no dóna entrada. En Fritzner I (1886²), pàg. 36b, per la seva banda, li dóna el significat: allfrægr, adj. meget omtalt, vide bekjendt. Flat. I, 488²⁰; OH 115²³; Laxd. 38 (79²¹). El mot, segons això, no té caràcter d'hàpax, ja que apareix a la Història del rei Olau Tryggvason, continguda al Còdex de l'illa de Flatey, capítol 380: varð Hyrningr allfrægr af þessi sókn, així com a la Història del rei Olau Haraldsson, (ed. 1853), capítol 105: fóru þeir Ásbjǫrn í brott við svá búit ok stefndi hann þá norðr með landi ok létti eigi fyrr en hann kom heim ǫndurðan vetr ok varð sjá fǫr allfræg, i a la Història de la gent de la Vall del Salmó, (ed. 1896), capítol 21, pàg. 61: Eptir þat sigla þeir Óláfr á haf. 68. Þeim byrjaði vel ok tóku Nóreg, ok er Óláfs fǫr allfræg; setja nú upp skipit. Fær Óláfr sér hesta ok sœkir nú á fund Haralds konungs með sínu fǫruneyti; )

◊ hlaðnir vǫ́ru þeir hǫlða ǀ ok hvítra skjalda, ǁ vigra vestrœnna ǀ ok valskra sverða. ǁ Grenjuðu berserkir; ǀ guðr vas þeim á sinnum; ǁ emjuðu ulfheðnar ǀ ok ísǫrn dúðu (ɔ: ok ísarn glumðu) — 8. De var ladede med storbønder og hvide skjolde, med vestlandske spyd og vælske sværd; bersærkerne brølte, kampen var i gang, ulvhednerne hyldede og rystede spydene: estaven carregades amb barons i blancs (lluents?) escuts, llances angleses (britones) i espases gal·leses. Els bersercs braolaven -la batalla es trobava en ple auge-, els pells-de-llop udolaven i brandien els ferros (vocabulari: #1. hvítr: Cf. en Baetke 19874, pàg. 290: hvítr skjǫldr „weißer Schild“, die helle, ungefärbte Innenseite des Schildes, però en Finnur Jónsson 1931², pàg. 303b: hvítr,   adj, hvid, lys, om skjolde, hvít(i)r skildir, skjǫldr <...>; #2. vigr: Cf. en Finnur Jónsson 1931², pàg. 615: vigr,   spyd <...> vigrar vestrœnar Harkv 8; #3. vestrœnn: Cf. en Finnur Jónsson 1931², pàg. 610b: <...> om vælske spyd, vigrar vestrœnar Harkv 8. Segons això, en Finnur contempla com a sinònims vestrœnn i valskr. Atès que els versos descriuen la batalla naval de Hafrsfjǫrðr, de l'any 872, m'estimo més donar a aquests adjectius el significat de britones i gal·leses respectivament; #4. sinn: Cf. en Finnur Jónsson 1931², pàg. 496b: sinn,   n, 1) gang, guðr vas á sinnum, kampen var i fuld gang, Harkv 8; #5. dýja: Cf. en Finnur Jónsson 1931², pàg. 93ab: dýja <...> ryste (trans.), bevæge, dýja skǫr, ryste sit hår, hoved, Þry 1, især om våben, og da spyd (ryste, kaste) <...> dýja ísarn (her v. l. til glumðu Harkv 8. Cf. també en Baetke 19874, pàg. 96: dýja (dúða)   schütteln, rütteln; ; #6. glymja: Cf. en Finnur Jónsson 1931², pàg. 190b: glymja   <...> klinge <...> ísǫrn glumðu (v.l.) Harkv 8. Cf. també en Baetke 19874, pàg. 203: glymja (glumda)   klingen, klirren, dröhnen)

Úlf·héðinn <m. -héðins, no comptable>:

Úlfhéðinn m, Ulfhedin m (andrònim)

úlf·hundur <m. -hunds, -hundar>:

gos llop, [gos] llober m  (raça de gos)

♦ írskur úlfhundur: llober irlandès

úlf·liður <m. -liðar (o: -liðs), -liðir>:

variant antiquada de → úlnliður “canell”

úlfs·hali <m. -hala, -halar>:

cua (o: coa <Val., Bal.>) f de llop

úlfs·hamur <m. -hams, -hamir>:

variant de → úlfahamur ‘hamur de llop’

úlfs·hvolpur <m. -hvolps, -hvolpar>:

cadell m de llop, llobató m

úlfs·rödd <f. -raddar, -raddir>:

veu f de llop

◊ nú leggjask þeir ok á merkr. Ok ferr sína leið hvárr þeira. Þeir gera þann mála með sér, at þeir skuli til hætta, þótt sjau menn sé en eigi framar, en sá láta úlfsrǫdd, er fyrir úfriði yrði (VS. Ed. Uwe Ebel 1997. Cap. VIII, pàg. 22): van fer cap a l’interior dels grans boscos i cadascun va seguir el seu camí. Abans de separar-se, però, convingueren que cadascun d’ells s’arriscaria a lluitar amb un màxim de set homes alhora, però no amb més i que el primer que resultés atacat [per més de set homes] ho udolaria [a l’altre] amb la seva veu de llop

◊ nú ferr sína leið hvárr þeira. Ok er þeir váru skilðir, finnr Sigmundr sjau menn ok lætr úlfsrǫddu. Ok Sinfjǫtli heyrir þat. Ferr til þegar ok drepr alla (VS. Ed. Uwe Ebel 1997. Cap. VIII, pàg. 22): així i doncs, cadascun va fer la seva via. Després de separar-se, en Sigmundr es va topar amb vuit homes i va udolar amb la seva veu de llop. En sentir-lo, en Sinfjǫtli immediatament va acudir a ajudar-lo i matà tots els atacants

úlfs·skinn <n. -skinns, -skinn>:

pell f de llop

◊ gular húfur úr úlfsskinni (pellis lupī:   de pelle lupi) hafa þeir á höfði sér til varnar: porten al cap com a protecció casquets falbs de pell de llop (l'original fa: fuluosque lupi de pelle galeros ǁ tegmen habent capiti)

úlf·steinbítur <m. -steinbíts, -steinbítar (o: -steinbítir)>:

peix llop clapat, llop de mar clapat, peix llop tacat, peix m lleopard (peix Anarhichas minor) (→ hlýri; → lýri; → steinbítsbróðir; → hlýragóna)

úlfur <m. úlfs, úlfar>:

1. <GEN> llop m (nom de diferents espècies del gènere Lupus)

◊ sjakalar skulu kallast á í höllunum og úlfar (תַּנִּים)  í bílífis-sölunum: els xacals es cridaran entre ells a llurs palaus i els llops ho faran a les sales sumptuoses (Bíblia de Montserrat: les hienes viuran en els seus castells; els xacals, en els seus palaus luxosos) 

◊ Benjamín er úlfur (zəˈʔēβ ~ זְאֵב:   binʝāˈmīn   zəˈʔēβ   ʝiˈtˁrāφ,   בִּנְיָמִין זְאֵב יִטְרָף), sem sundurrífur. Á morgnana etur hann bráð, og á kveldin skiptir hann herfangi: p

◊ fyrir því drepur þá ljón úr skóginum, fyrir því eyðir þeim úlfurinn (zəˈʔēβ,   זְאֵב), sem hefst við á heiðunum. Pardusdýrið situr um borgir þeirra, svo að hver sá, er út úr þeim fer, verður rifinn sundur, því að afbrot þeirra eru mörg, fráhvarfssyndir þeirra miklar: 

◊ ekki leggur úlfur (ὁ λύκος -ύκου,   τί κοινωνήσει λύκος ἀμνῷ;) lag sitt við lamb né heldur guðlaus við guðrækinn: 

◊ leiguliðinn, sem hvorki er hirðir né sjálfur á sauðina, sér úlfinn (ὁ λύκος -ύκου:   ὁ μισθωτὸς <...> θεωρεῖ τὸν λύκον ἐρχόμενον ) koma og yfirgefur sauðina og flýr, og úlfurinn (ὁ λύκος -ύκου:   καὶ ὁ λύκος ἁρπάζει αὐτὰ) hremmir þá og tvístrar þeim: p

◊ þaðan getur að heyra til ljóna sem rymja illskulega og reyna að hrista af sér hlekki og grenja síðla nætur, bursthærð svín og birnir æða þar í króm, risavaxnir úlfar (lupus -ī:   luporum magnorum) ýlfra (ululare) þar: d’allà se'n poden sentir lleons que rugeixen rabiosament intentant espolsar-se (sacsar-se) les cadenes i somiquen tard de nits, senglars de cerres dures i óssos que s'hi enfurien en llurs cadenes i llops gegantins que hi udolen (l'original fa: ac formae magnorum ululare luporum)

♦ Rauðhetta og vondi úlfurinn: la Caputxeta Vermella i el llop dolent

♦ rófa á úlfi: cua (o: coa <Val., Bal.>) f de llop

♦ ýlfur (o: öskur) úlfa ~ úlfanna: udol de llops ~ l'udol dels llops

2. <rauðir úlfar>: <MED> lupus eritematós sistèmic, LES m

♦ rauðir úlfar af völdum lyfja: LES induït per fàrmacs

♦ rauðir úlfar með hlutdeild líffæris eða kerfis: LES amb implicació d'òrgans o sistemes

♦ sjálfvaktir rauðir úlfar: LES idiopàtic

úlfúð <f. úlfúðar, no comptable>:

esquira (o: esquírria) f, animositat f, malvolença f [forta], malvoler m [fort]

◊ það sé eg á skalla þeim hinum mikla, að hann er fullur upp úlfúðar og hann verður að skaða þeim mönnum nokkurum, er oss mun þykja afnám í, ef hann náir: a aquest gran calb li puc veure que és ple fins a dalt de tot d'animositat i malvolença i que, si els pot aglapir, serà la perdició per a alguns homes que a Nós no ens agradaria pas perdre

◊ en er Halli fann það sló hann á sig úlfúð og illsku og fór þá allt í þverúð með þeim: però quan en Halli se n'adonà d'això, es va omplir de malvoler i de rancúnia contra ell de manera que tots dos es van acabar enemistant totalment

◊ grimmd og óþokki, úlfúð og þústur, saurlífi og þjófskapur, illýðgi of þá menn, er vér megum ekki reyna annað en vel sé: la crueltat i l'enemistat, el malvoler i les vexacions, la vida disbauxada i el lladronici, la maldat a causa d'aquells homes a qui nosaltres no podem provar de fer res més que no estigui bé

◊ Símoni var ljóst að hugur fylgdi ekki máli en lét samt sækja féð og sveinana til að vekja ekki úlfúð (ἡ ἔχθρα ἔχθρας:   μήποτε ἔχθραν ἄρῃ μεγάλην πρὸς τὸν λαὸν) í sinn garð með þjóðinni sem kynni að segja: „Því var Jónatan deyddur að Símon sendi hvorki féð né drengina.“: en Simó tenia clar que el pensament no corresponia al seu parlament, però, de tota manera, va fer anar a cercar els diners i els nois per tal de no despertar l'animositat contra ell entre el poble que podria dir: “En Jonatàs ha estat mort perquè en Simó no li ha enviat ni els diners ni els nois”

úlfynja <f. úlfynju, úlfynjur. Gen. pl.: úlfynja>:

lloba f

◊ einnig sýnt úlfynjuna (lupa -ae:   lupam fetam) þar sem hún lá í grænum helli Mars, tvíburabræðurnir voru við júgur hennar og léku sér, sugu fóstru (matrem) sína óttalausir, hún sveigði liðugan hálsinn aftur (illam tereti ceruice reflexam), gældi við (mulcere) þá til skiptis og strauk (fingere) tungunni um líkama þeirra: també s'hi mostrava una lloba ajaguda dins la verda cova d'en Mart, els germans bessons eren a les seves mamelles, jugant i xuclant sense por de la seva dida, la qual corbava el cap cap enrere i els amoixava per torn i acariciava llurs cossets amb la llengua (l'original fa: Fecerat et uiridi fetam Mauortis in antro ǁ procubuisse lupam: geminos huic ubera circum ǁ ludere pendentes pueros, et lambere matrem impauidos; illam tereti ceruice reflexam ǁ mulcere alternos, et corpora fingere lingua)

♦ → Kapítólúlfynja “lloba capitolina”

Úlixes <m. Úlixesar, no comptable>:

Ulisses m (Ŭlixēs -ixis, sícul Οὐλίξης -ίξους)

◊ en æsir setjast þá á tal og ráða ráðum sínum og minnast á þessar frásagnir allar er honum voru sagðar, og gefa nöfn þessi hin sömu, er áður voru nefnd, mönnum og stöðum þeim er þar voru, til þess að þá er langar stundir liðu, að menn skyldu ekki efast í að allir væru einir, þeir æsir er nú var frá sagt og þessir er þá voru þau sömu nöfn gefin. Þar var þá Þór kallaður, og er sá Ásaþór hinn gamli. Sá er Ökuþór og honum eru kennd þau stórvirki er Ektor gerði í Tróju. En það hyggja menn að Tyrkir hafi sagt frá Úlixes og hafi þeir hann kallað Loka, því að Tyrkir voru hans hinir mestu óvinir: els ansos aleshores tingueren col·lotge i deliberaren i recordaren tots aquests relats que hom li havia contat [al Gangleri] i [per aquesta raó] donaren aquests mateixos noms, que adés han estat referits, als homes i als indrets que hi havia allà [amb ells] a fi que, quan ja fos passat molt de temps, els homes no dubtessin pas que tots ells són una mateixa cosa: els ansos, dels quals s'ha parlat adés, i aquells a qui ells els havien donat idèntics noms als noms llurs: [i així,] allà un d'aquells hi nomia Tor, i era en Tor dels ansos el vell. I [l'home que anomenaren com ell] fou en Tor de la Carreta i a ell hom li atribueix les grans proeses que l'Hèctor va fer a Troia. I la gent creu [també] que els turcs referien històries de l'Ulisses i que li posaren nom Loki, car els turcs són els seus màxims enemics

úlnliðs·bein <n. -beins, -bein>:

os carpià

úln·liður <m. -liðs (o: -liðar), -liðir>:

1. <GEN> canell m, puny m de la mà, monyeca f (cast., ekki ritm./no lit.) (articulació del braç amb la mà)

2. <MED> carp m

úlpa <f. úlpu, úlpur. Gen. pl.: úlpna>:

1. parca f, geca f

♦ → hettuúlpa “geca amb caputxa, parca amb caputxa”

♦ → kuldaúlpa “geca [embuatada], parca [embuatada]”

♦ → vetrarúlpa “geca d'hivern, parca d'hivern”

2. anorac m (→ anórakkur)

3. caçadora f puffer

úlpu·vasi <m. -vasa, -vasar>:

butxaca f de jaqueta

úmamí <n. úmamís, no comptable>:

umami m

únsa <f. únsu, únsur. Gen. pl.: únsa>:

unça f (mesura de pes & mesura de capacitat)

♦ bandarísk únsa: unça nord-americana

♦ bresk únsa: unça britànica (o: anglesa)  

únsía <f. únsíu, únsíur. Gen. pl.: únsía>:

variant de → únsa “únsa”

úps <interj.>:

apa, au, hala (exclamació expressant sorpresa esp. davant una situació desagradable imprevista)

[úr]¹ úrr <m. úrar, ýrir>:

<†> variant arcaica de → úr² “ur (Bos primigenius; nom de la runa ᚢ)”

◊ hon mælti við konunginn: "Hér liggr þú ok ætlar at sigra dýr várt, er úr heitir": ella va dir al rei: “Vet-te aquí ajagut i tens la intenció de vèncer el nostre animal que es diu úrr”

úr² <m. úrs, úrar>:

1. <GEN> ur m (mamífer Bos primigenius) (→ úruxi)

2. <TIPO> ur f, nom de la segona lletra de l'alfabet rúnic: ᚢ

úr¹ <n. úrs, úr>:

(suddi, súld, smágert regn) roina f (brusquina molt fina, cama d'aranya)

◊ þá mælti Hár: "Ár þær er kallaðar eru Élivogar, þá er þær voru svo langt komnar frá uppsprettunni að eiturkvika sú er þar fylgdi harðnaði svo sem sindur það er rennur úr eldinum, þá varð það ís. Og þá er sá ís gaf staðar og rann eigi, þá hélaði yfir þannig úr það er af stóð eitrinu og fraus að hrími, og jók hrímið hvert yfir annað allt í Ginnungagap": aleshores n'Alt digué: “Quan [les aigües d]els rius que es coneixen amb el nom d'Ëlivogar hagueren arribat tan lluny de llur font que l'eiturkvika que arrossegaven es va endurir com ho fa l'escòria [sobre el metall fos] que s'escola a fora de la fornal, [aquesta kvika] es va convertir en glaç. I quan aquest glaç es va aturar, deixant de fluir, la roina que es desprenia de l'eitur (el verí) es va gelar sobre tot ell i es va glaçar i ho va fer convertint-se en gebre, i el gebre va anar augmentant capa sobre capa fins a acabar arribant i entrant al Ginnungagap” (vocabulari: #1. eiturkvika: Hàpax legòmenon. Cf. en Baetke 19874, pàg. 108: eitr-kvik(j)a f.   giftige fließende Masse, giftiger Schaum, giftiger Gischt. Realment no sabem pas què significava exactament aquest mot o concepte; #2. sindur: Cf. en Baetke 19874, pàg. 535: sindr n.   Rückstände beim Eisenschmelzen, Schlacke, Sinter; #3. héla: Hàpax legòmenon. Cf. en Baetke 19874, pàg. 245: héla (ld): hélir yfir Reif bildet sich, legt sich darüber; )

◊ þá mælti Jafnhár: "Ginnungagap, það er vissi til norðurættar, fylltist með þunga og höfugleik íss og hríms og inn í frá úr og gustur. En hinn syðri hlutur Ginnungagaps léttist mót gneistum og síum þeim er flugu úr Múspellsheimi": aleshores n'Igual-d'Alt digué: “El Ginnungagap que donava al nord es va omplir d'una feixugor i pesantor de glaç i gebre (menys lit.: d'una feixuga i pesant massa de glaç i gebre), i més cap a l'interior [hi regnen] la roina i les ràfegues de vent. Quant a la part meridional del Ginnungagap, aquesta s'alleujava [d'aquesta massa de glaç i gebre] per l'encontre amb les espurnes i guspires de ferro fos que hi arribaven volant des del Múspellsheimur” (vocabulari: #1. vita til e-s: Cf. en Baetke 19874, pàg. 750: vita (veit; vissa; vitaðr)   1. gerichtet sein, (in eine bestimmte Richtung) zeigen, weisen <...>; #2. norðurætt: Cf. en Baetke 19874, pàg. 447: norðr-ætt f.   nördliche Richtung, Nordrichtung; #3. þungi: Cf. en Baetke 19874, pàg. 789: þungi m.   1. Schwere, Gewicht; schwerer Gegenstand, Last, besonders Schiffsladung, Fracht <...>; #4. höfugleikur: Cf. en Baetke 19874, pàg. 297: hǫfug-leikr m.   Schwere; #5. inn í frá: locució adverbial. Cf. en Baetke 19874, pàg. 157: inn í frá (weiter) einwärts, nach dem Inneren zu; #6. léttast: Entenc que aquest alleujar-se fa referència a la feixugor i la càrrega de glaç i gebre que ha de suportar la part que dóna al nord; #7. mót: datiu singular amb funció de preposició de lloc: enfront de, orientat -ada cap a, de cara a, contra etc.; #8. gneisti, sía: Entenc que, en aquest passatge, gneisti fa referència a espurnes [del foc], com a terme genèric, mentre que sía fa referència a les partícules incandescents que es desprenen específicament del metall; )

úr² <n. úrs, úr>:

1. (sindur, gjall) escòria f (material de rebuig en alts forns o farga)

2. (neistaflug) ruixat m de guspires de ferro incandescent a la forja (quan es fa la colada del ferro fos etc.)

úr³ <n. úrs, úr>:

(lítil klukka) rellotge m (de butxaca, de polsera)

♦ → armbandsúr “rellotge de polsera”

♦ → vasaúr “rellotge de butxaca”

<†>  úr, úr, úrt <adj.>:

amb impureses (ferro) (dit del ferro mesclat amb impureses o que conté impureses i que, per això, és de mala qualitat i, doncs, fràgil)

♦ úrt járn: ferro dolç (o: agre), ferro xerec

◊ konungur segir þá: „Eigi sómir þér, Ingimar! að gera hér svo mikla styrjöld í bænum, eða draga að mönnum stóra flokka og reisa svo hernað í landinu, og munum vér eigi upp gefast að óreyndu.“ Ingimar svarar: „«Úrt járn, kvað kerling, ok átti kníf deigan». Nú gerast mikil efnin, að konungur sjálfur er til kominn, að skakka með oss, og mun eg nú verða frá að hverfa að sinni“. Og svo varð: el rei llavors li va dir: “Ingimar, no t'honora pas això de fer un avalot tan gran a la ciutat, ni de reunir grans grups de gent per provocar aldarulls en el país, i nós no cedirem pas sense haver fet l'intent [d'aturar-te]”. L'Ingimar li va respondre: “«Ferro xerec, va dir la vella, i tenia una ganiveta esmussa». Aquí estan succeint grans coses, si fins i tot el rei intervé posant-se en contra de nosaltres, així que, aquesta vegada hauré de retirar-me”. I així va succeir (vocabulari: #1. að óreyndu: Cf. en Baetke 19874, pàg. 458: at óreyndu ohne einen Versuch gemacht zu haben; #2. úr: Cf. en Baetke 19874, pàg. 685: úrr adj.   unrein (von Eisen), spröde; #3. deigur: Cf. en Baetke 19874, pàg. 458: deigr adj.   1. weich (vom Metall). Aquí = sljór ‘esmussat’ (?); #4. skakka: Cf. en Baetke 19874, pàg. 541: skakka með þeim zwischen sie, das heißt, zwei kämpfende Parteien, treten und zugunsten der einen eingreifen; #5. efni: Cf. en Baetke 19874, pàg. 100: <...> 5. Situation, Lage, Zustand, Umstände: er þat, eru þau efni í (oder til) es verhält sich so (mit einer Sache), es steht so; ill efni eru í es sieht böse, nach Bösem aus; í hvert efni er komit málum wie steht es; óvænt efni hoffnungsloser Stand der Dinge; vera í efnum im Gange, im Werke sein)

úr <prep. + Dat.>:

de (expressa la procedència d'un indret clos, l'extracció de dins un lloc tancat, la matèria de què està fet un objecte)

 

1. <en sentit local propi>:

◊ Úr norðri frá fjöllum þeim er fyrir utan eru byggð alla fellur á um Svíþjóð, sú er að réttu heitir Tanaís. Hún var forðum kölluð Tanakvísl eða Vanakvísl. Hún kemur til sjávar inn í Svartahaf. Í Vanakvíslum var þá kallað Vanaland eða Vanaheimur. Sú á skilur heimsþriðjungana. Heitir fyrir austan Asía en fyrir vestan Evrópa: del nord de les muntanyes que hi ha més enllà de qualsevol terra habitada, flueix un riu que travessa la Gran Suècia (‘Svíþjóð hin mikla’). El seu nom correcte és Tanaís, però antigament es deia Tanakvísl (=el riu Don) o Vanakvísl. Desemboca a la Mar Negra. De les terres que hi ha a les boques del Don (les Tanakvíslar) se'n deia en aquell temps Vanaland o Vanaheimur. Aquest riu (el Don) separa els dos continents: l'oriental es diu Àsia i l'occidental, Europa

◊ Ísland byggðist fyrst úr Noregi á dögum Haralds hins hárfagra Hálfdánarsonar hins svarta í þann tíð — að ætlun og tölu þeirra Teits, fóstra míns, þess manns, er eg kunni spakastan, sonar Ísleifs biskups, og Þorkels, föðurbróður míns Gellissonar er langt mundi fram og Þórríðar Snorradóttur goða er bæði var margspök og óljúgfróð — er Ívar Ragnarsson loðbrókar lét drepa Eadmund hinn helga Englakonung, en það var átta hundruð og sjö tigum vetra (o: sjö tigum vetra hinn níunda hundraðs) eftir burð Krists að því er ritað er í sögu hans: Islàndia fou colonitzada primerament (per primera vegada ?) des de Noruega en temps d'en Haraldur Bells-cabells, fill d'en Hálfdan el Negre, la qual cosa s'esdevingué -segons les estimacions i asserció del meu fóstbróðir Teitur, l'home més llest que conec i fill del bisbe [de Skálholt] Ísleifur [Gissurarson] i les del meu oncle Þorkell Gellisson, el qual, per la seva molt bona memòria se'n recordava fins ben enrere, i les de la Þuríður, la filla del godó Snorri [Þorgrímsson], la qual era tan sàvia (llesta) com fiable- quan l'Ívar, el fill d'en Ragnar Loðbrók, va fer matar el rei dels anglesos, sant Edmund, i això va passar vuit-cents setanta anys després del naixement del Crist, tal i com és escrit a la seva història (=la Játmundar saga hins helga)

♦ fara úr fötum (o: úr klæðum. També:  af klæðum): despullar-se

♦ fara úr rúmi: sortir del llit

♦ færa e-n úr klæðum: despullar algú [de la seva roba]

◊ þeir Hákon jarl og Guðbrandur gengu þenna morgun snemma til goðahússins og fundu það brunnið upp en úti þrjú goðin og úr öllum skrúðanum: el iarl Hákon i en Guðbrandur varen anar aquell matí de prest al temple (goðahús) i el trobaren cremat i defora hi havia els tres déus (=la deessa Þorgerður hölgabrúður, la deessa Irpa i el déu Þórr) desposseïts de tots llurs ornaments (o sigui, amb tots llurs ornaments robats)

♦ e-ð hrýtur e-m úr hendi: una cosa li surt disparada de la mà a algú

◊ þetta sá Þjóstólfur og vill eigi verða seinni og höggur þegar til Hrúts. Hrútur brást skjótt undan högginu og laust vinstri hendi utan á hlýr öxinni svo snart að öxin hraut úr hendi Þjóstólfi. Hrútur hjó með hægri hendi á fót Þjóstólfs fyrir ofan knéið og hljóp að honum við og hratt honum. Féll Þjóstólfur á bak aftur en fóturinn loddi. Þá hjó Hrútur annað högg hann til bana og kom það í höfuðið. Þá komu út húskarlar Hrúts og sáu verksummerki. Hrútur lét færa Þjóstólf í braut og hylja hræ hans. Síðan fór Hrútur að finna Höskuld og sagði honum víg Glúms og svo Þjóstólfs. Honum þótti skaði mikill að um Glúm en þakkaði honum vígið Þjóstólfs: en Þjóstólfur ho va veure i s'hi va voler avançar assestant un cop de destral al Hrútur. En Hrútur va esquivar el cop amb gran rapidesa i va pegar amb tanta de força un cop amb la mà esquerra a la part plana de la destral que la destral li va escapar al Þjóstólfur de la mà i sortí disparada. En Hrútur aleshores va descarregar un cop de destral amb la mà dreta contra en Þjóstólfur que li va endevinar una cama part damunt el genoll i va saltar cap al Þjóstólfur i li va pegar una empenta. En Þjóstólfur va caure d'esquena amb la cama tallada de tal manera que només li penjava del cos per una trinxa de pell. Aleshores en Hrútur va descarregar un segon cop de destral al cap d'en Þjóstólfur que li va causar la mort. Aleshores els missatges d'en Hrútur varen sortir defora i varen veure les traces del que havia succeït. En Hrútur els va manar que se'n portessin d'allà en Þjóstólfur i tapessin (cobrissin) el seu cadàver. Després, en Hrútur va anar a veure en Höskuldur i li va comunicar la mort d'en Glúmur i la d'en Þjóstólfur. Al Höskuldur la mort d'en Glúmur li va semblar una gran pèrdua, però va regraciar en Hrútur per la mort d'en Þjóstólfur

◊ ok nú lýstr hann til Sifka með hnefa sínum á hans vanga, svá at þegar fell hann á gólfit fram fyrir fœtr konungi, ok ór hrjóta fimm tenn ór hans hǫfði, ok ekki veit hann til sín: i llavors en Heimir va pegar un cop de puny tan fort a la galta d'en Sifka que aquest va caure a l'instant al terra als peus del rei i li botiren cinc dents de la boca (lit.: del cap), i [en Sifka] va quedar estormiat

♦ koma út úr fjósinu: sortir de la vaqueria (o: de dins la vaqueria)  

♦ koma út úr þokunni: sortir [fora] de la boira (o: sortir de dins la boira), deixar la boira enrere

♦ losna úr fjötrum: alliberar-se de les cadenes

♦ lækur rennur úr vatninu: un rierol surt (o: neix) del llac

♦ taka spjót ~ ör úr sári: treure una llança ~ una fletxa de la ferida

◊ Gísli kom þá inn og sá hver efni í voru og bað Þórð vera kyrran. Hann tók sjálfur spjótið úr sárinu og kastaði alblóðugu í örk eina og lét engan mann sjá og settist á stokkinn. Síðan lét hann búa um lík Vésteins eftir þeirri siðvenju er þá var í þann tíma. Vésteinn var mjög harmdauða bæði Gísla og öðrum mönnum: en Gísli llavors hi va entrar dedins i va veure tot el que hi havia passat i va demanar al Þórður que es calmés. Ell mateix va retirar la llança de la ferida i la va tirar, tota ensagonada, dins una caixa i no va deixar que ningú la veiés i es va asseure al rúmstokkur o espona del llit. Més tard, va fer preparar el cadàver d'en Vésteinn segons el costum d'aquell temps. La mort d'en Vésteinn fou molt planyuda tant per en Gísli com pels altres

 

2. <en sentit local figurat>:

◊ Auðbjörn konungur fór með lið sitt, það er honum fylgdi, norður á Mæri og hitti þar Arnvið konung og Sölva klofa, og höfðu þeir allir saman her mikinn. Haraldur konungur var þá og norðan kominn með sínu liði, og varð fundur þeirra fyrir innan Sólskel; var þar orusta mikil og mannfall mikið í hvorratveggju liði. Þar féllu úr Haralds liði jarlar tveir, Ásgautur og Ásbjörn, og tveir synir Hákonar Hlaðajarls, Grjótgarður og Herlaugur, og margt annað stórmenni, en af liði Mæra Arnviður konungur og Auðbjörn konungur. En Sölvi klofi komst undan á flótta og var síðan víkingur mikill og gerði oft skaða mikinn á ríki Haralds konungs og var kallaður Sölvi klofi. Eftir það lagði Haraldur konungur undir sig Sunnmæri: el rei Auðbjörn es va dirigir amb les seves tropes que el seguien en direcció nord, cap al Mæri del sud (Sunnmæri) on es va trobar amb el rei Arnviður i en Sölvi Fenedor (‘klofi’). Els tres, plegats, tenien unes forces considerables. El rei Haraldur també hi va arribar, procedent del nord, amb la seva host i la batalla que hi entaularen va tenir lloc a l'interior de l'illot de Sólskel. Aquesta batalla fou aferrissada i gran el carnatge en els dos exèrcits. De la host d'en Haraldur hi caigueren dos iarls, l'Ásgautur i l'Ásbjörn, així com dos fills d'en Hákon, el iarl de Hlaðir, en Grjótgarður i en Herlaugur, així com molts d'altres prohoms. De les forces dels de Mæri hi varen caure els reis Arnviður i Auðbjörn, però en Sölv klofi es va escapar fugint. De llavors ençà fou un gran (poderós) viquing que va causar sovint grans danys en el regne del rei Haraldur i li deien Sölvi Fenedor (‘klofi’). Després d'aquesta batalla, el rei Haraldur va sotmetre al seu poder tot el Mæri del sud (Sunnmæri)

♦ ganga úr leiknum (o: leikinum): abandonar el joc (el matx que s'està jugant)

◊ Egill hlaut að leika við svein þann, er Grímur hét, sonur Heggs af Heggsstöðum; Grímur var ellefu vetra eða tíu og sterkur að jöfnum aldri. En er þeir lékust við, þá var Egill ósterkari; Grímur gerði og þann mun allan, er hann mátti. Þá reiddist Egill og hóf upp knatttréð og laust Grím, en Grímur tók hann höndum og keyrði hann niður fall mikið og lék hann heldur illa og kveðst mundu meiða hann, ef hann kynni sig eigi. En er Egill komst á fætur, þá gekk hann úr leiknum, en sveinarnir æptu að honum: a l’Egill li va tocar jugar contra un noi que es deia Grímur i que era fill d'en Heggur de Heggsstaðir. En Grímur tenia deu o onze anys i tenia la força que corresponia a la d'un noi de la seva edat. I quan es varen enfrontar en el joc, l'Egill era més feble i en Grímur li feia sentir aquesta diferència [de forces] tant com podia. Això va fer que l'Egill s'enfurismés, va aixecar el knatttré (pal o estic de fusta amb què impulsaven la pilota o knöttur) i hi va pegar un cop al Grímur. En Grímur, emperò, el va agafar amb les mans i el va tirar violentament en terra i el va maltractar força (=li va clavar una bona pallissa) mentre li deia que el baldaria si no es controlava. L'Egill, emperò, quan es va tornar a posar dret, va abandonar el joc enmig dels crits [de befa] dels altres nois

♦ ganga úr máli: retirar-se d'un afe

◊ en er Ingjaldur fann Þorleif og þá bræður gengu þeir úr skugga um það að þeir mundu eigi til þings ríða með Þórði. Fór þeim svo sem mörgum öðrum að minna þótti fyrir að heita Þórði liði en að ganga í deilur við Kolbein. Og er þeir gengu úr þessu máli þá sagði Sturla það sem satt var að þeir Þórður hefðu engan afla til þingreiðar móti fjölmenni Kolbeins og Sunnlendinga en þó kvaðst hann vilja veita Þórði slíkt allt sem hann mætti (SS II, cap. 334, pàg. 511): i quan l'Ingjaldur es va trobar amb Þorleifur i els germans, aquests no li varen amagar (li digueren amb total franquesa) que no anirien al þing a fer-hi costat al Þórður. Els passava el que a molts d'altres: que els havia resultat més fàcil prometre ajuda al Þórður que ara entrar [realment] en disputes amb en Kolbeinn. I quan hagueren aclarit aquesta qüestió l'Sturla [Þêrðarson] li va dir, la qual cosa era vera, que si bé en Þórður i ell no tenien forces suficients per anar al þing i enfrontar-s'hi (oposar-s'hi) a la gran quantitat d'homes d'en Kolbeinn i de la gent de migjorn, tot i així, li va dir, ajudaria en Þórður en tot el que pogués (vocabulari: #1. ganga úr máli: Cf. en Baetke 19874, pàg. 469: ganga ór máli   sich von einer Angelegenheit zurückziehen)

♦ gera e-n úr leiknum (o: leikinum): excloure algú del joc  (p.e., d'un matx)

◊ Þorgrímur var að öllu fé auðugur. Hann átti mart kvikfé bæði sauði og naut. Einn hestur hét Illingur er hann átti. Það var klár ókostigur. Og er menn voru sofnaðir um nóttina þá vakir Þorgils og íhugar sitt mál og vildi eigi oftar úr leikinum ger vera. Hann stóð upp og tekur sér beisl og gekk út síðan og sá hross hjá garði. Hann snýst þangað til og tekur hestinn Illing og leiðir til húss nokkurs. Síðan tekur hann spjót í hönd sér og gengur að hestinum og rekur spjótið í kviðinn og fellur hann dauður niður. Þorgils leggst niður síðan: en Þorgrímur posseïa molt de bestiar de tota mena, tant ovelles com vaques. Un dels cavalls que tenia es deia Illingur. Era una ròssa vella i ja inútil per al treball. [Una nit,] quan tothom ja dormia, en Þorgils es va despertar, pensava en el que li havia passat i no volia pas que el tornessin excloure del joc. Es va llevar, va agafar una brida, va sortir defora i va veure els cavalls a la tanca del mas. S'hi va dirigir, va agafar l'Illingur i el va menar fins a una de les cases del mas. Allà va agafar una llança, s'acostà amb ella al cavall i l'hi clavà al ventre de manera que el cavall va caure mort a l'acte. Després, en Þorgils se'n va tornar a jeure

♦ hafa minna hlut úr málum: <LOC FIG> sortir perjudicat -ada (o: perdedor -a), dur les de perdre

◊ eptir þat fór Sigmundr konungr heim í Húnaland ok Eylimi konungr, mágr hans, við honum, ok gætir nú ríkis síns. En Lyngvi konungr ok brœðr hans safna nú her at sér ok fara nú á hendr Sigmundi konungi, þvíat þeir hǫfðu jafnan minna hlut ór málum, þótt þetta biti nú fyrir. Vilja þeir nú fyrirkoma kappi Vǫlsunga. Koma nú í Húnaland ok [p. 33] senda Sigmundi konungi orð ok vilja eigi stelask á hann, en þykkjask vita, at hann mun eigi flýja (VS. Ed. Uwe Ebel, 1997, cap. XI, pàgs 32-33): després d'això, el rei Sigmundr se'n tornà a ca seva en el Húnaland per tenir cura del seu regne (lit.: i va guardar o tenir cura del seu regne), i el rei Eylimi, el seu sogre, hi anà amb ell. Però el rei Lyngvi els seus germans varen aplegar un exèrcit i marxaren contra el rei Sigmundr perquè en tots els afers que havien tingut amb ell, sempre se n'havien dut la pitjor part i aquesta vegada havia estat la pitjor de totes i volien tallar l'esperit ardit (l'abrivament) dels Vǫlsungar. Després d'arribar al Húnaland, varen enviar un missatge al rei Sigmundr, perquè no el volien atacar per sorpresa i creien que ell no fugiria pas d'ells (vocabulari: #1. minni hlutr: Cf. en Baetke 19874, pàg. 469: hafa minna hlut ór málum   bei Streitigkeiten den kürzeren ziehen; #2. bíta fyrir: Cf. en Baetke 19874, pàg. 53: e-t bítr fyrir   etwas gibt den Ausschlag, ist ein hinreichender Grund (auch Hinderungsgrund), ist genügend. Entenc, doncs, la frase þótt þetta biti nú fyrir en el sentit que aquest fet havia estat la gota que havia fet vessar el got; #3. kapp: Cf. en Baetke 19874, pàg. 318: kapp n. Eifer, Tatkraft; Heftigkeit, Streitlust, Übermut; Streit, Wettstreit <...>. Entenc que el rei Lyngvi i els seus germans volien destruir les ganes dels volsungs de tornar a contendre contra ells o rivalitzar amb ells; #6. stelask á e-n: Cf. en Baetke 19874, pàg. 603: stelask á e-n, at e-m sich an jemanden heranschleichen, um ihn zu überfallen, jemanden unversehens angreifen)

♦ hús úr húsi: <LOC GEN & FIG> de porta en porta (o: de casa en casa) (en el cas de la Islàndia medieval, l'expressió sol significar de mas en mas)

♦ fara hús úr húsi: anar de casa en casa (captant)

◊ fátæk kona sú sem Álfheiður hét tók fótarmein á þann hátt að fóturinn annar þrútnaði og setti svo bláan sem drep væri komið í og varð hún af þessu ekki verkfær. Fór hún þá um nokkra stund hús úr húsi mæðilega. Við vos og vaðla spilltist mjög meinið og þrútnaði meir og meir og opnaðist fyrir neðan kné nær utan á miðju beini. Um síðir varð það eigi fjarri hinnar minni spannar langt og heldur minna á breidd. Féll þá úr blóð og holdfúi. Að lyktum lagðist hún fyrir á bæ þeim er heitir á Þorvaldsstöðum og þóttist varla lífvæn af sulti og sárleika til fótarins og brjóstleysi, því að hún skreið stynjandi og grátandi lengi áður bæja á millum: una dona pobra que nomia Álfheiður va prendre mal a una cama de tal manera que la cama se li va inflamar i se li va tornar tan negra com si s'hagués gangrenat. A conseqüència d'això, la pobra dona va quedar incapacitada per a treballar. Durant un temps va anar penosament (amb dificultats i esforç) de porta en porta (o sia, de mas en mas) [demanant almoina]. I, a causa de les fatigues durant els seus desplaçaments causades per la intempèrie, el fred i el mal temps, així com pels torrents i rierols que havia de travessar a gual, el mal li va empitjorar molt i [la cama] se li va anar inflamant més i més fins que se li va badar part davall el genoll i fins gairebé mitjan cama. Aquesta nafra (úlcera) va acabar fent a prop d'un forc de llarg i una mica menys d'ampla. En rajava sang i pus. A la fi (finalment) es va ajeure davant el mas de Þorvaldsstaðir, cuidant que a penes tenia esperances de continuar amb vida a causa de la fam i el dolor de la cama i l'extenuació per tal com, abans d'arribar-hi, s'havia estat arrossegant molt de temps entre els masos gemegant i plorant

♦ fylgja e-m hús úr húsi: [per]seguir algú de mas en mas

◊ en er menn fóru heiman til nóntíða þá ræðst Sölvi í brott og vildi eigi verða staðinn þar og þóttist fáliður. Síðan fór hann í sauðahús er Jón átti í Holti og sat þar um aftaninn. Glúmur hét sá maður er þar gætti sauða og um kveldið er hann kom til sauðahússins vó Sölvi hann. Eftir þetta hljóp Sölvi um nóttina út til Svarfaðardals og kól hann mjög á fætur og komst hann inn á strönd frá Svarfaðardal en þá var honum fylgt hús úr húsi uns hann kom á Laugaland til Önundar og var hann þar síðan (SS I, cap. 100, pàg. 130): però quan la gent sortiren del mas per assistir a l'ofici de nones, en Sölvi se'n va anar d'allà perquè no volia quedar-s'hi totsol considerant que tenia massa poca gent amb ell per ajudar-lo. Es va dirigir a una ‘ovelleria’ (sauðahús) que en Jón posseïa a Holt i hi va romandre aquell vespre. L'home que hi guardava les ovelles es deia Glúmur i al vespre, quan va tornar a l'ovelleria, en Sölvi el va matar. Després d'haver-ho fet, en Sölvi va córrer aquella nit cap a la vall de Svarfaðardalur i els peus se li varen gelar molt, i ds de la costa de la vall de Svarfaðardalur es va dirigir terra endins i en aquests moments fou seguit (=perseguit) de mas en mas fins que va arribar al Laugaland, a ca l'Önundur, on s'hi va quedar

♦ klippa e-ð úr dagblaði: retallar una cosa del diari

♦ koma úr hernaði: venir (o: tornar) d'una expedició militar

◊ síðan gaf Óláfr sínum mǫnnum leyfi, at þeir fœri í kaupferðir þangat, sem þeir vildi, ok kœmi þó til Englands, fyrr en hann fœri þaðan. Ok at gefnu þessu leyfi fóru þeir í kaupferðir, en Óláfr helt þá skipum sínum til Englands. Ok er hann kom þar, þá heyrði hann sagt, at jarl sá réð fyrir Norðimbralandi, er Sigurðr hét. Ok þangat helt Óláfr, ok er hann kom af hafi, siglir hann eptir firði nǫkkurum með mikilli list. Jarlinn var þá ok kominn ór hernaði ok lá í firðinum fyrir með þrim skipum, ok sá þeir nú þessi skip in skrautligu renna forkunnar vel ok þar á fríða menn ok búna einkar vel. Ok einn mann sá þeir miklu meira ok fríðara en fyrr hefði þeir sét. Sá var í purpuraklæðum ok stýrði því skipi, er fegrst var, ok sóttu þeir nú inn í landit ok létu renna skipin á viðum inn í hǫfnina, er hlaðit var seglunum, ok sœkja nú vaskliga til hafnar, ok síðan tjalda þeir ok búast um: després, el rei Olau va donar permís als seus homes perquè anessin a mercadejar (comerciar) on volguessin, però amb la condició que anessin a Anglaterra, abans que ell no partís d'allà. I, havent-los donat aquest permís, els seus homes partiren a mercadejar, mentre que l'Olau posava rumb cap a Anglaterra amb les seves naus. I quan hi va arribar, va sentir a dir que un iarl que es deia Sigurðr hi governava el Northumberland. L'Olau s'hi va dirigir i, després de travessar la mar, va navegar per un fiord amb gran perícia. Aquell iarl en aquells moments també tornava d'una expedició militar i en aquells moments es trobava a aquell fiord amb tres naus. [El iarl i els seus homes] varen veure aleshores aquelles magnífiques naus remuntant el fiord extremadament bé i tripulats per homes atractius i molt ben equipats. I`[a bord d'una d'aquelles naus hi] varen veure un home molt més alt i de bella aparença que no havien vist mai abans. Portava vestits de porpra i governava la nau que era la més bella, i llavors s'acostaren a terra i feren entrar les naus en el port amb els masts nuus, ja que havien recollit les veles i llavors es varen acostar (varen atracar) hàbilment al moll i tot seguit pararen les tendes dels vaixells i ho agençaren [tot]

♦ ráðast úr hernaði: abandonar (o: cessar) les expedicions militars, deixar de fer expedicions militars

◊ en er þeir réðust úr hernaði, fór Kári til bús síns í Berðlu; hann var maður stórauðugur. Kári átti þrjú börn; hét sonur hans Eyvindur lambi, annar Ölvir hnúfa; dóttir hans hét Salbjörg; hún var kvenna vænst og skörungur mikill; hennar fékk Úlfur; fór hann þá og til búa sinna. Úlfur var maður auðugur bæði að löndum og lausum aurum; hann tók lends manns rétt, svo sem haft höfðu langfeðgar hans, og gerðist maður ríkur: en abandonar llurs expedicions de saqueig, en Kári va tornar al seu mas de Berðla. Era un home extraordinàriament acabalat. En Kári tenia tres fills: un d'ells es deia Eyvindur Anyellet (‘Lambi’), un altre Ölvir Camús (‘Hnúfa’), la seva filla es deia Salbjörg i era una dona bellíssima i de gran empenta. L'Úlfur la mullerà i, després, també se'n va anar a les seves terres. L'Úlfur era un home acabalat tant pel que fa a les terres que posseïa com pel que fa als seus béns [mobles]. Va detenir el càrrec i dignitat d'un lendur maður tal i com l'havien detingut abans d'ell els seus avantpassats i es va convertir en un home poderós (vocabulari: #1. ráðast úr e-u: Cf. en Baetke 19874, pàg. 484: ráðask ór e-u   sich von etwas zurückziehen, mit etwas aufhören. També en Finnur Jónsson 1894, pàg. 2: 1. ráðaz ór, mit etwas aufhören; ráðaz í dagegen „beginnen“; ráðaz eigentlich „sich zu etwas entschließen“; #2. hnúfa: Cf. en Finnur Jónsson 1894, pàg. 2: 3. hnúfa, dies wort findet sich in den norwegischen Gulaþingslǫg (NgL. I,85) als bezeichnung eines (unfreien) weibes, dem die nase (zur strafe) abgeschnitten ist. Vielleicht hat Ǫlvir eine geschädigte Nase gehabt (?); #3. vænn: Cf. en Finnur Jónsson 1894, pàg. 2: 4. vænst] vænn bedeutet nicht eig. „schön“(von gesicht), sondern „stattlich, von stattlichem körper“, daneben auch „von schönem aussehen“; #4. skörungur: Cf. en Finnur Jónsson 1894, pàg. 2: 4. skǫrungr wid sowohl von männern als frauen gebraucht und bezeichnet „eine sehr arbeitstächtige, energische person“, vgl. skara fram ór „hervorragen“; #5. lendur maður: Cf. en Finnur Jónsson 1894, pàg. 2: 6. lends manns rétt „das recht eines mit land begabten mannes“, d. h. die würde eines gauvorstehers. Ein solcher hatte das land vom könige bekommen und hatte infolgedessen gewisse pflichten und rechte. Die hier gebrauchte benennung stammt übrigens aus der nachharaldischen zeit. Früher hießen die vorsteher hersar. Ihre einkünfte hießen veizlur, d. h. (königliche) verleihungen. Die lendir menn sind also königliche beamte. Von ihrer bestellung handelt die Hirðskrá c. 18. Sie haben eine hohe stellung inne, ihr wergeld und ihre buße sind höher als die des hǫlðr. Sie sollen nach der Hirðskrá c. 19 sein: „næst hertoga ok jǫrlum enir mestu ok enir hæstu konungsráðgjafar ok svá et sama innan hirðar um ǫll stórmæli ([els lendir menn tindran el dret d'ésser], després dels ducs i els iarls els primers i més alts consellers del rei com també ho seran en el si de la hirð en tots els afers importants)“. Vorzüglich haben sie bei der wahrung der rechtsordnung in verschiedener weise mitzuwirken. Vgl. c. 5,5. 8,2)

♦ skera úr e-u: <FIG> decidir una cosa

♦ úr dæmum: <LOC FIG> sense exemples, excepcional (dit d'una cosa per a la qual no hi ha exemples coneguts)

◊ bœndr þeir, er í atfǫr hǫfðu verit við Hákon jarl, fóru þegar á fund Óláfs Tryggvasonar, er þeir spurðu, at hann var í land kominn. Fǫgnuðu þeir hánum með ǫllum blíðskap ok góðvilja ok sǫgðu svá: „Þetta (ɔ: Þess) er oss orðinn mikill tímadagr, er vér náðum þig finna, ok svá væntum vér, at þér skal verða (ɔ: þetta skuli verða). Vér ætluðum eptir Jómsvíkingabardaga, at engi hǫfðingi mundi slíkr vera, sem Hákon jarl, sakir sigrsælda (ɔ: sigrsæli) ok margra hluta annarra, er hann hafði til hǫfðingskapar. Vildi þá allt landsfólk ekki annat, en halda hann til ríkis, en síðan hans illska ok údáð hefir svá mjǫk gengit ór dœmum, at með engu móti er þolanda, þá er nú orðinn ǫllum mǫnnum svá leiðr hans úsómi (ɔ: vansi ok údœmi), at því síðr heldr hann ríkinu heðan af, at hann skal þegar týna lífinu sem vér nám hánum. Trúum (ɔ: trúm) vér, at þat verði gert með þínu fulltingi ok hamingju svá giptusamliga, sem þér hefir til tekizk um drápit Erlends, sonar hans. Því viljum vér biðja, at þú gerisk hǫfðingi yfir þessum flokki, ok bíðir svá œðri tignar, þvíat vér vitum, at allr landsherrinn vill ok helz (ɔ; vildi helzt) þjóna undir afkvæmi Haralds [ens] hárfagra, þó at eigi væri jafnágætr maðr sem þú ert (ɔ: þér eruð)“: els bœndr que havien participat en l'atac contra el iarl Hákon, van anar immediatament a l'encontre de l'Olau Tryggvason quan es varen assabentar que havia arribat al país. El varen rebre amb gran alegria i benvolença i li parlaren dient-li: “Aquest s'ha convertit en un dia de gran alegria per a nosaltres en poder trobar-nos amb Vós i esperem que sigui el mateix per a Vós. Després de la batalla contra els viquings de la Ioms, havíem pensat (vàrem pensar) que no hi havia cap hǫfðingi com el iarl Hákon en esguard de la seva victòria i de mantes altres coses (qualitats) que ell tenia per a ésser hǫfðingi (que el capacitaven per a ésser hǫfðingi). En aquells moments tot el poble no volia res més que tenir-lo per governant del regne. Però, des que la seva maldat i forfet[s] ultrapassen tots els límits (lit.: no tenen pas parió, ultrapassen qualssevol exemples [de maldat i forfet]), fins a un punt que ja no són suportables de cap manera, [de tal manera] que tothom està tip del seu deshonor (de la seva vergonya, del seu oprobi) que ell, d'avui endavant, ben lluny de conservar el poder en aquest país, perdrà la vida tan bon punt com el capturem. Nosaltres esperem que això es farà amb el teu ajut i la teva hamingja, tenint en compte la bona sort (la gipta, la [bona] fortuna) amb què t'ha reeixit la mort de l'Erlendur, el seu fill. Per això volem demanar-te que et facis (=siguis) cabdill de tot aquest grup (flokkr) i esperis així el títol més alt (o sigui, el títol de rei), car sabem que tot el landsherr (tots els habitants d'aquest país, tot el poble) també s'estima[ria] més servir un descendent d'en Haraldr Bells-cabells, fins i tot si no hi hagués un descendent tan excel·lent com ho ets tu”

◊ nú vildi hann aptr ina sǫmu leið fara, tók nú síðan fimm leiðsǫgumenn þá er vegvísastir váru. Þurfti þá ok þess við, því at veðr gerði á svá illt at sjaldan verða slík. Kom þá svá mikill snjór, at þat var ór dœmum. Þat er ok skjótt at segja, at þeir létu þar meirr en tuttugu (ɔ: tvá tøgu) ok hundrað hesta við gylltum sǫðlum ok margs konar gripi í skikkjum ok vápnum ok mǫrgum ǫðrum góðum hlutum — Proinde Rex iter, qua uenerat, remetiri statuens, ductores quinque uiarum peritissimos adsumsit. Nec id praeter necessitatem factum: tam dira enim caelo tempestat detonuit, tantaque ingruebat niuis deciduae moles, ut res exemplis fere destituta ad prodigium accederet. Hic illi, ut rem paucis dicamus, CXX. (CXL.) equos, deauratis ephippiis frenisque instructos, et multas praeterea res insignis pretii et usus, ut uestes, arma et alia, perdidere: aleshores ell (=el rei Sverrir) va voler tornar enrere pel mateix camí i[, a tal fi,] va agafar els cinc guies que coneixien millor el camí. Va resultar ben necessari perquè el temps va empitjorar de tal manera com rares vegades es veu (passa). Va caure una nevada tan forta com no se'n recordava cap altra (sense precedents, sense punt de comparació). Sense entrar en detalls es dirà que [el rei i els seus homes] hi perderen més de cent vint cavalls ensellats amb selles daurades, així com mants [altres] objectes preciosos com ara skikkjur (abrics sense mànegues) i armes i moltes d'altres coses de valor.

♦ hvorir sögðust úr lögum annarra (o: við aðra): <LOC JUR> totes dues parts es varen declarar excloses de les lleis de la part contrària (ço és, els cristians no seguirien pas les lleis dels pagans i els pagans no seguirien pas les dels cristians)

◊ um daginn eftir gengu hvorirtveggju til Lögbergs og nefndu hvorir votta, kristnir menn og heiðnir, og sögðust hvorir úr lögum annarra og varð þá svo mikið óhljóð að Lögbergi að engi nam annars mál: l’endemà tots dos grups anaren a la Penya de la Llei i cristians i pagans hi nomenaren testimonis i cada grup es va declarar exclòs de les lleis dels de l'altre grup. Aleshores es va produir un esvalot tan gran a la Penya de la Llei que ningú no podia entendre el que exposava un altre

◊ en annan dag eptir gengu þeir Gizurr ok Hjalti til Lǫgbergs ok bóru þar upp erindi sín, en svá es sagt, at þat bæri frá hvé vel þeir mæltu, en þat gørðisk af því at þar nefndi annarr maðr at ǫðrum vátta ok sǫgðusk hvárir úr lǫgum við aðra enir kristnu menn ok enir heiðnu menn ok gingu síðan fra Lǫgbergi: i l'endemà, en Gizurr i en Hjalti anaren a la Penya de la Llei on pregonaren llur missatge, i es conta que parlaren tan bé que la manera com ho feren va destacar (o sigui, que varen parlar excepcionalment bé) i la conseqüència de llur parlament fou que els uns prengueren els altres per testimonis (o sigui, que cristians i pagans es prengueren mútuament per testimonis) i tots dos bàndols, els cristians i els pagans, es declararen mútuament exclosos de la llei i, havent-ho fet, abandonaren la Penya de la Llei

♦ vera úr sögunni: <LOC FIG> no tornar a ésser esmentat -ada en la història

◊ litlu síðar komu þeir þannug Hrútur og Höskuldur og skiptu fé því sem þar stóð saman og urðu þeir Ósvífur á það vel sáttir og fóru heim með féið og er nú Ósvífur úr sögunni: poc després, en Hrútur i en Höskuldur hi (=a ca l'Ósvífur, a Fell) anaren i es repartiren [amb ell] el cabal que s'hi trobava sencer i l'Ósvífur i ells dos es varen posar d'acord sense problemes [quant al repartiment] i[, un cop fet el repartiment, els dos germans] se n'anaren a casa amb llur part del cabal i a partir d'aquest moment l'Ósvífur ja no apareix més en aquesta història

◊ en þegar þessi maður, Dagfinnur, var nefndur í sögunni þá er frá því að segja er mjög er undarlegt að þá brá því við í drauminum Odda að hann Oddi sjálfur þóttist vera þessi maður, Dagfinnur, en gesturinn sá er söguna sagði er nú úr sögunni og drauminum en þá þóttist hann sjálfur sjá og vita allt það er héðan af er í drauminum. En nú síðan er drauminn svo að segja sem honum þótti sjálfum fyrir sig bera, Odda, þá þóttist hann vera Dagfinnur og ráðast í ferðina með konunginum Geirviði — Dum autem hic uir Dagfinnus in historia nominaretur, res permira narratur, ut pute somnium Oddi, tunc ita est immutatum, ut Oddus ipse hic Dagfinnus esse uideretur; hospes autem ille, qui hanc historiam narrauit, tum hac historia, tum etiam hoc somnio iam excessit. Iam uero deinceps somnium ita referendum, ut Oddus ipse per quietem uidere uisus. Tum uero ipse omnia quae posthinc in somnio euenere semet cernere et scire uidit, tunc etiam Dagfinnum esse et cum Geiruido Rege se itineri accingere: doncs bé, s'ha de contar una cosa molt extraordinària (meravellosa) que es va esdevenir en el somni de l'Oddi, en el moment en què aquest home, en Dagfinnur, fou esmentat a la història [que contava l'hoste]: que el mateix Oddi va semblar que era aquest home, en Dagfinnur, alhora que l'hoste que contava la història [en el somni de l'Oddi], desapareixia de la història i del somni i a l'Oddi li va semblar llavors que era ell mateix qui veia i sentia (sabia, coneixia) tot el que hi va haver en el somni a partir de llavors. I[, per això,] a partir d'aquí el somni s'ha de contar com si el que hi passava li estigués passant a ell mateix, a l'Oddi, el qual somniava que era en Dagfinnur i que era ell qui havia de començar el viatge amb el rei Geirviður

♦ úr ætt e-s: que s'aparta o surt fora del llinatge d'algú

◊ þá vekur Ólafur til hvað hann skyldi til kaups hafa. Már kvað hann ekki hafa munu og kvað hann til einskis unnið hafa. Ólafur kvaðst oft hafa góða menn heimsótt og kvað öllum hafa vel til sín orðið öðrum en honum og kvað hann í mesta lagi úr sinni ætt, sagði engan mundi jafnilla til sín orðið (SS I, cap. 11, pàg. 10): aleshores l'Olau va plantejar la qüestió del que havia de rebre a canvi [del seu treball], però en Már li digué que no li donaria res perquè no havia fet res per guanyar-se res. L'Olau li va dir que sovint havia visitat (=treballat per a) homes rics i ben considerats i que de tots ells havia rebut un millor tracte que d'ell, afegint que ell, en Már, desdeia de la manera més absoluta dels de la seva família i que ningú no s'havia portat tan malament amb ell [com ho havia fet en Már]

◊ nú er svo að segja að eftir þessi miklu tíðindi er þar í landi höfðu gerst þá sýndist það öllum hinum vitrustum mönnum og hinum bestum vinum konungsins að taka annan mann til konungs og landstjórnar í stað þvílíks höfðingja sem þá var við misst. En svo var mikil ástúð öllum landsmönnum á Hróðbjarti konungi meðan hann lifði að menn vildu ekki annað en velja Geirvið son hans til konungs og láta eigi konungdóminn ganga úr hans ætt. Þótt Geirviður væri ungur að aldri eða hann þætti þá enn lítt til landráða fallinn í þann tíma vildi þó allt landsfólkið til þessa hætta með umsjá drottningar móður hans með því að hún var hin vitrasta kona og vel að sér í alla staði — Iam referendum, post magna ista noua quae ibi terrarum euenerant, sapientissimis omnibus et optimis Regis amicis consultum esse uisum tanto qui decesserat Principi alium Regem ad rempublicam gerendam surrogare. Verum tanto amore Regem Hrodbiartum dum in uiuis erat omnes populares prosequebantur, ut aliud nollent quam Geiruidum filium Regem eligere, nec, etiamsi Geiruidis etiamnum tenera esset aetate, et reipublicae dministrandae parum aptus uideretur, regium principatum sua stirpe excedere paterentur, tunc itaque temporis omnes populares, curam regni habente Regina matre, feminâ sapientissimâ et per omnia eximiis dotibus auctâ, rem fortunae, comittere non dubitarunt: ara, i docs, es referirà que, despré s'aquest important fet que s'havia esdevingut en el país, va semblar aconsellable a tots els homes més savis i als millors amics del rei que calia prendre un altre home com a rei i regent en lloc del príncep que aabaven de perdre. Però com que l'afecte de totes les gents del país pel rei Hróðbjartur havia estat tan gran mentre va viure, que no varen acceptar res més (cap altra cosa que no fos) que no fos elegir per rei en Geirviður, el fill del rei Hróðbjartur, i no deixar (permetre) que el regne (la corona) sortís del seu llinatge. Per més que en Geirviður encara fos massa jove (un nen) i encara els semblés petit en aquells moments per a fer-se càrrec del govern del país, tot el poble sencer volia nogensmenys córrer el risc amb la cura (sota la vigilància, el control) de la reina, sa mare, car ella era una dona sapientíssima i sobresortint en tots els aspectes

♦ úr því sem vandi er til: <LOC FIG> més enllà del que és normal

◊ en er Oddur kom til Fróðár virtu þeir Þorbjörn sem Spá-Gils hefði nokkurar sneiðir stungið Máhlíðingum um mál þessi. Sagði Oddur og að hann hafði svo mælt að þeir væru líkastir til hrossatöku er sjálfir voru févana og höfðu þó aukið hjónum úr því sem vandi var til. Í þessum orðum þótti Þorbirni kveðið á Máhlíðinga: i quan l'Oddur va tornar a Fróðá, en Þorbjörn i els seus varen estimar (considerar) que en Profecies-Gils, amb les seves paraules sobre aquest afer, havia deixat anar algunes insinuacions (indirectyes) que apuntaven contra els de Máfahlíð. L'Oddur també els va contar que en Profecies-Gils s'havia expressat de tal manera dient que els qui era més probable que haguessin comès el robatori dels cavalls eren els mateixos que, anant estrets de cabal, havien augmentat llurs servents i treballadors més ennlà del que era normal. En Þorbjörn va considerar que, en aquestes paraules, s'hi estava assenyalant als de Máfahlíð (vocabulari: #1. stinga e-m sneiðir: Cf. en Baetke 19874, pàg. 605: stinga e-m sneið (um e-t) auf jemanden sticheln, Spitze Bemerkungen mahen; #2. hrossataka: Cf. en Hugo Gering 1897, pàg. 50: 11. 12. at þeir — hrossatǫku, „dass man denen am ehesten den pferdediebstahl zutrauen könne“; #3. févani, févana: Cf. en Baetke 19874, pàg. 132: vera févani od. févana Geldmangel haben; #4. vandi: Cf. en Hugo Gering 1897, pàg. 50: 12. 13. ok hǫfðu — vanði var til, „und doch ihr gesinde über die gewöhnliche zahl hinaus vermehrt hätten“. També en Baetke 19874, pàg. 469: þeir hǫfðu aukit hjónum ór því sem vandi var til über das gewøhnliche Maß hinaus; #6. kveða á e-n: Cf. en Baetke 19874, pàg. 348: kveða á e-n jemanden namhaft machen (bei einer Sache): Í þessum orðum þótti kveðit á Máhlíðinga in diesen Worten schien eine Anspielung auf die M. zu liegen)

♦ úr því sem er: <LOC FIG> sortint del que un és (indicant pas o transició d'un estat, d'una forma d'ésser etc. a un altre o a una altra)

◊ Illugi segir: "Nú skal vera sem þú vilt," segir hann. "Hefir þú nú heldur samið þig úr því sem var": l’Illugi li va dir: “Que sigui com demanes”, li va dir, “en comparació a com eres abans has canviat molt i a millor” (vocabulari: #1. úr því sem var: Cf. en Baetke 19874, pàgs. 469: 3. über — hinaus, mehr als (den Übergang in einen anderen Zustand bezeichnend): <...> hefir þú nú heldr samit þik ór því sem var   gegenüber früher, i 526: hefir þú nú heldr samit þik ór því sem var   du hast dich gegen früher zu deinem Vorteil verändert)

♦ úr því sem komið er: <FIG> atesa la situació

 

3. <en sentit temporal>:

♦ upp úr hádegi: a partir de migdia

♦ upp úr (o: frá) því: a partir de llavors (o: de llavors ençà)  

♦ úr því er: <conj. temp.> des que, d'ençà que, des del moment que

◊ nú skal segja, hvat gerðisk í Noregi, ór því [er] Friðþjófr var í brott farinn: létu þeir brœðr brenna allan bœinn á Framnesi, en er þær systr váru at seiðnum, duttu þær ofan af seiðhjallinum, ok brotnaði hryggrinn í báðum: ara es contarà el que es va esdevenir a Noruega des que en Friðþjófur se'n va haver anat. Els germans varen fer calar foc a tot[es les cases d]el mas de Framnes, però les germanes, quan estaven fent el seid, varen caure de dalt del seiðhjallr i totes dues es varen trencar l'espinada (vocabulari: #1. úr því er: Cf. en Fritzner II (1891²), pàg. 893b: <...> 7. fra, efter, = frá 3, med følgende Dativ, som betegner Tidspunktet, fra hvilket der regnes; nú skal segja, hvat gerðist ór því, (er) Friðþjófr var í burtu farinn Fld. II, 84⁸. També en Baetke 19874, pàg. 469: <...> 7. (temp.) von — an: nú skal segja hvat gerðisk þar ór því hann var í brott farinn seitdem er gefahren war)

 

4. <indicant matèria de què és fet un objecte>:

◊ þriðju nótt varð gnýr með sama hætti. Þá flugu að þeim hrafnar og sýndist þeim úr járni nefin og klærnar. Hrafnarnir sóttu þá svo fast að þeir urðu að verja sig með sverðum en hlífðu sér með skjöldum. Gekk þessu enn til dags. Þá hafði enn látist maður af hverju skipi. Þeir sváfu þá enn fyrst: a la tercera nit es va produir un terrabastall de la mateixa mena (que el de les dues nits anteriors). Aleshores uns corbs es varen llançar contra ells llurs becs i arpes els semblaren que eren de ferro. Els corbs els varen atacar tan ferotgement que s'hagueren de defensar amb les espases mentre es protegien sota els escuts. Aquest atac es va allargar fins a l'arribada del nou dia. De nou va morir un home de cada vaixell. Aleshores, d'antuvi es varen tornar a adormir

♦ armbandsúr úr gulli: un rellotge de polsera d'or

♦ kjóll úr rauði efni: una faldilla de tela vermella

♦ smíði úr þurnu járni: una feina de ferro prim

♦ úr sér genginn ~ gengin ~ gengið: <LOC> aldà -ana, atrotinat -ada, vell -a i gastat -ada per l'ús, vetust -a

 

5. <indicant causa>: [a conseqüència] de

♦ deyja úr (o: af) kulda, deyja úr sjúkdómi, úr sárum, úr sótt, úr taugaveiki: morir de fred, de malaltia, a conseqüència de les ferides, de malaltia, de tifus

◊ þann vetur andaðist Dagstyggur úr sótt (SS I, cap. 106, pàg. 143): aquell hivern en Dagstyggur va morir de malaltia

♦ farast úr hungri: #1. <LOC GEN> morir de fam; #2. <LOC FIG> estar mort -a de gana, estar desanat -ada (Mall., Men.)

♦ úr því að: <conj. causal> perquè (→ af því [að])

úr <Postverbi. Com a tal formen una unió sòlida amb el verb, el significat del qual modifiquen. Equivalen, doncs, als preverbis dels verbs separables alemanys>:

de (expressa la procedència d'un indret clos, l'extracció de dins un lloc tancat, la matèria de què està fet un objecte, la sortida d'un objecte etc.)

Sigurður ríður nú langar leiðir og allt til þess er hann kemur upp á Hindarfjall og stefndi á leið suður til Frakklands. Á fjallinu sá hann fyrir sér ljós mikið sem eldur brynni og ljómaði af til himins. En er hann kom að, stóð þar fyrir honum skjaldborg og upp úr merki. Sigurður gekk í skjaldborgina og sá að þar svaf maður og lá með öllum hervopnum. Hann tók fyrst hjálminn af höfði honum og sá að það var kona. Hún var í brynju og var svo föst sem hún væri holdgróin. Þá reist hann ofan úr höfuðsmátt og í gegnum niður og svo út í gegnum báðar ermar, og beit sem klæði. Sigurður kvað hana helsti lengi sofið hafa En Sigurðr va fer un llarg camí: va cavalcar, sense aturar-se mai gens, fins que va arribar al Hindarfjall. Hi va anar pel sud, travessant el país dels francs. A dalt de la muntanya, davant ell, hi havia una gran llum, com si hi cremés un gran foc, i el resplendor de la llum arribava fins al cel. Però quan es va acostar a la llum, va veure que el que hi havia era una tanca feta d’escuts per damunt els quals sobressortia un estendard. En Sigurðr va entrar dins la tanca d’escuts i va descobrir-hi una persona que hi dormia tota armada. El primer que va fer va ser llevar-li l’elm del cap, i llavors se n’adonà que era una dona. Portava la cuirassa tan cenyida que semblava que s’hagués fosa amb la carn. Va tallar la cuirassa des de l’obertura del coll fins a baix de tot, i després, va fer el mateix amb les dues mànegues, i l’espasa la tallava com si fos de tela. En Sigurðr li va dir que havia estada dormida durant molt de temps

◊ Gunnar hélt út úr elfinni (Finnur Jónsson 1908, pàg. 66: Gunnarr helt úr ór Elfinni) og voru þeir Kolskeggur á einu skipi báðir en Hallvarður var á öðru skipi. Þeir sjá nú skipin fyrir sér: en Gunnar va posar rumb cap a fora del riu. En Kolskeggur i ell anaven a bord d'una nau, mentre que en Hallvarður anava a bord de l'altra. Llavors veieren els vaixells [d'en Vandill i en Karl] davant ells

◊ "Illa er slíkt mælt," segir Runólfur, "og munt þú það eiga til að segja næst er þið finnist að úr sé grátraust úr skapi hans. Og væri það vel ef eigi gyldu betri menn þinnar illsku. Líst mér nú hitt ráð þá er þér viljið heim fara að eg fari með yður því að Gunnar mun eigi gera mér mein": “Això és una maldiença” li va dir en Runólfur, “i d'aquí a poc, quan us trobeu, digues que li ha fugit la seva veu plorinyosa. Fóra bo si no fos perquè hi ha homes millors que han de pagar per la teva maldat. Ara em sembla aconsellable acompanyar-vos quan vulgueu tornar a casa perquè en Gunnar no intentarà res contra mi (no em farà cap mal)” (vocabulari: #1. grátraust: Cf. en Baetke 19874, pàg. 469: ór er grátraust ór skapi hans die weinerliche Stimme ist heraus aus ihm. En Finnur Jónsson 1908, pàg. 120, interpreta el passatge d'una manera lleugerament diferent: 6. 7. at ór sé — skapi hans, „ daß der klang des weinens seinen gedanken fern ist“)

◊ þar eru þeir þá nótt aðra í góðum beina ok tóku svefn á sik ok vǫknuðu við þat, at þorsti var svá mikill kominn á þá, at þeim þótti náliga óbæriligr, svá at þeir gátu varla hrœrt tunguna í hǫfði sér. Þeir stóðu upp ok fóru þangat til, sem skaptker eitt stóð með vín, ok drukku þar ór: passaren allà llavors una segona nit gaudint-hi d'una bona hospitalitat fins que la son s'emparà d'ells i es varen despertar a causa d'una set tan forta que sentien que gairebé els semblava insuportble, de manera que a penes podien moure la llengua dins la boca. Es varen llevar i anaren a un indret on hi havia un cubell amb vi i en begueren

◊ hann dreymdi og annan draum litlu síðar að hann þóttist vera í Fagraskógi og þóttist sjá upp eftir Hítardal og sá ríða ofan eftir dalnum flokk manna. Kona fór fyrir liðinu mikil og illileg og hafði dúk í hendi og á rauftrefur niður og blæddi úr. Annar flokkur fór á mót þeim frá Svarfhóli og mættust út frá Hrauni og börðust þar. Kona þessi brá dúkinum yfir höfuð þeim og er raufin kom á hálsinn þá kippti hún höfðinu af hverjum þeirra (SS I, cap. 272, pàg. 389): poc després va tenir un altre somni. Va somniar que era a Fagraskógur i que va mirar cap a la carena de la vall de Hítardalur i hi va veure un grup d'homes que baixaven a cavall cap a la vall i la resseguien (cavalcaven per ella resseguint-la de per llarg). Al capdavant d'aquest grup d'homes hi anava una dona, grossa i d'aspecte malvat (feréstec). Duia un drap (en el sentit mallorquí de la paraula) a la mà guarnit d'un serrell en flocs dels quals degotava sang. Un segon grup d'homes va sortir de Svarfhóll i es va dirigir a llur encontre. Es varen topar als afores de Hraun i allà s'hi batiren. Aquella dona feia voleiar el drap sobre llurs caps i quan els flocs del serrell tocaven el coll d'un de Svarfhóll, ella li arrencava el cap i així ho va fer amb tots ells (vocabulari: #1. rauftrefur: Cf. en Baetke 19874, pàg. 487: rauf-trefr f.pl.   eine besondere Art Fransen. Cf. SS III, skýringar og fræði, 2010, pàg. 353b: rauftrefur (kvk ft)   sérstök tegund kögurs, ef til vill með stórum möskvum upp við dúkinn)

◊ Gunnar þakkaði Njáli tillögur sínar. Njáll reið undir Þríhyrning og sagði þeim nöfnum að Gunnar mundi ekki eyða flokkinum fyrr en úr sliti með þeim. Þeir buðu boð fyrir sig og voru óttafullir og báðu Njál fara með sáttarboðum. Njáll kvaðst með því einu fara mundu er eigi fylgdu svik. Þeir báðu hann vera í gerðinni og kváðust það halda mundu er hann gerði. Njáll kvaðst eigi gera mundu nema á þingi og væru við hinir bestu menn. Þeir játtu því. Gekk þá Njáll í meðal svo að hvorir handsöluðu öðrum grið og sætt. Skyldi Njáll gera um og nefna þá til er hann vildi: en Gunnar va regraciar al Njáll pel seu recolzament. En Njáll va anar al mas de Þríhyrningur i va dir als seus homònims que en Gunnar no dissoldria el seu escamot (la seva quadrilla) fins que no s'hagués solucionat tot entre ells. S'espantaren molt i varen fer-li una oferta pel que fa a ells i pregaren al Njáll que els transmetés llurs ofertes d'acord. En Njáll els va dir que només acceptaria [de transmetre'ls] una oferta d'acord que no contingués cap mena d'engany. Ells pregaren al Njáll que participés en la formulació de les condicions de l'acord i li asseguraren que acatarien el que el decidís. En Njáll els va dir que només pronunciaria un laude arbitral a l'Alþingi i en presència dels millors prohoms. Ells hi accediren. Aleshores en Njáll va mediar entre ells de manera que totes dues parts segellaren amb una encaixada de mans un compromís de treva i d'arribar[, d'aquesta manera, a un] acord de cociliació. En Njáll dictaria la sentència arbitral [i ho faria] amb l'assistència d'aquells que ell desitgés

◊ Geitir í Krossavík átti Hallkötlu dóttur Þiðranda hins gamla Ketilssonar þryms, sonar Geitis og Hallkötlu. Með þeim Geiti og Brodd-Helga var vinátta mikil í fyrstu en minnkaðist svo sem á leið og varð úr fullur fjandskapur sem segir í Vopnfirðinga sögu: en Geitir de Krossavík es va casar amb la Hallkatla, la filla d'en Þiðrandi el Vell, fill d'en Ketill Callat (þrymur), fill d'en Geitir i la Hallkatla. Inicialment, entre en Geitir i en Helgi Punxa (Brodd-Helgi) va existir una gran amistat, però [amb el temps] va anar minvant de manera que finalment es varen acabar convertint en enemics acèrrims tal i com es conta a la Història dels Habitants del Fiord de les Armes o Vopnafjörður (vocabulari: #1. þrymur: variant de þrumur ‘þögull, hjóður’, més que no pas el substantiu þrymur ‘hávaði, drunur, gnýr’; Árni Böðvarsson 1993², pàg. 1212ab)

◊ Gestumblindi hét einn ríkr maðr í Reiðgotalandi. Hann var í óblíðu Heiðreks konúngs. Í konúngshirð váru þeir sjau (tólf) menn, er dœma skyldu ǫll mál manna þar í landi. Heiðrekr konungr blótaði Frey; þann gǫlt, er mestan fékk, skyldi hann gefa Frey; kǫlluðu þeir hann svá helgan, at yfir hans burst skyldi sverja um ǫll stór mál, ok skyldi þeim gelti blóta at sónarblóti (= sónargaltarblót ?). Jólaaptan skyldi leiða sónargǫltinn í hǫll fyrir konung; lǫgðu menn þá hendr yfir burst hans ok strengja heit. Heiðrekr konungr strengði þess heit, at engi maðr skyldi svá mikit hafa afgjǫrt við hann, ef á vald hans kœmi, at eigi skyldi kost eiga, at hafa dóm spekinga hans; hann skyldi ok friðheilagr vera fyrir honum, ef hann bæri upp gátur þær, er konungr kynni eigi ór at leysa: al Reiðgotaland hi havia un home poderós que nomia Gestumblindi. Havia caigut en desgràcia davant el rei Heiðrekr (havia perdut el favor del rei Heiðrekr). A la hirð del rei hi havia set (dotze) homes encarregats de jutjar tots els plets dels súbdits del regne. El rei Heiðrekr oferia sacrificis a[l déu] Freyr. [Cada any] consagrava a Freyr el verro més gros que tingués. [Per aquest motiu, aquest verro] era considerat tant sagrat que, en tots els grans plets s'havia de jurar per les seves cerres (posant la mà sobre les seves cerres). Aquest verro s'havia de sacrificar durant la festa del sónarblót o sacrifici de l'expiació (sacrifici del verro expiatori ?). El verro expiatori s'havia de conduir la vigília dels iol al palau davant el rei. Aleshores els homes posaven llurs mans damunt les cerres del verro i prestaven llur jurament. El rei Heiðrekr va jurar que cap home que hagués faltat contra ell molt greument, si queia en el seu poder, no tindria més opció que acceptar la sentència dels [set o dotze] savis del rei. Tanmateix, seria inviolable davant ell, si li presentava (plantejava) endevinalles que el rei no pogués pas endevinar

◊ konungsmenn spurðu, ef hann kynni nǫkkur tíðindi at segja forn eðr ný. Hann kvazk ætla at þeir mundi fá spyrja, er hann kynni eigi ór at leysa. Þeir leiddu hann þá fyrir konung og sǫgðu þenna mann vera margvísan: els homes del rei li varen demanar si podia dir-los alguna notícia, fos vella o nova. Ell els va respondre que creia que poques coses li podien demanar que ell no pogués respondre. El varen menar davant elrei i li digueren que aquell home era coneixedor demoltes de coses

◊ það sama sumar varð Hjalti Skeggjason sekur á þingi um goðgá. Runólfur Úlfsson sótti hann, er bjó í Dal undir Eyjafjöllum, hinn mesti höfðingi. Það sumar fór Gissur utan og Hjalti með honum, taka Noreg og fara þegar á fund Ólafs konungs. Konungur tekur þeim vel og kvað þá hafa vel úr ráðið og bauð þeim með sér að vera og það þiggja þeir. Þá hafði Svertingur son Runólfs úr Dal verið í Noregi um veturinn og ætlaði til Íslands um sumarið. Flaut þá skip hans fyrir bryggjum albúið og beið byrjar. Konungur bannaði honum brottferð, kvað engi skip skyldu ganga til Íslands það sumar. Svertingur gekk á konungs fund og flutti mál sitt, bað sér orlofs og kvað sér miklu máli skipta að þeir bæru eigi farminn af skipinu: aquell mateix estiu, en Hjalti Skeggjason fou proscrit a l'Alþingi per blasfèmia (goðgá, per fer burla dels déus, per irreverència envers els déus). En Runólfur Úlfsson, que vivia a Dalur, al peu dels Eyjafjöll, un höfðingi notabilíssim, era qui n'havia presentat l'acusació. Aquell mateix estiu en Gissur va salpar cap a Noruega i amb ell, en Hjalti. Arribaren a Noruega i immediatament anaren a veure el rei Olau. El rei els va fer una bona acollida i els va dir que havien pres la decisió correcta, i els va convidar a estar-se amb ell i ells acceptaren la invitació. l'Svertingur, el fill d'en Runólfur de Dalur, havia passat aquell hivern a Noruega i tenia la intenció de tornar a Islàndia durant l'estiu. El seu vaixell ja es trobava al moll completament aparellat per salpar i esperaven a tenir un vent favorable per fer-ho. El rei li va prohibir la partida. Va manar que aquell estiu cap vaixell no partís cap a Islàndia. L'Svertingur va anar a veure el rei i li va exposar el seu afer (la seva situació). Li va demanar que li donés permís per salpar recalcant-li que a ell li era de la màxima importància no haver de tornar descarregar la mercaderia de la seva nau

◊ og litlu síðar kom Ívar út og frá þetta og þótti Þorfinnur illa hafa úr haft við sig og unir hann öngu og fer aftur síðan til konungs og er með honum í góðu yfirlæti sem fyrr: i una mica més endavant, l'Ívar va anar a Islàndia i es va assabentar d'això i va considerar que en Þorfinnur s'havia comportat malament amb ell, de la qual cosa estigué molt desplagut i se'n tornà a Noruega amb el rei i s'estigué amb el rei, gaudint del favor del rei com abans (vocabulari: #1. hafa: Cf. en Baetke 19874, pàg. 488: hafa illa ór við e-n   sich schlecht gegen jemanden benehmen, verhalten; #2. yfirlæti: Cf. en Baetke 19874, pàg. 760: <...> Behandlung, Schätzung, Würdigung, die man erfährt: hann hafði þar it mesta y. af konungi er genoß die höchste Gunst, Ehrung von seiten des Königs)

◊ þá var leitat um handsalsvætti, en þingmenn Guðmundar ok Skapta deildusk allmjǫk at, hversu skilit var, en Broddi ok fǫrunautar hans skáru skýrt ór, at svá hafði skilit verit sem Ǫlkofri sagði, at hann skyldi kjósa menn til gørðar: aleshores consultaren els testimonis de l'acord segellat amb una encaixada de mans, però, mentre que els þingmenn d'en Guðmundr i l'Skapti discrepaven molt [entre ells] sobre el que s'havia acordat, en Broddi i els seus homes[, en canvi,] foren de l'unànime parer (decidiren clarament) que l'acord atès era tal com deia l'Ǫlkofri, que ell podria elegir els homes que formularien els termes de l'acord

Úral·fjöll <n.pl -fjalla>:

[muntanyes f.pl dels] Urals m.pl, [serralada f dels] Urals m.pl

úran <n. úrans, no comptable>:

urani m (metall U)

♦ auðgað úran: urani enriquit

♦ náttúrulegt (o: náttúrlegt) úran: urani natural

♦ sneytt (o: rýrt; o: skert) úran: urani empobrit

úraníum <n. úraníums, no comptable>:

variant de → úran ‘urani’

úran·díoxíð <n. -díoxíðs, no comptable>:

diòxid m d'urani (metall UO₂)

úran·oxíð <n. -oxíðs, no comptable>:

òxid m d'urani(IV) (metall UO₂)

úran·sýringur <m. -sýrings, no comptable>:

òxid m d'urani(IV) (metall UO₂)

úran·tvísýringur <m. -tvísýrings, no comptable>:

diòxid m d'urani (metall UO₂)

úran·tvísýringur <m. -tvísýrings, no comptable>:

diòxid m d'urani (metall UO₂)

Úranus <m. Úranusar, no comptable>:

<MITOL & ASTRON> Urà m

úr·beina <-beina ~ -beinum | -beinaði ~ -beinuðum | -beinað ║ e-ð>:

<CULIN> desossar una cosa

úr·beinaður, -beinuð, -beinað <adj.>:

<CULIN> desossat -ada

♦ úrbeinað kjöt: carn desossada

úr·bót <f. -bótar, -bætur. Empr. hab. en pl.>:

reformes f.pl, millores f.pl

♦ gera úrbætur [á e-u]: fer reformes a una cosa

úr·bræddur, -brædd, -brætt <adj.>:

(vél) cremat -ada (motor)

úr·dráttur <m. -dráttar, -drættir>:

1. <LITER> lítote f

2. (útdráttur) extracte m (resum)

3. (úrtölur) dissuasió f (descoratjament)

úr·eldast <-eldist ~ -eldumst | -eltist ~ -eltumst | -elst>:

tornar-se obsolet -a (o: antiquat -ada)

◊ þar sem hann nú kallar þetta nýjan sáttmála þá hefur hann lýst hinn fyrri úreltan (παλαιοῦν ~ πεπαλαιωκέναι:   ἐν τῷ λέγειν Καινὴν πεπαλαίωκεν τὴν πρώτην·). En það sem er að úreldast (παλαιοῦν ~ παλαιούμενος -ένη -ούμενον:   τὸ δὲ παλαιούμενον καὶ γηράσκον ἐγγὺς ἀφανισμοῦ) og fyrnast (γηράσκον) er að því komið að verða að engu: des del moment que Ell anomena «nova» aquesta aliança, ha declarat antiga la primera. I allò que es fa antic i es torna vell, està a punt de convertir-se en no-res (desaparèixer)

úr·elding <f. -eldingar, no comptable>:

obsolescència f

♦ skipulögð úrelding: obsolescència programada (o: planificada)  

úr·eltur, -elt, -elt <adj.>:

antiquat -ada, obsolet -a (mot etc. que cau o que ha caigut en desús, que és fora d'ús)

úr·fella <f. -fellu, -fellur. Gen. pl.: -fellna o: -fella>:

omissió f, supressió f

úrfella·samur, -söm, -samt <adj.>:

plujós -osa

úrfella·tíð <f. -tíðar, -tíðir>:

temps m de pluja

úrfella·tími <m. -tíma, -tímar>:

temps m de pluja

úr·felli <n. -fellis, no comptable>:

precipitació f, pluja f

♦ geislavirkt úrfelli: pluja (o: precipitació) radioactiva

úr·felling <f. -fellingar, -fellingar>:

1. <GEN> omissió f, supressió f

2. <GRAM = brottfall hljóós í bakstöðu orðsins> apòcope f, elisió f [de so] en final de mot

3. <GRAM = inni í orði> síncope f, elisió f [de so] en interior de mot

úrfellingar·merki <n. -merkis, -merki. Gen. pl.: -merkja; dat.pl.: -merkjum>:

apòstrof m

úr·festi <f. -festar, -festar>:

cadena f de rellotge [de butxaca]

úr·fjöður <f. -fjaðrar, -fjaðrir>:

molla f de rellotge

úrgangs·efni <n. -efnis, -efni>:

material m de rebuig (residu,, deixalla)

♦ geislavirk úrgangsefni: deixalles radioactives (o: residus radioactius), escòries radioactives

♦ hættuleg úrgangsefni: residus perillosos

♦ nokkur líffæri vinna úrgangsefni úr blóði og losa það úr líkamanum og það er þaðsem kallast þveiti eða veising: alguns òrgans del cos depuren la sang de substàncies de rebuig i les expulsen del cos i d'això se'n diu excreció

úr·gangur <m. -gangs, -gangar>: residus m.pl (restes de matèria primera un cop elaborat el producte)
	úrgangur úr e-u: residus de

úr·helli <n. -hellis, no comptable>:

xàfec m, aiguat m, bàtec m

úrhellis·rigning <f. -rigningar, -rigningar>:

xàfec m, aiguat m, bàtec m

úr·hrak <n. -hraks, -hrök>:

1. (úrgangur) rebuig m, repussall m, deixalla f (les restes d'una cosa, escombraries)

2. (hraklegur maður, afhrak) persona f de la briva (púrria, persona menyspreable, gentussa)

◊ Hanna svaraði: „Nei, herra. Ég er aðeins örvingluð kona og hef hvorki bragðað vín né áfengt öl. Ég hef aðeins létt á hjarta mínu fyrir Drottni. Líttu ekki á ambátt þína sem úrhrak (baθ   bəlīˈʝāʕal ~ בַּת בְּלִיָּעַל:   ʔal־titˈtēn   ʔɛθ־ʔămāθə-ˈχā   li-φəˈnēi̯   baθ־bəlīˈʝāʕal,   אַל-תִּתֵּן, אֶת-אֲמָתְךָ, לִפְנֵי, בַּת-בְּלִיָּעַל). Ég hef talað svona lengi af sorg og örvæntingu“: l’Anna li va respondre: «No, senyor. Només sóc una dona desesperada i no he tastat ni vi ni cervesa espirituosa. Només he esplaiat el meu cor davant Jahvè. No prenguis la teva serventa per una perdulària. He parlat tant de temps d'aquesta manera per la pena i desesperació [que sento]» (BMonts. = una dona lleugera;   BInterc. = una qualsevol; BEvang. = una dona perversa)

♦ úrhrök samfélagsins: <FIG> desferres de la societat, escòria humana, escòria de la societat, terregada f

úr·hættis <adv.>:

Mot emprat en la locució:

♦ það er ekki úrhættis enn: <LOC> encara no és massa tard

úri <m. úra, úrar>:

ur m (mamífer Bos primigenius) (→ úruxi)

úrigur, úrig, úrigt <adj.>:

1. (baldinn, stygglyndur) indòcil (indòmit, assilvestrat)

◊ síðan héldu þeir í haf skipinu og komu til Leifsbúða með heilu og höldnu og báru þar upp húðföt sín. Þeim bar brátt í hendur mikil föng og góð því að reyður var þar upp rekin, bæði mikil og góð, fóru til síðan og skáru hvalinn. Skorti þá eigi mat. Fénaður gekk þar á land upp en það var brátt að graðfé varð úrigt og gerði mikið um sig. Þeir höfðu haft með sér griðung einn: després, es feren a la mar amb llur vaixell i arribaren sans i estalvis a Leifsbúðir i hi descarregaren llurs húðföt. Aviat els arribaren provisions, bones i en gran quantitat, perquè la mar hi havia escopit un rorqual, gros i en bon estat. Ells hi anaren i escorxaren el rorqual i ja no els va faltar menjar. El bestiar [que havien portat] es va dispersar terra endins i no va passar gaire temps que el bestiar que no havia estat sanat es va tornar indòcil (indòmit) i era molt difícil de controlar. També havien dut amb ells un brau

2. (illur, önugur) bròfec -ega, acrimoniós -osa (dolent; malcarat, sorrut, aspre de geni o tracte)

◊ það var aðfangskveld jóla í þann tíma er jarl var kominn í sæti og mart stórmenni er jarl hafði að sér boðið til jólaveislunnar. Karl gengur greiðlega inn í höllina en er hann kemur inn stumrar hann geysimjög og fellur fast á hækjurnar og snýr til annarra stafkarla og sest niður utarlega í hálminn. Hann var nokkuð bæginn við stafkarla og heldur harðleikinn en þeir þoldu illa er hann lét ganga á þeim stafina. Hrukku þeir undan og varð af þessu hark og háreysti svo að heyrði um alla höllina. En er jarl verður þessa var spyr hann hvað valdi óhljóði þessu. Honum er sagt að stafkarl einn sé sá þar kominn að svo sé illur og úrigur að ekki láti ógert. Jarl bað kalla hann fyrir sig og svo var og gert. En er karl kom fyrir jarl hafði hann mjög stutt um kvaðningar. Jarl spurði hann að nafni, ætt og óðali: era dissabte de Nadal, a l'hora que el iarl s'havia assegut a taula acompanyat de molts de prohoms que el iarl havia convidat al banquet de Nadal. El vell va entrar, sense que ningú no li ho impedís, al palau del iarl, però quan hi va haver entrat, es va posar a caminar sondrollant-se d'una manera exagerada i s'estintolava, en fer-ho, amb fermesa a les crosses i es va dirigir allà on eren els altres captaires i es va asseure [amb ells] a la part més exterior de la sala, sobre la palla. Es va mostrar molt bregós i força desconsiderat amb els altres captaires els quals es varen prendre molt malament que deixés anar les crosses damunt ells. Varen recular davant ell i això va provocar un rebombori i xivarri tals que se sentia per tot el palau. Quan el iarl ho va sentir, va demanar què ocasionava aquell avalot. Li digueren que era un captaire totsol, que acabava d'arribar, i que era tan dolent i violent que les feia de tots colors. El iarl va manar que el portessin a la seva presència i així ho feren. I quan el captaire es va trobar davant el iarl, el va saludar d'una manera molt lacònica. El iarl li va demanar com es deia, de quina família era i quina era la seva terra pairal

♦ úrigur viðskiptis: de tracte aspre, mal de tractar

◊ konungur var lítt í kyrrsæti því að þá var jafnan herskátt um Vesturlöndin. Rak konungur af sér þann vetur víkinga og úthlaupsmenn. Var Ólafur með sveit sína á konungsskipi og þótti sú sveit heldur úrig viðskiptis þeim er í móti voru. Konungur hafði þá tal við Ólaf og hans félaga og alla ráðagerð því að honum reyndist Ólafur bæði vitur og framgjarn í öllum mannraunum — Hoc per totum tempus brumale rex parum quieta usus est mansione, nam tum occidentales regiones multo bello infestae; sed rex ea hyeme piratas et excursores a suis finibus propulsabat. Olauus cum suis sociis in ipsius regis naui adfuit, et illa quidem cohors inter ualidiores habita ab illis quibuscum concursarent. Tum rex Olaui atque illius sociorum plurimum usus alloquio consilioque; nam Olauum experiebatur uirum prudentem atque in omnibus fortem periculis: el rei no va tenir gaire tranquil·litat ja que constantment hi havia saqueigs a les terres de ponent(=les Illes Britàniques). Aquell hivern, el rei va expulsar de les costes viquings i lladres (úthlaupsmenn). L'Olau anava a bord del vaixell del rei amb els seus homes i aquesta tropa semblava de tracte força difícil als qui s'hi enfrontaven. El rei deliberava tots els plans amb l'Olau i els seus companys ja que l'Olau li havia demostrat que era intel·ligent (llest) i un home d'empenta en totes les empreses perilloses

úr·illur, -ill, -illt <adj.>:

malsofrit -ida, enfurrunyat -ada (esp. per tenir son, per haver dormit massa o massa poc)

úr·kast¹ <n. -kasts, no comptable>:

(úrhrak, úrgangur) rebuig m, deixalles f.pl

úr·kast² <n. -kasts, -köst>:

<LITER> úrkast m, quarteta amb alternança de versos senars de vuit síl·labes amb versos parells de quatre síl·labes i rima consonant abab

úr·klippa <f. -klippu, -klippur. Gen. pl.: -klippa o: -klippna>:

retall m

úr·koma <f. -komu, no comptable>:

1. (suddi, úði) brusca f (pluja suau)

2. (METEOR = rigning og/eða snjókoma) precipitació f [atmosfèrica] (en forma de pluja o de nevada)

úrkomu·laus, -laus, -laust <adj.>:

eixut -a, sense precipitacions [atmosfèriques] (temps atmosfèric)

úrkomu·mælir <m. -mælis, -mælar>:

pluviòmetre m, ombròmetre m

úrkomu·ský <n. -skýs, -ský. Gen. pl.: -skýja; dat.pl.: -skýjum>:

nimbus m, núvol m de pluja

úr·kostur <m. -kostar (o: -kosts), -kostir>:

recurs m, sortida f (mitjà per sortir d'un destret, d'una situació difícil)

Mot emprat actualment en la locució:

♦ eiga ekki ~ einskis annars úrkosti (o: úrkosta) en að <+ inf.>: <LOC FIG> no tenir cap altra sortida més que <+ inf.>

◊ þar var svo ógreiðfært að þeir urðu að stíga af hestunum; og Pallas, sem ekki átti annars úrkosti (unum quod rebus restat egenis) á neyðarstund, reynir að vekja með þeim dug (uirtutem), ýmis með bænum eða bitrum orðum: tan impracticable era [la via] que hagueren de desmuntar de llurs cavalls, i en Pal·lant, que no tenia cap altra alternativa en aquella hora de destret, va intentar despertar en ells l'abrivament, adés amb precs, adés amb amargues paraules

úr·kula <adj. ind.>:

(frosinn, kulnaður) fred -a (p.e., cendra)

♦ úrkula aska: cendra freda

♦ vera úrkula vonar um e-ð: <LOC FIG> haver perduda toda l'esperança respecte d'una cosa

♦ verða úrkula vonar um e-ð: <LOC FIG> perdre toda l'esperança respecte d'una cosa

úr·kynja <adj. ind.>:

degenerat -ada

úr·kynjaður, -kynjuð, -kynjað <adj.>:

degenerat -ada

úr·kynjast <-kynjast ~ -kynjumst | -kynjaðist ~ -kynjuðumst+ | -kynjast>:

degenerar[-se]

úr·kynjun <f. -kynjunar, no comptable>:

degeneració f

úr·kölkun <f. -kölkunar, no comptable>:

descalcificació f

úr·lausn <f. -lausnar, -lausnir>:

1. (lausn) solució f, resolució f  (esp. de problema)

♦ úrlausn álitamála: solució de qüestions problemàtiques

♦ úrlausn vandamála: solució de problemes

2. (hjálp) remei m  (solució a un estat de coses)

♦ gera e-m úrlausn: concedir la seva ajuda a algú 

♦ veita e-m úrlausn: concedir la seva ajuda a algú

úrlausnar·efni <n. -efnis, -efni>:

tasca f (punt, problema o qüestió que cal escometre i solucionar)

♦ það bíða okkar mörg úrlausnarefni: encara [ens] queda molta de feina per fer

◊ samstarf aðildarríkjanna að vísindalegum rannsóknum úrlausnarefna sem tengjast matvælum: la cooperació dels estats membre en recerques científiques en qüestions alimentàries que requereixen solució

úrlendis·réttur <m. -réttur, no comptable>:

<JUR = friðhelgi sendiráða og sendimanna> immunitat diplomàtica, extraterritorialitat f

♦ sendiherrar erlendra ríkja njóta úrlendisréttar: els ambaixadors dels països estrangers gaudeixen d'immunitat diplomàtica

úrræða·góður, -góð -gott <adj.>:

[molt] enginyós -osa, ric -a en recursos, hàbil, inventiu -iva, ric -a en idees

◊ hann mun víst ekki verða hér eftir lengi í burtu frá sínu kæra föðurlandi (ἀπὸ πατρίδος αἴης), og ekki þó járnfjötrar haldi honum; mun hann leita sér ráðs, að hann fái heim komizt, því hann er maður úrræðagóður (πολυμήχανος -ήχανος -ήχανον:   φράσσεται ὥς κε νέηται, ἐπεὶ πολυμήχανός ἐστιν): ja no serà, ben cert, gaire temps més lluny de la seva estimada terra pàtria ni encara que el retinguin cadenes de ferro: Se cercarà una manera de poder tornar a casa, car és un home fèrtil en recursos (molt enginyós)

úrræða·laus, -laus, -laust <adj.>:

1. <GEN> perplex -a, confós -osa (o: confús -usa), desorientat -adda  

◊ hann biður veikt um heilbrigði, dautt um líf, grátbænir úrræðalaust (τὸ ἀπειρότατον ~ ἄπειρος ἄπειρος ἄπειρον:   περὶ δὲ ἐπικουρίας τὸ ἀπειρότατον ἱκετεύει) um aðstoð og um fararheill það sem getur hvorki hrært legg né lið: demana salut a allò que és una cosa feble i vida a allò que és una cosa morta, implora ajut a una cosa que no sap què fer i un viatge propici a allò que no pot moure ni una cama ni una articulació (BMonts. = allò que no pot res;   BInterc. = a qui no sap res)

◊ þá er hinn rómsterki Díómedes sá Hektor, varð hann skelkaður, eins og maður sá, er gengur yfir stórt sléttlendi, verður úrræðalaus (ἀπάλαμνος -άλαμνος -άλαμνον:   ὡς δ᾽ ὅτ᾽ ἀνὴρ ἀπάλαμνος ἰὼν πολέος πεδίοιο), þegar hann kemur að straumhörðu vatnsfalli (ἐπ᾽ ὠκυρόῳ ποταμῷ), er rennur fram til sjóar, og hrökkur á bak aftur (ἀνά τ᾽ ἔδραμ᾽ ὀπίσσω), þá hann sér ána belja (μορμύροντα) fram með froðukasti (ἀφρῷ): quan en Diomedes, el de veu forta, va veure l'Hèctor, s'omplí d'espant com l'home que, en travessar una gran plana, queda sense saber què fer quan arriba a un riu de ràpid corrent que s'escola cap a la mar, i recula i torna enrere quan veu el riu que avança bramulant amb xarbots d'escuma

2. (umkomulaus, varnarlaus) desemparat -ada (desvalgut, sense empara, indefens)

◊ dauði, hve kærkomið er kall þitt þeim sem á bágt og brestur þrótt (ἐλασσοῦν ~ ἐλασσούμενος, -ένη, -ούμενον ἰσχύι:   ὦ θάνατε, καλόν σου τὸ κρίμα ἐστὶν ἀνθρώπῳ ἐπιδεομένῳ καὶ ἐλασσουμένῳ ἰσχύι), er örvasa og úrræðalaus (περισπᾶν ~ περισπώμενος -ένη -ώμενον:   ἐσχατογήρῳ καὶ περισπωμένῳ περὶ πάντων), örvæntir (ἀπολωλεκότι ὑπομονήν) og finnst fokið í flest skjól (—): oh mort, que n’és de benvinguda la teva crida al qui està necessitat i li manquen les forces, que és decrèpit per l'edat i desemparat, i desespera i es troba amb el tràmpol dins l'aixopluc més resistent [al vent]

◊ því veikari sem hinn úrræðalausi (— ~ —:   ἔνδοθεν δὲ οὖσα ἥττων ἡ προσδοκία πλείονα...) er innra með sér þeim mun fúsari er hann að loka augum fyrir því sem kvöl hans veldur: com més feble sigui el desemparat en el seu interior, més que més disposat està a aclucar els ulls davant el que causa els seus turments

úrræða·leysi <n. -leysis, no comptable>:

perplexitat f, desconcert f, manca f de consell

úr·ræði <n. -ræðis, -ræði>:

<FIG> sortida f (solució, remei, recurs per a sortir d'un malpàs)

◊ hinn besti meðal þeirra er sem þyrnir og hinn ráðvandasti verri en þyrnigerði. Sá dagur er kominn sem verðir þínir boðuðu, dagur refsingar þeirra. Nú eru úrræði þeirra engin (məβūˈχāh ~ מְבוּכָה:   ʕatˈtāh   θiˈhjɛh   məβūχāˈθ-ām,   עַתָּה תִהְיֶה מְבוּכָתָם): el millor d'entre ells és com una espina i el més honest pitjor que una bardissa d'esbarzers. Ha arribat el dia que varen anunciar els teus sentinelles, el dia de llur càstig. Ara ja no els queda cap sortida

♦ e-ð er þeirra eina úrræði: una cosa és llur única sortida

♦ finna eitthvert úrræði: trobar alguna sortida

♦ það eru engin önnnur úrræði: no hi ha més sortides, no hi ha cap altra sortida

úr·skeiðis <adv.>:

malament, que no va bé, que falla, que va de través

♦ e-ð fer (o: gengur) úrskeiðis: <LOC FIG> una cosa falla (o: va malament), una cosa va de través

úr·skífa <f. -skífu, -skífur. Gen. pl.: -skífa o: -skífna>:

esfera f de rellotge

úr·skurða <-skurða ~ -skurðum | -skurðaði ~ -skurðuðum | -skurðað ║ [um] e-ð>:

decidir una cosa

♦ úrskurða í máli: <GEN & JUR> pronunciar-se sobre un afer, emetre una resolució sobre un afer, sentenciar sobre un afer

♦ vera ~ verða úrskurðaður ~ úrskurðuð ~ úrskurðað sýkn ~ sýkn ~ sýknt saka: <GEN & JUR> ésser declarat ~ declarada innocent d'una acusació

♦ vera ~ verða úrskurðaður ~ úrskurðuð ~ úrskurðað látinn ~ látin ~ látið: <GEN & JUR> ésser declarat ~ declarada oficialment mort -a

úrskurðar·nefnd <f. -nefndar, -nefndir>:

<JUR> comissió decisòria

úrskurðar·vald <n. -valds, -völd>:

<JUR> poder m de decisió, facultat f de decisió (o: facultat decisòria), competència f [decisòria]

♦ úrskurðarvald dómstóla: <JUR> control m jurisdiccional

◊ aðgerðir Peningamálastofnunar Singapúrs utan valdsviðs hennar gætu fallið undir úrskurðarvald dómstóa: qualsevol acte de la MAS aliè al seu àmbit de competències pot ésser objecte de control jurisdiccional

úr·skurður <m. -skurðar, -skurðir>:

1. <JUR> decisió (o: resolució) f (de jurat, jutge, tribunal etc.)

♦ framkvæmd úrskurðar um eignaupptöku: execució d'una resolució de comís (o: decomís)  

♦ kveða upp úrskurð: resoldre, dictaminar, emetre una resolució

♦ úrskurður stjórnlagadómstólsins: una resolució (o: sentència) del Tribunal Constitucional

♦ → forúrskurður “decisió prejudicial”

♦ → fullnustuúrskurður “ordre d'execució forçosa”

♦ → fyrirframúrskurður “resolució anticipada”

♦ → stjórnsýluúrskurður “resolució (o: decisió) administrativa”

2. (dómsúrskurður, dómur) resolució (o: decisió) f judicial, sentència f [judicial] (de jutge, de tribunal)

♦ félagsslit samkvæmt úrskurð: liquidació f judicial de societat

♦ krefjast dómsúrskurðar: sol·licitar una resolució (o: decisió) judicial

3. (kviðburður, úrskurður kviðmanna eða kviðdómara) veredicte m (decisió o resolució de jurat)

♦ kveða upp úrskurð: anunciar (o: pronunciar) un veredicte

4. (forsetaúrskurður) decret m (presidencial)

♦ → lagaúrskurður “decret llei”

♦ → stjórnvaldsúrskurður “decret regulador”

úr·slit <n.pl -slita>:

1. (niðurstaða) resultat m (allò que resulta)

2. (úrskurður) decisió f (allò que resol una qüestió o un afer)

♦ af úrslitunum mun ráðast hvor ökuþórinn verður heimsmeistari: el resultat decidirà quin dels dos pilots de curses serà campió del món

♦ bardagi til úrslita: combat decisiu

♦ berjast til [blóðugra] úrslita: lliurar una [sagnant] batalla decisiva

♦ ráða úrslitum: resultar (o: ésser) (o: ésser) decisiu -iva

3. (úrslitaleikur) final f (matx que decideix el vencedor d'un campionat)

♦ keppa til úrslita á úrtökumóti fyrir Landsmót: <ESPORT> participar en el torneig classificatori per al campionat nacional

úrslita- <en compostos>:

decisiu -iva

úrslita·atriði <n. -atriðis, -atriði>:

punt decisiu

úrslita·áhrif <n.pl -áhrifa>:

influència decisiva

♦ hafa úrslitaáhrif á e-ð: tenir una influència decisiva (o: determinant) sobre una cosa

úrslita·keppni <f. -keppni, -keppnir>:

<ESPORT> ronda f final

úrslita·kostir <m.pl -kosta>:

ultimàtum m

♦ setja e-m úrslitakosti: donar un ultimàtum a algú

úrslita·leikur <m. -leiks, -leikir. Gen. pl.: -leikja; dat.pl.: -leikjum>:

<ESPORT> final f

úrslita·lending <f. -lendingar, -lendingar>:

<FIG> recurs m final, sortida f final (→ þrautalending 3.)

úrslita·orrusta <f. -orrustu, -orrustur. Gen. pl.: -orrusta o: -orrustna>:

batalla f final (o: decisiva)  

♦ úrslitaorrustan [á] milli goða og þursa á ragnarök: la batalla final entre els déus i els tursos en el ragnaroc

úrslita·sigur <m. -sigurs, -sigrar>:

<MIL & ESPORT> victòria f final

úrslita·stund <f. -stundar, -stundir>: 

moment decisiu (o: crucial)  

♦ á úrslitastundu: en un moment decisiu [de la vida]

úrslita·tilraun <f. -tilraunar, -tilraunir>:

últim intent, intent m final

♦ e-ð er úrslitatilraun til að <+ inf.>: una cosa és el darrer intent per a <+ inf.>

úrslita·vald <n. -valds, -völd>:

darrera instància, última paraula

♦ e-ð er úrslitatilraun til að <+ inf.>: una cosa és el darrer intent per a <+ inf.>

úrslita·viðureign <f. -viðureignar, -viðureignir>:

<ESPORT & MIL> encontre m final

úrslita·þýðing <f. -þýðingar, no comptable>:

importància (o: rellevància) decisiva (o: crucial), summa importància

♦ e-ð hefur úrslitaþýðingu við e-ð: una cosa és d'importància crucial per a una cosa

úr·smiður <m. -smiðs, -smiðir>:

rellotger m, rellotgera f

♦ fara til úrsmiðsins: anar a la rellotgeria

úr·smíði <f. -smíði, -smíðar>:

rellotgeria f

úrsódeoxýkól·sýra <f. -sýru, no comptable>:

àcid ursodesoxicòlic

Úrsúla <f. Úrsúlu, no comptable>:

Úrsula f (ginecònim)

◊ Attila kóngr herjaði þenna tíma um Saxland ok Frakkland. Í þann tíma kvómu sendimenn Díónící (fóra esperable més tost, Díónothí. Cf. Vicenç de Beauvais, Mirall d'Història. El nom propi Διόνικος|Dionīcus, emperò, realment és atestat) kóngs af Englandi með mǫrgum skipum ok hǫfðu meðr sér dóttur Díónící kóngs, er hét Úrsúla, ok með henni ellifu þúsundir tiginna meyja, ok vóru þær {meyjar} presentaðar í sættargerð Frakkakóngi, en Attila kóngr lagði at honum með allan sinn her ok tók þar mikit herfang ok drap þar hvert mannsbarn af þeim skipum, en tók til sín Úrsúlam kóngsdóttur ok allar hennar meyjar, en með því at þær vildu eigi samþykkja við heiðna menn, lét Attila kóngr sína menn hálshǫggva þær alla á einum degi, ok vóru þær síðan skrínlagðar þar, ok eru þær síðan kallaðar Kolnismeyjar, ok þeira messudagr haldinn sjau nóttum fyri tveggja postula messu Símónis et Júde. Eptir þetta illvirki hvarf Attila kóngr heim í Húnaland: en aquell temps, el rei Àttila guerrejava per Saxònia i Frància. En aqueix temps, els missatgers del rei d'Anglaterra, Dionic, va arribar [al continent] amb molts de vaixells. Portaven amb ells la filla del rei Dionic que nomia Úrsula i amb ella hi anaven onze mil verges distingides, i elles eren presentades com a penyora de reconciliació al rei dels francs, però el rei Àttila el va atacar [a Colònia] amb tot el seu exèrcit i va obtenir-hi un gran botí. [En aquell atac,] va matar tots els qui anaven a bord d'aquells vaixells, reservant-se per a si l'Úrsula, la filla del rei, i totes les seves donzelles, però, en esguard del fet que elles no volgueren consentir [el matrimoni] amb homes pagans, el rei Àttila va manar als seus homes que les degollessin totes el mateix dia. Temps després, [les despulles de] totes elles foren dipositades en un escriny allà i de llavors ençà hom les ha anomenat les Verges de Colònia, i el dia en què se celebra llur festa cau set dies abans de la festa dels dos sants apòstols, Sant Simó i Sant Judes. Després d'aquest crim, l'Àttila se'n tornà al Húnaland, a ca seva

◊ þá réð Kanóníus fyri Armorica þessa stund. Díonótus réð þá Bretlandi, hann átti eina fríða dóttur er Úrsúla hét, hennar bað Kanóníus, ok var honum játtað hon. Fór hon síðan suðr um sjó í Saxland með ellifu þúsundrað meyja, ok er þær komu í Kolni, þá var þar fyrir Attila, konungr Húnalands, með her mikinn, ok vildu þrǫngva þeim til samvistu við þá; en af því at þær voru kristnar, þá vildu þær eigi samþykkjast við heiðna menn. Þá lét Attila konungr hálshǫggva þær allar, ok eru þær kallaðar Kolnismeyjar: en aquell moment va governar en Canoni va governar l'Armòrica. En Diònot governava aleshores sobre la Bretanya. Tenia una bella filla que nomia Úrsula. En Canoni la va demanar en matrimoni i l'hi fou concedida. Aleshores ella es dirigí per mar cap a la Saxònia, al sud, amb onze mil verges, i quan varen arribar a Colònia, l'assetjava el rei Àttila amb un gran exèrcit i les va voler forçar a cohabitar amb ells, però elles, per tal com eres cristianes, no volgueren consentir la cohabitació amb homes pagans. Aleshores el rei Àttila les va fer degollar a totes i hom les anomena les Verges de Colònia

úr·svalur, -svöl, -svalt <adj.>:

fred -a i humit -ida (compost copulatiu o dvandvá)

◊ gekk eg í gljúfr hið dökkva,
gein veltiflug steina
við hjörgæði hríðar
hlunns úrsvölum munni.
Fast lá framan að brjósti
flugstraumr í (ɔ: fyr) sal Naumu.
Heldr kom á herðar skáldi
hörð fjón Braga kvonar: he davallat a la fosca escletxa.
El corrent que fa rodolar les pedres
ha engolit, amb boca freda i humida,
el brandidor (gæði) de la vara (hlunnar) de la tempesta (hríðar) d'espases (hjǫr-).
El doll del salt d'aigua m'ha colpit amb força al pit a l'entrada de (ɔ: davant) l'estatge de la Nauma.
El poderós odi del regolf (=la força puixant del regolf) ha colpit amb totes les seves forces les espatlles de l'escalda (vocabulari: #1. veltiflug steina = el corrent que fa rodolar [les pedres] = la cascada, el salt d'aigua; #2. hjörgæðir: Cf. en Finnur Jónsson 1931², pàg. 259a: hjǫrgœðir, m, ‘sværd-forstærker’, hjǫrgœðir hríðar hlunns = hjǫr-hríðar hlunns gœðir, ‘sværd-bygens, kampens stok’ = sværd, dets gœðir ‘kraftige svinger’, kriger, Grettis 44; hjǫrgœðir hríðar = gœðir hjǫrhríðar, d.s., Guðl.. El brandidor del corró de la tempesta d'espases = el brandidor d'espasa = el guerrer; #3. flugstraumur: Cf. en Finnur Jónsson 1931², pàg. 143b: flugstraumr, m, ‘afgrunds-ström’, ström der falder ned i en afgrund, höjt vandfald, Grettis 44; #4. flug: Cf. en Baetke 19874, pàg. 703: flug n.   steiler Felsabhang; #5. Nauma: Cf. en Finnur Jónsson 1931², pàg. 422b: nauma f   jættekvinde, (ikke i Þul), naumu salr, klippehule, Grettis 44 <...>. En Finnur Jónsson entenia nauma com un nom comú, mentre que els editors moderns el solen entendre com a nom propi: la Nauma. Podria tractar-se d'una personificació del riu (noruec) Nauma, igual que en Tiberí era la personificació del riu Tíber? Si fos així, Nauma seria la protodeessa o ètuna personificadora d'aquest riu, si més no originàriament; #6. Braga kvǫ́n = la muller d'en Bragi = la deessa Iðunn. Fjón Braga kvǫ́nar = fjón Iðunnar = fjón iðunnar, on iðunnar és el genitiu determinat del substantiu iða ‘remolí’. hǫrð fjón Braga kvǫ́nar = el dur odi del remolí = tota la força del remolí. Cf. en Finnur Jónsson 1931², pàg. 353b: kvón Braga = Iðun, fjón Braga kvónar = fjón Iðunnar = fjón iðunnar (af iða, strömhvirvel), srömmens had, ødelæggende kraft, Grettis 44 <...>; #7. fjón: Cf. en Finnur Jónsson 1931², pàg. 136a: fjón f, (jfr fía), had, fjendskab, stríð fjón ljóna Þmáhl 15, fjón fyrða Þorm 1,4, ljótlig fjón GSvert 10, grimm fjón Jóms 12, hǫrð fjón ESk 6,59, fjónir óxu Þorm 2, 16, vekja fjón með firum Sól 76, leggja fjón á e-n Hfr Lv 7, hefja e-n frá fjónum, befri en for ens had, Arbj 11; fjón Braga kvónar = fjón Iðunnar = fjón iðunnar, strömhvirvlens (ødelæggende) kraft, Grettis 44. Jfr goð-, ryð)

◊ 13. Leit ec þic um sinn fyrr ǀ á langscipom, ǁ þá er þú bygðir ǀ blóðga stafna ǁ oc úrsvalar ǀ unnir léco; ǁ nú vill dyliaz ǀ dǫglingr fyr mér, ǁ enn Hǫgna mær ǀ Helga kennir": 13. Una vegada, fa temps, et vaig albirar a bord de vaixells de guerra (= langskip), quan hi habitaves les proes sangonentes i les ones fredes i humides bellugaven incessants. Ara el príncep (= en Helgi) vol amagar-se de mi, però la filla d'en Hǫgni (= la Sigrún) reconeix en Helgi (vocabulari: #1. leika: Cf. en Kuhn 1968³, pàg. 125: <...> Mehrfach bezeichnet leica nur die leichte, spielende bewegung: der durch die luft fahrenden hexen (Háv. 155), des sich im sattel wiegenden reiters (Hm. 14), der unruhigen meereswellen (HH. II 13), der züngelnden flammen (Vsp. 57, Ls. 65, Fm. 43), des gelüsts, das einen ankommt (leica í mun Sg. 38; leica lausom hala s. haliweiter Vsp. 46); #2. dyliaz: Cf. en Kuhn 1968³, pàg. 40: <...> dyliaz sich verleugnen (HH. II 13); )

◊ 31. ‘Þic skyli allir ǀ eiðar bíta, ǁ þeir er Helga ǀ hafðir unna, ǁ at ino liósa ǀ Leiptrar vatni ǁ oc at úrsvǫlom ǀ Unnar steini!: 31. Que et mosseguin (= que siguin la teva perdició) tots els juraments que prestares al Helgi a la vora de la límpida aigua del riu Leiptr i de la humida i freda pedra de l'Unnr!"

◊ 44. Fyrr vil ec kyssa ǀ konung ólifðan, ǁ enn þú blóðugri ǀ brynio kastir;ǁ hár er þitt, Helgi,ǀ hélo þrungit, ǁ allr er vísi ǀ valdǫgg sleginn, ǁ hendr úrsvalar ǀ Hǫgna mági; ǁ hvé scal ec þér, buðlungr, ǀ þess bót of vinna?’ 45. ‘Ein veldr þú,ǀ Sigrún frá Sefafiǫllom, ǁ er Helgi er ǁ harmdǫgg sleginn; ǁ grætr þú, ǀ gullvarið, grimmom tárom, ǁ sólbiǫrt, suðrœn, ǀ áðr þú sofa gangir; ǁ hvert fellr blóðuct ǀ á brióst grami, ǁ úrsvalt, innfiálgt, ǀ ecca þrungit: 44. Besaré (Vull besar) el rei sense vida, abans que tu no et llevis la cuirassa sangonent. Els teus cabells, Helgi, són amarats de gebre, el cabdill sencer és moll de rosada dels caiguts (= xop de sang), el cunyat d'en Hǫgni (= en Helgi) té les mans gelades i humides. Príncep, com t'he de procurar alleujament?” 45. “Tu tota sola, Sigrún de Sevafjǫll, ets la causa que en Helgi estigui moll de rosada d'aflicció (= les llàgrimes [vessades pels combatents morts]?; = la sang [dels combatents morts]?): Tu, tota paramentada d'or, fulgurant com el sol, la vinguda de terres del sud, plores llàgrimes amargues abans d'anar-te'n a dormir. Cadascuna (de les llàgrimes que ara plores) cau sangonent, freda i humida, i [tanmateix] roent i xopa de dolor, sobre el pit del rei (vocabulari: #1. innfiálgt: Cf. en Kuhn 1968³, pàg. 113: inn-fiálgr adj. sich einbrennend (? — HH. II 45))

úr·töku <adv.>:

excepcionalment

♦ úrtöku <+ adj.>: excepcionalment <+ adj.>

♦ úrtöku góður: excepcionalment bo

úrtöku·mót <m. -manns, -menn>:

torneig classificatori

♦ keppa til úrslita á úrtökumóti fyrir Landsmót: <ESPORT> participar en el torneig classificatori per al campionat nacional

úrtölu·maður <m. -manns, -menn>:

derrotista m & f

úr·tölur <f.pl -talna>:

dissuasió f

úrtölu·raddir <f.pl -radda>:

veus dissuasives (o: dissuasòries, cast., ekki ritm./no lit.), veus descoratjadores

úrugur, úrug, úrugt: 1. (votur) moll -a, banyat -ada (Mall.)
	2. (rakur) humit -ida

◊ 11. Gengo ór garði, ǀ gǫrvir at eiscra, ǁ liðo þá yfir, ungir, ǀ úrig fiǫll, ǁ mǫrom húnlenzcom, ǀ morðz at hefna: 11. Partiren de la ciutadella, preparats per a bramar, travessaren després, els joves cadells, muntanyes humides, dalt destrers húnics, per a venjar l'homei (revisar)

◊ Scírnir mælti við hestinn: 10. ‘Myrct er úti, ǀ mál qveð ec ocr fara ǁ úrig fioll yfir, þyria þióð yfir; báðir við komomc, ǀ eða ocr báða tecr ǁ sá inn ámátki iotunn’: l’Skírnir va dir al seu cavall: 10. “Defora fa fosca. Dic que ja és hora de marxar, tu i jo, i travessar les muntanyes humides, travessar el poble [més enllà] del riu Yrjar (?). Tots dos tornarem [havent aconseguit el que se'ns demana] o[, sinó, serà que] el molt poderós ètun ens haurà presos captius tots dos”

úr·uxi <m. -uxa, -uxar>:

ur m (mamífer Bos primigenius)

Úrúgvæ <n. Úrúgvæ, no comptable>:

Uruguai m

Úrúgvæ·búi <m. -búa, -búar>:

uruguaià m, uruguaiana f

Úrúgvæi <m. Úrúgvæja, Úrúgvæjar>:

uruguaià m, uruguaiana f

úrúgvæskur, úrúgvæsk, úrúgvæskt <adj.>:

uruguaià -ana

úr·val <n. -vals, no comptable>:

1. (vöruúrval) assortiment m (de productes)

♦ gott úrval af e-u: un bon assortiment de...

♦ stærstar birgðir og langmest úrval af e-u: el major assortiment i la més àmplia varietat de...

2. (sérval) selecció f (tria)

♦ töluvert úrval af e-u: una notable selecció de...

♦ úrval af mönnum og konum: homes i dones d'elit

3. <†> (leifar, afgangur) resta f (el que queda sobrer després d'una tria)

◊ Einar svarar: "Of síð hefir þú sagt mér til þessa, því að nú hafa allir ráðið sér vistir, þær er bestar eru, en mér þykir þó illt að hafa úrval af": l’Einar li va respondre: “M'ho dius massa tard perquè ara tots els qui són els millors ja s'han procurat una vist (treball a un mas), i a mi no em sembla gens bé haver de tenir el que queda (=haver d'acontentar-me amb les feines que ningú no ha volgut i/o els masos que han quedat sobrers -i que són els pitjors-)”

úrvals- <en compostos>:

1. escollit -ida, selecte -a

2. d'elit

úrvals·bók <f. -bókar, -bækur>:

llibre escollit

úrvals·áhorfendur <m.pl -áhorfenda>:

públic selecte

úrvals·gæðingur <m. -gæðings, -gæðingar>:

corser (o: destrer) selecte

úrvals·hestur <m. -hests, -hestar>:

cavall selecte (o: escollit), cavall m de màxima qualitat

úrvals·hveiti <n. -hveitis, no comptable>:

blat selecte, flor f de blat

úrvals·kaffi <n. -kaffis, no comptable>:

cafè selecte, cafè m de primera qualitat, cafè m de qualitat superior

úrvals·kafli <m. -kafla, -kaflar>:

fragment escollit

♦ úrvalskaflar úr bók: fragments (o: passatges) escollits d'un llibre

♦ úrvalskaflar úr fjölda sagna: fragments (o: passatges) escollits d'un gran nombre de sagues

♦ úrvalskaflar úr ritum Shakespeares: fragments (o: passatges) escollits de les obres d'en Shakespeare

♦ úrvalskaflar enskra bókmennta: passatges escollits de la literatura anglesa

úrvals·kyn <n. -kyns, no comptable>:

de pura llei, de mena selecta

úrvals·lið <n. -liðs, -lið>:

1. <MIL> tropa selecta (o: escollida)

2. <ESPORT> grup m de jugadors selectes (o: escollits)

3. (úrvalshópur) grup escollit (massa de matèria lluminosa situada fora del sistema solar, que té aparença de núvol o boira)

úrvals·maður <m. -manns, -menn>:

home escollit (home que forma part del bo i millor d'un tot)

úrvals·nemandi <m. -nemanda, -nemendur>:

estudiant m & f de primera

úrvals·olía <f. -olíu, no comptable>:

oli selecte, oli m de primera qualitat, oli m de qualitat superior

úrvals·sauður <m. -sauðar, -sauðir>:

be de primera qualitat, be selecte

úrvals·skytta <f. -skyttu, -skyttur. Gen. pl.: -skyttna o: -skytta>:

tirdaor m de primera, tiradora f de primera

úrvals·vagn <m. -vagns, -vagnar>:

carro [de combat] escollit

úrvals·vagnlið <n. -vagnliðs, -vagnlið>:

tropa escollida que mena carros [de combat]

úrvals·ýsa <f. -ýsu, -ýsur. Gen. pl.: -ýsa>:

eglefí m de primera qualitat, eglefí m de qualitat superior, eglefí selecte (peix Melanogrammus aeglefinus syn. Gadus aeglefinus. Assecat al vent i venut en forma de harðfiskur)

úr·vasi <m. -vasa, -vasar>:

butxacó m del rellotge (a l'armilla, per als rellotges de cadena)

úr·verk <n. -verks, -verk>:

mecanisme m de rellotgeria

úr·vinda <adj. inv.>:

(örmagna) extenuat -ada (esgotat, exhaust, sense forces)

♦ úrvinda af þreytu: extenuat -ada de fatiga

úr·vinnsla <f. -vinnslu, no comptable>:

elaboració f, processament m (procés pel qual un material -p.e., matèria primera- és transformat en un altre)

♦ úrvinnsla gagna: <INFORM> processament m de dades (→ gagnavinnsla)

♦ úrvinnsla hráefnis: l'elaboració de matèria primera

úrvinnslu·grein <f. -greinar, -greinar. Emprat hab. en pl.>:

<ECON> sector secundari

<†>  úr·væta <f. -vætu, -vætur. Gen. pl.: -væta>:

(ýringur) plugim m (roina, brusquina)

◊ nú vinna þeir að fangi sínu og setja upp skip sitt og búa um. Veðri var þann veg farið að þoka var og úrvæta. Ganga þeir heim er þeir voru búnir. Þormóður heyrir að þeir ræða um að Böðvar væri heim kominn. Þormóður vildi hafa skipið yfir fjörðinn til Víkur. Og er þeir Kár voru nær að túngarði komnir þá mælti Kár: "Mér hefir eftir legið bolex mín og mun eg ganga eftir": hi havia un home que nomia Kár. Era majoral (verkstjóri) de la Þórdís. Havia sortit a pescar amb els missatges del mas. També era amic d'en Böðvar.
[En tornar a terra,] varen esmocar i netejar la pesca que havien feta. Posaren en sec la barca i la resguardaren (deixaren resguardada). El temps havia canviat de tal manera que hi havia boira i feia brusquina. Quan ho hagueren enllestit tot, se'n tornaren a cases. En Þormóður els va sentir a dir que en Böðvar havia tornat a casa. En Þormóður va voler agafar la barca per travessar-hi el fiord fins a Vík. I quan en Kár i els missatges ja eren a prop de la tanca del prat del mas, en Kár els va dir: “No he agafat la meva destral de fer llenya (bolexi) i he de tornar enrere a cercar-la”

úr·þvætti <n. -þvættis, -þvætti>:

púrria f, escòria f

♦ þið eruð úrþvætti, herrar mínir: senyors, sou púrria

♦ úrþvætti samfélagsins: la desferra de la societat

úr·æð <f. -æðar, -æðar>:

vas limfátic (→ vessaæð)

úræða·bólga <f. -bólgu, no comptable>:

limfangitis f, inflamació f dels vasos limfàtics (→ vessaæðabólga)

úr·ættaður, -ættuð, -ættað <adj.>:

degenerat -ada

Úsbeki <m. Úsbeka, Úsbekar>:

uzbek (o: usbec) m, uzbeka (o: usbeca) f