ÍSLENSK-KATALÓNSK ORÐABÓK
DICCIONARI ISLANDÈS-CATALÀ

Ú

© Macià Riutort i Riutort, 1998

úða <úða ~ úðum | úðaði ~ úðuðum | úðað>:

1. <e-u á e-ð>: (ýra) ruixar una cosa amb..., ruixa una cosa de... (polvoritzar, ensalgar)

♦ úða e-u (o: e-ð) í sig: <LOC FIG> endrapar una cosa, engolir una cosa, empassar-se una cosa (menjar una cosa amb avidesa i gairebé sense rosegar-la)

2. <á e-ð>: (spreyja skordýraeitri á e-ð) flitar una cosa (Mall.) (ruixar insecticida amb esprai)

◊ ég úðaði svo til öryggis á vespuna: per més seguretat, vaig flitar la vespa

3. <e-u á e-ð>: (um ilmvatn) vaporitzar perfum sobre..., atomitzar perfum en... (aplicar perfum amb polvoritzador o vaporitzador)

♦ ég klæddi mig, úðaði ilmvatni í hárið og kembdi það: em vaig vestir, vaig polvoritzar-me els cabells amb perfum i em vaig pentinar

♦ ég þvoði mér og kembdi hárið og úðaði á mig ilmvatni: em vaig rentar, pentinar i, després, em vaig posar perfum amb el vaporitzador

4. <[e-u] á e-ð>: (mála með úðasprautu) pintar una cosa amb aerògraf, pintar una cosa amb pistola (pintar a injecció)

♦ úða svörtu á bílinn: pintar de negre el cotxe

5. <e-ð [með e-u]>: (um þvott) humitejar una cosa, brufar una cosa (Mall., Men.) (roba abans de planxar-la)

♦ úða þvott: ruixar la roba

♦ úða fatnað með köldu vatni: ruixar un vestit amb aigua freda

6. <impersonal>: roinejar, ploviscar

♦ það úðar: roineja

úða·mökkur <m. -makkar (o: -mökks), -mekkir>:

ruixim m [d'aigua polvoritzada], columna f de xim-xim, borrim m [de salt d'aigua] (núvol de polsim d'aigua, p.e., el que es produeix davant i al peu d'un salt d'aigua)

úfur <m. úfs, úfar>:

[gran] duc m, gaús m, brúfol m (Val.), búfol f (Val.) (ocell Bubo bubo)

Úkraíni <m. Úkraína, Úkraínar>:

ucraïnès m, ucraïnesa f

Úkraína <f. Úkraínu, no comptable>:

Ucraïna f

úkraínska <f. úkraínsku, no comptable>:

ucraïnès m (llengua d'Ucraïna)

úkraínskur, úkraínsk, úkraínskt <adj.>:

ucraïnès -esa

úldinn, úldin, úldið: podrit -ida, putrefacte -a (esp. carn i peix)
	úldið kjöt: carn podrida

úldna <úldna ~ úldnum | úldnaði ~ úldnuðum | úldnað>:

podrir-se

◊ ...gjöri fljótin að eyðimörk, svo að fiskarnir í þeim úldna af vatnsleysi og deyja af þorsta: converteixo els rius en deserts de manera que llurs peixos moren de set per manca d'aigua i es podreixen

úlfa·björg* <f. -bjargar, -bjargir>:

herba f de Santa Maria, didalera f [mallorquina], boca f de llop (planta Digitalis minor syn. Digitalis dubia)

úlfaldi <m. úlfalda, úlfaldar>: camell m

<†>  úlf·heðinn <m. -heðins, -heðnar>:

variant arcaica d' → úlf·héðinn “pell-de-llop”

<†>  Úlf·heðinn <m. -heðins, no comptable>:

variant arcaica d' → Úlf·héðinn “andrònim”

Úlf·heiður <f. -heiðar, no comptable>:

Úlfheiður f, Ulfheida f (ginecònim)

úlf·héðinn <m. -héðins, -héðnar>:

pell-de-llop m  (designació eufemística d'un home amb la capacitat de transformar-se en un llop)

◊ Önundur lagði skip sitt á annað borð skipi Þóris haklangs. Var það mjög í miðjum hernum. Haraldur konungur lagði að skipi Þóris haklangs því að Þórir var hinn mesti berserkur og fullhugi. Var þar hin harðasta orusta af hvorumtveggjum. Þá hét konungur á berserki sína til framgöngu. Þeir voru kallaðir úlfhéðnar en á þá bitu engi járn. En er þeir geystust fram þá hélst ekki við. Þórir barðist alldjarflega og féll á skipi sínu með mikilli hreysti. Var þá hroðið með stöfnum skipið og höggvið úr tengslum skipið. Seig það þá aftur milli skipanna. Lögðu konungsmenn þá að skipi Önundar. Hann var fram á skipið og barðist djarflega (drengilega): l’Önundur va col·locar el seu vaixell al costat del d'en Þórir haklangur. L'indret era, de manera força aproximada, vers el centre de la flota. El rei Haraldur va atacar el vaixell d'en Þórir haklangur perquè en Þórir era el més gran berserc i un home de màxim coratge. Tant els atacats com els atacants lliuraren una batalla ferotgíssima. Llavors el rei va manar als seus bersercs que es posessin al capdavant de l'atac. Els deien pells-de-llop i cap ferro no els podia ferir. Quan es llançaven a l'atac, no hi havia res ni ningú que se'ls resistís. En Þórir es va batre amb gran coratge i va caure en el seu vaixell amb gran bravura. Llavors, la seva nau fou ‘netejada’ de proa a popa i es tallaren les cordes que mantenien la nau lligada a les altres. Tot seguit, la nau va lliscar de nou entre els altres vaixells. Els homes del rei llavors varen atacar el vaixell de l'Önundur, el qual s'estava a la proa del seu vaixell i es batia coratjosament (vocabulari: #1. úlfhéðinn: Cf. en Richard Constant Boer 1900, pàg. 4: 1. Úlfheðnar, „wolfshäuter“; Vatnsdœla s. 17 (c. 9) rationalistisch gedeutet: þeir hǫfðu vargstakka fyrir brynjur; dieselbe bedeutung hat úlfhamr, gleichfalls als beiname belegt. Ueber die werwölfe, auf welche diese namen ursprünglich deuteten, s. die oben angeführten stellen. Die unverwundbarkeit durch waffen ist bei berserkern ein stehender zug)

◊ eftir þetta kváðu við lúðrar um allan herinn og bjuggust menn til, hver eftir sínum efnum. Þenna bardaga átti Haraldur konungur mestan. Þá var með honum Rögnvaldur af Mæri og margir aðrir stórir höfðingjar og þeir berserkir er úlfhéðnar voru kallaðir. Þeir höfðu vargstakka fyrir brynjur og vörðu framstafn á konungsskipinu en konungur sjálfur varði lyftingina með hinni mestu prýði og karlmennsku. Mátti þar sjá mörg högg bæði og stór. Nú gerðust brátt mörg tíðindi og stór á skammri stundu í höggum og spjótalögum með grimmlegri grjótflaug. Gerðist nú skjótt mikið mannfall af hvorumtveggjum. Ingimundur fylgdi vel Haraldi konungi og aflaði sér góðs orðs. Fundinum lauk svo sem mörgum er kunnigt og fullfrægt er orðið að Haraldur konungur fékk ágætan sigur og varð síðan einvöldugur yfir öllum Noregi. Hann launaði höfðingjum öllum þeim er honum fylgdu og svo hverjum öðrum með hinni mestu stórmennsku: després d'això, varen ressonar els lúðrar per tota la flota i els homes es prepararen per a la batalla, cadascun segons les seves possibilitats. Aquesta fou la més gran batalla que va lliurar el rei Haraldur. Al seu costat tenia en Rögnvaldur de Mæri i molts d'altres grans höfðingjar, així com els bersercs que es deien pells-de-llop. Enlloc de cuirassa duien un stakkur (gipó) fet de pell de llop, i defensaven, a bord de la nau del rei, la proa, mentre que el rei defensava el pont de popa amb la major bravesa i homenia. Allà on era ell s'hi pogueren veure cops d'espasa ben espessos i forts. Ràpidament s'hi feren llavors molts de fets notoris i en poc temps s'hi esdevingueren grans proeses en cops d'espasa i punyides de llança, acompanyats de ferotge ruixat de pedres. En poc temps es va produir un gran carnatge tant en un bàndol com en l'altre. L'Ingimundur va fer costat bé al rei Haraldur i va guanyar-hi gran fama. La batalla va acabar de la manera com és sabuda de molts, i ha fet cèlebre arreu que el rei en Haraldur hi va obtenir una magnífica victòria i que, després, es va convertir en rei únic de tota Noruega. Va premiar tots els höfðingjar que l'havien seguit en la batalla (o simplement: que l'hi havien seguit), i també tots els altres, amb la major generositat (vocabulari: #1. úlfhéðinn: Cf. en Walther Heinrich Vogt 1921, pàg. 25: 1. 2. berserkir — brynjur; die vorstellung, daß die berserker wolfspelze statt der brünnen trugen (vgl. die zauberischen hreinbjálfar Ól. s h. Fms. V, 236). ist der eine rationalistische auslauf des werwolfglaubens, ein anderer die vorstellung des berserkertums als einer krankheit, epilepsie, Vd. c. 30,4; 57,3. 7. Davor steht die auffassung als πάϑος Eg.c. 27, 13 ff. Die geläufigen berserkerbilder der Ísl. ss. und Fas. sind phantasieschöpfungen. C. 33,10 ist b. „gewaltiger kämpe“, vgl. Iv. c. 12,7; b. für frz. chanpion (C. T. Stewart, Die entstehung d. werwolfsglaubens. Zs. d. ver. f. volksk. 1909 s. 30—51; H. Güntert, Über aisl. berserker-geschichten. [Heidelb. 1912]. Progr. nr. 863). Igualment l'Einar Ólafur Sveinsson 1939, pàg. 25: ¹ Um úlfhéðna, kappa í Hafursfjarðarorustu, er þegar getið í Hrafnsmálum Þorbjarnar hornklofa („grenjuðu berserkir, | guðr vas þeim á sinnum, | emjuðu ulfheðnar, | ok ísarn glumðu“). Söguritarinn hugar sér, að þeir hafi hlotið nafn af því, að þeir hafi haft vargstakka fyrir brynjur; hitt var þó fyrr, að berserkir (og úlfhéðnar) voru taldir skipta hömum. Sbr. Egils s. 4 — 5. Um berserksgang er rætt síðar í sögunnni, 30., 37. og 46 kap.; #2. fullfrægur: Hàpag legòmenon. Mot no inclòs al diccionari d'en Baetke 19874, pàg. 167. En Fritzner I (1886²), pàg. 501a, li dóna el significat: fullfrægr, adj. almindelig bekjendt, bekjendt nok. Vatsd. 9 (17¹⁹). Em pregunto, a tall d'hipòtesi, si l'amanuense no volia escriure en realitat allfrægt, un mot al qual el diccionari d'en Baetke 19874, pàgs. 14 i 17, tampoc no dóna entrada. En Fritzner I (1886²), pàg. 36b, per la seva banda, li dóna el significat: allfrægr, adj. meget omtalt, vide bekjendt. Flat. I, 488²⁰; OH 115²³; Laxd. 38 (79²¹). El mot, segons això, no té caràcter d'hàpax, ja que apareix a la Història del rei Olau Tryggvason, continguda al Còdex de l'illa de Flatey, capítol 380: varð Hyrningr allfrægr af þessi sókn, així com a la Història del rei Olau Haraldsson, (ed. 1853), capítol 105: fóru þeir Ásbjǫrn í brott við svá búit ok stefndi hann þá norðr með landi ok létti eigi fyrr en hann kom heim ǫndurðan vetr ok varð sjá fǫr allfræg, i a la Història de la gent de la Vall del Salmó, (ed. 1896), capítol 21, pàg. 61: Eptir þat sigla þeir Óláfr á haf. 68. Þeim byrjaði vel ok tóku Nóreg, ok er Óláfs fǫr allfræg; setja nú upp skipit. Fær Óláfr sér hesta ok sœkir nú á fund Haralds konungs með sínu fǫruneyti; )

◊ hlaðnir vǫ́ru þeir hǫlða ǀ ok hvítra skjalda, ǁ vigra vestrœnna ǀ ok valskra sverða. ǁ Grenjuðu berserkir; ǀ guðr vas þeim á sinnum; ǁ emjuðu ulfheðnar ǀ ok ísǫrn dúðu (ɔ: ok ísarn glumðu) — 8. De var ladede med storbønder og hvide skjolde, med vestlandske spyd og vælske sværd; bersærkerne brølte, kampen var i gang, ulvhednerne hyldede og rystede spydene: estaven carregades amb barons i blancs (lluents?) escuts, llances angleses (britones) i espases gal·leses. Els bersercs braolaven -la batalla es trobava en ple auge-, els pells-de-llop udolaven i brandien els ferros (vocabulari: #1. hvítr: Cf. en Baetke 19874, pàg. 290: hvítr skjǫldr „weißer Schild“, die helle, ungefärbte Innenseite des Schildes, però en Finnur Jónsson 1931², pàg. 303b: hvítr,   adj, hvid, lys, om skjolde, hvít(i)r skildir, skjǫldr <...>; #2. vigr: Cf. en Finnur Jónsson 1931², pàg. 615: vigr,   spyd <...> vigrar vestrœnar Harkv 8; #3. vestrœnn: Cf. en Finnur Jónsson 1931², pàg. 610b: <...> om vælske spyd, vigrar vestrœnar Harkv 8. Segons això, en Finnur contempla com a sinònims vestrœnn i valskr. Atès que els versos descriuen la batalla naval de Hafrsfjǫrðr, de l'any 872, m'estimo més donar a aquests adjectius el significat de britones i gal·leses respectivament; #4. sinn: Cf. en Finnur Jónsson 1931², pàg. 496b: sinn,   n, 1) gang, guðr vas á sinnum, kampen var i fuld gang, Harkv 8; #5. dýja: Cf. en Finnur Jónsson 1931², pàg. 93ab: dýja <...> ryste (trans.), bevæge, dýja skǫr, ryste sit hår, hoved, Þry 1, især om våben, og da spyd (ryste, kaste) <...> dýja ísarn (her v. l. til glumðu Harkv 8. Cf. també en Baetke 19874, pàg. 96: dýja (dúða)   schütteln, rütteln; ; #6. glymja: Cf. en Finnur Jónsson 1931², pàg. 190b: glymja   <...> klinge <...> ísǫrn glumðu (v.l.) Harkv 8. Cf. també en Baetke 19874, pàg. 203: glymja (glumda)   klingen, klirren, dröhnen)

Úlf·héðinn <m. -héðins, no comptable>:

Úlfhéðinn m, Ulfhedin m (andrònim)

úlf·hundur <m. -hunds, -hundar>:

llober m  (raça de gos)

♦ írskur úlfhundur: llober irlandès

úlfs·skinn <n. -skinns, -skinn>:

pell f de llop

◊ gular húfur úr úlfsskinni (pellis lupī:   de pelle lupi) hafa þeir á höfði sér til varnar: porten al cap com a protecció casquets falbs de pell de llop (l'original fa: fuluosque lupi de pelle galeros ǁ tegmen habent capiti)

úlf·steinbítur <m. -steinbíts, -steinbítar (o: -steinbítir)>:

peix llop clapat, llop de mar clapat, peix llop tacat, peix m lleopard (peix Anarhichas minor) (→ hlýri; → lýri; → steinbítsbróðir; → hlýragóna)

úlfur <m. úlfs, úlfar>:

1. <GEN> llop m (nom de diferents espècies del gènere Lupus)

◊ sjakalar skulu kallast á í höllunum og úlfar (תַּנִּים)  í bílífis-sölunum: els xacals es cridaran entre ells a llurs palaus i els llops ho faran a les sales sumptuoses (Bíblia de Montserrat: les hienes viuran en els seus castells; els xacals, en els seus palaus luxosos) 

◊ Benjamín er úlfur (zəˈʔēβ ~ זְאֵב:   binʝāˈmīn   zəˈʔēβ   ʝiˈtˁrāφ,   בִּנְיָמִין זְאֵב יִטְרָף), sem sundurrífur. Á morgnana etur hann bráð, og á kveldin skiptir hann herfangi: p

◊ fyrir því drepur þá ljón úr skóginum, fyrir því eyðir þeim úlfurinn (zəˈʔēβ,   זְאֵב), sem hefst við á heiðunum. Pardusdýrið situr um borgir þeirra, svo að hver sá, er út úr þeim fer, verður rifinn sundur, því að afbrot þeirra eru mörg, fráhvarfssyndir þeirra miklar: 

◊ ekki leggur úlfur (ὁ λύκος -ύκου,   τί κοινωνήσει λύκος ἀμνῷ;) lag sitt við lamb né heldur guðlaus við guðrækinn: 

◊ leiguliðinn, sem hvorki er hirðir né sjálfur á sauðina, sér úlfinn (ὁ λύκος -ύκου:   ὁ μισθωτὸς <...> θεωρεῖ τὸν λύκον ἐρχόμενον ) koma og yfirgefur sauðina og flýr, og úlfurinn (ὁ λύκος -ύκου:   καὶ ὁ λύκος ἁρπάζει αὐτὰ) hremmir þá og tvístrar þeim: p

◊ þaðan getur að heyra til ljóna sem rymja illskulega og reyna að hrista af sér hlekki og grenja síðla nætur, bursthærð svín og birnir æða þar í króm, risavaxnir úlfar (lupus -ī:   luporum magnorum) ýlfra (ululare) þar: d’allà se'n poden sentir lleons que rugeixen rabiosament intentant espolsar-se (sacsar-se) les cadenes i somiquen tard de nits, senglars de cerres dures i óssos que s'hi enfurien en llurs cadenes i llops gegantins que hi udolen (l'original fa: ac formae magnorum ululare luporum)

♦ Rauðhetta og vondi úlfurinn: la Caputxeta Vermella i el llop dolent

2. <rauðir úlfar>: <MED> lupus eritematós sistèmic, LES m

♦ rauðir úlfar af völdum lyfja: LES induït per fàrmacs

♦ rauðir úlfar með hlutdeild líffæris eða kerfis: LES amb implicació d'òrgans o sistemes

♦ sjálfvaktir rauðir úlfar: LES idiopàtic

úlfúð <f. úlfúðar, no comptable>:

esquira (o: esquírria) f, animositat f, malvolença f [forta], malvoler m [fort]

◊ það sé eg á skalla þeim hinum mikla, að hann er fullur upp úlfúðar og hann verður að skaða þeim mönnum nokkurum, er oss mun þykja afnám í, ef hann náir: a aquest gran calb li puc veure que és ple fins a dalt de tot d'animositat i malvolença i que, si els pot aglapir, serà la perdició per a alguns homes que a Nós no ens agradaria pas perdre

◊ en er Halli fann það sló hann á sig úlfúð og illsku og fór þá allt í þverúð með þeim: però quan en Halli se n'adonà d'això, es va omplir de malvoler i de rancúnia contra ell de manera que tots dos es van acabar enemistant totalment

◊ grimmd og óþokki, úlfúð og þústur, saurlífi og þjófskapur, illýðgi of þá menn, er vér megum ekki reyna annað en vel sé: la crueltat i l'enemistat, el malvoler i les vexacions, la vida disbauxada i el lladronici, la maldat a causa d'aquells homes a qui nosaltres no podem provar de fer res més que no estigui bé

úlfynja <f. úlfynju, úlfynjur. Gen. pl.: úlfynja>:

lloba f

◊ einnig sýnt úlfynjuna (lupa -ae:   lupam fetam) þar sem hún lá í grænum helli Mars, tvíburabræðurnir voru við júgur hennar og léku sér, sugu fóstru (matrem) sína óttalausir, hún sveigði liðugan hálsinn aftur (illam tereti ceruice reflexam), gældi við (mulcere) þá til skiptis og strauk (fingere) tungunni um líkama þeirra: també s'hi mostrava una lloba ajaguda dins la verda cova d'en Mart, els germans bessons eren a les seves mamelles, jugant i xuclant sense por de la seva dida, la qual corbava el cap cap enrere i els amoixava per torn i acariciava llurs cossets amb la llengua (l'original fa: Fecerat et uiridi fetam Mauortis in antro ǁ procubuisse lupam: geminos huic ubera circum ǁ ludere pendentes pueros, et lambere matrem impauidos; illam tereti ceruice reflexam ǁ mulcere alternos, et corpora fingere lingua)

♦ → Kapítólúlfynja “lloba capitolina”

Úlixes <m. Úlixesar, no comptable>:

Ulisses m (Ŭlixēs -ixis, sícul Οὐλίξης -ίξους)

◊ en æsir setjast þá á tal og ráða ráðum sínum og minnast á þessar frásagnir allar er honum voru sagðar, og gefa nöfn þessi hin sömu, er áður voru nefnd, mönnum og stöðum þeim er þar voru, til þess að þá er langar stundir liðu, að menn skyldu ekki efast í að allir væru einir, þeir æsir er nú var frá sagt og þessir er þá voru þau sömu nöfn gefin. Þar var þá Þór kallaður, og er sá Ásaþór hinn gamli. Sá er Ökuþór og honum eru kennd þau stórvirki er Ektor gerði í Tróju. En það hyggja menn að Tyrkir hafi sagt frá Úlixes og hafi þeir hann kallað Loka, því að Tyrkir voru hans hinir mestu óvinir: els ansos aleshores tingueren col·lotge i deliberaren i recordaren tots aquests relats que hom li havia contat [al Gangleri] i [per aquesta raó] donaren aquests mateixos noms, que adés han estat referits, als homes i als indrets que hi havia allà [amb ells] a fi que, quan ja fos passat molt de temps, els homes no dubtessin pas que tots ells són una mateixa cosa: els ansos, dels quals s'ha parlat adés, i aquells a qui ells els havien donat idèntics noms als noms llurs: [i així,] allà un d'aquells hi nomia Tor, i era en Tor dels ansos el vell. I [l'home que anomenaren com ell] fou en Tor de la Carreta i a ell hom li atribueix les grans proeses que l'Hèctor va fer a Troia. I la gent creu [també] que els turcs referien històries de l'Ulisses i que li posaren nom Loki, car els turcs són els seus màxims enemics

úlnliðs·bein <n. -beins, -bein>:

os carpià

úln·liður <m. -liðs (o: -liðar), -liðir>:

1. <GEN> canell m, puny m de la mà, monyeca f (cast., ekki ritm./no lit.) (articulació del braç amb la mà)

2. <MED> carp m

úlpa <f. úlpu, úlpur>: anorac m

úr¹ <n. úrs, úr>: (suddi, smágert regn) roina f (brusquina molt fina)

úr² <n. úrs, úr>: rellotge m (de polsera o de butxaca)

úr³ <n. úrs, úr>: 1. (neistaflug) ruixat m de guspires enceses a la forja (quan es fa la colada del ferro fos etc.)
	2. (sindur, gjall) escòria f (material de rebuig en alts forns o farga)

úr <prep. + dat.>: de (procedència d'un indret clos, extracció d'un lloc tancat, matèria de què està fet un objecte)
	armbandsúr úr gulli: un rellotge de polsera d'or

úr·dráttur <m. -dráttar, -drættir>: lítote f

úr·eltur, -elt, -elt: antiquat -ada, obsolet -a (mot etc. fora d'ús)

úr·felling <f. -fellingar, -fellingar>: elisió f

úrfellingar·merki <n. -merkis, -merki>: <LING> apòstrof m

úr·gangur <m. -gangs, -gangar>: residus m.pl (restes de matèria primera un cop elaborat el producte)
	úrgangur úr e-u: residus de

úr·koma <f. -komu, -komur>: 1. <suddi, úði = pl. no hab.> pluja f [suau]
	2. <METEOR = rigning og/eða snjókoma> precipitació f (en forma de pluja o de nevada)

úrkomu·laus, -laus, -laust: sense precipitacions (temps atmosfèric)

úrkomu·mælir <m. -mælis, -mælar>: pluviòmetre m, ombròmetre m

úr·kölkun <f. -kölkunar, no comptable>:

descalcificació f

úr·lausn <f. -lausnar, -lausnir>:

1. (lausn) solució f, resolució f  (esp. de problema)

♦ úrlausn álitamála: solució de qüestions problemàtiques

♦ úrlausn vandamála: solució de problemes

2. (hjálp) remei m  (solució a un estat de coses)

♦ gera e-m úrlausn: concedir la seva ajuda a algú 

♦ veita e-m úrlausn: concedir la seva ajuda a algú

úrlausnar·efni <n. -efnis, -efni>:

tasca f (punt, problema o qüestió que cal escometre i solucionar)

♦ það bíða okkar mörg úrlausnarefni: encara [ens] queda molta de feina per fer

◊ samstarf aðildarríkjanna að vísindalegum rannsóknum úrlausnarefna sem tengjast matvælum: la cooperació dels estats membre en recerques científiques en qüestions alimentàries que requereixen solució

úr·skurða <-skurða ~ -skurðum | -skurðaði ~ -skurðuðum | -skurðað ║ e-ð>:

decidir una cosa

♦ úrskurða í máli: <GEN & JUR> pronunciar-se sobre un afer, emetre una resolució sobre un afer, sentenciar sobre un afer

úr·skurður <m. -skurðar, -skurðir>:

1. <JUR> decisió (o: resolució) f (de jurat, jutge, tribunal etc.)

♦ framkvæmd úrskurðar um eignaupptöku: execució d'una resolució de comís (o: decomís)  

♦ kveða upp úrskurð: resoldre, dictaminar, emetre una resolució

♦ úrskurður stjórnlagadómstólsins: una resolució (o: sentència) del Tribunal Constitucional

♦ → forúrskurður “decisió prejudicial”

♦ → fullnustuúrskurður “ordre d'execució forçosa”

♦ → fyrirframúrskurður “resolució anticipada”

♦ → stjórnsýluúrskurður “resolució (o: decisió) administrativa”

2. (dómsúrskurður, dómur) resolució (o: decisió) f judicial, sentència f [judicial] (de jutge, de tribunal)

♦ félagsslit samkvæmt úrskurð: liquidació f judicial de societat

♦ krefjast dómsúrskurðar: sol·licitar una resolució (o: decisió) judicial

3. (kviðburður, úrskurður kviðmanna eða kviðdómara) veredicte m (decisió o resolució de jurat)

4. (forsetaúrskurður) decret m (presidencial)

♦ → lagaúrskurður “decret llei”

♦ → stjórnvaldsúrskurður “decret regulador”

úr·slit <n.pl -slita>: 1. (niðurstaða) resultat m
		ráða úrslitum: resultar (o: ésser) decisiu -iva
		af úrslitunum mun ráðast hvor ökuþórinn verður heimsmeistari: el resultat decidirà
			 quin dels dos pilots de curses serà campió del món
	2.<ESPORT> final f (darrer joc en campionat)

úrslita- <en compostos>:

decisiu -iva

úrsódeoxýkól·sýra <f. -sýru, no comptable>: 

àcid ursodesoxicòlic

Úrsúla <f. Úrsúlu, no comptable>:

Úrsula f (ginecònim)

◊ Attila kóngr herjaði þenna tíma um Saxland ok Frakkland. Í þann tíma kvómu sendimenn Díónící (fóra esperable més tost, Díónothí. Cf. Vicenç de Beauvais, Mirall d'Història. El nom propi Διόνικος|Dionīcus, emperò, realment és atestat) kóngs af Englandi með mǫrgum skipum ok hǫfðu meðr sér dóttur Díónící kóngs, er hét Úrsúla, ok með henni ellifu þúsundir tiginna meyja, ok vóru þær {meyjar} presentaðar í sættargerð Frakkakóngi, en Attila kóngr lagði at honum með allan sinn her ok tók þar mikit herfang ok drap þar hvert mannsbarn af þeim skipum, en tók til sín Úrsúlam kóngsdóttur ok allar hennar meyjar, en með því at þær vildu eigi samþykkja við heiðna menn, lét Attila kóngr sína menn hálshǫggva þær alla á einum degi, ok vóru þær síðan skrínlagðar þar, ok eru þær síðan kallaðar Kolnismeyjar, ok þeira messudagr haldinn sjau nóttum fyri tveggja postula messu Símónis et Júde. Eptir þetta illvirki hvarf Attila kóngr heim í Húnaland: en aquell temps, el rei Àttila guerrejava per Saxònia i Frància. En aqueix temps, els missatgers del rei d'Anglaterra, Dionic, va arribar [al continent] amb molts de vaixells. Portaven amb ells la filla del rei Dionic que nomia Úrsula i amb ella hi anaven onze mil verges distingides, i elles eren presentades com a penyora de reconciliació al rei dels francs, però el rei Àttila el va atacar [a Colònia] amb tot el seu exèrcit i va obtenir-hi un gran botí. [En aquell atac,] va matar tots els qui anaven a bord d'aquells vaixells, reservant-se per a si l'Úrsula, la filla del rei, i totes les seves donzelles, però, en esguard del fet que elles no volgueren consentir [el matrimoni] amb homes pagans, el rei Àttila va manar als seus homes que les degollessin totes el mateix dia. Temps després, [les despulles de] totes elles foren dipositades en un escriny allà i de llavors ençà hom les ha anomenat les Verges de Colònia, i el dia en què se celebra llur festa cau set dies abans de la festa dels dos sants apòstols, Sant Simó i Sant Judes. Després d'aquest crim, l'Àttila se'n tornà al Húnaland, a ca seva

◊ þá réð Kanóníus fyri Armorica þessa stund. Díonótus réð þá Bretlandi, hann átti eina fríða dóttur er Úrsúla hét, hennar bað Kanóníus, ok var honum játtað hon. Fór hon síðan suðr um sjó í Saxland með ellifu þúsundrað meyja, ok er þær komu í Kolni, þá var þar fyrir Attila, konungr Húnalands, með her mikinn, ok vildu þrǫngva þeim til samvistu við þá; en af því at þær voru kristnar, þá vildu þær eigi samþykkjast við heiðna menn. Þá lét Attila konungr hálshǫggva þær allar, ok eru þær kallaðar Kolnismeyjar: en aquell moment va governar en Canoni va governar l'Armòrica. En Diònot governava aleshores sobre la Bretanya. Tenia una bella filla que nomia Úrsula. En Canoni la va demanar en matrimoni i l'hi fou concedida. Aleshores ella es dirigí per mar cap a la Saxònia, al sud, amb onze mil verges, i quan varen arribar a Colònia, l'assetjava el rei Àttila amb un gran exèrcit i les va voler forçar a cohabitar amb ells, però elles, per tal com eres cristianes, no volgueren consentir la cohabitació amb homes pagans. Aleshores el rei Àttila les va fer degollar a totes i hom les anomena les Verges de Colònia

úrugur, úrug, úrugt: 1. (votur) moll -a, banyat -ada (Mall.)
	2. (rakur) humit -ida

Gekk eg í gljúfr hið dökkva, gein veltiflug steina við hjörgæði hríðar hlunns úrsvölum munni. Fast lá framan að brjósti flugstraumr í sal Naumu. Heldr kom á herðar skáldi hörð fjón Braga kvonar

Leit ec þic um sinn fyrr á langscipom, þá er þú bygðir blóðga stafna oc úrsvalar unnir léco; nú vill dyliaz dǫglingr fyr mér, enn Hǫgna mær Helga kennir": una vegada et vaig mirar a bord de vaixells de guerra, quan habitaves proes sangonentes i les ones fredes i humides es movien amb rapidesa (?). Ara el príncep vol amagar-se davant meu, però la filla d'en Hǫgni (=la Sigrún) coneix en Helgi

Fyrr vil ec kyssa konung ólifðan, enn þú blóðugri brynio kastir; hár er þitt, Helgi, hélo þrungit, allr er vísi valdǫgg sleginn, hendr úrsvalar Hǫgna mági; hvé scal ec þér, buðlungr, þess bót of vinna?" "Ein veldr þú, Sigrún frá Sefafiollom, er Helgi er harmdǫgg sleginn; grætr þú, gullvarið, grimmom tárom, sólbiort, suðron, áðr þú sofa gangir; hvert fellr blóðuct á brióst grami, úrsvalt, innfiálgt, ecca þrungit: Abans besaria el rei mort que tu et llevaries la cuirassa sangonent. Els teus cabells, Helgi, són plens de gebre, el cabdill és ferrat (?beschlagen) amb la rosada dels caiguts (=sang), el cunyat d'en Hǫgni (=en Helgi) té les mans gelades i humides. Príncep, com t'he de procurar alleujament?' 'Tu tota sola, Sigrún de Sevafjǫll, provoques/causes que en Helgi estigui ferrat (?beschlagen) amb rosada de dolor (=llàgrimes): tu plores, ornada d'or, Fulgurant com el sol, vinguda de les terres del sud, llàgrimes amargues, abans d'anar-te'n a dormir. Cada [llàgrima] sangonent deixada caure sobre el pit del príncep és freda i humida i [tanmateix] roent (hineinbrennend), feixuga de dolor (kummerbeschwert).

"Þic skyli allir eiðar bíta, þeir er Helga hafðir unna, at ino liósa Leiptrar vatni oc at úrsvǫlom Unnar steini!": Que et mosseguin tots els juraments que prestares al Helgi a la vora de la resplendent, clara, fulgurant (?) aigua de la Leiptr i de la humida i freda pedra de l'Unnr!"

úr·val <n. -vals, no comptable>:

1. (vöruúrval) assortiment m (de productes)

♦ gott úrval af e-u: un bon assortiment de...

♦ stærstar birgðir og langmest úrval af e-u: el major assortiment i la més àmplia varietat de...

2. (sérval) selecció f (tria)

♦ töluvert úrval af e-u: una notable selecció de...

úrvals- <en compostos>:

1. escollit -ida

2. d'elit

úrvinnslu·grein <f. -greinar, -greinar. Emprat hab. en pl.>:

<ECON> sector secundari

úr·þvætti <n. -þvættis, -þvætti>: púrria f, escòria f
	þið eruð úrþvætti, herrar mínir: senyors, sou púrria

úr·ættaður, -ættuð, -ættað <adj.>:

degenerat -ada

Ússía <m. Ússía, pl. no hab.>:

Ozies m (עֻזִּיָּה) 

út <adv.>: 1. fins al final (és a dir, dóna a entendre que l'acció expressada pel verb es duu a terme fins al final,
	 d'una manera completa):
	brenna út: cremar-se del tot
	deyja út: extingir-se
	dauður út og af: ben mort
	2. de dins cap a fora
	út um glugann: per la finestra
	út af engu: sense motiu

út: (a discoquetes, restaurants, etc.): sortida

útaf·akstur <m. -aksturs, no comptable>:

sortida f de la carretera (sortida involuntària del vehicle de la carretera, com a accident)

◊ útafakstur í beygju: sortida de la carretera en un revolt

út·ásetning <f. -ásetningar, -ásetningar>: 

crítica f (objecció, blasme, emperò, censura)

◊ þú ert alltaf með útásetningar: sempre tens a dir de tot

út·blástur <m. -blásturs, no comptable>:

1. <GEN> exhalació f (expulsió de baf, gasos, fum o aire)

2. <AUTOM> gasos m.pl de combustió (gasos expulsats pel tub d’escapament, fum del tub d’escapament;)

útblásturs·rör <n. -rörs, -rör>:

tub m d'escapament

út·boð <n. -boðs, -boð>:

1. <MIL> lleva f

2. (verksútboð) licitació f (adjudicació de contracte públic per via de concurs)

♦ auglýsa útboð á e-u: anunciar un concurs d'adjudicació de...

út·borgaður, -borguð, -borgað <adj.>:

pagat -ada a compte

út·borgun <f. -borgunar, -borganir>:

pagament m a compte, acompte m (pagament parcial inicial del preu de compra d'un objecte & pagament parcial d'una quantitat major, p.e., el pagament de la mensualitat d'un sou anual)

♦ útborgun frá áramótum: salari pagat des de l'inici de l'any

út·breiddur, -breidd, -breitt <adj.>:

1. <GEN> estès -esa, escampat -ada, difós -osa

2. <MED> sistèmic -a (escampat per tot el sistema)

♦ útbreidd einkenni: símptomes sistèmics

út·breiðsla <f. -breiðslu, pl. no hab.>:

1. <GEN> difusió f

♦ ná mikilli útbreiðslu: aconseguir una gran difusió

2. (um trú, veikindi o.s.fr.) propagació f (fe, malaltia etc.)

♦ útbreiðsla alnæmis: la propagació de la sida

♦ útbreiðsla fagnaðarerindisins: la propagació de l'evangeli

♦ útbreiðsla veirunnar: la propagació del virus

♦ halda aftur af útbreiðslu veirunnar: refrenar (o: contenir) la propagació del virus

3. (um dýr & plöntu) distribució f (de bèstia & planta)

♦ útbreiðsla melrakkans: la distribució de la guineu àrtica

4. (upplag, eintakafjödi) difusió f, tiratge m (de publicació periòdica)

♦ útbreiðsla blaðsins jókst mikið áratuginn 1967-1975 og afkoma blaðsins varð mjög góð: el tiratge del diari va augmentar molt en el decenni de 1967-1975 i la seva situació econòmica es va fer molt bona

út·brot <n.pl -brota>:

erupció cutània, granellada f

útbrota·veiki <f. -veiki, -veikir>:

malaltia eruptiva

út·burður <m. -burðar, -burðir>:

1. (bréfa- eða blaðaútburður) repartiment m (lliurament a domicili de correu & diari)

2. (útburður úr húsi) desnonament m (pèrdua de casa)

♦ útburðir vegna vangoldinna húsnæðislána: desnonaments a causa de préstecs hipotecaris impagats

♦ útburður leigutaka úr húsnæði: desnonament de llogater

3. (barnsútburður) exposició f (abandonament d'infant)

4. (útborið barn) expòsit m, expòsita f (infant abandonat)

út-búa <+ac>: preparar

út·búa <-bý ~ -búum | -bjó ~ -bjuggum | -búið ║ e-ð>:

♦ útbúa ferskan ávaxtasafa: preparar un suc de fruita fresc

♦ útbúa kvöldmat [við kertaljós]: preparar un sopar [a la claror de les espelmes]

♦ útbúa nestispakka handa e-m: preparar un carmanyola per a algú

♦ útbúa sig fyrir e-ð: preparar-se per a una cosa

út·dauður, -dauð, -dautt: extingit -ida

út·eyra <n. -eyra, -eyru>:

<MED> oïda externa

út·fall <n. -falls, no comptable>:

marea baixa

útfalls·straumur <m. -straums, -straumar>:

corrent m de la marea baixa

útfarar·siður <m. -siðar, -siðir>:

costum funerari

útfarar·stjóri <m. -stjóra, -stjórar>:

empresari m de pompes fúnebres, empresària f de pompes fúnebres, director m de funerària, directora f de funerària

◊ útfararstjórar og grafarar bókmenntanna: funeraris i enterradors de la literatura

útfarar·stofa <f. -stofu, -stofur. Gen. pl.: -stofa>:

[empresa f de] pompes fúnebres f.pl, funerària f

útfarar·þjónusta <f>: funerària

útflutnings-afurð <f.-afurðir>: article d’exportació, producte destinat a l’exportació

útflutnings-gjald <n.-gjöld>: aranzel

útflutnings-leyfi <n>: permís d’exportació

útflutnings-vara <f.-vörur>: mercaderia d’exportació

út-flutningur <m>: exportació

út-flytjandi <m.-flytjendur>: exportador

út-frymi <n>: ectoplasma

út·færa <-færi ~ -færum | -færði ~ -færðum | -fært ║ e-ð>:

1. (stækka) engrandir una cosa (desenvolupar, ampliar, expandir)

2. (framkvæma) realitzar una cosa (dur a terme, executar)

út·færsla <f. -færslu, no comptable>: 1. (framkvæmd) realització f (execució, acabat)
        2. (stækkun) ampliació f (engrandiment, expansió)
        3. (gerð, mótun) versió f (model, presentació)

út·för <f. -farar, -farir>: (greftrun) exèquies f.pl [fúnebres] (obsèquies)

út·gangur <m. -gangs, -gangar>:

(útlit) aspecte m (‘look’)

♦ þú verður að afsaka útganginn á mér!: hauràs de perdonar el meu aspecte!

út·gáfa <f. -gáfu, -gáfur>:

edició f

♦ sjá um útgáfu: tenir cura d'una edició

◊ Jóhannes sá um útgáfuna: en Joan va tenir cura de l'edició

út·gefandi <m. -gefanda, -gefendur>:

1. (sem veldur þorsta) editor m, editora f (persona & casa editora)

♦ útgefendur, höfundar, lesendur og bókmenntagagnrýnendur: editors, autors, lectors i crítics literaris

2. <ECON> lliurador m, lliuradora f

♦ útgefandi víxils: lliurador de lletra de canvi

út·gjöld <n.pl -gjalda>:

<ECON> despesa f

♦ niðurskurður opinberra útgjalda: retallada de la despesa pública

♦ skera niður félagsleg útgjöld um 1,4 prósent frá 2003 til 2006: retallar de l'1,4 per cent la despesa social entre el 2003 i el 2006

♦ útgjöld til menntamála: la despesa en educació

útgöngu·bann <n. -banns, pl. no hab.>:

toc m de queda, confinament m [a casa]

♦ setja útgöngubann á í Bretlandi: imposar el toc de queda o el confinament al Regne Unit

♦ vera í útgöngubanni: estar confinat -ada a casa, tenir prohibit sortir al carrer

út·haf <n. -hafs, -höf>:

oceà m

úthafs·alda <f. -öldu, -öldur. Gen. pl.: -alda o: -aldna>:

embat m de l'oceà, onada f de l'oceà

úthafs·loftslag <n. -loftslags, no comptable>:

clima oceànic

úthafs·rækja <f. -rækju, -rækjur. Gen. pl.: -rækna o: -rækja>:

gambeta f [boreal], gambeta nòrdica  (crustaci Pandalus borealis syn. Pandalus eous)

út·herji <m. -herja, -herjar>:

<ESPORT> extrem m

♦ hægri útherji: l'extrem dret

♦ vinstri útherji: l'extrem esquerre

út·hluta <-hluta ~ -hlutum | -hlutaði ~ -hlutuðum | -hlutað ║ [e-m] e-u>:

1. <GEN> assignar (o: destinar) una cosa [a algú]

♦ úthluta hverjum réttvíslega eftir e-u: assignar a cadascú equitativament segons una cosa

2. (veita) atorgar una cosa (concedir)

3. (útbýta) distribuir una cosa (repartir)

út·hverfi <n. -hverfis, -hverfi>:

suburbi m, barriada perifèrica

úti á “fora en”: ég hef villst á skóginum úti / ég hef villst úti á skóginum
	úti og inni: a dins i a fora, fora i dins
	liggja úti: passar la nit a l'aire lliure
	vera úti: 1. <GEN> trobar-se a fora (a l'aire lliure); 2. <FIG = á enda> trobar-se acabat -ada
		það er úti um hann: [ja] està fet d'ell (està perdut & és mort)
		nú er sumarið úti: l'estiu ja està acabat
		öll von er úti: s'ha perdut tota esperança
		ekki er öll von úti: encara hi ha esperança
	vera sér úti um e-ð: intentar aconseguir alguna cosa
	verða sér úti um e-ð: intentar aconseguir alguna cosa
	verða úti: 1. haver de fer nit a l'aire lliure (per no haver pogut arribar a temps
		a casa abans de la posta del sol, amb el perill de morir durant la nit a causa del fred i
		/ o les tempestes de neu o de pluja). 2. (deyja utanhúss) morir de fred (a l'aire llibre)

úti·borð <n. -borðs, -borð>: taula f de jardí, taula f per a exterior

úti·bú <n. -bús, -bú>:

filial f, sucursal f

úti·búr <n. -búrs, -búr>:

rebost m exterior (edifici, separat de l'edifici principal d'un mas, que servia de magatzem i/o rebost de queviures)

úti·geymsla <f. -geymslu, -geymslur. Gen. pl.: -geymslna>: rebost m exterior

úti·grill <n. -grills, -grill>: barbacoa f (graella muntada per a torrar-hi carn a l'exterior)

úti·hitastig <n. -hitastigs, pl. no hab.>:

temperatura f exterior

úti·hús <n. -húss, -hús>:

1. (gripahús) establa f (edifici per allotjar el bestiar)

2. (úthýsi) annex m (edifici adjacent, dependència)

úti·húsgagn <n. -húsgagns, -húsgögn>: moble m d'exterior, moble m de jardí

úti·lega <f. -legu, -legur. Gen. pl.: -legna o: -lega>:

excursió f amb acampada a l'aire lliure

♦ fara í útilegu: anar d'acampada

úti·leikhús <n. -leikhúss, -leikhús>: teatre a l’aire lliure

úti·loka <-loka ~ -lokum | -lokaði ~ -lokuðum | - ~ lokað ║ e-ð ~ e-n>:

excloure una cosa ~ algú

♦ útiloka e-n sem grunaðan [í málinu] ~ sem morðingja: excloure algú com a sospitós ~ assassí

úti·snúrur <f.pl. -snúra>: estenedor m [exterior] (per a bugada humida)

úti·spegill <m. -spegils, -speglar>:

retrovisor m exterior

úti·stóll <m. -stóls, -stólar>: cadira f de jardí, cadira f d'exterior

úti·vist <f. -vistar, no comptable>:

1. (útivera, það að vera undir berum himni) [vida f ~ activitats f.pl a l']aire m lliure (espai obert, en ple aire)

2. (dvöl á sjó) [navegació f en] alta mar (estada en alta mar, p.e., un vaixell de pesca, una travessia en vaixell)

◊ þeir hafa harða útivist og koma um síðir utan að Miðfirði. Þeir kasta akkerum nær landi: varen tenir una travessia molt moguda (a causa de la mala mar) i, finalment, arribaren [de Noruega] al fiord de Miðfjörður. Fermaren les àncores a prop de terra

♦ eftir tveggja vikna útivist: després de [passar] dues setmanes a la mar

3. (fjarvera) absència f (estada lluny de casa)

♦ hafa langa útivist: estar fora molt de temps [fent un viatge]

út·kastari <m. -kastara, -kastarar>:

goril·la m (empleat de discoteques, bars etc.)

út·keyrsla <f. -keyrslu, -keyrslur. Gen. pl.: -keyrslna>: 1. <GEN> sortida f [de vehicles]
	2. repartiment m (de mercaderies des del magatzem i transport a casa de productes)
		ef pantað er fyrir meira en 9.000 kr. er útkeyrsla innan höfuðborgarsvæðisins ókeypis: si el valor 
		de la comanda supera les 9.000 corones, el transport fins a casa és gratuït 
		dins el terme municipal de la capital

útkjálka·bær <f. -bæjar, -bæir. Gen. pl.: -bæja; dat.pl.: -bæjum>:

1. (bóndabær) mas situat en un racó del món, mas situat a la quinta forca (granja, llogaret)

2. (kaupstaður) vila remota, vila situada en un racó de món (poble o ciutat)

útkjálka·þorp <n. -þorps, -þorp>:

poble situat en un racó del món, poble situat a la quinta forca

út·kjálki <m. -kjálka, -kjálkar>:

racó m de món, indret remot i apartat, indret llunyà i aïllat, quinta forca

út·koma <f. -komu, -komur>: resultat m
	röð margföldunarþáttanna breytir ekki útkomunni: l’ordre dels factors no altera pas el producte

út·lán <n. -láns, -lán>:

manlleu m, préstec m 

út·legð <f. -legðar, pl. no hab.>: 1. <HIST> bandejament m
	2. expatriació f
		fara í útlegð: exiliar-se, expatriar-se

útleigu·starfsemi <f. -starfsemi, pl. no hab.>:

treball m temporal (esp. l'aconseguit a través d'una empresa de treball temporal) 

útlendinga·eftirlit <n. -eftirlits, no comptable>:

control m de fronteres, control fronterer de viatgers estrangers

útlendinga·hatari <m. -hatara, -hatarar>:

xenòfob m, xenòfoba f

útlendinga·hatur <n. -haturs, no comptable>:

xenofòbia f

útlendinga·hersveit <f. -hersveitar, no comptable>:

<MIL FRANÇ> legió estrangera

útlendinga·stofnun <f. -stofnunar, no comptable>:

<ÍSL> direcció general de migracions i estrangeria

út·lendingur <m. -lendings, -lendingar>: estranger m, estrangera f
	ég er útlendingur: sóc estranger (subjecte: home), sóc estrangera (subjecte: dona)
	íslenska ~ katalónska ~ þýska fyrir útlendinga: islandès ~ català ~ alemany com a llengua estrangera

útlima·högginn, -höggin, -höggið <adj.>:

mutilat -ada d'una extremitat ~ de les extremitats

♦ sumir voru bundnir hjólastólum, útlimahöggnir, blindir eða með aðra fötlun: alguns havien quedat lligats a una cadira de rodes, a d'altres els mancava una extremitat o havien quedats cecs o tenien una altra invalidesa

út·lit <n. -lits, pl. no hab.>: 1. (ásýnd) aspecte m (aparença)
		þú verður að sinna útlitinu: has de cuidar el teu aspecte
		þú hefðir átt að reyna að hressa upp á útlitið: hauries d'haver intentat arreglar-te un poc
	2. (horfur) actitud f (enfocament d'una situació, assumpte etc.)

út·mánuðir <m.pl -mánaða>: 

els dos-tres darrers mesos de l'hivern (esp. els mesos de góa i einmánuður)

♦ á útmánuðum e-s: en els darrers mesos de l'hivern de...

út·nári <m. -nára, -nárar>:

lloc perdut [en el no-res], un poble situat a la quinta forca, poble m de mala mort

út·norður <n. -norðurs, no comptable>:

nord-oest m

♦ eyjan í útnorðri: l'illa del nord-oest (Islàndia)

♦ eyjurnar í útnorðri: les illes del nord-oest (Grenlàndia, Islàndia i les Illes Fèriar)

út·nyrðingur <m. -nyrðings, -nyrðingar>:

vent m del nord-oest, mestral m

út·nyrtur, -nyrt, -nyrt <adj.>:

(um vind) [que bufa] del nord-oest (vent)

útópía <f. útópíu, útópíur. Gen. pl.: útópía>:

utopia f

útópískur, útópísk, útópískt <adj.>:

utòpic -a

♦ útópísk hugsun: el pensament utòpic

♦ útópískur sósíalismi: <HIST> el socialisme utòpic

útrásar·víkingur <m. -víkings, -víkingar>:

bànkster islandès

útreiðar·túr <m. -túrs, -túrar>:

excursió f o passeig m a cavall

♦ fara í útreiðartúra: fer [llargs] passeigs a cavall

út·reikningur <m. -reiknings, -reikningar>:

càlcul m

♦ einfaldur útreikningur sýnir að <+ ind.>: <LOC> un simple càlcul mostra que... <+ ind.>

♦ gera einhverja útreikninga: fer alguns càlculs

♦ samkvæmt útreikningum mínum: <LOC GEN & FIG> segons els meus càlculs

útrýmingar·hætta <f. -hættu, no comptable>: perill m d'extinció
	vera í útrýmingarhættu: estar en perill d'extinció

út·ræna <f. -rænu, -rænur>:

brisa f de terra, serè m (vent moderat que bufa de l'interior vers la mar)

út·rænn, -ræn, -rænt <adj.>:

exogen -ògena

út·sala <f. -sölu, -sölur>:  1. rebaixes f.pl [per liquidació], liquidació <f>
	2. útsölurnar <f.pl>: les rebaixes (d'hivern, d'estiu)

út·saumaður, -saumuð, -saumað <adj.>:

brodat -ada

út·selur <m. -sels, -selir>:

foca grisa  (mamífer Halichoerus grypus)

út·sending <f. -sendingar, -sendingar>: retransmissió f, emissió f [televisiva] (acte d'emetre
		un programa per televisió o ràdio & programa emès)
	bein útsending: emissió en directe
	við rjúfum þessa útsendingu með sérstöku fréttaskoti: interrompem aquesta emissió amb un avanç informatiu

útsjónar·semi <f. -semi, no comptable>:

visió f de futur, perspicàcia f, sagacitat f, prospiciència f

◊ en er hann var nálega kominn til þess háfa Malíufjalls, þá hreif stormbylur hann og rak felmtraðan yfir það fiskríka haf til útskaga (ἡ ἐσχατιά -ᾶς ~ ἐπ’ ἐσχατιῇ:   ἀγροῦ ἐπ’ ἐσχατιήν) þess héraðs, hvar Týestes forðum bjó, en þá bjó þar Ægistus Týestesson (Homer, Odissea, IV. 514-518): p

◊ að því mæltu sté eg á skip, og bað förunauta mína fara uppí og slá skutfestum. Þeir gengu þegar á skip, og settust á þópturnar; og þegar hvörr var kominn í sitt rúm, lustu þeir árum hinn gráa sæ. En er vér vorum komnir í þenna stað, er skamt var í burtu, sáum vér þar á útskaga nokkurum (ἡ ἐσχατιά -ᾶς ~ ἐπ’ ἐσχατιῇ:   ἔνθα δ᾿ ἐπ’ ἐσχατιῇ σπέος εἴδομεν ἄγχι θαλάσσης), fram við sjóinn, háfan hellir, þakinn lárviði; þar lá margt fé, bæði sauðfé og geitfé; þar var umhverfis hár garður af jarðföstum klettum, stórum grenitrjám og hálaufguðum eikum (Homer, Odissea, IX. 183: p

útskerja·selur <m. -sels, -selir>:

foca grisa  (mamífer Halichoerus grypus) (→ útselur)

út·skorinn, -skorin, -skorið <adj.>:

gravat -ada, entallat -ada (adornat amb figures entallades)

út·skrifa <-skrifa ~ -skrifum | -skrifaði ~ -skrifuðum | -skrifað ║ e-n>:

1. (nemandi) graduar algú (lliurar el títol que dóna fe de l'acabament d'uns estudis. El mot significa realment ‘exmatricular’)

2. (frá sjúkrahúsi) donar l'alta a un pacient (a hospital)

út·skrifast <-skrifast ~ -skrifumst | -skrifaðist ~ -skrifuðumst | -skrifast>:

graduar-se, acabar la carrera (‘exmatricular-se’)

út·skúfa <-skúfa ~ -skúfum | -skúfaði ~ -skúfuðum | -skúfað ║ e-m>:

1. (reka burt) repudiar (o: excloure) algú (fer fora o apartar totalment de si o d'un grup)

♦ útskúfa e-m úr e-u: fer fora algú de...

2. (fordæma) damnar algú (condemnar a la damnació eterna)

út·skúfun <f. -skúfunar, no comptable>:

1. (útilokun, brottrekstur) repudi m (repudiació, exclusió)

♦ útskúfun úr samfélaginu: bandejament m de la societat (per al concepte de l'exclusió social → [sam]félagsleg einangrun)

2. (eilíf fordæming) damnació f [eterna] (condemnació a les penes eternes)

♦ eilíf útskúfun: damnació eterna

útskúfunar·kenning <f. -kenningar, no comptable>:

<RELIG LUTER> doctrina f de la solâ gratiâ

út·skýra <-skýri ~ -skýrum | -skýrði ~ -skýrðum | -skýrt ║ e-ð>:

explicar una cosa

út·standandi, -standandi, -standandi <adj.>:

protrusiu -iva, en protrusió, que es troba formant una protrusió

út·svar <n. -svars, -svör>: contribució urbana (imposts municipals)

út·sýni <n. -sýnis, pl. no hab.>: vista f (panorama que hom divisa d'un lloc estant)
	útsýni um herbergisgluggann: vista des de l'habitació
	útsýni um hótelgluggann: vista des de la finestra de l'hotel
	útsýni yfir Petru: vista general de Petra
		herbergi með útsýni yfir höfnina: cambra amb vista al port
	síðan fór Balak með Bíleam upp á Peórtind þaðan sem útsýni er yfir
		eyðimörkina: Balac dugué Balaam al cim de Bet-Fegor,
		des d'on hi ha una bona vista del desert

út·tekt <f. -tektar, -tektir>: retirada f de fons (de llibreta d’estalvis, compte corrent etc.)

úttektar·reikningur <m. -reiknings, -reikningar>: compte m de (o: a)  crèdit

út·ungun <f. -ungunar, pl. no hab.>:

incubació f, covament m

♦ hafa egg í útungun: estar covant ous

útungunar·vél <f. -vélar, -vélar>:

incubadora f [d'ous]

út·varp <n. -varps, -vörp>: ràdio f (radiodifusió, radiofonia & emissora de ràdio & aparell de ràdio)

útvarps·bylgja <f. -bylgju, -bylgjur>:

<FÍS, RÀDIO> ona f de ràdio, ona radioelèctrica

útvarps·loftnet <n. -loftnets, -loftnet>:

<TÈCN> antena f de ràdio 

útvarps·tæki <n. -tækis, -tæki>: [aparell m de] ràdio f

útvarps·flutningur <m. -flutnings, -flutningar>: retransmissió radiofònica

útvarps·stöð <f. -stöðvar, -stöðvar>: emissora f de ràdio

út·vatna <-vatna ~ -vötnum | -vatnaði ~ -vötnuðum | -vatnað ║ e-ð>:

<CULIN> posar una cosa en remull

♦ útvatna kjöt ~ saltfisk: posar carn ~ bacallà sec en remull per a dessalar-los

út·vatnaður, -vötnuð, -vatnað <adj.>:

1. (saltur matur) posat -ada en remull (aliment salat, com a forma de dessalar-lo abans de cuinar-lo)

2. (útþynntur) aigualit -ida (rebaixat, insubstancial)

út·vega <-vega ~ -vegum | -vegaði ~ -veguðum | -vegað ║ e-ð>:

procurar una cosa, fornir una cosa

♦ útvega e-m e-ð: procurar-li una cosa a algú

♦ útvega sér e-ð: procurar-se una cosa

útvegs·maður <m. -manns, -menn>:

<NÀUT & ECON> armador m de vaixell de pesca, armadora f de vaixell de pesca

Go to Vincles cap a Islàndia