© Macià Riutort i Riutort, 1998

vað <n. vaðs, vöð>: gual m (pas de riu)
      hafa vaðið fyrir neðan sig: <LOC> haver pres precaucions, haver estat previngut
           það er betra að hafa vaðið fyrir neðan sig: <LOC> millor prevenir que guarir
      leggja á tæpasta vaðið: <LOC> temptar (o: provar) l'impossible, jugar-s'hi el tot pel tot, arriscar-se al màxim
      ríða á vaðið með e-ð: <LOC> ésser el primer a fer (o: escometre) una cosa
      ríða fyrstur á vaðið: <LOC> ésser el primer a fer (o: escometre) una cosa
      tefla á tæpasta vaðið: <LOC> temptar (o: provar) l'impossible, jugar-s'hi el tot pel tot, arriscar-se al màxim, córrer el màxim risc

vaða <f. vöðu, vöður. Gen. pl.: vaða o vaðna>: 1. banc m (de peixos)
	2. esbart m (de balenes, de foques)

vaða <veð ~ vöðum | óð ~ óðum | vaðið ║ e-ð>:

1. <GEN>  

vaðall <m. vaðals, vaðlar>:

 

vað·fugl <m. -fugls, -fuglar>:

ocell limícola

vaðlar <m.pl vaðla>:

 

vað·mál <n. -máls, no comptable>:

 

vað·stígvél <n. -stígvéls, -stígvél. Empr. hab. en pl.>:

 

vaf <n. vafs, vöf>:

 

vafa·atriði <n. -atriðis, -atriði>:

 

vafa·laus, -laus, -laust <adj.>:

 

vafa·laust <adv.>: sens dubte, indubtablement

vafa·mál <n. -máls, -mál>:

 

vafa·samur, -söm, samt <adj.>: dubtós -osa

vafa·semi <f. -semi, no comptable>:

 

vafði:

1ª i 3ª pers. sg. pret. ind. de → vefja “embolicar”

vaff <n. vaffs, vöff>:

1. (bókstafur latneska stafrófsins) ve baixa (lletra de l'alfabet llatí v, V)

2. (bókstafur hebreska stafrófsins) vau f, uau f (lletra de l'alfabet hebreu וָו, ו)

vaffla <f. vöfflu, vöfflur. Gen. pl.: vaffla o vafflna>: gofra f

vafi <m. vafa, no comptable>:

dubte m (manca de certesa)

♦ á því leikur enginn vafi: això està fora de [tot] dubte

♦ lítill vafi getur leikið á því að <+ ind.>: poc dubte hi pot haver sobre el fet que <ind.> 

♦ vera í vafa um e-ð: dubtar sobre una cosa, tenir dubtes sobre una cosa

vafið:

supí de → vefja “embolicar”

vafinn, vafin, vafið <adj.>:

embolicat -ada

♦ vera skuldum vafinn: <LOC FIG> estar endeutat fins al coll

vaf·klukka <f. -klukku, -klukkur. Gen. pl.: -klukkna>:

corretjola f, corriola f (Val., Mall.) (designació col·lectiva de les plantes del gènere Convonvulus)

vafklukku·ætt <f. -ættar, no comptable>:

[família f de les] convolvulàcies f.pl

vafninga·laus, -laus, -laust <adj.>:

 

vafninga·laust <adv.>:

 

vafnings·jurt <f. -jurtar, -jurtir>: liana f voluble (planta enfiladissa que creix enrevoltillant-se al voltant d'altres plantes que acaba cobrint)

vafnings·klukka <f. -klukku, -klukkur. Gen. pl.: -klukkna>:

corretjola f, corriola f (Val., Mall.) (designació col·lectiva de les plantes del gènere Convonvulus) (→ vafklukka)

vafningsklukku·ætt <f. -ættar, no comptable>:

[família f de les] convolvulàcies f.pl (→ vafklukkuætt)

vafnings·viður <m. -viðar, -viðir>:

heura f (planta Hedera helix) (→ bergflétta)

vafningur <m. vafnings, vafningar>:

1. <GEN> rotlle m, rogle m (Val.), rotlo m (Bal.) 

2. (flétta) entortolligament m, enroscament m (entrellaçament, entrunyellament, esp. al voltant d'una cosa)

3. (vafin umferð, umbúðir) embolcall m (de tela o d'altre material enrevoltillat al voltant de l'objecte embolcallat)

♦ grennandi¹ / örvandi² vafningur: embolcall aprimador¹ / estimulador² (com a tractament a salons de bellesa, balnearis etc.)

♦ heitir¹ og kaldir² vafningar: embolcalls calents¹ / freds² (com a tractament a salons de bellesa, balnearis etc.)

5. (flækja) complicació f (envitricollament)

6. vafningar <m.pl vafninga>: (undanbrögð & loðin svör) subterfugis m.pl (circumloquis, ambages, embuts, evasives)

♦ án vafninga: sense embuts

vaf·planta <f. -plöntu, -plöntur. Gen. pl.: -plantna>: liana f voluble

vafri <m. vafra, vafrar>:

<INFORM> navegador m, browser m

vafstur <n. vafsturs, no comptable>:

1. (umstang, fyrirhöfn, amstur) tràfecs m.pl, quefers m.pl (treballs, tasques, ocupacions diverses)

2. (ónæði) molèstia f (o: molèsties f.pl) (destorb, importunament)

3. (vandræði) entrebancs m.pl (problemes, embolics)

vaf·súra <f. -súru, -súrur. Gen. pl.: -súra>:

fajol bord (planta Polygonum convolvulus)

vaf·toppur <m. -topps, -toppar>:

lligabosc m de jardí (planta Lonicera caprifolium)

vafur·logi <m. -loga, -logar>:

 

vaga <vaga ~ vögum | vagaði ~ vöguðum | vagað ║ [áfram]>:

1. <GEN>  

vagga <f. vöggu, vöggur. Gen. pl.: vagga>:

bressol m, bressola f (Ross.), bres m (fl./pl.: bressos) (Bal.) 

vagga <vagga ~ vöggum | vaggaði ~ vögguðum | vaggað>:

1. <GEN>  

2. <e-u ~ e-m>:  

vagn <m. vagns, vagnar>:

 

vagna·skrölt <n. -skrölts, no comptable>:

sondroll (o: trontoll; o: sotragueig) m de carros

vagn·hestur <m. -hests, -hestar>:

cavall m de tir

vagn·kjálki <m. -kjálka, -kjálkar)>:

espigó m de carro (→ vagnstöng)

vagn·stjóri <m. -stjóra, -stjórar>:

1. (hestavagns) cotxer m, cotxera f (postilló)

2. (strætisvagns) conductor m d'autobús, conductora f d'autobús (autobuser)

vagn·stöng <f. -stangar, -stengur (o: -stangir)>:

espigó m de carro

vagn·vörður <m. -varðar, -verðir>:

revisor m, revisora f

vaka <f. vöku, vökur. Gen. pl.: vaka>:

1. (það að vaka) vetlla f, vetla f (Bal.), vigília f (fet o acció d'estar despert, de no dormir)

♦ halda vöku fyrir e-m: mantenir despert algú

♦ halda vöku sinni í e-u: <LOC FIG> tenir els ulls ben oberts contra una cosa, estar en guàrdia contra una cosa, estar atent i alerta amb una cosa

♦ í vöku og svefni: <LOC FIG> nit i dia

♦ láta e-ð ekki halda fyrir sér vöku: <LOC FIG> no deixar que una cosa li llevi la son

2. (kvöldvaka) vetllada f, vetlada f (Bal.) (part de la nit després d'encendre els llums i fins al moment de colgar-se)

3. (aðfangadagur CATOL) vigília f (vespre i nit abans de festivitat)

4. (varðtími) guàrdia f (temps entre dos canvis de guàrdia)

vaka:

gen. pl. de → vök “forat en el glaç”

vaka¹ <vaki ~ vökum | vakti ~ vöktum | vakað>:

vetllar, vetlar (Bal.), estar despert -a

◊ ég sef en hjarta mitt vakir (ʕūr ~ עוּר = lə-hīʃʃāˈʔēr   ʕēr ~ לְהִישָּׁאֵר עֵר:   ʔăˈnī   ʝəʃēˈnāh   wə-libˈb-ī   ʕēr,   אֲנִי יְשֵׁנָה, וְלִבִּי עֵר): p

♦ hvað vakir fyrir honum?: <LOC FIG> quines intencions té? quina en duu de cap?, què li ronda pel cap?

♦ e-ð vakir fyrir honum: una cosa li ronda pel cap

♦ það vakir fyrir honum að <+ subj.>: té la intenció que <+ subj.>

♦ það vakti fyrir mér að <+ subj.>: tenia la intenció de <+ inf.>

♦ láta e-ð í veðri vaka: <LOC FIG> deixar caure una cosa, donar a entendre una cosa

♦ vaka eftir e-m: quedar-se despert -a esperant algú

♦ vaka fram á nótt: vetllar fins tard

♦ vaka yfir e-u: vetllar una cosa

Þá sagði Drottinn við mig: „Þú hefur séð rétt því að ég vaki yfir því að orði mínu verði framfylgt

sjáir þú hinn snauða undirokaðan og að rétti og réttlæti er hallað í héraðinu þá furða þú þig ekki á því athæfi því að hár vakir yfir háum og hinn hæsti yfir þeim öllum

Hún vakir yfir því sem fram fer á heimili hennar og etur ekki letinnar brauð

◊ frá hásæti sínu virðir hann fyrir sér (ʃāˈɣaħ   ʔɛl ~ שָׁגַח אֶל = lə-haʃˈgīaħ   ʔɛl ~ לְהַשְׁגִּיחַ אֶל:   mi-mməˌχōn־ʃiβˈt-ō   hiʃˈgīaħ   ʔɛl   kāl־ʝɔʃəˈβēi̯   hā-ˈʔārɛt͡s,   מִמְּכוֹן-שִׁבְתּוֹ הִשְׁגִּיחַ-- אֶל כָּל-יֹשְׁבֵי הָאָרֶץ) alla jarðarbúa, hann sem skapaði hjörtu þeirra allra og gefur gætur að öllum athöfnum þeirra: p

En auga Guðs þeirra vakti yfir öldungum Gyðinga sem voru því látnir óáreittir þar til Daríusi hafði verið send skýrsla og skriflegt svar komið við henni

♦ vaka yfir líki e-s: vetllar algú (un mort la nit abans de l'enterrament)

♦ vaka yfir líkum: vetllar els morts

vaka² <vaki ~ vökum | vakti ~ vöktum | vakað>:

(fiskur) sortir a la superfície  (emergir o acostar-se a la superfície un peix i treure la boqueta a fora un instant)

♦ vaka ísinn: fer un forat a la superfície glaçada d'un riu, estany, llac etc.per pescar-hi

vakandi, vakandi, vakandi <adj.>:

que vetlla, que vetla (Bal.), estar despert -a

Af því að þeir ofsóttu bræður sína með sverði og kæfðu alla samúð með þeim, af því að þeir rændu í óslökkvandi reiði sinni og héldu heift sinni sífellt vakandi þá mun ég senda eld til Teman og hann mun gleypa hallirnar í Bosra

sælir eru þeir þjónar sem húsbóndinn finnur vakandi er hann kemur. Sannlega segi ég yður, hann mun búa sig, láta þá setjast að borði og koma og þjóna þeim. Og komi hann um miðnætti eða síðar og finni þá vakandi, sælir eru þeir þá

♦ hafa vakandi auga ~ augu á (o: með) e-u: <LOC FIG> tenir l'ull a una cosa, vigilar una cosa

á þeim degi, segir Drottinn, mun ég fæla alla hesta og firra þá vitinu sem ríða þeim. Ég hef vakandi auga með ætt Júda og slæ alla hesta þjóðanna blindu

samt hefurðu á honum vakandi auga og kallar hann fyrir dóm þinn

♦ halda sér vakandi: <LOC FIG> mantenir-se despert -a i atent -a

ég álít mér líka skylt, á meðan ég er í þessari tjaldbúð, að halda ykkur vakandi með því að rifja þetta upp fyrir ykkur

♦ vera vakandi: <LOC FIG> estar despert -a i atent -a

gerið því hugi ykkar viðbúna og verið vakandi. Bindið alla von ykkar við þá náð sem ykkur mun veitast við opinberun Jesú Krists

vakar:

gen. sg. de → vök “forat en el glaç”

vaki <m. vaka, vakar>:

 

vakið:

supí de → vekja “despertar”

vakinn, vakin, vakið <adj.>:

 

♦ vera vakinn og sofinn í e-u: <LOC FIG>  

vakir:

nom. & ac. pl. de → vök “forat en el glaç”

vakka <vakka ~ vökkum | vakkaði ~ vökkuðum | vakkað>:

1. <GEN>  

vakna <vakna ~ vöknum | vaknaði ~ vöknuðum | vaknað>:

<GEN & FIG> despertar-se

◊ ég vaknaði í köldu svitabaði: m'he despertat banyat en suor freda

sértu hreinn og beinn mun hann vakna til að sinna þér og endurreisa bústað þinn eins og þú verðskuldar

síðan átu ljótu og horuðu kýrnar upp sjö fallegu og vel öldu kýrnar. Þá vaknaði faraó

♦ þú verður að vakna!: desperta't!

♦ vakna við vonda draum: <LOC FIG> despertar-se (o: sortir) d'un malson

vakning <f. vakningar, no comptable>:

 

vakt <f. vaktar, vaktir>:

guàrdia m (cos de guàrdia i torn de guàrdia a hospital)

vakta <vakta ~ vöktum | vaktaði ~ vöktuðum | vaktað ║ e-n ~ e-ð>:

vigilar una cosa

◊ vopnaðir hermenn vakta göturnar: soldats armats vigilen els carrers

vakta·vinna <f. -vinnu, no comptable>:

 

vaktavinnu·álag <n. -álags, no comptable>:

 

vakt·herbergi <n. -herbergis, -herbergi. Gen. pl.: -herbergja; dat.pl.: -herbergjum>:

cos m de guàrdia (lloc on hi ha els metges / infermers / infermeres etc. que tenen torn de guàrdia)

♦ á vaktherberginu: en el cos de guàrdia

vakti:

1ª i 3ª pers. sg. pret. ind. de → vekja “despertar”

vakt·maður <m. -manns, -menn>:

 

vakur, vökur, vakurt <adj.>:

 

♦ vakur hestur: <HÍP>  

val <n. vals, völ>:

1. (það að velja & valkostur) tria f (elecció, escolliment, acció de triar & opció, alternativa)

♦ að eigin val: no obligatori -òria, elegit -ida per un mateix

♦ eiga val á e-u: tenir l'opció d'elegir a cor què vols una cosa

◊ Ófeigur mælti: "Hvern viltu helst til kjósa af bandamönnum? Láttu svo sem eg eigi á öllum völ": l’Ófeigur li digué: “Quin dels bandamenn t'agradaria més elegir perquè ho faci? Fés com si jo tingués la possibilitat d'elegir com vulgui d'entre tots ells”

♦ eiga ekkert val: no tenir opció (o: alternativa)

♦ vanda valið: fer una tria acurada, posa bona cura en fer la tria

♦ vanda vel á gististað: triar amb cura l'allotjament (hotel, pensió etc.)

♦ vera í vali: poder-se triar, haver-hi per triar

◊ Þorgils reið til Hrafnagils. Var honum þar vel fagnað. Skipaði hann mönnum sínum þar á bæi. Honum var kostur á boðinn hvað til gamans skyldi hafa, sögur eða dans um kvöldið. Hann spurði hverjar sögur í vali væru. Honum var sagt að til væri saga Tómass erkibiskups og kaus hann hana því að hann elskaði hann framar en aðra helga menn. Var þá lesin sagan og allt þar til er unnið var á erkibiskupi í kirkjunni og höggin af honum krónan. Segja menn að Þorgils hætti þá og mælti: „Það mundi vera allfagur dauði“ (SS II, cap. 474, pàg. 734): en Þorgils va cavalcar fins a Hrafnagil on fou ben rebut. Va distribuir els seus homes pels masos d'allà. Li oferiren que triés l'entreteniment per a aquell vespre, si s'estimava més ball o que es contessin històries. Ell els va demanar quines històries hi havia per triar i li digueren que hi havia la història de l'arquebisbe Tomàs [de Canterbury] i en Þorgils la va escollir perquè estimava aquest sant més que qualsevol altre sant. Així i doncs, es va llegir la seva història fins al moment que l'arquebisbe era atacat dins l'església i li tallaven la coroneta. Conten que en Þorgils els va aturar llavors en la lectura dient: “Aquesta seria una mort molt bonica”

♦ vera engi völ á e-u: no haver-hi cap possibilitat

◊ fóru mál til þings og var leitað um sættir. En þar var svo þungt fyrir að engi voru völ á því, því að í móti voru lögvitrir menn og hugdjarfir, Möðruvellingar og Esphælingar. Lauk þessu máli svo að Austmenn urðu sekir og var gefið fé til farningar Vigfúsi og skyldi þrjú sumur leita við utanför og hafa þrjú heimili á hverjum misserum og var hann þá fjörbaugsmaður. En hann mátti eigi heima vera fyrir helgi staðarins og var hann að Uppsölum löngum og ætluðu að hann mundi vera í öðrum fjórðungum landsins og vildi hann eigi utan fara á því méli. Varð hann þá alsekur og hélt Glúmur hann á laun: el cas fou portat al þing on s'hi va cercar un acord de conciliació, però va resultar tan feixuc que no n'hi hagué opció ja que en contra tenien homes coratjosos i bons coneixedors de les lleis, els dels Möðruvellir i els de l'Espihóll. El plet, doncs, va acabar que els [dos] noruecs foren declarats proscrits mentre que, pel que fa al Vigfús, hom li va donar diners per a pactar la sortida de l'illa, el qual tindria un termini de tres estius per intentar marxar d'Islàndia i, en cadascun d'aquests tres anys, tres llocs d'habitatge diferents, i a partir de llavors en Vigfús fou un fjörbaugsmaður, és a dir, un condemnat a proscripció menor que havia comprat el dret a viure sense ésser molestat en el lloc o llocs prescrits fins al moment de l'inici del seu exili. Tanmateix, no podria estar-se a casa seva a causa de la santedat de l'indret i [per això] es va estar molt de temps a Uppsalir mentre creien que devia estar-se a d'altres quarters de l'illa. I no va voler sortir de l'illa en el termini prescrit i per això va incaure en pena de proscripció major i en Glúmur el va mantenir amagat (vocabulari: #1. þungt: Cf. en Baetke 19874, pàg. 789: var leitat um sættir en þar var svá þungt, at aber es gab so schwer Hindernisse, daß; )

♦ verða fyrir valinu: resultar elegit -ida

♦ → fjölval “elecció múltiple”

2. (það sem valið er) selecció f (col·lecció de coses triades, esp. les millors)

◊ tveir hirðmenn konungsins eru nefndir, er þar voru þá með honum; hét annar Sigurður, en annar Hárekur. Þessir bræður gengu um kaupstaðinn jafnan og vildu kaupa sér gullhring þann er bestan fengu þeir og mestan. Þeir komu í eina búð þar er harðla vel var um búist. Þar sat maður fyrir og fagnaði þeim vel og spurði hvað þeir vildi kaupa. Þeir sögðust vilja kaupa gullhring mikinn og góðan. Hann kvað og gott val mundu á vera. Þeir spyrja hann að nafni, en hann nefndist Hólmgeir auðgi. Brýtur hann nú upp gersimar sínar og sýnir þeim einn digran gullhring, og var það gersimi sem mest, og mat svo dýrt að þeir þóttust eigi sjá hvort þeir munu allt það silfur fá, er hann mælti fyrir, þegar í stað, og beiddu hann fresta til morgins, en hann játaði því. Nú gengu þeir í burt við svo búið, og leið af sú nótt: s’esmenten dos germans, membres de la hirð del rei, que l'hi havien acompanyat. Un es deia Sigurður, l'altre Hárekur. Aquests dos germans anaven a totes hores pel kaupstaður amb la intenció de comprar-se l'anell d'or millor i més gros que poguessin aconseguir. Van entrar a una botiga que estava molt ben agençada. Dedins hi havia un home assegut que els va donar la benvinguda i els va preguntar què volien comprar. Ells li digueren que volien comprar un anell d'or gros i bonic. Ell els va respondre que en tenia una bona selecció. Ells li varen demanar com es deia. Ell els va dir que es deia Hólmgeir el ric. Llavors va desempaquetar els seus joiells i els va mostrar un anell d'or gruixut. Era la preciositat més gran [que un es pugui imaginar], però l'anel era tan car que no sabien (lit.: que no creien veure si...) d'on podrien treure en aquell moment i en aquella vila tot l'argent que el comerciant els demanava per l'anell, i ells li varen demanar que els el guardés fins l'endemà. En Hólmgeir hi va accedir. I havent quedat així, se n'anaren. Va passar la nit

◊ Gellir sagði að góð völ voru þar á því og nefnir til sonu Snorra goða og Eyrarmenn: en Gellir li va dir que n'hi havia una bona selecció (de joves prometedors) i va anomenar els fills del godó Snorri i els eyrencs”

3. (í skóla) matèria optativa (tipus d'assignatura escolar)

4. <TELÈF> marcatge m

♦ sjálfvirkt val: marcatge automàtic

val·birki <n. -birkis, -birki>:

fals plàtan (planta Acer pseudoplatanus)

val·brá <f. -brár, -brár>:

<MED> nevus flami, angioma pla, hemangioma m capil·lar, nevus m d'Unna

vald <n. valds, völd>:

1. <GEN> poder m

♦ gefa sig e-u á vald: lliurar-se a una cosa

♦ hafa vald á e-u: dominar una cosa, tenir el control d'una cosa

♦ hafa vald til [þess] að <+ inf.>: tenir [l']autoritat per a <+ inf.>, tenir poder per a <+ inf.> 

♦ hefja (o: leiða) e-ð til vegs og valda: donar carta de reconeixement a una cosa, entronitzar una cosa, elevar una cosa a la categoria d'honorable

♦ komast til valda: arribar al poder

♦ komast aftur til vegs og valda: tornar a detenir càrrec i honors

♦ hann misbeitir valdi sínu: abusa del seu poder

♦ sitja að völdum: tenir el poder, governar

♦ vera á valdi e-s: estar en les mans d'algú, dependre d'algú

◊ það er á yðar valdi að  <+ inf.>: està en les vostres mans de <+ inf.>, depèn de vosaltres [de] <+ inf.> 

2. (ofbeldi) força f (constrenyiment)

♦ beita valdi: recórrer a la força, usar la força, violentar, fer servir la violència

♦ með valdi: per la força

◊ taka e-ð með valdi: agafar una cosa per la força

3. (máti) control m, límits m.pl (fre, aturall)

♦ upp úr öllu valdi: desbocadament, desenfrenadament

◊ verðlagið fer upp úr öllu valdi: els preus pugen desbocats, els preus pugen sense fre

4. völd <n.pl>: (orsök) causa f (origen desencadenant)

♦ af völdum e-s: a causa de, causat -ada per

valda¹ <veld ~ völdum | olli ~ ollum | valdið ║ e-u>:

1. <GEN>  

valda² <valda ~ völdum | valdaði ~ völduðum | valdað ║ e-ð ~ e-n>:

<ESCACS> 

valda·barátta <f. -baráttu, -baráttur>:

lluita f pel poder

valda·fíkn <f. -fíknar, no comptable>:

fam f de poder

valda·laus, -laus, -laust <adj.>:

 

valda·rán <n. -ráns, -rán>:

usurpació f del poder, presa f il·legal del poder

valda·staða <f. -stöðu, -stöður. Gen. pl.: -staðna o: -staða>:

 

valda·streita <f. -streitu, no comptable>:

lluita f pel poder

valda·taka <f. -töku, -tökur. Gen. pl.: -taka o: -takna>:

 

vald·beiting <f. -beitingar, no comptable>:

<GEN & JUR> ús m de la força

vald·boð <n. -boðs, -boð>:

 

vald·dreifing <f. -dreifingar, no comptable>:

descentralització f

<†>  Valdelikt <f. Valdelikt, no comptable>:

<HIST> Valladolid f. Al costat d'aquesta forma, també s'empraven les formes Vallident o Valledent i Validing. Totes aquestes formes apareixen al capítol 294, pàg. 87, de la Hákonar saga Hákonarsonar: “enn tíunda dag jóla reið konungrinn sjálfr með henni til Vallident (Valledent, F; Valdelikt, G, 7 br.), ok kom þá ríðandi í móti þeim sonr konungsins með útalligum riddaraher (ótal riddara ok, F), barúna, erkibiskupa ok ljóðbiskupa ok sendimanna bæði kristinna ok heiðinna, b. B, F, G, 7 br.”

vald·hafi <m. -hafa, -hafar>:

 

valdi, valda, valda¹ <adj.>:

formes febles de → valinn, valin, valið “escollit; selecte”

valdi, valda, valda² <adj.>:

formes febles de → valdur, völd, valt “causant de, culpable de”

valdi³:

1ª i 3ª pers. sg. pret. ind. de → velja “triar”

valds·maður <m. -manns, -menn>:

 

valdsmanns·lega <adv.>:

 

valdsmanns·legur, -leg, -legt <adj.>:

 

vald·stjórn <f. -stjórnar, no comptable>:

 

vald·svið <n. -sviðs, -svið>:

 

valdur, völd, valt <adj.>:

responsable, causant (dit de la persona o cosa que fa que una cosa passi o hagi passat)

♦ vera valdur að e-u (o: vera e-s valdur): ésser el responsable de, ésser la causa de, causar una cosa, tenir la culpa d'una cosa (ésser el responsable que una cosa hagi passat, ésser-ne el causant)

◊ á Englandi fyrir mörgum árum varð ungur maður valdur að dauða manns í tilgangslausum ryskingum: fa molts d'anys, a Anglaterra, un jove va causar la mort d'un home en una brega sense sentit

vald·þrota <adj. inv.>:

<†> sense poder, impotent (que no pot fer res contra una situació, davant uns fets, amb algú etc.) (→ vanmáttugur)

vald·þurrð <f. -þurrðar, pl. no hab.>:

<JUR> arrogació f (fet d'arrogar-se funcions, poders etc. sense tenir-hi dret, abús de poder, usurpació de funcions)

Valensíu·búi <m. -búa, -búar>:

valencià m, valenciana f

valensískur, valensísk, valensískt <adj.>:

valencià -ana

Valensíu·maður <m. -manns, -menn>:

valencià m, valenciana f

Valentínusar·dagur <m. -dags, -dagar>:

dia m de Sant Valentí 

val·frelsi <n. -frelsis, no comptable>:

 

val·frjáls, -frjáls, -frjálst <adj.>:

optatiu -iva, opcional

val·grein <f. -greinar, -greinar>:

assignatura optativa

val·hneta <f. -hnetu, -hnetur>: nou f, anou m (fruit de l'arbre Juglans regia)

valhnetu·olía <f. -olíu, no comptable>: oli m de nou (o: de nous)

valhnetu·tré <n. -trés, -tré>: noguera f, noguer m (arbre Juglans regia)

(†) val·hnot <f. -hnotar, -hnetur>: nou f, anou m (fruit de l'arbre Juglans regia)

val·hnota <f. -hnotu, -hnotur. Gen. pl.: -hnota>:

noguera f (fusta de l'arbre Juglans regia)

valhnotu·tré <n. -trés, -tré. Gen. pl.: -trjáa; dat.pl.: -trjám>:

noguera f (arbre Juglans regia)

val·hopp <n. -hopps, -hopp>:

 

Val·höll <f. -hallar, no comptable>:

 

◊ Óðinn setti lög í landi sínu, þau er gengið höfðu fyrr með Ásum. Svo setti hann að alla dauða menn skyldi brenna og bera á bál með þeim eign þeirra. Sagði hann svo að með þvílíkum auðæfum skyldi hver koma til Valhallar sem hann hafði á bál, þess skyldi hann og njóta er hann sjálfur hafði í jörð grafið. En öskuna skyldi bera út á sjá eða grafa niður í jörð en eftir göfga menn skyldi haug gera til minningar en eftir alla þá menn, er nokkuð mannsmót var að, skyldi reisa bautasteina og hélst sjá siður lengi síðan. Þá skyldi blóta í móti vetri til árs en að miðjum vetri blóta til gróðrar, hið þriðja að sumri. Það var sigurblót. Um alla Svíþjóð guldu menn Óðni skatt, pening fyrir nef hvert, en hann skyldi verja land þeirra fyrir ófriði og blóta þeim til árs. Njörður fékk konu þeirrar er Skaði hét. Hún vildi ekki við hann samfarar og giftist síðan Óðni. Áttu þau marga sonu. Einn þeirra hét Sæmingur. Um hann orti Eyvindur skáldaspillir þetta...: l’Odin va instaurar a la seva terra les lleis que, d'antic, havien estat vigents entre els ansos. Així, va disposar que tots els morts fossin cremats i que amb ells es diposités a la pira funerària tots llurs béns, car deia que tothom aniria al Valhal·la amb les riqueses que hagués tingut [al seu costat] a la pira funerària i que en el Valhal·la també hi fruirira dels tresors que hagués enterrats en aquest món. Les cendres, emperò, s'havien d'escampar per la mar o bé enterrar. També va disposar que sobre [la cendra d]els homes nobles (eminents) es construís un túmul funerari en recordança llur i que, en recordança dels homes especialment baronívols (dels homes que s'haguessin distingit especialment en homenia), s'erigissin bautasteinar, i aquest costum es va mantenir molt de temps després d'ell. També va establir que vers l'inici de l'hivern es fessin ofrenes i sacrificis per demanar una bona anyada i que pel solstici d'hivern se'n fessin demanant el creixement [primaveral]. I que es fes un tercer blót [cada any] per l'estiu. Aquest era el sigurblót, un blót per a impetrar la victòria. Per tota Suècia hom pagava tribut a l'Odin, un penic (peningur) per cap. A canvi, l'Odin havia de protegir llur país de la guerra i sacrificar per propiciar-los una bona anyada. En Njörður es va casar amb una dona que nomia Skaði, la qual, emperò, no va voler conviure amb ell i més tard es va casar amb l'Odin i tots dos tingueren molts de fills, uns dels quals va nòmer Sæmingur. Sobre ell l'Eyvind skáldaspillir va compondre això (= aquesta vísa)... (vocabulari: #1. mannsmót: Cf. en Fritzner 2 (1891²), pàg. 645a: mannsmót n. saadan Beskaffenhed ved en Person, der gjør ham til en Mand som han bør være; eptir alla þá menn, er nökkut mannsmót var at, skyldi reisa bautasteina Yngl. 8; jvf. Flat. I, 150²⁴; Fm. XI, 86¹⁵)

valið:

supí de → velja “triar”

valin·kunnur, -kunn, -kunnt <adj.>:

 

valinn, valin, valið <adj.>:

 

valist:

supí de → veljast “triar-se”

val·kostur <m. -kostar, -kostir>:

opció f, alternativa f (possibilitat de tria o selecció)

val·kvendi <n. -kvendis, -kvendi>:

 

vall:

1ª i 3ª pers. sg. pret. ind. de → vella “bullir”

valla:

gen. pl. de → völlur “plana”

vallar:

gen. sg. de → völlur “plana”

vallar·blóm <n. -blóms, -blóm>:

 

vallar·foxgras <n. -foxgrass, -foxgrös>:

 

vallar·rýgresi <n. -gresis, pl. no hab.>:

raigràs [anglès], maragall (o: margall) m (Mall.) (planta Lolium perenne)

vallarsveif·gras <n. -grass, -grös>:

poa f de prat, pastura f dels prats de Kentucky, herba f de prat (Ross.) (planta Poa pratensis)

vallar·sýn <f. -sýnar, no comptable>:

♦ vera mikill að vallarsýn: <LOC FIG> ésser de gran estatura

vall·gangur <m. -gangs, no comptable>:

1. <†> (saurlát) defecació f (evacuació de matèria fecal)

2. <†> (saur) femta f (excrements, deposicions, matèria fecal evacuada)

◊ síðan settu þeir upp skip sitt í vík einni. Þar á lóninu höfðu þeir gengið á borð að álfreka og þann sama vallgang rak upp í þessari vík og því heitir það Dritvík: tot seguit, van ancorar llur vaixell a una badia. Quan eren a Djúpalón havien anat a la borda de la nau per fer-hi llurs necessitats majors i aquesta mateixa femta fou portada pel corrent marí cap a dins aquesta badia i per això li posaren el nom de Badia dels Excrements

3. <†> (þunnlífi) diarrea f (cagarel·la)

vall·gróinn, -gróin, -gróið <adj.>:

<†> (grasi gróinn) cobert -a d'espessa vegetació

◊ Einar bjó að Laugarbrekku allt til elli og er heygður skammt frá Sigmundarhaugi, föður hans. Haugur Einars er ávallt vallgróinn vetur og sumar: l'Einar va viure a Laugarbrekka fins a la vellesa i està enterrat dins un túmul no gaire lluny del túmul d'en Sigmundur, son pare. El túmul de l'Einar està cobert sempre de verd, estiu i hivern

vall·humall <m. -humals, -humlar>:

milfulles f, percala f, herba f de tall[s], marfull m, sabuda blanca, herba f de xai, herba f de tos, milifulla f (planta Achillea millefolium)

vall·hæra <f. -hæru, -hærur>:

lúzula f [multiflora], lluçola f (planta Luzula multiflora)

vall·lendi <n. -lendis, no comptable>:

 

Vallóni <m. Vallóna, Vallónar>:

 

Vallónía <f. Vallóníu, no comptable>:

 

vallónska <f. vallónsku, no comptable>:

való m, llengua valona

vallónskur, vallónsk, vallónskt <adj.>:

való -ona

val·menni <n. -mennis, -menni>:

1. (ágætur maður) home m excel·lent (home excepcional)

2. (góður,góðgjarn maður) home bondadós, bon home (home ple de bondat, de bon cor)

◊ Jósef, festarmaður hennar (ὁ ἀνὴρ αὐτῆς), sem var valmenni (δίϰαιος), vildi ekki gera henni opinbera minnkun og hugðist skilja við hana í kyrrþey: en Josep, el seu promès, que era un home bondadós, no li volia fer una vergonya pública i resolgué de repudiar-la secretament

3. (göfuglyndur maður) home m noble (home magnànim, gentil)

◊ heyrða eg þar fagurt frá sagt, að Nísus frá Dúliksey væri öðlingur af manni (ἐΰν) og vel fjáður (ἀφνειόν); er mér sagt, að þú sért sonur hans, lízt mér svo á þig, að þú munir vera valmenni (ὁ ἐπητής -οῦ:   ἐπητῇ δ’ ἀνδρὶ ἔοικας): vaig sentir contar coses bones d'en Nisos de Duliqui, que era un home noble i opulent. M'han dit que tu ets fill d'ell i em sembles un home gentil

val·mennska <f. -mennsku, no comptable>:

 

val·múi <m. -múa, -múar>:

(draumsóley) cascall m (planta Papaver somniferum)

val·námskeið <n. -námskeiðs, -námskeið>:

assignatura optativa 

vals <m. vals, valsar>:

 

valsi <m. valsa, valsar>:

 

valska <f. völsku, völskur. Gen. pl.: valskna o: valska>:

rata f (mamífer Rattus rattus & Rattus norvegicus) (→ rotta)

<†>  valska <f. völsku, no comptable>:

francès m, llengua francesa

◊ ok er Guðifreyr kom til Rǫgnvalds jarls ok sagðiz vera stafkarl einn, ok mælti á völsku, þat skildu þeir helzt: i quan en Jofre va arribar al campament del iarl Rǫgnvaldr, va dir que era un [vell] captaire i els parlava en francès, que era la llengua que ells més entenien

valskur, völsk, valskt <adj.>:

 

♦ <†> völsk mús, valskar mýs (o: <†>  mýss): rata, rates

61. Líflát Ásbjarnar jarls. Ásbjǫrn jarl fór norðr til Eyrarsunds þegar eptir fundinn, ok tók hann sér þar herbergi í þorpi einu, ok svaf hann í lopti einu um nóttina. Þá varð sá atburðr, er fáheyrðr er, at þar kómu inn mýss margar valskar; þær váru miklu stœrri, enn menn hefði fyrr sét. Þær sóttu jarlinn svá ákafliga, at hann varð þegar upp at standa ok verjaz þeim, ok eigi at síðr sóttu þær hann; þar váru margir menn aðrir inni í loptinu, ok hirðu þær um (engan)* annan. Þá hljóp jarl ofan ór loptinu ok þegar þær eptir honum; ok er hann kom út, þá sœkja þær hann fastast. Þá hljóp hann ofan til sjóvar, ok komz hann út á skip, ok lét hann frá landi; þær hljópu þegar á sæinn út ok upp í skipit til hans ok at jarli ok réðu þegar í andlit honum framan ok í nasar; ok svá lauk þar, at þær drápu jarl; ok þegar eptir þetta hurfu þær óvættir. Þessi undr spurðuz víða, dauði Ásbjarnar jarls, ok varð mǫnnum af þessum atburð ótti mikill, þeim er mestan hlut hǫfðu átt í mótgangi við Knút konung, ok grunaði þá marga menn, at þetta verk mundi eigi verit hafa svá guðréttligt, sem þeim hafði opt tját verit, er þeir hǫfðu veitt líflát Knúti konungi, ok mæltu þat margir, at þessi hefnd mundi af guði send vera 61. Mort del iarl Ásbjǫrn. Quan hagué conclòs la batalla, el iarl Ásbjǫrn es va dirigir al nord, cap a Eyrarsund on es va allotjar a una alqueria i, durant la nit, va dormir a un lopt. Aleshores es va esdevenir aquest fet força inaudit: dins la sala de dalt on dormia hi van entrar molts de ratolins francesos (= rates), que eren molt més grossos que ningú hagués vist abans. Van atacar el iarl tan ferotgement que es va haver d'aixecar immediatament i defensar-se d'ells i nogensmenys continuaren atacant-lo. Dins la sala de dalt hi havia molts d'altres homes, però les rates no pararen esment en ningú més. Aleshores el iarl va davallar de la sala de dalt i les rates al punt li corregueren al darrere, i quan el iarl va sortir a fora, les rates el varen atacar encara més intensament (ferotgement, acarnissadament). Aleshores el iarl va córrer cap a la mar i va nedar fins al seu vaixell i es va allunyar de terra. Les rates immediatament saltaren dins la mar i pujaren al vaixell i l'hi atacaren i es llançaren immediatament a la seva cara i narius. I la cosa va acabar que van matar el iarl i tan bon punt l'hagueren mort, varen desaparèixer aquelles óvættir (dimonis, mals esperits o criatures). Aquest estrany fet -la mort del iarl Ásbjǫrn- es va saber pertot, causant una gran por als qui havien participat de manera molt destacada en la rebel·lió contra el rei Canut, i llavors foren molts els qui pressentiren que la rebel·lió contra el rei no havia estat tan del grat de Déu com els havien dit sovint que era els qui havien causat la mort del rei i eren molts els qui deien que aquella venjança li havia estat enviada per Déu

val·slöngva <f. -slöngu, -slöngur. Gen. pl.: -slöngva>:

catapulta f

◊ Reinaldur biskup í Stafangri var enskur og fégjarn mjög kallaður. Hann var kær vinur Magnúss konungs og þótti mönnum það líklegt að honum mundu fengin til varðveislu stórfé og dýrgripir. Voru menn sendir eftir honum og kom hann til Björgynjar. Voru þá kennsl þessi borin á hendur honum en hann synjaði og bauð skírslur fyrir. Haraldur vildi ekki það. Hann lagði á biskup að gjalda sér fimmtán merkur gulls. Biskup sagði að hann vill eigi svo vesla stað sinn, vill heldur hætta lífi sínu. Síðan hengdu þeir Reinald biskup út í Hólmi við valslönguna: el bisbe Reinaldur d'Stafangur era anglès i d'ell es deia que era molt cobdiciós. Havia estat amic íntim del rei Magnús [el Cec] i [per això] la gent considerava versemblant que hagués rebut [del rei], per a custodiar-los, tresors i objectes de gran valor. Per aquest motiu es van enviar missatgers que l'anessin a cercar i el bisbe va venir a Bergen. Aquí el varen acusar [de tenir guardats aquests tresors i objectes valuosos] però ell ho va negar i es va oferir a sotmetre's al judici de Déu [a fi de demostrar que el que deia era ver]. El rei Haraldur no ho va voler pas, sinó que va imposar al bisbe el pagament de quinze marques d'or. El bisbe va dir que no volia reduir el seu bisbat a la misèria i que, abans de fer-ho, s'estimava més sacrificar (lit.: arriscar, jugar-se) la seva vida. Tot seguit varen penjar el bisbe Reinaldur defora de la ciutat, a l'illot de Hólmur, a la catapulta (valslöngva) [que hi havia]

valt:

1ª i 3ª pers. sg. pret. ind. de → velta “rodolar”

valta <valta ~ völtum | valtaði ~ völtuðum | valtað ║ e-ð>:

 

valtari <m. valtara, valtarar>:

 

valtur, völt, valt <adj.>:

1. insegur -a (inestable, trontollant)

♦ vera valtur á svellinu: <LOC FIG>  

♦ standa völtum fótum: <LOC FIG>  

2. voluble (mudable, inconstant)

♦ auður er valtur vinur: <LOC FIG> la fortuna és una amiga voluble

◊ ◊ fullar grindr ǀ sá ek fyr Fitjungs sonom, ǁ nú bera þeir vánar vǫl; ǁ svá er auðr ǀ sem augabragð, ǁ hann er valtastr vina: jo he vistes les pletes dels fills d'en Fitjungr plenes [de bens] i ara els veig anant amb gaiato de captaire: així és la fortuna: talment un instant i la més voluble dels amics

valur <m. vals, valir>:

girfalc m, falcó sagrat, grifó m (Bal.) (ocell Falco rusticolus)

val·urt <f. -urtar, -urtir>:

consolda f major, matafoc m, sempreviu m, orella f d'ase (planta Symphytum officinale)

vamba:

gen. pl. de → vömb “ventre”

vambar:

gen. sg. de → vömb “ventre”

vambir:

nom. & ac. pl. de → vömb “ventre”

vamm <n. vamms, vömm. No comptable en la llengua moderna>:

1. (galli, ljóður, lýti) tara f <† & LIT> defalt m (blasme, taca o màcula, falta o defecte)

◊ vesall maðr ǀ ok illa skapi ǁ hlær at hvívetna ǁ hitt-ki hann veit, ǀ er hann vita þyrpti, ǁ at hann er-a vamma vanr: el miserable i malcarat riu de tot i tothom, però el que no sap pas i hauria de saber, és que ell no és pas lliure de defectes

◊ "Þegi þú, Freyia! ǀ þic kann ec fullgerva, ǁ era þér vamm-a vant; ǁ ása oc álfa, ǀ er hér inni ero, ǁ hverr hefir þinn hór verit": Freyja, calla! Et conec ben del tot: no et manca cap tara: cadascun dels ansos i dels albs que hi ha ací dedins ha estat el teu amant

◊ "Léttari í málom ǀ vartu við Laufeyiar son, ǁ þá er þú léz mér á beð þinn boðit; ǁ getið verðr oss slícs, ǀ ef vér gørva scolom ǁ telia vǫmmin vár": Fores més suau en les teves paraules amb el fill de la Laufey quan em feres convidar a pujar al teu llit. [Skaði,] aquestes coses s'han d'esmentar entre nosaltres si hem d'enumerar completament tots els nostres defectes

◊ hon sér at lífi ǀ lǫst né vissi ǁ oc at aldrlagi ǀ ecci grand, ǁ vamm þat er væri ǀ eða vera hygði. ǁ Gengo þess á milli ǀ grimmar urðir: [la Brynhildr] no sabia de cap ignomínia [que hagués comès] en la seva vida ni tampoc de cap tort [que hagués fet] en la vida que li havia estat deparada [pel destí]; [tampoc no era pas conscient de] cap falta que hi hagués hagut [provocada per ella] o que cregués que pogués haver-hi [provocada per ella]: en això (= en el fet de no haver-se pogut casar amb en Sigurd) hi havien intervingut [exclusivament] les nornes cruels (és a dir, la Brynhildr no ha fet absolutament res que la faci mereixedora de la seva desgràcia. Aquesta només és atribuïble al destí, cruel; vocabulari: #1. aldrlag: cf. en Kuhn 1968³, pàg. 14: aldr-lag n. <...> 2. (beschiedenes) leben (Sg. 5); #2. lǫstr: cf. en Kuhn 1968³, pàg. 133: lǫstr m. laster, schande; [né vita sér lǫst von keiner [angetanen] schande wissen, von keiner schande erfahren haben (? — Sg. 5.)]; #3. grand: cf. en Kuhn 1968³, pàg. 80: grand n. <...> vita sér grand von einer angetanen kränkung wissen (? — Sg. 5.); #4. né vita sér vamm: tinc per mi que: vamm aquí tant es pot entendre com a falta o com a deshonra)

2. (smánar, háðung, skömm, skammarblettur) oprobi m (deshonra, ignomínia, vergonya, humiliació)

◊ "Hverr hefir vísir ǀ vamms um leitað? ǁ hví ero Borgnýiar ǀ bráðar sóttir?": quin príncep li ha causat (lit. li ha cercat) l'oprobi? com és que la Borgný està passant per uns sobtats (INESPERATS) dolors del part? (= com va passar que va quedar embarassada?)

♦ mega ekki vamm sitt vita: <LOC FIG> preocupar-se per mantenir impecable la seva reputació

♦ hann mátti ekki vamm sitt vita: no volia pas tacar la seva bona reputació

vamma·fullur, -full, -fullt <adj.>:

1. (lýtafullur ?) ple -ena de defectes (?)  (ple de tares o màcules ?)

2. (smánarlegur, skammarlegur, svívirðilegur ?) ple -ena d'oprobi (ple de deshonra, vergonya o ignomínia, ignominiós, infame, vergonyant ?)

3. (lastafullur, siðlaus ?) ple -ena de vicis (?)  (pervers, disbauxat, dissolut, dissipat)

◊ þat ræð ec þér it fiórða, ǀ ef býr fordæða, ǁ vammafull, á vegi: ǁ ganga er betra, ǀ enn gista sé, ǁ þótt þic nótt um nemi: vet ací el que t'aconsello en quart lloc si arran del camí hi viu una fordæða, una forfetora, plena de vicis: és millor continuar caminant que no pas aturar-s'hi com a hoste, encara que la nit t'envolti (vocabulari: #1. fordæða: cf. en Kuhn 1968³, pàg. 59: for-dæða f. übeltäterin, hexe (Ls. 32, Sd. 26); #2. vammafullr: cf. en Kuhn 1968³, pàg. 214: vamma-fullr adj. lasterhaft (Sd. 26);  ens trobem, doncs, davant un advertiment a no fer nit a casa d'una bruixa per la seva lascívia?, o per ventura hem d'entendre el mot en el sentit de ignominiós, deshonrós, i entendre llavors que l'estrofa fa referència al fet que una bruixa era considerada un ésser ignominiós que traspassava aquesta qualitat a aquell que hi pernoctava o hi tenia tracte? Personalment em decanto per entendre que el mot fa referència a la pretesa sexualitat luxuriant de les bruixes; #3. nema: cf. en Kuhn 1968³, pàg. 151: nema <...> 5. umfassen, umfangen (?): þótt þic nótt um nemi wenn auch die nacht dich umfängt (Sd. 26) ?)

vamma·laus, -laus, -laust <adj.>:

1. (lýtalaus, gallalaus) impecable, irreprotxable, <† & LIT> sens defalt (sens blasme, sense taca o màcula, sense tara, falta o defecte)

◊ syndir því valda, ǁ at vér hryggvir fǫrum ǁ ægisheimi ór; ǁ engi óttask, ǁ nema ilt gøri; ǁ gott er vammalausum vera: els pecats provoquen (causen, FAN) que sortim contristats d'aquest món de terror, [però] ningú no ha de témer [res], llevat que faci el mal. És bo d'ésser entre els irreprotxables (vocabulari: #1. vammalauss: No tinc explicació per a l'ús d'aquest adjectiu en datiu. Curiosament, al manuscrit del: Còdex regi hi trobem exactament el mateix ú en datiu d'aquest mot a l'estrofa 54,4 de la Lokasenna, que els editors, potser per això mateix erròniament, esmenen en vammalausa; potser caldria esmenar en *vammalaus um vera reinterpretant la terminació de datiu -um com a partícula completiva um; sigui com sigui, en el cas que ens ocupa ací, sóc del parer que hem d'entendre el vers com si hi posés gott er [með] vammalausum [at] vera i tradueixo en conseqüència; #2. óttast: es tracta d'una forma d'indicatiu, no pas de subjuntiu, la qual cosa fa que ens trobem davant una asseveració, no pas davant una exhortació del tipus: que no temi res ningú que no hagi fet - que no faci el mal; . Tradueixo entenent que ens trobem davant un el·líptic engi [skal] óttast; en Ferdinand Holthausen 1895:168 tradueix keiner fürchtet sich, wenn er nicht Böses thut, sense entrar en la qüestió si la frase és o no lògica en aquest context )

◊ "Þat ræð ec þér iþ fyrsta, at þú við frændr þína vammalauss verir; síðr þú hefnir, þótt þeir sacar gøri, þat qveða dauðom duga: vet ací el que t'aconsello en primer lloc: que siguis sens blasme amb els teus parents. No prenguis venjança contra ells encara que te'n donin motiu, car, com diuen, [les venjances entre parents només] aprofiten als morts

◊ þarflátr ok þakklátr ǀ skalt fyr þínum guði ǁ ok vammalauss vera; ǁ fǫður ok móður ǀ unn þú fróðhugaðr, ǁ rœk þína alla ætt: sigues humil i agraït i sens blasme davant el teu Déu; [fill] de ment preclara, estima ton pare i ta mare. Tingues cura de tota la teva família (l'edició d'en Gering p. 1 fa: þarflátr ok þakklátr ǀ skalt fyr þínum guði ǁ ok vammalauss vesa; ǁ fǫður ok móður ǀ unn þú fróðhugaðr, ǁ rœk þína alla ætt)

2. (án smánar, án skammar?) sense oprobi (sense patir deshonra, vergonya o humiliació)

◊ þá gecc Sif fram oc byrlaði Loca í hrímkálki miǫð oc mælti: "Heill ver þú nú, Loki, ǀ oc tac við hrímkálki, ǁ fullom forns miaðar, ǁ heldr þú hana eina ǀ látir með ása sonom ǁ vammalausa vera": aleshores [la Sif] es va avançar i va abocar miod al Loki en un calze de gebre tot dient-li: “Salut, Loki!, pren el calze de gebre ple de miod envellit, per tal que a ella tota sola la deixis estar, d'entre els fills dels ansos, sens oprobi (vocabulari: #1. vammalauss: en Kuhn 1968³, pàg. 214, dóna al mot en aquest passatge el significat de: schmachfrei (Ls. 53); #2. forn: en Kuhn 1968³, pàg. 58, comenta: Vielleicht auch: vorjährig (vgl. as. fern): f. húðscór (Hrbl. 35), f. mioðr (Skm. 35, Ls. 53). Adopto aquesta interpretació en la meva traducció, entenent que es tracta d'un miod elaborat amb la mel de l'any anterior o d'anys anteriors; #3. hrímkálkr: en Kuhn 1968³, pàg. 101, comenta sobre aquest misteriós calze o copa de gebre: hrím-kálcr m. ‘reifkelch’, kristallkelch (? - Skm. 37, Ls. 52 pr u. 53). És obvi, doncs, que interpreta el constituent de gebre com a expressió de de cristall; #4. heldr: en Kuhn 1968³, pàg. 93, dóna, amb cautela, al mot en aquest passatge el significat de: In Ls. 53 scheint heldr conjunction zu sein (damit...); . Adopto aquesta interpretació en la meva traducció)

vamm·laus, -laus, -laust <adj.>:

impecable, irreprensible (sense defecte o falta)

◊ nei, Guð hafnar aldrei hinum vammlausa (ʝimˌʔas־ˈtām, יִמְאַס-תָּם), styrkir ekki hönd illvirkjans: no, Déu no rebutja pas l'home íntegre, ni enforteix la mà de qui fa el mal

◊ vegur Drottins er athvarf vammlausum (la-tˈtɔm, לַתֹּם) en illvirkjum tortíming: el camí de Jahvè és un refugi per a l'íntegre, però és la destrucció per als qui fan el mal

◊ fláráðir eru Drottni andstyggð en hinir vammlausu (təˈmīmēi̯, תְּמִימֵי) yndi hans: Jahvè sent aversió pels falsos, però els de conducta irreprensible són el seu delit

◊ maðurinn telur alla vegu sína vammlausa (zaχ, זַךְ) en Drottinn reynir ásetning hans: l'home considera que tots els seus camins són purs, però Jahvè examina les seves intencions (en comparació, Proverbis 21:2 fa: maðurinn telur alla hætti sína rétta en Drottinn vegur hjörtun, kāl־ˌdɛrɛχ־ˈʔīʃ   ʝāˈʃār   bə-ʕēi̯ˈnā-u̯   wə-θɔˈχēn   libˈbōθ   ʝəhˈwāh: כָּל-דֶּרֶךְ-אִישׁ, יָשָׁר בְּעֵינָיו; וְתֹכֵן לִבּוֹת יְהוָה. Els versets són, doncs, gairebé idèntics en el text original: maðurinn telur alla vegu sína vammlausa en Drottinn reynir ásetning hans, kāl־darˌχēi̯־ˈʔīʃ   zaχ   bə-ʕēi̯ˈnā-u̯   wə-θɔˈχēn   rūˈħōθ   ʝəhˈwāh: כָּל-דַּרְכֵי-אִישׁ, זַךְ בְּעֵינָיו; וְתֹכֵ֖ן רוּחוֹת יְהוָה)

◊ hlykkjótt er leið hins seka en verk hins hreina (wə-ˈzaχ, וְזַךְ) eru vammlaus (ʝāˈʃār, יָשָׁר): el camí del culpable és tortuós, però les accions del pur són irreprensibles

◊ hinn rangláti er lausnargjald hins réttláta og svikarinn kemur í stað hinna vammlausu (ʝəʃāˈrīm, יְשָׁרִים): l'injust és el rescat del just, i el pèrfid ocupa el lloc de l'íntegre

◊ illmennið setur upp þóttafullan svip en hinn vammlausi (wə-ʝāˈʃār, וְיָשָׁר) hyggur að háttum sínum: l'home dolent pren un aire altiu, però l'irreprotxable va en compte amb les seves maneres

◊ en sjálfur friðarins Guð helgi yður algjörlega og andi yðar, sál og líkami varðveitist (τηρεῖν, τηρηθείη) alheil (ὁλόκληρος -όκληρον, ὁλόκληρον) og vammlaus (ἀμέμπτως, ἀμέμπτως) við komu Drottins vors Jesú Krists: i que el Déu mateix de la pau us santifiqui completament, i que el vostre esperit, ànima i cos es conservin tot sencers i irreprensibles per a la vinguda de nostre Senyor Jesucrist

◊ ef litið er á réttlætið, sem fæst með lögmálinu, var ég vammlaus (ἄμεμπτος ἄμεμπτον, γενόμενος ἄμεμπτος): si es considera la justícia que pot aconseguir-se amb la llei, jo he estat irreprensible

◊ þau voru bæði réttlát fyrir Guði og lifðu vammlaus (ἄμεμπτος ἄμεμπτον, πορευόμενοι ... ἄμεμπτοι) eftir öllum boðum og ákvæðum Drottins: tots dos eren justos davant Déu i vivien observant d'una manera irreprotxable tots els manaments i totes les observances del Senyor

vamm·leysi <n. -leysis, no comptable>:

irreprotxabilitat f

vampíra <f. vampíru, vampírur. Gen. pl.: vampíra>:

vampir m, vampira f

van <adv.>:

Mot emprat en la locució:

♦ of eða ~ of en ~ of né van: o massa o massa poc

van- <prefix>:

des-, lino-

vana <vana ~ vönum | vanaði ~ vönuðum | vanað ║ e-n>:

castrar algú

vana·bundinn, -bundin, -bundið <adj.>:

 

vana·fastur, -föst, -fast <adj.>:

 

♦ vanafastur maður:  

♦ hann er mjög vanafastur:  

vana·festa <f. -festu, no comptable>:

 

vana·gangur <m. -gangs, no comptable>:

Mot emprat en la locució:

♦ ganga sinn vanagang: continuar igual, no canviar (no sofrir modificació un estat de coses, una evolució determinada dels afers, els afers etc.)

♦ gangi hlutirnir sinn vanagang...: si les coses no canvien...

♦ hér gengur allt sin vanagang: aquí tot continua igual

◊ Óðinn qvað: ◊ 38. ‘Segðu þat iþ tíunda, ǀ allz þú tíva rǫc ǁ ǫll, Vafðrúðnir, vitir, ǁ hvaðan Niorðr um kom ǀ með ása sonom? ǁ Hofom oc hǫrgom ǀ hann ræðr hunnmǫrgom, ǁ oc varð-að hann ásom alinn.’ ◊ Vafðrúðnir qvað: ◊ 39. ‘Í Vanaheimi ǀ scópo hann vís regin ǁ oc seldo at gíslingo goðom; ǁ í aldar rǫc ǀ hann mun aptr koma ǁ heim með vísom vǫnom’: L'Odin li va dir: 36. ‘Com a desena cosa digues-me això, ja que et coneixes (saps) els destins de tots els déus: d'on vingué en Njǫrðr [per estar-se] entre els fills dels ansos? Governa una immensitat de temples i hǫrgar i no fou engendrat pels ansos (lit.: i no els fou nat als ansos)’. En Vafþrúðnir li va contestar: 37. ‘Els savis regin el crearen a Vanaheimr i el lliuraren als déus [ansos] com a ostatge. A l'aldarrǫk (una altra designació del ragnaroc) tornarà a casa seva amb els (o: a cals) savis vanis’

vana·lega <adv.>:

 

vana·legur, -leg, -legt <adj.>:

 

van·burða <adj. inv.>:

 

van·búnaður <m. -búnaðar, no comptable>:

 

vanda <vanda ~ vöndum | vandaði ~ vönduðum | vandað>:

1. (gera vel) aplicar-se (fer amb cura)

♦ vanda e-ð vel (o: vanda vel um e-ð): aplicar-se en una cosa, fer una cosa amb cura i meticulositat

◊ sá sem óttast Drottin, vandar val vina, hann heldur sér að slíkum sem honum sjálfum líkjast: el qui tem el Senyor, posa bona cura en la tria dels amics, car es mantindrà fidel a aquell que se li assembli

♦ vanda sig [á e-u]: aplicar-se [a fer una cosa]

◊ vandaðu þig nú: esforça-t'hi!

♦ vanda ráð sitt: <LOC FIG> posar seny i menar (o: dur) una vida ordenada

♦ vanda til e-s: fer una cosa amb meticulositat

2. <um>: (ámæla) reprendre, recriminar (reprotxar)

◊ tala þú þetta og áminn og vanda um með allri röggsemi. Lát engan lítilsvirða þig: digues aquestes coses, exhorta i reprèn amb tota autoritat. No deixis que ningú et menyspreï

◊ þeir er sakfella menn fyrir rétti og leggja snörur fyrir þá, er vanda um (= וְלַמּוֹכִיחַ) á þingum, og blekkja hina saklausu með hégóma: els qui condemnen un home en judici i paren llaços als qui els reproven en els judicis i enganyen amb vanitat els innocents

♦ vanda um við e-n: reprovar algú, alliçonar algú

◊ spottaranum er ekki vel við, að vandað sé um við hann, til viturra manna fer hann ekki: al blasfem no li agrada pas que el reprenguin, no vol pas anar amb els savis

◊ sláir þú spottarann, verður hinn einfaldi hygginn, og sé vandað um við skynsaman mann, lærir hann hyggindi: si pegues al burleta, el senzill tornarà prudent, i si hom reprèn l'intel·ligent, aquest serà mestre en saviesa

♦ vanda um e-ð: tenir a dir d'una cosa

vandaður, vönduð, vandað: de bona qualitat, ben fet -a

vanda·laus, -laus, -laust <adj.>:

 

Vandali <m. Vandala, Vandalir>:

vàndal m, vàndala f

◊ Vandalir: þeir höfðu yfirráð öll í Áfríku, á Sardínarey, Korsíku, Malörk og Minörk (Balear-eyjum): els vàndals: van sotmetre totalment al seu domini l'Àfrica, Sardenya, Còrsega, Mallorca i Menorca (les Illes Balears)

vanda·lítill, -lítil, -lítið <adj.>:

 

vanda·maður <m. -manns, -menn>: parents m

vanda·mál <n. -máls, -mál>: problema m
	hafa geðræn vandamál: tenir problemes mentals (o: psíquics)
	ræða vandamál[ið] við e-n: discutir un (el) problema amb algú
	skapa vandamál: crear problemes
	úrlausn vandamála: solució de problemes
	vandamálin krefjast lausnar: els problemes requereixen una solució

vanda:

gen. pl. de → vöndur “vara, verga”

vandar:

gen. sg. de → vöndur “vara, verga”

vanda·samur, -söm, -samt <adj.>:

 

vandast <vandast ~ vöndumst | vandaðist ~ vönduðumst | vandast>:

complicar-se

♦ nú vandast málið: l'assumpte es complica, la cosa es complica

vanda·verk <n. -verks, -verk>:

 

vand·farinn, -farin, -farið <adj.>:

 

♦ það er vandfarið með e-ð: <LOC FIG>  

vand·fenginn, -fengin, -fengið <adj.>:

 

vand·fundinn, -fundin, -fundið <adj.>:

 

vand·fýsinn, -fýsin, -fýsið <adj.>:

 

vand·gæfur, -gæf, -gæft <adj.>:

 

vand·hæfi <n. -hæfis, no comptable>:

 

vandi <m. vanda, no comptable>:

 

♦ taka e-ð í vanda: avesar-se a una cosa, convertir una cosa en un costum o en un hàbit

◊ herra Hrafn Oddsson tók í vanda þá daga sem hann gekk upp að taka blessan af Árna biskupi (SS II, cap. 112, pàg. 876) el senyor Hrafn Oddsson es va acostumar, els dies que baixava a terra, de rebre la benedicció del bisbe Árni

vandi:

1ª i 3ª pers. sg. pret. ind. de → venja “avesar, acostumar”

vand·kvæði <n. -kvæða>:

1. <GEN> dificultat f

2. (hindrun) entrebanc m (obstacle)

3. (mótmæli) objecció f.pl (emperò)

♦ telja vandkvæði á e-u: enumerar les dificultats d'una cosa, posar objeccions a una cosa

vand·látur, -lát, -látt <adj.>:

1. (vandfýsinn) exigent, crític -a (difícil de satisfer)

♦ bók fyrir vandláta lesendur:  

♦ ekki vandlátir um sóma sinn: no primmirats amb llur honor

♦ vandlátur á e-ð: exigent amb una cosa, primmirat amb una cosa

♦ vandlátur á mat: llamenc, exigent amb el menjar, triat en el menjar

2. (afbrýðisamur) gelós -osa (ple de gelosia)

◊ þú skalt eigi tilbiðja neinn annan guð, því að Drottinn nefnist vandlætari (qanˈnāʔ, קַנָּא). Vandlátur (qanˈnāʔ, קַנָּא) Guð er hann: no adoraràs cap altre Déu perquè Jahvè s'anomena Gelós. És un déu gelós

3. (áhugasamur, kappsamur) zelós -osa (animat de zel, que observa o compleix amb zel una cosa)

◊ þú sérð, bróðir, hve margir tugir þúsunda það eru meðal Gyðinga, sem trú hafa tekið, og allir eru þeir vandlátir (ὑπάρχειν + ὁ ζηλωτής -οῦ, ζηλωταὶ ... ὑπάρχουσιν) um lögmálið: tu veus, germà, quants milers i milers de jueus hi ha que han cregut, i tots són zeladors de la Llei

vand·lega <adv.>:

amb cura, acuradament

♦ leita vandlega í e-u: <LOC FIG>  

vand·legur, -leg, -legt <adj.>:

acurat -ada, meticulós -osa

vand·læta <-læti ~ -lætum | -lætti ~ -lættum | -lætt ║ [um e-ð]>:

estar animat -ada de zel [per una cosa], zelar [per una cosa]

◊ hann og niðjar hans eftir hann skulu hljóta sáttmála ævarandi prestdóms fyrir það, að hann vandlætti (qinˈnēʔ, קִנֵּא) vegna Guðs síns og friðþægði fyrir Ísraelsmenn: ell i els seus descendents després d'ell rebran en partió una aliança de sacerdoci perpetu per tal com s'ha mostrat ple de zel pel seu Déu i ha fet expiació pels israelites

◊ Pínehas, sonur Eleasars Aronssonar prests, hefir bægt (hēˈʃīβ, הֵשִׁיב) reiði minni frá Ísraelsmönnum með því að vandlæta (bə-qanˈʔ-ō   ʔɛθ־qinʔāˈθ-ī, בְּקַנְאוֹ אֶת-קִנְאָתִי) meðal þeirra með mínu vandlæti: Finehès (Pinħàs), fill d'Eleazar, fill del sacerdot Aharon, ha allunyat la meva còlera dels israelites perquè ha actuat entre ells imbuït amb el meu zel

◊ kom með mér, þá skalt þú fá að sjá, hversu ég vandlæti (ū-rə-ˈʔēh   bə-qinʔāˈθ-ī   la-i̯hˈwāh, וּרְאֵה בְּקִנְאָתִי לַיהוָה) vegna Drottins: vine amb mi i veuràs com zelo per Jahvè

vand·lætari <m. -lætara, -lætarar>:

1. (í Gamla testamentinu) gelós m, gelosa f (Antic Testament)

◊ þú skalt eigi tilbiðja neinn annan guð, því að Drottinn nefnist vandlætari (qanˈnāʔ, קַנָּא). Vandlátur (qanˈnāʔ, קַנָּא) Guð er hann: no adoraràs cap altre Déu perquè Jahvè s'anomena Gelós. És un déu gelós

2. (í Nýja testamentinu) zelota m & f, zelador m, zeladora f (Nou Testament)

◊ Matteus og Tómas, Jakob Alfeusson og Símon, kallaður vandlætari (ὁ ζηλωτής -οῦ, καὶ Σίμωνα τὸν καλούμενον Ζηλωτὴν) (Lluc 6,15): en Mateu i en Tomàs, en Jaume, fill de l'Alfeu, i en Simó, anomenat "el zelota"

◊ er þeir komu þangað, fóru þeir upp í loftstofuna (τὸ ὑπερῷον -ῴου, εἰς τὸ ὑπερῷον) , þar sem þeir dvöldust: Pétur og Jóhannes, Jakob og Andrés, Filippus, Tómas, Bartólómeus, Matteus, Jakob Alfeusson, Símon vandlætari (ὁ ζηλωτής -οῦ, καὶ Σίμων ὁ ζηλωτὴς) og Júdas Jakobsson (Actes 1,13): quan hi hagueren arribat, pujaren a la cambra alta, allà on s'estatjaven. Eren en Pere, en Joan, en Jaume, l'Andreu, en Felip, en Tomàs, en Tomeu, en Mateu, en Jaume, fill de l'Alfeu, en Simó el zelota, i en Judes, el fill d'en Jaume

◊ Símon vandlætari (ὁ καναναῖος -ίου, Σίμων ὁ Καναναῖος) og Júdas Ískaríot, sá er sveik hann (Mateu 10,4): Simó, el Cananeu, i Judes, l'Iscariot, aquell qui el va trair

◊ Andrés, Filippus og Bartólómeus, Matteus og Tómas, Jakob Alfeusson, Taddeus og Símon vandlætara (ὁ καναναῖος -ίου, καὶ Σίμωνα τὸν Καναναῖον) (Marc 3,18): l'Andreu, en Felip i en Tomeu, en Mateu i en Tomàs, en Jaume, el fill de l'Alfeu, en Tadeu i en Simó, el Cananeu

vand·læti <n. -lætis, no comptable>:

zel m

◊ Pínehas, sonur Eleasars Aronssonar prests, hefir bægt (hēˈʃīβ, הֵשִׁיב) reiði minni frá Ísraelsmönnum með því að vandlæta (bə-qanˈʔ-ō   ʔɛθ־qinʔāˈθ-ī, בְּקַנְאוֹ אֶת-קִנְאָתִי) meðal þeirra með mínu vandlæti: Finehès (Pinħàs), fill d'Eleazar, fill del sacerdot Aharon, ha allunyat la meva còlera dels israelites perquè ha actuat entre ells imbuït amb el meu zel

vand·læting <f. -lætingar, no comptable>:

1. (ákafi) zel m (interès ardent i actiu, cura viva i eficaç)

2. (afbrýðisemi) gelosia f (qualitat de gelós)

◊ og ég mun snúa vandlæting minni (qinʔāˈθ-ī, קִנְאָתִי) gegn þér, og þeir munu fara grimmdarlega með þig: et faré objecte de la meva gelosia, i ells et tractaran cruelment

◊ hvorki silfur þeirra né gull fær frelsað þá á reiðidegi Drottins, heldur skal allt landið eyðast fyrir eldi vandlætingar hans (ū-βə-ˈʔēʃ   qinʔāˈθ-ō, וּבְאֵשׁ קִנְאָתוֹ): ni llur argent ni llur or no els podran salvar el dia del furor de Jahvè, ans tot el país hi serà consumit en el foc de la seva gelosia

3. (aðfinning) reprotxe m (retret)

vandlætinga·samur, -söm, -samt <adj.>:

zelós -osa, animat -ada de zel

◊ ég hefi verið vandlætingasamur (qanˈnɔʔ qinˈnēʔθī, קַנֹּא קִנֵּאתִי) vegna Drottins, Guðs allsherjar, því að Ísraelsmenn hafa virt að vettugi sáttmála þinn, rifið niður ölturu þín og drepið spámenn þína með sverði, svo að ég er einn eftir orðinn, og sitja þeir nú um líf mitt: he estat ple de zel per Jahvè Cevaot, perquè els israelites han tingut en no-res la vostra aliança, han derrocat els vostres altars i han mort a espasa els vostres profetes, de manera que he romàs jo tot sol, i ara encara cerquen de matar-me a mi

vandlætinga·semi <f. -semi, no comptable>:

zel m

◊ Gíbeonítar heyrðu ekki til Ísraelsmönnum, heldur leifum Amoríta, og þótt Ísraelsmenn hefðu unnið þeim eiða, leitaðist Sál við að drepa þá, af vandlætingasemi (bə-qannɔʔˈθ-ō, בְּקַנֹּאתוֹ) vegna Ísraelsmanna og Júda: els gabaonistes no formaven pas part dels israelites, ans eren una resta dels amorreus, i, malgrat que els israelites s'havien compromès amb ells per jurament, en Saül, endut pel seu zel pels israelites i Judà, havia cercat de matar-los

vandlætinga·skáld <n. -skálds, -skáld>:

poeta satíric, poetessa satírica

vandlætis·fullur, -full, -fullt <adj.>:

ple -ena de zel

◊ ég er gagntekinn af vandlætisfullri elsku (qinˈnēʔθī     lə-t͡sīˈʝōn   qinˈʔāh   ɣəδōˈlāh, קִנֵּאתִי לְצִיּוֹן קִנְאָה גְדוֹלָה) til Síonar og er upptendraður af mikilli reiði hennar vegna: m'embarga una amor zelosa per Sió i estic encès d'una gran furor per mor d'ella

vandlætis·samur, -söm, -samt <adj.>:

gelós -osa

◊ Drottinn er vandlætissamur (qanˈnōʔ, קַנּוֹא) Guð og hefnari: Déu és gelós i venjador

vand·meðfarinn, -meðfarin, -meðfarið <adj.>:

 

♦ e-ð er vandmeðfarið: <LOC FIG>  

vand·rataður, -rötuð, -ratað <adj.>:

 

♦ leitin er vandrötuð: <LOC FIG>  

vandræða·ástand <n. -ástands, no comptable>:

 

vandræða·barn <n. -barns, -börn>:

 

vandræða·legur, -leg, -legt <adj.>:

 

vandræða·mál <n. -máls, -mál>:

 

vand·ræðast <-ræðast ~ -ræðumst | -ræðaðist ~ -ræðuðumst | -ræðast ║ yfir e-u>:

 

vand·ræði <n.pl -ræða>:

 

vand·séður, -séð, -séð <adj.>:

 

♦ það er vandséð: <LOC FIG>  

vand·skilinn, -skilin, -skilið <adj.>:

 

vand·svarað <nom. sg. nt. adj.>:

 

♦ e-u er vandsvarað: <LOC FIG>  

♦ því er vandsvarað: és difícil de respondre a això

vandur, vönd, vant: (erfiður) difícil (dificultós)

vand·virkni <f. -virkni, no comptable>:

 

vand·virkur, -virk, -virkt <adj.>:

 

vand·efna <adj. inv.>:

 

van·efna <-efni ~ -efnum | -efndi ~ -efndum | -efnt ║ e-ð>:

 

♦ vanefna samninginn ~ samningana: <LOC FIG>  

♦ vanefna skuldir sínar: <LOC FIG>  

van·efndir <f.pl -efnda>:

 

♦ vanefndir á samningi: <LOC FIG>  

vand·efni <n. -efnis, -efni>:

 

♦ e-ð er af vanefnum gert: <LOC FIG>  

van·eldi <n. -eldis, no comptable>:

 

van·fær, -fær, -fært <adj.>:

 

♦ vanfær til e-s: <LOC FIG>  

vanga·mynd <f. -myndar, -myndir>:

 

vanga·veltur <f.pl -velta (o: -veltna)>: reflexions f.pl, cavil·lacions f.pl (pensaments que hom es fa sobre un tema, disquisicions mentals)
	vera með vangaveltur út af e-u: donar moltes voltes a un assumpte

van·gá <f. -gár, no comptable>:

 

♦ af vangá: <LOC FIG>  

van·gefinn, -gefin, -gefið <adj.>:

 

van·geta <f. -getu, no comptable>: 1. <GEN> impossibilitat f
		vangeta eða viljaleysi til að hlíta lögum samfélagsins: impossibilitat o manca de voluntat d'acceptar les lleis de la societat
	2. <MED> impotència f (manca d'erecció)

vangi <m. vanga, vangar>:

 

♦ klappa e-m á vangann: <LOC FIG>  

♦ velta vöngum yfir e-u: <LOC FIG>  

van·goldinn, -goldin, -goldið <adj.>:

impagat -ada, no pagat -ada

♦ vangoldinn reikningur: una factura impagada, una factura pendent de cobrament

♦ vangoldnar skuldir: deutes impagats, deutes pendents de cobrament

van·greiddur, -greidd, -greitt <adj.>:

 

♦ vangreitt burðargjald: <LOC FIG>  

van·gæfni <f. -gæfni, no comptable>:

 

van·gæfur, -gæf, -gæft <adj.>:

 

van·haga <-hagar | -hagaði | -hagað ║ e-n um e-ð. Verb impersonal unipersonal amb el subjecte lògic en acusatiu>:

 

♦ einhvern vanhagar um e-ð:  

♦ mig vanhagar um það:  

van·heilagur, -heilög, -heilagt <adj.>:

<RELIG & FIG> no consagrat -ada

van·heill, -heil, -heilt <adj.>:

 

van·heilsa <f. -heilsu, no comptable>: 1. <GEN> mala salut, salut dolenta, manca f de salut
	2. (eufemístic per → líkþrá, holdsveiki) lepra f
		...og sjá, að þar var maður fullur vanheilsu: ...i veges, hi havia un home ple de lepra
		og jafnskjótt hvarf vanheilsan af honum: i a l'instant va desaparèixer-li la lepra

van·helga <-helga ~ -helgum | -helgaði ~ -helguðum | -helgað ║ e-ð>:

<RELIG> profanar una cosa

van·helgaður, -helguð, -helgað <adj.>:

<RELIG & FIG> profanat -ada

van·helgun <f. -helgunar, pl. no hab.>:

<RELIG & FIG> profanació f

van·hirða <f. -hirðu, no comptable>:

 

van·hugsaður, -hugsuð, - hugsað <adj.>:

 

van·hæfni <f. -hæfni, no comptable>:

 

van·hæfur, -hæf, -hæft <adj.>:

<JUR> no capacitat -ada, incapacitat -ada

♦ vera vanhæfur til [þess] að <+ inf.>: <LOC JUR> no estar capacitat per a <+ inf.>

♦ vera vanhæfur vegna veikinda til þess að sitja rétarhöld: no estar capacitat, per malaltia, per a ésser jutjat

van·höld <n.pl. -halda>:

 

vani <m. vana, vanar>:

 

♦ leggja e-ð í vana sinn: <LOC FIG> manta cosa viu dins la boira

♦ e-ð kemst upp í vana: <LOC FIG> manta cosa viu dins la boira

♦ það er vani minn: <LOC FIG> manta cosa viu dins la boira

vanið:

supí de → venja “avesar, acostumar”

vanilja <f. vanilju, no comptable>: vainilla f

vanilju·blóm <n. -blóms, -blóm>: vainilla f [de jardí] (planta Heliotropium peruvianum)

vanilju·búðingur <m. -búðings, -búðingar>: flam m

vanilla <f. vanillu, no comptable>: vainilla f

vanilla <n. vanilla, no comptable>: vainilla f

vanilla·planta <f. -plöntu, -plöntur. Gen. pl.: -plantna>: vainilla f (liana Vanilla planifolia)

vanilla·stöng <f. -stangar, -stengur (o: -stangir)>: beina f de vainilla, tavella f de vainilla

vanillín <n. vanillíns, no comptable>:

vanil·lina f

♦ → etýlvanillín “etilvanil·lina, vanil·lina d'etil”

vanillu·fífill* <m. -fífils, -fíflar>:

pota f de cavall negra (planta Petasites fragrans syn. Tussilago fragrans)

vanillu·hrossafífill* <m. -hrossafífils, -hrossafíflar>:

pota f de cavall negra (planta Petasites fragrans syn. Tussilago fragrans)

vanillu·ís <m. -íss, -ísar>: gelat m de vainilla

vanillu·stöng <f. -stangar, -stengur (o: -stangir)>: beina f de vainilla, tavella f de vainilla

vanillu·sykur <m. o n. -sykurs, no comptable>: sucre m de vainilla

vaninn, vanin, vanið: acostumat -ada, avesat -ada
	illa vaninn: mal acostumat -ada, mal avesat

vankaður, vönkuð, vankað <adj.>:

 

van·kantar <m.pl -kanta>:

 

♦ það eru ýmsir vankantar á því: <LOC FIG>  

vanki <m. vanka, no comptable>:

 

van·kunnandi, -kunnandi, -kunnandi <adj.>:

 

van·kunnátta <f. -kunnáttu, no comptable>:

ignorància f

van·líðan <f. -líðanar, pl. no hab.>:

[estat m (o: sensació f) de] malestar m (estat caracteritzat per molèsties, indisposició etc.)

♦ andleg vanlíðan: [estat m de] malestar psíquic, <MED> disfòria f

vanlíðanar·regla <f. -reglu, no comptable>:

<PSICOL> principi m de dolor

♦ → vellíðanarregla “principi de plaer”

♦ → veruleikaregla “principi de realitat”

van·mat <n. -mats, no comptable>:

 

vanmátar·kennd <f. -kenndar, no comptable>:

 

van·máttugur, -máttug, -máttugt <adj.>:

 

van·máttur <m. -máttar, no comptable>:

 

van·megna <adj. inv.>:

 

van·megnast <-megnast ~ -megnumst | -megnaðist ~ -megnuðumst | -megnast>:

esgotar-se, quedar sense forces, perdre les forces

◊ ríkulegu regni dreyptir þú, ó Guð, á arfleifð þína, það sem vanmegnaðist, styrktir þú: has fet degotar una pluja abundant damunt les teves heretats, Déu, al que s'havia esgotat, li has tornat les forces

◊ ...þá hungraði og þyrsti, sál þeirra vanmegnaðist í þeim: ...patien fam i set i l'ànima els flaquejava en el seu interior

◊ ...og svallararnir vanmegnast af þorsta: ...i els disbauxats defalliran de set

<LIT> van·megnugur, -megnug, -megnugt: dèbil, sense forces
	vera vanmegnugur að <+ inf.>: veure's impotent (o: sense forces) per a <+ inf.>

van·meta <-met ~ -metum | -mat ~ -mátum | -metið ║ e-ð>:

 

vann:

1ª i 3ª pers. sg. pret. ind. de → vinna “treballar”

van·nýttur, -nýtt, nýtt <adj.>:

infrautilitzat -ada

van·nærður, -nærð, -nært <adj.>:

desnutrit -ida, desnodrit -ida, malalimentat -ada

van·næring <f. -næringar, no comptable>:

desnutrició f

van·rækja <-ræki ~ -rækjum | -rækti ~ -ræktum | -rækt ║ e-ð ~ e-n>:

negligir algú ~ una cosa

van·ræksla <f. -rækslu, no comptable>:

negligència f

◊ yfirhöfðingjarnir (sāˈraχ ~ סָרַךְ:   sārχai̯-ˈʝāʔ,   סָרְכַיָּא) og héraðshöfðingjarnir (ʔăħaʃdarˈpan ~ אֲחַשְׁדַּרְפַּן:   wa-ʔăħaʃdarpənai̯-ˈʝāʔ,   וַאֲחַשְׁדַּרְפְּנַיָּא) tóku því að huga að því hvort finna mætti einhverja misfellu í stjórnsýslu Daníels en ekki tókst þeim að finna neitt sem gæti orðið honum til ámælis eða sakargifta enda var hann svo trúr í starfi að engin ávirðing eða vanræksla (ʃəħīˈθāh, ʃəˈħaθ ~ שְׁחִיתָה, שְׁחַת:   wə-χɔ̆l־ʃāˈlū   ū-ʃəħīˈθāh   lāʔ   hiʃtəˈχaħaθ   ʕăˈlō-hī,   וְכָל-שָׁלוּ וּשְׁחִיתָה, לָא הִשְׁתְּכַחַת עֲלוֹהִי) varð þar fundin: per això, els superintendents i els sàtrapes començaren a rumiar si es podria trobar alguna falta en l'acompliment del càrrec d'en Daniel, però no reeixiren a trobar res que pogués ser-li un blasme o ocasionar-li una acusació, per tal com era tan fidel en l'exercici del seu càrrec que no s'hi trobava cap error o negligència

♦ vera í vanrækslu: estar negligit -ida

vansa·laus, -laus, -laust <adj.>:

 

vansi <m. vansa, no comptable>:

 

van·skapaður, -sköpuð, -skapað <adj.>:

 

van·skapningur <m. -skapnings, -skapningar>:

 

van·skil <n.pl -skila>:

<GEN & COM> endarreriment m (retard en el pagament & en el lliurament)

♦ bók í vanskilum: llibre no tornat

♦ bókin er í vanskilum: el llibre [deixat en préstec] porta retard [en la seva devolució a la biblioteca]

vanskila·bók <f. -bókar, -bækur>:

<BIBLIOT> llibre m pendent de devolució

van·stilli¹ <f. -stilli, no comptable>:

variant de → vanstilli² ‘intemperància’

van·stilli² <n. -stillis, -stilli>:

intemperància f (manca de domini de si mateix, manca de mesura)

van·stilling <f. -stillingar, no comptable>:

1. (vanstilli, óhóf) intemperància f (manca de domini de si mateix, manca de mesura)

2. (taumleysi, óhemjuskapur) desenfrè m (manca de control de les passions, manca de moderació o mesura)

van·stilltur, -stillt, -stillt <adj.>:

que no se sap dominar

van·svefta <adj. inv.>:

 

van·sæld <f. -sældar, no comptable>:

 

van·sæll, -sæl, -sælt <adj.>:

 

van·sæmd <f. -sæmdar, pl. no hab.>: deshonor m,f, deshonra f, vergonya f [pública]

♦ e-m er e-s vant: <LOC>  

vant:

nom. & ac. sg. n. de → vandur, vönd, vant “difícil; acurat -ada; gelós -osa [del seu bon nom]”

vant:

nom. & ac. sg. n. de → vanur, vön, vant “acostumat -ada, avesat -ada, habituat -ada”

vanta <vantar | vantaði | vantað ║ e-n e-ð. Verb impersonal unipersonal amb doble acusatiu>:

1. (hafa ekki) mancar (faltar, no tenir)

♦ það vantar e-ð (o: e-ð vantar): manca una cosa, falta una cosa

♦ hvað vantar?: què manca?

♦ það vantar [eitt] hundrað ~ [eitt] þúsund krónur: manquen cent ~ mil corones

♦ það vantar mikið?: quant manca (o: falta)?, què manca (o: falta)? (Mall.), quina quantitat manca?

♦ það vantar e-ð í e-ð: manca una cosa a...

◊ það vantar blöð í bókina: al llibre li manquen pàgines

◊ mig vantar hnapp í skyrtuna: em manca (o: falta) un botó a la camisa

♦ klukkuna vantar fimm mínútur í tvö: falten (o: manquen) cinc minuts per les dues, són les dues menos cinc  (Mall., ekki ritm./no lit.)

♦ það vantar í hann: <LOC FIG> li manca (o: falta) un bull, li manca (o: falta) un pern  (Mall.)

2. (þarfa á að halda) caldre, haver de menester (necessitar, fer falta)

◊ mig vantar meiri peninga: he de menester més dobbers

♦ mig vantar...: necessito..., necessitaria..., voldria..., em caldria... (fórmula per adreçar-se al dependent d'una botiga, un empleat etc.)

◊ mig vantar meðal við niðurganginum: necessito alguna cosa contra la diarrea

◊ mig vantar upplýsingar: necessitaria una informació

van·talaður, -töluð, -talað <adj.>:

desconfiança f, recel m

♦ e-r á vantalað við e-n: <LOC FIG>  

♦ ég á ekkert vantalað við hann: <LOC FIG>  

van·traust <n. -trausts, no comptable>:

desconfiança f, recel m

vantraust·tillaga <f. -tillögu, -tillögur. Gen. pl.: -tillagna o: -tillaga>:

moció f de censura

♦ leggja (o: bera) fram vantrausttillögu [á e-n]: presentar una moció de censura [contra algú]

♦ styðja vantrausttillögu: donar suport a una moció de censura

♦ standa af sér vantrausttillögu: superar una moció de censura

vantrausts·yfirlýsing <f. -yfirlýsingar, -yfirlýsingar>:

vot m de censura

♦ vantraustsyfirlýsing á e-n: vot de censura contra algú

van·treysta <-treysti ~ -treystum | -treysti ~ -treystum | -treyst ║ e-m>:

desconfiar d'algú

van·trú <f. -trúar, no comptable>:

1. <GEN> escepticisme m

♦ hafa vantrú á e-m ~ e-u: ésser escèptic -a envers algú ~ una cosa

2. <RELIG> manca f de fe, agnosticisme m, ésser m un -a descregut -a

vara·fiskur <m. -fisks, -fiskar>: tord roquer, junclà m (Men.) (peix Symphodus (Crenilabrus) melops)

vara·litur <m. -litar, -litir>: pintallavis m (tipus de cosmètic)

vara·ræðismaður <m. -ræðismanns, -ræðismenn>: vicecònsol m & f

vara·smyrsl <n. -smyrsls, -smyrsl>: 1. crema f labial, bàlsam f labial
	2. barreta f de llavis de cacau

varð·hundur <m. -hunds, -hundar>: gos guardià, ca guardià (Bal.)

varð·lið <n. -liðs, -lið>: guàrdia f (grup de gent que fan guàrdia)
	*borgaravarðliðið: la Guàrdia Civil
	rauða varðliðið: <HIST> la Guàrdia Roja (formació predecessora de l'Exèrcit Roig)

varð·liði <m. -liða, -liðar>: guarda m & f
	*borgaravarðliði: guarda civil
	hinir rauðu varðliðar (o: rauðu varðliðarnir): <HIST> els guardes rojos (durant la Revolució cultural xinesa)
	rauður varðliði: <HIST> un guarda roig (durant la revolució cultural xinesa)

varðliðs·maður <m. -manns, -menn>: guarda m & f
	*borgaravarðliðsmaður: guarda civil

varð·veita <-veiti ~ -veitum | -veitti ~ -veittum | -veitt ║ e-ð>: guardar una cosa, estotjar una cosa (Bal.)
	lesið og varðveitið leiðbeiningarnar: llegiu i guardeu les instruccions

var·færinn, -færin, -færið: 1. (gætinn) prudent (discret & cautelós)
	2. (varúðarfullur) previngut -uda (caut)