Macià Riutort i Riutort

ÍSLENSK-KATALÓNSK ORÐABÓK
DICCIONARI ISLANDÈS-CATALÀ

V-Vá

       
   
 
       


© Macià Riutort i Riutort, 1998



   
Ágjarnsmanns þorsti er því meiri sem hann drekkr meira
 
   
Íslenzk æventýri XIX: Af brytja ok bónda, pàg. 112.
 
       

vað <n. vaðs, vöð>:
gual m (pas de riu)
um nóttina reis Jakob á fætur, tók báðar konur sínar, báðar ambáttir sínar og syni sína ellefu og fór yfir Jabbok á vaðinu (maʕăˈβār ~ מַעֲבָר:   wa-i̯ʝaʕăˈβɔr   ʔēθ   maʕăˈβar   ʝabˈbɔq,   וַיַּעֲבֹר, אֵת מַעֲבַר יַבֹּק)aquella nit, en Jacob es va llevar, va prendre les seves dues dones amb les seves dues serventes i els seus onze fills i travessà el gual del Jaboc
takið eftir þessu: Ég mun bíða við vöðin (ʕăβāˈrāh ~ עֲבָרָה:   rəˈʔū   ʔānɔˈχī   miθmahˈmēaḥ   bə-ʕaβəˈrōθ   ha-mmiδˈbār,   רְאוּ אָנֹכִי מִתְמַהְמֵהַּ, בְּעַבְרוֹת הַמִּדְבָּר) yfir til eyðimerkurinnar þar til fréttir koma frá ykkur“: pareu esment a això: jo m'esperaré als guals [del Jordà] cap al desert fins que m'arribin notícies vostres”
hlaupari tekur við af hlaupara, boðberi af boðbera, til að tilkynna konunginum í Babýlon að borg hans sé fallin endanna á milli, vöðin (maʕbāˈrāh ~ מַעְבָּרָה:   wə-ha-mmaʕbāˈrōθ   niθˈpāɕū,   וְהַמַּעְבָּרוֹת נִתְפָּשׂוּ) yfir fljótið tekin, bátarnir brenndir, hermennirnir skelfdir: un correu corre rere l'altre, un missatger rere l'altre missatger, per anunciar al rei de Babilònia que tota la ciutat sencera ha estat presa, que s'han pres els guals del riu, que han cremat les barques i els guerrers estan aterrits
♦ fara yfir á (= Ac.) ~ fljót á vaðinu: passar un riu a gual
♦ hafa vaðið fyrir neðan sig: <LOC FIGhaver pres precaucions, haver estat previngut
♦ það er betra að hafa vaðið fyrir neðan sig: millor prevenir que guarir, és millor no córrer riscos, és millor anar alerta
♦ leggja á tæpasta vaðið: <LOC FIGtemptar (o: provar) l'impossible, jugar-s'hi el tot pel tot, arriscar-se al màxim, córrer el màxim risc
♦ ríða á vaðið með e-ð: <LOC FIGésser el primer a fer (o: escometre) una cosa, prendre la iniciativa en una cosa, anticipar-se en una cosa
♦ ríða fyrstur á vaðið: <LOC FIGésser el primer a fer (o: escometre) una cosa
♦ tefla á tæpasta vaðið: <LOC FIGtemptar (o: provar) l'impossible, jugar-s'hi el tot pel tot, arriscar-se al màxim, córrer el màxim risc

vaða <f. vöðu, vöður. Gen. pl.: vaða o: vaðna>:
1. (fiskatorfabanc m (de peixos)
2. (hvala- eða selagangaesbart m (de balenes o foques)

vaða <veð ~ vöðum | óð ~ óðum | vaðið. Les formes de pretèrit del subjuntiu presenten restitució analògica de la v- inicial (tipus: væði etc.) i ja apareixen a la llengua de l'Edat mitjana. Les formes etimològiques, avui totalment obsoletes, presenten pèrdua de la v- (tipus: œði etc.). També les formes de pretèrit d'indicatiu poden presentar restitució analògica de la v- inicial (tipus: vóð etc.) i hom les pot trobar igualment als textos medievalse-ð>:
1. <GENpassar una cosa a gual (cosa = corrent d'aigua)
♦ láta boltann vaða á markið: <FUTBOLdisparar la pilota cap a la porteria, intentar marcar un gol amb un fort xut, tirar del dret cap a la porteria
♦ vaða á (= Ac.) (o: yfir á   = Ac.)passar un riu a gual
hann mældi enn þúsund álnir og var þá vatnið orðið að fljóti sem ég gat ekki vaðið yfir (ʕāˈβar ~ עָבַר:   ˈnaħal   ʔăˈʃɛr   lɔʔ־ʔūˈχal   la-ʕăˈβɔr,   נַחַל, אֲשֶׁר לֹא-אוּכַל לַעֲבֹר). Það var orðið svo djúpt að synda varð yfir það. Það var orðið óvætt fljót: amidà mil colzades més i llavors el corrent s'havia convertit en un gran riu que jo no podia passar a gual. Havia tornat tan profund que s'havia de passar nedant. Havia tornat un riu que no es podia travessar a peu
♦ vaða í fæturna: <LOCmullar-se els peus
♦ vaða í peningum: <LOC FIGnedar en diners
♦ vaða út í sjó: endinsar-se a peu dins la mar
Írar æpa þá heróp og vaða út á sjóinn og ætla að leiða upp skipið undir þeim. Var ekki djúpara en þeim tók undir hendur eða í bróklinda þeim er stærstir voru. Pollurinn var svo djúpur þar er skipið flaut að eigi kenndi niður. Ólafur bað þá brjóta upp vopn sín og fylkja á skipinu allt á millum stafna. Stóðu þeir og svo þykkt að allt var skarað með skjöldum. Stóð spjótsoddur út hjá hverjum skjaldarsporði: aleshores els irlandesos varen aixecar llur crit de batalla i entraren dins la mar amb la intenció d'estirar a terra el vaixell. L'aigua no era gaire pregona i només els arribava fins a les mans o fins al cinyell dels calçons als qui eren més alts. La llacuna, on es trobava el vaixell, era tan profunda que no hi tocaven fondo. L'Olau aleshores va demanar als homes que traguessin llurs armes i formessin en ordre de batalla enmig del vaixell, de proa a popa. Hi estaven tan estrets que tota la coberta va quedar protegida per un mur d'escuts sense buits. Devora cada punta inferior d'escut hi sobresortia la punta d'una llança
♦ vaða í villu: <LOC FIGestar en un error, anar errat -ada
♦ e-r veður í þeirri villu að <+ subj.>algú comet l'error de pensar que <+ ind.>
♦ vaða í villu og svíma: anar completament equivocat -ada (o: errat -ada), incórrer en un error
2. (ganga þungan skrefum, þramma áfram ~ þramma gegnum e-ðcaminar amb dificultat, obrir-se pas amb dificultat (patollar per la neu, per dins el fang etc. i en sentit figurat, p.e., avançar entre la multitud, enmig d'una gernació)
♦ tunglið veður í skýjum: <LOCla lluna llisca per entre els núvols
Gunnsteinn lætur þá lausa höndina en Helga var svo stirð höndin að hann kenndi einskis fingurs á þeirri hendi. Hann sprettur þá upp undan borðinu og allir þeir, ganga innar að pallinum og setjast þar niður. Enginn þeirra tekur til matar. Er þá fram borinn maturinn. Fóru heimamenn þá í rekkjur. Enginn þeirra Helga manna þiggur þar greiða. Leggjast þeir niður í klæðum sínum og eru þar um nóttina. Og er lifa mun þriðjungur nætur þá gengur Helgi út. Er þá ljós vegur en tungl óð í skýjum. Þá snýr Helgi inn og vekur upp menn sína, segir að allgóður sé vegur: en Gunnsteinn aleshores va amollar el braç d'en Helgi però al Helgi el braç li havia quedat tan enravenat (per l'estreta que li havia pegat en Gunnsteinn) que no sentia cap dels dits de la mà. Aleshores ell i tots els seus es varen posar drets d'un salt i s'apartaren de la taula i es dirigiren cap endins al langpallur o replà dels homes i s'hi assegueren. Cap d'ells no havia tocat el menjar i hom va retirar-lo llavors de la taula. Aleshores els heimamenn o casada (conjunt de persones que habitaven el mas) se n'anaren a dormir. Ni en Helgi ni cap dels seus homes varen acceptar el greiði (hospitalitat, recer i menjar a l'hoste). Es varen ajeure [al pallur] sense despullar-se i hi passsaren la nit. I quan encara quedava per passar un terç de la nit en Helgi va sortir a fora. Hi havia prou claror perquè el camí es veiés bé i la lluna apareixia ara i adés per entre els núvols. Aleshores en Helgi va tornar a entrar dedins i va despertar els seus homes i els diu que el camí es veu molt bé
♦ vaða eld: travessar un foc, incendi o foguera
nærri þessum tíma kom út Friðrekur biskup og Þorvaldur Koðránsson er kallaður var hinn víðförli. Þessu næst kom út annað skip og voru þar á berserkir tveir og hét Haukur hvortveggi. Þeir urðu óvinsælir af mönnum því að þeir buðu mönnum nauðung til kvenna eða fjár ella buðu þeir hólmgöngu. Þeir grenjuðu sem hundar og bitu í skjaldarrendur og óðu eld brennanda berum fótum. Þeir biskup og Þorvaldur fóru með nýjan sið að bjóða mönnum aðra trú en sú er hér var áður. Þeir voru að Giljá hinn fyrsta vetur. Landsmenn styggðust við nýgervingum þessum er þeir biskup fóru með. Koðrán tók trú og skírn í fyrsta lagi og kona hans. Ólafur að Haukagili var svo gamall að hann lá í rekkju og drakk horn: si fa no fa per aquest temps varen arribar de Noruega el bisbe Friðrekur i en Þorvaldur Koðránsson, de malnom ‘El qui ha viatjat molt’. Molt poc després va arribar, procedent també de Noruega, una segona nau, a bord de la qual hi havia dos bersercs i tots dos es deien Haukur. Es varen fer odiosos entre els homes perquè els exigien per la força que els donessin les dones i els béns i sinó ho feien, els reptaven a una hólmganga. Udolaven com a gossos i mossegaven la vorera de llurs escuts i caminaven descalços per foc encès. El bisbe i en Þorvaldur anaven d'un lloc a l'altre oferint a la gent, tot predicant la nova religió, una altra fe que la que hi havia abans [del cristianisme]. Passaren el primer hivern a la vora del riu Giljá.[En general, ] els habitants del país s'escandalitzaven (s'irritaven) contra les innovacions que predicaven el bisbe i en Friðrekur i en Þorvaldur. En Koðrán [Eilífsson] i la seva dona foren els primers a adoptar la nova religió i fer-se batejar. L'Olau de Haukagil era tan vell que s'estava al llit i s'alimentava bevent d'una banya amb broquet [com si fos un infant d'enguè] (vocabulari: #1. horn: Cf. en Baetke 19874, pàg. 269: <...> Saughorn (für Kinder und Alte): hann drakk horn sem lébarn. La cita d'en Baetke procedeix del capítol 25 de la Ynglinga saga i fa referència al rei suec Aun o Áli: Aleshores [el rei Aun Jörundarson] va fer un gran sacrifici i va sacrificar-hi el seu segon fill. Llavors l'Odin li va dir que viuria per sempre mentre sacrifiqués a l'Odin un fill cada deu anys i, a més a més, li va dir que anomenés una part del seu regne pel nombre dels fills que sacrifiqués a l'Odin. I després de sacrificar per setena vegada un fill seu, va allargar la seva vida per deu anys més. [I ja era tan vell que no podia caminar per ell mateix sinó que] l'havien de portar assegut en una cadira. I aleshores va sacrificar un vuitè fill i va allargar per deu anys més la seva vida i [al final d'aquests deu anys] s'estava prostrat al llit. Aleshores va sacrificar un novè fill i va allargar la seva vida per deu anys més. [I quan varen acabar aquests deu anys, ja era tan vell que] s'havia d'alimentar d'una banya amb broquet com si fos un infant de bolquers; )
♦ vaða eld og brennistein: <LOC FIGfer l'indicible (anar fins a l'infern si cal; estar disposat a passar-ne de verdes i madures per algú, amb algú o per una cosa. Lit.: travessar sofre i foc)
♦ vaða eld og brennistein með e-m: seguir algú fins a la fi del món
♦ vaða allt út: <LOCfer potades per dins la casa amb les sabates enfangades o brutes
♦ vaða í gegnum reykjarkófið: obrir-se camí a través d'una espessa fumera
♦ vaða reyk: #1. <GENcaminar a través de fum: En er Eirekr norrœni ok hans fǫrunautr hǫfðu hlaupit í munn drekanum, þá þótti þeim sem þeir vœði reyk: però quan Eirek el norrè i el seu company de viatge van haver saltat a dins la boca del drac, els va semblar com si caminessin a través de fum (com si travessessin una [espessa] fumera)#2. (skjátlast mjöganar [ben] errat -ada, equivocar-se força, dir bestieses, repapiejar (anar ben desencarrilat. Lit.: caminar a les palpentes enmig d'una espessa fumera. vaða í villu og svíma)
♦ vaða snjó[inn] ~ mjöll: patollar en la neu, peuejar per dins la neu
konungr gekk svá í gegnim hans fylking, sem hann vœði mjǫll; fell Móðreð í þessum bardaga ok mǫrg þúshundrað manna með honum, ok þessir hǫfðingjar: Keldrik ok Elafius, Erlingtus, Brúnigus, Saxon, Gilla, Patrik ok fjǫldi Íra ok Skota ok Orkneyinga: el rei [Artús] travessava les formacions (l'àcies) d'en Móðreð com si marxés per neu acabada de caure. En aquesta batalla hi va morir en Móðreð i amb ell molts de milers d'homes més i[, entre ells,] aquests prínceps: en Keldrik i l'Elafius, l'Erlingtus, en Brúnigus, en Saxon, en Gilla, en Patrik i un gran nombre d'irlandesos, escocesos i orkneyesos
reið Þórður suður eftir páskaviku og Ingimundur Böðvarsson. Og er þeir komu suður á heiði tók að drífa og féll snjór svo mikill að hestarnir máttu eigi vaða. Treystust þeir eigi að ríða Lyngdalsheiði og sneru til Gjábakka og komu mjög þrekaðir til Brúa um kveldið. Þeir báðu þar greiða og fengu eigi. Tóku þeir þar vöndul heys fyrir hest hvern og lágu undir túngarði því að bóndi lét byrgja hurðir vandlega. Fóru þeir þegar í sólarupprás. Var þá veður bjart. Komu þeir til Búrfells, höfðu þar messu og dagverð. Riðu þeir um kveldið í Skálaholt (SS II, cap. 398, pàg. 615): passat Setmana Santa, en Þórður i l'Ingimundur Böðvarsson se n'anaren al sud. I quan ja havien arribat a l'altiplà, va fer una nevada tan forta i va caure tanta de neu que els cavalls no podien caminar per la neu, de tanta que n'hi havia. No varen gosar travessar l'altiplà de Lyngdalsheiði de manera que es dirigiren cap a Gjábakki i arribaren, totalment esgotats, a Brúar al vespre. A Brúar varen demanar greiði (o sigui, que els donessin recer i menjar) però no els en donaren pas. Hi varen agafar una bala de fenc per a cada cavall i s'ajagueren al peu de la tanca del tún (la prada del mas) perquè el bóndi havia fet tancar les portes acuradament. A sortida de sol es posaren immediatament en marxa. Feia un temps clar. Arribaren a Búrfell on oïren missa i esmorzaren. Al vespre varen arribar a Skálaholt
3. (stappa jörðinapicar de peus en terra amb força (fer potades en terra)
þeir Knútr ok Skjǫldr gengust nú at svá at þursinn óð jǫrðina til knjá. Ok varð Knútr sýnt orkuvana fyrir honum. Þessu næst kom Stígandi fram úr skóginum með svínaflokkinn. Hann sneri þangat til sem þeir áttust við Skjǫldr ok Knútr. Hann krœkti svíðunni (= króksvíðunni) í huppinn á Skildi ok sǫkk hon á kaf. Hann rykkti at sér ok skar út úr ok lágu þar þarmarnir. Rǫktust þeir þá úr honum ok lágu þar á króknum. Fellu þá út iðrin. Hann greip þá í eyrat á Knút ok reif þat af honum. Fell Skjǫldr þá. Þá kom Hǫrðr at ok rasaði sér ofan á hann ok svá á brjóstit á honum, ok brotnaði þá í honum hvert bein: en Knútr i l'Skjǫldr s'envestiren llavors amb tant d'ímpetu que el turs trepitjava el terra amb tanta de força que hi enfonsava els peus fins als genolls. I es va veure clar que en Knútr s'estava quedant sense forces lluitant contra l'Skjǫldr, però just en aquell moment l'Stígandi va sortir del bosc amb la guarda de porcs. Es va dirigir cap allà on l'Skjǫldr i en Knútr estaven lluitant. Va posar el seu coltellàs corbat (és a dir, amb la punta acabada fent ganxo com un gatzoll o un trinxet) al maluc de l'Skjǫldr i l'hi va clavar. Llavors hi va pegar una forta estrebada cap a si, fent-li així un bon xap [al costat del ventre] on hi tenia els budells, els quals li sortiren a fora desenrevoltillant-se, enganxats de la punta corbada [en forma de ganxo] del coltellàs. Aleshores els budells li caigueren defora del ventre. [Malgrat trobar-se malferit d'aquesta manera,] l'Skjǫldr encara va tenir temps per a pegar grapada a l'orella d'en Knútr i arrabassar-l'hi i després de fer-ho, es va desplomar en terra. Aleshores va arribar-hi en Hǫrðr i es va llançar amb totes les seves forces damunt l'Skjǫldr i ho va fer de tal manera que li va caure [amb tot el seu pes] sobre la post del pit i li'n va trencar tots els ossos
4. (ganga, hreyfastmarxar (anar, caminar, moure's)
<...> Svá hefir hér ok fram farit í landinu, at þeir menn hafa upp hafizk landinu, at ekki váru konungaættar, sem var Erlingr jarl, son Kyrpinga-Orms. [Hann] lét gefa sér jarlsnafn, en syni sínum konungsnafn, ok [síðan] drápu [þeir] niðr allar konungaættir, ok engi skyldi kalla sik þeirar ættar, ella skyldi hvern drepa. Hǫfðu þeir með sér it bezta ráðuneyti, er í var landinu, ok tóku ǫll ríki konunganna, þeira, er ættbornir váru til, allt þar til er Guð sendi útan af útskerjum einn lítinn mann ok lágan at steypa þeira ofrdrambi[, en sá maðr var ek. Ekki tókum vér þat af oss sjálfum, heldr sýndi Guð þat hversu lítit honum var fyrir at steypa þeira ofdrambi. Ok] kømr þar at því, er mælt er, at sárt bítr soltin lús (acriter morsitat esuriens pediculus). Eigi var [oss] sakleysi við Magnús konung eða Erling jarl, sem fólk þetta segir, at vér gengim at rǫngu, ok eigi erum vér svá skammminnigir, at vér munim eigi, hvat [er] af var gǫrt við oss. Fyrst er þat, at Bjǫrgynjarmenn drápu Sigurð konung, fǫður minn, er ættborinn var til lands þessa, en síðan efldu þeir flokk með Erlingi jarli í mót Hákoni konungi, bróður mínum. Síðan tók Erlingr jarl brœðr mína tvá ok festi upp annan sem krákuunga, annarr var hǫgginn. [Ok] þetta [sama, er nú talda ek,] má oss seint fyrnask, ok opt hefir sú nauð á oss legit, at miklu væri vér fúsari at skiljask frá, ef vér sæim eigi eymd á fólki váru, eða þeir ríkti yfir váru, er eigi váru til bornir. Nú er þat frelsat, en þér látið fyrst koma í staðinn fáheyrðan fjándskap. Þetta mæla sumir: ‘Sigrsæll er Sverrir. Vitr er Sverrir.’ Þá er svarat: ‘[Hvat er þat kynligt?] Mikit hefir hann til unnit. Gefizk hefir hann fjándanum.’ Sumir segja, at ek sé djǫfullinn sjálfr, kominn ór helvíti, ok sé þaðan lauss orðinn, ok muna ek af honum orðit hafa. Nú þá hyggið at sjálfum yðr, hverir þér eru. Ef þér segið, at guð hafi leyst djǫfulinn ok sé ek hann, hvat eruð þér þá nema djǫfuls þrælar, er þér þjónið honum í sífellu, ok því vesalli en allt fólk annat í verǫldinni, at þér skulið honum þjóna nú, en brenna annars heims með honum? Eru eigi slíkir hlutir stórum fólskligir at mæla við hvern sem einn, en allra helzt við konung sinn? Fól væri Sverrir þá, ef hann ynni þat til þessa vesluga ríkis, er á engri stundu er í frelsi, er þó væri einskis vert, at í friði stœði, en týna þar í mót sálu sinni ok allri hjálpinni. En svá lízk mér sem hér vaði allt saman, úlfar ok kálfar (Lupos uitulis intermixtos hic uagari cerno). Kann vera, at yðr þykki rúmborat sáld mitt. Margr lýtr sá nú minni hendi, er gjarna vildi, at af væri. Sá kallar nú [p. 243] frændann, er [fyrir] skǫmmu kallaði fjandann. Þat hygg ek, ef nú mætti sjá hvers manns hug, er hér er kominn, ok stæði hverjum horn ór enni, er mér hyggr illa, at margr mundi þá knýflóttr fram ganga. Þat mælir barnit, er þat gengr til vatnsins ok hefir stein í hendi ok drepr niðr á grjótit: Hér skyldi hǫfuð Sverris undir vera. Slíkt kenni þér yðrum bǫrnum. Slíkt mælir griðkonan, er hon gengr út ok hefir vífl í hendi ok lýstr á helluna: Hér skyldi undir vera hǫfuð Sverris. En vera má þó, at Sverrir verði sóttdauðr eigi at síðr. Vita nú þat ok allir Magnúss konungs menn, þeir sem verit hafa á þessum fundi, at þeir verði brottu ór bœnum fyrir þriðju sól héðan í frá. Hafi allir þǫkk várir vinir, er hér hafa komit á þetta þing“: <...> Així també s'ha esdevingut aquí a la nostra terra, que s'hi han elevat [al poder] homes que no eren de llinatge reial com ara el iarl Erlingr, fill de l'Ormr Geperut. Es va fer donar el títol de iarl i a son fill el de rei. Després, varen exterminar tots els qui fossin d'ascendència reial i qualsevol que es proclamés de llinatge reial era mort. [El iarl Erlingr i son fill] tingueren a llur costat els millors consellers del regne i es feren seus tots els poders dels reis que ho eren per haver nascut de llinatge reial, i així fou fins que Déu va enviar dels sker exteriors un home menut i irrellevant perquè fes caure llur arrogància i aquest home era jo. I no vaig acceptar aquesta comesa per mi mateix sinó perquè Déu mostrés (revelés) què de poc li costava fer caure llur arrogància]. I s'esdevé el que fa la vella dita, que el poll (mallorquí: poi) afamat pica ben fort: No ha estat pas sense motiu que m'he enfrontat al rei Magnús i al iarl Erlingr, en contra del que diu certa gent que afirma que els he atacat injustament (sense raó) perquè, no sóc tan curt de memòria que no me'n recordi de tot el que em feren a mi i els meus. En primer lloc hi ha el fet que els de Bergen varen matar el rei Sigurd, mon pare, legitimat per naixença per a regnar sobre aquest regne, i després, varen aixecar amb el iarl Erlingr un exèrcit contra el rei Hákon, mon germà. En tercer lloc, el iarl Erlingr va capturar els meus dos germans i un el va fer penjar com un poll de cornella i l'altre, el va fer decapitar. [I] això [que acabo de contar] no es podrà esborrar mai de la meva memòria, i tot sovint el destret (la fretura) m'ha oprimit tant que hauria estat molt més desitjós d'abandonar [la meva lluita] si no hagués vist la misèria del meu poble o que regnaven sobre ell els qui no estaven legitimats per naixença a fer-ho. Ara [el poble] gaudirà de pau i tranquil·litat (lit.: n'ha estat alliberat), però vet aquí que [tots] vosaltres deixeu que s'escampi, en lloc dels usurpadors, una insídia inaudita. Quan alguns diuen: «L'Sverrir ha quedat victoriós. Savi és l'Sverrir», n'hi ha que hi responen: «[Què hi ha d'estrany en això?] Ha pagat un preu molt alt per aconseguir-ho: S'ha lliurat al dimoni». [Fins i tot] n'hi ha alguns que diuen que jo sóc el dimoni mateix, sortit de l'infern, i que me n'he escapat (de l'infern) i que n'he d'haver esdevingut (o sigui, que el dimoni ha pres la meva forma). Doncs bé, contempleu-vos a vosaltres mateixos i reflexioneu sobre qui sou llavors: Si dieu que Déu ha amollat el dimoni i que jo sóc ell, què és el que sou vosaltres aleshores sinó els serfs del dimoni que el serveixen permanentment? I que no sou llavors també més miserables que qualsevol altra persona d'aquest món perquè ara l'heu de servir i [més endavant] haureu de cremar amb ell a l'altra vida? Doncs bé, si per ventura aquestes maldiences no són molt nícies si es diuen contra qualsevol persona, sigui qui sigui, per ventura no ho són, amb major raó, si hom les diu del seu rei? L'Sverrir seria [ben] nici si s'hagués avingut a pagar aquest preu per aconseguir aquest regne miserable que en cap moment no ha viscut en pau i tranquil·litat i que no tindria gens de valor fins i tot si hi regnés la pau, perdent a canvi la seva ànima i tota la salvació? I em sembla com si aquí marxessin plegats llops amb vedells (o sigui: tinc la sensació que entre vosaltres hi ha barrejats llops amb vedells, és a dir, que n'hi ha que em voleu bé i qui que em vol mal). Pot ésser que el meu sedàs us sembli que té els forats molt grossos. Mant un, que ara s'inclina a besar-me la mà, s'estimaria més veure-la tallada. El qui no fa gaire em tractava de dimoni ara em diu parent seu. Penso que, si ara es pogués veure la pensa de cadascun dels qui heu vingut aquí i sortís una banya al front de qui pensa malament de mi, que més d'un marxaria al meu davant amb banyetes al front. L'infant, que va a l'estany portant una pedra a la mà, quan pega amb ella una roca diu: «Tant de bo aquesta roca fos el cap de l'Sverrir!» Vet aquí el que ensenyeu als vostres infants. La serventa que surt a fora portant a la mà un batedor per tupar la roba que ha de rentar, quan hi bat [la roba bruta estesa damunt] una llosa plana, diu: «Tant de bo això fos el cap de l'Sverrir!» I tanmateix, és ben possible que l'Sverrir, nogensmenys, mori de malaltia (i no pas d'una mort violenta). Que tots els homes del rei Magnús que han assistit a aquesta reunió, també sàpiguen que han (hauran) d'haver sortit de la ciutat abans que el sol no surti per tercera vegada a partir d'ara. I que tots els nostres amics que han vingut a aquesta assemblea tinguin el nostre agraïment”
♦ vaða yfir e-ð: travessar (o: recórrer) una cosa
þeir spotta og lasta, af yfirlæti hóta þeir kúgun, þeir gapa upp í himininn og tungan veður yfir jörðina (hāˈlaχ   bə- ~ הָלַךְ בְּ:   ū-ləʃōˈn-ām   tihăˈlaχ   bā-ˈʔārɛt͡s,   וּלְשׁוֹנָם, תִּהֲלַךְ בָּאָרֶץ)escarneixen i blasmen, per altivesa amenacen amb l'opressió, baden llur boca contra el cel i llur llengua recorre la terra
þeir munu vaka yfir landi Assýringa með sverð í hendi og með sveðju yfir landi Nimrods. Hann mun frelsa oss undan Assýringum vaði þeir yfir jörð vora (bōʔ   bə- ~ בּוֹא בְּ:   ʔaʃˈʃūr   kī־ʝāˈβōʔ   βə-ʔarˈt͡sē-nū,   אַשּׁוּר כִּי-יָבוֹא בְאַרְצֵנוּ) og fótumtroði lendurnar : vetllaran el país dels assiris amb l'espasa a la mà i amb el coltellàs [a la mà] el país d'en Nimrod. Ell ens deslliurarà (salvarà) dels assiris, si entren a la nostra terra i trepitgen els nostres territoris
5. (ryðjast áframprecipitar-se cap endavant (llançar-se cap endavant)
hann krafsar upp grundina og gleðst, sterkur veður hann gegn vopnum (qirˈʔāh ~ קִרְאָה:   wə-ʝāˈɕīɕ   bə-ˈχɔaħ   ʝēˈt͡sēʔ   li-qərʔaθ־ˈnāʃɛq,   וְיָשִׂישׂ בְּכֹחַ; יֵצֵא, לִקְרַאת-נָשֶׁק), hlær að hræðslu, óttast ekkert og hopar ekki fyrir sverði: grata el terra de la planúria amb els seus unglots i s'alegra, fort es llança contra les armes (es llança fort a l'encontre de les armes), es riu de la por, res no tem i no recula pas davant l'espasa
6. (ráðast á e-nenvestir algú o una cosa (pegar una envestida, acometre [impetuosament], atacar)
♦ vaða [fram] að e-m (o: upp á e-n)<LOC FIGllançar-se sobre algú, pegar una envestida a algú, esbroncar algú
þá spratt Þorkell upp af mikilli reiði og þreif sax sitt og mælti: "Þetta sax fékk eg í Svíþjóðu og drap eg til hinn mesta kappa en síðan vó eg margan mann með. Og þegar er eg næ til þín skal eg reka það í gegnum þig og skalt þú það hafa fyrir fáryrði þín." Skarphéðinn stóð með reidda öxina og glotti við og mælti: "Þessa öxi hafði eg í hendi þá er eg hljóp tólf álna yfir Markarfljót og vó eg Þráin Sigfússon og stóðu þeir átta fyrir og fékk engi þeirra fang á mér. Hefi eg og aldrei svo reitt vopn að manni að eigi hafi við komið." Síðan hratt hann þeim frá bræðrum sínum og Kára mági sínum og óð fram að Þorkatli. Skarphéðinn mælti þá: "Ger þú nú annaðhvort Þorkell hákur að þú slíðra saxið og sest niður eða eg keyri öxina í höfuð þér og klýf þig í herðar niður." Þorkell slíðraði saxið og sest niður þegar og hafði hvorki orðið á fyrir honum áður né síðan. Þeir Ásgrímur gengu þá út: aleshores en Þorkell es va posar dret totalment enfurismat, va desembeinar el seu sax i va dir: “Em vaig procurar aquest sax a Suècia i vaig haver de matar un dels més grans campions per heure'l i de llavors ençà hi he matat mant home. I quan sigui a prop teu, et traspassaré amb ell i ho tindràs per les teves injúries”. L'Skarphéðinn s'estava dret allà brandint la seva destral i somrient va dir-li: “I jo sostenia aquesta destral a la mà quan vaig saltar sobre el riu Mörk amb un salt de dotze colzades i hi vaig matar en Þráinn Sigfússon i al meu davant hi havia vuit homes i cap d'ells no va aconseguir agafar-me. I tampoc no he brandit mai una arma contra un home que no hagi endevinat el seu objectiu”. I havent dites aquestes paraules va fer a un costat els seus germans i en Kári, el seu cunyat, i va envestir en Þorketill. L'Skarphéðinn aleshores va dir: “Þorkell hákur, ara fés una d'aquestes dues coses: embeinar el teu sax i asseure't o sinó, et clavo la destral al cap i te'l fenc fins més avall de les teves espatlles”. En Þorkell va embeinar el seu sax i es asseure immediatament i una cosa així no li havia passat mai fins llavors ni li tornaria a passar. L'Ásgrímur i els altres varen sortir aleshores fora de llur barraca
Kolskeggur brást við fast og óð að honum og hjó með saxinu á lærið og undan fótinn og mælti: "Hvort nam eg þig eða eigi?": en Kolskeggur es va estremir violentament i va envestir en Kolur i li va assestar un cop de sax a la cuixa i li va tallar la cama i li va dir: “Què?! T'he endevinat o no?”
♦ vaða upp á e-n með skömmum: llançar-se sobre algú amb improperis, llançar-se contra algú dirigint-li invectives
♦ vaða ofan í e-n [á skítugum skónum] (o: með skítuga skóna; o: með skítinn á skónum)<LOC FIGtrepitjar algú de mala manera, cobrir de merda algú, mostrar-se insolent i prepotent amb algú, pegar una envestida a algú
♦ láta ekki vaða ofan í sig: no deixar-se collar
♦ vaða uppi: <FIGrabiar (persona, persones)
♦ vaða yfir höfuðið á e-m: <LOC FIGatropellar algú, pegar una violenta envestida a algú, collar algú
♦ láta ekki vaða yfir sig: no deixar-se collar
7. (rjúka, æðaanar com un llamp (moure's d'ací d'allà a tota vela, molt ràpidament)
♦ láta e-ð vaða (o: láta vaða e-ð)(slöngva, kastallançar una cosa amb força (deixar anar una cosa amb fort impuls)
Hrolleifur kvað sig eigi skyldan að ganga úr ánni fyrir illskuþrælum og lætur vaða stein til eins þeirra svo að sá liggur í svíma og lét þeim eigi skyldu hlýða að vera allfjölorðir: en Hrolleifur els va dir que no tenia l'obligació de sortir del riu per uns esclaus malanats i va tirar una pedra a un d'ells de tal manera que va quedar estabornit i els va cridar que ésser força llenguallargs no els serviria pas (menys lit.: no en traurien res d'ésser tan llenguallargs) (La traducció de l'Otto Paul Herrmann, 1914, p. 65: Hrolleif sprach, er brauche vor niederträchtigen Sklaven nicht aus dem Flusse zu gehen, und ließ einen Stein nach einem von ihnen sausen, daß er in Ohnmacht fiel, und meinte, es solle ihnen nichts nutzen, viele Worte zu machen) (vocabulari: #1. vaða: Cf. Baetke 19874, pàg. 691: <...> láta vaða stein til e-s einen Stein auf jmd. schleudern; #2. hlýða: Cf. en Baetke 19874, pàg. 263: hlýða <...> 3. gelingen, gut ausgehen; <...> e-m hlýðir e-t etwas gereicht jmd. zum Nutzen, ist jmd. möglich, erlaubt; per tant, parlar molt no els seria nützlich o dienlich; #3. allfjölorður: En Baetke 19874, pàg. 17, no dóna pas entrada a aquest compòsit, però sí, pàg. 143, al primitiu fjǫl-orðr adj. wortreich, redselig, gesprächig; el prefixoide all- significa força, prou + adj.; )
♦ láta boltann vaða á markið: <FUTBOLdisparar la pilota cap a la porteria, intentar marcar un gol amb un fort xut, tirar del dret cap a la porteria
♦ vaða um e-ð: <FIG = æða um e-ð> recórrer o travessar una cosa com un llamp, anant a tota vela, recórrer corrents una cosa
8. (synda [fiskar] í vatnsskorpunni & FIGnedar arran de la superfície (peix[os] & FIG)
♦ vaða uppi: #1. <GENpujar fins a la superfície de l'aigua, aflorar a la superfície (peix[os]); #2. <FIGimperar, estendre's (estendre's, prevaler, predominar, convertir-se en corrent); #3. (láta mikið á sér berafer el pinxo (comportar-se de manera altiva o fatxendosa, amb desvergonyiment, comportar-se de manera descarada i/o prepotent & amb ostentació i cridant l'atenció) ; #4. (illvirkjar, ræningjar, óróamenn, óaldarflokkarrabiar (comportar-se de manera violenta o furiosa, causar o fer estralls
konungur mælti: "Eg þóttist hér á Jaðri vera úti staddur og sá eg út í haf og leit eg þar sorta mikinn og var för í og nálgaðist hingað. Þá sýndist mér sem það væri mikið tré eitt og óðu limarnar uppi en ræturnar í sjá. En er tréið kom að landi þá braut það og rak brot trésins víða um landið, bæði um meginland og úteyjar, sker og strandir, og þá gaf mér sýn svo að eg þóttist sjá um allan Noreg hið ytra með sjá og sá eg í hverja vík að rekin voru brot af þessu tré og voru flest smá en sum stærri": el rei li va dir: “He somniat que em trobava aquí a Jaðar, però defora i que mirava cap a la mar. I llavors hi he vist una gran negror i dins aquella negror hi havia alguna cosa que s'acostava cap aquí. I [quan ha estat més a prop,] he vist que era un gran arbre i que tenia les branques que sortien fora de l'aigua però les arrels enfonsades dins la mar. I quan l'arbre ha arribat a terra, s'ha trencat i els bocins de l'arbre s'han escampat vastament per tot el regne, tant per la terra ferma com per les illes exteriors, pels sker i per les costes. I llavors he somniat que podia veure tota la part de Noruega que té mar, i a cada badia i cala hi he vist que hi havien arribat bocins d'aquest arbre i la majoria d'ells només eren petits però també n'hi havia alguns de força grossos”
alls staðar veður uppi (ἐπιμὶξ ἔχειν:   πάντα δ᾿ ἐπιμὶξ ἔχει αἷμα καὶ φόνος, κλοπὴ καὶ δόλος, φθορά, ἀπιστία, τάραχος, ἐπιορκία) blóð og morð, þjófnaður og vélabrögð, spilling, sviksemi, róstur, meinsæri: pertot arreu aflora (la sang i l'assassinat, el robatori i l'engany (frau, estafa), la corrupció, la la falsedat, els avalots i els falsos juraments
þegar að því kemur að þú greftrir móður þína mér við hlið, þá máttu ekki dvelja næturlangt í borgarlandinu. Ég sé að ranglæti veður uppi ([εἴναι,] συντελεῖν:   ὁρῶ γὰρ ὅτι πολλὴ ἀδικία ἐν αὐτῇ, καὶ δόλος πολὺς συντελεῖται ἐν αὐτῇ, καὶ οὐκ αἰσχύνονται) í borginni og menn blygðast sín ekkert fyrir sviksemi. Mundu, sonur minn, hvað Nadab gerði Akíkar fóstra sínum. Neyddi Nadab hann ekki til að fara lifandi ofan í jörðina? En Guð hegndi fyrir þá óhæfu með viðeigandi hætti. Akíkar kom út í ljósið en Nadab gekk inn í eilíft myrkur vegna þess að hann reyndi að deyða Akíkar. Sakir gjafmildi sinnar slapp hann úr dauðagildrunni sem Nadab hafði lagt fyrir hann en Nadab sjálfur féll í dauðagildruna og fórst: quan arribi el moment que enterris ta mare al meu costat, ja no facis nit en el territori de la ciutat. Veig que la injustícia (la iniquitat) aflora per la ciutat i que els seus habitants no s'avergonyeixen gens per llurs enganys (per llur falsedat). Recorda, fill meu, el que en Nadab va fer a l'Ahicar, qui l'havia pujat de petit. Que no el va forçar en Nadab a davallar, viu, a les entranyes de la terra? Però Déu el va castigar per aquest crim (forfet) de manera apropiada. L'Ahicar va sortir a la llum mentre que en Nadab entrava a la tenebra eterna, perquè havia intentat matar l'Ahicar. L'Ahicar, per la seva generositat, es va escapolir del parany mortal que en Nadab li havia parat, mentre que el mateix Nadab queia dins el parany mortal i hi moria
9. (masa, blaðraclacar (garlar, rallar, parolejar)
♦ hvað ertu að vaða?: <LOC FIGquè xerres? què t'enfarfolles?
♦ láta vaða á súðum: <LOC FIGdir obertament i irreflexivament el que un pensa, parlar amb franquesa [però irreflexivament]
♦ láta allt vaða: <LOC FIGdir obertament el que un pensa, dir una cosa sense embuts (láta vaða á súðum)
♦ vaða elginn: <LOC FIGxerrar sense aturall, enfilar paraules sense descans
en nú, þegar hann hefur ekki refsað í reiði sinni og lætur sér fátt um afbrot finnast, galopnar Job munninn, fleiprar og veður elginn (kāˈβar   milˈlīn ~ כָּבַר מִלִּין:   bi-βəlī־ˈδaʕaθ   milˈlīn   ʝaχˈbir,   בִּבְלִי-דַעַת, מִלִּין יַכְבִּר) í skilningsleysi sínu: però ara, que en la seva ira no ha castigat i que fa poc cas de les faltes, en Job bada la boca, barbolla i xerra sense aturall en la seva obtusitat
♦ vaða úr einu í annað: <LOC FIGdivagar passant [contínuament] d'un tema a un altre, saltar [contínuament] d'un tema a un altre
♦ það veður á henni: <LOC FIGparla pels descosits, no sap tancar el bec (o: la boca), xerra per les butxaques, no s'atura mai de xerrar

vaðall <m. vaðals, vaðlar>:
1. (vaðsla, það að vaðapas m a gual (acció de passar a gual un corrent d'aigua)
2. (grunnt vatn, bleyta, vatnselgurseca f (baix de sorra o de roca a molt poca fondària)
♦ → blóðvaðall “bany de sang”
3. (málæðiverborrea f, devessall (o: torrent) m de paraules (incontinència verbal, verborrea interminable, flux incessant de paraules, parola, loquacitat)
♦ tómur vaðall: xerrameca buida

vað·fugl <m. -fugls, -fuglar>:
ocell limícola

vaðlar <m.pl vaðla>:
terreny[s] m.[pl] al·luvial[s], terreny[s] m.[pl] d'al·luvió

vað·mál <n. -máls, no comptable>:
<HISTburat m, burell (o: buret; o: bur; o: burata) m, bèrnia f, blanquet m (?), tela grossera de llana, sovint de color gris fosc. A l'Edat Mitjana aquest teixit es va emprar, amidat en alnes, com a article comú de mercaderia i mitjà de pagament, sovint amidat en unitats de cent vint colzades o alnes (‘hundrað vaðmála’. El genitiu plural vaðmála sovint s'el·lidia)
vinnuveitendur hennar greiddu henni laun þegar hún sendi þeim ullina. Sjöunda dag dystrosmánaðar tók hún vaðmálið (ὁ ἱστός -οῦ:   ἐξέτεμε τὸν ἱστὸν) og sendi húsbændum sínum sem greiddu henni full laun fyrir og gáfu henni kiðling í matinn: els seus empleadors li pagaven la paga quan ella els enviava la llana. El dia setè del mes de distre va agafar el bur i el va enviar als seus amos els quals li varen pagar la paga [convinguda] sencera i li donaren un cabrit per a l'àpat
þat er fjárlag at Alþingismáli, at sex álnir vaðmáls gilds, nýtt ok ónotit skulu (→ skuli) vera í eyri. Vararfeldr fyrir tvá aura, sá er fjǫgurra þumalálna er langr, en tveggja breiðr, þrettán rǫggvar um þveran feld. Nú eru feldir betri, þat er virðingarfé. Melrakkabelgir sex fyrir eyri. Lambagærur sex fyrir eyri — Iuxta comitiorum generalium constitutiones haec bonorum taxa ualeat: Panni uulgaris, propi, noui, in usus nod adhibiti, ulnae sex unciam (bonorum numeratam et legalem) efficiant. Pellis promercalis duas uncias ualet, qui nempe quatuor cubituum longus, duorum latus, tredecim plicas per transuersum habet. Pelles probiores taxatione subiiciendae sunt. Sex uulpinae pelles unciam efficiunt. Sex agnorum sisyrae unciam ualeant. (Oca cendrosa I. Kaupabálkr. 85 Kapítuli: Of fjárlag manna - Sectio VIIa: De commerciis. Titulus LXXXV: De bonorum taxa inter ciues, pàg. 500): aquest és el valor de les mercaderies fixat segons disposició de l'Alþingi: que sis alnes de vaðmál o burat, que sigui nou i per estrenar, valguin un eyrir. Una pellissa d'ovella (emprada com a mitjà de pagament en transaccions comercials, vararfeldr), de quatre alnes de llarg, amidades del colze fins a la punta del dit polze, per dues alnes colzeres d'ample i que, de banda a banda, hi tingui tretze fileres de tofes de llana, val dos aurar. Quan els abrics siguin millors, es consideraran mercaderia d'especial valor [i requeriran d'una taxació feta cas per cas]. Sis pells de guineu àrtica valen un eyrir. Sis vellons d'anyell valen un eyrir (vocabulari: #1. vararfeldur: La traducció es basa en la interpretació d'en Baetke 19874, pàg. 700: varar-feldr m.   „Handelspelz“, Schaffell, das als Zahlungsmittel dient. En Gunnar Karlsson, en Kristján Sveinsson i en Mörður Árnason 1992, pàgs. 12 i 562, interpreten el mot d'una manera molt diferent: vararfeldur   vaðmálsyfirhöfn [tæk sem] gjaldmiðill í viðskiptum. Si adoptem aquesta interpretació com a base de la traducció, aquesta sonaria: Un abric de burell, de quatre alnes de llarg, amidades del colze fins a la punta del dit polze, per dues alnes colzeres d'ample <...> val dos aurar)
♦ hundrað vaðmála: <HISTcent vint alnes (o: colzades) de burell

vað·stígvél <n. -stígvéls, -stígvél. Empr. hab. en pl.>:
bota f de pescador (Empr. hab. en pl.: botes de pescador)

vaf <n. vafs, vöf>:
1. (reifarbolquer[s] m.[pl] (roba amb què hom embolicava els nadons)
2. (umbúðir, vafningembolcall m (allò amb què s'embolica una cosa, embalatge)
Sturla reið nú á brott með Órækju upp til jökla og Svertingur með honum einn hans manna. Þeir riðu upp á Arnarvatnsheiði þar til er þeir koma á Hellisfitjar. Þá fara þeir í hellinn Surt og upp á vígið. Lögðu þeir þá hendur á Órækju og kvaddi Sturla til Þorstein langabein að meiða hann. Þeir skoruðu af spjótskafti og gerðu af hæl. Bað Sturla hann þar með ljósta út augun en Þorsteinn lést ekki við það kunna. Var þá tekinn knífur og vafiður og ætlað af meir en þverfingur. Órækja kallaði á Þorlák biskup sér til hjálpar. Hann söng og í meiðslunum bænina Sancta María, mater domini nostri Jesu Christi [Heilög María, móðir drottins vors Jesú krists]. Þorsteinn stakk í augun knífinum upp að vafinu. En er því var lokið bað Sturla hann minnast Arnbjargar og gelda hann. Tók hann þá burt annað eistað. Eftir það skipaði Sturla menn til að geyma hans en Svertingur var þar hjá Órækju (SS I, cap. 265, pàg. 381): l’Sturla llavors va partir, pujant a cavall fins a la glacera amb l'Órækja, el qual, dels seus homes, només anava acompanyat de l'Svertingur. D'aquí pujaren a la plana d'Arnarvatnsheiði i cavalcaren fins a arribar a les Hellisfitjar. Aquí entraren a la Cova d'en Surtur on s'enfilaren fins al ‘baluard’. Aquí engraparen l'Órækja i l'Sturla va manar al Þorsteinn Cames-llargues que el baldés. Varen tallar un bocí d'asta d'una llança i en feren un punxó o estaqueta. L'Sturla li va manar que hi buidés els ulls de l'Órækja, però en Þorsteinn li va replicar que no sabia fer anar aquella cosa. Llavors agafaren un ganivet i l'embolicaren amb la intenció que de la fulla només en quedés a la vista un dit [de gruixa]. L'Órækja va invocar l'auxili del bisbe Þorlákur. Mentre l'estigueren baldant, va cantar la pregària Sancta Maria, mater domini nostri, Iesu Christi. En Þorstein va enfonçar el ganivet dins els ulls de l'Órækja fins allà on començava la roba amb què havien embolicat la fulla. Quan això va haver acabat, l'Sturla li va manar que se'n recordés de l'Arnbjörg i el va fer castrar. [Llavors en Þorsteinn li va tallar un testicle i el propi Sturla] li va tallar l'altre. Després d'això, l'Sturla va escollir uns homes perquè tinguessin esment d'ell, però l'Svertingur va romandre allà, a prop de l'Órækja (Cf. Hist.eccl. I, pàg. 151: “Uræki Snorronis dum euiratur et occaecatur, Thorlacum inuocat, cecinitque precationem: Sancta Maria, Mater Domini nostri, Iesu Christi, lib. 5, cap. 4”)
Eyjólfur mælti: “Minni verður þú í vafi um þetta en hann ætlaði“ (SS II, cap. 446, pàg. 696): l’Eyjólfur li va dir: “Per aquest fet sota el teu gran embolcall li resultaràs ésser més petit del que ell (= en Hrafn) no creuria (hauria cregut)“ (vocabulari: #1. vaf: Cf. en Baetke 19874, pàg. 691: minni verðr þú í vafi en hann ætlaði   in dir steckt weniger, als er dachte. En Kristian Kålund II (1904), pàg. 258, interpreta així la frase: Eyjulv sagde: »du viser dig her at due til mindre, end han formodede«. Finalment, diguem que en Fritzner III (R-Ö, 1896), pàg. 839b, interpreta la locució vera ~ verða lítill í vafi com a variant medieval de les locucions modernes en les quals el mot vaf hi apareix emprat en plural: lítill í vafi ɔ: saadan som gjør lidet af sig, udretter lidet (eg. ringe af Omfang): minni verðr þú í vafi um þetta, en hann ætlaði Sturl. II, 211¹³)
Hallsteinn svarar: "Satt er það sem mælt er að öngum skyldi maður treystast því að sá kann mann mest að blekkja er hann hefur mestan trúnað á. Nú varði mig aldrei þessa Bessi að þú mundir svo fara fótum saman, en mín sæmd liggur við öll. Hefi eg lengi vinskap við þig átt og trúað nær á þig sem á goð og ertu því minni í vafi sem eg þarf meir": en Hallsteinn li va contestar: “És ben vera la dita que diu que un no hauria de confiar en ningú perquè aquell en qui un més confiï és el qui més el pot enganyar. Jo, Bessi, no hauria esperat mai que tu t'hi oposaries tant quan tot el meu honor hi està en joc (en depèn). He estat durant molt de temps amic teu i he cregut en tu gairebé tant com en un déu, però sota el teu [gran] embolcall ets més que més petit com més t'he de menester (vocabulari: #1. fara fótum saman: En Baetke 19874, pàg. 156, no dóna pas entrada a aquesta locució. Atenent al context, sembla que signifiqui: oposar-se [a], contraposar-se [a])
♦ vera léttur í vöfum: <LOCésser fàcilment manejable
♦ vera mikill í vöfum: <LOCésser voluminós -osa [i poc manejable]
♦ vera þungur í vöfum: <LOCésser voluminós -osa [i feixuc de manejar], ésser difícil de manejar
3. (oman ?embolcall m del puny d'una espasa fet de fil d'or, ferro o un altre metall (?) (puny o empunyadura d'espasa coberta o enrevoltillada de fil d'or)
Ef konungr gerir gesti í hirð sinni. Flestum mǫnnum er þat kunnigt í konungshirð, at gestir eru næstir hirðmǫnnum at sœmdum ok at nafnbótum ok ǫllu réttarfari. En þeir, sem leita sér þeirra nafnbóta af konungi ok játtar konungr, þá skulu þeir svá við gesti leita lǫguneytis sem forn er siðr til. En ef nǫkkurr mælir móti, þá skal slíkr háttr á vera í þeirra lǫguneyti sem áðr er sagt ok skipat er í hirðmanna lǫguneyti um slíkt efni. Með þeima hætti skal konungr gera gest at hann skal halda hendi sinni fram yfir sverð sem saman kemr hjǫlt ok meðalkafli, en sá sem gerist skal taka hœgri hendi sinni neðan undir omanit (ɔ: F: undir umvafit; G., H.: neðan um vafit; K., L.: um vafit) ok minnast síðan við hǫnd konungs ok sverja eið með þeima eiðstaf ok hirðmaðr. Síðan skal hann ganga til handsals við lǫgunauta sína. Því heita þeir gestir at þeir hafa þar mǫrgum stǫðum gisting sem þeim verðr engi þǫkk fyrir kunnað: Si el rei fa gestir a la seva hirð. És notori de la majoria dels homes de la hirð (‘seguici armat’) del rei que els gestir (‘hostes’) van immediatament després dels hirðmenn (membres del seguici armat) en honors i rang i tots els privilegis. I aquells qui sol·liciten del rei aquest rang, si el rei els el concedeix, demanaran als gestir, tal i com prescriu el vell costum, llur unió. I si cap d'ells s'hi oposa, se seguirà de cara a llur unió el mateix procediment que s'ha descrit abans i que està prescrit a aquest efecte en la unió (lǫguneyti) dels membres del seguici armat del rei. El rei convertirà un home en gestr d'aquesta faisó: allargarà la seva mà i la posarà sobre l'indret de l'espasa on s'ajunten guardamà i puny de l'espasa i aquell qui es fa gestr agafarà amb la seva mà dreta per dessota l'oman (l'empunyadura enrevoltillada de fil d'or) i després besarà la mà del rei i prestarà jurament amb la mateixa fórmula amb què presta jurament un hirðmaðr. Després, anirà cap als seus [nous] companys (lǫgunautar) per al handsal (l'encaixada de mans solemne amb què se segella la unió amb ells com a nou gestr). Es diuen gestir (‘hostes’) perquè es presenten com a hostes (gestir) a molts d'indrets on se'ls està (estarà) agraït perquè hi siguin (O cal assumir que amb les variants textuals: vaf, umvaf, hom es refereix a una tela amb què hom havia embolcallat la fulla de l'espasa per evitar talls durant la cerimònia descrita?)

vafa·atriði <n. -atriðis, -atriði>:
punt dubtós, qüestió dubtosa

vafa·laus, -laus, -laust <adj.>:
indubtable
♦ það er vafalaust: està fora de [tot] dubte

vafa·laust <adv.>:
indubtablement, sens dubte
þegar vagnstjórarnir sáu Jósafat hugsuðu þeir með sér: „Þetta er vafalaust ( ~ :   ˈmɛlɛχ   ʝiɕrāˈʔēl   hūʔ,   מֶלֶךְ יִשְׂרָאֵל הוּא) konungur Ísraels.“ Þeir umkringdu hann því þegar og réðust á hann. Þegar Jósafat hrópaði á hjálp kom Drottinn honum til hjálpar og Guð tældi þá frá honum: quan els capitans dels carros van veure en Josafat, es digueren: «És indubtablement el rei d'Israel». I l'envoltaren per això immediatament i l'atacaren. Quan en Josafat va cridar demanant ajut, Jahvè va acudir a ajudar-lo i Déu els va enganyar per allunyar-los d'ell

vafa·mál <n. -máls, -mál>:
afer m dubtós, qüestió dubtosa, assumpte dubtós (cast.)
♦ það er vafamál hvort <+ ind.>és dubtós que <+ subj.>
♦ það er ekkert vafamál að <+ ind.>no hi ha cap mena de dubte que <+ ind.>

vafa·samur, -söm, samt <adj.>:
dubtós -osa (dubtable, discutible & insegur, incert)

vafa·semi <f. -semi, no comptable>:
dubtositat f, incertesa f

vafði:
1ª i 3ª pers. sg. pret. ind. de → vefja “embolicar”

vaff <n. vaffs, vöff>:
1. (bókstafur latneska stafrófsinsve baixa (lletra de l'alfabet llatí v, V)
♦ tvöfalt vaff: v baixa doble
♦ orðið er skrifað með tvöföldu vaffi: el mot s'escriu amb v baixa doble
2. (bókstafur hebreska stafrófsinsvau f, uau f (lletra de l'alfabet hebreu וָו, ו)

vaffla <f. vöfflu, vöfflur. Gen. pl.: vaffla o: vafflna>:
gofra f

vafi <m. vafa, no comptable>:
dubte m (manca de certesa)
♦ á því leikur enginn vafi: això està fora de [tot] dubte
♦ lítill vafi getur leikið á því að <+ ind.>poc dubte hi pot haver sobre el fet que <ind.
♦ vera í vafa um e-ð: dubtar sobre una cosa, tenir dubtes sobre una cosa
♦ það er engum vafa undirorpið: no cal dubtar-ne gens, sobre una cosa no existeix el més mínim dubte

vafið:
supí de → vefja “embolicar”

vafinn, vafin, vafið <adj.>:
embolicat -ada
♦ járni vafið skaft: un mànec folrat de ferro
♦ vera skuldum vafinn: <LOC FIGestar endeutat fins al coll

vafin·skefta <f. -skeftu, -skeftur. Gen. pl.: -skefta>:
<HISTvafinskefta f, destral, de grans dimensions i amb el mànec folrat de ferro, esmentada a dos passatges de la Njála. És possible que, si més no originàriament, fos el nom de la destral i no pas un tipus de destral (els dos passatges presenten una sorprenent idèntica formulació que em fa pensar que es tracta de la mateixa arma malgrat que aparegui a les mans de dos personatges diferents). En tot cas, en Finnur Jónsson 1908, p. 28, comenta així aquest mot: 17. 18. vafinskepta,   subst. fem., appos. zu øxi „axt mit einem (mit gold- oder silberdraht) umwickelten schaft versehen“. En canvi en Baetke 19874, pàg. 691, hi veu una destral amb el mànec folrat de ferro: Axt mit einem eisenumwundenen (= járnvafiðr) Schaft
síðan gekk hann á braut og til fjöru og hratt fram skipi sexæru og hafði í hendi öxi mikla er hann átti, vafinskeftu. Hann stígur á skip og rær út í Bjarneyjar. Og er hann kom þar voru allir menn rónir nema Þorvaldur og förunautar hans. Hann var að hlaða skútuna en þeir báru á út, menn hans: després, [en Þjóstólfur] se'n va anar i va baixar fins a la platja i va avarar una nau de sis rems i tenia a la mà una gran destral, que era seva, amb el mànec folrat de ferro. Va pujar a bord de la nau i va remar cap a l'illa de Bjarney. I quan hi va arribar tots els homes ja s'havien fet a la mar llevat d'en Þorvaldur i els seus companys, el qual en aquells moments estava ocupat carregant la skúta i els seus homes li anaven portant les provisions
síðan gekk Hrappur á land upp með vopnum sínum og hafði öxi eina mikla í hendi, vafinskeftu. Hann fer þar til er hann kemur til Guðbrands í Dala. Hann var hinn mesti vin Hákonar jarls. Þeir áttu hof báðir saman og var því aldrei upp lokið nema þá er jarl kom þangað. Það var annað mest hof í Noregi en annað á Hlöðum. Þrándur hét sonur Guðbrands en Guðrún dóttir. Hrappur gekk fyrir Guðbrand og kvaddi hann vel. Guðbrandur spyr hvað manna hann væri. Hrappur sagði til nafns síns og það með að hann væri utan af Íslandi. Síðan biður hann Guðbrand að hann taki við honum: tot seguit, en Hrappur va baixar a terra amb les seves armes i tenia una gran destral a la mà amb el mànec folrat de ferro. No va descansar en el seu camí fins que va haver arribat a Dalir, a cal Guðbrandur. En Guðbrandur era un dels amics més íntims del iarl Hákon. Tots dos posseïen en comú un temple (pagà) que no s'obria mai, més que quan el iarl hi anava. Era el segon temple més gran de Noruega després del de Hlaðir. En Guðbrandur tenia un fill que nomia Þrándur i una filla que nomia Guðrún. En Hrappur es va presentar davant en Guðbrandur i el va saludar com pertocava. En Guðbrandur li va preguntar qui era. En Hrappur li va dir el seu nom i que no era de Noruega sinó d'Islàndia. Després, va pregar al Guðbrandur que l'acollís al seu mas

vaf·klukka <f. -klukku, -klukkur. Gen. pl.: -klukkna>:
corretjola f, corriola f (Val., Mall.(designació col·lectiva de les plantes del gènere Convonvulus)

vafklukku·ætt <f. -ættar, no comptable>:
[família f de les] convolvulàcies f.pl

vafninga·laus, -laus, -laust <adj.>:
que va directe -a a la cosa

vafninga·laust <adv.>:
sense dubtar, anant directament a la cosa
enginn úr þessum mikla skara (ex agmine tanto) þorir að ganga til móts við manninn og setja ólarbönd (caestus) um hendur sér. Hann gekk því reifur (alacris) fyrir Eneas, viss um að allir gæfu frá sér sigurlaunin, og grípur vafningalaust (nec plura moratus) með vinstri hendi um horn á griðungnum (taurum) og mælir á þessa leið <...>: ningú d'aquesta gran gernació no gosa anar a enfrontar-se amb aquest home i posar-se el cest a les mans. Per això, [en Dares,] ple de joia, es va plantar davant l'Enees, segur que tots renunciarien al premi, i agafà amb la mà esquerra, sense esperar més, les banyes del brau i parlà d'aquesta manera <...>
♦ svara vafningalaust: respondre sense floritures ni vacil·lacions, respondre del dret, sense dubtar, sense parpellejar

vafnings·jurt <f. -jurtar, -jurtir>:
liana f voluble (planta enfiladissa que creix enrevoltillant-se al voltant d'altres plantes o d'un objecte, que acaba cobrint)

vafnings·klukka <f. -klukku, -klukkur. Gen. pl.: -klukkna>:
corretjola f, corriola f (Val., Mall.(designació col·lectiva de les plantes del gènere Convonvulus) ( vafklukka)

vafningsklukku·ætt <f. -ættar, no comptable>:
[família f de les] convolvulàcies f.pl ( vafklukkuætt)

vafnings·viður <m. -viðar, -viðir>:
heura f (planta Hedera helix) ( bergflétta)

vafningur <m. vafnings, vafningar>:
1. <GENrotlle m, rogle m (Val.), rotlo m (Bal.
2. (fléttaentortolligament m, enroscament m (enrevoltillament, entrellaçament, entrunyellament, esp. al voltant d'una cosa)
3. (vafin umferð, umbúðirembolcall m (de tela o d'altre material enrevoltillat al voltant de l'objecte embolcallat)
♦ grennandi¹ / örvandi² vafningur: embolcall aprimador¹ / estimulador² (com a tractament a salons de bellesa, balnearis etc.)
♦ heitir¹ og kaldir² vafningar: embolcalls calents¹ / freds² (com a tractament a salons de bellesa, balnearis etc.)
5. (flækjacomplicació f (envitricollament)
6. vafningar <m.pl vafninga>(undanbrögð & loðin svörsubterfugis m.pl (circumloquis, ambages, embuts, evasives)
♦ án vafninga: sense embuts ni vacil·lacions

vaf·planta <f. -plöntu, -plöntur. Gen. pl.: -plantna>:
liana f voluble (planta enfiladissa que s'enrevoltilla al voltant d'una altra planta o d'un objecte)

vafra <vafra ~ vöfrum | vafraði ~ vöfruðum | vafrað ║ [í e-u]>:
1. (skjögra, ganga óstyrkurmarxar amb dificultat (anar a poc a poc, amb passes titubejants)
2. <FIG = reika umrondar, fer voltes, dardar (o: dardejar), anar d'ací d'allà sense un objecte determinat
XIII. Sonr. Nú með því at vér hǫfum getit flestra fiska (= hvalfiska) þeirra, er þar hvarfla (ɔ: vafra) í hǫfum, þá sem nǫkkurrar minningar eru verðir ok umrœðu, þá fýsumsk vér at rœða um þá hluti, er á landinu eru helzt minningarverðir. Hvat ætli þér um þann mikla eldsgang, er þar er ofrmikill á því landi, hvárt hann mun vera af nǫkkurri landsins náttúru, eða kann þat at vera, at hann sé af andligum hlutum? Eða hvat ætli þér um þá hina ógurligu landskjálfta, er þar kunnu at verða, eða þau hin undarligu vǫtn eða ísa, er þar þekja ǫll lǫnd hit efra?: XIII. Fill. Ara que hem esmentat (tractat, parlat) la majoria de balenes que vaguen pels oceans i que són mereixedores d'algun esment i tractament [en la nostra conversa], m'abelliria que parléssim de les coses de terra que més memorables hi (= a Islàndia) són. Què en penseu dels imponents esclats de foc que hi ha a terra i que són sobreforts: creieu que es deuen a alguna peculiaritat d'aquella terra o és per ventura possible que siguin de natura espiritual? I que en penseu dels terribles terratrèmols que s'hi poden produir i dels insòlits llacs i masses de glaç que allà hi cobreixen totes les terres de la part superior [de l'illa]?
♦ vafra inn í verslun (= Ac.)entrar, fent voltes, dins una botiga; entrar a una botiga fent una volta
♦ vafra um göturnar: voltar (o: deambular) pels carrers
3. <INFORMnavegar
♦ vafra á vefnum: <INFORMnavegar per internet

vafra·kaka <f. -köku, -kökur. Gen. pl.: -kakna o: -kaka>:
<INFORMgaleta f, cookie f

vafri <m. vafra, vafrar>:
<INFORMnavegador m, browser m (vefsjá)

vafstra <vafstra ~ vöfstrum | vafstraði ~ vöfstruðum | vafstrað ║ [í e-u]>:
ésser actiu -iva [en una cosa] (desenvolupar una gran activitat en una cosa, comprometre's activament en una cosa)

vafstur <n. vafsturs, no comptable>:
1. (umstang, fyrirhöfn, amsturtràfecs m.pl, quefers m.pl (activitat, tragí, traüt, treballs, tasques, ocupacions diverses)
2. (ónæðimolèstia f (o: molèsties f.pl) (destorb, importunament)
3. (vandræðientrebancs m.pl (problemes, embolics)

vaf·súra <f. -súru, -súrur. Gen. pl.: -súra>:
fajol bord (planta Polygonum convolvulus)

vaf·toppur <m. -topps, -toppar>:
lligabosc m de jardí (planta Lonicera caprifolium)

vafur <n. vafurs, no comptable>:
1. (reik, rölt) passeig m (o: passejada f), eixida f (Mall.) (acció d'anar d'ací d'allà sense un objecte determinat)
♦ vera á vafri um miðbæinn: voltar (o: deambular) pel centre de la ciutat, fer voltes pel centre de la ciutat, fer una eixida pel centre de la ciutat
2. <INFORMsúrfing m
♦ vafur um vefinn, vafur á netinu: <INFORMsúrfing per internet

vafur·leysa <f. -leysu, no comptable>:
bajanada f, criaturada f, ninada f (Mall.)  (endileysa)
Ófeigur segir: "Gettu eigi vafurleysu þeirrar er engis er verð en þeim ósómi í og öll fólska er með fara": l’Ófeigur li va dir: “No esmentis aquesta bajanada que no té gens de valor i que per als qui s'hi avinguin no serà més que una humiliació i una completa estupidesa” (vocabulari: #1. vafurleysa: Cf. en Baetke 19874, pàg. 691: vafr-leysa f.   Unsinn, Kinderei; #2. ósómi: Cf. en Baetke 19874, pàg. 459: ó-sómi m.   was sich nicht gehört, Unziemlichkeit, Unverschämtheit; Unehre, Schande. L'Andreas Heusler 1897, pàg. 124b, interpreta així el mot: ósóme m.   <...> als erlebnis: unehre, demütigung 48,31. 52.11 (siehe unter lýsa). Ni l'un ni l'altre, emperò, donen entrada a la locució: e-m er [mikill] ósómi í e-u; #3. fólska: Cf. en Baetke 19874, pàg. 150: fólska f.   Torheit, Dummheit; l'Andreas Heusler 1897, pàg. 84a, interpreta així el passatge: fólska f.   torheit, narrheit. en þeim ósóme í ok ǫll fólska, er með fara und woraus die, die sich damit abgeben, gedemütigt und in ihrer ganzen narrheit hervorgehn werden 48,31; #4. verður: En Baetke 19874, pàg. 721, no dóna pas entrada a l'expressió: vera engis ~ einskis verðr, però el significat n'és clar: no valer res, no tenir gens de valor)

vafur·logi <m. -loga, -logar>:
<FOLKL & MITOLmur m de foc [trèmul], que, segons la Vǫlsunga saga envoltava els estatges de la Brynhildr Buðladóttir i que ningú no podia pas travessar. L'únic que ho va poder fer va ésser en Sigurðr Sigmundarson a dalt del seu cavall Grani i amb l'espasa Gramr a la mà

vaf·þráður <m. -þráðar, -þræðir>:
<BOTcircell m

Vafþrúðnis·mál <n.pl -mála>:
<LITERles dites d'en Vaftrúdnir

Vaf·þrúðnir <m. -þrúðnis, no comptable>:
<MITOLVafþrúðnirm, Vaftrdnir m

vaga <vaga ~ vögum | vagaði ~ vöguðum | vagað[áfram]>:
marxar (o: caminar) balancejant-se d'un costat a l'altre (com fan, p.e., els ànecs o els pingüins)

vagga <f. vöggu, vöggur. Gen. pl.: vagga>:
<GEN & FIGbressol m, bressola f (Ross.), bres m (fl./pl.: bressos) (Bal.
♦ frá vöggu til grafar: <FIGdel bressol fins a la tomba (o: del naixement fins a la mort)  
♦ vagga siðmenningar: <FIGel bressol de la civilització

vagga¹ <vagga ~ vöggum | vaggaði ~ vögguðum | vaggaðe-m ~ e-u>:
bressolar algú, bressar algú (Bal.) (engronsar en el bres)
♦ vagga barninu: bressolar l'infant [en el bres]
♦ vagga sér á stólnum: engronsar-se en el balancí
♦ öldurnar vagga bátnum: <FIGles ones gronxen (o: bressolen) l'embarcació

vagga² <vagga ~ vöggum | vaggaði ~ vögguðum | vaggað>:
(rugga til, veltast til, skkjögra) marxar (o: caminar) balancejant-se
♦ vagga fram og til baka: balancejar-se envant i enrere
♦ vagga til hliðanna: balancejar-se cap als costats

vagn <m. vagns, vagnar>:
1. (hestvagncarro m (vehicle estirat per una bístia)
♦ aka vagni: menar un carro
♦ aka heilum vagni heim: #1. (komast heill heimtornar o arribar sa i estalvi a casa (arribar bé a casa)#2. (takast að ljúka e-u þrátt fyrir tímabundna erfiðleikareeixir a acabar una cosa (malgrat les dificultats passatgeres o temporals#3. (takast ætlunarverk sittemprendre un projecte (emprendre quelcom que un s'ha proposat de fer)
♦ beita e-m (o: spenna e-n) fyrir vagn sinn: <LOC FIGenganxar algú al seu carro (usar algð per prosperar o per dur a terme una feina)
♦ hlaða e-u á vagninn: carregar una cosa al carro
♦ spenna hestana ~ uxana fyrir vagninn: junyir les bísties ~ els bous al carro
♦ tveir hvítir hestar drógu vagninn: dos cavalls blancs estiraven el carro
2. (lestarvagnvagó m (de comboi de tren)
3. (strætisvagn, almenningsvagnautobús m (urbà, vehicle de servei públic)
♦ missa [ekki] af vagninum: [no] perdre el bus
♦ vagninn fer á heilum og hálfum tíma: l'autobús passa a cada hora i a cada mitja hora
4. (áætlunarvagndiligència f (vehicle, estirat per bísties, destinat al transport regular de passatgers)
5. (skrautvagncarrossa f (vehicle, estirat per bísties, de faiçó luxosa)
6. (stríðsvagncarro m de guerra (vehicle de guerra de l'antiguitat)
7. (barnavagncotxet m (d'infant, de nadó)

vagna·skrölt <n. -skrölts, no comptable>:
sondroll (o: trontoll; o: sotragueig) m de carros

vagn·grind <f. -grindar, -grindur>:
balustrada f de carro

vagn·hestur <m. -hests, -hestar>:
cavall m de tir

vagn·hjól <n. -hjóls, -hjól>:
roda f de carro

vagn·hvalur <m. -hvals, -hvalir>:
orca f (mamífer Orcinus orca syn. Orca gladiator) (háhyrningur; háhyrna)

vagn·kambur <m. -kambs, -kambar>:
ballesta f de carro

vagn·kjálki <m. -kjálka, -kjálkar)>:
espigó m de carro (vagnstöng)

vagn·skökull <m. -skökuls, -sköklar>:
llança f de carro

vagn·stjóri <m. -stjóra, -stjórar>:
1. (hestavagnscotxer m, cotxera f (postilló)
2. (strætisvagnsconductor m d'autobús, conductora f d'autobús (autobuser)
3. (í Biblíunnicapità m de carros (a la Bíblia)
þegar vagnstjórarnir (ɕar   hā-ˈrɛχɛβ ~ שַׂר הָרֶכֶב:   ɕāˈrēi̯   hā-ˈrɛχɛβ,   שָׂרֵי הָרֶכֶב) sáu Jósafat hugsuðu þeir með sér: „Þetta er vafalaust konungur Ísraels.“ Þeir umkringdu hann því þegar og réðust á hann. Þegar Jósafat hrópaði á hjálp kom Drottinn honum til hjálpar og Guð tældi þá frá honum: quan els capitans dels carros van veure en Josafat, es digueren: «És indubtablement el rei d'Israel». I l'envoltaren per això immediatament i l'atacaren. Quan en Josafat va cridar demanant ajut, Jahvè va acudir a ajudar-lo i Déu els va enganyar per allunyar-los d'ell

vagn·stöng <f. -stangar, -stengur (o: -stangir)>:
espigó m de carro

vagn·vörður <m. -varðar, -verðir>:
revisor m, revisora f

vaka <f. vöku, vökur. Gen. pl.: vaka>:
1. (það að vakavetlla f, vetla f (Bal.), vigília f (fet o acció d'estar despert, de no dormir)
♦ halda vöku fyrir e-m: mantenir despert algú
♦ halda vöku sinni í e-u: <LOC FIGtenir els ulls ben oberts contra una cosa, estar en guàrdia contra una cosa, estar atent i alerta amb una cosa
♦ í vöku og svefni: <LOC FIGnit i dia, de dormit i de despert
♦ láta e-ð ekki halda fyrir sér vöku: <LOC FIGno deixar que una cosa li llevi la son
2. (kvöldvakavetllada f, vetlada f (Bal.) (part de la nit després d'encendre els llums i fins al moment de colgar-se)
3. (aðfangadagur CATOLvigília f (vespre i nit abans de festivitat)
4. (varðtímiguàrdia f (temps entre dos canvis de guàrdia)

vaka:
gen. pl. de vök “forat en el glaç”

vaka¹ <vaki ~ vökum | vakti ~ vöktum | vakað>:
vetllar, vetlar (Bal.), estar despert -a
ég sef en hjarta mitt vakir (ʕūr ~ עוּר = lə-hīʃʃāˈʔēr   ʕēr ~ לְהִישָּׁאֵר עֵר:   ʔăˈnī   ʝəʃēˈnāh   wə-libˈb-ī   ʕēr,   אֲנִי יְשֵׁנָה, וְלִבִּי עֵר)p
♦ hvað vakir fyrir honum?: <LOC FIGquines intencions té? quina en duu de cap?, què li ronda pel cap?
♦ e-ð vakir fyrir honum: una cosa li ronda pel cap
♦ það vakir fyrir honum að <+ subj.>té la intenció que <+ subj.>
♦ það vakti fyrir mér að <+ subj.>tenia la intenció de <+ inf.>
♦ láta e-ð í veðri vaka: <LOC FIGdeixar caure una cosa, donar a entendre una cosa
♦ vaka eftir e-m: quedar-se despert -a esperant algú
♦ vaka fram á nótt: vetllar fins tard
♦ vaka yfir e-u: vetllar [sobre] una cosa
þá sagði Drottinn við mig: „Þú hefur séð rétt því að ég vaki yfir (ʃāˈqaδ   ʕal- ~ שָׁקַד עַל:   kī־ʃɔˈqēδ   ʔăˈnī   ʕal־dəβāˈr-ī   la-ʕăɕɔˈθ-ō,   כִּי-שֹׁקֵד אֲנִי עַל-דְּבָרִי, לַעֲשֹׂתוֹ) því að orði mínu verði framfylgt: aleshores Jahvè em va dir: «Has vist bé! Car vetllo perquè la meva paraula sigui acomplerta»
sjáir þú hinn snauða undirokaðan og að rétti og réttlæti er hallað í héraðinu þá furða þú þig ekki á því athæfi því að hár vakir yfir (ʃāˈmar   ʕal- ~ שָׁמַר עַל:   kī   ɣāˈβɔḥa   mē-ˈʕal   gāˈβɔḥa   ʃɔˈmēr,   כִּי גָבֹהַּ מֵעַל גָּבֹהַּ, שֹׁמֵר) háum og hinn hæsti yfir þeim öllum: si veus el pobre oprimit (subjugat) i que el dret i la justícia són pervertits (violats) a la província, no t'astoris pas d'aital conducta (comportament)! Car l'alt vetlla sobre l'alt i el més alt sobre tots ells
hún vakir yfir því (t͡sāˈφāh ~ צָפָה:   t͡sōφīˈʝāh   hălīˈχōθ   bēi̯ˈθ-āḥ,   צוֹפִיָּה, הֲלִיכוֹת בֵּיתָהּ) sem fram fer á heimili hennar og etur ekki letinnar brauð: vetlla (té l'ull posat) sobre el que passa a casa seva i no menja pas el pa de la peresa
en auga Guðs þeirra vakti yfir (haˈwāʔ   ʕal- ~ הַוָא עַל:   wə-ˈʕēi̯n   ʔɛ̆lāh-ăˈhɔm   hăˈwāθ   ʕal־ɕāˈβēi̯   ʝəhūδāˈʝ-ēʔ,   וְעֵין אֱלָהֲהֹם, הֲוָת עַל-שָׂבֵי יְהוּדָיֵא) öldungum Gyðinga sem voru því látnir óáreittir þar til Daríusi hafði verið send skýrsla og skriflegt svar komið við henni: però l'ull de Déu vetllava sobre els ancians dels jueus que foren deixats en pau fins que s'hagué enviat un informe al Darius i va arribar d'ell una resposta escrita sobre ell
♦ vaka yfir líki e-s: vetllar algú (un mort la nit abans del seu enterrament)
♦ vaka yfir líkum: vetllar els morts

vaka² <vaki ~ vökum | vakti ~ vöktum | vakað>:
(fiskursortir a la superfície  (emergir o acostar-se a la superfície un peix i treure la boqueta a fora un instant)
♦ vaka ísinn: fer un forat a la superfície glaçada d'un riu, estany, llac etc.per pescar-hi

vakandi, vakandi, vakandi <adj.>:
vetllant, que vetlla, que vetla (Bal.), estar despert -a
af því að þeir ofsóttu bræður sína með sverði og kæfðu alla samúð með þeim, af því að þeir rændu í óslökkvandi reiði sinni og héldu heift sinni sífellt vakandi ( ~ :   wə-ʕɛβrāˈθ-ō   ʃəˈmārāh   ˈnɛsˤaħ,   וְעֶבְרָתוֹ שְׁמָרָה נֶצַח) þá mun ég senda eld til Teman og hann mun gleypa hallirnar í Bosra: perquè han perseguit llur germà amb l'espasa i han ofegat tota pietat (=tot sentiment de pietat) envers ells, perquè han robat en llur còlera inextingible i han mantingut llur odi despert sense cessar, enviaré un foc a Teman que engolirà els palaus de Bosrà
sælir eru þeir þjónar sem húsbóndinn finnur vakandi (γρηγορῶν -οῦσα -οῦν:   ὁ κύριος εὑρήσει γρηγοροῦντας) er hann kemur. Sannlega segi ég yður, hann mun búa sig (περιζώσεται), láta þá setjast að borði og koma og þjóna þeim. Og komi hann um miðnætti eða síðar og finni þá vakandi (:   καὶ εὕρῃ οὕτως), sælir eru þeir þá: benaurats són els servents que l'amo trobarà vetllant en tornar: En veritat us dic que se cenyirà (es prepararà), els farà seure a la taula i hi anirà i els servirà. I si arriba pels volts de la mitja nit o més tard i els troba vellant, benaurats seran llavors
♦ hafa vakandi auga ~ augu á (o: með) e-u: <LOC FIGtenir l'ull posat en una cosa, vigilar una cosa
á þeim degi, segir Drottinn, mun ég fæla alla hesta og firra þá vitinu sem ríða þeim. Ég hef vakandi auga (pāˈqaħ   ʔɛθ־ʕēi̯ˈn-ai̯ ~ פָּקַח אֶת-עֵינַי:   wə-ʕal־ˈbēi̯θ   ʝəhūˈδāh   ʔɛφˈqaħ   ʔɛθ־ʕēi̯ˈn-ai̯,   וְעַל-בֵּית יְהוּדָה, אֶפְקַח אֶת-עֵינַי) með ætt Júda og slæ alla hesta þjóðanna blindu: aquell dia, diu Jahvè, esfereiré (espantaré) tots els cavalls i allunyaré el seny dels qui els cavalquin. Tinc un ull vigilant sobre el llinatge de Judà i colpiré (feriré) de ceguesa tots els cavalls de les nacions
samt hefurðu á honum vakandi auga (pāˈqaħ   ʔɛθ־ʕēi̯ˈn-ai̯ ~ פָּקַח אֶת-עֵינַי:   ʔaφ־ʕal־ˈzɛh   pāˈqaħtā   ʕēi̯ˈn-ɛχā,   אַף-עַל-זֶה, פָּקַחְתָּ עֵינֶךָ) og kallar hann fyrir dóm þinn: i nogensmenys tens posat un ull vigilant sobre ell i el convoques a judici al teu tribunal
♦ halda sér vakandi: <LOC FIGmantenir-se despert -a i atent -a
ég álít mér líka skylt, á meðan ég er í þessari tjaldbúð, að halda ykkur vakandi (διεγείρειν:   δίκαιον δὲ ἡγοῦμαι, <...> διεγείρειν ὑμᾶς ἐν ὑπομνήσει) með því að rifja þetta upp fyrir ykkur: també em considero obligat, mentre visqui en aquesta tenda de campanya, a mantenir-vos desperts tot recordant-vos això
♦ vera vakandi: <LOC FIGestar despert -a i atent -a
gerið því hugi ykkar viðbúna og verið vakandi (νήφειν ~ [εἶναι] νήφων νήφουσα νῆφον:   διὸ ἀναζωσάμενοι τὰς ὀσφύας τῆς διανοίας ὑμῶν, νήφοντες). Bindið alla von ykkar við þá náð sem ykkur mun veitast við opinberun Jesú Krists: per això, feu que els vostres cors estiguin preparats i esteu desperts. Lligueu totes les vostres esperances a la gràcia que us serà donada amb la revelació de Jesucrist

vakar:
gen. sg. de vök “forat en el glaç”

vaki <m. vaka, vakar>:
hormona f (hormón)

vakið:
supí de → vekja “despertar”

vakinn, vakin, vakið <adj.>:
despertat -ada (vekja)
♦ vera vakinn og sofinn í e-u: <LOC FIGdedicar-se en cos i ànima a una cosa, no pensar en res més que en una cosa

vakir:
nom. & ac. pl. de vök “forat en el glaç”

vakka <vakka ~ vökkum | vakkaði ~ vökkuðum | vakkað>:
1. <GENdeambular, vagarejar
2. <MARdeixar-se endur pel corrent
þegar Helgi konungr raknar við, bað hann þá fara hratt eptir Friðþjófi ok drepa þá alla fǫrunauta hans. „Hefir sá maðr fyrirgert sér, er hann hlífði engum griðastǫðum." Var þá blásit saman hirðinni ok, sem þeir komu út at salnum, sá þeir, hann logaði. Fór Hálfdan konungr þar til með sumt liðit, en Helgi konungr fór eptir þeim Friðþjófi. Váru þeir þá á skip komnir ok létu vakka við. Fundu þeir Helgi konungr, at meidd váru ǫll skip þeirra, ok urðu þeir þá at landi at leggja aptr ok létuz nǫkkurir menn: quan el rei Helgi va retornar (va recobrar els sentits, es va refer del seu desmai), va manar que se sortís ràpidament en persecució d'en Friðþjófur i que li donessin mort a ell i tots els seus companys. “Aquest home, que no ha respectat cap lloc sagrat, mereix la mort”. Aleshores sonaren el corn convocant el seguici armat del rei (la guàrdia personal del rei, la hirð) i així com sortiren en direcció cap a la sala, veieren que estava encesa. El rei Hálfdan s'hi dirigí amb alguns membres de la tropa [per intentar apagar l'incendi] mentre que el rei Helgi sortia en persecució d'en Friðþjófur i els seus homes. Aquests, emperò, ja havien pujat a bord del vaixell i deixaven que es bressés a mercè del corrent. El rei Helgi i els seus homes varen descobrir que tots llurs vaixells estaven espatllats de manera que hagueren de tornar a terra i[, fins i tot, hi] perderen alguns homes (vocabulari: #1. fyrirgera sér: Cf. en Ludwig Larsson 1901, pàg. 37: 10. fyrirgert sér, „sein leben verwirkt“; #2. hlífa: Cf. en Ludvig Larsson 1901, pàg. 37: 10. hlífa, „unbehelligt lassen“; #3. sem: Cf. en Ludvig Larsson 1901, pàg. 37: 11. sem, „wie“; #4. þar til: Cf. en Ludvig Larsson 1901, pàg. 37: 12. þar til, d.i. nach der götterhalle (um das feuer zu löschen)“; #5. vakka: Cf. en Ludvig Larsson 1901, pàg. 37: 14. létu vakka við, „liessen (das schif) frei umhertreiben“, d.h. weder ruderten sie noch zogen sie die segel auf, da sie wussten, dass die schiffe ihrer verfolger unbrauchbar waren; #6. verða at: Cf. en Ludvig Larsson 1901, pàg. 37: 15. 16. urðu þeir . . . at, „sie waren gezwungen“)
þeir létu vakka við skipin, ok hǫfðu nǫkkut svá í glett; var þá auðsætt, at þeir váru vanir þessu starfi; svá fóru þeir kœnliga: [els cames-de-beç] deixaven que llurs naus es bressessin a mercè del corrent i simulaven (fingint) alguns atacs [als insulars]. Era obvi, per la manera com es movien astutament (arterament), que estaven avesats a aquesta estratègia

vakna <vakna ~ vöknum | vaknaði ~ vöknuðum | vaknað>:
<GEN & FIGdespertar-se
◊ ég vaknaði í köldu svitabaði: m'he despertat (o: despert, Bal.) banyat en suor freda
síðan átu ljótu og horuðu kýrnar upp sjö fallegu og vel öldu kýrnar. Þá vaknaði (ʝāˈqat͡s ~ יָקַץ:   wa-i̯ʝīˈqat͡s   parˈʕɔh,   וַיִּיקַץ, פַּרְעֹה) faraó: després, les vaques lletges i magres devoraren les set vaques ben nodrides i de bon veure. Aleshores el faraó es va despertar
sértu hreinn og beinn mun hann vakna (ʕūr ~ עוּר:   kī־ˈʕattāh   ʝāˈʕīr   ʕāˈlɛi̯-χā,   כִּי-עַתָּה, יָעִיר עָלֶיךָ) til að sinna þér og endurreisa bústað þinn eins og þú verðskuldar: si ets pur i recte, ell es despertarà per a tenir cura de tu i restaurar el teu estatge com et mereixes
♦ þú verður að vakna!: desperta't!
♦ vakna við vonda draum: <LOC FIGdespertar-se (o: sortir) d'un malson (el malson provoca que la persona es desperti)
  Als nostres imperatius del tipus desperta't! o desperteu-vos! l'islandès sol contraposar construccions modals com ara þú verður að vakna o þið verðið að vakna. Les formes d'imperatiu vaknaðu / vakna þú, vaknið [þið] són, però, d'ús general en sentit figurat.  
     

vakning <f. vakningar, no comptable>:
1. <GEN & FIGdespertament m
♦ pólitísk vakning e-s: <FIGel despertar polític d'algú
2. (það að vakna eftir svæfingurecuperació f [postanestèsica] (despertament de l'anestèsia després d'operació quirúrgica)

vakningar·stofa <f. -stofu, -stofur. Gen. pl.: -stofa>:
sala f de de recuperació postanestèsica (per a pacients acabats d'operar)

vakt <f. vaktar, vaktir>:
1. guàrdia m (cos de guàrdia i torn de guàrdia a hospital)
♦ standa vakt: fer guàrdia
♦ standa vakt við húsið: fer guàrdia davant la casa
2. torn m (laboral)

vakta <vakta ~ vöktum | vaktaði ~ vöktuðum | vaktaðe-n ~ e-ð>:
vigilar una cosa
◊ vopnaðir hermenn vakta göturnar: soldats armats vigilen els carrers

vakta·álag <n. -álags, no comptable>:
plus m per treballar per torns

vakta·fyrirkomulag <n. -fyrirkomulags, no comptable>:
planificació (o: distribució) f dels torns [de treball], pla m [de treball per] torns

vakta·kerfi <n. -kerfis, -kerfi>:
sistema m de torns

vakta·skipti <n.pl -skipta>:
canvi m de torn o de guàrdia

vakta·tafla <f. -töflu, -töflur. Gen. pl.: -taflna o: -tafla>:
quadrant m, horari m de torns

vakta·vinna <f. -vinnu, no comptable>:
treball m per torns

vaktavinnu·álag <n. -álags, no comptable>:
plus m per treballar per torns

vaktavinnu·fólk <n. -fólks, no comptable>:
treballadors m.pl [i treballadores f.pl] de torn

vaktavinnu·kona <f. -konu, -konur. Gen. pl.: -kvenna>:
treballadora f de torn

vaktavinnu·maður <m. -manns, -menn>:
treballador m de torn, treballadora f de torn

vakt·hafandi, -hafandi, -hafandi <adj.>:
[que està] de guàrdia
♦ vakthafandi læknir: metge m de guàrdia, metgessa f de guàrdia

vakt·herbergi <n. -herbergis, -herbergi. Gen. pl.: -herbergja; dat.pl.: -herbergjum>:
cos m de guàrdia (lloc on hi ha els metges / infermers / infermeres etc. que tenen torn de guàrdia)
♦ á vaktherberginu: en el cos de guàrdia

vakti:
1. 1ª i 3ª pers. sg. pret. ind. de → vaka “vetllar, estar despert -a”
2. 1ª i 3ª pers. sg. pret. ind. de → vekja “despertar”

vakt·maður <m. -manns, -menn>:
1. (gæslumaðurvigilant m & f, guarda m & f (persona de guarda en un entorn civil, guardià, guardiana)
♦ vaktmaður í stjórnstöð: vigilant en el centre de control
2. (í herguàrdia m & f (persona que fa o que està de guàrdia en un entorn militar o policial, sentinella)

vakt·stjóri <m. -stjóra, -stjórar>:
cap m & f de guàrdia

vakt·þjónusta <f. -þjónustu, no comptable>:
servei m de guàrdia

vakur, vökur, vakurt <adj.>:
1. (snarráðurque mostra presència d'esperit (ferm, decidit, que no es deixa desconcertar davant el perill o quelcom d'imprevist)
nú talaði hvortveggi fyrir sínum mönnum. Sturla og Þorgils báðu þá vakra að vera hvers sem við þyrfti og halda sér upp vel. „Hefir Þorvarður mikið frændskarð fengið í drápi Odds bróður síns þótt hann væri þar eigi við og aðildarmaður. Er það og skap mitt að veita honum í þessari ferð með fullum drengskap. Gera þeir einir minn vilja er vel [p. 696] duga. Skal eg gjalda hverjum minna manna eftir því sem verður gerist“ (SS II, cap. 445, pàgs. 695-696): llavors cadascun d'ells dos es va adreçar als seus homes: L'Sturla i en Þorgils els varen demanar que mostressin presència d'esperit fos el que fos el que calgués fer i que fessin bon treball (i que mostressin llur tremp): “En Þorvarður ha patit un gran menyscapte de la seva família amb la mort violenta del seu germà, l'Oddur i, per més que ell mateix no hi fos present, també és el principal drethavent en aquesta causa d'homicidi. És igualment la meva convicció ajudar-lo en aquesta expedició amb absoluta homenia (o coratge, drengskapur). Només obraran segons el meu voler aquells de vosaltres que hi donin el millor de si. Jo recompensaré cadascun dels meus homes segons allò de què es faci mereixedor (segons el que faci)”
2. (hesturque té un pas elegant i agradós, ple de gràcia (cavall)
♦ vakur hestur: <HÍPun cavall de pas elegant i agradós o ple de gràcia

val <n. vals, völ>:
1. (það að velja & valkosturtria f (elecció, escolliment, acció de triar & opció, alternativa)
♦ að eigin val: no obligatori -òria, elegit -ida per un mateix
♦ eiga val á e-u: tenir l'opció d'elegir a cor què vols una cosa
Ófeigur mælti: "Hvern viltu helst til kjósa af bandamönnum? Láttu svo sem eg eigi á öllum völ": l’Ófeigur li digué: “Quin dels bandamenn t'agradaria més elegir perquè ho faci? Fés com si jo tingués la possibilitat d'elegir com vulgui d'entre tots ells”
♦ eiga ekkert val: no tenir opció (o: alternativa)
♦ vanda valið: fer una tria acurada, posa bona cura en fer la tria
♦ vanda vel á gististað: triar amb cura l'allotjament (hotel, pensió etc.)
♦ vera í vali: poder-se triar, haver-hi per triar
Þorgils reið til Hrafnagils. Var honum þar vel fagnað. Skipaði hann mönnum sínum þar á bæi. Honum var kostur á boðinn hvað til gamans skyldi hafa, sögur eða dans um kvöldið. Hann spurði hverjar sögur í vali væru. Honum var sagt að til væri saga Tómass erkibiskups og kaus hann hana því að hann elskaði hann framar en aðra helga menn. Var þá lesin sagan og allt þar til er unnið var á erkibiskupi í kirkjunni og höggin af honum krónan. Segja menn að Þorgils hætti þá og mælti: „Það mundi vera allfagur dauði“ (SS II, cap. 474, pàg. 734): en Þorgils va cavalcar fins a Hrafnagil on fou ben rebut. Va distribuir els seus homes pels masos d'allà. Li oferiren que triés l'entreteniment per a aquell vespre, si s'estimava més ball o que es contessin històries. Ell els va demanar quines històries hi havia per triar i li digueren que hi havia la història de l'arquebisbe Tomàs [de Canterbury] i en Þorgils la va escollir perquè estimava aquest sant més que qualsevol altre sant. Així i doncs, es va llegir la seva història fins al moment que l'arquebisbe era atacat dins l'església i li tallaven la coroneta. Conten que en Þorgils els va aturar llavors en la lectura dient: “Aquesta seria una mort molt bonica”
♦ vera engi völ á e-u: no haver-hi cap possibilitat
fóru mál til þings og var leitað um sættir. En þar var svo þungt fyrir að engi voru völ á því, því að í móti voru lögvitrir menn og hugdjarfir, Möðruvellingar og Esphælingar. Lauk þessu máli svo að Austmenn urðu sekir og var gefið fé til farningar Vigfúsi og skyldi þrjú sumur leita við utanför og hafa þrjú heimili á hverjum misserum og var hann þá fjörbaugsmaður. En hann mátti eigi heima vera fyrir helgi staðarins og var hann að Uppsölum löngum og ætluðu að hann mundi vera í öðrum fjórðungum landsins og vildi hann eigi utan fara á því méli. Varð hann þá alsekur og hélt Glúmur hann á laun: el cas fou portat al þing on s'hi va cercar un acord de conciliació, però va resultar tan feixuc que no n'hi hagué opció ja que en contra tenien homes coratjosos i bons coneixedors de les lleis, els dels Möðruvellir i els de l'Espihóll. El plet, doncs, va acabar que els [dos] noruecs foren declarats proscrits mentre que, pel que fa al Vigfús, hom li va donar diners per a pactar la sortida de l'illa, el qual tindria un termini de tres estius per intentar marxar d'Islàndia i, en cadascun d'aquests tres anys, tres llocs d'habitatge diferents, i a partir de llavors en Vigfús fou un fjörbaugsmaður, és a dir, un condemnat a proscripció menor que havia comprat el dret a viure sense ésser molestat en el lloc o llocs prescrits fins al moment de l'inici del seu exili. Tanmateix, no podria estar-se a casa seva a causa de la santedat de l'indret i [per això] es va estar molt de temps a Uppsalir mentre creien que devia estar-se a d'altres quarters de l'illa. I no va voler sortir de l'illa en el termini prescrit i per això va incaure en pena de proscripció major i en Glúmur el va mantenir amagat (vocabulari: #1. þungt: Cf. en Baetke 19874, pàg. 789: var leitat um sættir en þar var svá þungt, at aber es gab so schwer Hindernisse, daß; )
♦ verða fyrir valinu: resultar elegit -ida
♦ → fjölval “elecció múltiple”
2. (það sem valið erselecció f (col·lecció de coses triades, esp. les millors)
tveir hirðmenn konungsins eru nefndir, er þar voru þá með honum; hét annar Sigurður, en annar Hárekur. Þessir bræður gengu um kaupstaðinn jafnan og vildu kaupa sér gullhring þann er bestan fengu þeir og mestan. Þeir komu í eina búð þar er harðla vel var um búist. Þar sat maður fyrir og fagnaði þeim vel og spurði hvað þeir vildi kaupa. Þeir sögðust vilja kaupa gullhring mikinn og góðan. Hann kvað og gott val mundu á vera. Þeir spyrja hann að nafni, en hann nefndist Hólmgeir auðgi. Brýtur hann nú upp gersimar sínar og sýnir þeim einn digran gullhring, og var það gersimi sem mest, og mat svo dýrt að þeir þóttust eigi sjá hvort þeir munu allt það silfur fá, er hann mælti fyrir, þegar í stað, og beiddu hann fresta til morgins, en hann játaði því. Nú gengu þeir í burt við svo búið, og leið af sú nótt: s’esmenten dos germans, membres de la hirð del rei, que l'hi havien acompanyat. Un es deia Sigurður, l'altre Hárekur. Aquests dos germans anaven a totes hores pel kaupstaður amb la intenció de comprar-se l'anell d'or millor i més gros que poguessin aconseguir. Van entrar a una botiga que estava molt ben agençada. Dedins hi havia un home assegut que els va donar la benvinguda i els va preguntar què volien comprar. Ells li digueren que volien comprar un anell d'or gros i bonic. Ell els va respondre que en tenia una bona selecció. Ells li varen demanar com es deia. Ell els va dir que es deia Hólmgeir el ric. Llavors va desempaquetar els seus joiells i els va mostrar un anell d'or gruixut. Era la preciositat més gran [que un es pugui imaginar], però l'anel era tan car que no sabien (lit.: que no creien veure si...) d'on podrien treure en aquell moment i en aquella vila tot l'argent que el comerciant els demanava per l'anell, i ells li varen demanar que els el guardés fins l'endemà. En Hólmgeir hi va accedir. I havent quedat així, se n'anaren. Va passar la nit
Gellir sagði að góð völ voru þar á því og nefnir til sonu Snorra goða og Eyrarmenn: en Gellir li va dir que n'hi havia una bona selecció (de joves prometedors) i va anomenar els fills del godó Snorri i els eyrencs”
3. (í skólamatèria optativa (tipus d'assignatura escolar)
4. <TELÈFmarcatge m
♦ sjálfvirkt val: marcatge automàtic

Valaki <m. Valaka, Valakar>:
valac m, valaca f

Valakía <f. Valakíu, no comptable>:
Valàquia f (un equivalent medieval d'aquest topònim és Blökkumannaland, Blökumannaland i Lokumannaland. El primer d'ells Blökkumannaland va tenir un cert ús literari al segle XIX)

valakískur, valakísk, valakískt <adj.>:
valac -a

val·áfangi <m. -áfanga, -áfangar>:
assignatura optativa

val·birki <n. -birkis, -birki>:
fals plàtan (planta Acer pseudoplatanus)

val·björk <f. -bjarkar, -bjarkir>:
fals plàtan (planta Acer pseudoplatanus)

Val·borg <f. -borgar, no comptable>:
Valborg f, Walpurgis f (ginecònim)

Valborgar·brenna <f. -brennu,-brennur. Gen. pl.: -brenna>:
foguera f de santa Valburga (foguera encesa la nit del trenta d'abril a l'u de maig)

Valborgar·messa <f. -messu, -messur. Gen. pl.: -messa>:
dia f de santa Valburga  (dia u de maig)

Valborgarmessu·nótt <f. -nætur, -nætur>:
nit f de santa Valburga (la nit del trenta d'abril a l'u de maig)

Valborgarmessu·vaka <f. -vöku, -vökur. Gen. pl.: -vaka>:
nit f de santa Valburga (la nit del trenta d'abril a l'u de maig)

Valborgar·vaka <f. -vöku, -vökur. Gen. pl.: -vaka>:
nit f de santa Valburga (la nit del trenta d'abril a l'u de maig)

val·brá <f. -brár, -brár>:
<MEDnevus flami, angioma pla, hemangioma m capil·lar, nevus m d'Unna

val·bundinn, -bundin, -bundið <adj.>:
opcional, facultatiu -iva

vald <n. valds, völd>:
1. <GENpoder m
♦ gefa sig e-u á vald: lliurar-se a una cosa
♦ hafa vald á e-u: dominar una cosa, tenir el control d'una cosa
♦ hafa vald til [þess] að <+ inf.>tenir [l']autoritat per a <+ inf.>, tenir poder per a <+ inf.
♦ hefja (o: leiðae-ð til vegs og valda: donar carta de reconeixement a una cosa, entronitzar una cosa, elevar una cosa a la categoria d'honorable
♦ hrökklast frá völdum: abandonar el poder, apartar-se del poder
♦ komast til valda: arribar al poder
♦ komast aftur til vegs og valda: tornar a detenir càrrec i honors
♦ hann misbeitir valdi sínu: abusa del seu poder
♦ sitja að völdum: tenir el poder, governar, estar en el poder
♦ taka völdin: prendre el poder
♦ vera á valdi e-s: estar en les mans d'algú, dependre d'algú
◊ það er á yðar valdi að  <+ inf.>està en les vostres mans de <+ inf.>, depèn de vosaltres [de] <+ inf.
♦ vera við völd: regnar, governar, estar en el poder
♦ gleðin var við völd: regnava l'alegria
2. (ofbeldiforça f (constrenyiment)
♦ beita valdi: recórrer a la força, usar la força, violentar, fer servir la violència
♦ með valdi: per la força
◊ taka e-ð með valdiagafar una cosa per la força
3. (máticontrol m, límits m.pl (fre, aturall)
♦ upp úr öllu valdi: desbocadament, desenfrenadament
◊ verðlagið fer upp úr öllu valdi: els preus pugen desbocats, els preus pugen sense fre
4. völd <n.pl>(orsökcausa f (origen desencadenant)
♦ af völdum e-s: a causa de, causat -ada per

valda¹ <veld ~ völdum | olli ~ ollum | valdiðe-u>:
causar una cosa, provocar una cosa
♦ valda [e-m] vonbrigðum: decebre [algú] (ésser la causa de, tenir com a conseqüència)

valda² <veld ~ völdum | olli ~ ollum | valdiðe-u o: e-ð>:
1. (ráða viðésser capaç de fer una cosa (reeixir a fer una cosa, estar a l'altura d'una cosa, aconseguir fer una cosa & dominar una cosa, saber-la o poder-la manejar bé)
Haraldur svarar: "Eg skal vera að vísu í orustu en ef eg em svo ósterkur að eg má eigi valda sverðinu þá kann eg þar gott ráð til, að binda skal höndina við meðalkaflann. Engi skal vera viljaður betur en eg að vera óþarfur þeim bóndunum. Vil eg fylgja sveitungum mínum": en Haraldur li va respondre: “Ben cert que seré a la batalla, i si em trobo tan feble que ja no sigui capaç de manejar l'espasa, m'hi sé un bon remei: que em lliguin la mà a l'empunyadura. No hi haurà ningú que vulgui més que jo causar dany als bændur. Hi acompanyaré els meus homes!” (vocabulari: #1. valda: Cf. en Baetke 19874, pàg. 693: <...> (eine Waffe, ein Werkzeug) handhaben, führen, beherrschen (e-u); #2. óþarfur: Cf. en Baetke 19874, pàg. 461: <...> zum Nachteil, schädlich: verða e-m óþarfr   jemandem Schade zufügen; #3. sveitungur: Cf. en Baetke 19874, pàg. 625: sveitungr m.   1. Gefolgsmann: sveitungar hans seine Leute   2. Kampfgefährte, Kamerad   3. wer zur selben Partei gehört   4. Mann aus derselben Gegend, Landsmann. Al meu entendre, les tres primeres accepcions escauen al mot en aquest passatge)
♦ valda ekki verkefni sínu: no ésser capaç de fer la seva tasca, la seva tasca el supera
2. (geta lyftaconseguir aixecar una cosa (reeixir a aixecar o sollevar)
♦ valda steini: poder aixecar una pedra

valda³ <valda ~ völdum | valdaði ~ völduðum | valdaðe-ð ~ e-n>:
1. <ESCACSdefensar (o: protegir) una peça
♦ stórmeistarinn valdaði riddarann: el Gran Mestre va protegir el cavall
2. <FUTBOL & BÀSQUETfer un bloqueig a algú
3. <MATEMexponenciar un nombre, posar (o: afegir) un exponent a un nombre (veldisvísir)

valda·afsal <n. -afsals, -afsöl>:
renúncia f al poder
♦ valdaafsal konungs: abdicació del rei (afsögn)

valda·barátta <f. -baráttu, -baráttur. Gen. pl.: -barátta>:
lluita f pel poder

valda·brölt <n. -brölts, no comptable>:
lluita f pel poder

valda·fíkinn, -fíkin, -fíkið <adj.>:
sedegós -osa (o: àvid -a) de poder

valda·fíkn <f. -fíknar, no comptable>:
fam (o: set; o: avidesa) f de poder

valda·framsal <n. -framsals, -framsöl>:
traspàs m (fl./pl.: traspassos) de poder

valda·fýsn <f. -fýsnar, no comptable>:
ànsia f de poder

valda·gráðugur, -gráðug, -gráðugt <adj.>:
sedegós -osa (o: àvid -a) de poder

valda·græðgi <f. -græðgi, no comptable>:
set (o: ànsia; o: avidesa) f de poder

valda·hroki <m. -hroka, no comptable>:
arrogància f del poder

valda·jafnvægi <n. -jafnvægis, no comptable>:
equilibri m de poder

valda·klíka <f. -klíku, -klíkur. Gen. pl.: -klíka o: -klíkna>:
<PEJORcamarilla f, capelleta f, grup m de poder

valda·laus, -laus, -laust <adj.>:
sense [cap] poder, impotent

valda·leysi <n. -leysis, no comptable>:
manca (o: mancança; o: falta) f de poder, impotència

valda·lítill, -lítil, -lítið <adj.>:
sense gaire poder, de poc poder

valda·maður <m. -manns, -menn>:
dirigent m & f, mandatari m, mandatària f (qualsevol persona que exercita el poder en una empresa, un estat etc. Quan es tracta d'un estat el mot es pot traduir simplement per governant, esp. en plural)
♦ valdamenn í viðskiptalífinu: els dirigents del món dels negocis
♦ valdamenn í Kaupmannahöfn: els mandataris de Copenhaguen

valda·mikill, -mikil, -mikið <adj.>:
que té gran poder, poderós -osa

valdandi, valdandi, valdandi <adj.>:
causant
♦ verða e-s valdandi: causar una cosa, ésser el causant d'una cosa

-valdandi, -valdandi, -valdandi <adj.>:
<MED-gen -a, -gènic -a
♦ krabbameinsvaldandi: carcinogènic -a, cancerigen -ígena

valda·rán <n. -ráns, -rán>:
putx m, presa f il·legal del poder, usurpació f del poder
♦ tilraun til valdaráns: intent m de cop d'estat

valda·ræningi <m. -ræningja, -ræningjar>:
putxista m & f

valda·sjúkur, -sjúk, -sjúkt <adj.>:
malalt -a de poder

valda·skipti <n.pl -skipta>:
canvi m de govern, canvi m de poder

valda·staða <f. -stöðu, -stöður. Gen. pl.: -staðna o: -staða>:
posició f [de poder], [alta] autoritat f (lloc de poder, situació d'una persona en l'escalafó del poder, el poder o l'autoritat que una persona detén depenent de la seva posició en la gradació del poder)
Antíokkus hélt að konan væri að sýna sér lítilsvirðingu og gera gys að sér. Hann lagði sig fram um að fá yngsta soninn, sem einn var eftir á lífi, til að snúa baki við lögmáli feðra sinna. Hann hét honum auði og hamingju og að taka hann í hóp vina sinna og skipa hann í valdastöðu (ἡ χρεία -ίας:   καὶ χρείας ἐμπιστεύσειν) ef hann léti að vilja sínum: l’Antíoc va creure que la dona li mostrava el seu menyspreu i li feia befa. Va posar els seus esforços en aconseguir que el seu fill més petit (d'ella), que encara era viu, girés l'esquena a la Llei dels seus pares (del vailet). Li prometia riqueses i benanança i que el prendria en el grup dels seus amics (de l'Antíoc) i que el nomenaria per a un [alt] càrrec si feia segons la seva voluntat (de l'Antíoc)
♦ í hárri valdastöðu: en una alta posició
♦ valdastaða forseta Íslands: la posició (o: l'autoritat) del president d'Islàdia, la posició (o: l'autoritat) de la presidenta d'Islàndia

valda·stétt <f. -stéttar, -stéttir>:
elit (o: classe) f dirigent, elit (o: classe) f que detén el poder

valda·stóll <m. -stóls, -stólar>:
1. <GENtron m
2. <FIGpoder m
♦ komast á valdastól: arribar al poder
♦ sitja á valdastóli [í fjögur ár]: ocupar el poder [durant quatre anys]
♦ steypa (o: velta) e-m af valdastóli: desposseir algú del seu poder, fer caure algú del seu poder

valda·streita <f. -streitu, no comptable>:
lluita f pel poder

valda·tafl <n. -tafls, no comptable>:
joc m de poder

valda·taka <f. -töku, -tökur. Gen. pl.: -taka o: -takna>:
presa f del poder
♦ valdataka nasista: <HISTla presa del poder dels nacionalsocialistes (la Machtergreifung)

valda·taumar <m.pl -tauma>:
<FIGregnes f.pl del poder
♦ halda um valdataumana: mantenir [agafades] (o: portar) les regnes del poder, tenir a les mans les regnes del poder
♦ taka við valdataumunum: agafar (o: prendre) les regnes del poder

valda·tíð <f. -tíðar, -tíðir>:
[període m del] mandat m
♦ í valdatíð e-s: durant el mandat d'algú

valda·tímabil <n. -tímabils, -tímabil>:
[període m del] mandat m

valda·tími <m. -tíma, no comptable>:
[període m del] mandat m
♦ á valdatíma Kládíusar Rómarkeisara: durant el regnat de l'emperador Claudi
♦ vera frá valdatíma e-s: datar del mandat d'algú

valda·tæki <n. -tækis, -tæki. Gen. pl.: -tækja; dat.pl.: -tækjum>:
mitjà m de poder

vald·beiting <f. -beitingar, no comptable>:
<GEN & JURús m de la força

vald·boð <n. -boðs, -boð>:
ordre f [superior], ordre f [donada per una instància superior]
þetta er ekki neitt valdboð (ἡ ἐπιταγή -ῆς:   τοῦτο δὲ λέγω κατὰ συγγνώμην, οὐ κατ᾽ ἐπιταγήν) heldur ábending: això no és cap ordre [d'una instància superior], sinó com una indicació
♦ valdboð að ofan: ordre de dalt
  En comparació, a Romans 16:26, la locució κατ᾽ ἐπιταγήν hi és traduïda pel simple boð:

φανερωθέντος δὲ νῦν διά τε γραφῶν προφητικῶν κατ᾽ ἐπιταγὴν τοῦ αἰωνίου θεοῦ εἰς ὑπακοὴν πίστεως εἰς πάντα τὰ ἔθνη γνωρισθέντος ~ en er nú opinber í spámannlegum ritningum og að boði hins eilífa Guðs kunngjörður öllum þjóðum að þær taki hann til sín og trúi.

I a
2 Corintis 8:8, ho és amb el mot skipun:

οὐ κατ᾽ ἐπιταγὴν λέγω, ἀλλὰ διὰ τῆς ἑτέρων σπουδῆς καὶ τὸ τῆς ὑμετέρας ἀγάπης γνήσιον δοκιμάζων· ~ Ég segi þetta ekki sem skipun heldur er ég að ganga úr skugga um hvort kærleiki ykkar sé einlægur samanborið við ósérplægni annarra.
 
     

valdboðs·forusta <f. -forustu, no comptable>:
lideratge autoritari

valdboðs·stefna <f. -sefnu, no comptable>:
(forræðishyggjaautoritarisme m

valdboðs·skapgerð <f. -skapgerðar, no comptable>:
caràcter autoritari, personalitat autoritària

vald·braut <f. -brautar, -brautir>:
cadena f de comandament

vald·dreifing <f. -dreifingar, no comptable>:
descentralització f

vald·efling <f. -eflingar, no comptable>:
empoderament m

< Valdelikt <f. Valdelikt, no comptable>:
<HISTValladolid f. Al costat d'aquesta forma, també s'empraven les formes Vallident o Valledent i Validing. Totes aquestes formes apareixen al capítol 294, pàg. 87, de la Hákonar saga Hákonarsonar: “enn tíunda dag jóla reið konungrinn sjálfr með henni til Vallident (Valledent, F; Valdelikt, G, 7 br.), ok kom þá ríðandi í móti þeim sonr konungsins með útalligum riddaraher (ótal riddara ok, F), barúna, erkibiskupa ok ljóðbiskupa ok sendimanna bæði kristinna ok heiðinna, b. B, F, G, 7 br.

vald·framsal <n. -framsals, -framsöl>:
delegació f de poder

vald·hafi <m. -hafa, -hafar>:
dirigent m & f, governant m & f

vald·heimild <f. -heimildar, -heimildir>:
poder m, autoritat f (de què hom ha estat revestit i que capacita per fer una determinada cosa, atribucions o funcions derivades del poder d'algú)

vald·hroki <m. -hroka, no comptable>:
arrogància f del poder

valdi, valda, valda¹ <adj.>:
formes febles de valinn, valin, valið “escollit; selecte”

valdi, valda, valda² <adj.>:
formes febles de valdur, völd, valt “causant de, culpable de”

valdi³:
1ª i 3ª pers. sg. pret. ind. de → velja “triar”

vald·níðsla <f. -níðslu, no comptable>:
abús m de poder

valds·maður <m. -manns, -menn>:
mandatari m, mandatària f, persona f amb autoritat i poder
ég mun færa þér gull í stað eirs og silfur í stað járns, eir í stað trjáviðar og járn í stað grjóts. Ég gjöri friðinn að valdstjórn þinni (pəqudˈdāh ~ פְּקֻדָּה:   wə-ɕamˈtī   φəquddāˈθ-ēχ   ʃāˈlōm,   וְשַׂמְתִּי פְקֻדָּתֵךְ שָׁלוֹם) og réttlætið að valdsmanni þínum (nɔˈɣēɕ‎ ~ נֹגֵשׂ‎:   wə-nɔɣəˈɕaʝ-iχ   t͡səδāˈqāh,   וְנֹגְשַׂיִךְ צְדָקָה)et portaré or en lloc d'aram i argent en lloc de ferro, aram en lloc de fusta i ferro en lloc de pedres. Convertiré la pau en la teva magistratura i la justícia en el teu governant
♦ allir valdsmenn jarðar ~ veraldar: tots els governants del món
♦ valdsmenn landsins: els dirigents (o: les autoritats) del país

valdsmanns·lega <adv.>:
autoritàriament

valdsmanns·legur, -leg, -legt <adj.>:
(ráðríkurautoritari -ària
♦ tala í valdsmannlegum tón: parlar amb un to autoritari

vald·stjórn <f. -stjórnar, no comptable>:
ministeri m fiscal, fiscalia f
ég mun færa þér gull í stað eirs og silfur í stað járns, eir í stað trjáviðar og járn í stað grjóts. Ég gjöri friðinn að valdstjórn þinni (pəqudˈdāh ~ פְּקֻדָּה:   wə-ɕamˈtī   φəquddāˈθ-ēχ   ʃāˈlōm,   וְשַׂמְתִּי פְקֻדָּתֵךְ שָׁלוֹם) og réttlætið að valdsmanni þínum (nɔˈɣēɕ‎ ~ נֹגֵשׂ‎:   wə-nɔɣəˈɕaʝ-iχ   t͡səδāˈqāh,   וְנֹגְשַׂיִךְ צְדָקָה)et portaré or en lloc d'aram i argent en lloc de ferro, aram en lloc de fusta i ferro en lloc de pedres. Convertiré la pau en la teva magistratura i la justícia en el teu governant
♦ valdstjórn gegen e-m: <JURel ministeri fiscal contra XY, l'estat contra XY

vald·svið <n. -sviðs, -svið>:
competència f, competències f.pl (conjunt de funcions que pot o ha d'exercir algú o un ens públic)

vald·svipting <f. -sviptingar, no comptable>:
destronament m

-valdur <m. -valds, -valdar>:
<MED-gen m, -gènic m
♦ mengunarvaldur: [agent m] contaminant m
♦ sjúkdómsvaldur: patogen m
♦ sótthitavaldur: [agent m] piretogen m

valdur, völd, valt <adj.>:
responsable, causant (dit de la persona o cosa que fa que una cosa passi o hagi passat)
♦ vera valdur að e-u (o: vera e-s valdur)ésser el responsable de, ésser la causa de, causar una cosa, tenir la culpa d'una cosa (ésser el responsable que una cosa hagi passat, ésser-ne el causant)
◊ á Englandi fyrir mörgum árum varð ungur maður valdur að dauða manns í tilgangslausum ryskingum: fa molts d'anys, a Anglaterra, un jove va causar la mort d'un home en una brega sense sentit

vald·þrota <adj. inv.>:
<sense poder, impotent (que no pot fer res contra una situació, davant uns fets, amb algú etc.) (vanmáttugur)

vald·þurrð <f. -þurrðar, pl. no hab.>:
<JURarrogació f (fet d'arrogar-se funcions, poders etc. sense tenir-hi dret, abús de poder, usurpació de funcions)

Valensíu·búi <m. -búa, -búar>:
valencià m, valenciana f

valensískur, valensísk, valensískt <adj.>:
valencià -ana

Valensíu·maður <m. -manns, -menn>:
valencià m, valenciana f

Valentínusar·dagur <m. -dags, -dagar>:
dia m de Sant Valentí 

val·frelsi <n. -frelsis, no comptable>:
llibertat f d'elecció

val·frjáls, -frjáls, -frjálst <adj.>:
optatiu -iva, opcional

Val·gerður <f. -gerðar, no comptable>:
Valgerður f, Valgerda f (ginecònim)

val·grein <f. -greinar, -greinar>:
assignatura optativa

val·hneta <f. -hnetu, -hnetur. Gen. pl.: -hneta>:
nou f,m, anou f,m (Val., Bal.) (fruit de l'arbre Juglans regia)

valhnetu·olía <f. -olíu, no comptable>:
oli m de nou[s]

valhnetu·tré <n. -trés, -tré. Gen. pl.: -trjáa; dat.pl.: -trjám>:
noguera f, noguer m, anouer m (Val.) (arbre Juglans regia) (valhnotutré)

< val·hnot <f. -hnotar, -hnetur>:
variant arcaica de → valhneta ‘nou, anou’ (fruit de l'arbre Juglans regia)

val·hnota <f. -hnotu, -hnotur. Gen. pl.: -hnota>:
noguera f (fusta de l'arbre Juglans regia)

valhnot·tré <n. -trés, -tré. Gen. pl.: -trjáa; dat.pl.: -trjám>:
noguera f, noguer m, anouer m (Val.) (arbre Juglans regia) (valhnotutré)

valhnotu·tré <n. -trés, -tré. Gen. pl.: -trjáa; dat.pl.: -trjám>:
noguera f, , noguer m, anouer m (Val.) (arbre Juglans regia)

val·hopp <n. -hopps, -hopp>:
trot lleuger, trotí m (un dels tipus d'ambladura)

val·hoppa <-hoppa ~ -hoppum | -hoppaði ~ -hoppuðum | -hoppað>:
trotar

Val·höll <f. -hallar, no comptable>:
Valhal·la m
Óðinn setti lög í landi sínu, þau er gengið höfðu fyrr með Ásum. Svo setti hann að alla dauða menn skyldi brenna og bera á bál með þeim eign þeirra. Sagði hann svo að með þvílíkum auðæfum skyldi hver koma til Valhallar sem hann hafði á bál, þess skyldi hann og njóta er hann sjálfur hafði í jörð grafið. En öskuna skyldi bera út á sjá eða grafa niður í jörð en eftir göfga menn skyldi haug gera til minningar en eftir alla þá menn, er nokkuð mannsmót var að, skyldi reisa bautasteina og hélst sjá siður lengi síðan. Þá skyldi blóta í móti vetri til árs en að miðjum vetri blóta til gróðrar, hið þriðja að sumri. Það var sigurblót. Um alla Svíþjóð guldu menn Óðni skatt, pening fyrir nef hvert, en hann skyldi verja land þeirra fyrir ófriði og blóta þeim til árs. Njörður fékk konu þeirrar er Skaði hét. Hún vildi ekki við hann samfarar og giftist síðan Óðni. Áttu þau marga sonu. Einn þeirra hét Sæmingur. Um hann orti Eyvindur skáldaspillir þetta...: l’Odin va instaurar a la seva terra les lleis que, d'antic, havien estat vigents entre els ansos. Així, va disposar que tots els morts fossin cremats i que amb ells es diposités a la pira funerària tots llurs béns, car deia que tothom aniria al Valhal·la amb les riqueses que hagués tingut [al seu costat] a la pira funerària i que en el Valhal·la també hi fruirira dels tresors que hagués enterrats en aquest món. Les cendres, emperò, s'havien d'escampar per la mar o bé enterrar. També va disposar que sobre [la cendra d]els homes nobles (eminents) es construís un túmul funerari en recordança llur i que, en recordança dels homes especialment baronívols (dels homes que s'haguessin distingit especialment en homenia), s'erigissin bautasteinar, i aquest costum es va mantenir molt de temps després d'ell. També va establir que vers l'inici de l'hivern es fessin ofrenes i sacrificis per demanar una bona anyada i que pel solstici d'hivern se'n fessin demanant el creixement [primaveral]. I que es fes un tercer blót [cada any] per l'estiu. Aquest era el sigurblót, un blót per a impetrar la victòria. Per tota Suècia hom pagava tribut a l'Odin, un penic (peningur) per cap. A canvi, l'Odin havia de protegir llur país de la guerra i sacrificar per propiciar-los una bona anyada. En Njörður es va casar amb una dona que nomia Skaði, la qual, emperò, no va voler conviure amb ell i més tard es va casar amb l'Odin i tots dos tingueren molts de fills, uns dels quals va nòmer Sæmingur. Sobre ell l'Eyvind skáldaspillir va compondre això (= aquesta vísa)... (vocabulari: #1. mannsmót: Cf. en Fritzner 2 (1891²), pàg. 645a: mannsmót n. saadan Beskaffenhed ved en Person, der gjør ham til en Mand som han bør være; eptir alla þá menn, er nökkut mannsmót var at, skyldi reisa bautasteina Yngl. 8; jvf. Flat. I, 150²⁴; Fm. XI, 86¹⁵)

valið:
supí de → velja “triar”

valin·kunnur, -kunn, -kunnt <adj.>:
de provada respectabilitat (o: probitat), conegut -uda per la seva respectabilitat i rectitud
og er þau höfðu þenna veg á gert um hagi sína þá bað Þorsteinn valinkunna menn skipta í sundur fénu í helminga. Tóku frændur Þorsteins þann helming er börnin skyldu eiga og fæddust þau upp með föðurfrændum sínum og urðu síðan hinir mestu þroskamenn og er mikil ætt frá þeim komin þar í Víkinni. En Þorsteinn og þau Spes skiptu í sundur sínum hlut fjárins og gáfu sumt til kirkna fyrir sál sinni en sumt höfðu þau með sér. Réðust þau nú til Rómferðar og báðu margir vel fyrir þeim: i quan hagueren arreglat d'aquesta manera llurs afers, en Þorsteinn va pregar a homes de provada respectabilitat que dividissin el cabal en dues meitats. Els parents d'en Þorsteinn es varen fer càrrec de la meitat que seria per als fills, els quals pujaren a cals parents de llur pare i, temps després, en arribar a la maduresa, es convertiren en homes molt conspicus. D'ells en descendeix un gran llinatge allà, a la Vík. Pel que fa a llur pròpia meitat del cabal, l'Spes i en Þorsteinn la dividiren en dues parts i en donaren una a les esglésies per la salvació de llur ànima, i es quedaren per a si l'altra part. Després, varen partir cap a Roma i foren molts els qui els desitjaren que llur viatge anés bé
És paraula que només apareix en entorns legals. Per això, en Baetke 19874, pàg. 693, li dóna també la traducció unparteiisch (imparcial):
ef konungr kennir manni landráð, þá skal hann synja með tylftareiði; svá skal synja allra úbótamála. Nú skal nefna sex menn á hvára hǫnd þeim er undan skal fœraz, jafna at rétti við hann, þá sem næstir eru honum ok um þat mál má kunnigast vera, hvárki sifjaðir við hann né sakaðir, fulltíða menn ok valinkunna, þá sem hvárki sé áðr reyndir at rǫngum eiðum né skrǫkváttum, ok hafa sjau af þeim ok sjálfr hinn átti, fjóra fangavátta, fulltíða ok eigi at meinsœrum reyndir: skal sá sverja fullan eið fyrir sik er fyrir máli er, en allir aðrir sanni hans eið með því skilorði, at eigi vitu þeir annat sannara fyrir Guði en þeir sverja at sinni hyggju: si el rei acusa un home d'alta traïció, que [l'acusat] negui l'acusació amb un tylftareiðr, ço és, un jurament de dotze. També es negaran d'aquesta manera les acusasions en tots els [altres] casos d'óbótamál o crims inexpiables. [Procediment del jurament:] es designaran sis testimonis per a cada costat del qui s'hagi d'exculpar amb el jurament. Els dotze testimonis designants han d'ésser jurídicament els seus iguals i han d'ésser d'entre els qui viuen més a prop d'ell i d'entre els qui coneguin millor el cas, no seran parents d'ell per matrimoni ni enemics d'ell, hauran d'ésser homes fets i condrets i imparcials (o potser: coneguts per llur respectabilitat) i amb anterioritat hom no els haurà provat que hagin prestat falsos testimonis ni comès perjuri. Dels dotze testimonis, que en tingui set i que ell sigui el vuitè i que tingui quatre fangaváttar -ço és, testimonis agafats a l'atzar per l'acusat com a cojuradors de la seva innocència-, que han d'ésser adults i que no s'hagi demostrat que han estat perjurs. L'acusat ha de jurar un jurament ple per ell mateix i tots els altres han de corroborar el jurament d'ell [amb sengles juraments] amb la condició que no coneguin res que s'ajusti més a la veritat davant Déu que el que ells jurin d'acord amb llur parer (En Baetke 19874 no dóna pas entrada al mot fangaváttr. En Konrad von Maurer 1966²:515 el tradueix a l'alemany amb el terme Eidhelfer ‘auxiliador[s] de jurament’)

valinn, valin, valið <adj.>:
escollit -ida

valist:
supí de → veljast “triar-se”

Valka <f. Völku, no comptable>:
hipocoreuma de Valgerður ‘Valgerður (ginecònim)’

val·kostur <m. -kostar, -kostir>:
opció f, alternativa f (possibilitat de tria o selecció)
♦ eiga tvo valkosti [í stöðunni]: tenir dues opcions
♦ mat valkosta[nna]: avaluació de les alternatives (o: opcions)  

val·kvíði <m. -kvíða, no comptable>:
angoixa f d'haver de prendre una decisió [entre dues opcions], patiment m d'haver-se de decidir

val·köstur <m. -kastar, -kestir>:
munt (o: caramull, Bal.) de cadàvers (de morts en una batalla)
en er hún sá valköstinn (οἱ νέκυες ~ [ὁ νέκυς νέκυος]:   ὡς ... νέκυάς τε καὶ ἄσπετον εἴσιδεν αἷμα) og ósköpin af blóðinu, þá varð henni það fyrir, að hún hrein upp yfir sig af gleði, því hún sá, að hér var stórmikið að gert: però quann va veure el caramull de cadàvers [de la lluita] i l'enormitat de sang, li va esdevenir que es va posar a cridar d'alegria, perquè veia que aquí s'havia dut a terme una ingent proesa (l'original fa: ἡ δ᾽ ὡς οὖν νέκυάς τε καὶ ἄσπετον εἴσιδεν αἷμα, ǁ ἴθυσέν ῥ᾽ ὀλολύξαι, ἐπεὶ μέγα εἴσιδεν ἔργον)

val·kvendi <n. -kvendis, -kvendi>:
dona magnífica (magnànima i plena de bondat, que es distingeix o excel·leix per les seves virtuts) (valmenni)
Ródrigó Það get eg ekki ætlað um hana, þvílíkt blessað valkvendi (:   I cannot believe that in her, she is full of most blessed condition)Roderigo Una cosa així no la puc creure d'ella, una dona virtuosa i beneïda!

val·kvæður, -kvæð, -kvætt <adj.>:
opcional, facultatiu -iva

val·kyrja <f. -kyrju, -kyrjur. Gen. pl.: -kyrja>:
1. <MITOL NORRENAvalquíria f, dèmon de la mort que, en l'odinisme va perdre la seva autonomia original per convertir-se en l'encarregada d'executar la decisió del déu Odin sobre quin guerrer havia de viure i quin morir en una batalla
2. <MITOL GREGAcer f, dèmon de la mort de la mitologia grega
þar var Þrætan (Ἔρις) í flokki, þar var Hergnýrinn (Κυδοιμός), og þar var hin skaðvæna Valkyrja (ἡ Κήρ Κηρός:   ἐν δ᾽ Ἔρις ἐν δὲ Κυδοιμὸς ὁμίλεον, ἐν δ᾽ ὀλοὴ Κήρ); hún þreif ýmist lifandi menn nýsærða, ýmist ósærða menn, ýmist dró hún dauða menn á fótunum í mannösinni (κατὰ μόθον); hún hafði rautt klæði á herðum, litað í mannablóði. Þeir áttu vopnaskipti og börðust, sem væru þeir lifandi menn, og drógu til sín dauða menn, er fallið höfðu hverr fyrir öðrum: i enmig de la tropa hi havia la Discòrdia (l'Eris) i hi havia el Fragor de la Batalla (en Cidem, Cydoemus) i hi havia la Cer funesta que aferrava adés homes acabats de ferir, adés homes indemnes, adés arrossegava morts, estirant-los pels peus, enmig d'aquell formiguer humà. Portava un vestit vermell per les espatlles, tenyit de sang humana. I combatien entre si a mà armada i es batien com si fossin homes vivents i arrossegaven cap a si cadàvers (homes morts) que havien caigut cadascun a mans de l'altre (l'original fa: ἐν δ᾽ Ἔρις ἐν δὲ Κυδοιμὸς ὁμίλεον, ἐν δ᾽ ὀλοὴ Κήρ, ǁ ἄλλον ζωὸν ἔχουσα νεούτατον, ἄλλον ἄουτον, ǁ ἄλλον τεθνηῶτα κατὰ μόθον ἕλκε ποδοῖιν· ǁ εἷμα δ᾽ ἔχ᾽ ἀμφ᾽ ὤμοισι δαφοινεὸν αἵματι φωτῶν. ǁ ὡμίλευν δ᾽ ὥς τε ζωοὶ βροτοὶ ἠδ᾽ ἐμάχοντο, ǁ νεκρούς τ᾽ ἀλλήλων ἔρυον κατατεθνηῶτας)
allir þér, sem valkyrjur dauðans (αἱ Κῆρες Θανάτοιο:   οὓς μὴ κῆρες ἔβαν θανάτοιο φέρουσαι) ekki hafa á burt hrifið, eruð vottar þess, að forðum, þegar skip Akkea söfnuðust saman í Álishöfn, Príami og Trójumönnum til tjóns, þá stofnuðum vér hinum ódauðlegu guðum gallalaus hundraðsblót undir fögrum hlyn (πλατανίστῳ) við lind nokkura, hvaðan tært vatn rann: tots vosaltres, que les Cers de la mort no se n'han emportat, sou testimonis que, en temps ja passats, quan les naus dels aqueus s'aplegaren al port d'Aulis per a dany de Príam i els troians, férem als déus immortals hecatombes perfectes sota un bell erable a la vora d'una font, de la qual rajava una aigua límpida (l'original fa: εὖ γὰρ δὴ τόδε ἴδμεν ἐνὶ φρεσίν, ἐστὲ δὲ πάντες ǁ μάρτυροι, οὓς μὴ κῆρες ἔβαν θανάτοιο φέρουσαι)
hann bannaði sonum sínum að fara í hinn mannskæða (φθισήνορα) ófrið, en þeir gegndu honum ekki, því valkyrjur hins dimma dauða (αἱ Κῆρες Θανάτοιο:   κῆρες γὰρ ἄγον μέλανος θανάτοιο) rku (ἄγον) eftir eim: va prohibir als seus fills que anessin a la guerra homicida, però ells no l'obeïren pas, car les Cers de la mort negra els hi acuitaven (l'original fa: ...οὐδὲ οὓς παῖδας ἔασκε ǁ στείχειν ἐς πόλεμον φθισήνορα· τὼ δέ οἱ οὔ τι ǁ πειθέσθην· κῆρες γὰρ ἄγον μέλανος θανάτοιο)

vall:
1ª i 3ª pers. sg. pret. ind. de → vella “bullir”

Valla <f. Völlu, no comptable>:
hipocoreuma de Valgerður ‘Valgerður (ginecònim)’

valla:
gen. pl. de völlur “plana”

Val·land <n. -lands, no comptable>:
<HISTpaís romanó. Originàriament, designació medieval dels països romanons. Segons el context s'haurà de traduir per França, Valònia, Normandia, Itàlia etc. Amb el pas del temps, aquest topònim va anar estrenyent el seu significat fins a convertir-se en sinònim de Gallia o França
ef maðr verðr veginn á vestrlǫndum fyrir norðan Valland, ok eru þá jafnréttir sannaðarmenn allir, þeir er verit hafa í nǫkkurs konungs veldi þeirra, þá er vígit var, eðr síðan; í Englakonungsveldi, eðr Bretakonungs-, eðr Skotakonungs-, eðr Írakonungs-, eðr Suðreyingakonungsveldi. Nú verðr maðr veginn fyrir sunnan Danaveldi, ok eru þá jafnréttir sannaðarmenn allir er þá váru í nǫkkurs þeirra konungs veldi, eðr síðan er vígit var vegit. Svá skal þar et sama fara um þau víg hvárttveggju at sókn ok vǫrn, ok at ǫllu annars, sem um erlendisvíg, ok svá um sár, ef maðr fær þar. — Si in terris occiduis, a Gallia septentrionem uersus, quis occisus fuerit, omnes comprobatorum numero aeque iuste adhibentur, qui, cum caedes committebatur, uel postea, in cuiusuis horum regis imperio uersati sunt: in Angliae nempe, Britanniae, Scotlandiae, Hiberniae uel insularum australium (Hebridum) regum imperiis. At austrum uersus e Dania quis caeditur, tum probatorum numero aeque iuste adhibentur, qui in eius regis imperio, ubi caedes admissa est, tum uel postea uersabatur. Quoad harum caedium tum actionem, cum defensionem, et quouis alio respectu idem omnino seruandum est, ac de caede peregre commissa praescriptum est. De uuelneribus ibi illatis idem ualeat (Oca cendrosa. Vígslóði — Traha caedis. CI. Kapítuli: Um vestrlandavíg — Titulus CI: De caede in terris occiduis commissa. Pàg. 141): si un home és mort en els Vestrlǫnd (els països situats a ponent de la Mar del Nord), al nord del Valland (aquí, Valònia i/o el nord de França incloent-hi la Normandia) aleshores tots els qui hagin estat en el regne d'un rei dels següents [regnes] quan l'home fou mort o posteriorment, són jafnréttir sannaðarmenn (és a dir, homes que estan legalment capacitats per igual per a donar fe dels fets): al regne del rei d'Anglaterra, o al del rei de Gal·les, o al del rei d'Escòcia, o al del rei d'Irlanda o al del rei de les Illes Hèbrides. Si un home és mort al sud del regne de Dinamarca, tots els qui s'hagin trobat a qualssevol dels esmentats regnes en el moment de cometre's l'homicidi o posteriorment, també seran jafnréttir sannaðarmenn, ço és, estaran legalment capacitats per igual per a donar fe dels fets. El procediment a seguir per aquests homicidis serà el mateix, tant pel que fa a l'acusació com pel que fa a la defensa, i en tots els altres aspectes, que per als homicidis comesos a l'estranger, i el mateix s'aplicarà pel que fa a les ferides que un home hi (=en aquests llocs esmentats de l'estranger) pugui rebre (vocabulari: #1. sannaðarmaðr: Cf. en Baetke 19874, pàg. 518: sannanar-maðr (sannaðarmaðr) m.   Mann, der etwas bekräftigt, bestätigt; Eideshelfer. També en Gunnar Karlsson, Kristján Sveinsson i en Mörður Árnason 1992, pàg. 553b: sannaðarmenn, sannanarmenn tveir men eða fimm (110), fengnir til að votta um að tiltekinn atburður hafi átt sér stað eða um aðrar staðreyndir) (en comparació, la versió adaptada a l'islandès modern, d'en Gunnar Karlsson, Kristján Sveinsson i en Mörður Árnason 1992, pàg. 270: 110 Uᴍ Vᴇꜱᴛᴜʀʟᴀɴᴅᴀᴠɪ́ɢ     Ef maður verður veginn á Vesturlöndum, fyrir norðan Valland, og eru þá jafnréttir sannaðarmenn allir þeir er verið hafa í nokkurs konungs veldi þeirra, þá er vígið var eða síðan, í Englakonungs veldi eða Bretakonungs eða Skotakonungs eða Írakonungs eða Suðreyingakonungs veldi. Nú verður maður veginn fyrir sunnan Danaveldi, og eru þá jafnréttir sannaðarmenn þeir allir er þá voru í nokkurs þeirra konungs veldi eða síðan er vígið var vegið. Svo skal þar hið sama fara um þau víg hvorttveggju að sókn og vörn og að öllu annars sem um erlendisvíg, og svo um sár ef maðr fær þar.)

vallar:
gen. sg. de völlur “plana”

vallar·blóm <n. -blóms, -blóm>:
flor f silvestre, flor f del camp

vallar·dagslátta <f. -dagsláttu, -dagsláttur. Gen. pl.: -dagsláttna>:
vallardagslátta f, mesura agrària equivalent a 0,3192 hectàrees

vallar·foxgras <n. -foxgrass, -foxgrös>:
cua f de rata, apegalosa f, flèum m de prat, fleola f (planta Phleum pratense)

vallar·hélukrans <m. -hélukrans, -hélukransar>:
malrubí m (planta Marrubium vulgare)

vallar·klukka <f. -klukku, -klukkur. Gen. pl.: -klukkna>:
fanalets m.pl dels prats (o: margallm (Mall.) (planta Campanula patula)

vallar·kúmen <n. -kúmens, no comptable>:
comí m de prat (planta Carum carvi & les seves llavors)

vallar·met <n. -mets, -met>:
<ESPORTrècord m de camp

vallar·rýgresi <n. -gresis, pl. no hab.>:
raigràs [anglès], maragall (o: margallm (Mall.) (planta Lolium perenne)

vallar·súra <f. -súru, -súrur. Gen. pl.: -súra>:
agrella f, vinagrella f (Mall., Men.(planta Rumex acetosa) (túnsúra)

vallarsveif·gras <n. -grass, -grös>:
poa f de prat, pastura f dels prats de Kentucky, herba f de prat (Ross.(planta Poa pratensis)

vallar·sýn <f. -sýnar, no comptable>:
♦ vera mikill að vallarsýn: <LOC FIGésser de gran estatura

vallar·þulur <m. -þular, -þulir>:
<ESPORTcomentarista m & f des de l'estadi

vall·bingall <m. -bingals, -binglar>:
malcoratge m (planta Mercurialis annua)

vall·elfting <f. -elftingar, -elftingar>:
cua (o: coa, Val., Bal.) f de cavall de prat (planta Equisetum pratense)

vall·gangur <m. -gangs, no comptable>:
1. <(saurlátdefecació f (evacuació de matèria fecal)
2. <(saurfemta f (excrements, deposicions, matèria fecal evacuada)
◊ síðan settu þeir upp skip sitt í vík einni. Þar á lóninu höfðu þeir gengið á borð að álfreka og þann sama vallgang rak upp í þessari vík og því heitir það Dritvík: tot seguit, van ancorar llur vaixell a una badia. Quan eren a Djúpalón havien anat a la borda de la nau per fer-hi llurs necessitats majors i aquesta mateixa femta fou portada pel corrent marí cap a dins aquesta badia i per això li posaren el nom de Badia dels Excrements
3. <(þunnlífidiarrea f (cagarel·la)

vall·gróinn, -gróin, -gróið <adj.>:
<(grasi gróinncobert -a d'espessa vegetació
◊ Einar bjó að Laugarbrekku allt til elli og er heygður skammt frá Sigmundarhaugi, föður hans. Haugur Einars er ávallt vallgróinn vetur og sumar: l'Einar va viure a Laugarbrekka fins a la vellesa i està enterrat dins un túmul no gaire lluny del túmul d'en Sigmundur, son pare. El túmul de l'Einar està cobert sempre de verd, estiu i hivern

vall·humall <m. -humals, -humlar>:
milfulles f, percala f, herba f de tall[s], marfull m, sabuda blanca, herba f de xai, herba f de tos, milifulla f (planta Achillea millefolium)

vall·hæra <f. -hæru, -hærur. Gen. pl.: -hæra>:
lúzula f [multiflora], lluçola f (planta Luzula multiflora)

vall·lendi <n. -lendis, no comptable>:
prats m.pl [secs], praderies f.pl [seques] (amb el fenàs ja segador)
þar til hann hylur gnípur hárra fjalla og yztu útskaga, smáravaxin valllendi (τὸ πεδίον [τὸ] λωτόεν:   πεδία λωτοῦντα) og feit akurlönd manna: fins que ja cobreix els cims de les altes muntanyes i els caps marins més extrems i els herbeis (les planes herboses) coberts de trèvol [ja sec] i els grassos camps de conreu dels homes (l'original fa: ὄφρα καλύψῃ ǁ ὑψηλῶν ὀρέων κορυφὰς καὶ πρώονας ἄκρους ǁ καὶ πεδία λωτοῦντα καὶ ἀνδρῶν πίονα ἔργα)

vall·lendur, -lend, -lent <adj.>:
herbós -osa i sec -a

vall·mura <f. -muru, -murur. Gen. pl.: -mura>:
potentil·la noruega (planta Potentilla norvegica)

Vallóni <m. Vallóna, Vallónar>:
való m, valona f

Vallónía <f. Vallóníu, no comptable>:
Valònia f

vallónska <f. vallónsku, no comptable>:
való m, llengua valona

vallónskur, vallónsk, vallónskt <adj.>:
való -ona

vall·skvetta <f. -skvettu, -skvettur. Gen. pl.: -skvetta>:
bitxac rogenc (ocell Saxicola rubetra)

valma·þak <n. -þaks, -þök>:
<ARQteulada f de quatre aiguavessos

val·menni <n. -mennis, -menni>:
1. (ágætur maðurhome m excel·lent (home excepcional)
2. (góður,góðgjarn maðurhome bondadós, bon home (home ple de bondat, de bon cor)
Jósef, festarmaður hennar (ὁ ἀνὴρ αὐτῆς), sem var valmenni (δίϰαιος), vildi ekki gera henni opinbera minnkun og hugðist skilja við hana í kyrrþey: en Josep, el seu promès, que era un home bondadós, no li volia fer una vergonya pública i resolgué de repudiar-la secretament
3. (göfuglyndur maðurhome m noble (home magnànim, gentil)
heyrða eg þar fagurt frá sagt, að Nísus frá Dúliksey væri öðlingur af manni (ἐΰν) og vel fjáður (ἀφνειόν); er mér sagt, að þú sért sonur hans, lízt mér svo á þig, að þú munir vera valmenni (ὁ ἐπητής -οῦ:   ἐπητῇ δ’ ἀνδρὶ ἔοικας)vaig sentir contar coses bones d'en Nisos de Duliqui, que era un home noble i opulent. M'han dit que tu ets fill d'ell i em sembles un home gentil

val·mennska <f. -mennsku, no comptable>:
magnanimitat f, noblesa f d'esperit

valmeyjar·gras <n. -grass, -grös>:
cascall m (planta Papaver somniferum) (valmúi; draumsóley)
svo sem valmeyjargras (ἡ μήκων -ήκωνος:   μήκων δ᾽ ὡς ἑτέρωσε κάρη βάλεν), það er vex í aldingarði, leggur út af (ἑτέρωσε κάρη βάλεν) höfuð sitt, niðurþyngt af ávexti og vorskúrum: svo hneig höfuð hans út af til annarrar hliðar, og gat ekki valdið hjálminum: així com un cascall, que creix en una horta, tomba el seu cap, afeixugat de fruit i [vinclat] pels ruixats de primavera, així va inclinar ell el seu cap cap a un costat no podent ja aguantar el pes del seu casc (l'original fa: μήκων δ᾽ ὡς ἑτέρωσε κάρη βάλεν, ἥ τ᾽ ἐνὶ κήπῳ ǁ καρπῷ βριθομένη νοτίῃσί τε εἰαρινῇσιν, ǁ ὣς ἑτέρωσ᾽ ἤμυσε κάρη πήληκι βαρυνθέν)

val·múi <m. -múa, -múar>:
(draumsóleycascall m (planta Papaver somniferum)

val·mynd <f. -myndar, -myndir>:
<INFORMmenú m [desplegable]

val·möguleiki <m. -möguleika, -möguleikar>:
possibilitat f de selecció, opció f

val·námskeið <n. -námskeiðs, -námskeið>:
assignatura optativa 

val·nefnd <f. -nefndar, -nefndir>:
comissió f (o: comitè m) de selecció (de membres al consell d'empresa o a la direcció d'una entitat)

vals <m. vals, valsar>:
<MÚSvals m
♦ dansa vals: ballar un vals

vals·auga <n. -auga, -augu. Gen. pl.: -augna>:
ull m de girfalc
örninn (ˈʕāʝiθ ~ עָיִט) þekkir eigi veginn þangað, og valsaugað (ʕēi̯n   ʔai̯ˈʝāh ~ עֵין אַיָּה:   wə-ˈlɔʔ   ʃəzāˈφattū   ʕēi̯n   ʔai̯ˈʝāh,   וְלֹא שְׁזָפַתּוּ, עֵין אַיָּה) sér hann ekki, hin drembnu rándýr ganga hann eigi, ekkert ljón fer hann: l’àguila no coneix el camí que hi mena, i l'ull del girfalc no el veu, les feres altives no l'enfilen, cap lleó no va per ell

valsi <m. valsa, valsar>:
cilindre m, corró m, roleu m

valska <f. völsku, völskur. Gen. pl.: valskna o: valska>:
rata f (mamífer Rattus rattus & Rattus norvegicus) (rotta)

< valska <f. völsku, no comptable>:
francès m, llengua francesa
◊ ok er Guðifreyr kom til Rǫgnvalds jarls ok sagðiz vera stafkarl einn, ok mælti á völsku, þat skildu þeir helzt: i quan en Jofre va arribar al campament del iarl Rǫgnvaldr, va dir que era un [vell] captaire i els parlava en francès, que era la llengua que ells més entenien

valskur, völsk, valskt <adj.>:
<HISTromanó -ona. Originàriament, designació medieval dels habitants dels països romanons. Segons el context s'haurà de traduir per franès, való, normand, italià etc. Amb el pas del temps, aquest gentilici va anar estrenyent el seu significat fins a convertir-se en sinònim de franès
<völsk mús, valskar mýs (o: < mýss)rata, rates
61. Líflát Ásbjarnar jarls. Ásbjǫrn jarl fór norðr til Eyrarsunds þegar eptir fundinn, ok tók hann sér þar herbergi í þorpi einu, ok svaf hann í lopti einu um nóttina. Þá varð sá atburðr, er fáheyrðr er, at þar kómu inn mýss margar valskar; þær váru miklu stœrri, enn menn hefði fyrr sét. Þær sóttu jarlinn svá ákafliga, at hann varð þegar upp at standa ok verjaz þeim, ok eigi at síðr sóttu þær hann; þar váru margir menn aðrir inni í loptinu, ok hirðu þær um (engan)* annan. Þá hljóp jarl ofan ór loptinu ok þegar þær eptir honum; ok er hann kom út, þá sœkja þær hann fastast. Þá hljóp hann ofan til sjóvar, ok komz hann út á skip, ok lét hann frá landi; þær hljópu þegar á sæinn út ok upp í skipit til hans ok at jarli ok réðu þegar í andlit honum framan ok í nasar; ok svá lauk þar, at þær drápu jarl; ok þegar eptir þetta hurfu þær óvættir. Þessi undr spurðuz víða, dauði Ásbjarnar jarls, ok varð mǫnnum af þessum atburð ótti mikill, þeim er mestan hlut hǫfðu átt í mótgangi við Knút konung, ok grunaði þá marga menn, at þetta verk mundi eigi verit hafa svá guðréttligt, sem þeim hafði opt tját verit, er þeir hǫfðu veitt líflát Knúti konungi, ok mæltu þat margir, at þessi hefnd mundi af guði send vera: 61. Mort del iarl Ásbjǫrn. Quan hagu concls la batalla, el iarl Ásbjǫrn es va dirigir al nord, cap a Eyrarsund on es va allotjar a una alqueria i, durant la nit, va dormir a un lopt. Aleshores es va esdevenir aquest fet força inaudit: dins la sala de dalt on dormia hi van entrar molts de ratolins francesos (= rates), que eren molt ms grossos que ning hagus vist abans. Van atacar el iarl tan ferotgement que es va haver d'aixecar immediatament i defensar-se d'ells i nogensmenys continuaren atacant-lo. Dins la sala de dalt hi havia molts d'altres homes, per les rates no pararen esment en ning ms. Aleshores el iarl va davallar de la sala de dalt i les rates al punt li corregueren al darrere, i quan el iarl va sortir a fora, les rates el varen atacar encara ms intensament (ferotgement, acarnissadament). Aleshores el iarl va córrer cap a la mar i va nedar fins al seu vaixell i es va allunyar de terra. Les rates immediatament saltaren dins la mar i pujaren al vaixell i l'hi atacaren i es llançaren immediatament a la seva cara i narius. I la cosa va acabar que van matar el iarl i tan bon punt l'hagueren mort, varen desaparixer aquelles vættir (dimonis, mals esperits o criatures). Aquest estrany fet -la mort del iarl Ásbjǫrn- es va saber pertot, causant una gran por als qui havien participat de manera molt destacada en la rebel·lió contra el rei Canut, i llavors foren molts els qui pressentiren que la rebel·lió contra el rei no havia estat tan del grat de Déu com els havien dit sovint que era els qui havien causat la mort del rei i eren molts els qui deien que aquella venjança li havia estat enviada per Déu

val·slöngva <f. -slöngu, -slöngur. Gen. pl.: -slöngva>:
catapulta f
Reinaldur biskup í Stafangri var enskur og fégjarn mjög kallaður. Hann var kær vinur Magnúss konungs og þótti mönnum það líklegt að honum mundu fengin til varðveislu stórfé og dýrgripir. Voru menn sendir eftir honum og kom hann til Björgynjar. Voru þá kennsl þessi borin á hendur honum en hann synjaði og bauð skírslur fyrir. Haraldur vildi ekki það. Hann lagði á biskup að gjalda sér fimmtán merkur gulls. Biskup sagði að hann vill eigi svo vesla stað sinn, vill heldur hætta lífi sínu. Síðan hengdu þeir Reinald biskup út í Hólmi við valslöngunael bisbe Reinaldur d'Stafangur era anglès i d'ell es deia que era molt cobdiciós. Havia estat amic íntim del rei Magnús [el Cec] i [per això] la gent considerava versemblant que hagués rebut [del rei], per a custodiar-los, tresors i objectes de gran valor. Per aquest motiu es van enviar missatgers que l'anessin a cercar i el bisbe va venir a Bergen. Aquí el varen acusar [de tenir guardats aquests tresors i objectes valuosos] però ell ho va negar i es va oferir a sotmetre's al judici de Déu [a fi de demostrar que el que deia era ver]. El rei Haraldur no ho va voler pas, sinó que va imposar al bisbe el pagament de quinze marques d'or. El bisbe va dir que no volia reduir el seu bisbat a la misèria i que, abans de fer-ho, s'estimava més sacrificar (lit.: arriscar, jugar-se) la seva vida. Tot seguit varen penjar el bisbe Reinaldur defora de la ciutat, a l'illot de Hólmur, a la catapulta (valslöngva) [que hi havia]

val·sónn <m. -sóns, -sónar>:
to m de marcatge

valt:
1ª i 3ª pers. sg. pret. ind. de → velta “rodolar”

valta <valta ~ völtum | valtaði ~ völtuðum | valtaðe-ð>:
aplanar una cosa amb la piconadora o cilindre (cosa = camí, carretera, pista de terra etc.)

valtari <m. valtara, valtarar>:
piconadora f, corró compactador, cilindre m (Bal.

valtur, völt, valt <adj.>:
1. insegur -a, malsegur -a (inestable, trontollant, que es belluga o balla)
♦ vera valtur á svellinu: <LOC FIGésser feble d'esperit, no tenir tremp
♦ standa völtum fótum (o: vera valtur í sessi)<LOC FIGtrobar-se en una posició insegura
2. voluble (mudable, inconstant)
♦ auður er valtur vinur: <LOC FIGla fortuna és una amiga voluble
◊ fullar grindr ǀ sá ek fyr Fitjungs sonom, ǁ nú bera þeir vánar vǫl; ǁ svá er auðr ǀ sem augabragð, ǁ hann er valtastr vina: jo he vistes les pletes dels fills d'en Fitjungr plenes [de bens] i ara els veig anant amb gaiato de captaire: així és la fortuna: talment un instant i la més voluble dels amics
♦ valt er hamingjunni að treystast: <LOC FIGés malsegur confiar en la Fortuna
Guðrún segir: “Valt er hamingjunni at treystask, at eigi bresti hon” (VS. Ed. Uwe Ebel 1997, cap. 42, pàg. 99): la Guðrún li va dir: “És malsegur confiar en la fortuna i que no es trencarà” (construcció ἓν διὰ δυοῖν)

val·týr¹ <m. -týs, -tívar>:
1. <MITOLdéu m dels morts en batalla, déu m dels caiguts en batalla
52. Surtr ferr sunnan ǀ með sviga lævi, ǁ scínn af sverði ǀ sól valtíva; ǁ griótbiǫrg gnata, ǀ enn gífr rata, ǁ troða halir helveg, ǀ enn himinn klofnar: 52. En Surtr s'acosta del sud amb el noedor de les branques. El sol dels déus [dels morts] de la batalla lluu de la seva espasa. Els espadats de roca s'estimben. Els gífr ronden, els herois enfilen el camí de Hel, el cel s'esberla (es fen) (vocabulari: #1. sviga læ: el noedor o la perdició de les branques = el foc; #2. sól valtíva: No hi ha cap explicació satisfactòria a aquest sol dels déus dels morts de la batalla. A l'estrofa 62, déus dels morts de la batalla sembla que sigui un epítet dels déus Hǫðr iBaldr, la qual cosa em fa pensar que aquesta misteriosa sól valtíva podria ésser el sol de Hel; #3. gnata: Verb que no ha tingut continuació a la llengua moderna. L'Árni Böðvarsson 1993², pàg. 296a, li dóna el significat de rekast á, o sigui, entrar en col·lisió. En Gering 1903, col. 345, li dóna el significat de gnata (aþ) zusammenstürzen: prs. ind. pl. 3. grjótbjǫrg gnata Vsp. 52³ . En Kuhn 1968³, pàg. 77, reprèn aquesta interpretació per bé que ara la formuli amb cautela: (krachend) zusammenstürzen (? — Vsp. 52). El significat que li atribueix l'Árni Böðvarsson es basa, versemblantment, en la kenning odda gnat ‘[entre]xoc de les armes (Cf. en Hugo Gering i en Barend Sijmons 3,1 1927, pàg. 67: gnata ‘zusammenstürzen’ ist ein ἅπ. λεγ., dessen bedeutung jedoch nicht zweifelhaft sein kann, da in Egels Hǫfoþlausn 9² (SK. B I, 32) der ausdruck odda gnat ‘zussammenprall der waffen’ sich findet). El significat entrar en col·lisió, entrexocar s'escauria si l'ἅπαξ λεγόμενον grjótbjǫrg volgués dir iceberg, cosa que, emperò, no és el cas; #4. grjótbjǫrg: Es tracta d'un ἅπαξ λεγόμενον, al qual en Kuhn 1968³, pàg. 82, li dóna el significat de felsklippe. Segons el significat que donem a l'arcaic gnata obtindrem dues traduccions diferents: els penyals entrexoquen, entren en col·lisió o bé, els penyals s'estimben ; #5. rata: Amb aquest verb tenim un problema semblant al que teníem amb el verb gnata: Si hi veiem l'evolució d'una forma més arcaica *vrata ( cf. gòtic wratōn ‘anar d'un lloc a un altre, [herum]wandern, umherstreifen, πορεύεσθαι’). Si, per contra, hi veiem una variant grafemàtica per hrata, aleshores el seu significat és caure (Cf. en Hugo Gering 1903, pàg. 460b: hrata <...> fallen, zu fall kommen:   <...> pl. 3.   grjótbjǫrg gnata, en gífr hrata Vsp.52³). En Kuhn 1968³, pàg. li dóna aquest darrer significat: rata (að)  , swv. stürzen (Vsp. 52, Grp. 36); vgl. hrata. Depenent que interpretem el verb d'una manera o l'altra tindrem dues traduccions força diferents: Els gífr cauen [a terra] o els gífr ronden, es posen en moviment; #6. gífr: Es tracta d'un substantiu de gènere neutre (genitiu singular: gífrs). Denota una criatura que no és descrita enlloc. Per aquesta ra, el més honrat és no donar-li cap equivalent. En Kuhn 1968³, pàg. 75, simplement en diu: gífr (vgl. ags. gífre gierig) n.   weibliches unhold (Vsp. 45 H u. 52, HHv. 15); vgl. hræ-gífr. L'Árni Böðvarsson 1993², pàg. 282a, li dóna el significat: gífur -urs, -H <...> 3 † tröllkona. En els textos medievals, emperò, al meu entendre no hi ha res que justifiqui aquesta interpretació del mot com a sinònim de tröllkona, trol femella, ni tan sols res que permeti una interpretació del mot com a designació d'un ésser fabulós de sexe femení. Per a mi, el context deixa entreveure que el mot designava possiblement algun tipus de dimoni o ésser infernal [cristià?])
1. Ár valtívar ǀ veiðar námo, ǁ oc sumblsamir, ǀ áðr saðir yrði; ǁ hristo teina ǀ oc á hlaut sá, ǁ fundo þeir at Ægis ǁ ørkost hvera. 2. Sat bergbúi, ǀ barnteitr, fyrir, ǁ miǫc glícr megi ǀ miscorblinda; ǁ leit í augo ǀ Yggs barn í þrá: ǁ ‘Þú scalt ásom ǀ opt sumbl gøra’: 1. En els temps de l'antigor els déus dels morts en batalla prenien les preses caçades[, les rostien i menjaven, però] abans que n'estiguessin plens tenien ganes de beure cervesa. [Un dia,] sacsaren les varetes i llegiren les sorts: trobaren que a ca l'Ægir hi havia una gran abundor [de begudes i menjar]. 2. El bergbuó seia a llur davant content com un infant, molt semblant al fill d'en Miskurblindi. El plançó de l'Yggr el va mirar als ulls amb porfídia [i li va dir]: ‘[A partir d'ara] als ansos els prepararàs sovint banquets’ (aparentment, aquestes dues primeres estrofes de la Hymiskviða ens informen de l'origen mític dels sumbl: originàriament, els déus caçaven, però amb el rostit totsol que feien amb les preses capturades no en tenien prou: necessitaven acompanyar-lo de cervesa i med. Tiraren les sorts i descobriren que el bergbuó Ægir tenia prou abundor de menjar i provisions per fer-los prou cervesa, med i rostit per a tots ells. El primer déu que arribà a cal bergbuó -o el déu que hi va anar com a enviat dels altres déus- fou en Tor, el qual anuncià al bergbuó Ægir que, a partir d'aleshores, hauria de preparar sovint sumbls als déus; vocabulari: #1. nema veiðar: Cf. Kuhn 1968³, pàg. 151: nema veiðar jagdbeute machen (Hym. 1); #2. teinn: Cf. Kuhn 1968³, pàg. 202: teinn <...> losstab (Hym. 1); #3. ørkostr: Cf. Kuhn 1968³, pàg. 235: reiche auswahl (? - Hym. 1); #4. hverr: Cf. Kuhn 1968³, pàg. 106: kessel. En la meva traducció no segueixo aquesta interpretació, traduint per exemple una gran varietat de calderons, ja que considero vàlida l'objecció que en Franz Rolf Schröder formula a aquesta interpretació del passatge. Efectivament, en Franz Rolf Schröder, en el seu article «Das Hymirlied - zur Frage verblasster Mythen in den Götterliedern der Edda», Arkiv for Nordisk Filologi 17 (1940), pàgs. 1-40, aquí pàg. 3, objecta, amb molta de raó, que: ǫrkost hverian (1,8) lese ich mit Sophus Bugge, worauf die handschriftliche Überlieferung: hvera R, hveria A weist; die Lesart von R: ørkost hvera, d.h. »Überfluss an Kesseln,« dahin zu deuten, dass Ägir (zwar) viele Kessel habe, aber keinen, der zur Bierbereitung gross genug wäre ist mit Einsicht ganz abwegig. En aquest mateix lloc citat, ell hi tradueix el sintagma ørkost hveria com a jeglicher Überfluss; #5. bergbúi: aquest bergbuó ha d'ésser de precís l'Ægir; #6. miskorblindi, Miskorblindi: Cf. Kuhn 1968³, pàg. 142: miscor-blindi m (Hym. 2) ist unerklärt, viell. ein name mǫgr (sohn) miscorblinda bezeichnet einen riesen; si aquest ‘bergbuó semblant a l'infant d'en Miskurblindi’ és l'infant d'en Miskurblindi mateix, és a dir, l'Ægir, llavors Miskurblindi ha d'ésser un nom parlant, epítet de l'ètun Fornjótr, pare de l'Ægir. El significat d'aquest nom, emperò, no s'ha explicat encara satisfactòriament. En Franz Rolf Schröder, en el seu article «Das Hymirlied - zur Frage verblasster Mythen in den Götterliedern der Edda», Arkiv for Nordisk Filologi 17 (1940), pàgs. 1-40, aquí pàg. 3, tradueix el vers com a »ein wahrer echter Sohn des Miskorblindi« i rebutja indirectament la proposta formulada el mateix any pen Siegfried Gutenbrunner a »Eddica«, Zeitschrift für deutsches Altertum und deutsche Literatur 77 (1940), 12-25, ja que, si bé esmenta que en Gutenbrunner l'ha feta, ni diu en què consisteix ni l'accepta pas en la seva traducció. En Siegfried Gutenbrunner interpreta aquest nom parlant com a Bierbrauer, Maischenbereiter. Pàg. 14: Wenn der Ausdruck miǫk glíkr megi Miskorblinda mehr sein soll als bloße dichterische Bezeichnung Aegirs, dann muß er ihn als Sohn eines berühmten Bierbrauers hinstellen. Zu dieser Vermutung paßt der Name Miskorblindi, falls man sein erstes Glied Miskor- als Gen. Sing. eines zu mhd. meisch ‘Maische’ gehörigen und gleichbedeutenden *miska auffaßt. Dazu wurde als zweites Glied *-blendi ‘Mischer’ (mit -e- zu aisl. blanda ‘mischen’) stimmen, so daß *Miskorblindi derjenige wàre, der die Maische bereitet. Man braucht jedoch das überlieferte Miskorblinda darum keineswegs in -blenda zu verbessern, weil durch blindr ‘blind’ ja auch die Ablautstufe -e- > -i- belegt ist. Die Grundbedeutung, von der blanda und blindr ausgehen, hegt wohl in lit. blandùs ‘bündig (von der Suppe), trübe, dunkel werdend (vom Abend)’ vor, vgl. lett. blendu ‘sehe undeutlich’. Wenn der Stamm blind- in Miskorblindi noch den Sinn ‘mischen’ hat, dann muß der Name allerdings sehr alt sein, und es überrascht nicht, daß das erste Glied ein sonst nicht belegtes Wort für ‘Maische’ ist. Daß der Vater des Aegir einen Namen trägt, der ans Bierbrauen anknüpft, erinnert an den Namen des Gottes Kvasir, der zu slav. kvas ‘fermentum’ gehört und eine uralte Art, Bier aus Wurzeln zu bereiten, bei den Germanen bezeugt (s. Much, die Germania 221). En Jan de Vries 1977²:388 fa: miskorblindi m.BN. (poet.) Dunkel. Nach Gutenbrunner, ZfdA 77, 1940. 13-14 viell. zu mhd. meisch ‘maische’, und blendi ‘mischer’, also ‘der die maische bereitet’? oder nach Sturtevant PMLA 66, 1951, 282 < *mis-skor = ‘hässlich’. Andere denken an verschreibung für Mistorblindi (s. Boer, Edda-Komm. 90); #7. þrá: Cf. Kuhn 1968³, pàg. 242: <...> trotz (Hym. 2); í þrá, per tant = trotzig; #8. Yggs barn: el déu Þórr; )
2. <MITOLels nous valtívar. A l'estrofa 62, valtívar, apareix emprat com a epítet dels déus Hod i Bàldur: aquests dos déus són els valtívar. Al meu entendre hi hauria dues possibles interpretacions: 1] Cal assumir que el mot valtívar no significa pas els déus dels morts del camp de batalla —perquè ni en Hod ni en Bàldur són déus que, abans del ragnaroc, tinguessin res a veure amb les batalles o amb els caiguts en les batalles—, sinó que, en la mesura que ara ells dos són els déus de les ruïnes -tóptir- del Valhal·la, són els déus que, a partir d'ara, s'ocuparan dels caiguts en les batalles venidores. L'Odin i la Freyja eren els antics valtívar. Després del ragnaroc, en Hod i en Bàldur són els nous valtívar.
Per tant, interpreto la kenning
Hropts sigtóptir com a Sig-Hropts tóptir = les ruïnes d'en Hroptr de la victòria = les ruïnes de l'Odin = les ruïnes del palau de l'Odin = les ruïnes del Valhal·la. Entenc, doncs, que l'estrofa descriu el Valhal·la com un edifici en ruïnes després del ragnaroc, alhora que, per no destorbar la imatge idíl·lica del món renascut després del ragnaroc, l'autor del poema deixa clar que els dos germans hi búa vel, o sigui, hi habiten bé, que es pot entendre en un doble sentit: hi habiten bé malgrat habitar unes ruïnes i hi habiten bé, reconciliats, és a dir, malgrat que un fou en vida l'homeier de l'altre. 2] La segona interpretació és que valtívar no significa pas els déus dels caiguts en combat -no almenys en aquest passatge-, ssinó, i en la mesura que ens trobem davant un epítet d'en Hod i en Bàldur, els déus caiguts, o sigui, en Hod i en Bàldur entesos com a valr, els déus morts pel ferro, i que, malgrat aquest fet, fins després del ragnaroc havien hagut d'habitar a Hel.
La traducció els nous déus dels caiguts en combat només està justificada si creiem que el mot s'ha d'entendre segons 1]
62. Muno ósánir ǀ acrar vaxa, ǁ bǫls mun allz batna, ǀ Baldr mun koma; ǁ búa þeir Hǫðr oc Baldr ǀ Hroptz sigtóptir, ǁ vel, valtívar — ǀ vitoð ér enn, eða hvat? Als camps de conreu creixeran els esplets sense haver-los-hi sembrats. Tot el mal millorarà (=s'esvanirà). En Bàldur tornarà [d'entre els morts]. En Hod i en Bàldur, els [nous] valtívar, habitaran bé les ruïnes d'en Hroft de la victòria (en Hroft de la victòria = l'Odin, i les seves ruïnes són el que queda del Valhal·la després del ragnaroc). Que en sabeu més vosaltres o encara en voleu saber més?

Val·týr² <m. -týs, no comptable>:
Valtýr m, Vàltir m (andrònim)

Val·týr³ <m. -týs, no comptable>:
<MITOLValtýr m, Vàltir m, un dels noms del déu Odin

valur¹ <m. vals, valir>:
girfalc m, falcó sagrat, grifó m (Bal.(ocell Falco rusticolus)

Valur² <m. Vals, Valir>:
romanó m (designació tradicionals dels membres dels pobles romànics i, de manera especials, els francesos) (valskur, völsk, valskt)

valur³ <m. vals, no comptable>:
1. (lík hinna föllnu á vígvellidesignació col·lectiva dels morts en una batalla (conjunt dels cadàvers dels caiguts en un camp de batalla)
♦ kanna valinn: escorcollar els cadàvers dels combatents morts a una batalla per identificar els morts però també per espoliar-los
þá urðu menn hans felmtsfullir, ok brast flótti í liði þeira, en Vilmundr ok borgarmenn elta þá til skipa, ok gengu sumir á kaf, en sumir váru drepnir á landi, ok gáfu eigi fyrri upp en allt þat illþýði var drepit, svá at aldri einn maðr var eptir af hans mǫnnum. En þat herfang sem þeir fengu í gulli ok silfri, vápnum ok klæðum, skipum ok landtjǫldum, var svá mikils vert, at þess kunni engi marka tal. Vilmundr kannar nú valinn ok fann Hjarranda lífs ok mjǫk sáran. Hann var nú heim borinn, ok tók systir hans at grœða hann ok var hann skjótt lífvænn. Viklmundr lét hreinsa borgina en flytja hina dauðu á sjó út ok søkkva til grunna. Líða nu tímar, þar til Hjarrandi var gróinn: aleshores el pànic s'emparà dels seus homes i la seva host va prendre la fugida. I [aleshores] en Vilmundr i els habitants de la ciutat els van empaitar fins als vaixells, i una part [dels qui fugien] es va enfonsar dins l'aigua [i es va ofegar] i una part fou morta a terra i [en Vilmundr i els habitants de la ciutat] no cessaren [el carnatge] fins que hagueren mort tots aquells brivalls de manera que, dels seus homes, no en va quedar ni un de sol. I el botí que varen fer en or i argent, armes i roba, vaixells i tendes de campanya tenia tant de valor que ningú no en podia determinar la xifra exacta. En Vilmundr llavors va examinar els cadàvers dels caiguts i va trobar en Hjarrandi viu per bé que molt malferit. Llavors fou portat a casa i la seva germana es va posar a curar-lo i aviat estigué fora de perill. En Vilmundr va fer netejar la ciutat i treure'n els morts i llençar-los mar endins i enfonsar-los-hi. I després d'això, va passar el temps fins que en Hjarrandi estigué guarit del tot
♦ ræna valinn: espoliar els cadàvers dels combatents morts a una batalla
daginn eftir, þegar Filistear komu til að ræna valinn (lə-φaʃˈʃētˤ   ʔɛθ־ha-ħălāˈlīm ~ לְפַשֵּׁט אֶת-הַחֲלָלִים:   wa-i̯ʝāˈβɔʔū   φəliʃˈtīm   lə-φaʃˈʃētˤ   ʔɛθ־ha-ħălāˈlīm,   וַיָּבֹאוּ פְלִשְׁתִּים, לְפַשֵּׁט אֶת-הַחֲלָלִים), fundu þeir Sál og syni hans þrjá fallna á Gilbóafjalli: l’endemà, quan els filisteus anaren a robar les despulles dels caiguts, varen trobar en Saül (Xaül) i els seus tres fills morts al puig de Gelboè (Guilboa)
er þeir rændu valinn (λαμβάνειν τὰ σκῦλα:   καὶ ἔλαβον τὰ σκῦλα αὐτῶν) tók Júdas sverð Appollóníusar og bar það jafnan síðan í orrustum: quan varen espoliar els cadàvers dels caiguts en la batalla, en Judes va prendre l'espasa de l'Apol·loni, i sempre més la va portar a les batalles
2. (vígvöllurcamp m de batalla (lloc on s'és lliurada una batalla, un combat militar)
♦ falla í val: caure en combat
þegar hann sá Amalek flutti hann boðskap sinn og sagði: Amalek var fremstur þjóða en fellur í valinn ( ~ :   wə-ʔaħărīˈθ-ō   ʕăˈδēi̯   ʔɔˈβēδ,   וְאַחֲרִיתוֹ עֲדֵי אֹבֵד) að lokum: quan va veure l'Amalec, va pronunciar el seu missatge dient: «L'Amalec ha estat el primer de [tots] els pobles, però, finalment, caurà en batalla»
víst skulu þó nokkrir af Trójumönnum falla í valinn (πεσών πεσοῦσα πεσόν ~ πίπτειν:   πεσὼν) hjá skipum Akkea, og seðja hunda og hræfugla á ístru (δημῷ) sinni og holdi: certament, tanmateix, alguns dels troians cauran en combat a la vora de les naus dels aqueus i sadollaran els gossos i els ocells carronyaires amb llur greixura i llur carn (l'original fa: ἦ τις καὶ Τρώων κορέει κύνας ἠδ᾽ οἰωνοὺς ǁ δημῷ καὶ σάρκεσσι, πεσὼν ἐπὶ νηυσὶν Ἀχαιῶν)

val·urt <f. -urtar, -urtir>:
consolda f major, matafoc m, sempreviu m, orella f d'ase (planta Symphytum officinale)

vamba:
gen. pl. de vömb “ventre”

vambar:
gen. sg. de vömb “ventre”

vambir:
nom. & ac. pl. de vömb “ventre”

vamm <n. vamms, vömm. No comptable en la llengua moderna>:
1. (galli, ljóður, lýtitara f <† & LITdefalt m (blasme, taca o màcula, falta o defecte)
◊ vesall maðr ǀ ok illa skapi ǁ hlær at hvívetna ǁ hitt-ki hann veit, ǀ er hann vita þyrpti, ǁ at hann er-a vamma vanr: el miserable i malcarat riu de tot i tothom, però el que no sap pas i hauria de saber, és que ell no és pas lliure de defectes
◊ "Þegi þú, Freyia! ǀ þic kann ec fullgerva, ǁ era þér vamm-a vant; ǁ ása oc álfa, ǀ er hér inni ero, ǁ hverr hefir þinn hór verit": Freyja, calla! Et conec ben del tot: no et manca cap tara: cadascun dels ansos i dels albs que hi ha ací dedins ha estat el teu amant
◊ "Léttari í málom ǀ vartu við Laufeyiar son, ǁ þá er þú léz mér á beð þinn boðit; ǁ getið verðr oss slícs, ǀ ef vér gørva scolom ǁ telia vǫmmin vár": Fores més suau en les teves paraules amb el fill de la Laufey quan em feres convidar a pujar al teu llit. [Skaði,] aquestes coses s'han d'esmentar entre nosaltres si hem d'enumerar completament tots els nostres defectes
◊ hon sér at lífi ǀ lǫst né vissi ǁ oc at aldrlagi ǀ ecci grand, ǁ vamm þat er væri ǀ eða vera hygði. ǁ Gengo þess á milli ǀ grimmar urðir: [la Brynhildr] no sabia de cap ignomínia [que hagués comès] en la seva vida ni tampoc de cap tort [que hagués fet] en la vida que li havia estat deparada [pel destí]; [tampoc no era pas conscient de] cap falta que hi hagués hagut [provocada per ella] o que cregués que pogués haver-hi [provocada per ella]: en això (= en el fet de no haver-se pogut casar amb en Sigurd) hi havien intervingut [exclusivament] les nornes cruels (és a dir, la Brynhildr no ha fet absolutament res que la faci mereixedora de la seva desgràcia. Aquesta només és atribuïble al destí, cruel; vocabulari: #1. aldrlag: cf. en Kuhn 1968³, pàg. 14: aldr-lag n. <...> 2. (beschiedenes) leben (Sg. 5)#2. lǫstr: cf. en Kuhn 1968³, pàg. 133: lǫstr m. laster, schande; [né vita sér lǫst von keiner [angetanen] schande wissen, von keiner schande erfahren haben (? — Sg. 5.)]; #3. grand: cf. en Kuhn 1968³, pàg. 80: grand n. <...> vita sér grand von einer angetanen kränkung wissen (? — Sg. 5.)#4. né vita sér vamm: tinc per mi que: vamm aquí tant es pot entendre com a falta o com a deshonra)
2. (smánar, háðung, skömm, skammarbletturoprobi m (deshonra, ignomínia, vergonya, humiliació)
◊ "Hverr hefir vísir ǀ vamms um leitað? ǁ hví ero Borgnýiar ǀ bráðar sóttir?": quin príncep li ha causat (lit. li ha cercat) l'oprobi? com és que la Borgný està passant per uns sobtats (INESPERATS) dolors del part? (= com va passar que va quedar embarassada?)
♦ mega ekki vamm sitt vita: <LOC FIGpreocupar-se per mantenir impecable la seva reputaci
♦ hann mátti ekki vamm sitt vita: no volia pas tacar la seva bona reputació

vamma·fullur, -full, -fullt <adj.>:
1. (lýtafullur ?ple -ena de defectes (? (ple de tares o màcules ?)
2. (smánarlegur, skammarlegur, svívirðilegur ?ple -ena d'oprobi (ple de deshonra, vergonya o ignomínia, ignominiós, infame, vergonyant ?)
3. (lastafullur, siðlaus ?ple -ena de vicis (? (pervers, disbauxat, dissolut, dissipat)
◊ þat ræð ec þér it fiórða, ǀ ef býr fordæða, ǁ vammafull, á vegi: ǁ ganga er betra, ǀ enn gista sé, ǁ þótt þic nótt um nemi: vet ací el que t'aconsello en quart lloc si arran del camí hi viu una fordæða, una forfetora, plena de vicis: és millor continuar caminant que no pas aturar-s'hi com a hoste, encara que la nit t'envolti (vocabulari: #1. fordæða: cf. en Kuhn 1968³, pàg. 59: for-dæða f. übeltäterin, hexe (Ls. 32, Sd. 26)#2. vammafullr: cf. en Kuhn 1968³, pàg. 214: vamma-fullr adj. lasterhaft (Sd. 26) ens trobem, doncs, davant un advertiment a no fer nit a casa d'una bruixa per la seva lascívia?, o per ventura hem d'entendre el mot en el sentit de ignominiós, deshonrós, i entendre llavors que l'estrofa fa referència al fet que una bruixa era considerada un ésser ignominiós que traspassava aquesta qualitat a aquell que hi pernoctava o hi tenia tracte? Personalment em decanto per entendre que el mot fa referència a la pretesa sexualitat luxuriant de les bruixes#3. nema: cf. en Kuhn 1968³, pàg. 151: nema <...> 5. umfassen, umfangen (?): þótt þic nótt um nemi wenn auch die nacht dich umfängt (Sd. 26) ?)

vamma·laus, -laus, -laust <adj.>:
1. (lýtalaus, gallalausimpecable, irreprotxable, <† & LITsens defalt (sens blasme, sense taca o màcula, sense tara, falta o defecte)
◊ syndir því valda, ǁ at vér hryggvir fǫrum ǁ ægisheimi ór; ǁ engi óttask, ǁ nema ilt gøri; ǁ gott er vammalausum vera: els pecats provoquen (causen, FAN) que sortim contristats d'aquest món de terror, [però] ningú no ha de témer [res], llevat que faci el mal. És bo d'ésser entre els irreprotxables (vocabulari: #1. vammalauss: No tinc explicació per a l'ús d'aquest adjectiu en datiu. Curiosament, al manuscrit del: Còdex regi hi trobem exactament el mateix ú en datiu d'aquest mot a l'estrofa 54,4 de la Lokasenna, que els editors, potser per això mateix erròniament, esmenen en vammalausa; potser caldria esmenar en *vammalaus um vera reinterpretant la terminació de datiu -um com a partícula completiva um; sigui com sigui, en el cas que ens ocupa ací, sóc del parer que hem d'entendre el vers com si hi posés gott er [með] vammalausum [at] vera i tradueixo en conseqüència#2. óttast: es tracta d'una forma d'indicatiu, no pas de subjuntiu, la qual cosa fa que ens trobem davant una asseveració, no pas davant una exhortació del tipus: que no temi res ningú que no hagi fet - que no faci el mal. Tradueixo entenent que ens trobem davant un el·líptic engi [skal] óttasten Ferdinand Holthausen 1895:168 tradueix keiner fürchtet sich, wenn er nicht Böses thut, sense entrar en la qüestió si la frase és o no lògica en aquest context )
◊ "Þat ræð ec þér iþ fyrsta, at þú við frændr þína vammalauss verir; síðr þú hefnir, þótt þeir sacar gøri, þat qveða dauðom duga: vet ací el que t'aconsello en primer lloc: que siguis sens blasme amb els teus parents. No prenguis venjança contra ells encara que te'n donin motiu, car, com diuen, [les venjances entre parents només] aprofiten als morts
◊ þarflátr ok þakklátr ǀ skalt fyr þínum guði ǁ ok vammalauss vera; ǁ fǫður ok móður ǀ unn þú fróðhugaðr, ǁ rœk þína alla ætt: sigues humil i agraït i sens blasme davant el teu Déu; [fill] de ment preclara, estima ton pare i ta mare. Tingues cura de tota la teva família (l'edició d'en Gering p. 1 fa: þarflátr ok þakklátr ǀ skalt fyr þínum guði ǁ ok vammalauss vesa; ǁ fǫður ok móður ǀ unn þú fróðhugaðr, ǁ rœk þína alla ætt)
2. (án smánar, án skammar?sense oprobi (sense patir deshonra, vergonya o humiliació)
◊ þá gecc Sif fram oc byrlaði Loca í hrímkálki miǫð oc mælti: "Heill ver þú nú, Loki, ǀ oc tac við hrímkálki, ǁ fullom forns miaðar, ǁ heldr þú hana eina ǀ látir með ása sonom ǁ vammalausa vera": aleshores [la Sif] es va avançar i va abocar miod al Loki en un calze de gebre tot dient-li: “Salut, Loki!, pren el calze de gebre ple de miod envellit, per tal que a ella tota sola la deixis estar, d'entre els fills dels ansos, sens oprobi (vocabulari: #1. vammalauss: en Kuhn 1968³, pàg. 214, dóna al mot en aquest passatge el significat de: schmachfrei (Ls. 53)#2. forn: en Kuhn 1968³, pàg. 58, comenta: Vielleicht auch: vorjährig (vgl. as. fern): f. húðscór (Hrbl. 35), f. mioðr (Skm. 35, Ls. 53). Adopto aquesta interpretació en la meva traducció, entenent que es tracta d'un miod elaborat amb la mel de l'any anterior o d'anys anteriors#3. hrímkálkr: en Kuhn 1968³, pàg. 101, comenta sobre aquest misteriós calze o copa de gebre: hrím-kálcr m. ‘reifkelch’, kristallkelch (? - Skm. 37, Ls. 52 pr u. 53). És obvi, doncs, que interpreta el constituent de gebre com a expressió de de cristall#4. heldr: en Kuhn 1968³, pàg. 93, dóna, amb cautela, al mot en aquest passatge el significat de: In Ls. 53 scheint heldr conjunction zu sein (damit...). Adopto aquesta interpretació en la meva traducció)

vamm·laus, -laus, -laust <adj.>:
impecable, irreprensible (sense defecte o falta)
◊ nei, Guð hafnar aldrei hinum vammlausa (ʝimˌʔas־ˈtām, יִמְאַס-תָּם), styrkir ekki hönd illvirkjans: no, Déu no rebutja pas l'home íntegre, ni enforteix la mà de qui fa el mal
◊ vegur Drottins er athvarf vammlausum (la-tˈtɔm, לַתֹּם) en illvirkjum tortíming: el camí de Jahvè és un refugi per a l'íntegre, però és la destrucció per als qui fan el mal
◊ fláráðir eru Drottni andstyggð en hinir vammlausu (təˈmīmēi̯, תְּמִימֵי) yndi hans: Jahvè sent aversió pels falsos, però els de conducta irreprensible són el seu delit
◊ maðurinn telur alla vegu sína vammlausa (zaχ, זַךְ) en Drottinn reynir ásetning hans: l'home considera que tots els seus camins són purs, però Jahvè examina les seves intencions (en comparació, Proverbis 21:2 fa: maðurinn telur alla hætti sína rétta en Drottinn vegur hjörtun, kāl־ˌdɛrɛχ־ˈʔīʃ   ʝāˈʃār   bə-ʕēi̯ˈnā-u̯   wə-θɔˈχēn   libˈbōθ   ʝəhˈwāh: כָּל-דֶּרֶךְ-אִישׁ, יָשָׁר בְּעֵינָיו; וְתֹכֵן לִבּוֹת יְהוָהEls versets són, doncs, gairebé idèntics en el text original: maðurinn telur alla vegu sína vammlausa en Drottinn reynir ásetning hans, kāl־darˌχēi̯־ˈʔīʃ   zaχ   bə-ʕēi̯ˈnā-u̯   wə-θɔˈχēn   rūˈħōθ   ʝəhˈwāh: כָּל-דַּרְכֵי-אִישׁ, זַךְ בְּעֵינָיו; וְתֹכֵ֖ן רוּחוֹת יְהוָה)
◊ hlykkjótt er leið hins seka en verk hins hreina (wə-ˈzaχ, וְזַךְ) eru vammlaus (ʝāˈʃār, יָשָׁר)el camí del culpable és tortuós, però les accions del pur són irreprensibles
◊ hinn rangláti er lausnargjald hins réttláta og svikarinn kemur í stað hinna vammlausu (ʝəʃāˈrīm, יְשָׁרִים)l'injust és el rescat del just, i el pèrfid ocupa el lloc de l'íntegre
◊ illmennið setur upp þóttafullan svip en hinn vammlausi (wə-ʝāˈʃār, וְיָשָׁר) hyggur að háttum sínum: l'home dolent pren un aire altiu, però l'irreprotxable va en compte amb les seves maneres
◊ en sjálfur friðarins Guð helgi yður algjörlega og andi yðar, sál og líkami varðveitist (τηρεῖν, τηρηθείη) alheil (ὁλόκληρος -όκληρον, ὁλόκληρον) og vammlaus (ἀμέμπτως, ἀμέμπτως) við komu Drottins vors Jesú Krists: i que el Déu mateix de la pau us santifiqui completament, i que el vostre esperit, ànima i cos es conservin tot sencers i irreprensibles per a la vinguda de nostre Senyor Jesucrist
◊ ef litið er á réttlætið, sem fæst með lögmálinu, var ég vammlaus (ἄμεμπτος ἄμεμπτον, γενόμενος ἄμεμπτος)si es considera la justícia que pot aconseguir-se amb la llei, jo he estat irreprensible
◊ þau voru bæði réttlát fyrir Guði og lifðu vammlaus (ἄμεμπτος ἄμεμπτον, πορευόμενοι ... ἄμεμπτοι) eftir öllum boðum og ákvæðum Drottins: tots dos eren justos davant Déu i vivien observant d'una manera irreprotxable tots els manaments i totes les observances del Senyor

vamm·leysi <n. -leysis, no comptable>:
irreprotxabilitat f

vampíra <f. vampíru, vampírur. Gen. pl.: vampíra>:
vampir m, vampira f

vampíru·bókmenntir <f.pl -bókmennta>:
literatura vampírica, literatura f de vampirs

vampíru·mynd <f. -myndar, -myndir>:
pel·lícula f de vampirs

vampíru·saga <f. -sögu, -sögur. Gen. pl.: -sagna>:
història f de vampirs

vampíru·skáldsaga <f. -skáldsögu, -skáldsögur. Gen. pl.: -skáldsagna>:
novel·la f de vampirs

van <adv.>:
Mot emprat en la locució:
♦ of eða ~ of en ~ of né van: o massa o massa poc

van- <prefix>:
des-, lino-

vana <vana ~ vönum | vanaði ~ vönuðum | vanaðe-n>:
1. (geldacastrar algú, sanar algú (Bal.
2. (limlesta, örkumlamutilar algú (baldar, llevar un membre o una part del cos)
þar lætr Heródes gera einn kastala sterkan. Þann kallaði hann Heródíum af sínu nafni. Hann setr lið sitt í þann stað, er Masada heitir, undir gæzlu bróður síns. En hann ferr í Arabes til frænda síns. Pacatus konungr ok Parthí skipa Antígónum yfir Júdęam ok fær honum í hendr Hýrcanum ok Fasęlum, bundna, til kvala. Antígónus gengr at Hýrcanó bundnum ok bítr af honum eyrun, svá at þaðan frá mátti hann aldri fórnir fœra, þvíat enginn maðr fórnfœrði vanaðr í Moyseslǫgum: l’Herodes hi fa construir un fort castell (que va anomenar Herodi pel seu propi nom), destaca la seva guarnició (tropa) al lloc que es diu Massada sota el comandament (la custòdia) del seu germà i se'n va a veure el seu parent dels àrabs. El rei Pacatus i els parts posen l'Antígon sobre Judea i li fan a mans l'Hircà i en Fasel, lligats perquè siguin lliurats a turment. L'Antígon s'acosta a l'Hircà, lligat [com estava], i d'una mossegada li arrabassa les orelles de manera que, de llavors ençà, ja no va poder oferir sacrificis mai més, perquè cap home mutilat no oferia sacrificis segons la llei mosaica

vana·afbrot <n. -afbrots, -afbrot>:
delicte m habitual (síbrot)

vana·afbrotamaður <m. -afbrotamanns, -afbrotamenn>:
delinqüent m & f habitual (o: reincident) (síbrotamaður)

vana·bundinn, -bundin, -bundið <adj.>:
acostumat -ada, habitual (dit de l'acció que hom fa d'habitud o rutinàriament)
♦ vanabundin hegðun hennar: el seu comportament habitual

vanadín <n. vanadíns, no comptable>:
vanadi m (metall V)

vanadíum <n. vanadíums, no comptable>:
variant de vanadín ‘vanadi’

vanaður, vönuð, vanað <adj.>:
castrat -ada, sanat -ada (Bal.

vana·fastur, -föst, -fast <adj.>:
que té costums arrelats (o: inveterats), de costums fixos, que és un animal de costums
♦ vanafastur maður: un home de costums fixos
♦ hann er mjög vanafastur: és molt rutinari, és de costums molt fixos

vana·festa <f. -festu, no comptable>:
habitudinarietat f, fermesa f d'hàbits i costums

vana·gangur <m. -gangs, no comptable>:
Mot emprat en la locució:
♦ ganga sinn vanagang: continuar igual, no canviar (no sofrir modificació un estat de coses, una evolució determinada dels afers, els afers etc.)
♦ gangi hlutirnir sinn vanagang...: si les coses no canvien...
♦ hér gengur allt sin vanagang: aquí tot continua igual

Vana·heimur <m. -heims, no comptable>:
<MITOLVanaheimr m, Vanaheim m, l'alqueria (el món) dels déus vanis. Aquest espai mític apareix esmentat a la Gylfaginning de l'Snorri com el lloc es va criar el déu Niord. A la Ynglingasaga, l'Snorri (?) indica un sinònim d'aquest lloc, Vanaland ‘terra dels vanis’, i aclareix que el territori anomenat Vanaland o Vanaheimr pren el nom del riu Vanakvísl, que desemboca a la Mar Negra i que era una altra designació de Tanakvísl o Tanakvíslir, el delta del riu Tànais, o sigui, el delta de l'actual Don. L'Snorri, per tant, situa geogràficament Vanaheimr en el delta del Don, a la vora de la Mar Negra, a l'antiga Llacuna Meòtida (l'actual Mar d'Azov)
Óðinn qvað: 38. ‘Segðu þat iþ tíunda, ǀ allz þú tíva rǫc ǁ ǫll, Vafðrúðnir, vitir, ǁ hvaðan Niorðr um kom ǀ með ása sonom? ǁ Hofom oc hǫrgom ǀ hann ræðr hunnmǫrgom, ǁ oc varð-að hann ásom alinn.’ Vafðrúðnir qvað: 39. Í Vanaheimi ǀ scópo hann vís regin ǁ oc seldo at gíslingo goðom; ǁ í aldar rǫc ǀ hann mun aptr koma ǁ heim með vísom vǫnom’: L'Odin li va dir: 38. ‘Com a desena cosa digues-me això, ja que et coneixes (saps) els destins de tots els déus: d'on vingué en Njǫrðr [per estar-se] entre els fills dels ansos? Governa una immensitat de temples i hǫrgar i no fou engendrat pels ansos (lit.: i no els fou nat als ansos)’. En Vafþrúðnir li va contestar: 39. ‘Els savis regin el crearen a Vanaheimr i el lliuraren als déus [ansos] com a ostatge. A l'aldarrǫk (una altra designació del ragnaroc) tornarà a casa seva amb els (o: a cals) savis vanis’

vana·hugsun <f. -hugsunar, no comptable>:
conformisme m, convencionalisme m, pensament convencional
♦ hræsni, vanahugsun og misrétti: la hipocresia, els convencionalismes i les desigualtats

vana·lega <adv.>:
normalment, habitualment
♦ eins og vanalega: com de costum

vana·legur, -leg, -legt <adj.>:
habitual
♦ á vanalegan hátt: de la manera habitual (o: acostumada)  
♦ það eru þessi vanalegu formsatriði, sem þarf að sinna: són les formalitats habituals que cal complir
♦ þetta vanalega: <FIGla rutina habitual (o: normal)  

vana·verk <n. -verks, -verk>:
treball rutinari, activitat rutinària
♦ hin daglegu vanaverk: la rutina quotidiana
♦ leiðinlegt vanaverk: una rutina avorrida
♦ vélrænt vanaverk: una rutina mecànica

van·burða <adj. inv.>:
1. (veilldiscapacitat -ada (disminuït físic, amb una minusvàlua física)
♦ vanburða í nokkrum lið: [que neix o ha nascut] amb discapacitació a algun membre
<...> En eldi, þat er fram ferr af kviði konunnar, kann verða annattveggja fól eða fífl, skakkr eða lami, eða at nǫkkurum lið vanburða, stundum tunglœrr eða djǫfulœrr. Nú sjái þit, með hverju ábyrgðarráði saman tengisk karlmaðr ok kona. Nú, ef it vilið varðveita blezun þá er dróttinn gaf ykkr fyrir mik, þá mun hann ykkr aldregi láta deyja, heldr fagna af eilífri sælu”: <...> i el fruit que sortirà del ventre de la dona, és possible que sigui ximple o bajà, esguerrat o paralític, o dèbil d'algun membre (o sigui, nascut amb algun defecte a algun dels membres del cos), de vegades [fins i tot] llunàtic o endemoniat. Vosaltres dos ara veieu amb quina [tan gran] responsabilitat s'uneixen [carnalment] home i dona. Però si vosaltres dos voleu guardar (mantenir) la benedicció que el Senyor us ha donat per mi, ell no deixarà que moriu mai, sinó que us farà sentir el goig de la beatitud eterna”
2. (veikburða, þróttlausmancat -ada de forces [físiques] (esmerlit, desproveït de vigor, feble)
3. (ekki fullburðanascut -uda abans de temps (prematur)

van·búinn, -búin, -búið <adj.>:
1. insuficientment preparat -ada
en hann taldi á því mörg tormerki. „Er eg,“ segir hann, „illa hestbirgur og ekki vopna“ — en ærin væri nauðsyn til þessarar ferðar. „Skal eg og eigi eftir sitja hversu mjög sem eg er vanbúinn. Eða hví er Broddi eigi hér kominn? Eru þar ráð bóndanna allra er Broddi er“ (SS II, cap. 445, pàg. 693): l’Ásbjörn li va ressaltar les moltes dificultats que hi veia [tractant de dissuadir-lo'n]: “Estic”, li va dir, “mal proveït de cavalls, i no disposo de cap arma”. [I va afegir que], emperò hi havia prou necessitat de dur a terme aquella expedició — “[I per aquesta raó] no em quedaré enrere, per més mal equipat (preparat) que estigui [per a participar-hi]. Però digues-me, perquè no ha vingut [personalment] en Broddi aquí? La decisió de tots els bændur serà la mateixa que prengui en Broddi”
Halldór kvaðst það ætla að hann mundi aldrei vanbúinn við þeimen Halldór li va dir que creia (pensava) que no el sorprendrien mai desprevingut (lit.: insuficientment preparat)
þá búa þeir bræður mál til á hendur Kormáki um níð. Frændur Kormáks halda upp svörum. Hann vill engi boð bjóða láta, kvað þá níðs verða en eigi sóma og kvaðst Kormákur ekki við þeim vanbúinn utan þeir svíki hann. Þorvarður hafði eigi sótt hólmstefnu þá er Kormákur bauð honum. Sagði Kormákur sjálffellt níð á þá og þeim maklegt að þola slíkt níð: després d'això, els germans varen presentar una acusació formal contra en Kormákur per níð (ultratge). Els parents d'en Kormákur es varen fer càrrec de respondre a les acusacions (és a dir, de la seva defensa). En Kormákur no va voler que oferissin als germans [en nom seu] una oferta de conciliació i digué que eren mereixedors del níð, no pas d'honor i va declarar que no el sorprendrien pas desprevingut llevat que fos a traïció. [Va dir també que] en Þorvarður no s'havia presentat a la hólmganga a la qual en Kormákur l'havia reptat i que eren ells mateixos els qui s'havien cercat níð (l'oprobi, la vergonya) i que[, per tant, ara] els esqueia aguantar aquell níð (vocabulari: #1. búa mál til á hendur e-m: Cf. en Baetke 19874, pàg. 76: (einen Prozeß) einleiten, eine Klage erheben i íd., pàg. 401: bera mál á hendr e-m, fara málum á hendr e-m einen Prozeß gegen jemanden anstrengen, jemanden verklagen; #2. halda upp svörum: Cf. en Baetke 19874, pàg. 622: halda (upp) svǫrum (fyrir e-n) für jemanden antworten, die Verteidigung für jemanden führen; #3. boð = sættarboð; #4. sjálffelldur: Cf. en Baetke 19874, pàg. 539: hann sagði sjálffellt níð á þá   er sagte, sie hätten die Schmach selbst auf sich geladen)
2. insuficientment equipat -ada

van·búnaður <m. -búnaðar, no comptable>:
1. preparació f insuficient
♦ mér er ekkert að vanbúnaði: ja estic del tot preparat -ada
2. equipament m insuficient

van·byrja <adj. inv.>:
que pateix avortaments [naturals], que té gastaments (Mall., Men.
engin vanbyrja (məʃakkēˈlāh ~ מְשַׁכֵּלָה:   lɔʔ   θiˈhjɛh   məʃakkēˈlāh,   לֹא תִהְיֶה מְשַׁכֵּלָה) og engin óbyrja (wa-ʕăqāˈrāh   bə-ʔarˈt͡s-ɛχā,   וַעֲקָרָה, בְּאַרְצֶךָ) skal finnast í landi þínu: a la teva terra no s'hi trobarà cap dona que avorti ni cap dona eixorca

vand-¹ <en compostos>:
difícil de

vanda:
gen. pl. de vöndur “vara, verga”

vanda <vanda ~ vöndum | vandaði ~ vönduðum | vandað>:
1. (gera velaplicar-se (fer amb cura)
♦ vanda e-ð vel (o: vanda vel um e-ð)aplicar-se en una cosa, fer una cosa amb cura i meticulositat
◊ sá sem óttast Drottin, vandar val vina, hann heldur sér að slíkum sem honum sjálfum líkjast: el qui tem el Senyor, posa bona cura en la tria dels amics, car es mantindrà fidel a aquell que se li assembli
♦ vanda sig [á e-u]: aplicar-se [a fer una cosa]
◊ vandaðu þig nú: esforça-t'hi!
♦ vanda ráð sitt: <LOC FIGposar seny i menar (o: dur) una vida ordenada
♦ vanda til e-s: fer una cosa amb meticulositat
2. <um>: (ámælareprendre, recriminar (reprotxar)
◊ tala þú þetta og áminn og vanda um með allri röggsemi. Lát engan lítilsvirða þig: digues aquestes coses, exhorta i reprèn amb tota autoritat. No deixis que ningú et menyspreï
◊ þeir er sakfella menn fyrir rétti og leggja snörur fyrir þá, er vanda um (= וְלַמּוֹכִיחַá þingum, og blekkja hina saklausu með hégóma: els qui condemnen un home en judici i paren llaços als qui els reproven en els judicis i enganyen amb vanitat els innocents
♦ vanda um við e-n: reprovar algú, alliçonar algú
◊ spottaranum er ekki vel við, að vandað sé um við hann, til viturra manna fer hann ekki: al blasfem no li agrada pas que el reprenguin, no vol pas anar amb els savis
◊ sláir þú spottarann, verður hinn einfaldi hygginn, og sé vandað um við skynsaman mann, lærir hann hyggindi: si pegues al burleta, el senzill tornarà prudent, i si hom reprèn l'intel·ligent, aquest serà mestre en saviesa
♦ vanda um e-ð: tenir a dir d'una cosa

vandaður, vönduð, vandað <adj.>:
1. (hágæða, vel gerðurde bona qualitat, [molt] ben fet -a (de bona o excel·lent faiçó)
Meges hafði vandaða (πυκινός -ή -όν ~ [πυκνός -ή -όν]) boðangabrynju (θώρηξ γυάλοισιν ἀρηρότα), og hlífði brynjan honum: en Meges tenia una cuirassa bombada de gran qualitat i aquesta cuirassa el va protegir (l'original fa: πυκινὸς δέ οἱ ἤρκεσε θώρηξ, ǁ τόν ῥ᾽ ἐφόρει γυάλοισιν ἀρηρότα)
þá lagði hún yfir sig ódauðlega skikkju (ἑανὸν); þá skikkju hafði Aþena búið til handa henni, og vandað mjög (ἀσκεῖν ~ ἀσκήσας -ήσασα -ῆσαν:   ἀσκήσασα) og fágað (ξύειν ~ [ξῦσαι]:   ἔξυσ᾽), og gert þar á margs konar glit (δαίδαλα); síðan krækti (περονᾶτο) hún að sér skikkjunni framan á brjóstinu með gullpörum (ἐνετῇσι). Hún gyrti sig með linda (ζώνῃ); í honum voru hundrað skúfar (θυσάνοις); í hina fagurboruðu (ἐϋτρήτοισι) eyrnasnepla sína smeygði (ἐν ... ἧκεν) hún vönduðum (μορόεις -όεσσα -όεν:   ἕρματα <...> τρίγληνα μορόεντα) eyrnahringum með þremur tölum í; ljómaði af þeim mikil fegurð: aleshores es va posar a sobre un èan (skikkja, mantell) immortal (= diví). L'Atena havia fet aquest èan per a ella, treballant-lo amb molta de cura, i l'havia polit, i hi havia posat a sobre brodats de manta mena. Tot seguit, [l'Hera] es va cordar l'èan, al davant, sobre el pit, amb afiblalls d'or. Es va cenyir amb un cinyell guarnit amb cent serrells. Als lòbuls de les seves orelles, bellament foradats, hi va fer passar unes arrecades treballades amb molta de cura (molt ben fetes)[, cadascuna] amb tres perles (amb tres grans). D'elles n'emanava una gran bellesa (l'original fa: ἀμφὶ δ᾽ ἄρ᾽ ἀμβρόσιον ἑανὸν ἕσαθ᾽, ὅν οἱ Ἀθήνη ǁ ἔξυσ᾽ ἀσκήσασα, τίθει δ᾽ ἐνὶ δαίδαλα πολλά· ǁ χρυσείῃς δ᾽ ἐνετῇσι κατὰ στῆθος περονᾶτο. ǁ ζώσατο δὲ ζώνῃ ἑκατὸν θυσάνοις ἀραρυίῃ, ǁ ἐν δ᾽ ἄρα ἕρματα ἧκεν ἐϋτρήτοισι λοβοῖσι ǁ τρίγληνα μορόεντα· χάρις δ᾽ ἀπελάμπετο πολλή)
♦ vandaðar vörur: articles m.pl de bona qualitat
♦ vandaður gripur: un objecte de qualitat
2. (vel unninnacurat -ada (conscienciós, escrupolós, fet amb [molta de] cura i meticulositat)
reistu svo Drottni, Guði þínum, vandað altari (ba-mmaʕărāˈχāh ~ בַּמַּעֲרָכָה:   ba-mmaʕărāˈχāh,   בַּמַּעֲרָכָה) efst uppi á þessu virki, taktu annan uxann og berðu fram brennifórn ásamt viðnum úr Asérunni sem þú felldir“: construeix a Jahvè, el teu Déu, un altar fet amb molta de cura al capdamunt de tot d'aquesta fortalesa, pren el segon toro i ofereix[-lo en] un holocaust ensems amb la fusta de l'Aixerà que hauràs tallat”
♦ vandaður stiíll: un estil acurat
♦ vönduð vinna: una feina sòlida (o: ben feta), una feina de qualitat
3. (heiðarlegur, ráðvandurhonest -a (probe, honrat, dit de la manera d'ésser d'una persona )
þetta er saga Nóa: Nói var réttlátur og vandaður (tāˈmīm, təmīˈmāh ~ תָּמִים, תְּמִימָה‎:   ˈnɔaħ   ʔīʃ   t͡sadˈdīq   tāˈmīm   hāˈʝāh   bə-δɔrɔˈθ-āu̯,   נֹחַ אִישׁ צַדִּיק תָּמִים הָיָה, בְּדֹרֹתָיו) maður á sinni tíð. Hann gekk með Guði: aquesta és la història d'en Noè (Nòaħ): En Noè (Nòaħ) era un home just i honrat en el seu temps. En Noè (Nòaħ) va caminar [sempre] amb Déu
  En la pràctica, és gairebé impossible destriar entre l'accepció 1 i l'accepció 2.  
     

vanda·laus, -laus, -laust <adj.>:
1. (auðveldurfàcil (sense dificultat, no difícil)
♦ það er vandalaust að <+ inf.>no és gens difícil <+ inf.>, <inf. +> és fàcil
2. (óskyldurno emparentat -ada, extern -a (Mall., Men.) (que no forma part de la família)
Pétur kvað svo vera. En er hann kom inn tók Jesús fyrr til máls og mælti: „Hvað líst þér, Símon? Af hverjum heimta konungar jarðarinnar toll eða skatt? Af börnum sínum eða vandalausum (ὁ ἀλλότριος -ίου:   ἀπὸ τῶν υἱῶν αὐτῶν ἢ ἀπὸ τῶν ἀλλοτρίων)?“ „Af vandalausum (ὁ ἀλλότριος -ίου:   εἰπόντος δέ, Ἀπὸ τῶν ἀλλοτρίων),“ sagði Pétur. Jesús mælti: „Þá þurfa börnin ekki að greiða skatt: en Pere li va respondre que així era. Però quan va entrar dins la casa, Jesús s'avançà a prendre la paraula i li digué: “Què et sembla, Simó? De qui cobren impostos o tributs els reis de la terra? Dels seus fills o dels estranys? En Pere li va dir: “Dels estranys”. Jesús li digué: “Aleshores, els fills no cal que paguin impostos”
♦ alast upp hjá vandalausum: criar-se amb una família d'acollida
♦ vera sendur ~ send ~ sent í fóstur til vandalausra: enviar [un infant] a una llar d'acollida (o: a una família d'acollida), confiar un infant una família d'acollida o a un centre d'acolliment

Vandali¹ <m. Vandala, Vandalir (o: Vandalar)>:
vàndal m, vàndala f
◊ Vandalir: þeir höfðu yfirráð öll í Áfríku, á Sardínarey, Korsíku, Malörk og Minörk (Balear-eyjum): els vàndals: van sotmetre totalment al seu domini l'Àfrica, Sardenya, Còrsega, Mallorca i Menorca (les Illes Balears)

vandali² <m. vandala, vandalar>:
vàndal m, vàndala f (persona que destrueix pel plaer de destruir i sense importar-li què destrueix)

vandalismi <m. vandalisma, no comptable>:
vandalisme m

vanda·lítill, -lítil, -lítið <adj.>:
poc difícil

vanda·maður <m. -manns, -menn>:
parent m & f, familiar m & f
♦ vinir og vandamenn: amics i parents

vanda·mál <n. -máls, -mál>:
problema m (afer difícil)
♦ alvarlegt vandamál: un problema seriós
♦ bera vandamál ykkar: portar els vostres problemes
♦ eiga við vandamál að stríða: tenir un problema greu
♦ félagsleg vandamál: problemes socials
♦ greiða úr vandamálum: resoldre qüestions difícils
♦ hafa geðræn vandamál: tenir problemes mentals (o: psíquics)
♦ hafa líkamleg vandamál: tenir problemes físics
♦ leysa vandamálið: solucionar (o: resoldre) el problema
♦ ræða vandamál ~ vandamálið við e-n: discutir un ~ el problema amb algú
♦ skapa vandamál: crear problemes
♦ skilgreina vandamálið: definir el problema
♦ úrlausn vandamála: solució de problemes
♦ vandamálin krefjast lausnar: els problemes requereixen una solució
♦ það er ekkert vandamál að <+ inf.>no és cap problema <+ inf.>, <inf. +> no és cap problema
♦ það er ekkert vandamál fyrir mig: [això] no és cap problema per a mi

vandar:
gen. sg. de vöndur “vara, verga”

vandar·högg <n. -höggs, -högg>:
cop m de verga
♦ fá tuttugu vandarhögg fyrir e-ð: rebre [un càstig de] vint cops de verga per una cosa
◊ “Vandarhögg” eftir Hrafn Gunnlaugsson: “Cops de verga” d'en Hrafn Gunnlaugsson

vandar·veif <n. -veifs, no comptable>:
oscil·lació f  (o: balanceig m) d'una verga
♦ vera á vandarveifi: <LOC FIGésser insegur -a (o: incert -a) &nsp;
hann mælir og styðst á spjótskaft fram: "Vér munum verða nokkru að svara alls þú rekur þitt erindi (segir sagan) og þú hefur berlega á mig kveðið þó eg þykist nokkuð þverkominn við málið (segir sagan). Í fyrra sumar á Englandi var eg í þeim stað er heitir að Þúfusteini (eður eitthvað kennt við stein). Þar sat eg á torgi og hafði nokkru silfri að verja. Lá þar hjá mér sjóður einn sem í voru sjö merkur silfurs. Riðu þar um torgið nokkrir óskynsamir menn (segir sagan) og varð einum það fyrir að hann kynntist til við mig (segir sagan) og stakk spjóti sínu við sjóð mínum og renndi upp á og reið með það burt. Hafði eg ekki þar af. Vísa eg þér þar til bróðurgjalda. Þykir mér það að glíku (segir sagan) sem þetta mál því það silfur tel eg vera á vandarveifi (segir sagan) og munum vér þar eigi önnur fé til leggja (segir sagan)": va parlar i ho va fer recolzant-se cap envant en l'asta de la seva llança: “Ja que has estat tu el qui ha exposat la teva [pròpia] petició i m'hi has esmentat a mi pel nom, hauré de respondre't alguna cosa (segons conta la saga) encara que jo no em considero directament involucrat en l'afer que esmentes (segons conta la saga). L'estiu passat, a Anglaterra, em trobava a una vila que es diu Þúfusteinn (o alguna cosa anomenada amb -steinn). I vet aquí que seia al mercat i tenia alguns diners per despendre. Al meu costat hi havia deixat una escarsella dins la qual hi havia set merkur d'argent. Aleshores vet aquí que uns forassenyats travessaren a cavall el mercat (segons conta la saga) i a un d'ells li va passar pel cap de ficar-se amb mi de mala manera (segons conta la saga) i va clavar la seva llança a la meva escarsella i, aixecant la llança, la va fer lliscar per l'asta i tot seguit se'n va anar d'allà a cavall i jo no en vaig tenir res (no en vaig tenir gens de profit). T'hi remeto de cara a cobrar la indemnització per la mort del teu germà. [Perquè] aquell argent em sembla talment aquesta reclamació teva perquè crec que veuràs de prop aquest argent que demanes, però després se te n'anirà volant (com si estigués penjat a l'extrem d'una verga que hom fa balandrejar envant i enrere) (segons conta la saga) i jo no hi posaré cap altre diner (segons conta la saga)”

vanda·samur, -söm, -samt <adj.>:
difícil (feina, tasca, activitat)
♦ vandasamt verkefni: una tasca difícil
♦ það er vandasamt að <+ inf.>resulta difícil <+ inf.>, <inf. +> resulta didfícil

vandast <vandast ~ vöndumst | vandaðist ~ vönduðumst | vandast>:
complicar-se
♦ nú vandast málið: l'assumpte es complica, la cosa es complica

vanda·verk <n. -verks, -verk>:
una feina difícil

vand·farinn, -farin, -farið <adj.>:
difícil de seguir (o: recórrer) (se sol dir d'un camí, sobretot en sentit figurat)
♦ vandfarinn vegur: <GEN & FIGun camí difícil de seguir (o: recórrer; o: transitar), un camí intransitable
♦ það er [ekki] vandfarið með e-ð ~ e-n: <LOC FIGuna cosa ~ algú [no] resulta difícil de tractar, [no] cal tractar amb cura [i cautela] una cosa ~ algú
♦ vandfarið er með vænan grip: <LOCun bell objecte s'ha de tractar delicadament [i amb cura]

vand·fenginn, -fengin, -fengið <adj.>:
difícil d'aconseguir

vand·fundinn, -fundin, -fundið <adj.>:
difícil de trobar

vand·fýsinn, -fýsin, -fýsið <adj.>:
difícil de satisfer, exigent

vand·gæfur, -gæf, -gæft <adj.>:
(sjaldgæfur, vandfundinnrar -a, que es dóna rares vegades, difícil de trobar (escàs, que es troba rares vegades, que no es troba sovint)
♦ vandgæfur til heilsunnar: malaltís -issa (amb tendència a posar-se malalt -a)
♦ vandgæfur með svefn: que té problemes de son (per dormir & per adormir-se)
♦ vandgæf heilsa: salut precària (o: delicada)
♦ vandgæfur á skapsmunum: irritable, que és difícil d'acontentar

vand·hæfi <n. -hæfis, no comptable>:
1. <GENdificultat f
2. (mótmæli, efasemdirobjecció f (emperò)
"Gera má eg það," segir Glámur, "eða eru þar nokkur vandhæfi á?": “Ho puc ben fer”, li va dir en Glámur, “o és que hi ha emperons?” (o sigui, la feina que em proposes va unida a dificultats o pegues que facin que calgui repensar-se si acceptar-la o no?)
Grettir kvaðst ekki um það vanda. "Er hér enn annar hlutur til vandhæfa," segir Þorgils. "Þeir menn ætla hér til vistar er mikið þykja vanstilltir, sem eru þeir fóstbræður Þorgeir og Þormóður. Veit eg eigi hversu yður hentar saman að vera en þeirra vist skal hér jafnan vera er þeir vilja. Nú máttu vera hér ef þú vilt en öngum yður skal duga að eiga illt við annan": en Grettir li va dir que no hi faria objeccions (que no se'n queixaria). En Þorgils li va dir: “Hi ha, encara, una altra cosa a tenir en compte: Hi ha uns homes que volen que els acollim aquí però que es considera que són de tracte difícil. Són els germans de jurament (fóstbræður) Þorgeir i Þormóður. No sé pas com us provarà la convivència amb ells, però ells aquí, sempre que vulguin, hi trobaran acolliment. Així doncs, et pots quedar aquí, si vols, però a cap de vosaltres no li aprofitarà si es fica amb l'altre”
kærir vinir, fjær er það mínu skapi, að Telemakkus sé drepinn, því mikið vandhæfi er á (εἶναι δεινόν ~ [δεινός -ή -όν]:   δεινὸν δὲ γένος βασιλήιόν ἐστι κτείνειν), að drepa niður konungsættina: cartinguts amics! Ben lluny és de les meves intencions que en Telèmac sigui mort, car comporta un gran perill anihilar el llinatge d'un rei (vocabulari: #1. vandhæfi: Cf. en Baetke 19874, pàg. 695: vandhœfi eru á e-u   es hat seine Schwierigkeiten mit etwas, etwas ist zu bedenken. Cf. en Björn Halldórsson, Lexicon Islandico-Latino-Danicum, 1814, pàg. 406b: Vandhæfi,   n. difficultas, item periculum, Vanskeligheid, Fare.   Vandhæfi eru á því, periculosum est,   der et Fare ved. El fraseologisme, doncs, connota originàriament la idea de: una cosa comporta grans dificultats i, per tant, sorgeixen dubtes al respecte, cal meditar a fons si dur-la a terme o no. Per al Björn Halldórsson, el fraseologisme ja havia evolucionat semànticament a: una cosa comporta [un gran] perill, una cosa resulta [molt] perillosa, que és el significat que el fraseologisme en qüestió presenta al passatge de la traducció de l'Odissea presentat. La traducció, apareguda el 1820, fou feta per l'Sveinbjörn Egilsson (6 de març del 1791 - 17 d'agost del 1852))

vandi <m. vanda, no comptable>:
1. <GENcostum m, costum , hàbit m
♦ að vanda: com de costum
♦ eiga vanda til e-s: tenir el costum de fer...
♦ hann lagði það í vanda sinn að hann fór...: solia anar..., tenia el costum d’anar...
♦ taka e-ð í vanda: avesar-se a una cosa, convertir una cosa en un costum o en un hàbit
herra Hrafn Oddsson tók í vanda þá daga sem hann gekk upp að taka blessan af Árna biskupi (SS II, cap. 112, pàg. 876) el senyor Hrafn Oddsson es va acostumar, els dies que baixava a terra, de rebre la benedicció del bisbe Árni
♦ það var vandi hans: era el que solia fer, ho solia fer, tenia aquest costum
2. (ábyrgð & vensla- eða frændsemiskyldaobligació f, responsabilitat f (esp. el deure derivat dels llaços de parentiu i parentiu afí)
♦ binda sér vanda við e-n: sentir-se en deure envers algú
♦ hafa veg og vanda af e-u: éssser responsable de, tenir la responsabilitat de
♦ mér er enginn vandi á við hann: no tinc cap obligació cap a ell, no tinc obligacions amb ell
3. (erfiðleikar, kröggur & vandamáldificultat f, problema m (tràngol, mal pas, mal embolic, situació difcícil o problemàtica)
♦ glíma við vandann: enfrontar-se amb un problema, lluitar amb un problema
♦ stofna e-m í vanda: ficar a algú en un mal tràngol, ficar a algú en dificultats
♦ vera í vanda staddur: estar en un trencacolls
♦ þetta er enginn vandi: no és res de l’altre món, això no és problema, és una feina fàcil
♦ það er enginn vandi að finna þetta: no hi haurà cap problema per trobar-ho, trobar això no serà cap problema

vandi:
1ª i 3ª pers. sg. pret. ind. de → venja “avesar, acostumar”

vand·kvæði <n. -kvæða>:
1. <GENdificultat f
2. (hindrunentrebanc m (obstacle)
3. (mótmæliobjecció f.pl (emperò)
♦ telja vandkvæði á e-u: enumerar les dificultats d'una cosa, posar objeccions a una cosa

vand·látur, -lát, -látt <adj.>:
1. (vandfýsinnexigent, crític -a (difícil de satisfer)
♦ bók fyrir vandláta lesendur: un llibre per a lectors exigents
♦ ekki vandlátir um sóma sinn: no primmirats amb llur honor
♦ vandlátur á e-ð: exigent amb una cosa, primmirat amb una cosa
♦ vandlátur á mat: llamenc, exigent amb el menjar, triat en el menjar
2. (afbrýðisamurgelós -osa (ple de gelosia)
◊ þú skalt eigi tilbiðja neinn annan guð, því að Drottinn nefnist vandlætari (qanˈnāʔ, קַנָּא). Vandlátur (qanˈnāʔ, קַנָּא) Guð er hann: no adoraràs cap altre Déu perquè Jahvè s'anomena Gelós. És un déu gelós
3. (áhugasamur, kappsamurzelós -osa (animat de zel, que observa o compleix amb zel una cosa)
◊ þú sérð, bróðir, hve margir tugir þúsunda það eru meðal Gyðinga, sem trú hafa tekið, og allir eru þeir vandlátir (ὑπάρχειν + ὁ ζηλωτής -οῦ, ζηλωταὶ ... ὑπάρχουσιν) um lögmálið: tu veus, germà, quants milers i milers de jueus hi ha que han cregut, i tots són zeladors de la Llei

vand·lega <adv.>:
amb cura, acuradament
♦ leita vandlega í e-u: <LOC FIG 

vand·legur, -leg, -legt <adj.>:
acurat -ada, meticulós -osa

vand·læta <-læti ~ -lætum | -lætti ~ -lættum | -lætt ║ [um e-ð]>:
estar animat -ada de zel [per una cosa], zelar [per una cosa]
◊ hann og niðjar hans eftir hann skulu hljóta sáttmála ævarandi prestdóms fyrir það, að hann vandlætti (qinˈnēʔ, קִנֵּא) vegna Guðs síns og friðþægði fyrir Ísraelsmenn: ell i els seus descendents després d'ell rebran en partió una aliança de sacerdoci perpetu per tal com s'ha mostrat ple de zel pel seu Déu i ha fet expiació pels israelites
◊ Pínehas, sonur Eleasars Aronssonar prests, hefir bægt (hēˈʃīβ, הֵשִׁיב) reiði minni frá Ísraelsmönnum með því að vandlæta (bə-qanˈʔ-ō   ʔɛθ־qinʔāˈθ-ī, בְּקַנְאוֹ אֶת-קִנְאָתִי) meðal þeirra með mínu vandlæti: Finehès (Pinħàs), fill d'Eleazar, fill del sacerdot Aharon, ha allunyat la meva còlera dels israelites perquè ha actuat entre ells imbuït amb el meu zel
◊ kom með mér, þá skalt þú fá að sjá, hversu ég vandlæti (ū-rə-ˈʔēh   bə-qinʔāˈθ-ī   la-i̯hˈwāh, וּרְאֵה בְּקִנְאָתִי לַיהוָה) vegna Drottins: vine amb mi i veuràs com zelo per Jahvè

vand·lætari <m. -lætara, -lætarar>:
1. (í Gamla testamentinugelós m, gelosa f (Antic Testament)
◊ þú skalt eigi tilbiðja neinn annan guð, því að Drottinn nefnist vandlætari (qanˈnāʔ, קַנָּא). Vandlátur (qanˈnāʔ, קַנָּא) Guð er hann: no adoraràs cap altre Déu perquè Jahvè s'anomena Gelós. És un déu gelós
2. (í Nýja testamentinuzelota m & f, zelador m, zeladora f (Nou Testament)
◊ Matteus og Tómas, Jakob Alfeusson og Símon, kallaður vandlætari (ὁ ζηλωτής -οῦ, καὶ Σίμωνα τὸν καλούμενον Ζηλωτὴν) (Lluc 6,15)en Mateu i en Tomàs, en Jaume, fill de l'Alfeu, i en Simó, anomenat "el zelota"
◊ er þeir komu þangað, fóru þeir upp í loftstofuna (τὸ ὑπερῷον -ῴου, εἰς τὸ ὑπερῷον) , þar sem þeir dvöldust: Pétur og Jóhannes, Jakob og Andrés, Filippus, Tómas, Bartólómeus, Matteus, Jakob Alfeusson, Símon vandlætari (ὁ ζηλωτής -οῦ, καὶ Σίμων ὁ ζηλωτὴς) og Júdas Jakobsson (Actes 1,13)quan hi hagueren arribat, pujaren a la cambra alta, allà on s'estatjaven. Eren en Pere, en Joan, en Jaume, l'Andreu, en Felip, en Tomàs, en Tomeu, en Mateu, en Jaume, fill de l'Alfeu, en Simó el zelota, i en Judes, el fill d'en Jaume
◊ Símon vandlætari (ὁ καναναῖος -ίου, Σίμων ὁ Καναναῖος) og Júdas Ískaríot, sá er sveik hann (Mateu 10,4)Simó, el Cananeu, i Judes, l'Iscariot, aquell qui el va trair
◊ Andrés, Filippus og Bartólómeus, Matteus og Tómas, Jakob Alfeusson, Taddeus og Símon vandlætara (ὁ καναναῖος -ίου, καὶ Σίμωνα τὸν Καναναῖον) (Marc 3,18)l'Andreu, en Felip i en Tomeu, en Mateu i en Tomàs, en Jaume, el fill de l'Alfeu, en Tadeu i en Simó, el Cananeu

vand·læti <n. -lætis, no comptable>:
zel m
◊ Pínehas, sonur Eleasars Aronssonar prests, hefir bægt (hēˈʃīβ, הֵשִׁיב) reiði minni frá Ísraelsmönnum með því að vandlæta (bə-qanˈʔ-ō   ʔɛθ־qinʔāˈθ-ī, בְּקַנְאוֹ אֶת-קִנְאָתִי) meðal þeirra með mínu vandlæti: Finehès (Pinħàs), fill d'Eleazar, fill del sacerdot Aharon, ha allunyat la meva còlera dels israelites perquè ha actuat entre ells imbuït amb el meu zel

vand·læting <f. -lætingar, no comptable>:
1. (ákafizel m (interès ardent i actiu, cura viva i eficaç)
2. (afbrýðisemigelosia f (qualitat de gelós)
◊ og ég mun snúa vandlæting minni (qinʔāˈθ-ī, קִנְאָתִי) gegn þér, og þeir munu fara grimmdarlega með þig: et faré objecte de la meva gelosia, i ells et tractaran cruelment
◊ hvorki silfur þeirra né gull fær frelsað þá á reiðidegi Drottins, heldur skal allt landið eyðast fyrir eldi vandlætingar hans (ū-βə-ˈʔēʃ   qinʔāˈθ-ō, וּבְאֵשׁ קִנְאָתוֹ)ni llur argent ni llur or no els podran salvar el dia del furor de Jahvè, ans tot el país hi serà consumit en el foc de la seva gelosia
3. (aðfinningreprotxe m (retret)

vandlætinga·samur, -söm, -samt <adj.>:
zelós -osa, animat -ada de zel
◊ ég hefi verið vandlætingasamur (qanˈnɔʔ qinˈnēʔθī, קַנֹּא קִנֵּאתִי) vegna Drottins, Guðs allsherjar, því að Ísraelsmenn hafa virt að vettugi sáttmála þinn, rifið niður ölturu þín og drepið spámenn þína með sverði, svo að ég er einn eftir orðinn, og sitja þeir nú um líf mitt: he estat ple de zel per Jahvè Cevaot, perquè els israelites han tingut en no-res la vostra aliança, han derrocat els vostres altars i han mort a espasa els vostres profetes, de manera que he romàs jo tot sol, i ara encara cerquen de matar-me a mi

vandlætinga·semi <f. -semi, no comptable>:
zel m
◊ Gíbeonítar heyrðu ekki til Ísraelsmönnum, heldur leifum Amoríta, og þótt Ísraelsmenn hefðu unnið þeim eiða, leitaðist Sál við að drepa þá, af vandlætingasemi (bə-qannɔʔˈθ-ō, בְּקַנֹּאתוֹ) vegna Ísraelsmanna og Júda: els gabaonistes no formaven pas part dels israelites, ans eren una resta dels amorreus, i, malgrat que els israelites s'havien compromès amb ells per jurament, en Saül, endut pel seu zel pels israelites i Judà, havia cercat de matar-los

vandlætinga·skáld <n. -skálds, -skáld>:
poeta satíric, poetessa satírica

vandlætis·fullur, -full, -fullt <adj.>:
ple -ena de zel
◊ ég er gagntekinn af vandlætisfullri elsku (qinˈnēʔθī     lə-t͡sīˈʝōn   qinˈʔāh   ɣəδōˈlāh, קִנֵּאתִי לְצִיּוֹן קִנְאָה גְדוֹלָה) til Síonar og er upptendraður af mikilli reiði hennar vegna: m'embarga una amor zelosa per Sió i estic encès d'una gran furor per mor d'ella

vandlætis·samur, -söm, -samt <adj.>:
gelós -osa
◊ Drottinn er vandlætissamur (qanˈnōʔ, קַנּוֹא) Guð og hefnari: Déu és gelós i venjador

vand·meðfarinn, -meðfarin, -meðfarið <adj.>:
delicat -ada (situació, afer, problema. Lit.: difícil de manejar)
♦ e-ð er vandmeðfarið: <LOC FIGuna cosa és delicada (cosa = situació, afer, problema)

vand·rataður, -rötuð, -ratað <adj.>:
difícil de trobar
♦ vandrataður vegur: camí difícil de trobar
♦ leiðin er vandrötuð: el camí difícil de trobar
♦ meðalhófið er vandratað (o: vandratað er meðalhófið)<LOCel terme mitjà just és difícil de trobar

vandræða·ástand <n. -ástands, no comptable>:
situació problemàtica

vandræða·barn <n. -barns, -börn>:
infant m problema

vandræða·legur, -leg, -legt <adj.>:
confús -usa, empegueït -ïda (o: avergonyit -ida)
♦ vandræðaleg þögn: un silenci incòmode
♦ þetta var vandræðalegt: ha estat una situació embarassosa (cast., ekki ritm./no lit.), una situació incòmoda

vandræða·maður <m. -manns, -menn>:
home problemàtic (o: conflictiu), cerca-raons m

vandræða·mál <n. -máls, -mál>:
problema m

vand·ræðast <-ræðast ~ -ræðumst | -ræðaðist ~ -ræðuðumst | -ræðastmeð e-ð ~ yfir e-u>:
tenir problemes amb una cosa

vandræða·unglingur <m. -unglings, -unglingar>:
jove problemàtic (adolescent conflictiu)

vand·ræði <n.pl -ræða>:
1. (ógæfadesgràcia f (infortuni)
kenna máttu, hverr ek em af þeim manni, er ek sendi til þín. Hygg at hvé mikit vandræði þú ert í settr ok minnst, at þú ert karlmaðr. Leið athuga hvers nú beiðir þín skynsemi: Bið nú fulltings þér af ǫllum ok jafnt hinum minnstum: pots conèixer qui sóc de l'home que t'he enviat. Pensa en quina [tan] gran desgràcia (=situació desesperada) et trobes, i recorda que ets un home. Considera el que la teva pensa demana de tu: cerca ajut de tothom, fins i tot dels més baixos (l'original fa: Qui sim, ex eo, quem ad te misi cognosces. Fac <ut> cogites, in quanta calamitate sis, et memineris te uirum esse. Consideres quid tuae rationes postulent. Auxilium petas ab omnibus, etiam ab infumis)
„Heyrið þér, spekingar, orð mín! Ok ǫll alþýða hyggi at vandliga því er ek tala! Mér sýnist horfa til váðasamligra vandræða ok tímalausrar tapanar ǫllu váru byggðarlagi, ef lýðr lands þessa skal eigi hafa ein lǫg ok siðferði, þvíat þá rýfst [skjótt] friðrinn, ef lǫgin tvískiptast: “Escolteu, savis, les meves paraules! I que tot el poble comú presti atenció amb deteniment al que diré! Tinc per mi que ens espera una danyosa desgràcia i una dissortada pèrdua per a tota la nostra comunitat (byggðarlag) si el poble d'aquest país no posseeix una sola llei i una sola fe, car, si la llei es divideix en dues, [aviat] s'anorrea la pau
♦ hvert vandræði kom á bak öðru: <LOC FIGuna desgràcia no ve mai tota sola
♦ skirra vandræðum: evitar una desgràcia
2. (kröggurdificultat f (complicació)
Björn svaraði: "Aukist hafa heldur vandræðin kerling": en Björn li va respondre: “Mestressa, les dificultats s'han acrescut força!”
♦ firra e-n vandræðum: estalviar dificultats (o: complicacions) a algú
♦ gera e-ð út úr vandræðum: fer una cosa per necessitat (o: mogut per la necessitat)  
♦ hann er seinþreyttur til vandræða: <LOC FIGno s'altera per res, res no el treu de polleguera
að mun oft á finnast," segir Hildigunnur, "að Gunnar er seinþreyttur til vandræða en harðdrægur ef hann má eigi undan komast": la Hildigunnur li va dir: “Espesses vegades tocaràs amb les mans que en Gunnar és molt mal de moure (= convèncer) a acceptar inconvenients (disgustos, complicacions), però que s'hi posa a fons quan no pot evitar una cosa” (vocabulari: #1. seinþreyttur: Cf. en Finnur Jónsson 1908, pàg. 133: 17. seinþreyttr til ehs, „schwierig zu etwas zu bewegen”. Igualment en Baetke 19874, pàg. 523: sein-þreyttur adj.   schwer zu etwas zu bringen, zu bewegen (til e-s); #2. harðdrægur: Cf. en Finnur Jónsson 1908, pàg. 133: 17. <...> harðdrœgr, „hartnäckig“. En Baetke 19874, pàg. 232, puntualitza: harð-drœgr adj.   fest, hart (in einer Auseinandersetzung), hartnäckig; )
Víkingr átti ok níu sonu: Þorsteinn hét inn elzti sonr hans, annarr Þórir, Finnr, Úlfr, Steinn, Hrómundr, Finnbogi, Eysteinn ok Þorgeirr. Váru þeir efniligir menn ok íþróttamenn miklir. Þó var Þorsteinn fyrir þeim um alla hluti. Hann var manna mestr ok sterkastr, vingóðr ok vinfastr, tryggr ok trúr í ǫllum hlutum, seinþreyttr til allra vandræða, en galt grimmliga, ef hans var leitat. Varla þóttust menn vita hversdagliga, hvárt honum þótti vel eða illa, þótt mót honum væri gert, en lǫngu síðar lét hann sem nýgert væri. Þórir var skjótlyndr ok ákafamaðr inn mesti. Svall honum allt á œði, ef honum var mein gert eða í móti skapi. Sást hann ok ekki fyrir, við hverja sem um var at eiga eða hvat eptir kom, ok lét þat allt verða fram at ganga, er honum kom í hug at gera. Allra manna var hann fimastr á alla leika ok manna sterkastr. Hann gekk næst Þorsteini, bróður sínum: en Víkingr tenia nou fills: El més gran es deia Þorsteinn, el segon Þórir, i després venien en Finnr, l'Úlfr, l'Steinn, en Hrómundr, en Finnbogi, l'Eysteinn i en Þorgeirr. Tots ells eren molt prometedors i dominaven a la perfecció totes les íþróttir. Tot i així, en Þorsteinn els ultrapassava els seus altres germans en tot. Era l'home més alt i fort que un pugui imaginar-se, bon amic i ferm en la seva amistat, lleial i fiable en totes les coses, No era fàcil d'induir a participar en afers problemàtics (aquí: no es deixava provocar fàcilment?), però, si l'atacaven, ho feia pagar cruelment (d'una manera terrible, ferotge). Si feien alguna cosa contra ell, en general ningú no sabia si l'afectava o no, però molt de temps després actuava com si li ho acabessin de fer. El seu germà en Þórir era de tarannà resolt (tenia la cua de palla ?) i un home de temperament violentíssim. Si li feien cap dany o injúria, l'ira (el furor) s'emparava d'ell [i aleshores] no es preocupava pas amb qui es trobava en aquells moments o quines en podrien ésser les conseqüències, i duia a terme el que li passava pel cap de fer. Era l'home més hàbil en tota mena de jocs i l'home més fort que un es pugui imaginar. Anava immediatament darrere en Þorsteinn, son germà (vocabulari: #1. manna mestur og sterkastur: un home gros (alt) i fort com pocs, fórmula descriptiva que alterna amb la menys elativa: mikill maður og sterkur; #2. skjótlyndur: Cf. en Baetke 19874, pàg. 559, no dóna pas entrada a aquest adjectiu, però sí que ho fa en Fritzner III (1896)², pàg. 359a: skjótlyndr, adj. hastig til Sinds; rœddu þeir menn þat millim sín, er skjótlyndir váru í geði sínu, atKgs. 140²⁹. Entenc aquest mot com a sinònim del modern bráðlyndur i tradueixo en conseqüència ; #3. e-m svellur e-ð á: Cf. en Baetke 19874, pàg. 625, no dóna pas entrada a aquesta construcció impersonal del verb, i tampoc no ho fa en Fritzner III (1896)², pàg. 618a; )
♦ koma e-m í fullt vandræði: <LOC FIGficar a algú en uns bons problemes
♦ lenda í vandræðum með e-ð: <LOC FIGficar-se en problemes per una cosa
♦ setja e-n undir vandræði: <LOC FIGficar a algú en uns bons problemes
♦ valda vandræðum: causar dificultats, causar problemes
♦ vera í vandræðum með e-ð: <LOC FIGtrobar-se en problemes amb una cosa
♦ vera til vandræða: <LOC FIGcausar (o: crear) problemes
♦ vera til mikilla vandræða: espatllar-ho tot
3. (erfiðleikar, nauðir, erfið aðstaðadestret m (malpàs, dificultats)
hon segir þá enn: „Hvat hefir þik svá mikit hent, at eigi máttu, maðr, vitund hafa með þér (ɔ: have Bevidsthed)? Er eigi svá mælt, at optliga kunna betr tveir en einn vandræðin at ráða (ɔ: afhjælpe)?“: ella li va dir: “Què t'ha passat, home, que sigui tan greu que no puguis tenir una confident amb tu (a qui confiar el que t'ha passat)? Que per ventura no diuen que sovint dos poden posar millor remei a un destret (una desgràcia, un malpàs) que un de totsol?”
♦ losa e-n úr vandræðum: treure a algú d’un malpàs [econòmic]
♦ vera í [standandi (o: hvínandi)] vandræði [með e-ð ~ [út] af e-u]: trobar-se en un [bon] malpàs [per una cosa ~ a causa d'una cosa]
♦ vera staddur ~ stödd ~ statt í vandræðum: trobar-se en un malpàs

vand·séður, -séð, -séð <adj.>:
difícil de [pre]veure, força imprevisible
Guðmundur mælti: "Vera má að svo sé en trú þú öngum svo vel að þú trúir eigi best sjálfum þér. En vandsénir eru margir": en Guðmundur li va dir: “No dic que això [que acabes de dir] no sigui cert, però no confiïs en ningú tant com confies en tu mateix. Molts són difícils de calar (vocabulari: #1. vandsénn: Cf. en Baetke 19874, pàg. 696: vand-sénn adj.   schwer zu durchschauen, zu erkennen vandsét er við í ókunnu landi in einem fremden Lande kann man sich schwer vorsehen, ist es gefährlich. En Richard Constant Boer 1900, pàg. 243, fa: 5. 6. vandsénn = vansénn, s. zu c. 55,4. A l'aparat del capítol 55, paràgraf 4 (pàg. 200), indica que: 8. vansénn, „von dem es schwer ist sich in acht zu nehmen“ (sjáz við), auch vandsénn; vgl. c. 67,6; verbunden mit við, cap. 85,4)
Þorkell svarar: "Þó hefir hann þetta óvinlega gert og sagt mér ekki til. Er mér þetta vandséð mál. Hefir hér verið gleðivist mikil en þú kona eigi fálynd. Og veit eg ekki hvort hann veldur þessu eða aðrir hleypimenn þó að eigi séu jafnríflegir sem Brandur. Og þykir mér þeim ólið veitt fóstbræðrum ef þá skal sanna gera að þessu": en Þorkell li va respondre: “Tant si és així com sinó, no dient-me'n res no s'ha comportat pas amb mi com un amic. Aquest és un cas difícil d'enfocar (envitricollat). Aquí[, pel que veig,] la cosa ha anat molt alegre i divertida, però tu no ets una dona discreta (reservada) i jo no sé pas si en Brandur realment és el causant [del teu embaràs] o si ho són uns altres rodamons, per més que cap d'ells no sigui tan desitjable com en Brandur. I considero que als fóstbræður se'ls farà un greuge (un tort, ólið) si hom els n'atribueix la culpa”
♦ vera vandséður við e-u: <LOC FIGuna cosa és difícil de preveure
Þorsteinn hélt nú fréttum til um ferðir Önguls. Voru þeir báðir í Noregi um veturinn og var Þorbjörn norður í landi en Þorsteinn í Túnbergi og hafði hvorgi séð annan. En þó varð Þorbjörn vís að Grettir átti bróður í Noregi og þótti vanséð við í ókunnu landi og því leitaði hann sér ráðs hvert hann skyldi á leita: en Þorsteinn llavors va cercar d'esbrinar per on li capllevava l'Öngull. Aquell hivern tant en Þorsteinn com en Þorbjörn varen ésser a Noruega, en Þorbjörn al nord del país i en Þorsteinn a Túnberg, peròcap d'ells dos no va veure l'altre en aquest temps. I en Þorbjörn, emperò, es va assabentar amb certesa que en Grettir tenia un germà a Noruega, però va considerar que era difícil moure's sense perill en un país estranger i per això va meditar cap a on podia dirigir-se
♦ vera vandséður við e-m: és difícil de mirar a través d'algú, algú és difícil de calar
mun yðr hann verða slœgvitr ok vandsét við honum, ef þér hlýðið nǫkkut því, er hann mælir: ell serà astut amb vosaltres, perquè no veureu a través d'ell (no el calareu) si escolteu el que us digui
♦ e-ð er vandséð: <LOC FIGuna cosa és difícil de preveure
♦ það er vandséð [hvernig]: és difícil de preveure [com]

vand·sénn, -sén, -séð:
<variant arcaica de → vand·séður, -séð, -séð “difícil de calar (persona); difícil de preveure (cosa)”

vand·skilinn, -skilin, -skilið <adj.>:
mal d'entendre, difícil de comprendre

vand·svarað <nom. sg. nt. adj.>:
mal de respondre
♦ e-u er vandsvarað: <LOC FIGés difícil donar una resposta a una cosa
♦ því er vandsvarað: és difícil de respondre-hi

vandur, vönd, vant <adj.>:
1. (erfiðurdifícil (dificultós, problemàtic)
♦ hér er úr vöndu að ráða: <LOC FIGés un afer espinós (o: ficut), és un cas molt difícil
þeim bræðrum varð margtalað um mannaferðina. Sáu þeir þá að mennirnir sneru ofan á Kvígandseyri ofanverða og svo yfir ána á Hundadalseyrar. Þóttust þeir þá vita að ófriður var. Leita þeir bræður þá ráðs við sína menn hvað [p. 337] tiltækilegast væri. Lögðu menn það til að þeir skyldu undan ríða en Þórður lagði það til að Snorri riði undan hinum besta hesti, kallaði sér það vænst til griða ef hann bæri undan. En er þeir töluðu þetta bar þá Sturlu að til hlíðarinnar fyrir ofan garðinn. Fór þá sem jafnan að þeim verður seint um tiltekjur er úr vöndu eiga að ráða en hina bar skjótt að er öruggir voru í sinni ætlan en skunduðu þó ferðinni (SS I, cap. 234, pàgs. 336-337): els germans varen estar parlant molt sobre aquell grup de gent. Mentre ho feien, varen veure que aquells homes canviaven de direcció baixant cap a la part de dalt de Kvígandseyri per travessar tot seguit el riu i fer cap a Hundadalseyrar. Tingueren llavors per cert que estaven a punt d'ésser atacats. Els germans llavors varen consultar amb llurs homes que fóra el més adient de fer. [La majoria d]els homes va proposar de fugir d'allà a cavall però en Þórður va proposar que només ho fés l'Snorri i que ho fés amb el millor cavall, argüint que la millor opció per a esperar una treva [dels atacants] era que ell escapés. Mentre estaven parlant així, l'Sturla va aparèixer al pendent (al galter) que hi havia amunt del garður. I aleshores es va esdevenir com se sol esdevenir sempre que els qui han de sortir d'un mal pas fan tard a actuar, mentre que els altres, que estaven segurs (=ben decidits) en llur propòsit, actuaren amb rapidesa, apressant el pas
Ólafur segir: „Úr vöndu er að ráða frændi og takið þann upp sem minnst mein mætti af verða“ (SS II, cap. 392, pàg. 600): l’Olau li va dir: “Parent, es tracta de sortir d'una situació difícil, així que pren la decisió de la qual n'hagi de resultar un dany més petit” (vocabulari: #1. taka upp: Se sobreentén: kost, cf. en Baetke 19874, pàg. 644: varð hinn kostr upp tekinn man wählte (von zwei Möglichkeiten dies, entschied sich dafür)
♦ mér er vant við hann: <LOC FIGestic en deute amb ell, li dec un favor
Hreiðar svarar: "Mér er vant við bróður minn er mér færir gjafar þær sem hann færir mér og hann fær bestar til að eigi skilji okkur á um þig. En mér mun þungt þykja ef þeir gumsa þig og spotta": en Hreiðar li va respondre: “He de tenir certes consideracions amb el meu germà (lit.: li dec molt al meu germà), que em porta els regals que em porta, i els regals que em fa són els millors, massa bons com perquè el meu germà i jo ens desavinguem per tu. I d'altra banda em doldrà molt si se't rifen o fan befa de tu” (vocabulari: #1. vandur: Cf. en Baetke 19874, pàg. 697: e-m er vant við e-n jmd. hat Verpflichtungen gegenüber jmd.; #2. e-n skilur á um e-n: Cf. en Baetke 19874, pàg. 552, no dóna pas entrada a aquesta construcció, però sí a una de semblant: unp. þá skilr á (um) e-t sie werden uneins, geraten in Streit; sie stimmen (in ihrer Ansicht oder Aussage) nicht überein. El significat n'és, doncs: desavenir-se per algú, enemistar-se per algú; #3. gumsa: Cf. en Baetke 19874, pàg. 216: gumsa ()   verspotten, zum Narren halten)
♦ ég er vant við látinn: <LOC FIG = upptekinn, önnum kafinnestic molt ocupat
2. (vandláturexigent (difícil d'acontentar)
♦ vera vandur að virðingu sinni: <LOC FIGestar gelós de la pròpia reputació (o: del propi honor)  
♦ vera ekki vandur að meðulum: <LOC FIGno ésser primmirat amb els mitjans que un empra, emprar tots els mitjans al seu abast (el fraseologisme islandès es pot trobar emprat amb connotacions negatives i amb connotacions positives)
3. (vandvirkuracurat (escrupolós, fet a consciència & que fa les coses a consciència)
Þorgils sagði að honum væri til reiðu matur sem öðrum frjálsum mönnum "en ekki er hér vönd vistargerð." Grettir kvaðst ekki um það vanda. "Er hér enn annar hlutur til vandhæfa," segir Þorgils. "Þeir menn ætla hér til vistar er mikið þykja vanstilltir, sem eru þeir fóstbræður Þorgeir og Þormóður. Veit eg eigi hversu yður hentar saman að vera en þeirra vist skal hér jafnan vera er þeir vilja. Nú máttu vera hér ef þú vilt en öngum yður skal duga að eiga illt við annan": en Þorgils li va dir que tindria menjar a disposició com a qualsevol altre home lliure, “però el menjar que trobaràs aquí no serà de preparació acurada (o sigui, no posem gaire cura en la preparació del que mengem)”. En Grettir li va dir que no se'n queixaria pas. En Þorgils li va contestar: “Encara hi ha una altra circumstància a tenir en compte. Hi ha uns homes que també volen que els acollim aquí, però que es considera que són de tracte difícil: els germans juramentats Þorgeir i Þormóður. No sé pas com us provarà la convivència amb ells, però ells, aquí, sempre que vulguin hi trobaran acolliment. Així doncs, et pots quedar aquí, si vols, però a cap de vosaltres no li aprofitarà si es fica amb l'altre (si va a les males amb l'altre)” (vocabulari: #1. reiða: Cf. en Baetke 19874, pàg. 490: vera til reiðu bereit, zur Hand sein, zur Verfügung stehen; #2. vandur: Cf. en Richard Constant Boer 1900, pàg. 179: 16. vandr, „worauf man viel sorge verwendet“. In diesem sinne gewöhnlich vandaðr; #3. vistargerð: Cf. en Richard Constant Boer 1900, pàg. 179: 16. vistargerð, f., „zubereitung der speisen“. També en Baetke 19874, pàg. 748: vistar-gerð f.   Zubereitung der Speisen, Beköstigung; #4. vanda: Cf. en Baetke 19874, pàg. 696: 3. vanda um e-t Einwendungen machen gegen, sich wenden gegen, sich beschweren über etwas"; vanda ekki um e-t sich nichts daraus machen, nichts auszusetzen haben an etwas, es nicht genau nehmen mit etwas <...>; #5. vandhæfi: Cf. en Richard Constant Boer 1900, pàg. 179: 18. hlutr til vandhœfa, „bedenklicher umstand“; #6. vanstilltur: Cf. en Baetke 19874, pàg. 695: van-stiltr adj.   unbeherrscht, zügellos, schwierig im Umgang; #7. illur: Cf. en Baetke 19874, pàg. 103: eiga illt við e-n im Bösen zu tun haben, in Unfrieden leben mit jemandem )
Herdís varðveitti bú þeirra í Skarði og börn þeirra öll og öll auðræði þeirra vel ok sæmilega (ɔ: skörulega) meðan hann var utan. Og var það almælt að engin börn væri svo vel vanin (ɔ: jafnvel vanin) sem þeirra börn í öllu héraði og hélt það vel skapi meðan hún lifði, af því að hún var allra kvenna vöndust, bæði fyrir sína hönd og annarra manna sem oft bar raun á: la Herdís va tenir cura, bé i escaientment, de llur hisenda a Skarð i de tots llurs infants i de tot llur cabal tot el temps que ell va ésser a fora. I era la dita del comú que en tota la contrada no hi havia cap infant que estigués tan ben educats com llurs infants: i tot això es va mantenir en aquest estat mentre ella va viure perquè era la més escrupolosa de les dones tant pel que fa al que feia per a ella mateixa com pel que fa al que feia per als altres, com sovint es palesava (en donava prova) (vocabulari: #1. vaninn: Cf. en Baetke 19874, pàg. 714: <...> 3. zähmen, abrichten; erziehen: <...> engi bǫrn váru svá vel vanin sem þeira bǫrn í ǫllu heraði; #2. skap: Cf. en Baetke 19874, pàg. 543: <...> 1. Beschaffenheit, Zustand, Art und Weise: helt þat vel skapi das blieb (genau) so; )

vand·virkni <f. -virkni, no comptable>:
cura f (escrupolositat, meticulositat, consciència en fer les coses)

vandvirknis·lega <adj.>:
acuradament (de manera meticulosa)

vandvirknis·legur, -leg, -legt <adj.>:
acurat -ada (fet amb meticulositat i cura)

vand·virkur, -virk, -virkt <adj.>:
acurat -ada (escrupolós, meticulós, conscienciós, que fa les coses a consciència)

van·efna <adj. inv.>:
pobre -a [en mitjans], mancat -ada de recursos

van·efna <-efni ~ -efnum | -efndi ~ -efndum | -efnte-ð>:
desatendre una cosa (negligir, descurar)
♦ vanefna samninginn ~ samningana: <JURincomplir el contracte ~ els contractes
♦ vanefna skyldur sínar: negligir les seves obligacions

van·efnaður, -efnuð, -efnað <adj. inv.>:
pobre -a [en mitjans], mancat -ada de recursos

van·efndir <f.pl -efnda>:
incompliment m
♦ vanefndir á samningi: <JURincompliment m de contracte

vand·efni <n. -efnis, -efni>:
insuficiència f de mitjans
♦ e-ð er af vanefnum gert: <LOC FIGuna cosa es fa amb insuficiència de mitjans, una cosa es fa amb mitjans insuficients

van·eldi <n. -eldis, no comptable>:
desnutrició f, alimentació f deficient

van·fjármagna <-fjármagna ~ -fjármögnum | -fjármagnaði ~ -fjármögnuðum | -fjármagnaðe-ð>:
infrafinançar una cosa

van·fjármagnaður, -fjármögnuð, -fjármagnað <adj.>:
infrafinançat -ada

van·fjármögnun <f. -fjármögnunar, no comptable>:
infrafinançament m

van·fær, -fær, -fært <adj.>:
1. (barnshafandiencinta (dona: gràvida, prenys)
2. (ófærimpotent (incapacitat, impossibilitat)
beiddi Þorgils Þorvarð að ríða vestur með sér en hann bauð að fylgja honum um Borgarfjörð til Bláskógaheiðar. Þorvarður þóttist eigi til hafa hestakost og taldist undan alla vega að fylgja honum í Vestfjörðu en bað hann Þorgils að ríða austur í fjörðu við svo marga menn sem hann vildi og vera þar til þess er lyki málum þeirra. Finnbirni bauð Þorgils að ríða vestur með sér og vera þar við sjöunda mann. Þóttist hann vera vanfær sakir sárs þess er hann hafði fengið og þótti hann lítill afli og vildi hann það eigi (SS II, cap. 452, pàg. 708): en Þorgils va demanar al Þorvarður que marxés amb ell de cap a ponent i s'hi va oferir a acompanyar-lo fins a l'altiplà de Bláskógaheiði passant pel fiord de Borgarfjörður. En Þorvarður va considerar que no tenia prou provisió de cavalls (hestakostur, o sigui, prou cavalls) i va refusar de totes totes d'acompanyar-lo als fiors de ponent, però el va convidar a anar als fiords de llevant amb tants d'homes com volgués i estar-s'hi fins que s'hagué resolt llur cas (afer, causa). En Þorgils va proposar al Finnbjörn que marxés amb ell cap a ponent i s'hi quedés amb sis homes. En Finnbjörn va considerar que estava incapacitat per a fer-ho a causa de la ferida que li havien fet i li semblava que[, per aquesta raó,] tenia poques forces, de manera que no va voler marxar-hi amb ell
♦ vanfær til e-s: incapacitat (o: impossibilitat) per a fer una cosa

vanga <vanga ~ vöngum | vangaði ~ vönguðum | vangað>:
<COL·LOballar d'aferrat[s], ballar galta-contra-galta

vanga·dans <m. -dans, -dansar>:
ball m d'aferrat (‘ball galta-contra-galta’)

vanga·kirtill <m. -kirtils, -kirtlar>:
<MED[glàndula f] paròtide f, glàndula parotídia

vanga·mynd <f. -myndar, -myndir>:
perfil m (conjunt de trets definitoris d'algú o d'un grup de persones & INFORM)

vanga·skegg <n. -skeggs, -skegg. Gen. pl.: -skeggja; dat.pl.: -skeggjum>:
barba anglesa, patilla f [llarga] (Empr. hab. en pl.)

vanga·svipur <m. -svips, -svipir>:
perfil m (contorn d'algú, vist de perfil)

vanga·veltur <f.pl -velta (o: -veltna)>:
cavil·lacions f.pl (reflexions, elucubracions, pensaments que hom es fa sobre un tema, disquisicions mentals)
sjá, þetta eitt hef ég fundið, að Guð hefur skapað mennina rétt en vangaveltur þeirra (ħiʃʃəβɔˈnōθ ~ חִשְּׁבֹנוֹת:   wə-ˈhēmmāh   βiqˈʃū   ħiʃʃəβɔˈnōθ   rabˈbīm,   וְהֵמָּה בִקְשׁוּ, חִשְּׁבֹנוֹת רַבִּים) urðu of margar: mira, només he trobat aquesta única cosa: que Déu va crear l'home dret, però que llurs cavil·lacions han tornat massa nombroses
♦ vangaveltur um e-ð: cavil·lacions (o: reflexions) sobre una cosa
♦ vera með [endalausar] vangaveltur út af e-u: donar moltes voltes a un assumpte, fer-se elucubracions sobre una cosa

van·gá <f. -gár, no comptable>:
inadvertència f, manca f d'atenció
♦ af vangá: per inadvertència, per distracció, per descuit (cast., ekki ritm./no lit.)

van·gáningur <m. -gánings, no comptable>:
negligència f, descuit (cast., ekki ritm./no lit.), manca f de cura, descurança f (vangá)
♦ af vangáningi: per negligència

van·gefinn, -gefin, -gefið <adj.>:
disminuït -ïda (o: retardat -ada) mental, disminuït -ïda píquic -a

van·geta <f. -getu, no comptable>:
1. <GENincapacitat f, impossibilitat f
♦ vangeta eða viljaleysi til að hlíta lögum samfélagsins: impossibilitat o manca de voluntat d'acceptar les lleis de la societat
2. (getuleysiimpotència f (disfunció erèctil, manca o impossibilitat de tenir ereccions)

vangi <m. vanga, vangar>:
galta f
♦ bjóða hinn vangann: <LOC FIGoferir l'altra galta
♦ klappa e-m á vangann: <LOCacaronar la galta a algú
♦ kyssa e-n á vangann: <LOCfer un petó a la galta a algú
♦ velta vöngum yfir e-u: <LOC FIGcavil·lar sobre una cosa
♦ vera rjóður ~ rjóð ~ rjótt í vöngum: <LOCtenir les galtes vermelles
♦ vera þunnur á vangann: <LOC GEN & FIG#1. (vera ræfilslegur, kinnfiskasoginn, horaður eða grannleitur í andlitiésser galta-xuclat -ada (o: cara-xuclat -ada) (ésser xuclat de galtes, aflaquit de galtes, tenir les galtes enfonsades, emmagrides); #2. (líta illa útveure's desmillorat -ada (fer mala impressió, tenir mal aspecte, veure's malament)

van·goldinn, -goldin, -goldið <adj.>:
impagat -ada [del tot], no pagat -ada [del tot]
♦ vangoldinn reikningur: una factura impagada, una factura pendent de cobrament
♦ vangoldnar skuldir: deutes impagats, deutes pendents de cobrament

van·greiddur, -greidd, -greitt <adj.>:
[insuficientment] impagat -ada, no pagat -ada [del tot]
♦ vangreidd laun: sous impagats
♦ vangreitt burðargjald: <POSTrecàrrec m de franqueig, franqueig no complet

van·greiðsla <f. -greiðslu, -greiðslur. Gen. pl.: -greiðslna>:
pagament m insuficient

van·gæfni <f. -gæfni, no comptable>:
dificultat f

van·gæfur, -gæf, -gæft <adj.>:
1. (ótryggurno digne -a de confiança (insegur, incert)
2. (erfiður, slæmurdificultós -osa (que li costa fer una cosa)
Þórður var ekki mikill drykkjumaður, nokkuð vangæft um fæðsluna sem oft kann að verða þeim sem vanheilsu kenna því að maðurinn var þá á efra aldri og var þó enn hraustur en kenndi nokkuð innanmeins og var því ekki mjög matheill og nokkuð vandblæst að eta slátur því að hann blés svo af sem hann hefði vélindisgang og varð þá nokkuð andrammur. Þórður var mikilleitur maður, eygður vel og lágu vel augun, framsnoðinn og strýhærður, sá upp mjög og riðaði lítt að (SS I, cap. 17, pàg. 19): en Þórður no era un gran bevedor i li costava de fer la digestió dels àpats com sovint sol passar amb els qui no gaudeixen de bona salut car l'home ja tenia una edat avançada per bé que [altrament] encara era robust i àgil, però [valgui el que s'ha dit, que] patia d'alguna malatia interior i per això no estava prou bé com per poder menjar de tot i havia d'anar en compte a l'hora de menjar carn car si ho feia alenava com si tingués xinglot o rots i l'alè li feia molt mala olor. En Þórður era un home de cara grossa i ampla, de bells ulls i ben col·locats, de front entrat i de cabells d'estopa i esparsos, sovint aixecava la vista i el cap li tremolava una mica
3. (veiklulegurmalaltís -issa (xacrós, de salut precària)
♦ vangæf heilsa: salut precària (o: delicada)
♦ vera vangæfur til heilsunnar: <LOCtenir una salut precària, ésser de salut fràgil

van·gæsla <f. -gæslu, no comptable>:
negligència f

van·haga <-hagar | -hagaði | -hagaðe-n um e-ð. Verb impersonal unipersonal amb el subjecte lògic en acusatiu>:
necessitar una cosa, haver de menester una cosa, mancar (o: faltar) una cosa a algú
♦ einhvern vanhagar um e-ð: a algú li manca una cosa
♦ mig vanhagar um það: ho he de menester

van·hagur <m. -hags, -hagir>:
inconvenient m

van·haldinn, -haldin, -haldið <adj.>:
1. (vannærðurmalnodrit -ida (que pateix de malnutrició)
2. (svikinnperjudicat -ada (com a resultat de l'incompliment dolós d'un contracte o d'acord, que sofreix o que ha sofert perjudici en un acord amb un altre)
og er flestir menn voru í brottu farnir þá víkur Ólafur til máls við Þorleik bróður sinn og mælti: "Svo er frændi sem þér er kunnigt að með okkur hefir verið ekki margt. Nú vildi eg til þess mæla að við betruðum frændsemi okkra. Veit eg að þér mislíkar er eg tók við gripum þeim er faðir minn gaf mér á deyjanda degi. Nú ef þú þykist af þessu vanhaldinn þá vil eg það vinna til heils hugar þíns að fóstra son þinn og er sá kallaður æ minni maður er öðrum fóstrar barn": i quan la majoria dels convidats se n'hagueren anat, l'Olau es va adreçar al seu germà en orleikur dient-li: “La cosa és, germà, com ja coneixes prou bé, que entre tu i jo les coses no han anat gaire bé. Per això, ara et voldria proposar que millorem les nostres relacions. Jo sé que a tu et va desplaure que jo acceptés els objectes de valor que mon pare em va donar el dia de la seva mort. Doncs bé, si et sembla que n'has estat perjudicat, voldria oferir-te, a canvi de la teva reconciliació i amistat, de pujar (‘fóstra’) el teu fill, ja que, al cap i la fi, es considera que el qui puja (‘fóstra’) el fill d'un altre n'és sempre el menys rellevant (o sigui, el més perjudicat dels dos)” (vocabulari: #1. vanhaldinn: Cf. en Kristian Kålund 1896, pàg. 78: 19. vanhaldinn, „übervorteilt“; #2. heill hugur: Cf. en Kristian Kålung 1896, pàg. 78: 19.20. til heils hugar þíns „um mir dein wohlwollen zu erwerben“; #3. minni maður: Cf. en Kristian Kålund 1896, pàg. 78: 20.21. minni maðr, er ǫðrum fóstrar barn, „Helgi Es war die allgemeine auffassung — der jedoch die wirklichkeit nicht immer entsprach —, dass der fóstri eines kindes dessen eltern gegenüber als minni maðr (d.h. als minder vornehm) betrachtet wurde. Vgl. Grundriss II², 215—16.; )
maður hét Þórður er bjó í Sunnudal á bæ þeim er í Tungu heitir þeim megin ár sem Hofsbær stendur. Þingmaður var hann Helga. Þeir Þormóður áttu skóg saman og skildi þá á um skógarhöggið og svo um beitingar og þóttist Þórður mjög vanhaldinn fyrir Þormóði. Og fór Þórður á fund Brodd-Helga og sagði honum ofgang Þormóðar. Brodd-Helgi kvaðst eigi nenna að deila um fé hans og engan hlut mundu í eiga nema hann handsalaði honum féið allt og færi til Hofs með allt sitt. Hann kaus það og seldist Helga arfsali: hi havia un home que nomia Þórður, el qual vivia a la vall de Sunnudalur, al mas que es diu Tunga, a la vorera del riu en què hi ha la vila de Hof. Era þingmaður d'en Helgi. En Þórður i en Þormóður posseïen un bosc en comú. Es varen barallar per qüestions de fer llenya en aquest bosc i també per qüestions de pastura, i en Þórður es considerava molt perjudicat pel Þormóður, així que se'n va anar a veure en Brodd-Helgi, al qual li va contar els abusos d'en Þormóður. En Brodd-Helgi li va dir que no tenia ganes de pledejar pels seus béns (d'en Þórður) i que no hi intervindria pas llevat que en Þórður li traspassés tot el seu cabal mitjançant una encaixada de mans i es traslladés a viure a Hof amb totes les seves pertinences. En Þórður es va decidir per fer-ho així i va traspassar al Helgi els seus béns (les seves propietats) [a canvi de manutenció i protecció durant la resta de la seva vida = arfsal]
Sturla beiddi að fé væri tekið fyrir frænda hans en því var eigi játað og fóru sakir í dóm. Þá bað Sturla sér liðs og kvað nauðsyn á að frændur hans yrðu eigi vanhaldnir og hétu menn honum liði. Eftir það gekk hann að dómi og gekk upp dómurinn (SS I, cap. 48, pàg. 56): l’Sturla els va demanar que acceptessin diners pel que havia fet el seu parent, però no hi accediren, de manera que el cas va passar a judici. Aleshores l'Sturla va demanar ajut dient que era necessari que els seus parents no resultessin perjudicats i hom li prometé ajuda. Després d'això, l'Sturla va anar a l'indret del judici i el tribunal fou dissolt (vocabulari: #1. ganga upp: Cf. en Baetke 19874, pàg. 184: dómrinn gengr upp das Gericht wird aufgelöst, zerstreut)
nú hitti Oddur Einar að málinu og kveðst vera mjög vanhaldinn af, „nú vil eg gefa þér fé til liðs“ (SS I, cap. 60, pàg. 71): llavors l'Oddur va anar a veure l'Einar per tractar amb ell l'afer, i li va dir que n'era molt perjudicat — “et donaré diners a canvi del teu suport”
síðan skutust þeir að, og mættust nú ekki á fluginum, og fló broddurinn í brjóst Gusi, og fékk hann bana. Brúni hafði látið Gusi sýnast hallur fleinninn, því að hann var konungdóminum næstur, ef Gusi yrði nokkuð, en þóttist áður vanhaldinn af skiptum þeirra. Gusir hafði haft sverð það, er Drangvendill hét, allra sverða best. Ketill tók það af Gusi dauðum og örvarnar Flaug, Hremsu og Fífu. Ketill fór aftur til Brúna og sagði honum, hvað í hafði gerst — Non diu uterque emiserant sagittas quae tamen inter uolandum non collidebantur, cum spiculo Ketilli nihil impedito rectaque qua fors tulit uolante confossus Guso cecidit. Perbibent magicâ arte Branonis effectum, ut Gusoni effascinato spiculum obliquuam, (quod tamen reuera, nihil minus fuit quam id quod uidebatur) uisum sit, quo maturius regia dignitas (quae mortuo Gusone imprimis iure ad eum pertinebat) ipsi deferretur, nam iniuriâ se semper â Gusone affectum fuisse conquerebatur. Gladio cinctus erat Guso cui Dragvendal nomen, eoque acutissimo omnique ex parte incomparabili, quem ut exanimi ademerat. Ketillus ad Branonem reuersus, caedem Gusonis refertllavors cadascun d'ells dos va disparar contra l'altre, i aquesta vegada les sagetes no es varen topar en llur vol, i la fletxa d'en Ketill es va clavar al pit d'en Gusir i el va matar. En Brúni havia fet que al Gusir li semblés que l'asta de la fletxa torcejava (és a dir, que la fletxa d'en Ketill no anava tota dreta cap a ell) perquè, si al Gusir li passava res, ell (=en Brúni) era el següent en la línia successòria del regne, i, ja abans d'això, s'havia considerat perjudicat en els tractes amb en Gusir (regulant el repartiment de l'herència de llur pare). En Gusir havia posseït l'espasa que es deia Drangvendill, la millor de totes les espases. En Ketill la va agafar d'en Gusir mort, així com les sagetes Flaug, Hremsa i Fífa. Després en Ketill va anar a veure en Brúni i li va contar el que havia passat

van·heiðra <-heiðra ~ -heiðrum | -heiðraði ~ -heiðruðum | -heiðraðe-n>:
deshonrar (o: deshonorar) algú

van·heiður <m. -heiðurs, no comptable>:
deshonor m,f
í heiðri og vanheiðri (ἡ ἀτιμία -ίας:   διὰ δόξης καὶ ἀτιμίας), lasti og lofi. Þótt talinn sé villumaður segi ég sannleikann: en l'honor i el deshonor, en el blasme i en les lloances. Encara que sigui tingut per un heretge, dic la veritat

van·heilagur, -heilög, -heilagt <adj.>:
1. <RELIG & FIGprofà -ana, no [con]sagrat -ada
þeir skulu leiðbeina þjóð minni um muninn á því sem er heilagt og vanheilagt (ħɔl ~ חֹל:   wə-ʔɛθ־ʕamˈm-ī   ʝōˈrū   bēi̯n   ˈqɔδɛʃ   lə-ˈħɔl   ū-βēi̯n־tˁāˈmēʔ   lə-tˁāˈhōr   ʝōδiˈʕ-um,   וְאֶת-עַמִּי יוֹרוּ, בֵּין קֹדֶשׁ לְחֹל; וּבֵין-טָמֵא לְטָהוֹר, יוֹדִעֻם) og kenna henni muninn á óhreinu og hreinu: instruiran el meu poble en la diferència entre el que és sagrat i el que és profà i li ensenyaran la diferència entre el que és impur i el que és pur
en ég sagði: Nei, Drottinn, engan veginn því að aldrei hefur neitt vanheilagt (κοινός -ή -όν:   ὅτι κοινὸν ἢ ἀκάθαρτον) né óhreint komið mér í munn: però jo vaig dir: «No, Senyor, de cap manera, perquè mai res de profà ni d'impur no ha entrat a la meva boca»
2. (óhreinnimpur -a (no pur)
það veit ég með fullri vissu í trúnni á Drottin Jesú að ekkert er vanheilagt (κοινός -ή -όν:   οὐδὲν κοινὸν δι᾽ ἑαυτοῦ) í sjálfu sér nema þá þeim sem heldur eitthvað vanheilagt (κοινὸν), honum er það vanheilagt (κοινόν)jo sé, amb absoluta certesa, en la fe en el Senyor Jesús, que res no és impur (profà) en si mateix, només el qui creu que quelcom és impur (profà), per a ell allò és impur (profà) (BMonts. = ...que res no és impur en si mateix; només quan un creu que una cosa és impura, llavors sí, que per a ell és impura;   BInterc. = ...que no hi ha res d'impur en si mateix; però sé també que una cosa és impura per al qui la considera impura; BEvang. = ... que no hi ha res que sigui impur en si mateix, excepte per aquell qui està convençut que una cosa és impura; llavors sí que per a ell és impura)

van·heilindi <n.pl -heilinda>:
variant de vanheilsa ‘manca de salut, malaltia’
allir menn hétu honum vingan í móti orðum hans, ef hann þyrfti, ok allr lýðrinn fylgdi honum út undir Steinbjǫrg, en hann fluttisk þá til fjalls upp. Ok þat er frá sagt at hann fór einn dag lengi eptir einni rjúpu er fló undan honum. Ok í þeiri reið fekk hann vanheilindi ok þat sama leiddi hann til bana. Ok andask hann þar á fjallinu. Ok kómu þeir aptr til bœjarins með líkit á hálfs mánaðar fresti ok gengu menn þá í móti líki hans ok allir grátandi því at náliga unnu honum allir menn hugástum. Lík hans var jarðat at Kristskirkju: en rèplica de les seves paraules, tothom li va prometre la seva amistat si ell la necessités, i tot el poble el va acompanyar fins al peu d'Steinbjǫrg (l'actual Steinberget) i d'allà ell es va dirigir muntanya amunt. I es conta que va estar empaitant un dia sencer una perdiu blanca que sempre se li feia escàpola volant fora del seu abast. I durant aquesta persecució es va posar malament i aquesta mateixa dolència el va portar a la mort i va morir a dalt de la serra. I mig mes més tard, tornaren a la vila amb el seu cadàver i la gent sortia a l'encontre del seu cadàver, i tots ho feien plorant, car gairebé tothom l'estimava de tot cor. El seu cos fou enterrat a l'església del sant Crist (en comparació, la Heimskringla fa: Hákon konungur byrjaði þá ferð sína og ætlaði austur í Vík og átti áður mót í býnum, talaði þá og bað menn vináttu og hét sinni vináttu öllum. Hann kvað sér skugga vera um vilja frænda síns Magnúss konungs. Hákon konungur sat á hesti og var farbúinn. Allir menn hétu honum vingan með góðum vilja og fylgd ef þyrfti og fylgdi honum lýður allur út undir Steinbjörg. Hákon konungur fór upp til Dofrafjalls. En er hann fór yfir fjallið reið hann um dag eftir rjúpu nokkurri er fló undan honum. Þá varð hann sjúkur og fékk banasótt og andaðist þar á fjallinu og var lík hans norður flutt og kom hálfum mánuði síðar til Kaupangs en hann hafði brott farið. Gekk þá allur bæjarlýður og flestur grátandi móti líki konungs því að allir menn unnu honum hugástum. Lík Hákonar konungs var niður sett í Kristskirkju)

van·heill, -heil, -heilt <adj.>:
1. (veiklulegur, veikurde salut dolenta (malalt)
♦ vera andlega vanheill: ésser [un] malalt mental, estar malament del cap
♦ vanheill fyrir elli: xacrós per l'edat
ef maður veit eigi sekt [skógar]manns, og bergur hann honum af því að hinn er sjúkur eða sár eða vanheill fyrir elli, eða veiti hann af því að hann gerir það til sálubótar sér, og sekst hann eigi af því óvísaeldi, þótt langt sé. Eigi skal af landi ferja hann — Siquis unum condemnatum esse nesciens ei opem ferat, eo nomine, quod uel morbo uel uulneribus uel senectutis infirmitate laborat, uel si ei succurrendo animae suae consulere uelis; hac inscitiae (ɔ: bonae fidei) alimonia, diuturna quamuis, poenam non promeretur. Neque his condemnatus peregre uehendus est (Oca cendrosa. Þingskapaþáttur - Sectio IIIa - De iudiciis ordinandis. LV kapítuli: - Titulus LV): si un hom desconeix el bandejament d'un proscrit i li concedeix refugi i ajuda per tal com [el proscrit] està malalt o ferit o xacrós per l'edat, o li dóna refugi i ajuda per tal com ho fa per a la salvació de la seva ànima, no es fa punible (no incorre en un delicte) per aquest óvísaeldi (‘alimentació o nodriment d'una persona que és óalandi, és a dir, d'una persona a qui la llei prohibeix de donar menjar i refugi perquè ha estat declarada proscrita’), encara que l'hi doni molt de temps (encara que sigui llarga). No se l'ha de portar (o transportar) fora del país (vocabulari: #1. bjarga: Cf. en Baetke 19874, pàg. 54: bjarga skógarmanni einen Geächteten Unterkunft gewähren, i en Baetke 19874, pàg. 561: skógarmanna-bjǫrg f. Schutz und Hilfe, die man einem Geächteten gewährt; #2. sálubót: Cf. en Baetke 19874, pàg. 514: sálu-bót f.   1. Seelenrettung, Seelenheil   2. Wohlergehen; #3. óvísaeldi: Cf. en Baetke 19874, pàg. 461, no dóna pas entrada a aquest concepte legal. En Gunnar Karlsson, Kristján Sveinsson i Mörður Árnason 1992, pàg. 434: 1. óvísaeldi:  , að ala mann án þess að vita að hann er óalandi. L'Schlegel 1 (1829), pàg. 145, tradueix correctament aquest concepte amb alimonia inscitiae, alimonia bonae fidei, o sigui, nodriment o manteniment [de proscrit] de bona fe, és a dir, en el desconeixement de la seva condició de proscrit; #4. ferja: Al meu entendre, la frase resulta fosca, ja que no em queda clar a qui es refereix el pronom hann, si al proscrit o al qui l'ha ajudat)
2. <(holdsveikurllebrós -osa, mesell -a (malalt de lepra, leprós)
3. <(óléttencinta (dona: prenys)

van·heilsa <f. -heilsu, no comptable>:
1. (slæm heilsa, sjúkleikimala salut, salut dolenta, manca f de salut (dolència, malaltia, mal)
sá atburður varð enn í Kaupangi að kona ein var færð þangað til staðarins þar sem Ólafur konungur hvílir. Hún var svo armsköpuð að hún var kroppnuð öll saman svo að báðir fætur lágu bjúgir við þjóin uppi. Og er hún var iðulega á bænum og hafði heitið á hann grátandi þá bætti hann henni þá miklu vanheilsu að fætur og leggir og aðrir limir réttust úr hlykkjum og þjónaði síðan hver liður og limur réttri skepnu. Mátti hún áður eigi krjúpa þangað en þaðan gekk hún heil og fegin til sinna heimkynna: a Kaupangur encara s'hi esdevingué el següent portent: que portaren una dona a l'indret on jau el rei Olau. Estava tan estrafeta que tota ella estava encorbada (esguerrada) de manera que tenia els seus dos peus doblegats tocant-li els malucs (les anques). I mentre ella es trobava allà, pregant fervorosament i invocant-lo plorant, vet aquí que ell li va guarir aquell mal (aquella dolència) tan gran [de manera] que les cames i els peus i els seus altres membres es varen redreçar de llur encorbament i tot seguit cada membre i articulació del seu cos va fer el servei que li corresponia segons la seva dreta forma. Abans ni tan sols hi havia pogut anar arrossegant-se, però d'allà se'n va tornar a ca seva sana i contenta (vocabulari: #1. armskapaður: Cf. en Baetke 19874, pàg. 24: arm-skapaðr adj.   mißgestaltet; #2. kroppna: Cf. en Baetke 19874, pàg. 344: kropna ()   zusammenkrümmen, verkrampfen; #3. bjúgur: Cf. en Baetke 19874, pàg. 55: bjúgr adj.   gebeugt, gekrümmt, krumm <...>; #4. hlykkur: Cf. en Baetke 19874, pàg. 263: hlykkr m.   Krümmung, Biegung; #5. þjóna: Cf. en Baetke 19874, pàg. 774: <...> seinen Dienst verrichten: limirnir réttusk ór lykkjum ok þjónaði síðan hverr liðr ok limr und von da an tat jedes Gelenk und Glied (wieder) seinen Dienst)
þá tók Teitur Einarsson lögsögu en Ólafur Þórðarson lét lausa fyrir vanheilsu sakir (SS II, cap. 399, pàg. 616): [a l'any 1253] en Teitur Einarsson va ocupar el càrrec de lögsögumaður (recitador de la llei) que l'Ólafur Þórðarson va haver de deixar a causa de la seva mala salut
ofátið veldur vanheilsu (ἡ νόσος νόσου:   ἐν πολλοῖς γὰρ βρώμασιν ἔσται νόσος), óhóf í mat iðrakveisu : l’excés de menjar causa la malaltia, i la intemperància mena al còlic
2. <(ólétta, meðgangaembaràs m (a l'Edat mitjana, l'embaràs apareix designat com a malaltia)
nú ferr inu sama fram um vanheilsu drottningar, at hon fær eigi alit barnit. Ok þessu ferr fram sex vetr, at hon hefir þessa sótt. Nú finnr hon þat, at hon mun eigi lengi lifa, ok bað nú, at hana skyldi særa til barnsins. Ok svá var gert, sem hon bað. Þat var sveinbarn, ok sá sveinn var mikill vexti, þá er hann kom til, sem ván var at. Svá er sagt, at sjá sveinn kyssti móður sína, áðr hon dœi (VS, ed. Uwe Ebel, 1997, pàg. 12): doncs bé, la malaltia de la reina (=l'embaràs de la reina) va continuar igual que abans, de manera que no podia donar a llum; i passà sis hiverns amb aquesta malaltia, al cap dels quals va sentir que ja no podia continuar vivint, i llavors va demanar que l'obrissin i que li traguessin l'infant, i es va fer tal i com demanava. Fou un nen, i, com era d'esperar, ja estava molt refetet quan el van treure de dins el ventre de sa mare. Es conta que el nen va besar sa mare abans que ella no morís
en um veturinn eftir er á leið upp, þá var það fundið af mönnum, að Saum-Æsa dóttir búanda tók að þróast og digrast og mundi vera ólétt. Eftir það ræddi faðir hennar við hana eina saman og spyr eftir hver vanheilsu hennar mundi valda. En hún segir að engi maður var þar annar í tigi til nema Haraldur konungur. "En þó hefi eg öngum manni þorað þetta að segja nema þér einum": però a l'hivern següent, quan ja acabava, la gent se'n va adonar que la Saum-Æsa (Æsa la costurera), la filla del bóndi, va començar a posar-se grossa i a augmentar de pes, de manera que devia estar embarassada. Després d'això, son pare va mantenir una conversa amb ella a soles i li va preguntar qui era el causant de la seva malaltia (=del seu embaràs). I ella li va dir que no entrava en consideració ningú més que el rei Haraldur. “Però tot i així, no he gosat dir-ho a ningú més que a tu totsol”
3. <Eufemístic per líkþrá, holdsveiki ‘lepra f (llebrosia)
það skeði og þá hann var í einni borg, og sjá, að þar var maður fullur vanheilsu (ἡ λέπρα -έπρας:   καὶ ἰδοὺ ἀνὴρ πλήρης λέπρας). Og þá hann sá Jesúm, féll hann fram á sína ásjónu, bað hann og sagði: „Drottinn, ef þú vilt, þá kannt þú að hreinsa mig“: també es va esdevenir que es trobava a una certa vila i veges, hi havia un home ple de lepra. I quan aquest home va veure Jesús, es prosternà de cara a terra i el pregà dient: «Senyor, si ho vols, pots purificar-me»
og Jesús rétti út sína hönd og tók á honum og sagði: „Eg vil, vert hreinn.“ Og jafnskjtt hvarf vanheilsan (ἡ λέπρα -έπρας:   καὶ εὐθέως ἡ λέπρα ἀπῆλθεν ἀπ᾽ αὐτοῦ) af honumi Jesús va estendre la mà i el va tocar dient: «Ho vull. Queda pur». I a l'instant va desaparèixer-li la lepra

van·helga <-helga ~ -helgum | -helgaði ~ -helguðum | -helgaðe-ð>:
<RELIGprofanar una cosa

van·helgaður, -helguð, -helgað <adj.>:
<RELIG & FIGprofanat -ada

van·helgun <f. -helgunar, pl. no hab.>:
<RELIG & FIGprofanació f

van·hirða <f. -hirðu, no comptable>:
negligència f, manca f de cura

van·hugsaður, -hugsuð, - hugsað <adj.>:
1. (ekki vel ígrundaðurirreflexiu -iva, dit -a sense pensar (no prou sospesat o considerat)
♦ vanhugsuð orð: paraules dites sense pensar, paraules irreflexives
vanhugsuð orð (bāˈtˁāʔ ~ בָּטָא:   ʝēʃ   bōˈtˁɛh   kə-maδqəˈrōθ   ˈħārɛβ,   יֵשׁ בּוֹטֶה, כְּמַדְקְרוֹת חָרֶב) eru sem sverðalög en tunga hins vitra græðir: les paraules dites sense pensar són com cops d'espasa, però la llengua del savi guareix
♦ e-m hrjóta (o: hrata) vanhugsuð orð af vörum: a algú li rellisquen dels llavis paraules dites sense pensar
þeir reittu hann til reiði við Meríbavötn og Móse varð fyrir mótlæti þeirra vegna því að þeir risu gegn vilja hans og honum hrutu vanhugsuð orð af vörum (bāˈtˁāʔ ~ בָּטָא:   wa-i̯βatˁˈtˁēʔ   bi-ɕəφāˈθā-u̯,   וַיְבַטֵּא, בִּשְׂפָתָיו)el varen posar en còlera a les aigües de Merivà i en Moïsès hagué de patir l'adversitat per culpa d'ells, perquè s'havien alçat contra la seva voluntat i li relliscaren paraules irreflexives (indegudes, dites sense pensar) dels seus llavis
títt hrata vanhugsuð orð af vörum (:   ἔστιν ὀλισθάνων [ἔστιν ὀλισθαίνων λόγῳ] καὶ οὐκ ἀπὸ ψυχῆς), hver er sá sem ei hefur syndgað í orði?: espesses vegades rellisquen paraules irreflexives dels llavis, qui és el qui no ha pecat mai de paraula?
2. (órökrétturil·lògic -a (mancat de lògica)

van·hygginn, -hyggin, -hyggið <adj.>:
imprudent, mancat -ada de seny
þannig baðst hann fyrir (ὣς ἔφατ᾽ εὐχόμενος); gekk Aþena þá til hans, var hún þá lík Mentori í vexti og málfæri (ἠδὲ καὶ αὐδήν), og talaði til hans skjótum (πτερόεντα) orðum: „Telemakkus, ekki muntu heldur hér eftir verða duglaus eða vanhygginn (ἀνοήμων -ήμων -ήμον:   Τηλέμαχ᾽, οὐδ᾽ ὄπιθεν κακὸς ἔσσεαι οὐδ᾽ ἀνοήμων). Ef þér er í brjósti lagið hugrekki (μένος ἠΰ) föður þíns, slíkur sem hann var í framkvæmdum bæði til orða og verka, þá mun ferðin ekki verða þér til ónýtis (ἁλίη) eða afrekslaus (ἀτέλεστος). En sértu eigi sonur hans og Penelópu, þá býst eg ekki við að þú fáir því til vegar komið, sem þú hefir í hyggju; því fáir synir verða jafnir (ὁμοῖοι) föður sínum, flestir verða síður (κακίους), en fáir eru föðurbetringar (πατρὸς ἀρείους). En með því þú munt eigi verða framkvæmdarlaus eða vanhygginn (ἀνοήμων -ήμων -ήμον:   ἀλλ᾽ ἐπεὶ οὐδ᾽ ὄπιθεν κακὸς ἔσσεαι οὐδ᾽ ἀνοήμων) á síðan (ὄπιθεν), og með því þú hefir ekki með öllu (πάγχυ γε) farið á mis (σε ... προλέλοιπεν) við vitsmuni (μῆτις) Odysseifs, þá er vonanda, að þessi fyrirætlan (τάδε ἔργα) muni takast (τελευτῆσαι)talment va pregar [en Telèmac]. L'Atena, aleshores, se li va acostar amb la semblança d'en Mèntor, tant pel que fa a estatura com pel que fa a la veu i li parlà amb paraules alades [d'aquesta guisa]: “Telèmac, d'ara endavant no seràs ni inútil (incapaç) ni imprudent. Si se t'ha posat al pit el coratge de ton pare, el coratge que tenia en dur a terme tant les accions com les paraules, aleshores el teu viatge no et serà ni inútil ni sense proeses. Però si tu no ets pas el plançó d'ell i de la Penèlope, no tinc pas l'esperança que (no espero pas que) duguis a terme el que tens en ment, car, pocs són els fills que són semblabes a llurs pare i són ben pocs els qui són millors a llur pare. Però, per tal com tu no seràs en el futur ni inactiu ni imprudent, i, com que tu no ets pas privat de la intel·ligència (de l'enginy) de l'Odisseu, hi ha l'esperança que el teu pla reïxi

van·hyggja <f. -hyggju, no comptable>:
1. (óaðgætni, hugsunarleysi, vangá, ógátirreflexió f, descuit (cast., ekki ritm./no lit.) (manca de reflexió i acció duta a terme sense reflexionar-la a fons)
þá tekur Börkur til orða: "Bæði er nú að mikið er sagt frá fíflinu Ingjalds enda deilist það nú heldur víðara en eg hugði og er hér ekki á að horfa og hefur oss orðið svo mikil vanhyggja að stóru ber; og eigi veit eg nær vér fáum þetta leiðrétt og mun Gísli þar verið hafa á bátnum hjá oss og mun hafa látið eftir fíflinu því að hann er við hvorttveggja brugðinn og er hin mesta hermikráka; og er það skömm jafnmörgum mönnum ef hann skal nú komast úr höndum oss og skundum eftir honum og látum hann nú eigi úr færi ganga": aleshores en Börkur va prendre la paraula i digué: “É és veritat que, d'una banda, es conten moltes de coses del ximple de l'Ingjaldur, però que es parteixi en dos (és a dir, que pugui aparèixer alhora a dos llocs diferents) és quelcom que va més enllà del que em resulta imaginable. I aquí ja no hi ha res a mirar: i hem estat tan descuidats que passa de la ratlla i no sé quan aconseguirem redreçar-ho i el qui anava a bord de la barca que ha passat pel nostre costat deu haver estat en Gísli, imitant el ximple, perquè és hàbil en tot i és el més gran imitador que hi ha. I serà una vergonya per a molts si ara se'ns escapa, així que afanyem-nos a empaitar-lo, i no deixem que fugi ara que es troba en una situació desfavorable” (vocabulari: #1. bæði er nú at ... enda...: Ni en Finnur Jónsson 1903, pàg. 69, ni en Baetke 19874, pàg. 37, no donen entrada a aquesta correlació, amb què hom emfatitza que es donen alhora dues coses; #2. deilast: Cf. en Finnur Jónsson 1903, pàg. 69: 21. deiliz — víðara, „vermag sich mehr zu verteilen“ (indem er sich gleichzeitig an zwei stellen zeigt). També en Baetke 19874, pàg. 85: fíflit deilisk víðara en ek hugða der Narr verteilt sich, das heißt, erscheint an mehreren Stellen; #3. horfa: Cf. en Finnur Jónsson 1903, pàg. 69: 22. er — horfa, „es ist kein zweifel mehr“, wie die sache sich verhält; #4. oss: Cf. en Finnur Jónsson 1903, pàg. 69: 22. oss, dativ; #5. að stóru ber: Cf. en Finnur Jónsson 1903, pàg. 69: 23. at stóru berr, (auch stórum), „dass es viel zu weit geht“; #6. leiðrétta: Cf. en Finnur Jónsson 1903, pàg. 69: 24. leiðrétta, „ wieder gut machen“; #7. láta eftir: Cf. en Finnur Jónsson 1903, pàg. 70: 1. láta eptir = herma eptir, c. 25,8; #8. brugðinn: Cf. en Baetke 19874, pàg. 67: brugðinn við e-t geschickt, fähig zu, erfahren in, vertraut mit etwas; #9. skunda eftir: Cf. en Finnur Jónsson 1903, pàg. 70: 2. skundum eptir, „verfolgen wir ihn rasch“; #10. úr færi ganga: Cf. en Finnur Jónsson 1903, pàg. 70: 3. ór fœri ganga, „aus seiner für uns ungünstigen lage sich befreien“)
Hrútur vaknaði um morguninn og hans heimamenn og saknaði sonar síns. Fannst hann örendur skammt frá durum. Þetta þótti Hrúti hinn mesti skaði og lét verpa haug eftir Kára. Síðan ríður hann á fund Ólafs Höskuldssonar og segir honum þau tíðindi er þar höfðu gerst. Ólafur varð óður við þessi tíðindi og segir verið hafa mikla vanhyggju er þeir höfðu látið sitja slík illmenni hið næsta sér sem þau Kotkell voru, sagði og Þorleik hafa sér illan hlut af deilt af málum við Hrút en kvað þó meira að orðið en hann mundi vilja. Ólafur kvað þá þegar skyldu drepa þau Kotkel og konu hans og sonu "er þó ofseinað nú": en Hrútur i els seus heimamenn es varen despertar al matí i varen trobar a faltar els eu fill (en Kári). El varen trobar sense vida (exànime) a prop de la porta. En Hrútur ho va tenir per la màxima pèrdua que hagués pogut tenir i va fer preparar un túmul funerari per al Kári. Després, va anar a veure l'Olau Höskuldsson i li va contar el que s'havia esdevingut. L'Olau, en sentir la notícia, es va encolerir i va dir que havia estat una gran irreflexió (una gran manca de judici) quan havien deixat que uns brivalls com en Kotkell i els seus homes s'establissin a prop d'ells. També li va dir que en Þorleikur l'havia jugada ben bruta al Hrútur amb aquell fet, però que, tot i així, la cosa havia acabat pitjor del que [en Þorleikur] havia pretès (pretenia). L'Olau llavors va dir que calia que matessin immediatament en Kotkell i la seva dona i els seus fills, — “tot i que ara ja sigui massa tard” (per evitar mals majors com la mort d'en Kári) (vocabulari: #1. deila: Cf. en Baetke 19874, pàg. 84: deila sér illan hlut af e-u in einer Sache schlecht handeln; )
Ljótur svarar: "Það mun ráðlegra að ei sé orðalaust við mig og bæti eg fyrir vanhyggju mína en þykir best að kyrrt sé en eg mun styðja þitt mál": en Ljótur li va dir: “Serà més aconsellable (convenient) que no es parli de mi (que no em posin la llengua damunt) i que no hagi de pagar per la meva irreflexió, així que considero que el millor és no remoure el tema i [si accedeixes a fer-ho així,] jo et donaré el meu suport en els teus afers”
Guðmundur tók við málinu og býr til alþingis og fjölmennti mjög. Þá var leitað um sættir af vinum Ljóts. Hann var fjölmennur og hafði traust margra höfðingja. En svo lauk því máli með frændaafla Ljóts og vinastyrk að hundrað silfurs var goldið fyrir víg Halla en það hálft hundrað silfurs er Ljótur galt Halla, þar kom ekki fyrir því að Ljótur vildi það kæmi fyrir vanhyggju sína. En vinir hans báðu að hann tæki það hálft hundrað undir sér og vildi hann það með öngvu móti, sagði það lítið vera fyrir hólmgönguboð Halla. Guðmundur undi illa við málalyktun en varðveitti fé til handa frændum Halla: en Guðmundur es va fer càrrec de presentar la demanda i es va preparar per acudir a l'alþingi i va aplegar molts d'homes perquè l'hi acompanyessin. Els amics d'en Ljótur hi varen sol·licitar un acord de conciliació. En Ljótur comptava amb un gran hombre d'homes i amb el suport de força höfðingjar. I la fi d'aquest litigi, gràcies a la força dels parents d'en Ljótur i el recolzament dels seus amics, fou que li varen imposar el pagament de cent-vint unces d'argent per l'homicidi d'en Hallir, però, per les seixanta unces d'argent que en Ljótur havia pagat al Hallir, no es va imposar cap sanció ja que en Ljótur va voler que aquella quantitat valgués (es considerés a canvi de) per la seva irreflexió. Els seus amics li digueren que agafés aquelles seixanta unces d'argent però ell no ho va voler de cap manera. També els va dir que era un rescabalament petit per la petició d'en Hallir de fer una hólmganga. Al Guðmundur el resultat d'aquell tracte el va disgustar força, però va agafar en dipòsit aquells diners per als parents d'en Hallir
2. (óviturleikimanca f de seny (manca de judici)
tjaldstaginu er kippt upp, þeir deyja, og það í vanhyggju sinni" (:   ʝāˈmūθū   wə-ˈlɔʔ   βə-ħɔ̆χˈmāh,   יָמוּתוּ, וְלֹא בְחָכְמָה)la corda de llur tenda és arrancada, [i] moren, i [ho fan] en llur manca de seny
en Job opnar munninn til að mæla hégóma, heldur langar ræður í vanhyggju sinni (:   bi-βəlī־ˈδaʕaθ   milˈlīn   ʝaχˈbir,   בִּבְלִי-דַעַת, מִלִּין יַכְבִּר)però en Job obre la boca per a parlar en va, pronuncia llargs discursos en la seva imprudència (en la seva manca de judici, sense seny)
en hlýði þeir ekki, þá farast þeir fyrir skotvopnum, gefa upp andann í vanhyggju sinni (ki-βəlī־ˈδāʕaθ ~ בִּבְלִי-דָעַת:   wə-ʝiɣwəˈʕū   ki-βəlī־ˈδāʕaθ,   וְיִגְוְעוּ, וְיִגְוְעוּ, בִּבְלִי-דָעַת)però, si no escolten, pereixen per les armes llancívoles, expiren en llur manca de judici

van·hæfi <n. -hæfis, no comptable>:
<JURmanca (o: falta) f d'imparcialitat

van·hæfni <f. -hæfni, no comptable>:
incapacitat f, incompetència f (per a detenir un càrrec, fer bé una feina etc.)

van·hæfur, -hæf, -hæft <adj.>:
1. <JURno capacitat -ada, incapacitat -ada
♦ vera vanhæfur til [þess] að <+ inf.><LOC JURno estar capacitat per a <+ inf.>
♦ vera vanhæfur vegna veikinda til þess að sitja réttarhöld: no estar capacitat, per malaltia, per a ésser jutjat
2. <JUR = vegna vanhæfisno capacitat -ada per parcialitat, inhabilitat -ada per parcialitat a causa d'interès personal o de situació de conflicte d'interès
♦ vera vanhæfur til meðferðar máls: <LOC JURno estar capacitat, per parcialitat, per a discutir un cas
3. (geldingur, geltur, vanaðureunuc -a (castrat, sanat)
sumir eru vanhæfir (εὐνοῦχοι) til hjúskapar frá móðurlífi, suma hafa menn gert vanhæfa (εὐνοῦχοι), sumir hafa sjálfir gert sig vanhæfa (εὐνοῦχοι) vegna himnaríkis. Sá höndli sem höndlað fær: alguns són eununcs per al matrimoni des del ventre de llur mare, n'hi ha alguns que els homes han fet eunucs, i n'hi ha que s'han fet eunucs ells mateixos a causa del regne dels cels. Que comprengui el qui pugui comprendre (l'original fa: ¹² εἰσὶν γὰρ εὐνοῦχοι οἵτινες ἐκ κοιλίας μητρὸς ἐγεννήθησαν οὕτως, καὶ εἰσὶν εὐνοῦχοι οἵτινες εὐνουχίσθησαν ὑπὸ τῶν ἀνθρώπων, καὶ εἰσὶν εὐνοῦχοι οἵτινες εὐνούχισαν ἑαυτοὺς διὰ τὴν βασιλείαν τῶν οὐρανῶν. Ὁ δυνάμενος χωρεῖν χωρείτω)

van·höld <n.pl. -halda>:
pèrdues f.pl (de bestiar, esp. oví, esp. durant l'hivern)
Egill segir: "Ekki ætla eg að ofsögur mætti segja frá vanhöldum þínum en annaðhvort ætla eg að etin væru af þeim fá eða engi. En vita það allir menn að mig og fólk mitt skortir aldrei mat þó að misjafnt sé fjárhagur minn hægur, en þau ein eru kynni heima að þín er þú þarft ekki að taka til orðs á": l’Egill li va contestar: “Crec que és impossible exagerar parlant de la teva mala gestió [del bestiar], però [també] crec que, [dels trenta cavalls desapareguts] o bé no n'han menjat cap o[, si de cas, només] n'han menjat alguns. Però [sigui el que sigui,] tothom sap que ni a mi ni a la meva gent els ha mancat mai menjar, per més desigualment folgada (és a dir, de vegades sigui més folgada i de vegades ho sigui menys) que sigui la meva situació econòmica (financera, fjárhagur), però pel que fa a tu, la situació (les condicions) que regnen a ca teva són tals que faràs millor de no parlar-ne” (vocabulari: #1. vanhöld: En Baetke 19874, pàg. 694, dóna a aquest substantiu el significat de Mißwirtschaft, i el segueixo en la meva traducció, però és obvi que el substantiu fa referència als trenta cavalls que er dáið hefðu fyrir mér þrír tigir klakahrossa og hefðu öll etin verið ‘que se m'havien mort trenta cavalls que pasturaven a lloure durant l'hivern i que hom els havia menjat tots’. )

vani <m. vana, vanar>:
costum m
♦ af gömlum vana: <LOC FIGper vell costum
♦ leggja e-ð í vana sinn: <LOC FIGsoler fer una cosa, tenir per costum una cosa, avesar-se a fer una cosa
♦ e-ð kemst upp í vana [fyrir e-m]: <LOC FIGuna cosa es converteix en un costum [per a algú], [algú] adopta l'hàbit de fer una cosa
♦ það er vani minn: <LOC FIGés un costum meu

vanið:
supí de → venja “avesar, acostumar”

van·ilding <f. -ildingar, no comptable>:
manca f d'oxigen, anòxia f

vanilja <f. vanilju, no comptable>:
variant antiquada de vanilla ‘vainilla’

vanilju·blóm <n. -blóms, -blóm>:
variant de vanillublóm ‘vainilla f [de jardí] (planta Heliotropium peruvianum)’

vanilju·búðingur <m. -búðings, -búðingar>:
variant de vanillubúðingur ‘púding m de vainilla, flam m

vanilla¹ <f. vanillu, no comptable>:
vainilla f

vanilla² <n. vanilla, no comptable>:
variant, de gènere neutre, de vanilla¹ ‘vainilla f

vanillín <n. vanillíns, no comptable>:
vanil·lina f
♦ → etýlvanillín “etilvanil·lina, vanil·lina d'etil”

vanillín·sýra <f. -sýru, no comptable>:
àcid vaníl·lic

vanillu·blóm <n. -blóms, -blóm>:
heliotrop (o: heliotropi) m de jardí, vainilla f [de jardí] (planta Heliotropium peruvianum syn. Heliotropium arborescens)

vanillu·bragð <n. -bragðs, no comptable>:
gust m de vainilla, sabor m,f de vainilla

vanillu·búðingur <m. -búðings, -búðingar>:
púding m de vainilla, flam m

vanillu·dropar <m.pl -dropa>:
<CULINessència f de vainilla, extracte m de vainilla

vanillu·hringur¹ <m. -hrings, -hringir. Gen. pl.: -hringja; dat.pl.: -hringjum>:
variant de vanilluhringur² hringur m de vainilla’

vanillu·hringur² <m. -hrings, -hringar>:
<CULINhringur m de vainilla, galeta de forma rodona, mena de crespell de forma rodona o circular

vanillu·ís <m. -íss, -ísar>:
gelat m de vainilla

vanillu·jurt <f. -jurtar, -jurtir>:
vainilla f (liana Vanilla planifolia)

vanillu·lauf <n. -laufs, -lauf>:
fulles f.pl de vainilla (planta Achlys triphylla)

vanillu·stöng <f. -stangar, -stengur (o: -stangir)>:
beina f de vainilla, tavella f de vainilla

vanillu·sykur¹ <m. -sykurs, no comptable>:
sucre m de vainilla

vanillu·sykur² <n. -sykurs, no comptable>:
variant, secundària, de gènere neutre, de vanillusykur¹ ‘sucre m de vainilla’

vanillu·þykkni <n. -þykknis, no comptable>:
extracte m de vainilla

vaninn, vanin, vanið <adj.>:
acostumat -ada, avesat -ada, habituat -ada (venja)
♦ vera illa vaninn: estar mal avesat (o: mal acostumat)
♦ vera vaninn á að <+ inf.>estar avesat (o: acostumat) a <+ inf.>

vankaður, vönkuð, vankað <adj.>:
1. (skepna: sem er með höfuðsóttamb equinococcosi (dit del bestiar oví o vaccí que pateix d'equinococcosi o hidatidosi i que fa que l'ovella es mogui fent cercles)
2. (fólk: svimandi, sem er með svima, ruglaður í höfðinumarejat -ada (amb el cap que li roda, confós)
♦ vera dálítið vankaður: estar una mica marejat
♦ vera vankaður: tenir un rodament de cap, rodar-li el cap a algú
3. (fólk: dasaður eftir högg á höfuðiðatordit -ida (persona: confós després de cop al cap)

van·kantar <m.pl -kanta>:
(gallar, skakkar, annmarkardefectes m.pl, deficiències (o: insuficiències) f.pl, falles (o: fallades) f.pl ( danès vankant baix-alemany waankant, wankant alt-alemany Wahnkante)
♦ það eru ýmsir vankantar á því: <LOC FIGla cosa té algunes falles (o: alguns inconvenients)

vanka·sullur <m. -sulls, -sullir>:
cisticerc m, quist larvari de Coenurus cerebralis, Taenia multiceps i Coenurus serialis

vanki <m. vanka, no comptable>:
1. (höfuðsóttequinococcosi f (hidatidosi causada per cenurosi)
2. (hjárænuskapurbogeria f, trastorn m [del bolet] (obra d'algú que està [lleugerament] pertorbat mentalment, de manera que fa o diu coses absurdes, de ‘boig’)
3. (ruglconfusió f (estat de desorientació o pertorbació, p.e., a conseqüència d'un cop, d'una intoxicació etc.)
4. <(brestur, gallitara f (defecte)

van·kjálki <m. -kjálka, -kjálkar>:
<ZOOLàgnat m
♦ vankjálkar: <ZOOLels àgnats

van·krýningur <m. -krýnings, -krýningar>:
<BOT[planta] coripètala f
♦ vankrýningar: <BOTles [plantes] coripètales f.pl

van·kunnandi, -kunnandi, -kunnandi <adj.>:
que coneix insuficientment una cosa
♦ vera vankunnandi um e-ð: no conèixer suficientment una cosa

van·kunnátta <f. -kunnáttu, no comptable>:
ignorància f, manca f de coneixements

van·líðan <f. -líðanar, pl. no hab.>:
[estat m (o: sensació f) de] malestar m (estat caracteritzat per molèsties, indisposició etc.)
♦ andleg vanlíðan: [estat m de] malestar psíquic, <MEDdisfòria f

vanlíðanar·regla <f. -reglu, no comptable>:
<PSICOLprincipi m de dolor
♦ → vellíðanarregla “principi de plaer”
♦ → veruleikaregla “principi de realitat”

van·mat <n. -mats, no comptable>:
infravaloració f, subestimació f

vanmáttar·kennd <f. -kenndar, no comptable>:
complex m d'inferioritat (minnimáttarkennd)

van·máttugur, -máttug, -máttugt <adj.>:
1. (máttlítilldesvalgut -uda (humil, inferior, sense poder, mancat de poder)
með réttvísi mun hann dæma hina vanmáttugu (dal, dalˈlāh ~ דַּל, דַּלָּה:   wə-ʃāˈφatˁ   bə-ˈt͡sɛδɛq   dalˈlīm,   וְשָׁפַט בְּצֶדֶק דַּלִּים) og skera með réttlæti úr málum hinna fátæku í landinu. Hann mun ljósta ofbeldismanninn með sprota munns síns, deyða hinn guðlausa með anda vara sinna: jutjarà els humils (els desvalguts) amb justícia i amb equitat arbitrarà les causes dels pobres del país. Pegarà al violent amb la verga de la seva boca, fara morir (matarà) l'impiu amb el buf dels seus llavis
ég geng nú þar í gegn upp á háþakið, þaðan sem vanmáttugir (miser misera miserum:   euado ad summi fastigia culminis, unde ǁ tela manu miseri iactabant irrita Teucri) Tevkrar beittu kastvopnum sínum til einskis: llavors vaig pujar per allà a dalt de l'alt teulat, des d'on els desvalguts (per *vansælirinfeliços’?) teucres llançaven de bades [amb la mà] llurs armes llancívoles
2. (magnlaus, vanmegnasense força, feble (mancat de força física)
3. (magnvanaimpotent (mancat de potència o força)
hið fyrra boðorð er þar með ógilt af því að það var vanmáttugt (ἀσθενής -ής -ές:   διὰ τὸ αὐτῆς ἀσθενὲς καὶ ἀνωφελές) og gagnslaust: amb això, el manament anterior queda abolit perquè és impotent (incapaç) i inútil

van·máttur <m. -máttar, no comptable>:
feblesa f

van·meginn, -megin, -megið <adj.>:
feble
þaðan fór hann norður í Fjörðu þar til er hann kemur í Keldudal til Þórðar Arasonar. Hann hafði hönd visna og lá verkur í sá, að hann mátti eigi mata sig með henni. En um nóttina er hann þóttist eigi mega liggja gekk hann út. En er hann kom inn sá hann til rekkju Guðmundar prests ljós mikið sem skini geisli ofan. Hann rétti höndina þá hina vanmegnu í ljósið og var þá ljósið jafnbjart á hendinni sem áður. En eftir það var höndin heil og verklaus og leið þá af ljósið (SS I, cap. 127, pàg. 178): d'allà es va dirigir, en direcció nord, cap als fiords fins a arribar a la vall de Keldudalur, al mas d'en Þórður Arason. Aquest tenia una mà atrofiada (seca) i li feia mal, de manera que no podia menjar amb ella. I durant la nit, quan li va parèixer que ja no podria dormir, va sortir a fora. I quan va tornar a entrar, va veure, vers el llit del prevere Guðmundur, una llum i era com si llancés la seva brillantor cap a baix. Llavors va allargar la seva mà feble i la va ficar dins aquella llum i llavors la llum fou, sobre la seva mà, tan brillant com abans. I després d'això, la mà fou guarida i sense dolor i llavors, la llum va cessar (es va apagar)
og um morguninn ganga þeir og sjást um. Þeir sjá stokk einn hjá sér og stóð í bol öx og mannshræ hjá. Sigurður kvað þann mann viðinn hoggið hafa og hafa orðið vanmeginn af megri. Síðan gengu þeir að skálanum og sáu þar annað mannshræ. Sigurður kvað þann gengið hafa meðan hann mátti "og munu þessir verið hafa þjónustumenn þeirra er í skálanum eru": i l'endemà dematí varen sortir [de les tendes on havien passat la nit] i feren un cop d'ull a l'entorn. A prop d'ells varen veure un socó, amb una destral clavada en ell, i, al costat, el cadàver d'un home. En Sigurður va dir que aquell home devia haver estat fent llenya i que devia haver mort d'extenuació (de debilitat) per la inanició. Tot seguit es dirigiren cap a l'skáli (la barraca) i [abans d'arribar-]hi varen descobrir un segon cadàver. En Sigurður va dir que aquell [home] devia haver estat caminant [cap a la barraca] fins que va poder — “i aquests dos [homes] deuen haver estat els þjónustumenn (servents) dels qui són a dins de la barraca”

van·megna <adj. inv.>:
sense forces
♦ verða vanmegna: perdre les forces. afeblir-se, segar-se
þá leysti hinn voldugi Appollon, sonur Seifs, af honum brynjuna; gagntók (εἷλε) þá rænuleysi (ἄτη) huga (φρένας) Patrókluss, og hinir fögru (φαίδιμα) fætur hans urðu vanmegna (λύθεν ... ὑπὸ); en honum varð bilt (ταφών), og stóð (στῆ) svo kyrr: llavors el poderós Apol·ló, el fill d'en Zeus, li deslligà la cuirassa, llavors l'encegament s'emparà dels sentits d'en Pàtrocle i les seves belles cames se li segaren i es va quedar atònit i restà així dret i sense moure's
þannig mælti Akkilles. Þá urðu kné og hjarta Lýkáons vanmegna (λύειν:   ὣς φάτο, τοῦ δ᾽ αὐτοῦ λύτο γούνατα καὶ φίλον ἦτορ); hann sleppti spjótinu, settist niður og breiddi frá sér báðar hendur: així va parlar l'Aquil·les. Aleshores el cor i els genolls d'en Licaó li fallaren. Va amollar la llança, es va asseure i va estendre totes dues mans

van·megna <-megna ~ -megnum | -megnaði ~ -megnuðum | -megnaðe-n>:
afeblir algú, fer quedar algú sense forces
hinn mikli, hjálmkviki (κορυθαίολος) Hektor svaraði henni: „Færðu mér ekki hið ljúffenga (μελίφρονα) vín, heiðvirða (πότνια) móðir, svo þú ekki vanmegnir mig (ἀπογυιοῦν:   μή μ᾽ ἀπογυιώσῃς μένεος, ἀλκῆς τε λάθωμαι), og eg missi hug og þrek (μένεος, ἀλκῆς τε)el gran Hèctor, d'elm llambrejant, li va respondre: “Mare honorable, no em portis el vi deliciós, a fi que no m'afebleixis i jo perdi coratge i força

van·megnast <-megnast ~ -megnumst | -megnaðist ~ -megnuðumst | -megnast>:
esgotar-se, quedar sense forces, perdre les forces
◊ ríkulegu regni dreyptir þú, ó Guð, á arfleifð þína, það sem vanmegnaðist, styrktir þú: has fet degotar una pluja abundant damunt les teves heretats, Déu, al que s'havia esgotat, li has tornat les forces
◊ ...þá hungraði og þyrsti, sál þeirra vanmegnaðist í þeim: ...patien fam i set i l'ànima els flaquejava en el seu interior
◊ ...og svallararnir vanmegnast af þorsta: ...i els disbauxats defalliran de set
◊ betra er skammt líf eða skjótur dauði, en að vanmegnast (στρεύγεσθαι) svo lengi að ósynju (ὧδ᾽ αὔτως) í grimmum bardaga hér hjá skipunum við aðsókn oss verri manna: és millor una vida breu o una mort ràpida que no anar-se consumint infeliçment durant molt de temps en una batalla ferotge aquí devora els vaixells davant l'atac de barons pitjors que nosaltres
◊ þannig mælti Hera, en Aþena varð glöð við og hljóp (μετέσσυτο) eftir Afrodítu, óð (ἐπιεισαμένη) að henni og rak (ἤλασε) sína þreknu (παχείῃ) hönd fyrir brjóst henni, svo kné hennar og hjarta vanmegnuðust (λύτο)així parlà l'Hera i l'Atena es va alegrar en sentir-ho i saltà cap a l'Afrodita, es llançà contra ella i li va pegar al pit amb la seva mà robusta, de manera que els seus genolls i el seu cor es varen afluixar
látum oss því neyta fæðslu og ekki vanmegnast af hungri (τρύχειν:   μηδὲ τρυχώμεθα λιμῷ), meðan matur og drykkur er til á hinu fljóta skipi: Fem ús, per això, del menjar, i no ens consumim de fam mentre hi hagi menjar i beguda a bord del ràpid vaixell

van·megnugur, -megnug, -megnugt <adj.>:
<FIGimpotent
♦ vera vanmegnugur að <+ inf.>veure's impotent (o: sense forces) per a <+ inf.>
♦ vera vanmegnugur gagnvart e-u: ésser impotent davant una cosa

van·meta <-met ~ -metum | -mat ~ -mátum | -metiðe-ð ~ e-n>:
infravalorar una cosa ~ algú

van·metinn, -metin, -metið <adj.>:
infravalorat -ada

vann:
1ª i 3ª pers. sg. pret. ind. de → vinna “treballar”

van·nýttur, -nýtt, nýtt <adj.>:
infrautilitzat -ada

van·nærður, -nærð, -nært <adj.>:
desnutrit -ida, desnodrit -ida, malalimentat -ada

van·næring <f. -næringar, no comptable>:
desnutrició f

van·rækja <-ræki ~ -rækjum | -rækti ~ -ræktum | -rækte-ð ~ e-n>:
negligir algú ~ una cosa

van·ræksla <f. -rækslu, no comptable>:
negligència f
yfirhöfðingjarnir (sāˈraχ ~ סָרַךְ:   sārχai̯-ˈʝāʔ,   סָרְכַיָּא) og héraðshöfðingjarnir (ʔăħaʃdarˈpan ~ אֲחַשְׁדַּרְפַּן:   wa-ʔăħaʃdarpənai̯-ˈʝāʔ,   וַאֲחַשְׁדַּרְפְּנַיָּא) tóku því að huga að því hvort finna mætti einhverja misfellu í stjórnsýslu Daníels en ekki tókst þeim að finna neitt sem gæti orðið honum til ámælis eða sakargifta enda var hann svo trúr í starfi að engin ávirðing eða vanræksla (ʃəħīˈθāh, ʃəˈħaθ ~ שְׁחִיתָה, שְׁחַת:   wə-χɔ̆l־ʃāˈlū   ū-ʃəħīˈθāh   lāʔ   hiʃtəˈχaħaθ   ʕăˈlō-hī,   וְכָל-שָׁלוּ וּשְׁחִיתָה, לָא הִשְׁתְּכַחַת עֲלוֹהִי) varð þar fundin: per això, els superintendents i els sàtrapes començaren a rumiar si es podria trobar alguna falta en l'acompliment del càrrec d'en Daniel, però no reeixiren a trobar res que pogués ser-li un blasme o ocasionar-li una acusació, per tal com era tan fidel en l'exercici del seu càrrec que no s'hi trobava cap error o negligència
♦ vera í vanrækslu: estar negligit -ida

vanrækslu·synd <f. -syndar, no comptable>:
<RELIGpecat m d'omissió

van·rækt <f. -ræktar, no comptable>:
variant de vanræksla ‘negligència’

van·ræktur, -.rækt, -rækt <adj.>:
negligit -ida, desatès -esa

vansa·laus, -laus, -laust <adj.>:
deshonrós -osa, desvergonyit -ida
♦ þetta er ekki vansalaust: això és una vergonya
♦ það er ekki vansalaust hvernig hún lætur: és vergonyós com es comporta

vansa·laust <adv.>:
deshonrosament, desvergonyidament
ef einhver telur sig ekki geta vansalaust (ἀσχημονεῖν:   εἰ δέ τις ἀσχημονεῖν ἐπὶ τὴν παρθένον αὐτοῦ νομίζει) búið með heitmey sinni, enda á manndómsskeiði (ἐὰν ᾖ ὑπέρακμος), þá geri hann sem hann vill (ὃ θέλει ποιείτω) ef ekki verður hjá því komist (καὶ οὕτως ὀφείλει γίνεσθαι). Hann syndgar ekki. Giftist þau: si algú considera que no pot conviure sense vergonya amb la seva promesa, perquè ja ha arribat al temps de la seva maduresa, que faci el que vulgui si no ho pot evitar. No peca pas: que es casin

van·sénn, -sén, -séð:
<variant arcaica de → vand·séður, -séð, -séð “difícil de calar (persona); difícil de preveure (cosa)”

vansi <m. vansa, no comptable>:
1. (skortur á e-umanca f (falta)
nú er þar komið að þessur mein verða aldrei með orðsendingum slökkt. Vér höfum þess freistað og hafa yfirbætur frestast og veldur því vansi trúar, ofkapp og þrályndi þeirra er í illu þrályndast. En þá er vér leitum við að rannsaka hvaðan þessar sakir rísa eða hverjir með kapp leita við heldur að næra þessi mein en slökkva þá vísa sumir sökum í einn stað, sumir í annan. Og sjáum vér fyrir því ekki annað heldur í þessu máli en biskup sæki á fund vorn og þeir með honum er hér eru á nefndir. Það bjóðum vér og undir hlýðni - Guði til þakka, heilagri kristni til frelsis, syndum yðrum til lausnar og öllum landslýð til þurftar - að þér sækið að sumri á vorn fund en vér skulum alla stund á leggja að ósætt falli, sætt rísi, sálur hjálpist og langær friður standi í þessu landi. Til langra meina mun standa eftir því sem guð kennir oss ef þetta ráð er fyrirlitið. En þér Arnór og öðrum þeim er þú hefir yfir guðs eigu og biskups setta, þá bjóðum vér þeim af guðs hálfu fastlega í hlýðni að þér fáið honum af staðarins eign svo mikið góss að hann megi sæmilega utan fara og hvorki kenni hann hneisu í utanferð né afturhvarfi. En ef þér afrækist þetta vort boð þá vitið það fyrir víst að yðvar vandi skal aukast margfaldlega (SS I, cap. 168, pàg. 226): ara s'és arribat a un punt que aquests mals no s'apagaran (=s'adobaran) mai amb missatges. Nós ho hem intentat fer, però hem ajornat la imposició d'expiacions, i ho fa la manca de confiança, la pertinàcia i l'obstinació dels qui s'entesten en el mal. I quan mirem de recercar d'on surten aquests actes (fets, sakir) o qui posa el seu zel a nodrir encara més aquest mal en lloc d'intentar apagar-lo, [ens trobem que] alguns indiquen cap a un lloc i alguns cap a un altre. I, per això, no veiem en aquest afer cap altra sortida que convocar a la nostra presència el bisbe [Guðmundur] i amb ell els qui són anomenats a dalt. [Així i doncs,] us manem que, en acte d'obediència, per les gràcies degudes a Déu, per la llibertat de la santa cristiandat, pel perdó dels vostres pecats i perquè ho ha de menester tot el poble que l'estiu vinent vingueu a la nostra presència i nós posarem tot el nostre zel en aconseguir que caiguin les discòrdies, sorgeixi la concòrdia, se salvin les ànimes i que una llarga pau regni en aquest país. Si menyspreu aquesta resolució [nostra], i d'acord amb el que Déu ens ensenya, després només se'n podran esperar llargs mals [i patiments]. Quant a tu, Arnór, i als altres que has posat sobre la propietat de Déu i del bisbe, us manem, a tu i a ells, que en nom de Déu i en l'obediència estricta [que ens deveu], que doneu al bisbe, de les propietats del bisbat, béns tan grans com perquè pugui viatjar a Noruega de manera honorable i no hagi de sentir vergonya ni humiliació ni en la travessia cap a Noruega ni en el viatge de tornada cap a Islàndia. Si menysteniu aquesta ordre nostra, sapigueu del cert que les vostres dificultats (problemes) augmentaran considerablement (=que la vostra situació empitjorarà considerablement) (vocabulari: þurft: aquí sembla tenir el significat de bé, benefici, profit, guany; cf. Baetke 19874, pàg. 791: <...> Bedürfnis, Bedarf, Notwendigkeit: <...> hafask e-t at til þurftar ǫðrum für die Bedürfnisse, für das Wohl anderer sorgen. Crec que el significat del mot, malgrat tot, és el que ha de menester el poble i tradueixo en conseqüència)
2. (móðgun, vansæmd, ranglætideshonor m,f, tort m (vergonya, deshonra & perjudici)
nú verður að segja frá því að Hallur af Síðu hafði lagið ógildan son sinn og vann það til sætta. Þá bætti honum allur þingheimurinn og varð það eigi minna fé en átta hundruð silfurs en það voru fern manngjöld. En allir þeir aðrir er með Flosa höfðu verið fengu engar bætur fyrir vansa sinn og undu við hið versta: ara hem de contar que en Hallur de Síða va declarar que renunciava a una reparació per la mort del seu fill a fi de possibilitar d'arribar a un acord de conciliació. Llavors tots els assistents al þing el varen compensar i entre tots ells varen reunir no pas menys de vuit-centes (nou-centes seixanta) unces d'argent, la quàdruple quantitat que es pagava per la mort d'un home. Però tots els altres, que havien estat amb en Flosi, no reberen cap compensació pels perjudicis soferts, la qual cosa els va encolerir sobremanera (de la pitjor manera)
Odysseifur mun koma hér til lands á þessu ári, þegar þessu tungli er lokið og annað byrjar, mun hann koma heim og hefna á hverjum þeim, sem vansa gerir konu hans (ἀτιμάζειν:   καὶ τείσεται, ὅς τις ἐκείνου ǁ ἐνθάδ᾽ ἀτιμάζει ἄλοχον καὶ φαίδιμον υἱόν) og hans fræga syni: l’Odisseu arribarà aquí enguany, quans'acabi aquesta lluna i comenci l'altra, tornarà a casa i es venjarà de cadascun que faci deshonor (hagi fet deshonor) a la seva dona i al seu fill renomenat

van·skapaður, -sköpuð, -skapað <adj.>:
deforme
♦ sauðkind með vanskapaðan útlim: una ovella amb una extremitat deforme

van·skapnaður <m. -skapnaðar, no comptable>:
deformitat f

van·skapningur <m. -skapnings, -skapningar>:
1. (vanskapað dýr eða maðuresguerro m (persona o animal esguerrat, deforme)
2. (ferlíkimonstre m (ésser deforme, monstruositat d'ésser)

van·skil <n.pl -skila>:
<GEN & COMendarreriment m (retard en el pagament & en el lliurament)
♦ bók í vanskilum: llibre no tornat
♦ bókin er í vanskilum: el llibre [deixat en préstec] porta retard [en la seva devolució a la biblioteca]

vanskila·bók <f. -bókar, -bækur>:
<BIBLIOTllibre m pendent de devolució

vanskila·maður <m. -manns, -menn>:
<ECONmorós m, morosa f

vanskila·skrá <f. -skrár (o: -skráar), -skrár>:
llista f (o: registre m) de morosos

vanskila·skuld <f. -skuldar, no comptable>:
morositat f, endeutament m per [endarreriment en el] pagament de factura o impostos

vanskila·vextir <m.pl -vaxta>:
<ECONinteressos m.pl de demora

van·sköpun <f. -sköpunar, -skapanir>:
deformació f

van·smíði¹ <f. -smíði, -smíðar>:
falta f (defecte o error en producte, treball, traducció etc.)
♦ vansmíði á e-u: defecte (o: error; o: falta) en una cosa

van·smíði² <n. -smíðis, -smíði>:
variant de vansmíði¹ ‘falta’

van·stilli¹ <f. -stilli, no comptable>:
variant de vanstilli² ‘intemperància’

van·stilli² <n. -stillis, -stilli>:
intemperància f (manca de domini de si mateix, manca de mesura)

van·stilling <f. -stillingar, no comptable>:
1. (vanstilli, óhófintemperància f (manca de domini de si mateix, manca de mesura)
2. (taumleysi, óhemjuskapurdesenfrè m (manca de control de les passions, manca de moderació o mesura)

van·stilltur, -stillt, -stillt <adj.>:
1. <GENque no se sap dominar
2. (píanódesafinat -ada (piano: no [gens] afinat)
3. (tækimal ajustat -ada, mal regulat -ada  (aparell)
4. (útvarpstækimal sintonitzat -ada (aparell de ràdio)
♦ það er eins og ég sé með vanstillt útvarp inn í mér: <LOC FIGés com si tingués una ràdio mal sintonitzada en el meu interior

van·svefta <adj. inv.>:
insomne, que ha dormit massa poc
♦ vera vansvefta: haver dormit massa poc, tenir son endarrerida

van·sæld <f. -sældar, no comptable>:
infelicitat f

van·sæll, -sæl, -sælt <adj.>:
infeliç, malanat -ada, desgraciat -ada

van·sæmd <f. -sæmdar, no comptable>:
deshonra f, deshonor m,f, vergonya f [pública]
helgidómur hennar eyddist og varð sem auðn, hátíðir hennar urðu sorgardagar, hvíldardagarnir háðung og heiður hennar vansæmd (ἡ ἐξουδένωσις -ώσεως:   ἡ τιμὴ αὐτῆς [ἐστράφησαν] εἰς ἐξουδένωσιν)el seu santuari fou desolat i es tornà com un desert, les seves festes es tornaren dies de dol, els seus sàbats es tornaren vergonya i el seu honor [es tornà] deshonor (BMonts. = la seva glòria es mudà en menyspreu;   BInterc. = el seu honor [es convertí] en menyspreu; BEvang. = )

vant¹:
nom. & ac. sg. n. de vandur, vönd, vant “difícil; acurat -ada; gelós -osa [del seu bon nom]”
♦ vera vant við látinn: <LOC FIG = upptekinn, önnum kafinnestar molt ocupat

vant²:
nom. & ac. sg. n. de vanur, vön, vant “acostumat -ada, avesat -ada, habituat -ada”

vant³:
nom. & ac. sg. n. de vanur, vön, vant “mancat -ada de, freturós -osa de”
♦ e-m er e-s vant: <LOCalgú ha de menester una cosa, a algú li manca una cosa

vanta <vantar | vantaði | vantaðe-n e-ð. Verb impersonal unipersonal amb doble acusatiu>:
1. (hafa ekkimancar (faltar, no tenir)
♦ það vantar e-ð (o: e-ð vantar)manca una cosa, falta una cosa
♦ hvað vantar?: què manca?
♦ það vantar [eitt] hundrað ~ [eitt] þúsund krónur: manquen cent ~ mil corones
♦ það vantar mikið?: quant manca (o: falta)?, què manca (o: falta)? (Mall.), quina quantitat manca?
♦ það vantar e-ð í e-ð: manca una cosa a...
◊ það vantar blöð í bókina: al llibre li manquen pàgines
◊ mig vantar hnapp í skyrtuna: em manca (o: falta) un botó a la camisa
♦ klukkuna vantar fimm mínútur í tvö: falten (o: manquen) cinc minuts per les dues, són les dues menos cinc  (Mall., ekki ritm./no lit.)
♦ það vantar í hann: <LOC FIGli manca (o: falta) un bull, li manca (o: falta) un pern  (Mall.)
2. (þarfa á að haldacaldre, haver de menester (necessitar, fer falta)
◊ mig vantar meiri peninga: he de menester més dobbers
♦ mig vantar...: necessito..., necessitaria..., voldria..., em caldria... (fórmula per adreçar-se al dependent d'una botiga, un empleat etc.)
◊ mig vantar meðal við niðurganginum: necessito alguna cosa contra la diarrea
◊ mig vantar upplýsingar: necessitaria una informació

van·talaður, -töluð, -talað <adj.>:
Mot emprat en locucions com ara:
♦ e-r á vantalað við e-n: <LOC FIGalgú té coses a dir a algú
reið Þorgils þá ofan eftir Norðurárdal og Hrafn reið með honum á leið og var hinn blíðasti. Töluðu þeir margt og skildust vel. En Ásgrímur og sum sveitin reið ofan eftir dalnum. Þóttust þeir eiga allir vantalað við hann. Reið þá til annar en annar frá, bægði hver öðrum. En Ásgrímur var því ríkari en aðrir að hann hélt í stigreip hans og gætti svo til að honum yrði eigi frá bægt. Töluðu þeir lengi og skildust blíðlega. Fann engi það að Ásgrímur eða aðrir þeir minntust þess að nokkurar sakir eða sundurgreinir höfðu verið með þeim. Þeir minntust allir við Þorgils og báðu hann vináttu. Var hann við þá alla blíður og bað hann þá vel fara (SS II, cap. 468, pàg. 729): en Þorgils va baixar llavors a la vall de Norðurárdalur i en Hrafn el va acompanyar un tros de camí i es va mostrar amabilíssim. Varen xerrar de moltes de coses i es varen acomiadar en bona amistat. L'Ásgrímur i alguns altres també varen baixar a la vall de Norðurárdalur. Tots ells consideraven que encara tenien coses a parlar amb en Þorgils. Un anava fins a ell quan un altre el deixava i cadascun empenyia l'altre per parlar-li. L'Ásgrímur, emperò, fou més que més diligent que no els altres perquè es va agafar a l'estrep d'en Þorgils i va tenir cura així que no l'empenyessin per apartar-le'n. Varen estar parlant molt de temps i es varen separar amicalment. Ningú no va constatar que l'Ásgrímur o els altres se'n recordessin que entre ells hi havia hagut alguns litigis o dissensions. Tots ells es besaren amb en Þorgils i li demanaren la seva amistat. Ell es va mostrar afable amb tots ells i els desitjà un bon viatge
♦ ég á ekkert vantalað við hann: <LOC FIGno tinc res a dir-li
♦ ég á ýmislegt ~ nokkuð vantalað við hann: <LOC FIGtinc algunes coses a dir-li

van·traust <n. -trausts, no comptable>:
desconfiança f, recel m

vantraust·tillaga <f. -tillögu, -tillögur. Gen. pl.: -tillagna o: -tillaga>:
moció f de censura
♦ leggja (o: bera) fram vantrausttillögu [á e-n]: presentar una moció de censura [contra algú]
♦ styðja vantrausttillögu: donar suport a una moció de censura
♦ standa af sér vantrausttillögu: superar una moció de censura

vantrausts·yfirlýsing <f. -yfirlýsingar, -yfirlýsingar>:
vot m de censura
♦ vantraustsyfirlýsing á e-n: vot de censura contra algú

van·treysta <-treysti ~ -treystum | -treysti ~ -treystum | -treyste-m>:
desconfiar d'algú

van·trú <f. -trúar, no comptable>:
1. <GENescepticisme m
♦ hafa vantrú á e-m ~ e-u: ésser escèptic -a envers algú ~ una cosa
2. <RELIGmanca f de fe, agnosticisme m, ésser m un -a descregut -a

van·trúaður, -trúuð, -trúað <adj.>:
1. <GENincrèdul -a, escèptic -a
♦ vera vantrúaður á e-ð: ésser incrèdul envers una cosa, trobar una cosa mala de creure
♦ vera vantrúaður á að <+ subj.>dubtar que <+ subj.>, ésser escèptic que <+ subj.>
2. (sem trúir ekki á ‘sannan’ guðinfidel (que no creu en el déu ‘vertader’)
3. (trúlausdescregut -uda (ateu, no creient)
◊ og vertu ekki vantrúaður, vertu trúaður: i no siguis pas incrèdul, sinó creient

vantrúar·maður <m. -manns, -menn>:
infidel m & f (persona que no creu en el déu ‘vertader’)

vantrúar·svipur <m. -svips, -svipir>:
posat m (o: cara f) d'incredulitat (o: d'escepticisme)

van·tryggja <-tryggi ~ -tryggjum | -tryggði ~ -tryggðum | -tryggte-ð>:
infraassegurar una cosa (no assegurar suficientment una cosa, pel seu valor real, sinó per un valor inferior)

vanur, vön, vant¹ <adj.>:
1. (reyndurexperimentat -ada (amb experiència, veterà)
♦ vanir menn: gent amb experiència
♦ vanir menn í vinnu: gent amb experiència en la feina
♦ vera vanur: tenir experiència
2. (venjubundinn, vanaleguravesat -ada (habituat, acostumat)
"Gaman þykir kerlingunni að, móður vorri, að erta oss," segir Skarphéðinn og glotti við en þó spratt honum sveiti í enni og komu rauðir flekkar í kinnur honum en því var ekki vant“A la vella, a la nostra mare, sembla divertir-la provocar-nos”, va dir l'Skarphéðinn tot apuntant un somrís als llavis, però, tanmateix, la suor li va començar a banyar el front i les seves galtes es varen cobrir de taques vermelles la qual cosa era força inusual
Þorvaldur mælti: "Ekki fékk eg nú minna til bús en vant var og entist þá allt á sumar fram": en Þorvaldur li va contestar: “Enguany no he portat menys queviures al mas dels que he solgut anar a cercar cada any i fins ara sempre ens havien durat fins ben entrat l'estiu
♦ eins og vant er: com de costum
♦ vera vanur að gera e-ð: soler fer una cosa, tenir el costum de fer una cosa
♦ hann var vanur að segja það: solia dir-ho
♦ vera vanur e-u: tenir el costum d'una cosa, estar habituat -ada (o: avesat -ada) a una cosa
♦ vera vanur við e-ð: tenir el costum d'una cosa, estar habituat -ada (o: avesat -ada) a una cosa

vanur, vön, vant² <adj.. Emprat únicament en nominatiu singular neutre>:
(án e-s, sviptur e-umancat -ada de (necessitat o freturós de quelcom)
þá var Óláfr níu vetra gamall, er þessi atburðr gerðist, at Sigurðr, móðurbróðir Óláfs, kom í þenna stað, er Óláfr var fyrir, ok var bóndinn farinn til akrs með verkmönnum. Sigurðr reið þá í þorpit með mikla sveit manna ok sæmiligt föruneyti. Þá var Óláfr í leik með öðrum sveinum. Hafði hann svá mikla ást fengit af sínum herra, at hann var ekki ánauðigr eða þræll, heldr svá sem æskiligr son, ok lét hann honum engra hluta vant, þeira er hann beiddist. Skemmtaði hann sér á hverjum degi, þat er honum þótti bezt. Ok Óláfr fagnar honum vel ok með mikilli list: l’Olau tenia nou anys quan es va esdevenir aquest fet: que en Sigurd, l'oncle de l'Olau per part de mare, va arribar a la vila en la qual estava l'Olau just quan el bóndi se n'havia anat al camp de conreu amb els seus jornalers. En Sigurd va entrar a l'alqueria en companyia d'un gran nombre d'homes i un seguici com calia. L'Olau estava jugant amb els altres vailets. S'havia guanyat un afecte tan gran del seu senyor que no era tractat com a serf o esclau sin com un fill adoptiu, i no deixava que li faltés res del que ell desitjava. Cada dia es divertia com millor li abellís. I l'Olau va rebre en Sigurd bé i amb gran cortesania (amb fi capteniment)
Þórhalli var vant hesta tveggja ljósbleikra og fór sjálfur að leita. Af því þykjast menn vita að hann var ekki mikilmenni. Hann gekk upp undir Sleðás og suður með fjalli því er Ármannsfell heitir: al Þórhallur li faltaven dos cavalls falbs i va sortir ell mateix a cercar-los. Això va donar peu a la gent a considerar que no era una persona important (rellevant). Va pujar fins al peu de l'Sleðás i d'aquí es dirigí cap a migjorn resseguint el puig que es diu Ármannsfell
Þorsteinn hafði bolöxi í hendi í hávu skafti og biturlega en var sjálfur léttbúinn að klæðum. Birni kom í hug að hann hafði komið til Þórðar áður hann færi vestur. Hann sá Þorstein vera litverpan og grunaði að hann mundi vera flugumaður, hopaði frá honum nokkuð og gaf honum færi. Þorsteinn lýsti brátt yfir hvað honum bjó í skapi. Hann reiddi upp öxina og vildi færa í höfuð Birni en Björn rann undir höggið því að honum var þessa alls von og tók um Þorstein miðjan og hóf upp á bringu sér. Honum varð laus öxin og féll hún niður. Síðan keyrði Björn hann niður og eigi þyrmilega svo að honum var lítils vant og tekur um barka hans og kyrkir til þess að hann var dauður og hafði engi vopn við hann. Síðan kasaði Björn hann þar í hrauninu og gekk heim eftir það: en Þorsteinn tenia una destral de fer llenya a la mà, la qual tenia el mànec llarg i estava molt esmolada i, pel que fa a ell mateix, anava vestit de manera lleugera. Al Björn se li va acudir que devia haver anat a veure en Þórður abans que aquest partís cap a ponent. Va veure que en Þorsteinn canviava de color i va sospitar que era un assassí a sou (un flugumaður), Va recular una mica per allunyar-se d'ell i li va donar l'oportunitat [d'atacar-lo]. En Þorsteinn va revelar aviat quina en duia de cap (quines eren les seves intencions). Va aixecar la destral amb la intenció de clavar-la al cap d'en Björn, però en Björn va esquivar el cop, ja que s'ho esperava, i va agafar en Þorsteinn per la cintura i el va aixecar estrenyent-lo contra el seu pit. En Þorsteinn va amollar la destral que va caure en terra. Tot seguit, en Björn va llançar en Þorsteinn en terra i no ho va fer gens suaument, de manera que en Þorsteinn en va tenir prou, i llavors en Björn el va agafar per la gargamella i el va escanyar fins a matar-lo, sense haver hagut d'emprar cap arma contra ell. Després, en Björn el va soterrar al camp de lava i, a continuació, se'n va anar a casa
♦ e-m er e-s vant: a algú li manca una cosa, algú ha de menester una cosa

Vanur <m. Vans, Vanir>:
<MITOL[déu] vani m, un dels dos llinatges en què l'Snorri divideix els déus: els vanis i els ansos. L'Snorri només esmenta tres únics déus vanis, en Niord, en Freyr i la Freyja. Es tracta de tres déus que regeixen la fertilitat dels camps, dels ramats i de la mar
Óðinn qvað: 38. ‘Segðu þat iþ tíunda, ǀ allz þú tíva rǫc ǁ ǫll, Vafðrúðnir, vitir, ǁ hvaðan Niorðr um kom ǀ með ása sonom? ǁ Hofom oc hǫrgom ǀ hann ræðr hunnmǫrgom, ǁ oc varð-að hann ásom alinn.’ Vafðrúðnir qvað: 39. Í Vanaheimi ǀ scópo hann vís regin ǁ oc seldo at gíslingo goðom; ǁ í aldar rǫc ǀ hann mun aptr koma ǁ heim með vísom vǫnom’: L'Odin li va dir: 38. ‘Com a desena cosa digues-me això, ja que et coneixes (saps) els destins de tots els déus: d'on vingué en Njǫrðr [per estar-se] entre els fills dels ansos? Governa una immensitat de temples i hǫrgar i no fou engendrat pels ansos (lit.: i no els fou nat als ansos)’. En Vafþrúðnir li va contestar: 39. ‘Els savis regin el crearen a Vanaheimr i el lliuraren als déus [ansos] com a ostatge. A l'aldarrǫk (una altra designació del ragnaroc) tornarà a casa seva amb els (o: a cals) savis vanis

van·virða <f. -virðu, no comptable>:
1. (lítilsvirðamenyspreu m (desdeny, menystinença)
2. (vansæmddeshonor m,f, deshonra f (vergonya, menyscapte de l'honor)

van·virða <-virði ~ -virðum | -virti ~ -virtum | -virt>:
1. <e-n>: (gera e-n vansæmdan, vansæmadeshonrar algú (avergonyir, fer sentir pèrdua de l'honor o de l'honra)
faðir Seifur, og þér aðrir sælu (μάϰαρες), eilífu (αἰὲν ἐόντες) guðir, komið hingað, að sjá nokkuð, sem er hlægilegt og þó óþolandi, hversu Afrodíta, dóttir Seifs, vanvirðir mig æ (ἀτιμάζειν:   ἐμὲ ... αἰὲν ἀτιμάζει), af því eg er haltur (χωλὸν), en elskar hinn skæða (ἀΐδηλον) Ares, af því hann er fríður og heilfættur (ἀρτίπος), en eg er fæddur visinn (ἠπεδανὸς), og er þó engum þar um að kenna öðrum en foreldrum mínum; hefði betur verið að þeir hefðu aldrei átt mig: pare Zeus, i vosaltres, els altres déus sempiterns, benaurats, veniu cap aquí, a veure quelcom que és ridícul i, tanmateix, intolerable: que l'Afrodita, la filla d'en Zeus, em deshonra constantment per tal com sóc coix, i estima l'Ares perniciós per tal com és bell i cama-sà, mentre que jo vaig néixer mustii, i, tanmateix, no se n'ha d'atribuir la responsabilitat a ningú més que als meus pares: hauria estat millor que no m'haguessin tingut mai
hver sýknar þann sem áfellist sig? Hver virðir þann sem vanvirðir sig (ἀτιμάζων ἀτιμάζουσα ἀτιμάζον ~ ἀτιμάζειν:   καὶ τίς δοξάσει τὸν ἀτιμάζοντα τὴν ζωὴν αὐτοῦ ;)?: qui absol el qui es blasma (condemna) a si mateix? Qui honora el qui es deshonra a si mateix? (BMonts. = qui honorarà el qui no honora la pròpia vida?;   BInterc. = Qui pot honorar el qui es menysprea a si mateix?; BEvang. = )
♦ vanvirða sig: deshonrar-se
2. <e-ð>: (fyrirlíta, lítilsvirðamenysprear una cosa (mostrar menyspreu o manca de respecte per una cosa, menystenir-la, desdenyar-la)
♦ vanvirða sig: menysprear-se
hver sýknar þann sem áfellist sig? Hver virðir þann sem vanvirðir sig (ἀτιμάζων ἀτιμάζουσα ἀτιμάζον ~ ἀτιμάζειν:   καὶ τίς δοξάσει τὸν ἀτιμάζοντα τὴν ζωὴν αὐτοῦ ;)?: qui absol el qui es blasma (condemna) a si mateix? Qui honora el qui es menysprea a si mateix? (BMonts. = qui honorarà el qui no honora la pròpia vida?;   BInterc. = Qui pot honorar el qui es menysprea a si mateix?; BEvang. = )

van·virðing <f. -virðingar, no comptable>:
irrespectuositat f
♦ sýna e-m vanvirðingu: mostrar-se irrespectuós -osa envers (o: amb) algú

van·virkni <f. -virkni, no comptable>:
hipofunció f, funcionament m insuficient, disfunció f
♦ vanvirkni skjaldkirtils: hipotiroïdisme m, hipofunció de la glàndula tiroide (skjaldvakavanseyting)

van·virkur, -virk, -virkt <adj.>:
<PSICOL & PEDAG & MEDhipoactiu -iva
♦ vanvirkur skjaldkirtill: glàndula tiroide hipoactiva, insuficiència f tiroïdal

van·viska <f. -visku, no comptable>:
1. (fáfræðiignorància f (manca de coneixements, desconeixença)
Guð hefur umborið vanvisku (ἡ ἄγνοια -ίας:   τοὺς μὲν οὖν χρόνους τῆς ἀγνοίας ὑπεριδὼν ὁ θεὸς) liðinna tíma. En nú boðar hann mönnum hvarvetna að allir skuli snúa sér (μετανοεῖν) til hans: Déu ha suportat (tolerat) la ignorància dels temps passats. Però ara anuncia als homes de pertot que tots ells s'han de girar cap a ell
verið eins og hlýðin börn og látið líferni ykkar ekki framar mótast af þeim girndum er þið áður létuð stjórnast af í vanvisku (ἡ ἄγνοια -ίας:   ἐν τῇ ἀγνοίᾳ ὑμῶν ἐπιθυμίαις) ykkar: siau com nens obedients i no deixeu que les vostres vides continuïn emmotllant-se a les apetències per les quals us deixàveu governar en la vostra ignorància
2. (óviska, heimskaestupidesa f (estultícia, niciesa)
18. En eigi átti ǁ auðit verða ǁ lofðúngi, því ǁ til leiðar koma; ǁ því af vanvizku (ἡ ἀφραδία -ίας:   οὐδ’ ἄρ’ ἔμελλεν ǁ ἐκτελέειν· αὐτῶν γὰρ ἀπωλόμεθ’ ἀφραδίῃσιν) ǁ vorra sjálfra ǁ hamíngja brast, ǁ en heill nam bila : 18. Però al príncep no li va haver d'ésser concedit d'aconseguir-ho, car per culpa de la nostra pròpia estultícia (insensatesa) [la nostra] fortuna es va esvair i la [nostra] sort es va dissipar

van·þakka <-þakka ~ -þökkum | -þakkaði ~ -þökkuðum | -þakkaðe-ð>:
mostrar ingratitud per una cosa, mostrar-se ingrat -a per una cosa

van·þakklátur, -þakklát, -þakklátt <adj.>:
ingrat -a, desagraït -ïda

van·þakklæti <n. -þakklætis, no comptable>:
ingratitud f, desagraïment m

van·þekking <f. -þekkingar, no comptable>:
ignorància f
ég veit ekki hver fæddi mig í heiminn, né hvað þessi heimur er, né sjálfur ég; ég er í skelfilegri vanþekkingu um alla skapaða hluti; ég þekki hvorki líkama minn, skilningarvit, sál mína né þennan hluta af sjálfum mér sem hugsar það sem ég mæli, sem brýtur heilann um allt sem er og sjálfan sig og er í sömu vanþekkingu um það og allt annað: no sé qui m'ha posat al món , ni què és aquest món, ni què sóc jo mateix. Em trobo en una ignorància terrible de totes les coses creades. No conec ni el meu cos ni la meva raó, ni la meva ànima ni aquesta part de mi mateix que pensa el que dic, que es trenca el cap meditant sobre tot el que hi ha i sobre ella mateixa i que es troba en la mateixa ignorància d'això i de totes les altres coses (l'original fa: je ne sais pas qui m’a mis au monde, ni ce que c’est que le monde, ni que moi-même; je suis dans une ignorance terrible de toutes choses; je ne sais ce que c'est que mon corps, que mes sens, que mon âme et cette partie même de moi qui pense ce que je dis, qui fait réflexion sur tout et sur elle-même, et ne se connaît non plus du reste.Je vois ces effroyables espaces de l’univers qui m’enferment, et je me trouve attaché à un coin de cette vaste étendue, sans savoir pourquoi je suis plutôt placé en ce lieu qu’un autre, ni pourquoi ce peu de temps qui m’est donné à vivre m’est assigné à ce point plutôt qu’en un autre de toute l’éternité qui m’a précédé et de toute celle qui me suit. Je ne vois que des infinités de toutes parts, qui m’enferment comme un atome et comme une ombre qui ne dure qu’un instant sans retour. Tout ce que je connais c’est que je dois bientôt mourir ; mais ce que j’ignore le plus est cette mort même que je ne saurais éviter)
♦ sýna vanþekkingu á e-u: mostrar la seva ignorància en una cosa (o: el seu desconeixement d'una cosa)  

van·þóknun <f. -þóknunar, no comptable>:
desplaer m
♦ vanþóknun á e-u: desplaer envers una cosa, desgrat per una cosa
♦ lýsa vanþóknun sína á e-u: expressar el seu descontentament per (o: amb) una cosa

vanþóknunar·svipur <m. -svips, -svipir>:
cara f de desaprovació

van·þrif <n.pl -þrifa>:
neuliment m

van·þroska <adj. inv.>:
retardat -ada, subdesenvolupat -ada (que presenta retard en el desenvolupament físic i/o mental)
♦ andlega vanþroska: retardat -ada mental

van·þroskaður, -þroskuð, -þroskað <adj.>:
retardat -ada (en el seu desenvolupament físic i/o mental)

van·þroski <m. -þroska, no comptable>:
subdesenvolupament m
♦ andlegur vanþroski: retard m mental

van·þróaður, -þróuð, -þróað <adj.>:
subdesenvolupat -ada
♦ vanþróað land: país subdesenvolupat
♦ vanþróuð lönd: països subdesenvolupats

van·þökk <f. -þakkar, no comptable>:
ingratitud f, desagraïment m

van·þörf <f. -þarfar, no comptable>:
Mot emprat en la locució:
♦ það er ekki vanþörf á e-u: hi ha una gran necessitat d'una cosa
♦ það er ekki vanþörf á <+ inf.>no és pas superflu de <+ inf.>,  
ég er orðinn dauðþreyttur og mér er ekki vanþörf á dálítilli hvíld: estic baldat i em cal de totes totes una mica de repòs
honum væri ekki vanþörf á því: realment ho necessita
það væri ekki vanþörf á að hýða hana: mereixeria de debò que la fuetegessin
♦ mér er ekki vanþörf á e-u: tinc necessitat de debò d'una cosa, necessito realment una cosa

van·æra <f. -æru, no comptable>:
deshonor m,f

vapp <n. vapps, no comptable>:
balanceig m, balandreig m (forma de caminar)
♦ vera á vappi: <LOCfer voltes (per un indret delimitat, com ara una sala d'espera, les portes d'un establiment etc.)

vappa <vappa ~ vöppum | vappaði ~ vöppuðum |vappað>:
caminar balandrejant-se i fent passetes curtes (com ho fa l'aviram o els infants que tot just han començat a caminar)

var¹ <n. vars, vör>:
(óhreinindi eða slímrennsli í augalleganya f

var² <n. vars, vör>:
<NÀUTredós m [del vent], recer m [del vent]
♦ leita vars: <NÀUTcercar posar-se a redós del vent (o: a recer del vent)  
♦ vera í vari: <NÀUTtrobar-se a redós del vent (o: a recer del vent)  

var³ <n. vars, vör>:
<ELECTRfusible m (vartappi)

var, vör, vart <adj.>:
Mot emprat en expressions com ara:
♦ gera e-n varan við e-ð: fer notar una cosa a algú, fer reparar una cosa a algú ( Subjecte masculí)
♦ gera e-ja vara við e-ð: fer notar una cosa a algú, fer reparar una cosa a algú ( Subjecte femení)
♦ gera e-ð vart við e-ð: fer notar una cosa a algú, fer reparar una cosa a algú ( Subjecte neutre)
♦ gera vart við sig: manifestar-se, fer-se sentir (o: notar)
♦ vera var ~ vör ~ vart um sig: anar amb compte, estar en guàrdia, anar alerta
◊ ráðomc þér, Loddfáfnir, ǀ enn þú ráð nemir, ǁ nióta mundo, ef þú nemr, ǁ þér muno góð, ef þú getr: ǁ varan bið ec þic vera, ǀ oc eigi ofvaran; ǁ ver þú við ǫl varastr ǀ oc við annars kono, ǁ oc við þat iþ þriðia, ǀ at þic þiófar né leiki: [Nós] t'aconsellem, Loddfáfnir, i tant de bo segueixis tu el consell; si el segueixes, en trauràs profit, en trauràs benefici, si el fas teu: et prego que siguis prudent, però no pas massa prudent. Sigues al més prudent amb la cervesa i amb la dona d'altri, i, en tercer lloc, amb els lladres que no et salpin res (o: que no t'engalipin pas) (tradueixo el verb leika seguint la interpretació que en fa Kuhn 1968³, pàg. 125: leica <...> sein spiel mit jmdm treiben, ihn betrügen od.verderben (<...> Háv. 131) -amb el mallorquí salpar ‘robar’-. Per a possibilitar aquesta interpretació, Kuhn admet l'esmena de Rasmus Christian Rask que va considerar oportú assumir l'existència d'una breu llacuna en el vers, llacuna que ell va completar amb el pronom þik. El pronom, però, falta al Codex Regius. Si assumim que no hi ha pas cap llacuna i, en conseqüència, interpretem aquest verb leika com a variant el·líptica de la locució leika lausom hala, com fa per exemple Pálsson 1991, pàg. 80, el significat del vers passa a ésser...i, en tercer lloc, ves molt amb compte a no deixar que els lladres li campin lliures)
♦ verða var ~ vör ~ vart e-s: #1. (skynjapercebre una cosa (notar-la amb els sentits corporals)#2. (sjá, uppgötvadescobrir una cosa, <LIT & Val.ataüllar una cosa (albirar-la, afinar-la, divisar-la)#3. (taka eftiradonar-se d'una cosa (fixar-s'hi, reparar-hi)

var:
1ª i 3ª pers. sg. pret. ind. de → vera “ésser”

vara <f. vöru, vörur. Gen. pl.: vara>:
1. <GENmercaderia f
2. (afurð, framleiðsluvara, söluvara, verslunarvaraarticle m, producte m (gènere posat a la venda, mercaderia posada a la venda)
♦ taka e-ð fyrir góða og gilda vöru: <LOC FIGacceptar una cosa a ulls clucs (o: a cegues)  

vara-¹ <en compostos>:
1. (mennvice-, substitut -a, suplent (que substitueix o supleix algú)
2. (hlutirde recanvi (de reserva, alternatiu)

vara-² <en compostos>:
labial

vara¹ <vara ~ vörum | varaði ~ vöruðum | varaðe-n við [e-u]>:
(aðvara & ráða fráadvertir algú (avisar, fer una advertència & prevenir)
en megnirðu’ ei börn þín frá vondu að vara, ǁ og vesöld með ódyggðum þróast þeim hjá, ǁ aptur í legið þitt forna þá fara, ǁ föðurland! áttu, — og hníga í sjá: però si no ets capaç d'apartar els teus fills del mal, i entre ells s'estén la misèria amb els vicis, torna llavors, terra pairal, a la vella matriu de la qual sortires i enfonsa't en la mar
♦ vara e-n við [e-u]: advertir algú d'una cosa, prevenir algú d'una cosa
♦ vara við e-u: advertir d'una cosa
♦ vara sig: vigilar, estar en guàrdia
◊ varaðu þig!: vés amb compte! vés alerta!
♦ vara sig á e-u: posar-se en guàrdia contra una cosa, anar amb compte amb una cosa

vara² <vari ~ vörum | varði ~ vörðum | varað>:
(endast, standa [lengi]durar (aguantar un cert temps, tenir durada)
♦ óveðrið varði í tvo daga: la tempesta va durar dos dies
♦ hvað varðir þetta?: què (o: quant) dura això?

vara³ <varir | varði | varaðverb impersonal amb subjecte lògic en acusatiu>:
(hafa hugboð um, búast við, grunasuposar una cosa (sospitar, esperar, comptar amb)
♦ áður en nokkurn varir: abans que ningú no s'ho esperés
♦ hún kom fyrr en mig varði: va venir abans del que m'havia esperat
♦ fyrr en varir: abans de l'esperat
♦ þá er minnst varði: (án undanfaraquan un menys s'ho esperava

vara·afl <n. -afls, no comptable>:
capacitat f de reserva, potència f de reserva

varaafl·gjafi <m. -gjafa, -gjafar>:
SAI m, sistema m d'alimentació ininterrompuda

varaafl·stöð <f. -stöðvar, -stöðvar>:
grup electrogen d'emergència, UPS m

vara·áblástur <m. -áblásturs, -áblástrar>:
<MEDherpes m labial

vara·áætlun <f. -áætlunar, -áætlanir>:
pla B m, pla m d'urgència

vara·birgðir <f.pl -birgða>:
estoc m de reserva, reserves f.pl

vara·björn <m. -bjarnar, -birnir>:
ós morrut (mamífer Melursus ursinus)

vara·blóm <n. -blóms, -blóm>:
<BOT[flor] labiada f
♦ varablómin: <BOTles [flors] labiades f.pl

varablóma·ætt <f. -ættar, no comptable>:
[família f de les] labiades f.pl, [família f de les] lamiàcies f.pl

vara·búningur <m. -búnings, -búningar>:
<ESPORTsamarreta alternativa, indumentària alternativa

vara·dekk <n. -dekks, -dekk. Gen. pl.: -dekkja; dat.pl.: -dekkjum>:
pneumàtic m de recanvi, roda f de recanvi

vara·drottning <f. -drottningar, -drottningar>:
virreina f

varaður, vöruð, varað <adj.>:
<LINGarrodonit -ida, labialitzat -ada (kringdur, kringd, kringt)
♦ varað hljóð: <LINGsons arrodonits

varafiska·ætt <f. -ættar, no comptable>:
[família f dels] làbrids f.pl

vara·fiskur <m. -fisks, -fiskar>:
tord roquer, junclà m (Men.) (peix Symphodus (Crenilabrus) melops)

vara·flugvöllur <m. -flugvallar, -flugvellir>:
1. <GENaeroport m de reserva
2. (fyrir litlar flugvélaraeròdrom f d'emergència (per a avions petits i/o avionetes)

vara·forði <m. -forða, no comptable>:
provisions f.pl de reserva

vara·formaður <m. -formanns, -formenn>:
vicepresident m [en funcions], vicepresidenta f [en funcions] (de comissió, comitè, partit polític, empresa etc.)

vara·formennska <f. -formennsku, no comptable>:
vicepresidència f
♦ gegna varaformennsku: detenir (o: ocupar) la vicepresidència [en funcions]

vara·forseti <m. -forseta, -forsetar>:
vicepresident m [en funcions], vicepresidenta f [en funcions] (d'estat, de fundació d'empresa etc.)
♦ varaforseti Bandaríkjanna: vicepresident m dels Estats Units d'Amèrica, vicepresidenta f dels Estats Units d'Amèrica

vara·forstöðumaður <m. -forstöðumanns, -forstöðumenn>:
vicegerent m & f

vara·fulltrúi <m. -fulltrúa, -fulltrúar>:
substitut m, suplent m, substituta f, suplent f

vara·hjól <n. -hjóls, -hjól>:
pneumàtic m de recanvi, roda f de recanvi

vara·hljóð <n. -hljóðs, -hljóð>:
<LING[so m] labial m

varahluta·verslun <f. -verslunar, -verslanir>:
botiga f de peces de recanvi, botiga f de recanvis

vara·hlutur <m. -hlutar, -hlutir>:
peça f de recanvi, recanvi m

vara·kanslari <m. -kanslara, -kanslarar>:
vicecanceller m, vicecancellera f
♦ varakanslari Þýskalands: vicecanceller m d'Alemanya, vicecancellera f d'Alemanya

vara·kenndur, -kennd, -kennt <adj.>:
<LINGlabialitzat -ada
♦ varakennd samhljóð: consonants f.pl labialitzades
♦ varamælt og varakennd hljóð: sons labials i labialitzats

vara·konungur <m. -konungs, -konungar>:
virrei m

vara·krafa <f. -kröfu, -kröfur. Gen. pl.: -krafna o: -krafa>:
<JURreclamació subsidiària

vara·króna <f. -krónu, -krónur. Gen. pl.: -króna>:
<BOTcorol·la labiada

vara·lið <n. -liðs, -lið>:
<ESPORTequip m B, equip m suplent o filial

vara·litur <m. -litar, -litir>:
pintallavis m (tipus de cosmètic)

vara·lykill <m. -lykils, -lyklar>:
clau f de recanvi, doble (o: duplicat) m de la clau (aukalykill)
♦ varalykill að bílnum: un doble de la clau del cotxe
♦ varalykill að húsinu: un doble de la clau de la casa

vara·maður <m. -manns, -menn>:
<FUTBOL[jugador m] suplent m

varamanna·bekkur <m. -bekks (o: -bekkjar), -bekkir. Gen. pl.: -bekkja; dat.pl.: -bekkjum>:
<ESPORTbanqueta f [dels suplents]
♦ sitja á varamannabekknum: seure a la banqueta

vara·mæling <f. -mælingar, no comptable>:
<LINGlabialització f

vara·mæltur, -mælt, -mælt <adj.>:
<LINGlabial
♦ varamælt samhljóð: consonants f.pl labials
♦ vara- og gómmælt hljóð: sons labiovelars
♦ tvívara- og gómmælta raddaða nándarhljóðið [w]: la consonant aproximant bilabiovelar sonora [w]
♦ → tannvaramæltur, tannvaramælt, tannvaramælt “labiodental”
♦ → tvívaramæltur, tvívaramælt, tvívaramælt “bilabial”

varan·lega <adv.>:
permanentment, de manera permanent

varan·legur, -leg, -legt <adj.>:
1. <GENpermanent
2. (eilífurperdurable (etern, immutable)

varan·leiki <m. -leika, no comptable>:
1. <GENpermanència f
2. (þrástaðapersistència f (temps en què es conserva una característica, perduració)
♦ varanleiki vísis: <BOTpersistència f del primordi
♦ → lífvaranleiki “biopersistència”
3. (ending, stöðugleikidurabilitat f (temps que una cosa pot durar, estabilitat en la durada)
♦ varanleiki fasteignar: <BOTdurabilitat f d'un immoble, característiques duradores d'un immoble a llarg termini

vara·opna <f. -opnu, -opnur. Gen. pl.: -opna>:
obertura f dels llavis

varar:
gen. sg. de vör “llavi”

vara·rafstöð <f. -rafstöðvar, -rafstöðvar>:
<ELECTRgrup electrogen de reserva o d'emergència

varir:
nom. & ac. pl. de vör “llavi”

vara·ræðismaður <m. -ræðismanns, -ræðismenn>:
vicecònsol m & f

vara·salvi <m. -salva, -salvar>:
protector m labial (mantega f de cacau emprada com a pomada, crema, bàlsam, barreta etc. per als llavis) (varasmyrsl)

vara·samur, -söm, -samt <adj.>:
1. (fólk: sem þarf að vara sig ápoc segur -a (persona: poc fiable, que no és de refiar)
2. (hættulegur, ískyggilegur, sem þarf að varastinsegur -a, dubtós -osa (que pot ésser perillós o arriscat)
♦ varasamar aðferðir: mètodes perillosos (o: arriscats)
3. <(varkár, gætinnprudent (caute)

vara·seiði <n. -seiðis, -seiði>:
peix carboner (petit, quan encara viu molt a prop de la costa(peix Pollachius virens) (ufsi)

vara·semi <f. -semi, no comptable>:
<(varkárni, gætniprudència f (precaució)

vara·sjóður <m. -sjóðs, -sjóðir>:
<ECONfons m de reserva, reserves f.pl [de capital], fons m de previsió

vara·skeifa <f. -skeifu, -skeifur. Gen. pl.: -skeifna o: -skeifa>:
1. <GENferradura f de recanvi
2. <FIG PEJORtapaforats m
♦ hafa e-n sem varaskeifu: <LOC FIGtenir algú de tapaforats, emprar algú com a roda de recanvi

vara·skiptur, -skipt, -skipt <adj.>:
<BOTlabiat -ada

vara·smyrsl <n. -smyrsls, -smyrsl>:
1. <GENcrema f labial, bàlsam f labial
2. (sem varaliturbarreta f de llavis de [mantega de] cacau
  Aquesta encunyació no sembla que s'hagi pogut imposar sobre el danicisme/baix-alemanyisme varasalvi.  
     

varast <varast ~ vörumst | varaðist ~ vöruðumst | varaste-ð ~ e-n>:
guardar-se d'una cosa ~ d'algú, estar en guàrdia davant una cosa ~ contra algú
Frigg sendi escismey sína, Fullo, til Geirrøðar. Hon bað konung varaz, at eigi fyrgerði hánom fiǫlkunnigr maðr, sá er þar var kominn í land, oc sagði þat marc á, at engi hundr var svá ólmr, at á hann myndi hlaupa. Enn þat var inn mesti hégómi, at Geirrøðr væri eigi matgóðr. Oc þó lætr hann handtaca þann mann, er eigi vildo hundar á ráða. Sá var í feldi blám oc nefndiz Grímnir, oc sagði ecci fleira frá sér, þótt hann væri at spurðr. Konungr lét hann pína til sagna oc setia milli elda tveggia, oc sat hann þar átta nætr: la Frigg va enviar la Fulla, la donzella que li guardava el cofrenet de les joies, a cal Geirrøðr. Va pregar al rei que anés amb compte que un home, versat en la màgia, que havia arribat al seu regne, no li fes cap mal encanteri, i li digué que el tret característic pel qual el reconeixeria seria que cap gos, per més mossegador que fos, no l'abordaria (envestiria) pas. Realment no era res més que una enraonia buida [l'afirmació] que en Geirrøðr no era generós amb el menjar, però tanmateix va fer prendre l'home que els gossos no varen voler envestir. Aquest home duia posat un feldr blau i es deia Grímnir i[, a banda del seu nom,] no va dir res més d'ell encara que li fessin preguntes sobre ell. El rei el va fer asseure entre dos focs per turmentar-lo perquè parlés, i hi va seure vuit dies (vocabulari: #1. eskimær: En Kuhn 1968³, pàg. 49: °esci-mær f. kammermädchen (Grm. pr A, escis- R; zu esci n. truhe); #2. varask við e-t: En Kuhn 1968³, pàg. 215: varaz við e-t sich wahren, sich hüten vor etwas (<...> ähnl. Grm. pr); #3. fyrgera: En Kuhn 1968³, pàg. 67: °fyr-gøra (rð) swv. jmdm (em) böses anzaubern (Grm. pr.); #4. hégómi: En Kuhn 1968³, pàg. 90: °hégómi m. leeres geschwätz, unwahrheit (Grm. pr); #5. pína e-n til sagna: En Kuhn 1968³, pàg. 200: pína til sagna durch foltern zur aussage bringen (Grm. pr); #6. mark: en Sijmons/Gering 1927 (III,1), pàg. 186: 23.24. sagþi þat mark á ‘sagte, daß man ihn daran erkennen könne’. En Kuhn 1968³, pàg. 136: sagði þat mark á, at... nannte das als sein merkmal, daß... (Grm. pr); )
Lambi bjó á Lambastöðum og sá, hvað Steinar hafðist að; hann gekk heiman og ofan á bakkann, og er hann kom að Steinari, þá greip hann aftan undir hendur honum. Steinar vildi slíta hann af sér. Lambi hélt fast, og fara þeir nú af melunum á sléttuna, en þá ríða þeir Þorsteinn hið neðra götuna. Steinar hafði riðið stóðhesti sínum, og hljóp hann inn með sjó; það sáu þeir Þorsteinn og undruðust, því að þeir höfðu ekki varir orðið við för Steinars. Þá þveraðist Steinar fram á bakkann, því að hann sá eigi, að Þorsteinn hefði um riðið. Og er þeir komu á bakkann framanverðan, þá hratt Lambi honum fyrir melinn ofan, en það varaðist Steinar ekki; hann rasaði ofan á sandinn, en Lambi hljóp heim. Og er Steinar komst á fætur, þá rann hann eftir Lamba; en er Lambi kom að dyrum, þá hljóp hann inn, en rak aftur hurðina. Steinar hjó eftir honum, svo að sverðið stóð fast í vindskeiðunum; skildust þeir þar; gekk Steinar heim: en Lambi vivia a Lambastaðir i va veure què pretenia l'Steinar. Se'n vanar de casa i va pujar el pendenti quan va arribar allà on era l'Steinar, el va agafar per darrere per sota dels braços. L'Steinar va voler treure-se'l del damunt, però en Lambi no va afluixar la seva estreta. Tots dos varen rodolar llavors dunes avall fins a la terra plana. I just llavors en Þorsteinn passava a cavall amb un acompanyant pel camí que passava per sota[, entre la duna i l mar]. L'Steinar hi havia muntat en el seu semental i ara aquest cavall se'n va tornar cap a cases galopant per la vorera de la mar. En Þorsteinn i el seu acompanyant ho varen veure i s'astoraren perquè no se n'havien adonat del viatge de l'Steinar. Llavors l'Steinar va pujar fins a dalt del pendent [de la duna] anant de través, perquè no havia vist que en Þorsteinn havia passat a cavall. I quan l'Steinar i en Lambi arribaren a dalt de tot del pendent, en Lambi va empènyer l'Steinar duna avall, la qual cosa va agafar desprevingut l'Steinar, el qual es va precipitar [rodolant] damunt la sorra de la platja, mentre que en Lambi se'n va tornar corrents a cases. I quan l'Steinar es va posar dret, es va posar a empaitar en Lambi, però quan en Lambi va arribar a les portes del mas, hi va entrar corrents i va embarrar la porta. L'Steinar li va pegar un cop d'espasa de manera que la punta de l'espasa va quedar clavada a les vindskeiðar del frontis. Estant així les coses, se separaren. L'Steinar se'n tornà a peu a ca seva
þeir játtu að þessi ráðagerð skyldi fram koma. Síðan bjuggust þau austur í fjörðu og varaðist Gunnar það ekki og reið Gunnar til þings: ells estigueren conformes a seguir aquest pla. Poc després, partiren cap als fiords orientals i en Gunnar no va sospitar res (no va preveure el perill i no es va prevenir, no va posar en alerta) i va partir cap al þing
miðvikudag er tíðum var lokið segir Þorgils fylgdarmönnum sínum að hann mundi ríða um daginn ofan í Stafaholt og finna Ólaf Þórðarson frænda sinn. En er þeir bjuggust kom í Reykjaholt Þorsteinn Árnason úr Síðumúla og fann það til erindis að hann færði þangað mórent vaðmál er Þorkell prestur sendi Þórði. Þorsteinn var þar meðan þeir bjuggust og fór eigi fyrr en þeir voru farnir og vissi hann þá um ferðir þeirra því að engi maður varaðist hann (SS II, cap. 390, pàg. 595): el dimecres, quan hagueren acabat els oficis, en Þorgils va dir als seus acompanyants que, al llarg del dia, baixaria fins a Stafaholt per trobar-s'hi amb l'Olau Þórðarson, el seu parent. Quan s'estaven preparant per a partir, va arribar a Reykjaholt en Þorsteinn Árnason de Síðumúli i va indicar com a pretext per a la seva vinguda que portava mórent vaðmál -burell amb llistes de color bru rogenc-, que el prevere Þorkell enviava al Þórður. En Þorsteinn es va quedar allà mentre ells es preparaven [per anar a Stafaholt] i no se n'anà fins que ells hagueren partits i quan ho va fer, ho va fer coneixedor de llur viatge a Stafaholt per tal com ningú no havia anat alerta amb ell (no havia anat amb compte, no havia estat caut o previngut amb ell) (vocabulari: #1. finna e-ð til erindis: Cf. en Baetke 19874, pàg. 115: finna, gefa [sér] e-t til erendis   etwas (als sein Geschäft) vorschützen, etwas als Vorwand nehmen; #2. mórendur: Cf. en Baetke 19874, pàg. 425: mó-rendr adj. braungestreift: mórendr kyrtill; mórent vaðmál oder mórent braungestreiftes Wollzeug (häufig als Verrechnungsmittel); hann bauð hálft verðit mórent fyrir viðinn er bot für das Holz den halben Preis in gestreifem Wollzeug; #3. varast e-n: Cf. en Baetke 19874, pàg. 700: engi maðr varaðisk hann keiner nahm sich vor ihm in acht)
Ingigerður konungsdóttir var nú vís orðin hins sanna um ætlan Ólafs konungs og gerði þegar menn ofan í Vestra-Gautland til Rögnvalds jarls og lét segja honum hvað þá var títt með Svíakonungi og brugðið var öllu sáttmáli við Noregskonung og bað jarl við varast og aðra Vestur-Gauta að þeim mundi þá ósýnn friður af Noregsmönnum. En er jarl spurði þessi tíðindi sendir hann boð um allt sitt ríki og bað þá við varast ef Noregsmenn vildu herja á þá. Jarl gerði og sendimenn til Ólafs konungs digra og lét segja honum þau orð er hann hafði spurt og svo það að hann vill halda sætt og vináttu við Ólaf konung og beiddi þess með að konungur skyldi eigi herja á ríki hans: la princesa Ingigerður ara era coneixedora, de manera fefaent, del pla del rei Olau i va enviar immediatament missatgers al Gautland occidental a cal iarl Rögnvaldur perquè el posessin al corrent del que passava amb el rei de Suècia i que havia trencat tot el tractat amb el rei de Noruega. La princesa va pregar al iarl i als altres [prohoms] gautes occidentals que estiguessin previnguts perquè ara era incert (ara no es podia preveure) que els noruecs continuessin mantenint la pau. I quan el iarl va sentir aquestes noves, va enviar un missatge per totes les seves terres manant als seus habitants que estiguessin alerta no fos cosa que els noruecs els ataquessin. El iarl també va enviar missatgers al rei Olau el Gras perquè li fessin avinent el missatge que ell havia rebut i també que ell volia mantenir l'acord de pau i l'amistat amb el rei Olau i l'instava a no atacar els seus territoris

vara·stafur <m. -stafs, -stafir>:
?
maður er nefndur Þorsteinn og var kallaður varastafur. Hann bjó í Laxárdal. Hann var hólmgöngumaður mikill og illur viðureignar. Það er sagt að hann gerir heiman ferð sína einhverju sinni þess erindis að biðja Þorkötlu dóttur Halls frá Sandfelli en Hallur sagði að hann mundi eigi gifta dóttur sína svo vondum manni sem hann var og kvað það mörgum manni kunnigt vera að varla fékkst meiri ójafnaðarmaður en Þorsteinn var. Nú bauð Þorsteinn Halli hólmgöngu, sagði þá reyna mundu hvor ráða skal kosti konunnar. En Hallur nennir varla að ganga undan því en þóttist þó vera vanfær að ganga í mót þvílíkum berserk sem Þorsteinn var. Og nú finnast þeir Hallur og Þorkell Geirason og sagði Hallur Þorkatli hvern vanda honum hefir til handa borið og svo að ráðin var hólmgangan með þeim Þorsteini varastaf[en aquesta història] s'hi esmenta un tal Þorsteinn, de mal nom, Varastafur. Vivia a la vall de Laxárdalur. Era un gran hólmgöngumaður i una persona de tracte difícil. Es diu que una vegada va partir de casa seva amb la intenció de demanar la mà de la Þorkatla, la filla d'en Hallur de Sandfell, però en Hallur li va dir que no casaria pas la seva filla amb un home tan dolent com era ell bo i afegint que era conegut de molts que difícilment es trobaria un ójafnaðarmaður pitjor que en Þorsteinn. Aleshores en Þorsteinn va reptar en Hallur a una hólmganga, dient-li que aleshores es faria palès amb quin altre es casaria la noia (és a dir, si la noia es casaria amb ell o amb un altre). En Hallur no va gosar declinar el repte, tot i que pensava que no estava en condicions (que no podia) d'enfrontar-se a un berserc com era en Þorsteinn. I llavors es varen trobar en Hallur i en Þorkell Geirason i en Hallur va contar al Þorkell en quina dificultat es trobava (quina dificultat li havia caigut a sobre) i també que s'havia acordat una hólmganga entre ell i en Þorsteinn varastafur

vara·stjórn <f. -stjórnar, -stjórnir>:
vicepresidència adjunta

vara·tankur <m. -tanks, -tankar>:
tanc m de reserva

vara·þingmaður <m. -þingmanns, -þingmenn>:
diputat suplent, diputada suplent

vara·þunnur, -þunn, -þunnt <adj.>:
llavi-prim -a, que té els llavis prims

vara·þurrkur <m. -þurrks, -þurrkar>:
llavis secs, sequedat f labial

vara·þykkur, -þykk, -þykkt <adj.>:
de llavis molsuts, que té els llavis molsuts

varð:
1ª i 3ª pers. sg. pret. ind. de → verða “esdevenir; futur de vera”

varða <f. vörðu, vörður. Gen. pl.: varða o: varðna>:
<HISTvarða f, varda f , amuntegament o caramull de pedres, de forma més o menys piramidal, que servia per a indicar el camí
♦ leggja stein í vörðuna: <LOC FIGaportar la seva petita contribució, contribuir amb el seu petit granet de sorra
♦ reka í vörðurnar: <LOC FIG[posar-se a] quequejar, perdre la paraula, tartamudejar (p.e., a causa de la sorpresa)
♦ → náttmálavarða “caramull de pedres que servia per a indicar les nou del vespre, hora solar”

varða¹ <varðar | varðaði | varðaðverb impersonal amb el subjecte lògic en acusatiu>:
(skipta máli, snerta, koma viðincumbir, concernir (pertocar, tocar, importar, afectar, tenir a veure)
hvað varðar annað það sem Völsunga saga á að sækja til Þiðreks sögu er það afar smálegt og eins víst að sameiginleg heimild sé að baki hjá báðum sögum: pel que fa al que la Völsunga saga comparteix amb la Þiðreks saga és molt poc i és igual de probable que es degui a una font comuna de totes dues sagues
♦ hvað hreinlæti varðar...: pel que fa a netedat...
♦ hvað mig sjálfa varðar, þá...: pel que fa a mi, ...
♦ hvað varðar þig um það?: i a tu què t’importa això?
♦ láta sig e-ð varða: <LOC FIGenderiar-se amb (o: prendre’s molt d’interès per) una cosa
♦ til þess er málið varðar: a qui pugui interessar (en l’encapçalament de recomanacions, certes cartes etc.)
♦ þig varðar ekkert um það!: tu no n’has de fer res d’això!
♦ þig varðar, það miklu: això et toca força, això és de gran importància per a tu
♦ það varðar mestu, að...: el que més importa és que..., el principal és que...

varða² <varðar ~ vörðum | varðaði ~ vörðuðum | varðaðe-u>:
(e-ð ber að dæma e-n fyrir brotésser castigat amb... (ésser punida una cosa per la llei amb..., ésser punible dacord amb la llei amb..., costar...)
nú eru menn Þorgils komnir til þings og er leitað um sættir milli þeirra höfðingjanna og segir Þorgils að hann vill þessu máli eigi með kappi fylgja og kvaðst meira hafa gert fyrir úrlausna sakir og bænastað frændanna. Hafliði tekur og svo upp og svarar að eigi mundi varnað bótanna og dregur þó hvortveggi sitt mál mjög fram, Þorgils um víg Hneitis, góðs bónda og frænda síns, en Hafliði um áverkana við Má. En þó verða þessi málalok að í sætt var slegið og skulu þar gjaldast þrír tigir hundraða fyrir víg Hneitis en níu hundruð fyrir áverka við Má og sekt Ólafs slík að hann skal leita við utanför þrjú sumur og varða eigi bjargir hans. Hann skyldi vera sýkn í förum með Þorgilsi og í landeign hans en sekur fullri sekt annars staðar (SS I, cap. 15, pàg. 15): en l'entretant, els homes d'en Þorgils varen arribar al þing i es va cercar un acord de conciliació entre els höfðingjar i en Þorgils va dir que no pretenia persguir aquell cas amb zel i va afegir que ho havia fet més que res per cedint als precs dels seus parents per ajudar-los a sortir d'aquell malpàs. En Hafliði també va parlar de la mateixa manera, responent-li que no refusaria pas les compensacions [que li oferís]. I tant un com l'altre va tirar endavant amb molta d'empenta el seu respectiu cas (va defensar amb molta d'empenta la seva demanda): en Þorgils per l'homicidi d'en Hneitir, un bóndi respectat i parent d'ell, i en Hafliði per les ferides d'en Már. Fos com fos, la conclusió del cas fou que es va assolir un acord de conciliació pel qual es pagarien tres-cents per l'homicidi d'en Hneitir i nou-cents per les ferides d'en Már i l'Olau seria bandejat de tal manera que disposaria de tres estius per abandonar Islàndia i que, durant aquest temps, no seria punible per la llei ajudar-lo amb estatge i manutenció. Seria sýkn -intocable, inviolable- anant en companyia d'en Þorgils i quan es trobés a les propietats d'aquest, però proscrit de plena proscripció enjondre
♦ e-ð varðar við lög: una cosa és castigable d'acord amb la llei, la llei ho castiga, això és punible per la llei (la majoria de vegades es pot traduir per una cosa infringeix la llei)
en ef menn sjá skógarmann, er þeir fara leiðar sinnar, ok varðar þeim eigi við lǫg, þóat þeir taki hann eigi, ef þeir eiga ekki við hann. Ef þeir eiga við hann kaup eðr ǫnnur mǫk nǫkkur, eðr ráða hánum ráð þau at hann sé þá nærr lífi sínu enn áðr, ok er þat bjǫrg við hann, ok varðar þat fjǫrbaugsgarð. Þat eru allt skógarmannabjargir er menn gera við hann eðr ráða hánum þat er hann er þá lífi sínu nærr en áðr, hvárt sem þat er nǫkkuru meira eðr minna er til þess mezk — Si iter suum tendentes proscriptum uiderint in leges commissi criminis reatu non tenentur, eum quamuis non comprehenderint, dummodo nihil eocum agunt.Quod si commercia uel quaedam alia negotia eocum habuerint, uel consiliis eum ita adiuuauerint, ut saluti propis, quam antea adsit, haec pro opitulatione ei praestita habendum est et exilium adfert. Ad proscripto latam opem omnia referenda, quibus uitae suae propior sit, quam antea fuit, siue magis, siue minus sit, quod tanti aestimatur (Oca cendrosa II, pàg. 162. Vígslóði — Traha caedis. CXI. kapítuli: At lýsa skógarmannsvígi — Titulus CXI: De caede proscriptorum denuntianda): però si un o diversos homes, mentre fan llur via, veuen un bandejat, no es fan culpables de res (no infringeixen la llei) si no el capturen, sempre que no tinguin tractes amb ell. Però, si fan amb ell barates o hi tenen d'altres tractes o li donen consells pels quals la seva vida (del bandejat) es veu més assegurada que no ho era abans (lit.: és més a prop de la seva vida), incorren en el delicte de skógarmannsbjǫrg, ço és, prestació d'assistència a un bandejat, el qual està castigat amb una pena de proscripció menor (=durant tres anys). Qualssevol tractes que un home o diversos homes tinguin amb el bandejat o qualsevol cosa que li aconsellin per la qual la seva vida (la del bandejat) es vegi més assegurada que no era abans, són constitutives del delicte de skógarmannabjǫrg, ço és, de prestació d'assistència a bandejats, independentment del fet que l'assistència prestada s'estimi una mica (nǫkkuru) major o menor (o sigui, tant si s'estima que se l'ha ajudat molt com si s'estima que se l'ha ajudat poc)
♦ brot hans varðar sektum: la infracció que ha comès es castiga amb una multa
♦ brot hans varðar átta mánaða fangelsi lög: el seu delicte està castigat amb vuit mesos de presó
♦ það varðar lífi þínu: <LOC FIGaixò et costarà (o: podrà costar) la vida
slíkrar stefnu stefndi hann Eyjólfi Bölverkssyni um það er hann hafði þegið féið. Stefndi hann og þeirri sök í fimmtardóm. Í annað sinn stefndi hann Flosa og Eyjólfi um þá sök er þeir báru vætti þau á þingi er eigi áttu máli að skipta með mönnum að lögum og gerðu í því þingsafglöpun. Lét hann og það varða þeim fjörbaugsgarð. Gengu þeir þá í braut og til lögréttu. Þar var þá fimmtardómurinn settur: va citar a comparèixer davant judici l'Eyjólfur Bölverksson per haver acceptat els diners. També va fer passar aquest cas davant el Cinquè Tribunal. Va citar per segona vegada en Flosi i l'Eyjólfur per haver fet comparèixer en judici testimonis que no tenien res a veure amb el cas, amb la qual cosa s'havien fet culpables d'infringir les normes d'enjudiciament. Va sol·licitar per a ells la pena de proscripció menor (=durant tres anys). Després, se n'anaren d'allà i es dirigiren a l'indret de l'assemblea legislativa (la lögrétta). Allà ja s'hi havia constituït el Cinquè Tribunal (vocabulari: #1. fimmtardómur: Cf. en Baetke 19874, pàg. 138: fimtar-dómr m.   das Fünfte (höchste) Gericht auf Island. Cf. també en Finnur Jónsson 1908, pàgs. 220-221: 21. — 23. Hversu — hverjum „wie wilst du das fünfte gericht, bestehend aus vier dutzend (richtern), bilden, da durch die bisherigen [p. 221] goðorð bereits ein viertelgericht für jedes landesviertel ernannt wird?“ — Der satz ist höchst ungeschickt und in mehr als einer beziehung befremdlich, da in dem vorausgehenden vorschlage des Njáll weder von der anzahl der richter, die in dem neu zu errichtenden gerichtshof sitz und stimme haben sollten, noch von der begründung neuer goðorð die rede gewesen ist — beides scheinen aber die von Skapti gebrachten ausdrücke fernar tylftir und forn gǫðorð vorauszusetzen. Wenn man also dem verfasser nicht eine starke gedankenlosigkeit zumuten will, muß man wol annehmen, daß in der rede des Njáll etwas ausgefallen ist: vielleicht schloß dieselbe mit den worten: skal nefna í dóminn fernar tylftir und das auge des schreibers ist von skal auf das gleich darauf folgende skalt abgeirrt (hversu z. 21 steht nur in der hs. G und ist vielleicht ein zusatz des abschreibers). fimtardómr, das wort kann wol nichts anderes bedeuten, als was die saga selbst sagt: enn fimti dómr, „das fünfte gericht“. fimt, eigentlich „eine pentade“. er — fjórðungsdómr, dieser zwischensatz hebt den engen zusammenhang zwischen den viertelgerichten und der anzahl der goden (36+3, von denen die drei überschüssigen goden des Nordlandes nicht in betracht kamen) hervor; #2. þingsafglǫpun: Cf. en Finnur Jónsson 1908, pàg. 361: 8. þingsafglǫpun, diese bestand darin, daß die sache bei einem nicht zuständigen gericht anhängig gemacht war; natürlich war dies nur der standpunkt Eyjólfs und der gegenpartei. També en Baetke 19874, pàg. 772: þings-afglǫpun f.   Thingirrung, Thingstörung, Verstoß gegen den Rechtsgang, Verletzung der Prozeßregeln; #3. fjörbaugsgarður: Cf. en Finnur Jónsson 1908, pàg. 362: 13. fjǫrbaugr, „lebensring“ der ring (wofür später eine buße von einer mark substituiert wurde), den der zu dreijähriger landesverweisung verurteilte um sein leben behalten und eine beschränkte freiheit genießen zu können, bezahlen mußte; der hof, auf dem er sich aufhalten durfte (später wurde der aufenthalt auf drei einander benachbarten höfen gestattet), hieß fjǫrbaugsgarðr; s. Grágás, Kgb. § 52; Skálh. 608—09. Wenn der „ring" nicht bezahlt ward, wurde der verurteilte ein skógarmaðr; #4. lögrétta: Cf. en Finnur Jónsson 1908, pàg. 4: 3. lǫgréttu, eigentlich „gesetzesverbesserung“, aber stets entweder die leute, aus denen die lǫgrétta zusammengesetzt war, oder der ort, wo sie sich auf der dingebene versammelten. Dieser war kein bestimmter, sondern zu verschiedenen zeiten verschieden. Über die wirksamkeit und zusammensetzung der lǫgrétta s. Grágás III, 647—49, und den lǫgréttuþáttr der Kon. bók; sowie K. Maurer, Island s. 51 ff.; Finsen, Om den oprindelige ordning af nogle af den islandske fristats institutioner, s. 7 f.. També en Baetke 19874, pàg. 398: lǫg-rétta f.   die Gesetzeskammer in der Freistaatszeit, alljährlich auf dem isländischn Allthing tagende gesetzgebende Körperschaft; Platz, wo die lǫgrétta tagt: ganga til lǫgréttu; )
"Of fjarri var eg þó nú," kvað Þórhallur, "því að enn mundi þetta mál eigi þann veg farið hafa ef eg hefði við verið. Sé eg nú aðferð þeirra að þeir munu ætla að stefna yður í fimmtardóm fyrir þingsafglöpun. Þeir munu og ætla að vefengja brennumálin og láta eigi dæma mega því að nú er sú aðför þeirra að þeir munu engis ills svífast. Skalt þú nú ganga til þeirra sem skjótast og segja þeim að Mörður stefni þeim báðum, Flosa og Eyjólfi, um það er þeir hafa fé borið í dóminn og láta varða fjörbaugsgarð. Þá skal hann stefna þeim annarri stefnu um það er þeir báru vætti þau er eigi áttu máli að skipta með þeim og gerðu í því þingsafglöpun. Seg þeim að eg segi svo ef tvær fjörbaugssakar eru á hendi einum manni að þann skal dæma skógarmann. Skuluð þér af því búa fyrri til yðvart mál að þá skuluð þér og fyrri sækja og dæma": en Þorhallur li va respondre: “He estat massa lluny en aqueix moment perquè aquest afer no hauria anat d'aquesta manera si jo hi hagués estat [present]. Me n'adono de llur actuació, [és a dir,] que el que pretenen és citar-vos a comparèixer davant el Cinquè Tribunal per infracció de l'ordinament processal (de l'enjudiciament). Tinc per mi que també pretenen aconseguir la no unanimitat (el desacord) dels jutges en la causa de la brenna i no deixar[, d'aquesta manera,] que s'hi pugui pronunciar sentència ja que llur manera d'actuar ara és tal que ja no es fan enrere de cometre cap malvestat [per aconseguir el que volen]. Doncs bé, vés-hi tan ràpidament com et serà possible i digués [als nostres] que en Mörður citi en Flosi i l'Eyjólfur a comparèixer pel fet que han pagat diners (= subornat) als jutges en aquesta causa i demana per a ells una pena de fjörbaugsgarður (desterrament per tres anys). Tot seguit, que en Mörður presenti una segona demanda contra ells pel fet d'haver presentat testimonis que no tenien res a veure amb la causa, amb la qual cosa han infringit l'ordinament processal. Digues-los que jo dic que si hi ha dues demandes judicials contra el mateix home en les quals es demana el seu desterrament, se l'ha de condemnar a la plena proscripció. Heu d'interposar primers la vostra demanda, a fi que es vegi abans [que la d'ells] i pugueu obrar [d'aquesta manera] llur condemna [abans que ells no puguin incoar cap acció contra nosaltres]” (vocabulari: #1. því... að...: Cf. en Baetke 19874, pàg. 794: skuluð þér því fyrri til búa yðvart mál at þér skuluð fyrri sœkja ok dœma ihr müßt eure Sache um so rascher einleiten, als ihr vor ihnen eure Klage vorbringen müßt: heu d'interposar la vostra demanda (acció) primers més que més perquè heu de fer que la vostra demanda es vegi primer i se'ls condemni [abans que ells puguin interposar acció contra nosaltres])

varða³ <varðar ~ vörðum | varðaði ~ vörðuðum | varðaðe-ð>:
(vernda, gætaguardar una cosa (custodiar-la, protegir-la)

varða⁴ <varðar ~ vörðum | varðaði ~ vörðuðum | varðaðe-ð>:
(takmarka, lykja umdelimitar una cosa (posar límits a una cosa)

varðar:
gen. sg. de l'arcaic i/o poètic vörð “dona”

varðar:
gen. sg. de vörður “guardià, guardiana”

varðandi, varðandi, varðandi <adj.>:
concernent, que concerneix
♦ varðandi e-ð: que concerneix una cosa, pel que fa a una cosa, en relació a una cosa
♦ telja e-ð mikils varðandi: posar èmfasi en una cosa, donar especial importància o rellevància a una cosa

varð·bátur <m. -báts, -bátar>:
<MILpatruller m (o: patrullera f)

varð·berg <n. -bergs, no comptable>:
vigilància f, aguait m, atenció f
♦ vera (o: sitja) á varðbergi: estar a l'aguait, seure en sentinella, vetllar (o: vigilar)
að næturlagi flýgur hún með þyt miðja vegu milli himins og jarðar gegnum myrkrið, lýkur aldrei augunum aftur í ljúfum svefni; daglengis situr hún á varðbergi (sĕdĕre custos:   luce sedet custos) á húsþaki eða háum turnum og skelfir stórborgir, jafnfastheldin (tam tenax quam...) á uppspuna (ficti) og þvaður (praui) sem sannindi (ueri)de nit vola tota estrident a través de la foscor, pels camins intermedis entre el cel i la terra, no acluca mai els ulls en un dolç son; de dia seu a l'aguait (seu fent de sentinella) ja sigui dalt la teulada d'una casa, ja sigui a torres altes, i espaventa les grans ciutats, [missatgera] tenaç tant de mentides i enraonies com de veritats (l'original fa: Nocte uolat, caeli medio terraeque, per umbram ǁ stridens, nec dulci declinat lumina somno; ǁ luce sedet custos aut summi culmine tecti, ǁ turribus aut altis, et magnas territat urbes, ǁ tam ficti prauique tenax quam nuntia ueri)
sonur Hyrtakusar tók þá til orða: „Evrýalus, nú er að duga (audendum dextra), stundin kallar. Hérna liggur leiðin. Vertu á varðbergi (custōdīre:   tu <...> custodi) svo að enginn lyfti hendi okkur að baki (ne qua manus se attollere nobis a tergo possit), skyggnstu í allar áttir. Ég skal höggva hér stórt (haec ego uasta dabo) og ryðja þér greiða braut“: aleshores el fill de l'Hírtac va prendre la paraula i digué: «Euríal, ara cal mostrar-se capaç, n'és l'hora! Vet aquí el camí. Vigila a fi que ningú no ens aixequi les mans per l'esquena, escruta en totes direccions. Jo devastaré aquest indret i t'obriré una ampla ruta» (l'original fa: Prior Hyrtacides sic ore locutus: ǁ «Euryale, audendum dextra, nunc ipsa uocat res. ǁ Hac iter est: Tu, ne qua manus se attollere nobis ǁ a tergo possit, custodi, et consule longe; ǁ haec ego uasta dabo et lato te limite ducam»)

varð·eldur <m. -elds, -eldar>:
foc (o: fogueró) m de campament

varð·foringi <m. -foringja, -foringjar>:
<MILoficial m & f de guàrdia

varð·ganga <f. -göngu, -göngur. Gen. pl.: -gangna>:
<MILronda f [de la guàrdia]

varð·gæsla <f. -gæslu, no comptable>:
<MILguàrdia f
♦ inna varðgæslu hárrétt af hendi og samkvæmt fyrirmælum: fer la seva guàrdia de manera totalment correcta i segons les ordenances

varðgæslu·sveit <f. -sveitar, -sveitir>:
<MILescamot m de guàrdia

varð·hald <n. -halds, -höld. Pl. no hab.>:
1. <JURarrest m (fet d'arrogar-se funcions, poders etc. sense tenir-hi dret, abús de poder, usurpació de funcions)
♦ hafa en í varðhaldi: tenir arrestat -ada algú
♦ hneppa e-n í varðhald [í e-u]: arrestar algú [en un indret]
♦ láta hneppa e-n í varðhald [í e-u]: fer arrestar algú [en un indret]
♦ leysa e-n úr varðhaldi: deixar anar algú, amollar algú (Bal) (que estava tancat, posat sota custòdia, arrest, presó preventiva etc.)
♦ setja e-n í varðhald: arrestar a algú
♦ sitja í varðhaldi: estar arrestat -ada
♦ vera í varðhaldi [í e-u]: estar arrestat -ada [a un indret]
2. <JURpresó preventiva (fet d'arrogar-se funcions, poders etc. sense tenir-hi dret, abús de poder, usurpació de funcions)
þannig steig hann niður til andanna í varðhaldi (ἡ φυλακή -ῆς:   ἐν ᾧ καὶ τοῖς ἐν φυλακῇ πνεύμασιν πορευθεὶς ἐκήρυξεν) og prédikaði fyrir þeim: s] d'aquesta manera [que] davallà als esperits en presó (empresonats) i els va predicar
♦ vera í varðhaldi [í e-u]: estar pres -a [a un indret]

varð·hundur <m. -hunds, -hundar>:
gos m de guarda, gos guardià, ca m de guarda (Bal.
það var tíðinda að Hrafnagili einn dag er þrjár vikur voru til páska að þar var kominn til gistingar Jón Birnuson. Hann var lausamaður og var vistum að Stokkahlöðu. Þar [p. 275] var og Höskuldur Gunnarsson. Þetta var þann vetur eftir er hann hafði vegið Ögmund prest og Gunnstein son hans. Þeim Jóni var skipað í eina hvílu báðum innar af seti en þar gegnt í annarri stafahvílu lá Hafur ráðamaður. Hann átti varðhund góðan og lá hann jafnan fyrir hvílu hans. Einni nótt áður hvarf hundurinn og fannst aldrei síðan (SS I, cap. 193, pàgs. 274-275): aHrafngil un dia es va esdevenir, tres setmanes abans de Pasqua, que en Jón Birnuson hi va arribar i va demanar que l'hi deixessin passar la nit. Era un lausamaður, un treballador sense domicili fix, que vivia a Stokkahlaða. Al mas d'en Jón Birnuson també hi era en Höskuldur Gunnarsson. Això va ésser l'hivern després que ell hagués mort el prevere Ögmundur i el seu fill Gunnsteinn. A ell i al Jón [Birnuson] els varen assignar a tots dos el mateix jaç, situat a la part més interior del set, i enfront d'ells, en un jaç situat arran de la façana lateral (?), hi dormia en Hafur, l'administrador. Aquest tenia un bon gos de guarda que sempre dormia davant el seu llit. La nit abans, aquest gos va desaparèixer i ja no se'n va saber mai més res (vocabulari: #1. koma til gistingar: En Baetke 19874, pàg. 198, no dóna pas entrada a aquesta construcció. Per al significat, vulgueu comparar la Laxdæla saga, cap. 14: Síðan gekk hún til Þórðar og mælti: "Hér er kominn maður til gistingar sá er Þórólfur heitir en hann er skyldur mér nokkuð. Þættist hann þurfa hér lengri dvöl ef þú vildir að svo væri"després va anar allà on era en Þórður i li digué: «Ha vingut aquí un home i ens ha demanat allotjament. És parent meu de lluny. Creu que, sempre que tu hi donis el teu consentiment, s'haurà de quedar aquí força temps. Entenc, doncs, que la construcció es referia a un allotjament per passar la nit, independentment del fet que la persona, després, es pogués quedar més temps o no a cal seu hoste; #2. lausamaður: Cf. en Baetke 19874, pàgs. 365-366: <...> Arbeiter ohne festen Wohnsitz; #3. innar af e-u: En Baetke 19874, pàg. 306, no dóna pas entrada a aquesta construcció, de significat, tanmateix, transparent: a la part de més endins de.... Es tracta d'una variant de la construcció normal amb la preposició frá: innar frá e-u. Cf. l'Eyrbyggja saga: Innar af hofinu var hús í þá líking sem nú er sönghús í kirkjum og stóð þar stalli á miðju gólfinu sem altari og lá þar á hringur einn mótlaus, tvítugeyringur, og skyldi þar að sverja eiða allaa la part de més endins del temple hi havia una sala (?) semblant al chor de les esglésies actuals, i enmig d'aquesta sala (?) hi havia un stalli -una mena d'estructura com una bastida- que feia d'altar. Damunt l'stalli hi havia un anell obert (probablement una torques) que pesava vint aurar (uns sis-cents grams) i tots els juraments s'havien de prestar [amb la mà posada] damunt ell; #4. stafahvíla: Hàpax legòmenon. El testimoni R ofereix la lliçó stafnhvíla. En Baetke 19874, pàg. 595, no dóna pas entrada a aquest mot stafahvíla, sí emperò a stafnhvíla, que és la lliçó que ofereix el testimoni R. En Baetke 19874, pàg. 594, considera aquest stafnhvíla sinònim de stafnrekkja, i el tradueix així: stafn-rekkja f.   Bett an der Giebelwand oder an einer Trennwand)

varð·hús <n. -húss, -hús>:
<MILgarita f [de la guàrdia]

varði <m. varða, varðar>:
(minnismerkimonument commemoratiu, memorial m

varði:
1ª i 3ª pers. sg. pret. ind. de → verja “defensar”

varðir:
nom. & ac. pl. de l'arcaic i/o poèticvörð “dona”

varðist:
1ª i 3ª pers. sg. pret. ind. de → verjast “defensar-se”

varð·klefi <m. -klefa, -klefar>:
<MILgarita f [de la guàrdia]

varð·lið <n. -liðs, -lið>:
[cos m de] guàrdia f (grup de gent que fan guàrdia)
♦ *borgaravarðliðið: <MILla Guàrdia Civil
♦ rauða varðliðið: <HISTla Guàrdia Roja (formació predecessora de l'Exèrcit Roig)

varð·liði <m. -liða, -liðar>:
guarda m & f
♦ *borgaravarðliði: <MILguarda m & f civil
♦ hinir rauðu varðliðar (o: rauðu varðliðarnir)<HISTels guardes rojos (o: els guardes roigs) (durant la Revolució cultural xinesa)
♦ rauður varðliði: <HISTun guarda roig (durant la Revolució cultural xinesa)

varðliðs·maður <m. -mann, -menn>:
guarda m & f
♦ *borgaravarðliðsmaður: <MILguarda m & f civil

varð·loka <f. -loku, -lokur. Gen. pl.: -lokna o: -loka>:
variant (?) de varðlokka ‘cantilena del seiður’

varð·lokka <f. -lokku, -lokkur. Gen. pl.: -lokkna o: -lokka>:
<HISTvarðlokka (o: varðloka) f, cantilenes que la → seiðkona entonava durant la cerimnia del → seiður per conjurar els esperits i fer-los propicis
Eiríks saga rauða er varðveitt í tveimur skinnhandritum, Hauksbók frá fyrstu áratugum þrettándu aldar, og öðru um hundrað árum yngra. Munur er á þessum handritum. Kvæði Guðríðar er kallað Varðlokkur (kvk. flt. af varðlokka) í Hauksbók, en Varðlokur (kvk. flt. af varðloka) í yngra handritinu (Jón Hnefill Aðalsteinsson: “Varðlokkur Guðríðar Þorbjarnardóttur”. Dins: Lesbók Morgunblaðsins. Menning/Listir 17. Júní 2000. S. 10): la Història de l'Eiríkur el Roig s'ha conservat en dos manuscrits en pergamí: la Hauksbók o Còdex d'en Haukur Erlendsson, dels primers decennis del segle tretze, i un altre, uns cent anys més recent. Hi ha una diferència entre aquests manuscrits: El cant de la Guðríður s'anomena varðlokkur (femení plural de varðlokka) a la Hauksbók, però varðlokur (femení plural de varðloka) al manuscrit més recent
árið 1874 (átján hundruð sjötíu og fjögur) skýrði Guðbrandur Vigfússon: „varðlokkur kvk. flt. (skoska, warlock), varðsöngur, verndarsöngur.“ Frá því taldi hann dregið skoska heitið warlock, notað um galdramanninn. Árið 1916 (nítján hundruð og sextán) birti Magnus Olsen ritgerðina „Varðlokur“ í Maal og Minne þar sem hann leiddi rök að því að sú mynd kvæðisheitisins væri hin upprunalega og táknaði hinn syngjandi hring sem héldi öndunum föstum. Olsen renndi einnig frekari stoðum undir samhengi milli warlock og varðlokur. Warlock var einkar algengt á þeim svæðum í Skotlandi og grennd sem nánust samskipti höfðu við Norðurlönd og norrænna áhrifa gætir mest í málinu. Heitið var á sumum skosku eyjunum jöfnum höndum haft um galdranornir og galdrakarla og kom einnig fyrir í merkingunni galdraljóð eða -þula, töfraformúla, eða særing. Warlock var að áliti Olsens dregið af varðlokum. Dag Strömbäck fjallaði um þetta efni í Sejd - Textstudier i nordisk religionshistoria 1935 (nítján hundruð þrjátíu og fimm) og lýsti atferli shamana er hafði framið gjörning sinn og lá máttvana og líflaus. Ung stúlka kvað þá kvæði uns líf færðist í líkama shamanans á ný. Þessa lýsingu taldi hann hugsanlega hliðstæðu seiðsins á Grænlandi. Kveðandi Guðríðar hefði þá þjónað þeim tilgangi að kalla sál völvunnar heim eftir för úr líkamanum. Varðlokkur væri því upprunaleg mynd kvæðisheitisins. Árið 1970 (nítján hundruð og sjötíu) ritaði Dag Strömbäck um seið í Kulturhistorisk Leksikon. Þar birti hann skýringu Magnus Olsens og sína eigin, kvað ekki fast að orði, en sagði að hvor um sig gæti skýrt upprunalega merkingu í varðlokkum/varðlokum. Í íslensku orðsifjabókinni segir um varðlokur/varðlokkur, að uppruni sé óljós og upphaflegt form óöruggt. Állt óvíst um skýringartilgátur. Warlock sé tæplega dregið af varðlokum (Jón Hnefill Aðalsteinsson: “Varðlokkur Guðríðar Þorbjarnardóttur”. Dins: Lesbók Morgunblaðsins. Menning/Listir 17. Júní 2000 (tvö þúsund). S. 10): l’any 1874, en Guðbrandur Vigfússon va interpretar el mot així: «varðlokkur, fem.pl. (escocès, warlock), càntics [d'esperits] de guarda, càntics [d'esperits ] de protecció» (‘ward-songs’, ‘guardian songs’, charms (or better, ‘weird-songs’, cp. the other form, urðar lokkur) <...> from this word comes the Scot. ‘warlock’, though it has changed its sense to that of the wizard himself). L’any 1916 va aparèixer a Maal og Minne - Norske Studier un article d'en Magnus Olsen titulat “Varðlokur - et bidrag til kundskap om gammelnorsk trolddom” (pp. 1-21), en el qual va presentar arguments a favor que aquesta forma del poema (és a dir, amb una sola -k-) era la forma original i que designava el cercle de persones que, cantant, envoltaven la volva cantants que feia el seid (en volven omgivende kreds av syngende personer) mantenint atrapats en el seu interior els esperits (som indeslutter aanderne og holder dem fast). L'Olsen també va aportar més elements de suport a favor d'una connexió entre warlock i varðlokur: El mot warlock estava particularment estès a les zones d'Escòcia -i zones veïnes- que havien tingut un contacte més estret amb els països norrens i en les quals es constatava una major influència norrena en la llengua. A algunes de les illes escoceses, el mot s'utilitzava per igual tant per a designar-hi els bruixots com les bruixes, i també hi apareixia amb el significat de cançó d'encantament o encanteri, fórmula màgica o conjur. En opinió de l'Olsen, el mot Warlock descendeix de varðlokur. En Dag Strömbäck va tractar aquest tema al seu estudi Sejd de l'any 1935, en el qual descrivia el comportament dels xamans després d'haver feta la seva sessió xamànica en què quedaven estesos sense forces i sense senyals de vida. Aleshores una noia jove cantava un poema fins que la vida tornava de nou al cos del xaman. Ell considerava que aquesta descripció representava un paral·lel factible del seiður de Grenlàndia. Segons això, la melodia de la Guðríður hauria servit al propòsit de cridar l'ànima de la volva perquè tornés a casa després d'haver abandonat el cos (durant la sessió xamànica que era en realitat el seiður). Segons ell, doncs, la forma varðlokkur hauria estat la forma originària del nom del poema [cantat per la Guðríður]. L’any 1970, en Dag Strömbäck, a l'entrada sejd del Kulturhistorisk Leksikon for nordisk middelalder 15 (1970):75-79, hi va publicar l'explicació d'en Magnus Olsen i la seva pròpia, sense posicionar-se clarament a favor d'una o de l'altra, sinó que hi va afirmar que totes dues, de per si, podien explicar el significat original de varðlokkur/varðlokur. A l’Íslensk Orðsifjabók (Diccionari etimològic de l'islandès) es diu de varðlokur/varðlokkur que l'origen del mot no està clar i que la forma inicial és incerta. Tot és incert també pel que fa a les hipòtesis explicatives formulades. El mot warlock difícilment descendeix de varðlokur. (Jón Hnefill Aðalsteinsson: “Les varðlokkur de la Guðríður Þorbjarnardóttir”. Dins: Lesbók Morgunblaðsins. Menning/Listir 17. Júní 2000, p. 10)
en un morguninn, að áliðnum degi, var henni veittur sá umbúningur sem hún þurfti að hafa til að fremja seiðinn. Hún bað og fá sér konur þær, er kynnu fræði það, sem til seiðsins þarf og varðlokkur hétu (Skálholtsbók: varðlokur). En þær konur fundust eigi. Þá var leitað að um bæinn, ef nokkur kynni. Þá segir Guðríður: „Hvorki er eg fjölkunnig né vísindakona, en þó kenndi Halldís, fóstra mín, mér á Íslandi það kvæði, er hún kallaði varðlokkur (Skálholtsbók: varðlokur).“ Þorkell segir: „Þá ertu happfróð.“ Hún segir: „Þetta er það eitt atferli, er eg ætla í engum atbeina að vera, því að eg er kristin kona.“ Þorbjörg segir: „Svo mætti verða, að þú yrðir mönnum að liði hér um, en þú værir þá kona ekki verri en áður. En við Þorkel mun eg meta að fá þá hluti hér til, er hafa þarf.“ Þorkell herðir nú að Guðríði, en hún kveðst gera mundu sem hann vildi. Slógu þá konur hring um hjallinn, en Þorbjörg sat á uppi. Kvað Guðríður þá kvæðið svo fagurt og vel, að engi þóttist heyrt hafa með fegri rödd kvæði kveðið, sá er þar var hjá. Spákonan þakkar henni kvæðið og kvað margar þær náttúrur nú til hafa sótt og þykja fagurt að heyra, er kvæðið var svo vel flutt — „en áður vildu við oss skiljast og enga hlýðni oss veita. En mér eru nú margir þeir hlutir auðsýnir, er áður var eg dulið, og margir aðrir. En eg kann þér það að segja, Þorkell, að hallæri þetta mun ekki haldast lengur en í vetur, og mun batna árangur sem vorar. Sóttarfar það, er á hefir legið, man og batna vonu bráðara. En þér, Guðríður, skal eg launa í hönd liðsinni það, er oss hefir af þér staðið, því að þín forlög eru mér nú allglöggsæ. Þú munt gjaforð fá hér á Grænlandi er sæmilegast er, þó að þér verði það eigi til langæðar, því að vegar þínir munu liggja út til Íslands, og man þar koma frá þér bæði mikil ætt og góð, og yfir þínum kynkvíslum skína bjartari geislar en eg hafa megin til að geta slíkt vandleg séð; enda far þú nú heil og vel, dóttir.“ Síðan gengu menn að vísindakonunni, og frétti þá hver þess, er mest forvitni var á að vita. Hún var og góð af frásögnum. Gekk það og lítt í tauma, er hún sagði. Þessu næst var komið eftir henni af öðrum bæ. Fór hún þá þangað. Þá var sent eftir Þorbirni, því að hann vildi eigi heima vera, meðan slík hindurvitni var framið. Veðrátta batnaði skjótt sem Þorbjörg hafði sagt. Býr Þorbjörn skip sitt og fer þar til er hann kemur í Brattahlíð. Eiríkur tekur vel við honum með blíðum og kvað það vel er hann var þar kominn. Var Þorbjörn með honum um veturinn og skuldalið hans, en þeir vistuðu háseta með bóndum. Eftir um vorið gaf Eiríkur Þorbirni land á Stokkanesi og var þar ger sæmilegur bær og bjó hann þar síðan: i l’endemà, en acabar el dia, li varen fer els preparatius que li calien per a dur a terme el seiður. També va demanar que li aconseguissin dones que sabessin els coneixements necessaris per a fer el seiður i que es deien varðlokkur, però no es va trobar cap dona que els sabés. Aleshores es va cercar per tot el mas si hi havia cap dona que els sabés. Aleshores la Guðríður va dir: “No sóc pas versada en màgia ni sóc cap endevina, però, tot i així, la Halldís, la meva fóstra em va ensenyar a Islàndia un cant que ella anomenava varðlokkur“. En Þorkell li va dir: “Doncs posseeixes uns coneixements útils.” La Guðríður li va dir: “Aquest és un procediment en què crec que no hi seré de cap ajut perquè sóc cristiana”. La Þorbjörg li va dir: „[Si ens ajudes,] ben bé podria ésser que ajudis la gent d'aquí, i llavors no series una dona pitjor del que hagis estat abans. D'en Þorkell espero rebre'n totes les coss que em calen [per a fer el seiður]“. En Þorkell aleshores va redoblar els seus precs i [al final] ella [va cedir i] va dir que faria el que ell volia. Aleshores les dones formaren un cercle tot al voltant de la bastida, a dalt de la qual hi seia la Þorbjörg. La Guðríður va cantar el poema tan bé i d'una manera tan bella que cap dels qui eren allà creia haver sentit cantar abans aquell poema amb una veu més bella. La vident [= la Þorbjörgla [= la Guðríður va regraciar pel seu cant i va dir que moltes de les náttúrur [= esperits elementals hi havien acudit i que trobaven [que el cant] era bonic de sentir (menys lit.: trobant bell a l'oïda aquell cant) — “[els quals] abans ens giraven l'esquena i es negaven a obeir-nos. Però ara veig clarament moltes de coses que abans eren ocultes per a mi i per als altres. Puc dir-te, Þorkell, que aquesta fam no durarà més que aquest hivern i que la collita de la primavera serà millor. La passa (la malaltia epidèmica) que ha fet estralls durant molt de temps, també espassarà més aviat del que s'espera. Pel que fa a tu, Guðríður, et recompensaré immediatament per l'ajut que ens has prestat, perquè el teu destí ara se'm mostra amb la major nitidesa: Et casaràs aquí a Grenlàndia fent-hi un matrimoni honrosíssim, però aquest matrimoni no et serà durador, perquè els teus camins et portaran a Islàndia, on fundaràs un llinatge gran i poderós. Sobre les branques d'aquest llinatge hi brillen uns raigs de llum més brillants que els que hagi vist mai fins ara. I ara, adéu, filleta”. Tot seguit, la gent es va acostar a la vident i cadascun d'ells va sentir d'ella el que més desitjava saber. Les profecies que la Þorbjörg els va fer foren bones, i molt poques foren les coswes que ella els va profetitzar que no es varen acomplir. Aleshores vingueren a cercar-la d'un altre mas i ella se n'hi va anar. Aleshores (quan ella se n'hagué anat) varen enviar gent a cercar en Þorbjörn, ja que s'havia negat a romandre al mas mentre s'hi fés tot aquella superstició. El temps va millorar aviat tal com havia dit la Þorbjörg. En Þorbjörn va aparellar el seu vaixell i va navegar-hi fins a Brattahlíð. L'Eiríkur l'hi va rebre bé amb cordialitat i li digué que estava bé que hi hagués anat. En Þorbjórn i la seva família varen passar l'hivern a ca ell, mentre que els homes de la seva tripulació es varen allotjar a ca [d'altres] bændur. La primavera següent, l'Eiríkur va donar al Þorbjörn terres a Stokkanes, on en Þorbjörn va construir-hi un bell mas en el qual hi va viure de llavors ençà
Þann gel ek þér annan, ǀ, ef þú árna skalt ǁ viljalauss á vegum: ǁ Urðar lokur ǀ haldi þér ǫllum megum, ǁ er þú á sinnum [Ms.: smán sér: el segon encantament que encantaré per a tu [és el següent]: si has de caminar sense delit pels camins, que els forrellats de l'Urðr et guardin per tots costats quan siguis pels camins (vocabulari: #1. árna: Cf. en Sijmons & en Gering 1903, col. 48: árna <...> 1) wandern: inf. þann (galdr) gel’k þér annan, ef þú árna skalt viljalauss á vegom   Gg 7¹; #2. viljalauss: Cf. en Sijmons & en Gering 1903, col. 1147: vilja-lauss, adj.   freudelos: m.sg.nom. þann (galdr) gel’k þér annan, ef þú árna skalt viljalauss á vegom   Gg 7¹. Cf. en Finnur Jónsson 1903, pàg. 616b: viljalauss, adj, uden glæde, lyst <...> árna á vegum, nødtvungen, Gróg 7; #3. loka: Cf. en Sijmons & en Gering 1903, col. 634: loka, f.   <...> ding zum schließen, pforte, deckel; schloss, riegel: pl. nom. Urðar lokor halde þér (‚Urþrs riegel mögen dich schützen‘ ?) ǫllom megom, es þú á sinnom sér Gg 7³. També en en Gering & en Sijmons 1927, pàg. 404: Urþar lokor ‘die riegel (?) der Urþr’ (s. zu Vsp 20³⁴. Bugge (bei Falk, Ark. 9,353) versteht darunter ‘en ugjennemtrængelig tryllekreds’. Auch Fj 47³ wird die norne Urþr erwähnt. Schon deswegen wäre es bedenklich, mit Guðbr. Vigfússon den (unerklärten) ausdruck varþlokkor (oder -lokor) aus der Eiríks saga rauþa (Storms ausg. s. 16⁸, ¹³) hier einzusetzen; außerdem ist die alliteration von v mit vokal in einem so jungen gedichte unwahrscheinlich; #4. sinni: Cf. en Sijmons & en Gering 1903, col. 915: <...> 1) reise, weg <...>. També en Gering & en Sijmons 1927, pàg. 404: 7⁴. es þú á sinnom sér. Falk (a.a.o. s. 346. 352f.) behält die handschriftliche lesung á smán bei und übersetzt: ‘naar du er i foragt, ringeagtet af menneskerne’, indem er auf den auszug des jungen Perceval verweist, dessen geschichte dem dichter unseres liedes einzelne motive geliefert habe. Es müßte dann aber í statt á geschrieben werden. — Der opt. sér läßt sich allenfalls verteidigen, vgl. H H II 30¹. ³ 31³ (Nygaard, Eddasprogets syntax I § 21). L'esmena de la lliçó del manuscrit smán en sinnum fou proposada pel Sophus Bugge a la seva edició del 1867 de l'Edda, pàg. 445 (Norrœn fornkvæði - islandsk samling af folkelige Oldtidsdigte om Nordens Guder og Heroer almindelig kaldet SÆMUNDAR EDDA HINS FRÓÐA. Udgiven af Sophus Bugge. Christiania: P. T. Mallings Forlagsboghandel, 1867 ): 7,6. er þú á smán sér, “ naar du sér paa Forhaanelse“ synes her næsten meningsløst. Man venter her ligesom i Vafþr. 4,3 heill þú á sinnum sér siñõ kunde let læses som smõ, smon, smán, men er ligger rigtignok langt borte fra heill)

varð·maður <m. -manns, -menn>:
1. <GENguarda m & f, vigilant m & f, guardià m, guardiana f
2. <MILsentinella m & f

varðmanna·skýli <n. -skýlis, -skýli>:
<MILgarita f [de la guàrdia]

varð·skip <n. -skips, -skip>:
guardacostes m

varð·skýli <n. -skýlis, -skýli>:
1. <GENcaseta f [de vigilant]
2. <MILgarita f [de la guàrdia]

varð·staða <f. -stöðu, no comptable>:
postura (o: posició ) f d'alerta (que adopta, p.e., un gos quan ensuma, sent o veu alguna cosa que li crida l'atenció)
♦ taka sér varðstöðu: adoptar una postura d'alerta

varð·staður <m. -staðar, -staðir>:
<MILlloc m de guàrdia

varð·stjóri <m. -stjóra, -stjórar>:
1. <MILcap m & f de guàrdia
2. (hjá lögreglusergent m & f (de mossos d'esquadra)
♦ → aðalvarðstjóri “[super]intendent”

varð·stofa <f. -stofu, -stofur. Gen. pl.: -stofa>:
post (o: cos) m de guàrdia (dependències on s'allotgen els soldats encarregats de la guàrdia a unes instal·lacions militars o de la policia)

varð·stöð <f. -stöðvar, -stöðvar>:
<MILsentinella m & f

varð·turn <m. -turns, -turnar>:
1. <GENtorre f de guaita, talaia f
Þú, varðturn hjarðmannsins, varðhæð dótturinnar Síonar. Til þín mun koma hið fyrra veldi, á ný mun konungdæmið hverfa til Jerúsalem
2. (í fangabúðum, fangelsum, hermannaskálum o.s.fr.torre (o: torreta) f de vigilància (de caserna, presó etc.)

varð·veisla <f. -veislu, no comptable>:
1. <GENguarda f, custòdia f, cura f
♦ veita e-m heimild til þess að taka við fé til varðveislu í banka, í nafna gjaldkera stofnunarinnar eða hvers þess, sem tilnefndur er til þess starfa: donar autorització a algú per a rebre fons per a ésser dipositats en un banc, en nom del tresorer de la fundació o de qualsevol persona que hagi estat designada per a aquesta funció
Gunnar lt ekki sig finna a honum tti eigi g sttin. Gunnar spuri Njl a f v er hann hafi fengi honum til varveislu. Njll hafi vaxta fi og greiddi fram allt og stst a endum og a er Gunnar tti a gjalda fyrir sig
rinn svarar: "Fyrir lngu seldi eg hann fram ef hann vri minni varveislu ea hvar mun hann veri hafa?"
orgils Hlmuson og eir Grmur fegar hfu sinni varveislu lk lafs konungs og voru um a mjg hugsjkir hvernug eir fengju til gtt a eigi nu vinir konungs a misfara me lkinu v a eir heyru r rur bnda a a r mundi til liggja ef lk konungs fyndist a brenna a ea flytja t s og skkva niur. eir fegar hfu s um nttina svo sem kertislog brynni ar yfir er lk lafs konungs var valnum og svo san er eir hfu flgi lki su eir jafnan um ntur ljs annug til er konungurinn hvldi. eir hrddust a vinir konungs mundu leita lksins ar er var ef eir sju essi merki. Var eim orgilsi ttt a flytja lki brott til ess staar nokkurs er a vri vel komi. eir orgils geru kistu og vnduu sem mest og lgu ar lk konungs en san geru eir ara lkkistu og bru ar hlm og grjt svo a a skyldi vera mannshfgi, lyktu kistu vandlega
♦ í varðveislu hjá okkur: sota la nostra custòdia
2. (geymdpreservació f (conservació, salvaguarda)

varðveislu·efni <n. -efnis, -efni>:
estabilitzant m, estabilitzador m (additiu alimentari)

varðveislu·gildi <n. -gildis, -gildi>:
valor m,f de conservació

varðveislu·staður <m. -staðar, -staðir>:
lloc m de custòdia, lloc m destotjament, lloc m on es guarda un objecte

varð·veita <-veiti ~ -veitum | -veitti ~ -veittum | -veitte-ð>:
1. <GENguardar una cosa, estotjar una cosa (Bal.
♦ lesið og varðveitið leiðbeiningarnar: llegiu i guardeu les instruccions
♦ varðveita hringinn eins og sjáaldur auga síns: guardar l'anell com [si fos] una relíquia
♦ varðveita e-ð í sjálfum sér: <LOCguardar una cosa per a si (o: guardar una cosa en el seu cor)  
2. (geyma, loka inniconservar una cosa (no perdre, mantenir fora del perill de desaparèixer o de fer-se malbé)
Eiríks saga rauða er varðveitt í tveimur skinnhandritum, Hauksbók frá fyrstu áratugum þrettándu aldar, og öðru um hundrað árum yngra. Munur er á þessum handritum. Kvæði Guðríðar er kallað Varðlokkur (kvk. flt. af varðlokka) í Hauksbók, en Varðlokur (kvk. flt. af varðloka) í yngra handritinu: la Història de l'Eiríkur el Roig s'ha conservat en dos manuscrits en pergamí: la Hauksbók o Còdex d'en Haukur Erlendsson, dels primers decennis del segle tretze, i un altre, uns cent anys més recent. Hi ha una diferència entre aquests manuscrits: El cant de la Guðríður s'anomena varðlokkur (femení plural de varðlokka) a la Hauksbók, però varðlokur (femení plural de varðloka) al manuscrit més recent
♦ varðveita e-ð í formalín: conservar una cosa en formol
♦ varðveita e-ð munnlega: conservar (o: transmetre) una cosa oralment
3. <FIGpreservar una cosa, salvaguardar una cosa
♦ varðveita menningu: preservar una cultura
♦ varðveita minninguna um e-n: preservar la memòria d'algú
varðveit líf mitt fyrir ógnum óvinarins: preserva la meva vida del terror de l’enemic

varð·veitast <-veitist ~ -veitumst | -veittist ~ -veittumst | -veist>:
guardar-se, preservar-se
á annað hundrað handrita af Visio Tnugdali hafa varðveist: s’han preservat (o: conservat) uns dos-cents manuscrits de la Visio Tnugdali
♦ varðveitast munnlega: conservar-se (o: transmetre's) oralment

var·fær, -fær, -fært <adj.>:
1. (umhyggjusamur, vandvirkur, nákvæmurprimmirat -ada (curós, acurat, meticulós, que va molt amb compte o amb mirament amb el que fa)
konungur segir, að ekki mátti hann vænta að Þórólfi nema góðs eins - "því að eg er engis," segir hann, "annars af verður; en þó segja menn nokkuð tvennt til, hversu varfær þú munt um vera, hvernig mér skal líka": el rei va dir que ell d'en Þórólfur no podia esperar més que bona feina, — “perquè jo”, li va dir, “no em mereixo cap altra cosa, i tanmateix, n'hi ha que són de diferent opinió sobre fins a quin punt aniràS amb compte amb el que m'ha de complaure i el que no”
eftir það las hann gregoríusbæn, meðan hann fór í klæði sín, og hann söng þann sálm fyrstan hvurn dag, sem fyrstur er í saltara, og er það auðsýnt, hve varfær hann vildi vera í sínu lífi á hverjum degi sem sá sálmur boðar, að „sá sé sæll sem ei gengur eftir óráðum, og ei samþykkir um illa hluti við synduga menn og hann bindur sig ei í röngum dómum [og jafnan geymir guðslaga]“ (Psalm I: ¹Beatus uir, qui non abiit in consilio impiorum ǁ et in uia peccatorum non stetit ǁ et in conuentu derisorum non sedit, ²sed in lege Domini uoluntas eius, ǁ et in lege eius meditatur die ac nocte): després d'això, mentre es vestia llegia una pregària de [sant] Gregori [Magne], i, [després,] cantava cada dia el primer psalm, [el] que és el primer del psalteri, i és manifest com de curós volia ésser cada dia de la seva vida [en el que feia], tal i com ho anuncia aquest psalm: “feliç aquell qui no segueix els mals consells i no acorda males obres amb els pecadors i no s'involucra en judicis injustos i sempre guarda la llei de Déu”
2. (gætinnprudent (circumspecte)
útilegumenn og ránsmenn voru mjög í þenna tíma bæði suður og norður svo að nálega mátti engi á sínu halda. Á einni nótt rændu þeir að Haukagili mat miklum því að þar voru gnóttir hversvetna. Ólafur fór og hitti Ingólf og sagði honum. Ingólfur bjóst heiman við fimmtánda mann. Ólafur bað hann vera varfæran og kvað sér meira varða að hann kæmi heill heim en hitt hvar matur hans færi. Þeir riðu suður á heiði og ræddu um ránið Ólafs. Þjófarnir höfðu rænt til fimmtán hundraða. Þeir Ingólfur komu á sporin þeirra og röktu þau þar til er þeir villtust um því að sporin lágu þá tvo vega. Þá skiptu þeir og liði sínu, fóru átta í öðrum stað en sjö í öðrum og leituðu svo lengi. Þar voru sel skammt frá þeim og fóru þeir þangað. Þar sáu þeir átján hross hjá selinu og ræddu um að þar mundu vera komnir þjófarnir og kváðu þá ráðlegast að leita eftir förunautum sínum: en aquell temps, en el sud i en el nord hi havia molts de bandits i lladres de camí ral de manea que pràcticament ningú no podia retenir el que era seu. Una nit varen robar a Haukagil una gran quantitat de menjar ja que hi havia una gran provisió d'aliments de tota mena. L'Olau es va posar en camí, va anar a veure l'Ingólfur i li contà el que havia passat. L'Ingólfur es va preparar per a sortir [a empaitar els lladres] amb catorze homes. L'Olau li va pregar que fos cautelós, bo i afegint que li importava més que tornés sa i estalvi a casa que no pas on poguessin acabar les seves provisions. Es posaren en camí i es dirigiren cap al sud per l'altiplà i [mentre feien via,] parlaven del robatori de ca l'Olau. Els lladres hi havien robat quinze cents. L'Ingólfur i els seus homes varen trobar llur rastre i es posaren a resseguir-lo fins a un indret on quedaren sense saber què fer pel fet que el rastre prenia en dues direccions diferents. Aleshores també dividiren llur grup i vuit homes prengueren una direcció i set, l'altra, i així varen resseguir força temps el rastre. [En un moment donat] es trobaren a prop d'uns sel (unes bordes de muntanya) i ells s'hi dirigiren. A prop d'una d'aquestes bordes hi varen veure divuit cavalls i parlaren que els lladres hi devien haver anat i digueren que el més aconsellable fóana anar a cercar llurs companys (els qui havien pres l'altra direcció)

varfæri·lega <adv.>:
prudentment

var·færinn, -færin, -færið <adj.>:
1. (vandvirkur, umhyggjusamurprimmirat -ada (curós, acurat)
2. (gætinn, varúðarfullurprudent, previngut -uda (caut, circumspecte, cautelঀs, que procedeix amb circumspecció)

var·færni <f. -færni, no comptable>:
(gætniprudència f (cautela, circumspecció)

varfærnis·lega <adv.>:
prudentment, de manera cautelosa, amb molt de compte

varfærnis·legur, -leg, -legt <adj.>:
cautelós -osa, que fa les coses amb cura
♦ tala við e-n á varfærnislegan hátt: parlar amb algú amb [molt de] tacte (o: amb molta de circumspecció)

< varga·flokkur <m. -flokks, -flokkar>:
canilla f de llops (úlfahjörð)

varga·gangur <m. -gangs, no comptable>:
xivarri m, esvalot m

varga·kjaftur <m. -kjafts, -kjaftar>:
batisaure m ferotge (peix Bathysaurus ferox)

varga·legur, -leg, -legt <adj.>:
ferotge

varga·læti <n. -lætis, no comptable>:
xivarri m, esvalot m

varga·skapur <m. -skapar, no comptable>:
1. (ofstopiagressivitat f, prepotència f (comportament violent i/o prepotent)
2. (óskammfeilnidesvergonyiment m (poca-soltada)

vargast <vargast ~ vörgumst | vargaðist ~ vörguðumst | vargast>:
1. (hafa háttfer molt de soroll, fer xivarri (fer rebombori, fressa, molt de soroll)
2. (vera með ofstopacomportar-se d'una manera violenta o agressiva (actuar de manera agressiva, prepotent i/o violenta)

varg·fálki <m. -fálka, -fálkar>:
falcó sagrat (ocell Falco cherrug)

varg·fugl <m. -fugls, -fuglar>:
ocell m roba-nius (ocell que roba ous i/o pollets dels nius com ara els corbs o els gavinots)

< vargs·belgur <m. - belgjar (o: -belgs), -belgir. Gen. pl.: -belgja; dat.pl.: -belgjum>:
pell f de llop (úlfsbelgur)

varg·tré <n. -trés, -tré. Gen. pl.: -trjáa; dat.pl.: -trjám>:
arbre m de lladres, arbre emprat per a penjar-hi lladres i d'altres malfactors. El mot reapareix en el Hêliand saxó en la forma wargtreo (gálgatré)
◊ fram lǫ́go brautir, | fundo vástigo ║ oc systor son | sáran á meiði, ║ vargtré vindkǫld | vestan bœiar; ║ trýtti æ trǫno hvǫt, | títt varat bíða: els camins s'estenien cap endavant, trobaren els mals viaranys i el fill de llur germana (en realitat, és el cadàver del fillastre de llur germana), ferit a l'arbre [ventós] ([vindga]meiðr = la forca), entre els arbres de lladres, freds pel vent a l'oest del bœr. La incitació (hvǫt = incitació, esperonament) de la grua (trana = grua = Guðrún = l'execució d'en Randverr i la Svanhildr havia fet que la Guðrún incités els seus fills a prendre venjança del rei Ermanaric. La incitació de la grua significa, doncs, la venjança que és a punt d'acomplir-se) tothora frissava, no admetia dilació (interpreto l'adverbi títt com un adverbi temporal amb el significat de sovint, la qual cosa el converteix en sinònim, a nivell poètic, de l'adverbi æ de l'hemistiqui anterior. En trobar-se en una oració negativa, el mot passa a tenir el significat invers al que té habitualment, és a dir, passa a significar-hi mai. El significat del vers és, segons la meva interpretació: l'acompliment de la venjança és tan urgent que no cal pensar ni en despenjar el cos del penjat pel qual es duu a terme aquesta venjança)

vargur <m. vargs, vargar>:
1. <(glæpamaður, afbrotamaðurmalfactor m (criminal, home que ha comès un crim o crims)
♦ vargur í véum: <JUR HISTprofanador m, profanadora f de[ls] llocs sagrats. Criminal que, com a tal, profana amb la seva presència un lloc sagrat (santuari) i és castigable amb la mort sense conseqüències legals per al qui el mati ()
nú ferr hann í brott, ok um farinn veg kemr hann við Gautland ok herjar þar, en hann sendir aptr presta þá, er keisari hafði sent með honum. Jarlinn spyrr þá til eins hofs, er í váru hundrað guða, ok var þat helgat Þór. Þangat ferr jarlinn ok brýtr hofit, en tekr féit allt. Hann rænir þá víða um landit ok fekk mikit fé ok fór til skipa sinna. Óttarr jarl, er þá réð Gautlandi, bregðr skjótt við ok ferr at jarlinum ok náir honum eigi, því at jarlinn var þá í brottu. Óttarr jarl kveðr þá þings ok gerir Hákon jarl útlagðan, ok skyldi hann heita vargr í véum, er hann hafði brotit hit œzta hof í Gautlandi” (Oddr el monjo, Óláfs saga Tryggvasonar, cap. 15): després es va posar en marxa i, fent la seva via, va arribar al Gautland i el va devastar, i va fer que se'n tornessin els preveres que l'emperador li havia enviat. El iarl va tenir llavors notícia d'un temple [pagà] en el qual hi havia cent déus i que estava dedicat al déu Tor i s'hi va dirigir i el va enderrocar i es va apoderar de tots els béns que hi havia. Després va saquejar pertot arreu del país, hi va aconseguir un gran botí i se'n va tornar als seus vaixells. El iarl Óttarr, que en aquell temps governava el Gautland, va reaccionar ràpidament i va marxar contra el iarl però no el va atènyer perquè el iarl ja se n'havia anat. Aleshores el iarl Óttarr va convocar un þing (una assemblea) en la qual va proscriure el iarl Hákon [Sigurðarson] i el va declarar un profanador de santuaris per tal com havia enderrocat el temple més sagrat (important) del Gautland
þá kemr upp, at Sigi hefir drepit þrælinn ok myrðan. Þá kalla þeir hann varg í véum, ok má hann nú eigi heima vera með feðr sínum. Óðinn fylgir honum nú af landi brott svá langa leið, at stóru bar, ok eigi létti hann fyrr, en hann kom honum til herskipa (Anònim, Vǫlsunga saga. Ed. Uwe Ebel. Metelen/Steinfurt: Wissenschaftlicher Buchverlag Dagmar Ebel, 1997 (Texte des skandinavischen Mittelalters, Bd. 3). Cap. 1, pàg. 10): d’aquesta manera es va descobrir que en Sigi havia mort i assassinat l’esclau. Llavors el van declarar “malfactor en els santuaris “ amb la qual cosa en Sigi ja no pogué continuar vivint per més temps a casa seva amb son pare. Aquest, que era Óðinn, el va seguir en el seu bandejament tant de temps com va poder, i només el va deixar un cop li hagué aconseguit unes naus de guerra (al meu entendre, el passatge només s'entén si assumim que en Sigi mata l'esclau a Asgard, la terra més santa perquè és habitada dels déus)
2. <eða ritm.(úlfurllop m (mamífer Canis lupus)
yfirmenn hennar voru í henni eins og sundurrífandi vargar (zəˈʔēβ ~ זְאֵב:   ɕāˈrɛi̯-hā   βə-qirˈb-āḥ   ki-zəʔēˈβīm   tˁɔrəˈφēi̯   ˈtˁārɛφ   li-ʃəppāχ־ˈdām (li-ʃpɔ̆χ־ˈdām),   שָׂרֶיהָ בְקִרְבָּהּ, כִּזְאֵבִים טֹרְפֵי טָרֶף--לִשְׁפָּךְ-דָּם) og hugsuðu ekki um annað en að úthella blóði og eyða mannslífum til þess að afla sér rangfengins gróða: els seus superiors eren, en ella, com uns llops esqueixadors i no pensaven en res més que en vessar sang i anorrear vides humanes per a procurar-se un guany obtingut injustament
varist falsspámenn. Þeir koma til yðar í sauðaklæðum en innra eru þeir gráðugir vargar (ὁ λύκος λύκου:   ἔσωθεν δέ εἰσιν λύκοι ἅρπαγες)guardeu-vos dels falsos profetes. Vénen a vosaltres amb vestit d'ovelles, però per dedins són llops rapaços
ég veit að skæðir vargar (ὁ λύκος λύκου:   ἐγὼ οἶδα ὅτι εἰσελεύσονται μετὰ τὴν ἄφιξίν μου λύκοι βαρεῖς εἰς ὑμᾶς) munu koma inn á ykkur þegar ég er farinn og eigi þyrma hjörðinni: sé que després de la meva partença s'introduiran enmig de vosaltres llops danyosos que no planyeran el ramat
3. (skaðræðisdýr: tófa, hrafn, veiðibjallaanimal f rapaç (animal considerat perjudicial com ara la guineu, el corb o el gavinot)
4. (ofsafenginn og frekur maðurhome violent [i prepotent] (capcalent, home amb la cua de palla, irascible)
5. (um kvenmannraboa f (Mall.) (dona de caràcter irascible, fera, fúria)
  Crec apropiat de reproduir aquí aquest comentari d'en Hans Kuhn:  
  Nun ist aber in vargr nicht ein Name des Wolfs auf Verbrecher übertragen, sondern es ist umgekehrt. Die Bedeutung „Verbrecher“ oder „Verdammter“ ist gemeingermanisch, „Wolf“ nur nordisch. Alle Ableitungen, von got. gawargjan „verdammen, ächten“ und wargiþa„Verdamnis“ an, gehören auf die rechtliche und ethische Seite. Die ablautenden Verwandten des Worts, mhd. erwergen und erwürgen mit altn. virgill und alts.wurgil „Strang des Galgens“, machen es wahrscheinlich, daß *warɣaz ursprünglich den bezeichnet hat, der den Strang verdient oder zu ihm verurteilt ist. Die Bedeutung „Wolf“ ist eindeutig sekundär.  
  Hans Kuhn: “Gaut”. Dins: Hans Kuhn: Kleinere Schriften zur Literatur- und Geistesgeschichte. Band 2: Literaturgeschichte. Heldensage und Heldendichtung. Religions- und Sittengeschichte. Recht und Gesellschaft. Berlin: Walter de Gruyter & Co., 1971, pp. 364-377. Aquí pàg. 368.  
     

vargynja <f. vargynju, vargynjur. Gen. pl.: vargynja>:
lloba f (úlfynja)

var·hluta <adj. inv.>:
no partícip, exclòs -osa
♦ fara varhluta e-s (o: af e-u)<LOC FIGno ésser partícip de... (o: no participar de...)  
♦ fara ekki varhluta e-s (o: af e-u)<LOC FIGésser partícip de... (o:participar de...)  
og fór hann eigi varhluta af þeirri góðvild (τυγχάνειν:   ἔτυχεν ἧς ἔχομεν πρὸς πᾶν ἔθνος φιλανθρωπίας ἐπὶ τοσοῦτον) sem vér berum til manna af öllu þjóðerni (ἔθνος). Naut hann hennar í slíkum mæli að hann var lýstur faðir vor og honum auðsýnd lotning af öllum sakir þess að hann gekk næst hásæti konungs: i fou partícip de la benvolença que Nós tenim envers els homes de tota la nació. Va fruir-ne fins a tal punt (en tal mesura) que fou declarat el nostre pare i tothom li va testimoniar la seva veneració per tal com venia immediatament després del tron del rei
hinir réttlátu fóru ekki heldur varhluta af dauðanum (ἅπτειν:   ἥψατο δὲ καὶ δικαίων πεῖρα θανάτου). Margir fórust í eyðimörkinni. Refsidómurinn (ἡ ὀργή) varaði þó ekki lengi: els justos també foren partícips de la mort. Molts periren en el desert. Però la condemnació no va durar gaire

varhuga·verður, -verð, -vert <adj.>:
perillós -osa, arriscat -ada

var·hugi <m. -huga, no comptable>:
prevenció (o: precaució) f (predisposició de l'ànim, especialment desfavorable, envers una cosa)
♦ gjalda varhuga við e-u: <LOC FIGdesconfiar (o: malfiar-se) d'una cosa, anar previngut -uda amb una cosa

var·hugur <m. -hugar, no comptable>:
prevenció (o: precaució) f (predisposició de l'ànim, especialment desfavorable, envers una cosa)
♦ gjalda varhug við e-u: <LOC FIGdesconfiar (o: malfiar-se) d'una cosa, anar previngut -uda amb una cosa

var·hygð <f. -hygðar, no comptable>:
precaució f
♦ til varhygðar: per precaució, com a mesura de precaució
þá stóð Gissur upp og talaði og segir svo: „Guð sé með oss nú og jafnan. Hér er gott mannval saman komið þess er kostur er á landi voru. Kunnigt er flestum mönnum, þeim er hér eru, um málaferli þau er orðið hafa milli manna hér á landi það er nú ber oss næst. Nú er þeim málum, er betur er, til góðra lykta snúið með öllum þeim bestum mönnum er hér eru nú saman komnir, Sturlu bónda og Hrafni Oddssyni. Vil [p. 632] eg vænta nú með guðs miskunn að vorar sættir fari vel af hendi. Ætla eg að þessi samkundu skulum vér binda með fullu góðu vorn félagsskap með mágsemd þeirri er til er hugað. En til varhygðar vil eg grið setja allra manna í milli þeirra er hér eru saman komnir að hver sé í góðum huga til annars í orði og verki“ (SS II, cap. 409, pàgs. 631-632): llavors en Gissur es va posar dret i va parlar d'aquesta manera: “Que Déu sigui amb nosaltres ara i sempre! Vet aquí reunits el bo i millor dels homes que es poden trobar al nostre país. La majoria dels qui avui sou aquí coneixeu prou bé els plets (málaferli) que s'han posat entre la gent d'aquesta terra i que ens afecten de ben prop. Ara[, emperò,] tots aquests afers -com és millor- han arribat a una bona fi amb la voluntat dels millors prohoms que s'han reunit avui aquí: l'Sturla el bóndi i en Hrafn Oddsson. [Doncs bé,] ara vull esperar que, amb l'ajut de la misericòrdia divina, els nostres acords de conciliació s'executin bé. Desitjo que en aquest banquet afermem amb plena sinceritat la nostra aliança (félagsskapur) mitjançant aquesta unió matrimonial que hem concebut. Però, com a mesura de precaució vull posar una treva entre tots els homes que us heu reunit aquí, a fi que cadascun de vosaltres estigui en bona disposició d'ànim, tant de paraula com de fets, envers tots els altres”. I tot seguit en Gissur va pronunciar la fórmula de la treva i després encara va parlar una estona més i ho va fer bé i vigorosament i va concloure bellament el seu parlament

vari <m. vara, varar>:
1. <(viðvörunadvertiment m (o: advertència f) (avís)
♦ taka e-m vara fyrir e-u: advertir algú d'una cosa (que no la faci)
2. (aðgætniprevenció f (atenció, prudència, cautela)
♦ allur er varinn góður: <LOC FIGés millor prevenir que curar, tota precaució és poca
♦ til vara (o: til vonar og vara)(til öryggisper a major seguretat (o: per a més seguretat), per precaució, per si de cas
♦ mér þykir betri hinn fyrri varinn: <LOC FIGconsidero millor anar amb compte (o: capguardar-se) abans que no sigui massa tard
Ingólfur svarar: "Þá líst okkur eigi það einn veg því að mér líst maðurinn flugumannlegur og illa mun hann reynast og vil eg eigi að hann sé hjá þér því að mér segir illa hugur um hann en mér þykir betri hinn fyrri varinn": l’Ingólfur li va respondre: “Aleshores som de parers diferents al respecte, perquè a mi aquest home em fa pinta d'assassí a sou (de flugumaður) i [al final] s'evidenciarà que és dolent i no vull pas que estigui amb vosaltres perquè tinc un mal pressentiment d'ell i considero que és millor capguardar-se abans no sigui massa tard
♦ minni vari verður tekinn einum en mörgum: <LOC FIGes desconfia menys d'un de sol que de molts (o: sotja)  
jarl þakkaði Hrólfi mikilliga ok bað hann hafa svá mikit lið sem hann vildi, en Hrólfr segist engan mann vildu, - "því at minni vari verðr tekinn einum en mǫrgum, hvar sem þeir koma": el iarl va regraciar en Hrólfr efusivament i li pregà que agafés (lit.: tingués) tropes tan grans com volgués, però en Hrólfr li va dir que no volia ningú, perquè es desconfia menys d'un de sol que de molts, onsevulla que vagin

varið:
supí de → verja “defensar; emprar (temps, diners)”

varinn, varin, varið <adj.>:
1. <GENdefensat -ada, protegit -ida  (verja)
♦ taka e-m vara fyrir e-u: advertir algú d'una cosa (que no la faci)
2. (útbúinn, þakinn, klæddurguarnit -ida (revestit, cobert)
♦ mikið er í e-ð varið: <LOC FIGuna cosa és molt important, una cosa revesteix una gran importància
♦ honum er nú þannig varið: <LOC FIGés el que hi ha (o: així són les coses)  
♦ því er nú svo varið: així són les coses
♦ hvernig sem því er nú svo varið: sigui com sigui, en qualsevol cas

varissít <n. varissíts, no comptable>:
<GEOLvariscita f (Al(PO4)·2H2O, ortoròmbic)

varissít·náma <f. -námu, -námur. Gen. pl.: -náma>:
mina f de variscita
♦ forsögulegu varissítnámurnar í Gavà: les mines prehistòriques de variscita de Gavà

varíólít <n. varíólíts, varíólít>:
<GEOLvariolita f

varíólískur, varíólísk, varíólískt <adj.>:
<GEOLvariolític -a
♦ varíólískt basalt: basalt variolític
♦ varíólísk hrafntinna: obsidiana variolítica
♦ varíólísk skipan: estructura variolítica

var·kár, -kár, -kárt <adj.>:
caut -a, cautelós -osa, previngut -uda, prudent 

var·kárni <f. -kárni, no comptable>:
cautela f, prudència f 

varkárnis·legur, -leg, -legt <adj.>:
caut -a

varla <adv.>:
a penes, tot just, escassament

var·lega <adv.>:
amb compte (o: cautela; o: prudència), prudentment
♦ fara varlega: <LOCanar amb compte
síðan fóru þau, ok var þeim konungi ok drottningu ekit um ísinn. Þjófr mælti: "Fari þér varliga, því at ótraustr er íssinn": després van partir. El carruatge, en el qual anaven el rei i la reina, hagué de travessar un llac gelat. En Þjófr va dir: “Aneu amb compte perquè el gel no és segur (=massa prim)”
♦ biða e-n fara varlega: encomanar a algú que vagi amb compte (o: amb prudència; o: previngudament), encomanar a algú que sigui previngut [durant un viatge], encomanar a algú que viatgi tening cautela (fórmula antiga de comiat)
flokkarnir skildu í Dölum miðvikudaginn en Ólafsmessa síðari var fimmtadag. Þórður Sturluson gekk að Þorvaldi áður þeir skildu og bað hann fara varlega og varast Hrafnssonu, lést eigi vita hvar þeir voru og kvað hann dvalist hafa svo lengi þar í sveitum að hver maður mátti njósna um ferðir hans er vildi (SS I, cap. 213, pàg. 306): els escamots es varen separar als Dalir el dimecres i la segona festa de sant Olau (el 3 d'agost) aquell any queia en dijous. En Þórður Sturluson va anar a veure en Þorvaldi abans de separar-se i li va encomanar que anés amb precaució i que es guardés dels fills d'en Hrafn, li digué que no sabia pas on eren i va acabar dient-li que en Þorvaldur havia estat tant de temps en aquelles contrades que tothom que hagués volgut s'havia pogut informar en secret de les seves anades i vingudes
ritaði konungr þá bréf til hertogans með ábóta ok bað hann halda þessi grið, eðr gera konungi orð ef hann vildi ǫðruvís. Enn konungr gaf heimleyfi lendum mǫnnum, ok bað þá fara varliga, þar til er vitað væri hversu haldin væri griðin: el rei aleshores va escriure una letra al duc, que li va fer arribar per l'abat [Bjǫrn], en la qual li pregava que mantingués aquesta treva o, si volia fer altrament, que ho notifiqués al rei. Tot seguit, el rei va donar comiat als lendir menn, però els encomanà que anessin amb cautela fins que no se sabés com quedava la cosa amb la treva[, si es mantindria o no]
Öngull mælti og bað þá fara varlega og geyma sín vel "því að vér megum sigra þá ef vér geymum ráðs að": l’Öngull va parlar per encomanar-los que actuessin (anessin) amb cautela i que tinguessin bona cura de si mateixos “car els podrem derrotar amb certesa si obrem amb seny” (vocabulari: #1. geyma ráðs að: Cf. R. C. Boer 1900, pp. 283: 5. geyma ráðs at, „mit überlegung zu werke gehen“; Cf. Baetke 19874, pàg. 479: ráð <...> 3. kluge Überlegenheit, Besonenheit <...>)
Þórir bjóst til ferðar þessarar og Guðmundur son hans, Ketilbjörn, Gunnar, Grímur og allir fóstbræður Þóris. Þar var og Gilli hinn suðureyski. Þeir voru tveir tigir saman er þeir riðu inn með Gilsfirði. Þar fann Þórir Þórarin krók. Hann bað Þóri fara varlega. Þá var sem mestur fjandskapur með þeim Steinólfi því að þeir deildu um Steinólfsdal. Þórir bað Þórarin halda njósnum til ef hann yrði var við nokkurar skipaferðir: en Þórir es va preparar per aquest viatge ensems amb en Guðmundur, son fill, i en Ketilbjörn, i en Gunnar, i en Grímur i tots els germans de jurament d'en Þórir. També hi era en Gilli de les Illes Hèbrides. En total eren vint quan partiren cap al fiord de Gilsfjörður on en Þórir s'hi va trobar amb en Þórarinn Ganxo. Aquest va instar en Þórir a tenir cautela durant aquell viatge. En aquella època l'Steinólfur i ell es tenien una gran enemistat ja que pledejaven per la vall d'Steinólfsdalur. En Þórir va demanar al Þórarinn que estigués a l'aguait (espiés) si percebia el pas de cap vaixell
♦ fara varlega fyrir e-m: parar compte amb algú, anar amb compte amb algú
Hallvarður segir Gunnari að Ölvir hafði lagið til skipin. Gunnar varð glaður við það. Þeir bjuggu ferð sína þaðan og er þeir voru búnir gengu þeir fyrir Ölvi og þökkuðu honum en hann bað þá vel fara og varlega fyrir þeim bræðrum: en Hallvarður va dir al Gunnar que l'Ölvir els havia posat les naus a disposició. En Gunnar es va posar content de sentir-ho. Varen preparar llur viatge d'allà i quan estigueren preparats, es varen presentar davant l'Ölvir i li donaren les gràcies. Ell els va instar a parar compte amb els germans

var·legur, -leg, -legt <adj.>:
1. (varkárprudent, previngut -uda, caut -a (provident)
þá mælti Sturla við hann: „Eg vildi kaupa að þér geldinga til sláturs því að mér þykir ekki varlegt að þú farir með mart geldinga. Hefi eg það spurt að þeir Saurbæingar heitast jafnan við þig og fé þitt“ (SS I, cap. 63, pàg. 76): aleshores l'Sturla li va dir: “Voldria comprar-se uns moltons per a matar-los, ja que no em sembla pas prudent [per part teva] que menis tants de moltons. He sentit a dir que els de Saurbær llancen contínuament amenaces contra tu i contra el teu bestiar”
Markarfljót féll í meðal höfuðísa og voru á smár spengur hér og hvar. Þráinn sagði að hann ætlaði heim að ríða um kveldið. Runólfur mælti að hann skyldi eigi heim ríða, sagði það varlegra vera að fara eigi sem hann hefði sagtel riu de Mörk s'escorria enmig de les seves voreres gelades i ça i lla plaques primes de gel unien les seves dues ribes. En Þráinn va dir que tenia la intenció de tornar a casa al vespre. En Runólfur li va dir que no tornés a casa i que era més prudent no fer camí [a l'hora] que havia dit
en þóat hitt væri vandi mestr, at konungr væri tekinn á Eyraþingi í Þrándheimi, þá þótti ǫllum varligra, at landit væri eigi konungslaust, meðan Hákon konungr væri brott ór ríkinu: però, encara que el costum més tradicional (més correntment observat) era que el rei fos coronat a Þrándheimr, a l'Eyraþing (þing que se celebrava a les eyrar ‘arenys’ de Niðaróss, situades a l'oest de la desembocadura del riu Nið, a prop de l'actual Trondheim), a tots els va semblar més segur (més prudent, menys arriscat) que el regne no estigués sense rei mentre el rei Hákon fos a fora del regne
2. (varhugaverðurque demana precaució (insegur, arriscat, perillós)

varma- <en compostos>:
tèrmic -a

varma·aflfræði <f. -aflfræði, no comptable>:
termodinàmica f

varma·depla <f. -deplu, -deplur. Gen. pl.: -deplna>:
verònica pèrsica (planta Veronica persica)

varma·dæla <f. -dælu, -dælur. Gen. pl.: -dælna o: -&dæla>:
bomba f de calor, bomba tèrmica

varma·efnafræði <f. -efnafræði, no comptable>:
termoquímica f

varma·einangrun <f. -einangrunar, no comptable>:
aïllament tèrmic

varma·eining <f. -einingar, -einingar>:
caloria f (hitaeining; kaloría)

varma·flutningur <m. -flutnings, no comptable>:
transferència f de calor, transmissió tèrmica

varma·fræði <f. -fræði, no comptable>:
termodinàmica f

varmafræði·legur, -leg, -legt <adj.>:
termodinàmic -a

varma·geislun <f. -geislunar, no comptable>:
radiació tèrmica f

varmageislunar·mælir <m. -mælis, -mælar>:
bolòmetre m

varma·gjafi <m. -gjafa, -gjafar>:
focus tèrmic, font tèrmica, font f de calor

Varma·hlíð <f. -hlíðar, no comptable>:
Varmahlíð m, llogaret del nord d'Islàndia situat a l'Skagafjörður

varma·jafnvægi <n. -jafnvægis, no comptable>:
equilibri tèrmic

varma·leiðing <f. -leiðingar, no comptable>:
conductivitat tèrmica (o: calorífica)

varma·leiðni <f. -leiðni, no comptable>:
conductivitat tèrmica (o: calorífica)

varma·meðferð <f. -meðferðar, -meðferðir>:
1. <GEN & METAL·L & QUÍMtractament tèrmic
♦ varmameðferð stáls (o: á stáli)<METAL·Ltractament tèrmic de l'acer
2. <MEDtermoteràpia f

varma·mælingar <f.pl -mælingar>:
calorimetria f

varma·mælir <m. -mælis, -mæar>:
calorímetre m
♦ bombu varmamælir: calorímetre m de bomba

varma·orka <f. -orku, no comptable>:
energia tèrmica

varma·rýmd <f. -rýmdar, no comptable>:
capacitat tèrmica (o: calorífica)

varma·skiptir <m. -skiptis, no comptable>:
bescanviador (o: intercanviador) m de calor

varma·smiður <m. -smiðs, -smiðir>:
càrab m nemoral (escarabat Carabus nemoralis)

var·menni <n. -mennis, -menni>:
malvat m, brivall m, brètol m
"Varmenni (ʔănāˈʃīm   bənēi̯־βəlīˈʝaʕal ~ אֲנָשִׁים בְּנֵי-בְלִיַּעַל:   ʝāt͡səˈʔū   ʔănāˈʃīm   bənēi̯־βəlīˈʝaʕal   mi-qqirˈb-ɛχā,   יָצְאוּ אֲנָשִׁים בְּנֵי-בְלִיַּעַל, מִקִּרְבֶּךָ) nokkur eru upp komin þín á meðal, og hafa þau tælt samborgara sína og sagt: ,Vér skulum fara og dýrka aðra guði, þá er þér þekkið ekki: Uns homes malvats han sortit d'enmig teu i han seduït llurs conciutadans dient-los: «Anem a adorar uns altres déus que no coneixeu pas»
því að hann þekkir varmennin (məθēi̯־ˈʃāu̯ʔ ~ מְתֵי-שָׁוְא:   kī־ˈhūʔ   ʝāˈδaʕ   məθēi̯־ˈʃāu̯ʔ,   כִּי-הוּא, יָדַע מְתֵי-שָׁוְא) og sér ranglætið, þótt hann sé ekki að veita því athygli: car ell coneix els malvats i veu la iniquitat baldament no hi presti atenció
þann sem segir við konunginn: "Þú varmenni (bəlīˈʝaʕal ~ בְּלִיָּעַל)!" við tignarmanninn: "Þú níðingur!": el qui diu al rei «Tu, brivall!» i al dignatari «Tu, infame!»
þann sem leggur stund á að gjöra illt, kalla menn varmenni (ˌbaʕal־məzimˈmōθ ~ בַּעַל-מְזִמּוֹת:   l-ō   ˌbaʕal־məzimˈmōθ   ʝiˈqrāʔū,   לוֹ, בַּעַל-מְזִמּוֹת יִקְרָאוּ)al qui s'aplica a fer el mal, hom li diu ‘malvat
en Konungur konunganna gerði Antíokkus reiðan þessu varmenni (ἀλιτήριος -ήριος -ήριον:   ὁ δὲ βασιλεὺς τῶν βασιλέων ἐξήγειρεν τὸν θυμὸν τοῦ Ἀντιόχου ἐπὶ τὸν ἀλιτήριον) enda gerði Lýsías honum ljóst að Menelaus væri valdur að allri ógæfunni. Skipaði konungur að farið skyldi með hann til Beröu og hann líflátinn eins og þar var siður: però el rei dels reis va fer enfurismar l'ntíoc contra aquest malvat, i en Lísies li va demostrar que en Menelau [realment] havia estat el causant de tot l'infortuni. El rei[, aleshores,] va ordenar que, com manava el costum, el duguessin a Berea i l'executessin
þá spurði varmennið (τρισαλιτήριος -ήριος -ήριον:   ὁ δὲ τρισαλιτήριος ἐπηρώτησεν): „Er sá Drottinn til á himni sem hefur boðið að halda skuli hvíldardag?: llavors aquell brivall va preguntar: «Que hi ha al cel cap sobirà que hagi manat d'observar el repòs del dissabte?»

var·mennska <f. -mennsku, no comptable>:
vilesa f, malícia f, maldat (o: malvestat) f

varmi <m. varma, no comptable>:
escalfor m, calentor f

varmur, vörm, varmt <adj.>:
calent -a (agradablement calent)
◊ þér klæðið yður, en verðið þó ekki varmir: us vestiu, però no aconseguiu pas d'escalfar-vos
♦ koma aftur að vörmu spori: <LOC FIGtornar de seguida (o: en un instant)  

var·mæltur, -mælt, -mælt <adj.>:
que parla amb circumspecció

varna <varna ~ vörnum | varnaði ~ vörnuðum | varnaðe-u>:
1. <GENprevenir (o: evitar) una cosa
♦ varna misskilningi: evitar un malentès
♦ varna líkamsmeiðslum: evitar danys corporals
2. (synjadenegar una cosa (negar, refusar)
það var einn dag er Gunnar gekk frá Lögbergi. Hann gekk fyrir neðan Mosfellingabúð. Þá sá hann konur ganga í móti sér og voru vel búnar. Sú var í ferðarbroddi konan er best var búin. En er þau fundust kvaddi hún þegar Gunnar. Hann tók vel kveðju hennar og spurði hvað kvenna hún væri. Hún nefndist Hallgerður og kvaðst vera dóttir Höskulds Dala-Kollssonar. Hún mælti til hans djarflega og bað hann segja sér frá ferðum sínum en hann kvaðst ekki varna mundu henni máls. Settust þau þá niður og töluðu. Hún var svo búin að hún var í rauðum kyrtli og var á búningur mikill. Hún hafði yfir sér skarlatsskikkju og var búin hlöðum í skaut niður. Hárið tók ofan á bringu henni og var bæði mikið og fagurt. Gunnar var í tignarklæðum þeim er Haraldur konungur Gormsson gaf honum. Hann hafði og hringinn á hendi Hákonarnaut. Þau töluðu lengi hátt. Þar kom er hann spurði hvort hún væri ógefin: un dia es va esdevenir que en Gunnar, quan tornava de la Penya de la Llei (el Lögberg), va passar per dessota de la barraca dels de Mosfell. Aleshores va veure unes dones que anaven cap a ell, totes ben vestides. La qui anava al capdavant de les altres era la qui anava més ben vestida. I quan es varen trobar, aquella dona va saludar immediatament en Gunnar. Ell va correspondre a la seva salutació i li va preguntar qui era. Ella li va contestar que es deia Hallgerður i que era filla d'en Höskuldur, el fill d'en Kollur de les valls. Ella li va parlar sense gens d'apocament (amb gosadia) i li va demanar que li contés coses dels seus viatges i ell li va contestar que no li ho refusaria (que acceptaria de bon grat de parlar amb ella). Aleshores es varen asseure i parlaren. La Hallgerður anava vestida així: portava un kyrtill vermell molt ben guarnit (adornat), sobre el qual duia una skikkja escarlata, la qual estava guarnida d'orles (?) de dalt a baix. Els seus cabells li arribaven fins al pit i eren espessos i bells. En Gunnar duia posada la roba esplèndida que el rei Haraldur Gormsson li havia regalat. També portava al braç el braçalet (l'anella) Hákonarnaut. Varen estar parlant una bona estona en veu alta (perquè tothom els pogués sentir) i al final va arribar un moment en què en Gunnar li va preguntar si era soltera (vocabulari: #1. Mosffellingabúð: Cf. en Finnur Jónsson 1908, pàg. 72: 19. Mosffellingabúð,   die bude der Leute von Mosfell (s. c 26, 1), d. h. die bude des Gizurr hvíti; sie lag am rechten ufer des flusses Øxará; #2. ferðarbroddur: Cf. en Finnur Jónsson 1908, pàg. 72: 20. í ferðarbroddi, „an der spitze des zuges“, „die vorderste“; #3. djarflega: Cf. en Finnur Jónsson 1908, pàg. 72: 24. djarfliga, „dreist“; #4. mál: Cf. en Baetke 19874, pàg. 702: hann kvazk ekki varna mundu henni máls   er erklärte sich gern bereit, mit ihr zu sprechen; #5. búningur: Cf. en Finnur Jónsson 1908, pàg. 72: 27. búningr, „schmuck, putz“; #6. skaut: Cf. en Baetke 19874, pàg. 546: skikkja hlaðbúinn í skaut niðr   bis (in den Schoß) hinunter mit Borten eingefaßter Mantel; #7. tignarklæði: Cf. en Baetke 19874, pàg. 651: tígnar-klæði n.pl.   Hof-, Staatskleid. Cf. també en Finnur Jónsson 1908, pàg. 70: 10. tígnarklæði, „prachtgewänder“; #8. hringur: Al capítol 31 es descriu com el iarl Hákon li havia regalat aquest braçalet pel Nadal: að jólum gaf jarl honum gullhring, d'on li'n ve el nom: hákonarnaut)
♦ varna e-m e-s: denegar una cosa a algú, privar a algú d'una cosa, impedir a algú que faci una cosa
♦ varna e-m máls: negar la paraula a algú, privar a algú de [poder] parlar, impedir a algú que parli
nú er oss varnað máls (καὶ νῦν οὐκ ἔστιν ἡμῖν ἀνοῖξαι τὸ στόμα) og vér, sem þjónum þér og tilbiðjum þig, megum bera hneisu (αἰσχύνη) og háðung (ὄνειδος)ara ens han privat de parlar i nosaltres, que et servim i que t'adorem, portem a sobre la ignomínia i l'oprobi
♦ engum er alls varnað: <LOC FIGno hi ha ningú que sigui un cas sense remei
♦ honum ~ henni er ekki alls varnað: [ell ~ ella] no és un cas perdut del tot, [ell ~ ella malgrat tot] també té la seva part bona
♦ vinur er sá annars er ills varnar: <LOC FIGés amic d'un el qui l'aparta (el guarda) del mal
♦ varna e-m svefns: no deixar que un dormi
dóttir varnar föður svefns (τις ἐστί τινι ἀγρυπνία:   θυγάτηρ πατρὶ ἀπόκρυφος ἀγρυπνία) þótt hann leyni því, áhyggjur af henni valda honum andvökum. Þegar hún er í æsku að hún felli yndisblómann og er hún er gift að maðurinn verði henni afhuga: uuna filla li lleva la son a son pare, encara que ell ho amagui, les preocupacions per ella li provoquen nits d'insomni. Quan ella es troba en la joventut, perquè no li passi la plenitud del seu encant, un cop casada, perquè l'home no perdi l'interès per ella
♦ kvíði og áhyggjur varna svefns en svefninn léttir sjúkdómsbyrði: la inquietud i les preocupacions allunyen la son, però la son alleuja la càrrega d'una malaltia
3. <við e-u>: (halda sér frá e-uabstenir-se d'una cosa (negar, refusar)
♦ varna við kjöti: abstenir-se de [menjar] carn

varnaðar·orð <n.pl -orða>:
paraules f.pl d'advertiment

varnaðar·óp <n. -óps, -óp>:
crit m d'alarma

varnaðar·ráðstöfun <f. -ráðstöfunar, -ráðstafanir>:
mesura preventiva (varúðarráðstöfun)

varnaður <m. varnaðar, no comptable>:
1. (viðvörunadvertiment m (o: advertència f) (avís)
♦ láta sér annars víti að varnaði verða: treure'n una lliçó de l'infortuni d'altri, servir-li a un de lliçó la desgràcia d'altri
♦ e-ð verður [e-m] víti til varnaðar: <LOC FIGuna cosa serveix de lliçó [a algú]
2. (verndprotecció f (salvaguarda)

var·nagli <m. -nagla, -naglar>:
1. <HIST NÀUTvarnagli m, designació dels clau-ganxos als quals hom enganxava els estais que aguantaven el mast de les embarcacions medievals
2. (fyrirvaricondició f sine qua non (reserva)
♦ slá varnagla (o: varnaglann) við e-u: posar una condició sine qua non a una cosa (o: acceptar [de fer] una cosa amb reserves), reservar-se el dret de fer o no fer una cosa (assegurar-se una sortida si no es compleixen les reserves o condicions pactades)
♦ slá varnagla (o: varnaglann) við því að <+ subj.>posar una condició sine quan non per a [acceptar de fer] una cosa que <+ subj.>
  Crec apropiat de reproduir aquí aquest comentari de l'Edith Marold:  
  Die umstrittene 5. Strophe¹⁰ schildert den Höhepunkt der Handlung, als die angreifenden Krieger den gestürzten Jǫrmunrekr umringen, dessen Hände und Füße abgehauen sind. Hier wird durch den adjektivischen Zusatz “andvanar saums” auf die nahende Katastrophe verwiesen: Die Krieger werden als siglur naglfarar segls, andvanar saums bezeichnet, als “Masten des Segels der Schiffsplanke (Segel der Schiffsplanke = Schild, Masten des Schildes = Krieger), die keine Nägel haben.” Man kann den adjektivischen Zusatz ‘ohne Nägel’ zunächst einmal so auffassen, daß er auf die metaphorische Verwendung des Grundwortes ‘Mast’ verweist, Aber dazu müßte man die Frage beantworten, wie es dazu kommt, daß Nägel eine offenbar konstitutive Bedeutung für Masten haben können — denn nur dann hätte ein solcher Zusatz einen Sinn. In Hj. Falks Werk über das Seewesen der Wikingerzeit finden wir folgende Notiz: Der Mast eines Schiffes wird durch ein Seil, das an einem Nagel befestigt ist, aufrecht gehalten. Dieser Nagel heißt stagnagli oder varnagli.¹¹ Dieser Nagel also ist von großer Bedeutung für den Mast: Ein Mast ohne Nagel ist ein Mast, der nicht standfest ist, der umfallen und das Schiff mit seiner Besatzung dem Untergang preisgeben wird. Und solche Masten ohne Stütze sind Hamðir und Sǫrli, die im ersten Helming der Strophe bedrohend den Fürsten umringen.
¹⁰. Zur hier vorausgesetzten Interpretation vgl. ibid.
¹¹. Hj. Falk (1912) S. 59 ff.
 
  Edith Marold: “Ragnarsdrápa und Ragnarssage. Versuch einer Interpretation der Ragnarsdrápa”. Dins: Brogyanyi, Bela, i Thomas Krömmelbein (curadors): Germanic Dialects: Linguistic and Philological Investigations. Amsterdam/Philadelphia: John Benjamins Publishing Company, 1986 (Amsterdam Studies in the Theory and History of Linguistics Science. Series IV, Current Issues in Linguistic Theory. Vol. 38), pp. 427-457. Aquí pàgs. 430 i 452.  
     

varnar:
gen. sg. de vörn “defensa”

varnar- <en compostos>:
<MILdefensiu -iva, de defensa

varnar·aðili <m. -aðila (o: -aðilja), -aðilar (o: -aðiljar)>:
<JURpart demandada

varnar·bandalag <n. -bandalags, -bandalög>:
<MILaliança defensiva

varnar·barátta <f. -baráttu, no comptable>:
lluita defensiva

varnar·galdur <m. -galdurs, -galdrar>:
conjur apotropaic

varnar·garður <m. -garðs, -garðar>:
1. (flóðgarðurmur m (o: dic m) de contenció (contra l'embat de les ones, l'avenç de les dunes etc.,)
2. (varnarveggur, múrmuralla f, mur m de protecció  (element defensiu)
◊ þeir voru sem varnargarður (חוֹמָה, ħōˈmāhí kringum oss bæði um nætur og daga allan þann tíma, er vér héldum fénu til haga nálægt þeim: ens feien de muralla nit i dia, tot el temps que hem estat amb ells pasturant les ovelles
◊ en Jóab og menn hans komu og umkringdu hann í Abel Bet Maaka og hlóðu virkisvegg gegn borginni upp að varnargarðinum (בַּחֵל, ba-ˈħēl). Gekk nú allt liðið, er með Jóab var, sem ákafast fram í því að brjóta múrinn (הַחוֹמָה