Macià Riutort i Riutort
ÍSLENSK-KATALÓNSK ORÐABÓK
DICCIONARI ISLANDÈS-CATALÀ
V-Vá
© Macià Riutort i Riutort, 1998
|
|
Ágjarnsmanns þorsti er því meiri sem hann drekkr meira
|
|
|
|
Íslenzk æventýri XIX: Af brytja ok bónda, pàg. 112.
|
|
|
|
|
|
-
vað <n. vaðs, vöð>:
-
gual m (pas de riu)
-
◊ um nóttina reis Jakob á fætur, tók báðar konur sínar, báðar ambáttir sínar og syni sína ellefu og fór yfir Jabbok á vaðinu (maʕăˈβār ~ מַעֲבָר: wa-i̯ʝaʕăˈβɔr ʔēθ maʕăˈβar ʝabˈbɔq, וַיַּעֲבֹר, אֵת מַעֲבַר יַבֹּק): aquella nit, en Jacob es va llevar, va prendre les seves dues dones amb les seves dues serventes i els seus onze fills i travessà el gual del Jaboc
-
◊ takið eftir þessu: Ég mun bíða við vöðin (ʕăβāˈrāh ~ עֲבָרָה: rəˈʔū ʔānɔˈχī miθmahˈmēaḥ bə-ʕaβəˈrōθ ha-mmiδˈbār, רְאוּ אָנֹכִי מִתְמַהְמֵהַּ, בְּעַבְרוֹת הַמִּדְבָּר) yfir til eyðimerkurinnar þar til fréttir koma frá ykkur“: pareu esment a això: jo m'esperaré als guals [del Jordà] cap al desert fins que m'arribin notícies vostres”
-
◊ hlaupari tekur við af hlaupara, boðberi af boðbera, til að tilkynna konunginum í Babýlon að borg hans sé fallin endanna á milli, vöðin (maʕbāˈrāh ~ מַעְבָּרָה: wə-ha-mmaʕbāˈrōθ niθˈpāɕū, וְהַמַּעְבָּרוֹת נִתְפָּשׂוּ) yfir fljótið tekin, bátarnir brenndir, hermennirnir skelfdir: un correu corre rere l'altre, un missatger rere l'altre missatger, per anunciar al rei de Babilònia que tota la ciutat sencera ha estat presa, que s'han pres els guals del riu, que han cremat les barques i els guerrers estan aterrits
-
♦ fara yfir á (= Ac.) ~ fljót á vaðinu: passar un riu a gual
-
♦ hafa vaðið fyrir neðan sig: <LOC FIG> haver pres precaucions, haver estat previngut
-
♦ það er betra að hafa vaðið fyrir neðan sig: millor prevenir que guarir, és millor no córrer riscos, és millor anar alerta
-
♦ leggja á tæpasta vaðið: <LOC FIG> temptar (o: provar) l'impossible, jugar-s'hi el tot pel tot, arriscar-se al màxim, córrer el màxim risc
-
♦ ríða á vaðið með e-ð: <LOC FIG> ésser el primer a fer (o: escometre) una cosa, prendre la iniciativa en una cosa, anticipar-se en una cosa
-
♦ ríða fyrstur á vaðið: <LOC FIG> ésser el primer a fer (o: escometre) una cosa
-
♦ tefla á tæpasta vaðið: <LOC FIG> temptar (o: provar) l'impossible, jugar-s'hi el tot pel tot, arriscar-se al màxim, córrer el màxim risc
-
vaða <f. vöðu, vöður. Gen. pl.: vaða o: vaðna>:
-
1. (fiskatorfa) banc m (de peixos)
-
2. (hvala- eða selaganga) esbart m (de balenes o foques)
-
vaða <veð ~ vöðum | óð ~ óðum | vaðið. Les formes de pretèrit del subjuntiu presenten restitució analògica de la v- inicial (tipus: væði etc.) i ja apareixen a la llengua de l'Edat mitjana. Les formes etimològiques, avui totalment obsoletes, presenten pèrdua de la v- (tipus: œði etc.). També les formes de pretèrit d'indicatiu poden presentar restitució analògica de la v- inicial (tipus: vóð etc.) i hom les pot trobar igualment als textos medievals ║ e-ð>:
-
1. <GEN> passar una cosa a gual (cosa = corrent d'aigua)
-
♦ láta boltann vaða á markið: <FUTBOL> disparar la pilota cap a la porteria, intentar marcar un gol amb un fort xut, tirar del dret cap a la porteria
-
♦ vaða á (= Ac.) (o: yfir á = Ac.): passar un riu a gual
-
◊ hann mældi enn þúsund álnir og var þá vatnið orðið að fljóti sem ég gat ekki vaðið yfir (ʕāˈβar ~ עָבַר: ˈnaħal ʔăˈʃɛr lɔʔ־ʔūˈχal la-ʕăˈβɔr, נַחַל, אֲשֶׁר לֹא-אוּכַל לַעֲבֹר). Það var orðið svo djúpt að synda varð yfir það. Það var orðið óvætt fljót: amidà mil colzades més i llavors el corrent s'havia convertit en un gran riu que jo no podia passar a gual. Havia tornat tan profund que s'havia de passar nedant. Havia tornat un riu que no es podia travessar a peu
-
♦ vaða í fæturna: <LOC> mullar-se els peus
-
♦ vaða í peningum: <LOC FIG> nedar en diners
-
♦ vaða út í sjó: endinsar-se a peu dins la mar
-
◊ Írar æpa þá heróp og vaða út á sjóinn og ætla að leiða upp skipið undir þeim. Var ekki djúpara en þeim tók undir hendur eða í bróklinda þeim er stærstir voru. Pollurinn var svo djúpur þar er skipið flaut að eigi kenndi niður. Ólafur bað þá brjóta upp vopn sín og fylkja á skipinu allt á millum stafna. Stóðu þeir og svo þykkt að allt var skarað með skjöldum. Stóð spjótsoddur út hjá hverjum skjaldarsporði: aleshores els irlandesos varen aixecar llur crit de batalla i entraren dins la mar amb la intenció d'estirar a terra el vaixell. L'aigua no era gaire pregona i només els arribava fins a les mans o fins al cinyell dels calçons als qui eren més alts. La llacuna, on es trobava el vaixell, era tan profunda que no hi tocaven fondo. L'Olau aleshores va demanar als homes que traguessin llurs armes i formessin en ordre de batalla enmig del vaixell, de proa a popa. Hi estaven tan estrets que tota la coberta va quedar protegida per un mur d'escuts sense buits. Devora cada punta inferior d'escut hi sobresortia la punta d'una llança
-
♦ vaða í villu: <LOC FIG> estar en un error, anar errat -ada
-
♦ e-r veður í þeirri villu að <+ subj.>: algú comet l'error de pensar que <+ ind.>
-
♦ vaða í villu og svíma: anar completament equivocat -ada (o: errat -ada), incórrer en un error
-
2. (ganga þungan skrefum, þramma áfram ~ þramma gegnum e-ð) caminar amb dificultat, obrir-se pas amb dificultat (patollar per la neu, per dins el fang etc. i en sentit figurat, p.e., avançar entre la multitud, enmig d'una gernació)
-
♦ tunglið veður í skýjum: <LOC> la lluna llisca per entre els núvols
-
◊ Gunnsteinn lætur þá lausa höndina en Helga var svo stirð höndin að hann kenndi einskis fingurs á þeirri hendi. Hann sprettur þá upp undan borðinu og allir þeir, ganga innar að pallinum og setjast þar niður. Enginn þeirra tekur til matar. Er þá fram borinn maturinn. Fóru heimamenn þá í rekkjur. Enginn þeirra Helga manna þiggur þar greiða. Leggjast þeir niður í klæðum sínum og eru þar um nóttina. Og er lifa mun þriðjungur nætur þá gengur Helgi út. Er þá ljós vegur en tungl óð í skýjum. Þá snýr Helgi inn og vekur upp menn sína, segir að allgóður sé vegur: en Gunnsteinn aleshores va amollar el braç d'en Helgi però al Helgi el braç li havia quedat tan enravenat (per l'estreta que li havia pegat en Gunnsteinn) que no sentia cap dels dits de la mà. Aleshores ell i tots els seus es varen posar drets d'un salt i s'apartaren de la taula i es dirigiren cap endins al langpallur o replà dels homes i s'hi assegueren. Cap d'ells no havia tocat el menjar i hom va retirar-lo llavors de la taula. Aleshores els heimamenn o casada (conjunt de persones que habitaven el mas) se n'anaren a dormir. Ni en Helgi ni cap dels seus homes varen acceptar el greiði (hospitalitat, recer i menjar a l'hoste). Es varen ajeure [al pallur] sense despullar-se i hi passsaren la nit. I quan encara quedava per passar un terç de la nit en Helgi va sortir a fora. Hi havia prou claror perquè el camí es veiés bé i la lluna apareixia ara i adés per entre els núvols. Aleshores en Helgi va tornar a entrar dedins i va despertar els seus homes i els diu que el camí es veu molt bé
-
♦ vaða eld: travessar un foc, incendi o foguera
-
◊ nærri þessum tíma kom út Friðrekur biskup og Þorvaldur Koðránsson er kallaður var hinn víðförli. Þessu næst kom út annað skip og voru þar á berserkir tveir og hét Haukur hvortveggi. Þeir urðu óvinsælir af mönnum því að þeir buðu mönnum nauðung til kvenna eða fjár ella buðu þeir hólmgöngu. Þeir grenjuðu sem hundar og bitu í skjaldarrendur og óðu eld brennanda berum fótum. Þeir biskup og Þorvaldur fóru með nýjan sið að bjóða mönnum aðra trú en sú er hér var áður. Þeir voru að Giljá hinn fyrsta vetur. Landsmenn styggðust við nýgervingum þessum er þeir biskup fóru með. Koðrán tók trú og skírn í fyrsta lagi og kona hans. Ólafur að Haukagili var svo gamall að hann lá í rekkju og drakk horn: si fa no fa per aquest temps varen arribar de Noruega el bisbe Friðrekur i en Þorvaldur Koðránsson, de malnom ‘El qui ha viatjat molt’. Molt poc després va arribar, procedent també de Noruega, una segona nau, a bord de la qual hi havia dos bersercs i tots dos es deien Haukur. Es varen fer odiosos entre els homes perquè els exigien per la força que els donessin les dones i els béns i sinó ho feien, els reptaven a una hólmganga. Udolaven com a gossos i mossegaven la vorera de llurs escuts i caminaven descalços per foc encès. El bisbe i en Þorvaldur anaven d'un lloc a l'altre oferint a la gent, tot predicant la nova religió, una altra fe que la que hi havia abans [del cristianisme]. Passaren el primer hivern a la vora del riu Giljá.[En general, ] els habitants del país s'escandalitzaven (s'irritaven) contra les innovacions que predicaven el bisbe i en Friðrekur i en Þorvaldur. En Koðrán [Eilífsson] i la seva dona foren els primers a adoptar la nova religió i fer-se batejar. L'Olau de Haukagil era tan vell que s'estava al llit i s'alimentava bevent d'una banya amb broquet [com si fos un infant d'enguè] (vocabulari: #1. horn: Cf. en Baetke 19874, pàg. 269: <...> Saughorn (für Kinder und Alte): hann drakk horn sem lébarn. La cita d'en Baetke procedeix del capítol 25 de la Ynglinga saga i fa referència al rei suec Aun o Áli: Aleshores [el rei Aun Jörundarson] va fer un gran sacrifici i va sacrificar-hi el seu segon fill. Llavors l'Odin li va dir que viuria per sempre mentre sacrifiqués a l'Odin un fill cada deu anys i, a més a més, li va dir que anomenés una part del seu regne pel nombre dels fills que sacrifiqués a l'Odin. I després de sacrificar per setena vegada un fill seu, va allargar la seva vida per deu anys més. [I ja era tan vell que no podia caminar per ell mateix sinó que] l'havien de portar assegut en una cadira. I aleshores va sacrificar un vuitè fill i va allargar per deu anys més la seva vida i [al final d'aquests deu anys] s'estava prostrat al llit. Aleshores va sacrificar un novè fill i va allargar la seva vida per deu anys més. [I quan varen acabar aquests deu anys, ja era tan vell que] s'havia d'alimentar d'una banya amb broquet com si fos un infant de bolquers; )
-
♦ vaða eld og brennistein: <LOC FIG> fer l'indicible (anar fins a l'infern si cal; estar disposat a passar-ne de verdes i madures per algú, amb algú o per una cosa. Lit.: travessar sofre i foc)
-
♦ vaða eld og brennistein með e-m: seguir algú fins a la fi del món
-
♦ vaða allt út: <LOC> fer potades per dins la casa amb les sabates enfangades o brutes
-
♦ vaða í gegnum reykjarkófið: obrir-se camí a través d'una espessa fumera
-
♦ vaða reyk: #1. <GEN> caminar a través de fum: ◊ En er Eirekr norrni ok hans fǫrunautr hǫfðu hlaupit í munn drekanum, þá þótti þeim sem þeir vði reyk: però quan Eirek el norrè i el seu company de viatge van haver saltat a dins la boca del drac, els va semblar com si caminessin a través de fum (com si travessessin una [espessa] fumera); #2. (skjátlast mjög) anar [ben] errat -ada, equivocar-se força, dir bestieses, repapiejar (anar ben desencarrilat. Lit.: caminar a les palpentes enmig d'una espessa fumera. → vaða í villu og svíma)
-
♦ vaða snjó[inn] ~ mjöll: patollar en la neu, peuejar per dins la neu
-
◊ konungr gekk svá í gegnim hans fylking, sem hann vœði mjǫll; fell Móðreð í þessum bardaga ok mǫrg þúshundrað manna með honum, ok þessir hǫfðingjar: Keldrik ok Elafius, Erlingtus, Brúnigus, Saxon, Gilla, Patrik ok fjǫldi Íra ok Skota ok Orkneyinga: el rei [Artús] travessava les formacions (l'àcies) d'en Móðreð com si marxés per neu acabada de caure. En aquesta batalla hi va morir en Móðreð i amb ell molts de milers d'homes més i[, entre ells,] aquests prínceps: en Keldrik i l'Elafius, l'Erlingtus, en Brúnigus, en Saxon, en Gilla, en Patrik i un gran nombre d'irlandesos, escocesos i orkneyesos
-
◊ reið Þórður suður eftir páskaviku og Ingimundur Böðvarsson. Og er þeir komu suður á heiði tók að drífa og féll snjór svo mikill að hestarnir máttu eigi vaða. Treystust þeir eigi að ríða Lyngdalsheiði og sneru til Gjábakka og komu mjög þrekaðir til Brúa um kveldið. Þeir báðu þar greiða og fengu eigi. Tóku þeir þar vöndul heys fyrir hest hvern og lágu undir túngarði því að bóndi lét byrgja hurðir vandlega. Fóru þeir þegar í sólarupprás. Var þá veður bjart. Komu þeir til Búrfells, höfðu þar messu og dagverð. Riðu þeir um kveldið í Skálaholt (SS II, cap. 398, pàg. 615): passat Setmana Santa, en Þórður i l'Ingimundur Böðvarsson se n'anaren al sud. I quan ja havien arribat a l'altiplà, va fer una nevada tan forta i va caure tanta de neu que els cavalls no podien caminar per la neu, de tanta que n'hi havia. No varen gosar travessar l'altiplà de Lyngdalsheiði de manera que es dirigiren cap a Gjábakki i arribaren, totalment esgotats, a Brúar al vespre. A Brúar varen demanar greiði (o sigui, que els donessin recer i menjar) però no els en donaren pas. Hi varen agafar una bala de fenc per a cada cavall i s'ajagueren al peu de la tanca del tún (la prada del mas) perquè el bóndi havia fet tancar les portes acuradament. A sortida de sol es posaren immediatament en marxa. Feia un temps clar. Arribaren a Búrfell on oïren missa i esmorzaren. Al vespre varen arribar a Skálaholt
-
3. (stappa í jörðina) picar de peus en terra amb força (fer potades en terra)
-
◊ þeir Knútr ok Skjǫldr gengust nú at svá at þursinn óð jǫrðina til knjá. Ok varð Knútr sýnt orkuvana fyrir honum. Þessu næst kom Stígandi fram úr skóginum með svínaflokkinn. Hann sneri þangat til sem þeir áttust við Skjǫldr ok Knútr. Hann krœkti svíðunni (= króksvíðunni) í huppinn á Skildi ok sǫkk hon á kaf. Hann rykkti at sér ok skar út úr ok lágu þar þarmarnir. Rǫktust þeir þá úr honum ok lágu þar á króknum. Fellu þá út iðrin. Hann greip þá í eyrat á Knút ok reif þat af honum. Fell Skjǫldr þá. Þá kom Hǫrðr at ok rasaði sér ofan á hann ok svá á brjóstit á honum, ok brotnaði þá í honum hvert bein: en Knútr i l'Skjǫldr s'envestiren llavors amb tant d'ímpetu que el turs trepitjava el terra amb tanta de força que hi enfonsava els peus fins als genolls. I es va veure clar que en Knútr s'estava quedant sense forces lluitant contra l'Skjǫldr, però just en aquell moment l'Stígandi va sortir del bosc amb la guarda de porcs. Es va dirigir cap allà on l'Skjǫldr i en Knútr estaven lluitant. Va posar el seu coltellàs corbat (és a dir, amb la punta acabada fent ganxo com un gatzoll o un trinxet) al maluc de l'Skjǫldr i l'hi va clavar. Llavors hi va pegar una forta estrebada cap a si, fent-li així un bon xap [al costat del ventre] on hi tenia els budells, els quals li sortiren a fora desenrevoltillant-se, enganxats de la punta corbada [en forma de ganxo] del coltellàs. Aleshores els budells li caigueren defora del ventre. [Malgrat trobar-se malferit d'aquesta manera,] l'Skjǫldr encara va tenir temps per a pegar grapada a l'orella d'en Knútr i arrabassar-l'hi i després de fer-ho, es va desplomar en terra. Aleshores va arribar-hi en Hǫrðr i es va llançar amb totes les seves forces damunt l'Skjǫldr i ho va fer de tal manera que li va caure [amb tot el seu pes] sobre la post del pit i li'n va trencar tots els ossos
-
4. (ganga, hreyfast) marxar (anar, caminar, moure's)
-
◊ <...> Svá hefir hér ok fram farit í landinu, at þeir menn hafa upp hafizk í landinu, at ekki váru konungaættar, sem var Erlingr jarl, son Kyrpinga-Orms. [Hann] lét gefa sér jarlsnafn, en syni sínum konungsnafn, ok [síðan] drápu [þeir] niðr allar konungaættir, ok engi skyldi kalla sik þeirar ættar, ella skyldi hvern drepa. Hǫfðu þeir með sér it bezta ráðuneyti, er í var landinu, ok tóku ǫll ríki konunganna, þeira, er ættbornir váru til, allt þar til er Guð sendi útan af útskerjum einn lítinn mann ok lágan at steypa þeira ofrdrambi[, en sá maðr var ek. Ekki tókum vér þat af oss sjálfum, heldr sýndi Guð þat hversu lítit honum var fyrir at steypa þeira ofdrambi. Ok] kømr þar at því, er mælt er, at sárt bítr soltin lús (acriter morsitat esuriens pediculus). Eigi var [oss] sakleysi við Magnús konung eða Erling jarl, sem fólk þetta segir, at vér gengim at rǫngu, ok eigi erum vér svá skammminnigir, at vér munim eigi, hvat [er] af var gǫrt við oss. Fyrst er þat, at Bjǫrgynjarmenn drápu Sigurð konung, fǫður minn, er ættborinn var til lands þessa, en síðan efldu þeir flokk með Erlingi jarli í mót Hákoni konungi, bróður mínum. Síðan tók Erlingr jarl brœðr mína tvá ok festi upp annan sem krákuunga, annarr var hǫgginn. [Ok] þetta [sama, er nú talda ek,] má oss seint fyrnask, ok opt hefir sú nauð á oss legit, at miklu væri vér fúsari at skiljask frá, ef vér sæim eigi eymd á fólki váru, eða þeir ríkti yfir váru, er eigi váru til bornir. Nú er þat frelsat, en þér látið fyrst koma í staðinn fáheyrðan fjándskap. Þetta mæla sumir: ‘Sigrsæll er Sverrir. Vitr er Sverrir.’ Þá er svarat: ‘[Hvat er þat kynligt?] Mikit hefir hann til unnit. Gefizk hefir hann fjándanum.’ Sumir segja, at ek sé djǫfullinn sjálfr, kominn ór helvíti, ok sé þaðan lauss orðinn, ok muna ek af honum orðit hafa. Nú þá hyggið at sjálfum yðr, hverir þér eru. Ef þér segið, at guð hafi leyst djǫfulinn ok sé ek hann, hvat eruð þér þá nema djǫfuls þrælar, er þér þjónið honum í sífellu, ok því vesalli en allt fólk annat í verǫldinni, at þér skulið honum þjóna nú, en brenna annars heims með honum? Eru eigi slíkir hlutir stórum fólskligir at mæla við hvern sem einn, en allra helzt við konung sinn? Fól væri Sverrir þá, ef hann ynni þat til þessa vesluga ríkis, er á engri stundu er í frelsi, er þó væri einskis vert, at í friði stœði, en týna þar í mót sálu sinni ok allri hjálpinni. En svá lízk mér sem hér vaði allt saman, úlfar ok kálfar (Lupos uitulis intermixtos hic uagari cerno). Kann vera, at yðr þykki rúmborat sáld mitt. Margr lýtr sá nú minni hendi, er gjarna vildi, at af væri. Sá kallar nú [p. 243] frændann, er [fyrir] skǫmmu kallaði fjandann. Þat hygg ek, ef nú mætti sjá hvers manns hug, er hér er kominn, ok stæði hverjum horn ór enni, er mér hyggr illa, at margr mundi þá knýflóttr fram ganga. Þat mælir barnit, er þat gengr til vatnsins ok hefir stein í hendi ok drepr niðr á grjótit: Hér skyldi hǫfuð Sverris undir vera. Slíkt kenni þér yðrum bǫrnum. Slíkt mælir griðkonan, er hon gengr út ok hefir vífl í hendi ok lýstr á helluna: Hér skyldi undir vera hǫfuð Sverris. En vera má þó, at Sverrir verði sóttdauðr eigi at síðr. Vita nú þat ok allir Magnúss konungs menn, þeir sem verit hafa á þessum fundi, at þeir verði brottu ór bœnum fyrir þriðju sól héðan í frá. Hafi allir þǫkk várir vinir, er hér hafa komit á þetta þing“: <...> Així també s'ha esdevingut aquí a la nostra terra, que s'hi han elevat [al poder] homes que no eren de llinatge reial com ara el iarl Erlingr, fill de l'Ormr Geperut. Es va fer donar el títol de iarl i a son fill el de rei. Després, varen exterminar tots els qui fossin d'ascendència reial i qualsevol que es proclamés de llinatge reial era mort. [El iarl Erlingr i son fill] tingueren a llur costat els millors consellers del regne i es feren seus tots els poders dels reis que ho eren per haver nascut de llinatge reial, i així fou fins que Déu va enviar dels sker exteriors un home menut i irrellevant perquè fes caure llur arrogància i aquest home era jo. I no vaig acceptar aquesta comesa per mi mateix sinó perquè Déu mostrés (revelés) què de poc li costava fer caure llur arrogància]. I s'esdevé el que fa la vella dita, que el poll (mallorquí: poi) afamat pica ben fort: No ha estat pas sense motiu que m'he enfrontat al rei Magnús i al iarl Erlingr, en contra del que diu certa gent que afirma que els he atacat injustament (sense raó) perquè, no sóc tan curt de memòria que no me'n recordi de tot el que em feren a mi i els meus. En primer lloc hi ha el fet que els de Bergen varen matar el rei Sigurd, mon pare, legitimat per naixença per a regnar sobre aquest regne, i després, varen aixecar amb el iarl Erlingr un exèrcit contra el rei Hákon, mon germà. En tercer lloc, el iarl Erlingr va capturar els meus dos germans i un el va fer penjar com un poll de cornella i l'altre, el va fer decapitar. [I] això [que acabo de contar] no es podrà esborrar mai de la meva memòria, i tot sovint el destret (la fretura) m'ha oprimit tant que hauria estat molt més desitjós d'abandonar [la meva lluita] si no hagués vist la misèria del meu poble o que regnaven sobre ell els qui no estaven legitimats per naixença a fer-ho. Ara [el poble] gaudirà de pau i tranquil·litat (lit.: n'ha estat alliberat), però vet aquí que [tots] vosaltres deixeu que s'escampi, en lloc dels usurpadors, una insídia inaudita. Quan alguns diuen: «L'Sverrir ha quedat victoriós. Savi és l'Sverrir», n'hi ha que hi responen: «[Què hi ha d'estrany en això?] Ha pagat un preu molt alt per aconseguir-ho: S'ha lliurat al dimoni». [Fins i tot] n'hi ha alguns que diuen que jo sóc el dimoni mateix, sortit de l'infern, i que me n'he escapat (de l'infern) i que n'he d'haver esdevingut (o sigui, que el dimoni ha pres la meva forma). Doncs bé, contempleu-vos a vosaltres mateixos i reflexioneu sobre qui sou llavors: Si dieu que Déu ha amollat el dimoni i que jo sóc ell, què és el que sou vosaltres aleshores sinó els serfs del dimoni que el serveixen permanentment? I que no sou llavors també més miserables que qualsevol altra persona d'aquest món perquè ara l'heu de servir i [més endavant] haureu de cremar amb ell a l'altra vida? Doncs bé, si per ventura aquestes maldiences no són molt nícies si es diuen contra qualsevol persona, sigui qui sigui, per ventura no ho són, amb major raó, si hom les diu del seu rei? L'Sverrir seria [ben] nici si s'hagués avingut a pagar aquest preu per aconseguir aquest regne miserable que en cap moment no ha viscut en pau i tranquil·litat i que no tindria gens de valor fins i tot si hi regnés la pau, perdent a canvi la seva ànima i tota la salvació? I em sembla com si aquí marxessin plegats llops amb vedells (o sigui: tinc la sensació que entre vosaltres hi ha barrejats llops amb vedells, és a dir, que n'hi ha que em voleu bé i qui que em vol mal). Pot ésser que el meu sedàs us sembli que té els forats molt grossos. Mant un, que ara s'inclina a besar-me la mà, s'estimaria més veure-la tallada. El qui no fa gaire em tractava de dimoni ara em diu parent seu. Penso que, si ara es pogués veure la pensa de cadascun dels qui heu vingut aquí i sortís una banya al front de qui pensa malament de mi, que més d'un marxaria al meu davant amb banyetes al front. L'infant, que va a l'estany portant una pedra a la mà, quan pega amb ella una roca diu: «Tant de bo aquesta roca fos el cap de l'Sverrir!» Vet aquí el que ensenyeu als vostres infants. La serventa que surt a fora portant a la mà un batedor per tupar la roba que ha de rentar, quan hi bat [la roba bruta estesa damunt] una llosa plana, diu: «Tant de bo això fos el cap de l'Sverrir!» I tanmateix, és ben possible que l'Sverrir, nogensmenys, mori de malaltia (i no pas d'una mort violenta). Que tots els homes del rei Magnús que han assistit a aquesta reunió, també sàpiguen que han (hauran) d'haver sortit de la ciutat abans que el sol no surti per tercera vegada a partir d'ara. I que tots els nostres amics que han vingut a aquesta assemblea tinguin el nostre agraïment”
-
♦ vaða yfir e-ð: travessar (o: recórrer) una cosa
-
◊ þeir spotta og lasta,
af yfirlæti hóta þeir kúgun,
þeir gapa upp í himininn
og tungan veður yfir jörðina (hāˈlaχ bə- ~ הָלַךְ בְּ: ū-ləʃōˈn-ām tihăˈlaχ bā-ˈʔārɛt͡s, וּלְשׁוֹנָם, תִּהֲלַךְ בָּאָרֶץ): escarneixen i blasmen, per altivesa amenacen amb l'opressió, baden llur boca contra el cel i llur llengua recorre la terra
-
◊ þeir munu vaka yfir landi Assýringa
með sverð í hendi
og með sveðju yfir landi Nimrods.
Hann mun frelsa oss undan Assýringum
vaði þeir yfir jörð vora (bōʔ bə- ~ בּוֹא בְּ: ʔaʃˈʃūr kī־ʝāˈβōʔ βə-ʔarˈt͡sē-nū, אַשּׁוּר כִּי-יָבוֹא בְאַרְצֵנוּ) og fótumtroði lendurnar : vetllaran el país dels assiris amb l'espasa a la mà i amb el coltellàs [a la mà] el país d'en Nimrod. Ell ens deslliurarà (salvarà) dels assiris, si entren a la nostra terra i trepitgen els nostres territoris
-
5. (ryðjast áfram) precipitar-se cap endavant (llançar-se cap endavant)
-
◊ hann krafsar upp grundina og gleðst, sterkur veður hann gegn vopnum (qirˈʔāh ~ קִרְאָה: wə-ʝāˈɕīɕ bə-ˈχɔaħ ʝēˈt͡sēʔ li-qərʔaθ־ˈnāʃɛq, וְיָשִׂישׂ בְּכֹחַ; יֵצֵא, לִקְרַאת-נָשֶׁק), hlær að hræðslu, óttast ekkert og hopar ekki fyrir sverði: grata el terra de la planúria amb els seus unglots i s'alegra, fort es llança contra les armes (es llança fort a l'encontre de les armes), es riu de la por, res no tem i no recula pas davant l'espasa
-
6. (ráðast á e-n) envestir algú o una cosa (pegar una envestida, acometre [impetuosament], atacar)
-
♦ vaða [fram] að e-m (o: upp á e-n): <LOC FIG> llançar-se sobre algú, pegar una envestida a algú, esbroncar algú
-
◊ þá spratt Þorkell upp af mikilli reiði og þreif sax sitt og mælti: "Þetta sax fékk eg í Svíþjóðu og drap eg til hinn mesta kappa en síðan vó eg margan mann með. Og þegar er eg næ til þín skal eg reka það í gegnum þig og skalt þú það hafa fyrir fáryrði þín."
Skarphéðinn stóð með reidda öxina og glotti við og mælti: "Þessa öxi hafði eg í hendi þá er eg hljóp tólf álna yfir Markarfljót og vó eg Þráin Sigfússon og stóðu þeir átta fyrir og fékk engi þeirra fang á mér. Hefi eg og aldrei svo reitt vopn að manni að eigi hafi við komið."
Síðan hratt hann þeim frá bræðrum sínum og Kára mági sínum og óð fram að Þorkatli.
Skarphéðinn mælti þá: "Ger þú nú annaðhvort Þorkell hákur að þú slíðra saxið og sest niður eða eg keyri öxina í höfuð þér og klýf þig í herðar niður."
Þorkell slíðraði saxið og sest niður þegar og hafði hvorki orðið á fyrir honum áður né síðan. Þeir Ásgrímur gengu þá út: aleshores en Þorkell es va posar dret totalment enfurismat, va desembeinar el seu sax i va dir: “Em vaig procurar aquest sax a Suècia i vaig haver de matar un dels més grans campions per heure'l i de llavors ençà hi he matat mant home. I quan sigui a prop teu, et traspassaré amb ell i ho tindràs per les teves injúries”.
L'Skarphéðinn s'estava dret allà brandint la seva destral i somrient va dir-li: “I jo sostenia aquesta destral a la mà quan vaig saltar sobre el riu Mörk amb un salt de dotze colzades i hi vaig matar en Þráinn Sigfússon i al meu davant hi havia vuit homes i cap d'ells no va aconseguir agafar-me. I tampoc no he brandit mai una arma contra un home que no hagi endevinat el seu objectiu”.
I havent dites aquestes paraules va fer a un costat els seus germans i en Kári, el seu cunyat, i va envestir en Þorketill.
L'Skarphéðinn aleshores va dir: “Þorkell hákur, ara fés una d'aquestes dues coses: embeinar el teu sax i asseure't o sinó, et clavo la destral al cap i te'l fenc fins més avall de les teves espatlles”.
En Þorkell va embeinar el seu sax i es asseure immediatament i una cosa així no li havia passat mai fins llavors ni li tornaria a passar. L'Ásgrímur i els altres varen sortir aleshores fora de llur barraca
-
◊ Kolskeggur brást við fast og óð að honum og hjó með saxinu á lærið og undan fótinn og mælti: "Hvort nam eg þig eða eigi?": en Kolskeggur es va estremir violentament i va envestir en Kolur i li va assestar un cop de sax a la cuixa i li va tallar la cama i li va dir: “Què?! T'he endevinat o no?”
-
♦ vaða upp á e-n með skömmum: llançar-se sobre algú amb improperis, llançar-se contra algú dirigint-li invectives
-
♦ vaða ofan í e-n [á skítugum skónum] (o: með skítuga skóna; o: með skítinn á skónum): <LOC FIG> trepitjar algú de mala manera, cobrir de merda algú, mostrar-se insolent i prepotent amb algú, pegar una envestida a algú
-
♦ láta ekki vaða ofan í sig: no deixar-se collar
-
♦ vaða uppi: <FIG> rabiar (persona, persones)
-
♦ vaða yfir höfuðið á e-m: <LOC FIG> atropellar algú, pegar una violenta envestida a algú, collar algú
-
♦ láta ekki vaða yfir sig: no deixar-se collar
-
7. (rjúka, æða) anar com un llamp (moure's d'ací d'allà a tota vela, molt ràpidament)
-
♦ láta e-ð vaða (o: láta vaða e-ð): (slöngva, kasta) llançar una cosa amb força (deixar anar una cosa amb fort impuls)
-
◊ Hrolleifur kvað sig eigi skyldan að ganga úr ánni fyrir illskuþrælum og lætur vaða stein til eins þeirra svo að sá liggur í svíma og lét þeim eigi skyldu hlýða að vera allfjölorðir: en Hrolleifur els va dir que no tenia l'obligació de sortir del riu per uns esclaus malanats i va tirar una pedra a un d'ells de tal manera que va quedar estabornit i els va cridar que ésser força llenguallargs no els serviria pas (menys lit.: no en traurien res d'ésser tan llenguallargs) (La traducció de l'Otto Paul Herrmann, 1914, p. 65: Hrolleif sprach, er brauche vor niederträchtigen Sklaven nicht aus dem Flusse zu gehen, und ließ einen Stein nach einem von ihnen sausen, daß er in Ohnmacht fiel, und meinte, es solle ihnen nichts nutzen, viele Worte zu machen) (vocabulari: #1. vaða: Cf. Baetke 19874, pàg. 691: <...> láta vaða stein til e-s einen Stein auf jmd. schleudern; #2. hlýða: Cf. en Baetke 19874, pàg. 263: hlýða <...> 3. gelingen, gut ausgehen; <...> e-m hlýðir e-t etwas gereicht jmd. zum Nutzen, ist jmd. möglich, erlaubt; per tant, parlar molt no els seria nützlich o dienlich; #3. allfjölorður: En Baetke 19874, pàg. 17, no dóna pas entrada a aquest compòsit, però sí, pàg. 143, al primitiu fjǫl-orðr adj. wortreich, redselig, gesprächig; el prefixoide all- significa força, prou + adj.; )
-
♦ láta boltann vaða á markið: <FUTBOL> disparar la pilota cap a la porteria, intentar marcar un gol amb un fort xut, tirar del dret cap a la porteria
-
♦ vaða um e-ð: <FIG = æða um e-ð> recórrer o travessar una cosa com un llamp, anant a tota vela, recórrer corrents una cosa
-
8. (synda [fiskar] í vatnsskorpunni & FIG) nedar arran de la superfície (peix[os] & FIG)
-
♦ vaða uppi: #1. <GEN> pujar fins a la superfície de l'aigua, aflorar a la superfície (peix[os]); #2. <FIG> imperar, estendre's (estendre's, prevaler, predominar, convertir-se en corrent); #3. (láta mikið á sér bera) fer el pinxo (comportar-se de manera altiva o fatxendosa, amb desvergonyiment, comportar-se de manera descarada i/o prepotent & amb ostentació i cridant l'atenció) ; #4. (illvirkjar, ræningjar, óróamenn, óaldarflokkar) rabiar (comportar-se de manera violenta o furiosa, causar o fer estralls
-
◊ konungur mælti: "Eg þóttist hér á Jaðri vera úti staddur og sá eg út í haf og leit eg þar sorta mikinn og var för í og nálgaðist hingað. Þá sýndist mér sem það væri mikið tré eitt og óðu limarnar uppi en ræturnar í sjá. En er tréið kom að landi þá braut það og rak brot trésins víða um landið, bæði um meginland og úteyjar, sker og strandir, og þá gaf mér sýn svo að eg þóttist sjá um allan Noreg hið ytra með sjá og sá eg í hverja vík að rekin voru brot af þessu tré og voru flest smá en sum stærri": el rei li va dir: “He somniat que em trobava aquí a Jaðar, però defora i que mirava cap a la mar. I llavors hi he vist una gran negror i dins aquella negror hi havia alguna cosa que s'acostava cap aquí. I [quan ha estat més a prop,] he vist que era un gran arbre i que tenia les branques que sortien fora de l'aigua però les arrels enfonsades dins la mar. I quan l'arbre ha arribat a terra, s'ha trencat i els bocins de l'arbre s'han escampat vastament per tot el regne, tant per la terra ferma com per les illes exteriors, pels sker i per les costes. I llavors he somniat que podia veure tota la part de Noruega que té mar, i a cada badia i cala hi he vist que hi havien arribat bocins d'aquest arbre i la majoria d'ells només eren petits però també n'hi havia alguns de força grossos”
-
◊ alls staðar veður uppi (ἐπιμὶξ ἔχειν: πάντα δ᾿ ἐπιμὶξ ἔχει αἷμα καὶ φόνος, κλοπὴ καὶ δόλος, φθορά, ἀπιστία, τάραχος, ἐπιορκία) blóð og morð, þjófnaður og vélabrögð, spilling, sviksemi, róstur, meinsæri: pertot arreu aflora (la sang i l'assassinat, el robatori i l'engany (frau, estafa), la corrupció, la la falsedat, els avalots i els falsos juraments
-
◊ þegar að því kemur að þú greftrir móður þína mér við hlið, þá máttu ekki dvelja næturlangt í borgarlandinu. Ég sé að ranglæti veður uppi ([εἴναι,] συντελεῖν: ὁρῶ γὰρ ὅτι πολλὴ ἀδικία ἐν αὐτῇ, καὶ δόλος πολὺς συντελεῖται ἐν αὐτῇ, καὶ οὐκ αἰσχύνονται) í borginni og menn blygðast sín ekkert fyrir sviksemi. Mundu, sonur minn, hvað Nadab gerði Akíkar fóstra sínum. Neyddi Nadab hann ekki til að fara lifandi ofan í jörðina? En Guð hegndi fyrir þá óhæfu með viðeigandi hætti. Akíkar kom út í ljósið en Nadab gekk inn í eilíft myrkur vegna þess að hann reyndi að deyða Akíkar. Sakir gjafmildi sinnar slapp hann úr dauðagildrunni sem Nadab hafði lagt fyrir hann en Nadab sjálfur féll í dauðagildruna og fórst: quan arribi el moment que enterris ta mare al meu costat, ja no facis nit en el territori de la ciutat. Veig que la injustícia (la iniquitat) aflora per la ciutat i que els seus habitants no s'avergonyeixen gens per llurs enganys (per llur falsedat). Recorda, fill meu, el que en Nadab va fer a l'Ahicar, qui l'havia pujat de petit. Que no el va forçar en Nadab a davallar, viu, a les entranyes de la terra? Però Déu el va castigar per aquest crim (forfet) de manera apropiada. L'Ahicar va sortir a la llum mentre que en Nadab entrava a la tenebra eterna, perquè havia intentat matar l'Ahicar. L'Ahicar, per la seva generositat, es va escapolir del parany mortal que en Nadab li havia parat, mentre que el mateix Nadab queia dins el parany mortal i hi moria
-
9. (masa, blaðra) clacar (garlar, rallar, parolejar)
-
♦ hvað ertu að vaða?: <LOC FIG> què xerres? què t'enfarfolles?
-
♦ láta vaða á súðum: <LOC FIG> dir obertament i irreflexivament el que un pensa, parlar amb franquesa [però irreflexivament]
-
♦ láta allt vaða: <LOC FIG> dir obertament el que un pensa, dir una cosa sense embuts (→ láta vaða á súðum)
-
♦ vaða elginn: <LOC FIG> xerrar sense aturall, enfilar paraules sense descans
-
◊ en nú, þegar hann hefur ekki refsað í reiði sinni og lætur sér fátt um afbrot finnast, galopnar Job munninn, fleiprar og veður elginn (kāˈβar milˈlīn ~ כָּבַר מִלִּין: bi-βəlī־ˈδaʕaθ milˈlīn ʝaχˈbir, בִּבְלִי-דַעַת, מִלִּין יַכְבִּר) í skilningsleysi sínu: però ara, que en la seva ira no ha castigat i que fa poc cas de les faltes, en Job bada la boca, barbolla i xerra sense aturall en la seva obtusitat
-
♦ vaða úr einu í annað: <LOC FIG> divagar passant [contínuament] d'un tema a un altre, saltar [contínuament] d'un tema a un altre
-
♦ það veður á henni: <LOC FIG> parla pels descosits, no sap tancar el bec (o: la boca), xerra per les butxaques, no s'atura mai de xerrar
-
vaðall <m. vaðals, vaðlar>:
-
1. (vaðsla, það að vaða) pas m a gual (acció de passar a gual un corrent d'aigua)
-
2. (grunnt vatn, bleyta, vatnselgur) seca f (baix de sorra o de roca a molt poca fondària)
-
♦ → blóðvaðall “bany de sang”
-
3. (málæði) verborrea f, devessall (o: torrent) m de paraules (incontinència verbal, verborrea interminable, flux incessant de paraules, parola, loquacitat)
-
♦ tómur vaðall: xerrameca buida
-
vað·fugl <m. -fugls, -fuglar>:
-
ocell limícola
-
vaðlar <m.pl vaðla>:
-
terreny[s] m.[pl] al·luvial[s], terreny[s] m.[pl] d'al·luvió
-
vað·mál <n. -máls, no comptable>:
-
<HIST> burat m, burell (o: buret; o: bur; o: burata) m, bèrnia f, blanquet m (?), tela grossera de llana, sovint de color gris fosc. A l'Edat Mitjana aquest teixit es va emprar, amidat en alnes, com a article comú de mercaderia i mitjà de pagament, sovint amidat en unitats de cent vint colzades o alnes (‘hundrað vaðmála’. El genitiu plural vaðmála sovint s'el·lidia)
-
◊ vinnuveitendur hennar greiddu henni laun þegar hún sendi þeim ullina. Sjöunda dag dystrosmánaðar tók hún vaðmálið (ὁ ἱστός -οῦ: ἐξέτεμε τὸν ἱστὸν) og sendi húsbændum sínum sem greiddu henni full laun fyrir og gáfu henni kiðling í matinn: els seus empleadors li pagaven la paga quan ella els enviava la llana. El dia setè del mes de distre va agafar el bur i el va enviar als seus amos els quals li varen pagar la paga [convinguda] sencera i li donaren un cabrit per a l'àpat
-
◊ þat er fjárlag at Alþingismáli, at sex álnir vaðmáls gilds, nýtt ok ónotit skulu (→ skuli) vera í eyri. Vararfeldr fyrir tvá aura, sá er fjǫgurra þumalálna er langr, en tveggja breiðr, þrettán rǫggvar um þveran feld. Nú eru feldir betri, þat er virðingarfé. Melrakkabelgir sex fyrir eyri. Lambagærur sex fyrir eyri — Iuxta comitiorum generalium constitutiones haec bonorum taxa ualeat: Panni uulgaris, propi, noui, in usus nod adhibiti, ulnae sex unciam (bonorum numeratam et legalem) efficiant. Pellis promercalis duas uncias ualet, qui nempe quatuor cubituum longus, duorum latus, tredecim plicas per transuersum habet. Pelles probiores taxatione subiiciendae sunt. Sex uulpinae pelles unciam efficiunt. Sex agnorum sisyrae unciam ualeant. (Oca cendrosa I. Kaupabálkr. 85 Kapítuli: Of fjárlag manna - Sectio VIIa: De commerciis. Titulus LXXXV: De bonorum taxa inter ciues, pàg. 500): aquest és el valor de les mercaderies fixat segons disposició de l'Alþingi: que sis alnes de vaðmál o burat, que sigui nou i per estrenar, valguin un eyrir. Una pellissa d'ovella (emprada com a mitjà de pagament en transaccions comercials, vararfeldr), de quatre alnes de llarg, amidades del colze fins a la punta del dit polze, per dues alnes colzeres d'ample i que, de banda a banda, hi tingui tretze fileres de tofes de llana, val dos aurar. Quan els abrics siguin millors, es consideraran mercaderia d'especial valor [i requeriran d'una taxació feta cas per cas]. Sis pells de guineu àrtica valen un eyrir. Sis vellons d'anyell valen un eyrir (vocabulari: #1. vararfeldur: La traducció es basa en la interpretació d'en Baetke 19874, pàg. 700: varar-feldr m. „Handelspelz“, Schaffell, das als Zahlungsmittel dient. En Gunnar Karlsson, en Kristján Sveinsson i en Mörður Árnason 1992, pàgs. 12 i 562, interpreten el mot d'una manera molt diferent: vararfeldur vaðmálsyfirhöfn [tæk sem] gjaldmiðill í viðskiptum. Si adoptem aquesta interpretació com a base de la traducció, aquesta sonaria: Un abric de burell, de quatre alnes de llarg, amidades del colze fins a la punta del dit polze, per dues alnes colzeres d'ample <...> val dos aurar)
-
♦ hundrað vaðmála: <HIST> cent vint alnes (o: colzades) de burell
-
vað·stígvél <n. -stígvéls, -stígvél. Empr. hab. en pl.>:
-
bota f de pescador (Empr. hab. en pl.: botes de pescador)
-
vaf <n. vafs, vöf>:
-
1. (reifar) bolquer[s] m.[pl] (roba amb què hom embolicava els nadons)
-
2. (umbúðir, vafning) embolcall m (allò amb què s'embolica una cosa, embalatge)
-
◊ Sturla reið nú á brott með Órækju upp til jökla og Svertingur með honum einn hans manna. Þeir riðu upp á Arnarvatnsheiði þar til er þeir koma á Hellisfitjar. Þá fara þeir í hellinn Surt og upp á vígið. Lögðu þeir þá hendur á Órækju og kvaddi Sturla til Þorstein langabein að meiða hann. Þeir skoruðu af spjótskafti og gerðu af hæl. Bað Sturla hann þar með ljósta út augun en Þorsteinn lést ekki við það kunna. Var þá tekinn knífur og vafiður og ætlað af meir en þverfingur. Órækja kallaði á Þorlák biskup sér til hjálpar. Hann söng og í meiðslunum bænina Sancta María, mater domini nostri Jesu Christi [Heilög María, móðir drottins vors Jesú krists]. Þorsteinn stakk í augun knífinum upp að vafinu. En er því var lokið bað Sturla hann minnast Arnbjargar og gelda hann. Tók hann þá burt annað eistað. Eftir það skipaði Sturla menn til að geyma hans en Svertingur var þar hjá Órækju (SS I, cap. 265, pàg. 381): l’Sturla llavors va partir, pujant a cavall fins a la glacera amb l'Órækja, el qual, dels seus homes, només anava acompanyat de l'Svertingur. D'aquí pujaren a la plana d'Arnarvatnsheiði i cavalcaren fins a arribar a les Hellisfitjar. Aquí entraren a la Cova d'en Surtur on s'enfilaren fins al ‘baluard’. Aquí engraparen l'Órækja i l'Sturla va manar al Þorsteinn Cames-llargues que el baldés. Varen tallar un bocí d'asta d'una llança i en feren un punxó o estaqueta. L'Sturla li va manar que hi buidés els ulls de l'Órækja, però en Þorsteinn li va replicar que no sabia fer anar aquella cosa. Llavors agafaren un ganivet i l'embolicaren amb la intenció que de la fulla només en quedés a la vista un dit [de gruixa]. L'Órækja va invocar l'auxili del bisbe Þorlákur. Mentre l'estigueren baldant, va cantar la pregària Sancta Maria, mater domini nostri, Iesu Christi. En Þorstein va enfonçar el ganivet dins els ulls de l'Órækja fins allà on començava la roba amb què havien embolicat la fulla. Quan això va haver acabat, l'Sturla li va manar que se'n recordés de l'Arnbjörg i el va fer castrar. [Llavors en Þorsteinn li va tallar un testicle i el propi Sturla] li va tallar l'altre. Després d'això, l'Sturla va escollir uns homes perquè tinguessin esment d'ell, però l'Svertingur va romandre allà, a prop de l'Órækja (Cf. Hist.eccl. I, pàg. 151: “Uræki Snorronis dum euiratur et occaecatur, Thorlacum inuocat, cecinitque precationem: Sancta Maria, Mater Domini nostri, Iesu Christi, lib. 5, cap. 4”)
-
◊ Eyjólfur mælti: “Minni verður þú í vafi um þetta en hann ætlaði“ (SS II, cap. 446, pàg. 696): l’Eyjólfur li va dir: “Per aquest fet sota el teu gran embolcall li resultaràs ésser més petit del que ell (= en Hrafn) no creuria (hauria cregut)“ (vocabulari: #1. vaf: Cf. en Baetke 19874, pàg. 691: minni verðr þú í vafi en hann ætlaði in dir steckt weniger, als er dachte. En Kristian Kålund II (1904), pàg. 258, interpreta així la frase: Eyjulv sagde: »du viser dig her at due til mindre, end han formodede«. Finalment, diguem que en Fritzner III (R-Ö, 1896), pàg. 839b, interpreta la locució vera ~ verða lítill í vafi com a variant medieval de les locucions modernes en les quals el mot vaf hi apareix emprat en plural: lítill í vafi ɔ: saadan som gjør lidet af sig, udretter lidet (eg. ringe af Omfang): minni verðr þú í vafi um þetta, en hann ætlaði Sturl. II, 211¹³)
-
◊ Hallsteinn svarar: "Satt er það sem mælt er að öngum skyldi maður treystast því að sá kann mann mest að blekkja er hann hefur mestan trúnað á. Nú varði mig aldrei þessa Bessi að þú mundir svo fara fótum saman, en mín sæmd liggur við öll. Hefi eg lengi vinskap við þig átt og trúað nær á þig sem á goð og ertu því minni í vafi sem eg þarf meir": en Hallsteinn li va contestar: “És ben vera la dita que diu que un no hauria de confiar en ningú perquè aquell en qui un més confiï és el qui més el pot enganyar. Jo, Bessi, no hauria esperat mai que tu t'hi oposaries tant quan tot el meu honor hi està en joc (en depèn). He estat durant molt de temps amic teu i he cregut en tu gairebé tant com en un déu, però sota el teu [gran] embolcall ets més que més petit com més t'he de menester” (vocabulari: #1. fara fótum saman: En Baetke 19874, pàg. 156, no dóna pas entrada a aquesta locució. Atenent al context, sembla que signifiqui: oposar-se [a], contraposar-se [a])
-
♦ vera léttur í vöfum: <LOC> ésser fàcilment manejable
-
♦ vera mikill í vöfum: <LOC> ésser voluminós -osa [i poc manejable]
-
♦ vera þungur í vöfum: <LOC> ésser voluminós -osa [i feixuc de manejar], ésser difícil de manejar
-
3. (oman ?) embolcall m del puny d'una espasa fet de fil d'or, ferro o un altre metall (?) (puny o empunyadura d'espasa coberta o enrevoltillada de fil d'or)
-
◊ Ef konungr gerir gesti í hirð sinni. Flestum mǫnnum er þat kunnigt í konungshirð, at gestir eru næstir hirðmǫnnum at sœmdum ok at nafnbótum ok ǫllu réttarfari. En þeir, sem leita sér þeirra nafnbóta af konungi ok játtar konungr, þá skulu þeir svá við gesti leita lǫguneytis sem forn er siðr til. En ef nǫkkurr mælir móti, þá skal slíkr háttr á vera í þeirra lǫguneyti sem áðr er sagt ok skipat er í hirðmanna lǫguneyti um slíkt efni. Með þeima hætti skal konungr gera gest at hann skal halda hendi sinni fram yfir sverð sem saman kemr hjǫlt ok meðalkafli, en sá sem gerist skal taka hœgri hendi sinni neðan undir omanit (ɔ: F: undir umvafit; G., H.: neðan um vafit; K., L.: um vafit) ok minnast síðan við hǫnd konungs ok sverja eið með þeima eiðstaf ok hirðmaðr. Síðan skal hann ganga til handsals við lǫgunauta sína. Því heita þeir gestir at þeir hafa þar mǫrgum stǫðum gisting sem þeim verðr engi þǫkk fyrir kunnað: Si el rei fa gestir a la seva hirð. És notori de la majoria dels homes de la hirð (‘seguici armat’) del rei que els gestir (‘hostes’) van immediatament després dels hirðmenn (membres del seguici armat) en honors i rang i tots els privilegis. I aquells qui sol·liciten del rei aquest rang, si el rei els el concedeix, demanaran als gestir, tal i com prescriu el vell costum, llur unió. I si cap d'ells s'hi oposa, se seguirà de cara a llur unió el mateix procediment que s'ha descrit abans i que està prescrit a aquest efecte en la unió (lǫguneyti) dels membres del seguici armat del rei. El rei convertirà un home en gestr d'aquesta faisó: allargarà la seva mà i la posarà sobre l'indret de l'espasa on s'ajunten guardamà i puny de l'espasa i aquell qui es fa gestr agafarà amb la seva mà dreta per dessota l'oman (l'empunyadura enrevoltillada de fil d'or) i després besarà la mà del rei i prestarà jurament amb la mateixa fórmula amb què presta jurament un hirðmaðr. Després, anirà cap als seus [nous] companys (lǫgunautar) per al handsal (l'encaixada de mans solemne amb què se segella la unió amb ells com a nou gestr). Es diuen gestir (‘hostes’) perquè es presenten com a hostes (gestir) a molts d'indrets on se'ls està (estarà) agraït perquè hi siguin (O cal assumir que amb les variants textuals: vaf, umvaf, hom es refereix a una tela amb què hom havia embolcallat la fulla de l'espasa per evitar talls durant la cerimònia descrita?)
-
vafa·atriði <n. -atriðis, -atriði>:
-
punt dubtós, qüestió dubtosa
-
vafa·laus, -laus, -laust <adj.>:
-
indubtable
-
♦ það er vafalaust: està fora de [tot] dubte
-
vafa·laust <adv.>:
-
indubtablement, sens dubte
-
◊ þegar vagnstjórarnir sáu Jósafat hugsuðu þeir með sér: „Þetta er vafalaust (— ~ —: ˈmɛlɛχ ʝiɕrāˈʔēl hūʔ, מֶלֶךְ יִשְׂרָאֵל הוּא) konungur Ísraels.“ Þeir umkringdu hann því þegar og réðust á hann. Þegar Jósafat hrópaði á hjálp kom Drottinn honum til hjálpar og Guð tældi þá frá honum: quan els capitans dels carros van veure en Josafat, es digueren: «És indubtablement el rei d'Israel». I l'envoltaren per això immediatament i l'atacaren. Quan en Josafat va cridar demanant ajut, Jahvè va acudir a ajudar-lo i Déu els va enganyar per allunyar-los d'ell
-
vafa·mál <n. -máls, -mál>:
-
afer m dubtós, qüestió dubtosa, assumpte dubtós (cast.)
-
♦ það er vafamál hvort <+ ind.>: és dubtós que <+ subj.>
-
♦ það er ekkert vafamál að <+ ind.>: no hi ha cap mena de dubte que <+ ind.>
-
vafa·samur, -söm, samt <adj.>:
-
dubtós -osa (dubtable, discutible & insegur, incert)
-
vafa·semi <f. -semi, no comptable>:
-
dubtositat f, incertesa f
-
vafði:
-
1ª i 3ª pers. sg. pret. ind. de → vefja “embolicar”
-
vaff <n. vaffs, vöff>:
-
1. (bókstafur latneska stafrófsins) ve baixa (lletra de l'alfabet llatí v, V)
-
2. (bókstafur hebreska stafrófsins) vau f, uau f (lletra de l'alfabet hebreu וָו, ו)
-
vaffla <f. vöfflu, vöfflur. Gen. pl.: vaffla o: vafflna>:
-
gofra f
-
vafi <m. vafa, no comptable>:
-
dubte m (manca de certesa)
-
♦ á því leikur enginn vafi: això està fora de [tot] dubte
-
♦ lítill vafi getur leikið á því að <+ ind.>: poc dubte hi pot haver sobre el fet que <ind.>
-
♦ vera í vafa um e-ð: dubtar sobre una cosa, tenir dubtes sobre una cosa
-
♦ það er engum vafa undirorpið: no cal dubtar-ne gens, sobre una cosa no existeix el més mínim dubte
-
vafið:
-
supí de → vefja “embolicar”
-
vafinn, vafin, vafið <adj.>:
-
embolicat -ada
-
♦ járni vafið skaft: un mànec folrat de ferro
-
♦ vera skuldum vafinn: <LOC FIG> estar endeutat fins al coll
-
vafin·skefta <f. -skeftu, -skeftur. Gen. pl.: -skefta>:
-
<HIST> vafinskefta f, destral, de grans dimensions i amb el mànec folrat de ferro, esmentada a dos passatges de la Njála. És possible que, si més no originàriament, fos el nom de la destral i no pas un tipus de destral (els dos passatges presenten una sorprenent idèntica formulació que em fa pensar que es tracta de la mateixa arma malgrat que aparegui a les mans de dos personatges diferents). En tot cas, en Finnur Jónsson 1908, p. 28, comenta així aquest mot: 17. 18. vafinskepta, subst. fem., appos. zu øxi „axt mit einem (mit gold- oder silberdraht) umwickelten schaft versehen“. En canvi en Baetke 19874, pàg. 691, hi veu una destral amb el mànec folrat de ferro: Axt mit einem eisenumwundenen (= járnvafiðr) Schaft
-
◊ síðan gekk hann á braut og til fjöru og hratt fram skipi sexæru og hafði í hendi öxi mikla er hann átti, vafinskeftu. Hann stígur á skip og rær út í Bjarneyjar. Og er hann kom þar voru allir menn rónir nema Þorvaldur og förunautar hans. Hann var að hlaða skútuna en þeir báru á út, menn hans: després, [en Þjóstólfur] se'n va anar i va baixar fins a la platja i va avarar una nau de sis rems i tenia a la mà una gran destral, que era seva, amb el mànec folrat de ferro. Va pujar a bord de la nau i va remar cap a l'illa de Bjarney. I quan hi va arribar tots els homes ja s'havien fet a la mar llevat d'en Þorvaldur i els seus companys, el qual en aquells moments estava ocupat carregant la skúta i els seus homes li anaven portant les provisions
-
◊ síðan gekk Hrappur á land upp með vopnum sínum og hafði öxi eina mikla í hendi, vafinskeftu. Hann fer þar til er hann kemur til Guðbrands í Dala. Hann var hinn mesti vin Hákonar jarls. Þeir áttu hof báðir saman og var því aldrei upp lokið nema þá er jarl kom þangað. Það var annað mest hof í Noregi en annað á Hlöðum. Þrándur hét sonur Guðbrands en Guðrún dóttir. Hrappur gekk fyrir Guðbrand og kvaddi hann vel. Guðbrandur spyr hvað manna hann væri. Hrappur sagði til nafns síns og það með að hann væri utan af Íslandi. Síðan biður hann Guðbrand að hann taki við honum: tot seguit, en Hrappur va baixar a terra amb les seves armes i tenia una gran destral a la mà amb el mànec folrat de ferro. No va descansar en el seu camí fins que va haver arribat a Dalir, a cal Guðbrandur. En Guðbrandur era un dels amics més íntims del iarl Hákon. Tots dos posseïen en comú un temple (pagà) que no s'obria mai, més que quan el iarl hi anava. Era el segon temple més gran de Noruega després del de Hlaðir. En Guðbrandur tenia un fill que nomia Þrándur i una filla que nomia Guðrún. En Hrappur es va presentar davant en Guðbrandur i el va saludar com pertocava. En Guðbrandur li va preguntar qui era. En Hrappur li va dir el seu nom i que no era de Noruega sinó d'Islàndia. Després, va pregar al Guðbrandur que l'acollís al seu mas
-
vaf·klukka <f. -klukku, -klukkur. Gen. pl.: -klukkna>:
-
corretjola f, corriola f (Val., Mall.) (designació col·lectiva de les plantes del gènere Convonvulus)
-
vafklukku·ætt <f. -ættar, no comptable>:
-
[família f de les] convolvulàcies f.pl
-
vafninga·laus, -laus, -laust <adj.>:
-
que va directe -a a la cosa
-
vafninga·laust <adv.>:
-
sense dubtar, anant directament a la cosa
-
◊ enginn úr þessum mikla skara (ex agmine tanto) þorir að ganga til móts við manninn og setja ólarbönd (caestus) um hendur sér. Hann gekk því reifur (alacris) fyrir Eneas, viss um að allir gæfu frá sér sigurlaunin, og grípur vafningalaust (nec plura moratus) með vinstri hendi um horn á griðungnum (taurum) og mælir á þessa leið <...>: ningú d'aquesta gran gernació no gosa anar a enfrontar-se amb aquest home i posar-se el cest a les mans. Per això, [en Dares,] ple de joia, es va plantar davant l'Enees, segur que tots renunciarien al premi, i agafà amb la mà esquerra, sense esperar més, les banyes del brau i parlà d'aquesta manera <...>
-
♦ svara vafningalaust: respondre sense floritures ni vacil·lacions, respondre del dret, sense dubtar, sense parpellejar
-
vafnings·jurt <f. -jurtar, -jurtir>:
-
liana f voluble (planta enfiladissa que creix enrevoltillant-se al voltant d'altres plantes o d'un objecte, que acaba cobrint)
-
vafnings·klukka <f. -klukku, -klukkur. Gen. pl.: -klukkna>:
-
corretjola f, corriola f (Val., Mall.) (designació col·lectiva de les plantes del gènere Convonvulus) (→ vafklukka)
-
vafningsklukku·ætt <f. -ættar, no comptable>:
-
[família f de les] convolvulàcies f.pl (→ vafklukkuætt)
-
vafnings·viður <m. -viðar, -viðir>:
-
heura f (planta Hedera helix) (→ bergflétta)
-
vafningur <m. vafnings, vafningar>:
-
1. <GEN> rotlle m, rogle m (Val.), rotlo m (Bal.)
-
2. (flétta) entortolligament m, enroscament m (enrevoltillament, entrellaçament, entrunyellament, esp. al voltant d'una cosa)
-
3. (vafin umferð, umbúðir) embolcall m (de tela o d'altre material enrevoltillat al voltant de l'objecte embolcallat)
-
♦ grennandi¹ / örvandi² vafningur: embolcall aprimador¹ / estimulador² (com a tractament a salons de bellesa, balnearis etc.)
-
♦ heitir¹ og kaldir² vafningar: embolcalls calents¹ / freds² (com a tractament a salons de bellesa, balnearis etc.)
-
5. (flækja) complicació f (envitricollament)
-
6. vafningar <m.pl vafninga>: (undanbrögð & loðin svör) subterfugis m.pl (circumloquis, ambages, embuts, evasives)
-
♦ án vafninga: sense embuts ni vacil·lacions
-
vaf·planta <f. -plöntu, -plöntur. Gen. pl.: -plantna>:
-
liana f voluble (planta enfiladissa que s'enrevoltilla al voltant d'una altra planta o d'un objecte)
-
vafra <vafra ~ vöfrum | vafraði ~ vöfruðum | vafrað ║ [í e-u]>:
-
1. (skjögra, ganga óstyrkur) marxar amb dificultat (anar a poc a poc, amb passes titubejants)
-
2. <FIG = reika um> rondar, fer voltes, dardar (o: dardejar), anar d'ací d'allà sense un objecte determinat
-
◊ XIII. Sonr. Nú með því at vér hǫfum getit flestra fiska (= hvalfiska) þeirra, er þar hvarfla (ɔ: vafra) í hǫfum, þá sem nǫkkurrar minningar eru verðir ok umrœðu, þá fýsumsk vér at rœða um þá hluti, er á landinu eru helzt minningarverðir. Hvat ætli þér um þann mikla eldsgang, er þar er ofrmikill á því landi, hvárt hann mun vera af nǫkkurri landsins náttúru, eða kann þat at vera, at hann sé af andligum hlutum? Eða hvat ætli þér um þá hina ógurligu landskjálfta, er þar kunnu at verða, eða þau hin undarligu vǫtn eða ísa, er þar þekja ǫll lǫnd hit efra?: XIII. Fill. Ara que hem esmentat (tractat, parlat) la majoria de balenes que vaguen pels oceans i que són mereixedores d'algun esment i tractament [en la nostra conversa], m'abelliria que parléssim de les coses de terra que més memorables hi (= a Islàndia) són. Què en penseu dels imponents esclats de foc que hi ha a terra i que són sobreforts: creieu que es deuen a alguna peculiaritat d'aquella terra o és per ventura possible que siguin de natura espiritual? I que en penseu dels terribles terratrèmols que s'hi poden produir i dels insòlits llacs i masses de glaç que allà hi cobreixen totes les terres de la part superior [de l'illa]?
-
♦ vafra inn í verslun (= Ac.): entrar, fent voltes, dins una botiga; entrar a una botiga fent una volta
-
♦ vafra um göturnar: voltar (o: deambular) pels carrers
-
3. <INFORM> navegar
-
♦ vafra á vefnum: <INFORM> navegar per internet
-
vafra·kaka <f. -köku, -kökur. Gen. pl.: -kakna o: -kaka>:
-
<INFORM> galeta f, cookie f
-
vafri <m. vafra, vafrar>:
-
<INFORM> navegador m, browser m
-
vafstra <vafstra ~ vöfstrum | vafstraði ~ vöfstruðum | vafstrað ║ [í e-u]>:
-
ésser actiu -iva [en una cosa] (desenvolupar una gran activitat en una cosa, comprometre's activament en una cosa)
-
vafstur <n. vafsturs, no comptable>:
-
1. (umstang, fyrirhöfn, amstur) tràfecs m.pl, quefers m.pl (activitat, tragí, traüt, treballs, tasques, ocupacions diverses)
-
2. (ónæði) molèstia f (o: molèsties f.pl) (destorb, importunament)
-
3. (vandræði) entrebancs m.pl (problemes, embolics)
-
vaf·súra <f. -súru, -súrur. Gen. pl.: -súra>:
-
fajol bord (planta Polygonum convolvulus)
-
vaf·toppur <m. -topps, -toppar>:
-
lligabosc m de jardí (planta Lonicera caprifolium)
-
vafur <n. vafurs, no comptable>:
-
1. (reik, rölt) passeig m (o: passejada f), eixida f (Mall.) (acció d'anar d'ací d'allà sense un objecte determinat)
-
♦ vera á vafri um miðbæinn: voltar (o: deambular) pel centre de la ciutat, fer voltes pel centre de la ciutat, fer una eixida pel centre de la ciutat
-
2. <INFORM> súrfing m
-
♦ vafur um vefinn, vafur á netinu: <INFORM> súrfing per internet
-
vafur·leysa <f. -leysu, no comptable>:
-
bajanada f, criaturada f, ninada f (Mall.) (→ endileysa)
-
◊ Ófeigur segir: "Gettu eigi vafurleysu þeirrar er engis er verð en þeim ósómi í og öll fólska er með fara": l’Ófeigur li va dir: “No esmentis aquesta bajanada que no té gens de valor i que per als qui s'hi avinguin no serà més que una humiliació i una completa estupidesa” (vocabulari: #1. vafurleysa: Cf. en Baetke 19874, pàg. 691: vafr-leysa f. Unsinn, Kinderei; #2. ósómi: Cf. en Baetke 19874, pàg. 459: ó-sómi m. was sich nicht gehört, Unziemlichkeit, Unverschämtheit; Unehre, Schande. L'Andreas Heusler 1897, pàg. 124b, interpreta així el mot: ósóme m. <...> als erlebnis: unehre, demütigung 48,31. 52.11 (siehe unter lýsa). Ni l'un ni l'altre, emperò, donen entrada a la locució: e-m er [mikill] ósómi í e-u; #3. fólska: Cf. en Baetke 19874, pàg. 150: fólska f. Torheit, Dummheit; l'Andreas Heusler 1897, pàg. 84a, interpreta així el passatge: fólska f. torheit, narrheit. en þeim ósóme í ok ǫll fólska, er með fara und woraus die, die sich damit abgeben, gedemütigt und in ihrer ganzen narrheit hervorgehn werden 48,31; #4. verður: En Baetke 19874, pàg. 721, no dóna pas entrada a l'expressió: vera engis ~ einskis verðr, però el significat n'és clar: no valer res, no tenir gens de valor)
-
vafur·logi <m. -loga, -logar>:
-
<FOLKL & MITOL> mur m de foc [trèmul], que, segons la Vǫlsunga saga envoltava els estatges de la Brynhildr Buðladóttir i que ningú no podia pas travessar. L'únic que ho va poder fer va ésser en Sigurðr Sigmundarson a dalt del seu cavall Grani i amb l'espasa Gramr a la mà
-
vaf·þráður <m. -þráðar, -þræðir>:
-
<BOT> circell m
-
Vafþrúðnis·mál <n.pl -mála>:
-
<LITER> les dites d'en Vaftrúdnir
-
Vaf·þrúðnir <m. -þrúðnis, no comptable>:
-
<MITOL> Vafþrúðnirm, Vaftrúdnir m
-
vaga <vaga ~ vögum | vagaði ~ vöguðum | vagað ║ [áfram]>:
-
marxar (o: caminar) balancejant-se d'un costat a l'altre (com fan, p.e., els ànecs o els pingüins)
-
vagga <f. vöggu, vöggur. Gen. pl.: vagga>:
-
<GEN & FIG> bressol m, bressola f (Ross.), bres m (fl./pl.: bressos) (Bal.)
-
♦ frá vöggu til grafar: <FIG> del bressol fins a la tomba (o: del naixement fins a la mort)
-
♦ vagga siðmenningar: <FIG> el bressol de la civilització
-
vagga¹ <vagga ~ vöggum | vaggaði ~ vögguðum | vaggað ║ e-m ~ e-u>:
-
bressolar algú, bressar algú (Bal.) (engronsar en el bres)
-
♦ vagga barninu: bressolar l'infant [en el bres]
-
♦ vagga sér á stólnum: engronsar-se en el balancí
-
♦ öldurnar vagga bátnum: <FIG> les ones gronxen (o: bressolen) l'embarcació
-
vagga² <vagga ~ vöggum | vaggaði ~ vögguðum | vaggað>:
-
(rugga til, veltast til, skkjögra) marxar (o: caminar) balancejant-se
-
♦ vagga fram og til baka: balancejar-se envant i enrere
-
♦ vagga til hliðanna: balancejar-se cap als costats
-
vagn <m. vagns, vagnar>:
-
1. (hestvagn) carro m (vehicle estirat per una bístia)
-
♦ aka vagni: menar un carro
-
♦ aka heilum vagni heim: #1. (komast heill heim) tornar o arribar sa i estalvi a casa (arribar bé a casa); #2. (takast að ljúka e-u þrátt fyrir tímabundna erfiðleika) reeixir a acabar una cosa (malgrat les dificultats passatgeres o temporals; #3. (takast ætlunarverk sitt) emprendre un projecte (emprendre quelcom que un s'ha proposat de fer)
-
♦ beita e-m (o: spenna e-n) fyrir vagn sinn: <LOC FIG> enganxar algú al seu carro (usar algð per prosperar o per dur a terme una feina)
-
♦ hlaða e-u á vagninn: carregar una cosa al carro
-
♦ spenna hestana ~ uxana fyrir vagninn: junyir les bísties ~ els bous al carro
-
♦ tveir hvítir hestar drógu vagninn: dos cavalls blancs estiraven el carro
-
2. (lestarvagn) vagó m (de comboi de tren)
-
3. (strætisvagn, almenningsvagn) autobús m (urbà, vehicle de servei públic)
-
♦ missa [ekki] af vagninum: [no] perdre el bus
-
♦ vagninn fer á heilum og hálfum tíma: l'autobús passa a cada hora i a cada mitja hora
-
4. (áætlunarvagn) diligència f (vehicle, estirat per bísties, destinat al transport regular de passatgers)
-
5. (skrautvagn) carrossa f (vehicle, estirat per bísties, de faiçó luxosa)
-
6. (stríðsvagn) carro m de guerra (vehicle de guerra de l'antiguitat)
-
7. (barnavagn) cotxet m (d'infant, de nadó)
-
vagna·skrölt <n. -skrölts, no comptable>:
-
sondroll (o: trontoll; o: sotragueig) m de carros
-
vagn·grind <f. -grindar, -grindur>:
-
balustrada f de carro
-
vagn·hestur <m. -hests, -hestar>:
-
cavall m de tir
-
vagn·hjól <n. -hjóls, -hjól>:
-
roda f de carro
-
vagn·hvalur <m. -hvals, -hvalir>:
-
orca f (mamífer Orcinus orca syn. Orca gladiator) (→ háhyrningur; → háhyrna)
-
vagn·kambur <m. -kambs, -kambar>:
-
ballesta f de carro
-
vagn·kjálki <m. -kjálka, -kjálkar)>:
-
espigó m de carro (→ vagnstöng)
-
vagn·skökull <m. -skökuls, -sköklar>:
-
llança f de carro
-
vagn·stjóri <m. -stjóra, -stjórar>:
-
1. (hestavagns) cotxer m, cotxera f (postilló)
-
2. (strætisvagns) conductor m d'autobús, conductora f d'autobús (autobuser)
-
3. (í Biblíunni) capità m de carros (a la Bíblia)
-
◊ þegar vagnstjórarnir (ɕar hā-ˈrɛχɛβ ~ שַׂר הָרֶכֶב: ɕāˈrēi̯ hā-ˈrɛχɛβ, שָׂרֵי הָרֶכֶב) sáu Jósafat hugsuðu þeir með sér: „Þetta er vafalaust konungur Ísraels.“ Þeir umkringdu hann því þegar og réðust á hann. Þegar Jósafat hrópaði á hjálp kom Drottinn honum til hjálpar og Guð tældi þá frá honum: quan els capitans dels carros van veure en Josafat, es digueren: «És indubtablement el rei d'Israel». I l'envoltaren per això immediatament i l'atacaren. Quan en Josafat va cridar demanant ajut, Jahvè va acudir a ajudar-lo i Déu els va enganyar per allunyar-los d'ell
-
vagn·stöng <f. -stangar, -stengur (o: -stangir)>:
-
espigó m de carro
-
vagn·vörður <m. -varðar, -verðir>:
-
revisor m, revisora f
-
vaka <f. vöku, vökur. Gen. pl.: vaka>:
-
1. (það að vaka) vetlla f, vetla f (Bal.), vigília f (fet o acció d'estar despert, de no dormir)
-
♦ halda vöku fyrir e-m: mantenir despert algú
-
♦ halda vöku sinni í e-u: <LOC FIG> tenir els ulls ben oberts contra una cosa, estar en guàrdia contra una cosa, estar atent i alerta amb una cosa
-
♦ í vöku og svefni: <LOC FIG> nit i dia, de dormit i de despert
-
♦ láta e-ð ekki halda fyrir sér vöku: <LOC FIG> no deixar que una cosa li llevi la son
-
2. (kvöldvaka) vetllada f, vetlada f (Bal.) (part de la nit després d'encendre els llums i fins al moment de colgar-se)
-
3. (aðfangadagur CATOL) vigília f (vespre i nit abans de festivitat)
-
4. (varðtími) guàrdia f (temps entre dos canvis de guàrdia)
-
vaka:
-
gen. pl. de → vök “forat en el glaç”
-
vaka¹ <vaki ~ vökum | vakti ~ vöktum | vakað>:
-
vetllar, vetlar (Bal.), estar despert -a
-
◊ ég sef en hjarta mitt vakir (ʕūr ~ עוּר = lə-hīʃʃāˈʔēr ʕēr ~ לְהִישָּׁאֵר עֵר: ʔăˈnī ʝəʃēˈnāh wə-libˈb-ī ʕēr, אֲנִי יְשֵׁנָה, וְלִבִּי עֵר): p
-
♦ hvað vakir fyrir honum?: <LOC FIG> quines intencions té? quina en duu de cap?, què li ronda pel cap?
-
♦ e-ð vakir fyrir honum: una cosa li ronda pel cap
-
♦ það vakir fyrir honum að <+ subj.>: té la intenció que <+ subj.>
-
♦ það vakti fyrir mér að <+ subj.>: tenia la intenció de <+ inf.>
-
♦ láta e-ð í veðri vaka: <LOC FIG> deixar caure una cosa, donar a entendre una cosa
-
♦ vaka eftir e-m: quedar-se despert -a esperant algú
-
♦ vaka fram á nótt: vetllar fins tard
-
♦ vaka yfir e-u: vetllar [sobre] una cosa
-
◊ þá sagði Drottinn við mig: „Þú hefur séð rétt því að ég vaki yfir (ʃāˈqaδ ʕal- ~ שָׁקַד עַל: kī־ʃɔˈqēδ ʔăˈnī ʕal־dəβāˈr-ī la-ʕăɕɔˈθ-ō, כִּי-שֹׁקֵד אֲנִי עַל-דְּבָרִי, לַעֲשֹׂתוֹ) því að orði mínu verði framfylgt: aleshores Jahvè em va dir: «Has vist bé! Car vetllo perquè la meva paraula sigui acomplerta»
-
◊ sjáir þú hinn snauða undirokaðan og að rétti og réttlæti er hallað í héraðinu þá furða þú þig ekki á því athæfi því að hár vakir yfir (ʃāˈmar ʕal- ~ שָׁמַר עַל: kī ɣāˈβɔḥa mē-ˈʕal gāˈβɔḥa ʃɔˈmēr, כִּי גָבֹהַּ מֵעַל גָּבֹהַּ, שֹׁמֵר) háum og hinn hæsti yfir þeim öllum: si veus el pobre oprimit (subjugat) i que el dret i la justícia són pervertits (violats) a la província, no t'astoris pas d'aital conducta (comportament)! Car l'alt vetlla sobre l'alt i el més alt sobre tots ells
-
◊ hún vakir yfir því (t͡sāˈφāh ~ צָפָה: t͡sōφīˈʝāh hălīˈχōθ bēi̯ˈθ-āḥ, צוֹפִיָּה, הֲלִיכוֹת בֵּיתָהּ) sem fram fer á heimili hennar og etur ekki letinnar brauð: vetlla (té l'ull posat) sobre el que passa a casa seva i no menja pas el pa de la peresa
-
◊ en auga Guðs þeirra vakti yfir (haˈwāʔ ʕal- ~ הַוָא עַל: wə-ˈʕēi̯n ʔɛ̆lāh-ăˈhɔm hăˈwāθ ʕal־ɕāˈβēi̯ ʝəhūδāˈʝ-ēʔ, וְעֵין אֱלָהֲהֹם, הֲוָת עַל-שָׂבֵי יְהוּדָיֵא) öldungum Gyðinga sem voru því látnir óáreittir þar til Daríusi hafði verið send skýrsla og skriflegt svar komið við henni: però l'ull de Déu vetllava sobre els ancians dels jueus que foren deixats en pau fins que s'hagué enviat un informe al Darius i va arribar d'ell una resposta escrita sobre ell
-
♦ vaka yfir líki e-s: vetllar algú (un mort la nit abans del seu enterrament)
-
♦ vaka yfir líkum: vetllar els morts
-
vaka² <vaki ~ vökum | vakti ~ vöktum | vakað>:
-
(fiskur) sortir a la superfície (emergir o acostar-se a la superfície un peix i treure la boqueta a fora un instant)
-
♦ vaka ísinn: fer un forat a la superfície glaçada d'un riu, estany, llac etc.per pescar-hi
-
vakandi, vakandi, vakandi <adj.>:
-
vetllant, que vetlla, que vetla (Bal.), estar despert -a
-
◊ af því að þeir ofsóttu bræður sína með sverði
og kæfðu alla samúð með þeim,
af því að þeir rændu í óslökkvandi reiði sinni
og héldu heift sinni sífellt vakandi (— ~ —: wə-ʕɛβrāˈθ-ō ʃəˈmārāh ˈnɛsˤaħ, וְעֶבְרָתוֹ שְׁמָרָה נֶצַח)
þá mun ég senda eld til Teman
og hann mun gleypa hallirnar í Bosra: perquè han perseguit llur germà amb l'espasa i han ofegat tota pietat (=tot sentiment de pietat) envers ells, perquè han robat en llur còlera inextingible i han mantingut llur odi despert sense cessar, enviaré un foc a Teman que engolirà els palaus de Bosrà
-
◊ sælir eru þeir þjónar sem húsbóndinn finnur vakandi (γρηγορῶν -οῦσα -οῦν: ὁ κύριος εὑρήσει γρηγοροῦντας) er hann kemur. Sannlega segi ég yður, hann mun búa sig (περιζώσεται), láta þá setjast að borði og koma og þjóna þeim. Og komi hann um miðnætti eða síðar og finni þá vakandi (—: καὶ εὕρῃ οὕτως), sælir eru þeir þá: benaurats són els servents que l'amo trobarà vetllant en tornar: En veritat us dic que se cenyirà (es prepararà), els farà seure a la taula i hi anirà i els servirà. I si arriba pels volts de la mitja nit o més tard i els troba vellant, benaurats seran llavors
-
♦ hafa vakandi auga ~ augu á (o: með) e-u: <LOC FIG> tenir l'ull posat en una cosa, vigilar una cosa
-
◊ á þeim degi, segir Drottinn, mun ég fæla alla hesta og firra þá vitinu sem ríða þeim. Ég hef vakandi auga (pāˈqaħ ʔɛθ־ʕēi̯ˈn-ai̯ ~ פָּקַח אֶת-עֵינַי: wə-ʕal־ˈbēi̯θ ʝəhūˈδāh ʔɛφˈqaħ ʔɛθ־ʕēi̯ˈn-ai̯, וְעַל-בֵּית יְהוּדָה, אֶפְקַח אֶת-עֵינַי) með ætt Júda og slæ alla hesta þjóðanna blindu: aquell dia, diu Jahvè, esfereiré (espantaré) tots els cavalls i allunyaré el seny dels qui els cavalquin. Tinc un ull vigilant sobre el llinatge de Judà i colpiré (feriré) de ceguesa tots els cavalls de les nacions
-
◊ samt hefurðu á honum vakandi auga (pāˈqaħ ʔɛθ־ʕēi̯ˈn-ai̯ ~ פָּקַח אֶת-עֵינַי: ʔaφ־ʕal־ˈzɛh pāˈqaħtā ʕēi̯ˈn-ɛχā, אַף-עַל-זֶה, פָּקַחְתָּ עֵינֶךָ) og kallar hann fyrir dóm þinn: i nogensmenys tens posat un ull vigilant sobre ell i el convoques a judici al teu tribunal
-
♦ halda sér vakandi: <LOC FIG> mantenir-se despert -a i atent -a
-
◊ ég álít mér líka skylt, á meðan ég er í þessari tjaldbúð, að halda ykkur vakandi (διεγείρειν: δίκαιον δὲ ἡγοῦμαι, <...> διεγείρειν ὑμᾶς ἐν ὑπομνήσει) með því að rifja þetta upp fyrir ykkur: també em considero obligat, mentre visqui en aquesta tenda de campanya, a mantenir-vos desperts tot recordant-vos això
-
♦ vera vakandi: <LOC FIG> estar despert -a i atent -a
-
◊ gerið því hugi ykkar viðbúna og verið vakandi (νήφειν ~ [εἶναι] νήφων νήφουσα νῆφον: διὸ ἀναζωσάμενοι τὰς ὀσφύας τῆς διανοίας ὑμῶν, νήφοντες). Bindið alla von ykkar við þá náð sem ykkur mun veitast við opinberun Jesú Krists: per això, feu que els vostres cors estiguin preparats i esteu desperts. Lligueu totes les vostres esperances a la gràcia que us serà donada amb la revelació de Jesucrist
-
vakar:
-
gen. sg. de → vök “forat en el glaç”
-
vaki <m. vaka, vakar>:
-
hormona f (→ hormón)
-
vakið:
-
supí de → vekja “despertar”
-
vakinn, vakin, vakið <adj.>:
-
despertat -ada (→ vekja)
-
♦ vera vakinn og sofinn í e-u: <LOC FIG> dedicar-se en cos i ànima a una cosa, no pensar en res més que en una cosa
-
vakir:
-
nom. & ac. pl. de → vök “forat en el glaç”
-
vakka <vakka ~ vökkum | vakkaði ~ vökkuðum | vakkað>:
-
1. <GEN> deambular, vagarejar
-
2. <MAR> deixar-se endur pel corrent
-
◊ þegar Helgi konungr raknar við, bað hann þá fara hratt eptir Friðþjófi ok drepa þá alla fǫrunauta hans. „Hefir sá maðr fyrirgert sér, er hann hlífði engum griðastǫðum." Var þá blásit saman hirðinni ok, sem þeir komu út at salnum, sá þeir, hann logaði. Fór Hálfdan konungr þar til með sumt liðit, en Helgi konungr fór eptir þeim Friðþjófi. Váru þeir þá á skip komnir ok létu vakka við. Fundu þeir Helgi konungr, at meidd váru ǫll skip þeirra, ok urðu þeir þá at landi at leggja aptr ok létuz nǫkkurir menn: quan el rei Helgi va retornar (va recobrar els sentits, es va refer del seu desmai), va manar que se sortís ràpidament en persecució d'en Friðþjófur i que li donessin mort a ell i tots els seus companys. “Aquest home, que no ha respectat cap lloc sagrat, mereix la mort”. Aleshores sonaren el corn convocant el seguici armat del rei (la guàrdia personal del rei, la hirð) i així com sortiren en direcció cap a la sala, veieren que estava encesa. El rei Hálfdan s'hi dirigí amb alguns membres de la tropa [per intentar apagar l'incendi] mentre que el rei Helgi sortia en persecució d'en Friðþjófur i els seus homes. Aquests, emperò, ja havien pujat a bord del vaixell i deixaven que es bressés a mercè del corrent. El rei Helgi i els seus homes varen descobrir que tots llurs vaixells estaven espatllats de manera que hagueren de tornar a terra i[, fins i tot, hi] perderen alguns homes (vocabulari: #1. fyrirgera sér: Cf. en Ludwig Larsson 1901, pàg. 37: 10. fyrirgert sér, „sein leben verwirkt“; #2. hlífa: Cf. en Ludvig Larsson 1901, pàg. 37: 10. hlífa, „unbehelligt lassen“; #3. sem: Cf. en Ludvig Larsson 1901, pàg. 37: 11. sem, „wie“; #4. þar til: Cf. en Ludvig Larsson 1901, pàg. 37: 12. þar til, d.i. nach der götterhalle (um das feuer zu löschen)“; #5. vakka: Cf. en Ludvig Larsson 1901, pàg. 37: 14. létu vakka við, „liessen (das schif) frei umhertreiben“, d.h. weder ruderten sie noch zogen sie die segel auf, da sie wussten, dass die schiffe ihrer verfolger unbrauchbar waren; #6. verða at: Cf. en Ludvig Larsson 1901, pàg. 37: 15. 16. urðu þeir . . . at, „sie waren gezwungen“)
-
◊ þeir létu vakka við skipin, ok hǫfðu nǫkkut svá í glett; var þá auðsætt, at þeir váru vanir þessu starfi; svá fóru þeir kœnliga: [els cames-de-beç] deixaven que llurs naus es bressessin a mercè del corrent i simulaven (fingint) alguns atacs [als insulars]. Era obvi, per la manera com es movien astutament (arterament), que estaven avesats a aquesta estratègia
-
vakna <vakna ~ vöknum | vaknaði ~ vöknuðum | vaknað>:
-
<GEN & FIG> despertar-se
-
◊ ég vaknaði í köldu svitabaði: m'he despertat (o: despert, Bal.) banyat en suor freda
-
◊ síðan átu ljótu og horuðu kýrnar upp sjö fallegu og vel öldu kýrnar. Þá vaknaði (ʝāˈqat͡s ~ יָקַץ: wa-i̯ʝīˈqat͡s parˈʕɔh, וַיִּיקַץ, פַּרְעֹה) faraó: després, les vaques lletges i magres devoraren les set vaques ben nodrides i de bon veure. Aleshores el faraó es va despertar
-
◊ sértu hreinn og beinn mun hann vakna (ʕūr ~ עוּר: kī־ˈʕattāh ʝāˈʕīr ʕāˈlɛi̯-χā, כִּי-עַתָּה, יָעִיר עָלֶיךָ) til að sinna þér og endurreisa bústað þinn eins og þú verðskuldar: si ets pur i recte, ell es despertarà per a tenir cura de tu i restaurar el teu estatge com et mereixes
-
♦ þú verður að vakna!: desperta't!
-
♦ vakna við vonda draum: <LOC FIG> despertar-se (o: sortir) d'un malson (el malson provoca que la persona es desperti)
|
Als nostres imperatius del tipus desperta't! o desperteu-vos! l'islandès sol contraposar construccions modals com ara þú verður að vakna o þið verðið að vakna. Les formes d'imperatiu vaknaðu / vakna þú, vaknið [þið] són, però, d'ús general en sentit figurat. |
|
|
|
|
-
vakning <f. vakningar, no comptable>:
-
1. <GEN & FIG> despertament m
-
♦ pólitísk vakning e-s: <FIG> el despertar polític d'algú
-
2. (það að vakna eftir svæfingu) recuperació f [postanestèsica] (despertament de l'anestèsia després d'operació quirúrgica)
-
vakningar·stofa <f. -stofu, -stofur. Gen. pl.: -stofa>:
-
sala f de de recuperació postanestèsica (per a pacients acabats d'operar)
-
vakt <f. vaktar, vaktir>:
-
1. guàrdia m (cos de guàrdia i torn de guàrdia a hospital)
-
♦ standa vakt: fer guàrdia
-
♦ standa vakt við húsið: fer guàrdia davant la casa
-
2. torn m (laboral)
-
vakta <vakta ~ vöktum | vaktaði ~ vöktuðum | vaktað ║ e-n ~ e-ð>:
-
vigilar una cosa
-
◊ vopnaðir hermenn vakta göturnar: soldats armats vigilen els carrers
-
vakta·álag <n. -álags, no comptable>:
-
plus m per treballar per torns
-
vakta·fyrirkomulag <n. -fyrirkomulags, no comptable>:
-
planificació (o: distribució) f dels torns [de treball], pla m [de treball per] torns
-
vakta·kerfi <n. -kerfis, -kerfi>:
-
sistema m de torns
-
vakta·skipti <n.pl -skipta>:
-
canvi m de torn o de guàrdia
-
vakta·tafla <f. -töflu, -töflur. Gen. pl.: -taflna o: -tafla>:
-
quadrant m, horari m de torns
-
vakta·vinna <f. -vinnu, no comptable>:
-
treball m per torns
-
vaktavinnu·álag <n. -álags, no comptable>:
-
plus m per treballar per torns
-
vaktavinnu·fólk <n. -fólks, no comptable>:
-
treballadors m.pl [i treballadores f.pl] de torn
-
vaktavinnu·kona <f. -konu, -konur. Gen. pl.: -kvenna>:
-
treballadora f de torn
-
vaktavinnu·maður <m. -manns, -menn>:
-
treballador m de torn, treballadora f de torn
-
vakt·hafandi, -hafandi, -hafandi <adj.>:
-
[que està] de guàrdia
-
♦ vakthafandi læknir: metge m de guàrdia, metgessa f de guàrdia
-
vakt·herbergi <n. -herbergis, -herbergi. Gen. pl.: -herbergja; dat.pl.: -herbergjum>:
-
cos m de guàrdia (lloc on hi ha els metges / infermers / infermeres etc. que tenen torn de guàrdia)
-
♦ á vaktherberginu: en el cos de guàrdia
-
vakti:
-
1. 1ª i 3ª pers. sg. pret. ind. de → vaka “vetllar, estar despert -a”
-
2. 1ª i 3ª pers. sg. pret. ind. de → vekja “despertar”
-
vakt·maður <m. -manns, -menn>:
-
1. (gæslumaður) vigilant m & f, guarda m & f (persona de guarda en un entorn civil, guardià, guardiana)
-
♦ vaktmaður í stjórnstöð: vigilant en el centre de control
-
2. (í her) guàrdia m & f (persona que fa o que està de guàrdia en un entorn militar o policial, sentinella)
-
vakt·stjóri <m. -stjóra, -stjórar>:
-
cap m & f de guàrdia
-
vakt·þjónusta <f. -þjónustu, no comptable>:
-
servei m de guàrdia
-
vakur, vökur, vakurt <adj.>:
-
1. (snarráður) que mostra presència d'esperit (ferm, decidit, que no es deixa desconcertar davant el perill o quelcom d'imprevist)
-
◊ nú talaði hvortveggi fyrir sínum mönnum. Sturla og Þorgils báðu þá vakra að vera hvers sem við þyrfti og halda sér upp vel. „Hefir Þorvarður mikið frændskarð fengið í drápi Odds bróður síns þótt hann væri þar eigi við og aðildarmaður. Er það og skap mitt að veita honum í þessari ferð með fullum drengskap. Gera þeir einir minn vilja er vel [p. 696] duga. Skal eg gjalda hverjum minna manna eftir því sem verður gerist“ (SS II, cap. 445, pàgs. 695-696): llavors cadascun d'ells dos es va adreà als seus homes: L'Sturla i en Þorgils els varen demanar que mostressin presència d'esperit fos el que fos el que calgués fer i que fessin bon treball (i que mostressin llur tremp): “En Þorvarður ha patit un gran menyscapte de la seva família amb la mort violenta del seu germà, l'Oddur i, per més que ell mateix no hi fos present, també és el principal drethavent en aquesta causa d'homicidi. És igualment la meva convicció ajudar-lo en aquesta expedició amb absoluta homenia (o coratge, drengskapur). Només obraran segons el meu voler aquells de vosaltres que hi donin el millor de si. Jo recompensaré cadascun dels meus homes segons allò de què es faci mereixedor (segons el que faci)”
-
2. (hestur) que té un pas elegant i agradós, ple de gràcia (cavall)
-
♦ vakur hestur: <HÍP> un cavall de pas elegant i agradós o ple de gràcia
-
val <n. vals, völ>:
-
1. (það að velja & valkostur) tria f (elecció, escolliment, acció de triar & opció, alternativa)
-
♦ að eigin val: no obligatori -òria, elegit -ida per un mateix
-
♦ eiga val á e-u: tenir l'opció d'elegir a cor què vols una cosa
-
◊ Ófeigur mælti: "Hvern viltu helst til kjósa af bandamönnum? Láttu svo sem eg eigi á öllum völ": l’Ófeigur li digué: “Quin dels bandamenn t'agradaria més elegir perquè ho faci? Fés com si jo tingués la possibilitat d'elegir com vulgui d'entre tots ells”
-
♦ eiga ekkert val: no tenir opció (o: alternativa)
-
♦ vanda valið: fer una tria acurada, posa bona cura en fer la tria
-
♦ vanda vel á gististað: triar amb cura l'allotjament (hotel, pensió etc.)
-
♦ vera í vali: poder-se triar, haver-hi per triar
-
◊ Þorgils reið til Hrafnagils. Var honum þar vel fagnað. Skipaði hann mönnum sínum þar á bæi. Honum var kostur á boðinn hvað til gamans skyldi hafa, sögur eða dans um kvöldið. Hann spurði hverjar sögur í vali væru. Honum var sagt að til væri saga Tómass erkibiskups og kaus hann hana því að hann elskaði hann framar en aðra helga menn. Var þá lesin sagan og allt þar til er unnið var á erkibiskupi í kirkjunni og höggin af honum krónan. Segja menn að Þorgils hætti þá og mælti: „Það mundi vera allfagur dauði“ (SS II, cap. 474, pàg. 734): en Þorgils va cavalcar fins a Hrafnagil on fou ben rebut. Va distribuir els seus homes pels masos d'allà. Li oferiren que triés l'entreteniment per a aquell vespre, si s'estimava més ball o que es contessin històries. Ell els va demanar quines històries hi havia per triar i li digueren que hi havia la història de l'arquebisbe Tomàs [de Canterbury] i en Þorgils la va escollir perquè estimava aquest sant més que qualsevol altre sant. Així i doncs, es va llegir la seva història fins al moment que l'arquebisbe era atacat dins l'església i li tallaven la coroneta. Conten que en Þorgils els va aturar llavors en la lectura dient: “Aquesta seria una mort molt bonica”
-
♦ vera engi völ á e-u: no haver-hi cap possibilitat
-
◊ fóru mál til þings og var leitað um sættir. En þar var svo þungt fyrir að engi voru völ á því, því að í móti voru lögvitrir menn og hugdjarfir, Möðruvellingar og Esphælingar. Lauk þessu máli svo að Austmenn urðu sekir og var gefið fé til farningar Vigfúsi og skyldi þrjú sumur leita við utanför og hafa þrjú heimili á hverjum misserum og var hann þá fjörbaugsmaður. En hann mátti eigi heima vera fyrir helgi staðarins og var hann að Uppsölum löngum og ætluðu að hann mundi vera í öðrum fjórðungum landsins og vildi hann eigi utan fara á því méli. Varð hann þá alsekur og hélt Glúmur hann á laun: el cas fou portat al þing on s'hi va cercar un acord de conciliació, però va resultar tan feixuc que no n'hi hagué opció ja que en contra tenien homes coratjosos i bons coneixedors de les lleis, els dels Möðruvellir i els de l'Espihóll. El plet, doncs, va acabar que els [dos] noruecs foren declarats proscrits mentre que, pel que fa al Vigfús, hom li va donar diners per a pactar la sortida de l'illa, el qual tindria un termini de tres estius per intentar marxar d'Islàndia i, en cadascun d'aquests tres anys, tres llocs d'habitatge diferents, i a partir de llavors en Vigfús fou un fjörbaugsmaður, és a dir, un condemnat a proscripció menor que havia comprat el dret a viure sense ésser molestat en el lloc o llocs prescrits fins al moment de l'inici del seu exili. Tanmateix, no podria estar-se a casa seva a causa de la santedat de l'indret i [per això] es va estar molt de temps a Uppsalir mentre creien que devia estar-se a d'altres quarters de l'illa. I no va voler sortir de l'illa en el termini prescrit i per això va incaure en pena de proscripció major i en Glúmur el va mantenir amagat (vocabulari: #1. þungt: Cf. en Baetke 19874, pàg. 789: var leitat um sættir en þar var svá þungt, at aber es gab so schwer Hindernisse, daß; )
-
♦ verða fyrir valinu: resultar elegit -ida
-
♦ → fjölval “elecció múltiple”
-
2. (það sem valið er) selecció f (col·lecció de coses triades, esp. les millors)
-
◊ tveir hirðmenn konungsins eru nefndir, er þar voru þá með honum; hét annar Sigurður, en annar Hárekur. Þessir bræður gengu um kaupstaðinn jafnan og vildu kaupa sér gullhring þann er bestan fengu þeir og mestan. Þeir komu í eina búð þar er harðla vel var um búist. Þar sat maður fyrir og fagnaði þeim vel og spurði hvað þeir vildi kaupa. Þeir sögðust vilja kaupa gullhring mikinn og góðan. Hann kvað og gott val mundu á vera. Þeir spyrja hann að nafni, en hann nefndist Hólmgeir auðgi. Brýtur hann nú upp gersimar sínar og sýnir þeim einn digran gullhring, og var það gersimi sem mest, og mat svo dýrt að þeir þóttust eigi sjá hvort þeir munu allt það silfur fá, er hann mælti fyrir, þegar í stað, og beiddu hann fresta til morgins, en hann játaði því. Nú gengu þeir í burt við svo búið, og leið af sú nótt: s’esmenten dos germans, membres de la hirð del rei, que l'hi havien acompanyat. Un es deia Sigurður, l'altre Hárekur. Aquests dos germans anaven a totes hores pel kaupstaður amb la intenció de comprar-se l'anell d'or millor i més gros que poguessin aconseguir. Van entrar a una botiga que estava molt ben agençada. Dedins hi havia un home assegut que els va donar la benvinguda i els va preguntar què volien comprar. Ells li digueren que volien comprar un anell d'or gros i bonic. Ell els va respondre que en tenia una bona selecció. Ells li varen demanar com es deia. Ell els va dir que es deia Hólmgeir el ric. Llavors va desempaquetar els seus joiells i els va mostrar un anell d'or gruixut. Era la preciositat més gran [que un es pugui imaginar], però l'anel era tan car que no sabien (lit.: que no creien veure si...) d'on podrien treure en aquell moment i en aquella vila tot l'argent que el comerciant els demanava per l'anell, i ells li varen demanar que els el guardés fins l'endemà. En Hólmgeir hi va accedir. I havent quedat així, se n'anaren. Va passar la nit
-
◊ Gellir sagði að góð völ voru þar á því og nefnir til sonu Snorra goða og Eyrarmenn: en Gellir li va dir que n'hi havia una bona selecció (de joves prometedors) i va anomenar els fills del godó Snorri i els eyrencs”
-
3. (í skóla) matèria optativa (tipus d'assignatura escolar)
-
4. <TELÈF> marcatge m
-
♦ sjálfvirkt val: marcatge automàtic
-
Valaki <m. Valaka, Valakar>:
-
valac m, valaca f
-
Valakía <f. Valakíu, no comptable>:
-
Valàquia f (un equivalent medieval d'aquest topònim és Blökkumannaland, Blökumannaland i Lokumannaland. El primer d'ells Blökkumannaland va tenir un cert ús literari al segle XIX)
-
valakískur, valakísk, valakískt <adj.>:
-
valac -a
-
val·áfangi <m. -áfanga, -áfangar>:
-
assignatura optativa
-
val·birki <n. -birkis, -birki>:
-
fals plàtan (planta Acer pseudoplatanus)
-
val·björk <f. -bjarkar, -bjarkir>:
-
fals plàtan (planta Acer pseudoplatanus)
-
Val·borg <f. -borgar, no comptable>:
-
Valborg f, Walpurgis f (ginecònim)
-
Valborgar·brenna <f. -brennu,-brennur. Gen. pl.: -brenna>:
-
foguera f de santa Valburga (foguera encesa la nit del trenta d'abril a l'u de maig)
-
Valborgar·messa <f. -messu, -messur. Gen. pl.: -messa>:
-
dia f de santa Valburga (dia u de maig)
-
Valborgarmessu·nótt <f. -nætur, -nætur>:
-
nit f de santa Valburga (la nit del trenta d'abril a l'u de maig)
-
Valborgarmessu·vaka <f. -vöku, -vökur. Gen. pl.: -vaka>:
-
nit f de santa Valburga (la nit del trenta d'abril a l'u de maig)
-
Valborgar·vaka <f. -vöku, -vökur. Gen. pl.: -vaka>:
-
nit f de santa Valburga (la nit del trenta d'abril a l'u de maig)
-
val·brá <f. -brár, -brár>:
-
<MED> nevus flami, angioma pla, hemangioma m capil·lar, nevus m d'Unna
-
val·bundinn, -bundin, -bundið <adj.>:
-
opcional, facultatiu -iva
-
vald <n. valds, völd>:
-
1. <GEN> poder m
-
♦ gefa sig e-u á vald: lliurar-se a una cosa
-
♦ hafa vald á e-u: dominar una cosa, tenir el control d'una cosa
-
♦ hafa vald til [þess] að <+ inf.>: tenir [l']autoritat per a <+ inf.>, tenir poder per a <+ inf.>
-
♦ hefja (o: leiða) e-ð til vegs og valda: donar carta de reconeixement a una cosa, entronitzar una cosa, elevar una cosa a la categoria d'honorable
-
♦ hrökklast frá völdum: abandonar el poder, apartar-se del poder
-
♦ komast til valda: arribar al poder
-
♦ komast aftur til vegs og valda: tornar a detenir càrrec i honors
-
♦ hann misbeitir valdi sínu: abusa del seu poder
-
♦ sitja að völdum: tenir el poder, governar, estar en el poder
-
♦ taka völdin: prendre el poder
-
♦ vera á valdi e-s: estar en les mans d'algú, dependre d'algú
-
◊ það er á yðar valdi að <+ inf.>: està en les vostres mans de <+ inf.>, depèn de vosaltres [de] <+ inf.>
-
♦ vera við völd: regnar, governar, estar en el poder
-
♦ gleðin var við völd: regnava l'alegria
-
2. (ofbeldi) força f (constrenyiment)
-
♦ beita valdi: recórrer a la força, usar la força, violentar, fer servir la violència
-
♦ með valdi: per la força
-
◊ taka e-ð með valdi: agafar una cosa per la força
-
3. (máti) control m, límits m.pl (fre, aturall)
-
♦ upp úr öllu valdi: desbocadament, desenfrenadament
-
◊ verðlagið fer upp úr öllu valdi: els preus pugen desbocats, els preus pugen sense fre
-
4. völd <n.pl>: (orsök) causa f (origen desencadenant)
-
♦ af völdum e-s: a causa de, causat -ada per
-
valda¹ <veld ~ völdum | olli ~ ollum | valdið ║ e-u>:
-
causar una cosa, provocar una cosa
-
♦ valda [e-m] vonbrigðum: decebre [algú] (ésser la causa de, tenir com a conseqüència)
-
valda² <veld ~ völdum | olli ~ ollum | valdið ║ e-u o: e-ð>:
-
1. (ráða við) ésser capaç de fer una cosa (reeixir a fer una cosa, estar a l'altura d'una cosa, aconseguir fer una cosa & dominar una cosa, saber-la o poder-la manejar bé)
-
◊ Haraldur svarar: "Eg skal vera að vísu í orustu en ef eg em svo ósterkur að eg má eigi valda sverðinu þá kann eg þar gott ráð til, að binda skal höndina við meðalkaflann. Engi skal vera viljaður betur en eg að vera óþarfur þeim bóndunum. Vil eg fylgja sveitungum mínum": en Haraldur li va respondre: “Ben cert que seré a la batalla, i si em trobo tan feble que ja no sigui capaç de manejar l'espasa, m'hi sé un bon remei: que em lliguin la mà a l'empunyadura. No hi haurà ningú que vulgui més que jo causar dany als bændur. Hi acompanyaré els meus homes!” (vocabulari: #1. valda: Cf. en Baetke 19874, pàg. 693: <...> (eine Waffe, ein Werkzeug) handhaben, führen, beherrschen (e-u); #2. óþarfur: Cf. en Baetke 19874, pàg. 461: <...> zum Nachteil, schädlich: verða e-m óþarfr jemandem Schade zufügen; #3. sveitungur: Cf. en Baetke 19874, pàg. 625: sveitungr m. 1. Gefolgsmann: sveitungar hans seine Leute 2. Kampfgefährte, Kamerad 3. wer zur selben Partei gehört 4. Mann aus derselben Gegend, Landsmann. Al meu entendre, les tres primeres accepcions escauen al mot en aquest passatge)
-
♦ valda ekki verkefni sínu: no ésser capaç de fer la seva tasca, la seva tasca el supera
-
2. (geta lyft) aconseguir aixecar una cosa (reeixir a aixecar o sollevar)
-
♦ valda steini: poder aixecar una pedra
-
valda³ <valda ~ völdum | valdaði ~ völduðum | valdað ║ e-ð ~ e-n>:
-
1. <ESCACS> defensar (o: protegir) una peça
-
♦ stórmeistarinn valdaði riddarann: el Gran Mestre va protegir el cavall
-
2. <FUTBOL & BÀSQUET> fer un bloqueig a algú
-
3. <MATEM> exponenciar un nombre, posar (o: afegir) un exponent a un nombre (→ veldisvísir)
-
valda·afsal <n. -afsals, -afsöl>:
-
renúncia f al poder
-
♦ valdaafsal konungs: abdicació del rei (→ afsögn)
-
valda·barátta <f. -baráttu, -baráttur. Gen. pl.: -barátta>:
-
lluita f pel poder
-
valda·brölt <n. -brölts, no comptable>:
-
lluita f pel poder
-
valda·fíkinn, -fíkin, -fíkið <adj.>:
-
sedegós -osa (o: àvid -a) de poder
-
valda·fíkn <f. -fíknar, no comptable>:
-
fam (o: set; o: avidesa) f de poder
-
valda·framsal <n. -framsals, -framsöl>:
-
traspàs m (fl./pl.: traspassos) de poder
-
valda·fýsn <f. -fýsnar, no comptable>:
-
ànsia f de poder
-
valda·gráðugur, -gráðug, -gráðugt <adj.>:
-
sedegós -osa (o: àvid -a) de poder
-
valda·græðgi <f. -græðgi, no comptable>:
-
set (o: ànsia; o: avidesa) f de poder
-
valda·hroki <m. -hroka, no comptable>:
-
arrogància f del poder
-
valda·jafnvægi <n. -jafnvægis, no comptable>:
-
equilibri m de poder
-
valda·klíka <f. -klíku, -klíkur. Gen. pl.: -klíka o: -klíkna>:
-
<PEJOR> camarilla f, capelleta f, grup m de poder
-
valda·laus, -laus, -laust <adj.>:
-
sense [cap] poder, impotent
-
valda·leysi <n. -leysis, no comptable>:
-
manca (o: mancança; o: falta) f de poder, impotència
-
valda·lítill, -lítil, -lítið <adj.>:
-
sense gaire poder, de poc poder
-
valda·maður <m. -manns, -menn>:
-
dirigent m & f, mandatari m, mandatària f (qualsevol persona que exercita el poder en una empresa, un estat etc. Quan es tracta d'un estat el mot es pot traduir simplement per governant, esp. en plural)
-
♦ valdamenn í viðskiptalífinu: els dirigents del món dels negocis
-
♦ valdamenn í Kaupmannahöfn: els mandataris de Copenhaguen
-
valda·mikill, -mikil, -mikið <adj.>:
-
que té gran poder, poderós -osa
-
valdandi, valdandi, valdandi <adj.>:
-
causant
-
♦ verða e-s valdandi: causar una cosa, ésser el causant d'una cosa
-
-valdandi, -valdandi, -valdandi <adj.>:
-
<MED> -gen -a, -gènic -a
-
♦ krabbameinsvaldandi: carcinogènic -a, cancerigen -ígena
-
valda·rán <n. -ráns, -rán>:
-
putx m, presa f il·legal del poder, usurpació f del poder
-
♦ tilraun til valdaráns: intent m de cop d'estat
-
valda·ræningi <m. -ræningja, -ræningjar>:
-
putxista m & f
-
valda·sjúkur, -sjúk, -sjúkt <adj.>:
-
malalt -a de poder
-
valda·skipti <n.pl -skipta>:
-
canvi m de govern, canvi m de poder
-
valda·staða <f. -stöðu, -stöður. Gen. pl.: -staðna o: -staða>:
-
posició f [de poder], [alta] autoritat f (lloc de poder, situació d'una persona en l'escalafó del poder, el poder o l'autoritat que una persona detén depenent de la seva posició en la gradació del poder)
-
◊ Antíokkus hélt að konan væri að sýna sér lítilsvirðingu og gera gys að sér. Hann lagði sig fram um að fá yngsta soninn, sem einn var eftir á lífi, til að snúa baki við lögmáli feðra sinna. Hann hét honum auði og hamingju og að taka hann í hóp vina sinna og skipa hann í valdastöðu (ἡ χρεία -ίας: καὶ χρείας ἐμπιστεύσειν) ef hann léti að vilja sínum: l’Antíoc va creure que la dona li mostrava el seu menyspreu i li feia befa. Va posar els seus esforços en aconseguir que el seu fill més petit (d'ella), que encara era viu, girés l'esquena a la Llei dels seus pares (del vailet). Li prometia riqueses i benanança i que el prendria en el grup dels seus amics (de l'Antíoc) i que el nomenaria per a un [alt] càrrec si feia segons la seva voluntat (de l'Antíoc)
-
♦ í hárri valdastöðu: en una alta posició
-
♦ valdastaða forseta Íslands: la posició (o: l'autoritat) del president d'Islàdia, la posició (o: l'autoritat) de la presidenta d'Islàndia
-
valda·stétt <f. -stéttar, -stéttir>:
-
elit (o: classe) f dirigent, elit (o: classe) f que detén el poder
-
valda·stóll <m. -stóls, -stólar>:
-
1. <GEN> tron m
-
2. <FIG> poder m
-
♦ komast á valdastól: arribar al poder
-
♦ sitja á valdastóli [í fjögur ár]: ocupar el poder [durant quatre anys]
-
♦ steypa (o: velta) e-m af valdastóli: desposseir algú del seu poder, fer caure algú del seu poder
-
valda·streita <f. -streitu, no comptable>:
-
lluita f pel poder
-
valda·tafl <n. -tafls, no comptable>:
-
joc m de poder
-
valda·taka <f. -töku, -tökur. Gen. pl.: -taka o: -takna>:
-
presa f del poder
-
♦ valdataka nasista: <HIST> la presa del poder dels nacionalsocialistes (la Machtergreifung)
-
valda·taumar <m.pl -tauma>:
-
<FIG> regnes f.pl del poder
-
♦ halda um valdataumana: mantenir [agafades] (o: portar) les regnes del poder, tenir a les mans les regnes del poder
-
♦ taka við valdataumunum: agafar (o: prendre) les regnes del poder
-
valda·tíð <f. -tíðar, -tíðir>:
-
[període m del] mandat m
-
♦ í valdatíð e-s: durant el mandat d'algú
-
valda·tímabil <n. -tímabils, -tímabil>:
-
[període m del] mandat m
-
valda·tími <m. -tíma, no comptable>:
-
[període m del] mandat m
-
♦ á valdatíma Kládíusar Rómarkeisara: durant el regnat de l'emperador Claudi
-
♦ vera frá valdatíma e-s: datar del mandat d'algú
-
valda·tæki <n. -tækis, -tæki. Gen. pl.: -tækja; dat.pl.: -tækjum>:
-
mitjà m de poder
-
vald·beiting <f. -beitingar, no comptable>:
-
<GEN & JUR> ús m de la força
-
vald·boð <n. -boðs, -boð>:
-
ordre f [superior], ordre f [donada per una instància superior]
-
◊ þetta er ekki neitt valdboð (ἡ ἐπιταγή -ῆς: τοῦτο δὲ λέγω κατὰ συγγνώμην, οὐ κατ᾽ ἐπιταγήν) heldur ábending: això no és cap ordre [d'una instància superior], sinó com una indicació
-
♦ valdboð að ofan: ordre de dalt
|
En comparació, a Romans 16:26, la locució κατ᾽ ἐπιταγήν hi és traduïda pel simple boð: φανερωθέντος δὲ νῦν διά τε γραφῶν προφητικῶν κατ᾽ ἐπιταγὴν τοῦ αἰωνίου θεοῦ εἰς ὑπακοὴν πίστεως εἰς πάντα τὰ ἔθνη γνωρισθέντος ~ en er nú opinber í spámannlegum ritningum og að boði hins eilífa Guðs kunngjörður öllum þjóðum að þær taki hann til sín og trúi.
I a 2 Corintis 8:8, ho és amb el mot skipun: οὐ κατ᾽ ἐπιταγὴν λέγω, ἀλλὰ διὰ τῆς ἑτέρων σπουδῆς καὶ τὸ τῆς ὑμετέρας ἀγάπης γνήσιον δοκιμάζων· ~ Ég segi þetta ekki sem skipun heldur er ég að ganga úr skugga um hvort kærleiki ykkar sé einlægur samanborið við ósérplægni annarra.
|
|
|
|
|
-
valdboðs·forusta <f. -forustu, no comptable>:
-
lideratge autoritari
-
valdboðs·stefna <f. -sefnu, no comptable>:
-
(forræðishyggja) autoritarisme m
-
valdboðs·skapgerð <f. -skapgerðar, no comptable>:
-
caràcter autoritari, personalitat autoritària
-
vald·braut <f. -brautar, -brautir>:
-
cadena f de comandament
-
vald·dreifing <f. -dreifingar, no comptable>:
-
descentralització f
-
vald·efling <f. -eflingar, no comptable>:
-
empoderament m
-
<†>
Valdelikt <f. Valdelikt, no comptable>:
-
<HIST> Valladolid f. Al costat d'aquesta forma, també s'empraven les formes Vallident o Valledent i Validing. Totes aquestes formes apareixen al capítol 294, pàg. 87, de la Hákonar saga Hákonarsonar: “enn tíunda dag jóla reið konungrinn sjálfr með henni til Vallident (Valledent, F; Valdelikt, G, 7 br.), ok kom þá ríðandi í móti þeim sonr konungsins með útalligum riddaraher (ótal riddara ok, F), barúna, erkibiskupa ok ljóðbiskupa ok sendimanna bæði kristinna ok heiðinna, b. B, F, G, 7 br.”
-
vald·framsal <n. -framsals, -framsöl>:
-
delegació f de poder
-
vald·hafi <m. -hafa, -hafar>:
-
dirigent m & f, governant m & f
-
vald·heimild <f. -heimildar, -heimildir>:
-
poder m, autoritat f (de què hom ha estat revestit i que capacita per fer una determinada cosa, atribucions o funcions derivades del poder d'algú)
-
vald·hroki <m. -hroka, no comptable>:
-
arrogància f del poder
-
valdi, valda, valda¹ <adj.>:
-
formes febles de → valinn, valin, valið “escollit; selecte”
-
valdi, valda, valda² <adj.>:
-
formes febles de → valdur, völd, valt “causant de, culpable de”
-
valdi³:
-
1ª i 3ª pers. sg. pret. ind. de → velja “triar”
-
vald·níðsla <f. -níðslu, no comptable>:
-
abús m de poder
-
valds·maður <m. -manns, -menn>:
-
mandatari m, mandatària f, persona f amb autoritat i poder
-
◊ ég mun færa þér gull í stað eirs og silfur í stað járns, eir í stað trjáviðar og járn í stað grjóts. Ég gjöri friðinn að valdstjórn þinni (pəqudˈdāh ~ פְּקֻדָּה: wə-ɕamˈtī φəquddāˈθ-ēχ ʃāˈlōm, וְשַׂמְתִּי פְקֻדָּתֵךְ שָׁלוֹם) og réttlætið að valdsmanni þínum (nɔˈɣēɕ ~ נֹגֵשׂ: wə-nɔɣəˈɕaʝ-iχ t͡səδāˈqāh, וְנֹגְשַׂיִךְ צְדָקָה): et portaré or en lloc d'aram i argent en lloc de ferro, aram en lloc de fusta i ferro en lloc de pedres. Convertiré la pau en la teva magistratura i la justícia en el teu governant
-
♦ allir valdsmenn jarðar ~ veraldar: tots els governants del món
-
♦ valdsmenn landsins: els dirigents (o: les autoritats) del país
-
valdsmanns·lega <adv.>:
-
autoritàriament
-
valdsmanns·legur, -leg, -legt <adj.>:
-
(ráðríkur) autoritari -ària
-
♦ tala í valdsmannlegum tón: parlar amb un to autoritari
-
vald·stjórn <f. -stjórnar, no comptable>:
-
ministeri m fiscal, fiscalia f
-
◊ ég mun færa þér gull í stað eirs og silfur í stað járns, eir í stað trjáviðar og járn í stað grjóts. Ég gjöri friðinn að valdstjórn þinni (pəqudˈdāh ~ פְּקֻדָּה: wə-ɕamˈtī φəquddāˈθ-ēχ ʃāˈlōm, וְשַׂמְתִּי פְקֻדָּתֵךְ שָׁלוֹם) og réttlætið að valdsmanni þínum (nɔˈɣēɕ ~ נֹגֵשׂ: wə-nɔɣəˈɕaʝ-iχ t͡səδāˈqāh, וְנֹגְשַׂיִךְ צְדָקָה): et portaré or en lloc d'aram i argent en lloc de ferro, aram en lloc de fusta i ferro en lloc de pedres. Convertiré la pau en la teva magistratura i la justícia en el teu governant
-
♦ valdstjórn gegen e-m: <JUR> el ministeri fiscal contra XY, l'estat contra XY
-
vald·svið <n. -sviðs, -svið>:
-
competència f, competències f.pl (conjunt de funcions que pot o ha d'exercir algú o un ens públic)
-
vald·svipting <f. -sviptingar, no comptable>:
-
destronament m
-
-valdur <m. -valds, -valdar>:
-
<MED> -gen m, -gènic m
-
♦ mengunarvaldur: [agent m] contaminant m
-
♦ sjúkdómsvaldur: patogen m
-
♦ sótthitavaldur: [agent m] piretogen m
-
valdur, völd, valt <adj.>:
-
responsable, causant (dit de la persona o cosa que fa que una cosa passi o hagi passat)
-
♦ vera valdur að e-u (o: vera e-s valdur): ésser el responsable de, ésser la causa de, causar una cosa, tenir la culpa d'una cosa (ésser el responsable que una cosa hagi passat, ésser-ne el causant)
-
◊ á Englandi fyrir mörgum árum varð ungur maður valdur að dauða manns í tilgangslausum ryskingum: fa molts d'anys, a Anglaterra, un jove va causar la mort d'un home en una brega sense sentit
-
vald·þrota <adj. inv.>:
-
<†> sense poder, impotent (que no pot fer res contra una situació, davant uns fets, amb algú etc.) (→ vanmáttugur)
-
vald·þurrð <f. -þurrðar, pl. no hab.>:
-
<JUR> arrogació f (fet d'arrogar-se funcions, poders etc. sense tenir-hi dret, abús de poder, usurpació de funcions)
-
Valensíu·búi <m. -búa, -búar>:
-
valencià m, valenciana f
-
valensískur, valensísk, valensískt <adj.>:
-
valencià -ana
-
Valensíu·maður <m. -manns, -menn>:
-
valencià m, valenciana f
-
Valentínusar·dagur <m. -dags, -dagar>:
-
dia m de Sant Valentí
-
val·frelsi <n. -frelsis, no comptable>:
-
llibertat f d'elecció
-
val·frjáls, -frjáls, -frjálst <adj.>:
-
optatiu -iva, opcional
-
Val·gerður <f. -gerðar, no comptable>:
-
Valgerður f, Valgerda f (ginecònim)
-
val·grein <f. -greinar, -greinar>:
-
assignatura optativa
-
val·hneta <f. -hnetu, -hnetur. Gen. pl.: -hneta>:
-
nou f,m, anou f,m (Val., Bal.) (fruit de l'arbre Juglans regia)
-
valhnetu·olía <f. -olíu, no comptable>:
-
oli m de nou[s]
-
valhnetu·tré <n. -trés, -tré. Gen. pl.: -trjáa; dat.pl.: -trjám>:
-
noguera f, noguer m, anouer m (Val.) (arbre Juglans regia) (→ valhnotutré)
-
<†>
val·hnot <f. -hnotar, -hnetur>:
-
variant arcaica de → valhneta ‘nou, anou’ (fruit de l'arbre Juglans regia)
-
val·hnota <f. -hnotu, -hnotur. Gen. pl.: -hnota>:
-
noguera f (fusta de l'arbre Juglans regia)
-
valhnot·tré <n. -trés, -tré. Gen. pl.: -trjáa; dat.pl.: -trjám>:
-
noguera f, noguer m, anouer m (Val.) (arbre Juglans regia) (→ valhnotutré)
-
valhnotu·tré <n. -trés, -tré. Gen. pl.: -trjáa; dat.pl.: -trjám>:
-
noguera f, , noguer m, anouer m (Val.) (arbre Juglans regia)
-
val·hopp <n. -hopps, -hopp>:
-
trot lleuger, trotí m (un dels tipus d'ambladura)
-
val·hoppa <-hoppa ~ -hoppum | -hoppaði ~ -hoppuðum | -hoppað>:
-
trotar
-
Val·höll <f. -hallar, no comptable>:
-
Valhal·la m
-
◊ Óðinn setti lög í landi sínu, þau er gengið höfðu fyrr með Ásum. Svo setti hann að alla dauða menn skyldi brenna og bera á bál með þeim eign þeirra. Sagði hann svo að með þvílíkum auðæfum skyldi hver koma til Valhallar sem hann hafði á bál, þess skyldi hann og njóta er hann sjálfur hafði í jörð grafið. En öskuna skyldi bera út á sjá eða grafa niður í jörð en eftir göfga menn skyldi haug gera til minningar en eftir alla þá menn, er nokkuð mannsmót var að, skyldi reisa bautasteina og hélst sjá siður lengi síðan. Þá skyldi blóta í móti vetri til árs en að miðjum vetri blóta til gróðrar, hið þriðja að sumri. Það var sigurblót.
Um alla Svíþjóð guldu menn Óðni skatt, pening fyrir nef hvert, en hann skyldi verja land þeirra fyrir ófriði og blóta þeim til árs.
Njörður fékk konu þeirrar er Skaði hét. Hún vildi ekki við hann samfarar og giftist síðan Óðni. Áttu þau marga sonu. Einn þeirra hét Sæmingur.
Um hann orti Eyvindur skáldaspillir þetta...: l’Odin va instaurar a la seva terra les lleis que, d'antic, havien estat vigents entre els ansos. Així, va disposar que tots els morts fossin cremats i que amb ells es diposités a la pira funerària tots llurs béns, car deia que tothom aniria al Valhal·la amb les riqueses que hagués tingut [al seu costat] a la pira funerària i que en el Valhal·la també hi fruirira dels tresors que hagués enterrats en aquest món. Les cendres, emperò, s'havien d'escampar per la mar o bé enterrar. També va disposar que sobre [la cendra d]els homes nobles (eminents) es construís un túmul funerari en recordança llur i que, en recordança dels homes especialment baronívols (dels homes que s'haguessin distingit especialment en homenia), s'erigissin bautasteinar, i aquest costum es va mantenir molt de temps després d'ell. També va establir que vers l'inici de l'hivern es fessin ofrenes i sacrificis per demanar una bona anyada i que pel solstici d'hivern se'n fessin demanant el creixement [primaveral]. I que es fes un tercer blót [cada any] per l'estiu. Aquest era el sigurblót, un blót per a impetrar la victòria.
Per tota Suècia hom pagava tribut a l'Odin, un penic (peningur) per cap. A canvi, l'Odin havia de protegir llur país de la guerra i sacrificar per propiciar-los una bona anyada.
En Njörður es va casar amb una dona que nomia Skaði, la qual, emperò, no va voler conviure amb ell i més tard es va casar amb l'Odin i tots dos tingueren molts de fills, uns dels quals va nòmer Sæmingur.
Sobre ell l'Eyvind skáldaspillir va compondre això (= aquesta vísa)... (vocabulari: #1. mannsmót: Cf. en Fritzner 2 (1891²), pàg. 645a: mannsmót n. saadan Beskaffenhed ved en Person, der gjør ham til en Mand som han bør være; eptir alla þá menn, er nökkut mannsmót var at, skyldi reisa bautasteina Yngl. 8; jvf. Flat. I, 150²⁴; Fm. XI, 86¹⁵)
-
valið:
-
supí de → velja “triar”
-
valin·kunnur, -kunn, -kunnt <adj.>:
-
de provada respectabilitat (o: probitat), conegut -uda per la seva respectabilitat i rectitud
-
◊ og er þau höfðu þenna veg á gert um hagi sína þá bað Þorsteinn valinkunna menn skipta í sundur fénu í helminga. Tóku frændur Þorsteins þann helming er börnin skyldu eiga og fæddust þau upp með föðurfrændum sínum og urðu síðan hinir mestu þroskamenn og er mikil ætt frá þeim komin þar í Víkinni. En Þorsteinn og þau Spes skiptu í sundur sínum hlut fjárins og gáfu sumt til kirkna fyrir sál sinni en sumt höfðu þau með sér. Réðust þau nú til Rómferðar og báðu margir vel fyrir þeim: i quan hagueren arreglat d'aquesta manera llurs afers, en Þorsteinn va pregar a homes de provada respectabilitat que dividissin el cabal en dues meitats. Els parents d'en Þorsteinn es varen fer càrrec de la meitat que seria per als fills, els quals pujaren a cals parents de llur pare i, temps després, en arribar a la maduresa, es convertiren en homes molt conspicus. D'ells en descendeix un gran llinatge allà, a la Vík. Pel que fa a llur pròpia meitat del cabal, l'Spes i en Þorsteinn la dividiren en dues parts i en donaren una a les esglésies per la salvació de llur ànima, i es quedaren per a si l'altra part. Després, varen partir cap a Roma i foren molts els qui els desitjaren que llur viatge anés bé
-
És paraula que només apareix en entorns legals. Per això, en Baetke 19874, pàg. 693, li dóna també la traducció unparteiisch (imparcial):
-
◊ ef konungr kennir manni landráð, þá skal hann synja með tylftareiði; svá skal synja allra úbótamála. Nú skal nefna sex menn á hvára hǫnd þeim er undan skal fœraz, jafna at rétti við hann, þá sem næstir eru honum ok um þat mál má kunnigast vera, hvárki sifjaðir við hann né sakaðir, fulltíða menn ok valinkunna, þá sem hvárki sé áðr reyndir at rǫngum eiðum né skrǫkváttum, ok hafa sjau af þeim ok sjálfr hinn átti, fjóra fangavátta, fulltíða ok eigi at meinsœrum reyndir: skal sá sverja fullan eið fyrir sik er fyrir máli er, en allir aðrir sanni hans eið með því skilorði, at eigi vitu þeir annat sannara fyrir Guði en þeir sverja at sinni hyggju: si el rei acusa un home d'alta traïció, que [l'acusat] negui l'acusació amb un tylftareiðr, ço és, un jurament de dotze. També es negaran d'aquesta manera les acusasions en tots els [altres] casos d'óbótamál o crims inexpiables. [Procediment del jurament:] es designaran sis testimonis per a cada costat del qui s'hagi d'exculpar amb el jurament. Els dotze testimonis designants han d'ésser jurídicament els seus iguals i han d'ésser d'entre els qui viuen més a prop d'ell i d'entre els qui coneguin millor el cas, no seran parents d'ell per matrimoni ni enemics d'ell, hauran d'ésser homes fets i condrets i imparcials (o potser: coneguts per llur respectabilitat) i amb anterioritat hom no els haurà provat que hagin prestat falsos testimonis ni comès perjuri. Dels dotze testimonis, que en tingui set i que ell sigui el vuitè i que tingui quatre fangaváttar -ço és, testimonis agafats a l'atzar per l'acusat com a cojuradors de la seva innocència-, que han d'ésser adults i que no s'hagi demostrat que han estat perjurs. L'acusat ha de jurar un jurament ple per ell mateix i tots els altres han de corroborar el jurament d'ell [amb sengles juraments] amb la condició que no coneguin res que s'ajusti més a la veritat davant Déu que el que ells jurin d'acord amb llur parer (En Baetke 19874 no dóna pas entrada al mot fangaváttr. En Konrad von Maurer 1966²:515 el tradueix a l'alemany amb el terme Eidhelfer ‘auxiliador[s] de jurament’)
-
valinn, valin, valið <adj.>:
-
escollit -ida
-
valist:
-
supí de → veljast “triar-se”
-
Valka <f. Völku, no comptable>:
-
hipocoreuma de → Valgerður ‘Valgerður (ginecònim)’
-
val·kostur <m. -kostar, -kostir>:
-
opció f, alternativa f (possibilitat de tria o selecció)
-
♦ eiga tvo valkosti [í stöðunni]: tenir dues opcions
-
♦ mat valkosta[nna]: avaluació de les alternatives (o: opcions)
-
val·kvíði <m. -kvíða, no comptable>:
-
angoixa f d'haver de prendre una decisió [entre dues opcions], patiment m d'haver-se de decidir
-
val·köstur <m. -kastar, -kestir>:
-
munt (o: caramull, Bal.) de cadàvers (de morts en una batalla)
-
◊ en er hún sá valköstinn (οἱ νέκυες ~ [ὁ νέκυς νέκυος]: ὡς ... νέκυάς τε καὶ ἄσπετον εἴσιδεν αἷμα) og ósköpin af blóðinu, þá varð henni það fyrir, að hún hrein upp yfir sig af gleði, því hún sá, að hér var stórmikið að gert: però quann va veure el caramull de cadàvers [de la lluita] i l'enormitat de sang, li va esdevenir que es va posar a cridar d'alegria, perquè veia que aquí s'havia dut a terme una ingent proesa (l'original fa: ἡ δ᾽ ὡς οὖν νέκυάς τε καὶ ἄσπετον εἴσιδεν αἷμα, ǁ
ἴθυσέν ῥ᾽ ὀλολύξαι, ἐπεὶ μέγα εἴσιδεν ἔργον)
-
val·kvendi <n. -kvendis, -kvendi>:
-
dona magnífica (magnànima i plena de bondat, que es distingeix o excel·leix per les seves virtuts) (→ valmenni)
-
◊ Ródrigó Það get eg ekki ætlað um hana, þvílíkt blessað valkvendi (—: I cannot believe that in her, she is full of most blessed condition): Roderigo Una cosa així no la puc creure d'ella, una dona virtuosa i beneïda!
-
val·kvæður, -kvæð, -kvætt <adj.>:
-
opcional, facultatiu -iva
-
val·kyrja <f. -kyrju, -kyrjur. Gen. pl.: -kyrja>:
-
1. <MITOL NORRENA> valquíria f, dèmon de la mort que, en l'odinisme va perdre la seva autonomia original per convertir-se en l'encarregada d'executar la decisió del déu Odin sobre quin guerrer havia de viure i quin morir en una batalla
-
2. <MITOL GREGA> cer f, dèmon de la mort de la mitologia grega
-
◊ þar var Þrætan (Ἔρις) í flokki, þar var Hergnýrinn (Κυδοιμός), og þar var hin skaðvæna Valkyrja (ἡ Κήρ Κηρός: ἐν δ᾽ Ἔρις ἐν δὲ Κυδοιμὸς ὁμίλεον, ἐν δ᾽ ὀλοὴ Κήρ); hún þreif ýmist lifandi menn nýsærða, ýmist ósærða menn, ýmist dró hún dauða menn á fótunum í mannösinni (κατὰ μόθον); hún hafði rautt klæði á herðum, litað í mannablóði. Þeir áttu vopnaskipti og börðust, sem væru þeir lifandi menn, og drógu til sín dauða menn, er fallið höfðu hverr fyrir öðrum: i enmig de la tropa hi havia la Discòrdia (l'Eris) i hi havia el Fragor de la Batalla (en Cidem, Cydoemus) i hi havia la Cer funesta que aferrava adés homes acabats de ferir, adés homes indemnes, adés arrossegava morts, estirant-los pels peus, enmig d'aquell formiguer humà. Portava un vestit vermell per les espatlles, tenyit de sang humana. I combatien entre si a mà armada i es batien com si fossin homes vivents i arrossegaven cap a si cadàvers (homes morts) que havien caigut cadascun a mans de l'altre (l'original fa: ἐν δ᾽ Ἔρις ἐν δὲ Κυδοιμὸς ὁμίλεον, ἐν δ᾽ ὀλοὴ Κήρ, ǁ ἄλλον ζωὸν ἔχουσα νεούτατον, ἄλλον ἄουτον, ǁ ἄλλον τεθνηῶτα κατὰ μόθον ἕλκε ποδοῖιν· ǁ εἷμα δ᾽ ἔχ᾽ ἀμφ᾽ ὤμοισι δαφοινεὸν αἵματι φωτῶν. ǁ ὡμίλευν δ᾽ ὥς τε ζωοὶ βροτοὶ ἠδ᾽ ἐμάχοντο, ǁ νεκρούς τ᾽ ἀλλήλων ἔρυον κατατεθνηῶτας)
-
◊ allir þér, sem valkyrjur dauðans (αἱ Κῆρες Θανάτοιο: οὓς μὴ κῆρες ἔβαν θανάτοιο φέρουσαι) ekki hafa á burt hrifið, eruð vottar þess, að forðum, þegar skip Akkea söfnuðust saman í Álishöfn, Príami og Trójumönnum til tjóns, þá stofnuðum vér hinum ódauðlegu guðum gallalaus hundraðsblót undir fögrum hlyn (πλατανίστῳ) við lind nokkura, hvaðan tært vatn rann: tots vosaltres, que les Cers de la mort no se n'han emportat, sou testimonis que, en temps ja passats, quan les naus dels aqueus s'aplegaren al port d'Aulis per a dany de Príam i els troians, férem als déus immortals hecatombes perfectes sota un bell erable a la vora d'una font, de la qual rajava una aigua límpida (l'original fa: εὖ γὰρ δὴ τόδε ἴδμεν ἐνὶ φρεσίν, ἐστὲ δὲ πάντες ǁ μάρτυροι, οὓς μὴ κῆρες ἔβαν θανάτοιο φέρουσαι)
-
◊ hann bannaði sonum sínum að fara í hinn mannskæða (φθισήνορα) ófrið, en þeir gegndu honum ekki, því valkyrjur hins dimma dauða (αἱ Κῆρες Θανάτοιο: κῆρες γὰρ ἄγον μέλανος θανάτοιο) ráku (ἄγον) eftir þeim: va prohibir als seus fills que anessin a la guerra homicida, però ells no l'obeïren pas, car les Cers de la mort negra els hi acuitaven (l'original fa: ...οὐδὲ οὓς παῖδας ἔασκε ǁ στείχειν ἐς πόλεμον φθισήνορα· τὼ δέ οἱ οὔ τι ǁ πειθέσθην· κῆρες γὰρ ἄγον μέλανος θανάτοιο)
-
vall:
-
1ª i 3ª pers. sg. pret. ind. de → vella “bullir”
-
Valla <f. Völlu, no comptable>:
-
hipocoreuma de → Valgerður ‘Valgerður (ginecònim)’
-
valla:
-
gen. pl. de → völlur “plana”
-
Val·land <n. -lands, no comptable>:
-
<HIST> país romanó. Originàriament, designació medieval dels països romanons. Segons el context s'haurà de traduir per França, Valònia, Normandia, Itàlia etc. Amb el pas del temps, aquest topònim va anar estrenyent el seu significat fins a convertir-se en sinònim de Gallia o França
-
◊ ef maðr verðr veginn á vestrlǫndum fyrir norðan Valland, ok eru þá jafnréttir sannaðarmenn allir, þeir er verit hafa í nǫkkurs konungs veldi þeirra, þá er vígit var, eðr síðan; í Englakonungsveldi, eðr Bretakonungs-, eðr Skotakonungs-, eðr Írakonungs-, eðr Suðreyingakonungsveldi. Nú verðr maðr veginn fyrir sunnan Danaveldi, ok eru þá jafnréttir sannaðarmenn allir er þá váru í nǫkkurs þeirra konungs veldi, eðr síðan er vígit var vegit. Svá skal þar et sama fara um þau víg hvárttveggju at sókn ok vǫrn, ok at ǫllu annars, sem um erlendisvíg, ok svá um sár, ef maðr fær þar. — Si in terris occiduis, a Gallia septentrionem uersus, quis occisus fuerit, omnes comprobatorum numero aeque iuste adhibentur, qui, cum caedes committebatur, uel postea, in cuiusuis horum regis imperio uersati sunt: in Angliae nempe, Britanniae, Scotlandiae, Hiberniae uel insularum australium (Hebridum) regum imperiis. At austrum uersus e Dania quis caeditur, tum probatorum numero aeque iuste adhibentur, qui in eius regis imperio, ubi caedes admissa est, tum uel postea uersabatur. Quoad harum caedium tum actionem, cum defensionem, et quouis alio respectu idem omnino seruandum est, ac de caede peregre commissa praescriptum est. De uuelneribus ibi illatis idem ualeat (Oca cendrosa. Vígslóði — Traha caedis. CI. Kapítuli: Um vestrlandavíg — Titulus CI: De caede in terris occiduis commissa. Pàg. 141): si un home és mort en els Vestrlǫnd (els països situats a ponent de la Mar del Nord), al nord del Valland (aquí, Valònia i/o el nord de França incloent-hi la Normandia) aleshores tots els qui hagin estat en el regne d'un rei dels següents [regnes] quan l'home fou mort o posteriorment, són jafnréttir sannaðarmenn (és a dir, homes que estan legalment capacitats per igual per a donar fe dels fets): al regne del rei d'Anglaterra, o al del rei de Gal·les, o al del rei d'Escòcia, o al del rei d'Irlanda o al del rei de les Illes Hèbrides. Si un home és mort al sud del regne de Dinamarca, tots els qui s'hagin trobat a qualssevol dels esmentats regnes en el moment de cometre's l'homicidi o posteriorment, també seran jafnréttir sannaðarmenn, ço és, estaran legalment capacitats per igual per a donar fe dels fets. El procediment a seguir per aquests homicidis serà el mateix, tant pel que fa a l'acusació com pel que fa a la defensa, i en tots els altres aspectes, que per als homicidis comesos a l'estranger, i el mateix s'aplicarà pel que fa a les ferides que un home hi (=en aquests llocs esmentats de l'estranger) pugui rebre (vocabulari: #1. sannaðarmaðr: Cf. en Baetke 19874, pàg. 518: sannanar-maðr (sannaðarmaðr) m. Mann, der etwas bekräftigt, bestätigt; Eideshelfer. També en Gunnar Karlsson, Kristján Sveinsson i en Mörður Árnason 1992, pàg. 553b: sannaðarmenn, sannanarmenn tveir men eða fimm (110), fengnir til að votta um að tiltekinn atburður hafi átt sér stað eða um aðrar staðreyndir) (en comparació, la versió adaptada a l'islandès modern, d'en Gunnar Karlsson, Kristján Sveinsson i en Mörður Árnason 1992, pàg. 270: 110 Uᴍ Vᴇꜱᴛᴜʀʟᴀɴᴅᴀᴠɪ́ɢ Ef maður verður veginn á Vesturlöndum, fyrir norðan Valland, og eru þá jafnréttir sannaðarmenn allir þeir er verið hafa í nokkurs konungs veldi þeirra, þá er vígið var eða síðan, í Englakonungs veldi eða Bretakonungs eða Skotakonungs eða Írakonungs eða Suðreyingakonungs veldi. Nú verður maður veginn fyrir sunnan Danaveldi, og eru þá jafnréttir sannaðarmenn þeir allir er þá voru í nokkurs þeirra konungs veldi eða síðan er vígið var vegið. Svo skal þar hið sama fara um þau víg hvorttveggju að sókn og vörn og að öllu annars sem um erlendisvíg, og svo um sár ef maðr fær þar.)
-
vallar:
-
gen. sg. de → völlur “plana”
-
vallar·blóm <n. -blóms, -blóm>:
-
flor f silvestre, flor f del camp
-
vallar·dagslátta <f. -dagsláttu, -dagsláttur. Gen. pl.: -dagsláttna>:
-
vallardagslátta f, mesura agrària equivalent a 0,3192 hectàrees
-
vallar·foxgras <n. -foxgrass, -foxgrös>:
-
cua f de rata, apegalosa f, flèum m de prat, fleola f (planta Phleum pratense)
-
vallar·hélukrans <m. -hélukrans, -hélukransar>:
-
malrubí m (planta Marrubium vulgare)
-
vallar·klukka <f. -klukku, -klukkur. Gen. pl.: -klukkna>:
-
fanalets m.pl dels prats (o: margall) m (Mall.) (planta Campanula patula)
-
vallar·kúmen <n. -kúmens, no comptable>:
-
comí m de prat (planta Carum carvi & les seves llavors)
-
vallar·met <n. -mets, -met>:
-
<ESPORT> rècord m de camp
-
vallar·rýgresi <n. -gresis, pl. no hab.>:
-
raigràs [anglès], maragall (o: margall) m (Mall.) (planta Lolium perenne)
-
vallar·súra <f. -súru, -súrur. Gen. pl.: -súra>:
-
agrella f, vinagrella f (Mall., Men.) (planta Rumex acetosa) (→ túnsúra)
-
vallarsveif·gras <n. -grass, -grös>:
-
poa f de prat, pastura f dels prats de Kentucky, herba f de prat (Ross.) (planta Poa pratensis)
-
vallar·sýn <f. -sýnar, no comptable>:
-
♦ vera mikill að vallarsýn: <LOC FIG> ésser de gran estatura
-
vallar·þulur <m. -þular, -þulir>:
-
<ESPORT> comentarista m & f des de l'estadi
-
vall·bingall <m. -bingals, -binglar>:
-
malcoratge m (planta Mercurialis annua)
-
vall·elfting <f. -elftingar, -elftingar>:
-
cua (o: coa, Val., Bal.) f de cavall de prat (planta Equisetum pratense)
-
vall·gangur <m. -gangs, no comptable>:
-
1. <†> (saurlát) defecació f (evacuació de matèria fecal)
-
2. <†> (saur) femta f (excrements, deposicions, matèria fecal evacuada)
-
◊ síðan settu þeir upp skip sitt í vík einni. Þar á lóninu höfðu þeir gengið á borð að álfreka og þann sama vallgang rak upp í þessari vík og því heitir það Dritvík: tot seguit, van ancorar llur vaixell a una badia. Quan eren a Djúpalón havien anat a la borda de la nau per fer-hi llurs necessitats majors i aquesta mateixa femta fou portada pel corrent marí cap a dins aquesta badia i per això li posaren el nom de Badia dels Excrements
-
3. <†> (þunnlífi) diarrea f (cagarel·la)
-
vall·gróinn, -gróin, -gróið <adj.>:
-
<†> (grasi gróinn) cobert -a d'espessa vegetació
-
◊ Einar bjó að Laugarbrekku allt til elli og er heygður skammt frá Sigmundarhaugi, föður hans. Haugur Einars er ávallt vallgróinn vetur og sumar: l'Einar va viure a Laugarbrekka fins a la vellesa i està enterrat dins un túmul no gaire lluny del túmul d'en Sigmundur, son pare. El túmul de l'Einar està cobert sempre de verd, estiu i hivern
-
vall·humall <m. -humals, -humlar>:
-
milfulles f, percala f, herba f de tall[s], marfull m, sabuda blanca, herba f de xai, herba f de tos, milifulla f (planta Achillea millefolium)
-
vall·hæra <f. -hæru, -hærur. Gen. pl.: -hæra>:
-
lúzula f [multiflora], lluçola f (planta Luzula multiflora)
-
vall·lendi <n. -lendis, no comptable>:
-
prats m.pl [secs], praderies f.pl [seques] (amb el fenàs ja segador)
-
◊ þar til hann hylur gnípur hárra fjalla og yztu útskaga, smáravaxin valllendi (τὸ πεδίον [τὸ] λωτόεν: πεδία λωτοῦντα) og feit akurlönd manna: fins que ja cobreix els cims de les altes muntanyes i els caps marins més extrems i els herbeis (les planes herboses) coberts de trèvol [ja sec] i els grassos camps de conreu dels homes (l'original fa: ὄφρα καλύψῃ ǁ ὑψηλῶν ὀρέων κορυφὰς καὶ πρώονας ἄκρους ǁ καὶ πεδία λωτοῦντα καὶ ἀνδρῶν πίονα ἔργα)
-
vall·lendur, -lend, -lent <adj.>:
-
herbós -osa i sec -a
-
vall·mura <f. -muru, -murur. Gen. pl.: -mura>:
-
potentil·la noruega (planta Potentilla norvegica)
-
Vallóni <m. Vallóna, Vallónar>:
-
való m, valona f
-
Vallónía <f. Vallóníu, no comptable>:
-
Valònia f
-
vallónska <f. vallónsku, no comptable>:
-
való m, llengua valona
-
vallónskur, vallónsk, vallónskt <adj.>:
-
való -ona
-
vall·skvetta <f. -skvettu, -skvettur. Gen. pl.: -skvetta>:
-
bitxac rogenc (ocell Saxicola rubetra)
-
valma·þak <n. -þaks, -þök>:
-
<ARQ> teulada f de quatre aiguavessos
-
val·menni <n. -mennis, -menni>:
-
1. (ágætur maður) home m excel·lent (home excepcional)
-
2. (góður,góðgjarn maður) home bondadós, bon home (home ple de bondat, de bon cor)
-
◊ Jósef, festarmaður hennar (ὁ ἀνὴρ αὐτῆς), sem var valmenni (δίϰαιος), vildi ekki gera henni opinbera minnkun og hugðist skilja við hana í kyrrþey: en Josep, el seu promès, que era un home bondadós, no li volia fer una vergonya pública i resolgué de repudiar-la secretament
-
3. (göfuglyndur maður) home m noble (home magnànim, gentil)
-
◊ heyrða eg þar fagurt frá sagt, að Nísus frá Dúliksey væri öðlingur af manni (ἐΰν) og vel fjáður (ἀφνειόν); er mér sagt, að þú sért sonur hans, lízt mér svo á þig, að þú munir vera valmenni (ὁ ἐπητής -οῦ: ἐπητῇ δ’ ἀνδρὶ ἔοικας): vaig sentir contar coses bones d'en Nisos de Duliqui, que era un home noble i opulent. M'han dit que tu ets fill d'ell i em sembles un home gentil
-
val·mennska <f. -mennsku, no comptable>:
-
magnanimitat f, noblesa f d'esperit
-
valmeyjar·gras <n. -grass, -grös>:
-
cascall m (planta Papaver somniferum) (→ valmúi; → draumsóley)
-
◊ svo sem valmeyjargras (ἡ μήκων -ήκωνος: μήκων δ᾽ ὡς ἑτέρωσε κάρη βάλεν), það er vex í aldingarði, leggur út af (ἑτέρωσε κάρη βάλεν) höfuð sitt, niðurþyngt af ávexti og vorskúrum: svo hneig höfuð hans út af til annarrar hliðar, og gat ekki valdið hjálminum: així com un cascall, que creix en una horta, tomba el seu cap, afeixugat de fruit i [vinclat] pels ruixats de primavera, així va inclinar ell el seu cap cap a un costat no podent ja aguantar el pes del seu casc (l'original fa: μήκων δ᾽ ὡς ἑτέρωσε κάρη βάλεν, ἥ τ᾽ ἐνὶ κήπῳ ǁ καρπῷ βριθομένη νοτίῃσί τε εἰαρινῇσιν, ǁ ὣς ἑτέρωσ᾽ ἤμυσε κάρη πήληκι βαρυνθέν)
-
val·múi <m. -múa, -múar>:
-
(draumsóley) cascall m (planta Papaver somniferum)
-
val·mynd <f. -myndar, -myndir>:
-
<INFORM> menú m [desplegable]
-
val·möguleiki <m. -möguleika, -möguleikar>:
-
possibilitat f de selecció, opció f
-
val·námskeið <n. -námskeiðs, -námskeið>:
-
assignatura optativa
-
val·nefnd <f. -nefndar, -nefndir>:
-
comissió f (o: comitè m) de selecció (de membres al consell d'empresa o a la direcció d'una entitat)
-
vals <m. vals, valsar>:
-
<MÚS> vals m
-
♦ dansa vals: ballar un vals
-
vals·auga <n. -auga, -augu. Gen. pl.: -augna>:
-
ull m de girfalc
-
◊ örninn (ˈʕāʝiθ ~ עָיִט) þekkir eigi veginn þangað, og valsaugað (ʕēi̯n ʔai̯ˈʝāh ~ עֵין אַיָּה: wə-ˈlɔʔ ʃəzāˈφattū ʕēi̯n ʔai̯ˈʝāh, וְלֹא שְׁזָפַתּוּ, עֵין אַיָּה) sér hann ekki, hin drembnu rándýr ganga hann eigi, ekkert ljón fer hann: l’àguila no coneix el camí que hi mena, i l'ull del girfalc no el veu, les feres altives no l'enfilen, cap lleó no va per ell
-
valsi <m. valsa, valsar>:
-
cilindre m, corró m, roleu m
-
valska <f. völsku, völskur. Gen. pl.: valskna o: valska>:
-
rata f (mamífer Rattus rattus & Rattus norvegicus) (→ rotta)
-
<†>
valska <f. völsku, no comptable>:
-
francès m, llengua francesa
-
◊ ok er Guðifreyr kom til Rǫgnvalds jarls ok sagðiz vera stafkarl einn, ok mælti á völsku, þat skildu þeir helzt: i quan en Jofre va arribar al campament del iarl Rǫgnvaldr, va dir que era un [vell] captaire i els parlava en francès, que era la llengua que ells més entenien
-
valskur, völsk, valskt <adj.>:
-
<HIST> romanó -ona. Originàriament, designació medieval dels habitants dels països romanons. Segons el context s'haurà de traduir per franès, való, normand, italià etc. Amb el pas del temps, aquest gentilici va anar estrenyent el seu significat fins a convertir-se en sinònim de franès
-
♦ <†> völsk mús, valskar mýs (o: <†> mýss): rata, rates
-
◊ 61.
Líflát Ásbjarnar jarls.
Ásbjǫrn jarl fór norðr til Eyrarsunds þegar eptir fundinn, ok tók hann sér þar herbergi í þorpi einu, ok svaf hann í lopti einu um nóttina. Þá varð sá atburðr, er fáheyrðr er, at þar kómu inn mýss margar valskar; þær váru miklu stœrri, enn menn hefði fyrr sét. Þær sóttu jarlinn svá ákafliga, at hann varð þegar upp at standa ok verjaz þeim, ok eigi at síðr sóttu þær hann; þar váru margir menn aðrir inni í loptinu, ok hirðu þær um (engan)* annan. Þá hljóp jarl ofan ór loptinu ok þegar þær eptir honum; ok er hann kom út, þá sœkja þær hann fastast. Þá hljóp hann ofan til sjóvar, ok komz hann út á skip, ok lét hann frá landi; þær hljópu þegar á sæinn út ok upp í skipit til hans ok at jarli ok réðu þegar í andlit honum framan ok í nasar; ok svá lauk þar, at þær drápu jarl; ok þegar eptir þetta hurfu þær óvættir.
Þessi undr spurðuz víða, dauði Ásbjarnar jarls, ok varð mǫnnum af þessum atburð ótti mikill, þeim er mestan hlut hǫfðu átt í mótgangi við Knút konung, ok grunaði þá marga menn, at þetta verk mundi eigi verit hafa svá guðréttligt, sem þeim hafði opt tját verit, er þeir hǫfðu veitt líflát Knúti konungi, ok mæltu þat margir, at þessi hefnd mundi af guði send vera: 61. Mort del iarl Ásbjǫrn.
Quan hagué conclòs la batalla, el iarl Ásbjǫrn es va dirigir al nord, cap a Eyrarsund on es va allotjar a una alqueria i, durant la nit, va dormir a un lopt. Aleshores es va esdevenir aquest fet força inaudit: dins la sala de dalt on dormia hi van entrar molts de ratolins francesos (= rates), que eren molt més grossos que ningú hagués vist abans. Van atacar el iarl tan ferotgement que es va haver d'aixecar immediatament i defensar-se d'ells i nogensmenys continuaren atacant-lo. Dins la sala de dalt hi havia molts d'altres homes, però les rates no pararen esment en ningú més. Aleshores el iarl va davallar de la sala de dalt i les rates al punt li corregueren al darrere, i quan el iarl va sortir a fora, les rates el varen atacar encara més intensament (ferotgement, acarnissadament). Aleshores el iarl va córrer cap a la mar i va nedar fins al seu vaixell i es va allunyar de terra. Les rates immediatament saltaren dins la mar i pujaren al vaixell i l'hi atacaren i es llançaren immediatament a la seva cara i narius. I la cosa va acabar que van matar el iarl i tan bon punt l'hagueren mort, varen desaparèixer aquelles óvættir (dimonis, mals esperits o criatures).
Aquest estrany fet -la mort del iarl Ásbjǫrn- es va saber pertot, causant una gran por als qui havien participat de manera molt destacada en la rebel·lió contra el rei Canut, i llavors foren molts els qui pressentiren que la rebel·lió contra el rei no havia estat tan del grat de Déu com els havien dit sovint que era els qui havien causat la mort del rei i eren molts els qui deien que aquella venjança li havia estat enviada per Déu
-
val·slöngva <f. -slöngu, -slöngur. Gen. pl.: -slöngva>:
-
catapulta f
-
◊ Reinaldur biskup í Stafangri var enskur og fégjarn mjög kallaður. Hann var kær vinur Magnúss konungs og þótti mönnum það líklegt að honum mundu fengin til varðveislu stórfé og dýrgripir. Voru menn sendir eftir honum og kom hann til Björgynjar. Voru þá kennsl þessi borin á hendur honum en hann synjaði og bauð skírslur fyrir. Haraldur vildi ekki það. Hann lagði á biskup að gjalda sér fimmtán merkur gulls. Biskup sagði að hann vill eigi svo vesla stað sinn, vill heldur hætta lífi sínu. Síðan hengdu þeir Reinald biskup út í Hólmi við valslönguna: el bisbe Reinaldur d'Stafangur era anglès i d'ell es deia que era molt cobdiciós. Havia estat amic íntim del rei Magnús [el Cec] i [per això] la gent considerava versemblant que hagués rebut [del rei], per a custodiar-los, tresors i objectes de gran valor. Per aquest motiu es van enviar missatgers que l'anessin a cercar i el bisbe va venir a Bergen. Aquí el varen acusar [de tenir guardats aquests tresors i objectes valuosos] però ell ho va negar i es va oferir a sotmetre's al judici de Déu [a fi de demostrar que el que deia era ver]. El rei Haraldur no ho va voler pas, sinó que va imposar al bisbe el pagament de quinze marques d'or. El bisbe va dir que no volia reduir el seu bisbat a la misèria i que, abans de fer-ho, s'estimava més sacrificar (lit.: arriscar, jugar-se) la seva vida. Tot seguit varen penjar el bisbe Reinaldur defora de la ciutat, a l'illot de Hólmur, a la catapulta (valslöngva) [que hi havia]
-
val·sónn <m. -sóns, -sónar>:
-
to m de marcatge
-
valt:
-
1ª i 3ª pers. sg. pret. ind. de → velta “rodolar”
-
valta <valta ~ völtum | valtaði ~ völtuðum | valtað ║ e-ð>:
-
aplanar una cosa amb la piconadora o cilindre (cosa = camí, carretera, pista de terra etc.)
-
valtari <m. valtara, valtarar>:
-
piconadora f, corró compactador, cilindre m (Bal.)
-
valtur, völt, valt <adj.>:
-
1. insegur -a, malsegur -a (inestable, trontollant, que es belluga o balla)
-
♦ vera valtur á svellinu: <LOC FIG> ésser feble d'esperit, no tenir tremp
-
♦ standa völtum fótum (o: vera valtur í sessi): <LOC FIG> trobar-se en una posició insegura
-
2. voluble (mudable, inconstant)
-
♦ auður er valtur vinur: <LOC FIG> la fortuna és una amiga voluble
-
◊ fullar grindr ǀ sá ek fyr Fitjungs sonom, ǁ nú bera þeir vánar vǫl; ǁ svá er auðr ǀ sem augabragð, ǁ hann er valtastr vina: jo he vistes les pletes dels fills d'en Fitjungr plenes [de bens] i ara els veig anant amb gaiato de captaire: així és la fortuna: talment un instant i la més voluble dels amics
-
♦ valt er hamingjunni að treystast: <LOC FIG> és malsegur confiar en la Fortuna
-
◊ Guðrún segir: “Valt er hamingjunni at treystask, at eigi bresti hon” (VS. Ed. Uwe Ebel 1997, cap. 42, pàg. 99): la Guðrún li va dir: “És malsegur confiar en la fortuna i que no es trencarà” (construcció ἓν διὰ δυοῖν)
-
val·týr¹ <m. -týs, -tívar>:
-
1. <MITOL> déu m dels morts en batalla, déu m dels caiguts en batalla
-
◊ 52.
Surtr ferr sunnan ǀ með sviga lævi, ǁ
scínn af sverði ǀ sól valtíva; ǁ
griótbiǫrg gnata, ǀ enn gífr rata, ǁ
troða halir helveg, ǀ enn himinn klofnar: 52.
En Surtr s'acosta del sud amb el noedor de les branques. El sol dels déus [dels morts] de la batalla lluu de la seva espasa. Els espadats de roca s'estimben. Els gífr ronden, els herois enfilen el camí de Hel, el cel s'esberla (es fen)
(vocabulari: #1. sviga læ: el noedor o la perdició de les branques = el foc; #2. sól valtíva: No hi ha cap explicació satisfactòria a aquest sol dels déus dels morts de la batalla. A l'estrofa 62, déus dels morts de la batalla sembla que sigui un epítet dels déus Hǫðr iBaldr, la qual cosa em fa pensar que aquesta misteriosa sól valtíva podria ésser el sol de Hel; #3. gnata: Verb que no ha tingut continuació a la llengua moderna. L'Árni Böðvarsson 1993², pàg. 296a, li dóna el significat de rekast á, o sigui, entrar en col·lisió.
En Gering 1903, col. 345, li dóna el significat de gnata (aþ) zusammenstürzen: prs. ind. pl. 3. grjótbjǫrg gnata Vsp. 52³
. En Kuhn 1968³, pàg. 77, reprèn aquesta interpretació per bé que ara la formuli amb cautela: (krachend) zusammenstürzen (? — Vsp. 52). El significat que li atribueix l'Árni Böðvarsson es basa, versemblantment, en la kenning odda gnat ‘[entre]xoc de les armes (Cf. en Hugo Gering i en Barend Sijmons 3,1 1927, pàg. 67: gnata ‘zusammenstürzen’ ist ein ἅπ. λεγ., dessen bedeutung jedoch nicht zweifelhaft sein kann, da in Egels Hǫfoþlausn 9² (SK. B I, 32) der ausdruck odda gnat ‘zussammenprall der waffen’ sich findet). El significat entrar en col·lisió, entrexocar s'escauria si l'ἅπαξ λεγόμενον grjótbjǫrg volgués dir iceberg, cosa que, emperò, no és el cas; #4. grjótbjǫrg: Es tracta d'un ἅπαξ λεγόμενον, al qual en Kuhn 1968³, pàg. 82, li dóna el significat de felsklippe. Segons el significat que donem a l'arcaic gnata obtindrem dues traduccions diferents: els penyals entrexoquen, entren en col·lisió o bé, els penyals s'estimben
; #5. rata: Amb aquest verb tenim un problema semblant al que teníem amb el verb gnata: Si hi veiem l'evolució d'una forma més arcaica ← *vrata (
cf. gòtic wratōn ‘anar d'un lloc a un altre, [herum]wandern, umherstreifen, πορεύεσθαι’). Si, per contra, hi veiem una variant grafemàtica per hrata, aleshores el seu significat és caure (Cf. en Hugo Gering 1903, pàg. 460b: hrata <...> fallen, zu fall kommen: <...> pl. 3. grjótbjǫrg gnata, en gífr hrata Vsp.52³). En Kuhn 1968³, pàg. li dóna aquest darrer significat: rata (að)  , swv. stürzen (Vsp. 52, Grp. 36); vgl. hrata. Depenent que interpretem el verb d'una manera o l'altra tindrem dues traduccions força diferents: Els gífr cauen [a terra] o els gífr ronden, es posen en moviment; #6. gífr: Es tracta d'un substantiu de gènere neutre (genitiu singular: gífrs). Denota una criatura que no és descrita enlloc. Per aquesta raó, el més honrat és no donar-li cap equivalent. En Kuhn 1968³, pàg. 75, simplement en diu: gífr (vgl. ags. gífre gierig) n. weibliches unhold (Vsp. 45 H u. 52, HHv. 15); vgl. hræ-gífr. L'Árni Böðvarsson 1993², pàg. 282a, li dóna el significat: gífur -urs, -H <...> 3 † tröllkona. En els textos medievals, emperò, al meu entendre no hi ha res que justifiqui aquesta interpretació del mot com a sinònim de tröllkona, trol femella, ni tan sols res que permeti una interpretació del mot com a designació d'un ésser fabulós de sexe femení. Per a mi, el context deixa entreveure que el mot designava possiblement algun tipus de dimoni o ésser infernal [cristià?])
-
◊ 1.
Ár valtívar ǀ veiðar námo, ǁ
oc sumblsamir, ǀ áðr saðir yrði; ǁ
hristo teina ǀ oc á hlaut sá, ǁ
fundo þeir at Ægis ǁ ørkost hvera. ◊ 2.
Sat bergbúi, ǀ barnteitr, fyrir, ǁ
miǫc glícr megi ǀ miscorblinda; ǁ
leit í augo ǀ Yggs barn í þrá: ǁ
‘Þú scalt ásom ǀ opt sumbl gøra’: 1. En els temps de l'antigor els déus dels morts en batalla prenien les preses caçades[, les rostien i menjaven, però] abans que n'estiguessin plens tenien ganes de beure cervesa. [Un dia,] sacsaren les varetes i llegiren les sorts: trobaren que a ca l'Ægir hi havia una gran abundor [de begudes i menjar]. 2. El bergbuó seia a llur davant content com un infant, molt semblant al fill d'en Miskurblindi. El plançó de l'Yggr el va mirar als ulls amb porfídia [i li va dir]: ‘[A partir d'ara] als ansos els prepararàs sovint banquets’ (aparentment, aquestes dues primeres estrofes de la Hymiskviða ens informen de l'origen mític dels sumbl: originàriament, els déus caçaven, però amb el rostit totsol que feien amb les preses capturades no en tenien prou: necessitaven acompanyar-lo de cervesa i med. Tiraren les sorts i descobriren que el bergbuó Ægir tenia prou abundor de menjar i provisions per fer-los prou cervesa, med i rostit per a tots ells. El primer déu que arribà a cal bergbuó -o el déu que hi va anar com a enviat dels altres déus- fou en Tor, el qual anuncià al bergbuó Ægir que, a partir d'aleshores, hauria de preparar sovint sumbls als déus; vocabulari: #1. nema veiðar: Cf. Kuhn 1968³, pàg. 151: nema veiðar jagdbeute machen (Hym. 1); #2. teinn: Cf. Kuhn 1968³, pàg. 202: teinn <...> losstab (Hym. 1); #3. ørkostr: Cf. Kuhn 1968³, pàg. 235: reiche auswahl (? - Hym. 1); #4. hverr: Cf. Kuhn 1968³, pàg. 106: kessel. En la meva traducció no segueixo aquesta interpretació, traduint per exemple una gran varietat de calderons, ja que considero vàlida l'objecció que en Franz Rolf Schröder formula a aquesta interpretació del passatge. Efectivament, en Franz Rolf Schröder, en el seu article «Das Hymirlied - zur Frage verblasster Mythen in den Götterliedern der Edda», Arkiv for Nordisk Filologi 17 (1940), pàgs. 1-40, aquí pàg. 3, objecta, amb molta de raó, que: ǫrkost hverian (1,8) lese ich mit Sophus Bugge, worauf die handschriftliche Überlieferung: hvera R, hveria A weist; die Lesart von R: ørkost hvera, d.h. »Überfluss an Kesseln,« dahin zu deuten, dass Ägir (zwar) viele Kessel habe, aber keinen, der zur Bierbereitung gross genug wäre ist mit Einsicht ganz abwegig. En aquest mateix lloc citat, ell hi tradueix el sintagma ørkost hveria com a jeglicher Überfluss; #5. bergbúi: aquest bergbuó ha d'ésser de precís l'Ægir; #6. miskorblindi, Miskorblindi: Cf. Kuhn 1968³, pàg. 142: miscor-blindi m (Hym. 2) ist unerklärt, viell. ein name mǫgr (sohn) miscorblinda bezeichnet einen riesen; si aquest ‘bergbuó semblant a l'infant d'en Miskurblindi’ és l'infant d'en Miskurblindi mateix, és a dir, l'Ægir, llavors Miskurblindi ha d'ésser un nom parlant, epítet de l'ètun Fornjótr, pare de l'Ægir. El significat d'aquest nom, emperò, no s'ha explicat encara satisfactòriament. En Franz Rolf Schröder, en el seu article «Das Hymirlied - zur Frage verblasster Mythen in den Götterliedern der Edda», Arkiv for Nordisk Filologi 17 (1940), pàgs. 1-40, aquí pàg. 3, tradueix el vers com a »ein wahrer echter Sohn des Miskorblindi« i rebutja indirectament la proposta formulada el mateix any pen Siegfried Gutenbrunner a »Eddica«, Zeitschrift für deutsches Altertum und deutsche Literatur 77 (1940), 12-25, ja que, si bé esmenta que en Gutenbrunner l'ha feta, ni diu en què consisteix ni l'accepta pas en la seva traducció. En Siegfried Gutenbrunner interpreta aquest nom parlant com a Bierbrauer, Maischenbereiter. Pàg. 14: Wenn der Ausdruck miǫk glíkr megi Miskorblinda mehr sein soll als bloße dichterische Bezeichnung Aegirs, dann muß er ihn als Sohn eines berühmten Bierbrauers hinstellen. Zu dieser Vermutung paßt der Name Miskorblindi, falls man sein erstes Glied Miskor- als Gen. Sing. eines zu mhd. meisch ‘Maische’ gehörigen und gleichbedeutenden *miska auffaßt. Dazu wurde als zweites Glied *-blendi ‘Mischer’ (mit -e- zu aisl. blanda ‘mischen’) stimmen, so daß *Miskorblindi derjenige wàre, der die Maische bereitet. Man braucht jedoch das überlieferte Miskorblinda darum keineswegs in -blenda zu verbessern, weil durch blindr ‘blind’ ja auch die Ablautstufe -e- > -i- belegt ist. Die Grundbedeutung, von der blanda und blindr ausgehen, hegt wohl in lit. blandùs ‘bündig (von der Suppe), trübe, dunkel werdend (vom Abend)’ vor, vgl. lett. blendu ‘sehe undeutlich’. Wenn der Stamm blind- in Miskorblindi noch den Sinn ‘mischen’ hat, dann muß der Name allerdings sehr alt sein, und es überrascht nicht, daß das erste Glied ein sonst nicht belegtes Wort für ‘Maische’ ist. Daß der Vater des Aegir einen Namen trägt, der ans Bierbrauen anknüpft, erinnert an den Namen des Gottes Kvasir, der zu slav. kvas ‘fermentum’ gehört und eine uralte Art, Bier aus Wurzeln zu bereiten, bei den Germanen bezeugt (s. Much, die Germania 221). En Jan de Vries 1977²:388 fa: miskorblindi m.BN. (poet.) Dunkel. Nach Gutenbrunner, ZfdA 77, 1940. 13-14 viell. zu mhd. meisch ‘maische’, und blendi ‘mischer’, also ‘der die maische bereitet’? oder nach Sturtevant PMLA 66, 1951, 282 < *mis-skor = ‘hässlich’. Andere denken an verschreibung für Mistorblindi (s. Boer, Edda-Komm. 90); #7. þrá: Cf. Kuhn 1968³, pàg. 242: <...> trotz (Hym. 2); í þrá, per tant = trotzig; #8. Yggs barn: el déu Þórr; )
-
2. <MITOL> els nous valtívar. A l'estrofa 62, valtívar, apareix emprat com a epítet dels déus Hod i Bàldur: aquests dos déus són els valtívar. Al meu entendre hi hauria dues possibles interpretacions: 1] Cal assumir que el mot valtívar no significa pas els déus dels morts del camp de batalla —perquè ni en Hod ni en Bàldur són déus que, abans del ragnaroc, tinguessin res a veure amb les batalles o amb els caiguts en les batalles—, sinó que, en la mesura que ara ells dos són els déus de les ruïnes -tóptir- del Valhal·la, són els déus que, a partir d'ara, s'ocuparan dels caiguts en les batalles venidores. L'Odin i la Freyja eren els antics valtívar. Després del ragnaroc, en Hod i en Bàldur són els nous valtívar. Per tant, interpreto la kenning Hropts sigtóptir com a Sig-Hropts tóptir = les ruïnes d'en Hroptr de la victòria = les ruïnes de l'Odin = les ruïnes del palau de l'Odin = les ruïnes del Valhal·la. Entenc, doncs, que l'estrofa descriu el Valhal·la com un edifici en ruïnes després del ragnaroc, alhora que, per no destorbar la imatge idíl·lica del món renascut després del ragnaroc, l'autor del poema deixa clar que els dos germans hi búa vel, o sigui, hi habiten bé, que es pot entendre en un doble sentit: hi habiten bé malgrat habitar unes ruïnes i hi habiten bé, reconciliats, és a dir, malgrat que un fou en vida l'homeier de l'altre. 2] La segona interpretació és que valtívar no significa pas els déus dels caiguts en combat -no almenys en aquest passatge-, ssinó, i en la mesura que ens trobem davant un epítet d'en Hod i en Bàldur, els déus caiguts, o sigui, en Hod i en Bàldur entesos com a valr, els déus morts pel ferro, i que, malgrat aquest fet, fins després del ragnaroc havien hagut d'habitar a Hel.La traducció els nous déus dels caiguts en combat només està justificada si creiem que el mot s'ha d'entendre segons 1]
-
62.
Muno ósánir ǀ acrar vaxa, ǁ
bǫls mun allz batna, ǀ Baldr mun koma; ǁ
búa þeir Hǫðr oc Baldr ǀ Hroptz sigtóptir, ǁ
vel, valtívar — ǀ vitoð ér enn, eða hvat?
Als camps de conreu creixeran els esplets sense haver-los-hi sembrats.
Tot el mal millorarà (=s'esvanirà). En Bàldur tornarà [d'entre els morts].
En Hod i en Bàldur, els [nous] valtívar, habitaran bé les ruïnes d'en Hroft de la victòria (en Hroft de la victòria = l'Odin, i les seves ruïnes són el que queda del Valhal·la després del ragnaroc). Que en sabeu més vosaltres o encara en voleu saber més?
-
Val·týr² <m. -týs, no comptable>:
-
Valtýr m, Vàltir m (andrònim)
-
Val·týr³ <m. -týs, no comptable>:
-
<MITOL> Valtýr m, Vàltir m, un dels noms del déu Odin
-
valur¹ <m. vals, valir>:
-
girfalc m, falcó sagrat, grifó m (Bal.) (ocell Falco rusticolus)
-
Valur² <m. Vals, Valir>:
-
romanó m (designació tradicionals dels membres dels pobles romànics i, de manera especials, els francesos) (→ valskur, völsk, valskt)
-
valur³ <m. vals, no comptable>:
-
1. (lík hinna föllnu á vígvelli) designació col·lectiva dels morts en una batalla (conjunt dels cadàvers dels caiguts en un camp de batalla)
-
♦ kanna valinn: escorcollar els cadàvers dels combatents morts a una batalla per identificar els morts però també per espoliar-los
-
◊ þá urðu menn hans felmtsfullir, ok brast flótti í liði þeira, en Vilmundr ok borgarmenn elta þá til skipa, ok gengu sumir á kaf, en sumir váru drepnir á landi, ok gáfu eigi fyrri upp en allt þat illþýði var drepit, svá at aldri einn maðr var eptir af hans mǫnnum. En þat herfang sem þeir fengu í gulli ok silfri, vápnum ok klæðum, skipum ok landtjǫldum, var svá mikils vert, at þess kunni engi marka tal. Vilmundr kannar nú valinn ok fann Hjarranda lífs ok mjǫk sáran. Hann var nú heim borinn, ok tók systir hans at grœða hann ok var hann skjótt lífvænn. Viklmundr lét hreinsa borgina en flytja hina dauðu á sjó út ok søkkva til grunna. Líða nu tímar, þar til Hjarrandi var gróinn: aleshores el pànic s'emparà dels seus homes i la seva host va prendre la fugida. I [aleshores] en Vilmundr i els habitants de la ciutat els van empaitar fins als vaixells, i una part [dels qui fugien] es va enfonsar dins l'aigua [i es va ofegar] i una part fou morta a terra i [en Vilmundr i els habitants de la ciutat] no cessaren [el carnatge] fins que hagueren mort tots aquells brivalls de manera que, dels seus homes, no en va quedar ni un de sol. I el botí que varen fer en or i argent, armes i roba, vaixells i tendes de campanya tenia tant de valor que ningú no en podia determinar la xifra exacta. En Vilmundr llavors va examinar els cadàvers dels caiguts i va trobar en Hjarrandi viu per bé que molt malferit. Llavors fou portat a casa i la seva germana es va posar a curar-lo i aviat estigué fora de perill. En Vilmundr va fer netejar la ciutat i treure'n els morts i llençar-los mar endins i enfonsar-los-hi. I després d'això, va passar el temps fins que en Hjarrandi estigué guarit del tot
-
♦ ræna valinn: espoliar els cadàvers dels combatents morts a una batalla
-
◊ daginn eftir, þegar Filistear komu til að ræna valinn (lə-φaʃˈʃētˤ ʔɛθ־ha-ħălāˈlīm ~ לְפַשֵּׁט אֶת-הַחֲלָלִים: wa-i̯ʝāˈβɔʔū φəliʃˈtīm lə-φaʃˈʃētˤ ʔɛθ־ha-ħălāˈlīm, וַיָּבֹאוּ פְלִשְׁתִּים, לְפַשֵּׁט אֶת-הַחֲלָלִים), fundu þeir Sál og syni hans þrjá fallna á Gilbóafjalli: l’endemà, quan els filisteus anaren a robar les despulles dels caiguts, varen trobar en Saül (Xaül) i els seus tres fills morts al puig de Gelboè (Guilboa)
-
◊ er þeir rændu valinn (λαμβάνειν τὰ σκῦλα: καὶ ἔλαβον τὰ σκῦλα αὐτῶν) tók Júdas sverð Appollóníusar og bar það jafnan síðan í orrustum: quan varen espoliar els cadàvers dels caiguts en la batalla, en Judes va prendre l'espasa de l'Apol·loni, i sempre més la va portar a les batalles
-
2. (vígvöllur) camp m de batalla (lloc on s'és lliurada una batalla, un combat militar)
-
♦ falla í val: caure en combat
-
◊ þegar hann sá Amalek flutti hann boðskap sinn og sagði:
Amalek var fremstur þjóða
en fellur í valinn (— ~ —: wə-ʔaħărīˈθ-ō ʕăˈδēi̯ ʔɔˈβēδ, וְאַחֲרִיתוֹ עֲדֵי אֹבֵד) að lokum: quan va veure l'Amalec, va pronunciar el seu missatge dient: «L'Amalec ha estat el primer de [tots] els pobles, però, finalment, caurà en batalla»
-
◊ víst skulu þó nokkrir af Trójumönnum falla í valinn (πεσών πεσοῦσα πεσόν ~ πίπτειν: πεσὼν) hjá skipum Akkea, og seðja hunda og hræfugla á ístru (δημῷ) sinni og holdi: certament, tanmateix, alguns dels troians cauran en combat a la vora de les naus dels aqueus i sadollaran els gossos i els ocells carronyaires amb llur greixura i llur carn (l'original fa: ἦ τις καὶ Τρώων κορέει κύνας ἠδ᾽ οἰωνοὺς ǁ
δημῷ καὶ σάρκεσσι,
πεσὼν ἐπὶ νηυσὶν Ἀχαιῶν)
-
val·urt <f. -urtar, -urtir>:
-
consolda f major, matafoc m, sempreviu m, orella f d'ase (planta Symphytum officinale)
-
vamba:
-
gen. pl. de → vömb “ventre”
-
vambar:
-
gen. sg. de → vömb “ventre”
-
vambir:
-
nom. & ac. pl. de → vömb “ventre”
-
vamm <n. vamms, vömm. No comptable en la llengua moderna>:
-
1. (galli, ljóður, lýti) tara f <† & LIT> defalt m (blasme, taca o màcula, falta o defecte)
-
◊ vesall maðr ǀ
ok illa skapi ǁ
hlær at hvívetna ǁ
hitt-ki hann veit, ǀ
er hann vita þyrpti, ǁ
at hann er-a vamma vanr: el miserable i malcarat riu de tot i tothom, però el que no sap pas i hauria de saber, és que ell no és pas lliure de defectes
-
◊ "Þegi þú, Freyia! ǀ
þic kann ec fullgerva, ǁ
era þér vamm-a vant; ǁ
ása oc álfa, ǀ
er hér inni ero, ǁ
hverr hefir þinn hór verit": Freyja, calla! Et conec ben del tot: no et manca cap tara: cadascun dels ansos i dels albs que hi ha ací dedins ha estat el teu amant
-
◊ "Léttari í málom ǀ
vartu við Laufeyiar son, ǁ
þá er þú léz mér á beð þinn boðit; ǁ
getið verðr oss slícs, ǀ
ef vér gørva scolom ǁ
telia vǫmmin vár": Fores més suau en les teves paraules amb el fill de la Laufey quan em feres convidar a pujar al teu llit. [Skaði,] aquestes coses s'han d'esmentar entre nosaltres si hem d'enumerar completament tots els nostres defectes
-
◊ hon sér at lífi ǀ
lǫst né vissi ǁ
oc at aldrlagi ǀ
ecci grand, ǁ
vamm þat er væri ǀ
eða vera hygði. ǁ
Gengo þess á milli ǀ
grimmar urðir: [la Brynhildr] no sabia de cap ignomínia [que hagués comès] en la seva vida ni tampoc de cap tort [que hagués fet] en la vida que li havia estat deparada [pel destí]; [tampoc no era pas conscient de] cap falta que hi hagués hagut [provocada per ella] o que cregués que pogués haver-hi [provocada per ella]: en això (= en el fet de no haver-se pogut casar amb en Sigurd) hi havien intervingut [exclusivament] les nornes cruels (és a dir, la Brynhildr no ha fet absolutament res que la faci mereixedora de la seva desgràcia. Aquesta només és atribuïble al destí, cruel; vocabulari: #1. aldrlag: cf. en Kuhn 1968³, pàg. 14: aldr-lag n. <...> 2. (beschiedenes) leben (Sg. 5); #2. lǫstr: cf. en Kuhn 1968³, pàg. 133: lǫstr m. laster, schande; [né vita sér lǫst von keiner [angetanen] schande wissen, von keiner schande erfahren haben (? — Sg. 5.)]; #3. grand: cf. en Kuhn 1968³, pàg. 80: grand n. <...> vita sér grand von einer angetanen kränkung wissen (? — Sg. 5.); #4. né vita sér vamm: tinc per mi que: vamm aquí tant es pot entendre com a falta o com a deshonra)
-
2. (smánar, háðung, skömm, skammarblettur) oprobi m (deshonra, ignomínia, vergonya, humiliació)
-
◊ "Hverr hefir vísir ǀ
vamms um leitað? ǁ
hví ero Borgnýiar ǀ
bráðar sóttir?": quin príncep li ha causat (lit. li ha cercat) l'oprobi? com és que la Borgný està passant per uns sobtats (INESPERATS) dolors del part? (= com va passar que va quedar embarassada?)
-
♦ mega ekki vamm sitt vita: <LOC FIG> preocupar-se per mantenir impecable la seva reputació
-
♦ hann mátti ekki vamm sitt vita: no volia pas tacar la seva bona reputació
-
vamma·fullur, -full, -fullt <adj.>:
-
1. (lýtafullur ?) ple -ena de defectes (?) (ple de tares o màcules ?)
-
2. (smánarlegur, skammarlegur, svívirðilegur ?) ple -ena d'oprobi (ple de deshonra, vergonya o ignomínia, ignominiós, infame, vergonyant ?)
-
3. (lastafullur, siðlaus ?) ple -ena de vicis (?) (pervers, disbauxat, dissolut, dissipat)
-
◊ þat ræð ec þér it fiórða, ǀ ef býr fordæða, ǁ
vammafull, á vegi: ǁ
ganga er betra, ǀ enn gista sé, ǁ
þótt þic nótt um nemi: vet ací el que t'aconsello en quart lloc si arran del camí hi viu una fordæða, una forfetora, plena de vicis: és millor continuar caminant que no pas aturar-s'hi com a hoste, encara que la nit t'envolti (vocabulari: #1. fordæða: cf. en Kuhn 1968³, pàg. 59: for-dæða f. übeltäterin, hexe (Ls. 32, Sd. 26); #2. vammafullr: cf. en Kuhn 1968³, pàg. 214: vamma-fullr adj. lasterhaft (Sd. 26); ens trobem, doncs, davant un advertiment a no fer nit a casa d'una bruixa per la seva lascívia?, o per ventura hem d'entendre el mot en el sentit de ignominiós, deshonrós, i entendre llavors que l'estrofa fa referència al fet que una bruixa era considerada un ésser ignominiós que traspassava aquesta qualitat a aquell que hi pernoctava o hi tenia tracte? Personalment em decanto per entendre que el mot fa referència a la pretesa sexualitat luxuriant de les bruixes; #3. nema: cf. en Kuhn 1968³, pàg. 151: nema <...> 5. umfassen, umfangen (?): þótt þic nótt um nemi wenn auch die nacht dich umfängt (Sd. 26) ?)
-
vamma·laus, -laus, -laust <adj.>:
-
1. (lýtalaus, gallalaus) impecable, irreprotxable, <† & LIT> sens defalt (sens blasme, sense taca o màcula, sense tara, falta o defecte)
-
◊ syndir því valda, ǁ
at vér hryggvir fǫrum ǁ
ægisheimi ór; ǁ
engi óttask, ǁ
nema ilt gøri; ǁ
gott er vammalausum vera: els pecats provoquen (causen, FAN) que sortim contristats d'aquest món de terror, [però] ningú no ha de témer [res], llevat que faci el mal. És bo d'ésser entre els irreprotxables (vocabulari: #1. vammalauss: No tinc explicació per a l'ús d'aquest adjectiu en datiu. Curiosament, al manuscrit del: Còdex regi hi trobem exactament el mateix ú en datiu d'aquest mot a l'estrofa 54,4 de la Lokasenna, que els editors, potser per això mateix erròniament, esmenen en vammalausa; potser caldria esmenar en *vammalaus um vera reinterpretant la terminació de datiu -um com a partícula completiva um; sigui com sigui, en el cas que ens ocupa ací, sóc del parer que hem d'entendre el vers com si hi posés gott er [með] vammalausum [at] vera i tradueixo en conseqüència; #2. óttast: es tracta d'una forma d'indicatiu, no pas de subjuntiu, la qual cosa fa que ens trobem davant una asseveració, no pas davant una exhortació del tipus: que no temi res ningú que no hagi fet - que no faci el mal; . Tradueixo entenent que ens trobem davant un el·líptic engi [skal] óttast; en Ferdinand Holthausen 1895:168 tradueix keiner fürchtet sich, wenn er nicht Böses thut, sense entrar en la qüestió si la frase és o no lògica en aquest context
)
-
◊ "Þat ræð ec þér iþ fyrsta, at þú við frændr þína
vammalauss verir;
síðr þú hefnir, þótt þeir sacar gøri,
þat qveða dauðom duga: vet ací el que t'aconsello en primer lloc: que siguis sens blasme amb els teus parents. No prenguis venjança contra ells encara que te'n donin motiu, car, com diuen, [les venjances entre parents només] aprofiten als morts
-
◊ þarflátr ok þakklátr ǀ skalt fyr þínum guði ǁ
ok vammalauss vera; ǁ
fǫður ok móður ǀ unn þú fróðhugaðr, ǁ
rœk þína alla ætt: sigues humil i agraït i sens blasme davant el teu Déu; [fill] de ment preclara, estima ton pare i ta mare. Tingues cura de tota la teva família (l'edició d'en Gering p. 1 fa: þarflátr ok þakklátr ǀ skalt fyr þínum guði ǁ
ok vammalauss vesa; ǁ
fǫður ok móður ǀ unn þú fróðhugaðr, ǁ
rœk þína alla ætt)
-
2. (án smánar, án skammar?) sense oprobi (sense patir deshonra, vergonya o humiliació)
-
◊ þá gecc Sif fram oc byrlaði Loca í hrímkálki miǫð oc mælti: "Heill ver þú nú, Loki, ǀ oc tac við hrímkálki, ǁ
fullom forns miaðar, ǁ
heldr þú hana eina ǀ látir með ása sonom ǁ
vammalausa vera": aleshores [la Sif] es va avançar i va abocar miod al Loki en un calze de gebre tot dient-li: “Salut, Loki!, pren el calze de gebre ple de miod envellit, per tal que a ella tota sola la deixis estar, d'entre els fills dels ansos, sens oprobi (vocabulari: #1. vammalauss: en Kuhn 1968³, pàg. 214, dóna al mot en aquest passatge el significat de: schmachfrei (Ls. 53); #2. forn: en Kuhn 1968³, pàg. 58, comenta: Vielleicht auch: vorjährig (vgl. as. fern): f. húðscór (Hrbl. 35), f. mioðr (Skm. 35, Ls. 53). Adopto aquesta interpretació en la meva traducció, entenent que es tracta d'un miod elaborat amb la mel de l'any anterior o d'anys anteriors; #3. hrímkálkr: en Kuhn 1968³, pàg. 101, comenta sobre aquest misteriós calze o copa de gebre: hrím-kálcr m. ‘reifkelch’, kristallkelch (? - Skm. 37, Ls. 52 pr u. 53). És obvi, doncs, que interpreta el constituent de gebre com a expressió de de cristall; #4. heldr: en Kuhn 1968³, pàg. 93, dóna, amb cautela, al mot en aquest passatge el significat de: In Ls. 53 scheint heldr conjunction zu sein (damit...); . Adopto aquesta interpretació en la meva traducció)
-
vamm·laus, -laus, -laust <adj.>:
-
impecable, irreprensible (sense defecte o falta)
-
◊ nei, Guð hafnar aldrei hinum vammlausa (ʝimˌʔas־ˈtām, יִמְאַס-תָּם), styrkir ekki hönd illvirkjans: no, Déu no rebutja pas l'home íntegre, ni enforteix la mà de qui fa el mal
-
◊ vegur Drottins er athvarf vammlausum (la-tˈtɔm, לַתֹּם) en illvirkjum tortíming: el camí de Jahvè és un refugi per a l'íntegre, però és la destrucció per als qui fan el mal
-
◊ fláráðir eru Drottni andstyggð en hinir vammlausu (təˈmīmēi̯, תְּמִימֵי) yndi hans: Jahvè sent aversió pels falsos, però els de conducta irreprensible són el seu delit
-
◊ maðurinn telur alla vegu sína vammlausa (zaχ, זַךְ) en Drottinn reynir ásetning hans: l'home considera que tots els seus camins són purs, però Jahvè examina les seves intencions (en comparació, Proverbis 21:2 fa: maðurinn telur alla hætti sína rétta en Drottinn vegur hjörtun, kāl־ˌdɛrɛχ־ˈʔīʃ ʝāˈʃār bə-ʕēi̯ˈnā-u̯ wə-θɔˈχēn libˈbōθ ʝəhˈwāh: כָּל-דֶּרֶךְ-אִישׁ, יָשָׁר בְּעֵינָיו; וְתֹכֵן לִבּוֹת יְהוָה. Els versets són, doncs, gairebé idèntics en el text original: maðurinn telur alla vegu sína vammlausa en Drottinn reynir ásetning hans, kāl־darˌχēi̯־ˈʔīʃ zaχ bə-ʕēi̯ˈnā-u̯ wə-θɔˈχēn rūˈħōθ ʝəhˈwāh: כָּל-דַּרְכֵי-אִישׁ, זַךְ בְּעֵינָיו; וְתֹכֵ֖ן רוּחוֹת יְהוָה)
-
◊ hlykkjótt er leið hins seka en verk hins hreina (wə-ˈzaχ, וְזַךְ) eru vammlaus (ʝāˈʃār, יָשָׁר): el camí del culpable és tortuós, però les accions del pur són irreprensibles
-
◊ hinn rangláti er lausnargjald hins réttláta og svikarinn kemur í stað hinna vammlausu (ʝəʃāˈrīm, יְשָׁרִים): l'injust és el rescat del just, i el pèrfid ocupa el lloc de l'íntegre
-
◊ illmennið setur upp þóttafullan svip en hinn vammlausi (wə-ʝāˈʃār, וְיָשָׁר) hyggur að háttum sínum: l'home dolent pren un aire altiu, però l'irreprotxable va en compte amb les seves maneres
-
◊ en sjálfur friðarins Guð helgi yður algjörlega og andi yðar, sál og líkami varðveitist (τηρεῖν, τηρηθείη) alheil (ὁλόκληρος -όκληρον, ὁλόκληρον) og vammlaus (ἀμέμπτως, ἀμέμπτως) við komu Drottins vors Jesú Krists: i que el Déu mateix de la pau us santifiqui completament, i que el vostre esperit, ànima i cos es conservin tot sencers i irreprensibles per a la vinguda de nostre Senyor Jesucrist
-
◊ ef litið er á réttlætið, sem fæst með lögmálinu, var ég vammlaus (ἄμεμπτος ἄμεμπτον, γενόμενος ἄμεμπτος): si es considera la justícia que pot aconseguir-se amb la llei, jo he estat irreprensible
-
◊ þau voru bæði réttlát fyrir Guði og lifðu vammlaus (ἄμεμπτος ἄμεμπτον, πορευόμενοι ... ἄμεμπτοι) eftir öllum boðum og ákvæðum Drottins: tots dos eren justos davant Déu i vivien observant d'una manera irreprotxable tots els manaments i totes les observances del Senyor
-
vamm·leysi <n. -leysis, no comptable>:
-
irreprotxabilitat f
-
vampíra <f. vampíru, vampírur. Gen. pl.: vampíra>:
-
vampir m, vampira f
-
vampíru·bókmenntir <f.pl -bókmennta>:
-
literatura vampírica, literatura f de vampirs
-
vampíru·mynd <f. -myndar, -myndir>:
-
pel·lícula f de vampirs
-
vampíru·saga <f. -sögu, -sögur. Gen. pl.: -sagna>:
-
història f de vampirs
-
vampíru·skáldsaga <f. -skáldsögu, -skáldsögur. Gen. pl.: -skáldsagna>:
-
novel·la f de vampirs
-
van <adv.>:
-
Mot emprat en la locució:
-
♦ of eða ~ of en ~ of né van: o massa o massa poc
-
van- <prefix>:
-
des-, lino-
-
vana <vana ~ vönum | vanaði ~ vönuðum | vanað ║ e-n>:
-
1. (gelda) castrar algú, sanar algú (Bal.)
-
2. (limlesta, örkumla) mutilar algú (baldar, llevar un membre o una part del cos)
-
◊ þar lætr Heródes gera einn kastala sterkan. Þann kallaði hann Heródíum af sínu nafni. Hann setr lið sitt í þann stað, er Masada heitir, undir gæzlu bróður síns. En hann ferr í Arabes til frænda síns. Pacatus konungr ok Parthí skipa Antígónum yfir Júdęam ok fær honum í hendr Hýrcanum ok Fasęlum, bundna, til kvala. Antígónus gengr at Hýrcanó bundnum ok bítr af honum eyrun, svá at þaðan frá mátti hann aldri fórnir fœra, þvíat enginn maðr fórnfœrði vanaðr í Moyseslǫgum: l’Herodes hi fa construir un fort castell (que va anomenar Herodi pel seu propi nom), destaca la seva guarnició (tropa) al lloc que es diu Massada sota el comandament (la custòdia) del seu germà i se'n va a veure el seu parent dels àrabs. El rei Pacatus i els parts posen l'Antígon sobre Judea i li fan a mans l'Hircà i en Fasel, lligats perquè siguin lliurats a turment. L'Antígon s'acosta a l'Hircà, lligat [com estava], i d'una mossegada li arrabassa les orelles de manera que, de llavors ençà, ja no va poder oferir sacrificis mai més, perquè cap home mutilat no oferia sacrificis segons la llei mosaica
-
vana·afbrot <n. -afbrots, -afbrot>:
-
delicte m habitual (→ síbrot)
-
vana·afbrotamaður <m. -afbrotamanns, -afbrotamenn>:
-
delinqüent m & f habitual (o: reincident) (→ síbrotamaður)
-
vana·bundinn, -bundin, -bundið <adj.>:
-
acostumat -ada, habitual (dit de l'acció que hom fa d'habitud o rutinàriament)
-
♦ vanabundin hegðun hennar: el seu comportament habitual
-
vanadín <n. vanadíns, no comptable>:
-
vanadi m (metall V)
-
vanadíum <n. vanadíums, no comptable>:
-
variant de → vanadín ‘vanadi’
-
vanaður, vönuð, vanað <adj.>:
-
castrat -ada, sanat -ada (Bal.)
-
vana·fastur, -föst, -fast <adj.>:
-
que té costums arrelats (o: inveterats), de costums fixos, que és un animal de costums
-
♦ vanafastur maður: un home de costums fixos
-
♦ hann er mjög vanafastur: és molt rutinari, és de costums molt fixos
-
vana·festa <f. -festu, no comptable>:
-
habitudinarietat f, fermesa f d'hàbits i costums
-
vana·gangur <m. -gangs, no comptable>:
-
Mot emprat en la locució:
-
♦ ganga sinn vanagang: continuar igual, no canviar (no sofrir modificació un estat de coses, una evolució determinada dels afers, els afers etc.)
-
♦ gangi hlutirnir sinn vanagang...: si les coses no canvien...
-
♦ hér gengur allt sin vanagang: aquí tot continua igual
-
Vana·heimur <m. -heims, no comptable>:
-
<MITOL> Vanaheimr m, Vanaheim m, l'alqueria (el món) dels déus vanis. Aquest espai mític apareix esmentat a la Gylfaginning de l'Snorri com el lloc es va criar el déu Niord. A la Ynglingasaga, l'Snorri (?) indica un sinònim d'aquest lloc, Vanaland ‘terra dels vanis’, i aclareix que el territori anomenat Vanaland o Vanaheimr pren el nom del riu Vanakvísl, que desemboca a la Mar Negra i que era una altra designació de Tanakvísl o Tanakvíslir, el delta del riu Tànais, o sigui, el delta de l'actual Don. L'Snorri, per tant, situa geogràficament Vanaheimr en el delta del Don, a la vora de la Mar Negra, a l'antiga Llacuna Meòtida (l'actual Mar d'Azov)
-
◊ Óðinn qvað:
◊ 38.
‘Segðu þat iþ tíunda, ǀ allz þú tíva rǫc ǁ
ǫll, Vafðrúðnir, vitir, ǁ
hvaðan Niorðr um kom ǀ með ása sonom? ǁ
Hofom oc hǫrgom ǀ hann ræðr hunnmǫrgom, ǁ
oc varð-að hann ásom alinn.’
◊ Vafðrúðnir qvað:
◊ 39. ‘Í Vanaheimi ǀ scópo hann vís regin ǁ
oc seldo at gíslingo goðom; ǁ
í aldar rǫc ǀ hann mun aptr koma ǁ
heim með vísom vǫnom’: L'Odin li va dir: 38. ‘Com a desena cosa digues-me això, ja que et coneixes (saps) els destins de tots els déus: d'on vingué en Njǫrðr [per estar-se] entre els fills dels ansos? Governa una immensitat de temples i hǫrgar i no fou engendrat pels ansos (lit.: i no els fou nat als ansos)’. En Vafþrúðnir li va contestar: 39. ‘Els savis regin el crearen a Vanaheimr i el lliuraren als déus [ansos] com a ostatge. A l'aldarrǫk (una altra designació del ragnaroc) tornarà a casa seva amb els (o: a cals) savis vanis’
-
vana·hugsun <f. -hugsunar, no comptable>:
-
conformisme m, convencionalisme m, pensament convencional
-
♦ hræsni, vanahugsun og misrétti: la hipocresia, els convencionalismes i les desigualtats
-
vana·lega <adv.>:
-
normalment, habitualment
-
♦ eins og vanalega: com de costum
-
vana·legur, -leg, -legt <adj.>:
-
habitual
-
♦ á vanalegan hátt: de la manera habitual (o: acostumada)
-
♦ það eru þessi vanalegu formsatriði, sem þarf að sinna: són les formalitats habituals que cal complir
-
♦ þetta vanalega: <FIG> la rutina habitual (o: normal)
-
vana·verk <n. -verks, -verk>:
-
treball rutinari, activitat rutinària
-
♦ hin daglegu vanaverk: la rutina quotidiana
-
♦ leiðinlegt vanaverk: una rutina avorrida
-
♦ vélrænt vanaverk: una rutina mecànica
-
van·burða <adj. inv.>:
-
1. (veill) discapacitat -ada (disminuït físic, amb una minusvàlua física)
-
♦ vanburða í nokkrum lið: [que neix o ha nascut] amb discapacitació a algun membre
-
◊ <...> En eldi, þat er fram ferr af kviði konunnar, kann verða annattveggja fól eða fífl, skakkr eða lami, eða at nǫkkurum lið vanburða, stundum tunglœrr eða djǫfulœrr. Nú sjái þit, með hverju ábyrgðarráði saman tengisk karlmaðr ok kona. Nú, ef it vilið varðveita blezun þá er dróttinn gaf ykkr fyrir mik, þá mun hann ykkr aldregi láta deyja, heldr fagna af eilífri sælu”: <...> i el fruit que sortirà del ventre de la dona, és possible que sigui ximple o bajà, esguerrat o paralític, o dèbil d'algun membre (o sigui, nascut amb algun defecte a algun dels membres del cos), de vegades [fins i tot] llunàtic o endemoniat. Vosaltres dos ara veieu amb quina [tan gran] responsabilitat s'uneixen [carnalment] home i dona. Però si vosaltres dos voleu guardar (mantenir) la benedicció que el Senyor us ha donat per mi, ell no deixarà que moriu mai, sinó que us farà sentir el goig de la beatitud eterna”
-
2. (veikburða, þróttlaus) mancat -ada de forces [físiques] (esmerlit, desproveït de vigor, feble)
-
3. (ekki fullburða) nascut -uda abans de temps (prematur)
-
van·búinn, -búin, -búið <adj.>:
-
1. insuficientment preparat -ada
-
◊ en hann taldi á því mörg tormerki. „Er eg,“ segir hann, „illa hestbirgur og ekki vopna“ — en ærin væri nauðsyn til þessarar ferðar. „Skal eg og eigi eftir sitja hversu mjög sem eg er vanbúinn. Eða hví er Broddi eigi hér kominn? Eru þar ráð bóndanna allra er Broddi er“ (SS II, cap. 445, pàg. 693): l’Ásbjörn li va ressaltar les moltes dificultats que hi veia [tractant de dissuadir-lo'n]: “Estic”, li va dir, “mal proveït de cavalls, i no disposo de cap arma”. [I va afegir que], emperò hi havia prou necessitat de dur a terme aquella expedició — “[I per aquesta raó] no em quedaré enrere, per més mal equipat (preparat) que estigui [per a participar-hi]. Però digues-me, perquè no ha vingut [personalment] en Broddi aquí? La decisió de tots els bændur serà la mateixa que prengui en Broddi”
-
◊ Halldór kvaðst það ætla að hann mundi aldrei vanbúinn við þeim: en Halldór li va dir que creia (pensava) que no el sorprendrien mai desprevingut (lit.: insuficientment preparat)
-
◊ þá búa þeir bræður mál til á hendur Kormáki um níð. Frændur Kormáks halda upp svörum. Hann vill engi boð bjóða láta, kvað þá níðs verða en eigi sóma og kvaðst Kormákur ekki við þeim vanbúinn utan þeir svíki hann. Þorvarður hafði eigi sótt hólmstefnu þá er Kormákur bauð honum. Sagði Kormákur sjálffellt níð á þá og þeim maklegt að þola slíkt níð: després d'això, els germans varen presentar una acusació formal contra en Kormákur per níð (ultratge). Els parents d'en Kormákur es varen fer càrrec de respondre a les acusacions (és a dir, de la seva defensa). En Kormákur no va voler que oferissin als germans [en nom seu] una oferta de conciliació i digué que eren mereixedors del níð, no pas d'honor i va declarar que no el sorprendrien pas desprevingut llevat que fos a traïció. [Va dir també que] en Þorvarður no s'havia presentat a la hólmganga a la qual en Kormákur l'havia reptat i que eren ells mateixos els qui s'havien cercat níð (l'oprobi, la vergonya) i que[, per tant, ara] els esqueia aguantar aquell níð (vocabulari: #1. búa mál til á hendur e-m: Cf. en Baetke 19874, pàg. 76: (einen Prozeß) einleiten, eine Klage erheben i íd., pàg. 401: bera mál á hendr e-m, fara málum á hendr e-m einen Prozeß gegen jemanden anstrengen, jemanden verklagen; #2. halda upp svörum: Cf. en Baetke 19874, pàg. 622: halda (upp) svǫrum (fyrir e-n) für jemanden antworten, die Verteidigung für jemanden führen; #3. boð = sættarboð; #4. sjálffelldur: Cf. en Baetke 19874, pàg. 539: hann sagði sjálffellt níð á þá er sagte, sie hätten die Schmach selbst auf sich geladen)
-
2. insuficientment equipat -ada
-
van·búnaður <m. -búnaðar, no comptable>:
-
1. preparació f insuficient
-
♦ mér er ekkert að vanbúnaði: ja estic del tot preparat -ada
-
2. equipament m insuficient
-
van·byrja <adj. inv.>:
-
que pateix avortaments [naturals], que té gastaments (Mall., Men.)
-
◊ engin vanbyrja (məʃakkēˈlāh ~ מְשַׁכֵּלָה: lɔʔ θiˈhjɛh məʃakkēˈlāh, לֹא תִהְיֶה מְשַׁכֵּלָה) og engin óbyrja (wa-ʕăqāˈrāh bə-ʔarˈt͡s-ɛχā, וַעֲקָרָה, בְּאַרְצֶךָ) skal finnast í landi þínu: a la teva terra no s'hi trobarà cap dona que avorti ni cap dona eixorca
-
vand-¹ <en compostos>:
-
difícil de
-
vanda:
-
gen. pl. de → vöndur “vara, verga”
-
vanda <vanda ~ vöndum | vandaði ~ vönduðum | vandað>:
-
1. (gera vel) aplicar-se (fer amb cura)
-
♦ vanda e-ð vel (o: vanda vel um e-ð): aplicar-se en una cosa, fer una cosa amb cura i meticulositat
-
◊ sá sem óttast Drottin, vandar val vina, hann heldur sér að slíkum sem honum sjálfum líkjast: el qui tem el Senyor, posa bona cura en la tria dels amics, car es mantindrà fidel a aquell que se li assembli
-
♦ vanda sig [á e-u]: aplicar-se [a fer una cosa]
-
◊ vandaðu þig nú: esforça-t'hi!
-
♦ vanda ráð sitt: <LOC FIG> posar seny i menar (o: dur) una vida ordenada
-
♦ vanda til e-s: fer una cosa amb meticulositat
-
2. <um>: (ámæla) reprendre, recriminar (reprotxar)
-
◊ tala þú þetta og áminn og vanda um með allri röggsemi. Lát engan lítilsvirða þig: digues aquestes coses, exhorta i reprèn amb tota autoritat. No deixis que ningú et menyspreï
-
◊ þeir er sakfella menn fyrir rétti og leggja snörur fyrir þá, er vanda um (= וְלַמּוֹכִיחַ) á þingum, og blekkja hina saklausu með hégóma: els qui condemnen un home en judici i paren llaços als qui els reproven en els judicis i enganyen amb vanitat els innocents
-
♦ vanda um við e-n: reprovar algú, alliçonar algú
-
◊ spottaranum er ekki vel við, að vandað sé um við hann, til viturra manna fer hann ekki: al blasfem no li agrada pas que el reprenguin, no vol pas anar amb els savis
-
◊ sláir þú spottarann, verður hinn einfaldi hygginn, og sé vandað um við skynsaman mann, lærir hann hyggindi: si pegues al burleta, el senzill tornarà prudent, i si hom reprèn l'intel·ligent, aquest serà mestre en saviesa
-
♦ vanda um e-ð: tenir a dir d'una cosa
-
vandaður, vönduð, vandað <adj.>:
-
1. (hágæða, vel gerður) de bona qualitat, [molt] ben fet -a (de bona o excel·lent faiçó)
-
◊ Meges hafði vandaða (πυκινός -ή -όν ~ [πυκνός -ή -όν]) boðangabrynju (θώρηξ γυάλοισιν ἀρηρότα), og hlífði brynjan honum: en Meges tenia una cuirassa bombada de gran qualitat i aquesta cuirassa el va protegir (l'original fa: πυκινὸς δέ οἱ ἤρκεσε θώρηξ, ǁ τόν ῥ᾽ ἐφόρει γυάλοισιν ἀρηρότα)
-
◊ þá lagði hún yfir sig ódauðlega skikkju (ἑανὸν); þá skikkju hafði Aþena búið til handa henni, og vandað mjög (ἀσκεῖν ~ ἀσκήσας -ήσασα -ῆσαν: ἀσκήσασα) og fágað (ξύειν ~ [ξῦσαι]: ἔξυσ᾽), og gert þar á margs konar glit (δαίδαλα); síðan krækti (περονᾶτο) hún að sér skikkjunni framan á brjóstinu með gullpörum (ἐνετῇσι). Hún gyrti sig með linda (ζώνῃ); í honum voru hundrað skúfar (θυσάνοις); í hina fagurboruðu (ἐϋτρήτοισι) eyrnasnepla sína smeygði (ἐν ... ἧκεν) hún vönduðum (μορόεις -όεσσα -όεν: ἕρματα <...> τρίγληνα μορόεντα) eyrnahringum með þremur tölum í; ljómaði af þeim mikil fegurð: aleshores es va posar a sobre un èan (skikkja, mantell) immortal (= diví). L'Atena havia fet aquest èan per a ella, treballant-lo amb molta de cura, i l'havia polit, i hi havia posat a sobre brodats de manta mena. Tot seguit, [l'Hera] es va cordar l'èan, al davant, sobre el pit, amb afiblalls d'or. Es va cenyir amb un cinyell guarnit amb cent serrells. Als lòbuls de les seves orelles, bellament foradats, hi va fer passar unes arrecades treballades amb molta de cura (molt ben fetes)[, cadascuna] amb tres perles (amb tres grans). D'elles n'emanava una gran bellesa (l'original fa: ἀμφὶ δ᾽ ἄρ᾽ ἀμβρόσιον ἑανὸν ἕσαθ᾽, ὅν οἱ Ἀθήνη ǁ ἔξυσ᾽ ἀσκήσασα, τίθει δ᾽ ἐνὶ δαίδαλα πολλά· ǁ χρυσείῃς δ᾽ ἐνετῇσι κατὰ στῆθος περονᾶτο. ǁ ζώσατο δὲ ζώνῃ ἑκατὸν θυσάνοις ἀραρυίῃ, ǁ ἐν δ᾽ ἄρα ἕρματα ἧκεν ἐϋτρήτοισι λοβοῖσι ǁ τρίγληνα μορόεντα· χάρις δ᾽ ἀπελάμπετο πολλή)
-
♦ vandaðar vörur: articles m.pl de bona qualitat
-
♦ vandaður gripur: un objecte de qualitat
-
2. (vel unninn) acurat -ada (conscienciós, escrupolós, fet amb [molta de] cura i meticulositat)
-
◊ reistu svo Drottni, Guði þínum, vandað altari (ba-mmaʕărāˈχāh ~ בַּמַּעֲרָכָה: ba-mmaʕărāˈχāh, בַּמַּעֲרָכָה) efst uppi á þessu virki, taktu annan uxann og berðu fram brennifórn ásamt viðnum úr Asérunni sem þú felldir“: construeix a Jahvè, el teu Déu, un altar fet amb molta de cura al capdamunt de tot d'aquesta fortalesa, pren el segon toro i ofereix[-lo en] un holocaust ensems amb la fusta de l'Aixerà que hauràs tallat”
-
♦ vandaður stiíll: un estil acurat
-
♦ vönduð vinna: una feina sòlida (o: ben feta), una feina de qualitat
-
3. (heiðarlegur, ráðvandur) honest -a (probe, honrat, dit de la manera d'ésser d'una persona )
-
◊ þetta er saga Nóa: Nói var réttlátur og vandaður (tāˈmīm, təmīˈmāh ~ תָּמִים, תְּמִימָה: ˈnɔaħ ʔīʃ t͡sadˈdīq tāˈmīm hāˈʝāh bə-δɔrɔˈθ-āu̯, נֹחַ אִישׁ צַדִּיק תָּמִים הָיָה, בְּדֹרֹתָיו) maður á sinni tíð. Hann gekk með Guði: aquesta és la història d'en Noè (Nòaħ): En Noè (Nòaħ) era un home just i honrat en el seu temps. En Noè (Nòaħ) va caminar [sempre] amb Déu
|
En la pràctica, és gairebé impossible destriar entre l'accepció 1 i l'accepció 2. |
|
|
|
|
-
vanda·laus, -laus, -laust <adj.>:
-
1. (auðveldur) fàcil (sense dificultat, no difícil)
-
♦ það er vandalaust að <+ inf.>: no és gens difícil <+ inf.>, <inf. +> és fàcil
-
2. (óskyldur) no emparentat -ada, extern -a (Mall., Men.) (que no forma part de la família)
-
◊ Pétur kvað svo vera.
En er hann kom inn tók Jesús fyrr til máls og mælti: „Hvað líst þér, Símon? Af hverjum heimta konungar jarðarinnar toll eða skatt? Af börnum sínum eða vandalausum (ὁ ἀλλότριος -ίου: ἀπὸ τῶν υἱῶν αὐτῶν ἢ ἀπὸ τῶν ἀλλοτρίων)?“
„Af vandalausum (ὁ ἀλλότριος -ίου: εἰπόντος δέ, Ἀπὸ τῶν ἀλλοτρίων),“ sagði Pétur. Jesús mælti: „Þá þurfa börnin ekki að greiða skatt: en Pere li va respondre que així era. Però quan va entrar dins la casa, Jesús s'avançà a prendre la paraula i li digué: “Què et sembla, Simó? De qui cobren impostos o tributs els reis de la terra? Dels seus fills o dels estranys? En Pere li va dir: “Dels estranys”. Jesús li digué: “Aleshores, els fills no cal que paguin impostos”
-
♦ alast upp hjá vandalausum: criar-se amb una família d'acollida
-
♦ vera sendur ~ send ~ sent í fóstur til vandalausra: enviar [un infant] a una llar d'acollida (o: a una família d'acollida), confiar un infant una família d'acollida o a un centre d'acolliment
-
Vandali¹ <m. Vandala, Vandalir (o: Vandalar)>:
-
vàndal m, vàndala f
-
◊ Vandalir: þeir höfðu yfirráð öll í Áfríku, á Sardínarey, Korsíku, Malörk og Minörk (Balear-eyjum): els vàndals: van sotmetre totalment al seu domini l'Àfrica, Sardenya, Còrsega, Mallorca i Menorca (les Illes Balears)
-
vandali² <m. vandala, vandalar>:
-
vàndal m, vàndala f (persona que destrueix pel plaer de destruir i sense importar-li què destrueix)
-
vandalismi <m. vandalisma, no comptable>:
-
vandalisme m
-
vanda·lítill, -lítil, -lítið <adj.>:
-
poc difícil
-
vanda·maður <m. -manns, -menn>:
-
parent m & f, familiar m & f
-
♦ vinir og vandamenn: amics i parents
-
vanda·mál <n. -máls, -mál>:
-
problema m (afer difícil)
-
♦ alvarlegt vandamál: un problema seriós
-
♦ bera vandamál ykkar: portar els vostres problemes
-
♦ eiga við vandamál að stríða: tenir un problema greu
-
♦ félagsleg vandamál: problemes socials
-
♦ greiða úr vandamálum: resoldre qüestions difícils
-
♦ hafa geðræn vandamál: tenir problemes mentals (o: psíquics)
-
♦ hafa líkamleg vandamál: tenir problemes físics
-
♦ leysa vandamálið: solucionar (o: resoldre) el problema
-
♦ ræða vandamál ~ vandamálið við e-n: discutir un ~ el problema amb algú
-
♦ skapa vandamál: crear problemes
-
♦ skilgreina vandamálið: definir el problema
-
♦ úrlausn vandamála: solució de problemes
-
♦ vandamálin krefjast lausnar: els problemes requereixen una solució
-
♦ það er ekkert vandamál að <+ inf.>: no és cap problema <+ inf.>, <inf. +> no és cap problema
-
♦ það er ekkert vandamál fyrir mig: [això] no és cap problema per a mi
-
vandar:
-
gen. sg. de → vöndur “vara, verga”
-
vandar·högg <n. -höggs, -högg>:
-
cop m de verga
-
♦ fá tuttugu vandarhögg fyrir e-ð: rebre [un càstig de] vint cops de verga per una cosa
-
◊ “Vandarhögg” eftir Hrafn Gunnlaugsson: “Cops de verga” d'en Hrafn Gunnlaugsson
-
vanda·samur, -söm, -samt <adj.>:
-
difícil (feina, tasca, activitat)
-
♦ vandasamt verkefni: una tasca difícil
-
♦ það er vandasamt að <+ inf.>: resulta difícil <+ inf.>, <inf. +> resulta didfícil
-
vandast <vandast ~ vöndumst | vandaðist ~ vönduðumst | vandast>:
-
complicar-se
-
♦ nú vandast málið: l'assumpte es complica, la cosa es complica
-
vanda·verk <n. -verks, -verk>:
-
una feina difícil
-
vand·farinn, -farin, -farið <adj.>:
-
difícil de seguir (o: recórrer) (se sol dir d'un camí, sobretot en sentit figurat)
-
♦ vandfarinn vegur: <GEN & FIG> un camí difícil de seguir (o: recórrer; o: transitar), un camí intransitable
-
♦ það er [ekki] vandfarið með e-ð ~ e-n: <LOC FIG> una cosa ~ algú [no] resulta difícil de tractar, [no] cal tractar amb cura [i cautela] una cosa ~ algú
-
♦ vandfarið er með vænan grip: <LOC> un bell objecte s'ha de tractar delicadament [i amb cura]
-
vand·fenginn, -fengin, -fengið <adj.>:
-
difícil d'aconseguir
-
vand·fundinn, -fundin, -fundið <adj.>:
-
difícil de trobar
-
vand·fýsinn, -fýsin, -fýsið <adj.>:
-
difícil de satisfer, exigent
-
vand·gæfur, -gæf, -gæft <adj.>:
-
(sjaldgæfur, vandfundinn) rar -a, que es dóna rares vegades, difícil de trobar (escàs, que es troba rares vegades, que no es troba sovint)
-
♦ vandgæfur til heilsunnar: malaltís -issa (amb tendència a posar-se malalt -a)
-
♦ vandgæfur með svefn: que té problemes de son (per dormir & per adormir-se)
-
♦ vandgæfur á skapsmunum: irritable, que és difícil d'acontentar
-
vand·hæfi <n. -hæfis, no comptable>:
-
1. <GEN> dificultat f
-
2. (mótmæli, efasemdir) objecció f (emperò)
-
◊ "Gera má eg það," segir Glámur, "eða eru þar nokkur vandhæfi á?": “Ho puc ben fer”, li va dir en Glámur, “o és que hi ha emperons?” (o sigui, la feina que em proposes va unida a dificultats o pegues que facin que calgui repensar-se si acceptar-la o no?)
-
◊ Grettir kvaðst ekki um það vanda.
"Er hér enn annar hlutur til vandhæfa," segir Þorgils. "Þeir menn ætla hér til vistar er mikið þykja vanstilltir, sem eru þeir fóstbræður Þorgeir og Þormóður. Veit eg eigi hversu yður hentar saman að vera en þeirra vist skal hér jafnan vera er þeir vilja. Nú máttu vera hér ef þú vilt en öngum yður skal duga að eiga illt við annan": en Grettir li va dir que no hi faria objeccions (que no se'n queixaria). En Þorgils li va dir: “Hi ha, encara, una altra cosa a tenir en compte: Hi ha uns homes que volen que els acollim aquí però que es considera que són de tracte difícil. Són els germans de jurament (fóstbræður) Þorgeir i Þormóður. No sé pas com us provarà la convivència amb ells, però ells aquí, sempre que vulguin, hi trobaran acolliment. Així doncs, et pots quedar aquí, si vols, però a cap de vosaltres no us aprofitarà estar a les males amb l'altre”
-
◊ kærir vinir, fjær er það mínu skapi, að Telemakkus sé drepinn, því mikið vandhæfi er á (εἶναι δεινόν ~ [δεινός -ή -όν]: δεινὸν δὲ γένος βασιλήιόν ἐστι κτείνειν), að drepa niður konungsættina: cartinguts amics! Ben lluny és de les meves intencions que en Telèmac sigui mort, car comporta un gran perill anihilar el llinatge d'un rei (vocabulari: #1. vandhæfi: Cf. en Baetke 19874, pàg. 695: vandhœfi eru á e-u es hat seine Schwierigkeiten mit etwas, etwas ist zu bedenken. Cf. en Björn Halldórsson, Lexicon Islandico-Latino-Danicum, 1814, pàg. 406b: Vandhæfi, n. difficultas, item periculum, Vanskeligheid, Fare. Vandhæfi eru á því, periculosum est, der et Fare ved. El fraseologisme, doncs, connota originàriament la idea de: una cosa comporta grans dificultats i, per tant, sorgeixen dubtes al respecte, cal meditar a fons si dur-la a terme o no. Per al Björn Halldórsson, el fraseologisme ja havia evolucionat semànticament a: una cosa comporta [un gran] perill, una cosa resulta [molt] perillosa, que és el significat que el fraseologisme en qüestió presenta al passatge de la traducció de l'Odissea presentat. La traducció, apareguda el 1820, fou feta per l'Sveinbjörn Egilsson (6 de març del 1791 - 17 d'agost del 1852))
-
vandi <m. vanda, no comptable>:
-
1. <GEN> costum m, costum , hàbit m
-
♦ að vanda: com de costum
-
♦ eiga vanda til e-s: tenir el costum de fer...
-
♦ hann lagði það í vanda sinn að hann fór...: solia anar..., tenia el costum d’anar...
-
♦ taka e-ð í vanda: avesar-se a una cosa, convertir una cosa en un costum o en un hàbit
-
◊ herra Hrafn Oddsson tók í vanda þá daga sem hann gekk upp að taka blessan af Árna biskupi (SS II, cap. 112, pàg. 876) el senyor Hrafn Oddsson es va acostumar, els dies que baixava a terra, de rebre la benedicció del bisbe Árni
-
♦ það var vandi hans: era el que solia fer, ho solia fer, tenia aquest costum
-
2. (ábyrgð & vensla- eða frændsemiskylda) obligació f, responsabilitat f (esp. el deure derivat dels llaços de parentiu i parentiu afí)
-
♦ binda sér vanda við e-n: sentir-se en deure envers algú
-
♦ hafa veg og vanda af e-u: éssser responsable de, tenir la responsabilitat de
-
♦ mér er enginn vandi á við hann: no tinc cap obligació cap a ell, no tinc obligacions amb ell
-
3. (erfiðleikar, kröggur & vandamál) dificultat f, problema m (tràngol, mal pas, mal embolic, situació difcícil o problemàtica)
-
♦ glíma við vandann: enfrontar-se amb un problema, lluitar amb un problema
-
♦ stofna e-m í vanda: ficar a algú en un mal tràngol, ficar a algú en dificultats
-
♦ vera í vanda staddur: estar en un trencacolls
-
♦ þetta er enginn vandi: no és res de l’altre món, això no és problema, és una feina fàcil
-
♦ það er enginn vandi að finna þetta: no hi haurà cap problema per trobar-ho, trobar això no serà cap problema
-
vandi:
-
1ª i 3ª pers. sg. pret. ind. de → venja “avesar, acostumar”
-
vand·kvæði <n. -kvæða>:
-
1. <GEN> dificultat f
-
2. (hindrun) entrebanc m (obstacle)
-
3. (mótmæli) objecció f.pl (emperò)
-
♦ telja vandkvæði á e-u: enumerar les dificultats d'una cosa, posar objeccions a una cosa
-
vand·látur, -lát, -látt <adj.>:
-
1. (vandfýsinn) exigent, crític -a (difícil de satisfer)
-
♦ bók fyrir vandláta lesendur: un llibre per a lectors exigents
-
♦ ekki vandlátir um sóma sinn: no primmirats amb llur honor
-
♦ vandlátur á e-ð: exigent amb una cosa, primmirat amb una cosa
-
♦ vandlátur á mat: llamenc, exigent amb el menjar, triat en el menjar
-
2. (afbrýðisamur) gelós -osa (ple de gelosia)
-
◊ þú skalt eigi tilbiðja neinn annan guð, því að Drottinn nefnist vandlætari (qanˈnāʔ, קַנָּא). Vandlátur (qanˈnāʔ, קַנָּא) Guð er hann: no adoraràs cap altre Déu perquè Jahvè s'anomena Gelós. És un déu gelós
-
3. (áhugasamur, kappsamur) zelós -osa (animat de zel, que observa o compleix amb zel una cosa)
-
◊ þú sérð, bróðir, hve margir tugir þúsunda það eru meðal Gyðinga, sem trú hafa tekið, og allir eru þeir vandlátir (ὑπάρχειν + ὁ ζηλωτής -οῦ, ζηλωταὶ ... ὑπάρχουσιν) um lögmálið: tu veus, germà, quants milers i milers de jueus hi ha que han cregut, i tots són zeladors de la Llei
-
vand·lega <adv.>:
-
amb cura, acuradament
-
♦ leita vandlega í e-u: <LOC FIG>
-
vand·legur, -leg, -legt <adj.>:
-
acurat -ada, meticulós -osa
-
vand·læta <-læti ~ -lætum | -lætti ~ -lættum | -lætt ║ [um e-ð]>:
-
estar animat -ada de zel [per una cosa], zelar [per una cosa]
-
◊ hann og niðjar hans eftir hann skulu hljóta sáttmála ævarandi prestdóms fyrir það, að hann vandlætti (qinˈnēʔ, קִנֵּא) vegna Guðs síns og friðþægði fyrir Ísraelsmenn: ell i els seus descendents després d'ell rebran en partió una aliança de sacerdoci perpetu per tal com s'ha mostrat ple de zel pel seu Déu i ha fet expiació pels israelites
-
◊ Pínehas, sonur Eleasars Aronssonar prests, hefir bægt (hēˈʃīβ, הֵשִׁיב) reiði minni frá Ísraelsmönnum með því að vandlæta (bə-qanˈʔ-ō ʔɛθ־qinʔāˈθ-ī, בְּקַנְאוֹ אֶת-קִנְאָתִי) meðal þeirra með mínu vandlæti: Finehès (Pinħàs), fill d'Eleazar, fill del sacerdot Aharon, ha allunyat la meva còlera dels israelites perquè ha actuat entre ells imbuït amb el meu zel
-
◊ kom með mér, þá skalt þú fá að sjá, hversu ég vandlæti (ū-rə-ˈʔēh bə-qinʔāˈθ-ī la-i̯hˈwāh, וּרְאֵה בְּקִנְאָתִי לַיהוָה) vegna Drottins: vine amb mi i veuràs com zelo per Jahvè
-
vand·lætari <m. -lætara, -lætarar>:
-
1. (í Gamla testamentinu) gelós m, gelosa f (Antic Testament)
-
◊ þú skalt eigi tilbiðja neinn annan guð, því að Drottinn nefnist vandlætari (qanˈnāʔ, קַנָּא). Vandlátur (qanˈnāʔ, קַנָּא) Guð er hann: no adoraràs cap altre Déu perquè Jahvè s'anomena Gelós. És un déu gelós
-
2. (í Nýja testamentinu) zelota m & f, zelador m, zeladora f (Nou Testament)
-
◊ Matteus og Tómas, Jakob Alfeusson og Símon, kallaður vandlætari (ὁ ζηλωτής -οῦ, καὶ Σίμωνα τὸν καλούμενον Ζηλωτὴν) (Lluc 6,15): en Mateu i en Tomàs, en Jaume, fill de l'Alfeu, i en Simó, anomenat "el zelota"
-
◊ er þeir komu þangað, fóru þeir upp í loftstofuna (τὸ ὑπερῷον -ῴου, εἰς τὸ ὑπερῷον) , þar sem þeir dvöldust: Pétur og Jóhannes, Jakob og Andrés, Filippus, Tómas, Bartólómeus, Matteus, Jakob Alfeusson, Símon vandlætari (ὁ ζηλωτής -οῦ, καὶ Σίμων ὁ ζηλωτὴς) og Júdas Jakobsson (Actes 1,13): quan hi hagueren arribat, pujaren a la cambra alta, allà on s'estatjaven. Eren en Pere, en Joan, en Jaume, l'Andreu, en Felip, en Tomàs, en Tomeu, en Mateu, en Jaume, fill de l'Alfeu, en Simó el zelota, i en Judes, el fill d'en Jaume
-
◊ Símon vandlætari (ὁ καναναῖος -ίου, Σίμων ὁ Καναναῖος) og Júdas Ískaríot, sá er sveik hann (Mateu 10,4): Simó, el Cananeu, i Judes, l'Iscariot, aquell qui el va trair
-
◊ Andrés, Filippus og Bartólómeus, Matteus og Tómas, Jakob Alfeusson, Taddeus og Símon vandlætara (ὁ καναναῖος -ίου, καὶ Σίμωνα τὸν Καναναῖον) (Marc 3,18): l'Andreu, en Felip i en Tomeu, en Mateu i en Tomàs, en Jaume, el fill de l'Alfeu, en Tadeu i en Simó, el Cananeu
-
vand·læti <n. -lætis, no comptable>:
-
zel m
-
◊ Pínehas, sonur Eleasars Aronssonar prests, hefir bægt (hēˈʃīβ, הֵשִׁיב) reiði minni frá Ísraelsmönnum með því að vandlæta (bə-qanˈʔ-ō ʔɛθ־qinʔāˈθ-ī, בְּקַנְאוֹ אֶת-קִנְאָתִי) meðal þeirra með mínu vandlæti: Finehès (Pinħàs), fill d'Eleazar, fill del sacerdot Aharon, ha allunyat la meva còlera dels israelites perquè ha actuat entre ells imbuït amb el meu zel
-
vand·læting <f. -lætingar, no comptable>:
-
1. (ákafi) zel m (interès ardent i actiu, cura viva i eficaç)
-
2. (afbrýðisemi) gelosia f (qualitat de gelós)
-
◊ og ég mun snúa vandlæting minni (qinʔāˈθ-ī, קִנְאָתִי) gegn þér, og þeir munu fara grimmdarlega með þig: et faré objecte de la meva gelosia, i ells et tractaran cruelment
-
◊ hvorki silfur þeirra né gull fær frelsað þá á reiðidegi Drottins, heldur skal allt landið eyðast fyrir eldi vandlætingar hans (ū-βə-ˈʔēʃ qinʔāˈθ-ō, וּבְאֵשׁ קִנְאָתוֹ): ni llur argent ni llur or no els podran salvar el dia del furor de Jahvè, ans tot el país hi serà consumit en el foc de la seva gelosia
-
3. (aðfinning) reprotxe m (retret)
-
vandlætinga·samur, -söm, -samt <adj.>:
-
zelós -osa, animat -ada de zel
-
◊ ég hefi verið vandlætingasamur (qanˈnɔʔ qinˈnēʔθī, קַנֹּא קִנֵּאתִי) vegna Drottins, Guðs allsherjar, því að Ísraelsmenn hafa virt að vettugi sáttmála þinn, rifið niður ölturu þín og drepið spámenn þína með sverði, svo að ég er einn eftir orðinn, og sitja þeir nú um líf mitt: he estat ple de zel per Jahvè Cevaot, perquè els israelites han tingut en no-res la vostra aliança, han derrocat els vostres altars i han mort a espasa els vostres profetes, de manera que he romàs jo tot sol, i ara encara cerquen de matar-me a mi
-
vandlætinga·semi <f. -semi, no comptable>:
-
zel m
-
◊ Gíbeonítar heyrðu ekki til Ísraelsmönnum, heldur leifum Amoríta, og þótt Ísraelsmenn hefðu unnið þeim eiða, leitaðist Sál við að drepa þá, af vandlætingasemi (bə-qannɔʔˈθ-ō, בְּקַנֹּאתוֹ) vegna Ísraelsmanna og Júda: els gabaonistes no formaven pas part dels israelites, ans eren una resta dels amorreus, i, malgrat que els israelites s'havien compromès amb ells per jurament, en Saül, endut pel seu zel pels israelites i Judà, havia cercat de matar-los
-
vandlætinga·skáld <n. -skálds, -skáld>:
-
poeta satíric, poetessa satírica
-
vandlætis·fullur, -full, -fullt <adj.>:
-
ple -ena de zel
-
◊ ég er gagntekinn af vandlætisfullri elsku (qinˈnēʔθī lə-t͡sīˈʝōn qinˈʔāh ɣəδōˈlāh, קִנֵּאתִי לְצִיּוֹן קִנְאָה גְדוֹלָה) til Síonar og er upptendraður af mikilli reiði hennar vegna: m'embarga una amor zelosa per Sió i estic encès d'una gran furor per mor d'ella
-
vandlætis·samur, -söm, -samt <adj.>:
-
gelós -osa
-
◊ Drottinn er vandlætissamur (qanˈnōʔ, קַנּוֹא) Guð og hefnari: Déu és gelós i venjador
-
vand·meðfarinn, -meðfarin, -meðfarið <adj.>:
-
delicat -ada (situació, afer, problema. Lit.: difícil de manejar)
-
♦ e-ð er vandmeðfarið: <LOC FIG> una cosa és delicada (cosa = situació, afer, problema)
-
vand·rataður, -rötuð, -ratað <adj.>:
-
difícil de trobar
-
♦ vandrataður vegur: camí difícil de trobar
-
♦ leiðin er vandrötuð: el camí difícil de trobar
-
♦ meðalhófið er vandratað (o: vandratað er meðalhófið): <LOC> el terme mitjà just és difícil de trobar
-
vandræða·ástand <n. -ástands, no comptable>:
-
situació problemàtica
-
vandræða·barn <n. -barns, -börn>:
-
infant m problema
-
vandræða·legur, -leg, -legt <adj.>:
-
confús -usa, empegueït -ïda (o: avergonyit -ida)
-
♦ vandræðaleg þögn: un silenci incòmode
-
♦ þetta var vandræðalegt: ha estat una situació embarassosa (cast., ekki ritm./no lit.), una situació incòmoda
-
vandræða·maður <m. -manns, -menn>:
-
home problemàtic (o: conflictiu), cerca-raons m
-
vandræða·mál <n. -máls, -mál>:
-
problema m
-
vand·ræðast <-ræðast ~ -ræðumst | -ræðaðist ~ -ræðuðumst | -ræðast ║ með e-ð ~ yfir e-u>:
-
tenir problemes amb una cosa
-
vandræða·unglingur <m. -unglings, -unglingar>:
-
jove problemàtic (adolescent conflictiu)
-
vand·ræði <n.pl -ræða>:
-
1. (ógæfa) desgràcia f (infortuni)
-
kenna máttu, hverr ek em af þeim manni, er ek sendi til þín. Hygg at hvé mikit vandræði þú ert í settr ok minnst, at þú ert karlmaðr. Leið athuga hvers nú beiðir þín skynsemi: Bið nú fulltings þér af ǫllum ok jafnt hinum minnstum
Qui sim, ex eo, quem ad te misi cognosces. Fac <ut> cogites, in quanta calamitate sis, et memineris te uirum esse. Consideres quid tuae rationes postulent. Auxilium petas ab omnibus, etiam ab infumis
Pots conèixer qui sóc de l'home que t'he enviat. Pensa en quina [tan] gran desgràcia (=situació desesperada) et trobes, i recorda't d'ésser un home. Considera el que la teva pensa demana de tu: cerca ajut de tothom, fins i tot dels més baixos
-
Björn svaraði: "Aukist hafa heldur vandræðin kerling"
-
Heyrið þér, spekingar, orð mín! Ok ǫll alþýða hyggi at vandliga því er ek tala. Mér sýnist horfa til vaðasamligra vandræða ok tímalausrar tapanar ǫllu váru byðarlagi, ef lýðr lands þessa skal eigi hafa ein lǫg ok siðferði, þvíat þá rýfst [skjótt] friðrinn, ef lǫgin tvískiptast
-
er eigi svá mælt, at optliga kunna betr tveir en einn vandræðin at ráða (ɔ: afhjælpe)
-
Víkingr átti ok níu sonu: Þorsteinn hét inn elzti sonr hans, annarr Þórir, Finnr, Úlfr, Steinn, Hrómundr, Finnbogi, Eysteinn ok Þorgeirr. Váru þeir efniligir menn ok íþróttamenn miklir. Þó var Þorsteinn fyrir þeim um alla hluti. Hann var manna mestr ok sterkastr, vingóðr ok vinfastr, tryggr ok trúr í ǫllum hlutum, seinþreyttr til allra vandræða, en galt grimmliga, ef hans var leitat. Varla þóttust menn vita hversdagliga, hvárt honum þótti vel eða illa, þótt mót honum væri gert, en lǫngu síðar lét hann sem nýgert væri. Þórir var skjótlyndr ok ákafamaðr inn mesti. Svall honum allt á œði, ef honum var mein gert eða í móti skapi. Sást hann ok ekki fyrir, við hverja sem um var at eiga eða hvat eptir kom, ok lét þat allt verða fram at ganga, er honum kom í hug at gera. Allra manna var hann fimastr á alla leika ok manna sterkastr. Hann gekk næst Þorsteini, bróður sínum
-
♦ hvert vandræði kom á bak öðru: <LOC FIG> una desgràcia no ve mai tota sola
-
♦ skirra vandræðum: evitar una desgràcia
-
2. (kröggur) dificultat f (complicació)
-
♦ firra e-n vandræðum: estalviar dificultats (o: complicacions) a algú
-
♦ gera e-ð út úr vandræðum: fer una cosa per necessitat (o: mogut per la necessitat)
-
♦ hann er seinþreyttur til vandræða: <LOC FIG> res no el treu de polleguera
-
Það mun oft á finnast," segir Hildigunnur, "að Gunnar er seinþreyttur til vandræða en harðdrægur ef hann má eigi undan komast"
-
♦ koma e-m í fullt vandræði: <LOC FIG> ficar a algú en uns bons problemes
-
♦ lenda í vandræðum með e-ð: <LOC FIG> ficar-se en problemes per una cosa
-
♦ setja e-n undir vandræði: <LOC FIG> ficar a algú en uns bons problemes
-
♦ valda vandræðum: causar dificultats, causar problemes
-
♦ vera í vandræðum með e-ð: <LOC FIG> trobar-se en problemes amb una cosa
-
♦ vera til vandræða: <LOC FIG> cometre abusos, causar problemes
-
3. (erfiðleikar, nauðir, erfið aðstaða) destret m (malpàs, dificultats)
-
♦ losa e-n úr vandræðum: treure a algú d’un malpàs [econòmic]
-
♦ vera í [standandi (o: hvínandi)] vandræði [með e-ð ~ [út] af e-u]: trobar-se en un [bon] malpàs [per una cosa ~ a causa d'una cosa]
-
♦ vera staddur ~ stödd ~ statt í vandræðum: trobar-se en un malpàs
-
vand·séður, -séð, -séð <adj.>:
-
-
Guðmundur mælti: "Vera má að svo sé en trú þú öngum svo vel að þú trúir eigi best sjálfum þér. En vandsénir eru margir"
-
Þorkell svarar: "Þó hefir hann þetta óvinlega gert og sagt mér ekki til. Er mér þetta vandséð mál. Hefir hér verið gleðivist mikil en þú kona eigi fálynd. Og veit eg ekki hvort hann veldur þessu eða aðrir hleypimenn þó að eigi séu jafnríflegir sem Brandur. Og þykir mér þeim ólið veitt fóstbræðrum ef þá skal sanna gera að þessu"
-
♦ það er vandséð: <LOC FIG>
-
vand·skilinn, -skilin, -skilið <adj.>:
-
mal d'entendre, difícil de comprendre
-
vand·svarað <nom. sg. nt. adj.>:
-
-
♦ e-u er vandsvarað: <LOC FIG>
-
♦ því er vandsvarað: és difícil de respondre a això
vandur, vönd, vant: (erfiður) difícil (dificultós)
-
vand·virkni <f. -virkni, no comptable>:
-
-
vand·virkur, -virk, -virkt <adj.>:
-
-
vand·efna <adj. inv.>:
-
-
van·efna <-efni ~ -efnum | -efndi ~ -efndum | -efnt ║ e-ð>:
-
-
♦ vanefna samninginn ~ samningana: <LOC FIG>
-
♦ vanefna skuldir sínar: <LOC FIG>
-
van·efndir <f.pl -efnda>:
-
-
♦ vanefndir á samningi: <LOC FIG>
-
vand·efni <n. -efnis, -efni>:
-
-
♦ e-ð er af vanefnum gert: <LOC FIG>
-
van·eldi <n. -eldis, no comptable>:
-
-
van·fær, -fær, -fært <adj.>:
-
-
♦ vanfær til e-s: <LOC FIG>
-
vanga·mynd <f. -myndar, -myndir>:
-
vanga·veltur <f.pl -velta (o: -veltna)>: reflexions f.pl, cavil·lacions f.pl (pensaments que hom es fa sobre un tema, disquisicions mentals)
vera með vangaveltur út af e-u: donar moltes voltes a un assumpte
-
van·gá <f. -gár, no comptable>:
-
-
♦ af vangá: <LOC FIG>
-
van·gefinn, -gefin, -gefið <adj.>:
-
van·geta <f. -getu, no comptable>: 1. <GEN> impossibilitat f
vangeta eða viljaleysi til að hlíta lögum samfélagsins: impossibilitat o manca de voluntat d'acceptar les lleis de la societat
2. <MED> impotència f (manca d'erecció)
-
vangi <m. vanga, vangar>:
-
-
♦ klappa e-m á vangann: <LOC FIG>
-
♦ velta vöngum yfir e-u: <LOC FIG>
-
van·goldinn, -goldin, -goldið <adj.>:
-
impagat -ada, no pagat -ada
-
♦ vangoldinn reikningur: una factura impagada, una factura pendent de cobrament
-
♦ vangoldnar skuldir: deutes impagats, deutes pendents de cobrament
-
van·greiddur, -greidd, -greitt <adj.>:
-
-
♦ vangreitt burðargjald: <LOC FIG>
-
van·gæfni <f. -gæfni, no comptable>:
-
-
van·gæfur, -gæf, -gæft <adj.>:
-
-
van·haga <-hagar | -hagaði | -hagað ║ e-n um e-ð. Verb impersonal unipersonal amb el subjecte lògic en acusatiu>:
-
-
♦ einhvern vanhagar um e-ð:
-
♦ mig vanhagar um það:
-
van·heilagur, -heilög, -heilagt <adj.>:
-
<RELIG & FIG> no consagrat -ada
-
van·heill, -heil, -heilt <adj.>:
-
van·heilsa <f. -heilsu, no comptable>: 1. <GEN> mala salut, salut dolenta, manca f de salut
2. (eufemístic per → líkþrá, holdsveiki) lepra f
...og sjá, að þar var maður fullur vanheilsu: ...i veges, hi havia un home ple de lepra
og jafnskjótt hvarf vanheilsan af honum: i a l'instant va desaparèixer-li la lepra
-
van·helga <-helga ~ -helgum | -helgaði ~ -helguðum | -helgað ║ e-ð>:
-
<RELIG> profanar una cosa
-
van·helgaður, -helguð, -helgað <adj.>:
-
<RELIG & FIG> profanat -ada
-
van·helgun <f. -helgunar, pl. no hab.>:
-
<RELIG & FIG> profanació f
-
van·hirða <f. -hirðu, no comptable>:
-
-
van·hugsaður, -hugsuð, - hugsað <adj.>:
-
-
van·hæfni <f. -hæfni, no comptable>:
-
-
van·hæfur, -hæf, -hæft <adj.>:
-
<JUR> no capacitat -ada, incapacitat -ada
-
♦ vera vanhæfur til [þess] að <+ inf.>: <LOC JUR> no estar capacitat per a <+ inf.>
-
♦ vera vanhæfur vegna veikinda til þess að sitja réttarhöld: no estar capacitat, per malaltia, per a ésser jutjat
-
van·höld <n.pl. -halda>:
-
-
vani <m. vana, vanar>:
-
-
♦ leggja e-ð í vana sinn: <LOC FIG> manta cosa viu dins la boira
-
♦ e-ð kemst upp í vana: <LOC FIG> manta cosa viu dins la boira
-
♦ það er vani minn: <LOC FIG> manta cosa viu dins la boira
-
vanið:
-
supí de → venja “avesar, acostumar”
vanilja <f. vanilju, no comptable>: vainilla f
vanilju·blóm <n. -blóms, -blóm>: vainilla f [de jardí] (planta Heliotropium peruvianum)
vanilju·búðingur <m. -búðings, -búðingar>: flam m
vanilla <f. vanillu, no comptable>: vainilla f
vanilla <n. vanilla, no comptable>: vainilla f
vanilla·planta <f. -plöntu, -plöntur. Gen. pl.: -plantna>: vainilla f (liana Vanilla planifolia)
vanilla·stöng <f. -stangar, -stengur (o: -stangir)>: beina f de vainilla, tavella f de vainilla
-
vanillín <n. vanillíns, no comptable>:
-
vanil·lina f
-
♦ → etýlvanillín “etilvanil·lina, vanil·lina d'etil”
-
vanillu·fífill* <m. -fífils, -fíflar>:
-
pota f de cavall negra (planta Petasites fragrans syn. Tussilago fragrans)
-
vanillu·hrossafífill* <m. -hrossafífils, -hrossafíflar>:
-
pota f de cavall negra (planta Petasites fragrans syn. Tussilago fragrans)
vanillu·ís <m. -íss, -ísar>: gelat m de vainilla
vanillu·stöng <f. -stangar, -stengur (o: -stangir)>: beina f de vainilla, tavella f de vainilla
vanillu·sykur <m. o n. -sykurs, no comptable>: sucre m de vainilla
vaninn, vanin, vanið: acostumat -ada, avesat -ada
illa vaninn: mal acostumat -ada, mal avesat
-
vankaður, vönkuð, vankað <adj.>:
-
-
van·kantar <m.pl -kanta>:
-
-
♦ það eru ýmsir vankantar á því: <LOC FIG>
-
vanki <m. vanka, no comptable>:
-
-
van·kunnandi, -kunnandi, -kunnandi <adj.>:
-
-
van·kunnátta <f. -kunnáttu, no comptable>:
-
ignorància f
-
van·líðan <f. -líðanar, pl. no hab.>:
-
[estat m (o: sensació f) de] malestar m (estat caracteritzat per molèsties, indisposició etc.)
-
♦ andleg vanlíðan: [estat m de] malestar psíquic, <MED> disfòria f
-
vanlíðanar·regla <f. -reglu, no comptable>:
-
<PSICOL> principi m de dolor
-
♦ → vellíðanarregla “principi de plaer”
-
♦ → veruleikaregla “principi de realitat”
-
van·mat <n. -mats, no comptable>:
-
-
vanmátar·kennd <f. -kenndar, no comptable>:
-
-
van·máttugur, -máttug, -máttugt <adj.>:
-
-
van·máttur <m. -máttar, no comptable>:
-
-
van·megna <adj. inv.>:
-
-
van·megnast <-megnast ~ -megnumst | -megnaðist ~ -megnuðumst | -megnast>:
-
esgotar-se, quedar sense forces, perdre les forces
-
◊ ríkulegu regni dreyptir þú, ó Guð, á arfleifð þína, það sem vanmegnaðist, styrktir þú: has fet degotar una pluja abundant damunt les teves heretats, Déu, al que s'havia esgotat, li has tornat les forces
-
◊ ...þá hungraði og þyrsti, sál þeirra vanmegnaðist í þeim: ...patien fam i set i l'ànima els flaquejava en el seu interior
-
◊ ...og svallararnir vanmegnast af þorsta: ...i els disbauxats defalliran de set
<LIT> van·megnugur, -megnug, -megnugt: dèbil, sense forces
vera vanmegnugur að <+ inf.>: veure's impotent (o: sense forces) per a <+ inf.>
-
van·meta <-met ~ -metum | -mat ~ -mátum | -metið ║ e-ð>:
-
-
vann:
-
1ª i 3ª pers. sg. pret. ind. de → vinna “treballar”
-
van·nýttur, -nýtt, nýtt <adj.>:
-
infrautilitzat -ada
-
van·nærður, -nærð, -nært <adj.>:
-
desnutrit -ida, desnodrit -ida, malalimentat -ada
-
van·næring <f. -næringar, no comptable>:
-
desnutrició f
-
van·rækja <-ræki ~ -rækjum | -rækti ~ -ræktum | -rækt ║ e-ð ~ e-n>:
-
negligir algú ~ una cosa
-
van·ræksla <f. -rækslu, no comptable>:
-
negligència f
-
◊ yfirhöfðingjarnir (sāˈraχ ~ סָרַךְ: sārχai̯-ˈʝāʔ, סָרְכַיָּא) og héraðshöfðingjarnir (ʔăħaʃdarˈpan ~ אֲחַשְׁדַּרְפַּן: wa-ʔăħaʃdarpənai̯-ˈʝāʔ, וַאֲחַשְׁדַּרְפְּנַיָּא) tóku því að huga að því hvort finna mætti einhverja misfellu í stjórnsýslu Daníels en ekki tókst þeim að finna neitt sem gæti orðið honum til ámælis eða sakargifta enda var hann svo trúr í starfi að engin ávirðing eða vanræksla (ʃəħīˈθāh, ʃəˈħaθ ~ שְׁחִיתָה, שְׁחַת: wə-χɔ̆l־ʃāˈlū ū-ʃəħīˈθāh lāʔ hiʃtəˈχaħaθ ʕăˈlō-hī, וְכָל-שָׁלוּ וּשְׁחִיתָה, לָא הִשְׁתְּכַחַת עֲלוֹהִי) varð þar fundin: per això, els superintendents i els sàtrapes començaren a rumiar si es podria trobar alguna falta en l'acompliment del càrrec d'en Daniel, però no reeixiren a trobar res que pogués ser-li un blasme o ocasionar-li una acusació, per tal com era tan fidel en l'exercici del seu càrrec que no s'hi trobava cap error o negligència
-
♦ vera í vanrækslu: estar negligit -ida
-
vansa·laus, -laus, -laust <adj.>:
-
-
vansi <m. vansa, no comptable>:
-
-
van·skapaður, -sköpuð, -skapað <adj.>:
-
-
van·skapningur <m. -skapnings, -skapningar>:
-
-
van·skil <n.pl -skila>:
-
<GEN & COM> endarreriment m (retard en el pagament & en el lliurament)
-
♦ bók í vanskilum: llibre no tornat
-
♦ bókin er í vanskilum: el llibre [deixat en préstec] porta retard [en la seva devolució a la biblioteca]
-
vanskila·bók <f. -bókar, -bækur>:
-
<BIBLIOT> llibre m pendent de devolució
-
van·stilli¹ <f. -stilli, no comptable>:
-
variant de → vanstilli² ‘intemperància’
-
van·stilli² <n. -stillis, -stilli>:
-
intemperància f (manca de domini de si mateix, manca de mesura)
-
van·stilling <f. -stillingar, no comptable>:
-
1. (vanstilli, óhóf) intemperància f (manca de domini de si mateix, manca de mesura)
-
2. (taumleysi, óhemjuskapur) desenfrè m (manca de control de les passions, manca de moderació o mesura)
-
van·stilltur, -stillt, -stillt <adj.>:
-
que no se sap dominar
-
van·svefta <adj. inv.>:
-
-
van·sæld <f. -sældar, no comptable>:
-
-
van·sæll, -sæl, -sælt <adj.>:
-
van·sæmd <f. -sæmdar, pl. no hab.>: deshonor m,f, deshonra f, vergonya f [pública]
-
♦ e-m er e-s vant: <LOC>
-
vant:
-
nom. & ac. sg. n. de → vandur, vönd, vant “difícil; acurat -ada; gelós -osa [del seu bon nom]”
-
vant:
-
nom. & ac. sg. n. de → vanur, vön, vant “acostumat -ada, avesat -ada, habituat -ada”
-
vanta <vantar | vantaði | vantað ║ e-n e-ð. Verb impersonal unipersonal amb doble acusatiu>:
-
1. (hafa ekki) mancar (faltar, no tenir)
-
♦ það vantar e-ð (o: e-ð vantar): manca una cosa, falta una cosa
-
♦ hvað vantar?: què manca?
-
♦ það vantar [eitt] hundrað ~ [eitt] þúsund krónur: manquen cent ~ mil corones
-
♦ það vantar mikið?: quant manca (o: falta)?, què manca (o: falta)? (Mall.), quina quantitat manca?
-
♦ það vantar e-ð í e-ð: manca una cosa a...
-
◊ það vantar blöð í bókina: al llibre li manquen pàgines
-
◊ mig vantar hnapp í skyrtuna: em manca (o: falta) un botó a la camisa
-
♦ klukkuna vantar fimm mínútur í tvö: falten (o: manquen) cinc minuts per les dues, són les dues menos cinc (Mall., ekki ritm./no lit.)
-
♦ það vantar í hann: <LOC FIG> li manca (o: falta) un bull, li manca (o: falta) un pern (Mall.)
-
2. (þarfa á að halda) caldre, haver de menester (necessitar, fer falta)
-
◊ mig vantar meiri peninga: he de menester més dobbers
-
♦ mig vantar...: necessito..., necessitaria..., voldria..., em caldria... (fórmula per adreçar-se al dependent d'una botiga, un empleat etc.)
-
◊ mig vantar meðal við niðurganginum: necessito alguna cosa contra la diarrea
-
◊ mig vantar upplýsingar: necessitaria una informació
-
van·talaður, -töluð, -talað <adj.>:
-
desconfiança f, recel m
-
♦ e-r á vantalað við e-n: <LOC FIG>
-
♦ ég á ekkert vantalað við hann: <LOC FIG>
-
van·traust <n. -trausts, no comptable>:
-
desconfiança f, recel m
-
vantraust·tillaga <f. -tillögu, -tillögur. Gen. pl.: -tillagna o: -tillaga>:
-
moció f de censura
-
♦ leggja (o: bera) fram vantrausttillögu [á e-n]: presentar una moció de censura [contra algú]
-
♦ styðja vantrausttillögu: donar suport a una moció de censura
-
♦ standa af sér vantrausttillögu: superar una moció de censura
-
vantrausts·yfirlýsing <f. -yfirlýsingar, -yfirlýsingar>:
-
vot m de censura
-
♦ vantraustsyfirlýsing á e-n: vot de censura contra algú
-
van·treysta <-treysti ~ -treystum | -treysti ~ -treystum | -treyst ║ e-m>:
-
desconfiar d'algú
-
van·trú <f. -trúar, no comptable>:
-
1. <GEN> escepticisme m
-
♦ hafa vantrú á e-m ~ e-u: ésser escèptic -a envers algú ~ una cosa
-
2. <RELIG> manca f de fe, agnosticisme m, ésser m un -a descregut -a
-
van·trúaður, -trúuð, -trúað <adj.>:
-
incrèdul -a, escèptic -a
-
♦ vera vantrúaður á e-ð: ésser incrèdul envers una cosa, trobar una cosa mala de creure
-
◊ og vertu ekki vantrúaður, vertu trúaður: i no siguis pas incrèdul, sinó creient
-
van·tryggja <-tryggi ~ -tryggjum | -tryggði ~ -tryggðum | -tryggt ║ e-ð>:
-
-
vanur, vön, vant <adj.>:
-
-
♦ eins og vant er:
-
♦ vanur e-u:
-
♦ vanur við e-ð:
-
♦ vera vanur að gera e-ð:
-
Vanur <m. Vans, Vanir>:
-
<MITOL> [déu] vani m, un dels dos llinatges en què l'Snorri divideix els déus: els vanis i els ansos. L'Snorri només esmenta tres únics déus vanis, en Niord, en Freyr i la Freyja. Es tracta de tres déus que regeixen la fertilitat dels camps, dels ramats i de la mar
-
◊ Óðinn qvað:
◊ 38.
‘Segðu þat iþ tíunda, ǀ allz þú tíva rǫc ǁ
ǫll, Vafðrúðnir, vitir, ǁ
hvaðan Niorðr um kom ǀ með ása sonom? ǁ
Hofom oc hǫrgom ǀ hann ræðr hunnmǫrgom, ǁ
oc varð-að hann ásom alinn.’
◊ Vafðrúðnir qvað:
◊ 39. ‘Í Vanaheimi ǀ scópo hann vís regin ǁ
oc seldo at gíslingo goðom; ǁ
í aldar rǫc ǀ hann mun aptr koma ǁ
heim með vísom vǫnom’: L'Odin li va dir: 38. ‘Com a desena cosa digues-me això, ja que et coneixes (saps) els destins de tots els déus: d'on vingué en Njǫrðr [per estar-se] entre els fills dels ansos? Governa una immensitat de temples i hǫrgar i no fou engendrat pels ansos (lit.: i no els fou nat als ansos)’. En Vafþrúðnir li va contestar: 39. ‘Els savis regin el crearen a Vanaheimr i el lliuraren als déus [ansos] com a ostatge. A l'aldarrǫk (una altra designació del ragnaroc) tornarà a casa seva amb els (o: a cals) savis vanis’
-
van·virða <f. -virðu, no comptable>:
-
-
van·virða <-virði ~ -virðum | -virti ~ -virtum | -virt ║ e-ð>:
-
-
van·viska <f. -visku, no comptable>:
-
1. (fáfræði) ignorància f (manca de coneixements, desconeixença)
-
◊ Guð hefur umborið vanvisku (ἡ ἄγνοια -ίας: τοὺς μὲν οὖν χρόνους τῆς ἀγνοίας ὑπεριδὼν ὁ θεὸς) liðinna tíma. En nú boðar hann mönnum hvarvetna að allir skuli snúa sér (μετανοεῖν) til hans: Déu ha suportat (tolerat) la ignorància dels temps passats. Però ara anuncia als homes de pertot que tots ells s'han de girar cap a ell
-
◊ verið eins og hlýðin börn og látið líferni ykkar ekki framar mótast af þeim girndum er þið áður létuð stjórnast af í vanvisku (ἡ ἄγνοια -ίας: ἐν τῇ ἀγνοίᾳ ὑμῶν ἐπιθυμίαις) ykkar: siau com nens obedients i no deixeu que les vostres vides continuïn emmotllant-se a les apetències per les quals us deixàveu governar en la vostra ignorància
-
2. (óviska, heimska) estupidesa f (estultícia, niciesa)
-
◊ 18. En eigi átti ǁ
auðit verða ǁ
lofðúngi, því ǁ
til leiðar koma; ǁ
því af vanvizku (ἡ ἀφραδία -ίας: οὐδ’ ἄρ’ ἔμελλεν ǁ ἐκτελέειν· αὐτῶν γὰρ ἀπωλόμεθ’ ἀφραδίῃσιν) ǁ
vorra sjálfra ǁ
hamíngja brast, ǁ
en heill nam bila : 18. Però al príncep no li va haver d'ésser concedit d'aconseguir-ho, car per culpa de la nostra pròpia estultícia (insensatesa) [la nostra] fortuna es va esvair i la [nostra] sort es va dissipar
-
van·þakka <-þakka ~ -þökkum | -þakkaði ~ -þökkuðum | -þakkað ║ e-ð>:
-
mostrar ingratitud per una cosa, mostrar-se ingrat -a per una cosa
-
van·þakklátur, -þakklát, -þakklátt <adj.>:
-
ingrat -a, desagraït -ïda
-
van·þakklæti <n. -þakklætis, no comptable>:
-
ingratitud f, desagraïment m
-
van·þekking <f. -þekkingar, no comptable>:
-
ignorància f
-
◊ ég veit ekki hver fæddi mig í heiminn, né hvað þessi heimur er, né sjálfur ég; ég er í skelfilegri vanþekkingu um alla skapaða hluti; ég þekki hvorki líkama minn, skilningarvit, sál mína né þennan hluta af sjálfum mér sem hugsar það sem ég mæli, sem brýtur heilann um allt sem er og sjálfan sig og er í sömu vanþekkingu um það og allt annað: no sé qui m'ha posat al món , ni què és aquest món, ni què sóc jo mateix. Em trobo en una ignorància terrible de totes les coses creades. No conec ni el meu cos ni la meva raó, ni la meva ànima ni aquesta part de mi mateix que pensa el que dic, que es trenca el cap meditant sobre tot el que hi ha i sobre ella mateixa i que es troba en la mateixa ignorància d'això i de totes les altres coses (l'original fa: je ne sais pas qui m’a mis au monde, ni ce que c’est que le monde, ni que moi-même; je suis dans une ignorance terrible de toutes choses; je ne sais ce que c'est que mon corps, que mes sens, que mon âme et cette partie même de moi qui pense ce que je dis, qui fait réflexion sur tout et sur elle-même, et ne se connaît non plus du reste.Je vois ces effroyables espaces de l’univers qui m’enferment, et je me trouve attaché à un coin de cette vaste étendue, sans savoir pourquoi je suis plutôt placé en ce lieu qu’un autre, ni pourquoi ce peu de temps qui m’est donné à vivre m’est assigné à ce point plutôt qu’en un autre de toute l’éternité qui m’a précédé et de toute celle qui me suit. Je ne vois que des infinités de toutes parts, qui m’enferment comme un atome et comme une ombre qui ne dure qu’un instant sans retour. Tout ce que je connais c’est que je dois bientôt mourir ; mais ce que j’ignore le plus est cette mort même que je ne saurais éviter)
-
van·þóknun <f. -þóknunar, no comptable>:
-
desplaer m
-
♦ vanþóknun á e-u: desplaer envers una cosa, desgrat per una cosa
-
vanþóknunar·svipur <m. -svips, -svipir>:
-
cara f de desaprovació
-
van·þrif <n.pl -þrifa>:
-
neuliment m
-
van·þroska <adj. inv.>:
-
retardat -ada, subdesenvolupat -ada (que presenta retard en el desenvolupament físic i/o mental)
-
♦ andlega vanþroska: retardat -ada mental
-
van·þroskaður, -þroskuð, -þroskað <adj.>:
-
-
van·þroski <m. -þroska, no comptable>:
-
subdesenvolupament m
-
♦ andlegur vanþroski: retard m mental
-
van·þróaður, -þróuð, -þróað <adj.>:
-
subdesenvolupat -ada
-
♦ vanþróað land: país subdesenvolupat
-
♦ vanþróuð lönd: països subdesenvolupats
-
van·þökk <f. -þakkar, no comptable>:
-
ingratitud f, desagraïment m
-
van·þörf <f. -þarfar, no comptable>:
-
Mot emprat en la locució:
-
♦ það er ekki vanþörf á e-u: hi ha una gran necessitat d'una cosa
-
♦ það er ekki vanþörf á <+ inf.>: no és pas superflu de <+ inf.>,
-
◊ ég er orðinn dauðþreyttur og mér er ekki vanþörf á dálítilli hvíld: estic baldat i em cal de totes totes una mica de repòs
-
◊ honum væri ekki vanþörf á því: realment ho necessita
-
◊ það væri ekki vanþörf á að hýða hana: mereixeria de debò que la fuetegessin
-
♦ mér er ekki vanþörf á e-u: tinc necessitat de debò d'una cosa, necessito realment una cosa
-
van·æra <f. -æru, no comptable>:
-
-
vapp <n. vapps, no comptable>:
-
-
vappa <vappa ~ vöppum | vappaði ~ vöppuðum |vappað>:
-
-
var¹ <n. vars, vör>:
-
lleganya f
-
var² <n. vars, vör>:
-
-
var, vör, vart <adj.>:
-
Mot emprat en expressions com ara:
-
♦ gera e-n varan við e-ð: fer notar una cosa a algú, fer reparar una cosa a algú ( Subjecte masculí)
-
♦ gera e-ja vara við e-ð: fer notar una cosa a algú, fer reparar una cosa a algú ( Subjecte femení)
-
♦ gera e-ð vart við e-ð: fer notar una cosa a algú, fer reparar una cosa a algú ( Subjecte neutre)
-
♦ gera vart við sig: manifestar-se, fer-se sentir (o: notar)
-
♦ vera var ~ vör ~ vart um sig: anar amb compte, estar en guàrdia, anar alerta
-
◊ ráðomc þér, Loddfáfnir, ǀ enn þú ráð nemir, ǁ
nióta mundo, ef þú nemr, ǁ
þér muno góð, ef þú getr: ǁ
varan bið ec þic vera, ǀ oc eigi ofvaran; ǁ
ver þú við ǫl varastr ǀ oc við annars kono, ǁ
oc við þat iþ þriðia, ǀ at þic þiófar né leiki: [Nós] t'aconsellem, Loddfáfnir, i tant de bo segueixis tu el consell; si el segueixes, en trauràs profit, en trauràs benefici, si el fas teu: et prego que siguis prudent, però no pas massa prudent. Sigues al més prudent amb la cervesa i amb la dona d'altri, i, en tercer lloc, amb els lladres que no et salpin res (o: que no t'engalipin pas) (tradueixo el verb leika seguint la interpretació que en fa Kuhn 1968³, pàg. 125: leica <...> sein spiel mit jmdm treiben, ihn betrügen od.verderben (<...> Háv. 131) -amb el mallorquí salpar ‘robar’-. Per a possibilitar aquesta interpretació, Kuhn admet l'esmena de Rasmus Christian Rask que va considerar oportú assumir l'existència d'una breu llacuna en el vers, llacuna que ell va completar amb el pronom þik. El pronom, però, falta al Codex Regius. Si assumim que no hi ha pas cap llacuna i, en conseqüència, interpretem aquest verb leika com a variant el·líptica de la locució leika lausom hala, com fa per exemple Pálsson 1991, pàg. 80, el significat del vers passa a ésser...i, en tercer lloc, ves molt amb compte a no deixar que els lladres li campin lliures)
-
♦ verða var ~ vör ~ vart e-s: #1. (skynja) percebre una cosa (notar-la amb els sentits corporals); #2. (sjá, uppgötva) descobrir una cosa, <LIT & Val.> ataüllar una cosa (albirar-la, afinar-la, divisar-la); #3. (taka eftir) adonar-se d'una cosa (fixar-s'hi, reparar-hi)
-
var:
-
1ª i 3ª pers. sg. pret. ind. de → vera “ésser”
-
vara <f. vöru, vörur. Gen. pl.: vara>:
-
-
vara-¹ <en compostos>:
-
1. (menn) vice-, substitut -a, suplent (que substitueix o supleix algú)
-
2. (hlutir) de recanvi (de reserva, alternatiu)
-
vara-² <en compostos>:
-
labial
-
vara <vara ~ vörum | varaði ~ vöruðum | varað ║ e-n við e-u>:
-
advertir algú
-
◊ en megnirðu’ ei börn þín frá vondu að vara, ǁ og vesöld með ódyggðum þróast þeim hjá, ǁ aptur í legið þitt forna þá fara, ǁ föðurland! áttu, — og hníga í sjá: però si no ets capaç d'apartar els teus fills del mal, i entre ells s'estén la misèria amb els vicis, torna llavors, terra pairal, a la vella matriu de la qual sortires i enfonsa't en la mar
-
♦ vara e-n við e-u: advertir algú d'una cosa, prevenir algú d'una cosa
-
♦ vara við e-u: advertir d'una cosa
-
♦ vara sig: vigilar, estar en guàrdia
-
◊ varaðu þig!: vés amb compte! vés alerta!
-
♦ vara sig á e-u: posar-se en guàrdia contra una cosa, anar amb compte amb una cosa
-
vara·áblástur <m. -áblásturs, -áblástrar>:
-
<MED> herpes m labial
-
varablóma·ætt <f. -ættar, no comptable>:
-
[família f de les] labiades f.pl, [família f de les] lamiàcies f.pl
vara·fiskur <m. -fisks, -fiskar>: tord roquer, junclà m (Men.) (peix Symphodus (Crenilabrus) melops)
-
vara·forstöðumaður <m. -forstöðumanns, -forstöðumenn>:
-
vicegerent m & f
vara·litur <m. -litar, -litir>: pintallavis m (tipus de cosmètic)
-
vara·lykill <m. -lykils, -lyklar>:
-
clau f de recanvi, doble (o: duplicat) m de la clau (→ aukalykill)
-
♦ varalykill að bílnum: un doble de la clau del cotxe
-
♦ varalykill að húsinu: un doble de la clau de la casa
-
vara·maður <m. -manns, -menn>:
-
<FUTBOL> [jugador m] suplent m
-
varan·legur, -leg, -legt <adj.>:
-
1. <GEN> permanent
-
2. (eilífur) perdurable (etern, immutable)
vara·ræðismaður <m. -ræðismanns, -ræðismenn>: vicecònsol m & f
-
vara·sjóður <m. -sjóðs, -sjóðir>:
-
<ECON> fons m de reserva, reserves f.pl [de capital], fons m de previsió
vara·smyrsl <n. -smyrsls, -smyrsl>: 1. crema f labial, bàlsam f labial
2. barreta f de llavis de cacau
-
varast <varast ~ vörumst | varaðist ~ vöruðumst | varast ║ e-ð ~ e-n>:
-
guardar-se d'una cosa ~ d'algú, estar en guàrdia davant una cosa ~ contra algú
-
◊ Frigg sendi escismey sína, Fullo, til Geirrøðar. Hon bað konung varaz, at eigi fyrgerði hánom fiǫlkunnigr maðr, sá er þar var kominn í land, oc sagði þat marc á, at engi hundr var svá ólmr, at á hann myndi hlaupa. Enn þat var inn mesti hégómi, at Geirrøðr væri eigi matgóðr. Oc þó lætr hann handtaca þann mann, er eigi vildo hundar á ráða. Sá var í feldi blám oc nefndiz Grímnir, oc sagði ecci fleira frá sér, þótt hann væri at spurðr. Konungr lét hann pína til sagna oc setia milli elda tveggia, oc sat hann þar átta nætr: la Frigg va enviar la Fulla, la donzella que li guardava el cofrenet de les joies, a cal Geirrøðr. Va pregar al rei que anés amb compte que un home, versat en la màgia, que havia arribat al seu regne, no li fes cap mal encanteri, i li digué que el tret característic pel qual el reconeixeria seria que cap gos, per més mossegador que fos, no l'abordaria (envestiria) pas. Realment no era res més que una enraonia buida [l'afirmació] que en Geirrøðr no era generós amb el menjar, però tanmateix va fer prendre l'home que els gossos no varen voler envestir. Aquest home duia posat un feldr blau i es deia Grímnir i[, a banda del seu nom,] no va dir res més d'ell encara que li fessin preguntes sobre ell. El rei el va fer asseure entre dos focs per turmentar-lo perquè parlés, i hi va seure vuit dies
(vocabulari: #1. eskimær: En Kuhn 1968³, pàg. 49: °esci-mær f. kammermädchen (Grm. pr A, escis- R; zu esci n. truhe); #2. varask við e-t: En Kuhn 1968³, pàg. 215: varaz við e-t sich wahren, sich hüten vor etwas (<...> ähnl. Grm. pr);
#3. fyrgera: En Kuhn 1968³, pàg. 67: °fyr-gøra (rð) swv. jmdm (em) böses anzaubern (Grm. pr.); #4. hégómi: En Kuhn 1968³, pàg. 90: °hégómi m. leeres geschwätz, unwahrheit (Grm. pr);
#5. pína e-n til sagna: En Kuhn 1968³, pàg. 200: pína til sagna durch foltern zur aussage bringen (Grm. pr); #6. mark: en Sijmons/Gering 1927 (III,1), pàg. 186: 23.24. sagþi þat mark á ‘sagte, daß man ihn daran erkennen könne’. En Kuhn 1968³, pàg. 136: sagði þat mark á, at... nannte das als sein merkmal, daß... (Grm. pr);
)
-
◊ Lambi bjó á Lambastöðum og sá, hvað Steinar hafðist að; hann gekk heiman og ofan á bakkann, og er hann kom að Steinari, þá greip hann aftan undir hendur honum. Steinar vildi slíta hann af sér. Lambi hélt fast, og fara þeir nú af melunum á sléttuna, en þá ríða þeir Þorsteinn hið neðra götuna. Steinar hafði riðið stóðhesti sínum, og hljóp hann inn með sjó; það sáu þeir Þorsteinn og undruðust, því að þeir höfðu ekki varir orðið við för Steinars. Þá þveraðist Steinar fram á bakkann, því að hann sá eigi, að Þorsteinn hefði um riðið. Og er þeir komu á bakkann framanverðan, þá hratt Lambi honum fyrir melinn ofan, en það varaðist Steinar ekki; hann rasaði ofan á sandinn, en Lambi hljóp heim. Og er Steinar komst á fætur, þá rann hann eftir Lamba; en er Lambi kom að dyrum, þá hljóp hann inn, en rak aftur hurðina. Steinar hjó eftir honum, svo að sverðið stóð fast í vindskeiðunum; skildust þeir þar; gekk Steinar heim: en Lambi vivia a Lambastaðir i va veure què pretenia l'Steinar. Se'n vanar de casa i va pujar el pendenti quan va arribar allà on era l'Steinar, el va agafar per darrere per sota dels braços. L'Steinar va voler treure-se'l del damunt, però en Lambi no va afluixar la seva estreta. Tots dos varen rodolar llavors dunes avall fins a la terra plana. I just llavors en Þorsteinn passava a cavall amb un acompanyant pel camí que passava per sota[, entre la duna i l mar]. L'Steinar hi havia muntat en el seu semental i ara aquest cavall se'n va tornar cap a cases galopant per la vorera de la mar. En Þorsteinn i el seu acompanyant ho varen veure i s'astoraren perquè no se n'havien adonat del viatge de l'Steinar. Llavors l'Steinar va pujar fins a dalt del pendent [de la duna] anant de través, perquè no havia vist que en Þorsteinn havia passat a cavall. I quan l'Steinar i en Lambi arribaren a dalt de tot del pendent, en Lambi va empènyer l'Steinar duna avall, la qual cosa va agafar desprevingut l'Steinar, el qual es va precipitar [rodolant] damunt la sorra de la platja, mentre que en Lambi se'n va tornar corrents a cases. I quan l'Steinar es va posar dret, es va posar a empaitar en Lambi, però quan en Lambi va arribar a les portes del mas, hi va entrar corrents i va embarrar la porta. L'Steinar li va pegar un cop d'espasa de manera que la punta de l'espasa va quedar clavada a les vindskeiðar del frontis. Estant així les coses, se separaren. L'Steinar se'n tornà a peu a ca seva
-
◊ þeir játtu að þessi ráðagerð skyldi fram koma. Síðan bjuggust þau austur í fjörðu og varaðist Gunnar það ekki og reið Gunnar til þings: ells estigueren conformes a seguir aquest pla. Poc després, partiren cap als fiords orientals i en Gunnar no va sospitar res (no va preveure el perill i no es va prevenir, no va posar en alerta) i va partir cap al þing
-
◊ miðvikudag er tíðum var lokið segir Þorgils fylgdarmönnum sínum að hann mundi ríða um daginn ofan í Stafaholt og finna Ólaf Þórðarson frænda sinn. En er þeir bjuggust kom í Reykjaholt Þorsteinn Árnason úr Síðumúla og fann það til erindis að hann færði þangað mórent vaðmál er Þorkell prestur sendi Þórði. Þorsteinn var þar meðan þeir bjuggust og fór eigi fyrr en þeir voru farnir og vissi hann þá um ferðir þeirra því að engi maður varaðist hann (SS II, cap. 390, pàg. 595): el dimecres, quan hagueren acabat els oficis, en Þorgils va dir als seus acompanyants que, al llarg del dia, baixaria fins a Stafaholt per trobar-s'hi amb l'Olau Þórðarson, el seu parent. Quan s'estaven preparant per a partir, va arribar a Reykjaholt en Þorsteinn Árnason de Síðumúli i va indicar com a pretext per a la seva vinguda que portava mórent vaðmál -burell amb llistes de color bru rogenc-, que el prevere Þorkell enviava al Þórður. En Þorsteinn es va quedar allà mentre ells es preparaven [per anar a Stafaholt] i no se n'anà fins que ells hagueren partits i quan ho va fer, ho va fer coneixedor de llur viatge a Stafaholt per tal com ningú no havia anat alerta amb ell (no havia anat amb compte, no havia estat caut o previngut amb ell) (vocabulari: #1. finna e-ð til erindis: Cf. en Baetke 19874, pàg. 115: finna, gefa [sér] e-t til erendis etwas (als sein Geschäft) vorschützen, etwas als Vorwand nehmen; #2. mórendur: Cf. en Baetke 19874, pàg. 425: mó-rendr adj. braungestreift: mórendr kyrtill; mórent vaðmál oder mórent braungestreiftes Wollzeug (häufig als Verrechnungsmittel); hann bauð hálft verðit mórent fyrir viðinn er bot für das Holz den halben Preis in gestreifem Wollzeug; #3. varast e-n: Cf. en Baetke 19874, pàg. 700: engi maðr varaðisk hann keiner nahm sich vor ihm in acht)
-
◊ Ingigerður konungsdóttir var nú vís orðin hins sanna um ætlan Ólafs konungs og gerði þegar menn ofan í Vestra-Gautland til Rögnvalds jarls og lét segja honum hvað þá var títt með Svíakonungi og brugðið var öllu sáttmáli við Noregskonung og bað jarl við varast og aðra Vestur-Gauta að þeim mundi þá ósýnn friður af Noregsmönnum.
En er jarl spurði þessi tíðindi sendir hann boð um allt sitt ríki og bað þá við varast ef Noregsmenn vildu herja á þá. Jarl gerði og sendimenn til Ólafs konungs digra og lét segja honum þau orð er hann hafði spurt og svo það að hann vill halda sætt og vináttu við Ólaf konung og beiddi þess með að konungur skyldi eigi herja á ríki hans: la princesa Ingigerður ara era coneixedora, de manera fefaent, del pla del rei Olau i va enviar immediatament missatgers al Gautland occidental a cal iarl Rögnvaldur perquè el posessin al corrent del que passava amb el rei de Suècia i que havia trencat tot el tractat amb el rei de Noruega. La princesa va pregar al iarl i als altres [prohoms] gautes occidentals que estiguessin previnguts perquè ara era incert (ara no es podia preveure) que els noruecs continuessin mantenint la pau.
I quan el iarl va sentir aquestes noves, va enviar un missatge per totes les seves terres manant als seus habitants que estiguessin alerta no fos cosa que els noruecs els ataquessin. El iarl també va enviar missatgers al rei Olau el Gras perquè li fessin avinent el missatge que ell havia rebut i també que ell volia mantenir l'acord de pau i l'amistat amb el rei Olau i l'instava a no atacar els seus territoris
-
varða <f. vörðu, vörður>:
-
<HIST> varða f, varda f , amuntegament o caramull de pedres, de forma més o menys piramidal, que servia per a indicar el camí
-
♦ leggja stein í vörðuna: <LOC FIG> aportar la seva petita contribució, contribuir amb el seu petit granet de sorra
-
♦ reka í vörðurnar: <LOC FIG> [posar-se a] quequejar, perdre la paraula, tartamudejar (p.e., a causa de la sorpresa)
-
♦ → náttmálavarða “caramull de pedres que servia per a indicar les nou del vespre, hora solar”
-
varðandi, varðandi, varðandi <adj.>:
-
concernent, que concerneix
-
♦ varðandi e-ð: que concerneix una cosa, pel que fa a una cosa, en relació a una cosa
varð·hundur <m. -hunds, -hundar>: gos guardià, ca guardià (Bal.)
varð·lið <n. -liðs, -lið>: guàrdia f (grup de gent que fan guàrdia)
*borgaravarðliðið: la Guàrdia Civil
rauða varðliðið: <HIST> la Guàrdia Roja (formació predecessora de l'Exèrcit Roig)
varð·liði <m. -liða, -liðar>: guarda m & f
*borgaravarðliði: guarda civil
hinir rauðu varðliðar (o: rauðu varðliðarnir): <HIST> els guardes rojos (durant la Revolució cultural xinesa)
rauður varðliði: <HIST> un guarda roig (durant la revolució cultural xinesa)
varðliðs·maður <m. -manns, -menn>: guarda m & f
*borgaravarðliðsmaður: guarda civil
varð·veita <-veiti ~ -veitum | -veitti ~ -veittum | -veitt ║ e-ð>: guardar una cosa, estotjar una cosa (Bal.)
lesið og varðveitið leiðbeiningarnar: llegiu i guardeu les instruccions
var·færinn, -færin, -færið: 1. (gætinn) prudent (discret & cautelós)
2. (varúðarfullur) previngut -uda (caut)
-
varga·kjaftur <m. -kjafts, -kjaftar>:
-
batisaure m ferotge (peix Bathysaurus ferox)
-
<†>
vargs·belgur <m. - belgjar (o: -belgs), -belgir. Gen. pl.: -belgja; dat.pl.: -belgjum>:
-
pell f de llop (→ úlfsbelgur)
-
varg·tré <n. -trés, -tré. Gen. pl.: -trjáa; dat.pl.: -trjám>:
-
arbre m de lladres, arbre emprat per a penjar-hi lladres i d'altres malfactors. El mot reapareix en el Hêliand saxó en la forma wargtreo (→ gálgatré)
-
◊ fram lǫ́go brautir, | fundo vástigo ║ oc systor son | sáran á meiði, ║ vargtré vindkǫld | vestan bœiar; ║ trýtti æ trǫno hvǫt, | títt varat bíða: els camins s'estenien cap endavant, trobaren els mals viaranys i el fill de llur germana (en realitat, és el cadàver del fillastre de llur germana), ferit a l'arbre [ventós] ([vindga]meiðr = la forca), entre els arbres de lladres, freds pel vent a l'oest del bœr. La incitació (hvǫt = incitació, esperonament) de la grua (trana = grua = Guðrún = l'execució d'en Randverr i la Svanhildr havia fet que la Guðrún incités els seus fills a prendre venjança del rei Ermanaric. La incitació de la grua significa, doncs, la venjança que és a punt d'acomplir-se) tothora frissava, no admetia dilació (interpreto l'adverbi títt com un adverbi temporal amb el significat de sovint, la qual cosa el converteix en sinònim, a nivell poètic, de l'adverbi æ de l'hemistiqui anterior. En trobar-se en una oració negativa, el mot passa a tenir el significat invers al que té habitualment, és a dir, passa a significar-hi mai. El significat del vers és, segons la meva interpretació: l'acompliment de la venjança és tan urgent que no cal pensar ni en despenjar el cos del penjat pel qual es duu a terme aquesta venjança)
|
Crec apropiat de reproduir aquí aquest comentari d'en Hans Kuhn: |
|
|
Nun ist aber in vargr nicht ein Name des Wolfs auf Verbrecher übertragen, sondern es ist umgekehrt. Die Bedeutung „Verbrecher“ oder „Verdammter“ ist gemeingermanisch, „Wolf“ nur nordisch. Alle Ableitungen, von got. gawargjan „verdammen, ächten“ und wargiþa„Verdamnis“ an, gehören auf die rechtliche und ethische Seite. Die ablautenden Verwandten des Worts, mhd. erwergen und erwürgen mit altn. virgill und alts.wurgil „Strang des Galgens“, machen es wahrscheinlich, daß *warɣaz ursprünglich den bezeichnet hat, der den Strang verdient oder zu ihm verurteilt ist. Die Bedeutung „Wolf“ ist eindeutig sekundär. |
|
|
Hans Kuhn: “Gaut”. Dins: Hans Kuhn: Kleinere Schriften zur Literatur- und Geistesgeschichte. Band 2: Literaturgeschichte. Heldensage und Heldendichtung. Religions- und Sittengeschichte. Recht und Gesellschaft. Berlin: Walter de Gruyter & Co., 1971, pp. 364-377. Aquí pàg. 368. |
|
|
|
|
-
var·hugur <m. -hugar, no comptable>:
-
prevenció f (predisposició de l'ànim, especialment desfavorable, envers una cosa)
-
♦ gjalda varhug við e-u: <LOC FIG> desconfiar (o: malfiar-se) d'una cosa, anar previngut -uda amb una cosa
-
varið:
-
supí de → verja “defensar; emprar (temps, diners)”
-
varissít <n. varissíts, no comptable>:
-
<GEOL> variscita f (Al(PO4)·2H2O, ortoròmbic)
-
varissít·náma <f. -námu, -námur>:
-
mina f de variscita
-
♦ forsögulegu varissítnámurnar í Gavà: les mines prehistòriques de variscita de Gavà
-
varíólít <n. varíólíts, varíólít>:
-
<GEOL> variolita f
-
varíólískur, varíólísk, varíólískt <adj.>:
-
<GEOL> variolític -a
-
♦ varíólískt basalt: basalt variolític
-
♦ varíólísk hrafntinna: obsidiana variolítica
-
♦ varíólísk skipan: estructura variolítica
-
var·kár, -kár, -kárt <adj.>:
-
caut -a, cautelós -osa, previngut -uda, prudent
-
var·kárni <f. -kárni, no comptable>:
-
cautela f, prudència f
-
varla <adv.>:
-
a penes, tot just, escassament
-
var·lega <adv.>:
-
amb compte (o: cautela; o: prudència), prudentment
-
♦ fara varlega: <LOC> anar amb compte
-
◊ síðan fóru þau, ok var þeim konungi ok drottningu ekit um ísinn. Þjófr mælti: "Fari þér varliga, því at ótraustr er íssinn": després van partir. El carruatge, en el qual anaven el rei i la reina, hagué de travessar un llac gelat. En Þjófr va dir: “Aneu amb compte perquè el gel no és segur (=massa prim)”
-
♦ biða e-n fara varlega: encomanar a algú que vagi amb compte (o: amb prudència; o: previngudament), encomanar a algú que sigui previngut [durant un viatge], encomanar a algú que viatgi tening cautela (fórmula antiga de comiat)
-
◊ flokkarnir skildu í Dölum miðvikudaginn en Ólafsmessa síðari var fimmtadag. Þórður Sturluson gekk að Þorvaldi áður þeir skildu og bað hann fara varlega og varast Hrafnssonu, lést eigi vita hvar þeir voru og kvað hann dvalist hafa svo lengi þar í sveitum að hver maður mátti njósna um ferðir hans er vildi (SS I, cap. 213, pàg. 306): els escamots es varen separar als Dalir el dimecres i la segona festa de sant Olau (el 3 d'agost) aquell any queia en dijous. En Þórður Sturluson va anar a veure en Þorvaldi abans de separar-se i li va encomanar que anés amb precaució i que es guardés dels fills d'en Hrafn, li digué que no sabia pas on eren i va acabar dient-li que en Þorvaldur havia estat tant de temps en aquelles contrades que tothom que hagués volgut s'havia pogut informar en secret de les seves anades i vingudes
-
◊ ritaði konungr þá bréf til hertogans með ábóta ok bað hann halda þessi grið, eðr gera konungi orð ef hann vildi ǫðruvís. Enn konungr gaf heimleyfi lendum mǫnnum, ok bað þá fara varliga, þar til er vitað væri hversu haldin væri griðin: el rei aleshores va escriure una letra al duc, que li va fer arribar per l'abat [Bjǫrn], en la qual li pregava que mantingués aquesta treva o, si volia fer altrament, que ho notifiqués al rei. Tot seguit, el rei va donar comiat als lendir menn, però els encomanà que anessin amb cautela fins que no se sabés com quedava la cosa amb la treva[, si es mantindria o no]
-
◊ Öngull mælti og bað þá fara varlega og geyma sín vel "því að vér megum sigra þá ef vér geymum ráðs að": l’Öngull va parlar per encomanar-los que actuessin (anessin) amb cautela i que tinguessin bona cura de si mateixos “car els podrem derrotar amb certesa si obrem amb seny” (vocabulari: #1. geyma ráðs að: Cf. R. C. Boer 1900, pp. 283: 5. geyma ráðs at, „mit überlegung zu werke gehen“; Cf. Baetke 19874, pàg. 479: ráð <...> 3. kluge Überlegenheit, Besonenheit <...>)
-
◊ Þórir bjóst til ferðar þessarar og Guðmundur son hans, Ketilbjörn, Gunnar, Grímur og allir fóstbræður Þóris. Þar var og Gilli hinn suðureyski. Þeir voru tveir tigir saman er þeir riðu inn með Gilsfirði. Þar fann Þórir Þórarin krók. Hann bað Þóri fara varlega. Þá var sem mestur fjandskapur með þeim Steinólfi því að þeir deildu um Steinólfsdal. Þórir bað Þórarin halda njósnum til ef hann yrði var við nokkurar skipaferðir: en Þórir es va preparar per aquest viatge ensems amb en Guðmundur, son fill, i en Ketilbjörn, i en Gunnar, i en Grímur i tots els germans de jurament d'en Þórir. També hi era en Gilli de les Illes Hèbrides. En total eren vint quan partiren cap al fiord de Gilsfjörður on en Þórir s'hi va trobar amb en Þórarinn Ganxo. Aquest va instar en Þórir a tenir cautela durant aquell viatge. En aquella època l'Steinólfur i ell es tenien una gran enemistat ja que pledejaven per la vall d'Steinólfsdalur. En Þórir va demanar al Þórarinn que estigués a l'aguait (espiés) si percebia el pas de cap vaixell
-
♦ fara varlega fyrir e-m: parar compte amb algú, anar amb compte amb algú
-
◊ Hallvarður segir Gunnari að Ölvir hafði lagið til skipin. Gunnar varð glaður við það. Þeir bjuggu ferð sína þaðan og er þeir voru búnir gengu þeir fyrir Ölvi og þökkuðu honum en hann bað þá vel fara og varlega fyrir þeim bræðrum: en Hallvarður va dir al Gunnar que l'Ölvir els havia posat les naus a disposició. En Gunnar es va posar content de sentir-ho. Varen preparar llur viatge d'allà i quan estigueren preparats, es varen presentar davant l'Ölvir i li donaren les gràcies. Ell els va instar a parar compte amb els germans
-
varma- <en compostos>:
-
tèrmic -a
-
varma·depla <f. -deplu, -deplur>:
-
verònica pèrsica (planta Veronica persica)
-
varma·orka <f. -orku, -orkur>:
-
energia tèrmica
-
Varmenni nokkur eru upp komin þín á meðal, og hafa þau tælt samborgara sína og sagt: ,Vér skulum fara og dýrka aðra guði, þá er þér þekkið ekki
-
Því að hann þekkir varmennin
og sér ranglætið, þótt hann sé ekki að veita því athygli
-
þann sem segir við konunginn: "Þú varmenni!" við tignarmanninn: "Þú níðingur!"
-
Þann sem leggur stund á að gjöra illt,
kalla menn varmenni
-
varmi <m. varma, no comptable>:
-
escalfor m, calentor f
-
varmur, vörm, varmt <adj.>:
-
calent -a (agradablement calent)
-
◊ þér klæðið yður, en verðið þó ekki varmir: us vestiu, però no aconseguiu pas d'escalfar-vos
-
varnar:
-
gen. sg. de → vörn “defensa”
-
varnar- <en compostos>:
-
<MIL> defensiu -iva, de defensa
-
varnar·aðili <m. -aðila (o: -aðilja), -aðilar (o: -aðiljar)>:
-
<JUR> part demandada
-
varnar·bandalag <n. -bandalags, -bandalög>:
-
<MIL> aliança defensiva
-
varnar·garður <m. -garðs, -garðar>:
-
1. (flóðgarður) mur m (o: dic m) de contenció (contra l'embat de les ones, l'avenç de les dunes etc.,)
-
2. (varnarveggur, múr) muralla f, mur m de protecció (element defensiu)
-
◊ þeir voru sem varnargarður (חוֹמָה, ḥōmāh) í kringum oss bæði um nætur og daga allan þann tíma, er vér héldum fénu til haga nálægt þeim: ens feien de muralla nit i dia, tot el temps que hem estat amb ells pasturant les ovelles
-
◊ en Jóab og menn hans komu og umkringdu hann í Abel Bet Maaka og hlóðu virkisvegg gegn borginni upp að varnargarðinum (בַּחֵל, ba-ḥēl). Gekk nú allt liðið, er með Jóab var, sem ákafast fram í því að brjóta múrinn (הַחוֹמָה, ha-ḥōmāh): en Joab i els seus homes hi anaren i van assetjar-lo a Abel Bet-Maacà, aixecant contra la ciutat un terraplè que arribava fins a la barbacana. Tot l'exèrcit de Joab minava la muralla per fer-la caure
-
3. (varnargirðing) tanca protectora (construcció contra l'acció dels animals)
-
4. <FIG> baluard m, bastió m (element de protecció, de defensa, contra noves idees etc.)
-
varnar·girðing <f. -girðingar, -girðingar>:
-
tanca protectora, tanca f de protecció
-
varnar·her <m. -hers, -herir>:
-
<MIL> exèrcit defensiu, exèrcit m de defensa
-
♦ ísraelskur varnarher: exèrcit de defensa d'Israel, TSàHaL m (→ Ísraelsher)
-
varnar·laus, -laus, -laust <adj.>:
-
indefens -a
-
◊ þér eruð njósnarmenn, þér eruð komnir til þess að sjá, hvar landið er varnarlaust fyrir: sou espies! heu vingut per veure els llocs indefensos del país!
-
◊ eigi er svo, heldur eruð þér komnir til þess að sjá, hvar landið er varnarlaust fyrir: no é pas així, sinó que heu vingut per observar els llocs indefensos del país
-
◊ Drottinn varðveitir varnarlausa, þegar ég var máttvana hjálpaði hann mér: el Senyor guarda els indefensos; quan em vaig trobar sense forces, ell em va ajudar
-
♦ standa varnarlaus gagnvart e-u: trobar-se indefens davant una cosa
-
♦ vera varnarlaus gegn e-u ~ e-m: estar desprotegit -ida davant una cosa ~ algü
-
varnar·leysi <n. -leysis, no comptable>:
-
indefensió f
-
varnar·lið <n. -liðs, -lið>:
-
<MIL> tropes m de defensa, tropes defensives
-
varnar·lyf <n. -lyfs, -lyf. Gen. pl.: -lyfja; dat.pl.: -lyfjum>:
-
<MED> preventiu m, profilàctic m
-
varnar·maður <m. -manns, -menn>:
-
<FUTBOL> defensa m, rereguarda m
-
♦ aftasti varnarmaður: defensa lliure
-
♦ hægri varnarmaður: defensa dret
-
♦ vinstri varnarmaður: defensa esquerre
-
varnarmála·ráðherra <m. -ráðherra, ráðherrar>:
-
ministre m de defensa, ministra f de defensa
-
varnarmála·ráðuneyti <n. -rúðuneytis, -rúðuneyti>:
-
ministeri m de defensa
-
varnar·meðal <n. -meðals, -meðul>:
-
<MED> preventiu m, profilàctic m
-
varnar·rit <n. -rits, -rit>:
-
al·legat m en defensa de, apologia f
-
varnar·ræða <f. -ræðu, -ræður>:
-
al·legat m en favor d'algú, discurs m en defensa d'algú
-
varnar·samningur <m. -samnings, -samningar>:
-
<POLÍT> tractat m de defensa, tractat defensiu
-
varnar·staða <f. -stöðu, no comptable>:
-
<& MIL> posició f de defensa, posició defensiva
-
♦ vera í varnarstöðu: estar a la defensiva, estar en posició defensiva
-
varnar·stríð <n. -stríðs, -stríð>:
-
1. <GEN> guerra defensiva
-
2. <RELIG> guerra f requerida, milhèmet f hovà (מִלְחֶמֶת חוֹבָה)
-
varnar·veggur <m. -veggjar, -veggir>:
-
1. <MIL> mur defensiu, mur m de defensa
-
2. <FUTBOL> barrera f
-
varnar·virki <n. -virkis, -virki>:
-
1. <MIL> bastió defensiu (tipus de fortificació)
-
2. <FIG> baluard m, bastió m (element de protecció, de defensa, contra noves idees etc.)
-
varnar·þing <n. -þings, -þing>:
-
<JUR> tribunal m competent (per a jutjar un afer)
-
varnings·hús <n. -húss, -hús>:
-
magatzem m
-
varnings·maður <m. -manns, -menn>:
-
marxant m, venedor ambulant
-
varningur <m. varnings, pl. no hab.>:
-
mercaderia f, gènere m (de botiga, de venedor)
-
varnir:
-
nom. & ac. pl. de → vörn “defensa”
-
var·orður, -orð, -ort <adj.>:
-
que parla amb circumspecció
-
varp <n. varps, vörp>:
-
1. (varpstaður) lloc m de nidificació (indret on els ocells fan el niu i hi coven els ous)
-
2. (það að verpa eggjum) posta f (d'ous)
-
3. (kast) llançament m (git)
-
4. (í vef, á saumi & skóvarp) vorera f (orla cosida a roba o sabada)
-
varp:
-
1ª & 3ª pers. sg. del pretèrit ind. de → verpa “llançar”
-
varpa <f. vörpu, vörpur>:
-
bou m, teranyina f (art de pesca)
-
varpa <varpa ~ vörpum | varpaði ~ vörpuðum | varpað ║ e-u>:
-
1. (kasta) llançar una cosa (tirar, gitar)
-
♦ varpa akkeri: llançar làncora, ancorar
-
♦ varpa e-m í fangelsi: llançar algú a la presó
-
♦ varpa e-u burt: llençar una cosa, tirar una cosa
-
♦ varpa e-u frá sér: llençar una cosa, tirar una cosa
-
♦ varpa e-u út: llençar una cosa, tirar una cosa
-
♦ varpa e-u að baki sér: <LOC FIG> tirar-se una cosa a l'esquena, passar-se una cosa pel folre (despreocupar-se'n totalment)
-
◊ en þeir gjörðust þverbrotnir og gjörðu uppreisn gegn þér og vörpuðu lögmáli þínu að baki sér: però es van revoltar i es van rebel·lar contra vós i tant se'ls en donava de la vostra llei
-
♦ varpa hlutkesti [til þess að <+ inf.>]: <LOC FIG> tirar les sorts [per <+ inf.>] (sortejar, fer un sorteig per decidir una cosa)
-
◊ höfðingjar lýðsins settust að í Jerúsalem, en hinir af lýðnum vörpuðu hlutkesti til þess að flytja einn af hverjum tíu inn, að hann tæki sér bústað í Jerúsalem, borginni helgu, en hinir níu tíundupartarnir bjuggu í borgunum: els caps del poble s'establiren a Jerusalem. La resta del poble van tirar les sorts per tal de fer-ne venir un, de cada deu, a residir a Jerusalem, la ciutat santa, mentre que els altres nou residien a les viles del voltant
-
♦ varpa hlutum [um að <+ inf.>]: <LOC FIG> tirar les sorts [per <+ inf.>] (decidir una cosa amb un sorteig)
-
◊ og vér, prestarnir, levítarnir og lýðurinn vörpuðum hlutum um viðargjöfina, um að færa viðinn í musteri Guðs vors eftir ættum vorum á tilteknum tíma á ári hverju: i nosaltres, sacerdots, levites i poble, vam tirar les sorts pel que fa a les ofrenes de llenya, per portar la llenya al temple del nostre Déu, cada any, en els temps establerts i per famílies
-
♦ varpa öndinni: <LOC FIG> llançar un sospir (sospirar amb força, sorollosament)
-
◊ þeir risu þá upp og vörpuðu fast öndinni og mæltu: es van posar drets, van sospirar feixugament i digueren
-
♦ varpa öndinni léttar: fer un sospir d'alleujament
-
♦ varpa öndinni mæðilega: llançar un profund sospir
-
2. (senda út & kasta fram) projectar una cosa (ombra, llum)
-
♦ varpa mynd á vegg: projectar una imatge a la paret
-
♦ varpa löngum skuggum: projectar unes ombres llargues, fer unes ombres llargues
-
♦ varpa ljósi á e-ð: <LOC FIG> projectar llum sobre una cosa, fer llum sobre una cosa
-
♦ varpa skugga á e-ð: <LOC FIG> projectar una ombra sobre una cosa
-
♦ varpa e-u fram: <LOC FIG> plantejar una cosa
-
♦ varpa spurningu: plantejar una qüestió
-
3. (í saumi) orlar una cosa (guarnir una tela o una sabata amb vora)
-
varpa·sveifgras <n. -sveifgrass, -sveifgrös>:
-
pèl m de ca, pèl m de bou, pelosa f (planta Poa annua)
-
varp·fugl <m. -fugls, -fuglar>:
-
ocell m nidificant, ocell m que nidifica
-
varp·hæna <f. -hænu, -hænur>:
-
gallina ponedora
-
varpi <n. varpa, varpar>:
-
<MAT> funtor m
-
♦ fleygaður varpi: funtor exacte
-
varp·land <n. -lands, -lönd>:
-
ponedor m (indret on els ocells hi nidifiquen en massa)
-
varp·lína <f. -línu, -línur>:
-
<MAT> línia f projectant
-
varp·ljós <n. -ljóss, -ljós>:
-
projector m (tipus de llum)
-
varp·myndun <f. -myndunar, -myndanir>:
-
<MAT> projectivitat f
-
varp·rúm <n. -rúms, -rúm>:
-
<MAT> espai projectiu
-
varp·rúmfræði <f. -rúmfræði, no comptable>:
-
<MAT> geometria projectiva
-
varp·slétta <f. -sléttu, -sléttur>:
-
<MAT> pla projectiu
-
varp·stöð <f. -stöðvar, -stöðvar>:
-
ponedor m (indret protegit i d'accés restringit on els ocells hi nidifiquen i ponen)
-
varp·tími <m. -tíma, pl. no hab.>:
-
temps m de la posta (època de nidificació dels ocells)
-
var·sími <m. -síma, -símar>:
-
(kjölfar skips) deixant m (solc que va deixant un vaixell)
-
Varsjá <f. Varsjár, no comptable>:
-
Varsòvia f
-
Varsjár·bandalagið <n. -bandalagsins, no comptable>:
-
Pacte m de Varsòvia
-
varsla <f. vörslu, vörslur. Gen.pl.: varslna>:
-
(geymsla, gæsla) custòdia f (guarda & empresonament preventiu)
-
◊ takið hann höndum og færið brott í tryggri vörslu: agafeu-lo, endueu-vos-el i poseu-lo sota custòdia segura
-
◊ hver sem stelur manni og selur hann, eða hann finnst í hans vörslu, hann skal líflátinn verða: qui rapti un home i el vengui o si l'hi troben sota custòdia seva, sia condemnat a mort
-
♦ taka e-ð í sína vörslu: agafar una cosa en custòdia
-
♦ það er ekki lengur í mínum vörslum (o: í vörslu minni): ja no està en poder meu, ja no ho tinc jo
-
Velent svaraði: «Ekki mun ek hafa þína vǫrzlu þar til, en ef hún kemr sjálf hingat, þá geri ek sem mér sýnist»
-
vart <adv.>:
-
a penes, tot just, difícilment
-
◊ hann gat vart talað vegna hugaræsings: a penes podia parlar a causa de l'excitació
-
varta <f. vörtu, vörtur. Gen.pl.: vartna o: varta>:
-
1. <GEN> berruga f, fic m (Bal.)
-
2. (geirvarta) mugró m, mugueró m (Mall., Men.; ekki ritm./no lit.) (de pit)
-
var·tappi <m. -tappa, -tappar>:
-
<ELECTR> fusible m, plom m
-
vartari <m. vartara, vartarar>:
-
llobarro m, llop m (Mall.) (peix Dicentrarchus labrax) (→ barri)
-
varúð <f. varúðar, no comptable>:
-
precaució f
-
♦ með varúð: amb precaució (o: cautela), amb compte
-
♦ til varúðar: per precaució
-
♦ varúð!: compte!
-
♦ varúð og hóf!: prudència i mesura!
-
varúðar·ráðstöfun <f. -ráðstöfunar, -ráðstafanir>:
-
mesura preventiva, mesura f de precaució
-
♦ gera varúðarráðstafanir gegn e-u: adoptar [les degudes] mesures preventives contra una cosa
-
varúðar·regla <f. -reglu, -reglur. Gen.pl.: -reglna o: -regla>:
-
mesura f de precaució
-
var·úlfur <m. -úlfs, -úlfar>:
-
home m llop, home-llop m, licantrop m
-
vasa·biljarður <m. -biljarðs, no comptable>:
-
billar pool m, billar americà
-
vasa·bók <f. -bókar, -bækur>:
-
1. (kilja) llibre m de butxaca (llibre en format de butxaca)
-
2. (blokk) bloc m de notes (quadernet)
-
vasa·diskó <n. -diskós, -diskó>:
-
walkman m
-
vasa·greiða <f. -greiðu, -greiður. Gen.pl.: -greiðna o: -greiða>:
-
pinta f de butxaca
-
vasa·hnífur <m. -hnífs, -hnífar>:
-
ganivet m de butxaca
-
vasa·klútur <m. -klúts, -klútar>:
-
mocador m [de butxaca]
-
vasa·ljós <n. -ljóss, -ljós>:
-
lot f, llanterna m [de butxaca], pila f (Bal.)
-
vasa·peli <m. -pela, -pelar>:
-
ampolleta f d'aiguardent per dur a la butxaca
-
vasa·peningar <m.pl -peninga>:
-
diners m.pl de butxaca (diners per a petites despeses)
-
vasa·reiknir <m. -reiknis, -reiknar>:
-
calculadora f de butxaca
-
vasast <vasast ~ vösumst | vasaðist ~ vösuðumst | vasast ║ í e-u>:
-
ficar-se en una cosa, ficar el nas en una cosa
-
♦ vasast í annarra manna málum: ficar-se en els afers dels altres
-
♦ vasast í mörgu: ficar-se en massa coses
-
vasa·tölva <f. -tölvu, -tölvur>:
-
iPhone m, iPod m
-
vasa·úr <n. -úrs, -úr>:
-
rellotge m de butxaca
-
vasa·útgáfa <f. -útgáfu, -útgáfur>:
-
edició f de butxaca
-
vasa·þjófur <m. -þjófs, -þjófar>:
-
carterista m & f, lladre m de butxaques
-
vasi <m. vasa, vasar>:
-
1. <GEN> butxaca f
-
♦ með höndum í vösum: amb les mans a les butxaques
-
♦ borga e-ð úr eigin vasa: <LOC FIG> pagar una cosa de la pròpia butxaca, pagar una cosa dels seus propis diners
-
♦ fara illa í vasa: #1. <GEN> caber malament dins la butxaca, entrar malament dins la butxaca; #2. <LOC FIG> anar només a la seva i no encaixar bé enlloc ni amb ningú
-
◊ og Kolka læknir fór illa í vasa: i el metge Kolka era un outsider, anava a la seva
-
♦ ganga í vasa e-s: <LOC FIG> fer-li una gorra a algú, fer que un altre pagui la despesa pròpia
-
♦ hafa djúpa vasa: <LOC FIG> tenir les butxaques ben plenes, tenir els diners a cabassos
-
♦ hafa e-ð upp á vasanum: <LOC FIG> tenir una cosa, estar en poder d'una cosa
-
◊ þegar menn fara að veiða með dýrt veiðileyfi upp á vasanum þá vilja þeir sjá fisk, ekki satt!?: quan se surt a pescar amb un permís de pesca car a la butxaca, es vol veure peix, oi?!
-
♦ hafa e-n í vasanum: <LOC FIG> tenir algú [ficat] a la butxaca
-
♦ stinga e-u í vasann: ficar-se (o: posar-se) una cosa a la butxaca
-
♦ stinga fé í eigin vasa: <LOC FIG> omplir-se les butxaques [de diners no propis], embutxacar-se diners (de manera il·lícita o fraudulenta)
-
2. (krukka) gerro m (ornamental, per tenir-hi flors etc.)
-
vasilín <n. vasilíns, no comptable>:
-
vaselina f
-
vaska <vaska ~ vöskum | vaskaði ~ vöskuðum | vaskað ║ [e-ð] upp>:
-
fregar els plants, escurar [els plats] (Val., Bal.)
-
◊ Kristín María vaskaði upp eftir svakalega máltíð: la Kristín María va escurar després d'un àpat colossal
-
vaska·fat <n. -fats, -föt>:
-
ribella f de fregar els plants, brullola f d'escurar els plats (Bal.)
-
vask·lega <adv.>:
-
amb valentia, amb bravura, abrivadament (o: bravesa)
-
◊ sæk þú vasklega að borginni og brjót hana: ataca la ciutat amb valentia i arrasa-la
-
◊ þeir munu í stríðinu verða eins og hetjur, sem troða niður saurinn á strætunum, og þeir munu berjast vasklega: en la guerra seran com uns paladins que trepitgen el fang dels carrers i hi lluitaran amb ardidesa
-
vask·legur, -leg, -legt <adj.>:
-
1. (röskur) ple -ena d'energia (dinàmic, vital)
-
2. (karlmannlegur) baronívol -a, gallard -a (ben plantat i d'aspecte viril i vigorós)
-
◊ Sigurður konungur gerðist maður mikill og sterkur, vasklegur maður sýnum, jarpur á hár, munnljótur og vel að öðrum andlitssköpum: el rei Sigurd es va fer un home cepat i fort, d'apariència baronívola, de cabells castanys, de boca lletja però bé pel que fa als altres trets facials
-
◊ var þá fylkt. Gekk konungur og Eyvindur fyrir fylkingunni. Hafði Magnús konungur hjálm á höfði og rauðan skjöld og lagt á með gulli leó, gyrður sverði því er Leggbítur var kallað, tannhjaltað og gulli vafiður meðalkaflinn, hið besta vopn. Hann hafði kesju í hendi. Hann hafði silkihjúp rauðan yfir skyrtu og skorið fyrir og á bak leó með gulu silki. Og var það mál manna að eigi hefði séð skörulegra mann eða vasklegra. Eyvindur hafði og silkihjúp rauðan og með sama hætti sem konungur. Var hann og mikill maður og fríður og hinn hermannlegsti: aleshores els exèrcits es col·locaren en ordre de batalla. El rei i l'Eyvindur avançaven davant les seves tropes formades en ordre de batalla. El rei Magnús duia posat un casc i portava un escut vermell. En aquest escut hi havia incrustat un lleó daurat. El rei portava cenyida una espasa que es deia Leggbítur (Tallacames), tenia la guarda i el pom guarnits d'ivori de morsa i el mantí enrevoltillat de fil d'or: la millor de les armes. A la mà hi duia una kesja (una mena de javelina). Portava un hjúpur (aquí potser cotardia o cota d'armes) de seda vermella damunt la skyrta (aquí potser fasset o farset). El hjúpur (la cota d'armes?) tenia brodat (? skorið), amb fil de seda groga, un lleó tant a la part davantera com a l'esquena. Tothom deia que mai de la vida no havien vist un home més imposant (stattlich) i baronívol. L'Eyvindur també duia un hjúpur (cota d'armes, cotardida) de seda vermella afaiçonada de la mateixa manera que la del rei. Ell també era un home alt i bell i amb el posat més marcial que un es pugui imaginar
-
3. (hugrakkur) abrivat -ada, ardit -ida (valent, estrenu)
-
◊ Högni var maður vasklegur og vel að sér ger og tortryggur og þorðu þau fyrir því eigi að segja honum fyrirburðinn: En Högni era un home valerós i dreturer, però recelós del que li diguessin, i per això ells no van pas gosar a contar-li res de l'aparició
-
◊ hann var þeirra yngstur en hinir eldri synir Brjáns konungs voru frumvaxta og manna vasklegastir: ell n'era el més jove; pel que fa als fills més grans del rei Brjánn, ja eren adults i els més ardits dels homes
-
vaskur <m. vasks, vaskar>:
-
pica f (d'aigüera per escurar-hi els plats, de lavabo etc.)
-
◊ vaskar á baðherbergjum: piques de lavabo
-
vaskur, vösk, vaskt <adj.>:
-
1. (hraustur) valent -a, brau -ava (coratjós, ardit)
-
◊ og verið nú hughraustir og látið á sjá, að þér séuð vaskir menn: i ara tingueu coratge, que se us vegi que sou valents
-
2. (röskur) ple -ena d'energia (dinàmic, vital)
-
vassilín <n. vassilíns, no comptable>:
-
variant de → vasilín ‘vaselina’
-
vast:
-
2ª pers. sg. del pretèrit ind. de → vinda “tòrcer; cargolar”
-
Vatíkanið <n. Vatíkansins, no comptable>:
-
el Vaticà, la Ciutat del Vaticà
-
vatíkanskur, vatíkönsk, vatíkanskt <adj.>:
-
vaticà -ana
-
vatn <n. vatns, vötn>:
-
1. (lögur) aigua f (H2O)
-
◊ fiskarnir í ánni skulu deyja og áin fúlna, svo að Egypta skal velgja við að drekka vatn (וְנִלְאוּ מִצְרַיִם, לִשְׁתּוֹת מַיִם מִן-הַיְאֹר) úr ánni: els peixos del riu es moriran, i el riu pudirà tant, que els egipcis tindran aversió a beure l'aigua del riu
-
◊ jörðin var þá auð og tóm, og myrkur grúfði yfir djúpinu, og andi Guðs sveif yfir vötnunum (עַל-פְּנֵי הַמָּיִם): la terra era llavors inhabitada i buida: les tenebres cobrien l'abisme i l'esperit de Déu planava sobre les aigües
-
◊ Guð kallaði þurrlendið jörð, en safn vatnanna (וּלְמִקְוֵה הַמַּיִם) kallaði hann sjó: el terreny sec Déu l'anonemà terra i l'aplec de les aigües Déu l'anonemà mar
-
◊ óblandað vín er óhollur drykkur og sömuleiðis eintómt vatn (ὡσαύτως δὲ καὶ ὕδωρ πάλιν πολέμιον). En vín vatni (οἶνος ὕδατι συγκερασθεὶς ἡδὺς) blandið er lystugasti drykkur og veldur vellíðan. Á sama hátt ræður efnisskipan því hvort sagan vekur þeim ánægju sem hana lesa. Hér skal svo staðar numið: el vi sense mesclar [amb aigua] és una beguda malsana i el mateix ho és l'aigua sola. Però el vi barrejat amb aigua és una beguda agradabilíssima i causa benestar. De la mateixa manera, la disposició de la matèria determina si el relat desperta la satisfacció al qui el llegeix. I aquí així s'atura [el meu relat]
-
♦ ausa vatn: poar aigua, treure aigua [d'un pou]
-
◊ og hann áði úlföldunum utan borgar hjá vatnsbrunni að kveldi dags, í það mund, er konur voru vanar að ganga út að ausa vatn (אֶל-בְּאֵר הַמָּיִם): i féu reposar els camells fora de la vila, a prop d'un pou, cap al vespre, a l'hora quan les dones solien sortir a poar aigua
-
♦ ausa vatni á e-n: ruixar algú amb aigua
-
♦ ausa e-n vatni: #1. <GEN> ruixar algú amb aigua; #2. <RELIG> batejar algú, batiar algú m (Bal.)
-
♦ á kafi undir vatni: submergit -ida
-
♦ vera á kafi undir vatni: estar submergit -ida
-
♦ á vatni: a l'aigua, dins l'aigua
-
♦ átappað vatn: aigua embotellada
-
♦ bera vatn í hripum: <LOC FIG> donar allargues, marejar la perdiu (anar a cercar lluny el que es té a prop [i no es vol veure])
-
♦ brenna e-n á heitu vatni: escaldar algú
-
♦ drekka vatn: beure aigua
-
♦ eins og að drekka vatn: <LOC FIG> ésser [com] bufar i fer ampolles, ésser peix al cove
-
♦ drykkjarhæft vatn: aigua potable (o: bevible)
-
♦ dýfa ekki hendi sinni í kalt vatn: <LOC FIG> no fotre'n ni brot
-
♦ eimað vatn: aigua destil·lada
-
♦ ferskt vatn: aigua dolça
-
♦ fljótandi vatn: aigua líquida
-
♦ frosið vatn: aigua congelada
-
♦ ganga í vatnið: <LOC FIG> deixar-se enredar
-
♦ gára ekki vatnið: <LOC FIG> no remoure les aigües, no remenar la merda (deixar-ho tot com està i sense tocar)
-
♦ gruggugt vatn: aigua tèrbola
-
♦ fiska í gruggugu vatni: <LOC FIG> pescar en aigües tèrboles
-
♦ e-ð heldur ekki vatni: <LOC FIG> una cosa fa aigua per totes bandes
-
♦ hart vatn: aigua dura
-
♦ ískalt1 / kalt2 / svalt3 / volgt4 / hlýtt5 / heitt6 vatn: aigua gelada1 / freda2 / fresca3 / tèbia4 / agradablement calenta5 / calenta6
-
♦ kasta af sér vatni: fer un roi
-
♦ kalkríkt vatn: aigua rica en calci
-
♦ kristaltært vatn: aigua cristal·lina
-
♦ kolsýrt vatn: aigua [mineral] carbonatada (o: carbònica; o: gasificada)
-
♦ leysanlegur í vatni: hidrosoluble, soluble en aigua
-
♦ lygnt vatn: aigua tranquil·la, aigua calma
-
♦ í lygnu vatni er oft langt til botns: <LOC FIG> les aigües tranquil·les solen ésser fondes (les persones callades i tanquil·les solen ésser profundes en els seus pensaments)
-
♦ hún mátti ekki vatni halda fyrir hrifningu: <LOC FIG> no va poder contenir les llàgrimes a causa de l'emoció
-
♦ mikið vatn hefur runnið til sjávar: <LOC FIG> ha plogut molt [de llavors ençà] (ha passat molt de temps)
-
♦ mjúkt vatn: aigua tova
-
♦ óleysanlegur í vatni: no hidrosoluble, no soluble en aigua
-
♦ ósaltað vatn: aigua no salada
-
♦ rennandi vatn: aigua corrent
-
♦ staðnað vatn: aigua estancada
-
♦ e-ð svífur yfir vötnunum: <LOC FIG> s'ensuma una cosa, una cosa plana en l'ambient
-
♦ sækja vatnið yfir lækinn: <LOC FIG> anar a cercar lluny l'aigua i tenir el torrent a prop (anar a cercar lluny el que es té a prop [i no es vol veure])
-
♦ tært vatn: aigua límpida
-
♦ upp á vatn og brauð: a pa i aigua
-
♦ vatn til notkunar í iðnaði: aigua f per a ús industrial
-
♦ vatn til notkunar í landbúnaði: aigua f per a ús agrícola
-
♦ veita vatni á akra sína: irrigar els seus camps, regar els seus camps
-
♦ vígt vatn: aigua beneïda
-
♦ það kemur allt með kalta vatninu: <LOC FIG> temps al temps
-
♦ það sér ekki högg á vatni: <LOC FIG> no s'hi nota la diferència
-
♦ þetta er vatn á hans myllu: <LOC FIG> això és llenya per al seu foc, això és com aigua per al seu molí, això li va més que de primera
-
♦ þungt vatn: aigua pesant
-
♦ → bergvatn “aigua de font (o: de deu), aigua mineral natural”
-
♦ → brunnvatn “aigua de pou”
-
♦ → drykkjarvatn “aigua potable”
-
♦ → ferskvatn “aigua dolça, aigua continental”
-
♦ → frárennslisvatn “aigües residuals”
-
♦ → fráveituvatn “aigües residuals”
-
♦ → gosvatn “aigua de Seltz”
-
♦ → grunnvatn “aigua de la capa freàtica, aigua subterrània”
-
♦ → kalkvatn “aigua calcària; aigua de calç; llet de calç”
-
♦ → kóngavatn “aigua règia”
-
♦ → kranavatn “aigua d'aixeta”
-
♦ → kölnarvatn “aigua de Colònia”
-
♦ → leysingarvatn “aigua procedent de la fosa de la neu”
-
♦ → lindarvatn “aigua de font”
-
♦ → neysluvatn “aigua apta per al consum humà”
-
♦ → ofanvatn “aigües residuals procedents de la pluja o resultants de la fosa de la neu”
-
♦ → regnvatn “aigua de pluja”
-
♦ → saltvatn “aigua salada”
-
♦ → sjávarvatn “aigua de mar”
-
♦ → skilvatn “aiguafort”
-
♦ → skolavatn “aigua d'esbandir”
-
♦ → skolvatn “aigua d'esbandir”
-
♦ → sódavatn “[aigua de] soda”
-
♦ → súrvatn “aigua oxigenada” (H2O2)
-
♦ → uppsprettuvatn “aigua viva, aigua de font”
-
♦ → uppþvottavatn “aigua de rentar els plats, aigua d'escurar, aigua de [fer] l'escurada”
-
♦ → vígsluvatn “aigua beneïda”
-
♦ → yfirborðsvatn “aigua de superfície, aigua superficial”
-
♦ → ölkelduvatn “aigua mineral [natural]”
-
2. (legvatn) aigües f.pl (líquid amniòtic)
-
♦ missa vatnið: <LOC FIG> trencar aigües
-
3. (munnvatn) saliva f
-
♦ það kemur vatn í munninn á mér: <LOC FIG> això em fa venir aigua a la boca, se'm fa la boca aigua (cast., ekki ritm./no lit.)
-
♦ ég fékk vatn í munninn: <LOC FIG> em va venir l'aigua a la boca, em va fer venir aigua a la boca
-
4. (tjörn & lítið & meðalstórt stöðuvatn) estany m (llacuna)
-
♦ við vatnið: <LOC FIG> a la vora de l'estany, a la vora de l'aigua
-
5. (stórt stöðuvatn) llac m (estany gros)
-
6. (vatnsfall, fljót, straumvatn) [gran] riu m (corrent d'aigua cabalós)
-
vatna <vatna ~ vötnum | vatnaði ~ vötnuðum | vatnað ║ e-u>:
-
1. abeurar un animal
-
◊ vatna fénu: abeurar el bestiar
-
♦ vatna músum: <LOC FIG> abeurar els ratolins (plorar, vessar llàgrimes)
-
♦ það vatnar yfir e-ð: <LOC FIG> una cosa queda inundada, una cosa queda sota l'aigua
-
2. regar una planta
-
vatna·baulari <m. -baulara, -baularar>:
-
peix m timbal (peix Aplodinotus grunniens)
-
vatna·blámi <m. -bláma, -blámar>:
-
alboret faixat (peix Leucaspius delineatus)
-
vatna·bleikja <f. -bleikju, -bleikju>:
-
truita f [comuna], truita f de riu (peix Salmo trutta lacustris) (→ vatnaurriði)
-
vatn·aborri <m. -aborra, -aborrar>:
-
perca f (peix Perca fluviatilis) (→ aborri)
|
El parlant modern interpreta el mot com a vatna·borri a jutjar per altres compostos com ara nílarborri‘perca del Nil’, gedduborri ‘sandra, percalluç’, kanaborri ‘perca canadenca’ etc.. |
|
|
|
|
-
vatna·buffall <m. -buffals, -bufflar>:
-
búfal indi, búfal m d'aigua (mamífer Bubalus bubalis)
-
vatna·dís <f. -dísar, -dísir>:
-
<MITOL> nàiade f
-
vatna·djúp <n. -djúps, -djúp>:
-
abisme marí, aigües abismals
-
◊ ég er sokkinn niður í botnlausa leðju (mət͡sūˈlāh, מְצוּלָה) og hefi enga fótfestu, ég er kominn ofan í vatnadjúp (βə-maʕămaqqēi̯־ˈmaʝim, בְמַעֲמַקֵּי-מַיִם) og bylgjurnar ganga yfir mig: m'he enfonsat en un fangar sense fons, i no hi tinc on posar els peus. He caigut en un abisme d'aigües i les onades passen per sobre meu
-
vatna·dýr <n. -dýrs, -dýr>:
-
animal aquàtic
-
♦ vatnadýr <n.pl -dýra>: fauna aquàtica
-
vatnaður, vötnuð, vatnað <adj.>:
-
<QUÍM> hidratat -ada
-
vatna·fiskur <m. -fisks, -fiskar>:
-
peix m d'aigua dolça (→ ferskvatnsfiskur)
-
vatna·flekkur <m. -flekks (o: -flekkjar), -flekkir>:
-
lota f [de riu] (peix Lota lota)
-
vatna·fræði <f. -fræði, no comptable>:
-
hidrologia f
-
vatnafræði·legur, -leg, -legt <adj.>:
-
hidrològic -a
-
vatna·fugl <m. -fugls, -fuglar>:
-
ocell aquàtic
-
vatnafugla·stofn <m. -stofns, -stofnar>:
-
població f d'ocells aquàtics
-
vatna·gangur <m. -gangs, no comptable>:
-
1. (úrkoma, rigning) pluja f (precipitació)
-
◊ hryssu á eg bleikálótta er eg kalla Kengálu. Hún er svo vís að um veðráttu og vatnagang að það mun aldrei bresta að þá mun hríð eftir koma ef hún vill eigi á jörð ganga: tinc una egua isabel·la a qui dic Kengála. És tan entenimentada pel que fa al temps i a les pluges que mai no falla: si no vol sortir per anar a les pastures, segur que hi haurà tempesta de neu o maltempsada
-
2. (vatnavextir, vatnsflóð) revinguda f (torrentada, rierada, inundació)
-
vatna·gleða <f. -gleðu, -gleður>:
-
milà negre (ocell Milvus nigrans)
-
vatna·gægir <m. -gægis, -gægjar>:
-
bagra f (peix Leuciscus cephalus)
-
vatna·hestur <m. -hests, -hestar>:
-
hipopòtam m (→ flóðhestur)
-
vatna·jurt <f. -jurtar, -jurtir>:
-
planta aquàtica
-
vatnakarpa·ætt <f. -ættar, no comptable>:
-
[família f dels] ciprínids m.pl
-
vatna·karpi <m. -karpa, -karpar>:
-
carpa f (peix Cyprinus carpio)
-
vatna·karsi <m. -karsa, pl. no hab.>:
-
variant de → vætukarsi “créixens d'aigua”
-
vatna·krabbi <m. -krabba, -krabbar>:
-
cranc m de riu (crustaci Astacus astacus syn. Astacus fluviatilis)
-
vatna·krans <m. -krans, -kransar>:
-
orella f de llebre, plantatge m d'aigua (planta Alisma plantago-aquatica)
-
vatna·kubbi <m. -kubba, -kubbar>:
-
peix f ampolla (peix Couesius plumbeus)
-
vatna·laukur <m. -lauks, -laukar>:
-
isòet m lacustre (planta Isoëtes lacustris)
-
vatna·leið <f. -leiðar, -leiðir>:
-
via f fluvial
-
vatna·lilja <f. -lilju, -liljur>:
-
nimfea f, nenúfar m, nyofa f, nyofar m (qualsevol planta del gènere Nymphaea i, especialment, la Nymphaea alba) (→ nykurrós)
-
vatna·líf <n. -lífs, no comptable>:
-
vida aquàtica
-
vatna·loðna <f. -loðnu, -loðnur>:
-
eperlà americà, eperlà irisat (peix Osmerus mordax)
-
vatna·lóa <f. -lóu, -lóur. Gen. pl.: -lóa>:
-
corriol petit, corriol xicotet (Val.), corriolet m (Val.), picaplatges petit (Mall.), passa-rius petit (Men.) (ocell Charadrius dubius)
-
vatna·mari <m. -mara -marar>:
-
1. miriofíl·lum siberià, volantí siberià (planta Myriophyllum sibiricum)
-
2. miriofíl·lum espigat, volantí espigat (planta Myriophyllum spicatum)
-
vatna·maur <m. -maurs -maurar>:
-
hidracarí m, àcar m d'aigua dolça, hidràcnid m, àcar aquàtic (qualsevol aràcnid de l'ordre del gènere dels hidracarins)
-
vatna·mynta <f. -myntu, -myntur>:
-
menta f d'aigua, herba-sana borda, herba-sana f d'aigua (planta Mentha aquatica)
-
vatna·mæling <f. -mælingar, -mælingar; emprat hab. en pl.>:
-
1. <GEN> mesurament hidrogràfic
-
2. vatnamælingar <f.pl -mælinga>: hidrografia f
-
♦ Vatnamælingar Orkustofnunar: Secció Hidrogràfica de l'Agència Nacional de l'Energia
-
vatna·planta <f. -plöntu, -plöntur>:
-
planta aquàtica
-
vatna·silungur <m. -silungs, -silungar>:
-
truita alpina (peix Salvelinus alpinus) (→ silungur)
-
vatna·síld <f. -síldar, -síldar>:
-
cisco m de llac, corègon m d'Artedi, areng m de llac (peix Coregonus artedi)
-
vatna·skeggi <m. -skeggja, -skeggjar>:
-
barb m [de riu] (peix Barbus barbus)
-
vatna·skeggur <m. -skeggs, -skeggir>:
-
barb m [de riu] (peix Barbus barbus)
-
vatna·skeið <f. -skeiðar, -skeiðar>:
-
orella f de llebre, plantatge m d'aigua (planta Alisma plantago-aquatica)
-
vatna·skil <n.pl -skila>:
-
[línia] divisòria d'aigües (o: de les aigües), divisòria hidrogràfica
-
♦ vatnaskil verða í e-u: <LOC FIG> es produeix un tomb en una cosa
-
♦ valda vatnaskilum: <LOC FIG> provocar un tomb
-
vatnaskíða·íþrótt <f. -íþróttar, no comptable>:
-
<ESPORT> esquí aquàtic (pràctica esportiva)
-
vatna·skíði <n. -skíðis, -skíði>:
-
<ESPORT> esquí aquàtic (aparell)
-
vatna·skúfur <m. -skúfs, -skúfar>:
-
bola f de molsa, bola f antinitrats (bola d'algues Cladophora aegagrophila, emprada en aquaris)
-
vatna·steinbítur <m. -steinbíts, -steinbítir (o: -steinbítar)>:
-
gatet m, llopet m de riu (peix Cobitis taenia) (→ eðjuskriðill)
-
vatna·stúfa <f. -stúfu, -stúfur>:
-
rata talpera (mamífer Arvicola terrestris) (→ vatnsnarta)
-
vatna·suga <f. -sugu, -sugur. Gen. pl.: -sugna>:
-
llamprea f de riu (peix Lampreta fluviatilis) (→ lækjasuga)
-
vatna·svampur <m. -svamps, -svampar>:
-
esponja f d'aigua dolça
-
vatna·svín <n. -svíns, -svín>:
-
capibara m,f (mamífer Hydrochoerus hydrochaeris syn. Hydrochoerus capybara)
-
vatna·svæði <n. -svæðis, -svæði>:
-
conca hidrogràfica, regió hidrogràfica
-
♦ vatnasvæði Þverár og Markarfljóts: la conca hidrogràfica del Þverá i el Markarfljót
-
vatna·urriði <m. -urriða, -urriðar>:
-
1. truita f [comuna], truita f de riu (peix Salmo trutta lacustris) (→ vatnableikja)
-
2. truita bruna, truita f de mar (peix Salmo trutta) (→ sjóurriði)
-
vatna·vernd <f. -verndar, no comptable>:
-
protecció f [mediambiental] de les aigües
-
vatna·vesla <f. -veslu, -veslur>:
-
visó europeu (mamífer Mustela lutreola)
-
vatna·viðnir <m. -viðnis, -viðnar>:
-
sandra f, luciperca f, percalluç m (peix Lucioperca sandra syn. Stizostedion lucioperca syn. Lucioperca lucioperca syn. Perca lucioperca) (→ gedduborri)
-
vatna·vöxtur <m. -vaxtar, -vextir; emprat hab. en pl.>:
-
crescudes f.pl de riu, inundació f (pujada del nivell de l'aigua a causa de les fortes precipitacions, el desglaç etc.)
-
◊ þeir færðu stéttir þær í ána er aldrei síðan hefir úr rekið hvorki með vatnavöxtum né ísalögum eða jöklagangi: ells foren els qui van posar les pedres al riu perquè la gent hi pogués passar d'una banda a l'altra i, de llavors ençà, aquestes pedres no s'han mogut mai de lloc ni a causa de les revingudes del riu ni quan la seva aigua s'ha congelat ni quan, durant el desgel, el riu mena blocs de gel flotants
-
vatn·fall <n. -falls, -föll>:
-
1. <†> variant arcaica de → vatnsfall “curs d'aigua”
-
◊ fyrir það gerði Höfða-Þórður hann héraðssekan svo vítt sem vatnföll deildu til sjóvar í Skagafirði: per aquest fet, en Hofda-Tord el va bandejar del districte comprès entre els rius que en fan la partió i la mar en el fiord de l'Skagi
-
◊ þá nam Skalla-Grímur land milli fjalls og fjöru. Mýrar allar út til Selalóns og hið efra til Borgarhrauns, en suður til Hafnarfjalla, og allt það land, er vatnföll deila til sjóvar: aleshores en Grim el Calb va prendre possessió de tota la contrada situada entre les muntanyes i la mar: totes les Mýrar, o regió dels aiguamolls, fins al Selalón, la llacuna de les foques, pel nord, així com la contrada més elevada [de l'interior] fins al Borgarhraun, el desert de lava de Borg; vers el sud el territori fins als Hafnarfjalla, així com totes les terres creuades pels rius que van cap a la mar (o per ventura cal entendre?: i totes les terres delimitades pels rius i fins a la mar)
-
◊ þeir fóru upp með Hvítá, til þess er sú á varð fyrir þeim, er féll af norðri frá fjöllum; þá kölluðu þeir Norðurá, og fóru upp með þeirri á, til þess er enn varð á fyrir þeim, og var það lítið vatnfall: van remuntar el curs de la Hvítá, el Riublanc, fins que van tenir al seu davant el riu que, baixant del nord, ve de les muntanyes; el van anomenar Norðurá, el Riudelnord, i van remuntar aquest riu fins que van topar-se amb un altre riu i aquest era un riu petit
-
2. (vatnavextir, vatnagangur) revinguda f (torrentada, rierada)
-
◊ fyrir austan garð at Mosfelli gengr gil (= Kýrgil) ofan ór fjalli; en þat hefir orðit þar til merkja, at í bráðaþeyjum er þar vatnfall mikit; en eptir þat er vǫtnin hafa fram fallit, hafa fundiz í gilinu enskir penningar; geta sumir menn þess, at Egill muni þar féit hafa fólgit: a llevant de la tanca del mas de Mosfell hi ha un congost que baixa de la muntanya; s'ha convertit en característica d'aquest indret aquest fet: quan hi ha hagut un desglaç sobtat, hi baixa una gran tromba d'aigua, però quan l'aigua ja ha espassat, al congost s'hi troben monedes angleses. Alguns suposen que l'Egill hi va amagar el seu tresor
-
3. (skýfall, hellirigning) barrumbada f (xàfec fort)
-
vatn·fata <f. -fötu, -fötur>:
-
<†> variant arcaica de → vatnsfata “galleda d'aigua”
-
vatn·fasta <f. -föstu, -föstur>:
-
<RELIG> dejuni m a pa i aigua
-
vatn·fasta <-fasta ~ -föstum | -fastaði ~ -föstuðum | -fastað>:
-
<RELIG> dejunar a pa i aigua
-
vatn·fátt <adj.>:
-
mot emprat en la locució:
-
♦ fá vatnfátt: no tenir aigua, patir escassetat d'aigua (esp. durant una travessia nàutica)
-
◊ Ingólfur tók þar land er nú heitir Ingólfshöfði, en Hjörleif rak vestur fyrir land, og fékk hann vatnfátt. Þá tóku þrælarnir írsku það ráð að knoða saman mjöl og smjör og kölluðu það óþorstlátt; þeir nefndu það minnþak (de l'irlandès menadach, mintach). En er það var tilbúið, kom regn mikið, og tóku þeir þá vatn á tjöldum. En er minnþakið tók að mygla, köstuðu þeir því fyrir borð, og rak það á land, þar sem nú heitir Minnþakseyr: n'Ingolf va desembarcar a l'indret que ara s'anomena Ingólfshöfði o Punta de n'Ingolf. En Hiorleif, però, anà a raure a l'oest del país i [abans d'arribar a terra] se li van acabar les provisions d'aigua. Aleshores els esclaus irlandesos van prendre la decisió de pastar farina amb mantega; ho anomenaven minnþak i deien que calmava la set, però quan ho tingueren preparat, vet-ací que va caure un gran xàfec i, llavors, van recollir aigua amb les teles de les tendes. Quan el minnþak va començar a florir-se, el van llençar per la borda i el corrent marí el portà fins a l'indret de la cosata que ara s'anomena Minnþakseyr o arenys del minnþak
-
<†>
vatn·fiskur <m. -fisks, -fiskar>:
-
peix m d'aigua dolça (→ vatnafiskur)
-
◊ ok hefir þessi ey mǫrg stǫðuvǫtn ok margar ár góðar ok gnógar með allzkonar vatnfiskum: i aquesta illa té molts de llacs i molts de rius, bons i pletòrics de tota mena de peixos
-
<†>
vatn·kakki <m. -kakka, -kakkar>:
-
tina f d'aigua, alfàbia f d'aigua, bóta f [petita] d'aigua, barrilet m d'aigua
-
◊ um morguninn er Kormákur reis upp gekk hann til vatnkakka og þó sér: l'endemà matí, quan en Kormákur es va llevar, va anar a la tina d'aigua i s'hi va rentar
-
<†>
vatn·kerald <n. -keralds, -keröld>:
-
bóta f d'aigua, barril m d'aigua
-
◊ "Ekki má það þá," segir jarl, "en vatnkeröld tvö voru þar við skipið Þráins og má þar maður vel hafa fólgist í: "Llavors això no és pas possible," va dir el iarl, "però a la borda del vaixell d'en Train hi havia dues bótes d'aigua i un home s'hi pot haver ben amagat a dins
-
◊ "Þér mun það kunnigast," segir jarl, "en ef eg skal geta til þá ætla eg að þú hafir áðan fólgið hann í vatnkeröldum þeim er hér voru við skipið": "Tu ho deus saber millor que ningú", li digué el iarl, "però si he de fer una suposició, crec que abans l'has amagat a dins aquestes bótes d'aigua que hi havia aquí a la borda del vaixell
-
<†>
vatn·rás <f. -rásar, -rásir>:
-
síquia f d'aigua, rec m d'aigua, canal m d'aigua, rasa f d'aigua
-
◊ hún bað Indriða veita heim brunnlæk og þekja yfir því að hún kveðst vera berdreym. Svo var nú gert. <...> þess get eg að systir mín hafi ráð til gefið um vatnrás þessa: ella va demanar a l'Indriði que desviés cap a casa la llera del rierol que venia de la font i que la soterrés perquè va dir que tenia el do de somniar coses que després passaven. I així es va fer. <...> suposo que és a la meva germana a qui deuen el consell d'haver fet aquesta síquia d'aigua
-
vatns·afl <n. -afls, no comptable>:
-
força hidràulica
-
vatnsafls- <en compostos>:
-
hidràulic -a
-
vatnsafls·stöð <f. -stöðvar, -stöðvar>:
-
central f [d'energia] hidroelèctrica
-
vatnsafls·virkjun <f. -virkjunar, -virkjanir>:
-
central f [d'energia] hidroelèctrica
-
vatns·agi <m. -aga, no comptable>:
-
humitat f [forta] (la que es congria dins una casa, deixa amarada la terra d'un jardí etc.)
-
♦ þar er mikill vatnsagi: hi ha molt de moll (la terra està molt embeguda d'aigua)
-
vatns·auðlindir <f.pl -auðlinda>:
-
recursos hídrics
-
◊ vatnsauðlindir Íslands: els recursos hídrics d'Islàndia
-
vatns·bakki <m. -bakka, -bakkar>:
-
vorera f de llac, riba f de llac
-
◊ ok er hann kom at vatnsísinum, þá sneri hann niðr hjöltunum á sverðinu ok lagðist á blóðrefilinn ok fekk þar bana ok er þar heygðr á vatnsbakkanum: però quan va arribar al llac glaçat, va girar damunt-davall la seva espasa col·locant-ne el mantí sobre el gel i es va deixar caure sobre la punta i així fou com va morir i està enterrat allà, a la vorera del llac
-
♦ á vatnsbakkanum: a primera fila de costa (dit de l'edifici d'una vila o ciutat que dóna directament a la mar o a un riu, llac o estany)
-
◊ húsið stendur á vatnsbakkanum með glæsilegu útsýni og gróinni lóð: la casa dóna directament a la mar, amb una vista esplèndia i jardí amb gespa
-
vatns·belgur <m. -belgs (o: -belgjar), -belgir. Gen. pl.: -belgja; dat.pl.: -belgjum>:
-
bot m d'aigua, odre m d'aigua
-
vatns·beri <m. -bera, -berar>:
-
1. <GEN> aiguader m, aiguadera f
-
◊ börn yðar og konur og útlendingar þínir, sem eru í herbúðum þínum, - bæði viðarhöggsmenn og vatnsberar þínir (שֹׁאֵב מֵימֶיךָ): els vostres infants i les dones, els forasters que hi ha al teu campament, tant els teus llenyataires com els aiguaders
-
2. (stjörnumerki) aquari m (signe del zodíac)
-
♦ Vatnsberinn: Aquari
-
3. corn m, aucellets m.pl, campanes f.pl, corniol m (qualsevol planta del gènere Aquilegia)
-
vatns·bland <n. -blands, no comptable>:
-
llet aigualida
-
vatns·bolti <m. -bolta, -boltar>:
-
pilota f de platja
-
vatns·borð <n. -borðs, pl. no hab.>:
-
superfície f de l'aigua
-
vatns·borinn, -borin, -borið <adj.>:
-
1. (blandaður vatni) aigualit -ida, aquós -osa (barrejat amb aigua)
-
2. <MED> transmès -esa per l'aigua
-
♦ vatnsborinn sjúkdómur: malaltia transmesa per l'aigua
-
♦ vatnsbornir sjúkdómar: malalties transmeses per l'aigua
-
vatns·botn <m. -botns, -botnar>:
-
1. <GEN> extrem m de llac
-
◊ maður hét Bessi og var Össurarson. Hann bjó í Fljótsdalshéraði. Það er fyrir vestan Lagarfljót, þar er heitir á Bessastöðum, við vatnsbotninn: això era un home que es deia Bessi i era fill de l'Össur. Vivia al districte del Fljótsdalur, a l'oest de Lagarfljót, a un indret anomenat á Bessastöðum, situat a l'extrem del llac
-
◊ hann fer með þingmönnum sínum, sjö tigum manns. Með þenna flokk ríður hann austur yfir Fljótsdalsheiði og svo fyrir vatnsbotninn og um þveran háls til Skriðudals og upp eftir Skriðudal og suður á Öxarheiði til Berufjarðar og rétta þingmanna leið á Síðu: viatja amb els seus þingmenn, setanta en nombre. Amb aquesta tropa parteix a cavall cap a llevant travessant l'altiplà erm del Fljótsdalur i després, passant per l'extrem del llac i pel coll de la muntanya, es dirigeix cap a l'Skriðudalur i ressegueix l'Skriðudalur cap amunt i d'aquí fa via cap al sud travessant l'altiplà erm de l'Öx, i d'aquí marxa cap al fiord de Bera i allà pren el camí habitual dels þingmenn cap a Síða
-
2. (grunnur vatns, neðsti flötur vatns) fons m de llac (zona del bentos)
-
vatns·ból <n. -bóls, -ból>:
-
1. (brynningarstaður) abeurador m (bassa natural que serveix per abeurar-hi els animals o perquè aquests hi beguin)
-
◊ ...og þær munu allar koma og setjast í dalverpin og bergskorurnar, í alla þyrnirunna og í öll vatnsból (נַהֲלֹלִים ?): ...i totes elles vindran a posar-se a les fondalades dels barrancs i a les escletxes de les roques, sobre totes les bardisses i tots els abeuradors
-
2. (brunnur) pou m, aqüífer m (bossa d'aigua subterrània d'on hom extreu l'aigua per a la població)
-
vatns·bragð <n. -bragðs, no comptable>:
-
gust aigualit
-
♦ það er vatnsbragð af grautum: les farinetes estan aigualides
-
vatns·brunnur <m. -brunns, -brunnar>:
-
pou m [d'aigua]
-
◊ og Guð lauk upp augum hennar, svo að hún sá vatnsbrunn (בְּאֵר מָיִם): i Déu li obrí els ulls i ella va veure un pou d'aigua
-
◊ en Abraham átaldi Abímelek fyrir vatnsbrunninn (בְּאֵר הַמַּיִם), sem þrælar Abímeleks höfðu tekið með ofríki: però Abraham féu retrets a Abimèlec a propòsit d'un pou d'aigua del qual s'havien emparat per la força els servents d'Abimèlec
-
◊ og hann áði úlföldunum utan borgar hjá vatnsbrunni (אֶל-בְּאֵר הַמָּיִם) að kveldi dags, í það mund, er konur voru vanar að ganga út að ausa vatn: i féu reposar els camells fora de la vila, a prop d'un pou, cap al vespre, a l'hora quan les dones solien sortir a poar aigua
-
vatns·brú <f. -brúar, -brýr>:
-
variant de → vatnsveitubrú “aqüeducte”
-
vatns·brún <f. -brúnar, -brúnir>:
-
vorera f d'aigua
-
♦ á vatnsbrúninni: arran d'aigua, a la vorera de l'aigua
-
vatns·brúsi <m. -brúsa, -brúsar>:
-
cantimplora f
-
vatns·buna <f. -bunu, -bunur. Gen. pl.: -buna>:
-
1. <GEN> raig m d'aigua, doll m d'aigua
-
2. (lítil, mjó) roll m d'aigua (feble)
-
vatns·búr <n. -búrs, -búr>:
-
aquari m (recipient per a peixos i plantes aquàtiques)
-
vatns·búskapur <m. -búskapar, pl. no hab.>:
-
règim hidrològic, equilibri hídric, administració f dels recursos hídrics
-
vatns·byssa <f. -byssu, -byssur. Gen. pl.: -byssa o: -byssna>:
-
1. <GEN> canó f d'aigua
-
2. (leikfang) pistola f d'aigua (joguina)
-
vatnsdeigs·bolla <f. -bollu, -bollur. Gen. pl.: -bolla>:
-
<CULIN> profiterola f, lionesa f
-
♦ vatnsdeigsbollur: profiteroles
-
vatns·drag <n. -drags, -drög>:
-
xòrrec m, córrec m
-
vatns·dropi <m. -dropa, -dropar>:
-
gota f d'aigua
-
vatns·drykkur <m. -drykkjar, -drykkir. Gen. pl.: -drykkja; dat.pl.: -drykkjum>:
-
aigua f, beguda f (beuratge per apagar la set)
-
◊ ...lætur hinn hungraða vera svangan og gefur eigi þyrstum manni vatnsdrykk (מַשְׁקֶה): deixa l'afamat amb el ventre buit i nega l'aigua al qui té set
-
vatns·dýna <f. -dýnu, -dýnur. Gen. pl.: -dýna>:
-
1. (vindsæng [fyrir börn]) matalàs m (fl./pl.: matalassos) de platja (matalàs inflable [per a infants])
-
2. (vatnsrúm) matalàs m (fl./pl.: matalassos) d'aigua
-
vatns·dæla¹ <f. -dælu, -dælur. Gen. pl.: -dælna o: -dæla>:
-
bomba f d'aigua
-
Vatns·dæla² <f. -dælu, no comptable>:
-
<LITER> designació abreujada de la Vatnsdæla saga o Història f dels Habitants del Vatnsdalur, una de les Històries d'Islandesos o Íslendinga sögur . Anònima, fou escrita a finals del segle XIII o començaments del XIV. El manuscrit més antic que la contenia, conegut amb el nom de Vatnshyrna, es va cremar a l'incendi de Copenhaguen del 1728; estava datat com a de finals del segle XIV
-
Vatns·dælingur <m. -dælings, -dælingar>:
-
vatnsdalès m, vatnsdalesa f
-
Vatns·dælir <m.pl -dæla>:
-
habitants m.pl del Vatnsdalur
-
vatns·dælskur, -dælsk, -dælskt <adj.>:
-
vatnsdalès -esa
-
vatns·efni <n. -efnis, no comptable>:
-
<QUÍM> hidrogen m (→ vetni)
-
vatnsefnis·sprengja <f. -sprengju, -sprengjur. Gen. pl.: -sprengna o: -sprengja>:
-
<MIL> bomba f d'hidrogen (→ vetnissprengja)
-
vatns·ekla <f. -eklu, no comptable>:
-
escassetat f d'aigua
-
vatns·elgur <m. -elgs (o: -elgjar), -elgir. Gen. pl.: -elgja; dat.pl.: -elgjum. Pl. no hab.>:
-
(vatnsflaumur) bassal m [d'aigua], inundació f (que es foma, com a conseqüència del desglaç i la fosa de la neu, especialment en els mesos de febrer-març)
-
vatns·endi <m. -enda, -endar>:
-
extrem m de llac, punta f de llac, final m de llac
-
◊ þeir komu um daginn snemma út til vatnsenda. Fór þá Ketill með tuttugu menn en lét aðra tuttugu eftir að gæta skips: van arribar l'endemà, a primera hora del matí, a l'extrem del llac. Aleshores en Ketill se'n va anar amb vint homes i en va deixar vint més perquè guardessin el vaixell
-
vatns·fall <n. -falls, -föll>:
-
corrent m d'aigua, curs m d'aigua (torrent, riu, riera etc.)
-
vatns·farvegur <m. -farvegs (o: -farvegar), -farvegir>:
-
llit m de corrent d'aigua, llera f de corrent d'aigua, mare f de curs d'aigua
-
vatns·fata <f. -fötu, -fötur. Gen. pl.: -fatna o: -fata>:
-
galleda f d'aigua, poal m d'aigua (Val., Bal.)
-
Vatns·firðingur <m. -firðings, -firðingar>:
-
vatnsfiordès m, vatnsfiordesa f
-
vatns·firskur, -firsk, -firskt <adj.>:
-
vatnsfiordès -esa
-
vatns·flaska <f. -flösku, -flöskur. Gen. pl.: -flaskna>:
-
1. <GEN> ampolla f d'aigua, botella f d'aigua (Val., Bal.)
-
♦ fimm lítra vatnsflaska: una ampolla d'aigua de cinc litres
-
2. (vatnsbrúsi) cantimplora f (portàtil per a excursions etc.)
-
vatns·flóð <n. -flóðs, -flóð>:
-
1. <GEN> inundació f
-
◊ og haglhríð skal feykja burt hæli lyginnar og vatnsflóð (וְסֵתֶר מַיִם יִשְׁטֹפוּ) skola burt skjólinu: i el calabruix se'n durà el refugi de la mentida i les aigües n'inundaran el seu aixopluc
-
2. <RELIG> aigües f.pl del diluvi [universal]
-
◊ aldrei framar skal allt hold tortímast af vatnsflóði (מִמֵּי הַמַּבּוּל), og aldrei framar mun flóð koma til að eyða jörðina: mai més no serà exterminada tota la carn per les aigües del diluvi, no hi haurà mai més cap diluvi per a devastar la terra
-
◊ eftir sjö daga kom vatnsflóðið (מֵי הַמַּבּוּל) yfir jörðina: i al cap de set dies, les aigües del diluvi cobriren la terra
-
◊ og Nói gekk í örkina, og synir hans og kona hans og sonakonur hans með honum, undan vatnsflóðinu (מֵי הַמַּבּוּל): i Noè va entrar a l'arca i amb ell, hi entraren també els seus fills, sa dona i les seves nores per escapar de les aigües del diluvi
-
vatns·flötur <m. -flatar, -fletir>:
-
1. (vatnsborð, vatnsskorpa) superfície f de l'aigua (sobrefaç de l'aigua)
-
2. (vatnshæð) nivell m de l'aigua (llivell de l'aigua)
-
vatns·formfræðilegur, -formfræðileg, -formfræðilegt <adj.>:
-
hidromorfològic -a
-
♦ vatnsformfræðileg færibreyta: paràmetre hidromorfològic
-
vatns·fráhindrandi, -fráhindrandi, -fráhindrandi <adj.>:
-
<QUÍM> hidròfug -a, que repel·leix l'aigua
-
vatns·frír, -frí, -frítt <adj.>:
-
<QUÍM> anhidre -a
-
vatns·fugl <m. -fugls, -fuglar>:
-
<†> variant obsoleta de → vatnafugl “ocell aquàtic”
-
◊ bæði gassinn og gásin vilja hafa vatn að baða sig í, þegar þau parast, því þau eru vatnsfuglar: tant l'ocot com l'oca volen tenir aigua per banyar-s'hi quan s'aparellen perquè són ocells aquàtics
-
vatns·fullur, -full, -fullt <adj.>:
-
ple -ena d'aigua
-
◊ það sá ófreskir menn, að Steinröður kom að henni óvarri, en hún brá sér í nautsbelgs líki vatnsfulls: certs ófreskir menn (= persones amb el do de la segona visió) van veure que n'Steinrod s'acostava a ella d'improvís, però que ella adoptava la forma d'un odre de bou ple d'aigua
-
vatns·fæðing <f. -fæðingar, -fæðingar>:
-
<MED> part m dins l'aigua
-
vatns·fælinn, -fælin, -fælið <adj.>:
-
1. <GEN> que té por de l'aigua
-
2. <QUÍM> hidròfug -a, que repel·leix l'aigua (→ vatnsfráhindrandi)
-
3. <MED> hidròfob -a
-
vatns·fælni <f. -fælni, no comptable>:
-
1. <GEN> por f de l'aigua
-
2. <MED> hidrofòbia f
-
vatns·geymir <m. -geymis, -geymar>:
-
1. <GEN> dipòsit m d'aigua
-
2. (til ferðar) bidó m d'aigua (recipient d'aigua)
-
vatns·glas <n. -glass, -glös>:
-
(glas undir vatn & glas af vatni) got m d'aigua, tassó m d'aigua (Mall.) (recipient per a beure-hi específicament aigua & contingut d'aigua que hi pot haver)
-
♦ biðja um vatnsglas: demanar un got d'aigua
-
♦ fá sér vatnsglas: <LOC FIG> beure un got d'aigua
-
♦ stormur (o: vindur) í vatnsglasi: <LOC FIG> tempesta en un got d'aigua
-
vatns·gryfja <f. -gryfju, -gryfjur. Gen. pl.: -gryfja>:
-
<ESPORT> rial m
-
vatns·gufa <f. -gufu, -gufur. Gen. pl.: -gufa>:
-
vapor m,f d'aigua, baf m d'aigua
-
vatns·gusa <f. -gusu, -gusur. Gen. pl.: -gusa>:
-
esquitx m d'aigua
-
♦ e-ð er (o: kemur) eins og köld vatnsgusa framan í e-n: <LOC FIG> una cosa és [com] una dutxa d'aigua freda per a algú
-
vatns·harka <f. -hörku, no comptable>:
-
duresa f de l'aigua
-
vatns·haull <m. -hauls, -haular>:
-
<MED> hidrocele f
-
♦ ákominn vatnshaull: hidrocele adquirida
-
♦ hjúpaður vatnshaull: hidrocele funicular (o: encistada)
-
♦ meðfæddur vatnshaull: hidrocele congènita
-
♦ sýktur vatnshaull: hidrocele infectada
-
♦ vatnshaull og sæðisgúll: hidrocele i espermatocele
-
♦ → tengivatnshaull “hidrocele comunicant”
-
vatns·heldni <f. -heldni, no comptable>:
-
impermeabilitat f
-
vatns·heldur, -held, -helt <adj.>:
-
1. (armbandsúr) a prova d'aigua, resistent a l'aigua (rellotge)
-
2. (efni) impermeable (material, esp. tela)
-
vatns·hitari <m. -hitara, -hitarar>:
-
escalfador m d'aigua
-
vatnshitunar·kerfi <n. -kerfis, -kerfi>:
-
sistema m de calefacció per aigua calenta
-
vatns·hneta <f. -hnetu, -hnetur. Gen. pl.: -hneta>:
-
castanya f d'aigua xinesa, saligot m (tubercle de la planta Eleocharis dulcis syn. Eleocharis tuberosa)
-
vatns·hreinsun <f. -hreinsunar, no comptable>:
-
depuració f de l'aigua (d'aigües residuals o d'aigua natural per a certs fins)
-
vatns·hreinsunarstöð <f. -hreinsunarstöðvar, -hreinsunarstöðvar>:
-
[planta] depuradora f d'aigües residuals
-
vatns·hræddur, -hrædd, -hrætt <adj.>:
-
que té por de l'aigua
-
vatns·hæð <f. -hæðar, pl. no hab.>:
-
nivell m de l'aigua
-
vatns·höfuð <n. -höfuðs, -höfuð>:
-
<MED> hidrocefàlia f, hidroencefàlia f
-
vatns·ís <m. -íss, -ísar>:
-
glaç m de llac
-
◊ ok er hann kom at vatnsísinum, þá sneri hann niðr hjöltunum á sverðinu ok lagðist á blóðrefilinn ok fekk þar bana ok er þar heygðr á vatnsbakkanum: però quan va arribar al llac glaçat, va girar damunt-davall la seva espasa col·locant-ne el mantí sobre el gel i es va deixar caure sobre la punta i així fou com va morir i està enterrat allà, a la vorera del llac
-
vatns·íþrótt <f. -íþróttar, -íþróttir>:
-
esport aquàtic
-
vatns·kanna <f. -könnu, -könnur. Gen. pl.: -kanna>:
-
1. <GEN> gerro m d'aigua, setra f d'aigua, pitxer m (Val., Mall., Eiv.), cadaf m (Men.)
-
2. (á þvottaborði) gerro m [d'aigua] (de rentamans o ribella)
-
vatns·karl <m. -karls, -karlar>:
-
gerra f d'aigua (de rentamans o ribella i amb forma d'home)
-
◊ ok er þær höfðu um búizt, reistu þær borð ok báru á margs konar krásir. Þá tóku þær handlaugar, vatnskarl ok munnlaugar, gervar af silfri, ok allt laugat í gulli: i quan hagueren acabat de muntar-la, van parar una taula i hi portaren tota mena de menjars delicats. Aleshores van preparar per rentar-se les mans amb ribelles i una gerra que, totes elles, eren fetes d'argent amb un bany d'or
-
vatns·kassi <m. -kassa, -kassar>:
-
<AUTOM> radiador m
-
vatns·kenndur, -kennd, -kennt <adj.>:
-
aquós -osa
-
vatns·ker <n. -kers, -ker. Gen. pl.: -kerja (o: -kera); dat.pl.: -kerjum (o: -kerum)>:
-
gerra m d'aigua
-
◊ hún var ekki sein á sér og tæmdi vatnsker (כַּד) sitt í vatnsþróna og hljóp jafnskjótt aftur að lindinni að ausa. Og hún jós vatni handa öllum úlföldum hans: i ella s'apressà i va buidar la seva gerra a l'abeurador i se'n va tornar corrents cap al pou a treure més aigua i en va pouar per a tots els camells
-
vatns·krani <m. -krana, -kranar>:
-
aixeta f [de l'aigua], grifó m [de l'aigua] (Mall.)
-
vatns·kældur, -kæld, -kælt <adj.>:
-
refrigerat -ada per [mitjà d']aigua
-
vatns·lakk <n. -lakks, -lökk>:
-
vernís m a l'aigua
-
vatns·laus, -laus, -laust <adj.>:
-
sense aigua
-
◊ ...sem vatnslaus lundur: ...com un bosquet sense aigua
-
♦ það er vatnslaust: no hi ha gens d'aigua
-
vatns·lás <m. -láss, -lásar>:
-
sifó m (tipus de conducte hidràulic)
-
vatns·leg <n. -legs, -leg>:
-
<MED> hidramni m, polihidramni m
-
♦ fóstur og nýburi bera merki vatnslegs: fetus i nounat afectats per hidramni
-
vatns·leiðsla <f. -leiðslu, -leiðslur. Gen. pl.: -leiðslna o: -leiðsla>:
-
1. (leiðsla fyrir vatn) conducció f de l'aigua, conducte m de l'aigua (conducte d'abastament d'aigua a ciutat o vila)
-
2. (vatnsrör, vatnspípa) canonada f d'aigua (tub d'aigua)
-
vatnsleiðslu·pípa <f. -pípu, -pípur. Gen. pl.: -pípna o: -pípa>:
-
canonada f [de la conducció] de l'aigua
-
vatns·leikfimi <f. -leikfimi, no comptable>:
-
hidrogimnàstica f
-
vatns·leysi <n. -leysis, no comptable>:
-
manca f d'aigua, falta f d'aigua
-
◊ sjá, með hótun minni þurrka ég upp hafið, gjöri fljótin að eyðimörk, svo að fiskarnir í þeim úldna af vatnsleysi (מֵאֵין מַיִם) og deyja af þorsta: guaita, amb una sola amenaça meva eixugo la mar i converteixo els rius en deserts, de manera que els peixos s'hi podreixen sense aigua i hi moren de set
-
vatns·liður <m. -liðar (o: -liðs), -liðir>:
-
<MED> hidrartrosi (o: hidroartrosi) f
-
♦ endurtekinn vatnsliður: hidrartrosi intermitent
-
vatns·lind <f. -lindar, -lindir>:
-
font f, deu f
-
◊ ...því að vatnslindir (מַיִם) spretta upp í eyðimörkinni og lækir (נְחָלִים) á öræfunum: ...perquè en el desert hi brollaran fonts i rierols a l'erm
-
vatnslita·málun <f. -málunar, no comptable>:
-
aquarel·la f (tècnica, tipus de pintura)
-
vatnslita·mynd <f. -myndar, -myndir>:
-
aquarel·la f (quadre o dibuix)
-
vatns·litur <m. -litar, -litir>:
-
aquarel·la f, tremp m (pintura)
-
♦ mála með vatnslitum: pintar al tremp, pintar a l'aquarel·la
-
♦ vatnslitir <m.pl -lita>: aquarel·les f.pl
-
vatns·líffræði <f. -líffræði, no comptable>:
-
limnologia f, biologia f d'aigües continentals
-
♦ sjávar- og vatnslíffræði: biologia marina i d'aigües continentals
-
vatnslíffræði·legur, -leg, -legt <adj.>:
-
limnològic -a
-
vatns·líffræðingur <m. -líffræðings, -líffræðingar>:
-
limnòleg m, limnòloga f
-
vatns·lína <f. -línu, -línur. Gen. pl.: -lína>:
-
línia f de flotació (→ sjólína)
-
vatns·losandi, -losandi, -losandi <adj.>:
-
que elimina l'excés de líquids corporals (que actua contra la retenció de líquids o acumulació de fluids)
-
vatns·lækur <m. -lækjar, -lækir. Gen. pl.: -lækja; dat.pl.: -lækjum>:
-
rierol m
-
◊ á hverju háu fjalli og á hverri gnæfandi hæð munu vatnslækir (פְּלָגִים, יִבְלֵי-מָיִם) fram fljóta á hinum mikla mannfallsdegi, þegar turnarnir hrynja: sobre tota muntanya alta i sobre tot pujol elevat hi haurà rierols [{i} corrents d'aigua] el dia de la gran matança, quan cauran les torres
-
◊ þá verður hver þeirra sem hlé fyrir vindi og skjól fyrir skúrum, sem vatnslækir (פַּלְגֵי-מַיִם) í öræfum, sem skuggi af stórum hamri í vatnslausu landi: aleshores cadascun d'ells serà com un recer contra el vent i un aixopluc contra els ruixats, com rierols en el desert, com l'ombra d'un penyal sobre una terra eixarreïda
-
vatns·magn <n. -magns, no comptable>:
-
volum m d'aigua, quantitat f d'aigua
-
vatns·meðferð <f. -meðferðar, -meðferðir>:
-
hidroteràpia f
-
vatns·melóna <f. -melónu, -melónur. Gen. pl.: -melóna>:
-
síndria f (fruit de la planta Cucunis citrullus)
-
vatns·mengun <f. -mengunar, no comptable>:
-
contaminació f de l'aigua
-
vatns·merki <n. -merkis, -merki. Gen. pl.: -merkja; dat.pl.: -merkjum>:
-
filigrana f (marca de fabricant de paper)
-
vatns·mikill, -mikil, -mikið <adj.>:
-
abundant en aigua
-
vatns·mylla <f. -myllu, -myllur. Gen. pl.: -mylla o: -myllna>:
-
molí m d'aigua, molí hidràulic (molí mogut per aigua)
-
◊ mylla malarans var vatnsmylla, og áin, sem framhjá rann, sneri hjólinu, sem hreyfði kvörnina, sem kornið malaði: el molí del moliner era un molí d'aigua i el rierol que passava pel seu costat feia girar la roda que movia els molons que molien el gra
-
vatns·mylna <f. -mylnu, -mylnur. Gen. pl.: -mylna>:
-
variant de → vatnsmylla ‘molí d'aigua’
-
vatns·mýri <f. -mýrar, -mýrar>:
-
aiguamoll m
-
◊ ég vil gefa hana stjörnuhegrum til eignar og láta hana verða að vatnsmýri (אַגְמֵי-מָיִם): la transformaré en domini del bitó i en faré un aiguamoll
-
vatns·mæna <f. -mænu, -mænur. Gen. pl.: -mæna>:
-
<MED> hidromièlia f
-
vatns·narta <f. -nörtu, -nörtur. Gen. pl.: -nartna>:
-
rata talpera (mamífer Arvicola terrestris)
-
vatns·nál <f. -nálar, -nálar>:
-
eleòcaris f palustre, serrana f d'aiguamoll (planta Eleocharis palustris)
-
vatns·notkun <f. -notkunar, no comptable>:
-
consum m d'aigua
-
vatns·nýra <n. -nýra, -nýru. Gen. pl.: -nýrna>:
-
<MED> hidronefrosi f, nefridosi f, nefrohidrosi f
-
vatns·orka <f. -orku, no comptable>:
-
energia hidràulica
-
vatnsorku·ver <n. -vers, -ver>:
-
central hidroelèctrica
-
vatns·ósa <adj. inv.>:
-
aigualós -osa, embegut -uda d'aigua, entollat -ada, embassat -ada, inundat -ada (terreny)
-
vatns·rás <f. -rásar, -rásir>:
-
síquia f d'aigua, rec m d'aigua, canal m d'aigua
-
◊ vatnsgnóttin (מַיִם) hafði gjört hann stóran og flóðið hávaxinn, það leiddi strauma sína umhverfis gróðurreit hans og veitti vatnsrásum sínum (תְּעָלֹתֶיהָ) til allra skógartrjánna: l'abundància d'aigua l'havia fet créixer, l'abisme l'havia fet gran i havia fet córrer els seus rius entorn del lloc on era plantat i enviava llurs recs a tots els arbres del bosc
-
vatns·renna <f. -rennu, -rennur. Gen. pl.: -renna>:
-
canal m d'aigua, síquia f d'aigua, rec m d'aigua
-
◊ Jakob tók sér stafi af grænni ösp, möndluviði og hlyni og skóf á þá hvítar rákir með því að nekja hið hvíta á stöfunum. Því næst lagði hann stafina, sem hann hafði birkt, í þrærnar, í vatnsrennurnar (בְּשִׁקְתוֹת הַמָּיִם), sem féð kom að drekka úr, beint fyrir framan féð: en Jacob prengué vergues tendres de trèmol, d'ametller i d'erable, i les escorxà en franges blanques pelant el blanc de damunt les vergues; posà després les vergues així escorxades a les piques, als abeuradors on el bestiar anava a abeurar-se, directament davant el bestiar
-
vatns·rennibraut <f. -rennibrautar, -rennibrautir>:
-
tobogan aquàtic, tobogan m d'aigua, tobogan m d'aquapark
-
vatnsrennibrauta·garður <m. -garðs, -garðar>:
-
parc aquàtic
-
♦ fara í vatnsrennibrautagarðinn: anar al parc aquàtic
-
♦ ferð í vatnsrennibrautagarðinn: anada al parc aquàtic
-
vatns·rennsli <n. -rennslis, no comptable>:
-
1. <GEN> corrent m d'aigua
-
-
2. (rennslismagn) volum m de descàrrega, flux m de descàrrega (quantitat d'aigua que passa per un curs d'aigua en un punt determinat)
-
vatns·ríkur, -rík, -ríkt <adj.>:
-
ric -a en aigua
-
◊ þá hóf Lot upp augu sín og sá, að allt Jórdansléttlendið, allt til Sóar, var vatnsríkt land (מַשְׁקֶה), eins og aldingarður Drottins, eins og Egyptaland: aleshores en Lot va aixecar els ulls i veié que tota la plana del Jordà, fins a Seor, era una terra rica en aigua, com el paradís de Jahvè, com Egipte
-
◊ er þeir fara gegnum táradalinn, umbreyta þeir honum í vatnsríka vin (מַעְיָן), og haustregnið færir honum blessun: quan passen per la vall de les llàgrimes, la transformen en un oasi ric en aigua i la pluja de la tardor la cobreix de benediccions
-
vatns·rof <n. -rofs, -rof>:
-
erosió f per acció de l'aigua, erosió hídrica
-
vatns·rúm <n. -rúms, -rúm>:
-
matalàs m (fl./pl.: matalassos) d'aigua
-
vatns·rör <n. -rörs, -rör>:
-
canonada f d'aigua
-
vatns·salerni <n. -salernis, -salerni>:
-
(antiquat) water-closet m (→ klósett)
-
vatns·sjúkur, -sjúk, -sjúkt <adj.>:
-
<MED> hidròpic -a
-
vatns·skemmdir <f.pl -skemmda>:
-
dany[s] causat[s] per l'aigua
-
vatns·skíði <n. -skíðis, -skíði>:
-
variant de → vatnaskíði “esquí d'aigua”
-
vatns·skjóla <f. -skjólu, -skjólur. Gen. pl.: -skjólna o: -skjóla>:
-
galleda f d'aigua, ferrada f (Reus), poal m d'aigua (Val., Bal.)
-
◊ sjá, þjóðirnar eru sem dropi í vatnskjólu (דְּלִי) og metnar sem ryk á vogarskálum: guaita, les nacions són com una gota a una galleda d'aigua i valen tant com la pols als platerets d'una balança
-
vatns·skorpa <f. -skorpu, no comptable>:
-
superfície f d'aigua
-
vatns·skortur <m. -skorts, no comptable>:
-
<MED> deshidratació f
-
vatns·slanga <f. -slöngu, -slöngur. Gen.pl.: -slangna>:
-
mànega f d'aigua, manguera f (cast., ekki ritm./no lit.)
-
vatns·sneyddur, -sneydd, -sneytt <adj.>:
-
<QUÍM> deshidratat -ada
-
vatns·sopi <m. -sopa, -sopar>:
-
glop m d'aigua
-
◊ gef mér vatnssopa (מְעַט-מַיִם) að drekka úr skjólu þinni: dóna'm un glop d'aigua de la teva galleda
-
◊ gef mér að drekka vatnssopa (מְעַט-מַיִם) úr skjólu þinni: dóna'm un glop d'aigua de la teva galleda
-
◊ gef mér vatnssopa (מְעַט-מַיִם) að drekka, því að ég er þyrstur: dóna'm un glop d'aigua, que tinc set
-
vatns·sósa <adj. inv.>:
-
variant de → vatnsósa “embegut -uda d'aigua”
-
vatns·sótt <f. -sóttar, no comptable>:
-
1. (vatnssýki) hidropesia f (acumulació de líquids en teixit)
-
2. (steinsótt) litiasi f (formació de càlculs)
-
vatns·staða <f. -stöðu, pl. no hab.>:
-
nivell m de l'aigua
-
vatns·stígvél <n. -stígvéls, -stígvél>:
-
bota f d'aigua
-
vatns·stokkur <m. -stokks, -stokkar>:
-
1. canal m d'aigua (conducte que duu l'aigua d'una bassa, embassament, dipòsit etc. a un altre lloc) (→ vatnsveitustokkur)
-
◊ ...að enda vatnstokksins (תְּעָלַת) úr efri tjörninni, við veginn út á bleikivöllinn, og seg við hann...: al capdavall del canal de la piscina superior, al camí del Camp del Bataner, i digues-li...
-
◊ fóru þeir af stað og komu til Jerúsalem og námu staðar hjá vatnsstokknum (תְּעָלַת) úr efri tjörninni, sem er við veginn út á bleikivöllinn: partiren i arribaren a Jerusalem i hi prengueren posició vora el canal de la piscina superior que hi ha vora el camí del Camp del Bataner
-
◊ það sem meira er að segja um Hiskía og öll hreystiverk hans, hversu hann bjó til tjörnina og vatnsstokkinn (תְּעָלָה) og leiddi vatnið inn í borgina, það er ritað í Árbókum Júdakonunga: la resta dels fets d'Ezequies, la seva valentia, com féu l'estany i l'aqüeducte i féu venir l'aigua dins la ciutat, tot consta al Llibre de la Crònica dels reis de Judà
-
2. abeurador m (petit dipòsit d'aigua perquè hi beguin els animals) (→ vatnsþró)
-
◊ og hún flýtti sér og steypti úr skjólu sinni í vatnsstokkinn (שֹׁקֶת) , og hljóp svo aftur að brunninum að ausa vatn. Og hún jós vatn öllum úlföldum hans: i ella s'apressà i va buidar la seva gerra a l'abeurador i se'n va tornar corrents cap al pou a treure més aigua i en va pouar per a tots els camells
-
vatns·strönd <f. -strandar, -strendur (o: -strandir)>:
-
riba f de llac
-
◊ báru nú út föng og gerðu sér skála og settu þann skála firr sjónum á vatnsströndu og bjuggu vel um. En Freydís lét fella viðu til skips síns: aleshores van treure a fora les seves pertinences i es van fer un skáli i van fer aquest skáli a un indret més allunyat de la mar, a la vorera d'un llac, i s'hi van traslladar a viure-hi. La Freydís, per la seva banda, féu tallar arbres per a tenir llenya per al seu vaixell
-
vatns·stæða <f. -stæðu, -stæður. Gen. pl.: -stæðna>:
-
cisterna m d'aigua
-
◊ og þér bjugguð til vatnstæðu (מִקְוָה) milli múrveggjanna tveggja fyrir vatnið úr gömlu tjörninni: i vosaltres fareu un dipòsit entre les dues muralles per recollir l'aigua de la piscina vella
-
vatns·stökkull <m. -stökkuls, -stökklar>:
-
<RELIG> salpasser m
-
vatns·sýki <f. -sýki, no comptable>:
-
<MED> hidropesia f
-
vatns·tjörn <f. -tjarnar, -tjarnir>:
-
bassa f d'aigua, safareig m (Val., Bal.)
-
◊ Níníve hefir verið sem vatnstjörn (בְּרֵכַת-מַיִם) frá upphafi vega sinna: Nínive ha estat com una bassa d'aigua des de l'inici de la seva existència
-
◊ ég gjöri eyðimörkina að vatnstjörnum (אֲגַם-מַיִם) og þurrlendið að uppsprettum: del desert en faré un estany i de la terra àrida, sortidors d'aigua
-
◊ ég bjó mér til vatnstjarnir (בְּרֵכוֹת מָיִם) til þess að vökva með vaxandi viðarskóg: vaig fer-me basses d'aigua per regar-hi un bosc on em creixien arbres
-
vatns·turn <m. -turns, -turnar>:
-
torre f de l'aigua (cisterna de distribució o proveïment d'aigua col·locada a dalt d'una torre)
-
vatns·veita <f. -veitu, -veitur. Gen. pl.: -veitna>:
-
1. <GEN> [sistema m d']abastament m d'aigua, [sistema m de] proveïment m d'aigua
-
2. (stofnun) central f d'abastament d'aigua, servei m [municipal] d'aigua (organisme oficial encarregat de la distribució o abastament d'aigua a una ciutat)
-
♦ Vatnsveita Tarragónu: Consorci m d'Aigües de Tarragona
-
vatnsveitu·brú <f. -brúar, -brýr>:
-
aqüeducte m
-
◊ Rómverjar reistu margar vatnsveitubrýr: els romans van construir molts d'aqüeductes
-
vatnsveitu·stokkur <m. -stokks, -stokkar>:
-
1. <GEN> conducte m del sistema d'abastament d'aigua, canal m d'aigua (conducte que duu l'aigua d'una bassa, embassament, dipòsit etc. a un altre lloc)
-
2. <HIST> aqüeducte m (→ vatnsveitubrú)
-
◊ forn rómverskur vatnsveitustokkur: un antic aqüeducte romà
-
vatnsveitu·tjörn <f. -tjarnar, -tjarnir>:
-
1. <GEN> bassa f d'aigua, safareig m (Val., Bal.)
-
2. <RELIG> estany m de Siloè, piscina f de Siloè (בְּרֵכַת הַשֶּׁלַח)
-
◊ við Lindarhliðið gjörði Sallún Kol Hóseson, höfðingi yfir Mispahéraði - hann byggði það, gjörði þak á það, setti hurðirnar í það, lokurnar og slagbrandana -, enn fremur múrinn hjá vatnsveitutjörninni að Kóngsgarðinum og allt að tröppunum, er liggja niður frá Davíðsborg: Sel·lum, fill de Col-Hozà, cap del districte de Masfà, reféu la Porta de la Font: la va reconstruir, l'empostissà, hi posà els batents, els forrellats i els travessers. Encara va refer el mur de l'estany de Siloè, prop del Jardí del Rei, fins als graons que baixen de la ciutat de David
-
vatns·viðri <n. -viðris, pl. no hab.>:
-
temps m d'aiguats (→ vátviðri)
-
♦ mikið vatnsviðri: [gran] temporal m, gran aiguat
-
vatns·virkjun <f. -virkjunar, -virkjanir>:
-
1. (vatnsorkuver) central f [d'energia] hidroelèctrica (planta hidroelèctrica)
-
2. (bygging vatnsorkuvers) contrucció f d'una central hidroelèctrica (edificació de planta hidroelèctrica)
-
3. (það að nytja afl vatnsins) aprofitament m de l'energia hidroelèctrica (ús i explotació de l'aigua com a font d'energia)
-
vatns·vík <f. -víkur, -víkur>:
-
cala f de llac
-
◊ ok er konungr fór yfir vatnsvík nǫkkura á sundinu milli Undurseyja ok meginlands, þá kom á mót honum herr Jamtanna, ok var hringr sleginn um þá; hǫfðu Jamtar þar XII hundrað manna: i quan el rei travessava una cala del llac, a l'estret que hi ha entre les Undurseyjar i terra ferma, va sortir al seu encontre la host dels iamtlandesos que el van envoltar [a ell i els seus homes]. Els iamtlandesos hi tenien mil dos-cents homes
-
vatns·þéttur, -þétt, -þétt <adj.>:
-
1. <GEN> hermètic -a a l'aigua
-
2. <NÀUT> estanc -a
-
◊ vatnsþétt hólf í skipinu: els compartiments estancs del vaixell
-
3. (efni) impermeable (material, esp. tela)
-
♦ gera e-ð vatnsþétt með vaxi: impermeabilitzar una cosa impregnant-la de cera
-
vatns·þró <f. -þrór (o: -þróar), -þrær (o: -þrór; o: -þróar)>:
-
1. <GEN> abeurador m (petit dipòsit d'aigua, de pedra o fusta, fet per l'home perquè hi beguin els animals)
-
◊ hún var ekki sein á sér og tæmdi vatnsker sitt í vatnsþróna (שֹׁקֶת) og hljóp jafnskjótt aftur að lindinni að ausa. Og hún jós vatni handa öllum úlföldum hans: i ella s'apressà i va buidar la seva gerra a l'abeurador i se'n va tornar corrents cap al pou a treure més aigua i en va pouar per a tots els camells
-
◊ á dögum hans var grafin vatnsþró (ἀποδοχεῖον ὑδάτων), vatnsgeymir (λάκκος) líkur hafsjó að ummáli: en el seu temps excavaren el dipòsit de l'aigua, una cisterna d'un perímetre gran com la mar
-
2. bassa f d'aigua, safareig m (Val., Bal.)
-
vatns·þrýstingur <m. -þrýstings, no comptable>:
-
1. <GEN> pressió f de l'aigua
-
2. <TÈCN> pressió hidràulica
-
vatns·þvagáll <m. -þvagáls, -þvagálar>:
-
<MED> hidrourèter m
-
vatns·æð <f. -æðar, -æðar. Gen. pl.: -æða>:
-
veta f d'aigua
-
vatns·ögn <f. -agnar, -agnir>:
-
cràssula aquàtica, cràssula f d'aquaris (planta Crassula aquatica)
-
vatn·vígsla <f. -vígslu, -vígslur. Gen. pl.: -vígslna>:
-
<RELIG> beneïda f [d'aigua] (a l'Edat Mitjana el mot fa referència tant a l'acte de consagrar o beneir aigua, com al de consagrar fonts o deus, al de beneir amb aigua beneïda i a la mateixa aigua beneïda)
-
◊ Aron kallaði ok litla verki fylgja sárum sínum eptir því sem líkendi þóttu til vera; kenndi hann þat fyrst allvaldanda Guði ok vatnvígslu Guðmundar biskups. Hann hafði ok enga lækninga aðra við sín sár en vatn þat er Guðmundr biskup hafði vígt, ok greru bæði vel ok skjótara en optast var vant: L'Aaron també va dir que les seves ferides li feien poc mal en relació amb el que hauria estat d'esperar; ho atribuïa en primer lloc a Déu totpoderós i a l'aigua beneïda del bisbe Gudmund perquè no s'havia aplicat cap altre tractament a les seves ferides que l'aigua que el bisbe Gudmund havia beneïda i les ferides s'havien curat bé i més ràpidament del que sol ésser sovint habitual
-
◊ prestar vígðu henni vatn, ok margs var í leitað, ef henni mætti batna, ok varð þat við ekki, hvárki við vatnvígslur presta né annat: els preveres li van beneir aigua i van provar molts d'altres mitjans per veure si ella podria curar-se, però no va millorar amb res, ni amb les beneïdes dels preveres ni amb cap altra cosa
-
◊ láti þér sœkja vatn Guðmundar prests ins góða, vinar míns, því at mér líkar hans vatnvígsla bezt af þeim {kenni}mǫnnum, sem hér eru nú fyrir norðan, ok man við þat batna: feu que vagin a cercar aigua del bon prevere Gudmund, el meu amic, perquè la seva aigua beneïda és la que m'agrada més de totes les beneïdes pels clergues que hi ha aquí a les terres del nord del país (li sembla que la forma com en Gudmund consagra l'aigua és la millor de totes, de manera que l'aigua que ha estat beneïda per ell té més virtuts que no la beneïda pels altres preveres) , i amb ella em curaré
-
◊ Erkibiskup svarar: "hvat segir þú um vatnvígslur þínar? því at þar er enn mikit orð á um þær". Guðmundr biskup svarar: "ekki vígi ek vǫtnin greiðliga, því at sjálfr drottinn hefir þat helgat í upphafi hérvistar sinnar...: l'arquebisbe li replica: "què me n'has de dir de les teves beneïdes d'aigua? perquè se'n parla ben molt". El bisbe Gudmund li va respondre: "no consagro aigua a la babalà, perquè el Senyor en persona la va santificar a l'inici de la seva estada terrenal...
-
vats- <en compostos>:
-
<†> variant arcaica de → vatns- “d'aigua”
-
vatt¹ <n. vatts, vött>:
-
<ELECTR> watt m
-
vatt² <n. vatts, vött>:
-
1. <GEN> cotonet m, bocí m de cotó
-
2. (til einangrunar í fötum) buata f (per a farciment de vestits)
-
vatt:
-
1ª i 3ª pers. sg. del pretèrit ind. de → vinda “tòrcer; cargolar”
-
vax <n. vax, vöx; pl. no hab.>:
-
1. <GEN> cera f
-
◊ ég er eins og vatn sem hellt er út, öll bein mín gliðnuð í sundur, hjarta mitt er sem vax (dōˈnāɣ ~ דּוֹנַג: hāˈʝāh libˈb-ī ka-ddōˈnāɣ, הָיָה לִבִּי, כַּדּוֹנָג), bráðnað í brjósti mér: sóc com aigua que és vessada, tots els meus ossos estan desllorigats, el meu cor és com cera, fosa dins el meu pit
-
♦ gult vax: cera groga
-
♦ hvítt vax: cera blanca
-
♦ → meyvax “cera verge”
-
2. (fjarlæging líkamshára með vaxi) depilació f a la cera (retirada de pèl amb l'ajut de cera) (→ vöxun)
-
♦ auglýsa vax í glugganum: anunciar al mostrador depilació a la cera (saló de bellesa etc.)
-
♦ brasilískt vax: depilació total del pèl púbic
-
♦ fara í vax: anar a fer-se la cera (anar a un saló de bellesa etc. a fer-s'hi depilar amb cera)
-
♦ → bikinívax “depilació parcial del pèl púbic perquè no es vegi en dur biquini”
-
vaxa <vex ~ vöxum | óx ~ uxum | vaxið>:
-
<GEN & FIG> créixer
-
◊ grasið vex: l'herba creix
-
◊ en er þau sækja upp á heiðina, þá tekur veðrið að vaxa og kólna, þar til er fjúk gerir. Veðrið var á móti þeim, vestanveður, og tók þá að kólna liði þeirra, og seinkaðist förin, því að margt var lið þeirra, börn og konur, klæðfátt og ófrátt. Veðrið gerir og hvasst og svo illt, að varla máttu karlar ganga í mót. Þá gerir og svo myrkt fjúk, að ekki sá af tám fram, og þá tekur að nátta: però quan varen pujar a l'altiplà, el vent va refermar i començà a fer més i més fred fins que va esclatar una tempesta de neu i vent. Bufava un vent de llevant i els venia de cara. I llavors varen començar a refredar-se llurs extremitats i la marxa es va alentir car molta de la gent que anava amb ells, infants i dones, anava vestida amb poca roba i[, a més a més,] no eren pas forts. La ventada llavors es va fer tan forta i ferma que el homes a penes podien avançar en contra d'ella. Llavors la barrufada es va fer tan espessa que no s'hi veia a un pam davant els ulls i llavors es va començar a fer de nit
-
♦ áin vex: el riu creix
-
♦ áin er að vaxa: el riu està creixent
-
♦ vaxa saman: unir-se (per creixement, ajuntar-se dues coses creixent)
-
◊ Reykjavík og Mosfellsbær eru að vaxa saman: el creixement de Reykjavík i Mosfellsbær fa que es vagin ajuntant
-
♦ vaxa upp: créixer, fer-se gran
-
♦ vaxa ört: fer una estirada, créixer ràpidament
-
♦ láta [sér] skeggið vaxa: deixar-se barba
-
♦ honum vex allt í augum: <LOC FIG> a ell tot l'acoquina, tot se li fa un gra massa
-
♦ e-m vex fiskur um hrygg: <LOC FIG> a algú se li acreixen les forces, algú esdevé més fort
-
♦ hann er vaxinn upp úr fötunum [sínum]: #1. <LOC GEN> amb la crescuda que ha fet la roba li ha quedat petita; #2. <LOC FIG> ja s'ha fet [ben] gran
-
♦ e-ð vex e-m yfir höfuð: <LOC FIG> una cosa supera algú, una cosa resulta massa per algú
-
♦ málið er þannig vaxið: <LOC FIG> la cosa està així, les coses estan així
-
♦ málið er þannig vaxið að <+ ind.>: el fet és que <+ ind.>, la cosa és que <+ ind.>
-
vaxa <vaxa ~ vöxum | vaxaði ~ vöxuðum | vaxað ║ e-ð>:
-
(bera vax á e-ð) encerar una cosa
-
vaxandi, vaxandi, vaxandi <adj.>:
-
creixent
-
♦ vaxandi tungl: quart creixent
vax·blöðungur <m. -blöðungs, -blöðungar>: llenega f (qualsevol bolet del gènere Hygrophorus)
-
vax·borinn, -borin, -borið <adj.>:
-
impregnat -ada amb cera, encerat -ada
-
♦ vaxborið efni: hule m, tela encerada
-
vax·dúkur <m. -dúks, -dúkar>:
-
(olíudúkur) hule m
-
vaxinn, vaxin, vaxið <adj.>:
-
1. <GEN> crescut -uda
-
♦ vera vel vaxinn: <LOC FIG> estar ben tallat [de cos]
-
♦ vera e-u vaxinn: <LOC FIG> estar (o: ésser) a l'alçada de...
-
♦ vera starfi sínu vaxinn: estar (o: ésser) a l'alçada del seu treball, complir bé amb el que el seu treball exigeix d'ell
-
♦ vera vandanum vaxinn: estar (o: ésser) a l'alçada de la tasca encomanada, no defraudar a l'hora de fer la seva tasca
-
2. (þakinn gróðri) recobert -a, cobert -a (de vegetació)
-
♦ vera grasi vaxinn: estar recobert d'herba
-
♦ vera runnum vaxinn: estar recobert d'arbustos
-
♦ vera skógi vaxinn: estar recobert de bosc
-
vax·kaka <f. -köku, -kökur. Gen. pl.: -kakna o: -kaka>:
-
bresca f
-
vax·kerti <n. -kertis, -kerti>:
-
ciri m, espelma f de cera
-
vax·litur <m. -litar, -litir>:
-
pintura f de cera, llapis m de cera
vax·meðferð <f. -meðferðar, -meðferðir>: depilació f a la cera
-
vax·mót <n. -móts, -mót>:
-
motlle m en cera
-
vax·mynd <f. -myndar, -myndir>:
-
estàtua f de cera, figura f de cera
-
vaxmynda·safn <n. -safns, -söfn>:
-
museu m de cera
-
vax·sveppur <m. -svepps, -sveppar>¹:
-
variant de → vaxsveppur² “llenega”
-
vax·sveppur <m. -svepps, -sveppir>²:
-
llenega f (qualsevol bolet del gènere Hygrophorus)
-
vaxta:
-
gen. pl. de → vöxtur “creixement; estatura; crescuda [de riu]; interessos”
-
vaxta <vaxta ~ vöxtum | vaxtaði ~ vöxtuðum | vaxtað ║ e-ð>:
-
pagar interessos per una cosa
-
vaxta·greiðsla <f. -greiðslu, -greiðslur. Gen. pl.: -greiðslna>:
-
pagament m d'interessos
-
vaxta·laus, -laus, -laust <adj.>:
-
lliure d'interessos, sense interès
-
vaxta·munur <m. -munar, no comptable>:
-
-
vaxtar:
-
gen. sg. de → vöxtur “creixement; estatura; crescuda [de riu]; interessos”
-
vaxtar·hlutfall <n. -hlutfalls, -hlutföll>:
-
-
vaxtar·hraði <m. -hraða, no comptable>:
-
-
vaxtar·lag <n. -lags, no comptable>:
-
-
vaxtar·rækt <f. -ræktar, no comptable>:
-
-
vaxtarræktar- <en compostos>:
-
culturista, de culturisme
-
vaxtarræktar·kona <f. -konu, -konur. Gen. pl.: -kvenna>:
-
culturista f
-
vaxtarræktar·maður <m. -manns, -menn>:
-
culturista m
-
vaxtar·skeið <n. -skeiðs, -skeið>:
-
-
vaxtar·skilyrði <n.pl -skilyrða>:
-
-
vaxtar·verkir <m.pl -verkja>:
-
1. (sársaukatilkenning) dolors m.pl,f.pl del creixement, dolors m.pl,f.pl de la crescuda (sensació de dolor que es deia, o diu, acompanya l'estirada en el creixement dels adolescents)
-
2. <FIG> dificultats f.pl inicials
-
♦ vera með vaxtarverki: travessar les dificultats inicials (d'empresa, organització etc.)
-
vaxta·stefna <f. -stefnu, no comptable>:
-
-
vaxta·tekjur <f.pl -tekna>:
-
-
vaxta·vextir <m.pl -vaxta>:
-
-
♦ með vöxtum og vaxtavöxtum:
-
vaz- <en compostos>:
-
<†> variant ortogràfica arcaica de → vats- “d'aigua”
-
vá <f. vár (o: váar), no comptable>:
-
1. (hætta, voði) risc m, perill m (esp. el perill sobtat, la calamitat inesperada, ço és, el perill o la calamitat que solen sobrevenir d'improvís)
-
2. <†> (mein, galli) defalt m (falta, defecte, carència)
-
◊ veit-a hinn, ǀ er vætki veit, ǁ margr verðr af aurom api; ǁ maðr er auðigr, ǀ annarr óauðigr, ǁ skyli-t þann vítka vár: qui no sap res, [tampoc] no sap que més d'un torna un cap de fava si heu riqueses. I un és ric i l'altre pobre[, i així són les coses] i no per això s'hauria de dejectar el qui és pobre pel seu defalt
-
váli <m. vála, válar>:
-
<POLÍT & MIL = landsstjóri fyrir hönd kalífa & hertogi> valí m (fl./pl.: valís) (والي)
-
◊ Isam al-Hálaní var hinn fyrsti váli af Mayūrqa: n‘Issam al-Haulaní fou el primer valí de Mayūrqa
-
◊ hinn síðasti váli af Mayūrqa var Abú Jahja (ابو يحي محمد بن علي): el darrer valí de Mayūrqa fou n'Abú Jafià (o: Yahyà)
-
vá·listi <m. -lista, -listar>:
-
llista vermella
-
♦ válisti fugla: llista vermella d'ocells en perill d'extinció
-
vár·kunn <f. -kunnar, no comptable>:
-
<†> variant arcaica de → vorkunn “misericòrdia, perdó, pietat”
-
♦ láta várkunn við sik: fer-se perdonar, fer-se tenir compassió
-
◊ konungsdóttir bað hann af sér reiði, þótt hún hefði verit í tilstilli um þetta, ok lét várkunn við sik, en lét mikit atkvæði fylgt hafa vápnunum. En þótt hann hefði reiðzt henni, þá minntist hann ástar hennar ok gerði brúðlaup sitt ok gekk at eiga Æsu ina fögru, en drap þann, er hennar hafði beðit: la princesa li pregà que no estigués furiós amb ella, per més que ella s'ho meresqués (ella era la qui ho havia endegat i manegat tot) i va dir que s'havia dirimit una gran decisió amb les armes. I encara que ell havia estat aïrat amb ella, se'n va recordar llavors de l'amor que li tenia a ella i s'hi casà i així es mullerà amb Æsa la bella i va matar aquell que l'havia demanada en matrimoni (= Eyvindr Skinnhǫll)
-
várkunnar·laus, -laus, -laust <adj.>:
-
<†> variant arcaica de → vorkunnarlaus “immisericorde”
-
♦ hitt er várkunnarlaust at: és imperdonable que
-
◊ fár bregðr hinu betra ef hann veit hit verra. En þat munu margir mæla at eigi dræpi eg Gauk fyrr en mér væri nauðr á. Er þat nokkur várkunn at þú verðir oss eigi at liði en hitt er várkunnarlaust at þú bregðir oss brigslum. Mundi ek þat vilja um þat er þessu þingi er lokit at þú fengir af þessum málum hina mestu óvirðing ok bœtti þér engi þá skǫmm: són pocs els qui parlen del que és millor si saben i coneixen el que és pitjor. I molts són els qui diran això: que jo no vaig matar en Gaukr fins que no m'hi vaig veure forçat. Fins a un cert punt té perdó que no ens ajudis, però és imperdonable que ens omplis d'improperis. Voldria que, abans que no hagi acabat aquest þingi, d'aquest plet te'n vingui la més gran de les deshonres i que llavors ningú no et pagui cap mena de compensació per la vergonya que estiguis sofrint
-
várr, ór (o: vǫ́r), várt <adj. & pron. poss.>:
-
<†> variant arcaica de → vor, vor, vort “el nostre, la nostra”
|
<†> várr, ór, várt |
A. Singular |
|
Masculí |
|
Femení |
|
Neutre |
N |
várr |
|
ór, vǫ́r |
|
várt |
A |
várn |
|
óra, vára, ossa |
|
várt |
G |
várs |
|
várrar |
|
várs |
D |
órom, órum, várom, várum, vǫ́rom, ossom |
|
várre, várri |
|
óro, óru, váro, váru, vǫ́ro, vǫ́ru, osso |
|
B. Plural: |
|
Masculí |
|
Femení |
|
Neutre |
N |
órer, órir, várer, várir, osser |
|
órar, várar, ossar |
|
ór, vǫ́rt |
A |
óra, vára, ossa |
|
órar, várar, ossar |
|
ór, vǫ́rt |
G |
várra |
|
várra |
|
várra |
D |
órom, órum, várom, várum, vǫ́rom, vǫ́rum, ossom |
|
órom, órum, várom, várum, vǫ́rom, vǫ́rum, ossom |
|
órom, órum, várom, várum, vǫ́rom, vǫ́rum, ossom |
|
Remarques: |
1. |
D'acord amb Noreen 1970, pàg. 313, § 467,2, les formes amb oss-, que són les més arcaiques (cf. alemany unser, anglès antic úre, úser, usser, baix-alemany antic ûsa), només apareixen a poemes antics. |
2. |
Igualment d'acord amb Noreen 1970, pàg. 313, § 467,2, les formes amb ór- començaren a veure's substituïdes per les formes amb vár-, vǫ́r- a partir del segle XIII. Finalment, les formes amb vár- arraconaren les formes amb vǫ́r-. |
3. |
Les formes modernes són vor, vor, vort i són exclusivament literàries. Com a adjectiu i pronom possessiu de 1ª pers. del pl., en la llengua moderna, parlada i escrita, s'empra exclusivament la forma invariable okkar. |
4. |
L'islandès modern ha perdut la diferència existent a la llengua antiga entre les formes várr, ór, várt “el nostre, la nostra (de tres o més possessors)” i okkarr, okkur, okkart “el nostre, la nostra (de dos possessors)”. La pèrdua de la distinció es va produir en els segles XVI-XVII. Per a més detalls, remeto a Katrín Axelsdóttir: “Hvarf eignarfornafnanna okkarr, ykkarr og yð(v)arr” (=La desaparició dels pronoms possessius okkarr, ykkarr i yð[v]arr). Dins: Íslenskt mál og almenn málfræði 24 (2002), pp. 107 - 156. |
|
|
-
vá·serkur <m. -serks (o: -serkjar), -serkir. Gen. pl.: -serkja; dat.pl.: -serkjum>:
-
farinera pudenta (bolet Amanita virosa)
-
vá·tryggður, -tryggð, -tryggt <adj.>:
-
assegurat -ada
-
♦ húsið er vátryggt fyrir 67 þúsund krónur: la casa està assegurada per 67.000 corones
-
vá·trygging <f. -tryggingar, -tryggingar>:
-
assegurança f
-
vátrygginga·félag <n. -félags, -félög>:
-
companyia f d'assegurances, [companyia] asseguradora f
-
vátryggingar·bætur <f.pl -bóta>:
-
prestació (o: indemnització) f de l'assegurança
-
vátryggingar·félag <n. -félags, -félög>:
-
companyia f d'assegurances, [companyia] asseguradora f
-
vátryggingar·gjald <n. -gjalds, -gjöld>:
-
prima f d'assegurança
-
vátryggingar·iðgjald <n. -iðgjalds, -iðgjöld>:
-
prima f d'assegurança
-
vátryggingar·krafa <f. -kröfu, -kröfur. Gen. pl.: -krafna o: -krafa>:
-
reclamació f a l'assegurança, reclamació f de pagament de la indemnització per part de la companyia asseguradora
-
vátryggingar·miðlari <m. -miðlara, -miðlarar>:
-
agent m & f d'assegurances, corredor m d'assegurances, corredora f d'assegurances
-
vátryggingar·skírteini <n. -skírteinis, -skírteini>:
-
pòlissa f d'assegurança
-
vátryggingar·taki <m. -taka, -takar>:
-
prenedor m d'assegurança, prenedora f d'assegurança, contractant m & f d'assegurança
-
vátryggingar·tímabil <n. -tímabils, -tímabil>:
-
durada f de l'assegurança, període m d'assegurança
-
vátryggingar·upphæð <f. -upphæðar, -upphæðir>:
-
import m de l'assegurança (suma pagada per la companyia asseguradora en produir-se una contingència assegurada per ella)
-
vátryggingar·verð <n. -verðs, no comptable>:
-
valor assegurat
-
vá·tryggja <-tryggi ~ -tryggjum | -tryggði ~ -tryggðum | -tryggt ║ e-n ~ e-ð>:
-
assegurar algú ~ una cosa
-
♦ vátryggja bílinn: assegurar el cotxe
-
vá·tryggjandi <m. -tryggjanda, -tryggjendur>:
-
assegurador m, asseguradora f
-
vát·viðri <n. -viðris, -viðri>:
-
temps f d'aigua, temps plujós
-
◊ þat er fyrir sjóvar ólgu, vátviðrum ok grasvexti þeim, er grær at vatnsins vökva, er sólin skínn í heiði: això vol dir que hi haurà maregassa i maltempsades i que creixerà l'herba que creix amb la humitat de l'aigua mentre el sol brilla enmig d'un cel sense núvols

© 1998 Macià Riutort i Riutort
mrr@tinet.fut.es
Go to
Vincles cap a Islàndia
Last Update 25/08/98