© Macià Riutort i Riutort, 1998

vað <n. vaðs, vöð>:

gual m (pas de riu)

◊ um nóttina reis Jakob á fætur, tók báðar konur sínar, báðar ambáttir sínar og syni sína ellefu og fór yfir Jabbok á vaðinu (maʕăˈβār ~ מַעֲבָר:   wa-i̯ʝaʕăˈβɔr   ʔēθ   maʕăˈβar   ʝabˈbɔq,   וַיַּעֲבֹר, אֵת מַעֲבַר יַבֹּק): aquella nit, en Jacob es va llevar, va prendre les seves dues dones amb les seves dues serventes i els seus onze fills i travessà el gual del Jaboc

◊ takið eftir þessu: Ég mun bíða við vöðin (ʕăβāˈrāh ~ עֲבָרָה:   rəˈʔū   ʔānɔˈχī   miθmahˈmēaḥ   bə-ʕaβəˈrōθ   ha-mmiδˈbār,   רְאוּ אָנֹכִי מִתְמַהְמֵהַּ, בְּעַבְרוֹת הַמִּדְבָּר) yfir til eyðimerkurinnar þar til fréttir koma frá ykkur“: pareu esment a això: jo m'esperaré als guals [del Jordà] cap al desert fins que m'arribin notícies vostres”

◊ hlaupari tekur við af hlaupara, boðberi af boðbera, til að tilkynna konunginum í Babýlon að borg hans sé fallin endanna á milli, vöðin (maʕbāˈrāh ~ מַעְבָּרָה:   wə-ha-mmaʕbāˈrōθ   niθˈpāɕū,   וְהַמַּעְבָּרוֹת נִתְפָּשׂוּ) yfir fljótið tekin, bátarnir brenndir, hermennirnir skelfdir: un correu corre rere l'altre, un missatger rere l'altre missatger, per anunciar al rei de Babilònia que tota la ciutat sencera ha estat presa, que s'han pres els guals del riu, que han cremat les barques i els guerrers estan aterrits

♦ fara yfir á (= Ac.) ~ fljót á vaðinu: passar un riu a gual

♦ hafa vaðið fyrir neðan sig: <LOC FIG> haver pres precaucions, haver estat previngut

♦ það er betra að hafa vaðið fyrir neðan sig: millor prevenir que guarir, és millor no córrer riscos, és millor anar alerta

♦ leggja á tæpasta vaðið: <LOC FIG> temptar (o: provar) l'impossible, jugar-s'hi el tot pel tot, arriscar-se al màxim, córrer el màxim risc

♦ ríða á vaðið með e-ð: <LOC FIG> ésser el primer a fer (o: escometre) una cosa, prendre la iniciativa en una cosa, anticipar-se en una cosa

♦ ríða fyrstur á vaðið: <LOC FIG> ésser el primer a fer (o: escometre) una cosa

♦ tefla á tæpasta vaðið: <LOC FIG> temptar (o: provar) l'impossible, jugar-s'hi el tot pel tot, arriscar-se al màxim, córrer el màxim risc

vaða <f. vöðu, vöður. Gen. pl.: vaða o: vaðna>:

1. (fiskatorfa) banc m (de peixos)

2. (hvala- eða selaganga) esbart m (de balenes o foques)

vaða <veð ~ vöðum | óð ~ óðum | vaðið. Les formes de pretèrit del subjuntiu presenten restitució analògica de la v- inicial (tipus: væði etc.) i ja apareixen a la llengua de l'Edat mitjana. Les formes etimològiques, avui totalment obsoletes, presenten pèrdua de la v- (tipus: œði etc.). També les formes de pretèrit d'indicatiu poden presentar restitució analògica de la v- inicial (tipus: vóð etc.) i hom les pot trobar igualment als textos medievals ║ e-ð>:

1. <GEN> passar una cosa a gual (cosa = corrent d'aigua)

♦ láta boltann vaða á markið: <FUTBOL> disparar la pilota cap a la porteria, intentar marcar un gol amb un fort xut, tirar del dret cap a la porteria

♦ vaða á (= Ac.) (o: yfir á   = Ac.): passar un riu a gual

◊ hann mældi enn þúsund álnir og var þá vatnið orðið að fljóti sem ég gat ekki vaðið yfir (ʕāˈβar ~ עָבַר:   ˈnaħal   ʔăˈʃɛr   lɔʔ־ʔūˈχal   la-ʕăˈβɔr,   נַחַל, אֲשֶׁר לֹא-אוּכַל לַעֲבֹר). Það var orðið svo djúpt að synda varð yfir það. Það var orðið óvætt fljót: amidà mil colzades més i llavors el corrent s'havia convertit en un gran riu que jo no podia passar a gual. Havia tornat tan profund que s'havia de passar nedant. Havia tornat un riu que no es podia travessar a peu

♦ vaða í fæturna: <LOC> mullar-se els peus

♦ vaða í peningum: <LOC FIG> nedar en diners

♦ vaða út í sjó: endinsar-se a peu dins la mar

◊ Írar æpa þá heróp og vaða út á sjóinn og ætla að leiða upp skipið undir þeim. Var ekki djúpara en þeim tók undir hendur eða í bróklinda þeim er stærstir voru. Pollurinn var svo djúpur þar er skipið flaut að eigi kenndi niður. Ólafur bað þá brjóta upp vopn sín og fylkja á skipinu allt á millum stafna. Stóðu þeir og svo þykkt að allt var skarað með skjöldum. Stóð spjótsoddur út hjá hverjum skjaldarsporði: aleshores els irlandesos varen aixecar llur crit de batalla i entraren dins la mar amb la intenció d'estirar a terra el vaixell. L'aigua no era gaire pregona i només els arribava fins a les mans o fins al cinyell dels calçons als qui eren més alts. La llacuna, on es trobava el vaixell, era tan profunda que no hi tocaven fondo. L'Olau aleshores va demanar als homes que traguessin llurs armes i formessin en ordre de batalla enmig del vaixell, de proa a popa. Hi estaven tan estrets que tota la coberta va quedar protegida per un mur d'escuts sense buits. Devora cada punta inferior d'escut hi sobresortia la punta d'una llança

♦ vaða í villu: <LOC FIG> estar en un error, anar errat -ada

♦ e-r veður í þeirri villu að <+ subj.>: algú comet l'error de pensar que <+ ind.>

♦ vaða í villu og svíma: anar completament equivocat -ada (o: errat -ada), incórrer en un error

2. (ganga þungan skrefum, þramma áfram ~ þramma gegnum e-ð) caminar amb dificultat, obrir-se pas amb dificultat (patollar per la neu, per dins el fang etc. i en sentit figurat, p.e., avançar entre la multitud, enmig d'una gernació)

♦ tunglið veður í skýjum: <LOC> la lluna llisca per entre els núvols

◊ Gunnsteinn lætur þá lausa höndina en Helga var svo stirð höndin að hann kenndi einskis fingurs á þeirri hendi. Hann sprettur þá upp undan borðinu og allir þeir, ganga innar að pallinum og setjast þar niður. Enginn þeirra tekur til matar. Er þá fram borinn maturinn. Fóru heimamenn þá í rekkjur. Enginn þeirra Helga manna þiggur þar greiða. Leggjast þeir niður í klæðum sínum og eru þar um nóttina. Og er lifa mun þriðjungur nætur þá gengur Helgi út. Er þá ljós vegur en tungl óð í skýjum. Þá snýr Helgi inn og vekur upp menn sína, segir að allgóður sé vegur: en Gunnsteinn aleshores va amollar el braç d'en Helgi però al Helgi el braç li havia quedat tan enravenat (per l'estreta que li havia pegat en Gunnsteinn) que no sentia cap dels dits de la mà. Aleshores ell i tots els seus es varen posar drets d'un salt i s'apartaren de la taula i es dirigiren cap endins al langpallur o replà dels homes i s'hi assegueren. Cap d'ells no havia tocat el menjar i hom va retirar-lo llavors de la taula. Aleshores els heimamenn o casada (conjunt de persones que habitaven el mas) se n'anaren a dormir. Ni en Helgi ni cap dels seus homes varen acceptar el greiði (hospitalitat, recer i menjar a l'hoste). Es varen ajeure [al pallur] sense despullar-se i hi passsaren la nit. I quan encara quedava per passar un terç de la nit en Helgi va sortir a fora. Hi havia prou claror perquè el camí es veiés bé i la lluna apareixia ara i adés per entre els núvols. Aleshores en Helgi va tornar a entrar dedins i va despertar els seus homes i els diu que el camí es veu molt bé

♦ vaða eld: travessar un foc, incendi o foguera

◊ nærri þessum tíma kom út Friðrekur biskup og Þorvaldur Koðránsson er kallaður var hinn víðförli. Þessu næst kom út annað skip og voru þar á berserkir tveir og hét Haukur hvortveggi. Þeir urðu óvinsælir af mönnum því að þeir buðu mönnum nauðung til kvenna eða fjár ella buðu þeir hólmgöngu. Þeir grenjuðu sem hundar og bitu í skjaldarrendur og óðu eld brennanda berum fótum. Þeir biskup og Þorvaldur fóru með nýjan sið að bjóða mönnum aðra trú en sú er hér var áður. Þeir voru að Giljá hinn fyrsta vetur. Landsmenn styggðust við nýgervingum þessum er þeir biskup fóru með. Koðrán tók trú og skírn í fyrsta lagi og kona hans. Ólafur að Haukagili var svo gamall að hann lá í rekkju og drakk horn: si fa no fa per aquest temps varen arribar de Noruega el bisbe Friðrekur i en Þorvaldur Koðránsson, de malnom ‘El qui ha viatjat molt’. Molt poc després va arribar, procedent també de Noruega, una segona nau, a bord de la qual hi havia dos bersercs i tots dos es deien Haukur. Es varen fer odiosos entre els homes perquè els exigien per la força que els donessin les dones i els béns i sinó ho feien, els reptaven a una hólmganga. Udolaven com a gossos i mossegaven la vorera de llurs escuts i caminaven descalços per foc encès. El bisbe i en Þorvaldur anaven d'un lloc a l'altre oferint a la gent, tot predicant la nova religió, una altra fe que la que hi havia abans [del cristianisme]. Passaren el primer hivern a la vora del riu Giljá.[En general, ] els habitants del país s'escandalitzaven (s'irritaven) contra les innovacions que predicaven el bisbe i en Friðrekur i en Þorvaldur. En Koðrán [Eilífsson] i la seva dona foren els primers a adoptar la nova religió i fer-se batejar. L'Olau de Haukagil era tan vell que s'estava al llit i s'alimentava bevent d'una banya amb broquet [com si fos un infant d'enguè] (vocabulari: #1. horn: Cf. en Baetke 19874, pàg. 269: <...> Saughorn (für Kinder und Alte): hann drakk horn sem lébarn. La cita d'en Baetke procedeix del capítol 25 de la Ynglinga saga i fa referència al rei suec Aun o Áli: Aleshores [el rei Aun Jörundarson] va fer un gran sacrifici i va sacrificar-hi el seu segon fill. Llavors l'Odin li va dir que viuria per sempre mentre sacrifiqués a l'Odin un fill cada deu anys i, a més a més, li va dir que anomenés una part del seu regne pel nombre dels fills que sacrifiqués a l'Odin. I després de sacrificar per setena vegada un fill seu, va allargar la seva vida per deu anys més. [I ja era tan vell que no podia caminar per ell mateix sinó que] l'havien de portar assegut en una cadira. I aleshores va sacrificar un vuitè fill i va allargar per deu anys més la seva vida i [al final d'aquests deu anys] s'estava prostrat al llit. Aleshores va sacrificar un novè fill i va allargar la seva vida per deu anys més. [I quan varen acabar aquests deu anys, ja era tan vell que] s'havia d'alimentar d'una banya amb broquet com si fos un infant de bolquers; )

♦ vaða eld og brennistein: <LOC FIG> fer l'indicible (anar fins a l'infern si cal; estar disposat a passar-ne de verdes i madures per algú, amb algú o per una cosa. Lit.: travessar sofre i foc)

♦ vaða eld og brennistein með e-m: seguir algú fins a la fi del món

♦ vaða allt út: <LOC> fer potades per dins la casa amb les sabates enfangades o brutes

♦ vaða í gegnum reykjarkófið: obrir-se camí a través d'una espessa fumera

♦ vaða reyk: #1. <GEN> caminar a través de fum: ◊ En er Eirekr norrœni ok hans fǫrunautr hǫfðu hlaupit í munn drekanum, þá þótti þeim sem þeir vœði reyk: però quan Eirek el norrè i el seu company de viatge van haver saltat a dins la boca del drac, els va semblar com si caminessin a través de fum (com si travessessin una [espessa] fumera); #2. (skjátlast mjög) anar [ben] errat -ada, equivocar-se força, dir bestieses, repapiejar (anar ben desencarrilat. Lit.: caminar a les palpentes enmig d'una espessa fumera. → vaða í villu og svíma)

♦ vaða snjó[inn] ~ mjöll: patollar en la neu, peuejar per dins la neu

◊ konungr gekk svá í gegnim hans fylking, sem hann vœði mjǫll; fell Móðreð í þessum bardaga ok mǫrg þúshundrað manna með honum, ok þessir hǫfðingjar: Keldrik ok Elafius, Erlingtus, Brúnigus, Saxon, Gilla, Patrik ok fjǫldi Íra ok Skota ok Orkneyinga: el rei [Artús] travessava les formacions (l'àcies) d'en Móðreð com si marxés per neu acabada de caure. En aquesta batalla hi va morir en Móðreð i amb ell molts de milers d'homes més i[, entre ells,] aquests prínceps: en Keldrik i l'Elafius, l'Erlingtus, en Brúnigus, en Saxon, en Gilla, en Patrik i un gran nombre d'irlandesos, escocesos i orkneyesos

◊ reið Þórður suður eftir páskaviku og Ingimundur Böðvarsson. Og er þeir komu suður á heiði tók að drífa og féll snjór svo mikill að hestarnir máttu eigi vaða. Treystust þeir eigi að ríða Lyngdalsheiði og sneru til Gjábakka og komu mjög þrekaðir til Brúa um kveldið. Þeir báðu þar greiða og fengu eigi. Tóku þeir þar vöndul heys fyrir hest hvern og lágu undir túngarði því að bóndi lét byrgja hurðir vandlega. Fóru þeir þegar í sólarupprás. Var þá veður bjart. Komu þeir til Búrfells, höfðu þar messu og dagverð. Riðu þeir um kveldið í Skálaholt (SS II, cap. 398, pàg. 615): passat Setmana Santa, en Þórður i l'Ingimundur Böðvarsson se n'anaren al sud. I quan ja havien arribat a l'altiplà, va fer una nevada tan forta i va caure tanta de neu que els cavalls no podien caminar per la neu, de tanta que n'hi havia. No varen gosar travessar l'altiplà de Lyngdalsheiði de manera que es dirigiren cap a Gjábakki i arribaren, totalment esgotats, a Brúar al vespre. A Brúar varen demanar greiði (o sigui, que els donessin recer i menjar) però no els en donaren pas. Hi varen agafar una bala de fenc per a cada cavall i s'ajagueren al peu de la tanca del tún (la prada del mas) perquè el bóndi havia fet tancar les portes acuradament. A sortida de sol es posaren immediatament en marxa. Feia un temps clar. Arribaren a Búrfell on oïren missa i esmorzaren. Al vespre varen arribar a Skálaholt

3. (stappa í jörðina) picar de peus en terra amb força (fer potades en terra)

◊ þeir Knútr ok Skjǫldr gengust nú at svá at þursinn óð jǫrðina til knjá. Ok varð Knútr sýnt orkuvana fyrir honum. Þessu næst kom Stígandi fram úr skóginum með svínaflokkinn. Hann sneri þangat til sem þeir áttust við Skjǫldr ok Knútr. Hann krœkti svíðunni (= króksvíðunni) í huppinn á Skildi ok sǫkk hon á kaf. Hann rykkti at sér ok skar út úr ok lágu þar þarmarnir. Rǫktust þeir þá úr honum ok lágu þar á króknum. Fellu þá út iðrin. Hann greip þá í eyrat á Knút ok reif þat af honum. Fell Skjǫldr þá. Þá kom Hǫrðr at ok rasaði sér ofan á hann ok svá á brjóstit á honum, ok brotnaði þá í honum hvert bein: en Knútr i l'Skjǫldr s'envestiren llavors amb tant d'ímpetu que el turs trepitjava el terra amb tanta de força que hi enfonsava els peus fins als genolls. I es va veure clar que en Knútr s'estava quedant sense forces lluitant contra l'Skjǫldr, però just en aquell moment l'Stígandi va sortir del bosc amb la guarda de porcs. Es va dirigir cap allà on l'Skjǫldr i en Knútr estaven lluitant. Va posar el seu coltellàs corbat (és a dir, amb la punta acabada fent ganxo com un gatzoll o un trinxet) al maluc de l'Skjǫldr i l'hi va clavar. Llavors hi va pegar una forta estrebada cap a si, fent-li així un bon xap [al costat del ventre] on hi tenia els budells, els quals li sortiren a fora desenrevoltillant-se, enganxats de la punta corbada [en forma de ganxo] del coltellàs. Aleshores els budells li caigueren defora del ventre. [Malgrat trobar-se malferit d'aquesta manera,] l'Skjǫldr encara va tenir temps per a pegar grapada a l'orella d'en Knútr i arrabassar-l'hi i després de fer-ho, es va desplomar en terra. Aleshores va arribar-hi en Hǫrðr i es va llançar amb totes les seves forces damunt l'Skjǫldr i ho va fer de tal manera que li va caure [amb tot el seu pes] sobre la post del pit i li'n va trencar tots els ossos

4. (ganga, hreyfast) marxar (anar, caminar, moure's)

◊ <...> Svá hefir hér ok fram farit í landinu, at þeir menn hafa upp hafizk í landinu, at ekki váru konungaættar, sem var Erlingr jarl, son Kyrpinga-Orms. [Hann] lét gefa sér jarlsnafn, en syni sínum konungsnafn, ok [síðan] drápu [þeir] niðr allar konungaættir, ok engi skyldi kalla sik þeirar ættar, ella skyldi hvern drepa. Hǫfðu þeir með sér it bezta ráðuneyti, er í var landinu, ok tóku ǫll ríki konunganna, þeira, er ættbornir váru til, allt þar til er Guð sendi útan af útskerjum einn lítinn mann ok lágan at steypa þeira ofrdrambi[, en sá maðr var ek. Ekki tókum vér þat af oss sjálfum, heldr sýndi Guð þat hversu lítit honum var fyrir at steypa þeira ofdrambi. Ok] kømr þar at því, er mælt er, at sárt bítr soltin lús (acriter morsitat esuriens pediculus). Eigi var [oss] sakleysi við Magnús konung eða Erling jarl, sem fólk þetta segir, at vér gengim at rǫngu, ok eigi erum vér svá skammminnigir, at vér munim eigi, hvat [er] af var gǫrt við oss. Fyrst er þat, at Bjǫrgynjarmenn drápu Sigurð konung, fǫður minn, er ættborinn var til lands þessa, en síðan efldu þeir flokk með Erlingi jarli í mót Hákoni konungi, bróður mínum. Síðan tók Erlingr jarl brœðr mína tvá ok festi upp annan sem krákuunga, annarr var hǫgginn. [Ok] þetta [sama, er nú talda ek,] má oss seint fyrnask, ok opt hefir sú nauð á oss legit, at miklu væri vér fúsari at skiljask frá, ef vér sæim eigi eymd á fólki váru, eða þeir ríkti yfir váru, er eigi váru til bornir. Nú er þat frelsat, en þér látið fyrst koma í staðinn fáheyrðan fjándskap. Þetta mæla sumir: ‘Sigrsæll er Sverrir. Vitr er Sverrir.’ Þá er svarat: ‘[Hvat er þat kynligt?] Mikit hefir hann til unnit. Gefizk hefir hann fjándanum.’ Sumir segja, at ek sé djǫfullinn sjálfr, kominn ór helvíti, ok sé þaðan lauss orðinn, ok muna ek af honum orðit hafa. Nú þá hyggið at sjálfum yðr, hverir þér eru. Ef þér segið, at guð hafi leyst djǫfulinn ok sé ek hann, hvat eruð þér þá nema djǫfuls þrælar, er þér þjónið honum í sífellu, ok því vesalli en allt fólk annat í verǫldinni, at þér skulið honum þjóna nú, en brenna annars heims með honum? Eru eigi slíkir hlutir stórum fólskligir at mæla við hvern sem einn, en allra helzt við konung sinn? Fól væri Sverrir þá, ef hann ynni þat til þessa vesluga ríkis, er á engri stundu er í frelsi, er þó væri einskis vert, at í friði stœði, en týna þar í mót sálu sinni ok allri hjálpinni. En svá lízk mér sem hér vaði allt saman, úlfar ok kálfar (Lupos uitulis intermixtos hic uagari cerno). Kann vera, at yðr þykki rúmborat sáld mitt. Margr lýtr sá nú minni hendi, er gjarna vildi, at af væri. Sá kallar nú [p. 243] frændann, er [fyrir] skǫmmu kallaði fjandann. Þat hygg ek, ef nú mætti sjá hvers manns hug, er hér er kominn, ok stæði hverjum horn ór enni, er mér hyggr illa, at margr mundi þá knýflóttr fram ganga. Þat mælir barnit, er þat gengr til vatnsins ok hefir stein í hendi ok drepr niðr á grjótit: Hér skyldi hǫfuð Sverris undir vera. Slíkt kenni þér yðrum bǫrnum. Slíkt mælir griðkonan, er hon gengr út ok hefir vífl í hendi ok lýstr á helluna: Hér skyldi undir vera hǫfuð Sverris. En vera má þó, at Sverrir verði sóttdauðr eigi at síðr. Vita nú þat ok allir Magnúss konungs menn, þeir sem verit hafa á þessum fundi, at þeir verði brottu ór bœnum fyrir þriðju sól héðan í frá. Hafi allir þǫkk várir vinir, er hér hafa komit á þetta þing“: <...> Així també s'ha esdevingut aquí a la nostra terra, que s'hi han elevat [al poder] homes que no eren de llinatge reial com ara el iarl Erlingr, fill de l'Ormr Geperut. Es va fer donar el títol de iarl i a son fill el de rei. Després, varen exterminar tots els qui fossin d'ascendència reial i qualsevol que es proclamés de llinatge reial era mort. [El iarl Erlingr i son fill] tingueren a llur costat els millors consellers del regne i es feren seus tots els poders dels reis que ho eren per haver nascut de llinatge reial, i així fou fins que Déu va enviar dels sker exteriors un home menut i irrellevant perquè fes caure llur arrogància i aquest home era jo. I no vaig acceptar aquesta comesa per mi mateix sinó perquè Déu mostrés (revelés) què de poc li costava fer caure llur arrogància]. I s'esdevé el que fa la vella dita, que el poll (mallorquí: poi) afamat pica ben fort: No ha estat pas sense motiu que m'he enfrontat al rei Magnús i al iarl Erlingr, en contra del que diu certa gent que afirma que els he atacat injustament (sense raó) perquè, no sóc tan curt de memòria que no me'n recordi de tot el que em feren a mi i els meus. En primer lloc hi ha el fet que els de Bergen varen matar el rei Sigurd, mon pare, legitimat per naixença per a regnar sobre aquest regne, i després, varen aixecar amb el iarl Erlingr un exèrcit contra el rei Hákon, mon germà. En tercer lloc, el iarl Erlingr va capturar els meus dos germans i un el va fer penjar com un poll de cornella i l'altre, el va fer decapitar. [I] això [que acabo de contar] no es podrà esborrar mai de la meva memòria, i tot sovint el destret (la fretura) m'ha oprimit tant que hauria estat molt més desitjós d'abandonar [la meva lluita] si no hagués vist la misèria del meu poble o que regnaven sobre ell els qui no estaven legitimats per naixença a fer-ho. Ara [el poble] gaudirà de pau i tranquil·litat (lit.: n'ha estat alliberat), però vet aquí que [tots] vosaltres deixeu que s'escampi, en lloc dels usurpadors, una insídia inaudita. Quan alguns diuen: «L'Sverrir ha quedat victoriós. Savi és l'Sverrir», n'hi ha que hi responen: «[Què hi ha d'estrany en això?] Ha pagat un preu molt alt per aconseguir-ho: S'ha lliurat al dimoni». [Fins i tot] n'hi ha alguns que diuen que jo sóc el dimoni mateix, sortit de l'infern, i que me n'he escapat (de l'infern) i que n'he d'haver esdevingut (o sigui, que el dimoni ha pres la meva forma). Doncs bé, contempleu-vos a vosaltres mateixos i reflexioneu sobre qui sou llavors: Si dieu que Déu ha amollat el dimoni i que jo sóc ell, què és el que sou vosaltres aleshores sinó els serfs del dimoni que el serveixen permanentment? I que no sou llavors també més miserables que qualsevol altra persona d'aquest món perquè ara l'heu de servir i [més endavant] haureu de cremar amb ell a l'altra vida? Doncs bé, si per ventura aquestes maldiences no són molt nícies si es diuen contra qualsevol persona, sigui qui sigui, per ventura no ho són, amb major raó, si hom les diu del seu rei? L'Sverrir seria [ben] nici si s'hagués avingut a pagar aquest preu per aconseguir aquest regne miserable que en cap moment no ha viscut en pau i tranquil·litat i que no tindria gens de valor fins i tot si hi regnés la pau, perdent a canvi la seva ànima i tota la salvació? I em sembla com si aquí marxessin plegats llops amb vedells (o sigui: tinc la sensació que entre vosaltres hi ha barrejats llops amb vedells, és a dir, que n'hi ha que em voleu bé i qui que em vol mal). Pot ésser que el meu sedàs us sembli que té els forats molt grossos. Mant un, que ara s'inclina a besar-me la mà, s'estimaria més veure-la tallada. El qui no fa gaire em tractava de dimoni ara em diu parent seu. Penso que, si ara es pogués veure la pensa de cadascun dels qui heu vingut aquí i sortís una banya al front de qui pensa malament de mi, que més d'un marxaria al meu davant amb banyetes al front. L'infant, que va a l'estany portant una pedra a la mà, quan pega amb ella una roca diu: «Tant de bo aquesta roca fos el cap de l'Sverrir!» Vet aquí el que ensenyeu als vostres infants. La serventa que surt a fora portant a la mà un batedor per tupar la roba que ha de rentar, quan hi bat [la roba bruta estesa damunt] una llosa plana, diu: «Tant de bo això fos el cap de l'Sverrir!» I tanmateix, és ben possible que l'Sverrir, nogensmenys, mori de malaltia (i no pas d'una mort violenta). Que tots els homes del rei Magnús que han assistit a aquesta reunió, també sàpiguen que han (hauran) d'haver sortit de la ciutat abans que el sol no surti per tercera vegada a partir d'ara. I que tots els nostres amics que han vingut a aquesta assemblea tinguin el nostre agraïment”

♦ vaða yfir e-ð: travessar (o: recórrer) una cosa

◊ þeir spotta og lasta, af yfirlæti hóta þeir kúgun, þeir gapa upp í himininn og tungan veður yfir jörðina (hāˈlaχ   bə- ~ הָלַךְ בְּ:   ū-ləʃōˈn-ām   tihăˈlaχ   bā-ˈʔārɛt͡s,   וּלְשׁוֹנָם, תִּהֲלַךְ בָּאָרֶץ): escarneixen i blasmen, per altivesa amenacen amb l'opressió, baden llur boca contra el cel i llur llengua recorre la terra

◊ þeir munu vaka yfir landi Assýringa með sverð í hendi og með sveðju yfir landi Nimrods. Hann mun frelsa oss undan Assýringum vaði þeir yfir jörð vora (bōʔ   bə- ~ בּוֹא בְּ:   ʔaʃˈʃūr   kī־ʝāˈβōʔ   βə-ʔarˈt͡sē-nū,   אַשּׁוּר כִּי-יָבוֹא בְאַרְצֵנוּ) og fótumtroði lendurnar : vetllaran el país dels assiris amb l'espasa a la mà i amb el coltellàs [a la mà] el país d'en Nimrod. Ell ens deslliurarà (salvarà) dels assiris, si entren a la nostra terra i trepitgen els nostres territoris

5. (ryðjast áfram) precipitar-se cap endavant (llançar-se cap endavant)

◊ hann krafsar upp grundina og gleðst, sterkur veður hann gegn vopnum (qirˈʔāh ~ קִרְאָה:   wə-ʝāˈɕīɕ   bə-ˈχɔaħ   ʝēˈt͡sēʔ   li-qərʔaθ־ˈnāʃɛq,   וְיָשִׂישׂ בְּכֹחַ; יֵצֵא, לִקְרַאת-נָשֶׁק), hlær að hræðslu, óttast ekkert og hopar ekki fyrir sverði: grata el terra de la planúria amb els seus unglots i s'alegra, fort es llança contra les armes (es llança fort a l'encontre de les armes), es riu de la por, res no tem i no recula pas davant l'espasa

6. (ráðast á e-n) envestir algú o una cosa (pegar una envestida, acometre [impetuosament], atacar)

♦ vaða [fram] að e-m (o: upp á e-n): <LOC FIG> llançar-se sobre algú, pegar una envestida a algú, esbroncar algú

◊ þá spratt Þorkell upp af mikilli reiði og þreif sax sitt og mælti: "Þetta sax fékk eg í Svíþjóðu og drap eg til hinn mesta kappa en síðan vó eg margan mann með. Og þegar er eg næ til þín skal eg reka það í gegnum þig og skalt þú það hafa fyrir fáryrði þín." Skarphéðinn stóð með reidda öxina og glotti við og mælti: "Þessa öxi hafði eg í hendi þá er eg hljóp tólf álna yfir Markarfljót og vó eg Þráin Sigfússon og stóðu þeir átta fyrir og fékk engi þeirra fang á mér. Hefi eg og aldrei svo reitt vopn að manni að eigi hafi við komið." Síðan hratt hann þeim frá bræðrum sínum og Kára mági sínum og óð fram að Þorkatli. Skarphéðinn mælti þá: "Ger þú nú annaðhvort Þorkell hákur að þú slíðra saxið og sest niður eða eg keyri öxina í höfuð þér og klýf þig í herðar niður." Þorkell slíðraði saxið og sest niður þegar og hafði hvorki orðið á fyrir honum áður né síðan. Þeir Ásgrímur gengu þá út: aleshores en Þorkell es va posar dret totalment enfurismat, va desembeinar el seu sax i va dir: “Em vaig procurar aquest sax a Suècia i vaig haver de matar un dels més grans campions per heure'l i de llavors ençà hi he matat mant home. I quan sigui a prop teu, et traspassaré amb ell i ho tindràs per les teves injúries”. L'Skarphéðinn s'estava dret allà brandint la seva destral i somrient va dir-li: “I jo sostenia aquesta destral a la mà quan vaig saltar sobre el riu Mörk amb un salt de dotze colzades i hi vaig matar en Þráinn Sigfússon i al meu davant hi havia vuit homes i cap d'ells no va aconseguir agafar-me. I tampoc no he brandit mai una arma contra un home que no hagi endevinat el seu objectiu”. I havent dites aquestes paraules va fer a un costat els seus germans i en Kári, el seu cunyat, i va envestir en Þorketill. L'Skarphéðinn aleshores va dir: “Þorkell hákur, ara fés una d'aquestes dues coses: embeinar el teu sax i asseure't o sinó, et clavo la destral al cap i te'l fenc fins més avall de les teves espatlles”. En Þorkell va embeinar el seu sax i es asseure immediatament i una cosa així no li havia passat mai fins llavors ni li tornaria a passar. L'Ásgrímur i els altres varen sortir aleshores fora de llur barraca

◊ Kolskeggur brást við fast og óð að honum og hjó með saxinu á lærið og undan fótinn og mælti: "Hvort nam eg þig eða eigi?": en Kolskeggur es va estremir violentament i va envestir en Kolur i li va assestar un cop de sax a la cuixa i li va tallar la cama i li va dir: “Què?! T'he endevinat o no?”

♦ vaða upp á e-n með skömmum: llançar-se sobre algú amb improperis, llançar-se contra algú dirigint-li invectives

♦ vaða ofan í e-n [á skítugum skónum] (o: með skítuga skóna; o: með skítinn á skónum): <LOC FIG> trepitjar algú de mala manera, cobrir de merda algú, mostrar-se insolent i prepotent amb algú, pegar una envestida a algú

♦ láta ekki vaða ofan í sig: no deixar-se collar

♦ vaða uppi: <FIG> rabiar (persona, persones)

♦ vaða yfir höfuðið á e-m: <LOC FIG> atropellar algú, pegar una violenta envestida a algú, collar algú

♦ láta ekki vaða yfir sig: no deixar-se collar

7. (rjúka, æða) anar com un llamp (moure's d'ací d'allà a tota vela, molt ràpidament)

♦ láta e-ð vaða (o: láta vaða e-ð): (slöngva, kasta) llançar una cosa amb força (deixar anar una cosa amb fort impuls)

◊ Hrolleifur kvað sig eigi skyldan að ganga úr ánni fyrir illskuþrælum og lætur vaða stein til eins þeirra svo að sá liggur í svíma og lét þeim eigi skyldu hlýða að vera allfjölorðir: en Hrolleifur els va dir que no tenia l'obligació de sortir del riu per uns esclaus malanats i va tirar una pedra a un d'ells de tal manera que va quedar estabornit i els va cridar que ésser força llenguallargs no els serviria pas (menys lit.: no en traurien res d'ésser tan llenguallargs) (La traducció de l'Otto Paul Herrmann, 1914, p. 65: Hrolleif sprach, er brauche vor niederträchtigen Sklaven nicht aus dem Flusse zu gehen, und ließ einen Stein nach einem von ihnen sausen, daß er in Ohnmacht fiel, und meinte, es solle ihnen nichts nutzen, viele Worte zu machen) (vocabulari: #1. vaða: Cf. Baetke 19874, pàg. 691: <...> láta vaða stein til e-s einen Stein auf jmd. schleudern; #2. hlýða: Cf. en Baetke 19874, pàg. 263: hlýða <...> 3. gelingen, gut ausgehen; <...> e-m hlýðir e-t etwas gereicht jmd. zum Nutzen, ist jmd. möglich, erlaubt; per tant, parlar molt no els seria nützlich o dienlich; #3. allfjölorður: En Baetke 19874, pàg. 17, no dóna pas entrada a aquest compòsit, però sí, pàg. 143, al primitiu fjǫl-orðr adj. wortreich, redselig, gesprächig; el prefixoide all- significa força, prou + adj.; )

♦ láta boltann vaða á markið: <FUTBOL> disparar la pilota cap a la porteria, intentar marcar un gol amb un fort xut, tirar del dret cap a la porteria

♦ vaða um e-ð: <FIG = æða um e-ð> recórrer o travessar una cosa com un llamp, anant a tota vela, recórrer corrents una cosa

8. (synda [fiskar] í vatnsskorpunni & FIG) nedar arran de la superfície (peix[os] & FIG)

♦ vaða uppi: #1. <GEN> pujar fins a la superfície de l'aigua, aflorar a la superfície (peix[os]); #2. <FIG> imperar, estendre's (estendre's, prevaler, predominar, convertir-se en corrent); #3. (láta mikið á sér bera) fer el pinxo (comportar-se de manera altiva o fatxendosa, amb desvergonyiment, comportar-se de manera descarada i/o prepotent & amb ostentació i cridant l'atenció) ; #4. (illvirkjar, ræningjar, óróamenn, óaldarflokkar) rabiar (comportar-se de manera violenta o furiosa, causar o fer estralls

◊ konungur mælti: "Eg þóttist hér á Jaðri vera úti staddur og sá eg út í haf og leit eg þar sorta mikinn og var för í og nálgaðist hingað. Þá sýndist mér sem það væri mikið tré eitt og óðu limarnar uppi en ræturnar í sjá. En er tréið kom að landi þá braut það og rak brot trésins víða um landið, bæði um meginland og úteyjar, sker og strandir, og þá gaf mér sýn svo að eg þóttist sjá um allan Noreg hið ytra með sjá og sá eg í hverja vík að rekin voru brot af þessu tré og voru flest smá en sum stærri": el rei li va dir: “He somniat que em trobava aquí a Jaðar, però defora i que mirava cap a la mar. I llavors hi he vist una gran negror i dins aquella negror hi havia alguna cosa que s'acostava cap aquí. I [quan ha estat més a prop,] he vist que era un gran arbre i que tenia les branques que sortien fora de l'aigua però les arrels enfonsades dins la mar. I quan l'arbre ha arribat a terra, s'ha trencat i els bocins de l'arbre s'han escampat vastament per tot el regne, tant per la terra ferma com per les illes exteriors, pels sker i per les costes. I llavors he somniat que podia veure tota la part de Noruega que té mar, i a cada badia i cala hi he vist que hi havien arribat bocins d'aquest arbre i la majoria d'ells només eren petits però també n'hi havia alguns de força grossos”

◊ alls staðar veður uppi (ἐπιμὶξ ἔχειν:   πάντα δ᾿ ἐπιμὶξ ἔχει αἷμα καὶ φόνος, κλοπὴ καὶ δόλος, φθορά, ἀπιστία, τάραχος, ἐπιορκία) blóð og morð, þjófnaður og vélabrögð, spilling, sviksemi, róstur, meinsæri: pertot arreu aflora (la sang i l'assassinat, el robatori i l'engany (frau, estafa), la corrupció, la la falsedat, els avalots i els falsos juraments

◊ þegar að því kemur að þú greftrir móður þína mér við hlið, þá máttu ekki dvelja næturlangt í borgarlandinu. Ég sé að ranglæti veður uppi ([εἴναι,] συντελεῖν:   ὁρῶ γὰρ ὅτι πολλὴ ἀδικία ἐν αὐτῇ, καὶ δόλος πολὺς συντελεῖται ἐν αὐτῇ, καὶ οὐκ αἰσχύνονται) í borginni og menn blygðast sín ekkert fyrir sviksemi. Mundu, sonur minn, hvað Nadab gerði Akíkar fóstra sínum. Neyddi Nadab hann ekki til að fara lifandi ofan í jörðina? En Guð hegndi fyrir þá óhæfu með viðeigandi hætti. Akíkar kom út í ljósið en Nadab gekk inn í eilíft myrkur vegna þess að hann reyndi að deyða Akíkar. Sakir gjafmildi sinnar slapp hann úr dauðagildrunni sem Nadab hafði lagt fyrir hann en Nadab sjálfur féll í dauðagildruna og fórst: quan arribi el moment que enterris ta mare al meu costat, ja no facis nit en el territori de la ciutat. Veig que la injustícia (la iniquitat) aflora per la ciutat i que els seus habitants no s'avergonyeixen gens per llurs enganys (per llur falsedat). Recorda, fill meu, el que en Nadab va fer a l'Ahicar, qui l'havia pujat de petit. Que no el va forçar en Nadab a davallar, viu, a les entranyes de la terra? Però Déu el va castigar per aquest crim (forfet) de manera apropiada. L'Ahicar va sortir a la llum mentre que en Nadab entrava a la tenebra eterna, perquè havia intentat matar l'Ahicar. L'Ahicar, per la seva generositat, es va escapolir del parany mortal que en Nadab li havia parat, mentre que el mateix Nadab queia dins el parany mortal i hi moria

9. (masa, blaðra) clacar (garlar, rallar, parolejar)

♦ hvað ertu að vaða?: <LOC FIG> què xerres? què t'enfarfolles?

♦ láta vaða á súðum: <LOC FIG> dir obertament i irreflexivament el que un pensa, parlar amb franquesa [però irreflexivament]

♦ láta allt vaða: <LOC FIG> dir obertament el que un pensa, dir una cosa sense embuts (→ láta vaða á súðum)

♦ vaða elginn: <LOC FIG> xerrar sense aturall, enfilar paraules sense descans

◊ en nú, þegar hann hefur ekki refsað í reiði sinni og lætur sér fátt um afbrot finnast, galopnar Job munninn, fleiprar og veður elginn (kāˈβar   milˈlīn ~ כָּבַר מִלִּין:   bi-βəlī־ˈδaʕaθ   milˈlīn   ʝaχˈbir,   בִּבְלִי-דַעַת, מִלִּין יַכְבִּר) í skilningsleysi sínu: però ara, que en la seva ira no ha castigat i que fa poc cas de les faltes, en Job bada la boca, barbolla i xerra sense aturall en la seva obtusitat

♦ vaða úr einu í annað: <LOC FIG> divagar passant [contínuament] d'un tema a un altre, saltar [contínuament] d'un tema a un altre

♦ það veður á henni: <LOC FIG> parla pels descosits, no sap tancar el bec (o: la boca), xerra per les butxaques, no s'atura mai de xerrar

vaðall <m. vaðals, vaðlar>:

1. (vaðsla, það að vaða) pas m a gual (acció de passar a gual un corrent d'aigua)

2. (grunnt vatn, bleyta, vatnselgur) seca f (baix de sorra o de roca a molt poca fondària)

♦ → blóðvaðall “bany de sang”

3. (málæði) verborrea f, devessall (o: torrent) m de paraules (incontinència verbal, verborrea interminable, flux incessant de paraules, parola, loquacitat)

♦ tómur vaðall: xerrameca buida

vað·fugl <m. -fugls, -fuglar>:

ocell limícola

vaðlar <m.pl vaðla>:

terreny[s] m.[pl] al·luvial[s], terreny[s] m.[pl] d'al·luvió

vað·mál <n. -máls, no comptable>:

<HIST> burat m, burell (o: buret; o: bur; o: burata) m, bèrnia f, blanquet m (?), tela grossera de llana, sovint de color gris fosc. A l'Edat Mitjana aquest teixit es va emprar, amidat en alnes, com a article comú de mercaderia i mitjà de pagament, sovint amidat en unitats de cent vint colzades o alnes (‘hundrað vaðmála’. El genitiu plural vaðmála sovint s'el·lidia)

◊ vinnuveitendur hennar greiddu henni laun þegar hún sendi þeim ullina. Sjöunda dag dystrosmánaðar tók hún vaðmálið (ὁ ἱστός -οῦ:   ἐξέτεμε τὸν ἱστὸν) og sendi húsbændum sínum sem greiddu henni full laun fyrir og gáfu henni kiðling í matinn: els seus empleadors li pagaven la paga quan ella els enviava la llana. El dia setè del mes de distre va agafar el bur i el va enviar als seus amos els quals li varen pagar la paga [convinguda] sencera i li donaren un cabrit per a l'àpat

◊ þat er fjárlag at Alþingismáli, at sex álnir vaðmáls gilds, nýtt ok ónotit skulu (→ skuli) vera í eyri. Vararfeldr fyrir tvá aura, sá er fjǫgurra þumalálna er langr, en tveggja breiðr, þrettán rǫggvar um þveran feld. Nú eru feldir betri, þat er virðingarfé. Melrakkabelgir sex fyrir eyri. Lambagærur sex fyrir eyri — Iuxta comitiorum generalium constitutiones haec bonorum taxa ualeat: Panni uulgaris, propi, noui, in usus nod adhibiti, ulnae sex unciam (bonorum numeratam et legalem) efficiant. Pellis promercalis duas uncias ualet, qui nempe quatuor cubituum longus, duorum latus, tredecim plicas per transuersum habet. Pelles probiores taxatione subiiciendae sunt. Sex uulpinae pelles unciam efficiunt. Sex agnorum sisyrae unciam ualeant. (Oca cendrosa I. Kaupabálkr. 85 Kapítuli: Of fjárlag manna - Sectio VIIa: De commerciis. Titulus LXXXV: De bonorum taxa inter ciues, pàg. 500): aquest és el valor de les mercaderies fixat segons disposició de l'Alþingi: que sis alnes de vaðmál o burat, que sigui nou i per estrenar, valguin un eyrir. Una pellissa d'ovella (emprada com a mitjà de pagament en transaccions comercials, vararfeldr), de quatre alnes de llarg, amidades del colze fins a la punta del dit polze, per dues alnes colzeres d'ample i que, de banda a banda, hi tingui tretze fileres de tofes de llana, val dos aurar. Quan els abrics siguin millors, es consideraran mercaderia d'especial valor [i requeriran d'una taxació feta cas per cas]. Sis pells de guineu àrtica valen un eyrir. Sis vellons d'anyell valen un eyrir (vocabulari: #1. vararfeldur: La traducció es basa en la interpretació d'en Baetke 19874, pàg. 700: varar-feldr m.   „Handelspelz“, Schaffell, das als Zahlungsmittel dient. En Gunnar Karlsson, en Kristján Sveinsson i en Mörður Árnason 1992, pàgs. 12 i 562, interpreten el mot d'una manera molt diferent: vararfeldur   vaðmálsyfirhöfn [tæk sem] gjaldmiðill í viðskiptum. Si adoptem aquesta interpretació com a base de la traducció, aquesta sonaria: Un abric de burell, de quatre alnes de llarg, amidades del colze fins a la punta del dit polze, per dues alnes colzeres d'ample <...> val dos aurar)

♦ hundrað vaðmála: <HIST> cent vint alnes (o: colzades) de burell

vað·stígvél <n. -stígvéls, -stígvél. Empr. hab. en pl.>:

bota f de pescador (Empr. hab. en pl.: botes de pescador)

vaf <n. vafs, vöf>:

1. (reifar) bolquer[s] m.[pl] (roba amb què hom embolicava els nadons)

2. (umbúðir, vafning) embolcall m (allò amb què s'embolica una cosa, embalatge)

◊ Sturla reið nú á brott með Órækju upp til jökla og Svertingur með honum einn hans manna. Þeir riðu upp á Arnarvatnsheiði þar til er þeir koma á Hellisfitjar. Þá fara þeir í hellinn Surt og upp á vígið. Lögðu þeir þá hendur á Órækju og kvaddi Sturla til Þorstein langabein að meiða hann. Þeir skoruðu af spjótskafti og gerðu af hæl. Bað Sturla hann þar með ljósta út augun en Þorsteinn lést ekki við það kunna. Var þá tekinn knífur og vafiður og ætlað af meir en þverfingur. Órækja kallaði á Þorlák biskup sér til hjálpar. Hann söng og í meiðslunum bænina Sancta María, mater domini nostri Jesu Christi [Heilög María, móðir drottins vors Jesú krists]. Þorsteinn stakk í augun knífinum upp að vafinu. En er því var lokið bað Sturla hann minnast Arnbjargar og gelda hann. Tók hann þá burt annað eistað. Eftir það skipaði Sturla menn til að geyma hans en Svertingur var þar hjá Órækju (SS I, cap. 265, pàg. 381): l’Sturla llavors va partir, pujant a cavall fins a la glacera amb l'Órækja, el qual, dels seus homes, només anava acompanyat de l'Svertingur. D'aquí pujaren a la plana d'Arnarvatnsheiði i cavalcaren fins a arribar a les Hellisfitjar. Aquí entraren a la Cova d'en Surtur on s'enfilaren fins al ‘baluard’. Aquí engraparen l'Órækja i l'Sturla va manar al Þorsteinn Cames-llargues que el baldés. Varen tallar un bocí d'asta d'una llança i en feren un punxó o estaqueta. L'Sturla li va manar que hi buidés els ulls de l'Órækja, però en Þorsteinn li va replicar que no sabia fer anar aquella cosa. Llavors agafaren un ganivet i l'embolicaren amb la intenció que de la fulla només en quedés a la vista un dit [de gruixa]. L'Órækja va invocar l'auxili del bisbe Þorlákur. Mentre l'estigueren baldant, va cantar la pregària Sancta Maria, mater domini nostri, Iesu Christi. En Þorstein va enfonçar el ganivet dins els ulls de l'Órækja fins allà on començava la roba amb què havien embolicat la fulla. Quan això va haver acabat, l'Sturla li va manar que se'n recordés de l'Arnbjörg i el va fer castrar. [Llavors en Þorsteinn li va tallar un testicle i el propi Sturla] li va tallar l'altre. Després d'això, l'Sturla va escollir uns homes perquè tinguessin esment d'ell, però l'Svertingur va romandre allà, a prop de l'Órækja (Cf. Hist.eccl. I, pàg. 151: “Uræki Snorronis dum euiratur et occaecatur, Thorlacum inuocat, cecinitque precationem: Sancta Maria, Mater Domini nostri, Iesu Christi, lib. 5, cap. 4”)

◊ Eyjólfur mælti: “Minni verður þú í vafi um þetta en hann ætlaði“ (SS II, cap. 446, pàg. 696): l’Eyjólfur li va dir: “Per aquest fet sota el teu gran embolcall li resultaràs ésser més petit del que ell (= en Hrafn) no creuria (hauria cregut)“ (vocabulari: #1. vaf: Cf. en Baetke 19874, pàg. 691: minni verðr þú í vafi en hann ætlaði   in dir steckt weniger, als er dachte. En Kristian Kålund II (1904), pàg. 258, interpreta així la frase: Eyjulv sagde: »du viser dig her at due til mindre, end han formodede«. Finalment, diguem que en Fritzner III (R-Ö, 1896), pàg. 839b, interpreta la locució vera ~ verða lítill í vafi com a variant medieval de les locucions modernes en les quals el mot vaf hi apareix emprat en plural: lítill í vafi ɔ: saadan som gjør lidet af sig, udretter lidet (eg. ringe af Omfang): minni verðr þú í vafi um þetta, en hann ætlaði Sturl. II, 211¹³)

◊ Hallsteinn svarar: "Satt er það sem mælt er að öngum skyldi maður treystast því að sá kann mann mest að blekkja er hann hefur mestan trúnað á. Nú varði mig aldrei þessa Bessi að þú mundir svo fara fótum saman, en mín sæmd liggur við öll. Hefi eg lengi vinskap við þig átt og trúað nær á þig sem á goð og ertu því minni í vafi sem eg þarf meir": en Hallsteinn li va contestar: “És ben vera la dita que diu que un no hauria de confiar en ningú perquè aquell en qui un més confiï és el qui més el pot enganyar. Jo, Bessi, no hauria esperat mai que tu t'hi oposaries tant quan tot el meu honor hi està en joc (en depèn). He estat durant molt de temps amic teu i he cregut en tu gairebé tant com en un déu, però sota el teu [gran] embolcall ets més que més petit com més t'he de menester” (vocabulari: #1. fara fótum saman: En Baetke 19874, pàg. 156, no dóna pas entrada a aquesta locució. Atenent al context, sembla que signifiqui: oposar-se [a], contraposar-se [a])

♦ vera léttur í vöfum: <LOC> ésser fàcilment manejable

♦ vera mikill í vöfum: <LOC> ésser voluminós -osa [i poc manejable]

♦ vera þungur í vöfum: <LOC> ésser voluminós -osa [i feixuc de manejar], ésser difícil de manejar

3. (oman ?) embolcall m del puny d'una espasa fet de fil d'or, ferro o un altre metall (?) (puny o empunyadura d'espasa coberta o enrevoltillada de fil d'or)

◊ Ef konungr gerir gesti í hirð sinni. Flestum mǫnnum er þat kunnigt í konungshirð, at gestir eru næstir hirðmǫnnum at sœmdum ok at nafnbótum ok ǫllu réttarfari. En þeir, sem leita sér þeirra nafnbóta af konungi ok játtar konungr, þá skulu þeir svá við gesti leita lǫguneytis sem forn er siðr til. En ef nǫkkurr mælir móti, þá skal slíkr háttr á vera í þeirra lǫguneyti sem áðr er sagt ok skipat er í hirðmanna lǫguneyti um slíkt efni. Með þeima hætti skal konungr gera gest at hann skal halda hendi sinni fram yfir sverð sem saman kemr hjǫlt ok meðalkafli, en sá sem gerist skal taka hœgri hendi sinni neðan undir omanit (ɔ: F: undir umvafit; G., H.: neðan um vafit; K., L.: um vafit) ok minnast síðan við hǫnd konungs ok sverja eið með þeima eiðstaf ok hirðmaðr. Síðan skal hann ganga til handsals við lǫgunauta sína. Því heita þeir gestir at þeir hafa þar mǫrgum stǫðum gisting sem þeim verðr engi þǫkk fyrir kunnað: Si el rei fa gestir a la seva hirð. És notori de la majoria dels homes de la hirð (‘seguici armat’) del rei que els gestir (‘hostes’) van immediatament després dels hirðmenn (membres del seguici armat) en honors i rang i tots els privilegis. I aquells qui sol·liciten del rei aquest rang, si el rei els el concedeix, demanaran als gestir, tal i com prescriu el vell costum, llur unió. I si cap d'ells s'hi oposa, se seguirà de cara a llur unió el mateix procediment que s'ha descrit abans i que està prescrit a aquest efecte en la unió (lǫguneyti) dels membres del seguici armat del rei. El rei convertirà un home en gestr d'aquesta faisó: allargarà la seva mà i la posarà sobre l'indret de l'espasa on s'ajunten guardamà i puny de l'espasa i aquell qui es fa gestr agafarà amb la seva mà dreta per dessota l'oman (l'empunyadura enrevoltillada de fil d'or) i després besarà la mà del rei i prestarà jurament amb la mateixa fórmula amb què presta jurament un hirðmaðr. Després, anirà cap als seus [nous] companys (lǫgunautar) per al handsal (l'encaixada de mans solemne amb què se segella la unió amb ells com a nou gestr). Es diuen gestir (‘hostes’) perquè es presenten com a hostes (gestir) a molts d'indrets on se'ls està (estarà) agraït perquè hi siguin (O cal assumir que amb les variants textuals: vaf, umvaf, hom es refereix a una tela amb què hom havia embolcallat la fulla de l'espasa per evitar talls durant la cerimònia descrita?)

vafa·atriði <n. -atriðis, -atriði>:

punt dubtós, qüestió dubtosa

vafa·laus, -laus, -laust <adj.>:

indubtable

♦ það er vafalaust: està fora de [tot] dubte

vafa·laust <adv.>:

indubtablement, sens dubte

◊ þegar vagnstjórarnir sáu Jósafat hugsuðu þeir með sér: „Þetta er vafalaust (— ~ —:   ˈmɛlɛχ   ʝiɕrāˈʔēl   hūʔ,   מֶלֶךְ יִשְׂרָאֵל הוּא) konungur Ísraels.“ Þeir umkringdu hann því þegar og réðust á hann. Þegar Jósafat hrópaði á hjálp kom Drottinn honum til hjálpar og Guð tældi þá frá honum: quan els capitans dels carros van veure en Josafat, es digueren: «És indubtablement el rei d'Israel». I l'envoltaren per això immediatament i l'atacaren. Quan en Josafat va cridar demanant ajut, Jahvè va acudir a ajudar-lo i Déu els va enganyar per allunyar-los d'ell

vafa·mál <n. -máls, -mál>:

afer m dubtós, qüestió dubtosa, assumpte dubtós (cast.)

♦ það er vafamál hvort <+ ind.>: és dubtós que <+ subj.>

♦ það er ekkert vafamál að <+ ind.>: no hi ha cap mena de dubte que <+ ind.>

vafa·samur, -söm, samt <adj.>:

dubtós -osa (dubtable, discutible & insegur, incert)

vafa·semi <f. -semi, no comptable>:

dubtositat f, incertesa f

vafði:

1ª i 3ª pers. sg. pret. ind. de → vefja “embolicar”

vaff <n. vaffs, vöff>:

1. (bókstafur latneska stafrófsins) ve baixa (lletra de l'alfabet llatí v, V)

♦ tvöfalt vaff: v baixa doble

♦ orðið er skrifað með tvöföldu vaffi: el mot s'escriu amb v baixa doble

2. (bókstafur hebreska stafrófsins) vau f, uau f (lletra de l'alfabet hebreu וָו, ו)

vaffla <f. vöfflu, vöfflur. Gen. pl.: vaffla o: vafflna>:

gofra f

vafi <m. vafa, no comptable>:

dubte m (manca de certesa)

♦ á því leikur enginn vafi: això està fora de [tot] dubte

♦ lítill vafi getur leikið á því að <+ ind.>: poc dubte hi pot haver sobre el fet que <ind.> 

♦ vera í vafa um e-ð: dubtar sobre una cosa, tenir dubtes sobre una cosa

♦ það er engum vafa undirorpið: no cal dubtar-ne gens, sobre una cosa no existeix el més mínim dubte

vafið:

supí de → vefja “embolicar”

vafinn, vafin, vafið <adj.>:

embolicat -ada

♦ járni vafið skaft: un mànec folrat de ferro

♦ vera skuldum vafinn: <LOC FIG> estar endeutat fins al coll

vafin·skefta <f. -skeftu, -skeftur. Gen. pl.: -skefta>:

<HIST> vafinskefta f, destral, de grans dimensions i amb el mànec folrat de ferro, esmentada a dos passatges de la Njála. És possible que, si més no originàriament, fos el nom de la destral i no pas un tipus de destral (els dos passatges presenten una sorprenent idèntica formulació que em fa pensar que es tracta de la mateixa arma malgrat que aparegui a les mans de dos personatges diferents). En tot cas, en Finnur Jónsson 1908, p. 28, comenta així aquest mot: 17. 18. vafinskepta,   subst. fem., appos. zu øxi „axt mit einem (mit gold- oder silberdraht) umwickelten schaft versehen“. En canvi en Baetke 19874, pàg. 691, hi veu una destral amb el mànec folrat de ferro: Axt mit einem eisenumwundenen (= járnvafiðr) Schaft

◊ síðan gekk hann á braut og til fjöru og hratt fram skipi sexæru og hafði í hendi öxi mikla er hann átti, vafinskeftu. Hann stígur á skip og rær út í Bjarneyjar. Og er hann kom þar voru allir menn rónir nema Þorvaldur og förunautar hans. Hann var að hlaða skútuna en þeir báru á út, menn hans: després, [en Þjóstólfur] se'n va anar i va baixar fins a la platja i va avarar una nau de sis rems i tenia a la mà una gran destral, que era seva, amb el mànec folrat de ferro. Va pujar a bord de la nau i va remar cap a l'illa de Bjarney. I quan hi va arribar tots els homes ja s'havien fet a la mar llevat d'en Þorvaldur i els seus companys, el qual en aquells moments estava ocupat carregant la skúta i els seus homes li anaven portant les provisions

◊ síðan gekk Hrappur á land upp með vopnum sínum og hafði öxi eina mikla í hendi, vafinskeftu. Hann fer þar til er hann kemur til Guðbrands í Dala. Hann var hinn mesti vin Hákonar jarls. Þeir áttu hof báðir saman og var því aldrei upp lokið nema þá er jarl kom þangað. Það var annað mest hof í Noregi en annað á Hlöðum. Þrándur hét sonur Guðbrands en Guðrún dóttir. Hrappur gekk fyrir Guðbrand og kvaddi hann vel. Guðbrandur spyr hvað manna hann væri. Hrappur sagði til nafns síns og það með að hann væri utan af Íslandi. Síðan biður hann Guðbrand að hann taki við honum: tot seguit, en Hrappur va baixar a terra amb les seves armes i tenia una gran destral a la mà amb el mànec folrat de ferro. No va descansar en el seu camí fins que va haver arribat a Dalir, a cal Guðbrandur. En Guðbrandur era un dels amics més íntims del iarl Hákon. Tots dos posseïen en comú un temple (pagà) que no s'obria mai, més que quan el iarl hi anava. Era el segon temple més gran de Noruega després del de Hlaðir. En Guðbrandur tenia un fill que nomia Þrándur i una filla que nomia Guðrún. En Hrappur es va presentar davant en Guðbrandur i el va saludar com pertocava. En Guðbrandur li va preguntar qui era. En Hrappur li va dir el seu nom i que no era de Noruega sinó d'Islàndia. Després, va pregar al Guðbrandur que l'acollís al seu mas

vaf·klukka <f. -klukku, -klukkur. Gen. pl.: -klukkna>:

corretjola f, corriola f (Val., Mall.) (designació col·lectiva de les plantes del gènere Convonvulus)

vafklukku·ætt <f. -ættar, no comptable>:

[família f de les] convolvulàcies f.pl

vafninga·laus, -laus, -laust <adj.>:

que va directe -a a la cosa

vafninga·laust <adv.>:

sense dubtar, anant directament a la cosa

◊ enginn úr þessum mikla skara (ex agmine tanto) þorir að ganga til móts við manninn og setja ólarbönd (caestus) um hendur sér. Hann gekk því reifur (alacris) fyrir Eneas, viss um að allir gæfu frá sér sigurlaunin, og grípur vafningalaust (nec plura moratus) með vinstri hendi um horn á griðungnum (taurum) og mælir á þessa leið <...>: ningú d'aquesta gran gernació no gosa anar a enfrontar-se amb aquest home i posar-se el cest a les mans. Per això, [en Dares,] ple de joia, es va plantar davant l'Enees, segur que tots renunciarien al premi, i agafà amb la mà esquerra, sense esperar més, les banyes del brau i parlà d'aquesta manera <...>

♦ svara vafningalaust: respondre sense floritures ni vacil·lacions, respondre del dret, sense dubtar, sense parpellejar

vafnings·jurt <f. -jurtar, -jurtir>:

liana f voluble (planta enfiladissa que creix enrevoltillant-se al voltant d'altres plantes o d'un objecte, que acaba cobrint)

vafnings·klukka <f. -klukku, -klukkur. Gen. pl.: -klukkna>:

corretjola f, corriola f (Val., Mall.) (designació col·lectiva de les plantes del gènere Convonvulus) (→ vafklukka)

vafningsklukku·ætt <f. -ættar, no comptable>:

[família f de les] convolvulàcies f.pl (→ vafklukkuætt)

vafnings·viður <m. -viðar, -viðir>:

heura f (planta Hedera helix) (→ bergflétta)

vafningur <m. vafnings, vafningar>:

1. <GEN> rotlle m, rogle m (Val.), rotlo m (Bal.) 

2. (flétta) entortolligament m, enroscament m (enrevoltillament, entrellaçament, entrunyellament, esp. al voltant d'una cosa)

3. (vafin umferð, umbúðir) embolcall m (de tela o d'altre material enrevoltillat al voltant de l'objecte embolcallat)

♦ grennandi¹ / örvandi² vafningur: embolcall aprimador¹ / estimulador² (com a tractament a salons de bellesa, balnearis etc.)

♦ heitir¹ og kaldir² vafningar: embolcalls calents¹ / freds² (com a tractament a salons de bellesa, balnearis etc.)

5. (flækja) complicació f (envitricollament)

6. vafningar <m.pl vafninga>: (undanbrögð & loðin svör) subterfugis m.pl (circumloquis, ambages, embuts, evasives)

♦ án vafninga: sense embuts ni vacil·lacions

vaf·planta <f. -plöntu, -plöntur. Gen. pl.: -plantna>:

liana f voluble (planta enfiladissa que s'enrevoltilla al voltant d'una altra planta o d'un objecte)

vafra <vafra ~ vöfrum | vafraði ~ vöfruðum | vafrað ║ [í e-u]>:

1. (skjögra, ganga óstyrkur) marxar amb dificultat (anar a poc a poc, amb passes titubejants)

2. <FIG = reika um> rondar, fer voltes, dardar (o: dardejar), anar d'ací d'allà sense un objecte determinat

◊ XIII. Sonr. Nú með því at vér hǫfum getit flestra fiska (= hvalfiska) þeirra, er þar hvarfla (ɔ: vafra) í hǫfum, þá sem nǫkkurrar minningar eru verðir ok umrœðu, þá fýsumsk vér at rœða um þá hluti, er á landinu eru helzt minningarverðir. Hvat ætli þér um þann mikla eldsgang, er þar er ofrmikill á því landi, hvárt hann mun vera af nǫkkurri landsins náttúru, eða kann þat at vera, at hann sé af andligum hlutum? Eða hvat ætli þér um þá hina ógurligu landskjálfta, er þar kunnu at verða, eða þau hin undarligu vǫtn eða ísa, er þar þekja ǫll lǫnd hit efra?: XIII. Fill. Ara que hem esmentat (tractat, parlat) la majoria de balenes que vaguen pels oceans i que són mereixedores d'algun esment i tractament [en la nostra conversa], m'abelliria que parléssim de les coses de terra que més memorables hi (= a Islàndia) són. Què en penseu dels imponents esclats de foc que hi ha a terra i que són sobreforts: creieu que es deuen a alguna peculiaritat d'aquella terra o és per ventura possible que siguin de natura espiritual? I que en penseu dels terribles terratrèmols que s'hi poden produir i dels insòlits llacs i masses de glaç que allà hi cobreixen totes les terres de la part superior [de l'illa]?

♦ vafra inn í verslun (= Ac.): entrar, fent voltes, dins una botiga; entrar a una botiga fent una volta

♦ vafra um göturnar: voltar (o: deambular) pels carrers

3. <INFORM> navegar

♦ vafra á vefnum: <INFORM> navegar per internet

vafra·kaka <f. -köku, -kökur. Gen. pl.: -kakna o: -kaka>:

<INFORM> galeta f, cookie f

vafri <m. vafra, vafrar>:

<INFORM> navegador m, browser m (→ vefsjá)

vafstra <vafstra ~ vöfstrum | vafstraði ~ vöfstruðum | vafstrað ║ [í e-u]>:

ésser actiu -iva [en una cosa] (desenvolupar una gran activitat en una cosa, comprometre's activament en una cosa)

vafstur <n. vafsturs, no comptable>:

1. (umstang, fyrirhöfn, amstur) tràfecs m.pl, quefers m.pl (activitat, tragí, traüt, treballs, tasques, ocupacions diverses)

2. (ónæði) molèstia f (o: molèsties f.pl) (destorb, importunament)

3. (vandræði) entrebancs m.pl (problemes, embolics)

vaf·súra <f. -súru, -súrur. Gen. pl.: -súra>:

fajol bord (planta Polygonum convolvulus)

vaf·toppur <m. -topps, -toppar>:

lligabosc m de jardí (planta Lonicera caprifolium)

vafur <n. vafurs, no comptable>:

1. (reik, rölt) passeig m (o: passejada f), eixida f (Mall.) (acció d'anar d'ací d'allà sense un objecte determinat)

♦ vera á vafri um miðbæinn: voltar (o: deambular) pel centre de la ciutat, fer voltes pel centre de la ciutat, fer una eixida pel centre de la ciutat

2. <INFORM> súrfing m

♦ vafur um vefinn, vafur á netinu: <INFORM> súrfing per internet

vafur·leysa <f. -leysu, no comptable>:

bajanada f, criaturada f, ninada f (Mall.)  (→ endileysa)

◊ Ófeigur segir: "Gettu eigi vafurleysu þeirrar er engis er verð en þeim ósómi í og öll fólska er með fara": l’Ófeigur li va dir: “No esmentis aquesta bajanada que no té gens de valor i que per als qui s'hi avinguin no serà més que una humiliació i una completa estupidesa” (vocabulari: #1. vafurleysa: Cf. en Baetke 19874, pàg. 691: vafr-leysa f.   Unsinn, Kinderei; #2. ósómi: Cf. en Baetke 19874, pàg. 459: ó-sómi m.   was sich nicht gehört, Unziemlichkeit, Unverschämtheit; Unehre, Schande. L'Andreas Heusler 1897, pàg. 124b, interpreta així el mot: ósóme m.   <...> als erlebnis: unehre, demütigung 48,31. 52.11 (siehe unter lýsa). Ni l'un ni l'altre, emperò, donen entrada a la locució: e-m er [mikill] ósómi í e-u; #3. fólska: Cf. en Baetke 19874, pàg. 150: fólska f.   Torheit, Dummheit; l'Andreas Heusler 1897, pàg. 84a, interpreta així el passatge: fólska f.   torheit, narrheit. en þeim ósóme í ok ǫll fólska, er með fara und woraus die, die sich damit abgeben, gedemütigt und in ihrer ganzen narrheit hervorgehn werden 48,31; #4. verður: En Baetke 19874, pàg. 721, no dóna pas entrada a l'expressió: vera engis ~ einskis verðr, però el significat n'és clar: no valer res, no tenir gens de valor)

vafur·logi <m. -loga, -logar>:

<FOLKL & MITOL> mur m de foc [trèmul], que, segons la Vǫlsunga saga envoltava els estatges de la Brynhildr Buðladóttir i que ningú no podia pas travessar. L'únic que ho va poder fer va ésser en Sigurðr Sigmundarson a dalt del seu cavall Grani i amb l'espasa Gramr a la mà

vaf·þráður <m. -þráðar, -þræðir>:

<BOT> circell m

Vafþrúðnis·mál <n.pl -mála>:

<LITER> les dites d'en Vaftrúdnir

Vaf·þrúðnir <m. -þrúðnis, no comptable>:

<MITOL> Vafþrúðnirm, Vaftrúdnir m

vaga <vaga ~ vögum | vagaði ~ vöguðum | vagað ║ [áfram]>:

marxar (o: caminar) balancejant-se d'un costat a l'altre (com fan, p.e., els ànecs o els pingüins)

vagga <f. vöggu, vöggur. Gen. pl.: vagga>:

<GEN & FIG> bressol m, bressola f (Ross.), bres m (fl./pl.: bressos) (Bal.) 

♦ frá vöggu til grafar: <FIG> del bressol fins a la tomba (o: del naixement fins a la mort)  

♦ vagga siðmenningar: <FIG> el bressol de la civilització

vagga¹ <vagga ~ vöggum | vaggaði ~ vögguðum | vaggað ║ e-m ~ e-u>:

bressolar algú, bressar algú (Bal.) (engronsar en el bres)

♦ vagga barninu: bressolar l'infant [en el bres]

♦ vagga sér á stólnum: engronsar-se en el balancí

♦ öldurnar vagga bátnum: <FIG> les ones gronxen (o: bressolen) l'embarcació

vagga² <vagga ~ vöggum | vaggaði ~ vögguðum | vaggað>:

(rugga til, veltast til, skkjögra) marxar (o: caminar) balancejant-se

♦ vagga fram og til baka: balancejar-se envant i enrere

♦ vagga til hliðanna: balancejar-se cap als costats

vagn <m. vagns, vagnar>:

1. (hestvagn) carro m (vehicle estirat per una bístia)

♦ aka vagni: menar un carro

♦ aka heilum vagni heim: #1. (komast heill heim) tornar o arribar sa i estalvi a casa (arribar bé a casa); #2. (takast að ljúka e-u þrátt fyrir tímabundna erfiðleika) reeixir a acabar una cosa (malgrat les dificultats passatgeres o temporals; #3. (takast ætlunarverk sitt) emprendre un projecte (emprendre quelcom que un s'ha proposat de fer)

♦ beita e-m (o: spenna e-n) fyrir vagn sinn: <LOC FIG> enganxar algú al seu carro (usar algð per prosperar o per dur a terme una feina)

♦ hlaða e-u á vagninn: carregar una cosa al carro

♦ spenna hestana ~ uxana fyrir vagninn: junyir les bísties ~ els bous al carro

♦ tveir hvítir hestar drógu vagninn: dos cavalls blancs estiraven el carro

2. (lestarvagn) vagó m (de comboi de tren)

3. (strætisvagn, almenningsvagn) autobús m (urbà, vehicle de servei públic)

♦ missa [ekki] af vagninum: [no] perdre el bus

♦ vagninn fer á heilum og hálfum tíma: l'autobús passa a cada hora i a cada mitja hora

4. (áætlunarvagn) diligència f (vehicle, estirat per bísties, destinat al transport regular de passatgers)

5. (skrautvagn) carrossa f (vehicle, estirat per bísties, de faiçó luxosa)

6. (stríðsvagn) carro m de guerra (vehicle de guerra de l'antiguitat)

7. (barnavagn) cotxet m (d'infant, de nadó)

vagna·skrölt <n. -skrölts, no comptable>:

sondroll (o: trontoll; o: sotragueig) m de carros

vagn·grind <f. -grindar, -grindur>:

balustrada f de carro

vagn·hestur <m. -hests, -hestar>:

cavall m de tir

vagn·hjól <n. -hjóls, -hjól>:

roda f de carro

vagn·hvalur <m. -hvals, -hvalir>:

orca f (mamífer Orcinus orca syn. Orca gladiator) (→ háhyrningur; → háhyrna)

vagn·kambur <m. -kambs, -kambar>:

ballesta f de carro

vagn·kjálki <m. -kjálka, -kjálkar)>:

espigó m de carro (→ vagnstöng)

vagn·skökull <m. -skökuls, -sköklar>:

llança f de carro

vagn·stjóri <m. -stjóra, -stjórar>:

1. (hestavagns) cotxer m, cotxera f (postilló)

2. (strætisvagns) conductor m d'autobús, conductora f d'autobús (autobuser)

3. (í Biblíunni) capità m de carros (a la Bíblia)

◊ þegar vagnstjórarnir (ɕar   hā-ˈrɛχɛβ ~ שַׂר הָרֶכֶב:   ɕāˈrēi̯   hā-ˈrɛχɛβ,   שָׂרֵי הָרֶכֶב) sáu Jósafat hugsuðu þeir með sér: „Þetta er vafalaust konungur Ísraels.“ Þeir umkringdu hann því þegar og réðust á hann. Þegar Jósafat hrópaði á hjálp kom Drottinn honum til hjálpar og Guð tældi þá frá honum: quan els capitans dels carros van veure en Josafat, es digueren: «És indubtablement el rei d'Israel». I l'envoltaren per això immediatament i l'atacaren. Quan en Josafat va cridar demanant ajut, Jahvè va acudir a ajudar-lo i Déu els va enganyar per allunyar-los d'ell

vagn·stöng <f. -stangar, -stengur (o: -stangir)>:

espigó m de carro

vagn·vörður <m. -varðar, -verðir>:

revisor m, revisora f

vaka <f. vöku, vökur. Gen. pl.: vaka>:

1. (það að vaka) vetlla f, vetla f (Bal.), vigília f (fet o acció d'estar despert, de no dormir)

♦ halda vöku fyrir e-m: mantenir despert algú

♦ halda vöku sinni í e-u: <LOC FIG> tenir els ulls ben oberts contra una cosa, estar en guàrdia contra una cosa, estar atent i alerta amb una cosa

♦ í vöku og svefni: <LOC FIG> nit i dia, de dormit i de despert

♦ láta e-ð ekki halda fyrir sér vöku: <LOC FIG> no deixar que una cosa li llevi la son

2. (kvöldvaka) vetllada f, vetlada f (Bal.) (part de la nit després d'encendre els llums i fins al moment de colgar-se)

3. (aðfangadagur CATOL) vigília f (vespre i nit abans de festivitat)

4. (varðtími) guàrdia f (temps entre dos canvis de guàrdia)

vaka:

gen. pl. de → vök “forat en el glaç”

vaka¹ <vaki ~ vökum | vakti ~ vöktum | vakað>:

vetllar, vetlar (Bal.), estar despert -a

◊ ég sef en hjarta mitt vakir (ʕūr ~ עוּר = lə-hīʃʃāˈʔēr   ʕēr ~ לְהִישָּׁאֵר עֵר:   ʔăˈnī   ʝəʃēˈnāh   wə-libˈb-ī   ʕēr,   אֲנִי יְשֵׁנָה, וְלִבִּי עֵר): p

♦ hvað vakir fyrir honum?: <LOC FIG> quines intencions té? quina en duu de cap?, què li ronda pel cap?

♦ e-ð vakir fyrir honum: una cosa li ronda pel cap

♦ það vakir fyrir honum að <+ subj.>: té la intenció que <+ subj.>

♦ það vakti fyrir mér að <+ subj.>: tenia la intenció de <+ inf.>

♦ láta e-ð í veðri vaka: <LOC FIG> deixar caure una cosa, donar a entendre una cosa

♦ vaka eftir e-m: quedar-se despert -a esperant algú

♦ vaka fram á nótt: vetllar fins tard

♦ vaka yfir e-u: vetllar [sobre] una cosa

◊ þá sagði Drottinn við mig: „Þú hefur séð rétt því að ég vaki yfir (ʃāˈqaδ   ʕal- ~ שָׁקַד עַל:   kī־ʃɔˈqēδ   ʔăˈnī   ʕal־dəβāˈr-ī   la-ʕăɕɔˈθ-ō,   כִּי-שֹׁקֵד אֲנִי עַל-דְּבָרִי, לַעֲשֹׂתוֹ) því að orði mínu verði framfylgt: aleshores Jahvè em va dir: «Has vist bé! Car vetllo perquè la meva paraula sigui acomplerta»

◊ sjáir þú hinn snauða undirokaðan og að rétti og réttlæti er hallað í héraðinu þá furða þú þig ekki á því athæfi því að hár vakir yfir (ʃāˈmar   ʕal- ~ שָׁמַר עַל:   kī   ɣāˈβɔḥa   mē-ˈʕal   gāˈβɔḥa   ʃɔˈmēr,   כִּי גָבֹהַּ מֵעַל גָּבֹהַּ, שֹׁמֵר) háum og hinn hæsti yfir þeim öllum: si veus el pobre oprimit (subjugat) i que el dret i la justícia són pervertits (violats) a la província, no t'astoris pas d'aital conducta (comportament)! Car l'alt vetlla sobre l'alt i el més alt sobre tots ells

◊ hún vakir yfir því (t͡sāˈφāh ~ צָפָה:   t͡sōφīˈʝāh   hălīˈχōθ   bēi̯ˈθ-āḥ,   צוֹפִיָּה, הֲלִיכוֹת בֵּיתָהּ) sem fram fer á heimili hennar og etur ekki letinnar brauð: vetlla (té l'ull posat) sobre el que passa a casa seva i no menja pas el pa de la peresa

◊ en auga Guðs þeirra vakti yfir (haˈwāʔ   ʕal- ~ הַוָא עַל:   wə-ˈʕēi̯n   ʔɛ̆lāh-ăˈhɔm   hăˈwāθ   ʕal־ɕāˈβēi̯   ʝəhūδāˈʝ-ēʔ,   וְעֵין אֱלָהֲהֹם, הֲוָת עַל-שָׂבֵי יְהוּדָיֵא) öldungum Gyðinga sem voru því látnir óáreittir þar til Daríusi hafði verið send skýrsla og skriflegt svar komið við henni: però l'ull de Déu vetllava sobre els ancians dels jueus que foren deixats en pau fins que s'hagué enviat un informe al Darius i va arribar d'ell una resposta escrita sobre ell

♦ vaka yfir líki e-s: vetllar algú (un mort la nit abans del seu enterrament)

♦ vaka yfir líkum: vetllar els morts

vaka² <vaki ~ vökum | vakti ~ vöktum | vakað>:

(fiskur) sortir a la superfície  (emergir o acostar-se a la superfície un peix i treure la boqueta a fora un instant)

♦ vaka ísinn: fer un forat a la superfície glaçada d'un riu, estany, llac etc.per pescar-hi

vakandi, vakandi, vakandi <adj.>:

vetllant, que vetlla, que vetla (Bal.), estar despert -a

◊ af því að þeir ofsóttu bræður sína með sverði og kæfðu alla samúð með þeim, af því að þeir rændu í óslökkvandi reiði sinni og héldu heift sinni sífellt vakandi (— ~ —:   wə-ʕɛβrāˈθ-ō   ʃəˈmārāh   ˈnɛsˤaħ,   וְעֶבְרָתוֹ שְׁמָרָה נֶצַח) þá mun ég senda eld til Teman og hann mun gleypa hallirnar í Bosra: perquè han perseguit llur germà amb l'espasa i han ofegat tota pietat (=tot sentiment de pietat) envers ells, perquè han robat en llur còlera inextingible i han mantingut llur odi despert sense cessar, enviaré un foc a Teman que engolirà els palaus de Bosrà

◊ sælir eru þeir þjónar sem húsbóndinn finnur vakandi (γρηγορῶν -οῦσα -οῦν:   ὁ κύριος εὑρήσει γρηγοροῦντας) er hann kemur. Sannlega segi ég yður, hann mun búa sig (περιζώσεται), láta þá setjast að borði og koma og þjóna þeim. Og komi hann um miðnætti eða síðar og finni þá vakandi (—:   καὶ εὕρῃ οὕτως), sælir eru þeir þá: benaurats són els servents que l'amo trobarà vetllant en tornar: En veritat us dic que se cenyirà (es prepararà), els farà seure a la taula i hi anirà i els servirà. I si arriba pels volts de la mitja nit o més tard i els troba vellant, benaurats seran llavors

♦ hafa vakandi auga ~ augu á (o: með) e-u: <LOC FIG> tenir l'ull posat en una cosa, vigilar una cosa

◊ á þeim degi, segir Drottinn, mun ég fæla alla hesta og firra þá vitinu sem ríða þeim. Ég hef vakandi auga (pāˈqaħ   ʔɛθ־ʕēi̯ˈn-ai̯ ~ פָּקַח אֶת-עֵינַי:   wə-ʕal־ˈbēi̯θ   ʝəhūˈδāh   ʔɛφˈqaħ   ʔɛθ־ʕēi̯ˈn-ai̯,   וְעַל-בֵּית יְהוּדָה, אֶפְקַח אֶת-עֵינַי) með ætt Júda og slæ alla hesta þjóðanna blindu: aquell dia, diu Jahvè, esfereiré (espantaré) tots els cavalls i allunyaré el seny dels qui els cavalquin. Tinc un ull vigilant sobre el llinatge de Judà i colpiré (feriré) de ceguesa tots els cavalls de les nacions

◊ samt hefurðu á honum vakandi auga (pāˈqaħ   ʔɛθ־ʕēi̯ˈn-ai̯ ~ פָּקַח אֶת-עֵינַי:   ʔaφ־ʕal־ˈzɛh   pāˈqaħtā   ʕēi̯ˈn-ɛχā,   אַף-עַל-זֶה, פָּקַחְתָּ עֵינֶךָ) og kallar hann fyrir dóm þinn: i nogensmenys tens posat un ull vigilant sobre ell i el convoques a judici al teu tribunal

♦ halda sér vakandi: <LOC FIG> mantenir-se despert -a i atent -a

◊ ég álít mér líka skylt, á meðan ég er í þessari tjaldbúð, að halda ykkur vakandi (διεγείρειν:   δίκαιον δὲ ἡγοῦμαι, <...> διεγείρειν ὑμᾶς ἐν ὑπομνήσει) með því að rifja þetta upp fyrir ykkur: també em considero obligat, mentre visqui en aquesta tenda de campanya, a mantenir-vos desperts tot recordant-vos això

♦ vera vakandi: <LOC FIG> estar despert -a i atent -a

◊ gerið því hugi ykkar viðbúna og verið vakandi (νήφειν ~ [εἶναι] νήφων νήφουσα νῆφον:   διὸ ἀναζωσάμενοι τὰς ὀσφύας τῆς διανοίας ὑμῶν, νήφοντες). Bindið alla von ykkar við þá náð sem ykkur mun veitast við opinberun Jesú Krists: per això, feu que els vostres cors estiguin preparats i esteu desperts. Lligueu totes les vostres esperances a la gràcia que us serà donada amb la revelació de Jesucrist

vakar:

gen. sg. de → vök “forat en el glaç”

vaki <m. vaka, vakar>:

hormona f (→ hormón)

vakið:

supí de → vekja “despertar”

vakinn, vakin, vakið <adj.>:

despertat -ada (→ vekja)

♦ vera vakinn og sofinn í e-u: <LOC FIG> dedicar-se en cos i ànima a una cosa, no pensar en res més que en una cosa

vakir:

nom. & ac. pl. de → vök “forat en el glaç”

vakka <vakka ~ vökkum | vakkaði ~ vökkuðum | vakkað>:

1. <GEN> deambular, vagarejar

2. <MAR> deixar-se endur pel corrent

◊ þegar Helgi konungr raknar við, bað hann þá fara hratt eptir Friðþjófi ok drepa þá alla fǫrunauta hans. „Hefir sá maðr fyrirgert sér, er hann hlífði engum griðastǫðum." Var þá blásit saman hirðinni ok, sem þeir komu út at salnum, sá þeir, hann logaði. Fór Hálfdan konungr þar til með sumt liðit, en Helgi konungr fór eptir þeim Friðþjófi. Váru þeir þá á skip komnir ok létu vakka við. Fundu þeir Helgi konungr, at meidd váru ǫll skip þeirra, ok urðu þeir þá at landi at leggja aptr ok létuz nǫkkurir menn: quan el rei Helgi va retornar (va recobrar els sentits, es va refer del seu desmai), va manar que se sortís ràpidament en persecució d'en Friðþjófur i que li donessin mort a ell i tots els seus companys. “Aquest home, que no ha respectat cap lloc sagrat, mereix la mort”. Aleshores sonaren el corn convocant el seguici armat del rei (la guàrdia personal del rei, la hirð) i així com sortiren en direcció cap a la sala, veieren que estava encesa. El rei Hálfdan s'hi dirigí amb alguns membres de la tropa [per intentar apagar l'incendi] mentre que el rei Helgi sortia en persecució d'en Friðþjófur i els seus homes. Aquests, emperò, ja havien pujat a bord del vaixell i deixaven que es bressés a mercè del corrent. El rei Helgi i els seus homes varen descobrir que tots llurs vaixells estaven espatllats de manera que hagueren de tornar a terra i[, fins i tot, hi] perderen alguns homes (vocabulari: #1. fyrirgera sér: Cf. en Ludwig Larsson 1901, pàg. 37: 10. fyrirgert sér, „sein leben verwirkt“; #2. hlífa: Cf. en Ludvig Larsson 1901, pàg. 37: 10. hlífa, „unbehelligt lassen“; #3. sem: Cf. en Ludvig Larsson 1901, pàg. 37: 11. sem, „wie“; #4. þar til: Cf. en Ludvig Larsson 1901, pàg. 37: 12. þar til, d.i. nach der götterhalle (um das feuer zu löschen)“; #5. vakka: Cf. en Ludvig Larsson 1901, pàg. 37: 14. létu vakka við, „liessen (das schif) frei umhertreiben“, d.h. weder ruderten sie noch zogen sie die segel auf, da sie wussten, dass die schiffe ihrer verfolger unbrauchbar waren; #6. verða at: Cf. en Ludvig Larsson 1901, pàg. 37: 15. 16. urðu þeir . . . at, „sie waren gezwungen“)

◊ þeir létu vakka við skipin, ok hǫfðu nǫkkut svá í glett; var þá auðsætt, at þeir váru vanir þessu starfi; svá fóru þeir kœnliga: [els cames-de-beç] deixaven que llurs naus es bressessin a mercè del corrent i simulaven (fingint) alguns atacs [als insulars]. Era obvi, per la manera com es movien astutament (arterament), que estaven avesats a aquesta estratègia

vakna <vakna ~ vöknum | vaknaði ~ vöknuðum | vaknað>:

<GEN & FIG> despertar-se

◊ ég vaknaði í köldu svitabaði: m'he despertat (o: despert, Bal.) banyat en suor freda

◊ síðan átu ljótu og horuðu kýrnar upp sjö fallegu og vel öldu kýrnar. Þá vaknaði (ʝāˈqat͡s ~ יָקַץ:   wa-i̯ʝīˈqat͡s   parˈʕɔh,   וַיִּיקַץ, פַּרְעֹה) faraó: després, les vaques lletges i magres devoraren les set vaques ben nodrides i de bon veure. Aleshores el faraó es va despertar

◊ sértu hreinn og beinn mun hann vakna (ʕūr ~ עוּר:   kī־ˈʕattāh   ʝāˈʕīr   ʕāˈlɛi̯-χā,   כִּי-עַתָּה, יָעִיר עָלֶיךָ) til að sinna þér og endurreisa bústað þinn eins og þú verðskuldar: si ets pur i recte, ell es despertarà per a tenir cura de tu i restaurar el teu estatge com et mereixes

♦ þú verður að vakna!: desperta't!

♦ vakna við vonda draum: <LOC FIG> despertar-se (o: sortir) d'un malson (el malson provoca que la persona es desperti)

vakning <f. vakningar, no comptable>:

1. <GEN & FIG> despertament m

♦ pólitísk vakning e-s: <FIG> el despertar polític d'algú

2. (það að vakna eftir svæfingu) recuperació f [postanestèsica] (despertament de l'anestèsia després d'operació quirúrgica)

vakningar·stofa <f. -stofu, -stofur. Gen. pl.: -stofa>:

sala f de de recuperació postanestèsica (per a pacients acabats d'operar)

vakt <f. vaktar, vaktir>:

1. guàrdia m (cos de guàrdia i torn de guàrdia a hospital)

♦ standa vakt: fer guàrdia

♦ standa vakt við húsið: fer guàrdia davant la casa

2. torn m (laboral)

vakta <vakta ~ vöktum | vaktaði ~ vöktuðum | vaktað ║ e-n ~ e-ð>:

vigilar una cosa

◊ vopnaðir hermenn vakta göturnar: soldats armats vigilen els carrers

vakta·álag <n. -álags, no comptable>:

plus m per treballar per torns

vakta·fyrirkomulag <n. -fyrirkomulags, no comptable>:

planificació (o: distribució) f dels torns [de treball], pla m [de treball per] torns

vakta·kerfi <n. -kerfis, -kerfi>:

sistema m de torns

vakta·skipti <n.pl -skipta>:

canvi m de torn o de guàrdia

vakta·tafla <f. -töflu, -töflur. Gen. pl.: -taflna o: -tafla>:

quadrant m, horari m de torns

vakta·vinna <f. -vinnu, no comptable>:

treball m per torns

vaktavinnu·álag <n. -álags, no comptable>:

plus m per treballar per torns

vaktavinnu·fólk <n. -fólks, no comptable>:

treballadors m.pl [i treballadores f.pl] de torn

vaktavinnu·kona <f. -konu, -konur. Gen. pl.: -kvenna>:

treballadora f de torn

vaktavinnu·maður <m. -manns, -menn>:

treballador m de torn, treballadora f de torn

vakt·hafandi, -hafandi, -hafandi <adj.>:

[que està] de guàrdia

♦ vakthafandi læknir: metge m de guàrdia, metgessa f de guàrdia

vakt·herbergi <n. -herbergis, -herbergi. Gen. pl.: -herbergja; dat.pl.: -herbergjum>:

cos m de guàrdia (lloc on hi ha els metges / infermers / infermeres etc. que tenen torn de guàrdia)

♦ á vaktherberginu: en el cos de guàrdia

vakti:

1. 1ª i 3ª pers. sg. pret. ind. de → vaka “vetllar, estar despert -a”

2. 1ª i 3ª pers. sg. pret. ind. de → vekja “despertar”

vakt·maður <m. -manns, -menn>:

1. (gæslumaður) vigilant m & f, guarda m & f (persona de guarda en un entorn civil, guardià, guardiana)

♦ vaktmaður í stjórnstöð: vigilant en el centre de control

2. (í her) guàrdia m & f (persona que fa o que està de guàrdia en un entorn militar o policial, sentinella)

vakt·stjóri <m. -stjóra, -stjórar>:

cap m & f de guàrdia

vakt·þjónusta <f. -þjónustu, no comptable>:

servei m de guàrdia

vakur, vökur, vakurt <adj.>:

1. (snarráður) que mostra presència d'esperit (ferm, decidit, que no es deixa desconcertar davant el perill o quelcom d'imprevist)

◊ nú talaði hvortveggi fyrir sínum mönnum. Sturla og Þorgils báðu þá vakra að vera hvers sem við þyrfti og halda sér upp vel. „Hefir Þorvarður mikið frændskarð fengið í drápi Odds bróður síns þótt hann væri þar eigi við og aðildarmaður. Er það og skap mitt að veita honum í þessari ferð með fullum drengskap. Gera þeir einir minn vilja er vel [p. 696] duga. Skal eg gjalda hverjum minna manna eftir því sem verður gerist“ (SS II, cap. 445, pàgs. 695-696): llavors cadascun d'ells dos es va adreçar als seus homes: L'Sturla i en Þorgils els varen demanar que mostressin presència d'esperit fos el que fos el que calgués fer i que fessin bon treball (i que mostressin llur tremp): “En Þorvarður ha patit un gran menyscapte de la seva família amb la mort violenta del seu germà, l'Oddur i, per més que ell mateix no hi fos present, també és el principal drethavent en aquesta causa d'homicidi. És igualment la meva convicció ajudar-lo en aquesta expedició amb absoluta homenia (o coratge, drengskapur). Només obraran segons el meu voler aquells de vosaltres que hi donin el millor de si. Jo recompensaré cadascun dels meus homes segons allò de què es faci mereixedor (segons el que faci)”

2. (hestur) que té un pas elegant i agradós, ple de gràcia (cavall)

♦ vakur hestur: <HÍP> un cavall de pas elegant i agradós o ple de gràcia

val <n. vals, völ>:

1. (það að velja & valkostur) tria f (elecció, escolliment, acció de triar & opció, alternativa)

♦ að eigin val: no obligatori -òria, elegit -ida per un mateix

♦ eiga val á e-u: tenir l'opció d'elegir a cor què vols una cosa

◊ Ófeigur mælti: "Hvern viltu helst til kjósa af bandamönnum? Láttu svo sem eg eigi á öllum völ": l’Ófeigur li digué: “Quin dels bandamenn t'agradaria més elegir perquè ho faci? Fés com si jo tingués la possibilitat d'elegir com vulgui d'entre tots ells”

♦ eiga ekkert val: no tenir opció (o: alternativa)

♦ vanda valið: fer una tria acurada, posa bona cura en fer la tria

♦ vanda vel á gististað: triar amb cura l'allotjament (hotel, pensió etc.)

♦ vera í vali: poder-se triar, haver-hi per triar

◊ Þorgils reið til Hrafnagils. Var honum þar vel fagnað. Skipaði hann mönnum sínum þar á bæi. Honum var kostur á boðinn hvað til gamans skyldi hafa, sögur eða dans um kvöldið. Hann spurði hverjar sögur í vali væru. Honum var sagt að til væri saga Tómass erkibiskups og kaus hann hana því að hann elskaði hann framar en aðra helga menn. Var þá lesin sagan og allt þar til er unnið var á erkibiskupi í kirkjunni og höggin af honum krónan. Segja menn að Þorgils hætti þá og mælti: „Það mundi vera allfagur dauði“ (SS II, cap. 474, pàg. 734): en Þorgils va cavalcar fins a Hrafnagil on fou ben rebut. Va distribuir els seus homes pels masos d'allà. Li oferiren que triés l'entreteniment per a aquell vespre, si s'estimava més ball o que es contessin històries. Ell els va demanar quines històries hi havia per triar i li digueren que hi havia la història de l'arquebisbe Tomàs [de Canterbury] i en Þorgils la va escollir perquè estimava aquest sant més que qualsevol altre sant. Així i doncs, es va llegir la seva història fins al moment que l'arquebisbe era atacat dins l'església i li tallaven la coroneta. Conten que en Þorgils els va aturar llavors en la lectura dient: “Aquesta seria una mort molt bonica”

♦ vera engi völ á e-u: no haver-hi cap possibilitat

◊ fóru mál til þings og var leitað um sættir. En þar var svo þungt fyrir að engi voru völ á því, því að í móti voru lögvitrir menn og hugdjarfir, Möðruvellingar og Esphælingar. Lauk þessu máli svo að Austmenn urðu sekir og var gefið fé til farningar Vigfúsi og skyldi þrjú sumur leita við utanför og hafa þrjú heimili á hverjum misserum og var hann þá fjörbaugsmaður. En hann mátti eigi heima vera fyrir helgi staðarins og var hann að Uppsölum löngum og ætluðu að hann mundi vera í öðrum fjórðungum landsins og vildi hann eigi utan fara á því méli. Varð hann þá alsekur og hélt Glúmur hann á laun: el cas fou portat al þing on s'hi va cercar un acord de conciliació, però va resultar tan feixuc que no n'hi hagué opció ja que en contra tenien homes coratjosos i bons coneixedors de les lleis, els dels Möðruvellir i els de l'Espihóll. El plet, doncs, va acabar que els [dos] noruecs foren declarats proscrits mentre que, pel que fa al Vigfús, hom li va donar diners per a pactar la sortida de l'illa, el qual tindria un termini de tres estius per intentar marxar d'Islàndia i, en cadascun d'aquests tres anys, tres llocs d'habitatge diferents, i a partir de llavors en Vigfús fou un fjörbaugsmaður, és a dir, un condemnat a proscripció menor que havia comprat el dret a viure sense ésser molestat en el lloc o llocs prescrits fins al moment de l'inici del seu exili. Tanmateix, no podria estar-se a casa seva a causa de la santedat de l'indret i [per això] es va estar molt de temps a Uppsalir mentre creien que devia estar-se a d'altres quarters de l'illa. I no va voler sortir de l'illa en el termini prescrit i per això va incaure en pena de proscripció major i en Glúmur el va mantenir amagat (vocabulari: #1. þungt: Cf. en Baetke 19874, pàg. 789: var leitat um sættir en þar var svá þungt, at aber es gab so schwer Hindernisse, daß; )

♦ verða fyrir valinu: resultar elegit -ida

♦ → fjölval “elecció múltiple”

2. (það sem valið er) selecció f (col·lecció de coses triades, esp. les millors)

◊ tveir hirðmenn konungsins eru nefndir, er þar voru þá með honum; hét annar Sigurður, en annar Hárekur. Þessir bræður gengu um kaupstaðinn jafnan og vildu kaupa sér gullhring þann er bestan fengu þeir og mestan. Þeir komu í eina búð þar er harðla vel var um búist. Þar sat maður fyrir og fagnaði þeim vel og spurði hvað þeir vildi kaupa. Þeir sögðust vilja kaupa gullhring mikinn og góðan. Hann kvað og gott val mundu á vera. Þeir spyrja hann að nafni, en hann nefndist Hólmgeir auðgi. Brýtur hann nú upp gersimar sínar og sýnir þeim einn digran gullhring, og var það gersimi sem mest, og mat svo dýrt að þeir þóttust eigi sjá hvort þeir munu allt það silfur fá, er hann mælti fyrir, þegar í stað, og beiddu hann fresta til morgins, en hann játaði því. Nú gengu þeir í burt við svo búið, og leið af sú nótt: s’esmenten dos germans, membres de la hirð del rei, que l'hi havien acompanyat. Un es deia Sigurður, l'altre Hárekur. Aquests dos germans anaven a totes hores pel kaupstaður amb la intenció de comprar-se l'anell d'or millor i més gros que poguessin aconseguir. Van entrar a una botiga que estava molt ben agençada. Dedins hi havia un home assegut que els va donar la benvinguda i els va preguntar què volien comprar. Ells li digueren que volien comprar un anell d'or gros i bonic. Ell els va respondre que en tenia una bona selecció. Ells li varen demanar com es deia. Ell els va dir que es deia Hólmgeir el ric. Llavors va desempaquetar els seus joiells i els va mostrar un anell d'or gruixut. Era la preciositat més gran [que un es pugui imaginar], però l'anel era tan car que no sabien (lit.: que no creien veure si...) d'on podrien treure en aquell moment i en aquella vila tot l'argent que el comerciant els demanava per l'anell, i ells li varen demanar que els el guardés fins l'endemà. En Hólmgeir hi va accedir. I havent quedat així, se n'anaren. Va passar la nit

◊ Gellir sagði að góð völ voru þar á því og nefnir til sonu Snorra goða og Eyrarmenn: en Gellir li va dir que n'hi havia una bona selecció (de joves prometedors) i va anomenar els fills del godó Snorri i els eyrencs”

3. (í skóla) matèria optativa (tipus d'assignatura escolar)

4. <TELÈF> marcatge m

♦ sjálfvirkt val: marcatge automàtic

Valaki <m. Valaka, Valakar>:

valac m, valaca f

Valakía <f. Valakíu, no comptable>:

Valàquia f (un equivalent medieval d'aquest topònim és Blökkumannaland, Blökumannaland i Lokumannaland. El primer d'ells Blökkumannaland va tenir un cert ús literari al segle XIX)

valakískur, valakísk, valakískt <adj.>:

valac -a

val·áfangi <m. -áfanga, -áfangar>:

assignatura optativa

val·birki <n. -birkis, -birki>:

fals plàtan (planta Acer pseudoplatanus)

val·björk <f. -bjarkar, -bjarkir>:

fals plàtan (planta Acer pseudoplatanus)

Val·borg <f. -borgar, no comptable>:

Valborg f, Walpurgis f (ginecònim)

Valborgar·brenna <f. -brennu,-brennur. Gen. pl.: -brenna>:

foguera f de santa Valburga (foguera encesa la nit del trenta d'abril a l'u de maig)

Valborgar·messa <f. -messu, -messur. Gen. pl.: -messa>:

dia f de santa Valburga  (dia u de maig)

Valborgarmessu·nótt <f. -nætur, -nætur>:

nit f de santa Valburga (la nit del trenta d'abril a l'u de maig)

Valborgarmessu·vaka <f. -vöku, -vökur. Gen. pl.: -vaka>:

nit f de santa Valburga (la nit del trenta d'abril a l'u de maig)

Valborgar·vaka <f. -vöku, -vökur. Gen. pl.: -vaka>:

nit f de santa Valburga (la nit del trenta d'abril a l'u de maig)

val·brá <f. -brár, -brár>:

<MED> nevus flami, angioma pla, hemangioma m capil·lar, nevus m d'Unna

val·bundinn, -bundin, -bundið <adj.>:

opcional, facultatiu -iva

vald <n. valds, völd>:

1. <GEN> poder m

♦ gefa sig e-u á vald: lliurar-se a una cosa

♦ hafa vald á e-u: dominar una cosa, tenir el control d'una cosa

♦ hafa vald til [þess] að <+ inf.>: tenir [l']autoritat per a <+ inf.>, tenir poder per a <+ inf.> 

♦ hefja (o: leiða) e-ð til vegs og valda: donar carta de reconeixement a una cosa, entronitzar una cosa, elevar una cosa a la categoria d'honorable

♦ hrökklast frá völdum: abandonar el poder, apartar-se del poder

♦ komast til valda: arribar al poder

♦ komast aftur til vegs og valda: tornar a detenir càrrec i honors

♦ hann misbeitir valdi sínu: abusa del seu poder

♦ sitja að völdum: tenir el poder, governar, estar en el poder

♦ taka völdin: prendre el poder

♦ vera á valdi e-s: estar en les mans d'algú, dependre d'algú

◊ það er á yðar valdi að  <+ inf.>: està en les vostres mans de <+ inf.>, depèn de vosaltres [de] <+ inf.> 

♦ vera við völd: regnar, governar, estar en el poder

♦ gleðin var við völd: regnava l'alegria

2. (ofbeldi) força f (constrenyiment)

♦ beita valdi: recórrer a la força, usar la força, violentar, fer servir la violència

♦ með valdi: per la força

◊ taka e-ð með valdi: agafar una cosa per la força

3. (máti) control m, límits m.pl (fre, aturall)

♦ upp úr öllu valdi: desbocadament, desenfrenadament

◊ verðlagið fer upp úr öllu valdi: els preus pugen desbocats, els preus pugen sense fre

4. völd <n.pl>: (orsök) causa f (origen desencadenant)

♦ af völdum e-s: a causa de, causat -ada per

valda¹ <veld ~ völdum | olli ~ ollum | valdið ║ e-u>:

causar una cosa, provocar una cosa

♦ valda [e-m] vonbrigðum: decebre [algú] (ésser la causa de, tenir com a conseqüència)

valda² <veld ~ völdum | olli ~ ollum | valdið ║ e-u o: e-ð>:

1. (ráða við) ésser capaç de fer una cosa (reeixir a fer una cosa, estar a l'altura d'una cosa, aconseguir fer una cosa & dominar una cosa, saber-la o poder-la manejar bé)

◊ Haraldur svarar: "Eg skal vera að vísu í orustu en ef eg em svo ósterkur að eg má eigi valda sverðinu þá kann eg þar gott ráð til, að binda skal höndina við meðalkaflann. Engi skal vera viljaður betur en eg að vera óþarfur þeim bóndunum. Vil eg fylgja sveitungum mínum": en Haraldur li va respondre: “Ben cert que seré a la batalla, i si em trobo tan feble que ja no sigui capaç de manejar l'espasa, m'hi sé un bon remei: que em lliguin la mà a l'empunyadura. No hi haurà ningú que vulgui més que jo causar dany als bændur. Hi acompanyaré els meus homes!” (vocabulari: #1. valda: Cf. en Baetke 19874, pàg. 693: <...> (eine Waffe, ein Werkzeug) handhaben, führen, beherrschen (e-u); #2. óþarfur: Cf. en Baetke 19874, pàg. 461: <...> zum Nachteil, schädlich: verða e-m óþarfr   jemandem Schade zufügen; #3. sveitungur: Cf. en Baetke 19874, pàg. 625: sveitungr m.   1. Gefolgsmann: sveitungar hans seine Leute   2. Kampfgefährte, Kamerad   3. wer zur selben Partei gehört   4. Mann aus derselben Gegend, Landsmann. Al meu entendre, les tres primeres accepcions escauen al mot en aquest passatge)

♦ valda ekki verkefni sínu: no ésser capaç de fer la seva tasca, la seva tasca el supera

2. (geta lyft) aconseguir aixecar una cosa (reeixir a aixecar o sollevar)

♦ valda steini: poder aixecar una pedra

valda³ <valda ~ völdum | valdaði ~ völduðum | valdað ║ e-ð ~ e-n>:

1. <ESCACS> defensar (o: protegir) una peça

♦ stórmeistarinn valdaði riddarann: el Gran Mestre va protegir el cavall

2. <FUTBOL & BÀSQUET> fer un bloqueig a algú

3. <MATEM> exponenciar un nombre, posar (o: afegir) un exponent a un nombre (→ veldisvísir)

valda·afsal <n. -afsals, -afsöl>:

renúncia f al poder

♦ valdaafsal konungs: abdicació del rei (→ afsögn)

valda·barátta <f. -baráttu, -baráttur. Gen. pl.: -barátta>:

lluita f pel poder

valda·brölt <n. -brölts, no comptable>:

lluita f pel poder

valda·fíkinn, -fíkin, -fíkið <adj.>:

sedegós -osa (o: àvid -a) de poder

valda·fíkn <f. -fíknar, no comptable>:

fam (o: set; o: avidesa) f de poder

valda·framsal <n. -framsals, -framsöl>:

traspàs m (fl./pl.: traspassos) de poder

valda·fýsn <f. -fýsnar, no comptable>:

ànsia f de poder

valda·gráðugur, -gráðug, -gráðugt <adj.>:

sedegós -osa (o: àvid -a) de poder

valda·græðgi <f. -græðgi, no comptable>:

set (o: ànsia; o: avidesa) f de poder

valda·hroki <m. -hroka, no comptable>:

arrogància f del poder

valda·jafnvægi <n. -jafnvægis, no comptable>:

equilibri m de poder

valda·klíka <f. -klíku, -klíkur. Gen. pl.: -klíka o: -klíkna>:

<PEJOR> camarilla f, capelleta f, grup m de poder

valda·laus, -laus, -laust <adj.>:

sense [cap] poder, impotent

valda·leysi <n. -leysis, no comptable>:

manca (o: mancança; o: falta) f de poder, impotència

valda·lítill, -lítil, -lítið <adj.>:

sense gaire poder, de poc poder

valda·maður <m. -manns, -menn>:

dirigent m & f, mandatari m, mandatària f (qualsevol persona que exercita el poder en una empresa, un estat etc. Quan es tracta d'un estat el mot es pot traduir simplement per governant, esp. en plural)

♦ valdamenn í viðskiptalífinu: els dirigents del món dels negocis

♦ valdamenn í Kaupmannahöfn: els mandataris de Copenhaguen

valda·mikill, -mikil, -mikið <adj.>:

que té gran poder, poderós -osa

valdandi, valdandi, valdandi <adj.>:

causant

♦ verða e-s valdandi: causar una cosa, ésser el causant d'una cosa

-valdandi, -valdandi, -valdandi <adj.>:

<MED> -gen -a, -gènic -a

♦ krabbameinsvaldandi: carcinogènic -a, cancerigen -ígena

valda·rán <n. -ráns, -rán>:

putx m, presa f il·legal del poder, usurpació f del poder

♦ tilraun til valdaráns: intent m de cop d'estat

valda·ræningi <m. -ræningja, -ræningjar>:

putxista m & f

valda·sjúkur, -sjúk, -sjúkt <adj.>:

malalt -a de poder

valda·skipti <n.pl -skipta>:

canvi m de govern, canvi m de poder

valda·staða <f. -stöðu, -stöður. Gen. pl.: -staðna o: -staða>:

posició f [de poder], [alta] autoritat f (lloc de poder, situació d'una persona en l'escalafó del poder, el poder o l'autoritat que una persona detén depenent de la seva posició en la gradació del poder)

◊ Antíokkus hélt að konan væri að sýna sér lítilsvirðingu og gera gys að sér. Hann lagði sig fram um að fá yngsta soninn, sem einn var eftir á lífi, til að snúa baki við lögmáli feðra sinna. Hann hét honum auði og hamingju og að taka hann í hóp vina sinna og skipa hann í valdastöðu (ἡ χρεία -ίας:   καὶ χρείας ἐμπιστεύσειν) ef hann léti að vilja sínum: l’Antíoc va creure que la dona li mostrava el seu menyspreu i li feia befa. Va posar els seus esforços en aconseguir que el seu fill més petit (d'ella), que encara era viu, girés l'esquena a la Llei dels seus pares (del vailet). Li prometia riqueses i benanança i que el prendria en el grup dels seus amics (de l'Antíoc) i que el nomenaria per a un [alt] càrrec si feia segons la seva voluntat (de l'Antíoc)

♦ í hárri valdastöðu: en una alta posició

♦ valdastaða forseta Íslands: la posició (o: l'autoritat) del president d'Islàdia, la posició (o: l'autoritat) de la presidenta d'Islàndia

valda·stétt <f. -stéttar, -stéttir>:

elit (o: classe) f dirigent, elit (o: classe) f que detén el poder

valda·stóll <m. -stóls, -stólar>:

1. <GEN> tron m

2. <FIG> poder m

♦ komast á valdastól: arribar al poder

♦ sitja á valdastóli [í fjögur ár]: ocupar el poder [durant quatre anys]

♦ steypa (o: velta) e-m af valdastóli: desposseir algú del seu poder, fer caure algú del seu poder

valda·streita <f. -streitu, no comptable>:

lluita f pel poder

valda·tafl <n. -tafls, no comptable>:

joc m de poder

valda·taka <f. -töku, -tökur. Gen. pl.: -taka o: -takna>:

presa f del poder

♦ valdataka nasista: <HIST> la presa del poder dels nacionalsocialistes (la Machtergreifung)

valda·taumar <m.pl -tauma>:

<FIG> regnes f.pl del poder

♦ halda um valdataumana: mantenir [agafades] (o: portar) les regnes del poder, tenir a les mans les regnes del poder

♦ taka við valdataumunum: agafar (o: prendre) les regnes del poder

valda·tíð <f. -tíðar, -tíðir>:

[període m del] mandat m

♦ í valdatíð e-s: durant el mandat d'algú

valda·tímabil <n. -tímabils, -tímabil>:

[període m del] mandat m

valda·tími <m. -tíma, no comptable>:

[període m del] mandat m

♦ á valdatíma Kládíusar Rómarkeisara: durant el regnat de l'emperador Claudi

♦ vera frá valdatíma e-s: datar del mandat d'algú

valda·tæki <n. -tækis, -tæki. Gen. pl.: -tækja; dat.pl.: -tækjum>:

mitjà m de poder

vald·beiting <f. -beitingar, no comptable>:

<GEN & JUR> ús m de la força

vald·boð <n. -boðs, -boð>:

ordre f [superior], ordre f [donada per una instància superior]

◊ þetta er ekki neitt valdboð (ἡ ἐπιταγή -ῆς:   τοῦτο δὲ λέγω κατὰ συγγνώμην, οὐ κατ᾽ ἐπιταγήν) heldur ábending: això no és cap ordre [d'una instància superior], sinó com una indicació

♦ valdboð að ofan: ordre de dalt

valdboðs·forusta <f. -forustu, no comptable>:

lideratge autoritari

valdboðs·stefna <f. -sefnu, no comptable>:

(forræðishyggja) autoritarisme m

valdboðs·skapgerð <f. -skapgerðar, no comptable>:

caràcter autoritari, personalitat autoritària

vald·braut <f. -brautar, -brautir>:

cadena f de comandament

vald·dreifing <f. -dreifingar, no comptable>:

descentralització f

vald·efling <f. -eflingar, no comptable>:

empoderament m

<†>  Valdelikt <f. Valdelikt, no comptable>:

<HIST> Valladolid f. Al costat d'aquesta forma, també s'empraven les formes Vallident o Valledent i Validing. Totes aquestes formes apareixen al capítol 294, pàg. 87, de la Hákonar saga Hákonarsonar: “enn tíunda dag jóla reið konungrinn sjálfr með henni til Vallident (Valledent, F; Valdelikt, G, 7 br.), ok kom þá ríðandi í móti þeim sonr konungsins með útalligum riddaraher (ótal riddara ok, F), barúna, erkibiskupa ok ljóðbiskupa ok sendimanna bæði kristinna ok heiðinna, b. B, F, G, 7 br.”

vald·framsal <n. -framsals, -framsöl>:

delegació f de poder

vald·hafi <m. -hafa, -hafar>:

dirigent m & f, governant m & f

vald·heimild <f. -heimildar, -heimildir>:

poder m, autoritat f (de què hom ha estat revestit i que capacita per fer una determinada cosa, atribucions o funcions derivades del poder d'algú)

vald·hroki <m. -hroka, no comptable>:

arrogància f del poder

valdi, valda, valda¹ <adj.>:

formes febles de → valinn, valin, valið “escollit; selecte”

valdi, valda, valda² <adj.>:

formes febles de → valdur, völd, valt “causant de, culpable de”

valdi³:

1ª i 3ª pers. sg. pret. ind. de → velja “triar”

vald·níðsla <f. -níðslu, no comptable>:

abús m de poder

valds·maður <m. -manns, -menn>:

mandatari m, mandatària f, persona f amb autoritat i poder

◊ ég mun færa þér gull í stað eirs og silfur í stað járns, eir í stað trjáviðar og járn í stað grjóts. Ég gjöri friðinn að valdstjórn þinni (pəqudˈdāh ~ פְּקֻדָּה:   wə-ɕamˈtī   φəquddāˈθ-ēχ   ʃāˈlōm,   וְשַׂמְתִּי פְקֻדָּתֵךְ שָׁלוֹם) og réttlætið að valdsmanni þínum (nɔˈɣēɕ‎ ~ נֹגֵשׂ‎:   wə-nɔɣəˈɕaʝ-iχ   t͡səδāˈqāh,   וְנֹגְשַׂיִךְ צְדָקָה): et portaré or en lloc d'aram i argent en lloc de ferro, aram en lloc de fusta i ferro en lloc de pedres. Convertiré la pau en la teva magistratura i la justícia en el teu governant

♦ allir valdsmenn jarðar ~ veraldar: tots els governants del món

♦ valdsmenn landsins: els dirigents (o: les autoritats) del país

valdsmanns·lega <adv.>:

autoritàriament

valdsmanns·legur, -leg, -legt <adj.>:

(ráðríkur) autoritari -ària

♦ tala í valdsmannlegum tón: parlar amb un to autoritari

vald·stjórn <f. -stjórnar, no comptable>:

ministeri m fiscal, fiscalia f

◊ ég mun færa þér gull í stað eirs og silfur í stað járns, eir í stað trjáviðar og járn í stað grjóts. Ég gjöri friðinn að valdstjórn þinni (pəqudˈdāh ~ פְּקֻדָּה:   wə-ɕamˈtī   φəquddāˈθ-ēχ   ʃāˈlōm,   וְשַׂמְתִּי פְקֻדָּתֵךְ שָׁלוֹם) og réttlætið að valdsmanni þínum (nɔˈɣēɕ‎ ~ נֹגֵשׂ‎:   wə-nɔɣəˈɕaʝ-iχ   t͡səδāˈqāh,   וְנֹגְשַׂיִךְ צְדָקָה): et portaré or en lloc d'aram i argent en lloc de ferro, aram en lloc de fusta i ferro en lloc de pedres. Convertiré la pau en la teva magistratura i la justícia en el teu governant

♦ valdstjórn gegen e-m: <JUR> el ministeri fiscal contra XY, l'estat contra XY

vald·svið <n. -sviðs, -svið>:

competència f, competències f.pl (conjunt de funcions que pot o ha d'exercir algú o un ens públic)

vald·svipting <f. -sviptingar, no comptable>:

destronament m

-valdur <m. -valds, -valdar>:

<MED> -gen m, -gènic m

♦ mengunarvaldur: [agent m] contaminant m

♦ sjúkdómsvaldur: patogen m

♦ sótthitavaldur: [agent m] piretogen m

valdur, völd, valt <adj.>:

responsable, causant (dit de la persona o cosa que fa que una cosa passi o hagi passat)

♦ vera valdur að e-u (o: vera e-s valdur): ésser el responsable de, ésser la causa de, causar una cosa, tenir la culpa d'una cosa (ésser el responsable que una cosa hagi passat, ésser-ne el causant)

◊ á Englandi fyrir mörgum árum varð ungur maður valdur að dauða manns í tilgangslausum ryskingum: fa molts d'anys, a Anglaterra, un jove va causar la mort d'un home en una brega sense sentit

vald·þrota <adj. inv.>:

<†> sense poder, impotent (que no pot fer res contra una situació, davant uns fets, amb algú etc.) (→ vanmáttugur)

vald·þurrð <f. -þurrðar, pl. no hab.>:

<JUR> arrogació f (fet d'arrogar-se funcions, poders etc. sense tenir-hi dret, abús de poder, usurpació de funcions)

Valensíu·búi <m. -búa, -búar>:

valencià m, valenciana f

valensískur, valensísk, valensískt <adj.>:

valencià -ana

Valensíu·maður <m. -manns, -menn>:

valencià m, valenciana f

Valentínusar·dagur <m. -dags, -dagar>:

dia m de Sant Valentí 

val·frelsi <n. -frelsis, no comptable>:

llibertat f d'elecció

val·frjáls, -frjáls, -frjálst <adj.>:

optatiu -iva, opcional

Val·gerður <f. -gerðar, no comptable>:

Valgerður f, Valgerda f (ginecònim)

val·grein <f. -greinar, -greinar>:

assignatura optativa

val·hneta <f. -hnetu, -hnetur. Gen. pl.: -hneta>:

nou f,m, anou f,m (Val., Bal.) (fruit de l'arbre Juglans regia)

valhnetu·olía <f. -olíu, no comptable>:

oli m de nou[s]

valhnetu·tré <n. -trés, -tré. Gen. pl.: -trjáa; dat.pl.: -trjám>:

noguera f, noguer m, anouer m (Val.) (arbre Juglans regia) (→ valhnotutré)

<†>  val·hnot <f. -hnotar, -hnetur>:

variant arcaica de → valhneta ‘nou, anou’ (fruit de l'arbre Juglans regia)

val·hnota <f. -hnotu, -hnotur. Gen. pl.: -hnota>:

noguera f (fusta de l'arbre Juglans regia)

valhnot·tré <n. -trés, -tré. Gen. pl.: -trjáa; dat.pl.: -trjám>:

noguera f, noguer m, anouer m (Val.) (arbre Juglans regia) (→ valhnotutré)

valhnotu·tré <n. -trés, -tré. Gen. pl.: -trjáa; dat.pl.: -trjám>:

noguera f, , noguer m, anouer m (Val.) (arbre Juglans regia)

val·hopp <n. -hopps, -hopp>:

trot lleuger, trotí m (un dels tipus d'ambladura)

val·hoppa <-hoppa ~ -hoppum | -hoppaði ~ -hoppuðum | -hoppað>:

trotar

Val·höll <f. -hallar, no comptable>:

Valhal·la m

◊ Óðinn setti lög í landi sínu, þau er gengið höfðu fyrr með Ásum. Svo setti hann að alla dauða menn skyldi brenna og bera á bál með þeim eign þeirra. Sagði hann svo að með þvílíkum auðæfum skyldi hver koma til Valhallar sem hann hafði á bál, þess skyldi hann og njóta er hann sjálfur hafði í jörð grafið. En öskuna skyldi bera út á sjá eða grafa niður í jörð en eftir göfga menn skyldi haug gera til minningar en eftir alla þá menn, er nokkuð mannsmót var að, skyldi reisa bautasteina og hélst sjá siður lengi síðan. Þá skyldi blóta í móti vetri til árs en að miðjum vetri blóta til gróðrar, hið þriðja að sumri. Það var sigurblót. Um alla Svíþjóð guldu menn Óðni skatt, pening fyrir nef hvert, en hann skyldi verja land þeirra fyrir ófriði og blóta þeim til árs. Njörður fékk konu þeirrar er Skaði hét. Hún vildi ekki við hann samfarar og giftist síðan Óðni. Áttu þau marga sonu. Einn þeirra hét Sæmingur. Um hann orti Eyvindur skáldaspillir þetta...: l’Odin va instaurar a la seva terra les lleis que, d'antic, havien estat vigents entre els ansos. Així, va disposar que tots els morts fossin cremats i que amb ells es diposités a la pira funerària tots llurs béns, car deia que tothom aniria al Valhal·la amb les riqueses que hagués tingut [al seu costat] a la pira funerària i que en el Valhal·la també hi fruirira dels tresors que hagués enterrats en aquest món. Les cendres, emperò, s'havien d'escampar per la mar o bé enterrar. També va disposar que sobre [la cendra d]els homes nobles (eminents) es construís un túmul funerari en recordança llur i que, en recordança dels homes especialment baronívols (dels homes que s'haguessin distingit especialment en homenia), s'erigissin bautasteinar, i aquest costum es va mantenir molt de temps després d'ell. També va establir que vers l'inici de l'hivern es fessin ofrenes i sacrificis per demanar una bona anyada i que pel solstici d'hivern se'n fessin demanant el creixement [primaveral]. I que es fes un tercer blót [cada any] per l'estiu. Aquest era el sigurblót, un blót per a impetrar la victòria. Per tota Suècia hom pagava tribut a l'Odin, un penic (peningur) per cap. A canvi, l'Odin havia de protegir llur país de la guerra i sacrificar per propiciar-los una bona anyada. En Njörður es va casar amb una dona que nomia Skaði, la qual, emperò, no va voler conviure amb ell i més tard es va casar amb l'Odin i tots dos tingueren molts de fills, uns dels quals va nòmer Sæmingur. Sobre ell l'Eyvind skáldaspillir va compondre això (= aquesta vísa)... (vocabulari: #1. mannsmót: Cf. en Fritzner 2 (1891²), pàg. 645a: mannsmót n. saadan Beskaffenhed ved en Person, der gjør ham til en Mand som han bør være; eptir alla þá menn, er nökkut mannsmót var at, skyldi reisa bautasteina Yngl. 8; jvf. Flat. I, 150²⁴; Fm. XI, 86¹⁵)

valið:

supí de → velja “triar”

valin·kunnur, -kunn, -kunnt <adj.>:

de provada respectabilitat (o: probitat), conegut -uda per la seva respectabilitat i rectitud

◊ og er þau höfðu þenna veg á gert um hagi sína þá bað Þorsteinn valinkunna menn skipta í sundur fénu í helminga. Tóku frændur Þorsteins þann helming er börnin skyldu eiga og fæddust þau upp með föðurfrændum sínum og urðu síðan hinir mestu þroskamenn og er mikil ætt frá þeim komin þar í Víkinni. En Þorsteinn og þau Spes skiptu í sundur sínum hlut fjárins og gáfu sumt til kirkna fyrir sál sinni en sumt höfðu þau með sér. Réðust þau nú til Rómferðar og báðu margir vel fyrir þeim: i quan hagueren arreglat d'aquesta manera llurs afers, en Þorsteinn va pregar a homes de provada respectabilitat que dividissin el cabal en dues meitats. Els parents d'en Þorsteinn es varen fer càrrec de la meitat que seria per als fills, els quals pujaren a cals parents de llur pare i, temps després, en arribar a la maduresa, es convertiren en homes molt conspicus. D'ells en descendeix un gran llinatge allà, a la Vík. Pel que fa a llur pròpia meitat del cabal, l'Spes i en Þorsteinn la dividiren en dues parts i en donaren una a les esglésies per la salvació de llur ànima, i es quedaren per a si l'altra part. Després, varen partir cap a Roma i foren molts els qui els desitjaren que llur viatge anés bé

És paraula que només apareix en entorns legals. Per això, en Baetke 19874, pàg. 693, li dóna també la traducció unparteiisch (imparcial):

◊ ef konungr kennir manni landráð, þá skal hann synja með tylftareiði; svá skal synja allra úbótamála. Nú skal nefna sex menn á hvára hǫnd þeim er undan skal fœraz, jafna at rétti við hann, þá sem næstir eru honum ok um þat mál má kunnigast vera, hvárki sifjaðir við hann né sakaðir, fulltíða menn ok valinkunna, þá sem hvárki sé áðr reyndir at rǫngum eiðum né skrǫkváttum, ok hafa sjau af þeim ok sjálfr hinn átti, fjóra fangavátta, fulltíða ok eigi at meinsœrum reyndir: skal sá sverja fullan eið fyrir sik er fyrir máli er, en allir aðrir sanni hans eið með því skilorði, at eigi vitu þeir annat sannara fyrir Guði en þeir sverja at sinni hyggju: si el rei acusa un home d'alta traïció, que [l'acusat] negui l'acusació amb un tylftareiðr, ço és, un jurament de dotze. També es negaran d'aquesta manera les acusasions en tots els [altres] casos d'óbótamál o crims inexpiables. [Procediment del jurament:] es designaran sis testimonis per a cada costat del qui s'hagi d'exculpar amb el jurament. Els dotze testimonis designants han d'ésser jurídicament els seus iguals i han d'ésser d'entre els qui viuen més a prop d'ell i d'entre els qui coneguin millor el cas, no seran parents d'ell per matrimoni ni enemics d'ell, hauran d'ésser homes fets i condrets i imparcials (o potser: coneguts per llur respectabilitat) i amb anterioritat hom no els haurà provat que hagin prestat falsos testimonis ni comès perjuri. Dels dotze testimonis, que en tingui set i que ell sigui el vuitè i que tingui quatre fangaváttar -ço és, testimonis agafats a l'atzar per l'acusat com a cojuradors de la seva innocència-, que han d'ésser adults i que no s'hagi demostrat que han estat perjurs. L'acusat ha de jurar un jurament ple per ell mateix i tots els altres han de corroborar el jurament d'ell [amb sengles juraments] amb la condició que no coneguin res que s'ajusti més a la veritat davant Déu que el que ells jurin d'acord amb llur parer (En Baetke 19874 no dóna pas entrada al mot fangaváttr. En Konrad von Maurer 1966²:515 el tradueix a l'alemany amb el terme Eidhelfer ‘auxiliador[s] de jurament’)

valinn, valin, valið <adj.>:

escollit -ida

valist:

supí de → veljast “triar-se”

Valka <f. Völku, no comptable>:

hipocoreuma de → Valgerður ‘Valgerður (ginecònim)’

val·kostur <m. -kostar, -kostir>:

opció f, alternativa f (possibilitat de tria o selecció)

♦ eiga tvo valkosti [í stöðunni]: tenir dues opcions

♦ mat valkosta[nna]: avaluació de les alternatives (o: opcions)  

val·kvíði <m. -kvíða, no comptable>:

angoixa f d'haver de prendre una decisió [entre dues opcions], patiment m d'haver-se de decidir

val·köstur <m. -kastar, -kestir>:

munt (o: caramull, Bal.) de cadàvers (de morts en una batalla)

◊ en er hún sá valköstinn (οἱ νέκυες ~ [ὁ νέκυς νέκυος]:   ὡς ... νέκυάς τε καὶ ἄσπετον εἴσιδεν αἷμα) og ósköpin af blóðinu, þá varð henni það fyrir, að hún hrein upp yfir sig af gleði, því hún sá, að hér var stórmikið að gert: però quann va veure el caramull de cadàvers [de la lluita] i l'enormitat de sang, li va esdevenir que es va posar a cridar d'alegria, perquè veia que aquí s'havia dut a terme una ingent proesa (l'original fa: ἡ δ᾽ ὡς οὖν νέκυάς τε καὶ ἄσπετον εἴσιδεν αἷμα, ǁ ἴθυσέν ῥ᾽ ὀλολύξαι, ἐπεὶ μέγα εἴσιδεν ἔργον)

val·kvendi <n. -kvendis, -kvendi>:

dona magnífica (magnànima i plena de bondat, que es distingeix o excel·leix per les seves virtuts) (→ valmenni)

◊ Ródrigó Það get eg ekki ætlað um hana, þvílíkt blessað valkvendi (—:   I cannot believe that in her, she is full of most blessed condition): Roderigo Una cosa així no la puc creure d'ella, una dona virtuosa i beneïda!

val·kvæður, -kvæð, -kvætt <adj.>:

opcional, facultatiu -iva

val·kyrja <f. -kyrju, -kyrjur. Gen. pl.: -kyrja>:

1. <MITOL NORRENA> valquíria f, dèmon de la mort que, en l'odinisme va perdre la seva autonomia original per convertir-se en l'encarregada d'executar la decisió del déu Odin sobre quin guerrer havia de viure i quin morir en una batalla

◊ Helgi konungr var allmikill hermaðr. Hann kom til Eylima konungs oc bað Svávo, dóttur hans. Þau Helgi oc Sváva veittuz várar oc unnuz furðo mikit. Sváva var heima með feðr sínom, enn Helgi í hernaði. Var Sváva valkyria enn sem fyrr: el rei Helgi era un poderós guerrer. Es va presentar davant el rei Eylimi i li va demanar la mà de la seva filla Sváva. La Sváva i en Helgi es varen fer juraments de mútua fidelitat i s'estimaven profundament (d'allò més). La Sváva va romandre a casa seva amb son pare, mentre en Helgi es trobava en una expedició de guerra. L'Sváva va continuar essent una valquíria tant com ho havia estat en el passat (és a dir, la natura de valquíria de la Sváva no va canviar gens pel fet d'haver d'haver mantingut relacions amb en Helgi, com es pot suposar, a partir del moment de llur prometatge mutu. La unió amb en Helgi, doncs, no va marcar una cesura en la seva natura de valquíria, res no va canviar, no hi va haver una abans i un després)

2. <MITOL GREGA> cer f, dèmon de la mort de la mitologia grega

◊ þar var Þrætan (Ἔρις) í flokki, þar var Hergnýrinn (Κυδοιμός), og þar var hin skaðvæna Valkyrja (ἡ Κήρ Κηρός:   ἐν δ᾽ Ἔρις ἐν δὲ Κυδοιμὸς ὁμίλεον, ἐν δ᾽ ὀλοὴ Κήρ); hún þreif ýmist lifandi menn nýsærða, ýmist ósærða menn, ýmist dró hún dauða menn á fótunum í mannösinni (κατὰ μόθον); hún hafði rautt klæði á herðum, litað í mannablóði. Þeir áttu vopnaskipti og börðust, sem væru þeir lifandi menn, og drógu til sín dauða menn, er fallið höfðu hverr fyrir öðrum: i enmig de la tropa hi havia la Discòrdia (l'Eris) i hi havia el Fragor de la Batalla (en Cidem, Cydoemus) i hi havia la Cer funesta que aferrava adés homes acabats de ferir, adés homes indemnes, adés arrossegava morts, estirant-los pels peus, enmig d'aquell formiguer humà. Portava un vestit vermell per les espatlles, tenyit de sang humana. I combatien entre si a mà armada i es batien com si fossin homes vivents i arrossegaven cap a si cadàvers (homes morts) que havien caigut cadascun a mans de l'altre (l'original fa: ἐν δ᾽ Ἔρις ἐν δὲ Κυδοιμὸς ὁμίλεον, ἐν δ᾽ ὀλοὴ Κήρ, ǁ ἄλλον ζωὸν ἔχουσα νεούτατον, ἄλλον ἄουτον, ǁ ἄλλον τεθνηῶτα κατὰ μόθον ἕλκε ποδοῖιν· ǁ εἷμα δ᾽ ἔχ᾽ ἀμφ᾽ ὤμοισι δαφοινεὸν αἵματι φωτῶν. ǁ ὡμίλευν δ᾽ ὥς τε ζωοὶ βροτοὶ ἠδ᾽ ἐμάχοντο, ǁ νεκρούς τ᾽ ἀλλήλων ἔρυον κατατεθνηῶτας)

◊ allir þér, sem valkyrjur dauðans (αἱ Κῆρες Θανάτοιο:   οὓς μὴ κῆρες ἔβαν θανάτοιο φέρουσαι) ekki hafa á burt hrifið, eruð vottar þess, að forðum, þegar skip Akkea söfnuðust saman í Álishöfn, Príami og Trójumönnum til tjóns, þá stofnuðum vér hinum ódauðlegu guðum gallalaus hundraðsblót undir fögrum hlyn (πλατανίστῳ) við lind nokkura, hvaðan tært vatn rann: tots vosaltres, que les Cers de la mort no se n'han emportat, sou testimonis que, en temps ja passats, quan les naus dels aqueus s'aplegaren al port d'Aulis per a dany de Príam i els troians, férem als déus immortals hecatombes perfectes sota un bell erable a la vora d'una font, de la qual rajava una aigua límpida (l'original fa: εὖ γὰρ δὴ τόδε ἴδμεν ἐνὶ φρεσίν, ἐστὲ δὲ πάντες ǁ μάρτυροι, οὓς μὴ κῆρες ἔβαν θανάτοιο φέρουσαι)

◊ hann bannaði sonum sínum að fara í hinn mannskæða (φθισήνορα) ófrið, en þeir gegndu honum ekki, því valkyrjur hins dimma dauða (αἱ Κῆρες Θανάτοιο:   κῆρες γὰρ ἄγον μέλανος θανάτοιο) ráku (ἄγον) eftir þeim: va prohibir als seus fills que anessin a la guerra homicida, però ells no l'obeïren pas, car les Cers de la mort negra els hi acuitaven (l'original fa: ...οὐδὲ οὓς παῖδας ἔασκε ǁ στείχειν ἐς πόλεμον φθισήνορα· τὼ δέ οἱ οὔ τι ǁ πειθέσθην· κῆρες γὰρ ἄγον μέλανος θανάτοιο)

vall:

1ª i 3ª pers. sg. pret. ind. de → vella “bullir”

Valla <f. Völlu, no comptable>:

hipocoreuma de → Valgerður ‘Valgerður (ginecònim)’

valla:

gen. pl. de → völlur “plana”

Val·land <n. -lands, no comptable>:

<HIST> país romanó. Originàriament, designació medieval dels països romanons. Segons el context s'haurà de traduir per França, Valònia, Normandia, Itàlia etc. Amb el pas del temps, aquest topònim va anar estrenyent el seu significat fins a convertir-se en sinònim de Gallia o França

◊ ef maðr verðr veginn á vestrlǫndum fyrir norðan Valland, ok eru þá jafnréttir sannaðarmenn allir, þeir er verit hafa í nǫkkurs konungs veldi þeirra, þá er vígit var, eðr síðan; í Englakonungsveldi, eðr Bretakonungs-, eðr Skotakonungs-, eðr Írakonungs-, eðr Suðreyingakonungsveldi. Nú verðr maðr veginn fyrir sunnan Danaveldi, ok eru þá jafnréttir sannaðarmenn allir er þá váru í nǫkkurs þeirra konungs veldi, eðr síðan er vígit var vegit. Svá skal þar et sama fara um þau víg hvárttveggju at sókn ok vǫrn, ok at ǫllu annars, sem um erlendisvíg, ok svá um sár, ef maðr fær þar. — Si in terris occiduis, a Gallia septentrionem uersus, quis occisus fuerit, omnes comprobatorum numero aeque iuste adhibentur, qui, cum caedes committebatur, uel postea, in cuiusuis horum regis imperio uersati sunt: in Angliae nempe, Britanniae, Scotlandiae, Hiberniae uel insularum australium (Hebridum) regum imperiis. At austrum uersus e Dania quis caeditur, tum probatorum numero aeque iuste adhibentur, qui in eius regis imperio, ubi caedes admissa est, tum uel postea uersabatur. Quoad harum caedium tum actionem, cum defensionem, et quouis alio respectu idem omnino seruandum est, ac de caede peregre commissa praescriptum est. De uuelneribus ibi illatis idem ualeat (Oca cendrosa. Vígslóði — Traha caedis. CI. Kapítuli: Um vestrlandavíg — Titulus CI: De caede in terris occiduis commissa. Pàg. 141): si un home és mort en els Vestrlǫnd (els països situats a ponent de la Mar del Nord), al nord del Valland (aquí, Valònia i/o el nord de França incloent-hi la Normandia) aleshores tots els qui hagin estat en el regne d'un rei dels següents [regnes] quan l'home fou mort o posteriorment, són jafnréttir sannaðarmenn (és a dir, homes que estan legalment capacitats per igual per a donar fe dels fets): al regne del rei d'Anglaterra, o al del rei de Gal·les, o al del rei d'Escòcia, o al del rei d'Irlanda o al del rei de les Illes Hèbrides. Si un home és mort al sud del regne de Dinamarca, tots els qui s'hagin trobat a qualssevol dels esmentats regnes en el moment de cometre's l'homicidi o posteriorment, també seran jafnréttir sannaðarmenn, ço és, estaran legalment capacitats per igual per a donar fe dels fets. El procediment a seguir per aquests homicidis serà el mateix, tant pel que fa a l'acusació com pel que fa a la defensa, i en tots els altres aspectes, que per als homicidis comesos a l'estranger, i el mateix s'aplicarà pel que fa a les ferides que un home hi (=en aquests llocs esmentats de l'estranger) pugui rebre (vocabulari: #1. sannaðarmaðr: Cf. en Baetke 19874, pàg. 518: sannanar-maðr (sannaðarmaðr) m.   Mann, der etwas bekräftigt, bestätigt; Eideshelfer. També en Gunnar Karlsson, Kristján Sveinsson i en Mörður Árnason 1992, pàg. 553b: sannaðarmenn, sannanarmenn tveir men eða fimm (110), fengnir til að votta um að tiltekinn atburður hafi átt sér stað eða um aðrar staðreyndir) (en comparació, la versió adaptada a l'islandès modern, d'en Gunnar Karlsson, Kristján Sveinsson i en Mörður Árnason 1992, pàg. 270: 110 Uᴍ Vᴇꜱᴛᴜʀʟᴀɴᴅᴀᴠɪ́ɢ     Ef maður verður veginn á Vesturlöndum, fyrir norðan Valland, og eru þá jafnréttir sannaðarmenn allir þeir er verið hafa í nokkurs konungs veldi þeirra, þá er vígið var eða síðan, í Englakonungs veldi eða Bretakonungs eða Skotakonungs eða Írakonungs eða Suðreyingakonungs veldi. Nú verður maður veginn fyrir sunnan Danaveldi, og eru þá jafnréttir sannaðarmenn þeir allir er þá voru í nokkurs þeirra konungs veldi eða síðan er vígið var vegið. Svo skal þar hið sama fara um þau víg hvorttveggju að sókn og vörn og að öllu annars sem um erlendisvíg, og svo um sár ef maðr fær þar.)

vallar:

gen. sg. de → völlur “plana”

vallar·blóm <n. -blóms, -blóm>:

flor f silvestre, flor f del camp

vallar·dagslátta <f. -dagsláttu, -dagsláttur. Gen. pl.: -dagsláttna>:

vallardagslátta f, mesura agrària equivalent a 0,3192 hectàrees

vallar·foxgras <n. -foxgrass, -foxgrös>:

cua f de rata, apegalosa f, flèum m de prat, fleola f (planta Phleum pratense)

vallar·hélukrans <m. -hélukrans, -hélukransar>:

malrubí m (planta Marrubium vulgare)

vallar·klukka <f. -klukku, -klukkur. Gen. pl.: -klukkna>:

fanalets m.pl dels prats (o: margall) m (Mall.) (planta Campanula patula)

vallar·kúmen <n. -kúmens, no comptable>:

comí m de prat (planta Carum carvi & les seves llavors)

vallar·met <n. -mets, -met>:

<ESPORT> rècord m de camp

vallar·rýgresi <n. -gresis, pl. no hab.>:

raigràs [anglès], maragall (o: margall) m (Mall.) (planta Lolium perenne)

vallar·súra <f. -súru, -súrur. Gen. pl.: -súra>:

agrella f, vinagrella f (Mall., Men.) (planta Rumex acetosa) (→ túnsúra)

vallarsveif·gras <n. -grass, -grös>:

poa f de prat, pastura f dels prats de Kentucky, herba f de prat (Ross.) (planta Poa pratensis)

vallar·sýn <f. -sýnar, no comptable>:

♦ vera mikill að vallarsýn: <LOC FIG> ésser de gran estatura

vallar·þulur <m. -þular, -þulir>:

<ESPORT> comentarista m & f des de l'estadi

vall·bingall <m. -bingals, -binglar>:

malcoratge m (planta Mercurialis annua)

vall·elfting <f. -elftingar, -elftingar>:

cua (o: coa, Val., Bal.) f de cavall de prat (planta Equisetum pratense)

vall·gangur <m. -gangs, no comptable>:

1. <†> (saurlát) defecació f (evacuació de matèria fecal)

2. <†> (saur) femta f (excrements, deposicions, matèria fecal evacuada)

◊ síðan settu þeir upp skip sitt í vík einni. Þar á lóninu höfðu þeir gengið á borð að álfreka og þann sama vallgang rak upp í þessari vík og því heitir það Dritvík: tot seguit, van ancorar llur vaixell a una badia. Quan eren a Djúpalón havien anat a la borda de la nau per fer-hi llurs necessitats majors i aquesta mateixa femta fou portada pel corrent marí cap a dins aquesta badia i per això li posaren el nom de Badia dels Excrements

3. <†> (þunnlífi) diarrea f (cagarel·la)

vall·gróinn, -gróin, -gróið <adj.>:

<†> (grasi gróinn) cobert -a d'espessa vegetació

◊ Einar bjó að Laugarbrekku allt til elli og er heygður skammt frá Sigmundarhaugi, föður hans. Haugur Einars er ávallt vallgróinn vetur og sumar: l'Einar va viure a Laugarbrekka fins a la vellesa i està enterrat dins un túmul no gaire lluny del túmul d'en Sigmundur, son pare. El túmul de l'Einar està cobert sempre de verd, estiu i hivern

vall·humall <m. -humals, -humlar>:

milfulles f, percala f, herba f de tall[s], marfull m, sabuda blanca, herba f de xai, herba f de tos, milifulla f (planta Achillea millefolium)

vall·hæra <f. -hæru, -hærur. Gen. pl.: -hæra>:

lúzula f [multiflora], lluçola f (planta Luzula multiflora)

vall·lendi <n. -lendis, no comptable>:

prats m.pl [secs], praderies f.pl [seques] (amb el fenàs ja segador)

◊ þar til hann hylur gnípur hárra fjalla og yztu útskaga, smáravaxin valllendi (τὸ πεδίον [τὸ] λωτόεν:   πεδία λωτοῦντα) og feit akurlönd manna: fins que ja cobreix els cims de les altes muntanyes i els caps marins més extrems i els herbeis (les planes herboses) coberts de trèvol [ja sec] i els grassos camps de conreu dels homes (l'original fa: ὄφρα καλύψῃ ǁ ὑψηλῶν ὀρέων κορυφὰς καὶ πρώονας ἄκρους ǁ καὶ πεδία λωτοῦντα καὶ ἀνδρῶν πίονα ἔργα)

vall·lendur, -lend, -lent <adj.>:

herbós -osa i sec -a

vall·mura <f. -muru, -murur. Gen. pl.: -mura>:

potentil·la noruega (planta Potentilla norvegica)

Vallóni <m. Vallóna, Vallónar>:

való m, valona f

Vallónía <f. Vallóníu, no comptable>:

Valònia f

vallónska <f. vallónsku, no comptable>:

való m, llengua valona

vallónskur, vallónsk, vallónskt <adj.>:

való -ona

vall·skvetta <f. -skvettu, -skvettur. Gen. pl.: -skvetta>:

bitxac rogenc (ocell Saxicola rubetra)

valma·þak <n. -þaks, -þök>:

<ARQ> teulada f de quatre aiguavessos

val·menni <n. -mennis, -menni>:

1. (ágætur maður) home m excel·lent (home excepcional)

2. (góður,góðgjarn maður) home bondadós, bon home (home ple de bondat, de bon cor)

◊ Jósef, festarmaður hennar (ὁ ἀνὴρ αὐτῆς), sem var valmenni (δίϰαιος), vildi ekki gera henni opinbera minnkun og hugðist skilja við hana í kyrrþey: en Josep, el seu promès, que era un home bondadós, no li volia fer una vergonya pública i resolgué de repudiar-la secretament

3. (göfuglyndur maður) home m noble (home magnànim, gentil)

◊ heyrða eg þar fagurt frá sagt, að Nísus frá Dúliksey væri öðlingur af manni (ἐΰν) og vel fjáður (ἀφνειόν); er mér sagt, að þú sért sonur hans, lízt mér svo á þig, að þú munir vera valmenni (ὁ ἐπητής -οῦ:   ἐπητῇ δ’ ἀνδρὶ ἔοικας): vaig sentir contar coses bones d'en Nisos de Duliqui, que era un home noble i opulent. M'han dit que tu ets fill d'ell i em sembles un home gentil

val·mennska <f. -mennsku, no comptable>:

magnanimitat f, noblesa f d'esperit

valmeyjar·gras <n. -grass, -grös>:

cascall m (planta Papaver somniferum) (→ valmúi; → draumsóley)

◊ svo sem valmeyjargras (ἡ μήκων -ήκωνος:   μήκων δ᾽ ὡς ἑτέρωσε κάρη βάλεν), það er vex í aldingarði, leggur út af (ἑτέρωσε κάρη βάλεν) höfuð sitt, niðurþyngt af ávexti og vorskúrum: svo hneig höfuð hans út af til annarrar hliðar, og gat ekki valdið hjálminum: així com un cascall, que creix en una horta, tomba el seu cap, afeixugat de fruit i [vinclat] pels ruixats de primavera, així va inclinar ell el seu cap cap a un costat no podent ja aguantar el pes del seu casc (l'original fa: μήκων δ᾽ ὡς ἑτέρωσε κάρη βάλεν, ἥ τ᾽ ἐνὶ κήπῳ ǁ καρπῷ βριθομένη νοτίῃσί τε εἰαρινῇσιν, ǁ ὣς ἑτέρωσ᾽ ἤμυσε κάρη πήληκι βαρυνθέν)

val·múi <m. -múa, -múar>:

(draumsóley) cascall m (planta Papaver somniferum)

val·mynd <f. -myndar, -myndir>:

<INFORM> menú m [desplegable]

val·möguleiki <m. -möguleika, -möguleikar>:

possibilitat f de selecció, opció f

val·námskeið <n. -námskeiðs, -námskeið>:

assignatura optativa 

val·nefnd <f. -nefndar, -nefndir>:

comissió f (o: comitè m) de selecció (de membres al consell d'empresa o a la direcció d'una entitat)

vals <m. vals, valsar>:

<MÚS> vals m

♦ dansa vals: ballar un vals

vals·auga <n. -auga, -augu. Gen. pl.: -augna>:

ull m de girfalc

◊ örninn (ˈʕāʝiθ ~ עָיִט) þekkir eigi veginn þangað, og valsaugað (ʕēi̯n   ʔai̯ˈʝāh ~ עֵין אַיָּה:   wə-ˈlɔʔ   ʃəzāˈφattū   ʕēi̯n   ʔai̯ˈʝāh,   וְלֹא שְׁזָפַתּוּ, עֵין אַיָּה) sér hann ekki, hin drembnu rándýr ganga hann eigi, ekkert ljón fer hann: l’àguila no coneix el camí que hi mena, i l'ull del girfalc no el veu, les feres altives no l'enfilen, cap lleó no va per ell

valsi <m. valsa, valsar>:

cilindre m, corró m, roleu m

valska <f. völsku, völskur. Gen. pl.: valskna o: valska>:

rata f (mamífer Rattus rattus & Rattus norvegicus) (→ rotta)

<†>  valska <f. völsku, no comptable>:

francès m, llengua francesa

◊ ok er Guðifreyr kom til Rǫgnvalds jarls ok sagðiz vera stafkarl einn, ok mælti á völsku, þat skildu þeir helzt: i quan en Jofre va arribar al campament del iarl Rǫgnvaldr, va dir que era un [vell] captaire i els parlava en francès, que era la llengua que ells més entenien

valskur, völsk, valskt <adj.>:

<HIST> romanó -ona. Originàriament, designació medieval dels habitants dels països romanons. Segons el context s'haurà de traduir per franès, való, normand, italià etc. Amb el pas del temps, aquest gentilici va anar estrenyent el seu significat fins a convertir-se en sinònim de franès

♦ <†> völsk mús, valskar mýs (o: <†>  mýss): rata, rates

◊ 61. Líflát Ásbjarnar jarls. Ásbjǫrn jarl fór norðr til Eyrarsunds þegar eptir fundinn, ok tók hann sér þar herbergi í þorpi einu, ok svaf hann í lopti einu um nóttina. Þá varð sá atburðr, er fáheyrðr er, at þar kómu inn mýss margar valskar; þær váru miklu stœrri, enn menn hefði fyrr sét. Þær sóttu jarlinn svá ákafliga, at hann varð þegar upp at standa ok verjaz þeim, ok eigi at síðr sóttu þær hann; þar váru margir menn aðrir inni í loptinu, ok hirðu þær um (engan)* annan. Þá hljóp jarl ofan ór loptinu ok þegar þær eptir honum; ok er hann kom út, þá sœkja þær hann fastast. Þá hljóp hann ofan til sjóvar, ok komz hann út á skip, ok lét hann frá landi; þær hljópu þegar á sæinn út ok upp í skipit til hans ok at jarli ok réðu þegar í andlit honum framan ok í nasar; ok svá lauk þar, at þær drápu jarl; ok þegar eptir þetta hurfu þær óvættir. Þessi undr spurðuz víða, dauði Ásbjarnar jarls, ok varð mǫnnum af þessum atburð ótti mikill, þeim er mestan hlut hǫfðu átt í mótgangi við Knút konung, ok grunaði þá marga menn, at þetta verk mundi eigi verit hafa svá guðréttligt, sem þeim hafði opt tját verit, er þeir hǫfðu veitt líflát Knúti konungi, ok mæltu þat margir, at þessi hefnd mundi af guði send vera: 61. Mort del iarl Ásbjǫrn. Quan hagué conclòs la batalla, el iarl Ásbjǫrn es va dirigir al nord, cap a Eyrarsund on es va allotjar a una alqueria i, durant la nit, va dormir a un lopt. Aleshores es va esdevenir aquest fet força inaudit: dins la sala de dalt on dormia hi van entrar molts de ratolins francesos (= rates), que eren molt més grossos que ningú hagués vist abans. Van atacar el iarl tan ferotgement que es va haver d'aixecar immediatament i defensar-se d'ells i nogensmenys continuaren atacant-lo. Dins la sala de dalt hi havia molts d'altres homes, però les rates no pararen esment en ningú més. Aleshores el iarl va davallar de la sala de dalt i les rates al punt li corregueren al darrere, i quan el iarl va sortir a fora, les rates el varen atacar encara més intensament (ferotgement, acarnissadament). Aleshores el iarl va córrer cap a la mar i va nedar fins al seu vaixell i es va allunyar de terra. Les rates immediatament saltaren dins la mar i pujaren al vaixell i l'hi atacaren i es llançaren immediatament a la seva cara i narius. I la cosa va acabar que van matar el iarl i tan bon punt l'hagueren mort, varen desaparèixer aquelles óvættir (dimonis, mals esperits o criatures). Aquest estrany fet -la mort del iarl Ásbjǫrn- es va saber pertot, causant una gran por als qui havien participat de manera molt destacada en la rebel·lió contra el rei Canut, i llavors foren molts els qui pressentiren que la rebel·lió contra el rei no havia estat tan del grat de Déu com els havien dit sovint que era els qui havien causat la mort del rei i eren molts els qui deien que aquella venjança li havia estat enviada per Déu

val·slöngva <f. -slöngu, -slöngur. Gen. pl.: -slöngva>:

catapulta f

◊ Reinaldur biskup í Stafangri var enskur og fégjarn mjög kallaður. Hann var kær vinur Magnúss konungs og þótti mönnum það líklegt að honum mundu fengin til varðveislu stórfé og dýrgripir. Voru menn sendir eftir honum og kom hann til Björgynjar. Voru þá kennsl þessi borin á hendur honum en hann synjaði og bauð skírslur fyrir. Haraldur vildi ekki það. Hann lagði á biskup að gjalda sér fimmtán merkur gulls. Biskup sagði að hann vill eigi svo vesla stað sinn, vill heldur hætta lífi sínu. Síðan hengdu þeir Reinald biskup út í Hólmi við valslönguna: el bisbe Reinaldur d'Stafangur era anglès i d'ell es deia que era molt cobdiciós. Havia estat amic íntim del rei Magnús [el Cec] i [per això] la gent considerava versemblant que hagués rebut [del rei], per a custodiar-los, tresors i objectes de gran valor. Per aquest motiu es van enviar missatgers que l'anessin a cercar i el bisbe va venir a Bergen. Aquí el varen acusar [de tenir guardats aquests tresors i objectes valuosos] però ell ho va negar i es va oferir a sotmetre's al judici de Déu [a fi de demostrar que el que deia era ver]. El rei Haraldur no ho va voler pas, sinó que va imposar al bisbe el pagament de quinze marques d'or. El bisbe va dir que no volia reduir el seu bisbat a la misèria i que, abans de fer-ho, s'estimava més sacrificar (lit.: arriscar, jugar-se) la seva vida. Tot seguit varen penjar el bisbe Reinaldur defora de la ciutat, a l'illot de Hólmur, a la catapulta (valslöngva) [que hi havia]

val·sónn <m. -sóns, -sónar>:

to m de marcatge

valt:

1ª i 3ª pers. sg. pret. ind. de → velta “rodolar”

valta <valta ~ völtum | valtaði ~ völtuðum | valtað ║ e-ð>:

aplanar una cosa amb la piconadora o cilindre (cosa = camí, carretera, pista de terra etc.)

valtari <m. valtara, valtarar>:

piconadora f, corró compactador, cilindre m (Bal.) 

valtur, völt, valt <adj.>:

1. insegur -a, malsegur -a (inestable, trontollant, que es belluga o balla)

♦ vera valtur á svellinu: <LOC FIG> ésser feble d'esperit, no tenir tremp

♦ standa völtum fótum (o: vera valtur í sessi): <LOC FIG> trobar-se en una posició insegura

2. voluble (mudable, inconstant)

♦ auður er valtur vinur: <LOC FIG> la fortuna és una amiga voluble

◊ fullar grindr ǀ sá ek fyr Fitjungs sonom, ǁ nú bera þeir vánar vǫl; ǁ svá er auðr ǀ sem augabragð, ǁ hann er valtastr vina: jo he vistes les pletes dels fills d'en Fitjungr plenes [de bens] i ara els veig anant amb gaiato de captaire: així és la fortuna: talment un instant i la més voluble dels amics

♦ valt er hamingjunni að treystast: <LOC FIG> és malsegur confiar en la Fortuna

◊ Guðrún segir: “Valt er hamingjunni at treystask, at eigi bresti hon” (VS. Ed. Uwe Ebel 1997, cap. 42, pàg. 99): la Guðrún li va dir: “És malsegur confiar en la fortuna i que no es trencarà” (construcció ἓν διὰ δυοῖν)

val·týr¹ <m. -týs, -tívar>:

1. <MITOL> déu m dels morts en batalla, déu m dels caiguts en batalla

◊ 52. Surtr ferr sunnan ǀ með sviga lævi, ǁ scínn af sverði ǀ sól valtíva; ǁ griótbiǫrg gnata, ǀ enn gífr rata, ǁ troða halir helveg, ǀ enn himinn klofnar: 52. En Surtr s'acosta del sud amb el noedor de les branques. El sol dels déus [dels morts] de la batalla lluu de la seva espasa. Els espadats de roca s'estimben. Els gífr ronden, els herois enfilen el camí de Hel, el cel s'esberla (es fen) (vocabulari: #1. sviga læ: el noedor o la perdició de les branques = el foc; #2. sól valtíva: No hi ha cap explicació satisfactòria a aquest sol dels déus dels morts de la batalla. A l'estrofa 62, déus dels morts de la batalla sembla que sigui un epítet dels déus Hǫðr iBaldr, la qual cosa em fa pensar que aquesta misteriosa sól valtíva podria ésser el sol de Hel; #3. gnata: Verb que no ha tingut continuació a la llengua moderna. L'Árni Böðvarsson 1993², pàg. 296a, li dóna el significat de rekast á, o sigui, entrar en col·lisió. En Gering 1903, col. 345, li dóna el significat de gnata (aþ) zusammenstürzen: prs. ind. pl. 3. grjótbjǫrg gnata Vsp. 52³ . En Kuhn 1968³, pàg. 77, reprèn aquesta interpretació per bé que ara la formuli amb cautela: (krachend) zusammenstürzen (? — Vsp. 52). El significat que li atribueix l'Árni Böðvarsson es basa, versemblantment, en la kenning odda gnat ‘[entre]xoc de les armes (Cf. en Hugo Gering i en Barend Sijmons 3,1 1927, pàg. 67: gnata ‘zusammenstürzen’ ist ein ἅπ. λεγ., dessen bedeutung jedoch nicht zweifelhaft sein kann, da in Egels Hǫfoþlausn 9² (SK. B I, 32) der ausdruck odda gnat ‘zussammenprall der waffen’ sich findet). El significat entrar en col·lisió, entrexocar s'escauria si l'ἅπαξ λεγόμενον grjótbjǫrg volgués dir iceberg, cosa que, emperò, no és el cas; #4. grjótbjǫrg: Es tracta d'un ἅπαξ λεγόμενον, al qual en Kuhn 1968³, pàg. 82, li dóna el significat de felsklippe. Segons el significat que donem a l'arcaic gnata obtindrem dues traduccions diferents: els penyals entrexoquen, entren en col·lisió o bé, els penyals s'estimben ; #5. rata: Amb aquest verb tenim un problema semblant al que teníem amb el verb gnata: Si hi veiem l'evolució d'una forma més arcaica ← *vrata ( cf. gòtic wratōn ‘anar d'un lloc a un altre, [herum]wandern, umherstreifen, πορεύεσθαι’). Si, per contra, hi veiem una variant grafemàtica per hrata, aleshores el seu significat és caure (Cf. en Hugo Gering 1903, pàg. 460b: hrata <...> fallen, zu fall kommen:   <...> pl. 3.   grjótbjǫrg gnata, en gífr hrata Vsp.52³). En Kuhn 1968³, pàg. li dóna aquest darrer significat: rata (að)  , swv. stürzen (Vsp. 52, Grp. 36); vgl. hrata. Depenent que interpretem el verb d'una manera o l'altra tindrem dues traduccions força diferents: Els gífr cauen [a terra] o els gífr ronden, es posen en moviment; #6. gífr: Es tracta d'un substantiu de gènere neutre (genitiu singular: gífrs). Denota una criatura que no és descrita enlloc. Per aquesta raó, el més honrat és no donar-li cap equivalent. En Kuhn 1968³, pàg. 75, simplement en diu: gífr (vgl. ags. gífre gierig) n.   weibliches unhold (Vsp. 45 H u. 52, HHv. 15); vgl. hræ-gífr. L'Árni Böðvarsson 1993², pàg. 282a, li dóna el significat: gífur -urs, -H <...> 3 † tröllkona. En els textos medievals, emperò, al meu entendre no hi ha res que justifiqui aquesta interpretació del mot com a sinònim de tröllkona, trol femella, ni tan sols res que permeti una interpretació del mot com a designació d'un ésser fabulós de sexe femení. Per a mi, el context deixa entreveure que el mot designava possiblement algun tipus de dimoni o ésser infernal [cristià?])

◊ 1. Ár valtívar ǀ veiðar námo, ǁ oc sumblsamir, ǀ áðr saðir yrði; ǁ hristo teina ǀ oc á hlaut sá, ǁ fundo þeir at Ægis ǁ ørkost hvera. ◊ 2. Sat bergbúi, ǀ barnteitr, fyrir, ǁ miǫc glícr megi ǀ miscorblinda; ǁ leit í augo ǀ Yggs barn í þrá: ǁ ‘Þú scalt ásom ǀ opt sumbl gøra’: 1. En els temps de l'antigor els déus dels morts en batalla prenien les preses caçades[, les rostien i menjaven, però] abans que n'estiguessin plens tenien ganes de beure cervesa. [Un dia,] sacsaren les varetes i llegiren les sorts: trobaren que a ca l'Ægir hi havia una gran abundor [de begudes i menjar]. 2. El bergbuó seia a llur davant content com un infant, molt semblant al fill d'en Miskurblindi. El plançó de l'Yggr el va mirar als ulls amb porfídia [i li va dir]: ‘[A partir d'ara] als ansos els prepararàs sovint banquets’ (aparentment, aquestes dues primeres estrofes de la Hymiskviða ens informen de l'origen mític dels sumbl: originàriament, els déus caçaven, però amb el rostit totsol que feien amb les preses capturades no en tenien prou: necessitaven acompanyar-lo de cervesa i med. Tiraren les sorts i descobriren que el bergbuó Ægir tenia prou abundor de menjar i provisions per fer-los prou cervesa, med i rostit per a tots ells. El primer déu que arribà a cal bergbuó -o el déu que hi va anar com a enviat dels altres déus- fou en Tor, el qual anuncià al bergbuó Ægir que, a partir d'aleshores, hauria de preparar sovint sumbls als déus; vocabulari: #1. nema veiðar: Cf. Kuhn 1968³, pàg. 151: nema veiðar jagdbeute machen (Hym. 1); #2. teinn: Cf. Kuhn 1968³, pàg. 202: teinn <...> losstab (Hym. 1); #3. ørkostr: Cf. Kuhn 1968³, pàg. 235: reiche auswahl (? - Hym. 1); #4. hverr: Cf. Kuhn 1968³, pàg. 106: kessel. En la meva traducció no segueixo aquesta interpretació, traduint per exemple una gran varietat de calderons, ja que considero vàlida l'objecció que en Franz Rolf Schröder formula a aquesta interpretació del passatge. Efectivament, en Franz Rolf Schröder, en el seu article «Das Hymirlied - zur Frage verblasster Mythen in den Götterliedern der Edda», Arkiv for Nordisk Filologi 17 (1940), pàgs. 1-40, aquí pàg. 3, objecta, amb molta de raó, que: ǫrkost hverian (1,8) lese ich mit Sophus Bugge, worauf die handschriftliche Überlieferung: hvera R, hveria A weist; die Lesart von R: ørkost hvera, d.h. »Überfluss an Kesseln,« dahin zu deuten, dass Ägir (zwar) viele Kessel habe, aber keinen, der zur Bierbereitung gross genug wäre ist mit Einsicht ganz abwegig. En aquest mateix lloc citat, ell hi tradueix el sintagma ørkost hveria com a jeglicher Überfluss; #5. bergbúi: aquest bergbuó ha d'ésser de precís l'Ægir; #6. miskorblindi, Miskorblindi: Cf. Kuhn 1968³, pàg. 142: miscor-blindi m (Hym. 2) ist unerklärt, viell. ein name mǫgr (sohn) miscorblinda bezeichnet einen riesen; si aquest ‘bergbuó semblant a l'infant d'en Miskurblindi’ és l'infant d'en Miskurblindi mateix, és a dir, l'Ægir, llavors Miskurblindi ha d'ésser un nom parlant, epítet de l'ètun Fornjótr, pare de l'Ægir. El significat d'aquest nom, emperò, no s'ha explicat encara satisfactòriament. En Franz Rolf Schröder, en el seu article «Das Hymirlied - zur Frage verblasster Mythen in den Götterliedern der Edda», Arkiv for Nordisk Filologi 17 (1940), pàgs. 1-40, aquí pàg. 3, tradueix el vers com a »ein wahrer echter Sohn des Miskorblindi« i rebutja indirectament la proposta formulada el mateix any pen Siegfried Gutenbrunner a »Eddica«, Zeitschrift für deutsches Altertum und deutsche Literatur 77 (1940), 12-25, ja que, si bé esmenta que en Gutenbrunner l'ha feta, ni diu en què consisteix ni l'accepta pas en la seva traducció. En Siegfried Gutenbrunner interpreta aquest nom parlant com a Bierbrauer, Maischenbereiter. Pàg. 14: Wenn der Ausdruck miǫk glíkr megi Miskorblinda mehr sein soll als bloße dichterische Bezeichnung Aegirs, dann muß er ihn als Sohn eines berühmten Bierbrauers hinstellen. Zu dieser Vermutung paßt der Name Miskorblindi, falls man sein erstes Glied Miskor- als Gen. Sing. eines zu mhd. meisch ‘Maische’ gehörigen und gleichbedeutenden *miska auffaßt. Dazu wurde als zweites Glied *-blendi ‘Mischer’ (mit -e- zu aisl. blanda ‘mischen’) stimmen, so daß *Miskorblindi derjenige wàre, der die Maische bereitet. Man braucht jedoch das überlieferte Miskorblinda darum keineswegs in -blenda zu verbessern, weil durch blindr ‘blind’ ja auch die Ablautstufe -e- > -i- belegt ist. Die Grundbedeutung, von der blanda und blindr ausgehen, hegt wohl in lit. blandùs ‘bündig (von der Suppe), trübe, dunkel werdend (vom Abend)’ vor, vgl. lett. blendu ‘sehe undeutlich’. Wenn der Stamm blind- in Miskorblindi noch den Sinn ‘mischen’ hat, dann muß der Name allerdings sehr alt sein, und es überrascht nicht, daß das erste Glied ein sonst nicht belegtes Wort für ‘Maische’ ist. Daß der Vater des Aegir einen Namen trägt, der ans Bierbrauen anknüpft, erinnert an den Namen des Gottes Kvasir, der zu slav. kvas ‘fermentum’ gehört und eine uralte Art, Bier aus Wurzeln zu bereiten, bei den Germanen bezeugt (s. Much, die Germania 221). En Jan de Vries 1977²:388 fa: miskorblindi m.BN. (poet.) Dunkel. Nach Gutenbrunner, ZfdA 77, 1940. 13-14 viell. zu mhd. meisch ‘maische’, und blendi ‘mischer’, also ‘der die maische bereitet’? oder nach Sturtevant PMLA 66, 1951, 282 < *mis-skor = ‘hässlich’. Andere denken an verschreibung für Mistorblindi (s. Boer, Edda-Komm. 90); #7. þrá: Cf. Kuhn 1968³, pàg. 242: <...> trotz (Hym. 2); í þrá, per tant = trotzig; #8. Yggs barn: el déu Þórr; )

2. <MITOL> els nous valtívar. A l'estrofa 62, valtívar, apareix emprat com a epítet dels déus Hod i Bàldur: aquests dos déus són els valtívar. Al meu entendre hi hauria dues possibles interpretacions: 1] Cal assumir que el mot valtívar no significa pas els déus dels morts del camp de batalla —perquè ni en Hod ni en Bàldur són déus que, abans del ragnaroc, tinguessin res a veure amb les batalles o amb els caiguts en les batalles—, sinó que, en la mesura que ara ells dos són els déus de les ruïnes -tóptir- del Valhal·la, són els déus que, a partir d'ara, s'ocuparan dels caiguts en les batalles venidores. L'Odin i la Freyja eren els antics valtívar. Després del ragnaroc, en Hod i en Bàldur són els nous valtívar.
Per tant, interpreto la kenning Hropts sigtóptir com a Sig-Hropts tóptir = les ruïnes d'en Hroptr de la victòria = les ruïnes de l'Odin = les ruïnes del palau de l'Odin = les ruïnes del Valhal·la. Entenc, doncs, que l'estrofa descriu el Valhal·la com un edifici en ruïnes després del ragnaroc, alhora que, per no destorbar la imatge idíl·lica del món renascut després del ragnaroc, l'autor del poema deixa clar que els dos germans hi búa vel, o sigui, hi habiten bé, que es pot entendre en un doble sentit: hi habiten bé malgrat habitar unes ruïnes i hi habiten bé, reconciliats, és a dir, malgrat que un fou en vida l'homeier de l'altre. 2] La segona interpretació és que valtívar no significa pas els déus dels caiguts en combat -no almenys en aquest passatge-, ssinó, i en la mesura que ens trobem davant un epítet d'en Hod i en Bàldur, els déus caiguts, o sigui, en Hod i en Bàldur entesos com a valr, els déus morts pel ferro, i que, malgrat aquest fet, fins després del ragnaroc havien hagut d'habitar a Hel.
La traducció els nous déus dels caiguts en combat només està justificada si creiem que el mot s'ha d'entendre segons 1]

62. Muno ósánir ǀ acrar vaxa, ǁ bǫls mun allz batna, ǀ Baldr mun koma; ǁ búa þeir Hǫðr oc Baldr ǀ Hroptz sigtóptir, ǁ vel, valtívar — ǀ vitoð ér enn, eða hvat? Als camps de conreu creixeran els esplets sense haver-los-hi sembrats. Tot el mal millorarà (=s'esvanirà). En Bàldur tornarà [d'entre els morts]. En Hod i en Bàldur, els [nous] valtívar, habitaran bé les ruïnes d'en Hroft de la victòria (en Hroft de la victòria = l'Odin, i les seves ruïnes són el que queda del Valhal·la després del ragnaroc). Que en sabeu més vosaltres o encara en voleu saber més?