© Macià Riutort i Riutort, 1998

svið <n. sviðs, svið>:

1. (svæði, vettvangur & FÍS) camp m (terreny, àmbit, esfera, tema & & FÍS)

◊ en þú skalt marka fólkinu svið (gāˈβal ~ גָּבַל:   wə-hiɣbalˈtā   ʔɛθ־hā-ˈʕām   sāˈβīβ,   וְהִגְבַּלְתָּ אֶת-הָעָם סָבִיב) umhverfis og segja: ,Varist að ganga upp á fjallið eða snerta fjallsræturnar. Hver sem snertir fjallið, skal vissulega láta líf sitt‘: i marcaràs al poble un terme al voltant dient-los: «Guardeu-vos de pujar a la muntanya o de tocar-ne el peu. Qui toqui la muntanya ben cert que hi deixarà la seva vida»

♦ → fornmálasvið “camp (o: terreny) de les llengües mortes”

♦ → merkingarsvið “camp semàntic”

♦ → náttúrusvið “camp de les ciències naturals”

♦ → náttúruvísindasvið “camp de les ciències naturals”

♦ → segulsvið “camp magnètic”

♦ → starfssvið “àrea de treball”

♦ → vinnusvið “àmbit laboral; camp operatiu”

♦ → þyngdarsvið “camp gravitatori”

2. (leiksvið) escenari m, escena f (de teatre & FIG)

♦ setja e-ð á svið: <TEATR> escenificar una cosa, posar una cosa en escena

♦ stíga á svið[ið]: <TEATR> sortir a escena, entrar en escena, pujar a l'escenari

♦ → stjórnmálasvið “escenari polític”

svið <n.pl sviða>:

1. <CULIN> svið m.pl, plat típic islandès a base de cap i potes de xai socarrimades i bullides

◊ en að dagverðarmáli of daginn komu fram fyrir þá svið af fé og eigi neitt annað. Þorgrímur spurði: „Hví sætir harkafæla sjá? Þætti mér nú heldur til annars um varið fyrir manna sakir.“ Guðrún svarar: „Ekki verður mér jafn drjúgdeilt sem sviðin.“ Vigfús bróðir hennar svarar: „Ekki er það að þú minnir oss eigi á sviðin.“ Og þann sama dag fóru þeir Þorgrímur fimmtán saman út í Arnarnes. Þar átti Hákon Þórðarson bú. Þeir fóru á beggja vit, fjár og mannhefnda. Hákon var eigi heima. Þeir rændu þar og tóku brott tíu hundruð mórendrar vöru er Hákon hafði ætlað til utanferðar sér. En þar var engi forstaða önnur en Guðrún mælti mart hrapaðlegt við þá, kona Hákonar (SS I, cap. 113, pàg. 157): i un dia, a l'hora de l'esmorzar els serviren svið, ço és, caps i potes socarrats i bullits de xais i res més. En Þorgrímur[, el marit de la Guðrún Önundardóttir] va demanar-li: ”Què vol dir aquesta menjussa? Em sembla que es podria esperar més aviat una altra cosa en atenció dels homes que hi ha aquí“. La Guðrún[ Önundardóttir, la seva dona,] li va respondre: “A hores d'ara ja no em resta res més al rebost que aquests svið”. En Vigfús, el germà d'ella, va contestar-li a ella: “No és que tu, amb aquests svið, no ens recordis [el que hem de fer]” (és a dir, ens has recordat, amb aquests caps i potes socarrats, que fa dos anys mataren la nostra família i cremaren el nostre mas i que el nostre pare hi va morir cremat viu i que nosaltres encara no n'hem pres venjança). I aquell mateix dia, en Þorgrímur i els altres, quinze en total, anaren plegats a Arnarnes. Allà en Hákon Þórðarson hi tenia un mas. Hi anaren per dues raons: pels béns i per la venjança. En Hákon no era a casa [quan hi arribaren]. Allà hi varen robar i se'n dugueren ‘mil-duescentes’ [alnes] de vadmal (burell) llistat de color bru-roig que en Hákon havia planejat d'emportar-se en el seu viatge a Noruega. I no hi trobaren cap altra oposició que les paraules, nombroses i alsurades, que els va adreçar la Guðrún, la dona d'en Hákon (vocabulari: #1. dagverðarmál: Cf. Baetke 19874, pàg. 82: dagverðar-mál n. Frühstückszeit; #2. sæta: Cf. Baetke 19874, pàg. 634: hví sætir þat wie hängt das zusammen, wie kommt das, was bedeutet das; #3. harkafæla: Cf. Baetke 19874, pàg. 234: harka-fæla f. = -geta (?); ibíd.: harka-geta f. geringe, grobe Nahrung, Speise; #4. heldur til annars: Cf. Baetke 19874, pàg. 245: er þat heldr til nǫkkurs das ist eher etwas (wert), das taugt mehr; en Baetke 19874, no dóna entrada a la frase en qüestió, el significat de la qual deu ésser: em sembla que ara, en esguard dels homes que hi ha aquí, ens mereixem quelcom de millor; la traducció d'en Kristian Kålund fa: det forekommer mig, man kunde vænte anden anretning, efter de mænd, som nu er komne; #5. jafndrjúgdeilt: Cf. Baetke 19874, pàg. 310: jafn-drjúgdeildr, -drjúgr adj. ebensolange hinreichend, ebensoviel; el significat de la frase és, doncs: no hi ha res que em duri tant com els caps i les potes socarrats i bullits de xai, és a dir, a aquestes alçades de l'any ja no em queda res més al rebost que caps i potes de xai socarrats i bullits #6. vit: Cf. Baetke 19874, pàg. 749: þeir fóru á beggja vit, fjár ok mannhefnda sie suchten beides (zu erlangen), Gut und Rache; #7. mórendur: Cf. Baetke 19874, pàg. 425: mó-rendr braungestreift <...> mórent váðmál od. mórent braungestreiftes Wollzeug (häufig als Verrechnungseinheit); #8. hrapaðlegt: Cf. Baetke 19874, pàg. 271: <...> adj. n. heftig, ungestüm, stürmisch: mæla hrapaðligt við e-n heftig auf jemanden einreden, toben, poltern; )

2. <CULIN> : (sviðahaus) svið m.pl, plat típic islandès consistent en mig cap de xai socarrimat i bullit en sal terrossada

sviða <f. sviðu, sviður. Gen. pl.: sviða o: sviðna>:

coltella f, coltellàs m

sviða·haus <m. -hauss, -hausar>:

<CULIN> sviðahaus m, plat típic islandès consistent en un cap de xai o me socarrat i bullit en sal terrossada

♦ hálfur sviðahaus: <CULIN> mig cap de xai (o: me) bullit

sviða·kjammi <m. -kjamma, -kjammar>:

<CULIN> mig cap d'anyell o de be, socarrat i bullit [en sal terrossada]

sviða·lykt <f. -lyktar, no comptable>:

olor f de socarrimat, olor f de socarrat (Val., Mall., Men. & Cat.) 

sviða·sár <n. -sárs, -sár>:

ferida molt dolorosa

sviða·sulta <f. -sultu, no comptable>:

<CULIN> sviðasulta f, mena d'aspic fet amb la carn del cap de xais

sviði <m. sviða, no comptable>:

dolor m,f punyent

♦ → logsviði “dolor punyent molt viu”

sviði:

1ª i 3ª pers. sg. pret. subj. de → svíða “socarrar, socarrimar”

sviðið:

supí de → svíða “socarrar, socarrimar”

sviðinn, sviðin, sviðið <adj.>:

1. <GEN> socarrat -ada (Val. & Cat.), socorrat -ada (Mall., Men.), socarrimat -ada (Eiv. & Cat.) 

◊ á fjöllunum vil ég hefja grát og harmakvein, og sorgarljóð á beitilöndunum í öræfunum, því að þau eru sviðin (ʝāˈsˤaħ ~ יָצַת:   kī   ˌnisˤsˤəˈθū   ˌmi-bbəlī-ˈʔīʃ   ʕɔˈβēr,   כִּי נִצְּתוּ מִבְּלִי-אִישׁ עֹבֵר), svo að enginn fer þar um framar og menn heyra eigi framar baul hjarðanna. Bæði fuglar himinsins og villidýrin eru flúin, farin: a les muntanyes esclafiré en plors i lamentacions, i entonaré una complanta pels pastius del desert car estan abrusats de manera que ningú no hi continua passant ni la gent hi torna a sentir els bramuls dels ramats. Tant els ocells del cel com les bèsties salvatges tots han fugit, se n'han anat!

♦ sviðin jörð: terra cremada

2. (af sólarhita) eixarreït -ïda, recremat -ada (ablamat pel sol)

◊ hver er svo vitur maður, að hann skilji þetta? Hver er sá, er munnur Drottins hafi talað við, að hann megi kunngjöra hvers vegna landið er gjöreytt, sviðið (ʝāˈsˤaħ ~ יָצַת:   ʕal־ˈmāh   ʔāβəˈδāh   hā-ˈʔārɛsˤ   nisˤsˤəˈθāh   χa-mmiδˈbār   mi-bbəˈlī   ʕɔˈβēr,   עַל-מָה אָבְדָה הָאָרֶץ, נִצְּתָה כַמִּדְבָּר מִבְּלִי עֹבֵר) eins og eyðimörk, sem enginn fer um?: qui és l'home tan savi que comprengui això? Qui és aquell a qui la boca de Jahvè ha parlat, que no proclami: Per què està destruït el país, abrusat com el desert per on ningú no hi passa?

sviðna <sviðna ~ sviðnum | sviðnaði ~ sviðnuðum | sviðnað>:

socarrar-se (Val. & Cat.), socorrar-se (Mall., Men.), socarrimar-se (Eiv. & Cat.) 

◊ getur nokkur borið svo eld í barmi sínum, að föt hans sviðni (ɕāˈraφ ~ שָׂרַף:   ū-βəɣāˈδā-u̯   lɔʔ   θiɕɕāˈraφnāh,   וּבְגָדָיו, לֹא תִשָּׂרַפְנָה) ekki? Eða getur nokkur gengið á glóðum án þess að brenna sig (kāˈwāh ~ כָּוָה:   wə-raˈɣlā-u̯   lɔʔ   θikkāˈwɛi̯nāh,   וְרַגְלָיו, לֹא תִכָּוֶינָה) á fótunum?: que per ventura pot portar algú foc a la seva falda sense que la seva roba se socarri? O que per ventura algú pot caminar damunt calius sense cremar-se els peus?

◊ og seg við skóginn í Suðurlandinu: Heyr orð Drottins! Svo segir Drottinn Guð: Sjá, ég kveiki eld í þér, sem eyða skal hverju grænu tré og hverjum þurrum viði, sem í þér er. Eldsloginn skal ekki slokkna, og öll andlit skulu sviðna (sˤāˈraβ ~ צָרַב:   wə-ˌnit͡srəβū־ˈβā-ḥ   kāl־pāˈnīm   mi-nˈnɛɣɛβ   t͡sāˈφōnāh,   וְנִצְרְבוּ-בָהּ כָּל-פָּנִים, מִנֶּגֶב צָפוֹנָה) af honum frá suðri til norðurs: i digues al bosc de les terres de migjorn (del Nègueb): Escolta la paraula de Jahvè! Així parla el Senyor Jahvè: Vet aquí que encendré en tu un foc que destruirà tot arbre verd i tot arbre sec que hi hagi en tu. La flamarada no s'apagarà pas, i totes les cares d'elles en seran cremades, de migjorn fins al nord

◊ nei, hann er hafður til eldsneytis. Þegar eldurinn hefir brennt báða enda hans, og sé miðjan sviðnuð (ħāˈrar ~ חָרַר:   wə-θōˈχ-ō   nāˈħār,   וְתוֹכוֹ נָחָר), hvert gagn er þá að honum til efniviðar?: no, la tiren al foc perquè faci de combustible. Quan el foc n'ha cremat els dos caps i el mig [ja] està socarrat, ¿quina utilitat té com a fusta per a la construcció?

svið·setja <-set ~ -setjum | -setti ~ -settum | -sett ║ e-ð>:

escenificar una cosa, posar una cosa en escena

svið·setning <f. -setningar, no comptable>:

posada f en escena, escenificació f

sviðs·fræði <f. -fræði, no comptable>:

<FÍS> teoria f dels camps

sviðs·hreyfingar <f.pl -hreyfinga>:

(kóreógrafía) coreografia f

sviðs·hönnun <f. -hönnunar, no comptable>:

escenografia f

sviðs·list <f. -listar, -listir>:

art escènica

sviðs·ljós <n. -ljóss, -ljós>:

<GEN & FIG> focus m [d'escenari]

♦ komast í sviðsljósið: <LOC FIG> posar-se en el centre de l'atenció, centrar el focus de l'atenció

♦ vera í sviðsljósinu: <LOC FIG> trobar-se (o: ésser) sota els focus de l'atenció

♦ sviðs·ljós <n.pl -ljósa>: bateria f (sèrie de llums col·locats a la vora anterior del pla de l’escenari)

sviðs·lýsing <f. -lýsingar, no comptable>:

escenografia f

sviðs·munir <m.pl -muna>:

atrezzo m, accessoris m.pl [del decorat] 

sviðs·mynd <f. -myndar, -myndir>:

1. <TEATR> decorat m, escenografia f

2. <CINEM & TELEV> plató m

3. <FIG> escenari m

♦ sviðsmynd af váhrifum: <SALUT PÚB> escenari d'exposició

♦ sviðsmynd fjármögnunarerfiðleika: <FINAN> escenari d'estrès de liquiditat

♦ versta, hugsanlega sviðsmynd: <LOC FIG> el pitjor escenari possible

sviðsmynda·greining <f. -greiningar, -greiningar>:

<FINAN> anàlisi f d'escenari[s]

sviðs·skrekkur <m. -skrekks, no comptable>:

pànic escènic

sviðs·stjóri <m. -stjóra, -stjórar>:

1. <GEN> cap m & f d'àrea (o: de secció)

2. <TEATR> director m d'escenari, directora f d'escenari, director escènic, directora escènica

sviðs·stjórn <f. -stjórnar, -stjórnir>:

1. <GEN> direcció f de departament (o: de secció)

2. <TEATR> direcció escènica

sviðum:

1ª pers. pl. pret. ind. & subj. de → svíða “socarrar, socarrimar”

svif <n. svifs, svif; # 1. & 3. pl. no hab.>:

1. (flug) planatge m  (acció de planar en l'aire)

2. (það snúa upp í vindinn & hreyfing) borneig m, bordada f  (moviment de bornar o bornejar & FIG moviment)

◊ ok eptir þat héldu þeir skipinu til Ekreyja. Ok er þeir kómu í hǫfnina ok kǫstuðu akkerum, þá varð svá mikit svif at skipinu, at eldr kom í dokkuna, er þeir hǫfðu brugðit (brugðu) um kaðlinum. Hugðu menn þá, at strengrinn mundi þá brenna, ok tóku tjald eitt ok vættu ok ætluðu at sløkkva eldinn. En junkherra Magnús var því skjótari ok betri fangaráðs, at hann tók byttu eina, fulla af drykk, ok steypti yfir dokkuna ok kœldi svá eldinn — nauis ad Ekreyas reducta, cum ingressi portum ancoras iacerent, tanto impetu cursum obliquauit, ut sucula, fune circumplicata, ignem conciperet. Quare ueriti, ne funis inflammaretur, ignis restinguendi causa uelum aliquod madefecerunt: princeps uero iuuenis Magnus tanto ceteris erat ad capiendum consilium sagacior et celerior, ut arreptam situlam potu plenam, in suculam infunderet eoque pacto ignem refrigeraret: i, després d'això, es dirigiren amb el vaixell a les Illes Ekreyjar. I quan varen entrar-hi al port, sorgiren àncores, i aleshores es va produir un borneig tan violent del vaixell que l'argue de l'àncora, la corda de la qual havien desenrevoltillat, es va encendre. Els homes pensaren llavors que la corda [de l'àncora] s'encendria i agafaren un envelat i el banyaren amb la intenció d'apagar-hi el foc, però el junkherra Magnús fou molt més ràpid i millor en trobar una solució ja que va agafar una galleda plena de beguda i la va abocar sobre l'argue i així va refredar el foc (vocabulari: #1. bregða e-u um e-ð: El mot bregða sembla tenir el significat de vefja e-u um e-t, però en Baetke 19874, pàg. 66-67, no dóna pas entrada a aquesta expressió sub voce bregða. Entenc que el moviment de borneig del vaixell ancorat era tan violent, que feiq que la corda de l'àncora fregués la fusta de l'argue amb una intensitat tal, que la fusta de l'argue va començar a fumejar; #2. kæla: En Baetke 19874, pàg. 356: kœla (ld) kühlen, abkülen; l'ús d'aquest verb aquí em fa pensar que la corda de l'àncora, fregant amb el seu ràpid moviment l'argue havia fet que aquest comencés a fumejar. El que fa el junkherra (príncep) Magnús és, realment, refredar o refrigerar la fusta sobreescalfada que ja estava fumejant. Una cosa calenta es pot refredar, el foc, emperò, només es pot apagar, no pas refredar)

♦ vera léttur í svifum: ésser de moviments lleugers, gràcils

♦ vera seinn í svifum: ésser de moviments lents, indolents

3. <BIOL> plàncton m

♦ → dýrasvif “zooplàncton”

♦ → hálfsvif “meroplàncton”

♦ → heilsvif “holoplàncton”

♦ → jurtasvif “fitoplàncton”

♦ → plöntusvif “fitoplàncton”

4. svif <n.pl svifa>: (augabil, stund) moment m (espai de temps curt)

♦ í þeim svifum: en aquell moment

♦ rétt í þeim svifum: just en aquell instant

◊ rétt í þeim svifum kom hinn lærði íslendíngur Grindvicensis aftur útúr húsinu: en aquell precís instant, l'erudit islandès Grindvicensis va tornar a sortir de la casa

♦ í sömu svifum: en aquells mateixos instants

◊ í sömu svifum (— ~ —:   ʕōˈδ-ɛnnū   məδabˈbēr   wə-hinˈnēh   ʝōnāˈθān   bɛn־ʔɛβjāˈθār   ha-kkɔˈhēn   bāʔ,   עוֹדֶנּוּ מְדַבֵּר, וְהִנֵּה יוֹנָתָן בֶּן-אֶבְיָתָר הַכֹּהֵן בָּא) kom Jónatan, sonur Abjatars prests, óvænt til þeirra. Þá sagði Adónía: „Komdu hingað. Þú ert traustur maður og flytur áreiðanlega góðar fréttir“: en el mateix instant arribà inesperadament on eren ells en Jonatàs (Ionatan), fill del sacerdot Abiatar (Eviatar). L'Adonies (Adoniiahu) li digué llavors: «Vine aquí. Ets un home de fiar i segurament portes bones notícies»

◊ þeir vildu þá taka hann í bátinn en í sömu svifum (εὐθέως) rann báturinn að landi þar sem þeir ætluðu að lenda: volien llavors prendre'l a la barca, però, en el mateix instant, la barca tocà terra al lloc on havien volgut anar

svifa·mikill, -mikil, -mikið <adj.>:

(ræða) d'alts vols (altisonant, pompós, ampul·lós, grandiloqüent)

svifa·seinn, -sein, -seint <adj.>:

lent -a de moviments

♦ svifaseinn í viðbrögðum: <FIG> lent -a a reaccionar, lent -a de reaccions

♦ vera svifaseinn í viðbrögðum [við e-u]: reaccionar lentament [en una cosa], trigar a reaccionar [en una cosa]

svif·aur <m. -aurs, -aurar>:

<GEOL> transport m en suspensió

svif·bátur <m. -báts, -bátar>:

aerolliscador m, hovercraft m

svif·dreki <m. -dreka, -drekar>:

<AERO> ala f delta

svif·dýr <n.pl -dýra>:

<BIOL> zooplàncton m (→ dýrasvif)

svif·efni <n. -efnis, -efni>:

<QUÍM> col·loide m

svif·ferja <f. -ferju, -ferjur. Gen. pl.: -ferja>:

transbordador f de tralla (transbordador fluvial que aprofita el corrent d'aigua, com ara el de Flix o Miravet)

svif·flug <n. -flugs, -flug>:

<AERO> vol m sense motor

svif·fluga <f. -flugu, -flugur. Gen. pl.: -flugna>:

<AERO> planador m

svif·flugvél <f. -flugvélar, -flugvélar>:

variant de → svifflug ‘planador’

svif·hraður, -hröð, -hratt <adj.>:

ràpid -a com un llamp

svifi:

1ª i 3ª pers. sg. pret. subj. de → svífa “lliscar; planar”

svifið:

supí de → svífa “lliscar; planar”

svif·krans <m. -krans, -kransar>:

<BOT> papus m

svif·lausn <f. -lausnar, -lausnir>:

<QUÍM> dispersió f col·loidal

svif·lest <f. -lestar, -lestir>:

<FERROV> aerotrèn m

svif·nökkvi <m. -nökkva, -nökkvar>:

aerolliscador m, hovercraft m

svif·rá <f. -rár, -rár>:

<ESPORT> barra fixa

♦ æfing á svifrá: <ESPORT> exercici m a la barra fixa

svif·ryk <n. -ryks, no comptable>:

partícula f en suspensió (oftast í fleirtölu/empr. hab. en pl.: partícules f.pl en suspensió)

svifryks·mengun <f. -mengunar, no comptable>:

contaminació f [atmosfèrica] per partícules en suspensió

svif·slá <f. -slár, -slár>:

<ESPORT> barra fixa

svifum:

1ª pers. pl. pret. ind. & subj. de → svífa “lliscar; planar”

svif·vængur <m. -vængs (o: -vængjar), -vængir. Gen. pl.: -vængja; dat.pl.: -vængjum>:

<AERO> parapent m, ala f de pendent

svifvængja·flug <n. -flugs, -flug>:

<AERO> vol m amb parapent, vol m amb ala de pendent

svif·þörungur <m. -þörungs, -þörungar>:

fitoplàncton m (→ plöntusvif)

svig¹ <n. svigs, no comptable>:

(bugur) volta f, voltera f

♦ fara (o: ganga) á svig við e-ð ~ e-n: <LOC FIG> evitar una cosa ~ algú fent-hi voltera

◊ hélt Ísrael þá kyrru fyrir í Kades, hélt síðan áfram um eyðimörkina, fór á svig (sāˈβaβ ~ סָבַב:   wa-i̯ˈʝāsāβ   ʔɛθ־ˈʔɛrɛt͡s   ʔɛ̆ˈδōm   wə-ʔɛθ־ˈʔɛrɛt͡s   mōˈʔāβ,   וַיָּסָב אֶת-אֶרֶץ אֱדוֹם וְאֶת-אֶרֶץ מוֹאָב) við Edómsland og Móabsland, kom austan að Móabslandi og setti búðir sínar hinum megin við Arnon: llavors Israel va restar tranquil a Cadés (Cadeix), posteriorment va avançar pel desert enllà, rodejant el país d'Edom i el país de Moab; va arribar a l'orient del país de Moab i va acampar a l'altre costat de l'Arnon

◊ Davíð leitaði þá aftur svara hjá Drottni og hann svaraði: „Þú skalt ekki fara beint á móti þeim, farðu á svig (sāˈβaβ ~ סָבַב:   hāˈsēβ   ʔɛl־ˌʔaħărēi̯-ˈhɛm,   הָסֵב, אֶל-אַחֲרֵיהֶם) við þá og aftur fyrir þá og gerðu árás á þá frá Bakatrjánum: en David llavors va tornar a consultar Jahvè i ell li va respondre: «No marxis directament contra ells, eludeix-los fent voltera i col·loca't de nou davant ells i fes l'atac contra ells des dels arbres [que es diuen] bacà

◊ gekk hún síðan strax út og fékk þernu sinni höfuð Hólofernesar sem lét það í malpoka hennar. Síðan gengu þær báðar saman út, eins og þær voru vanar, til bæna. Þegar þær svo voru komnar í gegnum herbúðirnar gengu þær á svig (κυκλοῦν:   ἐκύκλωσαν τὴν φάραγγα ἐκείνην) við dalinn, héldu upp Betúlúufjall og komu að borgarhliðinu: immediatament després sortí i va donar el cap de l'Holofernes a la seva criada, la qual el va posar dins la seva taleca. Després, sortiren totes dues plegades, com solien fer per anar a pregar. Quan varen haver travessat el campament, feren el tomb a la vall, pujaren la muntanya de Betúlia i varen arribar a les portes de la ciutat

♦ fara á svig við sannleikann: eludir la veritat

♦ ganga á svig við erfiðleika: evitar una dificultat

♦ vinna svig á e-m: <LOC FIG> vèncer algú, imposar-se a algú

◊ nú sér Kirjalax og þeir Rómánus, at þeir munu sig verða framar til at leggja, ef þeir skulu nǫkkut svig vinna á víkingum ok sœkja þeir nú fram í fylkingina [í mót víkingum], ok þeim fylgir Rómarík aldjarfliga: llavors en Kirialax (en ‘κύριε Ἄλεξι’ o ‘κύριε Ἀλέξιε’) i en Rómánus i en Rómarík varen veure que s'havien d'esforçar-se força més si volien vèncer d'alguna manera els viquings així que en Kirjalax i en Rómánus avançaren contra els viquings posant-se al capdavant de la formació de combat i en Rómarík els va seguir amb gran ardidesa (vocabulari: #1. sœkja fram í fylkingina: En Baetke 19874, pàgs. 170 i 635-636, no dóna pas entrada a aquesta locució. Entenc que vol dir que en Kirjalax, en Rómánus i en Rómarík varen avançar [contra els viquings] posant-se al capdavant de l'acies, de la formació de combat, és a dir, abandonant la posició interior, protegida, en la qual s'havien trobat fins llavors; )

◊ þá er Haraldr konungr lá við Halland eptir Nizárorrostu, mælti hann til sinna manna: „Vér hǫfum fengit mikit sigr á Dǫnum í orrostu þessi. Gætum nú til sem bezt, at þeir vinni engi svig á oss heðan í frá, ok sœkjum heim í ríki várt með sœmd ok miklu herfangi“ — : quan el rei Haraldr estava ancorat davant la costa del Halland, després de la batalla del riu Nizá, va parlar així als seus homes: “Hem obtingut una gran victòria contra els danesos en aquesta batalla. Prenguem ara el màxim esment que ells, d'avui en endavant, no ens vencin a nosaltres. Tornem [ara] al nostre regne amb honor i gran botí”

◊ hér eptir býr Sverrir konungr ferð sína norðr um fjall, ok kómu fram í Naumudal, ok fékk sér þar skip, lǫgðu þá út í Skillingar. Konungr átti þar húsþing. Hann leitaði þá við liðit, hversu þeir skyldu hátta ferðum sínum, sagði, at honum sýndust vera þrír kostir á. Sá einn at fara norðr á Hálogaland ok hafa þar slíkt, er féngist; annarr at fara til Bjǫrgynjar ok vita, ef þeir féngi nǫkkut unnit á úvinum sínum; þá væri sá til, at fara or landi ok vestr í eyjar, ok væri þess meiri ván, at þeir féngi þaðan nǫkkurn liðsafla; eða herja þá til Írlands eða annarra Vestrlanda, lézt þat ætla, at því meiri mundi úvinsæld Erlings, sem hann væri lengr í Noregi. Liðit svaraði ok lézt vilja inn til bœ- jarins, ok tǫldu ekki fyrir mundu verða at ná bœnum, sǫgðu hvárki til varnar konung né jarl, sǫgðu konung eiga þar fyrir marga vini — aquilonem exinde uersus iter instaurat, et montana transgressus in Naumdaliam Rex descendit. Nactus ibi quasdam colonorum naues, Skillingas (insulas) porro petiit, et, quod continentis incolas consultationum arbitros habere nolebat, hic milites in concionem uocatos, quo potissimum itinera uertenda censerent, sententias rogauit; dixitque: ”Videri sibi, tria duntaxat utiliter eligenda nunc dari: primum quidem, ut in Halogiam (Halogalandiam) opum incrementa quaesituri se reciperent, indeque in austrum reuersi Bergas appeterent, ecquam ibi cladem hostibus inferre possent experturi: alterum, ut Noruegia relicta occidentem uersis in (Orcades) insulas nauigarent, unde auxiliarium militem conquiri posse uix dubitaret: tertium, ut Hiberniam, aliasque ad occidentem sitas regiones, populabundi infestarent; ominari uero se fore, ut popularium erga Regem Magnum et Comitem Erlingum studia cum diuturniore imperio senescerent: in praesentia autem magnam corum potentiam sibi suisque lacessitu difficilen futuram.” Ad haec milites uiniversi respondebant: ”Nidrosiam peti placere; urbem enim, regio quippe praesidio destitutam, nullo negotio occupari posse: oppidoque, cum Regis amicis abundaret, in potestatem facile redacto, uirium se augmenta partibus adiecturos”: després d'això, el rei Sverrir va disposar el seu viatge cap al nord a través del puig i arribaren a la vall de Naumudalr. Aquí el rei es va procurar vaixells amb els quals es van dirigir, per mar oberta, a les illes Skillingar. Aquí va celebrar un húsþing, una reunió amb els seus homes. [Amb aquella reunió] mirava d'esbrinar amb les seves tropes com s'havia d'organitzar llur expedició. Els digué que li semblava que tenien tres possibilitats. La primera era de marxar cap al nord al Hálogaland i prendre-hi [tot] el que hi poguessin heure. La segona opció era d'anar a Bjǫrgyn i escatir si podien vèncer-hi llurs enemics. Finalment, la darrera possibilitat fóra d'abandonar el país per dirigir-se cap a l'oest, cap a les illes [de ponent] on les possibilitats de trobar-hi reforços eren molt grosses, per, després, devastar Irlanda o els altres països de ponent. Va dir-los que creia que la impopularitat del iarl Erlingr augmentaria com més temps fos a Noruega. Les tropes li respongueren que volien prendre la vila [de Þrándheimr] i que consideraven que no hi hauria res que els impedís de capturar la vila, i digueren que no hi havia ni el rei ni el iarl per defensar-la, digueren que el rei [Sverrir] hi tenia mants amics

svig² <n. svigs, svig>:

<ESPORT> eslàlom m

sviga·gjörð <f. -gjarðar, -gjarðir>:

congreny m, cércol m de fusta de bóta

svigi <m. sviga, svigar>:

1. parèntesi m (signe gràfic ( ))

♦ innan sviga: <TIPOG> entre parèntesis

♦ nefna e-ð innan sviga<: <LOC FIG> fer un incís, dir una cosa entre parèntesis

♦ í svigum: <TIPOG> entre parèntesis

♦ setja e-ð í sviga: <TIPOG> posar una cosa entre parèntesis

2. (víðitág, vöndur úr víði, grönn, sveigjanleg trjágrein) verga f (de salze & branca prima i flexible d'arbre)

◊ en er at degi kom, gekk Þorsteinn í húsit, þar er þau sváfu, ok bað þau rísa upp skyndiliga ok braut fara sem skyndiligast. Hann kallaði ákaft, ok þau bjuggust í tómi. Þorsteinn gekk at með ákafa ok hafði mikinn sviga í hendi ok lét sem hann myndi ljósta þau ok gera miskunnarlaust, ef eigi brygði þau við sem skjótast. Ok síðan gengu þau út, en hann eptir þeim með reiddan svigann. Fóru þau með þessum hætti til garðshliðs, at hann ógnaði þeim: i a trenc d'alba, en Þorsteinn va entrar a dins l'edifici en el qual ella dormia amb son fill i els va manar que es llevessin a tota pressa i que marxessin d'allà tan ràpidament com els fos possible. Ell els cridava amb vehemència [que s'afanyessin], mentre ells es preparaven per anar-se'n amb tota calma i tranquil·litat. En Þorsteinn els acaçava amb vehemència i tenia una gran verga de salze a la mà i feia com si els pegués, fingint no tenir cap commiseració envers ells, si no s'afanyaven per partir d'allà al més aviat possible. I poc després sortiren d'allà, i ell marxava darrere ells brandant la verga [per sobre d'ells]. Varen marxar fins a les portes del garðr amb ell amenaçant-los i cridant-los al darrere tot el temps

◊ þann morgun er þeirra var von þá mælti Helgi við húskarla sína að þeir skyldu hvergi fara frá húsum um daginn: "Þér skuluð höggva yður sviga stóra úr víði og stafi marga. Er manna hingað von í dag og skuluð þér þá neyta stafanna og berja hrossin undir þeim og reka svo úr túni allt saman": el matí que era d'esperar que arribessin [en Þormóður i la seva gent], en Helgi va dir als seus húskarlar que durant el dia no s'allunyessin pas de les cases del mas: “Talleu-vos grans vergues de salze i molts de garrots (bastons). Avui hi ha moltes de possibilitats que vinguin homes aquí i vosaltres[, si això passa,] usareu els garrots per pegar als cavalls sobre els que vagin muntats i foragitar-los així tots ells fora del tún, la prada tancada del mas”

◊ "þú munt nú segja verða," sagði Gunnar og tók sviga einn mikinn og ætlar að berja piltinn með: “Ara m'ho hauràs de dir[, tant si vols com si no]”, li va dir en Gunnar i va agafar una gran verga i es va disposar a apallissar-hi el vailet

3. (viðargjörð á tunnu) congreny m (de bóta)

svig·keppni <f. -keppni, -keppnir>:

<ESPORT> prova (o: competició) f d'eslàlom

svig·maður <m. -manns, -menn>:

<ESPORT> eslalomista m (esquiador d'eslàlom)

svigna <svigna ~ svignum | svignaði ~ svignuðum | svignað>:

1. (trjágrein) vinclar-se (branca prima i flexible d'arbre, canya de pescar & anàlegs)

♦ svigna til jarðar: vinclar-se cap a terra

◊ hann auðgast ekki, auður hans varðveitist ekki og kornöx hans svigna (nāˈtˁāh + lā ~ נָטָה + לָ:   wə-ˌlɔʔ־ʝitˁˈtˁɛh   lā-ˈʔārɛt͡s   minˈl-ām,   וְלֹא-יִטֶּה לָאָרֶץ מִנְלָם) ekki til jarðar: no s’enriquirà ni les seves riqueses no es preservaran, ni es vinclaran cap a la terra les espigues del seu gra

♦ svigna undan e-u: vinclar-se a causa d'una cosa

◊ hann var sem ólífutré sem svignar (ἀναθάλλειν ~ ἀναθάλλων -άλλουσα -άλλον:   ὡς ἐλαία ἀναθάλλουσα καρποὺς) undan ávöxtum, kýprusviður sem teygist til skýja: era com una olivera que es vincla carregada de fruit, com un xiprer que s'enlaira cap als núvols

2. (hilla, planki) doblegar-se, fer panxa (post, tauló per la part del mig)

♦ svigna undan þunganum: doblegar-se sota el pes

◊ plankinn svignaði undan þunganum: la post feia panxa sota el pes

svignun <f. svignunar, no comptable>:

flexió f, vinclament m (de branca, de canya de pescar, d'espiga etc.)

svig·rúm <n. -rúms, no comptable>:

1. <FIG> marge m d'acció (o: de moviments), llibertat f de moviment[s], espai m per moure's

♦ gefa e-m svigrúm: donar joc a algú, donar marge [d'acció] a algú

◊ þá sáu niðjar Benjamíns að þeir höfðu beðið ósigur. Ísraelsmenn gáfu Benjamín svigrúm (nāˈθan + māˈqōm + lā ~ נָתַן + מָקוֹם + לָ:   wa-i̯ʝittəˈnū   ʔīʃ-ʝiɕrāˈʔēl   māˈqōm   lə-βinjāˈmin,   וַיִּתְּנוּ אִישׁ-יִשְׂרָאֵל מָקוֹם, לְבִנְיָמִן) því að þeir treystu launsátrinu sem þeir höfðu hjá Gíbeu: llavors, els descendents d'en Benjamí varen veure que havien sofert una derrota (el context exigeix, en canvi, el contrari: ...que havien infligit una derrota [als israelites]). Els israelites donaren joc als benjaminites perquè confiaven en l'emboscada que els havien parat a la vora de Gabaà (Givà)

♦ hafa svigrúm til e-s: tenir marge (o: joc) per a una cosa, tenir llibertat de moviments per a una cosa

2. (tækifæri) ocasió f (oportunitat)

♦ ég fékk ekkert svigrúm til þess: no n'he tingut pas l'ocasió, no m'ha llegut -uda (Mall.) 

3. <FÍS> orbital atòmic

svig·skíði <n.pl -skíða>:

<ESPORT> esquí m d'eslàlom

svigur·mæli <n.pl -mæla>:

1. (móðganir, móðgunaryrði) ofenses f.pl (paraules de difamació, paraules ofensives, insults)

2. (stóryrði, digurmæli) grans paraules f.pl (grans mots, paraules ampul·loses, pomposes)

3. (hótanir) amenaces f.pl (paraules d'amenaça)

svik <n.pl svika>:

1. <& POLIT> traïció f

♦ búa yfir svikum: maquinar una traïció

♦ með svikum: a traïció

2. (fjársvik) frau m, estafa f

3. <FIG> engany m (engalipament, ensarronament)

♦ hér eru svik í tafli: <LOC FIG> aquí hi ha gat amagat, aquí put a socarrat, aquí s'hi està jugant amb daus trucats

♦ svik og fals: <LOC FIG> mentides i hipocresia, mentida i falsedat

♦ upp koma svikum síðir: <LOC FIG> totes les mentides acaben sortint a la llum, la veritat sempre s'acaba coneixent

svika·bönd <n.pl -banda>:

<FIG> cordes f.pl d'engany

◊ vei þeim sem draga sekt sína með svikaböndum (ˈħɛβɛl ~ חֶבֶל:   hōi̯   mɔʃˈχēi̯   hɛ-ʕāˈwɔn   bə-ħaβˈlēi̯   ha-ʃˈʃāwəʔ,   הוֹי מֹשְׁכֵי הֶעָו‍ֹן, בְּחַבְלֵי הַשָּׁוְא) ranglætisins og syndina [eins og] með aktygjum: ai dels qui estiren llur culpa amb les cordes d'engany de la injustícia i llur pecat [com si ho fessin] amb arreus de carro

svika·brauð <n. -brauðs, -brauð>:

pa m d'engany (pa obtingut amb l'engany o el frau)

◊ sætt er svikabrauðið (ˈlɛħɛm   ˈʃāqɛr,   לֶחֶם שָׁקֶר) en eftir á fyllist munnurinn möl: és dolç per a l'home el pa que ve del frau, però després la boca se li omple de reble

svika·fyrirtæki <n. -fyrirtækis, -fyrirtæki. Gen. pl.: -fyrirtækja; dat.pl.: -fyrirtækjum>:

empresa f fantasma (o: pantalla) 

svika·hrappur <m. -hrapps, -hrappar>:

estafador m, estafadora f

svika·laus, -laus, -laust <adj.>:

lliure d'engany i/o traïció

◊ hann er bjargið, verk hans fullkomin og allir hans vegir réttlátir. Hann er trúfastur Guð og svikalaus (ˈʔēi̯n   ˈʕāwɛl ~ אֵין עָוֶל:   ʔēl   ʔɛ̆mūˈnāh   wə-ˈʔēi̯n   ˈʕāwɛl,   אֵל אֱמוּנָה וְאֵין עָוֶל), réttlátur og hreinlyndur: és el penyal, la seva obra és perfecta i tots els seus camins són justos. És un Déu fidel i sense cap engany, és just i sincer

◊ slíks æðsta prests höfðum við þörf sem er heilagur, svikalaus (ἄκακος ἄκακον:   ἄκακος), óflekkaður, greindur frá syndurum og orðinn himnunum hærri: perquè teníem necessitat d'un summe sacerdot així, que és, sant, sense engany, immaculat, separat dels pecadors, i exaltat més amunt dels cels

svika·laust <adv.>:

sense engany

◊ þá hefur verið afráðið í Róm að óvinum Gyðinga skuli ekki fengnar vistir, vopn, fjármunir eða skip. Skilmálar þessir skulu haldnir svikalaust (οὐ μετὰ δόλου:   καὶ φυλάξονται τὰ φυλάγματα ταῦτα καὶ οὐ μετὰ δόλου): llavors a Roma han decretat que no forniran als enemics dels jueus ni queviures, ni armes, ni diners ni vaixells. Aquestes clàusules s'observaran sense engany

◊ um kveldið er Haraldur gekk til svefns í lyfting á skipi sínu þá mælti hann við skósvein sinn: "Nú mun eg eigi liggja í hvílunni í nótt því að mér er grunur á að eigi muni allt vera svikalaust. Eg fann í kveld að Sveinn mágur minn varð reiður mjög við bermæli mína. Skaltu halda vörð á ef hér verður nokkuð í nótt til tíðinda": aquell vespre, quan en Haraldur se'n va anar a dormir a la popa del seu vaixell, va dir al seu skósveinn (cambrer): “Anit no em colgaré al llit, perquè tinc la sospita (m'ensumo, intueixo) que la nit no acabarà sense traïció. Aquest vespre he constatat que el meu parent Sveinn s'enfurismava molt en sentir les meves paraules dites sense embuts. Mantén-te en guàrdia per si anit hagués de passar res aquí”

♦ gera e-ð svikalaust: <LOC FIG> fer una cosa a consciència

♦ koma svikalaust að kjarna málsins: <LOC FIG> anar directament i sense embelliments al cor de l'afer

♦ vinna svikalaust: <LOC FIG> treballar conscienciosament, a consciència

svika·logn <n. -logns, no comptable>:

<METEO & FIG> calma enganyosa

svika·mál <n. -máls, -mál>:

<JUR> cas m de frau

◊ í hverju svikamáli (dəˈβar ˈpɛʃaʕ ~ דְּבַר פֶּשַׁע:   ˌʕal־kāl־dəβar־ˈpɛʃaʕ,   עַל-כָּל-דְּבַר-פֶּשַׁע), hvort sem um er að ræða naut, asna, sauð, klæðnað eða annað sem glatast hefur og eigandinn segir: Það er einmitt þetta, skal mál beggja aðila koma fyrir Guð. Sá sem Guð dæmir sekan skal bæta hinum tvöfalt: en qualsevol cas de frau, tant si es tracta d'un bou, d'un ase, d'una ovella, d'un vestit o d'una altra cosa que s'és perduda de la qual el propietari digui: «És ben bé això», el cas d'ambdues parts serà portat davant Déu. El qui Déu declari culpable pagarà el doble a l'altre

svika·mylla <f. -myllu, -myllur. Gen. pl.: -mylla o: -myllna>:

1. (í mylluspili) doble marro, molí doble (en una partida de marro de nou o joc del molí)

2. <FIG> marro m, martingala f

svikara·heilkenni <n. -heilkennis, no comptable>:

<PSICO> síndrome f de frau, síndrome f de l'impostor

svikari <m. svikara, svikarar>:

1. <GEN & POLIT> traïdor m, traïdora f

◊ sjáið höfuð svikarans!: contempleu el cap del traïdor!

2. <FIG> impostor m, impostora f

3. <FIG> defraudador m, defraudadora f (enganyador, ensarronador, que pren amb enganys)

4. (sá sem sveik málstað) renegat m, renegada f (qui ha abandonat la pròpia causa)

svika·tal <n. -tals, -tal>:

paraules f.pl d'engany

◊ þá varðveit tungu þína frá illu og varir þínar frá svikatali (dibˈbēr   mirˈmāh ~ דִּבֵּר מִרְמָה:   ū-ɕəφāˈθēi̯-χā   mi-ddabˈbēr   mirˈmāh,   וּשְׂפָתֶיךָ, מִדַּבֵּר מִרְמָה): guarda la teva llengua del mal i els teus llavis d'enganys

◊ sá sem vill elska lífið og sjá góða daga haldi tungu sinni frá vondu og vörum sínum frá svikatali (τὸ λαλῆσαι δόλον:   καὶ χείλη τοῦ μὴ λαλῆσαι δόλον): el qui vol estimar la vida i veure dies feliços, que guardi la seva llengua del mal i els seus llavis de dir paraules d'engany

svika·vampíra <f. -vampíru, -vampírur. Gen. pl.: -vampíra>:

fals vampir americà (mamífer Vampyrum spectrum) (amerísk → falsblóðsuguleðurblaka)

sviki:

1ª i 3ª pers. sg. pret. subj. de → svíkja “trair”

svikið:

supí de → svíkja “trair”

svikinn, svikin, svikið <adj.>:

traït -ïda

♦ vera svikinn af e-u: <LOC FIG> ésser (o: estar) decebut d'una cosa

♦ vera ~ verða illa svikinn ef <+ ind.> [ekki]: <LOC FIG> estar negativament sorprès si [no] <+ ind.>

♦ ég er illa svikinn ef [ekki]...: m'equivocaré de moltíssim si [no]...

♦ svikin vara: <COM> mercaderia f d'imitació, falsificació f

svik·lyndur, -lynd, -lynt <adj.>:

<FIG> traïdor[enc] -[enc]a, fals -a, proditori -òria

◊ en er dagar, þá fara Numidę út af borginni, hverr til sinnar sýslu, ok vænta sér einskis úfriðar. Marius býr riddara sína ok með þeim þá menn er fóthvatastir váru; bað þá fara sem skjótast til Capsam ok taka borghliðin, en hann kvez mundu fara sem skjótast með herinn ok veita þeim fullting. En er borgarmenn verða varir við úfrið, hræðaz þeir sem ván var, en margir váru utan borgar: buðu þeir upp at gefaz. Þeir tóku þegar kastalann: var þar drepit mart fólk — allir gran- sprettingar; mart fólk var selt; herfangi ǫllu var skipt at jafnaði, en brenndr kastalinn. Þetta verk var ekki gørt at siðvenju Rómverja ok eigi gjǫrði Marius fyrir ágirni sakar eða glœpsku: þat bar til, at staðrinn þótti þeim Jugurthę mundu vera hagfelldr, ef hann settiz í, þvíat þetta mannfólk var útryggt ok sviklynt, en úkunnigt var þat áðr Rómverjum, hvárt þeir váru góðir eða illir, ok enn þat, at þessi staðr mundi torunninn, ef hann hefði haldinn verit með vizku eða viðrbúnaði — [4] Sed ubi dies coepit et Numidae nihil hostile metuentes multi oppido egressi, repente omnem equitatum et cum his uelocissumos pedites cursu tendere ad Capsam et portas obsidere iubet. Deinde ipse intentus propere sequi neque milites praedari sinere. [5] Quae postquam oppidani cognouere, res trepidae, metus ingens, malum improuisum, ad hoc pars ciuium extra moenia in hostium potestate coegere uti deditionem facerent. [6] Ceterum oppidum potestate incensum, Numidae puberes interfecti, alii omnes uenumdati, praeda militibus diuisa. [7] Id facinus contra ius belli, non auaritia neque scelere consulis admissum, sed quia locus Iugurthae opportunus, nobis aditu difficilis. Genus hominum mobile, infidum, ante neque beneficio neque metu coercitum: i quan es va fer de dia, els númides sortiren de la fortalesa per dirigir-se cadascun a la seva feina sense esperar-se cap atac. En Màrius va fer que els seus cavallers i, amb ells, els homes de peu més àgil, es preparessin. Llavors els va manar que anessin al més ràpidament que poguessin a Capsa i que hi prenguessin les portes de la ciutadella, i els digué que ell els seguiria amb l'exèrcit [sencer, i que hi arribaria] tan aviat com podria per donar-los ajut. I quan els de la ciutadella se n'adonaren de l'atac, s'espantaren, com era d'esperar, i [com que, a més a més,] molts eren a fora de la ciutadella, oferiren [als romans] de rendir-se. [Els romans] prengueren immediatament el castell; hi mataren molta de gent: tots els homes ja barbats (púbers). Molta de gent fou venuda [com a esclaus]. Tot el botí fou repartit a parts iguals, i el castell[, finalment,] cremat. Aquest fet no fou pas fet perquè aquest fos el costum dels romans i tampoc no ho va ordenar en Màrius per avarícia o per dur a terme una acció criminal (scelus): [simplement,] es va esdevenir que [els romans] consideraren que aquell indret seria ideal per al Iugurta si s'hi aquarterava ja que aquella gent era voluble i traïdorenca i, abans d'això, als romans els havia estat desconegut si eren bons (honorables) o dolents i, a més a més, perquè [els romans eren conscients que] aquest indret els hauria resultat difícilment conquerible si hagués estat mantingut amb saviesa o preparació

svik·máll, -mál, -mált <adj.>:

llenguafals -a, que parla amb perfídia

◊ Metellus sér nú at þat var ekki ráð at sitja lengr um þessa borg ok svá þat at hann kemr øngum bardǫgum á við Jugurtham nema með áhlaupum, sneri hann nú frá borginni ok setr sína menn í aðrar borgir er hann hafði fyrr unnit. Hann sendi ok menn til Bomilcar er mestr trúnaðarmaðr var Jugurthę með miklum fégjǫfum at fœra honum hann annathvárt lífs eðr dauðan. Metellus fær skjótt snúit hans lyndi, þvíat hann var bæði áhlýðinn ok svikmáll ok því tekr hann [=Iugurtha] með þeim orðsendingum ok einn tíma talar hann með Jugurtham konung ok spurði hvárt honum sýndiz eigi ráð at hann gæfiz upp í vald Rómverja — LXI. [1] Metellus, postquam uidet frustra inceptum, neque oppidum capi neque Iugurtham nisi ex insidiis aut suo loco pugnam facere, et iam aestatem exactam esse, ab Zama discedit, et in is urbibus, quae ad se defecerant satisque munitae loco aut moenibus erant, praesidia imponit. [2] Ceterum exercitum in prouinciam, quae proxuma est Numidiae, hiemandi gratia conlocat. [3] Neque id tempus, ex aliorum more, quieti aut luxuriae concedit; sed, quoniam armis bellum parum procedebat, insidias regi per amicos tendere et eorum perfidia pro armis uti parat. [4] Igitur Bomilcarem, qui Romae cum Iugurtha fuerat et inde uadibus datis clam de Massiuae nece iudicium fugerat, quod ei per maxumam amicitiam maxuma copia fallendi erat, multis pollicitationibus aggreditur; [5] ac primo efficit uti ad se conloquendi gratia occultus ueniat: deinde fide data, si Iugurtham uiuom aut necatum sibi tradidisset, fore ut illi senatus impunitatem et sua omnia concederet, facile Numidae persuadet, cum ingenio infido, tum metuenti ne, si pax cum Romanis fieret, ipse per condiciones ad supplicium traderetur: en Metel·lus llavors va veure que no era aconsellable de continuar assetjant aquella ciutat i també que no tindria oportunitat de lliurar batalles amb en Iugurta tret d'atacs [esporàdics]. Així i doncs, es va retirar de la ciutat i va aquarterar tots els seus homes a les altres ciutats que havia conquerit amb anterioritat. També va enviar homes al Bomílcar, que era l'home de confiança més gran d'en Iugurta, amb grans regals de diners, demanant-li que li portés en Iugurta viu o mort. En Metel·lus havia pogut fer-lo canviar de parer ràpidament perquè [en Bomílcar] d'una banda era fàcilment influenciable i de l'altra era llenguafals i per això va acceptar [de dur al Iugurta] els missatges. I en el moment oportú [en Bomílcar] va parlar amb el rei Iugurta i li va demanar si no li semblava més aconsellable de lliurar-se al poder dels romans

svikóttur, svikótt, svikótt <adj.>:

variant de → svikull, svikul, svikult ‘fals -a, mentider -a; perfíd -a, traïdor -a’

svik·ráð <n.pl -ráða>:

1. (svik, svikræði) traïció f

2. (sviksamleg ráðagerð, launráð, ráðabrugg) plans m.pl de traïció f, intriga f (oftast í fleirtölu/empr. hab. en pl.: intrigues f.pl)

♦ taka e-n fastan fyrir svikráðin: detenir algú per [haver comès] traïció

◊ í nóvembermánuði 1928 tóku Frakkar höndum marga þýska embættismenn og verkamenn í Mainz og Coblenz og ákærðu þá fyrir njósnir. Tveir þeirra voru þó látnlausir fljótlega. Hjet annar þeirra Schilling. En níu menn voru hafðir í varðhaldi í sjö mánuði. Þá var þeim slept, vegna þess að ekkert sannaðist á þá. Schillin fluttist þá út úr hinu hertekna hjeraði og bar því við, að hann kærði sig ekki um að láta Frakka handtaka sig öðru sinni. En nú er það komið upp úr kafinu að það var hann, sem ákærði landa sína fyrir frönsku herstjórninni og ljet taka sig fastan líka, svo að grunur felli ekki á sig. Nú hafa þýsku yfirvöldin tekið hann fastan fyrir svikráðin: pel novembre dle 1928 els francesos van detenir nombrosos funcionaris i treballadors alemanys de Magúncia i Coblença i els acusaren d'espionatge. Dos d'ells, emperò, foren posats en llibertat aviat. Un d'ells es deia Schilling. Nou homes, emperò, romangueren set mesos en presó preventiva. Finalment foren posats en llibertat perquè no se'ls va poder provar res. En Schilling llavors es va mudar a fora del territori ocupat i adduí que no tenia cap intereès a deixar que els francesos el detenguessin una segona vegada. Ara, emperò, s'ha trobat que havia estat ell el qui havia acusat els seus compatriotes davant les autoritats militars franceses i que s'havia fet detenir també per evitar que les sospites recaiguessin en ell. Les autoritats alemanyes ara l'han detingut per la traïció comesa

♦ sitja á svikráðum við e-ð ~ e-n: ordir (o: tramar) una traïció contra una cosa ~ algú, intrigar contra algú

svik·ráður, -ráð, -rátt <adj.>:

traïdor -a, fals -a

sviksam·lega <adv.>:

fraudulentament

sviksam·legur, -leg, -legt <adj.>:

fraudulent

♦ í sviksamlegum tilgangi: amb intenció dolosa (o: fraudulenta)

♦ með sviksamlegum ásetningi: amb intenció dolosa (o: enganyosa)

◊ Júdas komst að því að Níkanor var kominn með sviksamlegum ásetningi (μετὰ δόλου). Varð hann óttasleginn og fékkst ekki framar til að hitta hann: en Judes s'adonà que en Nicànor havia vingut amb traïdoria (amb un propòsit enganyós). En quedà tan espantat que ni va voler tornar a trobar-s'hi

♦ með sviksamlegum hætti: de manera enganyosa, enganyosament

◊ en að Selevkusi látnum er Antíokkus, að viðurnefni Epífanes, var kominn til ríkis tókst Jason, bróður Óníasar, að sölsa undir sig æðstaprestsembættið með sviksamlegum hætti (— [ὑπονοθεύειν]:   ὑπενόθευσεν Ἰάσων ὁ ἀδελφὸς Ὀνίου τὴν ἀρχιερωσύνην): però, traspassat en Seleuc d'aquesta vida, quan l'Antíoc, l'anomenat Epifanés, hagué ocupat el tron reial, en Jasó, el germà de l'Onies, va reeixir a usurpar la dignitat de gran sacerdot amb maneres il·legítimes

svik·samur, -söm, -samt <adj.>:

enganyador -a, enganyós -osa

◊ lítið upp, þér hinir sviksömu (— [gōi̯] ~ [גּוֹי] —:   rəˈʔū   βa-ggōˈʝim   wə-habˈbītˤū, רְאוּ בַגּוֹיִם וְהַבִּיטוּ), og litist um! Fallið í stafi og undrist! Því að ég framkvæmi verk á yðar dögum - þér munduð ekki trúa því, ef sagt væri frá því: aixequeu la vista, vosaltres, enganyadors, i mireu al vostre voltant! Quedeu-vos estupefactes i astoreu-vos! Car duré a terme una obra en els vostres dies que no creuríeu pas, si us la contessin!

◊ leifar Ísraels munu engin rangindi fremja, né heldur tala lygar, og í munni þeirra mun ekki finnast sviksöm (tarˈmīθ ~ תַּרְמִית:   wə-ˌlɔʔ־ʝimmāˈt͡sēʔ   bə-φī-ˈhɛm   ləˈʃōn   tarˈmīθ,   וְלֹא-יִמָּצֵא בְּפִיהֶם, לְשׁוֹן תַּרְמִית) tunga. Já, þeir munu vera á beit og leggjast, án þess að nokkur styggi þá: les restes d'Israel no cometran cap injustícia ni tampoc diran mentides i no es trobarà pas a llur boca una llengua enganyosa. Sí, pasturaran i s'ajauran sense que els inquieti (faci por, esfereeixi) ningú

◊ sviksamir (ὁ προδότης -ότου:   προδόται, προπετεῖς, τετυφωμένοι, φιλήδονοι μᾶλλον ἢ φιλόθεοι), framhleypnir, ofmetnaðarfullir, elskandi munaðarlífið meira en Guð: traïdors, temeraris (irreflexius), inflats d'orgull, amants del plaer (d'una vida voluptuosa) més que no pas de Déu

◊ þeir urðu fullir alls kyns rangsleitni, vonsku, ágirndar og illsku. Þeir eru öfundsjúkir, morðfúsir, deilugjarnir, sviksamir (μεστός -ή -όν δόλου:   μεστοὺς ... δόλου), illgjarnir, illmálgir, bakbítar: varen quedar plens de tota mena d'injustícies, dolenteries, avarícia i maldat. Són envejosos, homicides, cercabregues, enganyosos, malvolents, calumniadors, maldients

svik·semd <f. -semdar, no comptable>:

variant de → sviksemi ‘perfídia, traïdoria’

svik·semi <f. -semi, no comptable>:

perfídia f, traïdoria f

svikull, svikul, svikult <adj.>:

1. (ótrúr) pèrfid -a, traïdor -a (deslleial)

♦ með svikulum hætti: amb perfídia, traïdorament

2. (óáreiðanlegur) enganyós -osa (enganyívol, que no és pas de fiar)

3. (sviksamur, sviksamlegur) fraudulent (fraudulós)

svikum:

1ª pers. pl. pret. ind. & subj. de → svíkja “trair”

svil <n.pl svilja>:

bosses espermàtiques del peix mascle, líquid m seminal de peix

svili <m. svila, svilar>:

[con]cunyat m (el germà del cònjuge o de la cònjuge d'algú)

♦ þeir eru svilar: llurs dones són germanes entre elles, són casats amb dues germanes

svil·kona <f. -konu, -konur. Gen. pl.: -kvenna>:

[con]cunyada f (la germana del o de la cònjuge del germà)

◊ 193. „Segir mér, sætur, ǁ ok satt mér innit; ǁ hvert gekk horsk brúðr ǁ úr herbergi? ǁ Gekk til mágkvenna (ἐς γαλόων [οἶκον]), ǁ gekk til svilkvenna (ἐς εἰνατέρων ἐυπέπλων [οἶκον]) ǁ Freyja fjölskrúðig ǁ fagrljósa?“: “Digueu-me, dolces [minyones], i conteu-me la veritat: on ha anat l'honesta esposa, deixant les cambres [de la llar]? [Que per ventura] la Freyja (=dona) de clara bellesa, l'abillada sumptuosament, ha anat a ca les parentes, ha anat a ca les cunyades? (el text original, corresponent als versos VI:376-378, fa:   εἰ δ’ ἄγε μοι δμῳαὶ νημερτέα μυθήσασθε· ǁ πῇ ἔβη Ἀνδρομάχη λευκώλενος ἐκ μεγάροιο; ǁ ἠέ πῃ ἐς γαλόων ἢ εἰνατέρων ἐυπέπλων ǁ [...] ἐξοίχεται)

♦ þær eru svilkonur: llurs marits són gemans entre ells, són casades amb dos germans

<†>  svima² <svim ~ svimum | svam ~ svámum | sumið (o: svimið; o: somið)>:

nedar, travessar (o: passar) nedant

◊ en hann mun hafa svimit í hólminn, ok mun hann fólgizk hafa: i deu haver nedat fins a l'illot i s'hi deu haver amagat

◊ Sigurðr kvað: 14.  "Segðu mér þat, Fáfnir, ǀ alls þik fróðan kveða ǁ ok vel mart vita: ǁ hvé sá hólmr heitir, ǀ er blanda hiǫrlegi ǁ Surtr ok Æsir saman?" Fáfnir kvað: 15.  "Óskópnir hann heitir, ǀ enn þar ǫll skolo ǁ geirom leika goð; ǁ Bilrǫst brotnar, ǀ er þeir á brott fara, ǁ ok svima í móðo marir: en Sigurðr li va dir: 14.  “Digues-me, Fáfnir, ja que diuen que ets erudit i que saps moltíssimes de coses: com es diu l'illot en el qual en Surtr i els ansos barrejaran llur licor d'espases?” En Fáfnir li digué: 15.  “Óskópnir es diu, i és allà on els déus hi jugaran amb [llurs] llances. Quan [en Surtr] i els seus guerrers passin pel pont Bilrǫst fugint d'Óskópnir, el pont s'esfondrarà i llurs cavalls passaran nedant el gran riu” (vocabulari: #1. alls: Cf. Kuhn 1968³, pàg. 15: <...> II. conj. da, weil, da ja (auf einen bekannten oder vor augen liegenden grund hinweisend; #2. hólmr: En Kuhn 1968³, pàg. 99: hólmr m. eiland, kleine insel <...>, insbesondere als übliche stätte für zweikämpfe; la manca d'informació addicional ens impedeix de determinar si realment ens trobem davant una referència a un illot en el qual hi hagué un duel entre els ansos i en Surtr i els seus homes, o bé si som davant una metonímia per camp de batalla. El context diu en favor de la interpretació del mot com a metonímia; #3. hjǫrlǫgr: Cf. Kuhn 1968³, pàg. 96: hior-lǫgr m. ‘schwertnaß’: blut (Fm. 14); #4. Óskópnir: Aquest nom mític és anomenat Óskaptr ‘l'Encara-no-creat’ a la Vǫlsunga saga i Vígríðr ‘camp de batalla’ als Vafþrúðnismál i a la Gylfaginning, on, per cert, l'Snorri cita l'estrofa 18 dels Vafþrúðnismál, de manera que la designació snorriana podria haver estat presa d'aquest darrer poema. Mentre que les dues altres designacions són semànticament transparents, fins al dia d'avui no s'ha formulat una teoria acceptada universalment sobre el significat del topònim Óskópnir, ni tampoc sobre la seva mateixa forma. Al meu entendre, hi hauríem de veure un nom d'agent en -nir com ara Fáfnir ← *faðmnir ‘l'abraçador’, un nom parlant que fa referència al fet que l'orm passava la major part del temps abraçat al seu or, o el martell Mjǫlnir ‘el Moledor, l'Esclafador’ o l'espasa Ímnir ‘la Batalladora’. Per aquesta raó, considero que la teoria que hi veu un sinònim d'Óskaptr, per més atractiva que sigui, no és l'encertada; #4. fara á brott: Interpreto el passatge com a Bilrǫst brotnar, ǀ er þeir Surtr á brott fara,, amb un canvi el·líptic de subjecte, pel qual el pronom þeir ‘ells’ no fa referència als goð precedents, sinó a Surtr i els seus guerrers. Segons això, doncs, en realitat entenc aquest pronom þeir com a þeir Surtr i tradueixo en conseqüència. Si, malgrat tot, interpretem el pronom com a referit al mot goð precedent, la traducció resulta llavors totalment diferent: Quan [els ansos] passin pel pont Bilrǫst fugint o tornant d'Óskópnir, el pont s'esfondrarà i llurs cavalls nedaran en el gran riu; En Sophus Bugge 1867, pàg. 222a va esmenar á brott en á brú: “5. brv, saa ændret; brot R og Udgg.”. Si seguim aquesta esmena, la traducció passa a ésser el pont Bilrǫst s'esfondrarà quan ells -els déus- l'estiguin passant i llurs cavalls nedaran llavors [=prosseguiran llavors llur camí nedant] en el gran riu;)

◊ þá svarar Hár ok hló við: "Eigi er nú fróðliga spurt. Er þér eigi sagt þat, at guðin gerðu brú af jǫrðu til himins, ok heitir Bifrǫst? Hana muntu sét hafa. Kann vera at þat kallir þú regnboga. Hon er með þrim litum ok mjǫk sterk ok ger með list ok kunnáttu meiri en aðrir smíðir. En svá sterk sem hon er, þá mun hon brotna þá er Múspells megir fara ok ríða hana, ok svima hestar þeira yfir stórar ár. Svá koma þeir fram": llavors li va respondre en Hár tot rient: “La pregunta que acabes de fer no és que sigui precisament llesta. Que per ventura no t'han dit mai que els déus feren un pont que va de la terra al cel i que es diu Bifrǫst, ço és, camí tremolós? Segur que ja el deus haver vist [alguna vegada], encara que potser tu l'anomenis Arc de Sant Martí. Té tres colors i és molt sòlid i ha estat fet amb un art i perícia majors que les de qualssevol altres construccions. Però, per més sòlid que sigui, tanmateix s'esfondrarà quan els fills d'en Múspellr hi passin per sobre a peu i a cavall, i [quan això s'esdevindrà,] llurs cavalls travessaran nedant els grans rius. És així com arribaran fins a l'altra riba”

svima² <svima ~ svimum | svimaði ~ svimuðum | svimað>:

variant feble del fort → svima¹ ‘nedar’

◊ en þegar Gísli kom fótum undir sig hljóp hann út á hyl einn mikinn og svimaði þar yfir ána og kom um nóttina á þann bæ er í Hrossholti heitir og var þá mjög þrekaður. Þar lá hann viku og hljóp blástur í búkinn. Eftir það fór hann til vistar sinnar: i quan en Gísli es va haver posat dret, [va córrer i] va saltar a dins un gran gorg i va travessar nedant el riu i ja de nit va arribar al mas que es diu Hrossholt. Quan ho va fer, estava completament exhaust. Va estar jaguent una setmana i tot el cos se li va inflamar. Després, se'n va anar al lloc on s'estava (vocabulari: #1. hylur: Cf. Boer 1900, pàg. 112: 14. hylr, m., „eine durch den fluss ausgehöhlte stelle“, „kessel“; #2. Hrossholt: Cf. Boer 1900, pàg. 216: 6. Hrossholt liegt eine meile von der küste am westlichen ufer der Haffjarðará. — Kålund bemerkt, dass die entfernung viel zu gross ist, als dass ein mensch den weg ohne unterbrechung zurückzulegen im stande wäre; #3. blástur: Cf. Boer 1900, pàg. 216: 7. blástr, m., „das aufschwellen des körpers“; )

◊ sem Eskopart heyrði þetta, varð hann mjǫk reiðr ok tók at rífa steinmúrinn með nǫglum sér. Svá var hann sterkr, at hann gat brotit múrinn allan niðr at sjónum. Síðan byxti hann sér á sjóinn ok tók at svima af miklu afli. Sem hann hafði svimat um stund, þá sá hann eitt kaupskip ok œpti á þá svá segjandi: „Látit mik upp í skipit til yðvar“: quan l'Escopart oí això, es va corroçar molt i es va posar a gratar el mur amb les seves ungles. Era tan fort que va poder trencar tot el mur que donava a la mar. Tot seguit es va llançar a dins la mar i va nedar amb totes les seves forces. Quan va haver nedat una estona, va veure un vaixell mercant i els va cridar dient-los així: “Deixeu-me pujar a bord del vaixell amb vosaltres!”

◊ þá gekk svá þorsti at liðinu, at menn máttu varla lifa fyrir. En riddararnir sleiktu járn sín ok brugðu á oleó ok vildu svá slǫkkva þorsta sinn. Þeir váru sumir er drukku gang sinn ok váru náliga áðr at bana komnir. Ok meirr angraði mik þeira pínslir en mínar. Þá bað ek at allir skyldu þar með vápnum ganga. Þat undraðuz þeir mjǫk þvíat þeir vissu þar engis hersván. Þá fylgdum vér fram vatninu ok komum at kastala einum er stóð í miðju vatninu ok gǫrr var af reyr þeim er fyrr sǫgðum vér frá. Þar sám vér indverska menn nǫkkura, ok báðum þá vísa oss til vatns þess er drekkanda væri. En þeir fáluz í húsum sínum. Þá létum vér skjóta ǫrum nǫkkurum í kastalann ok þá senda ek þrjú hundruð riddara með léttum vápnum at svima yfir vatnit til kastalans, en er þeir hǫfðu svimat fjórðung af vatninu, kómu upp at þeim nykrar svá stórir sem fílar ok gleyptu þá oss ásjándum: llavors una set tal va atacar les nostres tropes que els homes a penes podien continuar en vida: I els cavallers llepaven llurs ferros i s'abalançaven sobre l'oli volent així apagar llur set. N'hi havia alguns, que, havent arribat a les portes de la mort, bevien llurs orins. I llurs turments em colpien més que no pas els meus propis. Aleshores vaig manar que tots agafessin llurs armes. Es varen astorar molt d'aquesta ordre, car sabien que no hi havia perspectives d'enfrontar-nos amb cap exèrcit [enemic]. Vàrem resseguir el llac fins a arribar a un castell que s'aixecava enmig de l'aigua i que estava fet amb les canyes que hem descrit abans. Allà vàrem veure uns indis i els demanàrem que ens mostressin/indiquessin una aigua que fos potable, però ells es varen amagar a l'interior de llurs cases. Llavors vaig fer disparar algunes fletxes al castell i vaig enviar tres-cents cavallers, armats lleugerament, que nedessin fins al castell. Quan havien recorregut nedant una quarta part de la distància, varen aparèixer uns cocodrils (?) que eren tan grossos com a elefants i els engoliren davant els nostres ulls

svima <svimar | svimaði | svimað ║ Verb impers. unipers.>:

tenir un rodament de cap, un atac de vertigen

♦ mig svimar: el cap em roda

◊ en einnig hérna reika menn af víni og skjögra af áfengum drykkjum. Prestar og spámenn reika af áfengum drykkjum, eru ruglaðir af víni, skjögra af áfengum drykkjum. Þá svimar (ʃāˈɣāh ~ שָׁגָה:   ʃāˈɣū   bā-rɔˈʔɛh   pāˈqū   pəlīlīˈʝāh,   שָׁגוּ בָּרֹאֶה, פָּקוּ פְּלִילִיָּה) í vitrunum sínum og allt hringsnýst fyrir þeim í úrskurðum þeirra: però també aquí els homes fan tentines pel vi i tituben a causa de les begudes alcohòliques. Els sacerdots i els pofetes fan tentines a causa de les begudes alcohòliques, estan embullats pel vi, tituben per les begudes alcohòliques. Tenen rodaments de cap (vertigen) en llurs visions i tot roda en cercles davant ells en llurs jutjaments

svimandi, svimandi, svimandi <adj.>:

vertiginós -osa, de vertigen

svim·gjarn, -gjörn, -gjarnt <adj.>:

que es mareja fàcilment, que té sovint rodaments de cap

svim·hár, -há, -hátt <adj.>:

d'una alçada vertiginosa

svimi <m. svima, svimar>:

1. (sundl) rodament m de cap (mareig)

2. (rot, meðvitundarleysi) estaborniment m (atordiment, pèrdua del coneixement per efecte d'un fort cop al cap)

♦ liggja í svima (o: svíma): estar estabornit -ida, estar estormiat -ada (o: estormeiat -ada) (Mall.) 

◊ Össur mælti: "Illt er að eiga þræl að einkavin" og laust hann öxarhamarshögg svo að hann lá í svíma: l’Össur va dir: “Mala cosa és tenir un esclau per amic i confident” i [tot seguit] li va pegar un cop amb la cabota de la destral de manera que va quedar estabornit

◊ en um dag nokkurn kölluðu þeir prestinn til sín, hann varði einskis af þeim nema góðs eins, teygðu hann heiman með sér og kváðust fara skyldu í annað hérað að sýsla þar nokkuð, það er þeir þurftu, og báðu hann fylgja sér, höfðu með sér heimamann sinn er vissi þessi ráð með þeim. Fóru þeir á skipi eftir vatni því er Rönd heitir og fram með vatnsströndinni og lentu við nes það er Skiptisandur heitir. Þeir gengu þar á land upp og léku stund nokkura. Þá fóru þeir í nokkurn leyndan stað. Þá báðu þeir verkmanninn ljósta hann öxarhamarshögg. Hann sló prest svo að hann lá í svíma: un dia, emperò, varen cridar el prevere. Ell no espera més que bé d'ells. El varen ginyar perquè deixés el mas amb ells dient-li que havien d'anar a una altra contrada per a enllestir-hi quelcom que els urgia i pregant-li que els hi acompanyés. Amb ells se n'enduien un heimamaður, un missatge de llur mas, que estava al corrent de llurs plans. Van resseguir, a bord d'un vaixell, la vorera d'un llac que es diu Rönd, avançant riba amunt i atracaren al peu d'un promontori que es diu Skiptisandur. Allà hi desembarcaren i hi estigueren jugant una estona. Després es dirigiren a un indret abscons. Allà varen manar al treballador de llur mas que pegués al prevere un cop amb la cabota de la destral. L'home va pegar-hi un cop a[l cap de]l prevere que va quedar estès estabornit

◊ Hrolleifur kvað sig eigi skyldan að ganga úr ánni fyrir illskuþrælum og lætur vaða stein til eins þeirra svo að sá liggur í svíma og lét þeim eigi skyldu hlýða að vera allfjölorðir: en Hrolleifur els va dir que no tenia l'obligació de sortir del riu per uns esclaus malanats i va tirar una pedra a un d'ells de tal manera que va quedar estabornit i els va cridar que ésser força llenguallargs no els serviria pas (menys lit.: no en traurien res d'ésser tan llenguallargs) (La traducció de l'Otto Paul Herrmann, 1914, p. 65: Hrolleif sprach, er brauche vor niederträchtigen Sklaven nicht aus dem Flusse zu gehen, und ließ einen Stein nach einem von ihnen sausen, daß er in Ohnmacht fiel, und meinte, es solle ihnen nichts nutzen, viele Worte zu machen) (vocabulari: #1. vaða: Cf. Baetke 19874, pàg. 691: <...> láta vaða stein til e-s einen Stein auf jmd. schleudern; #2. hlýða: Cf. en Baetke 19874, pàg. 263: hlýða <...> 3. gelingen, gut ausgehen; <...> e-m hlýðir e-t etwas gereicht jmd. zum Nutzen, ist jmd. möglich, erlaubt; per tant, parlar molt no els seria nützlich o dienlich; #3. allfjölorður: En Baetke 19874, pàg. 17, no dóna pas entrada a aquest compòsit, però sí, pàg. 143, al primitiu fjǫl-orðr adj. wortreich, redselig, gesprächig; el prefixoide all- significa força, prou + adj.; )

♦ ljósta e-n í svima (o: svíma): estabornir algú, estormiar (o: estormeiar) algú (Mall.) 

◊ einn fátækur maður, er bjó nær sjó, hafði heit­ið á hinn sæla Þor­lák bisk­up, að hann skyldi nokkurt hjálp­ráð hon­um leggja. Þá fór hann síð­an í fjöru að vita, ef nokk­uð væri rek­ið til gæða, og fann ekk­ert. En er hann ætl­aði heim að ganga, þá sá hann sel liggja á steini, skammt frá sér en ekki all­nær sjón­um. Gekk hann síð­an til þang­að og hét þá á nýj­an leik enn á hinn sæla Þor­lák bisk­up, að hann réði í hönd hon­um þann sel, er hann sá þá. En sel­ur­inn vakti og sá hann, er hann gekk að hon­um, og vildi forð­ast og fara af stein­in­um, og mátti eigi kom­ast og snér­ist í hring á stein­in­um. En er hinn fá­tæki mað­ur fann það og skildi, að svo mátt­ug­ur kraft­ur var kom­inn til full­ting­is við hann, að sel­ur­inn mátti eigi eðli sínu halda, þá laust hann sel­inn í svima hið fyrsta högg og gekk hann síð­an af dauð­um seln­um. Og varð hyski hans feg­ið þess­ari veiði, og gerðu þakk­ir Guði og sæl­um Þor­láki biskupi: un pobre que vivia arran de mar havia invocat el bisbe sant Torlac perquè li proporcionés una mica d'auxili. Després d'haver-ho fet, va baixar fins a la platja per veure si la mar hi hauria escopit alguna cosa que li fos d'utilitat, i no hi va trobar res. Però quan ja volia tornar a cases, va veure una foca ajaguda damunt una penya a poca distància d'ell però no gaire a prop de la mar. Tot seguit s'hi va acostar i llavors va tornar a invocar de nou el beat bisbe Torlac [tot demanant-li] que li posés a les mans aquella foca que veia. Però la foca es va despertar i el va veure quan s'hi acostava i es va voler posar fora de perill baixant de la penya però no podia fer-ho i es girava fent cercles a dalt de la penya. I quan el pobre se'n va adonar i va comprendre que una força molt poderosa havia acudit en ajuda seva de manera que la foca no podia seguir el seu instint natural, va deixar estabornida la foca amb el primer cop [que li va pegar] [i després la va matar] i va deixar la foca morta allà. Tota la seva família (hyski = català antic ‘casada’) estigué contenta amb aquesta caça i donaven gràcies a Déu i al beat bisbe Torlac

◊ Hljóp hann þá upp á kaupskipið og laust Ögmund mikið öxarhamarshögg svo að hann féll þegar í óvit. Fór Hallvarður við það á fund jarls og sagði honum. En jarl kvað miklu minna að gert en maklegt væri. Hallvarður svarar: "Höfðingi þeirra var mest sakbitinn hér um og sýndist mér að gera eigi meira að í þessu sinni en ljósta hann í svíma. Var það maklegt að svívirðing kæmi svívirðing í mót. En það er fyrir hendi að auka enn hefnd síðar ef sýnist": tot seguit, va saltar a bord de la nau mercadera i va pegar a l'Ögmundur un cop fort amb la cabota de la destral de tal manera que l'Ögmundur va caure estabornit a l'instant. En Hallvarður, en vista d'això, va tornar a cal iarl i el va informar del que havia passat. El iarl, per contra, li va dir que s'havia fet molt menys del que hauria estat mereixedor. En Hallvarður li va respondre: “Llur höfðingi (capitost) és el màxim culpable en aquest afer i m'ha semblat que aquesta vegada no havia de fer res més que estabornir-lo. Era escaient que un afront es pagués amb un afront. I sempre hi ha la possibilitat d'augmentar la venjança més endavant, si així ho considerem” (vocabulari: #1. við það: Cf. Baetke 19874, pàg. 729: <...> við þat dabei, unter diesen Umständen, angesichts dessen; #2. sakbitinn: Cf. Baetke 19874, pàg. 513: sak-bitinn adj. schuldig, in einer Sache straffällig; #3. svívirðing: Cf. Baetke 19874, pàg. 626: sví-virðing f. Schande, Demütigung, Entwürdigung <...>; #4. e-ð er fyrir hendi: Cf. Baetke 19874, pàg. 299: <...> e-t er fyrir hendi, hǫndum etwas ist vorhanden, besteht, steht bevor; )

◊ "Hvað segir þú mér, sonur, af hestaþinginu því er í fyrra sumar var? Varstu ekki lostinn í svíma, frændi, sem hundur?": “Fill meu, què me'n dius de la brega de cavalls d'aquest estiu passat? Que no t'hi deixaren estabornit d'un cop com un gos, fill?”

3. (óvissa) incertesa f (incertitud & ignorància)

♦ vaða í villu og svima um e-ð: <LOC FIG> anar totalment malencaminat -ada en una cosa (anar a les fosques en una cosa, desconèixer totalment una cosa, no saber absolutament res d'una cosa)

<†>  svimma <svimm ~ svimmum | svamm ~ summum (o: svummum; o: svumum) | summið (o: sommið)>:

nedar

svindil·brask <n. -brasks, no comptable>:

especulacions fraudulentes, estafa f

svindill <m. svindils, no comptable>:

variant de → svindl ‘frau, estafa; engany, copiar en examen’

svindl <n. svindls, no comptable>:

1. (að hafa rangt við) engany m (actuació deslleial o fraudulenta, ensarronada, engalipada)

2. (í fjármálum) frau m (estafada, estafa)

3. (á prófi) copiar m (en examen)

svindla <svindla ~ svindlum | svindlaði ~ svindluðum | svindlað ║ á e-u ~ e-m>:

1. (pretta í fjármálum) estafar algú (ensarronar algú en afer econòmic)

♦ svindla á e-m: ensarronar (o: estafar; o: enganyar) algú

2. (á prófi) copiar (a examen)

♦ svindla á prófi ~ prófinu: copiar a un examen ~ a l'examen

3. (í spilum) fer trampes, fer punxons (Mall.) (jugant, en joc)

svindlari <m. svindlara, svindlarar>:

1. (í fjármálum) estafador m, estafadora f (ensarronador en afer econòmic)

2. (á prófi) copiador m, copiadora f (a examen)

♦ svindlari á prófi ~ prófinu: copiador | copiadora a un examen ~ a l'examen

3. (í spilum, spilasvindlari) trampós m, tramposa f punxoner m, punxonera f (Mall.) (trampista, tafur)

♦ svindlari í spilum: trampós m, tafur m

svingl <n. svingls, no comptable>:

vagareig m

svingla <svingla ~ svinglum | svinglaði ~ svingluðum | svinglað>:

errar [a la ventura], vagar (o: vagarejar) 

◊ svinglaði sólskin í birkinu, ǁ svarflaði vindurinn liminu; ǁ niðrí möskvótta myrkrinu ǁ mögnuð ein sóley stóð ǁ gullinni glóð: el raig de sol vaiverejava per la bedolleda, el vent desendreçava el brancam, a baix en la foscor mallada s'alçava un botonet d'or totsol, puixant, amb una brasa daurada

♦ svingla um e-ð: vagar per un lloc o indret

svipa <f. svipu, svipur. Gen. pl.: svipna o: svipa>:

1. <GEN> fuet m (xurriaques, flagell)

♦ sveifla svipunni: brandar (o: brandir) el fuet

♦ → gaddasvipa “escorpí (fuet)”

2. <BIOL> flagel m

svipa <svipa ~ svipum | svipaði ~ svipuðum | svipað>:

1. (fara hratt og hljóðlaust) moure's amb rapidesa i en silenci (anar o desplaçar-se amb rapidesa i sense fer soroll)

◊ eptir þat brugðu þeir sverðum, sumir buklurum, ok því hverr er í hendi hafði; létu síðan frá landi, ok svipuðu yfir ána, ok er þeir skyldu lenda fyrir norðan Skellungarhellu, ok fyrir ofan Erlendshaug, þá vissu þeir eigi hverju sætti, er skipit gekk eigi fram, ætluðu sumir at kominn væri á þá herfjǫturr, ok þeir myndu allir feigir, en hitt var raunar, at akkeri hékk fyrir borði, ok hǫfðu þeir eigi gáð at draga upp í skipit, hélt þeim þat, þá er gryntist yfir at landinu; hjǫggu þegar strengina, er þeir vissu þetta, sveif þeim þá skjótt at landi, ok hljópu síðan á land upp: després d'això varen brandar llurs espases, alguns també llurs broquers, o el que cadascú tingués a la mà, i tot seguit s'apartaren de la riba deixant que el corrent els dugués amb rapidesa i silenciosament fins a l'altra vorera del riu, però quan ja volien atracar al nord de Skellingarhella i part damunt el túmul funerari d'Erlendshaugur, no comprengueren com era que llur nau no avançava: Alguns cregueren que s'havia emparat d'ells el herfjǫturr i que tots ells estaven destinats a morir allà, però realment, el que estava passant era que l'àncora encara penjava per la borda ja que no havien parat esment a treure-la de dins l'aigua [en salpar] i quan l'aigua del riu, a prop de la vorera, ja no fou prou fonda, l'àncora va aturar la nau. Quan [finalment] se n'adonaren, tallaren al punt la corda de l'àncora i llavors lliscaren ràpidament fins a la vorera del riu i tot seguit saltaren a terra

2. <e-u>: (hreyfa, lyfta í svipan) moure una cosa (amb un moviment ràpid i sense fer soroll)

3. <verb impersonal amb subjecte lògic en datiu>: (líkjast dálítið) tenir retirada a (assemblar-se un poc)

♦ e-m svipar til e-s: algú s'assembla a algú

◊ honum svipar til bróður síns: s’assembla a son germà

♦ þeim svipar saman: s'assemblen

svipað <adv.>:

similarment, si fa no fa igual de...

◊ sebrahestar eru svipað stórir og íslenski hesturinn, fíngerðari þó: les zebres són si fa no fa igual de grosses que el poni islandès, encara que més gràcils

svipaður, svipuð, svipað <adj.>:

similar (si fa no fa igual, comparable per la forma, el contingut, el nombre etc.)

◊ og ásýndum (τὰ ὁμοιώματα) voru engispretturnar svipaðar (ὅμοιος ὅμοια ὅμοιον:   καὶ τὰ ὁμοιώματα τῶν ἀκρίδων ὅμοια ἵπποις ἡτοιμασμένοις εἰς πόλεμον) hestum, búnum til bardaga: i pel que fa a llur aspecte, les llagostes eren similars a cavalls equipats per a la batalla

◊ lætur það verða sem hann hefur ætlað mér og hefur margt svipað (ˈhēnnāh ~ הֵנָּה:   wə-χā-ˈhēnnāh   rabˈbōθ   ʕimˈm-ō,   וְכָהֵנָּה רַבּוֹת עִמּוֹ) í huga: fa que sigui el que té pensat per a mi, i té moltes de coses semblants en ment

♦ e-r ~ e-ð verður svipaður ~ svipað og...: algú ~ una cosa serà similar a...

◊ fjöldi í áhöfn nýja varðskipsins verður svipaður og á varðskipum LHG: el nombre de tripulants del nou guardacostes serà similar al dels guardacostes de la guàrdia costanera

♦ þeir eru svipaðir: són similars

svipan <f. svipanar, svipanir>:

instant m

♦ í einni svipan: en un instant, en un batre d'ulls, sobtadament, cop en sec (Mall.) 

♦ í sömu svipan: en el mateix instant

svipast <svipast ~ svipumst | svipaðist ~ svipuðumst | svipast>:

1. <að e-u>: atendre, tenir cura de, mirar per

♦ svipast að e-u (o: eftir e-u): tenir esment (o: cura) d'una cosa

◊ riðu menn nú upp til Bæjar og komu þar mjög svá um myrknætti, voru þá útidyr opnar. Menn höfðu heyrt gnýinn. Tók Böðvar þá klæði sín og synir hans og heimamenn. Gekk Þorgils inn þegar og menn hans. Sturla var úti og hans menn og svipuðust að hrossum er úti voru um garða. En er Þorgils kom í skálann gekk Böðvar bóndi í móti honum og var þá klæddur. Hafði hann í hendi öxi snaghyrnda (SS II, cap. 440, pàg. 682): els homes, llavors, varen pujar fins a Bær i hi arribaren que pràcticament ja era fosca negra, quan les portes exteriors encara eren obertes. La gent del mas havien sentit l'estrèpit [dels qui arribaven], en Böðvar, igual que els seus fills i la resta dels homes del mas, agafà els seus vestits. En Þorgils, i amb ell els seus homes, entrà immediatament a dins les cases del mas. L'Sturla i els seus homes romangueren defora i tingueren esment dels cavalls que es trobaven defora pels garðar o tanques del mas. Però quan en Þorgils va entrar dins l'skáli del mas, el bóndi Böðvar es va llançar contra ell i llavors ja anava vestit. A la mà hi tenia una destral banyuda (vocabulari: #1. áifangar: Cf. Boer 1900, pàg. 50: áivangr m., „futterplatz“, aus æja, „die pferde grasen lassen“, und vangr, „feld“; #2. láta...söðlum: Cf. Boer 1900, pàg. 50: létu, scil. hesta. Die zäume nahmen sie ab, aber die sättel liessen sie die pferde auf dem rücken behalten; #3. snaghyrndur: Cf. Baetke 19874, pàg. 580: snag-hyrndr adj. mit gebogenen und in zwei scharfe Spitzen auslaufendem Blatt, halbmondförmig: øx snaghyrnd; )

◊ nokkru síðar bjóst Þorkell heiman til þings. Hann reið með sex tigu manna. Fóru þeir allir með honum er í hans goðorði voru. Kemur hann til Bjargs og reið Grettir þaðan með honum. Þeir riðu suður heiði þá er Tvídægra heitir. Áifangar voru litlir á fjallinu og riðu þeir mikinn ofan í byggðina. Og er þeir komu ofan í Fljótstungu þótti þeim mál að sofa og hleyptu beislum af hestum sínum og létu ganga með söðlum. Lágu þeir áfram langt og sváfu. En er þeir vöknuðu svipuðust (=lituðust um eftir hestum) menn að hestum sínum. Höfðu hestarnir sinn veg farið hver þeirra en sumir höfðu velst. Grettir fann seinast sinn hest: en Þorkell es va preparar una mica més tard per partir cap al þing. Hi va anar acompanyat d'una seixantena d'homes. L'hi acompanyaren tots els qui hi havia al seu godonat. Quan va arribar a Bjarg, en Grettir se'ls hi uní. Cavalcaren cap al sud a través de l'altiplà que es diu Tvídægra. A [l'altiplà d']aquesta muntanya hi havia pocs indrets on els cavalls poguessin pasturar, de manera que s'apressaren a travessar aquelles muntanyes i baixar a les contrades habitades. I quan varen arribar a Fljótstunga varen considerar que era hora d'anar a dormir i llevaren les brilles als cavalls i deixaren que anessin a lloure amb les selles posades. Varen jeure i dormiren molt de temps fins ben entrat el dia. Quan es varen despertar, els homes anaren a veure si recuperaven els cavalls. Cadascun dels cavalls, mentrestant, havia seguit el seu propi camí i alguns d'ells s'havien rebolcat pel terra. En Grettir fou el darrer en trobar el seu cavall

◊ þat er nú sagt eitt hvert sinn, at Vilmundr gekk um skóginn at leita geita sinna. Hann gekk þá upp úr dalnum lengra en hann var vanr ok kom hann á sanda nǫkkura slétta, þar var mǫrk breið ǫðrumegin. Hann gekk um sandinn ok var þar hlaðit saman steinum í nǫkkurum stað. Þar var í heitt vatn svá at rauk af. Þá sá hann mannaspor ok hafði hann þat eigi fyrr sét. Hann fann einn gullbúinn skó. Hann tók upp ok geymdi. Hann sá einn stóran stein nǫkkut svá frá lauginni. Þangat gekk hann til því þangat lágu sporin. Hann gekk at steininum ok var gluggr á honum. Þar sá hann inni þrjár konur ok var ein við aldr en tvær yngri. Þá mælti hin gamla kona: "Hvat var nú tíðenda, fóstra mín, er þú fórt heiman?" "Engi váru tíðendi," sagði hon, "en þat var þó nýjast, at Kolr kryppa var gjǫr útlægr." "Hvat hafði hann til saka?" segir hin gamla kona. "Eigi svá lítit," segir hon. "Hann hafði blygðat allar skemmumeyjar en gjǫrt ólétta konungsdóttur." "Sú er honum maklig konungsdóttirin," segir hin gamla konan. Hon talaði þá til dóttur sinnar: “Hvar eru skór fóstru minnar?”, segir hon. En hon svipaðist at ok mælti síðan: “Eigi hefir nú vel til tekizt, hann hefir orðit eptir við laugina. En nú er svá framorðit at þangat er ekki fœrt fyrir trollagangi.” “Slíkt er stórslys,” sagði hin gamla kona, “þvíat skór þessir vóru dvergasmíði ok sú náttúra á at þeir skyldu aldri fyrnaz mega, en hon skyldi øngva skó aðra bera mega ok verðr hon nú at ganga berfœtt ǫðrum fœti.“ “Sǫkumzt ekki um þat, fóstra mín,” segir hon, “en þann einn skal ek mann eiga at mér fœrir aptr skóinn,” ok síðan gengu þær til sængr: es conta, doncs, que una vegada en Vilmundr anava pel bosc cercant les seves cabres. Aquesta vegada s'havia allunyat de la vall, puig amunt, més del que solia fer i va arribar a uns arenys plans, a l'altra banda dels quals s'estenia un vast bosc. Va travessar l'areny i a un indret d'allà hi havia unes roques amuntegades. Enmig d'elles hi havia una font d'aigües termals, de manera que en pujava fum. Llavors, va veure petjades humanes i no ho havia vist mai abans. Va trobar una sabata guarnida (xapada) d'or. La va agafar i la va guardar. A una certa distància de la font termal va veure una gran penya. Hi va fer cap ja que les petjades s'hi dirigien. Es va acostar a la penya i hi havia una finestra. [Hi va guaitar i dedins hi] va veure tres dones, una era vella, i dues força joves. Llavors la vella va dir: “Quines noves hi ha hagut, fóstra meva, quan te n'has anat de casa?” “Res d'especial”, li va dir la fóstra, “l'única novetat és que en Kolr Gep ha estat bandejat”. “I què ha fet?” li va demanar la vella. “No pas poca cosa”, li va respondre l'altra. “Va seduir totes les donzelles de cambra i ha deixat embarassada la filla del rei”. “Aquesta princesa s'ho ha merescut”, li va dir la vella. Llavors va dir a sa filla: “On és la sabata que falta de la meva fóstra?”, li va dir. I ella va anar a veure si la trobava i després li digué: “La cosa no ha sortit bé. La sabata ha quedat devora la font termal. I ara ja s'ha fet massa tard i no és possible anar-hi perquè hi ha trols”. “Això és una gran desgràcia”, li va dir la vella, “perquè aquestes sabates són obra de nans i tenen la propietat de no gastar-se mai. Ella no podria dur unes altres sabates, de manera que haurà de caminar amb un peu descalç”. “No ens retraguem res, estimada fósturmóðir”, li va dir, “però només em casaré amb l'home que em torni la meva sabata”. I, després, se n'anaren a dormir

◊ nú er frá því at segja, at Óláfr konungr hélt liði sínu til Fetlafjarðar. Þeir runnu þar á land. Þar var herað eitt byggt ok á milli merkr stórar ok skipalægis. Þeir Óláfr konungr hugðu, at vera mundi meira herað fyrir ofan mǫrkina, ok þangat herjuðu þeir. Ok er þeim þótti heraðit undan dragast, hurfu þeir aptr til skipa sinna, ok er þeir svipuðust at, sá þeir, at Óláfr konungr var í brottu einn saman, sǫkuðust nú um fast, ok gerist nú mikill harmr í herinum. Nú er frá Óláfi konungi at segja, at eptir er hann er fráskilinn orðinn sínum mǫnnum, hittir hann byggð stóra, ok er heraðsmenn sá hann, sýnist þeim sem hann hafi með sér her óvígan ok hann muni alla þeirra byggð upp eyða, ef eigi verðr þat ráð tekit, at dugi. Safnast nú saman heraðshǫfðingjar ok fara á mót honum ok bjóða honum slíkt gjald sem hann vill á þá lagt hafa. Síðan ákveðr Óláfr konungr svá mikit kvikfé, gull ok brennt silfr sem hann vill hafa, ok síðan eru menn til fengnir at flytja þetta góðs til strandar: ara hem de relatar que el rei Olau va dirigir la seva flota cap al fiord de Fetlafjǫrðr. Varen desembarcar allà. [Arran de mar] hi havia una contrada habitada, separada del lloc d'ancoratge per grans boscos. El rei Olau i els seus homes varen suposar que, part damunt el bosc, hi deuria haver una contrada encara més gran i hi feren cap per a saquejar-la. I quan varen considerar que aquella contrada que havien esperat trobar no es apareixia, se'n tornaren a llurs naus i quan cercaren el rei Olau amb la vista, veieren que se n'havia anat totsol, es feien gran retrets [d'imprudència] i una gran pena es va escampar per tota la host. Doncs bé, pel que fa al rei Olau s'ha de dir que, després d'haver-se separat dels seus homes, va arribar a una gran vila i quan els paisans el varen veure, els va semblar que marxava acompanyat d'una host formidable, de manera que devastaria tota llur vila, si no es prenia una decisió que servís per impedir-ho. Llavors, els capitostos de la comarca es varen reunir i sortiren a l'encontre del rei Olau i li varen oferir de pagar-li el tribut que ell volgués imposar-los. Tot seguit, el rei Olau va fixar la quantitat de bestiar, or i argent refinat que volia i a continuació es varen cercar homes que traginessin aquells béns fins a la costa

◊ ... heilsugjǫf. Fyrir því sendir hann fram fyrir hann á veg hans mikinn flokk helvízkra anda ok kumpana í hundalíki. Sem þeir sjá hvar þeirra hinn mesti óvin ferr, hlaupa þeir allir at honum í senn með gapanda gini ok greypiligri gnauð, grimmari en leónis eðr tigris, ætlandi þegar at grípa hann kvikvan ok slíta ok svá með sér heim til helvítis hafa. En guðlig myskunn skipar því á annan veg, þvíat þegar er Dunstanus sér á djǫflaflokk er sig hafði hulit ok skreytt með sjónhverfiligum hundayfirbrǫgðum, kenna þeir mikinn hita hans heilagleiks ok svipaz hann at þeim. Ok þó óvitugr hvat um leið, sveiflar hann fram fyrir sik limanum sem hann hélt á, flýjandi (fleygjandi?) þeir ok ýlandi með afskræmiligum látum ok niðr drekkjaz gegnum jǫrðina til helvítishylja í brennisteinsliga pytti (Vita sancti Dunstani, archiepiscopi cantuariensis et confessoris, cap. 5): ... pel restabliment de la seva salut. Per això [el dimoni] va enviar al seu camí, al seu davant, una gran turba d'esperits i companys infernals en forma de gos. Quan varen veure per on anava llur màxim enemic, tots ells varen córrer alhora cap a ell amb la gola oberta i una espantosa eixordadissa de lladrucs, més ferotge que els bramuls d'un lleó o d'un tigre, amb la intenció de capturar-lo viu i esquinçar-lo i així emportar-se'l amb ells a casa, a l'infern. Però la misericòrdia divina ho va disposar d'una altra manera, car, quan en Dunstà va esguardar aquella caterva de dimonis que s'havia amagat i abillat amb formes de gos que enganyaven els sentits, els dimonis varen reconèixer el gran ardor de la seva santedat i ell es va afanyar a envestir-los (?). I, encara que no sabia què passava, va brandir davant ell la branca que tenia a les mans i ells fugiren a tota pressa mentre udolaven amb crits esborronadors i s'enfonsaren en els pous de sofre [de l'infern], travessant la terra cap als gorgs infernals

2. <um>: mirar al voltant

◊ nú svipast hann <= Ac.> um Þorbjörn <= Nom.>: llavors en Þorbjörn va mirar [de cop i volta] al seu voltant (al voltant del húskarl, cercant les eines de ferrer que creia que havia agafat)

◊ ok þá spurði Magnús konungr hvar Giffarðr væri ok svipuðuz menn um ok fannzk hann eigi í liðinu. Þá mælti konungr: 145. “Vill-at hann flokk várn fylla? ǁ falsk riddari enn valski?”: llavors el rei Magnús va preguntar on era en Giffarðr. Els homes el cercaren però no el pogueren pas trobar entre les tropes. El rei digué: “Que no vol omplir (reforçar, completar) la nostra host? Que s'ha amagat el cavaller francès?”

◊ það er sagt að Þorsteinn komst fyrst upp á drekann og Þórólfur bróðir hans. Tókst nú harður bardagi af hvorumtveggjum. Þá kastaði Þorsteinn öxi sinni og þótti hún of seinfeng til vopns en liðsmunur mikill. Greip hann þá ásstubba einn og barðist með. Þórólfur bróðir hans gekk fram á aðra hönd honum og hlífði þeim báðum því Þorsteinn sá fyrir engu öðru en drepa allt sem fyrir verður. Þeir börðust allt til kvölds. Var Þorsteinn nú kominn aftur að lyftingu. Ljótur sér nú hvar komið var og fleygir frá sér sverðinu til þeirra bræðra en ætlar að steypa sér útbyrðis og sér þá ei undanbragð annað. En Þorsteinn lýstur hann niður við skipborðinu með ásstubbanum svo hart að höfuð og herðar féll útbyrðis en fótahluturinn inn í skipið. Þá var svo myrkt af nótt að hvorki mátti ryðja skipið blóði né búkum. Þá svipaðist Þorsteinn um og sá ei fleiri menn upp standa af liði sínu en tólf og eftir það reru þeir til lands og ætluðu til herbúða sinna: es diu que en Þorsteinn i en Þórólfur, el seu germà, foren els primers a pujar a bord del dreki. Aleshores va començar una aferrissada batalla a tots dos costats del dreki. En Þorsteinn va llençar la seva destral bo i considerant que era de poca utilitat com a arma [atès l'espai reduït i que] la diferència de forces era grossa [a favor dels viquings del dreki]. Llavors va agafar un bocí de biga i va lluitar amb ell. El seu germà, en Þórólfur, avançava a un dels costats d'en Þorsteinn protegint-se ell mateix i el seu germà, ja que en Þorsteinn no parava esment en res més que en matar tot allò que se li posés al davant. Varen estar lluitar fins al vespre. En Þorsteinn es trobava llavors a la part de popa. En Ljótur llavors va veure com estaven les coses i llançà l'espasa en direcció als dos germans i tot seguit volgué saltar per la borda perquè ja no veia cap altra sortida [a la situació], però en Þorsteinn el va abatre d'un cop, amb el bocí de biga, contra la borda de la nau, amb tanta de força que el cap i les espatlles caigueren fora borda mentre que la part de les cames romania a bord de la nau. Mentrestant s'havia fet fosca negra de manera que no es podia netejar el vaixell de sang ni de cossos. Llavors en Þorsteinn va mirar al seu voltant i va veure que, de la seva tropa, no quedaven drets més que dotze homes i, després d'això, varen remar fins a la costa i feren cap a llur campament (vocabulari: #1. ásstubbi: En Baetke 19874, pàg. 26, no dóna pas entrada a aquest mot; )

♦ svipast um e-ð ~ e-n: mirar tot al seu voltant cercant amb la vista una cosa ~ algú

◊ en Þorkell Skíðason hafði þar niður kastað og þá er lokið var hestvígum þá svipast hann um hvar hann hafi lagt handagervi sína og þá sá hann hvar Karl sat og strauk öxi hans: havia estat en Þorkell Skíðason el qui els (= els seus guants i destral) havia llançat al terra allà i quan les bregues de cavalls hagueren acabat, va començar a mirar per allà on havia deixat els seus guants [i la destral] i llavors va veure en Karl assegut, passant la mà per la seva destral

♦ svipast um eftir e-u ~ e-m: mirar tot al seu voltant [cercant una cosa ~ algú]

◊ þess vegna ætti faraó nú að svipast um eftir (rāˈʔāh ~ רָאָה:   wə-ʕatˈtāh   ʝēˈrɛʔ   φarˈʕɔh   ʔīʃ   nāˈβōn  wə-ħāˈχām,   וְעַתָּה יֵרֶא פַרְעֹה, אִישׁ נָבוֹן וְחָכָם) hyggnum og vitrum manni og setja hann yfir Egyptaland: per això el faraó ara hauria de cercar un home savi i prudent i posar-lo al capdavant del país d'Egipte

◊ gyrð þú lendar þínar, tak þessa flösku af olífuolíu með þér og far til Ramót í Gíleað. Og er þú ert þangað kominn, skalt þú svipast þar um eftir (rāˈʔāh ~ רָאָה:   ū-rəʔēh־ˈʃām   ʝēˈhūʔ   βɛn־ʝəhōʃāˈφātˤ   bɛn־nimˈʃī,   וּרְאֵה-שָׁם יֵהוּא בֶן-יְהוֹשָׁפָט בֶּן-נִמְשִׁי) Jehú Jósafatssyni, Nimsísonar: cenyeix la teva ronyonada, pren aquesta fiola d'oli amb tu i vés a Ramot de Galaad. I quan hi hauràs arribat, cerca-hi en Jehú, fill d'en Josafat, fill d'en Namsí

◊ að mér var sótt úr öllum áttum, enga var hjálp að fá. Ég svipaðist um (ἐμβλέπειν + εἰς:   ἐνέβλεπον εἰς ἀντίλημψιν ἀνθρώπων, καὶ οὐκ ἦν) eftir mannlegri hjálp en hana var hvergi að finna: m’atacaven de per totes bandes, no hi havia possibilitat de rebre ajut. Vaig mirar al meu voltant cercant l'ajut dels homes, però no se'n trobava enlloc

svipbrigða·laus, -laus, -laust <adj.>:

impassible, inexpressiu -iva ( expressió facial)

♦ svipbrigðalaust andlit: una cara sense expressió

svipbrigða·laust <adv.>:

sense immutar-se, sense moure un múscul de la cara, sense pipellejar

svip·brigði <n.pl -brigða>:

(breytingar á andlitssvip) expressió f de la cara, expressió f facial (mímica, faccions o trets facials com a resultat d'una reacció determinada o com a forma d'expressió d'un sentiment o emoció)

♦ sýna engin svipbrigði: no mostrar cap reacció, no immutar-se, ni parpellejar

◊ Hasael sýndi engin svipbrigði (ʕāˈmaδ   ʔɛθ־pāˈnā-u̯ ~ עָמַד אֶת־פָּנָיו:   wa-i̯ʝaʕăˈmēδ   ʔɛθ־pāˈnā-u̯   wa-i̯ˈʝāɕɛm   ʕaδ־ˈbɔʃ,   וַיַּעֲמֵד אֶת-פָּנָיו, וַיָּשֶׂם עַד-בֹּשׁ) og starði á hann en guðsmaðurinn brast í grát: l’Hasael no va mostrar cap reacció i el va mirar fixament, i l'home de Déu va esclafir a plorar

♦ fylgjast með svipbrigðum e-s: resseguir [amb la mirada] les expressions facials d'algú, seguir amb la mirada la cara que va posant algú

svip·dapur, -döpur, -dapurt <adj.>:

de semblant trist, de cara trista

svip·fallegur, -falleg, -fallegt <adj.>:

bonic -a de cara, de faccions boniques

svip·fríður, -fríð, -frítt <adj.>:

bell -a de cara, de faccions [facials] belles, de gran bellesa [facial]

svip·fræði <f. -fræði, no comptable>:

fisiognomia f (estudi dels trets facials, disciplina paracientífica que mira de determinar la personalitat, el caràcter i les qualitats espirituals d'una persona a partir de les seves faccions facials)

svip·fræðingur <m. -fræðings, -fræðingar>:

fisiognomista m & f (persona que estudia la relació entre trets facials d'una persona i la seva qualitat, caràcter i qualitats espirituals o anímiques)

svip·gerð <f. -gerðar, -gerðir>:

fenotip m

svip·harður, -hörð, -hart <adj.>:

de trets facials durs

svip·hreinn, -hrein, -hreint <adj.>:

de faccions serenes i sinceres

◊ einna virtastur af fræðimönnunum var Eleasar. Hann var aldraður maður og sviphreinn (Ἐλεάζαρός τις τῶν πρωτευόντων γραμματέων, ἀνὴρ ἤδη προβεβηκὼς τὴν ἡλικίαν καὶ τὴν πρόσοψιν τοῦ προσώπου κάλλιστος [τυγχάνων], ἀναχανὼν ἠναγκάζετο φαγεῖν ὕειον κρέας). Hann var þvingaður til að opna munninn og svínakjöti troðið upp í hann: un dels mestres de la llei més estimats era l’Eleazar. Era home d'edat avançada i de cara serena i sincera. Fou forçat a obrir la boca i li ficaren dedins carn de porc per la força

svip·hýr, -hýr, -hýrt <adj.>:

de semblant somrient (o: afable)

svip·illr, -ill, -illt <adj.>:

d'aparença dolenta

◊ átti þó ekki ǁ auðit verða ǁ (réð því nauðugr ǁ norna dómr), ǁ at félögum mínum ǁ yrði fagnaðar sýn, ǁ segg þann svipillan ǁ sjónum leiða: però el destí, tanmateix, no va voler concedir (la no volguda sentència de les Moires ho va decretar) que posar llurs mirades en aquell home d'aparença dolenta fos als meus companys una visió joiosa (vocabulari: #1. auðit: Cf. Baetke 19874, pàg. 33: <...> e-m verðr e-s auðit jmd. wird etwas beschieden, zuteil; #2. fagnaðarsýn: En Baetke 19874, pàg. 122, no dóna pas entrada a aquest mot, altrament ben atestat a la llengua medieval i de significat transparent: visió joiosa, quelcom la visió o vista del qual causa alegria; #3. leiða e-n sjónum: En Baetke 19874, pàg. 371, no dóna pas entrada a aquesta locució, però sí a la locució sinònima leiða e-n augum jmd. erblicken, den Blick auf jmd. richten; ) (l'original fa: οὐδ’ ἄρ’ ἔμελλ’ ἑτάροισι φανεὶς ἐρατεινὸς ἔσεσθαι)

◊ nú sem hon hafði þar legit um hríð, kærandi sinn harm ok háðung, válk ok vandræði, œrsl ok óvizku, ok nú gerla fyrir sjáandi sinn daprligan dauða, þá sér hon þessu næst þat, er hon gladdist lítt við, brott í myrkrit drífunnar einn jǫtun stóran, svartan ok svipillan, nasastóran ok nefbjúgan, ok svá krókótt at hlykkr sá, er á nefinu var, tók ǫðrumegin langt út á hans hrukkóttu kinn, at því illa eyra, er hann bar á sínum svívirðiliga vanga, en nasirnar út á aðra kinn ofan langt frá eyrunum, ok váru þær svá flestar, at smáir menn máttu smjúga í hvára, ok þar niðr ór sá hon liggja stóra listu, mjǫk ósýniliga, allt niðr á bringu, því eigi álíkt, sem þat væri froðan ór honum. Munnr hans er svá sem jǫklasprunga eðr gjár þær, er vǫtn falla ór, ok var hann bæði skakkr ok skjálgr, augun váru sem skálhettir, svartir ok loðnir, ok vǫtn tvau flyti í miðju, en hauss hans var hárlauss ok glitaðr sem svell, en hý, sítt ok svart, með vǫngum. Hann var klæddr geitskinnsólpu. Hon var svá stór, at akrkarl einn mundi eigi lypt fá af jǫrðu: quan feia una estona que jeia allà, planyent la seva pena i vergonya, el seu despit i la seva difícil situació, el seu esbojarrament i la seva ximpleria, i veient clarament al seu davant la seva trista mort, vet ací que la primera cosa que veié i que la va alegrar poc, a una certa distància dins la foscor del torb, fou un ètun enorme, negre i d'aparença dolenta, de grans narius i de nas ganxut. I el seu nas era tan [gros i] encorbat que la torta que tenia feia que li arribés, passant cap a un costat de la cara per una de les seves galtes arrugades, fins a la seva mala orella que portava damunt la seva infame galta i els narius li arribaven, baixant de les orelles per avall, fins a l'altra galta i eren tan grossos que una persona petita es podria arrecerar a l'interior de cadascun d'ells. Penjant de l'extrem dels narius hi va veure una gran faixa, d'aspecte molt desagradable, que li arribava fins ben avall, fins a la post del pit, i no era pas inversemblant que fos un penjoll de moc que li sortia de l'interior del nas. La seva boca era com l'esquerda d'una glacera o una crebassa a la terra de la qual s'estimbessin rius per avall i era torta i feia garsesa. Els seus ulls eren com capirons en forma de bol, negres i tofuts, i [com si] dos rius passessin pel mig. La seva closca era calba i lluïa com el glaç llis i, al llarg de les galtes hi havia un borrissol negre i llarg. Anava vestit amb una ólpa de pell de cabra que era tan grossa que un pagès no l'hauria poguda aixecar d'en terra (vocabulari: #1. froða: El mot designa l’escuma; aquí, emperò, sembla designar un penjoll de moc; #2. skálhǫttr: En Baetke 19874, pàg. 542, no dóna pas entrada a aquest mot. El seu significat sembla haver estat capulla o capiró en forma de bol; #3. hý: En Baetke 19874, pàg. 290, no dóna pas entrada a aquest mot. El seu significat és: borrissol, pelussa; )

svip·lega <adv.>:

d'improvís, sobtadament

◊ þeir voru ýmist ásóttir af ímynduðum vofum (τὸ φάσμα φάσματος:   τὰ μὲν τέρασιν ἠλαύνοντο φαντασμάτων) eða urðu viti sínu fjær því að sviplega (αἰφνίδιος -ίδιον:   αἰφνίδιος γὰρ αὐτοῖς καὶ ἀπροσδόκητος φόβος ἐπεχύθη) og óvænt helltist skelfing yfir þá: adés eren perseguits per fantasmes imaginaris, adés estaven fora de si perquè un terror els queia a sobre, sobtadament i inesperadament

♦ hverfa sviplega: desaparèixer sobtadament (o: d'improvís)

svip·legur, -leg, -legt <adj.>:

1. (snögglegur) sobtat -ada (súbit)

♦ sviplegt andlát: sobtat traspàs

♦ sviplegur dauðdagi: mort sobtada 

2. (hörmulegur) tràgic -a (funest o trist i inesperat)

♦ sviplegt fráfall: tràgica mort

♦ sviplegt slys: tràgic accident

svip·léttur, -létt, -létt <adj.>:

de cara alegre

svip·líkur, -lík, -líkt <adj.>:

1. (líffæri o.s.fr.) anàleg -àloga (dit d'òrgan de funcions i/o forma semblants tenint sovint origen no idèntic)

2. (líkur útlits) d’aspecte [una mica] semblant (de trets, de fesomia una mica o relativament semblants)

♦ vera e-m sviplíkur: assemblar-se a algú

◊ hún er sviplík móður sinni: té retirada a sa mare, s'assembla a sa mare

svip·ljótur, -ljót, -ljótt <adj.>:

de semblant lleig

◊ hann hríðfelldum ǁ huldi skýjum ǁ haf umhverfis ǁ ok hauðr it sama. ǁ Af himins hvolfi ǁ hné þá niðr ǁ svipljótt svartnætti, ǁ sorta þrungit: va cobrir amb [negres] nuvolades de tempesta la mar tot al seu voltant i el mateix la terra. Una nit negra, d'aspecte lleig, farcida de fosca, va baixar aleshores de la volta celeste (l'original fa: σὺν δὲ νεφέεσσι κάλυψε ǁ γαῖαν ὁμοῦ καὶ πόντον· ὀρώρει δ' οὐρανόθεν νύξ)

svip·lyndur, -lynd, -lynt <adj.>:

inconstant, voluble, mudable

◊ var þat margra manna mál, at Hákon væri betrfeðrungr um marga hluti, þó hafði Ívarr hvíti verit mikill maðr fyrir [p.287] sér, údæll ok nǫkkut sviplyndr; hann hafði verit lendr maðr Óláfs konungs hins helga, ok af honum vel virðr: era l'opinió de molta de gent que en Hákon era millor que son pare en molts d'aspectes i això que l'Ívarr el Blanc havia estat un gran home per bé que de tracte difícil i una mica voluble. Havia estat el lendr maðr, ço és, home ligi, del rei Olau el Sant i molt apreciat d'ell (vocabulari: #1. mikill fyrir sér: Cf. Baetke 19874, pàg. 419: <...> mikill fyrir sér, mikill af sjálfum sér stark; groß, tüchtig, bedeutend; #2. ódæll: Cf. Baetke 19874, pàg. 453: ódæll adj. schwierig im Umgang, unverträglich, unfügsam; )

svip·merking <f. -merkingar, -merkingar>:

significat m ocasional (significat que depèn del context comunicatiu o discursiu en què apareix el mot)

svip·mikill, -mikil, -mikið <adj.>:

1. (áhrifamikill) de posat que impressiona (d'aparença especialment remarcable)

◊ Goðmundr segir: "Þat er smásveinn minn, er Óðinn konungr sendi mér, ok er konungsgersemi ok kann marga smáleika, ok ef yðr þœtti nokkuru neytr, þá vil ek gefa yðr hann." "Þat er svipmikill drengr," segir konungr, "ok vil ek sjá fimleika hans," ok bað Þorstein leika nokkurn smáleik: en Goðmundr li va dir: “És el meu mosset que m'ha enviat el rei Odin i és una joia reial [per a mi] i sap jugar a molts de jocs i si us sembla que us ha d'ésser d'alguna utilitat, amb gust us el cediré”. El rei li va dir: “És un vailet que fa impressió i vull veure la seva destresa” i va demanar al Þorsteinn que jugués algun joc [per a ell] (vocabulari: #1. konungsgersemi: En Baetke 19874, pàg. 338, no dóna pas entrada a aquest mot. Entenc que significa: és un vailet que val tant com una joia digna d'un rei; #2. smáleikr: Cf. Baetke 19874, pàg. 579: smá-leikr m. kleines Spiel, Kleinigkeit; #3. svipmikill: Cf. Baetke 19874, pàg. 628: svip-mikill adj. nach etwas Besonderem aussehend; )

2. (tilkomumikill [andlits], tígulegur, tignarlegur) d'aspecte magnífic (imposant, fabulós, grandiós, esplèndid)

◊ I. 277. Svaraði svipmikil (—) ǁ sjóla aptr ǁ sjónfögr (βοῶπις), tigin ǁ salar gyðja: ǁ „Ægiguð ógnligr, ǁ arfi Kronusar, ǁ hvílíkt hvarf þér orð ǁ af hvarfi tanna!“: la majestuosa regina li va replicar, la dea de la llar, la de bella figura, la de semblant distingit: “Déu terrible, esfereïdor, hereu d'en Cronos! Quina paraula t'ha sortit de la tanca de les dents? (vocabulari: #1. sjónfagur: bell -a de veure, de bella figura; #2. hvarf tanna: kènning per a boca; Cf. Jónsson 1931², pàg. 298a: hvarf, 1) kres, runding, især en der er begrænset ved et indelukke (jfr. hverfi) tanna hvarf, hvad der er indenfor tænderne, mundhulen <...>) (l'original fa: Τὸν δ’ ἠμείβετ’ ἔπειτα βοῶπις πότνια Ἥρη· ǁ «Αἰνότατε Κρονίδη ποῖον τὸν μῦθον ἔειπες;)

◊ II. 223 Baug darra dís ǁ dúði frægan; ǁ elli ómáðum ǁ ægiskildi ǁ sveiflaði svipmikil ǁ salgarðs freyja, ǁ uppheima undrsjón ǁ ódauðligri: la senyora de les llances va sacsar el cèlebre broquer. La dea de l'espasa [=Atena], la de posat majestuós, va brandir l'ègida, no gastada per l'edat, immortal meravella dels cels (vocabulari: #1. baugr: Cf. Finnur Jónsson 1931², pàg. 37b: baugr, n, <...> 3) den på skjolde malede ring, hvorefter et sådant kaldtes baugskjǫldr (jfr SnE I 420), = rǫnd (s.d.), b. es á beru (skjold) sœmstr Anon (X) II B 5, b-s bifkleif, skjoldet, Haustl 13.20, b-a flatvǫllr, d. s., Hróm 2, b-a hringr, d.s., Ód 14, b-a ský (?), d. s., Hák 8. — 4) herefter bliver b. ligefrem = skjold, Þul IV r 3, b-s blik, sværd, Sturl 4, 27; #2. darra dís: ‘la senyora de les llances’, kènning per a valquíria; aquí clarament kènning per a dea, deessa, ja que fa referència a la deessa Atena; #3. dýja: Cf. Baetke 19874, pàg. 96: dýja (dúða) schütteln, rütteln; #4. má: Cf. Baetke 19874, pàg. 399: má (áð) abnutzen; auslöschen, entfernen <...>; ómáðr significa doncs: no gastat [per l'ús o per l'edat]; #5. Ægiskjöldur: l'Ègida; #6. salgarðr: Cf. Finnur Jónsson 1931², pàg. 478a: salgarðr, m, sværd, Þul IV l 4. Jfr Falk, Waff 58; #7. uppheimr: Cf. Finnur Jónsson 1931², pàg. 583b: uppheimr, m, ‘verden deroppe, i det höje’, jætternes navn på himlen, Alv 12; #8. undrsjón: Cf. Finnur Jónsson 1931², pàg. 582a: undrsjón, f, syn som man undres over, mærkelighed (i negativ retning), verða at undrsjónum Skí 28; ) (l'original fa: μετὰ δὲ γλαυκῶπις Ἀθήνη ǁ αἰγίδ’ ἔχους’ ἐρίτιμον ἀγήρων ἀθανάτην τε)

◊ IV. 24 Svaraði svipmikil ǁ sjóla aptr, ǁ sjónfögr, tigin ǁ salar gyðja: 25. „Þrjár erumk borgir ǁ þekkastar allra, ǁ ann ek þeim mest ǁ í munarheimi: ǁ ann ek Argos, ǁ ann ek Spörtu, ǁ ann ek Mýkensborg ǁ inni breiðstrætuðu“: la regina de posat august li va replicar, la dea de la llar, la de bella figura, la de semblant majestuós: “Tres són les viles en el meu món cartingut (?), estimadíssimes de mi per damunt totes les altres: estimo Argos, estimo Esparta, estimo Micenes, la d'amples avingudes” (vocabulari: #1. munarheimr: Cf. Finnur Jónsson 1931², pàg. 413b: munarheimr, m, livsfrydens, elskovens verden, í munarheimi HHj 1. 42.; Sijmons-Gering 1931, pàg. 37: í munarheime: munarheimr ist schwerlich, wie die brüder Grimm, Bugge u.a. meinten, ein ortsname. Str. 42¹ spricht Sváva, die geliebte des Helge, von einem versprechen, das sie diesem í munarheime gegeben habe. Das reich des königs Eylime, des vaters der Sváva, ist aber ein anderes als Svávaland, die heimat der Sigrlinn: mithin müßten in unseren fragmenten zwei verschiedene orte denselben namen führen, was nicht gerade wahrscheinlich ist. Daher wird munarheimr als appellativum zu fassen sein, kaum aber als ‘die welt der liebe’ (‘livsfrydens, elskovens verden’ Lex. poet.² s. v.) oder ‘this blissful world’ (Cpb. I, 144), sondern als ‘die traute heimat’ [so auch Ernst Kock, Ark. 37, 113; anders F. Jönsson, ebenda 320]. En Kuhn 1968³, pàg. 144, adopta la interpretació d'en Finnur Jónsson: munar-heimr m. welt der liebe oder freude (HHv. 1 u. 42); #2. þekkr: Cf. Baetke 19874, pàg. 768: þekkr adj. angenehm; freundlich, beliebt <...>; ) (l'original fa: Τὸν δ’ ἠμείβετ’ ἔπειτα βοῶπις πότνια Ἥρη· ǁ ἤτοι ἐμοὶ τρεῖς μὲν πολὺ φίλταταί εἰσι πόληες ǁ Ἄργός τε Σπάρτη τε καὶ εὐρυάγυια Μυκήνη)

3. (gervilegur, með sterkan andlitssvip) de faccions boniques (de trets facials atractius, bells, plaents)

svip·mót <n. -móts, no comptable>:

aspecte m (característiques que defineixen la imatge o aspecte físic d'algú o d'una cosa, cara, aparença, semblant, semblança)

◊ og Jakob sá það á svipmóti (pāˈnīm ~ פָּנִים:   wa-i̯ˈʝarəʔ   ʝaʕăˈqɔβ   ʔɛθ־pəˈnēi̯   lāˈβān,   וַיַּרְא יַעֲקֹב, אֶת-פְּנֵי לָבָן) Labans að hann bar ekki sama hug til hans og áður: i en Jacob es va adonar pel semblant d'en Laban (per la cara que posava en Laban) que aquest no tenia la mateixa disposició envers ell com abans

♦ það er svipmót með þeim: tenen una certa retirada

svip·mynd <f. -myndar, -myndir>:

<GEN & FIG> instantània f (fotografia impressionada en un temps molt curt & imatge o moment captat que deixa entreveure la vida d'una època, una persona etc.)

♦ svipmyndir frá e-u: instantànies de..., estampes de..., escenes de...

◊ þjóð og saga - svipmyndir frá galdraöld: Séra Einar Guðmundsson: Poble i Història: Instantànies del Segle de les Bruixes: Mossèn Einar Guðmundsson

svip·stund <f. -stundar, no comptable>:

moment m

◊ talaði hann svo, ǁ en tölu hans ǁ hún í sínu ǁ hjarta festi; ǁ læsti at svipstundu (—) ǁ svanni durum ǁ fagrbúinna ǁ fylkis sala: així va parlar i ella va engabiar en el seu cor les seves paraules. A l'instant va barrar en fort les portes dels estatges, bellament construïts, del rei (l'original fa: ὣς ἄρ’ ἐφώνησεν, τῇ δ’ ἄπτερος ἔπλετο μῦθος, ǁ κλήισεν δὲ θύρας μεγάρων ἐὺ ναιεταόντων)

♦ á svipstundu: en un moment

◊ hrópað er: Hrun á hrun ofan, því að herjað er á allt landið. Tjöld mín eru eydd á svipstundu (piθˈʔɔm ~ פִּתְאֹם:   piθˈʔɔm   ʃuddəˈδū   ʔɔhāˈl-ai̯,   פִּתְאֹם שֻׁדְּדוּ אֹהָלַי), tjalddúkarnir í einu vetfangi (ˈrɛɣaʕ ~ רֶגַע:   ˈrɛɣaʕ   ʝərīʕɔˈθ-āi̯,   רֶגַע יְרִיעֹתָי): criden: “Ensorrament sobre ensorrament, car tot el país és devastat! En un instant m'han destruït les tendes, en un moment els meus tendals”

◊ safnaðist mér auðr ǁ á svipstundu (αἶψα), ǁ átta’k fjármuna ǁ fullar hendr; ǁ völd ok virðingu ǁ van ek mikla ǁ kappfúsum með ǁ Krítarmönnum: en un instant se m'amassaren les riqueses, vaig tenir les mans plenes de béns. Vaig guanyar gran respecte i poder entre els combatius cretencs (l'original fa: αἶψα δὲ οἶκος ὀφέλλετο, καί ῥα ἔπειτα ǁ δεινός τ’ αἰδοῖός τε μετὰ Κρήτεσσι τετύγμην)

svipta <svipti ~ sviptum | svipti ~ sviptum | svipt ║ e-u>:

1. (rykkja) pegar una estirada o estrebada a una cosa de manera sobtada (de manera que es mogui de lloc, caigui a terra etc.)

◊ þá fór Hákon jarl á veislu til Guðbrands. Um nóttina fór Víga-Hrappur til goðahúss þeirra jarls og Guðbrands. Hann gekk inn í húsið. Hann sá Þorgerði hölgabrúði sitja og var hún svo mikil sem maður roskinn. Hún hafði mikinn gullhring á hendi og fald á höfði. Hann sviptir faldinum hennar og tekur af henni gullhringinn. Þá sér hann kerru Þórs og tekur af honum annan gullhring. Hann tók hinn þriðja af Irpu og dró þau öll út og tók af þeim allan búnaðinn. Síðan lagði hann eld í goðahúsið og brenndi upp. Eftir það gengur hann braut. Tók þá að morgna. Hann gengur um akurland nokkurt. Þar spruttu upp sex menn með vopnum og sækja þegar að honum en hann verst vel. Verða þær málalyktir að hann vegur þrjá menn en særir Þránd til ólífis en eltir tvo til skógar svo að þeir báru enga njósn jarli: el iarl Hákon llavors se'n va anar al mas d'en Guðbrandur perquè hi havia estat convidat a un banquet. Durant la nit, en Víga-Hrappur es va esquitllar fins al temple (?) del iarl i d'en Guðbrandur. Va entrar a dins l'edifici. Hi va veure [l'estàtua de la] Þorgerður hölgabrúður, que era tan alta com un home madur. Tenia un gran braçalet d'or al braç i un faldur (còfia de lli) al cap. En Hrappur li va arrancar el faldur d'una estrebada i li va llevar el braçalet d'or. Llavors va afinar el carro d'en Tor i també li va prendre un braçalet d'or. Va prendre un tercer braçalet d'or de l'Irpa. Llavors va arrossegar totes tres estàtues a fora i els va prendre tot el parament. Tot seguit, va calar foc al temple i el va reduir a cendres. A continuació, se'n va anar. En aquells moments el dia començava a despuntar. Quan travessava un camp de conreu, sis homes es van llevar amb llurs armes i l'atacaren immediatament però ell es va defensar bé. La cosa va acabar que en va matar tres i va deixar ferit de mort en Þrándur mentre empaitava els dos que quedaven fins al bosc, de manera que aquests no varen poder informar el iarl

◊ en er þeir komu í hofit, skorti þar eigi skurðgoð; Þórr sat í miðju ok var mest tignaðr, hann var mikill ok allr gulli búinn ok silfri; konungr hóf upp refðit ok sló með Þór, svá at hann hraut af stallanum ok brotnaði, hljópu þá til konungsmenn þeir er inn hǫfðu gengit, ok sviptu ofan ǫllum goðunum af stallunum. En meðan þeir váru inni, þá var Járnskeggi drepinn úti fyrir durunum hofsins af konungsmǫnnum: i quan entraren dins el temple, [varen veure que] hi havia tota mena d'ídols. En Tor seia al mig i era el qui era més venerat, la seva estàtua era alta i tota ella paramentada d'or i argent. El rei va aixecar el refði i hi va descarregar un cop tal contra en Tor que va botir fora de l'altar i es va trencar. Aleshores aquells dels homes del rei que havien entrat a dins el temple corregueren i tiraren a terra tots els déus de dalt de llurs peanyes. I mentre eren a dins, en Járnskeggi fou mort a fora, davant les portes del temple, per homes del rei. I quan, després, el rei va sortir i es va reunir amb les seves tropes, va manar a tothom que s'assegués i, quan ho hagueren fet, el rei es va aixecar i va mirar al seu voltant. Després va prendre la paraula i digué...

♦ svipta e-u frá: llevar una cosa d'una estirada seca o estrebada

♦ svipta hulu af leyndarmáli: <LOC FIG> desvelar un secret

♦ svipta frá tjaldi: arrancar una cortina

♦ svipta e-u sundur: rompre una cosa d'una estrebada

♦ svipta e-m niður: llançar algú a terra bruscament

♦ svipta sér e-u undir hönd: pegar grapada a una cosa i amagar-se-la sota el braç o sota la mà

◊ þá sendi Óðinn Loka í Svartálfaheim, og kom hann til dvergs þess, er heitir Andvari. Hann var fiskur í vatni, og tók Loki hann höndum og lagði á hann fjörlausn allt það gull, er hann átti í steini sínum. Og er þeir koma í steininn, þá bar dvergurinn fram allt gull, það er hann átti, ok var það allmikið fé. Þá svipti dvergurinn undir hönd sér einum litlum gullbaug. Það sá Loki og bað hann fram láta bauginn. Dvergurinn bað hann eigi bauginn af sér taka og lézt mega æxla sér fé af bauginum, ef hann héldi. Loki kvað hann eigi skyldu hafa einn penning eftir og tók bauginn af honum og gekk út, en dvergurinn mælti, að sá baugur skyldi vera hverjum höfuðsbani, er ætti. Loki segir, að honum þótti það vel, og sagði, að það skyldi haldast mega fyrir því sá formáli, að hann skyldi flytja þeim til eyrna, er þá tæki við: llavors l'Odin va enviar en Loki a Svartálfaheimur i [un cop allà] en Loki anà a ca un nan que es deia Andvari. [Quan en Loki va arribar a ca l'Andavari, aquest] havia adoptat la forma d'un peix i era dins un llac. En Loki el va capturar i li va imposar, com a rescat de la seva vida, tot l'or que tingués a l'interior de la seva penya. I quan tots dos varen arribar a la penya, el nan li va treure tot l'or que posseïa i era un cabal enorme. Aleshores el nan va pegar grapada a una petita tumbaga d'or i l'amagà sota el seu braç. Però en Loki ho va veure i li va manar que deixés anar la tumbaga. El nan li va pregar que no li prengués aquella tumbaga i li va dir que, si la conservava, podria fer créixer [de nou] el seu caball amb aquella tumbaga. En Loki li digué que no li quedaria ni un sol penningur i li va prendre la tumbaga i va sortir, però [en fer-ho,] el nan pronuncià la imprecació que aquella tumbaga seria la mort de tothom que la posseís. En Loki li va dir que li semblava bé bo i afegint que, aquella imprecació, podria acomplir-se perquè la faria arribar a les orelles d'aquell que la rebria [en possessió] (vocabulari: #1. svipta: Cf. Baetke 19874, pàg. 629: <...> dvergrinn svipti undir hǫnd sér einum litlum gullbaug der Zwerg steckte mit einer schnellen Bewegung einen kleinen Goldring unter den Arm; #2. formáli: Cf. Baetke 19874, pàg. 152: for-máli m. 1. Ausdruck, der die Bedeutung einer Handlung oder einen Wunsch angibt, Formel, Wortlaut, Spruch (beim Opfer oder Gelage; Vorhersage, Prophezeigung: veita formála einen Spruch hersagen; veita e-m formála jemandem etwas vorhersagen <...>; )

2. (taka af eða frá) privar (llevar, retirar)

♦ svipta e-n e-u: privar algú d'una cosa

♦ svipta e-n arfi: desheredar algú

♦ svipta e-n fjárráðum: incapacitar algú, declarar incapacitat algú

♦ svipta e-n lífi: llevar-li la vida a algú

♦ svipta sig lífi: llevar-se la vida

♦ svipta e-n vopnum: desarmar algú

3. <NÀUT> prendre rissos a la vela o a les veles

♦ svipta segli ~ seglunum: rissar una vela ~ les veles

◊ frjádaginn at kveldi rann á byrjargol. Drógu Baglar þá segl sín ok sigldu norðr um nóttina, ok er þeir komu norðr í Sveigjaðarsund, hvessti veðrit, ok sviptu þá til eins rifs; lǫgðu at um daginn í Veddey ok mǫtuðuz þar, ok gerðu ráð sín — die Veneris sub vesperam lenis ventus adflare coepit; quare Bagli velis suspensis noctu boream versus navigarunt. Cum ad Sveigiadaesundum delati essent, ventus ita increbuit, ut velis una linea contractis uterentur. Die sequente ad Veddeyam advecti, ibi cibum sumserunt, et de rebus suis consultarunt: el divendres al vespre va començar a bufar una brisa suau. Els Crosses hissaren veles llavors i durant la nit salparen amb rumb cap al nord i quan varen arribar al freu de Sveigjaðarsund, en el nord, el vent va refermar i varen rissar les veles completament. L'endemà, durant el dia, varen ancorar a l'illa de Veddey, i hi varen dinar i deliberaren entre si (vocabulari: #1. rif: Cf. Baetke 19874, pàg. 500: rif n. Reff (im Segel): hvesti veðrit ok sviptu þá til eins rifs <...> [pàg. 629] sie verkleinerten die Segelfläche auf das letzte Reff; )

sviptast <sviptist ~ sviptumst | sviptist ~ sviptumst | svipst>:

1. (slítast frá e-u) ésser arrencat de (ésser separat, tret o retirat d'una revolada, estrebada etc.)

◊ og himinninn sviptist burt (ἀποχωρίζειν:   ὁ οὐρανὸς ἀπεχωρίσθη ὡς βιβλίον ἑλισσόμενον) eins og þegar bókfell vefst saman og hvert fjall og ey færðist úr stað sínum: i el cel va desaparèixer com quan un pergamí s'enrotlla, i totes les muntanyes i les illes foren remogudes de llur lloc

2. (takast af eða frá e-u, verða sviptur af eða frá e-u) ésser privat -ada de (ésser desposseït)

◊ „Mun hann sekt setja, ǁ þótt síðarr verði; ǁ munu þeir ægilig ǁ iðgjöld hljóta: ǁ hausa láta, ǁ hrundir missa, ǁ sonum sviptast ǁ fyrir svik ráðin“: ell els ho farà pagar encara que sigui més endavant. Hauran de satisfer una compensació terrible: hi perdran la vida, hi perdran llurs dones, es veuran privats de llurs fills per la traïció comesa” (ἔκ τε καὶ ὀψὲ τελεῖ, σύν τε μεγάλῳ ἀπέτισαν ǁ σὺν σφῇσιν κεφαλῇσι γυναιξί τε καὶ τεκέεσσιν)

◊ gekk nær gramr, ǁ grund spornaði; ǁ hendi harðsteini ǁ á hurð miðja; ǁ siglur fóta ǁ sundr knýði, ǁ at ei meginkast ǁ magni sviptist: el príncep s'hi acostà, trepitjà amb força el terra, llançà la dura pedra contra el bell mig de la porta. Havia separat els mastos de les cames perquè el gran llançament no es veiés privat de força (στῆ δὲ μάλ’ ἐγγὺς ἰών, καὶ ἐρεισάμενος βάλε μέσσας ǁ εὖ διαβάς, ἵνα μή οἱ ἀφαυρότερον βέλος εἴη)

3. (berja) lluitar (bregar)

svipti·bylur <m. -byls (o: -byljar), -bylir. Gen. pl.: -bylja; dat.pl.: -byljum>:

ràfega f de vent sobtada (Cf. → sviptinorn)

◊ I:87 “Nú hafa sviplegir ǁ sviptibylir (Ἅρπυιαι) ǁ buðlung frægðarlaust ǁ burtu hrifit: ǁ horfinn er hann, ǁ hvergi séðr, ǁ ok eingi frétt ǁ af honum geingit”: “Ara uns cops de vent sobtats, inesperats, han rapit sense glòria el cabdill: ha desaparegut, sense que ningú l'hagi vist enlloc ni que ningú sàpiga res d'ell (l'original fa: νῦν δέ μιν ἀκλειῶς Ἅρπυιαι ἀνηρέψαντο· ǁ οἴχετ’ ἄιστος ἄπυστος)

◊ XIV:174. “Nú hafa sviplegir ǁ sviptibylir (Ἅρπυιαι) ǁ fylki frægðarlaust ǁ feykt á brautu”: “Ara uns cops de vent sobtats, inesperats, se n'han emportat amb ells sense glòria el cabdill” (l'original fa: νῦν δέ μιν ἀκλειῶς Ἅρπυιαι ἀνηρέψαντο·)

svipti·fall <n. -falls, -föll>:

<GRAM> [cas m] ablatiu m

♦ óháð (o: sérstætt) sviptifall: ablatiu absolut

♦ → tækissviptifall “ablatiu instrumental”

♦ → verkfærissviptifall “ablatiu instrumental”

svip·tiginn, -tigin, -tigið <adj.>:

de posat distingit, noble

♦ sviptigin fjöll: muntanyes majestuoses

svipting <f. sviptingar, sviptingar>:

privació f

♦ svipting arfs: privació f d'herència

♦ svipting lögræðis: incapacitació f

♦ svipting ökuleyfis: retirada f (o: retirament m) de carnet de conduir

♦ tólf mánaða svipting ökuleyfis (o: ökuleyfissvipting): retirada del carnet de conduir per dotze mesos

♦ sviptingar <f.pl sviptinga>: <GEN & FIG> lluites f.pl (el mot, en sentit propi, fa referència als abraonaments i estira-i-arronses dels lluitadors de lluita lliure)

♦ sviptingar í þingflokknum: lluites [internes] en el si del partit

♦ þá urðu sviptingar: hi ha hagut una brega

◊ var þá talað til að annar hvor þeir Þórðanna mundi taka á Gretti en hann bað þá ráða. Nú gekk annar fram þeirra bræðra. Grettir stóð fyrir réttur en hinn hljóp að honum sem snarast og gekk Grettir hvergi úr sporum. Grettir seildist aftur yfir bak Þórði og tók svo í brækurnar og kippti upp fótunum og kastaði honum aftur yfir höfuð sér svo að hann kom að herðum niður og varð það allmikið fall. Þá mæltu menn að þeir skyldu fara til báðir bræðurnir senn og svo var gert. Þá urðu allmiklar sviptingar og máttu ýmsir betur en þó hafði Grettir ávallt annan hvorn undir en ýmsir fóru á kné eða fengu slyðrur fyrir öðrum. Svo tókust þeir fast á að hvervetna var blátt og blóðrisa. Öllum þótti að þessu hin mesta skemmtun: llavors es va parlar que un dels dos Þórðurs lluités contra en Grettir i aquest els va pregar que decidissin quin dels dos havia d'ésser. Llavors un dels dos germans avançà cap a ell. En Grettir el va esperar dret, sense moure's i l'altre es va abalançar amb totes les seves forces contra ell però en Grettir no es va moure gens ni mica del seu lloc. En Grettir es va inclinar sobre l'esquena d'en Þórður i el va agafar pels calçons i li va aixecar les cames d'una estrebada i el va llançar al seu darrere per damunt el seu cap de manera que en Þórður va pegar amb les espatlles contra el terra i aquesta fou una caiguda força dura. Llavors, els homes varen dir que s'hi enfrontessin tots dos germans alhora i així es va fer. Es va produir llavors una lluita força aferrissada, adés ho feien millor els dos germans adés en Grettir. En Grettir, tanmateix, sempre en tenia un dels dos sota ell. Alternativament un feia agenollar l'altre o el feia tombar a terra. S'escometien amb tanta de fermesa que tenien pertot blaus i estrips a la pell. Aquest combat a tots els semblava que era un entreteniment grandiós

◊ því næst kom í hǫllina kerling nǫkkur gǫmul. Þá mælti Útgarðaloki at hon skal taka fang við Ásaþór. Ekki þarf hér langt um at gera. Svá fór fang þat at því harðara en Þórr knúðisk at fanginu, því fastara stóð hon. Þá tók kerlingin at leita til bragða, ok varð Þórr þá lauss á fótum, ok váru þær sviptingar allharðar ok eigi lengi áðr Þórr fell á kné ǫðrum fœti. Þá gekk til Útgarðaloki ok bað þau hætta fanginu ok sagði svá at Þórr mundi eigi þurfa at bjóða fleirum mǫnnum fang í hans hirð. Var þá ok komit at nótt. Vísaði Útgarðaloki þeim félǫgum til sætis ok dveljask þar náttlangt í góðum fagnaði: tot seguit va entrar una vella a dins la hǫll. Aleshores l'Útgarðaloki va dir que lluités amb l'Ásaþórr. No cal dedicar-li aquí gaire paraules. Aquest combat va transcórrer de tal manera que, com més fort s'abraonava en Þórr a ella, més fermament s'aguantava dreta ella. Aleshores la vella va començar a aplicar-li claus de lluita i en Þórr va començar a cedir terreny, i el combat era força dur i no passà gaire temps que en Þórr va haver de posar un genoll en terra. Aleshores l'Útgarðaloki s'hi acostà i els manà que cessessin el combat bo i dient que en Þórr no calia que convidés més homes de la seva hirð a lluitar amb ell. Mentrestant s'havia fet de nit. L'Útgarðaloki va assenyalar al Þórr i els seus companys un seient i ells hi romangueren tota la nit amb bon menjar i beure (‘en bona alegria’)

♦ vera ~ verða miklar sviptingar á e-u: <LOC FIG> haver-hi ~ produir-se grans fluctuacions en una cosa

svipti·norn <f. -nornar, -nornir>:

1. <MITOL> harpia f (→ harpýja) (Cf. també → sviptibylur)

◊ að boði hans leiddi Átómedon hina fráu hesta undir okið, þá Bleik og Skjóna; þeir flugu, sem vindur; þá hesta hafði alið sviptinornin Snarfæta við Vestanvindinum, þegar hún var á beit á engi nokkuru fram með Ókeansstraumi. Hann lét Stökkul ganga í hjáteymingi; það var góður hestur; þeim hesti hafði Akkilles rænt forðum, þá hann tók Etjonsborg; sá hestur var hestkynjaður, en gekk þó með hinum goðkynjuðu hestum: a les seves ordres, l'Automedont va menar els veloços cavalls al jou, en Grocpàl·lid i en Clapat (Xant i Bali). Volaven com el vent. L'harpia Podarga havia infantat aquests cavalls al Vent de Ponent quan ella estava pasturant en una prada arran del corrent de l'Oceà. I a llur costat va fer marxar en Saltador (Pedes, Πήδᾰσος). Aquest era un bon cavall. L'Aquil·les havia pres com a botí aquest cavall antany quan va prendre la ciutat d'Eetíon, el qual, encara que de llinatge equí, corria ensems amb els dos cavalls de llinatge diví (l'original fa: Τῷ δὲ καὶ Αὐτομέδων ὕπαγε ζυγὸν ὠκέας ἵππους ǁ Ξάνθον καὶ Βαλίαν, τὼ ἅμα πνοιῇσι πετέσθην, ǁ τοὺς ἔτεκε Ζεφύρῳ ἀνέμῳ Ἅρπυια Ποδάργη ǁ βοσκομένη λειμῶνι παρὰ ῥόον Ὠκεανοῖο. ǁ ἐν δὲ παρηορίῃσιν ἀμύμονα Πήδασον ἵει, ǁ τόν ῥά ποτ’ Ἠετίωνος ἑλὼν πόλιν ἤγαγ' Ἀχιλλεύς, ǁ ὃς καὶ θνητὸς ἐὼν ἕπεθ’ ἵπποις ἀθανάτοισι)

◊ "En þá snúðgar ǁ Sviptinornir ǁ brúðir horskar ǁ á brott hrifu, ǁ ok hræðiligum ǁ Hefndarnornum ǁ seldu þekkar ǁ til þjónustu": perà llavors, les veloces harpies rapiren les núvies prudents i lliuraren al punt les amoroses a les horribles Erínies perquè les servissin (l'original fa: τόφρα δὲ τὰς κούρας Ἅρπυιαι ἀνηρέψαντο ǁ καί ῥ’ ἔδοσαν στυγερῇσιν Ἐρινύσιν ἀμφιπολεύειν)

2. <MITOL> fúria f (→ refsinorn)

sviptir <m. sviptis, no comptable>:

(missir, tjón) pèrdua f (dany[s])

♦ sviptir að e-m ~ e-u: pèrdua f d'algú ~ d'una cosa

◊ riðu þeir nú út af borginni og höfðu ógrynni lið. Voru risarnir eigi seinir þeim á mótið og hafði sá maður tekið merki Frolló, er Gralant hét. Tókst nú bardagi líkt og fyrri daginn. Varð risunum mikill sviptir að dýrunum en þó brytjuðu þeir borgarmenn niður sem hráviði. Reginbald reið nú fyrstur fram sinna manna, ok gerði svo harða hríð, að risarnir hrukku fyrir, og sækir hann allt að merki Frolló og hlóð um sig svo háan valköst, að trautt mátti hesti fram ríða, en báðum megin bar búkana jafn hátt [ok] söðulboga hans, og lætur hann svo ganga allan þann dag til kvölds. Slíkt hið sama gerði Frolló, brytjaði bæði menn og hesta, og stóð enginn við höggum hans. Erkúles sækir nú fram og Knabbi honum í mót og er seint að telja hversu marga menn þeir drápu. Kaífas kemur fram á baki fylking þeirri, sem Knabbi stýrði ok hjó fyrst þann kappa sem Alkain hét og veitti honum bana og svo mikið gerði Kaífas af sér að hver maður hrökk fyrir og nú snýr Knabbi honum í mót og leggur til hans með spjóti og í gegnum hann en hann reið á lagið og hjó til Knabba og tók sundur skjöldinn og höfuðið af drómedari er hann reið og fékk hann mikið fall en Kaífas datt dauður niður. Erkúles hefir nú mikinn bardaga og nú kemur í móti honum risi fimmtugur að hæð. Hann hét Krabbi: llavors sortiren del castell acompanyats d'una nombrosíssima tropa. Els gegants no es feren esperar i un home anomenat Gralant va agafar l'estendard d'en Frol·ló. Llavors va començar una batalla, aferrissada com la del dia abans. Els gegants sofriren gran menyscapte d'animals però, tanmateix, abatien els homes del castell com si fossin arbres tendres. En Reginbald llavors es va posar al capdavant dels seus homes i va dur a terme un atac tan dur que els gegants varen recular al seu davant i va avançar fins a l'estendard d'en Frol·ló i en fer-ho, va matar tants d'homes que amb els cossos en va fer una pila de cadàvers al seu voltant tan alta que ningú no l'hauria poguda travessar amb un cavall, i a totes dues bandes d'ell les piles dels cossos eren tan altes que li arribaven a l'alçada de la seva sella. I així ho va continuar fent tot aquell dia fins al vespre. En Frol·ló va fer també exactament el mateix: matava homes i cavalls i ningú no es resistia als seus cops [d'espasa]. Llavors l'Hèrcules va avançar i en Knabbi també ho féu contra ell, i es fa difícil de calcular quants d'homes varen matar. En Caïfàs va escometre la formació de combat que comandava en Knabbi per l'esquena i el primer campió que va colpir fou un campió que nomia Alkain i li infligí la mort i en Caïfàs féu tants d'estralls que tothom va recular davant ell fins que en Knabbi es va girar contra ell[, l'atacà] i li clavà la llança i el traspassà però en Caïfàs va resseguir la llança [abans de morir] i descarregà un cop contra en Knabbi que li va esbocinar l'escut i li tallà el cap al dromedari que es va desplomar amb gran estrèpit i en Caïfàs [només llavors] va caure mort a terra. L'Hèrcules llavors estava combatent aferrissadament i en aquell punt un gegant que feia una alçada de cinquanta colzades, i que es deia Krabbi, el va atacar

◊ hún svarar: "Þú hefir verið bráður í þessu máli og má vera að Helga þyki sviptir að áður en [þú] firrðir hann öllu saman og er fjárstaður greiður að Helga og mun ekki mitt fé þverra í hans garði ef það stendur með leigum": ella li va respondre: “Has actuat amb precipitació en aquest afer i és possible que en Helgi consideri que [la meva partida] sigui una pèrdua [per a ell] abans que tu no li treguis tots els [meus] diners i béns. I el lloc on queda el meu cabal, a cal Helgi, és segur, i els meus diners no minvaran (‘se secaran’) al seu mas si dóna interessos” (cf. en Dirk Huth 1999, pàg. 39: Sie erwidert: »Du bist in dieser Sache übereilt vorgegangen, und es kann sein, daß Helgi meinen Fortgang schon als Verlust empfindet, bevor ihm die Mitgift wieder genommen wird, und bei Helgi ist mein Vermögen gut aufgeschoben und wird auf seinem Hof nicht verdorren, solange er dort mit Zinsen angelegt ist«)

svipti·veður <n. -veðurs, -veður>:

cop m de vent [sobtat], ràfega f de vent [sobtada]

◊ flaug þá fylkir langt ǁ af flota braut, ǁ ok hjálmunveli ǁ úr höndum sleppti; ǁ en vindbylr ǁ voðalegr ǁ samblandinna ǁ sviptiveðra (ὁ ἄνεμος -έμου:   ἀνέμων) ǁ á skelfdum skall ǁ skyndiflota, ǁ ok siglu þvera ǁ í sundr braut; ǁ ok seglvoð ǁ með siglurá ǁ hvar fjarri hraut ǁ út í hafs bylgjur: el príncep va volar llavors lluny del rai i l'arjau li va fugir de les mans. I un cop de vent terrible de vents arremolinats barrejats es va abatre damunt el rai aterrit i trencà pel mig, de través, el mast. I la lona de la vela s'envolà, amb la verga del mast, lluny, [per caure] a les ones de la mar (l'original fa: τῆλε δ' ἀπὸ σχεδίης αὐτὸς πέσε, πηδάλιον δὲ ǁ ἐκ χειρῶν προέηκε· μέσον δέ οἱ ἱστὸν ἔαξε ǁ δεινὴ μισγομένων ἀνέμων ἐλθοῦσα θύελλα· ǁ τηλοῦ δὲ σπεῖρον καὶ ἐπίκριον ἔμπεσε πόντῳ) (vocabulari: #1. hjálmunvölur: Cf. Baetke 19874, pàg. 255: hjálm-vǫlr (hjálmunvǫlr, hjálmurvǫlr) m. Ruderpinne, Griff des Steuerruders; #2. seglvoð: lona de vela, Segeltuch)

svipti·vindur <m. -vinds, -vindar>:

cop m de vent [sobtat], ràfega f de vent [sobtada]

sviptur, svipt, svipt <adj.>:

privat -ada

♦ sviptur e-u: privat d'una cosa

♦ vera sviptur e-u: ésser privat d'una cosa

◊ bar það og svo til síðan, þá er Lárentíus var mest fyrirlagður af sínum óvinum og sviptur öllu sínu gózi, að hans kærasti vinur, síra Hafliði, veitti þessi góðu konu, Þorgrímu, allt til dauðadags, og hennar líkami hvílir og í sögðum stað á Breiðabólstað;, og Lárentíus gaf þangað til kirkjunnar fyrir hennar sál messuklæði þau sæmilegustu, sem þar eru: també es va esdevenir, més endavant, quan en Llorenç es va trobar al més acorralat (assetjat) pels seus enemics i [es veié] privat de tots els seus béns que mossèn Hafliði, el seu amic més estimat, va proveir aquesta bona dona de tot fins al dia de la seva mort i el seu cos també descansa a l'esmentat staður (benefici eclesiàstic) de Breiðabólstaður. I [el bisbe] Llorenç va donar a l'església d'allà, per l'eterna salvació de l'ànima de sa mare, les casulles (els corporals?) més esplèndides que hi ha

◊ Teitur lögmaður, vitur maður og góðgjarn, bróðir Gissurar, hann bað biskup að freista að ganga á milli og vita ef nokkuð stoðaði, sagði sem satt er hversu mikil vorkunn Þórði var á, svo mikinn mannskaða sem hann hafði fengið „en sviptur öllu fénu og hefir ekki til viðurlífis fyrir sig og sína menn annað en það er hann verður að deila til í hendur óvinum sínum eða ræna saklausa menn þótt hann leiti eftir sínum hluta með því móti sem hann þykist helst mega“ (SS II, cap. 315, pàg. 475): en Teitur [Þorvaldsson], el lögmaður, un home savi i benvolent, germà d'en Gissur, va pregar al bisbe que intentés d'interposar-se entre ells i mirés a veure si servia de res i digué, cosa que era ben vera, que calia excusar granment en Þórður, ateses les tan grans pèrdues humanes que havia sofert i [que,] “privat de tots el bestiar ja no té res més, per mantenir-se a ell mateix i els seus homes, que el que hagi d'obtenir lluitant contra els seus enemics o robant persones innocents, per més que[, altrament,] miri d'aconseguir el que li correspon de la manera que considera que és la més adequada” (vocabulari: #1. stoða: Cf. Baetke 19874, pàg. 607: <...> 2. nützen: munu eigi hans orð s. seine Worte werden nichts helfen; stoðar þat ekki das hilft nichts, nützt nichts; #2. vorkunn: Cf. Baetke 19874, pàg. 699: vár-kunn f. was zu entschuldigen, nicht zu verwundern ist; Nachsicht; v. er þat, er v. á es ist verzeihlich, begreiflich, man braucht sich nicht darüber zu wundern; v. er þér til þess das ist bei dir zu entschuldigen, muß man dir nachsehen <...>; #3. viðurlífi: Cf. Baetke 19874, pàg. 733: viðr-lífi n. Lebensunterhalt; #4. deila til e-s: Cf. Baetke 19874, pàg. 85: <...> deila til e-s um etwas kämpfen; #5. þótt: Conjunció concessiva que aquí, de tota manera, podria tenir valor consecutiu; #6. leita eftir sínum hluta: En Baetke 19874, pàgs. 262 i 377, no dóna pas entrada a aquesta locució. Reapareix al capítol 35.2 (ed. Boer) de l'Ǫrvar-Odds saga: 2. Oddr hefir nú með sér hundrað manna ok finnr Vilhjálm konung ok segir honum boð bróður síns. Vilhjálmr konungr segir, at hann vill enskis skiptis Knúti konungi unna á ríki meira en hann sé innan hirðar. Oddr kvað hann eflaust mega þat vita, at Knútr konungr mun eptir leita sínum hluta. Þeir skildu at svá mæltu ‘l'Oddr llavors se'n portà amb ell un centenar d'homes i es presentà davant el rei Vilhjálmr i li va transmetre el missatge de son germà. El rei Vilhjálmr li va dir que no estava disposat a concedir al rei Knútr cap més partió del regne que formar part de la seva hirð. L'Oddr li va respondre que podia tenir per segur, sense cap mena de dubte, que el rei Knútr lluitaria per aconseguir la seva part. Dites aquestes paraules, s'acomiadaren’ )

♦ vera sviptur allri von: trobar-se privat de tota esperança, estar totalment desesperat

svipu·dýr <n. -dýrs, -dýr>:

flagel·lat m, mastigòfor m

svipu·humar <m. -humars, -humrar>:

llagosta f (crustaci Palinurus vulgaris) (→ svipukrabbi)

svipu·högg <n. -höggs, -högg>:

cop m de fuet

svipu·krabbi <m. -krabba, -krabbar>:

llagosta f (crustaci Palinurus vulgaris)

Svipul <f. Svipullar, no comptable>:

<MITOL> Svipul f, una de les valquíries

◊ Gengr Hildr vefa ǁ ok Hjǫrþrimul, ǁ Sanngríðr, Svipul ǁ sverðum tognum; ǁ skapt mun gnesta, ǁ skjǫldr mun bresta, ǁ mun hjalmgagarr ǁ í hlíf koma: la Hildr anirà a teixir (= a filar), i amb ella la Hjǫrþrimul, la Sanngríðr i l'Svipul, [totes elles] amb les espases desembeinades. L'asta s'asclarà, l'escut s'esberlarà. El gos de l'elm (=l'espasa) es clavarà a la cuirassa

◊ aaa. Heiti valkyrja. 2. Raðgnið, Gǫndul, ǁ Svipul, Geirskǫgul, ǁ Hildr ok Skeggǫld ǁ Hrund, Geirdriful, ǁ Tanngniðr (Randgríðr) ok Þrúðr, ǁ Reginleif ok Sveið, ǁ Þǫgn, Hjálmþrimul, ǁ Þrima ok Skálmǫld

◊ k. Orrostuheiti. 1. Þau eru heiti: ǁ hjaldr ok rimma, ǁ gǫll, geirahǫð ǁ ok geirþriful, ǁ róg ok róma, ǁ randgríðr ok storð, ǁ svipul ok snerra, ǁ sig, folk, jara

svipul·hjól <n. -hjóls, -hjól>:

<LIT> filosa f de l'Svipul (o sigui, batalla: hjól = rokkhjól. Ens trobem davant una metonímia -pars pro toto-: la roda de la filosa per la filosa. Es tracta d'una kènning moderna, creada pel Benedikt Gröndal a partir de la segona estrofa del Darraðarljóð medieval. L'hemistiqui original (II:366), κατὰ σφέας γὰρ μαχέονται ‘combatran [individualment, cadascun] per a si [mateix] -für sich einzelweise, nach einzelnen Stämmen werden sie kämpfen-’ deixa ben clar que el significat dels dos darrers versos islandesos de l'estrofa ha d'ésser per força quan combatran, quan lluitaran. Interpreto el plural com a sinècdoque)

◊ „Kenna muntu gerla, ǁ konungr, þá, ǁ hverir hraustir eru, ǁ hverir ónýtir, ǁ flokks foringja ǁ ok fólkskata, ǁ þrimars þjóða ǁ ok Þrúðs liða, ǁ er þeir snúa sér ǁ svipulhjólum“: reconeixeràs enterament, rei, llavors, quan es girin cap a les filoses de l'Svipul (= quan entrin en batalla), quins dels comandants, quins dels cabdills de la host, dels barons d'espasa, de la tropa d'en Þrúðr, són valents i quins uns inútils (l'original fa: γνώσῃ ἔπειθ’ ὅς θ’ ἡγεμόνων κακὸς ὅς τέ νυ λαῶν ǁ ἠδ’ ὅς κ’ ἐσθλὸς ἔῃσι· κατὰ σφέας γὰρ μαχέονται)

(vocabulari: #1. fólkskáti: cabdill o comandant de la tropa; #2. þrimarr: espasa; #3. þjóðir: Cf. Finnur Jónsson 1931², pàg. 640-641: <...> — 2) i alm., mænd, man, folk <...> [p. 640] — 3) skare þríar þjóðir Mǫgþrasis meyja Vafþr 49; #4. Þrúðr: aquí sembla sinònim de þrúðvaldr ‘cabdill’; altrament, el mot Þrúðr, genitiu Þrúðar, és el nom de la filla del déu Tor, així com el d'una de les valquíries esmentades als Grímnismál 36:3; el fet que en Benedikt Gröndal escrivís el nom Þrúðr en majúscula indica que l'entenia com a nom propi; també ho indica l'ús del mot liðar, que, segons en Finnur Jónsson, sempre apareix emprat amb un genitiu de persona ; #5. liðar: Cf. Finnur Jónsson 1931², pàg. 371: liðar m.pl <...> (ens) følgere, ledsagere, (ens) krigere <...> altid med en genitiv <...>; #6. Svipullar rokkhjól: batalla)

svipull, svipul, svipult <adj.>:

fugaç, fugisser -a

◊ fjársjóðir, fengnir með lygum, eru sem svipull (— ~ —:   ˈpɔʕal   ʔɔt͡sāˈrōθ   bi-ləˈʃōn   ˈʃāqɛr   ˈhɛβɛl   nidˈdāφ   məˌβaqəʃēi̯־ˈmāwɛθ,   פֹּעַל אֹצָרוֹת, בִּלְשׁוֹן שָׁקֶר-- הֶבֶל נִדָּף, מְבַקְשֵׁי-מָוֶת) vindblær og snörur dauðans: els tresors adquirits amb mentides són talment un buf de vent fugidor i els dogals de la mort

◊ vér urðum til af hendingu og eftir á er eins og vér hefðum aldrei verið. Andinn í nösum vorum er svipull (—:   ὅτι καπνὸς ἡ πνοὴ ἐν ῥισὶν ἡμῶν, καὶ ὁ λόγος σπινθὴρ ἐν κινήσει καρδίας ἡμῶν) sem gufa og hugsun vor sem neisti frá hræringu hjartans: hem nascut per atzar i, després[, en acabat,] serà com si no haguéssim estat mai. [Perquè] l'alè dels nostres nassos és fugaç com el baf, i el nostre pensament és com una espurna del batec del nostre cor

◊ "Ver velkominn frændi," sagði hún, "en svipul verður mér sonaeignin. Er sá nú drepinn er mér var þarfastur en þú útlægur ger og óbótamaður en hinn þriðji er svo ungur að ekki má að hafast": “Sigues benvingut, fill meu”, li va dir, “Els fills que he tingut m'hauran estat una possessió fugissera! El fill que m'era de major profit ara és mort, i a tu t'han bandejat i declarat óbótamaður, de manera que ara qualsevol et pot matar impunement, i el tercer és tan jove que no hi pot fer res” (vocabulari: #1. sonaeignin: Cf. Baetke 19874, pàg. 629: <...> svipul verðr mér sonaeignin nur kurze Zeit war mir vergönnt, Söhne zu haben; #2. hafast að: Cf. Baetke 19874, pàg. 222: <...> hafask e-t at sich mit etwas beschäftigen, etwas tun, treiben; )

◊ en vár hugsan ok ástundan er sú iðurligar sálinni hagar til mikils háska, þat er at afla með ǫllu kostgæfi fjár ok frægdar ok svipulla sœmda, er nú finnaz auðveldliga við fénu falar. Ok at vér fáim þessa hluti, hirðum vér lítt um, hvat vér vinnum til: però els nostres pensaments i esforços, que més freqüentment porten la nostra ànima en gran perill, es dirigeixen a aconseguir, a qualsevol preu, riqueses i fama i honors fugissers, que ara es troben fàcilment venals per diners. I per tal d'aconseguir aquestes coses, tenim poc esment amb què les paguem (vocabulari: #1. haga: Cf. Baetke 19874, pàg. 223: <...> þetta hagaði honum til mikils háska das brachte ihn in große Gefahr; #2. falr: Cf. Baetke 19874, pàg. 124: falr adj. feil, verkäuflich <...>; )

svipungur <m. svipungs, svipungar>:

flagel·lat m, mastigòfor m (→ svipudýr)

svipu·ormur <m. -orms, -ormar>:

tricocèfal m dispar, cuc m fuet (helmint Trichocephalus dispar syn. Trichuris trichiuria)

svipur <m. svips, svipir>:

1. (yfirbragð, andlitsfall) posat m, cara f (expressió facial)

◊ en Jónadab, sonur Símea, bróður Davíðs, sagði: „Herra minn þarf ekki að óttast að þessir ungu konungssynir, allir synir konungs, hafi verið drepnir. Amnon einn er dauður. Frá því að Amnon nauðgaði Tamar systur hans (אֲחֹתוֹ), hefur svipur (pɛh ~ פֶּה:   ˌkī־ʕal־ˈpī   ʔaβʃāˈlōm   hāʝə'θāh   ɕūm-āh,   כִּי-עַל-פִּי אַבְשָׁלוֹם, הָיְתָה שׂוּמָה) Absalons vitað á illt: però en Jonadab (Ionadav), fill d'en Ximà, germà d'en David, va dir-li: «Que el meu senyor no temi que aquests joves prínceps, tots els fills del rei, han estat morts! Només l'Amnon és mort. Des del dia que l'Amnon va violar la Tamar, la seva germana, la cara de l'Absalom (Avxalom) presagiava el mal averany

◊ þá tók Jónadab, sonur Símea, bróður Davíðs, til máls og sagði: "Herra minn, hugsa þú ekki, að þeir hafi drepið alla hina ungu menn, sonu konungsins, því að Amnon einn er dauður, enda vissi á illt svipurinn (pɛh ~ פֶּה:   ˌkī־ʕal־ˈpī   ʔaβʃāˈlōm   hāʝə'θāh   ɕūm-āh   mi-i̯ˈʝōm   ʕannɔˈθ-ō   ʔēθ   tāˈmār   ʔăħɔˈθ-ō,   כִּי-עַל-פִּי אַבְשָׁלוֹם, הָיְתָה שׂוּמָה, מִיּוֹם עַנֹּתוֹ, אֵת תָּמָר אֲחֹתוֹ), sem legið hefir um munn Absalons, síðan er Amnon nauðgaði Tamar systur hans: aleshores en Jonadab, fill d'en Ximà, germà d'en David va prendre la paraula i va dir: «Senyor meu, no creguis pas que han mort tots els joves, els fills del rei, car només l'Amnon és mort, tal com presagiava aquest mal la cara que s'havia posat al voltant de la boca de l'Absalom des que l'Amnon havia violat la seva germana Tamar

◊ speki mannsins hýrgar andlit hans og dregur úr hörkunni í svipnum (pāˈnīm ~ פָּנִים:   wə-ˈʕɔz   pāˈnā-u̯   ʝəʃunˈnɛʔ,   וְעֹז פָּנָיו יְשֻׁנֶּא): la saviesa de l'home li il·lumina el rostre i lleva duresa a la seva cara

◊ ég sendi þig til barna sem eru hörð á svip (pāˈnīm ~ פָּנִים:   wə-ha-bbāˈnīm   qəˈʃēi̯   φānīm   wə-ˌħizqēi̯־ˈlēβ   ʔăˈnī   ʃōˈlēaħ   ʔōθ-ˈχā   ʔălēi̯-ˈhɛm,   וְהַבָּנִים, קְשֵׁי פָנִים וְחִזְקֵי-לֵב--אֲנִי שׁוֹלֵחַ אוֹתְךָ, אֲלֵיהֶם) og hafa forhert hjarta. Þú skalt segja við þau: Svo segir Drottinn Guð: jo t'envio als nens que són de cara endurida i tenen un cor empedreït. Digues-los: «Així us parla el Senyor Jahvà»

◊ ég sendi þig til þeirra, sem eru þrjóskir á svip (pāˈnīm ~ פָּנִים:   wə-ha-bbāˈnīm   qəˈʃēi̯   φānīm   wə-ˌħizqēi̯־ˈlēβ   ʔăˈnī   ʃōˈlēaħ   ʔōθ-ˈχā   ʔălēi̯-ˈhɛm,   וְהַבָּנִים, קְשֵׁי פָנִים וְחִזְקֵי-לֵב--אֲנִי שׁוֹלֵחַ אוֹתְךָ, אֲלֵיהֶם) og harðir í hjarta, og þú skalt segja við þá: ,Svo segir Drottinn Guð!‘: jo t'envio als qui són de cara recalcitrant (recalcitrants de cara) i durs de cor. Digues-los: «Així us parla el Senyor Jahvà»

◊ erindi þeirra er ofbeldið eitt, svipur þeirra (pāˈnīm ~ פָּנִים:   məɣamˈmaθ   pənēi̯-ˈhɛm   qāˈδīmāh,   מְגַמַּת פְּנֵיהֶם קָדִימָה) hvass sem austanvindurinn, þeir sópa saman stríðsföngum eins og sandi: llur missié és una missió de violència, llur cara és penetrant com el vent de llevant, amassen captius de guerra com [grans de] sorra

◊ en þú varst ófyrirleitin á svip (ˈmēt͡saħ ~ מֵצַח:   ū-ˈmēt͡saħ   ʔiʃˈʃāh   zōˈnāh   hāˈʝāh   l-āχ   mēˈʔant   hikkāˈlēm,   וּמֵצַח אִשָּׁה זוֹנָה הָיָה לָךְ, מֵאַנְתְּ הִכָּלֵם) eins og skækja og vildir ekki skammast þín: i has estat descarada en el teu posat com una prostituta i no has volgut avergonyir-te'n

◊ hýr svipur (τὸ πρόσωπον -ώπου:   ἴχνος καρδίας ἐν ἀγαθοῖς πρόσωπον ἱλαρόν) ber vott um hamingju í hjarta. Að semja dæmisögur krefst djúprar umhugsunar: una cara riallera dóna testimoni de felicitat al cor. Compondre paràboles exigeix una profunda reflexió

◊ deigum hug og dimmum svip (τὸ πρόσωπον -ώπου:   καρδία ταπεινὴ καὶ πρόσωπον σκυθρωπὸν καὶ πληγὴ καρδίας γυνὴ πονηρά·) og sáru hjarta veldur vond kona. Máttlausar verða hendur og magnvana kné þess manns sem kona gerir óhamingjusaman (χεῖρες παρειμέναι καὶ γόνατα παραλελυμένα ἥτις οὐ μακαριεῖ τὸν ἄνδρα αὐτῆς): un cor abatut, una cara trista (enfosquida) i un cor ferit, és el que provoca una dona dolenta. Les mans de l'home que la seva dona fa infeliç, queden sense força i els seus genolls flaquegen

◊ hver sem leit ásjónu æðsta prestsins hlaut að komast við. Svipur hans (ἡ ὄψις ὄψεως:   ἡ γὰρ ὄψις καὶ τὸ τῆς χρόας παρηλλαγμένον ἐνέφαινεν τὴν κατὰ ψυχὴν ἀγωνίαν) og litarháttur gaf sálarstríð hans til kynna: qualsevol que mirés l'aspecte del summe sacerdot havia d'estar-ne commogut. El seu posat i el color de la seva cara mostraven prou l'agonia de la seva ànima

♦ blíður á svip[inn]: de posat afable

♦ breyta um svip: canviar de posat, posar una altra cara

◊ ef ég hugsa: „Ég ætla að gleyma harmi mínum, breyta um svip (ʕāˈzaβ   pāˈnīm ~ עָזַב פָּנִים:   ʔɛʕɛzˈβāh   φāˈna-i̯,   אֶעֶזְבָה פָנַי) og verða glaðlegur,“ þá hryllir mig við þjáningum mínum, ég veit að þú sýknar mig ekki: si penso: “Vull oblidar la meva pena, canviar el meu aspecte i fer cara alegre“ M'horroritzen els meus patiments, sé que tu no absoldràs pas”

♦ glaður á svip[inn]: de posat alegre

♦ vera glaður á svipinn: fer un posat alegre

♦ hýrgast á svipinn: prendre un aire radiant, il·luminar-se la cara

♦ setja upp svip: fer morros, emmurriar-se

♦ setja upp <+ Adj.> svip: fer un posat  <+ Adj.>, prendre un aire <+ Adj.>

◊ illmennið setur upp þóttafullan svip (ʕāˈzaz bə pāˈnīm ~ עָזַז בְּ פָּנִים:   hēˈʕēz   ʔīʃ   rāˈʃāʕ   bə-φāˈnā-u̯,   הֵעֵז אִישׁ רָשָׁע בְּפָנָיו) en hinn vammlausi hyggur að háttum sínum: l’home dolent pren un aire altiu, però l'irreprotxable para esment a les seves maneres

◊ óguðlegur maður setur upp öruggan svip (ʕāˈzaz bə pāˈnīm ~ עָזַז בְּ פָּנִים:   hēˈʕēz   ʔīʃ   rāˈʃāʕ   bə-φāˈnā-u̯,   הֵעֵז אִישׁ רָשָׁע בְּפָנָיו), en hinn hreinskilni gjörir veg sinn öruggan: l’home impiu pren un posat segur, però el sincer fa segura la seva via

♦ það kom svipur á hann: va posar mala cara

♦ → andlitssvipur “expressió de la cara”

♦ → hórusvipur “cara de puta”

♦ → reiðisvipur “cara d'ira”

2. (útlit, svipmót, framkoma) aspecte m (aparença)

♦ sjá svip af e-m: [entre]veure fugaçment la figura d'algú

◊ en er konungur vaknaði þá þóttist hann sjá svip mannsins er brott gekk. En þaðan í frá herti hann huginn og einstrengdi þá ætlan fyrir sér að fara aftur til Noregs svo sem hann hafði áður verið fúsastur til og hann fann að allir hans menn vildu helst vera láta. Taldi hann það þá í huginn að landið mundi vera auðsótt er höfðingjalaust var, svo sem þá hafði hann spurt. Ætlaði hann, ef hann kæmi sjálfur til, að margir mundu þá enn honum liðsinnaðir. En er konungur birti þessa ráðagerð fyrir mönnum sínum þá tóku allir því þakksamlega: i quan el rei [Olau] es va despertar, li va semblar veure la fugaç figura d'aquell home anant-se'n. I d'ençà d'aquell moment va enfortir el seu cor i va prendre la ferma decisió de tornar a Noruega, cosa que ja abans havia estat disposadíssim a fer, i va constatar que això era el que més volien d'ell tots els seus homes. El rei, llavors, va pensar en el seu interior que podria reconquerir fàcilment el país ja que, segons havia sentit a dir, [el país, mentrestant,] no tenia senyor. Pensava, doncs, que, si hi anava personalment, molts tornarien a estar inclinats a ajudar-lo [a reconquerir-hi el poder]. I llavors, quan el rei va revelar (manifestar) la seva decisió als seus homes, tots la varen acollir amb agraïment (vocabulari: #1. einstrengja: Cf. Baetke 19874, pàg. 105: <...> einstrengja ætlan fyrir sér einen festen Entschluß fassen; #2. vilja vera láta: En Baetke 19874, no dóna pas entrada a aquesta locució. El significat n'és: voler o desitjar que una cosa es faci o es faci fer, desitjar una cosa; #3. telja e-ð í huginn: Cf. Baetke 19874, pàg. 648: <...> telja e-t í huginn an etwas denken; )

◊ síðan vaknaði Heðinn ok sá svipinn af Gǫndul ok sýndist honum þá svǫrt ok mikil. Heðinn mundi nú allt ok þótti mikit slys sitt, hugsar nú at fara nokkut langt í burt, svá at hann mætti eigi dagliga heyra brigzli sinna vándra framferða, ferr nú til skips, lætr skjótt ór landfestum, stendr byrr af landi, ok siglir svá í burt með Hildi: després en Heðinn es va despertar i va entrellucar fugaçment [la figura de] la Göndul i llavors li va semblar que era negra i grossa. Llavors en Heðinn se'n va recordar de tot i va considerar que la seva malifeta havia estat greu. Llavors va pensar d'anar-se'n força lluny d'allà de manera que no hagués de sentir tots els dies els retrets pel seu mal comportament. Es dirigí llavors al vaixell i va fer deixar anar al punt les amarres de la nau. Bufava un vent favorable de terra i d'aquesta manera va salpar emportant-se amb ell la Hildr

♦ hafa svip af e-m ~ e-u: veure algú ~ una cosa fugaçment, entreveure [fugaçment] algú ~ una cosa, llançar una llambregada ràpida a algú ~ una cosa

◊ Þorbjörn kom þar nær hádegi um daginn. Hann var einn í ferð og reið að útidyrum. Aftur var hurð en öngvir menn úti. Þorbjörn drap á dyr og fór síðan á bak húsum svo að mátti ekki sjá hann frá dyrunum heiman. Menn heyrðu að barið var og gekk út kona ein. Þorbjörn hafði svip af konunni og lét ekki sjá sig því að hann ætlaði annað að vinna. Hún kom í stofu. Atli spurði hvað komið var. Hún kvaðst ekki hafa séð komið úti. Og er þau töluðu þetta þá laust Þorbjörn mikið högg á dyrnar: en Þorbjörn hi va arribar devés migdia. Hi havia anat tot sol i va anar fins a la porta de les cases del mas. La porta estava tancada en fort i defora no hi havia ningú. En Þorbjörn va tocar a la porta i després es va dirigir a la part de darrere de les cases de manera que no se'l podia veure des de la porta del mas. Els de dedins varen sentir que tocaven a la porta i una dona tota sola va sortir a veure qui era. En Þorbjörn va llambregar aquella dona però no va deixar que ella el veiés perquè tenia una altra cosa en ment. La dona va tornar a entrar dins l'stofa. L'Atli li va demanar qui era que havia arribat. Ella li va dir que no havia vist res [ni ningú] defora. I, mentre estaven parlant d'això, en Þorbjörn va pegar un cop fort a la porta

◊ og svo gerði hann. Síðan hvelfdi Sveinki yfir hann elditorfi er inn var borið í framhúsið. Og eftir það komu þeir Þorkell að bænum og hans menn og hittu Sveinka úti. Þorkell spurði hvort Gunnar væri þar kominn og þóttist svip hafa af að hann væri þar kominn: i així ho va fer. Tot seguit, l'Sveinki va amuntegar damunt ell la torba que havien entrat al framhús, l'avantsala o vestíbul. [Poc] després, en Þorkell i els seus homes varen arribar al mas i trobaren l'Sveinki defora. En Þorkell li va demanar si en Gunnar hi havia anat[, ja que] li semblava haver llambregat que hi arribava

♦ setja sterkan svipp á e-ð: deixar una forta emprenta en una cosa

3. (smávegis líking) semblança f (retirada, retirança)

♦ það er svipur með þeim: tenen una retirada, s'assemblen una mica

4. (svipstund, augnablik) moment m (exhalació, instant)

♦ í svip[inn]: un instant, de passada; en aquest ~ aquell [mateix] moment

♦ ég sá hann í svip: el vaig veure [un segon] de passada

◊ ég vona að Drottinn lofi mér að standa við hjá ykkur nokkra stund og að ég sjái ykkur ekki aðeins rétt í svip (ἐν παρόδῳ:   οὐ θέλω γὰρ ὑμᾶς ἄρτι ἐν παρόδῳ ἰδεῖν): espero que el Senyor em permeti de quedar-me amb vosaltres una temporada i que no només us vegi de passada

♦ ég man þetta ekki í svipinn: ara mateix no me'n recordo d'això

♦ í þann svipinn: en aquest moment

♦ í þessum (o: þeim) svip: en aquest moment

5. (dauf eftirmynd e-s) retrat [apagat] (pàl·lida imatge, cosa que en recorda una mica una altra)

♦ hann er ekki [orðinn] nema svipur hjá sjón: <LOC FIG> s'ha convertit en l'ombra d'ell mateix, s'ha convertit en un pàl·lid reflex d'ell mateix

♦ borgin er ekki nema svipur hjá sjón: la ciutat només és una ombra de si mateixa

6. (vofa) aparició f (espectre, fantasma, esperit)

◊ jafnvel afkiminn, sem þeir leyndust í, hlífði þeim ekki við ógnum. Allt í kringum þá dundu skelfileg óhljóð og fyrir þá bar ófrýnilega svipi (τὸ φάσμα φάσματος:   καὶ φάσματα ἀμειδήτοις κατηφῆ προσώποις ἐνεφανίζετο), ógnvekjandi ásýndumni: el racó on s'amagaven no els protegia de la por: tot al seu voltant ressonaven renous aterridors i als seu davant els apareixien espectres horrends, cares esglaiadores

♦ svipur hins látna: l'aparició del difunt

7. <†> (missir, tjón, skaði) pèrdua f (dany[s])

♦ e-m þykir svipur að e-m ~ e-u: a algú una cosa li sembla una [gran] pèrdua, algú plany [molt] la pèrdua d'una cosa o d'algú o la partida d'algú

◊ „Til þess koma fleiri hlutir enn einn,“ segir hann, „sá er hinn fyrsti, at ek mun ekki vera trúr Magnúsi konungi, meðan þeir Sveinn konungr lifa báðir ok eru missáttir. Sá er annarr hlutr, at ek hygg, at eigi mun betri maðr til verða at veita mér banaráð enn Magnús konungr, ok þó makliga, þvíat ek hefi jafnan verit í móti honum, ok er fám mǫnnum skaði um mik, [nema] þat helzt at, [af því, at] ek á konu unga ok dœtr, kann vera at þeim þykki heldr svipr í at missa mín. En þá er þat enn útalt, at konungi mun mjǫk mislíka, ef ek er lauss látinn, en þat er úmakligt, at þú fáir hans reiði fyrir mína skyld“: “No hi ha una única raó per a la meva resposta”, li va dir, “la primera és que no vull ésser fidel al rei Magnús mentre el rei Sveinn i ell visquin i hi hagi guerra entre tots dos. La segona raó és que crec que no hi deu haver cap home millor per donar-me mort que el rei Magnús i, per cert, ben merescudament, perquè sempre he anat en contra d'ell i [a més a més] no són gaire els qui sofriran dany o menyscapte amb la meva mort, llevat únicament que és possible que, tenint com tinc una dona jove i filles, elles sentin més aviat una gran pèrdua en el fet de perdre'm (una traducció més lliure fóra: ...llevat únicament de la meva jove dona i filles per a qui la meva mort els serà possiblement una gran pèrdua). I encara no he esmentat que desplaurà fortament al rei que m'amolleu i no és just que vós patiu [llavors] la seva ira per culpa meva”

◊ nú er að segja frá Hrafni að hann bjó skip sitt í Leiruvogum. Tveir menn eru þeir nefndir er fóru með Hrafni, systursynir Önundar föður hans. Hét annar Grímur en annar Ólafur og voru báðir gildir menn. Öllum frændum Hrafns þótti mikill svipur er hann fór í brott en hann sagði svo, kvaðst því Gunnlaug á hólm skorað hafa að hann kvaðst öngvar nytjar hafa Helgu og kvað annan hvorn verða að hníga fyrir öðrum: ara contarem d'en Hrafn que[, mentrestant,] va aparellar el seu vaixell a Leiruvogar. S'esmenten dos homes que varen salpar amb ell, nebots per part de mare de l'Önundur, son pare [d'en Hrafn]. Un nomia Grímur i l'altre Olau i tots dos eren homes condrets. Tots els parents d'en Hrafn consideraven una gran pèrdua [per a la família] que ell se n'anés, però ell els responia dient-los que havia reptat en Gunnlaugur a una hólmganga perquè ja no tenia cap delit en la Helga i que per això un d'ells dos havia de caure davant l'altre (Cf. la frase amb què acaba el capítol 12: öllum þótti mikill skaði að um hvorntveggja þeirra, Gunnlaug og Hrafn, með þeim atburðum sem varð um líflát þeirra)

svipu·skaft <n. -skafts, -sköft>:

mànec m de fuet

svipu·smellur <m. -smells, -smellir>:

esclafit m de fuet

svipu·þörungur <m. -þörungs, -þörungar>:

dinoflagel·lat m

svip·vindi <n. -vindis, -vindi>:

cop m de vent, ràfega f de vent

svipvöðva·kippir <m. -kippis, no comptable>:

<MED> síndrome f de Tourette (→ Tourette heilkenni)

svip·þungur, -þung, -þungt <adj.>:

de posat greu

sviss <m. sviss, svissar>:

1. <GEN> interruptor m

2. <AUTOM> contacte m

Sviss <n. Sviss, no comptable>:

Suïssa f

♦ Sambandsríkið (o: Eiðsambandið) Sviss: Confederació suïssa

svissa <svissa ~ svissum | svissaði ~ svissuðum | svissað ║ [e-u] (o: [e-ð]) á>:

1. <GEN> accionar l'interruptor d'una cosa, encendre una cosa

♦ svissa á pönnunni í (o: með) smá olíu ~ smjöri: encendre la paella amb una mica d'oli ~ amb mantega

2. <AUTOM> ficar la clau al contacte i girar-la, engegar el cotxe

♦ svissa á bílinn: ficar la clau al contacte del cotxe

♦ svissa á [bílinn] en startaði ekki: va ficar la clau al contacte del cotxe però no el va pas engegar

♦ svissa af bílnum: apagar el motor del cotxe

3. <yfir í e-u>: (breyta um e-ð) passar-se a... (canviar de llengua, de treball, d'ideologia, d'arguments, de carrera etc.)

♦ svissa yfir í lögfræði: passar-se a dret

Sviss·lendingur <m. -lendings, -lendingar>:

suís m, suïssa f (natural o habitant de Suïssa)

sviss·lykill <m. -lykils, -lyklar>:

<AUTOM> clau f de contacte

svissnesk·þýska <f. -þýsku, no comptable>:

schwytzertüütsch m

svissneskur, -nesk, -neskt <adj.>:

suís -ïssa

♦ svissnesk bókmenntasaga: <LITER> història de la literatura suïssa

♦ svissnesk matargerð: <CULIN> cuina suïssa

♦ svissnesk matarmenning: <CULIN> cultura gastronòmica suïssa

♦ svissnesk þýska: <LING> schwytzertüütsch m

♦ svissneska sambandsríkið: la confederació suïssa

♦ svissneskar bókmenntir: <LITER> literatura suïssa

♦ svissneskar kvikmyndir: <CINEM> pel·lícules suïsses

♦ svissneski sálmur: psalm (o: salm) suís (nom de l'himne nacional suís)

♦ svissnesku kantónurnar: els cantons suïssos

♦ svissneskur franki: <NUMIM> franc suís

svita <svita ~ svitum | svitaði ~ svituðum | svitað ║ e-n>:

fer suar algú

♦ svita sig: fer-se suar, cobrir-se de suor

♦ svita hestinn: fer suar el cavall

svita·aukandi, -aukandi, -aukandi <adj.>:

sudorífic -a (que provoca la secreció de suor)

svita·bað <n. -baðs, -böð>:

bany m de vapor

♦ vera í svitabaði: <LOC FIG> estar amarat -ada de suor

♦ vakna í svitabaði: <LOC FIG> despertar-se amarat -ada de suor

svita·dropi <m. -dropa, -dropar>:

gota f de suor

svita·hola <f. -holu, -holur. Gen. pl.: -holna o: -hola>:

porus sudorípar

svita·kirtill <m. -kirtils, -kirtlar>:

<MED> glàndula sudorípara

svita·kóf <n. -kófs, no comptable>:

accés m de suor

♦ vakna í [einu] svitakófi: <LOC FIG> despertar-se amarat -ada de suor

svita·krem <n. -krems, -krem>:

desodorant m

svita·leður <n. -leðurs, -leður>:

tira f de suor (p.e., a l'interior de barrets)

svita·lykt <f. -lyktar, no comptable>:

olor f de suor

svitalyktar·eyðir <m. -eyðis, -eyðar>:

desodorant m

svita·löður <n. -löðurs, no comptable>:

1. <GEN> suor escumosa del cavall

2. <FIG> suada forta (transpiració abundosa)

♦ vera í svitalöðri: estar amarat -ada de suor

svita·meðal <m. -meðals, -meðul>:

<FARMA> sudorífic m

svita·myndun <f. -myndunar, no comptable>:

sudoració f

svita·skinn <n. -skinns, -skinn>:

tira f de suor (p.e., a l'interior de barrets)

svita·stokkinn, -stokkin, -stokkið <adj.>:

banyat -ada de suor

♦ með svitastokkið enni: amb el front banyat de suor

svita·storkinn, -storkin, -storkið <adj.>:

amarat -ada (o: xop -a) de suor

sviti <m. svita, no comptable>:

suor f

♦ sviti rennur niður andlit hans: la suor li llisca cara avall

♦ e-ð veldur svita: una cosa fa suar

◊ þeir skulu hafa höfuðdúk (פַּאֲרֵי) úr líni á höfði og línbrækur (וּמִכְנְסֵי) um lendar. Þeir mega ekki gyrðast neinu sem veldur svita (ˈʝɛzaʕ ~ יֶזַע:   lɔʔ   ˌʝaħgəˈrū   ba-i̯ˈʝāzaʕ,   לֹא יַחְגְּרוּ, בַּיָּזַע): duran un mocador (tiara?, peer) de lli al cap i calçons de lli cobrint-los llurs ronyonades. No se cenyiran absolutament res que els causi suor (que els faci suar)

♦ það bogar af honum svitinn: la suor li regalima pertot

♦ þerra svita af enni og vöngum: eixugar-se (o: torcar-se) la suor de front i galtes

svitna <svitna ~ svitnum | svitnaði ~ svitnuðum | svitnað>:

suar

♦ → löðursvitna “suar copiosament”

svía <vía ~ svíum | svíaði ~ svíuðum | svíað>:

1. (verkur, sársauki) calmar-se, atenuar-se (dolor)

◊ verkurinn svíar: el dolor es va atenuant

◊ verkir svíuðu: el dolor es van calmant

2. (sótt, sjúkdómur) millorar (malaltia)

♦ mér svíar: em sento millor, sento [una mica de] millorança(els dolors ja no són tan forts)

♦ mér er farið að svía: m'he començat a sentir millor, he començat a sentir millorança(els meus dolors han començat a deixar tan intensos)

3. (veður) assuaujar-se (el temps meteorològic)

♦ það svíar [til]: ja no fa tant de fred (la part més crua de l'hivern ha espassat, a poc a poc està començant el desglaç)

Svía·drottning <f. -drottningar, -drottningar>:

reina f de Suècia

Svía·konungur <m. -konungs, -konungar>:

rei m de Suècia

Svía·prins <m. -prins, -prinsar>:

príncep m de Suècia

Svía·prinsessa <f. -prinsessu, -prinsessur. Gen. pl.: -prinsessa>:

princesa f de Suècia

Svía·ríki <n. -ríkis, pl. no hab.>:

Suècia f (→ Svíþjóð)

svíða <svíð ~ svíðum | sveið ~ sveiðum | sviðið ║ e-ð ~ e-n>:

1. <GEN> recremar una cosa ~ algú, socarrar una cosa ~ algú (Val. & Cat.), socarrimar una cosa ~ algú (Eiv. & Cat.), socorrar una cosa ~ algú (Mall., Men.) 

◊ getur nokkur gengið á glóðum án þess að svíða (kāˈwāh ~ כָּוָה:   wə-raˈɣlā-u̯   lɔʔ   θikkāˈwɛi̯nāh,   וְרַגְלָיו, לֹא תִכָּוֶינָה) iljar sínar?: que pot algú caminar sobre brases, sense recremar-se les soles dels peus?

◊ eins og eldur, sem brennir skóginn, og logi, sem svíður (lāˈhatˤ ~ לָהַט:   ū-χə-lɛhāˈβāh   təlaˈhētˁ   hāˈrīm,   וּכְלֶהָבָה, תְּלַהֵט הָרִים) fjöllin, svo skaltu elta þá með ofviðri þínu, skelfa þá með fellibyl þínum: com l'incendi que crema el bosc i la flama que abrasa les muntanyes, persegueix-los així amb la teva tempesta, fés-los tremolar amb el teu huracà

◊ þess vegna jós hann glóandi reiði sinni og stríðsógnum yfir þá. Reiðin brann umhverfis þá en þeir skildu það ekki og hún sveið (bāˈʕar ~ בָּעַר:   wa-tˌtiβʕar־ˈb-ō   wə-lɔʔ־ʝāˈɕīm   ʕal־ˈlēβ,   וַתִּבְעַר-בּוֹ וְלֹא-יָשִׂים עַל-לֵב) þá en þeir gáfu því ekki gaum: per això, va vessar sobre ells la seva ira ardent i els horrors de la guerra. Aquesta ira cremava al voltant d'ells, però ells no ho van entendre i ella els cremà, però ells no hi van posar atenció

◊ til þín, Drottinn, kalla ég. Eldur hefur sviðið (ʔāˈχal ~ אָכַל:   kī   ʔēʃ   ʔāχəˈlāh   nəˈʔōθ  miδˈbār,   כִּי אֵשׁ, אָכְלָה נְאוֹת מִדְבָּר) hagaspildur öræfanna og bálið eytt skógum merkurinnar: clamo a vós, Jahvè. El foc ha devorat els pastius del desert, i l'incendi ha destruït els boscos del camp

◊ allur jarðvegur þess er orðinn að brennisteini og salti, allt er sviðið (ɕərēˈφāh ~ שְׂרֵפָה:   gāφəˈrīθ   (gɔ̆φˈrīθ)   wā-ˈmɛlaħ  ɕərēˈφāh   χāl־ˈʔarˈt͡s-āḥ,   גָּפְרִית וָמֶלַח, שְׂרֵפָה כָל-אַרְצָהּ). Engu verður þar sáð, ekkert sprettur þar, ekkert grær þar, fremur en í Sódómu og Gómorru, Adma og Sebóím sem Drottinn gereyddi í heift sinni og reiði: tota la seva terra ha tornat sofre i sal; tot està cremat. No s'hi sembra res, no hi germina res, no hi creix res, més que no fou a Sodoma i Gomorra, Admà i Cevoïm, que Jahvè destruí en el seu furor i ira

♦ svíða lambahöfuð yfir eldi til þess að brenna burt ullina: socarrimar un cap d’anyell damunt el foc per llevar-li la llana

♦ svíða sig í fingurinn: fer-se una cremada al dit

2. (sól) eixarreir una cosa, ablamar una cosa (Mall.) (ressecar el sol una cosa)

♦ sólin svíður jörðina á hádegi: el sol eixarreïx la terra a migdia

◊ ég mun láta fjöll og hálsa skrælna (אַחֲרִיב) og svíða (ʝāˈβēʃ ~ יָבֵשׁ:   wə-ˌχāl־ʕɛɕˈb-ām   ʔōˈβīʃ,   וְכָל-עֶשְׂבָּם אוֹבִישׁ) allan gróður á þeim, gera árnar að þurrlendi og tjarnirnar þurrka ég upp (ʝāˈβēʃ ~ יָבֵשׁ:   wa-ʔăɣamˈmīm   ʔōˈβīʃ,   וַאֲגַמִּים אוֹבִישׁ): faré que muntanyes i turons s'assequin, i en ressecaré tota l'herba, convertiré els rius en terra seca i eixugaré els estanys

◊ hann kemst eigi undan myrkrinu, frjóanga hans mun loginn svíða (ʝāˈβēʃ ~ יָבֵשׁ:   ʝɔnaqˈt-ō   təʝabˈbēʃ   ʃalˈhāβɛθ,   יֹנַקְתּוֹ, תְּיַבֵּשׁ שַׁלְהָבֶת), og fyrir reiðiblæstri hans ferst hann: no escaparà pas de les tenebres, l'ardentor ressecarà els seus rebrots (la flama cremara els seus rebrots?) i perirà pel seu buf irat

◊ sólin kemur upp með steikjandi hita og svíður (ξηραίνειν:   ἀνέτειλεν γὰρ ὁ ἥλιος σὺν τῷ καύσωνι καὶ ἐξήρανεν τὸν χόρτον) grasið og blóm þess fellur og fegurð þess verður að engu. Þannig mun og auðugur maður visna upp á vegum sínum: el sol surt amb la seva xardor (calor abrusadora) i eixarreïx l'herba, i la seva flor cau, i l'esclat de la seva besella es fa no-res. Així també es marcirà el ric en els seus camins

3. 

♦ e-m svíður í e-ð: <loc. impers. amb el subj. lògic en acusatiu> <LOC FIG> una cosa fa mal a algú, una cosa cou a algú (una part del cos presenta un dolor produït per una cremada o semblant al d'una cremada)

◊ mig svíður í fingurinn: el dit em fa mal, el dit em cou

♦ e-n svíður í augun af reyknum: els ulls em couen del fum [que hi ha]

♦ e-n svíður í sárið: la ferida li pica, li cou

♦ það svíður [e-n] undan e-u: <loc. impers. amb el subj. lògic en datiu introduït per la preposició undan> <LOC FIG> una cosa fa mal a algú (li provoca un mal punyent, coent, com el produït per una cremada o la picada de certs insectes & FIG el produït per paraules d'ofensa, de recriminació etc.)

◊ Drottinn, leita augu þín ekki sannleikans? Þú slóst þá en þá sveið ekki undan (ħūl, ħīl ~ חוּל, חִיל:   hikˈkīθāh   ʔɔˈθ-ām   wə-lɔʔ־ˈħālū,   הִכִּיתָה אֹתָם וְלֹא-חָלוּ), þú gerðir nærri út af við þá en þeir létu sér ekki segjast: Jahvè, que no cerquen la veritat els teus ulls? Tu els has pegats cops, i no se n'han pas sentit, gairebé us heu desempallegat d'ells però ells no han volgut sentir raons!

◊ engisprettunum var ekki leyft að deyða þá heldur skyldu þær láta þá kveljast í fimm mánuði. Undan þeim svíður ([ὁ βασανισμός -οῦ]:   καὶ ὁ βασανισμὸς αὐτῶν ὡς βασανισμὸς σκορπίου, ὅταν παίσῃ ἄνθρωπον) eins og undan sporðdreka er hann stingur mann: als llagosts no els fou permès de matar-los sinó que els fou donat de fer-los sofrir durant cinc mesos. Els llagosts els feren sentir un dolor semblant al que fa un escorpí quan pica a un home

◊ blóðugar skrámur hreinsa illmennið og högg, sem duglega svíða (— ~ —:   ū-makˈkōθ   ħaδrēi̯־ˈβātˤɛn,   וּמַכּוֹת, חַדְרֵי-בָטֶן): les ferides sagnants [del fuet] purifiquen l'home dolent, i els cops que fan mal a fons (de mala manera)

◊ hann [= Ac.] sveið í kinnina undan högginu: la galtada li feia mal

◊ "Heyrið þér," kvað Helgi, "hvað sá maður mælir er einskis góðs er verður. Skulum vér að vísu gera þá hríð að nokkurum svíði": “Sentiu”, va dir en Helgi, “el que aquest inútil que no mereix res de bo ens està dient? Ben certament que els atacarem i de manera que alguns d'ells s'hi hagin de posar les mans!” (vocabulari: #1. verður einskis góðs: Cf. en Baetke 19874, pàg. 721: vera e-s verðr einer Sache wert, würdig sein, etw. verdienen; maðr mikils verðr sehr tüchtiger, würdiger Mann; #2. hríð: Cf. en Baetke 19874, pàg. 273: <...> 2. Ansturm, Angriff, Kampf)

4. 

♦ e-m svíður e-ð ~ fyrir e-n sárt: <loc. impers. amb el subj. lògic en datiu> <LOC FIG> algú sent un dolor punyent i profund per una cosa ~ per algú, estar molt apenat per una cosa ~ per algú, sentir una profundíssima pena per una cosa ~ per algú

◊ mér svíður það sárt: n'estic molt apenat

◊ 63. & 162. Lagðist um lofðungs ǁ af láti þvísa ǁ Hektors hjarta ǁ harma þungi; ǁ hélt frá honum ǁ hilmir síðan, ǁ sárt þó at sviði ǁ fyrir segg dauðan: la feixugor de la pena per aquesta mort es posà tot al voltant del cor del príncep, del cor de l'Hèctor. Després, el cabdill s'allunyà d'ell, per més que sentís una dolor, forta i punyent, pel baró mort (el text original, corresponent als versos VIII:124-126 i VIII:316-317, fa:   Ἕκτορα δ’ αἰνὸν ἄχος πύκασε φρένας ἡνιόχοιο· ǁ τὸν μὲν ἔπειτ' εἴασε καὶ ἀχνύμενός περ ἑταίρου[, ǁ κεῖσθαι])