© Macià Riutort i Riutort, 1998
La llibertat no ha de néixer de la legalitat, sinó la legalitat de la llibertat. |
|||
Enrique Tierno Galván |
|||
Recepta de sviðahaus: Socarrau el cap fresc del me fins que quedi ben net de pèls. Després, rentau-lo amb aigua i un espalmador fins que quedi net de les parts socarrimades. Xepau-lo pel mig i llevau-li el cervell. Ficau les dues parts, sense llevar-los la pell, dins aigua bullenta i tirau-hi sal terrossada. No és menester que l'aigua tapi les meitats del cap. Quan l'aigua tornarà a bullir, llevau-ne l'escuma que s'hi formi. Deixau que bullin durant 60-90 minuts, fins que se vegi que la carn estigui ben cuita. Treis-los de dins l'olla i serviu-los, calents o freds, amb patates bullides o colinap. |
Les formes svima (← *swiman-, grau ple) i symja (← *swumjan-, grau zero) segueixen el paradigma dels verbs de la quarta conjugació forta; el verb svimma (← *swim-m-an- ← (?) *swim-n-an-), en canvi, el de la tercera conjugació forta. La riquesa de formes (*swiman-, *swimman-, *swumjan-), i el fet que es pugui conjugar per una o una altra conjugació forta, semblen reforçar la tesi que som davant un mot del substrat, i, per tant, d'origen no indoeuropeu. En la llengua moderna, totes aquestes formes han estat arraconades pel feble → synda (tercera conjugació feble), un derivat del substantiu sund ( ← *sunda- un mot que pot procedir de ← *swumda-, amb desaparició de la wau davant u o de ← *sumda- ← *swmtó-, amb vocalització directa de la wau). Al seu costat cal esmentar encara el substantiu, de gènere masculí, sumr "mar", de la mateixa arrel que els mots vistos adés i que no ha perdurat fins a la llengua moderna. |
Trosseig del porc |
||
|
||
|
És el primer cas que trobo atestat en islandès d'inducció de visions o al·lucinacions per inhalació de metà. Cal considerar que l'acumulació dels fems dels porcs a les solls devia fer que, arran de terra si més no, s'hi produïssin concentracions de metà que provocaven visions o al·lucinacions. En Þorleifur el llest d'alguna manera ja ho sabia. | ||
Considero errònia la identificació del marsuí amb la beluga, que fan els autors del Diccionari de la Llengua Catalana de l'Institut d'Estudis Catalans. | ||
La conjunció consecutiva i final svo se sol emprar acompanyada d'að: svo að. | ||
Go to Vincles cap a Islàndia