© Macià Riutort i Riutort, 1998

stearín <n. stearíns, no comptable>:

estearina f (→ sterín)

stearín·kerti <n. -kertis, -kerti>:

espelma f d'estearina (→ sterínkerti)

stearín·sýra <f. -sýru, no comptable>:

àcid esteàric (→ sterínsýra)

steðja¹ <steðja ~ steðjum | steðjaði ~ steðjuðum | steðjað ║ [að e-u ~ e-m]>:

1. (stika stórum) marxar (o: caminar; o: avançar) a grans passes [cap a una cosa ~ algú], marxar a gambades [cap a una cosa ~ algú] (caminar amb passes llargues, fer gambades)

2. (hlaupa) saltar, botar (fer salts o bots)

♦ steðja á e-ð: saltar damunt una cosa [trepitjant-la]

◊ sem Landres hafði heyrt orð þess gamla manns, tekr hann í beizl sitt ok hleypir fram at kirkju sem hann gat mest, ok er hann hugðist at kirkju kominn á sínu góða ersi, var hann kominn heldr fram í einn stríðan straum ok djúpan, svá at þaðan hefði hann aldri til land komizt, ef eigi hefði hans ers svá sterkt ok frœkit verit. Ok er hann kom á land, er horfin kirkja ok svá karlinn, ok ekki sá hann þar þá utan sléttan vǫll. Hann ríðr nú brott þaðan ok kemr um síðir á fagra vǫllu, hann mœtir flokki riddara ok finnr þar fagra skjǫldu lagða niðr á vǫllinn. Riddararnir buðu honum þar at vera, en þeir riðu at honum or ǫllum áttum, sumir fóru at honum austan, sumir vestan, sumir norðan, ok um síðir kom einn gamall karl móti honum, ok var hann í svǫrtum búningi. Hann sat á hesti svǫrtum ok ǫll hans vápn váru svǫrt, hann bar í sinni hendi eitt digrt tré ok langt. Sá gamli karl mælti til Landres: „Svá séðu heill, turna þínu ersi til mín ok halt eitt dust með mik, þá mantu reyna hverr hreystimaðr þú mant verða eptir okkart viðskipti.“ Landres tekr nú þegar í sitt beizl ok snýr sínu ersi at þeim gamla karli at sjá hvat kyndugum meistaramann hann væri. Ersit tekr nú þegar tǫnnum beizlit, hleypr sem skjótast at karlinum gamla; því at þessi skræfa var yfrit klók ok kunni hølzti mart, bregzt hon or þeirri mannligri líkneskju, er áðr var hon í, ok varð nú at einum digrum ormi, ok hafði svá ætlat at drepa Landres. En því at hans ers var svá gamalt í sínum vitrleik, ok Guð hafði sent honum þat til hjálpar móti þessum gørningum, steðjar ersit sem fastast á orminn ok lemr í sundr ǫll hans bein með sínum fótum. Ok þá hafði þessi bannsetta kona ekki annat efni en heim at krjúpa vesalliga, sem verðugt var, til sinna herbergja: quan en Landres va haver sentit les paraules d'aquest vell, va pegar estrebada a les regnes i va galopar cap a l'església tan aviat com podia, però quan creia que havia arribat a l'església a dalt del seu bon destrer, en realitat s'havia ficat dins un riu tan rabent i profund que no hauria reeixit mai a sortir-ne a la riba si el seu destrer no hagués estat tan fort i valerós. Quan va atènyer la riba, l'església i el vell havien descomparegut, i allà només hi va veure una plana llisa. Se'n va anar d'allà i finalment va arribar a uns bells camps. Allà hi va trobar un grup de cavallers i va veure que en terra hi havia un tot de bells escuts. Els cavallers el varen convidar a fer parada allà i l'envoltaren per tots costats: alguns s'hi acostaren de la part de llevant, alguns de ponent, alguns del nord i finalment un vell s'hi acostà. Anava vestit de negre. Seia dalt d'un cavall negre i totes les seves armes eren negres. Portava un garrot sòlid i llarg. El vell va dir al Landres: “Sigues saludat. Torna el teu destrer cap a mi i tingues una justa amb mi. Així provaràs com de valent ets després del nostre encontre”. En Landres va pegar estrebada cop en sec a la seva brida i va tornar el seu destrer cap al vell per veure quina mena de mestre bruixot podia ésser. El destrer va mossegar la brida amb les seves dents i es posà a galopar tan aviat com podia contra el vell. Per tal com aquell covard era molt llest (astut? klókr) i sabia fer molt moltes de coses, es va llevar la forma humana en la qual havia estat fins llavors i es va convertir en una serp gruixuda i era així com havia planejat d'occir en Landres. Però, per tal com el destrer d'aquest era tan vell en la seva saviesa i Déu l'hi havia enviat per ajudar-lo contra aquestes bruixeries, el destrer va saltar damunt la serp trepitjant-la amb els seus potons tant com va poder fins que li va haver trencats tots els ossos. Llavors aquella maleïda dona no tingué cap més remei que tornar-se'n a casa, als seus allotjaments, arrossegant-se míserament, tal i com es mereixia

♦ steðja ofan í e-ð: saltar de dalt d'una cosa a...

◊ skiljaz þeir svá við Alexandrum at hann er einn eptir á vegginum ok þvíat þeir vænta honum ekki lífs, ef hann hefz þar lengr við, þá kalla þeir á hann ok biðja at hann skyli steðja ofan í fang þeim: [els seus homes] queden separats de l'Alexandre de tal manera que ell resta totsol a dalt de la murada [de la ciutat enemiga] i com que temen per la seva vida si hi roman molt de temps, el criden demanant-li que salti a baix de dalt de la murada, a llurs braços

♦ steðja [af e-u] upp á e-ð: saltar [de dalt una cosa] damunt una cosa

◊ nú œstist Sturla ok steðjar af skipinu upp á þarabrúkit. Honum varð hált á þarabrúkinu, en Aron snarar í móti honum ok leggr saxinu Tumanaut af því ǫllu afli, sem hann hafði til. Lagit kom á Sturlu miðjan. En með því at sólinn var stǫkkr, en brúkit var hált ok fast var til lagit, þá rasar Sturla ok fellr: llavors l'Sturla es va enfurismar i va saltar del vaixell caiguent damunt un caramull d'algues. Les algues el feren llenegar (li feren perdre l'equilibri?). L'Aron es llançà contra ell assestant-li amb totes les seves forces un cop amb el sax Tumanaut que ell posseïa [després de la mort d'en Tumi]. El cop de sax va endevinar l'Sturla al bell mig del cos, i com que la sola de la seva sabata era rellisquent i les algues eren molt llenegadisses i el cop fou fort, l'Sturla va trampolejar i va caure (vocabulari: #1. þarabrúk: Cf. Baetke 19874, pàg. 766: þara-brúk n. (u.f.) am Strand aufgehäufter Tang, Tanghaufen; )

♦ steðja upp yfir e-ð: saltar part damunt una cosa

◊ snúa þeir nú ofan til spangarinnar og fara mikinn. Skarphéðinn spratt upp þegar er hann hafði bundið skóinn og hafði upp öxina Rimmugýgi. Hann hleypur að fram að fljótinu en fljótið var svo djúpt að langt var um ófært. Mikið svell var hlaupið upp fyrir austan fljótið og svo hált sem gler og stóðu þeir Þráinn á miðju svellinu. Skarphéðinn hefur sig á loft og hleypur yfir fljótið meðal höfuðísa og stöðvar sig ekki og rennir þegar af fram fótskriðu. Svellið var hált mjög og fór hann svo hart sem fugl flygi. Þráinn ætlaði í því að setja á sig hjálminn. Skarphéðinn bar nú upp að fyrr og höggur til Þráins með öxinni Rimmugýgi og kom í höfuðið og klauf ofan í jaxlana svo að þeir féllu niður á ísinn. Þessi atburður varð með svo skjótri svipan að engi kom höggi á hann. Hann renndi þegar frá ofan óðfluga. Tjörvi renndi fyrir hann törgu og steðjaði hann yfir upp og stóðst þó og rennir á enda svellsins. Þá koma þeir Kári að neðan í mót honum: llavors es giraren cap al pont de gel i s'hi llançaren a tota velocitat. L'Skarphéðinn, quan s'hagué fermat la sabata, es va posar dret immediatament aixecant enlaire la destral Rimmugýgir. Va córrer cap al riu, però aquest era tan profund que en una bona tirada no hi havia enlloc per on el poguessin travessar. A la banda de llevant del riu s'hi havia format una capa de gel la qual era tan llisa com el vidre. En Þráinn i els seus homes es trobaven al bell mig d'aquesta superfície glaçada. L'Skarphéðinn va prendre embranzida i va saltar part damunt el riu entre els caps de gel i un cop a l'altra banda no va caure però tampoc no es va aturar sinó que va lliscar damunt el glaç. La superfície del glaç era molt llisquent i ell hi llenegava a sobre amb tanta de velocitat com la d'un ocell volant. En Þráinn en aquell instant va voler posar-se l'elm. L'Skarphéðinn se li llançà a sobre abans que ho hagués fet i va descarregar al Þráinn un cop de destral amb la destral Rimmugýgir que el va ferir al cap i l'hi va fendre fins als queixals de manera que tots dos, en Þráinn i l'Skarphéðinn, varen caure en terra sobre el gel. Aquest fet es va esdevenir tan ràpidament que no hi hagué ningú que pogués ferir l'Skarphéðinn. L'Skarphéðinn va lliscar immediatament a gran velocitat costa avall de dalt de la riba. En Tjörvi li va llançar una darga per on havia de passar [perquè hi travelés] però l'Skarphéðinn va saltar-hi part damunt i ho va fer sense perdre l'equilibri i va continuar lliscant fins al final de la superfície gelada. Aleshores en Kári i els seus germans anaren al seu encontre (vocabulari: #1. höfuðísar: Cf. Baetke 19874, pàg. 296: hǫfuð-ísar m.pl. Eis an den Ufern bei offener Flußmitte, Eisrand; )

◊ voru boðsmenn allir komnir. Ganga þeir inn. Eldar voru stórir í eldskálanum og sátu þar nokkurir menn á langhnökkum. Voru þeir þar allir bræður. Kolur hét maður. Hann var ráðamaður að Hofi, mikill maður og sterkur og hinn ódælasti. Þeir ganga nú innar hjá eldinum. Gekk Finnbogi fyrir. Og er þeir koma gegnt þar sem Jökull sat þá stingur hann höndum við Bergi og hrindir honum og stakar hann að eldinum og ber hann að honum Kol er hann annast um eldana. Hann hrindur Bergi þegar og bað hann eigi hlaupa á sig. Finnbogi sér það og þrífur annarri hendi loðkápuna milli herða Bergi og réttir hann upp annarri hendi með öllum vopnum en annarri hendi styður hann á herðar Jökli og steðjar upp yfir hann með öllum sínum búnaði og kom standandi niður og undruðust allir þenna færleik. Þeir hljópu þá upp bræður og tóku við vopnum þeirra og vosklæðum en fengu þeim þurr klæði. Og eftir það gengu þeir til bekkjar Gríms brúðguma. Sat Finnbogi á aðra hönd honum. Fór veislan fram hið besta og að lokinni voru gjafir gefnar. Þórir gaf Finnboga stóðhross þau er eigi voru í Vatnsdal önnur betri en Þorsteinn gaf honum hjálm og spjót, góða gripi. Finnbogi þakkaði þeim vel: tots els convidats ja havien arribat i ells entraren a dins. A l'eldskáli hi cremaven grans fogueres i hi havia alguns homes asseguts a uns langhnakkar, una mena de bancs. Tots els germans també s'hi trobaven asseguts. Hi havia un home que nomia Kolur. Era majoral a Hof, un home corpulent i fort i la persona de tracte més desagradós que un pugui imaginar-se. [En Finnbogi i en Bergur] varen entrar més endins passant pel costat da la foguera. En Finnbogi marxava al davant. I quan varen passar per davant allà on en Jökull seia [davant la foguera], aquest va pegar una empenta amb les mans al Bergur amb totes dues mans i l'empenyé cap a la foguera fent-lo topar amb en Kolur que tenia esment del foc. En Kolur va empènyer immediatament en Bergur cap enrere bo i dient-li que procurés de no tornar a topar amb ell. En Finnbogi ho va veure i va agafar en Bergur entre les espatlles per la seva loðkápa, el seu abric de llana, amb una mà i el va mantenir dret juntament amb tota la seva armamenta. Amb l'altra mà es va aguantar a l'espatlla d'en Jökull i va saltar, amb tot el que duia a sobre, part damunt ell, caiguent dret. Tots els qui hi havia varen quedar admirats de la seva destresa. Els germans es varen posar drets d'un salt i van agafar les armes i la roba humida d'en Finnbogi i en Bergur i els donaren roba seca. I després anaren al banc on seia el nuvi, en Grímur. En Finnbogi va seure al seu costat. El convit va transcórrer de la millor manera i al final es feren regals. En Þórir va donar uns cavalls-pare al Finnbogi que a tota la vall de Vantsdalur no n'hi havia d'altres de millors i en Þorsteinn li va donar un elm i una llança, tots dos bons objectes. En Finnbogi els va regraciar bé (vocabulari: #1. loðkápa: Cf. Baetke 19874, pàg. 390: loð-kápa, -ólpa f. Mantel aus rauhem Stoff (mit eingewebten Wollflocken), Lodenmantel; )

3. <að e-m>: <FIG = lenda á e-m> caure sobre algú

♦ hungur steðjar að e-m: la fam turmenta algú

◊ þá sagði ég: Æ, herra Drottinn! Spámennirnir segja við þá: Þér munuð ekki sjá sverð og ekkert hungur steðjar að (wə-rāˈʕāβ   lɔʔ־ʝiˈhjɛh   lā-ˈχɛm, וְרָעָב, לֹא-יִהְיֶה לָכֶם) því að ég mun veita yður varanlega heill á þessum stað: aleshores vaig dir: Ah, Senyor Jahvè! vet aquí que els profetes els diuen: «No veureu l'espasa, ni tindreu gens de fam, car jo us donaré en aquest lloc una benaurança perdurable»

♦ hættan steðjar að e-m: el perill amenaça (o: sotja) algú

◊ en nú hefur Drottinn, Guð minn, tryggt frið umhverfis mig. Enginn ógnar mér og engin hætta steðjar að (ʔēi̯n   ɕāˈtˤān   wə-ˈʔēi̯n   ˈpɛɣaʕ   rāʕ, אֵין שָׂטָן, וְאֵין פֶּגַע רָע): però ara Jahvè, el meu Déu, ha assegurat la pau tot al voltant: ningú no m'amenaça i cap perill no es dibuixa a l'horitzó

♦ ógn steðjar að e-m: el terror amenaça algú, el terror plana sobre algú

◊ því að örvar hins Almáttka sitja fastar í mér, og andi minn drekkur í sig eitur þeirra. Ógnir Guðs steðja að mér (biʕūˈθēi̯   ʔĕˈlōaḥ   ʝaʕarˈχū-nī, בִּעוּתֵי אֱלוֹהַּ יַעַרְכוּנִי): car tinc ben clavades les fletxes del Totpoderós i el meu esperit s'amara de llur verí. Els terrors de Déu m'envesteixen

◊ hvað sé ég? Þeir skelfast. Þeir hörfa undan, kapparnir eru yfirbugaðir, þeir flýja, líta ekki við. Ógn steðjar að (māˈɣōr   mi-ssāˈβīβ   nəˌʔum־ʝəˈhwāh, מָגוֹר מִסָּבִיב, נְאֻם-יְהוָה) úr öllum áttum, segir Drottinn: què veig? estan terroritzats, fugen, llurs campions han estat dominats, fugen corrents sense girar-se. El terror m'envesteix de totes direccions, diu Jahvè

♦ raunir steðja að e-m: a algú li sobrevenen proves

◊ ég þjónaði Drottni í allri auðmýkt, með tárum og í raunum, sem að mér hafa steðjað (συμβαίνειν, ... καὶ πειρασμῶν τῶν συμβάντων μοι ἐν ταῖς ἐπιβουλαῖς τῶν Ἰουδαίων) af launráðum Gyðinga: he servit el Senyor amb tota humilitat, amb llàgrimes i enmig de proves que m'han sobrevingut de les intrigues dels jueus

♦ örðugleikar steðja að e-m: a algú l'atribulen dificultats

◊ ýmsir örðugleikar hafa steðjað að okkur (κυκλοῦν, ἡμᾶς δὲ ἐκύκλωσαν πολλαὶ θλίψεις) úr öllum áttum, og margt stríðið, og konungarnir í grannríkjunum hafa herjað á okkur: diverses dificultats han caigut sobre nostre de totes direccions, i manta guerra, i els reis dels regnes veïns ens han fet la guerra

♦ veikindin steðja að e-m: la malaltia s'apodera d'algú, la malaltia s'empara d'algú

steðja² <steð ~ steðjum | staddi ~ stöddum | statt ║ e-ð ~ e-n>:

aturar una cosa ~ algú

◊ [K. 56. Nú spyrr konungr ráðs.] Nú er þeir váru næsta at komnir borginni, þá sá þeir ríða í móti sér lið mikit, ok sá þeir þar marga fagra hesta ok undir fagra skjǫldu ok hvítar brynjur. Nú staddi konungr lið sitt ok lét kalla til sín Tósta jarl, ok spurði hvat liði þat mundi vera. Jarlinn svaraði ok lézk þykkja meiri ván úfriðar, sagði ok at vera mundu nǫkkurir frændr [p. 287] hans, eða þeir er leita vilja með vægð ok vináttu til konungs „ok bjóða yðr í móti traust ok trúnað.“ Þá mælti konungr: „Vér skulum halda kyrru liði váru, fyrir því at oss forvitnar at vita hvat liði þetta sé.“ Nú sýndiz þeim þetta lið þess at meira er nálægra kom, ok var allt at sjá sem á ísmǫl, er vápnin glóðu. Þá mælti Tósti jarl: „Tókum nú nǫkkut gott ráð ok vitrligt, fyrir því at ekki er at dyljaz, at úfriðr er, ok man vera konungr sjálfr.“ Þá spurði Haraldr konungr: „Hvert er yðart ráð?“ Jarlinn svaraði: „Þat hit fyrsta, at snúa aptr til skipa sem skjótast eptir liði váru ok vápnum, ok veita þó viðrtǫku eptir efnum, en at ǫðrum kosti gæta skipanna at eigi eigi riddarar þeirra vald eða vár.“ Þá svaraði konungrinn: „Annat ráð viljum vér hafa: setjum hina skjótustu hesta undir þrjá vaska drengi, ok riði þeir sem hvatligast ok segi sem fallit er, ok man oss þá koma lið af várum mǫnnum; fyrir þá sǫk at Englar skulu enn eiga snarpar hríðir, áðr en vér berim lægra hlut!“ Þá svaraði Tósti: „Þér skuluð ráða, þessu sem ǫðru!“ Léz ok eigi vilja gjarnari flýja en einnhverr annarra: [Cap. 56. Ara el rei demana consell] Quan s'hagueren apropat molt a la ciutat, van veure que els sortia a l'encontre una gran host. I hi véren mants bells cavalls i entre ells, bells escuts i cuirasses febrides. Aleshores el rei va aturar el seu exèrcit i va fer cridar el iarl Tósti a la seva presència i li va preguntar quina host devia ésser aquella. El iarl li va contestar dient-li que considerava que el més probable era que aquella host se'ls acostés en so de guerra, però va afegir que hi havia la possibilitat que fossin alguns parents seus o bé gent que volien cercar el rei [per unir-s'hi esperant que aquest els rebés] amb indulgència i amistat “i a canvi oferir-vos llur suport i fidelitat” Aleshores el rei li va dir: “Que les nostres tropes no reprenguin la marxa fins que no sàpiga quines forces són aquestes” Aleshores aquella host, com més a prop els era, més i més grossa els semblava i era com si miressin glaç trencat quan les armes lluïen [pels raigs de sol]. Llavors el iarl Tósti li va dir: “Considerem bé i sàviament les nostres opcions, car ja no es pot negar que són una host hostil i que deu ßsser el rei mateix”. Aleshores el rei Haraldr li va demanar: “Quin és el teu consell?” El iarl li va respondre: “Primer de tot, tornar a les nostres naus tan aviat com sigui possible per anar a cercar les nostres tropes i armes i resistim llavors l'embat enemic tan bé com poguem. Una altra possibilitat fóra que guardem les naus de tal manera que els seus cavallers no puguin emparar-se'n ni d'elles ni de nosaltres”. Aleshores el rei li va respondre: “M'estimo més de seguir un altre pla / decisió: Que tres homes valents agafin els nostres cavalls més ràpids i que galopin tan veloços com puguin [cap a les nostres naus] i hi diguin què ha passat i llavors ens arribarà l'ajut dels nostres homes [d'allà], car els anglesos s'ho passaran malament una bona estona abans d'haver-nos vençut”. Aleshores en Tósti li va respondre: “Vós sou qui decidiu, en això com en les altres coses”, i va afegir tot seguit que no desitjava fugir més que qualsevol altre (vocabulari: #1. leita til konungs: La Morkinskinna, pàg. 272 presenta la variant: ...“má ok þat vera,” sagði hann, “at sé nǫkkurir frændr várir ok muni vilja víkja til vár með vægð ok vináttu ok bjóða oss traust sitt ok trúnað ‘però també pot ésser’, li va afegir, ‘que siguin alguns parents nostres i que vulguin unir-se a nosaltres amb respecte i amistat i oferir-nos llur suport i fidelitat’; L'adverbi í mót de la Fagrskinna, al meu entendre només es pot entendre si assumim que með vægð ok vináttu són dues qualitats que hom espera del rei noruec i que a canvi, en contrapartida hom ofereix al rei traust ok trúnað i tradueixo en conseqüència . La Heimskringla III:202, per la seva banda, ofereix la versió: lét ok hitt vera mega, at þetta mundu vera frændr hans nǫkkurir ok leiti til vægðar ok vináttu, en fá í móti af konungi traust ok trúnað. Aquí queda ben clar que vægð ok vinátta ‘gràcia, indulgència i amistat’ són dues qualitats que hom espera del rei noruec )

◊ [K. 57. Hér reisir Haraldr konungr merki sitt] Nú lét Haraldr konungr upp reisa merki sitt, þat er Landeyða hét, en Friðrekr hét sá er merkit bar. En í annan stað setti Tósti jarl sitt merki. Þá mælti Haraldr konungr: „Þegar er Englar ríða at yðr“, sagði hann, „þá skjótið niðr spjótshǫlum yðrum í jǫrð, en setið svá hátt oddana, at gegni miðjum manni; en þeir er eptir standa [p. 288] í fylkingunni, seti ok sína spjótshala í jǫrðina ok oddana fyrir brjóst hesta þeirra; nú setjum svá allir kesjur várar fyrir þá, ok bogamenn veri armana á bak fylkingunni, ok stǫndum fast ok miðlum ekki fótsporum, nema mundum áfram!“. En þá er fylkt var, þá var ok kominn herr Engla; stǫddu þeir ferðina er í fyrstu riðu, ok biðuðu þeirra er eptir fóru: [Cap. 57 Aquí el rei Harald dreça el seu estendard] Llavors el rei Harald va fer dreçar el seu estendard, que havia nom Landeyða, ço és ‘Damnatge-al-País!’ i el qui portava l'estendard nomina Friðrekr. I el iarl Tósti va dreçar el seu estendard a un altre indret. [Llavors] el rei Harald va dir: “Tan bon punt la cavalleria anglesa us ataqui”, els va dir, “claveu en terra l'extrem inferior de les vostres llances de tal manera que les puntes de les llances quedin tan altes que arribin al ventre d'un home (d'un genet) i que els qui són més enrere de la formació (és a dir, els qui es trobin immediatament darrere ells) també clavin en terra els extrems inferiors de llurs llances amb les puntes apuntant cap al pit dels cavalls [dels anglesos] (de manera que primer mori el genet i després el cavall). I ara, tots nosaltres (que ens trobem darrere aquests rengs), posem les nostres kesjur de la mateixa manera contra ells i que els arquers defensin els flancs de darrere de la formació estant i mantinguem-nos ferms i no ens moguem ni una passa del lloc, ans apuntem [amb les nostres armes] (?) cap endavant!”. I quan s'estaven col·locant en ordre de batalla, també va arribar l'exèrcit dels anglesos: aleshores els qui anaven al davant aturaren llur marxa i esperaren els qui els anaven al darrere

steðji <m. steðja, steðjar>:

enclusa f, encruia f (Mall.)

◊ handverksmaður hvetur gullsmið, sá sem sléttir málminn hvetur þann sem steðjann (ˈpāʕam, פָּעַם) slær og segir um lóðninguna: „Hún er góð!“ Síðan festir hann skurðgoðið með nöglum svo að það haggist ekki: l'artesà anima l'orfebre; el qui allisa (poleix) el metall anima el qui pica a l'enclusa i diu de la soldadura: «És bona!», i tot seguit fixa l'ídol amb claus a fi que no es bellugui pas

◊ eins er um smiðinn við steðjann (ὁ ἄκμων ἄκμονος, οὕτως χαλκεὺς καθήμενος ἐγγὺς ἄκμονος) sem fylgist grannt með járnsmíðinni. Heitur reykur tærir hold hans, hann berst við hita aflsins. Hamarshögg deyfaeyru hans, augun einblína á fyrirmyndina. Hugur hans beinist allur að því að ljúka verki, stendur allur til þess að reka smiðshöggið: talment s'esdevé amb el ferrer [assegut] vora l'enclusa que examina amb cura l'obra de ferro; el fum ardent li consumeix les carns, lluita contra la calor de la fornal. Els cops del mall li ensordeixen les orelles, els seus ulls esguarden fixament el model. La seva ment es concentra tota ella en perfer la seva obra i espera tota ella el moment de donar-li el darrer cop de mà

stef <n. stefs, stef. Gen. pl.: stefja; dat.pl.: stefjum>:

1. (viðlag) tornada f, refrany m, retronxa f (de composició poètica, p.e., de drápa. Aquest refrany normalment consta de dos versos, de vegades, però, de quatre)

2. (vísa) estrofa f (estança)

3. (þema) tema m (temàtica, i, esp. motiu conductor o recurrent, leitmotiv)

♦ algengt stef: un tema (o: motiu) habitual, una temàtica recurrent

STEF <n. inv. Sigles de Samband tónskálda og eigenda flutningsréttar>:

STEF f, Unió f de compositors musicals i detentors dels drets d'interpretació [d'obres musicals] (SGAE islandesa)

Stefefanía <f. Stefaníu, pl. no hab.>:

Estefania f, Esteveta f (ἡ Στεφανία -ίας)

Stefán <m. Stefáns, pl. no hab.>:

Esteve m (ὁ Στέφανος -άνου)

◊ og þegar úthellt var blóði Stefáns, vottar þíns (ὁ Στέφανος -άνου, τὸ αἷμα Στεφάνου τοῦ μάρτυρός σου), stóð ég sjálfur þar hjá og lét mér vel líka og gætti klæða þeirra sem tóku hann af lífi: i quan fou vessada la sang de l'Esteve, el teu testimoni, jo mateix també hi era present, aprovant-ho i guardant els mantells dels qui el mataven

♦ heilagur Stefán frumvottur: sant Esteve [el] protomàrtir

♦ grýting Stefáns frumvottar: la lapidació de Sant Esteve protomàrtir

♦ Stefánsdagur frumvotts (o: frumvottar), Stefánsmessa frumvotts: el dia de Sant Esteve protomàrtir

stefáns·hveiti <n. -hveitis, pl. no hab.>:

agram m de Don, blat m de Sant Esteve (planta Elymus donianus syn. Agropyron donianum syn. Elymus caninus var. domianus)

stefáns·sól <f. -sólar, -sólir>:

rosella àrtica blanca (planta Papaver radicatum)

stefja <stefja ~ stefjum | stefjaði ~ stefjuðum | stefjað ║ e-ð>:

impedir una cosa

♦ stefja manntjón: impedir la pèrdua de vides humanes

◊ Haraldr vann ok eið, áðr hann næði skírslum, at hann skyldi ekki til ríkis kalla meðan Mǫnús lifði, ok vildi konungrinn með þeim eiðstaf staðfesta eið lýðsins ok ríki sunar síns ok váða úti byrgja ok stefja manntjón: en Haraldr, abans de dur a terme aquesta ordalia, també va fer el jurament que no reclamaria el tron de Noruega mentre el rei Magnús fos viu. Amb aquest jurament, el rei va voler confirmar el jurament del poble i el regnat de son fill i mantenir allunyats els imprevistos i evitar la pèrdua de vides humanes (vocabulari: #1. voði: Cf. Baetke 19874, pàg. 691: váði m. Schaden, Unglück, Gefahr; )

♦ stefja á e-n: adreçar-se a algú o escometre algú amb uns stefs

◊ þetta kvað Bragi hinn gamli, þá er hann ók um skóg nøkkvorn síð um kveld, þá stefjaði trǫllkona á hann ok spurði, hverr þar fór; hann svaraði svá...: en Bragi el vell declamava això (una lloa) quan travessava un bosc amb el seu carro ja de tard. Aleshores una trol el va escometre amb uns versos amb els quals li demanava qui era el qui anava per allà. Ell li va respondre així...

stefja·bálkur <m. -bálks, -bálkar>:

<LITER> stefjabálkur m, part central d'una drápa situada entre l'upphaf i l'slæmur, també anomenada stefjamél. En algun cas, tanmateix, el mot designa una tirada o successió d'estrofes separades per l'stef o refrany, compost de dos o quatre versos. A l'exemple de sota, procedent de la Heimskringla, aquest enfilall d'estrofes està format per un total de sis estrofes

◊ Þórarinn orti aðra drápu um Knút konung er kölluð er Togdrápa. Í þeirri drápu er sagt frá þessum ferðum Knúts konungs er hann fór úr Danmörku sunnan til Noregs og er þetta einn stefjabálkur: en Þórarinn va compondre una altra drápa en honor del rei Canut que es diu Togdrápa. En aquesta drápa s'hi narra l'expedició del rei Canut quan va anar del sud, de Dinamarca, a Noruega. Vet-ne a continuació un stefjabálkur (del total de stefjabálkar que té la drápa)

stefna <f. stefnu, stefnur. Gen. pl.: stefna>:

1. (átt) direcció f (línia que indica cap on va algú o una cosa)

◊ Hákon konungur mælti hátt til Eyvindar: "Haltu svo fram stefnunni ef þú vilt finna Norðmanna konung": el rei Hákon va dir en veu forta a l'Eyvindur: “Mantén la direcció en la qual vas si vols trobar el rei de Noruega!”

♦ taka aðra stefnu: prendre una altra direcció

♦ taka stefnu: prendre direcció, dirigir-se

◊ norðurtakmörkin skulu vera þessi: Frá hafinu mikla skuluð þér taka stefnu á Hórfjall (tāˈʔāh ~ תָּאָה: min־ha-i̯ˈʝām   ha-ggāˈδɔl   təθāˈʕū   lā-ˈχɛm   hɔr   hā-ˈhār, מִן-הַיָּם, הַגָּדֹל, תְּתָאוּ לָכֶם, הֹר הָהָר). Frá Hórfjalli skuluð þér taka stefnu þangað sem leið liggur til Hamat (tāˈʔāh ~ תָּאָה: mē-ˈhɔr   hā-ˈhār   təθāˈʔū   lə-ˈβɔʔ   ħăˈmāθ, מֵהֹר הָהָר, תְּתָאוּ לְבֹא חֲמָת), og þaðan alla leið til Sedad. Skulu takmörkin ná til Sífrón og enda í Hasar Enan. Þetta skulu vera landamerki yðar að norðanverðu: la vostra frontera septentrional serà aquesta: des de la Gran Mar prendreu direcció cap a la muntanya d'Hor. De la muntanya d'Hor prendreu direcció cap allà, on hi ha el camí que mena a Ħamat, i d'aquí [la frontera continuarà] tot al llarg del camí fins a arribar a Cedad. Després la frontera fins a Zifron i s'acabarà a Ħaçar Einan. Aquestes seran les vostres fronteres septentrionals

◊ stefnan er tekin til Salzburg í Austurríki sem er fæðingarborg Mozarts og þykir með fegurstu borgum landsins: es parteix en direcció cap a Salzburg, a Àustria, que és la ciutat natal d'en Mozart i que és compta entre les ciutats més boniques del país

2. (leið) rumb m (curs, ruta)

♦ stefna er stýrt í: <MAR> rumb m aparent, ruta f aparent

♦ stefna skipsins: <MAR> el rumb del vaixell

♦ stefna skipsins er sett á eyjuna: s'ha posat rumb a l'illa

♦ haldin stefna: <MAR> rumb corregit

♦ rétt haldin stefna: rumb real, rumb vertader

♦ rétt stefna [yfir sjávarbotninn]: <MAR> rumb real, rumb vertader (→ rétt haldin stefna)

♦ stýrð stefna: <MAR> rumb aparent, rumb m de proa

♦ vera í beinni stefnu við e-ð: estar paral·lel -a a una cosa

♦ → aðflugsstefna “vector d'aproximació”

♦ → segulstefna “rumb magnètic”

3. (mót, samkoma, þing) encontre m (trobada, reunió)

◊ þeir sættust og varð það að sætt að Eysteinn skyldi festa að gjalda hálfan fimmta tug marka gulls. Skyldi Ingi konungur hafa þrjá tigu marka fyrir það er Eysteinn hafði ráðið skipabrunanum og svo naustanna en þá skyldi Filippus vera útlagur og svo þeir allir er að brennunni höfðu verið þar er skipin voru brennd. Þeir menn skyldu og vera útlagir er sannir voru að áverkum við Sigurð konung því að Eysteinn konungur kenndi það Inga konungi að hann héldi þá menn. En Gregoríus skyldi hafa fimmtán merkur fyrir það er Eysteinn konungur brenndi upp fyrir honum. Eysteini konungi líkaði illa og þótti nauðungarsætt vera. Ingi konungur fór austur í Vík frá stefnunni en Eysteinn norður í Þrándheim: es va concloure la pau i en el tractat de conciliació s'hi va estipular que l'Eysteinn es comprometia a pagar quaranta-cinc marques d'or. El rei Ingi rebria trenta marques pel fet que l'Eysteinn havia ordenat l'incendi dels seus vaixells i dels escars, i tot seguit, en Philippus seria proscrit, així com tots els que haguessin participat en l'incendi de les naus. També serien proscrits els homes dels quals es pogués demostrar que haguessin ferit el rei Sigurður. El rei Eysteinn va retreure al rei Ingi que protegia aquests homes. En Gregorius, emperò, rebria quinze marques pels seus béns que el rei Eysteinn havia cremat. Al rei Eysteinn aquell quitament el va desplaure molt i era de l'opinió que era una pau imposada. El rei Ingi partí en direcció de cap a llevant, cap a Vík, del lloc d'aquesta reunió, mentre que l'Eysteinn es va dirigir cap al nord, cap a Þrándheimur

♦ eiga stefnu við e-n: trobar-se amb algú, tenir una reunió amb algú

◊ Gissur og Hjalti sigla af Noregi og verða vel reiðfara, koma að þingi í Vestmannaeyjar og fara til meginlands, eiga þar stefnur og tal við frændur sína. Síðan fara þeir til alþingis og töldu trú fyrir mönnum, bæði langt erindi og snjallt, og tóku þá allir menn trú á Íslandi. Bolli reið í Hjarðarholt af þingi með Ólafi frænda sínum. Tók hann við honum með mikilli blíðu: en Gissur i en Hjalti salparen de Noruega i tingueren una bona travessia; varen arribar a les Illes de la Gent de Ponent o Vestmannaeyjar durant la celebració del þing i d'aquí passaren a Islàndia on s'hi trobaren i deliberaren amb llurs parents. Tot seguit prosseguiren camí fins a l'Alþingi i allà hi proclamaren la fe als presents en un discurs tan llarg com eloqüent, i aleshores tothom adoptà la [vera] fe a Islàndia. En Bolli va deixar el þing per dirigir-se a Hjarðarholt amb l'Olau, son oncle. Aquest l'hi acollí amb gran cordialitat (afabilitat)

◊ en er Aðalsteinn spurði þetta allt, þá átti hann stefnu við höfðingja sína og ráðamenn, leitaði þá eftir, hvað tiltækilegast væri, sagði þá allri alþýðu greinilega það, er hann hafði frétt um athöfn Skotakonungs og fjölmenni hans. Allir mæltu þar eitt um, að Álfgeir jarl hafði hinn versta hlut af, og þótti það til liggja að taka af honum tignina; en sú ráðagerð staðfestist, að Aðalsteinn konungur skyldi fara aftur og fara á sunnanvert England og hafa þá fyrir sér liðsafnað norður eftir landi öllu, því að þeir sáu ellegar myndi seint safnast fjölmennið, svo mikið sem þyrfti, ef eigi drægi konungur sjálfur að liðið: i quan l'Aðalsteinn fou ennovat de tot això, va reunir-se amb els seus capitans i consellers cercant d'escatir què seria el més oportú de fer. Aleshores el rei va contar detalladament a tots els assistents a la reunió allò de què havia estat ennovat sobre els moviments del rei d'Escòcia i la gruixa de les seves forces. Tots foren de comuna opinió que el iarl Álfgeir no havia estat a l'alçada dels fets i que semblava adient que fos despullat de la seva dignitat i es va acordar del ferm que el rei Aðalsteinn es retiraria i es dirigiria al sud d'Anglaterra i d'allà i a mesura que tornava a fer camí cap al nord aniria fent aplec de tropes per tot el país car tots ells veien que calia molt de temps per fer aplec d'una tropa tan grossa com la que havien de menester si no era el rei en persona el qui duia a terme el seu aplec (vocabulari: #1. hafa hinn versta hlut af: Cf. Baetke 19874, pàg. 262: hafa inn versta hlut af schlecht abschneiden, sich schlecht bewähren; )

♦ eiga (o: hafa) með sér stefnu: tenir col·lotge entre si, reunir-se

◊ því sjá, konungarnir áttu með sér stefnu (ʝāˈʕaδ ~ יָעַד: nōʕăˈδū, נוֹעֲדוּ), héldu fram saman: car veges: els reis havien tingut col·lotge entre si, avançaren plegats [contra ella]

◊ allir þessir konungar áttu með sér stefnu (ʝāˈʕaδ ~ יָעַד: wa-i̯ʝiu̯wāʕăˈδū   kɔl   ha-mməlāˈχīm   hā-ˈʔēllɛh, וַיִּוָּעֲדוּ, כֹּל הַמְּלָכִים הָאֵלֶּה), fóru síðan og settu herbúðir sínar allir samt hjá Merómvötnum og bjuggust að eiga orustu við Ísrael: tots aquests reis tingueren col·lotge entre si i després partiren i tots ells acamparen plegats a la vora de les aigües de Merom i es prepararen per a lliurar batalla a Israel

◊ og nú hafa þeir Haraldur konungur og Hákon jarl stefnu og ráðagerð með sér, hvað til skyldi taka, og þykir nú taka að þröngva að sér mjög: hafa flýið í braut frá eignum sínum og skipum og fjárhlutum og megu nú sjá það, að þeir fá eigi náð skipunum, þvíað þeir keisari hafa þar yfirsókn, og sýnist nú rállegast að svo vöxnu máli sem var, að senda menn á fund Óttu keisara og Ólafs Tryggvasonar: i llavors el rei Haraldur i el iarl Hákon tingueren col·lotge entre si per deliberar què havien de fer i consideraren llavors que es trobaven en un molt mal destret: havien fugit de les seves propietats, vaixells i béns i podien veure perfectament que no podrien atènyer llurs naus car l'emperador i els seus homes ja havien arribat allà on es trobaven les naus i el més aconsellable, estant les coses com estaven, els va semblar que era enviar homes a l'emperador Ótta i a l'Olau Tryggvason

♦ leggja stefnu með sér (o: sín á milli): acordar una reunió entre si

◊ um veturinn eftir var búið til jóla konungi inn á Mærini. En er að leið jólunum þá lögðu þeir stefnu með sér átta höfðingjar er mest réðu fyrir blótum í öllum Þrændalögum. Þeir voru fjórir utan úr Þrándheimi: Kár af Grýtingi og Ásbjörn af Meðalhúsum, Þorbergur af Varnesi, Ormur af Ljoxu, en af Innþrændum: Blótólfur af Ölvishaugi, Narfi af Staf úr Veradal, Þrándur haka af Eggju, Þórir skegg af Húsabæ í Eyjunni innri. Þessir átta menn bundust í því að þeir fjórir af Útþrændum skyldu eyða kristninni en þeir fjórir af Innþrændum skyldu neyða konung til blóta: l’hivern següent el banquet dels jól s'havia preparat per al rei a Mæri. Quan ja s'acostaven els jól, els vuit cabdills més influents en l'organització i celebració dels blót de tots els Þrændalög acordaren de celebrar una reunió entre ells. N'hi havia quatre que eren de la part exterior de Þrándheimur: en Kár de Grýtingur i l'Ásbjörn de Meðalhús, en Þorbergur de Varnes i l'Ormur de Ljoxa. De la part interior de Þrándheimur eren: en Blótólfur d'Ölvishaugur, en Narfi de Stafur de la vall de Veradalur, en Þrándur Barra d'Eggja i en Þórir Barba de Húsabær a l'illa d'Eyjan innri. Aquests vuit homes es varen coaliar acordant que els quatre del Þrándheimur exterior esborrarien el cristianisme de Noruega i els quatre del Þrándheimur interior forçarien el rei a sacrificar als déus (a participar en els blót)

◊ eftir þetta var ófriður mikill millum Ingjalds konungs og Granmars konungs. Nú er langar hríðir hafði þannug fram farið komu vinir beggja því við að þeir sættust og lögðu konungar stefnu með sér og hittust og gerðu frið millum sín, Ingjaldur konungur og Granmar konungur og Hjörvarður konungur mágur hans. Skyldi friður sá standa millum þeirra meðan þeir lifðu þrír konungar. Var það bundið eiðum og tryggðum: després d'això hi va haver una gran hostilitat entre els reis Ingjaldur i Granmar, però del cap de molt de temps els amics de tots dos reis van compondre que [els reis] es reconciliessin. Els reis van acordar un encontre, es trobaren i feren la pau entre si, és a dir, el rei Ingjaldur i el rei Granmar i el seu gendre, el rei Hjörvarður. Aquesta pau havia de durar mentre els tres reis fossin vius. Van segellar aquest acord de pau amb juraments i amb tryggðir o juraments de pau i fidelitat (vocabulari: #1. tryggðir: Cf. Baetke 19874, pàg. 665: <...> Treuegelöbnis, bes. Zusicherung des Friedens, Friedensvertrag: hann vildi heldr deyja fyrir trygðar sakir en fyrir ótrygðar er wollte liber um der treue willen sterben als aus Untreue; veita e-m trygðir jmd. den Friedensschwur leisten; svíkja e-n í trygð(um) einen Friedensvertrag (gegenüber jmd.) verräterisch brechen; mæla fyrir trygðum s. mæla II. → Cf. Baetke 19874, pàg. 433: mæla fyrir griðum, trygðum die Friedensformel hersagen (u. dadurch den Friedensschluß erklären); )

◊ síðan voru ger orð Þóri Hróaldssyni; lögðu þeir Brynjólfur stefnu sín í milli; kom þar og Björn til þeirrar stefnu; tryggðu þeir Þórir þá sættir með sér. Síðan greiddi Þórir af hendi fé það, er Þóra átti í hans garði, og síðan tóku þeir upp, Þórir og Björn, vináttu með tengdum. Var Björn þá heima á Aurlandi með Brynjólfi; Þórólfur var og þar í allgóðu yfirlæti af þeim feðgum: tot seguit s'envià un missatge al Þórir Hróaldsson; en Brynjólfur i ell varen fixar un encontre entre si. A aquesta reunió també hi va anar en Björn. En Þórir i en Brynjólfur hi segellaren amb juraments llur conciliació. Tot seguit en Þórir els va lliurar tots els béns que la Þóra tenia al mas d'en Þórir i a continuació (de llavors ençà) en Þórir i en Björn es tingueren amistat, reforçada amb els llaços de parentiu. En Björn llavors va romandre a ca seva, a ca [son pare, e]n Brynjólfur. En Þórólfur també s'hi estava amb ells, gaudint del màxim apreci per part de pare i fill

◊ kom svo að þeir konungur og jarl lögðu stefnu með sér og hittust við Elfi, ræddu þar marga hluti og mjög um viðskipti þeirra Noregskonungs og Svíakonungs og sögðu báðir það sem satt var að hvorumtveggjum, Víkverjum og Gautum, var hin mesta landsauðn í því að eigi skyldi vera kaupfriður milli landa og að lyktum settu þeir grið milli sín til annars sumars: i així es va esdevenir que el rei i el iarl varen acordar un encontre entre si i es trobaren a la vora del riu Elfur i en aquesta reunió hi van tractar de mantes coses, però sobretot hi tractaren de la discòrdia que hi havia entre el rei de Noruega i el de Suècia i tots dos foren de l'opinió -la qual cosa realment era vera- que tant als víkesos com als gotlandesos el fet que no hi pogués haver gens de comerç en pau entre llurs països els provocava el pitjor dany (la pitjor ruïna) per a llurs respectius països i finalment van acordar una treva entre ells dos fins al proper estiu. En acomiadar-se, s'intercanviaren presents i es prometeren amistat

♦ → hátíðastefna “assemblea solemne”

♦ → kaupstefna “fira [de mostres], <†> indret fixat per a fer-hi mercat, trobada per a fer mercat”

♦ → málstefna “reunió o trobada per a parlamentar o negociar sobre qualcom”

♦ → ráðstefna “congrés; conferència (reunió); conciliàbul”

♦ → sættarstefna “reunió de conciliació”

4. (stefnumið) [línia f] política f (orientació & estratègia & directriu, directiva & programa)

♦ e-ð markar stefnu: una cosa marca [la] tendència

♦ stinga stefnu út: definir l'orientació, decidir el rumb a seguir

♦ þetta er stefna flokksins: aquesta és la línia del partit

5. (markmið) objectiu m (meta, fi)

♦ setja stefnuna á e-ð: posar-se l'objectiu de...

♦ það er mín stefna að: el meu objectiu és de...

6. (hreyfing í listum) corrent m (artístic)

7. (tiltekinn frestur, eindagi) termini f (dia o temps fixat)

◊ líður nú fram að stefnunni. Ríður Kormákur heiman með fimmtán menn. Slíkt hið sama ríður Bersi til hólms við jafnmarga menn. Kormákur kemur fyrri. Segir Kormákur Þorgilsi að hann vill einn saman sitja. Kormákur sest niður og tekur af sér sverðið, hirti eigi þó að sól skini á hjalt honum en hann hafði gyrt sig utan um klæði og vill bregða og fekk eigi fyrr en hann sté á hjaltið og kom yrmlingurinn og var ekki með farið sem skyldi og var brugðið heillinu sverðsins en það gekk grenjanda úr slíðrum: llavors es va apropar el termini acordat. En Kormákur va partir de ca seva acompanyat de quinze homes. Alhora en Bersi va sortir, acompanyat també de quinze homes, cap a l'illot. En Kormákur hi va arribar primer. En Kormákur va dir al Þorgils que volia seure tot sol. En Kormákur es va asseure [tot sol] i va agafar l'espasa del cinyell i ho va fer sense parar esment que el sol pegava directament a la guarda de l'espasa ja que ell s'havia fermat el cinyell de l'espasa part damunt la seva roba i la volgué desembeinar però no ho va aconseguir fins que va trepitjar la guarda i [és veritat que] llavors va sortir la serpeta però [per aconseguir-ho] no s'havia procedit com s'hauria d'haver fet i per això s'havia trencat tota la bona sort de l'espasa la qual llavors va sortir giscant de la beina

♦ stefna er liðin: el termini s'ha acabat

◊ en er stefna sú var liðin, er ákveðið var, þá senda menn Aðalsteins erindreka á fund Ólafs konungs með þeim orðum, að Aðalsteinn konungur er búinn til orustu og hefir her allmikinn, en hann sendir Ólafi konungi þau orð, að hann vill eigi, að þeir geri svo mikið mannspell, sem þá horfðist til, bað hann heldur fara heim í Skotland, en Aðalsteinn vill fá honum að vingjöf skilling silfurs af plógi hverjum um allt ríki sitt og vill, að þeir leggi með sér vináttu: i quan va haver acabat el termini que hom havia acordat, els homes de l'Aðalsteinn van enviar emissaris al rei Olau amb el missatge que el rei Aðalsteinn estava preparat per al combat i que tenia un exèrcit molt gran i també va fer arribar al rei Olau el missatge que ell, el rei Aðalsteinn, no volia pas que fessin un carnatge tan gran entre llurs respectius homes com el que era imminent i que per això li pregava que més aviat se'n tornés a Escòcia, d'on era vingut, i, a canvi, l'Aðalsteinn li donaria de grat com a present d'amistat un skillingur d'argent per cada arada que hi hagués al seu regne, i que volia que fessin amistat entre si

♦ → brullaupsstefna “data fixada de les noces”

♦ → hólmstefna “lloc i data d'una hólmganga”

8. <FIG> tendència f

♦ ríkjandi stefna: la tendència imperant

♦ stefna hugarins: la tendència de l'esperit

9. <JUR> citació f judicial

◊ og er Snorri kom á Bólstað voru þar engi áköst með mönnum. Síðan stefndi Snorri Þórarni til Þórsnessþings og þeim öllum er að vígum höfðu verið. Arnkell hlýddi vel stefnunni. Eftir það riðu þeir Snorri í brott og upp til Úlfarsfells: i quan l'Snorri va arribar a Bólstaður, ja no hi havia enfrontaments entre els homes. Un cop arribat, l'Snorri va citar en Þórarinn a comparèixer davant el þing de Þórsnes, així com tots aquells que haguessin participat en els homicidis. L'Arnkell va escoltar amb atenció la citació de l'Snorri. Després, l'Snorri i els seus homes varen partir a cavall per pujar cap a l'Úlfarsfell

◊ Helgi var inni og heyrir stefnuna og hleypur út síðan og leggur í gegnum Þormóð og mælti síðan: "Rekum í brott þessi vanmenni og látum þá hafa hingað erindi til Hofs í dag": en Helgi era a l'interior de la casa i va sentir la citació [a comparèixer en judici] i tot seguit va sortir corrents a fora i va traspassar en Þormóður i quan ho va haver fet va dir: “Arruixem aquests roïns d'aquí i fem que ho tinguin [així] per haver portat avui llur encàrrec aquí a Hof!”

◊ síðan nefndi Ketill sér votta og stefndi Þorleifi hinum kristna. Og er lokið var stefnunni þá bauð Þorleifur þeim þar að vera og taldi veðrið ótrúlegt gerast. Ketill kvaðst fara mundu. Hann bað þá aftur hverfa ef veðrið tæki að harðna. Þeir fara á brott og var skammt að bíða illviðris og urðu þeir aftur að hverfa og komu þeir allsíð til Þorleifs og voru mjög dasaðir. Þorleifur tók vel við þeim og sátu þeir þar tvær nætur veðurfastir og var því betri beini sem þeir sátu lengur: tot seguit en Ketill es va nomenar testimonis i va citar en Þorleifur el cristià a comparèixer davant judici. I quan va haver acabat la [fórmula de la] citació, en Þorleifur els va convidar a romandre allà dient que el temps s'estava posant insegur. En Ketill li va dir que se n'aniria. En Þorleifur els va pregar que hi tornessin si el temps començava a empitjorar. Ells partiren i no gaire temps després va començar una tempesta i hagueren de tornar enrere i varen arribar a can Þorleifur molt tard i quan ho varen fer estaven molt retuts. En Þorleifur els va donar la benvinguda i ells varen restar dos dies a ca ell a causa del mal temps i, com més temps feia que hi eren, millor era el tractament que hi rebien

♦ hefja upp stefnu: començar la declamació de la citació a comparèixer davant judici

◊ síðan hóf Helgi upp stefnu og stefndi Bolla um þjófnað og lét varða skóggang. Bolli stóð og heyrði til og brosti við lítinn þann. En er Helgi hafði lokið stefnunni mælti hann: "Nær fórstu heiman?": tot seguit en Helgi va començar a formular la seva citació i cità en Bolli a comparèixer davant el tribunal per robatori i va sol·licitar per a ell la plena proscripció o proscripció a perpetuïtat. En Bolli es va posar dret i el va escoltar tot somrient una mica. Quan en Helgi hagué acabat de presentar la seva demanda, li digué: “Quan vares partir de ca teva?” (vocabulari: #1. lítinn þann: Cf. Kålund 1896, pàg. 245: 17. lítinn þann, „ein wenig“)

♦ lítill tími er til stefnu: <LOC FIG> hi ha poc temps, no hi ha temps a perdre

♦ stefna e-m stefnu: citar algú a comparèixer davant judici

◊ þá kvaddi Þorvaldur Ásgeirsson til Skammhöndung að bera fram sökina og stefndi Þorbirni öngli annarri stefnu um galdur og fjölkynngi þá er Grettir mundi og bana af fengið en annarri um það er þeir vógu að honum hálfdauðum manni og lét varða skóggang: llavors en Þorvaldur Ásgeirsson va demanar a l'Skeggi Skammhöndung que presentés la seva demanda i l'Skeggi Skammhöndung va citar en Þorbjörn Öngull (“Ham”) per dos càrrecs: un per bruixeria i fetilleria, amb les quals en Grettir devia haver trobat la mort, i l'altre perquè l'Skeggi i els seus homes l'havien atacat amb armes quan ell ja era mig mort. L'Skeggi Skammhöndung va sol·licitar la plena proscripció o proscripció a perpetuïtat

♦ það er dagur til stefnu: <LOC FIG> encara hi ha temps, encara tenim temps

♦ það er nógur tími til stefnu: <LOC FIG> hi ha prou temps, hi ha temps a bastament

stefna <stefni ~ stefnum | stefndi ~ stefndum | stefnt>:

I. <absolut & preposicional>:

1. <GEN> dirigir-se

♦ hvert stefnir [þetta]?: <LOC FIG> on [ens] portarà tot això?; on anirà a parar tot això?; com acabarà tot això?

♦ stefna hátt: <LOC FIG> apuntar alt, tenir aspiracions altes

♦ stefna máli til dóms og laga: <JUR = láta málið ganga til dóms og laga> posar una afer en mans dels tribunals, promoure una causa, entaular un plet

◊ hinn opinberi ákærandi átti að höfða sakamál og stefna honum til dóms og laga: el fiscal havia de formular l'acusació i portar-la davant els tribunals

2. <MAR> portar rumb cap a

♦ stefna í suður: dirigir-se cap al sud, anar amb rumb sud

♦ stefna að landi: dirigir-se a terra, posar rumb cap a terra

♦ stefna að e-u: <FIG> pretendre [aconseguir o fer] una cosa, aspirar a [tenir ~ aconseguir] una cosa, lluitar per aconseguir una cosa, tendir vers una cosa

♦ stefna að því að <+ inf.>: aspirar a <+ inf.>, posar-se com a objectiu [de] <+ inf.> 

♦ stefna á e-ð: anar amb rumb directe cap a, dirigir-se cap a

♦ stefna frá landi: posar rumb mar endins

♦ stefna saman: #1. <GEN> dirigir-se l'un contra l'altre; #2. <FIG> convergir

◊ ...þá er það leikur þar sem tveir ökumenn stefna saman og sá tapar sem fyrr víkur frá: ...és el joc en què dos conductors es dirigeixen l'un contra l'altre i perd el qui s'aparta primer

♦ stefna til e-s: fer cap a, anar cap a, dirigir-se cap a

♦ stefna til fjalls: fer cap a la muntanya, anar cap a la muntanya

◊ en um morguninn var Oddur snemma á fótum og bjuggust þeir til ferðar. Var þá veður kalt og frost mikið, kollheið upp í himininn og eskingur með fjöllum. Þorkell var á göngu en Oddur reið. Stefndu þeir til fjalls og gekk Þorkell fyrir. En er þeir komu í fjallið gerði á myrkur mikið með drífu og því næst tók að fjúka og gerði á hina sterkustu hríð: i l'endemà, l'Oddur es va llevar dejorn i es van aparellar per al viatge. El temps era fred i hi havia una gran gelada, a la part de dalt del cel no s'hi veia cap núvol i a la part de les muntanyes s'hi veien remolins de neu. En Þorkell anava a peu i l'Oddur a cavall. Anaven en direcció cap a la muntanya i en Þorkell anava al davant. Quan van arribar a la muntanya, els va agafar una gran negror amb una tempesta de neu i es va aixecar una gran ventada i es convertí en el més violent dels torbs

◊ maður einn sat í krókpallinum og var það Birkibeinn og hafði engi maður gaum gefið að honum. En er hann sá lík höfðingja síns og kenndi þá stóð hann upp skjótt og hart. Hann hafði öxi í hendi, hljóp hann skjótt innar á gólfið og hjó til Magnúss konungs, kom á hálsinn við herðarnar. Maður nokkur sá er öxin reið og skaut honum frá. Við það snerist öxin ofan í herðarnar og varð það mikið sár. Síðan reiddi hann upp öxina annað sinn og hjó til Orms konungsbróður. Hann lá í pallinum. Höggið stefndi á báða fótleggina. En er Ormur sá að maður vildi drepa hann brást hann við skjótt, kastaði fótum fram yfir höfuð sér og kom öxin í pallstokkinn. Stóð öxin föst. En vopn stóðu svo þykkt á Birkibein að varla mátti hann falla. Þá sáu þeir að hann hafði dregið um gólfið eftir sér iðrin og er þess manns hreysti allmjög lofuð: hi havia un home assegut al krókpallur i era un cames-de-beç. Ningú no hi havia parat esment. Quan aqueix home va veure el cadàver del seu senyor i el va reconèixer, es va aixecar a l'instant i impetuosament. Tenia una destral a la mà i va córrer de pressa cap a més endins de l'stofa i va descarregar un cop de destral contra el rei Magnús allà on el coll s'ajunta amb les espatlles. [Però] un home va veure que aixecava la destral i li va pegar una empenta que va fer que el cop de destral endevinés les espatlles del rei i hi va fer una ferida greu. Tot seguit, el cames-de-beç va tornar aixecar la seva destral per segona vegada i aquesta vegada va pegar un cop de destral a l'Ormur, el germà del rei que estava ajagut al pallur. Amb aquell cop de destral el cames-de-beç pretenia tallar-li les dues tíbies (el cop de destral apuntava, es dirigia a totes dues tíbies), però quan l'Ormur va veure que aquell home li volia pegar un cop de destral, va reaccionar promptament: va estirar cap a si els seus peus llançant les seves cames i peus cap enrere part damunt el seu cap, de manera que la destral es va clavar a la fusta del pallstokkur i hi va quedar clavada fermament. Hi havia una espessor d'armes dels presents tan gran dirigides cap a l'atacant que aquest a penes tenia lloc per caure. Fou llavors que els altres varen veure que aquell cames-de-beç havia arrossegat els seus propis budells pel terra de l'stofa i tots es posaren a lloar la bravura d'aquell home

II. <e-m>:

1. <e-m>: (boða) convocar algú (citar-lo, fer-lo cridar)

2. <e-m saman>: (kalla til móts) convocar algú (a una reunió)

♦ stefna mönnum saman: convocar [gent a] una reunió

♦ stefna þingi saman: convocar el parlament

3. <e-m [fyrir rétt]>: <JUR> citar algú a comparèixer

4. <e-u>: (safna, taka saman) aplegar una cosa (fer aplec d'una cosa)

◊ en er konungur varð þess var þá kallar hann menn til sín, sendir suma í byggðina, bað þá stefna til sín reiðskjótum, suma sendi hann til vatnsins að taka róðrarskip þau er þeir fengju og hafa í móti sér. En hann gekk þá til kirkju og lét syngja sér messu, gekk síðan þegar til borða: però quan el rei ho va percebre, va fer cridar alguns homes a la seva presència i n'envià uns a recórrer la contrada amb l'ordre de requisar tots els cavalls que hi trobessin per a ell, i els altres els envià al llac a cercar-hi barques de rems, tantes com en poguessin heure i tornar amb elles al reial. Quant a ell mateix, va anar a l'església i hi va fer dir un ofici per a ell. Quan va haver acabat, es va asseure a taula [per dinar]

-stefna <f. -stefnu, -stefnur. Gen. pl.: -stefna>:

-isme m, sufixoide emprat en la formació de denominacions de sistemes o corrents ideològics, artístics etc. En aquesta funció, alterna amb -hyggja. Exemples:

♦ → atferlisstefna “behaviorisme, conductisme”

♦ → formgerðarstefna “estructuralisme”

♦ → frjálshyggjustefna “liberalisme”

♦ → heimsvaldastefna “imperialisme”

♦ → hlutverkastefna “funcionalisme, pragmatisme”

♦ → jafnaðarstefna “socialisme”

♦ → lýðræðisjafnaðarstefna “socialdemocràcia”

♦ → löghyggjustefna “determinisme”

♦ → nýfrjálshyggjustefna “neoliberalisme”

♦ → nýlendustefna “colonialisme”

♦ → sameignarstefna “col·lectivisme”

♦ → stjórnleysisstefna “anarquisme”

etc.

stefnandi <m. stefnanda, stefnendur>:

<JUR> part demandant, part actora

stefndi, stefnda, stefnda <adj.>:

<JUR> demandat -ada

stefndur <m. stefnds, stefndir>:

<JUR> part demandada

stefni <n. stefnis, stefni>:

<NÀUT> proa f

stefnu·birting <f. -birtingar, no comptable>:

<DRET PROCESSAL> notificació f de la demanda

stefnu·breyting <f. -breytingar, -breytingar>:

1. (um átt) canvi m de direcció

2. (um leið) canvi m de rumb

3. (um stefnumið) canvi m de política

stefnu·dagur <m. -dags, -dagar>:

termini m, dia fixat

◊ en er að þeirri stefnu kom, er Þórólfur skyldi sækja til veislunnar, þá bauð hann mönnum til farar með sér, bauð fyrst Þóri og Arinbirni og húskörlum þeirra og ríkum búöndum, og var til þeirrar ferðar fjölmennt og góðmennt. En þá er mjög var komið að stefnudegi þeim, er Þórólfur skyldi heiman fara, og brúðmenn voru komnir, þá tók Egill sótt, svo að hann var eigi fær. Þeir Þórólfur höfðu langskip eitt mikið, alskipað, og fóru ferðar sinnar, svo sem ákveðið var: i quan es va acostar la data en la qual en Þórólfur havia d'anar a la celebració de les seves noces, va convidar alguns homes perquè l'hi acompanyessin. Primer de tot va convidar en Þórir i l'Arinbjörn, [després alguns de] llurs missatges [i finalment alguns] bændur poderosos, de manera que per a aquell viatge es va acabar aplegant un nodrit grup d'homes honorables. I quan va haver arribat el dia fixat que en Þórólfur havia de partir de casa i els convidats del nuvi ja hi havien arribats tots, l'Egill es va posar malalt, de manera que no es va trobar en condicions de fer el viatge. En Þórólfur i els seus convidats tenien un gran langskip, totalment aparellat, i feren el viatge [amb ell] tal com s'havia acordat

♦ stefnudagar <-daga>: <HIST JUR> stefnudagar m.pl, dies previstos per la llei per a dur a terme citacions judicials

◊ þetta vor um stefnudaga reið Þorbjörn í Mávahlíð og stefndi Geirríði um það að hún væri kveldriða og hún hefði valdið meini Gunnlaugs. Málið fór til Þórsnessþings og veitti Snorri goði Þorbirni mági sínum en Arnkell goði varði málið fyrir Geirríði systur sína. Tylftarkviður átti um að skilja en hvorgi þeirra Snorra né Arnkels þótti bera mega kviðinn fyrir hleyta sakir við sækjanda og varnaraðilja. Var þá Helgi Hofgarðagoði kvaddur tylftarkviðar, faðir Bjarnar, föður Gests, föður Skáld-Refs: aquella primavera, durant els stefnudagar, en Þorbjörn va anar a Mávahlíð i hi cità la Geirríður a comparèixer davant judici acusant-la d'ésser una kveldriða, una bruixa, i d'haver causat el mal d'en Gunnlaugur. L'acció [penal] va passar al þing de Þórsnes. El godó Snorri hi va donar suport al seu cunyat en Þorbjörn mentre que el godó Arnkell va defensar la causa de la Geirríður, sa germana. Un jurat de dotze homes emetria el veredicte en aquell judici, però es va considerar que ni l'Snorri ni l'Arnkell no podien anunciar el veredicte per mor del parentiu proper que tenien un amb la part acusadora i l'altre amb la part acusada. Per això s'encarregà al godó de Hofgarðar, en Helgi, el pare d'en Bjarni, el pare d'en Gestur, el pare d'en Skáld-Refur (és a dir, en Helgi era avi d'en Gestur i besavi de l'Skáld-Refur), que fos ell el qui anunciés el veredicte

stefnu·fastur, -föst, -fast <adj.>:

1. (sem villist ógjarnan af réttri leið) ferm -a de principis, fidel als seus principis

2. (sem hvikar ekki frá stefnu eða ákvörðun sinni) ferm -a en el seu objectiu, que va del dret al seu objectiu

stefnu·festa <f. -festu, no comptable>:

1. (um átt & leið) fermesa f de principis, fidelitat f als principis

2. (um ákvörðun, hugsjón o.s.fr.) tarannà m [de persona] que no s'aparta de l'objectiu fixat, fermesa f quant als objectius fixats

stefnu·frestur <m. -frests, no comptable>:

<JUR> termini m [legal] entre la presentació de l'acusació o la demanda i la celebració de la vista corresponent

stefnu·för <f. -farar, -farir>:

<HIST JUR> viatge m per a presentar una citació a algú a comparèixer davant un tribunal

◊ þá svarar Geitir: "Miklu þykir mér meiri vorkunn á að þér þyki sá skaðinn illur heldur en hinn er fyrr var því að sá þótti mér lítils verður. Vil eg og ekki veita Helga til þessara mála en þó mun eg leggja ráð til með þér. Finn þú frændur þína, sonu Refs hins rauða, Stein og Hreiðar, og bið þá fara með þér stefnuför til Hofs. Kom þú og á Guðmundarstaði og bið Tjörva að fara með þér og verið eigi fleiri saman en átta. Og skaltu stefna Þórði um skógarhögg og stilltu svo til að Brodd-Helgi sé eigi heima. Eigi mun yður ellegar duga": aleshores en Geitir li va respondre: “Em resulta molt més dilcupable (No t'ho puc prendre gens malament) que consideris aquest dany pitjor que no pas el primer ja que el primer em va semblar poc important. Tampoc no vull donar suport al Helgi en aquest cas, però tanmateix et donaré un consell al respecte. Ves a cercar els teus parents, l'Steinn i en Hreiðar, els fills d'en Refur el roig i demana'ls que t'acompanyin a la citació que tens a Hof. Vés també a Guðmundarstaðir i demana al Tjörvi que també t'hi acompanyi. És important que en total no sigueu més de vuit els qui hi aneu. I [acompanyat d'ells] cita en Þórður a comparèixer davant el tribunal per haver tallat el bosc [sencer que teníeu a mitges] i arregla-ho de tal manera que quan facis la citacióen Brodd-Helgi no sigui a casa. Altrament us anirà malament (en sortireu malparats)”

stefnu·horn <n. -horns, -horn>:

azimut m

stefnu·lag <n. -lags, -lög>:

fixació f de [data i lloc per a una] trobada

◊ Þórólfur gerði um veturinn ferð sína á fjall upp og hafði með sér lið mikið, eigi minna en níu tigu manna. En áður hafði vandi á verið, að sýslumenn höfðu haft þrjá tigu manna, en stundum færra; hann hafði með sér kaupskap mikinn. Hann gerði brátt stefnulag við Finna og tók af þeim skatt og átti við þá kaupstefnu; fór með þeim allt í makindum og í vinskap; en sumt með hræðslugæði: en Þórólfur a l'hivern va fer el viatge que solia fer a les muntanyes i ho va fer acompanyat d'una gran tropa, no pas menys de noranta homes. Abans d'ell havia estat costum que els sýslumenn o veguers del rei hi anessin acompanyats de trenta homes i de vegades de menys i tot. En Þórólfur portava amb ell una gran quantitat de mercaderies. [Un cop a les muntanyes] de seguida va fixar una data i un lloc de trobada amb els lapons, en va cobrar els tributs que hi havia anat a cercar i després va tenir un encontre amb ells per a fer mercat. Tot va anar entre ells en pau i amistat, encara que de vegades hi havia temor [darrere aquell tracte pacífic entre tots dos]

◊ þreyttu þeir þetta með kappmæli þar til er hvorirtveggju vopnuðust. Var þá við sjálft að þeir mundu berjast. Komu þá til hinir vitrustu menn og skildu þá. Sögðu þeir svo að betur var fallið að þeir sættust um þetta mál og gerðu skipan á með sér glögglega svo að eigi þyrfti oftar slíka deilu um. Var þá stefnulagi á komið með þeim og skipuðu hinir bestu menn og hinir vitrustu. En á þeirri stefnu réðu þeir það svo, að samt kom með öllum að hluti skyldi í skaut bera og hluta með Grikkjum og Væringjum hvorir fyrri skyldu ríða eða róa eða til hafnar leggja og kjósa um tjaldstaði. Skyldi því hvortveggi una þá sem hlutur segði. Síðan voru hlutir gervir og markaðir: aquestes paraules varen produir una violenta altercació entre ells que va anar escalant fins que totes dues parts van prendre les armes. Ja cuidaven lluitar que hi anaren els homes més savis[, s'hi posaren enmig] i els separaren. Aquests savis els digueren que escauria millor que arribessin a un acord en aquell assumpte i que concloguessin un pacte clar al respecte a fi que no haguessin de tornar a encendre [en el futur] més vegades aquella disputa. Fou així com es va fixar la celebració d'una reunió [d'arbitratge] entre totes dues parts i hi arbitrarien els homes millors i més savis. En aquesta reunió [els savis i prohoms] van disposar unànimement que es posarien sorts en una tela cairada. [D'aquesta manera,] els bizantins i els varingis decidirien per la sort qui d'ells sortiria primer a cavall o amb vaixell al rem, qui atracaria [primer] al port o [qui] triaria primer l'indret per a aixecar-hi el campament. Totes dues parts, bizantins i varingis, es donarien per satisfetes amb el resultat de les sorts. Tot seguit es tallaren les sorts i es marcaren

stefnu·laust <adv.>:

sense direcció, a l'aventura

◊ þess vegna hleyp ég ekki stefnulaust (ὡς οὐκ ἀδήλως). Ég berst eins og hnefaleikamaður, sem engin vindhögg slær: per això no corro sense direcció. Jo lluito com un púgil que no dóna cap cop en l'aire

stefnu·leiðangur <m. -leiðangurs, -leiðangrar>:

anada f amb la flota [reial] a una trobada fixada

◊ það varð til tíðinda um sumarið öndvert að konungur fór í stefnuleiðangur austur í Brenneyjar og gerði frið fyrir land sitt eftir því sem lög stóðu til hið þriðja hvert sumar. Sá fundur skyldi vera lagður höfðingja í milli að setja þeim málum er konungar áttu um að dæma. Það þótti skemmtileg för að sækja þann fund því að þangað komu menn nær af öllum löndum þeim er vér höfum tíðindi af. Höskuldur setti fram skip sitt. Vildi hann og sækja fund þenna því að hann hafði eigi fundið konung á þeim vetri. Þangað var og kaupstefnu að sækja. Fundur þessi var allfjölmennur. Þar var skemmtan mikil, drykkjur og leikar og alls kyns gleði. Ekki varð þar til stórtíðinda. Marga hitti Höskuldur þar frændur sína þá sem í Danmörku voru: quan quan ja s'anava acostant l'estiu, es va esdevenir que el rei es va dirigir, amb la flota que havia fet aplegar, cap a l'est, cap a les illes Brenneyjar, amb la intenció de renovar els furs per als seus dominis, tal com s'havia de fer cada tres estius d'acord amb el que prescrivia la llei. Aquesta trobada entre els grans del país es concertava per tal que es poguessin solucionar els afers sobre els quals [només] tenien potestat de decisió els reis. Poder assistir a aquesta trobada es considerava una [autèntica] diversió, ja que s'hi podia trobar gent de gairebé tots els països de què tenim notícia. En Höskuldur va varar la seva nau. Ell també hi volia anar, més que més que l'hivern passat no havia retut cap visita al rei. La gent també hi podia visitar una fira. Aquesta trobada era molt concorreguda. Hi havia molts d'esbargiments, begudes, jocs i tota mena de diversions. No hi passava res que meresqués qualificar-se de gran notícia. En Höskuldur hi va trobar molts de parents seus que vivien a Dinamarca  (Kr. Kalund 1896, pàg. 22, anota: fór í stefnuleiðangr, „unternahm einen zug mit dem kriegsheer, nach der angesetzten zusammenkunft (stefna)“. Ueber den leiðangr vgl. zu Egilssaga 9, 1, i pàg. 23: gerði frið, „erneuerte den frieden“, i el passatge que ve a continuació: eptir því sem lǫg stóð til, „der beschaffenheit des gesetzes gemäss“, d. h. infolge der vertragsmässigen bestimmungen (nämlich dass der friede jeden dritten sommer erneuert werden sollte). Quant a les illes Brenneyjar, indica que es tracta d'un petit arxipèlag situat davant la costa de Suècia. Una de les illes, situada davant la desembocadura del riu Göta älv, a prop de Göteborg, continua portant en l'actualitat el nom de Brännö. Finalment, interpreta setja þeim málum com a „diese sachen abmachen“)

stefnu·leysi <n. -leysis, no comptable>:

1. <GEN> manca (o: mancança) f de direcció o de rumb

2. (um sjónarmið) manca (o: mancança) f de directrius o principis pels quals guiar-se

3. (um markmið) manca (o: mancança) f d'objectius, absència f d'objectius

4. (um stefnumið, um stefnumótun) manca (o: mancança) f de [línia] política, absència f de [línia] política

stefnu·ljós <n. -ljóss, -ljós>:

<AUTO> intermitent m

♦ mundu eftir stefnuljósunum!: recorda-te'n de[ posar e]ls intermitents

♦ setja vinstra ~ hægra stefnuljósið á: posar l'intermitent esquerre ~ dret

♦ taka af stefnuljósið: llevar l'interminent

♦ slökkva á stefnuljósinu: apagar l'intermitent

stefnu·mark <n. -marks, -mörk>:

objectiu m, meta f, intenció f [perseguida]

stefnu·markandi, -markandi, -markandi <adj.>:

que fa època, que transcendeix de la seva època

♦ stefnumarkandi fundur: una reunió que fa època

stefnu·mál <n.pl -mála>:

<POLÍT> programa polític

♦ kynna stefnumál sín: presentar el seu programa polític

◊ frambjóðendur kynna stefnumál sín í Gamla Apótekinu: els candidats presentaran llurs programes polítics a la Vella Apotecaria

♦ leggja fram stefnumál sín: presentar el seu programa polític

stefnu·mót <n. -móts, -mót>:

cita f

♦ eiga stefnumót í kvöld [með e-m (o: við e-n)]: tenir una cita al vespre [amb algú]

♦ ég átti stefnumót við hana klukkan ellefu: tenia una cita amb ella a les onze

♦ ég gleymdi [því] að ég átti stefnumót við hana klukkan ellefu: vaig oblidar que tenia una cita amb ella a les onze

stefnu·mótun <f. -mótunar, no comptable>:

planificació f a llarg termini, planificació estratègica

stefnu·mörkun <f. -mörkunar, no comptable>:

planificació estratègica

stefnu·ræða <f. -ræðu, -ræður. Gen. pl.: -ræðna o: -ræða>:

discurs m de presentació del programa de govern (per a la legislatura i pronunciat habitualment pel primer ministre o per la primera ministra)

stefnu·skrá <f. -skrár (o: -skráar), -skrár>:

programa m (d'organització, esp. de partit polític)

stefnu·tími <m. -tíma, no comptable>:

data f en què se celebra una reunió, fira etc.

◊ um vorið spurði Þorfinnur Gretti hvað hann vildi að hafast. Hann kvaðst ætla að fara norður í Voga meðan þar var stefnutími (= kaupstefnutími). Þorfinnur kvað honum til reiðu skyldu peninga sem hann vildi. Grettir kvaðst eigi þurfa að sinni peninga meir en til skotsilfurs. Þorfinnur kvað það skylt og fylgdi honum til skips. Þá gaf hann Gretti saxið góða. Það bar Grettir meðan hann lifði og var hin mesta gersemi. Bað Þorfinnur hann til sín fara þegar hann þyrfti liðs við: per la primavera en Þorfinnur va demanar al Grettir què tenia pensat de fer. En Grettir li va respondre que tenia pensat de dirigir-se al nord, a Vogar, al punt que s'hi celebrava la fira. En Þorfinnur li va dir que disposés de tants de diners seus com volgués. En Grettir li va respondre que de moment no havia de menester més diners que els necessaris per al seu viatge. En Þorfinnur li va contestar que allò se sobreentenia i el va acompanyar fins al vaixell. Allà en Þorfinnur li va regalar al Grettir un bon sax. En Grettir el va dur mentre fou viu. Era una arma preciosa. En Þorfinnur li va pregar que vingués a ca seva quan hagués de menester ajut

stefnu·viti <m. -vita, -vitar>:

radiobalisa f, radiofar m

stefnu·vottur <m. -votts, -vottar>:

uixer m & f judicial, funcionari m ~ funcionària f que duu a terme una citació judicial

stefnu·vætti <n. -vættis, -vætti>:

testimoni m que una citació a comparèixer en judici s'ha fet a dreta llei

◊ Gunnar reið til alþingis. Þeir Hrútur og Höskuldur riðu og til þings og fjölmenntu mjög. Gunnar sækir mál þetta á þingi. Hann kvaddi búa til máls og höfðu þeir Hrútur ætlað að veita honum atgöngu en treystust eigi. Síðan gekk Gunnar að Breiðfirðingadómi og bauð Hrúti að hlýða til eiðspjalls síns og framsögu sakar og sóknargagna allra. Eftir það vann hann eið og sagði fram sök. Síðan lét hann bera stefnuvætti, þá sakartökuvætti. Njáll var eigi við dóminn: en Gunnar va anar a l'Alþingi. En Hrútur i en Höskuldur també es posaren en camí cap al þing amb un gran acompanyament d'homes. En Gunnar va començar a tramitar la seva causa al þing convocant els seus veïns perquè declaressin en la seva demanda com a testimonis. En Hrútur i en Höskuldur havien tingut la intenció d'atacar-lo [amb armes al þing] però [al final] no varen gosar fer-ho. Tot seguit en Gunnar va comparèixer davant el tribunal de la gent del Breiðafjörður on va requerir en Hrútur a escoltar el seu jurament així com el contingut de la seva demanda i els mitjans provatoris que tenia. Tot seguit va prestar el jurament i va exposar el contingut de la seva demanda. A continuació va aportar el testimoni que la citació a comparèixer davant el tribunal s'havia fet a dreta llei i tot seguit, el testimoni que ell havia acceptat a dreta llei de fer-se càrrec de la demanda. En Njáll no era present al tribunal (vocabulari: #1. hann kvaddi búa: Cf. Finnur Jónsson 1908, pàg. 56: 18. hann kvaddi búa, diese citation der „nachbarn“ hätte in ihrer heimat erfolgen müssen; darüber hat jedoch die Njála nichts berichtet, und es liegt also wohl ein irrtum des verfassers vor; vgl. V. Finsen, Frist. inst. 121, anm. 5; #2. Breiðfirðingadómur: Cf. Finnur Jónsson 1908, pàg. 57: 20. Breiðfirðinga-dómr, „das gericht der Breidfjordinge“, d. h. das gericht für das westland, wie dieses auch nach der hauptlandschaft Breiðfirðingafjórðungr genannt ward (Ari, Ísl. bók c. 10,7); #3. bjóða: Cf. Finnur Jónsson 1908, pàg. 56: 20. ok bauð usw., das verfahren ist im ganzen richtig geschildert; #4. hlýða: Cf. Finnur Jónsson 1908, pàg. 57: 20.21. at hlýða til eiðspjalls, „den eid anhören“, d. h. den eid, daß er den prozeß gewissenhaft führen wolle; vgl.Grágás, Kgb. § 30. Die formel findet sich e. 142,12; #5. framsaga: Cf. Finnur Jónsson 1908, pàg. 57: 21. framsǫgu sakar, „den vortrag der formulierten klage“, s. Grágás, Kgb. § 31; „er soll einen eid ablegen, daß er seine klage zum vortrage bringe, und ausdrücklich sagen, wen er (als beklagten) citiert, und warum er ihn citiert und welche strafe er verlangt habe und zu welchem thinge er citiert habe usw.“; #6. sóknargögn: Cf. Finnur Jónsson 1908, pàg. 57: 21. sóknargagna allra, „alle beweise der citanten“; #7. stefnuvætti: Cf. Finnur Jónsson 1908, pàg. 57: 1.2. lét — stefnuvætti „ließ (seine beiden begleiter, s. e. 23, 6) ihre zeugenaussage über die gesetzmäßig erfolgte citation machen“; )

◊ nefndi hann sér þessa votta. Í annað sinn nefndi hann sér votta "nefni eg í það vætti," sagði hann, "að eg býð Flosa Þórðarsyni eða þeim manni öðrum er handselda lögvörn hefir fyrir hann að taka til varna því að nú eru fram komin sóknargögn öll, boðið til eiðspjalls, unninn eiður, sögð fram sök, borið stefnuvætti, boðið búum í setu, boðið til ruðningar um kviðinn, borinn kviður, nefndir vottar að kviðburði": en Mörður va nomenar aquests testimonis per a si. Per segona vegada va nomenar per a si testimonis. “Els nomeno testimonis meus”, va dir, “perquè prestin testimoni que requereixo en Flosi Þórðarson o l'home al qual hagi estat transferida amb una encaixada de mans la defensa de la seva causa, a presentar les seves objeccions (els seus recursos) car ara s'han acabat de presentar totes les proves de la part demandant: la defensa ha estat requerida a escoltar el jurament, el jurament s'ha prestat, el contingut de la demanda s'ha exposat en veu forta, s'ha aportat testimoni que la citació a comparèixer en aquest judici es va fer a dreta llei, s'ha requerit els veïns a seure a llurs seients i la defensa ha estat requerida a donar el seu vist-i-plau sobre els membres del jurat, els jurats han emès llur veredicte, i s'han nomenat testimonis sobre aquest veredicte”

◊ þá reifði hann það er þeir báru stefnuvætti og taldi þá öll orð þau er hann hafði áður í stefnu sinni og þeir höfðu í vættisburði sínum "og nú hefi eg," sagði hann, "í reifingu minni. Og þeir báru svo skapaðan kviðinn fram í fimmtardóm sem hann kvað þá að er hann stefndi": llavors [l'Eyjólfur] va referir de manera resumida com havien aportat testimoni que la citació a comparèixer davant el tribunal s'havia fet a dreta llei i va repetir totes les paraules que en Mörður havia emprat a la seva citació i les que també [els testimonis] havien emprat en llur declaració com a testimonis i “ara els he emprat [de nou]”, va dir, “en el meu resum. I van presentar la causa davant el Cinquè Tribunal amb les mateixes paraules que en Mörður havia emprat quan ell va procedir a fer la citació” (vocabulari: #1. svo skapaðan kviðinn: Cf. Finnur Jónsson 1908, pàg. 366: 21. svá skapaðan kviðinn, dies ist ganz falsch, es sollte svá skapaða sǫk heißen; kviðinn steht in den drei hss. (F, A, E), muß aber auf einem schreibfehler beruhen, denn sonst wird ja kviðr an allen stellen richtig gebraucht, und dies wort war so allgemein bekannt, daß eine verwechslung in wirklichkeit unmöglich war; vgl. Lehmann-Schmorr s. 15. Wahrscheinlich ist der ganze satz (ok þeir — stefndi) ein späterer zusatz; )

stefnu·yfirlýsing <f. -yfirlýsingar, -yfirlýsingar>:

1. <GEN> declaració f de principis

2. (ávarp) manifest m (escrit que explica el programa d'un moviment)

◊ stefnuyfirlýsing dada: el manifest dadà

◊ stefnuyfirlýsing súrrealismans: el manifest surrealista

♦ → Fútúristaávarpið “el Manifest Futurista”

♦ → Kommúnistaávarpið “el Manifest Comunista”

stefnu·ör <f. -örvar, -örvar>:

(í beygjum) fletxa indicadora de revolt perillós (cap a a la dreta, cap a l'esquerra i successió de revolts cap a la dreta o cap a l'esquerra)

steggi <m. steggja, steggjar>:

1. <GEN> ocell nedador mascle

2. (andarsteggi) anegot m, annerot m (Mall.) (mascle d'ànec)

3. (gæsarsteggi) ocot m (mascle d'oca)

4. (högni, karlköttur) gat m [mascle], moix m [mascle] (Bal.) (mascle del gat)

5. (karlkyns refur, tófusteggur) guillot m, rabosot m (Occ., Val., Bal.) (mascle de la guineu)

steggur <m. steggs, no comptable>:

variant de → steggi ‘mascle d'ocell nedador etc.’

stegla¹ <f. steglu, steglur. Gen. pl.: stegla o: steglna>:

halibut m de l'Atlàntic [petit], fletà m de l'Atlàntic [petit] (peix Hippoglossus hippoglossus)

stegla² <f. steglu, steglur. Gen. pl.: stegla o: steglna>:

1. (gaur, staur) estaca f, pal m (per posar-hi a eixugar les xarxes de pescar)

2. <HIST> stegla f, pal damunt el qual es fixava una roda de carro damunt la qual es posaven els trossos d'un reu executat i esquarterat. Això implica que se solien aixecar quatre steglur (una per cadascuna de les quatre parts del cos) i, al mig, s'hi aixecava, com a pal central, el pal o l'estaca en el qual es clavava el cap del decapitat. Davall el cap del decapitat s'hi solia clavar la seva mà dreta -la mà amb la qual havia comès el crim mereixedor de la seva mort-, tallada abans de la decapitació. Aquest suplici no s'ha de confondre amb el suplici de la roda. Aquí el reu era decapitat, esquarterat i, només llavors, rodat

♦ setja e-n á steglur og hjól: “esquarterar el cos d'un reu executat i posar els diferents trossos damunt rodes (hjól) situades al capdamunt de pals (steglur)”

◊ fangarnir Friðrik Sigurðsson, Agnes Magnúsdóttir og Sigríður Guðmundsdóttir skulu hafa fyrirgjört lífi sínu og hálshöggvast með öxi og þar eptir leggjast á steglur og hjól en höfuðin setjast á stjaka: els presos Friðrik Sigurðsson, Agnes Magnúsdóttir i Sigríður Guðmundsdóttir mereixen la mort i seran decapitats amb una destral i després seran posats a dalt de rodes i steglur, però llurs caps seran clavats a perxes

stegla <stegli ~ steglum | stegldi ~ stegldum | steglt ║ e-ð ~ e-n>:

<HIST> empalar una cosa ~ algú

◊ þeir bǫrðuz við borg þá, er Urk heitir. Valdimarr konungr fekk þar sigr, en Mjúklátr flýði ok fell síðan. Danir tóku hǫfuð hans ok stegldu við tré eitt þar hjá borginni; fór Valdimarr konungr þá til skipa sinna: varen lluitar a la ciutat que nom Urk. El rei Valdimarr s'hi emportà la victòria i en Mjúklátr va fugir i poc després va caure en combat. Els danesos varen agafar el seu cap i el clavaren a un pal allà, a la vora de la ciutat. El rei Valdimarr aleshores es va dirigir als seus vaixells

steig:

1ª i 3ª pers. sg. pret. ind. de → stíga “pujar; davallar”

steigur·lega <adv.>:

altivament, alterosament, orgullosament

◊ þá mælti Haraldur konungur Sigurðarson til sinna manna: "Lítill maður var þessi og stóð steigurlega í stigreip": aleshores el rei Haraldur Sigurðarson va dir als seus homes: “Aquest home era menut però seia ben alterosament als estreps”

◊ fékk sá er fögru vífi ǁ fór nær en vér stórum ǁ högg af hjálmar skíði ǁ í hattarstall miðjan. ǁ Eysteins hratar arfi ǁ á elliða stafni. ǁ Stýrðu ei á mig Steingerður ǁ þóttú steigurlega látir: el qui es va acostar més a la bella dona que no pas jo ha rebut un fort cop d'arjau al bell mig del cap. L'hereu de l'Eysteinn trontolla a la proa de l'elliði. Steingerður, no posis rumb cap a mi, encara que et captinguis alterosament

steigur·legur, -leg, -legt <adj.>:

alterós -osa, altiu -iva, orgullós -osa

steigur·læti <n. -lætis, no comptable>:

alterositat f, altivesa f

◊ því að sá sem yfir öllum ríkir fer ekki í manngreinarálit og er ófeiminn við steigurlæti (τὸ μέγεθος -έθεος, οὐδὲ ἐντραπήσεται μέγεθος). Hann hefur sjálfur skapað háan og lágan og elur jafnt önn fyrir öllum: car el qui regna sobre totes les coses no fa accepció de persones i no és tímid amb l'altivesa. Ell mateix va crear l'alt i el baix i pren cura per igual de tots (en comparació,la Bíblia de Montserrat fa: no us penseu que reculi davant de ningú, ǁ el Senyor de tots els homes, ǁ ni que li faci impressió la grandesa; ǁ perquè, petits i grans, ell els ha creats ǁ i té de tothom la mateixa providència; la Interconfessional fa: El Senyor de tothom no recula davant de ningú, no l'impressiona ni poc ni molt la grandesa, perquè ell ha fet tant el petit com el gran, la seva providència és igual per a tothom; )

steik <f. steikar, steikur>:

1. <GEN CULIN> rostit m

♦ e-ð fer í steik: <LOC FIG> tot se'n va a mal borràs

♦ allt ~ e-ð er í steik: <LOC FIG> tot ~ una cosa ha anat a mal borràs

2. (kjötsneið) bistec m (tall de carn, esp. de bou o de vedella)

steikara·hús <n. -húss, -hús>:

<HIST> cuina m, de senyor feudal

◊ en ef þér værit sem slátr ok brytjaðir til steikarahúsa, þá eru vér svá margir, at eigi væri hálft lið várt fullt af yðr, en konungr várr hefir þat boðit ǫllum at taka þik hǫndum, til þess at hann drepi þik sjálfr: i si fóssiu talment bèsties escorxades i trossejades per a les cuines, nosaltres som tants que la meitat de la nostra host no s'ompliria amb vosaltres, i [a més a més] el nostre rei ens ha ordenat a tots que us prenguem presoner viu perquè pugui matar-vos ell mateix personalment

steikara·höfðingi <m. -höfðingja, -höfðingjar>:

<HIST> sobrecoc m, cuiner major

steikara·meistari <m. -meistara, -meistarar>:

<HIST> sobrecoc m, cuiner major

steikara·teinn <m. -teins, -teinar>:

variant de → steikarteinn ‘broca, ast, rostidor, tija de ferro per a rostir’

steikar·fat <n. -fats, -föt>:

greixonera f

steikar·gaffall <m. -gaffals, -gafflar>:

forquilla (o: forqueta, Bal.) f trinxant, forquilla (o: forqueta, Bal.) f per a trinxar el rostit

steikar·hnífur <m. -hnífs, -hnífar>:

ganivet m de trinxar, ganiveta f de tallar carn (Bal.)

steikari <m. steikara, steikarar>:

<HIST> coc m, cuiner de senyor feudal

steikar·panna <f. -pönnu, -pönnur. Gen. pl.: -panna>:

1. (steikingarpanna) paella f, pella f (Mall.) (per a fregir-hi carn i d'altres aliments)

◊ og sérhverja matfórn, sem í ofni er bökuð eða tilreidd í suðupönnu (βa-mmarˈħɛʃɛθ, בַמַּרְחֶשֶׁת) eða á steikarpönnu (wə-ʕal־maħăˈβaθ, וְעַל-מַחֲבַת), fái presturinn, sem fram ber hana: i qualsevol oblació cuita al forn o preparada en una paella amb tapadora (cassola) o en una paella que sigui per al sacerdot que l'ofereixi (en comparació: la Bíblia de Montserrat tradueix marħèixet amb planxa i maħavat amb cassola; la Bíblia Interconfessional ho fa exactament a la inversa: tradueix marħèixet amb cassola i maħavat amb planxa; la nova traducció islandesa tradueix marħèixet amb suðupottur i maħavat amb panna; )

2. (djúp ofnskúffa) rostidora f (per a rostir-hi carn i peix)

steikar·teinn <m. -teins, -teinar>:

broca f, ast m, rostidor m (tija de ferro per a rostir-hi carn o peix que s'hi clava)

steik·hús <n. -húss, -hús>:

steakhouse m,f

steiking <f. steikingar, no comptable>:

1. <GEN> rostida f, rostidura f, rostiment m

2. (í olíu, djúpsteiking) fregida f, fregidura f (en oli)

steikingar·feiti <f. -feiti, no comptable>:

greix m per a rostir o fregir

steiki·teinn <m. -teins, -teinar>:

variant de → steikarteinn ‘broca, ast, rostidor, tija de ferro per a rostir’

steikja <steiki ~ steikjum | steikti ~ steiktum | steikt ║ e-ð>:

1. <GEN> fer (o: coure) una cosa al forn

♦ steikja tigl: coure maons

♦ steikja e-ð (fisk / kjöt) í ofni: fer una cosa (peix / carn) al forn

2. (við eld) rostir una cosa (peix pescat)

◊ Íron jarl kallar riddara sína ok biðr þá búa sik sem hvatligast. Íron jarl ríðr nú út af Brandinaborg með sína hunda, ok þat er mælt í sǫgum, at eigi mun getit vera betri veiðihunda en hann átti. Tólf váru inir beztu hundar, þeir er allir eru nefndir í þýðverskum kvæðum, en alls hafði hann með sér sextigi góðra veiðihunda. Hann ríðr nú með sína veiðihunda ok sína menn til móts við Apollonius jarl, bróður sinn, ok alls hafa þeir sextigi manna, er þeir ríða á skóginn. Þeir ríða fyrst í sinn skóg, er heitir Ungaraskógr, ok veiða þar nokkura daga ok steikja dýr til matar sér: el iarl Íron va cridar els seus cavallers i els va manar que s'aparellessin al més aviat possible. [Quan estigueren aparellats,] el iarl va sortir de Brandinaborg amb els seus gossos i a les històries s'hi conta que enlloc no es podien pas trobar millors gossos de caça que els seus. Dotze d'ells eren els millors gossos [que hi hagi hagut mai]. Tots ells s'anomenen pel nom a cançons saxones. En total menava amb ell seixanta bons gossos de caça. Així i doncs, va cavalcar amb els seus gossos de caça i els seus homes a l'encontre de son germà, el iarl Apollonius. Plegats tenien seixanta homes quan van fer cap al bosc. De primer van entrar dins el seu bosc, que es diu Bosc dels Hongaresos, i hi estigueren caçant durant alguns dies i per menjar s'hi rostien [alguns] animals [caçats]

◊ eptir þat fóru þeir Sigurðr ok Reginn á Gnitaheiði. Þá gróf Sigurðr grǫf á veg Fáfnis ok settist þar í. En er Fáfnir skreið til vatns ok hann kom yfir grǫfina, þá lagði Sigurðr sverðinu í gegnum hann, ok var þat hans bani. Kom þá Reginn at ok sagði, at hann hefði drepit bróður hans, ok bauð honum þat at sætt, at hann skyldi taka hjarta Fáfnis ok steikja við eld, en Reginn lagðist niðr ok drakk blóð Fáfnis ok lagðist at sofa. En er Sigurðr steikði hjartat ok hann hugði, at fullsteikt myndi, ok tók á fingrinum, hvé hart var. En er frauðit rann ór hjartanu á fingrinn, þá brann hann ok drap fingrinum í munn sér. En er hjartablóðit kom á tunguna, þá kunni hann fuglsrǫdd ok skilði, hvat igðurnar sǫgðu, er sátu í viðnum. Þá mælti ein: 112. Þar sitr Sigurðr ǁ sveita stokkinn, ǁ Fáfnis hjarta ǁ við funa steikir; ǁ spakr þœtti mér ǁ spillir bauga ǁ ef fjǫrsega ǁ fránan æti: després d'això, en Sigurðr i en Reginn es van dirigir a la Gnitaheiðr. Aquí en Sigurðr va cavar un clot enmig del camí d'en Fáfnir [cap al seu abeurador] i s'hi va ficar a dins. I quan en Fáfnir, reptant cap a l'aigua, va passar part damunt el clot, en Sigurðr el va travessar amb la seva espasa i això fou la mort d'en Fáfnir. Aleshores s'hi va acostar en Reginn i digué al Sigurðr que acabava de matar son germà, però que quedarien quitis d'aquesta mort si en Sigurðr li treia el cor al Fáfnir i l'hi rostia al foc [i mentre en Sigurðr li treia el cor al Fáfnir], en Reginn es va ajeure i va beure la sang d'en Fáfnir i tot seguit es va posar a dormir. I quan en Sigurðr, rostint el cor d'en Fáfnir, va creure que ja devia estar ben fet, va provar amb el dit a veure si encara era dur. Però quan l'escuma que sortia del cor li va tocar el dit, l'hi va cremar i ell totd'una se'l ficà dins la boca. I quan la sang del cor [del drac] va tocar la seva llengua, va saber la llengua dels ocells i va entendre el que deien dos pica-soques blaus que estaven posats entre les fulles de l'arbre. Un d'ells deia a l'altre: 112. “Vet ací en Sigurðr ǁ tot esquitxat de sang. ǁ El cor d'en Fáfnir ǁ al foc rosteix. ǁ Tindria per savi ǁ el destructor d'anells ǁ si el mós [del múscul] de la vida ǁ llambregat menjava” (vocabulari: #1. fjörsegi: Cf. Kuhn 1968³, pàg. 56: fior-segi m. ‘lebensbissen’ (das herausgeschnittene drachenherz: Fm. 32). Segons això, dono a aquest mot que significa cor la traducció catalana mós de [la] vida; #2. fránn: Cf. Kuhn 1968³, pàg. 62: fránn adj. funkelnd; meist von schlangen und drachen (Fm. 32 vom drachenherzen) <...>; #3. spillir bauga‘destructor d'anells’: kenning per a: cabdill munífic)

◊ helmingnum af trénu brennir hann í eldi. Við þann helminginn steikir hann kjöt (t͡sāˈlāh ~ צָלָה: jit͡sˈlɛh   t͡sāˈlī, יִצְלֶה צָלִי), etur steik (bāˈɕār ~ בָּשָׂר: ʕal־ħɛˈt͡sj-ō   bāˈɕār   ʝɔʔˈχēl, עַל-חֶצְיוֹ בָּשָׂר יֹאכֵל) og verður saddur; hann vermir sig og segir: "Æ, nú hitnar mér, ég sé eldinn": crema en el foc la meitat de la llenya. Amb aquesta meitat rosteix la carn, menja el rostit i s'atipa, s'hi escalfa i diu: “Ah, ja m'escalfo, veig el foc” (és obvi que el traductor islandès va intercanviar çalí i bassar en la seva traducció)

◊ meira að segja, áður en fitan var brennd, kom sveinn prestsins og sagði við þann, sem fórnaði: "Gef mér kjöt til þess að steikja (t͡sāˈlāh ~ צָלָה: təˈnā-h   βāˈɕār   li-t͡səˈlōθ   la-kkɔˈhēn, תְּנָה בָשָׂר לִצְלוֹת לַכֹּהֵן) handa prestinum. Hann vill ekki taka við soðnu kjöti af þér, heldur hráu": és més: Fins i tot abans de cremar el greix, venia el criat del sacerdot i deia a l'home que sacrificava «Dóna'm la carn per rostir-la per al sacerdot. No t'acceptarà carn cuita, sinó només crua»

♦ steikja e-ð á teini: fer una cosa a l'ast

◊ annan dag eftir lét Svipdagur taka hjarta úr vargi og steikja á teini og gaf síðan Ingjaldi konungssyni að eta og þaðan af varð hann allra manna grimmastur og verst skaplundaður: l’endemà, l'’Svipdagur va fer que li traguessin el cor a un llop i rostir-lo a l'ast i després el va donar a l'Ingjaldur perquè se'l mengés. D'això el príncep va tornar l'home més cruel que un pugui imaginar-se i va adquirir el pitjor tarannà

♦ steikja lambakjöt á teini: fer carn de xai a l'ast

♦ steikja e-ð við eld: rostir una cosa al foc

◊ sömu nóttina skulu þeir eta kjötið, steikt við eld (wə-ʔāχəˈlū   ʔɛθ־ha-bbāˈɕār   ba-llai̯ˈlāh   ha-zˈzɛh   t͡səˌlī־ˈʔēʃ, וְאָכְלוּ אֶת-הַבָּשָׂר, בַּלַּיְלָה הַזֶּה: צְלִי-אֵשׁ). Með ósýrðu brauði og beiskum jurtum skulu þeir eta það. Ekki skuluð þér eta neitt af því hrátt eða soðið í vatni, heldur steikt við eld (kī   ʔim־t͡səˌlī־ˈʔēʃ, כִּי אִם-צְלִי-אֵשׁ), höfuðið með fótum og innyflum: la mateixa nit menjaran la carn, rostida al foc. La menjaran amb pa alís i herbes amargues. No menjaran res de cruu ni de bullit en aigua, sinó només rostit al foc, [i menjaran] el cap amb les potes i la freixura

◊ síðan steiktu þeir páskalambið við eld (wa-ʝəβaʃʃəˈlū   ha-pˈpɛsaħ   bā-ˈʔēʃ, וַיְבַשְּׁלוּ הַפֶּסַח בָּאֵשׁ), svo sem lög stóðu til, suðu helgigjafirnar í pottum og kötlum og skálum, og færðu tafarlaust hverjum leikmanni: tot seguit van rostir l'anyell pasqual al foc, tal com prescrivia la Llei; bulliren les ofrenes santes en olles i calderes i perols, i les dugueren sens dilació a tots els del poble

3. (í olíu, í feiti, djúpsteikja) fregir una cosa (en oli o saïm)

♦ steikja e-ð í feiti: fregir una cosa en saïm

♦ steikja e-ð í olífuolíu: fregir una cosa en oli d'oliva

4. (á glóð, á rist) torrar una cosa (peix pescat)

♦ steikja e-ð á eldi: torrar una cosa a la brasa

◊ og þeir munu verða bölbænar-formáli fyrir alla hina herleiddu úr Júda, sem eru í Babýlon, svo að menn kveði svo að orði: ,Drottinn fari með þig eins og Sedekía og Ahab, sem Babelkonungur steikti á eldi (ʔăˌʃɛr־qāˈlā-m   ˌmɛlɛχ־bāˈβɛl   bā-ˈʔēʃ, אֲשֶׁר-קָלָם מֶלֶךְ-בָּבֶל בָּאֵשׁ)': i esdevindran fórmula d'imprecació per a tots els deportats de Judà que estan a Babilònia, de manera que la gent dirà: «Que Jahvè et tracti com en Sedequies i l'Acab, que el rei de Babilònia ha torrat a la brasa!»

♦ steikja e-ð á glóð: torrar una cosa al caliu

♦ steikja e-ð á rist: torrar una cosa (amb les esgrelles, a un gril)

steikjandi, steikjandi, steikjandi <adj.>:

<FIG> ardent, xardorós -osa, que ablama

♦ steikjandi sól: un sol que frig, un sol que ablama

♦ steikjandi hiti: una calor sufocant (o: asfixiant; o: eixarreïdora)

◊ sólin kemur upp með steikjandi hita (ὁ καύσων -ύσωνος, ἀνέτειλεν γὰρ ὁ ἥλιος σὺν τῷ καύσωνι) og brennir grasið, og blóm þess dettur af og fegurð þess verður að engu. Þannig mun og hinn auðugi maður visna upp á vegum sínum: el sol ix amb la seva xardor ardent i eixarreeix l'herba i la seva flor cau i la seva bellesa es converteix en no-res. Així també es pansirà el ric en els seus camins

steikjast <steikist ~ steikjumst | steiktist ~ steiktumst | steikst>:

rostir-se

steiktur, steikt, steikt <adj.>:

1. <GEN> rostit -ida

◊ þá sagði hann við þá: "Hafið þér hér nokkuð til matar?" Þeir fengu honum stykki af steiktum fiski (ὀπτός -ή -όν, οἱ δὲ ἐπέδωκαν αὐτῷ ἰχθύος ὀπτοῦ μέρος), og hann tók það og neytti þess frammi fyrir þeim: llavors els digué: llavors els digué: «Que teniu res aquí per a menjar?» Ells li donaren un tros de peix rostit  (o: fet a la brasa) i ell el prengué i se'l menjà davant d'ells

♦ vel steiktur: <CULIN> ben fet (ben cogut, no cruós)

2. (á eldi, á glóð, [möndlur, heslihnetur] í ofnskúffu) torrat -ada (a la brasa, [ametlles, avellanes] al forn)

♦ steiktar möndlur: #1. ametlles torrades, ametles torrades (Val., Bal.); #2. ametlles garapinyades, ametles garapinyades (Val., Bal.)

3. (í ofnskúffu) fet -a al forn (p.e., en una safata)

4. (djúpsteiktur) fregit -ida, frit -a (Bal.) (en oli)

♦ steikt egg: ou ferrat, ou estrellat (Bal.)

♦ steiktar kartöflur: patates saltades

♦ steiktur fiskur: peix fregit

stein- <prefixoide elatiu>:

totalment, absolutament, super- 

Steina <f. Steinu, no comptable>:

Steina f (ginecònim)

steina <steini ~ steinum | steindi ~ steindum | steint ║ e-ð>:

<HIST> pintar una cosa. Amb pintures obtingudes de minerals i no pas de vegetals. Fins al moment conec textos en els quals se citen els colors ocre, blanc, vermell, blau. Possiblement n'hi hagi que esmentin també el negre i el verd. El color vermell es devia obtenir a partir de minerals contenint òxid de ferro. Les pintures així obtingudes solien emprar-se, d'acord amb els documents, per a pintar la fusta

steina·fræði <f. -fræði, no comptable>:

litologia f

steina·greining <f. -greiningar, -greiningar>:

anàlisi litolòlica

steina·hrúga <f. -hrúgu, -hrúgur. Gen. pl.: -hrúgna o: -hrúga>:

munt m de pedres, corumull m de pedres (Val.), montó m de pedres (Val. cast.), caramull m de pedres (Bal.)

steinaldar·maður <m. -manns, -menn>:

home m de l'edat de [la] pedra

stein·aldin <n. -aldins, -aldin>:

fruit m de pinyol, fruita f de pinyol, <BOT> drupa f

steina·ríki <n. -ríkis, no comptable>:

regne m mineral

steina·málun <f. -málunar, no comptable>:

[decoració f i] pintura f de pedres

steina·safn <n. -safns, -söfn>:

col·lecció f de pedres [i minerals]

steina·söfnun <f. -söfnunar, -safnanir>:

museu petrogràfic

stein·ber <n. -bers, -ber. Gen. pl.: -berja; dat.pl.: -berjum>:

<BOT> pireni m

steinbíts·bróðir <m. -bróður, pl. no hab.>:

peix lleopard m (peix Anarhichas minor)

steinbíts·roð <n. -roðs, no comptable>:

pell m de peix llop de l'Atlàntic

steinbíts·ætt <f. -ættar, no comptable>:

[família f dels] anaricàdids m.pl

stein·bítur <m. -bíts, -bítar (o: -bítir)>:

peix llop m [de l'Atlàntic], llop m de mar [de l'Atlàntic] (peix Anarhichas lupus)

stein·blindur, -blind, -blint <adj.>:

totalment cec -ega

stein·bogi <m. -boga, -bogar>:

pont m natural de pedra

stein·bor <m. -bors, -borar>:

broca f per a pedra

steinbrjóts·ætt <f. -ættar, no comptable>:

[família f de les] saxifragàcies f.pl

stein·brjótur <m. -brjóts, -brjótar>:

saxífraga f (qualsevol planta del gènere Saxifraga)

stein·broti <m. -brota, no comptable>:

1. <GEN> bergènia f (qualsevol planta del gènere Bergenia)

♦ → blóðsteinbroti “hortènsia d'hivern”

2. bergènia f porpra (planta Bergenia purpurascens var. delavayi) (→ roðasteinbroti)

stein·brú <f. -brúar, -brýr>:

pont m de pedra

steind <f. steindar, steindir>:

<GEOL> mineral m

♦ bergin og steindirnar: les roques i els minerals

steinda·fræði <f. -fræði, no comptable>:

mineralogia f

♦ → bergfræði “petrografia”

♦ → berglagafræði “litostratigrafia”

♦ → jarðfræði “geologia”

♦ → steinfræði “petrologia”

steindafræði·legur, -leg, -legt <adj.>:

mineralògic -a

♦ steindafræðileg greining ~ steindafræðilegar greiningar: anàlisi mineralògica ~ anàlisis mineralògiques

steinda·fræðingur <m. -fræðings, -fræðingar>:

mineralogista m & f, mineròleg m, mineròloga f

stein·dauður, -dauð, -dautt <adj.>:

completament mort -a, mort -a i ben [rede]mort -a

◊ þeir eru smánarblettur á kærleiksmáltíðum ykkar er þeir sitja að veislum með ykkur og háma í sig blygðunarlaust og hugsa aðeins um eigin hag. Þeir eru eins og vatnslaus ský sem rekast fyrir vindum, eins og tré sem bera ekki ávöxt að hausti, steindauð (ἀποθανών -οῦσα -όν + δίς, δὶς ἀποθανόντα) og rifin upp með rótum: [aquests] que banquetegen amb vosaltres i que engloteixen sense vergonya i només pensen en llur propi profit, són taques d'oprobi en els vostres àpats de germanor (αἱ ἀγάπαι), són talment núvols sense aigua, enduts pels vents; talment arbres sense fruits a la tardor, dues vegades morts i arrabassats amb les arrels

stein·depill <m. -depils, -deplar>:

còlit gris, esterrossador gris (Val.) , còlbit gris (Val.) , coablanca f (Bal.) (ocell Oenanthe oenanthe)

stein·depla <f. -deplu, -deplur. Gen. pl.: -deplna>:

verònica roquera (planta Veronica fruticans)

stein·dofinn, -dofin, -dofið <adj.>:

totalment adormit -ida (o: embalbits), totalment enrampat -ada (Bal.) (part del cos, esp. extremitat)

♦ og fætur okkar voru steindofnir þegar að landi kom: i teníem les cames totalment balbes quan es va arribar a terra

◊ blöskruðu bál þau ǁ enum bölvuðu, ǁ svo þeir mátt mistu ǁ ok megin allt; ǁ stóðu þeir stirðir ǁ ok steindofnir, ǁ níddir ok nístir, ǁ ok niðrslegnir: als maleïts els astoraren aquelles fogueres tant que perderen la força i tota la puixança; I s'estaven embotornats i completament embalbits, vilipendiats i esborronats, i contristats (l'original fa, vv. VI:848-852: and every eye ǁ Glared lightning, and shot forth pernicious fire ǁ Among the accursed, that withered all their strength, ǁ And of their wonted vigor left them drained, ǁ Exhausted, spiritless, afflicted, fallen)

stein·drepa <-drep ~ -drepum | -drap ~ -drápum | -drepið ║ e-n>:

matar algú ben mort -a, acabar amb algú del tot

steindur, steind, steint <adj.>:

<HIST> pintat -ada

◊ þá sá þeir sigla eptir sér tvau skip mikil, ok gengu þegar eptir þeim ok um þá fram; þat skip var annat vandat mjǫk, þat var dreki; var bæði hǫfuðin, ok krókar aptr, mjǫk gullbúit; þat var hlýrbjart ok steint allt fyrir ofan sjá, þar er bœta þótti. Jarlsmenn mæltu, at þar mundi Eindriði fara: aleshores varen veure dues naus que els anaven al darrere i que aviat els van depassar. Un d'aquests dos vaixells tenia un acabat molt acurat. Era un dreki. Tant els seus caps (el cap i la cua de drac?) com les seves rodes estaven ricament folrats d'or (ricament decorats amb incrustacions d'or). Era resplendent a les rodes i estava pintat arreu part damunt la línia de flotació on es considerava que es veuria bé. Els homes del iarl digueren que aquell vaixell devia ésser la nau de l'Eindriði (vocabulari: #1. höfuðin og krókarnir: no acabo d'entendre perquè aquests substantius apareixen en plural. En Baetke 1924, pàg. 147-147 tradueix: Da sahen sie zwei große Schiffe hinter sich hersegeln, und die holten sie bald ein und gingen an ihnen vorbei; das eine Schiff war sehr kunstvoll gebaut; es war ein Drache; sowohl der Kopf als die Schnecken achtern waren reich mit Gold verziert; es war oberhalb der Wasserlinie am Bug ganz leuchtend und bunt bemalt, überall wo es besser auszusehen schien. Die Jarls[p. 148]mannen sagten, daß müßte Eindridi sein, der da führe; la traducció llatina d'en Jonas Jonæus, del 1780, pàg. 273, fa: tunc duas ingentes nauigantes quae cito appropinquabant et praeternauigabant. Altera harum scita arte erat elaborata, draco nempe, cuius anteriora capite cardinibusque gubernaculi perquam auratis fuere instructa et quoad ex mari surgebat ubicunque ornata uuidebatur calce obducta; coniiciunt Rögnvalldiani ibi uehi Endridium)

◊ Það var einn dag er þeir Ásmundur reru fram eftir sundi nokkuru þá sigldi byrðingur móti þeim. Var það skip auðkennt. Það var hlýrbirt, steint bæði hvítum steini og rauðum. Þeir höfðu segl stafað með vendi: un dia que l'Ásmundur i els seus homes passaven un freu remant, un byrðingur va venir cap a ells. Aquest vaixell era fàcil de reconèixer: tenia la roda de proa pintada de blanc lluent i [quant a la resta] estava pintat amb pintura blanca i vermella. Tenien una vela feta amb bandes de colors (vocabulari: #1. hlýrbirtur: Cf. Baetke 19874, pàg. 263: hlýr-birtr, -bjartr adj. mit hell gestrichenem, glänzendem Schiffsbug; #2. vöndur: Cf. Baetke 19874, pàg. 756: <...> 2. (coll.) (farbiger) Streifen in e. Tuch: segl stafat með vendi blám ok rauðum; #3. byrðingur: Cf. Baetke 19874, pàg. 79: byrðingr m. Fracht-, Handelsschiff; )

◊ knǫrr mun ec kaupa ǀ oc kisto steinda, ǁ vexa vel blæio ǀ at veria þitt líki, ǁ hyggia á þǫrf hveria, ǀ sem vit holl værim": compraré un knǫrr i un taüt pintat, enceraré bé una mortalla per a embolcallar el teu cos. Pensaré en cada necessitat [teva] com si tu i jo fóssim lleials [esposos] (o, per bé que, al meu entendre, menys probablement: com si tu i jo ens fóssim ~ haguésim estat lleials)

◊ Þórólfur átti skip mikið; það var lagt til hafs; það var vandað að öllu sem mest, steint mjög fyrir ofan sjó; þar fylgdi segl stafað með vendi blám og rauðum; allur var reiði vandaður mjög með skipinu. Það skip lætur Þórólfur búa og fékk til húskarla sína með að fara; lét þar bera á skreið og húðir og vöru ljósa; þar lét hann og fylgja grávöru mikla og aðra skinnavöru, þá er hann hafði haft af fjalli, og var það fé stórmikið. Skipi því lét hann Þorgils gjallanda halda vestur til Englands að kaupa sér klæði og önnur föng, þau er hann þurfti. Héldu þeir skipi því suður með landi og síðan í haf og komu fram á Englandi, fengu þar góða kaupstefnu, hlóðu skipið með hveiti og hunangi, víni og klæðum, og héldu aftur um haustið; þeim byrjaði vel, komu að Hörðalandi: en Þórólfur era propietari d'un gran vaixell. Estava fet per navegar-hi per alta mar. Estava equipat en tot de la millor manera i, part damunt la línia de flotació estava ricament pintat. L'equipament anava acompanyat d'una vela de franges blaves i vermelles; tot el cordam del vaixell era d'una factura excel·lent. En Þórólfur va fer aparellar aquesta nau i va agafar per tripulació alguns dels seus húskarlar. Va fer carregar el vaixell amb skreið, ço és, estocafix, i pells i mercaderia blanca [feta amb llana d'ovella]. Tambés ho feu acompanyar d'una gran quantitat de grávara o pells d'esquirol, i d'altre gènere confeccionat amb pells que havia adquirit a la muntanya i la vàlua de tot aquest carregament era immensa. Va posar el vaixell sota les ordres d'en Þorgils gjallandi i el féu partir cap a ponent, cap a Anglaterra per a bescanviar-hi les mercarderies per roba i d'altres mercaderies que ell havia de menester. Varen salpar i de primer varen navegar cap a migjorn resseguint la costa i després es feren mar endins fins a arribar a Anglaterra. Aquí varen fer bons mercadeigs i varen carregar-hi la nau de blat i mel, vi i roba, i a la tardor varen salpar de tornada. Tingueren bon vent i arribaren al Hörðaland

stein·dys <f. -dysjar, -dysjar>:

1. <GEN> caramull m de pedres, gal m avanim (a tall de sepultura)

◊ þeim sem gleðjast yfir steindys (— : —: הַשְּׂמֵחִים אֱלֵי-גִיל-- יָשִׂישׂוּ, כִּי יִמְצְאוּ-קָבֶר) og fagna ef þeir finna gröf (ha-ʃʃəmēˈħīm   ʔĕlēi̯־ˈɣīl   ʝāˈɕīɕū ‖ kī   ʝimt͡səˌʔū־ˈqāβɛr, הַשְּׂמֵחִים אֱלֵי-גִיל-- יָשִׂישׂוּ, כִּי יִמְצְאוּ-קָבֶר)?: als qui senten goig pel claper sepulcral i s'alegren si troben la tomba?

◊ tóku þeir Absalon, hentu honum í stóra gjótu í skóginum og gerðu mikla steindys (wa-i̯ʝat͡sˈt͡siβū   ʕāˈlā-u̯   gal־ʔăβāˈnīm   gāˈδōl   məˈʔɔδ, וַיַּצִּבוּ עָלָיו גַּל-אֲבָנִים, גָּדוֹל מְאֹד) yfir. Þá voru allir Ísraelsmenn flúnir hver í sitt tjald: varen agafar l'Absalom, el tiraren al mig del bosc dins un gran clot, i sobre ell van alçar un gran munt de pedres. Tots els israelites fugiren cadascú a la seva tenda

◊ en Jósúa hengdi konung Aí í tré og lét hann hanga þar til kvölds. Um sólarlag skipaði Jósúa að taka lík hans niður. Var því fleygt út fyrir borgarhliðið. Því næst var gerð mikil steindys (gal־ʔăβāˈnīm, גַּל-אֲבָנִים) yfir hann og er hún þar enn í dag: i en Josuè va fer penjar el rei d'Ai a un arbre i l'hi va deixar penjat fins al vespre. A la posta del sol, en Josuè va donar l'ordre de despenjar el cadàver. El llençaren davant les portes de la ciutat. Tot seguit van alçar un gran munt de pedres al seu damunt, que avui encara existeix

◊ loks hlóðu þeir stóra steindys (gal־ʔăβāˈnīm, גַּל-אֲבָנִים) yfir hann sem er þar enn í dag, וַיָּשָׁב יְהוָה, מֵחֲרוֹן אַפּוֹ (Og Drottinn lét af hinni brennandi reiði sinni). Þess vegna er þessi staður enn nefndur Akordalur: finalment varen alçar una gran pila de pedres al seu damunt, que encara hi són avui. וַיָּשָׁב יְהוָה, מֵחֲרוֹן אַפּוֹ; (i [amb això,] Jahvè es va asserenar de la seva ira). Per aquest fet, el lloc s'anomenà vall d'Acor fins al dia d'avui

2. <ARQ> dolmen m

steinefna·ríkur, -rík, -ríkt <adj.>:

eutròfic -a (o: minerotròfic -a), ric -a en minerals

steinefna·málning <f. -málningar, no comptable>:

pintura f mineral (→ sílikatmálning)

stein·efni <n. -efnis, -efni>:

<BIOL/ALIM> mineral m  (existent en els organismes vivents)

♦ stein- og snefilefni: minerals i oligoelements

stein·eik <f. -eikar (o: -eikur), -eikur>:

alzina f (arbre Quercus ilex)

steineikar·skógur <m. -skógar (o: -skógs), -skógar>:

alzinar m 

stein·fluga <f. -flugu, -flugur. Gen. pl.: -flugna>:

mosca f de pedra (insecte Capnia vidua)

steinflögu·mynd <f. -myndar, -myndir>:

mosaic m

stein·fræði <f. -fræði, no comptable>:

petrologia f

♦ → bergfræði “petrografia”

♦ → berglagafræði “litostratigrafia”

♦ → jarðfræði “geologia”

♦ → steindafræði “mineralogia”

stein·garður <m. -garðs, -garðar>:

tanca f de pedra

◊ verðir þínir (minnəzāˈraʝi-χ, מִנְּזָרַיִךְ) voru sem engisprettur og herforingjar þínir eins og skordýrasægur sem sest á steingarða (ba-ggəδēˈrōθ, בַּגְּדֵרוֹת) á svölum degi en flýgur burt þegar sólin birtist og enginn veit hvað af honum verður: els teus dignes [prínceps] foren com a llagosts i els teus capitans com una multitud d'insectes que es posen dins les tanques de pedra quan fa un dia fresc però que en fugen volant quan el sol apareix i ja ningú no sap què se'n fa d'ells

◊ hann var allur vaxinn þistlum, hann var alþakinn netlum og steingarðurinn umhverfis hann (wə-ˈɣɛδɛr   ʔăβāˈnā-u̯, וְגֶדֶר אֲבָנָיו) var hruninn: estava completament cobert de cards, les ortigues el cobrien totalment, i s'havia esbaldregat la tanca de pedres tot al seu voltant

stein·geit <f. -geitar, -geitur>:

1. cabra f dels Alps (mamífer Capra ibex)

2. (stjörnuspármerki) capricorn m & f (signe d'horòscop) 

◊ ég er steingeit: sóc capricorn

3. Steingeitin: (stjörnumerki dýrahringsins) El Capricorn (constel·lació zodiacal) 

steingeitar·baugur <m. -baugs, no comptable>:

tròpic m de Capricorn

steingeitar·merki <n. -merkis, no comptable>:

signe m de Capricorn

stein·geldur, -geld, -gelt <adj.>:

1. (kýr: ófrjó) eixorc -a (dit de vaca estèril) 

2. (kýr: sem mjólkar ekkert) que no fa gens de llet (dit de vaca que no fa llet) 

3. (hugmynd) infèrtil (dit d'idea: improductiva, estèril, insulsa) 

stein·ger, -ger, -gert <adj.>:

petrificat -ada

stein·gerður, -gerð, -gert <adj.>:

fossilitzat -a

steingervingafræði·deild <f. -deildar, -deildir>:

facultat f de paleontologia

steingervinga·fræðingur <m. -fræðings, -fræðingar>:

paleontòleg m, paleontòloga f

steingervingafræði·skor <f. -skorar, -skorir>:

departament f de paleontologia

steingervinga·fræði <f. -fræði, no comptable>:

paleontologia f

stein·gervingur <m. -gervings, -gervingar>:

fòssil m

stein·gleyma <-gleymi ~ -gleymum | -gleymdi ~ -gleymdum | -gleymt ║ e-ð ~ e-n>:

oblidar totalment algú o una cosa

◊ ég steingleymdi því: me n'he oblidat completament

stein·gólf <n. -gólfs, -gólf>:

1. <GEN> paviment m [de pedra], trespol m [de pedra]

◊ hún var gegnt afmarkaða svæðinu sem var tuttugu álnir á breidd og hluti af innri forgarðinum og gegnt steingólfinu (wə-ˈnɛɣɛδ   rit͡sˈφāh, וְנֶגֶד רִצְפָה) sem var hluti af ytri forgarðinum. Byggingin var reist á stöllum á þremur hæðum: es trobava enfront de l'espai delimitat que feia vint colzades d'ample i formava part de l'atri interior i enfront de l'empedrat que formava part de l'atri exterior. L'edifici s'havia aixecat damunt replans, a tres altures [diferents]

◊ steingólfið (wə-hā-rit͡sˈφāh, וְהָרִצְפָה) náði að hliðarvegg, jafnlangt honum. Þetta var neðra steingólfið (hā-rit͡sˈφāh, הָרִצְפָה): l’empedrat arribava fins a la paret de les portes, i tenia idèntica llargària com ella. Era l'empedrat inferior

◊ því næst leiddi hann mig inn í ytri forgarðinn. Þar voru herbergi og var allur forgarðurinn steinlagður (wə-hinˈnēh   ləʃāˈχōθ   wə-rit͡sˈφāh   ʕāˈɕūi̯   lɛ-ħāˈt͡sēr   sāˈβīβ   sāˈβīβ, וְהִנֵּה לְשָׁכוֹת וְרִצְפָה, עָשׂוּי לֶחָצֵר סָבִיב סָבִיב). Þrjátíu herbergi vissu út að steingólfinu (ʔɛl־hā-rit͡sˈφāh, אֶל-הָרִצְפָה): tot seguit em dugué a l'interior de l'atri exterior. Aquí hi havia cambres i tot l'adri estava empedrat. Trenta cambres donaven a aquest empedrat

2. (steypugólf, sementsgólf) trespol m  (de ciment, de formigó)

stein·grár, -grá, -grátt <adj.>:

1. <GEN> [de color] gris formigó

2. (hestur) [de color] blanc-grisenc (cavall)

stein·gröf <f. -grafar, -grafir>:

sepulcre m [de pedra], vas m

◊ þú munt ekkert samneyti hafa við þá sem lagðir voru í steingrafir (bi-qəβūˈrāh, בִּקְבוּרָה) því að þú hefur eytt eigið land og drepið eigin þjóð. Afsprengi illvirkja mun aldrei framar nefnt á nafn: nno tindràs comunió amb els qui han estat dipositats als sepulcres, perquè has arruïnat la teva pàtria i mort el teu propi poble. La progenitura del malfactor no serà mai més anomenada

stein·halda <-held ~ -höldum | -hélt ~ -héldum | -haldið ║ e-u>:

mantenir completament tancat -ada una cosa (cosa = boca)

♦ steinhalda kjafti [um e-ð]: mantenir la boca ben tancada [sobre una cosa]

◊ steinhaltu kjafti!: ni badis la boca!

♦ steinhalda sér saman: no dir ni piu

stein·harður, -hörð, -hart <adj.>:

dur -a com una pedra

stein·hissa <adj.inv.>:

completament estupefacte -a

stein·hjarta <n. -hjarta, -hjötu>:

cor m de pedra

◊ þeir feta veg illskunnar frá æsku og megna ekki að breyta steinhjörtum sínum (ἡ καρδία ἡ λιθίνη, καὶ οὐκ ἴσχυσαν τὰς καρδίας αὐτῶν ἀντὶ λιθίνων ποιῆσαι σαρκίνας) í hjörtu af holdi: marxen pel camí del mal des de llur joventut i no poden pas canviar llurs cors de pedra en cors de carn

◊ þá mun ég gefa þeim eindrægt hjarta og leggja þeim nýjan anda í brjóst. Ég mun fjarlægja steinhjartað (lēβ   hā-ˈʔɛβɛn, לֵב הָאֶבֶן) úr líkama þeirra og gefa þeim hjarta úr holdi: aleshores jo els donaré un cor harmoniós (concorde) i els posaré un esperit nou al pit: els trauré del cos el cor de pedra i els donaré un cor de carn

Stein·hlað <n. -hlaðs, no comptable>:

<RELIG> Litòstrotos m, Corral m de Pedra (Háa → steinstræti)

◊ þegar Pílatus heyrði þessi orð, leiddi hann Jesú út og settist í dómstólinn á stað þeim, sem nefnist Steinhlað (τὸ λιθόστρωτον -ώτου, καὶ ἐκάθισεν ἐπὶ βήματος εἰς τόπον λεγόμενον Λιθόστρωτον, Ἑβραϊστὶ δὲ Γαββαθᾶ), á hebresku Gabbata: quan en Pilat va sentir aquestes paraules, dugué a fora en Jesús i s'assegué al tribunal, al lloc anomenat [en grec] Litòstrotos, i en hebreu Gabbatà

stein·hlaðinn, -hlaðin, -hlaðið <adj.>:

1. (hlaðinn úr steini) fet -a de pedra

♦ steinhlaðin kirkja: església de pedra

2. (hlaðinn úr tígulsteini) fet -a de maó

♦ steinhlaðin hús: cases de maó

stein·hleðsla <f. -hleðslu, -hleðslur. Gen. pl.: -hleðslna>:

1. paret f (o: mur m) de pedres o carreus

2. paret f (o: mur m) de maons

stein·hljóð <n. -hljóðs, no comptable>:

silenci absolut

♦ það var stein·hljóð í stofunni: a la cambra hi regnava un silenci absolut

stein·hnífur <m. -hnífs, -hnífar>:

ganivet m de pedra

◊ um þær mundir gaf Drottinn Jósúa þessi fyrirmæli: „Gerðu þér nokkra steinhnífa (ʕăˈɕēh   lə-ˈχā   ħarˈβōθ   t͡suˈrīm, עֲשֵׂה לְךָ, חַרְבוֹת צֻרִים) og umskerðu Ísraelsmenn öðru sinni“: per aquell temps, Jahvè va dir al Josuè: «Fes-te ganivets de sílex i circumcida els homes d'Israel, per segona vegada»

◊ þá gerði Jósúa sér hnífa úr steinum (wa-i̯ˌʝaʕaɕ־ˈl-ō   ʝəhōˈʃuaʕ   ħarˈβōθ   t͡suˈrīm, וַיַּעַשׂ-לוֹ יְהוֹשֻׁעַ, חַרְבוֹת צֻרִים) og umskar Ísraelsmenn á Yfirhúðahæð: aleshores en Josuè es va fer ganivets de sílex, i va circumcidar els israelites al puig dels Prepucis (la Vella Traducció manté el paral·lelisme lèxic del text hebreu: ²Í það mund sagði Drottinn við Jósúa: "Gjör þér steinhnífa og umsker Ísraelsmenn öðru sinni." ³Jósúa gjörði sér þá steinhnífa og umskar Ísraelsmenn á Yfirhúðahæð)

stein·hringur <m. -hrings, -hringir. Gen. pl.: -hringja; dat.pl.: -hringjum>:

cercle m de pedra

◊ Ísraelsmenn fréttu að niðjar Rúbens og Gaðs og hálfur ættbálkur Manasse hefðu reist altari við landamæri Kanaans, við steinhringina (ʔɛl־gəlīˈlōθ ha-i̯ʝarˈdēn, ˌאֶל-גְּלִילוֹת הַיַּרְדֵּן) nærri Jórdan handan við landsvæði Ísraelsmanna: els israelites van sentir dir que els rubenites i els gadites i la mitja tribu d'en Manassè havien construït un altar a la frontera de Canaan, als cercles de pedra que hi ha a prop del Jordà, a l'altra banda del territori dels israelites

◊ þegar niðjar Rúbens og Gaðs og hálfur ættbálkur Manasse komu að steinhringjunum (ʔɛl־gəlīˈlōθ ha-i̯ʝarˈdēn, ˌאֶל-גְּלִילוֹת הַיַּרְדֵּן) við Jórdan í Kanaanslandi reistu þeir þar altari við Jórdan. Var það mikið altari á að líta: quan els rubenites i els gadites i la mitja tribu de Manassè varen haver arribat als cercles de pedra que hi ha a la vora del Jordà, encara en país de Canaan, allà, a la vora del Jordà hi varen construir un altar: era un altar grandiós

stein·hús <n. -húss, -hús>:

casa f de formigó

stein·hæð <f. -hæðar, -hæðir>:

monticle m de pedra (esp. en jardineria i paisatgisme)

stein·hæna <f. -hænu, -hænur. Gen. pl.: -hæna>:

perdiu f de roca, perdiu grega (ocell Alectoris graeca)

stein·hætta <-hætti ~ -hættum | -hætti ~ -hættum | -hætt ║ e-u>:

cessar completament una cosa

♦ steinnhætta að <+ inf.>: cessar completament de <+ inf.>, deixar completament de <+ inf.>

♦ steinhætta við e-ð: abandonar totalment la idea d'una cosa

♦ steinhætta við að <+ inf.>: abandonar completament la idea de <+ inf.>

stein·höggvari <m. -höggvara, -höggvarar>:

pedraire m & f, picapedrer m, picapedrera f, tallador m de pedres (Mall.)

steining <f. steiningar, steiningar>:

aprest m (de tela)

steinka <steinka ~ steinkum | steinkaði ~ steinkuðum | steinkað ║ e-n ~ e-ð með e-u>:

<GEN> ruixar algú ~ una cosa amb... (→ úða)

◊ hún var steinkuð með eldmaurasafa: la van ruixar amb suc de formigues de foc

◊ ég hélt að það væri í mesta lagi smá lykt sem myndi hverfa þegar ég steinkaði mig með ilmvatni : creia que això era, a tot estirar, una mica d'olor que desapareixeria quan em ruixés amb perfum

♦ steinka þvott: ruixar la roba, humitejar la roba, brufar la roba (Mall.) (per planxar-la millor)

♦ steinka sig: perfumar-se, posar-se perfum

stein·kast <n. -kasts, -köst>:

1. (það að kasta steini eða steinum) llançament m de pedres (acció de llançar o tirar pedres a una cosa o a algú)

♦ steinkast í e-n: apedregament d'algú

2. (við akstur) caiguda f de pedres (despreniment accidental de pedres a la carretera)

stein·kenndur, -kennd, -kennt <adj.>:

petri pètria

stein·ker <n. -kers, -ker>:

atuell (o: recipient) m de pedra

stein·kirkja <f. -kirkju, -kirkjur. Gen. pl.: -kirkna>:

<ARQ> església f de pedra

stein·kol <n.pl -kola>:

hulla f, carbó m de pedra

steinkola·náma <f. -námu, -námur. Gen. pl.: -náma>:

mina f d'hulla

stein·koli <m. -kola, -kolar>:

palaia f del Pacífic, llenguado m del Pacífic (peix Lepidopsetta bilineata)

stein·lagður, -lögð, -lagt <adj.>:

pavimentat -ada amb pedres, empedrat -ada

stein·lagning <f. -lagningar, -lagningar>:

enllosat m, paviment m, empedrat m

stein·legging <f. -leggingar, no comptable>:

pavimentació f, paviment m, empedrat m

stein·leggja <-legg ~ -leggjum | -lagði ~ -lögðum | -lagt ║ e-ð>:

pavimentar (o: empedrar) una cosa

stein·leir <m. -leirs, no comptable>:

gres m (pasta per a fer-hi ceràmica de gres)

stein·liggja <-ligg ~ -liggjum | -lá ~ -lágum | -legið>:

estar tirat -ada a terra, estar estès -esa pen terra (Mall.)

♦ steinliggja fyrir e-m: <ESPORT> sofrir una greu derrota davant X

stein·lím <n. -líms, -lím>:

morter m, ciment m

◊ ég hef því af öllum mætti dregið að húsi Guðs míns gull í gulláhöldin, silfur í silfuráhöldin, eir í eiráhöldin, járn í járnáhöldin og við í tréáhöldin ásamt sjóamsteinum, steina til að setja í umgjarðir, steinlím (ʔaβˌnēi̯־ˈφūχ, אַבְנֵי-פוּךְ), mislita steina og alls konar aðra dýra steina og mikið af alabastri: per això, jo, amb totes les meves forces he aportat a la casa del meu Déu l'or per als estris d'or, l'argent per als estris d'argent, l'aram per als estris d'aram, el ferro per als estris de ferro, i la fusta per als estris de fusta, ensems amb pedres d'ònix, pedres d'encast, ciment (?, avné fuc’h) i pedres vinsades i tota mena d'altres pedres precioses i gran quantitat d'alabastre

◊ þá sögðu þeir hver við annan: „Komum nú og búum til tígulsteina og brennum þá í eldi.“ Þeir notuðu tígulsteina í stað grjóts og bik í stað steinlíms (wə-ha-ħēˈmār   hāˈʝāh   lā-ˈhɛm   la-ˈħɔmɛr, וְהַחֵמָר, הָיָה לָהֶם לַחֹמֶר): aleshores es digueren els uns als altres: «Som-hi, fem maons i coguem-los al foc». Feren servir maons per comptes de pedra, i asfalt en lloc de morter

stein·líma <-lími ~ -límum | -límdi ~ -límdum | -límt ║ e-ð>:

<GEN & FIG> cimentar una cosa

♦ steinlíma stöðu e-s: <FIG> cimentar la posició d'algú

stein·límdur, -límd, -límt <adj.>:

<GEN & FIG> cimentat -ada

♦ steinlímdur brunnur [er regnvatni af járn- og tréþökum er safnað í]: cisterna f

◊ fyrsti steinlímdi brunnurinn var gerður á 8. tug aldarinnar: la primera cisterna es va construir a la dècada dels vuitanta d'aquest segle

stein·lunga <n. -lunga, no comptable>:

1. <MED> litosi f

2. <MED = óeiginl./impr.> asbestosi f, amiantosi f (→ asbestlunga)

stein·lögn <f. -lagnar, -lagnir>:

pavimentació f, paviment m, empedrat m

stein·mynta* <f. -myntu, -myntur>:

poliol blanc, poniol blanc, tarongí blanc (Bal.) (planta Micromeria fruticosa syn. Satureja fruticosa syn. Clinopodium fruticosum syn. Melissa fruticosa)

stein·mörður <m. -marðar, -merðir>:

fagina f (mamífer Martes foina)

steinn <m. steins, steinar>:

1. <GEN> pedra f 

◊ hann sagði við þá: "Þér sjáið allt þetta? Sannlega segi ég yður, hér mun ekki eftir látinn steinn yfir steini ([οὐκ] ἀφεθῆναι λίθος ἐπὶ λίθον, οὐ μὴ ἀφεθῇ ὧδε λίθος ἐπὶ λίθον), er eigi sé niður brotinn": ell els digué: “Veieu tot això? En veritat us asseguro que no en quedarà aquí pedra sobre pedra que no sigui destruïda”

◊ Jesús svaraði honum: "Sérðu þessar miklu byggingar? Ekki mun eftir látinn steinn yfir steini ([οὐκ] ἀφεθῆναι λίθος ἐπὶ λίθον, οὐ μὴ ἀφεθῇ ὧδε λίθος ἐπὶ λίθον), er eigi sé niður brotinn": Jesús li contestà: «¿Veus aquestes grans construccions? No en quedarà pedra sobre pedra que no sigui destruïda»

◊ þá sagði Jesús: "Þér horfið á þetta, en þeir dagar munu koma, að hér stendur ekki eftir steinn yfir steini ([οὐκ] ἀφεθήσεσθαι λίθος ἐπὶ λίθῳ, ἐλεύσονται ἡμέραι ἐν αἷς οὐκ ἀφεθήσεται λίθος ἐπὶ λίθῳ), er eigi sé niður brotinn": aleshores Jesús els digué: “Veieu tot això, però vindran dies que aquí no en quedarà pedra sobre pedra; tot serà enderrocat”

◊ og þegar þeir héldu áfram að spyrja hann, rétti hann sig upp og sagði við þá: "Sá yðar, sem syndlaus er, kasti fyrstur steini á hana" (βάλλειν λίθον ἐπί τινα, Ὁ ἀναμάρτητος ὑμῶν πρῶτος ἐπ' αὐτὴν βαλέτω λίθον): i quan ells varen continuar preguntant-lo, es dreçà i els digué «Aquell de vosaltres que estigui sense pecat, que sigui el primer a tirar-li una pedra»

◊ nokkra steina rífur þú upp úr jörð ǁ svo grasið fái að vaxa: espedregues una mica el terra ǁ perquè l’herba hi pugui créixer

♦ dýrindis steinar: pedres precioses

♦ dýrir steinar: pedres precioses

♦ glóandi steinar: pedres roents

♦ helgir steinar: pedres sagrades, pedreria sagrada

♦ óhöggnir steinar: pedres intactes, pedres no tallades

♦ höggnir steinar: carreus

♦ sléttir steinar: pedres llises, còdols

♦ tilhöggnir steinar: pedres tallades, pedres de talla

♦ berja höfðinu við steininn: <LOC FIG> no voler encarar la realitat, pretendre o voler l'impossible

♦ henda steini: tirar una pedra

♦ kasta steinum á e-n: apedregar algú

♦ kasta steini fyrir brjóst e-s: llançar una pedra al pit d'algú

♦ kasta steini í e-ð: llançar una pedra dins una cosa

♦ leggja stein í götu e-s: <LOC FIG> ficar pals a les rodes d'algú, posar entrebancs a algú

♦ leggja stein í götu þess, sem til framfara horfir: posar traves al progrés

♦ nú tekur steininn úr: <LOC FIG> això és el súmmum! això ja va massa lluny! això ja passa de la ratlla!

♦ setjast í helgan stein: <LOC FIG> retirar-se (o: jubilar-se)

♦ sofa eins og steinn: <LOC FIG> dormir com un soc, dormir arreu (Mall.)

♦ stela öllu steini léttara: <LOC FIG> robar tot el que es pot robar i més

♦ stikla á steinum: saltar o botar de passera a passera, saltar o botar de pedra en pedra (per passar un torrent, un riu, un corrent d'aigua sense banyar-se els peus)

♦ vera sestur í helgan stein: <LOC FIG> haver-se retirat -ada, menar una vida retirada (haver-se apartat de tot, i esp. dels negocis o vida laboral i de la vida social. Originàriament, el fraseologisme tenia un significat religiós retirar-se del món i entrar a un convent)

♦ vera milli steins og sleggju: <LOC FIG> trobar-se entre dos focs, ésser (o: estar) entre l'enclusa i el martell, estar amenaçat -ada per totes bandes

♦ vera steini lostinn: <LOC FIG> quedar desconcertat -ada, estar estupefacte -a

◊ en en þeir urðu steini lostnir (ἐκπλήσσειν, οἱ δὲ περισσῶς ἐξεπλήσσοντο) og sögðu sín á milli: "Hver getur þá orðið hólpinn?": ells es quedaren encara més astorats, i es deien els uns als altres: «Aleshores, qui pot salvar-se?»

♦ það léttir af mér þungum steinum: <LOC FIG> això em treu un bon pes de sobre

♦ það stendur ekki steinn yfir steini: <LOC FIG> no ha quedat pedra damunt pedra

♦ þar liggur fiskur undir steini: <LOC FIG> hi ha alguna més [darrere això] (es trama alguna cosa, la cosa no acaba de quadrar, no és aigua neta, hi ha gat amagat, l'aigua no és gaire clara)

♦ þegja eins og steinn: <LOC FIG> callar com un mort

2. (múrsteinn) maó m, totxo m (cairó, bloc d'argila cuita emprat en la construcció)

3. (tígulsteinn) maó recogut (per a paviment o per a revestiment de paret, esp. interior)

4. (þaksteinn) teula f (per a cobrir teulada)

5. (fræ í ávöxtum) pinyol m (part interior llenyosa de fruit)

6. <MED> càlcul m, pedra f (→ gallsteinn; → nýrnasteinn; → þvagleiðarasteinn; → blöðrusteinn)

7. (bygging úr steini) edifici m de pedra (edifici fet de pedres, de talla o intactes)

◊ þeir byggðu einn stein: van bastir un edifici de pedra

8. (steinmusteri) edifici religiós de pedra (edifici religiós de pedra i, esp., monestir, convent o ermita)

♦ setjast (o: ganga) í helgan stein: <LOC RELIG CATOL> entrar a un monestir o convent; fer-se ermità

7. <COL·L = fangelsi> trena f, cangrí f (presó)

♦ sitja í steininum: ésser a la cangrí, estar engarjolat -ada, estar tancat -ada a les clovelles (Mall.)

♦ vera settur í steininn: ésser posat -ada garjola, dur a les clovelles (Mall.)

8. <HIST> pedra escalfada al foc emprada per a escalfar l’aigua o el llit. De vegades s'empraven maons per comptes de pedres

◊ og höfðu hvorki á því kveldi ljós né steina og enga þá hluti að þeir hefðu neina veru af eldinum: i i aquell vespre no tingueren ni llum ni pedres calentes ni cap de les coses confortables que haurien tingut si haguessin tingut foc

-steinn <f. -steins, -steinar>:

-lit m; alhora sufixoide emprat en la formació de nombroses denominacions de roques, minerals, pedres precioses i pedres semiprecioses. Exemples:

♦ → loftsteinn “meteorit”

♦ → draugasteinn “calcedònia”

♦ → eðalsteinn “pedra preciosa”

♦ → framandsteinn “xenòlit”

♦ → gimsteinn “gemma”

♦ → hverfisteinn “mola d'esmolar, pedra d'esmolar”

♦ → hyrningarsteinn “pedra angular”

♦ → kalksteinn “pedra calcària”

♦ → merkisteinn “estela [commemorativa]”

♦ → mylnusteinn “mola de molí”

♦ → safírsteinn “safir”

♦ → saltsteinn “estàtua de sal”

♦ → sandsteinn “marès”

♦ → tinnusteinn “pedra foguera, sílex”

♦ → vogarsteinn “pes [de balança]”

etc.

stein·nám <n. -náms, -nám. Pl. no hab.>:

1. <GEN> extracció f de pedra (→ grjótnám)

2. (steinnáma) pedrera f (→ grjótnám)

stein·náma <f. -námu, -námur. Gen. pl.: -náma>:

pedrera f (→ grjótnáma)

stein·nibba <f. -nibbu, -nibbur. Gen. pl.: -nibba>:

pedra punxeguda (o: cantelluda) mig colgada o que sobresurt de terra, punta f de pedra o roca que sobresurt de terra

stein·olía <f. -olíu, no comptable>:

1. (jarðolía) petroli m (oli mineral inflamable)

2. (lampaolía) petroli m de cremar, querosè m (combustible de quinqué)

steinolíu·lampi <m. -lampa, -lampar>:

quinqué m (llàntia de petroli de cremar) (fl./pl.: quinqués)

stein·óði <adj. inv.>:

molt furiós -osa

◊ það var eitt sumar, að skip var í Hvítá, og var þar mikil kaupstefna. Hafði Egill þar keypt við margan og lét flytja heim á skipi; fóru húskarlar og höfðu skip áttært, er Egill átti. Það var þá eitt sinn, að Böðvar beiddist að fara með þeim, og þeir veittu honum það; fór hann þá inn á Völlu með húskörlum; þeir voru sex saman á áttæru skipi. Og er þeir skyldu út fara, þá var flæðurin síð dags, og er þeir urðu hennar að bíða, þá fóru þeir um kveldið síð. Þá hljóp á útsynningur steinóði, en þar gekk í móti útfallsstraumur; gerði þá stórt á firðinum, sem þar kann oft verða; lauk þar svo, að skipið kafði undir þeim, og týndust þeir allir. En eftir um daginn skaut upp líkunum; kom lík Böðvars inn í Einarsnes, en sum komu fyrir sunnan fjörðinn, og rak þangað skipið; fannst það inn við Reykjarhamar: un estiu hi havia un vaixell atracat al riu Hvítá i a l'indret s'hi feia un gran mercat. L'Egill hi va comprar molta de fusta i va dir que la transportessin al seu mas en un vaixell. Els missatges del seu mas anaren a cercar la fusta amb una nau de vuit rems que era de l'Egill. En un moment donat[, tot just abans de partir,] en Böðvar els va demanar que li deixessin anar amb ells i ells li ho permeteren. Aleshores en Böðvar va acompanyar els missatges a Valla. En total eren sis homes a bord d'aquella nau de vuit rems. I quan ja volien tornar a l mas sortint del riu i entrant a la mar, va resultar que la marea alta aquell dia va pujar molt tard i com que l'havien d'esperar, varen haver de partir molt tard aquell vespre. Llavors es va congriar un llebeig extremadament violent i el corrent de la marea baixa els va venir a l'encontre. Llavors, l'aigua del fiord es va veure fortament agitada, com sol succeir-hi sovint. La cosa va acabar que el vaixell amb què anaven s'enfonsà i que tots els qui hi anaven a bord varen morir. L'endemà la mar va escopir llurs cadàvers a terra. El cadàver d'en Böðvar fou escopit a l'interior del fiord, a Einarsnes, d'altres ho foren a la vorera de migjorn del fiord, on el corrent també hi va escopir la nau. Hom la va trobar a l'interior del fiord, a Reykjarhamar

stein·óður, -óð, -ótt <adj.>:

molt furiós -osa

◊ ok er byrr kom á, tóku þeir þegar ok settu upp segl sín, svá hverr sem búinn var, ok var heldr veðrlítit í fyrstu. Hrólfr konungr varð síðast búinn. Gekk drekinn lítit, því at hann þurfti mikinn byr, sigldu svá sem leið liggr til Garðaríkis. En er þeir hǫfðu siglt um stund, tók veðrit at hvessa. Gekk drekinn þá skjótt eptir skipunum. Gerði þá veðr mikit. Konungr bað þá tengja saman skipin ok vita, ef þeir gæti svá haldizt. Ok er þeir ætluðu svá at gera, laust á ofviðri svá miklu, at þegar urðu skipin sundrskila. Varð þá at hlaða seglum ok rétta. Eptir þat kom á steinóðr útnyrðingr. Mátti þá eigi lengr rétta, ok sigldu þá við eitt rif. Gerðist þá svá veðrmikit, at reiði þeira slitnaði, svá at bæði gekk í sundr hǫfuðbendr ok aktaumar, ok gekk mjǫk sjór á þá, svá at fáir væntu sér lífs, þeir sem þar váru. Ok er þessi stormr var sem ákafastr, sleit frá drekann Hrólfs konungs ok rak at eyju einni, en með því at þar var hǫfn góð, en skip øruggt ok liðsmenn kœnir, kómust þeir með heilu ok hǫldnu at landi. Þat var síð um kveld, ok fell þá veðr ok gerði harðla blítt. Hrólfr konungr lézt vilja ganga á eyna ok vita, ef hann sæi nokkut til nýlundu. Ásmundr fór með honum ok tíu menn aðrir, en hann bað annat lið sitt bíða við skip ok bað þá bíða til nóns annan dag, ef hann gerði þeim vissu enga áðr: i quan es va aixecar un vent favorable, tots es varen aparellar immediatament i, cadascun d'ells, a mesura que estava llest, hissava les seves veles. De primer el vent era més aviat fluix. El rei Hrólfr fou el darrer en estar aparellat. El dreki avançava lentament perquè li calia un vent favorable fort [per avançar ràpidament]. Navegaren seguint la ruta del Rus de Kíev. Al cap d'un cert temps de navegar, el vent va començar a refermar. El dreki llavors va atrapar ràpidament els altres vaixells. Aleshores el vent es va fer molt fort. El rei aleshores va manar que unissin els vaixells entre si amb llibants per veure si d'aquella manera podien mantenir-se [plegats i més segurs]. I quan ho volien fer, es va desfermar una tempesta tan violenta contra ells que els vaixells immediatament foren separats els uns dels altres. Llavors va caldre amainar les veles i deixar-se portar [a la deriva] per les ones. Després d'això va començar a bufar un mestral extremadament violent, a conseqüència del qual no es pogué continuar anant a la deriva sinó que hagueren de singlar prenent rissos a una vela tota sola. Aleshores el temporal va refermar tant que llurs eixàrcies es van trencar com també llurs obencs i braces, i sofrien l'embat de onades tan grans que pocs dels que eren allà a bord esperaven sortir-ne amb vida. I quan aquesta tempesta era al més forta, el dreki del rei Hrólfr fou apartat del seu rumb i el corrent el dugué a una illa, però, com que hi havia un bon port i el vaixell era segur i els homes de la tripulació mariners hàbils i avesats, varen arribar a terra sans i estalvis. Era tard de vespre quan ho feren i llavors el vent es va calmar i es va posar a bufar molt suaument. El rei Hrólfr va dir [als seus homes] que volia baixar a l'illa i esbrinar si hi veia res d'especial. L'Ásmundr l'hi va acompanyar i amb ells, deu homes més, i[, abans de baixar a terra, el rei Hrólfr] va pregar a la resta de la seva tripulació que els esperessin al vaixell i els pregà que els hi esperessin fins a l'hora nona de l'endemà si fins llavors no els donava cap senyal de vida (vocabulari: #1. svo hver sem búinn var: Trobem idèntica formulació al capítol 24 de la Finnboga saga ramma; #2. fara ~ ríða ~ sigla sem leið liggur: Cf. Baetke 19874, pàg. 370: þeir ríða sem leið liggr sie reiten dem Wege nach; #3. veðrlítit: Cf. Baetke 19874, pàg. 705: veðr-lítit adj.n.: er v. es ist ziemlich windstill; #4. rétta: Cf. Baetke 19874, pàg. 497: treiben lassen (vom Schiff): varð þá at hlaða seglum ok rétta; #5. rif: Cf. Baetke 19874, pàg. 500: rif n. Reff (im Segel): hvessti veðrit ok sviptu þá til eins rifs s. svipta; català ris, rissos, terme nàutic que, versemblantment, ve d'aquest mot norrè per via del francès; #6. reiði, höfuðbenda, aktaumur: tradueixo aquests termes nàutics respectivament amb: eixàrcia, obenc, braça; #7. slíta frá: Cf. Baetke 19874, pàg. 576: <...> sleit hann undan veðr der Sturm trieb ihn von seinem Kurs ab; unp. sleit frá bátinn das Boot wurde losgerissen; #8. kænn: Cf. Baetke 19874, pàg. 356: kœnn adj. klug; kundig; fähig, tüchtig, geschickt: k. við orrostu im Kampf erfahren, tüchtig; #9. vissa: Cf. Baetke 19874, pàg. 748: <...> gera e-m vissu jmd. Kenntnis geben, jmd. benachrichtigen; interpreto el fraseologisme en aquest passatge com a donar senyals de vida a algú i tradueixo en conseqüència)

steinóttur, steinótt, steinótt <adj.>:

pedregós -osa

stein·prent <n. -prents, no comptable>:

litografia f

stein·prenta <-prenta ~ -prentum | -prentaði ~ -prentuðum | -prentað ║ e-ð>:

litografiar una cosa

stein·prentun <f. -prentunar, no comptable>:

litografia f

steinprentunar·list <f. -listar, no comptable>:

litografia f

stein·púður <n. -púðurs, no comptable>:

pols f de roca, pólvores f.pl de roca

stein·rista <f. -ristu, -ristur. Gen. pl.: -rista>:

petròglif m (→ bergrista)

stein·rós <f. -rósar, -rósir>:

dendrita f

stein·runninn, -runnin, -runnið <adj.>:

1. (stirðnaður) petrificat -ada (immobilitzat per la sorpresa, l'espant etc.)

2. (staðnaður) estancat -ada (paralitzat, obsolet)

3. (orðinn að steini) fossilitzat -ada (convertit en pedra)

stein·salt <n. -salts, -sölt>:

sal gemma, halita f (sal comuna natural)

stein·selja <f. -selju, no comptable>:

julivert m, jolivert m (Val.), juevert m (Bal.) (planta Petroselinum sativum syn. Petroselinum crispum syn. Petroselinum hortense)

stein·setja <-set ~ -setjum | -setti ~ -settum | -sett ║ e-ð>:

guarnir una cosa de pedres

stein·skrift <f. -skriftar, no comptable>:

1. (á fornöld) escriptura lapidària [antiga] (Edat antiga)

2. (á miðöldum) lletra f uncial (Edat mitjana)

3. (á nútíma) lletra f de pal sec, [lletra f] sans serif f, caràcters grotescos (Edat moderna)

stein·skurður <m. -skurðar, -skurðir>:

cisellada f 

stein·slöngva <f. -slöngvu, -slöngvur. Gen. pl.: -slöngva>:

fona f

♦ maður með steinslöngvur: foner m

◊ óvinaherinn kom nú út úr herbúðunum og tók sér stöðu gegnt liði Júdasar. Riddurum óvinanna var skipt í tvær fylkingar og undan liðinu fóru menn með steinslöngvur (ὁ σφενδονήτης -ήτου, καὶ οἱ σφενδονῆται καὶ οἱ τοξόται προεπορεύοντο τῆς δυνάμεως) og bogmenn. Í broddi fylkingar voru allir hraustustu hermennirnir: l’exèrcit enemic llavors va sortir del campament i prengué posicions contra les tropes d'en Judes. La cavalleria enemiga fou dividida en dues parts i els foners i els arquers avançaren davant les tropes. Al capdavant de la formació hi havia tots els soldats méss valents

stein·smári <m. -smára, -smárar>:

melilot m (qualsevol planta del gènere Melilotus)

◊ sérhver gjöf, er þú vilt gefa mér, skal vera mér menjagripur (κειμήλιον); en hestana mun eg ekki flytja til Íþöku, heldur skilja þá hér eftir hjá sjálfum þér, sem gersemar (ἄγαλμα): því þú ræður (ἀνάσσεις) yfir víðu (εὐρέος) flatlendi (πεδίοιο), vex þar mikið af steinsmára (λωτὸς πολύς) og ilmstör (κύπειρον), hveiti (πυροί), einkorni (ζειαί) og breiðvöxnu (εὐρυφυὲς) hvítu (λευκόν) byggi (κρῖ); en á Íþöku eru hvorki víðir skeiðvellir, né beitilönd: hún er fyrir geitfé, en heldur hálend (μᾶλλον ἐπήρατος) fyrir hestagöngu (ἱπποβότοιο); því engar af eyjum þeim, er til hafs liggja (ἁλὶ κεκλίαται), eru vel fallnar til yfirreiðar (ἱππήλατος) eða hagbeitar (εὐλείμων), og er þó Íþaka fyrir þeim öllum: qualsevol regal que vulguis fer-me, que sigui un joiell, però jo no me'n duré pas els cavalls a Ítaca, sinó que els deixaré aquí a casa teva com a ornament preciós, car tu regnes sobre una vasta plana on hi creix molt de melilot i de jóncera, forment i espelta, i ordi blanc d'amples espigues. Però a Ítaca no hi ha ni vastos cóssos ni terres de pastura: Ítaca és per al cabrum, però una [terra] una mica massa elevada per a la cria de cavalls, car cap de les illes que s'inclinen cap a la mar (que envolta la mar) no és apropiada per a cavalcar-hi ni disposa de bones prades, i Ítaca la que menys de totes elles (l'original fa: δῶρον δ᾽, ὅττι κέ μοι δώῃς, κειμήλιον ἔστω· ǁ ἵππους δ᾽ εἰς Ἰθάκην οὐκ ἄξομαι, ἀλλὰ σοὶ αὐτῷ ǁ ἐνθάδε λείψω ἄγαλμα· σὺ γὰρ πεδίοιο ἀνάσσεις ǁ εὐρέος, ᾧ ἔνι μὲν λωτὸς πολύς, ἐν δὲ κύπειρον ǁ πυροί τε ζειαί τε ἰδ᾽ εὐρυφυὲς κρῖ λευκόν. ǁ Ἐν δ᾽ Ἰθάκῃ οὔτ᾽ ἂρ δρόμοι εὐρέες οὔτε τι λειμών· ǁ αἰγίβοτος, καὶ μᾶλλον ἐπήρατος ἱπποβότοιο. ǁ οὐ γάρ τις νήσων ἱππήλατος οὐδ᾽ εὐλείμων, ǁ αἵ θ᾽ ἁλὶ κεκλίαται· Ἰθάκη δέ τε καὶ περὶ πασέων)

♦ gulur steinsmári: almegó m, trèvol m d'olor (Mall., Eiv.) (planta Melilotus officinalis)

♦ hvítur steinsmári: trèvol m de Santa Maria (planta Melilotus alba)

stein·smiður <m. -smiðs, -smiðir>:

picapedrer m, picapedrera f, tallador m de pedres (Mall.), talladora f de pedres (Mall.)

stein·smíði <f. -smíði, -smíðar>:

obra f feta de carreus o de pedra

◊ frúin mælti: "Fullvel mætta ek kenna þik, ef þú værir minn son, fyrir því at þá er mér var hér inn kastat, var lamit brúnarbein hans af hinum vánda Miloni." Ok svá sem Landres heyrði þetta, ok skildi at hon var hans móðir, er þar var inni í þessu húsi, hugsar hann um hvat hann skal til taka eðr hversu hann skyldi henni þaðan í brott koma; þvíat hann hafði hvárki járn né sleggju eðr þau ǫnnur tól, at steinsmíði mætti fyrirkoma: la senyora li va dir: “Jo seria capaç de reconèixer-vos fàcilment si vós fóssiu mon fill, perquè quan em van tancar aquí dins, el malvat Milon li va ferir l'os de la cella”. I quan en Landres ho va sentir i comprengué que era sa mare la dona que hi havia tancada dins aquella casa, va rumiar què havia de fer per poder-la treure d'allà dins i endur-se-la, car no tenia ni ferros ni escoda ni d'altres eines per a trencar aquella obra de pedres i morter (poc abans d'aquest passatge s'ha especificat, pàg. 68, que en Landres troba eitt hús af steini gørt ok lími)

<†>  stein·smæra <f. -smæru, -smærur. Gen. pl.: -smæra>:

melilot m (qualsevol planta del gènere Melilotus) (→ steinsmári)

◊ síðan vendi hann hinum skínanda loga að fljótinu; þá brunnu álmarnir (πτελέαι), pílarnir (ἰτέαι) og porsbjarkirnar (μυρῖκαι); þá brann steinsmæran (λωτός), sefið (θρύον) og ilmstörin (κύπειρον), er þar óx mikið af umhverfis hina fögru fljótsstrauma: tot seguit, va dirigir la brillant flama cap al riu. Aleshores varen cremar omes, salzes i tamarius. Aleshores varen cremar melilots, joncs i jónceres que creixien allà en gran quantitat pels voltant dels bells corrents del riu

stein·snar <n. -snars, no comptable>:

(örstutt leið) pedrada f [de distància] (distància molt curta)

◊ og hann vék frá þeim svo sem steinsnar (ὡσεὶ λίθου βολήν, καὶ αὐτὸς ἀπεσπάσθη ἀπ' αὐτῶν ὡσεὶ λίθου βολήν), féll á kné, baðst fyrir og sagði: „Faðir, ef þú vilt, þá tak þennan kaleik frá mér! En verði þó ekki minn heldur þinn vilji“: i s'apartà d'ells cosa d'un tret de pedra i va caure de genolls i pregà dient: «Pare, si ho voleu, allunyeu de mi aquest calze! Però que no es faci la meva sinó la vostra voluntat»

stein·sofa <-sef ~ -sofum | -sváf ~ -sváfum | -sofið>:

dormir com un roc, dormir profundament

stein·sofandi, -sofandi, -sofandi <adj.>:

dormint com un soc, dormit -ida com un soc

stein·sofna <-sofna ~ -sofnum | -sofnaði ~ -sofnuðum | -sofnað>:

quedar-se adormit -ida com un soc

◊ eiginmaðurinn minn steinsofnar alltaf í messunum: el meu home es queda sempre adormit com un soc a les misses

stein·sótt <f. -sóttar, no comptable>:

<MED> litiasi f, mal m de pedra

stein·spjald <n. -spjalds, -spjöld>:

taul[et]a f de pedra (i especialment, les llose[te]s de llicorella)

◊ þið sýnið ljóslega að Kristur hefur ritað þetta bréf og sent það með mér: Það er ekki skrifað með bleki heldur með anda lifanda Guðs, ekki á steinspjöld (ἡ πλάξ (πλακός) ἡ λιθίνη, οὐκ ἐν πλαξὶν λιθίναις ἀλλ' ἐν πλαξὶν καρδίαις σαρκίναις) heldur á hjartaspjöld manna: és evident que és el Crist el qui ha escrit aquesta carta i l'ha enviada amb mi. No ha estat escrita amb tinta, sinó amb l'Esperit del Déu vivent, no pas en taules de pedra, sinó en les taules dels cors dels homes

stein·spör <m. -spörs, -spörvar>:

pardal roquer  (ocell Petronia petronia)

stein·steypa <f. -steypu, no comptable>:

formigó m 

♦ járnbent steinsteypa: formigó armat, ciment armat (Mall.) 

♦ úr járnbentri steinsteypu: de ciment armat

stein·steypa <-steypi ~ -steypum | -steypti ~ -steyptum | -steypt ║ e-ð>:

construir una cosa amb formigó

stein·steyptur, -steypt, -steypt <adj.>:

[fet -a] de formigó

stein·steypu- <en compostos>:

de formigó

stein·stétt <f. -stéttar, -stéttir>:

paviment m de pedra

stein·stræti <n. -strætis, -stræti>:

plaça empedrada o pavimentada, plaça enllosada

♦ Háa steinstræti[ð]: <RELIG> Litòstrotos m, Gabbatà f

◊ Guðspjallshistorían hermir frá, ǁ heiti sá staður Gabbatá. ǁ Háa steinstræti þýðir það. ǁ Þar máttu, sál mín, gæta að: la història evangèlica refereix que l'indret nom Gabbatà. Vol dir Alta Plaça Empedrada. En ell, ànima meva, posa-hi atenció

◊ Háa steinstrætið heimsins sleipt ǁ hefur mér oft í vanda steypt. ǁ Þangað lét Jesús leiða sig, ǁ svo líknin hans kæmi yfir mig: la relliscosa plaça empedrada del món (en realitat el relliscós Litòstrotos del món) ǁ sovint m'ha precipitat a problemes (dificultats). ǁ Jesús s'hi va deixa menar, ǁ així davalli la seva misericòrdia sobre meu!

stein·stytta <f. -styttu, -styttur. Gen. pl.: -styttna o: -stytta>:

estàtua f de pedra

stein·suga <f. -sugu, -sugur. Gen. pl.: -sugna>:

llampresa f (peix Petromyzon marinus)

stein·súla <f. -súlu, -súlur. Gen. pl.: -súlna>:

1. <GEN> columna f de pedra

◊ var hann skreyttur lín- og bómullartjöldum sem héngu á hvítum og purpurarauðum snúrum milli marmara- og steinsúlna (ἐπὶ στύλοις παρίνοις καὶ λιθίνοις; wə-ʕammūˈδēi̯, וְעַמּוּדֵי) sem efst voru búnar gulli og silfri. Legubekkir úr gulli og silfri stóðu á gólfi sem þakið var steinflögumyndum úr smaragðs-, perlumóður- og marmarasteini. Á bekkina voru lagðar örþunnar slæður með marglitu mynstri en ísaumaðar rósir á földunum: estava adornat amb tapissos de lli i cotó penjats de cordons de color blanc i porpra vermell entre columnes de marbre i pedra que, a dalt de tot, estaven guarnides d'or i argent. Sobre un paviment cobert de mosaics de pedres de marbre [blanc], de nacre i de maragda hi havia bancs per jeure-hi d'or i d'argent. Damunt aquests bancs-llit hi havien posat vels finíssims amb dibuixos multicolors i amb roses brodades a les fímbries

2. (broddsúla) obelisc m (monument en forma de columna de pedra quadrangular)

◊ hann mun brjóta steinsúlurnar (ʔɛθ־mat͡st͡səˈβōθ, אֶת-מַצְּבוֹת) í Bet Semes í Egyptalandi og brenna hús guða Egyptalands til ösku: trencarà els obeliscos del temple del Sol (‘Beit Xèmeix’) que es troben a Egipte, i incendiarà els temples dels déus d'Egipte

stein·sveppur <m. -svepps, -sveppir (o: -sveppar) >:

cep m, albarell m, sureny m, siureny m, siuró m  (bolet Boletus edulis)

stein·sykur <m. -sykurs, no comptable>:

sucre m candi

stein·sög <f. -sagar, -sagir>:

serra f de serrar pedra

stein·tafla <f. -töflu, -töflur. Gen. pl.: -taflna o: -tafla>:

taula f de pedra

◊ í örkinni var ekkert nema steintöflurnar (ʃənˈēi̯   luˈħōθ   hā-ʕăβāˈnīm, שְׁנֵי לֻחוֹת הָאֲבָנִים) tvær, er Móse hafði lagt þar við Hóreb, töflur sáttmálans, er Drottinn gjörði við Ísraelsmenn, þá er þeir fóru af Egyptalandi: dins l'arca no hi havia més que les dues taules de pedra que Moisès hi havia dipositat a l'Horeb, les taules del pacte la que Jahvè havia fet amb els israelites, quan sortiren del país d'Egipte

stein·tak <n. -taks, -tök>:

1. <GEN> extracció f de pedra (→ grjótnám)

2. (steinnáma) pedrera f (→ grjótnáma)

3. <HIST ESPORT FOLCL> steintök m.pl, aixecaments m.pl de pedres, aixecament de pedres de diferent pes per provar la força de cadascú

stein·tau <n. -taus, no comptable>:

[ceràmica f de] gres m

stein·tegund <f. -tegundar, -tegundir>:

mineral m

steintigla·legging <f. -leggingar, -leggingar>:

mosaic m

stein·tittlingur <m. -tittlings, -tittlingar>:

sit negre, civader m (Olot) , sitsit m (Val.) , xitxit m (Val.) , hortolà cellard (Bal.) , hortolà negre (Men.) (ocell Emberiza cia)

<†> stein·ugla <f. -uglu, -uglur. Gen. pl.: -ugla o: -uglna>:

variant antiquada de → kattugla “mussol, miula (Athene noctua)”

stein·ull <f. -ullar, no comptable>:

llana f de roca

Steinunn <f. Steinunnar, no comptable>:

Steinunn f (ginecònim)

stein·uppgefinn, -uppgefin, -uppgefið <adj.>:

completament exhaust -a, mort -a (Mall.)

stein·vala <f. -völu, -völur. Gen. pl.: -valna o: -vala>:

còdol m

stein·veggur <m. -veggjar, -veggir>:

1. (veggur úr múr- eða tígulsteinum) mur m de maons (mur o paret fet amb maons)

2. (veggur úr steinsteypu) mur m de formigó (mur o paret fet amb formigó)

stein·þagna <-þagna ~ -þögnum | -þagnaði ~ -þögnuðum | þagnað>:

emmudir completament, callar completament

stein·þegja <-þegi ~ -þegjum | -þagði ~ -þögðum | -þagað ║ e-n>:

callar (o: estar callat -ada) com una tomba, no dir ni aquesta boca és meva, guardar el més absolut silenci

stein·þegjandi, -þegjandi, -þegjandi <adj.>:

sense dir ni piu, sense dir ni aquesta boca és meva, en absolut silenci

stein·þró <f. -þróar (o: -þrór), -þróar (o: -þrór; o: -þrær)>:

sarcòfag m [de pedra]

◊ hon segir: “Þat mun ek gera, at láta þér gera vegligan grǫft ok gera þér virðuliga steinþró ok vefja þik í fǫgrum dúkum ok hyggja þér hverja þǫrf”: ella li digué: “Això faré: faré fer-te una tomba magnífica i un sarcòfag esplèndid i et faré embolcallar en bells draps i pensaré en qualsevol necessitat que puguis tenir”

stein·þögn <f. -þagnar, -þagnir>:

silenci absolut (o: complet)

stein·öld <f. -aldar, no comptable>:

edat f de [la] pedra

steisjon <m. steisjons, steisjonar>:

stationcar m

stekk:

1ª pers. sg. pres. ind. de → stökkva “saltar”

stekkjar·tún <n. -túns, -tún>:

pleta f dels anyells (prat tancat en el qual pasturen els anyells)

stekkjar·vegur <m. -vegar, -vegir>:

caminoi m fins a la pleta dels anyells (caminoi que mena de la casa de la possessió fins a la pleta on hi tenen tancats els anyells)

♦ [stuttan] stekkjarveg frá e-u: <LOC FIG> a molt poca distància de X, molt a prop de X

◊ Eiríkur rauði reisti sér bústað stuttan stekkjarveg inn frá Stóra-Vatnshorni í Haukadal og þar var Leifur heppni fæddur: l'Eric el Roig es va construir un mas al Haukadalur o Vall d'Astors, a molt poca distància de l'Stóra-Vatnshorn, i és aquí on hi va néixer en Leifur el feliç

stekkur¹ <m. stekks, stekkar>:

variant de → stekkur² “tanca o pleta per a anyells”

stekkur² <m. stekkjar, stekkir. Gen. pl.: stekkja; dat.pl.: stekkjum>:

pleta f per a anyells, cleda f per a anyells

stekkur:

2ª i 3ª pers. sg. pres. ind. de → stökkva “saltar”

stela <stel ~ stelum | stal ~ stálum | stolið ║ e-u [frá  (o: af)  e-m]>:

robar una cosa [a algú]

♦ stela bíl: robar un cotxe

♦ stela peningum: robar diners

♦ stela úr sjálfs sín hendi: malversar fons

♦ stela undan skatti: evadir impostos

♦ það hefur verið stolið frá mér: m'han robat això

♦ það er búið að stela [frá mér] peningaveskinu mínu: m'acaben de robar la cartera

♦ því er alveg stolið úr mér: <LOC FIG> se m'ha escapat del tot! no me n'he recordat [ni] gens ni mica

stelast¹ <stelst ~ stelumst | stalst ~ stálumst | stolist>:

robar-se mútuament

◊ Kolbeinn var þar um hríð. Menn þeirra Guðmundar áttust illt við. Þeir deildu bæði um tafl og konur og stálust frá og skildust við það að hvorigum líkaði vel. Síðan fór Kolbeinn um dalinn og tók af bóndum slíkt er honum sýndist og skyldu þeir þá sitja í friði fyrir Guðmundi er Kolbeinn færi í brott. Eftir það fór hann vestur heim og sleit flokk sinn á Miklabæ (SS I, cap. 115, pàg. 163): en Kolbeinn hi va romandre una temporada. Els seus homes i els d'en Guðmundur es duien malament. Es barallaven per les dones i pels jocs de tafl, es robaven els uns als altres i quan se separaren, ho feren de tal manera que cap de les dues tropes no podia sofrir l'altra. Posteriorment en Kolbeinn se n'anà per la vall, prenent-los als pagesos tot el que a ell li va abellir i [els pagesos], per en Guðmundur, es mantingueren en pau fins que en Kolbeinn se n'hagué anat. Després [d'aquests actes de pillatge, en Kolbeinn] es va dirigir a ponent, a ca seva, i va dissoldre les seves tropes a Miklabær

stelast² <stelst ~ stelumst | stalst ~ stálumst | stolist>:

esmunyir-se, esquitllar-se

♦ stelast að e-m: sorprendre algú, agafar algú desprevingut -uda, atacar algú d'amagat i d'improvís

◊ Guðmundur reið á fund Þóris og kvaðst eigi vilja stelast að honum: en Guðmundur va anar a veure en Þórir i li digué que no volia pas agafar-lo per sorpresa

♦ stelast á ball: anar d'amagat al ball

♦ stelast á burt frá e-m: esmunyir-se lluny d'algú, fugir d'amagat d'algú

◊ Halldórr gjǫrir svá. En sessunautar hans báðu at hann fœri á brutt ok forðaði sér, en Halldórr sagðist ekki mundi stelast í brutt frá Einari: en Halldórr ho va fer així, però els seus companys de taula li pregaren que se n'anés i es posés en lloc segur, però en Halldórr els va dir que no se n'aniria d'amagat de l'Einarr

♦ stelast í kökudósina: passar d'esquitllentes per la capsa de les galetes, ficar la mà d'amagatotis a la capsa de les galetes

♦ stelast frá e-m: esmunyir-se lluny d'algú

◊ ok þá fregn hann at hinn útlendi herrinn stalz háðuliga frá sínum herra Démétrió konungi með mikit ránfé, Jónathas hittir þá ok tekr af þeim fé þat allt er þeir fóru með. Ok nú spyrr Jónathas at herr Démétrií er kominn í Jerúsalem ok snýr hann nú fyrst í móti þeim en setr eptir Símon bróður sinn at gæta herbúðanna: i llavors se n'assabenta que l'exèrcit estranger s'esmunyia vergonyosament fugint del seu senyor, el rei Demetri, amb gran botí. En Jonatàs els intercepta i els pren tot el botí que portaven amb si, i llavors en Jonatàs és ennovat que l'exèrcit d'en Demetri ha arribat a Jerusalem i canvia el sentit de la marxa per anar-li a l'encontre i deixa son germà, en Simó, perquè guardi el campament

♦ stelast til að gera e-ð: fer una cosa d'amagat

stelkur <m. stelks, stelkar>:

gamba roja, cama-roig m, tifort m (Val.), cama-roja f (Bal.)  (ocell Tringa totanus)

stell¹ <n. stells, stell>:

1. (bollastell) joc m, servei m (conjunt d'atuells amb què hom serveix el menjar, el cafè, les begudes etc., vaixella, set)

♦ → matarstell “servei de taula, vaixella completa”

2. (reiðhjólastell) quadre m (de bicicleta)

3. <COL·L, no formal> dentadura postissa, barram m artificial (Bal.)

stell² <n. stells, no comptable>:

1. (sýsl, bauk) quefer m (ocupació, feina)

♦ stell við krakka: passar el temps entretenint-se i ocupant-se amb els nens

2. (ôþörf fyrirhöfn) molèsties f.pl [innecessàries] (pena o penes, esforç[os])

♦ stell við e-n: esforços innecessaris amb algú

stelling <f. stellingar, stellingar>:

1. <GEN> posició f, positura f (o: postura)

2. stellingar <f.pl stellinga>: posa f, positura f (o: postura) (postura [poc natural] que hom adopta, p.e., per ésser fotografiat)

♦ setja sig í stellingar: adoptar una posa, posar-se en posició (per a ésser fotografiat) (lit.: posar-se en postures)

♦ setja sig í stellingar e-s: #1. <GEN> imitar la posa d'algú; #2. <FIG> posar-se en el paper o postura de...

♦ setja sig í stellingar til þess að <+ inf.>: (búa sig undir e-ð) col·locar-se en bona posició per a...<+ inf.>, preparar-se per a...<+ inf.>; #2. (vera með hátíðlega tilburði) adoptar una positura solemne per a...<+ inf.>

stelpa <f. stelpu, stelpur. Gen. pl.: stelpna>:

1. <GEN> noia f, al·lota f (Mall.) 

2. (táningur & ung kona) jove f  (dona jove)

◊ ég er 21 árs stelpa sem flutti til Mæorku í Júní: sóc una noia de vint-i-un any[s] que va venir a viure a Mallorca pel juny