Macià Riutort i Riutort
ÍSLENSK-KATALÓNSK ORÐABÓK
DICCIONARI ISLANDÈS-CATALÀ
U
© Macià Riutort i Riutort, 1998
|
|
Ὀλίγος ἐστὶν καὶ λυπηρὸς ὁ βίος ἡμῶν, καὶ οὐκ ἔστιν ἴασις ἐν τελευτῇ ἀνθρώπου, καὶ οὐκ ἐγνώσθη ὁ ἀναλύσας ἐξ ᾅδου. |
|
|
|
|
|
|
|
Ὅτι αὐτοσχεδίως ἐγενήθημεν καὶ μετὰ τοῦτο ἐσόμεθα ὡς οὐχ ὑπάρξαντες· ὅτι καπνὸς ἡ πνοὴ ἐν ῥισὶν ἡμῶν, καὶ ὁ λόγος σπινθὴρ ἐν κινήσει καρδίας ἡμῶν, οὗ σβεσθέντος τέφρα ἀποβήσεται τὸ σῶμα καὶ τὸ πνεῦμα διαχυθήσεται ὡς χαῦνος ἀήρ. |
|
|
|
|
|
|
|
Καὶ τὸ ὄνομα ἡμῶν ἐπιλησθήσεται ἐν χρόνῳ, καὶ οὐθεὶς μνημονεύσει τῶν ἔργων ἡμῶν· καὶ παρελεύσεται ὁ βίος ἡμῶν ὡς ἴχνη νεφέλης καὶ ὡς ὁμίχλη διασκεδασθήσεται διωχθεῖσα ὑπὸ ἀκτίνων ἡλίου καὶ ὑπὸ θερμότητος αὐτοῦ βαρυνθεῖσα. |
|
|
|
|
|
|
|
Σκιᾶς γὰρ πάροδος ὁ καιρὸς ἡμῶν, καὶ οὐκ ἔστιν ἀναποδισμὸς τῆς τελευτῆς ἡμῶν, ὅτι κατεσφραγίσθη καὶ οὐδεὶς ἀναστρέφει. |
|
|
|
|
|
-
ufs¹ <f. ufsar, ufsar>:
-
variant de → ufs² ‘volada, ràfec, barbacana de teulada’
-
ufs² <f. ufsar, ufsir>:
-
volada f, ràfec m, barbacana f de teulada
ufsi <m. ufsa, ufsar>: [peix m] carboner m, lluç negre (Andorra) (peix Gadus virens syn. Pollachius virens)
-
ugga <uggi ~ uggum | uggði ~ uggðum | uggað>:
-
I. <personal>:
-
1. <um e-ð>: (óttast) témer per una cosa (sentir temor)
-
◊ hann uggði um líf sitt: temia per la seva vida
-
2. <að e-ð + subj.>: (hafa slæman grun) témer que <+ subj.> o <+ cond.> (sospitar que pot succeir una cosa desagradable)
-
◊ hann uggði að hann mundi verða ósáttur við það: temia que hi estaria en desacord
-
3. <ekki að sér>: (ekki vara sig, ekki gæta sín) no pensar res, no malfiar-se, no estar recelós -osa (no estar preocupat, alerta, no creure que pugui passar res, estar desprevingut)
-
◊ ungur sjálfboðaliði uggði ekki að sér og lagði jeppabifreið í stæði merkt fötluðum: un jove voluntari no va pensar res i va aparcar el jeep a un indret senyalitzat per a incapacitats
-
II. <impersonal>:
-
1. <e-n e-ð>: (óttast & hafa slæman grun) témer una cosa (sentir temor & pensar en la possibilitat que una cosa desagradable s'esdevingui)
-
◊ mig uggir að...: temo que...
uggi <m. ugga, uggar>: aleta f (de peix)
|
UGGARNIR - LES ALETES |
bakuggi |
aleta dorsal |
brjóstuggi → eyruggi |
aleta pectoral |
eyruggi |
aleta pectoral |
gotraufaruggi |
aleta anal |
kviðuggi |
aleta abdominal, aleta pelviana, aleta ventral |
raufaruggi → gotraufaruggi |
aleta anal |
sporður |
aleta caudal |
|
|
- <†>
ugg·legur, -leg, -legt <adj.>:
-
que és de témer, temible
-
♦ þat þykki mér uggligt, at...: temo que...
-
uggur <m. uggs, no comptable>:
-
temor m,f
-
♦ e-m er uggur á, að...: algú tem que...
-
uggvæn·legur, -leg, -legt <adj.>:
-
1. (óhugnanlegur) inquietant, alarmant (que fa sentir inquietud, que no presagia res de bo, amenaçador)
-
◊ uggvænleg framtíð: un futur inquietant
-
◊ uggvænleg þróun: un desenvolupament alarmant
-
2. (sem ástæða er til að óttast, uggvænn) que és de témer, temible
-
3. (ískyggilegur) sinistre -a (tenebrós)
-
4. (skelfilegur, ógurlegur) esglaiador -a (terrible, horrible, horripilant)
-
ugg·vænn, -væn, -vænt <adj.>:
-
que és de témer
-
♦ sem uggvænt er: com és de témer
-
ugla <f. uglu, uglur. Gen. pl.: ugla o: uglna>:
-
1. <GEN> mussol m, òliba f (qualsevol ocell de la família dels estrígids)
-
♦ flytja uglur til Aþenu: vendre neveres als esquimals, tirar aigua a la mar
-
2. duc blanc, duc m de les neus (ocell Nyctea scandiaca) (→ snæugla)
-
3. (bátsugla) pescant m (d'embarcació)
-
4. (snagi) penjarobes m (de paret)
-
5. (ófríð kona) card m (dona lletja)
-
<†>
ulf·heðinn <m. -heðins, -heðnar>:
-
variant arcaica d' → úlf·héðinn “pell-de-llop”
-
◊ hlaðnir vǫ́ru þeir hǫlða ǀ ok hvítra skjalda, ǁ
vigra vestrœnna ǀ ok valskra sverða. ǁ
Grenjuðu berserkir; ǀ guðr vas þeim á sinnum; ǁ
emjuðu ulfheðnar ǀ ok ísǫrn dúðu (ɔ: ok ísarn glumðu) — 8. De var ladede med storbønder og hvide skjolde, med vestlandske spyd og vælske sværd; bersærkerne brølte, kampen var i gang, ulvhednerne hyldede og rystede spydene: estaven carregades amb barons i blancs (lluents?) escuts, llances angleses (britones) i espases gal·leses. Els bersercs braolaven -la batalla es trobava en ple auge-, els pells-de-llop udolaven i brandien els ferros (vocabulari: #1. hvítr: Cf. en Baetke 19874, pàg. 290: hvítr skjǫldr „weißer Schild“, die helle, ungefärbte Innenseite des Schildes, però en Finnur Jónsson 1931², pàg. 303b: hvítr, adj, hvid, lys, om skjolde, hvít(i)r skildir, skjǫldr <...>; #2. vigr: Cf. en Finnur Jónsson 1931², pàg. 615: vigr, spyd <...> vigrar vestrœnar Harkv 8; #3. vestrœnn: Cf. en Finnur Jónsson 1931², pàg. 610b: <...> om vælske spyd, vigrar vestrœnar Harkv 8. Segons això, en Finnur contempla com a sinònims vestrœnn i valskr. Atès que els versos descriuen la batalla naval de Hafrsfjǫrðr, de l'any 872, m'estimo més donar a aquests adjectius el significat de britones i gal·leses respectivament; #4. sinn: Cf. en Finnur Jónsson 1931², pàg. 496b: sinn, n, 1) gang, guðr vas á sinnum, kampen var i fuld gang, Harkv 8; #5. dýja: Cf. en Finnur Jónsson 1931², pàg. 93ab: dýja <...> ryste (trans.), bevæge, dýja skǫr, ryste sit hår, hoved, Þry 1, især om våben, og da spyd (ryste, kaste) <...> dýja ísarn (her v. l. til glumðu Harkv 8. Cf. també en Baetke 19874, pàg. 96: dýja (dúða) schütteln, rütteln; ; #6. glymja: Cf. en Finnur Jónsson 1931², pàg. 190b: glymja <...> klinge <...> ísǫrn glumðu (v.l.) Harkv 8. Cf. també en Baetke 19874, pàg. 203: glymja (glumda) klingen, klirren, dröhnen)
-
<†>
Ulf·heðinn <m. -heðins, no comptable>:
-
variant arcaica d' → Úlf·héðinn “andrònim”
ull <f. ullar, no comptable>: llana f
hæra ull: sortejar llana
-
ullar·lagður <m. -lagðs, -lagðar>:
-
tofa f de llana, floc m de llana
ull·blekill <m. -blekils, -bleklar>: bolet m de tinta (bolet Coprinus comatus)
-
ullins·eyra <n. -eyra, -eyru. Gen. pl.: -eyrna; emprat hab. en pl.>:
-
(húðsepar hvorum megin við hjartarætur sláturdýra) orelleta f de cor (atri de cor d'animal escorxat)
-
ull·jurt <f. -jurtar, -jurtir>:
-
cotonera f d'Alemanya* (planta Filago vulgaris syn. Filago germanica)
ull·serkur <m. -serks o -serkjar, -serkir>: bolet m de tinta (bolet Coprinus comatus)
um <prep.+ac.>: 1. per, sobre, al voltant de
2. hvað er um að vera?: què passa?
hvað er um að vera í Barselónu?: què hi ha de nou a Barcelona?
-
um·boð <n. -boðs, -boð>:
-
1. (heimild) autoritat f (poder per fer una cosa)
-
♦ án fulls umboðs e-s: sense el ple consentiment d'algú
-
♦ fá umboð til e-s: rebre plena autoritat per a una cosa
-
♦ veita e-m umboð til e-s: autoritzar algú a
-
◊ skriflegt umboð: autorització per escrit
-
2. <JUR = umboðsvald> poder m [notarial]
-
♦ gefa e-m umboð til e-s: donar poders a algú per a
-
♦ gefa e-m fullt og ótakmarkað umboð til e-s: atorgar poders, plens i generals, a algú per a
-
♦ ég gef hér með X fullt og ótakmarkað umboð til þess fyrir mína hönd að undirrita kaupsamning svo og...: atorgo poder ple i general a X perquè en nom meu i representació meva signi el contracte de compra-venda, així com...
-
♦ samkvæmt umboði: per poders
-
3. (til að greiða atkvæði) delegació f (de vot a altri mitjançant poders específics)
-
♦ greiða atkvæði samkvæmt umboði: delegar el vot
-
4. (kjósenda) mandat m (dels parlamentaris, regidors etc. per a actuar en nom i interès de llurs votants)
-
♦ fá umboð frá kjósendum: obtenir el mandat dels electors
-
5. (umboðsfyrirtæki) agència f [concessionària] (empresa comercial intermediària)
-
♦ vera með umboð fyrir e-u: tenir la concessió de..., ésser el concessionari ~ la concessionària de...
-
umboðs·aðili <m. -aðila (o: -aðilja), -aðilar (o: -aðiljar)>:
-
1. <GEN> agent m & f, representant m & f
-
♦ umboðsaðili rithöfundar: agent literari
-
◊ Námsgagnastofnun og Rithöfundasamband Íslands gera hér með eftirfarandi samning er fjallar um greiðslu ritlauna til höfunda eða umboðsaðila þeirra fyrir afnot af ritverkum í lesbókum: La Fundació de Materials i Mitjans Educatius o Námsgagnastofnun i l'Associació d'Escriptors en llengua islandesa atorguen, per mitjà d'aquest document, el següent contracte que tracta del pagament dels drets d'autor als escriptors o a llurs agents literaris per l'ús de llurs obres als llibres de lectura i/o de text
-
2. <AUTOM> concessionari m, concessionària f
-
♦ umboðsaðili [fyrir] BMW á Íslandi: el concessionari de BMS a Islàndia
umboðs·ræðismaður <m.-ræðismenn>: agent consular
-
umbóta- <en compostos>:
-
reformista
-
umbóta·flokkur <m. -flokks, -flokkar>:
-
partit m reformista
-
umbóta·hreyfing <f. -hreyfingar, -hreyfingar>:
-
moviment m reformista
-
umbóta·sinnaður, -sinnuð, -sinnað <adj.>:
-
reformista
-
umbóta·sinni <m. -sinna, -sinnar>:
-
reformista m & f
-
um·breyta <-breyti ~ -breytum | -breytti ~ -breyttum | -breytt ║ e-u>:
-
modificar una cosa
um·brot <n. -brots, -brot>: compaginació f (de llibre etc.)
-
umburðar·leysi <n. -leysis, no comptable>:
-
intolerància f
um·búðir <f.pl -búða>: 1. (um sár) embenat m, embenatge m (de ferida)
2. (um vöru) envoltori m (de producte comercial)
-
um·bætur <f.pl -bóta>:
-
mesures f.pl de reforma, reformes f.pl
um·dæmi <n. -dæmis, -dæmi>: 1. <GEN> districte m, circumscripció f
2. (stjórnsýsluumdæmi í Frakklandi) departament m (a França);
3. (dómstóls) partit m judicial (de jutjat)
4. <INFORM> domini m
-
umdæmis·heiti <n. -heitis, -heiti>:
-
<INFORM> nom m de domini (→ lénsheiti)
-
umfeðmings·gras <n. -grass, -grös>:
-
garlanda f [comuna] (planta Vicia cracca)
um·ferð <f. -ferðar, -ferðir>: 1. <GEN> trànsit m (circulació rodada)
það er mikil umferð: hi ha molt de trànsit
öll umferð bönnuð: prohibit el trànsit
2. rotació f
umferð tunglsins um jörðina: la rotació de la lluna al voltant de la terra
3. circulació f
setja e-ð í umferð: posar una cosa en circulació
taka e-ð úur umferð: llevar una cosa de la circulació
umferða·karl <m. -karls, -karlar>: vagabund m
umferða·kennari <m. -kennara, -kennarar>: <HIST> mestre m ambulant, mestra f ambulant
umferða·miðstöð <f. -miðstöðvar, -miðstödvar>: estació f d’autobusos, terminal f d'autobusos
umferðar·eftirlit <n. -eftirlits, no comptable>: control m de tràsit
umferðar·ljós <n. -ljóss, -ljós>: semàfor m
umferðar·lög <n.pl -laga>: codi m de circulació
umferðar·lögregla <f. -lögreglu, no comptable>: policia f de trànsit, guàdia f civil de trànsit
umferðar·merki <n. -merkis, -merki. Gen. pl.: -merkja; Dat. pl.: -merkjum>: senyal m de trànsit
umferðar·regla <f. -reglu, -reglur. Gen. pl.: -reglna o: -regla>: norma f [del codi] de circulació
umferðar·sekt <f. -sektar, -sektir>: multa f de trànsit
umferðar·slys <n. -slyss, -slys>: accident m de trànsit
umferðar·teppa <f. -teppu, no cmptable>: embotellament m [del trànsit], embussament m, embós m de circulació (Bal.)
umferðar·tugabrot <n. -tugabrots, -tugabrot>: <MAT> [nombre m] decimal periòdic
hreint ~ blandið umferðartugabrot: decimal periòdic pur ~ mixt
umferða·sali <m. -sala, -salar>: <HIST> marxant m [ambulant]
-
um·fjöllun <f. -fjöllunar, no comptable>:
-
debat m, discussió f
-
um·flotinn, -flotin, -flotið <adj.>:
-
envoltat -ada d'aigua, enrevoltat -ada d'aigua (Bal.)
-
um·fram <prep. + Ac. >:
-
per (o: part) damunt
-
♦ umfram allt: abans que res, primer de tot, sobretot
-
♦ umfram annan <+ subst.>: més que qualsevol altre <+ subst.>
-
♦ umfram aðra menn: més que qualsevol altre
-
♦ umfram önnur lönd: més que qualsevol altre país
-
♦ umfram það sem...: més enllà de...
-
um·fram <adv.>:
-
de més (o: de massa), en excés
-
♦ það sem er umfram: la resta, el que hi ha de massa (o: de més)
umfram·farangur <m. -farangurs, pl. no hab.>: excés m d'equipatge
um·framur, -fröm, -framt: redundant
-
um·frymi <n. -frymis, -frymi>:
-
<BIOL> citoplasma m
-
um·gangur <m. -gangs, pl. no hab.>:
-
activitat f, atrafegament m (i esp., el tràfec o traüll dels habitants d'una casa)
-
◊ vakna við umgang: despertar-se amb el traüll de la casa
-
um·gengni <f. -gengni, no comptable>:
-
tracte m (relació que hom manté amb altri)
-
♦ hafa umgengni við e-n: fer-se amb algú, relacionar-se amb algú
-
♦ í umgengni við e-n: en el tracte amb...
-
um·hella <-helli ~ -hellum | -hellti ~ -helltum | -hellt ║ e-u>:
-
1. <GEN> transvasar un líquid
-
2. (víni úr stampi eða byttu í tunnu) trafegar vi, trascolar vi, trasbalsar vi (Mall.) (vi del cup o la tina a les bótes)
-
◊ umhella víninu og skilja vínið frá botnfalli: trascolar el vi i clarificar el vi
-
3. (víni úr tunnu í flöskur) embotellar vi (vi de les bótes a les ampolles)
-
um·horf <n. -horfs, no comptable>:
-
1. (umhverfi, nærsveitir) rodalia f, voltants m.pl (contrada circumdant, encontorns)
-
2. (útsýni, sýn) vista f (aspecte o panorama que ofereix un paisatge, un carrer etc. en un moment donat del dia o en un dia determinat)
-
◊ svona var umhorfs í skemmunni á nýársdag: aquesta era la vista que oferia el porxo el dia de cap d'any
-
◊ svona var umhorfs í garðinum mínum að morgni 25. september 2005: aquesta era la vista que oferia el meu jardí la matinada del 25 de setembre del 2005
-
♦ hér er fagurt umhorfs ~ það er fagurt umhorfs: <LOC FIG> d'aquí estant es divisa una vista bonica, quina vista més bonica que hi ha d'aquí estant!
-
◊ hvernig haldið þið að Reykjavík, verði umhorfs eftir eina öld?: com creieu que serà l'aspecte de Reykjavík d'aquí a un segle?
-
◊ hvernig er umhorfs heima hjá ykkur?: com és la vista que es divisa de casa vostra estant?
-
3. <FIG = útsýni> ambient m (atmosfera que hom respira en una festa, un local de diversió etc.)
-
um·hugsun <f. -hugsunar, -hugsanir>:
-
reflexió f, consideració f
-
♦ þetta vakti mig til umhugsunar um það að... <+ ind.>: això em va portar a considerar que <+ ind.>
um·hverfi <n. -hverfis, no comptable>: 1. <GEN> voltants m.pl 2. (náttúruumhverfi) medi ambient m 3. (félagsumhverfi) entorn m
-
umhverfis·fræði <f. -fræði, no comptable>:
-
ciències f.pl mediambientals
-
umhverfis·löghyggja <f. -löghyggju, no comptable>:
-
determinisme m ambiental
-
umhverfis·mengun <f. -mengunar, pl. no hab.>:
-
contaminació f mediambiental
-
umhverfis·ráðherra <m. -ráðherra, -ráðherrar>:
-
ministre m de medi ambient, ministra f de medi ambient
-
umhverfis·ráðuneyti <n. -ráðuneytis, -ráðuneyti>:
-
ministeri m de medi ambient
umhverfis·vernd <f. -verndar, no comptable>: protecció f del medi ambient, protecció mediambiental
-
umhverfis·vottaður, -vottuð, vottað <adj.>:
-
amb certificació mediambiental, amb certificació de producte respectuós amb el medi ambient
-
umhverfis·vottun <f. -vottunar, pl. no hab.>:
-
certificació f de producte respectuós amb el medi ambient
umhverfis·vænn -væn, -vænt: ecològic -a, natural, respectuós -osa amb el medi ambient
-
um·hyggja <f. -umhyggju, no comptable>:
-
atencions f.pl, preocupació f (sol·licitud, interès especial & cura, assistència)
-
◊ ást og á: amor i atencions
-
◊ þá varð Drottinn fullur umhyggju (וַיְקַנֵּא) vegna lands síns, og hann þyrmdi lýð sínum: aleshores Jahvè es va omplir de gelosia pel seu poble i es compadí del seu poble
-
♦ bera umhyggju fyrir e-m: [pre]ocupar-se d'algú
-
◊ ég er hrjáður og snauður, en Drottinn ber umhyggju (יַחֲשָׁב) fyrir mér: sóc pobre i indigent, però Adonai s'ocupa de mi
-
◊ varpa áhyggjum þínum á Drottin, hann mun bera umhyggju (יְכַלְכְּלֶךָ) fyrir þér, hann mun eigi að eilífu láta réttlátan mann verða valtan á fótum: llança els teus neguits a Jahvè, que ell s'ocuparà de tu, ell no deixarà mai que el just traveli
-
◊ varpið allri áhyggju yðar á hann, því að hann ber umhyggju (μέλει) fyrir yður: descarregueu en ell totes les vostres preocupacions, perquè ell es preocupa de vosaltres
-
◊ hann hefir borið umhyggju (יָדַע) fyrir för þinni um þessa miklu eyðimörk. Í fjörutíu ár hefir Drottinn Guð þinn nú verið með þér; ekkert hefir þig skort: ell coneix (el text islandès interpreta: ha tingut cura de, s'ha preocupat de) la teva marxa per aquest gran desert. Fa quaranta anys que Jahvè, el teu Déu, és amb tu, i no t'ha mancat mai res
-
♦ sýna e-m umhyggju: preocupar-se d'algú, mostrar la seva sol·licitud per algú, mostrar el seu interès per algú
-
umhyggju·samur, -söm, -samt <adj.>:
-
considerat -ada, atent -a (sol·lícit, ple de consideració i miraments)
umkomu·laus, -laus, -laust: 1. (einmana, einstæðingslegur) solitari -ària (sense ningú, tot sol)
2. (hjálparlaus) desvalgut -uda, desemparat -ada
einmana og umkomulaus: sol i desemparat
umkomu·leysi <n. -leysis, no comptable>: desemparament m, desemparança f
-
um·kringdur, -kringd, -kringt <adj.>:
-
rodejat -ada, enrevoltat -ada (Mall., Men.)
-
◊ komið út með hendur á lofti! húsið er umkringt!: sortiu amb les mans enlaire! la casa està rodejada!
-
♦ vera umkringdur af e-u: estar rodejat per una cosa, estar enrevoltat (Mall., Men.) per una cosa
-
♦ vera umkringdur e-u: estar rodejat per una cosa, estar enrevoltat (Mall., Men.) per una cosa
-
um·kringja <-kringi ~ -kringjum | -kringdi ~ -kringdum | -kringt ║ e-ð>:
-
rodejar una cosa, encerclar una cosa, enrevoltar una cosa (Mall., Men.)
-
um·kvörtun <f. -kvartanar, -kvartanir>:
-
queixa f
-
♦ heyrast umkvartanir yfir e-u: sentir-se queixes sobre una cosa
um·lukt: supí de → umlykja ‘circumdar’
-
um·lukinn, -lukin, -lukið <adj.>:
-
1. <GEN> envoltat -ada, enrevoltat -ada (Mall.), circumdat -ada
-
♦ umlukinn [með] e-u: enrevoltat d'una cosa
-
◊ ...sundlaug umlukta trjám, plöntum og blómum: ...una piscina envoltada d'arbres, plantes i flors
-
♦ það sem umlykur fyrir hið umlukta: <LING & RETOR> el contingent pel contingut, tipus de metonímia
-
2. (garður, lóð o.s.fr.) tancat -ada, clos -a (jardí, solar etc. tancat amb una tanca)
-
um·lykja <-lyk ~ -lykjum | -lukti ~ -luktum | -lukt ║ e-ð ~ e-n með e-u>:
-
envoltar una cosa ~ algú de...
-
◊ ég vil setja herbúðir allt í kringum þig, umlykja þig með varðmönnum (מֻצָּב, מצב) og reisa hervirki (מְצוּרָה / מְצֻרֹת, מצרת) í móti þér: t'assetjaré per totes bandes, t'encerclaré amb sentinelles (guarnicions (?), posts de vigilància (?)) i aixecaré baluards contra teu
-
um·myndaður, -mynduð, -myndað <adj.>:
-
1. (gerbreyttur) transformat -ada (trasmudat -ada)
-
♦ ummyndaður af e-u: transformat per una cosa
-
♦ ummyndað berg: <GEOL> roques metamòrfiques
-
2. <RELIG> transfigurat -ada
-
um·mæla <-mæli ~ -mælum | -mælti ~ -mæltum | -mælt ║ e-ð>:
-
observar una cosa, comentar una cosa
-
♦ láta e-ð ummælt: dir una cosa, comentar una cosa, observar una cosa
-
◊ eins og heilagur Ambrósíus lét umælt af lotningu...: com va observar, tot meravellat i commogut, Sant Ambròs... (uti sanctus Ambrosius, stupens ac permotus, interpretatur)
-
ummæla·laust <adv.>:
-
sense objeccions, sense emperons
-
um·mæli <n.pl -mæla>:
-
1. (mótbara) objecció[ns] f[.pl] (emperò, inconvenient, rèplica)
-
♦ hafa ummæli um e-ð: tenir (o: posar) objeccions a una cosa, expressar-se en contra de
-
2. (yfirlýsing) declaració f (manifestació, comentari sobre un tema)
-
3. (orð) paraules f.pl (termes amb què hom ha parlat, allò que algú diu o ha dit, enraonament d'algú)
-
♦ meiðandi ummæli: paraules ofensives
-
4. (eftirtölur) insistència molesta a recordar els favors fets (paraules d'esperit petit, mesquí, retraient contínuament els favors i serveis fets o prestats a algú)
-
5. (ákvæði) condició f (estipulació, especificació, clàusula, terme estipulat)
-
6. (undanbrögð) subterfugi m (pretext per no fer, excuses)
-
7. (bón, bæn) prec m (demanda, esp. de favor)
-
8. <†> (formæling) imprecació f (maledicció)
-
9. <†> (dómur) sentència f (de jutge)
-
◊ en mér var þat svá launat, at þeir sem eigi vildu fœra áleiðis fyrir mér, sǫgðu þá sjá mega hvárt ek þóttumz offari verit hafa í mínum ummælum, er ek vilda þá ǫllum lina eptir mitt líflát: i el guardó que en vaig obtenir va ésser que els qui no em volien donar suport [en aquella decisió], digueren que llavors es podia veure que jo mateix creia haver anat massa lluny en les sentències [dictades] i que ho feia per mitigar-ne l'efecte de totes elles després del meu traspàs
-
◊ ek lá fyrr í rekkju, sagði hann, með litlum mætti, ok var ek þá oleaðr í þeirri sótt, ok er þar var komit sǫngvinum sem nú er, þá mælta ek svá fyrir, at allir þeir menn, sem í mínum stórmælum væri, skyldi frjálsir vera minna ummæla, ef mik tœki frá; ætlaða ek þeim þat til líknar en mér eigi til áfallsdóms sjálfum: quan en una altra ocasió -va dir-, també em vaig trobar fent llit, amb migrades forces i en aquella malaltia em varen donar l'extremunció, quan va haver arribat el moment del cant [del ritual dels moribunds] com ara, i abans que no comencés, vaig declarar que tots aquells que es trobaven acusats davant meu de greus càrrecs, havien de quedar lliures de llur sentència si jo moria. I ho feia com un acte de gràcia, i no pas com una condemna del que jo havia fet
-
ummælt <supí de>: → ummæla “observar, comentar”
-
um·ráð <n.pl -ráða>:
-
1. (yfirráð) disposició f (poder de disposar d'una cosa)
-
♦ hafa e-ð til umráða: tenir una cosa a la seva disposició
-
♦ e-ð er til umráða: una cosa està a la disposició d'algú
-
♦ fá e-ð til umráða: posar una cosa a disposició d'algú
-
◊ háskólasetrið fær til umráða tvö herbergi í rannsóknarhúsi Landbúnaðarháskólans Íslands: es posen a disposició de les dependències universitàries dues aules al centre experimental de l'Escola Tècnica Superior d'Enginyeria Agrària d'Islàndia
-
2. (forræði) càrrec m (custòdia, control, responsabilitat sobre una cosa)
-
♦ hafa umráð yfir e-u: tenir una cosa al seu càrrec, tenir una cosa sota la seva responsabilitat
-
3. <†> (ráðagerð) consulta f (assessorament amb altri)
-
◊ bóndi veik til umráða dóttur sinnar: el pagès se n'anà a consultar l'afer amb sa filla
-
4. <†> (ráðlegging, leiðbeining) instigació f (consell incitatori)
-
♦ gera e-ð eftir umráði e-s: fer una cosa a instigació d'algú
-
5. <†> (umræða) discussió f (debat, parlament, sobre un tema)
-
um·rót <n. -róts, pl. no hab.>:
-
capgirament m, trastorn m, trasbalsament m
-
♦ valda umróti: posar-ho tot damunt davall
-
um·róta <-róta ~ -rótum | -rótaði ~ -rótuðum | -rótað ║ e-u>:
-
remenar una cosa, entrecavar una cosa
-
◊ umróta jörðunni: remenar la terra
-
um·ræða <f. -ræðu, -ræður>:
-
1. <GEN> debat m, discussió f [pública]
-
◊ umræða Dana um Evrópusamrunann: el debat dels danesos sobre la integració europea
-
♦ taka þátt í umræðu um e-ð: participar en un debat sobre una cosa
-
2. <POLÍT> lectura f, deliberació f
-
◊ frumvarpið var afgreitt við þriðju umræðu: el projecte de llei es va aprovar a la tercera lectura
-
umræðu·efni <n. -efnis, -efni>:
-
tema m (o: matèria f) de debat
umsagnar·liður <m. -liðar (o: -liðs), -liðir>: 1. <GRAM> predicat m nominal, atribut m
2. <GRAM> predicat m verbal
um·sjá <f. -sjár, no comptable>: cura f, esment m, atenció f
veita e-m umsjá: tenir cura d'algú
-
um·sjón <f. -sjónar, no comptable>:
-
1. (eftirlit) supervisió f (control, esment)
-
♦ hafa umsjón með e-u: supervisar una cosa
-
2. (aðstoð) ajut m (suport, assistència)
-
♦ veita e-m umsjón sína: ajudar algú donant-li el seu suport, assistir algú
-
3. (umönnun) cura f (càrrec, esment, atenció)
-
♦ hafa umsjón með e-u: (annast) atendre una cosa, tenir cura d'una cosa, ocupar-se d'una cosa (tenir esment del funcionament d'una màquina o d'un servei tècnic)
umsjóna·kennari <m. -kennara, -kennarar>: tutor m (tipus de professor)
umsjónar·maður <m. -manns, -menn>: supervisor m
-
um·skera <-sker ~ -skerum | -skar ~ -skárum | -skorið ║ e-n>:
-
circumcidar algú
-
um·skipti <n. -skiptis, -skipti. Empr. hab. en pl.>:
-
grans canvis
-
♦ umskipti hamingjunnar: les vicissituds de la fortuna
-
um·skorinn, -skorin, -skorið <adj.>:
-
circumcidat -ada, circumcís -isa
-
um·skurður <m. -skurðar, -skurðir>:
-
circumcisió f, <MED> postectomia f
-
um·skurn <f. -skurnar, pl. no hab.>:
-
circumcisió f, <MED> postectomia f
um·slag <n. -slags, -slög>: sobre m (envoltori de carta)
um·sókn <f. -sóknar, -sóknir>: sol·licitud f
leggja inn umsókn um e-ð: presentar una sol·licitud de...
taka við umsóknum um e-ð: admetre sol·licituds de..
umsókn um e-ð: sol·licitud de...
umsókn um starf: sol·licitud de treball
-
um·svif <n.pl -svifa>:
-
1. (umstang, annir) tràfec[s] m.pl (atrafegament)
-
2. (athafnasemi) activitat[s] f[.pl] (moviment d'empreses i certs organismes públics)
-
♦ mikil umsvif: forta activitat
-
♦ hafa mikil umsvif: <LOC FIG> tenir una forta activitat
-
3. (undanbrögð, vafningar) ambages m.pl (pretextos, subterfugis, voltes)
-
♦ hafa engin umsvif: <LOC FIG> escometre [la realització d']una cosa sense dilació, tirar pel dret camí i anar al gra, no fer cap voltera
-
umsvifa·laust <adv.>:
-
(án tafar) sense dilació [ni vacil·lació], immediatament, a l'instant
um·sögn <f. -sagnar, -sagnir>:
1. (ummæli) judici m, parer m (declaració o comentari expressant parer o opinió)
ég leitaði umsagnar hans um málið: li he demanat que es pronunciï sobre l'afer
2. (ritdómur) ressenya f (escrit de crítica)
skrifa umsögn um e-ð: fer la ressenya de...
3. <GRAM & Lògica> predicat m
umsögn og rökliður: predicat i argument
-
um·sögn <f. -sagnar, -sagnir>:
-
<GRAM & FIL LOG> predicat m (exemple: l'home és bo ~ maðurinn er góður)
-
um·talaður, -töluð, -talað <adj.>:
-
molt esmentat -ada, que està en boca de tothom, que se'n parla molt
-
um·vefja <-vef ~ -vefjum | -vafði ~ -vöfðum | -vafið ║ e-ð~e-n>:
-
envoltar una cosa~algú
-
♦ umvefja e-n e-u: envoltar algú amb una cosa
-
um·vöndun <f. -vöndunar, -vandanir>:
-
amonestació f, reprensió f
-
una <uni ~ unum | undi ~ undum | unað ║ e-u>:
-
1. (líða vel) sentir-se bé amb una cosa (estar-ne satisfet i content, sentir-s'hi a gust amb ella)
-
◊ hann undi [sér] hag sínum: estava content amb la seva situació
-
♦ hann undi [sér] við hlut sinn: estava content amb la seva sort
-
◊ nú er þegar slegið í sætt málinu með því móti að Áskell skal gera um þeirra í millum. Sú var gerð Áskels að vígin skulu á standast, Þorkels og Helga bróður Hróa, Hánefs og þrælsins, en Þórodd skal bæta hundraði silfurs. Land var goldið í Reykjahverfi og voru það ráð Áskels. Eru þeir nú sáttir eftir þetta og fara nú hvorirtveggja til sinna heimkynna. Nú segir Áskell að nú hefir því nær farið sem hann gat til og þótti þessi för betur ófarin. Vémundur kvað hvern sínum forlögum fylgja verða, sagði nú hvoratveggja mega vel við una sinn hlut og segir að þá mun hver deyja er feigur er: aleshores es va arribar immediatament a un arranjament en aquell afer tot acordant que l'Áskell arbitraria entre ells dos. La decisió de l'Áskell fou que la mort d'en Þorkell i la d'en Helgi, el germà d'en Hrói, d'una banda, i, de l'altra, la d'en Hánefur i el seu esclau es compensarien -mort per mort- entre si. La mort d'en Þóroddur es compensaria amb el pagament de cent marcs d'argent. Es van emprar terres de la contrada del Reykjadalur a compte d'aquests diners. Aquest fou la sentència arbitral de l'Áskell. Després d'això, així doncs, quedaren conciliats i cadascun d'ells se'n tornà a ca seva. Aleshores l'Áskell va dir que la cosa, si fa no fa, havia anat com ell havia suposat que ho faria i que era de l'opinió que hauria estat millor que aquell viatge no s'hagués fet. En Vémundur va dir que tothom havia de seguir el seu destí, que totes dues bandes podien estar satisfetes amb la sort que els havia pertocat, i acabà afegint que tothom havia de morir en el moment que li toqués (Baetke 19874, pàg. 573: slá máli í sætt eine Sache zum (gerichtlichen) Vergleich bringen, in einer Angelegenheit einen Vergleich schließen)
-
♦ una sér e-u illa: estar descontent amb una cosa, no estar satisfet -a amb una cosa
-
♦ una sér vel e-s staðar: sentir-se bé a un indret
-
◊ þarna undi hann sér vel: s'hi sentia molt bé allà
-
♦ una sér illa e-s staðar: no trobar-s'hi bé a un indret, no sentir-s'hi a gust a un indret
-
♦ una sér við e-ð: estar content -a i satisfet -a amb una cosa
-
2. (dveljast) estar-se, romandre (quedar-se, restar, trobar-se a un lloc)
-
3. (láta tímann líða, stytta sér stundir, skemmta sér) passar-s'ho bé, entretenir-se (passar l'estona, ocupar el temp fent alguna activitat, esp. de lleure, passar una estona agradable fent una activitat de lleure)
-
◊ á meðan þú ert ungur, en ellin grá ǁ og önug dokar. Nú er að leika sér ǁ við íþróttir, og oft á kvöldum ǁ una við hljóðskraf á stefnumótum, : mentre siguis jove i la canosa i malambrosa vellesa trigui. Ara és l'hora de divertir-se jugant als esports i, als vespres, passar-s'ho bé sovint amb xiuxiueigs a les cites acordades (L'original fa: dōnēc | uĭrēn[ti ǁ cānĭtĭ|ēs ăbēst //
mōrō|să. Nūnc [ēt ǁ Cāmpŭs ĕt | ārĕa̅e̅ //
lēnēs|quĕ sūb | nōctēm | sŭsūr[rī //
cōmpŏsĭ|tā rĕpĕ|tāntūr | hōrā,)
-
undan·fari <m. -fara, -farar>:
-
1. antecedent m, precedent m (els fets que precededeixen o pressuposen una cosa & els preparatius d'una cosa)
-
2. preludi m (fet o acció que en prepara un o una de més important encara)
-
3. presagi m, auguri m, herald m (fet o acció precursora, que n'augura o presagia un o una altra)
undan·farinn, -farin, -farið: passat -ada (precedent)
á undanförnum árum: els darrers anys
að undanförnu: en el passat immediat, darrerament, últimament
undan·hald <n. -halds, pl. no hab.>: <MIL> retirada f
blása til undanhalds: tocar a retirada
vera á undanhaldi: <FIG>: estar desapareixent, estar en retirada (deixar d'usar, de menjar etc.)
-
undan·renna <f. -rennu, -rennur. Gen. pl.: -renna>:
-
llet descremada (o: desnatada)
-
undanrennu·duft <n. -dufts, no comptable>:
-
llet f en pols descremada (o: desnatada)
-
undan·skilinn, -skilin, -skilið <adj.>:
-
exceptuat -ada
-
♦ vera undanskilinn: exceptuar-se'n
-
undan·tekning <f. -tekningar, -tekningar>:
-
excepció f
-
♦ með undantekningu frá e-u: a excepció de
-
♦ undantekningin sannar regluna: <LOC FIG> l'excepció confirma la regla
undantekningar·laust <adv.>: sense excepció
-
undantekningar·tilfelli <n. -tilfellis, pl. no hab.>:
-
cas m excepcional, excepció f
-
undar·legur, -leg, -legt <adj.>:
-
sorprenent, estrany -a, estonant (Ross.) , <LIT> que deixa meravellat -ada
-
◊ ok þetta þótti mǫnnum undarligt ok sǫgðu síðan frá ǫðrum mǫnnum: aquells homes ho trobaren ben estrany i ho contaren posteriorment a d'altres
-
◊ þá sá hann hvar maður fór ofan úr Goðaskógi og bar hrís á hesti. Brátt bar saman fund þeirra. Þórhallur spurði hann að nafni en hann kveðst Glámur heita. Þessi maður var mikill vexti og undarlegur í yfirbragði, bláeygður og opineygður, úlfgrár á hárslit. Þórhalli brá nokkuð í brún er hann sá þenna mann en þó spurði hann og skildi hann að honum mundi til þessa vísað: aleshores va veure que un home baixava del bosc de Goðaskógur amb el cavall carregat amb un feix de llenya. Aviat es varen trobar. En Þórhallur li va preguntar com es deia i ell li va respondre que es deia Glámur. Aquest home era de gran estatura i d'aspecte estrany, tenia els ulls blaus i grossos i els cabells del color gris dels llops. En Þórhallur se'n va dur una mala impressió quan va veure aquell home però tanmateix se n'adonava i comprenia que era aquell home que l'Skafti li havia indicat
undir 1. <prep.+ac.>: per dessota de, al davall de (amb verbs de moviment)
2. <prep.+dat>: per dessota de, al davall de (amb verbs estàtics)
-
♦ vera með allt undir: <LOC FIG> aplicar-se amb tota l'energia en una cosa, fer una cosa amb tota l'ànima
-
undir·búa <-bý ~ -búum | -bjó ~ -bjuggum | -búið ║ e-n ~ e-ð>:
-
preparar algú ~ una cosa
-
♦ undirbúa sig [sjálfan ~ sjálf]: preparar-se [a si mateix ~ mateixa]
-
♦ undirbúa sig fyrir e-ð (o: undir e-ð): preparar-se per a una cosa
-
◊ ég undirbjó mig afar takmarkað fyrir þetta próf: em vaig preparar d'una manera molt limitada per aquest examen
-
♦ undirbúa sig undir [það] að <+ inf.>: preparar-se per a <+ inf.>
-
undirbúnings·námskeið <m. -búnings,pl. no hab.>:
-
curs propedèutic (o: preparatori)
-
undir·búningur <m. -búnings,pl. no hab.>:
-
1. (það að undirbúa) preparació f (acte & acció de preparar)
-
♦ undirbúningur fyrir e-ð (o: undir e-ð): preparació d'una cosa
-
2. (undirbúningsvinna) preparatius m.pl (treballs preliminars o preparatoris)
-
♦ undirbúningur fyrir e-ð (o: undir e-ð): preparatiu[s] d'una cosa
-
♦ eftir allan þennan undirbúning: després de tots aquests preliminars
-
undir·drottning <f. -drottningar, -drottningar>:
-
<HIST POLÍT> virreina f
-
undir·djúp <n. -djúps, -djúp Empr. hab. en pl.>:
-
abisme m
-
♦ undirdjúp jarðar: les profunditats de la terra, <LIT> les profunditats tel·lúriques
-
◊ fagnaðu, himinn, því að Drottinn hefur gert þetta, gleðjist, undirdjúp jarðar (taħtīˈʝōθ ha-ˈʔārɛt͡s ~ תַּחְתִּיּוֹת הָאָרֶץ: hāˈrīʕū taħtīˈʝōθ ˈʔārɛt͡s, הָרִיעוּ תַּחְתִּיּוֹת אָרֶץ). Hefjið fagnaðaróp, þér fjöll, skógurinn og öll tré í honum, því að Drottinn hefur endurleyst Jakob og birt dýrð sína í Ísrael: alegra't, cel! car Jahvè ha fet això. Congratuleu-vos, profunditats de la terra. Alceu un crit d'alegria, vosaltres les muntanyes i el bosc i tots els arbres que hi ha en ell, car Jahvè ha redimit en Jacob i ha manifestat la seva glòria a Israel (BMonts. = profunditats de la terra; BInterc. = fondàries de la terra; BEvang. = abismes de la terra)
-
◊ ég ákalla og bið þig: fyrirgef mér, Drottinn, fyrirgef, lát mig eigi glatast vegna afbrota minna. Minnstu ekki synda minna og ver mér eigi að eilífu reiður. Dæm mig ekki niður í undirdjúp jarðar (τὰ κατώτατα τῆς γῆς: μηδὲ καταδικάσῃς με ἐν τοῖς κατωτάτοις τῆς γῆς, διότι σὺ εἶ Θεὸς, Θεὸς τῶν μετανοούντων) því að þú, Guð, ert Guð þeirra sem iðrast: t’invoco i imploro: perdona'm, Senyor, perdona'm, no em facis perir per les meves transgressions. No facis memòria dels meus pecats i no estiguis furiós amb mi per sempre. No em condemnis a les profunditats de la terra perquè tu, Déu [meu] ets el Déu dels qui s'empenedeixen
-
undirfata·laus, -laus, -laust <adj.>:
-
sense roba interior
undir·ferli <n. -ferlis, -ferli>: 1. mauleria f (astúcia o artifici amb què hom enganya o pretén enganyar algú)
2. <FIG> doble joc
-
undir·föt <n. -fata>:
-
roba f interior
-
undir·gefinn, -gefin, -gefið <adj.>:
-
servil, submís -issa
-
undir·húð <f. -húðar, -húðir>:
-
<MED> hipodermis f
undir·kjóll <m. -kjóls, -kjólar>: 1. <GEN> combinació f, roba f interior de dona
2. <HIST> enagos m.pl
-
undirkonungs·dæmi <n. -dæmis, -dæmi>:
-
<HIST POLÍT> virregnat m
-
undir·konungur <m. -konungs, -konungar>:
-
<HIST POLÍT> virrei m
-
undir·liður <m. -liðs (o: -liðar), -liðir>:
-
(á rökhendu) terme m menor (de sil·logisme)
-
undirmáls·lán <n.pl -lána>:
-
<ECON> préstecs m.pl subprime
-
undirmálslána·kreppa <f. -kreppu, no comptable>:
-
<ECON> crisi f dels préstecs subprime
-
undir·nefnd <f. -nefndar, -nefndir>:
-
1. sotscomitè m
-
2. sotscomissió f, subcomissió f
-
undir·rita <-rita ~ -ritum | -ritaði ~ -rituðum | -ritað ║ e-ð>:
-
signar una cosa
-
♦ undirrita e-ð fyrir hönd e-s: signar una cosa per algú (en representació d'algú)
-
undir·skilinn, -skilin, -skilið <adj.>:
-
sobreentès -esa, tàcit -a, implícit -a (que es dóna per fet o entès sense haver de menester d'especificar-ho)
undir·skrift <f. -skriftar, -skriftir>: signatura f, firma f
-
♦ rafræn undirskrift: signatura electrònica
-
undir·skynjaður, -skynjuð, -skynjað <en compostos>:
-
subliminal
undir·staða <f. -stöðu, -stöður. Gen. pl.: -staðna o: -staða>: base f, fonament m
-
undirstöðu·atriði <n. -atriðis, -atriði>:
-
1. <GEN> qüestió f elemental, qüestió bàsica
-
◊ þetta er undirstöðuatriði, kæri Watson: elemental, estimat Watson
-
2. undirstöðuatriði <n.pl -atriða>: elements m.pl [bàsics], rudiments m.pl
-
◊ undirstöðuatriði [í] ræðumennsku: rudiments de retòrica
-
undir·tylla <f. -tyllu, -tyllur. Gen. pl.: -tyllna o: -tylla>:
-
subordinat m, subalterna m, subordinada f, subalterna f
-
◊ lágt sett undirtylla: un subordinat [de rang] inferior
undra·verður, -verð, -vert: esbalaïdor -a, totalment extraordinari (que deixa estupefacte o astorat)
undur <n. undurs, undur>: (stórmerki, býsn) meravella f, portent m (fet meravellós)
e-ð má heita undur: <LOC FIG> una cosa es pot considerar un miracle
sjö undur veraldar: les set meravelles del món
undursam·legur, -leg, -legt: meravellós -osa
-
unga <unga ~ ungum | ungaði ~ unguðum | ungað ║ e-u út>:
-
covar els ous fins al naixement dels pollets (→ útungun)
-
♦ unga út eggi ~ eggjum: covar un ou ~ ous
-
♦ eggið er ungað: l'ou és nial (ja s'hi ha començat a formar el pollet)
-
♦ unga e-ð út: <FIG> tramar una cosa, ordir una cosa, idear una cosa
-
unga·hópur <m. -hóps, -hópar>:
-
llocada f
ung·frú <f. -frúar, -frú>: senyoreta f (noia jove no maridada)
-
ungi <m. unga, ungar>:
-
pollet m (cria d'ocell)
-
unglinga·bólur <f.pl -bólna (o: -bóla) >:
-
acne f juvenil, acne f de l'adolescent, acne f vulgar
-
unglingur <unglings, unglingar>:
-
1. jove m, adolescent m
-
2. unglingar <m.pl unglinga>: joves m.pl, jovenalla f, gent jove
-
ung·málfræðingur <m. -málfræðings, -málfræðingar>:
-
neogramàtic m, neogramàtica f
-
ungmeyja- <en compostos>:
-
virginal
ungur, ung, ungt: jove
ungt fólk: el jovent, els joves
-
<†>
unjan <n. unjans, unjan>:
-
ceba f (planta Allium cepa)
-
◊ þeir dýrkuðu <...> svá ok unjan eða önnur undr, ok kölluðu þat kálkrist eða grasguð: veneraven <...> així com les cebes i d'altres portents que anomenaven "crist-col" o "déu-verdura"
unna <ann ~ unnum | unni ~ unnum | unnað (o: unnt)>: estimar
unna e-m: estimar algú
ég ann þér mikið: t'estimo molt
unna e-m e-s: <LOC> concedir una cosa a algú, desitjar una cosa a alg2, no envejar-li una cosa a algú
ef mér er unnt: si em resulta possible, si m'és possible, si Déu m'ho vol concedir
ég ann honum alls góðs: li desitjo tot el millor
e-s er e-m ekki unnt: <LOC> una cosa no li és possible a algú (expressant sovint la idea que el destí no li ho vol o ha volgut concedir)
honum var þess ekki unnt: [veure-ho, viure-ho, fer-ho...] no li fou concedit, el destí no li ho va concedir, [ja] no li fou possible [veure-ho, fer-ho etc.]
unna e-m sannmælis: <LOC> fer-li justícia a algú (ésser totalment sincer sobre algú, dir tota la veritat sobre ell)
unna sér ekki hvíldar: <LOC> no donar-se (o: concedir-se) ni un segon de repòs
unnast <unnumst | unnumst | unnst>: estimar-se l'un a l'altre
unnið: → vinna ‘treballar’
unnt: possible
mér er ekki unnt að gera það: no m'és pas possible de fer-ho
uns <conj. temp.>: fins que
unun <f. ununar, no comptable>: plaer m (delit, delícia)
það væri unun að leika mann sem talar fallegt mál: seria un plaer poder interpretar un home que parla una llengua acurada
(†) unz: variant ortogràfica arcaica de → uns ‘fins que’
-
◊ og þú skalt gjöra þiljuborðin í tjaldbúðina af akasíuviði, og standi þau upp og ofan (ʕāˈmaδ ~ עָמַד: ʕăˈsˁēi̯ ʃitˁˈtˁīm ʕɔməˈδīm, עֲצֵי שִׁטִּים, עֹמְדִים): i faràs les posts del tabernacle de fusta d'acàcia, i que es mantinguin dretes
-
uppáhalds- <en compostos>:
-
favorit -a
-
uppá·koma <f. -komu, -komur. Gen. pl.: -koma o: -komna>:
-
1. (slys, óheppni) desgràcia f (accident, incident desgraciat)
-
♦ óvænt uppákoma: mala sorpresa, desgràcia inesperada
-
2. (hending) esdeveniment m, succés m (fl./pl.: successos) (fet, cas)
-
3. (gerningur) hàppening m (realitzaciç efímera d'art, espectacle artístic efímer)
uppá·stunga <f. -stungu, -stungur. Gen. pl.: -stungna>: proposta f
upp·blástur <m. -blásturs, pl. no hab.>: erosió f
-
upp·boð <n. -boðs, -boð>:
-
subhasta f
-
♦ opinbert uppboð: subhasta pública
-
♦ selja e-ð [fyrir of fjár] á umboði: subhastar una cosa [per un dineral]
-
upp·brot <n. -brots, -brot>:
-
vora f, doblec m, dobladillo m (Mall., ekki lit./no lit.) (de camal de pantalons)
-
♦ uppbrot á buxum: el doblec dels pantalons
upp·dópaður, -dópuð, -dópað: [totalment] drogat -ada (sota els efectes de la droga)
-
upp·eldi <n. -eldis, no comptable>:
-
1. <GEN> educació f
-
2. (viðurværi) manutenció f (manteniment, subsistència)
-
uppeldis·fræði <f. -fræði, no comptable>:
-
pedagogia f
-
uppeldis·fræðingur <m. -fræðings, -fræðingar>:
-
pedagog m, pedagoga f
-
upp·flosnun <f. -flosnunar, no comptable>:
-
diàspora f
-
upp·gefinn, -gefin, -gefið <adj.>:
-
1. (þreyttur) extenuat -ada (exhaust)
-
2. (yfirgefinn) abandonat -ada (sol)
uppgerðar·bros <n. -bross, -bros> somrís forçat, somriure forçat
-
uppgjafa- <en compostos>:
-
retirat -ada
-
uppgjafa·blaðamaður <m. -blaðamanns, -blaðamenn>:
-
periodista retirat, periodista retirada
-
uppgjafa·hermaður <m. -manns, -menn>:
-
<HIST MIL> [soldat] veterà m
-
uppgjafa·konungur <m. -konungs, -konungar>:
-
rei abdicat
-
uppgjafa·prestur <m. -prests, -prestar>:
-
<RELIG> pastor retirat
-
upp·gjöf <f. -gjafar, no comptable>:
-
rendició f
-
upp·gjör <n. -gjörs, pl. no hab.>:
-
1. <ECON> passada f de comptes, balanç m
-
♦ endanlegt uppgjör: liquidació de comptes, balanç final, compte final
-
♦ birta uppgjör fyrir árið 2009: publicar el balanç anual corresponent a l'any 2009
-
♦ uppgjör ársins: balanç anual, informe sobre l'estat anual de comptes
-
2. (það að gera reikningsskil) rendició f de comptes (explicació justificativa)
-
3. (hefnd) ajustament m (ekki ritm./no lit.) de comptes (acte de saldar comptes amb algú)
-
♦ uppgjör við e-ð ~ e-n: ajustament de comptes amb una cosa ~ algú
-
♦ fara fram uppgjör við e-ð ~ e-n: passar comptes amb una cosa ~ algú
-
♦ dagur uppgjörsins: el dia de l'ajustament de comptes, el dia de passar comptes, el dia de passar la factura
-
uppgjörs·tímabil <n. -tímabils, -tímabil>:
-
període m de liquidació, període liquidat
-
upp·gröftur <m. -graftrar (o: -graftar), no comptable>:
-
<GEN & ARQUEOL> excavació f
upp·götva <-götva ~ -götvum | -götvaði ~ -götvuðum | -götvað ║ e-ð>: descobrir una cosa
Kólumbus uppgötvaði Ameríku árið 1492: en Colom va descobrir Amèrica el 1492
upp·götvun <f. -götvunar, -götvanir>: descobriment m
upp·haf <n. -hafs, pl. no hab.>: 1. (byrjun) inici m (començament)
að upphafi: en el començament, al começament
frá upphafi: des del començament
frá upphafi til enda: del començament fins al final
í upphafi: en el començament, al començament
2. (uppruni) origen m (font)
upphaf alls ills: l'origen de tot mal
upphaf·lega <adv.>: inicialment, originàriament
upphaf·legur, -leg, -legt: 1. (frumlegur, upprunalegur) inicial (originari, primigeni)
upphaflega ástandið: l'estat originari
2. primari -ària (elemental)
-
upphafs·reitur <m. reits, -reitir>:
-
punt m de partida
upp·handleggur <m. -handleggjar (o: -handleggs), -handleggir>: braç m, <MED> húmer m
-
upp·hefð <f. -hefðar, pl. no hab.>:
-
1. (það að lyfta upp) elevació f (alçament)
-
2. (hrós) exalçament m (grans lloances)
-
3. (það að upphefja e-n) exaltació f (elevació en rang)
-
♦ komast til upphefðar: ésser exaltat (o: elevat en rang)
-
◊ lágt settur bróðir hrósi sér af upphefð sinni, en auðugur af lægingu sinni: que el germà pobre es gloriï en la seva exaltació, però el ric, en la seva humiliació
-
4. (frami) promoció f (avançament professional cap a dalt)
-
5. (heiður, virðing, frægð) dignitat f (honors)
-
◊ hverja sæmd og upphefð hefir Mordekai hlotið fyrir þetta?: quina distinció, quina dignitat s'ha conferit a Mardoqueu en premi d'això?
-
upp·hitun <f. -hitunar, no comptable>:
-
1. <GEN> escalfament m
-
2. <ESPORT> [pre]escalfament m
-
3. (kynding, hitun) calefacció f
-
♦ upphitun með jarðhita: calefacció geotèrmica
upp·hrópun <f. -hrópunar, -hrópanir>: 1. exclamació f
2. <GRAM> interjecció f
-
upphrópunar·merki <n. -merkis, -merki. Gen. pl.: -merkja; dat.pl.: -merkjum>:
-
<LING> signe m d'exclamació (!)
-
♦ öfugt upphrópunarmerki: <LING> signe d'exclamació invertit (¡)
upp·hæð <f. -hæðar, -hæðir>: 1. <GEN> suma f, import m (quantitat de diners a què puja una factura etc.)
stjarnfræðilegar upphæðir: sumes astronòmiques
2. (himinn) altures f.pl (cel)
dýrð sé Guði í upphæðum!: glòria a Déu a les altures!
-
uppi <adv.>:
-
[a] dalt, amunt
-
◊ fjölskyldan uppi er burtu í viku: la família de dalt se n'ha anat per una setmana
-
◊ fuglinn á hreiður uppi í trénu: l’ocell é un niu a [dalt de] l'arbre
-
◊ húsið stendur uppi í brekkunni: la casa es troba a dalt de la capamunta (però: ganga upp brekkuna pujar la capamunta)
-
♦ á fjöllum uppi: a les muntanyes
-
♦ á himnum uppi: a dalt del cel
-
♦ halda uppi hendi sinni: [man]tenir la mà aixecada
-
♦ hver höndin er uppi á móti annarri: <LOC FIG> tots estan barallats entre si
-
♦ láta e-ð uppi: <LOC FIG> contar alguna cosa [del que hom sap]
-
♦ standa uppi¹: (skip) estar en sec (nau: treta fora de l'aigua)
-
◊ skipið stendur uppi: la nau és (o: està) en sec
-
♦ standa uppi²: (manneskja) quedar, restar (persona)
-
◊ hann stóð einn uppi: ja no quedava més que ell
-
♦ uppi í sér: <LOC FIG> a la boca
-
◊ barnið lá í rúminu með snuðið uppi í sér: l’infant era al seu llitet amb el xumet a la boca
-
♦ uppi til fjalla: a la muntanya, al puig
-
♦ uppi undir fjalli[nu]: al peu de la muntanya, davant mateix de la muntanya
-
♦ vera uppi¹: <LOC GEN> ésser a dalt
-
◊ hann er uppi: és a dalt
-
◊ hann er efst uppi á fjallinu ~ á fjallstindinum ~ á hæðinni ~ á berginu: és a dalt de tot de la muntanya ~ al cim de la muntanya ~ del pujol ~ de la penya
-
♦ vera uppi í sveit: ésser a pagès
-
♦ vera uppi²: <LOC FIG> viure
-
◊ hann var uppi á dögum Margrétar: va viure en temps de la Margalida
-
♦ vera uppi³: <LOC FIG> trobar-se a la fi
-
◊ dagar hans voru ekki uppi: els seus dies encara no havien arribat a la fi
-
uppi·staða <f. -stöðu, -stöður. Gen. pl.: -staðna o: -staða>:
-
1. <TÈXT> [fils m.pl de l']ordit m
-
◊ uppistaðan rifnaði: [els fils de] l'ordit es varen trencar
-
2. (meginatriði) base f (part principal)
-
◊ uppistaðan í minningargrein: la base d'una necrologia
-
3. (uppsöfnun vatns) embassament m (pantà, estany per a emmagatzematge d'aigua)
-
uppi·stand <n. -stands, no comptable>:
-
1. (hamagangur) brogit m, [gran] enrenou m (renou fort)
-
2. (sundurlyndi, uppnám) esvalot m, agitació f, folló m (cast., ekki ritm./no lit.) (tumult)
-
♦ það varð heilmikið uppistand: <LOC FIG> saps quin esvalot que hi va haver!
-
uppistöðu·lón <n. -lóns, -lón>:
-
pantà m, embassament m (artificial)
uppkasta·meðal <n. -meðals, -meðul>: (meðal sem eykur uppköst) vomitiu m, emètic m
upp·köst <n.pl -kasta>: vòmit m
-
upp·lag <n. -lags, no comptable>:
-
tirada f (quantitat d'exemplars impresos en una edició)
-
♦ upplagið var aðeins 300 eintök: la tirada fou tan sols de 300 exemplars
-
upp·lagður, -lögð, -lagt <adj.>:
-
1. (vel ~ illa kallaður) en forma (en una condició física determinada)
-
♦ vera vel ~ illa upplagður: estar en bona ~ mala forma
-
♦ vera ekki vel upplagður: no trobar-se en gaire bona forma
-
2. (tilvalinn) ideal (perfecte, molt apropiat o adient)
-
♦ það er upplagt að <+ inf.>: : <LOC FIG> és perfecte per a <+ inf.>, és ideal per a <+ inf.>
-
◊ það er upplagt að skella sér upp á heiði að viðra lömbin: un temps perfecte per a fotre el camp cap a l'altiplanície a oratjar els anyells
-
♦ vera alveg upplagður í e-ð: ésser completament perfecte per a una cosa, ésser absolutament ideal per a una cosa
-
upp·lausn <f. -lausnar, -lausnir>:
-
1. <GEN> dissolució f
-
2. <FIG> estat m de descomposició, desintegració f
-
♦ þar er allt í upplausn: tot hi és caos i desintegració
-
♦ upplausn þjóðfélagsins: descomposició social, anarquia
-
3. <QUÍM> solució f
-
♦ → saltupplausn “solució salina”
-
4. (skammstöfunar & skjás sjónvarpstækis) resolució f (d'abreviació & de pantalla de televisió)
-
upplausnar·geta <f. -getu, no comptable>:
-
<FÍS> poder m de resolució (p.e., de pantalla de televisor)
upp·lifa <-lifi ~ -lifum | -lifði ~ -lifðum | -lifað ║ e-ð>: experimentar una cosa, viure una cosa
-
upp·lifun <f. -lifunar, -lifanir>:
-
experiència f, vivència f
-
upp·litning <f. -litningar, no comptable>:
-
<RELIG> contemplació f
-
♦ guðleg upplitning: <RELIG> divina contemplació
-
♦ himnesk upplitning: <RELIG> celestial contemplació
-
♦ í upplitningu: <RELIG> en [devota] contemplació
-
upplitningar·líf <n. -lífs, no comptable>:
-
<RELIG> vida contemplativa, vida f de contemplació
upp·ljóstrari <m. -ljóstrara, -ljóstrarar>: 1. <GEN> delator m, delatora f
2. confident m & f (informador de la policia)
upp·lýsa <-lýsi ~ -lýsum | -lýsti ~ -lýstum | -lýst ║ e-n um e-ð>: (fræða) informar algú d'una cosa
-
upplýsinga·geiri <m. -geira, no comptable>:
-
<ECON> sector quaternari
-
upplýsinga·grein <f. -greinar, -greinar. Emprat hab. en pl.>:
-
<ECON> sector quaternari
upp·lýsingar <f.pl -lýsinga>: 1. <GEN> informació f
2. <HIST> Il·lustració f
heimspekingar upplýsingarinnar: els filòsofs de la Il·lustració
-
upplýsingar·maður <m. -manns, -menn>:
-
<HIST> il·lustrat m, il·lustrada f
-
upplýsingar·stefna <f. -stefnu, no comptable>:
-
<HIST> [moviment m de la] Il·lustració f
-
♦ upplýsingarstefnan: la Il·lustració
-
♦ andi upplýsingarstefnunnar: l'esperit de la Il·lustració
-
upplýsingar·öld <f. -aldar, no comptable>:
-
<HIST> [època f de la] Il·lustració f
-
♦ upplýsingaröldin: la Il·lustració
-
upp·lýstur, -lýst, -lýst <adj.>:
-
<HIST> il·lustrat -ada
-
♦ upplýst einræði: l'absolutisme il·lustrat, el despotisme il·lustrat
-
♦ upplýstu einvaldur: un monarca il·lustrat
-
♦ upplýst einveldi: la monarquia il·lustrada
-
upp·nám <n. -náms, no comptable>:
-
1. (glundroði, ringulreið) confusió f, [estat m de] pertorbació f (anímica, mental)
-
♦ koma e-m í uppnám: trasbalsar algú, pertorbar algú, causar una forta inquietud a algú
-
♦ komast í uppnám: omplir-se de confusió
-
♦ vera í uppnámi: estar trasbalsat -ada
-
2. (geðshræring, æsingar) agitació f (gran excitació, irritació)
-
♦ koma e-m í uppnám: agitar algú, empènyer algú a revoltar-se
-
♦ komast í uppnám: emocionar-se
-
♦ vera í uppnámi: #1. estar [molt] inquiet -a, estar en un estat de gran agitació; #2. estar pres -a d'una gran excitació, estar [molt] emocionat -ada
-
3. (fjaðrafok, uppþot) enrenou m (tumult, aldarull, avalot)
-
♦ hleypa borginni í uppnám: avalotar la ciutat, provocar avalots a la ciutat
-
♦ koma öllu í uppnám: causar gran commoció
-
♦ vera í uppnámi: estar esvalotat -ada, haver-hi enrenou [i esvalot]
-
◊ þeir koma að húsi samkundustjórans. Þar sér hann að allt er í uppnámi (θεωρεῖν + ὁ θόρυβος -ύβου: καὶ θεωρεῖ θόρυβον καὶ κλαίοντας καὶ ἀλαλάζοντας πολλά), grátur mikill og kveinan: arriben a cal cap de la sinagoga. Veu que hi regna una commoció general i grans plors i planys
-
♦ öll borgin er í mesta uppnám: a tota la ciutat hi havia un grandíssim enrenou, tota la ciutat anava molt esvalotada
-
♦ mikið uppnám varð í borginni: es va produir un gran enrenou a la ciutat
-
4. (í skák = hótunarstaða) posició f mortal (en partida d'escacs)
-
♦ tefla manni í uppnám: posar una peça en una posició d'amenaça (en la qual aviat se la matarà)
-
♦ vera í uppnámi: estar amenaçat -ada (una peça d'un jugador per una altra de l'altre jugador)
upp·numning <f. -numningar, -numningar>: <RELIG> assumpció f
hátíð uppnumningar Maríu meyjar til himna (15. ágúst): festa de l'assumpció de la Mare de Déu,
<FAM> la Mare de Déu d'agost (15 d'agost)
uppnumningar·dagur <m. -dags, -dagar>: <RELIG> el dia de l'assumpció (15 d'agost)
upp·reiknaður, -reiknuð, -reiknað: enumerat -ada
uppreiknaðar tölur: les xifres enumerades
upp·reisn <f. -reisnar, -reisnir> 1. aixecament m (revolta)
bæla niður uppreisnina: aixafar la revolta
kveða niður uppreisn: sufocar una revolta
Páskauppreisnin í Dyflinni 1916: <HIST> l'aixecament de Pasqua de Dublín l'any 1916
uppreisn á skipi: motí m a bord
2. rehabilitació f (redreçament)
uppreisn æru: rehabilitació f de l'honor
uppreisnar·maður <m. -manns, -menn>: insurgent m,f
-
upp·reist <f. -reistar, -reistir>:
-
rehabilitació f
-
♦ veita e-m uppreist æru sinnar: rehabilitar algú, restituir-li l'honor a algú
-
upp·réttur, -rétt, -rétt <adj.>:
-
dret -a [amb l'esquena dreta], dret -a amb el cos redreçat
-
♦ standa uppréttur: estar dret [amb l'esquena redreçada]
uppruna-: d'origen, original
-
uppruna·legur, -leg, -legt <adj.>:
-
originari -ària
uppruna·vottorð <n. -vottorðs, -vottorð>: certificat m d'origen
upp·runi <m. -runa, -runar>: origen m
upp·sala <f. -sölu, -sölur>: vòmit m, <MED> emesi f
upp·seldur, -seld, -selt: venut -uda del tot, exhaurit -ida
það er uppselt: s’ha acabat (el que es venia)
bókin er upseld: el llibre és/està exhaurit
upp·setning <f. -setningar, -setningar>: instal·lació f
-
upp·skera <f. -skeru, pl. no hab.>:
-
(það að skera korn, fóðurjurta o.s.fr. að haustlagi & eftirtekja eð afrakstur uppskerunnar) collita f (acte de fer la collita & producte de la collita)
-
upp·skera <-sker ~ -skerum | -skar ~ -skárum | -skorið ║ e-ð>:
-
1. <GEN> fer la collita de
-
2. <FIG> collir una cosa
-
◊ uppskera ávöxt iðju sinnar: collir els fruits del seu treball
-
uppskeru·hátíð <f. -hátíðar, -hátíðir>:
-
1. (hjá kristnum) festa f de la collita, festa f de la recol·lecció dels fruits (entre els cristians)
-
2. (hjá gyðingum) ḥag hā-ʔāsif (entre els jueus) (חַג הָאָסִף. → laufskálahátíð)
upp·skurður <m. -skurðar, -skurðir>: operació (o: intervenció) quirúrgica
-
uppsláttar- <en compostos>:
-
de consulta (llibre, article etc.)
-
upp·sprengdur, -spreng, -sprengt <adj.>:
-
exorbitant (preu)
-
◊ uppsprengt verð: un preu exorbitant
-
upp·stokkun <f. -stokkunar, pl. no hab.>:
-
restructuració m, remodelació f, reorganització f
-
♦ uppstokkun á ríkisstjórn: remodelació del govern
-
♦ uppstokkun á stjórnsýslu: restructuració de l'administració
upp·stigning <f. -stigningar, -stigningar>: <RELIG> ascensió f
hátíð uppstigningar Drottins vors Jesú Krists [til himna]: festa de l'Ascensió de Jesucrist
uppstigningar·dagur <m. -dags, -dagar>: <RELIG> el dia de l'ascensió
-
upp·stökkur, -stökk, -stökkt <adj.>:
-
de geni curt, que s'exalta fàcilment, iracund -a, irascible
-
◊ bjóð ekki uppstökkum (θυμώδης -ες, μετὰ θυμώδους) birginn, far aldrei með þeim um óbyggðir. Slíkum finnst hégómi að úthella blóði og þegar enginn er til hjálpar ræðst hann á þig: no t'enfrontis pas a un home irascible, no travessis mai el desert amb ell, car a una persona així vessar sang li sembla no-res i allà on ningú t'hagi de poder ajudar, allà t'atacarà
-
◊ uppstökkan mann (qət͡sar־ʔapˈpaʝim, קְצַר-אַפַּיִם) henda glöp (ʔiu̯ˈwɛlɛθ, אִוֶּלֶת) en hinn meinfýsni (wə-ˈʔīʃ məzimˈmōθ, וְאִישׁ מְזִמּוֹת) verður hataður: al qui s'exalta aviat li passaran errors, però l'home maliciós serà odiat
-
◊ uppstökkur maður (qət͡sar־ʔapˈpaʝim, קְצַר-אַפַּיִם) fremur fíflsku (ʔiu̯ˈwɛlɛθ, אִוֶּלֶת), en hrekkvís maður (wə-ˈʔīʃ məzimˈmōθ, וְאִישׁ מְזִמּוֹת) verður hataður: el qui s'exalta aviat fa ximpleries, però el bergant s'atreu l'odi
-
upp·sveigður, -sveigð, -sveigt <adj.>:
-
corbat -ada cap a dalt
-
uppsölu- <en compostos>:
-
<MED> emètic -a
uppsölu·lyf <n. -lyfs, -lyf>: (sem eykur uppköst, uppkastameðal) vomitiu m, emètic m
uppsölu·valdur, -völd, -valt: <MED> vomitiu -iva, emètic -a
-
upp·taka <f. -töku, -tökur. Gen. pl.: -taka o: -takna>:
-
1. (það að taka upp) presa f (enregistrament d'escena & de so)
-
♦ upptökur kvikmyndar: <CINEMA> les preses d'una pel·lícules
-
♦ upptökur Kalevala-söngvanna: enregistraments amb els cants del Kàlevala
-
2. (innganga) ingrés m (admissió, recepció, acolliment en institució: hospital, hotel etc.)
-
3. (eigna) confiscació f (de béns)
upp·takari <m. -takara, -takarar>: obreampolles m, destapador m de botelles, llevataps m (amb forma d'O)
upp·tekinn, -tekin, -tekið: 1. (önnum kafinn & frátekinn) ocupat -ada (enfeinat & no disponible)
upptekið: ocupat (taxis, vàters, seient etc.)
þetta sæti er upptekið: aquest seient està ocupat
halda uppteknum hætti: <LOC FIG> continuar com sempre (comportar-se, fer el mateix que sempre)
2. (hugfanginn) preocupat -ada (neguitós)
vera upptekinn af e-u: estar preocupat per una cosa, mostrar preocupació per una cosa
upp·tök <n.pl -taka>: font f (origen, naixement)
eiga upptökin að einhverju: ésser la font inspiradora de..., ésser el creador de...
-
upp·varta <-varta ~ -vörtum | -vartaði ~ -vörtuðum | -vartað ║ e-n>:
-
<DAN> servir algú, atendre algú
-
upp·þíddur, -þídd, -þítt <adj.>:
-
descongelat -ada (aliment congelat, per a coure'l o per a un altre fi)
-
♦ frosinn¹/uppþíddur² fiskur: peix congelat¹ / descongelat²
upp·þornaður, -þornuð, -þornað: 1. <GEN> sec -a, assecat -ada
Etosha Pan sem er uppþornað stöðuvatn: l'Etosha Pan, que és un llac que s'ha assecat
...því að vatnslækirnir eru uppþornaðir og eldur hefir eytt hagaspildum
eyðimerkurinnar: ...perquè els corrents d'aigua són secs i el foc ha devorat
els pastius del desert
...uppþornuð tár á andliti: ...llàgrimes assecades a la cara
2. <húð> pansit -ida, apergaminat -ada (pell)
uppþornað og skorpið lík : un cadàver sec i momificat
-
vínviðurinn er uppskrælnaður, fíkjutrén fölnuð, granateplatrén, pálmaviðurinn og apaldurinn, öll tré merkurinnar eru uppþornuð, já, öll gleði er horfin frá mannanna börnum
-
jafnvel dýr merkurinnar mæna til þín, því að vatnslækirnir eru uppþornaðir og eldur hefir eytt hagaspildum eyðimerkurinnar
upp·þorna <-þorna ~ -þornum | -þornaði ~ -þornuðum | -þornað>: assecar-se
granateplatrén, pálmaviðurinn og apaldurinn, öll tré merkurinnar eru uppþornuð:
magraners, palmeres, pomeres, tots els arbres del camp s'han assecat
grasið er uppþornað og þess blómstur er affallið: l'herba s'ha assecat
i la seva flor ha caigut
...hann er út kastaður sem annar vínviðarkvistur og uppþornar:
...és llençat fora com una altra sarment i s'asseca
...líka svo man auðigur í ríkdæmi sínu uppþorna: així també
es marcirà el ric en la seva riquesa
-
upp·þornun <f. -þornunar, pl. no hab.>:
-
dessecació f, assecament m
-
uppþota·stefna <f. -stefnu, no comptable>:
-
<POLÍT> putxisme m, colpisme m
uppþvotta·grind <f. -grindar, -grindur>: estenedor m de vaixella
upp·þurrkaður, -þurrkuð, -þurrkað: 1. <GEN> assecat -ada
múmíur eru uppþurrkuð lík: les mòmies són cadàvers assecats
2. (um laufblöð, plöntur, húð) pansit -ida (fulla, planta, pell)
3. (um mýrlendi) dessecat -ada (molleres, terres aigualoses etc.)
upp·þurrkun <f. -þurrkunar, pl. no hab.>: (mýr-, votlendi) dessecament m (de molleres, terres aigualoses etc.)
uppþvotta·lögur <m. -lagar, -legir> detergent líquid per a vaixelles
uppþvotta·vél <f. -vélar, -vélar>: rentaplats m, rentavaixella m, escura-plats m (Bal.)
upp·þvottur <m. -þvotts, no comptable>: rentada f dels plats, escurada f (Bal.)
-
upp·þornaður, -þornuð, -þornað <adj.>:
-
eixarreït -ïda, [totalment] sec -a
urð <f. urðar, urðir>: codolada f (indret cobert de còdols o bòtils)
urða: <e-n> soterrar un animal o algú
-
urðar·köttur <m. -kattar, -kettir>:
-
1. (tsī) gat m de tarter (tsī, gat salvatge?, gat del desert?, geneta?)
-
◊ urðarkettir (צִיִּים) skulu liggja þar og húsin fyllast af uglum: els gats de pedregar hi jauran i les cases se n'ompliran de mussols (Bíblia de Montserrat: serà la pleta dels animals del desert, els mussols n'ompliran les cases)
-
◊ sjá land Kaldea, það er þjóðin, sem orðin er að engu. Assýringar hafa fengið það urðarköttum (צִיִּים): vet aquí els caldeus, un poble que ha acabat en no-res. Els assiris l'han capturat per als gats de pedregar (Bíblia de Montserrat: vet aquí els caldeus, aquest és el poble, no fou Assur; el fundà per als habitants del desert)
-
◊ urðarkettir (צִיִּים) og sjakalar skulu koma þar saman og skógartröll mæla sér þar mót: els gats de pedregar s'hi trobaran amb els xacals i els sàtirs es cridaran l'un a l'altre (Bíblia de Montserrat: les genetes hi toparan amb les hienes i un sàtir es tossarà amb l'altre)
-
◊ fyrir því munu urðarkettir (צִיִּים) búa hjá sjökulum, og strútsfuglar búa í henni, og hún skal ekki framar byggð vera að eilífu, né þar verða búið frá kyni til kyns: per això els gats de pedregar viuran a cals xacals i hi viuran dins ella els estruços i ja no tornarà a ésser habitada mai més, i ja no tornarà a ésser poblada de generació en generació (Bíblia de Montserrat: per això (els linxs habitaran amb les hienes, hi habitaran els estruços), no serà mai més habitat, ni poblat de generació en generació)
-
2. <FOLCL> gat m de tarter o urdarcot o urðarköttur. Criatura fantàstica necròfaga d'aspecte semblant al d'un gat. Se'n diu que, després de néixer, s'enterra en un cementiri on hi passa els seus tres primers anys de vida alimentant-se de la carn dels cadàvers humans que hom hi va enterrant (raó per la qual també rep el nom de → náköttur). Durant aquest temps, adquireix certs poders màgics com ara el de poder matar amb la seva sola mirada. La capacitat de matar amb la sola mirada és compartida amb tres altres criatures de la criptofauna islandesa, l'→ skoffín, l'→ skuggabaldur i, segons les versions, també el → finngálkn
-
◊ þá spurði Gestur Syrpu hvað sveinn þeirra skyldi heita. Hún kvað það maklegt að hann héti Urðarköttur þar sem hann var í urðu fundinn. Hann óx dagvöxtum. Syrpa gerði honum söluvoðarbrækur og hettu. Hana gyrti hann í brækur niður. Krækil hafði hann í hendi og hljóp svo úti um daga. Hann var þeim þarfur í öllu því er hann mátti. Þau höfðu mikla ást á honum. Þá er hann var þrevetur var hann eigi minni en þeir að sex vetra voru gamlir. Urðarköttur rann oft til fjöru og voru fiskimenn vel til hans og hentu mikið gaman að honum: aleshores en Gestur va demanar a la Syrpa com s'havia de dir aquell noiet. Ella li va respondre que li escauria que es digués Gat-de-Tartera, ja que l'havien trobat a una tartera. Creixia a ulls veients de dia en dia. La Syrpa li va fer uns calçons de sǫluváð, una mena de burell, i una hetta o capa amb caputxa que ell es lligava per la part de baix ficant-la dins els calçons. Solia anar amb un gaiato i, durant el dia, corria amb ell per defora. Els ajudava, a la Syrpa i en Gestur, en tot el que podia i ells l'estimaven en gran manera. Quan tenia tres anys, no era pas més petit que un vailet que en tingués sis. Urdarkott sovint baixava fins a la platja. Els pescadors el tractaven bé i s'ho passaven molt bé amb ell
Skoffín, skuggabaldur og urðarköttur (Eptir Sigurð málara Guðmundsson)
|
|
Skoffín er skepna sú, eða óvættur, er verður úr hana eggi; því þegar hanar verða gamlir, eiga þeir eitt egg, og eru þau egg miklu minni, en önnur hænu egg. Ef hana eggi er úngað út, verður úr því sú meinvættur, að alt liggur það þegar dautt, er hún lítur, svo er augnaráð hennar banvænt. Einhverju sinni bar svo til við kirkju á einum stað, að jafnóðum og fólkið gekk út, að loknu embætti, valt hver um þveran annan dauður niður. Hinir ráðsettari í söfnuðinum og aðgætnari tóku bráðum eptir þessu, og þó einkum djákninn. Stöðvar hann þá fólkið, sem út er að þyrpast, og tekur það til bragðs, að hann bindur spegil á staung lánga, stendur sjálfur inni í kirkjudyrunum, og rèttir staungina upp með kirkjuþilinu framanverðu svo hátt, að hann ætlast á, að stángarendinn með speglinum taki upp fyrir kirkjubustina. Síðan bað hann alla út gánga, og varð þá eingum meint við. Hafði hann orðið nærgætur um það, hvað ylli manndauðanum, því skoffín hafði staðið uppi á kirkjubustinni, og sèð alla, sem út geingu, og því dóu þeir, þar sem hver var kominn. En þegar djákni rètti upp spegilinn, sá það sína eigin mynd, en það er þeirra kvikinda bráður bani, ef svo ber að. |
|
|
Sama náttúra fylgir og skrýmsli því, er skuggabaldur heitir; það er kynblendíngur af ketti og tóu, en aðrir segja af ketti og hundi. Þá er og hið 3. kvikindi, er þessi náttúra fylgir, og er það urðarköttur, sem lagzt hefir á ná, og verið samfleytta þrjá vetur neðanjarðar í kirkjugarði. Eingin skepna, hvorki menn nè málleysíngjar mega standast augnaráð neinna þessara meinvætta, og liggja þegar dauðir, er þeir verða fyrir tilliti þeirra. Illvættum þessum verður og ekkert að aldurtila, nema ef þær sjá eigin mynd sína, eða ef skotið er á þær með silfurhnöppum, og því krossað fyrir byssuskjaptinn, áður en af er hleypt.
|
|
|
|
L'skoffín és la criatura o monstre que surt de l'ou d'un gall, perquè resulta que quan els galls es fan vells, ponen un ou, i aquests ous són molt més petits que no els de les gallines. Si es cova aquest ou, en surt l'ésser danyós la mirada del qual és tan letal que tot allò que ell mira queda immediatament estès mort. Una vegada es va esdevenir a l'església d'un indret que, els feligresos, quan va haver acabat l'ofici, tan bon punt sortien de l'església, anaven caiguent morts un damunt l'altre. Els més avisats i prudents de la comunitat hi pararen esment de seguida i, particularment, el diaca. Aleshores atura la gent que cuitava sortir i recorre al subterfugi de fermar un mirall a l'extrem d'una perxa llarga: llavors, quedant-se a dins el portal de l'església, aixeca la perxa davant el frontis del davant de l'església i l'aixeca tan alt fins que l'extrem de la perxa on hi ha fermat el mirall queda a l'alçada del crestall de la teulada de l'església. Quan ho va haver fet, els va demanar a tots que sortissin i ningú no sofrí cap dany en fer-ho. Resulta que ell havia endevinat que el que causava tota aquella mortaldat era un skoffín que era al crestall de la teulada de l'església, el qual mirava tots els qui anaven sortint de dins i per això morien així que havien sortit; però quan el diaca va alçar el mirall, l'skoffín va veure-hi la seva pròpia imatge, la qual cosa és la ràpida mort d'aquestes bèsties, si es fa així.
|
|
|
Idèntica natura acompanya també el monstre anomenat skuggabaldur. És el creuament d'un gat i una guineu, encara que n'hi ha qui diu que ho és d'un gat i un gos. Hi ha una tercera bèstia, anomenada urðarköttur que també comparteix aquesta propietat. De l'urdarcot se'n diu que s'ajeu vora un cadàver humà [per nodrir-se'n], restant per espai de tres anys consecutius enterrat en el subsòl d'un cementiri. Cap criatura, ni humans ni animals irracionals, poden resistir l'esguard de cap d'aquests éssers malignes de manera que resta mort a l'instant el qui es trobi davant llur mirada. A aquestes criatures malignes res no els causa la mort tret de veure llur pròpia imatge o que rebin el tret d'un botó de plata convertit en bala, sempre que hom hagi fet tres vegades el senyal de la creu davant la boca del canó de l'escopeta abans de disparar-los-hi.
|
|
|
Íslenzkar Þjóðsögur og Æfintýri. safnað hefir Jón Árnarson. Fyrsta bindi. Leipzig að forlagi J. C. Hinrichs's Bókaverzlunar, 1862. Pàg. 613. |
Sèrie: |
"Criptofauna Islandesa" |
 |
Valor: |
80 corones |
Any de sortida: |
2009 |
|
-
urða·skrofa <f. -skrofu, -skrofur>:
-
baldriga cendrosa, virot gros (Mall., Men.) (ocell Calonectris diomedea)
-
urmull <m. urmuls, no comptable>:
-
1. <GEN> gran nombre m
-
♦ urmull af fólki: una gran gentada
-
♦ það var urmull af fiski: hi havia una gran peixada
-
2. (lítil ögn, smábrot) engrunes f.pl (sobralles) (→ örmull)
-
urpt <f. urptar, urptir>:
-
posta f (conjunt d'ous que la femella d'un ocell pon dins el niu)
urrari <m. urrara, urrarar>: 1. lluerna rossa, lluerna vera, oriola f (Bal.) (peix Trigla lucerna)
2. lluerna viret (peix Eutrigla gurnardus)
urriði <m. urriða, urriðar>: truita f (peix Salmo trutta trutta)
-
urta <f. urtu, urtur. Gen. pl.: urta o: urtna>:
-
foca f femella, femella f de foca
-
urt·önd <f. -andar, -endur (o: -andir)>:
-
xarxet m [comú], salset m (Gir.), sarset m (Gir. & Val.), sel·la rossa (Mall.), anedí m (Men.) (ocell Anas crecca)
utan <adv.> defora
að utan: de [de]fora
-
◊ þeir komu fyrst, Þórarinn frá Ökrum og Þorfinnur úr Lækjarbug og voru nær tuttugu menn saman. Grettir vildi þá leita út yfir ána. Þá komu þeir Þorgeir og Arnór og Bjarni utan að ánni. Nes mjótt gekk fram í ána þeim megin sem Grettir var. Hann rak féið í framanvert nesið þá er hann sá mannaförina því að hann vildi aldrei laust láta það sem hann fékk höndum á komið: en Þórarinn d'Akrar i en Þorfinnur de Lækjarbug varen arribar primer, i en total eren gairebé vint homes (o: en total eren una vintena d'homes). En Grettir, en conseqüència, va voler llavors passar a l'altra riba del riu. Aleshores en Þorgeir i l'Arnór i en Bjarni varen arribar al riu per l'altra riba (és a dir, a la riba on volia passar en Grettir). A la riba en què hi havia en Grettir hi havia una llengua de terra estreta que s'endinsava en el riu. En Grettir, quan va veure aquells homes [acostant-s'hi], va menar el bestiar a la punta d'aquesta llengua de terra, ja que mai no volia deixar anar el que havia caigut en les seves mans
-
utan·að <adv.>:
-
de cor (de memòria)
-
♦ kunna e-ð utanað: saber una cosa de cor
-
utanað·komandi, -komandi, -komandi <adj.>:
-
1. (sem kemur að utan) extern -a, forà -ana (exterior, vingut de fora)
-
2. (ókunnugur) estrany -a, extern -a (Mall.) (no de casa, desconegut)
utan·bókar <adv.>: de cor, de memòria
kunna einhvað utanbókar: saber una cosa de cor
læra einhvað utanbókar: aprendre una cosa de cor
-
utan·garðs <adv.>:
-
1. (fyrir utan garðinn, utan girðingar eða garðs) foravila (fora de poble, vila etc.)
-
♦ búa utangarðs uppi í fjöllunum: viure lluny de la gent, a les muntanyes
-
2. (utan úr þjóðfélaginu) marginat -ada (fora de la societat establerta, que no és reconegut o acceptat per la societat establerta o que hi mena una existència marginal)
-
◊ nánast alla sína höfundartíð hefur hann verið utangarðs hjá bandarísku bókmenntaelítunni: gairebé tot el temps de la seva carrera com a autor literari ha estat un outsider de l'elit literària nordamericana
-
♦ vera utangarðs í samfélaginu: ésser un marginat de la societat
-
3. (utan við kirkjugarðinn) fora del cementiri (en terra no consagrada)
-
♦ grafa e-n utangarðs: enterrar algú en terra no consagrada
-
utangarðs·list <f. -listar, no comptable>:
-
art m naïf (en arts plàstiques) (→ naívismi)
-
utangarðs·maður <m. -manns, -menn>:
-
marginat m, marginada f, inadaptat m, inadaptada f, associal m & f
utanríkis·ráðuneyti <n. -ráðuneytis, -ráðuneyti>: ministeri m d’afers exteriors
-
utanríkis·stefna <f. -stefnu, -stefnur>:
-
política f exterior (política seguida per un estat en les seves relacions amb els altres estats)
-
♦ utanríkisstefna Íslands: política exterior d'Islàndia
-
utansemju·kerfi <n. -kerfis, pl. no hab.>:
-
<MED> sistema nerviós parasimpàtic
-
utan·velta <f. -veltu, no comptable>:
-
Mot emprat en la locució:
-
♦ vera utanveltu á einhverjum stað: ésser un estrany a un lloc (estar-hi fora de lloc & no estar-hi integrat)
-
♦ hann er utanveltu í samfélaginu: és un outsider, no està integrat dins la societat
-
♦ finnast vera utanveltu: sentir-se un estrany, sentir-se exclòs, no sentir-se integrat
-
utanveltu·maður <m. -manns, -menn>:
-
outsider m & f
uxahala·súpa <f. -súpu, -súpur>: sopa f de cua de bou
uxa·læri <n. -læris, -læri>: 1. cuixa f de bou
2. <CULIN> cap m de mort (carn de cuixa de bou o vedella)
-
uxa·tunga <f. -tungu, -tungur>:
-
polístic pirinenc (planta Polystichum lonchitis)
uxi <m. uxa, uxar>: bou m
Paradigma arcaic del mot uxi "bou" |
Singular |
|
Plural |
N |
uxe, oxe, uxi |
|
N |
yxn, øxn, yxnir, øxner, uxar, oxar |
A |
uxa, oxa |
|
A |
yxn, øxn, yxnir, øxner |
G |
uxa, oxa |
|
G |
yxna, øxna, uxna |
D |
uxa, oxa |
|
D |
yxnom, øxnom |
|
|
|
|
|
Paradigma modern del mot uxi "bou" |
Singular |
|
Plural |
N |
uxi |
|
N |
uxar |
A |
uxa |
|
A |
uxa |
G |
uxa |
|
G |
uxa |
D |
uxa |
|
D |
uxum |
|
uxna·þyrnir* <m. -þyrnis, -þyrnar>: adragulls m.pl, gaons m.pl, ugons m.pl (Mall.), augons m.pl (Men.) (planta Ononis spinosa syn. Ononis spinosa ssp. spinosa syn. Ononis campestris)

© 1998 Macià Riutort i Riutort
mrr@tinet.fut.es
Go to
Vincles cap a Islàndia
Last Update 21/02/2009