MaciÓ Riutort i Riutort

ÍSLENSK-KATALÓNSK ORÐABÓK
DICCIONARI ISLANDÈS-CATALÀ

U

       
   
 
       


© Macià Riutort i Riutort, 1998



   
Ὀλίγος ἐστὶν καὶ λυπηρὸς ὁ βίος ἡμῶν, καὶ οὐκ ἔστιν ἴασις ἐν τελευτῇ ἀνθρώπου, καὶ οὐκ ἐγνώσθη ὁ ἀναλύσας ἐξ ᾅδου.
 
       
   
Ὅτι αὐτοσχεδίως ἐγενήθημεν καὶ μετὰ τοῦτο ἐσόμεθα ὡς οὐχ ὑπάρξαντες· ὅτι καπνὸς ἡ πνοὴ ἐν ῥισὶν ἡμῶν, καὶ ὁ λόγος σπινθὴρ ἐν κινήσει καρδίας ἡμῶν, οὗ σβεσθέντος τέφρα ἀποβήσεται τὸ σῶμα καὶ τὸ πνεῦμα διαχυθήσεται ὡς χαῦνος ἀήρ.
 
       
   
Καὶ τὸ ὄνομα ἡμῶν ἐπιλησθήσεται ἐν χρόνῳ, καὶ οὐθεὶς μνημονεύσει τῶν ἔργων ἡμῶν· καὶ παρελεύσεται ὁ βίος ἡμῶν ὡς ἴχνη νεφέλης καὶ ὡς ὁμίχλη διασκεδασθήσεται διωχθεῖσα ὑπὸ ἀκτίνων ἡλίου καὶ ὑπὸ θερμότητος αὐτοῦ βαρυνθεῖσα.
 
       
   
Σκιᾶς γὰρ πάροδος ὁ καιρὸς ἡμῶν, καὶ οὐκ ἔστιν ἀναποδισμὸς τῆς τελευτῆς ἡμῶν, ὅτι κατεσφραγίσθη καὶ οὐδεὶς ἀναστρέφει.
 
       


ufs¹ <f. ufsar, ufsar>:
variant de ufs² ‘volada, ràfec, barbacana de teulada’

ufs² <f. ufsar, ufsir>:
volada f, ràfec m, barbacana f de teulada

ufsi <m. ufsa, ufsar>: [peix m] carboner m, lluš negre (Andorra) (peix Gadus virens syn. Pollachius virens)

ugga <uggi ~ uggum | uggði ~ uggðum | uggað>:
I. <personal>: 
1. <um e-ð>: (óttasttémer per una cosa (sentir temor)
◊ hann uggði um líf sitt: temia per la seva vida
2. <að e-ð + subj.>: (hafa slæman gruntémer que <+ subj.o <+ cond. (sospitar que pot succeir una cosa desagradable)
◊ hann uggði að hann mundi verða ósáttur við það: temia que hi estaria en desacord
3. <ekki að sér>: (ekki vara sig, ekki gæta sínno pensar res, no malfiar-se, no estar recelós -osa (no estar preocupat, alerta, no creure que pugui passar res, estar desprevingut)
◊ ungur sjálfboðaliði uggði ekki að sér og lagði jeppabifreið í stæði merkt fötluðum: un jove voluntari no va pensar res i va aparcar el jeep a un indret senyalitzat per a incapacitats
II. <impersonal>: 
1. <e-n e-ð>: (óttast & hafa slæman gruntémer una cosa (sentir temor & pensar en la possibilitat que una cosa desagradable s'esdevingui)
◊ mig uggir að...: temo que...

uggi <m. ugga, uggar>: aleta f (de peix)
 
UGGARNIR - LES ALETES
bakuggi aleta dorsal
brjóstuggi → eyruggi aleta pectoral
eyruggi aleta pectoral
gotraufaruggi aleta anal
kviðuggi aleta abdominal,
aleta pelviana,
aleta ventral
raufaruggi → gotraufaruggi aleta anal
sporður aleta caudal
 

< ugg·legur, -leg, -legt <adj.>:
que és de témer, temible
♦ þat þykki mér uggligt, at...: temo que...

uggur <m. uggs, no comptable>:
temor m,f
♦ e-m er uggur á, að...: algú tem que...

uggvæn·legur, -leg, -legt <adj.>:
1. (óhugnanlegurinquietant, alarmant (que fa sentir inquietud, que no presagia res de bo, amenaçador)
◊ uggvænleg framtíð: un futur inquietant
◊ uggvænleg þróun: un desenvolupament alarmant
2. (sem ástæða er til að óttast, uggvænnque és de témer, temible
3. (ískyggilegursinistre -a (tenebrós)
4. (skelfilegur, ógurleguresglaiador -a (terrible, horrible, horripilant)

ugg·vænn, -væn, -vænt <adj.>:
que és de témer
♦ sem uggvænt er: com és de témer

ugla <f. uglu, uglur. Gen. pl.: ugla o: uglna>:
1. <GENmussol m, òliba f (qualsevol ocell de la família dels estrígids)
♦ flytja uglur til Aþenu: vendre neveres als esquimals, tirar aigua a la mar
2. duc blanc, duc m de les neus (ocell Nyctea scandiaca) (snæugla)
3. (bátsuglapescant m (d'embarcació)
4. (snagipenjarobes m (de paret)
5. (ófríð konacard m (dona lletja)

< ulf·heðinn <m. -heðins, -heðnar>:
variant arcaica d' → úlf·héðinn “pell-de-llop”
hlaðnir vǫ́ru þeir hǫlða ǀ ok hvítra skjalda, ǁ vigra vestrœnna ǀ ok valskra sverða. ǁ Grenjuðu berserkir; ǀ guðr vas þeim á sinnum; ǁ emjuðu ulfheðnar ǀ ok ísǫrn dúðu (ɔ: ok ísarn glumðu) — 8. De var ladede med storbønder og hvide skjolde, med vestlandske spyd og vælske sværd; bersærkerne brølte, kampen var i gang, ulvhednerne hyldede og rystede spydeneestaven carregades amb barons i blancs (lluents?) escuts, llances angleses (britones) i espases gal·leses. Els bersercs braolaven -la batalla es trobava en ple auge-, els pells-de-llop udolaven i brandien els ferros (vocabulari: #1. hvítr: Cf. en Baetke 19874, pàg. 290: hvítr skjǫldr „weißer Schild“, die helle, ungefärbte Innenseite des Schildes, però en Finnur Jónsson 1931², pàg. 303b: hvítr,   adj, hvid, lys, om skjolde, hvít(i)r skildir, skjǫldr <...>; #2. vigr: Cf. en Finnur Jónsson 1931², pàg. 615: vigr,   spyd <...> vigrar vestrœnar Harkv 8; #3. vestrœnn: Cf. en Finnur Jónsson 1931², pàg. 610b: <...> om vælske spyd, vigrar vestrœnar Harkv 8. Segons això, en Finnur contempla com a sinònims vestrœnn i valskr. Atès que els versos descriuen la batalla naval de Hafrsfjǫrðr, de l'any 872, m'estimo més donar a aquests adjectius el significat de britones i gal·leses respectivament; #4. sinn: Cf. en Finnur Jónsson 1931², pàg. 496b: sinn,   n, 1) gang, guðr vas á sinnum, kampen var i fuld gang, Harkv 8; #5. dýja: Cf. en Finnur Jónsson 1931², pàg. 93ab: dýja <...> ryste (trans.), bevæge, dýja skǫr, ryste sit hår, hoved, Þry 1, især om våben, og da spyd (ryste, kaste) <...> dýja ísarn (her v. l. til glumðu Harkv 8. Cf. també en Baetke 19874, pàg. 96: dýja (dúða)   schütteln, rütteln; ; #6. glymja: Cf. en Finnur Jónsson 1931², pàg. 190b: glymja   <...> klinge <...> ísǫrn glumðu (v.l.) Harkv 8. Cf. també en Baetke 19874, pàg. 203: glymja (glumda)   klingen, klirren, dröhnen)

< Ulf·heðinn <m. -heðins, no comptable>:
variant arcaica d' → Úlf·héðinn andrònim

ull <f. ullar, no comptable>: llana f
	hæra ull: sortejar llana

ullar·lagður <m. -lagðs, -lagðar>:
tofa f de llana, floc m de llana

ull·blekill <m. -blekils, -bleklar>: bolet m de tinta (bolet Coprinus comatus)

ullins·eyra <n. -eyra, -eyru. Gen. pl.: -eyrna; emprat hab. en pl.>:
(húðsepar hvorum megin við hjartarætur sláturdýraorelleta f de cor (atri de cor d'animal escorxat)

ull·jurt <f. -jurtar, -jurtir>:
cotonera f d'Alemanya* (planta Filago vulgaris syn. Filago germanica)

ull·serkur <m. -serks o -serkjar, -serkir>: bolet m de tinta (bolet Coprinus comatus)

um <prep.+ac.>: 1. per, sobre, al voltant de
	2. hvað er um að vera?: què passa?
		hvað er um að vera í Barselónu?: què hi ha de nou a Barcelona?

um·boð <n. -boðs, -boð>:
1. (heimildautoritat f (poder per fer una cosa)
♦ án fulls umboðs e-s: sense el ple consentiment d'algú
♦ fá umboð til e-s: rebre plena autoritat per a una cosa
♦ veita e-m umboð til e-s: autoritzar algú a 
◊ skriflegt umboð: autorització per escrit
2. <JUR = umboðsvaldpoder m [notarial] 
♦ gefa e-m umboð til e-s: donar poders a algú per a 
♦ gefa e-m fullt og ótakmarkað umboð til e-s: atorgar poders, plens i generals, a algú per a 
♦ ég gef hér með X fullt og ótakmarkað umboð til þess fyrir mína hönd að undirrita kaupsamning svo og...: atorgo poder ple i general a X perquè en nom meu i representació meva signi el contracte de compra-venda, així com...
♦ samkvæmt umboði: per poders
3. (til að greiða atkvæðidelegació f (de vot a altri mitjançant poders específics)
♦ greiða atkvæði samkvæmt umboði: delegar el vot 
4. (kjósendamandat m (dels parlamentaris, regidors etc. per a actuar en nom i interès de llurs votants)
♦ fá umboð frá kjósendum: obtenir el mandat dels electors
5. (umboðsfyrirtækiagència f [concessionària] (empresa comercial intermediària)
♦ vera með umboð fyrir e-u: tenir la concessió de..., ésser el concessionari ~ la concessionària de...

umboðs·aðili <m. -aðila (o: -aðilja), -aðilar (o: -aðiljar)>:
1. <GENagent m & f, representant m & f
♦ umboðsaðili rithöfundar: agent literari
◊ Námsgagnastofnun og Rithöfundasamband Íslands gera hér með eftirfarandi samning er fjallar um greiðslu ritlauna til höfunda eða umboðsaðila þeirra fyrir afnot af ritverkum í lesbókum: La Fundació de Materials i Mitjans Educatius o Námsgagnastofnun i l'Associació d'Escriptors en llengua islandesa atorguen, per mitjà d'aquest document, el següent contracte que tracta del pagament dels drets d'autor als escriptors o a llurs agents literaris per l'ús de llurs obres als llibres de lectura i/o de text
2. <AUTOMconcessionari m, concessionària f
♦ umboðsaðili [fyrir] BMW á Íslandi: el concessionari de BMS a Islàndia

umbo­s·rŠ­isma­ur <m.-rŠ­ismenn>: agent consular

umbóta- <en compostos>:
reformista

umbóta·flokkur <m. -flokks, -flokkar>:
partit m reformista

umbóta·hreyfing <f. -hreyfingar, -hreyfingar>:
moviment m reformista

umbóta·sinnaður, -sinnuð, -sinnað <adj.>:
reformista

umbóta·sinni <m. -sinna, -sinnar>:
reformista m & f

um·breyta <-breyti ~ -breytum | -breytti ~ -breyttum | -breytte-u>:
modificar una cosa

um·brot <n. -brots, -brot>: compaginació f (de llibre etc.)

umburðar·leysi <n. -leysis, no comptable>:
intolerància f

um·b˙­ir <f.pl -búða>: 1. (um sár) embenat m, embenatge m (de ferida)
	2. (um vöru) envoltori m (de producte comercial)

um·bætur <f.pl -bóta>:
mesures f.pl de reforma, reformes f.pl

um·dŠmi <n. -dæmis, -dæmi>: 1. <GEN> districte m, circumscripció f
	2. (stjórnsýsluumdæmi í Frakklandi) departament m (a Franša);
	3. (dómstóls) partit m judicial (de jutjat)
	4. <INFORM> domini m

umdæmis·heiti <n. -heitis, -heiti>:
<INFORMnom m de domini (lénsheiti)

umfeðmings·gras <n. -grass, -grös>:
garlanda f [comuna] (planta Vicia cracca)

um·fer­ <f. -ferðar, -ferðir>: 1. <GEN> trÓnsit m (circulació rodada)
		það er mikil umferð: hi ha molt de trànsit
		öll umferð bönnuð: prohibit el trànsit
	2. rotació f
		umferð tunglsins um jörðina: la rotació de la lluna al voltant de la terra
	3. circulació f
		setja e-ð í umferð: posar una cosa en circulació
		taka e-ð úur umferð: llevar una cosa de la circulació

umferða·karl <m. -karls, -karlar>: vagabund m

umferða·kennari <m. -kennara, -kennarar>: <HIST> mestre m ambulant, mestra f ambulant

umfer­a·mi­st÷­ <f. -miðstöðvar, -mi­st÷dvar>: estaciˇ f dĺautobusos, terminal f d'autobusos

umferðar·eftirlit <n. -eftirlits, no comptable>: control m de tràsit

umfer­ar·ljˇs <n. -ljóss, -ljós>: semÓfor m

umferðar·lög <n.pl -laga>: codi m de circulació

umfer­ar·l÷gregla <f. -lögreglu, no comptable>: policia f de trÓnsit, guàdia f civil de trànsit

umfer­ar·merki <n. -merkis, -merki. Gen. pl.: -merkja; Dat. pl.: -merkjum>: senyal m de trànsit

umferðar·regla <f. -reglu, -reglur. Gen. pl.: -reglna o: -regla>: norma f [del codi] de circulació

umfer­ar·sekt <f. -sektar, -sektir>: multa f de trÓnsit

umfer­ar·slys <n. -slyss, -slys>: accident m de trÓnsit

umfer­ar·teppa <f. -teppu, no cmptable>: embotellament m [del trànsit], embussament m, embˇs m de circulaciˇ (Bal.)

umfer­ar·tugabrot <n. -tugabrots, -tugabrot>: <MAT> [nombre m] decimal periòdic
	hreint ~ blandið umferðartugabrot: decimal periòdic pur ~ mixt
umferða·sali <m. -sala, -salar>: <HIST> marxant m [ambulant]

um·fjöllun <f. -fjöllunar, no comptable>:
debat m, discussió f

um·flotinn, -flotin, -flotið <adj.>:
envoltat -ada d'aigua, enrevoltat -ada d'aigua (Bal.

um·fram <prep. + Ac. >:
per (o: part) damunt
♦ umfram allt: abans que res, primer de tot, sobretot
♦ umfram annan <+ subst.>més que qualsevol altre <+ subst.>
♦ umfram aðra menn: més que qualsevol altre
♦ umfram önnur lönd: més que qualsevol altre país
♦ umfram það sem...: més enllà de...

um·fram <adv.>:
de més (o: de massa), en excés
♦ það sem er umfram: la resta, el que hi ha de massa (o: de més) 

umfram·farangur <m. -farangurs, pl. no hab.>: excés m d'equipatge

um·framur, -fröm, -framt: redundant

um·frymi <n. -frymis, -frymi>:
<BIOLcitoplasma m

um·gangur <m. -gangs, pl. no hab.>:
activitat f, atrafegament m (i esp., el tràfec o traüll dels habitants d'una casa)
◊ vakna við umgang: despertar-se amb el traüll de la casa

um·gengni <f. -gengni, no comptable>:
tracte m (relació que hom manté amb altri)
♦ hafa umgengni við e-n: fer-se amb algú, relacionar-se amb algú
♦ í umgengni við e-n: en el tracte amb...

um·hella <-helli ~ -hellum | -hellti ~ -helltum | -hellte-u>:
1. <GENtransvasar un líquid
2. (víni úr stampi eða byttu í tunnutrafegar vi, trascolar vi, trasbalsar vi (Mall.) (vi del cup o la tina a les bótes)
◊ umhella víninu og skilja vínið frá botnfalli: trascolar el vi i clarificar el vi
3. (víni úr tunnu í flöskurembotellar vi (vi de les bótes a les ampolles)

um·horf <n. -horfs, no comptable>:
1. (umhverfi, nærsveitirrodalia f, voltants m.pl (contrada circumdant, encontorns)
2. (útsýni, sýnvista f (aspecte o panorama que ofereix un paisatge, un carrer etc. en un moment donat del dia o en un dia determinat)
◊ svona var umhorfs í skemmunni á nýársdag: aquesta era la vista que oferia el porxo el dia de cap d'any
◊ svona var umhorfs í garðinum mínum að morgni 25. september 2005: aquesta era la vista que oferia el meu jardí la matinada del 25 de setembre del 2005
♦ hér er fagurt umhorfs ~ það er fagurt umhorfs: <LOC FIGd'aquí estant es divisa una vista bonica, quina vista més bonica que hi ha d'aquí estant!
◊ hvernig haldið þið að Reykjavík, verði umhorfs eftir eina öld?: com creieu que serà l'aspecte de Reykjavík d'aquí a un segle?
◊ hvernig er umhorfs heima hjá ykkur?: com és la vista que es divisa de casa vostra estant?
3. <FIG = útsýniambient m (atmosfera que hom respira en una festa, un local de diversió etc.)

um·hugsun <f. -hugsunar, -hugsanir>:
reflexió f, consideració f 
♦ þetta vakti mig til umhugsunar um það að... <+ ind.>això em va portar a considerar que <+ ind.

um·hverfi <n. -hverfis, no comptable>: 1. <GEN> voltants m.pl 2. (náttúruumhverfi) medi ambient m 3. (félagsumhverfi) entorn m

umhverfis·fræði <f. -fræði, no comptable>:
ciències f.pl mediambientals

umhverfis·löghyggja <f. -löghyggju, no comptable>:
determinisme m ambiental

umhverfis·mengun <f. -mengunar, pl. no hab.>:
contaminació f mediambiental

umhverfis·ráðherra <m. -ráðherra, -ráðherrar>:
ministre m de medi ambient, ministra f de medi ambient

umhverfis·ráðuneyti <n. -ráðuneytis, -ráðuneyti>:
ministeri m de medi ambient

umhverfis·vernd <f. -verndar, no comptable>: protecciˇ f del medi ambient, protecció mediambiental

umhverfis·vottaður, -vottuð, vottað <adj.>:
amb certificació mediambiental, amb certificació de producte respectuós amb el medi ambient

umhverfis·vottun <f. -vottunar, pl. no hab.>:
certificació f de producte respectuós amb el medi ambient

umhverfis·vænn -vŠn, -vŠnt: ecol˛gic -a, natural, respectuós -osa amb el medi ambient

um·hyggja <f. -umhyggju, no comptable>:
atencions f.pl, preocupació f (sol·licitud, interès especial & cura, assistència)
◊ ást og á: amor i atencions
◊ þá varð Drottinn fullur umhyggju (וַיְקַנֵּא) vegna lands síns, og hann þyrmdi lýð sínum: aleshores Jahvè es va omplir de gelosia pel seu poble i es compadí del seu poble
♦ bera umhyggju fyrir e-m: [pre]ocupar-se d'algú
◊ ég er hrjáður og snauður, en Drottinn ber umhyggju (יַחֲשָׁב) fyrir mér: sóc pobre i indigent, però Adonai s'ocupa de mi
◊ varpa áhyggjum þínum á Drottin, hann mun bera umhyggju (יְכַלְכְּלֶךָ) fyrir þér, hann mun eigi að eilífu láta réttlátan mann verða valtan á fótum: llança els teus neguits a Jahvè, que ell s'ocuparà de tu, ell no deixarà mai que el just traveli
◊ varpið allri áhyggju yðar á hann, því að hann ber umhyggju (μέλει) fyrir yður: descarregueu en ell totes les vostres preocupacions, perquè ell es preocupa de vosaltres
◊ hann hefir borið umhyggju (יָדַע) fyrir för þinni um þessa miklu eyðimörk. Í fjörutíu ár hefir Drottinn Guð þinn nú verið með þér; ekkert hefir þig skort: ell coneix (el text islandès interpreta: ha tingut cura de, s'ha preocupat de) la teva marxa per aquest gran desert. Fa quaranta anys que Jahvè, el teu Déu, és amb tu, i no t'ha mancat mai res
♦ sýna e-m umhyggju: preocupar-se d'algú, mostrar la seva sol·licitud per algú, mostrar el seu interès per algú

umhyggju·samur, -söm, -samt <adj.>:
considerat -ada, atent -a (sol·lícit, ple de consideració i miraments)

umkomu·laus, -laus, -laust: 1. (einmana, einstŠ­ingslegur) solitari -ària (sense ningú, tot sol)
	2. (hjálparlaus) desvalgut -uda, desemparat -ada
		einmana og umkomulaus: sol i desemparat

umkomu·leysi <n. -leysis, no comptable>: desemparament m, desemparança f

um·kringdur, -kringd, -kringt <adj.>:
rodejat -ada, enrevoltat -ada (Mall., Men.
◊ komið út með hendur á lofti! húsið er umkringt!: sortiu amb les mans enlaire! la casa està rodejada!
♦ vera umkringdur af e-u: estar rodejat per una cosa, estar enrevoltat (Mall., Men.per una cosa
♦ vera umkringdur e-u: estar rodejat per una cosa, estar enrevoltat (Mall., Men.per una cosa

um·kringja <-kringi ~ -kringjum | -kringdi ~ -kringdum | -kringte-ð>:
rodejar una cosa, encerclar una cosa, enrevoltar una cosa (Mall., Men.

um·kvörtun <f. -kvartanar, -kvartanir>:
queixa f
♦ heyrast umkvartanir yfir e-u: sentir-se queixes sobre una cosa

um·lukt: supí de → umlykja ‘circumdar’

um·lukinn, -lukin, -lukið <adj.>:
1. <GENenvoltat -ada, enrevoltat -ada (Mall.), circumdat -ada
♦ umlukinn [með] e-u: enrevoltat d'una cosa
◊ ...sundlaug umlukta trjám, plöntum og blómum: ...una piscina envoltada d'arbres, plantes i flors
♦ það sem umlykur fyrir hið umlukta: <LING & RETORel contingent pel contingut, tipus de metonímia
2. (garður, lóð o.s.fr.tancat -ada, clos -a (jardí, solar etc. tancat amb una tanca)

um·lykja <-lyk ~ -lykjum | -lukti ~ -luktum | -lukte-ð ~ e-n með e-u>:
envoltar una cosa ~ algú de...
◊ ég vil setja herbúðir allt í kringum þig, umlykja þig með varðmönnum (מֻצָּב, מצב) og reisa hervirki (מְצוּרָה / מְצֻרֹת, מצרת) í móti þér: t'assetjaré per totes bandes, t'encerclaré amb sentinelles (guarnicions (?), posts de vigilància (?)) i aixecaré baluards contra teu

um·myndaður, -mynduð, -myndað <adj.>:
1. (gerbreytturtransformat -ada (trasmudat -ada)
♦ ummyndaður af e-u: transformat per una cosa
♦ ummyndað berg: <GEOLroques metamòrfiques
2. <RELIGtransfigurat -ada

um·mæla <-mæli ~ -mælum | -mælti ~ -mæltum | -mælte-ð>:
observar una cosa, comentar una cosa
♦ láta e-ð ummælt: dir una cosa, comentar una cosa, observar una cosa
◊ eins og heilagur Ambrósíus lét umælt af lotningu...: com va observar, tot meravellat i commogut, Sant Ambròs... (uti sanctus Ambrosius, stupens ac permotus, interpretatur

ummæla·laust <adv.>:
sense objeccions, sense emperons

um·mæli <n.pl -mæla>:
1. (mótbaraobjecció[ns] f[.pl] (emperò, inconvenient, rèplica)
♦ hafa ummæli um e-ð: tenir (o: posar) objeccions a una cosa, expressar-se en contra de
2. (yfirlýsingdeclaració f (manifestació, comentari sobre un tema)
3. (orðparaules f.pl (termes amb què hom ha parlat, allò que algú diu o ha dit, enraonament d'algú)
♦ meiðandi ummæli: paraules ofensives
4. (eftirtölurinsistència molesta a recordar els favors fets (paraules d'esperit petit, mesquí, retraient contínuament els favors i serveis fets o prestats a algú)
5. (ákvæðicondició f (estipulació, especificació, clàusula, terme estipulat)
6. (undanbrögðsubterfugi m (pretext per no fer, excuses)
7. (bón, bænprec m (demanda, esp. de favor)
8. <(formælingimprecació f (maledicció)
9. <(dómursentència f (de jutge)
◊ en mér var þat svá launat, at þeir sem eigi vildu fœra áleiðis fyrir mér, sǫgðu þá sjá mega hvárt ek þóttumz offari verit hafa í mínum ummælum, er ek vilda þá ǫllum lina eptir mitt líflát: i el guardó que en vaig obtenir va ésser que els qui no em volien donar suport [en aquella decisió], digueren que llavors es podia veure que jo mateix creia haver anat massa lluny en les sentències [dictades] i que ho feia per mitigar-ne l'efecte de totes elles després del meu traspàs
◊ ek lá fyrr í rekkju, sagði hann, með litlum mætti, ok var ek þá oleaðr í þeirri sótt, ok er þar var komit sǫngvinum sem nú er, þá mælta ek svá fyrir, at allir þeir menn, sem í mínum stórmælum væri, skyldi frjálsir vera minna ummæla, ef mik tœki frá; ætlaða ek þeim þat til líknar en mér eigi til áfallsdóms sjálfum: quan en una altra ocasió -va dir-, també em vaig trobar fent llit, amb migrades forces i en aquella malaltia em varen donar l'extremunció, quan va haver arribat el moment del cant [del ritual dels moribunds] com ara, i abans que no comencés, vaig declarar que tots aquells que es trobaven acusats davant meu de greus càrrecs, havien de quedar lliures de llur sentència si jo moria. I ho feia com un acte de gràcia, i no pas com una condemna del que jo havia fet

ummælt <supí de>: → ummæla “observar, comentar”

um·ráð <n.pl -ráða>:
1. (yfirráðdisposició f (poder de disposar d'una cosa)
♦ hafa e-ð til umráða: tenir una cosa a la seva disposició
♦ e-ð er til umráða: una cosa està a la disposició d'algú
♦ fá e-ð til umráða: posar una cosa a disposició d'algú
◊ háskólasetrið fær til umráða tvö herbergi í rannsóknarhúsi Landbúnaðarháskólans Íslands: es posen a disposició de les dependències universitàries dues aules al centre experimental de l'Escola Tècnica Superior d'Enginyeria Agrària d'Islàndia
2. (forræðicàrrec m (custòdia, control, responsabilitat sobre una cosa)
♦ hafa umráð yfir e-u: tenir una cosa al seu càrrec, tenir una cosa sota la seva responsabilitat
3. <(ráðagerðconsulta f (assessorament amb altri)
◊ bóndi veik til umráða dóttur sinnar: el pagès se n'anà a consultar l'afer amb sa filla
4. <(ráðlegging, leiðbeininginstigació f (consell incitatori)
♦ gera e-ð eftir umráði e-s: fer una cosa a instigació d'algú
5. <(umræðadiscussió f (debat, parlament, sobre un tema)

um·rót <n. -róts, pl. no hab.>:
capgirament m, trastorn m, trasbalsament m
♦ valda umróti: posar-ho tot damunt davall

um·róta <-róta ~ -rótum | -rótaði ~ -rótuðum | -rótaðe-u>:
remenar una cosa, entrecavar una cosa
◊ umróta jörðunni: remenar la terra

um·ræða <f. -ræðu, -ræður>:
1. <GENdebat m, discussió f [pública] 
◊ umræða Dana um Evrópusamrunann: el debat dels danesos sobre la integració europea
♦ taka þátt í umræðu um e-ð: participar en un debat sobre una cosa
2. <POLÍTlectura f, deliberació f 
◊ frumvarpið var afgreitt við þriðju umræðu: el projecte de llei es va aprovar a la tercera lectura

umræðu·efni <n. -efnis, -efni>:
tema m (o: matèria f) de debat

umsagnar·liður <m. -liðar (o: -liðs), -liðir>: 1. <GRAM> predicat m nominal, atribut m
	2. <GRAM> predicat m verbal

um·sjß <f. -sjár, no comptable>: cura f, esment m, atenciˇ f
	veita e-m umsjß: tenir cura d'alg˙

um·sjón <f. -sjónar, no comptable>:
1. (eftirlitsupervisió f (control, esment)
♦ hafa umsjón með e-u: supervisar una cosa
2. (aðstoðajut m (suport, assistència)
♦ veita e-m umsjón sína: ajudar algú donant-li el seu suport, assistir algú
3. (umönnuncura f (càrrec, esment, atenció)
♦ hafa umsjón með e-u: (annastatendre una cosa, tenir cura d'una cosa, ocupar-se d'una cosa (tenir esment del funcionament d'una màquina o d'un servei tècnic)

umsjóna·kennari <m. -kennara, -kennarar>: tutor m (tipus de professor)

umsjónar·maður <m. -manns, -menn>: supervisor m

um·skera <-sker ~ -skerum | -skar ~ -skárum | -skoriðe-n>:
circumcidar algú

um·skipti <n. -skiptis, -skipti. Empr. hab. en pl.>:
grans canvis
♦ umskipti hamingjunnar: les vicissituds de la fortuna

um·skorinn, -skorin, -skorið <adj.>:
circumcidat -ada, circumcís -isa

um·skurður <m. -skurðar, -skurðir>:
circumcisió f, <MEDpostectomia f

um·skurn <f. -skurnar, pl. no hab.>:
circumcisió f, <MEDpostectomia f

um·slag <n. -slags, -sl÷g>: sobre m (envoltori de carta)

um·sˇkn <f. -sóknar, -sˇknir>: sol·licitud f
	leggja inn umsókn um e-ð: presentar una sol·licitud de...
	taka við umsóknum um e-ð: admetre sol·licituds de..
	umsókn um e-ð: sol·licitud de...
		umsókn um starf: sol·licitud de treball

um·svif <n.pl -svifa>:
1. (umstang, annirtràfec[s] m.pl (atrafegament)
2. (athafnasemiactivitat[s] f[.pl] (moviment d'empreses i certs organismes públics)
♦ mikil umsvif: forta activitat
♦ hafa mikil umsvif: <LOC FIGtenir una forta activitat
3. (undanbrögð, vafningarambages m.pl (pretextos, subterfugis, voltes)
♦ hafa engin umsvif: <LOC FIGescometre [la realització d']una cosa sense dilació, tirar pel dret camí i anar al gra, no fer cap voltera

umsvifa·laust <adv.>:
(án tafarsense dilació [ni vacil·lació], immediatament, a l'instant

um·s÷gn <f. -sagnar, -sagnir>:
	1. (ummæli) judici m, parer m (declaració o comentari expressant parer o opinió)
		ég leitaði umsagnar hans um málið: li he demanat que es pronunciï sobre l'afer
	2. (ritdómur) ressenya f (escrit de crítica)
		skrifa umsögn um e-ð: fer la ressenya de...
	3. <GRAM & Lògica> predicat m
		umsögn og rökliður: predicat i argument

um·sögn <f. -sagnar, -sagnir>:
<GRAM & FIL LOGpredicat m (exemple: l'home és bo ~ maðurinn er góður)

um·talaður, -töluð, -talað <adj.>:
molt esmentat -ada, que està en boca de tothom, que se'n parla molt

um·vefja <-vef ~ -vefjum | -vafði ~ -vöfðum | -vafiðe-ð~e-n>:
envoltar una cosa~algú
♦ umvefja e-n e-u: envoltar algú amb una cosa

um·vöndun <f. -vöndunar, -vandanir>:
amonestació f, reprensió f

una <uni ~ unum | undi ~ undum | unaðe-u>:
1. (líða velsentir-se bé amb una cosa (estar-ne satisfet i content, sentir-s'hi a gust amb ella)
◊ hann undi [sér] hag sínum: estava content amb la seva situació
♦ hann undi [sér] við hlut sinn: estava content amb la seva sort
◊ nú er þegar slegið í sætt málinu með því móti að Áskell skal gera um þeirra í millum. Sú var gerð Áskels að vígin skulu á standast, Þorkels og Helga bróður Hróa, Hánefs og þrælsins, en Þórodd skal bæta hundraði silfurs. Land var goldið í Reykjahverfi og voru það ráð Áskels. Eru þeir nú sáttir eftir þetta og fara nú hvorirtveggja til sinna heimkynna. Nú segir Áskell að nú hefir því nær farið sem hann gat til og þótti þessi för betur ófarin. Vémundur kvað hvern sínum forlögum fylgja verða, sagði nú hvoratveggja mega vel við una sinn hlut og segir að þá mun hver deyja er feigur er: aleshores es va arribar immediatament a un arranjament en aquell afer tot acordant que l'Áskell arbitraria entre ells dos. La decisió de l'Áskell fou que la mort d'en Þorkell i la d'en Helgi, el germà d'en Hrói, d'una banda, i, de l'altra, la d'en Hánefur i el seu esclau es compensarien -mort per mort- entre si. La mort d'en Þóroddur es compensaria amb el pagament de cent marcs d'argent. Es van emprar terres de la contrada del Reykjadalur a compte d'aquests diners. Aquest fou la sentència arbitral de l'Áskell. Després d'això, així doncs, quedaren conciliats i cadascun d'ells se'n tornà a ca seva. Aleshores l'Áskell va dir que la cosa, si fa no fa, havia anat com ell havia suposat que ho faria i que era de l'opinió que hauria estat millor que aquell viatge no s'hagués fet. En Vémundur va dir que tothom havia de seguir el seu destí, que totes dues bandes podien estar satisfetes amb la sort que els havia pertocat, i acabà afegint que tothom havia de morir en el moment que li toqués (Baetke 19874, pàg. 573: slá máli í sætt eine Sache zum (gerichtlichen) Vergleich bringen, in einer Angelegenheit einen Vergleich schließen)
♦ una sér e-u illa: estar descontent amb una cosa, no estar satisfet -a amb una cosa
♦ una sér vel e-s staðar: sentir-se bé a un indret
◊ þarna undi hann sér vel: s'hi sentia molt bé allà
♦ una sér illa e-s staðar: no trobar-s'hi bé a un indret, no sentir-s'hi a gust a un indret
♦ una sér við e-ð: estar content -a i satisfet -a amb una cosa
2. (dveljastestar-se, romandre (quedar-se, restar, trobar-se a un lloc)
3. (láta tímann líða, stytta sér stundir, skemmta sérpassar-s'ho bé, entretenir-se (passar l'estona, ocupar el temp fent alguna activitat, esp. de lleure, passar una estona agradable fent una activitat de lleure)
◊ á meðan þú ert ungur, en ellin grá ǁ og önug dokar. Nú er að leika sér ǁ við íþróttir, og oft á kvöldum ǁ una við hljóðskraf á stefnumótum, : mentre siguis jove i la canosa i malambrosa vellesa trigui. Ara és l'hora de divertir-se jugant als esports i, als vespres, passar-s'ho bé sovint amb xiuxiueigs a les cites acordades (L'original fa: dōnēc | uĭrēn[ti ǁ cānĭtĭ|ēs ăbēst // mōrō|să. Nūnc [ēt ǁ Cāmpŭs ĕt | ārĕa̅e̅ // lēnēs|quĕ sūb | nōctēm | sŭsūr[rī // cōmpŏsĭ|tā rĕpĕ|tāntūr | hōrā,)

undan·fari <m. -fara, -farar>:
1. antecedent m, precedent m (els fets que precededeixen o pressuposen una cosa & els preparatius d'una cosa)
2. preludi m (fet o acció que en prepara un o una de més important encara)
3. presagi m, auguri m, herald m (fet o acció precursora, que n'augura o presagia un o una altra)

undan·farið <adv. temp.>:
darrerament (o: últimament), en aquests darrers temps

undan·farinn, -farin, -fari­: passat -ada (precedent)
	ß undanf÷rnum ßrum: els darrers anys
	a­ undanf÷rnu: en el passat immediat, darrerament, ˙ltimament

undan·hald <n. -halds, pl. no hab.>: <MIL> retirada f
	blása til undanhalds: tocar a retirada
	vera ß undanhaldi: <FIG>: estar desapareixent, estar en retirada (deixar d'usar, de menjar etc.)

undan·renna <f. -rennu, -rennur. Gen. pl.: -renna>:
llet descremada (o: desnatada)

undanrennu·duft <n. -dufts, no comptable>:
llet f en pols descremada (o: desnatada)

undan·skilinn, -skilin, -skilið <adj.>:
exceptuat -ada
♦ vera undanskilinn: exceptuar-se'n

undan·tekning <f. -tekningar, -tekningar>:
excepció f
♦ með undantekningu frá e-u: a excepció de
♦ undantekningin sannar regluna: <LOC FIGl'excepció confirma la regla

undantekningar·laust <adv.>: sense excepció

undantekningar·tilfelli <n. -tilfellis, pl. no hab.>:
cas m excepcional, excepció f

undar·legur, -leg, -legt <adj.>:
sorprenent, estrany -a, estonant (Ross., <LITque deixa meravellat -ada
◊ ok þetta þótti mǫnnum undarligt ok sǫgðu síðan frá ǫðrum mǫnnum: aquells homes ho trobaren ben estrany i ho contaren posteriorment a d'altres
◊ þá sá hann hvar maður fór ofan úr Goðaskógi og bar hrís á hesti. Brátt bar saman fund þeirra. Þórhallur spurði hann að nafni en hann kveðst Glámur heita. Þessi maður var mikill vexti og undarlegur í yfirbragði, bláeygður og opineygður, úlfgrár á hárslit. Þórhalli brá nokkuð í brún er hann sá þenna mann en þó spurði hann og skildi hann að honum mundi til þessa vísað: aleshores va veure que un home baixava del bosc de Goðaskógur amb el cavall carregat amb un feix de llenya. Aviat es varen trobar. En Þórhallur li va preguntar com es deia i ell li va respondre que es deia Glámur. Aquest home era de gran estatura i d'aspecte estrany, tenia els ulls blaus i grossos i els cabells del color gris dels llops. En Þórhallur se'n va dur una mala impressió quan va veure aquell home però tanmateix se n'adonava i comprenia que era aquell home que l'Skafti li havia indicat

undir 1. <prep.+ac.>: per dessota de, al davall de (amb verbs de moviment)
	2. <prep.+dat>: per dessota de, al davall de (amb verbs estÓtics)
♦ vera með allt undir: <LOC FIGaplicar-se amb tota l'energia en una cosa, fer una cosa amb tota l'ànima

undir·búa <-bý ~ -búum | -bjó ~ -bjuggum | -búiðe-n ~ e-ð>:
preparar algú ~ una cosa
♦ undirbúa sig [sjálfan ~ sjálf]: preparar-se [a si mateix ~ mateixa]
♦ undirbúa sig fyrir e-ð (o: undir e-ð)preparar-se per a una cosa
◊ ég undirbjó mig afar takmarkað fyrir þetta próf: em vaig preparar d'una manera molt limitada per aquest examen
♦ undirbúa sig undir [það] að <+ inf.>preparar-se per a <+ inf.

undirbúnings·námskeið <m. -búnings,pl. no hab.>:
curs propedèutic (o: preparatori)

undir·búningur <m. -búnings,pl. no hab.>:
1. (það að undirbúapreparació f (acte & acció de preparar)
♦ undirbúningur fyrir e-ð (o: undir e-ð)preparació d'una cosa
2. (undirbúningsvinnapreparatius m.pl  (treballs preliminars o preparatoris)
♦ undirbúningur fyrir e-ð (o: undir e-ð)preparatiu[s] d'una cosa
♦ eftir allan þennan undirbúning: després de tots aquests preliminars

undir·drottning <f. -drottningar, -drottningar>:
<HIST POLÍTvirreina f

undir·djúp <n. -djúps, -djúp Empr. hab. en pl.>:
abisme m
♦ undirdjúp jarðar: les profunditats de la terra, <LITles profunditats tel·lúriques
fagnaðu, himinn, því að Drottinn hefur gert þetta, gleðjist, undirdjúp jarðar (taħtīˈʝōθ   ha-ˈʔārɛt͡s ~ תַּחְתִּיּוֹת הָאָרֶץ:   hāˈrīʕū   taħtīˈʝōθ   ˈʔārɛt͡s,   הָרִיעוּ תַּחְתִּיּוֹת אָרֶץ). Hefjið fagnaðaróp, þér fjöll, skógurinn og öll tré í honum, því að Drottinn hefur endurleyst Jakob og birt dýrð sína í Ísrael: alegra't, cel! car Jahvè ha fet això. Congratuleu-vos, profunditats de la terra. Alceu un crit d'alegria, vosaltres les muntanyes i el bosc i tots els arbres que hi ha en ell, car Jahvè ha redimit en Jacob i ha manifestat la seva glòria a Israel (BMonts. = profunditats de la terra; BInterc. = fondàries de la terra; BEvang. = abismes de la terra)
ég ákalla og bið þig: fyrirgef mér, Drottinn, fyrirgef, lát mig eigi glatast vegna afbrota minna. Minnstu ekki synda minna og ver mér eigi að eilífu reiður. Dæm mig ekki niður í undirdjúp jarðar (τὰ κατώτατα τῆς γῆς:   μηδὲ καταδικάσῃς με ἐν τοῖς κατωτάτοις τῆς γῆς, διότι σὺ εἶ Θεὸς, Θεὸς τῶν μετανοούντων) því að þú, Guð, ert Guð þeirra sem iðrast: t’invoco i imploro: perdona'm, Senyor, perdona'm, no em facis perir per les meves transgressions. No facis memòria dels meus pecats i no estiguis furiós amb mi per sempre. No em condemnis a les profunditats de la terra perquè tu, Déu [meu] ets el Déu dels qui s'empenedeixen

undirfata·laus, -laus, -laust <adj.>:
sense roba interior

undir·ferli <n. -ferlis, -ferli>: 1. mauleria f (astúcia o artifici amb què hom enganya o pretén enganyar algú)
	2. <FIG> doble joc

undir·föt <n. -fata>:
roba f interior

undir·gefinn, -gefin, -gefið <adj.>:
servil, submís -issa

undir·húð <f. -húðar, -húðir>:
<MEDhipodermis f

undir·kjˇll <m. -kjóls, -kjˇlar>: 1. <GEN> combinaciˇ f, roba f interior de dona
	2. <HIST> enagos m.pl

undirkonungs·dæmi <n. -dæmis, -dæmi>:
<HIST POLÍTvirregnat m

undir·konungur <m. -konungs, -konungar>:
<HIST POLÍTvirrei m

undir·liður <m. -liðs (o: -liðar), -liðir>:
(á rökhenduterme m menor (de sil·logisme)

undirmáls·lán <n.pl -lána>:
<ECONpréstecs m.pl subprime

undirmálslána·kreppa <f. -kreppu, no comptable>:
<ECONcrisi f dels préstecs subprime

undir·nefnd <f. -nefndar, -nefndir>:
1. sotscomitè m
2. sotscomissió f, subcomissió f

undir·rita <-rita ~ -ritum | -ritaði ~ -rituðum | -ritaðe-ð>:
signar una cosa
♦ undirrita e-ð fyrir hönd e-s: signar una cosa per algú (en representació d'algú)

undir·skilinn, -skilin, -skilið <adj.>:
sobreentès -esa, tàcit -a, implícit -a (que es dóna per fet o entès sense haver de menester d'especificar-ho)

undir·skrift <f. -skriftar, -skriftir>: signatura f, firma f
♦ rafræn undirskrift: signatura electrònica

undir·skynjaður, -skynjuð, -skynjað <en compostos>:
subliminal

undir·staða <f. -stöðu, -stöður. Gen. pl.: -staðna o: -staða>: base f, fonament m

undirstöðu·atriði <n. -atriðis, -atriði>:
1. <GENqüestió f elemental, qüestió bàsica
◊ þetta er undirstöðuatriði, kæri Watson: elemental, estimat Watson
2. undirstöðuatriði <n.pl -atriða>: elements m.pl [bàsics], rudiments m.pl
◊ undirstöðuatriði [í] ræðumennsku: rudiments de retòrica

undir·tylla <f. -tyllu, -tyllur. Gen. pl.: -tyllna o: -tylla>:
subordinat m, subalterna m, subordinada f, subalterna f
◊ lágt sett undirtylla: un subordinat [de rang] inferior

undra·ver­ur, -ver­, -vert: esbalaïdor -a, totalment extraordinari (que deixa estupefacte o astorat)

undur <n. undurs, undur>: (stórmerki, býsn) meravella f, portent m (fet meravellˇs)
	e-ð má heita undur: <LOC FIG> una cosa es pot considerar un miracle
	sjö undur veraldar: les set meravelles del món

undursam·legur, -leg, -legt: meravellós -osa

unga <unga ~ ungum | ungaði ~ unguðum | ungaðe-u út>:
covar els ous fins al naixement dels pollets (útungun)
♦ unga út eggi ~ eggjum: covar un ou ~ ous
♦ eggið er ungað: l'ou és nial (ja s'hi ha començat a formar el pollet)
♦ unga e-ð út: <FIGtramar una cosa, ordir una cosa, idear una cosa

unga·hópur <m. -hóps, -hópar>:
llocada f 

ung·frú <f. -frúar, -frú>: senyoreta f (noia jove no maridada)

ungi <m. unga, ungar>:
pollet m (cria d'ocell)

unglinga·bólur <f.pl -bólna (o: -bóla>:
acne f juvenil, acne f de l'adolescent, acne f vulgar

unglingur <unglings, unglingar>:
1. jove m, adolescent m
2. unglingar <m.pl unglinga>: joves m.pl, jovenalla f, gent jove

ung·málfræðingur <m. -málfræðings, -málfræðingar>:
neogramàtic m, neogramàtica f

ungmeyja- <en compostos>:
virginal

ungur, ung, ungt: jove
	ungt fólk: el jovent, els joves

< unjan <n. unjans, unjan>:
ceba f (planta Allium cepa)
◊ þeir dýrkuðu <...> svá ok unjan eða önnur undr, ok kölluðu þat kálkrist eða grasguð: veneraven <...> així com les cebes i d'altres portents que anomenaven "crist-col" o "déu-verdura"

unna <ann ~ unnum | unni ~ unnum | unnað (o: unnt)>: estimar
	unna e-m: estimar algú
		ég ann þér mikið: t'estimo molt
	unna e-m e-s: <LOC> concedir una cosa a algú, desitjar una cosa a alg2, no envejar-li una cosa a algú
		ef mér er unnt: si em resulta possible, si m'és possible, si Déu m'ho vol concedir
		ég ann honum alls góðs: li desitjo tot el millor
		e-s er e-m ekki unnt: <LOC> una cosa no li és possible a algú (expressant sovint la idea que el destí no li ho vol o ha volgut concedir)
			honum var þess ekki unnt: [veure-ho, viure-ho, fer-ho...] no li fou concedit, el destí no li ho va concedir, [ja] no li fou possible [veure-ho, fer-ho etc.]
		unna e-m sannmælis: <LOC> fer-li justícia a algú (ésser totalment sincer sobre algú, dir tota la veritat sobre ell)
		unna sér ekki hvíldar: <LOC> no donar-se (o: concedir-se) ni un segon de repòs

unnast <unnumst | unnumst | unnst>: estimar-se l'un a l'altre

unni­: → vinna ‘treballar’

unnt: possible
	mér er ekki unnt að gera það: no m'és pas possible de fer-ho

uns <conj. temp.>: fins que

unun <f. ununar, no comptable>: plaer m (delit, delícia)
	■a­ vŠri unun a­ leika mann sem talar fallegt mßl: seria un plaer poder interpretar un home que parla una llengua acurada

(†) unz: variant ortogràfica arcaica de → uns ‘fins que’

og þú skalt gjöra þiljuborðin í tjaldbúðina af akasíuviði, og standi þau upp og ofan (ʕāˈmaδ ~ עָמַד:   ʕăˈsˁēi̯   ʃitˁˈtˁīm   ʕɔməˈδīm,   עֲצֵי שִׁטִּים, עֹמְדִים)i faràs les posts del tabernacle de fusta d'acàcia, i que es mantinguin dretes
♦ upp á nýtt: <LOC FIGde [bell] nou
♦ upp á við: <GEN & FIGcap amunt

upp·ala <-el ~ -ölum | -ól ~ -ólum | -aliðe-n>:
criar algú

upp·alandi <m. -alanda, -alendur>:
educador m, educadora f, criador m, criadora f (persona que dóna criança a un infant, que educa un infant)

upp·alinn, -alin, -alið <adj.>:
criat -ada
♦ illa uppalin börn: nens malcriats (o: mal educats)
♦ vel uppalin börn: nens ben criats (o: ben educats)

upp·alningur <m. -alnings, -alningar>:
noi criat al mateix mas que un altre de la mateixa edat i que no és germà seu, ‘germà m de criança’

uppá·brot <n. -brots, -brot>:
(á húfu, ermi, buxnaskálmdoblec m, dobladillo m (Mall., ekki lit./no lit.) (plec sobre si mateix a peça de roba com ara a camal de pantalons, a màniga, a gorra etc., de manera que el revés queda visible)
♦ uppábrot á húfu: vora de gorra

uppá·búinn, -búin, -búið <adj.>:
endiumenjat -ada, mudat -ada, <LIT> ben abillat -ada ([molt] ben vestit)

uppá·ferð <f. -ferðar, -ferðir>:
clau m, pinyol m (Mall.) (coit)

uppá·finning <f. -finningar, -finningar>:
invenció f, creació f [ideada per l'home]
lævísar uppáfinningar (ἡ ἐπίνοια -οίας:   οὔτε γὰρ ἐπλάνησεν ἡμᾶς ἀνθρώπων κακότεχνος ἐπίνοια) manna hafa ekki leitt oss afvega né gagnslaust strit (πόνος) málara, marglitar (σπιλωθὲν χρώμασιν διηλλαγμένοις) eftirlíkingar (εἶδος) sem kveikja girnd í brjósti hinna fávísu þegar þeir sjá þær svo að þeir fá ofurást (ποθεῖ) á líflausu (ἄπνουν) sköpulagi (εἶδος) dauðrar myndar (εἰκόνος)a nosaltres no ens han esgarriat pas les invencions arteres dels homes ni l'estèril feina dels pintors, imitacions policromes que encenen el desig en el pit dels nicis quan les veuen, de manera que neix en ells un amor desmesurat per la forma sense alè d'una imatge morta

uppá·hald <n. -halds, no comptable>:
(eftirlæti, augasteinnfavor m,f, favorit m, favorita f, nineta f dels ulls
♦ vera í uppáhaldi hjá e-m: gaudir del favor d'algú

uppáhalds- <en compostos>:
favorit -a, preferit -ida

uppáhalds·dóttir <f. -dóttur, -dætur>:
filla favorita (o: predilecta)

uppáhalds·drykkur <m. -drykkjar, -drykkir. Gen. pl.: -drykkja; dat.pl.: -drykkjum>:
beguda favorita

uppáhalds·höfundur <m. -höfundar, -höfundar>:
autor favorit, autora favorita

uppáhalds·kvæði <n. -kvæðis, -kvæði>:
poema favorit, poesia favorita

uppáhalds·lag <n. -lags, -lög>:
cançó favorita

uppáhalds·ljóð <n. -ljóðs, -ljóð>:
poema favorit, poesia favorita

uppáhalds·ljóðlína <f. -ljóðlínu, -ljóðlínur. Gen. pl.: -ljóðlína>:
vers favorit

uppáhalds·matur <m. -matar, no comptable>:
plat favorit

uppáhalds·rithöfundur <m. -rithöfundar, -rithöfundar>:
escriptor favorit, escriptora favorita

uppáhalds·sonur <m. -sonar, -synir>:
fill favorit (o: predilecte)

uppáhalds·viðfangsefni <n. -viðfangsefnis, -viðfangsefni>:
ocupació (o: activitat) favorita, tema favorit

uppá·helling <f. -hellingar, -hellingar>:
cafè que hom ha posat al filtre de paper i sobre el qual hom aboca aigua bullenta

uppá·hellingur <m. -hellings, -hellingar>:
variant de uppáhelling ‘cafè mòlt posat en un filtre de paper sobre el qual hom aboca aigua bullenta’

uppá·klæddur, -klædd, -klætt <adj.>:
endiumenjat -ada, mudat -ada, <LIT> ben abillat -ada ([molt] ben vestit)

uppá·koma <f. -komu, -komur. Gen. pl.: -koma o: -komna>:
1. (slys, óheppnidesgràcia f (accident, incident desgraciat)
♦ óvænt uppákoma: mala sorpresa, desgràcia inesperada
2. (hendingesdeveniment m, succés m (fl./pl.: successos) (fet, cas)
3. (gerningurhàppening m (realitzaciç efímera d'art, espectacle artístic efímer)

uppá·leggja <-legg ~ -leggjum | -lagði ~ lögðum | -lagte-m e-ð>:
instar algú a fer una cosa

uppá·skrift <f. -skriftar, -skriftir>:
1. (skrifleg staðfesting e-sdeclaració escrita (certificat escrit atestant uns fets)
2. (undirskrift, undirritunsignatura f (nom i cognoms autògrafs)

uppá·standa <-stend ~ -stöndum | -stóð ~ stóðum | -staðiðe-ð>:
afirmar una cosa
♦ uppástanda að <+ subj.>afirmar que <+ ind.>

uppá·stunga <f. -stungu, -stungur. Gen. pl.: -stungna>:
1. <GENproposta f (stinga upp á e-u)
2. (á þingimoció f, proposició f (de llei al parlament o a assemblea deliberant)

uppá·stöndugur, -stöndug, -stöndugt <adj.>:
(heimtufrekurexigent (que demana imperativament nuna cosa)
♦ vera uppástöndugur eftir e-u: exigir una cosa, demanar imperativament una cosa

uppá·tekt <f. -tektar, -tektir>:
rampell m, fal·lera f, baterola f (ocurrència, extravagància, idea rauxosa, pensada capriciosa, caprici)

uppátektar·samur, -söm, -samt <adj.>:
enginyós -osa, inventiu -iva

uppátekta·samur, -söm, -samt <adj.>:
variant de uppátektarsamur, -söm, -samt ‘enginyós -osa, inventiu -iva’

uppá·tæki <n. -tækis, -tæki. Gen. pl.: -tækja; dat.pl.: -tækjum>:
ocurrència f

uppátækja·samur, -söm, -samt <adj.>:
enginyós -osa, inventiu -iva, agut -uda (amb la connotació de ‘picaresc, faceciós, jocós’ o bé ‘que té rampells o rauxes’)

uppá·þrengjandi, -þrengjandi, -þrengjandi <adj.>:
carregós -osa, pesat -ada, molest -a (que molesta o importuna o acaba molestant o importunant)

upp·bakaður, -bökuð, -bakað <adj.>:
(sósa, súpafet -a amb farina [so]fregida (sopa, salsa)
♦ uppbökuð sósa: <CULINsalsa preparada amb farina prèviament [so]fregida

upp·belgdur, -belgd, -belgt <adj.>:
<GEN & FIGinflat -ada (o: estufat -ada; o: bufat -ada)  
♦ uppbelgdur af sjálfsánægju: <FIGinflat d'autocomplaença, cofoi de si mateix

upp·blásinn, -blásin, -blásið <adj.>:
1. <GENinflat -ada
♦ uppblásin sundlaug: una piscina [de goma] inflada
2. (jarðvegur, landerosionat -ada (pel vent)
3. <FIGinflat -ada (o: estufat -ada; o: bufat -ada; o: vanitós -osa)  

upp·blástur <m. -blásturs, pl. no hab.>: erosió f [del sòl pel vent]

upp·boð <n. -boðs, -boð>:
subhasta f
♦ opinbert uppboð: subhasta pública
♦ selja e-ð [fyrir of fjár] á umboði: subhastar una cosa [per un dineral]

uppboðs·fyrirtæki <n. -fyrirtækis, -fyrirtæki. Gen. pl.: -fyrirtækja; dat.pl.: -fyrirtækjum>:
casa f de subhastes

uppboðs·haldari <m. -haldara, -haldarar>:
subhastador m, subhastadora f

upp·bókaður, -bókuð, -bókað <adj.>:
complet -a, reservat -ada (local, cambres d'hotel, vols etc.: que s'ha[n] reservat[s] tots, que no hi ha res lliure)

upp·bólginn, -bólgin, -bólgið <adj.>:
inflat -ada
♦ uppbólginn af reiði: <FIGinflat d'ira (o: de còlera; o: de ràbia)  

upp·bót <f. -bótar, -bætur>:
1. (bæturcompensació f (indemnització)
2. (aukagreiðslaplus m, suplement m (extra, pagament suplementari)
þegar brúðkaupsveislunni lauk kallaði Tóbít á Tóbías son sinn og sagði: „Drengur minn. Gættu þess að borga manninum, sem fylgdi þér, laun og greiddu honum uppbót (:   [καὶ] προσθεῖναι αὐτῷ εἰς τὸν μισθόν) á launin“ : quan s'acabaren les noces, en Tobit va cridar son fill Tobies i li digué: «Para esment, fill meu, de donar la paga a l'home que t'ha acompanyat i paga-li un extra a la seva paga»
3. (styrkursubvenció f (subsidi)

uppbótar·sæti <n. -sætis, -sæti>:
<POLÍTescó m de compensació

uppbótar·tími <m. -tíma, -tímar>:
<ESPORTpròrroga f

uppbótar·þingmaður <m. -þingmanns, -þingmenn>:
<POLÍTparlamentari m [elegit per escó compensatori], parlamentària f [elegida per escó compensatori]

uppbótar·þingsæti <n. -þingsætis, -þingsæti>:
<POLÍTescó m de compensació

upp·brettur, -brett, -brett <adj.>:
arremangat -ada

upp·brot <n. -brots, -brot>:
vora f, doblec m, dobladillo m (Mall., ekki lit./no lit.) (de camal de pantalons)
♦ uppbrot á buxum: el doblec dels pantalons

uppburða·laus, -laus, -laust <adj.>:
vergonyós -osa, empegueïdor -a

uppburða·leysi <n. -leysis, no comptable>:
timidesa f, empegueïment m

uppburða·lítill, -lítil, -lítið <adj.>:
vergonyós -osa, empegueïdor -a

uppburðar·laus, -laus, -laust <adj.>:
variant de uppburða·laus, -laus, -laust ‘vergonyós -osa, empegueïdor -a’

uppburðar·leysi <n. -leysis, no comptable>:
variant de uppburða·leysi ‘timidesa f, empegueïment m

uppburðar·lítill, -lítil, -lítið <adj.>:
variant de uppburða·lítill, -lítil, -lítið ‘vergonyós -osa, empegueïdor -a’

upp·burðir <m.pl -burða>:
coratge m
♦ hafa uppburði í sér til að <+ inf.>tenir el coratge de <+ inf.>
♦ hafa ekki uppburði í sér til að <+ inf.>no tenir prou coratge per <+ inf.>, no tenir el coratge de <+ inf.>

upp·búinn, -búin, -búið <adj.>:
(rúmfet -a (llit)
þú settist á uppbúið rúm (kāˈβōδ,   kəβūdˈdāh ~ כָּבוֹד, כְּבוּדָּה:   wə-ʝāˈʃaβt   ʕal־mitˁˈtˁāh   χəβūdˈdāh,   וְיָשַׁבְתְּ עַל-מִטָּה כְבוּדָּה) með dúkað borð fyrir framan þig sem þú settir á reykelsi mitt og olíu: t’asseies sobre un llit fet, amb una taula parada davant teu damunt la qual posaves el meu encens i el meu oli

hvetjið því og uppbyggið hvert annað (οἰκοδομεῖν:   καὶ οἰκοδομεῖτε εἷς τὸν ἕνα), eins og þið og gerið: exhorteu-vos mútuament, per això, i edifiqueu-vos l'un a l'altre, com ja ho feu

látið sjálf uppbyggjast (οἰκοδομεῖν:   καὶ αὐτοὶ ὡς λίθοι ζῶντες οἰκοδομεῖσθε οἶκος πνευματικὸς εἰς ἱεράτευμα ἅγιον) sem lifandi steinar í andlegt hús til heilags prestdóms, til að bera fram andlegar fórnir fyrir Jesú Krist, Guði velþóknanlegar (εὐπροσδέκτους)deixeu-vos edificar, com pedres vivents, en una casa espiritual per formar un sacerdoci sant, a fi d'oferir sacrificis espirituals, agradables a Déu, per Jesucrist

upp·dópaður, -dópuð, -dópað: [totalment] drogat -ada (sota els efectes de la droga)

upp·eldi <n. -eldis, no comptable>:
1. <GENeducació f
2. (viðurværimanutenció f (manteniment, subsistència)

uppeldis·fræði <f. -fræði, no comptable>:
pedagogia f

uppeldis·fræðingur <m. -fræðings, -fræðingar>:
pedagog m, pedagoga f

upp·flosnun <f. -flosnunar, no comptable>:
diàspora f

upp·færa <-færi ~ -færum | -færði ~ -færðum | -færte-ð>:
actualitzar una cosa

upp·gefinn, -gefin, -gefið <adj.>:
1. (þreytturextenuat -ada (exhaust)
2. (yfirgefinnabandonat -ada (sol)

uppgerðar·bros <n. -bross, -bros> somrís forçat, somriure forçat

uppgjafa- <en compostos>:
retirat -ada

uppgjafa·blaðamaður <m. -blaðamanns, -blaðamenn>:
periodista retirat, periodista retirada

uppgjafa·hermaður <m. -manns, -menn>:
<HIST MIL[soldat] veterà m

uppgjafa·konungur <m. -konungs, -konungar>:
rei abdicat

uppgjafa·prestur <m. -prests, -prestar>:
<RELIGpastor retirat

upp·gjöf <f. -gjafar, no comptable>:
rendició f

upp·gjör <n. -gjörs, pl. no hab.>:
1. <ECONpassada f de comptes, balanç m
♦ endanlegt uppgjör: liquidació de comptes, balanç final, compte final
♦ birta uppgjör fyrir árið 2009: publicar el balanç anual corresponent a l'any 2009
♦ uppgjör ársins: balanç anual, informe sobre l'estat anual de comptes
2. (það að gera reikningsskilrendició f de comptes (explicació justificativa)
3. (hefndajustament m (ekki ritm./no lit.) de comptes (acte de saldar comptes amb algú)
♦ uppgjör við e-ð ~ e-n: ajustament de comptes amb una cosa ~ algú
♦ fara fram uppgjör við e-ð ~ e-n: passar comptes amb una cosa ~ algú
♦ dagur uppgjörsins: el dia de l'ajustament de comptes, el dia de passar comptes, el dia de passar la factura

uppgjörs·tímabil <n. -tímabils, -tímabil>:
període m de liquidació, període liquidat

upp·gröftur <m. -graftrar (o: -graftar), no comptable>:
<GEN & ARQUEOLexcavació f

upp·g÷tva <-götva ~ -götvum | -götvaði ~ -götvuðum | -götvaðe-ð>: descobrir una cosa
	Kólumbus uppgötvaði AmerÝku árið 1492: en Colom va descobrir Amèrica el 1492

upp·g÷tvun <f. -g÷tvunar, -g÷tvanir>: descobriment m

upp·haf <n. -hafs, pl. no hab.>: 1. (byrjun) inici m (comenšament)
		a­ upphafi: en el comenšament, al comešament
		frß upphafi: des del comenšament
		frß upphafi til enda: del comenšament fins al final
		Ý upphafi: en el comenšament, al comenšament
	2. (uppruni) origen m (font)
		upphaf alls ills: l'origen de tot mal

upphaf·lega <adv.>: inicialment, originÓriament

upphaf·legur, -leg, -legt: 1. (frumlegur, upprunalegur) inicial (originari, primigeni)
		upphaflega ástandið: l'estat originari
	2. primari -ària (elemental)

upphafs·reitur <m. reits, -reitir>:
punt m de partida

upp·handleggur <m. -handleggjar (o: -handleggs), -handleggir>: braç m, <MED> húmer m

upp·hefð <f. -hefðar, pl. no hab.>:
1. (það að lyfta uppelevació f (alçament)
2. (hrósexalçament m (grans lloances)
3. (það að upphefja e-nexaltació f (elevació en rang)
♦ komast til upphefðar: ésser exaltat (o: elevat en rang
◊ lágt settur bróðir hrósi sér af upphefð sinni, en auðugur af lægingu sinni: que el germà pobre es gloriï en la seva exaltació, però el ric, en la seva humiliació
4. (framipromoció f (avançament professional cap a dalt)
5. (heiður, virðing, frægðdignitat f (honors)
◊ hverja sæmd og upphefð hefir Mordekai hlotið fyrir þetta?: quina distinció, quina dignitat s'ha conferit a Mardoqueu en premi d'això?

upp·hitun <f. -hitunar, no comptable>:
1. <GENescalfament m
2. <ESPORT[pre]escalfament m
3. (kynding, hituncalefacció f
♦ upphitun með jarðhita: calefacció geotèrmica

upp·hrˇpun <f. -hrópunar, -hrˇpanir>: 1. exclamaciˇ f
	2. <GRAM> interjecciˇ f

upphrópunar·merki <n. -merkis, -merki. Gen. pl.: -merkja; dat.pl.: -merkjum>:
<LINGsigne m d'exclamació (!)
♦ öfugt upphrópunarmerki: <LINGsigne d'exclamació invertit (¡)

upp·hŠ­ <f. -hæðar, -hŠ­ir>: 1. <GEN> suma f, import m (quantitat de diners a què puja una factura etc.)
		stjarnfræðilegar upphæðir: sumes astronòmiques
	2. (himinn) altures f.pl (cel)
		dýrð sé Guði í upphæðum!: glòria a Déu a les altures!

uppi <adv.>:
[a] dalt, amunt
fjölskyldan uppi er burtu í viku: la família de dalt se n'ha anat per una setmana
fuglinn á hreiður uppi í trénu: l’ocell é un niu a [dalt de] l'arbre
húsið stendur uppi í brekkunni: la casa es troba a dalt de la capamunta (però: ganga upp brekkuna pujar la capamunta)
♦ á fjöllum uppi: a les muntanyes
♦ á himnum uppi: a dalt del cel
♦ halda uppi hendi sinni: [man]tenir la mà aixecada
♦ hver höndin er uppi á móti annarri: <LOC FIGtots estan barallats entre si
♦ láta e-ð uppi: <LOC FIGcontar alguna cosa [del que hom sap]
♦ standa uppi¹: (skipestar en sec (nau: treta fora de l'aigua)
skipið stendur uppi: la nau és (o: està) en sec
♦ standa uppi²: (manneskjaquedar, restar (persona)
hann stóð einn uppi: ja no quedava més que ell
♦ uppi í sér: <LOC FIGa la boca
barnið lá í rúminu með snuðið uppi í sér: l’infant era al seu llitet amb el xumet a la boca
♦ uppi til fjalla: a la muntanya, al puig
♦ uppi undir fjalli[nu]: al peu de la muntanya, davant mateix de la muntanya
♦ vera uppi¹: <LOC GENésser a dalt
hann er uppi: és a dalt
hann er efst uppi á fjallinu ~ á fjallstindinum ~ á hæðinni ~ á berginu: és a dalt de tot de la muntanya ~ al cim de la muntanya ~ del pujol ~ de la penya
♦ vera uppi í sveit: ésser a pagès
♦ vera uppi²: <LOC FIGviure
hann var uppi á dögum Margrétar: va viure en temps de la Margalida
♦ vera uppi³: <LOC FIGtrobar-se a la fi
dagar hans voru ekki uppi: els seus dies encara no havien arribat a la fi

uppi·staða <f. -stöðu, -stöður. Gen. pl.: -staðna o: -staða>:
1. <TÈXT[fils m.pl de l']ordit m
uppistaðan rifnaði: [els fils de] l'ordit es varen trencar
2. (meginatriðibase f (part principal)
uppistaðan í minningargrein: la base d'una necrologia
3. (uppsöfnun vatnsembassament m (pantà, estany per a emmagatzematge d'aigua)

uppi·stand <n. -stands, no comptable>:
1. (hamagangurbrogit m, [gran] enrenou m (renou fort)
2. (sundurlyndi, uppnámesvalot m, agitació f, folló m (cast., ekki ritm./no lit.) (tumult)
♦ það varð heilmikið uppistand: <LOC FIGsaps quin esvalot que hi va haver!

uppistöðu·lón <n. -lóns, -lón>:
pantà m, embassament m (artificial)

uppkasta·meðal <n. -meðals, -meðul>: (meðal sem eykur uppköst) vomitiu m, emètic m

upp·köst <n.pl -kasta>: vòmit m

upp·lag <n. -lags, no comptable>:
tirada f (quantitat d'exemplars impresos en una edició)
♦ upplagið var aðeins 300 eintök: la tirada fou tan sols de 300 exemplars

upp·lagður, -lögð, -lagt <adj.>:
1. (vel ~ illa kallaðuren forma (en una condició física determinada)
♦ vera vel ~ illa upplagður: estar en bona ~ mala forma
♦ vera ekki vel upplagður: no trobar-se en gaire bona forma
2. (tilvalinnideal (perfecte, molt apropiat o adient)
♦ það er upplagt að <+ inf.><LOC FIGés perfecte per a <+ inf.>, és ideal per a <+ inf.>
◊ það er upplagt að skella sér upp á heiði að viðra lömbin: un temps perfecte per a fotre el camp cap a l'altiplanície a oratjar els anyells
♦ vera alveg upplagður í e-ð: ésser completament perfecte per a una cosa, ésser absolutament ideal per a una cosa

upp·lausn <f. -lausnar, -lausnir>:
1. <GENdissolució f
2. <FIGestat m de descomposició, desintegració f
♦ þar er allt í upplausn: tot hi és caos i desintegració
♦ upplausn þjóðfélagsins: descomposició social, anarquia
3. <QUÍMsolució f
♦ → saltupplausn “solució salina”
4. (skammstöfunar & skjás sjónvarpstækisresolució f  (d'abreviació & de pantalla de televisió)

upplausnar·geta <f. -getu, no comptable>:
<FÍSpoder m de resolució (p.e., de pantalla de televisor)

upp·lifa <-lifi ~ -lifum | -lifði ~ -lifðum | -lifaðe-ð>: experimentar una cosa, viure una cosa

upp·lifun <f. -lifunar, -lifanir>:
experiència f, vivència f

upp·litning <f. -litningar, no comptable>:
<RELIGcontemplació f
♦ guðleg upplitning: <RELIGdivina contemplació
♦ himnesk upplitning: <RELIGcelestial contemplació
♦ í upplitningu: <RELIGen [devota] contemplació

upplitningar·líf <n. -lífs, no comptable>:
<RELIGvida contemplativa, vida f de contemplació

upp·ljóstrari <m. -ljóstrara, -ljóstrarar>: 1. <GEN> delator m, delatora f
	2. confident m & f (informador de la policia)

upp·lýsa <-lýsi ~ -lýsum | -lýsti ~ -lýstum | -lýste-n um e-ð>: (fræða) informar algú d'una cosa

upp·lýsast <-lýsist ~ -lýsumst | -lýstist ~ -lýstumst | -lýste-n>:
1. (koma í ljós, sýna sigresultar, comprovar-se (mostrar-se, palesar-se)
2. (glæpur, afbrotresoldre's (crim, delicte)

upplýsinga·geiri <m. -geira, no comptable>:
<ECONsector quaternari

upplýsinga·grein <f. -greinar, -greinar. Emprat hab. en pl.>:
<ECONsector quaternari

upp·lřsingar <f.pl -lýsinga>: 1. <GEN> informaciˇ f
	2. <HIST> Il·lustració f
		heimspekingar upplýsingarinnar: els filòsofs de la Il·lustració

upplýsingar·maður <m. -manns, -menn>:
<HISTil·lustrat m, il·lustrada f

upplýsingar·stefna <f. -stefnu, no comptable>:
<HIST[moviment m de la] Il·lustració f
♦ upplýsingarstefnan: la Il·lustració
♦ andi upplýsingarstefnunnar: l'esperit de la Il·lustració

upplýsingar·öld <f. -aldar, no comptable>:
<HIST[època f de la] Il·lustració f
♦ upplýsingaröldin: la Il·lustració

upp·lýstur, -lýst, -lýst <adj.>:
<HISTil·lustrat -ada
♦ upplýst einræði: l'absolutisme il·lustrat, el despotisme il·lustrat
♦ upplýstu einvaldur: un monarca il·lustrat
♦ upplýst einveldi: la monarquia il·lustrada

upp·nám <n. -náms, no comptable>:
1. (glundroði, ringulreiðconfusió f, [estat m de] pertorbació f (anímica, mental)
♦ koma e-m í uppnám: trasbalsar algú, pertorbar algú, causar una forta inquietud a algú
♦ komast í uppnám: omplir-se de confusió
♦ vera í uppnámi: estar trasbalsat -ada
2. (geðshræring, æsingaragitació f (gran excitació, irritació)
♦ koma e-m í uppnám: agitar algú, empènyer algú a revoltar-se
♦ komast í uppnám: emocionar-se
♦ vera í uppnámi: #1. estar [molt] inquiet -a, estar en un estat de gran agitació#2. estar pres -a d'una gran excitació, estar [molt] emocionat -ada
3. (fjaðrafok, uppþotenrenou m (tumult, aldarull, avalot)
♦ hleypa borginni í uppnám: avalotar la ciutat, provocar avalots a la ciutat
♦ koma öllu í uppnám: causar gran commoció
♦ vera í uppnámi: estar esvalotat -ada, haver-hi enrenou [i esvalot]
þeir koma að húsi samkundustjórans. Þar sér hann að allt er í uppnámi (θεωρεῖν + ὁ θόρυβος -ύβου:   καὶ θεωρεῖ θόρυβον καὶ κλαίοντας καὶ ἀλαλάζοντας πολλά), grátur mikill og kveinan: arriben a cal cap de la sinagoga. Veu que hi regna una commoció general i grans plors i planys
♦ öll borgin er í mesta uppnám: a tota la ciutat hi havia un grandíssim enrenou, tota la ciutat anava molt esvalotada
♦ mikið uppnám varð í borginni: es va produir un gran enrenou a la ciutat
4. (í skák = hótunarstaðaposició f mortal (en partida d'escacs)
♦ tefla manni í uppnám: posar una peça en una posició d'amenaça (en la qual aviat se la matarà)
♦ vera í uppnámi: estar amenaçat -ada (una peça d'un jugador per una altra de l'altre jugador)

upp·numning <f. -numningar, -numningar>: <RELIG> assumpció f
	hátíð uppnumningar MarÝu meyjar til himna (15. ßg˙st): festa de l'assumpció de la Mare de Déu, 
		<FAM> la Mare de Déu d'agost (15 d'agost) 

uppnumningar·dagur <m. -dags, -dagar>: <RELIG> el dia de l'assumpció (15 d'agost)

upp·reiknaður, -reiknuð, -reiknað: enumerat -ada
	uppreiknaðar tölur: les xifres enumerades

upp·reisn <f. -reisnar, -reisnir>:
1. (óspektir, óeirðir, uppreistrevolta f, aixecament m (sedició, insurrecció, sublevació)
♦ bæla niður uppreisnina: sufocar (o: aixafar) la revolta
♦ gera uppreisn [gegn e-m]: revoltar-se (o: aixecar-se) [contra algú]
til þess að leitað verði í ríkisannálum forfeðra þinna. Þá munt þú finna í ríkisannálunum og komast að raun um, að borg þessi er óeirðargjörn (מָרָדָא) borg og skaðvæn konungum og skattlöndum (וּמְדִנָן) og að menn hafa gjört uppreisn (ʔɛʃtadˈdūr ~ אֶשְׁתַּדּוּר:   wə-ʔɛʃtadˈdūr   ʕāβəˈδīn   bə-ɣau̯ˈw-aḥ   min־ʝōˈmāθ   ʕāləˈmā-ʔ,   וְאֶשְׁתַּדּוּר עָבְדִין בְּגַוַּהּ מִן-יוֹמָת עָלְמָא) í henni frá alda öðli. Fyrir því hefir og borg þessi verið lögð í eyði: per tal que se cerqui en els annals del regne dels teus avantpassats. En els annals del regne hi trobaràs i provaràs que aquesta ciutat és una ciutat sediciosa i perniciosa als reis i per als països tributaris i que els seus habitants hi han fet revoltes des de temps antics
allir þessir hittust á Siddímsvöllum. (Þar er nú Saltisjór.) Í tólf ár höfðu þeir verið lýðskyldir Kedorlaómer, en á hinu þrettánda ári höfðu þeir gjört uppreisn (māˈraδ ~ מָרַד:   ū-ʃəlɔʃ־ʕɛɕˈrēh   ʃāˈnāh   māˈrāδū,   וּשְׁלֹשׁ-עֶשְׂרֵה שָׁנָה, מָרָדוּ)tots aquests s'aplegaren als camps de Sidim (això és ara la mar de la Sal). Durant dotze anys havien estat súbdits d'en Codorlaómor (Quedarlaòmer), però l'any tretzè es van revoltar
er þú ráðgjörir hernað og hyggur þig fullstyrkan til, þá er það munnfleipur eitt. Á hvern treystir þú þá svo, að þú skulir hafa gjört uppreisn (māˈraδ ~ מָרַד:   ʕatˈtāh   ʕal־ˈmī   βāˈtˁaħtā   kī   māˈraδtā   b-ī,   עַתָּה עַל-מִי בָטַחְתָּ, כִּי מָרַדְתָּ בִּי) í gegn mér?: quan projectes la guerra i et penses plenament fort per a fer-la, això no és res més que xerramenta. En qui confies per haver-te revoltat contra meu?
♦ kveða niður uppreisnina: conjurar (o: allunyar el perill de) la revolta
♦ Páskauppreisnin í Dyflinni 1916 (=nítján hundruð sextán): <HISTl'aixecament de Pasqua de Dublín l'any 1916 (=mil nou-cents setze)
♦ uppreisn á skipi: <MARmotí m a bord
♦ æsa [e-n] til uppreisnar: instigar [algú] a la revolta, atiar una revolta
2. (uppganga, bót og betrunascens m (social i econòmic, millora de les condicions o de la situació d'un hom)
♦ veita [e-m] uppreisn: enaltir (o: elevar) [algú]
því að hvorki frá austri né vestri né frá eyðimörkinni kemur neinn, sem veitt geti uppreisn (rūm ~ רוּם:   kī <...> wə-ˈlɔʔ   mi-mmiδˈbar   hāˈrīm,   כִּי <...> וְלֹא, מִמִּדְבַּר הָרִים), heldur er Guð sá sem dæmir, hann niðurlægir annan og upphefur hinn: car ni de llevant, ni de ponent, ni del desert, no ve ningú que pugui concedir elevació (exaltació, enaltiment, exalçament), sinó que Déu és el qui jutja, ell humilia l'un i exalta l'altre
3. (viðreisn ærurehabilitació f (reparació, esp. de l'honor)
♦ fá uppreisn æru: ésser rehabilitat -ada
♦ uppreisn æru: rehabilitació de l'honor

uppreisnar·ástand <n. -ástands, no comptable>:
estat m  (o: situació f) de sublevació
þegar konungi bárust tíðindin um það sem við hafði borið taldi hann að uppreisnarástand (ἀποστατεῖν:   διέλαβεν ἀποστατεῖν τὴν Ἰουδαίαν) ríkti í allri Júdeu. Sneri hann því frá Egyptalandi brennandi af heift (τεθηριωμένος τῇ ψυχῇ) og lét lið sitt hertaka Jerúsalem: quan les notícies del que s'era esdevingut arribaren a orelles del rei, va considerar que la situació de sublevació regnava per tota Judea. Per això, va tornar d'Egipte, cremant de furor i va fer que les seves tropes prenguessin per la força de les armes Jerusalem

uppreisnar·gjarn, -gjörn, -gjarnt <adj.>:
rebel, sediciós -osa, rebel·lo -a (Mall., Men.

uppreisnar·maður <m. -manns, -menn>:
insurgent m & f, sediciós m, sediciosa f, revoltat m, revoltada f, rebel m & f
þú steigst upp til hæða, hafðir á burt bandingja, tókst við gjöfum frá mönnum, jafnvel uppreisnarmönnum (sōˈrēr, sōˈrɛrɛθ ~ סוֹרֵר, סוֹרֶרֶת:   wə-ˈʔaφ   sōrəˈrīm   li-ʃəkˈkɔn   ʝāḥ   ʔɛ̆lɔˈhīm,   וְאַף סוֹרְרִים, לִשְׁכֹּן יָהּ אֱלֹהִים), að þú, Drottinn, Guð, mættir búa þar: has pujat a les altures, te n'has enduit captius, has rebut presents d'homes, fins i tot dels rebels que [s'oposaven que] tu, Iāḥ, Déu, hi poguessis viure

uppreisnar·samur, -söm, -samt <adj.>:
sediciós -osa

uppreisnar·seggur <m. -seggs, -seggir. Gen. pl.: -seggja; dat.pl.: -seggjum>:
insurgent m & f, rebel m & f, sediciós m, sediciosa f
uppreisnarseggi (mōˈrēδ, mōˈrɛδɛθ ~ מוֹרֵד, מוֹרֶדֶת:   ū-βārōˈθī   mi-kˈkɛm   ha-mmɔrəˈδīm   wə-ha-ppōʃəˈʕīm   b-ī,   וּבָרוֹתִי מִכֶּם, הַמֹּרְדִים וְהַפּוֹשְׁעִים בִּי) og þá sem voru mér mótsnúnir skil ég frá ykkur. Þótt ég leiði þá út úr landinu, sem þeir leituðu hælis í, munu þeir ekki komast inn í land Ísraels. Þá munuð þið skilja að ég er Drottinn: separaré de vosaltres els rebels i els qui m'hauran estat hostils. Encara que els faré sortir del país, en el qual varen cercar refugi, ells no entraran pas al país d'Israel. Llavors comprendreu que jo sóc Jahvè
Guð lætur hina einmana hverfa heim aftur, hann leiðir hina fjötruðu út til hamingju, en uppreisnarseggir (sōˈrēr, sōˈrɛrɛθ ~ סוֹרֵר, סוֹרֶרֶת:   ʔaχ   sōrəˈrīm   ʃāχəˈnū   t͡səħīˈħāh,   אַךְ סוֹרְרִים, שָׁכְנוּ צְחִיחָה) skulu búa í hrjóstrugu landi: Déu fa que els solitaris tornin a casa, emmena els captius cap a la benaurança però els rebels habitaran una terra desolada (àrida)
sonur minn, óttastu Drottin og konunginn, eigðu ekki samneyti við uppreisnarseggi (ʃɔˈnɛh,   ʃɔˈnāh ~ שֹֹׁנֶה, שֹֹׁנָה:   ʕim־ʃōˈnīm   ʕal־tiθʕāˈrāβ,   עִם-שׁוֹנִים, אַל-תִּתְעָרָב)fill meu, tem Jahvè i el rei, no et facis pas amb rebels

uppreisnar·tilraun <f. -tilraunar, -tilraunir>:
intent m de sublevació
♦ berja niður uppreisnina: sufocar (o: aixafar) l'intent de sublevació

upp·reist <f. -reistar, -reistir>:
1. (uppganga, bót og betrunascens m (social i econòmic, millora de les condicions o de la situació d'un hom)
Egill mælti: "Ekki máttu, konungur, þegja yfir svo stórum málum, því að allir menn hér í landi, innlenskir og útlenskir, skulu hlýða yðru boði. Eg hefi spurt, að þér setjið lög hér í landi og rétt hverjum manni; nú veit eg, að þér munuð mig láta þeim ná sem aðra menn; þykist eg hafa til þess burði og frændastyrk hér í landi að hafa við Atla hinn skamma. En um mál okkur Eiríks konungs er yður það að segja, að eg var á hans fund, og skildumst við svo, að hann bað mig í friði fara, hvert er eg vildi. Vil eg bjóða yður, herra, mína fylgd og þjónustu; veit eg, að vera munu hér með yður þeir menn, er ekki munu þykja víglegri á velli að sjá en eg er; er það mitt hugboð, að eigi líði langt, áður fundi ykkra Eiríks konungs muni saman bera, ef ykkur endist aldur til; þykir mér það undarlegt, ef eigi skal þar koma, að þér þyki Gunnhildur eiga sona uppreist marga": l’Egill li va dir: “Rei, no podeu callar en uns plets tan importants [com són aquests] perquè tothom d'aquest regne, tant els nadius com els estrangers, escoltarà [amb atenció] la vostra decisió. He sentit a dir que Vós heu fixat [noves] lleis per aquesta terra i [establert] justícia per a cada persona [que hi viu]. Sé, doncs, que vós em concedireu el que em correspon per justícia igual que ho feu amb els altres (lit.: que permetreu que atenyi el que permeteu als altres). Considero que, pels meus orígens i per la [gran] influència que tenen els meus parents en aquest regne, em puc equiparar (igualar) en drets amb l'Atli el Rabassut. I, pel que fa a la meva relació amb el rei Eiríkur, us he de dir que em vaig trobar en presència seva i que en separar-nos (= en prendre comiat d'ell), em va manar que me n'anés en pau (=va disposar que pogués anar-me'n en pau) onsevulla que jo volgués. Senyor, us vull oferir la meva fidelitat i el meu servei. Jo sé que aquí, al vostre costat, hi ha homes que, en el camp de batalla no es veuran pas més marcials que jo. Tinc el pressentiment que no passarà gaire temps abans que Vós i el rei Eiríkur no us enfronteu en batalla, si viviu prou temps per fer-ho. Em semblarà sorprenent si no s'arriba a tal punt que no us sembli que la Gunnhildur té massa fills que volen enfilar-se alt (vocabulari: #1. mál: Cf. en Baetke 19874, pàg. 401: <...> 9. Rechtssache, Rechtshandel, Prozeß, Anklage <...>. En plural per incloure les accions petitòries d'herència de les dues parts en litigi; #2. boð: Cf. en Baetke 19874, pàg. 60: <...> 4. Gebot, Geheiß. Aquí en el sentit de resolució, decisió; #3. setja lög: Cf. en Finnur Jónsson 1894, pàg. 208: 10. 11. setið lǫg usw., vgl. Hkr., Hák. s. góð. c. 11, wo es heißt: [Hákon konungr var allra manna glaðastr ok málsnjallastr ok lítillátastr;] „hann (Hákon) var maðr stórvitr ok lagði mikinn hug á lagasetning. Hann setti Gulaþingslǫg með ráði Þorleifs spaka, ok hann setti Frostuþingslǫg með ráði Sigurðar jarls ok annarra Þrœnda, þeira er vitrastir váru“, [en Heiðsævislǫg hafði sett Hálfdan svarti, sem fyrr er ritat]. ‘En Hákon era un home extremadament alegre (jovial) i eloqüent i molt afable. [També] era un home intel·ligentíssim i mostrava un gran interès per la legislació. Va fer una nova redacció, amb l'assessorament d'en Þorleifr el Savi, de les lleis del Gulaþing, i, amb l'assessorament del iarl Sigurðr i d'altres prohoms dels Þrœndalǫg, que eren considerats els més savis, va fer una nova redacció de (o: va fixar) les lleis del Frostuþing. La Llei de Heiðsævi, com s'ha escrit abans, ja havia estat fixada pel Hálfdan el Negre’. setti bedeutet hier „er redigierte aufs neue“. També en Baetke 19874, pàg. 528: 4. festsetzen, -legen, (als gültig) aufstellen: <...> setja lǫg í landi <...>; #4. burður: Cf. en Baetke 19874, pàg. 78: <...>, 4 (meist pl.) Herkunft, Abstammung, Stand und das darauf beruhende Recht: hafa burði til (e-s); #5. frændastyrkur: Cf. en Baetke 19874, pàg. 166: frænda-styrkr m. = frænda-afli. Ídem: fræda-afli m.   mächtige Verwandtschaft, Rückhalt, Beistand durch Verwandte; #6. Atli hinn skammi: Cf. en Finnur Jónsson 1894, pàg. 208: 13. við Atla, „gegenüber Atli“, „in gleichem maße, wie Atli“. Segons la mateixa Història de l'Egill, l'Atli hinn skammi era el tercer fill d'en Þorgeir þyrnifótur i hi és descrit com a: ekki hár og riðvaxinn og var rammt að afli ‘no [era] alt [d'estatura], però sí rabassut i d'enorme força’. Al capítol 66 de la Història de l'Egill, es referirà la hólmganga entre l'Egill i ell al Gulaþing i com l'Egill el matarà d'una mossegada a la gola (“og beit í sundur í honum barkann”). He traduït el malnom de l'Atli com Atli el Rabassut per raons òbvies: en català, l'adjectiu curt, aplicat a persones, passa a tenir el significat d'escassa intel·ligència, que té escassa intel·ligència, la qual cosa el fa inviable en aquest context. Una altra possibilitat hauria estat traduir-lo com a Atli el Menut o com a Atli el Baixet; #7. fundur: Cf. en Finnur Jónsson 1894, pàg. 208: 15. fund, ist acc.; var also ungef. = kom, fór; #8. fylgd: Cf. en Baetke 19874, pàg. 169: fylgð f.   <...> Gefolgschaft <...>; #9. hugboð: Cf. en Baetke 19874, pàg. 278: hug-boð n.   Ahnung; #10. bera saman: Cf. en Baetke 19874, pàg. 48: <...> unp. berr fund þeira saman sie treffen zusammen, aufeinander; #11. uppreist: Cf. en Baetke 19874, pàg. 683: upp-reist (-reisn) f.   1. Verbesserung (der Stellung, der Verhältnisse), Aufstieg, Emporkommen, Zuwachs an Bedeutung, Ruhm; Förderung: fá uppreist (wieder)hoch-, emporkommen, zu Macht und Ansehen gelangen. També en Finnur Jónsson 1894, pàg. 208: 22. sona uppreist marga, ist ungefähr dasselbe wie sonu marga, eigentlich „vieler söhne erscheinung“, „viele söhne, die — unerwartet — hervortreten werden“. L'Anne Heinrichs 2000, pàg. 90, ens dóna una altra interpretació/traducció d'aquesta frase: Es sollte mich wundern, wenn es nicht dahin kommt, daß Ihr meint, Gunnhild habe für das Emporkommen vieler Söhne gesorgt (Nordal 1933, S. 198), on Nordal 1933 fa referència a l'edició d'en Sigurður Nordal (curador): Egils saga Skalla-Grímssonar. Reykjavík, ÍF, 1933. Al meu entendre, el mot uppreist té una connotació socio-política que no queda pas reflectida en aquesta interpretació-traducció)
Skalla-Grímur fór leið sína og föruneyti hans, til þess er hann kom heim; sagði Skalla-Grímur Kveld-Úlfi frá ferð þeirra. Kveld-Úlfur lét vel yfir því, er Grímur hafði eigi farið til konungs þess erindis að ganga til handa honum, sagði enn sem fyrr, að þeir myndu af konungi hljóta skaða einn, en enga uppreistl’Skalla-Grímur (en Grímur el Calb) va fer la seva via amb els seus companys de viatge fins que va haver arribat a casa. L'Skalla-Grímur va contar al Kveld-Úlfur els detalls de llur viatge. En Kveld-Úlfur va expressar la seva satisfacció perquè l'Skalla-Grímur no hagués visitat el rei amb el propòsit d'entrar al seu servei i li va dir, com ja havia fet anteriorment, que del rei només en rebrien dany (menyscapte), però cap enaltiment (millora de llur estatus o situació) (vocabulari: #1. uppreist: Cf. en Finnur Jónsson 1894, pàg. 79: 13. uppreist,   eig. „ersatz, buße, ehre“. Malgrat aquesta interpretació d'en Finnur, el significat d'aquest mot és el de enaltiment, ascensió social i/o política, millora de la situació)
Ari prestur kom sjö vetra gamall í Haukadal til Halls Þórarinssonar og var þar fjórtán vetur. Hallur var maður stórvitur og minnigur. Hann mundi það er Þangbrandur prestur skírði hann þrevetran. Það var vetri fyrr en kristni væri í lög tekin á Íslandi. Ari var tólf vetra gamall þá er Ísleifur biskup andaðist. Hallur fór milli landa og hafði félag Ólafs konungs hins helga og fékk af því uppreist mikla. Var honum því kunnigt um ríki hans. En þá er Ísleifur biskup andaðist var liðið frá falli Ólafs konungs Tryggvasonar nær átta tigum vetra. Hallur andaðist níu vetrum síðar en Ísleifur biskup. Þá var Hallur að vetratali níræður og fjóra vetur. Svo ritaði Ari: el prevere Ari va anar a viure a cal Hallur Þórarinsson, a la vall de Haukadalur, quan [només] tenia set anys i hi va estar catorze anys. En Hallur era un home intel·ligentíssim (saberudíssim) i posseïdor d'una gran memòria: se'n recordava quan el prevere Þangbrandur l'havia batejat quan només tenia anys, l'any abans que el cristianisme fos adoptat legalment a Islàndia. L'Ari tenia dotze anys quan el bisbe Ísleifur va morir. En Hallur anava d'un país a l'altre i manteni [bones] relacions comercials amb el rei Olau el Sant i gràcies a això havia arribat ben alt (havia prosperat fins ben amunt). Per això mateix tenia coneixement [dels detalls] del seu regnat. I en el moment de la mort del bisbe Ísleifur havien passat si fa no fa vuitanta anys des de la mort del rei Olau Tryggvason. En Hallur va morir nou anys després de la mort del bisbe Ísleifur i, en el moment de la seva mort, tenia noranta-quatre anys
þá gekk Ingjaldur að sveinunum Óttari og Ávalda og mælti: "Það er líkast að liðin séu mín örlög en gjarna vildi eg koma ykkur úr eldinum og mættuð þið njóta lengri forlaga. Skal eg skjóta ykkur út um laundyr og væru ykkur nóg efni til seld að hefna þessa ef þið fengjuð nokkura uppreist": aleshores l'Ingjaldur va anar allà on eren els vailets, l'Óttar i l'Ávaldi, i els digué: «És el més probable que el meu destí hagi arribat a la seva fi (o sigui, que la meva mort sigui imminent), però m'agradaria fer-vos escapar d'aquest incendi i que [així] poguéssiu fruir per més temps del vostre. Us faré sortir d'aquí dedins per una porta secreta i, si [per ventura] aconseguíssiu redreçar de nou una mica la vostra situació, tindríeu prou ocasió per a venjar-vos d'això»
2. (óspektir, óeirðir, uppreisnsedició f (insurrecció, revolta) (uppreisn)
þá sendir Hákon konungur hina þriðju menn; var hann þá í Þrándheimi; og skyldu þeir fara í Vík austur til fundar við Þorstein Þóruson með þeim orðum, að hann skyldi fara austur á Vermaland að heimta skatta konungi til handa, en að öðrum kosti skyldi Þorsteinn fara úr landi, því að konungur hafði þá spurt, að Arinbjörn, móðurbróðir hans, var kominn suður til Danmerkur og var með Eiríkssonum, það og með, að þeir höfðu þar miklar sveitir og voru í hernaði um sumrum. Þótti Hákoni konungi þeir allir saman ekki trúlegir, því að honum var von ófriðar af Eiríkssonum, ef þeir hefðu styrk nokkurn til þess að gera uppreist móti Hákoni konungi. Þá gerði hann til allra frænda Arinbjarnar og mága eða vina, rak hann þá marga úr landi eða gerði þeim aðra afarkosti. Kom það og þar fram, er Þorsteinn var, að konungur gerði fyrir þá sök þetta kostaboð: aleshores el rei Hákon hi va enviar homes per tercera vegada. En aquells moments es trobava a Þrándheimur. [Els seus amissaris varen rebre l'ordre] de dirigir-se cap a llevant fins a Vík i trobar-s'hi amb en Þorsteinn Þóruson i fer-li arribar el missatge que partís cap al Vermaland per a recaptar-hi els tributs (impostos) reials, o, altrament (és a dir, si en Þorsteinn es negava a fer-ho), que abandonés el regne perquè el rei havia tingut coneixement que l'Arinbjörn, el seu oncle per part de mare, se n'havia anat al sud, a Dinamarca, i s'estava a al cort dels fills de l'Eiríkur. A més a més, també havia estat ennovat que hi tenien grans hosts, amb les quals als estius duien a terme expedicions de guerra i saqueig. El rei Hákon considerava que no es podia pas refiar de cap d'ells perquè s'esperava la guerra per part dels fills de l'Eiríkur de seguida que aquests fossin prou forts com per aixecar-se contra el rei Hákon. [Per això,] en aquells moments estava prenent dures mesures contra tots els parents de l'Arinbjörn, així com contra els amics i parents per afinitat d'ell: n'havia bandejat alguns del país o els havia imposat d'altres tractes iguals de durs. Amb en Þorsteinn també resultava clar (obvi) que era per aquella mateixa raó que el rei li imposava aquella [difícil] elecció (vocabulari: #1. gera til: Cf. en Finnur Jónsson 1894, pàg. 231: 18. gerði ... til,   eig. „behandelte sie“, hier aber in prägnanter bedeutung; „behandelte sie streng, tyrannisch“; #2. afarkostir: Cf. en Baetke 19874, pàg. 5: afar-kostir m.pl   harte Bedingungen, gewaltsame Behandlung <...>; #3. kostaboð: Cf. en Finnur Jónsson 1894, pàg. 231: 21. 22. gerði ... kostaboð, „vor eine wahl stellte“, „zwischen zwei dingen wählen ließ“ (§ 7,8); #4. koma fram: Cf. en Baetke 19874, pàg. 335: koma fram   sichtbar werden, auftauchen; übertr. zutage treten, offenbar werden <...>; )
Haraldur konungur var mjög gjörhugall, þá er hann hafði eignast þau fylki, er nýkomin voru í vald hans, um lenda menn og ríka búendur og alla þá, er honum var grunur á, að nokkurrar uppreistar var af von, þá lét hann hvern gera annað hvort, að gerast hans þjónustumenn eða fara af landi á brott, en að þriðja kosti sæta afarkostum eða láta lífið, en sumir voru hamlaðir að höndum eða fótum. Haraldur konungur eignaðist í hverju fylki óðul öll og allt land, byggt og óbyggt, og jafnvel sjóinn og vötnin, og skyldu allir búendur vera hans leiglendingar, svo þeir, er á mörkina ortu, og saltkarlarnir og allir veiðimenn, bæði á sjó og landi, þá voru allir þeir honum lýðskyldir: quan el rei Haraldur hagué pres [plena] possessió dels fylki que s'havien acabat de quedar en poder seu, hi va vetllar atentament els lendir menn i els bændur poderosos i tots aquells de qui sospitava que podia esperar-se que s'aixequessin contra ell. Llavors va donar a cadascun d'ells l'opció de fer-se els seus súbdits o bé exiliar-se, i encara hi havia una tercera opció que era veure's exposat a dures mesures o fins i tot perdre la vida. I alguns foren mutilats de mans o de peus. A cada fylki el rei Haraldur es va apoderar de totes les propietats pairals (hereditàries) i de totes les terres, tant de les establertes com de les no establertes, i, igualment, de la mar i dels llacs i estanys, de manera que tots els bændur es veieren obligats a convertir-se en els seus arrendataris (leiglendingar), [i això] tant els qui treballaven al bosc (és a dir, llenyadors i carboners), com els bullidors de sal (és a dir, homes que obtenien sal a còpia de fer bullir aigua salada) i tots els caçadors i pescadors, tant a la mar com en terra. En aquell moment tots quedaren sotmesos a ell (vocabulari: #1. gerhugall: Cf. en Baetke 19874, pàg. 190: ger-hugall adj.   achtsam: hann var mjǫk gerhugall um þá er beobachtete sie genau, behielt sie scharf im Auge; #2. uppreist: En Finnur Jónsson 1894, pàg. 13, llegeix uppreisnar, que interpreta d'una manera molt diferent: 13. uppreisnar bedeutet keineswegs „aufruhr“, sondern „aufrichtung, widerherstellung der (früheren) macht“; #3. þjónustumaður: Cf. en Finnur Jónsson 1894, pàg. 14: 1. þjónostumenn „untertaten“, vgl. das einfache maðr oben § 10; #4. afarkostir: Cf. en Finnur Jónsson 1894, pàg. 14: 2. afarkostum „harte bedingungen, sehr strenges verfahren gegen jemand“. afar- ist sehr häufig in kompositis von verstärkender bedeutung; es ist wol ein gen. von einem sonst nicht vorkommenden subst. ǫf, das mit af „weg von“ zusammenhängt, ǫf also „überschreitung des rechten maasses“ (?); #5. lýðskyldur: Cf. en Finnur Jónsson 1894, pàg. 14: 7. lýðskyldir, lýðskylda (f. subst.) eig. „volkspflicht“, nämlich gegen den könig. lýðskyldr also „verpflichtet, untertänig“. També en Baetke 19874, pàg. 394: lýð-skyldr adj.   untertan, im Untertanenverhältnis stehend zu (e-m, undir e-m); #6. saltkarl: Cf. en Baetke 19874, pàg. 514: salt-karl, -maðr m. = saltbrennukarl. Ibídem: saltbrennu-karl m. Salzsieder, Salzbrenner. El constituent -karl indica que era un ofici exercit exclusivament per homes)
og er ég hafði svo fyrirskipað, leituðu menn og fundu, að þessi borg hefir frá alda öðli sýnt konungum mótþróa og að óeirðir og uppreist (ʔɛʃtadˈdūr ~ אֶשְׁתַּדּוּר:   ū-məˈraδ   wə-ʔɛʃtadˈdūr   miθʕăˌβɛδ־ˈba-ḥ,   וּמְרַד וְאֶשְׁתַּדּוּר, מִתְעֲבֶד-בַּהּ) hafa verið gjörðar í henni: i quan ho vaig haver ordenat, hom encercà i trobà que aquesta ciutat, des de temps antic, ha mostrat resistència als reis i que en ella hi ha hagut avalots i sedicions (BMonts. = rebel·lions i sedicions; BInterc. = rebel·lions i sedicions; BEvang. = rebel·lions i sedicions)
3. (bætur, viðreisn ærurehabilitació f (reparació)
og við Söru sagði hann: "Sjá, ég gef bróður þínum þúsund sikla silfurs. Sjá, það sé þér uppreist (kəˈsūθ ~ כְּסוּת:   hinˈnēh   hūʔ־ˈl-āχ   kəˈsūθ   ʕēi̯ˈnaʝim   lə-ˈχɔl   ʔăˈʃɛr   ʔitˈt-āχ,   הִנֵּה הוּא-לָךְ כְּסוּת עֵינַיִם, לְכֹל אֲשֶׁר אִתָּךְ) í augum allra þeirra, sem með þér eru, og ert þú þannig réttlætt fyrir öllum": i a la Sara li digué: «Mira, dono mil sicles d'argent al teu germà. Això et serà una rehabilitació als ulls de tots els qui estan amb tu i, d'aquesta manera, quedaràs justificada davant tothom» (BMonts. = un vel als ulls de tots; BInterc. = un vel sobre els teus ulls; BEvang. = una reparació per a tu)
♦ fá uppreist æru [sinnar]: ésser rehabilitat -ada
♦ veita e-m uppreist æru sinnar: rehabilitar algú, restituir-li l'honor a algú

uppreistar·maður <m. -manns, -menn>:
sediciós m, sediciosa f
höfðingjar þínir eru uppreistarmenn (sōˈrēr, sōˈrɛrɛθ ~ סוֹרֵר, סוֹרֶרֶת:   ɕāˈraʝ-iχ   sōrəˈrīm   wə-ħaˈβrēi̯   gannāˈβīm,   שָׂרַיִךְ סוֹרְרִים, וְחַבְרֵי גַּנָּבִים) og leggja lag sitt við þjófa. Allir elska þeir mútu (ˈʃɔħaδ, שֹׁחַד) og sækjast ólmir eftir fégjöfum (ʃalmɔˈnīm,   שַׁלְמֹנִים). Þeir reka eigi réttar hins munaðarlausa, og málefni ekkjunnar fær eigi að koma fyrir þá: els teus prínceps són uns rebels i fan llur jaç amb els lladres. Tots ells estimen els suborns i corren, rabiosos, darrere els donatius en diners. No fan pas justícia a l'orfe i la causa de la vídua no aconsegueix arribar fins a ells
hann ríkir um eilífð sakir veldis síns, augu hans gefa gætur að þjóðunum, uppreistarmenn (sōˈrēr, sōˈrɛrɛθ ~ סוֹרֵר, סוֹרֶרֶת:   ha-ssōrəˈrīm   ʔal־ʝāˈrīmū   lā-ˈmō,   הַסּוֹרְרִים, אַל-יָרִימוּ לָמוֹ) mega eigi láta á sér bæra. [Sela]: ell governarà per sempre gràcies al seu poder, els seus ulls vetllaran les nacions, els rebels restaran quiets. Sela

upp·réttur, -rétt, -rétt <adj.>:
dret -a [amb l'esquena dreta], dret -a amb el cos redreçat
♦ standa uppréttur: estar dret [amb l'esquena redreçada]

uppruna-: d'origen, original

uppruna·legur, -leg, -legt <adj.>:
originari -ària

uppruna·vottorð <n. -vottorðs, -vottorð>: certificat m d'origen

upp·runi <m. -runa, -runar>: origen m

upp·sala <f. -sölu, -s÷lur>: v˛mit m, <MED> emesi f

upp·seldur, -seld, -selt: venut -uda del tot, exhaurit -ida
	■a­ er uppselt: sĺha acabat (el que es venia)
	bˇkin er upseld: el llibre Ús/estÓ exhaurit

upp·setning <f. -setningar, -setningar>: instal·lació f

upp·skera <f. -skeru, pl. no hab.>:
(það að skera korn, fóðurjurta o.s.fr. að haustlagi & eftirtekja eða afrakstur uppskerunnarcollita f (acte de fer la collita & producte de la collita)

upp·skera <-sker ~ -skerum | -skar ~ -skárum | -skoriðe-ð>:
1. <GENfer la collita de
2. <FIGcollir una cosa
◊ uppskera ávöxt iðju sinnar: collir els fruits del seu treball

uppskeru·hátíð <f. -hátíðar, -hátíðir>:
1. (hjá kristnumfesta f de la collita, festa f de la recol·lecció dels fruits (entre els cristians)
2. (hjá gyðingumḥag hā-ʔāsif (entre els jueus) (חַג הָאָסִף. → laufskálahátíð)

upp·skipun <f. -skipunar, no comptable>:
descàrrega f (de càrrega de vaixell)

upp·skur­ur <m. -skurðar, -skur­ir>: operaciˇ (o: intervenció) quir˙rgica

uppsláttar- <en compostos>:
de consulta (llibre, article etc.)

upp·sprengdur, -spreng, -sprengt <adj.>:
exorbitant (preu)
◊ uppsprengt verð: un preu exorbitant

upp·stokkun <f. -stokkunar, pl. no hab.>:
restructuració m, remodelació f, reorganització f
♦ uppstokkun á ríkisstjórn: remodelació del govern
♦ uppstokkun á stjórnsýslu: restructuració de l'administració 

upp·stigning <f. -stigningar, -stigningar>: <RELIG> ascensió f
	hßtÝ­ uppstigningar Drottins vors Jes˙ Krists [til himna]: festa de l'Ascensiˇ de Jesucrist

uppstigningar·dagur <m. -dags, -dagar>: <RELIG> el dia de l'ascensió

upp·stökkur, -stökk, -stökkt <adj.>:
de geni curt, que s'exalta fàcilment, iracund -a, irascible 
◊ bjóð ekki uppstökkum (θυμώδης -ες, μετὰ θυμώδους) birginn, far aldrei með þeim um óbyggðir. Slíkum finnst hégómi að úthella blóði og þegar enginn er til hjálpar ræðst hann á þig: no t'enfrontis pas a un home irascible, no travessis mai el desert amb ell, car a una persona així vessar sang li sembla no-res i allà on ningú t'hagi de poder ajudar, allà t'atacarà
◊ uppstökkan mann (qət͡sar־ʔapˈpaʝim, קְצַר-אַפַּיִם) henda glöp (ʔiu̯ˈwɛlɛθ, אִוֶּלֶת) en hinn meinfýsni (wə-ˈʔīʃ məzimˈmōθ, וְאִישׁ מְזִמּוֹת) verður hataður: al qui s'exalta aviat li passaran errors, però l'home maliciós serà odiat
◊ uppstökkur maður (qət͡sar־ʔapˈpaʝim, קְצַר-אַפַּיִם) fremur fíflsku (ʔiu̯ˈwɛlɛθ, אִוֶּלֶת), en hrekkvís maður (wə-ˈʔīʃ məzimˈmōθ, וְאִישׁ מְזִמּוֹת) verður hataður: el qui s'exalta aviat fa ximpleries, però el bergant s'atreu l'odi

upp·sveigður, -sveigð, -sveigt <adj.>:
corbat -ada cap a dalt

uppsölu- <en compostos>:
<MEDemètic -a

upps÷lu·lyf <n. -lyfs, -lyf>: (sem eykur uppköst, uppkastameðal) vomitiu m, emètic m

upps÷lu·valdur, -v÷ld, -valt: <MED> vomitiu -iva, emètic -a

upp·taka <f. -töku, -tökur. Gen. pl.: -taka o: -takna>:
1. (það að taka upppresa f (enregistrament d'escena & de so)
♦ upptökur kvikmyndar: <CINEMAles preses d'una pel·lícules
♦ upptökur Kalevala-söngvanna: enregistraments amb els cants del Kàlevala
2. (inngangaingrés m (admissió, recepció, acolliment en institució: hospital, hotel etc.)
3. (eignaconfiscació f (de béns)

upp·takari <m. -takara, -takarar>: obreampolles m, destapador m de botelles, llevataps m (amb forma d'O)

upp·tekinn, -tekin, -teki­: 1. (önnum kafinn & frátekinn) ocupat -ada (enfeinat & no disponible)
		uppteki­: ocupat (taxis, vÓters, seient etc.)
		þetta sæti er upptekið: aquest seient està ocupat
		halda uppteknum hætti: <LOC FIG> continuar com sempre (comportar-se, fer el mateix que sempre)
	2. (hugfanginn) preocupat -ada (neguitós)
		vera upptekinn af e-u: estar preocupat per una cosa, mostrar preocupació per una cosa

upp·tök <n.pl -taka>: font f (origen, naixement)
	eiga uppt÷kin a­ einhverju: Ússer la font inspiradora de..., ésser el creador de...

upp·varta <-varta ~ -vörtum | -vartaði ~ -vörtuðum | -vartaðe-n>:
<DANservir algú, atendre algú

upp·þíddur, -þídd, -þítt <adj.>:
descongelat -ada (aliment congelat, per a coure'l o per a un altre fi)
♦ frosinn¹/uppþíddur² fiskur: peix congelat¹ / descongelat²

upp·þorna <-þorna ~ -þornum | -þornaði ~ -þornuðum | -þornað>: assecar-se
		granateplatrén, pálmaviðurinn og apaldurinn, öll tré merkurinnar eru uppþornuð:
		        magraners, palmeres, pomeres, tots els arbres del camp s'han assecat
		grasið er uppþornað og þess blómstur er affallið: l'herba s'ha assecat
		 	i la seva flor ha caigut
		...hann er út kastaður sem annar vínviðarkvistur og uppþornar: 
			...és llençat fora com una altra sarment i s'asseca
		...líka svo man auðigur í ríkdæmi sínu uppþorna: així també 
			es marcirà el ric en la seva riquesa

upp·þornaður, -þornuð, -þornað: 1. <GEN> sec -a, assecat -ada
			Etosha Pan sem er uppþornað stöðuvatn: l'Etosha Pan, que és un llac que s'ha assecat
			...því að vatnslækirnir eru uppþornaðir og eldur hefir eytt hagaspildum
			   eyðimerkurinnar: ...perquè els corrents d'aigua són secs i el foc ha devorat
			   els pastius del desert
			...uppþornuð tár á andliti: ...llàgrimes assecades a la cara
	2. <húð> pansit -ida, apergaminat -ada (pell)
			uppþornað og skorpið lík : un cadàver sec i momificat
vínviðurinn er uppskrælnaður, fíkjutrén fölnuð, granateplatrén, pálmaviðurinn og apaldurinn, öll tré merkurinnar eru uppþornuð, já, öll gleði er horfin frá mannanna börnum
jafnvel dýr merkurinnar mæna til þín, því að vatnslækirnir eru uppþornaðir og eldur hefir eytt hagaspildum eyðimerkurinnar
upp·þornaður, -þornuð, -þornað <adj.>:
eixarreït -ïda, [totalment] sec -a

upp·þornun <f. -þornunar, pl. no hab.>:
dessecació f, assecament m

uppþota·stefna <f. -stefnu, no comptable>:
<POLÍTputxisme m, colpisme m

upp■votta·grind <f. -grindar, -grindur>: estenedor m de vaixella

upp·þurrkaður, -þurrkuð, -þurrkað: 1. <GEN> assecat -ada
		múmíur eru uppþurrkuð lík: les mòmies són cadàvers assecats
	2. (um laufblöð, plöntur, húð) pansit -ida (fulla, planta, pell)
	3. (um mýrlendi) dessecat -ada (molleres, terres aigualoses etc.)

upp·þurrkun <f. -þurrkunar, pl. no hab.>: (mýr-, votlendi) dessecament m (de molleres, terres aigualoses etc.)

uppþvotta·lögur <m. -lagar, -legir> detergent líquid per a vaixelles

uppþvotta·vél <f. -vélar, -vélar>: rentaplats m, rentavaixella m, escura-plats m (Bal.)

upp·þvottur <m. -þvotts, no comptable>: rentada f dels plats, escurada f (Bal.)

urð <f. urðar, urðir>: codolada f (indret cobert de còdols o bòtils)

urða: <e-n> soterrar un animal o alg˙

urðar·köttur <m. -kattar, -kettir>:
1. (tsīgat m de tarter (tsī, gat salvatge?, gat del desert?, geneta?)
◊ urðarkettir (צִיִּים skulu liggja þar og húsin fyllast af uglum: els gats de pedregar hi jauran i les cases se n'ompliran de mussols (Bíblia de Montserrat: serà la pleta dels animals del desert, els mussols n'ompliran les cases
◊ sjá land Kaldea, það er þjóðin, sem orðin er að engu. Assýringar hafa fengið það urðarköttum (צִיִּים)vet aquí els caldeus, un poble que ha acabat en no-res. Els assiris l'han capturat per als gats de pedregar (Bíblia de Montserrat: vet aquí els caldeus, aquest és el poble, no fou Assur; el fundà per als habitants del desert
◊ urðarkettir (צִיִּים) og sjakalar skulu koma þar saman og skógartröll mæla sér þar mót: els gats de pedregar s'hi trobaran amb els xacals i els sàtirs es cridaran l'un a l'altre (Bíblia de Montserrat: les genetes hi toparan amb les hienes i un sàtir es tossarà amb l'altre
◊ fyrir því munu urðarkettir (צִיִּים) búa hjá sjökulum, og strútsfuglar búa í henni, og hún skal ekki framar byggð vera að eilífu, né þar verða búið frá kyni til kyns: per això els gats de pedregar viuran a cals xacals i hi viuran dins ella els estruços i ja no tornarà a ésser habitada mai més, i ja no tornarà a ésser poblada de generació en generació (Bíblia de Montserrat: per això (els linxs habitaran amb les hienes, hi habitaran els estruços), no serà mai més habitat, ni poblat de generació en generació
2. <FOLCLgat m de tarter o urdarcot o urðarköttur. Criatura fantàstica necròfaga d'aspecte semblant al d'un gat. Se'n diu que, després de néixer, s'enterra en un cementiri on hi passa els seus tres primers anys de vida alimentant-se de la carn dels cadàvers humans que hom hi va enterrant (raó per la qual també rep el nom denáköttur). Durant aquest temps, adquireix certs poders màgics com ara el de poder matar amb la seva sola mirada. La capacitat de matar amb la sola mirada és compartida amb tres altres criatures de la criptofauna islandesa, l'skoffín, l'skuggabaldur i, segons les versions, també el finngálkn
◊ þá spurði Gestur Syrpu hvað sveinn þeirra skyldi heita. Hún kvað það maklegt að hann héti Urðarköttur þar sem hann var í urðu fundinn. Hann óx dagvöxtum. Syrpa gerði honum söluvoðarbrækur og hettu. Hana gyrti hann í brækur niður. Krækil hafði hann í hendi og hljóp svo úti um daga. Hann var þeim þarfur í öllu því er hann mátti. Þau höfðu mikla ást á honum. Þá er hann var þrevetur var hann eigi minni en þeir að sex vetra voru gamlir. Urðarköttur rann oft til fjöru og voru fiskimenn vel til hans og hentu mikið gaman að honum: aleshores en Gestur va demanar a la Syrpa com s'havia de dir aquell noiet. Ella li va respondre que li escauria que es diguÚs Gat-de-Tartera, ja que l'havien trobat a una tartera. Creixia a ulls veients de dia en dia. La Syrpa li va fer uns calšons de sǫluváð, una mena de burell, i una hetta o capa amb caputxa que ell es lligava per la part de baix ficant-la dins els calçons. Solia anar amb un gaiato i, durant el dia, corria amb ell per defora. Els ajudava, a la Syrpa i en Gestur, en tot el que podia i ells l'estimaven en gran manera. Quan tenia tres anys, no era pas mÚs petit que un vailet que en tingués sis. Urdarkott sovint baixava fins a la platja. Els pescadors el tractaven bÚ i s'ho passaven molt bé amb ell
Skoffín, skuggabaldur og urðarköttur
(Eptir Sigurð málara Guðmundsson)
 
Skoffín er skepna sú, eða óvættur, er verður úr hana eggi; því þegar hanar verða gamlir, eiga þeir eitt egg, og eru þau egg miklu minni, en önnur hænu egg. Ef hana eggi er úngað út, verður úr því sú meinvættur, að alt liggur það þegar dautt, er hún lítur, svo er augnaráð hennar banvænt. Einhverju sinni bar svo til við kirkju á einum stað, að jafnóðum og fólkið gekk út, að loknu embætti, valt hver um þveran annan dauður niður. Hinir ráðsettari í söfnuðinum og aðgætnari tóku bráðum eptir þessu, og þó einkum djákninn. Stöðvar hann þá fólkið, sem út er að þyrpast, og tekur það til bragðs, að hann bindur spegil á staung lánga, stendur sjálfur inni í kirkjudyrunum, og rèttir staungina upp með kirkjuþilinu framanverðu svo hátt, að hann ætlast á, að stángarendinn með speglinum taki upp fyrir kirkjubustina. Síðan bað hann alla út gánga, og varð þá eingum meint við. Hafði hann orðið nærgætur um það, hvað ylli manndauðanum, því skoffín hafði staðið uppi á kirkjubustinni, og sèð alla, sem út geingu, og því dóu þeir, þar sem hver var kominn. En þegar djákni rètti upp spegilinn, sá það sína eigin mynd, en það er þeirra kvikinda bráður bani, ef svo ber að.
 
 
Sama náttúra fylgir og skrýmsli því, er skuggabaldur heitir; það er kynblendíngur af ketti og tóu, en aðrir segja af ketti og hundi. Þá er og hið 3. kvikindi, er þessi náttúra fylgir, og er það urðarköttur, sem lagzt hefir á ná, og verið samfleytta þrjá vetur neðanjarðar í kirkjugarði. Eingin skepna, hvorki menn nè málleysíngjar mega standast augnaráð neinna þessara meinvætta, og liggja þegar dauðir, er þeir verða fyrir tilliti þeirra. Illvættum þessum verður og ekkert að aldurtila, nema ef þær sjá eigin mynd sína, eða ef skotið er á þær með silfurhnöppum, og því krossað fyrir byssuskjaptinn, áður en af er hleypt.

 
 
L'skoffín és la criatura o monstre que surt de l'ou d'un gall, perquè resulta que quan els galls es fan vells, ponen un ou, i aquests ous són molt més petits que no els de les gallines. Si es cova aquest ou, en surt l'ésser danyós la mirada del qual és tan letal que tot allò que ell mira queda immediatament estès mort. Una vegada es va esdevenir a l'església d'un indret que, els feligresos, quan va haver acabat l'ofici, tan bon punt sortien de l'església, anaven caiguent morts un damunt l'altre. Els més avisats i prudents de la comunitat hi pararen esment de seguida i, particularment, el diaca. Aleshores atura la gent que cuitava sortir i recorre al subterfugi de fermar un mirall a l'extrem d'una perxa llarga: llavors, quedant-se a dins el portal de l'església, aixeca la perxa davant el frontis del davant de l'església i l'aixeca tan alt fins que l'extrem de la perxa on hi ha fermat el mirall queda a l'alçada del crestall de la teulada de l'església. Quan ho va haver fet, els va demanar a tots que sortissin i ningú no sofrí cap dany en fer-ho. Resulta que ell havia endevinat que el que causava tota aquella mortaldat era un skoffín que era al crestall de la teulada de l'església, el qual mirava tots els qui anaven sortint de dins i per això morien així que havien sortit; però quan el diaca va alçar el mirall, l'skoffín va veure-hi la seva pròpia imatge, la qual cosa és la ràpida mort d'aquestes bèsties, si es fa així.

 
 
Idèntica natura acompanya també el monstre anomenat skuggabaldur. És el creuament d'un gat i una guineu, encara que n'hi ha qui diu que ho és d'un gat i un gos. Hi ha una tercera bèstia, anomenada urðarköttur que també comparteix aquesta propietat. De l'urdarcot se'n diu que s'ajeu vora un cadàver humà [per nodrir-se'n], restant per espai de tres anys consecutius enterrat en el subsòl d'un cementiri. Cap criatura, ni humans ni animals irracionals, poden resistir l'esguard de cap d'aquests éssers malignes de manera que resta mort a l'instant el qui es trobi davant llur mirada. A aquestes criatures malignes res no els causa la mort tret de veure llur pròpia imatge o que rebin el tret d'un botó de plata convertit en bala, sempre que hom hagi fet tres vegades el senyal de la creu davant la boca del canó de l'escopeta abans de disparar-los-hi.
 
Íslenzkar Þjóðsögur og Æfintýri. safnað hefir Jón Árnarson. Fyrsta bindi. Leipzig að forlagi J. C. Hinrichs's Bókaverzlunar, 1862. Pàg. 613.
Sèrie: "Criptofauna Islandesa"
Valor: 80 corones
Any de sortida: 2009

urða·skrofa <f. -skrofu, -skrofur>:
baldriga cendrosa, virot gros (Mall., Men.(ocell Calonectris diomedea)

urmull <m. urmuls, no comptable>:
1. <GENgran nombre m
♦ urmull af fólki: una gran gentada
♦ það var urmull af fiski: hi havia una gran peixada
2. (lítil ögn, smábrotengrunes f.pl (sobralles) (örmull)

urpt <f. urptar, urptir>:
posta f (conjunt d'ous que la femella d'un ocell pon dins el niu)

urrari <m. urrara, urrarar>: 1. lluerna rossa, lluerna vera, oriola f (Bal.) (peix Trigla lucerna)
	2. lluerna viret (peix Eutrigla gurnardus)

urri­i <m. urriða, urri­ar>: truita f (peix Salmo trutta trutta)

urta <f. urtu, urtur. Gen. pl.: urta o: urtna>:
foca f femella, femella f de foca

urt·önd <f. -andar, -endur (o: -andir)>:
xarxet m [comú], salset m (Gir.), sarset m (Gir. & Val.), sel·la rossa (Mall.), anedí m (Men.(ocell Anas crecca)

utan <adv.> defora
	a­ utan: de [de]fora
þeir komu fyrst, Þórarinn frá Ökrum og Þorfinnur úr Lækjarbug og voru nær tuttugu menn saman. Grettir vildi þá leita út yfir ána. Þá komu þeir Þorgeir og Arnór og Bjarni utan að ánni. Nes mjótt gekk fram í ána þeim megin sem Grettir var. Hann rak féið í framanvert nesið þá er hann sá mannaförina því að hann vildi aldrei laust láta það sem hann fékk höndum á komið: en Þórarinn d'Akrar i en Þorfinnur de Lækjarbug varen arribar primer, i en total eren gairebé vint homes (o: en total eren una vintena d'homes). En Grettir, en conseqüència, va voler llavors passar a l'altra riba del riu. Aleshores en Þorgeir i l'Arnór i en Bjarni varen arribar al riu per l'altra riba (és a dir, a la riba on volia passar en Grettir). A la riba en què hi havia en Grettir hi havia una llengua de terra estreta que s'endinsava en el riu. En Grettir, quan va veure aquells homes [acostant-s'hi], va menar el bestiar a la punta d'aquesta llengua de terra, ja que mai no volia deixar anar el que havia caigut en les seves mans

utan·að <adv.>:
de cor (de memòria)
♦ kunna e-ð utanað: saber una cosa de cor 

utanað·komandi, -komandi, -komandi <adj.>:
1. (sem kemur að utanextern -a, forà -ana (exterior, vingut de fora)
2. (ókunnugurestrany -a, extern -a (Mall.) (no de casa, desconegut)

utan·bˇkar <adv.>: de cor, de mem˛ria
	kunna einhva­ utanbˇkar: saber una cosa de cor
	lŠra einhva­ utanbˇkar: aprendre una cosa de cor

utan·garðs <adv.>:
1. (fyrir utan garðinn, utan girðingar eða garðsforavila (fora de poble, vila etc.)
♦ búa utangarðs uppi í fjöllunum: viure lluny de la gent, a les muntanyes
2. (utan úr þjóðfélaginumarginat -ada (fora de la societat establerta, que no és reconegut o acceptat per la societat establerta o que hi mena una existència marginal)
◊ nánast alla sína höfundartíð hefur hann verið utangarðs hjá bandarísku bókmenntaelítunni: gairebé tot el temps de la seva carrera com a autor literari ha estat un outsider de l'elit literària nordamericana
♦ vera utangarðs í samfélaginu: ésser un marginat de la societat
3. (utan við kirkjugarðinnfora del cementiri (en terra no consagrada)
♦ grafa e-n utangarðs: enterrar algú en terra no consagrada

utangarðs·list <f. -listar, no comptable>:
art m naïf (en arts plàstiques) (naívismi)

utangarðs·maður <m. -manns, -menn>:
marginat m, marginada f, inadaptat m, inadaptada f, associal m & f

utanrÝkis·rß­uneyti <n. -rß­uneytis, -rß­uneyti>: ministeri m dĺafers exteriors

utanríkis·stefna <f. -stefnu, -stefnur>:
política f exterior  (política seguida per un estat en les seves relacions amb els altres estats)
♦ utanríkisstefna Íslands: política exterior d'Islàndia

utansemju·kerfi <n. -kerfis, pl. no hab.>:
<MEDsistema nerviós parasimpàtic

utan·velta <f. -veltu, no comptable>:
Mot emprat en la locució:
♦ vera utanveltu á einhverjum stað: ésser un estrany a un lloc (estar-hi fora de lloc & no estar-hi integrat)
♦ hann er utanveltu í samfélaginu: és un outsider, no està integrat dins la societat
♦ finnast vera utanveltu: sentir-se un estrany, sentir-se exclòs, no sentir-se integrat

utanveltu·maður <m. -manns, -menn>:
outsider m & f

uxahala·s˙pa <f. -s˙pu, -s˙pur>: sopa f de cua de bou

uxa·lŠri <n. -lŠris, -lŠri>: 1. cuixa f de bou
	2. <CULIN> cap m de mort (carn de cuixa de bou o vedella)

uxa·tunga <f. -tungu, -tungur>:
polístic pirinenc (planta Polystichum lonchitis)

uxi <m. uxa, uxar>: bou m
Paradigma arcaic del mot uxi "bou"
Singular   Plural
N uxe, oxe, uxi   N yxn, øxn, yxnir, øxner, uxar, oxar
A uxa, oxa   A yxn, øxn, yxnir, øxner
G uxa, oxa   G yxna, øxna, uxna
D uxa, oxa   D yxnom, øxnom
         
Paradigma modern del mot uxi "bou"
Singular   Plural
N uxi   N uxar
A uxa   A uxa
G uxa   G uxa
D uxa   D uxum

uxna·þyrnir* <m. -þyrnis, -þyrnar>: adragulls m.pl, gaons m.pl, ugons m.pl (Mall.), augons m.pl (Men.) (planta Ononis spinosa syn. Ononis spinosa ssp. spinosa syn. Ononis campestris)



El Retorn de les Forsíties. Foto de Vincent Tandard, 1997.



© 1998 Macià Riutort i Riutort mrr@tinet.fut.es



       
   
 
       


Go to Vincles cap a Islàndia



Last Update 21/02/2009