Macià Riutort i Riutort

ÍSLENSK-KATALÓNSK ORÐABÓK
DICCIONARI ISLANDÈS-CATALÀ

G

       
   
 
       


© Macià Riutort i Riutort, 1998



   
Certament, la solitud és perillosa per a les intel·ligències que treballen.
Necessitem al nostre voltant homes que pensin i que parlin.
Quan estem sols molt de temps, poblem el buit de fantasmes.
 
 
   
Guy de Maupassant, L'horlà · Traducció d'en Julià Guillamon, pàg. 31.
 
       


G <n. G, G>:
<MÚSsol m (nom de nota)
♦ G-ið: el sol
♦ G dúr (o: G-dúr)sol major
♦ í G-dúr: en sol major
♦ g moll (o: g-moll)sol menor
♦ í g-moll: en sol menor
♦ → Ges “sol bemoll”
♦ → Gís “sol sostingut”

gabardín <n. gabardíns, no comptable>:
(ofið efni, snöggt kamgarnsefnigavardina f (tipus de tela)

gabba <gabba ~ göbbum | gabbaði ~ göbbuðum | gabbaðe-n>:
ensarronar algú, engalipar algú
♦ láta gabba sig: deixar-se ensarronar, deixar-se ensibornar

gabbró <n. gabbrós, gabbró>:
<GEOLgabre m

gaberdín <n. gaberdíns, no comptable>:
variant de → gabardín “íd.”

gadda·svipa <f. -svipu, -svipur. Gen. pl.: -svipna o: -svipa>:
<HISTescorpí m (fuet de vuit cues o tires de cuiro, cadascuna de les quals acabava en una làmina punxeguda de metall o un bocí d'os amb la funció de tallar o lacerar la pell)
◊ hnútasvipur og gaddasvipur: fuets de nusos i escorpins

gadd·epli <n. -eplis, -epli>:
estramoni m, herba pudenta, herba talpera (o: talpinera), herba f de l'ofec (planta Datura stramonium)

gadd·fiskur <m. -fisks, -fiskar>:
gatet m, llopet m de riu  (peix Cobitis taenia) (eðjuskriðill)

gaddur <m. gadds, gaddar>:
1. (broddurpunxa m (pua)
2. (broddur úr geitungum, býflugum o.s.fr.fibló m (d'abella, vespa etc.)
3. (hörkufrostgelada forta (baixada forta de les temperatures, esp. durant la nit)
4. (frosin jörðsòl gelat (terra glaçat, trispol congelat)
5. (harður, frosinn snjör, harðfennineu dura (neu glaçada)
♦ troða gadd: trepitjar la neu fins a convertir-la en neu dura o gel
6. (fætlur*clau m (deformació de les dents de les ovelles causada per una fluorosi crònica)

gaffall <m. gaffals, gafflar>: 1. <GEN> forquilla f, forqueta f (Bal.)
        2. forca f (de fenàs, palla etc.)
        3. gaffall á reiðhjóli: forquilla f de bicicleta
        4. <nàut> pic m de cangrea

gaffal·makríll <m. -makríls, -makrílar>: xorla f, palomida f (peix Lichia amia)

gaffal·segl <n. -selgs, -segl>: <nàut> cangrea f, aurica f

gafl <m. gafls, gaflar>: 1. frontó m de casa, frontispici m (sovint triangular)
           ganga frá (o: af) göflunum: <LOC FIG> #1. (missa stjórn á sér) perdre els 
              estreps, sortir de fogó (sortir de polleguera, perdre el control);
              #2. (verða vitlaus, ærast) perdre la xaveta
              (o: l'oremus), tornar-se boig boja (embogir)
        2. <arquit> timpà m (→ gaflflötur)

gaflak <n. gaflaks, gaflök>: <hist> javelina f (llança lleugera i curta)

gafl·flötur <m. -flatar, -fletir>: <arquit> timpà m (part del frontó en els temples greco-romans)

gafl·hlað <n. -hlaðs, -hlöð>: 1. capcer m de casa, coster m de casa
           (part superior del frontis d’una casa, sovint de forma triangular)
        2. frontó m (de temple greco-romà)
           gaflhlað forngrísku hofanna: el frontó dels
           temples grecs antics

gafl·kæna <f. -kænu, -kænur>: iola f

gaflok <n. gafloks, gaflok>: variant de → gaflak “javelina”

gagara·ljóð <n. -ljóðs, -ljóð>:
<LITERgagaraljó (o: gagraljóð) m , composició literària islandesa en vers, formada per una quarteta de versos normalment heptasíl·labs (però que poden ésser octosíl·labs), normalment amb rima ABAB.Normalment apareixen formant grups de tres estrofes, per la qual cosa el mot sol aparèixer emprat sovint en plural
♦ tástagað gagaraljóð hringhent, tástöguð gagaraljóð hringhend: <LITERtipus de gagaraljóð, amb rima interior

gagn <n. gagns, gögn>:
1. (kostur, hagnaðurprofit m (utilitat, avantatge)
♦ gagn er að e-u: una cosa resulta profitosaésser (o: útil)
♦ gera [e-m] gagn: fer servei [a algú], servir d'ajuda [a algú], ésser d'utilitat [a algú]
◊ þat mun verða, áðr sótt létti, at ek mun í haug fœrðr eptir andlát mitt; við þat vara ek menn alla, at eigi taki þau ráð er sumir menn, þeir er blóta þá menn andaða, er þeim þótti sér traust at, meðan lifði, fyrir því at ek ætla dauða menn ekki mega til gagns. Svá kann ok verða, at af stundu eru þeir trylldir, er áðr váru blótaðir. Ætla ek hinar sǫmu illar vættir stundum sýnast gagn gera í því, en stundum mein. Mjǫk uggi ek, at hallæri komi á land, eptir er vér erum heygðir, en þó munu vér því næst blótaðir ok síðan trylldir, en vér munum þó hvárigu valda: abans que la pestilència no hagi espassat, s'esdevindrà que em dureu al túmul funerari després de la meva mort; us previnc a tots que no prengueu pas la decisió [de fer] com [fan] alguns homes que fan sacrificis als morts de qui han obtingut protecció i ajut mentre eren vius perquè crec que els morts no poden ésser de cap utilitat. Fins i tot es pot esdevenir que aquells a qui hom hagi estat oferint sacrificis, siguin considerats trols del cap d'un cert temps (o: tornin o es converteixin en trols del cap d'un cert temps). Crec que aquests mateixos mals esperits de vegades resulten fer servei i de vegades causen danys. Molt temo que una anyada de fam no sobrevingui al país després que m'hàgiu enterrat en el túmul, i que, per cert, primer hom em farà sacrificis i ofrenes i que després hom em considerarà un trol (o: i que després tornaré o torni un trol), encara que no [crec pas que] causi [com a tal] ni bé ni mal
♦ hafa gagn af e-u: obtenir (o: treure) profit d'una cosa
♦ vera e-m að gagni: ésser (o: resultar) profitós -osa a algú
2. gögn <n.pl gagna>: (sannanirproves f.pl
3. gögn <n.pl gagna>: <INFORMdades f.pl
4. gögn <n.pl gagna>: (húsgögneixovar m
♦ selja jörð með öllum gögnum og gæðum: vendre el mas amb tots els seus productes i tot l'eixovar

gagna·grunnur <m. -grunns, -grunnar>:
<INFORMbase f de dades, banc m de dades
♦ fyrirspurn í gagnagrunn: <INFORMconsulta f d’un banc de dades
♦ miðlægur gagnagrunn: <INFORMun banc de dades central, un banc de dades centralitzat
♦ rafrænn gagnagrunnur: <INFORMun banc de dades electrònic

gagn·auga <n. -auga, -augu>: <MED> templa f

gagnauga- <en compostos>:
<MEDtemporal

gagnauga·bein <n. -beins, -bein>:
<MEDos m temporal

gagnauga·blað <n. -blaðs, -blöð>:
<MEDlòbul m temporal

gagnauga·vöðvi <m. -vöðva, -vöðvar>:
<MEDmúscul m temporal

gagn·áróður <m. -áróðurs, -áróðrar>: contrapropaganda f

gagn·grunnur <m. -grunns, -grunnar>: <INFORM> base f de dades, banc m de dades

gagn·kvæmur, -kvæm, -kvæmt <adj.>:
mutu mútua

gagnkyn·hneigður, -hneigð, -hneigt: heterosexual

gagn·laus, -laus, -laust <adj.>:
inútil, que no serveix pas
♦ vera ekki ganglaus: no ésser útil, no servir

gagn·legur, -leg, -legt <adj.>:
1. (nytsamlegurútil (que és d'utilitat)
♦ það er gagnlegt að <inf.>resulta útil [de] <inf.>
2. (hagkvæmurbeneficiós -a (profitós, bo)
3. (duglegur, áhrifamikilleficaç (efectiu, eficient)

gagn·orður, -orð, -ort: concís -isa, lacònic -a

gagn·rýnandi <m. -rýnanda, -rýnendur>:
crític m, crítica f

gagnsemis·hyggja <f. -hyggju, no comptable>:
pragmatisme m

gagns·laus, -laus, -laust <adj.>:
inútil (ineficaç, que no serveix de res)

gagnstæðis·tenging <f. -tengingar, -tengingar>:
conjunció adversativa

gagnstöðu·tenging <f. -tengingar, -tengingar>:
conjunció adversativa (gagnstæðistenging)

gagn·sæi <n. -sæis, no comptable>:
variant de → gegnsæi “transparència”

gagn·sær, -sæ, -sætt <adj.>:
variant de → gegnsær, -sæ, -ætt “transparent”

gagn·vart <prep. Dat.>:
1. <GENdavant [de]
eins og andlit horfir við andliti í vatni, svo er hjarta eins manns gagnvart (lə, lā ~ לְ ,לָ:   kēn   ˌlēβ־ˌhā-ʔāˈδām   lā-ʔāˈδām,   כֵּן לֵב-הָאָדָם, לָאָדָם) öðrum: com la cara esguarda la cara dins l'aigua, així és el cor d'un home davant el d'un altre
♦ gagnvart dauðanum: davant la mort, quan es veu la mort d'a prop (Mall.
♦ allir eiga að hafa sama rétt gagnvart lögum: tothom és igual davant la llei
2. <LIT>: (á móti, gegnt, andspænisrespecte a, amb, envers (contra, en relació a)
víst vissi ég að þessu er þannig farið því að hvernig getur maðurinn haft rétt fyrir sér gagnvart (ʕim ~ עִם:   ū-ma־i̯ʝit͡sədˈdaq   ʔɛ̆ˈnōʃ   ʕim־ˈʔēl,   וּמַה-יִּצְדַּק אֱנוֹשׁ עִם-אֵל) Guði?: sabia del cert que ha anat així car, com pot tenir raó l'home contra Déu?
til þín, Drottinn, hrópa ég, þú bjarg mitt, ver eigi hljóður gagnvart (min, minˈnī ~ מִן ,מִנִּי:   ʕal־tɛħɛ̆ˈraʃ   mimˈm-ɛnnī,   אַל-תֶּחֱרַשׁ מִמֶּנִּי) mér. Ef þú þegir við mér, verð ég sem þeir, er til grafar eru gengnir: a vós clamo, Jahvè. Vós, penyal meu, no romangueu en silenci amb mi. Si vós calleu amb mi, seré com els qui ja han anat a la tomba
en hjarta þeirra var eigi stöðugt gagnvart (ʕim ~ עִם:   wə-libˈb-ām   lɔʔ־nāˈχōn   ʕimˈm-ō,   וְלִבָּם, לֹא-נָכוֹן עִמּוֹ) honum, og þeir voru eigi trúir sáttmála hans: i llur cor no era pas ferm envers ell, i no eren pas fidels a la seva aliança
þá sögðu lærisveinar hans: "Fyrst svo er háttað stöðu karls gagnvart (μετά:   εἰ οὕτως ἐστὶν ἡ αἰτία τοῦ ἀνθρώπου μετὰ τῆς γυναικός, οὐ συμφέρει γαμῆσαι) konu, þá er ekki vænlegt að kvænast": aleshores els deixebles li digueren: «Si és així la situació de l'home amb la dona, més val no casar-se»

gagn·verkandi, -verkandi, -verkandi <adj.>:
recíproc -a 
♦ gagnverkandi fornafn: pronom recíproc

gagn·virkur, -virk, -virkt <adj.>:
interactiu -iva

gala¹ <gala ~ gölum | galaði ~ göluðum | galað>:
1. <GENcantar el gall
◊ haninn galar: el gall canta
2. (góla, æpaesgaripar, udolar (cridar fort, xisclar)
3. <e-ð>: (töfraljóðcantar una cosa (cosa = encanteri)

gala² <gel ~ gölum | gól ~ gólum | galið>:
<variant arcaica de → gala¹ “cantar el gall”

galdra <galdra ~ göldrum | galdraði ~ göldruðum | galdrað>:
1. <GENfer màgia (fer encanteris, emprar les arts màgiques & fer trucs de prestidigitador)
2. <e-ð>: fer una cosa amb màgia
♦ galdra e-ð fram: fer aparèixer una cosa com per art de màgia

galdra·brenna <f. -brennu, -brennur. Gen. pl.: -brenna>:
crema f de bruixes a la foguera

galdra·drengur <m. -drengs, -drengir. Gen. pl.: -drengja; dat.pl.: -drengjum>:
aprenent m de bruixot

galdra·karl <m. -karls, -karlar>:
[vell] bruixot m, [vell] mag m

galdra·kerling <f. -kerlingar, -kerlingar>:
[vella] bruixa f

galdra·kind <f. -kindar, -kindur>:
bruixa f, fetillera f
◊ var Skuld in mesta galdrakind ok var út af álfum komin í móðurætt sína, ok þess galt Hrólfr konungr ok kappar hans: la [reina] Skuld era una grandíssima fetillera, descendia dels albs per part de mare i això el rei Hrólfr i els seus campions ho van pagar [car]

galdra·kinn <f. -kinnar, -kinnar>:
bruixa f, fetillera f (simple variant eufemística de galdrakind? Altrament, el mot, que literalment vol dir galta màgica no té pas sentit
◊ nú er að segja frá Oddi Kötlusyni. Hann fór þar til er hann kom til Fróðár og sagði þar tíðindin. Lét Þuríður húsfreyja safna þá mönnum og fara eftir líkunum en flytja heim sára menn. Þorbjörn var í haug lagður en Hallsteinn sonur hans var græddur. Þórir af Arnarhvoli var og græddur og gekk við tréfót síðan. Því var hann kallaður Þórir viðleggur. Hann átti Þorgrímu galdrakinn. Þeirra synir voru þeir Örn og Valur, drengilegir menn: passem ara a parlar de l'Oddur Kötluson: va caminar fins a arribar a Fróðá on va contar el que havia passat. La Þuríður, la mestressa, va fer reunir els homes i els va fer anar a cercar els morts i els ferits. En Þorbjörn fou enterrat en un túmul funerari; el seu fill Hallsteinn, emperò, es va restablir de les seves ferides. En Þórir d'Árnarhvóll també es va curar, però de llavors ençà va haver d'anar amb una cama de fusta. Per aquesta raó li deien Viðleggur (‘cama de fusta’) de malnom. Estava casat amb la Þorgríma galdrakinn i tenien dos fills, l'Örn i en Valur, tots dos, homes cabals
◊ Þóroddur keypti um veturinn að Þorgrímu galdrakinn að hún skyldi gera hríðviðri að Birni þá er hann færi um heiðina: a l'hivern, en Þóroddur va pagar a la Þorgríma galdrakinn perquè fes congriar-se una tempesta sobre en Björn quan estigués anant per l'altiplà
◊ í þenna tíma var Þórir viðleggur kominn á framfærslu til Fróðár og svo Þorgríma galdrakinn kona hans og lagðist heldur þungt á með þeim Þórgunnu: en aquella època, en Þórir viðleggur (‘cama-de-fusta’) s'estava a Fróðá amb la seva dona, la Þorgríma galdrakinn, on hi tenien menjar i estatge, i entre la Þorgríma i la Þórgunna no s'entenien gaire bé [de manera que hi havia molta de tibantor entre totes dues]
◊ næst þessum tíðindum tók sótt Þorgríma galdrakinn, kona Þóris viðleggs. Hún lá litla hríð áður hún andaðist og hið sama kveld sem hún var jörðuð sást hún í liði með Þóri bónda sínum. Þá endurnýjaði sóttina í annað sinn þá er rófan hafði sýnst og önduðust þá meir konur en karlar. Létust þá enn sex menn í hríðinni. En sumt fólk flýði fyrir reimleikum og afturgöngum: poc després d'aquests esdeveniments, la Þorgríma galdrakinn, la dona d'en Þórir viðleggur (‘cama-de-fusta’) es va posar malalta. Va fer llit poc temps abans de morir i, el mateix vespre que l'havien enterrada, la varen veure entre la gent que acompanyava en Þóris, el seu home. Hi va haver un nou brot de la malaltia després que s'hagués mostrat la cua, i aquesta vegada hi varen morir més dones que no homes i encara hi varen morir sis persones una darrere l'altra. N'hi va haver que varen fugir del mas a causa d'aquestes aparicions d'espectres i revingudes de morts malmorts
◊ en er Þorgríma galdrakinn heyrði að dómsorði var á hana lokið stóð hún upp og mælti: "Verið er nú meðan vært er":  quan la Þorgríma galdrakinn va sentir que es dictava sentència contra ella, es va aixecar i va dir: "he estat aquí mentre se m'ha pogut aguantar (o mentre se m'ha aguantat)" (vocabulari: #1. galdrakinn: Cf. en Hugo Gering 1897, pàg. 57: 1. galdrakinn,   der beiname deutet darauf hin, dass Þorgríma sich mit zauberei befasste (vgl. unten c. 40,12); sie selbst wie ihre söhne werden sonst nirgends erwähnt; #2. vær: Cf. en Baetke 19874, pàg. 734: verit er nú meðan vært er   man ist geblieben, solange es erträglich war. La frase és paral·lela a la que pronuncia moments abans el seu marit en Þórir viðleggur. Tant en Þórir com la Þorgríma són morts malmorts o revinents, contra les revingudes dels quals s'ha constituït el duradómur. La frase que pronuncia el marit de la Þorgríma fa: En síðan er dómsorði var á lokið um Þóri viðlegg stóð hann upp og mælti: "Setið er nú meðan sætt er." Eftir það gekk hann út þær dyr sem dómurinn var eigi fyrir setturI quan s'hagué dictat la sentència contra en Þórir viðleggur, aquest es va posar dret i digué «He segut mentre m'ha estat possible de seure». I després de dir aquestes paraules, va sortir per la porta davant la qual no es duia a terme el judici’. En Hugo Gering 1897, pàg. 197, comenta així el passatge: 3.4. Setit — sætt er, dieselbe redensart findet sich auch Ævent. 23,40 (= Bps. II 224,17). El passatge al qual al·ludeix en Hugo Gering pertany al Jóns þáttur biskups Halldórssonar i fa: Nú var sveinninn Jón svá vel kenndr, at eigi einn vildi segja eptir honum: “ok því sá ek nú,” sagði hann Jón biskup, “at «setit var meðan sætt var». Fell ek þá fram sálugr, játandi hvat ek hafði gert, en meistari svaraði mér svá: «Líkna man ek þér, Jón,» sagði hann, «en þó skaltu hafa augu fyrir þér hvat þú kant lesa, meðan þú skilr eigi betr»Doncs bé com que en Jón gaudia de tan bon renom, ningú no el volia acusar. “I per això llavors vaig veure” va dir el bisbe Jón, “que «havia segut mentre m'havia estat possible fer-ho». I llavors, jo, míser, em vaig prosternar [davant el mestre,] confessant el que havia fet. I el mestre em va contestar així: “Seré misericordiós amb tu (et perdonaré), Jón”, va dir-li, “però tu, Jón, aniràs alerta[, d'ara endavant,] amb el que puguis llegir mentre no entenguis millor” (és a dir, mentre no estiguis iniciat en els coneixements que estàs aprenent aquí)’. En Baetke 19874, pàgs. 635 i 754, dóna als adjectius sættr i værr idèntic significat: erträglich, de manera que els dos fraseologismes són simples variants i amb idèntic significat. En Baetke 19874, pàg. 635, tradueix així la frase: setit er meðan sætt er solange es ging, hat man hier gesessen. Així i doncs, totes dues frases, Setit er nú, meðan sætt er i verit er nú, meðan vært er es poden contemplar com a sinònimes, la primera, essent construïda amb el verb setja i la segona amb el verb vera)

galdra·kona <f. -konu, -konur. Gen. pl.: -kvenna>: fetillera f, bruixa f
        eigi skalt þú láta galdrakonu lífi halda: no deixis pas
           amb vida cap bruixa

galdra·legur, -leg, -legt <adj.>:
màgic -a

galdra·list <f. -listar, -listir>:
art màgica

galdra·læti <n.pl -láta>:
(töfrakraftur, álögefecte màgic, poders màgics, màgia f, fetilleria f
◊ ein fjǫlkynngiskona var þar komin í álptar ham. Hún gólaði með svá miklum galdralátum, at engi gáði at verja sik Óláfs manna. Flaug hún yfir þá Gripssyni ok sǫng hátt. Hún hét Lára. Helgi inn frœkni mœtti þeim brœðrum þat sama sinn ok drap þá alla átta saman: una dona versada en màgia s'havia posat una camisa de cigne. Cridava uns encanteris tan potents que cap dels homes de l'Olau no tenia esma de defensar-se. Sobrevolava els fills d'en Gripr i cantava fort. Es deia Lára. Helgi el valent va escometre els germans en aquell mateix moment i els va matar tots vuit

galdra·maður <m. -manns, -menn>: fetiller m, bruixot m
        lærlingur galdramannsins: l'aprenent de bruixot

galdra·norn <f. -nornar, -nornir>:
bruixa f
BRUIXES
Els mots fjölkynnarkona i trollriða, þráðariða són d'ús estrictament medieval.
El mot fjölkynngismaður no és pas atestat a la llengua de l'Edat Mitjana.
Igual que en català, les fronteres entre fjölkynngismaður, galdramaður i töframaður són sovint difuses
álaganorn f fetillera, encantadora (bruixa que fa encanteris)
berdreyminn adj.
berdraumur adj.
draumskyggn adj.
draumspakur adj.
que somnia coses que després s'esdevindran
draumráðandi
draumspekingur
draumaráðningamaður
draumráðnigakona
intèrpret m,f de somnis
dulskyggn clarivident
fála bruixa [dolenta]
fjölkynngiskona,
< fjölkynnarkona
fjölkynngismaður
fetillera
fetiller
fordæða
fordæðumaðr
bruixa
bruixot
galdrakarl
galdramaður
galdursmaður
galdrakerling
galdrakona
galdrakvendi
bruixot
bruixot, mag
[vella] bruixa
bruixa
bruixa
(persona que practica la màgia negra)
galdrakerling bruixa
fetillera
galdrakind f bruixa [dolenta], fetillera
El malnom medieval galdrakinn (Eyrbyggja saga) en podria ésser variant eufemística
galdrakona bruixa
fetillera
galdrakvendi bruixa
fetillera
galdramaður bruixot
fetiller
galdrameistari bruixot
galdranorn f (norn) bruixa
galdraraumur gran bruixot
<galdraskjóða bruixa
galdrasmiður bruixot (lit.: "forjador d'eixarms")
galdursmaður bruixot
fetiller
gerningamaður
gjörningamaður
< gørningamaðr
bruixot
getspakur, getspök, getspakt adj. que té el do de l'endevinació
hamhleypa f bruixa que es podia metamorfar en animal
kuklari m bruixa
bruixot
("persona que fa sortilegis")
kunnáttumaðr m mag, bruixot
(lit.: "home en possessió de coneixement[s] ocult[s]")
kvöldriða
<kveldriða
bruixa
lófalesari quiromàntic, quiromàntica
myrkriða f bruixa
norn galdranorn bruixa (terme normal)
ódæða bruixa
seiðkona
seiðmaður
seiðkarl
dona i home respect. que practica el seiður
seiðskratti m a] bruixot que practivava el seiður
b] bruixot, fetiller
skyggn kona
skyggn maður
[clari]vident
spámaður
spákona
profeta
profetessa
spásagnarmaður endeví
stjörnuspámaður
stjörnuspekingur
< stjörnubókarmaður
< stjörnumeistari
astròleg, astròloga

Els termes medievals stjörnumeistari i stjörnubókarmaður no solen fer diferència entre l'astrònom i l'astròleg
særingamaður
andasæringamaður
særingakona
conjurador d'esperits, nigromant
töframaður,
< tauframaður
mag (persona que practica la màgia)
< trollriða bruixa (geneta en forma de troll?)
tröllriða adj.
< trollriða
posseït -ïda per un trol, endemoniat -ada, embruixat -ada
túnriða bruixa (geneta de les tanques, cavalca-tanques)
Personalment, interpreto les túnriður com a manna hugir
< vísindakona f
< vísindamaður m
sibil·la, vident f
vident m
< vitki m
[el femení *vitka f no és pas atestat]
bruixot m, mag m
völva f volva f,
vident f,
endevina f,
sibil·la f,
profetessa f
þráðariða bruixa (geneta dels fils)

galdra·ofsóknir <f.pl -ofsókna>: persecució f de les bruixes (esp. a finals de l'Edat Mitjana 
        i temps posteriors, esp. al segle XVII)

galdra·saga <f. -sögu, -sögur. Gen. pl.: -sagna>:
<LITERrelat m de màgia i bruixeria (història protagonitzada per mags, bruixes, bruixots o en les quals la màgia hi juga un paper important)

galdra·stafur <m. -stafs, -stafir>:
<FOLCLgaldrastafur m, símbol màgic emprat per a protegir-se o per a obtenir quelcom. N'hi ha de moltes de menes, depenent de la finalitat perseguida

galdra·synd <f. -syndar, -syndir>:
<RELIGpecat m de la màgia
þrjóska er ekki betri en galdrasynd (ħatˤˈtˤaʔθ   ˈqɛsɛm ~ חַטַּאת קֶסֶם:   kī   ˌħatˤtˤaθ־ˈqɛsɛm   məˈrī,   כִּי חַטַּאת-קֶסֶם מֶרִי), og þvermóðska (הַפְצַר) er ekki betri en hjáguðadýrkun og húsgoð. Af því að þú hefir hafnað skipun Drottins, þá hefir hann og hafnað þér og svipt þig konungdómi: car la caparrudesa no és pas millor que el pecat de màgia i l'entestament no és pas millor que la idolatria i els terafim. I per tal com tu has rebutjat l'ordre de Jahvè, ell també t'ha rebutjat a tu i et priva del reu regne

galdra·þula <f. -þulu, -þulur. Gen. pl.: -þulna o: -þula>:
[fórmula f d']encantament m, encanteri m

galdur <m. galdurs, galdrar>:
1. (það að galdraencantament m (acte o acció d'encantar)
♦ beyta galdri: fer un encanteri
♦ eyða galdri: desfer un encanteri
♦ fremja galdur: dur a terme un encantament, fer un encantament, fer màgia
2. (töfrasöngureixarm m (cançó d'encantament, encanteri)
♦ gala (o: kveða) galdra yfir e-m: eixarmar algú, encantar algú
3. (fjölkynngimàgia f (arts màgiques)
♦ svartur (o: svarti) galdur: màgia negra
♦ beita svarta galdur gegn e-m: fer màgia negra contra algú
♦ leggja traust sitt á svarta galdur fyrir e-ð: confiar en la màgia negra per a una cosa
4. (töfrabrögð, spilagaldurtruc m de màgia (truc de prestidigitador)
5. (þrauttasca f difícil (acció que implica una gran feinada o dificultat de realització)
♦ það er enginn galdur: <LOC FIGno hi ha res de difícil en això, no és gens difícil això, això és bufar i fer ampolles!
♦ það er nú allur galdurinn: <LOC FIGi això és tot, i això és tot el secret
♦ er þetta allur galdurinn?: <LOC FIGaixò és tot?, només era això?
6. galdrar <m.pl galdra>: (fordæðuskapur, fjölkynngibruixeria f, fetilleria f
♦ dæma e-n til dauða fyrir galdra og villutrú: condemnar algú a mort per bruixeria i heretgia
♦ fara með galdur (o: galdra)practicar la bruixeria
♦ galdrar og gjörningar: bruixeria i fetilleries
♦ koma fram göldrum: posar en pràctica un encantament, fer que un encantament es realitzi, fer efectiu un encanteri
◊ með göldrum hefur þú látið snjóa: has fet que nevés amb màgia
♦ svartir galdrar: màgia negra

galdurs·maður <m. manns, -menn>:
variant de galdramaður ‘bruixot, fetiller’

galeið <f. galeiðar, galeiðar (o: galeiður)>:
<variant arcaica de → galeiða “galera”

galeiða <f. galeiðu, galeiður. Gen. pl.: galeiða o: galeiðna>:
<HIST NÀUTgalera f

galeiðu·þræll <m. -þræls, þrælar>:
<HIST NÀUTgaliot m, forçat m

Galicia <n. Galicia, no comptable>:
Galícia f (Galizía)
◊ fara til Galicia: anar a Galícia

Galicía <n. Galicía, no comptable>:
Galícia f (Galizía)
vestr í Galicía stendr ein ágæt borg sem heitir Líberum Dónum, í hverri at hvílir heilagr guðspostoli Jakóbus. Fyrir þessi borg réð einn maktugr konungr, hverr at hét Elíseus. Hann var yfrit ríkr ok mektugr. Hann var konungr yfir ǫllu Galicíalandi ok Púl ok Próvincía. Þessi konungr átti kynstóra dróttningu ok ágæta norðan úr Englandi. Hon var dóttir hertugans af Valselucenti, sem hét Melíander. Hon var hverri konu vænni ok hœveskri ok þar eptir var hennar atferli sem virðuligri dróttning sómdi til kvenligra íþrótta ok var heiðarliga saman komit œskiligri ætt ok sœmiligri meðferð með sómasamligri fegrð. Hér af unnu drottningunni ríkir menn ok fátœkir, yngri menn ok eldri í landinu, þvíat hon var bæði ǫr ok stórgjǫful, mild ok lítillát, en sá mest — sem skapligast var — er konungr var sjálfr, þvíat hann mátti né vildi hennar mein ekki vita. Þau konungr ok drottning hǫfðu getit sín á meðal einn son jungan. Hann er nefndr Saulus (Sálus): a la part de ponent de Galícia hi ha una magnífica ciutat que es diu Liberum Donum, en la qual hi jau el sant apòstol de Déu [sant] Jaume. Sobre aquesta ciutat governava un poderós rei, el qual nomia Eliseu. Era sobre manera ric i puixant. Era rei de tota Galícia i de la Pulla i de Provença. Aquest rei tenia [per muller] una reina distingida i d'alt llinatge del nord, d'Anglaterra. Era la filla del duc de Valselucenti que nomia Meliandre. Aquesta dona era més bella i cortesa que qualsevol altra dona i, a més a més, el seu capteniment era com corresponia, pel que fa a les habilitats (íþróttir) femenines, a una reina honorable, de manera que en ella s'havien ajuntat honrosament [d'una banda] el llinatge més desitjable i el comportament més apropiat, amb la més honorable bellesa [de l'altra]. I rics i pobres, joves i vells del país estimaven la reina perquè era generosa i munífica, clement i humil, i el qui més n'estava d'ella -com era el més pertinent- era el rei mateix car no podia ni volia sentir res que li fes mal a ella. El rei i la reina tenien un fill jove que es deia Saulus
á unga aldri hafði hann vanizt við allar riddarligar íþróttir ok listir, ok sik við skaft ok skjǫld optliga úti á mǫrkum temjandi með mǫrgum góðum riddǫrum (=riddurum), er honum váru dagliga þjónandi. Konungssonr var áttján vetra gamall, er þessi saga gjǫrðist. Hann var sva góðr riddari, at engi var sá í ǫllu Galicía, at í sǫðli sæti fyrir honum, en þóat tveir hinir frœknustu riddarar hans fǫður riði at honum báðir í senn, þá sat hann fyrir á sínum góða hesti, sem Léttfeti hét, þvílígt sem hin sterkasti steinveggr, svá at hvergi bifaðist hann né hans hestr fyrir þeira lǫgum: a una tendra edat ja s'havia avesat a (=ja dominava) totes les habilitats i destreses cavalleresques, entrenant-se sovint amb l'asta i l'escut als camps [closos] (=borns) amb mants bons cavallers que cada dia el servien. El príncep tenia divuit anys quan es va esdevenir aquesta història. Era un cavaller tan bo que en tota Galícia no n'hi havia cap altre que, enfrontant-se a ell, restés assegut a la seva sella. I, encara que els dos cavallers més estrenus de son pare l'ataquessin alhora, en l'enfrontament restava assegut en el seu bon cavall, que es deia Peu-falaguer (Léttfeti), talment com si aquest fos el mur de pedra més fort, de manera que, davant llurs envestides amb la llança, ni trontollava ell ni el seu cavall
◊ á þessum tíma herjaði Artús konungr af Bretlandi á Ítalíam ok vann undir sik alla norðrálfu heimsins ok setti víða yfir landit sína kappa ok hǫfðingja: yfir Albaníam setti hann Morgant konung hinn friðlynda, en yfir Galicíam Ívent hertuga hinn frœkna ok marga aðra stóra ok sterka hǫfðingja, þá sem hér þarf eigi at nefna, þvíat þeir koma eigi við þessa sǫgu: en aquell temps, el rei Artús de Bretanya va guerrejar contra Itàlia i va conquerir tot l'hemisferi nord i va posar arreu del territori [com a governants] els seus campions i cabdills: al capdavant d'Albània hi va posar Morgant, el rei pacífic (podria ésser un error del copista per Morgant hinn reiðlynda ‘Morgant l'irascible’, que és com se l'anomena a l’Elíss saga ok Rósamundar, un epítet que escau millor a un rei conqueridor. En el testimoni D d'aquesta mateixa saga, se l'anomena hinn harðlynda ‘el sever, el dur, el despietat’, un epítet que també escau a un rei guerrer), i sobre Galícia Ívent, el duc estrenu, i va nomenar com a governants [d'altres llocs] molts d'altres cabdills, grans i puixants, que no cal esmentar aquí per tal com no apareixen esmentats en aquesta història
◊ þeir segja nú konungi, at þar munu komnir tignir menn af ǫðrum lǫndum. Þá lætr hann forvitnaz um, hverir þessir váru, ok sendir Hjarranda til sjóvar. En er hann kom nærri landtjǫldunum, þá gengu margir menn í móti honum, ok þar sá hann einn mann, þann sem langt bar af ǫllum. Hjarrandi heilsar þeim hœverskliga ok þeir honum á móti. Hann spyrr, hverr hǫfðingi þeirra er. Þessi hinn fríði maðr mælti: „Guðifreyr heiti ek,” segir hann, „ok er ek son Baldvina konungs af Galicía”: aleshores van dir al rei que havien arribat dignataris d'altres països. Llavors el rei va fer inquirir qui eren aquells homes i envià en Hjarrandi a la costa i quan aquest va arribar a prop de les tendes de campanya, molts homes li sortiren a l'encontre i entre ells n'hi va veure un que sobresortia de molt part damunt els altres. En Hjarrandi els va saludar cortesament i els altres li tornaren la salutació. Ell els va demanar qui era llur cabdill. I aquell qui n'era l'home bell li va dir: “Em dic Guðifreyr (Jofre o Jofré)”, li va dir, “i sóc fill d'en Baldvini (Balduí), rei de Galícia”
3.18. Lofðungs vildi lýðrinn flestr ǁ lemja alt og meiða, ǁ grimmur helt í Galicía vestr ǁ gramr með hundrað skeiða (Geirarðs rímur. 3. ríma, 18. erindi. 1922, pàg. 488): 3.18. La major part de la gent del rei (=tota la gent del rei) volia batre (atonyinar) i nafrar tot [i tothom]. El ferotge cabdill va posar rumb cap a ponent, cap a Galícia, amb cent vint skeiðr
1.11. Galicía gǫfugr réð ǁ gramr í þenna tíma ǁ sá hefr ræsir rekkum téð, ǁ rauðan arma síma (Sálus rímur og Níkanórs. 1. ríma, 11. erindi. 1922, pàg. 689): 1.11. Un noble rei governava sobre Galícia en aquell temps. Aquest cabdill va mostrar als seus barons la cinta vermella dels braços
9.16. Lypta ferð af Líberum Dónum (ed.: dómum) lýðir frægir. ǁ Fyrðar hafa svá fólk at nœgir. ǁ Fátt er hitt at Sauló œgir (Sálus rímur og Níkanórs. 9. ríma, 16. erindi. 1922, pàg. 751): 9.16. Els renomenats barons es posen en camí des de Liberum Donum. Els cavallers tenen tan gran mainada que n'hi ha prou (és suficient). Poca és[, en canvi,] l'altra per emporuguir en Saulus
♦ fara til Galicía: anar a Galícia

< Galicía <m. Galicíe, no comptable>:
Galícia f
◊ líkami minn liggr í Hispáníís, flestum mǫnnum úkunnigr í hálfum Galicíę, hver ríki nú haldast undir háðuligu valdi Saracenorum ok Moabitorum: el meu cos, desconegut de la major part dels homes, jau a les Espanyes, al mig de Galícia, el qual regne ara està subjecte al poder vergonyós dels Sarraïns i Almoràvits
◊ var á þessum tímum í Galicía þrettán borgir með Compostella, en sex ok tuttugu í Hispáníís, miðil hverra er var ein borg kallaðist Atennoa: en aquells temps a Galícia hi havia tretze ciutats comptant-hi Compostela, i vint-i-sis a les Espanyes, entre les quals hi havia una ciutat anomenada Atennoa
  El context morfològic, í hálfum Galicíę, deixa clar que l'autor del text entén el mot Galicía com a de gènere masculí (ja que el fa acompanyar del datiu singular masculí hálfum), per bé que declini el nom propi a la llatina (Galicíę), un fet que retrobem a d'altres noms de lloc adoptats pel norrè per via erudita; cf. Ispánía.

A l'Edat mitjana, el país també apareix designat amb el nom de
Jakobsland “País de [Sant] Jaume”, Galicíuland, Galiza -modernitzat: Galissa- i Galizuland -modernitzat: Galissuland- “País de Galícia”.
 
     

< Galicíu·land <n. -lands, no comptable>:
Galícia f
◊ eftir þetta dvǫlduz þeir Rǫgnvaldr jarl skamma stund á Galicíulandi ok heldu vestr til Spán[ar]; þeir herjuðu víða um Spánland hit heiðna ok fengu þar mikit fé: després d'això, el iarl Rǫgnvaldr i els seus homes van romandre una breu temporada a Galícia, des d'on, posant rumb cap a ponent, feren cap a Espanya; van guerrejar a molts d'indrets de l'Espanya pagana i hi van obtenir un gran botí
◊ þeir fóru þar til er þeir komu vestr á Galicíuland fimm nóttum fyrir jól ok ætluðu þar at sitja um jólin: d'allà van estar navegant cap a ponent fins que, cinc dies abans de Nadal, van arribar a Galícia i decidiren de passar-hi Nadal

galinn, galin, galið¹ <adj.. Pl.: galdir, galdar, galin>:
(geðbilaður & ólmur, óðurorat -ada, [com a] boig boja
♦ oft verður góður hestur úr göldum fola: <LOC FIGun poltre salvatge sovint acaba essent un bon cavall

galinn, galin, galið² <adj.. Pl.: galnir, galnar, galin>:
(geðbilaður & ólmur, óðurorat -ada, [com a] boig boja
◊ með jarli voru bræður tveir, sænskir að ætt. Hét annar Halli en annar Leiknir. Þeir voru menn miklu meiri og sterkari en í þann tíma fengjust þeirra jafningjar í Noregi eða víðara annars staðar. Þeir gengu berserksgang og voru þá eigi í mannlegu eðli er þeir voru reiðir og fóru galnir sem hundar og óttuðust hvorki eld né járn. En hversdaglega voru þeir eigi illir viðureignar ef eigi var í móti þeim gert en þegar hinir mestu örskiptamenn er þeim tók við að horfa: amb el iarl s'hi hostatjaven dos germans oriünds de Suècia. Un es deia Halli i l'altre Leiknir. Eren de molt més forts i grossos que qualsevol altre home que en aquells temps s'hagués pogut trobar a Noruega i d'altres llocs més llunyans i que se'ls hagués pogut comparar. Entraven en berserksgangr i llavors deixaven de tenir la natura humana quan els prenia el furor i anaven com gossos rabiosos i no temien ni el foc ni el ferro. Tanmateix, en el dia a dia se'ls podia tractar sempre que hom no els ofengués o s'hi enfrontés, però de seguida que els feien una mica la contrària, canviaven totalment d'humor
◊ Óðinn kunni svá gera, at í orrostum urðu úvinir hans blindir eða daufir eða óttafullir, en vápn þeirra bitu eigi heldr en vendir; en hans menn fóru brynjulausir, ok váru galnir sem hundar eða vargar, bitu í skjöldu sína, váru sterkir sem birnir eða griðungar; þeir drápu mannfólkit, en hvártki eldr né járn orti á þá. Þat er kallaðr berserksgangr: l'Óðinn sabia fer de tal manera que, en una batalla, els seus enemics tornessin cecs o sords o porucs i que llurs armes tallessin igual que els bastons; i els seus homes marxaven sense cuirassa, rabiosos com a cans o llops, i mossegaven llurs escuts i eren forts com a óssos o toros; mataven els homes mentre que ni el foc ni el ferro els feia res a ells. D'això se'n diu berserksgangr
◊ það varð í Svíþjóðu að griðungur sá er til blóts var ætlaður var gamall og alinn svo kappsamlega að hann var mannýgur. En er menn vildu taka hann þá hljóp hann á skóg og varð galinn og var lengi á viðum og hinn mesti spellvirki við menn. Egill konungur var veiðimaður mikill. Hann reið um daga oftlega á markir dýr að veiða: en aquells temps es va esdevenir a Suècia que el toro que es destinava per al blót, es va fer vell i va tornar molt agressiu contra els humans perquè l'havien alimentat de la millor manera. Quan el volgueren agafar, va córrer cap a un bosc i va tornar rabiós i va romandre molt de temps dins el bosc, fent coses que causaven els més grans danys a la gent. El rei Egill era un gran caçador i sovint passava dies recorrent a dalt del seu cavall els boscos caçant-hi les bèsties salvatges
◊ gekk Eyvindur þá fram og Álfur bróðir hans með honum og hjuggu til beggja handa og létu sem óðir eða galnir væru: aleshores l'Eyvindur va avançar i amb ell el seu germà l'Álfur i colpien a dreta i sinistra, cridant com si estiguessin furiosos o rabiosos

Galisía <f. Galisíu, no comptable>:
Galícia f

galisíska <f. galisísku, no comptable>: gallec m (llengua romànica)

galisískur, galisísk, galisískt: gallec -ega

Galisíu·búi <m. -búa, -búar>: gallec m, gallega f

Galisíu·kona <f. -konu, -konur>: gallega f

Galisíu·maður <m. -manns, -menn>: gallec m, gallega f

< Galissa <f. Galissu, no comptable. En ortografia anterior al 1973: Galiza>:
Galícia f
◊ ok þá gerði hann Eimi af Galizu constafl sinn ok lét hann geyma knífa þeirra svikaranna: i aleshores féu Eimir de Galiza el seu conestable i li féu guardar els coltells d'aquells traïdors

< Galissa <n. Galissa, no comptable. En ortografia anterior al 1973: Galiza>:
Galícia f
◊ Eim af Galiza gerði hann konstabl sinn ok lét hann varðveita knífa þeirra svikaranna: féu Eim de Galiza el seu conestable i li féu guardar els coltells d'aquells traïdors

< Galissu·land <n. -lands, no comptable. En ortografia anterior al 1973: Galizuland>:
Galícia f
◊ Sigurður konungur fór eftir um vorið liðinu vestur til Vallands og kom fram um haustið út á Galissuland og dvaldist þar annan vetur: a la primavera següent, el rei Sigurd posà rumb amb la seva flota cap a ponent, cap a França i a la tardor va arribar a Galícia, on hi va passar el segon hivern [després de la partida a Noruega]
◊ faðir hans hét Úlfr, hann var jarl í Danmǫrk; hann var hermaðr mikill. Hann fór í vestrvíking, ok vann Galizuland ok eyddi, ok gjǫrði þar mikinn hernað, ok því var hann kallaðr Galizu-Úlfr. Hann átti Bóthildi, dóttur Hákonar jarls Eiríkssonar, ok var hon móðir Þorgauts fǫgrumskinna: son pare es deia Úlfr i era jarl de Dinamarca i un gran guerrer; va partir de vestrvíking (expedició de saqueig a les Illes Britàniques; per alguna raó no precisada, va anar, però, a raure a les costes gallegues), va conquerir Galícia, la va devastar i hi va fer un gran botí, i per això li deien Úlfr de Galícia (que, literalment, també es pot entendre com Llop de Galícia); estava casat amb la Bóthildr, la filla del jarl Hákon Eiríksson, i ella era la mare d'en Þorgautr pell-bella
◊ þeir fóru fyrst suðr um sjó, ok síðan vestr fyrir Mattheusnes, ok svá út fyrir Galizuland; en þaðan fóru þeir til Njǫrvasunda: de primer van singlar cap a migjorn i després, posaren rumb cap a ponent passant pel Mattheusnes (la punta de Sant Mateu -Saint Matthieu-, a la Bretanya francesa) i després, i continuant cap a ponent, passaren per davant Galícia, i d'aquí se n'anaren cap a l'estret de Gibraltar

Galissu-Úlfur <m. -Úlfs, no comptable. En ortografia anterior al 1973: Galizu-Úlfur>:
<HISTÚlfur m el gallec, iarl danès que rebé aquest epítet per haver saquejat Galícia a la primeria del segle XI
◊ faðir hans hét Úlfr, hann var jarl í Danmǫrk; hann var hermaðr mikill. Hann fór í vestrvíking, ok vann Galizuland ok eyddi, ok gjǫrði þar mikinn hernað, ok því var hann kallaðr Galizu-Úlfr. Hann átti Bóthildi, dóttur Hákonar jarls Eiríkssonar, ok var hon móðir Þorgauts fǫgrumskinna: son pare es deia Úlfr i era jarl de Dinamarca i un gran guerrer; va partir de vestrvíking (expedició de saqueig a les Illes Britàniques; per alguna raó no precisada, va anar, però, a raure a les costes gallegues), va conquerir Galícia, la va devastar i hi va fer un gran botí, i per això li deien Úlfr de Galícia (que, literalment, també es pot entendre com Llop de Galícia); estava casat amb la Bóthildr, la filla del jarl Hákon Eiríksson, i ella era la mare d'en Þorgautr pell-bella
  Saxo Grammaticus, que llatinitza el nom d'aquest personatge en Ulvo Gallitianus, l'esmenta breument al llibre XII,1,1,[4] de les seves Gesta Danorum, emprant aquestes paraules:

http://www2.kb.dk/elib/lit//dan/saxo/lat/or.dsr/12/1/index.htm
Quod audiens Ērīcus, contumeliae memor, quam ei [= Olavo] communis fratris iussu inflixerat, ultionis metu cum coniuge Botilda, quae Ulvōni Gallitiano ex filio Thrugōto neptis obvenerat, Suetiam petivit. “Eric, sentint això i recordant l'ultratge que li [= a l'Olau] havia infligit per ordre de llur comú germà, va tenir por de la seva venjança i va fugir a Suècia amb la seva esposa Botilda, la néta que l'Ulvó el Gallec havia tingut del seu fill Trugot”.

Adam de Bremen, per la seva banda, esmenta un
Wolf dux als seus Fets Memorables dels Arquebisbes de l'Església d'Hamburg; el seu escoliasta esmenta el mateix personatge amb el nom d'Ulf dux. Ignoro fins a quin punt aquest dux Wolf ~ dux Ulf d'Adam pugui ésser el mateix personatge que apareix amb el nom d'Ulvo Gallitianus a en Saxo Grammaticus:

http://hbar.phys.msu.ru/gorm/chrons/bremen.htm
Chnud regnum Adelradi accepit uxoremque eius Immam nomine, quae fuit soror comitis Nortmannorum Rikardi. Cui rex Danorum suam dedit germanam Margaretam pro foedere. Quam deinde Chnut repudiatam a comite Wolf duci Angliae dedit, eiusque Wolf sororem copulatam alteri duci Gudvino, callide ratus Anglos et Nortmannos per conubia Danis fideliores, quae res eum non fefellit. Et Rikardus quidem comes declinans iram Chnut, Iherosolimam profectus, ibidem obiit, relinquens filium in Nortmannia nomine Rodbertum, cuius filius est iste Willelmus, quem Franci Bastardum vocant. Wolf autem ex sorore regis Chnut filios suscepit Bern ducem et Suein regem, Guduin a sorore Wolf ducis Suein, Tostin et Haroldum [genuit parricidas]. Quam generationis seriem, quoniam secuturae lectioni utilem iudicavimus, hic inserere dignum videbatur (Liber II, cap. 52) “Canut (= Canut II de Dinamarca, 1019-1035) va rebre el regne d'Adelrad i de la seva dona Imma, la qual era germana d'en Ricard, el comte dels normans, a qui el rei de Dinamarca havia donat per esposa la seva germana Margalida en compliment del tractat d'aliança entre tots dos. Quan el comte, emperò, la va repudiar més endavant, en Canut la va donar llavors per esposa a en Wolf, un dels duxs d'Anglaterra; en Canut també va casar una germana d'aquest mateix Wolf amb un altre dux, en Gudvin, calculant intel·ligentment que els angles i els normans serien més fidels als danesos per mitjà d'aliances matrimonials, cosa en la qual no va anar gens errat. Pel que fa al comte Ricard, aquest, per fer-se escàpol de l'ira d'en Canut, va fugir cap a Jerusalem on hi va morir, després de deixar a Normandia un fill, anomenat Robert, el fill del qual seria aquell Guillem que els francesos anomenen "el Bastard". El dux Wolf, per la seva banda, va engendrar amb la germana del rei Canut dos fills, el dux Bern i el rei Suein; Gudvin, per la seva banda, va engendrar amb la germana del dux Wolf [els futurs parricides] Suein, Tosti i Harold. He cregut oportú incloure aquí aquesta seqüència generacional perquè ho considero útil per a la plena comprensió de la narració que vindrà a continuació”.
  
http://hbar.phys.msu.ru/gorm/chrons/bremen.htm#S065
Sicut enim prius diximus, Knut, rex Danorum, sororem suam, quae a Richardo comite repudiata est, dedit Ulf duci suo; ex qua nati sunt Bern dux et Suein rex. Ulf dux sororem suam Godwino, duci Anglorum, copulavit, ex qua nati sunt Suein, Tosti et Harold et ista Gude, quam rex Eduard in coniugio habuit. Deinde Suein, filius Godvini, occidit Bern, filium avunculi sui. Harold autem, cum esset vir fortissimus, Griphum, Hyberniae regem, decollavit . Suein regem Danorum propulit ab Anglia, ipsumque cognatum et dominum suum, regem Eduardum, pro nichilo habuit. Sequitur vindicta Dei et plaga Nordmannorum et excidium Angliae (Escoli 65) “tal i com ja hem dit abans, en Canut, rei dels danesos, va donar en matrimoni la seva germana, a qui el comte Ricard havia repudiada, al seu dux Ulf. D'aquesta unió en varen néixer el dux Bern i el rei Suein. El dux Ulf va casar una germana seva amb en Godwin, dux dels anglesos i d'aquest matrimoni en van néixer en Suein, en Tosti i l'Harold, així com aquella Gude amb qui es casà el rei Eduard. Posteriorment, en Suein, el fill d'en Godvin, va matar en Bern, el fill del seu oncle. L'Harold, d'altra banda, que era un home molt coratjós, va tallar el cap a en Grif, rei d'Irlanda, (en realitat, Gruffydd ap Llywelyn, rei de Gal·lesva expulsar d'Anglaterra en Suein, el rei dels danesos, i tingué per no-res el seu cunyat i senyor seu, el rei Eduard, la qual cosa va comportar la venjança de Déu en forma de plaga dels normans i destrucció d'Anglaterra”.
 
     


gall <n. galls, göll>: 1. (hjá bæði mönnum og dýrum) fel m (Bal.: f)
        2. (aðeins á mönnum) bilis f

gallaður, gölluð, gallað <adj.>:
defectuós -osa

gall·blaðra <f. -blöðru, -blöðrur>: bufeta f del fel, colecist m, bufeta f biliar,
	vesícula f biliar

gallblöðru·bólga <f. -bólgu, no comptable>: colecistitis f



gallblöðru·brottnám <n. -brottnáms, brottnám>: colecistectomia f



gallblöðru·myndataka <f. -myndatöku, -myndatökur>: colecistografia f



gallblöðru·rás <f. -rásar, -rásir>: conducte cístic



gallblöðru·raufun <f. -raufunar, -raufanir>: colecistostomia  f



gallblöðru·skurður <m. -skurðar, -skurðir>: colecistotomia f



gallganga·krabbamein <n. -krabbameins, -krabbamein>: colangiocarcinoma m



gall·gangur <m. -gangs, -gangar>: conducte m biliar



galli <m. galla, gallar>: defecte m, mancança f, tara f

galli¹ [-tl-<m. galla, gallar>:
1. <GENdefecte m, tara f, mancança f, falta f
♦ galli á e-u: defecte d'una cosa (defecte que afecta una cosa o algú)
2. <LIT(spillir, skemmdir, tjón, skaðinoedor m, noedora f (que destrueix o fa malbé)
Hǫ́alfs galliel noedor d'en Hálfur (= el foc
Lífs bǫ́ðu sér lýðir. Logi þingaði Hringum nauðgan dóm áðr nǽmisk niðrfall Hǫ́alfs gallaels homes van demanar que se'ls respectés la vida. Logi (= el gegant del focva pronunciar la seva sentència inexorable sobre els de Hringaríki abans que la consumpció del noedor d'en Hálfur (galli Hǫ́alfs= el focno cessés

galli² [-l:-<m. galla, gallar>:
1. (vinnugalligranota f (vestit de treball d'una peça)
2. (íþróttagallixandall m (vestit per a practicar esports)
3. (skíðagallivestit m d'esquiar, roba f de neu (vestit d'una peça per a practicar-hi l'esquí)
4. (útigallivestit m d'exterior (vestit d'una sola peça o combinació de roba aconjuntada per a sortir a fora de casa en circumstàncies no formals)
5. (barnagallivestit m amb pitet, peto m (cast., ekki ritm./no lit. (granoteta per a nou-nat o per a infant molt petit)
6. (regngallivestit m impermeable (per a la pluja)

Galli³ [-l:-<m. Galla, Gallar>:
<HISTgal m, gal·la f

Gallía <f. Gallíu, Gallíur>:
<HISTGàl·lia f
♦ Gallía hin narbónska: la Gàl·lia narbonesa
♦ Gallía hérna megin Alpafjalla[nna]: la Gàl·lia cisalpina
♦ Gallía norðan Alpafjalla[nna]: la Gàl·lia transalpina
♦ Gallía sunnan Alpafjalla[nna]: la Gàl·lia cisalpina
♦ Gallía handan Alpafjalla[nna]: la Gàl·lia transalpina

gallískur, gallísk, gallískt <adj.>:
<HISTgal gal·la, gàl·lic -a

gallneskur, gallnesk, gallneskt <adj.>:
<HISTgal gal·la, gàl·lic -a

galló·rómanska <f. -rómönsku, no comptable>:
<LINGgal·loromànic m

galló·rómanskur, -rómönsk, -rómanskt <adj.>:
<LINGgal·loromànic -a

gall·pípa <f. -pípu, -pípur. Gen.pl.: -pípna o -pípa>: <MED> colèdoc m

gall·rauði <m. -rauða, -rauðar>:
<MEDbilirubina f

gall·rás <f. -rásar, -rásir>: <MED> colèdoc m

gallrásar·bólga <f. -bólgu, no comptable>: colangitis f, coledoquitis f

gallrásar·myndataka <f. -myndatöku, -myndatökur>: colangiografia f

gallrásar·skurður <m. -skurðar, -skurðir>: coledocotomia  f, coledocendisi f

gall·sótt <m. -sóttar, no comptable>:
1. <MEDicterícia f (gula)
2. <VETERfebre f biliar

gall·steinn <m. -steins, -steinar>: 1. càlcul m biliar
        2. gallsteinar <m.pl -steina>: colelitiasi f, litiasi f biliar

gallverskur, gallversk, gallverskt <adj.>:
<HISTgal gal·la, gàl·lic -a

galtar·mustarður <m. -mustarðs, -mustarðar>:
ravenissa blanca  (planta Diplotaxis erucoides)

gamal·gróinn, -gróin, -gróið <adj.>:
de gran tradició, de llarga tradició, amb una gran tradició

gamall, gömul, gamalt: vell -a
        gamli maðurinn og hafið eftir Hemingway: El vell i la mar de Hemingway
        hvað ertu gamall?: quants d'anys tens?; quina edat tens? (home)
        hvað ertu gömul?: quants d'anys tens?; quina edat tens? (dona)
        hvað ertu gamalt?: quants d'anys tens?; quina edat tens? (infant)
        barnið er tveggja mánaða gamalt: l'infant té dos mesos
        þegar barnið er orðið tveggja mánaða gamalt: quan l'infant hagi fet els dos mesos,
           quan l'infant tingui dos mesos
        ég er tuttugu [ára gamall]: tinc vint anys (home)
        ég er tuttugu [ára gömul]: tinc vint anys (dona
        Móse er þrjátíu og fjögra [ára gamall]: en Moïsès té trenta-quatre anys
        Sippóra er alveg að verða fjörutíu og eins [árs gömul]: la Seforà ja està 
           a punt de fer els quaranta-un anys

gamal·menni <n. -mennis, -menni>: vell m, vella f (persona vella, ancià)
        er ég orðin gamalmenni?: que m'he convertit (Bal.: convertida) en una vella?
        ungmenni og gamalmenni: els joves i els vells
        kveðjið saman lýðinn, <...>, stefnið saman gamalmennum, safnið saman börnum
           og brjóstmylkingum: convoqueu el poble, <...>, aplegueu els vells, reuniu
            els infants i els qui encara mamen
        ...sem eigi skeytir manngrein gamalmenna og enga vægð sýnir ungmennum: ...que no té
               consideració pels ancians ni compassió pels joves

gaman <n. gamans, no comptable>:
1. (yndialegria f (joia, gaubança)
♦ gaman að sjá þig!: m'alegro de veure't!
♦ mér þætti gaman að heyra frá <+ Dat.>: m’alegraria sentir alguna cosa de...
◊ -hringdu og við gerum eitthvað — -það væri gaman!: -truca i quedem! — -estaria bé!
◊ ungr var ek forðom, ǀ fór ek einn saman, ǁ þá varð ek villr vega; ǁ auðigr (= sæll) þóttomz, ǀ er ek annan fann, ǁ maðr er manns gaman: temps ha fui jove i anava tot sol, un dia em vaig perdre pel camí; afortunat em vaig considerar quan en vaig trobar un altre: l'home és l'alegria de l'home
2. (skemmtundiversió f (delit, divertiment, entreteniment)
♦ finnast gaman a-ð <+ inf.>: <LOCtrobar divertit <+ inf.>, divertir-se <+ part. pres.>, agradar <+ inf.>, tenir plaer <+ part. pres.> 
◊ finnst þér gaman að elda?: [que] t'agrada cuinar?
♦ gera e-ð sér til gamans: <LOCfer una cosa per divertir-se (o: per diversió
♦ hafa gaman a-f e-u: <LOCpassar-s'ho bé amb una cosa, gaudir d'una cosa (o: fruir d'una cosa) (sentir plaer amb una cosa)
◊ ég hef gaman af því: m'encanta això
♦ það er ekki gaman: <LOC[això] no és pas divertit, [això] no fa pas gràcia
♦ þykja gaman a-ð e-u: <LOCtrobar molt divertida una cosa (o: fruir d'una cosa) (sentir plaer amb una cosa, trobar plaer en una cosa)
◊ mér þykir gaman að því: m'encanta això
3. (ánægjaplaer m, gust m (Bal.(goig)
4. (spaugbroma f (plasenteria, facècia)
◊ græskulaust gaman: una broma inofensiva
♦ gera að gamni sínu: <LOCbromejar (o: fer broma) (dir o fer una cosa per riure)
◊ ég er bara að gjöra að gamni mínu: només faig broma
♦ gera e-ð að gamni sínu: <LOCfer una cosa de broma (o: [de] per riure
♦ henda gaman a-ð e-u: <LOCfer broma d'una cosa (o: fotre-se'n d'una cosa
♦ henda (o: geragaman a-ð e-m: <LOCburlar-se d'algú (o: riure-se'n d'algú
♦ í gamni: <LOCde broma (de per riure, per diversió, per riure)
◊ í gamni og alvöru: de broma i de debò

gaman- <en compostos>: 1. còmic -a
        2. de plaer

gaman·ferð <f. -ferðar, -ferðir>:
viatge m de plaer

gaman·leikur <m. -leiks, -leikir>:
comèdia f (peça de teatre)

gaman·mynd <f. -myndar, -myndir>:
comèdia f (pel·lícula)

gamanmynda·flokkur <m. -flokks, -flokkar>:
sèrie f d'humor
lokaþáttur brezka gamanmyndaflokksins Hᴏ́ᴛᴇʟ Tɪɴᴅᴀꜱᴛᴏ́ʟꜱ er á dagskrá sjónvarpsins í kvöld að loknum fréttum og auglýsingum eða klukkan 20.30: aquest vespre s'emetrà després del telenotícies i els anuncis, a les 20:30 h., l'episodi final de la sèrie d'humor britànica Hᴏᴛᴇʟ Fᴀᴡʟᴛʏ

gaman·rúnar <f.pl -rúna>:
confidències íntimes (?), confidències agradables i plaents (?)
◊ "biór fœri ec þér, ǀ brynþings apaldr, ǁ magni blandinn ǀ oc megintíri; ǁ fullr er hann lióða ǀ oc lícnstafa, ǁ góðra galdra ǀ oc gamanrúna: et porto cervesa, pomera del þing de les cuirasses, barrejada amb força i puixant glòria; és plena d'eixarms i benvolença, de bons encanteris i grans confidències (o: poderoses runes?) (contra la interpretació habitual, jo no entenc pas el constituent gaman- del mot gamanrúnar com a prefixoide amb funció elativa, equiparable al constituent megin- del mot megintírr ; per tant, no interpreto pas el mot gamanrúnar com a runes poderoses. En la meva interpretació, el constituent -rúnar s'hi ha convertit en un sufixoide, exactament igual que el que li ha passat al plural -stafir. Així, de la mateixa manera que feiknstafir = feikn o líknstafir = líkn, així també gamanrúnar = gaman. Interpreto aquest mot en el sentit de converses que resulten agradables i plaents, és a dir, converses d'amics, confidències entre amics, d'una banda (quan el mot apareix referit a una relació d'amistat entre dos homes) i, confidències amoroses, de l'altra, qual el mot s'aplica a la relació entre home i dona. En el cas concret d'aquesta estrofa, el mot gamanrúnar hi tindria, al meu entendre, el sentit de grans confidències, que podríem interpretar, en sentit figurat, com a equivalent de amistat profunda i veritable dels homes i/o amor profund i veritable de les dones. Entenc el masculí plural líknstafir amb el significat de hylli, és a dir, favor, protecció, simpaties, mot que tant es podria entendre en un sentit general com en un sentit específic de favor o protecció dels déus o de les forces del destí. Quant al kenning pomera de l'aplec de les cuirasses = pomera de la batalla = guerrer)
♦ teygja (o: kveðja) e-n að gamanrúnum: <LOC FIGguanyar-se un home com a amic veritable i/o una dona com a amiga íntima
◊ ráðomk þér, Loddfáfnir, ǀ enn þú ráð nemir, ǁ nióta mundo, ef þú nemr, ǁ þér muno góð, ef þú getr: ǁ góðan mann ǀ teygðo þér at gamanrúnom ǁ ok nem líknargaldr, meðan þú lifir: [Nós] t'aconsellem, Loddfáfnir, i tant de bo segueixis tu el consell; si el segueixes, en trauràs profit, en trauràs benefici, si el fas teu: si vols aprendre un encanteri que et donarà ajut i conhort mentre visquis, guanya't un bon home per amic de debò (entenc la locució teygja e-n að gamanrúnum amb el significat de guanyar-se algú com a amic de veritat, a qui es poden fer les confidències més grans i íntimes, guanyar-se un amic de debò, per a companyia i per a confidències. Quant al mot líknargaldr l'entenc en sentit figurat, aplicat a l'amic vertader i el que la seva amistat realment significa i val: un amic veritable és el conjur més saludable que puguis tenir o aprendre mentre visquis. En favor de la meva interpretació, hi diu, al meu entendre, que el mot líknargaldr ‘eixarm d'ajut i conhort’ està en singular, no plural. La traducció literal del vers fóra:  ‘...guanya't un bon home per amic i confident i aprendràs un eixarm d'auxili i conhort per a tota la vida. Cf. Kuhn 1968³, pàg. 151: nem lícnargaldr lern helfenden zauber. El mateix Kuhn 1968³, pàg. 127, interpreta el mot líknargaldr com a helfender od. wohltätiger zauber. Kuhn, per tant, suposo que per a poder mantenir, en una traducció a l'alemany, el singular del mot norrè, es veu obligat a substituir el significat eixarm, fórmula d'encanteri pel significat més general de màgia. Al meu entendre, aquesta interpretació és errònia: el vers només adquireix ple sentit, en el marc de l'estrofa, si l'entenem com he exposat, és a dir, en sentit metafòric, figurat, no pas en sentit literal: tenir un amic veritable en qui poder confiar és el millor eixarm que un pugui aprendre mai)
◊ ráðomk þér, Loddfáfnir, ǀ enn þú ráð nemir, ǁ nióta mundo, ef þú nemr, ǁ þér muno góð, ef þú getr: ǁ ef þú vilt þér góða kono ǀ kveðia at gamanrúnom ǁ ok fá fǫgnuð af, ǁ fǫgro skaltu heita ǀ ok láta fast vera, ǁ leiðiz manngi gott, ef getr: [Nós] t'aconsellem, Loddfáfnir, i tant de bo segueixis tu el consell; si el segueixes, en trauràs profit, en trauràs benefici, si el fas teu: si vols guanyar-te una bona dona per amiga íntima i tenir-ne gaubança, promet-li una cosa bonica i fe-ho tenir ver: ningú no refusa quelcom de bo si ho rep

gaman·saga <f. -sögu, -sögur. Gen. pl.: -sagna>:
narració humorística
♦ stutt gamansaga: <LOC FIGanècdota f

gambur·mosi <m. -mosa, pl. no hab.>:
*molsa pilosa, *molsa vellutada, *molsa grisa (molsa Racomitrium lanuginosum) (hraungambri)

gamlárs·kvöld <n. -kvölds, -kvöld>: 1. vespre m de cap d'any
        2. (aðfaranótt nýársdags) nit f de cap d’any

gamlingi <m. gamlingja, gamlingjar>: iaio m, vellardo m (Mall.)

gammosíur <f.pl gammosía>:
malles f.pl, leggings m.pl

gammur <m. gamms, gammar>:
1. <ZOOvoltor m
♦ → gæsagammur “voltor [lleonat]”
♦ → kuflgammur “voltor negre”
2. <MITOL & ein af heillarvættum Íslandsgriu (o: grifó; o: grif) m, animal fabulós & un dels quatre landvættir (landvættur), éssers totèmics i tutelars d'Islàndia. El gammur s'interpreta tradicionalment com el geni tutelar del Norðurland, el quarter del nord

gamm·örn <m. -arnar, -ernir>: àguila f imperial (ocell Aquila heliaca)

gand·reið <f. -reiðar, -reiðir>:
<FOLCLvol m de bruixa a dalt del seu gandur  (mentre que les ‘nostres’ bruixes volen a dalt d'una escombra)
♦ fara í gandreið: volar una bruixa a dalt del seu gandur

gandur <m. gands, gandar>:
1. (töfrasprotivara màgica (bastó de bruixa emprat per a fer encanteris i endevinar)
♦ renna göndum: volar una bruixa a dalt del seu gandur
2. <(vargur, úlfurllop m (mamífer carnívor)
3. <(hesturcavall m (muntura, bístia)

ganga: 1. anar a peu
        hvað er langt að ganga til...?: és molt lluny per anar a ... a peu?
        gangi þér vel!: bona sort!
     2. partir, sortir
        gengur bíll / bátur / skip til...? surt cap autobús / bot / vaixell cap a ...?
     3. hvað gengur á? Què passa?
        hvernig gengur [það]? Com estem? Com va?
        hvernig gengur verk þitt? com et va la feina?
        ég skil bara ekki hvað gengur að mér!: simplement no entenc pas qué em passa

ganga frá:
     1. <ganga frá e-m>: abandonar algú, deixar algú
        konan gekk frá honum: la dona li va fugir
     2. <ganga frá e-u>: (laga e-ð til) ordenar una cosa (endreçar, posar en ordre, disposar-la
        de manera ordenada)
        ganga frá farangri: fer l'equipatge (disposar ordenadament les coses dins la maleta)
        ganga frá málum sínum: arreglar les seves coses (abans de morir, p.e., deixant fet
        el testament etc.)
     3. <ganga frá e-u>: (í flugvél) estibar l'equipatge (col·locar-lo disposat ordenadament,
        p.e., a la bodega d'avió)
        ganga frá handfarangri: col·locar l'equipatge de mà [dins el compartiment
        portaequipatges de cabina]
     4. <ganga frá e-u>: (ljúka við & framkvæma) enllestir una cosa (finalitzar, acabar & fer,
        dur a terme, realitzar)
        ég er nú að ganga frá bókinni: estic a punt d'enllestir el llibre
        ganga illa frá e-u: enllestir una cosa malament
        ganga vel frá e-u: enllestir bé una cosa



ganga upp:
     1. <reikningurinn gengur upp>: el compte surt
     2. <e-ð gengur ekki upp>: <LOC FIG> una cosa no rutlla/no pot rutllar, una cosa no va 
        bé/no pot anar bé, una cosa no funciona
        en samt... þetta gengur ekki upp!: però tanmateix, la cosa no rutlla (o: això nostre
        no funciona[rà])


ganga yfir:
     1. <ganga yfir>: (flóa út úr) sobreeixir (recipient)
        ker gengur yfir: el recipient sobreïx
     2. <ganga yfir [skipið]>: (um sjó) les onades entren passant per damunt la borda 
        (inundant així el vaixell)
        þá var við sjálft, at yfir mundi ganga, áðr þeir kœmi at landi: va anar de poc que 
           no s'enfonsessin abans d'arribar a terra
     3. <ganga yfir>: (fara um) recórrer un territori (anar d'ací d'allà)
        ganga yfir á húsgang: anar captant per les cases
     4. <ganga yfir e-n>: (koma fyrir) arribar-li a algú (emparar-se d'ell, afectar-lo)
        flytja þá fram ørendi sín ok segja, at þá er þeim svá leitt orðit ríki Knýtlinga 
           ok mest Alfífu, at þess gengr ekki yfir þá, at þeir vili þeim lengr þjóna: exposen 
           el missatge que li porten tot dient-li que ja n'estan tan tips de la tirania 
           dels Knýtlingar i, sobretot, de la de l'Alfífa, que no els passarà a ells que els
           vulguin continuar servint
        eitt skal yfir okkur ganga: compartirem un mateix destí
        það gengur yfir mig: <LOC FIG> això em supera, això em deixa astorat -ada, 
           he quedat estupefacte -a

ganga·borvél <f. -borvélar, -borvélar>:
tuneladora f

gangast við e-u: reconèixer una cosa, confessar una cosa

ganga·stúlka <f. -stúlku, -stúlkur>:
(á sjúkrahúsiauxiliar f d'hospital, auxiliar f de clínica

gang·berg <n. -bergs, -berg>:
<GEOLroca ígnia intermèdia, subvulcanita f, roca f hipabissal, roca filoniana (un dels tipus de roca ígnia intrusiva)

gang·braut <f. -brautar, -brautir>:
pas m zebra, pas m per a vianants 

gang·stétt <f. -stéttar, -stéttir>:
voravia f

gang·stígur <m. -stígs, -stígar (o: -stígir)>: voravia f

gangur <m.gangar>: 1. corredor m 2. m pas 3. marxa f
        setja e-ð í gang: engegar una cosa, posar una cosa en marxa
        vélin fer ekki í gang: el cotxe no s’engega, no es posa en marxa

Ganýmedes <m. Ganýmedesar, no comptable>:
<MITOL & ASTRONGanimedes m (ὁ Γανυμήδης -ήδεος, Ganymēdēs -ēdis)

Gaóni <m. Gaóna, Gaónar>:
<HIST RELIG = “stórfróður, vitringur”gaó (o: gaonm (fl./pl gaons og/i geonim(“gran erudit, gran savi” = gran mestre de la Torà, גָּאוֹן)

gap <n. gaps, göp>:
buit m (espai buit)
obertura f (en el terra, a paret, tanca etc.)

garða·blóðberg <n. -blóðbergs, -blóðberg>:
(timjan, tímíanfarigola f, timó m, frígola f (Val., Bal.(planta Thymus vulgaris)

garða·brúða <f. -brúðu, -brúður. Gen. pl.: -brúða o: -brúðna>:
valeriana f, herba gatera, herba f de moix (Mall.(planta Valeriana officinalis)

garða·gullregn <n. -gullregns, -gullregn>:
*laburn m de Voss (planta Laburnum x watereri ‘Vossii’)

garða·hlynur <m. -hlyns, -hlynir>:
fals plàtan (o: plàtan fals), blada f (Garrotxa(arbre Acer pseudoplatanus)

garða·kerfill <m. -kerfils, -kerflar>:
cerfull m (planta Cerefolium sativum)

garða·kornblóm <n. -kornblóms, -kornblóms>:
blauets m.pl, capblaus m.pl, angelets m.pl, escombrera f, peu m de colom (planta Centaurea cyanus)

garða·lúpína <f. -lúpínu, -lúpínur. Gen. pl.: -lúpína>:
llobí m de jardí (planta Lupinus polyphyllus)

garða·mustarður <m. -mustarðs, -mustarðar>:
ruca f [d'hort], ruqueta f [d'hort], [card m] eruga f, rúcola f (planta Eruca vesicaria syn. Eruca sativa syn. Eruca vesicaria ssp. sativa)
  A fi i efecte de distingir entre Eruca sativa i Diplotaxis muralis, recomanem de reservar l'ús de rúcola per a la planta Eruca sativa i ruqueta o roqueta per a la planta Diplotaxis muralis.  

garða·platan <m. -platans, -platanar>:
plàtan m d'ombra (arbre Platanus hybrida syn. Platanus x hispanica syn. Platanus orientalis x occidentalis syn. Platanus acerifolia)

Garða·ríki <n. -ríkis, no comptable>:
<HISTregne m de Nòvgorod (Hólmgarður)

garða·snót <f. -snótar, -snótir>:
nemòfila blava (planta Nemophila menziesii)

garða·sól <f. -sólar, -sólir>:
cascall m d'Islàndia, cascall àrtic (planta Papaver nudicaule syn. Papaver croceum)

garða·súra* <f. -súru, -súrur>:
agrella f d'hort (planta Rumex rugosus syn. Rumex acetosa var. hortensis)

garða·sýrena <f. -sýrenu, -sýrenur. Gen. pl.: -sýrena>:
lilà m (planta Syringa vulgaris)

garð·humla <f. -humlu, -humlur>:
abegot m, matabous m (Men.(insecte Bombus hortorum)

garð·kanna <f. -könnu, -könnur>:
regadora f

garð·perla <f. -perlu, pl. no hab.>:
morritort m, ensiamet m de caputxí, morrissà m (Men.(planta Lepidium sativum)

garð·slanga <f. -slöngu, -slöngur>:
mànega f d'aigua, manguera f [de jardí] (cast., ekki ritm./no lit.

garð·stóll <m. -stóls, -stólar>:
gandula f, tumbona f 

garður <m. garðs, garðar>: 1. (skemmtigarður) parc m, jardins públics
        2. (kálgarður, ávaxtagarður) hort m
        3. (aldingarður) fruiterar m
        4. (RELIG = aldingarður) paradís m [terrenal]
        5. (bústaður háskólastúdenta) residència f d'estudiants
        6. (girðing) tanca f, tàpia f (de jardí, de casa, per pasturar-hi els cavalls etc.)
        7. (húsagarður) pati m, corral m, clasta f
        8. (ræktað húsagarður) jardí m
        9. <HIST> grup de cases protegit per una palissada, una estacada, un terraplè etc. 
        10. <HIST> ciutat f, vila f. Adaptació al norrè de mots eslaus com ara el rus город, 
           eslau eclesiàstic antic gradъ.
           Amb aquest significat el mot apareix sobretot en topònims eslaus i de l'est europeu:
           Miklagarðr ← Цѣсарьградъ (rus: Царьгра́д; ignoro si en búlgar eclesiàstic antic 
           hi ha cap designació de la ciutat del tipus великий город, Великград/Великоград), 
           Kœnugarðr / Kænugarðr ← Кыян(ов)ъ-городъ ‘ciutat dels kievesos’ (per cert, sovint 
           es diu que el mot eslau fou modificat per etimologia popular, acostant-se a
           kæna ‘barca’. 
           El problema és que aquest mot no està REALMENT atestat a l'Edat Mitjana) etc. 
        11. fara fyrir ofan garð og neðan [hjá e-m]: <LOC FIG> no entendre ni 
           un borrall d'una cosa
           þetta fór fyrir ofan garð og neðan hjá mér: <LOC FIG> no en vaig entendre ni 
           un borrall
           þessi ritsmíð fór fyrir ofan garð og neðan hjá mér: d'aquest article 
           no en vaig entendre ni un borrall
♦ undir garðinum: al peu de la tanca [del prat del mas], surran de la tanca [del prat del mas] (Mall.
◊ þá leiddi Þórkell sér hvern þeira burt. Hann hafði feld yfir sér. Hann lét hǫggva þar kálf undir garðinum, ok lét blœða ór kálfsstrjúpanum ok á Þórkel. Þá bar hann aptr af sér feldinn, ok mælti til Eyjólfs, ok bað hann segja til Austmanna: „Ella muntú drepinn sem bróðir þinn, ok er hér blóð hans á feldinum: llavors en Þórkell Geitison se'n va emportar (en realitat: va fer que s'enduguessin) els dos germans a llocs diferents. En Þórkell Ketilsson duia posat un feldr. Aleshores en Þórkell Geitisson va fer degollar un vedell al peu de la tanca i va fer rajar la sang del coll tallat del vedell damunt en Þórkell Ketilsson. Tot seguit, li va llevar el feldr que duia posat i el va portar allà on hi havia l'Eyjólfur Ketilsson i li va manar que li digués on era el parador dels noruecs: “o sinó, et matarem com el teu germà. Aquí tens el seu feldr xop de la seva sang”
◊ og er þeir komu inn á hálsinn þá mælti Þórólfur: "Þar mun Úlfar fara frá boðinu og meiri von að hann hafi gjafir sæmilegar með að fara. Nú vildi eg Spá-Gils," segir hann, "að þú færir mót honum og sætir fyrir honum undir garðinum að Úlfarsfelli og vil eg að þú drepir hann. En þar til vil eg gefa þér þrjár merkur silfurs og eg skal bótum upp halda fyrir vígið. En þá er þú hefir drepið Úlfar skaltu taka af honum gripi þá er hann hefir þegið af Arnkatli. Þú skalt hlaupa út með Úlfarsfelli til Krákuness. En ef nokkurir menn fara eftir þér, lát þá skóginn hlífa þér. Far síðan á minn fund og svo skal eg til sjá að þig skal eigi saka": i quan arribaren al coll de la muntanya en Þórólfur li va dir: “Per allà hi passarà l'Úlfar en tornar del convit i es més que probable que ho faci duent regals força bons. Doncs bé, Spá-Gils, voldria”, li va dir, “que vagis al seu encontre i l'esperis a l'aguait al peu de la tanca d'Úlfarsfell i vull que l'hi matis. I si ho fas, et donaré tres marcs d'argent i pagaré la indemnització per la seva mort. I quan hauràs mort l'Úlfar, agafa-li els objectes preciosos que hagi rebut de l'Arnketill. Quan ho hauràs fet, apressa't cap a Krákunes resseguint l'Úlfarsfell. I si algú t'empaita, fes que el bosc t'aixoplugui. Després vine a trobar-me i jo miraré que no et passi res”
◊ kona ein gekk út á Eyvindarstöðum og sér sameign manna og hverfur hún inn aftur skyndilega og mælti: "Eyvindur," segir hún, "eg hygg að þeir frændur muni berjast hér skammt frá garði, Þorkell og Bjarni, og eg sá einn mann liggja undir garðinum og sýndist mér sá allhræddur": una dona va sortir a fora de les cases del mas d'Eyvindarstaðir i va veure la brega dels homes i va girar cua i es va apressar a tornar entrar dins les cases i digué als de dedins: “Eyvindur”, li va dir, “crec que els dos cosins, en Þorkell i en Bjarni, s'estan esbatussant aquí, no gaire lluny de la tanca [del prat del mas], i al peu de la tanca hi he vist estès un home i m'ha semblat que estava aterrit”

garðyrkju·maður <m. -manns, -menn>: jardiner m, jardinera f

garg·önd <f. -andar, -endur (o: -andir)>:
ànec griset, ascle m (Val.), griseta f (Mall.), àneda grisa (Men.(ocell Anas strepera)

garna·bólga <f. -bólgu, -bólgur>: <MED> enteritis f

garna- og ristil·bólga <f. -bólgu, -bólgur>: <MED> enterocolitis f

◊ nú væri helst manna von mest. Eða mun nokkurum svo mikill hugur á að ná lífi þínu að það vilji til vinna að drepa sjálfan sig? Því að þessi veður eru langt um ófær. Og lokið ætla eg nú garpskapnum hinum mesta er þér þykir sem allt muni ykkur að bana: [sí, home, sí, precisament] ara és quan hauríem d'esperar l'arribada de gent! Creus per ventura que hi hagi ningú tan entestat a prendre't la vida que per fer-ho estigui disposat ell mateix a matar-se? perquè, amb aquest temps que fa, no hi ha ningú que s'aventuri fora de casa. Crec que has acabat la gran valentia que tenies perquè ara et sembla que tot t'hagi de matar

garpur <m. garps, garpar>:
1. (kappi, þaulreyndur hermaður, reyndur vígamaðurguerrer bregat [en molts de combats] (guerrer amb llarga experiència de combat)
◊ Ingólfur hét maður er bjó í Jökulsfjörðum. Hann var kallaður Ingólfur sviðinn. Sá bær var kallaður á Sviðinsstöðum er hann bjó á. Þorbrandur hét son hans. Hann var garpur mikill og ódæll og óvinsæll. Þeir feðgar báðir voru ójafnaðarmenn miklir, tóku jafnan annarra manna fé með kúgan eða ránum. Þeir voru báðir þingmenn Vermundar og hélt hann mjög hendi yfir þeim því að þeir gáfu honum jafnan góðar gjafir. Og var þeim því eigi skjótt hefndur sinn ofsi, sá er þeir höfðu við marga menn, að eiður Vermundar stóð fyrir þeim: hi havia un home que es deia Ingólfur i que vivia als Jökulsfirðir. Li deien Ingólfur Cremat. El mas on vivia es deia á Sviðinsstöðum. El seu fill nomia Þorbrandur. Era un gran campió i alhora esquerp i impopular entre la gent. Pare i fill eren uns grans ójafnaðarmenn, uns males peces cerca-raons, que contínuament es feien seus els béns d'altres homes amb intimidacions i robatoris. Tots dos eren þingmenn d'en Vermundur i aquest els protegia sempre perquè sempre li feien bons regals. I d'aquesta manera, els abusos a què sotmetien molta de gent, no es veien venjats ràpidament, ja que el jurament [d'aliança] d'en Vermundur els protegia
◊ Búi móðurbróðir hans var maður óorðasamur og heldur hljóður oftast og skapmikill. Hann var maður svo sterkur, að menn vissu ógerla afl hans. Búi var ekki vænleiksmaður, en þó var hann vörpulegur og mikilúðlegur og garpur hinn mesti í alla staðison oncle Búi era un home de poques paraules i la major part de vegades més aviat taciturn i de caràcter soberg (o: = geðillur = von heftiger Gemütsart?). Era un home tan fort que la gent no coneixien bé de què era capaç la seva força. En Búi no era un home bonic, però sí que era de bella presència i d'aspecte imposant i un guerrer valent i abrivat en tots els sentits (#1. (†) óorðasamur = wortkarg, cf. Baetke 19874, pàg. 458#2. (†) vænleiksmaður = schöner Mann, cf. Baetke 19874, pàg. 753 #3. vörpulegur = von stattlicher Erscheinung, stattlich, ansehnlich, cf. Baetke 19874, pàg. 756 #4. mikilúðlegur [á að sjá] = von bedeutendem, imponierendem Aussehen, cf. Baetke 19874, pàg. 419; #5. (†) garpur = streitbarer, tapferer Mensch, Kämpe, Haudegen, cf. Baetke 19874, pàg. 186)
◊ Jöður hét maður er bjó á bæ þeim er heitir á Skeljabrekku. Hann var garpur mikill og höfðingi, ódæll og lítill jafnaðarmaður við marga menn, ríkur í héraðinu og stórráður, vígamaður mikill og bætti menn sjaldan fé þótt hann vægi: hi havia un home que es deia Jöður i que vivia al mas de Skeljabrekka. Era un gran höfðingi i campió, esquerp de tracte i un home poc equitable en [el tracte amb] molts, poderós en el districte i amb aires de grandesa, un home que n'havia mort a molts però que rares vegades havia pagat cap indemnització per aquestes morts
háls þinn er eins og turn Davíðs sem vopnum er raðað á, þar hanga þúsund skildir, öll hertygi garpanna (gibˈbōr ~ גִּבּוֹר:   kɔl   ʃilˈtˁēi̯   ha-ggibbōˈrīm,   כֹּל שִׁלְטֵי הַגִּבֹּרִים)el teu coll és com la torre d'en David, en la qual es disposen ordenadament les armes, en la qual hi ha penjats mil escuts, totes les armadures dels guerrers (herois, campions)
smíðið sverð úr plógjárnum yðar og spjót úr sniðlum yðar. Hver vesalingur (חַלָּשׁ) hrópi: „Ég er garpur (gibˈbōr ~ גִּבּוֹר:   ha-ħalˈlāʃ   ʝɔʔˈmar   gibˈbōr   ˈʔānī,   הַחַלָּשׁ, יֹאמַר גִּבּוֹר אָנִי)“: forgeu espases amb les vostres relles i llances amb les vostres falçs! Que el mesquí cridi: «Sóc un guerrer!»
ég spenni Júda eins og boga, fylli Efraím sem örvamæli, vek upp syni þína, Síon, gegn Javans niðjum og geri úr þér sverð í garps (gibˈbōr ~ גִּבּוֹר:   wə-ɕamˈtī-χ   kə-ˈħɛrɛβ   gibˈbōr,   וְשַׂמְתִּיךְ, כְּחֶרֶב גִּבּוֹר) hendi: tibaré Judà com un arc, ompliré l'Efraïm com un buirac, aixecaré els teus fills, Sió, contra els fills de Javan i faré de tu una espasa en mà d'un paladí (guerrer, heroi)
♦ → íþróttagarpur “campió esportiu”
♦ → sjógarpur “llop de mar”
♦ → stríðsgarpur “gran guerrer, guerrer bregat, avesat a la guerra”
♦ → ökugarpur “campió que combat dalt d'un carro; gran genet (ἱπποϰέλευϑος)”
2. (hreystigarpur, hetjaheroi m (persona de molt gran coratge)
að er] burðarstóll Salómons og umhverfis sextíu garpar (gibˈbōr ~ גִּבּוֹר:   ʃiʃˈʃīm   gibbɔˈrīm   sāˈβīβ   l-āḥ,   שִׁשִּׁים גִּבֹּרִים, סָבִיב לָהּ) af köppum Ísraels, allir reyndir vígamenn, allir vanir hernaði, allir gyrtir sverði gegn ógnum næturinnar: és la llitera d'en Salomó i l'envolten seixanta guerrers (herois ?, campions ?) d'entre els campions d'Israel, tots ells experts batalladors, tots ells avesats als combats (a la guerra), tots ells cenyits amb espasa contra els terrors de la nit
þannig mælti hún grátandi, felldi að ónýtu sorgartár þegar garpurinn (hērōs -ōis:   cum sese a moenibus heros ǁ Priamides multis Helenus comitantibus affert) Helenus Príamusson kemur með miklu fylgdarliði: talment parlava, plorant i vessant endebades llàgrimes d'aflicció quan el fill d'en Príam, l'heroi Helen, va arribar acompanyat d'una nombrosa colla
loks setur hann völvuna og garpinn (uir uirī:   tandem trans fluuium incolumes uatemque uirumque ǁ informi limo, glaucaque exponit in ulua) í land heil á húfi handan fljótsins, í leðju og ísgráan marhálm: finalment deposita a terra, a l'altre costat del riu, la profetessa i l'heroi, sans i estalvis, en el fang i entre la zostera glauca
spjótið stingst gegnum breiðar herðar hans og garpurinn (uir uirī:   latos huic hasta per armos ǁ acta tremit, duplicatque uirum transfixa dolore) kreppir sig saman af kvölum: la llança li travessa les seves amples espatlles i l'heroi es doblega de dolor
3. (duglegur maður, hraustmennihomenàs m, home vigorós, robust i valent (tot un homenot, home treballador i robust, home fet i condret)
◊ um vorið eftir undur þessi tók Kjartan sér hjón og bjó að Fróðá lengi síðan og varð hinn mesti garpur: per la primavera després d'aquests esdeveniments extraordinaris, en Kjartan va contractar nous missatges per al mas i va viure molt de tepms al seu mas de Fróðá i es va convertir en el més condret i fener dels homes (en l'home de profit més gran que un es pugui imaginar)
4. (þrætugjarn maður, ‘garpur í skaplyndi’cercabregues m (batisser, ferrusser, cerca-raons, perdonavides, de caràcter excepcionalment autoritari i manaire)
◊ hann var garpur hinn mesti í skaplyndi: tenia un caràcter extremadament bel·licós i ferrusser
◊ Þorbjörn öxnamegin bjó á Þóroddsstöðum í Hrútafirði. Hann var son Arnórs hýnefs Þóroddssonar er þar nam land. Þorbjörn var hinn mesti garpur. Hann drap Atla Ásmundarson en Grettir hefndi bróður síns og vó Þorbjörn. Bróðir Þorbjarnar var Þóroddur drápustúfur: en Þorbjörn Força-de-bous vivia a Þóroddsstaðir en el fiord de Hrútafjörður. Era fill de l'Arnór nas-pelut, fill d'en Þóroddur que s'havia establert allà. En Þorbjörn era el major cerca-raons (cercabregues, un home agressiu i despòtic ?) que un es pugui imaginar. Va matar l'Atli Ásmundarson, però en Grettir va venjar la mort del seu germà matant en Þorbjörn. El germà d'en Þorbjörn era en Þóroddur stúfur-de-drápa
◊ Þorgrímur trölli Einarsson bjó í Einarsfirði á Löngunesi. Þorgrímur var goðorðsmaður, mikill höfðingi, ríkur og fjölmennur, garpur hinn mesti í skaplyndi. Við Þorgrím bjó systir hans er Þórdís hét. Hana hafði átta sá maður er Hámundur hét. Synir Þórdísar fjórir voru á vist með Þorgrími. Einn þeirra hét Böðvar, annar Falgeir, þriðji Þorkell, fjórði Þórður. Þeir voru allir garpar miklir og frálegir menn. Þórunn hét önnur systir Þorgríms trölla. Hún bjó í Einarsfirði á þeim bæ sem heitir á Langanesi. Hún átti son þann er Ljótur hét, var mikill maður vexti. Allir frændur Þorgríms voru miklir hávaðamenn og ójafnaðarfullir: en Þorgrímur trölli Einarsson vivia al fiord d'Einarsfjörður al cap de Löngunes. Era godó, un gran hofdingi, poderós i amb molta de gent al seu càrrec i un home amb un caràcter molt baralladís. Amb en Þorgrímur hi vivia la seva germana, que es deia Þórdís. Havia estat casada amb un home que es deia Hámundur. Els quatre fills de la Þórdís vivien a cal Þorgrímur. Es deien Böðvar, Falgeir, Þorkell i el quart, Þórður. Tots quatre eren homes molt abrivats i promptes a actuar. Una altra germana d'en Þorgrímur trölli es deia Þórunn. Vivia al fiord d'Einarsfjörður al mas que es diu á Langanesi. Tenia un fill que es deia Ljótur, un home de gran estatura. Tots els parents d'en Þorgrímur eren molt cerca-raons i mancats de tota equitat
◊ þá fór Ögmundur í Fnjóskadal til Brands er bjó á Draflastöðum. Hann átti Ingibjörgu dóttur Þorvarðs og var hann með Brandi of veturinn. Þar var kona sú í vist með Brandi er Þuríður hét. Hún var systir Brands. Hún var væn kona og garpur mikill í skapi. Hana lagði Ögmundur í rekkju hjá sér um veturinn og kom það illa við því að hana átti sá maður er Björn hét Hallsson Ásbjarnarsonar er búið hafði á Fornastöðum og höfðu þeir verið fylgdarmenn og vinir Þorvarðs Hallur og synir hans. Þau Ögmundur og Þuríður voru óþokkaleg ásamt því að hvorttveggja var óskapsmaður. Ögmundur gerði Þuríði barn en Björn bóndi hennar var eigi hér á landi (SS I, cap. 106, pàg. 140): l'Ögmundur se'n va anar llavors a la vall de Fnjóskadalur, a cal Brandur, que vivia a Draflastaðir i estava casat amb l'Ingibjörg, la filla d'en Þorvarður. L'Ögmundur va passar l'hivern a cal Brandur. Al mas d'en Brandur s'hi estava una dona que es deia Þuríður i que era germana d'en Brandur. Era una dona bonica però de caràcter molt manaire. L'Ögmundur la va ficar al seu llit i va dormir amb ella tot aquell hivern, la qual cosa no es tanyia pas (la qual cosa era del tot inapropiada) perquè la Þuríður ja estava casada amb un home que nomia Björn, fill d'en Hallur, fill de l'Ásbjörn i que tenia el mas a Fornastaðir. Tots ells, en Hallur i els seus fills, havien estat fylgdarmenn i amics d'en Þorvarður. L'Ögmundur i la Þuríður eren com gat i gos perquè tots dos tenien un caràcter ben difícil (insuportable). L'Ögmundur va fer un fill a la Þuríður mentre en Björn, el seu marit, era a l'estranger
5. <HISTgarpur m, nom donat als comerciants hanseàtics i estons a la Noruega (Bergen) de la baixa Edat mitjana

gas <n. gass, gös>:
1. <GENgas m (en tots els sentits)
♦ skrúfa frá gasinu á eldavélinni: obrir el gas d'un fogó de la cuina
♦ skrúfa fyrir gasið á eldavélinni: tancar el gas d'un fogó de la cuina (kveikja [upp] í eldavélinni)
2. <OBSTETEntonox m (barreja d'òxid nitrós i oxigen, emprada com a anestèsic en els parts)
♦ fæða án gass ~ með gas: parir amb ~ sense Entonox

Gasa <f. Gasa, no comptable>:
Gaza f  (Γάζα, غَزَّة, עזה, עַזָּה)
◊ landamerki Kanaanítanna eru frá Sídon um Gerar allt til Gasa: la frontera dels cananeus anava des de Sidó, per Guerara, fins a Gaza
◊ Gasa mun verða yfirgefin og Askalon verða að auðn: Gaza serà abandonada i Ascaló, devastada

Gasa·borg <f. -borgar, no comptable>:
Gaza f 

Gasa·svæðið <n. -svæðisins, no comptable>:
Franja f de Gaza  (ἡ Λωρὶς τῆς Γάζης, η Λωρίδα της Γάζας, قطاع غزة, רצועת עזה, רְצוּעַת עַזָּה)

gas·brennari <m. -brennara, -brennarar>: bec m de Bunsen, fogó m de Bunsen, bunsen m

gas·eldavél <f. -eldavélar, -eldavélar>:
cuina f de gas

gasella <f. gasellu, gasellur>:
1. <GENgasela f  (qualsevol mamífer del gènere Gazella)
2. (eyðimerkurgasellagasela f [del desert]  (mamífer Gazella dorcas)

gas·flaska <f. -flösku, -flöskur>: bombona m de gas (contenidor de gas butà, propà etc.)



gas·geymir <m. -geymis, -geymar>: 1. (stór gastankur) tanc m de gas (contenidor gros de gas)
        2. (gasflaska) bombona f de gas



gas·gjafi <m. -gjafa, -gjafar>: clau f del gas (esp. de bombona de gas)



gas·hella <f. -hellu, -hellur>: fornet m de gas (per a coure-hi a sobre, esp. a càmpings)

gas·hitun <f. -hitunar, no comptable>:
calefacció f(o: amb; o: de) gas

gas·hylki <n. -hylkis, -hylki>: 1. (gasflaska) bombona f de gas
        2. (smágasflaska) cartutx f de gas (recipient de gas molt petit, p.e., per a 
           recarregar encenedors, escopetes de balins, botelles de nata  etc.)

gas·kútur <m. -kúts, -kútar>: bombona f de gas
        blár gaskútur: bombona de gas de càmping

gas·leki <m. -leka, -lekar>: fuga f de gas

gas·losun <f. -losunar, -losanir>:
emanació (o: emissió) f de gas

gas·lukt <f. -luktar, -luktir>: llum m de gas, llanterna f de gas

gas·ofn <m. -ofns, -ofnar>: estufa f de gas

gas·olía <f. -olíu, -olíur>: gasoil m

gas·risi <m. -risa, -risar>:
<ASTRONgegant gasós

gassi <m. gassa, gassar>:
1. (gæsarsteggurocot m (mascle d'oca)
2. (flasfenginn maður, glanni, angurgapieixelebrat m, eixelebrada f (estordit, esburbat, que actua sense seny i amb precipitació)
3. (gortarifanfarró m, fanfarrona f (fatxenda, bocamoll, que li agrada fardar)
4. (spjátrungurpetimetre m (pixaví)

gast: → geta “poder”

gas·tæki <n. -tækis, -tæki>: aparell m de gas (per a cuina i llar: cuina, encimera etc.)

gat <n. gats, göt>: 1. <GEN> forat m
        2. (hnappagat) trau m (de botó)

gata <f. götu, götur>: carrer m
        ganga um götur: anar pels carrers, passejar[-se], passejar pels carrers
        liggur þessi gata til...?: aquest carrer duu (fins) a...? 
           per aquest carrer es va fins a...?

gauk·skata <f. -skötu, -skötur>: rajada vestida, menjamoixines <f> (peix 
        Raja leucoraja naevus syn. Raja naevus)

gaukur <m. gauks, gaukar>:
cucut m, cucui m (Bal.), catxibot (en realitat catxibote) m (Mall.) (ocell Cuculus canorus)

gaulverja·hlynur <m. -hlyns, -hlynir>:
auró negre (arbre Acer monspessulanum)

gaum·gæfa <-gæfi ~ -gæfum | -gæfði ~ -gæfðum | -gæfte-ð>:
examinar detingudament una cosa

gaumur <m. gaums, no comptable>:
atenció f
♦ gefa e-u gaum: prestar atenció a una cosa
♦ hafa gaum að e-u: fixar-se en una cosa, reparar en una cosa

gaupa <f. gaupu, gaupur. Gen. pl.: gaupna o: gaupa>: linx m, gat m cerval,
	 llop cerver (o: cerval)

gaur <m. gaurs, gaurar>
1. (stöngperxa llarga  (verga llarga, vara llarga)
2. (gáttobertura f de porta (forat o buit a la paret on hi va la porta)
♦ hurðin stendur upp á gaur: la porta està oberta de pinte en ample
3. (náungipaio m, tio m (cast., ekki ritm./no lit.(individu, tipus)
♦ þessi gaur er lúsablesi: aquest paio és un puta desgraciat (o: arreplegat
♦ ég er þinn gaur: sóc el teu tipus (o: home
4. (strákurxicot m, noi m, al·lot[et] m (Mall.(individu jove)
◊ sjö ára gaur: un bordegàs de set anys
5. (langur slánipallanga m, pallard m (gànguil, persona alta i prima i sovint maldestra)
6. (óþokkitrinxeraire m, canalla m (rufià, brètol, pòtol, trinxa)
7. (klunni, durgurtaujà m, toixarrut m (Mall.(pagesot, tros d'animal, persona mancada de refinament, salvatge)

gaura·gangur <m. -gangs, no comptable>:
1. (harkescandalera f  (esvalot, xivarri, renouer)
◊ og er Álfdís heyrði hark þeirra þá spyr hún hvað gauragangi þar væri eða hverjir glóparnir störfuðu á mönnum um nætur: i quan l'Álfdís va sentir el renouer que feien, va preguntar que quina escandalera era aquella o quina mena de bajans eren aquells que destorbaven la gent durant la nit
2. (fyrirgangurgatzara f  (guirigall, cridòria, xerradissa)

<gái ~ gáum | gáði ~ gáðum | gáð>:
1. <að e-u>(huga að e-uanar a veure una cosa (amb la intenció d'informar-se)
◊ gá að nýjum innleggjum: mirar si hi ha nous ingressos (al compte)
2. <að sér>anar amb compte
◊ gáðu að þér!: compte!
◊ gáðu nú að!: vés amb compte!
3. <til e-s>(skyggnast eftir e-ucercar una cosa mirant (pegar un cop d'ull a una cosa)
◊ gá til veðurs: mirar quin temps fa

gáfaður, gáfuð, gáfað: 1. <:GEN> ple -ena de talent, dotat -ada, intel·ligent
        2. (barn) superdotat -ada (infant)

gáfna·far <n. -fars, no comptable>: intel·ligència f (específica d'una persona)

gálga·tré <n. -trés, -tré. Gen. pl.: -trjáa; dat.pl.: -trjám>:
arbre m emprat per a penjar-hi gent. Se solia vinclar un arbre jove i fermar la corda del dogal a una branca o a l'extrem de l'arbre vinclat. Quan hom amollava la branca o l'arbre i aquest es redreçava, s'emportava amb ell cap a dalt el cos del condemnat. La mort per penjament era reservada als homes. Les dones no es penjaven pas, sinó que hom les anegava, per exemple, dins gorgs, mantenint-les-hi submergides amb pals fins que eren mortes (vargtré)
◊ Síðan var Þórir leiddur til gálga. Þá mælti hann: <...>. Og er hann gekk að gálganum mælti hann: "Ill eru ill ráð." Síðan var hann hengdur og þá er upp reið gálgatréið var Þórir svo höfugur að sundur slitnaði hálsinn og féll búkurinn til jarðar. Þórir var allra manna mestur, bæði hár og digur. Egill var og til gálga leiddur. En er konungsþrælar skyldu hengja hann þá mælti Egill: "Eigi skuluð þér mig fyrir því hengja að eigi væri hver yðvar maklegri að hanga," svo sem kveðið var: <...>. Magnús konungur sat hjá er þeir voru hengdir og var svo reiður að engi var hans manna svo djarfur að þyrði að biðja þeim friðar. Þá mælti konungur er Egill sparn gálgann: "Illa koma þér góðir frændur í þörf." Í því sýndist að konungur vildi hafa verið beðinn að Egill hefði lifað: més tard, se'n dugueren en Þórir a penjar. Quan el duien a la forca va dir: <...> I quan ja era a l'indret de la forca, va dir: "Dolents són els mals consells!" Tot seguit el van penjar i quan varen amollar l'arbre vinclat a la punta del qual l'havien lligat, va resultar que en Þórir pesava tant que el coll se li va esqueixar de manera que el tronc del cos va caure en terra. En Þórir era més corpulent i gros, tant en estatura com en pes, que cap altre home. També se'n dugueren l'Egill a penjar, i quan els esclaus del rei ja l'havien de penjar, va dir: "No m'hauríeu de penjar perquè cadascun de vosaltres s'ho mereix més que no jo"," tal i com es canta al poema: <...> El rei Magnús estava assegut allà devora on els penjaven i estava furiós perquè cap dels seus homes no era tan valent com per gosar demanar-li gràcia per als condemnats. Quan l'Egill ja penjava de la forca, el rei va dir: "els teus bons parents de mala ajuda et són en la necessitat". D'aquestes paraules se'n desprenia que el rei hauria volgut que li haguessin demanat que hagués deixat viure l'Egill
◊ Þá mælti Vingi: "Þetta mættir þú vel úgert hafa og bíðið nú hér, meðan ek sœki yðr gálgatré! Ek bað yðr með blíðu hér koma, en flátt bjó undir. Nú mun skammt at bíða, áðr þér munuð upp festir": aleshores en Vingi va dir: "T'hauria valgut més no haver fet això; espereu aquí mentre cerco arbres per penjar-vos-hi! Us vaig demanar amb amabilitat que vinguéssiu aquí, i ho heu fet portant la falsedat amagada a sota. No us caldrà esperar gaire que us pengem"

gálgi <f. gálga, gálgar>:
1. <HIST JURforca f
♦ festa e-n á gálga: penjar algú a la forca
♦ hengja e-n á gálga: penjar algú a la forca
♦ hanga í gálganum: penjar a la forca, estar penjat a la forca
2. (aftökustaðurpatíbul m (indret on es duen a terme execucions de pena de mort)
♦ á krossins gálga: <RELIGen el patíbul de la creu, a la creu
Gálgi: forca, patíbul, creu    
Alexanders saga
(vers el 1280?)
Finnur Jónsson (curador): Alexanders saga - Islandsk oversættelse ved Brandr Jónsson (biskop til Holar 1263-64),
Copenhaguen: 1925.
Pàg. 125
línia 26

Alexanders saga - Norsk Bearbeidelse fra trettende Aarhundrede af Philip Gautiers latinske Digt Alexandreis. Med en Ordsamling udgiven af Carl Rikard Unger. Christiania: trykt paa Feilberg & Landmarks Forlag hos Carl C. Werner & Comp., 1848.
Pàg. 131, línia 13
þessi maðr lætr pína Bessum lengi ok marga vega ok um síðir lætr hann festa hann á gálga ok lýkr svá hans ævi, at hann fell því hæra, sem hann hafði lengra upp klifit. Eptir þetta ferr Alexander konungr með her sinn til ár þeirrar, er Tanais heitir. Þar gengr at ánni þeim megin, er hann kom at, ríki þat, er Bactra heitir, en ǫðru megin Scythia: þat kalla sumir Svíþjóð ina miklu. Þessi in sama Tanais skilr ok heimsþriðjunga Asíam ok Evrópam

Alexandreis, llibre VIII, versos 356-363:: Ille sacram longis cruciatĭbus illi / eripĭens anĭmam, Stygĭas ad sacra sorōres / conuŏcat, et placat fraternos sanguĭne manes, / affixumque cruci iubet ire ad Tartăra Bessum. / Exĭtus hic Bessi; qui dum conscendĕre temptat / labĭtur, imperĭum dum quaerit et impĕrat, in se / regredĭtur, domĭni ponens insignĭa seruus. // At Macĕdo dudum sitienti pectŏre regnum / affectans Scythĭae, pardis uelocĭus agmen / ad Tănăim transfert, qui uasto gurgĭte Bactra / a regno Scythĭae dirĭmit, qui termĭnus idem / Eurōpam medĭis Asiamque interflŭit undis. / Gens ea Sarmatĭae pars est...
aquest home fa turmentar en Bessus molt de temps i de variades maneres i, finalment, el fa penjar d'una forca i és així com acaba la seva vida: la seva caiguda fou més profunda com més a dalt s'havia enfilat. Després d'això, el rei Alexandre se'n va amb el seu exèrcit cap al riu que es diu Tànaïs, i hi arribà per la banda per la qual el regne que es diu de Bactra dóna al riu, mentre que a l'altra banda hi ha Escítia, que alguns anomenen la Gran Suècia. Aquest mateix riu Tànaïs també separa els continents d'Àsia i Europa.

Alexandreida de Gualter de Castilló:
Aquell, arrabassant-li la sagrada ànima amb llargs suplicis, convoca les germanes estígies al sacrifici, apaivaga amb sang l'esperit del seu germà i mana a un Bessus, clavat a una creu, que vagi al Tàrtar: aquesta fou la mort d'en Bessus que, volent pujar a dalt, s'estimba, que havent volgut obtenir el poder i havent-lo obtingut, torna al que havia estat i, deixant les insígnies de senyor, torna a ésser un serf.// Quant al Macedoni, ambicionant el regne d'Escítia que cobejava en el seu pit des de feia un temps, porta el seu exèrcit, més veloç que no un lleopard, cap al riu Tànaïs, que, amb el seu ample cabal, separa els Bactres del regne d'Escítia i alhora és la partió mateixa que separa, pel centre de la seva llera, Àsia i Europa. Aquesta nació és part de Sarmàcia...
Thómass saga erkibyskups
(vers el 1300)
C. R. Unger (curador): Thomas Saga Erkibyskups - Fortælling om Thomas Becket Erkebiskop af Canterbury.
To Bearbeidelser samt Fragmenter af en tredie.
Christiania: trykt hos b. M. Bentzen, 1869.
Pàg. 125
línia 26
daginn eptir samnaz margir herklæddir menn saman utan borgar, en þat er eigi vitat til hvers. En sá kvittr ferr, at riddararnir með sinni sveit muni taka út af kirkjunni meðr forsi líkama hans sæla Thómas erkibyskups ok draga hann um allan staðinn bundinn við hestshala ok festa hann hátt upp á gálga, ella slita hann i smásega ok kasta honum svá í fen eða forað eða í einhvern annan svá háðuligan ok herfiligan stað, sem eigi er nauðsyn at nefna, guði ok heilagri kirkju til enn meiri svívirðu en gjǫr var, segja svikarans líkam með engu móti vera grafanda hjá heilǫgum byskupum

Benet, abat de Peterborough: De uita et miraculis sancti Thomae Cantuariensis. Liber III, cap. XXI: qualiter sancti martyris corpus deductum sit ad tumulandum. in crastino vero, multa rursus armatorum manu extra ciuitatis moenia congregata, diuulgatum est undique maioris eos actiuitatis intentione confluxisse, uidelicet ut sancti martyris corpus a gremio sanctae matris ecclesiae uiolenter abstractum uel per totam ciuitatem equis distraherent, aut patibulo suspenderent, aut in frusta uel minutias conscissum, in paludem, uel in quemlibet locum uiliorem, quem nec nominare decet, in maiorem Dei et ecclesiae despectum proiicerent, dicentes corpus proditoris non esse inter sanctos pontifices sepeliendum
l'endemà es van congregar molts homes armats fora de la ciutat encara que no se sabia per què, però va córrer el rumor que els cavallers, amb llur mainada, traurien de l'església per la força el cos del benaurat Tomàs, l'arquebisbe, i l'arrossegarien per tota la ciutat fermat a la cua d'un cavall i el penjarien dalt d'una forca o, sinó, el tallarien en bocinets i el llençarien d'aquesta manera en un aiguamoll o pantà fangós o a qualsevol altre indret vergonyant i abominable que no cal pas anomenar, per a major deshonra de Déu i de la santa església dient que el cadàver del traïdor de cap manera no podia enterrar-se entre els dels sants bisbes
Gènesi 41,12-13
= Stjórn
(vers el 1350)
Carl Rikard Unger (curador): Stjórn - Gammelnorsk Bibelhistorie fra Verdens Skabelse til det babyloniske Fangenskab,
Christiania: Feilberg & Landmarks Forlag - trykt hos C. C. Werner & Co., 1862.
(Pàg. 202,
línia 14)
var þar einn ebreskr þjónustusveinn þess sama riddara hǫfðingja, réð hann okkra drauma rétt eptir þí sem hvars okkars auðna ok ævintýr gekk síðan, at ek þá aptr mina fyrri þiónustu enn hann var hengdr á gálga

Vulgata: erat ibi puer hebraeus eiusdem ducis militum famulus cui narrantes somnia audivimus quicquid postea rei probavit eventus ego enim redditus sum officio meo et ille suspensus est in cruce
hi havia allà un jove hebreu -criat del mateix capità de la guàrdia- que ens va interpretar els nostres somnis exactament de la manera com van anar després el destí i la fortuna de nosaltres dos: a mi em varen tornar a restituir al meu antic càrrec, mentre que l'altre fou penjat d'una creu ~ d'una forca
Josuè 10,26-27
= Stjórn
(vers el 1350)
C. R. Unger (curador): Stjórn - Gammelnorsk Bibelhistorie fra Verdens Skabelse til det babyloniske Fangenskab,
Christiania: Feilberg & Landmarks Forlag - trykt hos C. C. Werner & Co., 1862.
(Pàg. 370,
línia 25)
enn Jósúe barði þá ok bauð síðan upp at festa þessa fimm konunga ok hęngu þeir allt til aptans ok at sólarsetri eptir boði Jósúe vóro þeir af gálga teknir ok dregin hræ þeirra i helli þann, sem þeir hǫfðu áðr leyndz í, báru síðan at stórt grjót ok kǫsuðu þá ok svá veltu þeir stórum steinum fyrir hellismunnann sem enn má merki sjá

Vulgata: percussitque Iosue et interfecit eos atque suspendit super quinque stipites fueruntque suspensi usque ad uesperum cumque occumberet sol praecepit sociis ut deponerent eos de patibulis qui depositos proiecerunt in speluncam in qua latuerant et posuerunt super os eius saxa ingentia quae permanent usque in praesens
i Josuè els va pegar i després va ordenar que pengessin aquests cinc reis i els van penjar fins al vespre i a la posta del sol, Josuè va manar que els davallessin del patíbul i duguessin llurs cadàvers a la cova on s'havien amagat, després, van portar-hi una gran pedra i els enterraren [dins la cova] i feren rodolarar grans pedres davant l'entrada de la cova, que encara avui s'hi poden veure com un recordatori
II Samuel 21,8-10
= Stjórn
(vers el 1350)
C. R. Unger (curador): Stjórn - Gammelnorsk Bibelhistorie fra Verdens Skabelse til det babyloniske Fangenskab,
Christiania: Feilberg & Landmarks Forlag - trykt hos C. C. Werner & Co., 1862.
(Pàg. 543,
línia 23)
konungr lét taka tvá frillusunu Saúl Armón ok Miphíbóseth -móðir þeirra hét Respha, dóttir Haia- ok fimm sunu Michól dóttor Saúl er hun hafði fengit af Adríelí syni Berzellaí. Sá var af Molathi. Þessa sjau menn gaf konungr i hendr þeim Gabaonítís, enn þeir festu þá upp á gálga a hávu fjalli í Gabaah, that var í ǫndverðan kornskurðartíma

Vulgata: tulit itaque rex duos filios Respha filiae Ahia quos peperit Saul Armoni et Mifiboseth et quinque filios Michol filiae Saul quos genuerat Hadriheli filio Berzellai qui fuit de Molathi et dedit eos in manu Gabaonitarum qui crucifixerunt illos in monte coram Domino et ceciderunt hii septem simul occisi in diebus messis primis incipiente messione hordei
el rei féu agafar els dos fills del Saül, l'Armoní i en Mefibóixet (llur mare era la Rispà, la filla d'Aià) i els cinc fills de Meholà, filla de Saül, que havia donat a Adriel, fill de Barzil·lai que era de Molathi. El rei va lliurar aquests set homes a les mans dels gabaonites, i aquests els penjaren a una forca a una muntanya alta de Guibà, això va passar els primers dies de la sega
Maríu saga
(entre 1450 i 1500)
C. R. Unger (curador): Maríu saga - Legender om Jomfru Maria og hendes Jertegn efter gamle Haandskrifter.
Christiania: trykt hos Brögger & Christie, 1871.
(Det norske Oldskriftselskabs Samlinger 11-16.)
Pàg. 1004
línia 28
þessa trúum vér vissuliga verit eina af þeim konum, er hann grétu fylgjandi honum til krossfestingar, þann tíma sem hann sneriz aptr til kvendisins, er hann gekk út af Iherúsalem svá svívirðr, sem Guðspjallit segir af honum, at hann var bæði barðr ok húðstrokkinn, spýttr ok sleginn, berandi sjálfs síns gálga, hinn hæsta kross, á sínum blezuðum herðum, ok aptr snarandizt, mælti hann svá: "Dœtr Jerúsalem... Creiem certament que aquesta era una de les dones que el planyien seguint-lo cap a l'indret de la crucifixió; en el moment que ell es va girar enrere, cap a les dones, quan ja sortia de Jerusalem, tan vilipendiat, que l'Evangeli [de Lluc] diu d'ell que estava atupat i flagel·lat, escopit i copejat, mentre duia el seu propi patíbul, l'altíssima creu, damunt les seves beneïdes espatlles, i, girant-s'hi de bell nou, va dir-los: "Filles de Jerusalem...
         
Á krossins gálga: ‘en el patíbul de la creu’  
  Lazarus saga
(entre 1530 i 1540)
Dins: Agnete Loth (ed.): Reykjahólabók - Islandske helgenlegender. Vol. 2.
Copenhaguen: Munksgaard, 1969-1970
(Editiones Arnamagnæanæ, Series A, vol. 16.)
Pàgs. 167-190.
Pàg. 182,
línia 26
þá svaraði Lazarus: "þat skaltu mega víst vita, Fosímus, at ek er fúss til þess at offra mik mínum guði, þeim sem sik sjálfan offraði á krossins gálga fyrir skyld alls mannkyns þeirra er á sannan guð trúa llavors en Llàtzer li va replicar: "sàpigues del cert això, Fosimus, que estic disposat a sacrificar-me al meu déu, que es va sacrificar ell mateix, al patíbul de la creu per la culpa de tot el gènere humà i dels qui creuen en el déu vertader
Oddverja annáll Islandske Annaler indtil 1578. Udgivne for det norske historiske Kildeskriftfond ved Dr. Gustav Storm.
Christiania: Grøndahl & søns Bogtrykkeri, 1888
(Pàg 438,
línia 3)
Anno Ihesu Christi 33: þá vor frelsari hafði síns blezada föðurs vilja oc eyrindi með heilsusamligri oc kröptugri prédikun og lærdómi endat og þann sama með jarteiknum staðfest lét hann sig viljugliga oss til endurlausnar pína; svo að vér yrðum frí af eilífri bölvan og gjörði með sínum dauða fullnægni fyrir brot vorra fyrsta feðgina og allar vorar syndir svo að vér fyrir hann yrðum erfingjar eilífs lífs: og leið hinn háðugligasta dauða á gálga krossins og reis á þriðja degi af dauða, upprísandi síðan til himna eptir fjörutíu daga, og situr þar til Guðs hægri handar: oc sendi sinn heilagan anda yfir postulana á hvítasunnudegi Any de Jesucrist 33: en aquest temps, el nostre redemptor havent acabat de fer la voluntat i la tasca encomanada del seu beneït pare amb doctrines i predicacions fermes i salvífiques que havia refermat amb miracles, es va deixar donar turment volenterosament per a redempció nostra, de manera que quedéssim lliures de la maledicció eterna i donant satisfacció amb la seva mort per les infraccions dels nostres primers pares i per tots els nostres pecats, de manera que nosaltres, per ell, esdevinguérem hereus de la vida eterna: i va patir la mort més ignominiosa al patíbul de la creu i ressuscità al tercer dia d'entre els morts per, després, empujar-se als cels al cap de quaranta dies i hi seu a la dreta de Déu: i el diumenge de Pentecosta va enviar el seu sant esperit sobre els apòstols
Eintal sálarinnar Martini Molleri Soliloquia de Passione Iesu Christi - Það er Eintal Sálarinnar við sjálfa sig.
<...> úr þýzkunni útlögð af Arngrími Jónssyni.
á Hólum: anno 1599.
Pàg. 153
Lypt nú upp þínum augum, sál mín, og skoða þennan höfðingja lífsins hanganda á krossins gálga aixeca els teus ulls, ànima meva, i mira aquest príncep de la vida penjat en el patíbul de la creu
Eintal sálarinnar Martini Molleri Soliloquia de Passione Iesu Christi - Það er Eintal Sálarinnar við sjálfa sig.
<...> úr þýzkunni útlögð af Arngrími Jónssyni.
Anno 1599.
Pàg. 154
ó þú, sæti Jesú, hvað sárlega varstu útþaninn á krossins gálga, þú gatst öngvan þinn lim eður lið hrært nema þitt höfuð! Oh tu, dolç Jesús, que amargament fores estès al patíbul de la creu, no hi podies moure cap membre teu ni cap articulació llevat del teu cap!
Jón biskup Vídalín Húspostilla
innihaldandi Predikanir yfir øll Hátíða og Sunnudaga Guðspjøll árið um kring. Fyrri parturinn: frá fyrsta Sunnudegi á Aðventu til Trínitatis. 11ta. Útgáfa.
Copenhaguen: C. Græbe, 1827
(Pàg. 9)
segið mér! hvar verða vorar samvitskur fyrst hreinsaðar? í skírninni; þar fyrir kallar Pétur hana sáttmála góðrar samvitsku; fyrir hvað verða þær hreinsaðar? fyrir Jesú blóð, sem vitanligt er af Postulans orðum, er strax voru lesin; hvar gaf Frelsarinn það út? í grasgarðinum, í þinghúsi Pílatí, en allra helst á krossins gálga, því þar blæddi sjálfu lífinu til ólífs, og dauða hans var fullkomnan vorrar hreinsunar; því sagði hann undir andlátið: það er fullkomnuð dieu-me! on es purifiquen primer les nostres consciències? en el bateig; per això, sant Pere l'anomena un pacte de bona consciència [amb Déu]. A través de què són purificades? Ho són per la sang de Jesús com se'ns ha fet palès a partir de les paraules de l'apòstol que s'han llegit adés. On la va donar el redemptor? A l'hort [de Guetsemaní], al tribunal de Pilat, però, i sobretot, al patíbul de la creu, perquè allà la seva vida se li dessagnà sencera i la seva mort fou l'acabament de la nostra purificació, car en el moment de la seva mort digué: tot s'ha acomplert
Jón biskup Vídalín Húspostilla
innihaldandi Predikanir yfir øll Hátíða og Sunnudaga Guðspjøll árið um kring. Fyrri parturinn: frá fyrsta Sunnudegi á Aðventu til Trínitatis. 11ta. Útgáfa.
Copenhaguen: C. Græbe, 1827
(Pàg. 57)
það hafði hann þegar hann bar mínar syndir uppá tréð, og lét sitt líf fyrir þær á hinum smánarliga krossins gálga fyrir mig, sem að svo tregt veitir að krossfesta mitt hold með þess girndum og tilhneigingum Ho tenia quan duia els meus pecats a la creu i per ells deixava la seva vida a l'infamant patíbul de la creu per mi, a qui em resulta tan difícil de crucificar la meva carn juntament amb els seus desigs i les seves passions
Jón biskup Vídalín Húspostilla
innihaldandi Predikanir yfir øll Hátíða og Sunnudaga Guðspjøll árið um kring. Fyrri parturinn: frá fyrsta Sunnudegi á Aðventu til Trínitatis. 11ta. Útgáfa.
Copenhaguen: C. Græbe, 1827
(Pàg. 236)
en Guð allsherjar uppá það hann auðsýndi, að hann og hans selskapur væru sekir í þeirri óhæfu, hann lætur fortjaldið sundurrifna. Þessi atburður ætti nú að kenna oss, mínir elskanligir, að sundurrífa ekki vor klæði, heldur hjørtu vor með heitri yðran, Jóel 2. Gjæt að syndug manneskja, hvað óviðurkvæmiligt það er, að þinn Lausnari hangir á hinum smánarligasta krossins gálga; hans hørund er sundurslitið af høggunum, sundurrifið af þyrnibroddum, sundurstungið af nøglunum, sundurflakandi af sárum og benjum, og loksins sundurkramið, sundurkreist og sundurmarið af Guðs eldligum reiðisvipum og óbæriligum þunga þinna synda, sem hann hefir borið, og hegningarinnar, sem á honum lá, uppá það þú hefðir friðinn. Esa. 53.

Cf. Psalm 3,6 del Hallgrímur Pétursson:
Í þriðja máta af þessu sést,
það lær þú, sál mín, allra best,
guðs reiðield og eilíft fár
útslökktu og lægðu herrans tár.
Allt honum því til ama var,
svo allt verði þér til huggunar
però el Déu Sebaot, a fi de mostrar que ell i els seus correligionaris eren culpables d'aquell crim atroç, va fer que el vel del temple s'esquincés en dos. Aquest esdeveniment ens hauria d'ensenyar, caríssims meus, a no esquinçar-nos la roba, ans els cors amb ardent contrició, talment com ens fa avinent Joel 2[13]. Home pecador, observa com d'indecorosament el nostre redemptor està penjat de l'ignominiosíssim patíbul de la creu: la seva pell està esquinçada pels cops, estripada per les espines, travessada pels claus, badada per les nafres i ferides, i, finalment, esclafada, aixafada i macada pels esclats d'ira ígnia de Déu i el pes insuportable dels teus pecats, que ell s'ha carregat, i el del càstig que ha caigut sobre ell per tal que tu tinguis la pau, com ens diu Isaïes, capítol 53.

Psalm 3,6 del Hallgrímur Pétursson:
La tercera cosa que d'això se'n veu,
ànima meva, aprèn-la de la millor manera:
que les llàgrimes del Senyor mitigaren i apagaren
el foc de l'ira de Déu i el perill etern,
i que a ell tot li fou vexació
perquè a tu tot et fos conhort.
Stabat mater dolorosa
estrofa 5
Gísli Brynjúlfsson: Kvæði. Dins: Ný, Félagsrit,
gefin út af nokkrum íslendíngum. Átjánda ár. Copenhaguen: Louis Kleins, 1858.
Pp. 169-179. Pàg. 176
Fyrir þjóðar sinnar syndir
sá hún Jesú dreyra lindir,
kross á gálga hengdan hann;
varð að líta sinn hinn sæta
soninn kvölum einan mæta,
meðan lífið láta vann.

Pro peccatis suae gentis
Vidit Iesum in tormentis
Et flagellis subditum.
Vidit suum dulcem natum
Morientem desolatum
Dum emisit spiritum
De Jesús veié les fonts de sang,
penjat del patíbul de la creu
pels pecats del seu poble;
hagué de veure el seu dolç fill
patint tot sol els turments,
mentre la vida perdia.
         
gálgatré: ‘arbre emprat per a penjar-hi algú; creu’  
  Samtal Krists og Sálarinnar
(1843)
Dins: Íslenzk Ljóðabók Jóns Þorlákssonar, prests að Bægisá.
Síðari deild.
Copenhaguen: hjá J. D. Kvisti, bóka-prentara og nótna, 1843.
Pàg. 54
Sál: "því varst þú, Herra! hengdur á | háðugligt gálga-tré?" Ànima: "Senyor!, per què fores penjat en creu ignominiosa?"


  En el moment d'iniciar-se l'evangelització dels pobles germànics, aquests desconeixien totalment l'existència de la creu com a suplici. Per això, els missioners van procedir a substituir la mort a la creu de Jesús per una mort a la forca. Quan a la crucifixió com a forma d'execució de la pena capital, tinc per mi que aquest desconeixement entre els homes del nord del que aquest suplici era o podia haver estat, s'ha de fer extensible també al sud d'Europa. Efectivament, si llegim les següents paraules:

28Després d'això, sabent Jesús que tot ja s'havia realitzat, perquè es complís del tot l'Escriptura, va dir: «Tinc set». Hi havia allí un gerro ple de vinagre. Varen posar, doncs, al capdamunt d'un manat d'hisop una esponja xopa d'aquell vinagre, i la hi van acostar a la boca. 30 Quan Jesús hagué pres el vinagre, digué «Tot s'ha acomplert». I, inclinant el cap, va lliurar l'esperit.

(l'original, Evangeli segons Sant Joan, 19:28-30, sona:

28 μετὰ τοῦτο εἰδὼς ὁ Ἰησοῦς ὅτι ἤδη πάντα τετέλεσται, ἵνα τελειωθῇ ἡ γραφή, λέγει, «Διψῶ». 29 σκεῦος ἔκειτο ὄξους μεστόν· σπόγγον οὖν μεστὸν τοῦ ὄξους ὑσσώπῳ περιθέντες προσήνεγκαν αὐτοῦ τῷ στόματι. 30 ὅτε οὖν ἔλαβεν τὸ ὄξος [ὁ] Ἰησοῦς εἶπεν, Τετέλεσται: καὶ κλίνας τὴν κεφαλὴν παρέδωκεν τὸ πνεῦμα. La traducció islandesa fa:

28 <...> Þá sagði hann, til þess að ritningin rættist: "Mig þyrstir." 29Þar stóð ker fullt af ediki. Þeir settu njarðarvött fylltan ediki á ísópslegg og báru að munni honum. 30Þegar Jesús hafði fengið edikið, sagði hann: "Það er fullkomnað." Þá hneigði hann höfuðið og gaf upp andann.)

haurem d'acceptar que el cap del crucificat havia de trobar-se pràcticament a la mateixa alçada que una persona que estigués dreta, ja que al soldat romà només li calen unes branques d'hisop -en la traducció islandesa, un únic branquilló sec d'hisop, un ísópsleggur- (ὕσσωπος/אֵזוֹב) per a poder fer arribar la posca als llavis del Crist. Dit amb d'altres paraules: el crucificat s'aguantava dret tocant amb tots dos peus el terra. Per tant, el desconeixement real que els pobles germànics tenien de l'objecte creu també és aplicable, en realitat i segons les paraules de Sant Joan, a la mateixa tradició cristiana (és ver que sant Mateu 27:48 i sant Marc 15:36 empren aquí el mot κάλαμος, però de canyes n'hi ha de moltes de mides, poden ésser llargues, és ver, però també primes i curtes). En aquest mateix sentit esmento també el graffiti Ἀλεξάμενος σέβετε Θεόν (recte: σέβεται) en el qual el crucificat sembla estar tocant la creu amb la panxa i no amb l'esquena, com a les representacions tradicionals; és a dir, que la creu quedaria, segons això, davant el reu, i no pas darrere ell; si realment fos així, això voldria dir que el Crist no fou ajagut d'esquena damunt la creu, per a clavar-li els claus pels palmells de les mans, sinó que hi fou ajagut de panxa, per a clavar-li els claus als dorsos de les mans i que, un cop fet això, el travesser al qual estava clavat -patibulum- es va col·locar damunt el pal vertical -stipes- i a continuació es varen clavar els peus del Crist, que al meu entendre devien tocar el terra, a l'stipes, de defora cap a dins, és a dir, que el punt d'entrada del clau seria el turmell o dessota del turmell. L'stipes quedaria així entre les seves cames. Contra la imatge tradicional del crucificat, estic convençut, doncs, que els crucificats tenien tots dos peus damunt el terra, la qual cosa, en realitat, feia la tortura encara més grossa, ja que s'havien de mantenir drets si no volien asfixiar-se.

Dic tot això perquè si tenim en compte aquest fet, de cop i volta comprenem que l'
Odin penjat a l'arbre és un paral·lel norrè del Crist penjat a la creu, però superior al Crist cristià ja que ressuscita al cap de 3 x 3 nits -o sigui, al cap de nou dies (la qual cosa el converteix en tres vegades més poderós que el Crist)-, i al qual no li cal l'alleugeriment de cap beguda mentre està penjat (en contraposició al Crist, a qui li refresquen la set oferint-li vinagre en una esponja, que ell beu). L'episodi de la mort i la ressurrecció de l'Odin se'ns revela com un motiu literari-mitològic que només podia sorgir amb posterioritat a la primera introducció del cristianisme a la Norrènia, i doncs, quan el cristianisme ja s'hi trobava en lluita amb el paganisme norrè. L'al·lusió de l'Odín al pa pot ésser una velada referència a l'eucaristia dels cristians, però també podria fer referència a alguna tradició apòcrifa en la qual el Crist, a la creu, no només rep beguda que li apaga o alleugereix la set sinó també una mica de pa que li alleugereix la gana, fent del Crist, d'aquesta manera, la primera persona que combrega tot just abans de morir, ja que, al cap i a la fi, el vinagre, és vi, i el vi simbolitza la seva sang. (Cf. a més a més el text de l'Èxode 12:22).

En norrè hom va recórrer a encunyacions com ara
sigrmark o sigrmerki per a designar-hi la creu.

La penetració del terme tècnic cristià es va fer, al meu entendre, des d'Irlanda o des de l'Anglaterra anglosaxona. El camí fou:

Llatí vulgar *ˈkrɔt͡se → irlandès antic cros[s] fem. (al seu costat hi ha el també femení croch, cruich, que representen el terme llatí amb pronunciació de la -c- medial com a oclusiva velar sorda) → anglosaxó cross masc. (al seu costat hi ha el femení ród, que significa verga i el masculí crúc)→ norrè occidental antic kross masc..

El femení anglosaxó
ród és la font dels norrens róða i róðukross.
 
     

gálg·nár <m. -nás, -náir>:
cadàver m de forca  (cadàver de persona executada a la forca. Com es pot inferir a partir de la cita de l'Oca Cendrosa que dono, també es designava amb aquest nom el condemnat a mort des del moment quan se'l penjava de la forca fins al moment de la seva mort) (virgilnár)
◊ þeir menn eru enn fjórir er náir eru kallaðir þótt [þeir] lifi. Ef maðr er hengdr eða kyrktr eða settr í grǫf eða í sker eða heptr á fjalli, eða í flœðarmáli, þar heiti gálgnár ok grafnár ok skernár ok fjallnár: en ultra, hi ha quatre persones que hom anomena cadàvers baldament encara siguin vius: si a un el pengen o l'escanyen o l'enterren viu o el deixen a un faralló enmig de la mar o el deixen fermat enmig del puig o arran de mar allà on la marea, en pujar, l'anegarà, vet aquí que a aquests hom els anomena, respectivament, cadàver de forca i cadàver de tomba i cadàver de faralló, i cadàver de puig

gári <m. gára, gárar>: periquito m (ocell Melopsittacus undulatus)

gárungi <m. gárunga, gárungar>:
1. (galgopi, háðfuglplaga m (burleta, burlaner, bromista, barrilaire)
á degi konungs vors urðu hermenn sjúkir af svalli, vínið sveif á gárunga (lōˈt͡sēt͡s ~ לוֹצֵץ‎:   māˈʃaχ   ʝāˈδ-ō   ʔɛθ־lɔt͡səˈt͡sīm,   מָשַׁךְ יָדוֹ, אֶת-לֹצְצִים)per l’aniversari del nostre rei, els soldats varen caure malalts per la disbauxa (de tanta disbauxa), el vi els va pujar al cap als burletes
2. (flónbeneit -a (imbecil)
3. <(montrass, monthanipinxo m (gallet, fanfarró, perdonavides)

(†) gás <f. gásar, gæss>: variant arcaica de → gæs “oca”



gás·haukur <m. -hauks, -haukar>: astor m (ocell Accipiter gentilis syn. Astur palumbarius)



gáta <f. gátu, gátur. Gen. pl.: gátna o: gáta>: 1. <GEN> endevinalla f
           bera upp gátu: dir una endevinalla
           geta (o: ráða) gátu: endevinar una endevinalla
        2. (ráðgáta) enigma m (misteri)
           leysa gátu: resoldre un enigma
        3. (tilgáta, ágiskun) conjectura f (hipòtesi, suposició)
           án gátu: totalment del cert, sense cap mena de dubte

gátt <f. gáttar, gáttir (o: gættir)>
1. (gætt, dyragáttobertura f de la porta, forat m de la porta  (buit ocupat per la porta)
◊ um gáttir allar, áður maður gangi inn, skal maður skoða, skal maður skyggna: pel forat de la porta ja cal que s'hi guaiti, ja cal que s'hi sotgi abans de passar-hi (en islandès antic el text fa: gáttir allar, áðr gangi fram, um scoðaz scyli, um scygnaz scyli
♦ hurðin er í hálfa gátt: la porta està ajustada, la porta està empesa (Mall., Men.
♦ innan gátta: de portes endins  (a dins la casa)
♦ utan gátta: #1. (utan dyrade portes enfora  (fora de casa). #2. <FIG = utan við sigabsent (abstret, absort, distret)
2. (inngangssvæði, fordyriportal m (entrada d'edifici)
3. (bil milli dyrastafs og hurðarbadall m, retxillera f (Mall., Men.) (espai entre el muntant i la porta)
4. (rifaescletxa f, encletxa f (Mall., Men.) (fenella, clivella)
5. <(dyrastafurrebranca f de portal  (muntant, brancal)
6. (flóðgáttcomporta f (de resclosa)
♦ gáttir himins: les comportes del cel
7. <MEDatri m, aurícula f
♦ hægri gátt: atri dret, aurícula dreta
♦ vinstri gátt: atri esquerre, aurícula esquerra
♦ ósamstæð tenging gátta og slegla: connexió atrioventricular discordant

gátta·flökt <n. -flökts, -flökt. Pl. no hab.>
<MEDfibril·lació f auricular, fibril·lació f atrial

gáttar- og slegils·knippi <n. -knippis, -knippi>
<MEDfascicle m atrioventricular

gáttar- og slegla·loka <f. -loku, -lokur>
<MEDvàlvula f atrioventricular

gáttar·stífla <f. -stíflu, -stíflur>
resclosa f

gáttar·stokkur <m. -stokks, -stokkar>
canal m 

gátta·skipt <f. -skiptar, -skiptir>
<MEDsepte m interatrial

gáttaskiptar·galli <m. -galla, -gallar>
<MEDdefecte m septal atrial

gátta·tif <n. -tifs, pl. no hab.>:
<MEDfibril·lació f auricular

gedda <f. geddu, geddur.Gen. pl.: gedda o: geddna>: lluç de riu <m>, lluci <m> (peix Esox lucius)

geddu·borri <m. -borra, -borrar>: sandra f, percalluç m, lucioperca m (peix Sander lucioperca
           syn. Stizostedion lucioperca syn. Lucioperca lucioperca)

geð <n. geðs, geð>: 
1. (hugur, þokkiment f  (pensa)
♦ blanda geði við e-n: (eiga félagsskap við e-n, hafa samskipti við e-nfer-se molt amb algú, ésser íntim -a d'algú
◊ veiztu, ef þú vin átt, ǀ þann er þú vel trúir, ǁ ok vilt þú af hǫ́nom gott geta: ǁ geði skaltu við þann blanda ǀ ok giǫfom skipta, ǁ fara at finna opt: saps què?! si tens un amic en qui confies bé, i vols obtenir alguna cosa bona d'ell, intima amb ell i intercanvia-hi regals, vés a veure'l sovint
◊ þat er enn of þann, ǀ er þú illa trúir ǁ oc þér er grunr at hans geði: ǁ hlæia scaltu við þeim ǀ oc um hug mæla, ǁ glíc scolo giǫld giǫfom: això també es pot dir (cf. Kuhn 1968³, pàg. 46: þat er enn of þann das ist weiter über den (zu sagen: Háv. 46)) per a aquell en qui no confiïs gaire i de qui tinguis sospites sobre com pensa realment: riu amb ell i que les teves paraules amaguin el teu pensament: tal et dóna, tal li dónes
♦ e-ð fellur e-m illa í geð: a algú no li agrada [gaire] una cosa, a algú no li cau bé una cosa
♦ e-ð fellur e-m vel í geð: a algú li agrada [força] una cosa
♦ e-m er e-ð þvert um geð: a algú una cosa li desagrada molt, algú està ben en contra d'una cosa
♦ gera e-m til geðs: complaure a algú, estar a disposició d'algú
♦ gera e-m e-ð til geðs: fer un favor a algú
♦ heimta aftur geð sitt: recobrar els sentits, retornar, tornar en si (dit esp. d'algú que es desperta d'una bona gatera)
◊ ǫlr ek varð, ǀ varð ofrǫlvi ǁ at ins fróða Fialars; ǁ því er ǫlðr bazt, ǀ at aptr uf heimtir ǁ hverr sitt geð gumi: em vaig engatar, em vaig engatar massa a cal savi Fjalarr. La cervesa és la millor [beguda] perquè qualsevol home recupera els sentits i l'enteniment [després d'haver-ne begut en excés] (cf. Kuhn 1968³, p. 236: ǫlðr n. bier (Háv. 14 u. 137, Hym. 32 u. 39); im. pl: biergelage (Háv. 13). Segons això, el mot té aquí el significat de cervesa i no el de bevèrria, festa de cervesa. Quant a la conjunció því ... at, en Kuhn 1968³, pàg. 21, assenyala al respecte: því — at darum — daß, weil <...> In einigen fällen ist at am besten mit ‘wenn’ zu übersetzen; crec que no hi ha cap motiu per suposar que aquí aquesta conjunció hi té significat condicional o temporal, i per tant, la tradueixo com la conjunció causal que és habitualment. Tanmateix, considero adient indicar aquí que, si atribuim al mot ǫldr el significat que sol tenir en plural, és a dir, drykkjuveizla, ǫldrykkja, aleshores sí que podria ésser factible assumir un significat condicional o temporal per a la conjunció því ... at. Quant a la forma bazt, ens podem trobar davant el superlatiu de l'adverbi vel -es tracta d'una forma amb -a- que alternava amb una forma amb -e-, bezt; aquesta darrera forma és l'única de totes dues formes que ha pervingut a la llengua moderna (en la qual actualment s'hi escriu, després de la darrera reforma ortogràfica, best). La forma bazt, però, també pot ésser la forma de nom. sg. f. fort & nom./ac. sg. n. forts del superlatiu de góðr. En la llengua antiga, el superlatiu supletiu de góðr tant podia ésser baztr com beztr; la forma actual d'aquest superlatiu, bestur remunta al doblet medieval amb -e-. La forma bazt, per tant, es pot interpretar com a adverbi i com a adjectiu)
♦ segja e-ð upp í opið geð á e-m: dir-li una cosa a algú ben a a la cara
♦ stela e-n geði: robar-li a algú els sentits (dit esp. d'algú que s'embriaga tant que deixa de tenir consciència del que fa i diu)
◊ óminnishegri heitir, ǀ sá er yfir ǫlðrom þrumir, ǁ hann stelr geði guma; ǁ þess fugls fjǫðrom ǀ ek fjǫtraðr var’k ǁ í garði Gunnlaðar: l'agró de l'oblit, que plana immòbil sobre les bevèrries, roba a l'home els sentits. A l'alqueria enclosa de la Gunnlǫð vaig ésser engrillonat a les plomes d'aquest ocell (cf. Kuhn 1968³, p. 236: ǫlðr n. bier (Háv. 14 u. 137, Hym. 32 u. 39); im. pl: biergelage (Háv. 13). Segons això, el mot té aquí el significat de bevèrria, festa de cervesa (ǫldrykkja, drykkjuveizla). Quant al verb þruma, cf. Kuhn 1968³, pàg. 243: <...> (still) verweilen (Háv. 13, 17 u. 30). Pel que fa al misteriós óminnishegri ‘agró d'oblit’, en Kuhn 1968³ pàgs. 90 i 158, es limita a donar-ne una traducció literal i a indicar que el mot s'hi usa en sentit figurat. L'explicació més simple per a mi és que, de la mateixa manera que en la nostra cultura l'embriaguesa és designada amb noms d'animals, com ara mèrlera o gat, en la cultura norrena medieval hom la designava també amb el nom d'un animal que, aquí, era l'agró; segons això, una traducció funcional del mot óminnishegri podria ésser la mèrlera de l'oblit, és a dir, la mèrlera que causa oblit)
♦ vera gætinn að geði: (vera orðvar, vera varkár í orðumtenir prudència [en parlar], tenir la ment i la llengua cautes (tenir l'esperit alerta o en guàrdia a l'hora de triar les paraules)
◊ at hyggjandi sinni | skyli-­t maðr hrœsinn vera, ǁ heldr gætinn at geði. ǁ Þá er horskr ok þǫgull | kømr heimisgarða til, ǁ sjaldan verðr víti vǫrom. ǁ Þvíat óbrigðra vin | fær maðr aldregi ǁ en mannvit mikit: un hom no s'hauria pas de vantar de la seva intel·ligència, sinó tenir sempre la ment cauta [i anar alerta amb el que diu]. Quan un que és llest i discret, arriba a les tanques d'un mas (és a dir, [de visita] a un mas, [de visita] a una alqueria), poques vegades li esdevé infortuni si és prudent [parlant], car un home mai no tindrà amic més infal·lible que una gran intel·ligència
♦ vita [sér] geðs: (gæta skynsemifer cas de la prudència  (fer atenció al seny
◊ gráðugr halr, | nema geðs viti, / etr sér aldrtrega; / opt fær hlœgis, | er með horskom kømr / manni heimskom magi: el golafre, llevat que tingui seny, menja fins a arruinar-se la salut (si interpretem el mot aldrtregi com a sinònim d'aldrtili, la locució eta sér aldrtrega adquireix el significat de eta sig í hel i la traducció llavors fóra ...menja fins a la mort, fins a matar-se). Sovint, la panxa al nici li procura la befa i riota dels savis quan ve entre ells
♦ vita e-m til síns geðs: #1. (vita af sérésser plenament conscient de si mateix  (saber el que es fa). #2. (halda dómgreind sinni, hafa stjórn á geði sínumantenir el seu judici i criteri (posseir plenament el seu raciocini)
◊ er-­a svá gott, | sem gott kveða, / ǫl alda sonum; / þvíat færa veit, | er fleira drekkr, / síns til geðs gumi: la cervesa no els és pas tan bona als fills dels homes com es diu, car l'home, com més en beu, menys és conscient del que fa i diu
2. (skaphumor m,f, tremp m (estat d'ànim)
♦ hafa [ekki] geð í sér til að: [no] tenir esma de, no venir de gust, no tenir ganes o delit de
♦ stjórna geði sínu: contenir-se, contenir la seva indignació
♦ e-m verður gramt í geði við e-n: algú s'enfada amb algú, algú -una es posa felló -ona amb algú (Mall., Men.)
3. (innræti, skapferlitremp m, tarannà m (temperament, natural, caràcter)
◊ kópir afglapi, | er til kynnis kømr, / þylsk hann um eða þrumir; / alt er senn, | ef hann sylg um getr, / uppi er þá geð guma: el tanoca que ve de visita, mira bocabadat, forfolla entre dents o s'està com un estaquirot, però assús-suaixí que li donen a fer un glop tot això li espassa: llavors surt a fora el veritable tarannà de l'home (no entenc el verb þyljask um com a sinònim de tala mikið o tala þindarlaust ‘parlar molt, parlar incessantment, sense aturall, cotorrejar’ com és habitual de fer, ja que, segons el meu parer, aquest significat no s'arrenglera bé amb el dels altres dos verbs kópa i þruma. A més a més, si hom dóna a þyljask um el significat de cotorrejar, hom es veu forçat llavors a considerar la conjunció eða disjuntivament i a entendre el verb þruma en el sentit de þegja ‘callar’. El braquistiqui s'entén llavors com a: l'enze, o cotorreja tot el temps o calla (sense saber trobar un punt intermedi: o fa una cosa o fa l'altra). Þruma, emperò, significa estar-se amb les mans plegades, quiet, sense fer res als altres passatges on apareix emprat: a l'estrofa 30 hi fa referència a no fer res d'assegut, i a no fer res de dret a l'estrofa 13. No veig cap raó per assumir que a l'estrofa 17 el verb hi té o hi hagi de tenir un significat diferent. Veig el comportament descrit mitjançant la seqüència kópa — þyljask um — þruma ‘(canviant l'ordre:) bada, s'encanta, tot just sap què dir’ com el comportament d'algú que es conté per inseguretat, timidesa o simplement, per no saber com comportar-se realment, però un comportament que, al capdavall, és considerat normal per a qualsevol hoste que sigui convidat per primer cop a un lloc extern. Només assumint aquesta interpretació adquireixen ple significat els dos darrers versos: l'alcohol fa que es reveli el veritable tarannà de la persona, i, en aquest cas, de l'enze. En conseqüència, interpreto el mot com a mussita, parla tan baix que gairebé no l'entenen)
◊ sá einn veit, | er víða ratar / ok hefir fiǫld um farit, / hverju geði | stýrir gumna hverr, / sá er vitandi er vits: només el qui roda lluny i ha viatjat molt, sap quin caràcter té cada home que té ús de raó (per al significat de la locució vera vitandi [mann]vits, cf. el Hróa þáttr heimska (dins: Saga Óláfs konungs hins helga, tom II, 1830, p. 258): má hverr maðr sjá, sá er vits er vitandi, at þessi augu hafi í einum hausi verit bæði, hefir þú nú annat, en ek annat, ok skal konungr hér um dœma á morgin, ok um þat er þú tókt belti ok kníf af Þorgisli bróður mínum ‘qualsevol persona amb ús de raó pot veure que aquests dos ulls són d'un mateix cap i ara, tu en tens un i jo l'altre: però el rei jutjarà demà sobre el cas així com sobre el fet que tu vas agafar el ganivet i el cinyell d'en Þorgils, el meu germà’. La traducció danesa del Carl Christian Rafn (dins: Oldnordiske Sagaer, femte Bind, 1831, p. 230) fa: det kan enhver see, som, har Menneskeforstand, at disse Øjne have begge været i eet Hoved, du har nu det ene, men jeg det andet! og herom skal Kongen dømme i Morgen, saavelsom derom, at du tog Bælte og Kniv fra min Broder Thorgils. Interpreto la locució, per tant, amb el significat de [jeder,] der Menschenverstand hat. A l'Edda del'Snorri, dels nans se'n diu que urðu þeir vitandi mannvits ‘cobraren judici, adquiriren ús de raó’: en af atkvæðum goðanna urðu þeir vitandi mannvits ok hǫfðu manns líki ok búa þó í jǫrðu ok í steinum. Móðsognir var œztr ok annarr Durinn ‘però per decisió dels déus adquiriren ús de raó com els homes i tingueren l'aspecte dels homes, però, tanmateix [i a diferència dels homes], viuen a l'interior de la terra i de les roques. En Móðsognir en fou el més eminent [en rang i dignitat] i el segon, en Durinn’)
♦ vera æstaður í geði: ésser de tarannà dolent
4. (löngun, ástarþrádeler m (desig amorós, anhel apassionat)
♦ geð og gaman: (ást og yndiamor i goig [sexual]
◊ aptr ek hvarf, | ok unna þóttomz, / vísom vilia frá; / hitt ek hugða, | at ek hafa mynda / geð hennar alt ok gaman: hi vaig tornar creient que m'estimava (entenc que el subjecte del verb unna és la fadrina d'en Billingr. Per tant, entenc aquest verb en el sentit de mér unna [gamans/gamni] i tradueixo en conseqüència. Cf. les estrofes 39 i 41 dels Skírnismál. En la interpretació tradicional, el subjecte del verb unna és l'Odin. El sentit de l'estrofa és, per a mi, que el desig carnal fa oblidar el seny a l'Odin), deixant de banda el savi seny (no comparteixo pas l'opinió de Kuhn 1968³, p. 226 qui entén vili com a ‘freude, genuß (Háv. 99 <...>)’ i, íd., p. 229, l'adjectiu víss com a ‘gewiß, gesichert (Háv. 99). Interpreto el sintagma com que el déu, encès de desig, fa callar la voluntat regida pel seny i s'aparta, per tant, del que li dicta l'enteniment). Això creia: que tindria tot el seu deler i tot el seu plaer

geð-: mental



geð·bilaður, -biluð, -bilað: guillat -ada, tocat -ada [de l'ala], malament del cap (Bal.)



geð·bilun <f. -bilunar, -bilanir>: follia f (com a malaltia mental)

geð·deild <f. -deildar, -deildir>:
secció psiquiàtrica
♦ geðdeild almennra sjúkrahúsa: secció psiquiàtrica dels hospitals generals

geð·fatlaður -fötluð, -fatlað <adj.>:
discapacitat -ada mental (que pateix de discapacitat mental, deficient mental)

geð·felldur, -felld, -fellt: simpàtic -a, agradable (en el tracte)



geð·flækja <f. -flækju, -flækjur>: (duld) complex m



geð·fötlun <f. -fötlunar, -fatlanir> deficiència f mental



geð·góður, -góð, -gott: 1. (í góðu skapi) de bon humor
        2. (mildur í skapi, skapgóður) afable
        3. (góðlyndur, sem reiðist sjaldan) bondadós -osa, bonhomiós -osa



geð·hjúkrun <f. -hjúkrunar, -hjúkranir>: atenció (o: assistència) f als malalts mentals



geð·hjúkrunarkona <f. -hjúkrunarkonu, -hjúkrunarkonur>: infermera psiquiàtrica



geð·hjúkrunarmaður <m. -hjúkrunarmanns, -hjúkrunarmenn>: infermer psiquiàtric



geðhvarfa·sjúkur, -sjúk, -sjúkt: bipolar (maníac-depressiu)



geðhvarfa·sýki <f. -sýki, no comptable>: trastorn m bipolar, psicosi maníaco-depressiva

geð·hvörf <n.pl -hvarfa>:
<MEDtrastorn m bipolar

geð·hæð <f. -hæðar, -hæðir>: mania f, fase maníaca (fase d'exaltació 
        en un malalt de trastorn bipolar)



geðklofa·einkenni <n. -einkennis, -einkenni>: símptoma m d'esquizofrènia, 
        símptoma esquizofrènic



geðklofa·sjúklingur <m. -sjúklings, -sjúklingar>: esquizofrènic m, esquizofrènica f
        ofsóknaróður geðklofasjúklingur: esquizofrènic paranoide



geð·klofi <m. -klofa, no comptable>: 1. (geðrof) esquizofrènia f
        óskipulagður geðklofi: esquizofrènia hebefrènica (o: desorganitzada)
        2. (geðklofasjúklingur) esquizofrènic m, esquizofrènica f



geð·klofinn, -klofin, -klofið: esquizofrènic -a



geð·lyf <n. -lyfs, -lyf>: psicofàrmac m



geð·lækning <f. -lækningar, -lækningar. Empr. hab. en pl.>: psiquiatria f (tractament de
           les malalties i desordres mentals)



geð·læknir <m. -læknis, -læknar>: psiquiatra m & f



geðlæknis·fræði <f. -fræði, no comptable>: psiquiatria f



geð·meðferð <f. -meðferðar, -meðferðir>: tractament psiquiàtric

geð·ríkur, -rík, -ríkt <adj.>:
colèric -a, geniüt -üda, de temperament molt fort

geð·rænn, -ræn, -rænt: psíquic -a (mental)
        geðræn vandamál: problemes psíquics
        geðræn vandkvæði: problemes mentals



geðs·hræring <f. -hræringar, -hræringar>: emoció f (afectament o reacció de l'ànima
           davant un fet o uns fets)
        vera í mikilli geðshræringu: estar molt excitat -ada (molt afectat per uns fets)



geðsjúkdóma-: psiquiàtric -a



geðsjúkdóma·fræði <f. -fræði, no comptable>: psiquiatria f



geð·sjúkdómur <m. -sjúkdóms, -sjúkdómar>: malaltia f mental



geð·sjúklingur <m. -sjúklings, -sjúklingar>: psicòpata m & f (malalt mental en general)



geð·sjúkrahús <n. -sjúkrahúss, -sjúkrahús>: manicomi m, hospital psiquiàtric



geðs·legur, -leg, -legt: simpàtic -a

geð·speki <f. -speki, no comptable>:
saviesa f
◊ fróðr ertu nú, gestr. | Far þú á bekk jǫtuns, / ok mælumk í sessi saman. / Hǫfði veðja | vit skulum hǫllu í, / gestr, um geðspeki: hoste, [veig que] ets sapient, vine [a seure] al banc de l'ètun, i parlem plegats d'asseguts. Juguem-nos-hi el cap, hoste, a la hǫll, provant les [respectives] savieses

geð·stjarfi <m. -stjarfa, no comptable>: <med> catatonia f



geð·truflun <f. -truflunar, -truflanir>: desordre m mental



geðvef·rænn, -ræn, -rænt: psicosomàtic -a



geð·veiki <f. -veiki, no comptable>: 1. <GEN> malaltia f mental, trastorn m mental, 
        alienació f mental
           þetta er algjör geðveiki: <LOC FIG> això és una autèntica bogeria!
        2. (PSICOL = geðvilla> psicopatia f (malaltia mental o psíquica en general)
        3. (PSICOL = sturlun) psicosi f (malaltia mental 
           amb distorsió greu del sentit de la realitat)



geðveiki·einkenni <n. -einkennis, -einkenni>: símptoma psicòtic



geðveikra·hæli <n. -hælis, -hæli>: manicomi m



geð·veikur, -veik, -veikt: 1. <GEN> malalt -a mental
        2. (PSICOL = geðsjúkur> psicòpata (malalt psíquic en general)
           geðveikur maður: psicòpata m
        3. (PSICOL = sturlaður) psicòtic -a



geðveikra·hæli <n. -hælis, -hæli>: manicomi m



geð·veila <f. -veilu, -veilur>: 1. trastorn psíquic
        2. desordre m de la personalitat



geð·villa <f. -villu, -villur>: psicopatia f



geð·villtur, -villt, -villt: psicòpata, psicopàtic -a



geð·vondur, -vond, -vont: 1. (í vondu skapi, geðillur) de mal humor, 
        malhumorat -ada (ocasionalment)
        2. (skapvondur, uppstökkur) de mal geni (de natura malombrosa)



gefa: 1. donar
        2. gefa út bók ~ dagblað ~ tímarit: editar un llibre ~ un diari ~ una revista
        3. gefa sig: #1. <GEN> donar-se; #2. (láta undan) cedir (trencar-se, p.e., 
           pel pes o la tensió)
           gefa sig á tal við e-n: entaular (o: encetar) una conversa amb algú
           gefa sig við e-u: lliurar-se (o: donar-se) a una cosa
           gefa sig (o: gefast) á vald e-s: lliurar-se a [la] mercè d'algú
        4. gefa sig fram: lliurar-se, presentar-se (a la policia, a les autoritats)




gefast upp: rendir-se, donar-se per vençut -uda [i abandonar], no poder pus (Mall.)



gefins <adv.>: gratis, de franc

Gefjun <f. Gefjunar, no comptable>:
<MITOLGefjun f, deessa del panteó norrè. Segons Snorri era una deessa ansa (af ása ætt), malgrat que l'etimologia del seu nom -la donadora- sembla apuntar més aviat cap a una deessa de la fertilitat i, doncs, cap a un origen vani. L'Snorri informa d'ella a la Gylfaginning i a la Ynglinga saga, quan refereix el mite sobre l'origen del llac Mäler de Suècia i l'origen de l'illa danesa de Sjælland. Segons l'Snorri, la Gefjun es va casar amb l'Skjǫldr, fill del déu Odin i tots dos s'establieren a Lejre, Dinamarca
fuglarnir díómedes hafa nafn fengit af félǫgum ok fǫrunautum hertogans Díómedis, hverja er heiðnir menn segja í sínum skrǫksǫgum fyrir þá sǫk af mǫnnum þess háttar fugla ordit hafa, at þeirra formaðr ok hǫfðingi Díómedes hafi sært sjálfa Gefjun gyðjuna einu miklu sári ok hættligu í einum bardaga. Þeir fuglar eru því nærr at vexti sem svanir, hvítir at lit, ok hafa stór nef bædi ok hǫrð. Þeir eru mest í þeirri ey liggjandi út við Púl sem Díómedía heitir, fljúgandi milli þeirra gjá ok gljúfra ok stórra steina eðr bjarga sem á sjóvarstrǫndum eru. Þeir kunnu gǫra grein hvárt samlendir menn þeim koma þangat eðr aðrir. Koma þar Girkir, þá fara þeir gjarna þeim nærri, til þess at þeir sýni þeim blíðubragð á sér, en ef þar koma annarra landa menn, þá ráða þeir á þá, bíta þá ok særa þat mesta sem þeir mega. Þeir eru sorgsamliga ok hljóðaðir, svá sem harmandi meðr sinni rǫdd ok sýtandi bæði sjálfra sinna umskipti ok afskaplig áfelli ok þar meðr eigi síðr tjón ok tapan síns hǫfðingja, þvíat Díómedes var af Girkjum þó drepinn. Þessa fugla kalla Girkir erœdios. Eru þeir ok skilrekkir (= skilríkir) menn ok vel skynsamir, sem segja ok sanna -eigi meðr skrǫkligu skrapi hégómans (= hégómaskrapi) eðr ljótligri lygi, utan heldr meðr sannligri ok úfalsaðri frasǫgn-, þessa nefnda kumpána Díómedis at fuglinum ordit hafa, þvíat nǫkkurir menn hafa þat fyrir satt -eptir frasǫgn Ísidórí í sinni elleptu bók í síðasta capitulo de transformati[oni]s-, at þeir fuglar sem striges (στϱίγες, strigēs) heita, verði eðr hafi orðit af mǫnnum: els ocells diomedes reberen llur nom dels companys i acompanyants del duc Diomedes, de qui els pagans conten en llurs skrǫksǫgur (històries fabulades) que aquesta mena d'ocells sorgiren d'homes (= que uns homes es convertiren en aquesta mena d'ocells) perquè llur cabdill i príncep Diomedes en una batalla va infligir una gran ferida, i greu, a la mateixa deessa Gefjun (= Κύπρις = Ἀφροδίτη). Aquests ocells tenen la mida aproximada dels cignes, són de color blanc i tenen grans becs i durs. S'estan sobretot a l'arxipèlag que hi ha davant [les costes de] Pulla i que es diu Illes Diomedes (Diomedae insulae), volant entre barrancs i congostos i grans penyals o penya-segats que hi ha a les seves costes marines. Aquests ocells són capaços de distingir si se'ls hi acosten conterranis (paisans) o estrangers (lit.: altres). Si són grecs els qui hi van, aquests ocells s'hi acosten de grat per tal com [els grecs] els fan un posat amable (es mostren amables amb ells), però si els qui hi van són nadius d'altres terres, aleshores aquests ocells els ataquen, els piquen i els fereixen tant com els és possible. Aquests ocells també fan un so afligit, com si amb llur veu estiguessin plorant i planyent llur pròpia transformació i abominable (execrable) desgràcia, i amb elles, i no pas menys, el dany i la pèrdua de llur príncep, car en Diomedes fou, tanmateix, mort pels grecs. Els grecs anomenen eredis (ἐϱῳδιός, eroedius) aquests ocells. També cal afegir que són homes entenimentats i molt assenyats els qui diuen i adveren -i ho fan no pas amb xerrameca fabulada i vàcua o desvergonyides mentides ans més aviat amb un relat veraç i genuí (no adulterat)- que aquests esmentats companys d'en Diomedes es varen convertir en l'ocell [d'aquest nom] perquè alguns homes consideren verídic, segons el relat de l'Isidor en el seu onzè llibre, en el darrer capítol de transformationis, que els ocells que es diuen striges (στϱίγες, strigēs = xots, xonques, mussols, petits ducs) sorgeixen o han sorgit d'homes (que uns homes es transformen o s'han transformat en els ocells que s'anomenen striges)
Diomedias aues a sociis Diomedis appellatas, quos ferunt fabulae in easdem uolucres fuisse conuersos; forma fulicae similes, magnitudine cignorum, colore candido, duris et grandibus rostris. Sunt autem circa Apuliam in insula Diomedia inter scopulos litorum et saxa uolitantes. Iudicant inter suos et aduenas; nam si Graecus est, propius accedunt et blandiunt; si alienigena, morsu inpugnant et uulnerant, lacrimosis quasi uocibus dolentes uel suam mutationem uel regis interitum. Nam Diomedes ab Illyriis interemptus est. Haec autem aues Latine Diomediae uocantur, Graeci eas ἐϱῳδιός dicunt
Síðan hljóp öðlingurinn upp í kerru sína, tók hina glæsilegu tauma og hélt hinum hófasterku hestum eftir Týdeifssyni; var á honum mikill ákafi. Díómedes var þá að elta Kýprisi með óvægnu eirvopni, því hann þekkti hana, að hún var kjarklaus gyðja, og ekki ein af þeim gyðjum, sem ráða fyrir í orustum manna, hvorki Aþena, né Enýó borgrofa. Sonur hins hugstóra Týdeifs elti hana nú innan um mannþröngina, og er hann fann hana, lagði hann fram hinu hvassa spjóti, stökk á eftir henni og hjó framanvert á hennar veiku hönd; gekk spjótið þegar í gegnum hina himnesku blæju, er sjálfar Fegurðargyðjurnar höfðu búið til handa henni, og í gegnum hörundið ofan til við lófann; rann þá hið ódauðlega blóð gyðjunnar, ef blóð skal kalla glætu þá, er rennur af hinum sælu guðum; því þeir eta eigi brauð og drekka eigi hið skæra vín, og eru því blóðlausir, og kallast ódauðlegir. Hún hljóðaði hátt, og fleygði frá sér syni sínum, tók Febus Appollon hann upp og barg honum í dimmu skýi, svo engi hinna reiðfimu Danáa næði að reka eirvopn í brjóst honum og taka hann af lífi. Þá kallaði hinn rómsterki Díómedes hátt: „Vík burt, dóttir Seifs, úr bardaganum og orustunni! Nægir þér ekki að ginna kjarklausar konur? Ef þú gengur oftar út í orustu, þá hygg eg, að þig ói við ófriðnum, enda þó þú eigir langt til að spyrja“

geggjaður, geggjuð, geggjað: esbojarrat, increïble

gegn·bleyta <-bleyti ~ -bleytum | -bleytti ~ -bleyttum | -bleytte-ð með e-u>:
xopar una cosa X amb una cosa Y, impregnar una cosa totalment amb un líquid
♦ gegnbleyta svampbotn með sérrí: <CULINxopar la base de la tarta amb xerri

gegn·sæi <n. -sæis, no comptable>:
transparència f

gegn·sær, -sæ, -sætt <adj.>:
transparent

gegnum <prep. + Ac.>: a través de

gegnum·steiktur, -steikt, -steikt: molt fet -a (aliment cuinat, p.e., carn)

geigur <m. geigs, pl. no hab.>:
1. <GENespant m
♦ geigur fór um hann: l'espant es va apoderar d'ell
♦ það kom í mig geig: l'espant es va emparar de mi
♦ mér stendur geigur af honum: em fa molta de por, m'espanta
2. (háski, hættaperill m (risc de mal imminent)

geim- <en compostos>:
<ASTROespacial

geim·fari <m. -fara, -farar>:
1. <GENastronauta m & f
2. (rússneskurcosmonauta m & f (massa de matèria lluminosa situada fora del sistema solar, que té aparença de núvol o boira)

geim·ferja <f. -ferju, -ferjur. Gen. pl.: -ferja>:
transbordador m espacial

geim·flaug <f. -flaugar, -flaugar>:
<ASTROcoet m espacial

geim·kanni <m. -kanna, -kannar>:
<ASTROsonda f espacial

geim·kapphlaup <n. -kapphlaups, -kapphlaup. Pl. no hab.>:
cursa f espacial

geim·rusl <n. -rusls, no comptable>:
deixalles (o: escombraries) f.pl espacials, brossa f espacial, fems m.pl espacials (Bal.)

geim·stöð <f. -stöðvar, -stöðvar>:
estació f espacial
♦ alþjóðlega geimstöðin: l'estació espacial internacional

geir <m. geirs, geirar>:
<LITllança f
♦ þrima geira: el retruny (o: el fragor) de les llances (= la batalla)

geiri <m. geira, geirar>:
sector m
♦ → einkageirinn “el sector privat”
♦ opinberi geirinn: el sector públic
♦ → ríkisgeirinn “el sector estatal”

< geir·laukur <m. -lauks, -laukar>:
all m (planta Allium sativum)

geir·nyt <f. -nytjar (o: -nytar), -nytjar (o: -nytar)>:
quimera f, guineu f (peix Chimaera monstrosa)

geir·varta <f. -vörtu, -vörtur. Gen. pl.: -vartna & -varta>: mugró m

geirvörtu- <en compostos>:
<MEDtelo-, tel-, teli-, del mugró

geisa <geisa ~ geisum | geisaði ~ geisuðum | geisað>:
1. (um eldestar fora de control (incendi)
◊ þeir láta þegar geisa eld og járn: llavors ho assolen tot immediatament a sang i a foc
♦ eldurinn geisaði: l'incendi estava fora de control
2. (um stormbramar, fer furor (tempesta)
♦ stormurinn geisaði: la tempesta bramava
♦ það geisar: descarrega una bona tempesta
3. (um sótt & stríðfer estralls, encruelir-se (malaltia, epidèmia & guerra)
♦ farsóttin geisaði: l'epidèmia feia estralls
♦ hitabylgja geisaði: una onada de calor ha fet estralls

geisla <geisla ~ geislum | geislaði ~ geisluðum | geislað>:
estar radiant
◊ andlit hans geislaði: la seva cara estava radiant
♦ geisla e-ð: irradiar una cosa

geisla·baugur <m. -baugs, -baugar>:
aureola f (de sant)

geisla·diskur <m. -disks, -diskar>:
CD m, compact disc m, disc compacte

geisla·drif <n. -drifs, -drif>:
lector m de CD-ROM

geisla·fræðingur <m. -fræðings, -fræðingar>:
radioterapeuta m & f, radiòleg m, radiòloga f

geisla·lækningar <f.pl -lækninga>:
radioteràpia f

geisla·meðferð <f. -meðferðar, -meðferðir>:
tractament m amb radioteràpia

geisla·mengun <f. -mengunar, no comptable>:
contaminació radioactiva

geisla·plata <f. -plötu, -plötur. Gen. pl.: -platna>:
compact disc m, CD m
♦ tvöföld geislaplata: un compact disc doble

geisla·prentari <m. -prentara, -prentarar>:
impressora f làser

geisla·skaut <n. -skauts, -skaut>:
<BIOLcentrosoma m

geisla·spilari <m. -spilara, -spilarar>:
[aparell m de] compact disc m

geisla·virkni <f. -virkni, no comptable>:
radioactivitat f

geisla·virkur, -virk, -virkt <adj.>:
radioactiu -iva

geisli <m. geisla, geislar>:
1. <GENraig m (fl./pl.: raigs & rajos)
◊ sólin stafar geislum: el sol llança els seus raigs
◊ útfjólubláir geislar: raigs ultravioleta
◊ ég hef stigið meðfram þessum geislum þínum eins og væri bryggja undir fótum mínum, sem ég fer eftir upp til móður minnar, hins lifandi Úræus í Auga Ras: he ascendit per aquests raigs teus com si hi hagués un pont sota els meus peus. Per aquest pont ascendiré fins a ma mare, l'ureu vivent en l'Ull de Ra
2. <MATradi m (radíi)

geit <f. geitar, geitur>:
1. (klaufdýrcabra f  (mamífer Capra hircus)
2. ♦ geitur í höfði: <MEDtinya f, costra f del cap, escara f, favus m (malaltia de la pell causada pel fong Trichophyton schoenleinii syn. Achorion schoenleinii)

geita·mjólk <f. -mjólkur, no comptable>:
llet f de cabra 

geita·ostur <m. -osts, -ostar>:
formatge m de [llet de] cabra 

geit·hvönn <f. -hvannar, -hvannir>:
angèlica borda (planta Angelica silvestris)

geitunga·ofnæmi <n. -ofnæmis, no comptable>:
<MEDal·lèrgia f al verí de vespa

geitungur <m. geitungs, geitungar>:
1. (holugeitungurvespa [comuna], abella groga (Mall.(insecte Vespa vulgaris syn. Vespula vulgaris syn. Paravespula vulgaris)
2. (húsageitungurvespa carnissera, vespa alemanya, abella sagetera (Mall.), abella carnissera (Mall.(insecte Vespula germanica syn. Paravespula germanica)

gelatín·sneyddur, -sneydd, -sneytt <adj.>:
desgelatinitzat -ada

gelda <geldi ~ geldum | gelti ~ geltum | gelte-ð ~ e-n>:
castrar algú ~ una bèstia, sanar algú ~ una bèstia (Mall., Men.

geld·bygg <n. -byggs, no comptable>:
maragall (o: margallm (Cat., Val.), fletxes f.pl (Mall.), coa f d'egua (Men.(planta Hordeum murinum syn. Critesion murinum)

geld·hani <m, -hana, -hanar>: capó m

geld·hestur <m. -hests,-hestar>:
cavall castrat, cavall sanat (Bal.)

geld·hæna <f.-hænu, -hænur>: capona f, pularda f

geldinga·gras <n. -grass, -grös>:
silene f de mar  (planta Silene maritima)

geldinga·hnappur <m. -hnapps, -hnappar>:
gasó alpí  (planta Armeria vulgaris syn. Statice armeria syn. Armeria maritima syn. Statice maritima)

geldingur <m. geldings, geldingar>:
eunuc m

geld·neyti <n. -neytis, -neyti>:
bestiar sanat, bestiar m de carn (designació col·lectiva dels animals d'un mas que no s'aprofitaven per a l'obtenció de llet, sinó de carn i que, tot sovint, estaven sanats)

geldur, geld, gelt <adj.>:
1. (geltur, vanaðurcastrat -ada, sanat -ada (Mall., Men.
2. (sem gefur ekki frá sér mjólkque s'ha quedat sense llet (que ha deixat de tenir llet, p.e., vaca, per no haver vedellat en tot l'any)
♦ kýrinn stendur geld: la vaca s'ha quedat sense llet
◊ ...og vorum mjólkurlaus, því að hún Skjalda okkar stóð geld: ...i no teníem llet perquè la nostra [vaca] Skjalda s'havia quedat sense
3. (ófrjórestèril, eixorc -a (que no pot tenir descendència)
Þú munt hljóta meiri blessun en allar aðrar þjóðir. Meðal þín verður hvorki ófrjór karl né kona og ekkert af búfénaði þínum gelt
4. <FIGmancat -ada d'idees, [mentalment i espiritualment] eixorc -a, toix -a (Mall.

gelgja <f. gelgju, gelgjur. Gen. pl.: gelgna o: gelgja>:
1. (skrápkoli, skrápflúrapalaí raspós, palaieta f del Canadà (peix Hippoglossoides platessoides)
♦ Slóans gelgja: peix m dimoni (peix Chauliodus sloani)
2. (kinnbein í fiskios m de la galta, zigoma m de peix (os zigomàtic de peix ossi o osteïcti)
3. (karlprjónnvara f (d'opercle de ganya de bacallà)
4. (tálknganya f (òrgan respiratori de peix & opercle de ganya de molts de peixos)
5. (óstýrilátur unglingur ~ óstýrilát stúlka á gelgjuskeiðigallet m, polla f, polleta f (noi o noia en plena pubertat)
6. (mjóvaxinn og veikluleg manneskjaescanyolit m, escardalenc m, escanyolida f, escardalenca f (persona prima i d'aspecte feble o desnerit i amb els pòmuls de la cara sobresortits)
7. <(þverbiti gálganstravesser m (de forca)
8. <(stöng, staurperxa f (pal, llistó, asta)
9. <(hengingaról, snærisoga f (corda de penjar)
10. <(festi, fjöturcadena f (lligall)
♦ Gelgja: <MITOLGelgja f, nom de la corda o cadena mítica amb la qual els déus subjectaren al turó de Sí-Glitnir el llop Fènrir, fermat per les cames amb la corda Gleipnir, perquè hi quedés totalment immobilitzat
◊ þá er æsirnir sáu að úlfurinn var bundinn að fullu, þá tóku þeir festina -er úr var fjötrinum-, er Gelgja heitir, og drógu hana gegnum hellu mikla, sú heitir Gjöll, og festu helluna langt í jörð niður. Þá tóku þeir mikinn stein og skutu enn lengra í jörðina. Sá heitir Þviti, og höfðu þann stein fyrir festarhælinn: quan els ansos véren que el llop estava completament fermat, varen agafar la corda que es diu Gelgja -i que partia de les traves [que li havien posat a les cames]-, i la passaren a través d'una gran llosa de pedra que es diu Gjöll, que fixaren a les profunditats de la terra. A continuació varen agafar una gran pedra i l'enfonsaren a dins la terra encara a major profunditat. Aquesta pedra es diu Þviti i l'empraren a tall de piló de subjecció per a fermar-hi l'extrem de la corda Gelgja

gelgju·bólur <f.pl -bólna (o: -bóla>:
acne f juvenil, acne f de l'adolescent, acne f vulgar

gelgju·skeið <n. -skeiðs, pl. no hab.>: pubertat f

gelgju·þrimlar <m.pl -þrimla>:
acne f juvenil, acne f de l'adolescent, acne f vulgar

gella¹ <f. gellu, gellur. Gen. pl.: gellna o: gella>: (stúlka) noia f, 
        clavellina f (Mall.) (curra)

gella² <f. gellu, gellur>: (kverksigi í fiski) ganya f (de peix)

gelta <gelti ~ geltum | gelti ~ geltum | gelt>:
bordar, lladrar (Val., Bal.), jaupar (Ross.
Allir verðir Ísraels eru blindir, þeir vita ekkert, þeir eru allir hljóðir hundar sem geta ekki gelt, þeir liggja í draummóki, þykir gott að lúra
♦ gelta að e-m: bordar-li a algú
En ekki mun svo mikið sem hundur gelta að Ísraelsmönnum, hvorki mönnum né skepnum, svo að þið komist að raun um að Drottinn gerir greinarmun á Egyptum og Ísraelsmönnum

geltandi, geltandi, geltandi <adj.>:
que borda (o: lladra) 
♦ geltandi hundar bíta ekki: gos que lladra, no mossega

geltur, gelt, gelt <adj.>:
castrat -ada, sanat -ada (Mall., Men.

gemara <f. gemöru, gemörur>:
<RELIGguemarà f (גְּמָרָה(fl./pl.guemaràs og/i guemarot)

gemlir <m. gemlis, gemlar>:
1. <LIT(haukurastor m (ocell Accipiter gentilis)
2. <(örnàguila f (àliga)

gemsa <gemsu, gemsur>: isard m

gen <n. gens, gen>:
<GENETgen m 
♦ jafnríkjandi gen: gen codominant
♦ ríkjandi gen: gen dominant
♦ víkjandi gen: gen recessiu

gena·mengi <n. -mengis, -mengi>:
<GENETgenoma m (erfðamengi)

genamengis·áætlun <f. -áætlunar, no comptable>:
projecte m del genoma [humà] (mannerfðamengisáætlun)

gengi <n. gengis, gengi. Gen. pl.: gengja; dat.pl.: gengjum>:
1. <ECON = um gjaldmiðlatipus m de canvi, cotització f  (de moneda estrangera respecte d'una altra)
♦ gengi gjaldmiðils: cotització f d'una divisa, tipus m de canvi d'una divisa
♦ gengi krónunnar: la cotització de la corona
♦ fella gengi: depreciar
♦ fljótandi gengi: canvi fluctuant
♦ hækka gengi: revaloritzar una moneda, apujar la cotització
♦ gengi evrunnar fer hækkandi: l'euro s'està revaloritzant, [la cotització de] l'euro està pujant
♦ lækka gengi: devaluar
♦ → dagsgengi erlendra gjaldmiðla “tipus de canvi diari de monedes estrangeres”
2. <ECON = um hlutabréfcotització f  (d'accions & fons)
♦ gengi hlutabréfanna: cotització de les accions
♦ gengi hlutabréfanna hefur lækkað: la cotització de les accions ha baixat, les accions han baixat
♦ gengi hlutdeildarskírteina verðbréfasjóða: preu unitari de les participacions de fons comuns d'inversió, cotització unitària de les participacions de fons comuns d'inversió
♦ gengi skuldabréfa: cotització d'un bon, preu m de mercat d'un bon, cotització f del preu dels bons
3. <(hjálpsocors m (ajut, auxili)
4. (orðstírconsideració f (fama, renom)
♦ vera í góðu gengi: gaudir de bona consideració
♦ vera í miklu gengi: gaudir d'una gran consideració
♦ vera í litlu gengi: gaudir de poca consideració
5. (vinnuflokkurbrigada f (equip o grup de treball)
6. (farsældèxit m (benastrugança, bon resultat final)
♦ í góðu gengi: d'èxit
♦ óska e-m góðs gengis og velfarnaðar í starfi: desitjar a algú molt d'èxit i bona sort en un treball
♦ óska e-m gæfu og góðs gengis: desitjar a algú molt d'èxit i bona sort
♦ spá e-u ~ e-m góðu gengi: pronosticar uns bons resultats a una cosa ~ algú
7. (velgengnibenestar m (benanança, prosperitat)

gengis·felling <f. -fellingar, -fellingar>: 1. depreciació f (de moneda 
        en els mercats financers)
	2. devaluació f (de tipus de canvi de moneda per deicisió governamental)

gengis·hagnaður <m. -hagnaðar, pl. no hab.>:
plusvàlua f

gengis·hækkun <f. -hækkunar, -hækkanir>: 1. apreciació f (de canvi de moneda 
           per acció de l'oferta i la demanda)
	2. revalorització f, revaloració f (de canvi moneda per decisió governamental)

gengis·lækkun <f. -lækkunar, -lækkanir>: devaluació f (de moneda)

gengis·munur <m. -munar, pl. no hab.>:
diferència f en el tipus de canvi

gengis·skráning <f. -skráningar, -skráningar>: cotització f en borsa, tipus m de canvi borsari

gengis·sveifla <f. -sveiflu, -sveiflur. Gen. pl.: -sveiflna o: -sveifla>:
fluctuació f en la cotització, fluctuació f en el tipus de canvi (de moneda estrangera)

gengis·tap <n. -taps, pl. no hab.>:
minusvàlua f

gengis·tryggður, -tryggð, -tryggt <adj.>:
indexat -ada al tipus de canvi, lligat -ada (o: acoblat) al tipus de canvi diari d'una moneda estrangera (sou, hipoteca, arrendament etc.)

gengis·trygging <f. -tryggingar, pl. no hab.>:
indexació f al tipus de canvi, acoblament m (o: unió f) al tipus de canvi diari d'una moneda estrangera (sou, hipoteca, arrendament etc.)

Georg <m. Georgs, no comptable>:
Jordi m (Georgsmessa)
◊ heilagur Georg er verndardýrlingur Katalóníu: sant Jordi és el sant patró de Catalunya
◊ heilagur Georg drap drekann, bjargaði konungsdótturinni og gaf henni eina rauða rós: sant Jordi el drac va matar i la princesa va salvar i una rosa roja li va dar
♦ dagur heilags Georgs: diada f de Sant Jordi
♦ heilagur Georg drekabani: sant Jordi matador del drac

Georgía <f. Georgíu, no comptable>:
Geòrgia f

georgíska <f. georgísku, no comptable>:
georgià m (llengua de Geòrgia)

georgískur, georgísk, georgískt <adj.>:
georgià -ana

Georgíu·maður <m. -manns, -menn>:
georgià m, georgiana f

georgs·dýrkun <f. -dýrkunar, no comptable>:
veneració f de sant Jordi

georgs·messa <f. -messu, -messur. Gen. pl.: -messa>:
[dia f de] Sant Jordi m, festa f de Sant Jordi

ger <n. gers, ger>:
<GENllevat m
♦ → eplavínger “llevat de sidra”
♦ → pressuger “llevat de pa, llevat de panificació”
♦ → sérríger “llevat de xerri”
♦ → ölger “llevat de cervesa”

gera: fer
                hvað get ég gert fyrir þig?: què puc fer per tu?

        gera við eitthvað: reparar una cosa

                ég vil fá gert við þetta: podria reparar-me (Mall.: adobar-me) això?

        ég get ekkert gert í þessu: no hi puc fer res

        ég get ekki að því gert: no hi puc fer res

                þau geta ekkert í því gert: no hi poden fer res

        ég get ekki að því gert að...: no [hi] puc fer res que...

        gerðu ekki það í dag sem þú mögulega getur gert á morgun: no facis avui 
           el que pots fer demà

        gerðu það: fés-ho! (Sovint, però, s’usa amb el sentit nostre de “sisplau”)

        hvað á ég að gera?: què he de fer?!
 
II. <amb complement preposicional i/o adverbi>:
A. <á>
1. <gera á e-ð>fer una cosa per modificar la forma, situació, estat etc. d'una altra
◊ eru nokkurir þeir hlutir hér í ritaðir (variant: ritnir) sem þeim vitrustu mǫnnum sem á eru landinu sýnaz ofarr meirr of harðir eða of linir, þá bjóðum vér lǫgmǫnnum várum, at þeir riti til vár þat sem þér beiðiz allir saman. Skulum vér þá sannliga allir saman[, með góðra manna ráði,] þá skipan á gera sem vér væntum at yðr ǫllum saman sé hentast. – Þessi skipan var ger í Túnsbergi þá er liðit var frá burð várs herra Jesú Christí M.CC.LXXXX ok IV vetr á Svithúnsvǫkudag á XV ári ríkis várs. Herra Bárðr Serksson kanziler várr innsiglaði. Jón klerkr ritaði: si en aquesta disposició hi ha escrites coses que els homes més savis que hi ha al país considerin posteriorment massa severes o massa indulgents, manem als nostres lǫgmenn que ens escriguin allò que tots vosaltres plegats demaneu [que es modifiqui en aquest sentit]. Aleshores tots nosaltres, amb el consell d'homes prous, realment i vertaderament modificarem la disposició en la manera que esperem que sigui al més satisfactòria per a tots vosaltres. Aquesta disposició es va decretar a Túnsberg quan havien passat 1294 anys del Naixement de Nostre Senyor, la vetlla de sant Suití (= 15 de juliol. La festa de sanctus Suithinus Cantebrigiensis, doctor Ecclesiae, episcopus Wintoniensis, se celebra el 16 de juliol), en el quinzè any del Nostre regnat. El senyor Bárðr Serksson, el nostre canceller, la va segellar. En Jón el clergue la va posar per escrit (ignoro a què fan referència aquests hinir vitrustu menn islandesos i góðir menn, hinir beztu menn noruecs del decret reial. Aquests darrers podrien ésser per ventura els consellers del consell del regne?)
◊ þat gerðist enn um vetrinn, at kona ein hafði stolit, ok varð Þorgils henni reiðr ok vildi refsa henni; Hón hljóp þar til hjálpar, er Sigurðr var, en hann setti hana hjá sér í pallinn. Þorgils bað hann sér ekki skipta af við hana, ok segir hvat hón hafði gert. Sigurðr mælti: „biðja vil ek henni friðar, hón hefir þó mitt traust sótt, ok gef henni upp sǫkina“. Þorgils segir at hón skal víti fyrir taka, ok er Sigurðr sá, at búandi vildi henni ekki frið gefa fyrir bœn hans, þá hljóp hann upp ok brá sverði, ok bað hann til sœkja. Þorgilsi leizk maðrinn með miklu yfirbragði, ok grunaði hverr vera myndi, lét hann við berast at gera á hluta hennar at sinni[, ok gaf henni frið]: aquell hivern també va passar que una dona va robar i en Þorgils es va posar furiós amb ella i la volia castigar. Ella va fugir corrents, cercant ajut, cap al lloc on era en Sigurðr i aquest la va seure al seu costat a dalt del pallr. En Þorgils li va demanar que no tingués tracte amb ella i li va contar el que ella havia fet. En Sigurðr li va respondre: “vull demanar-te mercè per a ella, ja que ha cercat la meva protecció. Perdona-li, doncs, la seva falta”. En Þorgils, però, li va replicar que ella havia de tenir el seu càstig. Quan en Sigurðr va veure que el pagès no volia escoltar el seu prec i donar-li mercè a ella, es va posar dret d'un salt, va desembeinar l'espasa i li va demanar que s'hi acostés [si gosava]. Al Þorgils li va semblar que aquell home tenia un posat gallard i va sospitar qui podia ésser i va deixar estar (Cf. Baetke 19874 p. 49: láta við berask verhindern, nicht ausführen lassen; unterlassen) de fer-li res a ella (Cf. Baetke 19874 p. 192: gera á hluta e-s jmd. etw. antun, zufügen) aquell cop [i la va perdonar]
◊ og er Hafliði heyrði þetta gekk hann þar að er Grettir lá og mælti: "Eigi þykir mér samkeypi yðvart kaupmanna gott. Þú gerir þeim ólög en níðir þá á svo gert ofan en þeir heitast að steypa þér fyrir borð. Nú er slíkt ótiltækilegt": i quan en Hafliði va sentir aquestes coses, va anar a l'indret on en Grettir estava ajagut i li va dir: “La relació que hi ha entre els mercaders i tu, així com jo ho veig, no és gens bona: Tu et comportes iniquament (en contra de l'estipulat) amb ells i en fas befa a més a més i ells[, per llur banda,] amenacen de llençar-te per la borda. Tant una cosa com l'altra ara són fora de lloc” (vocabulari: #1. samkeypi: Cf. en Richard Constant Boer, 1900, pàg. 57: 7.   samkeypi, n., „verabredung“, „umgang“, „verhältnis“. kaupmanna ist apposition zu yðvart, was daraus zu erklären ist, dass das pronomen possessivum ein genetivisches verhältnis ausdrückt; also ist yðvart kaupmanna der genetiv zu þér kaupmenn (=þú ok kaupmenn); #2. ólög: Cf. en Baetke 19874, pàg. 457: ó-lǫg n.pl.   was dem Gesetz widerstreitet: gera e-m ólǫg ungesetzlich gegen jemanden vorgehen; jemandem Unbill zufügen; ganga eigi undir ólǫg sich Gesetzeswidrigkeiten nicht fügen; at ólǫgum in gesetzeswidriger Weise; #3. ger: Cf. en Baetke 19874, pàg. 194: á svá gǫrt ofan überdies, obendrein; #4. ótiltækilegur: Cf. en Richard Constant Boer, 1900, pàg. 57: 9. ótiltœkiligr,   „was man nicht tun soll“, „unpassend“, vgl. taka til)
◊ "Þá muntu Grettir," sagði Þorkell, "gera það fyrir mína skuld að gera ekki á hluta Bjarnar meðan þið eruð hjá mér: “Aleshores, Grettir”, li va dir en Þorkell, “per mi (per amor meu) faràs això: que no emprendràs res contra en Björn mentre ell i tu sigueu a casa meva” (vocabulari: #1. gera á hluta e-s: Cf. en Richard Constant Boer, 1900, pàg. 88: 2. 3.   gera — Bjarnar,   „an Bjǫrns verhältnissen, seinem zustande, etwas ändern“, d.h., ihm gegenüber zu feindseligkeiten übergehen)
◊ sagði Jökull föður sínum að Víglundur og Trausti hefðu drepið heimamenn hans þrjá "en vér vildum ekki á hluta þeirra gera fyrr en vér fyndum þig": en Jökull va contar a son pare que en Víglundur i en Trausti havien mort tres heimamenn d'ell, — “però no hem volgut emprendre res contra ells abans d'haver parlat amb tu”
◊ Eru þat þau verstu forráð sem vera megu: lofa frið ok grið, ok síðan bera ǫfund á sínu hjarta ok illan vilja til þess er hann fyrr sættist viðr; ok megu  (Ms.: mugu) þeir, er á þær sættir gera, griðníðingjar heita ok fullir dróttinssvikarar, hluttakandi ævinligrar helvítispínu með djǫflinum sjálfum, sem fullr með ǫfund ok illsku er, ok með hinum fúla Júdas, er sveik sinn herra með kossi sem friðarmark skyldi vera — Anno 1395 <...> Das Original, welches in der alten Land-Sprache abgefasset gewesen, hat Herr Arnas Magnæus ins Lateinische uͤbersetzt, und findet sich in Collectan. Bartholin. MSc. Biblioth. Univ. Hafn.. <...> Praecipue quod quidam uestrum, postquam pro caede cognatorum suorum inuoluntarie occisorum, pecuniariam satisfactionem acceperint, nihilominus strenue se ulciscantur; quod maximus, qui dari potest, dolus est, pacem nempe uitaeque immunitatem promittere, odium uero et malitiam, in eum, cum quo se reconciliauerat, incorde fouere. Illi enim, qui tales pacis stipulationes uiolant, foedifragi ac proditores iure dici possunt, fiuntque aeternarum in inferno poenarum participes cum ipso Diabolo, qui odio et malitia plenus est, cumque Iudâ proditore, qui Dominum suum osculo pacis, alias signo usitato, prodiditvet aquí les pitjors traïcions que hi pot haver: prometre pau i immunitat a algú però covar després en el seu cor ressentiment i malvolença contra aquell amb qui abans hom s'ha reconciliat; i, que a aquells que actuïn contra aquests acords de reconciliació hom els anomeni trencadors d'acords (griðníðingjar) i traïdors a llur senyor davant la llei, i que comparteixin les penes eternes de l'infern amb el mateix dimoni, que és ple d'odi i malvestat, i amb el vil Judes que va trair el seu Senyor amb una besada que hauria d'haver estat un senyal de pau (vocabulari: #1. dróttinssvikari: Cf. en Baetke 19874, pàg. 93: dróttin-svikari, -sviki m.   Verräter an seinem Herrn. Aquí aquest mot sembla més aviat tenir un significat religiós: traïdor al Senyor, al Crist segons el dret canònic, ja que, altrament, no s'entén que una persona que pugui trencar un acord o pacte amb algú altre, hagi d'ésser considerat traïdor al seu senyor. Entendre-ho així equivaldria a convertir un afer privat en un afer públic, però no tothom culpable de trencar un acord és automàticament reu d'alta traïció; #2. fullr: Cf. en Baetke 19874, pàg. 168: <...> 3. vollgültig, gesetzlich, rechtskräftig. De tota manera, el concepte de fullr dróttinssviki, fullr dróttinssvikari, fins allà on jo sé, no s'ha estudiat i definit encara. Cf. els conceptes legals del fullr þjófr i fullr þjófnuðr que semblen indicar que fullr dróttinssvikari significa reu complet d'alta traïció)
 
B. <í>
1. <gera e-ð í e-u>: fer (o: emprendre) una cosa en una cosa (actuar en un afer, una qüestió etc. amb la intenció de posar-hi remei, solucionar-la etc.)
♦ gera eitthvað í málinu: fer (o: emprendre) una cosa en un afer
◊ og hvað ætlarðu að gera í því?: i que penses fer-hi? (se sobreentén: per ajudar a posar-hi remei? per solucionar-ho?)
2. <gera í því að + inf.><LOC FIGfer tot el possible per a <+ inf.>
◊ hann gerði í því að vera ógnvænlegur: feia tot el possible per resultar terrorífic
◊ hann gerði í því að vera óendanlega pirrandi: feia tot el possible per resultar infinitament irritant
 
C. <upp>
1. <gera upp reikning við e-n>passar comptes amb algú
 

gerand·heiti <n. -heitis, -heiti>:
<GRAMnom m d'agent

gerand·nafnorð <n. -nafnorðs, -nafnorð>:
variant de gerandheiti ‘nom d'agent’

geranda·nafnorð <n. -nafnorðs, -nafnorð>:
variant de gerandheiti ‘nom d'agent’

gerast <gerist ~ gerumst | gerðist ~ gerðumst | gerst>: esdevenir-se, tenir lloc
        myndin gerist á 18. öld: la pel·lícula transcorre en el segle XVIII
        það gerist sem gerist: <LOC> passa el que passa
        þetta gerist oft: això passa sovint
Sverrir bjó nú ferð sína til Noregs, at sjá hvat í vill gerask; ok er hann kom þangat, hafði sá maðr látit gefa sér konungsnafn, er Eysteinn hét. Þeir váru brœðrasynir: llavors l'Sverrir va preparar la seva travessia cap a Noruega per veure què s'hi faria (què hi passaria). I quan hi va arribar, [va constatar que] un home, que es deia Eysteinn, s'havia fet proclamar rei (lit.: s'havia fet donar el títol de rei). Aquest Eysteinn i l'Sverrir eren cosins germans per part de pare

gerð <f. gerðar, gerðir>:
1. <GENtipus m, mena f
◊ tvö eintök af hverri gerð: dos exemplars de cada tipus
2. (framleiðslulagmodel m (forma de producte, patró)
♦ hvaða gerð er bíllinn?: de quin model és el cotxe?
3. (sniðformat m (dimensió de producte, disseny de producte)
4. (framleiðslafabricació f, factura f (faiçó de producte)
♦ af bestu gerð: de la millor qualitat
♦ gerð samningsins: la redacció del tractat
♦ kista af íslenskri gerð: caixa de factura islandesa
♦ lengi býr að fyrstu gerð (o: gjörð)<LOC FIGel que en Joanet no aprèn, ja no ho aprendrà en Joan (els efectes de la primera educació són perdurables)
5. (byggingestructura f (composició de construcció)
6. (gerðardómurarbitratge m (resolució de conflicte per àrbitre)
7. (útgáfa, afbrigðiversió f (variant de producte, esp. de tipus intel·lectual)
◊ stytt gerð fyrir erlendan markað: versió reduïda per al mercat estranger
8. (athöfnacte m (fet, acció)
♦ ábyrgður gerða sinna: responsable dels seus actes
9. (kvikmyndargerðrodatge m (fet o acció de rodar una pel·lícula)
♦ gerð Hollywood-myndar: rodatge d'una pel·lícula de Hollywood

gereyðingar·vopn <n. -vopns, -vopn>:
arma f de destrucció massiva

gerill <m. gerils, gerlar>:
bacteri m (♦ → baktería “íd.”)

geril·sneyddur, -sneydd, -sneytt <adj.>:
pasteuritzat -ada

geril·sneyðing <f. -sneyðingar, -sneyðingar>:
pasteurització f

ger·járn <n. -járns, -járn>:
ferro m de limonita <?>
◊ sverðit nam hvergi í höggi stað ok beit með atkvæðum stál ok steina svá sem blauta mannsbúka. Þat var gert af gerjárni. Þat fellr í firði þeim, er Ger heitir. Þat kann eigi ryðga né stökkva: la seva espasa no errava enlloc el cop i, per obra d'encanteri, tallava l'acer i les pedres com si es tractés de tous cossos humans. Era feta de gerjárn, [un ferro que] s'obté al fiord que es diu Ger. No es pot ni rovellar ni trencar

gerjun <f. gerjun, gerjanir>:
<QUÍMfermentació f
♦ gerjun mustsins: la fermentació del most

gerjunar·lausn <f. -lausnar, -lausnir>:
<BIOLbrou m de cultiu

ger·kjarni <m. -kjarna, -kjarnar>:
extracte m de llevat

germana·lilja <f. -lilju, -liljur>:
lliri comú, lliri blau, giriblau m (Val.), greujol m  (Val.), grejol m, gatjol m (Eiv. (planta Iris germanica)

ger·mynd <f. -myndar, -myndir>:
<GRAMveu activa

germyndar- <en compostos>:
<GRAMactiu -iva

ger·semi <f. -semi, -semar>:
(dýrgripurjoia f (joiell, objecte valuós)
◊ gull og gersemar: or i joies

ger·sveppir <m.pl -sveppa>:
<BIOLllevats m.pl (fongs microscòpics)

gervi- <en compostos>:
artificial

gervi·brúnka <f. -brúnku, no comptable>:
<PEJORbronzejat m [artificial] (obtingut amb cremes o amb visites al solari i, generalment, desagradable a la vista)
♦ → sólbrúnka “bronzejat natural”

gervi·efni <n. -efnis, -efni>:
plàstic m, matèria plàstica, material sintètic

gervi·frumlag <n. -frumlags, -frumlög>:
<GRAMsubjecte m formal. En gramàtica islandesa amb aquest terme hom hi designa un subjecte, purament morfològic, que apareix en certes oracions impersonals. Verbi gràcia: það dreif yfir bátinn ‘l'onada va batre la coberta de la barca’. El pronom það en aquesta oració hi és un subjecte purament formal, l'única funció del qual és impedir que, en aquesta oració impersonal, la posició inicial de la frase quedi buida, sense ocupar. El subjecte formal sol ésser el pronom hann o el pronom það.

gervigras·völlur <m. -vallar, -vellir>:
<ESPORTcamp m de gespa artificial (terreny de joc cobert de gespa artificial)

gervi·greind <f. -greindar, no comptable>:
intel·ligència f artificial, IA f

gervi·hellir <m. -hellis, -hellar>:
1. <GENcova f artificial, gruta f
2. (kjallari fyrir freyðivín og/eða kampavíncava f (per a cava i/o xampany)

gervihnattar·diskur <m. -disks, -diskar>:
antena parabòlica
♦ setja upp gervihnattardisk upp á þak: instal·lar una antena parabòlica a la teulada

gervihnattar·sjónvarp <n. -sjónvarps, -sjónvörp>:
televisió f per satèl·lit

gervi·hnöttur <m. -hnattar, -hnettir>:
satèl·lit m [artificial]
♦ útsendingar um gervihnött: emissions f.pl [televisives] per satèl·lit

gervi·jólatré <n. -jólatrés, -jólatré. Gen. pl.: -jólatrjáa; dat.pl.: -jólatrjám>:
arbre m de Nadal artificial

gervilima- <en compostos>:
ortopèdic -a

gervi·silki <n. -silkis, no comptable>:
seda f artificial (o: vegetal)

Ges <n. Ges (o: Gess), Ges. Dat. sg.: Ges o: Gesi>:
<MÚSsol m bemoll (nom de nota)
♦ Ges-dúr: sol bemoll major
♦ í Ges-dúr: en sol bemoll major

gest·risinn, -risin, -risið <adj.>:
hospitalari -ària

gest·risni <f. -risni, pl. no hab.>:
hospitalitat f (haχnassat orħim, הַכְנָסַת אֹרְחִים)
♦ stunda gestrisni: practicar (o: exercir) l'hospitalitat
◊ takið þátt í þörfum heilagra, stundið gestrisni (ἡ φιλοξενία -ίας, τὴν φιλοξενίαν διώκοντες)feu-vos partíceps de les necessitats dels sants, practiqueu l'hospitalitat

gestur <m. gests, gestir>: hoste m
♦ gestir og gangandi: tothom que passi, clients i passants (lit.: la locució fa referència als hostes ocasionals i la gent de pas -captaires- que podien passar per un mas i hi havien de trobar una certa hospitalitat)
◊ einn hann át, ǀ opt, harðliga; ǁ aldri bauð hann manni til matar, ǁ áðr en móðr ǀ ok meginlítill ǁ gestr gangandi af gǫtu kom: menjava tot sol i sovint, parcament. Mai no convidava ningú a fer un àpat, [i així ho va fer] fins que [un dia] un caminant, un estrany, cansat i amb les forces migrades, va arribar a les seves portes
◊ ráðomc þér, Loddfáfnir, ǀ enn þú ráð nemir, ǁ nióta mundo, ef þú nemr, ǁ þér muno góð, ef þú getr: ǁ at háði né hlátri ǀ hafðu aldregi" ǁ gest né ganganda! ǁ Opt vito ógørla, ǀ þeir er sitia inni fyrir, ǁ hvers þeir ro kyns, er koma; ǁ erat maðr svá góðr, ǀ at galli né fylgi, ǁ né svá illr, at einugi dugi: [Nós] t'aconsellem, Loddfáfnir, i tant de bo segueixis tu el consell; si el segueixes, en trauràs profit, en trauràs benefici, si el fas teu: mai no facis befa ni te'n riguis ni de l'hoste ni del caminant. Sovint els qui seuen a dins no saben del cert de quin llinatge són els qui acaben d'arribar. No hi ha home que sigui tan bo que no tingui algun defecte, ni tan dolent que no serveixi per res
♦ bjóða gestum og gangandi í e-ð: convidar tothom que vulgui a passar per una cosa  (cosa = local on hom és convidat: cinema, restaurant, bar, teatre etc.)
♦ kynna gestum og gangandi e-ð: presentar una cosa a tothom que hi vulgui anar

gesta·bók <f. -bókar, -bækur>: llibre m de visites

geta: poder
        regeix el supí, no l’infinitiu: getið þér bent mér á góðan lækni? Que em pot 
        indicar un bon metge?

getnaðar·færi <n.pl -færa>: òrgans m.pl sexuals, [òrgans] genitals m.pl

getnaðar·limur <m. -lims, -limir>: penis m, membre m viril

getnaðarvarna- <en compostos>:
anticonceptiu -iva, contraceptiu -iva

getnaðarvarna·pilla <f. -pillu, -pillur. Gen. pl.: -pilla o: -pillna>:
<MEDpíndola anticonceptiva (o: contraceptiva)

getnaðar·verja <f. -verju, -verjur. Gen. pl.: -verja>:
1. (getnaðarvörnanticonceptiu m  (contraceptiu)
2. (smokkurpreservatiu m, profilàctic m (condó)

getnaðar·vörn <f. -varnar, -varnir>:
1. <MEDanticoncepció f
2. getnaðarvarnir <f.pl -varna>: (verja[mitjans m.pl] anticonceptius m.pl

getnaður <m. getnaðar, getnaðir>: concepció f
        útbúnaður til að koma í veg fyrir getnað: dispositiu per a prevenir la concepció

gettó <n. gettós, gettó>: gueto m
        búa í gettóinu: viure al gueto

getu·laus, -laus, -laust <adj.>:
<GEN & MEDimpotent 

getu·leysi <n. -leysis, no comptable>:
<GEN & MEDimpotència f 

< geyja¹ <gey ~ geyjum | gó ~ góm | gáið>:
1. (gjamma, gelta) variant arcaica forta de la forma moderna feble → geyja² “bordar”
◊ annat undr var þat, er vér heyrðum hvelpana geyja í greyhundunum, þat hygg ek fyrir því munu vera, at þeir menn, er ýngri eru at aldri, munu taka mál fyrir munn inum ellrum mǫnnum, ok gerask svá hvatvísir, ok er mikill ván at þeir hafi eigi minni hlut ráðanna, þóat inir ellri sé opt ráðgari, ok hygg ek at þeir myni enn ókomnir vera í heiminn, er ek mæla þetta til; þvíat hvelpar þeir gó, er eigi váru komnir í heiminn, en greyhundarnir þǫgðu: el segon portent fou que vam sentir els cadells bordant dins el ventre de les gosses; crec que això vol dir que els més joves prendran la paraula a l'hora de debatre els afers abans que no ho facin els més vells (Baetke sub voce munnr dóna a l'expressió taka fyrir munn e-m el significat de: “(jmd.) die Entscheidung vorwegnehmen”, amb la qual cosa, la traducció fóra: imposaran llurs decisions als més vells, prendran les decisions abans que no pas els més vells. Baetke no comenta per què l'esperable “taka máli” és substituït per “taka mál” que podria apuntar cap a la necessitat d'esmenar la lliçó en “tala mál”), fent-se els arrauxats, i [també] és molt probable que no tinguin [precisament] la menor part en la presa de les decisions (si, en la traducció de la primera part, seguim Baetke, ara cal que traduïm el mot ráð per [decisions de] govern a fi i efecte d'evitar que aquesta segona frase no soni redundant, encara que els més vells sovint siguin més assenyats i crec que, mentre estic dient això, ells encara no deuen haver nascut, perquè lladraven cadells que encara no havien nascut, però les gosses estaven callades
♦ geyja að e-m: bordar-li a algú
2. (hæða?, æpa á, öskra á?, svívirða?fer befa d'algú (burlar-se de?; escridassar?; insultar, vexar, cobrir d'improperis?)
◊ ráðomk þér, Loddfáfnir, ǀ enn þú ráð nemir, ǁ nióta mundo, ef þú nemr, ǁ þér muno góð, ef þú getr: ǁ gest þú né geyia ǀ né á grind hrekir, ǁ get þú váloðom vel! ǁ Rammt er þat tré, ǀ er ríða skal ǁ ǫllom at upploki; ǁ baug þú gef, ǀ eða þat biðia mun ǁ þér læs hvers á liðo: [Nós] t'aconsellem, Loddfáfnir, i tant de bo segueixis tu el consell; si el segueixes, en trauràs profit, en trauràs benefici, si el fas teu: no facis pas escarn del teu hoste ni l'engeguis pas quan truqui a la teva porta, sigues generós amb els pobres! Feixuga es fa la balda que cal aixecar per obrir la porta a tothom. Dóna una tumbaga [a aquest home] o [ell] demanarà que sobre els teus membres caiguin tots els mals (Cf. Kluge 1968³, pàg. 75: geta e-m vel jmdm gutes erweisen (Háv. 135). ...quan truqui a la teva porta, liter.: ‘a la reixa’. El sentit de la frase no facis pas escarn... no engeguis pas... s'ha d'entendre com a no engeguis pas amb befes i burles el qui et demani hospitalitat. Kuhn 1968³, pàg. 205: tré <...> riegelbalken an der tür (Háv. 136). Kuhn 1968³, pàg. 210: upp-loc <...> ǫllom at upploki um sich allen zu öffnen (Háv. 136). Liðo, acusatiu plural arcaic de liður ‘membre’. Kuhn 1968³, pàg. 133: læ <...> verderben, unheil. Cf. Kuhn 1968³, pàg. 28: biðia <...> jmdm etw. (böses) anwünschen (Háv. 126 u. 136 <...>). El significat dels dos darrers versos només és clar en aparença: no es pot pas pretendre que una persona doni una tumbaga al primer hoste que truqui a la porta. És possible que l'estrofa 136 dels Hávamál en realitat tingui un origen completament diferent al de l'estrofa precedent, l'estrofa 135. Finalment, assenyalo que l'alternança de formes verbals þú né [skalt] geyja gest i el subjuntiu hrekir o hrækir tot seguit, se'm fa molt estranya: hom esperaria una construcció única amb dos infinitius)

geyja² <geyja ~ geyjum | geyjaði ~ geyjuðum | geyjað>:
bordar, lladrar (gelta)

geyma <geymi ~ geymum | geymdi ~ geymdum | geymte-ð>: 1. <GEN & FIG> guardar una cosa, 
              estotjar una cosa (Bal.) (conservar)
           geyma e-ð í eldspýtustokk: guardar una cosa dins una capsa de mistos
           geyma e-ð vel: guardar bé una cosa, guardar una cosa en lloc segur
           hafa að geyma e-ð: contenir una cosa
              hver er stysta þekkta setning á íslensku sem hefur að geyma alla bókstafi 
              íslenska stafrófsins?: quina és la frase islandesa més curta coneguda 
              que contingui totes les lletres de l'alfabet islandès?
        2. <e-s> guardar una cosa (tenir esment de ramat, vigilar-lo)
           geyma kinda (o: kindur): guardar [les] ovelles
        3. deixar una cosa per més endavant (postposar)
           það er geymt, en ekki gleymt: està guardat, no pas oblidat
           geyma að gera e-ð: postposar de fer una cosa

geymast <geymist ~ geymumst | geymdist ~ geymdumst | geymst>:
1. <GENguardar-se, conservar-se
♦ geymist á þurrum svölum stað: guardi's en un lloc fresc sec
2. (matvæli) conservar-se (mantenir-se fresc un aliment)
♦ kæfan geymist ekki vel: el paté es conserva malament (aviat torna dolent)

geymd <f. geymdar, no comptable>:
tradició f
♦ munnleg geymd: la tradició oral

geymir <m. geymis, geymar>:
1. (tankurdipòsit m (d'aigua, de benzina, de gas)
2. (bílrafgeymir & flatur rafgeymirbateria f (de cotxe)
♦ hlaða geymi: carregar una bateria
3. (rafhlaða, kringlóttur rafgeymirpila f (d'electricitat per a petits electrodomèstics)

geymsla <f. geymslu, geymslur>:
1. <GENcustòdia f, guàrdia f
♦ koma e-u fyrir til geymslu hjá e-m: lliurar una cosa a algú perquè la guardi
2. (það að geymaemmagatzematge m (emmagatzament)
♦ geymsla á matvælum: emmagatzematge d'aliments
♦ geymsla á vörum: emmagatzematge de mercaderies
♦ skemmdur á geymslu: fet malbé durant l'emmagatzematge
3. (birgðageymsla, vörugeymslamagatzem m (edifici d'emmagatzamatge)
4. (búrrebost m (lloc d'emmagatzamatge a cuina o sota escala)
5. (geymsluherbergitraster m (cambra de mals endreços)
♦ geymsla niðri í kjallara, geymsla í kjallaranum: traster m al celler

geymslu·hólf <n. -hólfs, -hólf>:
1. (á lestarstöðinni[taquilla f de] consigna f (a estacions de tren)
2. (í bankahvelfingunnicaixa f de seguretat (a cambra cuirassada de banc)
◊ ég þarf að komast í geymsluhólf: he d'accedir a la meva caixa de seguretat
◊ mig langar að taka geymsluhólf á leigu: voldria llogar una caixa de seguretat
3. (fyrir verðmæti sundlaugargesta í sundlaugumtaquilla f (a piscina municipal)

geymslu·kompa <f. -kompu, -kompur. Gen. pl.: -kompa o: -kompna>:
traster m, cambra f dels mals endreços

geymslu·skápur <m. -skáps, -skápar>: taquilla f (armari per deixar-hi roba etc.)

geysast <geysist ~ geysumst | geystist ~ geystumst | geystfram mót (o: gegn) e-u ~ e-m>:
llançar-se amb ímpetu contra algú ~ una cosa
◊ með kylfu þeirra sjálfra molarðu höfuð leiðtoga þeirra sem geystust fram (jisʕărū יִסְעֲרוּ) til að feykja mér burt, þeirra sem skemmta sér við að yfirbuga lítilmagnann í laumi: amb llur pròpia clava esbardelles el cap de llurs capitans que s'han precipitat com una tempesta per dispersar-me, que es diverteixen dominant en secret el feble
◊ en þeir sem í launsátri voru spruttu upp og geystust fram gegn (wa-jjiφšɘŧū ʔεl- וַיִּפְשְׁטוּ אֶל-הַגִּבְעָה) Gíbeu og felldu alla borgarbúa með sverði: els emboscats es varen llançar a la carrera contra Gabaà i van passar tots els habitants de la ciutat a fil d'espasa
◊ en þeir, sem í launsátinni voru, spruttu upp og geystust fram mót Gíbeu og fóru til og felldu alla borgarbúa með sverðseggjum: els emboscats es varen desplegar i es llançaren contra Gabaà i hi entraren i passaren tots els seus habitants a tall d'espasa

geysi- <prefixoide elatiu>:
<MED-íssim -a, enormement <+ adj.>, extremadament <+ adj.>, gegantinament <+ adj.>, colossalment <+ adj.>

geysi·stór, -stór, -stórt: gegantí -ina, enorme, ingent

geysi·víður, -víð, -vítt <adj.>:
enormement ample -a

geyst <adv.>:
rabent
♦ fara geyst: anar corrents, córrer
♦ fara of geyst í hlutina: <LOC FIGescometre les coses massa de pressa
♦ ríða geyst: cavalcar a regna batuda

geystur, geyst, geyst <adj.>:
1. (með fullum hraða, með miklum ákafaimpetuós -osa, rabent, fuent, anant a tota velocitat (furient, que marxa amb fúria i ímpetu)
◊ Snorri goði kallaði þá á Flosa: "Hví farið þér svo geystir eða hverjir elta yður?": aleshores el godó Snorri va cridar al Flosi: “per què veniu tan afuats? que us encalça ningú?”
◊ ok svá gera þeir, en drekinn Hálfdanarnautr gekk geystr. Hann var járni varðr allr framan um barðit, en hann gekk á kjalarhælnum: i així ho varen fer, i el dreki Hálfdanarnaut va salpar a tota vela. Portava tota la roda de proa cuirassada amb ferro, de manera que la nau avançava sobre el seu kjalarhæll o part posterior de la carena de la nau
◊ flokkur þessi er Birkibeinar voru kallaðir höfðu saman safnast með fjölmenni miklu. Var það fólk hart og menn hinir vopndjörfustu og lið heldur óspakt, fóru mjög geystir og rasandi síðan þeir þóttust hafa styrk mikinn: aquest bàndol que la gent anomenava Cames-de-Beç s'havia anat formant amb aplec de gent molt heterogènia. Era una gent ardida i els més destres en el maneig de les armes i[, a més a més,] una tropa força ensalvatgida, i marxaven molt impetuosos i esvalotats des que foren del parer que ja tenien prou forces
◊ Syrpa spurði hví hann færi svo geystur. Hann kvaðst fundið hafa barn nýfætt "og hefi eg ekki séð jafnfagurt": la Syrpa li va preguntar per què anava tan afuat i ell li va contestar que havia trobat un nadó - “i mai de la vida no n'havia vist cap de tan bonic”
◊ menn ríða þar enn og ei allfáir saman innan með sjánum og heldur geyst. Mun það enn vera af vorum mönnum. Nú er það bæn mín og boð við þig Brandur að þú þiggir þann kost sem eg hefi boðið. Vil eg selja þér sjálfdæmi og ráð einn sætt þann veg sem þér best þykir. Er það ætlan mín um þá suma er þar eru í ferð að ærið fari geystir ef vér erum eigi áður sáttir: encara hi ha [més] homes cavalcant plegats allà, al llarg de la vorera de la mar, i no són pas pocs i van força esperitats. També deuen ésser dels nostres. El prec i l'oferta que et faig, Brandur, és que acceptis l'opció que et dono: estic disposat a donar-te el sjálfdœmi, el dret a imposar tu mateix els termes de la compensació i a deixar que decideixis tot sol l'acord de conciliació en els termes que et semblin millors. La meva opinió és que alguns d'aquests que s'acosten a cavall es posaran força exaltats si, quan arribin, encara no hem arribat a cap acord
◊ um morgininn eptir ferr Príams geystr til bardaga, ok eirir illa fall sinna manna, ok ætlar at hefna þeirra. Nú ríðr Geirarðr fram ok hans fǫrunautar til Frankismanna, ok fylkja liði á þann hátt, at mjóst er framan, en breiðast aptan, ok kalla menn þat svínfylkt. Þetta hafði Príams ei fyrr sét. Veit hann nú, at þeir eru enn komnir, er drepit hafa brœðr hans: l'endemà de matí en Príams es va dirigir tot furient al combat: la mort dels seus homes li havia caigut molt malament i els volia venjar. Aleshores en Geirarðr i els seus companys van avançar a cavall cap als francs, disposant les tropes en ordre de batalla i ho feren de la manera que, al davant, la formació és al més minsa, i, al darrere, és al més ampla, i la gent, d'una formació així, en diuen que té forma de cap de porc. En Príams no n'havia vist cap abans. Llavors, emperò, va saber que ja havien arribat els qui havien mort els seus germans
2. (æstur, með miklum móðiexaltat -ada, furiós -osa, alsurat -ada (enrabiat, exasperat)
◊ Eysteinn konungur Haraldsson var þá inn í Þrándheimi er hann spurði fall Óttars og stefndi til sín bóndaliði. Hann fór út til bæjar og varð allfjölmennur. En frændur Óttars og aðrir vinir kenndu ráðin mest Sigurði konungi en hann var þá í Kaupangi og voru bændur mjög geystir á hendur honum. En hann bauð fyrir sig skírslur og festi járnburð að svo skyldi sanna mál hans og varð það að sætt. Fór Sigurður konungur eftir það suður í land og urðu þessar skírslur aldregi af höndum greiddar: el rei Eysteinn Haraldsson es trobava a Þrándheimur quan el varen ennovar de la mort de l'Óttar i va convocar una milícia de pagesos. Es va posar en marxa cap a la ciutat amb una mainada molt nombrosa; els parents de l'Óttar, emperò, i d'altres amics seus atribuïen l'autoria última de la mort de l'Óttar sobretot al rei Sigurður, el qual es trobava en aquells moments a Kaupangur i els pagesos estaven molt exaltats contra ell. Ell els va oferir de sotmetre's a una ordalia, comprometent-se a portar un ferro roent per a demostrar la veracitat de la seva declaració i els altres s'hi avingueren. El rei Sigurður, després d'això, marxà cap al sud del país i aquesta ordalia ja no es va arribar a fer mai
◊ Þorgils hafði sverð sitt Jarðhússnaut og var alvopnaður sem hann var aldrei öðruvís. Þorgils hljóp þegar geystur að honum Austmanninum og höggur til hans með sverðinu Jarðhússnaut og kom sverðið á öxlina og var svo mikið sár að honum vannst það skjótt til bana. Þá var Þorgils sjötugur. Þorgils kvað þetta orðið glappaverk og bráðræði og kveðst þetta helst bæta vilja: en Þorgils tenia la seva espasa Jarðhúsnaut i anava tot armat com mai no ho feia. En Þorgils va córrer tot encès de ràbia cap al noruec i li va assestar un cop amb l'espasa Jarðhúsnaut que li va endevinar l'espatlla. La ferida fou tan grossa que li va causar ràpidament la mort. En aquells moments, en Þorgils tenia setanta anys i va dir que aquell havia estat un fet irreflexiu i fruit de la precipitació i va declarar que volia pagar de totes totes compensació per aquella mort

<n. gé (o: gés), gé. Dat. sg.: o: géi>:
<GRAMge f (nom de la lletra g, G)

gifs <n. gifs, no comptable>:
guix m (material de construcció & mineral & tractament de fractures d'ossos)
♦ vera með handlegginn ~ fótlegginn ~ fótinn í gifsi: tenir el braç ~ la cama ~ el peu enguixat
hún brotnaði illa á handlegg í lok síðasta árs og var í gifsi í þrjá mánuði: ees va trencar de mala manera un braç a finals de l'any passat i el va tenir enguixat tres mesos
þú ert með fótlegg í gifsi: t’han enguixat una cama

giftast <giftist ~ giftumst | giftist ~ giftumst | gifste-m>:
1. (frumlag: konacasar-se amb, <LIT> maridar-se amb (subjecte: dona)
2. (frumlag: karlmaður og kona hvort öðrucasar-se (subjecte: home i dona entre si)
◊ ef einhver veit ástæðu þess að þau megi ekki giftast, skal hann mæla nú eða ávallt halda friðinn: si ningú coneix cap impediment perquè se celebri aquest casament, que parli ara o que calli per sempre
◊ þau hafa gifst: s'han casat!
3. (frumlag: samkynhneigðir karlmenn hvor öðrum & samkynhneigðar konur hvor annarricasar-se (subjecte: home i home & dona i dona entre si)

gifting <f.giftingar>: noces f.pl

giftingar·athöfn <f. -athafnar, -athafnir>:
cerimònia f nupcial, cerimònia f del casament

giftingar·hringur <m. -hrings, -hringir (o: -hringar>:
anell m de casament, anell m de casat -ada, tumbaga f (Mall.)

giftingar·vottorð <n. -vottorðs, -vottorð>: 1. <GEN> certificat m de matrimoni
        2. (á Spáni = svo kölluð ‘ættarbók’, formlegt hefti sem brúðhjón
           fá til staðfestingar hjónabandinu þegar þau giftast) llibre m 
           de família (quadernet lliurat al cap de família
           en el moment del casament)



giftur, gift, gift: casada, maridada (dona o parella entre si)
        hún er gift Gylfa Torfasyni: està (o: és, Bal.) casada amb en Gylfi Torfason
        við erum gift: estem (o: som, Bal.) casats (l'un amb l'altre)



gigt <f. gigtar, no comptable>:: 1. (þvagsýrugigt) gota f, poagre m
        2. (gigtveiki) reuma m, reumatisme m
        3. (slitgigt) artrosi f
        4. (liðagigt, gigtarbólga) artritis f



gigtar·bólga <f. -bólgu, no comptable>: artritis f



gigtar·kast <n. -kasts, -köst>: atac m de gota



gigt·sjúklingur <m. -sjúklings, -sjúklingar>: reumàtic m, reumàtica f (persona malalta de reuma)



gigt·veiki <f. -veiki, no comptable>: reuma m



gigt·veikur, -veik, -veikt <adj.>: reumàtic -a



gikk·fiskur <m. -fisks, -fiskar>: [peix m] ballesta f (individu de la família dels balístids)



gikkur <m. gikks, gikkir>: 1. (matvandur maður) triat m, triada f, llepafils m & f (persona molt
        primmirada amb el menjar)
        2. (á byssu) gallet m (d'arma de foc)
        3. (narri, glópur, dári) boig m,  boja f (nici)

gikt <f. giktar, no comptable>:
variant de gigt ‘gota, poagre; reuma, reumatisme; artritis’

giktar-: → gigtar- ‘de gota; reumàtic -a’

gil <n. gils, gil. Gen. pl.: gilja; dat.pl.: giljum>:
barranc m, fondalada f, gorja f (esvoranc o clivella grossa en el terra, de parets verticals o molt escarpades, amb un corrent d'aigua, p.e., un torrent, al fons) (Per a la diferència entre gil, gjá i gljúfur, vulgueu veure gjá)
◊ hyldjúpt gil: un barranc abismal
◊ öll gil (φάραγξ) skulu fyllast, öll fell og hálsar lægjast: tot serrat serà omplert, tot puig i tot turó seran abaixats
◊ og þeir færðu Davíð úr þessu, en hann tók staf sinn í hönd sér og valdi sér fimm hála steina úr gilinu ('naḥal, נַחַל) og lét þá í smalatöskuna, sem hann hafði með sér, í skreppuna, og tók sér slöngvu í hönd og gekk á móti Filistanum:  l'hi varen llevar; llavors en David va agafar el seu bastó i es va triar cinc palets ben llisos del torrent, se'ls va ficar al sac de pastor que duia, a la taleca, i, amb la bassetja a la mà, avançà cap al filisteu
◊ greinar hans féllu niður á fjöllin og ofan í alla dali, og limar hans lágu sundur brotnar í öllum giljum (ʔăφī'qēj, אֲפִיקֵי) landsins, og allar þjóðir jarðarinnar viku burt úr forsælu hans og létu hann eiga sig:  les seves branques han caigut a totes les valls i les seves rames s'han trencat a totes les torrenteres del país; tots els pobles de la terra han fugit de la seva ombra i l'han deixat estar
♦ → hamragil “fondalada entre [dos] capserrats”
  El Torrent de Pareis seria gilið Pareis en la seva primera part, però Pareis-gljúfrið a partir deS'Entreforc.  
     


gilda <gildi ~ gildum | gilti ~ giltum | gilt>: 1. valer, tenir validesa, ésser vàlid -a
           [greiðslukortið] gildir til 05/04: [tarja de crèdit] vàlida fins al 05/04
           kortið gildir í þrjú ár frá útgáfudegi: la targeta té una validesa de 
           tres anys a partir del dia de la seva emissió
           hvað sem það gildir: <LOC> costi el que costi
        2. gilda að <+ inf.>: (skipta höfuðmáli) tractar-se de <+ inf.>
           nú gildir að koma strax: ara es tracta d'acudir-hi immediatament
        3. <impers.> importar
           mig gildir einu: m'és igual
              mig gildir einu, hvort fólk er mormónar, hommar, kommar 
              eða misindismenn: tant se me'n dóna que un sigui (o: si s'és...) mormó, marieta, 
              comunista o una mala persona
           það gildir einu: no té importància, és igual



gilda·skáli <m. -skála, -skálar>: 1. <HIST = gildisskáli> a l'Edat mitjana, 
              casal per a reunions de les gildes o gremis, confraries  
              de comerciants etc.
        2. (klúbbhús) casal m de club (seu social de club, local del club)
        3. (kaffihús) cafè m, casino m (casal-cafeteria)
        4. (veisluhús, hús notað til veisluhalda) local m per a banquets (casal-restaurant 
            especialitzat en banquets)




gildi¹ <n. gildis, no comptable>: 1. (virði) valor m,f (preu estimat)
        2. (gjaldgengi) validesa f (qualitat d'acceptat com a vàlid)
           lagalegt gildi e-s: la validesa legal d'una cosa
           setja í gildi: validar, donar validesa
        3. (verðleiki) vàlua f (mèrit)
        4. (gildismat) valors m.pl [morals] (principis)
        5. <JUR> vigor m,f
           lögin öðlast gildi: la llei entra en vigor
           í gildi: en vigor
           nema lög úr gildi: derogar una llei
        6. <QUíM & LING> valència f
           fyrr á þessu ári kom út ýtarleg rannsókn á gildi (þ. Valenz) hebreska 
           sagnorðsins חשׁב í grunnstofni: a principi d'any ha sortit publicat un estudi 
           exhaustiu sobre la valència del verb hebreu representat per l'arrel חשׁב
           gildi umsagnarinnar: la valència del predicat



gildi² <n. gildis, gildi>: (veisla) banquet m



gildi³ <n. gildis, gildi>: <HIST> gilda f (confraria o gremi medieval d'artesans, comerciants etc.)



gildis·hæstur, -hæst, -hæst: amb el màxim valor [possible]
           gildishæstur tölustafur: <INFORM> dígit més significatiu



gildis·lok <n.pl -loka>: expiració f (fi de validesa, caducitat)



gildis·lægstur, -lægst, -lægst: amb el valor més baix [possible]
           gildislægstur tölustafur: <INFORM> dígit menys significatiu



gildis·mat <n. -mats, no comptable>: 1. (verðmætamat) judici m de valor (valoració)
        2. (allmenn verðmæti í lífi) valors m.pl [morals] (principis)



gildis·taka <f. -töku, -tökur>: entrada f en vigor



gildis·tími <m. -tíma, pl. no hab.>: 1. <GEN> temps m de validesa (de carnet, 
        contracte, permís etc.)
           gildistími samningsins: durada f del contracte
           gildistími víxils: venciment m d'una lletra (termini de pagament d'una lletra)
        2. (um vörur) data f de caducitat (de producte perible)

gildur, gild, gilt <adj.>:
1. (feiturgras -assa (de carn abundosa)
♦ stuttur og digur: baix i gras
2. (sem er í gildide curs legal (que té validesa legal)
♦ góðir og gildir landaurar: corpulent i gros com un bou
♦ taka e-ð gilt: sancionar una cosa (donar sanció a llei, fet etc., aprovar-ne la plena vigència)
3. (þykkurvàlid -a (que val plenament)
◊ af góðum og gildum ástæðum: per raons fermes i vàlides

gilja:
gen. pl. de → gil “barranc”

giljum:
dat. pl. de → gil “barranc”

gimbill <m. gimbils, gimblar>: anyell m mascle, toís m (anyell de fins a un any)

gimbrar·lamb <n. -lambs, -lömb>:
anyella f, toïssa f (esp. en oposició al hrútlamb ‘toís de llavor, anyell xot’)

gimbur <f. gimbrar, gimbrar> anyella f, toïssa f (anyella de fins a un any d'edat)
	veturgamlar (o: vetrargamlar) gimbrar: anyelles d’any, toïsses f.pl (Bal)

gimbur·skel <f. -skeljar, -skeljar>:
astarte m boreal (mol·lusc Astarte borealis)

gimsteina·sali <m. -sala, -salar>: joier m (→ skartgripasali)

gim·steinn <m. -steins, -steinar>: gemma f, pedra preciosa

gin¹ <n. gins, gin>: mandíbula f
        gin hákarlsins: les mandíbules del tauró

gin² <n. gins, no comptable>:
(einiberjasnafsginebra f
♦ gin og tonic (o: tónik)gin tònic m

gin·flaska <f. -flösku, -flöskur>:
ampolla f de ginebra, botella f de ginebra (Bal.

gin·hræra <f. -hræru, -hrærur>:
gin tònic m

gin·klofi <m. -klofa, no comptable>:
<MEDtètanus m neonatal, tètan m neonatal 

gips <n. gips, no comptable>: variant de → gifs “guix”

þér eigið djöfulinn að föður og viljið gera það sem faðir yðar girnist. Hann var manndrápari frá upphafi og hefur aldrei þekkt sannleikann því í honum finnst enginn sannleikur. Þegar hann lýgur fer hann að eðli sínu því hann er lygari og lyginnar faðir
Hvað er þá meira að segja? Er lögmálið synd? Fjarri fer því. Sannleikurinn er sá að án lögmálsins hefði ég ekki vitað hvað synd er. Ég hefði ekki vitað um girndina hefði lögmálið ekki sagt: „Þú skalt ekki girnast“
Holdið girnist gegn andanum og andinn gegn holdinu. Þau standa hvort gegn öðru til þess að þið gerið ekki það sem þið viljið

girnd <f. girndar, girndir>:
1. <GENdeler m, desig m
Láttu ekki teymast af fýsnum þínum og hafðu taumhald á girndum þínum. Leyfir þú sál þinni að seðjast af nautnum verður þú athlægi óvina þinna
en áhyggjur heimsins, tál auðæfanna og aðrar girndir (ἡ ἐπιθυμία -ίας:   καὶ αἱ περὶ τὰ λοιπὰ ἐπιθυμίαι εἰσπορευόμεναι) koma til og kefja orðið svo það ber engan ávöxt: però
Verið eins og hlýðin börn og látið líferni ykkar ekki framar mótast af þeim girndum er þið áður létuð stjórnast af í vanvisku ykkar
látið því ekki syndina ríkja í dauðlegum líkama ykkar svo að þið hlýðnist girndum hans
En syndin neytti færis með boðorðinu og vakti með mér alls kyns girnd. Án lögmáls er syndin dauð
íklæðist heldur Drottni Jesú Kristi og leggið ekki þann hug á jarðnesk efni að það veki girndir
♦ holdleg girnd, girnd holdsins: desig m sensual, apetit m sensual
En ég segi: Lifið í andanum og þá fullnægið þið alls ekki girnd holdsins
♦ jarðbundnar girndir: desig m sensual, apetit m sensual
eins lifðum við öll fyrrum, lutum jarðbundnum girndum, gerðum það sem okkur lysti og refsidómur Guðs vofði yfir okkur eins og öðrum mönnum
2. (ástríðapassió f (desig indominable, irrefrenable)
3. (losticoncupiscència f (luxúria)

girni·legur, -leg, -legt <adj.>:
desitjable, apetible, cobejable (esp., que fa goig de veure o resulta atractiu per menjar)
og Drottinn Guð lét spretta af jörðinni alls konar tré, girnileg (nɛħˈmāδ ~ נֶחְמָד:   ˌkāl־ˈʕēt͡s   nɛħˈmāδ   lə-marˈʔɛh   wə-ˈtˁōβ   lə-maʔăˈχāl,   כָּל-עֵץ נֶחְמָד לְמַרְאֶה, וְטוֹב לְמַאֲכָל) á að líta og góð af að eta, ásamt lífsins tré í miðjum garðinum og skilningstré góðs og ills: i Jahvè Déu va fer brotar de la terra tota mena d'arbres, agradables a la vista i bons per a menjar-ne, ensems amb l'arbre de la vida, al mig del jardí (גָּן), i l'arbre del coneixement del bé i del mal
þá sá konan að tréð var gott af að eta, fagurt á að líta og girnilegt (nɛħˈmāδ ~ נֶחְמָד:   wə-ˈχī   ˌθaʔăwāh־ˈhūʔ   lā-ʕēi̯ˈnaʝim   wə-nɛħˈmāδ   hā-ˈʕēt͡s   lə-haɕˈkīl,   וְכִי תַאֲוָה-הוּא לָעֵינַיִם, וְנֶחְמָד הָעֵץ לְהַשְׂכִּיל) til fróðleiks. Hún tók af ávexti þess og át og gaf einnig manni sínum, sem með henni var, og hann át: llavors la dona va veure que l'arbre era bo per a menjar-ne, bonic de veure i cobejable per a adquirir el coneixement. Prengué del seu fruit i en va menjar i també en donà també al seu home, que era amb ella, i ell en va menjar

< girska <f. girsku, no comptable>:
grec m, llengua grega
marga merkilega hluti heyrðum vér sagða af heiðarlegum herra Hakoni Magnússyni Noregskonungi, einkanlega að hann hélt mikið gaman að fögrum frasögum, og hann lét venda mörgum riddarasögum í norrænu úr girsku og franseisku máli. Og því veit ég að góðir gamlir menn vilja líkja sig og sína skemmtan eftir hans fögrum háttum, en af leggja hlátur og hróp, dans og dáraskap og hégómlegt herjansskit. En til þess að eigi þegi hver að öðrum, byrjum vér eina bögulega frásögn, börnum og ófróðum mönnum til skemmtanar, af þeim kóngi er Vilhjálmur hét og stýrði Frakklandi hinu góða með sinni dýru drottningu. Hans son hét Viktor. Hann var bæði mikill og sterkur, vænn og veglegur og prýddur mörgum menntum sem til heyrði slíkum kóngssyni. Herra Viktor vex nú upp með föður sínum, fremjandi sig með dust og turniment, skot og sund og allar riddaralegar íþróttir: hem sentit contar moltes de coses remarcables de l'honorable senyor Hákon Magnússon, rei de Noruega, i, particularment, que li feien un gran goig els relats bellament compostos i que va fer traduir del grec o el francès al norrè moltes d'històries de cavallers. I per això sé que els vells honorables (?) han volgut imitar-lo com a model i afaiçonar llur entreteniment segons les grates maneres d'ell, deixant de banda les riallades i la cridòria, els balls i les rucades i les vanes brivallades. Però, per tal que no vagin callant un darrere l'altre començarem [aquí] un senzill (?) relat, per a divertiment d'infants i illetrats, sobre el rei que nomia Guillem i que va governar la bona França amb la seva cara reina. El seu fill nomia Víctor. Era alt i fort, bell i de magnífica prestància, i ornat amb tota mena de coneixements, com es tanyia a un fill de rei com era ell. El senyor Víctor va créixer amb son pare, distingint-se (guanyant en reputació) amb justes i torneigs, tir amb arc i natació i totes les altres íþróttir (destreses, habilitats) d'un cavaller

gis <n. giss, gis>:
<MÚSsol sostingut (nom de nota)
♦ gis dúr: <MÚSsol sostingut major, Sol#
♦ gis moll: <MÚSsol sostingut menor, Sol#m

gisinn, gisin, gisið <adj.>:
1. (lekur, óþétturforadat -ada (dit de recipient que té una fuita, que no és estanc)
2. (þunnuresclarissat -ada, clar -a (dit dels cabells poc espessos o de la tela que ja clareja)
3. (strjáll, dreifðurespaiat -ada (separat, no espès o compacte)

giska <giska ~ giskum | giskaði ~ giskuðum | giskaðá e-ð>:
conjecturar una cosa
♦ á að giska: si fa no fa, aproximadament
♦ giskað hefur verið á að <+ subj.>s'ha conjecturat que <+ ind.>

gisna <gisna ~ gisnum | gisnaði ~ gisnuðum | gisnað>:
perdre aigua, vessar (dit de recipient que té una fuita, que no és estanc)
♦ tunna gisnar: la bóta vessa

gista <gisti ~ gistum | gisti ~ gistum | gist>: 1. passar la nit, pernoctar, allotjar-se (com 
              a hoste)
           hvar gistir þu? On estàs estatjat?
           við gistum eina nótt á hótelinu: vam passar una sola nit a l'hotel
           gista á [5 stjörnu] hóteli: passar la nit a un hotel [de 5 estrelles]
           gista hjá e-m: allotjar-se a casa d'algú
           gista um nóttina hjá e-m: passar la nit a casa d'algú
   2. <e-n>: (veita e-m gistingu) allotjar algú

gisti·heimili <n. -heimilis, -heimili>: 1. pensió f, dispesa f (casa d'hostes)
        2. posada f

gisti·hús <n. -húss, -hús>: 1. pensió f (casa d'hostes)
        2. alberg m, posada f

gisting <f. gistingar, gistingar>: allotjament m (per passar la nit)
           beiðast gistingar: demanar allotjament
           gisting og hálft fæði: allotjament i mitja pensió
           gisting og fullt fæði: allotjament i pensió completa
           veita e-m gistingu: donar allotjament a algú

gisti·staður <m. -staðar, -staðir>: allotjament m, alberg m

gisti·vinur <m. -vinar, -vinir>:
amic hospitalari (amic o conegut a casa del qual hom pot fer nit quan es va a la vila on aquest amic viu, amic a ca qui un pot pernoctar)

Gíbraltar·höfði <m. -höfða, no comptable>:
penyal m de Gibraltar
♦ Gíbraltarhöfðinn: el penyal de Gibraltar

Gíbraltar·klettur <m. -kletts, no comptable>:
penyal m de Gibraltar (Gíbraltarhöfði)
♦ Gíbraltarkletturinn: el penyal de Gibraltar

Gíbraltar·sund <n. -sunds, no comptable>:
estret m de Gibraltar
♦ Gíbraltarsundið: l'estret de Gibraltar
  La designació tradicional del freu era Nörvasund/Nǫrvasund, amb la variant Njörvasund/Njǫrvasund. Al seu costat hi ha designacions com ara Mjóvasund (Tyrkjaráns-saga, cap. XXVI). En aquest mateix capítol de la Tyrkjaráns-saga tambés se'ns hi informa que en el segle XVII el freu rebia el nom de Strát, la designació baix-alemanya, que devia entrar a l'islandès per via del danès (baix-alemany mitjà Strâte, Strât, neerlandès modern straat):
þann 9. d. águstm. komu Tyrkja-skipin undir Hispanía. Komu þá á móti þeim sex fríbýttaraskip. Urðu þá þessi illmenni geysi-hrædd, svo þegar þeir upp bundu sínar varnir, þá hristust þeir upp og niður svo sem hundur, þá hann kemur upp úr köldu vatni. En þegar [pàg. 50] þeir komu nær, þekktust þeir, að það voru Tyrkjar, hinum að öllu líkir í ódáðum og íllsku-hætti, út farnir af þeim Tyrkja-stað Artel fyrir fjórtán dögum á 22 skipum, að stela, ræna, meiða, myrða og drepa kristinn lýð. Þann 11. d. ágústm. sigldu þeir yfir Mjóvasund, sem nefnist Strat, hvert þeir segja fjórar mílur á breidd milli Hispanía og Barbaría hjá þeim stað Kyle, sem Grindavíkrfólk var til flutt. Fyrir þeirri siglingu báru þeir stóran kvíða, því þeir spönsku ná þeim þar opt, en þeir fengu þar í gegn hinn beinasta byr, svo ekki mátti hönd á festa “el 9 d'agost, els vaixells turcs van arribar al sud de la Península Ibèrica. Allà els sortiren a l'encontre sis vaixells filibusters. Aleshores s'emparà d'aquells malvats un terrible esfereïment, de manera que quan deslligaren llurs defenses, tremolaven de dalt a baix com un gos quan surt de dins l'aigua freda. Però quan s'hi acostaren, varen reconèixer que eren turcs, semblants a ells en tot, en crims i maldat, que havien salpat de la ciutat turca d'Artel [=Alger] catorze dies abans amb vint-i-dos vaixells per a robar, saquejar, nafrar, matar i assassinar la gent cristiana. L'onze d'agost passaren per Mjóvasund [=l'Estret de Gibraltar], que es diu Strat, del qual afirmen que fa una amplària de quatre milles entre la Península Ibèrica i la Barbaria, [relativament] a prop de la ciutat de Kyle, on fou duta la gent [captiva] de Grindavík. Abans de passar per l'estret, [els turcs] patiren gran angoixa, ja que els espanyols sovint els intercepten en aquest punt, però [aquest cop] hi varen tenir el millor vent favorable possible de manera que no hi pogueren ésser aturats [pels espanyols]”.
Personalment no crec que hi hagi hagut mai una ciutat
Kyle/KyleborgSalé’, sinó que som davant una mala interpretació islandesa d'un mot escocès kyle = ‘freu, estret’, designació del mateix Estret de Gibraltar.
 
     

gífill <m. gífils, gíflar>:
1. (gullsópurginestell m, gódua f (planta Cytisus scoparius syn. Sarothamnus scoparius)
2. (Spánargífillginesta f, ginestera f (planta Spartium junceum)

gífur·legur, -leg, -legt: enorme

gíg·brún <f. -brúnar, -brúnir (o: -brýr)>:
<GEOLvorera f de cràter

gígja <f. gígju, gígjur. Gen. pl.: gígna o: gígja>:
1. <HISTgiga f
2. (fiðlaviolí m (tipus de viola)
3. (líra, harpalira f (arpa petita)

gígju·hljómur <m. -hljóms, -hljómar>:
1. (fiðluhljómuracords m.pl de violí, sons m.pl de violí (so de tipus de viola)
2. (hörpuhljómuracords m.pl de lira o arpa, sons m.pl de lira o arpa (so d'arpa petita i instruments musicals semblants de pinçament)
◊ ég hneigi eyra mitt að spakmæli (lə-māˈʃāl, לְמָשָׁל), ræð gátu mína (ħīδāˈθ-ī, חִידָתִי) við gígjuhljóm (bə-χinˈnōr, בְּכִנּוֹר)inclinaré la meva orella a un proverbi (maixal): explicaré el meu enigma als acords de la lira

gígur <m. gígs, gígir (o: gígar)>: cràter m

gína <f. gínu, gínur. Gen. pl.: gína>:
maniquí m (figura humana de fusta, material plàstic etc. per a exposar com queden peces de roba posades)
♦ setja upp brúðarkjól á gínu: posar un vestit de núvia a un maniquí

gír <m. gírs, gírar>:
<AUTOMmarxa f
♦ hlutlaus gír: punt mort 
♦ skipta í fyrsta gír: posar primera  (per engegar el cotxe)
♦ skipta um gír: canviar de marxa 
♦ skipta niður í annan gír: posar [la] segona  (anant amb una marxa superior)

gírugur, gírug, gírugt <adj.>:
àvid -a

Gís <n. Gís (o: Gíss), Gís. Dat. sg.: Gís o: Gísi>:
<MÚSsol m sostingut (nom de nota)
♦ gís-moll: sol sostingut menor
♦ í gís-moll: en sol sostingut menor

gítar <m. gítars, gítarar>: guitarra f (instrument musical)

gítar·leikari <m. -leikara, -leikarar>:
<MÚSguitarrista m & f

gítar·fiskur <m. -fisks, -fiskar>: guitarra f, peix guitarra petit (peix Rhinobatos rhinobatos)

gjafa·vara <f. -vöru, -vörur>: article m de regal

gjald <n. gjalds, gjöld>: 1. tarifa f (telefònica, postal, elèctrica)
           fast gjald: tarifa plana
        2. taxa f (per gaudir de servei públic)
           skattar og gjöld: impostos i taxes
        3. gjöld <n.pl>: despeses f
           bein gjöld: despeses directes
           öbein gjöld: despeses indirectes
        4. opinber gjöld <n.pl>: contribució f, impostos m.pl

gjald·dagi <m. -daga, -dagar>: data f de pagament (o: venciment)

gjald·eyrir <m. -eyris, no comptable>:
<ECONmoneda f (unitat monetària)
♦ erlendur gjaldeyrir: #1. <GENdivises f.pl#2. (gjaldeyrisskipti á bönkum o.s.fr.CANVI (indicació a bancs, caixes d'estalvi etc.). 

gjaldeyris·forði <m. -forða, -forðar>:
<ECONreserva f de divises

gjaldeyris·höft <n.pl -hafta>:
<ECONrestriccions f.pl per a canviar divises

gjald·keri <m. -kera, -kerar>: 1. caixer m, caixera f (empleat de banc)
        2. tresorer m, tresorera f (d'associació etc.)

gjald·miðill <m. -miðils, -miðlar>:
1. (gjaldeyrirmoneda f (unitat de valor d'un país)
♦ löglegur gjaldmiðill: moneda de curs legal
2. (greiðslumiðillmitjà m de pagament (instrument de canvi o pagament)

gjaldmiðils·stefna <f. -stefnu, no comptable>:
política monetària

gjald·skyldur, -skyld, -skylt <adj.>:
subjecte -a a pagament de taxes

gjald·stofn <m. -stofns, -stofnar>: base imposable (en declaració de renda)

gjald·svæði <n. -svæðis, -svæði>:
zona tarifària

gjald·þrot <n. -þrots, -þrot>: bancarrota f, fallida f

gjall <n. gjalls, no comptable>: 1. <GEN> escòria f (material de rebuig de farga o alts forns)
        2. <GEOL = sindur> escòries volcàniques (material piroclàstic de mida superior als 10 cm)

gjallandi, gjallandi, gjallandi¹:
cridaner -a, vociferador -a
◊ sá maðr bjó at Lækjamóti í Víðidal, er Þorgils hét, ýmist kallaðr Þorgils gjallandi eðr spaki; hans son var Þórarinn spaki fóstri Víga-Barða: A Lækjamót (“Entreforc”, trobada de torrents) de la Vididal (“Vall Ampla”hi vivia un home que es deia Torgils i a qui la gent deia tant Torgils el Cridaner com Torgils el Savi. Son fill era en Torarin el Savi, fóstri (“pare-criador”d'en Barði l'homeier
  L'escriptor realista Jón Stefánsson (2 de juny del 1851- 23 de juny del 1915) va adoptar el nom del bóndi i viquing Þorgils gjallandi com a pseudònim literari (Cf. també la Història de l'Egil, el fill d'en Grim el Calb, cap. XIII).  
     


gjall·örn <m. -arnar, -ernir>: àguila cridanera (ocell Aquila clanga)

< gjalt <n. gjalts, gjölt>:
(óður maður, brjálæðingurboig m
◊ ráðomk þér, Loddfáfnir, ǀ enn þú ráð nemir, ǁ nióta mundo, ef þú nemr, ǁ þér muno góð, ef þú getr: ǁ upp líta ǀ scal-at-tu í orrosto ǁ — gialti glíkir ǀ verða gumna synir —, ǁ síðr þic um heilli halir: [Nós] t'aconsellem, Loddfáfnir, i tant de bo segueixis tu el consell; si el segueixes, en trauràs profit, en trauràs benefici, si el fas teu: en la batalla —[on] els fills dels homes tornen iguals que un boig— no aixequis pas la mirada perquè els homes (se sobreentén, de l'exèrcit enemic) no et malfadin (o: fetillin) (cf. Kuhn 1968³, pàg. 91: heilla <...> durch zauber verderben, behexen (Háv. 129). Al meu entendre, el significat de l'estrofa no té res a veure amb la màgia: fa referència a un fet que es pot constatar gairebé a diari; si dues persones es topen pel carrer i no es miren als ulls, una es desvia automàticament cap a l'esquerra i l'altra cap a la dreta; si, però, es miren als ulls, s'aturen uns segons i se sincronitzen: totes dues van alhora o bé cap a la dreta o bé cap a l'esquerra, amb la qual cosa, durant uns breus instants, no poden pas continuar llur camí. L'estrofa havamaliana fa referència a aquest fet: si aixeques la vista i mires el teu adversari als ulls, pots restar aturat uns segons que l'altre o un altre pot aprofitar per matar-te: cal, doncs, combatre mirant sempre l'adversari al cos, mai als ulls)
♦ verða að gjalti: embogir

gjamm <n. gjamms, no comptable>:
clapit m, lladruc m [sec]

gjamma <gjamma ~ gjömmum | gjammaði ~ gjömmuðum | gjammað ║ [að e-m ~ e-u]>:
clapir, bordar  (o: lladrar) [a algú ~ a una cosa] (p.e., de manera amenaçadora)
Skal ekki verða af því, hvíti hundurinn þinn, sem gjammar að ljóninu í bæli þess, skal ekki verða af því! Ertu vitlaus! Varaðu þig, annars kynnu sömu forlög að bíða þín eins og þessa hænuunga og þeirra, sem með þér eru. Hvernig getur þú aftrað því? Hver ert þú, sem setur þig upp á móti mér og mínum vilja? Farðu burt, segi ég. Scragga, dreptu hana. Varðmenn! takið þessa menn fasta“: que no s'ha de fer? Tu, gos blanc que bordes al lleó dins el seu cau, que no s'ha de fer? Que estàs boig? Vés amb compte, altrament podria esperar-te, a tu i els qui t'acompanyen, el mateix destí que espera aquest pollet. Com pots impedir-ho? Qui ets tu que es rebel·la contra mi i la meva voluntat? Fora d'aquí, et dic. Scragga, mata-la! Guàrdies! Agafeu aquests homes”
♦ gjamma fram í: <LOC FIGintervenir per interrompre quelcom o algú en un to de veu desagradable, detestable

gjarn, gjörn, gjarnt <adj.>:
àvid -a (desitjós, cobejós, delerós, ansiós)
♦ gjarn á e-ð: delerós d'una cosa
riðu þeir Hrafn og Sturla með flokkinum suður Bláskógaheiði. Voru margir menn í þeirri ferð gjarnir á líf Gissurar og ætluðu nú að eigi skyldi við bera að fund þeirra bæri saman. Þeir riðu þar til er þeir komu að Ölfusá og var það um nótt og var áin þá í leysingu svo að engan veg máttu þeir yfir hana komast. Verður það þeirra ráð að þeir snúa aftur við svo búið og ríða heim vestur (SS II, cap. 374, pàg. 569): en Hrafn i l'Sturla es dirigiren amb llur banda cap a migjorn per la Bláskógaheiði. En aquella marxa els acompanyaven nombrosos homes que delejaven matar en Gissur en la creença que no hi hauria res que impedís que llur trobada tingués lloc. Varen estar cavalcant fins que arribaren al riu Ölfusá i ho feren ja de nit i el riu anava crescut pel desglaç de manera que no pogueren travessar-lo per enlloc. [Aleshores] varen decidir, estant així les coses, de tornar enrere i tornar a ca ells, a ponent (vocabulari: #1. bera saman: Cf. Baetke 19874, pàg. 48: berr fund þeira saman sie treffen zusammen, aufeinander; )
♦ vera gjarn á að <+ inf.>a algú li encanta de <+ inf.>, a algú li agrada de <+ inf.
Kanaan - röng vog er í hendi hans, hann er gjarn á að (ʔāˈhaβ ~ אָהַב:   kəˈnaʕan   bə-ʝāˈδ-ō   mɔʔzˈnēi̯   mirˈmāh ‖ la-ʕăˈʃɔq   ʔāˈhēβ,   כְּנַעַן, בְּיָדוֹ מֹאזְנֵי מִרְמָה--לַעֲשֹׁק אָהֵב) hafa af öðrum með svikum: Quenàan, a la seva mà hi ha unes balances falses, està ansiós d'escamotejar [el que pugui] als altres amb frau
♦ vera gjarn á að fá hálsbólgu: ésser propens a tenir mal de gola, tenir propensió al mal de gola
♦ gjarn e-s: desitjós d'una cosa, disposat a una cosa
gerðu þau það ráð öll saman að Þórður skyldi fara í Vestfjörðu og leita eftir hverjir menn honum vildu veita. Sagði Hálfdan þar marga þá menn er harma sína áttu að rétta við [p. 465] Kolbein og Sunnlendinga, kvað þá enn mundu gjarnari ófriðar en sig eða sína menn (SS II, cap. 310, pàgs. 464-465): aleshores tots plegats van prendre la decisió que en Þórður anés als fiords de l'oest a encercar quins homes estarien disposats a ajudar-lo. En Hálfdan va dir que allà eren molts els qui tenien greuges a redreçar amb en Kolbeinn i els sunnlandesos i va afegir-hi que estarien més disposats a la guerra que ell mateix o més del que ho estaven els seus homes
♦ gjarn í e-ð: desitjós d'una cosa, disposat a una cosa
Ingimundur svarar: „Eigi er eg gjarn í ófrið. Hefi eg verið með Sturlu í vetur og hefir mér vel til hans líkað. Vil eg eigi vera í andskotaflokki hans og mun eg hvergi fara“ (SS II, cap. 446, pàg. 696): l’Ingimundur li va respondre: “No desitjo gens la guerra. He passat l'hivern a ca l'Sturla i en sóc molt pagat. No vull pas formar part de la tropa dels seus enemics, així que no aniré enlloc” (vocabulari: #1. líka: Cf. Baetke 19874, pàg. 384: líkar e-m vel við e-n, til e-s jmd. findet Gefallen an, ist sehr zufrieden mit jmd.; )
♦ e-m er gjarnt til að <+ inf.>algú tendeix a <+ inf.>, algú <+ vb. conj.amb facilitat, a algú no li costa gens de <+ inf.>
henni er gjarnt til að reiðast: se sol enrabiar amb facilitat, no li costa gens d'enrabiar-se
♦ gjörn er hönd á venju: <LOC FIGde gran agrada de fer allò a què un es va avesar de petit
fóstru átti Þorbjörn öngull er Þuríður hét. Hún var mjög gömul og til lítils fær að því er mönnum þótti. Hún hafði verið fjölkunnig mjög og margkunnig mjög þá er hún var ung og menn voru heiðnir. Nú þótti sem hún mundi öllu týnt hafa. En þó að kristni væri á landinu þá voru þó margir gneistar heiðnar eftir. Það hafði verið lög hér á landi að eigi var bannað að blóta á laun eða fremja aðra forneskju en varðaði fjörbaugssök ef opinbert yrði. Nú fór svo mörgum að gjörn var hönd á venju og það varð tamast sem í æskunni hafði numið. Og svo sem Þorbjörn öngull var þrotinn að ráðagerðum leitar hann þangað til trausts sem flestum þótti ólíklegast en það var til fóstru sinnar og spurði hvað þar væri til ráða að taka hjá henni: en Þorbjörn Öngull tenia una fóstra que nomia Þuríður. Era molt vella i [ja] de poca utilitat, al parer de la gent. De jove, quan la gent encara era pagana, havia posseït grans coneixements de màgia i bruixeria, però en aquell temps semblava com si hagués oblidat tots els seus coneixements de màgja. I, malgrat que el país ja s'havia convertit al cristianisme, encara romanien colgats nombrosos calius del paganisme. En el nostre país hi havia hagut la llei que no era prohibit de fer sacrificis i ofrenes [als déus] en privat o coldre d'altres usatges pagans, però si es feia de manera que la gent ho sabés, es castigava amb la pena de bandejament menor, ço és, bandejament per tres anys. Doncs bé, a molts els passava que els agradava continuar fent allò a què havien estat avesats (o: que la força del costum és molt forta) i el que els era al més familiar i conegut era el que havien après quan eren joves. Per aquesta raó, en Þorbjörn Öngull, quan ja no va saber què fer, va anar a cercar consell allà on la majoria de la gent hauria cregut que era al més inversemblant i això fou de la seva fóstra, i li va demanar a ella què s'havia de fer (vocabulari: #1. gjǫrn...: Cf. R. C. Boer 1900, pp. 270: 15. gjǫrn — venju, der sinn des sprichwortes ist: „jeder tut gerne das, woran er gewöhnt ist“; #2. tamur: Cf. Baetke 19874, pàg. 646: þat varð tamast sem í œskunni hafði numit jung gewohnt, alt getan; #3. taka til ráða: Cf. Baetke 19874, pàg. 479: hvat skal nú til ráða taka was ist nun zu tun; #4. þrjóta: Cf. Baetke 19874, pàg. 783: svá sem hann var þrotinn at ráðagerðum als er keinen Rat mehr wußte; )
♦ sem gjarnt er: <LOC FIGcom sol passar
drifu nú þangað til mennirnir sem gjarnt er þegar er nokkvað er til nýnæma (SS I, cap. 305, pàg. 445): la gent hi va acudir corrents com se sol fer quan hi ha alguna novetat (vocabulari: #1. nýnæmi: Cf. Baetke 19874, pàg. 448: ný-næmi n. Neuigkeit, etwas Neues; )
♦ → ágjarn “ávid, cobdiciós”
♦ → deilugjarn “àvid de disputes o baralles”
♦ → fégjarn “cobdiciós”
♦ → framgjarn “amb esperit d'empenta, amb iniciativa”
♦ → góðgjarn “benvolent, amic del bé”
♦ → háðgjarn “burlaner”
♦ → hefnigjarn “venjatiu”
♦ → hégómagjarn “vanitós”
♦ → hórgjarn “que es prostitueix de grat”
♦ → illgjarn “malvolent, dolent, amic de fer el mal”
♦ → óeirðargjarn “avalotador”
♦ → ósanngjarn “inequitable, injust”
♦ → reiðigjarn “irascible”
♦ → sanngjarn “equitatiu, just”
♦ → uppreisnargjarn “sediciós”
♦ → þrasgjarn “cerca-raons”
♦ → þrætugjarn “cerca-bregues”

gjarna <adv.>:
variant de gjarnan ‘de bon grat, volenterosament, gustosament’

gjarnan <adv.>:
amb [molt de] gust, <LITvolenterosament (de bona gana, de bon grat, gustosament). Sovint expressa el concepte de “m’agradaria [de] <+ inf.>”
ég vil gjarnan líta á ódýrara herbergi: m’agradaria veure una habitació més barata
hafir þú eitthvað að segja, þá svara mér, tala þú, því að gjarnan (ħāˈφēt͡s ~ חָפֵץ:   kī־ħāˈφat͡stī   t͡saddəˈqɛ-kkā,   כִּי-חָפַצְתִּי צַדְּקֶךָּ) vildi ég, að þú reyndist réttlátur: si tens res a dir, respon-me, parla, car de bon grat voldria que resultessis ésser just
sagði hann við konung: „Vilji konungur sæma einhvern heiðri skal konungur láta þjóna sína sækja línskikkju sem konungur er vanur að bera og hest sem konungur situr gjarnan (:   wə-ˈsūs   ʔăˈʃɛr   rāˈχaβ   ʕāˈlā-u̯   ha-mˈmɛlɛχ,   וְסוּס, אֲשֶׁר רָכַב עָלָיו הַמֶּלֶךְ) <...>“: va dir al rei: «Si el rei vol honorar algú, que el rei faci que els seus servents vagin a cercar el mantell de lli que el rei sol portar i el cavall que el rei sol cavalcar <...>
þá kallaði Akís Davíð fyrir sig og sagði við hann: „Svo sannarlega sem Drottinn lifir þá ert þú heiðarlegur maður. Ég vil gjarnan (:   wə-ˈtˤōβ   bə-ʕēi̯ˈnai̯   sˤēʔθə-ˈχā   ū-βɔʔă-ˈχā   ʔitˈt-ī   ba-mmaħăˈnɛh,   וְטוֹב בְּעֵינַי צֵאתְךָ וּבֹאֲךָ אִתִּי בַּמַּחֲנֶה) halda til orrustu með þér og snúa síðan heim með þér því að ég hef hingað til ekki haft neitt út á þig að setja frá því að þú komst til mín. En höfðingjunum fellur ekki við þig. Þess vegna skaltu snúa aftur. Far þú í friði svo að þú gerir ekkert sem höfðingjum Filistea mislíki“: llavors l'Ac’hix va cridar en David i li digué: «Tan veritablement com Jahvè viu que tu ets un home honrat. De bona gana aniré a la batalla amb tu i després tornaré a ca meva amb tu perquè no tinc res a dir contra tu d'ençà del dia que vas venir amb mi fins avui. Però als cabdills [dels filisteus], no els has caigut en gràcia. Torna-te'n en pau a fi que no facis res que desagradi als filisteus»
ég gaf þér fjölskyldu herra þíns og lagði konur herra þíns í faðm þinn. Ég gaf þér Ísrael og Júda og hafi það verið of lítið gef ég þér gjarnan (:   wə-ˌʔim־məˈʕātˤ   wə-ʔɔˈsiφāh ͜ llə-ˈχā   kā-ˈhēnnāh   wə-χā-ˈhēnnāh,   וְאִם-מְעָט--וְאֹסִפָה לְּךָ, כָּהֵנָּה וְכָהֵנָּה) margt fleira: t’he donat la família del teu senyor i he posat als teus braços les mullers del teu senyor. T'he donat Israel i Judà i, si això és massa poc, et donaré de bon grat moltes de més coses
og Hólofernes sagði við hana: „Drekktu nú og fagnaðu með okkur.“ „Gjarnan skal ég drekka (δή:   καὶ εἶπεν ᾿Ιουδίθ· πίομαι δή, κύριε), herra,“ svaraði Júdít, „því að þessi dagur er stórkostlegri en nokkur á ævi minni“: l’Holofernes li digué: «Beu, beu, i alegra't amb nosaltres!». La Judit li va respondre: «Amb molt de gust beuré, senyor, perquè aquest dia és més superb (gloriós) que qualsevol altre de la meva vida»
gefið gjarnan (:   μετάσχετε παιδείας ἐν πολλῷ ἀριθμῷ ἀργυρίου καὶ πολὺν χρυσὸν κτήσασθε ἐν αὐτῇ) gnótt silfurs fyrir fræðslu, hún mun afla yður mikils gulls: doneu de bon grat abundant argent en instrucció: ella us adquirirà una gran quantitat d'or
vertu þar gjarnan (:   ἐν πλήθει πρεσβυτέρων στῆθι· καὶ τίς σοφός; αὐτῷ προσκολλήθητι) sem gamlir eru og legg á minnið speki þeirra: sigues de bona gana allà on són els vells i grava en la memòria llur saviesa

gjá <f. gjár, gjár>:
1. (gil, gljúfurbarranc m, gorja f, fondalada f (fissura, esvoranc o clivella grossa en el terreny, de parets verticals o molt escarpades, amb aigua estancanda al fons o sense aigua)
◊ þeir eru flæmdir úr félagi manna, menn æpa að þeim eins og að þjóf, svo að þeir verða að hafast við í hræðilegum gjám (ʕā'rūsˤ ~ עָרוּץ:   ba-ʕă'rūt͡s nəħā'līm,   בַּעֲרוּץ נְחָלִים), í jarðholum og berghellum: són foragitats de la comunitat dels homes, la gent els crida com cridarien a un lladre, de manera que han de viure a barrancs feréstecs, a balmes de la terra i a coves de les roques
flýið borgirnar, setjist að í klettunum, þér, sem búið í Móab, farið að eins og dúfan sem gerir sér hreiður í klettum, í gapandi gjá (ˈpaħaθ ~ פַּחַת:   bə-ʕε'βrēi̯   φī-'φāħaθ,   בְּעֶבְרֵי פִי-פָחַת)abandoneu les ciutats, habitants de Moab! i establiu-vos als penyals, feu com el colom que fa el niu als penyals, sobre el barranc que es bada [al dessota]
þér brunnuð af girndarbruna hjá eikitrjánum (אֵלָא:   bā-ʔēˈlīm,   בָּאֵלִים), undir hverju grænu tré, þér slátruðuð börnum í dölunum, niðri í klettagjánum (sāˈʕīφ ~ סָעִיף:   ˈtaħaθ   səʕiˈφēi̯   ha-ssəlāˈʕīm,   תַּחַת סְעִפֵי הַסְּלָעִים)frissàveu de deler prop dels roures, sota tot arbre verd, immolàveu infants a les valls, al fons de les escletxes de les penyes
2. (kringlótturavenc m (esvoranc, bada o clivella grossa de forma més o menys circular)
3. (sprungafissura f [oberta], esquerda f
4. <GEOLgja f (per a la definició d'aquest islandesisme del llenguatge de la geologia, vulgueu veure a sota en el requadre adjunt)
5. <FIGescletxa f, esquerda f, fissura f (fet que separa dues persones)
♦ það er gjá á milli þeirraels separa una profunda escletxa
  Els mots gil, gjá i gljúfur designen bàsicament el mateix.

gil és una gorja pel fons de la qual hi passa un torrent o un rierol, mentre que

gjá o bé és una gorja seca o l'aigua que hi ha en el fons és embassada, estancada;

gljúfur, finalment, és un balç profund entre dues parets tallades a plom, pel fons del qual hi passa un riu, rierol o torrent. El gljúfur és més estret i profund que no pas el gil.
 
     
  A l'enciclopèdia Gran Larousse Català (volum 5: fam-Hernani), pàgina 2384, Barcelona (edicions 62: 1991), s'hi defineix així el mot gja:

gja n. f. (pl. gjar) (mot isl.) Fissura oberta en els terrenys volcànics sotmesos a moviments d'extensió
 
     
  Recomano que la traducció del terme es faci a partir de les seves dimensions.  
     

gjá·lífi <n. -lífis, pl. no hab.>:
[vida f de] llibertinatge m (vida de dissipació, de voluptuositats)
◊ hvergi sé græn grund ósnortin af gjálífi (ἀγερωχία : ἀγερωχίας) voru. Hvarvetna skulum vér láta eftir merki lífsgleði því að það er skerfur vor og réttur: que enlloc no hi hagi cap prat exclòs de les nostres disbauxes. Escampem arreu els senyals de la nostra alegria de viure, car aquest és el nostre dret i la partió que ens ha tocat
◊ öldungur á að vera óaðfinnanlegur, einkvæntur, á að eiga trúuð börn, sem eigi eru sökuð um gjálífi (ἀσωτία : ἀσωτίας) eða óhlýðni: el prevere ha d'ésser irreprotxable, marit d'una sola dona, ha de tenir uns infants creients que no siguin acusats de disbauxa o manca d'obediència

gjá·lífur, -líf, -líft <adj.>:
disbauxat -ada, llibertí -ina (moralment perdut)
◊ en tak ekki við ungum ekkjum. Þegar þær verða gjálífar (καταστρηνιάω ~ καταστρηνιᾶν : καταστρηνιάσωσι) afrækja þær Krist, vilja giftast og gerast þá sekar um að brjóta sitt fyrra heit: rebutja emperò les vídues joves, car, quan la voluptat les separa del Crist, volen casar-se i es fan culpables de trencar llur primer vot
◊ haf nánar gætur á gjálífri (ἀδιάτρεπτος, -ος, -ον : ἀδιατρέπτῳ) dóttur svo að hún geri þig ekki að athlægi óvina og illræmdan í borginni, lastaðan af lýðnum, og baki þér smán fyrir augum allra : sobre una filla descarada reforça la vigilància, que no et faci la riota dels teus enemics, l'objecte de les enraonies de la ciutat i de les xafarderies del poble, i t'avergonyeixi enmig de la multitud

gjár·barmur <m. -barms, -barmar>:
vorera f de barranc, vorera f d'avenc
◊ yfirgefið borgirnar og setjist að í klettaskorum, þér íbúar Móabs, og verið eins og dúfan, sem hreiðrar sig hinum megin á gjárbarminum (bə-ʕε'βrēj φī-'φāḥaθ, בְּעֶבְרֵי פִי-פָחַת)habitants de Moab! abandoneu les ciutats i establiu-vos als penyals, i siau com el colom que fa el niu a un dels costats de la vorera d'un barranc (la traducció catalana de la Bíblia de Montserrat fa: els habitants de Moab han abandonat les ciutats i viuen a les roques; són com coloms que fan el niu ben alt, als costats d'un barranc)

gjár·skúti <m. -skúta, -skútar>:
balma formada per la paret sobresortint d'un barranc
◊ Bárður Dumbsson lagði sínu skipi inn í lón það sunnan gengur í nesið og þeir kölluðu Djúpalón. Þar gekk Bárður á land og hans menn og er þeir komu í gjárskúta einn stóran þá blótuðu þeir til heilla sér. Það heitir nú Tröllakirkja: en Bárður Dumbsson va atracar a una llacuna marina a la banda de migjorn del cap i l'anomenaren Djúpalón, la llacuna profunda. Allà en Bárður i els seus homes varen desembarcar i quan arribaren a una gran balma formada per la paret sobresortint d'un barranc, hi feren un sacrifici a fi que la fortuna els fos propícia. Ara se'n diu Tröllkirkja o església dels trols

gjóður <m. gjóðs, gjóðar>: àguila peixatera, foradadora f d'aigua (Bal.) (ocell Pandion haliaetus)

gjóska <f. gjósku, no comptable>: <GEOL> tefra f

gjósku·flóð <n. -flóðs, -flóð>:
flux piroclàstic

gjósku·geiri <m. -geira, -geirar>:
sector m del flux piroclàstic

gjóta <f. gjótu, gjótur. Gen. pl.: gjóta o: gjótna>:
cavitat profunda, <LITespluga f
◊ þegar Ísraelsmenn sáu að þeir voru í hættu, því að þrengt var að hernum, földu þeir sig í gjótum (sg. מְעָרָה / məʕā'rāh ~ pl. מְעָרוֹת / məʕā'rōθ: בַּמְּעָרוֹת), hellum (sg.: חוֹחַ / ħōaħ ~ pl. [ū-βa-]ħăwā'ħīm: וּבַחֲוָחִים), klettaskorum (sg. סֶלַע / 'sεlaʕ ~ pl. [ū-βa-]ssəlā'ʕīm: וּבַסְּלָעִים), holum (sg. צְרִיחַ / t͡sə'rīaħ ~ pl. [ū-βa-]t͡st͡səri'ħīm: וּבַצְּרִחִיםog brunnum (sg. בּוֹר / bōr ~ pl. [ū-βa-]bbo'rōθ: וּבַבֹּרוֹת)quan els israelites van veure que estaven en perill perquè l'exèrcit els empaitava de prop, es van amagar a les cavernes, a les coves, per les fenedures de les roques, als forats i dins els pous (la traducció catalana de la Bíblia de Montserrat fa: els israelites es van veure perduts, tothom se sentia acovardit, i es van amagar a les coves, als forats, per les roques, als soterranis i dins les cisternes; la traducció catalana interconfessional fa: els israelites es van veure perduts, perquè estaven encerclats, i la gent s'amagà per les coves i els avencs, als espadats, als soterranis i a les cisternes)
◊ tóku þeir Absalon, hentu honum í stóra gjótu ('paħaθ : פַּחַת) í skóginum og gerðu mikla steindys yfir. Þá voru allir Ísraelsmenn flúnir hver í sitt tjald: agafaren Absalom, el van llençar dins una gran clot enmig del bosc i damunt hi van apilar un gran munt de pedres. La gent d'Israel van fugir tots, cadascú a la seva tenda
◊ flýið í klettahella (bi-məʕā'rōθ   t͡su'rīm : בִּמְעָרוֹת) og í gjótur (ū-βi-məħil'lōθ   ʕā'φār :וּבִמְחִלּוֹת עָפָר) í jörðinni fyrir ógn Drottins og ljóma hátignar hans þegar hann rís upp og skelfir jörðina: fugiu a [amagar-vos a] les balmes de les roques i a les profunditats de la terra per evitar el terror de Jahvè i l'esclat de la seva majestat quan s'aixecarà per fer tremolar la terra
◊ ekki átti heimurinn slíka menn skilið. Þeir reikuðu um óbyggðir og fjöll og héldust við í hellum (τὸ σπήλαιον: ἐπὶ <...> σπηλαίοις) og gjótum (ἡ ὀπή: ἐπὶ <...> ταῖς ὀπαῖς τῆς γῆς)el món no havia entès persones com ells; erraven pels ermassos i els puigs i vivien a les coves i cavernes de la terra

gjóta <gýt ~ gjótum | gaut ~ gutum | gotið>:
1. (kvendýr kattargatinar, gatonar, tenir moixets (Mall.(parir la gata)
◊ læðan gaut fyrir nokkrum vikum: la gata va gatinar fa unes setmanes
♦ gjóta e-uparir gatets, tenir moixets (Mall.
◊ læðan gaut nokkrum kettlingum: la gata va tenir uns quants gatets
2. (tíkcadellar (parir la gossa)
3. (kvendýr rottu, músar og tófutenir menuts (parir la rata, la femella del ratolí i la guineu)
4. (hrygnafresar (pondre els ous els peixos)
5. ♦ gjóta augunum (o: hornaugatil e-s<LOC FIGmirar algú de cua d'ull, mirar algú de reüll (sovint amb la connotació ‘amb recel, esbiaixadament’)
Quan es volen indicar expressament els cadells o cries que ha parit la femella d'un d'aquests animals esmentats, el nom en qüestió va en datiu (cf. els exemples adduïts per a la gata).

gjöf <f. gjafar, gjafir>: 1. regal m, present m
           fá e-ð að gjöf frá e-m: ésser obsequiat per algú amb una cosa
        2. donació f
           fá e-ð að gjöf frá e-m: rebre una cosa d'algú en donació
           afhenta e-m e-ð að gjöf: fer donació a algú d'una cosa

gjör <n. gjörs, no comptable>:
(gruggpòsit m
◊ einn fiskr er enn ótaldr, er mér vex heldr í augu frá at segja fyrir vaxtar hans sakir, því at þat mun flestum mǫnnum ótrúlegt þykkja. Þar kunna ok fæstir frá honum nokkut at segja gjǫrla, því at hann er sjaldnast við land eðr í ván[um] við veiðimenn, ok ætla ek ekki þess kyns fisk margan í hǫfum. Vér kǫllum hann optast á vára tungu hafgúfu. Eigi kann ek skilvísliga frá lengd hans at segja með álnatali, því at þeim sinnum, sem hann hefir birzk fyrir mǫnnum, þá hefir hann landi sýnzk líkari en fiski. Hvártki spyr ek, at hann hafi veiddr verit, né dauðr fundinn, ok þat þykkir mér líkt, at þeir sé eigi fleiri en tveir í hǫfum ok ǫngvan ætla ek þá auka geta sín á milli, því ek ætla þá hina sǫmu jafnan vera. Ok eigi mundi ǫðrum [hval]fiskum hlýða, at þeir væri svá margir sem aðrir hvalir fyrir mikilleika sakir þeira ok svá mikillar atvinnu, er þeir þurfa. En sú er náttúra sǫgð þeira fiska, at þegar hann skal eta, þá gefr hann ropa mikinn upp úr hálsi sér ok fylgir þeim ropa mikil áta (variant: gjǫr mikit), svá at allskyns fiskar, þeir er í nánd, verða staddir, þá safnask til, bæði smáir og stórir, ok hyggjask, at sér skuli aflask þar matar ok góðrar atvinnu. En þessi hinn mikli fiskr lætr standa munn sinn opinn meðan, ok er þat hlið ekki minna en sund mikit eða fjǫrðr, ok kunna fiskarnir ekki at varask ok renna þar með fjǫlda sínum. En þegar er kviðr hans er fullr ok munnr, þá lýkr hann saman munn sinn ok hefir þá alla veidda ok inni byrgða, er áðr girntusk þangat at leita sér til matfanga. Nú hǫfum vér flesta hluti talda ok sagða, þá sem helzt mun þykkja undarlegir í Íslands hafi ok heldr þó suma hluti hér talda, er í ǫðrum stǫðum er meiri gnótt heldur en þar, sem þeir eru nefndir: hi ha un peix (fins a l'època moderna, les balenes es consideraven peixos) que encara no he esmentat, perquè tinc una certa recança a fer-ho a causa de les seves mides [descomunals] que semblaran increïbles a la major part de la gent. Són poquíssims els qui en poden dir res de segur, ja que només en raríssimes ocasiones és a prop de terra o a l'abast dels pescadors, i no crec pas que de peixos d'aquesta mena n'hi hagi gaire als oceans. En la nostra llengua, la forma més comuna que tenim d'anomenar-lo, és hafgúfa. Quant a la seva llargària, no puc donar-te'n indicacions en alnes de manera precisa, perquè les vegades que ha aparegut davant la gent, s'assemblava més a una terra que no a un peix. Ni he sentit a dir que hom n'hagi capturat mai cap, ni que n'hagin trobat cap de mort, i em sembla versemblant que no n'hi hagi més que dos als oceans i no crec que puguin reproduir-se ja que crec que aquests dos són sempre els mateixos. I a les altres balenes no els aniria bé que n'hi hagués tants com per igualar-les en nombre a causa de llur grandària i de l'enorme quantitat d'aliment que els cal per viure. Conten que la natura d'aquests peixos és la següent: quan han d'alimentar-se, deixen anar un gran rot des de llur gola, i amb aquest rot també surt una gran quantitat de menjar (variant: gran pòsit), de manera que els peixos de tota mena que hi hagi a prop, tant si són grossos com petits, s'hi apleguen creient que poden regalar-s'hi amb menjar i bon nodriment. Però aquest peixot, mentre ho fan, deixa oberta la seva bocota i aquest portal que és, no és més petit que un gran freu o un gran fiord i els altres peixos no tenen esma de parar-hi compte i hi entren nedant tants com són en nombre. Però vet aquí que, quan ja en té plens el seu ventre i la seva boca, tanca la seva boca i, fent-ho, hi tanca dedins tots els peixos que hi hagin entrat, caçant així tots els qui, abans, s'havien afanyat a entrar-hi per cercar-hi menjar. Amb això ja t'he acabat de contar i dir la major part de coses que semblen ésser especialment meravelloses a la mar d'Islàndia i, a més a més, també t'he parlat d'algunes coses que hi ha en altres contrades en una abundor més gran de la que t'he referit.

gjörgæslu·deild <f. -deildar, -deildir>:
<MEDunitat f de cures intensives, UCI f
♦ gjörgæsludeild sjúkrahússins: la unitat de cures intensives de l'hospital

gjör·hygli <f. -hygli, no comptable>:
minuciositat f

gjörninga·maður <m. -manns, -menn>:
encantador m, fetiller m (mag que fa encanteris, bruixot)

gjörninga·þoka <f. -þoku, -þokur. Gen. pl.: -þokna o: -þoka>:
<FOLCL & FIGboira màgica (boira malèfica, boira provocada per màgia o per un malefici)
♦ gjörningaþokur lyginnar: les boires malèfiques de la mentira

gjör-óttur, gör-óttur: tèrbol perquè conté pòsit remogut (parlant d’un líquid); enverinat

gjörsam·lega <adv.>:
completament, totalment, enterament
♦ neita e-u gjörsamlega: rebutjar totalment una cosa, refusar completament una cosa

gjörv·allur, -öll, -allt <adj.>:
sencer -a, enter -a, completament tot -a
◊ hverfið aftur til mín og látið frelsast, gjörvöll endimörk jarðar (ˌkāl־ʔaφˌsēi̯־ˈʔārɛt͡s, כָּל-אַפְסֵי-אָרֶץ), því að ég er Guð og enginn annar: torneu cap a mi, i deixeu que us alliberi, d'un cap a l'altre de la terra, perquè jo sóc Déu, i ningú més
◊ svo mun fara í gjörvöllu landinu (βə-ˌχāl־hā-ˈʔārɛt͡s, בְכָל-הָאָרֶץ), segir Drottinn, að tveir hlutar landslýðsins verða upprættir og deyja en þriðjungur verður eftir: així passarà a tot el país, diu Jahvè, que dos terços de la població seran exterminats i moriran, i l'altre terç hi serà deixat
◊ þegar Móse hafði kunngjört gjörvöllum lýðnum (πᾶς, πᾶσα, πᾶν, παντὶ τῷ λαῷ) öll boðorð lögmálsins, þá tók hann blóð kálfanna og hafranna, ásamt vatni og skarlatsrauðri ull og ísópi, og stökkti bæði á sjálfa bókina og allan lýðinn og mælti: „Þetta er blóð sáttmálans sem Guð gerði við yður“: quan en Moïsès hagué anunciat a tot el poble tots els manaments de la Llei, prengué la sang dels vedells i dels bocs, juntament amb aigua, llana escarlata i hisop, i va aspergir tant el mateix llibre com tot el poble tot dient: Aquesta és la sang de l'aliança que Déu ha fet amb vosaltres
◊ en fólkið ákallaði hinn æðsta Drottin, bað frammi fyrir hinum miskunnsama uns lokið var helgri þjónustu við Drottin og gjörvöll guðsþjónustan til lykta leidd (τελειόω, ...καὶ τὴν λειτουργίαν αὐτοῦ ἐτελείωσαν)el poble va invocar el Senyor Altíssim, va pregar davant el Misericordiós, fins que s'hagué acabat el sagrat cerimonial del Senyor i s'hagué conclòs tot l'ofici sagrat

glað·loft <n. -lofts, no comptable>:
monòxid de dinitrogen, òxid nitrós, gas hilarant

glað·lyndi <n. -lyndis, no comptable>:
alegria f, jovialitat f

glað·lyndur, -lynd, -lynt <adj.>:
alegre, jovial

glaðning <f. glaðningar, glaðningar>:
detallet , petit obsequi (petit obsequi amb què hom fa una alegria a algú) (glaðningur)

glaðningur <m. glaðnings, no comptable>:
detallet m, regalet m, petit obsequi (petita atenció amb què hom fa una alegria a algú)
♦ fá glaðning: rebre un regalet (o: detallet)  
♦ kaupa glaðning handa konunni: comprar-li un detallet a la dona

glaður, glöð, glatt <adj.>:
1. <GENalegre, content -a, joiós -osa
◊ meðalsnotr ǀ skyli manna hverr, ǁ æva til snotr sé; ǁ þvíat snotrs manns hjarta ǀ verðr sjaldan glatt, ǁ ef sá er alsnotr, er á: mitjanament savi hauria d'ésser tothom; que [ningú] mai no sàpiga massa! Car, el cor de l'home savi rares vegades està content si la saviesa de qui el té, és massa gran
♦ gera sér glaðan dag: <LOC FIGdonar-se una alegria
♦ glaður í bragði: <LOC FIGamb [un] posat alegre
♦ hann er með glöðu yfirbragði: <LOC FIGfa un posat alegre
2. (bjarturclar -a (lluminós)

glampi <m. glampa, glampar>:
1. <GENresplendor m,f
♦ í glampa tunglsins: a la claror de la lluna
2. (gljái í augunumlluentor f (d'ulls)
◊ óvenjulegur glampi í augunum á honum: una lluïssor insòlita en els seus ulls

glamra <glamra ~ glömrum | glamra·i ~ glömruðum | glamraðí e-u>:
1. (hringladringar (fer soroll de metall en entrexocar)
◊ á baki hans glamrar í örvamælinum, spjót og lensa leiftra: a la seva esquena hi ressona el buirac, hi flamegen la llança i la pica
◊ láta glamra í ökklaspennunum: fer dringar els braçalets de turmell
2. (skröltaxerricar (grinyolar, fer xerrics)
◊ eins og glamrandi vagnar stökkva þeir yfir fjallahnjúkana: com carros xerricants van fent bots sobre els cims dels puigs

glamur <n. glamurs, no comptable>:
1. (hringldring m, dringadissa f (soroll argentí de metall en entrexocar)
2. (skröltxerrics m.pl (soroll de metall en fregar)
3. (leiðinlegur hávaðigrinyols m.pl, miols m.pl, escorxada f de gats, xivarri m (soroll o renou de música maltocada, fragor musical desagradable, no gens harmònic)
◊ frá mér með glamur ljóða þinna!: treu-me de sobre els grinyols de les teves cançons!
◊ burt með glamur (hămōn širεj-χā, הֲמוֹן שִׁרֶיךָ) sálma þinna sem aðeins er hávaði. Ég vil ekki heyra hörpuleik þinn (zimraθ nəβālεj-χā, זִמְרַת נְבָלֶיךָ)treu-me de sobre els miols dels teus càntics que no són res més que soroll. No vull sentir el so de les teves arpes
4. (þvaðurxerradissa f (xerrameca i soroll de xerrameca)
5. (um tennurpetament m (de dents, p.e., a causa de fred intens)

glanna·legur, -leg, -legt <adj.>:
eixelebrat -ada

glans <m,n. glans, no comptable>:
1. <GENlluentor f, lluïssor f, brillantor f (de cabells, paper, metall, perles)
2. <FIGesplendor m,f
3. ♦ með glans: esplendororosament, meravellosament
♦ standa sig með glans: <LOC FIGfer-ho meravellosament bé

glansandi, glansandi, glansandi <adj>:
1. <GENlluent
♦ þeir eru úr glansandi eða möttu satíni: són de setí lluent o mat
2. (ljósmyndbrillant (foto)
♦ framköllun á glansandi eða mattan pappír?: revelat [en] mat o brillant?
♦ á glansandi eða möttum ljómyndapappír?: en paper mat o brillant?

glans·pappír <m. -pappírs, -pappírar>:
paper m brillant, paper couché

glap·dæminn, -dæmin, -dæmið <adj.>:
<MED & PSIQparanoic -a (dómglöp)

glappa·skot <n. -skots, -skot>:
error m,f
◊ stilling afstýrir stórum glappaskotum: la serenitat evita grans errors

glap·ráð <n. -ráðs, -ráð>:
error m,f [groller], equivocació f (esp. el causat per la irreflexió)

glap·ræði <n. -ræðis, no comptable>:
error m,f [groller], equivocació f (esp. el causat per la irreflexió)

glap·ráður, -ráð, -rátt <adj.>:
irreflexiu -iva, temerari -ària (que actua amb massa rapidesa, sense sospesar o no si comet una imprudència)

glas <n. glass, glös>: got m, tassó m(Mall.)
        glas af víni: un got de vi

glas <n. glass, glös>:
1. <GENgot m, tassó m (Mall.
2. (meðalaglas, ilmvatnsglas, krukkaflascó m (recipient per a medicines, perfum, per a guardar-hi coses etc.)
3. (tilraunaglasproveta f (recipient per a experiments científics)

Glasis·vellir <m.pl -valla>:
<MITOLCamps Resplendents o Glasisvellir. Regne mític situat en el nord en el qual hi havia l'Ódáinsakr, un camp que guaria l'humà que hi arribés de vellesa i malaltia i li proporcionava una eterna joventut. El rei d'aquest regne era Gudmund. Tolkien va incorporar, per bé que reinterpretant-lo, aquest regne a la seva trilogia del Senyor dels Anells amb el nom de Gladdenfields. Tinc per mi que els Camps Resplendents no són pas un indret del més-enllà, sinó ben al contrari, un indret que es localitzava en aquest món. La norrena no és pas l'única cultura que té el mite d'un indret que proporciona, als qui hi viuen, l'eterna joventut. És un mite que, en un moment donat, pot proporcionar un cert consol a joves i vells perquè els proporciona una possible sortida a la decadència física i intel·lectual que és la vellesa: aquest mite no pot, però, acomplir aquesta funció si hom situa aquest indret en el més-enllà; cal que els camps de l'eterna joventut estiguin situats en aquesta terra i cal que estiguin situats en un indret difícilment accessible perquè la veritat del mite resti inatacable en no poder-se comprovar. Per aquesta raó, fou precisament la inaccessibilitat del nord polar la que va fer que l'home norrè hi situés aquesta mena de verger paradisíac. I per això mateix, tan bon punt es van haver obert les vies de comunicació amb Pèrmia i d'altres indrets del cercle polar àrtic, calgué reubicar aquest indret en un lloc encara més llunyà que, a la llarga, acabà essent el territori situat més enllà de l'Índia
◊ á því ári kómu ok til hans þeir menn, er Grímar hétu ok váru sendir af Guðmundi af Glasisvöllum. Þeir færðu konungi horn tvau er Guðmundr gaf honum. Þau kölluðu þeir ok Gríma. Þeir höfðu ok fleiri erendi til konungs, sem síðar mun sagt verða: aquell mateix any també anaren a visitar-lo els homes que es deien Grímar ("Màscares") i que hi anaven enviats pel Gudmund de Camps Resplendents. Lliuraren al rei els dos corns que en Gudmund els havia donat per al rei. A aquests dos corns també els anomenaven Grímar. Tenien alguns assumptes més a tractar amb el rei dels quals tornarem a parlar-ne més endavant

glataður, glötuð, glatað: <FIG> perdut -uda (sense esperança)
        ég er glataður!: estic perdut!

glám·sýni <f. -sýni, no comptable>:
visió f de coses que no són reals (al·lucinació o il·lusió òptica que enganya ment i sentits)

glápari <m. glápara, gláparar>: 
tonyina f d'ulls grossos (peix Thunnus obesus)

gleða <f. gleðu, gleður. Gen. pl.: gleða o: gleðna>:
milà m reial (ocell Milvus milvus)

gleði <f. gleði, gleðir>:
alegria f, joia f

gleði·efni <n. -efnis, -efni>:
motiu m d'alegria, motiu m per alegrar-se
♦ mótlæti er aldrei gleðiefni: l'adversitat mai no és un motiu d'alegria

gleði·frétt <f. -fréttar, -fréttir>:
feliç notícia f

gleði·gjafi <m. -gjafa, -gjafar>:
<FIGfont f d'alegria, portador m d'alegria, portadora f d'alegria
hvort viltu vera gleðigjafi eða fýlupoki?: què t'estimes més ésser, una font d'alegria o un rondinaire?

gleði·tár <n. -társ, -tár>:
llàgrima f d'alegria

gleðja <gleð ~ gleðjum | gladdi ~ glöddum | glatte-n>:
alegrar algú

gleðjast <gleðst ~ gleðjumst | gladdist ~ glöddumst | glaðst ║ [yfir (o: af) e-u]>:
alegrar-se [d'una cosa]
♦ gleðjast yfir e-m: prendre delit en algú, adelitar-se en algú, alegrar-se en algú
◊ Drottinn Guð þinn mun veita þér gnægð gæða í öllu, sem þú tekur þér fyrir hendur, í ávexti kviðar þíns og í ávexti fénaðar þíns og í ávexti lands þíns, því að Drottinn mun aftur gleðjast yfir þér (lā-ˈɕūɕ   ʕāˈlɛi̯-χā   lə-ˈtˤōβ, לָשׂוּשׂ עָלֶיךָ לְטוֹב), þér til heilla, eins og hann gladdist yfir feðrum þínum (ka-ʔăʃɛr־ˈɕāɕ   ˌʕal־ʔăβɔˈθɛi̯-χā, כַּאֲשֶׁר-שָׂשׂ עַל-אֲבֹתֶיךָ)Jahvè, el teu Déu, et concedirà abundància de béns en tot en tot allò que escometis, en el fruit del teu ventre i en el fruit del teu bestiar i en el fruit de les teves terres, car Jahvè tornarà a adelitar-se amb tu, per a benaurança teva, com prenia delit en els teus pares

gleggri, gleggri, gleggra <adj.>:
formes de comparatiu de glöggur, glögg, glöggt “clar -a, nítid -a”

gleidd <f. gleiddar, gleiddir>:
amplària f (distància o espai entre dos punts)

gleið·gengur, -geng, -gengt <adj.>:
que camina amb les cames eixancades

gleið·gosi <m. -gosa, -gosar>:
gallet m, fatxender m, parencer m (persona de caràcter presumptuós, a qui agrada de vantar-se a si mateix, presumit)

gleið·horn <n. -horns, -horn>:
1. <FOTOgran angular m
2. <MAT = gleitt hornangle obtús

gleiðhorna·linsa <f. -linsu, -linsur>:
(á myndavéllent f gran angular m (tipus de lent de càmera)

gleið·letra <-letra ~ -letrum | -letraði ~ -letruðum | -letraðe-ð>:
espaiar una cosa (els caràcters d'un mot, d'un text)

gleið·letraður, -letruð, -letrað <adj.>:
<TIPOGespaiat -ada

gleið·skjálgi <m. -skjálga, -skjálgar>:
tacó m, pedaç m, puput m (peix Bothus podas)

gleiður, gleið, gleitt <adj.>:
1. (sundurglenntureixancarrat -ada, eixancat -ada (amb les cames separades)
2. (um gap, gjá o.s.fr.: víðurample -a (forat, esquerda, clivella, fissura en el terra etc.)
3. (kátur, upprifinncontent -a, animat -ada (alegre, de bon humor, jovial)
4. <MATobtús -usa (angle)
◊ gleitt horn: angle obtús
5. <TIPOespaiat -ada 
♦ gleitt letur: tipus de lletra espaiat (tipus en què hi ha un espai major entre lletra i lletra)
6. <LINGno arrodonit -ida, labialitzat -ada (pronunciat amb els llavis estirats)

gleikka <gleikka ~ gleikkum | gleikkaði ~ gleikkuðum | gleikkað>:
1. (verða bil gleiðaraeixamplar-se (fer-se més ample)
◊ og þegar hafið gleikkaði...: i quan la mar es va fer més ampla
◊ Norður-Atlantshaf heldur enn áfram að gleikka: l'Atlàntic nord continua eixamplant-se
2. <FIGaugmentar (la distància entre dues coses)
◊ bilið milli lífeyrisgreiðslna og launa á vinnumarkaði hefur gleikkað umtalsvert á síðasta áratug: la distància entre els sous pagats en el mercat laboral i les pensions ha augmentat considerablement en el darrer decenni
3. <e-ð>: (gera gleiðaraeixamplar una cosa (fer més ample un espai obert & una obertura)
♦ gleikka sporið: apressar (o: accelerarel pas

Gleipnir <m. Gleipnis, no comptable>:
<MITOLGleipnir m, corda mítica que els déus féren fer als nans per fermar-hi el llop Fenrir. Era feta de sis coses: barba de dona, arrels de roca, tendons d'ós, soroll de gat en moure's, alè de peix i llet d'ocell. Els nans empraren totes les quantitats existents d'aquestes matèries per fer la corda Gleipnir; des que les exhauriren, no n'hi ha tornat a haver. La corda Gleipnir era suau com la seda i molt lleugera, però totalment irrompible

glenna <f. glennu, glennur>:
1. (rifa, kloffenedura f, clivella f, obertura f (espai obert enmig d'una cosa, trenc)
2. (skýjarofclap m de cel (esquinçament de la nuvolada per on hom pot veure el cel blau)
3. (andlitsfetturganyotes f.pl, barbarotes f.pl, carusses f.pl (Mall., Men.) (gests amb la cara)
4. (brella, grikkurbroma m (esp. la pesada o la d'al·lotots)
♦ gera e-m glennu: (gera óleikfer-li una mala passada a algú
5. (glyðrabandarra f, puteta f (meuca, sobretot en sentit figurat: dona que no es vesteix o comporta "de manera decent")
6. (býsn, mikið af e-uxinxer m (gran quantitat)

glenna <glenni ~ glennum | glennti ~ glenntum | glennte-ð>:
I. <Pers.>:
1. (augu, munnurbadar (ulls, boca)
2. (fætureixancarrar, eixancar (cames)
3. <sigeixancarrar-se, eixancar-se (Bal.(esp. les cames)
◊ ég glennti mig eins mikið og ég gat: em vaig eixancar tant com vaig poder
♦ glenna sig yfir e-ð: encamellar-se damunt una cosa, eixancar-se damunt una cosa (per seure-hi o quedar-s'hi dret)
II. <impers.>:
1. <sigaclarir-se (el cel)
◊ hann glennir sig: [el cel] s'està aclarint

glenna [í] sundur <e-ð>:
1. <GENseparar una cosa (dues coses que normalment estan juntes)
◊ hún beygði sig niður, glennti sundur á mér rasskinnarnar: es va acotar i em va separar les anques
2. <sigeixancarrar-se, eixancar-se (Bal.(esp. les cames)
◊ glenna fætur í sundur: eixancar les cames
◊ ...og glenntir sundur fætur þína framan í hvern, sem fram hjá gekk: ...i t'eixancares davant tothom qui passava
◊ glenntu þig eins mikið sundur og þú getur og slakaðu á: eixanca't tant com puguis i relaxa't

glenna upp <e-ð>:
I. <pers.>:
1. <GENbadar una cosa (obrir molt, esp. ulls o boca)
◊ yfir þér glenntu upp ginið allir óvinir þínir: tots els teus enemics baden llur boca contra tu
◊ en dyrnar vörðu tveir drekar, hvor andspænis öðrum, glenntu upp ginið og spúðu eldi: però dos dracs guardaven les portes, un davant l'altre, badaven llurs goles i escopien foc
2. <sigeixancarrar-se, eixancar-se (Bal.(esp. les cames)
◊ glenna sig upp: eixancar-se, eixancar les cames
II. <impers.>:
1. <sigaclarir-se (el cel)
◊ hann glennir sig upp: [el cel] s'està aclarint

glennu·legur, -leg, -legt <adj.>:
bandarrer -a, fulanesc -a (forma de vestir o de comportar-se que hom considera més propi d'una meuca que d'una dona "com cal")

glepja <glep ~ glepjum | glapti ~ glöptum | glapið+ Acus.>:
1. (villa, ruglaconfondre (embullar, causar confusió, mental o dels sentits)
♦ glepja e-n: confondre algú (embullar-lo, omplir-lo de confusió)
♦ glepja e-m sýn: <LOC FIGencegar algú, enlluernar algú (impedir que un hom vegi el que realment està passant al seu davant per a poder-se'n aprofitar)
2. (tælaseduir (Acus. = una dona)
♦ glepja mey: seduir una verge
◊ ef maður glepur (pāˈθāh, פָּתָה: wə-ˈχī   ʝəφatˈtɛh, וְכִי-יְפַתֶּה) mey (bəθūˈlāh, בְּתוּלָה ), sem ekki er föstnuð manni, og leggst með henni, þá skal hann hana mundi kaupa sér að eiginkonu. En ef faðir hennar vill eigi gifta honum hana, þá skal hann greiða svo mikið silfur sem meyjarmundi svarar: si un home sedueix una donzella, que encara no està promesa a un [altre] home, i jeu amb ella, pagarà el seu preu i s'hi casarà, i si el pare de la noia no la vol maridar amb ell, pagarà tanta quantitat d'argent com correspongui al preu [habitual] de les donzelles
3. (tefja, trufladestorbar (distreure algú del que està fent o hauria de fer o del que és important)
♦ glepja [e-ð] fyrir e-m: distreure algú [d'una cosa]
◊ það er svo margt sem glepur: hi ha tantes distraccions!
4. (hindraimpedir (no deixar fer posant entrebancs, obstacles, traves etc.)
♦ glepja þingför e-s: <HIST JURimpedir a algú en el seu viatge cap al þing anual (posar-li traves en el viatge, obstaculitzar-li el viatge)
◊ Ása-Þórs hugða eg aldregi mundu glepja féhirði farar: mai no hauria cregut que un pastor impediria els viatges de n'Ása-Þórr
5. <sigdistreure's (del que un està fent o hauria de fer)
◊ þeir létu það ekkert glepja sig, þó hann kæmi: no van deixar que la seva arribada els distragués del que estaven fent

gler <n. glers, gler>: 1. <GEN> vidre m
        2. (flaska af gleri) botella f (o: ampolla f) de vidre
        3. gler n.pl: (glerbrot) vidres m.pl (fragments de vidre)

glera <glera ~ glerum | gleraði ~ gleruðum | gleraðe-ð>:
(emaléraesmaltar una cosa

gler·auga <n. -auga, -augu>:
1. <GENull m de vidre
2. gleraugu <n.pl -augna>ulleres f.pl (aparell per veure-hi millor)
♦ ein gleraugu: unes ulleres
♦ margskipt gleraugu: ulleres progressives
♦ tvískipt gleraugu: ulleres bifocals
♦ → hlífðargleraugu “ulleres de protecció, ulleres protectores”
♦ → kafaragleraugu “ulleres de submarinista”
♦ → köfunargleraugu “ulleres de submarinisme”
♦ → lesgleraugu “ulleres de vista cansada”
♦ → skíðagleraugu “ulleres d'esquí, ulleres d'esquiar”
♦ → sólgleraugu “ulleres de sol”
♦ → sundgleraugu “ulleres de natació”
♦ → öryggisgleraugu “ulleres de seguretat”

gleraugna·búð <f. -búðar, -búðir>:
òptica f (botiga de venda d'ulleres)

gleraugna·gler <n. -glers, -gler>:
vidre graduat, lent graduada, vidre m d'ulleres

gleraugna·hús <n. -húss, -hús>:
estoig m d'ulleres

gleraugna·smiður <m. -smiðs, -smiðir>:
òptic m, òptica f

gleraugna·verslun <f. -verslunar, -verslanir>:
òptica f (botiga de venda d'ulleres)

gler·áhald <n. -áhalds, -áhöld>: estri m de vidre

gler·glas <n. -glass, -glös>:
got m de vidre, tassó m de vidre (Mall.

gler·hallur <m. -halls, -hallar>:
calcedònia f (designació genèrica per a certes pedres semiprecioses)
♦ → agat màgata f (calcedònia disposada formant capes concèntriques, circulars o el·líptiques)
♦ → karneól ncornalina f (calcedònia vermell-ataronjada)
♦ → krýsópras mcrisopres m (calcedònia verda)
♦ → ónýx m, ónyx m, onyxsteinn mònix m (calcedònia negra)
♦ → sardónyx msardònix m (calcedònia de color vermell-fosc o terrós)

gler·rækja <f. -rækju, -rækjur. Gen. pl.: -rækna o: -rækja>:
gambeta f porpra  (crustaci Pasiphaea tarda)

glerungur <m. glerungs, glerungar>: esmalt m
        glerungur á tönnum: esmalt dentari


gleyma <gleymi ~ gleymum | gleymdi ~ gleymdum | gleymte-u ~ e-m>:  oblidar una cosa ~ algú
ég gleymdi öllu, og þó engu eins fljótt og ákvörðunum mínum: ho oblidava tot i res de tan ràpidament com les meves resolucions (l'original fa: j’oubliais tout, et d’abord mes résolutions)
en svo ég unni sjálfum mér sannmælis, þá gat gleymskan orðið mér ávinningur. Vafalaust hafið þér komizt að raun um, að til er fólk, sem er það heilagt trúaratriði að fyrirgefa allar móðganir. Og því tekst að fyrirgefa þær, en það gleymir þeim aldrei. Ég var ekki svo vel gerður, að ég gæti fyrir- gefið móðganir, en hins vegar fór oftast svo að ég gleymdi þeim. Margur maðurinn, sem taldi sig hafa til þess unnið að ég hataðist við hann, gat því illa leynt undrun sinni þegar ég heilsaði honum með brosi. Fór það þá eftir gerð hans hvort hann dáðist að stórmennsku minni eða fyrirleit mig sakir lítilmennsku, því að enginn gat látið sér til hugar koma hve einfalt þetta var. Ég hafði gleymt öllu saman, meira að segja hvað maðurinn hét. Sá hinn sami ágalli, sem venjulega gerði mig kærulausan og vanþakklátan, gat því líka brugðið yfir mig skikkju göfginnar, þegar svo bar undir: però si era just amb mi mateix, l'oblit podia ésser-me un guany. Sens dubte haureu feta l'experiència que hi ha gent per a la qual és un article de fe sagrat perdonar totes les ofenses. I reïxen a perdonar-les, però no les obliden mai. Jo no estava pas tan ben fet que pogués perdonar les ofenses, però, per contra, tot sovint s'esdevenia que jo les oblidava. Més d'un que considerava que havia merescut que jo l'odiés, podia amagar malament per això mateix el seu astorament quan jo el saludava amb un somrís. Depenent del seu tarannà s'esdevenia llavors que admirava la meva grandesa d'ànim o que em menyspreava per la meva pusil·lanimitat, perquè ningú no podia imaginar com de senzill era tot plegat: Ho havia oblidat tot, i, el que era més important, com es deia aquella persona. El mateix defecte que solia fer-me indiferent i ingrat, també podia posar-me el mantell de la noblesa d'esperit quan les circumstàncies així ho volien (l'original fa: Soyons justes : il arrivait que mes oublis fussent médiocres. Vous avez remarqué qu’il y a des gens dont la religion consiste à pardonner toutes les offenses et qui les pardonnent en effet, mais ne les oublient jamais. Je n’étais pas d’assez bonne étoffe, pour pardonner aux offenses, mais je finissais toujours par les oublier. Et tel qui se croyait détesté de moi n’en revenait pas de se voir salué avec un grand sourire. Selon sa nature, il admirait alors ma grandeur d’âme ou méprisait ma pleutrerie sans penser que ma raison était plus simple: j’avais oublié jusqu’à son nom. La même infirmité qui me rendait indifférent ou ingrat me faisait alors magnanime)

gleyminn, gleymin, gleymið <adj.>:
oblidadís -issa, oblidós -osa, desmemoriat -ada

gleymni <f. gleymni, no comptable>:
manca f de memòria

gleymska <f. gleymsku, no comptable>:
1. (gleymnimanca f de memòria
2. (það að gleyma eða vera gleymduroblit m (acció d'oblidar o d'oblidar-se)
♦ falla í gleymsku: caure en l'oblit

gleypa <gleypi ~ gleypum | gleypti ~ gleyptum | gleypte-ð>: <& FIG> empassar-se una cosa, 
           engolir una cosa
        gleypa bók: empassar-se un llibre, devorar [amb avidesa] un llibre

glimmer¹ <n. glimmers, no comptable>:
<GEOLmica f

glimmer² <n. glimmers, no comptable>:
(glitrandi duftpurpurina f, brillantina f en pols (polsina lluent per a manualitats)

glimmer·skífur <f.pl -skífna (o: -skífa)>:
<GEOLmicasquist m (flöguberg)

glissa <glissi ~ glissum | glissti ~ glisstum | glisst[að e-m]>:
1. (glotta háðslega, hlæja af hlæðni, hæðast að e-mfer befes [d'algú] (riure-se'n, trufar-se de)
◊ fróðr þicciz, ǀ sá er flótta tecr, ǁ gestr at gest hæðinn; ǁ veit-a gǫrla, ǀ sá er um verði glissir, ǁ þótt hann með grǫmom glami: per llest es té qui emprèn la fugida, l'hoste burleta de l'hoste [befat]: el qui es burla d'algú durant un àpat, no sap del cert, si (la conjunció þótt és concessiva; aquí, emperò, sembla tenir un significat temporal o condicional i tradueixo en conseqüència) està xerrant amb enemics [venjatius]
2. (blikallambrejar, refulgir (brillar, lluir, llambrar, centellejar)
◊ og þá allt var klárt og fullharðnað, þá glisstu þessi skeljabrot í sólskini, sem gimsteinar um allt þilfarið væru niður skrúfaðir og settir: i quan tot estigué enllestit i enterament endurit, aquells bocins de conquilla varen llambrejar sota els raigs del sol com si, per tot el pont del vaixell, s'hi haguessin collat i fixat gemmes

glit <n.>:
1. <glits, no comptable>: <GENesclat m (de llum)
◊ glit sólarinnar: l'esclat del sol, el solell
2. <glits, glit>: (glitvefnaðurbrocat m (tipus de teixit)

glit·brá <f. -brár, -brár>:
segura f (planta Tanacetum parthenium syn. Chrysanthemum parthenium)

glit·brúsi <m. -brúsa, -brúsar>:
calàbria agulla, agullat àrtic (Val.) (ocell Gavia arctica)

Glitnir¹ <m. Glitnis, no comptable>:
<MITOLGlítnir, l'‘estatge resplendent’, nom de la residència de Forseti, el fill de Baldr i Nanna
Glitnir
Grímnismál 15   Snorra Edda XXXII  
Glitnir er inn tíundi,
hann er gulli studdr
oc silfri þacþr iþ sama;
enn þar Forseti
byggir flestan dag
oc svæfir allar sakir.
Glitnir és el desè [mas],
els seus pilars són d'or
i de plata igualment sa teulada;
i aquí en Forseti
hi viu tot el dia
arbitrant tots els plets
Glitnir heitir salr,
hann er gulli studdr
ok silfri þakðr it sama;
en þar Forseti
byggvir flestan dag
ok svæfir allar sakar.
Glitnir es diu l'estatge
els seus pilars són d'or
i de plata igualment sa teulada;
i aquí en Forseti
hi viu tot el dia
arbitrant tots els plets

glitnir² <m. glitnis, glitnar>:
<LITdestrer m, corser m

glitnir³ <m. glitnis, glitnar>:
dragó m (designació dels peixos del gènere Callionymus)
♦ → flekkjaglitnir “dragó maculat”
♦ → skrautglitnir “fardatxo”

glitrandi, glitrandi, glitrandi³ <adj.>:
llambrejant, llambrant

glit·rós <f. -rósar, -rósir>:
roser glauc, gavarrera blau-verda (planta Rosa afzeliana syn. Rosa dumalis subsp. afzeliana syn. Rosa caesia glauca syn. Rosa canina var. dumalis)

glíma <f. glímu, glímur. Gen. pl.: glímna & glíma>: esport islandès consistent 
           en una mena de lluita lliure

        grísk-rómversk glíma: lluita greco-romana

        japönsk glíma: judo

glíma <glími ~ glímum | glímdi ~ glímdum | glímtvið e-n ~ e-ð>:
<GEN & FIGlluitar amb algú ~ una cosa abraonant-s'hi, agarbir-se

gljá <gljái ~ gljáum | gljáði ~ gljáðum | gljáð>:
I.
1.  (glansa): lluir, brillar (resplendir, relluir)
◊ gljá sem spegill: estar lluent com un mirall, relluir com un mirall
2. <e-ð>: (varpa ljóma áfer brillar (fer relluir un objecte reflectint-hi la llum)
◊ sólin gljáði hjarnið og veröldin var hvít: el sol feia brillar la crosta de neu i el món sencer era blanc
II. <impersonal>
♦ það gljáir á e-ð: una cosa brilla, una cosa lluenteja 

gljáandi, gljáandi, gljáandi <adj.>:
lluent, brunyit -ida 

gljá·ber <n. -bers, -ber>:
marxant blanc, amarant blanc, amaranta blanca (planta Amaranthus albus)

gljá·bónaður, -bónuð, -bónað <adj.>:
(bíllllustrosament encerat -ada (cotxe)

gljá·brenna <-brenni ~ -brennum | -brenndi ~ -brenndum | -brennte-ð>:
(emaléra, smelta): esmaltar una cosa

gljá·háfur <m. -háfs, -háfar>:
gutxo m (peix Centroscymnus coelolepis)

gljái <m. gljáa, gljáar>:
brillantor f, lluentor f

gljá·kol <n.pl -kola>:
antracita f

gljá·kvoða <f. -kvoðu, -kvoður>:
vernís m
♦ draga gljákvoðu á e-ð (o: yfir e-ð): envernissar una cosa

gljá·steinn <m. -steins, -steinar>:
<GEOLmica f

gljá·víðir <m. -víðis, -víðrar>:
salze m llorer (arbre Salix pentandra) (jölstur)

gljúfur <n. gljúfurs, gljúfur>:
1. <GEOLafrau f, congost m, gorja f entre cingleres (barranc o avenc estrets que es bada tallant un puig o de per llarg entre dos penyals)
◊ þær munu allar koma og setjast að í gljúfrum (bə-naḥă'lēj ha-bba'tōθ, בְּנַחֲלֵי הַבַּתּוֹת) og hamragiljum, þyrnirunnum og vatnsbólum: i totes elles vindran i es posaran als congostos i a les gorges entre capserrats, a les bardisses i els abeuradors
◊ framandi menn úr hópi grimmustu þjóða hjuggu hann niður og fleygðu honum í burt. Lim hans féll á fjöllin og alla dali og greinar hans brotnuðu í öllum gljúfrum (ʔăφī'qēj, אֲפִיקֵי) landsins. Allar þjóðir heims flýðu úr skugga hans og létu hann eiga sig: uns estrangers, els més ferotges de les nacions, l'han tallat, l'han llençat sobre les muntanyes; les seves branques han caigut a les muntanyes i a totes les valls i les seves rames s'han trencat a totes les torrenteres del país; tots els pobles de la terra han fugit de la seva ombra i l'han deixat estar
◊ ég mun þekja fjöll þess vegnum mönnum. Á hólum þínum, í dölum þínum og gljúfrum (ʔăφīˈqεi̯-χā, אֲפִיקֶיךָ) munu þeir falla sem lagðir verða sverði: cobriré de cadàvers les seves muntanyes. Pels teus tossals, valls i torrenteres cauran els traspassats per l'espasa
◊ allir hnepptust í sama myrkrafjötur. Hvort sem þeir heyrðu þyt vindsins eða þýðan fuglasöng í laufguðum greinum eða niðandi foss eða þungar drunur frá hrapandi björgum eða fótatak stökkvandi dýra, sem sáust þó ekki, eða öskur í hræðilegustu óargadýrum eða bergmál, sem kvað við í gljúfrum (ἐκ κοιλοτάτων ὀρέων), allt skelfdi þetta þá og dró úr þeim allan mátt: A tots els fermava la mateixa cadena de tenebres. El xiulet del vent, el cant harmoniós dels ocells en el brancatge espès, el curs de l'aigua rajant impetuosa, el brogit de les pedres caient cingles avall, la cursa invisible d'animals saltironant, el bruel de les feres més salvatges, l'eco repetit a les fondalades de les muntanyes, tot això els deixava paralitzats de basarda
◊ er Tímóteus frétti að Júdas nálgaðist sendi hann konur, börn og farangur til borgar sem nefnist Karníon. Sá staður er mjög erfiður aðkomu og nær ógerlegt að sitja um hann vegna þess hve þröng gljúfur (διὰ τὴν τῶν πάντων τῶν τόπων στενότητα) liggja að honum: Quan Timoteu va saber que Judes s'acostava, va evacuar les dones i els infants amb tots els bagatges cap a un indret anomenat Carnaim. Era un lloc inexpugnable i inaccessible, ja que tots els passos que hi conduïen eren molt estrets
2. <GEOL = stórgljúfur>: canyó m (congost o gorja profunda i relativament estreta)

glossa·steinn <m. -steins, -steinar>:
<GEOLòpal m
♦ → ópall “íd.”

glotta <glotti ~ glottum | glotti ~ glottum | glott>:
riure per sota el nas
♦ glotta um (o: viðtönn: somriure amb sornegueria, somriure amb sarcasme 
♦ glotta út í annað [munnvikið] [að e-u]riure-se'n sorneguerament [d'una cosa] 

glottara·lega <adv.>:
sorneguerament

glóa <glói ~ glóum | glóði ~ glóðum | glóað (o: glóð >:
1.  (um málm: vera rauður af hitaestar roent (ferro o un altre metall a causa de l'escalfor)
◊ glóandi heitt hraun: lava incandescent
◊ glóandi járn: un ferro roent
♦ glóandi heitur: <FIGbullent, roent, ardent, brusent (extremadament calent, que crema)
2.  (ljóma, gljá): lluir, brillar (resplendir, relluir)
♦ ekki er allt gull sem glóir: <LOC FIGno és pas or tot el que lluu (o: brilla)

glóandi, glóandi, glóandi <adj.>:
lluent, brillant
♦ glóandi gull: or brillant (o: lluent)
♦ stúlka með rautt, glóandi hár: una noia de cabells rojos, relluents

gló·bjartur, -björt, -bjart <adj.>:
de cabells daurats, de cabells rossos com el sol, de cabells d'un ros daurat

gló·brystingur <m. -brystings, -brystingar>:
pit-roig m, rupit m (Mall.) (ocell Erithacus rubecula)

glóð <f. glóðar, glóðir (o: glæður)>:
brasa f, caliu encès 
♦ blása gilda í glóðirnar: bufar el foc
♦ hugsa sér (o: hyggja [sér]) gott til glóðarinnar að <+ inf.><LOC FIGestar il·lusionat davant la perspectiva de <+ inf.>, pensar amb il·lusió en <+ inf.>, fer-se la il·lusió de <+ inf.>, alegrar-se davant la perspectiva de <+ inf.
♦ vera (o: gangaá glóðum: <LOC FIGestar amb l'ai al cor, estar molt neguitós -osa
◊ hatturinn hefur ekki verið burstaður í margar vikur. Ef jeg nú sæi þig, kæri Watson, með margra vikna ryk, safnað saman á hattinum þínum, og jeg vissi að konan þín umyrðalaust ljeti þig ganga út með hann, þá myndi jeg sannarlega verða á glóðum um að þú hefðir verið svo óheppinn, að missa ást hennar: el barret feia setmanes que no s'havia raspallat. Si jo et veia, estimat Watson, amb un parret amb una acumulació de pols de vàries setmanes, i si sabia que la teva dona t'hi havia deixat sortir sense objeccions, molt em temeria que hauries estat tan infortunat de perdre el seu amor

glóðar·auga <n. -auga, -augu>:
ull m de vellut  (després de cop)
♦ gefa e-m glóðarauga: fer-li un ull de vellut a algú

glóðar·ker <n. -kers, -ker. Gen. pl.: -kerja (o: -kera); dat.pl.: -kerjum (o: -kerum)>:
braser m

glóðar·steiktur, -steikt, -steikt <adj.>:
<CULINa la brasa, al caliu

glóðar·títa <f. -títu, -títur. Gen. pl.: -títa>:
coralet m, pirrocor m, xinxa f de les malves, xinxa vermella, poll m de moro (Mall.(insecte Pyrrhocoris apterus)

glóð·heitur, -heit, -heitt <adj.>:
ardent, que crema, abrasador -a, brusent

glóð·rauður, -rauð, -rautt <adj.>:
roent

glóð·volgur, -volg, -volgt <adj.>:
calent (menjar: acabat de fer, acabat de sortir del forn)
♦ glóðvolgt brauð: pa acabat de treure del forn, pa encara calent [del forn]
♦ grípa e-n glóðvolgan: <LOC FIGenxampar algú in fraganti, atrapar algú amb les mans al plat

gló·eygður, -eygð, -eygt <adj.>:
de mirada brillant

gló·fífill <m. -fífils, -fíflar>:
boixac m [de camp], galdiró m (empr. hab. en pl.: galdirons), llevamà m (Mall. Empr. hab. en pl.: llevamans), llevagat m (empr. hab. en pl.: llevagats) (planta Calendula arvensis) (akurfrú)

gló·hærður, -hærð, -hært <adj.>:
de cabells rossos com el sol, de cabells d'un ros daurat

gló·málmur <m. -málms, no comptable>:
oricalc m 
◊ ...sem augun hefur eins og eldsloga og fætur hans eru líkir glómálmi: ...el qui té els ulls com una flama de foc i els peus semblants a l'oricalc

glópa·gull <n. -gulls, no comptable>:
or m dels beneits (designació per a qualsevol mineral que pugui confondre's amb l'or, i, de manera especial, la mica groga, pirita de coure, pirita de ferro)

glópaldi <m. glópalda, glópaldar>:
imbecil m & f, idiota m & f

glósa <f. glósu, glósur. Gen. pl.: glósna o: glósa. Emprat hab. en pl.>:
1. (orðskýringglossa f (aclariment o explicació de mot o passatge
♦ glósur við e-ð: glossari de
2. (minnispunktarapunts m.pl (notes de classe o lliçó
♦ lána e-m glósur úr síðasta tíma: deixar-li a algú els apunts de la darrera classe
♦ taka [niður] glósur: prendre apunts
♦ renna [augunum] yfir glósur: fer un cop d'ull als apunts
3. (dylgjur, aðdróttuncomentari sarcàstic, indirecta f (pulla, remarca maliciosa
♦ senda e-m glósur [um e-ð]: enviar-li comentaris sarcàstics a algú [sobre una cosa]

glósu·bók <f. -bókar, -bækur>:
quadern m [d'apunts], llibreta f [de notes], bloc m [de notes]

glugga·hleri <m. -hlera, -hlerar>:
persiana f
♦ á bak við lokaða gluggahlera: darrere unes persianes tancades

glugga·laus, -laus, -laust <adj.>:
sense finestres
♦ gluggalaust herbergi: una habitació sense finestres

glugga·póstur <m. -pósts, -póstar>:
llistó m de finestra (mainell, faixa de fusta que separa els vidres d'una finestra)

glugga·sylla <f. -syllu, -syllur; Gen. pl.: -syllna o: -sylla>:
ampit m de finestra
♦ sitja á gluggasyllu húss síns: seure a l'ampit d'una finestra de casa seva

glugga·sæti <n. -sætis, -sæti>:
seient m de finestra, seient m de devora la finestra

glugga·tjald <n. -tjalds, -tjöld>:
cortina m [de finestra]

glugga·tótt <f. -tóttar, -tóttir (o: -tættur)>:
ampit m exterior de finestra (part anterior d'una finestra, que dóna a l'exterior)

gluggi <m. glugga, gluggar>: finestra f
        glugginn snýr að götunni: la finestra dóna al carrer
        líta út um gluggann: mirar per la finestra
        steindur gluggi: vitrall m (d'esglèsia, catedral etc.)
        steindir gluggar: vitralls m.pl (d'esglèsia, catedral etc.)
♦ halla sér að glugganum: inclinar-se cap a la finestra
♦ halla sér út um gluggann: guaitar per la finestra
♦ rétta e-m e-ð út um gluggann: donar una cosa a algú per la finestra

glundroða·kenning <f. -kenningar, pl. no hab.>:
teoria f del caos

glund·roði <m. -roða, -roðar>:
caos m (desordre ingent & desgavell & FIS)

glúkósa·síróp <n. -síróps, no comptable>:
<QUÍMxarop m de glucosa, xarop m de fècula, glucosa líquida

glúkósi <m. glúkósa, no comptable>:
glucosa f (þrúgusykur)

glúten <n. glútens, no comptable>:
gluten m

glúten·laus, -laus, -laust <adj.>:
sense gluten, lliure de gluten

glúten·óþol <n. -óþols, no comptable>:
intolerància f al gluten
♦ fólk með glútenóþol: celíacs m.pl
♦ ég er með glútenóþol: sóc celíac (home), sóc celíaca (dona

glyrnu·flekkur <m. -flekks (o: -flekkjar), -flekkir>: 
déntol petit, déntol m de fonera (peix Dentex macrophthalmus syn. Polysteganus macrophthalmus)

glys·gjarn, -gjörn, -gjarnt <adj.>:
ostentós -osa en els adorns, molt enjoiat -ada (que porta, de manera exagerada, nombroses joies o nombrosos adorns de bijuteria etc.)

glýkósíð <n. glýkósíðs, glýkósíð>:
glicòsid m, glucòsid m

glýseról <n. glýseróls, no comptable>:
<QUÍMglicerol m, E-422 m, <glicerina f (CH2OH—CHOH—CH2OH)

glæfra·ferð <f. -ferðar, -ferðir>: viatge ple de peripècies



glæfra·legur, -leg, -legt: 1. (hættulegur) arriscat -ada, perillós -osa
        2. (trúandi til alls) temerari -ària (que és capaç de qualsevol cosa)



glæfra·maður <m. -manns, -menn>: 1. (fífldjarfur maður) temerari m (persona eixelebradament audaç)
        2. (ævintýramaður) aventurer m (home intrèpid, amant de les aventures)
        3. (fjárglæframaður, braskari) especulador m (persona que especula, aventurer dels diners)

glæ·nýr, -ný, -nýtt <adj.>
flamant, nou nova de trinca
◊ glænýja tölvan mín: el meu flamant ordinador [nou]

glæpa·maður <m. -manns, -menn>: criminal m & f



glæpa·saga <f. -sögu, -sögur>: novel·la policíaca

glæpasagna·höfundur <m. --höfundar, -höfundar>:
autor m ~ autora f de novel·les policíaques

glæpa·starfsemi <f. -starfsemi, pl. no hab.>:
activitat f criminal
♦ skipulögð glæpastarfsemi: crim organitzat

glæpur <m. glæps, glæpir>: crim m
        drýgja glæp: cometre un crim
        fremja glæp: cometre un crim
        “Glæpur og Refsing” eftir Dostojevskij: “Crim i càstig” d'en Dostojevskij
        skelfilegur glæpur: un crim espantós



glæra <f. glæru, glærur>: còrnia
	glæra augans: la còrnia de l'ull

glæru·gjafi <m. -gjafa, -gjafar>:
<MEDdonant m & f de còrnia

glæru·ígræðsla <f.-ígræðslu, -ígræðslur>: <MED> trasplantament m de còrnia

glæsi·bifreið <f. -bifreiðar, -bifreiðir>:
limusina f

glæsi·bíll <m. -bíls, -bílar>:
limusina f

glæsi·bragur <m. -brags (o: -bragar), no comptable>:
elegància f

glæsi·legur, -leg, -legt <adj.>:
1. (ljómandi, skrautlegur, yndisfaguresplèndid -a, magnífic -a (brillant, d'exquisida bellesa, preciós)
◊ allur búnaður skipanna var hinn glæsilegsti: tot l'ormeig dels vaixells era el més magnífic [que un hom es podia imaginar]
◊ og nú sjá þeir hvar siglir eitt mikið skip og glæsilegt: i llavors miren allà on navega un vaixell gran i esplèndid
◊ hann hafði og steindan söðul allglæsilegan: ell tenia, a més a més, una sella pintada que era esplendidíssima
◊ men hafði hann á hálsi sér harðla glæsilegt og digran gullhring á hendi: duia al coll una torca exquisida i un anell gruixut d'or a una mà
2. (frábærsuperb -a, magnífic -a (absolutament excel·lent)
◊ glæsileg frammistaða: un treball superb
◊ glæsilegt afrek: una magnífica consecució, un triomf esplèndic [del seu treball, dels seus esforços]
3. (mikilfenglegur, tilkomumíkill, stórfenglegurfastuós -osa, sumptuós -a (glamurós & luxós)
◊ glæsilegur bíll: un cotxe sumptuós
4. (með glæsimennsku, flottur, myndarlegur og fallegur, fínn, smarturelegant (xic en la seva forma de vestir i abillar-se)
◊ glæsilegur maður: un home elegant
◊ hann var hvorki fagur né glæsilegur, svo að oss gæfi á að líta, né álitlegur, svo að oss fyndist til um hann: no era ni bell ni elegant com perquè pogués atraure els nostres esguards, i el seu aspecte no tenia res perquè ens pogués plaure

glæsi·leiki <m. -leika, no comptable>:
1. (yndisfegurðesplendidesa f, magnificència f (esclat, bellesa vistosa, que imposa)
2. (stórfengleikifastuositat f (ostentositat, sumptuositat)
3. (glæsimennskaelegància f (qualitat d'elegant)

glæsi·menni <n. -mennis, -menni>:
persona f elegant

Glæsis·vellir <m.pl -valla>:
variant de Glasisvellir ‘Camps Resplendents’
◊ Sú kona spyrr Helga, er fyrir þeim var, hvárt hann vildi heldr liggja einn saman eða hjá henni. Helgi spyrr hana at nafni. Hún svarar: "Ek heiti Ingibjörg, dóttir Guðmundar af Glæsisvöllum." Helgi mælti: "Hjá þér vil ek liggja." Ok svá gerðu þau þrjár nætr í samt. Var þá bjart veðr; standa þau þá upp ok klæðast: Aquella dona, la que es trobava al capdavant d'elles, demana a en Helgi si s'estima més dormir totsol o amb ella. En Helgi li demana com es diu. Ella li respon: "Em dic Ingibjörg, filla d'en Guðmundr de Glæsisvellir." En Helgi li va dir: "Amb tu vull jeure." I així fou com van dormir plegats per espai de tres nits, al cap de les quals el temps es va aclarir; llavors es lleven i es vesteixen

glæsi·vagn <m. -vagns, -vagnar>:
limusina f

glæstur, glæst, glæst <adj.>:
1. <GENresplendent
2. <FIGesplendorós -osa

glæta <f. glætu, glætur. Gen. pl.: glæta>:
1. (dauft ljósclaror f feble (claror somorta, lleu resplendor)
◊ já, dimmur er dagur Drottins, en ekki bjartur, myrkur og án nokkurrar ljósglætu (wə-lɔʔ־ˈnɔɣaḥ, וְלֹא-נֹגַהּ)sí, el dia de Jahvè serà fosc, sense llum, tenebrós i sense gens de claror
2. (skynsemisentit comú (sensatesa, seny)
♦ glætan að <+ subj.><LOC FIG FAMni en broma <+ cond.>, pots pensar si <+ cond.>
◊ glætan að ég myndi nenna þessu: ni boig [que] ho voldria fer, pots pensar si ho faria

glögg·skyggni <f. -skyggni, no comptable>:
clarividència f mental, perspicàcia f

glötun <f. glötunar, no comptable>:
<RELIGperdició f
♦ eilíf glötun: la perdició eterna, la damnació eterna

glötunar·vegur <m. -vegar, no comptable>:
<RELIGcamí m de perdició
◊ og sjá þú, hvort ég geng á glötunarvegi ('dεrεχ 'ʕotsεβ, דֶּרֶךְ-עֹצֶב) og leið mig hinn eilífa veg: mira si camino per un camí de perdició i guia'm pel camí etern (la traducció catalana de la Bíblia de Montserrat fa: mireu que no vagi per camins d'idolatria, guieu-me per camins eterns; la de la Bíblia interconfessional: mira si vaig per camins d'idolatria i guia'm per camins eterns)

< gneipur, gneip, gneipt <adj.>:
1. (= greypr, greipr =þykkjumikill, grimmur ‘aufgeregt; grimmig, grausam; grob, hart’?corroçat -ada, corruixat -ada, emmurriat -ada (= greypr, greipr ‘felló, indignat, furiós; exaltat, exasperat, fortament enutjat; ¿ple de ressentiment i/o rancor?’?
◊ nú slær í orrostu harða, ok er fyrst skothríð. Ok nú koma fyrir Guðrúnu tíðendin. Ok er hon heyrir þetta, verðr hon við gneip ok kastar af sér skikkjunni. Eptir þat gekk hon út ok heilsaði þeim, er komnir váru, ok kyssti brœðr sína ok sýndi þeim ást. Ok þessi var þeira kveðja in síðasta: aleshores va esclatar una dura batalla i la va encetar una pluja de fletxes. La notícia arribà llavors a les orelles de la Guðrún. I quan ho va sentir, es va corroçar (aquí = áhyggjufullur = n'estigué molt consirosa, molt capficada?) i es va llevar, llançant-la d'una estrebada, la seva skikkja, el seu mantell sense mànegues. Després d'això, va sortir a fora i saludà els qui acabaven d'arribar, besà els seus germans i els mostrà el seu amor i aquesta fou la darrera salutació que es feren (en el corresponent passatge dels Atlamál in grœnlenzko, estr. 46, per comptes de l'adjectiu gneipr hi trobem emprat l'adjectiu atall: ǫtul var þá Guðrún [er hon ekka heyrði]; això em fa pensar que som davant un error del copista per greipr, greypr ‘grimmig: aestuosus, saevus; atrox, crudelis; rapidus’ i tradueixo en conseqüència. A la mateixa conclusió va arribar-hi també Sveinbjörn Eglisson 1860, p. 27, quan escrivia ǫtul varð Guðrún, er hon ekka heyrði, animo concitata extitit (ferociam animi induit), Am. 43, ad quem locum FR. I 216 „ok er hún heyrir þetta, verðr hún við gneip“, ubi gneipr est eodem sensu ac greypr animo feroci . Cal remarcar, però, que si no fos pel passatge paral·lel dels Atlamál in grœnlenzko, no hi ha res que parli en contra de donar a aquest mot el significat especificat en l'accepció 3.: niðurlútur, dapur: “es va capficar” o potser millor “en va estar molt consirosa .
Wilken 2:1913, pàg. 67, interpreta l'adjectiu com a aufgeregt, bekümmert durch Zorn oder Trauer;
Bugge 2:1908, pàg. 125, interpreta l'adjectiu gneipr adj., geneigt, gesenkt; aufgeregt, verðr hon við gneip sie wurde aufgeregt darüber 36,17.
Baetke 19874, pàg. 204 contempla les tres formes gneipr, gneypr, gneyptr contempla les tres formes com a sinònimes: 1. schrägstehend, schief, (nach vorn) geneigt, gebeugt; 2. erregt, böse, gefährlich.
Heidermanns 1993, pàg. 249, separa, etimològicament, l'adjectiu gneipr ‘geneigt, abgewinkelt (Kopf)’germànic *gnaɪ̯paz ‘nach vorn geneigt’ de gneypr ‘vornübergebeugt’que, segons ell, o bé és un deverbatiu del norrè *gneypa ‘niederbeugen, quälen’ (verb que té l'inconvenient de no ésser pas atestat) o bé representa la continuació norrena d'una antiga forma de tema en -i i arrel diferent*gnaʊ̯piz, per bé que ell ho deixa inferir al lector a partir del que escriu. Aquest tema en -i va passar, en algun moment, a tema en -a, directament o a través d'una etapa intermèdia com a tema en -ja, com fan tots els adjectius norrens que originàriament eren d'aquest tema. L'evolució *ˈgnaʊ̯piz *ˈgnaʊ̯pijaz gneypr és absolutament normal en norrè.
Per a mi, la visió d'en
Heidermanns no és pas justificada; considero que la forma gneypr del norrè occidental antic i la forma gneypur de la llengua literària moderna, són continuacions d'una única forma original, amb -ey-, i que la forma gneipr, si és que realment va existir i no representa una badada del copista, n'és una simple variant deslabialitzada. És més, crec que aquesta forma deslabialitzada gneipr atesta la incipient confusió dels diftongs i les vocals labialitzades amb les corresponents no labialitzades (<ei> i <ey>, <y/ý> i <i/í>) en el segle XV, confusió que es va generalitzar en el segle XVI)
2. (áhyggjufullurconsirós -osa (preocupat, torbat, capficat)

<LIT gneypur, gneyp, gneypt <adj.>:
1. (boginnamb el cos inclinat cap endavant (amb el cos penjant o inclinat cap envant)
◊ Oddr var yggldr mjǫk, ok sat upp mjǫk gneypr ok heldr ófrýnligr [ásýndum]. Þorsteinn stóð þá upp ok helt á øxi sinni: l'Oddr el mirava amb les celles molt arrufades d'indignació, seia amb l'esquena ben dreta [però] amb el cos inclinat cap endavant i el seu posat feia feredat. Aleshores en Þorsteinn es va posar dret sostenint amb les mans la seva destral (l'edició del Þorsteins þáttr uxafóts del 1826 esmena l'adjectiu gneipr en gnæpr, esmena que es conserva en l'edició de la Netútgáfan: Oddur var yggldur mjög og sat upp mjög gnæpur og heldur ófrýnlegur. Þorsteinn stóð þá upp og hélt á öxi sinni. Entenc que en aquest passatge l'adjectiu serveix per descriure la postura enravenada o tibada i estirada cap endavant del cos de l'Oddur que serveix per a caracteritzar a través del llenguatge corporal l'enfurismament que sent)
◊ hann tekur reip úr sleðanum og bindur hann á bak fram við silann. Tordýfill situr nú heldur gneypur á baki. Þeir fara nú bræður heim til Eyvindarár en húskarl gerir hlassið og vinnur slík er hann vill. En síðan fór hann heim, ekur hlassinu að vindauganu og ber inn og eftir það gefur hann hestinum og brynnir en Þorgrímur situr á bak á meðan. Og er húskarl hefir dvalið daginn sem hann vill þá gengur hann inn er hann hefir mokað fjós og dregið á völl en Þorgrímur sat á baki einart meðan. Þórir bóndi var þá undir borð kominn og var þá nær hádegi. Hann segir þá Þóri tíðindin. Þórir spurði því hann hefði svo lengi dvalið. Hann segir að hann ætti mikið að gera "en mér þótti lítils um vert þó að skítfuglinn væri drepinn": va agafar una corda del trineu i el (= el cadàver d'en Þorgrímur tordýfill) va fermar a l'arnès, muntat a la la gropa del cavall: [el cadàver d']en Tordýfill va quedar assegut a dalt del cavall, amb el cos força inclinat cap endavant. Els germans se'n tornaren a Eyvindará, a ca seva, i el missatge va continuar preparant la somada i ho va fer al pas que va voler. Després, va carregar la somada a la bístia i se'n tornà a cases, hi portà la somada al finestró i l'hi va entrar. Després, va donar de menjar i de beure a la bístia, mentre [el cadàver d']en Þorgrímur continuava tot aqueix temps assegut a la gropa del cavall. Després que el missatge va haver passat tot lo dia treballant al seu ritme i en el que volia i després d'haver fet netes les vaqueries i haver-ne tret els fems i haver-los escampat pel camp, va entrar a dins les cases del mas, i en Þorgrímur, durant tot aquest temps, no va tombar mai de dalt del cavall. Ja era gairebé migdia i en Þórir el pagès s'era assegut a taula. El missatge va contar al Þórir el que havia passat i en Þórir li va demanar per què s'havia torbat tant a contar-l'hi. Ell li va replicar que havia tingut molt a fer "i a mi no m'ha semblat gaire important que hagin mort aqueix poca-vergonya merdós"
2. (álútur, sem lýtur höfðiamb el cap acotat (amb el cap penjant o inclinat cap envant)
◊ Snorri goði græddi þá alla, Þorbrandssonu. Og er hálsinn Þórodds tók að gróa stóð höfuðið gneypt af bolnum nokkuð svo. Þá segir Þóroddur að Snorri vildi græða hann að örkumlamanni en Snorri goði kvaðst ætla að upp mundi hefja höfuðið þá er sinarnar hnýtti. En Þóroddur vildi eigi annað en aftur væri rifið sárið og sett höfuðið réttara. En þetta fór sem Snorri gat að þá er sinarnar hnýtti hóf upp höfuðið og mátti hann lítt lúta jafnan síðan. Þorleifur kimbi gekk alla stund síðan við tréfót: el godó Snorri els va guarir tots, els fills d'en Þorbrandur. Quan el coll d'en Þóroddur es va començar a guarir, el cap li va quedar damunt el tronc una mica inclinat cap enrere. Aleshores en Þóroddur va dir que l'Snorri el volia deixar convertit en un baldat; pel seu cantó, l'Snorri li va replicar que, al seu parer, el cap s'acabaria posant dret amb el temps, tan bon punt els tendons s'haguessin tornat a aferrar. En Þóroddur, emperò, no volia res més que li tornassin a obrir la ferida i que li posassin el cap a lloc. Nogensmenys, es va esdevenir com havia predit l'Snorri: el cap es va redreçar i es va tornar posar a lloc tan bon punt els tendons s'hagueren ajuntat. Així i tot, val a dir que en Þóroddur, de llavors ençà, no podia acotar gaire el cap. A partir de llavors, en Þorleifur Kimbi va haver d'anar sempre amb una cama de fusta (Möbius 1866, pàg. 147: gneypr (od. gneipr), adj. geneigt; gesenkt stóð hǫfuðit gneipt af bolnum nakkvat svá der Kopf (wegen schlecht operierter Halswunde) stand etwas schief vom Körper ab Eb 88¹¹ <...>. En comparació, la traducció danesa del 1930 del Thøger Larsen fa: Snorre Gode helbredede alle Torbrands Sønner. Men da Torodds Halssaar omtrent var helet, stod Hovedet noget skævt paa Kroppen. Torodd sagde, at Snorre vilde gøre ham til Vanskabning, men Snorre mente Skævheden vilde fortage sig, naar Senerne bedre groede sammen. Torodd vilde hellere have Saaret revet op igen og Hovedet sat rigtigere. Men det gik, som Snorre havde sagt. Da Senerne kom i Lave, kom Hovedet til at knejse, og han havde siden vanskeligt ved at bøje det. Torlejf Kimbe gik siden med Træben; la traducció noruega del 1912 d'en Jakob Sverdrup fa:Snorre gòde grødde sidan alle Torbrandssønerne Og daa halsen hans Torodd tok til aa gro, stod hovudet hans noko lute paa kroppen. Daa sa Torodd at Snorre vilde grøda honom so han vart ein mann med mein. Men Snorre meinte at hovudet vilde retna, naar senarne knytte seg ihop att. Men Torodd vilde berre dei skulde riva saaret upp att og setja hovudet rettare. Men det gjekk som Snorre tenkte, at daa senarne knytte seg, reiste hovudet seg, og han lutte berre lite med hovudet sidan. Torleiv kimbe gjekk stødt sidan med trefot; la traducció alemanya d'en Klaus Böldl 1999:109-110 fa: So heilte der Gode Snorri alle Thorbrandssöhne. Und als der Hals Thorodds zu verheilen anfing, saß sein Kopf ein wenig nach vorn geneigt auf dem Rumpf. Da sagt Thorodd, daß Snorri ihn wohl als Krüppel wiederherstellen wolle. Aber Snorri erklärte, seiner Meinung nach werde der Kopf sich wieder aufrichten, wenn die Sehnen wieder zusammenwüchsen, aber Thorodd wolle nichts anderes, als daß die Wunde wieder aufgerissen und der Kopf geradegerichtet würde. Doch es kam so, wie Snorri angenommen hatte, daß der Kopf sich aufrichtete, als die Sehnen zusammengewachsen waren, und er [p. 110] konnte dann aber den Kopf nicht mehr richtig neigen. Thorleif Kimbi ging seitdem immer mit einem Holzbein; finalment, la traducció alemanya d'en Rolf Heller 1982:419-420 fa: der Gode Snorri heilte sie alle, die Thorbrandssöhne. Als der Hals Thorodds zu heilen begann, saß der Kopf etwas nach hinten geneigt auf dem Rumpf. Da sagte Thorodd, daß Snorri ihn wohl zum Krüppel heilmachen wolle. Aber Snorri entgegnete, daß der Kopf sich nach seiner Ansicht aufrichten werde, wenn die Sehnen wieder zusammenwüchsen. Thorodd wolle jedoch nichts ande[pàg. 420]res, als daß die Wunde wieder aufgerissen und der Kopf gerader gerichtet würde. Es kam jedoch so, wie Snorri vermutet hatte, daß der Kopf sich aufrichtete, als die Sehnen zusammenwuchsen. Allerdings konnte Thorodd seitdem den Kopf nur wenig nach unten beugen. Thorleif Kimbi ging von da an immer mit einem Holzbein)
3. (niðurlútur, dapurcapcot -a, capficat -ada (deprimit, abatut, contristat)
4. (þykkjuþungurple -ena de rancúnia (ple de ressentiment, de malvolença)
◊ eigi líkaði Þórði vísan sem von var og gerist nú fátt og gneypt á með þeim. Eitt kveld var það sagt að Björn sat hjá Oddnýju og söðlar því á ofan að hann kvað vísu þessa til Þórðar: com era d'esperar, al Þórður aquella estrofa no li va agradar pas i entre ells dos va sorgir una [gran] fredor i rancúnia. Es deia que un vespre que en Björn seia al costat de l'Oddný, en Björn encara ho va empitjorar tot una mica més component aquesta estrofa al Þórður (Fritzner, sub voce sǫðla: lægge noget til hvad man allerede har gjort, forøge dette med noget mere)

<LIT gneyptur, gneypt, gneypt <adj.>:
variant de gneypur, gneyp, gneypt ‘amb el cos inclinat cap envant; amb el cap acotat; capcot -a; consirós, preocupat’
◊ Egill settist þar niður og skaut skildinum fyrir fætur sér; hann hafði hjálm á höfði og lagði sverðið um kné sér og dró annað skeið til hálfs, en þá skellti hann aftur í slíðrin; hann sat uppréttur og var gneyptur mjög. Egill var mikilleitur, ennibreiður, brúnamikill, nefið ekki langt, en ákaflega digurt, granstæðið vítt og langt, hakan breið furðulega og svo allt um kjálkana, hálsdigur og herðimikill, svo að það bar frá því, sem aðrir menn voru, harðleitur og grimmlegur, þá er hann var reiður; hann var vel í vexti og hverjum manni hærri, úlfgrátt hárið og þykkt og varð snemma sköllóttur; en er hann sat, sem fyrr var ritað, þá hleypti hann annarri brúninni ofan á kinnina, en annarri upp í hárrætur; Egill var svarteygur og skolbrúnn. Ekki vildi hann drekka, þó að honum væri borið, en ýmsum hleypti hann brúnunum ofan eða upp: l'Egill s'hi va asseure clavant l'escut davant les seves cames. Duia posat el seu elm. Va posar l'espasa damunt els genolls i la desembeinava fins a la meitat i llavors la tornava a empènyer a dins la beina. L'Egill seia amb l'esquena ben dreta, però amb el tronc molt inclinat cap endavant (o: seia amb l'esquena dreta però amb el cap fortament inclinat cap endavant[, fent així un posat força amenaçador]), l'Egill tenia una cara grossa, un front ample, celles espesses i un nas que, sense ésser llarg, era extremadament gros. La part de la cara ocupada per la barba era ampla i llarga, tenia un mentó extraordinàriament ample i les barres també ho eren. Tenia un coll gruixut i unes espatlles amples, de manera que aquests trets el feien ressaltar quan es trobava enmig d'altres homes. Quan estava irat, l'expressió de la seva cara era de duresa i furor. Era alt d'estatura i més alt que no qualsevol altre home. Els seus cabells eren espessos i grisos com els d'un llop, però va tornar calb aviat, i mentre seia allà dins, com s'és descrit adés, arrufava una cella baixant-la fins a la galta mentre aixecava alhora l'altra fins on li començaven els cabells. L'Egill tenia els ulls de color negre i les seves celles gairebé es tocaven (si interpretem l'adjectiu skolbrúnn com a adjectiu de color i no pas en el sentit de cellajunt, la traducció aleshores fóra tenia les celles de color gris-bru). No volia pas beure per més que n'hi oferissin, i aixecava i baixava les celles de manera alternada

gnit <f. gnitar, gnitur>:
<variant arcaica de → nit “llémena”

gnístran <f. gnístranar, no comptable>:
espetec m, cruixit m, carrisqueig m
♦ gnístran tanna: escarritx m de dents
◊ grátur og gnístran tanna: plors i escarritx de dents

gnúp·leitur, -leit, -leitt <adj.>:
que fa un posat llòbrec, de mirada ombrívola, d'aire tètric

gnúpur <m. gnúps, gnúpar>:
<variant arcaica de → núpur “puig de parets escarpades que sobresurt enmig d'un altre puig, cim de parets escarpades”
◊ Geirólfur hét maður, er braut skip sitt við Geirólfsgnúp; hann bjó þar síðan undir gnúpinum að ráði Bjarnar: Geirólfur nomia un home que va embarrancar el seu vaixell devora el Geirólfsgnúpur [Puig d'en Geirólfur]; després d'això i seguint el consell d'en Björn, va viure al peu d'aquell puig

Gnúpur¹ <m. Gnúps, no comptable>:
(karlmannsnafnGnúpur m (andrònim) (Núpur¹)

Gnúpur² <m. Gnúps, no comptable>:
(bæjarnafnGnúpur m (nom de mas); (Núpur²)

gnæfa <gnæfi ~ gnæfum | gnæfði ~ gnæfðum | gnæft>:
elevar-se
◊ Drottinn Guð þeirra mun veita þeim sigur á þeim degi sem hjörð síns lýðs, því að þeir eru gimsteinar í höfuðdjásni, sem gnæfa (miθnōsəˈsōθ, מִתְנוֹסְסוֹת) glitrandi á landi sínu: aquell dia, Jahvè, llur déu, els concedirà la victòria, com el ramat del seu poble; car ells són les gemmes de la diadema del seu cap que sobresurt, tota brillant, sobre el seu país
♦ gnæfa hátt: elevar-se alt
◊ trúfesti mín og miskunn skulu vera með honum, og fyrir sakir nafns míns skal horn hans (qarˈn-ō, קַרְנוֹ) gnæfa hátt (tāˈrūm, תָּרוּם)la meva fidelitat i la meva misericòrdia seran amb ell, i la se va força (la traducció isladesa, d'acord amb l'original hebreu, parla de la seva banya per comptes de la seva força) s`elevarà ben alta pel pel meu hom
◊ öll horn óguðlegra verða af höggvin, en horn réttlátra skulu hátt gnæfa (tərōˈmamnāh, תְּרוֹמַמְנָה)tallaré totes les banyes dels impius, però les banyes dels justos s'elevaran ben altes (atès el caràcter hilarant del text traduït resultant, s'ha de recórrer forçosament a traduccions de sentit, no literals. Bíblia de Montserrat: s'abaixarà l'altivesa dels descreguts, però el just alçarà el seu front. Interconfessional:«Abatré», diu ell, «l'orgull del descregut, però el just alçarà el seu front.»)
◊ blessunin, sem faðir þinn hlaut, gnæfði hærra en hin öldnu fjöll, hærra en unaður hinna eilífu hæða: les benediccions que ton pare ha rebut, s'han elevat més alt que les muntanyes seculars, més alt que les delícies dels tossals eterns
◊ er ekki Guð himinhár? og lít þú á hvirfil stjarnanna, hve hátt þær gnæfa (kī־ˈrāmmū, כִּי-רָמּוּ)!: no és Jahvè a dalt del cel? Mira la coroneta dels estels, que n'estan d'elevats!
◊ hann hefir miðlað mildilega, gefið fátækum, réttlæti hans stendur stöðugt að eilífu, horn hans (qarˈn-ō, קַרְנוֹ) gnæfir hátt (tāˈrūm, תָּרוּם) í vegsemd (bə-χāˈβōδ, בְּכָבוֹד)ha repartit [d'allò que té] amb generositat, n'ha donat als pobres, la seva justícia restarà fermament per sempre i el seu poder s'alçarà ben alt en la glòria
♦ gnæfa upp yfir e-ð: elevar-se part damunt una cosa
◊ og það skal verða á hinum síðustu dögum, að fjall það, er hús Drottins stendur á, mun grundvallað verða (ˈkūn/כּוּן: ʝihˈjɛh ... nāˈχōn, יִהְיֶה ... נָכוֹן) á fjallatindi og gnæfa upp yfir hæðirnar (nāˈɕāʔ min/נָשָׂא מִן: wə-niɕˈɕāʔ ˈhūʔ mi-ggəβāˈʕōθ, וְנִשָּׂא הוּא מִגְּבָעוֹת), og þangað munu lýðirnir streyma: i s'esdevindrà als darrers temps: La muntanya a dalt de la qual hi ha el temple de Jahvè, serà fonamentada al cim de les muntanyes, i dominarà els turons. Els pobles hi afluiran
♦ gnæfa yfir e-ð: dominar una cosa (cosa = una altura & sobresortir part damunt una cosa)
◊ þá fáið þér ásamt öllum heilögum skilið, hve kærleikur Krists er víður og langur, hár og djúpur, og komist að raun um hann, sem gnæfir yfir (ὑπερβάλλω : ὑπερβάλλων, -άλλουσα, -άλλον, τὴν ὑπερβάλλουσαν τῆς γνώσεως) alla þekkingu, og náið að fyllast allri Guðs fyllingu: aleshores sereu capaços de comprendre, amb tot el poble sant, l'amplada i la llargada, l'alçada i la profunditat de l'amor del Crist i arribareu a experimentar aquest amor que sobrepassa tot coneixement i, així, aconseguireu omplir-vos amb tota la plenitud de Déu
◊ þinn er konungdómurinn, Drottinn, og sá, er gnæfir yfir (wə-ha-mmiθnaɕˈɕēʔ   lə-ˈχɔl   lə-ˈrɔʔʃ..., וְהַמִּתְנַשֵּׂא לְכֹל לְרֹאשׁ) alla sem höfðingi: la reialesa és vostra, Jahvè, de vós, que us eleveu, com a sobirà, part damunt de tots i de totes les coses
◊ ránssveit fór út úr herbúðum Filista í þrem hópum. Einn hópurinn stefndi veginn til Ofra inn í Sjúal-land, annar hópurinn stefndi veginn til Bet Hóron, og þriðji hópurinn stefndi veginn til hæðarinnar, sem gnæfir yfir (ha-nniʃˈqāφ ʕal..., הַנִּשְׁקָף עַל) Sebóímdalinn gegnt eyðimörkinni: un destacament de devastadors va sortir del campament dels filisteus en tres companyies: una es va dirigir pel camí de ˤOfrà cap al país de Xuˤal; la segona emprengué el camí de Bet-Ħoron; i la tercera va sortir en direcció del turó que domina la Vall dels Ceboˤim, que està davant pel davant del desert
♦ gnæfa við himin: elevar-se fins al cel, alçar-se fins a tocar el cel
◊ vér ætluðum að lækna Babýlon, en hún var ólæknandi. Yfirgefið hana, og förum hver til síns lands, því að refsidómur sá, er yfir hana gengur, nær til himins og gnæfir (wə-niɕˈɕāʔ, וְנִשָּׂא) við ský (ʕaδ־ʃəħāˈqīm, עַד-שְׁחָקִים)volíem guarir Babilònia, però no ha guarit; deixem-la i anem-nos-en, cadascun al seu país; car la condemnació que té a sobre ateny el cel i s'eleva fins als núvols

gnæfandi, gnæfandi, gnæfandi <adj.>:
elevat -ada
◊ Ég mun taka nokkuð af topplimi hins hávaxna sedrustrés og planta því. Af efstu brumkvistum þess mun ég brjóta einn grannan og gróðursetja hann á háu og gnæfandi fjalli: jo mateix agafaré una mica del brancatge del capcurucull d'un cedre alt i el plantaré. De les branques que trengui n'hi arrabassaré una de prima i la sembraré en una muntanya alta i elevada
◊ hvort hverfur snjór Líbanons af gnæfandi klettinum? Eða þrýtur uppvellandi vatnið, hið svala og niðandi?: la neu del Líban, que per ventura abandona el penyal elevat? O que per ventura s'estronca l'aigua que baixa borbollant de la font, fresca i mormolant?
◊ sannarlega mun dagur Drottins allsherjar upp renna. Hann kemur yfir allt það, sem dramblátt er og hrokafullt, og yfir allt, er hátt gnæfir, - það skal lægjast - og yfir öll hin hávöxnu og gnæfandi sedrustré á Líbanon, og yfir allar Basanseikur, og yfir öll há fjöll og allar gnæfandi hæðir, og yfir alla háreista turna og yfir alla ókleifa múrveggi, og yfir alla Tarsisknörru og yfir allt ginnandi glys: veritablement sortirà el dia de Jahvè Sabaot. Vindrà contra tot el que és arrogant i inflat d'orgull, i sobre tot el que s'eleva ben alt (tot això serà abaixat) i contra tots els cedres del Líban, alts i elevats, i contra totes les alzines deBasan, i contra totes les altes muntanyes i tots els turons elevats, i contra les torres altes i contra totes les muralles insuperables, i contra totes les oniiot de Tarsis i contra tot l'oripell ensarronador
◊ árið sem Ússía konungur andaðist sá ég Drottin sitjandi á háum og gnæfandi veldistóli, og slóði skikkju hans fyllti helgidóminn: l'any que morí el rei Ozies, vaig veure Adonai assegut en un tron elevat i excels, i el ròssec del seu mantell omplia el santuari
◊ hin hávöxnu trén eru höggvin og hin gnæfandi hníga til jarðar: són tallats els arbres alts, i els que descollen es prostren a terra
◊ á hverju háu fjalli og á hverri gnæfandi hæð munu vatnslækir fram fljóta á hinum mikla mannfallsdegi, þegar turnarnir hrynja: sobre tota muntanya alta i sobre tot puig elevat, hi correran rierols d'aigua el dia de la gran matança, quan cauran les torres

goð <n. goðs, goð>:
1. (heiðinn guðdéu m (déu del paganisme norrè)
2. <(kristinn guðDéu m (cristià)
◊ þá kreppi goð gyðju!: que Déu esguerri la sacerdotessa!
  Aparentment, en els temps del paganisme norrè, el mot goð servia en singular per a designar una deessa, mentre que en plural ho feia per a designar els déus d'una manera col·lectiva.

Per a designar un
déu en singular, hom solia recórrer al terme áss “ans” o a l'antiquíssim, per bé que en fort retrocés, týr “déu”. Posteriorment, el mot passà a designar qualsevol déu pagà, independentment del seu sexe; ocasionalment, a més a més, hom emprà aquest mot per a designar el déu cristià sense, emperò que pogués imposar-se sobre el doblet guð.

Així, l'
ǫndurgoð és la deessa de les sabates de neu (= Skaði) i els ginnheilǫg goð són els déus sacrosants,

però en canvi

l'
ǫnduráss és el déu de les sabates de neu (= Ullr) o
hangatýr és el déu dels penjats o (segons una altra interpretació) el déu penjat (= Óðinn).

Per a més detalls, remeto a:

Hans Kuhn, «Gott im Altnordischen». Dins: Hans Kuhn, Kleine Schriften - Aufsätze und Rezensionen aus den Gebieten der germanischen und nordischen Sprach-, Literatur- und Kulturgeschichte. Vierter Band: Aufsätze aus den Jahren 1968-1976. Pàgines 258-265. Berlin/New York: Walter de Gruyter, 1978.
 
     

goða·veldi <n. -veldis, -veldi>:
<POLÍTgodaveldi m, goðaveldi m, sistema de govern d'Islàndia del 930 al 1262-1264 en què el poder civil era detingut pels godons (goðar) o sacerdots pagans

goðaveldis·öld <f. -aldar, no comptable>:
<POLÍTgodonat m, època m dels godonats, època de la història d'Islàndia que va del 930 -any de la fundació de l'“anarquia” islandesa- fins al 1262-1264, anys en què els godons cedeixen llur poder al rei de Noruega. (þjóðveldisöld)

goðfræði·saga <f. -sögu, -sögur. Gen. pl.: -sagna>:
<LITERrelat mític (història protagonitzada per éssers mítics o en la qual éssers mítics hi juguen un paper important)

goði <m. goða, goðar>:
1. <RELIGgodó m, sacerdot pagà
2. <POLÍTgodó m, sacerdot-governant de la Islàndia medieval (goðaveldi; → goðorð; → goðaveldisöld)
  Mentre que la sacerdotessa pagana, la gyðja, només detenia funcions religioses, el godó -que, per a ésser tal, havia hagut d'erigir un temple o hof i aplegar una comunitat al seu voltant- detenia alhora el poder religiós i el civil a tota la zona (de la Islàndia medieval) on arribés la seva influència; aquest territori rebia el nom de goðorð “godonat”. Els godonats s'acabaren constituint a l'illa en divisió territorial i administrativa, però sempre amb caràcter “personal”, això és, el godonat era propietat del godó que el detenia, el qual, consegüentment, podia deixar-lo en herència o, si s'ho estimava més, vendre'l -sencer o a partions- o donar-lo.

El 965 es va decidir que només hi pogués haver un màxim de tres godonats a cada districte amb
þing. Ja que hi havia 13 districtes o comarques amb þing, el nombre màxim de godons que hi podia haver, va quedar fixat, així i doncs, en 39. El 1004 s'augmentà el nombre de godonats en 12, de manera que n'hi va acabar havent un total de 51.

És en aquesta fase tardana que hom encunya el mot
goðorðsmaður per a designar el detentor d'un godonat, independentment que fos godó o no, això és, que hagués tingut un temple i fos, per tant, un “hofgoði” o que només fos godó legalment “lǫggoði”.

L'època dels godons o
goðaveldisöld va del 930 al 1262-1264, anys durant els quals cediren llur poder al rei de Noruega.

Hermann-Josef Seggewiss: Goði und Hǫfðingi - die literarische Darstellung und Funktion von Gode und Häuptling in den Isländersagas. Frankfurt: Peter Lang, 1978.

A jutjar per episodis com el que presentem a sota, una de les prerrogatives dels godons, abans que l'
Oca Cendrosa, cap. 167, Ib 72-73 confiés la tasca a un gremi de tres forráðsmenn o forráðamenn, era la de fixar el preu màxim de les mercaderies que arribaven a Islàndia. A l'episodi que presentem, el goðorðsmaður Oddr Ǫnundarson prohibeix qualsevol transacció comercial a uns mercaders noruecs arribats al fiord de Borg perquè aquests no accepten que ell els fixi els preus a les mercaderies que porten.
 
     
Història de Tori el cocover
Cap. 2 (“El godó fixa els preus de les mercaderies que arriben a port”)
 
Einn dag gerir Þórir heiman ferð sína ok ríðr í Norðrtungu ok hitti Arngrím goða ok bauð honum barnfóstr. “Vil ek taka við Helga, syni þínum, ok geyma, sem ek kann. En ek vil hafa vináttu þína í mót ok fylgi til þess, at ek nái réttu af mǫnnum.” Arngrímr svarar: “Svá lízk mér, sem lítill hǫfuðburðr muni mér at þessu barnfóstri.” Þórir svarar: “Ek vil gefa sveininum hálft fé mitt, heldr en ek nái eigi barnfóstrinu. En þú skalt rétta hluta minn ok vera skyldr til við hvern, sem ek á um.” Arngrímr svarar: “Þat ætla ek mála sannast, at neita eigi því, er svá er vel boðit.” Fór þá Helgi heim með Þóri, ok heitir þar nú síðan bœrinn at Helgavatni.
 
 
Arngrímr veitti Þóri umsjá, ok þykkir þegar ódælla við hann, ok náir hann nú réttu máli af hverjum manni. Grœddisk honum nú stórmikit fé, ok gerisk inn mesti auðmaðr. Hélzt honum enn óvinsældin.
 
 
Þat var eitt sumar, at skip kom af hafi í Borgarfjǫrd, ok lǫgðu þeir eigi inn í ósinn, en lǫgðu útarliga á hǫfnina. Ǫrn hét stýrimaðr. Hann var vinsæll maðr ok inn bezti kaupdrengr.
 
 
Oddr frétti skipkomuna. Hann var vanr í fyrra lagi í kaupstefnur at koma ok leggja lag á varning manna. Þvíat hann hafði heraðsstjórn. Þótti engum dælt fyrr at kaupa, en vissi, hvat hann vildi at gera.
 
 
Nú hittir hann kaupmenn ok fréttir eptir, hversu þeir ætla sína ferð eða hvé skjótar sǫlur þeir vildu hafa, ok sagði þann vanda, at hann legði lag á varning manna. Ǫrn svarar: “Sjálfir ætlum vér at ráða várri eigu fyrir þér, því þú átt engan penning með várum varnaði, ok muntu ráða at sinni eigi meira en þú mæltir.” Oddr svarar: “Þat grunar mik, at þat gegni þér verr en mér ok svá skal ok vera. Er því at lýsa, at vér bǫnnum ǫllum mǫnnum kaup við yðr at eiga ok svá flutningar allar, svá at ek skal fé af þeim taka, sem yðr veita nǫkkura bjǫrg. En ek veit, at þér flytizk eigi ór hǫfninni fyrir misgǫngin.” Ǫrn svarar: “Ráða máttu ummælum þínum. Eigi látum vér kúgask at heldr.”
 
 
Oddr ríðr nú heim, en austmenn liggja þar í hǫfninni, ok gefr þeim eigi í brottu.
 
 
Un dia, en Tori sortí de ca seva per anar fins a Nordtunga a veure-hi l'Arngrim el godó amb la intenció de proposar-li que l'acceptés com a fóstrfaðir del seu fill. “Vull afillar-me el teu fill Helgi [en qualitat de fóstri] i ocupar-me'n de la manera que em sigui millor possible, però, i a canvi, vull gaudir de la teva amistat i del teu ajut per a obtenir justícia dels meus deutors morosos.” N'Arngrim li va respondre: “Pel que em sembla i veig, pel que fa al meu prestigi jo no en sortiré gaire afavorit d'aquest fóstr.” En Tori li va respondre: “Per aconseguir aquest fóstr, donaré a l'infant la meitat de la meva fortuna, però tu m'hauràs d'ajudar a aconseguir justícia en els meus plets i et comprometràs a fer-me costat amb tothom, [sigui qui sigui,] amb qui jo tingui tractes.” N'Arngrim li va respondre: “Tinc pel més vertader dels fets que no es rebutja pas allò que és una bona oferta.” En Helgi llavors va partir cap a la casa d'en Tori i el mas d'aquest, d'aleshores ençà, es va dir at Helgavatni, això és, El mas de l'estany d'en Helgi.
 
 
N'Arngrim va donar el seu ajut i suport a en Tori i de seguida es va palesar que aquest era un home de tracte difícil. Aleshores va obtenir justícia de tots els seus deutors morosos. Llavors, la seva fortuna es va acréixer fins arribar a ésser immensa de manera que ell va acabar essent un home riquíssim, però tanmateix, continuà gaudint de ben poques simpaties entre la gent.
 
 
Un estiu es va esdevenir que un vaixell va entrar en el fiord de Borg; no va ancorar a la desembocadura del riu sinó a la part de fora del port. El seu capità es deia Orn. Era un home apreciat de tots i un òptim mercader.
 
 
N'Odd va sentir a parlar de l'arribada del vaixell. Estava avesat a ésser el primer en arribar als llocs dels intercanvis comercials i de fixar el preu de les mercaderies dels mercaders perquè tenia el govern del herað o vegueria, districte. Ningú no trobava apropiat de comprar res abans d'haver esbrinat què feia comptes ell de fer.
 
 
Aleshores va anar a veure els mercaders, es va informar de la finalitat de llur viatge i de les vendes ràpides (cal aclarir el concepte de vendes ràpidesque feien comptes de fer i els va dir que ell solia fixar els preus de les mercaderies. N'Orn li va respondre: “Tenim la intenció d'ésser nosaltres, sense tu, els únics a disposar per quin preu s'han de vendre les nostres mercaderies perquè, en el nostre carregament, tu no hi has invertit cap diner. Aquesta vegada, no aconseguiràs decidir res més que no sigui de parlar.” N'Odd li va respondre: “Sospito que la cosa serà pitjor per tu que no per mi i així és com realment serà la cosa. Que sigui de tothom sabut que prohibim a tothom de tenir tractes comercials amb vosaltres i igualment us prohibim d'efectuar qualsevol mena de transport de les mercaderies i imposaré una multa als qui us donin algun tipus d'ajut; a més a més, sé que no sortireu del port abans de la propera marea viva que serà a la primavera.” N'Odd li va respondre: “Pots ordenar tot el que vulguis, que nosaltres no permetrem pas que se'ns extorqueixi.”
 
 
N'Odd se'n va tornar aleshores a ca seva i els noruecs van restar al port, ancorats sense tenir la possibilitat de partir-ne.
 
Hœnsa-Þóris saga. Zweite durchgesehene und verbesserte Auflage. Mit Nachwort, Anhang und Karten herausgegeben von Uwe Ebel. Metelen/Steinfurt: DEV, 1996 (Texte des skandinavischen Mittelalters. Band Nr. 1.). Pàgines 9-11.




goða·drottning <f. -drottningar, -drottningar>:
clavellina f, clavell m, claveller m (planta Dianthus caryophyllus)

goða·fræði <f. -fræði, no comptable>:
mitologia f

goða·fræðilegur, -fræðileg, -fræðilegt <adj.>:
mitològic -a

goða·kvæði <n. -kvæðis, -kvæði>:
poema mitològic

goða·lilja <f. -lilju, -liljur>:
jacint m (planta Hyacinthus orientalis)

goðfræði·saga <f. -sögu, -sögur. Gen. pl.: -sagna>:
llegenda mitològica, relat mitològic

goð·jaðar <m. -jaðars, -jaðrar>:
<MITOLpríncep m dels déus, cabdill m dels déus (un dels noms del déu Odin)

goð·mögn <n.pl -magna>:
<MITOLdeïtat f, potències divines, déus m.pl
◊ Frigg og Freyja: kvenleg goðmögn í heiðnum sið: Frigg i Freyja: dues deïtats femenines del panteó norrè

goð·orð <n. -orðs, -orð>:
<POLÍTgodord m, godonat m, goðorð m, dignitat i autoritat d'un goði, així com territori que aquest governa

goðorðs·maður <m. -manns, -menn>:
<POLÍTgodordsman m, goðorðsmaður m, persona investida amb la dignitat, l'autoritat i el poder d'un goði o godó, tant si aquest era hofgoði com lǫggoði.

goðsagna·kenndur, -kennd, -kennt <adj.>:
mític -a

goðsagna·skrásetjari <m. -skrásetjara, -skrásetjarar>:
mitògraf m, mitògrafa f

goð·svar <n. -svars, -svör>:
oracle m
◊ goðsvar er á vörum konungsins, í dómi mun munni hans ekki skeika: hi ha un oracle sobre els llavis del rei, al judici, la seva boca no ha de fallar

goð·sögn <f. -sagnar, -sagnir>:
(mýþamite m
♦ goðsögn og veruleiki: mite i realitat
♦ afhjúpa goðsögn: desemmascarar un mite

goð·vera <f. -veru, -verur>:
divinitat f

goggur <m. goggs, goggar>:
1. <GENbec m
♦ goggurinn á fuglinum: el bec de l'ocell
♦ fá sér e-ð í gogginn: <LOC FIGfer un mos, ficar-se alguna cosa al pap
♦ ybba gogg: <LOC FIG(mótmæla, brúka munn) fer el rondinot (remugar, contestar)
2. (veiðarfæriganxo m de treure peixos (estri de pesca)

gola <f. golu, golur>:
vent fluix, oratjol m, brisa f (vent de força 3)

golem <m. golems, golemar>:
gòlem m (fl./pl gòlems og/i glamim(גֹּלֶם, גְּלָמִים )

golemi <m. golema, golemar>:
gòlem m (fl./pl gòlems og/i glamim(גֹּלֶם, גְּלָמִים)

golf <n. golfs, no comptable>:
<ESPORTgolf m

golf·klúbbur <m. -klúbbs, -klúbbar>:
club m de golf

golf·kúla <f. -kúlu, -kúlur>:
<ESPORTpilota f de golf

golf·kylfa <f. -kylfu, -kylfur>:
pal m de golf

golf·leikari <m. -leikara, -leikarar>:
golfista m & f, jugador m de golf, jugadora f de golf

Golf·straumur <m. -straums, no comptable>:
corrent m del Golf
♦ Golfstraumurinn: el corrent del Golf

golf·völlur <m. -vallar, -vellir>:
camp m de golf

Golgata <n. Golgatas, no comptable>:
<RELIGGòlgota m
◊ er þeir komu til þess staðar, er heitir Golgata (= Γολγοθᾶ), það þýðir hauskúpustaður (= Κρανίου Τόπος), gáfu þeir honum vín að drekka, galli blandað: arribats en un lloc anomenat Gòlgota, que vol dir lloc de la Calavera, li donaren a beure vi barrejat amb fel
◊ þeir fara með hann til þess staðar, er heitir Golgata (= ἐπὶ τὸν Γολγοθᾶν τόπον), það þýðir "hauskúpustaður." (= Κρανίου Τόπος) Þeir báru honum vín, blandað myrru: i el dugueren al lloc del Gòlgota, que vol dir lloc de la Calavera. I li donaven vi mirrat
og hann bar kross sinn og fór út til staðar, sem nefnist Hauskúpa (= εἰς τὸν [...] Κρανίου Τόπον), á hebresku Golgata (= Γολγοθᾶ): i, portant-se ell mateix la creu, sortí cap al lloc anomenat de la Calavera, que en hebreu es diu Gòlgota
en hans ásján, ǀ sem á altari ǀ Golgatas Guði ǀ gjörðist offur, ǀ ok þar útblæddi, ǀ enn fegur skein: i la seva cara, quan a l'altar del Gòlgota es va oferir en sacrifici a Déu i s'hi dessagnà, va resplendir de manera encara més bella

gol·grænn, -græn, -grænt <adj.>:
glauc -a

Gordíon <n. Gordíons (o: Gordíon), no comptable>:
Gordi m (Gordĭum -iī, Γόρδιον -ίου)

gordíons·hnútur <m. -hnúts, -hnútar>:
nus gordià (nōdus Gordĭus, τὸ γόρδιον σύναμμα, ὁ γόρδιος δεσμός)
◊ árið 333 f.Kr. kom Alexander til Gordíon og leysti hann þar Gordíonshnútinn með því að höggva hann í sundur: l'any 333 a.Cr. l'Alexandre va arribar a Gordi i hi va desfer el nus gordià tallant-lo pel mig

gor·kúla <f. -kúlu, -kúlur>:
esclatabufa negra, pet m de llop negrós, llufa roja (bolet Bovista nigrescens)

gos <n. goss, gos>:
1. (hveragosesquitx m, doll m (broll de caldera bullent)
2. (eldgoserupció f (de volcà)
♦ gos á sjávarbotni: erupció submarina
♦ gos á vatnsbotni: erupció subaquàtica
♦ gos undir jökli: erupció subglacial
♦ → blandgos “erupció mixta (de lava i tefra)”
♦ → flæðigos “erupció efusiva”
♦ → gjóskugos “erupció freatomagmàtica”
♦ → hamfaragos “erupció catastròfica”
♦ → sprengigos “erupció explosiva”
♦ → sprungugos “fissura volcànica”
♦ → troðgos “erupció de dom de lava”
♦ → þeytigos “erupció pliniana”
3. (gosdrykkurbeguda carbonatada (refresc)

gos·aska <f. -ösku, no comptable>: <GEOL> cendra volcànica, cendres volcàniques

gos·berg <n. -bergs, -berg, pl. no hab.>:
roca [volcànica] extrusiva (o: efusiva), roca [ígnia] extrusiva (o: efusiva), vulcanita f

gos·drykkur <m. -drykkjar, -drykkir>: gasosa f (amb regust de llimona)

gos·efni <n. -efnis, -efni>:
piroclast m, material piroclàstic, material extrusiu

gos·hver <m. -hvers, -hverir o: <†> -hverar>: guèiser m

gos·mökkur <m. -mökks (o: -makkar), -mekkir>:
columna eruptiva, núvol eruptiu, núvol piroclàstic

gos·möl <f. -malar, no comptable>: 1. <GEOL = smátt gjall> lapil·li m[.pl] 
        (material piroclàstic de 2 a 64 mm)
	2. <GEOL = gjóska> tefra f (cendra volcànica, lapil·li, fragments de pedra tosca 
        i bombes volcàniques)

gos·sprunga <f. -sprungu, -sprungur. Gen. pl.: -sprungna>:
fenedura volcànica, fissura eruptiva, fissura volcànica, esquerda volcànica
◊ Eldgjá er 40 km löng gossprunga á Skaftártunguafrétti. Mikil hraunflóð hafa runnið frá Eldgjá niður um Landbrot og Meðalland og til sjávar við Alviðruhamra í Álftaveri: L'Eldgjá és una fenedura volcànica de 40 km de llargària, situada a Skaftártunguafréttur. L'Eldgjá ha expulsat grans colades de lava que n'han davallat estenent-se pel Landbrot i el Medalland fi arribar a la mar a la zona dels penya-segats d'Alviðruhamrar, a l'Álftaver

gos·strókur <m. -stróks, -strókar>:
columna eruptiva (gosmökkur)

gos·svæði <n. -svæðis, -svæði>:
zona eruptiva

got <n. gots, no comptable>:
1. (um fiska & dýr sem lifa bæði á láði og legifresa f (posta d'ous de peix i amfibis)
2. (um læður, tíkurpart f (de gates, gosses)
♦ afkvæmi úr goti: ventrada f
♦ koma að goti: estar de part (gata, gossa, ratolina etc.: animals que fan ventrades)
♦ kötturinn er kominn að goti: la gata ha de tenir gatets
♦ tíkin er komin að goti: la gossa aviat tindrà els cadellets

got·rauf <f. -raufar, -raufar>:
<BIOLcloaca f

gotraufar·uggi <m. -ugga, -uggar>:
aleta f anal 

Gottrons·nabbar <m.pl -nabba>:
<MEDpàpules f.pl de Gottron

góð·borgari <m. -borgara, -borgarar>:
burgès m honorable, burgesa f honorable

góð·fús, -fús, -fúst <adj.>:
benvolent, benèvol -a, bendispost -a (o: ben disposat -ada)
◊ spekin, sem allt hefur skapað, kenndi (ἐδίδαξεν) mér það. Í henni býr andi, hann er vitur og heilagur, einstakur, margþættur, fíngerður, kvikur, skýr, flekklaus, tær, ósæranlegur, góðfús (φιλάγαθος -άγαθον:   φιλάγαθον), skarpur, ómótstæðilegur, góðgjarn, ástúðlegur mönnum, staðfastur, æðrulaus, öruggur, almáttugur, alsjáandi og streymir um alla anda, hina vitrustu, hreinustu og fíngerðustu: la saviesa, que ho ha creat tot, m'ha instruït. En ella hi resideix un esperit, és intel·ligent i sant, únic, múltiple, subtil, viu, lúcid, immaculat, clar, invulnerable (incorruptible), amic del bé, perspicaç, irresistible, benèvol, afectuós amb els homes, ferm, intrèpid, segur (infal·lible), totpoderós, omnivident i flueix a través de tots els esperits, els més intel·ligents, els més purs, els més subtils
♦ með góðfúsri aðstoð e-s: amb l'ajuda benvolent d'algú, amb la gentil ajuda d'algú

góð·gerð <f. -gerðar, -gerðir>:
1. (góðverk, gott verkbenifet m (bona obra, bona acció)
2. (líknarverkobra caritativa (obra de caritat o de beneficència)
3. góð·gerðir <f.pl -gerða>: (veitingarrefrigeri m (refresc, aperitiu)
♦ bera e-m [fram] góðgerðir: servir-li a algú un refrigeri

góðgerða·mál <n. -máls, -mál>:
obres benèfiques

góðgerðar- <en compostos>:
de beneficència
  La forma d'aquest constituent es troba en dos doblets: góðgerðar- i góðgerða-. A la llengua medieval no es coneixen compostos en els quals el mot góðgerð aparegui com a primer constituent de compòsit. Per a traduir els conceptes cristians d'opus bonum, opera bona, bonus actus/boni actus, bona acta, benefactum, beneficentia, benefactor, beneficus i beneficium, l'islandès medieval disposa de dos grups de mots:

El primer és format amb el constituent
góð- (que podria respondre a un model anglosaxó: cf. l'anglès antic góddǽd f., però també baix-alemany; cf. l'alt-alemany mitjà guottæte f. /guottât ~ guotât f., guottætec o guottæter/guottuoer i el neerlandès mitjà goetdaet f., goetdadich , goetdadicheit/goetdadichede o goetdader/goetdoenre/goetdoender).

El segon grup és format amb un primer constituent
vel- que podria tenir un model baix-alemany (cf. l'alt-alemany Wohltat f., Wohltätigkeit f., wohltätig, Wohltäter m. i el neerlandès weldaad , weldadig, weldadigheid, weldadigheidsinstelling i weldoener, termes que, en la llengua moderna, han reculat força davant compòsits formats amb un primer constituent lief-), v.gr.: velgerð, velgerning, velgerningur, velgerða[r]maður/velgerningamaður/velgerandi i els només moderns velgerða[r]semi i velgerða[r]samur.
 
     

góðgerðar·félag <n. -félags, -félög>:
societat benèfica

góðgerðar·starfsemi <f. -starfsemi, no comptable>:
beneficència f, bones obres
♦ stunda (o: iðka) góðgerðarstarfsemi: practicar (o: exercir) la beneficència
♦ stundun (o: iðkun) góðgerðarstarfseminnar: #1. <GEN> [pràctica f de la] beneficència f, [exercici m de la] caritat f, [acció f de] bones obres f.pl#2. (í gyðdingdómiguemilut f ħassadim (גְּמִילוּת חֲסָדִים)

góðgerðar·tónleikar <m.pl -tónleika>:
concert benèfic

góðgerða·samtök <n.pl -samtaka>:
organització benèfica
♦ líknar- og góðgerðasamtök: organització f de caritat i beneficència

góðgerða·samur, -söm, -samt <adj.>:
caritatiu -iva, que fa bones obres
◊ Í Joppe var lærisveinn, kona að nafni Tabíþa, á grísku Dorkas. Hún var mjög góðgerðasöm (πλήρης ἔργων ἀγαθῶν, αὕτη ἦν πλήρης ἔργων ἀγαθῶν καὶ ἐλεημοσυνῶν ὧν ἐποίει) og örlát við snauða: A Jafa hi havia una deixebla anomenada Tabità, que en grec vol dir Dorcàs (Gasela). Era molt caritativa i generosa amb els pobres

góðgerða·semi <f. -semi, no comptable>:
beneficència f, bones obres

góðgerða·starfsemi <f. -starfsemi, no comptable>:
beneficència f, bones obres
♦ stunda (o: iðka) góðgerðastarfsemi: practicar (o: exercir) la beneficència
♦ stundun (o: iðkun) góðgerðastarfsemi[nnar]: #1. <GEN> [pràctica f de la] beneficència f, [exercici m de la] caritat f, [acció f de] bones obres f.pl#2. (í gyðdingdómiguemilut f ħassadim (גְּמִילוּת חֲסָדִים)

góðgerða·stofnun <f. -stofnunar, -stofnanir>:
institució benèfica

góð·gerning <f. -gerningar, -gerningar>:
bona obra (obra de caritat o beneficència & bona acció)

góð·gerningur <m. -gernings, -gerningar>:
bona obra (obra de caritat o beneficència & bona acció)
◊ hér af má þat ok skilja, at hvat sem kristinn maðr gefr lifandi fyrir sál sinni eða annarr eptir hann, þá er hǫfuðnauðsyn at sem fyrst lúkist, því at svá lengi sem góðgørningrinn dvelst nýtr sálin þess eigi algørliga, þar sem hon kvelst í pínu fyrrum en þat er veitt sem játtat var. Lýkst hér þetta mál, en þessu næst skal víkja aptr til Agulandum (KMS IV: af Agulando konungi, cap. 12, p. 140): d'això també se'n pot comprendre que [pel que fa a] allò que un cristià doni en vida per la seva ànima o un altre [per ell] després de la seva mort, té una peremptorietat absoluta que la promesa [de donació] es compleixi tan aviat com sigui possible; car, tot el temps que hom retardi la bona obra [en qüestió], l'ànima no en traurà profit de manera completa, ja que patirà en el dolor fins que el que fou promès s'hagi lliurat. Aquest relat acaba aquí i tot seguit reprendrem el fil de la història tornant allà on havíem deixat el rei Agulandus

góð·lyndur, -lynd, -lynt <adj.>:
de bon natural (o: tarannà), bonhomiós -osa

góð·munur <m. -munar, -munir>:
1. (ástaryndi, ástarþrádelit amorós (plaers de l'amor)
"skuluða it", kvað skorða skapkers, "saman verja"; svá hefr ykkr til ekka eitr góðmunar leitatla dona  (skorða skakpers=el puntal de la gerra cervesera=la dona; → skapkerva dir: vosaltres dos no viureu plegats; així és com el verí del delit amorós (eitr góðmunar=el verí del delit amorós=la gelosia; la gelosia d'en Þorkell vers en Vésteinn -el germà de l'Auðr, la dona d'en Gísli- quan en Þorkell sent a dir que en Vésteinn havia festejat l'Ásgerðr, la seva dona, abans que ell s'hi casés, és el fet inicial de tota la tragèdia que acabarà amb la mort d'en Gísli) us ha cercat aflicció a tots dos (resolució dels hipèrbatons: "it skuluða verða saman", kvað skorða skapkers; svá hefr eitr góðmunar leitat ykkr til ekka
2. (gersemartresor m (propietats valuoses, joiells, objectes preciosos)
◊ engum duldist, ólánssamt varð þeim, er með órétti innan veggja góðmunum leyndi: a ningú li va passar per alt: l'infortuni es va abatre sobre aquell que a dins les parets havia amagat a tort el tresor (wrǽtt f. ‘a work of art, a jewel, an ornament’ BT I,1270(L'original anglosaxó fa: þá wæs ġesýne þæt se síð ne ðáh þám ðe unrihte inne ġehýdde wrǽte under wealle: ‘aleshores fou manifest que l'empresa no va aprofitar al qui, a tort, havia amagat a dins, sota un mur, el tresor’)

góður, góð, gott: bo -ona

        hvað segir þú gott? que hi ha de nou?, que fas?

        verði þér að góðu!: bon profit!

góð·verk <n. -verks, -verk>:
bona obra (obra de caritat o beneficència)
◊ sá lánar Drottni, er líknar (ħōˈnēn, חוֹנֵן) fátækum, og hann mun launa honum góðverk hans (ū-ɣəmuˈl-ō   ʝəʃalˌlɛm־ˈl-ō, וּגְמֻלוֹ, יְשַׁלֶּם-לוֹ)qui fa caritat als pobres presta a Jahvè, i ell li recompensarà la seva bona obra
◊ það sem meira er að segja um Jósía og góðverk hans (wa-ħăsāˈδā-u̯, וַחֲסָדָיו), er voru samkvæm því, sem ritað er í lögmáli Drottins...: el que resta a dir d'en Josies i de les seves bones obres que foren conformes al que hi ha escrit a la llei de Jahvè...
◊ mundu mér þetta, Guð minn, og afmá eigi góðverk mín (ħăsāˈδa-i̯, חֲסָדַ֗י), þau er ég hefi gjört fyrir hús Guðs míns og þjónustu hans: recorda'm això, Déu meu; i no esborris les meves bones obres que he fet per amor del temple del meu Déu i per amor del seu culte
◊ hegðið yður vel meðal heiðingjanna, til þess að þeir, er nú hallmæla yður sem illgjörðamönnum, sjái góðverk yðar (τὸ καλὸν ἔργον, ἐκ τῶν καλῶν ἔργων ἐποπτεύοντες) og vegsami Guð á tíma vitjunarinnar: comporteu-vos bé entre els pagans a fi que ells, que ara us calumnien com a malfactors, vegin les vostres bones obres i glorifiquin Déu el dia de la seva visita
◊ á sama hátt eru góðverkin augljós (τὸ ἔργον τὸ καλόν, τὰ ἔργα τὰ καλὰ πρόδηλα), og þau, sem eru það ekki, munu ekki geta dulist: de la mateixa manera són evidents les bones obres, i les que no ho són no poden quedar ocultes
◊ þér höfðingjar lýðsins (ὁ ἄρχων ἄρχοντος, ἄρχοντες τοῦ λαοῦ) og öldungar, með því að við eigum í dag að svara til saka vegna góðverks (ἡ εὐεργεσία -ίας, ἐπὶ εὐεργεσίᾳ) við sjúkan mann og gera grein fyrir því, hvernig hann sé heill orðinn...: vosaltres, cabdills del poble i ancians: ja que avui hem de respondre de les acusacions per una bona obra feta a un malalt i retre compte de la forma com ha estat guarit...
◊ en þeir, sem trúaða húsbændur eiga, skulu ekki lítilsvirða þá, vegna þess að þeir eru bræður, heldur þjóni þeim því betur sem þeir eru trúaðir og elskaðir og kappkosta að gjöra góðverk (ἡ εὐεργεσία -ίας, οἱ τῆς εὐεργεσίας ἀντιλαμβανόμενοι)i els qui tenen amos creients, que no els menyspreïn amb el pretext que són germans; ans al contrari, que els serveixin millor encara, ja que els qui reben els seus serveis són creients i estimats, els quals s'apliquen a fer bones obres
◊ hve miklu er þó maðurinn sauðkindinni fremri! Það er því leyfilegt að gjöra góðverk (καλῶς ποιεῖν, ὥστε ἔξεστιν τοῖς σάββασιν καλῶς ποιεῖν) á hvíldardegi: doncs, quant més no val un home que una ovella! Per tant, es lícit de fer bones obres en dissabte

góð·æri <n. -æris, -æri>:
1. <GENbon any, bona anyada (collita abundant, bona temporada de pesca etc.)
2. <FIGbon any, any m de prosperitat [econòmica] (o: bonança econòmica)

gója* <f. góju, gójur>:
goià f (fl./pl goiàs og/i goiot(גוֹיָה, גויה)

góji* <m. gója, gójar>:
goi m (fl./pl gois og/i goïm(גּוֹי, גוי)

góla <góla ~ gólum | gólaði ~ góluðum | gólað>:
1. (spangólaudolar (bèstia salvatge, com ara el llop)
2. (æpabramar (cridar)
3. (skæla, grátabramar, plorar (a llàgrima viva com ara els infants petits)
◊ Lína mín, það er gagnslaust að góla. Það er komið sem komið er: benvolguda Lína, plorar no serveix de res. Les coses han anat com han anat
◊ reyndu nú að hætta að góla og hlustaðu á!: ara mira de deixar de plorar i escolta!

gólf <n. gólfs, gólf>: terra m, trispol m (Bal.)

gólf·ábreiða <f. -ábreiðu, -ábreiður. Gen. pl.: -ábreiða o: -ábreiðna>:
catifa f

gólf·dúkur <m. -dúks, -dúkar>:
linòleum m

gólf·efni <n. -efnis, -efni>: revestiment m per al terra



gólf·fata <f. -fötu, -fötur. Gen. pl.: -fatna o: -fata>: galleda f de fregona
	gólffötur úr plasti: galleda de fregona de plàstic

gólf·flís <f. -flísar, -flísar>:
rajola f del terra

gólf·hæð <f. -hæðar, -hæðir>:
nivell m del terra
♦ í gólfhæð: a[l] nivell del terra

gólf·klútur <m. -klúts, -klútar>:
drap m per fregar el terra, pedaç m per torcar el trispol (Mall.)

gólf·moppa <f. -moppu, -moppur. Gen. pl.: -moppa>: 1. (blautmoppa) fregona f
	2. (rykmoppa) mopa f

gólf·sópur <m. -sóps, -sópar>: escombra f, granera f (Bal.)

gólf·teppi <n. -teppis, -teppi>:
1. <GENmoqueta f
2. (teppi, t.d., persneskt teppiestora f (catifa)

gólf·tuska <f. -tusku, -tuskur. Gen. pl.: -tuskna>:
baieta f de fregar el terra

góma <góma ~ gómum | gómaði ~ gómuðum | gómaðe-ð ~ e-n>:
capturar una cosa ~ algú (detenir & pescar, caçar)
◊ lögreglan gómaði hasssmyglara: la policia va capturar un traficant de haixix
◊ hún gómaði silung: va capturar una truita

gómsmelli·hljóð <n. -hljóðs, -hljóð>:
<LINGclic m, so m d'esclafit

gómsmelli·mál <n. -máls, -mál>:
<LINGllengua f khoisànida, llengua f de clic

góm·sætur, -sæt, -sætt: deliciós -osa (menjar)

gómur <m. góms, gómar>:
1. <GENpaladar m
♦ efri gómur: paladar m
♦ e-ð <= Ac.> ber á góma: <LOC FIGuna cosa es treu a conversa
♦ gæta tungu í báða góma: <LOC FIGexpressar-se molt cautelosament, parlar amb molta de circumspecció
♦ harði gómur: paladar dur
♦ klofinn gómur: <MEDpaladar fes (o: dividit), palatòsquisi f
♦ mjúki gómur: vel m del paladar, paladar tou
♦ neðri gómur: superfície f inferior de la boca
♦ skella í góm: <LOCfer petar la llengua
2. (gervitanngarðurdentadura postissa (o: artificial) (pròtesi dentària)
3. (fingurgómurpalpís m (fl./pl.: palpissos) (de dit)
4. (ögn af e-umica f (petita quantitat d'una cosa)
♦ gómur af e-u: una mica d'una cosa

Góni <m. Góna, Gónar>:
<HIST RELIG = “stórfróður, vitringur”gaó (o: gaonm (fl./pl gaons og/i geonim(“gran erudit, gran savi” = gran mestre de la Torà גָּאוֹן, גאון) (Gaóni)

góss <n. góss, góss>:
(fjármunir, eignir & jarðeignirbéns m.pl, propietats f.pl (mobles i immobles)

grað·hestur <m. -hests, -hestar>:
(graður hesturcavall pare (Bal.), cavall m de llavor, cavall llavorer, cavall sementer, cavall gorà, cavall entir (Ross.), <LITestaló m

graðungur <m. graðungs, graðungar>:
toro m [de llavor], brau m (Mall. & ritm./lleng. lit.) (boli)

graður, gröð, gratt <adj.>:
calent (sexualment excitat)

grafa <gref ~ gröfum | gróf ~ grófum | grafið>:
1. <GENcavar
♦ grafa brunn: excavar un pou
♦ grafa gryfju ~ skurð: cavar una fossa ~ una rasa
♦ grafa gröf: #1. <GENcavar una fossa; #2. cavar una tomba
♦ sá sem grefur gröf fellur í hana: el qui cava una trampa (una fossa, un clot), hi cau
♦ grafa gröf handa e-m: cavar una tomba per a algú
♦ grafa holu: cavar un clot, fer un clot en terra
♦ grafa sér djúp göng niður í jörðina: excavar una galeria profunda en el trespol (un animal per fer hi el cau)
♦ grafa sig niður í jörðina: enterrar-se en, excavar un forat en terra (p.e., per a protegir-s'hi)
♦ grafa djúpt ofan í jörðina: fer un clot profund en [la] terra
♦ grafa eftir gulli: cercar or
♦ grafa fyrir e-u: excavar (o: cavar) els fonaments d'un edifici
hann er líkur manni, er byggði hús, gróf djúpt fyrir og grundvallaði það á bjargi: s’assembla a un home que construïa una casa; va cavar fondo i va posar els fonaments damunt roca
♦ grafa fyrir grunni húss: excavar (o: cavar) els fonaments d'una casa
♦ grafa fyrir vínþröng: excavar un cup
♦ grafa niður: cavar [un clot]
♦ grafa til vatns: cavar [un clot, un pou] per trobar aigua
♦ grafa um sig: <FIGescampar-se (o: estendre's) una cosa (malaltia, sentiment)
♦ veikin hefur grafið mjög um sig: la malaltia s'ha estès molt
♦ hræðsla gróf um sig í hug hennar: la por es va anar emparant d'ella
♦ það grefur um sig óánægja: el descontentament s'escampa
♦ grafa undan e-u: <FIGsoscavar (o: minar) una cosa (d’una autoritat, tribunal, institució etc)
♦ grafa undan lýðræðinu: soscavar la democràcia
♦ grafa undan trúverðugleika e-s: minar la credibilitat d’algú
♦ grafa e-ð úr gleymsku aldanna: <LOC FIGrescatar una cosa de l’oblit dels temps (o: d’un oblit secular)
2. (vinna e-ð úr jörðu) extreure (de dins la terra)
♦ grafa gull: extreure or
♦ járn er grafið úr jörðu: el ferro s'extreu de la terra
♦ grafa kol: extreure carbó
3. (jarðsetja) soterrar (colgar dins la terra)
♦ grafa e-ð í e-ð: enterrar una cosa dins...
hann gróf fé sitt í jörð: va enterrar els seus diners dins la terra
♦ grafa e-ð [í ~ á e-u]: enterrar una cosa [a un indret]
hundurinn gróf beinið í garðinum: el gos ha enterrat l'os al jardí
sjóræninginn gróf mikinn fjársjóð í jörðu á óbyggðri eyju: el pirata va enterrar un gran tresor a una illa deshabitada
♦ grafa e-ð [í jörð] niður: soterrar una cosa, colgar una cosa dins la terra, enterrar una cosa
♦ grafinn í jörð niður: ben soterrat, ben colgat dins la terra, ben enterrat
♦ grafa e-ð upp: #1. <GEN & FIGdesenterrar una cosa; #2. <ARQexcavar una cosa
♦ grafa upp rómverskar húsarústir frá fyrstu öld eftir kristsburð: excavar les ruïnes d'una vil·la romana del segle primer després del Crist
♦ grafa e-n: enterrar algú
♦ grafa líkið í sandinn: enterrar el mort en la sorra (el material dins el qual hom enterra va en acusatiu)
♦ grafa líkið í kirkjugarðinum: enterrar el mort al cementiri (l'indret on hom enterra va en datiu)
♦ grafa e-n upp: desenterrar algú, exhumar algú
4. (letur eða mynd í tré, málm eàa stein) gravar (entallar)
♦ grafa e-ð á legstein: gravar una cosa en una lápida funerària
♦ grafnir stafnar: rodes de vaixell (de proa o popa) entallades (adornades amb obra de gravadura, amb gravats)
♦ láta grafa e-ð í hring: fer gravar una cosa a un anell
5.  <impers.>: (sársupurar (ferida)
♦ það grefur í kýlinu: l'abscès comença a supurar
♦ það grefur í sárinu: la ferida s'ha posat a supurar, la ferida fa pus
 

grafall <m. grafals, graflar>:
burí m

graf·alvarlegur, -alvarleg, -alvarlegt <adj.>:
extremadament seriós -osa
♦ grafalvarlegur á svipinn: un posat d'una extrema gravetat, molt solemne

grafar:
gen. sg. de → gröf “fossa; tomba”

grafar·bakki <m. -bakkar, -bakkar>:
vorera f de la tomba
flest fórnarlambanna var stillt upp á grafarbakkanum og skotin með AK 47 hríðskotarifflum: la majoria de les víctimes eres col·locades a la vorera de la fossa i afusellades amb metralletes AK-47
♦ vera á grafarbakkanum: <LOC FIGtenir un peu a la tomba
♦ vera kominn á grafarbakkann: <LOC FIGtenir un peu a la tomba, trobar-se a les portes de la mort

grafar·helgi <f. -helgi, no comptable>:
inviolabilitat f de sepultura

grafari <m. grafara, grafarar>:
1. (grafarmaður) fosser m (enterramorts)
2. (leturgrafari) gravador m, gravadora f (lapidari, persona que fa gravats)
3. (gröfumaður, fornleifagrafari) excavador m, excavadora f (persona que fa excavacions, esp. arqueològiques)
♦ hún er grafari við fornleifauppgreftri: excava a unes excavacions arqueològiques
4. (gullgrafari) cercador m d'or, cercadora f d'or (persona que cerca i extreu or)

grafar·kyrrð <f. -kyrrðar, no comptable>:
pau f sepulcral, silenci m sepulcral

grafar·mark <n. -marks, -mörk>:
monument funerari
þá sté hann upp í vagn sinn og ók áleiðis til borgarinnar, sendi síðan vagnin aftur heim, en fór fótgangandi síðasta spölin. Hann gekk eftir Via Appia, þar sem margt skrautbúinna vagna var á ferð til borgarinnar og frá henni, en grafarmörk ýmissa stórmenna voru á tvær hendur alla leið: després va pujar a dalt del seu carro i es va posar de camí cap a la ciutat. Abans d'arribar-hi, va enviar el cotxe de tornada per recórrer a peu el darrer tram del trajecte. Va caminar per la Via Àpia on molts de carros ricament adornats anaven cap a la ciutat i en venien. I a les dues voreres de tota aquella via hi havia els monuments funeraris de diversos prohoms

grafar·munni <m. -munna, -munnar>:
entrada f de sepulcre

grafar·rán <n. -ráns, -rán>:
<JURsaqueig m de tomba

grafar·ræningi <m. -ræningja, -ræningjar>:
<JURsaquejador m de tomba, saquejadora f de tomba

grafar·spillir <m. -spillis, -spillar>:
<JURviolador m de sepultura, profanador m de tomba, violadora f de sepultura, profanadora f de tomba

grafar·spjöll <n.pl -spjalla>:
<JURviolació f de sepultura, profanació f de tomba

grafar·þögn <f. -þagnar, no comptable>:
silenci m sepulcral

grafast <grefst ~ gröfumst | grófst ~ grófumst | grafist>:
enfonsar-se
[hann] stakk hendinni í töskuna, tók úr henni stein og slöngvaði og hæfði Filisteann í ennið. Grófst steinninn í enni Filisteans sem féll á grúfu til jarðar: va ficar la mà al sarró, en va treure una pedra, la va llançar i va endevinar el filisteu al front. La pedra se li va enfonsar al front, i va caure de bocaterrosa a terra (tˁāˈβaʕ ~ טָבַע:   wa-ttitˁˈbaʕ   hā-ˈʔɛβɛn   bə-mit͡sˈħ-ō,   וַתִּטְבַּע הָאֶבֶן בְּמִצְחוֹ)
♦ grafast eftir e-u [hjá e-m]: <LOC FIGcercar de saber una cosa [d'algú], inquirir una cosa [d'algú]
hann grófst eftir því hjá þeim, nær stjarnan hefði birst: va inquirir d'ells curosament quan l'estel havia aparegut (ἀκριβοῦν τι παρὰ τινῶν:   ἠκρίβωσεν παρ’ αὐτῶν τὸν χρόνον τοῦ φαινομένου ἀστέρος)
♦ grafast fyrir um e-ð: <LOC FIGcercar d'esbrinar a fons una cosa, mirar d'arribar al fons d'una cosa, <LITencercar una cosa curosament
♦ grafast eftir e-u: <LOC FIGrecercar una cosa, <LITencercar una cosa
ef þú leitar að þeim sem að silfri og grefst eftir þeim eins og fólgnum fjársjóðum: si les cerques com argent i vas a llur recerca com si recerquessis un tresor amagat (ħāˈφaɕ ~ חָפַשׂ:   wə-χa-mmatˁmōˈnīm   taħpəˈɕ-ɛnnāh,   וְכַמַּטְמוֹנִים תַּחְפְּשֶׂנָּה)

graf·fræði <f. -fræði, no comptable>:
<MAT & INFORMteoria f dels grafs

graf·götur <f.pl -gatna>:
Mot emprat en la locució:
♦ fara ekki í grafgötur um e-ð ~ með e-ð: <LOC FIGno haver-hi el més mínim dubte sobre una cosa (ésser inqüestionable, fora de tot dubte)
♦ það þarf ekki að fara í grafgötur um e-ð ~ með e-ð: no cal fer-se gaire cabòries sobre una cosa (una cosa està clara, està fora de tot dubte)

graf·hvelfing <f. -hvelfingar, -hvelfingar>:
cripta f

graf·hýsi <n. -hýsis, -hýsi>:
mausoleu m

grafinn, grafin, grafið <adj.>:
1. <GENcavat -ada
2. (uppgrafinnexcavat -ada (que s'hi ha fet un clot o clots)
3. (niðurgrafinnenterrat -ada (sebollit)
♦ grafið lík [í kirkjugarðinum]: un mort enterrat [al cementiri]
♦ grafinn fjársjóður: un tresor enterrat
♦ grafinn lax: <CULINgraflax m, ‘salmó enterrat’ (graflax)

grafir:
nom. & ac. pl. de → gröf “fossa; tomba”

grafík <f. grafíkur, no comptable>:
1. (tækni í myndlistgrafisme m (tècnica en arts gràfiques)
2. <INFORMdisseny gràfic [per ordinador]

grafískur, grafísk, grafískt <adj.>:
gràfic -a (myndrænn)
♦ grafísk hönnun: disseny gràfic
♦ grafísk ritun: notació gràfica

grafít <n. grafíts, no comptable>:
grafit m (ritblý)

graf·kyrr, -kyrr, -kyrrt <adj.>:
1. (hreyfingarlaustotalment quiet -a, immòbil [com un mort] (completament immòbil, sense bellugar-se gens)
♦ hann sat grafkyrr: seia totalment immòbil
2. (hljðurcallat -ada com un mort (sense ni dir piu)
♦ þar var grafkyrrt: hi regnava un silenci sepulcral

graf·lax <m. -lax, -laxar>:
<CULINgraflax m, salmó ‘enterrat’. El salmó enterrat tradicionalment es preparava així: un cop esmocat el peix acabat de pescar, hom l'untava amb una mescla de sal, sucre i fonoll pudent i l'enterrava durant almenys tres dies en un clot fet a la terra o a la sorra. El lloc s'afeixugava amb pedres perquè pitgessin el salmó enterrat. Durant aquests dies es produïa una lleugera fermentació del salmó. En l'actualitat, el salmó es deixa marinar en una solució de sal, sucre i fonoll pudent dins cambres frigorífiques i en el procés no s'hi produeix fermentació

graf·letur <n. -leturs, -letur>:
inscripció f sepulcral (grafskrift)

graf·maur <m. -maurs, -maurar>:
àcar m de la sarna

graf·reitur <m. -reits, -reitir>:
1. (greftrunarstaðurindret m d'una tomba (lloc on està emplaçada una o diverses sepultures)
2. (ekki kristinn kirkjugarðurcementiri m, cementeri m (Val., Bal.) (no cristià; el cementiri cristià rep el nom de → kirkjugarður)
3. (forsögulegt greftrunarsvæði & frá fornöld & frá miðöldum, ‘borg hinna dauðu’necròpoli f (o: necròpolis f) (cementiri prehistòric, medieval o de l'Edat antiga)
♦ fornkristinn grafreitur: necròpoli paleocristiana
4. (svæði í kirkjugarðisecció f de cementiri (àrea o zona especial dins cementiri)
♦ sérstakur grafreitur (í kirkjugarði) fyrir duftker: zona reservada a urnes funeràries (en un cementiri)

graf·silfur <n. -silfurs, no comptable>:
‘plata f de tomba’, objectes preciosos enterrats amb la persona que n’era el propietari

graf·skrift <f. -skriftar, -skriftir>:
inscripció f sepulcral, epitafi m

graf·svæði <n. -svæðis, -svæði>:
superfície f de cementiri, zona f d'enterraments
◊ Í nýja grafreitnum er nú klukknaport. Grafsvæðið er hringlaga, um 35m í þvermál, hið ytra, en 15m - 19m hið innra. Veggir úr torfi, 0,8m á hæð að innanverðu og lækka jafnt út: en el portal del nou cementiri hi ha una campana; la superfície ocupada pel cementiri és circular, d'uns 15 metres de diàmetre exterior i 15 a 19 metres de diàmetre interior. Les parets, de torba, fan 0,80 cm d'alçada a part interior i des d'aquesta alçada van fent davallada en pendent uniforme

graftar:
gen. sg. de → gröftur “excavació, cavada; material provinent d'una excavació; gravat; pus”

graftar- <en compostos>:
<MEDpio-, purulent -a

graftar·ígerð <f. -ígerðar, -ígerðir>: abscés m purulent



graftar·kaun <n. -kauns, -kaun>: <MED> carboncle m



graftar·kýli <n. -kýlis, -kýli>: abscés m [de pus] (fl./pl.: abscessos)
        graftarkýli í lunga: abscés pulmonar



graftar·laus, -laus, -laus: sense formació de pus, no piogen -ògena
        graftarlaus mengisbólga: meningitis no piògena



graftar·myndandi, -myndandi, -myndandi: piogen -ògena



graftar·myndun <f. -myndunar, no comptable>: piogènesi f, formació f de pus



graftar·sár <n. -sárs, -sár>: ferida f supurant, ferida supurativa



graftar·útferð <f. -útferðar, -útferðir>: piorrea f, fluix m de pus, 
        vessament m de pus (p.e., de ferida)

graf·önd <f. -andar, -endur (o: -andir)>:
ànec cuallarg, cua f de jonc (Val.), coer m (Bal.) (ocell Anas acuta)

graftrar:
gen. sg. de → gröftur “excavació, cavada; material provinent d'una excavació; gravat; pus”

gral <n. grals, no comptable>:
greal m, grial m  (copa emprada per Crist a l'Última Cena)
♦ gralið heilaga (o: heilaga gralið; o: hið heilaga gral; o: gralið helga)el sant greal
◊ blóð Krists og gralið helga: la sang del Crist i el Sant Greal
◊ leitin að hinum heilaga gral: la questa del Sant Greal

gramm <n. gramms, grömm>: gram m (unitat de pes)
        [eitt] hundrað grömm: cent grams
        þrjátíu og sex grömm á dag af grænmeti: trenta-sis grams de verdura al dia
        [eitt] hundrað gramma af e-u: cent grams de...

gramsa <gramsa ~ grömsum | gramsaði ~ grömsuðum | gramsaðí e-u>:
remenar dins una cosa (p.e., dins un calaix cercant-hi una cosa)

gramur, gröm, gramt: enutjat -ada, disgustat -ada, irritat -ada
        gramur við e-n: enutjat amb algú

granat <n. granats, granat steinar>:
<GEOLgranat m

granata·epli <n. -eplis, -epli>: variant de → granatepli “magrana”

granatepla·tré <n. -trés, -tré>: magraner m

granat·epli <n. -eplis, -epli>: magrana f

granat·tré <n. -trés, -tré>: magraner m

grand¹ <n. grands, grönd>:
(mein & tjón, skaði & harmurdany m (mal & damnatge, pèrdua, destrucció)
◊ hvernig skal kenna eld? svá at kalla hann bróður vinds ok Ægis, bana ok grand viðar ok húsa, Hálfs bani, sól húsanna: amb quines kenningar s'ha d'anomenar el foc? anomenant-lo d'aquesta manera: germà del vent i de l'Ægir (l'Oceà, el marit de la deessa Rán), mort i damnatge de la llenya i les cases, el matador d'en Hálfr (rei d'una fornaldarsaga o història dels temps antics, la Hálfs saga og Hálfsrekka, que mor, traït, en una brenna), el sol de les cases
◊ þar skulum vér gera svá, sem læknar eru vanir, er þeir grœða sár: þá skera þeir af grandit allt, at um heilt megi gróa. Vér skulum ok af sníða með sverðum várum allt þat, er skeðja mætti ríki váru, ef vér fœrim í frá, við svá búit: per això, caldrà que fem com solen fer els metges quan curen una ferida: tallen tota la part dolenta perquè hi creixi carn sana. Nosaltres també tallarem amb les nostres espases tot el que pugui noure el nostre regne, i, [només] quan ho haurem fet, ens n'anirem
♦ gera e-m ~ e-u grand: fer (o: causar; o: infligir) dany a algú ~ a una cosa
◊ þá tók til orða Fjárgarður austmaður er í ferð var með þeim bræðrum, bað þá að ganga og láta eigi kirjuna standa fyrir þeim. Sæmundur kveðst það eigi gera mundu og bað engan mann dirfa sig að því að gera grand heilagri kirkju: aleshores va prendre la paraula en Fjárgarður, el noruec, el qual acompanyava els germans en aquella expedició, i els va demanar que els ataquessin i que no es deixessin aturar per l'església (dins la qual s'havien refugiat els habitants de Kirkjubær). En Sæmundur li va replicar que ell no ho faria pas i va demanar que cap home no gosés causar cap dany a la santa església
◊ Þorgils varaði við því alla menn mest að gera Böðvari nokkuð grand og sonum hans eða nokkurum hans varnaði sakir mágsemdar og þó vináttu: en Þorgils va comminar amb el màxim encariment tots els seus homes que sobretot no fessin cap mal al Böðvar ni als seus fills ni a cap servent de la casa per mor dels llaços de parentiu i, a més a més, d'amistat que els tenia
◊ nú komu Andréssynir að kirkjunni og hlupu af baki. Ásta húsfreyja Andrésdóttir hljóp að Eyjólfi bróður sínum og laust hann með tré miklu og kom það á stálhúfubarðið og varð því höggið minna að hún var tekin af förunaut þeirra bræðra hennar. Klængur bað þá mága sína vel fyrir sjá og gera Gissuri jarli ekki grand þar sem hann var þá kominn: els fills de l'Andrés van arribar llavors a l'església i davallaren dels cavalls. L'Ásta Andrésdóttir, la mestressa de la casa, va córrer fins allà on era son germà Eyjólfur i li va pegar un cop amb un gran tros de fusta i el cop el va endevinar a la rebava del capell de ferro que duia posat i el cop fou menor perquè un acompanyant dels seus germans la va agafar [pel darrere]. En Klængur va demanar als seus cunyats que tinguessin cura a no fer cap mal al iarl Gissur, fos on fos on hagués anat a refugiar-se (o senzillament: es trobés on es trobés)
◊ fá þeir nú brotit vegginn ok komaz í borgina. Er nú ekki gott, at verða fyrir þeim, þvíat hverr er Grikkjum mœtir, ætla þeir at Alexandró myni nǫkkut grand hava gǫrt ok svá eru þeir óðir at þeir drepa hvert mannsbarn er í var staðinum: aconsegueixen llavors obrir una bretxa a la murada i entrar dins la ciutat, i llavors és millor no posar-s'hi davant, perquè els grecs creuen, de tothom que topen, que ha causat dany a l'Alexandre, i estan tan enrabiats que maten qualsevol ésser humà que hi hagi dins la ciutat
◊ ef þú, Magnús konungr, gerir Hafla mein eða grand, þá skal drepa Eilíf eplastǫng, Skrúðu-Eirík ok Eindriða slandra [fyrir yðr] fyrir því at synir þeirra eru þar með yðr: rei Magnús, si feu al Hafli cap mal o dany, mataré l'Eilífr vara-de-pomera, l'Skrúðu-Eiríkr (si interpretem Skrúðu- com a Skrúð[a]-, el malnom fóra el bellament abillat, el ‘dandi’; però si creiem que cal esmenar la forma en Skuðu-, el significat canvia radicalment: l'Eiríkr Figa o Eiríkr Cony, ço és, el qui tot lo dia va darrere les dones) i l'Eindriði d'Slandrom, car llurs fills són amb vós
♦ vinna e-m grand: causar dany a algú

grand² <n. grands, grönd>:
(smákorn, ögngranet m (de sorra, pols etc.)
♦ ekki grand: gens ni mica, ni una mica

grand³ <n. grands, grönd>:
(sögn í spilumatot m (en joc de cartes. Una carta ‘gran’)

granda <granda ~ gröndum | grandaði ~ grönduðum | grandaðe-u ~ e-m>:
(gera skaðadanyar una cosa ~ algú, fer mal a algú
◊ Staðar-Kolbeinn var þá fyrir ráðum að Hólum og var heill lítt um sumarið eftir fundinn. Naut hann hvorki svefns né matar og þótti mikið fráfall Brands sonar síns. Hann kom til Staðar að finna Jórunni nokkuru fyrir Ólafsmessu hina fyrri og gisti að Stað og fékk ekki mælt við Jórunni né aðra hugðarmenn sína. Þaðan reið hann upp á Víðimýri til Ingigerðar dóttur sinnar. Lagðist hann í rekkju er hann kom þar og andaðist Ólafsmessu hina síðari og þótti þeim mönnum er gjörst vissu sem honum mundi mannamissir mjög grandað hafa. Var hann færður til Staðar og jarðaður fyrir sunnan kirkju hjá Brandi syni sínum: en Kolbeinn d'Staður en aquells temps estava al capdavant del menatge de Hólar i no va estar gaire bo l'estiu després de l'enfrontament. No podia dormir i no tenia delit a menjar i semblava molt afectat per la mort d'en Brandur, el seu fill. Abans del primer Sant Olau[, el 29 de juliol,] va arribar fins a Staður per veure una certa Jórunn i va romandre a Staður però no va poder parlar ni amb la Jórunn ni amb cap dels amics de confiança que hi tenia. D'allà va pujar a cavall fins a ca sa filla Ingigerð, a Víðimýri. Quan hi va arribar, es va allitar, i va morir pel segon Sant Olau[, dia tres d'agost]. La gent, quan se n'assabentaren, tingueren per ells que aquella pèrdua humana que havia estat la mort del seu fill el devia haver afectat molt [i que això l'havia acabat matant]. El dugueren a Staður i l'enterraren a la part sud del sagrat de l'església, al costat del seu fill Brandur
◊ og um haustið að [réttum, er] menn gengu að geldingum fundu þeir helli í hömrum nokkurum og þar mann dauðan og stóð hjá honum munnlaug full af blóði og var það svo svart sem tjara. Þar var Óspakur og hugðu menn að sárið mundi hafa grandað honum, það er Bjálfi veitti honum, enda farið síðan af bjargleysi og lauk svo hans ævi. Ekki er þess getið að eftirmál yrðu um víg Márs né um víg Óspaks. Oddur býr á Mel til elli og þótti hinn mesti ágætismaður. Eru Miðfirðingar frá honum komnir, Snorri Kálfsson og mart annað stórmenni. Jafnan síðan hélst vinátta þeirra feðga með góðri frændsemi. Og lýkur þar þessi sögu: i per la tardor, [en el temps de les réttir,] quan els homes van anar anar a cercar els moltons sanats i trobaren una cova en uns espadats i dedins, un home mort i devora ell hi havia una ribella plena de sang i la sang era tan negra com el quitrà. Era l'Óspakur i els homes [que el trobaren] tingueren per ells que la ferida, que en Bjálfi li havia infligit, el devia haver malferit, i que després n'havia mort per manca d'ajuda i que així havia acabat la seva vida. No es diu enlloc que la mort d'en Már o la de l'Oddur tinguessin posteriorment conseqüències legals. L'Oddur va viure a Melur fins a la seva vellesa i hom el considerava el millor i més prous dels homes. Els midfiordesos, entre ells l'Snorri Kálfsson i mant altre prohom, en descendeixen. D'aleshores ençà sempre es va mantenir l'amistat entre pare i fill, els quals mantingueren entre si una relació familiar molt estreta, i aquí acaba aquesta saga
◊ óvinir vorir hyggjast eyða oss og eru staðráðnir í að granda því sem verið hefur eign þín frá upphafi: els nostres enemics tenen la intenció de destruir-nos i estan decidits a exterminar allò que des del principi ha estat la teva propietat

grand·skoða <-skoða ~ -skoðum | -skoðaði ~ -skoðuðum | -skoðaðe-ð>:
examinar detingudament una cosa

grand·var, -vör, -vart <adj.>:
1. (ráðvandur, réttsýnníntegre -a (just, dreturer, recte, honest)
◊ ég er Almáttugur Guð. Gakk þú fyrir mínu augliti og ver grandvar (tāˈmīm, תָּמִים), þá vil ég gjöra sáttmála milli mín og þín, og margfalda þig mikillega: jo sóc El-Xaddai. Vés davant meu i sigues íntegre (Bíblia de Montserrat: perfecte). Aleshores establiré la meva aliança entre jo i tu, i et multiplicaré en gran manera
◊ því að hinir hreinskilnu munu byggja landið, og hinir grandvöru (təmīˈmīm, תְּמִימִים) verða eftir í því: car els sincers habitaran el país i els íntegres hi romandran
◊ réttlætið verndar grandvara breytni (tām-ˈdārεχ, תָּם-דָּרֶךְ), en guðleysið steypir syndaranum: la justícia guarda l'home de conducta íntegra, la impietat tira a terra el pecador
◊ grandvarr geymir brúna grundar (brúna grund = camp de les celles = cap, carasilkis síma kom sjau fylkjum und sik; þat vas snúnaðr landiel dreturer guardià de la cinta de seda del camp de les celles ( = el príncep dreturer que duu el cap adornat amb una cinta de seda) ha sotmès set fylkis; això ha estat una sort per al país
♦ lifa grandvöru lífi: viure una vida íntegra, viure una vida d'integritat
◊ er það ábati fyrir hinn Almáttka, að þú ert réttlátur, eða ávinningur, að þú lifir grandvöru (kī-ϑatˈtēm, כִּי־תַתֵּם / tāˈmam, תָּמַם) lífi: que siguis just, que li reporta cap avantatge a Xaddai o cap guany que siguis íntegre en la teva vida?
2. (fölskvalaus, án bragðasincer -a (sense artifici o fingiment)
3. (vandvirkur, nákvæmur, umhyggjusamurconscienciós -osa (meticulós, escrupolós, minuciós)
4. (varkárprudent [-a] (caute, circumspecte)

grandvar·lega <adv.>:
íntegrament (amb integritat, rectament)
◊ hann geymir hinum ráðvöndu gæfuna, er skjöldur þeirra, sem breyta grandvarlega (lə-ˈholχēj ϑom, לְהֹלְכֵי תֹם), með því að hann vakir yfir stigum réttarins og varðveitir veg sinna guðhræddu: reserva la fortuna al just, és escut dels qui es comporten amb integritat, vetllant per les senderes de la justícia i guardant el camí dels seus fidels

grandvar·leiki <m. -leika, no comptable>:
integritat f, probitat f

granna <f. grönnu, grönnur>:
veïna f, veïnada f (Mall., Men.

grann·horn <n. -horns, -horn. Emprat hab. en pl.>:
<GEOMangle m adjacent

granni <m. granna, grannar>:
veí m, veïnat m (Mall., Men.

grann·kona <f. -konu, -konur>:
veïna f, veïnada f (Mall., Men.

grannur, grönn, grannt: prim -a (no gras)



grann·vaxinn, -vaxin, -vaxið: abrinat -ada, prim -a (no gras)

granó·díórít <n. -díóríts, -díórít>:
<GEOLgranodiorita f

granó·fýr <n. -fýrs, -fýr>:
<GEOLgranòfir m

gran·söngvari <m. -söngvara, söngvarar>: xiuit m (Val.), ull m de bou 
       (Mall., Men.), cagafaves m (Eiv.) (ocell Phylloscopus collybita)



gras <n. grass, grös>: 1. herba f
           þar kennir margra (o: ýmissa) grasa: <LOC FIG> hi ha una gran varietat 
              (o: un gran assortiment) [d'objectes]
        2. gespa f, herbei m
           gangið ekki á grasinu: no trepitgeu la gespa!
        3. (grasvöllur) gespa f (terreny de joc en estadi esportiu)
        4. (maríhúana) maria f (estupefaent)
        5. grös <n.pl grasa>: liquen m d'Islàndia (planta Cetraria islandica)

grasa·kona <f. -konu, -konur. Gen. pl.: -kvenna>:
dona remeiera, curandera f, medecinera f, adobadora f

gras·brestur <m. -brests, pl. no hab.>:
escassetat f de pastura (o: farratge) 

< gras·býli <n. -býlis, -býli>:
petita proprietat rural consistent en la casa f (o: cases f.pl) amb els terrenys de pastura adjacents 

grasengi·spretta <f. -sprettu, -sprettur>:
llagosta m, saltamartí m (Tarr.), llagost m (Bal.) (nom de diferents espècies d'insectes saltadors)

gras·flöt <f. -flatar, -flatir>:
[petita] zona verda

gras·garður <m. -garðs, -garðar>:
1. <GENjardí botànic
2. (matjurta- og aldingarðurhort m (indret on es conren verdures)
◊ þegar Jesús hafði þetta mælt, fór hann út með lærisveinum sínum og yfir um lækinn Kedron. Þar var grasgarður, sem Jesús gekk inn í og lærisveinar hans: havent dit això, Jesús va sortir amb els deixebles cap a l'altra banda del torrent del Cedró, on hi havia un hort, i hi entrà amb els seus deixebles
◊ "sá ég þig ekki í grasgarðinum með honum?": "que no t'he vist jo a l'hort amb ell?"
◊ en á staðnum, þar sem hann var krossfestur, var grasgarður og í garðinum ný gröf, sem enginn hafði enn verið lagður í: hi havia un hort a l'indret on havia estat crucificat, i a l'hort un sepulcre nou, on encara no havia estat posat ningú
◊ en er þær váru komnar fyrir grasgarð nokkurn, heyrðu þær gný mikinn ok sá fljúga einn ógurligan gamm: i quan hagueren arribat davant un hort, van sentir un gran brogit i véren volant un espaordidor voltor (aquí potser millor griu)
◊ sá var einn draumur er hana dreymdi að hún þóttist vera stödd í grasgarði sínum og þóttist taka þorn einn úr serk sér. En er hún hélt á honum þá óx hann svo að það varð teinn mikill svo að annar endir tók í jörð og varð brátt rótfastur en annar endir tók hátt í loft upp: vet ací el somni que va somniar: li semblava que era al seu hort i que es treia una espina de la seva camisa. I quan ja la tenia, es posava a créixer com una tija fins que un extrem va tocar la terra on hi va arrelar ràpidament mentre que l'altre extrem es feia alt cel amunt

gras·garður <m. -garðs, -garðar>: jardí botànic

gras·ker¹ <n. -kers, -ker. Gen. pl.: -kerja; dat.pl.: -kerjum>:
variant de grasker² ‘carabassa; carabassera’

gras·ker² <n. -kers, -ker>: 1. (ávöxtur) carabassa f (Val., Bal.), carbassa f (fruit de la 
           planta Cucurbita pepo)
        2. (planta) carabassera f (Val., Bal.), carbassera f (planta Cucurbita pepo)

gras·laukur <m. -lauks, -laukar>:
cibulet m, herba allera, porradell m (Pirineus), cebollí m (cast., ekki ritm./no lit.(planta Allium schoenoprasum)

gras·maðkur <m. -maðks, -maðkar>: eruga f



gras·snákur <m. -snáks, -snákar>: serp f de collaret 
        (ofidi Tropidonotus natrix syn. Eutainia natrix syn. Natrix natrix)



gras·spör <m. -spörs, -spörvar>: pardal m, teuladí m (Val.), 
        teulader m (Mall.), gorrió m (Mall., cast.) (ocell Passer domesticus)
        (→ gráspör)

gras·völlur <m. -vallar, -vellir>:
1. (slétta grasi gróinzona verda (recinte o espai sembrat amb gespa)
2. <ESPORTcamp m [de joc] de gespa (terreny de joc cobert d'herba)

gratíneraður, gratíneruð, gratínerað: <culin> gratinat -ada

grautur <m. grautar, grautar>:
1. <CULINgrautur m, mena de sèmola o farinetes gruixudes de civada triturada -o d'un altre cereal-, mena de porridge
♦ fara í kringum e-ð eins og köttur í kringum heitan graut: <LOC FIGanar amb embuts, no gosar anar al gra, donar voltes i voltes a un problema, a una qüestió sense gosar tractar-la
♦ gera graut úr e-u: <CULINfer farinetes d'una cosa
♦ það er vatnsbragð af grautnum: les farinetes [de civada] són aigualides
♦ → grjónagrautur “farinetes d'arròs”
♦ → hafragrautur “farinetes de civada”
2. (hrærigrauturgarbuix m (desgavell, desori, cacao)
♦ gera graut úr öllu saman: <LOC FIGempastifar una cosa, fer que una cosa no sigui clara
♦ kunna graut í e-u: <LOC FIGtenir nocions d'una cosa
♦ vera [komið] í graut: <LOC FIGdesballestar-se una cosa

grá·buska <f. -busku, -buskur. Gen. pl.: -buskna>:
altimira f, artemisa f, herba f dels cent gustos, artemega f, artemenya f (planta Artemisia vulgaris)

grá·gás <f. -gásar, -gæss>:
<variant arcaica de → grágæs “oca vulgar, oca cendrosa”

grá·grýti <n. -grýtis, no comptable>: basalt fanerític (o: fanerocristal·lí) (basalt gris / 
        gris-fosc amb grans/cristalls macroscòpicament visibles)

grá·gæs <f. -gæsar, -gæsir>:
oca f [vulgar], oca cendrosa (ocell Anser anser)

gráða <f. gráðu, gráður. Gen. pl.: gráða o: gráðna>:
1. (stig, mælieininggrau m (nivell d'intensitat. Símbol °)
♦ hitinn komst í 39,3 (þrjátíu og níu komma þrjár) gráður í Reykjavík í dag: les temperatures han arribat avui als 39,3 (trenta-nou coma tres) graus a Reykajvík
♦ vatnið í þvottavélinni var að minnsta kosti 70 (sjötíu) gráðu heitt: l'aigua de la rentadora tenia almenys 70 (setanta) graus
♦ annarrar ~ þriðju ~ fjórðu gráðu líkingar (o: jöfnur)<MATequacions de segon ~ tercer ~ quart grau
2. (BA/BS gráðagrau m (estudis universitaris)
♦ [BA-]gráða í íslenskum fræðum: <EDUCgrau en estudis islandesos
♦ [BA-]gráða í mannfræði: <EDUCgrau en antropologia
3. (MS gráða, meistaragráðamàster m (estudis universitaris)
♦ lokaverkefni til MS-gráðu í íslenskum fræðum: <EDUCTFM del màster en estudis islandesos
4.  <Empr. hab. en pl.> (altarisgráðagrada f (d'altar)
♦ gráðurnar við altarið: <RELIGles grades de l'altar, els graons de l'altar
5. (þrepesglaó m (graó)
6. (bogagráða, horngráða, 1⁄360 úr heilum hringgrau m [sexagesimal] (unitat de mesura d'angles i d'arcs de circumferència, dividida en tres-cents seixanta graus. Símbol °)
7. (1⁄400 úr heilum hringgrau m [centesimal] (unitat de mesura d'angles i d'arcs de circumferència, dividida en 400 graus. Símbol:) (nýgráða)
8. (stærðargráðaordre m [de magnitud] (classe d'escala o magnitud de qualsevol quantitat)

gráð·ostur <m. -osts, -ostar>:
<CULINformatge verd (formatge florit amb floridura verda)

grá·háfur <m. -háf, -háfar>: ca marí (Bal.), caçó <m>, 
        mussola caralló <f>, pegorella <f> (peix Galeorhinus galeus)

grá·hegri <m. -hegra, -hegrar>: bernat pescaire, 
        agró blau (Bal., Val.) (ocell Ardea cinerea)

grá·hærður, -hærð, -hært: canut -uda, canós -osa, 
        que té els cabells blancs, amb els cabells blancs

grá·kráka <f. -kráku, -krákur. Gen. pl.: -kráka o: -krákna>:
cornella emmantellada, cornella grisa (ocell Corvus corone cornix)

grá·lodda <f. -loddu, -loddur. Gen. pl.: -lodda o: -loddna>:
panerola f, catalineta blava (Mall.), aranya f del Bon-Jesús  (Mall.)(crustaci Porcellio scaber)

grá·lóa <f. -lóu, -lóur. Gen. pl.: -lóa>:
pigre gris, fusell m de mar (Val.), fuell gris (Mall., Men.(ocell Pluvialis squatarola)

grá·lúða <f. -lúðu, -lúður. Gen. pl.: -lúða o: -lúðna>:
halibut negre (peix Reinhardtius hippoglossoides)

grá·mosi <m. -mosa, pl. no hab.>:
*molsa pilosa, *molsa vellutada, *molsa grisa (molsa Racomitrium lanuginosum) (hraungambri)
◊ “Grámosinn glóir” eftir Thor Vilhjálmsson: “Lluu la molsa vellutada” de Thor Vilhjálmsson

grá·padda <f. -pöddu, -pöddur. Gen. pl.: -padda o: -paddna>:
panerola f, catalineta blava (Mall.), aranya f del Bon-Jesús  (Mall.)(crustaci Porcellio scaber)

grár, grá, grátt: gris -a
        bæta svo gráu ofan á svart með því að <+inf.>: <LOC FIG> empitjorar 
           una cosa tot <+part.pres.>
        leika e-n [helsti] grátt: <LOC FIG> #1. jugar (o: fer) 
           una mala passada [de la pitjor mena] a algú, tractar 
           [molt malament] algú, fer-n'hi una de ben grossa; #2. maltractar algú,
           tractar malament algú

grá·rót <f. -rótar, -rætur>:
donzell m, absinti m, absenta f (planta Artemisia absinthium) (malurt)

grá·röndungur <m. -röndungs, -röndungar>:
llissa (o: llísseravera (peix Chelon labrosus)

grá·serkur <m. -serks (o: -serkjar), -serkir>: pentinella f, esclata-sang m de suro 
        (Mall.) (bolet Amanita vaginata)



grá·skrofa <f. -skrofu, -skrofur>: baldriga grisa, virot gris (Bal.) 
        (ocell Puffinus griseus)



grá·slemba <f. -slembu, -slembur>: abraça-roques m femella, lumpus m femella 
        (femella del peix Cyclopterus lumpus) (→ hrognkelsahrygna)



grá·sleppa <f. -sleppu, -sleppur>: abraça-roques m femella, lumpus m femella 
        (femella del peix Cyclopterus lumpus) (→ hrognkelsahrygna)



grá·spör <m. -spörs, -spörvar>: pardal m, teuladí m (Val.), 
        teulader m (Mall.), gorrió m (Mall., cast.) (ocell Passer domesticus)

grá·svarri <m. -svarra, -svarrar>:
botxí m [septentrional] , capçot m botxí (Val.), capçot m carnisser (Val.), escanyabruixots m (Conflent, Ross.), tuït m (Gir.(ocell Lanius excubitor)

gráta <græt ~  grátum | grét ~ grétum | grátið>: 1. (fella tár) plorar (estar 
           vessant llàgrimes)
           gráta sárt: plorar amargament
           gráta út af engu: plorar sense motiu
           gráta [út] af e-u: plorar per...
              gráta af gleði yfir því að sjá...: plorar d'alegria en veure...
              ég grét af hlátri: em saltaven les llàgrimes de tant de riure
           gráta yfir e-u ~ e-m: plorar per una cosa ~ algú
        2. gráta tárum: plorar llàgrimes
        3. gráta e-n (o: yfir e-m): plorar per algú
        3b.(syrgja) plorar algú (plànyer la mort o la pèrdua d'algú



grát·biðja: implorar una cosa, suplicar una cosa
        grátbiðja um miskunn: suplicar pietat

grát·kona <f. -konu, -konur. Gen. pl.: -kvenna>:
<HISTploranera f, ploracossos f, ploradora f (Val.) (dona llogada a un enterrament perquè plori i es planyi)

grát·múr <m. -múrs, no comptable>: <RELIG> mur m de les lamentacions
        Grátmúrinn: el mur de les lamentacions, còtel maaraví, הַכֹּתֶל הַמַעֲרָבִי

grát·píll <m. -píls, -pílar>: desmai m, plorador m (arbre Salix babylonica)

grát·stuna <f. -stunu, -stunur. Gen. pl.: -stuna>:
sanglot m (de plorar)
◊ það sem næst heyrðist úr eldhúsinu voru ekkaþrúngnar grátstunur: el següent que es va sentir de la cuina foren plors acompanyats de forts sanglots

grátur <m. gráts, no comptable>:
plors m.pl
◊ "Guð minn góður, Steinþór, því gastu ekki yfirgefið mig alveg?" stundi konan uppúr grátinum: "Déu meu, Steinþór, per què no m'has pogut abandonar d'una vegada per totes?" va gemegar la dona entre plors
♦ bresta í grát: esclafir a plorar, esclatar en plors
♦ grátur setur að e-m: algú es posa a plorar
♦ setti grátur að henni: va esclafir a plorar

grát·viður <m. -viðar, -viðir>: (sýprusviður) xiprer m

grá·vakki <m. -vakka, -vakkar>:
<GEOLgrauvaca f

grá·þröstur <m. -þrastar, -þrestir>: griva cerdana, tord burell (Bal.) (ocell Turdus pilaris)

gredda <f. greddu, no comptable>: zel m (estat d'excitació sexual dels animals)

greiða <f. greiðu, greiður>: pinta f (estri per a pentinar-se)

Gregor <m. Gregors, no comptable>:
Gregori m (Γρηγόριος -όριου, Grēgorius -iī) (andrònim)

gregorískur, gregorísk, gregorískt <adj.>:
gregorià -ana
♦ gregorískur söngur, gregoríski söngurinn: [el] cant gregorià
♦ gregoríska tímatalið: el calendari gregorià

greiða¹ <greiði ~ greiðum | greiddi ~ greiddum | greitte-ð>: (borga) pagar una cosa 
           (abonar, fer un pagament)
        greiða e-m e-ð: pagar una cosa a algú (abonar una quantitat a algú)
        hann greiddi jafnvirði um 18 milljóna króna fyrir taflið: va pagar l'equivalent 
           d'uns 18 milions de corones per l'escaquer
        greiða reikning: pagar una factura
        greiða (o: borga) skattana sína: pagar els seus impostos
        greiða skuld: pagar un deute
        greiða e-m e-ð fyrir e-ð: pagar una quantitat a algú per una cosa
           greiða e-m e-ð fyrir að <inf.>: pagar una quantitat a algú per <inf.> 
        greiða e-u af: amortitzar una cosa (manlleu)
           greiða lánum af: amortitzar els préstecs
           nú er svo komið að héraðið getur ekki greitt af lánum sem það þarf að greiða af
              um næstu mánaðarmót: ara ha passat que la regió no pot pagar els venciments
              dels emprèstits que ha de pagar al començament del proper mes 
        greiða e-ð niður: 1. amortitzar una cosa
           greiða lánið niður: amortitzar un préstec
        greiða e-ð niður: 2. subvencionar una cosa
           greiða niður barnagæslu: subvencionar l'activitat de guardadora d'infants
        greiða e-ð upp: saldar una cosa, pagar una cosa del tot
           greiða skuldina upp: saldar un deute
        greiða [e-ð] út í hönd: pagar [una cosa] en metàl·lic



greiða² <greiði ~ greiðum | greiddi ~ greiddum | greitt>: (kemba) 1. <e-ð> pentinar una cosa
           greiða hár sitt: pentinar-se els cabells
           greiða hárið á sér: pentinar-se els cabells
        2. greiða e-m: pentinar algú
        3. greiða sér: pentinar-se



greiða³ <greiði ~ greiðum | greiddi ~ greiddum | greitte-ð>: (gera eitthvað 
           greiðara) desembullar una cosa
           greiða flækju: desembullar (o: desembrollar; o: desfer) un embolic (de fils & FIG)
           augu mín mæna ætíð til Drottins, því að hann greiðir fót minn úr snörunni: tinc posats 
           sempre els meus ulls en el senyor, car ell allibera el meu peu del parany
        greiða úr e-u: <LOC FIG> desembullar (o: desembrollar) una cosa (aclarir-la)
           greiða úr flækju: <FIG> desfer un embolic 
           (resoldre un problema, una complicació, aclarir un assumpte intricat)



greiða4 <greiði ~ greiðum | greiddi ~ greiddum | greittfyrir e-m>: ajudar algú 
        (socórrer o assistir algú esp. a progressar, prosperar etc.)



greiða5 <greiði ~ greiðum | greiddi ~ greiddum | greitte-ð>: (búa til) aparellar una cosa 
        (preparar, esp. un vaixell per a la partida)
           Þorsteinn bað griðkonuna greiða ferð Einars: en Þorsteinn va demanar a la seva serventa 
           que aparellés el viatge de n'Einarr
        greiða til segl: <NAUT> aparellar les veles (per a hissar-les)
           þú gjörir vel, er þú greiðir för þeirra eins og verðugt er fyrir Guði: faràs bé 
           de proveir-los per a llur viatge d'una manera digna als ulls de Déu



greiða6 <greiði ~ greiðum | greiddi ~ greiddum | greitte-ð>: (flýta) alleugerir 
           un viatge, apressar un viatge (fer més lleuger i ràpid un viatge)
        guð greiðir mína ferð: Déu fa més ràpid el meu viatge
        þér eruð staddir ekki vel, því að stormur er á, en hér fyrir óhreint og skerjótt, 
           og skulum vér greiða ferð yðra: les teniu maldades perquè hi ha tempesta i l'aigua 
           que teniu al davant és tèrbola i plena de tenasses 
           però nosaltres us alleugerirem el viatge (fent-vos de pràctic)
        greiða götu e-s: <LOC FIG> aplanar-li el camí a algú, ajudar algú



greiði <m. greiða, greiðar>: favor m,f
        gera einhverjum greiða: fer un favor a algú

greiðsla <f. greiðslu, greiðslur. Gen. pl.: greiðslna>:
1. <GENpagament m
♦ gegn greiðslu: contra pagament, per diners
♦ greiðsla skaðabót: [pagament m d']indemnització f
♦ greiðsla að upphæð 2000 evra: pagament de la suma de 2000 euros
♦ greiðslan hefur verið lögð inn á reikning númer...: el pagament de la quantitat s'ha efectuat ingressant-la al compte número...
♦ greiðslur til almannatrygginga: pagaments a la seguretat social
♦ til greiðslu: pagable
♦ standa skil á greiðslu skuldar: pagar un deute
♦ þá skal full greiðsla fylgja e-u: s'haurà de fer el pagament del total d'una cosa
2. (niðurgreiðslaprima f (subvenció a una activitat econòmica)
3. (hárgreiðslapentinat m (forma dels cabells)

greiðslu·áskorun <f. -áskorunar, -áskoranir>: recordatori m de pagament 
       (notificació requerint el pagament d'una factura, deute etc.)



greiðslu·fær, -fær, -fært: solvent

greiðslu·kort <n. -korts, -kort>:
<ECONtargeta f (o: tarja fde pagament (targeta de crèdit & targeta de dèbit)
♦ greitt með greiðslukorti mínu pagat amb la meva targeta de crèdit

greiðslu·máti <m. -máta, pl. no hab.>: forma f de pagament

greiðslu·stofa <f. -stofu, -stofur. Gen. pl.: -stofa>:
pagadoria f, oficina f de pagaments

greiðslu·staður <m. -staðar, -staðir>:
lloc m de pagament

greiðslu·stöðvun <f. -stöðvunar, -stöðvanir>:
suspensió f de pagaments

greiðslu·tegund <f. -tegundar, -tegundir>:
tipus m de pagament

greiðslu·vandi <m. -vanda, no comptable>:
dificultats f.pl de pagament
♦ eiga í greiðsluvanda: tenir dificultats de pagament

greiðslu·þegi <m. -þega, -þegar>:
beneficiari (o: perceptor) m del pagament, beneficiària (o: perceptora) f del pagament

greifa·dæmi <n. -dæmis, -dæmi>:
comtat m

greifainna <f. greifainnu, greifainnur>:
(greifafrúcomtessa f

greifi <m. greifa, greifar>:
comte m
♦ Drakúla greifi: el comte Dràcula

greifinna <f. greifinnu, greifinnur>:
(greifafrúcomtessa f

greifingi <m. greifingja, greifingjar>: teixó m, toixó m (mamífer Meles meles)

greifynja <f. greifynju, greifynjur. Gen. pl.: greifynja>:
comtessa f

grein <m. greinar, greinir (o: greinar)>:
1. (blaða- & lagagreinarticle m (de publicació periòdica & de llei)
♦ hinir 95 greinar Lúthers: <HIST RELIGles 95 tesis de Luter
2. (kennslugreinassignatura f (curs, matèria d'ensenyament)
◊ “Þýska” er fámenn ~ fjölmenn grein: “Alemany” té pocs ~ molts alumnes
♦ → kjarnagrein “assignatura troncal”
♦ → skyldugrein “assignatura obligatòria”
♦ → valgrein “assignatura optativa”
3. (málsgreinparàgraf m (part d'oració)
4. (atriði, þátturpunt m (part d'escrit)
♦ í nokkrum greinum: <LOC FIGen alguns aspectes
5. (skoðun, athugun, íhugunobservació f (remarca, consideració)
♦ gera grein fyrir e-m: <LOC FIGretre compte[s] d'algú, descriure algú
♦ gera grein fyrir e-u: <LOC FIGretre compte[s] d'una cosa, explicar una cosa, donar explicacions d'una cosa, referir una cosa
♦ gera grein fyrir því hvers vegna <+ ind.>explicar perquè <+ ind.>
♦ gera grein fyrir sér: <LOC FIGidentificar-se, demostrar la seva identitat
◊ kjósandi skal framvísa kennivottorði eða nafnskírteini, eða gera grein fyrir sér á annan fullnægjandi hátt að mati kjörstjórnar. Með kennivottorði er átt við önnur persónuskilríki, svo sem ökuskírteini, vegabréf eða greiðslukort með mynd. Þegar kjósandi hefur þannig gert grein fyrir sér fær hann afhentan einn kjörseðil: el votant haurà de presentar un document acreditatiu de la seva identitat o el carnet d'identitat o identificar-se de qualsevol altra manera que resulti satisfactòria a parer de la mesa electoral. Per document acreditatiu de la identitat s'entenen d'altres documents d'identitat com ara el carnet de conduir, el passaport o una targeta de crèdit amb foto. Quan el votant s'hagi identificat d'aquesta manera, hom li lliurarà una papereta de les candidatures
♦ getur þú gert grein fyrir þér?: [que] pot identificar-se?
♦ gera sér grein fyrir e-u: #1. (skiljacopsar una cosa (entendre una cosa)#2. (taka eftir e-u, átta sig áadonar-se d'una cosa (témer-se'n, esdevenir conscient d'una cosa)
♦ koma til greina: <LOC FIGentrar en consideració, tenir-se en compte
♦ hann segir að það komi til greina að <+ inf.>diu que s'ha de considerar [la possibilitat] de <+ inf., diu que entra en consideració [la possibilitat] de <+ inf.
♦ koma ekki til greina: <LOC FIGno entrar en consideració, no considerar-se la possibilitat
♦ aldrei kom ekki til greina að <+ inf.>mai no es va considerar la possibilitat de <+ inf.
♦ taka e-ð til greina: <LOC FIGtenir una cosa en compte, prendre una cosa en consideració
6. (trégrein & fagbranca f (d'arbre & especialitat del saber)
♦ í þessum sérstöku greinum uppeldis: en aquestes branques especials de l'educació, en aquestes especialitats educatives
7. (á vínviðisarment f (de cep)

greina <greini ~ greinum | greindi ~ greindum | greint>:
I. <amb complement en acusatui>:
1. <e-ð>: (aðgreinaseparar una cosa (dividir & distingir, discernir, reconèixer)
♦ greina e-ð frá e-u: separar una cosa d'una altra
◊ Guð greindi ljósið frá myrkrinu: Déu va separar la llum de les tenebres
♦ greina flokka: fer grups, agrupar, dividir en grups
2. <e-ð>: (sjúkdómsgreinadiagnosticar una cosa (cosa = malaltia)
♦ greina sjúkdóm: diagnosticar una malaltia
3. <e-ð>: <LING & sundurgreinaanalitzar una cosa
♦ greina setningu: analitzar una frase, fer l'anàlisi d'una frase
4. <e-ð>: (skynja, sjá, heyrapercebre una cosa, distingir una cosa (amb els sentits corporals)
♦ greina e-ð óljóst: percebre una cosa d'una manera vaga
II. <amb complement preposicional>:
A. <á milli>
1. <greina á milli e-s>fer una distinció entre... (diferenciar)
 
B. <frá>
1. <greina frá e-u>donar (o: retre) compte d'una cosa, informar d'una cosa, referir una cosa
◊ þar er greint frá atriðum sem færa þarf inn á sjókort: s'hi exposen uns punts que cal esmenar a les cartes nàutiques
♦ greina frá því að <+ subj.: exposar que <+ ind.>: 
2. <greina e-u frá>anunciar una cosa, revelar una cosa
♦ greina frá því að <+ subj.: anunciar que <+ cond.>: 
◊ talsmaður þings greindi frá því að...: el portaveu del parlament va anunciar que..
◊ í apríl á þessu ári var greint frá því að hún þjáðist af Alzheimersjúkdómnum: per l'abril d'enguany es va revelar que patia d'Àlzheimer
 
C. <[í] sundur>
1. <greina e-ð [í] sundur>diferenciar [una cosa d'una altra], distingir una cosa
◊ geta ekki greint liti í sundur: no poder diferenciar els colors entre els uns i els altres
 
III. <impersonal>:
1. ♦ e-n greinir á um e-ð: hi ha desacord sobre una cosa
◊ menn greinir á um það: regna el desacord sobre això, hi ha dissensió sobre això
2. ♦ sem fyrr greinir: com s'ha exposat adés

greina·höfundur <m. -höfundar, -höfundar>:
columnista m & m (periodista)

greinar·gerð <f. -gerðar, -gerðir>:
relació f, informe m [explicatiu] (informe escrit en el qual hom dóna compte d'uns fets)

greinar·merki <n. -merkis, -merki. Gen. pl.: -merkja; dat.pl.: -merkjum>:
signe m de puntuació
Greinarmerki - Signes de Puntuació
(i d'altres signes tipogràfics de teclat d'ordinador)
  Islandès     Signe gràfic Català  
  at-merki n hjá-merki @ arrova f,
ensaïmada f
 
  á-merki n hjá-merki @ arrova f,
ensaïmada f
 
  bakstrik n     \ barra inclinada inversa,
barra obliqua inversa
 
  bandstrik n     - guió m,
guionet m
 
  dollaramerki n     $ dòlar m  
  efnisgreinarmerki n     peu m de moix  
  et-merki n     & i f comercial  
  evrumerki n     euro m  
  ferkantur m     # coixinet m,
esgrelles f.pl
 
  fílseyra n hjá-merki @ arrova f,
ensaïmada f
 
  gráðumerki n     ° grau m [Cèlsius, Fahrenheit, sexagesimal etc.]  
  gæsalappir f.pl     „svima” cometes f.pl  
  hjá-merki n     @ arrova f,
ensaïmada f
 
      o, tot simplement: hjá      
  hornklofar m.pl     [svima] claudàtor m,
parèntesi m rectangular
 
  jafnaðarmerki n     = igual m [a],
dues ratlles
 
  kaflamerki n     § paràgraf m [de llei]  
  karlkyns raðtöluending f,
karlkyns raðvísir m
    º indicador ordinal masculí  
  kassi m     # coixinet m,
esgrelles f.pl
 
  komma f     , coma f  
  kvenkyns raðtöluending f,
kvenkyns raðvísir m
    ª indicador ordinal femení  
  lagagreinarmerki n     § paràgraf m [de llei]  
  lokunarspurningarmerki n,
lokaspurningarmerki n
    ? signe m d'interrogació final  
  lokunarupphrópunarmerki n,
lokaupphrópunarmerki n
    ! signe m d'exclamació final  
  lóðrétt strik n     | barra f vertical  
  lóðstrik n     | barra f vertical  
  margföldunarmerki n     × signe m de multiplicació,
signe m de per
 
  málsgreinarmerki n     peu m de moix  
  miðpunktur m     · punt volat  
  mínusmerki n     - signe m de menys  
  oddklofar m.pl     <svima> parèntesis m.pl angulars,
claus f.pl angulars
 
  oddsvigar m.pl     {svima} claus f.pl  
  olnbogasvigar m.pl     <svima> parèntesis m.pl angulars,
claus f.pl angulars
 
  opnunarspurningarmerki n,
byrjunarspurningarmerki n
    ¿ signe m d'interrogació inicial  
  opnunarupphrópunarmerki n,
byrjunarupphrópunarmerki n
    ¡ signe m d'exclamació inicial  
  plúsmerki n     + signe m de més  
  prósentumerki n     % tant m per cent  
  punktur m     . punt m  
  semíkomma f     ; punt i coma m  
  skástrik n     / barra f [inclinada],
barra f [obliqua],
barra f [diagonal]
  slaufusvigar m.pl     {svima} claus f.pl  
  snigill m hjá-merki @ arrova f,
ensaïmada f
 
  stjarna f     * asterisc m  
    = stjörnulaga merki      
  svigar m.pl     (svima) parètensis m.pl  
  tilvitnunarmerki n.pl     „svima” ~ “svima” cometes f.pl  
      bein tilvitnunarmerki "svima" cometes rectes  
      einföld ensk tilvitnunarmerki ‘svima’ cometes angleses simples  
      einföld þýsk tilvitnunarmerki ‚svima’ cometes alemanyes simples  
      [tvöföld] frönsk tilvitnunarmerki «svima» cometes baixes,
cometes llatines,
cometes franceses,
cometes a la francesa,
cometes f.pl angulars,
cometes f.pl d'angle,
guillemets m.pl
 
      tvöföld hliðartilvitnunarmerki «svima» cometes baixes,
cometes llatines,
cometes franceses,
cometes a la francesa,
cometes f.pl angulars,
cometes f.pl d'angle,
guillemets m.pl
 
      tvöföld ensk tilvitnunarmerki “svima” cometes f.pl angleses dobles  
      tvöföld þýsk tilvitnunarmerki „svima” cometes alemanyes dobles  
    gæsalappir      
¹ tommumerki n
[= sekúnda lengdar- eða breiddarbaugs]
    15" norðlægrar breiddar
15" de latitud nord
segon m  
² tommumerki n     rörið er 6" í þvermál
la canonada fa 6" de diàmetre
polzada f  
³ tommumerki n
[= endurtekning]
    6 fuglar, 7 slöngur
14 ",   12   "
signe m de repetició (en enumeracions)  
  tvídepill     ı án depils, i með einum depli, ï með tvídepli dièresi f,
trema f
 
  tvíkross m     doble creu f  
  tvípunktur m     : dos punts  
  undirstrik n     _ guió m de subratllat,
guió baix
¹ úrfellingarmerki n     ' apòstrof m  
² úrfellingarmerki n
[= mínúta]
    6° 25' 17" vestur
6 gráður, 25 mínútur og 17 sekúndur vestur
6 graus, 25 minuts i 17 segons oest
minut m  
³ úrfellingarmerki n
[= fet]
    báturin er 6' 7" á lengd
báturin er 6 fet og 7 tommur á lengd
el bot fa sis peus i 7 set polzades d'eslora
peu m  
  verðmerki n vistmerki @ arrova f,
ensaïmada f
 
  vistmerki n     @ arrova f,
ensaïmada f
 
  þankastrik n     guió major,
ratlla f
 
  þrír punktar     ... punts suspensius  
             
  fonts: http://www.decodeunicode.org/de/basic_latin/
i
http://www.ismennt.is/not/jogeirs/netnam/greinarm.pdf
i
http://www.vma.is/gryfjan/page/gryfjan_sertaknin
 
             

greinarmerkja·setning <f. -setningar, -setningar>:
puntuació f (col·locació dels diferents signes de puntuació)

greinar·munur <m. -munar, no comptable>:
distinció f, diferenciació f
♦ gera greinarmun á e-u og e-u: fer distinció entre X i Y
♦ greinarmunur góðs og ills: la distinció entre el bé i el mal

greina·skil <n.pl -skila>:
nou paràgraf (separació gràfica, mitjançant ratlla en blanc i sagnat inicial, de dos paràgrafs)
♦ punktur og greinaskil: punt i a part, punt i a cap
♦ setja greinaskil: fer punt i a part, fer punt i a cap

greinast <greinist ~ greinumst | greindist ~ greindumst | greinste-n>:
1. (kvíslastramificar-se (bifurcar-se)
2. (tilgreinastrepartir-se (especificar-se, ésser indicat o citat)
◊ þar er Jamund, son hans, ok margir aðrir hǫfðingjar, konungar, jarlar, hertogar ok barúnar. En þessir eru einkanliga hersins foringjar sem hér greinast: <...> Álfingr, konungr af Mariork <...>, Ebravit af Sibil: hi era en Jamund, el seu fill, així com molts d'altres cabdills, reis, iarls, ducs i barons. I sobretot aquests, que s'indiquen a continuació, eren els capitans de la host: <...> el rei Álfingr de Mallorca <...>, Ibrahim de Sevilla
3. (verða ósáttur, sundurþykkurseparar-se els parers (posar-se en desacord)
♦ greinast á e-ð (o: að e-u)no compartir la mateixa opinió sobre una cosa
♦ tekur að greinast með e-m: comença a haver-hi desavinences entre..., sorgeix la discòrdia entre...
◊ Ljótur tók við mannaforræði eftir föður sinn og bjó á Völlum. Tók þá að greinast með þeim Ljóti og Karli og vildi Karl víkja burt úr dalnum og segja menn að hann hafi farið til Ólafsfjarðar og verið þar í elli sinni og hefir Karl sett þar bæ sem heitir á Karlsstöðum og lét þar líf sitt og þótti hinn besti drengur: a la mort de son pare, en Ljótur el va succeir en el càrrec de hǫfðingi i va viure a Vellir. En Ljótur i en Karl van començar a tenir desavinences i [a la llarga,] en Karl va voler anar-se'n de la vall i diuen que es va establir a l'Olafsfiord, que hi va passar les seves velleses i que hi va aixecar un mas que es diu á Karlsstöðum i que hi va morir essent tingut per tothom pel millor dels homes

greind <f. greindar, no comptable>: discerniment m, judici m, intel·ligència f



greindar·próf <n. -prófs, -próf>: test m d'intel·ligència



greini·lega <adv.>: 1. (glögglega) clarament (nítidament)
        2. (auðsæilega) manifestament (palesament)



greini·legur, -leg, -legt: 1. <GEN> clar -a
        2. <FIG> obvi òbvia, palès -esa



greining <f. greiningar, greiningar>: 1. <GEN> anàlisi f
	2. (sjúkdómsgreining) diagnosi f, diagnòstic m (de malaltia)

greiningar·aðferð <f. -aðferðar, -aðferðir>:
mètode analític

greinir <m. greinis, greinar>:
<GRAMarticle m
♦ ákveðinn greinir: article determinat
♦ óákveðinn greinir: article indeterminat
  L'islandès no té article indeterminat  
     

greip <f. greipar, greipar>:
espai m entre el polze i els altres dits
♦ ganga í greipar e-m: <LOC FIGcaure a les urpes d'algú
♦ ganga úr greipum e-s: <LOC FIGescapar de les mans d'algú, fugir de les urpes d'algú
♦ láta sér e-ð [ekki] úr greipum ganga: [no] deixar fugir una cosa, [no] perdre una cosa
♦ hafa e-ð/e-n í greip sinni: <LOC FIGtenir una cosa ~ algú en el seu puny
♦ láta greipar sópa um e-ð: <LOC FIGsaquejar una cosa, desvalisar una cosa, agabellar una cosa
♦ spenna greipar: ajuntar les mans, plegar les mans
♦ → heljargreip “urpes infernals”

gremja <f. gremju, no comptable>:
1. (hneykslun, reiðiindignació f (enfelloniment, ràbia, enuig, irritació)
ég vildi að gremja (ˈkaʕaɕ ~ כַּעַשׂ:   lū   ʃāˈqōl   ʝiʃʃāˈqēl   kaʕˈɕ-ī,   לוּ--שָׁקוֹל יִשָּׁקֵל כַּעְשִׂי) mín væri vegin og þjáning mín lögð á vogarskálar: voldria que la meva indignació fos pesada i que el meu patiment fos posat als platerets de les balances
2. (biturð, beiskjaamargor (o: amargura) f (aflicció i angoixa d'esperit)
3. (þykkjaressentiment m (rancúnia)

gremju·fullur, -full, -fullt: 1. indignat -ada, irritat -ada
        2. ple -ena de ressentiment
◊ Haf engin orð við oss, ella kynnu gremjufullir (māˈrēi̯ ˈnɛφɛʃ, מָרֵי נֶפֶשׁ) menn að ráðast á yður og þú verða valdur að því, að bæði þú og þitt hús týni lífi: no ens diguis ni una sola paraula més, que sinó, uns homes irritats us podrien atacar i tu series la causa que tu i tots els de la teva casa perdeu la vida

gren <n. grens, gren. Gen. pl.: grenja; dat.pl.: grenjum>:
cau m (de guineu, de toixó)
♦ leggjast á gren: posar-se a l'aguait, vetllar un cau (el caçador davant el cau de la guineu)

greni·tré <n. -trés, -tré>: avet m (qualsevol arbre del gènere Abies i/o semblant a un avet)



grenja: 1. plorar, bramar

        2. xiular, brumir (les bales, fletxes, etc.)

grennandi, grennandi, grennandi <adj.>:
aprimador -a, amagridor -a

gres·járn <n. -járns, -járn>:
vulgueu veure grésjárn ‘filigrana de filferro’

gresju·buffall <m. -buffals, -bufflar>:
búfal m [africà] (mamífer Syncerus caffer syn. Syncerus nanus)
♦ afríski gresjubuffall: búfal africà (o: cafre)

grettinn, grettin, grettið: arrugat -ada, pansit -ida (pell)

grey <n. greys, grey. Gen. pl.: greyja; dat.pl.: greyjum>:
1. <GENgossa f, cussa f (Bal.
2. <FIGpobre home
♦ greyið þitt: pobrissonet meu

grey·hundur <m. -hunds, -hundar>:
gossa f, cussa f (Bal.

grés·járn <n. -járns, -járn>:
1. (írskur járnþráður <?>, írskt víravirki úr járni <?>[filigrana f de] filferro m (extraordinàriament enrevessada)
◊ ok þá er þú skyldir leysa nestbaggann, þá hafðak bundit með grésjárni, en þú fant <eigi> hvar upp skyldi lúka: i quan vas voler desfer la bossa de les provisions, jo l'havia lligada amb filigrana de filferro (?de manera que tu <no> vas trobar per on s'havia de deslligar
2. (töfrajárnþráður <?>filferro encantat
◊ ok þá er þú skyldir leysa nestbaggann, þá hafðak bundit með grésjárni, en þú fant <eigi> hvar upp skyldi lúka: i quan vas voler desfer la bossa de les provisions, jo l'havia lligada amb filferro màgic (?de manera que tu <no> vas trobar per on s'havia de deslligar
3. variant de gerjárn ‘ferro de limonita’