gátta·flökt <n. -flökts, -flökt. Pl. no hab.>: 

<MED> fibril·lació f auricular, fibril·lació f atrial

gáttar- og slegils·knippi <n. -knippis, -knippi>: 

<MED> fascicle m atrioventricular

gáttar- og slegla·loka <f. -loku, -lokur>: 

<MED> vàlvula f atrioventricular

gáttar·stífla <f. -stíflu, -stíflur>: 

resclosa f

gáttar·stokkur <m. -stokks, -stokkar>: 

canal m 

gátta·skipt <f. -skiptar, -skiptir>: 

<MED> septe m interatrial

gáttaskiptar·galli <m. -galla, -gallar>: 

<MED> defecte m septal atrial

gátta·tif <n. -tifs, pl. no hab.>:

<MED> fibril·lació f auricular

gedda <f. geddu, geddur.Gen. pl.: gedda o: geddna>: lluç de riu <m>, lluci <m> (peix Esox lucius)

geddu·borri <m. -borra, -borrar>: sandra f, percalluç m, lucioperca m (peix Sander lucioperca
           syn. Stizostedion lucioperca syn. Lucioperca lucioperca)

geð <n. geðs, geð>: 

1. (hugur, þokki) ment f  (pensa)

♦ blanda geði við e-n: (eiga félagsskap við e-n, hafa samskipti við e-n) fer-se molt amb algú, ésser íntim -a d'algú

◊ veiztu, ef þú vin átt, ǀ þann er þú vel trúir, ǁ ok vilt þú af hǫ́nom gott geta: ǁ geði skaltu við þann blanda ǀ ok giǫfom skipta, ǁ fara at finna opt: saps què?! si tens un amic en qui confies bé, i vols obtenir alguna cosa bona d'ell, intima amb ell i intercanvia-hi regals, vés a veure'l sovint

◊ þat er enn of þann, ǀ er þú illa trúir ǁ oc þér er grunr at hans geði: ǁ hlæia scaltu við þeim ǀ oc um hug mæla, ǁ glíc scolo giǫld giǫfom: això també es pot dir (cf. Kuhn 1968³, pàg. 46: þat er enn of þann das ist weiter über den (zu sagen: Háv. 46)) per a aquell en qui no confiïs gaire i de qui tinguis sospites sobre com pensa realment: riu amb ell i que les teves paraules amaguin el teu pensament: tal et dóna, tal li dónes

♦ e-ð fellur e-m illa í geð: a algú no li agrada [gaire] una cosa, a algú no li cau bé una cosa

♦ e-ð fellur e-m vel í geð: a algú li agrada [força] una cosa

♦ e-m er e-ð þvert um geð: a algú una cosa li desagrada molt, algú està ben en contra d'una cosa

♦ gera e-m til geðs: complaure a algú, estar a disposició d'algú

♦ gera e-m e-ð til geðs: fer un favor a algú

♦ heimta aftur geð sitt: recobrar els sentits, retornar, tornar en si (dit esp. d'algú que es desperta d'una bona gatera)

◊ ǫlr ek varð, ǀ varð ofrǫlvi ǁ at ins fróða Fialars; ǁ því er ǫlðr bazt, ǀ at aptr uf heimtir ǁ hverr sitt geð gumi: em vaig engatar, em vaig engatar massa a cal savi Fjalarr. La cervesa és la millor [beguda] perquè qualsevol home recupera els sentits i l'enteniment [després d'haver-ne begut en excés] (cf. Kuhn 1968³, p. 236: ǫlðr n. bier (Háv. 14 u. 137, Hym. 32 u. 39); im. pl: biergelage (Háv. 13). Segons això, el mot té aquí el significat de cervesa i no el de bevèrria, festa de cervesa. Quant a la conjunció því ... at, en Kuhn 1968³, pàg. 21, assenyala al respecte: því — at darum — daß, weil <...> In einigen fällen ist at am besten mit ‘wenn’ zu übersetzen; crec que no hi ha cap motiu per suposar que aquí aquesta conjunció hi té significat condicional o temporal, i per tant, la tradueixo com la conjunció causal que és habitualment. Tanmateix, considero adient indicar aquí que, si atribuim al mot ǫldr el significat que sol tenir en plural, és a dir, drykkjuveizla, ǫldrykkja, aleshores sí que podria ésser factible assumir un significat condicional o temporal per a la conjunció því ... at. Quant a la forma bazt, ens podem trobar davant el superlatiu de l'adverbi vel -es tracta d'una forma amb -a- que alternava amb una forma amb -e-, bezt; aquesta darrera forma és l'única de totes dues formes que ha pervingut a la llengua moderna (en la qual actualment s'hi escriu, després de la darrera reforma ortogràfica, best). La forma bazt, però, també pot ésser la forma de nom. sg. f. fort & nom./ac. sg. n. forts del superlatiu de góðr. En la llengua antiga, el superlatiu supletiu de góðr tant podia ésser baztr com beztr; la forma actual d'aquest superlatiu, bestur remunta al doblet medieval amb -e-. La forma bazt, per tant, es pot interpretar com a adverbi i com a adjectiu)

♦ segja e-ð upp í opið geð á e-m: dir-li una cosa a algú ben a a la cara

♦ stela e-n geði: robar-li a algú els sentits (dit esp. d'algú que s'embriaga tant que deixa de tenir consciència del que fa i diu)

◊ óminnishegri heitir, ǀ sá er yfir ǫlðrom þrumir, ǁ hann stelr geði guma; ǁ þess fugls fjǫðrom ǀ ek fjǫtraðr var’k ǁ í garði Gunnlaðar: l'agró de l'oblit, que plana immòbil sobre les bevèrries, roba a l'home els sentits. A l'alqueria enclosa de la Gunnlǫð vaig ésser engrillonat a les plomes d'aquest ocell (cf. Kuhn 1968³, p. 236: ǫlðr n. bier (Háv. 14 u. 137, Hym. 32 u. 39); im. pl: biergelage (Háv. 13). Segons això, el mot té aquí el significat de bevèrria, festa de cervesa (ǫldrykkja, drykkjuveizla). Quant al verb þruma, cf. Kuhn 1968³, pàg. 243: <...> (still) verweilen (Háv. 13, 17 u. 30). Pel que fa al misteriós óminnishegri ‘agró d'oblit’, en Kuhn 1968³ pàgs. 90 i 158, es limita a donar-ne una traducció literal i a indicar que el mot s'hi usa en sentit figurat. L'explicació més simple per a mi és que, de la mateixa manera que en la nostra cultura l'embriaguesa és designada amb noms d'animals, com ara mèrlera o gat, en la cultura norrena medieval hom la designava també amb el nom d'un animal que, aquí, era l'agró; segons això, una traducció funcional del mot óminnishegri podria ésser la mèrlera de l'oblit, és a dir, la mèrlera que causa oblit)

♦ vera gætinn að geði: (vera orðvar, vera varkár í orðum) tenir prudència [en parlar], tenir la ment i la llengua cautes (tenir l'esperit alerta o en guàrdia a l'hora de triar les paraules)

◊ at hyggjandi sinni | skyli-­t maðr hrœsinn vera, ǁ heldr gætinn at geði. ǁ Þá er horskr ok þǫgull | kømr heimisgarða til, ǁ sjaldan verðr víti vǫrom. ǁ Þvíat óbrigðra vin | fær maðr aldregi ǁ en mannvit mikit: un hom no s'hauria pas de vantar de la seva intel·ligència, sinó tenir sempre la ment cauta [i anar alerta amb el que diu]. Quan un que és llest i discret, arriba a les tanques d'un mas (és a dir, [de visita] a un mas, [de visita] a una alqueria), poques vegades li esdevé infortuni si és prudent [parlant], car un home mai no tindrà amic més infal·lible que una gran intel·ligència

♦ vita [sér] geðs: (gæta skynsemi) fer cas de la prudència  (fer atenció al seny) 

◊ gráðugr halr, | nema geðs viti, / etr sér aldrtrega; / opt fær hlœgis, | er með horskom kømr / manni heimskom magi: el golafre, llevat que tingui seny, menja fins a arruinar-se la salut (si interpretem el mot aldrtregi com a sinònim d'aldrtili, la locució eta sér aldrtrega adquireix el significat de eta sig í hel i la traducció llavors fóra ...menja fins a la mort, fins a matar-se). Sovint, la panxa al nici li procura la befa i riota dels savis quan ve entre ells

♦ vita e-m til síns geðs: #1. (vita af sér) ésser plenament conscient de si mateix  (saber el que es fa). #2. (halda dómgreind sinni, hafa stjórn á geði sínu) mantenir el seu judici i criteri (posseir plenament el seu raciocini)

◊ er-­a svá gott, | sem gott kveða, / ǫl alda sonum; / þvíat færa veit, | er fleira drekkr, / síns til geðs gumi: la cervesa no els és pas tan bona als fills dels homes com es diu, car l'home, com més en beu, menys és conscient del que fa i diu

2. (skap) humor m,f, tremp m (estat d'ànim)

♦ hafa [ekki] geð í sér til að: [no] tenir esma de, no venir de gust, no tenir ganes o delit de

♦ stjórna geði sínu: contenir-se, contenir la seva indignació

♦ e-m verður gramt í geði við e-n: algú s'enfada amb algú, algú -una es posa felló -ona amb algú (Mall., Men.)

3. (innræti, skapferli) tremp m, tarannà m (temperament, natural, caràcter)

◊ kópir afglapi, | er til kynnis kømr, / þylsk hann um eða þrumir; / alt er senn, | ef hann sylg um getr, / uppi er þá geð guma: el tanoca que ve de visita, mira bocabadat, forfolla entre dents o s'està com un estaquirot, però assús-suaixí que li donen a fer un glop tot això li espassa: llavors surt a fora el veritable tarannà de l'home (no entenc el verb þyljask um com a sinònim de tala mikið o tala þindarlaust ‘parlar molt, parlar incessantment, sense aturall, cotorrejar’ com és habitual de fer, ja que, segons el meu parer, aquest significat no s'arrenglera bé amb el dels altres dos verbs kópa i þruma. A més a més, si hom dóna a þyljask um el significat de cotorrejar, hom es veu forçat llavors a considerar la conjunció eða disjuntivament i a entendre el verb þruma en el sentit de þegja ‘callar’. El braquistiqui s'entén llavors com a: l'enze, o cotorreja tot el temps o calla (sense saber trobar un punt intermedi: o fa una cosa o fa l'altra). Þruma, emperò, significa estar-se amb les mans plegades, quiet, sense fer res als altres passatges on apareix emprat: a l'estrofa 30 hi fa referència a no fer res d'assegut, i a no fer res de dret a l'estrofa 13. No veig cap raó per assumir que a l'estrofa 17 el verb hi té o hi hagi de tenir un significat diferent. Veig el comportament descrit mitjançant la seqüència kópa — þyljask um — þruma ‘(canviant l'ordre:) bada, s'encanta, tot just sap què dir’ com el comportament d'algú que es conté per inseguretat, timidesa o simplement, per no saber com comportar-se realment, però un comportament que, al capdavall, és considerat normal per a qualsevol hoste que sigui convidat per primer cop a un lloc extern. Només assumint aquesta interpretació adquireixen ple significat els dos darrers versos: l'alcohol fa que es reveli el veritable tarannà de la persona, i, en aquest cas, de l'enze. En conseqüència, interpreto el mot com a mussita, parla tan baix que gairebé no l'entenen)

◊ sá einn veit, | er víða ratar / ok hefir fiǫld um farit, / hverju geði | stýrir gumna hverr, / sá er vitandi er vits: només el qui roda lluny i ha viatjat molt, sap quin caràcter té cada home que té ús de raó (per al significat de la locució vera vitandi [mann]vits, cf. el Hróa þáttr heimska (dins: Saga Óláfs konungs hins helga, tom II, 1830, p. 258): má hverr maðr sjá, sá er vits er vitandi, at þessi augu hafi í einum hausi verit bæði, hefir þú nú annat, en ek annat, ok skal konungr hér um dœma á morgin, ok um þat er þú tókt belti ok kníf af Þorgisli bróður mínum ‘qualsevol persona amb ús de raó pot veure que aquests dos ulls són d'un mateix cap i ara, tu en tens un i jo l'altre: però el rei jutjarà demà sobre el cas així com sobre el fet que tu vas agafar el ganivet i el cinyell d'en Þorgils, el meu germà’. La traducció danesa del Carl Christian Rafn (dins: Oldnordiske Sagaer, femte Bind, 1831, p. 230) fa: det kan enhver see, som, har Menneskeforstand, at disse Øjne have begge været i eet Hoved, du har nu det ene, men jeg det andet! og herom skal Kongen dømme i Morgen, saavelsom derom, at du tog Bælte og Kniv fra min Broder Thorgils. Interpreto la locució, per tant, amb el significat de [jeder,] der Menschenverstand hat. A l'Edda del'Snorri, dels nans se'n diu que urðu þeir vitandi mannvits ‘cobraren judici, adquiriren ús de raó’: en af atkvæðum goðanna urðu þeir vitandi mannvits ok hǫfðu manns líki ok búa þó í jǫrðu ok í steinum. Móðsognir var œztr ok annarr Durinn ‘però per decisió dels déus adquiriren ús de raó com els homes i tingueren l'aspecte dels homes, però, tanmateix [i a diferència dels homes], viuen a l'interior de la terra i de les roques. En Móðsognir en fou el més eminent [en rang i dignitat] i el segon, en Durinn’)

♦ vera æstaður í geði: ésser de tarannà dolent

4. (löngun, ástarþrá) deler m (desig amorós, anhel apassionat)

♦ geð og gaman: (ást og yndi) amor i goig [sexual]

◊ aptr ek hvarf, | ok unna þóttomz, / vísom vilia frá; / hitt ek hugða, | at ek hafa mynda / geð hennar alt ok gaman: hi vaig tornar creient que m'estimava (entenc que el subjecte del verb unna és la fadrina d'en Billingr. Per tant, entenc aquest verb en el sentit de mér unna [gamans/gamni] i tradueixo en conseqüència. Cf. les estrofes 39 i 41 dels Skírnismál. En la interpretació tradicional, el subjecte del verb unna és l'Odin. El sentit de l'estrofa és, per a mi, que el desig carnal fa oblidar el seny a l'Odin), deixant de banda el savi seny (no comparteixo pas l'opinió de Kuhn 1968³, p. 226 qui entén vili com a ‘freude, genuß (Háv. 99 <...>)’ i, íd., p. 229, l'adjectiu víss com a ‘gewiß, gesichert (Háv. 99)’. Interpreto el sintagma com que el déu, encès de desig, fa callar la voluntat regida pel seny i s'aparta, per tant, del que li dicta l'enteniment). Això creia: que tindria tot el seu deler i tot el seu plaer

geð-: mental



geð·bilaður, -biluð, -bilað: guillat -ada, tocat -ada [de l'ala], malament del cap (Bal.)



geð·bilun <f. -bilunar, -bilanir>: follia f (com a malaltia mental)

geð·deild <f. -deildar, -deildir>:

secció psiquiàtrica

♦ geðdeild almennra sjúkrahúsa: secció psiquiàtrica dels hospitals generals

geð·fatlaður -fötluð, -fatlað <adj.>:

discapacitat -ada mental (que pateix de discapacitat mental, deficient mental)

geð·felldur, -felld, -fellt: simpàtic -a, agradable (en el tracte)



geð·flækja <f. -flækju, -flækjur>: (duld) complex m



geð·fötlun <f. -fötlunar, -fatlanir> deficiència f mental



geð·góður, -góð, -gott: 1. (í góðu skapi) de bon humor
        2. (mildur í skapi, skapgóður) afable
        3. (góðlyndur, sem reiðist sjaldan) bondadós -osa, bonhomiós -osa



geð·hjúkrun <f. -hjúkrunar, -hjúkranir>: atenció (o: assistència) f als malalts mentals



geð·hjúkrunarkona <f. -hjúkrunarkonu, -hjúkrunarkonur>: infermera psiquiàtrica



geð·hjúkrunarmaður <m. -hjúkrunarmanns, -hjúkrunarmenn>: infermer psiquiàtric



geðhvarfa·sjúkur, -sjúk, -sjúkt: bipolar (maníac-depressiu)



geðhvarfa·sýki <f. -sýki, no comptable>: trastorn m bipolar, psicosi maníaco-depressiva

geð·hvörf <n.pl -hvarfa>:

<MED> trastorn m bipolar

geð·hæð <f. -hæðar, -hæðir>: mania f, fase maníaca (fase d'exaltació 
        en un malalt de trastorn bipolar)



geðklofa·einkenni <n. -einkennis, -einkenni>: símptoma m d'esquizofrènia, 
        símptoma esquizofrènic



geðklofa·sjúklingur <m. -sjúklings, -sjúklingar>: esquizofrènic m, esquizofrènica f
        ofsóknaróður geðklofasjúklingur: esquizofrènic paranoide



geð·klofi <m. -klofa, no comptable>: 1. (geðrof) esquizofrènia f
        óskipulagður geðklofi: esquizofrènia hebefrènica (o: desorganitzada)
        2. (geðklofasjúklingur) esquizofrènic m, esquizofrènica f



geð·klofinn, -klofin, -klofið: esquizofrènic -a



geð·lyf <n. -lyfs, -lyf>: psicofàrmac m



geð·lækning <f. -lækningar, -lækningar. Empr. hab. en pl.>: psiquiatria f (tractament de
           les malalties i desordres mentals)



geð·læknir <m. -læknis, -læknar>: psiquiatra m & f



geðlæknis·fræði <f. -fræði, no comptable>: psiquiatria f



geð·meðferð <f. -meðferðar, -meðferðir>: tractament psiquiàtric

geð·ríkur, -rík, -ríkt <adj.>:

colèric -a, geniüt -üda, de temperament molt fort

geð·rænn, -ræn, -rænt: psíquic -a (mental)
        geðræn vandamál: problemes psíquics
        geðræn vandkvæði: problemes mentals



geðs·hræring <f. -hræringar, -hræringar>: emoció f (afectament o reacció de l'ànima
           davant un fet o uns fets)
        vera í mikilli geðshræringu: estar molt excitat -ada (molt afectat per uns fets)



geðsjúkdóma-: psiquiàtric -a



geðsjúkdóma·fræði <f. -fræði, no comptable>: psiquiatria f



geð·sjúkdómur <m. -sjúkdóms, -sjúkdómar>: malaltia f mental



geð·sjúklingur <m. -sjúklings, -sjúklingar>: psicòpata m & f (malalt mental en general)



geð·sjúkrahús <n. -sjúkrahúss, -sjúkrahús>: manicomi m, hospital psiquiàtric



geðs·legur, -leg, -legt: simpàtic -a

geð·speki <f. -speki, no comptable>:

saviesa f

◊ fróðr ertu nú, gestr. | Far þú á bekk jǫtuns, / ok mælumk í sessi saman. / Hǫfði veðja | vit skulum hǫllu í, / gestr, um geðspeki: hoste, [veig que] ets sapient, vine [a seure] al banc de l'ètun, i parlem plegats d'asseguts. Juguem-nos-hi el cap, hoste, a la hǫll, provant les [respectives] savieses

geð·stjarfi <m. -stjarfa, no comptable>: <med> catatonia f



geð·truflun <f. -truflunar, -truflanir>: desordre m mental



geðvef·rænn, -ræn, -rænt: psicosomàtic -a



geð·veiki <f. -veiki, no comptable>: 1. <GEN> malaltia f mental, trastorn m mental, 
        alienació f mental
           þetta er algjör geðveiki: <LOC FIG> això és una autèntica bogeria!
        2. (PSICOL = geðvilla> psicopatia f (malaltia mental o psíquica en general)
        3. (PSICOL = sturlun) psicosi f (malaltia mental 
           amb distorsió greu del sentit de la realitat)



geðveiki·einkenni <n. -einkennis, -einkenni>: símptoma psicòtic



geðveikra·hæli <n. -hælis, -hæli>: manicomi m



geð·veikur, -veik, -veikt: 1. <GEN> malalt -a mental
        2. (PSICOL = geðsjúkur> psicòpata (malalt psíquic en general)
           geðveikur maður: psicòpata m
        3. (PSICOL = sturlaður) psicòtic -a



geðveikra·hæli <n. -hælis, -hæli>: manicomi m



geð·veila <f. -veilu, -veilur>: 1. trastorn psíquic
        2. desordre m de la personalitat



geð·villa <f. -villu, -villur>: psicopatia f



geð·villtur, -villt, -villt: psicòpata, psicopàtic -a



geð·vondur, -vond, -vont: 1. (í vondu skapi, geðillur) de mal humor, 
        malhumorat -ada (ocasionalment)
        2. (skapvondur, uppstökkur) de mal geni (de natura malombrosa)

gefa: 1. donar
        2. gefa út bók ~ dagblað ~ tímarit: editar un llibre ~ un diari ~ una revista
        3. gefa sig: #1. <GEN> donar-se; #2. (láta undan) cedir (trencar-se, p.e., 
           pel pes o la tensió)
           gefa sig á tal við e-n: entaular (o: encetar) una conversa amb algú
           gefa sig við e-u: lliurar-se (o: donar-se) a una cosa
           gefa sig (o: gefast) á vald e-s: lliurar-se a [la] mercè d'algú
        4. gefa sig fram: lliurar-se, presentar-se (a la policia, a les autoritats)

gefast upp: rendir-se, donar-se per vençut -uda [i abandonar], no poder pus (Mall.)

♦ illa gefast ill ráð: <LOC FIG> #1. els mals consells tenen males conseqüències; #2. : les males decisions comporten malen conseqüències

◊ hann mælti: "Illa gefast ills ráðs leifar. Og sé eg nú allt eftir hversu farið hefir. Hallgerður mun hafa sendan Þjóstólf til Bjarnarfjarðar en hún mun riðin heim til föður síns. Skulum vér nú safna liði og sækja hann norður þangað": ell els va dir: “Una mala decisió comporta males conseqüències, i ara tinc clar com ha anat tot. La Hallgerður deu haver enviat en Þjóstólfur al fiord de Bjarnarfjörður mentre que ella mateixa se'n deu haver anat a ca son pare. Doncs bé, reunim un grup d'homes i anem al nord a cercar en Þjóstólfur

◊ þá mælti skálabúinn: "Kyrrt mun eg nú vera láta og er óvíst til hvers um dregur og má vera að það komi fram um mína hagi sem mælt er að illa gefast ill ráð": aleshores l'habitant de l'skáli (barraca) va dir: “Doncs ho hauré de deixar estar i no està clar on portarà (com acabarà) tot això i pot ésser que em passi com fa la dita que les males decisions mal acaben”

◊ „Illa gefast ill ráð (οὐκ ἀρετᾷ κακὰ ἔργα), og hendir seinn hvatan; því nú hefir Hefestus, sem er seinn á sér og haltur, náð Ares með brögðum (τέχνῃσι), sem þó er skjótastur þeirra guða, sem á Ólympi búa; og á Ares því að gjalda hórbætur (μοιχάγρια)“: “Una mala decisió té males conseqüències i el lent ateny el ràpid, car l'Hefest, que és lent i coix, ha atès l'Ares amb [els seus] artificis, el qual, nogensmenys, és el més ràpid dels déus que habiten l'Olimp, i per això l'Ares li ha de pagar la compensació per l'adulteri [en què ha estat enxampat]” (l'original fa: «οὐκ ἀρετᾷ κακὰ ἔργα· κιχάνει τοι βραδὺς ὠκύν, ǁ ὡς καὶ νῦν Ἥφαιστος ἐὼν βραδὺς εἷλεν Ἄρηα, ǁ ὠκύτατόν περ ἐόντα θεῶν, οἳ Ὄλυμπον ἔχουσι, ǁ χωλὸς ἐών, τέχνῃσι· τὸ καὶ μοιχάγρι᾽ ὀφέλλει»)

◊ "Slíks var Sigmundi von," segir Gunnar, "því að illa gefast ill ráð. En jafnan gerir hvort ykkart Skarphéðins grálega til annars": “Aquesta era la idea que devia tenir en Sigmundur, car mals plans males conseqüències tenen” -va replicar-li en Gunnar-, “i vosaltres dos, tu i l'Skarphéðinn, contínuament us feu malvestats l'un a l'altre”

gefins <adv.>: gratis, de franc

Gefjun <f. Gefjunar, no comptable>:

<MITOL> Gefjun f, deessa del panteó norrè. Segons Snorri era una deessa ansa (af ása ætt), malgrat que l'etimologia del seu nom -la donadora- sembla apuntar més aviat cap a una deessa de la fertilitat i, doncs, cap a un origen vani. L'Snorri informa d'ella a la Gylfaginning i a la Ynglinga saga, quan refereix el mite sobre l'origen del llac Mäler de Suècia i l'origen de l'illa danesa de Sjælland. Segons l'Snorri, la Gefjun es va casar amb l'Skjǫldr, fill del déu Odin i tots dos s'establieren a Lejre, Dinamarca

◊ fuglarnir díómedes hafa nafn fengit af félǫgum ok fǫrunautum hertogans Díómedis, hverja er heiðnir menn segja í sínum skrǫksǫgum fyrir þá sǫk af mǫnnum þess háttar fugla ordit hafa, at þeirra formaðr ok hǫfðingi Díómedes hafi sært sjálfa Gefjun gyðjuna einu miklu sári ok hættligu í einum bardaga. Þeir fuglar eru því nærr at vexti sem svanir, hvítir at lit, ok hafa stór nef bædi ok hǫrð. Þeir eru mest í þeirri ey liggjandi út við Púl sem Díómedía heitir, fljúgandi milli þeirra gjá ok gljúfra ok stórra steina eðr bjarga sem á sjóvarstrǫndum eru. Þeir kunnu gǫra grein hvárt samlendir menn þeim koma þangat eðr aðrir. Koma þar Girkir, þá fara þeir gjarna þeim nærri, til þess at þeir sýni þeim blíðubragð á sér, en ef þar koma annarra landa menn, þá ráða þeir á þá, bíta þá ok særa þat mesta sem þeir mega. Þeir eru sorgsamliga ok hljóðaðir, svá sem harmandi meðr sinni rǫdd ok sýtandi bæði sjálfra sinna umskipti ok afskaplig áfelli ok þar meðr eigi síðr tjón ok tapan síns hǫfðingja, þvíat Díómedes var af Girkjum þó drepinn. Þessa fugla kalla Girkir erœdios. Eru þeir ok skilrekkir (= skilríkir) menn ok vel skynsamir, sem segja ok sanna -eigi meðr skrǫkligu skrapi hégómans (= hégómaskrapi) eðr ljótligri lygi, utan heldr meðr sannligri ok úfalsaðri frasǫgn-, þessa nefnda kumpána Díómedis at fuglinum ordit hafa, þvíat nǫkkurir menn hafa þat fyrir satt -eptir frasǫgn Ísidórí í sinni elleptu bók í síðasta capitulo de transformati[oni]s-, at þeir fuglar sem striges (στϱίγες, strigēs) heita, verði eðr hafi orðit af mǫnnum: els ocells diomedes reberen llur nom dels companys i acompanyants del duc Diomedes, de qui els pagans conten en llurs skrǫksǫgur (històries fabulades) que aquesta mena d'ocells sorgiren d'homes (= que uns homes es convertiren en aquesta mena d'ocells) perquè llur cabdill i príncep Diomedes en una batalla va infligir una gran ferida, i greu, a la mateixa deessa Gefjun (= Κύπρις = Ἀφροδίτη). Aquests ocells tenen la mida aproximada dels cignes, són de color blanc i tenen grans becs i durs. S'estan sobretot a l'arxipèlag que hi ha davant [les costes de] Pulla i que es diu Illes Diomedes (Diomedae insulae), volant entre barrancs i congostos i grans penyals o penya-segats que hi ha a les seves costes marines. Aquests ocells són capaços de distingir si se'ls hi acosten conterranis (paisans) o estrangers (lit.: altres). Si són grecs els qui hi van, aquests ocells s'hi acosten de grat per tal com [els grecs] els fan un posat amable (es mostren amables amb ells), però si els qui hi van són nadius d'altres terres, aleshores aquests ocells els ataquen, els piquen i els fereixen tant com els és possible. Aquests ocells també fan un so afligit, com si amb llur veu estiguessin plorant i planyent llur pròpia transformació i abominable (execrable) desgràcia, i amb elles, i no pas menys, el dany i la pèrdua de llur príncep, car en Diomedes fou, tanmateix, mort pels grecs. Els grecs anomenen eredis (ἐϱῳδιός, eroedius) aquests ocells. També cal afegir que són homes entenimentats i molt assenyats els qui diuen i adveren -i ho fan no pas amb xerrameca fabulada i vàcua o desvergonyides mentides ans més aviat amb un relat veraç i genuí (no adulterat)- que aquests esmentats companys d'en Diomedes es varen convertir en l'ocell [d'aquest nom] perquè alguns homes consideren verídic, segons el relat de l'Isidor en el seu onzè llibre, en el darrer capítol de transformationis, que els ocells que es diuen striges (στϱίγες, strigēs = xots, xonques, mussols, petits ducs) sorgeixen o han sorgit d'homes (que uns homes es transformen o s'han transformat en els ocells que s'anomenen striges)

Diomedias aues a sociis Diomedis appellatas, quos ferunt fabulae in easdem uolucres fuisse conuersos; forma fulicae similes, magnitudine cignorum, colore candido, duris et grandibus rostris. Sunt autem circa Apuliam in insula Diomedia inter scopulos litorum et saxa uolitantes. Iudicant inter suos et aduenas; nam si Graecus est, propius accedunt et blandiunt; si alienigena, morsu inpugnant et uulnerant, lacrimosis quasi uocibus dolentes uel suam mutationem uel regis interitum. Nam Diomedes ab Illyriis interemptus est. Haec autem aues Latine Diomediae uocantur, Graeci eas ἐϱῳδιός dicunt

Síðan hljóp öðlingurinn upp í kerru sína, tók hina glæsilegu tauma og hélt hinum hófasterku hestum eftir Týdeifssyni; var á honum mikill ákafi. Díómedes var þá að elta Kýprisi með óvægnu eirvopni, því hann þekkti hana, að hún var kjarklaus gyðja, og ekki ein af þeim gyðjum, sem ráða fyrir í orustum manna, hvorki Aþena, né Enýó borgrofa. Sonur hins hugstóra Týdeifs elti hana nú innan um mannþröngina, og er hann fann hana, lagði hann fram hinu hvassa spjóti, stökk á eftir henni og hjó framanvert á hennar veiku hönd; gekk spjótið þegar í gegnum hina himnesku blæju, er sjálfar Fegurðargyðjurnar höfðu búið til handa henni, og í gegnum hörundið ofan til við lófann; rann þá hið ódauðlega blóð gyðjunnar, ef blóð skal kalla glætu þá, er rennur af hinum sælu guðum; því þeir eta eigi brauð og drekka eigi hið skæra vín, og eru því blóðlausir, og kallast ódauðlegir. Hún hljóðaði hátt, og fleygði frá sér syni sínum, tók Febus Appollon hann upp og barg honum í dimmu skýi, svo engi hinna reiðfimu Danáa næði að reka eirvopn í brjóst honum og taka hann af lífi. Þá kallaði hinn rómsterki Díómedes hátt: „Vík burt, dóttir Seifs, úr bardaganum og orustunni! Nægir þér ekki að ginna kjarklausar konur? Ef þú gengur oftar út í orustu, þá hygg eg, að þig ói við ófriðnum, enda þó þú eigir langt til að spyrja“

geggjaður, geggjuð, geggjað: esbojarrat, increïble

gegn·bleyta <-bleyti ~ -bleytum | -bleytti ~ -bleyttum | -bleytt ║ e-ð með e-u>:

xopar una cosa X amb una cosa Y, impregnar una cosa totalment amb un líquid

♦ gegnbleyta svampbotn með sérrí: <CULIN> xopar la base de la tarta amb xerri

gegn·sæi <n. -sæis, no comptable>:

transparència f

gegn·sær, -sæ, -sætt <adj.>:

transparent

gegnum <prep. + Ac.>: a través de

♦ fara í gegnum e-ð: travessar una cosa

♦ fara í gegnum göngin: travessar el túnel

♦ ganga í gegnum e-ð: travessar una cosa

♦ ganga í gegnum skóinn: travessar el bosc

♦ ganga í gegnum margt: <LOC FIG> travessar temps difícils, passar per temps difícils, passar per moltes de coses (sofrir o patir molt o molts de vicissituds)

gegnum·lýsa <-lýsi ~ -lýsum | -lýsti ~ -lýstum | -lýst ║ e-ð ~ e-n>:

1. <e-ð>: passar una cosa per raigs-X, escanejar una cosa

2. <e-n>: radiografiar algú, fer una radiografia a algú

gegnum·lýsing <f. -lýsingar, no comptable>:

1. <GEN> radioscòpia f, radiografia f

2. (skönnun, skimun) escaneig m, cribratge m (escríning, scanning)

gegnum·steiktur, -steikt, -steikt: molt fet -a (aliment cuinat, p.e., carn)

gegnum·trekkur <m. -trekks, no comptable>:

corrent m d'aire

geigur <m. geigs, pl. no hab.>:

1. <GEN> espant m

♦ geigur fór um hann: l'espant es va apoderar d'ell

♦ það kom í mig geig: l'espant es va emparar de mi

♦ mér stendur geigur af honum: em fa molta de por, m'espanta

2. (háski, hætta) perill m (risc de mal imminent)

geim- <en compostos>:

<ASTRO> espacial

geim·fari <m. -fara, -farar>:

1. <GEN> astronauta m & f

2. (rússneskur) cosmonauta m & f (massa de matèria lluminosa situada fora del sistema solar, que té aparença de núvol o boira)

geim·ferja <f. -ferju, -ferjur. Gen. pl.: -ferja>:

transbordador m espacial

geim·flaug <f. -flaugar, -flaugar>:

<ASTRO> coet m espacial

geim·kanni <m. -kanna, -kannar>:

<ASTRO> sonda f espacial

geim·kapphlaup <n. -kapphlaups, -kapphlaup. Pl. no hab.>:

cursa f espacial

geim·rusl <n. -rusls, no comptable>:

deixalles (o: escombraries) f.pl espacials, brossa f espacial, fems m.pl espacials (Bal.)

geim·stöð <f. -stöðvar, -stöðvar>:

estació f espacial

♦ alþjóðlega geimstöðin: l'estació espacial internacional

geir <m. geirs, geirar>:

<LIT> llança f

♦ þrima geira: el retruny (o: el fragor) de les llances (= la batalla)

geiri <m. geira, geirar>:

sector m

♦ → einkageirinn “el sector privat”

♦ opinberi geirinn: el sector públic

♦ → ríkisgeirinn “el sector estatal”

<†>  geir·laukur <m. -lauks, -laukar>:

all m (planta Allium sativum)

geir·nyt <f. -nytjar (o: -nytar), -nytjar (o: -nytar)>:

quimera f, guineu f (peix Chimaera monstrosa)

geir·varta <f. -vörtu, -vörtur. Gen. pl.: -vartna & -varta>: mugró m

geirvörtu- <en compostos>:

<MED> telo-, tel-, teli-, del mugró

geisa <geisa ~ geisum | geisaði ~ geisuðum | geisað>:

1. (um eld) estar fora de control (incendi)

◊ þeir láta þegar geisa eld og járn: llavors ho assolen tot immediatament a sang i a foc

♦ eldurinn geisaði: l'incendi estava fora de control

2. (um storm) bramar, fer furor (tempesta)

♦ stormurinn geisaði: la tempesta bramava

♦ það geisar: descarrega una bona tempesta

3. (um sótt & stríð) fer estralls, encruelir-se (malaltia, epidèmia & guerra)

♦ farsóttin geisaði: l'epidèmia feia estralls

♦ hitabylgja geisaði: una onada de calor ha fet estralls

geisla <geisla ~ geislum | geislaði ~ geisluðum | geislað>:

estar radiant

◊ andlit hans geislaði: la seva cara estava radiant

♦ geisla e-ð: irradiar una cosa

geisla·baugur <m. -baugs, -baugar>:

aurèola f (de sant)

geisla·diskur <m. -disks, -diskar>:

CD m, compact disc m, disc compacte

geisla·drif <n. -drifs, -drif>:

lector m de CD-ROM

geisla·fræðingur <m. -fræðings, -fræðingar>:

radioterapeuta m & f, radiòleg m, radiòloga f

geisla·lækningar <f.pl -lækninga>:

radioteràpia f

geisla·meðferð <f. -meðferðar, -meðferðir>:

tractament m amb radioteràpia

geisla·mengun <f. -mengunar, no comptable>:

contaminació radioactiva

geisla·plata <f. -plötu, -plötur. Gen. pl.: -platna>:

compact disc m, CD m

♦ tvöföld geislaplata: un compact disc doble

geisla·prentari <m. -prentara, -prentarar>:

impressora f làser

geisla·skaut <n. -skauts, -skaut>:

<BIOL> centrosoma m

geisla·spilari <m. -spilara, -spilarar>:

[aparell m de] compact disc m

geisla·virkni <f. -virkni, no comptable>:

radioactivitat f

geisla·virkur, -virk, -virkt <adj.>:

radioactiu -iva

geisli <m. geisla, geislar>:

1. <GEN> raig m (fl./pl.: raigs & rajos)

◊ sólin stafar geislum: el sol llança els seus raigs

◊ útfjólubláir geislar: raigs ultravioleta

◊ ég hef stigið meðfram þessum geislum þínum eins og væri bryggja undir fótum mínum, sem ég fer eftir upp til móður minnar, hins lifandi Úræus í Auga Ras: he ascendit per aquests raigs teus com si hi hagués un pont sota els meus peus. Per aquest pont ascendiré fins a ma mare, l'ureu vivent en l'Ull de Ra

2. <MAT> radi m (→ radíi)

geispa <geispa ~ geispum | geispaði ~ geispuðum | geispað>:

fer un badall, fer badalls

geispi <m. geispa, geispar>:

badall m

geit <f. geitar, geitur>:

1. (klaufdýr) cabra f  (mamífer Capra hircus)

2. ♦ geitur í höfði: <MED> tinya f, costra f del cap, escara f, favus m (malaltia de la pell causada pel fong Trichophyton schoenleinii syn. Achorion schoenleinii)

geita·mjólk <f. -mjólkur, no comptable>:

llet f de cabra 

geita·ostur <m. -osts, -ostar>:

formatge m de [llet de] cabra 

geit·hvönn <f. -hvannar, -hvannir>:

angèlica borda (planta Angelica silvestris)

geitunga·ofnæmi <n. -ofnæmis, no comptable>:

<MED> al·lèrgia f al verí de vespa

geitungur <m. geitungs, geitungar>:

1. (holugeitungur) vespa [comuna], abella groga (Mall.) (insecte Vespa vulgaris syn. Vespula vulgaris syn. Paravespula vulgaris)

2. (húsageitungur) vespa carnissera, vespa alemanya, abella sagetera (Mall.), abella carnissera (Mall.) (insecte Vespula germanica syn. Paravespula germanica)

gelatín·sneyddur, -sneydd, -sneytt <adj.>:

desgelatinitzat -ada

gelda <geldi ~ geldum | gelti ~ geltum | gelt ║ e-ð ~ e-n>:

castrar algú ~ una bèstia, sanar algú ~ una bèstia (Mall., Men.) 

geld·bygg <n. -byggs, no comptable>:

maragall (o: margall) m (Cat., Val.), fletxes f.pl (Mall.), coa f d'egua (Men.) (planta Hordeum murinum syn. Critesion murinum)

geld·hani <m, -hana, -hanar>: capó m

geld·hestur <m. -hests,-hestar>:

cavall castrat, cavall sanat (Bal.)

geld·hæna <f.-hænu, -hænur>: capona f, pularda f

geldinga·gras <n. -grass, -grös>:

silene f de mar  (planta Silene maritima)

geldinga·hnappur <m. -hnapps, -hnappar>:

gasó alpí  (planta Armeria vulgaris syn. Statice armeria syn. Armeria maritima syn. Statice maritima)

geldingur <m. geldings, geldingar>:

eunuc m

geld·neyti <n. -neytis, -neyti>:

bestiar sanat, bestiar m de carn (designació col·lectiva dels animals d'un mas que no s'aprofitaven per a l'obtenció de llet, sinó de carn i que, tot sovint, estaven sanats)

geldur, geld, gelt <adj.>:

1. (geltur, vanaður) castrat -ada, sanat -ada (Mall., Men.) 

2. (sem gefur ekki frá sér mjólk) que s'ha quedat sense llet (que ha deixat de tenir llet, p.e., vaca, per no haver vedellat en tot l'any)

♦ kýrinn stendur geld: la vaca s'ha quedat sense llet

◊ ...og vorum mjólkurlaus, því að hún Skjalda okkar stóð geld: ...i no teníem llet perquè la nostra [vaca] Skjalda s'havia quedat sense

3. (ófrjór) estèril, eixorc -a (que no pot tenir descendència)

Þú munt hljóta meiri blessun en allar aðrar þjóðir. Meðal þín verður hvorki ófrjór karl né kona og ekkert af búfénaði þínum gelt

4. <FIG> mancat -ada d'idees, [mentalment i espiritualment] eixorc -a, toix -a (Mall.) 

gelgja <f. gelgju, gelgjur. Gen. pl.: gelgna o: gelgja>:

1. (skrápkoli, skrápflúra) palaí raspós, palaieta f del Canadà (peix Hippoglossoides platessoides)

♦ Slóans gelgja: peix m dimoni (peix Chauliodus sloani)

2. (kinnbein í fiski) os m de la galta, zigoma m de peix (os zigomàtic de peix ossi o osteïcti)

3. (karlprjónn) vara f (d'opercle de ganya de bacallà)

4. (tálkn) ganya f (òrgan respiratori de peix & opercle de ganya de molts de peixos)

5. (óstýrilátur unglingur ~ óstýrilát stúlka á gelgjuskeiði) gallet m, polla f, polleta f (noi o noia en plena pubertat)

6. (mjóvaxinn og veikluleg manneskja) escanyolit m, escardalenc m, escanyolida f, escardalenca f (persona prima i d'aspecte feble o desnerit i amb els pòmuls de la cara sobresortits)

7. <†> (þverbiti gálgans) travesser m (de forca)

8. <†> (stöng, staur) perxa f (pal, llistó, asta)

9. <†> (hengingaról, snæri) soga f (corda de penjar)

10. <†> (festi, fjötur) cadena f (lligall)

♦ Gelgja: <MITOL> Gelgja f, nom de la corda o cadena mítica amb la qual els déus subjectaren al turó de Sí-Glitnir el llop Fènrir, fermat per les cames amb la corda Gleipnir, perquè hi quedés totalment immobilitzat

◊ þá er æsirnir sáu að úlfurinn var bundinn að fullu, þá tóku þeir festina -er úr var fjötrinum-, er Gelgja heitir, og drógu hana gegnum hellu mikla, sú heitir Gjöll, og festu helluna langt í jörð niður. Þá tóku þeir mikinn stein og skutu enn lengra í jörðina. Sá heitir Þviti, og höfðu þann stein fyrir festarhælinn: quan els ansos véren que el llop estava completament fermat, varen agafar la corda que es diu Gelgja -i que partia de les traves [que li havien posat a les cames]-, i la passaren a través d'una gran llosa de pedra que es diu Gjöll, que fixaren a les profunditats de la terra. A continuació varen agafar una gran pedra i l'enfonsaren a dins la terra encara a major profunditat. Aquesta pedra es diu Þviti i l'empraren a tall de piló de subjecció per a fermar-hi l'extrem de la corda Gelgja

gelgju·bólur <f.pl -bólna (o: -bóla) >:

acne f juvenil, acne f de l'adolescent, acne f vulgar

gelgju·skeið <n. -skeiðs, pl. no hab.>: pubertat f

gelgju·þrimlar <m.pl -þrimla>:

acne f juvenil, acne f de l'adolescent, acne f vulgar

gella¹ <f. gellu, gellur. Gen. pl.: gellna o: gella>: (stúlka) noia f, 
        clavellina f (Mall.) (curra)

gella² <f. gellu, gellur>: (kverksigi í fiski) ganya f (de peix)

gelta <gelti ~ geltum | gelti ~ geltum | gelt>:

bordar, lladrar (Val., Bal.), jaupar (Ross.) 

Allir verðir Ísraels eru blindir, þeir vita ekkert, þeir eru allir hljóðir hundar sem geta ekki gelt, þeir liggja í draummóki, þykir gott að lúra

♦ gelta að e-m: bordar-li a algú

En ekki mun svo mikið sem hundur gelta að Ísraelsmönnum, hvorki mönnum né skepnum, svo að þið komist að raun um að Drottinn gerir greinarmun á Egyptum og Ísraelsmönnum