© Macià Riutort i Riutort, 1998

veð <n. veðs, veð>:

♦ veðr í fasteign:  

♦ taka e-ð að veði:  

♦ setja e-ð að veði:  

♦ líf hans er í veði:  

veð:

1ª pers. sg. pres. ind. de → vaða “passar a gual”

veð·banki <m. -banka, -bankar>:

 

veð·bók <f. -bókar, -bækur>:

 

veð·bréf <n. -bréfs, -bréf>:

 

veð·deild <f. -deildar, -deildir>:

 

veð·hafi <m. -hafa, -hafar>:

 

veð·hlaup <n. -hlaups, -hlaup>:

 

veðja <veðja ~ veðjum | veðjaði ~ veðjuðum | veðjað>:

 

◊ Óðinn oc Frigg sáto í Hliðsciálfo oc sá um heima alla. Óðinn mælti: ‘Sér þú Agnar, fóstra þinn, hvar hann elr bǫrn við gýgi í hellinom? Enn Geirrøðr, fóstri minn, er konungr oc sitr nú at landi.’ Frigg segir: ‘Hann er matníðingr sá, at hann qvelr gesti sína, ef hánom þiccia ofmargir koma.’ Óðinn segir, at þat er in mesta lygi. Þau veðia um þetta mál: l’Odin i la Frigg seien a Hliðskjálf, mirant per tots els móns. L'Odin va dir: “Que veus l'Agnarr, el teu fóstri, engendrant infants amb una gígia dins la cova? Per contra, en Geirrøðr, el meu fóstri és rei i ara regna sobre la seva terra”. La Frigg li va dir: “Plany tant el menjar que maltracta els seus convidats si li sembla que n'hi han anat massa”. L'Odin li va dir que allò era una grandíssima mentida. Van fer una juguesca sobre aquesta qüestió

♦ veðja á e-ð:  

♦ veðja e-u:  

♦ veðja við e-n:  

♦ veðja við e-n um e-ð: 

veð·lán <n. -láns, -lán>:

 

veðlána·hús <n. -húss, -hús>:

 

veð·lánari <m. -lánara, -lánarar>:

 

veðlána·stofa <f. -stofu, -stofur. Gen. pl.: -stofa>:

 

veð·mangari <m. -mangara, -mangarar>:

 

veð·mál <n. -máls, -mál>: aposta f, messions f.pl (Mall.)
		tapa veðmál: perdre una aposta

veðra·brigði <n.pl -brigða>:

 

veðra·samur, -söm, -samt <adj.>:

 

veðrar·horn <n. -horns, -horn>:

banya f de marrà, banya f de mardà m (Val., Bal.) 

veðrast <veðrast ~ veðrumst | veðraðist ~ veðruðumst | veðrast>:

 

veðra·víti <n. -vítis, -víti>:

 

veðrátta <f. veðráttu, no comptable>:

temps m (atmosfèric)

veðreiða·hestur <m. -hests, -hestar>:

 

veðreiða·maður <m. -manns, -menn>:

 

veð·reiðar <f.pl -reiða>:

 

veð·réttur <m. -réttar, -réttir>:

 

veðrun <f. veðrunar, no comptable>:

 

veð·setja <-set ~ -setjum | -setti ~ -settum | -sett ║ e-ð>:

 

veð·skuld <f. -skuldar, -skuldir>:

 

veðskulda·bréf <n. -bréfs, -bréf>:

 

veð·tryggja <-tryggi ~ -tryggjum | -tryggði ~ -tryggðum | -tryggt ║ e-ð>:

 

veður <m. veðrar (o: veðurs), veðrar>:

1. <GEN> marrà m, mardà m (Val., Bal.) 

2. <HIST MIL> moltó m, ariet m

3. veðrar <m.pl veðra>: ganxos recargolats com a banyes de marrà

◊ ógjörla sá eg til. En húskarl ætla eg Önundar úr Meðaldal og var í kápu Gísla en söðulreiði Önundar og í hendi fiskistöng og veðrar af upp: no ho vaig veure amb prou claredat, però crec que devia ésser un dels húskarls (“missatge, mosso de mas”) de l'Önundur de Meðaldalur; duia a sobre el mantell d'en Gísli però els arnesos de l'Önundur, i a les mans, una fitora i les seves pues, que se'n destacaven a dalt, eren recargolades com a banyes de marrà

veður <n. veðurs, veður>: 1. <GEN> temps m (atmosfèric, meteorològic)
		ágætt veður: temps magnífic
		brjálað veður: un temps de gossos, un temps boig
		fínt veður: temps maco (bon temps)
		geggjað veður: un temps fantàstic
		gott veður: bon temps
		leiðinlegt veður: temps desagradable
		slæmt veður: temps dolent
		vont veður: temps dolent
		ömurlegt veður: un temps trist, un temps depriment
	2. (stormur) tempesta f, maltempsada f

1. <GEN> temps [meteorològic]

◊ skýflókann dró skjótt yfir. Og er hann kom yfir bæinn að Fróðá fylgdi honum myrkur svo mikið að menn sáu eigi úr túninu á brott og varla handa sinna skil. Úr skýinu kom svo mikið regn að heyið varð allt vott það er flatt lá. Flókann dró og skjótt af og lýsti veðrið. Sáu menn að blóði hafði rignt í skúrinni: el núvol negre i espès va tapar ràpidament [la contrada del fiord]. I quan va arribar al mas að Fróðá, va provocar-hi una negror i unes tenebres tan espesses que els qui eren al prat del mas no hi veien més enllà d'ell i a penes distingien la pràpia mà [davant els ulls]. Aquell ennuvolat va deixar caure una pluja tan forta que tot el fenàs, que encara estava estès perquè s'assequés, es va mullar. L'ennuvolat també va passar ràpidament i el temps es va esclarir. I llavors els habitants del mas varen veure que en aquell ruixat havia plogut sang

♦ gá til veðurs: mirar quin temps fa

♦ gott veður: bon temps

◊ 93. Þat var tíunda dag jóla, er Rǫgnvaldr jarl stóð upp. Var veðr gott. Bað hann þá menn sína vápnask, ok lét blása liðinu upp til kastalans. Drógu þeir þá viðinn at, ok hlóðu bál umhverfis veggina. Skipaði jarl mǫnnum til atgǫngu, hvar hverigir skyldu at ganga: 93. Era el desè dia dels iol (o sigui, el tres de gener) quan el iarl es va llevar. El temps era bo. Vamanar als seus homes que s'armessin i va fer sonar el senyal perquè la seva host pugés cap al castell. Aleshores varen arrossegar llenya [fins al castell] i la varen apilar (per encendre-la posteriorment) al voltant de la muralla. El iarl va disposar els homes per a l'atac, on cadascun d'ells havia d'atacar

♦ biðja um gott veður: <LOC FIG> demanar la pau, voler reconciliar-se, cercar la reconciliació

♦ biðja e-n um gott veður: <LOC FIG> cercar la pau amb algú demanar a algú de fer la pau amb ell

♦ heitt var í veðri ~ kalt var í veðri: feia calor ~ feia fred

♦ í öllum veðrum: faci el temps que faci, per més dolent que sigui el temps

♦ kalt var í veðri~ heitt var í veðri : feia fred ~ feia calor

♦ veðri var svo varið að...: el temps que feia era tal que... (Baetke 19874, pàg. 722: honum var svá varit at hann var undirhyggjumaðr es stand so mit ihm, daß er e. heimtückischer Mensch war; svá er varit, at es verhält sich so, steht so)

◊ þeir stíga nú á hesta sína. Veðri var svo varið að þoka var svo mikil að hvergi sá bæja milli. Karl ríður nú suður úr garði og upp á hólma og allir þeir eftir. Hann ríður þar til hann kemur í Skíðadal á Möðruvöllu. Það var snemma morguns og var Ingvildur ei upp risin. Karl ríður að hússbaki og segir að þeir skyldu bíða hans þar. Karl ríður að dyrum og gengur griðkona ein út. Karl spurði hvort Skíði væri heima: llavors varen muntar a llurs cavalls. El temps que feia era tal que la boira era tan espessa que entre els dos masos no s'hi podia veure res. En Karl llavors va partir a cavall cap al sud i pujant els hólmar, i tots els seus homes, darrere darrere. No va deixar de cavalcar fins que va haver arribat als Möðruvellir, a l'Skíðadalur. Hi va arribar molt de matí i la Ingvildur encara no s'era llevada. En Karl va donar la volta al mas i allà, a la part del darrere, va dir als seu shomes que l'hi esperessin. Tot seguit, es va dirigir fins a les portes del mas on una griðkona, ço és, una serventa lliure, va sortir a veure qui era. En Karl li va demanar si l'Skíði era a casa

♦ veðrið er ekki tryggt: el temps és insegur

♦ veður skipast (o: breytist; o: snýst) í lofti: <LOC FIG> el temps està canviant (= la situació està canviant)

♦ það er allra veðra von: <LOC FIG> pot passar qualsevol cosa, es pot esperar de tot

♦ → kalsaveður “temps fred”

2. ([bert] loft, úti á bersvæði) aire m lliure (espai obert, no tancat)

◊ um daginn eftir lét Þóroddur bera út rekkjuklæðin í veður og færði til viðu og lét hlaða þar bál hjá. Þá gekk að Þuríður húsfreyja og spyr hvað hann ætlar að gera af rekkjuklæðunum. Hann kveðst ætla að brenna þau í eldi sem Þórgunna hafði fyrir mælt: l’endemà en Þóroddur va fer treure a l'aire lliure la roba de llit [de la Þórgunna] i portar-hi llenya i va fer preparar una foguera. Però llavors s'hi va acostar la mestresa del mas, la Þúríður, i va preguntar què es proposava de fer amb la roba de llit. Ell li va dir que volia cremar-la en un fogueró tal i com ho havia disposat la Þórgunna

3. (vindur) vent m (moviment de l'aire)

♦ dreifa e-m út í veður og vind: <LOC FIG> dispersar algú als quatre vents (o: per tots els vents)  

♦ e-ð fer út í veður og vind: <LOC FIG> una cosa es dispersa als quatre vents, una cosa s'esfuma, una cosa s'esvaneix

♦ lítið veður: vent suau

◊ það var einhverja nótt að varðmenn hljópu upp og báðu menn vaka sem tíðast, kváðust sjá land svo nær sér að þeir stungu nær stafni að. En seglið var uppi og alllítið veðrið að. Menn hlaupa þegar upp og bað Örn beita á brott frá landinu ef þeir mættu: una nit, els homes que estaven de guàrdia es posaren drets d'un bot i cridaren als homes que es despertessin (desxondissin) al més aviat possible, i dient que veien terra tan a prop d'ells que gairebé la tocaven amb la proa. La vela estava hissada i bufava un vent molt feble. Els homes es llevaren immediatament i l'Örn els va manar que, navegant a cenyir, intessin apartar-se de la costa si és que encara podien fer-ho

♦ stórt veður: fort vent

◊ en þegar um vorið, er sjó tók að lægja, setti Björn fram skip sitt og bjó sem ákaflegast; en er hann var búinn og byr gaf, sigldi hann í haf; fengu þeir veður stór og voru litla stund úti, komu sunnan að Íslandi. Gekk þá veður á land, og bar þá vestur fyrir landið og þá í haf út, en er þeim gaf byr aftur, þá sigldu þeir að landinu. Engi var sá maður þar innan borðs, er verið hefði fyrr á Íslandi.: però, per la primavera, immediatament després que la mar es calmés, en Björn va avarar la seva nau i la va aparellar tan ràpidament com li fou possible. I quan va haver acabat de fer-ho i va tenir un vent favorable, va salpar i va prendre la mar. L'empenyeren forts vents de manera que la travessia fou ràpida. Varen arribar a Islàndia des del sud. En aquells moments, el vent bufava de terra i els va empènyer cap a ponent davant davant la costa i després els va empènyer mar endins, i quan tornaren a tenir un vent favorable, singlaren cap a terra. Cap dels homes que anaven a bord no havia estat abans a Islàndia

♦ [um nóttina] hljóp veðrið í útsuður: [de nit] el vent va canviar de direcció i es va posar a bufar cap al sud-est

◊ svo var veðri farið er þeir riðu á heiðina að um morguninn var á krapadrífa og vindur lítill og urðu menn alvotir. En er á leið daginn tók að frysta. Hljóp þá veðrið í norður. Gerðist þá hríð svo grimm sakir myrkurs og frosts að sjaldan verða þvílíkar. Leið eigi langt áður þeir vissu eigi hvar þeir fóru. Dróst þá liðið mjög af kulda. Bað Kolbeinn menn þá stíga af baki og taki menn glímur stórar og viti ef mönnum hitnar við það (SS II, cap. 316, pàg. 477): el temps que va fer era tal que, al matí, quan varen partir cap a l'altiplà, va caure un xàfec d'aiguaneu, amb poc vent, i els homes quedaren xops. Quan el dia va començar a declinar, es va posar a gelar. Llavors el vent va canviar de direcció i es va posar a bufar cap al nord. Aleshores es va aixecar una tempesta de neu tan terrible per mor de la foscor i de la gelada que poques vegades se n'han vistes de semblants. No va passar gaire temps que ja no sabien cap a on anaven. El fred va deixar els homes del grup molt extenuats. En Kolbeinn llavors va manar als seus homes que desmuntessin dels cavalls i que s'agarbissin amb força un amb l'altre a veure si així entraven en calor

♦ hríð ~ stormur veðurs: tempesta de neu molt espessa

◊ um sumarið eftir bjóst Kári til Íslands. Skeggi fékk honum byrðing. Voru þeir þar á átján. Þeir urðu heldur síðbúnir og sigldu þó í haf og höfðu langa útivist. En um síðir tóku þeir Ingólfshöfða og brutu þar skipið allt í spón en þó varð mannbjörg. Kafahríð var á (ɔ: þá gerði og á hríð veðurs). Spyrja þeir nú Kára hvað nú skal til ráða taka en hann sagði það ráð að fara til Svínafells og reyna þegnskap Flosa. Gengu þeir þá til Svínafells í hríðinni: l’estiu següent en Kári va preparar el seu viatge a Islàndia. L'Skeggi li va procurar un byrðingur, una nau mercant. Eren divuit homes a bord. Varen acabar els preparatius força tard, però tanmateix, quan ho van fer, anaren en mar. La travessia fou llarga, però finalment varen arribar a Ingólfshöfði. Aquí, varen estavellar la nau sencera però tots els qui hi anaven a bord es pogueren salvar. Feia una terrible tempesta de neu (ɔ: aleshores també es va aixecar una terrible tempesta de neu). Llavors [els nàufrags] varen preguntar al Kári què s'havia de fer i ell els va decidir que el millor era anar a Svínafell i conèixer (posar a prova) la magnanimitat d'en Flosi. I llavors es dirigiren sense fer cap pausa a Svínafell (vocabulari: #1. byrðingur: Cf. en Finnur Jónsson 1908, pàg. 421: 7. byrðinginn, sie hatten ihm also wohl für die reise ihr eigenes handelsschiff zur verfüfugung gestellt; #2. Ingólfshöfði: Cf. en Finnur Jónsson 1908, pàg. 421: 13. Ingólfshöfði, vorgebirge, nach dem ersten landnámsmaðr Ingolfr benannt (siehe Landnáma c. 8), in der Austr-Skaptafellssýsla unterhalb des Orœfajökull, im süden von Svínafell; #3. hríð veðurs: Cf. en Baetke 19874, pàg. 705: gerði á hríð veðrs ein Sturm kam auf; #4. í hríðinni: Cf. en Finnur Jónsson 1908, pàg. 421: 17. í hríðinni, „ohne zu rasten“, s. Egilss. c. 58,17. També en Baetke 19874, pàg. 273: í hríðinni sofort, auf der Stelle, unverzüglich; )

♦ komast á veður e-m: <LOC FIG> obtenir avantatge sobre algú, prendre avantatge sobre algú

◊ 137. (136.) Eptir þat lét Sverrir konungr blása ǫllu liðinu upp á Mǫrtustokka, ok átti þar tal við þá, ok mælti svá: „Guð sé þess lofaðr, er hann hefir eigi gert horfinheilla við oss Birkibeina um sigrinn, nú heldr en fyrr; ok er mér þess ván, at varla muni Nikulás skaufali með úhræddu hjarta nú hafa undan sótt. En ek vil þó þat segja yðr ǫllum saman, at skipum skal leggja ǫllum til Hǫfuðeyjar. Vil ek, at vér fáim enga flǫgu af þeim eða skræmihlaupum þeira, þvíat eigi er úvænna, at nǫkkurir víki aptr til bœjarins, er náttar. Ann ek þeim ekki þess, at þeir komisk þegar á veðr mínu liði“: 137. (136.) Després d'això, el rei Sverrir va fer tocar a sometent per assenyalar que tota la flota es reunís a Mǫrtustokkar i allà els va parlar i els va dir així: “Déu sia lloat perquè ens ha atorgat la victòria a nosaltres, Cames-de-beç, en aquesta ocasió igual que en les anteriors. Espero que en Nicolau Guineu amb el cor sense por hagi fuit [aquesta vegada]. Però tot i així, us vull manar a tots vosaltres que meneu totes les naus a Hǫfuðey. No vull que sofrim un atac sobtat d'ells (=dels Crosses) o un atac per sorpresa que creï el pànic entre nosaltres, pe tal com no s'ha de descartar pas que alguns d'ells tornin a la vila, quan es farà de nit. No permetré (=no vull pas permetre) pas que prenguin avantatge sobre les meves tropes”

♦ mæla á veður um: <LOC FIG> donar a entendre, insinuar, deixar entreveure

◊ jarl dvaldist þar mjǫk lengi í allgóðum fagnaði. Staðarmenn fýstu jarl at staðfestast þar, ok mæltu mjǫk á veðr um, at þeir mundi gipta honum frúna: el iarl hi va romandre molt de temps en la millor hospitalitat. Els habitants de la ciutat exhortaven el iarl a establir-s'hi, donant-li a entendre clarament que podrien donar-li la senyora [Ermengarda] en matrimoni

♦ róa ~ sigla ~ stýra á veður e-m: remar ~ singlar ~ posar rumb cap a la banda de sobrevent d'algú

◊ en er Sverrir konungr sá, hvar Baglar váru, þá lét hann blása herblástr, ok setja upp merki ok kvaddi atlǫgu. Reru Birkibeinar at, ok skutust á um hríð, ok reru í kring um Bagla ok á veðr þeim. Máttu Birkibeinar vera, hvárt er þeir vildu, nær eða fjarri: quan el rei Sverrir va veure on eren els Crosses va fer tocar a xafarranxo (o: a sometent, per tal que la tropa s'aprestés a la lluita) i muntar el seu estendard i ordenà l'atac. Els Cames-de-beç varen remar caps als Crosses, i, durant una estona, Cames-de-beç i Crosses es dispararen fletxes i d'altres projectils, i els Cames-de-beç remaren envoltant els Crosses fins a posar-se a la banda de sobrevent d'ells. Els Cames-de-beç [llavors estigueren en condicions de] posar-se on volguessin, lluny o a prop dels Crosses

♦ undir veður: a favor del vent

♦ beita undir veðrið: cenyir, anar proa a vent, navegar orientant la proa en la direcció del vent

◊ og er vorar þá bjuggust þeir og sigldu burt og gaf Leifur nafn landinu eftir landkostum og kallaði Vínland, sigla nú síðan í haf og gaf þeim vel byri þar til er þeir sáu Grænland og fjöll undir jöklum. Þá tók einn maður til máls og mælti við Leif: "Hví stýrir þú svo mjög undir veður skipinu?" Leifur svaraði: "Eg hygg að stjórn minni en þó enn að fleira. Eða hvað sjáið þér til tíðinda?" Þeir kváðust ekki sjá það er tíðindum sætti. "Eg veit eigi, "segir Leifur, "hvort eg sé skip eða sker." Nú sjá þeir og kváðu sker vera. Hann sá því framar en þeir að hann sá menn í skerinu. "Nú vil eg að vér beitum undir veðrið, "segir Leifur, "svo að vér náum til þeirra ef menn eru þurftugir að ná vorum fundi og er nauðsyn á að duga þeim. En með því að þeir séu eigi friðmenn þá eigum vér allan kost undir oss en þeir ekki undir sér." Nú sækja þeir undir skerið og lægðu segl sitt, köstuðu akkeri og skutu litlum báti öðrum er þeir höfðu haft með sér. Þá spurði Leifur hver þar réði fyrir liði: i quan va arribar la primavera, es varen aparellar i salparen i en Leifur va donar (posar) nom a aquesta terra segons les seves propietats i la va anomenar Vínland. Així i doncs, es feren en alta mar i tingueren un vent propici fins que albiraren Grenlàndia i les seves muntanyes (espadats ?) al peu de les glaceres. Aleshores un home va prendre la paraula i digué al Leifur: “Per què governes la nau posant-la tan fort a favor del vent?” En Leifur li va respondre: “No només presto atenció al rumb, sinó també a d'altres coses, o és que vosaltres no veieu res de nou?” Ells li digueren que no veien res de particular. “No sé pas” els va dir en Leifur, “ si el que jo veig és un vaixell o un illot”. Els altres aleshores ho veieren i li digueren que era un illot. Ell arribava molt més lluny que els altres amb la vista, de manera que [també] havia vist que hi havia gent a l'illot. “Si anar proa a vent”, els va dir en Leifur, “és per atènyer la gent que hi ha a l'illot, no fos cosa que haguessin de menester que els trobem perquè tinguin necessitat que els socorrem. Si, emperò, resulta que no són gent de pau (és a dir, que llurs intencions no siguin pacífiques), nosaltres tenim tots els avantatges i ells, cap” Varen arribar a prop de l'illot i varen arriar la vela, varen fermar l'àncora i abaixaren a la mar un dels dos bots petits que duien amb ells. Llavors en Leifur va preguntar [als nàufrags] qui era llur cap

♦ sigla undir veður: navegar anant proa a vent, navegar amb rumb a favor del vent

◊ 247. En eptir um daginn, er Óláfr konungr leysti flota sinn af hǫfninni, var veðr lítit ok hagstœtt, þegar undan landi kom. Gengu meira smáskip ǫll ok sigldu þau undir veðr á hafit út. En Sigvaldi jarl sigldi nærr konungsskipinu ok kallaði ok bað konung sigla eptir sér innhallara, þvíat „mér er kunnigt, hvar hér er djúpast um eyjarsundin (ɔ: eyjasundin) en þér munuð þess þurfa við hin stóru skipin“ (cf. capítol 100 de la Heimskringla): i l'endemà, quan el rei Olau va salpar del port amb la seva flota, tan bon punt hagueren sortit a mar oberta, els va bufar un vent suau i favorable. Totes les naus petites es posaren a fer molt bona via , singlant mar endins amb aquell vent de popa. Però el iarl Sigvaldi es va acostar amb la seva nau a la del rei i els va cridar i va pregar al rei que navegués al seu darrere, per la part de més a prop de la costa, car “conec per on és més fonda la mar aquí per travessar els freus de l'illa [de Svǫldr] (ɔ: els freus entre les illes) i amb tota seguretat que haureu de menester que us guiï pel que fa als vaixells grans”

♦ veður gengur á haf ~ á land: el vent bufa de la mar ~ de terra

◊ nú er að segja frá Önundi tréfót að þá rak nokkur dægur. Síðan gekk veðrið á haf. Sigldu þeir þá að landinu. Kenndust þá við þeir er áður höfðu farið að þeir voru komnir vestur um Skaga. Sigldu þeir inn á Strandaflóa og nær Suður-Ströndunum. Þá reru að þeim sex menn á teinæringi og kölluðu út á hafskipið hver fyrir réði. Önundur nefndi sig og spurði hvaðan þeir væru. Þeir kváðust vera húskarlar Þorvalds frá Dröngum: de l'Önundur Cama-de-fusta s'ha de contar ara que la seva nau va anar alguns dies a la deriva a mercè del fort vent. Després, el vent va bufar cap a terra i llavors ells s'acostaren a la costa. Els qui ja havien fet la travessia (o: ja havien navegat per aquesta costa) reconegueren que es trobaven a ponent de Skagi. Varen entrar en el golf d'Strandaflói i navegaren a prop de les Strandir de migjorn. Aquí els sortiren a l'encontre sis homes a bord d'un teinæringur, una barca de deu rems i cridaren als del vaixell qui el capitanejava. L'Önundur els va dir que era ell i els va preguntar d'on eren. Ells li digueren que eren missatges d'en Þorvaldur de Drangar

♦ veðrið (= Ac.) lægir: el vent es calma

◊ Þórður bað menn sína þegar herklæðast og ganga til skips. Var ýtt skipinu og kafði þegar fyrir hvassviðri og gengu menn þá heim aftur. Hét Þórður þá á guð að veðrið skyldi lægja og jafnskjótt féll veðrið. Fór Þórður þá á skipi inn til Otradals (SS II, cap. 334, pàg. 510): en Þórður va manar als seus homes que s'armessin immediatament i que anessin al vaixell. Varen avarar la nau i immediatament una furiosa ventada va amenaçar d'enfonsar-lo (?), de manera que els homes tornaren a les cases. En Þórður llavors va invocar Déu perquè el vendaval es calmés i immediatament el vent va cessar. Llavors en Þórður es va dirigir amb el vaixell cap a la vall d'Otradalur, entrant en el fiord d'Arnarfjörður

♦ út í veður og vind: <LOC FIG> als quatre vents, per al vent

♦ það er allt komið út í veður og vind: <LOC FIG> tot s'ha dispersat als quatre vents

♦ e-ð fer út í veður og vind: <LOC FIG> una cosa es dispersa als quatre vents, s'esvaneix i es perd [sense deixar rastre]

♦ strita út í veður og vind: <LOC FIG> treballar inútilment (o: en va) 

♦ gera veður út af e-u: <LOC FIG> fer (o: armar) molt d'escàndol (o: enrenou) per una cosa, fer una escandalera per una cosa (Mall.)

♦ sækja í sig veðrið: <LOC FIG> fer un esforç, reunir forces

♦ vita ekki hvaðan á sig stendur veðrið: <LOC FIG> no saber-se'n avenir, estar completament astorat -ada

♦ það er mikið veður í e-m: <LOC FIG> tenir molts de fums, ésser molt inflat -ada, dur molta d'estufera (Mall., Men.) 

4. (hvassviðri) ventada f (vent [molt] fort, vendaval)

5. (stormur, óveður) tempesta f (borrasca, maltempsada, temporal)

◊ ég mundi flýta mér að finna hæli fyrir þjótandi vindum og veðri (ˈsaʕar ~ סַעַר:   mē-ˈrūaħ   sɔˈʕāh   mi-sˌsāʕar,   מֵרוּחַ סֹעָה מִסָּעַר): cuitaria (m'apressaria) a cercar recer dels vents xiulants i de la tempesta

♦ veðrið (= Ac.) lægir: el temporal s'està calmant

♦ veðrið er farið að lægja: el temporal està cessant (o: s'està calmant)

♦ mikið veður: una gran tempesta

◊ þá gerði svo mikið veður (ὁ σεισμός -οῦ:   καὶ ἰδοὺ σεισμὸς μέγας ἐγένετο ἐν τῇ θαλάσσῃ) á vatninu að bylgjurnar gengu yfir bátinn. En Jesús svaf: aleshores es va aixecar una gran tempesta en el llac, tan forta que les onades cobrien la barca, però Jesús dormia

♦ → mannskaðaveður “tempesta devastadora, torbonada devastadora”

♦ → þrumuveður “borrasca amb trons, maltempsada amb trons, tempesta amb trons”

6. (lykt) olor f (flaire)

♦ e-ð kemst við veðri: <LOC FIG> un rumor arriba [a algú]

◊ nú sér Vémundur að hann fær ekki að gert að svo búnu en þó vildi hann fyrir hvern mun fá viðinn keyptan. Og nú kaupir hann að einum manni og gefur honum til eyri silfurs að hann segði í hávaða þar við skipið að Steingrímur hefði keypt við að Gásum og hann mundi nú ekki þessa viðar þurfa er hann hafði þar áður varðað fyrir sína hönd. Og þegar er sjá saga kemst við veðri þar að skipinu þá keypti Vémundur þá þegar viðinn þann er hann hafði áður falað. Og nú segir Herjólfur honum til er hann vill eigi hafa þenna við er keyptur var í brigð við annan mann og kveðst munu ná enn þeim viði er menn hefðu eigi áður keyptan. Vémundur segir að honum líkar það vel þótt hann vilji eigi hafa viðinn, kvað ósýnt að betra mundi hann við taka eða betri kaup á fá en sjá var, keyptur með þvílíku verði. Herjólfi kvaðst betra þykja þótt hann fengi harðari kosti á um viðinn og væri ekki tvímæli á síðan hvort hann ætti eða aðrir menn. Vémundur kvað því margan lítilmenni vera "að sér lætur allt í augum vaxa þótt smátt komi til": en Vémundur llavors va veure que, estant les coses d'aquesta manera, no podria aconseguir res (menys lite.: no hi havia res a fer), però volia adquirir la fusta fos com fos. I llavors va pagar a un home un eyrir d'argent perquè, devora el vaixell, digués amb veu clara i forta, que l'Steingrímur havia comprat fusta als Gásir i que ja no necessitaria la fusta que s'havia fet guardar aquí. I quan aquesta notícia (rumor) va arribar als del vaixell, en Vémundur va comprar-los immediatament la fusta que havia estat intentant comprar-los abans. [Quan en Vémundur va dir al seu germà en Herjólfur que li havia comprat aquesta fusta], en Herjólfur li va dir que no volia aquesta fusta en l'adquisició de la qual s'hagués trencat el pacte, ja tancat, de vendre-la a un altre i li va dir[, a més a més,] que ja aconseguiria fusta que abans no s'hagués venguda a altri. En Vémundur li va dir que ja li estava bé que no volgués la fusta, però que no en trobaria cap altra de millor ni faria tampoc una compra millor que aquella, feta per aquell preu. En Herjólfur li digué que considerava que era millor pagar cara la fusta si després no hi hvia cap dubte que ell n'era el propietari i no pas un altre. En Vémundur li digué que més d'un només era un homenet perquè “que de qualsevol fotesa en fan una muntanya” (=es deixen acoquinar per qualsevol fotesa) (vocabulari: #1. varða e-ð fyrir sína hönd: Cf. en Baetke 19874, pàg. 701: sich (etwas) sichern, sich (den Kauf von etwas) vorbehalten: hann hafði áðr varðat viðinn fyrir sína hǫnd; #2. Gásir: Aquest topònim actualment és de gènere masculí, mentre que a l'Edat mitjana era de gènere femení. A més a més, s'empraven les formes Gásar i Gásir. El topònim apareix sobretot en les combinacions að Gásum o á Gásum i til Gása; #3. fala: Cf. en Baetke 19874, pàg. 122: zu kaufen suchen, feilschen um: fala e-t af, at e-m jemandem etwas abkaufen wollen; #4. brigð: Cf. en Baetke 19874, pàg. 69: <...> (Vertrags)Bruch: kaupa e-t í brigð við e-n etwas kaufen, etwas (auf unrechtmäßige Weise) erhandeln, was bereits ein anderer erworben hat; #5. láta sér allt í augum vaxa, þótt smátt komi til: En Baetke 19874, pàg. 704, dóna entrada a una variant: lát þér eigi í augu vaxa laß dir davon nicht bange machen, laß dich nicht einschüchtern; )

♦ láta eigi e-ð við veðri komast: <LOC FIG> procurar que una cosa no se li noti gens a algú, no deixar entreveure una cosa, no donar a conèixer una cosa ni amb al·lusions

◊ Gissur jarl var heima að Stað öndvert sumarið og var þá kyrrt um hagi hans. Segja það sumir menn að Gissur jarl hafi grunað að Þórður Andrésson mundi eigi með fullum trúleik verið hafa við jarl þann vetur er hann var að Stað en þó lét jarl það eigi við veðri komast (SS II, cap. 489, pàg. 751): el iarl Gissur es va quedar a casa seva a Staður al començament de l'estiu i tot va romandre tranquil pel que fa als seus afers. Alguns afirmen que el iarl Gissur havia sospitat que en Þórður Andrésson no li havia estat totalment lleial i sincer quan havia estat a Staður aquell hivern, però el iarl, tanmateix, va procurar que no se li notés gens

♦ láta e-ð í veðri vaka: <LOC FIG> donar a entendre una cosa

◊ Helíódórus hélt þegar af stað og lét í veðri vaka (τῇ μὲν ἐμφάσει ὡς <...>) að hann ætlaði að vitja borganna í Norður-Sýrlandi og Fönikíu, en fór í raun til að reka erindi konungs: L’Heliodor es posà immediatament en camí, donant a entendre que volia visitar les ciutats del nord de Síria i Fenícia, però, en realitat, anava a executar l'encàrrec del rei

♦ draga (o: hafa) veður af e-m: ensumar algú, percebre l'olor d'algú

◊ um nóttina eptir þá kemr sú in sama ylgr at vanda sínum ok ætlaði at bíta hann til bana sem brœðr hans. En nú dregr hon veðrit af honum, þar sem hunangit var á riðit, ok sleikir andlit hans allt með tungu sér ok réttir síðan tunguna í munn honum. Hann lætr sér verða úbilt ok beit í tunguna ylginni. Hon bregðr við fast ok hnykkir at sér hart ok rak fœtrna í stokkinn, svá at hann klofnaði allr í sundr. En hann helt svá fast, at tungan gekk úr ylginni upp í tungurótunum, ok fekk af því bana. En þat er sǫgn sumra manna, at sú in sama ylgr væri móðir Siggeirs konungs ok hafi hon brugðit á sik þessu líki fyrir trollskapar sakir ok fjǫlkyngi (VS, ed. Uwe Ebel, cap. V, pàg. 18): la nit següent, la mateixa lloba va arribar, com s'havia acostumat a fer, amb la intenció de matar-lo a mossegades com ho havia fet amb els seus germans. Però llavors va sentir l'olor que feia allà on [l'home de la Signý] li havia untat la mel i es va posar a llepar-li tota la cara amb la llengua i [quan va haver acabat,] li va ficar la llengua dins la seva boca. En Sigmundr, fent aplec de tot el seu valor, va mossegar la llengua de la lloba. Ella va reaccionar violentament, pegant una forta estrebada i pegant un cop tan fort amb les potes davanteres a la corma que aquesta es va fendre en dues, però en Sigmundr la va mantenir mossegada amb tanta de força que la llengua de la lloba es va esqueixar per l'arrel, la qual cosa li va causar la mort. I és enraonia de molts que aquesta mateixa lloba en realitat era la mare del rei Siggeirr i que havia adoptat aquesta forma amb magia (trollskapr) i fetilleria (fjǫlkynngi) (vocabulari: #1. óbilt: Cf. en Baetke 19874, pàg. 452: láta sér verða óbilt allen Mut zusammennehmen, sich ermannen)

◊ jafnan bar svo til á kveldum þá er menn fóru að sofa, þá hvarf Björn út. Það var eina nótt að Björn fór til híðsins. Hann varð var við að dýrið var þar fyrir og grenjaði illilega. Björn lagðist niður við einstigið og hafði með sér skjöldinn og ætlaði að bíða þar til er dýrið leitaði á burt eftir vanda. Bessi hafði veður af manninum og seinkaði heldur ferðinni. Björn syfjaði heldur mjög þar sem hann lá og getur eigi vakað. Og í þessu ræður dýrið úr híðinu, getur nú séð hvar maðurinn liggur, krækir til hramminum og hnykkir af honum skildinum og kastar ofan fyrir bjargið. Björn bregður við hart. En er hann vaknar, tekur til fóta og hleypur heim, var þá búið við að dýrið mundi grípa hann. Vissu þetta félagar hans því að þeir höfðu njósn á um ferðir Bjarnar. Fundu þeir skjöldinn um morguninn og gerðu af þessu hið mesta gabb: tots els vespres s'esdevenia que, quan la gent se n'anava a dormir, en Björn desapareixia del mas. Una nit en Björn va anar al cau de l'ós. Va sentir que la bèstia era a dins i que grunyia amenaçadorament. En Björn es va ajeure al caminoi que menava cap a la cova i es va protegir amb l'escut que portava. La seva intenció era d'esperar-se allà que l'ós volgués sortir-ne, tal i com solia fer. L'ós va ensumar l'home i va retardar força la seva sortida de dins la cova. Mentrestant, la son es va emparar amb força d'en Björn, ajagut com estava allà, i no va poder mantenir-se despert. I quan en Björn s'hagué adormit, l'ós va sortir, i llavors va poder veure on jeia l'home, li va descarregar un cop d'arpa amb el qual li va llevar l'escut violentament de sobre i el va llençar per la vorera de l'espadat (espadat per avall). En Björn es va despertar de cop i quan es va despertar, ho va donar a les cames i va tornar corrents al mas. Va anar de poc que l'ós no l'aglapís. Els companys d'en Björn varen saber aquest fet perquè observaven d'amagat els viatges d'en Björn. L'endemà varen trobar el seu escut i en feren ben molt de gab

♦ fá veður af e-u ~ hafa veður af e-u: <LOC FIG> arribar una cosa a les orelles d'algú [per casualitat], tenir coneixement per casualitat d'una cosa

♦ láta koma veður á e-n um e-ð: <LOC FIG> fer avinent (succintament) algú d'una cosa, posar algú al corrent d'una cosa o en coneixement d'una cosa (d'una manera superficial, ràpida)

◊ og er þau töluðu jafnan og Hjalti var sannfróður að orðinn um erindislok sín þá sendi hann brott hina gausku menn er honum höfðu þannug fylgt, lét þá fara aftur til jarls með bréfum þeim er Ingigerður konungsdóttir og þau Hjalti sendu jarli og Ingibjörgu. Hjalti lét og koma veður á þau um ræður þær er hann hafði upp hafið við Ingigerði og svo um svör hennar: i com que en parlaven contínuament i en Hjalti ja estava segur de l'èxit de la seva missió, va acomiadar els [dos] gautlandesos que l'havien acompanyat fins allà fent que tornessin a cal iarl amb les cartes que la princesa Ingigerður i ell mateix enviaven al iarl i a la Ingibjörg. En Hjalti també els va fer avinents de les converses que havia mantingut amb la princesa Ingigerður i de les respostes que ella li havia donat (vocabulari: #1. láta koma veður á e-n um e-ð: Cf. en Baetke 19874, pàg. 705: láta koma veður á e-n um e-t jmd. von einer Sache Wind bekommen lassen, jmd. von etwas in Kenntnis setzen)

veður:

2ª i 3ª pers. sg. pres. ind. de → vaða “passar a gual”

veður·athugun <f. -athugunar, -athuganir>:

observació f de la meteorologia

♦ veðurathuganir: observacions meteorològiques, servei meteorològic

veðurathugunar·stöð <f. -stöðvar, -stöðvar>:

observatori meteorològic, estació meteorològica

veður·barinn, -barin, -barið <adj.>:

 

veður·blíða <f. -blíðu, no comptable>:

 

veður·dagur <m. -dags, no comptable>:

 

♦ einn góðan veðurdag: <LOC FIG>  

veður·far <n. -fars, no comptable>:

  (→ loftslag)

♦ hafrænt veðurfar: <METEO> clima marítim

♦ landslagsbundið veðurfar: <METEO> topoclima m

♦ veðurfar á stóru svæði: <METEO> macroclima m

♦ → borgaveðurfar “clima urbà”

veður·fregn <f. -fregnar, -fregnir>:

 

veður·frétt <f. -fréttar, -fréttir>:

 

veðurfrétta·kona <f. -konu, -konur. Gen. pl.: -kvenna>:

dona f del temps

veðurfrétta·maður <m. -manns, -menn>:

home m del temps

veður·fræði <f. -fræði, no comptable>:

meteorologia f

veðurfræði- <en compostos>:

meteorològic -a

veðurfræði·gögn <n.pl -gagna>:

dades meteorològiques

veðurfræði·legur, -leg, -legt <adj.>:

meteorològic -a

veður·fræðingur <m. -fræðings, -fræðingar>: meteoròleg m, meteoròloga f

veður·horfur <f.pl -horfa>:

dades meteorològiques

veður·hæð <f. -hæðar, no comptable>:

dades meteorològiques

veður·kanni <m. -kanna, -kannar>:

radiosonda f

veður·kort <n. -korts, -kort>:

mapa m del temps

veðurkorta·fræði <f. -fræði, no comptable>:

meteorologia sinòptica

veður·lag <n. -lags, no comptable>:

 

veður·lýsing <f. -lýsingar, -lýsingar>:

 

veður·næmur, -næm, -næmt <adj.>:

 

veður·ofsi <m. -ofsa, no comptable>:

1. <GEN> violència f de la ventada o el mal temps

2. (rok, óveður) tempesta violenta, temperi fort (borrasca violenta)

veður·skeyti <n. -skeytis, -skeyti>:

 

veður·spá <f. -spár, -spá>: pronòstic m del temps

veður·staða <f. -stöðu, -stöður. Gen. pl.: -staðna o: -staða. Pl. no hab.>:

institut meteorològic

veður·stofa <f. -stofu, -stofur. Gen. pl.: -stofa>:

institut meteorològic

veður·tepptur, -teppt, -teppt <adj.>:

 

veður·tungl <n. -tungls, -tungl>:

 

veður·útlit <n. -útlits, no comptable>:

 

veður·viti <m. -vita, -vitar>:

penell m

veður·vitni <n. -vitnis, -vitni>:

indicador paleoclimàtic, proxi climàtic

veður·þjónusta <f. -þjónustu, no comptable>:

 

veður·þolinn, -þolin, -þolið <adj.>:

 

vefa <vef ~ vefum | óf ~ ófum | ofið ║ e-ð>:

teixir una cosa

vefara·gífill <m. -gífils, -gíflar>:

ginesta f, ginestera f (planta Spartium junceum)

vefari <m. vefara, vefarar>:

teixidor m, teixidora f 

ve·fenging <f. -vefingar, -vefingar>:

 

ve·fengja <-fengi ~ -fengjum | -fengdi ~ -fengdum | -fengt ║ e-ð>:

 

vef·fang <n. -fangs, -föng>:

<INFORM> adreça web f, adreça f d'internet, URL f

veffanga·stika <f. -stiku, -stikur. Gen. pl.: -stika o: -stikna>:

<INFORM> barra f d'adreces

veffangs·vísir <m. -vísis, -vísar>:

<INFORM> URN m, nom m uniforme de recurs

vef·gátt <f. -gáttar, -gáttir>:

<INFORM> portal m d'internet, portal web m

vefja <vef ~ vefjum | vafði ~ vöfðum | vafið>:

embolicar

♦ vefja e-ð inn: embolicar una cosa, empaquetar una cosa

♦ vefja e-ð (o: e-u) saman: enrotllar una cosa

♦ vefja e-ð e-u: embolicar una cosa en una altra

♦ vefja barn reifum: embolcallar un infant [en els bolquers]

♦ vefja e-u um e-ð: embolicar una cosa al voltant d'una altra

♦ vefja þræði um fingur sér: embolicar-se un fil al voltant del dit

♦ vefja bréfi utan um e-ði: embolicar una cosa amb paper

♦ vefja sér (o: sig) [utan] um e-ð ~ e-n: enrotllar-se al voltant de, enroscar-se al voltant de, enrevoltillar-se al voltant de

◊ kyrkislangan vafði sig utan um mig: i ell el va decapitar a la tàvega i va dur el seu cap en una plàtera i el va donar a la noia i la noia el va donar a sa mare

◊ slangan vafði sér (o: sig) um háls stúlkunnar og kyrkti hana: i ell el va decapitar a la tàvega i va dur el seu cap en una plàtera i el va donar a la noia i la noia el va donar a sa mare

vefja·fræði <f. -fræði, no comptable>:

<MED> histologia f

vefjafræði·legur, -leg, -legt <adj.>:

histològic -a

vefja·gigt <f. -gigtar, no comptable>:

<MED> fibromiàlgia f

vefja·hrúður <n. -hrúðurs, -hrúður>:

<MED> vegetacions f.pl

vefjar·rifur <m. -rifs (o: -rifjar), -rifir. Gen. pl.: -rifja; dat.pl.: -rifjum>:

plegadora f de teixidor

vefjar·skeið <f. -skeiðar, -skeiðar>:

plegadora f de teixidor

vefjast <vefst ~ vefjumst | vafðist ~ vöfðumst | vafist>:

embolicar-se, enrevoltillar-se

♦ e-ð vefst fyrir e-m: <LOC FIG> algú té dubtes respecte d'una cosa, algú no té clara una cosa

♦ það vafðist fyrir mér: no sabia què [podia] fer, em resultava molt problemàtic (era quelcom que em resultava massa complicat, difícil o problemàtic)

♦ það er að vefjast fyrir mér:  

♦ vefjast um e-ð:  

♦ honum vefst tunga um tönn: <LOC FIG> se li fa un nus a la llengua, queda sense saber què dir, queda sense paraula

vefja·sýni <n. -sýnis, -sýni>:

<MED> mostra f de teixit

vef·kaka <f. -köku, -kökur. Gen. pl.: -kakna o: -kaka>:

<INFORM> cookie f, galeta f

vef·kona <f. -konu, -konur. Gen. pl.: -kvenna>:

teixidora f

♦ vefarar og vefkonur: teixidors i teixidores

vef·miðill <m. -miðils, -miðlar>:

diari m digital, diari m online

vefnaðar·iðnaður <m. -iðnaðar, no comptable>:

indústria f tèxtil, indústria f del tèxtil

vefnaðar·vara <f. -vöru, -vörur. Gen. pl.: -vara>:

 

♦ vefnaðarvörur <f.pl -vara>:  

vefnaðarvöru·búð <f. -búðar, -búðir>:

 

♦ vefnaðarvörur <f.pl -vara>:  

vefnaðarvöru·iðnaður <m. -iðnaðar, no comptable>:

 

vefnaðarvöru·verslun <f. -verslunar, -verslanir>:

 

vefnaður <m. vefnaðar, no comptable>:

 

♦ dýrindis vefnaður:  

vef·rænn, -ræn, -rænt <adj.>:

 

♦ vefrænir sjúkdómar:  

vef·setur <n. -seturs, -setur>: <INFORM> pàgina f web (→ vefsíða)

vef·síða <f. -síðu, -síður. Gen. pl.: -síðna>: <INFORM> pàgina f web

vef·slóð <f. -slóðar, -slóðir>:

<INFORM> adreça web f, URL f

vef·stóll <m. -stóls, -stólar>:

 

vef·sýni <n. -sýnis, -sýni>:

<MED> mostra f de teixit

vefsýni·taka <f. -töku, -tökur. Gen. pl.: -taka o: -takna>:

<MED> biòpsia f

vefur <m. vefs (o: vefjar), vefir. Gen. pl.: vefja; dat.pl.: vefjum>:

1. <GEN & MED> teixit m

2. (kóngulóarvefur) teranyina f, tela f (d'aranya)

3. <INFORM> web f (→ veraldarvefur)

vef·þing <n. -þings, -þing>:

<INFORM> grup m de discussió

vef·þjónn <m. -þjóns, -þjónar>:

<INFORM> servidor web m, servidor m d'internet

vega¹ <veg ~ vegum | vó (o: vóg, col·l.) ~ vógum | vegið ║ e-ð ~ e-n>:

1. <GEN> pesar algú ~ una cosa

◊ hvað vegur þetta mikið?: què pesa això

◊ hann vegur hundrað kíló: pesa cent quilos

♦ vega e-ð [og meta]: <LOC FIG> 

♦ vega hvert orð: <LOC FIG> sospesar cada paraula

♦ vega e-ð upp: 

vega² <vega ~ vegum | vegaði ~ veguðum | vegað ║ e-ð>:

1. <GEN>  

♦ vega (Pret.: vegaði o: vó) salt: <LOC FIG> gronxar-se, engronsar-se (Val., Mall.) 

vega·bréf <n. -bréfs, -bréf>: passaport m
	umsókn um vegabréf: sol·licitud de passaport

vegabréfa·skoðun <f. -skoðunar, no comptable>: control m de passaports

vegabréfa·skylda <f. -skyldu, no comptable>:

 

vegabréfs·áritun <f. -áritunar, -áritanir>: visat m

vega·bætur <f.pl -bóta>:

 

vega·fax* <n. -fax, -föx>:

fenàs m de marge, fenal m de marge, canyola f (Val.) (planta Brachypodium phoenicoides)

vega·framkvæmdir <f.pl -framkvæmda>:

 

vega·gerð <f. -gerðar, no comptable>:

 

vega·gjald <n. -gjalds, -gjöld>:

 

vega·hönnun <f. -hönnunar, no comptable>:

 

vega·kerfi <n. -kerfis, -kerfi>:

 

vega·kort <n. -korts, -kort>: mapa m de carreteres

vega·laus, -laus, -laust <adj.>:

 

♦ vegalaus börn:  

vega·lengd <f. -lengdar, -lengdir>:

 

vega·lögregla <f. -lögreglu, pl. no hab.>: policia f de trànsit
	spænska vegalögreglan: guàrdia civil de trànsit

vega·mál <n.pl -mála>:

 

vegamála·skrifstofa <f. -skrifstofu, -skrifstofur. Gen. pl.: -skrifstofa>:

 

vegamála·stjóri <m. -stjóra, -stjórar>:

 

vegamála·stofnun <f. -stofnunar, no comptable>:

 

vega·merking <f. -merkingar, -merkingar>:

 

vega·mót <n.pl -móta>: intersecció f de carreteres, cruïlla f, creuer m (Mall.)

vegan, vegan, vegan <adj. inv.>:

 

vega·nesti <n. -nestis, no comptable>:

 

vegar·kantur <m. -kants, -kantar>:

 

vegar·spotti <m. -spotta, -spottar>:

 

vegast <vegst ~ vegumst | vóst (o: vógst, col·l.) ~ vógumst | vegist>:

1. <GEN>  

♦ X og Y vegast á: <LOC FIG> X i Y rivalitzen, X i Y sostenen una lluita

vega·tálmi <m. -tálma, -tálmar>:

control m policial (barrera d'obstacles amb què es talla la carretera per a poder dur a terme el control policial)

vega·tollur <m. -tolls, -tollar>:

 

vega·verkfræði <f. -verkfræði, no comptable>:

 

vega·villtur, -villt, -villt: perdut -uda (dit de persona que ignora on es troba)
	ég fór vegavillt: m’he perduda
	vera ~ verða vegavilltur

vega·vinna <f. -vinnu, no comptable>:

 

vegavinnu·maður <m. -manns, -menn>:

 

vega·þjónusta <f. -þjónustu, no comptable>: servei m de grues i panes en carretera

veg·farandi <m. -faranda, -farendur>:

 

♦ gangandi vegfarendur:  

veg·ferð <f. -ferðar, -ferðir>:

 

vegg- <en compostos>: 

parietal, de paret

vegg·flís <f. -flísar, -flísar>:

rajola f de paret

vegg·fóðra <-fóðra ~ -fóðrum | -fóðraði ~ -fóðruðum | -fóðrað ║ e-ð>:

 

vegg·fóðrari <m. -fóðrara, -fóðrarar>:

 

vegg·fóðrun <f. -fóðunar, no comptable>:

 

vegg·fóður <n. -fóðurs, no comptable>:

 

vegg·græna* <f. -grænu, -grænur>:

morella roquera, blet m de paret, [herba f] caragolera, herba roquera, rocamollera f, morellosa f, herba f del cargol, herba f de Sant Pere, granadella f (planta Parietaria judaica syn. Parietaria officinalis ssp. judaica syn. Parietaria diffusa syn. Parietaria ramiflora)

vegg·hleðsla <f. -hleðslu, -hleðslur. Gen. pl.: -hleðslna>:

 

veggja·krot <n. -krots, no comptable>:

grafits m.pl (inscripcions, pintades o dibuixos a una paret, monument etc.)

veg·gjald <n. -gjalds, -gjöld>:

 

veg·gjald <n. -gjalds, -gjöld>: peatge m
	greiða veggjald: pagar peatge
	vegur / göng þar sem krafist er veggjalds: carretera / túnel de peatge

veggja·lús <f. -lúsar, -lýs>:

xinxa f (insecte Cimex lectularius)

vegg·klukka <f. -klukku, -klukkur. Gen. pl.: -klukkna>: rellotge m de paret

vegg·lampi <m. -lampa, -lampar>:

 

vegg·lím <n. -líms, -lím>:

morter m de calç, referit m

vegglíms·mynd <f. -myndar, -myndir>:

[pintura f al] fresc m

vegg·málverk <n. -málverks, -málverk>:

fresc m (pintura feta a la paret)

vegg·mynd <f. -myndar, -myndir>:

 

vegg·skot <n. -skots, -skot>:

 

vegg·skreyting <f. -skreytingar, -skreytingar>:

 

vegg·spjald <n. -spjalds, -spjöld>: pòster m

vegg·svalir <f.pl -svala>:

 

vegg·tafla <f. -töflu, -töflur. Gen. pl.: -taflna o: -tafla>:

(skólatafla) pissarra f (d'escola)

vegg·tennis <m. -tenniss, no comptable>:

squash m

vegg·teppi <n. -teppis, -teppi>:

tapís m, tapisseria f [de paret]

♦ Bayeaux-veggteppi: el tapís de Bayeaux

veggur <m. veggs (o: veggjar), veggir>: 1. <GEN> paret f
		á vegginn
		á veggnum
		mála skrattann á vegginn
		stilla e-m upp við vegg:
		treysta vegginn:
	2. (borgarveggur) muralla f, murada f (Bal.) (paret defensiva de ciutat)

veg·göng <n.pl -ganga>:

túnel m

veg·hefill <m. -hefils, -heflar>:

 

veginn, vegin, vegið <adj.>:

1. (á vog) pesat -ada (en balança, bàscula etc.)

♦ vera veginn á skálum: ésser pesat -ada en els platerets [d'unes balances]

♦ vera ~ verða veginn léttur, vegin létt, vegið létt (o: léttur veginn, létt vegin, létt vegið): [ésser pesat -ada a unes balances i] no trobar-lo -la prou pesant, i trobar-lo -la que no fa el pes (→ léttvægur)

♦ e-ð verður létt vegið á móti e-u: <LOC FIG> una cosa és trobada de menor pes que una altra, una cosa és considerada inferior en importància a una altra

2. (drepinn) mort -a (occit, matat)

♦ veginn í bardaga: mort en combat

veg·kantur <m. -kants, -kantar>:

 

veg·laus, -laus, -laust <adj.>:

 

veg·legur, -leg, -legt: magnífic -a, excel·lent
	veglegt safn málverka: una col·lecció superba d'obres d'art

veg·leysa <f. -leysu, -leysur. Gen. pl.: -leysna>:

contrada f sense camins

◊ því að Drottinn þekkir veg réttlátra, en vegur óguðlegra endar í vegleysu: car Jahvè coneix (kī-ʝōˈδēaʕ, כִּי-יוֹדֵעַ) el camí dels justos, però el camí dels impius acaba en un indret sense camins (toʔˈβēδ, תֹּאבֵד)

veg·lyndi <n. -lyndis, no comptable>:

grafits m.pl (inscripcions, pintades o dibuixos a una paret, monument etc.)

veg·lyndur, -lynd, -lynt <adj.>:

 

veg·merking <f. -merkingar, -merkingar>:

 

veg·móður, -móð, -mótt <adj.>:

 

vegna <prep. +Dat.>:

 

♦ beggja vegna <+ Gen.>:  

♦ beggja vegna götunnar: fins ben tard a la nit, fins ben entrada la nit

♦ beggja vegna Atlantshafsins: fins ben tard a la nit, fins ben entrada la nit

♦ hans ~ hennar vegna:  

♦ hvers vegna:  

♦ mín ~ þín vegna:  

♦ vegna skorts á e-u:  

♦ vegna þess að:  

♦ þess vegna:  

vegna <vegnar | vegnaði | vegnað ║ e-m vegnar vel. Verb impersonal amb el subjecte lògic en datiu>:

 

♦ e-m vegnar illa:  

♦ e-m vegnar vel:  

veg·sama <-sama ~ -sömum | -samaði ~ -sömuðum | -samað ║ e-n>:

glorificar algú

◊ urðu þá köll mikil og kliður og vegsömuðu (εὐλογεῖν:   εὐλόγουν τὸν δυνάστην τῇ πατρίῳ φωνῇ) þeir Drottin á móðurmáli sínu: s’aixecaren llavors clams i cridòria i glorificaven el Senyor totpoderós en llur pròpia llengua

vegs·auki <m. -auka, no comptable>:

 

veg·semd <f. -semdar, -semdir>:

glòria f, honor m,f

◊ maðurinn í vegsemd (ʝəˈqār ~ יְקָר:   ʔāˈδām   ˈb-īqār,   אָדָם בִּיקָר), en hyggindalaus, verður jafn skepnunum sem farast: l'home [que és] en honor, però sense intel·ligència, serà com el bestiar que mor [i ja no se'n parla més]

Veg·skálar <m.pl -skála>:

 

veg·stjarna <f. -stjörnu, -stjörnur. Gen. pl.: -stjarna>:

estel m que il·lumina el camí d'algú

veg·stæði <n. -stæðis, -stæði>:

 

vegs·ummerki <n.pl -ummerkja>:

 

veg·tollur <m. -tolls, -tollar>:

 

veg·tylla <f. -tyllu, -tyllur. Gen. pl.: -tyllna o: -tylla>:

 

vegur¹ <m. vegar (o: vegs), vegir>: 1. <GEN> camí m
	á marga vegu: en molts d'aspectes
	á vegum e-s: sota els auspicis de, sota el patrocini de
	á þennan veg: d'aquesta manera
	einhvern veginn: d'alguna manera
		meira að segja einhvern veginn: d'alguna manera fins i tot
	engan veginn: de cap manera
	hins vegar: per altra banda, d'altra banda, per contra
	miðja vega: a mitjan camí
		miðja vega [á] milli e-s og e-s: a mitjan camí entre X i X
	renna yfir veg ~ vegi: inundar un camí ~ els camins (l'aigua durant una inundació)
	víðs vegar: arreu, una mica per tot, [escampat] per aquí i per allà
	Ég er vegurinn, sannleikurinn og lífið: Jo sóc el camí, la veritat i la vida
	2. (árfarvegur) llera f, mare f (de corrent d'aigua)

vegur² <m. -vegs, no comptable>:

honor m,f (distinció, prerrogativa concedit a algú)

◊ „Mig dreymdi að eg skyldi ganga inn í hús mikið og hátt en eg hefði ekki jafnmikið séð og svo miklar dyr á að það var eigi með minna móti. En er höfuð mitt var komið inn í dyrin þá nam við herðunum og gekk eigi lengra. En eg ræð þann draum svo að vegur þinn muni verða svo mikill að öll kristni mun eigi hyggja mega svo mikla virðing þína sem verða mun (SS I, cap. 149, pàg. 201): “He somniat que havia d'entrar en un casal, gran i alt, i que no n'havia vist mai abans cap de tan gran. I tenia unes portes tan grans que no ho eren en menor grau (és a dir, eren tan gran i altes com el mateix casal), i quan el meu cap va haver passat el llindar, les meves espatlles van topar amb els brancals de manera que ja no vaig poder continuar entrant-hi. I interpreto aquest somni com que la teva distinció serà tan gran que tota la cristiandat no podrà concebre un honor (una dignitat) tan gran com ho serà el teu

◊ eg hefi jást undir meira vanda en eg sé til fær að bera og haft ekki yðvart lof til sem vera ætti. Nú vil eg biðja yður á líta af guðs hálfu sem þér eruð skyldir til að segja hvað yður er næst skapi. Vilj[p. 206]ið þér annan mann kjósa til þessa vegs og vanda er eg hefi ómaklegur undir játast þá vil eg feginn upp gefa og frá fara því að eg verð þess var af nokkurum að þetta þykjast ofmælt hafa. Og hefi eg því ráðið Sigurð Ormsson til fjárforráða með mér að menn kvíddu við fjárforráðum mínum. Nú kjósið skjótt annaðtveggja mig til eða frá sem guð kennir yður og sendið mér bréf sem fyrst — Maius, quam cui par sim, onus subii, non tuo consilio et uenia, uti fas erat, usus. Itaque uos exoratum eo, ut Dei nomine decernatis, prout indicare uobis incumbit, quod uester fert animus. Quodsi quenquam alium ad istud onus, honoremque, quem ego suscepi, eligere uelitis, libenter eundem depositurus sum; Etenim ex nonnullis percipio illos inconsulto hoc fecisse sibi uideri, quare Sigurdum Ormonis filium, oeconomum constitui, eo quod oeconomia mea in dubium ueniret. Itaque alterutrum prout Deus uobis suggeret eligite, literisque, quam primum fieri potest, missis, certiorem me reddite, utrum me, nec ne eligatis. Vale (SS I, cap. 152, pàgs. 205-206): He carregat sobre meu un deure més feixuc que el que puc suportar i no he tingut el vostre permís per fer-ho com hauria hagut d'ésser. Ara vull demanar-vos que considereu en nom de Déu -com hi esteu obligats- de dir-me quin és el vostre sincer parer al respecte. Si desitgeu d'elegir-ne un altre per a aquesta distinció i deure, que jo he carregat immerescudament sobre meu, estaré content de renunciar-hi i apartar-me'n car percebo d'alguns que consideren que això ha estat massa parlat (és a dir, el nomenament d'en Guðmundur com a bisbe electe de Hólar havia aixecat polèmica i continuava fent-ho. En Finnur Jóhannsson interpreta la frase: hoc inconsulto factum est, que, en definitiva, és la mateixa interpretació). I he pres al meu servei en Sigurður Ormsson per tal que administri amb mi [els béns del bisbat] per tal com la gent temen la meva administració (és a dir, que la meva administració dels béns del bisbat sigui imprudent). Així i doncs, elegiu ràpidament de mantenir-me en el càrrec o d'apartar-me'n, tal i com Déu millor us ensenyi, i envieu-me una carta [amb la vostra decisió] al més aviat

♦ hafa veg og valda af e-u: <LOC FIG> tenir sota la seva responsabilitat

♦ komast til vegs og valda: <LOC FIG> assolir honors (fama) i poder

♦ komast aftur til vegs og valda: ésser rehabilitat -ada en honor i càrrec

♦ vinna veg e-s: <LOC FIG> augmentar l'honor d'algú, contribuir [a augmentar] l'honor d'algú

◊ HEYRI þér, brœðr inir kristnu ok feðr! Því játi ek fyrir guði ok helgum mǫnnum, at mik gleðr dýrð at vinna inum heilsamligsta Óláfi konungi Tryggvasyni ok gjarna vilda ek hans veg vinna með mínum orðum. Slíkt sama gøri þér veg Óláfi konungi, er undirrót er yðarrar hjálpar ok skírnar ok alls farnaðar, ok samnafna ins helga Óláfs konungs Haraldssonar, er þá kristni timbraði upp ok fegrði: Escolteu-me, pares i germans en el Crist! Confesso davant Déu i els sants que m'omple de goig de glorificar l'Olau Tryggvason, el rei més benèfic, i de bon grat voldria contribuir a augmentar el seu honor amb les meves paraules. Vosaltres, honoreu igualment el rei Olau, qui és l'arrel de la vostra salvació i del vostre baptisme i de tot el vostre benestar (progrés), i homònim del rei sant Olau Haraldsson, qui va edificar i embellir aquesta cristiandat (segon com interpretem þá: després d'ell)

veg·vís, -vís, -vís <adj.>:

 

veg·vísir <m. -vísis, -vísar>:

 

vei <n. veis, vei. Gen. pl.: veija; dat.pl.: veijum>:

ai m

♦ veiið hið fyrsta: <RELIG> l'ai primer (ἡ οὐαὶ ἡ μία)

♦ veiið hið annað: <RELIG> el segon ai (ἡ οὐαὶ ἡ δευτέρα)

♦ veiið hið þriðja: <RELIG> el tercer ai (ἡ οὐαὶ ἡ τρίτη)

vei <interj.>:

 

veiða <veiði ~ veiðum | veiddi ~ veiddum | veitt ║ e-ð>:

1.  

♦ veiða e-ð upp úr e-m: <LOC FIG>  

♦ veiða e-n: <LOC FIG>  

2.  

veiðar <f.pl veiða>: 1. (dýraveiðar) caça f
		fara á veiðar: anar a caçar
		vera á veiðum: estar de caça, estar caçant
	2. (fiskveiðar) pesca f
		fara á veiðar: anar a pescar

veiðar·færi <n. -færis, -færi>:

 

veiðast <veiðist ~ veiðumst | veiddist ~ veiddumst | veiðst>:

 

♦ hvernig veiðist?:  

veiði <f. veiðar, veiðar. Empr. hab. en pl.>:

 

♦ nú ber vel í veiði: <LOC FIG>  

veiði·aðferð <f. -aðferðar, -aðferðir>:

 

veiði·bjalla <f. -bjöllu, -bjöllur. Gen. pl.: -bjallna o: -bjalla>:

gavinot m (ocell Larus marinus) (→ svartbakur)

veiði·búnaður <m. -búnaðar, no comptable>:

equip m de pesca

veiði·byssa <f. -byssu, -byssur. Gen. pl.: -byssa o: -byssna>:

escopeta f de caça

veiði·dýr <n. -dýrs, -dýr>:

caça f (animal caçat o que hom tracta o tractarà de caçar)

veiði·ferð <f. -ferðar, -ferðir>:

 

veiði·för <f. -farar, -farir>:

 

veiði·hár <n.pl -hára>: bigoti m, mostatxo m (Mall.) (del gat i altres animals)

veiði·hundur <m. -hunds, -hundar>:

gos m de caça

veiði·lendur <f.pl -lendna (o: -lenda)>:

àrea f [privada] de caça

veiði·leyfi <n. -leyfis, -leyfi)>:

 

veiði·maður <m. -manns, -menn>:

1. (dýraveiðimaður) caçador m, caçadora f (persona que caça)

2. (fiskimaður) pescador m, pescadora f (persona que pesca)

♦ veiðimaður: <JOC DE CARTES> pesca!, vés a pescar!, joc de cartes per a infants jugat amb una baralla de cinquanta-tres cartes i dos jòquers. Hi solen jugar de dos a cinc jugadors

♦ spila veiðimann: jugar a Pesca!, jugar a Vés a pescar!

Veiði·maðurinn <m. -mannsins, no comptable>:

l'Orió m, el Caçador, constel·lació

veiðimála·stjóri <m. -stjóra, -stjórar>:

àrea f [privada] de caça

veiði·réttur <m. -réttar, no comptable>:

 

veiði·skapur <m. -skapar, no comptable>:

 

veiði·skip <n. -skips, -skip>:

 

veiði·skírteini <n. -skírteinis, -skírteini>:

 

veiði·stöð <f. -stöðvar, -stöðar>:

terreny m de caça

veiði·stöng <f. -stangar, -stengur (o: -stangir)>:

 

veiði·svæði <n. -svæðis, -svæði>:

1. (veiðilendur) àrea f de caça (espai delimitat per a la caça)

2. (fiskveiðisvæði) àrea f [protegida] de pesca (espai delimitat per a pescar-hi, reserva de pesca)

veiði·tími <m. -tíma, no comptable>:

 

veiði·vél <f. -vélar, -vélar>:

art f de pesca (ormeig)

veiði·þjófur <m. -þjófs, -þjófar>:

caçador furtiu, caçadora furtiva

veiður <m. veiðar, no comptable>:

 

♦ það er lítill veiður í honum: <LOC FIG>  

veif <f. veifar, veifar>:

aleta f de foca

veif <n. veifs, no comptable>:

 

♦ annað veifið: <loc adv.> de tant en tant

veifa <f. veifu, veifur. Gen. pl.: veifa o: veifna>:

1. <GEN> banderola f de senyals

2. (blævængur) ventall m (estri per a ventar-se)

veifa <veifa ~ veifum | veifaði ~ veifuðum | veifað ║ e-m ~ e-u>:

 

♦ veifa e-m:  

♦ veifa e-u:  

♦ veifa til e-s:  

veig <f. veigar, veigar>:

 

veiga·lítill, -lítil, -lítið <adj.>:

 

veiga·mikill, -mikil, -mikið <adj.>:

 

veigra <veigra ~ veigrum | veigraði ~ veigruðum | veigrað ║ sér við e-u>:

 

♦ veigra sér við að gera e-ð:  

veigur <m. veigs (o: veigar), no comptable>:

 

♦ það er enginn veigur í honum: <LOC FIG>  

veik:

1ª i 3ª pers. sg. pret. ind. de → víkja “cedir; anar-se'n”

veik·burða, -burða, -burða <adj. inv.>:

 

veik·byggður, -byggð, -byggt <adj.>:

 

veik·geðja, -geðja, -geðja <adj. inv.>:

 

veiki <f. veiki, veikir. Poc emprat en pl.>:

malaltia f

♦ spánska veikin: <HIST> la grip espanyola, el grip espanyol (Mall.), pandèmia que va assolar el món el 1918

♦ veikin er á háu stigi:  

♦ veikin er mjög útbreidd:  

veikinda·dagur <m. -dags, -dagar>:

 

veikindi <n.pl veikinda>: malaltia f

♦ veikindin steðjuðu að honum:  

veikja <veiki ~ veikjum | veikti ~ veiktum | veikt ║ e-ð>:

 

veikjast <veikist ~ veikjumst | veiktist ~ veiktumst | veikst>:

 

veikla <f. veiklu, no comptable>:

 

veikla <veikla ~ veiklum | veiklaði ~ veikluðum | veiklað ║ e-n>:

 

veiklaður, veikluð, veiklað <adj.>:

 

veiklast <veiklast ~ veiklumst | veiklaðist ~ veikluðumst | veiklast>:

 

veikleika·merki <n. -merkis, -merki. Gen. pl.: -merkja; dat.pl.: -merkjum>:

 

veik·leiki <m. -leika, -leikar>:

 

veiklu·legur, -leg, -legt: fluix -a, malaltís -issa

veiklun <f. veiklunar, no comptable>:

 

veik·lundaður, -lunduð, -lundað <adj.>:

 

veik·lyndi <n. -lyndis, no comptable>:

 

veikur, veik, veikt <adj.>:

 

♦ veikur vilji:  

♦ vera veikur á geðsmunum:  

♦ verða veikur:  

♦ þar er hann veikur fyrir: <LOC FIG>  

veila <f. veilu, veilur. Gen. pl.: veilna o: veila>:

 

veill, veil, veilt: dèbil, fluix -a, feble

veimil·títa <f. -títu, -títur. Gen. pl.: -títa>:

 

veimiltítu·legur, -leg, -legt <adj.>:

 

vein <n. veins, vein>:

 

veina <veina ~ veinum | veinaði ~ veinuðum | veinað>:

 

♦ veina af sársauka:  

veira <f. veiru, veirur. Gen. pl.: veira>:

<BIOL & INFORM> virus m

veiru·stofn <m. -stofns, -stofnar>:

soca f de virus

veisla <f.veislur. Gen. pl.: veislna>: 1. festí, banquet, sarau
	En ortografia antiga <veizla>
	fara í veizlu: anar a un convit
	gera veisla, bjóða til veislu: oferir un banquet
	2. “festa” (privada o pública): grill- og ölveisla “festa a base de carn torrada i cervesa”

♦ efna til veislu:  

♦ halda veislu:  

♦ sitja að veisluborði:  

veislu·glaumur <m. -glaums, no comptable>:

 

veislu·lok <n.pl -loka>:

fi f de festa (o: banquet; o: convit; o: festí)

veislu·salur <m. -salar, -salir>:

 

veit:

1ª i 3ª pers. sg. pres. ind. de → vita “saber”

veita <f. veitu, veitur. Gen. pl.: veitna>:

 

veita <veiti ~ veitum ǁ veitti ~ veittum ǁ veitt>: servir, atendre

veitandi <m. veitanda, veitendur>: amfitrió

veitast <veitist ~ veitumst | veittist ~ veittumst | veist ║ e-m>:

1. (hljóta) rebre una cosa (esp. satisfacció, honor i semblants)

♦ e-m veitist heiður: algú té l'honor

♦ e-m veitist sá heiður að <+ inf.>: algú té l'honor de <+ inf.>

♦ e-m veitist ánægja: algú té la satisfacció

♦ honum veittist sú ánægja að <+ inf.>: va tenir la satisfacció de <+ inf.>

◊ mér veittist sú ánægja að bjóða hana velkomna: vaig tenir la satisfacció de donar-li la benvinguda

♦ e-m veitist e-ð auðvelt: <LOC FIG> a algú una cosa li resulta fàcil

♦ honum veittist auðvelt að <+ inf.>: a algú li resulta fàcil [de] <+ inf.>

2. <að e-m>: (ráðast á, veita e-m aðsókn) atacar algú (agredir, abordar violentament)

♦ e-r veitist að e-m með e-u: algú ataca algú amb una cosa

veiting <f. veitingar, veitingar>:

1. <GEN>  

♦ fá veitingu fyrir embætti: <LOC>  

veitinga·borð <n. -borðs, -borð>:

 

veitinga·hús <n. -húss, -hús>: restaurant m

♦ koma við á veitingahúsi: anar a un restaurant

veitinga·kona <f. -konu, -konur. Gen. pl.: -kvenna>:

 

veitinga·krá <f. -krár, -krá4. Gen. pl.: -kráa; dat.pl.: -krám>:

 

veitinga·maður <m. -manns, -menn>:

 

veitingar <f.pl>: menjar i beguda (p.e, els que hom serveix a un client a un restaurant o bar)
	léttar veitingar [í boði e-s]: un refrigeri [ofert per, a càrrec de]
	panta veitingar: demanar menjar i beure (a un restaurant o bar)

veitinga·sala <f. -sölu, -sölur. Gen. pl.: -sala o: -salna>:

 

veitinga·salur <m. -salar, -salir>: 1. fonda f
	2. restaurant m, saló-menjador m (a hotels, trens etc.)
	er veitingasalur um borð? Que hi ha restaurant a bord?

veitinga·staður <m. -staðar, -staðir>: restaurant m

veitinga·stofa <f. -stofu, -stofur. Gen. pl.: -stofa>:

 

veitinga·þjónn <m. -þjóns, -þjónar>:

cambrer m de restaurant

veitir <m. veitis, veitar>:

aqüífer m (capa soterrània de roques -o d'altres estrats geològics- amb prou porositat i permeabilitat per a permetre un flux significatiu d'aigua freàtica o l'acumulació d'una quantitat important d'aigua)

veitull, veitul, veitult <adj.>:

 

♦ veitull af fé ~ peningum:  

◊ Gullbrá var blíð og hýr og þýð við alla, og unnu henni allir hugástum, og óx hún upp í konungshöll og lék á lófum hverjum manni. Sóley var nökkuð fálátari, áfangamikil og veitul af fé og sparði ekki við vini sína, og vildi hún og hafa það af hverjum, sem hún kallaði. Konungur unni henni minna, en þó voru þær systur báðar vinsælar, og fór svo fram, þar til er þær voru tólf vetra gamlar : la Gullbrá era dolça, afable i amable amb tothom i tothom l'estimava de tot cor i creixia al palau del rei i tothom es desfeia per ella. La Sóley era una mica més reservada, plena de recursos (?) i despresa amb els diners i no estalviava gens amb els seus amics (=i no reparava en les despeses amb els amics), però també volia tenir de tots ells el que ella els exigís. El rei l'estimava menys, però, tot i així, totes dues germanes eren estimades de tothom. I així va ésser fins que tingueren dotze anys

◊ var henni þá engin eptirfǫr veitt. Kom hon sér þá enn í för til sjóvíkinga, ok nefndist samt Hjǫrvarðr. Var hon síðan í hernaði langar stundir, ok var mjǫk sigrsæl; ok er henni leiddist þat, fór hon heim til móðurfǫður síns. Fór hon þá fram sem aðrar meyjar, at hon vandist við borða ok hannyrðir. Tók hon þá at gerask vinsæl ok veitul af peningum, fór ok mikit orð af fríðleik hennar — hinc ab ea persequenda destitum est. Post haec se porro piratis comitem adiunxit, seque etiamnum Hjörvardum uocauit. Deinde per longum temporis spatium in piratica uersabatur, et admodum uictoriosa fuit. Cuius rei cum eam pertaesum esset, domum ad auum maternum rediit; tum more ceterarum uirginum stragulis acu pingendis et operibus muliebribus se adsuefecit. Quo facto gratia, liberalitate et insigni fama uenustatis florere coepit: Van desistir, llavors, de perseguir-la. Després, es va unir de nou als pirates, als quals va dir que es deia Hjǫrvarðr. Després va emprendre amb ells expedicions de saqueig molt de temps i hi fou molt victoriosa. I quan se'n va cansar, se'n va tornar a cal seu avi per part de mare. Llavors es va captenir com les altres donzelles, de manera que es va acostumar a bordar i a fer altres treballs d'agulla. Llavors va començar a ésser estimada de tothom i a ésser pròdiga amb els diners i també es va escampar la fama de la seva bellesa

vekja <vek ~ vekjum ǁ vakti ~ vöktum ǁ vakið ǁ e-n>: despertar
	ég vil láta vekja mig klukkan hálf átta: podrien despertar-me a dos quarts de vuit / a les set i mitja (Mall.)?

Ég særi yður, Jerúsalemdætur, truflið ekki, vekið ekki ástina, fyrr en hún sjálf vill

Ég særi yður, Jerúsalemdætur, við dádýrin, við hindirnar á völlunum: truflið ekki, vekið ekki ástina fyrr en hún sjálf vill

Hatur vekur illdeilur en kærleikurinn breiðir yfir alla bresti

engillinn, viðmælandi minn, vakti mig aftur, líkt og þegar menn eru vaktir af svefni

Drottinn Guð hefur gefið mér lærisveinatungu svo að ég lærði að styrkja hinn þreytta með orðum. Á hverjum morgni vekur hann eyra mitt svo að ég hlusti eins og lærisveinn

vekjara·klukka <f. -klukku, -klukkur. Gen. pl.: -klukkna>: despertador m
	vekjaraklukkan hringir: el despertador repica

vekjari <m. vekjara, vekjarar>:

 

vekringur <m. vekrings, vekringar>:

 

vekurð <f. vekurðar, no comptable>:

 

vel <adv.>: bé
	gangi þér vel!: bona sort!
	gott og vel!: perfecte! (o: cap problema!)
	vera vel að sér í + dat.: tenir bons coneixements de (o: en), ésser bo bona en...

veld:

1ª pers. sg. pres. ind. de → valda “causar”

veldi <n. veldis, veldi>:

1. (vald) poder m (autoritat)

♦ í æðra veldi: en mans del Senyor

♦ maður með litlu veldi: un home amb poc poder

2. (konungsríki) regne m (reialme)

♦ í æðra veldi: en un regne superior

♦ lyfta e-u upp í æðra veldi: elevar una cosa a cims sublims, elevar una cosa al més alt

♦ veldi Svíakonungs: els dominis del rei de Suècia

◊ Ólafur konungur og Önundur konungur sigldu austur fyrir veldi Svíakonungs og að aftni dags lögðu þeir að landi þar er heitir Barvík: el rei Olau i el rei Önund van singlar cap a llevant, anant per davant la costa dels territoris del rei de Suècia i cap al vespre van atracar a l'indret que es diu Barvík

◊ "en skip vor," segir hann, "og allan þunga þann er vér megum eigi eftir oss flytja vil eg senda austur í veldi Svíakonungs og láta þar varðveita oss til handa": "però els nostres vaixells", va dir, "i tota la impedimenta que no puguem transportar amb nosaltres, ho vull enviar a llevant, a les terres del rei de Suècia, i fer que ens hi ho guardin

♦ → Danaveldi “regne danès”

♦ → Noregsveldi “regne noruec”

♦ → Svíaveldi “regne suec”

♦ → einveldi “regne absolut, monarquia absoluta”

3. (heimsveldi, keisaraveldi) imperi m (territoris d'emperador)

♦ → Bretaveldi “imperi britànic”

♦ → Rómaveldi “imperi romà”

♦ → Tyrkjaveldi “imperi turc”

4. <MAT> potència f

♦ annað veldi: la segona potència

♦ fimm í öðru veldi: cinc al quadrat

♦ hefja upp í annað veldi: elevar a la segona potència, elevar al quadrat

♦ lyfting í annað veldi: elevació a la segona potència, elevació al quadrat

♦ fimm í sjötta veldi: cinc a la sisena potència

♦ tveir í þriðja veldi: dos a la tercera potència

veldi:

1ª i 3ª pers. sg. pret. subj. de → velja “triar”

veldis- <en compostos>:

<MAT> exponencial

veldis·hringur <m. -hrings, -hringir. Gen. pl.: -hringja; dat.pl.: -hringjum>:

màndorla f, ametlla mística

◊ Óláfr konungr vakti lengi um náttina, sem hann var vanr, sǫng fyrst bœnir sínar, síðan hugsar hann margt. Þá sá hann upp yfir sik í ráfit, at þar var pentaðr Guð sjálfr ok veldishringr hans ok þar ofan í frá englafylki hans, en þar fyrir neðan himinn sá, er hverfðr er utan um lopt ǫll, ok þar undir váru mǫrkuð himintungl, en neðast ský ok vindar ok þá fuglar, en neðast jǫrð ok þar með grǫs ok viðir ok margs kyns kykvendi, sjár ok vǫtn ok sjákykvendi á marga lund. En á neðra ræfrinu fyrir utan stafina váru markaðar fornsǫgur ok frásagnir frá ágætum konungum, ok leit konungr þar lengi á: el rei Olau aquella nit va vetllar molt, com solia fer, i primer de tot va fer les seves pregàries i després va meditar sobre moltes de coses. Després va mirar el sostre de la cambra i hi va viure pintat Déu en la seva màndorla i damunt ell, tot al seu voltant, les seves hosts angelicals i davall ell el cel, que forma volta sobre tots els [altres] cels, i davall els quals hi havia pintats els cossos celestes i, més avall, els núvols i els vents i a continuació els ocells i més avall encara, la terra, i amb ella, les herbes i els arbres i criatures de moltes de menes de, les mars i els llacs i criatures marines de moltes de menes. I a la part més baixa del sostre, a la part exterior dels pilars, hi havia representades les sagues dels temps antics i els relats de reis prominents i el rei els va estar mirant molt de temps

veldis·spíra <m. -spíru, -spírur. Gen. pl.: -spíra>:

ceptre m, <† & LIT> verga f

♦ keisaraleg veldisspíra: ceptre imperial

♦ konungleg (o: kóngleg) veldisspíra: ceptre reial

veldis·sproti <m. -sprota, -sprotar>:

ceptre m, <† & LIT> verga f

♦ → dúfuveldissproti “ceptre amb colom”

♦ → krossveldissproti “ceptre cruciforme & ceptre crucíger”

♦ → smáraveldissproti “ceptre trinitari, ceptre amb trèvol”

veldis·sproti <m. -sprota, -sprotar>: ceptre m

veldis·vísir <m. -vísis, -vísar>:

<MAT> exponent m

♦ setja veldisvísi á tölu: exponenciar un nombre, posar (o: afegir) un exponent a un nombre

veldisvísis- <en compostos>:

<MAT> exponencial

veldisvísis·vöxtur <m. -vaxtar, -vextir>:

<MAT> creixement m exponencial

<†>  veldis·vöndur <m. -vandar, -vendir>:

ceptre m, <† & LIT> verga f

veldur:

2ª & 3ª pers. sg. pres. ind. de → valda “causar”

vel·farnaður <m. -farnaðar, no comptable>:

 

vel·ferð <f. -ferðar, no comptable>:

 

velferðar·nefnd <f. -nefndar, no comptable>:

<POLÍT HIST> comitè m de salut (o: salvació) pública (durant la Revolució Francesa)

vel·flestir, -flestar, -flest <pron. indef.>:

 

vel·gefinn, -gefin, -gefið <adj.>:

 

vel·gengni <f. -gengni, no comptable>:

1. (hagsæld, velmegun) prosperitat f (benestar degut al curs favorable de les coses)

2. (góður árangur, velfarnaður) èxit m (reeiximent, reeixida)

♦ ég óska henni velgengni: li desitjo l'èxit, desitjo que tingui èxit (ég vona að henni → gangi vel)

♦ hún átti mestan þátt í velgengni hans: darrere el seu èxit hi ha hagut la mà d'ella

vel·gerð <f. -gerðar, -gerðir>:

1. (góðverk, gott verk) benifet m (bona obra, bona acció)

◊ nú tekr Heimir við Naglhring ok þakkar herra sínum vel gjǫfina. Þar var mikill fjǫldi annarra manna, ok þakka allir herra Þiðreki sína velgerð, er hann birti [= erwies] við Heimi: aleshores en Heimir va agafar [l'espasa] Naglhringr, regraciant el seu senyor per aquell regal. Hi havia presents allà un gran nombre d'altres barons i tots ells regraciaren Senyor Þiðrekr pel [aquell] benifet seu que acabava de mostrar amb en Heimir

2. (líknarverk) obra caritativa (obra de caritat o de beneficència)

velgerða·maður <m. -manns, -menn>:

benefactor m, benefactora f

velgerða·samur, -söm, -samt <adj.>:

caritatiu -iva, que fa bones obres

◊ en hafði verið sextíu og tveggja ára þegar augu hans sködduðust. Eftir að hann fékk sjónina aftur lifði hann góðu lífi og velgerðasömu (ποιεῖν ἐλεημοσύνας, καὶ ἐποίει ἐλεημοσύνας). Aldrei lét hann af að lofa Guð og vegsama mikilleik hans: tenia seixanta-dos anys quan va perdre la vista. Després de recobrar la vista, va viure una bona vida i benefactora. No va deixar mai de lloar Déu i glorificar la seva grandesa

velgerða·semi <f. -semi, no comptable>:

beneficència f, bones obres

vel·gerning <f. -gerningar, -gerningar>:

bona obra, benifet m (obra de caritat o beneficència & bé que algú fa, bona acció)

◊ þá mælti Þiðrekr: «Eigi vil ek leyna nafni mínu. Ek em Þiðrekr, sonr Þéttmars konungs af Bern, ok hafið þǫkk fyrir velgerning yðra ok lifið heilir»: aleshores en Þiðrekr li va dir: «No us amagaré el meu nom. Jo sóc en Þiðrekr, fill d'en Þéttmarr, rei de Berna. Us dono les gràcies pel vostre benifet. Amb Déu siau!»

vel·gerningur <m. -gernings, -gerningar>:

bona obra, benifet m (obra de caritat o beneficència & bé que algú fa, bona acció)

◊ nú stendr upp Ísolde ok gengr at Íron jarli ok leggr upp báðar sínar hendr of háls honum ok kyssir hann, ok verðr nú hvárt ǫðru allfegit. Nú þakkar Ísolde Salómon konungi vel sinn velgerning. Salómon konungr setr nú Íron jarl í hásæti hjá sér ok lætr skutilsveina sína þjóna honum. Dveljast þeir þá nótt, en at morgni stendr Íron jarl fyrir Salómon konungi ok allir þeir riddarar, er heiman hǫfðu fylgt Ísolde. Þá segir Salómon konungr, at hann vill, at Íron jarl sveri honum þess eiða, at eigi síðan skal hann herja í hans ríki. Íron jarl vinnr þess eið ok tólf riddarar með honum, at þeir skulu nú vera sáttir heðan í frá ok Íron jarl skal eigi þessa hefna á Salómon konungi, er hann var settr í dýflizuna. Íron jarl ok frú Ísolde gefa Salómon konungi margar gjafir, áðr en þau fara í braut: aleshores l'Ísolde es va posar dreta, es va acostar al comte Íron, va posar els seus braços al voltant del coll del comte i el besà. Tots dos exultaven d'alegria d'estarl'un amb l'altre. L'Ísolde aleshores va regraciar el rei Salómon de tot cor per la seva bondat. El rei Salómon va fer seure llavors el comte Íron al setial, al seu costat, i va fer que els seus propis copers i taulers el servissin. L'Íron i l'Ísolde varen passar la nit allà, però al matí, emperò, el comte Íron es va presentar davant el rei Salómon amb tots els cavallers que havien acomptanyat l'Ísolde des de la seva llar. El rei Salómon aleshores va dir que volia que el comte Íron li jurés el jurament que, a partir d'aquell dia, no tornaria a guerrejar en el seu regne. El comte Íron, i amb ell també ho feren dotze dels seus cavallers, li va jurar aquest jurament: que, a partir d'aquell dia, ells dos estaven conciliats i que ell, el comte Íron tampoc no prendria venjança en el rei Salómon perquè aquest l'hagués fet tancar a la tàvega. Abans de partir, el comte Íron i Dama Ísolde encara varen fer molts de més regals al rei

◊ þá mælti Erka drottning: «Þú ríðr heðan í brott með litlum drengskap ok launar mér svá þann velgerning, er ek hefi gert við þik ok ek hefi lagt í veð fyrir þik mitt hǫfuð. En þú hirðir nú þat eigi, þó at mér sé banat, ef þú kemst í brott.»: aleshores la reina Erka li va dir: “Te'n vas d'aquí d'una manera impròpia d'un cavaller i fent-ho em recompenses malament per la bona obra que t'he fet, car he posat el meu cap com a penyora per tu, però tu et desentens que em mataran si te'n vas”

◊ konungrinn svarar: «Eigi má ek því fyrr heita en ek veit, hvers þú biðr, ok fyrir sakir yðvarra velgerninga mun ek yðr þat veita, sem þér biðið»: el rei li va respondre: “[comte,] no us puc pas prometre res abans de saber de què es tracta, però pels vostres bons actes amb mi estic disposat a concedir-vos el que em demaneu”

◊ ok er þetta heyrir frú Guðilinda, grætr hún sárliga sinn bróður Nauðung. Ok þessi skjǫldr var nú gefinn Hǫgna. Þeir þakka Roðingeir markgreifa forkunnar vel sínar gjafir ok velgerning: quan Dama Guðilinda va sentir aquestes paraules, va vessar llàgrimes amargues pel seu germà Nauðungr. Aleshores donaren aquell escut al Hǫgni [tal com aquest havia demanat]. [Els niflungar] varen regraciar el marcgravi Roðingeirr efusivament de tot cor pels seus regals i per la seva bondat envers ells

◊ nú spyrja borgarmenn, at hertoginn er nær borginni. Þá ríðr út af borg ǫll alþýða með vápnum, ok út hafa þeir ǫll sín merki ok allir sinn bezta búnað með alls kyns leikum, hǫrpum ok fiðlum, gígjum, bumbum ok alls kyns skemmtan, er til mátti henda. En er þeir hitta hertogann ok hans her, stíga þeir af hestum sínum, þeir fyrst, er gǫfugastir váru, síðan allir riddarar, ok sýna í því, at þeir vilja upp gefa staðinn ok sjálfa sik í hans vald. Hertoginn þakkar þeim vel sinn velgerning. Þeir fylgja honum nú í borgina. Ok þann sama dag gefa þeir honum konungs nafn ok allan kastalann ok féhirzlur þær, sem átt hafði Brúnsteinn konungr: aleshores els burgesos varen saber que el duc era a prop de la ciutat. Aleshores tothom del poble va sortir de la ciutat amb les seves armes, i portaven amb ells tots llurs estendards i tots també portaven llurs millors abillaments i anaven tocant tota mena d'instruments musicals: arpes i vítules (violins? o potser → violes, viules?), gigues, timbals i fent qualssevol diversions que haguessin pogut heure. I quan varen arribar a l'encontre del duc i la seva host, varen davallar de llurs cavalls: primer ho varen fer els burgesos més nobles i a continuació, tots els cavallers, mostrant al duc d'aquesta manera que volien posar sota el seu poder la ciutat i ells mateixos. El duc els va regraciar efusivament de llur benefici (bon acte). Llavors ells l'acompanyaren a l'interior de la ciutat. I aquell mateix dia, li atorgaren el títol de rei i li donaren tot el castell i els tresors que havia posseït el rei Brúnsteinn

velgja <f. velgju velgjur. Gen. pl.: -velgja o: -velgna>:

1. (hlýja) tebiesa f (tebior, escalfor moderada)

2. (ógleði) nàusees f.pl (ganes de vomitar)

3. (volg uppspretta) font f d'aigua tèbia (deu d'aigua termal)

4. (kaffisopi) [tassa f de] cafè m (beguda)

velgja <velgi ~ velgjum | velgdi ~ velgdum | velgt>:

I. <personal amb objecte en datiu>:

1. <e-u>: escalfar una cosa

♦ velgja á katlinum: <LOC> fer cafè

♦ velgja sér: escalfar-se, entrar en calor

♦ velgja e-m: <LOC FIG> escalfar algú, fer exaltar algú

♦ velgja e-m undir uggum: <LOC FIG> #1. (taka e-n í karphúsið) pegar una bona renyada a algú, donar un bon daltabaix a algú; #2. (þjarma að e-m) clavar una bona pallissa a algú, donar una bona tupada a algú

◊ liðið sýndi góða takta og velgdi gamalgrónum hokkíþjóðum undir uggum: l'equip va fer gala d'una bona tècnica i va clavar una bona pallissa a les seleccions nacionals d'hoquei dels països amb llarguíssima tradició en aquest esport

II. <impersonal amb subjecte lògic en acusatiu>:

♦ mig velgir við þessu: <fá klígju & hafa óbeit á> això em fa venir nàusees (fer vomitera & causar un fort sentiment d'aversió)

velgjan·legur, -leg, -legt <adj.>:

escalfable

velgju·legur, -leg, -legt <adj.>:

nauseabund -a

vel·heppnaður, -heppnuð, -heppnað <adj.>:

nauseabund -a

velja: escollir, triar
	ég ætla að velja sérstaklega: voldria menjar a la carta

♦ velja e-ð úr: manta cosa viu dins la boira, manta cosa s'amaga (o: sotja) dins la boira

♦ velja úr e-u: manta cosa viu dins la boira, manta cosa s'amaga (o: sotja) dins la boira

♦ hann á um tvennt að velja: manta cosa viu dins la boira, manta cosa s'amaga (o: sotja) dins la boira

velkja <velki ~ velkjum | velkti ~ velktum | velkt ║ e-ð>:

 

velkjast <velkist ~ velkjumst | velktist ~ velktumst | velkst>:

 

♦ e-ð velkist í briminu: <LOC>  

vel·klæddur, -klædd, -klætt: elegant

vel·kominn, -komin, -komið <adj.>:

benvingut -uda, benvengut -uda (Bal.) 

♦ bjóða e-n velkominn í e-ð: donar a algú la benvinguda a un indret

◊ borgarstjórinn bauð hann velkominn í borgina: el batlle li va donar la benvinguda (a ell) a la vila

◊ borgarstjórinn bauð hana velkomna í borgina: el batlle li va donar la benvinguda (a ella) a la vila

♦ það er velkomið: <LOC FIG>  

vell <n. vells, no comptable>:

<LIT> or m [pur]

vella <vell ~ vellum | vall ~ ullum | ollið>:

 

♦ vella fram:  

♦ fórdómarnir ullu upp úr honum: <LOC FIG>  

♦ fróðan vall úr munninum á honum: <LOC>  

vella <velli ~ vellum | velldi ~ velldum | vellt>:

 

vellandi, vellandi, vellandi <adj. inv.>:

 

vell·auðugur, -auðug, -auðugt <adj. inv.>:

 

vell·ekla <f. -eklu, no comptable>:

<LIT> escassetat f d'or, mancança f d'or

♦ Vellekla: <LITER> Escassetat d'Or, poema de l'escalda islandès Einarr skálaglamm Helgason (segle X). Consta de 37 estrofes (conservades) en metre dróttkvætt. Fou escrit a la segona meitat del segle X, possiblement després del 986, en honor del jarl Hákon II Sigurðarson de Noruega

velli:

Dat. sg. & ac. pl. de → völlur “camp [pla], esplanada”

vellingur <m. vellings, no comptable>:

<CULIN> vellingur m, mena d’arròs blanc amb llet, però amb blat per comptes d'arròs

vellir:

nom. pl. de → völlur “camp [pla], esplanada”

vel·líðan <f. -líðanar, no comptable>:

variant de → vel·líðun ‘benestar’

vellíðanar·regla <f. -reglu, no comptable>:

<PSICOL> principi m de plaer

♦ → vanlíðanarregla “principi de dolor”

♦ → veruleikaregla “principi de realitat”

vel·líðun <f. -líðunar, no comptable>:

benestar m

vellíðunar·efni <n. -efnis, -efni>:

endorfina f (→ endorfín)

vell·ríkur, -rík, -ríkt <adj.>:

 

vellu·legur, -leg, -legt <adj.>:

 

vel·lyktandi <n. -lyktandis, -lyktandi>:

perfum m

vel·lystingar <f.pl -lystinga>:

 

♦ lifa í vellystingum: <LOC FIG>  

vel·megandi, -megandi, -megandi <adj. inv.>:

 

vel·megun <f. -megunar, no comptable>:

benestar m

velmegunar·samfélag <n. -samfélags, no comptable>:

variant de → velmegunarþjóðfélag ‘societat del benestar’

velmegunar·þjóðfélag <n. -þjóðfélags, no comptable>:

societat f del benestar

vel·metinn, -metin, -metið <adj.>:

 

vel·settur, -sett, -sett <adj.>:

 

velska <f. -velsku, no comptable>:

gal·lès m, llengua gal·lesa

velskur, velsk, velskt <adj.>:

gal·lès -esa

vel·stæður, -stæð, -stætt <adj.>:

 

vel·sæld <f. -sældar, no comptable>:

 

vel·sæmi <n. -sæmis, no comptable>:

 

velsæmis·brot <n. -brots, -brot>:

 

velta <f. veltu, veltur. Gen. pl.: velta o: veltna>:

1. (það að velta) rodolament m (acte o acció de rodolar)

♦ peningar í veltu: <LOC ECON> diners en circulació

♦ setja fé í veltu: posar diners en circulació

2. (viðskiptaumsetning) volum m de negoci (facturació)

♦ hafa mikið í veltunni: tenir molta de facturació, tenir un gran volum de negoci

♦ hafa mikla veltu: tenir molta de facturació, tenir un gran volum de negoci

3. (á skipi) balanceig m, balandreig m (de vaixell)

velta <velt ~ veltum | valt ~ ultum | oltið>:

1. <GEN> rodolar

◊ steinarnir ultu ofan brekkuna: les pedres varen rodolar pendent avall

◊ tunnan valt: la bóta va rodolar

♦ velta á e-u: dependre d'una cosa

♦ það veltur á því: depèn d'això, això és important

◊ það veltur á tvennu: depèn de dues coses

♦ það veltur á því hvort <+ ind.>: depèn de si... <ind.> 

♦ það sem veltur á, er að <+ subj.>: el que importa és que... <subj.> 

♦ það veltur á ýmsu: <LOC FIG> així així; xino-xano; depèn: de vegades millor, de vegades pitjor

◊ það veltur á ýmsu fyrir honum: estones està bé i estones malament

2. (detta) bolcar (caure rodolant, fent una volta o trabucant)

◊ bíllinn ~ dráttarvélin valt: el cotxe ~ el tractor ha bolcat

◊ rútan valt marga hringi áður en hún stöðvaðist fyrir neðan hæðina: l'autocar ha fet moltes de voltes de campana abans no s'ha aturat al peu del turó

♦ velta um koll: caure [de costat], trabucar (Mall.)  (caure fent voltes, rodolant o trabucant)

♦ velta út af: #1. (detta) caure, trabucar; #2. (sofna) quedar ben dormit -ida (adormir-se profundament)

◊ vagninn valt út af: el carro va bolcar, el carro va trabucar

3. <MAR> balancejar-se, balandrejar

◊ skipið veltur: el vaixell es balanceja

velta: bolcar, donar una volta de campana
	ég valt: he bolcat amb el cotxe

velta <velti ~ veltum | velti ~ veltum | velt ║ e-u>:

1. <GEN> fer rodolar una cosa

◊ velta tunnu: fer rodolar una bóta

♦ velta e-u um koll: bolcar una cosa, fer tombar una cosa, fer trabucar una cosa

♦ velta ýsu ~ ýsubitum upp úr raspi og steikja [hana ~ þá] í olíu á pönnu: arrebossar eglefí ~ tallades d'eglefí en pa ratllat i fregir-lo ~ fregir-les a la paella en oli

2. (í fjármálum) facturar una cosa (tenir un determinat volum de negoci)

◊ velta þremur milljörðum króna árlega: factura anualment tres miliards de corones, té un volum de negoci anual de tres miliards de corones

3. <e-u fyrir sér>: (íhuga) fer voltes sobre una cosa, reflexionar sobre una cosa, rumiar-se una cosa (deliberar, considerar, perpensar)

◊ þau voru að velta því fyrir sér hvort að Guð væri til: estaven deliberant sobre si Déu existeix

♦ velta hugmynd fyrir sér: donar-li voltes a una idea

♦ velta vöngum yfir e-u: donar-li voltes a una cosa, reflexionar sobre una cosa

4. <sér>: (hestur um hrygg) rebolcar-se (p.e., un cavall per terra)

♦ hesturinn veltir sér: el cavall es rebolca [per terra]

♦ velta sér í forinni: rebolcar-se dins el fang

♦ velta sér í rúminu: fer voltes dins el llit (sense poder dormir)

♦ velta sér upp úr sjálfsmeðaumkun: <LOC FIG> rebolcar-se en l'autocompassió

veltast <veltist ~ veltumst | veltist ~ veltumst | velst>:

fer voltes, rebolcar-se

♦ hvernig sem allt veltist: així com ragi, així com vagin sortint les coses

♦ veltast til: ésser llançat -ada envant i enrere

velti·ár <n. -árs, -ár>:

<GEN & FIG> bon any, any m de prosperitat

veltingur <m. veltings, no comptable>:

 

veltu·fé <n. -fjár, no comptable>:

 

veltufjár·munir <m.pl -muna>:

 

veltu·skattur <m. -skatts, -skattar>:

 

vel·unnandi <m. -unnanda, -unnendur>:

 

vel·uppalinn, -uppalin, -uppalið <adj.>:

 

vel·vild <f. -vildar, no comptable>:

 

vel·viljaður, -viljuð, -viljað <adj.>:

 

vel·vilji <m. -vilja, no comptable>:

 

vel·virðing <f. -virðingar, no comptable>:

 

♦ biðja velvirðingar á e-u:  

vel·virkur, -virk, -virkt <adj.>:

 

◊ en sá hinn ríki maðr, riddarinn, er brott hafði hana með sér, unni henni hugfastaliga ok tignaði hana með sérvirðiligum sœmdum ok ríku yfirlæti, svá at engi var sá hans riddara né hirðmanna, sveina hans né þjónustumanna er eigi tignaði hana ok þjónaði henni, ok eptirlét ok hlýðnaðisk með fullum góðvilja, þvíat hon líkaði ok velþóknaðisk hverjum manni af gnógum góðleik, hœverski sinnar ok ǫrleik: i aquell puixant baró, el cavaller que se l'havia enduta amb ell, la va estimar amb cor ferm, honorant-la (exalçant-la) amb honors especialment esplèndides i distincions magnífiques, de manera que no n'hi havia cap dels seus cavallers o cortesans, dels seus vailets (escuders) o servents que no l'honorés ni servís ni complís els seus desigs ni l'obeís ben volenters, per tal com ella agradava i plaïa a tothom amb la seva abundant bondat, cortesania i llarguesa

◊ sé einhvers af því neytt á þriðja degi er það orðið óhreint: fórnin er ekki velþóknanleg (rāˈsˁāh ~ רָצָה:   lɔʔ   ʝērāˈsˁɛh,   לֹא יֵרָצֶה): p

◊ hver sem þannig þjónar Kristi er Guði velþóknanlegur (εὐάρεστος -άρεστος -άρεστον:   εὐάρεστος τῷ θεῷ) og í metum hjá mönnum: p

◊ látið sjálf uppbyggjast sem lifandi steinar í andlegt hús til heilags prestdóms, til að bera fram andlegar fórnir fyrir Jesú Krist, Guði velþóknanlegar (εὐπρόσδεκτος -όσδεκτος -όσδεκτον:   εὐπροσδέκτους τῷ θεῷ): p

vel·þóknun <f. -þóknunar, no comptable>:

 

♦ afla sér velþóknunar: reportar [la] complaença [d'algú]

♦ hafa velþóknun á e-m ~ e-u: complaure's en algú, trobar complaença en algú ~ una cosa

♦ hljóta velþóknun: complaure, rebre complaença, agradar

◊ hinn góði hlýtur velþóknun (rāˈsˁōn ~ רָצוֹן:   tˁōβ   ʝāˈφīq   rāˈsˁōn   mē-ʝəˈhwāh,   טוֹב--יָפִיק רָצוֹן, מֵיְהוָה) Drottins en meinfýsinn mann fyrirdæmir hann: el qui és bo, obté el favor de Jahvè, però condemna el malvat

♦ með velþóknun: amb complaença

◊ veldi Asíu og saklausri þjóð Príamusar var eytt með velþóknun guðanna (auguria diuum:   diuersa exilia et desertas quaerere terras ǁ auguriis agimur diuom) hin glæsta Ilíumsborg hrundi til grunna og nú rýkur jörð um alla Tróju, borg Neptúnusar: l’imperi d'Àsia i l'innocent poble d'en Príam havien estat destruïts amb la complaença dels déus, l'esplendent ciutat d'Ílion s'havia esfondrat i ara fumejava la terra al voltant de Troia sencera, la ciutat d'en Neptú

◊ ég trúi að hin tróversku skip hafi stefnt hingað fyrir vindi undir handleiðslu guðanna og með velþóknun Júnóar (Iuno secunda:   dis equidem auspicibus reor et Iunone secunda): crec que les naus troianes han fet cap aquí, empeses pel vent, conduïdes pels déus i amb la complaença de la Juno

♦ greina með velþóknun frá e-u: complaure's en anunciar o referir una cosa

♦ líta til e-s með velþóknun: mirar algú amb complaença, posar la seva mirada damunt algú amb complaença

♦ taka við e-u með velþóknun (o: taka með velþóknun við e-u): acceptar una cosa amb complaença

♦ til velþóknunar: segons complaença, segons el seu bon desig

♦ veita velþóknun: complaure, rebre complaença, agradar

♦ velþóknun Guðs ~ Drottins: l'aprovació (o: complaença) de Déu ~ del Senyor

◊ dýrð sé Guði í upphæðum og friður á jörðu og velþóknun Guðs (ἡ εὐδοκία -ίας:   καὶ ἐπὶ γῆς εἰρήνη ἐν ἀνθρώποις εὐδοκίας) yfir mönnum: glòria a Déu a les altures, i pau a la terra i la complaença (la benvolença) de Déu sobre els homes (en comparació, la versió del 1908 i 1984 fa: Dýrð sé í upphæðum Guði og á jörðu friður meðal manna, sem velþóknun er á. La versió del 1984 fa: Dýrð sé Guði í upphæðum, og friður á jörðu með mönnum, sem hann hefur velþóknun á. BMonts. = Glòria a Déu dalt del cel, i a la terra, pau a la humanitat que ell estima;   BInterc. = Glòria a Déu a dalt del cel, i a la terra pau als homes que ell estima; BEvang. = Glòria a Déu a dalt del cel, i a la terra pau a la humanitat que ell estima)

♦ hljóta velþóknun Guðs: rebre (o: obtenir) l'aprovació (o: complaença) de Déu

venda <vendi ~ vendum | venti ~ ventum | vent ║ e-u>:

 

♦ venda skipi:  

♦ það er ekki í annað hús að venda: <LOC FIG> no queda cap altre remei

vendi:

dat. & ac. pl. de → vöndur “verga, vara”

vendi¹:

1ª i 3ª pers. sg. pret. subj. de → venja “avesar, acostumar”

vendi²:

1ª pers. sg. pres. ind. & 1ª & 3ª pers. sg. pres. subj. de → venda “girar”

vendir:

nom. pl. de → vöndur “verga, vara”

vendir¹:

2ª pers. sg. pret. subj. de → venja “avesar, acostumar”

vendir²:

2ª & 3ª pers. sg. pres. ind. & 2ª pers. sg. pres. subj. de → venda “girar”

venja <f. venju, venjur. Gen. pl.: venja>:

1. (siðvenja, siður) costum m

♦ að venju: segons el costum, com sempre, com de costum

♦ ég hef gert mér það að venju: me n'he fet un costum, m'hi he avesat

♦ ég hef gert mér það að venju að <+ inf.>: m'he avesat a <+ inf.>

♦ bregða ~ breyta ~ brjóta ~ fara ~ komast út af venjunni: apartar-se de ~ canviar ~ trencar ~ sortir de ~ abandonar el costum

♦ eftir venju sinni: segons el seu costum, com tenia per costum

♦ fornar venjur: els costums antics, és a dir, els costums propis del forn siðr

♦ taka af heiðni og fornar venjur: abolir el paganisme i els vells costums [pagans]

◊ það var siður konungs að rísa upp snemma um morgna og klæðast og taka handlaugar, ganga síðan til kirkju og hlýða óttusöng og morguntíðum og ganga síðan á stefnur og sætta menn eða tala það annað er honum þótti skylt. Hann stefndi til sín ríkum og óríkum og öllum þeim er vitrastir voru. Hann lét oft telja fyrir sér lög þau er Hákon Aðalsteinsfóstri hafði sett í Þrándheimi. Hann skipaði lögunum með ráði hinna vitrustu manna, tók af eða lagði til þar er honum sýndist það. En kristinn rétt setti hann með umráði Grímkels biskups og annarra kennimanna og lagði á það allan hug að taka af heiðni og fornar venjur, þær er honum þótti kristnispell í. Svo kom að bændur játtu þessum lögum er konungur setti: era costum del rei llevar-se de bon matí, vestir-se i rentar-se les mans [i la cara], i anar, després d'haver-ho fet, a l'església a oir l'ofici de matines i laudes, i després, anar a les reunions (= audiències a la cort?) i mediar-hi entre les parts o dir-hi el que li semblés que havia de dir. Convidava a la seva presència poderosos i no poderosos i tots aquells que fossin els més savis. Sovint també feia que li recitessin (declamessin) les lleis que el rei Hákon Aðalsteinsfóstri havia instituït a Þrándheimur. Modificava les lleis amb el consell dels més savis, suprimint-ne o afegint-hi el que li semblava escaient. I va instaurar el dret canònic seguint les indicacions del bisbe Grímkell i d'altres clergues i posà tot el seu zel en suprimir el paganisme i els vells costums, que considerés que anaven en contra dels manaments cristians. Així s'esdevingué també que els bændur van ratificar (van acceptar) aquestes lleis que el rei promulgava

♦ hafa þá venju að <+ inf.>: tenir el costum de <+ inf.>

♦ hafa venju sína: continuar fent el que un sol[ia] fer

◊ Hrolleifur hafði venju sína. Voru það illar búsifjar við alla þá er í nánd voru. Hafði það og eigi verið vina ráð að Ingimundur tók nokkurn tíma við honum. Synir Ingimundar tóku því stórilla er Hrolleifur sat í kostum þeirra en miðlaði illt eina í mót og kölluðu það mjög hafa orðið á fyrir föður sínum að hann tók hann til sín. Þeir áttu veiði allir saman Hofsmenn og Hrolleifur. En svo var mælt að Hrolleifur skyldi hafa veiði ef eigi kæmu Ingimundarsynir til eða þeirra menn en að því gaf hann engan gaum því að hann virti meira vilja sinn og ranglæti en hvað skilið var: en Hrolleifur va continuar com de costum (és a dir, no va canviar els seus hàbits, la seva forma d'actuar i comportar-se). Les relacions de veïnatge amb tots els qui vivien a prop d'ell eren dolentes. Tampoc no havia estat amb l'aprovació dels amics que l'Ingimundur l'hagués acollit una temporada. Els fills de l'Ingimundur es prenien molt malament que en Hrolleifur visqués a costa d'ells i només els ho pagués amb maldats i deien que a son pare li provava ben malament haver-lo acollit. Els de Hof i en Hrolleifur compartien els drets de pesca del riu, però s'havia acordat que en Hrolleifur només tindria el dret de pescar-hi quan els fills de l'Ingimundur o llurs homes no anessin (haguessin anat) a pescar al riu, però a ell això tant se li'n feia perquè tenia en més la seva voluntat i la seva maldat que no el que s'havia acordat (vocabulari: #1. venja: Cf. Baetke 19874, pàg. 714: hafa venju sína bei seiner Gewohnheit bleiben, es weiterhin so treiben; #2. sitja í kostum e-s: en Baetke 19874, pàg. 708, no dóna pas entrada a aquesta locució. L'Árni Böðvarsson 1993², pàg. 519, li dóna el significat de: † sitja í kostum hagnýta sér hlunnindi, taka undir sig eign, i tradueixo en conseqüència; #3. miðla [e-m] e-t í mót: en Baetke 19874, pàg. 418, no dóna pas entrada a aquest verb. El significat n'és: pagar (en sentit figurat) una cosa a algú malament, tornar-los sempre el bé que li feien amb malvestats; #4. verða á fyrir e-m: Cf. Baetke 19874, pàg. 720: e-t verðr (mjǫk) á fyrir e-m etwas wird jemandem zum Nachteil, schadet jemandem, bekommt jemandem schlecht; #5. eiga veiði: en Baetke 19874, pàgs. 341 i 536, no dóna pas entrada a aquesta locució. En Walther Heinrich Vogt 1921, pàg. 60, deixa clar que el significat del fraseologisme era: tenir els drets de pesca en un riu, i tradueixo en conseqüència; #6. ranglæti: Cf. en Baetke 19874, pàg. 486: rang-læti n. rechtswidriges Verhalten, Unrechtlichkeit; )

♦ gjörn er hönd á venju: <LOC FIG> el costum és una segona natura (o: naturalesa), consuetudo secunda natura, gran és la força del costum

◊ fóstru átti Þorbjörn öngull er Þuríður hét. Hún var mjög gömul og til lítils fær að því er mönnum þótti. Hún hafði verið fjölkunnig mjög og margkunnig mjög þá er hún var ung og menn voru heiðnir. Nú þótti sem hún mundi öllu týnt hafa. En þó að kristni væri á landinu þá voru þó margir gneistar heiðnar eftir. Það hafði verið lög hér á landi að eigi var bannað að blóta á laun eða fremja aðra forneskju en varðaði fjörbaugssök ef opinbert yrði. Nú fór svo mörgum að gjörn var hönd á venju og það varð tamast sem í æskunni hafði numið. Og svo sem Þorbjörn öngull var þrotinn að ráðagerðum leitar hann þangað til trausts sem flestum þótti ólíklegast en það var til fóstru sinnar og spurði hvað þar væri til ráða að taka hjá henni: en Þorbjörn Öngull tenia una fóstra que nomia Þuríður. Era molt vella i [ja] de poca utilitat, al parer de la gent. De jove, quan la gent encara era pagana, havia posseït grans coneixements de màgia i bruixeria, però en aquell temps semblava com si hagués oblidat tots els seus coneixements de màgja. I, malgrat que el país ja s'havia convertit al cristianisme, encara romanien colgats nombrosos calius del paganisme. En el nostre país hi havia hagut la llei que no era prohibit de fer sacrificis i ofrenes [als déus] en privat o coldre d'altres usatges pagans, però si es feia de manera que la gent ho sabés, es castigava amb la pena de bandejament menor, ço és, bandejament per tres anys. Doncs bé, a molts els passava que els agradava continuar fent allò a què havien estat avesats (o: que la força del costum és molt forta) i el que els era al més familiar i conegut era el que havien après quan eren joves. Per aquesta raó, en Þorbjörn Öngull, quan ja no va saber què fer, va anar a cercar consell allà on la majoria de la gent hauria cregut que era al més inversemblant de fer-ho i això fou de la seva fóstra, i li va demanar a ella què s'havia de fer (vocabulari: #1. gjǫrn...: Cf. R. C. Boer 1900, pp. 270: 15. gjǫrn — venju, der sinn des sprichwortes ist: „jeder tut gerne das, woran er gewöhnt ist“; #2. tamur: Cf. Baetke 19874, pàg. 646: þat varð tamast sem í œskunni hafði numit jung gewohnt, alt getan; #3. taka til ráða: Cf. Baetke 19874, pàg. 479: hvat skal nú til ráða taka was ist nun zu tun; #4. þrjóta: Cf. Baetke 19874, pàg. 783: svá sem hann var þrotinn at ráðagerðum als er keinen Rat mehr wußte; )

♦ siðir og venjur: usatges i costums

♦ venju fremur: inusualment, més de l'habitual

♦ viðtekin venja: un vell costum, una tradició

♦ gera e-ð að viðtekinni venju: convertir una cosa en una tradició, fer tradicional una cosa

♦ → erfðavenja “costum tradicional”

♦ → siðvenja “costum, usança”

2. (vani) hàbit m

◊ þessi psálmr er Domine, quis habitauit, ok var honum mikit yndi at halda slíkar venjur ok vænti, at nǫkkurr mundi eptir hans háttum víkja: aquest psalm és [el qui comença amb] Domine, quis habitauit, i li era un gran delit mantenir aquests hàbits i esperava que hi hauria algú que seguiria els seus costums (vocabulari: #1. háttr: Cf. en Baetke 19874, pàg. 235-236: <...> 2. (meist pl.) Verhalten, Benehmen, Lebensweise; Gewohnheiten, Brauch, Sitte: halda teknum hætti an der alten Sitte, Gewohnheit festhalten; in derselben Weise fortfahren; #2. víkja eptir e-u: Cf. en Baetke 19874, pàg. 737: víkja eptir orðum e-s sich nach jmds. Worten richten)

venja <ven ~ venjum | vandi ~ vöndum | vanið ║ e-n>:

 

♦ venja e-n af e-u:  

♦ venja e-n á e-ð:  

♦ venja e-n við e-ð:  

♦ venja sig af e-u:  

♦ venja sig á e-ð:  

venjast <venst ~ venjumst | vandist ~ vöndumst | vanist ║ e-u ~ á e-ð>:

avesar-se a una cosa, habituar-se a una cosa

◊ getur blámaður (kūˈʃī:   כּוּשִׁי) breytt hörundslit sínum eða pardusdýrið flekkjum sínum? Ef svo væri munduð þér og megna að breyta vel, þér sem vanist (limˈmūδ ~ לִמּוּד:   limmuˈδēi̯   hāˈrēaʕ,   לִמֻּדֵי הָרֵעַ) hafið að gjöra illt: un etíop, que per ventura pot canviar el color de la seva pell, o un lleopard, les seves taques? Si fos així, vosaltres també seríeu capaços de canviar a millor, vosaltres, que us heu avesat a fer el mal

♦ ég þarf að venjast þessu: m'hi he d'avesar, m'he d'avesar a fer-ho

◊ þetta bar svo til einn dag að hann gáði þess ei. Og er Hrafni kom í hug venjubragð sitt, þá er hann var á leið kominn, mælti hann við förunauta sína: „Legist hefur mér nokkuð í minni venju. Eg gáði ei að tala blessan af biskupi“ (SS II, cap. 112, pàg. 876) un dia es va esdevenir que no va parar esment a fer-ho. I quan al Hrafn, quan ja havia fet una bona tirada de camí, li va revenir que s'havia apartat del seu costum, va dir als seus companys de camí: “Alguna cosa s'ha interposat en el meu costum (és a dir, no me n'he recordat de fer el que sempre solc fer): No he parat esment a rebre la benedicció del bisbe”

venju·bundinn, -bundin, -bundið <adj.>:

convencional

venju·lega <adv.>:

habitualment, normalment

♦ eins og venjulega: com de costum

♦ meira en venjulega: més que de costum, més que habitualment

venju·legur, -leg, -legt: normal, habitual

vensl <n.pl vensla>:

venslaður, vensluð, venslað <adj.>:

vensla·fólk <n. -fólks, no comptable>:

ventill <m. ventils, ventlar>:

Venus <f. Venusar, pl. no hab.. Ac. & Dat. sg.: Venus (o: Venusi)>:

1. (ástargyðja) Venus f (deessa de l'amor) (Vĕnŭs)

◊ “Venus í loðfeldi” eftir Leopold von Sacher-Masoch: “La Venus de les pells” d'en Leopold von Sacher-Masoch

2. (reikistjarna) Venus m (planeta)

Venusar·hof <n. -hofs, -hof>:

temple m de Venus

Venusar·stytta <f. -styttu, -styttur. Gen. pl.: -styttna o: -stytta>:

estàtua f de Venus

vepja <f. vepju, vepjur. Gen. pl.: vepja>:

fredeluga f, nyivit m, pebret m, merita f (Val.), juia f (Bal.) (ocell Vanellus vanellus)

ver <m. vers, verar>:

1. <† eða/o ritm./lit.> (karlmaður) baró m (persona de sexe masculí)

2. (eiginmaður) home m (marit)

ver¹ <n. vers, ver>:

1. (sængurver) cotí m (de matalàs)

2. (koddaver) coixinera f (de coixí)

ver² <n. vers, ver>:

1. (<†> fiskimið) pesquera f (pesqueria)

♦ → selver “indret on es poden caçar foques; estació foquera”

♦ → síldver “pesquera d'arengs”

2. <HIST> (fiskiver, verstöð) estació pesquera (lloc d'estada temporer, a la vora de la mar, per a pescadors durant la temporada de pesca. Amb l'arribada de la pesca moderna, a partir del segle XX, els ver varen anar desapareixent)

♦ fara í verið: anar a una estació pesquera per a fer-hi de pescador

♦ → síldver “estació arenguera”

♦ → útver “estació pesquera llunyana (aïllada)”

3. (eggver) *ouatera f, *vedat m d'ous (indret vedat on certs ocells, dels quals hom en recull els ous, hi ponen)

4. (dúnver) *plomera f, *vedat m de plomissol (indret vedat on certs ocells com ara els èiders, dels quals hom en recull bàsicament el plomissol, hi nien i ponen)

ver³ <n. vers, ver>:

(grasi vaxin blaut kvos, gróðurvin á hálendi) ver, mena d'oasi de verdor al hálendi ‘altiplà’ islandès. Solen ésser clotades o depressions del terreny amb molta acumulació d'aigua i herbei.

vera <f. veru, verur. Gen. pl.: vera>:

1. (lífvera) ésser m (criatura)

♦ lifandi vera: un ésser vivent

♦ → mannvera “ésser humà”

2. (dvöl) estada f (sojorn & presència a un indret)

♦ vera mín hér: la meva estada aquí

♦ vera sín þarna: la seva estada allà, la seva presència allà

3. (reynd, raunveruleiki, e-ð sem er) realitat f (el que existeix, el que és, l'existència)

♦ í raun og veru: realment

♦ í verunni: realment, en realitat

♦ → tilvera “existència; ésser <FIL>”

4. (tilgangur) intenció f (propòsit, objectiu, finalitat)

♦ í þá veru: en aquest sentit, amb aquesta intenció

♦ segja e-ð í þá veru: dir alguna cosa en aquesta direcció

♦ í þeirri veru að <+ subj.>: amb la intenció (o: l'objectiu) que <+ subj.>

5. (eðli) mena f, natura f (natural, manera d'ésser)

vera: 1. ésser
			hvað er að yður? Què té? Què li passa?
			ég er með hóstinn: tinc tos
			ég er eins og ég er og get ekkert að því gert: sóc com sóc i no puc fer-hi res
	2. vera til: 2.1. <GEN> haver-hi (donar-se & estar disponible & existir & ésser-hi)
			til eru menn sem...: hi ha homes que...
			vera til á undan: preexistir
		2.2. (tilbúinn, klár) estar llest -a (preparat)
			ertu til?: estàs llest?
			ég er til, við skulum fara: estic llest, anem
		2.3. vera til í e-ð: estar disposat -ada a una cosa
			vera til í allt: estar disposat a tot
			vera [ekki] til í að <inf.>: [no] estar disposat a <inf.>

♦ taskan var ekki eins og hún á að sér að vera: <LOC> la maleta no estava com ha d'estar (s'havia lliurat amb desperfectes a la sala de lliurament d'equipatge de l'aeroport)

veraldar:

gen. sg. de → veröld “món”

veraldar- <en compostos>:

1. <GEN> mundial, del món

2. <RELIG> secular, seglar

veraldar·byggð <f. -byggðar, no comptable>:

orbe habitat

♦ öll veraldarbyggð[in]: tot el món habitat

þessi skal vera þinn konungur, er öll veraldarbyggðin mætti girnast til yfir sér að hafa, ef hans tign héldi vel í alla staði þeim mannkostum, er hann tók upp í fyrstu með henni: Aquest ara serà el teu rei, aquest, que tot l'orbe habitat voldria tenir per rei seu si Sa Dignitat (tign) mantingués bé, en tots els sentits, totes les bones qualitats (virtuts) que ell va adoptar al començament ensems amb ella (és a dir, totes les bones qualitats de què va fer gala en el moment que fou coronat rei)

veraldar·maður <m. -manns, -menn>:

 

veraldar·saga <f. -sögu, -sögur. Gen. pl.: -sagna>:

història f universal, història f del món

veraldar·sæla <f. -sælu, no comptable>:

 

veraldar·vald <n. -valds, -völd>:

 

veraldar·vanur, -vön, -vant <adj.>:

història f universal, història f del món

veraldar·vefur <m. vefs (o: vefjar), no comptable>:

<INFORM> web f, WWW f

veraldar·viska <f. -visku, no comptable>:

 

veraldir:

nom. & ac. pl. de → veröld “món”

verald·legur, -leg, -legt <adj.>:

1. <GEN> mundà -ana, mundanal

◊ andleg og veraldleg mál: afers mundanals i espirituals, qüestions mundanals i espirituals

2. (ekki geistlegur eða kirkjulegur) laic -a, llec -ega (no eclesiàstic)

<†>  verast <erst ~ erumst | varst ~ vorumst | verist>:

(vera hvor/hver öðrum) ésser un amb l'altre, ésser mútuament

◊ gumnar margir ǀ erosk gagnhollir, ǁ enn at virði vrekaz; ǁ aldar róg ǀ þat mun æ vera: ǁ órir gestr við gest: molts d'homes se són lleials l'un a l'altre, però [així i tot] als banquets es barallen de mala manera; de brega d'home, sempre n'hi haurà: l'hoste es baralla[rà] amb l'hoste

◊ vápnom ok váðom ǁ skolo vinir gleðjaz, ǁ þat er á sjálfom sýnst; ǁ viðrgefendr ok endrgefendr ǀ erost lengst vinir, ǁ ef þat bíðr at verða vel: [ara i adés] els amics han de fer-se mútuament una alegria amb armes i vestits: aquestes són les coses que hom veu molt bé en un mateix (i per tant, cada cop que un veu l'arma o el vestit regalats, és a dir, [gairebé] contínuament, se'n recorda de l'amic i de l'amistat que es tenen. Entenc á [þeim] sjálfum, i per tant, com a sintagma pronominal anafòric de vinir i tradueixo en conseqüència. Una altra traducció, intentant conservar el superlatiu norrè, podria ésser: tals coses són les que un veu més ostensiblement, més cridanerament en un mateix). Els qui donen regals i els qui en tornen a canvi són els qui resten amics mutus per més temps, si[, altrament,] els és concedit que les coses vagin bé [entre ells] (cf. Kuhn 1968³, pàg. 28: Unpersönlich: ef þat bíðr at verða vel wenn es das erreicht od. erlebt: wenn es dahin kommt, daß es gut wird (Háv. 41): ‘si és que realment els està reservat de romandre amics’)

Vera·týr <m. -týs, no comptable>:

<MITOL> Veratýr m, déu dels barons (=dels guerrers), epítet i designació del déu Odin: deus uirorum [qui pugnant], deus bellatorum

◊ 1. ‘Heitr ertu, hripuðr, ǀ oc heldr til mikill, ǁ gǫngomc firr, funi! ǁ loði sviðnar, ǀ þótt ec á lopt berac, ǁ brennomc feldr fyrir. ◊ 2. Átta nætr ǀ sat ec milli elda hér, ǁ svá at mér mangi ǀ mat né [miǫð] bauð, ǁ nema einn Agnarr, ǀ er einn scal ráða, ǁ Geirrøðar sonr, ǀ Gotna landi. ◊ 3. Heill scaltu, Agnarr, ǀ allz þic heilan biðr ǁ Veratýr vera; ǁ eins drycciar ǀ þú scalt aldregi ǁ betri giold geta: 1. “Ets ardent, Acuitat i força massa fort. Allunya't de mi, foc! El loden se'm socarrima, per més que l'aixeco (per allunyar-lo del foc abrasador), el feldr (mantell) se'm crema. 2. He passat vuit dies assegut aquí, entre dos focs, sense que ningú no m'hagi ofert menjar [ni beguda], llevat de l'Agnarr totsol, el fill d'en Geirrøðr, que regnarà totsol sobre la terra dels gots. 3. Salut a tu, Agnarr, car el déu dels homes [que lluiten] mana que en tinguis. Per un sol glop (o: per una sola beguda) mai no rebràs millor guardó (vocabulari: #1. hripuðr: En Kuhn 1968³, pàg. 101: hripuðr m. ‘der hastende’: feuer. El foc, designat metafòricament (‘ókennt heiti’) com l'acuitat, el qui s'apressa, el qui va de pressa; #2. heldr til mikill: En Kuhn 1968³, pàg. 93: heldr til mikill allzu groß (Grm. 1); #3. ganga firr e-m: En Kuhn 1968³, pàg. 56: fara od ganga firr eo weiter fort von etwas ziehen (od. gehen). En Kuhn no explica pas la forma gǫngomc, però sí en Sijmons/Gering 1927 (III,1), pàg. 187: 1². gǫngomk, imperat. = gakk mér; #4. funi: En Kuhn 1968³, pàg. 64: funi (got. fōn, gen. funins) m. feuer; #5. loði: En Kuhn 1968³, pàg. 131: loði m. loden, loði rauher lodenstoff (Grm. 1). L'estofa de la qual és fet el feldr; #6. bera e-t á lopt: en Sijmons/Gering 1927 (III,1), pàg. 187: 1³. þót á lopt berak ‘ wenn ich ihn auch emporziehe’, nämlich fort von dem auf dem fußboden brennenden feuer <...>; #7. brennomk: En Kuhn 1968³, pàg. 65: brennomc feldr fyrir (= brenn feldr fyr mér) der mantel brennt von mir (mir am leibe: Grm. 1. en Sijmons/Gering 1927 (III,1), pàg. 187: 1⁴. brinnomk = brinn mér, s. zu Vm 7². Recordi's que, en la llengua antiga, la 3ª pers. sg. del present d'indicatiu del verb brenna és brenn o brennr. Aquesta darrera forma és la qui s'ha acabat generalitzant en la llengua moderna, la qual només coneix: brennur; #8. svá at: En Kuhn 1968³, pàg. 196: svá at kann mit einer folgenden negation auch ‘ohne daß’, ‘ohne zu’ sein (Grm. 2, <...>; #9. drykkr: En Kuhn 1968³, pàg. 39: dryccr (ags. drync) m. trunk; . L'ús del numeral einn suggereix que hem de donar aquí al mot el significat de glop. Cf. en Baetke 19874, pàg. 94: drykkr <...> Schluck, Zug (beim Trinken); )

ver·búð <f. -búðar, -búðir>:

barraca f de pescadors, caseta f de pescadors