Macià Riutort i Riutort

ÍSLENSK-KATALÓNSK ORÐABÓK
DICCIONARI ISLANDÈS-CATALÀ

VE

       
   
 
       


© Macià Riutort i Riutort, 1998



   
τίς δὲ ἐξ ὑμῶν μεριμνῶν δύναται ἐπὶ τὴν ἡλικίαν αὐτοῦ προσθεῖναι πῆχυν;
 
   
og hver yðar getur með áhyggjum aukið spönn við aldur sinn?
 
   
I qui de vosaltres, per més que es preocupi, pot allargar d'un sol moment el temps de la seva vida?
 
   
Lluc, 12:25.
 
       


veð <n. veðs, veð>:
♦ veðr í fasteign:  
♦ taka e-ð að veði:  
♦ setja e-ð að veði:  
♦ líf hans er í veði:  

veð:
1ª pers. sg. pres. ind. de → vaða “passar a gual”

veð·banki <m. -banka, -bankar>:
 

veð·bók <f. -bókar, -bækur>:
 

veð·bréf <n. -bréfs, -bréf>:
 

veð·deild <f. -deildar, -deildir>:
 

veð·hafi <m. -hafa, -hafar>:
 

veð·hlaup <n. -hlaups, -hlaup>:
 

veðja <veðja ~ veðjum | veðjaði ~ veðjuðum | veðjað>:
 
Óðinn oc Frigg sáto í Hliðsciálfo oc sá um heima alla. Óðinn mælti: ‘Sér þú Agnar, fóstra þinn, hvar hann elr bǫrn við gýgi í hellinom? Enn Geirrøðr, fóstri minn, er konungr oc sitr nú at landi.’ Frigg segir: ‘Hann er matníðingr sá, at hann qvelr gesti sína, ef hánom þiccia ofmargir koma.’ Óðinn segir, at þat er in mesta lygi. Þau veðia um þetta máll’Odin i la Frigg seien a Hliðskjálf, mirant per tots els móns. L'Odin va dir: “Que veus l'Agnarr, el teu fóstri, engendrant infants amb una gígia dins la cova? Per contra, en Geirrøðr, el meu fóstri és rei i ara regna sobre la seva terra”. La Frigg li va dir: “Plany tant el menjar que maltracta els seus convidats si li sembla que n'hi han anat massa”. L'Odin li va dir que allò era una grandíssima mentida. Van fer una juguesca sobre aquesta qüestió
♦ veðja á e-ð:  
♦ veðja e-u:  
♦ veðja við e-n:  
♦ veðja við e-n um e-ð: 

veð·lán <n. -láns, -lán>:
 

veðlána·hús <n. -húss, -hús>:
 

veð·lánari <m. -lánara, -lánarar>:
 

veðlána·stofa <f. -stofu, -stofur. Gen. pl.: -stofa>:
 

veð·mangari <m. -mangara, -mangarar>:
 

veð·mál <n. -máls, -mál>: aposta f, messions f.pl (Mall.)
		tapa veðmál: perdre una aposta

veðra·brigði <n.pl -brigða>:
 

veðra·samur, -söm, -samt <adj.>:
 

veðrar·horn <n. -horns, -horn>:
banya f de marrà, banya f de mardà m (Val., Bal.

veðrast <veðrast ~ veðrumst | veðraðist ~ veðruðumst | veðrast>:
 

veðra·víti <n. -vítis, -víti>:
 

veðrátta <f. veðráttu, no comptable>:
temps m (atmosfèric)

veðreiða·hestur <m. -hests, -hestar>:
 

veðreiða·maður <m. -manns, -menn>:
 

veð·reiðar <f.pl -reiða>:
 

veð·réttur <m. -réttar, -réttir>:
 

veðrun <f. veðrunar, no comptable>:
 

veð·setja <-set ~ -setjum | -setti ~ -settum | -sette-ð>:
 

veð·skuld <f. -skuldar, -skuldir>:
 

veðskulda·bréf <n. -bréfs, -bréf>:
 

veð·tryggja <-tryggi ~ -tryggjum | -tryggði ~ -tryggðum | -tryggte-ð>:
 

veður <m. veðrar (o: veðurs), veðrar>:
1. <GENmarrà m, mardà m (Val., Bal.
2. <HIST MILmoltó m, ariet m
3. veðrar <m.pl veðra>: ganxos recargolats com a banyes de marrà
◊ ógjörla sá eg til. En húskarl ætla eg Önundar úr Meðaldal og var í kápu Gísla en söðulreiði Önundar og í hendi fiskistöng og veðrar af upp: no ho vaig veure amb prou claredat, però crec que devia ésser un dels húskarls (“missatge, mosso de mas”) de l'Önundur de Meðaldalur; duia a sobre el mantell d'en Gísli però els arnesos de l'Önundur, i a les mans, una fitora i les seves pues, que se'n destacaven a dalt, eren recargolades com a banyes de marrà

veður <n. veðurs, veður>: 1. <GEN> temps m (atmosfèric, meteorològic)
		gtt veður: temps magnífic
		brjálað veður: un temps de gossos, un temps boig
		fínt veður: temps maco (bon temps)
		geggjað veður: un temps fantàstic
		gott veður: bon temps
		leiðinlegt veður: temps desagradable
		slæmt veður: temps dolent
		vont veður: temps dolent
		ömurlegt veður: un temps trist, un temps depriment
	2. (stormur) tempesta f, maltempsada f
1. <GENtemps [meteorològic]
skýflókann dró skjótt yfir. Og er hann kom yfir bæinn að Fróðá fylgdi honum myrkur svo mikið að menn sáu eigi úr túninu á brott og varla handa sinna skil. Úr skýinu kom svo mikið regn að heyið varð allt vott það er flatt lá. Flókann dró og skjótt af og lýsti veðrið. Sáu menn að blóði hafði rignt í skúrinni: el núvol negre i espès va tapar ràpidament [la contrada del fiord]. I quan va arribar al mas að Fróðá, va provocar-hi una negror i unes tenebres tan espesses que els qui eren al prat del mas no hi veien més enllà d'ell i a penes distingien la pràpia mà [davant els ulls]. Aquell ennuvolat va deixar caure una pluja tan forta que tot el fenàs, que encara estava estès perquè s'assequés, es va mullar. L'ennuvolat també va passar ràpidament i el temps es va esclarir. I llavors els habitants del mas varen veure que en aquell ruixat havia plogut sang
♦ gá til veðurs: mirar quin temps fa
♦ gott veður: bon temps
93. Þat var tíunda dag jóla, er Rǫgnvaldr jarl stóð upp. Var veðr gott. Bað hann þá menn sína vápnask, ok lét blása liðinu upp til kastalans. Drógu þeir þá viðinn at, ok hlóðu bál umhverfis veggina. Skipaði jarl mǫnnum til atgǫngu, hvar hverigir skyldu at ganga: 93. Era el desè dia dels iol (o sigui, el tres de gener) quan el iarl es va llevar. El temps era bo. Vamanar als seus homes que s'armessin i va fer sonar el senyal perquè la seva host pugés cap al castell. Aleshores varen arrossegar llenya [fins al castell] i la varen apilar (per encendre-la posteriorment) al voltant de la muralla. El iarl va disposar els homes per a l'atac, on cadascun d'ells havia d'atacar
♦ biðja um gott veður: <LOC FIGdemanar la pau, voler reconciliar-se, cercar la reconciliació
♦ biðja e-n um gott veður: <LOC FIGcercar la pau amb algú demanar a algú de fer la pau amb ell
♦ heitt var í veðri ~ kalt var í veðri: feia calor ~ feia fred
♦ í öllum veðrum: faci el temps que faci, per més dolent que sigui el temps
♦ kalt var í veðri~ heitt var í veðri : feia fred ~ feia calor
♦ veðri var svo varið að...: el temps que feia era tal que... (Baetke 19874, pàg. 722: honum var svá varit at hann var undirhyggjumaðr es stand so mit ihm, daß er e. heimtückischer Mensch war; svá er varit, at es verhält sich so, steht so)
◊ þeir stíga nú á hesta sína. Veðri var svo varið að þoka var svo mikil að hvergi sá bæja milli. Karl ríður nú suður úr garði og upp á hólma og allir þeir eftir. Hann ríður þar til hann kemur í Skíðadal á Möðruvöllu. Það var snemma morguns og var Ingvildur ei upp risin. Karl ríður að hússbaki og segir að þeir skyldu bíða hans þar. Karl ríður að dyrum og gengur griðkona ein út. Karl spurði hvort Skíði væri heima: llavors varen muntar a llurs cavalls. El temps que feia era tal que la boira era tan espessa que entre els dos masos no s'hi podia veure res. En Karl llavors va partir a cavall cap al sud i pujant els hólmar, i tots els seus homes, darrere darrere. No va deixar de cavalcar fins que va haver arribat als Möðruvellir, a l'Skíðadalur. Hi va arribar molt de matí i la Ingvildur encara no s'era llevada. En Karl va donar la volta al mas i allà, a la part del darrere, va dir als seu shomes que l'hi esperessin. Tot seguit, es va dirigir fins a les portes del mas on una griðkona, ço és, una serventa lliure, va sortir a veure qui era. En Karl li va demanar si l'Skíði era a casa
♦ veðrið er ekki tryggt: el temps és insegur
♦ veður skipast (o: breytist; o: snýst) í lofti: <LOC FIGel temps està canviant (= la situació està canviant)
♦ það er allra veðra von: <LOC FIGpot passar qualsevol cosa, es pot esperar de tot
♦ → kalsaveður “temps fred”
2. ([bert] loft, úti á bersvæðiaire m lliure (espai obert, no tancat)
um daginn eftir lét Þóroddur bera út rekkjuklæðin í veður og færði til viðu og lét hlaða þar bál hjá. Þá gekk að Þuríður húsfreyja og spyr hvað hann ætlar að gera af rekkjuklæðunum. Hann kveðst ætla að brenna þau í eldi sem Þórgunna hafði fyrir mælt: l’endemà en Þóroddur va fer treure a l'aire lliure la roba de llit [de la Þórgunna] i portar-hi llenya i va fer preparar una foguera. Però llavors s'hi va acostar la mestresa del mas, la Þúríður, i va preguntar què es proposava de fer amb la roba de llit. Ell li va dir que volia cremar-la en un fogueró tal i com ho havia disposat la Þórgunna
3. (vindurvent m (moviment de l'aire)
♦ dreifa e-m út í veður og vind: <LOC FIGdispersar algú als quatre vents (o: per tots els vents)  
♦ e-ð fer út í veður og vind: <LOC FIGuna cosa es dispersa als quatre vents, una cosa s'esfuma, una cosa s'esvaneix
♦ lítið veður: vent suau
það var einhverja nótt að varðmenn hljópu upp og báðu menn vaka sem tíðast, kváðust sjá land svo nær sér að þeir stungu nær stafni að. En seglið var uppi og alllítið veðrið að. Menn hlaupa þegar upp og bað Örn beita á brott frá landinu ef þeir mættu: una nit, els homes que estaven de guàrdia es posaren drets d'un bot i cridaren als homes que es despertessin (desxondissin) al més aviat possible, i dient que veien terra tan a prop d'ells que gairebé la tocaven amb la proa. La vela estava hissada i bufava un vent molt feble. Els homes es llevaren immediatament i l'Örn els va manar que, navegant a cenyir, intessin apartar-se de la costa si és que encara podien fer-ho
♦ stórt veður: fort vent
en þegar um vorið, er sjó tók að lægja, setti Björn fram skip sitt og bjó sem ákaflegast; en er hann var búinn og byr gaf, sigldi hann í haf; fengu þeir veður stór og voru litla stund úti, komu sunnan að Íslandi. Gekk þá veður á land, og bar þá vestur fyrir landið og þá í haf út, en er þeim gaf byr aftur, þá sigldu þeir að landinu. Engi var sá maður þar innan borðs, er verið hefði fyrr á Íslandi.: però, per la primavera, immediatament després que la mar es calmés, en Björn va avarar la seva nau i la va aparellar tan ràpidament com li fou possible. I quan va haver acabat de fer-ho i va tenir un vent favorable, va salpar i va prendre la mar. L'empenyeren forts vents de manera que la travessia fou ràpida. Varen arribar a Islàndia des del sud. En aquells moments, el vent bufava de terra i els va empènyer cap a ponent davant davant la costa i després els va empènyer mar endins, i quan tornaren a tenir un vent favorable, singlaren cap a terra. Cap dels homes que anaven a bord no havia estat abans a Islàndia
♦ [um nóttina] hljóp veðrið í útsuður: [de nit] el vent va canviar de direcció i es va posar a bufar cap al sud-est
svo var veðri farið er þeir riðu á heiðina að um morguninn var á krapadrífa og vindur lítill og urðu menn alvotir. En er á leið daginn tók að frysta. Hljóp þá veðrið í norður. Gerðist þá hríð svo grimm sakir myrkurs og frosts að sjaldan verða þvílíkar. Leið eigi langt áður þeir vissu eigi hvar þeir fóru. Dróst þá liðið mjög af kulda. Bað Kolbeinn menn þá stíga af baki og taki menn glímur stórar og viti ef mönnum hitnar við það (SS II, cap. 316, pàg. 477): el temps que va fer era tal que, al matí, quan varen partir cap a l'altiplà, va caure un xàfec d'aiguaneu, amb poc vent, i els homes quedaren xops. Quan el dia va començar a declinar, es va posar a gelar. Llavors el vent va canviar de direcció i es va posar a bufar cap al nord. Aleshores es va aixecar una tempesta de neu tan terrible per mor de la foscor i de la gelada que poques vegades se n'han vistes de semblants. No va passar gaire temps que ja no sabien cap a on anaven. El fred va deixar els homes del grup molt extenuats. En Kolbeinn llavors va manar als seus homes que desmuntessin dels cavalls i que s'agarbissin amb força un amb l'altre a veure si així entraven en calor
♦ hríð ~ stormur veðurs: tempesta de neu molt espessa
um sumarið eftir bjóst Kári til Íslands. Skeggi fékk honum byrðing. Voru þeir þar á átján. Þeir urðu heldur síðbúnir og sigldu þó í haf og höfðu langa útivist. En um síðir tóku þeir Ingólfshöfða og brutu þar skipið allt í spón en þó varð mannbjörg. Kafahríð var á (ɔ: þá gerði og á hríð veðurs). Spyrja þeir nú Kára hvað nú skal til ráða taka en hann sagði það ráð að fara til Svínafells og reyna þegnskap Flosa. Gengu þeir þá til Svínafells í hríðinni: l’estiu següent en Kári va preparar el seu viatge a Islàndia. L'Skeggi li va procurar un byrðingur, una nau mercant. Eren divuit homes a bord. Varen acabar els preparatius força tard, però tanmateix, quan ho van fer, anaren en mar. La travessia fou llarga, però finalment varen arribar a Ingólfshöfði. Aquí, varen estavellar la nau sencera però tots els qui hi anaven a bord es pogueren salvar. Feia una terrible tempesta de neu (ɔ: aleshores també es va aixecar una terrible tempesta de neu). Llavors [els nàufrags] varen preguntar al Kári què s'havia de fer i ell els va decidir que el millor era anar a Svínafell i conèixer (posar a prova) la magnanimitat d'en Flosi. I llavors es dirigiren sense fer cap pausa a Svínafell (vocabulari: #1. byrðingur: Cf. en Finnur Jónsson 1908, pàg. 421: 7. byrðinginn, sie hatten ihm also wohl für die reise ihr eigenes handelsschiff zur verfüfugung gestellt; #2. Ingólfshöfði: Cf. en Finnur Jónsson 1908, pàg. 421: 13. Ingólfshöfði, vorgebirge, nach dem ersten landnámsmaðr Ingolfr benannt (siehe Landnáma c. 8), in der Austr-Skaptafellssýsla unterhalb des Orœfajökull, im süden von Svínafell; #3. hríð veðurs: Cf. en Baetke 19874, pàg. 705: gerði á hríð veðrs ein Sturm kam auf; #4. í hríðinni: Cf. en Finnur Jónsson 1908, pàg. 421: 17. í hríðinni, „ohne zu rasten“, s. Egilss. c. 58,17. També en Baetke 19874, pàg. 273: í hríðinni sofort, auf der Stelle, unverzüglich; )
♦ komast á veður e-m: <LOC FIGobtenir avantatge sobre algú, prendre avantatge sobre algú
137. (136.) Eptir þat lét Sverrir konungr blása ǫllu liðinu upp á Mǫrtustokka, ok átti þar tal við þá, ok mælti svá: „Guð sé þess lofaðr, er hann hefir eigi gert horfinheilla við oss Birkibeina um sigrinn, nú heldr en fyrr; ok er mér þess ván, at varla muni Nikulás skaufali með úhræddu hjarta nú hafa undan sótt. En ek vil þó þat segja yðr ǫllum saman, at skipum skal leggja ǫllum til Hǫfuðeyjar. Vil ek, at vér fáim enga flǫgu af þeim eða skræmihlaupum þeira, þvíat eigi er úvænna, at nǫkkurir víki aptr til bœjarins, er náttar. Ann ek þeim ekki þess, at þeir komisk þegar á veðr mínu liði“: 137. (136.) Després d'això, el rei Sverrir va fer tocar a sometent per assenyalar que tota la flota es reunís a Mǫrtustokkar i allà els va parlar i els va dir així: “Déu sia lloat perquè ens ha atorgat la victòria a nosaltres, Cames-de-beç, en aquesta ocasió igual que en les anteriors. Espero que en Nicolau Guineu amb el cor sense por hagi fuit [aquesta vegada]. Però tot i així, us vull manar a tots vosaltres que meneu totes les naus a Hǫfuðey. No vull que sofrim un atac sobtat d'ells (=dels Crosses) o un atac per sorpresa que creï el pànic entre nosaltres, pe tal com no s'ha de descartar pas que alguns d'ells tornin a la vila, quan es farà de nit. No permetré (=no vull pas permetre) pas que prenguin avantatge sobre les meves tropes
♦ mæla á veður um: <LOC FIGdonar a entendre, insinuar, deixar entreveure
jarl dvaldist þar mjǫk lengi í allgóðum fagnaði. Staðarmenn fýstu jarl at staðfestast þar, ok mæltu mjǫk á veðr um, at þeir mundi gipta honum frúna: el iarl hi va romandre molt de temps en la millor hospitalitat. Els habitants de la ciutat exhortaven el iarl a establir-s'hi, donant-li a entendre clarament que podrien donar-li la senyora [Ermengarda] en matrimoni
♦ róa ~ sigla ~ stýra á veður e-m: remar ~ singlar ~ posar rumb cap a la banda de sobrevent d'algú
en er Sverrir konungr sá, hvar Baglar váru, þá lét hann blása herblástr, ok setja upp merki ok kvaddi atlǫgu. Reru Birkibeinar at, ok skutust á um hríð, ok reru í kring um Bagla ok á veðr þeim. Máttu Birkibeinar vera, hvárt er þeir vildu, nær eða fjarri: quan el rei Sverrir va veure on eren els Crosses va fer tocar a xafarranxo (o: a sometent, per tal que la tropa s'aprestés a la lluita) i muntar el seu estendard i ordenà l'atac. Els Cames-de-beç varen remar caps als Crosses, i, durant una estona, Cames-de-beç i Crosses es dispararen fletxes i d'altres projectils, i els Cames-de-beç remaren envoltant els Crosses fins a posar-se a la banda de sobrevent d'ells. Els Cames-de-beç [llavors estigueren en condicions de] posar-se on volguessin, lluny o a prop dels Crosses
♦ undir veður: a favor del vent
♦ beita undir veðrið: cenyir, anar proa a vent, navegar orientant la proa en la direcció del vent
og er vorar þá bjuggust þeir og sigldu burt og gaf Leifur nafn landinu eftir landkostum og kallaði Vínland, sigla nú síðan í haf og gaf þeim vel byri þar til er þeir sáu Grænland og fjöll undir jöklum. Þá tók einn maður til máls og mælti við Leif: "Hví stýrir þú svo mjög undir veður skipinu?" Leifur svaraði: "Eg hygg að stjórn minni en þó enn að fleira. Eða hvað sjáið þér til tíðinda?" Þeir kváðust ekki sjá það er tíðindum sætti. "Eg veit eigi, "segir Leifur, "hvort eg sé skip eða sker." Nú sjá þeir og kváðu sker vera. Hann sá því framar en þeir að hann sá menn í skerinu. "Nú vil eg að vér beitum undir veðrið, "segir Leifur, "svo að vér náum til þeirra ef menn eru þurftugir að ná vorum fundi og er nauðsyn á að duga þeim. En með því að þeir séu eigi friðmenn þá eigum vér allan kost undir oss en þeir ekki undir sér." Nú sækja þeir undir skerið og lægðu segl sitt, köstuðu akkeri og skutu litlum báti öðrum er þeir höfðu haft með sér. Þá spurði Leifur hver þar réði fyrir liði: i quan va arribar la primavera, es varen aparellar i salparen i en Leifur va donar (posar) nom a aquesta terra segons les seves propietats i la va anomenar Vínland. Així i doncs, es feren en alta mar i tingueren un vent propici fins que albiraren Grenlàndia i les seves muntanyes (espadats ?) al peu de les glaceres. Aleshores un home va prendre la paraula i digué al Leifur: “Per què governes la nau posant-la tan fort a favor del vent?” En Leifur li va respondre: “No només presto atenció al rumb, sinó també a d'altres coses, o és que vosaltres no veieu res de nou?” Ells li digueren que no veien res de particular. “No sé pas” els va dir en Leifur, “ si el que jo veig és un vaixell o un illot”. Els altres aleshores ho veieren i li digueren que era un illot. Ell arribava molt més lluny que els altres amb la vista, de manera que [també] havia vist que hi havia gent a l'illot. “Si anar proa a vent”, els va dir en Leifur, “és per atènyer la gent que hi ha a l'illot, no fos cosa que haguessin de menester que els trobem perquè tinguin necessitat que els socorrem. Si, emperò, resulta que no són gent de pau (és a dir, que llurs intencions no siguin pacífiques), nosaltres tenim tots els avantatges i ells, cap” Varen arribar a prop de l'illot i varen arriar la vela, varen fermar l'àncora i abaixaren a la mar un dels dos bots petits que duien amb ells. Llavors en Leifur va preguntar [als nàufrags] qui era llur cap
♦ sigla undir veður: navegar anant proa a vent, navegar amb rumb a favor del vent
247. En eptir um daginn, er Óláfr konungr leysti flota sinn af hǫfninni, var veðr lítit ok hagstœtt, þegar undan landi kom. Gengu meira smáskip ǫll ok sigldu þau undir veðr á hafit út. En Sigvaldi jarl sigldi nærr konungsskipinu ok kallaði ok bað konung sigla eptir sér innhallara, þvíat „mér er kunnigt, hvar hér er djúpast um eyjarsundin (ɔ: eyjasundin) en þér munuð þess þurfa við hin stóru skipin“ (cf. capítol 100 de la Heimskringla)i l'endemà, quan el rei Olau va salpar del port amb la seva flota, tan bon punt hagueren sortit a mar oberta, els va bufar un vent suau i favorable. Totes les naus petites es posaren a fer molt bona via , singlant mar endins amb aquell vent de popa. Però el iarl Sigvaldi es va acostar amb la seva nau a la del rei i els va cridar i va pregar al rei que navegués al seu darrere, per la part de més a prop de la costa, car “conec per on és més fonda la mar aquí per travessar els freus de l'illa [de Svǫldr] (ɔ: els freus entre les illes) i amb tota seguretat que haureu de menester que us guiï pel que fa als vaixells grans”
♦ veður gengur á haf ~ á land: el vent bufa de la mar ~ de terra
nú er að segja frá Önundi tréfót að þá rak nokkur dægur. Síðan gekk veðrið á haf. Sigldu þeir þá að landinu. Kenndust þá við þeir er áður höfðu farið að þeir voru komnir vestur um Skaga. Sigldu þeir inn á Strandaflóa og nær Suður-Ströndunum. Þá reru að þeim sex menn á teinæringi og kölluðu út á hafskipið hver fyrir réði. Önundur nefndi sig og spurði hvaðan þeir væru. Þeir kváðust vera húskarlar Þorvalds frá Dröngum: de l'Önundur Cama-de-fusta s'ha de contar ara que la seva nau va anar alguns dies a la deriva a mercè del fort vent. Després, el vent va bufar cap a terra i llavors ells s'acostaren a la costa. Els qui ja havien fet la travessia (o: ja havien navegat per aquesta costa) reconegueren que es trobaven a ponent de Skagi. Varen entrar en el golf d'Strandaflói i navegaren a prop de les Strandir de migjorn. Aquí els sortiren a l'encontre sis homes a bord d'un teinæringur, una barca de deu rems i cridaren als del vaixell qui el capitanejava. L'Önundur els va dir que era ell i els va preguntar d'on eren. Ells li digueren que eren missatges d'en Þorvaldur de Drangar
♦ veðrið (= Ac.) lægir: el vent es calma
Þórður bað menn sína þegar herklæðast og ganga til skips. Var ýtt skipinu og kafði þegar fyrir hvassviðri og gengu menn þá heim aftur. Hét Þórður þá á guð að veðrið skyldi lægja og jafnskjótt féll veðrið. Fór Þórður þá á skipi inn til Otradals (SS II, cap. 334, pàg. 510): en Þórður va manar als seus homes que s'armessin immediatament i que anessin al vaixell. Varen avarar la nau i immediatament una furiosa ventada va amenaçar d'enfonsar-lo (?), de manera que els homes tornaren a les cases. En Þórður llavors va invocar Déu perquè el vendaval es calmés i immediatament el vent va cessar. Llavors en Þórður es va dirigir amb el vaixell cap a la vall d'Otradalur, entrant en el fiord d'Arnarfjörður
♦ út í veður og vind: <LOC FIGals quatre vents, per al vent
♦ það er allt komið út í veður og vind: <LOC FIGtot s'ha dispersat als quatre vents
♦ e-ð fer út í veður og vind: <LOC FIGuna cosa es dispersa als quatre vents, s'esvaneix i es perd [sense deixar rastre]
♦ strita út í veður og vind: <LOC FIGtreballar inútilment (o: en va) 
♦ gera veður út af e-u: <LOC FIGfer (o: armar) molt d'escàndol (o: enrenou) per una cosa, fer una escandalera per una cosa (Mall.)
♦ sækja í sig veðrið: <LOC FIGfer un esforç, reunir forces
♦ vita ekki hvaðan á sig stendur veðrið: <LOC FIGno saber-se'n avenir, estar completament astorat -ada
♦ það er mikið veður í e-m: <LOC FIGtenir molts de fums, ésser molt inflat -ada, dur molta d'estufera (Mall., Men.
4. (hvassviðriventada f (vent [molt] fort, vendaval)
5. (stormur, óveðurtempesta f (borrasca, maltempsada, temporal)
ég mundi flýta mér að finna hæli fyrir þjótandi vindum og veðri (ˈsaʕar ~ סַעַר:   mē-ˈrūaħ   sɔˈʕāh   mi-sˌsāʕar,   מֵרוּחַ סֹעָה מִסָּעַר)cuitaria (m'apressaria) a cercar recer dels vents xiulants i de la tempesta
♦ veðrið (= Ac.) lægir: el temporal s'està calmant
♦ veðrið er farið að lægja: el temporal està cessant (o: s'està calmant)
♦ mikið veður: una gran tempesta
þá gerði svo mikið veður (ὁ σεισμός -οῦ:   καὶ ἰδοὺ σεισμὸς μέγας ἐγένετο ἐν τῇ θαλάσσῃ) á vatninu að bylgjurnar gengu yfir bátinn. En Jesús svaf: aleshores es va aixecar una gran tempesta en el llac, tan forta que les onades cobrien la barca, però Jesús dormia
♦ → mannskaðaveður “tempesta devastadora, torbonada devastadora”
♦ → þrumuveður “borrasca amb trons, maltempsada amb trons, tempesta amb trons”
6. (lyktolor f (flaire)
♦ e-ð kemst við veðri: <LOC FIGun rumor arriba [a algú]
nú sér Vémundur að hann fær ekki að gert að svo búnu en þó vildi hann fyrir hvern mun fá viðinn keyptan. Og nú kaupir hann að einum manni og gefur honum til eyri silfurs að hann segði í hávaða þar við skipið að Steingrímur hefði keypt við að Gásum og hann mundi nú ekki þessa viðar þurfa er hann hafði þar áður varðað fyrir sína hönd. Og þegar er sjá saga kemst við veðri þar að skipinu þá keypti Vémundur þá þegar viðinn þann er hann hafði áður falað. Og nú segir Herjólfur honum til er hann vill eigi hafa þenna við er keyptur var í brigð við annan mann og kveðst munu ná enn þeim viði er menn hefðu eigi áður keyptan. Vémundur segir að honum líkar það vel þótt hann vilji eigi hafa viðinn, kvað ósýnt að betra mundi hann við taka eða betri kaup á fá en sjá var, keyptur með þvílíku verði. Herjólfi kvaðst betra þykja þótt hann fengi harðari kosti á um viðinn og væri ekki tvímæli á síðan hvort hann ætti eða aðrir menn. Vémundur kvað því margan lítilmenni vera "að sér lætur allt í augum vaxa þótt smátt komi til": en Vémundur llavors va veure que, estant les coses d'aquesta manera, no podria aconseguir res (menys lite.: no hi havia res a fer), però volia adquirir la fusta fos com fos. I llavors va pagar a un home un eyrir d'argent perquè, devora el vaixell, digués amb veu clara i forta, que l'Steingrímur havia comprat fusta als Gásir i que ja no necessitaria la fusta que s'havia fet guardar aquí. I quan aquesta notícia (rumor) va arribar als del vaixell, en Vémundur va comprar-los immediatament la fusta que havia estat intentant comprar-los abans. [Quan en Vémundur va dir al seu germà en Herjólfur que li havia comprat aquesta fusta], en Herjólfur li va dir que no volia aquesta fusta en l'adquisició de la qual s'hagués trencat el pacte, ja tancat, de vendre-la a un altre i li va dir[, a més a més,] que ja aconseguiria fusta que abans no s'hagués venguda a altri. En Vémundur li va dir que ja li estava bé que no volgués la fusta, però que no en trobaria cap altra de millor ni faria tampoc una compra millor que aquella, feta per aquell preu. En Herjólfur li digué que considerava que era millor pagar cara la fusta si després no hi hvia cap dubte que ell n'era el propietari i no pas un altre. En Vémundur li digué que més d'un només era un homenet perquè “que de qualsevol fotesa en fan una muntanya” (=es deixen acoquinar per qualsevol fotesa) (vocabulari: #1. varða e-ð fyrir sína hönd: Cf. en Baetke 19874, pàg. 701: sich (etwas) sichern, sich (den Kauf von etwas) vorbehalten: hann hafði áðr varðat viðinn fyrir sína hǫnd; #2. Gásir: Aquest topònim actualment és de gènere masculí, mentre que a l'Edat mitjana era de gènere femení. A més a més, s'empraven les formes Gásar i Gásir. El topònim apareix sobretot en les combinacions að Gásum o á Gásum i til Gása; #3. fala: Cf. en Baetke 19874, pàg. 122: zu kaufen suchen, feilschen um: fala e-t af, at e-m jemandem etwas abkaufen wollen; #4. brigð: Cf. en Baetke 19874, pàg. 69: <...> (Vertrags)Bruch: kaupa e-t í brigð við e-n etwas kaufen, etwas (auf unrechtmäßige Weise) erhandeln, was bereits ein anderer erworben hat; #5. láta sér allt í augum vaxa, þótt smátt komi til: En Baetke 19874, pàg. 704, dóna entrada a una variant: lát þér eigi í augu vaxa laß dir davon nicht bange machen, laß dich nicht einschüchtern; )
♦ láta eigi e-ð við veðri komast: <LOC FIGprocurar que una cosa no se li noti gens a algú, no deixar entreveure una cosa, no donar a conèixer una cosa ni amb al·lusions
Gissur jarl var heima að Stað öndvert sumarið og var þá kyrrt um hagi hans. Segja það sumir menn að Gissur jarl hafi grunað að Þórður Andrésson mundi eigi með fullum trúleik verið hafa við jarl þann vetur er hann var að Stað en þó lét jarl það eigi við veðri komast (SS II, cap. 489, pàg. 751): el iarl Gissur es va quedar a casa seva a Staður al començament de l'estiu i tot va romandre tranquil pel que fa als seus afers. Alguns afirmen que el iarl Gissur havia sospitat que en Þórður Andrésson no li havia estat totalment lleial i sincer quan havia estat a Staður aquell hivern, però el iarl, tanmateix, va procurar que no se li notés gens
♦ láta e-ð í veðri vaka: <LOC FIGdonar a entendre una cosa
Helíódórus hélt þegar af stað og lét í veðri vaka (τῇ μὲν ἐμφάσει ὡς <...>) að hann ætlaði að vitja borganna í Norður-Sýrlandi og Fönikíu, en fór í raun til að reka erindi konungs: L’Heliodor es posà immediatament en camí, donant a entendre que volia visitar les ciutats del nord de Síria i Fenícia, però, en realitat, anava a executar l'encàrrec del rei
♦ draga (o: hafa) veður af e-m: ensumar algú, percebre l'olor d'algú
um nóttina eptir þá kemr sú in sama ylgr at vanda sínum ok ætlaði at bíta hann til bana sem brœðr hans. En nú dregr hon veðrit af honum, þar sem hunangit var á riðit, ok sleikir andlit hans allt með tungu sér ok réttir síðan tunguna í munn honum. Hann lætr sér verða úbilt ok beit í tunguna ylginni. Hon bregðr við fast ok hnykkir at sér hart ok rak fœtrna í stokkinn, svá at hann klofnaði allr í sundr. En hann helt svá fast, at tungan gekk úr ylginni upp í tungurótunum, ok fekk af því bana. En þat er sǫgn sumra manna, at sú in sama ylgr væri móðir Siggeirs konungs ok hafi hon brugðit á sik þessu líki fyrir trollskapar sakir ok fjǫlkyngi (VS, ed. Uwe Ebel, cap. V, pàg. 18): la nit següent, la mateixa lloba va arribar, com s'havia acostumat a fer, amb la intenció de matar-lo a mossegades com ho havia fet amb els seus germans. Però llavors va sentir l'olor que feia allà on [l'home de la Signý] li havia untat la mel i es va posar a llepar-li tota la cara amb la llengua i [quan va haver acabat,] li va ficar la llengua dins la seva boca. En Sigmundr, fent aplec de tot el seu valor, va mossegar la llengua de la lloba. Ella va reaccionar violentament, pegant una forta estrebada i pegant un cop tan fort amb les potes davanteres a la corma que aquesta es va fendre en dues, però en Sigmundr la va mantenir mossegada amb tanta de força que la llengua de la lloba es va esqueixar per l'arrel, la qual cosa li va causar la mort. I és enraonia de molts que aquesta mateixa lloba en realitat era la mare del rei Siggeirr i que havia adoptat aquesta forma amb magia (trollskapr) i fetilleria (fjǫlkynngi) (vocabulari: #1. óbilt: Cf. en Baetke 19874, pàg. 452: láta sér verða óbilt allen Mut zusammennehmen, sich ermannen)
jafnan bar svo til á kveldum þá er menn fóru að sofa, þá hvarf Björn út. Það var eina nótt að Björn fór til híðsins. Hann varð var við að dýrið var þar fyrir og grenjaði illilega. Björn lagðist niður við einstigið og hafði með sér skjöldinn og ætlaði að bíða þar til er dýrið leitaði á burt eftir vanda. Bessi hafði veður af manninum og seinkaði heldur ferðinni. Björn syfjaði heldur mjög þar sem hann lá og getur eigi vakað. Og í þessu ræður dýrið úr híðinu, getur nú séð hvar maðurinn liggur, krækir til hramminum og hnykkir af honum skildinum og kastar ofan fyrir bjargið. Björn bregður við hart. En er hann vaknar, tekur til fóta og hleypur heim, var þá búið við að dýrið mundi grípa hann. Vissu þetta félagar hans því að þeir höfðu njósn á um ferðir Bjarnar. Fundu þeir skjöldinn um morguninn og gerðu af þessu hið mesta gabb: tots els vespres s'esdevenia que, quan la gent se n'anava a dormir, en Björn desapareixia del mas. Una nit en Björn va anar al cau de l'ós. Va sentir que la bèstia era a dins i que grunyia amenaçadorament. En Björn es va ajeure al caminoi que menava cap a la cova i es va protegir amb l'escut que portava. La seva intenció era d'esperar-se allà que l'ós volgués sortir-ne, tal i com solia fer. L'ós va ensumar l'home i va retardar força la seva sortida de dins la cova. Mentrestant, la son es va emparar amb força d'en Björn, ajagut com estava allà, i no va poder mantenir-se despert. I quan en Björn s'hagué adormit, l'ós va sortir, i llavors va poder veure on jeia l'home, li va descarregar un cop d'arpa amb el qual li va llevar l'escut violentament de sobre i el va llençar per la vorera de l'espadat (espadat per avall). En Björn es va despertar de cop i quan es va despertar, ho va donar a les cames i va tornar corrents al mas. Va anar de poc que l'ós no l'aglapís. Els companys d'en Björn varen saber aquest fet perquè observaven d'amagat els viatges d'en Björn. L'endemà varen trobar el seu escut i en feren ben molt de gab
♦ fá veður af e-u ~ hafa veður af e-u: <LOC FIGarribar una cosa a les orelles d'algú [per casualitat], tenir coneixement per casualitat d'una cosa
♦ láta koma veður á e-n um e-ð: <LOC FIGfer avinent (succintament) algú d'una cosa, posar algú al corrent d'una cosa o en coneixement d'una cosa (d'una manera superficial, ràpida)
og er þau töluðu jafnan og Hjalti var sannfróður að orðinn um erindislok sín þá sendi hann brott hina gausku menn er honum höfðu þannug fylgt, lét þá fara aftur til jarls með bréfum þeim er Ingigerður konungsdóttir og þau Hjalti sendu jarli og Ingibjörgu. Hjalti lét og koma veður á þau um ræður þær er hann hafði upp hafið við Ingigerði og svo um svör hennar: i com que en parlaven contínuament i en Hjalti ja estava segur de l'èxit de la seva missió, va acomiadar els [dos] gautlandesos que l'havien acompanyat fins allà fent que tornessin a cal iarl amb les cartes que la princesa Ingigerður i ell mateix enviaven al iarl i a la Ingibjörg. En Hjalti també els va fer avinents de les converses que havia mantingut amb la princesa Ingigerður i de les respostes que ella li havia donat (vocabulari: #1. láta koma veður á e-n um e-ð: Cf. en Baetke 19874, pàg. 705: láta koma veður á e-n um e-t jmd. von einer Sache Wind bekommen lassen, jmd. von etwas in Kenntnis setzen)

veður:
2ª i 3ª pers. sg. pres. ind. de → vaða “passar a gual”

veður·athugun <f. -athugunar, -athuganir>:
observació f de la meteorologia
♦ veðurathuganir: observacions meteorològiques, servei meteorològic

veðurathugunar·stöð <f. -stöðvar, -stöðvar>:
observatori meteorològic, estació meteorològica

veður·barinn, -barin, -barið <adj.>:
 

veður·blíða <f. -blíðu, no comptable>:
 

veður·dagur <m. -dags, no comptable>:
 
♦ einn góðan veðurdag: <LOC FIG 

veður·far <n. -fars, no comptable>:
  (loftslag)
♦ hafrænt veðurfar: <METEOclima marítim
♦ landslagsbundið veðurfar: <METEOtopoclima m
♦ veðurfar á stóru svæði: <METEOmacroclima m
♦ → borgaveðurfar “clima urbà”

veður·fregn <f. -fregnar, -fregnir>:
 

veður·frétt <f. -fréttar, -fréttir>:
 

veðurfrétta·kona <f. -konu, -konur. Gen. pl.: -kvenna>:
dona f del temps

veðurfrétta·maður <m. -manns, -menn>:
home m del temps

veður·fræði <f. -fræði, no comptable>:
meteorologia f

veðurfræði- <en compostos>:
meteorològic -a

veðurfræði·gögn <n.pl -gagna>:
dades meteorològiques

veðurfræði·legur, -leg, -legt <adj.>:
meteorològic -a

veður·fræðingur <m. -fræðings, -fræðingar>: meteoròleg m, meteoròloga f

veður·horfur <f.pl -horfa>:
dades meteorològiques

veður·hæð <f. -hæðar, no comptable>:
dades meteorològiques

veður·kanni <m. -kanna, -kannar>:
radiosonda f

veður·kort <n. -korts, -kort>:
mapa m del temps

veðurkorta·fræði <f. -fræði, no comptable>:
meteorologia sinòptica

veður·lag <n. -lags, no comptable>:
 

veður·lýsing <f. -lýsingar, -lýsingar>:
 

veður·næmur, -næm, -næmt <adj.>:
 

veður·ofsi <m. -ofsa, no comptable>:
1. <GENviolència f de la ventada o el mal temps
2. (rok, óveðurtempesta violenta, temperi fort (borrasca violenta)

veður·skeyti <n. -skeytis, -skeyti>:
 

veður·spá <f. -spár, -spá>: pronòstic m del temps

veður·staða <f. -stöðu, -stöður. Gen. pl.: -staðna o: -staða. Pl. no hab.>:
institut meteorològic

veður·stofa <f. -stofu, -stofur. Gen. pl.: -stofa>:
institut meteorològic

veður·tepptur, -teppt, -teppt <adj.>:
 

veður·tungl <n. -tungls, -tungl>:
 

veður·útlit <n. -útlits, no comptable>:
 

veður·viti <m. -vita, -vitar>:
penell m

veður·vitni <n. -vitnis, -vitni>:
indicador paleoclimàtic, proxi climàtic

veður·þjónusta <f. -þjónustu, no comptable>:
 

veður·þolinn, -þolin, -þolið <adj.>:
 

vefa <vef ~ vefum | óf ~ ófum | ofiðe-ð>:
teixir una cosa

vefara·gífill <m. -gífils, -gíflar>:
ginesta f, ginestera f (planta Spartium junceum)

vefari <m. vefara, vefarar>:
teixidor m, teixidora f 

ve·fenging <f. -vefingar, -vefingar>:
 

ve·fengja <-fengi ~ -fengjum | -fengdi ~ -fengdum | -fengte-ð>:
 

vef·fang <n. -fangs, -föng>:
<INFORMadreça web f, adreça f d'internet, URL f

veffanga·stika <f. -stiku, -stikur. Gen. pl.: -stika o: -stikna>:
<INFORMbarra f d'adreces

veffangs·vísir <m. -vísis, -vísar>:
<INFORMURN m, nom m uniforme de recurs

vef·gátt <f. -gáttar, -gáttir>:
<INFORMportal m d'internet, portal web m

vefja <vef ~ vefjum | vafði ~ vöfðum | vafið>:
embolicar
♦ vefja e-ð inn: embolicar una cosa, empaquetar una cosa
♦ vefja e-ð (o: e-u) saman: enrotllar una cosa
♦ vefja e-ð e-u: embolicar una cosa en una altra
♦ vefja barn reifum: embolcallar un infant [en els bolquers]
♦ vefja e-u um e-ð: embolicar una cosa al voltant d'una altra
♦ vefja þræði um fingur sér: embolicar-se un fil al voltant del dit
♦ vefja bréfi utan um e-ði: embolicar una cosa amb paper
♦ vefja sér (o: sig) [utan] um e-ð ~ e-n: enrotllar-se al voltant de, enroscar-se al voltant de, enrevoltillar-se al voltant de
◊ kyrkislangan vafði sig utan um mig: i ell el va decapitar a la tàvega i va dur el seu cap en una plàtera i el va donar a la noia i la noia el va donar a sa mare
◊ slangan vafði sér (o: sig) um háls stúlkunnar og kyrkti hana: i ell el va decapitar a la tàvega i va dur el seu cap en una plàtera i el va donar a la noia i la noia el va donar a sa mare

vefja·fræði <f. -fræði, no comptable>:
<MEDhistologia f

vefjafræði·legur, -leg, -legt <adj.>:
histològic -a

vefja·gigt <f. -gigtar, no comptable>:
<MEDfibromiàlgia f

vefja·hrúður <n. -hrúðurs, -hrúður>:
<MEDvegetacions f.pl

vefjar·rifur <m. -rifs (o: -rifjar), -rifir. Gen. pl.: -rifja; dat.pl.: -rifjum>:
plegadora f de teixidor

vefjar·skeið <f. -skeiðar, -skeiðar>:
plegadora f de teixidor

vefjast <vefst ~ vefjumst | vafðist ~ vöfðumst | vafist>:
embolicar-se, enrevoltillar-se
♦ e-ð vefst fyrir e-m: <LOC FIGalgú té dubtes respecte d'una cosa, algú no té clara una cosa
♦ það vafðist fyrir mér: no sabia què [podia] fer, em resultava molt problemàtic (era quelcom que em resultava massa complicat, difícil o problemàtic)
♦ það er að vefjast fyrir mér:  
♦ vefjast um e-ð:  
♦ honum vefst tunga um tönn: <LOC FIGse li fa un nus a la llengua, queda sense saber què dir, queda sense paraula

vefja·sýni <n. -sýnis, -sýni>:
<MEDmostra f de teixit

vef·kaka <f. -köku, -kökur. Gen. pl.: -kakna o: -kaka>:
<INFORMcookie f, galeta f

vef·kona <f. -konu, -konur. Gen. pl.: -kvenna>:
teixidora f
♦ vefarar og vefkonur: teixidors i teixidores

vef·miðill <m. -miðils, -miðlar>:
diari m digital, diari m online

vefnaðar·iðnaður <m. -iðnaðar, no comptable>:
indústria f tèxtil, indústria f del tèxtil

vefnaðar·vara <f. -vöru, -vörur. Gen. pl.: -vara>:
 
♦ vefnaðarvörur <f.pl -vara> 

vefnaðarvöru·búð <f. -búðar, -búðir>:
 
♦ vefnaðarvörur <f.pl -vara> 

vefnaðarvöru·iðnaður <m. -iðnaðar, no comptable>:
 

vefnaðarvöru·verslun <f. -verslunar, -verslanir>:
 

vefnaður <m. vefnaðar, no comptable>:
 
♦ dýrindis vefnaður 

vef·rænn, -ræn, -rænt <adj.>:
 
♦ vefrænir sjúkdómar 

vef·setur <n. -seturs, -setur>: <INFORM> pgina f web (→ vefsíða)

vef·síða <f. -síðu, -síður. Gen. pl.: -síðna>: <INFORM> pgina f web

vef·slóð <f. -slóðar, -slóðir>:
<INFORMadreça web f, URL f

vef·stóll <m. -stóls, -stólar>:
 

vef·sýni <n. -sýnis, -sýni>:
<MEDmostra f de teixit

vefsýni·taka <f. -töku, -tökur. Gen. pl.: -taka o: -takna>:
<MEDbiòpsia f

vefur <m. vefs (o: vefjar), vefir. Gen. pl.: vefja; dat.pl.: vefjum>:
1. <GEN & MEDteixit m
2. (kóngulóarvefurteranyina f, tela f (d'aranya)
3. <INFORMweb f (veraldarvefur)

vef·þing <n. -þings, -þing>:
<INFORMgrup m de discussió

vef·þjónn <m. -þjóns, -þjónar>:
<INFORMservidor web m, servidor m d'internet

vega¹ <veg ~ vegum | vó (o: vóg, col·l.) ~ vógum | vegiðe-ð ~ e-n>:
1. <GENpesar algú ~ una cosa
hvað vegur þetta mikið?: què pesa això
hann vegur hundrað kíló: pesa cent quilos
♦ vega e-ð [og meta]: <LOC FIG
♦ vega hvert orð: <LOC FIGsospesar cada paraula
♦ vega e-ð upp: 

vega² <vega ~ vegum | vegaði ~ veguðum | vegaðe-ð>:
1. <GEN 
♦ vega (Pret.: vegaði o: ) salt: <LOC FIGgronxar-se, engronsar-se (Val., Mall.

vega·brf <n. -bréfs, -bréf>: passaport m
	umskn um vegabrf: sol·licitud de passaport

vegabrfa·skoðun <f. -skoðunar, no comptable>: control m de passaports

vegabréfa·skylda <f. -skyldu, no comptable>:
 

vegabrfs·ritun <f. -áritunar, -ritanir>: visat m

vega·bætur <f.pl -bóta>:
 

vega·fax* <n. -fax, -föx>:
fenàs m de marge, fenal m de marge, canyola f (Val.(planta Brachypodium phoenicoides)

vega·framkvæmdir <f.pl -framkvæmda>:
 

vega·gerð <f. -gerðar, no comptable>:
 

vega·gjald <n. -gjalds, -gjöld>:
 

vega·hönnun <f. -hönnunar, no comptable>:
 

vega·kerfi <n. -kerfis, -kerfi>:
 

vega·kort <n. -korts, -kort>: mapa m de carreteres

vega·laus, -laus, -laust <adj.>:
 
♦ vegalaus börn:  

vega·lengd <f. -lengdar, -lengdir>:
 

vega·lögregla <f. -lögreglu, pl. no hab.>: policia f de trànsit
	spænska vegalögreglan: guàrdia civil de trànsit

vega·mál <n.pl -mála>:
 

vegamála·skrifstofa <f. -skrifstofu, -skrifstofur. Gen. pl.: -skrifstofa>:
 

vegamála·stjóri <m. -stjóra, -stjórar>:
 

vegamála·stofnun <f. -stofnunar, no comptable>:
 

vega·merking <f. -merkingar, -merkingar>:
 

vega·mót <n.pl -móta>: intersecció f de carreteres, cruïlla f, creuer m (Mall.)

vegan, vegan, vegan <adj. inv.>:
 

vega·nesti <n. -nestis, no comptable>:
 

vegar·kantur <m. -kants, -kantar>:
 

vegar·spotti <m. -spotta, -spottar>:
 

vegast <vegst ~ vegumst | vóst (o: vógst, col·l.) ~ vógumst | vegist>:
1. <GEN 
♦ X og Y vegast á: <LOC FIGX i Y rivalitzen, X i Y sostenen una lluita

vega·tálmi <m. -tálma, -tálmar>:
control m policial (barrera d'obstacles amb què es talla la carretera per a poder dur a terme el control policial)

vega·tollur <m. -tolls, -tollar>:
 

vega·verkfræði <f. -verkfræði, no comptable>:
 

vega·villtur, -villt, -villt: perdut -uda (dit de persona que ignora on es troba)
	g fr vegavillt: mhe perduda
	vera ~ verða vegavilltur

vega·vinna <f. -vinnu, no comptable>:
 

vegavinnu·maður <m. -manns, -menn>:
 

vega·þjónusta <f. -þjónustu, no comptable>: servei m de grues i panes en carretera

veg·farandi <m. -faranda, -farendur>:
 
♦ gangandi vegfarendur:  

veg·ferð <f. -ferðar, -ferðir>:
 

vegg- <en compostos>: 
parietal, de paret

vegg·flís <f. -flísar, -flísar>:
rajola f de paret

vegg·fóðra <-fóðra ~ -fóðrum | -fóðraði ~ -fóðruðum | -fóðraðe-ð>:
 

vegg·fóðrari <m. -fóðrara, -fóðrarar>:
 

vegg·fóðrun <f. -fóðunar, no comptable>:
 

vegg·fóður <n. -fóðurs, no comptable>:
 

vegg·græna* <f. -grænu, -grænur>:
morella roquera, blet m de paret, [herba f] caragolera, herba roquera, rocamollera f, morellosa f, herba f del cargol, herba f de Sant Pere, granadella f (planta Parietaria judaica syn. Parietaria officinalis ssp. judaica syn. Parietaria diffusa syn. Parietaria ramiflora)

vegg·hleðsla <f. -hleðslu, -hleðslur. Gen. pl.: -hleðslna>:
 

veggja·krot <n. -krots, no comptable>:
grafits m.pl (inscripcions, pintades o dibuixos a una paret, monument etc.)

veg·gjald <n. -gjalds, -gjöld>:
 
veg·gjald <n. -gjalds, -gjöld>: peatge m
	greiða veggjald: pagar peatge
	vegur / gng þar sem krafist er veggjalds: carretera / tnel de peatge

veggja·lús <f. -lúsar, -lýs>:
xinxa f (insecte Cimex lectularius)

vegg·klukka <f. -klukku, -klukkur. Gen. pl.: -klukkna>: rellotge m de paret

vegg·lampi <m. -lampa, -lampar>:
 

vegg·lím <n. -líms, -lím>:
morter m de calç, referit m

vegglíms·mynd <f. -myndar, -myndir>:
[pintura f al] fresc m

vegg·málverk <n. -málverks, -málverk>:
fresc m (pintura feta a la paret)

vegg·mynd <f. -myndar, -myndir>:
 

vegg·skot <n. -skots, -skot>:
 

vegg·skreyting <f. -skreytingar, -skreytingar>:
 

vegg·spjald <n. -spjalds, -spjöld>: pster m

vegg·svalir <f.pl -svala>:
 

vegg·tafla <f. -töflu, -töflur. Gen. pl.: -taflna o: -tafla>:
(skólataflapissarra f (d'escola)

vegg·tennis <m. -tenniss, no comptable>:
squash m

vegg·teppi <n. -teppis, -teppi>:
tapís m, tapisseria f [de paret]
♦ Bayeaux-veggteppi: el tapís de Bayeaux

veggur <m. veggs (o: veggjar), veggir>: 1. <GEN> paret f
		á vegginn
		á veggnum
		mála skrattann á vegginn
		stilla e-m upp við vegg:
		treysta vegginn:
	2. (borgarveggur) muralla f, murada f (Bal.) (paret defensiva de ciutat)

veg·göng <n.pl -ganga>:
túnel m

veg·hefill <m. -hefils, -heflar>:
 

veginn, vegin, vegið <adj.>:
1. (á vogpesat -ada (en balança, bàscula etc.)
♦ vera veginn á skálum: ésser pesat -ada en els platerets [d'unes balances]
♦ vera ~ verða veginn léttur, vegin létt, vegið létt (o: léttur veginn, létt vegin, létt vegið)[ésser pesat -ada a unes balances i] no trobar-lo -la prou pesant, i trobar-lo -la que no fa el pes (léttvægur)
♦ e-ð verður létt vegið á móti e-u: <LOC FIGuna cosa és trobada de menor pes que una altra, una cosa és considerada inferior en importància a una altra
2. (drepinnmort -a (occit, matat)
♦ veginn í bardaga: mort en combat

veg·kantur <m. -kants, -kantar>:
 

veg·laus, -laus, -laust <adj.>:
 

veg·legur, -leg, -legt: magnífic -a, excel·lent
	veglegt safn mlverka: una col·lecci superba d'obres d'art

veg·leysa <f. -leysu, -leysur. Gen. pl.: -leysna>:
contrada f sense camins
◊ því að Drottinn þekkir veg réttlátra, en vegur óguðlegra endar í vegleysu: car Jahvè coneix (kī-ʝōˈδēaʕ, כִּי-יוֹדֵעַ) el camí dels justos, però el camí dels impius acaba en un indret sense camins (toʔˈβēδ, תֹּאבֵד)

veg·lyndi <n. -lyndis, no comptable>:
grafits m.pl (inscripcions, pintades o dibuixos a una paret, monument etc.)

veg·lyndur, -lynd, -lynt <adj.>:
 

veg·merking <f. -merkingar, -merkingar>:
 

veg·móður, -móð, -mótt <adj.>:
 

vegna <prep. +Dat.>:
 
♦ beggja vegna <+ Gen.> 
♦ beggja vegna götunnar: fins ben tard a la nit, fins ben entrada la nit
♦ beggja vegna Atlantshafsins: fins ben tard a la nit, fins ben entrada la nit
♦ hans ~ hennar vegna:  
♦ hvers vegna:  
♦ mín ~ þín vegna:  
♦ vegna skorts á e-u:  
♦ vegna þess að:  
♦ þess vegna:  

vegna <vegnar | vegnaði | vegnaðe-m vegnar vel. Verb impersonal amb el subjecte lògic en datiu>:
 
♦ e-m vegnar illa:  
♦ e-m vegnar vel:  

veg·sama <-sama ~ -sömum | -samaði ~ -sömuðum | -samaðe-n>:
glorificar algú
urðu þá köll mikil og kliður og vegsömuðu (εὐλογεῖν:   εὐλόγουν τὸν δυνάστην τῇ πατρίῳ φωνῇ) þeir Drottin á móðurmáli sínu: s’aixecaren llavors clams i cridòria i glorificaven el Senyor totpoderós en llur pròpia llengua

vegs·auki <m. -auka, no comptable>:
 

veg·semd <f. -semdar, -semdir>:
glòria f, honor m,f
◊ maðurinn í vegsemd (ʝəˈqār ~ יְקָר:   ʔāˈδām   ˈb-īqār,   אָדָם בִּיקָר), en hyggindalaus, verður jafn skepnunum sem farast: l'home [que és] en honor, però sense intel·ligència, serà com el bestiar que mor [i ja no se'n parla més]

Veg·skálar <m.pl -skála>:
 

veg·stjarna <f. -stjörnu, -stjörnur. Gen. pl.: -stjarna>:
estel m que il·lumina el camí d'algú

veg·stæði <n. -stæðis, -stæði>:
 

vegs·ummerki <n.pl -ummerkja>:
 

veg·tollur <m. -tolls, -tollar>:
 

veg·tylla <f. -tyllu, -tyllur. Gen. pl.: -tyllna o: -tylla>:
 

vegur¹ <m. vegar (o: vegs), vegir>: 1. <GEN> camí m
	á marga vegu: en molts d'aspectes
	á vegum e-s: sota els auspicis de, sota el patrocini de
	á þennan veg: d'aquesta manera
	einhvern veginn: d'alguna manera
		meira að segja einhvern veginn: d'alguna manera fins i tot
	engan veginn: de cap manera
	hins vegar: per altra banda, d'altra banda, per contra
	miðja vega: a mitjan camí
		miðja vega [á] milli e-s og e-s: a mitjan camí entre X i X
	renna yfir veg ~ vegi: inundar un camí ~ els camins (l'aigua durant una inundació)
	víðs vegar: arreu, una mica per tot, [escampat] per aquí i per allà
	Ég er vegurinn, sannleikurinn og lífið: Jo sóc el camí, la veritat i la vida
	2. (árfarvegur) llera f, mare f (de corrent d'aigua)

vegur² <m. -vegs, no comptable>:
honor m,f (distinció, prerrogativa concedit a algú)
„Mig dreymdi að eg skyldi ganga inn í hús mikið og hátt en eg hefði ekki jafnmikið séð og svo miklar dyr á að það var eigi með minna móti. En er höfuð mitt var komið inn í dyrin þá nam við herðunum og gekk eigi lengra. En eg ræð þann draum svo að vegur þinn muni verða svo mikill að öll kristni mun eigi hyggja mega svo mikla virðing þína sem verða mun (SS I, cap. 149, pàg. 201): “He somniat que havia d'entrar en un casal, gran i alt, i que no n'havia vist mai abans cap de tan gran. I tenia unes portes tan grans que no ho eren en menor grau (és a dir, eren tan gran i altes com el mateix casal), i quan el meu cap va haver passat el llindar, les meves espatlles van topar amb els brancals de manera que ja no vaig poder continuar entrant-hi. I interpreto aquest somni com que la teva distinció serà tan gran que tota la cristiandat no podrà concebre un honor (una dignitat) tan gran com ho serà el teu
eg hefi jást undir meira vanda en eg sé til fær að bera og haft ekki yðvart lof til sem vera ætti. Nú vil eg biðja yður á líta af guðs hálfu sem þér eruð skyldir til að segja hvað yður er næst skapi. Vilj[p. 206]ið þér annan mann kjósa til þessa vegs og vanda er eg hefi ómaklegur undir játast þá vil eg feginn upp gefa og frá fara því að eg verð þess var af nokkurum að þetta þykjast ofmælt hafa. Og hefi eg því ráðið Sigurð Ormsson til fjárforráða með mér að menn kvíddu við fjárforráðum mínum. Nú kjósið skjótt annaðtveggja mig til eða frá sem guð kennir yður og sendið mér bréf sem fyrst — Maius, quam cui par sim, onus subii, non tuo consilio et uenia, uti fas erat, usus. Itaque uos exoratum eo, ut Dei nomine decernatis, prout indicare uobis incumbit, quod uester fert animus. Quodsi quenquam alium ad istud onus, honoremque, quem ego suscepi, eligere uelitis, libenter eundem depositurus sum; Etenim ex nonnullis percipio illos inconsulto hoc fecisse sibi uideri, quare Sigurdum Ormonis filium, oeconomum constitui, eo quod oeconomia mea in dubium ueniret. Itaque alterutrum prout Deus uobis suggeret eligite, literisque, quam primum fieri potest, missis, certiorem me reddite, utrum me, nec ne eligatis. Vale (SS I, cap. 152, pàgs. 205-206): He carregat sobre meu un deure més feixuc que el que puc suportar i no he tingut el vostre permís per fer-ho com hauria hagut d'ésser. Ara vull demanar-vos que considereu en nom de Déu -com hi esteu obligats- de dir-me quin és el vostre sincer parer al respecte. Si desitgeu d'elegir-ne un altre per a aquesta distinció i deure, que jo he carregat immerescudament sobre meu, estaré content de renunciar-hi i apartar-me'n car percebo d'alguns que consideren que això ha estat massa parlat (és a dir, el nomenament d'en Guðmundur com a bisbe electe de Hólar havia aixecat polèmica i continuava fent-ho. En Finnur Jóhannsson interpreta la frase: hoc inconsulto factum est, que, en definitiva, és la mateixa interpretació). I he pres al meu servei en Sigurður Ormsson per tal que administri amb mi [els béns del bisbat] per tal com la gent temen la meva administració (és a dir, que la meva administració dels béns del bisbat sigui imprudent). Així i doncs, elegiu ràpidament de mantenir-me en el càrrec o d'apartar-me'n, tal i com Déu millor us ensenyi, i envieu-me una carta [amb la vostra decisió] al més aviat
♦ hafa veg og valda af e-u: <LOC FIGtenir sota la seva responsabilitat
♦ komast til vegs og valda: <LOC FIGassolir honors (fama) i poder
♦ komast aftur til vegs og valda: ésser rehabilitat -ada en honor i càrrec
♦ vinna veg e-s: <LOC FIGaugmentar l'honor d'algú, contribuir [a augmentar] l'honor d'algú
HEYRI þér, brœðr inir kristnu ok feðr! Því játi ek fyrir guði ok helgum mǫnnum, at mik gleðr dýrð at vinna inum heilsamligsta Óláfi konungi Tryggvasyni ok gjarna vilda ek hans veg vinna með mínum orðum. Slíkt sama gøri þér veg Óláfi konungi, er undirrót er yðarrar hjálpar ok skírnar ok alls farnaðar, ok samnafna ins helga Óláfs konungs Haraldssonar, er þá kristni timbraði upp ok fegrði: Escolteu-me, pares i germans en el Crist! Confesso davant Déu i els sants que m'omple de goig de glorificar l'Olau Tryggvason, el rei més benèfic, i de bon grat voldria contribuir a augmentar el seu honor amb les meves paraules. Vosaltres, honoreu igualment el rei Olau, qui és l'arrel de la vostra salvació i del vostre baptisme i de tot el vostre benestar (progrés), i homònim del rei sant Olau Haraldsson, qui va edificar i embellir aquesta cristiandat (segon com interpretem þá: després d'ell)

veg·vís, -vís, -vís <adj.>:
 

veg·vísir <m. -vísis, -vísar>:
 

vei <n. veis, vei. Gen. pl.: veija; dat.pl.: veijum>:
ai m
♦ veiið hið fyrsta: <RELIGl'ai primer (ἡ οὐαὶ ἡ μία)
♦ veiið hið annað: <RELIGel segon ai (ἡ οὐαὶ ἡ δευτέρα)
♦ veiið hið þriðja: <RELIGel tercer ai (ἡ οὐαὶ ἡ τρίτη)

vei <interj.>:
 

veiða <veiði ~ veiðum | veiddi ~ veiddum | veitte-ð>:
1.  
♦ veiða e-ð upp úr e-m: <LOC FIG 
♦ veiða e-n: <LOC FIG 
2.  

veiðar <f.pl veiða>: 1. (dýraveiðar) caça f
		fara á veiðar: anar a caçar
		vera á veiðum: estar de caça, estar caçant
	2. (fiskveiðar) pesca f
		fara á veiðar: anar a pescar

veiðar·færi <n. -færis, -færi>:
 

veiðast <veiðist ~ veiðumst | veiddist ~ veiddumst | veiðst>:
 
♦ hvernig veiðist?:  

veiði <f. veiðar, veiðar. Empr. hab. en pl.>:
 
♦ nú ber vel í veiði: <LOC FIG 

veiði·aðferð <f. -aðferðar, -aðferðir>:
 

veiði·bjalla <f. -bjöllu, -bjöllur. Gen. pl.: -bjallna o: -bjalla>:
gavinot m (ocell Larus marinus) (svartbakur)

veiði·búnaður <m. -búnaðar, no comptable>:
equip m de pesca

veiði·byssa <f. -byssu, -byssur. Gen. pl.: -byssa o: -byssna>:
escopeta f de caça

veiði·dýr <n. -dýrs, -dýr>:
caça f (animal caçat o que hom tracta o tractarà de caçar)

veiði·ferð <f. -ferðar, -ferðir>:
 

veiði·för <f. -farar, -farir>:
 

veiði·hár <n.pl -hára>: bigoti m, mostatxo m (Mall.) (del gat i altres animals)

veiði·hundur <m. -hunds, -hundar>:
gos m de caça

veiði·lendur <f.pl -lendna (o: -lenda)>:
àrea f [privada] de caça

veiði·leyfi <n. -leyfis, -leyfi)>:
 

veiði·maður <m. -manns, -menn>:
1. (dýraveiðimaðurcaçador m, caçadora f (persona que caça)
2. (fiskimaðurpescador m, pescadora f (persona que pesca)
♦ veiðimaður: <JOC DE CARTESpesca!, vés a pescar!, joc de cartes per a infants jugat amb una baralla de cinquanta-tres cartes i dos jòquers. Hi solen jugar de dos a cinc jugadors
♦ spila veiðimann: jugar a Pesca!, jugar a Vés a pescar!

Veiði·maðurinn <m. -mannsins, no comptable>:
l'Orió m, el Caçador, constel·lació

veiðimála·stjóri <m. -stjóra, -stjórar>:
àrea f [privada] de caça

veiði·réttur <m. -réttar, no comptable>:
 

veiði·skapur <m. -skapar, no comptable>:
 

veiði·skip <n. -skips, -skip>:
 

veiði·skírteini <n. -skírteinis, -skírteini>:
 

veiði·stöð <f. -stöðvar, -stöðar>:
terreny m de caça

veiði·stöng <f. -stangar, -stengur (o: -stangir)>:
 

veiði·svæði <n. -svæðis, -svæði>:
1. (veiðilenduràrea f de caça (espai delimitat per a la caça)
2. (fiskveiðisvæðiàrea f [protegida] de pesca (espai delimitat per a pescar-hi, reserva de pesca)

veiði·tími <m. -tíma, no comptable>:
 

veiði·vél <f. -vélar, -vélar>:
art f de pesca (ormeig)

veiði·þjófur <m. -þjófs, -þjófar>:
caçador furtiu, caçadora furtiva

veiður <m. veiðar, no comptable>:
 
♦ það er lítill veiður í honum: <LOC FIG 

veif <f. veifar, veifar>:
aleta f de foca

veif <n. veifs, no comptable>:
 
♦ annað veifið: <loc adv.de tant en tant

veifa <f. veifu, veifur. Gen. pl.: veifa o: veifna>:
1. <GENbanderola f de senyals
2. (blævængurventall m (estri per a ventar-se)

veifa <veifa ~ veifum | veifaði ~ veifuðum | veifaðe-m ~ e-u>:
 
♦ veifa e-m:  
♦ veifa e-u:  
♦ veifa til e-s:  

veig <f. veigar, veigar>:
 

veiga·lítill, -lítil, -lítið <adj.>:
 

veiga·mikill, -mikil, -mikið <adj.>:
 

veigra <veigra ~ veigrum | veigraði ~ veigruðum | veigraðsér við e-u>:
 
♦ veigra sér við að gera e-ð:  

veigur <m. veigs (o: veigar), no comptable>:
 
♦ það er enginn veigur í honum: <LOC FIG 

veik:
1ª i 3ª pers. sg. pret. ind. de → víkja “cedir; anar-se'n”

veik·burða, -burða, -burða <adj. inv.>:
 

veik·byggður, -byggð, -byggt <adj.>:
 

veik·geðja, -geðja, -geðja <adj. inv.>:
 

veiki <f. veiki, veikir. Poc emprat en pl.>:
malaltia f
♦ spánska veikin: <HISTla grip espanyola, el grip espanyol (Mall.), pandèmia que va assolar el món el 1918
♦ veikin er á háu stigi:  
♦ veikin er mjög útbreidd:  

veikinda·dagur <m. -dags, -dagar>:
 

veikindi <n.pl veikinda>: malaltia f
♦ veikindin steðjuðu að honum:  

veikja <veiki ~ veikjum | veikti ~ veiktum | veikte-ð>:
 

veikjast <veikist ~ veikjumst | veiktist ~ veiktumst | veikst>:
 

veikla <f. veiklu, no comptable>:
 

veikla <veikla ~ veiklum | veiklaði ~ veikluðum | veiklaðe-n>:
 

veiklaður, veikluð, veiklað <adj.>:
 

veiklast <veiklast ~ veiklumst | veiklaðist ~ veikluðumst | veiklast>:
 

veikleika·merki <n. -merkis, -merki. Gen. pl.: -merkja; dat.pl.: -merkjum>:
 

veik·leiki <m. -leika, -leikar>:
 

veiklu·legur, -leg, -legt: fluix -a, malaltís -issa

veiklun <f. veiklunar, no comptable>:
 

veik·lundaður, -lunduð, -lundað <adj.>:
 

veik·lyndi <n. -lyndis, no comptable>:
 

veikur, veik, veikt <adj.>:
 
♦ veikur vilji:  
♦ vera veikur á geðsmunum:  
♦ verða veikur:  
♦ þar er hann veikur fyrir: <LOC FIG 

veila <f. veilu, veilur. Gen. pl.: veilna o: veila>:
 

veill, veil, veilt: dbil, fluix -a, feble

veimil·títa <f. -títu, -títur. Gen. pl.: -títa>:
 

veimiltítu·legur, -leg, -legt <adj.>:
 

vein <n. veins, vein>:
 

veina <veina ~ veinum | veinaði ~ veinuðum | veinað>:
 
♦ veina af sársauka:  

veira <f. veiru, veirur. Gen. pl.: veira>:
<BIOL & INFORMvirus m

veiru·stofn <m. -stofns, -stofnar>:
soca f de virus

veisla <f.veislur. Gen. pl.: veislna>: 1. festí, banquet, sarau
	En ortografia antiga <veizla>
	fara í veizlu: anar a un convit
	gera veisla, bjða til veislu: oferir un banquet
	2. festa (privada o pblica): grill- og lveisla festa a base de carn torrada i cervesa
♦ efna til veislu:  
♦ halda veislu:  

♦ sitja að veisluborði:  

veislu·glaumur <m. -glaums, no comptable>:
 

veislu·lok <n.pl -loka>:
fi f de festa (o: banquet; o: convit; o: festí)

veislu·salur <m. -salar, -salir>:
 

veit:
1ª i 3ª pers. sg. pres. ind. de → vita “saber”

veita <f. veitu, veitur. Gen. pl.: veitna>:
 

veita <veiti ~ veitum ǁ veitti ~ veittum ǁ veitt>: servir, atendre

veitandi <m. veitanda, veitendur>: amfitri

veitast <veitist ~ veitumst | veittist ~ veittumst | veiste-m>:
1. (hljótarebre una cosa (esp. satisfacció, honor i semblants)
♦ e-m veitist heiður: algú té l'honor
♦ e-m veitist sá heiður að <+ inf.>algú té l'honor de <+ inf.>
♦ e-m veitist ánægja: algú té la satisfacció
♦ honum veittist sú ánægja að <+ inf.>va tenir la satisfacció de <+ inf.>
mér veittist sú ánægja að bjóða hana velkomna: vaig tenir la satisfacció de donar-li la benvinguda
♦ e-m veitist e-ð auðvelt: <LOC FIGa algú una cosa li resulta fàcil
♦ honum veittist auðvelt að <+ inf.>a algú li resulta fàcil [de] <+ inf.>
2. <að e-m>: (ráðast á, veita e-m aðsóknatacar algú (agredir, abordar violentament)
♦ e-r veitist að e-m með e-u: algú ataca algú amb una cosa

veiting <f. veitingar, veitingar>:
1. <GEN 
♦ fá veitingu fyrir embætti: <LOC 

veitinga·borð <n. -borðs, -borð>:
 

veitinga·hs <n. -hss, -hs>: restaurant m
♦ koma við á veitingahúsi: anar a un restaurant

veitinga·kona <f. -konu, -konur. Gen. pl.: -kvenna>:
 

veitinga·krá <f. -krár, -krá4. Gen. pl.: -kráa; dat.pl.: -krám>:
 

veitinga·maður <m. -manns, -menn>:
 

veitingar <f.pl>: menjar i beguda (p.e, els que hom serveix a un client a un restaurant o bar)
	léttar veitingar [í boði e-s]: un refrigeri [ofert per, a càrrec de]
	panta veitingar: demanar menjar i beure (a un restaurant o bar)

veitinga·sala <f. -sölu, -sölur. Gen. pl.: -sala o: -salna>:
 

veitinga·salur <m. -salar, -salir>: 1. fonda f
	2. restaurant m, sal-menjador m (a hotels, trens etc.)
	er veitingasalur um borð? Que hi ha restaurant a bord?

veitinga·staður <m. -staðar, -staðir>: restaurant m

veitinga·stofa <f. -stofu, -stofur. Gen. pl.: -stofa>:
 

veitinga·þjónn <m. -þjóns, -þjónar>:
cambrer m de restaurant

veitir <m. veitis, veitar>:
aqüífer m (capa soterrània de roques -o d'altres estrats geològics- amb prou porositat i permeabilitat per a permetre un flux significatiu d'aigua freàtica o l'acumulació d'una quantitat important d'aigua)

veitull, veitul, veitult <adj.>:
 
♦ veitull af fé ~ peningum:  
Gullbrá var blíð og hýr og þýð við alla, og unnu henni allir hugástum, og óx hún upp í konungshöll og lék á lófum hverjum manni. Sóley var nökkuð fálátari, áfangamikil og veitul af fé og sparði ekki við vini sína, og vildi hún og hafa það af hverjum, sem hún kallaði. Konungur unni henni minna, en þó voru þær systur báðar vinsælar, og fór svo fram, þar til er þær voru tólf vetra gamlar : la Gullbrá era dolça, afable i amable amb tothom i tothom l'estimava de tot cor i creixia al palau del rei i tothom es desfeia per ella. La Sóley era una mica més reservada, plena de recursos (?) i despresa amb els diners i no estalviava gens amb els seus amics (=i no reparava en les despeses amb els amics), però també volia tenir de tots ells el que ella els exigís. El rei l'estimava menys, però, tot i així, totes dues germanes eren estimades de tothom. I així va ésser fins que tingueren dotze anys
var henni þá engin eptirfǫr veitt. Kom hon sér þá enn í för til sjóvíkinga, ok nefndist samt Hjǫrvarðr. Var hon síðan í hernaði langar stundir, ok var mjǫk sigrsæl; ok er henni leiddist þat, fór hon heim til móðurfǫður síns. Fór hon þá fram sem aðrar meyjar, at hon vandist við borða ok hannyrðir. Tók hon þá at gerask vinsæl ok veitul af peningum, fór ok mikit orð af fríðleik hennar — hinc ab ea persequenda destitum est. Post haec se porro piratis comitem adiunxit, seque etiamnum Hjörvardum uocauit. Deinde per longum temporis spatium in piratica uersabatur, et admodum uictoriosa fuit. Cuius rei cum eam pertaesum esset, domum ad auum maternum rediit; tum more ceterarum uirginum stragulis acu pingendis et operibus muliebribus se adsuefecit. Quo facto gratia, liberalitate et insigni fama uenustatis florere coepitVan desistir, llavors, de perseguir-la. Després, es va unir de nou als pirates, als quals va dir que es deia Hjǫrvarðr. Després va emprendre amb ells expedicions de saqueig molt de temps i hi fou molt victoriosa. I quan se'n va cansar, se'n va tornar a cal seu avi per part de mare. Llavors es va captenir com les altres donzelles, de manera que es va acostumar a bordar i a fer altres treballs d'agulla. Llavors va començar a ésser estimada de tothom i a ésser pròdiga amb els diners i també es va escampar la fama de la seva bellesa

vekja <vek ~ vekjum ǁ vakti ~ vöktum ǁ vakið ǁ e-n>: despertar
	g vil lta vekja mig klukkan hlf tta: podrien despertar-me a dos quarts de vuit / a les set i mitja (Mall.)?
Ég særi yður, Jerúsalemdætur, truflið ekki, vekið ekki ástina, fyrr en hún sjálf vill
Ég særi yður, Jerúsalemdætur, við dádýrin, við hindirnar á völlunum: truflið ekki, vekið ekki ástina fyrr en hún sjálf vill
Hatur vekur illdeilur en kærleikurinn breiðir yfir alla bresti
engillinn, viðmælandi minn, vakti mig aftur, líkt og þegar menn eru vaktir af svefni
Drottinn Guð hefur gefið mér lærisveinatungu svo að ég lærði að styrkja hinn þreytta með orðum. Á hverjum morgni vekur hann eyra mitt svo að ég hlusti eins og lærisveinn

vekjara·klukka <f. -klukku, -klukkur. Gen. pl.: -klukkna>: despertador m
	vekjaraklukkan hringir: el despertador repica

vekjari <m. vekjara, vekjarar>:
 

vekringur <m. vekrings, vekringar>:
 

vekurð <f. vekurðar, no comptable>:
 

vel <adv.>: b
	gangi þér vel!: bona sort!
	gott og vel!: perfecte! (o: cap problema!)
	vera vel að sr í + dat.: tenir bons coneixements de (o: en), ésser bo bona en...

veld:
1ª pers. sg. pres. ind. de → valda “causar”

veldi <n. veldis, veldi>:
1. (valdpoder m (autoritat)
♦ í æðra veldi: en mans del Senyor
♦ maður með litlu veldi: un home amb poc poder
2. (konungsríkiregne m (reialme)
♦ í æðra veldi: en un regne superior
♦ lyfta e-u upp í æðra veldi: elevar una cosa a cims sublims, elevar una cosa al més alt
♦ veldi Svíakonungs: els dominis del rei de Suècia
◊ Ólafur konungur og Önundur konungur sigldu austur fyrir veldi Svíakonungs og að aftni dags lögðu þeir að landi þar er heitir Barvík: el rei Olau i el rei Önund van singlar cap a llevant, anant per davant la costa dels territoris del rei de Suècia i cap al vespre van atracar a l'indret que es diu Barvík
◊ "en skip vor," segir hann, "og allan þunga þann er vér megum eigi eftir oss flytja vil eg senda austur í veldi Svíakonungs og láta þar varðveita oss til handa": "però els nostres vaixells", va dir, "i tota la impedimenta que no puguem transportar amb nosaltres, ho vull enviar a llevant, a les terres del rei de Suècia, i fer que ens hi ho guardin
♦ → Danaveldi “regne danès”
♦ → Noregsveldi “regne noruec”
♦ → Svíaveldi “regne suec”
♦ → einveldi “regne absolut, monarquia absoluta”
3. (heimsveldi, keisaraveldiimperi m (territoris d'emperador)
♦ → Bretaveldi “imperi britànic”
♦ → Rómaveldi “imperi romà”
♦ → Tyrkjaveldi “imperi turc”
4. <MATpotència f
♦ annað veldi: la segona potència
♦ fimm í öðru veldi: cinc al quadrat
♦ hefja upp í annað veldi: elevar a la segona potència, elevar al quadrat
♦ lyfting í annað veldi: elevació a la segona potència, elevació al quadrat
♦ fimm í sjötta veldi: cinc a la sisena potència
♦ tveir í þriðja veldi: dos a la tercera potència

veldi:
1ª i 3ª pers. sg. pret. subj. de → velja “triar”

veldis- <en compostos>:
<MATexponencial

veldis·hringur <m. -hrings, -hringir. Gen. pl.: -hringja; dat.pl.: -hringjum>:
màndorla f, ametlla mística
Óláfr konungr vakti lengi um náttina, sem hann var vanr, sǫng fyrst bœnir sínar, síðan hugsar hann margt. Þá sá hann upp yfir sik í ráfit, at þar var pentaðr Guð sjálfr ok veldishringr hans ok þar ofan í frá englafylki hans, en þar fyrir neðan himinn sá, er hverfðr er utan um lopt ǫll, ok þar undir váru mǫrkuð himintungl, en neðast ský ok vindar ok þá fuglar, en neðast jǫrð ok þar með grǫs ok viðir ok margs kyns kykvendi, sjár ok vǫtn ok sjákykvendi á marga lund. En á neðra ræfrinu fyrir utan stafina váru markaðar fornsǫgur ok frásagnir frá ágætum konungum, ok leit konungr þar lengi á: el rei Olau aquella nit va vetllar molt, com solia fer, i primer de tot va fer les seves pregàries i després va meditar sobre moltes de coses. Després va mirar el sostre de la cambra i hi va viure pintat Déu en la seva màndorla i damunt ell, tot al seu voltant, les seves hosts angelicals i davall ell el cel, que forma volta sobre tots els [altres] cels, i davall els quals hi havia pintats els cossos celestes i, ms avall, els núvols i els vents i a continuació els ocells i ms avall encara, la terra, i amb ella, les herbes i els arbres i criatures de moltes de menes de, les mars i els llacs i criatures marines de moltes de menes. I a la part més baixa del sostre, a la part exterior dels pilars, hi havia representades les sagues dels temps antics i els relats de reis prominents i el rei els va estar mirant molt de temps

veldis·spíra <m. -spíru, -spírur. Gen. pl.: -spíra>:
ceptre m, <† & LITverga f
♦ keisaraleg veldisspíra: ceptre imperial
♦ konungleg (o: kóngleg) veldisspíra: ceptre reial

veldis·sproti <m. -sprota, -sprotar>:
ceptre m, <† & LITverga f
♦ → dúfuveldissproti “ceptre amb colom”
♦ → krossveldissproti “ceptre cruciforme & ceptre crucíger”
♦ → smáraveldissproti “ceptre trinitari, ceptre amb trèvol”

veldis·sproti <m. -sprota, -sprotar>: ceptre m

veldis·vísir <m. -vísis, -vísar>:
<MATexponent m
♦ setja veldisvísi á tölu: exponenciar un nombre, posar (o: afegir) un exponent a un nombre

veldisvísis- <en compostos>:
<MATexponencial

veldisvísis·vöxtur <m. -vaxtar, -vextir>:
<MATcreixement m exponencial

< veldis·vöndur <m. -vandar, -vendir>:
ceptre m, <† & LITverga f

veldur:
2ª & 3ª pers. sg. pres. ind. de → valda “causar”

vel·farnaður <m. -farnaðar, no comptable>:
 

vel·ferð <f. -ferðar, no comptable>:
 

velferðar·nefnd <f. -nefndar, no comptable>:
<POLÍT HISTcomitè m de salut (o: salvaciópública (durant la Revolució Francesa)

vel·flestir, -flestar, -flest <pron. indef.>:
 

vel·gefinn, -gefin, -gefið <adj.>:
 

vel·gengni <f. -gengni, no comptable>:
1. (hagsæld, velmegunprosperitat f (benestar degut al curs favorable de les coses)
2. (góður árangur, velfarnaðurèxit m (reeiximent, reeixida)
♦ ég óska henni velgengni: li desitjo l'èxit, desitjo que tingui èxit (ég vona að henni gangi vel)
♦ hún átti mestan þátt í velgengni hans: darrere el seu èxit hi ha hagut la mà d'ella

vel·gerð <f. -gerðar, -gerðir>:
1. (góðverk, gott verkbenifet m (bona obra, bona acció)
◊ nú tekr Heimir við Naglhring ok þakkar herra sínum vel gjǫfina. Þar var mikill fjǫldi annarra manna, ok þakka allir herra Þiðreki sína velgerð, er hann birti [= erwies] við Heimi: aleshores en Heimir va agafar [l'espasa] Naglhringr, regraciant el seu senyor per aquell regal. Hi havia presents allà un gran nombre d'altres barons i tots ells regraciaren Senyor Þiðrekr pel [aquell] benifet seu que acabava de mostrar amb en Heimir
2. (líknarverkobra caritativa (obra de caritat o de beneficència)

velgerða·maður <m. -manns, -menn>:
benefactor m, benefactora f

velgerða·samur, -söm, -samt <adj.>:
caritatiu -iva, que fa bones obres
◊ en hafði verið sextíu og tveggja ára þegar augu hans sködduðust. Eftir að hann fékk sjónina aftur lifði hann góðu lífi og velgerðasömu (ποιεῖν ἐλεημοσύνας, καὶ ἐποίει ἐλεημοσύνας). Aldrei lét hann af að lofa Guð og vegsama mikilleik hans: tenia seixanta-dos anys quan va perdre la vista. Després de recobrar la vista, va viure una bona vida i benefactora. No va deixar mai de lloar Déu i glorificar la seva grandesa

velgerða·semi <f. -semi, no comptable>:
beneficència f, bones obres

vel·gerning <f. -gerningar, -gerningar>:
bona obra, benifet m (obra de caritat o beneficència & bé que algú fa, bona acció)
◊ þá mælti Þiðrekr: «Eigi vil ek leyna nafni mínu. Ek em Þiðrekr, sonr Þéttmars konungs af Bern, ok hafið þǫkk fyrir velgerning yðra ok lifið heilir»: aleshores en Þiðrekr li va dir: «No us amagaré el meu nom. Jo sóc en Þiðrekr, fill d'en Þéttmarr, rei de Berna. Us dono les gràcies pel vostre benifet. Amb Déu siau!»

vel·gerningur <m. -gernings, -gerningar>:
bona obra, benifet m (obra de caritat o beneficència & bé que algú fa, bona acció)
◊ nú stendr upp Ísolde ok gengr at Íron jarli ok leggr upp báðar sínar hendr of háls honum ok kyssir hann, ok verðr nú hvárt ǫðru allfegit. Nú þakkar Ísolde Salómon konungi vel sinn velgerning. Salómon konungr setr nú Íron jarl í hásæti hjá sér ok lætr skutilsveina sína þjóna honum. Dveljast þeir þá nótt, en at morgni stendr Íron jarl fyrir Salómon konungi ok allir þeir riddarar, er heiman hǫfðu fylgt Ísolde. Þá segir Salómon konungr, at hann vill, at Íron jarl sveri honum þess eiða, at eigi síðan skal hann herja í hans ríki. Íron jarl vinnr þess eið ok tólf riddarar með honum, at þeir skulu nú vera sáttir heðan í frá ok Íron jarl skal eigi þessa hefna á Salómon konungi, er hann var settr í dýflizuna. Íron jarl ok frú Ísolde gefa Salómon konungi margar gjafir, áðr en þau fara í braut: aleshores l'Ísolde es va posar dreta, es va acostar al comte Íron, va posar els seus braços al voltant del coll del comte i el besà. Tots dos exultaven d'alegria d'estarl'un amb l'altre. L'Ísolde aleshores va regraciar el rei Salómon de tot cor per la seva bondat. El rei Salómon va fer seure llavors el comte Íron al setial, al seu costat, i va fer que els seus propis copers i taulers el servissin. L'Íron i l'Ísolde varen passar la nit allà, però al matí, emperò, el comte Íron es va presentar davant el rei Salómon amb tots els cavallers que havien acomptanyat l'Ísolde des de la seva llar. El rei Salómon aleshores va dir que volia que el comte Íron li jurés el jurament que, a partir d'aquell dia, no tornaria a guerrejar en el seu regne. El comte Íron, i amb ell també ho feren dotze dels seus cavallers, li va jurar aquest jurament: que, a partir d'aquell dia, ells dos estaven conciliats i que ell, el comte Íron tampoc no prendria venjança en el rei Salómon perquè aquest l'hagués fet tancar a la tàvega. Abans de partir, el comte Íron i Dama Ísolde encara varen fer molts de més regals al rei
◊ þá mælti Erka drottning: «Þú ríðr heðan í brott með litlum drengskap ok launar mér svá þann velgerning, er ek hefi gert við þik ok ek hefi lagt í veð fyrir þik mitt hǫfuð. En þú hirðir nú þat eigi, þó at mér sé banat, ef þú kemst í brott.»: aleshores la reina Erka li va dir: “Te'n vas d'aquí d'una manera impròpia d'un cavaller i fent-ho em recompenses malament per la bona obra que t'he fet, car he posat el meu cap com a penyora per tu, però tu et desentens que em mataran si te'n vas”
◊ konungrinn svarar: «Eigi má ek því fyrr heita en ek veit, hvers þú biðr, ok fyrir sakir yðvarra velgerninga mun ek yðr þat veita, sem þér biðið»: el rei li va respondre: “[comte,] no us puc pas prometre res abans de saber de què es tracta, però pels vostres bons actes amb mi estic disposat a concedir-vos el que em demaneu”
◊ ok er þetta heyrir frú Guðilinda, grætr hún sárliga sinn bróður Nauðung. Ok þessi skjǫldr var nú gefinn Hǫgna. Þeir þakka Roðingeir markgreifa forkunnar vel sínar gjafir ok velgerning: quan Dama Guðilinda va sentir aquestes paraules, va vessar llàgrimes amargues pel seu germà Nauðungr. Aleshores donaren aquell escut al Hǫgni [tal com aquest havia demanat]. [Els niflungar] varen regraciar el marcgravi Roðingeirr efusivament de tot cor pels seus regals i per la seva bondat envers ells
◊ nú spyrja borgarmenn, at hertoginn er nær borginni. Þá ríðr út af borg ǫll alþýða með vápnum, ok út hafa þeir ǫll sín merki ok allir sinn bezta búnað með alls kyns leikum, hǫrpum ok fiðlum, gígjum, bumbum ok alls kyns skemmtan, er til mátti henda. En er þeir hitta hertogann ok hans her, stíga þeir af hestum sínum, þeir fyrst, er gǫfugastir váru, síðan allir riddarar, ok sýna í því, at þeir vilja upp gefa staðinn ok sjálfa sik í hans vald. Hertoginn þakkar þeim vel sinn velgerning. Þeir fylgja honum nú í borgina. Ok þann sama dag gefa þeir honum konungs nafn ok allan kastalann ok féhirzlur þær, sem átt hafði Brúnsteinn konungr: aleshores els burgesos varen saber que el duc era a prop de la ciutat. Aleshores tothom del poble va sortir de la ciutat amb les seves armes, i portaven amb ells tots llurs estendards i tots també portaven llurs millors abillaments i anaven tocant tota mena d'instruments musicals: arpes i vítules (violins? o potser violes, viules?), gigues, timbals i fent qualssevol diversions que haguessin pogut heure. I quan varen arribar a l'encontre del duc i la seva host, varen davallar de llurs cavalls: primer ho varen fer els burgesos més nobles i a continuació, tots els cavallers, mostrant al duc d'aquesta manera que volien posar sota el seu poder la ciutat i ells mateixos. El duc els va regraciar efusivament de llur benefici (bon acte). Llavors ells l'acompanyaren a l'interior de la ciutat. I aquell mateix dia, li atorgaren el títol de rei i li donaren tot el castell i els tresors que havia posseït el rei Brúnsteinn

velgja <f. velgju velgjur. Gen. pl.: -velgja o: -velgna>:
1. (hlýjatebiesa f (tebior, escalfor moderada)
2. (ógleðinàusees f.pl (ganes de vomitar)
3. (volg uppsprettafont f d'aigua tèbia (deu d'aigua termal)
4. (kaffisopi[tassa f de] cafè m (beguda)

velgja <velgi ~ velgjum | velgdi ~ velgdum | velgt>:
I. <personal amb objecte en datiu>:
1. <e-u>: escalfar una cosa
♦ velgja á katlinum: <LOCfer cafè
♦ velgja sér: escalfar-se, entrar en calor
♦ velgja e-m: <LOC FIGescalfar algú, fer exaltar algú
♦ velgja e-m undir uggum: <LOC FIG#1. (taka e-n í karphúsiðpegar una bona renyada a algú, donar un bon daltabaix a algú; #2. (þjarma að e-mclavar una bona pallissa a algú, donar una bona tupada a algú
◊ liðið sýndi góða takta og velgdi gamalgrónum hokkíþjóðum undir uggum: l'equip va fer gala d'una bona tècnica i va clavar una bona pallissa a les seleccions nacionals d'hoquei dels països amb llarguíssima tradició en aquest esport
II. <impersonal amb subjecte lògic en acusatiu>:
♦ mig velgir við þessu: <fá klígju & hafa óbeit áaixò em fa venir nàusees (fer vomitera & causar un fort sentiment d'aversió)

velgjan·legur, -leg, -legt <adj.>:
escalfable

velgju·legur, -leg, -legt <adj.>:
nauseabund -a

vel·heppnaður, -heppnuð, -heppnað <adj.>:
nauseabund -a

velja: escollir, triar
	g tla að velja srstaklega: voldria menjar a la carta
♦ velja e-ð úr: manta cosa viu dins la boira, manta cosa s'amaga (o: sotja) dins la boira
♦ velja úr e-u: manta cosa viu dins la boira, manta cosa s'amaga (o: sotja) dins la boira
♦ hann á um tvennt að velja: manta cosa viu dins la boira, manta cosa s'amaga (o: sotja) dins la boira

velkja <velki ~ velkjum | velkti ~ velktum | velkte-ð>:
 

velkjast <velkist ~ velkjumst | velktist ~ velktumst | velkst>:
 
♦ e-ð velkist í briminu: <LOC 

vel·klddur, -kldd, -kltt: elegant

vel·kominn, -komin, -komið <adj.>:
benvingut -uda, benvengut -uda (Bal.
♦ bjóða e-n velkominn í e-ð: donar a algú la benvinguda a un indret
◊ borgarstjórinn bauð hann velkominn í borgina: el batlle li va donar la benvinguda (a ella la vila
◊ borgarstjórinn bauð hana velkomna í borgina: el batlle li va donar la benvinguda (a ellaa la vila
♦ það er velkomið: <LOC FIG 

vell <n. vells, no comptable>:
<LITor m [pur]

vella <vell ~ vellum | vall ~ ullum | ollið>:
 
♦ vella fram:  
♦ fórdómarnir ullu upp úr honum: <LOC FIG 
♦ fróðan vall úr munninum á honum: <LOC 

vella <velli ~ vellum | velldi ~ velldum | vellt>:
 

vellandi, vellandi, vellandi <adj. inv.>:
 

vell·auðugur, -auðug, -auðugt <adj. inv.>:
 

vell·ekla <f. -eklu, no comptable>:
<LITescassetat f d'or, mancança f d'or
♦ Vellekla: <LITEREscassetat d'Or, poema de l'escalda islandès Einarr skálaglamm Helgason (segle X). Consta de 37 estrofes (conservades) en metre dróttkvætt. Fou escrit a la segona meitat del segle X, possiblement després del 986, en honor del jarl Hákon II Sigurðarson de Noruega

velli:
Dat. sg. & ac. pl. de → völlur “camp [pla], esplanada”

vellingur <m. vellings, no comptable>:
<CULINvellingur m, mena darròs blanc amb llet, però amb blat per comptes d'arròs

vellir:
nom. pl. de → völlur “camp [pla], esplanada”

vel·líðan <f. -líðanar, no comptable>:
variant de vel·líðun ‘benestar’

vellíðanar·regla <f. -reglu, no comptable>:
<PSICOLprincipi m de plaer
♦ → vanlíðanarregla “principi de dolor”
♦ → veruleikaregla “principi de realitat”

vel·líðun <f. -líðunar, no comptable>:
benestar m

vellíðunar·efni <n. -efnis, -efni>:
endorfina f (endorfín)

vell·ríkur, -rík, -ríkt <adj.>:
 

vellu·legur, -leg, -legt <adj.>:
 

vel·lyktandi <n. -lyktandis, -lyktandi>:
perfum m

vel·lystingar <f.pl -lystinga>:
 
♦ lifa í vellystingum: <LOC FIG 

vel·megandi, -megandi, -megandi <adj. inv.>:
 

vel·megun <f. -megunar, no comptable>:
benestar m

velmegunar·samfélag <n. -samfélags, no comptable>:
variant de velmegunarþjóðfélag ‘societat del benestar’

velmegunar·þjóðfélag <n. -þjóðfélags, no comptable>:
societat f del benestar

vel·metinn, -metin, -metið <adj.>:
 

vel·settur, -sett, -sett <adj.>:
 

velska <f. -velsku, no comptable>:
gal·lès m, llengua gal·lesa

velskur, velsk, velskt <adj.>:
gal·lès -esa

vel·stæður, -stæð, -stætt <adj.>:
 

vel·sæld <f. -sældar, no comptable>:
 

vel·sæmi <n. -sæmis, no comptable>:
 

velsæmis·brot <n. -brots, -brot>:
 

velta <f. veltu, veltur. Gen. pl.: velta o: veltna>:
1. (það að veltarodolament m (acte o acció de rodolar)
♦ peningar í veltu: <LOC ECONdiners en circulació
♦ setja fé í veltu: posar diners en circulació
2. (viðskiptaumsetningvolum m de negoci (facturació)
♦ hafa mikið í veltunni: tenir molta de facturació, tenir un gran volum de negoci
♦ hafa mikla veltu: tenir molta de facturació, tenir un gran volum de negoci
3. (á skipibalanceig m, balandreig m (de vaixell)

velta <velt ~ veltum | valt ~ ultum | oltið>:
1. <GENrodolar
◊ steinarnir ultu ofan brekkuna: les pedres varen rodolar pendent avall
◊ tunnan valt: la bóta va rodolar
♦ velta á e-u: dependre d'una cosa
♦ það veltur á því: depèn d'això, això és important
◊ það veltur á tvennu: depèn de dues coses
♦ það veltur á því hvort <+ ind.>depèn de si... <ind.
♦ það sem veltur á, er að <+ subj.>el que importa és que... <subj.
♦ það veltur á ýmsu: <LOC FIGaixí així; xino-xano; depèn: de vegades millor, de vegades pitjor
◊ það veltur á ýmsu fyrir honum: estones està bé i estones malament
2. (dettabolcar (caure rodolant, fent una volta o trabucant)
◊ bíllinn ~ dráttarvélin valt: el cotxe ~ el tractor ha bolcat
◊ rútan valt marga hringi áður en hún stöðvaðist fyrir neðan hæðina: l'autocar ha fet moltes de voltes de campana abans no s'ha aturat al peu del turó
♦ velta um koll: caure [de costat], trabucar (Mall. (caure fent voltes, rodolant o trabucant)
♦ velta út af: #1. (dettacaure, trabucar#2. (sofnaquedar ben dormit -ida (adormir-se profundament)
◊ vagninn valt út af: el carro va bolcar, el carro va trabucar
3. <MARbalancejar-se, balandrejar
◊ skipið veltur: el vaixell es balanceja

velta: bolcar, donar una volta de campana
	g valt: he bolcat amb el cotxe

velta <velti ~ veltum | velti ~ veltum | velte-u>:
1. <GENfer rodolar una cosa
◊ velta tunnu: fer rodolar una bóta
♦ velta e-u um koll: bolcar una cosa, fer tombar una cosa, fer trabucar una cosa
♦ velta ýsu ~ ýsubitum upp úr raspi og steikja [hana ~ þá] í olíu á pönnu: arrebossar eglefí ~ tallades d'eglefí en pa ratllat i fregir-lo ~ fregir-les a la paella en oli
2. (í fjármálumfacturar una cosa (tenir un determinat volum de negoci)
◊ velta þremur milljörðum króna árlega: factura anualment tres miliards de corones, té un volum de negoci anual de tres miliards de corones
3. <e-u fyrir sér>: (íhugafer voltes sobre una cosa, reflexionar sobre una cosa, rumiar-se una cosa (deliberar, considerar, perpensar)
◊ þau voru að velta því fyrir sér hvort að Guð væri til: estaven deliberant sobre si Déu existeix
♦ velta hugmynd fyrir sér: donar-li voltes a una idea
♦ velta vöngum yfir e-u: donar-li voltes a una cosa, reflexionar sobre una cosa
4. <sér>: (hestur um hryggrebolcar-se (p.e., un cavall per terra)
♦ hesturinn veltir sér: el cavall es rebolca [per terra]
♦ velta sér í forinni: rebolcar-se dins el fang
♦ velta sér í rúminu: fer voltes dins el llit (sense poder dormir)
♦ velta sér upp úr sjálfsmeðaumkun: <LOC FIGrebolcar-se en l'autocompassió

veltast <veltist ~ veltumst | veltist ~ veltumst | velst>:
fer voltes, rebolcar-se
♦ hvernig sem allt veltist: així com ragi, així com vagin sortint les coses
♦ veltast til: ésser llançat -ada envant i enrere

velti·ár <n. -árs, -ár>:
<GEN & FIGbon any, any m de prosperitat

veltingur <m. veltings, no comptable>:
 

veltu·fé <n. -fjár, no comptable>:
 

veltufjár·munir <m.pl -muna>:
 

veltu·skattur <m. -skatts, -skattar>:
 

vel·unnandi <m. -unnanda, -unnendur>:
 

vel·uppalinn, -uppalin, -uppalið <adj.>:
 

vel·vild <f. -vildar, no comptable>:
 

vel·viljaður, -viljuð, -viljað <adj.>:
 

vel·vilji <m. -vilja, no comptable>:
 

vel·virðing <f. -virðingar, no comptable>:
 
♦ biðja velvirðingar á e-u:  

vel·virkur, -virk, -virkt <adj.>:
 

en sá hinn ríki maðr, riddarinn, er brott hafði hana með sér, unni henni hugfastaliga ok tignaði hana með sérvirðiligum sœmdum ok ríku yfirlæti, svá at engi var sá hans riddara né hirðmanna, sveina hans né þjónustumanna er eigi tignaði hana ok þjónaði henni, ok eptirlét ok hlýðnaðisk með fullum góðvilja, þvíat hon líkaði ok velþóknaðisk hverjum manni af gnógum góðleik, hœverski sinnar ok ǫrleik: i aquell puixant baró, el cavaller que se l'havia enduta amb ell, la va estimar amb cor ferm, honorant-la (exalçant-la) amb honors especialment esplèndides i distincions magnífiques, de manera que no n'hi havia cap dels seus cavallers o cortesans, dels seus vailets (escuders) o servents que no l'honorés ni servís ni complís els seus desigs ni l'obeís ben volenters, per tal com ella agradava i plaïa a tothom amb la seva abundant bondat, cortesania i llarguesa

sé einhvers af því neytt á þriðja degi er það orðið óhreint: fórnin er ekki velþóknanleg (rāˈsˁāh ~ רָצָה:   lɔʔ   ʝērāˈsˁɛh,   לֹא יֵרָצֶה)p
hver sem þannig þjónar Kristi er Guði velþóknanlegur (εὐάρεστος -άρεστος -άρεστον:   εὐάρεστος τῷ θεῷ) og í metum hjá mönnum: p
látið sjálf uppbyggjast sem lifandi steinar í andlegt hús til heilags prestdóms, til að bera fram andlegar fórnir fyrir Jesú Krist, Guði velþóknanlegar (εὐπρόσδεκτος -όσδεκτος -όσδεκτον:   εὐπροσδέκτους τῷ θεῷ)p

vel·þóknun <f. -þóknunar, no comptable>:
 
♦ afla sér velþóknunar: reportar [la] complaença [d'algú]
♦ hafa velþóknun á e-m ~ e-u: complaure's en algú, trobar complaença en algú ~ una cosa
♦ hljóta velþóknun: complaure, rebre complaença, agradar
hinn góði hlýtur velþóknun (rāˈsˁōn ~ רָצוֹן:   tˁōβ   ʝāˈφīq   rāˈsˁōn   mē-ʝəˈhwāh,   טוֹב--יָפִיק רָצוֹן, מֵיְהוָה) Drottins en meinfýsinn mann fyrirdæmir hann: el qui és bo, obté el favor de Jahvè, però condemna el malvat
♦ með velþóknun: amb complaença
veldi Asíu og saklausri þjóð Príamusar var eytt með velþóknun guðanna (auguria diuum:   diuersa exilia et desertas quaerere terras ǁ auguriis agimur diuom) hin glæsta Ilíumsborg hrundi til grunna og nú rýkur jörð um alla Tróju, borg Neptúnusar: l’imperi d'Àsia i l'innocent poble d'en Príam havien estat destruïts amb la complaença dels déus, l'esplendent ciutat d'Ílion s'havia esfondrat i ara fumejava la terra al voltant de Troia sencera, la ciutat d'en Neptú
ég trúi að hin tróversku skip hafi stefnt hingað fyrir vindi undir handleiðslu guðanna og með velþóknun Júnóar (Iuno secunda:   dis equidem auspicibus reor et Iunone secunda)crec que les naus troianes han fet cap aquí, empeses pel vent, conduïdes pels déus i amb la complaença de la Juno
♦ greina með velþóknun frá e-u: complaure's en anunciar o referir una cosa
♦ líta til e-s með velþóknun: mirar algú amb complaença, posar la seva mirada damunt algú amb complaença
♦ taka við e-u með velþóknun (o: taka með velþóknun við e-u)acceptar una cosa amb complaença
♦ til velþóknunar: segons complaença, segons el seu bon desig
♦ veita velþóknun: complaure, rebre complaença, agradar
♦ velþóknun Guðs ~ Drottins: l'aprovació (o: complaença) de Déu ~ del Senyor
dýrð sé Guði í upphæðum og friður á jörðu og velþóknun Guðs (ἡ εὐδοκία -ίας:   καὶ ἐπὶ γῆς εἰρήνη ἐν ἀνθρώποις εὐδοκίας) yfir mönnum: glòria a Déu a les altures, i pau a la terra i la complaença (la benvolença) de Déu sobre els homes (en comparació, la versió del 1908 i 1984 fa: Dýrð sé í upphæðum Guði og á jörðu friður meðal manna, sem velþóknun er á. La versió del 1984 fa: Dýrð sé Guði í upphæðum, og friður á jörðu með mönnum, sem hann hefur velþóknun á. BMonts. = Glòria a Déu dalt del cel, i a la terra, pau a la humanitat que ell estima;   BInterc. = Glòria a Déu a dalt del cel, i a la terra pau als homes que ell estima; BEvang. = Glòria a Déu a dalt del cel, i a la terra pau a la humanitat que ell estima)
♦ hljóta velþóknun Guðs: rebre (o: obtenir) l'aprovació (o: complaença) de Déu

venda <vendi ~ vendum | venti ~ ventum | vente-u>:
 
♦ venda skipi:  
♦ það er ekki í annað hús að venda: <LOC FIGno queda cap altre remei

vendi:
dat. & ac. pl. de vöndur “verga, vara”

vendi¹:
1ª i 3ª pers. sg. pret. subj. de → venja “avesar, acostumar”

vendi²:
1ª pers. sg. pres. ind. & 1ª & 3ª pers. sg. pres. subj. de → venda “girar”

vendir:
nom. pl. de vöndur “verga, vara”

vendir¹:
2ª pers. sg. pret. subj. de → venja “avesar, acostumar”

vendir²:
2ª & 3ª pers. sg. pres. ind. & 2ª pers. sg. pres. subj. de → venda “girar”

venja <f. venju, venjur. Gen. pl.: venja>:
1. (siðvenja, siðurcostum m
♦ að venju: segons el costum, com sempre, com de costum
♦ ég hef gert mér það að venju: me n'he fet un costum, m'hi he avesat
♦ ég hef gert mér það að venju að <+ inf.>m'he avesat a <+ inf.>
♦ bregða ~ breyta ~ brjóta ~ fara ~ komast út af venjunni: apartar-se de ~ canviar ~ trencar ~ sortir de ~ abandonar el costum
♦ eftir venju sinni: segons el seu costum, com tenia per costum
♦ fornar venjur: els costums antics, és a dir, els costums propis del forn siðr
♦ taka af heiðni og fornar venjur: abolir el paganisme i els vells costums [pagans]
það var siður konungs að rísa upp snemma um morgna og klæðast og taka handlaugar, ganga síðan til kirkju og hlýða óttusöng og morguntíðum og ganga síðan á stefnur og sætta menn eða tala það annað er honum þótti skylt. Hann stefndi til sín ríkum og óríkum og öllum þeim er vitrastir voru. Hann lét oft telja fyrir sér lög þau er Hákon Aðalsteinsfóstri hafði sett í Þrándheimi. Hann skipaði lögunum með ráði hinna vitrustu manna, tók af eða lagði til þar er honum sýndist það. En kristinn rétt setti hann með umráði Grímkels biskups og annarra kennimanna og lagði á það allan hug að taka af heiðni og fornar venjur, þær er honum þótti kristnispell í. Svo kom að bændur játtu þessum lögum er konungur setti: era costum del rei llevar-se de bon matí, vestir-se i rentar-se les mans [i la cara], i anar, després d'haver-ho fet, a l'església a oir l'ofici de matines i laudes, i després, anar a les reunions (= audiències a la cort?) i mediar-hi entre les parts o dir-hi el que li semblés que havia de dir. Convidava a la seva presència poderosos i no poderosos i tots aquells que fossin els més savis. Sovint també feia que li recitessin (declamessin) les lleis que el rei Hákon Aðalsteinsfóstri havia instituït a Þrándheimur. Modificava les lleis amb el consell dels més savis, suprimint-ne o afegint-hi el que li semblava escaient. I va instaurar el dret canònic seguint les indicacions del bisbe Grímkell i d'altres clergues i posà tot el seu zel en suprimir el paganisme i els vells costums, que considerés que anaven en contra dels manaments cristians. Així s'esdevingué també que els bændur van ratificar (van acceptar) aquestes lleis que el rei promulgava
♦ hafa þá venju að <+ inf.>tenir el costum de <+ inf.>
♦ hafa venju sína: continuar fent el que un sol[ia] fer
Hrolleifur hafði venju sína. Voru það illar búsifjar við alla þá er í nánd voru. Hafði það og eigi verið vina ráð að Ingimundur tók nokkurn tíma við honum. Synir Ingimundar tóku því stórilla er Hrolleifur sat í kostum þeirra en miðlaði illt eina í mót og kölluðu það mjög hafa orðið á fyrir föður sínum að hann tók hann til sín. Þeir áttu veiði allir saman Hofsmenn og Hrolleifur. En svo var mælt að Hrolleifur skyldi hafa veiði ef eigi kæmu Ingimundarsynir til eða þeirra menn en að því gaf hann engan gaum því að hann virti meira vilja sinn og ranglæti en hvað skilið var: en Hrolleifur va continuar com de costum (és a dir, no va canviar els seus hàbits, la seva forma d'actuar i comportar-se). Les relacions de veïnatge amb tots els qui vivien a prop d'ell eren dolentes. Tampoc no havia estat amb l'aprovació dels amics que l'Ingimundur l'hagués acollit una temporada. Els fills de l'Ingimundur es prenien molt malament que en Hrolleifur visqués a costa d'ells i noms els ho pagués amb maldats i deien que a son pare li provava ben malament haver-lo acollit. Els de Hof i en Hrolleifur compartien els drets de pesca del riu, però s'havia acordat que en Hrolleifur només tindria el dret de pescar-hi quan els fills de l'Ingimundur o llurs homes no anessin (haguessin anat) a pescar al riu, però a ell això tant se li'n feia perquè tenia en més la seva voluntat i la seva maldat que no el que s'havia acordat (vocabulari: #1. venja: Cf. Baetke 19874, pàg. 714: hafa venju sína bei seiner Gewohnheit bleiben, es weiterhin so treiben; #2. sitja í kostum e-s: en Baetke 19874, pàg. 708, no dóna pas entrada a aquesta locució. L'Árni Böðvarsson 1993², pàg. 519, li dóna el significat de: sitja í kostum hagnýta sér hlunnindi, taka undir sig eign, i tradueixo en conseqüència; #3. miðla [e-m] e-t í mót: en Baetke 19874, pàg. 418, no dóna pas entrada a aquest verb. El significat n'és: pagar (en sentit figurat) una cosa a algú malament, tornar-los sempre el bé que li feien amb malvestats; #4. verða á fyrir e-m: Cf. Baetke 19874, pàg. 720: e-t verðr (mjǫk) á fyrir e-m etwas wird jemandem zum Nachteil, schadet jemandem, bekommt jemandem schlecht; #5. eiga veiði: en Baetke 19874, pàgs. 341 i 536, no dóna pas entrada a aquesta locució. En Walther Heinrich Vogt 1921, pàg. 60, deixa clar que el significat del fraseologisme era: tenir els drets de pesca en un riu, i tradueixo en conseqüència; #6. ranglæti: Cf. en Baetke 19874, pàg. 486: rang-læti n. rechtswidriges Verhalten, Unrechtlichkeit; )
♦ gjörn er hönd á venju: <LOC FIGel costum és una segona natura (o: naturalesa), consuetudo secunda natura, gran és la força del costum
fóstru átti Þorbjörn öngull er Þuríður hét. Hún var mjög gömul og til lítils fær að því er mönnum þótti. Hún hafði verið fjölkunnig mjög og margkunnig mjög þá er hún var ung og menn voru heiðnir. Nú þótti sem hún mundi öllu týnt hafa. En þó að kristni væri á landinu þá voru þó margir gneistar heiðnar eftir. Það hafði verið lög hér á landi að eigi var bannað að blóta á laun eða fremja aðra forneskju en varðaði fjörbaugssök ef opinbert yrði. Nú fór svo mörgum að gjörn var hönd á venju og það varð tamast sem í æskunni hafði numið. Og svo sem Þorbjörn öngull var þrotinn að ráðagerðum leitar hann þangað til trausts sem flestum þótti ólíklegast en það var til fóstru sinnar og spurði hvað þar væri til ráða að taka hjá henni: en Þorbjörn Öngull tenia una fóstra que nomia Þuríður. Era molt vella i [ja] de poca utilitat, al parer de la gent. De jove, quan la gent encara era pagana, havia posseït grans coneixements de màgia i bruixeria, però en aquell temps semblava com si hagués oblidat tots els seus coneixements de màgja. I, malgrat que el país ja s'havia convertit al cristianisme, encara romanien colgats nombrosos calius del paganisme. En el nostre país hi havia hagut la llei que no era prohibit de fer sacrificis i ofrenes [als déus] en privat o coldre d'altres usatges pagans, però si es feia de manera que la gent ho sabés, es castigava amb la pena de bandejament menor, ço és, bandejament per tres anys. Doncs bé, a molts els passava que els agradava continuar fent allò a què havien estat avesats (o: que la força del costum és molt forta) i el que els era al més familiar i conegut era el que havien après quan eren joves. Per aquesta raó, en Þorbjörn Öngull, quan ja no va saber què fer, va anar a cercar consell allà on la majoria de la gent hauria cregut que era al més inversemblant de fer-ho i això fou de la seva fóstra, i li va demanar a ella què s'havia de fer (vocabulari: #1. gjǫrn...: Cf. R. C. Boer 1900, pp. 270: 15. gjǫrn — venju, der sinn des sprichwortes ist: „jeder tut gerne das, woran er gewöhnt ist“; #2. tamur: Cf. Baetke 19874, pàg. 646: þat varð tamast sem í œskunni hafði numit jung gewohnt, alt getan; #3. taka til ráða: Cf. Baetke 19874, pàg. 479: hvat skal nú til ráða taka was ist nun zu tun; #4. þrjóta: Cf. Baetke 19874, pàg. 783: svá sem hann var þrotinn at ráðagerðum als er keinen Rat mehr wußte; )
♦ siðir og venjur: usatges i costums
♦ venju fremur: inusualment, més de l'habitual
♦ viðtekin venja: un vell costum, una tradició
♦ gera e-ð að viðtekinni venju: convertir una cosa en una tradició, fer tradicional una cosa
♦ → erfðavenja “costum tradicional”
♦ → siðvenja “costum, usança”
2. (vanihàbit m
þessi psálmr er Domine, quis habitauit, ok var honum mikit yndi at halda slíkar venjur ok vænti, at nǫkkurr mundi eptir hans háttum víkja: aquest psalm és [el qui comença amb] Domine, quis habitauit, i li era un gran delit mantenir aquests hàbits i esperava que hi hauria algú que seguiria els seus costums (vocabulari: #1. háttr: Cf. en Baetke 19874, pàg. 235-236: <...> 2. (meist pl.) Verhalten, Benehmen, Lebensweise; Gewohnheiten, Brauch, Sitte: halda teknum hætti an der alten Sitte, Gewohnheit festhalten; in derselben Weise fortfahren; #2. víkja eptir e-u: Cf. en Baetke 19874, pàg. 737: víkja eptir orðum e-s sich nach jmds. Worten richten)

venja <ven ~ venjum | vandi ~ vöndum | vaniðe-n>:
 
♦ venja e-n af e-u:  
♦ venja e-n á e-ð:  
♦ venja e-n við e-ð:  
♦ venja sig af e-u:  
♦ venja sig á e-ð:  

venjast <venst ~ venjumst | vandist ~ vöndumst | vaniste-u ~ á e-ð>:
avesar-se a una cosa, habituar-se a una cosa
getur blámaður (kūˈʃī:   כּוּשִׁי) breytt hörundslit sínum eða pardusdýrið flekkjum sínum? Ef svo væri munduð þér og megna að breyta vel, þér sem vanist (limˈmūδ ~ לִמּוּד:   limmuˈδēi̯   hāˈrēaʕ,   לִמֻּדֵי הָרֵעַ) hafið að gjöra illt: un etíop, que per ventura pot canviar el color de la seva pell, o un lleopard, les seves taques? Si fos així, vosaltres també seríeu capaços de canviar a millor, vosaltres, que us heu avesat a fer el mal
♦ ég þarf að venjast þessu: m'hi he d'avesar, m'he d'avesar a fer-ho

þetta bar svo til einn dag að hann gáði þess ei. Og er Hrafni kom í hug venjubragð sitt, þá er hann var á leið kominn, mælti hann við förunauta sína: „Legist hefur mér nokkuð í minni venju. Eg gáði ei að tala blessan af biskupi“ (SS II, cap. 112, pàg. 876) un dia es va esdevenir que no va parar esment a fer-ho. I quan al Hrafn, quan ja havia fet una bona tirada de camí, li va revenir que s'havia apartat del seu costum, va dir als seus companys de camí: “Alguna cosa s'ha interposat en el meu costum (és a dir, no me n'he recordat de fer el que sempre solc fer): No he parat esment a rebre la benedicció del bisbe”

venju·bundinn, -bundin, -bundið <adj.>:
convencional

venju·lega <adv.>:
habitualment, normalment
♦ eins og venjulega: com de costum
♦ meira en venjulega: més que de costum, més que habitualment

venju·legur, -leg, -legt: normal, habitual

vensl <n.pl vensla>:

venslaður, vensluð, venslað <adj.>:

vensla·fólk <n. -fólks, no comptable>:

ventill <m. ventils, ventlar>:

Venus <f. Venusar, pl. no hab.. Ac. & Dat. sg.: Venus (o: Venusi)>:
1. (ástargyðjaVenus f (deessa de l'amor) (Vĕnŭs)
◊ “Venus í loðfeldi” eftir Leopold von Sacher-Masoch: “La Venus de les pells” d'en Leopold von Sacher-Masoch
2. (reikistjarnaVenus m (planeta)

Venusar·hof <n. -hofs, -hof>:
temple m de Venus

Venusar·stytta <f. -styttu, -styttur. Gen. pl.: -styttna o: -stytta>:
estàtua f de Venus

vepja <f. vepju, vepjur. Gen. pl.: vepja>:
fredeluga f, nyivit m, pebret m, merita f (Val.), juia f (Bal.) (ocell Vanellus vanellus)

ver <m. vers, verar>:
1. <eða/o ritm./lit.(karlmaðurbaró m (persona de sexe masculí)
2. (eiginmaðurhome m (marit)

ver¹ <n. vers, ver>:
1. (sængurvercotí m (de matalàs)
2. (koddavercoixinera f (de coixí)

ver² <n. vers, ver>:
1. (<fiskimiðpesquera f (pesqueria)
♦ → selver “indret on es poden caçar foques; estació foquera”
♦ → síldver “pesquera d'arengs”
2. <HIST(fiskiver, verstöðestació pesquera (lloc d'estada temporer, a la vora de la mar, per a pescadors durant la temporada de pesca. Amb l'arribada de la pesca moderna, a partir del segle XX, els ver varen anar desapareixent)
♦ fara í verið: anar a una estació pesquera per a fer-hi de pescador
♦ → síldver “estació arenguera”
♦ → útver “estació pesquera llunyana (aïllada)”
3. (eggver*ouatera f, *vedat m d'ous (indret vedat on certs ocells, dels quals hom en recull els ous, hi ponen)
4. (dúnver*plomera f, *vedat m de plomissol (indret vedat on certs ocells com ara els èiders, dels quals hom en recull bàsicament el plomissol, hi nien i ponen)

ver³ <n. vers, ver>:
(grasi vaxin blaut kvos, gróðurvin á hálendiver, mena d'oasi de verdor al hálendi ‘altiplà’ islandès. Solen ésser clotades o depressions del terreny amb molta acumulació d'aigua i herbei.

vera <f. veru, verur. Gen. pl.: vera>:
1. (lífveraésser m (criatura)
♦ lifandi vera: un ésser vivent
♦ → mannvera “ésser humà”
2. (dvölestada f (sojorn & presència a un indret)
♦ vera mín hér: la meva estada aquí
♦ vera sín þarna: la seva estada allà, la seva presència allà
3. (reynd, raunveruleiki, e-ð sem errealitat f (el que existeix, el que és, l'existència)
♦ í raun og veru: realment
♦ í verunni: realment, en realitat
♦ → tilvera “existència; ésser <FIL>”
4. (tilgangurintenció f (propòsit, objectiu, finalitat)
♦ í þá veru: en aquest sentit, amb aquesta intenció
♦ segja e-ð í þá veru: dir alguna cosa en aquesta direcció
♦ í þeirri veru að <+ subj.>: amb la intenció (o: l'objectiu) que <+ subj.>
5. (eðlimena f, natura f (natural, manera d'ésser)

vera: 1. sser
			hvað er að yður? Qu t? Qu li passa?
			g er með hstinn: tinc tos
			g er eins og g er og get ekkert að því gert: sóc com sc i no puc fer-hi res
	2. vera til: 2.1. <GEN> haver-hi (donar-se & estar disponible & existir & ésser-hi)
			til eru menn sem...: hi ha homes que...
			vera til á undan: preexistir
		2.2. (tilbúinn, klár) estar llest -a (preparat)
			ertu til?: estàs llest?
			ég er til, við skulum fara: estic llest, anem
		2.3. vera til í e-ð: estar disposat -ada a una cosa
			vera til í allt: estar disposat a tot
			vera [ekki] til í að <inf.>: [no] estar disposat a <inf.>
♦ taskan var ekki eins og hún á að sér að vera: <LOCla maleta no estava com ha d'estar (s'havia lliurat amb desperfectes a la sala de lliurament d'equipatge de l'aeroport)

veraldar:
gen. sg. de veröld “món”

veraldar- <en compostos>:
1. <GENmundial, del món
2. <RELIGsecular, seglar

veraldar·byggð <f. -byggðar, no comptable>:
orbe habitat
♦ öll veraldarbyggð[in]: tot el món habitat
þessi skal vera þinn konungur, er öll veraldarbyggðin mætti girnast til yfir sér að hafa, ef hans tign héldi vel í alla staði þeim mannkostum, er hann tók upp í fyrstu með henni: Aquest ara serà el teu rei, aquest, que tot l'orbe habitat voldria tenir per rei seu si Sa Dignitat (tign) mantingués bé, en tots els sentits, totes les bones qualitats (virtuts) que ell va adoptar al començament ensems amb ella (és a dir, totes les bones qualitats de què va fer gala en el moment que fou coronat rei)

veraldar·maður <m. -manns, -menn>:
 

veraldar·saga <f. -sögu, -sögur. Gen. pl.: -sagna>:
història f universal, història f del món

veraldar·sæla <f. -sælu, no comptable>:
 

veraldar·vald <n. -valds, -völd>:
 

veraldar·vanur, -vön, -vant <adj.>:
història f universal, història f del món

veraldar·vefur <m. vefs (o: vefjar), no comptable>:
<INFORMweb f, WWW f

veraldar·viska <f. -visku, no comptable>:
 

veraldir:
nom. & ac. pl. de veröld “món”

verald·legur, -leg, -legt <adj.>:
1. <GENmundà -ana, mundanal
◊ andleg og veraldleg mál: afers mundanals i espirituals, qüestions mundanals i espirituals
2. (ekki geistlegur eða kirkjulegurlaic -a, llec -ega (no eclesiàstic)

< verast <erst ~ erumst | varst ~ vorumst | verist>:
(vera hvor/hver öðrumésser un amb l'altre, ésser mútuament
◊ gumnar margir ǀ erosk gagnhollir, ǁ enn at virði vrekaz; ǁ aldar róg ǀ þat mun æ vera: ǁ órir gestr við gest: molts d'homes se són lleials l'un a l'altre, però [així i tot] als banquets es barallen de mala manera; de brega d'home, sempre n'hi haurà: l'hoste es baralla[rà] amb l'hoste
◊ vápnom ok váðom ǁ skolo vinir gleðjaz, ǁ þat er á sjálfom sýnst; ǁ viðrgefendr ok endrgefendr ǀ erost lengst vinir, ǁ ef þat bíðr at verða vel: [ara i adés] els amics han de fer-se mútuament una alegria amb armes i vestits: aquestes són les coses que hom veu molt bé en un mateix (i per tant, cada cop que un veu l'arma o el vestit regalats, és a dir, [gairebé] contínuament, se'n recorda de l'amic i de l'amistat que es tenen. Entenc á [þeim] sjálfum, i per tant, com a sintagma pronominal anafòric de vinir i tradueixo en conseqüència. Una altra traducció, intentant conservar el superlatiu norrè, podria ésser: tals coses són les que un veu més ostensiblement, més cridanerament en un mateix). Els qui donen regals i els qui en tornen a canvi són els qui resten amics mutus per més temps, si[, altrament,] els és concedit que les coses vagin bé [entre ells] (cf. Kuhn 1968³, pàg. 28: Unpersönlich: ef þat bíðr at verða vel wenn es das erreicht od. erlebt: wenn es dahin kommt, daß es gut wird (Háv. 41): ‘si és que realment els està reservat de romandre amics)

Vera·týr <m. -týs, no comptable>:
<MITOLVeratýr m, déu dels barons (=dels guerrers), epítet i designació del déu Odin: deus uirorum [qui pugnant], deus bellatorum
1. ‘Heitr ertu, hripuðr, ǀ oc heldr til mikill, ǁ gǫngomc firr, funi! ǁ loði sviðnar, ǀ þótt ec á lopt berac, ǁ brennomc feldr fyrir. 2. Átta nætr ǀ sat ec milli elda hér, ǁ svá at mér mangi ǀ mat né [miǫð] bauð, ǁ nema einn Agnarr, ǀ er einn scal ráða, ǁ Geirrøðar sonr, ǀ Gotna landi. 3. Heill scaltu, Agnarr, ǀ allz þic heilan biðr ǁ Veratýr vera; ǁ eins drycciar ǀ þú scalt aldregi ǁ betri giold geta: 1. “Ets ardent, Acuitat i força massa fort. Allunya't de mi, foc! El loden se'm socarrima, per més que l'aixeco (per allunyar-lo del foc abrasador), el feldr (mantell) se'm crema. 2. He passat vuit dies assegut aquí, entre dos focs, sense que ningú no m'hagi ofert menjar [ni beguda], llevat de l'Agnarr totsol, el fill d'en Geirrøðr, que regnarà totsol sobre la terra dels gots. 3. Salut a tu, Agnarr, car el déu dels homes [que lluiten] mana que en tinguis. Per un sol glop (o: per una sola beguda) mai no rebràs millor guardó (vocabulari: #1. hripuðr: En Kuhn 1968³, pàg. 101: hripuðr m. ‘der hastende’: feuer. El foc, designat metafòricament (‘ókennt heiti’) com l'acuitat, el qui s'apressa, el qui va de pressa; #2. heldr til mikill: En Kuhn 1968³, pàg. 93: heldr til mikill allzu groß (Grm. 1); #3. ganga firr e-m: En Kuhn 1968³, pàg. 56: fara od ganga firr eo weiter fort von etwas ziehen (od. gehen). En Kuhn no explica pas la forma gǫngomc, però sí en Sijmons/Gering 1927 (III,1), pàg. 187: 1². gǫngomk, imperat. = gakk mér; #4. funi: En Kuhn 1968³, pàg. 64: funi (got. fōn, gen. funins) m. feuer; #5. loði: En Kuhn 1968³, pàg. 131: loði m. loden, loði rauher lodenstoff (Grm. 1). L'estofa de la qual és fet el feldr; #6. bera e-t á lopt: en Sijmons/Gering 1927 (III,1), pàg. 187: 1³. þót á lopt berak ‘ wenn ich ihn auch emporziehe’, nämlich fort von dem auf dem fußboden brennenden feuer <...>; #7. brennomk: En Kuhn 1968³, pàg. 65: brennomc feldr fyrir (= brenn feldr fyr mér) der mantel brennt von mir (mir am leibe: Grm. 1. en Sijmons/Gering 1927 (III,1), pàg. 187: 1⁴. brinnomk = brinn mér, s. zu Vm 7². Recordi's que, en la llengua antiga, la 3ª pers. sg. del present d'indicatiu del verb brenna és brenn o brennr. Aquesta darrera forma és la qui s'ha acabat generalitzant en la llengua moderna, la qual només coneix: brennur; #8. svá at: En Kuhn 1968³, pàg. 196: svá at kann mit einer folgenden negation auch ‘ohne daß’, ‘ohne zu’ sein (Grm. 2, <...>; #9. drykkr: En Kuhn 1968³, pàg. 39: dryccr (ags. drync) m. trunk; . L'ús del numeral einn suggereix que hem de donar aquí al mot el significat de glop. Cf. en Baetke 19874, pàg. 94: drykkr <...> Schluck, Zug (beim Trinken); )

ver·búð <f. -búðar, -búðir>:
barraca f de pescadors, caseta f de pescadors

verð <n. verðs, verð>:
preu m
◊ fullt verð er 2490 krónur: el preu sencer (sense descompte) és de 2.490 corones
♦ á <+ adj.> verði: per (o: a) un preu <+ adj.
♦ á hagstæðu verði: a un preu econòmic
♦ á niðursettu verði: a un preu rebaixat
♦ á uppsprengdu verði: a un preu excessivament alt, a un preu exorbitant
♦ á viðráðanlegu verði: a un preu assequible
♦ á viðunandi verði: a un preu raonable
♦ dýru verði: [a un preu] car
♦ alltof dýru verði: a un preu massa car
♦ þurfa að gjalda dýru verði: haver de pagar car
♦ innganga í Evrópusambandið yrði of dýru keypt: l'entrada a la Unió Europea sortiria ben cara
♦ falla í verði: caure de preu, perdre valor
♦ evran féll í verði gagnvart dollar og japönsku jeni í gær: l'euro va caure de preu ahir davant el dòlar i el ien japonès
♦ hækka í verði: apujar-se de preu
♦ e-ð hækkar í verði: una cosa s'apuja (o: puja) de preu
♦ hækka verðið á e-u: apujar el preu d'una cosa, fer pujar el preu d'una cosa
♦ lækka í verði: abaixar-se de preu
♦ e-ð lækkar í verði: una cosa baixa (o: davalla, Mall.) de preu
♦ lækka verðið á e-u: abaixar el preu d'una cosa
♦ slá af verði: descomptar (o: rebaixar) del preu, fer descompte
♦ vera í háu verði: anar car -a
♦ verðið á e-u: el preu de...
♦ hvað er verðið á fiskinum?: a quant va (o: és) el peix?
♦ verðið á e-u hækkar¹ ~ lækkar²: el preu d'una cosa puja¹ (o: s'apuja) ~ baixa² (o: s'abaixa; o: davalla, Mall.)

verða 1. esdevenir
	2. romandre, quedar-se
		g verð heima: em quedar a casa
		g verð eina ntt: em quedar una nit (a un hotel)
		g verð tvo / þrj / fjra daga: em quedar dos / tres / quatre dies
		g verð eina viku / tvr / þrjr / fjrar vikur: em quedar una setmana / dues / tres / quatre setmanes
		verðurðu hrna? Et quedars aquí
		g tla að verða hr til morguns: voldria passar la nit aquí, voldria quedar-me fins dem
		e-m varð á að <+inf.>: algú ha fet una cosa per descuit o distracció
	3. verða að <+inf.>: haver de, caldre
	4. verða til: sorgir
	5. verða um:
		hvað varð um hann?: qu se n'ha fet d'ell?
		hvað varð um mig?: qu m'ha passat? (o: qu se n'ha fet de mi?)
	6. verða sér úti um e-ð: procurar-se una cosa
	7. það verður ekkert úr þessu: <LOC FIG> no se'n farà res (d'això)
Áskell lét nú stefna Eysteini um illmæli það sem hann hafði við Háls um sauðatökuna til alþingis. Engir menn urðu til að svara fyrir Eystein og nú verða þær málalyktir að Eysteinn varð sekur. Og þegar þeir koma heim af þingi þá reið Áskell þangað með flokk sinn til Eysteins og ætlaði að taka hann af lífi: l'Áskell va citar l'Eysteinn a comparèixer davant l'Alþingi per haver calumniat en Háls dient que havia robat les ovelles. No hi va haver ningú que estigués disposat a defensar (respondre de) l'Eysteinn i el plet va acabar que l'Eysteinn fou bandejat. En tornar del þing, l'Áskell va fer cap, amb el seu grup, al mas de l'Eysteinn amb la intenció de matar-lo

verðandi <f. verðandi, no comptable>:
 

verð·aukning <f. -aukningar, no comptable>:
 

verð·ákvörðun <f. -ákvörðunar, -ákvarðanir>:
 

verð·binding <f. -bindingar, no comptable>:
 

verð·bóla <f. -bólu, -bólur. Gen. pl.: -bólna o: -bóla>:
bombolla f [del preu ~ dels preus]

verð·bólga <f. -bólgu, no comptable>:
inflació f

verðbólgu·hvetjandi, -hvetjandi, -hvetjandi <adj. inv.>:
inflacionari -ària

verðbólgu·stig <n. -stigs, -stig>:
inflacionari -ària

verðbreytingar·ákvæði <n. -ákvæðis, -ákvæði>:
 

verð·bréf <n. -bréfs, -bréf>:
<ECONefecte m, valor m, títol m [de valors]
♦ selja verðlaus verðbréf: <ECONvendre títols desproveïts de valor

verðbréfa·fyrirtæki <n. -fyrirtækis, -fyrirtæki. Gen. pl.: -fyrirtækja; dat.pl.: -fyrirtækjum>:
empresa f de corretatge, empresa f de broqueratge

verðbréfa·lögfræði <f. -lögfræði, no comptable>:
legislació relativa efectes i valors borsaris

verðbréfa·markaður <m. -markaðar (o: -markaðs), , -markaðir>:
 

verðbréfa·miðlari <m. -miðlara, -miðlarar>:
 

verðbréfa·miðlun <f. -miðlunar, -miðlanir>:
corretatge m, broqueratge m

verðbréfa·réttur <m. -réttar, no comptable>:
dret borsari

verðbréfa·sali <m. -sala, -salar>:
 

verðbréfa·þing <n. -þings, -þing>:
borsa f de valors

verð·bætur <f.pl -bóta>:
 

verð·fall <n. -falls, no comptable>:
 

verð·flokkur <m. -flokks, -flokkar>:
 

verð·gildi <n. -gildis, no comptable>:
 

verð·hámark <n. -hámarks, no comptable>:
 

verð·hjöðnun <f. -hjöðnunar, -hjaðnanir>:
deflació f

verð·hrun <n. -hruns, -hrun>:
 

verð·hugmynd <f.-myndir>: preu aproximat, orientatiu

verð·hækkun <f. -hækkunar, -hækkanir>:
 

verði:
Dat. sg. & ac. pl. de → vörður “guardià, guarda”

verðir:
Nom. pl. de → vörður “guardià, guarda”

verð·jöfnun <f. -jöfnunar, no comptable>:
 

< verð·kaup <n. -kaups, no comptable>:
salari m (laun; vinnulaun; kaup)

verð·lag <n. -lags, -lög>:
[índex (o: nivell) m dels] preus m.pl
♦ stöðugt verðlag: índex estable de preus, preus estables, estabilitat f dels preus
♦ verðlag hvers tíma (o: árs)els preus corrents
♦ verðlagið fer upp úr öllu valdi: els preus pugen descontroladament
♦ verðlagið hækkar: els preus s'apugen

verð·lagning <f. -lagningar, no comptable>:
1. <GENtaxació f, estimació f del valor
2. (ECON verðlagsákvæði, það að verðleggja vörufixació f de[ls] preus (disseny o configuració dels preus, determinació del preu que ha de tenir un producte)

verðlagningar·regla <f. -reglu, -reglur. Gen. pl.: -reglna o: -regla>:
regla f de fixació de preus

verðlags- <en compostos>:
<ECONde[ls] preus

verðlags·aðhald <n. -aðhalds, no comptable>:
control m de preus

verðlags·ákvæði <n. -ákvæðis, -ákvæði>:
 

verðlags·breyting <f. -breytingar, -breytingar>:
modificació f dels preus

verðlags·eftirlit <n. -eftirlits, -eftirlit>:
control m de[ls] preus

verðlags·festa <f. -festu, no comptable>:
<ECONestabilitat f dels preus

verðlags·festing <f. -festingar, no comptable>:
<ECONestabilització f dels preus

verðlags·grundvöllur <m. -grundvallar, no comptable>:
<ECONbase f de referència del preu

verðlags·höft <n.pl -hafta>:
contenció f dels preus

verðlags·hömlur <f.pl -hamla>:
fre m a l'augment dels preus

verðlags·ráð <n. -ráðs, -ráð>:
[consell m per al] control m de[ls] preus
♦ Verðlagsráð Sjávarútvegsins: Consell per la fixació dels preus pesquers

verðlags·spá <f. -spár, -spár>:
<ECONprevisió f de preus

verðlags·stofa <f. -stofu, -stofur. Gen. pl.: -stofa>:
ens f per a la fixació de preus
♦ Verðlagsstofa skiptaverðs: ens m per a la fixació dels preus de les captures [de pesca]

verðlags·uppbót <f. -uppbótar, -uppbætur>:
plus m de carestia [de vida]

verðlags·vísitala <f. -vísitölu, -vísitölur. Gen. pl.: -vísitalna>:
índex (fl./pl.: índexs) m de preus [al consum]

verð·laun <n.pl -launa>: premi m
	afhenda e-m verðlaun fyrir e-ð: lliurar a algú un premi per una cosa
	f verðlaun [fyrir e-ð]: rebre un premi [per una cosa]
		hann fékk verðlaun fyrir besta handritið: ha rebut un premi pel millor guió
	hljóta verðlaun í e-u: rebre un premi en...
	veita verðlaun fyrir bestu smásöguna: concedir un premi a la millor novel·la curta
	verðlaun kvikmyndaakademíunnar: el premi de l'acadèmia cinematogràfica
	verðlaunin eru 100.000 pesetur og verða afhent í Barcelonu um miðjan apríl:
		el premi és de cent-mil pessetes i es lliurarà a Barcelona a mitjan abril
	verðlaunum fyrir bestu leikstjórn var deilt milli tveggja Bandaríkjamanna: dos nord-
		americans han hagut de compartir el premi al millor director
	vinna fyrstu verðlaun: guanyar el primer premi

verð·launa <-launa ~ -launum | -launaði ~ -launuðum | -launaðe-n [fyrir e-ð]>:
premiar (o: guardonar) algú [per una cosa]

verðlauna·athöfn <f. -athafnar, -athafnir>:
acte m (o: cerimònia f) de lliurament de[ls] premis

verð·launaður, -launuð, -launað <adj.>:
premiat -ada (o: guardonat -ada)
♦ vera verðlaunaður fyrir e-ð: ésser premiat (o: guardonat) per una cosa

verðlauna·getraun <f. -getraunar, -getraunir>:
concurs m [amb repartiment de premis als guanyadors]

verðlauna·gripur <m. -grips, -gripir>:
1. <GENtrofeu m
2. (verðlaunaféanimal premiat (en un concurs d'animals)

verðlauna·hafi <m. -hafa, -hafar>:
premiat m, premiada f (o: guardonat m, guardonada f)

verðlauna·pallur <m. -palls, -pallar>:
<ESPORTpòdium m dels vencedors (per a rebre-hi les medalles d'or, argent i bronze)

verðlauna·peningur <m. -penings, -peningar>:
medalla f

verðlauna·veiting <f. -veitingar, -veitingar>:
concessió f de premi[s]

verð·laus, -laus, -laust <adj.>:
sense [gens de] valor

verð·lágmark <n. -lágmarks, no comptable>:
preu mínim

verð·leggja <-legg ~ -leggjum | -lagði ~ -lögðum | -lagte-ð>:
fixar el preu d'una cosa (taxar, estimar i/o determinar el valor o el preu d'una cosa)

verðleika- <en compostos>:
meritori -òria

verðleika·ræði <n. -ræðis, no comptable>:
meritocràcia f

verðleika·vara <f. -vöu, -vörur. Gen. pl.: -vara>:
bé meritori, bé m preferent (o: social)

verð·leiki <m. -leika, -leikar. Empr. hab. en pl.>:
mèrit m
♦ hafa verðleik (o: verðleika) til þess að <+ inf.>ésser mereixedor -a de <+ inf.>, merèixer <+ inf.>
en er Ólafur konungur heyrði ákafa lýðsins þá krafði hann sér hljóðs og mælti síðan: "Hafa bændur verðleik til þess að svo væri gert sem þér viljið. Það vita þeir að eg hefi gert það að brenna innin fyrir þeim og veitt þeim aðrar stórar refsingar: i quan el rei Olau va sentir la vehemència dels seus homes, va exigir silenci i els va dir: “Els bændur ben certament que es mereixen que els castiguéssim tal i com voleu fer. També saben [prou bé] que jo els he calat foc a llurs habitatges i que també els he imposat d'altres càstigs més severs
♦ hverjum eftir sínum verðleikum: a cadascú segons el que es mereix
af upprisu dauðra manna í Guðs tilkvámu talar Ísaías (= Īsaīas, Ἠσaΐας): surgent mortui etc. (Ís. 26:19). Upp munu rísa dauðir menn, þeir sem í grǫfum eru, þvíat Guð allsvaldandi sitr þá í dómsæti neytandi miklu valdi, gjaldandi sérhverjum eptir sínum verðleikuml’Isaïes parla de la resurrecció dels morts en la vinguda de Déu: surgent mortui etc. (Is. 26:19): Ressuscitaran els morts que habiten en tombes, car Déu totpoderós seurà llavors al seu sitial de jutge, gaudint de gran poder i pagant a cadascú segons els seus mèrits
en ef eg hlýt um að mæla eftir orustu þá skal eg gæða yður hvern eftir sínum verðleikum og því hvernug hver gengur fram í orustu. Mun þá, ef vér höfum sigur, vera gnógt, bæði lönd og lausir aurar, að skipta því með yður er nú fara með áður óvinir vorir: i si se'm concedeix de parlar després de la batalla (= de sobreviure-hi), recompensaré cadascun de vosaltres segons els seus mèrits [en la batalla] i segons la forma com cadascun de vosaltres hagi avançat (=s'hagi captingut) en la batalla. Car, si hi obtenim la victòria, hi haurà prou béns per repartir-los entre vosaltres, les terres i els béns mobles, que ara encara es troben en les mans dels nostres enemics
♦ meta e-n að verðleikum: valorar algú pels seus mèrits
ég bið ykkur, systkin, að meta þá að verðleikum (εἰδέναι:   ἐρωτῶμεν δὲ ὑμᾶς, ἀδελφοί, εἰδέναι τοὺς κοπιῶντας ἐν ὑμῖν) sem erfiða á meðal ykkar, veita ykkur forstöðu og kenna ykkur að lifa í samfélagi Drottins: us prego, germans i germanes, que aprecieu per llurs mèrits els qui s'esforcen entre vosaltres, us governen i us ensenyen a viure en la comunió del Senyor (en comparació, el text de la versió anterior del 1981, fa: Vér biðjum yður, bræður, að sýna þeim viðurkenningu, sem erfiða á meðal yðar og veita yður forstöðu í Drottni og áminna yður)
♦ verðleikum betur: merèixer-se <+ inf.>
og er þeir voru í veg komnir þá mælti Grettir: "Það hefi eg spurt að þú ætlar suður til Borgarfjarðar í sumar. Nú vil eg bjóða þér Barði að fara suður með þér og þykist eg þá gera við þig verðleikum betur": i quan ja feien camí, en Grettir li va dir: “He sentit a dir que aquest estiu tens pensat de fer cap al fiord de Borgarfjörður, al sud. Doncs bé, vull oferir-te, Barði, d'acompanyar-t'hi i tinc per mi que obro amb tu millor del que et mereixes (vocabulari: #1. verðleikur: Cf. Baetke 19874, pàg. 718: skal gera verðleikum betr við þik besser als du es verdienst; )

verð·leikur <m. -leiks, -leikar>:
variant de verðleiki ‘mèrit’
en í þjónustugerð þeirri er ger var guði til dýrðar og hinum sæla Þorláki biskupi þá setti Páll biskup Guðmund Arason næst þeim biskupunum í allri þeirri þjónustu og létu hann þerra kistunni með sér er hún var í kirkju borin. Og hann réð mjög fyrir hvað sungið var er heilagur dómurinn [p. 177] var upp tekinn. Þá urðu þar margar jartegnir af verðleikum hins sæla Þorláks biskups (SS I, cap. 125, pàgs. 176-177): i durant el servei diví que es va fer a la glòria de Déu i del beat bisbe Þorlákur, el bisbe Páll va fer seure en Guðmundur Arason al costat dels bisbes durant tot aquest ofici diví i [els bisbes] deixaren que eixugués i netegés amb ells el taüt quan fou portat a l'interior de l'església. I ell[, en Guðmundur, també] va decidir el que es va cantar quan les santes relíques foren tretes [de dins el taüt per dipositar-les dins el reliquiari]. Llavors es produïren allà molts de miracles pels mèrits [i la intercessió] del beat bisbe Þorlákur
en er skjótt þurfti til að taka var dúkurinn slitinn mjög og ræddi Kolbeinn um: „Mjög kennir nú dæligleika af vorri hendi meir en verðleiks yðvars er svo vondur dúkur er á borði yðru,“ segir hann (SS I, cap. 150, pàg. 202): però com que havia calgut treure unes estovalles precipitadament, les [úniques] estovalles [que es varen trobar] estaven molt esquinçades, i en Kolbeinn va [trobar necessari] dir al respecte: “Que hàgim posat unes estovalles tan dolentes a la vostra taula, revela molt més la confiança que ens tenim més que no pas al·ludeix als vostres mèrits”

verð·listi <m. -lista, -listar>:
catàleg m de preus, llista f de preus

verð·lítill, -lítil, -lítið <adj.>:
de poc valor, de poca vàlua

verð·lækkun <f. -lækkunar, -lækkanir>:
baixada (o: disminució) f de preus

verðlækkunar·tap <n. -taps, -töp>:
minusvàlua f (pèrdua produïda per la venda d'un producte a un preu inferior al de la seva adquisició)

verð·mat <n. -mats, no comptable>:
valoració f del preu

verð·merking <f. -merkingar, -merkingar>:
marcatge m del preu, etiquetatge m d'article amb el seu preu

verð·merkja <-merki ~ -merkjum | -merkti ~ -merktum | -merkte-ð>:
etiquetar un article amb el seu preu

verð·miði <m. -miða, -miðar>:
etiqueta f del preu

verð·miðill <m. -miðils, -miðlar>:
mitjà m de pagament

verð·mismunun <f. -mismununar, no comptable>:
fixació discriminatòria de preus, discriminació f de preus

verðmunar·viðskipti <n.pl -viðskipta>:
arbritratge m

verð·munir <m.pl>: objectes m.pl de valor

verð·munur <m. -munar, no comptable>:
diferència f de preus

verð·myndun <f. -myndunar, no comptable>:
formació f de preus

verðmæta·mat <n. -mats, no comptable>:
escala f de valors

verðmæta·rýrnun <f. -rýrnunar, no comptable>:
disminució f de valor, depreciació f

verðmæta·skapandi, -skapandi, -skapandi <adj. inv.>:
que crea valor afegit

verðmæta·sköpun <f. -sköpunar, no comptable>:
[creació f de] valor afegit

verð·mæti <n. -mætis, -mæti>:
1. <GENvalor m,f, vàlua f
♦ verðmæti og gildi: els valors (morals, ètics, familiars, humans etc.)
2. verðmæti <n.pl -mæta>: (verðmunirobjectes m.pl de valor (possessions valuoses, béns de preu)

verðmætis·aukning <f. -aukningar, no comptable>:
<ECONrendiment m del capital

verð·mætur, -mæt, -mætt <adj.>:
valuós -a

verð·skrá <f. -skrár (o: -skráar), -skrár>:
llista f (o: catàleg m) de preus

verð·skulda <-skulda ~ -skuldum | -skuldaði ~ -skulduðum | -skuldaðe-ð [fyrir e-ð]>:
merèixer una cosa [per una cosa]
◊ enginn verðskuldar ekki dauðarefsingu: ningú no mereix la pena de mort

verð·skuldaður, -skulduð, -skuldað <adj.>:
merescut -uda
♦ verðskuldaður dómur: una sentència merescuda
♦ verðskuldaður sigur: una victòria merescuda
♦ verðskulduð hegning: un càstig merescut
♦ verðskulduð ógæfa: una desgràcia merescuda, un desastre merescut
♦ verðskulduð refsing: un càstig merescut, una pena merescuda

verð·skuldun <f. -skuldunar, no comptable>:
mèrit m
♦ vegna verðskuldunar vor sjálfra: per haver-nos-ho merescut nosaltres mateixos

verð·skyn <n. -skyns, no comptable>:
sensibilitat f respecte als preus, sentit m del valor d'un producte
♦ verðskyn neytenda: sensibilitat dels consumidors respecte als preus

verð·stríð <n. -stríðs, no comptable>:
guerra f de preus

verð·spá <f. -spár, -spár>:
<ECONprevisió f de preus

verð·stöðvun <f. -stöðvunar, -stöðvanir>:
congelació f dels preus

verð·sveifla <f. -sveiflu, -sveiflur. Gen. pl.: -sveiflna o: -sveifla>:
fluctuació f de preus

verð·tilboð <n. -tilboðs, -tilboð>:
pressupost m, oferta f de cost
♦ láta gera verðtilboð fyrir sig: fer-se fer un pressupost

verð·tollur <m. -tolls, -tollar>:
aranzel m ad valorem

verð·tryggður, -tryggð, -tryggt <adj.>:
indexat -ada a la inflació
♦ verðtryggð bréf: bons indexats, bons d'interès variable
♦ verðtryggð laun: sou m índex, salari m índex

verð·trygging <f. -tryggingar, -tryggingar>:
indexació f de preus [a la inflació]
♦ verðtrygging fjárskuldbindinga: indexació financera

verðtryggingar·ákvæði <n. -ákvæðis, -ákvæði>:
clàusula f d'indexació, clàusula f de reajustament [de sou a l'alça del cost de vida]

verð·tryggja <-tryggi ~ -tryggjum | -tryggði ~ -tryggðum | -tryggte-ð>:
<ECONindexar una cosa

verðugur, verðug, verðugt <adj.>:
digne -a
þá sagði konungur við Síba: „Hér með átt þú allt sem Mefíbóset átti.“ Síba svaraði: „Ég fell fram fyrir þér í lotningu. Megi ég reynast verðugur ( [māˈt͡sāʔ ~ מָצָא]:   ʔɛmt͡sāʔ־ˈħēn   bə-ʕēi̯ˈnɛi̯-χā   ʔăδɔn-ˈī   ha-mˈmɛlɛχ,   אֶמְצָא-חֵן בְּעֵינֶיךָ אֲדֹנִי הַמֶּלֶךְ) náðar þinnar“: llavors el rei va dir al Sibà (Civà): «Amb això, tot el que pertanyia al Mefí-Bòixet serà teu.» Sibà (Civà) respongué: «Em prosterno davant teu en senyal de respecte. Que em mostri digne de la teva gràcia»
þá verða verk mín þóknanleg þér og ég mun stýra lýð þínum réttlátlega og reynast verðugur (ἄξιος ἀξία ἄξιον:   καὶ ἔσομαι ἄξιος θρόνων πατρός μου) hásætis föður míns: aleshores les meves obres et seran plaents i governaré el teu poble de manera justa i em mostraré digne dels trons de mon pare
hann býr honum verðugt (ἄξιος ἀξία ἄξιον:   καὶ ποιήσας αὐτῷ αὐτοῦ ἄξιον οἴκημα ἐν τοίχῳ) skrín til að búa í, setur hann á vegg og festir með nagla: li construeix un escriny (una estança) que en sigui digne per tal que hi habiti, el posa a la paret i l'assegura amb un clau [de ferro]
hvar sem þér komið í borg eða þorp, spyrjist þá fyrir um, hver þar sé verðugur (ἄξιος ἀξία ἄξιον:   ἐξετάσατε τίς ἐν αὐτῇ ἄξιός ἐστιν), og þar sé aðsetur yðar, uns þér leggið upp að nýju. Þegar þér komið í hús, þá árnið því góðs, og sé það verðugt (ἄξιος ἀξία ἄξιον:   καὶ ἐὰν μὲν ᾖ ἡ οἰκία ἀξία), skal friður yðar koma yfir það, en sé það ekki verðugt (ἄξιος ἀξία ἄξιον:   ἐὰν δὲ μὴ ᾖ ἀξία), skal friður yðar aftur hverfa til yðar: a qualsevol vila o vilatge que entreu, pregunteu-los si hi ha ningú que sigui digne, i quedeu-vos allà fins que torneu a marxar. En entrar a la casa, saludeu; si la casa n'és digna, que vingui la vostra pau damunt ella; si no n'és digna, que la vostra pau torni a vosaltres
síðan segir hann við þjóna sína: Brúðkaupsveislan er tilbúin en boðsgestirnir voru ekki verðugir (ἄξιος ἀξία ἄξιον:   οἱ δὲ κεκλημένοι οὐκ ἦσαν ἄξιοι)llavors digué als seus criats: «El banquet de noces és a punt, però els convidats no n'eren dignes
þeir hafa vitnað fyrir söfnuðinum um kærleika þinn. Þú gerir vel að greiða för þeirra eins og verðugt er (ἀξίως:   προπέμψας ἀξίως τοῦ θεοῦ) í Guðs augum: ells han donat testimoni del teu amor davant la congregació. Faràs bé de facilitar llur viatge de la manera que sigui digna als ulls de Déu

verður <m. verðar. verðir. < Dat. sg.: virði>:
àpat m
Frá því er sagt eitt kveld að Þórður kom að máli við Oddnýju. "Það segir þú mér og margir aðrir," segir hann, "að Björn sé drengur góður en mér sýnist eigi svo um suma hluti. Hann setur hund sinn jafnauðigan okkur undir borði en eg hefi eigi fyrr við hunda átt og mun honum leiðast ef deildur er verðurinn."
32. Gumnar margir erosc gagnhollir, ǁ enn at virði vrecaz; ǁ aldar róg þat mun æ vera, ǁ órir gestr við gest
Saddi svangreddir ǁ sára dynbǫ́ru ǁ ǫrn á ulfs virði ǁ í Alptafirði; ǁ þar lét þá Snorri ǁ þegna at hjǫrregni ǁ fjǫrvi fimm numna; ǁ svá skal fjandr hegna. (haðarlag)
♦ fá verðar: <LOC FIGfer un àpat
33. Árliga verðar scyli maðr opt fá, ǁ nema til kynnis komi; ǁ sitr oc snópir, lætr, sem sólginn sé, ǁ oc kann fregna at fá.
♦ fást að virði: <abastar-se de provisions
116. Ráðomc þér, Loddfáfnir, enn þú ráð nemir, ǁ nióta mundo, ef þú nemr, ǁ þér muno góð, ef þú getr: ǁ á fialli eða firði ef þic fara tíðir, ǁ fástu at virði vel
♦ sitja í góðum verðum: <LOC FIGpassar-s'ho bé, fruir de la vida
Bjǫrn ht mar. Hann var rgjafi jarls ok honum inn krasti, vitr ok ggjarn ok kunni vel til herskapar. Ingibjǫrg ht kona hans. Hon var kurteis ok vel mennt, ok unni Bjǫrn henni mikit. hann tti bgarð skammt fr borginni, en þ sat hann optast með jarlinum. Þorgnr jarl hafði mikit unnt drottningu sinni, ok var haugr hennar nær borginni. Sat jarl þar optliga gðum verum (veðrum ?), er þ hann hafi mlstefnur, er lt leika fyrir sr. Jarlinn sat optast kyrrsæti, ok hafi frisamt rki optast
♦ → kvöldverður “sopar”
♦ → morgunverður “esmorzar”

verður, verð, vert <adj.>:
digne -a
Þráinn Sigfússon mælti: "Þess væri vert að vér tækjum upp bæði hey og mat og legðum verð í staðinn": en Þráinn Sigfússon li va dir: “Es mereixerien que [senzillament] els prenguéssim fenc i queviures i deixéssim enlloc d'ells el preu equivalent” (vocabulari: #1. vert: Cf. en Finnur Jónsson 1908, pàg. 107: 9. þess væri vert, „das wäre am platze“; )
♦ vera verður e-s: ésser digne d'una cosa
hann er [ekki] vináttu þinnar verður: [no] és digne de la teva amistat
þá sagði hundraðshöfðinginn: "Herra, ég er ekki verður þess, að (ἱκανός -ή -όν:   Κύριε, οὐκ εἰμὶ ἱκανὸς ἵνα μου ὑπὸ τὴν στέγην εἰσέλθῃς) þú gangir inn undir þak mitt. Mæl þú aðeins eitt orð, og mun sveinn minn heill verða: aleshores el centurió li diguél centurió respongué: «Senyor, no sóc digne que entreu sota la meva teulada; digueu només una sola paraula, i el meu servent es posarà bo
Gunnar var reiður mjög og mælti til Sigmundar: "Heimskur maður ert þú og óráðhollur. Þú hrópar sonu Njáls og sjálfan hann er þó er mest vert en slíkt sem þú hefir áður af gert við þá og mun þetta vera þinn bani. En ef nokkur maður hermir þessi orð þá skal sá í brautu verða og hafa þó reiði mína": en Gunnar estava molt felló i va dir a en Sigmund: "ets un beneit que és incapaç de seguir un bon consell: [no se t'ocorre res més que] burlar-te dels fills d'en Njáll i, el que és pitjor de tot, burlar-te d'ell mateix, i això, després de tot el que ja els has fet, i [mira el que et dic,] això et costarà la vida. I si ningú repeteix aquestes paraules, haurà d'anar-se'n d'aquí i, a més a més sofrirà la meva ira" (vocabulari: #1. er þó — vert: Cf. en Baetke 19874, pàg. 721: er þó er mest vert was am schwersten wiegt. També en Finnur Jónsson 1908, pàg. 100: 6. er þó — vert, „was von größter bedeutung (d.h. das allerbedenklichste) ist“)
hún mælti: "Nú er eg að raun komin um það er mig hefir lengi grunað að þú mundir eigi unna mér svo mikið sem þú sagðir jafnan er þér þótti eigi þess vert að við mig væri um talað þetta mál enda þykir mér ráð þetta eigi svo mikils háttar sem þér hétuð mér": ella li va dir: “Ara tinc realment la prova del que he estat sospitant durant molt de temps, que no m'estimes pas tal i com has dit sempre. Ni tan sols has pensat que pagués la pena de tractar aquest assumpte amb mi. En qualsevol cas, aquest matrimoni no em sembla tan important com em vau prometre“ (vocabulari: #1. komin: Cf. en Finnur Jónsson 1908, pàg. 25: Cap. X. 19.20. Nú — komin, „jetzt habe ich den beweis dafúr“; #2. þér — vert: Cf. en Baetke 19874, pàg. 721: þér þótti eigi þess vert du hieltest es nicht för nötig; #3. hétuð: Cf. en Finnur Jónsson 1908, pàg. 25: 23. hétuð mér, „hattest mir versprochen“, impf. wie auch sonst häufig in plusquamperf. sinne“; )
♦ hróssins verður: digne d'elogi[s]
♦ svara verður: mereixedor de resposta (svaraverður)
♦ verður er [hver] verkamaður launa sinna (ἄξιος ἀξία ἄξιον:   ἄξιος γὰρ ὁ ἐργάτης τοῦ μισθοῦ αὐτοῦ)<LOC FIGtot obrer mereix el seu jornal
♦ það er ekki mikils vert: no és gaire valuós, no val gaire
♦ það er ekki ómaksins vert: no paga la pena
♦ það er ekki vert að flíka því: <LOC FIGaixò [val més] que quedi entre nosaltres
♦ það er mikils vert: és molt valuós, és d'un alt valor
♦ þykja <+ Dat.> mikils vert um e-ð: considerar una cosa molt important, donar un gran valor o una gran importància a una cosa
"Góðar eru gjafar þínar," segir Gunnar, "en meira þykir mér verð vinátta þín og sona þinna": “Bons són els teus regals”, li va dir en Gunnar, “però dono encara més valor a la teva amistat i a la dels teus fills”
þóttust þá allir skilja, þeir er í þessari ferð höfðu verið með Þórði, að hann mundi verða hinn mesti höfðingi ef hann héldi sér heilum. Þótti og mönnum mikils um vert er hann hafði slíkum stórflokkum saman komið í svo fátækum sveitum (SS II, cap. 327, pàg. 498): tots els qui havien pres part en aquesta expedició amb en Þórður comprengueren que es convertiria en el més gran höfðingi si es mantenia sa i estalvi. La gent també considerava molt notable el fet que hagués aplegat unes tropes tan grans en unes contrades tan pobres
ôllum mönnum þótti mikils vert um trú hans og þeim öll[p. 119]um mest er vitrastir voru. Marga hluti tók hann þá upp til trú sér að engi maður vissi né einn mann áður haft hafa hér á landi. En í annað sinn þóttust menn mestan mun á hafa fundið að skap hans hafði skipast vetur þann er hann var á Ströndum því að þá undi hann sér hvorki nótt né dag þar til er hann hitti fóstra sinn. Og kom þaðan frá við nokkuð á hverjum misserum til siðbótar honum og þar kom að nær þótti hann orðinn allur annar maður í atferð sinni en fyrst þótti til horfast er hann var ungur. Það fylgdi og þessu að mörg merki urðu að vatnsvígslum hans og yfirsöngum svo að mönnum þótti þá þegar mikils um vert og það mátti á finnast að guði líkaði atferð hans. En alþýðu manna sýndist það í því hvers efni í þótti vera um atferð hans að honum var það gefið kenningarnafn að hann var kallaður Guðmundur hinn góði (SS I, cap. 93, pàgs. 118-119): tots tenien la seva fe en una alta consideració i estima i els qui més l'hi tenien eren els qui eren més savis. Aleshores va escometre força coses per la seva fe de les quals ningú no en sabia res fins aleshores i que ningú abans no havia fet en aquest país. I, d'una altra banda, la gent era del parer que el seu caràcter li havia canviat a l'hivern que havia passat a Strandir i que hi trobaven una gran diferència [entre el caràcter que tenia abans i el d'ara], ja que allò no havia descansat gens[, a causa dels dolors per la fractura de l'os de la cama], ni de dia ni de nit, fins que es va trobar amb el seu fóstri[, el prevere Ingimundur]. I d'ençà de llavors es va anar produint cada any una paulatina millora de la seva religió (= comportament més i més acorde als principis de la religió cristiana?) i va arribar un moment que gairebé semblava que hagués tornat tot un altre home (algú completament diferent), en el seu capteniment, del que de primer havia semblat que seria quan encara era petit (jove). A això encara s'hi afegia que es produïen molts de senyals en les seves consagracions d'aigua i benediccions [d'indrets i coses] de manera que a la gent de seguida [aquells senyals] els van semblar de gran importància i en això es podia constatar que el seu comportament plaïa a Déu. I com era la consideració que mereixia al comú de la gent la seva conducta es va manifestar en el fet que li donaren un sobrenom i fou anomenat Guðmundur el Bo (vocabulari: #1. efni: Cf. en Baetke 19874, pàg. 100: <...> 5. Situation, Lage, Zustand, Umstände: er þat, eru þau efni í (od. til) es verhält sich so (mit einer Sache), es steht so; ill efni eru í es sieht böse, nach Bösem aus; í hvert efni er komit málum wie steht es <...>. Tanmateix, no cita la construcció que trobem aquí, hvers efni í þótti vera um atferð hans. Entenc l'oració com a subjecte de sýndist, amb un það precedent catafüric)
Ólafur vaknaði og þóttist sjá svip konunnar. Ólafi þótti mikils um vert drauminn og segir vinum sínum og varð ekki ráðinn svo að honum líki. Þeir þóttu honum best um tala er það mæltu að það væri draumskrök er fyrir hann hafði borið: l’Olau es va despertar i va creure de veure encara [fugaçment] la cara de la dona (la draumkona). Aquest somni va causar una profunda impressió a l'Olau i el va contar als seus amics, però cap d'ells no li ho va saber interpretar de manera que li agradés (=de manera satisfactòria). [De tota manera,] li va semblar que els qui millor s'acostaven a una interpretació satisfactòria del somni eren els qui li deien que, el que li havia aparegut en el somni, només era el fruit quimèric d'un somni (vocabulari: #1. vert: Cf. en Kålund 1896, pàg. 107: 9. draumskrǫk, wörtl. „traumlüge“, d.h. ein bedeutungsloser traum. També en Baetke 19874, pàg. 90: draum-skrǫk n.   täuschender, bedeutungsloser traum)
þótti Væringjum mikils vert um Bolla meðan hann var í Miklagarði: i quan en Bolli hagué pres comiat del rei, va preparar el seu viatge i es va embarcar en una cóca que es dirigia cap a Dinamarca. També va agafar [per al viatge] una considerable suma de diners. També l'acompanyaven alguns dels seus companys del viatge [fins a Noruega]. El rei Olau i ell se separaren en gran amistat. El rei, en el moment de l'adéu, va fer al Bolli bons regals [de comiat]. En Þorleikur va romandre amb el rei Olau i en Bolli va emprendre el seu viatge fins a arribar a Dinamarca. Va passar l'hivern a Dinamarca on hi va rebre grans honors de grans prohoms. No s'hi va captenir pas menys distingidament del que ho havia fet durant la seva estada a Noruega. I després d'haver passat un hivern a Dinamarca, en Bolli va emprendre el seu viatge cap als països del sud i ja no va fer cap escala més fins a Constantinoble. Poc després de la seva arribada ja es va unir als varingis. No hem sentit mai relats (=no hem sentit a dir mai, no ha arribat mai a les nostres orelles) que cap noruec abans d'en Bolli Bollason hagués entrat al servei de l'emperador de Constantinoble. En Bolli va romandre a Constantinoble molts d'anys i hi fou tingut per (considerat) el més audaç en tota mena de situacions difícils, situacions en què sempre anava al costat dels qui marxaven ben al capdavant. Els varingis tingueren en gran consideració en Bolli tot el temps que es va estar a Constantinoble (vocabulari: #1. Væringjaseta: Cf. en Kålund 1896, pàg. 218: 3.4. kom — Væringjasetu, „brachte sich in die stellung der Væringjar“, d.h. ließ sich unter die Væringjar aufnehmen. Die ursprüngliche bedeutung des wortes Væringi, später ausschließlich als benennung eines kriegers von der nordischen leibwache des griechischen kaisers gebraucht, ist wahrscheinlich „schutzbürger“ (oder „fremder“); es ist von den scandinavischen Russen zur bezeichnung ihrer Russland besuchenden stammverwandten aus Scandinavien gebildet. Vgl. V. Thomsen, Der Ursprung des Russischen Staates (Gotha 1879) und S. Bugge im Arkiv f. nord. filol. II, 225. També en Baetke 19874, pàg. 754: væringja-seta f.   Sitz der Wäringer: hann kom sér í væringjasetu er schloß sich den Wäringern an; #2. Norðmaður: Cf. en Kålund 1896, pàg. 218: 5. Norðmaðr, der name bezeichnet teils Nordleute im allgemeinen, teils (und so wahrscheinlich hier) einen mann aus Norwegen oder den von dort kolonisierten ländern, teils endlich einen Norweger im engeren Sinne; #3. Garðskonungur: Cf. en Kålund 1896, pàg. 218: 5. með Garðskonungi, „mit dem könig in Mikligarðr“, d.h. mit dem griechischen kaiser; #4. en Bolli Bollason: Cf. en Kålund 1896, pàg. 218: 5.6. Bolli Bollason, die angabe, dass Bolli Bollason der erste norwegisch-isländische Væringi gewesen sei, steht mit den berichten der übrigen sagas in widerspruch, nach welchen er gerade von den Isländern, die in dieser eigenschaft in der ersten sagaperiode (bis j. 1030) genannt werden, der allerletzte ist; )
♦ vera lítils verður: tenir poc valor
♦ vera mikils verður: tenir molta de vàlua
Unnur hafði og með sér marga þá menn er mikils voru verðir og stórættaðir. Maður er nefndur Kollur er einna var mest verður af föruneyti Unnar. Kom mest til þess ætt hans. Hann var hersir að nafni. Sá maður var og í ferð með Unni er Hörður hét. Hann var enn stórættaður maður og mikils verðurl’Unnur també tenia al seu costat nombrosos homes de gran vàlua i d'alt llinatge [que partiren amb ella cap a Islàndia]. Hi havia un home que nomia Kollur el qual era, de molt, el de major vàlua de tots els qui acompanyaren de l'Unnur, la qual cosa (que gaudís de tan gran consideració) es devia sobretot al seu llinatge. Tenia el títol de hersir. També va emprendre el viatge amb l'Unnur un home que nomia Hörður. Era igualment d'alt llinatge i molt ben considerat (de gran vàlua, el més important)
þá þakkaði Hafliði honum vel og mælti: „Það mál hefir hér verið að ræða á þinginu er mikils er um vert, hvern vér Norðlendingar skulum til biskups kjósa í stað Jóns biskups en til míns kjörs hafa flestir vikið. En fyrir málum þessum hefir eigi svo skjótur dómur á fallið. En nú þarf eigi lengur að líta á þá kosning, að eg verð eigi á annað sáttur sumarlangt en þú sért til biskups kosinn. Og það er mitt vit að þá sé best hugað fyrir landsfólkinu að því mannvali sem nú er ef þú verður biskup“ (SS I, cap. 34, pàg. 43): en Hafliði li va donar les gràcies efusivament i li va dir: “Aquí al þing s'ha debatut la qüestió, de gran rellevància, de qui nosaltres, els del quartó del nord, hem d'elegir per bisbe en substitució del bisbe Jón [Ögmundarson] i heu estat molts els qui heu posat la decisió de l'elecció en les meves mans, però per culpa d'aquest procés, encara no s'ha pres una decisió ràpida al respecte. Però ara no cal continuar reflexionant per més temps sobre aquesta elecció perquè, per més que ens passem tot l'estiu debatent-ho, jo no acceptaré cap altra decisió que no sigui que tu siguis elegit nou bisbe. Vet aquí el meu parer: que el més ben pensat per a la gent del país (=la millor decisió que podem prendre pensant en el millor per a la gent del país), en aquesta elecció que ara hi ha (= que ara cal dur a terme), és que tu siguis el [nou] bisbe”

verð·útreikningur <m. -útreiknings, -útreikningar>:
càlcul m del preu

verð·vísitala <f. -vísitölu, -vísitölur. Gen. pl.: -vísitalna>:
índex (fl./pl.: índexs) m de preus [al consum]

verð·þensla <f. -þenslu, no comptable>:
inflació f
♦ hafa stjórn á verðþenslu: controlar la inflació

< vergaður, verguð, vergað <adj.>:
embrutat -ada
hon svarar: „Ekki léti hon þetta gera, nema ek hefða œrnar sakir til; en þó sé ek þat helzt til, þá er vit kvámum hingat til lands, at ek hafða hreinan serk, en hennar var vergaðr“: ella li va respondre: “Ella no ho hauria ordenat, si jo no ho hagués merescut plenament, però, ho miri com hi miri, l'única cosa que veig podria haver fet és que, en arribar aquí, jo tenia una camisa neta (un gipó net ?), mentre que la seva estava bruta” (revisar)

ver·gangur <m. -gangs, no comptable>: (betl) mendicitat f
	fara á vergang: anar a captar
	vera á vergang: haver de captar (per poder viure)
Helgi hefur upp ara stefnu og stefnir Bolla um vergang

< vergast <vergast ~ vergumst | vergaðist ~ verguðumst | vergast>:
embrutar-se
en um haustið er menn riðu til leiðar reið Eyjólfur með flokk sinn. Þórarinn ofsi reið og með mikla sveit. Þar var og þræll hans í för með honum er Greipur hét, mikill og sterkur. Menn riðu hart um daginn og hleypti þræll hesti sínum fram hjá Þórarni svo að klæði hans verguðusti per la tardor, quan els homes marxaren cap a la leið, l'assemblea regional de tardor, l'Eyjólfur va partir-hi amb el seu grup. En Þórarinn el prepotent també hi va anar amb un gran grup d'acompanyants. Entre ells també hi havia el seu esclau que nomia Greipur, un home gros i fort. Els homes del grup varen cavalcar a regna batuda durant el dia i l'esclau va avançar amb el seu cavall en Þórarinn de manera que la seva roba es va embrutar
ssíðan létu þeir hlaupa hesta sína at endilǫngum vellinum, svá sem þeir máttu mest af taka, ok lagði hvárr til annars svá styrkliga, at þeir féllu báðir senn af hestunum til jarðar, ok var engi sá herbúnaðr [konungs ok] keisarans er eigi vergaðist af moldunni í falli þeirratot seguit llançaren llurs cavalls al galop d'un cap a l'altre del camp (lit.: tot al llarg del camp), tan veloçment com els era possible, atacant cadascun d'ells l'altre tan violentament que [quan toparen] tots dos [al mig del camp,] tots dos cairegueren alhora a terra de llurs cavalls, i no hi hagué cap arnès, ni de l'emperador [ni del rei], que no s'embrutés (aquí sembla tenir el significat: que no quedés brut) de pols en llur caiguda

ver·girni <f. -girni, no comptable>:
nimfomania f, citeromania f

ver·gjarn, -gjörn, -gjarnt <adj.>: nimfòmana

vergur, verg, vergt <adj.>:
<ECON & ADMINbrut -a
♦ verg landsframleiðsla: producte interior brut, P.I.B. m
♦ verg þjóðarframleiðsla: producte nacional brut, P.N.B. m
♦ verg þjóðarframleiðsla á mann: el producte nacional brut per càpita
♦ vergar tekjur: ingressos bruts
♦ vergar þjóðartekjur: ingrés nacional brut, renda nacional bruta
♦ vergur þungi: pes brut

verja <f. verju, verjur. Gen. pl.: verja>:
1. (hlífprotecció f (massa de matèria lluminosa situada fora del sistema solar, que té aparença de núvol o boira)
2. (varnarvopnarma defensiva (cuirassa, armadura, escut, casc etc.)
Anno 1244. Æptu þá hvorirtveggju heróp og tókst bardagi. Þórður Sighvatsson og þeir helstu hans menn (ɔ: Þórður og hinir helstu menn hans) voru klæddir blám brynjum, björtum stálhúfum, snörpum sverðum og stinnum spjótum, er hann hafði í Noregi sér útvegað, keypt og kaupa látið á þessum misserum. Sumir voru í hringabrynjum eða með öðrum hætti út búnir. Kolbeins lið var og í sama máta mjg vel brynjað og bið að vopnum og verjum. Hófst nú bardaginn með grjótkasti og skotum, og skutu menn Þórðar svo hart, að Kolbeins menn fengu eigi annað gert um hríð en hlíft sér
3. (smokkurpreservatiu m (profilàctic)
4. (hlífðarfötsobretot m (peça de roba exterior per resguardar-se del fred)
Einn gan veurdag rst ormur brott fr hellinum. Hann klfur upp hamrana og hafi xi sna me sr. Og er hann er skammt kominn fr hellinum mtti hann manni lei. S var mikill vexti og sinnilegur, ljtur og eigi gur yfirbrags. Hann hafi yfir sr verju saumaa saman af mrgum ttrum. Hn var feljtt sem laki og httur upp me slkri ger. Hn var ll lsug
essu sama hausti sttu eir litgrs brur r Brekku, synir sgeirs, upp Klaufahl er mir eirra sendi eftir og komu eir heim Klaufanes er eir hfu stt grsin og vildu finna Ingvildi systur sna og lgu niur ti baggana mean eir dvldust. Var anna verja en anna ht mikil. kemur Klaufi a og saxar sundur baggana me pli og gekk burt san. En er eir brur komu t su eir a belgirnir voru ekki tiltkir og fara eir heim og mta mur sinni. Hn spuri v eir hefu ekki me a fara

verja <ver ~ verjum | varði ~ vörðum | variðe-ð ~ e-n>:
1. <GENdefensar una cosa ~ algú
♦ verja hendur sínar: defensar-se [a si mateix]
♦ ef ég á hendur mínar að verja: si he de defensar la meva vida
◊ "sæk þú eigi að," segir Gunnar. "Þér vildi eg síst illt gera en eg mun þó engum hlífa ef eg á hendur mínar að verja": "no m'ataquis!", li va dir en Gunnar, "tu ets la darrera persona a qui voldria fer mal, però no tindré miraments amb ningú si he de defensar la meva pell"
♦ verja e-ð fyrir e-m: defensar una cosa d'algú (o: contra algú)
♦ verja landið fyrir óvinunum: defensar el país dels [seus] enemics
♦ verja e-n af e-u: defensar (o: protegir) algú d'una cosa
♦ lögfræðingurinn ver skjólstæðing sinn: l'advocat defensa el seu client
♦ verja sig: defensar-se
♦ verja sig víti (= ámælisorði): protegir-se de retrets o blasmes [en relació a un fet punible per la llei]
Gissur jarl reið suður á Kjalarnes og gisti í Görðum á Álftanesi að Einars bónda Ormssonar. Var honum þar vel fagnað og var þar nokkurar nætur. Þar kom til móts við jarl Ólafur Oddsson bróðir Hrafns og hafði Hrafn sent hann til jarls þess erindis að Hrafn bað Gissur jarl varast ófrið og mest Andréssonu, kveðst nú eigi skyldu krafsa á það að segja honum sannindi, hvort er hann vildi trúa eða eigi, og kveðst það þá enn muna að Gissuri þótti hann eigi sig varaðan við hafa áður brennan varð á Flugumýri en þóttist hafa varið sig víti. Og er Ólafur hafði þetta flutt jarli þá þótti honum hann fár við verða og æmta sér lítt. Þeir töluðu þetta í kirkjugarðinum þar í Görðum. Ólafur varð skjótt í brottu af fundi jarls og reið aftur til Hrafns bróður síns (SS II, cap. 489, pàg. 752): el iarl Gissur va anar al sud, a Kjalarnes, on es va allotjar a cal bóndi Einar Ormsson, a Garðar, a l'Álftanes. Hi fou ben rebut i hi va passar alguns dies. Allà hi va anar a veure'l l'Olau Oddsson, el germà d'en Hrafn, perquè aquest li havia encomanat que anés a veure el iarl de part seva per pregar-li que anéS previngut (anés alerta) contra actes hostils [que es poguessin emprendre contra ell] i sobretot que anés previngut contra els fills de l'Andrés. Li va fer dir que ara no dubtava pas a dir-li la veritat, tant si el iarl el volia creure com sinó, afegint que encara se'n recordava que el iarl Gissur havia considerat que ell no l'havia posat en guàrdia (no l'havia alertat) abans de la brenna de Flugumýri, però que ell, en Hrafn, considerava que s'havia defensat de qualsevol retret al respecte (és a dir, considerava haver-se tret de sobre el retret d'haver-hi tingut a veure). I quan l'Olau hagué dit tot això al iarl, va constatar que aquest reaccionava callant i no expressant-s'hi al respecte. Varen estar parlant de tot això al cementiri de Garðar. L'Olau, després d'haver vist el iarl, va partir ràpidament i se'n tornà a cal seu germà en Hrafn
2. (verndaprotegir una cosa ~ algú (defensar d'un perill)
♦ verja sig: protegir-se
♦ verja sig falli [með því að <+ inf.>]: evitar caure [tot <+ ger.>]
♦ verja sig gegn hjartasjúkdómum: protegir-se de les malalties cardíaques
♦ verja plöntuna fyrir frosti: protegir la planta de la gelada

♦ verja e-u: fer ús d'una cosa
♦ verja e-u vel: fer [un] bon ús d'una cosa
♦ verja tímanum vel: emprar bé el temps
♦ verja tíma sínum til e-s: emprar (o: passar) el seu temps en una cosa
♦ verja fé sínu í óþarfa: emprar els seus diners en coses supèrflues
♦ verja peningum sínum til e-s: emprar (o: usar; o: despendre) els seus diners poer a una cosa

verjandi <m. verjanda, verjendur>:
1. <GENdefensor m, defensora f
2. <JURdefensa f (advocat defensor d'acusat, en judici)

verjandi, verjandi, verjandi <adj. inv.>:
defensable, justificable

verjast <verst ~ verjumst | varðist ~ vörðumst | varist>:
1. <e-u>defensar-se de (o: contra
♦ eiga í vök að verjast: <LOC FIGtrobar-se en un destret
♦ ég gat ekki varist hlátri: <LOCno vaig poder contenir les rialles 
♦ verjast óþefnum: lluitar contra la pudor, defensar-se de la pudor
♦ verjast til síðustu stundar: <LOClluitar fins al darrer alè
2. <e-s>rebutjar una cosa (declinar, refusar)
◊ verjast allra frétta: rebutjar de respondre (no voler respondre a res del que hom li demana, negar-se a donar cap notícia o informe)

verju·laus, -laus, -laust <adj.>:
1. (án hlífar í illviðrisense roba exterior (sense roba adequada per a protegir-se del fred o el maltemps, sense abric o impermeable)
2. (án hlífar í orustuindefens -a, desprotegit -ida (sense armament defensiu en un combat, desarmat)
3. (án getnaðarverjusense protecció (sense condom)

verk <n. verks, verk>: 1. feina, treball
		klára verkið: enllestir la feina
		ljúka verkinu: acabar (o: concloure) la feina, rematar la feina
		vera að verki: estar treballant
		standa að verki: estar treballant
		segja fyrir verkum: distribuir la feina a fer
	2. obra, fet
		að loknu verki: un cop acabada l'obra
		standa einhvern að verki: enxampar infraganti, agafar amb les mans a la massa
	3. acci
		þetta gerir það að verkum, að...: aix causa que... aix fa que...

verka <verka ~ verkum | verkaði ~ verkuðum | verkað>:
 
♦ verka e-ð:  
♦ verka fisk: tractar (o: processar; o: manipular) peix per a la seva conservació
♦ verka e-ð af sér:  
♦ verka á e-n:  
♦ hafa stórt (o: stórum) til verkað: <LOC HIST JUR 
111. Jartegn við bónda einn. Þat var enn annat sinn, er hann gerði fagrt verk eitt ok fátítt. Bóndakarl nokkurr, mildr ok meinalauss, var fyrir klǫndum ríkra manna, þar sem hann bjó, ok gáfu þeir honum þjófssǫk meir fyrir illsku sakir en sannenda, dœmdu hann brátt ok drógu hann til gálga móti guðs lǫgum ok manna ok vildu enga undanfœrslu af honum taka. Síðan er sá vesli maðr fekk eigi skírslum fyrir sik komit, þó at hann bæði þá illu menn, þá vætti hann sér engra hjálpa eða bjarga af mǫnnum, skaut þá máli sínu af ǫllu brjósti ok trausti á guðs miskunn, bað þá inn helga Óláf konung veita sér fullting eptir sannendi við almáttkan guð, því at hann bjargar opt þeim miskunnsamliga, er á hann heitr, er stórt hafa til verkat ok verðir eru sannra refsinga
♦ hafa sér til óhelgi verkað: <LOC HIST JUR 
En er sendimenn kómu aptr , segja þeir at þúngliga var tekit þeirra ørendi , ok synjaði Jón þverliga at bœta þenna mann fé, er áðr hafði sér til óhelgi verkat. Sǫlmundr kvað þetta hafa farit eptir getu sinni , at eigi mundi þat til sœmdar at biðja Jón sætta. Bað nú Kol til leggja þau ráð, at dygði

verka·fólk <n. -fólks, no comptable>:
obrers m.pl, treballadors m.pl

verka·hringur <m. -hrings, no comptable>:
Mot emprat en la locució:
♦ það er [ekki] í okkar verkahring að <+ inf.><inf. +> no és competència (o: feina) nostra

verka·kona <f. -konu, -konur. Gen. pl.: -kvenna>:
[dona f] treballadora f

verkakvenna·félag <n. -félags, -félög>:
sindicat femení, sindicat m de dones

verka·laun <n.pl -launa>:
salari m

verkalýðs- <en compostos>:
obrer -a

verkalýðs·barátta <f. -baráttu, no comptable>:
lluita obrera

Verkalðs·dagur <m. -dags, -dagar>: Primer m de Maig, Diada f dels treballadors

verkalýðs·félag <n. -félags, -félög>:
sindicat obrer

verkalýðs·flokkur <m. -flokks, -flokkar>:
partit obrer, partit m dels treballadors

verkalýðs·foringi <m. -foringja, -foringjar>:
líder m & f sindicalista, líder obrer, líder obrera

verkalýðs·forkólfur <m. -forkólfs, -forkólfar>:
dirigent obrer, dirigent obrera, líder obrer, líder obrera

verkalýðs·forysta <f. -forystu, no comptable>:
lideratge m del moviment obrer

verkalýðs·fólk <n. -fólks, no comptable>:
obrers m.pl, treballadors m.pl

verkalýðs·hreyfing <f. -hreyfingar, -hreyfingar>:
moviment obrer

verkalýðs·leiðtogi <m. -leiðtoga, -leiðtogar>:
líder obrer, líder obrera, dirigent obrer, dirigent obrera, líder m & f sindicalista

verkalýðs·mál <n.pl -mála>:
qüestió obrera

verkalýðs·samband <n. -sambands, -sambönd>:
confederació f sindical, confederació f de sindicats

verkalýðs·samtök <n.pl -samtaka>:
1. <GENorganització obrera
2. (stéttarfélagsindicat obrer (dietari)

verkalýðs·sinnaður, -sinnuð, -sinnað <adj.>:
sindicalista

verkalýðs·sinni <m. -sinna, -sinnar>:
sindicalista m & f 

verkalýðs·stétt <f. -stéttar, -stéttir>:
classe treballadora, classe obrera

verka·lýður <m. -lýðs, no comptable>:
obrers m.pl, treballadors m.pl (classe obrera)

verka·maður <m. -manns, -menn>: treballador m, treballadora f
En Friðgerður var eftir og þótti vera kona sæmileg og allmikill gleðimaður og samdi sig mjög í háttum með ungum mönnum og var verkmaður mikill og umsýslumaður

verkamanna-: obrer -a

verkamanna·bústaður <m. -bústaðar, -bústaðir>:
llar obrera, habitatge m de gent obrera, habitatge obrer

verkamanna·félag <n. -félags, -félög>:
sindicat obrer

verkamanna·flokkur <m. -flokks, -flokkar>: 1. <GEN> partit obrer, partit m dels treballadors
		spænski sósíalíski verkamannaflokkurinn: P.S.O.E. m, partit socialista obrer espanyol
	2. (breski) partit laborista (al Regne Unit)

verkamanna·samband <n. -sambands, -sambönd>:
confederació f de sindicats [obrers]

verkamanna·stétt <f. -stéttar, no comptable>:
classe obrera

verkamanna·vinna <f. -vinnu, no comptable>:
treball f manual (o: treball d'obrer) (treball "en què cal embrutar-se les mans", en oposició als treballs "de mans netes" com ara oficinistes etc.)

verka·skipti <n.pl -skipta>:
1. <GENcanvi m de tasques
2. (verkaskiptingrepartició f de tasques (a la llar, entre sexes etc.)
♦ kynbundin verkaskipti: repartició de tasques segons (o: en funció d)el sexe, divisió f sexual del treball

verka·skipting <f. -skiptingar, no comptable>:
repartició f de tasques
♦ verkaskipting á heimilinu: repartició de tasques a la llar

verka·smár, -smá, -smátt <adj.>:
1. <GENpoc treballador -a
2. (afkastalítillpoc productiu -iva, improductiu -iva (ineficaç en la feina que fa, que li ret poc el treball que fa)
hann var ósköp verkasmár maður, en fremur iðinn: era un home enormement poc productiu (ineficaç), però [alhora] força laboriós (aplicat [en el treball])

verkast <verkast ~ verkumst | verkaðist ~ verkuðumst>:
 
♦ eftir því sem verkast vill: segons [i com], segons les circumstàncies, segons com vagi
þú komst í gær, og í dag ætti ég að fá þig til að reika um með oss, þar sem ég verð að fara þangað sem verkast vill (wa-ʔăˈnī   hōˈlēχ   ʕal   ʔăʃɛr־ʔăˈnī   hōˈlēχ,   וַאֲנִי הוֹלֵךְ, עַל אֲשֶׁר-אֲנִי הוֹלֵךְ). Snú þú aftur og haf með þér sveitunga þína (ʔɛθ־ʔaˈħɛi̯-χā,   אֶת-אַחֶיךָ). Drottinn mun auðsýna þér miskunn og trúfesti: vares arribar ahir i avui t'hauria de fer errar amb nosaltres cap allà on sigui que he d'anar segons com prengui la cosa. Torna-te'n i emporta-te'n amb tu els teus païsans. Que el Senyor et mostri la seva misericòrdia i fidelitat
þið vitið að þegar þið voruð heiðingjar létuð þið leiða ykkur til mállausra skurðgoðanna rétt eins og verkast vildi (ὡς ἂν ἤγεσθε)ja sabeu que, quan éreu pagans, us deixàveu endur, fos com fos, cap als ídols muts

verk·bann <n. -banns, -bönn>:
lock-out (o: locaut) m

verk·beiðni <f. -beiðni, -beiðnir>:
petició (o: sol·licitud) f de realització de treball o treballs

verkefna·bók <f. -bókar, -bækur>:
quadern m d'exercicis

verkefna·miðaður, -miðuð, -miðað <adj.>:
basat -ada en projectes
♦ verkefnamiðað nám: aprenentatge basat en projectes, aprenentatge m per projectes

verkefna·samtök <n.pl -samtaka>:
consorci m

verkefna·stjóri <m. -stjóra, -stjórar>:
director m de projecte, directora f de projecte

verk·efni <n. -efnis, -efni>: 1. <GEN> tasca f
		erfitt verkefni: una tasca difícil
		hugljúft verkefni: una tasca fascinant (captivadora)
		verkefnið er tvíþætt: la tasca té dues parts
	2. projecte m

verkefnis·kostnaður <m. -kostnaðar, pl. no hab.>: cost m del projecte

verkefnis·stjóri <m. -stjóra, -stjórar>: director m de projecte, directora f de projecte

verkefnis·stjórn <f. -stjórnar, -stjórnir>: direcció f del projecte

verkefnis·tengdur, -tengd, -tengt <adj.>: orientat -ada al projecte

verk·eyðandi, -eyðandi, -eyðandi <adj. inv.>:
analgèsic -a, calmant
♦ verkeyðandi dropar: analgèsic m en gotes [orals]
♦ verkeyðandi lyf: analgèsic m

verk·fall <n. -falls, -föll>: vaga f
	gera verkfall: fer vaga

verkfalls·aðgerð <f. -aðgerðar, -aðgerðir>:
[acció f de] vaga f

verkfalls·boðun <f. -boðunar, -boðanir>:
convocatòria f de vaga

verkfalls·brjótur <m. -brjóts, -brjótar>: esquirol m (treballador que trenca la vaga)

verkfalls·brot <n. -brots, -brot>:
trencament m de vaga, no seguiment m de vaga

verkfalls·maður <m. -manns, -menn>:
vaguista m & f

verkfalls·réttur <m. -réttar, no comptable>:
dret m de vaga

verkfalls·sjóður <m. -sjóðs, -sjóðir>:
caixa f de resistència i solidaritat, CRS f, caixa f de vaga (per a ajudar econòmicament els vaguistes)

verkfalls·varsla <f. -vörslu, no comptable>:
[vigilància f del seguiment de la vaga mitjançant] piquets m.pl

verkfalls·vopn <n. -vopns, -vopn>:
<FIGl'arma f de la vaga (la vaga emprada com a mitjà, en la lluita laboral, per a aconseguir un objectiu, p.e. en el marc d'una negociació col·lectiva)

verkfalls·vörður <m. -varðar, -verðir>:
piquet m

verk·ferli <n. -ferlis, -ferli>:
procediment m (o: procés) de treball

verk·fræði <f. -fræði, no comptable>:
enginyeria f [superior]

verkfræði·deild <f. -deildar, -deildir>:
facultat f d'enginyeria tècnica i industrial

verkfræði·fyrirtæki <n. -fyrirtækis, -fyrirtæki. Gen. pl.: -fyrirtækja; dat.pl.: -fyrirtækjum>:
empresa f d'enginyeria, empresa f d'enginyers

verkfræði·maður <m. -manns, -menn>:
enginyer superior, enginyera superior

verkfræðinga·skóli <m. -skóla, -skólar>:
E.T.S.E. f, escola tècnica superior d'enginyeria

verk·fræðingur <m. -fræðings, -fræðingar>:
enginyer superior, enginyera superior

verkfræði·skóli <m. -skóla, -skólar>:
E.T.S.E. f

verkfræði·stofa <f. -stofu, -stofur. Gen. pl.: -stofa>:
[empresa f d']enginyeria i consultoria tècnica, consultora tècnica (empresa d'enginyeria i consultoria)

verk·fær, -fær, -fært <adj.>:
apte -a per a treballar (vinnufær)

verkfæra·belti <n. -beltis, -belti>:
cinturó m portaeines, cinturó m d'eines

verkfæra·handfang <n. -handfangs, -handföng>:
mànec m d'eina

verkfæra·kassi <m. -kassa, -kassar>:
caixa f d'eines, caixa ferrera

verkfæra·kista <f. -kistu, -kistur. Gen. pl.: -kistna o: -kista>:
caixa f d'eines

verkfæra·leiga <f. -leigu, -leigur. Gen. pl.: -leigna o: -leiga>:
lloguer f d'eines [i equipaments]

verkfæra·skúr <m. -skúrs, -skúrar>:
caseta f (o: barraca f; o: cobert m) d'eines [i equipaments]

verkfæra·taska <f. -tösku, -töskur. Gen. pl.: -taska>:
caixa f d'eines, caixa ferrera

verk·færi <n. -færis, -færi>:
1. <GENeina f (sinònims també utilitzables:   estri m, utensili m)
♦ verkfæri til smíðavinnu: eines de bricolatge
♦ verkfæri úr eir og járni: eines d'aram i ferro
2. <FIGinstrument m
gefstu þig engri konu á vald, þá verður þú viljalaust verkfæri (:   μὴ δῷς γυναικὶ τὴν ψυχήν σου ἐπιβῆναι αὐτὴν ἐπὶ τὴν ἰσχύν σου) hennar: no et lliuris a cap dona, perquè [si ho fas] seràs el seu instrument sense voluntat
Drottinn sagði við hann: „Far þú, því að þennan mann hef ég valið mér að verkfæri (τὸ σκεῦος -εύεος:   ὅτι σκεῦος ἐκλογῆς ἐστίν μοι οὗτος τοῦ ...) til þess að bera nafn mitt fram fyrir heiðingja, konunga og börn Ísraels: el Senyor li digué: «Vés-hi, car he escollit aquest home perquè em sigui un instrument per portar el meu nom davant els pagans, els reis i els fills d'Israel»
♦ Kýrus, verkfæri Guðs: Cir, instrument de Déu

verkfæris·fall <n. -falls, -föll>:
<GRAM[cas m] instrumental m

verkfæris·sviptifall <n. -sviptifalls, -sviptiföll>:
<GRAM[cas m] ablatiu m instrumental

verkfæris·viðskeyti <n. -viðskeytis, -viðskeyti>:
<GRAMsufix emprat en la formació de noms d'instrument

verkfæris·þágufall <n. -þágufalls, -þáguföll>:
<GRAM[cas m] datiu m instrumental

< verki <m. verka, verkar>:
1. (það að yrkjacomposició f (acció de compondre versos, especialment d'escarn o burla)
Þorkell bað hann hætta verkanum "og legg nú fram," segir hann, "grip nokkurn við Grís þó að eigi sé af konungsnautum"
2. (kvæðipoema m (i, especialment, d'escarn o burla)
Kolli mælti: "Eigi sýnist mér svo. Mér þykir jafnskapnaður að verki komi verka á mót"

verkja <verkjar | verkjaði | verkjaðVerb impersonal unipersonal amb subjecte lògic en acusatiu>:
fer mal
♦ mig verkjar í + ac.X em fa mal
♦ mig verkjar allsstaðar: em fa mal pertot
♦ mig verkjar hér[na]: em fa mal aquí
♦ mig verkjar í bakið: em fa mal a l'esquena
♦ mig verkjar í næstum alla staði á líkamanum: em fan mal gairebé totes les parts del meu cos

verkja·helti <f. -helti, no comptable>:
coixera f per evitar el dolor (forma de caminar provocada per la intenció de fer-ho sentint el menor dolor possible), <MEDmarxa antiàlgica

verkja·heltigangur <m. -heltigangs, no comptable>:
coixera f per evitar el dolor (forma de caminar provocada per la intenció de fer-ho sentint el menor dolor possible), <MEDmarxa antiàlgica

verkja·kast <n. -kasts, -köst>:
atac m de dolor, fiblada f

verkja·kyngingarstol <n. -kyngingarstols, no comptable>:
afàgia algèsica (o: àlgera)

verkja·laus, -laus, -laust <adj.>:
sense dolor, lliure de dolor[s]

verkja·lyf <n. -lyfs, -lyf>: analgsic m, calmant m [per al dolor]

verkja·stillandi, -stillandi, -stillandi <adj.>:
calmant, analgèsic -a, antiàlgic -a
♦ verkjastillandi lyf: analgèsic m

verkja·tafla <f. -töflu, -töflur. Gen. pl.: -taflna o: -tafla>:
comprimit m contra el dolor, [comprimit] analgèsic m, tableta f contra el dolor

< verk·kaup <n. -kaups, no comptable>:
variant antiquada de → verðkaup “salari; jornal”. La variant verðkaup actualment també és un arcaisme

verk·kaupandi <m. -kaupanda, -kaupendur>:
comitent m & f, client m & f, mandant m & f

verk·kaupi <m. -kaupa, -kaupar>:
comitent m & f, client m & f, mandant m & f

verk·kunnátta <f. -kunnátt, no comptable>:
1. coneixements pràctics, experiència pràctica, saber-fer m
2. habilitat f en el treball, perícia f [en el treball]

verk·kvíði <m. -kvíða, no comptable>:
angoixa f davant una feina
♦ hafa mikinn verkkvíða fyrir e-u: <LOC FIGestar molt angoixat -ada per..., sentir una gran angoixa per... (per o davant una feina o treball que s'ha de fer, l'inici de la nova setmana laboral etc.)

verk·kvíðinn, -kvíðin, -kvíðið <adj.>:
que sent angoixa davant [la idea d'haver de fer] una feina [determinada]
♦ hann er ekki verkkvíðinn: <LOC FIGno li fa por cap feina, no fuig de cap feina

verk·lag <n. -lags, no comptable>:
mètode (o: procediment) m de treball

verk·laginn, -lagin, -lagið <adj.>:
destre -a (o: hàbil) [amb el treball], manyós -osa

verk·lagni <f. -lagni, no comptable>:
destresa (o: habilitat) f [amb el treball], manya f

verklags·regla <f. -reglu, -reglur. Gen.pl.: -reglna o: -regla>:
norma f de procediment (o: procedimental)
♦ verklagsreglur[nar]: normativa f (o: reglament m) de procediment, normativa f (o: reglament m) procedimental

verk·laun <n.pl -launa>:
salari m, remuneració f [per la feina feta]

verk·laus, -laus, -laust <adj.>:
(iðjulausdesocupat -ada (o: desvagat), ociós -osa

verk·legur, -leg, -legt <adj.>:
1. (sem felst í verkipràctic -a (en oposició a teòric)
♦ verkleg eðlisfræði: física f experimental (tilraunaeðlisfræði)
♦ verklegar framkvæmdir: projecte[s] de construcció i/o d'obres, projecte[s] de construcció d'infrastructures (lit. realitzacions pràctiques)
♦ verklegar æfingar: exercicis pràctics
♦ verklegt og bóklegt nám: formació teòrica i pràctica
2. (verulegurconsiderable (gros, notable)
3. (myndarlegur, gerðarlegurimposant (impressionant, de bon veure)

verk·leysi <n. -leysis, no comptable>:
ociositat f

verk·lok <n.pl -loka>:
fi f (o: acabament m) de l'obra (o: de les obres)  

verk·lýsing <f. -lýsingar, -lýsingar>:
descripció f de feina, treball o projecte

verk·maður <m. -manns, -menn>:
1. (verkamaðurtreballador m, treballadora f (persona que viu del treball, obrer, assalariat)
krulaus verkmaur ( ~ :   gam   mitrapˈpɛh   βi-məlaʔχˈt-ō,   גַּם, מִתְרַפֶּה בִמְלַאכְתּוֹ) er albrir niurrifsmannsins: el treballador negligent és germà carnal de l'home que demoleix (tira a terra, destrueix)
Loinn ht verkrll Brattahl. Hann var verkmaur gur. Honum fylgdi a lagi kona s er Sigrur ht. Hn var fengin til a vinna ormi. Skemma var Brattahl, eigi fst hsum, er orkell svaf einn og setumenn hans. ar brann ljs skemmunni hverja ntt eftir ara en anna flk svaf inni. N tti Loni Sigrur helsti lngum dveljast skemmunni kveldum. tti honum hn g sn minnur en veri hafi. Kom honum hug kvilingur s er kveinn hafi veri um lausungarkonur: hi havia un esclau a Brattahl que nomia Loinn. Era un home fener (era un bon treballador). Compartia el seu jaç amb una dona que nomia Sigrur. A aquesta li havien encomanat que atengus les necessitats d'en ormur [Bersason, durant la seva estada a Brattahl]. A Brattahl hi havia una skemma que estava separada de la resta de cases del mas, dins la qual hi dormia en Þorkel totsol i els seus setumenn (els membres de la seva seta quan eren hostes seus). Cada nit (lit.: nit rere nit, una nit rere l'altra) hi havia un llum encs a l'skemma, per la resta de la gent [del mas] dormien tots al mas. Aleshores en Loinn va pensar que la Sigrur els vespres romania molt de temps a l'skemma i que li tenia menys atencions que les que li hauria d'haver tingut. Aleshores li va venir a la ment un kviðlingur, un petit poema d'escarn, que havien declamat sobre les dones disbauxades (vocabulari: #1. setumenn: Cf. en Baetke 19874, pàg. 527: <...> die zu seta 3 gehörenden Leute; #2. helsti: Cf. en Baetke 19874, pàg. 246: dveljask helzti lǫngum   sich allzusehr verweilen, sich zu lange aufhalten; #3. lausungarkona: Cf. en Baetke 19874, pàg. 366: lausungar-kona f.   leichtlebige Frau)
2. (starfsmaðurpersona fenera (persona laboriosa, persona treballadora, que treballa molt, a qui agrada treballar)

verkmanna·stétt <f. -stéttar, no comptable>:
classe treballadora (o: obrera)

verk·menning <f. -menningar, no comptable>:
coneixements tècnics i artesanals

verk·mennt <f. -menntar, -menntir>:
[formació f en treball d']artesania f

verkmennta·skóli <m. -skóla, -skólar>:
escola f taller [i casa d'oficis]

verk·menntun <f. -menntunar, no comptable>:
formació f professional (lit.: formació per la pràctica)

verk·mikill, -mikil, -mikið¹ <adj.>:
amb molta d'activitat, molt atrafegat -ada o productiu -iva en el seu treball (mikil·virkur, -virk, -virkt)
ég stend vi Efesus allt til hvtasunnu, v a mr hafa opnast ar var dyr og verkmiklar (ἐνεργής -ής -ές:   θύρα <...> μεγάλη καὶ ἐνεργής) og andstingarnir eru margir: faré parada a Efes fins a la Pentacosta perquè se m'hi ha obert una porta gran i prolfica, i els [meus] adversaris són molts (en comparació: BMonts. = propícia a la meva activitat;   BInterc. = ...una porta molt gran a la meva activitat; BEvang. = ...una bona oportunitat amb moltes possibilitats)

verk·mikill, -mikil, -mikið² <adj.>:
molt dolorós -osa
og er á leið morguninn þá sér hann að þrír menn gengu frá bænum til skipsins. Þeir ræddu um það hvort Böðvar mundi heim koma um daginn því að hann hafði farið að binda um sár Ljóts á Langanes. Þormóður liggur sem áður þar sem hann var kominn því að hann var lítt gengur fyrir sárinu. Þeir húskarlarnir reru nú á fiski sem fyrir þá var lagt og er leið á daginn sér Þormóður að húskarlarnir róa að landi. Þormóði gerðist verkmikill fóturinni al llarg d'aquell matí va veure que tres homes es dirigien del mas cap al vaixell. Parlaven si en Böðvar tornaria al mas aquell dia ja que se n'havia anat a Langanes a tenir cura de les ferides d'en Ljótur. En Þormóður continuava ajagut allà on havia arribat perquè no podia caminar gaire a causa de la ferida [a la cama]. Els missatges del mas van remar per a treure el peix de les xarxes que havien deixat parades i a entrada de fosc en Þormóður va veure que els missatges tornaven a terra. Al Þormóður la cama li feia molt de mal [a causa de la ferida que li havien fet]

verknaðar·háttur <m. -háttar, no comptable>:
<GRAM aspecte m verbal

verknaðar·heiti <n. -heitis, -heiti>:
<GRAM nom m d'acció, nomen m actionis

verknaður <m. verknaðar, verknaðir>:
1. (einstakt verk & starfobra f, acció f (acte, fet & feina, treball)
♦ illur verknaður: una mala acció (o: obra) 
♦ refsiverður verknaður: un acte castigable [per la llei]
♦ saknæmur verknaður: acte delictiu
♦ sanna verknað á e-n: provar la culpabilitat d'algú en un delicte
verknaðurinn hefur sannast á hann: ha estat declarat culpable del delicte, han provat la seva culpabilitat en aquest acte o fet
♦ sjónarvottar voru að verknaðinum: uns testimonis oculars varen presenciar el fet
♦ viðurkenna verknaðinn: admetre l'autoria del delicte
2. (verknaðarstaðurescenari m de delicte (lloc dels fets)
3. <FIGacte m censurable
♦ rangur verknaður: un acte reprobable
♦ vafasamur verknaður: un acte de rectitud moral incerta

verk·nám <n. -náms, no comptable>:
ensenyament pràctic, formació pràctica

verknáms·skóli <m. -skóla, -skólar>:
escola f taller [i casa d'oficis]

verk·samningur <m. -samnings, -samningar>:
contracte m d'obra (o: d'obres)  

verk·séður, -séð, -séð <adj.>:
pràctic -a

verk·smiðja <f. -smiðju, -smiðjur. Gen. pl.: -smiðja>:
fàbrica f, factoria f
♦ verkamaður í verksmiðju: treballador m de fàbrica (o: obrer industrial), treballadora f de fàbrica (o: obrera industrial)

verksmiðju- <en compostos>:
industrial, de fàbrica

verksmiðju·búskapur <m. -búskapar, no comptable>:
ramaderia f intensiva, cria intensiva d'animals

verksmiðju·bygging <f. -byggingar, -byggingar>:
fàbrica f (edifici), nau f industrial

verksmiðju·bær <m. -bæjar, -bæir. Gen. pl.: -bæja; dat.pl.: -bæjum>:
ciutat f industrial

verksmiðju·eigandi <m. -eiganda, -eigendur>:
fabricant m & f, industrial m & f (propietari de fàbrica)

verksmiðju·framleiddur, -framleidd, -framleitt <adj.>:
manufacturat -ada [en fàbrica], fabricat -ada industrialment

verksmiðju·framleiðsla <f. -framleiðslu, no comptable>:
producció f industrial

verksmiðju·galli <m. -galla, -gallar>:
defecte m de fàbrica (o: de fabricació) (framleiðslugalli)

verksmiðju·kústur <m. -kústs, -kústar>:
escombra f de taller, granera f de taller (Val., Bal. (escombra per a netejar fusteries, tallers mecànics etc.)

verksmiðju·lóð <f. -lóðar, -lóðir>:
terreny m de la fàbrica, planta f industrial

verksmiðju·reykur <f. -reyks (o: -reykjar), no comptable>:
fum m de fàbrica

verksmiðju·salur <m. -salar, -salir>:
nau f industrial

verksmiðju·skip <n. -skips, -skip>:
vaixell m factoria

verksmiðju·skipulag <n. -skipulags, no comptable>:
organització f de planta industrial

verksmiðju·stjóri <m. -stjóra, -stjórar>:
cap m & f de fàbrica

verksmiðju·togari <m. -togara, -togarar>:
vaixell m factoria de ròssec, vaixell de ròssec congelador

verksmiðju·vara <f. -vöru, -vörur. Gen. pl.: -vara>:
producte m de fàbrica, producte manufacturat

verksmiðju·verð <n. -verðs, -verð>:
preu m de fàbrica

verksmiðju·vinna <f. -vinnu, no comptable>:
treball m industrial (producció, fabricació)

verk·staður <m. -staðar, -staðir>:
lloc m de fàbrica (o: fabricació), taller m [de producció]

verk·stika <f. -stiku, -stikur. Gen. pl.: -stika o: -stikna>:
<INFORMbarra f de tasques

verk·stjóri <m. -stjóra, -stjórar>:
cap m & f de taller, cap m & f de colla, capatàs m & f, supervisor m [de la feina], supervisora f [de la feina]
bandingjarnir hafa þar allir ró, heyra þar eigi köll verkstjórans (nɔˈɣēɕ ~ נֹגֵשׂ:   qōl   nɔˈɣēɕ,   קוֹל נֹגֵשׂ)tots els captius hi tenen llur tranquil·litat, no hi senten els crits del capatàs
og þeir settu verkstjóra (ɕār   misˈsīm ~ שָׂר מִסִּים:   ɕāˈrēi̯   misˈsīm,   שָׂרֵי מִסִּים) yfir hana til þess að þjá hana með þrælavinnu, og hún byggði vistaborgir handa Faraó, Pítóm og Raamses: i li imposaren capatassos per a afligir-lo amb treball d'esclau (treballs durs, penosos), i ell va construir per al Faraó les ciutats-dipòsits de Pitom i Ramsès
þegar kvöld var komið, sagði eigandi víngarðsins við verkstjóra (ὁ ἐπίτροπος -όπου:   λέγει ὁ κύριος τοῦ ἀμπελῶνος τῷ ἐπιτρόπῳ αὐτοῦ) sinn: ,Kalla þú á verkamennina og greið þeim kaupið. Þú skalt byrja á þeim síðustu og enda á þeim fyrstu': quan va haver arribat el vespre, el propietari de la vinya va dir al seu capatàs: «Crida els treballadors i paga'ls el jornal. Comença pels últims i acaba amb els primers»
maður hét Tósti. Hann var verkstjóri og skyldi skipa til um sauðaferðir og fóru þeir Kormákur báðir saman þar til er þeir komu í Gnúpsdal og voru þar um nóttina. Þar var mikill skáli og eldar gervir fyrir mönnum: un dels homes es deia Tósti. Era el majoral (capatàs) i havia d'organitzar l'aplec de les ovelles que pasturaven a lloure per la muntanya. En Kormákur i ell marxaren plegats a fer l'aplec de les ovelles i caminaren fins arribar a la vall de Gnúpsdalur. Allà hi feren nit. Hi havia un gran skáli dins el qual hi havia diversos focs encesos perquè els homes hi seguessin a la vora

verk·stjórn <f. -stjórnar, no comptable>:
direcció (o: gestió) f del[s] treball[s]

verk·stol <n. -stols, no comptable>:
<MEDanàlgia f

verk·stæði <n. -stæðis, -stæði>:
taller m (lloc de producció o fabricació & lloc de reparació i manteniment, esp. de cotxes)
♦ → bílaverkstæði “taller [de reparació] de cotxes”

verkstæðis·formaður <m. -formanns, -formenn>:
capatàs m & f [de taller]

verks·ummerki <n.pl -ummerkja>:
1. <GENpistes f.pl, traces f.pl, rastres f.pl (signes o senyals que indiquen que s'ha fet una cosa, s'és comès un crim etc.)
◊ eyða verksummerkjum: destruir pistes
◊ hver vill bifreið sem hefur verksummerki svika?: qui vol un cotxe que presenta signes de frau?
2. <JURfets m.pl del delicte (conjunt de fets que descriuen com s'ha comès un crim)

verk·svið <n. -sviðs, -svið>:
àmbit m d'activitat

verks·vit <n. -vits, no comptable>:
traça f (destresa, manya fent treballs manuals, sentit per als treballs manuals, bons coneixements de l'ofici)
♦ hún hefur ekki verksvit: no té cap manya per al treball
♦ hafa gott verksvit: tenir bona traça per al treball
♦ það þarf þjálfun og gott verksvit til að hitta dýr á 200-300 m. færi: cal tenir pràctica i bona traça per a endevinar (d'un tret) un ren a una distància de 200-300 metres

verk·taka <f. -töku, -tökur. Gen. pl.: -taka o: -takna>:
contracta f

verktaka·fyrirtæki <n. -fyrirtækis, -fyrirtæki. Gen. pl.: -fyrirtækja; dat.pl.: -fyrirtækjum>:
empresa f d'obres i contractes

verktaka·greiðsla <f. -greiðslu, -greiðslur. Gen. pl.: -greiðslna>:
import m de la contracta

verktaka·laun <n.pl -launa>:
remuneració f de contractista

verktaka·samningur <m. -samnings, -samningar>:
contracta f

verktaka·starfsemi <f. -starfsemi, no comptable>:
activitat f que executa un contractista, obra que duu a terme un contractista

verktaka·vinna <f. -vinnu, no comptable>:
[desenvolupament m del] treball m de contractista

verk·taki <m. -taka, -takar>:
1. (verksalicontractista m & f (executor d'obra per contracta)
♦ sjálfstæður verktaki: contractista privat
2. (undirverktakisubcontractista m & f (executor subcontractat d'una obra encarregada a una altra companyia o empresa)
3. (byggingarverktakiempresari m de la construcció, empresària f de la construcció (constructor)
4. (sjálfstætt starfandiautònom m, autònoma f (treballador per compte propi)

verk·teikning <f. -teikningar, -teikningar>:
croquis m de planta, dibuix m de planta

verk·tími <m. -tíma, -tímar>:
termini m d'execució d'un treball, termini m per a la finalització d'un projecte, temps m de transacció

verk·tól <n. -tóls, -tól>:
eina f

verk·tækni <f. -tækni, no comptable>:
tècnica (o: tecnologia) f [laboral]

verktækni- <en compostos>:
tecnològic -a, tècnic -a

verktækni·greining <f. -greiningar, -greiningar>:
anàlisi tecnològica (anàlisi de la tecnologia o dels processos tecnològics, p.e., d'un poble primitiu, de l'home prehistòric etc.)

verkun <f. verkunar, verkanir>: 1. (áhrif) efecte m (p.e., de medicament)
	2. (hreinsun, vinnsla) neteja f i arranjament m (preparació, esp. de peix, per a la seva conservació)
		verkun fisks (o: á fiski): neteja i esmocament de peix (p.e., llevar-li la brutor, les escates i la moca abans de procedir a secar-lo o salar-lo)
♦ verkun á húð ~ húðum: tractament m de la pell ~ les pells (per a la seva conservació i/o conversió en cuir)
392. gengur feitin inn í húðina og mýkist hún skjótt, ἄφαρ δέ τε ἰϰμὰς ἔβη, δύνει δέ τ’ ἀλοιφὴ: „rakinn fer strax út úr henni, en feitin gengur inn í hana“. — Er í líkingu þessari fólgin lýsing á frumstæðri aðferð við verkun á húðum. Húðin var mökuð í feiti og síðan teygð. Lá sú hugmynd til grundvallar, að rakinn í húðinni mundi þá fara út um svitaholurnar, en feitin ganga fljótt inn: 392. El greix penetra dins la pell i ella s'amolleix ràpidament, ἄφαρ δέ τε ἰϰμὰς ἔβη, δύνει δέ τ’ ἀλοιφὴ “de seguida en surt la humitat i el greix penetra en ella”. En aquest símil hi ha una velada descripció d'un procediment primitiu de tractament de les pells [per a llur conversió en cuir]. La pell era untada de greix i, tot seguit, tibada. Hi havia la idea subjacent que la humitat de la pell sortiria llavors pels porus sudorípars i que el greix hi penetraria ràpidament

verkunar·aðferð <f. -aðferðar, -aðferðir>:
mètode (o: procediment) m de tractament [de peix per a la seva conserva]

verkur <m. verkjar, verkir. Gen. pl.: -verkja; dat.pl.: -verkjum; en els comp., el mot se sol emprar en pl.>:
dolor m,f, mal m (cf. també kvöl “dolor fort, turment, gran patiment” i pína “dolor, mal”)
◊ þess vegna skjálfa lendar mínar, þess vegna hremma sárir verkir mig, eins og hríðir jóðsjúka konu: per això tremola la meva ronyonada, per això s'emparen de mi dolors acerbs com els dolors d'una dona que està de part
◊ margan dag verðk móðr leiða hross mitt und fjargvefjar Fríðe; fǫr sjúkrar verðra mjúk - reið esa fljót - þvít dǫkkvar skins Hlǫkk unþe sér hverge hugborgar fyr verkjom; þat vas miket stríð merkes-Móða: molts de dies em canso de menar el meu cavall de les regnes amb la Fríðr de la seda muntada a dalt (la Fríðr de la seda = la deessa de la seda = la dona); la qualcada no és pas gens distesa - la passejada a cavall no és ràpida - car la Hlǫkk de la lluentor de l'estany (la lluentor de l'estany = l'or; la Hlǫkk de l'or = la valquíria de l'or = la dona) enlloc de la ciutadella de l'ànima (= la ment, el cor) no troba delit ni conhort davant els seus dolors. Al Móði de l'estendard (el Móði de l'estendard = el déu de l'estendard = l'home de l'estendard = el guerrer = el poeta mateix) aquesta ha estat una gran guerra (= de la manca de pau espiritual de l'esposa en resulta una greu aflicció per al marit)
♦ hafa verk: tenir dolor[s]
♦ ég hef verk í augunum: els ulls em fan mal
♦ lyf sem dregur úr verkjum: analgèsic m
♦ snöggur verkur: punyida f de dolor, dolor sobtat
♦ tók þegar úr allan verkinn: li va desaparèixer immediatament tot el dolor
◊ hinn mesti drekinn flaug lengst, sá er manninn hafði í munni. Og er þeir flugu upp yfir bergsnösina hljóp hann Björn þá upp á bergið og lagði málaspjóti á drekanum. En er hann hreppti áverkann þá hljóp úr sárinu mikið blóð í andlit honum og fékk hann af því skjótan bana en blóðið og eitrið kom á fót Hyrningi og sló þar í æðiverk svo að hann mátti trautt standast <...>. Tók hann þá fót Hyrnings og strauk með glófunum og tók þegar úr allan verkinn: el drac més gros, el qui tenia l'home a la boca, fou el que va volar més lluny, però vet aquí que en Björn va córrer cingle amunt i, en el moment que quan els dracs, en el moment que els dracs arribaven al ressalt de dalt del cingle i cuidaven sobrevolar-lo, en Björn va clavar una llança damasquinada a un dels dracs. I quan aquest va rebre la ferida, li'n va rajar molta de sang que va caure a la cara d'en Björn i li causà una ràpida mort, però la sang i el verí del drac també van tocar el peu d'en Hyrningur i li va causar un dolor fortíssim tal de manera que a penes es podia mantenir dret. <...> Aleshores va agafar el peu d'en Hyrningur, el va fregar amb el seu guant i tot el dolor li va cessar immediatament
♦ vera með verk (o pl.: verki) í e-u: fer-li mal a algú una part del cos
♦ ég er með verk í augunum: els ulls em fan mal
♦ vera verkjum borinn [af e-u]: <LOCveure's turmentat de dolor [a causa d'una cosa], sofrir dolors [a causa d'una cosa]
◊ en svo gerist með miklu móti að hún var verkjum borin af þessu: i així va succeir que, a causa de tot això, ella es va veure turmentada de grans dolors
♦ verkur fyrir brjóstinu: dolor al pit
♦ verkur fyrir hjarta: dolor al pit
♦ verkur í lið: dolor a l'articulació, dolor en articulació
♦ verkur í brjósthrygg: dolor a la columna dorsal
♦ það er verkurinn: <LOC FIGaquest és el problema!
♦ hún þoldi ekki við fyrir verkjum: no estava bé enlloc, de dolor que tenia
♦ → augnaverkur “oftalmàlgia, dolor a l'ull”
♦ → eyrnaverkur “mal d'orella”
♦ → fótaverkur “podàlgia”, <“dolor de cames”
♦ → hlustaverkur “mal d'orella”
♦ → höfuðverkur “mal de cap”
♦ → iðraverkur “mal de panxa, dolor de ventre, dolor en els budells”
♦ → <lærverkur “ciàtica”
♦ → magaverkur “dolor d'estómac”
♦ → ofurverkur “dolor espantós”
♦ → seyðingsverkur “dolor punyent”

-verkur <m. -verkjar, -verkir. Emprat hab. en pl.>: mal m de, dolor m de, <MED> -àlgia f, <MED> -odínia f

verk·þáttur <m. -þáttar, -þættir>:
activitat f (cadascun dels elements de què consta un treball a fer)

verk·þegi <m. -þega, -þegar>:
variant de verktaki ‘contractista’

verk·þekking <f. -þekkingar, no comptable>:
variant de verkkunnátta ‘coneixements pràctics, saber-fer m; perícia o habilitat en el treball’

verk·þjálfun <f. -þjálfunar, no comptable>:
entrenament (o: exercitació f) m en la pràctica d'un ofici

verk·þræll <m. -þræls, -þrælar>:
<HISTesclau emprat en les feines d'un mas
en er þeir fóru yfir á nokkura þar sem heitir Skjótansvað eða Vopnavað þá rann fram úr skógi einn verkþræll á árbakkann og skaut heytjúgu í lið þeirra og kom í höfuð konungi skotið. Féll hann þegar af hestinum og fékk bana: però quan travessaven un riu per l'indret que es diu Skjótansvað (‘Gual del tirador’) o Vopnavað (‘Gual de les armes’), un serf de mas va sortir del bosc i va córrer cap a la vorera en pendent del riu i va llançar una forca de fenc a llur tropa i aquella forca va endevinar el cap del rei. Va caure immediatament del cavall i va morir

verma <vermi ~ vermum | vermdi ~ vermdum | vermte-ð ~ e-n>:
escalfar una cosa ~ algú
þær steyptu eisunni á gólfið úr eldpöllunum (ἀπὸ λαμπτήρων), og hlóðu (νήησαν) þar á aftur (ἐπ’ αὐτῶν) miklu af nýjum eldivið, til að lýsa og verma stofunatiraren per terra el caliu de dins els brasers (festers) i els tornaren a carregar de llenya nova en gran quantitat, per a il·luminar i escalfar la gran sala (l'original fa: πῦρ δ’ ἀπὸ λαμπτήρων χαμάδις βάλον, ἄλλα δ’ ἐπ’ αὐτῶν ǁ νήησαν ξύλα πολλά, φόως ἔμεν ἠδὲ ϑέρεσϑαι)
að því mæltu hét hann á Melanþíus geitahirðir: „Farðu fljótt, Melanþíus“, sagði hann, „kveiktu upp eld í höllinni, set þar hjá stóran stól (δίφρον μέγαν), og gæruskinn yfir, tak síðan stóran skjöld af tólg þeirri, sem inni er; munum vér hinir ungu menn þá verma bogann og smyrja með feiti, reyna oss svo við hann og enda þenna kappleik“: havent dit aquestes paraules, va manar al Melanti, pastor de cabrada: “Au, cap viu, Melanti”, li va dir, “fés foc al palau, posa-hi a prop un gran escambell i pells de moltó a sobre, i pren després una rotllana grossa de sèu que hi ha dedins; nosaltres, els joves, després escalfarem l'arc i l'untarem amb greix, i tot seguit ens provarem amb ell (=amb l'Ulisses, disfressat de vell) i acabarem aquesta contesa” (l'original fa: ὣς φάτο, ϰαί ῥ’ ἐϰέλευσε ἐνὶ μεγάροισι, Μελανϑεῦ, ǁ πὰρ δὲ τίϑει δίφρον τε μέγαν ϰαὶ ϰῶας ἐπ’ αὐτοῦ, ǁ ἐϰ δὲ στέατος ἔνειϰε μέγαν τροχὸν ἔνδον ἐόντος, ǁ ὄφρα νέοι ϑάλποντες, ἐπιχρίοντες ἀλοιφῇ, ǁ τόξου πειρώμεσϑα ϰαὶ ἐϰτελέωμεν ἄεϑλον")
jafnofsafenginn hamast (desaeuit) Eneas sigursæll á vígvellinum (toto in aequore), þegar hann hafði vermt sverð á annað borð (semel)talment s'enfureix, violent, l'Eneas, victoriós per tot el camp de batalla, quan va haver escalfat el seu glavi de totes totes (l'original fa: sic toto Aeneas desaeuit in aequore uictor, ǁ ut semel intepuit mucro)
♦ verma hendur sínar við eldinn: escalfar-se les mans al foc
♦ verma sig: escalfar-se
Pétur fylgdi honum álengdar, allt inn í garð æðsta prestsins. Þar sat hann hjá þjónunum og vermdi sig við eldinn (θερμαίνειν:   καὶ θερμαινόμενος)en Pere el va seguir de lluny fins a dintre el pati del summe sacerdot i, assegut allà amb els criats, s'escalfava vora el foc
þjónarnir og varðmennirnir höfðu kveikt kolaeld, því kalt var, og stóðu við hann og vermdu sig (θερμαίνειν:   καὶ ἐθερμαίνοντο). Pétur stóð hjá þeim og ornaði sér (θερμαίνειν:   καὶ θερμαινόμενος)els criats i els guardes havien encès unes brases, perquè feia fred, i s'hi estaven devora i s'escalfaven. En Pere s'estava amb ells escalfant-se
en er hún hafði laugað hann, og smurt með viðsmjörsviðarfeiti, þá færði Odysseifur stól sinn aftur nær eldinum til að verma sig (ϑέρεσϑαι:   ϑερσόμενος), og breiddi tötrana yfir örið: i quan l'hagué rentat i fregat (untat) amb greix oliós, l'Ulisses va tornar acostar el seu seient més a prop del foc per escalfar-se i va tapar la cicatriu amb els parracs (l'original fa: αὐτὰρ ἐπεὶ νίψεν τε ϰαὶ ἤλειψεν λίπ’ ἐλαίῳ, ǁ αὖτις ἄρ’ ἀσσοτέρω πυρὸς ἕλϰετο δίφρον Ὀδυσσεὺς ǁ ϑερσόμενος, οὐλὴν δὲ ϰατὰ ῥαϰέεσσι ϰάλυψε)

ver·maður <m. -manns, -menn>:
<HISTvermaður m, pescador m de [fiski]ver. Pescador que vivia a un ver (que podríem traduir amb estació de pesca) durant la temporada de pesca (vertíð). Les barraques dins les quals vivien aquests pescadors rebien el nom de verbúð (pl. verbúðir) o fiskiskáli (pl. fiskiskálar). Les estacions de pesca molt allunyades rebien el nom específic d'útver
annan dag eftir tekur Oddur vað af þili og öll veiðarfæri og tólf álnar vaðmáls. Hann gengur nú í brott og kveður engan mann. Hann fer út á Vatnsnes og réðst þar í sveit með vermönnum, þiggur að þeim hagræði þau sem hann þarf nauðsynlegast að láni og leigu. Og er þeir vissu ætt hans góða en var vinsæll sjálfur þá hætta þeir til þess að eiga að honum. Kaupir hann nú allt í skuld og er með þeim þau misseri í fiskiveri og er svo sagt að þeirra hlutur væri í besta lagi er Oddur var í sveit með. Þar var hann þrjá vetur og þrjú sumur og var þá svo komið að hann hafði þá aftur goldið hverjum það er átti en þó hafði hann aflað sér góðs kaupeyris. Aldrei vitjaði hann föður síns og svo láta hvorir sem engu áttu við aðra að skylda. Oddur var vinsæll við sína félaga: l’endemà l'Oddur va agafar de la paret de l'envà (þil) una llinya i totes les arts de pesca i dotze alnes de vaðmál i se'n va anar d'allà sense acomiadar-se de ningú. Es va dirigir a la costa, a Vatnsnes, i allà es va ajuntar a un grup de pescadors d'un ver (una estació de pesca), dels quals va rebre tot el que havia de menester més, ja fos llogats o bé manllevats. I, per tal com sabien que el seu llinatge era bo i ell mateix gaudia de bona consideració entre ells, varen deixar d'exigir-li que els pagués el que els devia. Aleshores va comprar tot el que li calia a crèdit i es va quedar tot aquell any amb ells a la pesquera, i es diu que llur sort va prosperar (es va trobar en els millors termes) tot el temps que l'Oddur va esser amb el grup. I hi va romandre tres hiverns i tres estius, al cap dels quals ell havia arribat a una posició que no només li va permetre tornar a cadascun el que li devia sinó que, a més a més, va haver adquirit un bon lot de mercaderies [amb què comerciar]. [En tot aquest temps] no va visitar mai son pare i tots dos, pare i fills, feien com si no tinguessin res a veure l'un amb l'altre. L'Oddur[, emperò,] era estimat dels seus companys de pesquera

vermi <m. verma, no comptable>:
1. <(hlýja, ylurescalfor f, calor f [agradable]
2. <FÍSentalpia f
♦ vermi efnahvarfs: entalpia de reacció

vermi·hús <n. -húss, -hús>:
hivernacle m (gróðurhús)

vermir <m. vermis, no comptable>:
<(hlýja, ylurescalfor f, calor f [agradable]
El mot continua emprant-se en la locució:
♦ skammgóður vermir: <LOC FIGalegria de poca durada (es diu sobretot fent referència a un recurs, un ajut o a una solució que posa remei de manera provisòria a una situació problemàtica, solució, però, que no durarà gaire i que, fins i tot, empitjorarà el problema)
Það er skammgóður vermir að pissa í skóinn sinn

vermi·reitur <m. -reits, -reitir>:
<AGRIC[safata f de] planter m

vermsl <n.pl vermsla>:
(volg lindfonts-caldes f.pl, font que no es congela durant l'hivern perquè en raja aigua calenta

vermút <n. vermúts, no comptable>:
vermut m

vernd <f. verndar, no comptable>:
protecció f
eptir þat fóru þeir Haraldr konungr norðr aptr, hann hafði sex tigu skipa, ok flest stór ok hlaðin af herfangi, er þeir hǫfðu tekit um sumarit. En er þeir sigldu norðr frá Þjóðu, þá kom þar af landi ofan Sveinn konungr með mikinn her, hann kallaði á Harald konung, ok mælti: „Þat er nú ráð, segir hann, at leggja at landi ok ganga upp, ok berjast við oss Dani; skǫlu þér eigi lengr þurfa frýjuorð at leggja á oss, at vér þorim eigi at finna yðr, þótt nú sé nǫkkuru síðarr sumars, enn stefna var lǫgð með oss; ætlum vér at hóti heldr skal yðr þetta hreystiraun, þótt Danakonungr sé lítilsháttar, at berjast við hann með fylktu liði, enn at taka kálf eðr kið eðr gripi manna, þar sem ekki er til verndar, sem þér hafið jafnan gert hér í Danmǫrk“. Haraldr konungr svarar: „Þat hygg ek at mǫrgum mǫnnum sé kunnigt, at vér hǫfum við fleira barizt enn búkarla eina eðr bleyðimenn, var ok svá stefndr várr fundr við Elfina, at þér leituðuð eptir, ok var þat konungligt, en hitt þótti oss illa sama, at rjúfa þat sem þér hǫfðuð boðit, þá er mikill herr var saman kominn; var þat yðvar óhǫfðingligt at fara því einu fram, er vélræðum sætti, ok liggja þar fyrir undir margs manns ámæli; nú er Dǫnum þetta hœfilig hefnd fyrir sín svik, þótt vér hafim sveimat í sumar um byggðir þeirra. Þœtti mér ok ván, ef Danir hefði gengit oss svá nær, at vápn vár hefði saman tekit, at vér hefðim gert þeim eina hríð minnisama; en nú var oss því hœgra at haga kostum þeirra eptir várri vild, at þeir vǫrðu hvárki fé sín né konur, sem hér má nú líta margar herteknar ok harmsfullar. En at ganga hér á land upp, sem þú býðr, ok berjast við allan Danaher með eigi meira liði enn vér hǫfum, þat er ekki mitt ráð; en berjast munum vér á skipum, ef þér vilið, þótt Danir sé hálfu fleiri; svá segir Þorleikr...: després d'això, el rei Haraldr i els seus homes se'n tornaren al nord. Tenia seixanta naus. La majoria d'elles eren grans i carregades del botí que havien fet durant l'estiu. I quan singlaven al nord de Þjóða, el rei Sveinn [de Dinamarca] va baixar fins a la vorera de la mar amb un gran exèrcit. [D'allà estant] va cridar el rei Haraldr i li va dir: “Ara és el moment i l'oportunitat”, li va dir, “de fermar les àncores i desembarcar i lluitar amb nosaltres, els danesos. Ja no et caldrà retreure'ns per més temps que no gosem pas enfrontar-nos a vosaltres en batalla, encara que l'estiu ara ja sigui una mica més avançat que el punt que vam fixar per a tenir-hi aquest encontre entre nosaltres dos. Creiem que, encara que el rei de Dinamarca sigui als vostres ulls un rei insignificant, això, lluitar contra ell amb una host en formació de batalla, serà per a vosaltres una prova de coratge molt més gran que no pas prendre a una gent que no es poden pas defensar (lit.: allà on no hi ha defensa o protecció [contra vosaltres]) un vedell o un cabrit o objectes de valor, com heu fet tot el temps aquí a Dinamarca”. El rei Haraldr li va contestar: “Tinc per mi que és conegut de molts que hem lluitat amb més gent que no amb pagesos sols (indefensos) o amb covards. És ver que el nostre encontre [per entaular la batalla] a la vorera del riu Elfur es va fixar de la manera com Vós mateix la vau proposar, i aquesta proposta vostra era pròpia d'un rei però el cas contrari, que vós trenquéssiu la cita que vós mateix havíeu ofert tot aplegant-hi un gran exèrcit;, ens va semblar malament (= indegut, deshonrós). No, no ha pas estat gens hǫfðingligt per part vostra de posar tot el vostre afany en una cosa que implicava parar-nos un arter llaç a nosaltres, tot i exposar-vos així, en fer-ho, als blasmes de molts. Així i doncs, quan a l'estiu hem recorregut com un eixam les contrades habitades de Dinamarca [saquejant-les i devastant-les], això no ha estat més que una venjança adient contra els danesos per la vostra traïció. També em sembla que hauria estat possible que, si [llavors] els danesos us haguéssiu acostat prou a nosaltres com perquè les nostres armes s'unissin (=entrexoquessin), us hauríem ofert una batalla memorable. I en canvi[, en no fer-ho,] ens ha resultat més que més fàcil d'actuar amb les propietats dels danesos com hem volgut, ja que no heu guardat ni llurs béns ni llurs dones, de les quals Vós ara en podeu veure moltes aquí, captives i contristades. Però, pel que fa a desembarcar aquí, com ens convideu a fer, i lliurar batalla amb tot l'exèrcit de Dinamarca, tenint com tenim unes tropes molt més petites, no, aquesta no és pas la meva avinentesa. Però sí que volem lliurar-vos batalla a bord de les nostres naus, si és que voleu, encara que els danesos sigueu el doble de nombrosos que nosaltres”. Així ho canta en Þorleikr [l'escalda]...
þessa menn nefnum vér til sögunnar: Hávarð í Þorvaldsdal og sonu hans Vigfús og Þorvald. Sá maður var undir hans vernd er Hrani hét. Hann bjó í Birnunesi. Hann var bróðir Birnu er Birnunes er við kennt en Þorkatla hin gamla var móðir Hrana er Kötlufjall er við kennt því Helgi hinn magri deyddi hana þar og kól hana í hel svo hann sat henni þar mat þar til hún dó: ara ens cal anomenar, en aquesta història, aquests homes: en Hávarður de la vall de Þorvaldsdalur i els seus fills en Vigfús i en Þorvaldur. Sota llur protecció es trobava un home que nomia Hrani. Aquest vivia a Birnunes (el cap -punta de terra que entra mar endins- de la Birna). Era germà de la Birna que dóna nom a aquest cap marí. La mare d'en Hrani era la Þorkatla la Vella, que dóna nom al Kötlufjall (Puig de la [Þor]katla) perquè en Helgi el magre la va matar allà. Hi va morir de fred perquè en Helgi li va privar (refusar) allà el menjar fins que ella va morir (vocabulari: #1. sitja e-m mat: Cf. en Baetke 19874, pàg. 536: sitja e-m mat jmd. von der Nahrung abschneiden, jmd. aushungern. De tota manera, no trobo una connexió lògica entre morir de fred i refusar-li a algú el menjar, tret que assumim que manca alguna cosa com ara li va impedir que tingués menjar i llenya o fems secs per fer-hi foc)
♦ án verndar e-s: sense la protecció de...
♦ veita e-m vernd: oferir protecció a algú
♦ vernd gegn e-u: protecció contra una cosa
♦ njóta verndar í lögum: gaudir de la protecció de la llei, estar protegit -ida per la llei
♦ verða e-m til verndar: convertir-se en [la] protecció d'algú, posar algú sota la seva protecció

vernda <vernda ~ verndum | verndaði ~ vernduðum | verndaðe-ð ~ e-n>:
1. <GENprotegir una cosa ~ algú
♦ vernda e-n frá e-m: protegir algú d'algú
hver ætlar að vernda ykkur frá okkur?: qui us protegirà de nosaltres?
♦ vernda e-ð fyrir e-u: protegir una cosa d'una cosa
♦ vernda e-ð gegn e-u: protegir una cosa d'una cosa
♦ vernda þetta ríki: protegir aquest país
2. (verjadefensar una cosa ~ algú (peix pescat)

verndaður, vernduð, verndað <adj.>:
protegit -ida
♦ verndaður vinnustaður: lloc de treball protegit

verndandi, verndandi, verndandi <adj.>:
protector -a, tutelar

verndar·andi <m. -anda, -andar>:
<MITOLesperit m tutelar (o: protector), geni m tutelar

verndar·bréf <n. -bréfs, -bréf>:
salconduit m (griðabréf)

verndar·dýrlingur <m. -dýrlings, -dýrlingar>:
<RELIG[sant] patró m, [santa] patrona f
♦ heilagur Georg er verndardýrlingur Katalóníu: sant Jordi és el patró de Catalunya
♦ heilagur Patrekur er verndardýrlingur Írlands: sant Patrici és el patró d'Irlanda
♦ Þorlákur helgi er verndardýrlingur Íslands: sant Torlac és el patró d'Islàndia

verndar·engill <m. -engils, -englar>:
<RELIGàngel m de la guarda, àngel m tutelar

verndar·goð <n. -goðs, -goð>:
<MITOLdéu m tutelar (o: protector), divinitat protectora
♦ verndargoð: <MITOLel Lar, els Lars
Ég sver, Nísus, við hin máttku húsgoð, við verndargoð Assarakusar og helgidóm hinnar hærugráu Vestu: et juro, Nisus, pels nostres puixants penats, i pels [déus] Lars de l'Assarac i el santuari de la Vesta de cabells blancs (canosa)

verndar·gripur <m. -grips, -gripir>:
<MITOLobjecte protector

verndar·guð <m. -guðs, -guðir>:
<MITOLdéu m tutelar (o: protector)
♦ Apolló, verndarguð Aktíums: <MITOLApol·lo, déu tutelar d'Acci

verndar·gyðja <f. -gyðju, -gyðjur. Gen. pl.: -gyðja>:
<MITOLdeessa protectora (o: tutelar)
♦ verndargyðja e-s: <MITOLdeessa protectora de...

verndar·hönd <f. -handar, no comptable>:
mà protectora
♦ halda verndarhendi yfir e-m: <LOC FIGsostenir la seva mà protectora sobre algú, posar una mà protectora damunt algú

verndari <m. verndara, verndarar>:
protector m, protectora f

verndar·laus, -laus, -laust <adj.>:
indefens -a, sense protecció, inerme

verndar·ríki <n. -ríkis, -ríki. Gen. pl.: -ríkja; dat.pl.: -ríkjum>:
(ríki undir vernd erlends ríkisprotectorat m (territori posat sota la protecció d'un estat més poderós)

verndar·stefna <f. -stefnu, no comptable>:
proteccionisme m

verndar·svæði <n. -svæðis, -svæði>:
1. (náttúruverndarsvæðireserva f natural (espai natural reservat sota protecció de l'estat)
2. (fyrir frumbyggjareserva f (territori reservat als nadius)
♦ verndarsvæði indíána: reserva índia
3. (ríki undir vernd erlends ríkisprotectorat m (territori posat sota la protecció d'un estat més poderós)

verndartolla·stefna <f. -stefnu, no comptable>:
política f proteccionista, proteccionisme m

verndar·tollur <m. -tolls, -tollar>:
aranzel m proteccionista

verndar·vængur <n. -vængs (o: -vængjar), -vængir. Gen. pl.: -vængja; dat.pl.: -vængjum>:
<FIGala protectora
♦ komast undir verndarvæng e-s: <LOC FIGposar-se (o: aixoplugar-se) sota les ales protectores d'algú
♦ taka e-n undir verndarvæng sinn: <LOC FIGprendre algú sota les seves ales protectores (o: sota la seva protecció)  

verndar·vættur <m. -vættar, -vættir>:
<MITOLgeni m tutelar
♦ verndarvættur staðarins: <MITOLel geni (o: numen) tutelar del lloc, el genius loci

verndar·vættur <f. -vættar, -vættir>:
<MITOLgeni m tutelar

verndun <f. verndunar, no comptable>:
salvaguarda f, preservació f
♦ verndun staðarins: <ECOlla conservació (o: preservació) de

Verners·lögmál <n. -lögmáls, no comptable>:
<GRAMllei f de Verner 
  La Llei de Verner, també coneguda amb el nom de canvi gramatical diu: tota fricativa sorda del germànic hi passa a sonora quan no es troba situada immediatament després de vocal tònica ni en inicial de mot (cf. Karl Verner, ‘Eine Ausnahme der Ersten Lautverschiebung’. Dins: Zeitschrift für vergleichende Sprachforschung 23 (1876), pp. 97-130).  

verónika <f. veróniku, verónikur. Gen. pl.: verónika>:
verònica f (gènere de plantes Veronica) (bládepla)

Verónika <f. Veróniku, no comptable>:
Verònica f (ginecònim)

verpa <verp ~ verpum | varp ~ urpum | orpiðe-u>:
llançar una cosa (varpa)
♦ verpa öndinni léttar: fer un sospir d'alleujament

verpa <verpi ~ verpum | verpti ~ verptum | verpte-u>:
pondre ou
♦ verpa eggi ~ eggjum: pondre un ou ~ ous
◊ fuglar verpa allt frá einu eggi upp í á annan tug eggja: els ocells ponen des d'un ou fins a una desena i mitja d'ous

verpast <verpst ~ verpumst | varpst ~ urpumst | orpistvel undir e-ð>:
rebre una cosa favorablement, donar bona acollida a una cosa
◊ þeir gerðu svá ok urpusk flestir vel undir orðsending Danakonungs: així ho van fer i molts donaren una acollida favorable al missatge del rei de Dinamarca

verpast <verpist ~ verpumst | verptist ~ verptumst | verpst>:
1. (verða skakkurtòrcer-se, torçar-se (corbar-se)
2. (skorpnapansir-se (mustiar-se)

verpill <m. verpils, verplar>:
1. (teningurdau m (objecte cúbic, amb punts negres a les seves cares, emprat en jocs i jocs d'atzar)
♦ kasta verplum til fjár: jugar-se diners als daus, jugar a daus per diners
CXXI. Kapítuli. Um verplakast [ok tafl]. Þat er mælt í lǫgum várum at menn skulu eigi kasta verplum til fjár sér, en ef kasta, ok varðar fjǫrbaugsgarð. Menn skulu ok eigi tefla svá, at þeir leggi fé við, ok enga þá hluti er manni þykkir betra at hafa en án at vera. En þeim, er fé leggr við tafl, eða aðra hluti, þá er varðar fjǫrbaugsgarð, enda er-at heimting til fjár þess. En eigi skal kasta. Sá á sǫk þá er vill innanfjǫrðungsmanna, ok er rétt at lýsa á várþingi, ef þeir eru samþinga, enda er sá á þingi er sóttr er, ok kveðja þar til heimilisbúa fimm þess er sóttr er, ok skulu innanfjǫrðungsmenn lýsa fyrir drottinsdaginn, ef þeir hyggja, en þá á hverr er vill eptir helgina, ef sá er á þingi, er sóttr er. En ef hann er eigi á þingi, ok er rétt at lýsa at þinglausnum, ok til sóknar annat sumar ok banna fǫr, ef vill. En ef tveir sœkja einn mann um þann hlut, ok á sá at ráða er sœkja vill til laga — Titulus CXXI. De alearum iactationibus. Legibus nostris cautum est, ne ciues tesseras, ad lucrum captandum mittant. Tesseris tali modo ludentes luant exilium. Nec aleis nec latrunculis ludendum est pecuniis depositis nullaque alia re, quam habere, quam amittere homines praeferunt. Qui tali modo ludens pecunias uel alias res aleae subiicit, exilium luat, nec pecunias lucratas exigendi iure (alter) gaudeat; at non mittendae (tesserae). Eiusdem quadrantis incolarum quicunque uoluerit hanc causam agat, quam in comitiis uernalibus, ubi (et actor et reus) ex eadem toparchia sunt, et hic in comitiis adest, denuntiare fas est; ibi etiam quinque eius, in quem agitur, domicilii accolae euocentur. Eiusdem, (ac reus), quadrantis incolae, si agere parant causam ante dominicam denuntient, qua peracta, cuicunque agere uolenti causa defertur, modo in comitiis adsit reus. Quod si in comitiis non adfuerit, iis solutis causam aestate subsequenti agendam denuntiare fas est, peregrinatione rei, si agens uoluerit, interdicta. Duorum hac de causa unum eundemque actione infestantium ille causae praesit, qui iuxta leges agere uult (Oca cendrosa Vol. I, pàg. 198): Capítol CXXI. De jugar [per diners] a daus [i a jocs de tauler]. A les nostres lleis es disposa que no es jugui als daus per diners i que, si es fa, la pena sigui de bandejament menor, ço és, de tres anys.Tampoc no s'ha de jugar a jocs de tauler de tal manera que s'hi apostin diners ni cap altra cosa que es consideri que és millor tenir-la que no estar-ne sense. Aquell, emperò, que aposti diners o altres coss en un joc de tauler, incorrerà en una pena de bandejament menor, ço és, de tres anys i no es podrà reclamar el pagament d'aquests diners [apostats]. I no s'ha de jugar a daus. Podrà emprendre i dur a terme l'acció judicial el qui vulgui fer-ho del mateix quartó i és a dreta llei comunicar la seva interposició en el þing de primavera, si el demandant i el demandat pertanyen a la mateixa demarcació o districte assembleari (lit.: ‘þingal’) i el qui és perseguit [judicialment] (o sigui, la part demandada) està assistint al þing i, a tal fi, s'hi convoquin cinc veïns de la part demandada, i que els homes del mateix quartó els anunciïin la interposició de la demanda abans del diumenge [després de l'inici del þing ?], si és que pensen fer-ho, i, que ho faci després de diumenge qualsevol que vulgui sempre que sigui al þing el demandat. Però si no és al þing, és a dreta llei anunciar la interposició de la demanada el dia de la clausura del þing per tal que la demanda sigui vista l'estiu següent i, si es vol, es prohibeixi [al demandat] la sortida [a l'estranger]. I si són dos els qui interposen demanda contra el mateix home per aquest motiu, que decideixi [el que s'ha de fer] el qui vol interposar la demanda segons la llei (?)
2. <MAT & GEOMcub m
3. (vatns- eða drykkjarílátcarretell m [de fusta] (recipient d'aigua o d'una altra beguda: barril petit)
síðan heyrði hann út dyn mikinn er á leið kveldið og síðan kom inn maður og leiddi eftir sér hest. Sjá maður var harðla mikill. Hvítur var hann á hár og féll það á herðar með fögrum lokkum. Þorsteini sýndist maðurinn vera hinn fríðasti. Síðan kveikti þessi maður upp eld fyrir sér en leiddi áður hest sinn til stalls. Hann setti munnlaug fyrir sig og þó sig og þerrði á hvítum dúk. Hann renndi og af verpli vænan drykk í stórt stéttarker og tók síðan til matar. Allt sýndist Þorsteini athæfi þessa manns merkilegt og mjög hæversklegt. Miklu var hann meiri maður en Ketill faðir hans og þótti hann, sem var, manna mestur: més tard, quan el vespre ja tocava a la seva fi, va sentir defora un gran soroll i tot seguit va entrar un home menant un cavall de la brida. Aquest home era molt alt. Tenia els cabells rossos i li queien sobre les espatlles en rínxols bonics. Al Þorsteinn aquest home li va semblar que era el més bonic que hagués vist mai. Després, aquest home va fer-se foc, però abans, va portar el seu cavall a l'establa. Va posar una ribella davant seu, es va rentar i es va eixugar amb un drap blanc. També va abocar d'un carretell una beguda fina en una gran copa amb peu i tot seguit es va posar a menjar. Al Þorsteinn tot el capteniment d'aquell home li semblava remarcable i molt cortesà. Era un home més alt que en Ketill, son pare, i va considerar -com realment era el cas- que era l'home més alt que mai hagués vist. I quan l'habitant de l'skáli estigué ple, es va asseure a la vora del foc i el va mirar i va dir <...>

verpil·rót <f. -rótar, -rætur>:
<MATarrel cúbica, arrel terça (teningsrót; þriðja rót)

verr <adv. en grau comparatiu de illa “malament”, de slæma “malament” i de vonda “malament”>:
pitjor, de la pitjor manera, de manera més dolenta
◊ fara verr með e-n en [með] e-n: portar-se pitjor amb algú que [no amb] algú, tractar pitjor algú que [no] algú

verri, verri, verra <adj. Formes de comparatiu de illur, ill, illt “dolent”, de slæmur, slæm, slæmt “dolent” i de vondur, vond, vont “dolent”>:
pitjor, el més dolent -a (de dos)
◊ hvað er verra en hár í súpunni?:  que és pitjor que un cabell dins la sopa?
◊ þetta er verra en ég hafði vænst: és pitjor del que m'hauria esperat
♦ gera illt verra: <LOC FIGempitjorar la situació, empitjorar-ho
♦ hafa verra af e-u: <LOC FIGsortir malparat -ada d'una cosa
♦ leggja orð hans út á verri veg [en þau eru ~ voru meint]: <LOC FIGmalinterpretar les seves paraules
♦ hann er verri í dag: avui està pitjor
♦ það er verra að <+ inf.>: és pitjor <+ inf.
♦ það er verri sagan: és una història força desagradable (o: desgraciada)
♦ það hefði getað verið verra: hauria pogut ésser pitjor

vers <n. vers, vers>:
1. (erindi í sálmiestrofa f (d'himne religiós)
2. (braglínavers m (esp. en llatí o de composició poètica religiosa com ara el psaltiri)
♦ Maríuvers[in]: <RELIGl'avemaria
♦ e-ð er að syngja sitt síðasta vers: <LOC FIGuna cosa fa els seus darrers espeternecs
3. (í Biblíunni og Kóraninumverset m (de la Bíblia i L'Alcorà)
♦ djöflaversin: <RELIGels versets satànics
Þórarinn Eldjárn rithöfundur, er um þessar mundir búsettur í Englandi. Hann þýddi nýlega brot úr bókinni „Satanic Verses“, eða Djöflaversin og las í útvarp. Til að varpa ljósi á bókina og þann styr sem hún hefur valdið sló Alþýðublaðið á þráðinn til Englands og bað Þórarin að segja frá bókinni og lýsa viðbrögðum manna í Englandi: en Þórarinn Eldjárn, escriptor, actualment resideix a Anglaterra. Recentment ha traduït fragments del llibre “Satanic Verses” o “Els Versets Satànics” que ha llegit a la ràdio. A fi de fer llum sobre aquest llibre i el conflicte que ha provocat, el diari Alþýðublaðið ha fet una trucada telefònica a Anglaterra per demanar al Þórarinn que ens parli del llibre i ens descrigui les reaccions que ha generat a Anglaterra entre la gent
4. (bænoració f [en vers] (pregària & eixarm)
hóf hún þá upp þat vers, er Syrpuvers er kallat ok mestr galdr er í fólginn ok eigi er lofat at kveða eptir dagsetr, ok er þetta þar í nærri endanum: llavors va entonar el vers que es diu Vers de la Syrpa i que conté, absconsa, la màgia més poderosa i que no està permés d'entonar-lo després de la posta del sol. La següent estrofa s'hi troba gairebé al final (n'és la vuitena i darrera estrofa) (Cf. el castellà ensalmo. Sobta molt l'ús d'aquest mot en aquest context, atès el seu ús gairebé exclusiu en contextos cristians i, tot sovint, en referència a pregàries en llatí. Al meu entendre, l'ús d'aquest mot dóna fe de la data tardana de composició d'aquest text)
Ari Finnsson er bjó í Bjarnarstaðahlíð, hann vildi eigi flýja og studdist á öxi sína og söng Maríuvers er menn heyrðu síðast. Almar Þorkelsson hjó hann banahögg: l’Ari Finnsson, que vivia a Bjarnarstaðahlíð, no va voler fugir i es va recolzar en la seva destral tot cantant un avemaria, que fou el darrer que hom li va sentir. L'Almar Þorkelsson fou el qui li donà el cop que el va matar

Versala-höll <f. -hallar, no comptable>:
palau m de Versalles

Versala·samningur <m. -samnings, no comptable>:
tractat m de Versalles

Ver·salir <m.pl -sala>:
Versalles m

versla <versla ~ verslum | verslaði ~ versluðum | verslað>:
1. (reka versluncomerciar, traficar (fer comerç)
♦ versla me-ð e-ð [við e-n]: comerciar amb una cosa amb algú, traficar amb una cosa [amb algú], fer comerç de... [amb...]
◊ versla með eiturlyf: traficar amb drogues
◊ versla með vöru: tenir un producte o una mercaderia en venda, vendre un producte o una mercaderia (en una botiga)
2. (gera innkaupfer la compra, anar a comprar (adquirir els productes diaris que hom necessita)
♦ fara að versla: anar a fer la compra
♦ versla fyrir e-n: fer-li la compra a algú
♦ versla í apóteki: anar a comprar [un medicament] a l'apotecaria
♦ ég versla alltaf í Bónus ~ Hagkaup ~ stórmörkuðum: sempre faig la compra al Bónus ~ al Hagkaup ~ a supermercats
◊ versla við ísbúðina gos, kaffi, pizzur og ísvörur: comprar a la geladeria refrescos amb gas, cafè, pizzes i gelats
◊ ég þarf að versla, þrífa íbúðina og fara í Sorpu: he de fer les compres, netejar el pis i anar a Sorpa
3. (fara í búðiranar de compres (anar de botigues)
◊ ég verslaði mjög mikið í þessari verslun ~ við þessa búð: he comprat moltes moltes de coses en aquest comerç ~ en aquesta botiga
◊ í hvaða búð verslar þú fötin þín?: a quina botiga compres la teva roba?
♦ versla e-ð online: comprar una cosa online
♦ fara út að versla [í Carrefour]: sortir de compres [al Carrefour], anar de compres [al Carrefour]

verslana·gata <f. -götu, -götur. Gen. pl.: -gatna>:
variant de verslunargata ‘carrer comercial, via comercial’

verslana·keðja <f. -keðju, -keðjur. Gen. pl.: -keðja>:
variant de verslunarkeðja ‘cadena f (de botigues, supermercats, grans-magatzems etc.)

verslana·miðstöð <f. -miðstöðvar, -miðstöðvar>:
variant de verslunarmiðstöð ‘centre comercial’

verslun <f. verslunar, verslanir>: 1. (viðskipti) comerç m
		frjáls verslun: lliure comerç (→ fríverslun)
		rafræn verslun: comerç electrònic
		→ utanlandsverslun ‘comerç exterior’
		→ utanríkisverslun ‘comerç exterior’
	2. (búð) comerç m, botiga f
	3. (matvöruverslun) supermercat m

verslunar- <en compostos>:
comercial

verslunar·álagning <f. -álagningar, no comptable>:
marge m comercial

verslunar·banki <m. -banka, -bankar>:
banc m comercial
♦ iðnaðar- og verslunarbanki: banc d'indústria i comerç

verslunar·borg <f. -borgar, -borgir>:
ciutat f comercial

verslunar·bréf <n. -bréfs, -bréf>:
carta f comercial

verslunar·bær <m. -bæjar, -bæir. Gen. pl.: -bæja; dat.pl.: -bæjum>:
ciutat f comercial

verslunar·eigandi <m. -eiganda, -eigendur>:
propietari m de botiga (o: comerç), propietària f de botiga (o: comerç)

verslunar·einokun <f. -einokunar, no comptable>:
monopoli m comercial

verslunar·erindreki <m. -erindreka, -erindrekar>:
agregat m comercial, agregada f comercial

verslunar·ferð <f. -ferðar, -ferðir>:
sortida f per fer compres
♦ fara [með e-n] í verslunarferð [í miðbæinn]: anar de compres [amb algú] [al centre de la ciutat]

verslunar·félag <n. -félags, -félög>:
societat f (o: companyia) mercantil (o: comercial)  

verslunar·flagg <n. -flaggs, -flögg>:
pavelló m (o: , bandera f) mercant

verslunar·floti <m. -flota, no comptable>:
flota f mercant (kaupskipafloti)

verslunar·fólk <n. -fólks, no comptable>:
empleats m.pl comercials, empleats m.pl del comerç, treballadors m.pl del comerç
♦ verslunar- og skrifstofufólk: empleats m.pl del comerç i administratius

verslunar·frelsi <n. -frelsis, no comptable>:
lliure canvi m, llibertat f de comerç, dret m de comerciar lliurement

verslunar·fulltrúi <m. -fulltrúa, -fulltrúar>:
representant m & f (o: agent m & f) comercial

verslunar·fyrirtæki <n. -fyrirtækis, -fyrirtæki. Gen. pl.: -fyrirtækja; dat.pl.: -fyrirtækjum>:
establiment m comercial, firma f comercial, empresa f mercantil (o: comercial)

verslunar·gata <f. -götu, -götur. Gen. pl.: -gatna>:
carrer m comercial, via f comercial
♦ → aðalverslunargata “carrer comercial principal, artèria comercial”

verslunar·gróði <m. -gróða, no comptable>:
superàvit m comercial

verslunar·halli <m. -halla, no comptable>:
dèficit m comercial
♦ verslunarhalli Indlands við Bretland: el dèficit comercial de la Índia amb la Gran Bretanya

verslunar·háskóli <m. -háskóla, -háskólar>:
escola f superior de comerç

verslunar·hús <n. -húss, -hús>: edifici m comercial

verslunar·húsnæði <n. -húsnæðis, -húsnæði>: local m [comercial]

verslunar·hverfi <n. -hverfis, -hverfi>:
barri m (o: districte m; o: zona f) comercial

verslunar·hættir <m.pl -hátta>:
pràctiques f.pl comercials, praxi f comercial
♦ illir verslunarhættir: mala praxi comercial

verslunar·jöfnuður <m. -jafnaðar (o: -jöfnuðar), no comptable>:
balança f comercial

verslunar·keðja <f. -keðju, -keðjur. Gen. pl.: -keðja>:
cadena f (de botigues, supermercats, grans-magatzems etc.)
♦ verslunarkeðjan Aldi: la cadena de supermercats Aldi

verslunar·kjarni <m. -kjarna, no comptable>:
complex m comercial

verslunar·kona <f. -konu, -konur. Gen. pl.: -kvenna>:
1. <GENcomerciant f
2. (búðareigandi, búðarkonabotiguera f (mestressa o encarregada de botiga o supermercat)
3. (afgreiðslukona í búðdependenta f, venedora f (de botiga i qualsevol altre establiment comercial)

verslunar·leyfi <n. -leyfis, -leyfi>:
llicència f (o: autorització f; o: permís m) comercial, llicència f d'obertura d'establiment comercial, llicència f per a exercir el comerç

verslunar·lóð <f. -lóðar, -lóðir>:
solar m comercial

verslunar·maður <m. -manns, -menn>:
1. <GENcomerciant m
♦ frídagur verslunarmanna: dia m lliure dels botiguers i comerciants, primer d'agost. És festiu. Deu el seu nom al fet que, originàriament, els comerciants tancaven aquest dia
2. (búðareigandi & búðarmaðurbotiguer m, botiguera f (amo o encarregat de botiga o supermercat)
3. (afgreiðslumaður í búðdependent m, dependenta f (de botiga i qualsevol altre establiment comercial)

verslunarmanna·félag <n. -félags, -félög>:
unió f de botiguers [i comerciants]

verslunarmanna·helgi <f. -helgar, -helgar>:
cap m de setmana dels botiguers i comerciants, primer cap de setmana d'agost amb el dilluns següent. És festiu. Deu el seu nom al fet que, originàriament, els comerciants tancaven

verslunar·mál <n. -máls, -mál>:
1. <GENllengua f comercial
2. (viðskiptamál, samskiptamállingua franca (llengua vehicular emprada per parlants de diverses llengües per entendre's)

verslunar·mál <n.pl -mála>:
afers m.pl comercials

verslunarmála·ráðherra <m. -ráðherra, -ráðherrar>:
ministre m de comerç, ministra f de comerç

verslunar·miðstöð <f. -miðstöðvar, -miðstöðvar>:
centre m comercial, [gran] superfície f comercial

verslunar·nefnd <f. -nefndar, -nefndir>:
comissió f de comerç

verslunar·opnun <f. -opnunar, -opnanir>:
obertura f de negoci

verslunar·ráð <n. -ráðs, -ráð>:
cambra m de comerç

verslunar·ráðuneyti <n. -ráðuneytis, -ráðuneyti>:
ministeri m de comerç
♦ iðnaðar-, verslunar- og ferðaþjónusturáðuneyti: ministeri m d'indústria, comerç i turisme

verslunar·rekstur <m. -reksturs (o: -rekstrar), no comptable>:
1. <GENgestió (o: administració) f d'una empresa
♦ annast verslunarreksturinn fyrir hönd eigenda hennar: portar la gerència d'una empresa per al seu propietari
2. (verslunarskólanámperitatge m mercantil (estudis de perit mercantil)

verslunar·réttur <m. -réttar, no comptable>:
<JURdret m mercantil

verslunar·rými <n. -rýmis, -rými>:
local (o: espai) m [d'ús o per a ús] comercial

verslunar·ræðismaður <m. -ræðismanns, -ræðismenn>:
cònsol m & f comercial

verslunar·samband <n. -sambands, -sambönd>:
relacions f.pl comercials

verslunar·samningur <m. -samnings, -samningar>:
acord m comercial, tractat m de comerç

verslunar·skip <n. -skips, -skip>:
vaixell m mercant (kaupskip)

verslunar·skóli <m. -skóla, -skólar>:
escola f de comerç

verslunar·staður <m. -staðar, -staðir>:
centre (o: nus) m comercial, empori m (ciutat on es duu a terme un comerç extens)

verslunar·stjóri <m. -stjóra, -stjórar>:
director m comercial, directora f comercial

verslunar·stúlka <f. -stúlku, -stúlkur. Gen. pl.: -stúlkna>:
dependenta f, venedora f

verslunar·umsvif <n.pl -umsvifa>:
activitat[s] comercial[s] f[.pl]

verslunar·vara <f. -vöru, -vörur. Gen. pl.: -vara>:
mercaderia f

verslunar·venja <f. -venju, -venjur. Gen. pl.: -venja>:
pràctica f (o: ús m; o: costum m) comercial (viðskiptavenja)

verslunar·viðskipti <n.pl -viðskipta>:
transaccions f.pl comercials

verslunar·þjónn <m. -þjóns, -þjónar>:
dependent m, venedor m (de botiga i qualsevol altre establiment comercial)

versna <versna ~ versnum | versnaði ~ versnuðum | versnað>:
1. <GENempitjorar
♦ versnaði með þeim: <LOC FIGles relacions entre ells dos varen empitjorar
enn versnaði með þeim Þórði Kolbeinssyni og Gretti. Setti Þórður nú mörg ráð til að Grettir yrði á burt komið eða drepinn ella: la relació entre en Þórður Kolbeinsson i en Grettir varen empitjorar. En Þórður va fer llavors molts de plans per tal que en Grettir fos bandejat o, sinó, mort
♦ það versnar stöðugt: va de mal en pitjor
♦ þetta er að versna: això està empitjorant, això va a pitjor
2. (gerast veikariagreujar-se, empitjorar (malalt, estat de salut)
♦ honum versnar: el seu estat [de salut] empitjora, s'agreuja, es troba pitjor
♦ honum er að versna: <LOC FIGel seu estat [de salut] està empitjorant, s'està agreujant
3. (veðurempitjorar el temps (amb o sense especificació del mot temps)
Glámur bað hana taka mat í stað, kvað henni annað skyldu vera verra. Hún þorði eigi annað en að gera sem hann vildi. Og er hann var mettur gekk hann út og var heldur gustillur. Veðrið var svo farið að myrkt var um að litast og flögraði úr drífa og gnýmikið og versnaði mikið sem á leið daginn. Heyrðu menn til sauðamanns öndverðan daginn en miður er á leið daginn. Tók þá að fjúka og gerði á hríð um kveldið. Komu menn til tíða og leið svo fram að dagsetri. Ei kom Glámur heim. Var þá um talað hvort hans skyldi eigi leita en fyrir því að hríð var á og niðamyrkur þá varð ekki af leitinni. Kom hann ekki heim jólanóttina. Biðu menn svo fram um tíðir: en Glámr li va manar que li portés l'esmorzar a l'acte i li va dir que, si no ho feia, seria pitjor per a ella. Ella no va gosar res més que fer el que ell volia. I quan en Glámr va estar ple, va sortir a fora. L'alè li pudia força. El temps havia canviat de tal manera que per tot el voltant del mas hi regnava una profunda foscor i un torb voletejava amb un vent que feia un gran brogit. I el temps va empitjorar molt més a mesura que el dia va anar passant. A trenc d'alba,la gent encara sentia el pastor, però se'l va anar sentint menys i menys a mesura que el dia va anar passant. Durant el dia va caure una rufada espessa i al vespre hi va haver una gran tempesta de neu. La gent va anar a vespres i va passar el temps fins que es va fer de nit. En Glámr no va tornar al mas. La gent va començar a parlar si no haurien de sortir a cercar-lo, però, a causa de la tempesta de neu que hi havia i de la nit, que era fosca com la gola d'un llop, no ho varen fer. En Glámr tampoc no va tornar al mas al llarg de la nit de Nadal. La gent va esperar fins que les matines hagueren acabat
♦ hann fór að versna upp úr hádeginu: el temps va començar a empitjorar poc després de migdia

versnandi, versnandi, versnandi <adj.>:
que empitjora
♦ honum fer versnandi: el seu estat [de salut] empitjora, la seva malaltia s'agreuja

versti <m. versta, verstar>:
<HISTversta f (верста́)

versti, versta, versta <adj. Formes febles de superlatiu de illur, ill, illt “dolent”, de slæmur, slæm, slæmt “dolent” i de vondur, vond, vont “dolent”>:
pitjor, el més dolent -a (de tres o més)
◊ ég trúi alltaf því versta: sempre penso el pitjor, sempre crec que ha passat el pitjor
♦ búa sig undir það versta: <LOC FIGpreparar-se per al pitjor
♦ hann er versti maður: és el pitjor dels homes, és un home execrable
♦ í versta falli: en el pitjor dels casos
♦ það er komið versta veður: s'ha posat a fer un temps horrible

verstur, verst, verst <adj. Formes fortes de superlatiu de illur, ill, illt “dolent”, de slæmur, slæm, slæmt “dolent” i de vondur, vond, vont “dolent”>:
pitjor, el més dolent -a (de tres o més)
♦ mér þykir það verst: em sembla horrible que...
♦ mér þykir bara verst ef <+ ind.>em fa mal que <+ inf.>
♦ það er bara verst ef <+ ind.>el pitjor que pot passar és que <+ subj.>, és horrible que <+ subj.>
♦ e-ð kemur e-m verst að haldi: una cosa no beneficia gens a algú, una cosa no serveix gens a algú
♦ það kemur e-m verst að haldi að <+ inf.>a algú no li serveix gens [ni mica] <+ inf.>
◊ Hǫgni svarar: "Þat kemr yðr verst at haldi, at liggja lengi á þessu ráði, en eruð þó at engu búnir": en Hǫgni li va contestar: "[senyor,] de res no us serveix haver estat covant molt de temps aquest pla, [si] tanmateix [, i pel que veig, vós encara] no esteu pas preparat [per dur-lo a terme]"
♦ þetta er ekki sem verst: aiò no està gens malament

ver·stöð <f. -stöðvar, -stöðvar>:
<HISTestació f de pesca, estació pesquera (indret a la costa des d'on els pescadors sortien cap a les pesqueres a pescar-hi. Només eren habitats durant la temporada de pesca. Els pescadors hi vivien sols, les famílies quedaven a la residència habitual)

vert¹:
nom. & ac. sg. n. de → verður, verð, vert “valuós -osa; digne -a”

vert²:
2ª pers. sg. ‘pura’ (sense el pronom personal aglutinat) de l'imperatiu de → vera “ésser”

ver·tíð <f. -tíðar, -tíðir>:
temporada f de pesca

vertíðar·lok <n.pl -loka>:
final m de la temporada de pesca

vertu:
2ª pers. sg. de l'imperatiu de → vera “ésser”

veru·fræði <f. -fræði, no comptable>:
ontologia f

verufræði·legur, -leg, -legt <adj.>:
ontològic -a

veru·kvantari <m. -kvantara, -kvantarar>:
<MATEMquantificador m existencial ()

veru·lega <adv.>:
1. <GENrealment
♦ e-ð er verulega <+ Adj.>una cosa és realment <+ Adj.>
2. (talsvertconsiderablement (notablement, de manera especial)
♦ ekki verulega: regular[ment], no especialment

veru·legur, -leg, -legt: 1. real (seriós, veritable)
		veruleg hætta: perill real
	2. important (considerable, significatiu)

veruleika·firring <f. -firringar, no comptable>:
pèrdua f del sentit de la realitat

veruleika·firrtur, -firrt, -firrt <adj.>:
aliè -ena a la realitat, poc realista

veruleika·regla <f. -reglu, no comptable>:
<PSICOLprincipi m de realitat (raunhæfisregla)
♦ → vanlíðanarregla “principi de dolor”
♦ → vellíðanarregla “principi de plaer”

veruleika·stefna <f. -stefnu, no comptable>:
realisme m (raunsæisstefna)

veru·leiki <m. -leika, no comptable>:
realitat f
♦ aukinn veruleiki: realitat augmentada
♦ verða að veruleika: fer-se realitat

verund <f. verundar, verundir>:
<FILsubstància f, usia f, el que existeix objectivament (antònim neind “no-res”)
♦ → frumverund “substància simple (o: primària), mònada”

verundar·hyggja <f. -hyggju, no comptable>:
essencialisme m

veru·staður <m. -staðar, -staðir>:
1. <GENlloc m de residència (o: d'estada)    (dvalarstaður)
2. (staður þar sem maður er [niðurkominn] eða dvelurparador m (lloc on li para algú)

ver·úlfur <m. -úlfs, -úlfar>:
home m llop, home-llop m, licantrop m

veröld <f. veraldar, veraldir>:
món m
betra en allt veraldarinnar gull ([τὸ] πᾶν χρυσίον παντὸς χρυσίου:   ὑγίεια καὶ εὐεξία βελτίων παντὸς χρυσίου) er heilsa og þróttur og sterkur líkami (σῶμα εὔρωστον) betri en ómælanlegur auður: salut i vigor són millors que tot l'or del món, i un cos vigorós, millor que una fortuna immensa (incommensurable)
skyldu þér at því hugsa, er settir eruð í heiminum hǫfðingi ok dómari yfir fólkinu, ok merking hefir þess dómara, er koma man á inum efsta dómi, at dœma alla verǫldina, hvern eptir sínum verðleikum, at þér dœmitð rétta dóma, því at til hvers dóms ok þings kemur almáttigr guð með sínum helgum mǫnnum, ok vitjar góðra manna ok góðra dóma, þar kemr ok fjandinn ok hans árar, vitjandi vándra manna verka ok rangra dóma, ok sá man koma dómrinn at lyktum, er it rétta man uppi vera: penseu, Vós, que en aquest món heu estat instituït príncep i jutge de la gent i teniu (porteu) la marca del jutge que ha de venir el dia del judici final, a jutjar tot el món, a cadascú segons els seus mèrits, a ser un jutge just perquè Déu totpoderós acut a cada tribunal i judici (þing) amb els seus sants, i hi cerca els bons i les bones sentències, però també hi acut l'Arxienemic amb els seus diables, cercant-hi les obres dels dolents i les sentències injustes, i [penseu que, per tant, ]que al final [dels temps] apareixerà la sentència que haurà estat justa (?)
♦ endir veraldar: la fi del món
♦ allt til enda veraldar: fins a la fi del món
♦ við endi veraldar: a la fi del món
♦ á hjara veraldar: <LOC FIGa la quinta forca, a l'altre extrem del món
♦ frá grundvöllum veraldar: des de la creació del món
♦ frá upphafi veraldar: des de l'inici del món
♦ nafli veraldar: el melic (o: l'òmfal) del món, ὁ ὀμφαλὸς τῆς γῆς ~ τοῦ κόσμου
♦ vegur allrar veraldar: camí, de tothom
♦ víð veröld: l'ample món
♦ í víðri veröld: a l'ample món
♦ um víða veröld: per l'ample món, per tot el món (víðs vegar um heim)

verönd <f. verandar, verandir>:
veranda f, terrassa f
◊ á veröndinni okkar: a la nostra terrassa

vesaldar:
gen. sg. de → vesöld “misèria; estat malaltís, xacres, malaltia”

vesaldar·legur, -leg, -legt <adj.>:
variant de vesældar·legur, -leg, -legt ‘[d'aspecte] miserable’

vesal·dómur <m. -dóms, no comptable>:
1. (eymdmisèria f (penúria, gran estretor, indigènica, estat miserable)
2. (aumingjaskapurmanca f de caràcter (manca de força interior, feblesa interior)
3. (ódugnaðurineptitud f (incapacitat, inutilitat)

vesa·lingur <m. -lings, -lingar>:
pobre desgraciat, pobra desgraciada (pobre infeliç)
♦ vesalings <+ subst.>!: pobre -a <+ subst.>!

vesall, vesöl, vesalt <adj.>:
1. (aumur & snauðurmiserable (míser & indigent,molt pobre)
◊ er-at maðr alls vesall, ǀ þótt hann sé illa heill; ǁ sumr er af sonom sæll, ǁ sumr af frœndom, ǀ sumr af fé œrno, ǁ sumr af verkom vel: un home no és un malanat del tot encara que estigui malament de salut: algun és feliç pels fills, algun ho és pels seus parents, un altre per l'abundor dels seus béns, algun pels seus bons fets
◊ vesall maðr ǀ ok illa skapi ǁ hlær at hvívetna ǁ hitt-ki hann veit, ǀ er hann vita þyrpti, ǁ at hann er-a vamma vanr: el miserable i malcarat riu de tot i tothom, però el que no sap pas i hauria de saber, és que ell no és pas lliure de defectes
2. (heilsuveillmalaltís -issa, xacrós -osa (de salut delicada o dèbil)
3. (lasinnindisposat -ada (amb desarreglament no greu de salut)

vesalmann·legur, -leg, -legt <adj.>:
llastimós -osa
þenna morgun stóð Atli bóndi snemma upp og gekk af sæng sinni. Atli var svo búinn að hann var í hvítum stakki, stuttum og þröngum. Var maðurinn ekki skjótlegur á fótum. Var hann bæði vesalmannlegur og ljótur að sjá, sköllóttur og inneygur. Hann gekk út og sá til veðurs. Veður var kalt og frost mikið. Hann sá að skip fór handan yfir fjörðinn og komið mjög að landi og kenndi þar Steinþór bónda mág sinn og varð eigi gott við. Garður stóð í túninu og meir út á völlinn. Stóð þar í heykleggi einn og dregið af öllum megin. Það var bragð Atla að hann hljóp í garðinn og velti kleggjanum ofan á sig og lá Atli þar undir: aquell matí, el bóndi Atli es va aixecar aviat i es va llevar del seu llit. L'Atli anava vestit així: portava un stakkur blanc, curt i cenyit. No era un home de peus falaguers. Era lleig i d'aspecte llastimós, calb i amb els ulls enfonyats. [Doncs bé,] va sortir a fora per veure quin temps feia. El temps era fred i feia una gran gelada. Va veure que un vaixell s'acostava a través del fiord cap a ells i que ja era molt a prop de terra i va reconèixer-hi el bóndi Steinþór, el seu cunyat, i això el va destrempar. En el tún o prat del mas, i més cap al camp, hi havia una tanca. En aquesta tanca hi havia un gran munt de fenc i de per totes bandes en sortien brins de fenc. La reacció de l'Atli fou que va córrer a l'interior de la tanca i va remenar el munt de fenc tirant-se'l a sobre de manera que va quedar colgat de fenc
Grettir svarar og mælti: "Lítið verk og vesalmannlegt": en Grettir li va respondre dient-li: “És una feina insignificant i llastimosa

vesal·menni <n. -mennis, -menni>:
pobre desgraciat, pobra desgraciada (pobre infeliç)
"Slíkt er mikið gæfuleysi," segir hún, "að vesalmenni þessi skyldu taka þig svo að ekki lagðist fyrir þig. Eða hvað ætlið þér nú af honum að gera?": “Que aquests desventurats et capturessin (=t'hagin capturat)”, li va dir la Þorbjörg, “i que t'hagi anat ben malament, ha estat una gran dissort. I vosaltres, què penseu fer ara amb ell?” (vocabulari: #1. vesalmenni: Cf. en Richard Constant Boer 1900, pàg. 190: 13. 14. vesalmenni þessi, „dies lumpenpack“; #2. ekkert leggst fyrir e-n: Cf. en Baetke 19874, pàg. 369: e-t leggsk fyrir e-n etwas stößt jmd. zu, widerfährt jmd.; lítit leggsk fyrir e-n es ergeht jmd. übel, es nimmt ein schlimmes Ende mit jmd.. També en Richard Constant Boer 1900, pàg. 141: 12. leggja e-ht fyrir e-hn, „für jemand etwas als sein loos bestimmen“. lítit lagðiz nú fyrir kappann, „es ist dem kämpen schlecht ergangen”. Der ausdruck ist formelhaft; vgl. c. 52,16. 21)
þá mælti hann til Grettis: "Lítið lagðist nú fyrir þig, þvílíkur garpur sem þú ert, er vesalmenni skyldu taka þig og fer svo jafnan óeirðarmönnum": aleshores en Vermundur va dir al Grettir: “T'ha anat ben malament, Grettir, essent l'home fort i bregat que ets que et capturessin (=t'hagin capturat) aquests desventurats (pocacoses), però és el que els sol passar sovint als esvalotadors”

vesal·mennska <f. -mennsku, no comptable>:
tarannà m miserable (o: roí)
Öngull svarar: "Meir ætla eg að þér komi til féfesti og vesalmennska en að þú hirðir með hverju að Grettir væri unninn": l’Öngull li va respondre: “Crec que l'avarícia i un tarannà miserable (roí) et mouen més que no que et facis cabòries (et preocupis) per la manera com en Grettir ha estat vençut” (vocabulari: #1. koma e-m til e-s: Cf. en Baetke 19874, pàg. 337: koma e-m til e-s jmd. zu etwas bringen, veranlassen <...>; #2. vesalmennska: Cf. en Baetke 19874, pàg. 725: vesal-mennska f.   niedrige, schäbige Gesinnung, Geiz. També en Richard Constant Boer 1900, pàg. 287: 13. 14. at — vesalmennska, „dass geiz und kargheit der grund deines verfahrens ist“)

< vesast <vesast ~ vesumst | vesaðist ~ vesuðumst | vesast>:
rondinar, fer escarafalls
og er hann kom til Íslands frétti hann alla þessa ráðabreytni. Fór hann þá til fundar við föður sinn og létu þó haldast skipsöluna eigi að síður. Þorsteinn lét lítt á sér finna um þetta mál. Hann keypti sér skip um veturinn er uppi stóð í Bulungarhöfn og bjó það að öllu. Bræður hans ætluðu með honum utan og urðu eigi búnir svo skjótt sem hann því að þeir fóru að fjárheimtingum sínum um héraðið. Austmenn vesuðust illa er þeirra þurfti að bíða, bræðra Þorsteins, ef byr kæmi á: i quan va arribar a Islàndia, es va assabentar de tot aquest canvi pel que fa al seu prometatge amb la Helga. Llavors va anar a veure son pare i, malgrat tot, varen tirar endavant amb la venda del vaixell. En Þorsteinn no va deixar que se li notés gens que aquell fet (el casament de la Helga amb l'Einar) l'afectava. Aquell hivern es va comprar un vaixell que estava en sec al port de Bulungarhöfn i el va aparellar en tot [el necessari per a salpar]. Els seus germans tenien la intenció de partir amb ell, però no pogueren preparar-se per fer-ho tan ràpidament com ell perquè havien sortit a cobrar pel districte els diners que hom els devia. Els noruecs es feien grans escarafalls (rondinaven de mala manera) per si havien d'esperar els germans d'en Þorsteinn si es posava a bufar un vent favorable [i ells encara no haguessin encara arribat]

vesen <n. vesens, no comptable>:
1. (bras, fyrirhafnarsamt starfesdernec m. (feina que requereix un gran esforç o que resulta penosa o fatigosa de fer)
♦ þetta var nú meira vesenið: quin esdernec de feina que ha costat [de fer] això! (es diu d'una cosa que ha resultat gens fàcil de fer o que ha requerit un esforç ardu, fatigós)
2. (vandræðiraons f.pl (problemes, bronquina)
♦ vera með vesen: moure raons, cercar brega, anar de raons
♦ það er vesen með e-ð: hi ha problemes amb una cosa, una cosa dóna problemes (no funciona correctament)
♦ það er vesen á honum: hi ha merder amb ell, és problemàtic (és una persona problemàtica)
3. (óstand, vafstur, umstangmerder m, complicacions f.pl (dificultats, irregularitats, problemes)

vesenast <vesenast ~ vesenumst | vesenaðist ~ vesenuðumst | vesenastí e-u>:
estar atrafegat -ada amb una cosa, estar embolicat -ada fent una cosa, penar fent una cosa (connotació: amb gran esforç, escarrassant-s'hi, o bé patint, passant-hi pena, d'una manera penosa o feixuga, pesada)

vesír <m. vesírs, vesírar>:
<POLÍTvisir m (وزير)
◊ vesírinn og válinn: el visir i el valí

veski <n. veskis, veski>: 1. (seðlaveski) cartera f (dels diners)
	2. (taska) bolso m (cast.), bossa f de mà (de dona)

veskú <interj.>:
tingues! jes! (Mall.

vesla <vesla ~ veslum | veslaði ~ vesluðum | veslaðe-ð ~ e-n>:
reduir una cosa ~ algú a la misèria, empobrir una cosa ~ algú
Reinaldur biskup í Stafangri var enskur og fégjarn mjög kallaður. Hann var kær vinur Magnúss konungs og þótti mönnum það líklegt að honum mundu fengin til varðveislu stórfé og dýrgripir. Voru menn sendir eftir honum og kom hann til Björgynjar. Voru þá kennsl þessi borin á hendur honum en hann synjaði og bauð skírslur fyrir. Haraldur vildi ekki það. Hann lagði á biskup að gjalda sér fimmtán merkur gulls. Biskup sagði að hann vill eigi svo vesla stað sinn, vill heldur hætta lífi sínu. Síðan hengdu þeir Reinald biskup út í Hólmi við valslönguna: el bisbe Reinaldur d'Stafangur era anglès i d'ell es deia que era molt cobdiciós. Havia estat amic íntim del rei Magnús [el Cec] i [per això] la gent considerava versemblant que hagués rebut [del rei], per a custodiar-los, tresors i objectes de gran valor. Per aquest motiu es van enviar missatgers que l'anessin a cercar i el bisbe va venir a Bergen. Aquí el varen acusar [de tenir guardats aquests tresors i objectes valuosos] però ell ho va negar i es va oferir a sotmetre's al judici de Déu [a fi de demostrar que el que deia era ver]. El rei Haraldur no ho va voler pas, sinó que va imposar al bisbe el pagament de quinze marques d'or. El bisbe va dir que no volia reduir el seu bisbat a la misèria i que, abans de fer-ho, s'estimava més sacrificar (lit.: arriscar, jugar-se) la seva vida. Tot seguit varen penjar el bisbe Reinaldur defora de la ciutat, a l'illot de Hólmur, a la catapulta (valslöngva) [que hi havia]

veslast <veslast ~ veslumst | veslaðist ~ vesluðumst | veslastupp>:
decandir-se, consumir-se, <LITllanguir (anar-se apagant, anar-se marcint, anar decaient)

vespa <f. vespu, vespur. Gen. pl.: vespa o: vespna>:
(geitungur & lítið bifhjólvespa f (insecte & tipus de moto)

vessa·æð <f. -æðar, -æðar>:
<MEDvas limfàtic

vessi <m. vessa, vessar>:
1. <MEDfluid m (secreció)
2. <MED HISThumor f,m (hunska)

Vesta <f. Vestu, pl. no hab.>:
Vesta f  (deessa romana)

vestan¹:
1. <prep. + Gen.>a l'oest de
◊ vestan fjallsins: a l'oest del puig
◊ vestan fljótsins: a l'oest del riu
2. fyrir vestan <prep. + Ac.>al nord de
♦ fyrir vestan ána: a l'oest del riu
♦ fyrir vestan fljótið: a l'oest del riu
♦ fyrir vestan haf: <HISTa [la part de] ponent de l'Atlàntic = a les Illes Britàniques (a l'Edat mitjana, a la part de ponent de l'Atlàntic fa exclusivament referència a les Illes Britàniques, incloent-hi les Òrcades i les Hèbrides, i, especialment, a Irlanda)
Haraldur konungur spurði að víða um mitt landið herjuðu víkingar þeir er á vetrum voru fyrir vestan haf. Hann hafði þá leiðangur úti hvert sumar og kannaði eyjar og útsker en hvar sem víkingar urðu varir við her hans þá flýðu allir og flestir á haf út: el rei Haraldur fou ennovat que arreu del centre del regne (o sigui, de Noruega) hi guerrejaven i saquejaven uns viquings que, durant l'hivern, s'estaven a les Illes Britàniques. [Per aquest motiu,] cada estiu, després de convocar un leiðangur, salpava amb ell i escorcollava les illes i els illots exteriors i, allà on els viquings albiraven la flota del rei, fugien tots ells, i, la majoria d'ells ho feia refugiant-se en alta mar
Eyvindur hafði þá tekið við herskipum föður síns og var nú orðinn höfðingi mikill fyrir vestan haf. Hann átti Raförtu dóttur Kjarvals Írakonungs: aleshores l’Eyvindur [Bjarnarson] es va fer càrrec de les naus de guerra de son pare i llavors es va convertir en un gran cabdill a la part de ponent de l'Atlàntic (= a Irlanda). Es va casar amb la Rafarta, la filla d'en Kjarvalur, rei d'Irlanda
♦ fyrir vestan Ísland: a l'oest d'Islàndia
♦ fyrir vestan landið: a l'oest del país
3. vestan á <+ Dat.>[situat -ada] a l'oest de, [situat -ada] a la part occidental de
4. vestan um <+ Ac.>des de l'oest a través de
♦ fara ~ koma ~ sigla vestan um haf: travessar la mar des de ponent (modernament, anar a Islàndia des del Canadà o des dels Estats Units. Antigament, anar a Islàndia o Noruega des de les Illes Britàniques -incloent-hi les Òrcades i les Hèbrides- i, especialment, des d'Irlanda)
þetta haust komu þeir vestan um haf, Önundur og hans félagar. En er þeir fréttu það, Þórir haklangur og Kjötvi konungur, þá sendu þeir menn til móts við þá og báðu þá liðs og hétu þeim sæmdum. Réðust þeir þá í lið með Þóri því að þeim var mikil forvitni á að reyna sig og sögðust þeir vildu þar vera sem ströngust væri orustan: aquella tardor l'Önundur i els seus companys varen tornar de les Illes Britàniques (=de llur expedició de saqueig per les Illes Britàniques). I quan en Þórir Mentó-llarg i el rei Kjötvi en foren ennovats, els varen enviar missatgers sol·licitant llur ajut i prometent-los, a canvi, honors i distincions. L'Önundur i els seus companys, llavors, varen [decidir] unir-se a la host d'en Þórir i en Kjötvi perquè estaven ansiosos de provar-se (és a dir, de posar a prova llur perícia i habilitat com a guerrers) i digueren que volien que els posessin allà on la batalla fóra al més violenta
nú er að segja frá þeim Þrándi og Önundi að þeir sigldu vestan um haf til Noregs og fengu svo mikið hraðbyri að engi njósn fór um ferð þeirra fyrr en þeir komu til Öndótts kráku: ara s'ha de contar d'en Þrándur i l'Önundur que varen travessar l'Atlàntic des de ponent cap a Noruega i durant llur travessia varen tenir tan bon vent que no es va a sentir dir res d'ella fins que no haguerren arribat a ca l'Öndóttur Cucala
♦ ráðast vestan um haf: dirigir-se cap a Noruega o Islàndia des de les Illes Britàniques ~ singlar amb rumb cap a Noruega o Islàndia des de les Illes Britàniques
annað sumar bjuggust þeir að fara vestur til Írlands. Þá réðust þeir Bálki og Hallvarður vestan um haf og fóru út til Íslands því að þaðan voru sagðir landskostir góðir. Bálki nam land í Hrútafirði. Hann bjó á Bálkastöðum hvorumtveggjum. Hallvarður nam Súgandafjörð og Skálavík til Stiga og bjó þar: l’estiu següent, es varen aparellar per salpar cap a Irlanda, però en Bálki i en Hallvarður varen posar rumb cap a llevant (aquí, millor, cap al nord) i es dirigiren cap a Islàndia per tal com se'n sentia dir que hi havia bones terres per a establir-s'hi. En Bálki va prendre possessió de les terres del fiord de Hrútafjörður on va viure a cavall dels dos masos anomenats tots dos Bálkastaðir. En Hallvarður[, per la seva banda,] va prendre possessió del fiord de Súgandafjörður i de la badia d'Skálavík fins a Stigi i hi va viure
5. vestan við <+ Ac.>a l'oest de
situat -ada a l'oest, però no en el territori, sinó fora d'ell, al seu davant
◊ vestan við Ísland: davant la costa oest d'Islàndia
6. vestan yfir <+ Ac.>des de l'oest a través de
◊ vestan yfir Atlantshaf: des de l'oest a travs de l'Atlàntic

vestan² <adv.>:
1. <GENde l'oest
♦ fyrir vestan haf: <HISTa [la part de] ponent de l'Atlàntic = a les Illes Britàniques (a l'Edat mitjana, a la part de ponent de l'Atlàntic fa exclusivament referència a les Illes Britàniques, incloent-hi les Òrcades i les Hèbrides, i, especialment, a Irlanda)
Haraldur konungur spurði að víða um mitt landið herjuðu víkingar þeir er á vetrum voru fyrir vestan haf. Hann hafði þá leiðangur úti hvert sumar og kannaði eyjar og útsker en hvar sem víkingar urðu varir við her hans þá flýðu allir og flestir á haf út: el rei Haraldur fou ennovat que arreu del centre del regne (o sigui, de Noruega) hi guerrejaven i saquejaven uns viquings que, durant l'hivern, s'estaven a les Illes Britàniques. [Per aquest motiu,] cada estiu, després de convocar un leiðangur, salpava amb ell i escorcollava les illes i els illots exteriors i, allà on els viquings albiraven la flota del rei, fugien tots ells, i, la majoria d'ells ho feia refugiant-se en alta mar
Eyvindur hafði þá tekið við herskipum föður síns og var nú orðinn höfðingi mikill fyrir vestan haf. Hann átti Raförtu dóttur Kjarvals Írakonungs: aleshores l’Eyvindur [Bjarnarson] es va fer càrrec de les naus de guerra de son pare i llavors es va convertir en un gran cabdill a la part de ponent de l'Atlàntic (= a Irlanda). Es va casar amb la Rafarta, la filla d'en Kjarvalur, rei d'Irlanda
♦ vestan um haf: <HISTa través de l'Atlàntic i cap a Noruega (vestur um haf)
♦ fara ~ koma ~ sigla vestan um haf: travessar l'Atlàntic cap a Noruega o Islàndia des de les Illes Britàniques ~ singlar cap a Noruega o Islàndia des de les Illes Britàniques
þetta haust komu þeir vestan um haf, Önundur og hans félagar. En er þeir fréttu það, Þórir haklangur og Kjötvi konungur, þá sendu þeir menn til móts við þá og báðu þá liðs og hétu þeim sæmdum. Réðust þeir þá í lið með Þóri því að þeim var mikil forvitni á að reyna sig og sögðust þeir vildu þar vera sem ströngust væri orustan: aquella tardor l'Önundur i els seus companys varen tornar de les Illes Britàniques (=de llur expedició de saqueig per les Illes Britàniques). I quan en Þórir Mentó-Llarg i el rei Kjötvi en foren ennovats, els varen enviar missatgers sol·licitant llur ajut i prometent-los, a canvi, honors i distincions. L'Önundur i els seus companys, llavors, varen [decidir] unir-se a la host d'en Þórir i en Kjötvi perquè estaven ansiosos de provar-se (és a dir, de posar a prova llur perícia i habilitat com a guerrers) i digueren que volien que els posessin allà on la batalla fóra al més violenta
nú er að segja frá þeim Þrándi og Önundi að þeir sigldu vestan um haf til Noregs og fengu svo mikið hraðbyri að engi njósn fór um ferð þeirra fyrr en þeir komu til Öndótts kráku: ara s'ha de contar d'en Þrándur i l'Önundur que varen travessar l'Atlàntic des de ponent cap a Noruega i durant llur travessia varen tenir tan bon vent que no es va a sentir dir res d'ella fins que no haguerren arribat a ca l'Öndóttur Cucala
♦ ráðast vestan um haf: dirigir-se cap a Noruega o Islàndia des de les Illes Britàniques ~ singlar amb rumb cap a Noruega o Islàndia des de les Illes Britàniques
annað sumar bjuggust þeir að fara vestur til Írlands. Þá réðust þeir Bálki og Hallvarður vestan um haf og fóru út til Íslands því að þaðan voru sagðir landskostir góðir. Bálki nam land í Hrútafirði. Hann bjó á Bálkastöðum hvorumtveggjum. Hallvarður nam Súgandafjörð og Skálavík til Stiga og bjó þar: l’estiu següent, es varen aparellar per salpar cap a Irlanda, però en Bálki i en Hallvarður varen posar rumb cap a llevant (aquí, millor, cap al nord) i es dirigiren cap a Islàndia per tal com se'n sentia dir que hi havia bones terres per a establir-s'hi. En Bálki va prendre possessió de les terres del fiord de Hrútafjörður on va viure a cavall dels dos masos anomenats tots dos Bálkastaðir. En Hallvarður[, per la seva banda,] va prendre possessió del fiord de Súgandafjörður i de la badia d'Skálavík fins a Stigi i hi va viure
2. að vestan <adv>#1. (úr vestri, af vestride l'oest#2. (í vestri, að vestanverðua l'oest#3. (frá Vesturlandide l'oest d'Islàndia (de les comarques de l'oest d'Islàndia)#4. (frá Ameríkud'Amèrica (del Nou Món)<#5. (frá Írlandi & Bretlandide les Illes Britàniques (d'Anglaterra o Irlanda)
◊ hann kemur að vestan: #1. (frá Vesturlandive de les terres de l'oest d'Islàndia, és vestlandès#2. (frá Norður-Ameríkués nord-americà
◊ maður að vestan: vestlandès m (de la Islàndia de l'oest)
3. á vestan <adv>de l'oest, de ponent (direcció del vent)
◊ hann er á vestan: el vent bufa de ponent
◊ vindurinn er á vestan: el vent bufa de ponent
4. fyrir vestan <adv>#1. (vestraa l'oest#2. (á Vestfjörðumals fiords de l'oest, a l'oest d'Islàndia (a la Islàndia de l'oest)#3. (í Norður-Ameríkua Amèrica (del nord)
5. vestan að <adv>de ponent (o: de l'oest)  
6. vestan frá <adv>des de o per la part de ponent (o: de l'oest)  
7. vestan í móti <adv.el vessant oest, del (o: pel) costat oest
8. vestan megin <adv>al costat oest, a la part oest. Aquest adverbi compost pot donar origen a preposicions compostes de lloc quan s'empra acompanyat d'una preposici local, que pot variar depenent del mot que s'acompanyia la part oest de
♦ vestan megin <+ Gen.>al costat oest de...
◊ vestan megin árinnar: a la part oest del riu
♦ vestan megin við e-ð: al costat oest de...
◊ vestan megin við ána: a la part oest del riu
9. vestan til <adv>[cap] a la banda (o: part) de ponent

vestan·átt <f. -áttar, -áttir>:
vent m de ponent

vestan·blær <m. -blæjar (o: -blæs), -blæir. Gen. pl.: -blæja; dat.pl.: -blæjum>:
zèfir m, vent m suau de ponent
annig mlti hann og sltrai bltstalli verugum frnargfum: Neptnusi nauti; r, fagri Apoll, nauti; storminum svrtu lambi; vestanblnum hvtu havent parlat així, va immolar a l'altar sacrificial (a l'ara) víctimes merescudes: un toro a Neptú, un toro a tu, bell Apol·lo, una anyella negra a la Tempesta, una de blanca al[s] zèfir[s] [propicis] sic fatus, meritos aris mactauit honores, ǁ taurum Neptuno, taurum tibi, pulcher Apollo, ǁ nigram Hiemi pecudem, Zephyris felicibus albam

vestan·byr <m. -byrjar (o: -byrs), -byrir. Gen. pl.: -byrja; dat.pl.: -byrjum>:
1. <GENvent m favorable de ponent
2. (sefýruszèfir m (vent suau de ponent)
Þegar hann hafði mælt svo, leita þeir hafnar og hagstæður vestanbyr þenur seglin: flotanum skilar greiðlega yfir djúpið, og loks stýra þeir glaðir að kunnuglegri sandströnd després d'haver parlat així, es dirigeixen cap al port, i els zèfirs favorables els inflen les veles: la flota avança sense dificultat (fàcilment) sobre l'avenc i, finalment, aborden joiosos la platja familiar haec ubi dicta, petunt portus, et uela secundi ǁ intendunt Zephyri; fertur cita gurgite classis, ǁ et tandem laeti notae aduertuntur arenae

vestan·gustur <m. -gusts, -gustir>:
vent m suau de ponent, oratge m de ponent, <LIT> zèfir m

vestan·hafs <adv.>:
de l'altra banda de l'Atlàntic, dels Estats Units, de Nord-Amèrica

vestan·lands <adv.>:
a les contrades de ponent

vestan·veður <n. -veðurs, -veðurr>:
[fort] vent m de ponent

vestan·verður, -verð, -vert <adj.>:
occidental, de ponent
♦ Lúkanía var hérað vestanvert á Suður-Ítalíu: Lucània fou una regió situada a la part occidental del sud d'Itàlia
♦ þau búa vestanvert í þrpinu: viuen a la part occidental del poble
♦ að vestanverðu: a la part occidental, a la banda de l'oest
♦ á nesinu vestanverðu: a la part occidental del cap de terra
♦ á Sikiley vestanverðri: a la part occidental de Sicília
♦ á vestanverðu Íslandi: a la part occidental d'Islàndia
♦ á vestanverðum Pelopsskaga í Grikklandi: a la part occidental de la península del Peloponnès a Grècia
♦ í Litlu-Asíu vestanverðri: a la part occidental de l'Àsia menor

vestan·vindur <m. -vinds, -vindar>:
1. <GENvent m de ponent
þá sneri Drottinn vindinum í mjög hvassan vestanvind (ˈrūaħ   ˈʝām ~ רוּחַ יָם:   wa-i̯ʝahăˈφɔχ   ʝəˈhwāh   ˌrūaħ־ˈʝām   ħāˈzāq   məˈʔɔδ,   וַיַּהֲפֹךְ יְהוָה רוּחַ-יָם, חָזָק מְאֹד) sem bar engispretturnar burt og fleygði þeim í Sefhafið. Ekki nokkur engispretta varð eftir neins staðar í Egyptalandi: llavors, Jahvè girà un vent de ponent molt fort, que s'emportà les llagostes i les llençà cap al mar Roig. No va quedar ni una llagosta enlloc d'Egipte
2. (sefýruszèfir m (vent suau de ponent)
Af sta, sonur, kalla vestanvindana og lt berast vngjum, tala til foringjans dardanska sem n tefur hinni trversku Karag og hirir ei (non respicit) lengur um borgir r sem rlgin hafa heiti honum, flyt honum or mn um skjtfarin loft (celeris per auras) vés, fill, crida els zèfirs i deixa't portar sobre tes ales, parla al capitost dardani que s'atarda ara a la tíria Cartago i no s'empatxa de les ciutats que li han acordat els destins: porta-li el meu missatge per l'aire pressut uade age, nate, uoca Zephyros et labere pennis ǁ Dardaniumque ducem, Tyria Karthagine qui nunc ǁ exspectat fatisque datas non respicit urbis, ǁ adloquere et celeris defer mea dicta per auras
Gyjusonur, getur sofi slkri httustund, sr ekki hvaa gnir steja brtt a r, glpur, heyrir ekki hagstan vestanvind blsa? Hn er a brugga launr hjarta sr, hfuverk (dirum nefas), starin a deyja (certa mori), og sir upp reiildur Fill d'una deessa, pots dormir en aquesta hora de perill? Que no veus quines amenaces planen a prop teu? insensat! Que no sents com bufen els zèfirs favorables? Ella cova intrigues en el seu cor, un crim execrable, decidida a morir, i alsura onades d'ira Nate dea, potes hoc sub casu ducere somnos? ǁ Nec, quae te circum stent deinde pericula, cernis? ǁ Demens! nec Zephyros audis spirare secundos? ǁ Illa dolos dirumque nefas in pectore uersat, certa mori, uarioque irarum fluctuat aestu

vestar <adv. en grau comparatiu>:
més cap a l'oest, més vers l'oest

Vestar <m. Vestars, no comptable>:
Vestar m, Vèstar m (andrònim)

vestari, vestari, vestara <adj. en grau comparatiu>:
que és o està més a l'oest, [situat -ada] a la part de més cap a l'oest

vestar·lega <adv.>:
vers l'oest, a la part oest
♦ vestarlega á nesinu: [situat -ada] a la part oest del cap marí

vestast <adv. en grau superlatiu>:
a l'extrem oest, a la part més occidental possible, al més occidental possible

vestasti, vestasta, vestasta <adj. formes febles del grau superlatiu>:
que és o està a la part més occidental possible, al més a l'oest
Bjargtangar er vestasti tangi Íslands og líka Evrópu: Bjargtangi és el cap (llengua de terra) més occidental d'Islàndia i també d'Europa

vestastur, vestust, vestast <adj. formes fortes del grau superlatiu>:
que és o està a la part més occidental possible, al més a l'oest

vest·fali <m. -fala, -falar>:
westfalès m, westfalesa f

vest·falía <f. -falíu, no comptable>:
Westfàlia f

vestfalíu·friðurinn <m. -friðarins, no comptable>:
Pau f de Westfàlia

vest·falska <f. -fölsku, no comptable>:
(lágþýsk mállýskawestfalès m (dialecte baix-alemany) (austfalska)

vest·falskur, -fölsk, -falskt <adj.>:
westfalès -esa

Vest·firðingur <m. -firðings, -firðingar>:
habitant m & f dels fiords de ponent

Vest·firðir[nir] <m.pl -fjarða[nna]>:
[els] fiords m.pl de ponent

vest·firskur, -firsk, -firskt <adj.>:
dels fiords de ponent

vestfjarða·mið <n. -miðs, -mið>:
calador m dels fiords de ponent

Vest·goti <m. -gota, -gotar>:
visigot m, visigoda f
♦ Vestgotar og Austgotar: <HISTvisigots i ostrogots

vest·gotneska <f. -gotnesku, no comptable>:
visigòtic m, llengua visigòtica

vest·gotneskur, -gotnesk, -gotneskt <adj.>:
visigòtic -a

vesti <n. vestis, vesti>:
armilla f
♦ hafa hreint vesti: <LOC FIGtenir les mans netes

vestis·vasi <m. -vasa, -vasar>:
butxaca f d'armilla

vest·lægur, -læg, -lægt <adj.>:
occidental, de l'oest, de ponent (vent, direcció del vent)
♦ vestlæg átt: vent de ponent
♦ vestlæg breidd: latitud Oest
♦ vestlæg lengd: longitud Oest
♦ fimmtán gráður vestlægrar lengdar: quinze graus de longitud Oest
♦ á fimmtán gráðum, þrjátíu og tveimur mínútum og þremur sekúndum vestlægrar lengdar: a quinze graus, trenta-dos minuts i tres segons de longitud Oest

vest·maður <m. -manns, -menn>:
irlandès m, irlandesa (lit.: home de ponent)
Í Aldarfarsbók þeirri, er Beda prestur heilagur gerði, er getið eylands þess er Thile heitir og á bókum er sagt, að liggi sex dægra sigling í norður frá Bretlandi; þar sagði hann eigi koma dag á vetur og eigi nótt á sumar, þá er dagur er sem lengstur. Til þess ætla vitrir menn það haft, að Ísland sé Thile kallað, að það er víða á landinu, er sól skín um nætur, þá er dagur er sem lengstur, en það er víða um daga, er sól sér eigi, þá er nótt er sem lengst. En Beda prestur andaðist sjö hundruð þrjátigi og fimm árum eftir holdgan dróttins vors, að því er ritað er, og meir en hundraði ára fyrr en Ísland byggðist af Norðmönnum. En áður Ísland byggðist af Noregi, voru þar þeir menn, er Norðmenn kalla papa; þeir voru menn kristnir, og hyggja menn, að þeir hafi verið vestan um haf, því að fundust eftir þeim bækur írskar, bjöllur og baglar og enn fleiri hlutir, þeir er það mátti skilja, að þeir voru Vestmenn. Það fannst í Papey austur og í Papýli. Enn er og þess getið á bókum enskum, að í þann tíma var farið milli landanna. En el llibre Sobre el còmput del temps (De ratione temporum) que va fer el prevere Beda el Venerable, s'hi esmenta una illa que nom Thile, i hi ha llibres en els quals s'hi diu que aquesta illa es troba a sis dies de travessia al nord de Bretanya. Segons va escriure en Beda el Venerable, no s'hi fa de dia durant l'hivern ni de nit durant l'estiu pels volts del dia més llarg de l'any. Per això, els lletraferits (savis) són del pare que aquesta Thile fa referència a Islàndia, per tal com a una vasta part del país hi fa sol de nit pel volts del dia més llarg de l'any, però no s'hi veu el sol pels volts de la nit més llarga. Segons el que està escrit, el prevere Beda va morir set-cents trenta-cinc anys després de l'encarnació de Nostre Senyhor, i més de cent anys abans que Islàndia fos establerta per noruecs. Abans, emperò, que Islàndia no fos establerta des de Noruega, hi havia els homes que els noruecs anomenen papar. Aquests homes eren cristians i hom creu que hi havien arribat des de l'oest per l'oceà, perquè, després d'ells, s'hi trobaren llibres irlandesos, campanes i crosses [abacials] i més coses encara, per les quals es podia comprendre que aquests homes eren ‘gent de ponent’ (=irlandesos). Això es va trobar a l'est a Papey i a Papýli. Encara hi ha també llibres anglesos en els quals s'esmenta que en aquells temps es viatjava entre les dues illes

Vest·maður <m. -manns, no comptable>:
Vestmaður m, Vèstmad m (andrònim)

Vestmanna·eyjar <f.pl -eyja>:
Vestmannaeyjar f.pl, Illes f.pl de la gent de ponent ( = illes dels irlandesos), anomenades així pels irlandesos que hi foren morts
Ingólfur gekk þá upp á höfðann og sá eyjar liggja í útsuður til hafs; kom honum það í hug, að þeir mundu þangað hlaupið hafa, því að báturinn var horfinn; fóru þeir að leita þrælanna og fundu þá þar sem Eið heitir í eyjunum. Voru þeir þá að mat, er þeir Ingólfur komu að þeim. Þeir urðu felmtsfullir, og hljóp sinn veg hver. Ingólfur drap þá alla. Þar heitir Dufþaksskor, er hann lést. Fleiri hljópu þeir fyrir berg, þar sem við þá er kennt síðan. Vestmannaeyjar heita þar síðan, er þrælarnir voru drepnir, því að þeir voru Vestmenndesprés, l’Ingólfur va pujar al cap marí i va veure unes illes enmig de la mar, en el sud-oest. Llavors li va venir al cap que els esclaus devien haver-hi fugit, perquè la barca [d'en Hjörleifur] havia desaparegut. Hi anaren a cercar els esclaus i els hi trobaren a l'indret de les illes que es diu Eið (istme). Quan l'Ingólfur i els seus homes els atacaren, els esclaus estaven menjant. L'espant s'emparà d'ells i cadascun va córrer en una direcció. L'Ingólfur els va matar tots. L'indret on va morir en Dufþak es diu[, de llavors ençà,] Dufþaksskor o Escletxa d'en Dufþakur. Molts saltaren per un penya-segat a l'indret que, de llavors ençà, és conegut per llur nom. De llavors ençà, les illes en què foren morts aquests esclaus, es diuen Vestmannaeyjar o Illes de la gent de ponent, ço és, Illes dels irlandesos, perquè [aquests esclaus] eren gent de ponent ( = irlandesos)
Ormur ánauðgi, son Bárðar Bárekssonar, bróðir Hallgríms sviðbálka, byggði fyrst Vestmannaeyjar, en áður var þar veiðistöð og lítil veturseta eða engi. Hans dóttir var Halldóra, er átti Eilífur Valla-Brandsson L'Ormur l'Asservit, fill d'en Bárður Báreksson, germà d'en Hallgrímur Biga-socarrimada, fou el primer a establir les Illes de la gent de ponent, però abans d'ell hi havia hagut una estaciê de pesca en la qual hi quedava poca gent durant l'hivern o ningú. Era filla seva la Halldóra amb qui es va casar l'Eilífur Valla-Brandsson
Herjólfur, sonur Bárðar Bárekssonar, bróður Hallgríms sviðbálka, byggði fyrst Vestmannaeyjar og bjó í Herjólfsdal fyrir innan Ægisdyr, þar sem nú er hraun brunnið. Hans sonr var Ormur auðgi, er bjó á Ormsstöðum við Hamar niðri, þar sem nú er blásið allt, og átti einn allar eyjarnar. Þær liggja fyrir Eyjasandi, en áðr var þar veiðistöð og engra manna veturseta. Ormur átti Þorgerði, dóttur Odds kaldmunns, þeirra dóttir Halldóra, er átti Eilífur Valla-Brandsson: en Herjólfur, fill d'en Bárður Báreksson, germà d'en Hallgrímur Biga-socarrimada, fou el primer a establir les Illes de la gent de ponent i va viure a la vall d'Herjólfsdalur a l'interior de les Ægisdyr o Portes de l'Ægir, a l'indret on ara hi ha un camp de lava cremada. Era fill seu l'Ormur l'Acabalat que va viure a Ormsstaðir a Hamar de baix, a l'indret on ara tot està devastat (desolat), i posseïa, ell totsol, totes les illes. Es troben enfront de l'arenal d'Eyjasandur, però abans allà hi havia hagut una estació de pesca en la qual no hi vivia ningú durant l'hivern. L'Ormur era casat amb la Þorgerður, filla de l'Oddur Boca-freda, llur filla comuna fou la Halldóra amb qui es va casar l'Eilífur Valla-Brandsson (vocabulari: #1. blásinn: Cf. en Baetke 19874, pàg. 56: blásinn kahl (geweht), öde)

Vest·mar <m. -mars, no comptable>:
Vestmar m, Vèstmar m (andrònim)

vestnorð·vestur <n. -vesturs, no comptable>:
oest-nord-oest m

vestnorð·vestur <adv.>:
a l'oest-nord-oest

vest·norrænn, -norræn, -norrænt <adj.>:
norrè -ena occidental
♦ íslenska, færeyska og vestnorska eru vestnorræn mál: l'islandès, el ferisc i el noruec occidental són les llengües norrenes occidentals

vestra <adv.>:
1. (á Vestfjörðumals fiords de ponent (a la península dels Vestfirðir)
2. (vestanhafsde Nord-Amèrica (dels o als Estats Units, a l'altra banda de l'oceà Atlàntic)

vestri <m. vestra, vestrar>:
<CINEMwèstern m
♦ → spagettívestri “spaghetti wèstern (o: western)

Vestri <m. Vestra, no comptable>:
<MITOLVestri m, Vestró m, un dels quatre nans, personificació dels quatre punts cardinals, que aguanten la volta celeste

vestri, vestri, vestra <adj.>:
variant de vestari, vestari, vestara ‘més cap a l'oest’

vest·rómverskur, -rómversk, -rómverskt <adj.>:
<HISTromà -ana d'Occident
♦ fall vestrómverska ríkisins: <HISTla caiguda de l'imperi romà d'occident
♦ Vestrómverska ríkið (o: keisaradæmið)l'Imperi Romà d'Occident

vest·rænn, -ræn, -rænt <adj.>:
1. (frá Vesturlöndumoccidental (cultura, país, influència etc.)
♦ vestrænn maður: un occidental
♦ vestræn mening: la cultura occidental
♦ vestrænu ríkin: els països occidentals
♦ í vestrænum löndum: als països occidentals
2. <(vindurde ponent (vent)
þá er hann kom norðr at Langeyjarsundi, sá hann her Bagla, er norðan fór, lagði hann þá á útborða þeim; vindr var vestrœnn, sigldi hann þá fram um þá, ok hélt til Þrándheims. Fagnaði Ingi konungr mjǫk komu hans quan el iarl Hákon es va assabentar que els Crosses es dirigien cap al nord, es va preparar per a partir cap al nord per a empaitar-los. El iarl tenia una nau gran, algunes skútur i vaixells petits, i quan [la flota] va arribar davant Staðir, la nau gran va naufragar. Quan va arribar, ja en el nord, a Langeyjarsund (l'actual Langøysundet), hi va veure la flota dels Crosses que baixava del nord i es va dirigir cap a la part que donava a l'oceà. Bufava un vent de ponent, per la qual cosa va poder esquivar-los navegant a la vela i va posar rumb cap a Trondheim. El rei Ingi es va alegrar molt de la seva arribada. Els Crosses es van dirigir [llavors cap al sud, cap] a Bergen. Al castell d'allà hi havia l'Svertingr i en Þórðr brasi, l'Ívarr gusi i l'Eiríkr maxi. Els Crosses s'estaven (es varen quedar) a la ciutat. Llavors, hi va arribar l'Ormr langi, procedent de llevant, amb la princesa Margréta a bord, casada amb en Filippus de Vegin; i, poc després, li va tocar en sort de fer guàrdia ensems amb en Benedikt de Gumanes i llurs tripulacions
‘Þá mun grimmum ǀ ganga at móti ǁ landnyrðingr hvass ǀ lundar fjǫtri ǁ ok blóma þá ǀ á brott reka, ǁ es vestrœnir ǀ vindar grœddu’ llavors bufar un fort gregal contra la cruel cadena del boscatge (la cadena del boscatge = el drac) i s'endurà les flors que els vents de ponent hagin fet créixer (Sveinbjrn Egilsson 1860, p. 536b: lundar fjöturr vinculum silvae, serpens, Merl. 2, 44. Finnur Jpnsson 1931², p. 139b: — for slange: fjǫturr lundar, skovens bånd (jfr þvengr), Merl II 44)
3. <(írskur, írsk-skoskuriro-escocès -esa (d'Irlanda i Escòcia)
Riti þessu er ætlað að svala forvitni þeirra sem sætta sig ekki við þá einföldu hugmynd að íslensk fornmenning sé norræn að öllu leyti. Hér er fjallað um Papa, írska og suðureyska landnámsmenn, Kólumkilla, Kjarval Írakonung og niðja hans, vestrænar höfðingjadætur sem verða íslenskar húsfreyjur og keltnesk mannanöfn sem forfeður vorir báru og minnst er í fornum ritum aquesta publicació pretén assaciar la curiosa dels qui no es contenten amb la simple idea que l'antigua cultura islandesa sigui enterament norrena. Aquí es parla de papar, de colons (landnámsmenn) irlandesos i de les Hèbrides, de sant Columba (Kólum-Killi), del rei d'Irlanda Cerball (Kjarvalur) i els seus descendents, de les filles de cabdills iro-escocesos que es convertiren en mestresses de masos islandesos i d'andrònims cèltics que portaren els nostres ancestres i dels quals es fa esment als escrits antics

vestsuð·vestur <n. -vesturs, no comptable>:
oest-sud-oest m

vestsuð·vestur <adv.>:
a l'oest-sud-oest

vestu·mey <f. -meyjar, -meyjar>:
variant de vestumær ‘vestal’

vestu·mær <f. -meyjar, -meyjar>:
vestal f  (sacerdotessa de la deessa romana Vesta)
♦ vestumeyjarnar: les vestals

vestur¹ <n. vesturs, no comptable>:
<GEN & POLÍToest m, ponent m
♦ Úkraína er stórt land, á milli vesturs og austurs: l'Ucraïna és un gran país entre l'oest i l'est
♦ frá austri til vesturs: d'est a oest
♦ í vestur: cap a ponent, en direcció oest
♦ frá suðri í vestur: del sud cap a l'oest
♦ í vestri: a l'oest, a ponent
♦ sól er í vestri: el sol és ponent
En ef þér gjörið eigi svo þá vitið eflaust að áður sól er í vestri annað kveld þá er yður borg brennd en þér annaðhvort hengdir eður í hjóli brotnir però si no ho feu, sapigueu del cert que, abans que el sol no sigui a ponent demà vespre, la vostra ciutat haurà estat cremada i vosaltres, o bé penjats o bé rodats
♦ af vestri de l'oest, de ponent
♦ til vesturs: cap a l'oest, cap a ponent
♦ úr vestri: de l'oest, de ponent
♦ villta vestrið: el salvatge oest

vestur² <adv.>:
1. <GENcap a l'oest, cap a ponent, vers l'oest
♦ fara vestur: anar [cap] a l'oest
♦ vestur um haf: <HISTa través de l'Atlàntic i cap a les Illes Britàniques (vestan um haf)
♦ fara ~ herja ~ sigla vestur um haf: travessar l'Atlàntic cap a les Illes Britàniques ~ emprendre accions de guerra i saqueig per les Illes Britàniques ~ singlar cap a les Illes Britàniques
‘en þat skaltu hugsa, Hákon,’ segir konungr, ‘ef ek geri þetta fyrir orð þín ok áeggjan, at fara með her vestr um haf, at þér skal ekki á óvart koma, þótt ek borak frekan atsúg til ríkja þeira, er liggja vestr þar, ok gera ek at því engan mannamun’: “però tingues això present, Hákon”, li va dir el rei, “que si faig això per les teves paraules i el teu esperonament i travesso l'Atlàntic cap a les Illes Britàniques amb un exèrcit, no estiguis després sorprès si miro d'aconseguir amb tots els mitjans els reialmes que hi ha allà, a ponent, i si no faig disticions amb ningú en aquest aspecte” (vocabulari: #1. atsúgr: Cf. en Baetke 19874, pàg. 32: bora frekan atsúg til e-s etwas mit allen Nachdruck fordern, mit allen Mittel zu erlangen suchen; )
Göngu-Hrólfur fór síðan vestur um haf í Suðureyjar og þaðan fór hann vestur í Valland og herjaði þar og eignaðist jarlsríki mikið og byggði þar mjög Norðmönnum og er þar síðan kallað Norðmandí. Af Hrólfs ætt eru komnir jarlar í Norðmandí. Sonur Göngu-Hrólfs var Vilhjálmur, faðir Ríkarðar, föður annars Ríkarðar, föður Roðberts löngumspaða, föður Vilhjálms bastarðar Englakonungs. Frá honum eru síðan komnir Englakonungar allir: en Hrólfur el Caminaire (o: Marxaire [a peu]), després d'això, va travessar l'Atlàntic cap a les Illes Hèbrides i, d'aquí, es va dirigir cap a França. Aquí va guerrejar i s'hi va apoderar d'un gran iarlat i hi va establir molts de noruecs i [per aquest motiu, aquesta terra] es diu, de llavors ençà, Normandia. Els iarls de la Normandia provenen del llinatge d'en Hrólfur. El fill d'en Hrólfur el Caminaire (o: Marxaire [a peu]) fou en Guillem, el pare d'en Ricard, pare d'en Ricard II, el pare d'en Robert Espasa-llarga, el fill del qual fou en Guillem el Bastard, rei d'Anglaterra. D'ell han descendit, de llavors ençà, tots els reis anglesos
Önundur var víkingur mikill og herjaði vestur um haf. Með honum var í hernaði Bálki Blængsson af Sótanesi og Ormur hinn auðgi. Hallvarður hét hinn þriðji félagi þeirra. Þeir höfðu fimm skip og öll vel skipuð. Þeir herjuðu um Suðureyjar og er þeir komu í Barreyjar var þar fyrir konungur sá er Kjarvalur hét. Hann hafði og fimm skip. Þeir lögðu til bardaga við hann og varð þar hörð hríð. Voru Önundar menn hinir áköfustu. Féll margt af hvorumtveggjum en svo lauk að konungur flýði einskipa. Tóku menn Önundar þar bæði skip og fé mikið og sátu þar veturinn. Þrjú sumur herjuðu þeir um Írland og Skotland. Síðan fóru þeir til Noregs: l’Önundur era un gran viquing i [un estiu] va anar a guerrejar i saquejar per les Illes Britàniques. L'acompanyaren en aquesta expedició en Bálki Blængsson de Sótanes i l'Ormur l'Acabalat. Un tercer company d'aquests dos[, que també va prendre part en aquesta expedició,] fou en Hallvarður. Tenien cinc naus, totes elles amb bones tripulacions. Quan estaven guerrejant per les Hèbrides, varen arribar a les Barreyjar (les illes més meridionals de les Hèbrides exteriors, les actuals Barra, Sandray i Mingulay), on es trobaren amb el rei que nomia Kjarvalur. Aquest també tenia cinc naus. Varen entaular batalla contra ell i la lluita fou aferrissada. Els homes de l'Önundur es varen batre ferotgíssimament. Va caure en el combat mant home tant d'un bàndol com de l'altre i la batalla va acabar que el rei Kjarvalur va fugir amb una única nau. Els homes de l'Önundur es varen apoderar de les naus restants i d'un gran botí i s'hi quedaren a passar l'hivern. Varen guerrejar, els tres estius següents, per Irlanda i Escòcia. Després, se'n tornaren a Noruega
þessu næst brast sjálfur meginflóttinn. Þeir Þrándur og aðrir víkingar höfðu sig þá í burt hver sem mátti, sigldu síðan vestur um haf. Önundur fór með honum og Bálki og Hallvarður súgandi: tot seguit, es va produir una desbandada general: en Þrándur i, amb ell d'altres viquings, varen fugir d'allà, cadascun tant ràpid com va poder, i després es dirigiren, a través de l'Atlàntic, cap a les Illes Britàniques. L'Önundur hi anà amb ells, així com en Bálki i en Hallvarður Xuclaire (que tenia el vici de xuclar sorollosament l'aire?)
♦ fara vestur um hafið: anar a Nord-Amèrica
♦ vestur af borginni ~ kirkjunni: a l'oest de la ciutat ~ de l'església
♦ vestur á bóginn: cap a l'oest, en direcció oest, [amb] rumb [cap] a l'oest
2. (á Vestfirþicap als fiords de ponent (caps als fiords de l'oest o Vestfirðir)
♦ búa vestur á fjörðum: viure als fiords de ponent
♦ fara vestur á firði: anar als fiords de ponent

vestur- <en compostos>:
occidental, de l'oest

Vestur-Afríka <f. -Afríku, no comptable>:
Àfrica f Occidental

Vestur-Afríku·ríki <n. -ríkis, -ríki. Gen. pl.: -ríkja; dat.pl.: -ríkjum>:
estat (o: país) m de l'Àfrica Occidental

vestur·api <m. -apa, -apar>:
<ZOOplatirrí m, mico m del Nou Món (qualsevol primat del mirordre dels platirrins)

Vestur-Asía <f. -Asíu, no comptable>:
Àsia f Occidental

Vestur·álfa <f. -álfu, no comptable>:
1. (VesturheimurAmèrica f (el Nou Món, el continent americà)
2. (Norður-Ameríka án MexíkósNord-Amèrica f (Amèrica del Nord sense Mèxic)
3. (Vestur-EvrópaEuropa f occidental (Europa de l'oest)

vestur·átt <f. -áttar, no comptable>:
direcció f [de] cap a l'oest
♦ í vesturátt: cap a (o: vers) l'oest

Vestur·bakkinn <m. -bakkans, no comptable>:
Cisjordània f

vestur·blökk <f. -blakkar, no comptable>:
<POLÍTbloc m occidental, bloc m de l'Oest

vesturbæjar·víðir <m. -víðis, no comptable>:
<BOTsalze m de Reykjavík oest (arbre Salix viminalix x Salix capraea x Salix cinerea)

vestur·bær <m. -bæjar, -bæir. Gen. pl.: -bæja; dat.pl.: -bæjum>:
oest m de vila
♦ vesturbær Reykjavíkur: Reykjavík oest

Vestur·bær <m. -bæjar, no comptable>:
oest m (de vila, de ciutat)
♦ þau eiga heima í Vesturbænum: viuen a la barriada oest de la ciutat (de qualsevol vila o ciutat, però de manera especial, a Reykjavík oest)

Vestur·dísir <f.pl -dísa>:
<MITOLHespèrides f.pl (Hesperídarnar)
♦ garður Vesturdísa: <MITOLel jardí de les Hespèrides
Mr var vsa hofmey aan, af j Massla; st hn vr gari Vesturdsa, frai drekann og varveitti hina helgu kvisti trnu, dreifi drjpandi hunangi og svefngrsum. Hn ykist me tfraulum geta leyst hjrtu manna undan jningum, en lagt byrarnar aðra, stva rennandi vtn og sni stjrnum aftur bakbak; hn srir fram slir nttareli vinguda d'all, hom m'ha fet veure una sacerdotessa de l'estirp dels massils, la guardiana del temple de les Hespèrides, la qui vetllava les branques de l'arbre sagrat i donava la menja al drac espargint davant d'ell rajades de mel i cascalls soporfers. Ella assegura que amb els seus encantalls pot, al seu grat, alliberar els nims, traspassar llurs dures angoixes a d'altres, aturar l'aigua dels rius, fer recular els estels i de nit evoca els Manes hinc mihi Massylae gentis monstrata sacerdos, ǁ Hesperidum templi custos, epulasque draconi ǁ quae dabat et sacros seruabat in arbore ramos, ǁ spargens umida mella soporiferumque papauer. ǁ Haec se carminibus promittit soluere mentes ǁ quas uelit, ast aliis duras inmittere curas, ǁ sistere aquam fluuiis et uertere sidera retro, ǁ nocturnosque mouet Manis

Vestur-Evrópa <f. -Evrópu, no comptable>:
Europa f occidental

Vestur-Evrópu·ríki <n. -ríkis, -ríki. Gen. pl.: -ríkja; dat.pl.: -ríkjum>:
estat (o: país) m de l'Europa Occidental

Vestur-Evrópu·sambandið <n. -sambandsins, no comptable>:
Unió Europea Occidental, U.E.O. f
♦ Vestur-Evrópuþjóðirnar: els pobles de l'Europa occidental

Vestur-Evrópu·þjóð <f. -þjóðar, -þjóðir>:
poble m de l'Europa occidental
♦ Vestur-Evrópuþjóðirnar: els pobles de l'Europa occidental

vestur·fari <m. -fara, -farar>:
emigrant m & f [islandès] a Amèrica

vestur·ferð <f. -ferðar, -ferðir>:
1. (för í vesturáttviatge m a l'oest (viatge a les terres de ponent)
2. (för til Vestfjarðaviatge m als fiords de ponent (viatge als Vestfirðir)
3. (brottflutningur til Ameríkuemigració f a Amèrica (emigració al Nou Món)
4. (ferðalag til Ameríkuviatge f a Amèrica (viatge al Nou Món)

Vestur-Franki <m. -Franka, -Frankar>:
franc occidental, franca occidental

vestur-frankíska <f. -frankísku, no comptable>:
fràncic m occidental (un dels blocs dialectals constituents del fràncic)

vestur·frankískur, -frankísk, -frankískt <adj.>:
fràncic -a occidental

Vestur·frísi <m. -frísa, -frísir (o: -frísar)>:
frisó m occidental, frisona f occidental

Vestur-Frísland <n. -Fríslands, no comptable>:
Frísia f Occidental

vestur-frísneska <f. -frísnesku, no comptable>:
frisó m occidental (variant del frisó & dialecte baix-alemany)

vestur-frísneskur, -frísnesk, -frísneskt <adj.>:
frisó -ona occidental
◊ vesturfrísnesku eyjarnar: Illes Frisones occidentals

Vestur·goti <m. -gota, -gotar>:
visigot m, visigoda f

vestur-gotneska <f. -gotnesku, no comptable>:
visigòtic m, visigot m (variant del gòtic parlat pels visigots)

vestur-gotneskur, -gotnesk, -gotneskt <adj.>:
visigòtic -a, visigot -oda

Vestur-Grænlands·straumur <m. -straums, pl. no hab.>:
corrent m de Grenlàndia Occidental

< Vestur·hálfa <f. -hálfu, no comptable>:
1. variant arcaica de Vesturálfa ‘Europa occidental; Amèrica; Amèrica del Nord, Estats Units d'Amèrica’
2. (vesturhlutipart f occidental (la part de ponent d'una terra, país, regne, fins i tot, del món)
Indía fekk nafn af ánni Indó. Hon er endimark landsins af vestrhálfu. Þetta sama land liggr af suðrætt með úthafinu allt austr til heimsenda ok allt tekr þat norðr til þess háfjalls Caucasus: l’Índia va rebre el seu nom del riu Indus. Aquest riu és el límit d'aquesta terra per la seva part occidental. Aquesta mateixa terra es troba situada al sud, banyada per l'oceà, i arriba, vers l'est, fins als confins del món i, pel nord, arriba fins a l'alta serralada del Caucas
Geira dróttning ríkti þar, er Germanía heitir til vestrhálfu, ok er þangat bæði betri landskostr ok svá lýðrinn. Stóð nú ríki þeira með miklum blóma, en Óláfr byggði þessa hǫll: la reina Geira regnava sobre el país que confina amb Germània per la seva part occidental, on la qualitat (natura) de la terra és millor i també ho és la seva gent. Llur regne (el regne del rei Olau i la reina Geira) conegué llavors (gaudí d') un període de gran prosperitat i l'Olau vivia a aquesta hǫll

Vesturheims·eyjar <f.pl -eyja>:
Índies f.pl occidentals, illes f.pl del Carib
♦ Vesturheimseyjarnar: [les illes de] les Índies occidentals

vestur·heimska <f. -heimsku, no comptable>:
<LINGislàndico-americà m (islandès parlat pels islandesos emigrats al Canadà o als Estats Units d'Amèrica caracteritzat sobretot per la presència d'anglicismes)

vestur·heimskur, -heimsk, -heimskt <adj.>:
americà -ana

Vestur·heimur <m. -heims, no comptable>:
1. <GENAmèrica f
2. (Norð-Ameríka án MexíkósNord-Amèrica f (sense Mèxic)

vestur·hlið <f. -hliðar, -hliðar>:
costat m oest, costat m de ponent (costat de l'oest, costat occidental)

vestur·hlið <n. -hliðs, -hlið>:
porta f occidental, porta f de ponent (de muralla de ciutat)

vestur·hlíð <f. -hlíðar, -hlíðar>:
vessant m occidental, pendent m occidental (de puig, muntanya etc.)
eru þetta ekki þau orð sem Drottinn boðaði fyrir munn fyrri spámannanna þegar Jerúsalem var enn byggð og naut friðar ásamt borgunum umhverfis hana og Suðurlandið og vesturhlíðarnar (ʃəφēˈlāh ~ שְׁפֵלָה:   wə-ha-nˈnɛɣɛβ   wə-ha-ʃʃəφēˈlāh   ʝɔˈʃēβ  , וְהַנֶּגֶב וְהַשְּׁפֵלָה, יֹשֵׁב) voru byggðar?: que no són aquestes les paraules que Jahvè proclamava per la boca dels profetes del passat, quan Jerusalem encara estava habitada i gaudia de la pau ensems amb les ciutats dels seus voltants, i que les terres del sud i els vessants occidentals estaven habitades?
Sunnlendingar munu fá fjall Esaú til eignar og íbúar vesturhlíðanna (ʃəφēˈlāh ~ שְׁפֵלָה:   wə-ha-ʃʃəφēˈlāh   ʔɛθ־pəliʃˈtīm  , וְהַשְּׁפֵלָה אֶת-פְּלִשְׁתִּים) Filisteu. Og þeir munu eignast Efraímsland og Samaríuhérað en Benjamín Gíleað: els de les terres del sud posseiran la serralada de l'Esaú, i els habitants dels vessants occidentals posseiran Filistea. I posseiran el país de l'Efraïm i la regió de Samària, però [els d']en Benjamí tindrà Galaad

vestur·hluti <m. -hluta, -hlutar>:
part f occidental

Vestur·Indíur <f.pl -Indía>:
Índies f.pl occidentals, illes f.pl del Carib
♦ Vestur-Indíur: [les illes de] les Índies occidentals

Vestur-Íslendingur <m. -Íslendings, -Íslendingar>:
islandès m del Nou Món, islàndico-americà m, islandesa f del Nou Món, islàndico-americana f

vestur·íslenskur, -íslensk, -íslenskt <adj.>:
islandès -esa del Nou Món, islàndico-americà -ana
♦ af vesturíslenskum ættum: d'orígens islàndico-americans

vestur·katalónska <f. -katalónsku, no comptable>:
(mállýskacatalà m occidental (dialecte)

vestur-lágnavarrska <f. -lágnavörrsku, pl. no hab.>:
baix-navarrès m occidental (dialecte basc)

Vestur·land <n. -lands, no comptable>:
<GEOVesturland m, terres f.pl de ponent, una de les vuit regions en què està dividida Islàndia, amb la seu administrativa a la vila de Borgarnes

Vesturlanda·búi <m. -búa, -búar>:
occidental m & f (habitant o oriünd dels països occidentals)

vestur·landamæri <n.pl -landamæra>:
frontera f occidental

vestur·lengd <f. -lengdar, no comptable>:
<GEOlongitud m Oest

vestur·loft <n. -lofts, -loft>:
cel m occidental
og þarna hefðu þau verið að gráta, þar til hin rósfingraða Morgungyðja hefði í ljós komið, ef hin glóeyga (γλαυκῶπις) gyðja Aþena hefði ekki haft annað ráð (ἐνόησε) með höndum: hún hélt hinni löngu nótt á vesturloftinu (ἡ περάτη -άτης:   νύκτα μὲν ἐν περάτῃ δολιχὴν σχέθεν), en dvaldi (ῥύσατ’) þar á móti Morgungyðjuna, Gullinstólu, hjá Jarðarstraumnum (ἐπ’ Ὠκεανῷ), og leyfði henni ekki að beita hinum fráu hestum fyrir vagn sinn, folunum (πῶλοι) Lampusi og Faetoni, sem draga kerru Morgungyðjunnar og færa mönnum dagsljósið: i allà haurien estat plorant fins que l'Eos amb els dits de rosa no hagués aparegut, si la deessa Atena, d'ulls esclatants, no hagués decidit una altra cosa: va retenir la llarga nit al cel occidental (=a l'oest) i returà, per l'altra banda, l'Eos, la del tron d'or, a la vora del riu que circumda la terra (= a la vora del riu Ocèan) i no li deixà pas enganxar al seu carro els seus cavalls de peus ràpids, els poltres Lampos i Faetont, que estiren el carro de l'Eos i porten la llum del dia als homes

Vestur·lönd <n.pl -landa>:
països m.pl occidentals

Vestur·meyjar <f.pl -meyja>:
<MITOLHespèrides f.pl (Hesperídarnar)
♦ epli Vesturmeyjanna: <MITOLles pomes de les Hespèrides

vestur·norrænn, -norræn, -norrænt <adj.>:
norrè -ena occidental
♦ íslenska, færeyska og vestnorska eru vesturnorræn mál: l'islandès, el ferisc i el noruec occidental són les llengües norrenes occidentals

vestur·oddi <m. -odda, -oddar>:
punta f occidental (extrem occidental d'un territori)
Lilýbeum er vesturoddi Sikileyjar: Lilibeu és la punta occidental de Sicília

vestur-rómverskur, -rómversk, -rómverskt <adj.>:
<HISTromà -ana d'Occident
♦ fall vestur-rómverska ríkisins: <HISTla caiguda de l'Imperi Romà d'Occident
♦ vestur-rómverska ríkið (o: keisaradæmið)l'Imperi Romà d'Occident

Vestur-Sahara <n. -Sahara, no comptable>:
Sàhara m occidental

Vestur-Sahara·búi <m. -búa, -búar>:
sahrauí m & f, saharawi m & f

Vestur-Sahari <m. -Sahara, -Saharar>:
sahrauí m & f, saharawi m & f

vestur-saharskur, -sahörsk, -saharskt <adj.>:
sahrauí, saharawi

vestur·strönd <f. -strandar, -strendur (o: -strandir)>:
costa f occidental
Pafusborg liggur á vesturströnd Kýpur: Pafos està a la costa occidental de Xipre

vestur·vegur <m. -vegar, no comptable>:
camí m de ponent
Á tímum Salmanesers Assýríukonungs var Tóbít tekinn herfangi í Tísbe sem er suður af Kedes í Naftalí í Efri-Galíleu. Er Tísbe gegnt Hasór og handan vesturvegarins norðan Fogor en temps del rei d'Assíria Salmanassar, en Tobit fou pres presoner a Tisbe, que està a l'alta Galilea, al sud de Quèdeix en territori d'en Neftalí. Tisbe es troba enfront d'Hassor i de l'altre costat del camí de ponent, al nord de Fògor (l'original fa: ὃς ᾐχμαλωτεύθη ἐν ταῖς ἡμέραις Ἐνεμεσσάρου τοῦ βασιλέως τῶν Ἀσσυρίων ἐκ Θίσβης, ἥ ἐστιν ἐκ δεξιῶν Κυδίως τῆς Νεφθαλεὶμ ἐν τῇ ἄνω Γαλιλαίᾳ ὑπεράνω Ἀσσὴρ ὀπίσω ὁδοῦ δυσμῶν ἡλίου ἐξ ἀριστερῶν Φογώρ)

vestur·veldi <n. -veldis, -veldi>:
potència f occidental

vestur·víglína <f. -víglínu, -víglínur>:
<MILfront m occidental

vestur·vígstöð <f. -vígstöðvar, -vígstöðvar>:
<MILcamp m de batalla del front occidental
◊ ‘Tíðindalaust á vesturvígstöðvunum’ eftir Erich Maria Remarque: ‘Res de nou a l'oest’ d'Erich Maria Remarque

Vestur-Þýskaland <n. -Þýskalands, no comptable>:
Alemanya f de l'Oest, Alemanya f Occidental
♦ kanslari Vestur-Þýskalands: <POLÍTcanceller m alemanyooccidental, cancellera f alemanyooccidental
♦ ríkisstjórn Vestur-Þýskalands: <POLÍTgovern m alemanyooccidental, govern m de la República Federal d'Alemanya

vestur·þýskur, -þýsk, -þýskt <adj.>:
alemanyooccidental, de la República Federal d'Alemanya (en oposició a alemany -a de la República Democràtica Alemanya)
♦ vestur-þýskt mark: <HIST ECONmarc m alemanyooccidental

vesæll, vesæl, vesælt <adj.>:
miserable
hér er vesæll (ʕāˈnī, ʕānīˈʝāh ~ עָנִי, עֲנִיָּה‎:   zɛh   ʕāˈnī   qāˈrāʔ,   זֶה עָנִי קָרָא) maður sem hrópaði og Drottinn bænheyrði hann og hjálpaði honum úr öllum nauðum hans: vet aquí un miserable que ha clamat i Jahvè l'ha escoltat i l'ha ajudat a sortir de tots els seus destrets
vesæll ( ~ :   ˌgōlɛh־sˈsōδ   hōˈlēχ   rāˈχīl,   גּוֹלֶה-סּוֹד, הוֹלֵךְ רָכִיל) er sá sem ljóstrar upp leyndarmálum, hafðu ekki samneyti við málugan mann: és un miserable el qui revela secrets, no et facis amb el xerraire
vesælir (ταλαίπωρος -ίπωρος -ίπωρον:   σοφίαν γὰρ καὶ παιδείαν ὁ ἐξουθενῶν ταλαίπωρος) eru þeir sem fyrirlíta speki og aga. Von þeirra er tál, erfiðið fánýtt og verkið gagnslaust: miserables són els qui menyspreen la saviesa i la disciplina. Llur esperança és un engany, llur treball és de poca utilitat (= inútil) i llur obra, sense profit
þú vilt ekki að verk speki þinnar séu ekki nýtt. Þess vegna treysta menn vesælustu (ἐλάχιστος -ίστη, -άχιστον:   διὰ τοῦτο καὶ ἐλαχίστῳ ξύλῳ πιστεύουσιν ἄνθρωποι ψυχὰς) fleytum fyrir lífi sínu og hafa komist af þó að þeir færu um sollinn sæ á fleka: tu no vols que les obres de la teva saviesa no siguin útils. És per això que els homes confien llur vida a unes barquetes misèrrimes (esquifidíssimes) i se'n surten sans i estalvis encara que travessin la mar alsurada amb un rai
hjarta hans er aska, von hans vesælli (εὐτελέστερος -έστερα -έστερον ~ εὐτελής -ής -ές:   σποδὸς ἡ καρδία αὐτοῦ, καὶ γῆς εὐτελεστέρα ἡ ἐλπὶς αὐτοῦ) en mold og líf hans engu verðmætara en leir (πηλοῦ)el seu cor és cendra, la seva esperança és més miserable que la terra i la seva vida és menys valuosa (o: no és pas més valuosa) que el fang

vesöld <f. vesaldar, no comptable>:
1. <GENmisèria f
2. (heilsuveila, veikindi, veikleikixacres f.pl (estat de malaltia, de salut feble o dolenta)
3. (deyfðapatia f (indolència )
♦ andleg vesöld: [estat m de] prostració anímica

vetfang <n. vetfangs, no comptable>:
(svipaninstant m (moment)
♦ í einu vetfangi: en un instant
♦ í sama vetfangi: en el mateix instant

vetiver·gras <n. -grass, -grös>:
vetiver m (planta Vetiveria zizanioides syn. Anatherum zizanioides syn. Andropogon muricatus)

vetiver·olía <f. -olíu, -olíur>:
oli m de vetiver 

< vetki, vetki, vetki <pron. indef.>:
1. ningú -una 
◊ ráðomc þér, Loddfáfnir, ǀ enn þú ráð nemir, ǁ nióta mundo, ef þú nemr, ǁ þér muno góð, ef þú getr: ǁ veiztu, ef þú vin átt, ǀ þannz þú vel trúir, ǁ farðu at finna opt; ǁ þvíat hrísi vex ǀ oc hávo grasi ǁ vegr, er vætki trøðr: [Nós] t'aconsellem, Loddfáfnir, i tant de bo segueixis tu el consell; si el segueixes, en trauràs profit, en trauràs benefici, si el fas teu: mira: si tens un amic, en qui confiïs bé, vés a veure'l sovint, car, el camí que ningú no trepitja es cobreix de bosc talladís i herba alta
2. no-res 
◊ komt-a-ðu af því þingi, ǀ er vér þat frægim, ǁ at þú sǫk sœttir ǀ né slekðir aðra; ǁ vildir ávallt vægja, ǀ enn vætki halda, ǁ kyrrt um því láta, ǀ †...†": no tornaves [mai] del þing que sentíssim a dir que hi havies incoat una acció ni que hi haguessis guanyat el plet a altri; sempre hi estaves disposat a cedir, no volies mantenir-t'hi [ferm] en res (més lliurement,: sense oposar-hi resistència), i hi restaves en silenci sobre †...†
 
Pronom arcaic VETKI ‘no-res’
En negreta les formes emprades en edicions modernes de textos medievals normalitzades ortogràficament: vetki, vétki, vætki etc.
  Paradigma  
N vetki, vetke, vettki, vétki, vætki, vættki, vǽtke, vekke, vę́tki  
A vetki, vetke, vettki, vétki, vætki, vættki, vǽtke, vekke, vę́tki  
G vettugis, vettoges, molt rar vetkes, molt rar vætkis, vettergis, vetterge[s]s, vættergis  
D vettugi, vættugi, vettoge  
Cf. a més a més ekki vættanna o ekke vǽtta[nna] ‘absolutament no-res, gens’ i nǫkkot vǽtta ‘alguna cosa’.
El datiu vettugi té encara un cert ús a la locució virða e-ð að vettugi ‘fer cas omís d'una cosa, tenir una cosa en no-res, menysprear una cosa’.
Fora d'aquesta forma del neutre, aquest pronom indefinit és arcaic.
 

vetni <n. vetnis, no comptable>:
hidrogen m (H)
♦ grænt vetni: hidrogen verd
♦ ofurþungt vetni: hidrogen m superpesant, triti m (þrívetni) (³H)
♦ svipta vetni: deshidrogenar
♦ þungt vetni: hidrogen m pesant, deuteri m (tvívetni) (²H)

vetnis·atóm <n. -atóms, -atóm>:
àtom m d'hidrogen

vetnis·binding <f. -bindingar, no comptable>:
hidrogenació f

vetnis·bíll <m. -bíls, -bílar>:
automòbil m d'hidrogen, cotxe m d'hidrogen

vetnis·blanda <f. -blöndu, -blöndur. Gen. pl.: -blandna o: -blanda>:
mescla f d'hidrogen

vetnisbrómóflúoró- <en compostos>:
<QUÍMhidrobromofluoro-

vetnis·bundinn, -bundin, -bundið <adj.>:
hidrogenat -ada

vetnis·flúoríð <n. -flúoríðs, no comptable>:
fluorur m d’hidrogen

vetnis·flúorókolefni <n. -flúorókolefnis, -flúorókolefni>:
hidrofluorocarboni m, fluorocarboni hidrogenat, fluorocarbur hidrogenat, HFC m

vetnis·formýlun <f. -formýlunar, no comptable>:
hidroformilació f

vetnis·fosfíð <n. -fosfíðs, no comptable>:
fosfà m, fosfur m d'hidrogen, fosfamina f, fosfina f

vetnis·framleiðsla <f. -framleiðslu, no comptable>:
producció f d’hidrogen

vetnis·frumeind <f. -frumeindar, -frumeindir>:
àtom m d'hidrogen

vetnisgeymslu·kerfi <n. -kerfis, -kerfi>:
sistema m d'emmagatzament d'hidrogen

vetnis·halókolefni <n. -halókolefnis, -halókolefni>:
hidrocarbur halogenat, organohalogen m, halohidrocarbur m

vetnis·íhlutur <m. -íhlutar, -íhlutir>:
component m [tècnic] d'hidrogen

vetnis·jón¹ <f. -jónar, -jónir>:
m hidrogen

vetnis·jón² <n. -jóns, -jón>:
m hidrogen

vetnisjóna·geisli <m. -geisla, -geislar>:
feix m d'ions d'hidrogen
♦ neikvæður vetnisjónageisli: feix d'ions d'hidrogen negatius

vetnis·kerfi <n. -kerfis, -kerfi>:
sistema m d'hidrogen

vetnis·klóríð <n. -klóríðs, no comptable>:
clorur m d’hidrogen

vetnis·klóróflúorókolefni <n. -klóróflúorókolefnis, -klóróflúorókolefni>:
clorofluorocarboni hidrogenat, clorofluorocarbur hidrogenat, HCFC m

vetnis·knúinn, -knúin -knúið <adj.>:
impulsat -ada per hidrogen
♦ vetnisknúin ökutæki: vehicles impulsats per hidrogen

vetnis·kolefni <n. -kolefnis, -kolefni>:
hidrocarbur m (kolvatnsefni)
♦ arómatísk fjölhringa (o: fjölhringjavetniskolefni: hidrocarburs policíclics aromàtics

vetniskolefnis·greining <f. -greiningar, -greiningar>:
anàlisi f d'hidrocarburs

vetnisleka·nemi <m. -nema, -nemar>:
sensor m de detecció de fugues (o: fuites) d'hidrogen

vetnis·leki <m. -leka, -lekar>:
fuga (o: fuita) f d'hidrogen

vetnis·meðhöðlun <f. -meðhöðlunar, no comptable>:
tractament m amb hidrogen, hidrotractament m

vetnismeðhöðlunar·eining <f. -einingar, -einingar>:
unitat f de tractament amb hidrogen

vetnis·peroxíð <n. -peroxíðs, no comptable>:
peròxid m d'hidrogen, aigua oxigenada (H2O2)

vetnis·sameind <f. -sameindar, -sameindir>:
molècula f d'hidrogen

vetnis·samhæfi <n. -samhæfis, no comptable>:
compatibilitat m amb l'hidrogen

vetnis·samsæta <f. -samsætu, -samsætur. Gen. pl.: -samsæta o: -samsætna>:
isòtop m d'hidrogen

vetnis·sía <f. -síu, -síur. Gen. pl.: -sía>:
filtre m d'hidrogen

vetnis·sprengja <f. -sprengju, -sprengjur. Gen. pl.: -sprengna o: -sprengja>:
bomba f H, bomba f termonuclear, bomba f d'hidrogen

vetnis·stefna <f. -stefnu, no comptable>:
política f en matèria d'hidrogen

vetnis·stöð <f. -stöðvar, -stöðvar>:
estació f d’hidrogen (instal·lació de producció i proveïment d'hidrogen)

vetnis·súlfíð <n. -súlfíðs, no comptable>:
sulfur m d'hidrogen, àcid sulfhídric (H2S)

vetnis·súperoxíð <n. -súperoxíðs, no comptable>:
superòxid m d’hidrogen (HO2)

vetnis·svipting <f. -sviptingar, no comptable>:
deshidrogenació f

vetnis·sviptir <m. -sviptis, -sviptar>:
deshidrogenasa f

vetnis·svæðing <f. -svæðingar, no comptable>:
hidrogenificació f

vetnis·sýaníð <n. -sýaníðs, no comptable>:
cianur m d'hidrogen, àcid prússic (blásýra)

vetnis·tengdur, -tengd, -tengt <adj.>:
hidrogenat -ada

vetnis·tengi <n. -tengis, -tengi. Gen. pl.: -tengja; dat.pl.: -tengjum>:
enllaç m d’hidrogen

vetnis·tenging <f. -tengingar, no comptable>:
hidrogenació f

vetnis·tækni <f. -tækni, no comptable>:
tecnologia f de l'hidrogen

vetnis·ökutæki <n. -ökutækis, -ökutæki. Gen. pl.: -ökutækja; dat.pl.: -ökutækjum>:
vehicle m d'hidrogen

vetra <vetrar | vetraði | vetrað. Verb impersonal unipersonal amb subjecte gramatical það>:
fer-se hivern
◊ allir saman skulu þeir gefnir verða ránfuglum fjallanna og dýrum jarðarinnar. Ránfuglarnir skulu sitja á þeim sumarlangt og öll dýr jarðarinnar halda sig þar þegar vetrar (ʕāˈlā-u̯   tɛħĕˈrāφ, עָלָיו תֶּחֱרָף)tots plegats seran donats als ocells rapinyaires de les muntanyes i a les bèsties de la terra. Els ocells rapinyaires hi passaran l'estiu a sobre, i totes les bèsties de la terra hi sojornaran quan arribarà l'hivern
♦ tekur að vetra: <eða ritm.ja comença a fer fred
♦ það vetrar: va arribant l'hivern
♦ það fer að vetra ~ það er farið að vetra: ja comença a fer fred, ja s'acosta l'hivern

vetrar·áætlun <f. -áætlunar, -áætlanir>:
horari m d’hivern (d’autobusos)

vetrar·akstur <m. -aksturs, no comptable>:
conducció f en hivern

vetrar·beit <f. -beitar, no comptable>:
pastura f d’hivern

vetrar·blóm <n. -blóms, -blóm>:
*saxífraga f de fulles oposades (planta Saxifraga oppositifolia) (góubeytill 2.)

vetrar·braut <f. -brautar, -brautir>:
1. <GENcamí m d'hivern, viarany hivernenc
reið hann til Borgar um kvöldið. Bjó þar þá Loftur biskupsson. Voru þeir Þorgils tólf saman. Var þar allvel við þeim tekið. Mýrar lágu illa. Mátti þá tyllast á vetrarbrautum (SS II, cap. 388, pàg. 590): va arribar a Borg al vespre. Allà hi vivia en Loftur, el fill del bisbe. En Þorgils i els seus homes eren dotze en total. Hi foren molt ben rebuts. Els aiguamolls no estaven gelats del tot i es podien travessar a pas caute pels camins hivernencs (vocabulari: #1. liggja: Cf. en Baetke 19874, pàg. 383: 6. mit Eis bedeckt, zugefroren sein: lágu firðir allir; #2. tyllast: Cf. en Baetke 19874, pàg. 669: tyllask vb.   mit leichten Schritten, mit aller Vorsicht gehen; #3. vetrarbraut: Cf. en Baetke 19874, pàg. 727: vetrar-braut f. während des Winters benutzter Pfad)
2. <ASTRONgalàxia f

Vetrar·braut <f. -brautar, no comptable>:
<ASTRONVia Làctia f

vetrar·búningur <m. -búnings, -búningar>:
<GEN & FIGvestit m d'hivern, vestit m hivernal

vetrar·byrjun <f. -byrjunar, -byrjanir>:
inici (o: principi) m d'hivern

vetrar·bࣼli <n. -bࣼlis, -bࣼli>:
cau m de l'ós, ossera f

vetrar·dagskrá <f. -dagskrár (o: -dagskráar), -dagskrár>:
programa m d'hivern

vetrar·dagur <m. -dags, -dagar>:
dia m d'hivern
♦ á vetrardegi: <LOChivernenc -a, [en dia] d'hivern, durant l'hivern
að vísu er það þungt, að fara með sárt ennið heim aftur. Því óþolinmóður verður hverr sá maður, sem hrekst á margþóftuðu skipi í stormum og æstum sjó á vetrardegi (ἡ χειμέρια ἄελλα:   ὅνπερ ἄελλαι ǁ χειμέριαι εἰλέωσιν ὀρινομένη τε ϑάλασσα), þó hann hafi ekki verið lengur en einn mánuð í burtu frá konu sinni
♦ fyrsti vetrardagur, vetrardagurinn fyrsti: <HISTel primer dia d'hivern. En el calendari tradicional islandès, el dissabte de la 26ena setmana (en els sumaraukaár, la 27ena setmana) de l'estiu. El primer dia d'hivern queia entre el 21 i el 27 d'octubre, en els rímspillisár, entre el 21 i el 28 d'octubre. El primer dia d'hivern fou dia festiu fins a l'any 1744

vetrar·dá <n. -dás, no comptable>:
hibernació f, letargia f hivernal (vetrardvali)

vetrar·dekk <n. -dekks, -dekk. Gen. pl.: -dekkja; dat.pl.: -dekkjum>:
pneumàtic m d’hivern

vetrar·dvali <m. -dvala, no comptable>:
hibernació f
♦ leggjast í vetrardvala: posar-se a hibernar
♦ liggja í vetrardvala: hibernar
♦ vakna úr vetrardvala (o: vakna upp af vetrardvalanum)despertar de la hibernació

vetrar·dvöl <f. -dvalar, -dvalir>:
campament m d'hivern, sojorn m (o: residència f [temporal]) d'hivern (lloc, per estar-hi, temporalment, durant l'hivern en una expedició, un viatge etc.)

vetrar·eik <f. -eikur (o: -eikar), -eikur>:
roure m de fulles grosses (arbre Quercus petraea)

vetrar·einkunn <f. -einkunnar, -einkunnir>:
qualificació f final de primer quadrimestre (que fa mitjana amb la qualificació final del segon quadrimestre per a fer la qualificació final de l'assignatura)

vetrar·fatnaður <m. -fatnaðar, no comptable>:
roba f d'hivern

vetrar·ferð <f. -ferðar, -ferðir>:
viatge m en hivern (viatge fet durant l'hivern)
◊ “Vetrarferð op. 89 D 911” eftir Franz Schubert: “Viatge d'hivern, op. 89, D 911” d'en Franz Schubert

vetrar·ferðamennska <f. -ferðamennsku, no comptable>:
turisme m d'hivern

vetrar·flundra <f. -flundru, -flundrur. Gen. pl.: -flundra>:
limanda americana (peix Pseudopleuronectes americanus)

vetrar·forði <m. -forða, no comptable>:
provisions f.pl per a l'hivern

vetrar·frakki <m. -frakka, -frakkar>:
abric m d'hivern

vetrar·frí <n. -frís, -frí. Gen. pl.: -fría; dat.pl.: -fríum>:
vacances f.pl d'hivern

vetrar·færð <f. -færðar, no comptable>:
transitabilitat f de les carreteres, pistes i camins, però coberts de neu o glaç (i potser amb nevades caiguent)

vetrar·gestur <m. -gests, -gestir>:
hoste m hivernal  (dit, especialment, d'ocells ‘hivernencs’, és a dir, ocells que passen l'hivern a Islàndia)

vetrar·gosi <m. -gosa, -gosar>:
lliri m de neu  (planta Galanthus nivalis)

vetrar·grasker <n. -graskers, -grasker. Gen. pl.: -graskerja (o: -graskera); dat.pl.: -graskerjum (o: -graskerum)>:
1. carabassera f de bou (planta Cucurbita maxima)
2. carabassa f de bou (fruit de la planta Cucurbita maxima)

vetrar·græna* <f. -grænu, -grænur>:
viola f de bruixa, vincapervinca f, herba f donzella, proenga f (Mall., Men.), xuclamel m [negre] (Bal., Empordà), caramel·lera negra (Mall., Eiv.), mamellera negra (Mall.) (planta Vinca media syn. Vinca difformis [ssp. difformis] syn. Vinca minor ssp. media)

vetrar·hamur <m. -hams, -hamir>:
1. <ZOOplomatge m d'hivern
2. <FIGvestit m d'hivern
♦ Straumfjarðará er búin að ryðja af sér vetrarhamnum, um sinn: el riu d'Straumfjarðará s'ha tret del damunt el seu vestit d'hivern, de moment...

vetrar·harðindi <n.pl -harðinda>:
rigors m.f.pl de l'hivern, el més cru de l'hivern

vetrar·harka <f. -hörku, -hörkur. Gen. pl.: -harkna o: -harka>:
rigors m.f.pl de l'hivern
♦ gerast vetrarharka mikil: tornar l'hivern rigorós [i dur], presentar-se un hivern rigorós

vetrar·hár <n.pl -hára>:
<ZOOpelatge m d'hivern

vetrar·herbúðir <f.pl -herbúða>:
quarters m.pl d'hivern

vetrar·híði <n. -híðis, -híði>:
cau m de l'ós, ossera f

vetrar·hjólbarði <m. -hjólbarða, -hjólbarðar>:
pneumàtic m d’hivern

vetrar·hreðka <f. -hreðku, -hreðkur. Gen. pl.: -hreðka o: -hreðkna>:
rave negre (planta Raphanus sativus var. niger & arrel comestible d'aquesta planta)

vetrar·hrím <n. -hríms, no comptable>:
gebre m d'hivern, gebre hivernenc
von hins vanþakkláta bráðnar eins og vetrarhrím (ἡ χειμέριος πάχνη:   ἀχαρίστου γὰρ ἐλπὶς ὡς χειμέριος πάχνη τακήσεται) og skolast burt (ῥυήσεται) líkt og skólp: l’esperança de l'ingrat es fon com el gebre d'hivern i s'escola com l'aigua de l'esbandida

vetrar·hús <n. -húss, -hús>:
casa f d'hivern
þá brýt ég niður vetrarhúsið (bēiθ   ha-ˈħɔrɛφ ~ בֵּית-הַחֹרֶף:   wə-hikkēi̯ˈθī   βēi̯θ־ha-ˈħɔrɛφ   ʕal־ˈbēi̯θ   ha-qˈqāʝit͡s,   וְהִכֵּיתִי בֵית-הַחֹרֶף, עַל-בֵּית הַקָּיִץ) og sumarhúsið, fílabeinshúsin verða jöfnuð við jörðu og hin stóru hús munu hverfa, segir Drottinn: aleshores demoliré la casa d'hivern i la casa d'estiu, les cases d'ivori seran arrasades i desapareixeran les grans cases, oracle de Jahvè

vetrar·hveiti <n. -hveitis, no comptable>:
forment m [blancal], xeixa f (Bal.) (planta Triticum aestivum)

vetrar·höll <f. -hallar, -hallir>:
palau m d'hivern
konungur bjó í vetrarhöllinni (bēiθ   ha-ˈħɔrɛφ ~ בֵּית-הַחֹרֶף:   wə-ha-mˈmɛlɛχ   ʝōˈʃēβ   bēi̯θ   ha-ˈħɔrɛφ   ba-ˈħɔδɛʃ   ha-ttəʃīˈʕī,   וְהַמֶּלֶךְ, יוֹשֵׁב בֵּית הַחֹרֶף, בַּחֹדֶשׁ, הַתְּשִׁיעִי), með því að þetta var í níunda mánuðinum, og eldur brann í glóðarkerinu fyrir framan hann: el rei residia al palau d'hivern, al mes novè, i el foc cremava al braser davant ell
♦ áhlaupið (o: árásin) á Vetrarhöllina [í Sankti Pétursborg]: <HISTl'assalt (o: la presa) al palau d'hivern [de Sankt-Petersburg]

vetraríþrótta·kennari <m. -kennara, -kennarar>:
instructor m d'esports d'hivern, instructora f d'esports d'hivern

vetraríþrótta·staður <m. -staðar, -staðir>:
estació f d'esquí

vetrar·íþrótt <f. -íþróttar, -íþróttir>:
esport m d'hivern

vetrar·karsi <m. -karsa, no comptable>:
barbarea f vernal, herba f de Santa Bàrbara (planta Barbarea praecox)

vetrar·koli <m. -kola, -kolar>:
limanda americana (peix Pseudopleuronectes americanus)

vetrar·kuldi <m. -kulda, -kuldar>:
fred m hivernal, fred m de l'hivern

vetrar·kúrbítur <m. -kúrbíts, -kúrbítar>:
1. carabassera f de bou (planta Cucurbita maxima)
2. carabassa f de bou (fruit de la planta Cucurbita maxima)

vetrar·kvíðarstör <m. -kvíðarstarar, -kvíðarstarir>:
càrex m de rizomes allargats (planta Carex chordorrhiza)

vetrar·kvöld <n. -kvölds, -kvöld>:
vespre m d'hivern

vetrar·lag <n. -lags, no comptable>:
Mot emprat en la locució:
♦ að vetrarlagi: <LOCen hivern

vetrar·landslag <n. -landslags, no comptable>:
paisatge m d'hivern, paisatge m hivernal

vetrar·langt <adv.>:
[durant] tot l'hivern
♦ dveljast vetrarlangt hjá e-m: passar [tot] l'hivern a casa algú

vetrar·laukur <m. -lauks, -laukar>:
1. pírola pèndula, pírola f unilateral (planta Orthilia secunda syn. Pyrola secunda) (grænlilja)
2. cebeta f [japonesa], ceba japonesa, ceba f d'hivern (planta Allium fistulosum) (pípulaukur)

vetrar·lega <f. -legu, -legur. Gen. pl.: -legna o: -lega>:
<MAR[lloc m d']ancoratge m on passar-hi l'hivern, lloc m d'hivernada
en hundraðshöfðingin treysti betur skipstjóra og skipseiganda en því er Páll sagði. Höfnin var óhentug til vetrarlegu (ἡ παραχειμασία -ίας:   ἀνευθέτου δὲ τοῦ λιμένος ὑπάρχοντος πρὸς παραχειμασίαν). Því var það flestra ráð að halda þaðan ef þeir máttu ná Fönix og hafa þar vetrarlegu (παραχειμάζειν:   καταντήσαντες εἰς Φοίνικα παραχειμάσαι). Sú höfn era á Krít og veit til útsuðurs og útnorðurs: però el centurió confiava més en el pilot i en el patró de la nau que en el que li deia en Pau. El port era inapropiat per a hivernar-hi. Per això, el consell de la majoria fou de salpar d'allà per veure si podien atènyer Fènix i passar-hi l'hivern. Aquest port està a Creta i mira en direcció del sud-oest i del nord-oest

vetrar·legur, -leg, -legt <adj.>:
hivernal, hivernenc -a

vetrar·leikar <m.pl -leika>:
jocs m.pl d'hivern

vetrar·leyfi <n. -leyfis, -leyfi>:
vacances f.pl d'hivern (laborals & escolars)
♦ vera í vetrarleyfi: estar de vacances [d'hivern]

vetrar·lyng <n. -lyngs, no comptable>:
bruc m del Cap (planta Erica x hyemalis)

vetrar·lægi <n. -lægis, -lægi. Gen. pl.: -lægja; dat.pl.: -lægjum>:
port m d’hivernada

vetrar·mánuður <m. -mánaðar, -mánuðir>:
mes m d'hivern

vetrar·monsún <m. -monsúns, -monsúnar>:
monsó m d'hivern

vetrar·myrkur <n. -myrkurs, no comptable>:
foscor f hivernal

vetrar·nauð <f. -nauðar, -nauðir>:
penúria f de l'hivern, penúria hivernenca
svá gæta þau þess tíma, nær þau þurfu at flýja kulda ok stormsamligar vetrarnauðir, ok hirða sik svá undir steinum eða í stórum hellum eða í djúpum jarðfǫllum til þeirrar stundar, er þau hafa tíma til framgǫngu (Espill, cap. 6, pàg. 13): també prenen esment del temps quan els cal fugir del fred i de les borrascoses penúries hivernals i per això s'amaguen (es resguarden) sota les pedres o dins grans coves o en profunds caus [excavats] en la terra fins al moment en què tenen el temps [escaient] per a [tornar a] sortir-ne
en er þeir höfðu skipað sér í fylkingar, hverjir með sínum fyrirliðum, þá gengu Trójumenn með glaum og háreysti (ϰλαγγῇ τ’ ἐνοπῇ τ’), sem fuglar, í þá líking sem glaumur mikill verður undir himinhvolfinu af trönum, þeim er flúið hafa undan vetrarnauð og stórhríðum, fljúga þær þá með glaumi miklum út að Ókeansstraumum (ἐπ’ ὠϰεανοῖο ῥοάων), færa á hendur Pygmeum bana og feigð (φόνον ϰαὶ ϰῆρα), og hefja að morgni dags skæða rimmu (κακὴν ἔριδα)i quan s'hagueren arrenglerat en ordre de batalla, tots amb llurs caps, llavors els troians marxaren, amb cridòria i xivarri, com ocells: talment com quan es fa un gran soroll sota la volta del cel per les grues, les quals fugen de la penúria de l'hivern i de les grans pluges, i volen llavors amb gran cridòria fins a les ribes del riu Ocèan portant la mort i una parca imminent als pigmeus, i inicien a l'alba una brega funesta (l'original fa: ἠύτε περ κλαγγὴ γεράνων πέλει οὐρανόϑι πρό· ǁ αἵ τ’ ἐπεὶ οὖν χειμῶνα φύγον καὶ ἀϑέσφατον ὄμβρον)

vetrar·nótt <f. -nætur, -nætur>:
nit f d'hivern

vetrar·ólympíuleikar <m.pl -ólympíuleika>:
<ESPORTJocs Olímpics d'hivern

vetrar·repja <f. -repju, -repjur. Gen. pl.: -repja>:
colza f d'hivern (planta Brassica rapa subsp. oleifera)

vetrar·ríki <n. -ríkis, -ríki. Gen. pl.: -ríkja; dat.pl.: -ríkjum>:
rigor m,f de l’hivern, [moment m més] cru m de l'hivern
það var einn vetur að snemma kom á vetrarríki mikið og gerði þegar jarðbönn þar um Bitruna. Tóku menn þá aflát stór en sumir ráku fé sitt um heiði. Þetta sumar áður hafði Óspakur látið gera virki á bæ sínum á Eyri. Það var öruggt vígi ef menn væru til varnar. Um veturinn á gói kom hríð mikil og hélst hún viku. Það var norðanveður mikið. En er af létti hríðinni sáu menn að hafís var að kominn allt hið ytra en þá var ísinn eigi kominn inn í Bitruna. Fóru menn þá að kanna fjörur sínar. En frá því er sagt að út frá Stiku, á milli og Guðlaugshöfða, hafði rennt upp reyður mikil. Í hval þeim átti mest Snorri goði og Sturla Þjóðreksson. Álfur hinn litli og enn fleiri bændur áttu þar nokkuð í. Menn fóru til þar um Bitruna og skáru hvalinn eftir tilskipan Þóris og Álfs: un hivern es va esdevenir que el rigor de l'hivern va arribar aviat i va fer que, al punt, el bestiar no pogués pasturar pels voltants de Bitra. La gent tingueren llavors grans pèrdues de bestiar i alguns varen menar les seves ovelles [cap al sud] a través de l'altiplà. L'estiu anterior, l'Óspakur havia fet aixecar un mur de defensa al voltant del seu mas d'Eyri. Era un baluard segur sempre que hi hagués homes per defensar-lo. Durant l'hivern, en el mes de gói es va produir una gran tesmpesta de neu que va durar tota una setmana. [Durant tot aquest temps] va bufar un fort vent del nord. I quan la tempesta va cessar, la gent varen veure que el gel de la mar ja arribava fins a la part més exterior [de la costa] però el gel encara no havia penetrat fins a Bitra. Llavors la gent varen anar a trescar llurs platges i, segons conten, entre Stika i el cap de Guðlaugshöfði s'hi havia encallat un gran rorqual. La major porció d'aquell animal pertanyia[, per llei,] al godó Snorri i a l'Sturla Þjóðreksson. . L'Álfur Petit i alguns pagesos més també en tenien dret a una petita porció. Els de Bitra i voltants hi anaren i escorxaren la balena segons les disposicions d'en Þórir i l'Álfur. Quan estaven escorxant la balena, varen veure que se'ls acostava al rem una nau des de l'altra banda del fiord d'Eyri. Varen constatar que era una gran nau de dotze rems i que pertanyia a l'Óspakur. La nau va atracar devora la balena i quinze homes ben armats van baixar a terra. Quan l'Óspakur va baixar a terra, s'acostà a la balena i va demanar de qui era la balena i qui en disposava
Sturla Þjóðreksson sendi þau orð að vestan að hann væri þegar búinn að fara að þeim Óspaki er Snorri vildi og kallar sig eigi óskyldara að fara þessa för en Snorra. Leið svo veturinn fram um jól og spurðust jafnan óspektir norðan frá þeim Óspaki. Vetrarríki var á mikið og lágu firðir allir: l’Sturla Þjóðreksson va enviar, des de ponent, un missatge dient que ja estava preparat per atacar l'Óspakur quan volgués l'Snorri bo i afegint que no se sentia pas menys obligat a dur a terme aquesta expedició que l'Snorri. I així va anar passant l'hivern fins després de Nadal i[, durant tot aquest temps,] des del nord arribaven contínuament notícies de les atrocitats comeses per l'Óspakur i els seus homes. Feia un hivern molt cru i rigorós i tots els fiords estaven gelats
en þér, seifborni Menelás, er það ekki ákveðið, að deyja og bana bíða í hinu hestauðuga (ἱπποβότῳ) Argverjalandi; heldur munu hinir ódauðlegu guðir flytja þig til hins Elysiska vallar og endimarka jarðarinnar, þar er hinn bleikhári Hradamant býr: þar lifa menn mesta hóglífi (ῥηΐστη βιοτὴ); þar er ekki snjór og ekki vetrarríki (ὁ χειμών -ῶνος:   οὐ νιφετός, οὔτ’ ἂρ χειμὼν πολὺς οὔτε ποτ’ ὄμβρος), og aldrei steypiregn, heldur sendir útsjárinn sífellt frá sér þjótandi (λιγὺ πνείοντος) vestangusti (ζεφύροιο ἀήτας) til að svala mönnum: fyrir því að þú átt Helenu, og ert dótturmaður (γαμβρὸς) Seifs: però a tu, Menelau, nodrissó d'en Zeus, el destí no t'ha acordat que moris ni esperis la mort a la terra dels argius, rica en cavalls, sinó que els déus immortals et transportaran als Camps Elisis i als confins de la terra, on habita el ros Radamant: allà els homes viuen una vida dolcíssima i comodíssima, allà no hi ha neu ni el rigor de l'hivern ni mai ruixats, sinó que l'Ocèan hi envia constantment els seus zèfirs mormolants per a refrescar els humans: [tot això és] perquè la teva dona és l'Hèlena i[, per tant,] ets gendre d'en Zeus

vetrar·ríkur, -rík, -ríkt <adj.>:
d'hiverns [crus i] rigorosos
Gúnefur kom með tuttugu og tvö skip frá Kýfsborg; honum fylgdu Eníanar og hinir hergjörnu Perebar, er sett höfðu byggð sína í kring um hina vetrarríku Dódónu (δυσχείμερος -είμερος -είμερον:   μενεπτόλεμοί τε Περαιβοὶ ǁ οἳ περὶ Δωδώνην δυσχείμερον οἰϰί’ ἔϑεντο), og áttu land (οἵ τ’ ... ἔργα νέμοντο) í kring um hið fagra (ἱμερτὸν) Títaresusfljót: en Guneu va arribar amb vint-i-dues naus des de Cifos. El seguien els eniens i el bel·licosos perebs que havien posat llurs habitatges al voltant de Dodona, la de rigorosos hiverns, i posseïen les terres al voltant del bell riu Títar

vetrar·salat <n. -salats, -salöt>:
(hrokkinblaðssalatescarola f (planta Cichorium endivia var. crispa)

vetrar·sar <n. -sars, -sör>:
sajolida f de bosc (o: de muntanya), herba f de les olives, senyorida f de muntanya (o: de bosc(Mall.), saboritja f de muntanya (o: de bosc(Val.(planta Satureja montana al. Satureia montana)

vetrar·selur <m. -sels, -selir>:
foca grisa  (mamífer Halichoerus grypus) (útselur)

vetrar·sól <f. -sólar, no comptable>:
sol m hivernal, sol m d'hivern

vetrar·sólhvörf <n.pl -sólhvarfa>:
solstici m d'hivern

vetrar·sólstöður <f.pl -sólstaða>:
solstici m d'hivern

vetrar·stafkúla <f. -stafkúlu, -stafkúlur. Gen. pl.: -stafkúlna>:
palet m de tambor (bolet Tulostoma brumale)

vetrar·starf <n. -starfs, -störf>:
activitats f d'hivern, activitats f.pl hivernals

vetrar·steinbrjótur <m. -steinbrjóts, -steinbrjótar>:
*saxífraga f de fulles oposades (planta Saxifraga oppositifolia)

vetrar·stígvél <n. -stígvéls, -stígvél>:
bota f d'hivern

vetrar·stokkrós <f. -stokkrósar, -stokkrósir>:
malva f reial, malva f doble (planta Alcea rosea syn. Althaea rosea)

vetrar·stöð <f. -stöðvar, -stöðvar>:
estació f d'esquí

vetrar·svefn <m. -svefns, no comptable>:
hibernació f

vetrar·tími <m. -tíma, no comptable>:
1. <GENhivern m, època f hivernal
♦ yfir vetrartímann: en [l']hivern, al llarg de l'hivern
2. (það að seinka klukkunni um eina klukkustund yfir vetrartímannhorari m d'hivern (retardament d'una hora entre finals d'octubre i finals de març)
Ísland er eitt fimm Evrópulanda án sumar- og vetrartíma: Islàndia és un dels cinc països europeus sense horari d'hivern i d'estiu
♦ stilla klukkuna yfir á vetrartíma: canviar l'hora del rellotge a l'hora d'hivern, retardar una hora el rellotge per l'horari d'hivern

vetrar·tíska <f. -tísku, no comptable>:
moda f d'hivern

vetrar·útsölur <f.pl -útsalna (o: -útsala)>:
rebaixes f.pl d'hivern

vetrar·veður <n. -veðurs, -veður>:
temps m d'hivern

vetrar·vegur <m. -vegar, -vegir>:
camí m d'hivern

vetrar·vertíð <m. -vertíðar, -vertíðir>:
temporada f de pesca d'hivern

vetrar·vist <f. -vistar, no comptable>:
lloc m on passar-hi l'hivern (veturvist)
♦ hafa vetrarvist einhversstaðar: passar l'hivern a un lloc
þegar ég sendi Artemas til þín eða Týkíkus kom þá sem fyrst til mín í Nikópólis því að þar hef ég ásett mér að hafa vetrarvist (παραχειμάζειν:   ἐκεῖ γὰρ κέκρικα παραχειμάσαι)quan t'hauré enviat l'Artemàs (l'Àrtemes) o en Tíquic, vine tan aviat com puguis a trobar-me a Nicòpolis, perquè m'he proposat de passar-hi l'hivern

vetrar·yrki <n. -yrkis, -yrki. Gen. pl.: -yrkja; dat.pl.: -yrkjum>:
varietat f hivernal

vetrar·þjónusta <f. -þjónustu, -þjónustur. Gen. pl.: -þjónusta o: -þjónustna>:
serveis m.pl d'hivern (serveis de manteniment de carrers, voravies, camins etc. durant l'hivern perquè siguin transitables)
♦ heiði getur verið ófær. Engin vetrarþjónusta. Færð á vegum: ☎ 1777: l'altiplà pot ésser intransitable. No hi ha serveis de manteniment durant l'hivern. [Informació sobre l']estat de carreteres i camins: ☎ 1777

vetrar·önn <f. -annar, -annir>:
<EDUprimer quadrimestre

vetrungur <m. vetrungs, vetrungar>:
vedell m d'un any

vettlinga·tök <n.pl -taka>:
<FIGguants m.pl de seda
♦ hér duga engin vettlingatök: <LOC FIGaquí no valen miraments, aquí no s'ha d'anar de bones
♦ taka e-ð engum vettlingatökum: <LOC FIGno anar amb miraments amb una cosa

vettlingur <m. vettlings, -vettlingar>:
1. (belgvettlingurmanyopla f (guant amb separació només per al polze)
2. (fingravettlingurguant m (guant de cinc dits)

vettugi:
dat. de vetki “no-res”
♦ virða e-ð að vettugi: <LOC FIGfer cas omís d'una cosa, tenir una cosa en no-res (o: no tenir una cosa per res), desdenyar (o: menysprear) una cosa
ég hefi verið vandlætingasamur vegna Drottins, Guðs allsherjar, því að Ísraelsmenn hafa virt að vettugi (ʕāˈzaβ ~ עָזַב:   kī־ʕāzəˈβū   βərīθə-ˈχā   bəˈnēi̯   ʝiɕrāˈʔēl,   כִּי-עָזְבוּ בְרִיתְךָ בְּנֵי יִשְׂרָאֵל) sáttmála þinn, rifið niður ölturu þín og drepið spámenn þína með sverði, svo að ég er einn eftir orðinn, og sitja þeir nú um líf mitt: he estat ple de zel per Jahvè Cevaot, perquè els israelites han tingut en no-res la vostra aliança, han derrocat els vostres altars i han mort a espasa els vostres profetes, de manera que he romàs jo tot sol, i ara encara cerquen de matar-me a mi
því að hvorki fyrirleit hann hinn hrjáða né virti að vettugi neyð hans (ʃāˈqat͡s ~ שָׁקַץ:   kī   lɔʔ-βāˈzāh   wə-ˈlɔʔ   ʃiqˈqat͡s   ʕɛ̆ˈnūθ   ʕāˈnī,   כִּי לֹא-בָזָה וְלֹא שִׁקַּץ, עֱנוּת עָנִי). Hann huldi ekki auglit sitt fyrir honum heldur heyrði hróp hans á hjálp: car no ha menyspreat ni desdenyat la seva penúria (fretura, necessitat). No li ha amagat pas la seva cara, sinó que ha escoltat el seu crit d'ajuda
þá sagði Haman við Xerxes konung: „Meðal þjóðanna hvarvetna í héruðum ríkis þíns er ein þjóð sem hefur dreifst víða og sker sig úr öllum öðrum þjóðum. Lög þessarar þjóðar eru frábrugðin lögum allra annarra þjóða, lög konungs virðir hún að vettugi (ʕāˈɕāh   ˈʔaʝin ~ עָשָׂה אַיִן:   wə-ʔɛθ־dāˈθēi̯   ha-mˈmɛlɛχ   ʔēi̯ˈn-ām   ʕɔˈɕīm,   וְאֶת-דָּתֵי הַמֶּלֶךְ אֵינָם עֹשִׂים). Verður ekki við það unað að konungur láti þetta óátalið: llavors l'Aman va dir al rei Assuer: “Entre els pobles arreu de les províncies del teu regne hi ha un únic poble que s'ha dispersat vastament i que s'aparta de tots els altres pobles. Les lleis d'aquest poble són diferents de les de tots els altres pobles, tenen en no-res (desdenyen observar) les lleis del rei. No s'ha de donar per satisfet que el rei deixi això sense reprendre”
en allir íbúar þessara landa virtu orð Nebúkadnesars Assýríukonungs að vettugi (φαυλίζειν:   καὶ ἐφαύλισαν πάντες οἱ κατοικοῦντες πᾶσαν τὴν γῆν τὸ ῥῆμα Ναβουχοδονοσορ βασιλέως Ἀσσυρίων) og gengu ekki til liðs við hann í hernaðinum. Þeir voru alls óhræddir við hann því að í augum þeirra var hann eins og hver annar maður. Þeir auðmýktu sendiboða hans og létu þá ganga bónleiða til búðar: però tots els habitants d'aquests països tinguen en no-res (desdenyaren d'acatar) el missatge d'en Nabucodonosor, el rei d'Assíria, i no s'uniren al seu exèrcit en la guerra. Cap d'ells no el temia gens per tal com, a llurs ulls, era com qualsevol altre home. Humiliaren els seus missatgers i els feren tornar mans-buides a llur campament
þótt þau verði langlíf munu þau að vettugi virt (λογίζεσθαι εἰς οὐθέν:   ἐάν τε γὰρ μακρόβιοι γένωνται, εἰς οὐθὲν λογισθήσονται) og elli þeirra að lyktum ærulaus: encara que visquin molt de temps, seran tinguts en no-res i llur vellesa serà, al final, sense honor
en gegn honum sameinuðust skaðræðismenn frá Ísrael sem höfðu gerst fráhverfir lögmálinu. Rægðu þeir hann við Alexander konung en hann virti þá að vettugi (οὐ προσέχειν:   καὶ οὐ προσέσχεν αὐτοῖς ὁ βασιλεύς)però alguns homes perniciosos d'Israel, que s'havien apartat de la Llei, s'uniren contra ell. El calumniaren al rei Alexandre, però ell no els va tenir per res (els va fer cas omís)
hann virti að vettugi (παρωϑεῖν:   καὶ τὰ κείμενα τοῖς Ιουδαίοις φιλάνθρωπα βασιλικὰ <...> παρώσας? ~ παρώσατο?) réttindi þau sem Gyðingar höfðu hlotið fyrir náð konungs og tilstilli Jóhannesar, föður Evpólemeusar sem sendur var til Rómar til að gera vináttusamning og bandalag við Rómverja. Hann ógilti hið löglega stjórnskipulag (τὰς νομίμους πολιτείας) og tók upp nýja siði sem stríddu gegn lögmálinu: va tenir en no-res (va suprimir) els drets (privilegis) que els jueus havien rebut per la gràcia del rei i la disposició d'en Joan, pare de l'Eupòlem, que havia estat enviat a Roma per fer un pacte d'amistat i aliança amb els romans. Va abolir l'ordenament polític legal i va adoptar nous costums que atemptaven contra la Llei

vettvangs·athugun <f. -athugunar, -athuganir>:
observació f de camp

vettvangs·ferð <f. -ferðar, -ferðir>:
sortida f de camp

vettvangs·glósur <f.pl -glósna (o: -glósa)>:
registres anecdòtics

vettvangs·könnun <f. -könnunar, -kannanir>:
estudi m de camp, estudi m sobre el terreny

vettvangs·nótur <f.pl -nótna>:
apunts m.pl de camp, notes f.pl de camp

vettvangs·prófun <f. -prófunar, -prófanir>:
prova f sobre el terreny, assaig m de camp

vettvangs·rannsókn <f. -rannsóknar, -rannsóknir>:
investigació f observacional

vettvangs·skoðun <f. -skoðunar, -skoðanir>:
inspecció f in situ

vett·vangur <m. -vangs, -vangar>:
1. <GENescenari m, escena f (d'un fet, i, especialment, indret on ha passat un crim, una desgràcia etc.)
að öðru leyti hafði ekki verið hreyft við vettvangi: per la resta, no s’havia tocat res de l’escenari del crim
þeir náðu að flýja af vettvangi: van aconseguir fugir del lloc de l’atemptat
♦ á innlendum vettvangi: a l'escenari nacional, a l'escena nacional
♦ á opinberum vettvangi: en públic, davant tothom
♦ á vettvangi: a l'escenari dels fets
♦ á þessum vettvangi: en aquest escenari
♦ fara á vettvang: desplaçar-se fins a l'escena (o: l'escenari; o: l'indret) dels fets
♦ koma á vettvang: acudir (o: acórrer; o: arribar; o: comparèixer) al lloc dels fets
♦ koma fram á erlendum vettvangi: fer un bon paper (o: desimboldre's bé; o: tenir èxit; o: triomfar) en l'escenari internacional
♦ vera á vettvangi: trobar-se (o: ésser) al lloc dels fets
♦ vettvangur morðsins ~ glæpsins: l'escenari de l'assassinat ~ del crim, l'escena de l'assassinat ~ del crim
2. (málþing, staðurfòrum m (lloc de debat)
♦ vettvangur fyrir íslenska fjárfestenda: fòrum per a inversos islandesos

vetur <m. vetrar, vetur>:
1. <GENhivern m
þinn er dagurinn og þín er nóttin, þú gerðir ljós og sól, þú ákvaðst öll mörk jarðar, sumar og vetur (ˈħɔrɛφ ~ חֹרֶף:   ˈqaʝit͡s   wā-ˈħɔrɛφ   ʔatˈtāh   ʝət͡sarˈt-ām,   קַיִץ וָחֹרֶף, אַתָּה יְצַרְתָּם) gerðir þú: teu és el dia, i teva és la nit. Tu vares fer la llum i el sol, tu fixares tots els confins de la terra, tu feres l'estiu i l'hivern
svo sem Seifur spennir purpuralegan regnboga á himinhvolfinu, að hann sé dauðlegum mönnum teikn, annaðhvort til ófriðar, eða þá til óhlýs vetrar (ὁ χειμών -ῶνος:   τέρας ἔμμεναι ἢ πολέμοιο ǁ ἢ ϰαὶ χειμῶνος δυσϑαλπέος), er gerir enda á akurstörfum manna og tekur upp á (ϰήδει) sauðfénaðinn: svo gekk Aþena, hulin purpuralegu skýi, inn í flokk Akkea, og upphvatti (ἔγειρε) hvern mann: així com Zeus desplega (estén) un arc-de-sant-Martí porpra per la volta celeste perquè sigui als mortals un senyal, ja de la guerra, ja d'un hivern gèlid que posa fi als treballs agrícoles dels homes i que entristeix (afecta, esgota) els ramats, així va penetrar l'Atena, embolcallada en un núvol porpra, en la tropa dels aqueus i esperonà cada home (Sobre el significat del verb taka upp á en aquest passatge, cf. en Sigfús Blöndal 2. Halvbind (1920-1924), pàg. 843: e-ð tekur upp á e-n, n-t trætter el. udmatter en, afficerer en: (óhlýr vetur) gerir enda á akurstörfum manna og tekur upp á sauðfénaðinn (Il. II. 144)) (l'original fa: ἠύτε πορφυρέην ἶριν ϑνητοῖσι τανύσσῃ ǁ Ζεὺς ἐξ οὐρανόϑεν τέρας ἔμμεναι ἢ πολέμοιο ǁ ἢ ϰαὶ χειμῶνος δυσϑαλπέος, ὅς ῥά τε ἔργων ǁ ἀνϑρώπους ἀνέπαυσεν ἐπὶ χϑονί, μῆλα δὲ ϰήδει)
á meðan veltist sólin áfram heilan árhring og jökulkaldur vetur (hiems hiemis:   interea magnum sol circumuoluitur annum, ǁ et glacialis hiems Aquilonibus asperat undas) æsir öldurnar með norðanvindum: skjöld úr hvelfdum eir, vígverju (gestamen) Abasar mikla, rek ég fastan (figo) framan á dyrastafi (postibus aduersis) og set áletrun til minnis (et rem carmine signo): „ENEAS GEFUR VERJU ÞESSA (haec arma), TEKNA AF SIGURSÆLUM DANÁUM“: mentrestant, el sol acaba de fer la seva cursa al voltant del cercle de l'any i l'hivern glacial alçura les ones de la mar amb els aquilons. Fixo al muntant davanter de les portes un escut còncau d'aram, defensa en el combat del gran Abant, i hi poso una inscripció en recordança: »L'ENEES HA DONAT AQUESTA ARMA DEFENSIVA, PRESA ALS DÀNAUS VICTORIOSOS«
♦ að vetri: #1. d'hivern; #2. (næsta veturel proper hivern, l'hivern que ve, l'hivern qui ve (Bal. (l'hivern venidor)
því að þú varst vörn lítilmagnans, vörn hins þurfandi í þrengingum hans, skjól í skúrum, hlíf í hita. Andi ofríkismanna (עָרִיצִים) er eins og kuldaskúrir að vetri (kə-ˈzɛrɛm ~ כְּזֶרֶם:   kī   ˈrūaħ   ʕārīˈt͡sīm   kə-ˈzɛrɛm   qīr,   כִּי רוּחַ עָרִיצִים כְּזֶרֶם קִיר), breyskja í skrælnuðu landi: car tu has estat un refugi per al feble, un refugi per al freturós en el seu destret, un aixopluc en els aiguats, un resguard de la calor. L'alè dels tirans és com els aiguats freds d'hivern, com una calor, seca i brusent, en una terra eixarreïda
♦ að miðjum vetri: al bell mig de l'hivern, a mitjan hivern
♦ að vetri til: a l'hivern, en hivern, durant l'hivern
♦ á hverjum vetri: cada hivern
♦ á miðjum vetri: a mitjan hivern, al bell mig de l'hivern
♦ á vetrin, á veturinn: cada hivern, els hiverns (forma analògica creada a partir del model fornit pels altres noms d'estació, tots ells, de gènere neutre: á vorin, á sumrin, á haustin) (á veturna)
ambra, hvalsauki: Sá er beztr sem smjǫrvastr er ok flekkóttr. Hann er heitr ok þurr í annari stétt. Hann styrkir ok maga ok vit ok alla limu manns, ok á gǫmlum mǫnnum mest ok þeim, sem kalda náttúru hefir, ok mest á vetrinn. Hefir maðr eigi ambram, þá má hann taka kardamomum: l’ambre gris: El millor és el qui és més mantegós (=el qui té més la consistència de la mantega) i tacat. És calent i sec en el segon grau. Enforteix l'estómac i el seny i tots els membres de l'home, i [ho fa] sobretot en els vells i en aquells que tenen una natura freda, i, sobretot en hivern. Si hom no té ambre gris, pot prendre cardamom (vocabulari: #1. smjǫrr: Cf. en Baetke 19874, pàg. 580: smjǫrr (acc.sg.m. smjǫrvan) adj.   fettig. Entenc que l'autor, amb aquest adjectiu, va voler dir ‘que té la consistència de la mantega’; #2. á vetrinn: En Baetke 19874, pàg. 726, té, realment, la forma á vetrinn jeden Winter, però ens hauríem de preguntar si no fóra més correcte d'editar á vetrin. El passatge paral·lel de Kålund, Peder Erasmus Kristian (curador): Den islandske Lægebog - Codex Arnamagnæanus 434 a, 12 ͫ  ͦ. Udgivet af Kr. Kålund. København: Bianco Lunos Bogtrykkeri, 1907 (Det Kongelige Danske Videnskaberns Selskabs Skrifter. Sjette Række: historisk og filosofisk Afdeling, Bd. VI:4.), pàgs. 386 / 32, fa: ...ok þeim, sem kalda náttúru hefir, ok mest á vetrum, ens posa davant el dilema de pensar si el copista del Ms. Royal Irish Academy 23 D 43 no va llegir -i copiar- com a -inn una seqüència que, en realitat, era -um del manuscrit que estava copiant)
♦ á öndverðum vetri: a començament[s] de l'hivern, a l'inici de l'hivern, a la primeria de l'hivern
á öndverðum vetri kom austan af Síðu Klængur Skeggjason. Var hann sendur af Brandi ábóta norður til Hóla á fund Heinreks biskups. Klængur bar bréf ábóta (SS II, cap. 389, pàg. 592): a començaments d'hivern va venir, procedent de Síða, en Klængur Skeggjason. L'abat Brandur l'havia enviat a Hólar amb la missió de trobar-s'hi amb el bisbe Heinrekur. En Klængur li va portar una carta de l'abat
♦ á veturna, á vetrum: els hiverns, en hivern, a l'hivern, cada hivern
Bergþór hét bróðir Hafliða Mássonar. Hann átti Kolþernu dóttur Eyjólfs halta. Þeirra son var Guðmundur faðir Más prests. Son Bergþórs var Már. Hann var óvinsæll og illa skapi farinn og ólíkur góðum frændum sínum, hafði nakkvað fé og hélst illa á. Hann var oft með Hafliða frænda sínum á vetrum og var honum óskaplíkur (SS I, cap. 8, pàg. 7): un germà d'en Hafliði Másson es deia Bergþór. Era casat amb la Kolþerna, la filla de l'Eyjólfur el Ranc. En Guðmundur, el pare d'en Már el prevere, era fill d'ells. [També] era fill d'en Bergþór en Már. Aquest era una persona no-gens apreciada i era de caràcter dolent i [ben] diferent dels seus bons parents. Tenia alguns béns que manejava malament. Passava sovint l'hivern a cal Hafliði, el seu oncle, i no se li assemblava gens pel que fa al seu tarannà (vocabulari: #1. illa skapi farinn: En Baetke 19874, pàg. 128, no dóna pas entrada a aquesta locució, tanmateix transparent: havia sortit amb mal caràcter,, era de natura dolenta, de tarannà dolent; #2. haldast illa á e-u: Cf. en Baetke 19874, pàg. 227 e-m helzk illa á e-u jmd. hat kein Glück mit etwas; mér helzk lítt á sauðamǫnnum es fällt mir schwer, Schafhirten zu halten)
♦ á vetri: en hivern, a l'hivern, durant l'hivern
Járn-Skeggi svarar þá enn máli konungs af bóndum ok mælti svá: „Nú er jafnt sem fyrr, Óláfr konungr, at vér bœndr viljum eigi, at þú brjótir lǫg á oss. Er þat vili vár allra, at þú blótir, sem aðrir konungar hér í landi hafa gørt fyrir þér ok svá aðrir hǫfðingjar Þrænda ok allt annat stórmenni þessa lands, Sigurðr Hlaðajarl ok Hákon, son hans, er nú var næstr hǫfðingi yfir mestum hluta landsins. Var hann ágætr maðr fyrir vits sakir ok harðfengi, þó at hann væri eigi konungr. Var langa stund hans ríki allvinsælt, ok með ǫllu ekki var hann fyrir þat frá ríki ráðinn, at hann fœri með slíkar lǫgleysur, at menn skyldu eigi trúa á þann guð, er hverr vildi. Nú var Hákon Aðalsteinsfóstri enn sá, er slíkan boðskap hóf. Urðu Þrændir við þat beiskir, svá at þeir létu konungi eigi óhætt, ef hann héldi slíku fram, ok sýndist honum at sveigja til við bœndr eptir fortǫlum Sigurðar jarls ok annarra vina sinna, ok mun þér þat eitt hœfa, at gera svá sem vér viljum ok sǫgðum þér fyrir á vetri, því at ekki hefir oss hugr horfit um átrúnaðinn”: en Barba-ferro, llavors, va contestar, de part dels bœndr, al parlament del rei i parlà així: “Les coses, rei Olau, són com han estat sempre, res no ha canviat, i nosaltres, bœndr, no volem pas que infringeixis la nostra llei. És la voluntat de tots nosaltres que sacrifiquis com ho han fet abans de tu els altres reis d'aquí, d'aquesta terra, i com també ho han fet els altres cabdills (hǫfðingjar) dels Þrændir (els habitants del Trøndelag actual) i qualsevol altre prohom d'aquest país [com ara] en Sigurðr Hlaðajarl i en Hákon, son fill, que fins ara ha estat el darrer hǫfðingi que ha governat la major part d'aquest país i que ha estat un home que s'ha distingit pel seu seny i per la seva valentia per més que no hagi portat el títol de rei i, durant molt de temps, el seu govern ha estat molt estimat (preat), i el motiu pel qual va perdre el poder (fou apartat del poder) no fou, de cap de les maneres, perquè dugués a terme una violació tal de la llei manant que la gent del país no cregui en el déu que cadascun vulgui. El rei Hákon Aðalsteinsfóstri (en Hákon I) fou el primer que va donar una ordre així (que hom s'havia de convertir al cristianisme), però els habitants del Þrændalǫg (l'actual Trøndelag) es varen enfurismar amb aquesta ordre, de manera que no varen deixar el rei en pau (varen emprendre accions contra el rei) mentre hi persistís i a ell li va semblar millor, seguint les exhortacions del iarl Sigurðr i d'altres amics seus, doblegar-se i accedir a la petició dels bœndr, i l'únic que t'escau (et tany) s fer com volem i com ja et vam dir abans, durant l'hivern (abans, a l'hivern), perquè, de llavors ençà no hem pas canviat de parer pel que fa a [un canvi de] religió”
♦ byrjun vetrar: començament d'hivern
♦ í vetur: aquest hivern
♦ í fyrra vetur: l'hivern passat, el passat hivern
♦ í vetur sem leið: l'hivern passat, el passat hivern
♦ miður vetur: mitjan hivern
♦ að miðjum vetri: al bell mig de l'hivern, a mitjan hivern
Sigurður hét maður Þórisson, bróðir Þóris hunds í Bjarkey. Sigurður átti Sigríði dóttur Skjálgs, systur Erlings. Ásbjörn hét sonur þeirra. Hann þótti allmannvænn í uppvexti. Sigurður bjó í Ömd á Þrándarnesi. Hann var maður stórauðigur, virðingamaður mikill. Ekki var hann konungi handgenginn og var Þórir fyrir þeim bræðrum að virðingu er hann var lendur maður konungs en heima í búnaði þá var Sigurður í engan stað minni rausnarmaður. Hann var því vanur meðan heiðni var að hafa þrjú blót hvern vetur, eitt að veturnóttum, annað að miðjum vetri, þriðja að sumri: hi havia un home que nomia Sigurður i era fill d'en Þórir, el germà d'en Þórir Ca de Bjarkey. En Sigurður estava casat amb la Sigríður, la filla de l'Skjálgur i germana[, doncs,] de l'Erlingur. Tenien un fill que nomia Ásbjörn. L'Ásbjörn era un vailet que prometia molt. En Sigurður vivia a Ömd, al cap de Þrándarnes. Era un home extraordinàriament acabalat que gaudia de gran prestigi. No era home ligi del rei[, i per aquesta raó,] dels dos germans en Þórir era el qui gaudia de major prestigi, ja que era lendur maður del rei. A ca seva, en el seu mas, emperò, en Sigurður era un home no pas menys esplèndid [que son germà]. Per això, mentre hi hagué paganisme, en Sigurður va tenir el costum de celebrar tres festes sacrificials cada any: una per les veturnætur, ço és, al començament de l'hivern, a l'octubre, la segona a mitjan hivern i la tercera a[l començament de] l'estiu
♦ á miðjum vetri: al bell mig de l'hivern, a mitjan hivern
líkt og í köldum skógum (siluis) á miðjum vetri (brumali frigore), þegar mistilteinn laufgast að nýju, á tré sem hann á ekkert skylt við (quod sua arbos non seminat), og umvefur (circumdare) með sólgulum berjum (fetu) beinvaxna (teretes) stofna, þannig laufgaðist gull (auri frondentis) á hinni dökku (opaca) steineik, gullblað (bractea) sem skrjáfaði (crepitabat) í mildri golu (leni uento)talment com en les fredes forests a mitjan hivern (al bell mig de l'hivern), quan el vesc es cobreix de noves fulles a l'arbre amb què no està gens emparentat, i envolta amb baies, grogues com el sol, els drets troncs, així treia fulles l'or a la fosca alzina, [talment] una fulla d'or frufruejant en una brisa suau (l'original fa: quale solet siluis brumali frigore uiscum ǁ fronde uirere noua, quod non sua seminat arbos, ǁ et croceo fetu teretes circumdare truncos: ǁ talis erat species auri frondentis opaca ǁ ilice; sic leni crepitabat bractea uento)
♦ næsta vetur: el proper hivern, l'hivern que ve, l'hivern qui ve (Bal.
♦ snjóþungur vetur: un hivern de neu, un hivern amb molta de neu
♦ um veturinn: durant l'hivern
um veturinn á níu vikna föstu reið Tumi heiman af Hólum norður til Hrútafjarðar. Tók Ásbjörn það upp fyrir honum að hann skyldi vinna nokkur stórvirki og kvað þá eigi mundu þykja minna um hann vert en Þórð bróður hans. Þeir voru ellefu saman, fyrst Tumi og Ásbjörn, Grímur og Þorkell bræður, Björn kægill, Bitru-Keli, Bárður, Einar Oddason, Húnbogi svínsbógur, Bergþór Snorrason, Vestliði Bassason (SS II, cap. 329, pàg. 499): aquell hivern, durant el dejuni de les nou setmanes, en Tumi va partir de Hólar per anar al fiord de Hrútafjörður, en el nord. L'Ásbjörn va acceptar de participar-hi també mogut per la idea de dur a terme alguna proesa i va dir que llavors no se'l valoraria menys que en Þórður, el seu germà. En total foren onze els qui partiren cap al nord: en primer lloc, en Tumi i l'Ásbjörn, i després, els germans Grímur i Þorkell, en Björn kægill, en Bitru-Keli, en Bárður, l'Einar Oddason, en Húnbogi svínsbógur, en Bergþór Snorrason i en Vestliði Bassason
♦ út veturinn: fins a finals de l'hivern, fins acabat l'hivern
♦ vera ekki á vetur setjandi: <LOC FIGésser xerec -a (o: no valer gaire), estar mal fet -a
♦ veturinn er genginn í garð: <LOC FIGl'hivern ja ha arribat
♦ veturinn er mikill: fa un hivern dur i rigorós
þann vetur er Guðmundur prestur var á Víðimýri var vetur mikill og horfði mörgum mönnum þunglega. Þá ber í drauma um helgi Jóns biskups, að hann vitraði það að veðráttan mundi batna ef heilagur dómur hans væri upp tekinn (SS I, cap. 126, pàg. 177): l’hivern que el prevere Guðmundur va estar a Víðimýri, l'hivern va ésser sever i a molts els resultava molt penós. Aleshores el sant bisbe Jón es va aparèixer en somnis i va revelar que l'estat del temps milloraria si les seves santes relíquies s'exhumaven [i traslladaven a l'interior d'una església]
þessi vetur var kallaður sandvetur og var fellivetur mikill og dó hundrað nauta fyrir Snorra Sturlusyni út í Svignaskarði (SS I, cap. 209, pàg. 300): aquell hivern fou anomenat l'hivern de les sorres (=ço és, un hivern amb gran caiguda de cendres volcàniques) i [per aquesta raó,] s'hagué de matar moltíssim de bestiar (aquí potser millor: es va perdre moltíssim de bestiar, a fi de concatenar millor aquesta frase amb la qui ve a continuació) (ja que, per culpa de les cendres volcàniques que cobrien l'herbei no podien pasturar) i a Svignaskarð varen morir [de fam] cent-vint vaques que eren de l'Snorri Sturlusson
♦ veturinn er liðinn: l'hivern ja ha acabat
stattu upp, ástin mín fagra, komdu. Veturinn (səˈθāu̯ ~ סְתָו:   kī־hinˈnēh   ha-ssəˈθāu̯   ʕāˈβār,   כִּי-הִנֵּה הַסְּתָו, עָבָר) er liðinn, vorregnið (הַגֶּשֶׁם) að baki: aixeca't, amor meu, bonica, i vine! L'hivern ja ha passat, la pluja de primavera ja és al nostre darrere ( = ja s'ha esvaït, ja se n'ha anat)
♦ veturinn fer í hönd: <LOC FIGl'hivern ja s'acosta
♦ veturinn skellur á [með frost og snjó]: l'hivern arriba d'improvís [amb gelades i neu]
2. (árany m (antigament, els anys, i també l'edat, es comptava per hiverns. Actualment encara es fa amb els animals del bestiar)
Ólafur var níu vetra er hann kom í Garðaríki en dvaldist þar með Valdimar konungi aðra níu vetur. Ólafur var allra manna fríðastur og mestur, sterkastur og umfram alla menn að íþróttum, þá er frá er sagt af Norðmönnum: l’Olau tenia nou anys quan va arribar a Garðaríki (el regne dels varingis, en terres eslaves, amb capital a Veliqui Nòvgorod) i es va quedar nou anys més a la cort del rei Valdimar (=el rei Vladímir Sviatoslàvitx, anomenat el Gran). L'Olau era un home bellíssim i molt alt, molt fort i excel·lia sobre tots el homes en habilitats de les quals es parla a Noruega
þá er Eiríkur var tólf vetra gamall gaf Haraldur konungur honum fimm langskip og fór hann í hernað, fyrst í Austurveg og þá suður um Danmörk og um Frísland og Saxland og dvaldist í þeirri ferð fjóra vetur. Eftir það fór hann vestur um haf og herjaði um Skotland og Bretland, Írland og Valland og dvaldist þar aðra fjóra vetur. Eftir það fór hann norður á Finnmörk og allt til Bjarmalands og átti hann þar orustu mikla og hafði sigur: quan l'Eiríkur (el fill d'en Haraldur Bells-cabells), va tenir dotze anys, el rei Haraldur li va donar cinc naus de guerra amb les quals l'Eiríkur va partir en expedicions de guerra i saqueig, de primer cap als països bàltics, i després, cap al sud, resseguint la costa de Dinamarca i de Frísia i de Saxònia i es va estar en aquesta [segona] ]expedició quatre anys. Després, va travessar l'Atlàntic cap a les Illes Britàniques i va guerrejar a Escòcia i Gal·les, Irlanda i França, i aquesta expedició va durar quatre anys més. [Finalment, ]després d'això, es va dirigir cap al nord, cap a la Finnmörk, arribant fins al Bjarmaland o Biàrmia (Terra dels Biarms, a l'actual oblast d'Arc’hangelsk, a Rússia) i aquí hi va lliurar una gran batalla i en va sortir vencedor
Eiríkr var snemmendis hinn mesti hermaðr, því var hann kallaðr Eiríkr blóðøx. Þá var hann tólf vetra, er Haraldr konungr gaf honum fimm herskip, ok fór hann í hernað, fyrst í Austrveg ok þaðan suðr um Danmǫrk, um Frísland ok Saxland, ok dvaldist í þessari ferð fjóra vetr. Eptir þat fór hann vestr um haf, ok herjaði um Skotland, Bretland, Írland ok Valland, ok dvaldist þar aðra fjóra vetrl’Eiríkr fou, de ben jove, el més gran guerrer, i per això li digueren Eiríkr Destral-de-sang o Destral-sagnant. Tenia dotze anys quan el rei Haraldr li va donar cinc naus de guerra amb les quals va emprendre expedicions de guerra i saqueig, de primer pels països bàltics, i d'aquí, i dirigint-se cap al sud, per Dinamarca i Frísia i Saxònia i es va estar en aquesta [segona] ]expedició quatre anys. Després, va travessar l'Atlàntic cap a les Illes Britàniques i va guerrejar per Escòcia, Gal·les, Irlanda i França, i aquesta expedició va durar quatre anys més
ok er fram liðu stundir, fœðir Signý sveinbarn. Sjá sveinn var Sinfjǫtli kallaðr. Ok er hann vex upp, er hann bæði mikill ok [p. 21] sterkr ok vænn at áliti ok mjǫk í ætt Vǫlsunga ok er eigi allra tíu vetra, er hon sendir hann í jarðhúsit til Sigmundar (VS 1997, ed. Uwe Ebel, cap. VII, pàgs. 20-21): i quan hagué passat el temps, la Signý va donar a llum un nen a qui posà el nom de Sinfjǫtli, i quan cresqué, va ésser alt i fort i ben plantat i va sortir molt als Vǫlsungar, i encara no havia fet els deu anys que la Signý l’envià a la casa semisubterrània d’en Sigmundr
Þorvaldur mæltist mjög einn við á þinginu því að engir menn gengu í berhögg við hann um liðveislu við Loft. Gissur [p. 269] Þorvaldsson var þá tólf vetra gamall. Hann sótti Loft til sektar. Fleiri voru þeir sóttir er meiri slægur þótti til (SS I, cap. 189, pàgs. 268-269): en Þorvaldur [Gissurarson] va parlar pràcticament totsol al þing per tal com ningú no va gosar fer-li costat obertament prestant-li ajuda contra en Loftur [Pálsson]. En Gissur Þorvaldsson llavors tenia dotze anys. [Malgrat aquesta edat, ell fou l'únic qui] va sol·licitar en el judici la proscripció d'en Loftur. Hi hagué més condemnes del que se'n pogués esperar que fos força profitós (vocabulari: #1. mælast: Cf. en Baetke 19874, pàg. 433: hann mæltisk mjǫk einn við á þinginu   er führte sozusagen allein das Wort auf dem Thing; #2. sækja: Cf. en Baetke 19874, pàg. 636: sœkja e-n til sektar   gegen jmd. auf Acht klagen; #3. slægur: Cf. en Baetke 19874, pàg. 578: slœgr m.   Vorteil, Nutzen, Gewinn: mér þykkir slœgr vera til hans, í honum   ich erwarte Vorteil von ihm, verspreche mir etwas von ihm; )
♦ tveggja ~ þriggja ~ fjögurra ~ tólf vetra gamall: de dos ~ tres ~ quatre ~ dotze anys, que té dos ~ tres ~ quatre ~ dotze anys (en la llengua actual, només es diu de bestiar)

vetur·gamall, -gömul, -gamalt <adj.>:
d'un any, que té un any (en la llengua actual, només es diu de bestiar)
♦ veturgamall kálfur: vedell d'un any

vetur·lag <n. -lags, no comptable>:
variant de vetrarlag ‘temps d'hivern’
♦ að veturlagi: en hivern

veturnátta·blót <n. -blóts, -blót>:
<HISTsacrifici m de les veturnætur, sacrifici que es feia durant i en ocasió de les veturnætur
það var þá margra manna siður að fagna vetri í þann tíma og hafa þá veislur og veturnáttablót en Gísli lét af blótum síðan hann var í Vébjörgum í Danmörku en hann hélt þó sem áður veislum og allri stórmennsku. Og nú aflar hann til veislu mikillar þá er svo líður stundum sem áður var getið. Hann býður til veislu þeim báðum nöfnum, Þorkatli Eiríkssyni og Þorkatli auðga og mágum sínum, Bjartmarssonum og mörgum öðrum vinum og félögum: en aquell temps era costum de molta de gent de festivar l'arribada de l'hivern i de celebrar, en aquest temps, banquets i el[s] sacrifici[s] de les nits d'hivern, però en Gísli havia abandonat els sacrificis d'ençà que havia estat a Vébjörg a Dinamarca; això no obstant, continuava celebrant els banquets com abans i ho feia amb tota la magnificència pròpia d'un gran prohom. I, quan va arribar-ne el temps, tal i com ja s'ha esmentat abans, va fer els preparatius per a celebrar un gran banquet. Hi va convidar els dos homònims, en Þorkell Eiríksson i en Þorkell l'Acabalat, així com els fills d'en Bjartmar, els seus cunyats, i molts d'altres amics i companys seus (vocabulari: #1. veturnáttablót: Cf. en Finnur Jónsson 1903, pàg. 23: 20. vetrnáttablót,   vgl. Hák. s. góð. c. 17, Heimskr. I, 191 f. und namentlich Ól. s. helg. c. 117 (II, 242-243): hann var því vanr, meðan heiðni var, at hafa þrjú blót hvern vetr, eitt at vetrnóttum ... hafði hann þá um haustit vinaboð mikit usw.. La traducció de la cita de la Heimskringla fa: Mentre va regnar el paganisme, va tenir el costum de celebrar tres sacrificis cada hivern, un durant les nits d'hivern[, l'altre a mitjan hivern i el tercer, durant l'estiu. I quan va adoptar el cristianisme, va mantenir, tanmateix, el vell costum pel que fa a la celebració dels banquets:] per la tardor celebrava un gran convit amb els amics [i un altre convit durant l'hivern pels iol i llavors tornava a convidar a casa seva molta de gent, i celebrava el tercer banquet per Pasqua i en tal ocasió també tenia molts de convidats]; #2. síðan hann var: Cf. en Finnur Jónsson 1903, pàg. 23: síðan hann var, vgl. c. VIII. Sigraddr, der Däne, war, wie S ausdrücklich angiebt, ein christ, und Gísli soll die primsigning empfangen [p. 24] haben. Diese bemerkung in S ist jedoch sicher ein späterer zusatz; #3. líður stundum: Cf. en Finnur Jónsson 1903, pàg. 24: 2. líðr stundum, „die zeit so weit vorgerückt war“; )

veturnátta·helgi <f. -helgar, no comptable>:
<HISTveturnáttahelgi f, el primer diumenge després de les veturnætur
ráð skyldu takast með þeim Halli og Ingibjörgu á veturnáttahelgi á Flugumýri (SS II, cap. 399, pàg. 616): es va acordar que el casament d'en Hallur i l'Ingibjörg se celebraria a Flugumýri durant la festa de les nits d'hivern, ço és, el primer diumenge després de l'inici de l'hivern, a l'octubre

veturnátta·skeið <n. -skeiðs, no comptable>:
<HISTvolts m.pl de les veturnætur, el temps aproximat al voltant de les veturnætur
þeir Gísli og Vésteinn voru úti meir en hundruð dægra og sigla um veturnáttaskeið að Hörðalandi í miklu fjúki og ofviðri um nótt, brjóta skipið í spón en halda fé sínu og mönnum: en Gísli i en Vésteinn varen estar navegant per alta mar més de cent vint dies i, pels volts de les nits d'hivern, varen acostar-se de nit al Hörðaland enmig d'una gran tempesta de neu i maltempsada, i varen estavellar la nau contra la costa, encara que varen salvar llurs béns i homes

vetur·nætur <f.pl -nótta (o: -nátta)>:
<HISTveturnætur f.pl, nits f.pl d'hivern, designació dels dos darrers dies d'estiu en el calendari tradicional islandès, ço és, les nits del dijous i el divendres després de la 26ena setmana d'estiu (la 27ena setmana en els sumaraukaár). A l'Edat mitjana, aquest mot s'usava per a designar genèricament el temps de l'inici de l'hivern, sense designar els límits temporals exactes que el mot ha tingut fins fa poc
♦ að veturnóttum: <a començament de l'hivern
svo lauk að Gísli skipti en Þorkell kaus lausafé en Gísli hefur land. Þeir skiptu og ómegð; það voru börn tvö; hét sveinninn Geirmundur en Guðríður mærin og var hún með Gísla en Geirmundur með Þorkatli. Fer Þorkell til Þorgríms mágs síns og býr við hann; en Gísli hafði bú eftir og saknar einskis í að nú sé búið verra en áður. Og líður nú svo sumarið og kemur að veturnóttumel final de tot plegat fou que en Gísli va fer les partions i en Þorkell va triar els béns mobles, i en Gísli es va quedar amb el mas. També es varen repartir els dependents (l'ómegð), que eren dos infants, un nen i una nena. El nen es deia Geirmundur i la noia Guðríður i ella es va quedar amb en Gísli i en Geirmundur ho va fer amb en Þorkell. En Þorkell se'n va anar a can Þorgrímur, el seu cunyat, i va menar el mas amb ell. Així i doncs, en Gísli es va quedar amb el mas i no s'hi podia constatar res que indiqués que el menatge del mas amb ell fos pitjor que abans. I així va passar l'estiu i es van acostar les veturnætur (vocabulari: #1. við hann: Cf. en Finnur Jónsson 1903, pàg. 23: 17. við hann, „zusammen mit ihm“ (nicht „bei ihm“); #2. sakna: Cf. en Finnur Jónsson 1903, pàg. 23: 17.18. ok saknar — áðr, „er konnte gar nicht merken (eig. er vermisst nichts), dass die wirtschaft schlechter geworden wäre als früher“; #3. búið: Cf. en Finnur Jónsson 1903, pàg. 23: 18. búit, das subst. mit artikel (nicht part. von búa); )

vetur·seta <f. -setu, -setur. Gen. pl.: -seta>:
variant de vetrarseta ‘[lloc d']hivernada’
♦ hafa einhversstaðar vetursetu: passar l'hivern a algun lloc

vetursetu·staður <m. -staðar, -staðir>:
lloc m d'hivernada

veturtaks·maður <m. -manns, -menn>:
<HISTveturtaksmaður m, dispeser m d'hivern, hoste m de pagament d'hivern, persona, habitualment un estrany, foraster o extern (Mall.) a la família, a la qual es donava allotjament i menjar durant l'hivern a canvi del pagament d'una certa quantitat o d'alguna altra cosa
það var einn helgan dag að þeir Þorsteinn voru á Laugalandi og riðu þaðan til skips. Þá var Guðmundur í Auðbrekku og bjuggust þeir Kálfur með sinn flokk. Þeir Þorsteinn komu fyrr með sinn flokk og stigu af baki og stóðu þeir öðrumegin búða. Þá komu þeir Guðmundur og Kálfur með flokk sinn og stigu og af baki og stóðu gegnt þeim Þorsteini og horfðust á. Þá hlógu Austmenn að því að Íslendingar létu bröstulega. Síðan gengu nokkurir menn af hvorumtveggjum að kaupmönnum og tóku sér veturtaksmenn. Tók Guðmundur þann mann er Ásbjörn hét og var kallaður hlýri en þeir Þorsteinn tóku við þeim manni er Þorbjörn hét og var kallaður Grænlendingur (SS I, cap. 118, pàg. 166): un dia festiu es va esdevenir que en Þorsteinn i els seus homes, que eren al Laugaland, anaren d'aquí cap al vaixell. En aquells moments, en Guðmundur era a Auðbrekka i en Kálfur [Guttormsson] i ell es prepararen [per a marxar també fins al vaixell] amb llurs homes. En Þorsteinn i els seus homes van arribar primer al vaixell i varen desmuntar i es quedaren drets a l'altra banda de les barraques dels mercaders. Aleshores va arribar-hi en Guðmundur amb en Kálfur i llur tropa, varen desmuntar igualment i es posaren enfront dels homes d'en Þorsteinn i es quedaren mirant-se els uns als altres. Els mariners noruecs hagueren de riure perquè els islandesos fanfarronejaven (pel fet que els islandesos es comportaven jactanciosament). Després, alguns homes, tant dels uns com dels altres, es varen acostar als mercaders i es prengueren dispesers d'hivern (és a dir, oferiren als mercaders noruecs allotjament i manutenció durant l'hivern a canvi del pagament d'una certa quantitat). En Guðmundur va prendre de dispeser d'hivern un home que nomia Ásbjörn i a qui deien Peix-lleopard (‘hlýri’, aquí potser ‘En Clapat’ ?) i en Þorsteinn i els seus homes prengueren un home que es deia Þorbjörn i a qui deien Grenlandès (vocabulari: #1. bröstulega: Cf. en Baetke 19874, pàg. 74: láta brǫstuliga   prahlen)
hún segir: "Vel hefir úr ráðist en lá oss við svo mikilli svívirðingu að vér hefðum aldrei bót fengið ef eigi hefði veturtaksmaður þinn hjálpað oss": ella li va dir: “Bé ha acabat tot, però ha anat de ben poc que no hàgim patit una ignomínia (deshonra, vergonya) tan gran que no ens n'hauríem rescabalat mai, si el teu veturtaksmaður (dispeser d'hivern) no ens hagués ajudat (vocabulari: #1. liggja: Cf. en Richard Constant Boer 1900, pàg. 80: 22.23. lá oss við ... svívirðingu, „es lag für uns nahe bei unehre“, „wir hätten beinahe unehre erlitten“; #2. veturtaksmaður: Cf. en Richard Constant Boer 1900, pàg. 80: 23.24. vetrtaksmaðr, m., „ein mann, den man den winter über bewirtet“. Cf. també en Baetke 19874, pàg. 727: vetrtaks-maðr, m.   Fremder, der für den Winter aufgenommen wird, Wintergast; )

vetur·vist <f. -vistar, no comptable>:
allotjament m [i manutenció] durant l'hivern
Grettir fór inn til Þorskafjarðar. Var hann spurður að hversu honum hefði líkað vistargerðin eða veturvistin á Reykjahólum: en Grettir va anar al fiord de Þorskafjörður. Allà li preguntaren què tal li havia agradat la manutenció i l'allotjament rebuts durant l'hivern a Reykjahólar
♦ beiða e-n veturvistar: demanar a algú de poder passar l'hivern a un lloc al seu mas o casa
Grettir kom á Reykjahóla nær veturnóttum og beiddi Þorgils veturvistar: en Grettir va arribar a Reykjahólar a punt de començar l'hivern i va demanar al Þorgils que l'acollís al seu mas durant aquell hivern
♦ fá e-m veturvist: acollir algú durant l'hivern
og það varð í ráðum þeirra að Vémundur gerði honum kaupakost. Þorgeir spurði hver sá væri, kvaðst gjarna vilja við hann kaupa. Vémundur kögur svarar að hann mun fá honum veturvist ef Þorgeir vill það vinna til að ljósta Steingrím um daginn með sauðarhöfði fyrir augum öllum mönnum. Þorgeir bað hann gefa ráðið til en kvað sér eigi munu áræðið bila. Vémundur kvað svo vera skyldu: i durant el transcurs de llur conversa, en Vémundur li va dir que li volia fer una proposta (lit.: li va donar l'oportunitat de fer un negoci o tracte amb ell). En Þorgeir li va preguntar de què es tractava i li va dir que el serviria de grat (lit.: qque li agradaria fer un tracte amb ell). En Vémundur Estora-amb-flocadures (kǫgurr) li va contestar que l'acolliria durant tot l'hivern si en Þorgeir feia de pegar, aquell dia mateix, un cop a l'Steingrímur amb un cap de marrà davant els ulls de tothom. En Þorgeir li va demanar que li donés l'oportunitat de fer-ho afegint que no li fallaria el coratge. En Vémundur li va dir que feta estava la barrina
og nú leiða menn saman hestana og fór það eftir því sem Vémundur gat til að Steingrímur keyrði hest sinn sjálfur og er vígið gott. Hleypur Þorgeir þar hjá og er málóði mjög. Menn gefa að því engan gaum og þykir eigi nýtt um það. Og í einhverri hvíld þá er menn varði minnst þá lýstur Þorgeir Steingrím mikið högg með sauðarhöfðinu á hálsinn og kallar nú á Vémund að hann skyldi duga honum. En Steingrímur hleypur eftir honum og mágar hans með honum, Steinn og Helgi, og vó Steingrímur Þorgeir og fékk honum nú veturvistina og tók þar nú starf af Vémundi. Nú snýr hann aftur og kvaðst þessa höggs hefnt hafa: i llavors els homes varen acostar els cavalls [perquè comencessin a barallar-se] i va anar com en Vérmundur havia suposat, que l'Steingrímur afuaria ell mateix el seu cavall i la brega va ésser bona. Llavors en Þorgeir s'hi va acostar corrents i renegant de mala manera. La gent no hi feren esment perquè no era res de nou, i llavors, durant un descans, quan la gent menys s'ho esperava, en Þorgeir va pegar un bon cop a l'Steingrímur al coll amb el cap de xai i tot seguit va cridar al Vémundur que l'ajudés. L'Steingrímur, emperò, va saltar cap a ell i amb ell els seus cunyats, l'Steinn i en Helgi, i l'Steingrímur va matar en Þorgeir, procurant-li així l'allotjament per a l'hivern i llevant-li així al Vémundur la feina d'haver-ho de fer. Tot seguit es va girar d'allà i va dir que s'havia venjat d'aquell cop

vex:
1ª, 2ª i 3ª pers. sg. pres. ind. de → vaxa “créixer”
  La 2ª pers. sg. pres. ind. de vaxa és vex o vext.  
     

< vexa <vexi ~ vexum | vexti ~ vextum | vexte-ð>:
encerar una cosa (bera vax á e-ð; vaxbera)

vext:
La 2ª pers. sg. pres. ind. de → vaxa “créixer”
  La 2ª pers. sg. pres. ind. de vaxa és vex o vext.  
     

vexti:
dat. sg. & ac. pl. de → vöxtur “creixement; estatura”

vextir <m. vaxta. Ac.: vöxtu o: vexti>:
<ECONinteressos m.pl
♦ bera vöxtu: produir (o: generar) interessos
♦ fá vöxtu (o: vexti) af e-u: rebre els interessos d'una cosa
♦ leggja sparifé sitt á vöxtu [í bankanum]: dipositar els seus estalvis a termini [en el banc]
♦ með vöxtum og vaxtavöxtum: amb interessos i interessos acumulats, amb interessos i interès compost
♦ fá e-ð með vöxtum: rebre una cosa amb els interessos
♦ setja fé sitt á vöxtu [í bankanum]: col·locar els seus diners a termini [en el banc]

< vextur, vext, vext <adj.>:
encerat -ada
♦ vextur dúkur: drap encerat

<n. vés, vé>:
<HIST RELIGm, qualsevol lloc consagrat: santuari, temple, sacrificador (lloc destinat a fer-hi sacrificis i ofrenes als déus i deesses) etc.
♦ vargur í véum: profanador m, profanadora f dels llocs sagrats, i com a tal, persona mancada d'immunitat, amb la qual es convertia automàticament en un proscrit, un bandejat, ja que hom el podia matar sense que se'n derivessin conseqüències jurídiques. El concepte de profanació de lloc sagrat no només s'aplicava quan es cometia un homicidi en un recinte sagrat, sinó que també s'estenia als actes de sang comesos durant la vigència d'una pau inviolable o santedat (helgi) en ocasió de la celebració d'un þing o d'unes festes religioses; així, en el capítol I de la Història dels descendents d'en Volsung hi llegim que en Sigi, fill de l'Odin, fou declarat vargr í véum per haver mort en Breði, esclau de l'Skaði, durant una cacera (llevat que assumim que l'episodi té lloc a Asgard i que ens trobem davant una mena d'equivalent norrè llunyà del mite bíblic de l'expulsió del paradís o, millor encara, de l'expulsió d'en Caín de la ‘terra fèrtil’ després de l'assassinat de l'Abel: “Sekt mín er meiri en svo, að ég fái borið hana! Sjá, nú rekur þú mig burt af akurlendinu, og ég verð að felast fyrir augliti þínu og vera landflótta og flakkandi á jörðinni, og hver, sem hittir mig, mun drepa mig”). En Guðni Jónsson 1945:232, en dóna la següent definició: Vargr í véum var sá maður kallaður, sem vegið hafði víg á heilögum stað, í hofshelgi eða þinghelgi, og varð hann þegar sekur skógarmaður af verkinu sjálfu samkvæmt norrænum lögum. þýðir helgaðan stað, skylt vígja. El passatge de la Història dels viquings de la Ioms reproduïda a sota dóna a entendre que la declaració d'una persona com a profanador de lloc sagrat no era pas automàtica quan la persona que havia comès la profanació era el noble que detenia el poder en el territori o en un territori determinat. En el nostre cas concret, el iarl Hákon Sigurðarson de Noruega només pot ésser declarat profanador de llocs sagrats per la voluntat expressa d'un igual a ell, el iarl Óttar del Gautland, secundada pels assistents a un þing convocat ad-hoc. Fóra molt versemblant de pensar que el zel especial que Hákon, de tornada a Noruega, posarà en perseguir els cristians, reconstruir els temples pagans que els cristians havien esbucat o fer esbucar, i ordenar fer sacrificis als déus, s'hagi de veure com l'intent de deslliurar-se, a través d'un zel religiós redoblat, de l'estigma d'ésser un profanador de lloc sagrat, malgrat el fet d'ésser iarl, cosa a la qual s'hi devia afegir, a més a més, el fet d'haver-se'n adonat que l'emperador cristià Otó III, malgrat haver-lo obligat a fer-se cristià i a comprometre's a cristianitzar Noruega com a condició perquè s'hi pogués mantenir com a sobirà, a la llarga no li faria pas costat a ell sinó a l'Olau Tryggvason en la pugna pel poder suprem a Noruega (són significatives les paraules del saguista, escrites una mica abans, que fan: “Ótta keisari og Ólafur Tryggvason vinna nú mikinn sigur og fagran á þessum tólf mánuðum, þvíað nú heldur ekki við þeim. En þeir flýja undan ávallt, Haraldur konungar og Hákon jarl, og þykjast nú finna það og sjá, að minni og minni er ávallt þeirra afli, svo sem meiri hlutur og meiri er kristnaður í landinu” - ‘l'Emperador Otó III i l’Olau Tryggvason obtingueren, així doncs, en aquests dotze mesos una gran i bella victòria, car no se’ls podia resistir. El rei Haraldr de Dinamarca i el iarl Hákon de Noruega es batien incessantment en retirada, alhora que constataven i veien que llurs forces eren de cada vegada més i més migrades a mesura que la part del seu poble que es cristianitzava s'anava fent més i més gran’). En el zel repaganitzador d'en Hákon, per tant, també hi devia haver una certa porció de voler fer pagar cara una decepció envers una gent que ell devia estar considerant com a fal·laç, xantatgista (l'autor de la saga descriu així la cristianització de Noruega: “Og hvar sem þeir fóru, þá var það boðið þeim mönnum öllum, er þeir fingu höndum tekið, að annað hvort skyldi, að þar mundi hver þegar vera drepinn, eða ella skyldi taka trú og skírn, og kuru margir það er betur gegndi, að taka trú og skírn. En þeir menn et eigi vildu undir [kristin lǫg] ganga, þá létu búkarlar eigi mjög rjúka á þeim tólf mánuðum hinum næstum, þvíað þeir keisari brenndu byggðina og þorpin og eyddu svo fyrir þeim öllum, er eigi vildu trúna taka, en drepa þá jafnan sjálfa” / ‘i fos on fos on [l’emperador Otó III i l’Olau Tryggvason] arribaven, ordenaven a tothom que podien capturar que triés entre ésser mort a l’acte o abraçar la fe i prendre el bateig, i molts d’ells triaven l’opció que els resultava millor i que era abraçar la fe i prendre el baptisme. Però els pagesos qui no volien adoptar el cristianisme, durant els propers dotze mesos no els deixaren pas rjúka (?) gaire perquè l’emperador i els seus [en aquest temps] cremaren llurs habitatges i llogarets, destruint-los-els d’aquesta manera a tots els qui no volien pas abraçar la fe i matant-los a ells mateixos sempre [que els podien capturar]’ i hi podem afegir encara aquest breu passatge extret de la Història de les Illes Òrcades,cap. XII, pàg. 15 que fa així: «Óláfr sigldi vestan fimm skipum, ok kom fyrst við Orkneyjar. Þar hitti hann Sigurð jarl í Rǫgnvaldsey í Ásmundarvági, með þrjú skip, ok var hann búinn [at fara] í hernað. Óláfr konungr lét kalla jarl á skip sitt ok kvaðst vilja tala við hann; ok er þeir fundust, mælti Óláfr konungr til hans: “Þat er minn vili, at þú látir skírast ok allr lýðr sá er þér þjónar, ella skalt þú deyja hér þegar, en ek mun fara með eld ok usla yfir allar Eyjar.” En er jarlinn sá hversu hann var við kominn, þá gaf hann allt sitt mál í konungsvald. Lét konungr þá skíra hann ok tók í gísling son hans er hét Hundi eðr Hvelpr, en konungr lét skíra hann með Hlǫðvís nafni. Þá urðu kristnar allar Orkneyjar» ‘l'Olau [Tryggvason] va singlar cap a l'est amb cinc naus i la primera terra que va tocar foren les Illes Òrcades. Allà hi va trobar el iarl Sigurðr a la badia d'Ásmundarvágr de l'illa de Rǫgnvaldsey. El iarl hi era amb tres vaixells i estava preparat per a fer una expedició de guerra. L'Olau va fer cridar el iarl a la seva presència, que pugés al seu vaixell, dient-li que volia parlar-hi. Quan es varen trobar, el rei Olau li va dir: “És la meva voluntat que tu i tot el poble que et serveix siau batejats. Altrament, si t'hi negues, moriràs ara i aquí mateix i [tot seguit,] assolaré totes i cadascuna d'aquestes illes a ferro i foc”. I quan el iarl se'n va adonar quina era la situació en què es trobava, es va lliurar enterament a la gràcia del rei Olau. Aleshores el rei el féu batejar i li agafà com a hostatge el fill, que nomia Hvelpr o Hundi (semblen adaptacions de l'irlandès Conán i Cú respectivament, ço és, Llobet i Llop) i el rei també el va fer batejar amb el nom de Hlǫðvir, ço és, Lluís. Després d'això totes les illes Òrcades abraçaren el cristianisme) i mancats de paraula i honor (a la llarga, Hákon hauria hagut de renunciar als seus territoris en favor de l'Olau Tryggvason, malgrat l'afirmació contrària de l'emperador Otó III)
◊ nú er að segja frá því er gerðist í ferð Hákonar jarls, þá er hann fór heim til Noregs, að hann kom við Gautland, og þegar er hann kömur þar, þá herjar hann og gerir upprásir. En sendir aftur presta alla og kennimenn þá er keisari hafði fingið honum til föruneytis og að skíra menn í Noregi. Nú vill Hákon ekki að þeir fari lengur með honum. Og nú er hann herjar, þá spyr hann til hofs eins, þess er mest var í Gautlandi meðan þar var heiðið. Í því hofi var hundrað goða, og var helgað Þór hofið. Hákon tekur fé það allt er þar var inni, en þeir menn er varðveittu hofið og bólstaðinn flýðu undan, en sumir voru drepnir. En Hákon fór aftur til skipa sinna með féið og brennir og bælir allt það er fyrir honum varð á þeirri leið, og hafði fingið ógrynni fjár er hann kom til skipa. Og á þessu méli, er Hákon svarfaðist þar um á Gautlandi, þá spyr Óttar jarl er réð fyrir miklum hluta Gautlands, og bregður hann við skjótt, og dregur hann að allan landher í móti Hákoni jarli og fer með mikið lið að honum, og lýstur þar þegar í bardaga með þeim, og verður Hákon borinn ofurliði af landher þeim er að dreif, og lauk svo að hann flýr undan með lið sitt og fer til Noregs. Eftir það kveður Óttar jarl þings og mælti þeim málum á þinginu, að Hákon jarl skyldi heita vargur í véum, fyrir því að hann kvað engi mann verri verk unnið hafa, er Hákon hafði brotið hið æðsta hof í Gautlandi og unnið margt annað illt, og öngvir menn vissu dæmi til slíks, og hvargi er hann fór eða kom, þá skyldi hann þetta nafn hafa. Og er þetta er tíðenda, þá spyrja þeir jarlarnir Urguþrjótur og Brimiskjarr, er fyrr var getið í þessu máli, til fara Hákonar jarls, og svo hvað hann hafðist að, og þykir hann fara lítt friðsamlega, og vilja þeir eigi bíða hans þaðan. Og flýja þeir nú úr landi með öll skip sín og voru öll hlaðin af mönnum, og vildu þeir gjarna eigi finna Hákon jarl. En þá er jarl kom í land austan í Víkina og spurði þegar hvað þeir jarlarnir höfðu að sýst meðan, að þeir höfðu kristnað alla Víkina norður til Líðandisness. Og verður jarl við æfur og reiður mjög, og sendir þegar orð um alla Víkina, að öngum skyldi hlýða að halda á þessum sið, svo að eigi mundi hver stórvíti fyrir taka af honum. Og er þetta spurðist, þá flýði hver undan er kristni vildi halda, en sumir gingu aftur til heiðni og villu þeirrar er þeir höfðu áður, fyrir sakir ofríki jarlsins. En jarlinn Hákon kastar þá trúnni og skírninni og gerðist þá hinn mesti guðníðingur og blótmaður, svo að aldregi hafði hann meir blótað en þá. Og situr Hákon nú of kyrrt í landinu og ræður nú einn fyrir öllum Noregi og geldur aldregi síðan skatta Haraldi konungi Gormssyni, og er mjög í rénan þeirra vingan: en aquest punt hem de contar els fets que es varen esdevenir durant el viatge d'en Hákon: quan tornava cap a Noruega, va passar pel Gautland, i, quan hi va arribar, el va saquejar fent desembarcaments o ràtzies ça i lla. [Aleshores] envià de tornada a Saxònia tots els preveres i clergues que l'emperador li havia donat perquè l'acompanyessin i bategessin els noruecs. El iarl Hákon no volia que el continuessin acompanyant. I mentre estava barrejant el país, se'n va assabentar d'un temple pagà, el qual fou el més gran que hi hagué al Gautland mentre s'hi va practicar el paganisme. En aquell temple hi havia un centenar d’ídols, i [el temple mateix] estava consagrat al Tor. En Hákon es va apoderar de tots els béns que hi havia a dins, però els qui guardaven el temple i els estatges adjacents varen fugir encara que alguns d'ells foren morts. En Hákon se'n tornà als seus vaixells amb els béns aconseguit, cremant i incendiant tot el que trobava pel camí, i quan va arribar als vaixells, havia aconseguit una quantitat fora mesura de béns. I mentre en Hákon recorria el Gautland devastant-lo i assolant-lo, el iarl Óttar, que governava gran part del Gautland, se'n va assabentar, i, reaccionant ràpidament, va aplegar tot l'exèrcit del país per enfrontar-se al iarl Hákon i [quan l'hagué aplegat,] l'atacà amb una gran tropa. Aleshores es va entaular d'immediat batalla entre ells i en Hákon fou aclaparat per la superioritat de forces de l'exèrcit del Gautland que concorria contra ell i la batalla va acabar que ell va fugir amb les seves tropes i se'n tornà a Noruega. Després d'això, el iarl Óttar féu convocar un þing en el qual va plantejar el seu desig que el iarl Hákon fos declarat profanador de santuari per tal com cap home no havia comès un crim pitjor que en Hákon quan havia destruït el màxim temple del Gautland i comès mants altres mals, i que no hi havia ningú que conegués un exemple de crims semblants i que portés aquest nom fos on fos on anés o vingués. Mentre això passava, els dos iarls Urguþrjótur i Brimiskjarr foren ennovats dels fets del iarl Hákon, i varen sentir que no estava actuant gaire pacíficament. I no varen voler esperar la seva arribada. Aleshores fugiren del país amb tots llurs vaixells i tots ells carregats de gent, i s'estimaren més de no esperar l'arribada del iarl Hákon. Però quan el iarl va arribar, des de la banda de ponent, a la Vík i fou ennovat immediatament del que els iarls havien estat fent, que havien cristianitzat tot el territori de la Vík fins a Líðandisnes pel nord, el iarl s'exaltà i aïrà produndament. Immediatament va enviar missatgers per tota la Vík que ningú no gosés mantenir aquella religió si no volia rebre un sever càstig d'ell. Quan això es va conèixer, tots els qui volgueren mantenir el cristianisme, varen fugir del país, però alguns, per culpa de la tirania del iarl, tornaren al paganisme i a la idolatria que havien seguit fins aleshores. El mateix iarl Hákon també va renunciar aleshores a la fe i al baptisme, convertint-se en el pitjor apòstata i sacrificador, de manera que no havia fets tants de sacrificis abans com a partir de llavors. Després d'això, en Hákon va residir en un país absolutament pacificat, regnant tot sol sobre tota Noruega, i mai més no tornà a pagar tribut al rei Haraldur Gormsson, i llur amistat es va deteriorar seriosament (vocabulari: #1. bólstaðr: crec que fa referència als estatges dels qui atenien els sacrificis que s'hi feien i tradueixo en conseqüència. En Rafn 1829:38, però, esmena en blótstaðinn i tradueix, consegüentment, Offerstedet ‘sacrificador, lloc dels sacrificis’. #2. mæla málum: La formulació de la Història dels viquings de la Ioms és, al meu entendre, més suau que la versió que s'ofereix dels mateixos fets al capítol XII de la Història de l'Olau Tryggvason, on, d'una manera força més contundent, es diu que: Óttarr jarl kveðr þá þings ok gerir Hákon jarl útlagðan, ok skyldi hann heita vargr í véum, er hann hafði brotit hit œzta hof í Gautalandi”. Aquí tenim un gerir, allà un mælti þeim málum að..., és a dir, que no s'hi diu expressament que decretés públicament o dictés o emetés una resolució o decisió judicials (Rafn 1829:39 tradueix la locució norrena amb la danesa afsige en kendelse) sinó únicament que va exposar davant el þing les raons per les quals l'assemblea l'havia de declarar proscrit. En la meva interpretació, per tant, no es diu que el fés declarar proscrit, sinó tan sols que ho va va plantejar, que ho va posar a debat, encara que el relat paral·lel de la Història de l'Olau Tryggvason deixa clar que realment hi fou declarat. Per al significat de la locució mæla málum remeto a l'entrada mál d'aquest mateix diccionari on hi he recollit els exemples de la locució que he trobats fins ara. Els exemples trobats deixen ben clar que la locució no feia referència mai a la presa d'una resolució o decisió, sinó al plantejament verbal d'un afer. #3. Goða tant pot ésser el genitiu plural de [hof]goði ‘godó’ com el genitiu plural de goð ‘déu [pagà]’. Atès que el temple està consagrat a Tor, el més lògic fóra pensar que hundrað goða són un centenar de godons, de sacerdots. En Rafn 1829:38 tradueix el sintagma com a hundrede Afgudsbilleder ‘centenars d'ídols’. En Rafn, per tant, no només veu en el nostre mot el genitiu plural de goð, sinó que, a més a més, li atribueix el significat de skurðgoð ‘ídol’. A la versió paral·lela dels fets que ens ofereix la Història de l'Olau Tryggvason, capítol XII, pàg. 252, hi posa: jarlinn spyrr þá til eins hofs er í vǫ́ro hundrað guða, oc var þat [hof] helgat Þór. El genitiu plural guða només ho pot ésser de guð ‘doblet de goð que després de la introducció del cristianisme es va especialitzar en el significat de ‘Déu [judaicocristià]’. Tanmateix, en la meva traducció m'he estimat més d'adoptar la interpretació del Rafn, ja que considero que el text fou escrit per un autor cristià atès que, poques línies més endavant, aquest autor qualificarà la vella religió pagana de[skurðgoða]villa ‘idolatria’. Si, tanmateix, contemplem el passatge com a escrit des d'una perspectiva pagana, aleshores la interpretació-traducció més adient fóra un centenar de déus [i deesses], ja que, des de la perspectiva pagana, els déus VIVIEN al temple, el temple ERA llur casa. #4. að sýst: supí del verb sýsla at, amb pèrdua molt antiga de la l. Cf. Baetke 19874, pàg. 632: hann sá hvat þar var at sýst er sah, was da verrichtet, geschehen war. #5. æfur: . Cf. Baetke 19874, pàg. 805: œfr adj. hitzig, erregt, aufgebracht, böse. #6. ofríki: . Cf. Baetke 19874, pàg. 464: ofríki n. Gewalt, Gewalttätigkeit, Gewaltherrschaft, Tyrannei. Rafn 1829:39 es decanta, en canvi, per voldsomhed ‘violència’)
◊ Eyvindur hafði vegið í véum, og var hann vargur orðinn, og varð hann þegar brott að fara. Konungur bauð bætur fyrir manninn, en Þórólfur og Þorfinnur sögðu, að þeir höfðu aldregi tekið mannbætur og þeir vildu ekki þær taka; skildust að svo búnu; fóru þeir Þórir heim: l'Eyvindur havia matat un home en terrenys consagrats i fent-ho s'havia convertit en un profanador de terrenys consagrats, o sigui, un proscrit, i hagué d'anar-se'n immediatament [si no volia que el matessin]. El rei va oferir una compensació econòmica per l'home mort, però en Þórólfur i en Þorfinnur respongueren que mai abans no havien acceptat cap compensació per un familiar o un home del seguici que els haguessin mort i que per tant, no l'acceptarien. Estant així les coses, se separaren, i en Þórir i els seus se'n tornaren a casa

Vé·björg¹ <f. -bjargar, no comptable>:
Vébjörg f (ginecònim)

Vé·björg² <n.pl -bjarga>:
Viborg f (ciutat de Dinamarca)

Vé·borg <f. -borgar, no comptable>:
variant de Vébjörg² ‘Viborg’

vé·bönd <n.pl -banda>:
<HISTllaços sagrats, els llaços o cordes amb què hom delimitava, amb l'ajut de branques d'avellaner, un lloc sagrat, i, de manera especial, amb què hom delimitava el lloc dels judicis en el Þing
en Móse sagði við Drottin: »Fólkið getur ekki stigið upp á Sínaífjall, því að þú hefir lagt ríkt á við oss og sagt: ‚Set vébönd (gāˈβal ~ גָּבַל:   haɣˈbēl   ʔɛθ־hā-ˈhār   wə-qiddaʃˈt-ō,   הַגְבֵּל אֶת-הָהָר, וְקִדַּשְׁתּוֹ) umhverfis fjallið og helga það‘«: en Moïsès va dir a Jahvè: «El poble no pot pujar a la muntanya del Sinaí, ja que vós ens ho vàreu manar dient: “Posa un terme al voltant de la muntanya i consagra-la”»
heiðingjarnir lögðu musterið undir (ἐπεπληροῦτο) svallveislu (ἀσωτίας καὶ κώμων), döðruðu (ῥᾳθυμούντων) þar við drósir (μεθ’ ἑταιρῶν) og lögðust með dækjum innan vébanda (οἱ ἱεροὶ πεϱίβολοι:   καὶ ἐν τοῖς ἱεροῖς περιβόλοις γυναιξὶ πλησιαζόντων) og báru þangað margt sem óhæfa var að hafa á þeim stað: els pagans inundaren el temple d'orgies, hi feien coqueteries amb barjaules, jeien amb bagasses en els recintes sagrtats (dins els límits sagrats), i hi introduïen manta cosa que eren inapropiades en aquell lloc
en þar er dómurinn var settur, var völlur sléttur og settar niður heslistengur í völlinn í hring, en lögð um utan snæri umhverfis; voru það kölluð vébönd. En fyrir innan í hringinum sátu dómendur, tólf úr Firðafylki og tólf úr Sygnafylki, tólf úr Hörðafylki; þær þrennar tylftir manna skyldu þar dæma um mál manna. Arinbjörn réð því, hverjir dómendur voru úr Firðafylki, en Þórður af Aurlandi, hverjir úr Sogni voru; voru þeir allir eins liðs: i l'indret on s'havia fixat el tribunal, era un camp pla, i s'havien clavat branques d'avellaner en aquest camp formant un cercle i s'havien fermat cordes (cordills) que delimitaven els límits exteriors d'aquest espai. Aquestes cordes s'anomenaven llaços sagrats. Els jutges seien dins aquest cercle, dotze eren del Firðarfylki, dotze del Sygnafylki i dotze del Hörðafylki. Aquestes tres dotzenes d'homes havien de jutjar les causes de la gent. L'Arinbjörn va decidir quins serien els jutges del Firðafylki i en Þórður d'Aurland els de Sogn. Tots ells formaven part d'un únic grup (=de la mateixa part) (vocabulari: #1. lið: Cf. en Baetke 19874, pàg. 380: þeir eru allir eins liðs   alle bilden eine Partei, stehen auf einer Seite. També en en Finnur Jónsson 1894, pàg. 171: 18. 19. váru — liðs, „sie alle machten eine geschlossene partei aus“; )
síðan hljóp Askmaður og þeir sveitungar til dómsins, skáru í sundur véböndin og brutu niður stengurnar, en hleyptu á braut dómöndunum; þá gerðist þys mikill á þinginu, en menn voru þar allir vopnlausir: tot seguit, l'Askmaður i els seus companys irromperen en el lloc del judici i tallaren les cordes sagrades i trencaren les branques d'avellaner i en foragitaren els jutges. Llavors es va produir un gran esvalot al þing però tots els assistents estaven desarmats
♦ innan vébanda flokksins: <LOC FIGen l'interior del cercle (o: a compte de) d'una partit [polític]
♦ innan vébanda fjölskyldunnar: dins l'interior del cercle familiar, dins el cercle familiar
♦ innan vébanda hjónabands: dins l'interior del matrimoni
♦ utan vébanda hjónabands: <LOC FIGa l'exterior del cercle del matrimoni, fora dels límits del matrimoni
♦ vera í véböndum með e-ð: <LOC FIGestar a punt de fer una cosa

Vé·dís <f. -dísar, no comptable>:
Védís f, Vedis f (ginecònim)

vé·fengja <-fengi ~ -fengjum | -fengdi ~ -fengdum | -fengte-ð>:
contestar una cosa, posar en dubte una cosa
◊ það var og ekki fyrr en Baur og hans fylgifiskar í vantrúnni fyrir miðbik þessarar aldar tóku að véfengja ritvissu Jóhannesar guðspjalls, að nein mótmæli komu fram á moti þessum vitnisburði Eusebíusar um harmoníu Tatíans: ni tampoc no es van expressar reserves contra aquest testimoni de l'Eusebi sobre l'Harmonia del Tacià abans que en Baur i les seves rèmores en l'escepticisme comencessin a posar en dubte abans de mitjan segle l'autenticitat de l'evangeli de Sant Joan

vé·frétt <f. -fréttar, -fréttir>:
oracle m
◊ því að Babelkonungur stendur á vegamótum, þar sem báðir vegirnir hefjast, til þess að leita véfréttar. Hann hristir örvarnar, spyr húsgoðin, skoðar lifrina: car el rei de Babilònia s'està a la cruïlla, allà on arrenquen els dos camins, per a consultar l'oracle: sacseja les fletxes, interroga els déus domèstics, examina el fetge
♦ véfréttin í (o: frá) Delfí: <HISTl'oracle de Delfos
◊ véfréttin frá Delfí varaði hann við og sagði honum að...: l'oracle de Delfos el va advertir dient-li que...

vél <f. vélar, vélar (o:<> vélir)>:
1. (hreyfill, aflvélmotor m (aparell mecànic que genera força motriu)
2. (maskínamàquina f (aparell mecànic que transforma energia en treball útil)
♦ viðhald og viðgerðir véla: manteniment i reparació[ns] de màquines
♦ → eftirlitsmyndavél “càmera de vigilància (o: seguretat)
♦ → espressóvél “cafetera de cafè exprés”
♦ → flugvél “avió”
♦ → gufuvél