Macià Riutort i Riutort

ÍSLENSK-KATALÓNSK ORÐABÓK
DICCIONARI ISLANDÈS-CATALÀ

VE

       
   
 
       


© Macià Riutort i Riutort, 1998



   
τίς δὲ ἐξ ὑμῶν μεριμνῶν δύναται ἐπὶ τὴν ἡλικίαν αὐτοῦ προσθεῖναι πῆχυν;
 
   
og hver yðar getur með áhyggjum aukið spönn við aldur sinn?
 
   
I qui de vosaltres, per més que es preocupi, pot allargar d'un sol moment el temps de la seva vida?
 
   
Lluc, 12:25.
 
       


< veð¹ <n. veðs, veð. Gen. pl.: veðja; dat.pl.: veðjum>:
variant arcaica de veð² ‘penyora; hipoteca; juguesca’
[en ef] menn flytja lík til kirkju, þá skulu þeir legkaup hafa búit presti eða veð leggja eða vǫrzlumann fá þann er veðjum sé jafngóðr. En ef þeir vilja engan þann kost eða [bjóða þann] hlut, þá skal hann fyrirbjóða þeim at setja lík niðr. [Þá eru þeir] sekir þremr mǫrkum, ef þeir setja niðr at forboði prest[sins]. En ef þeir setja lík niðr þó at hváru, þá skal hann bera sér sjálfr vitni [um þat mál], hafa á stola á hálsi sér [ok sverja þess], at þeir veittu hánum þat (þar ?) greptarrán: si hom porta un mort a l'església: [els portadors del mort] hauran de tenir preparat el legkaup (taxa d'enterrament) per al prevere [de l'església] o dipositar-li una penyora o procurar-se un garant (fiador, avalador) que sigui tan bo com les penyores (és a dir, que avali la quantitat del legkaup, o si més no, jo ho entenc així). I si no volen acceptar el pagament d'aquesta taxa (del legkaup) o oferir coses [a canvi d'ella], aleshores el prevere els prohibirà que enterrin el mort [al sagrat de l'església]. I si hom enterra el mort en contra de la prohibició del prevere, haurà de pagar una multa de tres merkr. I si, malgrat tot, enterren el mort, aleshores el prevere donarà testimoni ell mateix [d'aquest fet] i, en fer-ho, portarà posada l'estola al voltant del seu coll [i jurarà] que [els qui hagin enterrat el mort] han comès amb el mort ‘robatori d'enterrament’ (és a dir, l'han enterrat il·legalment al sagrat de l'església) (vocabulari: #1. legkaup, legtollr: En Baetke 19874, pàg. 367, no dóna pas entrada a aquest mot. En Konrad von Maurer 1908, pàg. 353: Grabgebühr; #2. graptarrán, greptarrán: En Baetke 19874, pàgs. 210 i 215, no dóna pas entrada a aquest mot. En canvi en Rudolf Meissner 1941, pàg. 30: greptarrán Begräbnisraub (Die norwegische Volkskirche nach den vier alten Christenrechten): Wenn die Leute eine Leiche zur Kirche bringen, sollen sie die Gebühr bereit halten oder einen Bürgen stellen oder ein Pfand einsetzen (im doppelten Wert der Gebühr E. I,48). Wer aber gegen das Verbot des Priesters die Leiche begraben will, begeht Begräbnisraub (greptarrán), der Priester soll das feststellen und dabei die Stola am Halse haben (B. I,12). Für den Toten hat dann der Priester die Seelenmesse zu lesen (E. I, 47; G. 23); #3. þat ~ þar: En Rudolph Keyser i en Peter Andreas Munch 1 (1846), pàg. 369, apartat 16:5 llegeixen: <...> at þæir væittu honum þet græftar ran. En canvi, íd., pàg. 347:16 llegeixen: <...> at þæir uæittu honom þær greftar raan; #4. veita: Cf. en Baetke 19874, pàg. 709: <...> zufügen, antun (e-m e-t) <...> veita e-m atfǫr, atgǫngu, atsókn jmd. angreifen; veita e-m banasár jmd. die Todeswunde zufügen. A causa de construccions com ara veita e-m útferð ‘donar sepultura a algú’, i la manca d'una construcció veita e-m rán, podria pensar-se en la possibilitat que aquest datiu singular masculí hánum no fa pas referència al prestr que ha perdut el pagament de l'enterrament, sinó al *líkami o *líkam del mort que hom ha enterrat, de manera que podria entendre's que el que hauria volgut dir l'autor de la llei era: han donat al cos un enterrament que ha estat fruit d'un robatori d'enterrament. En la traducció, segueixo en Meissner, op. cit., p. 30, que tradueix veita amb begehen ‘cometre’: begeht Begräbnisraub, amb la qual cosa interpreta que el pronom hánum fa referència al prestr: li han comès (al prevere) un robatori d'enterrament = han comès un robatori d'enterrament contra ell, li han robat un enterrament)

veð² <n. veðs, veð>:
1. (panturpenyora f (fermança, seguretat, garantia)
♦ leggja líf sitt að veði í e-u ~ fyrir e-ð: lluitar fins a la mort per una cosa
♦ setja e-ð að veði: empenyorar una cosa
♦ skila e-m veði sínu: tornar-li la penyora a algú, restituir la penyora a algú
♦ taka e-ð að veði: prendre una cosa en penyora
♦ taka fé að láni gegn veði í e-u: empenyorar una cosa per diners
2. (í fasteignhipoteca f (dret sobre immoble a canvi de diners i sense transferència de possessió)
♦ veð í fasteign: hipoteca sobre bé immoble
3. (veðmáljuguesca f, aposta f (messions)
og loksins setja þeir veð. Leggur höfðinginn við gullhring en Halli höfuð sitt: i, en fi, feren la juguesca. El höfðingi s'hi va jugar un braçalet d'or i en Halli el seu cap
þá gekk Jórunn húsfreyja út í garðinn og mælti svo: „Þess bið eg þig Þorgils ef eg hefi nokkuð svo gert að þér þykir vel þá stýr þú eigi þessu máli í svo mikið vandræði að þú hafir þig í veði eða bónda minn eða aðra góða menn ef þú átt kost sæmilegra sætta“ (SS II, cap. 384, pàg. 585): aleshores la Jórunn, la mestressa de la casa, va sortir al garður (la tanca) i parlà d'aquesta manera: “Jo et demano, Þorgils, si és que mai he fet res que t'hagi semblat bé, que no menis aquest cas a una situació tan difícil que t'hi juguis la vida o la del meu marit o la d'altres bons homes, si tens la possibilitat d'obtenir uns acords de conciliació honorables”
♦ vera í veði: <LOC FIGestar en joc
♦ líf hans er í veði: s'hi juga la vida, la seva vida està en joc, hi va la seva vida, li pot costar la vida
♦ það er mikið í veði: l'aposta és alta, hi ha molt en joc
♦ þora að leggja hausinn ~ höfuðið ~ höndina að veði: jugar-s'hi un ronyó ~ el cap ~ el coll

veð:
1ª pers. sg. pres. ind. de → vaða “passar a gual”

veð·band <n. -bands, -bönd. Empr. hab. en pl.>:
càrrega hipotecària (Empr. hab. en pl.: càrregues hipotecàries)

veð·banki <m. -banka, -bankar>:
casa f d'apostes

veð·bók <f. -bókar, -bækur>:
registre hipotecari

veðbókar·vottorð <n. -vottorðs, -vottorð>:
certificat m de deute hipotecari pendent, certificat hipotecari

veð·bréf <n. -bréfs, -bréf>:
cèdula hipotecària

veð·deild <f. -deildar, -deildir>:
departament m de crèdits

veð·fé <n. -fjár, no comptable>:
aposta f (diners o béns apostats en una juguesca)

veð·hafi <m. -hafa, -hafar>:
deutor hipotecari, deutora hipotecària

veð·hlaup <n. -hlaups, -hlaup>:
cursa f (de cavalls o de gossos) en què es pot apostar

veðhlaupa·hestur <m. -hests, -hestar>:
cavall m de curses (o: de cursa)

veðhlaupa·hundur <m. -hunds, -hundar>:
llebrer m de curses (o: de cursa)

veð·hlaupari <m. -hlaupara, -hlauparar>:
cintes f.pl (planta Chlorophytum comosum)

veð·hæfur, -hæf, -hæft <adj.>:
1. <GENempenyorable
2. (fasteignhipotecable (immoble)

veðja <veðja ~ veðjum | veðjaði ~ veðjuðum | veðjaðum e-ð>:
fer una juguesca sobre una cosa, apostar per una cosa, posar (o: jugar) messions sobre una cosa (Bal.
Óðinn oc Frigg sáto í Hliðsciálfo oc sá um heima alla. Óðinn mælti: ‘Sér þú Agnar, fóstra þinn, hvar hann elr bǫrn við gýgi í hellinom? Enn Geirrøðr, fóstri minn, er konungr oc sitr nú at landi.’ Frigg segir: ‘Hann er matníðingr sá, at hann qvelr gesti sína, ef hánom þiccia ofmargir koma.’ Óðinn segir, at þat er in mesta lygi. Þau veðia um þetta máll’Odin i la Frigg seien a Hliðskjálf, mirant per tots els móns. L'Odin va dir: “Que veus l'Agnarr, el teu fóstri, engendrant infants amb una gígia dins la cova? Per contra, en Geirrøðr, el meu fóstri és rei i ara regna sobre la seva terra”. La Frigg li va dir: “Plany tant el menjar que maltracta els seus convidats si li sembla que n'hi han anat massa”. L'Odin li va dir que allò era una grandíssima mentida. Van fer una juguesca sobre aquesta qüestió
♦ veðja á e-ð: apostar per una cosa
♦ veðja e-u: jugar-se una cosa
♦ veðja e-u að <+ ind.>jugar-s'hi una cosa que<+ ind.>
♦ veðja við e-n: fer una juguesca amb algú
♦ veðja við e-n um e-ð: fer una juguesca amb algú sobre una cosa

veð·lán <n. -láns, -lán>:
1. (lán sem tryggt er með seljanlegum verðbréfum eða öðrum markaðshæfum eignumpréstec m amb garantia real (la major part dels crèdits que hom rep d’un banc són d’aquesta mena, de manera que el terme sovint s’ha de traduir simplement per préstec -vist des de la perspectiva del client- o crèdit -vist des de la perspectiva del banc-))
♦ hvað viltu borga af veðláninu: quina quantitat voldria pagar [mensualment] del seu préstec?
2. (fasteignaveðlánpréstec hipotecari (suma o quantitat de diners demanats en préstec per a adquirir immoble o sobre un immoble)
♦ fjármagna kaup á íbúðarhúsnæði með veðláni: finançar la compra d'un habitatge amb un préstec hipotecari
♦ taka veðlán út á jarðeign sína: hipotecar un terreny
♦ veðlán með breytilegum vöxtum: hipoteca f amb interès variable

veðlána·banki <m. -banka, -bankar>:
banc m [de crèdit] hipotecari

veðlána·hús <n. -húss, -hús>:
casa f d'empenyoraments, mont m de pietat

veð·lánari <m. -lánara, -lánarar>:
1. creditor pignoratici, creditora pignoratícia
2. prestador hipotecari, prestadora hipotecària

veðlána·stofa <f. -stofu, -stofur. Gen. pl.: -stofa>:
mont m de pietat

veð·leyfi <n. -leyfis, -leyfi>:
concessió f de dret de penyora com a garantia a un crèdit o préstec de tercers (dret de tenir la propietat d'un altre com a garantia per un deute degut)

veð·lög <n.pl -laga>:
llei hipotecària

veð·mangari <m. -mangara, -mangarar>:
corredor m d'apostes, corredora f d'apostes

veð·mál <n. -máls, -mál>: aposta f, messions f.pl (Mall.)
		tapa veðmál: perdre una aposta

veðra·breytingar <f.pl -breytinga>:
canvi m de temps (atmosfèric)

veðra·brigði <n.pl -brigða>:
canvi m de temps (atmosfèric)
♦ veðrabrigði verða í e-u: <LOC FIGuna cosa sofreix grans canvis sobtats, una cosa fa un tomb sobtat

veðraður, veðruð, veðrað <adj.>:
gastat -ada per l'exposició al [mal] temps

veðra·gnýr <m. -gnýs, -gnýir. Gen. pl.: -gnýja; dat.pl.: -gnýjum>:
bram m de tempesta

veðra·hamur <m. -hams, -hamir>:
període m de tempestes o de mal temps persistent, acompanyades de ventades fortes

veðra·hjúpur <m. -hjúps, -hjúpar>:
troposfera f

veðra·hvolf <n. -hvolfs, -hvolf>:
troposfera f

veðra·hvörf <n.pl -hvarfa>:
tropopausa f

veðra·kerfi <n. -kerfis, -kerfi>:
sistema meteorològic

veðrar:
gen. sg. & nom. pl. de → veður “marrà, mardà (Val., Bal.)

veðrar·horn <n. -horns, -horn>:
banya f de marrà, banya f de mardà m (Val., Bal.

veðra·samur, -söm, -samt <adj.>:
1. (vindasamurventós -osa (temps atmosfèric)
2. (stormasamurtempestuós -osa (borrascós)
stundum var í vetur leið ǁ veðrasamt á glugga; ǁ var ekki einsog væri um skeið ǁ vofa í hverjum skugga? ǁ Fáir vissu að vorið beið ǁ og vorið kemur að hugga: de vegades, l'hivern passat, ǁ la maltempsada colpia la finestra ǁ i durant un temps, que no era pas ǁ com si hi hagués un fantasma a cada ombra? ǁ Pocs sabien que la primavera s'esperava ǁ i [que] la primavera ve per a aconhortar
♦ það var veðrasamt í vetur: <LOC FIGha estat un hivern tempestuós (o: borrascós)  

veðra·skil <n.pl -skila>:
canvi m de temps (atmosfèric)

veðrast <veðrast ~ veðrumst | veðraðist ~ veðruðumst | veðrast>:
[des]gastar-se o erosionar-se per exposició al temps atmosfèric
♦ veðrast upp við hrós: <LOC FIGpujar-li a algú la fama al cap

veðra·víti <n. -vítis, -víti>:
indret m on les maltempsades són freqüents

veðrátta <f. veðráttu, no comptable>:
temps m (atmosfèric)

veðreiða·braut <f. -brautar, -brautir>:
hipòdrom m

veðreiða·hestur <m. -hests, -hestar>:
cavall m de curses (o: de cursa)

veðreiða·maður <m. -manns, -menn>:
jòquei m & f

veð·reiðar <f.pl -reiða>:
curses f.pl de cavalls i/o de gossos
♦ fara á veðreiðarnar: anar a les curses de cavalls

veð·réttindi <n.pl -réttinda>:
dret[s] m.[pl] de penyora immobiliària, hipoteca garantida per béns immobles

veð·réttur <m. -réttar, -réttir>:
1. (safn réttarreglnadret m de penyora (legislació)
2. (forgangsrétturdret m de retenció (de creditor hipotecari i/o pignoratiu)
3. (veðréttindidret[s] m.[pl] de penyora immobiliària, hipoteca garantida per béns immobles
♦ fyrsti veðréttur: primera hipoteca (o: hipoteca f de primer ordre)  

veðrun <f. veðrunar, no comptable>:
[ablació f per] erosió f (per exposició al mal temps)
♦ efnafræðileg veðrun: meteorització química

veð·setja <-set ~ -setjum | -setti ~ -settum | -sette-ð>:
1. (áþreifanlegur hluturempenyorar una cosa (bé moble)
2. (fasteignhipotecar una cosa (immoble)

veð·setning <f. -setningar, -setningar>:
1. (áþreifanlegur hluturempenyorament m (pignoració de bé moble)
2. (fasteignhipotecació f (hipotecament d'immoble)

veð·skuld <f. -skuldar, -skuldir>:
deute hipotecari
♦ gjaldfallin veðskuld: deute hipotecari a pagar (o: pagador)  

veðskulda·bréf <n. -bréfs, -bréf>:
títol hipotecari, escriptura hipotecària (o: de la hipoteca; o: d'hipoteca), cèdula hipotecària, carta hipotecària

veð·tryggja <-tryggi ~ -tryggjum | -tryggði ~ -tryggðum | -tryggte-ð>:
hipotecar una cosa com a garantia [real], garantir una cosa amb una hipoteca

veður <m. veðrar (o: veðurs), veðrar>:
1. <<GENmarrà m, mardà m (Val., Bal.), xot m [de llavor] (Mall.
2. <HIST MILmoltó m, ariet m
3. <veðrar <m.pl veðra>: ganxos recargolats com a banyes de marrà
◊ ógjörla sá eg til. En húskarl ætla eg Önundar úr Meðaldal og var í kápu Gísla en söðulreiði Önundar og í hendi fiskistöng og veðrar af upp: no ho vaig veure amb prou claredat, però crec que devia ésser un dels húskarls (“missatge, mosso de mas”) de l'Önundur de Meðaldalur; duia a sobre el mantell d'en Gísli però els arnesos de l'Önundur, i a les mans, una fitora i les seves pues, que se'n destacaven a dalt, eren recargolades com a banyes de marrà

veður <n. veðurs, veður>: 1. <GEN> temps m (atmosfèric, meteorològic)
		gtt veður: temps magnífic
		brjálað veður: un temps de gossos, un temps boig
		fínt veður: temps maco (bon temps)
		geggjað veður: un temps fantàstic
		gott veður: bon temps
		leiðinlegt veður: temps desagradable
		slæmt veður: temps dolent
		vont veður: temps dolent
		ömurlegt veður: un temps trist, un temps depriment
	2. (stormur) tempesta f, maltempsada f
1. <GENtemps [meteorològic]
skýflókann dró skjótt yfir. Og er hann kom yfir bæinn að Fróðá fylgdi honum myrkur svo mikið að menn sáu eigi úr túninu á brott og varla handa sinna skil. Úr skýinu kom svo mikið regn að heyið varð allt vott það er flatt lá. Flókann dró og skjótt af og lýsti veðrið. Sáu menn að blóði hafði rignt í skúrinni: el núvol negre i espès va tapar ràpidament [la contrada del fiord]. I quan va arribar al mas að Fróðá, va provocar-hi una negror i unes tenebres tan espesses que els qui eren al prat del mas no hi veien més enllà d'ell i a penes distingien la pràpia mà [davant els ulls]. Aquell ennuvolat va deixar caure una pluja tan forta que tot el fenàs, que encara estava estès perquè s'assequés, es va mullar. L'ennuvolat també va passar ràpidament i el temps es va esclarir. I llavors els habitants del mas varen veure que en aquell ruixat havia plogut sang
♦ gá til veðurs: mirar quin temps fa
♦ gott veður: bon temps
93. Þat var tíunda dag jóla, er Rǫgnvaldr jarl stóð upp. Var veðr gott. Bað hann þá menn sína vápnask, ok lét blása liðinu upp til kastalans. Drógu þeir þá viðinn at, ok hlóðu bál umhverfis veggina. Skipaði jarl mǫnnum til atgǫngu, hvar hverigir skyldu at ganga: 93. Era el desè dia dels iol (o sigui, el tres de gener) quan el iarl es va llevar. El temps era bo. Vamanar als seus homes que s'armessin i va fer sonar el senyal perquè la seva host pugés cap al castell. Aleshores varen arrossegar llenya [fins al castell] i la varen apilar (per encendre-la posteriorment) al voltant de la muralla. El iarl va disposar els homes per a l'atac, on cadascun d'ells havia d'atacar
♦ biðja um gott veður: <LOC FIGdemanar la pau, voler reconciliar-se, cercar la reconciliació
♦ biðja e-n um gott veður: <LOC FIGcercar la pau amb algú demanar a algú de fer la pau amb ell
♦ heitt var í veðri ~ kalt var í veðri: feia calor ~ feia fred
♦ í öllum veðrum: faci el temps que faci, per més dolent que sigui el temps
♦ kalt var í veðri~ heitt var í veðri : feia fred ~ feia calor
♦ veðri var svo varið að...: el temps que feia era tal que... (Baetke 19874, pàg. 722: honum var svá varit at hann var undirhyggjumaðr es stand so mit ihm, daß er e. heimtückischer Mensch war; svá er varit, at es verhält sich so, steht so)
◊ þeir stíga nú á hesta sína. Veðri var svo varið að þoka var svo mikil að hvergi sá bæja milli. Karl ríður nú suður úr garði og upp á hólma og allir þeir eftir. Hann ríður þar til hann kemur í Skíðadal á Möðruvöllu. Það var snemma morguns og var Ingvildur ei upp risin. Karl ríður að hússbaki og segir að þeir skyldu bíða hans þar. Karl ríður að dyrum og gengur griðkona ein út. Karl spurði hvort Skíði væri heima: llavors varen muntar a llurs cavalls. El temps que feia era tal que la boira era tan espessa que entre els dos masos no s'hi podia veure res. En Karl llavors va partir a cavall cap al sud i pujant els hólmar, i tots els seus homes, darrere darrere. No va deixar de cavalcar fins que va haver arribat als Möðruvellir, a l'Skíðadalur. Hi va arribar molt de matí i la Ingvildur encara no s'era llevada. En Karl va donar la volta al mas i allà, a la part del darrere, va dir als seu shomes que l'hi esperessin. Tot seguit, es va dirigir fins a les portes del mas on una griðkona, ço és, una serventa lliure, va sortir a veure qui era. En Karl li va demanar si l'Skíði era a casa
♦ veðrið er ekki tryggt: el temps és insegur
♦ veður skipast (o: breytist; o: snýst) í lofti: <LOC FIGel temps està canviant (= la situació està canviant)
♦ það er allra veðra von: <LOC FIGpot passar qualsevol cosa, es pot esperar de tot
♦ → hamfaraveður “meteorologia devastadora, meteorologia catastròfica, temps que provoca catàstrofes; tempesta catastròfica”
♦ → kalsaveður “temps fred”
♦ → skúraveður “temps de xàfecs”
♦ → öfgaveður “meteorologia d'extrems (caracteritzada per huracans, sequeres, trombes d'aigua, freds intensos etc.)”
2. ([bert] loft, úti á bersvæðiaire m lliure (espai obert, no tancat)
um daginn eftir lét Þóroddur bera út rekkjuklæðin í veður og færði til viðu og lét hlaða þar bál hjá. Þá gekk að Þuríður húsfreyja og spyr hvað hann ætlar að gera af rekkjuklæðunum. Hann kveðst ætla að brenna þau í eldi sem Þórgunna hafði fyrir mælt: l’endemà en Þóroddur va fer treure a l'aire lliure la roba de llit [de la Þórgunna] i portar-hi llenya i va fer preparar una foguera. Però llavors s'hi va acostar la mestresa del mas, la Þúríður, i va preguntar què es proposava de fer amb la roba de llit. Ell li va dir que volia cremar-la en un fogueró tal i com ho havia disposat la Þórgunna
3. (vindurvent m (moviment de l'aire)
♦ dreifa e-m út í veður og vind: <LOC FIGdispersar algú als quatre vents (o: per tots els vents)  
♦ e-ð fer út í veður og vind: <LOC FIGuna cosa es dispersa als quatre vents, una cosa s'esfuma, una cosa s'esvaneix
♦ lítið veður: vent suau
það var einhverja nótt að varðmenn hljópu upp og báðu menn vaka sem tíðast, kváðust sjá land svo nær sér að þeir stungu nær stafni að. En seglið var uppi og alllítið veðrið að. Menn hlaupa þegar upp og bað Örn beita á brott frá landinu ef þeir mættu: una nit, els homes que estaven de guàrdia es posaren drets d'un bot i cridaren als homes que es despertessin (desxondissin) al més aviat possible, i dient que veien terra tan a prop d'ells que gairebé la tocaven amb la proa. La vela estava hissada i bufava un vent molt feble. Els homes es llevaren immediatament i l'Örn els va manar que, navegant a cenyir, intessin apartar-se de la costa si és que encara podien fer-ho
♦ stórt veður: fort vent
en þegar um vorið, er sjó tók að lægja, setti Björn fram skip sitt og bjó sem ákaflegast; en er hann var búinn og byr gaf, sigldi hann í haf; fengu þeir veður stór og voru litla stund úti, komu sunnan að Íslandi. Gekk þá veður á land, og bar þá vestur fyrir landið og þá í haf út, en er þeim gaf byr aftur, þá sigldu þeir að landinu. Engi var sá maður þar innan borðs, er verið hefði fyrr á Íslandi.: però, per la primavera, immediatament després que la mar es calmés, en Björn va avarar la seva nau i la va aparellar tan ràpidament com li fou possible. I quan va haver acabat de fer-ho i va tenir un vent favorable, va salpar i va prendre la mar. L'empenyeren forts vents de manera que la travessia fou ràpida. Varen arribar a Islàndia des del sud. En aquells moments, el vent bufava de terra i els va empènyer cap a ponent davant davant la costa i després els va empènyer mar endins, i quan tornaren a tenir un vent favorable, singlaren cap a terra. Cap dels homes que anaven a bord no havia estat abans a Islàndia
♦ [um nóttina] hljóp veðrið í útsuður: [de nit] el vent va canviar de direcció i es va posar a bufar cap al sud-est
svo var veðri farið er þeir riðu á heiðina að um morguninn var á krapadrífa og vindur lítill og urðu menn alvotir. En er á leið daginn tók að frysta. Hljóp þá veðrið í norður. Gerðist þá hríð svo grimm sakir myrkurs og frosts að sjaldan verða þvílíkar. Leið eigi langt áður þeir vissu eigi hvar þeir fóru. Dróst þá liðið mjög af kulda. Bað Kolbeinn menn þá stíga af baki og taki menn glímur stórar og viti ef mönnum hitnar við það (SS II, cap. 316, pàg. 477): el temps que va fer era tal que, al matí, quan varen partir cap a l'altiplà, va caure un xàfec d'aiguaneu, amb poc vent, i els homes quedaren xops. Quan el dia va començar a declinar, es va posar a gelar. Llavors el vent va canviar de direcció i es va posar a bufar cap al nord. Aleshores es va aixecar una tempesta de neu tan terrible per mor de la foscor i de la gelada que poques vegades se n'han vistes de semblants. No va passar gaire temps que ja no sabien cap a on anaven. El fred va deixar els homes del grup molt extenuats. En Kolbeinn llavors va manar als seus homes que desmuntessin dels cavalls i que s'agarbissin amb força un amb l'altre a veure si així entraven en calor
♦ hríð ~ stormur veðurs: tempesta de neu molt espessa
um sumarið eftir bjóst Kári til Íslands. Skeggi fékk honum byrðing. Voru þeir þar á átján. Þeir urðu heldur síðbúnir og sigldu þó í haf og höfðu langa útivist. En um síðir tóku þeir Ingólfshöfða og brutu þar skipið allt í spón en þó varð mannbjörg. Kafahríð var á (ɔ: þá gerði og á hríð veðurs). Spyrja þeir nú Kára hvað nú skal til ráða taka en hann sagði það ráð að fara til Svínafells og reyna þegnskap Flosa. Gengu þeir þá til Svínafells í hríðinni: l’estiu següent en Kári va preparar el seu viatge a Islàndia. L'Skeggi li va procurar un byrðingur, una nau mercant. Eren divuit homes a bord. Varen acabar els preparatius força tard, però tanmateix, quan ho van fer, anaren en mar. La travessia fou llarga, però finalment varen arribar a Ingólfshöfði. Aquí, varen estavellar la nau sencera però tots els qui hi anaven a bord es pogueren salvar. Feia una terrible tempesta de neu (ɔ: aleshores també es va aixecar una terrible tempesta de neu). Llavors [els nàufrags] varen preguntar al Kári què s'havia de fer i ell els va decidir que el millor era anar a Svínafell i conèixer (posar a prova) la magnanimitat d'en Flosi. I llavors es dirigiren sense fer cap pausa a Svínafell (vocabulari: #1. byrðingur: Cf. en Finnur Jónsson 1908, pàg. 421: 7. byrðinginn, sie hatten ihm also wohl für die reise ihr eigenes handelsschiff zur verfüfugung gestellt; #2. Ingólfshöfði: Cf. en Finnur Jónsson 1908, pàg. 421: 13. Ingólfshöfði, vorgebirge, nach dem ersten landnámsmaðr Ingolfr benannt (siehe Landnáma c. 8), in der Austr-Skaptafellssýsla unterhalb des Orœfajökull, im süden von Svínafell; #3. hríð veðurs: Cf. en Baetke 19874, pàg. 705: gerði á hríð veðrs ein Sturm kam auf; #4. í hríðinni: Cf. en Finnur Jónsson 1908, pàg. 421: 17. í hríðinni, „ohne zu rasten“, s. Egilss. c. 58,17. També en Baetke 19874, pàg. 273: í hríðinni sofort, auf der Stelle, unverzüglich; )
♦ komast á veður e-m: <LOC FIGobtenir avantatge sobre algú, prendre avantatge sobre algú
137. (136.) Eptir þat lét Sverrir konungr blása ǫllu liðinu upp á Mǫrtustokka, ok átti þar tal við þá, ok mælti svá: „Guð sé þess lofaðr, er hann hefir eigi gert horfinheilla við oss Birkibeina um sigrinn, nú heldr en fyrr; ok er mér þess ván, at varla muni Nikulás skaufali með úhræddu hjarta nú hafa undan sótt. En ek vil þó þat segja yðr ǫllum saman, at skipum skal leggja ǫllum til Hǫfuðeyjar. Vil ek, at vér fáim enga flǫgu af þeim eða skræmihlaupum þeira, þvíat eigi er úvænna, at nǫkkurir víki aptr til bœjarins, er náttar. Ann ek þeim ekki þess, at þeir komisk þegar á veðr mínu liði“: 137. (136.) Després d'això, el rei Sverrir va fer tocar a sometent per assenyalar que tota la flota es reunís a Mǫrtustokkar i allà els va parlar i els va dir així: “Déu sia lloat perquè ens ha atorgat la victòria a nosaltres, Cames-de-beç, en aquesta ocasió igual que en les anteriors. Espero que en Nicolau Guineu amb el cor sense por hagi fuit [aquesta vegada]. Però tot i així, us vull manar a tots vosaltres que meneu totes les naus a Hǫfuðey. No vull que sofrim un atac sobtat d'ells (=dels Crosses) o un atac per sorpresa que creï el pànic entre nosaltres, pe tal com no s'ha de descartar pas que alguns d'ells tornin a la vila, quan es farà de nit. No permetré (=no vull pas permetre) pas que prenguin avantatge sobre les meves tropes
♦ mæla á veður um: <LOC FIGdonar a entendre, insinuar, deixar entreveure
jarl dvaldist þar mjǫk lengi í allgóðum fagnaði. Staðarmenn fýstu jarl at staðfestast þar, ok mæltu mjǫk á veðr um, at þeir mundi gipta honum frúna: el iarl hi va romandre molt de temps en la millor hospitalitat. Els habitants de la ciutat exhortaven el iarl a establir-s'hi, donant-li a entendre clarament que podrien donar-li la senyora [Ermengarda] en matrimoni
♦ róa ~ sigla ~ stýra á veður e-m: remar ~ singlar ~ posar rumb cap a la banda de sobrevent d'algú
en er Sverrir konungr sá, hvar Baglar váru, þá lét hann blása herblástr, ok setja upp merki ok kvaddi atlǫgu. Reru Birkibeinar at, ok skutust á um hríð, ok reru í kring um Bagla ok á veðr þeim. Máttu Birkibeinar vera, hvárt er þeir vildu, nær eða fjarri: quan el rei Sverrir va veure on eren els Crosses va fer tocar a xafarranxo (o: a sometent, per tal que la tropa s'aprestés a la lluita) i muntar el seu estendard i ordenà l'atac. Els Cames-de-beç varen remar caps als Crosses, i, durant una estona, Cames-de-beç i Crosses es dispararen fletxes i d'altres projectils, i els Cames-de-beç remaren envoltant els Crosses fins a posar-se a la banda de sobrevent d'ells. Els Cames-de-beç [llavors estigueren en condicions de] posar-se on volguessin, lluny o a prop dels Crosses
♦ undir veður: a favor del vent
♦ beita undir veðrið: cenyir, anar proa a vent, navegar orientant la proa en la direcció del vent
og er vorar þá bjuggust þeir og sigldu burt og gaf Leifur nafn landinu eftir landkostum og kallaði Vínland, sigla nú síðan í haf og gaf þeim vel byri þar til er þeir sáu Grænland og fjöll undir jöklum. Þá tók einn maður til máls og mælti við Leif: "Hví stýrir þú svo mjög undir veður skipinu?" Leifur svaraði: "Eg hygg að stjórn minni en þó enn að fleira. Eða hvað sjáið þér til tíðinda?" Þeir kváðust ekki sjá það er tíðindum sætti. "Eg veit eigi, "segir Leifur, "hvort eg sé skip eða sker." Nú sjá þeir og kváðu sker vera. Hann sá því framar en þeir að hann sá menn í skerinu. "Nú vil eg að vér beitum undir veðrið, "segir Leifur, "svo að vér náum til þeirra ef menn eru þurftugir að ná vorum fundi og er nauðsyn á að duga þeim. En með því að þeir séu eigi friðmenn þá eigum vér allan kost undir oss en þeir ekki undir sér." Nú sækja þeir undir skerið og lægðu segl sitt, köstuðu akkeri og skutu litlum báti öðrum er þeir höfðu haft með sér. Þá spurði Leifur hver þar réði fyrir liði: i quan va arribar la primavera, es varen aparellar i salparen i en Leifur va donar (posar) nom a aquesta terra segons les seves propietats i la va anomenar Vínland. Així i doncs, es feren en alta mar i tingueren un vent propici fins que albiraren Grenlàndia i les seves muntanyes (espadats ?) al peu de les glaceres. Aleshores un home va prendre la paraula i digué al Leifur: “Per què governes la nau posant-la tan fort a favor del vent?” En Leifur li va respondre: “No només presto atenció al rumb, sinó també a d'altres coses, o és que vosaltres no veieu res de nou?” Ells li digueren que no veien res de particular. “No sé pas” els va dir en Leifur, “ si el que jo veig és un vaixell o un illot”. Els altres aleshores ho veieren i li digueren que era un illot. Ell arribava molt més lluny que els altres amb la vista, de manera que [també] havia vist que hi havia gent a l'illot. “Si anar proa a vent”, els va dir en Leifur, “és per atènyer la gent que hi ha a l'illot, no fos cosa que haguessin de menester que els trobem perquè tinguin necessitat que els socorrem. Si, emperò, resulta que no són gent de pau (és a dir, que llurs intencions no siguin pacífiques), nosaltres tenim tots els avantatges i ells, cap” Varen arribar a prop de l'illot i varen arriar la vela, varen fermar l'àncora i abaixaren a la mar un dels dos bots petits que duien amb ells. Llavors en Leifur va preguntar [als nàufrags] qui era llur cap
♦ sigla undir veður: navegar anant proa a vent, navegar amb rumb a favor del vent
247. En eptir um daginn, er Óláfr konungr leysti flota sinn af hǫfninni, var veðr lítit ok hagstœtt, þegar undan landi kom. Gengu meira smáskip ǫll ok sigldu þau undir veðr á hafit út. En Sigvaldi jarl sigldi nærr konungsskipinu ok kallaði ok bað konung sigla eptir sér innhallara, þvíat „mér er kunnigt, hvar hér er djúpast um eyjarsundin (ɔ: eyjasundin) en þér munuð þess þurfa við hin stóru skipin“ (cf. capítol 100 de la Heimskringla)i l'endemà, quan el rei Olau va salpar del port amb la seva flota, tan bon punt hagueren sortit a mar oberta, els va bufar un vent suau i favorable. Totes les naus petites es posaren a fer molt bona via , singlant mar endins amb aquell vent de popa. Però el iarl Sigvaldi es va acostar amb la seva nau a la del rei i els va cridar i va pregar al rei que navegués al seu darrere, per la part de més a prop de la costa, car “conec per on és més fonda la mar aquí per travessar els freus de l'illa [de Svǫldr] (ɔ: els freus entre les illes) i amb tota seguretat que haureu de menester que us guiï pel que fa als vaixells grans”
♦ veður gengur á haf ~ á land: el vent bufa de la mar ~ de terra
nú er að segja frá Önundi tréfót að þá rak nokkur dægur. Síðan gekk veðrið á haf. Sigldu þeir þá að landinu. Kenndust þá við þeir er áður höfðu farið að þeir voru komnir vestur um Skaga. Sigldu þeir inn á Strandaflóa og nær Suður-Ströndunum. Þá reru að þeim sex menn á teinæringi og kölluðu út á hafskipið hver fyrir réði. Önundur nefndi sig og spurði hvaðan þeir væru. Þeir kváðust vera húskarlar Þorvalds frá Dröngum: de l'Önundur Cama-de-fusta s'ha de contar ara que la seva nau va anar alguns dies a la deriva a mercè del fort vent. Després, el vent va bufar cap a terra i llavors ells s'acostaren a la costa. Els qui ja havien fet la travessia (o: ja havien navegat per aquesta costa) reconegueren que es trobaven a ponent de Skagi. Varen entrar en el golf d'Strandaflói i navegaren a prop de les Strandir de migjorn. Aquí els sortiren a l'encontre sis homes a bord d'un teinæringur, una barca de deu rems i cridaren als del vaixell qui el capitanejava. L'Önundur els va dir que era ell i els va preguntar d'on eren. Ells li digueren que eren missatges d'en Þorvaldur de Drangar
♦ veðrið (= Ac.) lægir: el vent es calma
Þórður bað menn sína þegar herklæðast og ganga til skips. Var ýtt skipinu og kafði þegar fyrir hvassviðri og gengu menn þá heim aftur. Hét Þórður þá á guð að veðrið skyldi lægja og jafnskjótt féll veðrið. Fór Þórður þá á skipi inn til Otradals (SS II, cap. 334, pàg. 510): en Þórður va manar als seus homes que s'armessin immediatament i que anessin al vaixell. Varen avarar la nau i immediatament una furiosa ventada va amenaçar d'enfonsar-lo (?), de manera que els homes tornaren a les cases. En Þórður llavors va invocar Déu perquè el vendaval es calmés i immediatament el vent va cessar. Llavors en Þórður es va dirigir amb el vaixell cap a la vall d'Otradalur, entrant en el fiord d'Arnarfjörður
♦ út í veður og vind: <LOC FIGals quatre vents, per al vent
♦ það er allt komið út í veður og vind: <LOC FIGtot s'ha dispersat als quatre vents
♦ e-ð fer út í veður og vind: <LOC FIGuna cosa es dispersa als quatre vents, s'esvaneix i es perd [sense deixar rastre]
♦ strita út í veður og vind: <LOC FIGtreballar inútilment (o: en va) 
♦ gera veður út af e-u: <LOC FIGfer (o: armar) molt d'escàndol (o: enrenou) per una cosa, fer una escandalera per una cosa (Mall.)
♦ sækja í sig veðrið: <LOC FIGfer un esforç, reunir forces
♦ vita ekki hvaðan á sig stendur veðrið: <LOC FIGno saber-se'n avenir, estar completament astorat -ada
♦ það er mikið veður í e-m: <LOC FIGtenir molts de fums, ésser molt inflat -ada, dur molta d'estufera (Mall., Men.
♦ þýð veður: vents suaus (plàcids, benèvols)
þýð veður (placidus uentus:   placidi strauerunt aequora uenti, ǁ creber et adspirans rursus uocat Auster in altum) höfðu stillt hafflötinn, sunnanvindur tekur að blása og kallar mennina enn að nýju á haf út: uns vents suaus havien aplanat la superfície marítima, el vent de migjorn es posa a bufar cridant els homes de bell nou a anar en mar
4. (hvassviðriventada f (vent [molt] fort, vendaval)
5. (stormur, óveðurtempesta f (borrasca, maltempsada, temporal)
ég mundi flýta mér að finna hæli fyrir þjótandi vindum og veðri (ˈsaʕar ~ סַעַר:   mē-ˈrūaħ   sɔˈʕāh   mi-sˌsāʕar,   מֵרוּחַ סֹעָה מִסָּעַר)cuitaria (m'apressaria) a cercar recer dels vents xiulants i de la tempesta
♦ veðrið (= Ac.) lægir: el temporal s'està calmant
♦ veðrið er farið að lægja: el temporal està cessant (o: s'està calmant)
♦ mikið veður: una gran tempesta
þá gerði svo mikið veður (ὁ σεισμός -οῦ:   καὶ ἰδοὺ σεισμὸς μέγας ἐγένετο ἐν τῇ θαλάσσῃ) á vatninu að bylgjurnar gengu yfir bátinn. En Jesús svaf: aleshores es va aixecar una gran tempesta en el llac, tan forta que les onades cobrien la barca, però Jesús dormia
♦ → grimmdarveður “temporal ferotge, tempesta ferotge”
♦ → mannskaðaveður “tempesta devastadora, torbonada devastadora”
♦ → þrumuveður “borrasca amb trons, maltempsada amb trons, tempesta amb trons”
6. (lyktolor f (flaire)
♦ e-ð kemst við veðri: <LOC FIGun rumor arriba [a algú]
nú sér Vémundur að hann fær ekki að gert að svo búnu en þó vildi hann fyrir hvern mun fá viðinn keyptan. Og nú kaupir hann að einum manni og gefur honum til eyri silfurs að hann segði í hávaða þar við skipið að Steingrímur hefði keypt við að Gásum og hann mundi nú ekki þessa viðar þurfa er hann hafði þar áður varðað fyrir sína hönd. Og þegar er sjá saga kemst við veðri þar að skipinu þá keypti Vémundur þá þegar viðinn þann er hann hafði áður falað. Og nú segir Herjólfur honum til er hann vill eigi hafa þenna við er keyptur var í brigð við annan mann og kveðst munu ná enn þeim viði er menn hefðu eigi áður keyptan. Vémundur segir að honum líkar það vel þótt hann vilji eigi hafa viðinn, kvað ósýnt að betra mundi hann við taka eða betri kaup á fá en sjá var, keyptur með þvílíku verði. Herjólfi kvaðst betra þykja þótt hann fengi harðari kosti á um viðinn og væri ekki tvímæli á síðan hvort hann ætti eða aðrir menn. Vémundur kvað því margan lítilmenni vera "að sér lætur allt í augum vaxa þótt smátt komi til": en Vémundur llavors va veure que, estant les coses d'aquesta manera, no podria aconseguir res (menys lite.: no hi havia res a fer), però volia adquirir la fusta fos com fos. I llavors va pagar a un home un eyrir d'argent perquè, devora el vaixell, digués amb veu clara i forta, que l'Steingrímur havia comprat fusta als Gásir i que ja no necessitaria la fusta que s'havia fet guardar aquí. I quan aquesta notícia (rumor) va arribar als del vaixell, en Vémundur va comprar-los immediatament la fusta que havia estat intentant comprar-los abans. [Quan en Vémundur va dir al seu germà en Herjólfur que li havia comprat aquesta fusta], en Herjólfur li va dir que no volia aquesta fusta en l'adquisició de la qual s'hagués trencat el pacte, ja tancat, de vendre-la a un altre i li va dir[, a més a més,] que ja aconseguiria fusta que abans no s'hagués venguda a altri. En Vémundur li va dir que ja li estava bé que no volgués la fusta, però que no en trobaria cap altra de millor ni faria tampoc una compra millor que aquella, feta per aquell preu. En Herjólfur li digué que considerava que era millor pagar cara la fusta si després no hi hvia cap dubte que ell n'era el propietari i no pas un altre. En Vémundur li digué que més d'un només era un homenet perquè “que de qualsevol fotesa en fan una muntanya” (=es deixen acoquinar per qualsevol fotesa) (vocabulari: #1. varða e-ð fyrir sína hönd: Cf. en Baetke 19874, pàg. 701: sich (etwas) sichern, sich (den Kauf von etwas) vorbehalten: hann hafði áðr varðat viðinn fyrir sína hǫnd; #2. Gásir: Aquest topònim actualment és de gènere masculí, mentre que a l'Edat mitjana era de gènere femení. A més a més, s'empraven les formes Gásar i Gásir. El topònim apareix sobretot en les combinacions að Gásum o á Gásum i til Gása; #3. fala: Cf. en Baetke 19874, pàg. 122: zu kaufen suchen, feilschen um: fala e-t af, at e-m jemandem etwas abkaufen wollen; #4. brigð: Cf. en Baetke 19874, pàg. 69: <...> (Vertrags)Bruch: kaupa e-t í brigð við e-n etwas kaufen, etwas (auf unrechtmäßige Weise) erhandeln, was bereits ein anderer erworben hat; #5. láta sér allt í augum vaxa, þótt smátt komi til: En Baetke 19874, pàg. 704, dóna entrada a una variant: lát þér eigi í augu vaxa laß dir davon nicht bange machen, laß dich nicht einschüchtern; )
♦ láta eigi e-ð við veðri komast: <LOC FIGprocurar que una cosa no se li noti gens a algú, no deixar entreveure una cosa, no donar a conèixer una cosa ni amb al·lusions
Gissur jarl var heima að Stað öndvert sumarið og var þá kyrrt um hagi hans. Segja það sumir menn að Gissur jarl hafi grunað að Þórður Andrésson mundi eigi með fullum trúleik verið hafa við jarl þann vetur er hann var að Stað en þó lét jarl það eigi við veðri komast (SS II, cap. 489, pàg. 751): el iarl Gissur es va quedar a casa seva a Staður al començament de l'estiu i tot va romandre tranquil pel que fa als seus afers. Alguns afirmen que el iarl Gissur havia sospitat que en Þórður Andrésson no li havia estat totalment lleial i sincer quan havia estat a Staður aquell hivern, però el iarl, tanmateix, va procurar que no se li notés gens
♦ láta e-ð í veðri vaka: <LOC FIGdonar a entendre una cosa
Helíódórus hélt þegar af stað og lét í veðri vaka (τῇ μὲν ἐμφάσει ὡς <...>) að hann ætlaði að vitja borganna í Norður-Sýrlandi og Fönikíu, en fór í raun til að reka erindi konungs: L’Heliodor es posà immediatament en camí, donant a entendre que volia visitar les ciutats del nord de Síria i Fenícia, però, en realitat, anava a executar l'encàrrec del rei
♦ draga (o: hafa) veður af e-m: ensumar algú, percebre l'olor d'algú
um nóttina eptir þá kemr sú in sama ylgr at vanda sínum ok ætlaði at bíta hann til bana sem brœðr hans. En nú dregr hon veðrit af honum, þar sem hunangit var á riðit, ok sleikir andlit hans allt með tungu sér ok réttir síðan tunguna í munn honum. Hann lætr sér verða úbilt ok beit í tunguna ylginni. Hon bregðr við fast ok hnykkir at sér hart ok rak fœtrna í stokkinn, svá at hann klofnaði allr í sundr. En hann helt svá fast, at tungan gekk úr ylginni upp í tungurótunum, ok fekk af því bana. En þat er sǫgn sumra manna, at sú in sama ylgr væri móðir Siggeirs konungs ok hafi hon brugðit á sik þessu líki fyrir trollskapar sakir ok fjǫlkyngi (VS, ed. Uwe Ebel, cap. V, pàg. 18): la nit següent, la mateixa lloba va arribar, com s'havia acostumat a fer, amb la intenció de matar-lo a mossegades com ho havia fet amb els seus germans. Però llavors va sentir l'olor que feia allà on [l'home de la Signý] li havia untat la mel i es va posar a llepar-li tota la cara amb la llengua i [quan va haver acabat,] li va ficar la llengua dins la seva boca. En Sigmundr, fent aplec de tot el seu valor, va mossegar la llengua de la lloba. Ella va reaccionar violentament, pegant una forta estrebada i pegant un cop tan fort amb les potes davanteres a la corma que aquesta es va fendre en dues, però en Sigmundr la va mantenir mossegada amb tanta de força que la llengua de la lloba es va esqueixar per l'arrel, la qual cosa li va causar la mort. I és enraonia de molts que aquesta mateixa lloba en realitat era la mare del rei Siggeirr i que havia adoptat aquesta forma amb magia (trollskapr) i fetilleria (fjǫlkynngi) (vocabulari: #1. óbilt: Cf. en Baetke 19874, pàg. 452: láta sér verða óbilt allen Mut zusammennehmen, sich ermannen)
jafnan bar svo til á kveldum þá er menn fóru að sofa, þá hvarf Björn út. Það var eina nótt að Björn fór til híðsins. Hann varð var við að dýrið var þar fyrir og grenjaði illilega. Björn lagðist niður við einstigið og hafði með sér skjöldinn og ætlaði að bíða þar til er dýrið leitaði á burt eftir vanda. Bessi hafði veður af manninum og seinkaði heldur ferðinni. Björn syfjaði heldur mjög þar sem hann lá og getur eigi vakað. Og í þessu ræður dýrið úr híðinu, getur nú séð hvar maðurinn liggur, krækir til hramminum og hnykkir af honum skildinum og kastar ofan fyrir bjargið. Björn bregður við hart. En er hann vaknar, tekur til fóta og hleypur heim, var þá búið við að dýrið mundi grípa hann. Vissu þetta félagar hans því að þeir höfðu njósn á um ferðir Bjarnar. Fundu þeir skjöldinn um morguninn og gerðu af þessu hið mesta gabb: tots els vespres s'esdevenia que, quan la gent se n'anava a dormir, en Björn desapareixia del mas. Una nit en Björn va anar al cau de l'ós. Va sentir que la bèstia era a dins i que grunyia amenaçadorament. En Björn es va ajeure al caminoi que menava cap a la cova i es va protegir amb l'escut que portava. La seva intenció era d'esperar-se allà que l'ós volgués sortir-ne, tal i com solia fer. L'ós va ensumar l'home i va retardar força la seva sortida de dins la cova. Mentrestant, la son es va emparar amb força d'en Björn, ajagut com estava allà, i no va poder mantenir-se despert. I quan en Björn s'hagué adormit, l'ós va sortir, i llavors va poder veure on jeia l'home, li va descarregar un cop d'arpa amb el qual li va llevar l'escut violentament de sobre i el va llençar per la vorera de l'espadat (espadat per avall). En Björn es va despertar de cop i quan es va despertar, ho va donar a les cames i va tornar corrents al mas. Va anar de poc que l'ós no l'aglapís. Els companys d'en Björn varen saber aquest fet perquè observaven d'amagat els viatges d'en Björn. L'endemà varen trobar el seu escut i en feren ben molt de gab
♦ fá veður af e-u ~ hafa veður af e-u: <LOC FIGarribar una cosa a les orelles d'algú [per casualitat], tenir coneixement per casualitat d'una cosa
♦ láta koma veður á e-n um e-ð: <LOC FIGfer avinent (succintament) algú d'una cosa, posar algú al corrent d'una cosa o en coneixement d'una cosa (d'una manera superficial, ràpida)
og er þau töluðu jafnan og Hjalti var sannfróður að orðinn um erindislok sín þá sendi hann brott hina gausku menn er honum höfðu þannug fylgt, lét þá fara aftur til jarls með bréfum þeim er Ingigerður konungsdóttir og þau Hjalti sendu jarli og Ingibjörgu. Hjalti lét og koma veður á þau um ræður þær er hann hafði upp hafið við Ingigerði og svo um svör hennar: i com que en parlaven contínuament i en Hjalti ja estava segur de l'èxit de la seva missió, va acomiadar els [dos] gautlandesos que l'havien acompanyat fins allà fent que tornessin a cal iarl amb les cartes que la princesa Ingigerður i ell mateix enviaven al iarl i a la Ingibjörg. En Hjalti també els va fer avinents de les converses que havia mantingut amb la princesa Ingigerður i de les respostes que ella li havia donat (vocabulari: #1. láta koma veður á e-n um e-ð: Cf. en Baetke 19874, pàg. 705: láta koma veður á e-n um e-t jmd. von einer Sache Wind bekommen lassen, jmd. von etwas in Kenntnis setzen)

veður:
2ª i 3ª pers. sg. pres. ind. de → vaða “passar a gual”

veður·athugun <f. -athugunar, -athuganir>:
observació f de la meteorologia, observació meteorològica [de superfície]
♦ veðurathuganir: observacions meteorològiques, servei meteorològic

veðurathugunar·maður <m. -manns, -menn>:
observador meteorològic, observadora meteorològica

veðurathugunar·stöð <f. -stöðvar, -stöðvar>:
observatori meteorològic, estació meteorològica d'observació

veður·barinn, -barin, -barið <adj.>:
1. <GEN[des]gastat -ada pel temps [atmosfèric], [des]gastat -ada per l'exposiciê a la intempèrie o inclemència del temps
2. (andlitamb la pell feta malbé per l'exposició als agents atmosfèrics, colrat -ada (pell de la cara)

veður·bitinn, -bitin, -bitið <adj.>:
(andlitamb la pell feta malbé per l'exposició als agents atmosfèrics, colrat -ada (pell de la cara)

veður·blíða <f. -blíðu, no comptable>:
bon temps, bonança f

veður·breyting <f. -breytingar, -breytingar>:
canvi m de temps

veður·dagur <m. -dags, no comptable>:
dia m de bon temps
sá atburður varð það sama sumar nær miðju sumri að Hólum að biskup sat sunnan undir kirkju einn góðan veðurdag. En þar til staðarins var kominn Kolbeinn ungi og Kleppjárn son Halls Kleppjárnssonar. Þar var og kominn Jón Birnuson að finna biskup og stóð hann fyrir framan kirkju en Kolbeinn var í klukknahúsi og lék sér að klukkum en menn hans voru fyrir norðan kirkju og svo Kleppjárn. Þeir sáu hann Jón og hlaupa þegar að honum með vopnum. Hann ver sig og hopar undan norður um kirkjuna og svo austur um og síðan suður um sönghúsið og féll þar í hjá stoðinni og vildi upp standa. Þá hjó Kleppjárn meðal herða honum og gekk frá síðan en hann Jón gekk fá fet frá kirkjunni og féll þá niður og lifði skamma stund. Það er sögn manna að hann bæri af sér áverka við Hafur. Stoðin varð mjög blóðug. Síðan ganga þeir á brott en þeir biskup syngja yfir líkinu (SS I, cap. 224, pàg. 324): aquell mateix estiu, vers mitjan estiu, es va esdevenir aquest fet a Hólar: que el bisbe, un dia que hi feia bon temps, seia davant l'església mirant cap a migjorn. En Kolbeinn el jove i en Kleppjárn fill d'en Hallur Kleppjárnsson havien vingut a la seu episcopal. En Jón Birnuson també hi havia anat a veure el bisbe i s'estava davant l'església. En Kolbeinn el jove era al cloquer i jugava amb les campanes mentre els seus homes i en Kleppjárn eren al nord de l'església. Varen veure en Jón Birnuson i al punt corregueren contra ell amb les armes. Ell es va defensar mentre reculava cap al nord de l'església i d'aquí cap a l'est i després cap al sud donant la volta al chor i va caure allà al costat del pilar i volia posar-se dret quan en Kleppjárn li va descarregar un cop [de destral] entre les espatlles i tot seguit s'allunyà d'allà, però en Jón es va fer enfora de l'església unes poques passes i llavors va caure i només va viure una breu estona més. La gent conten que [abans de morir] va negar haver infligit les ferides al Hafur. El pilar havia quedat molt ensangonat. Poc després, se n'anaren i el bisbe i els seus cantaren les ensoltes (l'ofici de morts?) sobre el seu cos
það var einn góðan veðurdag að Gísli lét alla menn vinna heyverk nema Þorkell, hann var einn heima karla á bænum og hafði lagst niður í eldhúsi eftir dögurð sinn. Eldhúsið var tírætt að lengd en tíu faðma breitt en utan og sunnan undir eldhúsinu stóð dyngja þeirra Auðar og Ásgerðar og sátu þær þar og saumuðu. En er Þorkell vaknar gengur hann til dyngjunnar því að hann heyrði þangað mannamál og leggst þar niður hjá dyngjunni: un dia que feia bon temps es va esdevenir que en Gísli havia fet que tots els homes [del mas] anessin a recollir el fenc [i tots hi havien anat] llevat d'en Þorkell que era l'únic dels homes que havia romàs al mas i s'havia ajagut a l'eldhús després d'esmorzar. L'eldhús feia cent faðmar de llarg per deu d'amplada, i defora, a la paret de l'eldhús que donava a migjorn, i a un nivell més profund que ell, hi havia la dyngja (edificació semisubterrània per a ús exclusiu de les dones) de l'Auður i l'Ásgerður, les quals hi eren cosint. Quan en Þorkell es va despertar, va anar a la dyngja per tal com hi sentia gent que xerrava i es va ajeure en terra a tocar de la dyngja (per sentir què s'hi deia)
einn veðurdag góðan reið Grettir vestur yfir hálsa til Þóroddsstaða. Hann kom þar nærri hádegi og drap á dyr. Konur gengu út og heilsuðu honum. Þær kenndu hann ekki. Hann spurði að Þorbirni. Þær sögðu hann farinn á engjar að binda hey og með honum son hans sextán vetra gamlan er Arnór hét. Þorbjörn var starfsmaður mikill og var nær aldrei iðjulaus. Og er Grettir hafði þetta spurt bað hann þær vel lifa og reið á burt og fram á veginn til Reykja: un dia que feia bon temps es va esdevenir que en Grettir se'n va anar a Þóroddsstaðir pels colls (de la serralada). Hi va arribar devés migdia i va trucar a la porta. Varen sortir algunes dones i el varen saludar. No el coneixien. Ell els va preguntar on era en Þorbjörn. Elles li digueren que se n'havia anat als prats a lligar el fenc i que l'hi havia acompanyat el seu fill de setze anys que es deia Arnór. En Þorbjörn era molt fener que gairebé mai no estava sense fer res. I quan en Grettir ho va sentir, prengué comiat d'elles i se'n va anar i va enfilar el camí de Reykir
það var einn veðurdag góðan að kerling mælti við Öngul: "Nú er kyrrt veður og bjart. Vil eg nú að þú farir til Drangeyjar og troðir illsakir við Gretti. Mun eg fara með yður og vita hversu geymilega honum fara orð. Mun eg hafa eitthvað fyrir satt ef eg sé þá hversu heilladrjúgir þeir munu vera og mun eg þá mæla yfir þeim slíkum orðum sem mér líkar": un dia que feia bon temps es va esdevenir que la vella va dir a l'Öngull: “Avui fa un dia tranquil i clar. Doncs bé vull que vagis a l'illa de Drangey i que hi encetis una baralla amb en Grettir. Jo us hi acompanyaré i prestaré atenció com de cautes seran les seves paraules. Si els veig [a l'illa] sabré del cert fins on la sort (la fortuna) els afavoreix i [després] pronunciaré els versos (= encanteris) sobre ells que consideraré oportuns (lit.: que m'abelleixin)”
Actualment, aquest mot només s'empra a la locució:
♦ einn góðan veðurdag: <FIGun bon dia

veður·dufl <n. -dufls, -dufl>:
boia meteorològica

veður·far <n. -fars, no comptable>:
clima m, condicions meteorolòques (loftslag)
veðurfar er oft mjög frábrugðið því sem gerist í nágrannasveitum: el temps sovint hi és molt diferent (o: les condicions climàtiques sovint hi són molt diferents) del que fa a les comarques veïnes
♦ hafrænt veðurfar: <METEOclima atlàntic (o: oceànic)
♦ landslagsbundið veðurfar: <METEOtopoclima m
♦ rásleysi veðurfars: inestabilitat climàtica
♦ skyndihnik veðurfars: aberració climàtica
♦ veðurfar á stóru svæði: <METEOmacroclima m
♦ → borgaveðurfar “clima urbà”

veðurfars·fræði <f. -fræði, no comptable>:
climatologia f (loftslagsfræði)

veðurfarsfræði·legur, -leg, -legt <adj.>:
climatològic -a

veðurfars·fræðingur <m. -fræðings, -fræðingar>:
climatòleg m, climatòloga f

veðurfars·lega <adv.>:
climàticament -a

veðurfars·legur, -leg, -legt <adj.>:
climàtic -a

veðurfars·skeið <n. -skeiðs, -skeið>:
període climàtic

veðurfars·sveiflur <f.pl -sveiflna (o: -sveifla)>:
fluctuacions climàtiques

veðurfars·svæði <n. -svæðis, -svæði>:
zona climàtica (loftslagssvæði; loftslagsbelti)

veður·fastur, -föst, -fast <adj.>:
aturat -ada (o: bloquejat -ada) a un indret a causa del mal temps (veðurtepptur)

veður·fregn <f. -fregnar, -fregnir>:
butlletí meteorològic

veður·frétt <f. -fréttar, -fréttir>:
informe meteorològic
♦ veður·fréttir <f.pl -frétta>: previsió meteorològica (o: previsions meteorològiques), el temps (programa o part de programa a la televisió)

veðurfrétta·kona <f. -konu, -konur. Gen. pl.: -kvenna>:
dona f del temps

veðurfrétta·maður <m. -manns, -menn>:
home m del temps

veður·fræði <f. -fræði, no comptable>:
meteorologia f

veðurfræði- <en compostos>:
meteorològic -a

veðurfræði·gögn <n.pl -gagna>:
dades meteorològiques

veðurfræði·legur, -leg, -legt <adj.>:
meteorològic -a

veður·fræðingur <m. -fræðings, -fræðingar>:
meteoròleg m, meteoròloga f

veður·glöggur, -glögg, -glöggt <adj.>:
que sap predir el temps que farà

veður·guðir <m.pl -guða>:
<JOCÓSdéus m.pl del temps

veður·gæði <n.pl -gæða>:
bondat f. del clima
veðurgæði í vesturhluta Norðurálfu eru Golfstraumnum að þakka: la bondat delclima a la part occidental d'Europa s'ha d'agrair al corrent del Golf

veður·horfur <f.pl -horfa>:
previsions meteorològiques
♦ veðurhorfur næstu daga ~ næsta sólarhrings eru ágætar: les previsions meteorològiques per als propers dies ~ per demà són excel·lents (o: magnífiques)  

veður·hæð <f. -hæðar, no comptable>:
força f del vent (mesurable amb l'escala Beaufort) (vindstyrkur)
♦ mikil veðurhæð: vent[s] fort[s]

veður·kanni <m. -kanna, -kannar>:
radiosonda f

veður·kort <n. -korts, -kort>:
mapa meteorològic, mapa m del temps

veðurkorta·fræði <f. -fræði, no comptable>:
meteorologia sinòptica

veður·lag <n. -lags, no comptable>:
temps m (bo o dolent, condicions meteorològiques o atmosfèriques)

veður·lýsing <f. -lýsingar, -lýsingar>:
informació meteorològica

veður·magn <n. -magns, no comptable>:
força f del vent

veður·megin <n. -megins, no comptable>:
força f del vent

veður·mæling <f. -mælingar,-mælingar. Empr. hab. en pl.>:
mesurament (o: mesuratge) meteorològic

veður·næmur, -næm, -næmt <adj.>:
1. <GENsensible al [canvi del] temps
2. (vindbarinnbatut -uda pel vent (ventejat, molt ventós)
njósnarmenn vorir sátu á daginn uppi á veðurnæmum hæðum (ἠνεμόεις -όεσσα -όεν:   ἐπ᾽ ἄκριας ἠνεμοέσσας), og komu æ aðrir á vörðinn þegar aðrir fóru: els nostres guaites de dia estaven apostats a dalt dels cims, batuts pel vent, rellevant-se constantment (l'original fa: ἤματα μὲν σκοποὶ ἷζον ἐπ᾽ ἄκριας ἠνεμοέσσας ǁ αἰὲν ἐπασσύτεροι)
þeir gengu upp á Parnasus, það var hátt fjall og allt skógi vaxið, og komu þeir brátt upp á hina veðurnæmu hálsa (ἠνεμόεις -όεσσα -όεν:   τάχα δ᾽ ἵκανον πτύχας ἠνεμοέσσας)pujaren al Parnàs, que era un puig alt i tot ell revestit de bosc, i aviat pujaren als colls batuts pel vent (l'original fa: αἰπὺ δ᾽ ὄρος προσέβαν καταειμένον ὕλῃ ǁ Παρνησοῦ, τάχα δ᾽ ἵκανον πτύχας ἠνεμοέσσας)
þeir hlupu eftir kerrubrautinni fram hjá leitinu og hinum veðurnæma fíkjuhól (ἠνεμόεις -όεσσα -όεν:   παρὰ <...> ἐρινεὸν ἠνεμόεντα), æ lengra og lengra frá borgarveggnum: ells passaren corrents, resseguint les ginyes del carro, per la talaia i el pujol, batut pel vent, de la figuera, allunyant-se més i més de les muralles de la ciutat (l'original fa: οἳ δὲ παρὰ σκοπιὴν καὶ ἐρινεὸν ἠνεμόεντα ǁ τείχεος αἰὲν ὑπ᾽ ἐκ κατ᾽ ἀμαξιτὸν ἐσσεύοντο)

veður·ofsi <m. -ofsa, no comptable>:
1. <GENviolència f de la ventada o el mal temps
nei, með brottrekstri og útlegð höfðaðir þú, Drottinn, mál á hendur honum, hræddir hann og hraktir brott með veðurofsa (ˈrūaħ   ha-qqāˈʃāh ~ רוּחַ הַקָּשָׁה:   hāˈɣāh   bə-rūˈħ-ō   ha-qqāˈʃāh   bə-ˈʝōm   qāˈδīm,   הָגָה בְּרוּחוֹ הַקָּשָׁה, בְּיוֹם קָדִים) daginn sem austanstormurinn geisaði: no, tu, Senyor, has incoat causa contra ell expulsant-lo i exiliant-lo, l'has espantat i l'has fet fugir amb una ventada violenta el dia que la tempesta de llevant ha fes estralls (BMonts. = amb el seu buf;   BInterc. = amb una bufada terrible; BEvang. = amb el seu buf potent)
2. (rok, óveðurtempesta violenta, temperi fort (borrasca violenta)
♦ í miklum veðurofsa: en una tempesta molt violenta

veðurs:
gen. sg. de → veður “marrà, mardà (Val., Bal.)

veður·skeið <n. -skeiðs, -skeið>:
període climàtic

veður·skeyti <n. -skeytis, -skeyti>:
informe meteorològic (enviat des de les estacions meteorològiques originàriament per telegrafia i modernament per ràdio i/o internet)

veður·skilyrði <n.pl -skilyrða>:
condicions meteorològiques

veður·skip <n. -skips, -skip>:
vaixell meteorològic

veður·spá <f. -spár, -spár>:
pronòstic m del temps

veður·staða <f. -stöðu, -stöður. Gen. pl.: -staðna o: -staða. Pl. no hab.>:
direcció f del vent

veður·stofa <f. -stofu, -stofur. Gen. pl.: -stofa>:
institut meteorològic
♦ Veðurstofa Íslands: Institut Meteorològic d'Islàndia

veður·stöð <f. -stöðvar, -stöðvar>:
estació meteorològica
♦ sjálfvirkar veðurstöðvar: estacions meteorològiques automàtiques, EMAs
♦ mannaðar veðurstöðvar: estacions meteorològiques amb personal (o: ateses per personal)  

veður·sæld <f. -sældar, no comptable>:
benignitat f del clima, clima benigne

veður·sæll, -sæl, -sælt <adj.>:
de clima benigne

veður·tepptur, -teppt, -teppt <adj.>:
aturat -ada (o: bloquejat -ada) a un indret a causa del mal temps

veður·tungl <n. -tungls, -tungl>:
satèl·lit meteorològic

veðurtungla·mynd <f. -myndar, -myndir>:
fotografia presa per satèl·lit meteorològic, imatge f de satèl·lit meteorològic

veður·útlit <n. -útlits, no comptable>:
aspecte m del temps

veður·viti <m. -vita, -vitar>:
penell m

veður·vitni <n. -vitnis, -vitni>:
indicador paleoclimàtic, proxi climàtic

veður·þjónusta <f. -þjónustu, no comptable>:
serveis meteorològics

veður·þolinn, -þolin, -þolið <adj.>:
resistent a la intempèrie

veður·öfgar <f.pl -öfga>:
episodis meteorològics i/o climàtics extrems (huracans, sequeres, inundacions, trombes d'aigua, tempestes d'inusitada violència etc.)

vefa <vef ~ vefum | óf ~ ófum | ofiðe-ð>:
teixir una cosa

vefara·gífill <m. -gífils, -gíflar>:
ginesta f, ginestera f (planta Spartium junceum)

vefara·ætt¹ <f. -ættar, no comptable>:
(fiðrildi[família f dels] tortrícids m.pl (lepidòpters)

vefara·ætt² <f. -ættar, no comptable>:
(fuglar[família f dels] ploceids m.pl (ocells)

vefari <m. vefara, vefarar>:
1. teixidor m, teixidora f 
2. teixidora f (qualsevol arna dels diferents gèneres de la família dels tortrícids)
♦ → barrvefari “teixidora de l'avet (Zeiraphera griseana)”
♦ → birkivefari “teixidora de bedoll (Acleris notana)”
♦ → flikruvefari “teixidora bigarrada (Cochylis dubitana)”
♦ → glætuvefari “teixidora de llumet (Clepsis spectrana)”
♦ → grasvefari “teixidora de l'herba (Eana osseana)”
♦ → hnappvefari “teixidora de botó (Lobesia littoralis)”
♦ → kjarrvefari “teixidora de sotabosc (Apotomis sororculana)”
♦ → lyngvefari “teixidora de bruguera (Acleris maccana)”
♦ → tígulvefari “teixidora tegulata (Epinotia solandriana)”
3. teixidor m (ocell Remiz pendulina) (pungmeisa)

vef·aukandi, -aukandi, -aukandi <adj.>:
<BIOLanabolitzant
♦ vefaukandi steri: esteroide m anabolitzant

vef·dagbók <f. -dagbókar, -dagbækur>:
blog m (un BLOG no és pas un BLOC)

vef·djúp <n. -djúps, no comptable>:
internet profunda, deep web f

vef·dýr <n. -dýrs, -dýr>:
animal m metazou

ve·fenging <f. -vefingar, -vefingar>:
posada f en dubte d'una cosa, contestació (o: refutació) f d'una cosa

ve·fengja <-fengi ~ -fengjum | -fengdi ~ -fengdum | -fengte-ð>:
1. <HIST JURsobreseure una causa per la impossibilitat dels jutges del tribunal de quarter d'assolir-hi una sentència per unanimitat. A la Islàndia medieval, a l'Alþingi, hi havia quatre tribunals, un per cada quarter de l'illa, competents per a jutjar les causes de cadascun dels quatre quarters en què hom havia dividit l'illa. Els godons designaven els jutges d'aquests tribunals de quarter que, versemblantment, devien ésser en nombre de trenta-sis, tot i que el tribunal es podia constituir si hi havia un mínim de sis jutges. Les sentències s'havien de prendre per unanimitat, però si hi havia almenys sis vots que dissentien de la resta, la causa se sobreseia. Aquesta situació rebia el nom de vefang o véfang, i es deia que la causa s'havia vefengt o véfengt, és a dir, que hi havia desacord, entre els jutges del tribunal del quarter, sobre la sentència d'una causa
au mál skulu hér í koma," segir Njáll, "um alla þingsafglöpun ef menn bera ljúgvitni eða ljúgkviðu. Hér skulu og í koma vefangsmál öll þau er menn vefengja í fjórðungsdómi og skal þeim stefna til fimmtardóms. Svo og ef menn bjóða fé eða taka fé til liðs sér og innihafnir þræla eða skuldarmanna. Í þessum dómi skulu vera allir hinir styrkjustu eiðar og fylgja tveir menn hverjum eiði er það skulu leggja undir þegnskap sinn er hinir sverja. Svo skal og ef annar fer með rétt mál en annar með rangt, þá skal eftir þeim dæma er rétt fara að sókn. Hér skal og sækja hvert mál sem í fjóðungsdómi utan það er nefndar eru fernar tylftir í fimmtardóm, þá skal sækjandi nefna sex menn úr dómi en verjandi aðra sex. En ef hann vill eigi úr nefna þá skal sækjandi nefna þá úr sem hina sem verjandi átti. En ef sækjandi nefnir eigi úr þá er ónýtt málið því að þrennar tylftir skulu um dæma. Vér skulum og hafa þá lögréttuskipun að þeir er sitja á miðjum pöllum skulu réttir að ráða fyrir lofum og lögum og skal þá velja til þess er vitrastir eru og best að sér. Þar skal og vera fimmtardómur. En ef þeir verða eigi á sáttir er í lögréttu sitja hvað þeir vilja lofa eða í lög leiða, þá skulu þeir ryðja lögréttu til og skal ráða afl með þeim. En ef sá er nokkur fyrir utan lögréttu að eigi nái inn að ganga eða þykist borinn vera máli þá skal hann verja lýriti svo að heyri í lögréttu og hefir hann þá ónýtt fyrir þeim öll lof þeirra og allt það er þeir mæltu til lögskila og varði lýriti": “Totes les demandes”, va dir-li en Njáll, “relatives a la infracció de l'ordinament processal (de l'enjudiciament) seran tractades aquí, [i també] si hom ha prestat fals testimoni o pronunciat un fals veredicte. També es tractaran aquí tots els litigis sobre els quals els jutges del tribunal de quarter (fjórðungsdómur) no hagin pogut arribar a un consens i seran citats a comparèixer davant el Cinquè Tribunal. També s'hi portaran els casos d'oferiment de diners o d'acceptació de diners a canvi d'ajut [en un procés] i els casos d'acolliment d'esclaus [d'altri] o de deutors [d'altri]. En aquest tribunal s'hi prestaran els juraments més solemnes i potents, i cada jurament serà corroborat per dos homes, i ratificaran per llur honor com a þegnar el que els altren hauran jurat. Si[, en un procés,] una de les parts mena la seva causa d'acord amb les regles processals, mentre que l'altra, per contra, la mena de manera incorrecta, el tribunal dictarà sentència a favor de la part que hagi defensat correctament la seva causa. Tots els litigis es menaran davant aquest tribunal com davant un tribunal de quarter, amb una excepció: quan hauran estat nomenats les quatre dotzenes de jutges per al Cinquè Tribunal, la part actora n'eliminarà sis i a continuació, la defensa de la part acusada n'eliminarà sis més. Si, emperò, la defensa de la part acusada no vol refusar cap jutge, la part actora a més a més dels sis jutges que hagi refusat, n'eliminarà sis més en lloc de la defensa. Si la part actora no ho fa, la seva acció caduca, ja que el nombre dels jutges no pot ésser superior a tres dotzenes. També tindrem la institució d'una assemblea legislativa en la manera que, els qui seguin a la filera de bancs del mig tindran el dret de decidir sobre les lleis i les possibles dispensacions de les lleis. I perquè hi seguin s'elegiran els més llestos i òptims. També hi haurà el Cinquè Tribunal. Però, si els qui tinguin seient a l'assemblea legislativa no es posen d'acord sobre el que volen convertir en llei o aprovar com a excepció a una llei, la qüestió se sotmetrà a votació a l'assemblea i decidirà la majoria dels vots emesos. Si, emperò, un és impedit d'assistir a l'assemblea legislativa o si se sent conculcat en la seva causa, formularà la seva protesta de tal manera que tothom de l'assemblea la senti. I amb aquesta protesta (objecció), haurà invalidat totes les aprovacions especials de l'assemblea i tot el que l'assemblea hagi fixat com a disposicions legals” (revisar) (vocabulari: #1. þingsafglǫpun: Cf. en Finnur Jónsson 1908, pàg. 361: 8. þingsafglǫpun, diese bestand darin, daß die sache bei einem nicht zuständigen gericht anhängig gemacht war; natürlich war dies nur der standpunkt Eyjólfs und der gegenpartei, i ibíd. pàg. 221: 6.7. alla þingsafglǫpun, , „jede thingstörung“, „jedes verbrechen gegen den absoluten frieden des things“; dazu gehörte vornehmlich alles, was die functionen der lǫgrétta, des gesetzsprechers und der gerichte verhindern oder stören konnte; vgl. Finsen, Grágás III, 706—07. També en Baetke 19874, pàg. 772: þings-afglǫpun f.   Thingirrung, Thingstörung, Verstoß gegen den Rechtsgang, Verletzung der Prozeßregeln; #2. ljúgvitni: Cf. en Baetke 19874, pàg. 390: ljúg-vitni n.   falsches zeugnis; #3. ljúgkviður: Cf. en Finnur Jónsson 1908, pàg. 221: 7. ef — ljúgkviðu, dies ist nicht ein erklärender zusatz, sondern es wird eine zweite selbständige art von rechtssachen aufgeführt; s. Finsen, Frist. inst. s. 113. ljúgkviðr, “lügenhafte aussage“. També en Baetke 19874, pàg. 390: ljúg-kviðr m.   falscher Geschworenenspruch; #4. vefangsmál: Cf. en Finnur Jónsson 1908, pàg. 221: 8. vefangsmál, „die sachen, über welche die richter in den viertelgerichten entgegengesetzter meinung waren“, so daß, da nicht stimmen[p. 222]mehrheit entschied, sondern einstimmigkeit gefordert wurde, vefang d. h. „kein resultat“ sich ergeben hatte. fang, „etwas erworbenes, gewonnenes“, ve- verneinenderpartikel, wie in vesall; s. Bugge, Arkiv II, 226—28. També en Baetke 19874, pàg. 706: véfangs-mál n.   Rechtssache, in der im Bezirksgericht keine Einigkeit erzielt wurde (und die dem obersten Gericht übergeben wird); #5. vefengja: Cf. en Finnur Jónsson 1908, pàg. 222: s. 221, 8. þau — vefengja, „über welche die männer sich nicht einigen können“. També en Baetke 19874, pàg. 706: véfengja (vefengja; gd)   eine Gerichtsspaltung erklären; véfengja dóminn eine Stimmspaltung im Gericht feststellen, erklären; véfengja mál zum Dissens in einer Sache kommen, so daß kein Urteil gesprochen werden kann; #6. fimmtardómur: Cf. en Baetke 19874, pàg. 138: fimtar-dómr m.   das Fünfte (höchste) Gericht auf Island. Cf. també en Finnur Jónsson 1908, pàgs. 220-221: 21. — 23. Hversu — hverjum „wie wilst du das fünfte gericht, bestehend aus vier dutzend (richtern), bilden, da durch die bisherigen [p. 221] goðorð bereits ein viertelgericht für jedes landesviertel ernannt wird?“ — Der satz ist höchst ungeschickt und in mehr als einer beziehung befremdlich, da in dem vorausgehenden vorschlage des Njáll weder von der anzahl der richter, die in dem neu zu errichtenden gerichtshof sitz und stimme haben sollten, noch von der begründung neuer goðorð die rede gewesen ist — beides scheinen aber die von Skapti gebrachten ausdrücke fernar tylftir und forn gǫðorð vorauszusetzen. Wenn man also dem verfasser nicht eine starke gedankenlosigkeit zumuten will, muß man wol annehmen, daß in der rede des Njáll etwas ausgefallen ist: vielleicht schloß dieselbe mit den worten: skal nefna í dóminn fernar tylftir und das auge des schreibers ist von skal auf das gleich darauf folgende skalt abgeirrt (hversu z. 21 steht nur in der hs. G und ist vielleicht ein zusatz des abschreibers). fimtardómr, das wort kann wol nichts anderes bedeuten, als was die saga selbst sagt: enn fimti dómr, „das fünfte gericht“. fimt, eigentlich „eine pentade“. er — fjórðungsdómr, dieser zwischensatz hebt den engen zusammenhang zwischen den viertelgerichten und der anzahl der goden (36+3, von denen die drei überschüssigen goden des Nordlandes nicht in betracht kamen) hervor; #7. svo og ef — sér: Cf. en Finnur Jónsson 1908, pàg. 222: 1. 2. svá — sér, dieser satz beruht vielleicht auf einem mißverständnis des verfassers, der der meinung gewesen zu sein scheint, daß auch ein advocatenlohn als eine bestechung betrachtet worden wäre; dies ist jedoch höchst unwahrscheinlich. Aber für den verfasser ist diese auffassung bei seinem urteil über die handlungsweise des Eyjolfr Bǫlverksson (s. c. 138, 31) maßgebend gewesen. Die sachen, die nach der Grágás im fünften gericht ihre erledigung fanden, waren: 1) ljúgkviðir und ljúgvœtti, 2) vefangsmál, 3) bestechungen der richter, nebst einigen anderen, die später hinzugekommen sind. In 1 und 3 war das gericht erste, in 2 appellationsinstanz; #8. tveir menn: Cf. en Finnur Jónsson 1908, pàg. 222: 3. fylgja tveir, die sogenannten sannaðarmenn (s. unten c. 144, 21); hierin stimmt die saga mit der Grágás; #9. þegnskapur: Cf. en en Baetke 19874, pàg. 767: þegn-skapr   <...> Mannesehre: leggja e-t undir þegnskap sinn s. leggja II i ibíd., pàg. 369: leggja e-t undir þegnskap sinn etwas auf seine Mannesehre nehmen; #10. annar... annar...: Cf. en Finnur Jónsson 1908, pàg. 222: 5. annarr... annarr, gemeint sind offenbar die dissentierenden richter im fjórðungsdómr (vgl. Grágás, Kgb. I, 83¹¹)) aber die stelle ist ohne zweifel verderbt (Finsen, Frist. inst. s. 111 anm. 2): statt sókn erwartete man vefangi. fara með rangt (mál) bedeutet: „sich eines formfehlers schuldig machen“; #11. eftir þeim dæma: Cf. en Finnur Jónsson 1908, pàg. 222: 6. eptir þeim, „zu gunsten derer“; #12. úr dómi: Cf. en Finnur Jónsson 1908, pàg. 222: 9. nefna ... ór, „ablehnen, recusieren“, denn die alte überlieferte anzahl von 36 richtern, 3 x 12, war so fest mit dem bewußtsein verwachsen, daß es nicht tunlich war, davon abzuweichen; #13. um dæma: Cf. en Finnur Jónsson 1908, pàgs. 222-223: 12. um dœma: hiernach fügen alle handschriften —außer G— folgendes ungefähr ganz gleichlautend ein: vér skulum ok hafa þá lǫgréttuskipun, at þeir skulu réttir at ráða fyrir [lofum ok] lǫgum, er sitja á miðjum pǫllum, ok skal þá velja til þess, er vitrastir eru ok bezt at sér; þar skal ok vera fimtardómr; ef þeir verða eigi á sáttir, er í lǫgréttu sitja, hvat þeir vilja lofa eða í lǫg leiða, þá skulu þeir ryðja lǫgréttu [p. 223] til ok skal ráða afl með þeim; en ef sá er nǫkkurr fyrir útan lǫgréttu, at eigi nái inn at ganga eða þykkiz borinn vera máli, þá skal hann verja lýriti, svá at heyri í lǫgréttu, ok hefir hann þá ónýtt fyrir þeim ǫll lof þeira ok allt þat, er þeir mæltu til lǫgskila ok varði lýriti. Dieser passus ist sicherlich en späterer einschub; höchstens war vielleicht eine kurze bemerkung angehängt, daß das fünfte gericht in der lǫgrétta seinen sitz haben sollte. Mit der ordnung der lǫgrétta kann der vorschlag Njáls sonst nichts zu schaffen gehabt haben. Übrigens ist der inhalt der interpolation nur eine ungeschickte schilderung der lǫgrétta und ihrer wirksamkeit, wie sie immer war; #14. lögrétta: Cf. en Finnur Jónsson 1908, pàg. 4: 3. lǫgréttu, eigentlich „gesetzesverbesserung“, aber stets entweder die leute, aus denen die lǫgrétta zusammengesetzt war, oder der ort, wo sie sich auf der dingebene versammelten. Dieser war kein bestimmter, sondern zu verschiedenen zeiten verschieden. Über die wirksamkeit und zusammensetzung der lǫgrétta s. Grágás III, 647—49, und den lǫgréttuþáttr der Kon. bók; sowie K. Maurer, Island s. 51 ff.; Finsen, Om den oprindelige ordning af nogle af den islandske fristats institutioner, s. 7 f.. També en Baetke 19874, pàg. 398: lǫg-rétta f.   die Gesetzeskammer in der Freistaatszeit, alljährlich auf dem isländischn Allthing tagende gesetzgebende Körperschaft; Platz, wo die lǫgrétta tagt: ganga til lǫgréttu; )
♦ vefengja dóminn: <HIST JURdeclarar que el tribunal no pot assolir una sentència per unanimitat (sempre que hi hagués amb sis o més vots divergents dels vots de la majoria) en una causa i que, per tant, aquesta se sobreseu
þá er þeir Ásgrímur og Mörður voru í braut gengnir þá urðu dómendur ekki ásáttir hversu dæma skyldi því að þeir vildu sumir dæma með Flosa en sumir með Merði og Ásgrími. Urðu þeir Flosi og Eyjólfur þá að vefengja dóminn. Dvaldist þeim þar að því meðan stefnurnar höfðu verið: quan l'Ásgrímur i en Mörður se n'hagueren anat (de llur tribunal de quarter), els jutges no es posaren d'acord sobre quina havia d'ésser llur sentència (ja que havia d'ésser sempre per unanimitat o amb un nombre de vots dissidents inferior a sis), car alguns volien pronunciar una sentència favorable al Flosi, mentre que d'altres volien fer-ho a favor d'en Mörður i l'Ásgrímur. Així les coses, en Flosi i l'Eyjólfur hagueren de declarar que no hi havia unanimitat en els vots de la sentència, i per fer-ho s'hi estigueren massa temps i, mentrestant, s'hagueren fet (emès) les citacions [contra ells a comparèixer davant el Cinquè Tribunal]
♦ vefengja mál: <HIST JURproduir-se una situació de dissens a l'hora d'emetre una sentència per unanimitat en una causa, sobreseure una causa per la impossibilitat d'assolir-hi una sentència per unanimitat (amb sis o més vots divergents dels vots de la majoria)
"Of fjarri var eg þó nú," kvað Þórhallur, "því að enn mundi þetta mál eigi þann veg farið hafa ef eg hefði við verið. Sé eg nú aðferð þeirra að þeir munu ætla að stefna yður í fimmtardóm fyrir þingsafglöpun. Þeir munu og ætla að vefengja brennumálin og láta eigi dæma mega því að nú er sú aðför þeirra að þeir munu engis ills svífast. Skalt þú nú ganga til þeirra sem skjótast og segja þeim að Mörður stefni þeim báðum, Flosa og Eyjólfi, um það er þeir hafa fé borið í dóminn og láta varða fjörbaugsgarð. Þá skal hann stefna þeim annarri stefnu um það er þeir báru vætti þau er eigi áttu máli að skipta með þeim og gerðu í því þingsafglöpun. Seg þeim að eg segi svo ef tvær fjörbaugssakar eru á hendi einum manni að þann skal dæma skógarmann. Skuluð þér af því búa fyrri til yðvart mál að þá skuluð þér og fyrri sækja og dæma": en Þorhallur li va respondre: “He estat massa lluny en aqueix moment perquè aquest afer no hauria anat d'aquesta manera si jo hi hagués estat [present]. Me n'adono de llur actuació, [és a dir,] que el que pretenen és citar-vos a comparèixer davant el Cinquè Tribunal per infracció de l'ordinament processal (de l'enjudiciament). Tinc per mi que també pretenen aconseguir la no unanimitat (el desacord) dels jutges en la causa de la brenna i no deixar[, d'aquesta manera,] que s'hi pugui pronunciar sentència ja que llur manera d'actuar ara és tal que ja no es fan enrere de cometre cap malvestat [per aconseguir el que volen]. Doncs bé, vés-hi tan ràpidament com et serà possible i digués [als nostres] que en Mörður citi en Flosi i l'Eyjólfur a comparèixer pel fet que han pagat diners (= subornat) als jutges en aquesta causa i demana per a ells una pena de fjörbaugsgarður (desterrament per tres anys). Tot seguit, que en Mörður presenti una segona demanda contra ells pel fet d'haver presentat testimonis que no tenien res a veure amb la causa, amb la qual cosa han infringit l'ordinament processal. Digues-los que jo dic que si hi ha dues demandes judicials contra el mateix home en les quals es demana el seu desterrament, se l'ha de condemnar a la plena proscripció. Heu d'interposar primers la vostra demanda, a fi que es vegi abans [que la d'ells] i pugueu obrar [d'aquesta manera] llur condemna [abans que ells no puguin incoar cap acció contra nosaltres]” (vocabulari: #1. fjörbaugsgarður: Cf. en Finnur Jónsson 1908, pàg. 362: 13. fjǫrbaugr, „lebensring“ der ring (wofür später eine buße von einer mark substituiert wurde), den der zu dreijähriger landesverweisung verurteilte um sein leben behalten und eine beschränkte freiheit genießen zu können, bezahlen mußte; der hof, auf dem er sich aufhalten durfte (später wurde der aufenthalt auf drei einander benachbarten höfen gestattet), hieß fjǫrbaugsgarðr; s. Grágás, Kgb. § 52; Skálh. 608—09. Wenn der „ring" nicht bezahlt ward, wurde der verurteilte ein skógarmaðr; )
2. (deila við e-n um e-ðdisputar una cosa a algú (qüestionar la propietat d'un bé a algú, voler fer-lo renunciar a un bé seu)
þá sagði Vilhjálmr, at þessi mundi vera galdrafullr, er á landinu stóð, ok mundi ætla at vefengja þá, skip þeira ok góz, — „ok mun hann vita ván fleiri jǫtna skammt heðan, ok munu þeir taka fé várt, en drepa oss sjálfa, því at þeir eru mannætur“: aleshores en Vilhjálmr els va dir que aquell que s'estava dret a terra devia ésser versat en les arts màgiques, i que devia voler (devia dur la intenció de) disputar-los llurs vaixells i béns — “i deu comptar que a prop d'aquí hi hagi més ètuns que ens prendran els nostres béns i ens mataran, perquè són caníbals”
3. (draga í efa, bera brigður á e-ðposar una cosa en dubte, contestar (o: refutar) una cosa (qüestionar)
sá er fyrst flytur mál sitt virðist hafa á réttu að standa uns andstæðingurinn vefengir (ħāˈqar ~ חָקַר:   ū-βāʔ־rēˈʕē-hū   wa-ħăqāˈr-ō,   וּבָא-רֵעֵהוּ, וַחֲקָרוֹ) rök hansel qui presenta primer la seva causa [en un plet], sembla tenir raó, fins que el seu adversari refuta (posa en tela de judici) els seus arguments (BMonts. = i l'examina;   BInterc. = i el contradiu; BEvang. = i el contradiu)
allt höfðu þeir vefengt (ἀπιστεῖν ~ ἀπιστέων -έουσα -έον:   πάντα γὰρ ἀπιστοῦντες διὰ τὰς φαρμακείας) vegna fjölkynngi sinnar. En þegar frumburðir þeirra dóu urðu þeir að viðurkenna að lýðurinn væri börn Guðs: ho havien posat tot en dubte a causa de llurs encantaments, però quan llurs primogè nits varen morir, hagueren de reconèixer que aquell poble eren fills de Déu
  La forma d'aquest verb alterna entre vefengja i véfengja.  
     

vef·fang <n. -fangs, -föng>:
<INFORMadreça web f, adreça f d'internet, URL f

veffanga·stika <f. -stiku, -stikur. Gen. pl.: -stika o: -stikna>:
<INFORMbarra f d'adreces

veffangs·vísir <m. -vísis, -vísar>:
<INFORMURN m, nom m uniforme de recurs

veffiðrilda·ætt <f. -ættar, no comptable>:
(fiðrildi[família f dels] tortrícids m.pl (lepidòpters) (vefaraætt¹)

vef·flakkari <m. -flakkara, -flakkarar>:
cibernauta m & f

vef·gátt <f. -gáttar, -gáttir>:
<INFORMportal m d'internet, portal web m

vef·hönnuður <m. -hönnuðar, -hönnuðir>:
dissenyador m web, dissenyadora f web

vef·hönnun <f. -hönnunar, no comptable>:
disseny m web, disseny m de pàgines web (o: de [la] pàgina web)

vef·ildisþurrð <f. -ildisþurrðar, no comptable>:
manca f d'oxigen, anòxia f

vefja <f. vefju, vefjur. Gen. pl.: vefja>:
<CULINtortilla f [meso- i sudamericana]

vefja <vef ~ vefjum | vafði ~ vöfðum | vafið>:
embolicar
♦ vefja e-ð inn: embolicar una cosa, empaquetar una cosa
♦ vefja e-ð (o: e-u) saman: enrotllar una cosa
♦ vefja e-ð e-u: embolicar una cosa en una altra
♦ vefja barn reifum: embolcallar un infant [en els bolquers]
♦ vefja e-u um e-ð: embolicar una cosa al voltant d'una altra
♦ vefja þræði um fingur sér: embolicar-se un fil al voltant del dit
♦ vefja bréfi utan um e-ði: embolicar una cosa amb paper
♦ vefja sér (o: sig) [utan] um e-ð ~ e-n: enrotllar-se al voltant de, enroscar-se al voltant de, enrevoltillar-se al voltant de
◊ kyrkislangan vafði sig utan um mig: i ell el va decapitar a la tàvega i va dur el seu cap en una plàtera i el va donar a la noia i la noia el va donar a sa mare
◊ slangan vafði sér (o: sig) um háls stúlkunnar og kyrkti hana: i ell el va decapitar a la tàvega i va dur el seu cap en una plàtera i el va donar a la noia i la noia el va donar a sa mare

vefja- <prefixoide>:
<MEDhisto-

vefja·drep <n. -dreps, no comptable>:
<MEDnecrosi f de teixit[s] [corporals]

vefja·fræði <f. -fræði, no comptable>:
<MEDhistologia f

vefjafræði·legur, -leg, -legt <adj.>:
histològic -a

vefja·gigt <f. -gigtar, no comptable>:
<MEDfibromiàlgia f

vefja·greining <f. -greiningar, -greiningar>:
<MEDdiagnòstic anatomo-patològic, DAP m, diagnosi anatomo-patològica

vefja·hrúður <n. -hrúðurs, -hrúður>:
<MEDvegetacions f.pl

vefja·meinafræði <f. -meinafræði, no comptable>:
<MEDhistopatologia f

vefjar·höttur <m. -hattar, -hettir>:
turbant m

vefjar·list <f. -listar, no comptable>:
art f de teixir

Þá var sent eftir Hallgerði og kom hún þangað og tvær konur með henni. Hún hafði yfir sér vefjarmöttul blán og var undir í rauðum skarlatskyrtli og silfurbelti um sig en hárið tók ofan á bringuna tveim megin og drap hún undir belti sér. Hún settist niður í milli þeirra Hrúts og föður síns. Hún kvaddi þá alla góðum orðum og mælti vel og skörulega og spurði tíðinda. Síðan hætti hún að tala

vefjar·rifur <m. -rifs (o: -rifjar), -rifir. Gen. pl.: -rifja; dat.pl.: -rifjum>:
plegadora f de teixidor

vefjar·skeið <f. -skeiðar, -skeiðar>:
plegadora f de teixidor

vefjar·sýni <n. -sýnis, -sýni>:
mostra f de teixit [per a biòpsia]

vefjar·upphlutur¹ <m. -upphluts, -upphlutar>:
cosset m de llana fina
Guðrún var í námkyrtli og við vefjarupphlutur þröngur en sveigur mikill á höfði. Hún hafði hnýtt um sig blæju og voru í mörk blá og tröf fyrir enda. Helgi Harðbeinsson gekk að Guðrúnu og tók blæjuendann og þerrði blóð af spjótinu því hinu sama er hann lagði Bolla í gegnum með: la Guðrún duia posat un námkyrtill -una peça fina d'abric- i un cosset estret, i un gran sveigur al cap -la típica còfia acabada en una punta inclinada cap endavant de les dones islandeses-. S'havia embolicat un cobriespatlles en el qual hi havia estampades figures de color blau i serrell a ls voreres. En Helgi Harðbeinsson es va acostar a la Guðrún, li va agafar un cap de l'espatller i hi va torcar la sang de la llança amb què havia traspassat en Bolli (vocabulari: #1. námkyrtill: Cf. en Baetke 19874, pàg. 437: nám-kyrtill m.   eine besondere Art Kleidungsstück oder Kleidungsstück aus besonderem Stoff. Cf. en Kristian Kålund 1896, pàg. 171: 13. 14. í námskyrtli, ok við (scil. var) vefjar upphlutr þrǫngr, „im rock und überdies (trug sie) ein enges mieder von wollenzeug“. Vgl. Grundriss II², s. 244; #2. vefjarupphlutur: Cf.en Baetke 19874, pàg. 706: vefjar-upphlutr m.   Oberteil, Leibchen aus leichtem Wollstoff; #3. sveigur: Cf. en Baetke 19874, pàg. 623: sveigr m.   Kopfputz (für isländische Frauen) mit nach vorn geneigter Spitze. També en en Kristian Kålund 1896, pàg. 171: 14. sveigr, „ein um den kopf gewickeltes tuch“; #4. blæjuendi: Cf. en Baetke 19874, pàg. 59: blæju-endi m.,   -horn n.   Zipfel, Rand eines Tuches. Cf. en Kristian Kålund 1896, pàg. 171: 15. 16. blæju — enda, „eine schürze, die mit blauen (eingewebten) figuren und unten mit fransen versehen war“. Vgl. Grundriss a.a.o.)

vefjar·upphlutur² <m. -upphlutar, -upphlutir>:
variant de vefjarupphlutur¹ ‘cosset de llana fina’

vefja·skemmd <f. -skemmdar, -skemmdir>:
lesió f de teixits

vefjast <vefst ~ vefjumst | vafðist ~ vöfðumst | vafist>:
embolicar-se, enrevoltillar-se
♦ e-ð vefst fyrir e-m: <LOC FIGalgú té dubtes respecte d'una cosa, algú no té clara una cosa
♦ það vafðist fyrir mér: no sabia què [podia] fer, em resultava molt problemàtic (era quelcom que em resultava massa complicat, difícil o problemàtic)
♦ það er að vefjast fyrir mér: no hi dono
♦ vefjast um e-ð: enrevoltillar-se al voltant d'una cosa
♦ honum vefst tunga um tönn: <LOC FIGse li fa un nus a la llengua, queda sense saber què dir, queda sense paraula

vefja·stofa <f. -stofu, -stofur. Gen. pl.: -stofa>:
sala f de teixir, sala f del teler
þeir leituðu Gríms og fundu bein hans í miðjum skálanum. Þeir fundu þar gegnt honum undir hliðvegginum Þórð leysingja en í vefjastofunni fundu þeir Sæunni kerlingu og þrjá menn aðra. Alls fundu þeir þar bein af ellefu mönnum. Fluttu þeir nú líkin til kirkju: varen cercar en Grímur i trobaren els seus ossos al bell mig de l'skáli. Al seu davant, al peu de la paret lateral, també hi trobaren en Þórður, el llibert, i dins la sala del teler hi trobaren la vella Sæunn i tres cossos més. En total hi varen trobar les restes d'onze persones que, després, varen portar a l'església [per a llur enterrament en el sagrat]
  En Finnur Jónsson 1908, pàg. 313, llegeix: 15. Þeir fundi þar gegnt honum undir hliðvegginum Þórð leysingja, en í vefjarstofunni fundu þeir Sæunni kerlinga ok þrjá menn aðra, o sigui, vefjarstofa i no pas vefjastofa.  
     

vefja·sýni <n. -sýnis, -sýni>:
<MEDmostra (o: prova) f de teixit, prova histològica

vef·kaka <f. -köku, -kökur. Gen. pl.: -kakna o: -kaka>:
<INFORMcookie f, galeta f

vef·kona <f. -konu, -konur. Gen. pl.: -kvenna>:
teixidora f
♦ vefarar og vefkonur: teixidors i teixidores

vef·list <f. -listar, no comptable>:
art f de teixir

vef·lykill <m. -lykils, -lyklar>:
password m

vef·málstofa <f. -málstofu, -málstofur. Gen. pl.: -málstofa>:
seminari m web, webinari m

vef·miðill <m. -miðils, -miðlar>:
diari m digital, diari m online

vef·miðlari <m. -miðlara, -miðlarar>:
<INFORMservidor m [de] web, servidor m d'internet (vefþjónn)

vef·myndavél <f. -myndavélar, -myndavélar>:
webcam f

vefnaðar·iðnaður <m. -iðnaðar, no comptable>:
indústria f tèxtil, indústria f del tèxtil

vefnaðar·vara <f. -vöru, -vörur. Gen. pl.: -vara>:
producte m tèxtil
♦ vefnaðarvörur <f.pl -vara>teixits m.pl, productes m.pl tèxtils

vefnaðar·verksmiðja <f. -verksmiðju, -verksmiðjur. Gen. pl.: -verksmiðja>:
fàbrica f de productes tèxtils, fàbrica f tèxtil

vefnaðarvöru·búð <f. -búðar, -búðir>:
botiga f de teles i teixits

vefnaðarvöru·iðnaður <m. -iðnaðar, no comptable>:
indústria f tèxtil, indústria f del tèxtil

vefnaðarvöru·verslun <f. -verslunar, -verslanir>:
botiga f de teles i teixits

vefnaður <m. vefnaðar, no comptable>:
teixit m
♦ dýrindis vefnaðuruna tela valuosa (o: costosa; o: preciosa)  

vef·orðabók <f. -orðabókar, -orðabækur>:
diccionari m online

vef·planta <f. -plöntu, -plöntur. Gen. pl.: -plantna>:
metàfit m, planta metàfita

vef·póstfang <n. -póstfangs, -póstföng>:
<INFORMadreça electrònica
♦ vefpóstfangið mitt er a@b: la meva adreça electrònica és a@b

vef·póstur <m. -pósts, no comptable>:
correu electrònic

vef·rit <n. -rits, -rit>:
revista f d'internet, revista f digital, revista electrònica

vef·rænn, -ræn, -rænt <adj.>:
orgànic -a
♦ vefræn stjarfaröskuntrastorn catatònic orgànic
♦ vefræn hugvilluröskun [geðklofalík]trastorn delirant orgànic [semblant a esquizofrènia]
♦ vefræn lyndisröskuntrastorns de l'estat d'ànim [trastorns afectius] orgànics
♦ vefræn kviðaröskuntrastorn d'ansietat orgànic
♦ vefræn persónuröskuntrastorn orgànic de la personalitat
♦ vefræn þróttleysisröskuntrastorn làbil emocional [astènic] orgànic
♦ vefrænar ofskynjaniral·lucinosi orgànica
♦ vefrænir sjúkdómarmalalties orgàniques
♦ vefrænt hugroftrastorn dissociatiu orgànic
♦ vefrænt minnistapsheilkenni, ekki af völdum alkóhóls og annarra geðvirkra efna: síndrome amnèsica orgànica, no induïda per alcohol ni altres substàncies psicoactives

vef·setur <n. -seturs, -setur>: <INFORM> pgina f web (→ vefsíða)

vef·síða <f. -síðu, -síður. Gen. pl.: -síðna>: <INFORM> pgina f web

vefsíðu·gerð <f. -gerðar, no comptable>:
disseny m web, disseny m de pàgines web (o: de [la] pàgina web)

vefsíðu·gestur <m. -gests, -gestir>:
visitant m & f de pàgina web

vef·sjá <f. -sjár, -sjár>:
<INFORMbrowser m, navegador m

vef·skoðari <m. -skoðara, -skoðarar>:
<INFORMbrowser m, navegador m (vefsjá)

vef·slóð <f. -slóðar, -slóðir>:
<INFORMadreça web f, URL f

vef·spjall <n. -spjalls, -spjöll>:
<INFORMxat m

vef·staður <m. -staðar, -staðir>:
teler m

vef·stjóri <m. -stjóra, -stjórar>:
<INFORMwebmàster m & f

vef·stofa <f. -stofu, -stofur. Gen. pl.: -stofa>:
teixidor m (sala on hom tix o on hom teixia)

vef·stóll <m. -stóls, -stólar>:
teler m

vef·svæði <n. -svæðis, -svæði>:
lloc m web

vef·sýni <n. -sýnis, -sýni>:
<MEDmostra f de teixit

vefsýni·taka <f. -töku, -tökur. Gen. pl.: -taka o: -takna>:
<MEDbiòpsia f

vef·tímarit <n. -tímarits, -tímarit>:
revista f d'internet, revista f digital, revista electrònica

vef·tré <n. -trés, -tré. Gen. pl.: -trjáa; dat.pl.: -trjám>:
mapa m de lloc web

vef·umsjón <f. -umsjónar, no comptable>:
manteniment m de lloc web

vefumsjónar·kerfi <n. -kerfis, -kerfi>:
[servei m de] hosting m, allotjament m de lloc web

vefur <m. vefs (o: vefjar), vefir. Gen. pl.: vefja; dat.pl.: vefjum>:
1. <GEN & MEDteixit m
föstudagsmorgun (ɔ: föstudaginn langa) varð sá atburður á Katanesi að maður sá er Dörruður hét gekk út. Hann sá að menn riðu tólf saman til dyngju einnar og hurfu þar allir. Hann gekk til dyngjunnar. Hann sá inn í glugg einn er á var og sá að þar voru konur inni og höfðu færðan upp vef. Mannahöfuð voru fyrir kljána en þarmar úr mönnum fyrir viftu og garn, sverð var fyrir skeið en ör fyrir hræl: al matí d'aquell divendres [sant] es va esdevenir a Katanes que un home, que nomia Dörruður va sortir a fora de casa. Va veure que dotze figures humanes es dirigien a cavall cap a una dyngja, un semisoterrani destinat a ús exclusiu de les dones, i tots elles hi desapareixien dedins. [Mogut per la curiosistat] es va acostar fins a aquella dyngja i hi va guaitar dedins per un finestró que hi havia i va veure que dedins hi havia [dotze] dones i que havien parat un teler [amb l'ordim i la trama]: Per pesos de teler hi havia caps de persona, i budells humans els feien de fils de trama i d'ordim, una espasa els feia de llançadora i una fletxa, de pinte de teler (vocabulari: #1. vefur: Cf. en Baetke 19874, pàg. 177: fœra vef upp einen Webstuhl aufstellen und beziehen. Cf. en Finnur Jónsson 1908, pàg. 412: 20. vef, vefr ist der ganze apparat mit allem was dazu gehört; vgl. Grundr.² III, 478—79)
2. (kóngulóarvefurteranyina f, tela f (d'aranya)
3. <INFORMweb f (veraldarvefur)

vef·útgáfa <f. -útgáfu, -útgáfur. Gen. pl.: -útgáfna>:
edició f online, edició f digital

vef·veiðar <f.pl -veiða>:
<INFORMphishing m

vef·verslun <f. -verslunar, -verslanir>:
<INFORMbotiga f online

vef·þing <n. -þings, -þing>:
<INFORMgrup m de discussió

vef·þjónn <m. -þjóns, -þjónar>:
<INFORMservidor web m, servidor m d'internet

Vega <f. Vegu, no comptable>:
Vega f (estel) (blástjarnan [í hörpumerki])

vega¹ <veg ~ vegum | vó (o: vóg, col·l.) ~ vógum | vegiðe-ð ~ e-n>:
1. (vigtapesar algú ~ una cosa (el complement directe indica la cosa o la persona pesada)
♦ vega (o: vigta) e-ð ~ e-n á vog: pesar una cosa ~ algú en unes balances o en una bàscula
♦ vega e-ð [og meta]: <LOC FIGsospesar una cosa, <LITponderar una cosa
♦ vega hvert orð: <LOC FIGsospesar cada paraula
♦ vega (Pret.: vegaði o: ) salt: <LOC FIGgronxar-se, engronsar-se (Val., Mall.
2. (vera á þyngdpesar una cosa (el complement directe indica el pes de la cosa o de la persona pesada)
þá segir Höskuldur: "Lát fram reisluna og sjáum hvað vegi sjóður sá er eg hefi hér." Gilli gerir svo. Reiða nú silfrið og voru það þrjár merkur vegnarllavors en Hõskuldur li va dir: “Porta la romana i vegem què pesa aquesta escarsella que tinc aquí”. En Gilli ho va fer i llavors varen pesar-hi l'argent va fer [un total de] tres merkur
hvað vegur þetta mikið?: què pesa això
kartöflurnar vega fimm kíló: les patates pesen cinc quilos
hann vegur hundrað kíló: pesa cent quilos
♦ e-ð vegur upp á móti e-u: <LOC FIGuna cosa en contraresta (o: en compensa) una altra
♦ orð e-s vega þungt [hjá e-m], álit e-s vegur þungt [hjá e-m]: <LOC FIGles paraules d'algú tenen molt de pes [en algú], l'opinió d'algú pesa (o: compta) molt [en algú]
♦ e-ð vegur lítið ~ nokkuð: una cosa no compta gaire ~ una cosa compta poca cosa, una cosa no té gaire importància [per a algú]
konungur segir: "Bæta mun það til um þessa ferð að þú farir með þeim því að þú hefir oft reyndur verið að hamingju. Vittu það víst að eg skal allan hug á leggja, ef það vegur nokkuð, og til leggja með þér mína hamingju og öllum yður": el rei li va dir: “Tot el relacionat amb aquest viatge millorarà pel fet que tu els hi acompanyis, car sovint has donat prova que ets un home sortat (i per tant, un home que atreu la bona sort). Sàpigues ben del cert que hi posaré tota la meva pensa, si és que això té gaire importància, i afegiré la meva bona sort d'acompanyant teu i de tots vosaltres” (vocabulari: #1. vega: Cf. en Baetke 19874, pàg. 707: <...> übertr. ins Gewicht fallen, bedeuten, von Gewicht sein: ef þat vegr nǫkkut)
þá mælti byskup við konung at skilnaði: „Þat vil ek, at þér vitið, herra, at engan áttu þér [p. 297] rǫskvara (ɔ: meira) úvin í litlum manni en mik, en héðan af skal yðr engi traustari vin af oss byskupunum, þótt þér vegit þat lítit“ (FMS IX (1835), pàg. 297, aparat) — tandem episcopus digrediens regem his compellauit: scias uelim, domine, te hactenus nullum habuisse inimicum magis strenuum, quam in mea paruitate habuisti, ab hoc autem tempore nullum ex nobis episcopis firmiorem tibi amicum fore, etsi ad res tuas parum in me momenti forsitan futurum sitaleshores, en el moment del comiat, el bisbe va parlar al rei d'aquesta manera: “Senyor, vull que sapigueu que mai no heu tingut un enemic més animós (ɔ: més gran) que jo en una persona insignificant, però d'ara endavant no tindreu un amic més fidel entre nosaltres, els bisbes, que jo, encara que ho tingueu en poca cosa (encara que vós no li doneu gaire importància, encara que per a Vós no sigui gaire cosa)”
sagði byskup, at konungr hefði átt engan meira úvin í litlum manni — „en mik, en héðan af skal yðr engi øruggri af oss byskupum en ek, þótt yðr vegi þat lítit (Konunga sögur 1873, pàg. 275¹⁷): el bisbe li va dir que el rei no havia tingut cap enemic més gran en un home insignificant — “que jo, però d'avui en endavant no hi haurà cap dels bisbes que us sigui més fiable que jo, encara que no ho valoreu gaire
3. <e-ð [á brott]>: (færa, flytjamoure una cosa de lloc (traginar-la a una altra banda, esp. fenàs segat i assecat)
þeir menn, er hey eigu rekin frá sér, skulu þerra hey sín í þess landi, er þau váru rekin, en eigi eigu þeir á braut at vega, áðr skipt sé (B cum suis addit: eðr fœra fyrr en skipt er). Ef sá maðr má eigi vega hey þat heim til sín, er á, þá skal hann lǫggarð gera um heyit í þess landi er hann þerrði þat, ok vinna þann [p. 277] áverka á landi hins, þar er hvártki sé akr né engi — Illi quorum faena in unum casu congerebantur, ea arefaciant in fundo in quo collata sunt, sed ante susceptam diuisionem ne auehant. Si domino faeni hoc arefactum domum vehendi facultas non uacauerit, legali sepimento faenum circummuniat in fundo in quo hoc arefecit, quod in [p. 277] alterius operetur territorio, ubi nec ager, nec pratum est (Oca cendrosa II. Landabrigðaþáttr — Sectio IXa: De fundis reluendis, elocandis et rebus rusticis. XVIII kapítuli: Of heyreka — Titulus XIX: de faeno casu congesto, pp. 276-277): els homes, el fenàs [segat] dels quals hagi estat escampat [per la força dels elements], tenen el dret d'assecar llur fenàs a la terra on el fenàs hagi estat arrossegat pels elements, però no el n'han de traginar fins que no l'hagin dividit [amb el propietari de les terres cap a on els elements l'hagin arrossegat i aquells als quals hagi passat el mateix]. Si el propietari del fenàs no el pot traginar a casa seva, ha de fer una tanca legal al voltant del seu fenàs a la terra en la qual l'hagi assecat però la farà, a les terres de l'altre, a un indret que no sigui ni terres de conreu ni prat. Si el fenàs és arrossegat pels elements cap al prat d'un [altre] home, i el propietari del prat en té algun dany, el propietari del fenàs li ha de pagar la compensació que fixin els cinc veïns que visquin més a prop del prat. Si el fenàs és arrossegat pels elements per la pastura d'un altre home, el qui sigui propietari del fenàs té dret a fer una tanca legal al voltant del fenàs i també a assecar-lo allà (l'edició d'en Gunnar Karlsson, en Kristján Sveinsson i en Mörður Árnason 1992, pàg. 319, fa: Þeir menn er hey eigu rekin frá sér skulu þerra hey sín í þess landi er þau voru rekin, en eigi eigu þeir á braut að vega, áður skipt sé. Ef sá maður má eigi vega hey það heim til sín er á, þá skal hann löggarð gera um heyið í þess landi er hann þerrði það, og vinna þann áverka á landi hins þar er hvortki sé akur né engi. Ef hey rekur á engi manns, og fær sá skaða af því er engið á, þá skal hinn bæta honum það svo sem búar fimm virða, þeir er næstir eru enginu. Ef hey rekur í haga manns, og á sá þá að gera löggarð um, er hey á, og svo að þerra)
4.  <í e-ð>: (reka í, leggja inn íclavar-se (o: ficar-se) en una cosa
Miðgarðsormur gein yfir uxahöfuðið en öngullinn vó í góminn orminum. En er ormurinn kenndi þess, brá hann við svo hart að báðir hnefar Þórs skullu út á borðinu. Þá varð Þór reiður og færðist í ásmegin, spyrnti við svo fast að hann hljóp báðum fótum gegnum skipið og spyrnti við grunni. Dró þá orminn upp að borði. En það má segja að enginn hefur sá séð ógurlegar sjónir er eigi mátti það sjá er Þór hvessti augun á orminn en ormurinn starði neðan í mót og blés eitrinu: l’orm de Midgard va badar la seva gola al voltant del cap del bou i[, en empassar-se'l] l'ham es va clavar al paladar de l'orm. I quan l'orm ho va sentir, va reaccionar tan violentament [i pegà una estrebada tan forta] que els dos punys de ferro d'en Tor toparen amb la regala de la barca. Aleshores en Tor es va aïrar i es va imbuir de la seva ásmegin, o força ànsica, i es va apuntalar tan fermament en el fons de la barca que els seus peus varen travessar e l fons de l'embarcació i [s'enfonsaren dins la mar fins que] toparen amb el fons de la mar. [Apuntalant-se sobre el fons marí,] va estirar l'orm fins a la borda de la seva barca. I es pot dir que no hi ha ningú no haurà vist un espectacle esborronador que no veiés com en Tor fulminava amb la mirada l'orm i l'orm el fitorava amb els seus ulls de baix estant, escopint-li verí (vocabulari: #1. færast í ásmegin: En Baetke 19874, pàg. 25: ás-megin n.   Asenkraft. També en Kuhn 1968³, pàg. 19: ás-megin n. asenkraft (Hymiskviða 31, bruchstücke und einzelstrophen. I: aus Snorra Edda, I 6). En Jan de Vries, Altgermanische Religionsgeschichte I (1970), pàg. 276, § 195, escriu sobre aquest concepte: Die Nordleute haben verschiedene Wörter für diese „Macht“. Man nennt sie megin und meint damit dasselbe wie mana (Falk 6,43). Wenn man von ásmegin spricht, so soll der Nachdruck nicht auf die Kraftfülle des Gottes fallen, sondern auf die höhere Potenz in jeder Hinsicht, die dem Gotte innewohnt. Jedes Ding hat deshalb sein eigenes megin. Nennt man besonders kräftige Runen meginrúnar (Sd 19), so bezieht sich das Wort auf ihre Zauberkraft.Viel allgemeiner Art ist wieder das [p. 277] jarðar megin; denn diese „Macht der Erde“ kann, wenn sie einem Trank beigemischt wird, ihm Zauberkraft verleihen¹) oder Kraft zum Genesung (Háv 137). Aber wenn wir hören, daß der Gott Heimdallr erst dann zu voller Wirksamkeit gelangen konnte, nachdem er durch die Macht der Erde gestärkt worden war²), dann ahnen wir, wie mannigfaltig die Kräfte der allernährenden Erde gedacht wurden³). ¹) Gðr II, 21. Zwar hat R hier die Form urðar magni, aber die Paraphrase der Vǫlsunga saga spricht hier von jarðar magni, das auch mit Hinsicht auf Hdl 43 von den meisten Herausgebern eingesetzt wurde. ²) Hdl 43. Die Zeile sá var aukinn iarðar megni stimmt auffällig zu Gðr II, 21 þar var um aukit jarðar magni. ³) De Boor 2, 98—99, Grønbech 4. I, 248ff.; Mogk in Festschrift Streitberg (1924) 278ff.; F. Ström 3. El concepte d'ásmegin apareix sempre referit com a propietat del déu Tor. Així, a la Hymiskviða 31 hi llegim: 31. Harðr reis á kné, ǀ hafra dróttinn, ǁ fœrðiz allra ǀ í ásmegin; ǁ heill var karli ǀ hiálmstofn ofan, ǁ enn vínferill, ǀ valr, rifnaði, i als Bruchstücke I 6 = Skáldskaparmál: 65. ‘Vax-at-tu nú, Vimur, ǀ allz mic þic vaða tíðir ǁ iǫtna garða í; ǁ veiztu, ef þú vex, ǀ at þá vex mér ásmegin ǁ iafnhátt upp sem himinn’, que podem traduir: 31. L'ardit senyor dels bocs es incorporar sobre els seus genolls, es va omplir de tota la seva força d'ans; intacta li restà a l'home (= a l'Hymir), a dalt, la soca de l'elm (la soca de l'elm, el tronc de l'elm =el crani), però el portador rodó de vi ( = la gerra, el kálkr) es va trencar, i: 65. ‘Vimur, ara no creixis pas car m'abelleix de passar-te a gual de camí cap a les ciutadelles (cap als masos envoltats de murada) dels ètuns. Saps que, si creixes (=si continues creixent), a mi em creixerà la meva força d'ans tan alta com el mateix cel; Tots aquests passatges transmeten la sensació que la força ànsica, l'ásmegin és una hiperforça a la qual pot recórrer el déu Tor a voluntat en situacions difícils, en contradicció amb el que el mateix Snorri diu als capítols 21 i 45 de la seva Gylfaginning, on indica que l'ásmegin li creix al déu Tor quan se cinyeix les Megingjarðir)
133. Þessi aumr maðr smíðar einn digran staf með stórum knappi holandi innan með svá miklum klókskap, at þar í mátti geymaz allt þat gull, er hann átti gyðinginum at gjalda. Hér vegr [p. 137] hann inn í svá mikit gull ok lýkr aptr síðan mjǫk vandliga stafinn, svá at hvergi sér nývirki á, ok á þeim degi, sem nefndr var af dómaranum, fjǫlmenna nú hvárirtveggju, kaupmaðr með kristnum mǫnnum, en gyðringinn með sínum brœðrum. Hefir kristnimaðr þenna staf í hendi svá sem með nauðsynjaryfirbragði fyrir alþýðu (HMS II (1877), pàgs. 136-137): 133. Aquest planyívol home va fer un gaiato gruixut amb un gran pom, buidant el seu interior amb una manya tan gran que dedins s'hi podia estojar tot l'or que havia de pagar al jueu. Aquí dedins hi va enfonyar tota aquella gran quantitat d'or i després, va tornar a tancar curosament el gaiato de manera que enlloc no s'hi veia cap senyal que hi haguessin fet res. I quan va arribar el dia assenyalat pel jutge, cadascuna de totes dues parts va reunir un gran grup de gent: el mercader, de cristians, i el jueu, de confrares seus. El cristià aixecava aquest gaiato en una mà, fent davant tothom allà congregat, un posat de gran esforç
5.  <með e-u>: (sveifla, reiðabrandar una cosa (moure una arma, p.e., una espasa, desembeinada, amenaçadorament)
♦ vega með sverði: (sveifla sverði, reiða sverðbrandar (o: brandir) una espasa
Gunnar Hámundarson bjó að Hlíðarenda í Fljótshlíð. Hann var mikill maður vexti og sterkur og allra manna best vígur. Hann hjó báðum höndum og skaut ef hann vildi og hann vó svo skjótt með sverði að þrjú þóttu á lofti að sjá. Hann skaut manna best af boga og hæfði allt það er hann skaut til. Hann hljóp meir en hæð sína með öllum herklæðum og eigi skemmra aftur en fram fyrir sig. Hann var syndur sem selur. Og eigi var sá leikur að nokkur þyrfti við hann að keppa og hefir svo verið sagt að engi væri hans jafningi. Hann var vænn að yfirliti og ljóslitaður, rétt nefið og hafið upp í framanvert, bláeygur og snareygur og rjóður í kinnum, hárið mikið, gult, og fór vel. Manna var hann kurteisastur, harðger í öllu, ráðhollur og góðgjarn, mildur og stilltur vel, vinfastur og vinavandur. Hann var vel auðigur að fé: en Gunnar Hámundarson vivia a Hlíðarendi, a la Fljótshlíð (el vessant o pendent del riu Markarfljót). Era un home de gran estatura i fort i el millor lluitador amb armes que hi havia (molt bo en el maneig de les armes). Lluitava amb totes dues mans i, si volia, [també podia] disparar [amb totes dues mans]. I brandava l'espasa tan ràpidament que hom creia veure'n tres en l'aire. Sabia disparar amb un arc millor que qualsevol altre i endevinava tot contra el que hagués tirat una fletxa. Guarnit amb tot el seu arnès de combat, saltava més amunt quela seva pròpia estatura i ho feia tant cap envant com cap enrere. Nedava com un peix (lit.: com un vell marí). I no hi havia cap joc (o sigui, cap competició [esportiva]) en què algú gosés provar-se amb ell i s'ha dit que no va haver ningú que fos el seu igual [en aquestes coses]. En Gunnar era un home ben tallat i de pell clara, el seu nas era dret i amb la punta lleugerament arromangada, tenia els ulls blaus i de mirada penetrant i les galtes vermelles. Tenia els cabells abundants i espessos, rossos, i queia bé [sobre les seves espatlles]. El seu capteniment era el més cortès [i correcte] que un es pugui imaginar. Era enèrgic en tot [el que feia], donador de bons consells i benvolent (probe, honrat), generós i molt temperat, lleial envers els seus amics i primmirat en l'elecció dels seus amics. Posseïa un cabal considerable

vega² <veg ~ vegum | vó (o: vóg, col·l.) ~ vógum | vegiðe-ð ~ e-n upp>:
(lyfta, hefjaaixecar algú ~ una cosa, <LITsollevar una cosa (alçar una mica, a poca alçada, amb esforç)
♦ vega e-ð upp: aixecar una cosa <LITsollevar una cosa (alçar una mica, a poca alçada, amb esforç)
♦ vega sig upp á e-ð: pujar a braó a dalt d'una cosa

vega³ <veg ~ vegum | vó (o: vóg, col·l.) ~ vógum | vegiðe-ð ~ e-n>:
1. (berjastbatre's amb algú (amb arma blanca)
síðan eggjaði hver annan. Gunnar varði sig með boganum meðan hann mátti. Síðan kastaði hann niður boganum. Tók hann þá atgeirinn og sverðið og vegur með báðum höndum. Er bardaginn þá hinn harðasti. Gunnar vegur þá drjúgan menn (ɔ: drjúgum mennina) og svo Kolskeggur: després es varen esperonar mútuament i, mentre va poder fer-ho, en Gunnar es va defensar amb l'arc [i les fletxes]. Després, el va deixar anar en terra i llavors va agafar l'atzagaia i l'espasa i va lluitar-hi amb totes dues mans. Aleshores fou quan el combat fou al més aferrissat. En Gunnar llavors va matar una gran quantitat d'homes i també ho va fer en Kolskeggur
♦ vega á tryggðir: trencar un jurament de compliment d'un acord de conciliació
hann tók þá til máls: "Það er upphaf griðamála vorra að guð sé við oss alla sáttur. Vér skulum og vera menn sáttir vor í millum og samværir að öldri og að áti, á þingi og á þjóðstefnu, að kirkna sókn og í konungs húsi og hvervetna þar er manna fundir verða. Þá skulum vér svo sáttir sem aldrei hafi fjandskapur vor í millum verið. Vér skulum deila kníf og kjötstykki og alla hluti vor í milli sem frændur en eigi fjándur. Ef sakar gerast héðan af á milli vor, þær skal fé bæta en eigi flein rjóða. En sá vor er gengur á gervar sættir eða vegur á veittar tryggðir þá skal hann svo víða vargrækur og rekinn sem menn víðast varga reka, kristnir menn kirkjur sækja, heiðnir menn hof blóta, eldar upp brenna, jörð grær, mögur móður kallar, skip skríður, skildir blika, sólskin snæ lægir, Finnur skríður, fura vex, valur flýgur vorlangan dag standi honum beinn byr undir báða vængi, himinn hverfur, heimur er byggður, vindur vex, veitir vatn til sjóvar og karlar korni sá. Hann skal firrast kirkjur og kristna menn, guðs hús og guma, heim hvern nema helvíti. Tekur hver vor tryggðir við annan fyrir sig og sinn erfingja, alinn og óborinn, getinn og ógetinn, nefndan og ónefndan, en hver veitir í mót tryggðir og ævintryggðir, mætar tryggðir og megintryggðir þær er æ skulu haldast meðan moldir og menn lifa. Nú erum vér sáttir og sammála hvar sem vér finnumst á landi eða á legi, skipi eða á skíði, í hafi eða á hestbaki, árar að miðla og ausskotu, þóftu og þilju, ef þarfar gerast, jafnsáttur hver við annan sem sonur við föður eða faðir við son í samförum öllum. Höfum nú lófatak að tryggðamálum og höldum vel tryggðir að vilja Krists og að vitni allra manna þeirra er nú heyrðu tryggðamál. Hafi sá guðs hylli er heldur tryggðir en sá gremi guðs er rýfur réttar tryggðir en hylli sá er heldur. Höfum heilir sæst en guð sé við alla sáttur": en Þorgils llavors va començar a dir: “Aquest és l'inici de la nostra fórmula de pau. Que Déu sia condescendent amb tots nosaltres. «Que nosltres també estiguem caqbals i conciliats entre nosaltres, tant bevent cervesa com menjant<, en el þing i a les assemblees generals, durant l'anada a l'església i al casal del rei, i pertot arreu on els homes s'hagin aplegat». Que llavors estiguem tan conciliats com si mai no hi hagués hagut enemistat entre nosaltres. Compartirem ganivet i tallada de carn i totes les coses com a amics i no pas com a enemics. Si d'avui endavant (=en el futur) es tornen a produir litigis entre nosaltres, se resoldran amb diners i no pas enrogint la llança. I el qui de nosaltres que infringeixi l'acord conclòs o trenqui les fermances jurades, que sigui bandejable i sigui bandejat com el vargur [que serà] de pertot, fins tan lluny on els homes expulsin els vargar de llur comunitat, els cristians vagin a les esglésies, els pagans honorin llurs temples amb ofrenes i sacrificis, el foc faci flamarada, la terra verdegi, un fill cridi sa mare, el vaixell avanci, els escuts lluïn, el raig de sol desfaci la neu, el lapó marxi amb esquís, la conífera creixi, un girfalc voli tot un dia de primavera amb un vent favorable bufant-li sota totes dues ales, el firmament giri, el món estigui habitat, el vent refermi, l'aigua corri cap a la mar i els húskarlar (missatges) sembrin gra. Que romangui [sempre] lluny de les esglésies i dels cristians, de les cases de Déu i de l'home, de qualsevol vila tret de l'infern. Cadascun de nosaltres rep de l'altre fermança per a si i el seu hereu, nat i no nat, engendrat i no engendrat, anomenat i innominat, i, a canvi, cadascun [de nosaltres] presta [als altres] fermança i fermança perpètua, fermança plenament vàlida (irrecusable) i fermança ferma (robusta), que perduraran per sempre mentre duri la terra i hi visquin els homes. Ara estem cabals i conciliats (concordes), sigui on sigui allà on ens trobem, [ja sigui] en terra i a l'aigua, anant amb vaixell o amb esquís, a la mar o a dalt d'un cavall, [cabals i conciliats] per a compartir rems i perol [per a poar l'aigua fora de l'embarcació], banc de remadors i coberta, si se'n dóna la necessitat, Cadascun [ara] està tan conciliat amb l'altre com el fill amb son pare o el pare amb son fill en qualsevol situació en què coincideixin. Ara, donem-nos la mà per a pronunciar la fórmula de fermança i mantinguem bé les fermances jurades segons la voluntat del Crist i amb el testimoniatge de tots els homes que ara hagin sentit pronunciar la fórmula de la fermança. Que tingui el favor de Déu el qui mantindrà les fermances, i l'ira de Déu el qui trenqui la fermança jurada a dreta llei, però el qui la mantingui, que tingui el seu favor. Que ens hàgim conciliat de manera sincera i que Déu sigui condescendent amb tots nosaltres
♦ vega að e-m: atacar (o: envestir; o: escometre) algú amb una arma blanca (amb la intenció de matar-lo. Sovint es pot traduir directament per: matar)
Brynhildr svarar: “Sigurðr vá at Fáfni, ok er þat meira vert en allt ríki Gunnars konungs, svá sem kveðit er <...> (VS, ed. Uwe Ebel 1997, cap. XXX, pàg. 70): la Brynhildr li va respondre: “En Sigurðr va envestir i matar en Fáfnir amb la seva espasa, i això val més que no tot el reialme d'en Gunnarr, tal i com fa el poema <...>”
þá var Hákon einn eftir. Bað hann að þeir skyldu höggva af honum hönd og fót og fara utan við það og bæta fyrir sér og öðrum og ganga suður. Þorgrímur kvaðst það eigi vilja, að pína hann svo. Hákon bað að þeir skyldu stanga hann til bana en höggva hann eigi. Þorgrímur vildi það eigi. Þá varð engi maður til að vega að Hákoni. Sölvi vildi það eigi vinna því að hann hafði veitt Hákoni tryggðir fyrir víg Þórodds" (SS I, cap. 114, pàg. 159): aleshores ja només quedava viu en Hákon. Va pregar-los que li tallessin una mà i un peu i que després deixessin que se n'anés a Noruega i que expiés així i marxant a Roma en pelegrinatge el que ell mateix i d'altri havien fet. En Þorgrímur digué que no volia torturar-lo d'aquella manera. En Hákon llavors els va demanar que el matessin amb una arma punyent però no pas amb una arma tallant. En Þorgrímur no ho va voler pas, però aleshores no hi va haver ningú disposat a matar en Hákon. En Sölvi no volia fer-ho perquè havia jurat garanties [de pau i inviolabilitat] al Hákon per la mort d'en Þóroddur
þessa menn bar brátt eftir. Voru þar Andréssynir, Eyjólfur úr Skarði og Brandur úr Skógum og Magnús Agnar. Þórður var eigi þar. Ætlaði hann að þá mundi minnur grunað ef þeir fyndu menn að hann væri eigi í ferðinni. Nú veittu þeir atreið mikla og höfðu þeir Þórður skilið austur við Þjórsá. Hildiglúmur hét sá maður er til þess var ætlaður að vega að Gissuri jarli. Var honum fenginn hinn besti hestur til reiðar (SS II, cap. 489, pàg. 752): aquells homes aparegueren ben aviat: eren els fills de l'Andrés, l'Eyjólfur de Skarð i en Brandur de Skógar i en Magnús Agnar. En Þórður no est trobava entre ells perquè havia cregut que, si trobaven algú pel camí, sospitarien menys d'ells si ell no els acompanyava. Després d'haver deixat en Þórður a llevant del riu Þjórsá, varen empaitar-los a regna batuda. L'home que havien encarregat (designat, escollit) per a matar el iarl Gissur es deia Hildiglúmur. Li havien aconseguit el millor cavall per a cavalcar
♦ vega með sverði: enfrontar-se amb una espasa (però compte, perquè en Baetke 19874, pàgs. 706-707, dóna una altra interpretació al sintagma: vega með sverði   [p. 707] ein Schwert schwingen. Segons aquesta interpretació, en Guðmundur i en Sigurður el Grec branden llurs espases sense arribar a lluitar-hi, de manera que això explica perquè cap d'ells no hi resulta ferit)
Guðmundur hafði skjöld fyrir sér og sviðu í hendi og var gyrður sverði. Þá sótti Guðmundur að þeim en þeir hopuðu undan í eitt garðsbrot á virkinu. Og þá urðu þeir Klængur við varir að hark tókst á bak húsunum og hljópu þannig til. Þar féll Fálki og vó Guðmundur hann. Þá hjó Klængur Hall banahögg. Þar féll Þorgeir og. Þá mættust þeir Sigurður grikkur og Guðmundur og sóttust um hríð og vó hvortveggi með sverði og varð hvorgi sár. Þá drifu út menn Guðmundar en Sigurður hopaði út af virkinu (SS I, cap. 119, pàg. 168): en Guðmundur sostenia un escut davant seu i portava [a l'altra mà] una sviða, una mena de coltellàs, i s'havia cenyida una espasa. Aleshores en Guðmundur els va atacar però ells es varen retirar per una bretxa oberta a la palissada de la fortificació (al baluard). I llavors en Klængur i els seus aperceberen que s'havia aixecat esvalot darrere les cass i hi corregueren. Fou allà on en Fálki va caure i en Guðmundur fou qui el va matar. Aleshores en Klængur va assestar al Hallur una estocada mortal. Allà també hi va caure en Þorgeir. Aleshores s'enfrontaren en Sigurður el grec i en Guðmundur i s'envestiren una estona i cadascun d'ells dos brandia la seva espasa, però cap de tots dos no va resultar ferit. Aleshores els homes d'en Guðmundur hi sortiren corrents [de dins les cases ]i en Sigurður va emprendre la retirada cap a fora de la fortificacið (del baluard)
♦ vega til e-s: aconseguir una cosa per les armes
nú líður til hólmstefnu framan. Þá berjast þeir og lýkur svo að Ari fellur og lætur líf sitt. Þykist Björn hafa vegið til landa og konu. Gísli segir að hann vill heldur láta líf sitt en þetta gangi fram, vill hann ganga á hólm við Björn: llavors va passar el temps fins al dia de la celebració de la hólmganga. Llavors en Björn i l'Ari es varen batre a l'illot i el duel va acabar que l'Ari hi va caure i hi va deixar la seva vida. En Björn va considerar que havia guanyat per les armes terres i dona de l'Ari, però en Gísli va dir que s'estimava més deixar-hi la vida que permetre que allò tirés endavant i que volia batre's en una hólmganga amb en Björn
♦ vega sigur: obtenir la victòria
þá stund þótti mér verst fara várt lið (ɔ: várr flokkr) er vér hǫfðum flýit fyrir Hattarhamri ok þar til er vér vágum sigr við Hirtubrú. Nú flýðu vér fyrir Magnúsi konungi austr í Vík , ok vænti ek ef vér flýjum enn orrostulaust at lítill ótti þykki af oss standa: tinc per mi que les nostres tropes han passat per llur pitjor moment en el temps que va des que vàrem [haver de] fugir[, derrotats,] davant Hattarhamarr (l'actual Hattehammer) i fins que vàrem obtenir la victòria al pont del riu Hirta (l'actual Hørte?). Doncs bé, vàrem fugir davant el rei Magnús a llevant, a Vík, i jo temo (?) que si tornem a fugir una vegada més sense presentar batalla, ben poc espant (terror) crec que infondrem
Helgi vaknar þegar í elding og klæðist og gengur til lokrekkju Þorkels og mælti: "Mál er upp að standa ef nú er slíkt í hug sem í gær fyrir því að sjaldan vegur sofandi maður sigur": en Helgi ja es va despertar a la primera claror del dia i va anar fins al llit d'en Þorkell i li va dir: “És hora de llevar-nos si el nostre propòsit d'ahir continua vigent perquè un home rarament obté la victòria d'adormit (dormint)
♦ vega víg: cometre un homicidi, matar algú amb una arma blanca
en er Bróðir vaknaði varp hann mæðilega öndunni og bað skjóta utan báti "því að eg vil finna Óspak." Steig hann þá í bátinn og nokkurir menn með honum. En er hann fann Óspak sagði hann honum öll undur þau er fyrir þá hafði borið og bað hann segja sér fyrir hverju vera mundi. Óspakur vildi eigi segja honum fyrr en hann seldi honum grið. Bróðir hét honum griðum en Óspakur dró þó undan allt til nætur því að Bróðir vó aldrei víg um næturperò quan en Bróðir [més tard] es va despertar, li costava d'alenar (alenava amb dificultat) i va manar que arriessin un bot a l'aigua “perquè vull anar a veure l'Óspakur”. [Quan ho hagueren fet,] va pujar al bot acompanyat d'alguns homes. I quan es va trobar amb l'Óspakur, li va contar tots els estranys portents que havien viscut i el va pregar que li expliqués quin significat tenien. L'Óspakur no li ho va voler fer si abans en Bróðir no li prometés (garantís) grið (pau). En Bróðir l'hi va garantir, però l'Óspakur va fer-se esperar (de donar-li una resposta) fins a la nit perquè en Bróðir no cometia mai un homicidi de nits (no matava mai ningú de nits)
2. (drepamatar algú (occir amb arma blanca)
þá fór Hákon jarl á veislu til Guðbrands. Um nóttina fór Víga-Hrappur til goðahúss þeirra jarls og Guðbrands. Hann gekk inn í húsið. Hann sá Þorgerði hölgabrúði sitja og var hún svo mikil sem maður roskinn. Hún hafði mikinn gullhring á hendi og fald á höfði. Hann sviptir faldinum hennar og tekur af henni gullhringinn. Þá sér hann kerru Þórs og tekur af honum annan gullhring. Hann tók hinn þriðja af Irpu og dró þau öll út og tók af þeim allan búnaðinn. Síðan lagði hann eld í goðahúsið og brenndi upp. Eftir það gengur hann braut. Tók þá að morgna. Hann gengur um akurland nokkurt. Þar spruttu upp sex menn með vopnum og sækja þegar að honum en hann verst vel. Verða þær málalyktir að hann vegur þrjá menn en særir Þránd til ólífis en eltir tvo til skógar svo að þeir báru enga njósn jarli. Hann gekk þá að Þrándi og mælti: "Kosti á eg nú að vega þig og vil eg það eigi. Skal eg meira virða mágsemd við þig en þér virðið við mig": el iarl Hákon llavors se'n va anar al mas d'en Guðbrandur perquè hi havia estat convidat a un banquet. Durant la nit, en Víga-Hrappur es va esquitllar fins al temple (?) del iarl i d'en Guðbrandur. Va entrar a dins l'edifici. Hi va veure [l'estàtua de la] Þorgerður hölgabrúður, que era tan alta com un home madur. Tenia un gran braçalet d'or al braç i un faldur (còfia de lli) al cap. En Hrappur li va arrancar el faldur d'una estrebada i li va llevar el braçalet d'or. Llavors va afinar el carro d'en Tor i també li va prendre un braçalet d'or. Va prendre un tercer braçalet d'or de l'Irpa. Llavors va arrossegar totes tres estàtues a fora i els va prendre tot el parament. Tot seguit, va calar foc al temple i el va reduir a cendres. A continuació, se'n va anar. En aquells moments el dia començava a despuntar. Quan travessava un camp de conreu, sis homes es van llevar amb llurs armes i l'atacaren immediatament però ell es va defensar bé. La cosa va acabar que en va matar tres i va deixar ferit de mort en Þrándur mentre empaitava els dos que quedaven fins al bosc, de manera que aquests no varen poder informar el iarl. Després va tornar on hi havia en Þrándur i li va dir: “Ara tinc l'opció de matar-te, cosa que no vull fer. Honoraré més el parentiu que m'uneix a tu del que ho heu fet vosaltres amb mi”
"Eigi veit eg það," segir Kári. "Kann það oft verða að þeir menn lifa langan aldur er með orðum eru vegnir. En veit eg hvað þú munt þér ætla. Þú munt ætla þér átta menn og er það þó minna en það er þú vóst þá sjö í skorinni og fórst í festi ofan til þeirra. En yður frændum er svo háttað að þér viljið yður allt til ágætis gera. Nú mun eg eigi minna að gera en vera hjá þér til frásagnar. Skulum við nú og tveir einir eftir ríða því að eg sé að þú hefir svo til ætlað": “No ho sé pas”, li va dir en Kári. “[perquè] sovint s'esdevé que tenen una llarga vida els qui han estat morts de paraula (és a dir, aquells de qui ha corregut la notícia que havien estat morts), però sí que sé el que tu et posaràs a fer (escometràs, planejaràs, et proposaàs de fer): et proposaràs d'acabar amb vuit homes, la qual cosa serà una tasca menor que la que vares escometre quan vares matar-ne set a l'esquerda del penyal quan vares baixar de dalt cap a ells amb una corda. Tu i els teus parents sou d'una mena que ho voleu fer tot per la fama [que en pogueu treure] (és a dir, voleu descollar en tot per obtenir-ne fama). Doncs bé, ara no faré pas menys que ésser al teu costat per a poder-ho contar [després]. Ara, doncs, empaitem-los a cavall nosaltres dos totssols perquè veig [clarament] que així t'has proposat de fer-ho”
síðan eggjaði hver annan. Gunnar varði sig með boganum meðan hann mátti. Síðan kastaði hann niður boganum. Tók hann þá atgeirinn og sverðið og vegur með báðum höndum. Er bardaginn þá hinn harðasti. Gunnar vegur þá drjúgan menn (ɔ: drjúgum mennina) og svo Kolskeggur: després es varen esperonar mútuament i, mentre va poder fer-ho, en Gunnar es va defensar amb l'arc [i les fletxes]. Després, el va deixar anar en terra i llavors va agafar l'atzagaia i l'espasa i va lluitar-hi amb totes dues mans. Aleshores fou quan el combat fou al més aferrissat. En Gunnar llavors va matar un gran nombre d'homes i també ho va fer en Kolskeggur
nú koma þeir upp í skóginn og finna Svart veginn og flytja hann heim: llavors [els homes de la Berg-Þóra] varen entrar dins el bosc i hi trobaren l'Svatur mort per arma blanca i el portaren a casa
3. (fyrirvegaperdre una cosa (perdre el dret a una cosa com a pena o multa per haver matat algú)
Sveinn konungur hafði ný lög í land um marga hluti og var það eftir því sett sem lög voru í Danmörk en sum miklu frekari. Engi maður skyldi af landi fara nema með konungs leyfi en ef færi þá féllu undir konung eignir þess. En hver er mann vægi skyldi hafa [fyrir] vegið landi og lausum eyri. Ef maður varð í útlegð og tæmdist honum arfur þá eignaðist konungur arf þann. Að jólum skyldi hver búandi fá konungi mæli malts af arni hverjum og lær af oxa þrevetrum, það var kallað vinartoddi, og spann smjörs og húsfreyja hver rykkjartó, það var lín órennt, svo mikið að spennt fengi um mesta fingri og lengsta. Bændur voru skyldir að gera hús þau öll er konungur vildi hafa á bústöðum sínum. Sjö menn skyldu gera einn liðfæran og gera fyrir hvern er fimm (= fimmtán ?) vetra gamall væri og þar eftir hömlur eiga. Hver maður er á haf reri skyldi gjalda konungi landvörðu hvaðan sem hann reri, en það eru fimm fiskar. Skip hvert er færi af landi á brott skyldi halda konungi rúm um þvert skip. Maður hver er til Íslands færi skyldi gjalda landaura, þarlenskur og útlenskur. Það fylgdi og þessu að þá skyldu danskir menn hafa svo mikinn metnað í Noregi að eins þeirra vitni skyldi hrinda tíu Norðmanna vitnum: el rei Sveinn havia promulgat noves lleis al país sobre moltes de coses i el tenor d'aquestes lleis seguia el tenor de les lleis que hi havia a Dinamarca, encara que algunes d'aquestes noves lleis [per a Noruega] eren molt més dures: ningú no podia sortir del regne sense el permís del rei i si, malgrat tot, algú se n'anava a l'estranger, els seus béns es confiscaven a favor de la corona. I qualsevol que matés algú, perdria amb la seva mort terres i cabal. Si un home havia estat condemnat al bandejament i li queia una herència, el rei s'apropiava d'aquesta herència. Pels iól cada bóndi havia de lliurar al rei una mesura de malt per cada llar o fogar, així com una cuixa d'un bou de tres anys, la qual cosa era anomenada vinartoddi o contribució de pastura, i [a més a més] un spann (barril) de mantega i cada mestressa de casa [havia de lliurar-li] un (troca, madeixa de lli cruu), que és lli cruu, tan grossa que es pogués amidar entre el dit polze i el dit llarg (=que fes un pam de gruixada). Els bændur estaven obligats a fer tots els edificis que el rei volgués tenir als seus masos (?). Set homes -i per tal s'hi comptava tothom que ja tingués cinc (quinze?) anys- havien de fer (=designar-ne un d'entre ells) un home apte per a formar part d'una tripulació, el qual després d'això ocuparia el seu lloc als bancs de remers (?). Qualsevol que sortís a pescar a la mar, havia de pagar al rei la landvarða (contribució sobre la pesca) de la pesquera on hagués anat, això és, cinc peixos. Qualsevol vaixell que salpés del país havia de tenir disponible un espai de través (?) a bord per al rei. Qualsevol persona, nadiua o estrangera, que volgués viatjar a Islàndia, havia de pagar [al rei] landaurar o contribució portuària. A tot això s'hi afegia encara que els danesos tindrien a Noruega una consideració tan alta que el testimoni d'un d'ells superaria el de deu noruecs (Vulgueu comparar aquest fragment de la Heimskringla amb els apartats 28 i 29 de l'Ágrip: 28. Var þá í fyrstu svá mikit danskra manna metorð, at eins þeira vitni skyldi hrinda tíu Norðmanna. Engi skyldi ná af landi at fara nema með konungs leyfi, en ef fœri þá felli undir konung eignir þess. En hverr, er mann vægi, skyldi hafa fyr vegit landi ok lausum eyri. Ef maðr varð í útlegð ok tœmðisk honum arfr, þá eignaðisk konungr arf þann. 29. At jólum skyldi hverr búandi konungi fá af arni hverjum mæli malts ok lær af oxa þrévetrum, þat var kallat vinar toddi, ok spann smjǫrs, ok húsfreyja hver rýgjartó, þat var lín øregnt svá mikit, at spent fengi umb mesta fingri ok lengsta. Búendr [váru] skyldir ok at gera hús þau ǫll, er konungr vildi hafa á bústǫðum sínum. Sjau menn skyldu gera einn liðfœran ok gera fyrir hvern, er .v. vetra gamall væri, ok þar eptir hǫmlur eiga. Hverr maðr, er á haf røri, skyldi gjalda konungi landvǫrðu, hvaðan sem hann røri, en þat eru fim fiskar. Skip hvert, er fœri af landi braut, skyldi konungr hlaða rúm yfir þvert skip. Maðr hverr, er til Íslands fœri, skyldi gjalda landaura hérlenzkr ok útlenzkr, ok helzk sjá hlýðskyldi til þess, er Sigurðr konungr Jórsalafari gaf af ok brœðr hans flestar þessar ánauðir)

vega⁴ <vega ~ vegum | vegaði ~ veguðum | vegaðe-ð>:
(leggja veg umobrir un camí
♦ vega leið: obrir un camí
♦ vega (Pret.: vegaði o: ) salt: <LOC FIGgronxar-se, engronsar-se (Val., Mall.
♦ → útvega “procurar una cosa, fornir una cosa”

vega·áætlun <f. -áætlunar, -áætlanir>:
pla m estatal de desenvolupament de la xarxa viària, planificació f d'infrastructura viària

vega·blágresi <n. -blágresis, -blágresi>:
gerani m d'Endress (planta Geranium endressii) (haustblágresi)

vega·bréf <n. -bréfs, -bréf>:
passaport m
♦ umsókn um vegabréf: sol·licitud f de passaport

vegabréfa·eftirlit <n. -eftirlits, no comptable>:
control m de passaports

vegabréfa·skoðun <f. -skoðunar, no comptable>:
control m de passaports

vegabréfa·skylda <f. -skyldu, no comptable>:
obligació f de tenir o portar passaport

vegabréfs·áritun <f. -áritunar, -áritanir>:
visat m

vega·bætur <f.pl -bóta>:
reparació f (o: manteniment m) de camins i carreteres

vega·fax* <n. -fax, -föx>:
fenàs m de marge, fenal m de marge, canyola f (Val.(planta Brachypodium phoenicoides) (vegastilkax)

vega·framkvæmdir <f.pl -framkvæmda>:
obres f.pl d'infrastructura, obres viàries, obres f.pl a la xarxa viària

vega·gerð <f. -gerðar, no comptable>:
construcció f de camins i carreteres
♦ Vegagerð Ríkisins: <ADMINAdministració de Camins i Carreteres de l'Estat, entitat predecessora de l'actual Vegagerðin
Vegagerðin<ADMINAdministració de costes, camins i carreteres [d'Islàndia]

vegagerðar·maður <m. -manns, -menn>:
peó caminer

vega·gjald <n. -gjalds, -gjöld>:
peatge m
nú sé það konunginum vitanlegt, að ef borg þessi verður endurreist og múrar hennar fullgjörðir, þá munu þeir hvorki borga skatt, toll né vegagjald (hăˈlāχ ~ הֲלָךְ:   mindāh־βəˈlō   wa-hăˈlāχ   lā   ʝintəˈnūn,   מִנְדָּה-בְלוֹ וַהֲלָךְ לָא יִנְתְּנוּן), og það mun að lokum verða konunginum tekjumissir: que sàpiga, doncs, el rei que, si aquesta ciutat és reconstruïda i les seves muralles, restaurades, no pagaran ni impostos, ni aranzels ni peatges, i això, a la llarga, serà per al rei una pèrdua d'ingressos
og voldugir konungar hafa drottnað yfir Jerúsalem og ráðið fyrir öllum héruðum hinumegin Fljóts, og skattur og tollur og vegagjald (hăˈlāχ ~ הֲלָךְ:   ū-midˈdāh   βəˈlō   wa-hăˈlāχ   miθjəˈhēβ   lə-ˈhōn,   וּמִדָּה בְלוֹ וַהֲלָךְ, מִתְיְהֵב לְהוֹן) hefir verið greitt þeim: i sobre Jerusalem han regnat reis poderosos i dominat totes les contrades al dellà del Riu, i se'ls pagaven impostos i aranzels i peatges
en yður gefst til vitundar, að engum er heimilt að leggja skatt, toll eða vegagjald (hăˈlāχ ~ הֲלָךְ:   minˈdāh   βəˈlō   wa-hăˈlāχ   lāʔ   ʃalˈlītˁ   lə-mirˈmēʔ   ʕălēi̯-ˈhɔm,   מִנְדָּה בְלוֹ וַהֲלָךְ, לָא שַׁלִּיט לְמִרְמֵא עֲלֵיהֹם) á nokkurn prest eða levíta, söngvara, dyravörð, musterisþjón eða starfsmann við þetta musteri Guðs: però us fem saber que a ningú li és permès d'imposar impostos, aranzels o peatges a cap sacerdot o levita, cantor, porter, servidor del temple o a cap persona que treballi a aquest temple de Déu

vega·hótel <n. -hótels, -hótel>:
motel m, hotel m de carretera

vega·hönnun <f. -hönnunar, no comptable>:
disseny m de carretera

vegakants·vinna <f. -vinnu, no comptable>:
treballs m.pl a la vorera de la carretera
♦ vegakantsvinna framundan!: Compte! Treballs a la vorera de la carretera!

vega·kantur <m. -kants, -kantar>:
vorera f (o: voral m) de camí o carretera

vega·kerfi <n. -kerfis, -kerfi>:
xarxa viària

vega·kort <n. -korts, -kort>: mapa m de carreteres

vega·lagning <f. -lagningar, no comptable>:
construcció f de camí o carretera

vega·laus, -laus, -laust <adj.>:
(heimilislaussense sostre
♦ vegalaus börn: infants sense sostre

vega·lengd <f. -lengdar, -lengdir>:
distància f [per carretera], distància f del trajecte (o: del recorregut)  

vega·lög <n.pl -laga>:
llei f de camins i carreteres

vega·lögregla <f. -lögreglu, pl. no hab.>: policia f de trànsit
	spænska vegalögreglan: guàrdia civil de trànsit

vegalögreglu·þjónn <m. -þjóns, -þjónar>:
agent m & f de policia de trànsit, policia m & f de trànsit

vega·mál <n.pl -mála>:
direcció f general de camins i carreteres

vegamála·skrifstofa <f. -skrifstofu, -skrifstofur. Gen. pl.: -skrifstofa>:
Gerència f de Serveis d'Infrastructures Viàries i Obres Públiques

vegamála·stjóri <m. -stjóra, -stjórar>:
<HISTdirector m general de camins i carreteres, directora f general de camins i carreteres, càrrec creat el 1918 ensems amb el de Vitamálastjóri ‘director general de farons, directora general de farons’, en substitució del càrrec de Landsverkfræðingur, creat el 1893. El càrrec de Vegamálastjóri s'integrà posteriorment en la Vegagerð Ríkisins, organisme que fou posteriorment rebatejat en Vegagerðin

vegamála·stofnun <f. -stofnunar, no comptable>:
[Departament m de] Serveis m.pl d'Infrastructures Viàries i Obres Públiques

vega·merki <n. -merkis, -merki. Gen. pl.: -merkja; dat.pl.: -merkjum>:
senyal viari, marca viària, senyal m de trànsit

vega·merking <f. -merkingar, -merkingar>:
senyalització viària

vega·mót <n.pl -móta>:
intersecció f de carreteres, cruïlla f, creuer m (Mall.

vega·mynd <f. -myndar, -myndir>:
road movie f, pel·lícula f de carretera

vegan, vegan, vegan <adj. inv.>:
vegà -ana

vegandi <m. veganda, vegendur>:
homicida m & f

vega·nesti <n. -nestis, no comptable>:
1. <GENmenjar m per al viatge, provisions f.pl per al viatge
2. <FIGbagatge m, experiència f (conjunt de coneixements de què hom disposa després d'un aprenentatge)

veg·arfi <m. -arfa, no comptable>:
cerasti m de font (planta Cerastium fontanum)

vegar·helmingur <m. -helmings, -helmingar>:
meitat m de la carretera

vegar·kafli <m. -kafla, -kaflar>:
tram m de camí o de carretera

vegar·kantur <m. -kants, -kantar>:
vorera f (o: voral m) de camí o carretera

vegar·lagning <f. -lagningar, no comptable>:
construcció f de camí o carretera

vegar·slóði <m. -slóða, -slóðar>:
pista f, camí no asfaltat, via no asfaltada

vegar·skurður <m. -skurðar, -skurðir>:
cuneta f

vegar·spotti <m. -spotta, -spottar>:
[curta] tirada

vegar·tálmi <m. -tálma, -tálmar>:
control m policial (barrera d'obstacles amb què es talla la carretera per a poder dur a terme el control policial)

vegar·öxl <f. -axlar, -axlir>:
vorera f (o: voral m) de camí o carretera

vega·salt <n. -salts, -sölt>:
gronxador m, colúmpio m (Mall. cast., ekki ritm./no lit.)

vega·samband <n. -sambands, -sambönd>:
enllaç m per carretera, enllaç viari

vega·sjoppa <f. -sjoppu, -sjoppur. Gen. pl.: -sjoppa o: -sjoppna>:
botigó m de carretera

vega·slóð <f. -slóðar, -slóðir>:
pista f, sender m

vegast <vegst ~ vegumst | vóst (o: vógst, col·l.) ~ vógumst | vegist>:
1. <GENbatre's, lluitar entre si
Skarphéðinn mælti: "Leiðist mér þóf þetta og er miklu drengilegra að menn vegist með vopnum": l’Skarphéðinn els va dir: “Ja n'estic tip d'aquest estira-i-arronsa de no acabar mai. És molt més estrenu (baronívol, honorable) que els homes lluitin entre si amb les armes” (vocabulari: #1. þóf: Cf. en Finnur Jónsson 1908, pàg. 135: 18. þóf, „resultatloses hin- und herdrängen“. Ni en Finnur ni en Baetke indiquen que ens trobem davant el fraseologisme: e-m leiðist þóf[ið]; )
♦ vegast á: batre's (o: lluitar) contra algú
þá verður um rætt að mjög hefði á vegist þeirra lið, sunnanmanna: aleshores es parlà que s'havien infligit grans pèrdues a les tropes dels altres, les dels sudurlandesos (dels del Suðurland)
nú er á hvíld nokkur og nú er sén reið manna sex. Þar var Þorgísl höggvandi og Eyjólfur son hans og synir Eiðs. Sjá nú vanrétti sinna manna að mjög hefir á vegist þeirra hlut og una nú illa við. Synir Guðbrands verða varir við að Eyjólfur er þar, biðja Barða veita sér að þeir nái hans lífi og hefna sín. En það hafði verið er þeir voru austur að hann hafði hrundið þeim úr loftriði nokkuru og í saurpytt ofan og höfðu þeir farið hneisulega, vilja nú hefna og hafa af því gert förina að upphafi með Barða, ef þeir næðu honum: després hi hagué tranquil·litat durant una estona (=varen fer una pausa en el combat), i llavors es va veure l'arribada a cavall de sis homes. Eren en Þorgísl l'Estellador i l'Eyjólfur, el seu fill, i els fills de l'Eiður. [Aquests] aleshores varen veure el menyscapte de llurs homes i que els de llur part havien sofert greus pèrdues i en tingueren gran desgrat (disgust, descontentament). Els fills d'en Guðbrandur se'n varen adonar que [entre els arribats] hi havia l'Eyjólfur i varen demanar al Barði que els atorgués (concedís) llevar-li la vida i venjar-se (hísteron pròteron = venjar-se'n llevant-li la vida). I el motiu d'això n'era que, quan eren a Noruega, l'Eyjólfur els havia empès de l'escala del loft a dins una bassa de pixum i femta, de la qual cosa n'havien tingut gran vergonya. Volien, doncs, venjar-se'n i la raó per la qual inicialment havien acompanyat en Barði en aquella expedició era per si podien heure-hi l'Eyjólfur
2. <FIGrivalitzar, lluitar entre si, competir entre si
♦ X og Y vegast á: <LOC FIGX i Y rivalitzen, X i Y sostenen una lluita

vega·stika <f. -stiku, -stikur. Gen. pl.: -stika o: -stikna>:
[pal m] delineador m (balisa viària, proveïda de catadiòptrics, que se situa a la vora d'una carretera i serveix per marcar-ne o delimitar-ne els límits)

vega·stilkax* <n. -stilkax, -stilköx>:
fenàs m de marge, fenal m de marge, canyola f (Val.(planta Brachypodium phoenicoides)

vega·tálmi <m. -tálma, -tálmar>:
control m policial (barrera d'obstacles amb què es talla la carretera per a poder dur a terme el control policial)

vega·tollur <m. -tolls, -tollar>:
peatge m

vega·verkfræði <f. -verkfræði, no comptable>:
enginyeria f de camins, canals i ports

vega·verkfræðingur <m. -verkfræðings, -verkfræðingar>:
enginyer m de camins, canals i ports, enginyera f de camins, canals i ports

vega·villtur, -villt, -villt <adj.>:
perdut -uda (dit de persona que ignora on es troba)
♦ ég fór vegavillt: m'he perduda
♦ vera vegavilltur: haver-se perdut -uda, estar perdut -uda
♦ verða vegavilltur: perdre's

vega·vinna <f. -vinnu, no comptable>:
obres f.pl [de manteniment i reparació de via pública]

vegavinnu·maður <m. -manns, -menn>:
peó caminer, obrer m ~ obrera f que treballa en el manteniment i reparació de camins i carreteres

vega·þjónusta <f. -þjónustu, no comptable>:
servei m de grues i panes en carretera

veg·brún <f. -brúnar, -brúnir>:
vorera f (o: voral m) de camí o carretera

veg·farandi <m. -faranda, -farendur>:
1. <GENtranseünt m & f, vianant m & f, passant m & f
♦ gangandi vegfarendur: vianant m & f
2. (á hjólipassant m & f (en bicicleta)
3. (ökumenn bifreiðacotxe m circulant (vehicle que passa circulant)

vegferðar·tími <m. -tíma, no comptable>:
<FIGtemps m de la travessia (per aquesta vida, per aquest món)
Jakob heilsaði faraó sem spurði hann: „Hversu gamall ertu?“ Jakob svaraði faraó: „Vegferðartími minn (ʝəˈmēi̯   ʃəˈnēi̯   məɣūˈrai̯ ~ יְמֵי שְׁנֵי מְגוּרַי:   ʝəˈmēi̯   ʃəˈnēi̯   məɣūˈrai̯   ʃəloˈʃīm   ū-məˈʔaθ   ʃāˈnāh,   יְמֵי שְׁנֵי מְגוּרַי, שְׁלֹשִׁים וּמְאַת שָׁנָה) er hundrað og þrjátíu ár. Fáir og illir hafa dagar lífs míns verið og ná ekki þeirri áratölu er feður mínir náðu á vegferð sinni (ʝəˈmēi̯   məɣūˈrai̯ ~ יְמֵי מְגוּרַי:   b-īˈmēi̯   məɣūrēi̯-ˈhɛm,   בִּימֵי מְגוּרֵיהֶם)“: en Josep va saludar el faraó, el qual li va preguntar: “Quina edat tens?”. En Jacob va respondre al faraó: “El temps del meu pelegrinatge ha estat de cent trenta anys. Pocs i dolents han estat els dies de la meva vida i no han atès el nombre d'anys que van atènyer els meus pares durant llur pelegrinatge

veg·ferð <f. -ferðar, -ferðir>:
<FIGcamí m, viatge m
augu Guðs hvíla á vegferð (ˈdɛrɛχ ~ דֶּרֶךְ:   kī־ʕēi̯ˈnā-u̯   ʕal־darχēi̯־ˈʔīʃ,   כִּי-עֵינָיו, עַל-דַּרְכֵי-אִישׁ) mannsins, hann horfir á hvert hans spor, ekkert það myrkur er til eða niðdimma þar sem illvirkinn geti falist: els ulls de Déu descansen sobre els camins de l'home, veu cada passa seva, no hi ha tenebres ni fosca negra on pugui amagar-s'hi el malfactor
Drottinn stýrir skrefum mannsins þegar hann hefur þóknun á vegferð hans (ˈdɛrɛχ ~ דֶּרֶךְ:   wə-δarˈk-ō   ʝɛħˈpāt͡s,   וְדַרְכּוֹ יֶחְפָּץ)Jahvè dirigeix els passos de l'home quan es complau en el seu camí

vegg- <en compostos>: 
parietal, de paret

vegg·almanak <n. -almanaks, -almanök>:
calendari m de paret

vegg·burkni <m. -burkna, -burknar>:
falzia blanca, ruda f de paret (o: de rata), falzija borda (Val.) (planta Asplenium ruta-muraria)

vegg·dós <f. -dósar, -dósir>:
<ELECTRcaixa f d'encastar

vegg·fastur, -föst, fast <adj.>:
enganxat -ada (o: fixat -ada) a la paret

vegg·fleiðra <f. -fleiðru, -fleiðrur. Gen. pl.: -fleiðra>:
<MEDpleura f parietal

vegg·flís <f. -flísar, -flísar>:
rajola f de paret

vegg·fóðra <-fóðra ~ -fóðrum | -fóðraði ~ -fóðruðum | -fóðraðe-ð>:
empaperar una cosa (cosa = paret)

vegg·fóðrari <m. -fóðrara, -fóðrarar>:
empaperador m [de parets], empaperadora f [de parets]

vegg·fóðrun <f. -fóðrunar, no comptable>:
empaperament m [de paret]

vegg·fóður <n. -fóðurs, no comptable>:
paper pintat

vegg·girtur, -girt, -girt <adj.>:
emmurallat -ada, envoltat -ada de muralles, fortificat -ada [amb muralles]
♦ hin vegggirta (τειχιόεσσα) Tíryntsborg: la ciutat de Tirint, envoltada de muralles, l'emmurallada Tirint

vegg·hengdur, -hengd, -hengt <adj.>:
penjat -ada (o: fixat -ada) a la paret

vegg·hleðsla <f. -hleðslu, -hleðslur. Gen. pl.: -hleðslna>:
[aixecament m de] paret seca islandesa (emprada esp. com a protecció contra la meteorització)

veg·girni <f. -girni, no comptable>:
ambició f

veggja·brjótur <m. -brjóts, -brjótar>:
trencador m de muralles
♦ Ares veggjabrjótur (τειχεσιπλήτης)Ares, esfondrador de muralles

veggja·krot <n. -krots, no comptable>:
grafits m.pl (inscripcions, pintades o dibuixos a una paret, monument etc.)

veggja·krotari <m. -krotara, -krotarar>:
grafitaire m. & f

veg·gjald <n. -gjalds, -gjöld>:
peatge m (vegatollur)
♦ greiða veggjald: pagar peatge
♦ vegur ~ göng þar sem krafist er veggjalds: carretera ~ túnel de peatge

veggja·lús <f. -lúsar, -lýs>:
xinxa f (insecte Cimex lectularius)

veggjalúsa·ætt <f. -ættar, no comptable>:
[família f dels] cimícids m.pl

veg·gjarn, -gjörn, -gjarnt <adj.>:
ambiciós -osa

veggjar·þykkt <f. -þykktar, no comptable>:
espessor f de paret

veggja·skóf <f. -skófar, -skófir>:
liquen m de les parets (liquen Xanthoria parietina)

veggja·títla <f. -títlu, -títlur. Gen. pl.: -títlna>:
corc m [de la fusta] (insecte Anobium punctatum)

veggjatítlu·ætt <f. -ættar, no comptable>:
[família f dels] anòbids m.pl

vegg·kápa <f. -kápu, -kápur. Gen. pl.: -kápa o: -kápna>:
mur m cortina

vegg·klukka <f. -klukku, -klukkur. Gen. pl.: -klukkna>:
rellotge m de paret

vegg·klæðning <f. -klæðningar, no comptable>:
revestiment m de paret

vegg·kort <n. -korts, -kort>:
mapa m mural

vegg·lampi <m. -lampa, -lampar>:
aplic m, llum m  (o: làmpada f) de paret

vegg·lím <n. -líms, -lím>:
morter m de calç, referit m

vegglíms·mynd <f. -myndar, -myndir>:
[pintura f al] fresc m

vegg·málverk <n. -málverks, -málverk>:
fresc m (pintura feta a la paret)

vegg·mynd <f. -myndar, -myndir>:
1. (mynd málað á veggmural m (pintura mural)
2. (freskafresc m (pintura mural feta amb la tècnica de la pintura al fresc)

veg·grip <n. -grips, -grip>:
adherència f [al sòl] (de pneumàtic)

vegg·skápur <m. -skáps, skápar>:
armari m [de paret] penjant

vegg·skina <f. -skinu, -skinur. Gen. pl.: -skina>:
<MEDperitoneu m parietal

vegg·skot <n. -skots, -skot>:
(syllanínxol m, fornícula f, posella f (enfonyall o cavitat a la paret per estotjar-hi coses, NO PAS nínxol de cementiri)

vegg·skrá <f. -skrár (o: -skráar), -skrá>:
catàleg m mural

vegg·skreyting <f. -skreytingar, -skreytingar>:
decoració f de paret

vegg·spjald <n. -spjalds, -spjöld>:
pòster m

vegg·sterkur, -sterk, -sterkt <adj.>:
de fortes muralles
♦ hin veggsterka (εὐτείχεος) Trójuborg: la ciutat de Troia, de fortes muralles

vegg·stöpull <m. -stöpuls, -stöplar>:
pilar m de paret

vegg·svalir <f.pl -svala>:
balcó m

vegg·tafla <f. -töflu, -töflur. Gen. pl.: -taflna o: -tafla>:
(skólataflapissarra f (d'escola)

vegg·tennis <m. -tenniss, no comptable>:
squash m

vegg·teppi <n. -teppis, -teppi>:
tapís m, tapisseria f [de paret]
♦ Bayeaux-veggteppi: el tapís de Bayeaux

vegg·tjald <n. -tjalds, -tjöld>:
1. (ofið veggfóðurtapisseria f (conjunt de tapissos que revesteixen una paret)
2. (í leikhúsibastidor m (d'escenari de teatre)

veggur <m. -veggs (o: -veggjar), -veggir. Gen. pl.: -veggja; dat.pl.: -veggjum>:
1. (húsveggur & MEDparet f (d'edifici & MED)
♦ á vegginn: a la paret (a l'exterior de la paret, tocant-la, en sintagmes dinàmics, és a dir, que expressen moviment)
♦ hengja e-ð á vegginn: penjar una cosa la paret
♦ kýla á vegginn: pegar un cop de puny ~ cops de puny a la paret
♦ leggja höndina á vegginn: posar la mà a la paret
♦ mála veggjakrot á vegginn: pintar grafitis a la paret
♦ skrifa e-ð á vegginn: escriure una cosa a la paret
♦ á veggnum: a la paret (a l'exterior de la paret, tocant-la, en sintagmes estàtics, és a dir, que no expressen moviment)
það eru dökkir flekkir á veggnum: hi ha taques fosques a la paret
♦ myndin hangir á veggnum: el quadre està penjat a la paret
♦ bak við vegginn: darrere la paret
♦ berandi veggur: paret mestra, mur de càrrega
♦ fara (o: læðast) með veggjum: <LOC FIGmantenir-se a un racó (o: apartat -ada)   (esp. per vergonya o per por)
♦ háir veggir: parets altes
♦ hljóðeinangraðir veggir: parets insonoritzades
♦ innan ~ milli [þessara] fjögurra veggja: <LOC FIGentre [aquestes] quatre parets
♦ innan eigin veggja: a casa seva, en la intimat de casa seva
♦ innri veggir: parets interiors
♦ í vegginn: a (o: dins) la paret (que entra dins la paret)
♦ hamra nagla í vegginn: clavar un clau a la paret
♦ í veggnum: a (o: dins) la paret (a l'interior de la paret o que ha entrat dins la paret)
♦ hola (o: gat) í veggnum: un forat a la paret
♦ hlaða vegg ~ veggi: aixecar una paret ~ parets
♦ mála skrattann á vegginn: <LOC FIGimaginar-se [sempre] el pitjor, ésser un anuncia-desgràcies, veure el dimoni on no hi és, ésser un ocellot (o: un ocell) de mal averany
♦ mála vegginn bláan: pintar la paret de blau
♦ með bakið upp við vegginn: seure d'esquena a la paret
♦ sitja með bakið upp við vegginn: seure d'esquena a la paret
♦ standa með bakið upp við vegginn: estar dret -a d'esquena a la paret
♦ vera með bakið upp við vegginn: estar d'esquena a la paret
♦ stilla e-m upp við vegg: <LOC FIG1. (setja e-m úrslitakostiposar algú entre l'espasa i la paret (donar un ultimàtum a algú, obligar-lo a prendre una decisió); 2. (fyrir framan aftökusveitposar algú contr el mur [d'afusellament] (per afusellar-lo)
♦ stinga hjólinu upp við vegginn: recolzar la bicicleta contra la paret
♦ treysta vegginn: apuntalar (o: reforçar) la paret
♦ veggir hjartans: <MEDles parets del cor
♦ ytri veggir: parets exteriors
♦ þykkir veggir: parets gruixudes
♦ → felliveggur “paravent, biombo”
♦ → frumuveggur “paret cel·lular”
♦ → innveggur “paret interior”
♦ → kviðarveggur “paret abdominal”
♦ → skilveggur “envà; paret divisòria o mitjancera; <MEDsepte”
♦ → torfveggur “paret o mur fet amb pans de torba”
♦ → útveggur “paret exterior”
2. (borgarveggur, kastalaveggurmuralla f, murada f (Bal.) (paret defensiva de ciutat i castell)
♦ → Kínamúrinn “la Gran Muralla [de la Xina]”
♦ → Mikilveggur <ASTRONGran Muralla”
3. (múrveggurmur m (paret defensiva de recinte & paret exterior que tanca un recinte)
♦ berandi veggur: paret mestra, mur de càrrega
♦ háir veggir: alts murs
♦ meðfram veggnum: [tot] al llarg del mur
♦ skrá á vegg: catàleg m mural
♦ þykkir veggir: murs gruixuts
♦ → stoðveggur “mur de sosteniment, mur de contenció”

veg·göng <n.pl -ganga>:
túnel m

veg·hefill <m. -hefils, -heflar>:
anivelladora f [de carreteres]

veginn, vegin, vegið <adj.>:
1. (á vogpesat -ada (en balança, bàscula etc.)
♦ vera veginn á skálum: ésser pesat -ada en els platerets [d'unes balances]
♦ vera ~ verða veginn léttur, vegin létt, vegið létt (o: léttur veginn, létt vegin, létt vegið)[ésser pesat -ada a unes balances i] no trobar-lo -la prou pesant, i trobar-lo -la que no fa el pes (léttvægur)
♦ e-ð verður létt vegið á móti e-u: <LOC FIGuna cosa és trobada de menor pes que una altra, una cosa és considerada inferior en importància a una altra
2. (drepinnmort -a (occit, matat)
♦ veginn í bardaga: mort en combat

veg·kafli <m. -kafla, -kaflar>:
tram m

veg·kantur <m. -kants, -kantar>:
vorera f de camí o de carretera (vegarkantur)

veg·klæðning <f. -klæðningar, no comptable>:
ferm m (de carretera)

veg·laus, -laus, -laust <adj.>:
sense camins [traçats], mancat -ada de camins
þegar þeir voru komnir hátt til fjalla, í veglausar óbyggðir (inuius -a -um:   postquam altos uentum in montes atque inuia lustra, ǁ ecce ferae <...> caprae <...>), sjá, þá runnu villigeitur ofan úr hæðum, stuggað niður af fjallseggjum; á aðra hlið líða hirtir á stökki yfir víða velli, í flokkum þyrla þeir upp ryki á flótta og yfirgefa fjöllin: quan hagueren arribat amunt a les muntanyes, als erms sense camins traçats, vet aquí que unes cabres salvatges varen baixar corrents de dalt les altures, llançant-se per avall de les crestes muntanyenques. A un altre costat, uns cérvols s'esllavissen a la cursa per les vastes planes, [aplegats] en colles aixequen la pols [anant] a la fuita i abandonen les muntanyes

veg·lega <adv.>:
esplèndidament, amb tots els honors

veg·legur, -leg, -legt <adj.>:
1. <GENesplèndid -a, magnífic -a
þá kom Eneas að með tvö klæði, vegleg (rigens -entis:   tum geminas uestes ostroque auroque rigentes ǁ extulit Aeneas) bæði af gulli og purpura; Dídó frá Sídon hafði forðum í gleði sinni gert þau handa honum eigin hendi og brugðið (discreuerat) í efnið (telas) gullþráðum: aleshores l'Enees s'hi va acostar amb dues vestidures, esplèndides totes dues, d'or i de porpra. La sidònia Dido, en la seva alegria, les hi havia fetes antany amb les seves pròpies mans, i n'havia recamat el teixit amb fils d'or
♦ vegleg útför: un esplèndid (o: sumptuós) enterrament
♦ veglegar gjafir: esplèndids obsequis
♦ veglegt safn málverka: una col·lecció superba d'obres d'art
♦ veglegt hús: un esplèndid casal, una casa esplèndida (o: sumptuosa)  
2. (mennhonorable, il·lustre (persona)
þá sá eg Mínós, Seifs veglega (ἀγλαός -ή -όν:   ἔνθ᾽ ἦτοι (ἤτοι) Μίνωα ἴδον, Διὸς ἀγλαὸν υἱόν) son: llavors vaig veure en Minos, l'il·lustre fill d'en Zeus
hann hafði viljað nauðga Letó, hinni veglegu (κυδρός -ά -όν:   Λητὼ γὰρ ἕλκησε, Διὸς κυδρὴν παράκοιτιν, ǁ Πυθώδ᾽ ἐρχομένην διὰ καλλιχόρου Πανοπῆος) hjákonu Seifs, þá hún gekk til Pýþóar og fór um hina landfögru Panópu: havia volgut forçar la Leto, l'augusta concubina d'en Zeus, quan anava a Pito a través de Panopeu, de belles planes
♦ veglegur gestur: un honorable (o: il·lustre) hoste

veg·leiki <m. -leika, no comptable>:
esplendidesa f

veg·leysa <f. -leysu, -leysur. Gen. pl.: -leysna>:
contrada f sense camins, manca f de camins
◊ því að Drottinn þekkir veg réttlátra, en vegur óguðlegra endar í vegleysu: car Jahvè coneix (kī-ʝōˈδēaʕ, כִּי-יוֹדֵעַ) el camí dels justos, però el camí dels impius acaba en un indret sense camins (toʔˈβēδ, תֹּאבֵד)
en af meynni, þeirri er á fjallinu var sveipuð kyrtli síra Guðmundar, er þat at greina, at hon fannsk á mánadaginn eptir heil ok ókalin, utan lítt á fótinn annan, er tók undan kyrtlinum. Svá hlífði henni guðsvinarklæði, at hvárki frost né hungr náði hennar lífi. Nú svá sem guðsmildi fœddi sælan Anselmum himnesku brauði í fyrrgreindum veg, sem hann var at ófœru kominn í fjallsins vegleysu, svá nœrði hér andlig miskunn móti náttúru lítit barn um svá mǫrg dœgr fyrir verðleik ok klæði síra Guðmundar. Því hœfir, at enn hlýðim vér framleiðis, hversu gœzka drottins, er honum var nákvæm á nótt ok degi, verðr ǫðrum sorgarsløkkvir með nýtekinni gleði: però de la noia que estava embolcallada amb el kyrtill d mossèn Guðmundr, s'ha de referir que la varen trobar el dilluns següent, il·lesa i sense senyals de congelació, llevat una mica a un dels dos peus que havia guaitat fora del kyrtill. Així la va protegir la roba de l'amic de Déu, de manera que ni la gelada ni la fam li prengueren la vida. I així com la misericòrdia divina va nodrir el benaventurat sant Anselm [de Canterbury] amb pa celestial de la manera ja relatada, quan es va trobar en una situació desesperada en un indret de la serralada en què no hi havia camins, així també la misericòrdia espiritual va alimentar aquí, en contra de la natura, un infant petit durant força dies pel mèrit i la roba de mossèn Guðmundr. Per això s'escau que en el futur continuem escoltant com la bondat del Senyor que li fou propera dia i nit, serà a d'altres solaç de llurs penes amb renovellada joia
hér sviptu (eripuit) mig einhver illgjörn (male amicum) máttarvöld (numen) ráði (confusam mentem) og rænu (confusam mentem) og fylltu mig skelfingu (trepido), því að er ég nú hleyp um vegleysu (auius -a -um:   namque auia cursu ǁ dum sequor, et nota excedo regione uiarum) og langt úr alfaraleið, ó, þá varð eiginkona mín Kreúsa eftir, hrifin burt (erepta) af ólánsörlögum (misero fato), eða villtist hún af vegi (errauitne uia) eða hrasaði hún (substitit) og komst ei lengra (seu lassa resedit)?: aquí un poder malvolent em va llevar seny i coneixement omplint-me d'espant, car ara corro per indrets sense camí i lluny de les vies conegudes, ai las! la meva dona Creüsa es va endarrerir, [qui sap si] arrabassada per un infortunat destí, o si [potser] es va perdre o va ensopegar o no va poder continuar [vençuda pel cansament]?

veg·lyndi <n. -lyndis, no comptable>:
1. (göfuglyndi & rausn, gjafmildimagnanimitat f (generositat, grandesa d'ànim & munificència)
2. (dramb, stolt ?urc m ? (orgull, altivesa (?))
ætlar hún nú að sækja heim Björn bróður sinn í Breiðafjörð. Og er hann spyr til ferða hennar þá fer hann í mót henni með fjölmenni og fagnar henni vel og bauð henni til sín með öllu liði sínu því að hann kunni veglyndi systur sinnar. Það líkaði henni allvel og þakkaði honum stórmennsku sína. Hún var þar um veturinn og var veitt hið stórmannlegasta því að efni voru nóg en fé eigi sparað: aleshores es va proposar de visitar el seu germà Björn al fiord de Breiðafjörður. I quan en Björn va tenir notícia de la vinguda de l'Unnur, li va sortir a l'encontre amb gran acompanyament i li va donar una rebuda (benvinguda) calorosa i la va convidar a ca seva amb tota la gent que l'acompanya, ja que coneixia l'urc de la seva germana. Ella s'hi va mostrar molt complaguda i el va regraciar per la seva munificència (magnificència, gran generositat). Hi va passar l'hivern i hi fou atesa de la manera més magnífica imaginable, ja que hi havia prou mitjans per a fer-ho i no es va mirar prim en res (no es va mesquinejar en res)
3. (ljómi, glys, glæsileiki, fegurð ?esclat m, bellesa resplendent ? (esplendor)
hin vitra (περίφρων) Penelópa svaraði henni: „Evrýnóma, mjög lætur þú þér um mig hugað (κηδομένη περ), en þess vil eg biðja þig, að nefna það ekki (μὴ ταῦτα παραύδα) við mig, að taka laug eða smyrja mig (ἐπιχρίεσθαι ἀλοιφῇ); því guðirnir, sem á Ólympi búa, hafa svipt mig veglyndi mínu (ἡ ἀγλαΐη -ΐης:   ἀγλαΐην γὰρ ἐμοί γε θεοί, τοὶ Ὄλυμπον ἔχουσιν ǁ ὤλεσαν), síðan að maðurinn minn fór utan. Segðu nú henni Átonóu og Hippodamíu að koma; eg ætla að láta þær vera hjá mér í stofunni (ἐν μεγάροισιν), því eg fyrirverð mig (αἰδέομαι) að ganga einsömul (οἴη) inn til karlmanna (μετ᾽ ἀνέρας)“: la prudent Penèlope li va respondre: “Eurínome, molt et basqueges per mi, però vull pregar-te que ni m'esmentis de prendre un bany o d'ungir-me [amb ungüents], car els déus que habiten l'Olimp, m'han pres el meu esclat (la meva beutat) des que el meu home partí d'aquí cap a l'estranger. Digues a l'Autònoe i a la Hippodàmia que vinguin. Vull que s'estiguin al meu costat a la sala, perquè tinc vergonya d'anar tota sola entre els barons” (en comparació, ἀγλαΐη és traduït a Ilíada 6:510 (ὃ δ᾽ ἀγλαΐῃφι πεποιθώς) per hann drambar af fegurð sinni, en fæturnir bera hann skjótt í átthaga og haglendi hestanna, i a Ilíada 15:267 (ὁ δ᾽ ἀγλαΐῃφι πεποιθώς) per hann drambar af fegurð sinni, en fæturnir bera hann skjótt í átthaga og haglendi hestanna.
Odissea 15:78: ἀμφότερον, κῦδός τε καὶ ἀγλαΐη καὶ ὄνειαρ = veitir það bæði hugarkæti og [— og] hressingu að taka dagverð.
Odissea 17:244: τῶ κέ τοι ἀγλαΐας γε διασκεδάσειεν ἁπάσας ǁ τὰς νῦν ὑβρίζων φορέεις = mætti þá svo fara, að hann lækkaði í þér oflætið og frekjuna, sem í þér er núna, af því þú alltaf ert sjálfur að rápa inn í borgina.
Odissea 17:309—310: ἀγλαΐης δ᾽ ἕνεκεν κομέουσιν ἄνακτες = <...> aðrir stofurakkar <...> þeir er eigendurnir ala sér upp til gamans.
Odissea 18:180—181: Vulgueu veure a dalt.
Odissea 19:81—82: τῶ νῦν μή ποτε καὶ σύ, γύναι, ἀπὸ πᾶσαν ὀλέσσῃς ǁ ἀγλαΐην, τῇ νῦν γε μετὰ δμῳῇσι κέκασσαι = eins mætti svo fara, að rembilætið lækkaði í þér, konukind, sem þú nú hefir um fram aðrar ambáttir)

veg·lyndur, -lynd, -lynt <adj.>:
1. <GENmagnànim -a, generós -osa
heimskinginn verður ekki framar kallaður göfugmenni og hinn fláráði (כִּילַי) ekki talinn veglyndur (ˈʃōaʕ, ʃōˈʕāh ~ שׁוֹעַ, שׁוֹעָה:   ū-lə-χīˈlai̯   lɔʔ   ʝēʔāˈmēr   ˈʃōaʕ,   וּלְכִילַי, לֹא יֵאָמֵר שׁוֹעַ)al beneit ja no li diran noble, ni al fals (enganyós) li diran magnànim (BMonts. = un personatge important;   BInterc. = distingits; BEvang. = generós)
þeir voru veglyndari (εὐγενής -ές:   οὗτοι δὲ ἦσαν εὐγενέστεροι τῶν ἐν Θεσσαλονίκῃ) þar en í Þessaloníku. Þeir tóku við orðinu með mesta áhuga og rannsökuðu daglega ritningarnar, hvort þessu væri þannig farið: aquests foren més magnànims que no pas els de Tessalònica. Acolliren la paraula amb el màxim zel, examinant diàriament les escriptures, per comprovar si això havia anat (era) així (BMonts. = de més bon natural;   BInterc. = més bona gent; BEvang. = més tractables)
2. (vegláturparencer -a (amic d'ostentació)
nú gerask til tveir gǫfgir menn at biðja Ástu: Sigurðr konungr sýr, son Hálfdanar, Sigurðarsonar hrísa, Haraldssonar ins hárfagra; hann var maðr spakr ok fastnæmr, vitr ok ekki veglyndr kallaðr, staðfastr í skapi; annarr var Guðbrandr af Dǫlum, inn mesti hǫfðingi, er í landinu var, skǫrungr inn mesti ok stórmenni ok vinsæll. Hans mál byrjuðu fleiri, ok sýndisk hon þá betr gefin: aleshores dos homes d'honor s'agençaren a demanar la mà de l'Ásta: un era el rei Sigurðr sýr (‘Truja’), fill d'en Hálfdan, fill d'en Sigurðr hrísi (‘Bord’ ?), fill d'en Haraldr Bells-Cabells. Era un home intel·ligent i en qui es podia confiar, prudent i, segons es deia, gens parencer, i de caràcter no inconstant (no voluble). L'altre era en Guðbrandr de Dalir, el més eminent hǫfðingi que hi havia en el país, l'home més conspicu, i un senyor magnificent i estimat de tothom. Foren molts els qui varen recolzar la seva petició i a l'Ásta li va semblar que era millor si la casaven amb ell

veg·merking <f. -merkingar, -merkingar>:
senyalització f viària

veg·móður, -móð, -mótt <adj.>:
fatigat -ada pel camí
þar var Jakobsbrunnur. Jesús var vegmóður (κεκοπιακώς -υῖα -ός ἐκ τῆς ὁδοιπορίας:   ὁ οὖν Ἰησοῦς κεκοπιακὼς ἐκ τῆς ὁδοιπορίας) og settist þarna við brunninn. Þetta var um hádegisbil (ὥρα ἦν ὡς ἕκτη)allà hi havia el pou d'en Jacob. Jesús estava fatigat pel camí i es va asseure a la vora del pou. Això era cap al migdia (BMonts. = fatigat del camí;   BInterc. = cansat de caminar; BEvang. = cansat de caminar)

veg·mælir <m. -mælis, -mælar>:
hodòmetre m

vegna <prep. +Dat.>:
a causa de
♦ beggja vegna <+ Gen.>a banda i banda de...
♦ beggja vegna götunnar: a banda i banda del carrer
♦ beggja vegna Atlantshafsins: a banda i banda de l'Atlàntic
♦ hans ~ hennar vegna: per ell ~ ella
♦ hvers vegna?: per què? per quin motiu?
♦ mín ~ þín vegna: per mi ~ tu
♦ vegna veikinda: per malaltia
♦ vegna skorts á e-u:  
♦ vegna þess að <+ ind.>perquè <+ ind.>, <LITper tal com <+ ind.>
♦ þess vegna: per aquest motiu

vegna <vegnar | vegnaði | vegnaðe-m vegnar vel. Verb impersonal amb el subjecte lògic en datiu>:
anar. En expressions com ara:
♦ e-m vegnar illa: les coses li van malament a algú
♦ e-m vegnar vel: les coses li van bé a algú

veg·rið <n. -riðs, -rið>:
guarda-raïl m, barrera f de contenció (a les vores de les carreteres)

veg·ryðjandi <m. -ryðjanda, -ryðjendur>:
obridor m ~ obridora f de camins, pioner m, pionera f

veg·sama <-sama ~ -sömum | -samaði ~ -sömuðum | -samaðe-n>:
glorificar algú
urðu þá köll mikil og kliður og vegsömuðu (εὐλογεῖν:   εὐλόγουν τὸν δυνάστην τῇ πατρίῳ φωνῇ) þeir Drottin á móðurmáli sínu: s’aixecaren llavors clams i cridòria i glorificaven el Senyor totpoderós en llur pròpia llengua

vegsam·legur, -leg, -legt <adj.>:
gloriós -osa

vegs·auki <m. -auka, no comptable>:
distinció f, reconeixement m, [increment m del] prestigi m
þú skalt gera heilög klæði handa Aroni, bróður þínum, honum til vegsauka (kāˈβōδ ~ כָּבוֹד:   lə-χāˈβōδ   û-lə-θiφˈʔārɛθ,   לְכָבוֹד, וּלְתִפְאָרֶת) og prýði: faràs vestudires sagrades per a l'Aaron, el teu germà, per a honor i ornament seu (BMonts. = honor;   BInterc. = glòria; BEvang. = honor)
Upphef þig eigi með að niðurlægja föður þinn, þér er ei vegsauki (ἡ δόξα -όξης:   οὐ γάρ ἐστίν σοι δόξα πατρὸς ἀτιμία) að vansæmd hans: no t'exalcis rebaixant (humiliant) ton pare: del seu deshonor no te'n resultarà cap prestigi (BMonts. = glòria;   BInterc. = motiu de glòria; BEvang. = )
ávallt finnur þú eitthvað að við mig (μοι ἐπιπλήσσεις ἀγορῇσιν), þegar eg legg til nokkur heilræði (ἐσθλὰ φραζομένῳ); því engan veginn sæmir þeim, sem undirgefinn er (δῆμον ἐόντα), að mæla hégóma (παρὲξ ἀγορευέμεν), hvorki á ráðstefnu, né í her (ἐν πολέμῳ), heldur að tala það jafnan, er þér sé vegsauki (τὸ κράτος -άτεος:   σὸν δὲ κράτος αἰὲν ἀέξειν) í: sempre em retreus alguna cosa [a les assemblees] quan [hi] proposo alguns bons consells, car no tany gens al subordinat de parlar frivolitats ni a l'assemblea ni a l'exèrcit, sinó de dir sempre allò en què hi hagi per a tu un increment del teu honor

veg·semd <f. -semdar, -semdir>:
glòria f, honor m,f
◊ maðurinn í vegsemd (ʝəˈqār ~ יְקָר:   ʔāˈδām   ˈb-īqār,   אָדָם בִּיקָר), en hyggindalaus, verður jafn skepnunum sem farast: l'home [que és] en honor, però sense intel·ligència, serà com el bestiar que mor [i ja no se'n parla més]

veg·skáli <m. -skála, -skálar>:
1. <GENfals túnel
2. (við gangamunnaembocadura f [de túnel] (a les boques de túnel)

veg·slóði <m. -slóða, -slóðar>:
pista f, camí no asfaltat, via no asfaltada

<eða ritm. vegs·munir <m.pl -muna>:
1. (heiðurhonor m,f (honra)
en nú skaltú ekki fara að mannvirðingum ([αἰδόμενος -ένη -όμενον]:   μηδὲ σύ γ᾽ αἰδόμενος σῇσι φρεσὶ τὸν μὲν ἀρείω καλλείπειν); þú skalt ekki ganga fram hjá þeim, sem hraustari (τὸν ... ἀρείω) er, og ekki líta á ættgöfgina (ἐς γενεὴν ὁρόων), né fyrir vegsmuna sakir (ἡ αἰδώς -οῦς:   αἰδοῖ εἴκων) taka til fylgdar (ὀπάσσεαι) þér þann, sem síður er að hreysti búinn, enn þótt hann sé konungbornari (μηδ᾽ εἰ βασιλεύτερός ἐστιν)però tu, no facis ara accepció de persones: no ignoris pas el qui és més valent ni tinguis en compte la noblesa del llinatge ni prenguis en el teu seguici per motius de l'honor (per respecte o consideració [a la seva noblesa]) el qui estigui menys dotat per al valor ni encara que sigui d'un llinatge més reial
2. (orðstír, frægðglòria f (fama, renom)
Þeir voru hvorirtveggju, sem ráðvönd (ἀληθής) spunakona (γυνὴ χερνῆτις), er heldur á metinu (σταθμὸν) og ullinni (εἴριον), og jafnar svo niður, að jafnþungt verður á hvorri skálinni, svo hún fái lítilfjörleg (ἀεικέα) vinnulaun handa börnum sínum: svo hélzt bardaginn og orustan jöfn milli þeirra, áður en Seifur veitti Hektori Príamssyni vegsmuninn (τὸ κῦδος -ύδεος (-ύδους):   πρίν γ᾽ ὅτε δὴ Ζεὺς κῦδος ὑπέρτερον Ἕκτορι δῶκε ǁ Πριαμίδῃ), þá hann hljóp fyrstur upp á garð (τεῖχος) Akkea: tots dos eren com una filadora honesta que té el pes i la llana i els reparteix de tal manera que cada plateret de la balança pesi igual, a fi d'obtenir un salari insignificant per als seus fills: així també es mantenien equilibrats entre ells el combat i la batalla, fins que en Zeus va concedir a l'Hèctor, fill d'en Príam la glòria quan va saltar el primer la muralla dels aqueus
Trójumenn sóktu nú að skipunum, líkir hráætum (ὠμοφάγοισι) ljónum og ráku (ἐτέλειον) erindi (ἐφετμάς) Seifs, er ávallt vakti upp stóran hugmóð (μένος) í brjósti þeirra, en bældi niður (θέλγε) hug (θυμὸν) Argverja og svipti (ἀπαίνυτο) þá fremd og frama (κῦδος), en æsti hina upp (ὀρόθυνεν); því hann vildi veita Hektori Príamssyni þann vegsmun (τὸ κῦδος -ύδεος (-ύδους):   Ἕκτορι γάρ οἱ θυμὸς ἐβούλετο κῦδος ὀρέξαι ǁ Πριαμίδῃ), að kveikja í hinum stafnbognu (κορωνίσι) skipum með óþrotlegum (ἀκάματον) surtaloga (θεσπιδαὲς πῦρ), og ætlaði þannig að uppfylla hina óhamingjusamlegu (ἐξαίσιον) bæn Þetisar: els troians llavors varen atacar les naus talment lleons menjadors de carn crua i acompliren l'encàrrec (les ordres) d'en Zeus, el qual despertava sempre en llur pit un gran coratge, però estovava el cor dels argius, als quals llevava (negava) renom i fama, però enardia aquells (els teucres), car volia donar la glòria a l'Hèctor Priàmida de calar foc les naus de proa corbada amb un foc violent inesgotable (infatigable), volent així acomplir la funesta pregària de la Tetis

veg·stika <f. -stiku, -stikur. Gen. pl.: -stika o: -stikna>:
[pal m] delineador m (balisa viària, proveïda de catadiòptrics, que se situa a la vora d'una carretera i serveix per marcar-ne o delimitar-ne els límits)

veg·stjarna <f. -stjörnu, -stjörnur. Gen. pl.: -stjarna>:
estel m que il·lumina el camí d'algú

veg·stæði <n. -stæðis, -stæði>:
traçat m de carretera

veg·sömun <f. -sömunar, no comptable>:
glorificació f, exalçament m, lloança f

vegs·ummerki <n.pl -ummerkja>:
traces f.pl
♦ ummerki e-s (o: um e-ð)traces (o: senyals) de...
♦ afmá öll ummerki: esborrar totes les traces
innbrotsþjófurinn afmáði öll vegsummerki: el lladre va esborrar totes les traces
♦ sjá vegsummerki að <+ ind.>veure (o: sotja) d'una cosa<+ ind.>
en er Dufþakur karl kom út um daginn og sá vegsummerki að í burtu voru hey hans bæði en það eina eftir er vettugi var nýtt og þó eigi vel að unnið, sá hann og hvar Ormur gekk úr garði og bar heykleggjana báða, þótti honum mikil furða í hversu stóra byrði Ormur gat borið: el vell Dufþakur, durant el dia, va sortir a fora i va veure traces que el seu fenc havia desaparegut i que l'únic que hom n'havia deixat no es podia aprofitar per res i que no s'hi podia fer res, també va veure per on l'Ormur sortia del garður traginant els dos kleggjar de fenc, i va quedar molt astorat que l'Ormur pogués traginar unes càrregues tan grans (vocabulari: #1. vettugi: En Baetke 19874, pàg. 755, escriu aquest mot sempre com a: vættugi; #2. vinna að: Cf. en Baetke 19874, pàg. 744: ekki munu þér fá at unnit svá búit   ihr werdet nichts ausrichten können bei solcher Lage der Dinge. És a dir, només havia quedat el fenc que, per trobar-se fet malbé, no tenia cap utilitat per a l'alimentació de les ovelles; )

veg·tollur <m. -tolls, -tollar>:
peatge m

veg·tylla <f. -tyllu, -tyllur. Gen. pl.: -tyllna o: -tylla>:
honors m.f.pl
♦ heita e-m vegtyllum: prometre [glòria i] honors a algú
♦ hljóta miklar vegtyllur: rebre grans honors
♦ sækjast eftir vegtyllum: aspirar a [glòria i] honors
♦ veita e-m vegtyllu: concedir [glòria i] honor a algú, distingir algú

vegu:
ac. pl. arcaic de → vegur “camí; carretera”. Continua emprant-se literàriament i en sintagmes fixos com ara á báða ~ marga ~ tvo ~ þrjá ýmsu vegu, miðja vegu etc. 

vegur <m. vegs (o: vegar), vegir. Ac. pl.: vegi o: <eða ritm.vegu>:
1. <GENcamí m
þyrnar, snörur, eru á vegi (ˈdɛrɛχ ~ דֶּרֶךְ:   t͡sinˈnīm   paˈħīm   bə-ˈδɛrɛχ   ʕiqˈqēʃ,   צִנִּים פַּחִים, בְּדֶרֶךְ עִקֵּשׁ) hins undirförula, sá sem varðveitir líf sitt, kemur ekki nærri þeim: espines i paranys hi ha al camí del garneu, el qui guarda la seva vida, no s'hi acosta
ég er vegurinn (ἡ ὁδός -οῦ:   ἐγώ εἰμι ἡ ὁδὸς καὶ ἡ ἀλήθεια καὶ ἡ ζωή), sannleikurinn og lífið: jo sóc el camí, la veritat i la vida
þá segir Gunnhildur: "Vér skulum þá fara allt annan veg með voru ráði, gera oss minna fyrir. Haraldur og Erlingur skulu sitja í haust á Norð-Mæri. Mun eg og fara með yður. Skulum vér þá öll saman freista hvað að sýslist": aleshores la Gunnhildur va dir: “Llavors haurem de seguir una altra tàctica (lit.: haurem d'enfilar un altre camí) i moderar-nos en els nostros esforços. Vosaltres dos, Haraldur i Erlingur, passareu la tardor a Norð-Mæri, i jo us hi acompanyaré. Després tots nosaltres plegats intentarem el que s'hi pugui fer” (vocabulari: #1. vegur: Cf. Baetke 19874, pàg. 708: vér skulum fara alt annan veg með váru ráði   wir wollen einen anderen Weg einschlagen, uns etwas anderes vornehmen; #2. gera sér minni fyrir: Cf. Baetke 19874, pàg. 192: gera sér mikit fyrir viele Umstände, große Mühe machen; #3. sýsla: Cf. Baetke 19874, pàg. 632: freista hvat at sýslisk versuchen, was sich tun läßt)
Þórir sagði að skjótur væri vegur með þeim að þeir skyldu bíða alþingis og hafa það er lögmanni sýndist réttast. Skildu þeir með því að þar stóð á illu einu með Þóri og Þorbirni öngli: en Þórir li va dir que per a ells el camí més ràpid (=el millor [que podien fer]) era esperar fins a la celebració de l'Alþingi i acceptar allò que el lög[sögu]maður (recitador de la llei) considerés el més conforme a dret. Després d'això es varen separar i ho varen fer amb les coses estant molt malament entre en Þórir i en Þorbjörn öngull (‘Ham’)
en er þeir hugðu þar að kemur maður fram á virkið. Sá var mikill vexti. Hann heilsar Gunnari og hann tók kveðju hans. Kenna þeir að þar var Refur. Hann spyr hvert þeir ætluðu að fara. Bárður svarar: "Ekki lengra fram á veg": i mentre se l'estaven mirant (l'estaven examinant), un home va guaitar en aquella fortificació. Era un home de gran estatura. Va saludar en Gunnar i aquest li va contestar la salutació. Ells el varen reconèixer: era en Refur. En Refur els va preguntar on feien comptes d'anar. En Bárður li va respondre: “No volem anar més enllà en el nostre camí (és a dir, ja hem arribat a la fi del nostre viatge)”
ok þat bersk at, sem áðr hefir ætlat konungrinn, at einsaman er stǫdd Odila í húsi nǫkkuru, ok fyrr en hana varir, kemr þar Erminrekr konungr einn saman leyniliga, ok hann segir henni, at hann vill hafa hennar vilja, sem hann hefir áðr fyrir ætlat opt. En hon vill þat víst eigi, ok þó þorir hon eigi annan veg vera láta en konungr vill, ok hann gerir svá sem hann hefir áðr ætlat, at hann á lag við hana, ok áðr brýzk hon við, svá at í sundr rifnuðu hennar klæði, ok fær hon harðleikit fyrir aðra sǫk. Nú gengr hann á brott, en hún annan vegi va succeir tal i com el rei havia planejat abans, que l'Odila s'estava tota sola dins una casa i, abans que no s'ho pogués preveure (= sense esperar-s'ho, quan no s'ho esperava) el rei Erminrekr s'hi va presentar en secret i totsol i li digué que volia tenir plaer d'ella (=que volia jeure amb ella), tal i com fins llavors sovint n'havia tingut la intenció. Ella, emperò, ben cert que no ho volia, però, tot i així, no va gosar fer d'una altra manera de com volia el rei (=no va gosar oposar-se als desigs del rei), de manera que ell va satisfer les seves intencions i va jeure amb ella, però, abans, ella s'hi va resistir de manera que els seus vestits s'esquinçaren, de manera que, abans de l'altre greuge, fou maltractada. Després, ell se n'anà d'allà i ella prengué un altre camí (vocabulari: #1. vili: Cf. en Baetke 19874, pàg. 738: <...> 3. Vergnügen, (körperliches) Verlangen, (fleischliche) Lust, Wollust: fremja vilja sín við konu, hafa vilja konu   seinen Willen, seine Lust mit einer Frau haben; #2. brjótask við e-u: Cf. en Baetke 19874, pàg. 70: brjótask við e-u   sich einer Sache widersetzen, sich gegen etwas sträuben; #3. harðleikinn: Cf. en Baetke 19874, pàg. 233: fá harðleikit (af e-m)   hart, roh behandelt werden, übel zugerichtet werden (bes. beim Spiel); #4. fyrir aðra sǫk: fyrir aquí amb valor temporal: abans de; )
Arinbjörn mælti: "Eg fylgi hingað þeim manni, er kominn er um langan veg að sækja yður heim og sættast við yður; er yður það vegur mikill, herra, er óvinir yðrir fara sjálfviljandi af öðrum löndum og þykjast eigi mega bera reiði yðra, þó að þér séuð hvergi nær. Láttu þér nú verða höfðinglega við þenna mann; lát hann fá af þér sætt góða fyrir það, er hann hefir gert veg þinn svo mikinn, sem nú má sjá, farið yfir mörg höf og torleiði heiman frá búum sínum; bar honum enga nauðsyn til þessar farar nema góðvilji við yður": l’Arinbjörn li va dir: “he acompanyat fins aquí un home que ha fet un llarg camí per a venir a visitar-vos i reconciliar-se amb vós. És un gran honor per vós, senyor, que els vostres enemics vinguin per pròpia voluntat d'altres països [per presentar-se davant vós] i [ho facin] creient que no poden continuar suportant la vorstra ira encara que vós no us trobeu enlloc de llur proximitat. Comporteu-vos ara amb aquest home com es tany a un cabdill i feu que rebi un bon arranjament pel fet que hagi fet acréixer tant el vostre honor, tal i com ara es pot veure, travessant vastes mars i camins impracticables per arribar fins aquí des de casa seva, des de la seva llar; no tenia cap altra necessitat de fer aquest viatge més que la que li dictava la seva benvolença envers vós”
♦ á förnum vegi: [estant] de camí, pel camí
vér óxum í Eyjafirði og var það mælt að það lið væri efnilegt. Eg fékk og þann kost er bestur þótti vera, Gró dóttur Gissurar biskups. En það var mælt að hún gerði mig eigi einhlítan. Það þótti mér illa er það var mælt og tilraunir voru gervar og gengu þær vel en eigi að síður þótti mér illur orðrómur sá er á lagðist og fyrir það lagði eg fjandskap á manninn. Og eitt sinn er við hittumst á förnum vegi þá veitti eg honum tilræði en hann rann undir höggið og varð eg undir. Síðan brá hann knífi og stakk í auga mér og missti eg sýnar að auganu. Þá lét hann Guðmundur Grímsson mig upp standa. Og var það nakkvað með ólíkindum að því sem mér þótti. Eg hafði tvö megin hans enda þótti mér vera mundu slíkur mun okkar í öðru. Og þess vildi eg greypilega hefna með frænda afla og gera manninn sekjan og bjuggum vér mál til. Og þó urðu nakkverjir aflamenn til að veita honum að málunum og ónýttust mín mál. Nú má og vera að til [p. 43] verði nakkverjir að veita Þorgilsi þó að þín mál séu réttlegri. Og þá er svo var komið þá buðu þeir fé fyrir málið. Þá hugði eg að hvað mér hafði að borist eða hversu allt hafði tekist þunglega og neitti eg fébótunum. Og sá eg þá að það eitt var hjálpráðið til að skjóta málinu á guðs miskunn því að allt tókst þá áður öðru þunglegar til mannvirðingar of mitt ráð. Fann eg þá það og sá [ofurkapp og] metnað Möðruvellinga er manninum fylgdu, alls eg hugði þá að mannvirðinginni, að ekki mundu þær bætur fyrir koma er mundi að sæmd verða. Gerði eg þá fyrir guðs sakir að gefa honum upp allt málið. Vissi eg að þá mundi eg það fyrir taka er mér væri haldkvæmst og bauð eg honum til mín og var hann með mér lengi síðan. Og þá snerist þegar orðrómurinn og með virðing manna og lagðist mér síðan hver hlutur meir til gæfu og virðingar en áður. Og vænti eg og af guði að þér muni svo fara og haf nú af tali mínu það er þér þykir nýtanda,“ sagði Ketill (SS I, cap. 34, pàgs. 42-43): vam créixer al fiord d'Eyjafjörður i es deia que érem una colla molt prometedora. També em vaig casar amb la qui es considerava que era el millor partit, la Gró, la filla del bisbe Gissur. Però la gent deien que no m'era fidel. Em desagradava el que es deia, i es varen fer intents [de trobar-ne alguna prova], i aquests intents no varen donar el fruit esperat, però, tanmateix, el rumor que circulava em desplaïa, i per així es va emparar de mi l'odi contra l'home [amb qui es deia que s'entenia la meva dona]. I un dia que ens vam trobar pel camí, el vaig atacar a mà armada, però ell va esquivar el cop [d'espasa] i jo vaig caure sota el seu cos. Llavors va desembeinar (brandar) el seu ganivet i el me va clavar a l'ull de manera que vaig perdre la vista en aquell ull. Però aquest home, en Guðmundur Grímsson, em va ajudar a posar-me dret. I en tot això, i pel que em semblava, hi havia quelcom d'inversemblant [perquè] jo tenia el doble de força que ell i, a més, em semblava que en totes les altres coses hi devia haver la mateixa diferència entre nosaltres dos. I vaig voler venjar-ho amb el màxim rigor amb l'ajuda dels meus parents i fer que aquest home fos declarat proscrit i a tal fi vam preparar el procés contra ell. I tanmateix, hi hagué uns homes poderosos disposats a ajudar-lo en el judici (procés) que tombaren la meva demanda. Ara, per ventura també n'hi haurà alguns disposats a prestar ajut al Þorgils, per més que la teva causa sigui més justa que no la seva. I quan es va arribar a aquest punt, varen oferir pagar una compensació en metàl·lic per aquest afer (causa, fet). Aleshores vaig pensar en el que m'havia passat i com de malament m'havia sortit tot i vaig rebutjar la compensació en metàl·lic [que m'oferien]. I aleshores vaig veure que només hi havia una única possibilitat de sortir-me'n i que era posar el plet en les mans de la misericòrdia divina, perquè fins aleshores i pel que fa a la meva situació, tot sempre havia acabat en major menyscapte per al meu bon nom. Aleshores [també] vaig veure la prepotència i l'ambició dels Möðruvellingar (els habitants dels Möðruvellir) que m'acompanyaven (és a dir, vaig veure tota la prepotència i l'ambició que jo tenia per ésser un ‘modruval·lès’), ja que pensava del meu bon nom personal que no es trobaria una compensació tal que acreixés el meu honor. I fou així, per l'amor de Déu, com aleshores vaig posar en les seves mans tot el plet (aquí potser millor: vaig renunciar a les meves pretensions a favor d'en Guðmundur, vaig renunciar al plet a favor d'ell). Jo sabia que, fent-ho així, obtindria el que em seria més profitós, i el vaig convidar a casa meva, i ell s'hi va quedar molt de temps després d'això. I llavors, de sobte, els rumors i, amb ells, els judicis de la gent, es varen capgirar i, de llavors ençà, tot el que emprenia va prendre un caire que acreixia la meva bona sort i el meu prestigi [molt] més que abans. I també espero de Déu (és a dir, també espero que Déu vulgui...) que a vosaltres us vagi igual [de bé]. I ara, treu del que t'acabo de contar allò que consideris útil", va dir en Ketill [al Hafliði] (vocabulari: #1. gefa upp: Jo entenc que aquest honum es refereix a Déu, però el context sembla voler que s'entengui que es refereix al Guðmundur Grímsson, ja que, altrament, es fa molt mal d'entendre el que segueix a continuació: el plet s'esvaneix i en Ketill convida en Guðmundur a estar-se a casa seva com a hoste)
♦ á vegum e-s: <LOC FIGsota els auspicis de, sota el patrocini de
♦ fara rétta vegu: <LOC FIGseguir el camí dret, anar amb rectitud (o: sinceritat)  
♦ fara villur ~ vill ~ villt vegar (o: vega)<LOC GEN & FIGesgarriar-se (o: perdre's)  
hann tók í hönd sér heslistöng og gekk á bergsnös nokkura, þá er vissi til lands inn; þá tók hann hrosshöfuð og setti upp á stöngina. Síðan veitti hann formála og mælti svo: "Hér set eg upp níðstöng, og sný eg þessu níði á hönd Eiríki konungi og Gunnhildi drottningu" - hann sneri hrosshöfðinu inn á land - "sný eg þessu níði á landvættir þær, er land þetta byggja, svo að allar fari þær villar vega, engi hendi né hitti sitt inni, fyrr en þær reka Eirík konung og Gunnhildi úr landi": llavors va agafar una branca d'avellaner i se'n va anar fins a la punta d'un penyal [que hi havia en aquella illa i que entrava dins la mar i] que mirava cap a terra ferma. Llavors, va agafar el cap d'un cavall i el va clavar a la branca d'avellaner. Fet això, va pronunciar una pregària d'imprecació que feia així: “Aquí dreço aquesta branca d'escarn i maledicció i adreço aquest nid al rei Eiric i a la reina Gunhilda”, –[i havent-ho dit,] va girar el cap de cavall per manera que mirés cap a terra ferma [i va prosseguir tot dient]– “i ara adreço aquest nid contra tots els esperits protectors que habiten aquesta terra perquè es perdin i no puguin tornar a casa seva per més que en cerquin el camí fins que no hagin foragitat el rei Eiric i la reina Gunhilda d'aquestes terres!”
♦ færa allt á betri veg: <LOC FIGagafar-s'ho tot pel millor cantó, interpretar-ho tot de la millor manera (per a bé, d'una manera optimista)
♦ færa allt á verri veg: <LOC FIGveure-ho tot negre (ésser molt negatiu o pessimista, veure-ho tot de la pitjor manera possible)
♦ koma e-u til vegar (o: til leiðar)<LOC FIGendegar una cosa, aconseguir [fer] una cosa
♦ koma í veg fyrir e-ð: <LOC FIGimpedir una cosa
♦ koma í veg fyrir að <+ subj.>impedir que <+ subj.>
♦ leggja orð hans út á verri (o: versta) veg: <LOC FIGinterpretar (o: entendre) les seves paraules de la pitjor manera [possible] (és a dir, entenent-les totalment erròniament, de manera oposada a la manera com ho hauria de fer)
♦ [á] miðja vegu (o: vega)a mitjan camí
það er sagt einn tíma að Gísli ræðst í ferð með þeim Bárði og Þorkatli. Hann fór á miðja vega til Grannaskeiðs, svo heitir þar er Bárður bjó, og þá er minnst von var heggur Gísli Bárð banahögg. Þorkell reiddist og kvað Gísla illa gert hafa en Gísli bað bróður sinn sefast, "og skiptum við sverðum og haf þú það sem betur bítur;" hann brá á glens við hann: es conta que un dia en Gísli fa fer un viatge amb en Bárður i en Þorketill. Va arribar fins a mitjan camí de Grannaskeið (és a dir, quan es trobaven a mitjan camí del mas d'en Bárður), i, en el moment menys esperat, en Gísli va assestar al Bárður un cop mortal. En Þorketill es va posar furiós i va dir que en Gísli havia fet malament, però en Gísli va pregar al seu germà que es calmés, i “baratem-nos les espases i queda't amb la que talli millor” i començà a fer broma amb ell
♦ miðja vegu [á] milli e-s og e-s: a mitjan camí entre X i Y
♦ mætast miðja vega (o: mætast á miðri leið)<LOC FIG‘trobar-se a mitjan camí’, arribar a un compromís
♦ renna yfir veg ~ vegi: <LOCinundar un camí ~ els camins (l'aigua durant una inundació)
♦ ryðja e-m ~ e-u burt úr vegi: <LOC FIGdesempallegar-se (o: desfer-se) d'algú ~ d'una cosa, llevar d'enmig algú ~ una cosa, <LIT> deseixir-se d'algú ~ d'una cosa
♦ segja  (o: vísa) e-m til vegar: <LOCmostrar (o: indicar) el camí a algú
♦ spyrja til vegar: <LOCpreguntar pel camí
♦ e-m tekst einhvern veg til: <LOC FIGa algú una cosa li va d'una manera o altra
♦ um farinn veg: pel camí, [estant] de camí
og litlu síðar kom þar Hallur um farinn veg og stefndi ofan til Márskeldu en húskarlar Helga prests slógust á leið við honum. En er þeir komu út úr garði kom Gjafvaldur eftir þeim og hjó þegar til Halls. Það kom á öxlina hægri og renndi ofan eftir armleggnum mjög að olboga. Varð það mikið sár. Gjafvaldur tók þá á rás og létti eigi fyrr en hann kom í Hvamm (SS I, cap. 55, pàg. 66): i poc després, en Hallur [Þjóðólfsson], fent aquell camí, hi va passar, i d'allà va prendre cap a Márskelda. Els missatges d'en Helgi, el prevere, se li ajuntaren per fer el mateix camí amb ell, però quan ja sortien del garður, la tanca del mas, en Gjafvaldur va córrer cap a ells i en atènyer-los, va colpir immediatament en Hallur. El cop li va endevinar l'espatlla dreta i li va baixar pel braç gairebé fins al colze. Era una ferida greu. En Gjafvaldur aleshores es va posar a córrer i no va afluixar la seva carrera fins que va haver arribat a Hvammur
♦ varna e-m vegarins: <LOCbarrar (o: impedir) el pas a algú
♦ vera á þann veginn að gera e-ð: <LOC FIGestar a punt de fer una cosa, <LIT> cuidar fer una cosa
♦ vera kominn vel á veg með að gera e-ð gera e-ð: <LOC FIGportar [bon] camí de fer una cosa
♦ verða á veg e-s: <LOCtopar-se [per casualitat] amb algú
♦ vegurinn er þyrnum stráður: <LOC FIGel camí é ple d'espines
♦ virða e-ð á betri veg (o: til betri vegar)<LOC FIGno prendre's malament una cosa, prendres positivament una cosa (considerar-la de la millor manera, d'una manera optimista)
♦ víðs vegar: arreu, una mica per tot, [escampat] per aquí i per allà
♦ víkja úr vegi [fyrir e-m]: <LOCapartar-se (o: decantar-se) [de davant algú] (fer-se a un costat per deixar passar algú altre)
♦ vísa (o: segja) e-m til vegar: <LOCmostrar (o: indicar) el camí a algú
2. (þjóðvegur, hringvegur, aðalvegurcarretera f (camí espaiós que uneix nuclis de població)
3. (árfarvegurllera f, mare f (de corrent d'aigua)
at ǫðrum degi hófu þeir sína orrostu ok bǫrðusk allan þann dag ok fóru at kveldi í herbúðir sínar. Þeir bǫrðusk svá átta daga, at hǫfðingjar váru enn heilir, en engi vissi manntal, hvat margt fell. En bæði dag ok nótt dreif lið til Angantýs af ǫllum vegum, ok þá kom svá, at hann hafði eigi færa fólk en í fyrstu. Varð nú orrostan enn ákafari. Váru Húnar allákafir ok sá þá sinn kost, at sú ein var lífs ván, ef þeir sigruðusk, ok illt mundi Gota griða at biðja. Gotar vǫrðu frelsi sitt ok fóstrjǫrð fyrir Húnum, stóðu því fast, ok eggjaði hverr annan. Þá er á leið daginn, gerðu Gotar atgǫngu svá harða, at fylkingar Húna svignuðu fyrir. Ok er Angantýr sá þat, gekk hann fram ór skjaldborginni ok í ǫndverða fylking ok hafði í hendi Tyrfing ok hjó þá bæði menn ok hesta. Raufsk þá skjaldborg fyrir Húna konungum, ok skiptusk þeir brœðr hǫggum við. Þá fell Hlǫðr ok Humli konungr, ok þá brast flótti á Húnum, en Gotar drápu þá ok felldu svá mikinn val, at ár stemmdusk ok fellu ór vegum, en dalir váru fullir af hestum ok dauðum mǫnnum ok blóði: l’endemà començaren llur batalla i es bateren tot lo dia i quan es va fer de vespre cada exèrcit va tornar al seu campament. Varen estar lluitant així per espai de vuit dies ja que els respectius capitans encara eren vius i estalvis, però ningú no sabia el nombre de morts, quants de guerrers havien caigut. I tant de dia com de nit i de totes direccions (de totes bandes) li venien reforços a l'Angantýr, de manera que s'esdevenia que mai no tenia menys gent que a l'inici [de la batalla]. Llavors la batalla encara va tornar més aferrissada. Els huns lluitaven amb una abrivadesa molt forta ja que veien que la seva única possibilitat de conservar llurs vides era si vencien i que seria mal de fer demanar quarter dels gots. Els gots[, per llur banda,] defensaven llur llibertat i pàtria contra els huns, per això es mantenien ferms i s'esperonaven els uns als altres. Quan el [novè] dia ja anava trabucant, els gots varen fer una escomesa tan forta que els rengles dels huns es varen rompre. I quan l'Angantýr ho va veure, va sortir de la skjaldborg, el baluard o muralla d'escuts, i es va posar al capdavant de la seva formació i duia en la mà l'espasa Tyrfingr i colpia amb ella tant als cavalls com als homes. Aleshores s'obrí bretxa a l'skjaldborg dels reis dels huns i els germans intercanviaren cops d'espasa. Aleshores van caure en Hlǫðr i el rei Humli i els rengs dels huns es varen desfer, i els gots els varen matar i feren un carnatge tan gran que els rius se n'embossaren i es desbordaren (sortiren de mare), i les valls eren plenes de cavalls i homes morts i sang
4. (hátturmanera f (mode, faisó)
eftir um vorið fer Sæmundur stefnuför í Kirkjubæ og stefnir hann Ögmundi um það að hann þóttist eigi ná réttu af honum. Heyrir Ögmundur á stefnu og Guðmundur bróðir hans. Síðan ríður Sæmundur ofan í Holt í Meðalland og tekur þar upp bú Snorra sveims svo að þar var fátt fémætt eftir. Þaðan ríður hann í Mörtungu og skiptir fé með þeim Egli og Ragnheiði. Síðan ríður hann í brott og hefir með sér fé allt það er Egill átti en segir Agli skyrhnakk að hann skal heimila eiga vist að Svínafelli þeim stundum er hann vill verið hafa. Egill tekur því mjög hvorngan veg (SS II, cap. 361, pàg. 552): a la primavera següent, en Sæmundur va anar a Kirkjubær per a procedir a fer-hi una citació judicial i hi va citar l'Ögmundur per tal com considerava que que no n'havia obtingut justícia. L'Ögmundur va sentir la citaci igual que el seu germà, en Guðmundur. Un cop feta la citació en Sæmundur va baixar fins a Holt, al Meðalland, on va requisar els béns i riqueses del mas de l'Snorri sveimur (‘Trui, Truier’), de manera que hi restaren ben poques coses de valor. D'allà es va dirigir fins a Mörtunga on va repartir els diners entre l'Egill i la Ragnheiður. Després se'n va anar emportant-se'n tots els diners que pertanyien (havien tocat) a l'Egill, i digué a l'Egill skyrhnakkur (‘Batcoll de skyr’) que tindria estatge i cuina a Svínafell tot el temps que voldria. L'Egill no li va respondre ni dient-li que sí ni dient-li que no (no hi va assentir ni ho va rebutjar) (vocabulari: #1. ná réttu: Cf. en Baetke 19874, pàg. 497: ná réttu (máli) af e-m sein Recht bekommen von jemandem; #2. taka e-ð upp: Cf. en Baetke 19874, pàg. 644: taka e-t upp (fyrir e-m) etwas wegnehmen, rauben, sich etwas aneignen, etwas beschlagnahmen, einziehen; )
Þorgeir hét maður og var kallaður orri; hann bjó á Orrastöðum. Bergur hét maður og var kallaður skammfótur; hann bjó á Skammfótarmýri fyrir vestan ána. Nú tala þessir menn með sér um leikinn og þykir sinn veg hvorum þeirra og deila þeir loks úr þrætunni. Er Bergur með Berki en Þorgeir með Þorsteini og eigi lýkur þar fyrr en Bergur hleypur upp og lýstur Þorstein öxarhamarshögg og kveður hann vera ekki að manni (ɔ: að manna), segir, að hann mun að síður leika til móts við Börk, að hann kveður hann ekki skuli þora í móti að gera, þótt hann slái hann. En Þorgeir stendur þá milli þeirra og er hann til samnings og nú fær Þorsteinn eigi hefnt sín, og skiljast þeir nú að því. Fer hann nú til móður sinnar Auðbjargar og bindur hún um, því að höggið hafði komið í höfuðið, og hafði sprungið fyrir: hi havia un home que nomia Þorgeir, de malnom Orri (‘Gall de cua forcada’). Vivia a Orrastaðir. Hi havia també un home que es deia Bergir, de malnom Skammfótur (‘Cama-curt’). Vivia a Skammfótarmýri (‘Aiguamoll d'en Cama-curt’), a l'oest del riu. Aquests dos homes es varen posar a parlar del joc (durant el qual en Gísli havia compost la vísa com s'ha dit abans) i cadascun d'ells tenia la seva pròpia opinió al respecte (és a dir, sobre el joc que acabava d'acabar) i finalment s'acabaren per barallar: en Bergur estava a favor d'en Börkur i en Þorgeir a favor d'en Þorsteinn i la cosa va acabar que en Bergur va saltar cap al Þorsteinn i li va pegar un cop amb la cabota de la seva destral dient que no era gens home i proferint que jugarà contra en Börkur tan poc com que afirma que no gosarà pas enfrontar-s'hi ni tan sols pegant-li. Però en Þorgeir s'interposa entre tots dos i media entre ells, de manera que, llavors, en Þorsteinn no va poder venjar el cop que li havia pegat en Bergur, i, estant les coses així, se separaren. Aleshores en Þorsteinn es va dirigir a ca sa mare, l'Auðbjörg, la qual li va embenar el cap, ja que el cop l'hi havia endevinat i li havia fet un trenc (vocabulari: #1. vera ekki að manni: Cf. en Baetke 19874, pàg. 399: vera ekki at manna (od. manni) kein (richtiger) Mann sein; )
Gestur lætur nú búa hróf eitt mikið og draga þangað viðu mikla. Knör einn hafði brotið á fjörum Gests. Hafði hann keypt upp skipviðuna. Þessa alla viðu lætur hann færa til hrófs Refs og svo sauminn allan. Gestur átti og járn ósmíðað og lést Refur það vildu til sín taka, kveðst sjálfur vildu saum slá. Smíðartól á alla vega lét Gestur þangað bera, svo afl og kol: en Gestur llavors va fer construir una gran drassana i portar-hi molta de fusta. A les fjörur d'en Gestur s'hi havia estavellat un gran knör (nau mercant norrena) i en Gestur havia comprat tota la fusta de la nau. Va fer portar tota aquesta fusta a la drassana d'en Refur i també tots els claus de la nau. En Gestur també tenia ferro no forjat i en Refur li va dir que el se'n volia endur a ca seva, adduint que volia forjar claus ell mateix. En Gestr hi va fer portar eines de ferrer i de fuster de tota mena, i també una fornal i carbó
♦ [á] annan veg: d'una altra manera
♦ [á] einn veg: per igual, d'una única manera, [exactament] de la mateixa manera
en ef þér segið mér ekki drauminn, þá bíður yðar dómur, sem ekki verður nema á einn veg. Þér hafið komið yður saman um að fara með lygatal og skaðsemdar frammi fyrir mér, þar til er tímarnir breytast. Segið mér því drauminn, svo að ég fái skilið, að þér megið einnig segja mér þýðing hans: però si no em dieu el somni [que he tingut], us espera una sentència que no serà més que d'una única manera (que no serà més que la mateixa que ja he donat). Heu concertat entre vosaltres de fer anar paraules mentideres i nocivitats davant meu, fins que els temps canviïn. Per tant, conteu-me el meu somni er tal que jo pugui comprendre que també sou capaços (podeu) dir-me'n la interpretació
og nú gjörist svo mikið mannfall, að Atropos, ein af þrem systrum, er örlögunum stýra, fær eigi svo skjótt slitið örlagsþráðuna sem þeim þykir þurfa. Leggja systur hennar nú niður verk sitt og slíta nú allar örlagsþráðuna sem þær mega tíðast. Einn veg deyja nú ríkir sem óríkir, því að dauðinn gerir engan mannamun: llavors es va produir un carnatge tan gran que l'Àtropos, una de tres germanes que governen el destí, no aconsegueix tallar els fils del destí tan ràpidament com els sembla que cal fer-ho. Aleshores les seves dues altres germanes abandonen llur feina per tallar totes tres plegades els fils del destí tan ràpidament com poden. Poderosos i humils moren per igual (de la mateixa manera), car la mort no fa diferències entre els homes (no fa cap diferència entre els uns i els altres)
♦ [á] marga vega: de diverses maneres, de diferents maneres
♦ á tvo vegu: de dues maneres
♦ á ýmsa vegu: de diferents maneres
♦ á þennan veg: d'aquesta manera
♦ einhvern veg (o: veginn)d'alguna manera
♦ e-m tekst einhvern veg til: <LOC FIGa algú una cosa li va d'una manera o altra
♦ meira að segja einhvern veginn: d'alguna manera fins i tot
♦ engan veginn: de cap manera
♦ nokkurn veginn: #1. (meira eða minna, því nær, nærri)fins a un cert punt, si fa no fa, gairebé, d'una manera o altra (més o menys, quasi, pràcticament); #2. (tiltölulega, sæmilega, þokkalega) força, prou (bastant, considerablement)
auk ýmsra gamalla óhreininda tolldu á henni nokkurn veginn ferskir moldarblettir og ullartjáslur, og benti til þess að hann væri nýkominn úr fjárhúsi: a més a més de diverses brutícies, [la seva jaca] duia aferrades força filets de llana i taques fresques de terra, la qual cosa indicava que ell acabava de tornar de l'ovelleria
sumir álíta að fæst orð hafi minnsta ábyrgð. En hitt er mér annars nokkurn veginn sama hvað í ræðunni kann að standa, svo framarlega sem það er ekki neitt ljótt: alguns consideren que com menys paraules, menor és la responsabilitat. Per contra, a mi m'és força igual el que es pugui dir en el discurs [mortuori], sempre que no sigui res de lleig
að þessum undirbúningi loknum 1933, var mér í rauninni ekki að vanbúnaði lengur, þá var allur vandi leystur, nema sá að afla sér næðis til að sitja óáreittur við skrifborð 10—15 klukkutíma á sólarhring í nokkur ár; enda fóru ekki nema þrjú ár í að skrifa sjálfa bókina eftir að efni var nokkurn veginn fullsafnaðun cop acabats aquests preparatius a l'any 1933, en realitat ja estava del tot llest, tots els problemes s'havien resolt, excepte el de procurar-me la tranquil·litat per seure sense ésser destorbat a un escriptori durant 10-15 hores al dia durant alguns anys; finalment, no calgueren més que tres anys per a escriure el llibre en si, un cop s'hagué reunit més o menys completament el material
♦ þann veg: d'aquesta manera, així
♦ þann veg er: així estan (o: són) les coses
Þorgeir mælti: "Þann veg er þó að eg sé ekki mikill höfðingi þá mun Flosi þó annað ráð taka en ríða fyrir augu mér þar sem hann hefir drepið Njál föðurbróðir minn og sonu hans bræðrunga mína. Og er yður engi annar á ger en snúa aftur því að þér munuð hafa leitað langt um skammt fram. En segið það Kára að hann ríði hingað til mín og veri hér með mér ef hann vill. En þó að hann vilji eigi austur hingað þá mun eg annast um bú hans að Dyrhólmum ef hann vill. Segið honum og það að eg mun veita honum slíkt er eg má og ríða til alþingis með honum. Mun hann og vita það að vér bræður erum aðilar um eftirmálið. Ætlum vér og svo að ganga málinu að sektir skuli verða ef vér megum ráða og síðan mannhefndir. En eg fer af því hvergi nú með yður að eg veit að ekki mun gera og munu þeir nú vera sem varastir um sig": en Þorgeir els va dir: “Així estan les coses: Encara que jo no sigui un gran höfðingi, en Flosi prendrà una altra decisió que passar per davant els meus ulls (=se'n guardarà de passar per aquí davant) havent matat el meu oncle en Njáll i els seus fills, els meus cosins. I a vosaltres no us queda cap altre remei més que tornar-vos-en perquè haureu cercat lluny el que teníeu a prop. Però dieu al Kári que, si vol, vingui a casa meva i s'hi estigui. Si, emperò, no vol venir aquí, a l'est, si vol, tindré cura (m'ocuparé) de la seva hisenda a Dyrhólmar. Dieu-li també que l'ajudaré tot el que pugui i que aniré amb ell a l'alþingi. Ell ja deu saber també que nosaltres, germans, som competents per a incoar l'acció penal [per llur assassinat]. Tenim la intenció d'intervenir en el procés de tal manera que siguin condemnats a proscripció si podem imposar-nos (decidir) i, després, exercirem la venjança de sang contra ells. Però ara no us acompanyaré pas perquè sé que [de moment no] s'hi pot fer res [perquè] ells ara es mouran amb la màxima precaució” (vocabulari: #1. var: Cf. Baetke 19874, pàg. 702: <...> vorsichtig: vera varr um sik auf der Hut sein; )
5. (tillitiaspecte m (caire, perspectiva, punt de vista, respecte)
♦ [á] alla vega: en tot cas
♦ á marga vegu: en molts d'aspectes
6. (hlið, síðacostat m (banda)
♦ alla vega: per tots costats, pertot, en totes direccions
♦ annan veg: a l'altra banda
♦ annars vegar: d'una banda; a l'altra banda
♦ á báða vegu: a totes dues bandes, a banda i banda
♦ á hægria veg e-m: a la dreta d'algú
♦ á þrjá vegu: per tres bandes, per tres costats
♦ hins vegar: per altra banda, d'altra banda, per contra
♦ til hægra vegs e-m: a la dreta d'algú
7. (möguleiki, tækifæripossibilitat f (ocasió)
♦ enginn vegur er til þess: <LOC FIGno hi ha cap possibilitat de fer-ho
♦ honum eru allir vegir færir: <LOC FIGté prou possibilitats [de fer-ho]

vegur² <m. -vegs, no comptable>:
honor m,f (distinció, prerrogativa concedit a algú)
„Mig dreymdi að eg skyldi ganga inn í hús mikið og hátt en eg hefði ekki jafnmikið séð og svo miklar dyr á að það var eigi með minna móti. En er höfuð mitt var komið inn í dyrin þá nam við herðunum og gekk eigi lengra. En eg ræð þann draum svo að vegur þinn muni verða svo mikill að öll kristni mun eigi hyggja mega svo mikla virðing þína sem verða mun (SS I, cap. 149, pàg. 201): “He somniat que havia d'entrar en un casal, gran i alt, i que no n'havia vist mai abans cap de tan gran. I tenia unes portes tan grans que no ho eren en menor grau (és a dir, eren tan gran i altes com el mateix casal), i quan el meu cap va haver passat el llindar, les meves espatlles van topar amb els brancals de manera que ja no vaig poder continuar entrant-hi. I interpreto aquest somni com que la teva distinció serà tan gran que tota la cristiandat no podrà concebre un honor (una dignitat) tan gran com ho serà el teu
eg hefi jást undir meira vanda en eg sé til fær að bera og haft ekki yðvart lof til sem vera ætti. Nú vil eg biðja yður á líta af guðs hálfu sem þér eruð skyldir til að segja hvað yður er næst skapi. Vilj[p. 206]ið þér annan mann kjósa til þessa vegs og vanda er eg hefi ómaklegur undir játast þá vil eg feginn upp gefa og frá fara því að eg verð þess var af nokkurum að þetta þykjast ofmælt hafa. Og hefi eg því ráðið Sigurð Ormsson til fjárforráða með mér að menn kvíddu við fjárforráðum mínum. Nú kjósið skjótt annaðtveggja mig til eða frá sem guð kennir yður og sendið mér bréf sem fyrst — Maius, quam cui par sim, onus subii, non tuo consilio et uenia, uti fas erat, usus. Itaque uos exoratum eo, ut Dei nomine decernatis, prout indicare uobis incumbit, quod uester fert animus. Quodsi quenquam alium ad istud onus, honoremque, quem ego suscepi, eligere uelitis, libenter eundem depositurus sum; Etenim ex nonnullis percipio illos inconsulto hoc fecisse sibi uideri, quare Sigurdum Ormonis filium, oeconomum constitui, eo quod oeconomia mea in dubium ueniret. Itaque alterutrum prout Deus uobis suggeret eligite, literisque, quam primum fieri potest, missis, certiorem me reddite, utrum me, nec ne eligatis. Vale (SS I, cap. 152, pàgs. 205-206): He carregat sobre meu un deure més feixuc que el que puc suportar i no he tingut el vostre permís per fer-ho com hauria hagut d'ésser. Ara vull demanar-vos que considereu en nom de Déu -com hi esteu obligats- de dir-me quin és el vostre sincer parer al respecte. Si desitgeu d'elegir-ne un altre per a aquesta distinció i deure, que jo he carregat immerescudament sobre meu, estaré content de renunciar-hi i apartar-me'n car percebo d'alguns que consideren que això ha estat massa parlat (és a dir, el nomenament d'en Guðmundur com a bisbe electe de Hólar havia aixecat polèmica i continuava fent-ho. En Finnur Jóhannsson interpreta la frase: hoc inconsulto factum est, que, en definitiva, és la mateixa interpretació). I he pres al meu servei en Sigurður Ormsson per tal que administri amb mi [els béns del bisbat] per tal com la gent temen la meva administració (és a dir, que la meva administració dels béns del bisbat sigui imprudent). Així i doncs, elegiu ràpidament de mantenir-me en el càrrec o d'apartar-me'n, tal i com Déu millor us ensenyi, i envieu-me una carta [amb la vostra decisió] al més aviat
Arinbjörn mælti: "Eg fylgi hingað þeim manni, er kominn er um langan veg að sækja yður heim og sættast við yður; er yður það vegur mikill, herra, er óvinir yðrir fara sjálfviljandi af öðrum löndum og þykjast eigi mega bera reiði yðra, þó að þér séuð hvergi nær. Láttu þér nú verða höfðinglega við þenna mann; lát hann fá af þér sætt góða fyrir það, er hann hefir gert veg þinn svo mikinn, sem nú má sjá, farið yfir mörg höf og torleiði heiman frá búum sínum; bar honum enga nauðsyn til þessar farar nema góðvilji við yður": l’Arinbjörn li va dir: “he acompanyat fins aquí un home que ha fet un llarg camí per a venir a visitar-vos i reconciliar-se amb vós. És un gran honor per vós, senyor, que els vostres enemics vinguin per pròpia voluntat d'altres països [per presentar-se davant vós] i [ho facin] creient que no poden continuar suportant la vorstra ira encara que vós no us trobeu enlloc de llur proximitat. Comporteu-vos ara amb aquest home com es tany a un cabdill i feu que rebi un bon arranjament pel fet que hagi fet acréixer tant el vostre honor, tal i com ara es pot veure, travessant vastes mars i camins impracticables per arribar fins aquí des de casa seva, des de la seva llar; no tenia cap altra necessitat de fer aquest viatge més que la que li dictava la seva benvolença envers vós”
♦ hafa veg og valda af e-u: <LOC FIGtenir sota la seva responsabilitat
♦ komast til vegs og valda: <LOC FIGassolir honors (fama) i poder
♦ komast aftur til vegs og valda: ésser rehabilitat -ada en honor i càrrec
♦ vinna veg e-s: <LOC FIGaugmentar l'honor d'algú, contribuir [a augmentar] l'honor d'algú
HEYRI þér, brœðr inir kristnu ok feðr! Því játi ek fyrir guði ok helgum mǫnnum, at mik gleðr dýrð at vinna inum heilsamligsta Óláfi konungi Tryggvasyni ok gjarna vilda ek hans veg vinna með mínum orðum. Slíkt sama gøri þér veg Óláfi konungi, er undirrót er yðarrar hjálpar ok skírnar ok alls farnaðar, ok samnafna ins helga Óláfs konungs Haraldssonar, er þá kristni timbraði upp ok fegrði: Escolteu-me, pares i germans en el Crist! Confesso davant Déu i els sants que m'omple de goig de glorificar l'Olau Tryggvason, el rei més benèfic, i de bon grat voldria contribuir a augmentar el seu honor amb les meves paraules. Vosaltres, honoreu igualment el rei Olau, qui és l'arrel de la vostra salvació i del vostre baptisme i de tot el vostre benestar (progrés), i homònim del rei sant Olau Haraldsson, qui va edificar i embellir aquesta cristiandat (segon com interpretem þá: després d'ell)

veg·villtur, -villt, -villt <adj.>:
esgarriat -ada (extraviat, perdut)
hann getur verið mildur við fáfróða og vegvillta (πλανᾶν ~ πλανώμενος -ένη -ώμενον:   μετριοπαθεῖν δυνάμενος τοῖς ἀγνοοῦσιν καὶ πλανωμένοις) þar sem hann sjálfur er breyskur: pot ésser indulgent amb els ignorants i amb els esgarriats, ja que també ell és feble (BMonts. = els qui s'esgarrien;   BInterc. = els qui pequen per error; BEvang. = els qui van errats)

veg·vís, -vís, -víst <adj.>:
que sap trobar fàcilment el camí, que s'orienta bé

veg·vísir <m. -vísis, -vísar>:
[rètol] indicador m [de direcció], senyal m indicador de direcció

veg·öxl <f. -axlar, -axlir>:
vorera f (o: voral m) de camí o carretera

vei <n. veis, vei. Gen. pl.: veija; dat.pl.: veijum>:
ai m
♦ veiið hið fyrsta: <RELIGl'ai primer (ἡ οὐαὶ ἡ μία)
♦ veiið hið annað: <RELIGel segon ai (ἡ οὐαὶ ἡ δευτέρα)
♦ veiið hið þriðja: <RELIGel tercer ai (ἡ οὐαὶ ἡ τρίτη)

vei <interj.>:
ai!
♦ vei e-m!: ai de...!
♦ vei mér!: ai de mi!
♦ vei verði e-m: <LOCque un infortuni caigui sobre algú
þat er sagt, at Óláfr konungr var staddr norðr í Naumudali, at tveir hirðmenn konungs girndust þess at vita, hvárt þat væri satt, at þar væri trǫllagangr mikill í þeim heruðum. Ok á einni nótt fara þeir leyniliga frá skipi konungs ok ganga í náttmyrkri mjǫk lengi ok sjá síðan eld brenna fyrir sér, ok nú skunda þeir þangat. Ok er þeir nálgast eldinn, sjá þeir, at hann brann í helli ok þar sitja mǫrg trǫll, ok tǫluðu þau sín í milli. Tekr þá einn til orða, sá er þeir ætluðu, at vera myndi forráðandi þeira: „Vitu þér,“ segir hann, „at hér er kominn Óláfr konungr, til þess at hann ætlar at reka oss í brott frá eignum várum?“ Þau kváðust þat vita. „Vei verði honum. Marga illa hluti hǫfum vér þolt af honum.“ Þá mælti hǫfðingi þeira: „Segið nú þá, hvat þér hafið við ázt“: es conta que el rei Óláfr es trobava [una vegada] al Naumudalr i que dos membres de la hirð del rei desitjaven saber si era cert que hi havia molta de presència de trols en aquells districtes. I una nit van sortir d'amagat del vaixell del rei, i van caminar molt de temps en la foscor de la nit, i llavors van veure un foc encès davant ells, i cuitaren cap aquell indret. I quan es varen acostar al foc, varen veure que cremava dins una cova, dins la qual hi havia molts trols asseguts, i que parlaven entre ells. Llavors, un d'ells, aquell que ells cregueren que devia ésser llur sobirà, va prendre la paraula i digué. “Ja sabeu”, els va dir, “que el rei Ólàfr ha vingut fins aquí amb el propòsit de foragitar-nos de les nostres propietats”. Els altres li digueren que ho sabien. “Que caigui l'infortuni sobre ell (?). Hem patit moltes coses dolentes d'ell”. Aleshores, el seu cabdill els va dir: “Digueu-me, doncs, com us hi heu enfrontat?" <...> vocabulari: #1. etjask við: En Baetke 19874, pàg. 117: etjask (á) við e-n   Streit anfangen mit jemandem, feindlich vorgehen gegen jemanden; etjask við e-t   es aufnehmen, sich messen mit etwas, (an-)kämpfen gegen etwas)

veiða <veiði ~ veiðum | veiddi ~ veiddum | veitte-ð>:
1. (fiskar, krabadýrpescar una cosa (peixos, crustacis)
♦ veiða fiska: pescar peixos
♦ veiða e-ð upp úr e-m: <LOC FIGesbrinar una cosa estirant-li la llengua a algú, arrencar una cosa a algú amb enginy o engany (un secret, una cosa que ha passat i que es vol mantenir d'amagat etc.)
2. (spendýr, fuglarcaçar una cosa (mamífers, ocells)
♦ veiða dýr og fugla ~ rauðdýri ~ bráð / villibráð: caçar animals i ocells ~ un cérvol ~ una animal salvatge
♦ veiða e-n: <LOC FIGatrapar algú
Helgi prestur var frændi Þorvarðs Þorgeirssonar en þingmaður Önundar Þorkelssonar og fékk sinn mann [p. 135] hvor þeirra til að sitja í búinu að Þorgerðar og skyldu vinna fyrir búi hennar og sitja fyrir að Ingimundur væri þar ekki og veiða hann ef þeir mættu. Maður sá hét Þórarinn og kallaður ofláti er Önundur fékk fyrir. Annar maður hét Jón og var Ólafsson er kallaður var skólpa. Hann fékk Þorvarður til. Nú sátu þeir í búinu (SSI, cap. 103, pàgs. 134-135): el prevere Helgi era parent d'en Þorvarður Þorgeirsson però þingmaður de l'Önundur Þorkelsson. Cadascun d'aquests dos (o sigui, en Þorvarður Þorgeirsson i l'Önundur Þorkelsson) varen destinar un home al mas de la Þorgerður perquè hi treballessin per a ella [però alhora també perquè] vigilessin que l'Ingimundur no hi anés i[, si ho feia,] atrapar-lo si poguessin. L'home que l'Önundur hi va enviar perquè fes això es deia Þórarinn, de malnom ofláti (‘Parencer’). L'altre es deia Jón i era fill de l'Olau, de malnom skólpa (‘Esverat ?’). Aquest fou el que en Þorvarður hi va enviar. Així i doncs, aquests dos s'estaven al mas [de la Þorgerður]
nær fardögum býst herra biskup í sýslu sína til Austfjarða og ríður þangað með skyndingu en ætlar heim að Þorláksmessu því þá frétti hann að nokkuð skip mundi komið af Noregi með slíkum tíðindum sem orðin væru. Vildi hann þeim tíma spara aðgerðir við óvini kirkjunnar og tempra það eftir tilgerðum. En meðan hann var í þessari för komu Hrafni orð og bréf biskups og eirði honum ei vel. Lét hann nú stórum gífurlega og dró með sér alla sína vini og Erlend að enda það sem hann hafði hörðu heitið. Þótti honum vænt um er hann hafði veiddan hinn vildasta af yfirklerkum biskups og dregið mjög til sinnar þykkju ok vilnaðist að svo mundu fara fleiri. Harðnaði hann og í sinni þrjósku en sinnaði Þorvaldi í öllu því sem til greinar var með þeim biskupi og einkanlega um tönnina (= náhvalstönnina). Færði hann og það biskupi til mótgangs við kónginn að hann hefði [p. 864] kallast dæma af fyrrnefndum Þorvaldi fé hans. Hann segir og þá er hann vissi að biskup heitaðist að bannfæra hann: „Ekki kvíði eg við því þótt biskup blóti mér eða banni og launi mér slíku það er eg hefi hér til mjög vanfylgt konungsboðskapnum. Skal eg nú héðan af ekki hlífast við, þar sem nú er öngvu í at þyrma” (SS II, ÁSB, cap. 100, pàgs. 863-864 = BS, ÁSB, cap. 64, pàg. 768): a prop dels fardagar, el senyor bisbe es va preparar per a visitar la seva diòcesi als Austfirðir i va anar-hi [per a fer-hi la seva visita pastoral] a tota pressa amb la intenció de tornar a casa per sant Torlac (el 20 de juliol) per tal com[, mentre hi era,] va arribar al seu coneixement que havia arribat un vaixell de Noruega amb notícies del que hi havia passat. De moment volia ajornar (ajornaria) les mesures contra els enemics de l'església i disposar-les (lit.: trempar-les, moderar-les) segons el que cadascun d'ells hagués fet. I mentre el bisbe feia aquesta visita pastoral, en Hrafn va rebre la carta i les paraules del bisbe (o sigui, la carta però també el que havia dit) i no li varen plaure gens. En Hrafn llavors es va comportar de manera molt feréstega i va reunir al seu voltant tots els seus amics i l'Erlendur, per tal de dur a terme les coses dolentes que havia promès de fer. Tenia l'esperança d'haver capturat (atrapat) el més important dels arxiprestes del bisbe i d'haver-lo guanyat en gran manera per a la seva causa (d'haver-lo convençut de la rectitud de la seva forma de pensar, de la seva posiciê) i esperava que, d'aquesta manera, n'atrauria més cap a la seva causa. Es va refermar en la seva obstinació i va donar suport al Þorvaldur en tots els punts de dissensió que hi havia amb el bisbe, i sobretot quan pel que feia a la dent del narval. En Hrafn també adduïa com a prova del seu comportament hostil envers el rei que el bisbe havia afirmat que podia fer l'esmentat Þorvaldur objecte d'una sentència de confiscació dels seus béns (podia [fer] donar una sentència de confiscació dels seus béns contra el dessús-dit Þorvaldur). En Hrafn també va dir, quan va saber que el bisbe havia amenaçat d'excomunicar-lo: “No temo ni que el bisbe em maleeixi o m'excomuniqui i em faci pagar d'aquesta manera que jo fins ara hagi estat molt negligent a l'hora de seguir les ordres del rei. D'avui endavant tinc el propòsit de mostrar-me sol·líit a fer-ho, perquè ja no cal tenir consideracions per res [a l'hora de fer-ho]”
en er Gregoríus sá að letjast mundi mælti hann við Inga konung: "Svo bleðja þeir af þér, drápu minn húskarl fyrir skömmu en nú hirðmann þinn en þeir munu vilja veiða mig eða annan lendan mann, þann er þeim þykir þér mest afnám í vera, er þeir sjá að þú færist ekki að en taka þig af konungdóminum eftir það er vinir þínir eru drepnir. Nú hverngan veg sem aðrir lendir menn þínir vilja, þá vil eg eigi bíða nauthöggsins og skulum við Sigurður kaupa saman þessa nótt að því kaupi sem þá má verða. En það er bæði að þú ert illa að tekinn fyrir vanheilsu sakir enda ætla eg lítinn viljann að halda vini þína. En eg em nú albúinn að ganga til fundar við Sigurð héðan því að hér er merki mitt úti": però quan en Gregoríus va veure que seria posposat (o sigui, que no li farien cas), va parlar al rei Ingi dient-li: “Així és com et van llevant [els teus homes]: no fa gaire varen matar el meu húskarl i ara el teu hirðmaður i [d'aquí a no gaire] em caçaran (donaran caça) a mi o a qualsevol altre lendur maður que els sembli que la seva et serà la pèrdua més gran, ja que veuen [prou bé] que tu no te n'ocupes (no te'n preocupes) i, quan [tots] els teus amics hagin estat morts, ells et prendran el regne. Doncs bé, sigui quina sigui la via que els teus altres lendir menn vulguin prendre, jo no esperaré [mans plegades] que em matin com si fos un bou a l'escorxador, així que en Sigurður i jo anit passarem comptes, sigui com sigui que la cosa acabi. Tu, en canvi, d'una banda estàs molt desmillorat a causa de la teva malaltia i de l'altra, crec que la teva voluntat de mantenir els teus amics és petita. Jo, emperò, ara estic tot preparat per a marxar d'aquí a l'encontre d'en Sigurður perquè aquí fora hi ha el meu estendard”
Baglar sneru eptir ok gerðu sér þat í hug at þá myndi ekki mikit fyrir at veiða Sverri konung í bœnum er hann hafði lítit lið ok sárt: els crosses tornaren enrere imaginant-se que no seria gran cosa (que no els costaria gaire) capturar (atrapar) el rei Sverrir a la vila ja que tenia poques tropes i [molts dels homes que tenia estaven] ferits
♦ veiða e-n í gildru: enxampar algú amb un parany (o: posant-li un parany)
♦ veiða ofan af: <LOC FIGllevar el tel a la llet o l'escuma a la cervesa

veiðar <f.pl veiða>:
1. (fisk- og krabadýraveiðarpesca f (de peixos i crustacis)
♦ fara á veiðar: anar a pescar
♦ → fiskiveiðar “pesca”
2. (spendýra- og fuglaveiðarcaça f (de mamífers & ocells)
hann vaknar þann sama morgun og mælti við bræður sína: "Svo hafa mér draumar gengið sem þeir Miðfjarðar-Skeggi og Ásbjörn muni sitja um líf mitt. Mun eg nú fara frá húsi í dag og gildra til veiða nokkurra, ef færi gefst á, því að eg vil eigi lengur eiga þá báða yfir höfði mér, Ásbjörn og Skeggja. Skulum vér fara sjö saman, bræður mínir og Eyvindur og þrír menn aðrir": aquell mateix matí, quan en Þórður es va despertar, va dir als seus germans: “He tingut uns somnis en què en Miðfjarðar-Skeggi i l'Ásbjörn volien atemptar (atemptaven) contra la meva vida. Doncs bé, avui deixaré les cases i miraré de fer caure aquesta caça en un parany, si en tinc l'ocasió, perquè no vull tenir aquesta colla, l'Ásbjörn i l'Skeggi, sobre el meu cap per més temps. Serem set a marxar-hi: els meus germans i jo, l'Eyvindur, i tres més”
vildi Sverrir konungr þá enn gildra til nǫkkurra veiða í Víkinni, ef í hendr bæri: el rei Sverrir volia tornar intentar fer alguna caça a la Víkin si n'hi queia cap a les mans
♦ fara á veiðar: anar a caçar
♦ veiðar á hvölum, veiðar hvala: caça de balenes
♦ veiðar á langreyðum, veiðar langreyða: caça de rorquals comuns
♦ vera á veiðum: estar de caça, estar caçant, haver sortit de caça
♦ → dýraveiðar “caça [d'animals salvatges]”
♦ → fálkaveiðar “caça amb falcó, falconeria”
♦ → hvalveiðar “caça de balenes”
♦ → skotveiðar “caça amb escopeta”

veiðar·færi <n. -færis, -færi>:
estris m.pl de pesca, ormeigs m.pl de pesca

veiðast <veiðist ~ veiðumst | veiddist ~ veiddumst | veiðst>:
pescar-se
♦ hvernig veiðist?: com va la pesca?
♦ það veiðist vel: la pesca va bé, es captura molt de peix

veiði <f. veiðar, veiðar. Empr. hab. en pl.veiðar>:
pesca f
♦ nú ber vel í veiði: <LOC FIGtenir a mà una bona oportunitat, ésser el moment propici
Menelausi fannst nú bera vel í veiði (λαμβάνειν καιρὸν εὐφυῆ:   νομίσας δὲ ὁ Μενέλαος εἰληφέναι καιρὸν εὐφυῆ) og hnuplaði (νοσφισάμενος) hann nokkrum gullkerum úr musterinu og færði þau Androníkusi að gjöf. Nokkur önnur hafði hann selt í Týrus og borgunum þar í grennd: en Menelau llavors va pensar que tenia a mà una bona oportunitat i va robar alguns vasos d'or del temple i en féu present [d'alguns] a l'Andrònic. Alguns altres els va vendre a Tir i a les ciutats dels voltants
♦ veita e-m veiðina: <LOCdonar permís (o:  permetre) a algú de pescar [en un vedat de pesca]
[K: Nú ef annar þeirra þykist vera vanhluti við annan, þá skal sá beiða deildar þann er á ána við hann, að koma til á sjö nátta fresti], og kveðja til heimilisbúa fimm þrem nóttum áður eða meira méli, þá er næstir búa veiðistöðinni, í þeim stað er hann hefir á kveðið að þeir skulu finnast. Hann skal þá búa kveðja er næstir búa ánni eða veiðistöðinni. En þótt búar skipti eigi fleiri en þrír, og verður þó rétt. Þeir skulu skipta vikum eða smærrum, og eiga þeir að ráða er lengrum vilja skipta. Það skipti skal halda það sumar, og á þá hvor þeirra að veita öðrum mǫnnum veiðina ef vill. Eigi eiga menn að leggja net um þvera á né gera teinur í, eða gera garða eða ker, nema einn maður eigi alla ána. En hvatki sem þess er þar gert er það banni fiskför, þá verður óheilög sú umbúð, enda varðar þriggja marka útlegð við hvern þeirra er veiðina á. Rétt er manni að leggja net strandlagi í ána við það land sem hann á sjálfur (Oca cendrosa. Landbrigðisþáttur. Cap. 52, pàg. 351): [K: Posat que un d'ells consideri que surt perjudicat en comparació amb l'altre, aleshores requerirà un [nou] repartiment al qui té el riu amb ell[, i, a tal fi, li requerirà] que compareixi en el termini de set dies (nits), i tres dies (nits) o en un lapse de temps més grans abans [del nou repartiment], requerirà la presència, a l'indret que hagi fixat per a trobar-se, dels cinc veïns que visquin més a prop del lloc de pesca. Hi convocarà els veïns que visquin més a prop del riu o del lloc de pesca. I, encara que el repartiment no sigui fet més que per tres [veïns], el repartiment que facin serà a dreta llei. [Els cinc veïns convocats] repartiran l'ús del riu [entre els dos veïns que posseeixin el riu] per setmanes o per períodes de temps més petits, i els qui vulguin repartir l'ús del riu en períodes de temps més llargs, imposaran llur criteri. Aquest repartiment es mantindrà tot l'estiu, i, si volen, cadascun d'ells dos tindrà el dret d'atorgar permís a d'altres perquè hi pesquin (se sobreentén: quan li toqui a ell de pescar en el riu). Ningú no pot calar les xarxes posant-les de través al riu ni ficar-hi nanses o fer-hi una barrera (que impedeixi el pas dels peixos) o ni ficar-hi tines (que impedeixin igualment el pas dels peixos), llevat que la persona que ho faci tingui tot el riu sencer en propietat. I qualsevol cosa que s'hi faci que impedeixi el pas dels peixos, tal cosa no gaudirà d'immunitat (i per tant, serà destruïble sense conseqüències legals per a qui ho faci) i comportarà una multa de tres merkr [pagadora] a qualsevol d'ells que tingui els drets de pesca [més amunt d'on s'hagi posat la barrera o qualsevol estri que impedeixi el pas dels peixos]. És a dreta llei que un home cali les xarxes al llarg de les voreres del riu que formin part de les terres de la seva propietat
♦ → fiskiveiði “pesca”
♦ → ofveiði “sobrepesca”

veiði·aðferð <f. -aðferðar, -aðferðir>:
1. mètode m (o: tècnica f) de pesca
2. mètode m (o: tècnica f) de caça

veiði·á <f. -ár, -ár>:
riu ric en pesca

veiði·ár <n. -árs, -ár>:
1. (fisk- og krabbadýraveiðarany m de pesca (any administratiu en què es pesca o es pot pescar)
2. (spendýra- og fuglaveiðarany m de caça (any administratiu en què es caça o es pot caçar)

veiði·bann <n. -banns, no comptable>:
veda f, prohibició de caçar o pescar
♦ veiðibann á e-u: veda f d'una cosa (o: prohibició f de caçar o de pescar una cosa)
♦ veiðibann á spærlingi: veda de la mòllera noruega
♦ veiðibann á grágæs: veda de l'oca cendrosa

veiði·bjalla <f. -bjöllu, -bjöllur. Gen. pl.: -bjallna o: -bjalla>:
gavinot m (ocell Larus marinus) (svartbakur)

veiði·bráður, -bráð, -brátt <adj.>:
<FIGque es llança [massa] impetuosament contra un adversari o enemic
þá mælti Hávarður: "Nú skulum vér bera bátinn upp yfir kampinn (= malarkampinn, malarkambinn) á lónið. Vér skulum og vera fyrir ofan kampinn svo að þeir megi eigi þegar sjá oss. Verum og eigi of veiðibráðir. Hlaupi engi fyrr upp en eg segi fyrir." Var þá mjög dimmað: aleshores en Hávarður els va dir: “Portem la nostra barca fins a l'estany a través del banc de grava. Nosaltres també ens quedarem [amagats] darrere el banc de grava, de manera que ells no ens puguin veure d'entrada. Refrenem també el nostre deler per caçar: Que ningú no salti [per llançar-se sobre ells] abans que jo no ho digui”. En aquells moments ja feia fosca negra
eptir þat fara þeir suðr leið sína. Konungr gerði enn suðr fyrir skúturnar, þær er Heklungar hǫfðu átt, ok biðr þá taka vitann á Háeynni. En Birkibeinar váru veiðibráðir ok reru skjótara eptir en konungr vildi, ok varð vitakarl varr við ok skaut eldi í vitann, en þó varð ekki vart við til hins syðra vitans, þvíat Birkibeinar kómu skjótt ok tóku vitakarlinn ok brutu niðr vitann. Róa þeir suðr með landinu, þvíat þar bar skugga af fjǫllunum: després d'això, els Cames-de-beç prosseguir llur camí cap al sud. El rei [Sverrir] va fer marxar de nou al capdavant les skútur cap al sud que havien pertangut als Heklungar i els va manar que prenguessin l'alimara que hi havia a l'illa de Háey. El deler de caçar, emperò, es va emparar dels Cames-de-beç i remaren de tal manera que avançaven més ràpidament al darrere de les skúur del que volia el rei, de manera que l'home que tenia al seu càrrec l'alimara els va veure i va encendre l'alimara, però tanmateix, el foc no fou vist pels qui tenien cura de l'alimara de més al sud perquè els Cames-de-beç hi arribaren ràpidament, agafaren l'home que tenia esment de l'alimara i l'apagaren. [Després d'això, els Cames-de-beç] prosseguiren llur camí al rem cap al sud navegant arran de la costa ja que quedaven a l'ombra de les muntanyes
Páskadaginn, þá er sól var skammt farin, sá varðmenn skútur Bagla, er reru norðan fyrir Hegranes, ok stefndu til bœjarins. Varðmenn blésu ok vǫktu herinn, ráku Birkibeinar þegar af sér tjǫldin. Konungr bað þá eigi vera of veiðibráða, ok láta Bagla róa inn á Váginn. Eigi váru viðurnar lagðar á konungsskipum, ok hugðu Baglar, at kaupskip væri. En er þeir reru á Váginn, þá brá þeim ǫðru fyrir grǫn, þvíat Birkibeinar hǫfðu áðr út snúit skipum sínum, ok sezt við árar, þeystu þá [Birkibeinar] sem fastast út at þeim ǫll skipin; sá Baglar þá ok kenndu hvárttveggja, Sigrfluguna, merki Sverris konungs, ok Andvǫku, lúðr hans: el diumenge de Pasqua, poc després de la sortida del sol, els sentinelles varen veure les skútur dels Crosses que, procedents del nord, doblaven al rem el cap de Hegranes i posaven rumb cap a la vila. Els sentinelles varen tocar alarma i despertaren l'exèrcit, els Cames-de-beç desmuntaren immediatament llurs tendes. Aleshores el rei els va manar que no estiguessin massa ansiosos de llançar-se sobre llurs enemics i que deixessin que els Crosses entressin a la badia de Vágin. [Encara] no havien abaixat els mastos dels vaixells reials i els Crosses varen creure que eren vaixells mercants. I quan entraren al rem a la badia de Vágin es trobaren amb tota una altra cosa davant el nas perquè els Cames-de-beç havien girat amb anterioritat [cap a la sortida de la badia] llurs naus i estaven asseguts a llurs bancs de remer, i llançaren totes llurs naus contra els Crosses a la màxima velocitat de què eren capaços. Els Crosses aleshores varen veure i reconèixer la Sigrflugan, la bandera del rei Sverrir, i el so de l'Andvaka, el seu lúðr
♦ vera heldur veiðibráður: <LOC FIGésser força impetuós -osa, que es precipita força en el que fa
laugardaginn vildu Birkibeinar í bœinn, en konungr vildi, at þeir biði þar til, er menn væri í baðstofum, en liðsmenn váru heldr veiðibráðir ok fóru snemma í bœinn, ok var á mikit regn: dissabte de matí, els Cames-de-beç volgueren entrar a la vila, però el rei va voler que s'esperessin fins que els homes fossin als banys, però els homes de la tropa estaven força delerosos de llançar-se sobre llurs enemics i entraren [massa] aviat a la vila mentre queia una forta pluja

veiði·búnaður <m. -búnaðar, no comptable>:
equip m de pesca

veiði·byssa <f. -byssu, -byssur. Gen. pl.: -byssa o: -byssna>:
escopeta f de caça

veiði·dýr <n. -dýrs, -dýr. Empr. hab. en pl.>:
caça f (animal caçat o que hom tracta o tractarà de caçar)

veiði·eðli <n. -eðlis, no comptable>:
instint m de caça[r]

veiði·eftirlit <n. -eftirlits, no comptable>:
control m de l'activitat pesquera, control m de la pesca

veiði·fasani <m. -fasana, -fasanar>:
faisà m [de caça] (ocell Phasianus colchicus)

veiði·fálki <m. -fálka, -fálkar>:
falcó m de caça

veiði·ferð <f. -ferðar, -ferðir>:
1. (á fiskumsortida f de pesca (partida de pesca)
2. (á spendýrum og fuglumcacera f, batuda f de caça (partida de caça)
3. (í Afríkusafari m (expedició de caça a l'Àfrica)

veiði·félag <n. -félags, -félög>:
1. (fisk- og krabbadýraveiðarassociació f de pescadors (de pesca)
2. (spendýra- og fuglaveiðarsocietat f de caçadors (de caça)

veiði·floti <m. -flota, -flotar>:
flota pesquera

veiði·fluga <f. -flugu, -flugur. Gen. pl.: -flugna>:
mosca f de pesca

veiði·för <f. -farar, -farir>:
cacera f

veiði·guð <m. -guðs, -guðir>:
déu m de la caça

veiði·gyðja <f. -gyðju, -gyðjur. Gen. pl.: -gyðja>:
deessa f de la caça

veiði·gögn <n.pl -gagna>:
estris m.pl de caça i/o pesca

veiði·hár <n.pl -hára>:
bigoti m, mostatxos m.pl (Mall.), <ZOOLvibrisses f.pl (del gat i d'altres animals mamífers)

veiði·hjól <n. -hjóls, -hjól>:
rodet m de canya de pescar

veiði·hlunnindi <n.pl -hlunninda>:
dret m del propietari o de la propietària d'un terreny a augmentar els seus ingressos cobrant per caçar o pescar a les seves terres

veiði·horn <n. -horns, -horn>:
corn m de caça

veiði·hugur <m. -hugar, no comptable>:
desig m (o: ganes f.pl) de caçar
♦ vera í veiðihug: <LOChaver sortit de caça, estar de cacera

veiði·hundur <m. -hunds, -hundar>:
gos m de caça

veiði·hús <n. -húss, -hús>:
1. cabana (o: barraca) f de caçador (o: de caça)
2. cabana (o: barraca) f de pescador (o: de pesca)

veiði·kló <f. -klóar, -klær>:
magnífic pescador, magnífica pescadora (capità de pesquer que aconsegueix bones captures)

veiði·kofi <m. -kofa, -kofar>:
cabana (o: barraca) f de caçador

veiði·kort <n. -korts, -kort>:
1. permís m (fl./pl.: permisos) de pesca
2. permís m (fl./pl.: permisos) de caça

veiði·kvóti <m. -kvóta, -kvótar>:
1. (á fiskum og krabbadýrumquota f de pesca (o: de captura) (contingent màxim permès de captures per temporada de pesca)
♦ veiðikvóti fyrir loðnu: quota de pesca de capelins
2. (á spendýrum og villtum fuglumquota f de caça (contingent màxim permès de mamífers i ocells caçats)
♦ veiðikvóti fyrir hvala: quota de captures de balenes
♦ veiðikvóti fyrir hvítabirni: quota de captures d'óssos polars

veiði·lendur <f.pl -lendna (o: -lenda)>:
àrea f [privada] de caça

veiði·leyfi <n. -leyfis, -leyfi>:
1. (til að veiða fiska og krabbadýrpermís m (fl./pl.: permisos) de pesca (per a pescar peixos i crustacis)
2. (til að veiða spendýr og fuglapermís m (fl./pl.: permisos) de caça (per a caça mamífers i ocells)

veiði·maður <m. -manns, -menn>:
1. (dýraveiðimaðurcaçador m, caçadora f (persona que caça)
♦ veiðimenn og safnarar: <HIST / ANTROPcaçadors-recol·lectors m.pl
2. (fiskimaðurpescador m, pescadora f (persona que pesca)
♦ heppinn veiðimaður: un pescador de sort, un pescador afortunat
♦ veiðimaður: <JOC DE CARTESpesca!, vés a pescar!, joc de cartes per a infants jugat amb una baralla de cinquanta-tres cartes i dos jòquers. Hi solen jugar de dos a cinc jugadors
♦ spila veiðimann: jugar a Pesca!, jugar a Vés a pescar!

Veiði·maðurinn <m. -mannsins, no comptable>:
l'Orió m, el Caçador, constel·lació (Óríon)

veiðimanna·samfélag <n. -samfélags, -samfélög>:
societat f de caçadors
♦ veiðimanna- og safnarasamfélag: <HIST / ANTROPsocietat de caçadors i recol·lectors, societat caçadora-recol·lectora

veiðimála·stjóri <m. -stjóra, -stjórar>:
director m general de pesca [en aigua dolça], directora f general de pesca [en aigua dolça]

veiðimála·stjórn <f. -stjórnar, -stjórnir>:
direcció f general de pesca [en aigua dolça]
♦ veiðimálastjórn hjá Landbúnaðarstofnun, veiðimálastjórn Landbúnaðarstofnunar: <ADMINdirecció f general de pesca [en aigua dolça] de la Conselleria d'Agricultura

veiði·mennska <f. -mennsku, no comptable>:
(spendýra- og fuglaveiðar, einkum skotveiðarcaça f (acte de caçar, esp. amb escopeta)

veiðinn, veiðin, veiðið <adj.>:
bon pescador -a
Þorsteinn hét maður, vinsæll og rólyndur. Hann var kallaður allra manna veiðnastur. Hann annaðist móður sína og börn sín, fór jafnan með skipi Hneitis og skapaði hann honum góðan hlut fyrir sitt starf (SS I, cap. 8, pàg. 7): hi havia un home que es deia Þorsteinn. Era un home apreciat de tothom i de tarannà tranquil. D'ell en deien que era el millor pescador que hi havia. Mantenia sa mare i els seus propis infants, i sortia sempre a pescar amb la nau d'en Hneitir i aquest, per la seva feina, li adjudicava (deixava, donava) una bona part [de les captures]

veiði·reynsla <f. -reynslu, no comptable>:
(aflareynslatotal m de captures d'un pesquer durant un període de temps determinat

veiði·réttindi <n.pl -réttinda>:
drets m.pl de pesca (esp. de salmó i truita a rius, llacs i estanys)

veiðiréttar·hafi <m. -hafa, -hafar>:
detentor m de dret[s] de pesca en aigua dolça, detentora f de dret[s] de pesca en aigua dolça

veiði·réttur <m. -réttar, no comptable>:
1. (til að veiða fiska og krabadýrdret m de pesca (dret a practicar la pesca)
2. (til að veiða spendýr og fugladret m de caça (dret a practicar la caça)

veiði·saga <f. -sögu, -sögur. Gen. pl.: -sagna>:
història f de caça o pesca (relat de pesca o de cacera contat per pescador o caçador)

veiði·skapur <m. -skapar, no comptable>:
1. (fisk- og krabbadýraveiðarpesca f (acte de pescar)
Ólafur kemur inn og sér Þorgils manninn og kennir og býður honum þar að vera, lætur nú Þorgils vita að hann selt hefir vopn sín og klæði. „Munum vér ekki annars staðar,“ segir Þorgils, „þurfa veiðiskap að kaupa en að þér“ (SS I, cap. 12, pàg. 7): l’Olau [Hildisson] hi va entrar i en Þorgils va veure l'home i el va reconèixer i el va convidar a estar-s'hi. I després, en Þorgils va dir que sabia que ell (=l'Olau) havia venut les seves (=de l'Olau) armes i la seva roba. “No ens caldrà comprar el peix”, li va dir en Þorgils, “a cap altre lloc que no sigui de tu” (vocabulari: #1. ...þorgils vita: El passatge sembla corrupte. Efectivament, hom esperaria que fos l'Olau qui conta el que ha passat - hom esperaria un: L'Olau va fer saber al Þorgils que havia venut etc., però aleshores hom esperaria una forma de datiu *Þorgilsi. Per tant, hem d'assumir que aquest Þorgils és un nominatiu singular, subjecte de lætur vita. Tot plegat, el passatge és confús i caldria proposar-hi una esmena)
þá bauð Ásmundur hærulangur til varna um vígsmálið Þorgils Mákssonar. Þorgils gekk að dóminum og bauð fébætur fyrir vígið ef Þorgeir yrði þá sýkn. Hann leitaði til varna í málinu hvort þeir ættu eigi allan veiðiskap frjálsan á almenningum. Var þá lögmaður að spurður hvort þetta væri lögvörn. Skafti var þá lögmaður og fylgdi hann Ásmundi fyrir frændsemis sakir. Sagði hann að það væru lög ef þeir væru jafnir menn en sagði að fyrr ættu að taka bændur en einhleypingar. Ásmundur sagði að Þorgils hefði boðið þeim fóstbræðrum jafnaðarskipti á þeim hvalnum hinum óskorna þá er þeir komu til, og var þá lokið þeirri vörn. Gengu þeir Þorsteinn og frændur hans þá að með kappi og létu sér ekki annað líka en Þorgeir væri sekur ger. Sá Þorgils að þá varð annaðhvort að gera að ganga að með fjölmenni, en þó óvíst hvað í aflaðist, eða láta þá fara fram sem þeim líkaði. Og við það að Þorgeiri var í skip komið leiddi Þorgils hjá sér málið. Var Þorgeir sekur ger en fyrir Þormóð voru teknar fébætur og skyldi hann sýkn vera: aleshores l'Ásmundur hærulangur (‘Canes-llargues’) va requerir [sentir] les al·legacions de la defensa en la demanda per l'homicidi d'en Þorgils Máksson. En Þorgils va comparèixer davant el tribunal i va oferir una compensació per l'homicidi amb la condició que en Þorgeir fos absolt. En Þorgils va intentar invalidar la demanda preguntant si la pesca o la caça de balenes en els trams de costa d'ús comú no era lliure. Aleshores el lögmaður fou preguntat si aquella [pregunta] no era una al·legació legalment vàlida de la defensa contra la demanda. En aquell moment el lögmaður era l'Skafti, el qual va fer costat [amb la seva resposta] a l'Ásmundur per motius de parentiu. L'Skafti va dir que [aquell dret] era a dreta llei si els involucrats eren homes d'igual condició, i va afegir que els bændur gaudien del dret de servir-se primer abans dels fadrins sense estatge fix (els qui eren einhleypingar). L'Ásmundur va declarar que en Þorgils havia ofert als fóstbræður, els germans juramentats, la meitat de la balena encara per escorxar, quan aquests hi van arribar, amb la qual cosa es va desestimar la seva al·legació. Aleshores en Þorsteinn i els seus parents varen impulsar amb vehemència la demanda i no s'acontentaven amb res que no fos una condemna de bandejament d'en Þorgeir. En Þorgils va veure que, llavors, tenia dues opcions: atacar amb nombrosa tropa -essent incert què en resultaria- o deixa que l'altra part procedís com li abellís. I, com que en Þorgeir ja havia pujat a bord del vaixell, en Þorgils va desistir de continuar intervenint en el cas. En Þorgeir, així doncs, fou declarat proscrit, i, pel que fa al Þormóður, es va acceptar una compensació econòmica i que, a canvi, quedés lliure (fos absolt) (vocabulari: #1. bjóða: Cf. en Baetke 19874, pàg. 55: bjóða (e-m) til varna   (jemanden) vor Gericht zur Einrede auffordern. Cf. en Richard Constant Boer 1900, pàgs. 104-105: 16. bauð ... til varna, „forderte (den gegner) auf, die gründe der verteidigung anzuführen; #2. leita: Cf. en Richard Constant Boer 1900, pàg. 105: 11. leitaði — til varna, „suchte die anklage dadurch zu entfkräften, dass er fragte“; #3. lögvörn: Cf. en Richard Constant Boer 1900, pàg. 105: 6. lǫgvǫrn, „ein verteidigungsgrund, der auf das gesetz sich stützt“. Die Stelle ist kaum ursprünglich; die antwort, welche z. 8ff. auf die z. 3f. ausgesprochene frage gegeben wird, macht das eingreifen Skaptis überflüssig; vgl. die anm. zu z. 6. També en Baetke 19874, pàg. 398: lǫg-vǫrn f.   gesetzliche Einrede, Verteidigung, Abwehr einer Klage; #4. fylgja: Cf. en Richard Constant Boer 1900, pàg. 105: 5. 6. fylgði Ásmundi, „gab eine für Ásmundr günstige Antwort“; #5. einhleypingur: Cf. en Baetke 19874, pàg. 104: ein-hleypingr m.   Junggeselle, lediger Mann ohne festen Wohnsitz; #6. lokið: Cf. en Richard Constant Boer 1900, pàg. 105: 10. lokit, „zurückgewiesen“; #7. leiða: Cf. en Richard Constant Boer 1900, pàg. 105: 15. 16. leiddi Þ. hjá sér málit, „hatte Þ. keine lust den prozess fortzusetzen“. També en Baetke 19874, pàg. 371: leiða e-t hjá sér etwas unbeachtet (hingehen) lassen, sich nicht kümmern um; )
2. (spendýra- og fuglaveiðarcaça f (acte de caçar)
Tirus hét konungr ættaðr af þeim þjóðum, er Maguntienses eru kallaðar. Hann var af borg þeiri, er Berleik hét. Hann kunni vel stjǫrnuíþrótt, sem þar er mjǫk títt. Hann reið einn tíma langt í brott á dýraveiðar, ok eitt kveld, er náttmyrkr bannaði honum veiðiskapinn, ok var þó heiðr himinn, rannsakaði hann loptit ok gǫngu stjarnanna, tíð ok tíma stundanna. Hann undirstendr af stjǫrnuganginum, at, ef hann ætti þa nátt samræði við konu, mundi af hans blóði getaz sá maðr, at ráðandi mundi verða margs fólks ok héraða ok stórum ágætr. Hann var fjarri staddr konu sinni, er Anna hét, en hann vildi eigi missa þessa getnaðartíð; hann sendir sína menn í næstu borg at fá honum konu, þá sem honum væri sœmilig til hjábúðar. Þeir hitta á eina mylnumannsdóttur fríða, er Píla hét, ok hvíldi hjá honum um náttina: hi havia un rei que es deia Tirus el qual era oriünd de les nacions que es diuen maguncienses. Era de la ciutat que es deia Berleic. Era molt versat en astrologia que, en aquell temps, era molt practicada. Un dia, caçant, va arribar ben lluny de casa i, un vespre, quan la foscor de la nit li impedia la caça però hi havia un cel serè, va escrutar el cel i el curs dels estels, i el moment oportú i el temps de les hores. Va comprendre del curs dels estels que, si aquella nit tenia ajuntament carnal amb una dona, s'engendraria de la seva sang un home que governaria molta de gent i moltes de regions i seria molt excel·lent. Era molt lluny de la seva dona, que es deia Anna, però no volia perdre aquell moment oportú per a concebre un fill, així que va enviar els seus homes a una ciutat veïna perquè l'hi aconseguissin una dona que fos apropiada (adequada) per a cohabitar amb ell. Els seus homes varen trobar-hi una bella filla de moliner que es deia Pila, la qual va dormir amb ell aquella nit

veiði·skip <n. -skips, -skip>:
vaixell m de pesca, [vaixell] pesquer m

veiði·skírteini <n. -skírteinis, -skírteini>:
1. carnet m de pescador o pescadora, permís m (fl./pl.: permisos) de pesca
2. carnet m de caçador o caçadora, permís m (fl./pl.: permisos) de caça

veiði·stjórnun <f. -stjórnunar, no comptable>:
control m [estatal] de pesca i caça

veiðistjórnunar·kerfi <n. -kerfis, -kerfi>:
sistema m [i normativa] de control de la pesca i la caça

veiði·stofn <m. -stofns, -stofnar>:
efectius pesquers (peixam, o sigui, conjunt de peixos que es pesquen o pescararan en una temporada de pesca)

veiði·stöð <f. -stöðvar, -stöðvar>:
1. terreny m de caça
2. indret apropiat per a pescar-hi

veiði·stöng <f. -stangar, -stengur (o: -stangir)>:
canya f de pescar

veiði·svæði <n. -svæðis, -svæði>:
1. (veiðilenduràrea f de caça (espai delimitat per a la caça)
2. (fiskveiðisvæðiàrea f [protegida] de pesca (espai delimitat per a pescar-hi, reserva de pesca)

veiði·sæll, -sæl, -sælt <adj.>:
abundós -osa en peix (dit d'un indret on fa bo de pescar)

veiði·taska <f. -tösku, -töskur. Gen. pl.: -taska o: -taskna>:
sarró m de caçador o de caçadora, taleca f de caçador o de caçadora (Mall.

veiði·tímabil <n. -tímabils, -tímabil>:
1. temporada f de caça
2. temporada f de pesca

veiði·tími <m. -tíma, no comptable>:
1. temporada f de caça
2. temporada f de pesca

veiði·tjörn <f. -tjarnar, -tjarnir>:
estany ric en pesca

veiði·túr <m. -túrs, -túrar>:
excursió (o: sortida) f de pesca

veiði·uggi <m. -ugga, -uggar>:
aleta adiposa

veiði·vatn <n. -vatns, -vötn>:
llac ric en pesca

veiði·vefjan <f. -vefjanar, no comptable>:
afer m en el qual hi ha molt a guanyar (?)
þau áttu ekki barn og þá tókst umræða hver erfingi Teits var og þótti veiðivefjan mikil. Það var margra manna álit að faðir hans mundi arf eiga að taka eftir hann en bræður Guðmundar, Björn og Halldór, kölluðu að Guðmundur ætti ekki fé að taka né að annast er hann var munkur. Þar gengu [p. 125] menn að sveitum og voru margir hvorirtveggju (SS I, cap. 97, pàgs. 124-125): el matrimoni no havia tingut cap infant, de manera que va començar una discussió sobre qui era l'hereu d'en Teitur, i es considerava que hi havia molt a guanyar. Era el parer de molts que era son pare (en Guðmundur Eyjólfsson) qui havia d'heretar els seus béns, però els germans d'en Guðmundur, en Björn i en Halldór, adduïen que en Guðmundur ni havia de rebre l'herència ni se n'havia d'ocupar perquè era monjo. La gent es varen dividir en dos bàndols, de manera que els uns eren partidaris d'un i els altres, de l'altre (vocabulari: #1. veiðivefjan: Cf. en Baetke 19874, pàg. 708: veiði-vefjan f.   verwickelter Rechtsanspruch, unsicheres Anrecht auf einen Vorteil (?). En Fritzner III (1896), pàg. 895b, no dó na pas entrada a aquest mot. L'Örnólfur Thorsson, al vocabulari de la seva edició de lSturlunga saga (SS III (2010), pàg. 375a), explica així aquesta paraula: veiðivefjan (kvk)   þykja mikil veiðivefjan: þykja eftir miklu að slægjast; #2. annast: Cf. en Baetke 19874, pàg. 21: annask ()   sich jemandes (e-n), einer Sache (e-t, um e-t) annehmen, sich kümmern um <...>; #3. ganga að sveitum: En Baetke 19874, pàg. 625, no dóna pas entrada a aquest fraseologisme, i tampoc no ho fa en Fritzner III (1896), pàgs. 615a-616a. L'Örnólfur Thorsson, al vocabulari de la seva edició de lSturlunga saga (SS III (2010), pàgs 367b-368a), l'explica així: ganga að sveitum: skiptast í flokka; )

veiði·vél <f. -vélar, -vélar>:
art f de pesca (ormeig)

veiði·von <f. -vonar, -vonir>:
expectatives f.pl de bona pesca o caça

veiði·vörður <m. -varðar, -verðir>:
1. (á villidýrumguarda jurat [forestal], guarda jurada [forestal] (guarda que vigila que no hi hagi caçadors furtius, guardabosc)
2. (á fiskumguarda supervisor de pesca, guarda supervisora de pesca (guarda que vigila que no hi hagi pescadors furtius)

veiði·þjófnaður <m. -þjófnaðar, -þjófnaðir>:
1. (á villidýrumcaça furtiva (d'animals en llibertat)
2. (á fiskumpesca furtiva (de peixos)

veiði·þjófur <m. -þjófs, -þjófar>:
1. (á villidýrumcaçador furtiu, caçadora furtiva (d'animals en llibertat)
2. (á fiskumpescador furtiu, pescadora furtiva (de peixos)

veiður¹ <m. veiðar, no comptable>:
variant masculina de la forma genuïna femenina → veiður² “caça; pesca”
ég vil gjarna minna sr. Gísla á þessar tölur, því hann vill ekki halla réttu máli í meðferð talna. En ég ætla líka að rifja upp tvær aðrar tölur frá síðustu árum, sem líka eru „teknar úr lífinu sjálfu” eins og hann telur sig gera í grein sinni 24. (=tuttugasta og fjórða) ágúst. Er ég þá enn með sömu tegund vélar. Hún mun hafa kostað árið 1960 (= nítján hundruð sextíu) hér um bil 96.200,00 (=níutíu og sex þúsund tvö hundruð) krónur. Til þess að fullborga hana þurfti 24.541 (=tuttugu og fjögur þúsund fimm hundruð fjörutíu og eitt) kíló mjólkur í stað 13.035 (=þrettán þúsund þrjátíu og fimm) 1957 (= nítján hundruð fimmtíu og sjö). Mismunurinn er aðeins 11.506 kg. (=ellefu þúsund fimm hundruð og sex kíló) mjólkur. „Lítill veiður er það”, mælti Droplaug. Eftir síðari gengisfellinguna hefur söluverðið breytzt lítið að krónutölu og má því segja að verð hennar, þ. e. vélarinnar, miðað við mjólk, hafi fallið eftir því, sem mjólkin hefur stigið í verði, svo að hún mun hafa kostað árið 1962 (= nítján hundruð sextíu og tvö) 21.556 kg. (=tuttugu og eitt þúsund fimm hundruð fimmtíu og sex kíló). Þegar þetta er athugað, er sízt að furða, þó bændur gripu til óyndisúrræða um vélakaup sín eftir fyrri gengisfellinguna. Hef ég áður bent á — og veit engann hafa vefengt það — að innflutningur gömlu vélanna, sem keyptar hafa verið undanfarin ár sé óráð, ef ekki glapráð: m’agradaria recordar aquestes xifres al senyor Gísli perquè no vol que hi hagi distorsions en el tractament de les xifres. Però també vull recordar dues altres xifres dels darrers anys que també estan “trets de la vida mateixa” com ens diu que ell ha procedit en el seu article del vint-i-quatre d'agost. En aquests moments encara tinc el mateix tipus de màquina. A l'any mil nou-cents seixanta em degué costar si fa no fa unes noranta-sis mil dues-centes corones. Per a amortitzar-la, han calgut vint-i-quatre mil cinc-cents quaranta-un quilos de llet per comptes dels tretze mil trenta-cinc quilos que calien el mil nou-cents cinquanta-set. La diferència és de només onze mil cinc-cents sis quilos de llet. “Magra caça és aquesta”, va dir la Droplaug. Després de la darrera devoluació, el preu de venda ha canviat poc en termes de corones, i per això, es pot dir que el seu pres -això és, el de la màquina-, en comparació al de la llet, ha caigut en la mateixa mesura que ha pujat el preu de la llet, de manera que la màquina l'any mil nou-cents seixanta-dos deu haver costat [l'equivalent de] vint-i-un mil cinc-cents cinquanta-sis quilos de llet. Quan es considera aquest fet, no sorprèn gens ni mica que els pagesos, després de la primera devaluació, prenguessin mesures dràstiques pel que fa a la compra de les seves màquines. Anteriorment ja he indicat -i ningú no ho ha posat en dubte- que la importació de les màquines antigues que s'han comprat els darrers anys, ha estat una bogeria si no directament un error
♦ það er lítill veiður í honum: <LOC FIG[només] és un peix petit

veiður² <f. veiðar, veiðar>:
<variant arcaica de → veiði “pesca; caça”
Kveld-Úlfur og þeir Skalla-Grímur héldu njósnum jafnan um sumarið inn á þjóðleiðinni. Skalla-Grímur var hverjum manni skyggnari; hann sá sigling þeirra Hallvarðs og kenndi skipið, því að hann hafði það skip séð fyrr, þá er Þorgils fór með. Skalla-Grímur hélt vörð á um ferð þeirra, hvar þeir lögðu til hafnar um kveldið; síðan fer hann aftur til liðs síns og segir Kveld-Úlfi það, er hann hafði séð, svo það, að hann hafði kennt skipið, það er þeir Hallvarður höfðu tekið af Þorgísli og Þórólfur hafði átt, og þar myndu þeir menn nokkurir fylgja, er veiður myndi í veraaquell estiu, en Kveld-Úlfur i en Grímur el Calb varen observar constantment la ruta marítima habitual (se sobreentén: que hi havia entre la costa i les illes). En Grímur el Calb tenia la vista més aguda que qualsevol altre. Va veure per on anaven en Hallvarður i els seus homes i va reconèixer el vaixell perquè havia vist aquella nau anteriorment, quan en Þorgils anava amb ell. En Grímur el Calb va vetllar llur marxa i a quin port natural ancoraven per fer-hi nit. Després, va tornar amb els seus homes i va contar al Kveld-Úlfur el que havia vist, i també que havia reconegut la nau que en Hallvarður i el seu germà li havien pres al Þorgils i que havia pertangut al Þórólfur, i que [a bord d'aquella nau] segur que hi anaven alguns homes que serien una bona pesca (una bona captura) (vocabulari: #1. þjóðleið: Cf. en Baetke 19874, pàg. 774: þjóðleið f.   Hauptverkehrsweg, allgemein benutzter Weg, besonders Seeweg, meistbefahrener Kurs: konungr sigldi þjóðleið austr til Víkr   den üblichen Seeweg (an der Küste) ostwärts nach Vík. També en Finnur Jónsson 1894, pàg. 58: 6. útleið, der weg durch das offene meer, opp. innleið od. þjóðleið (vgl. c. 19,13; 27,1), der weg zwischen der küste und den inseln; #2. veiður: Cf. en Baetke 19874, pàg. 708: þeir menn er veiðr er í   die Leute, die zu bekommen ein Vorteil, ein Gewinn ist, an denen man einen guten Fang macht)
hún svarar: "Það er lítil veiður því að það er lítill fugl en njóttu heill handa því að þann einn muntu veitt hafa að mér mun mikil aufúsa á vera": La Droplaug els va preguntar: “Què heu caçat des que us en vàreu anar?” En Helgi li va respondre: “Mare, hem caçat poca cosa: només he caçat un escarabat de femer”. Sa mare li va respondre: “Realment és una caça ben magra perquè aquest és un ocell ben petit. Tot i així: beneïda sigui la bona fortuna de les teves mans perquè certament deus haver caçat aquell per la caça del qual t'hauré d'estar molt agraïda” (vocabulari: #1. tordýfill: Cf. en Baetke 19874, pàg. 661: torð-yfill m.   Mistkäfer. Es tracta de l'escarabat coleòpter Geotrupes stercorarius ‘geotrup de femer’. Joc de paraules entre el nom d'aquest escarabat i el malnom del personatge que en Helgi acaba de matar; #2. njóta: Cf. en Baetke 19874, pàg. 446: njót þú heill handa   gesegnet sei das Werk deiner Hände; )

veif <f. veifar, veifar>:
aleta f de foca

veif <n. veifs, no comptable>:
 
♦ annað veifið: <loc adv.de tant en tant

veifa <f. veifu, veifur. Gen. pl.: veifa o: veifna>:
1. <GENbanderola f de senyals
2. (blævængurventall m (estri per a ventar-se)

veifa¹ <veifa ~ veifum | veifaði ~ veifuðum | veifaðe-m ~ e-u>:
agitar algú ~ una cosa
♦ eins og hendi væri veifað: de cop i volta, cop en sec (com si s'hagués fet un senyal amb la mà perquè passi el que està passant)
♦ veifa að sér kælu: ventar-se [amb un ventall]
♦ veifa e-m: #1. <GENsaludar algú amb la mà; #2. (sveifla fram og aftur) moure algú d'un costat a l'altre (com si hom agités o fés voleiar una bandera)
hann flýtir nú ferðinni og kemur að einum helli. Þar voru inni fjórar álfkonur. Þær höfðu bundið manninn upp á fótunum við einn bríkarbjálka [í hellinum] og veifuðu honum á milli sín, svo að hann skall á bergið, og mæltu svo: „Ragur fjandi, ekki ertu af voru landi.“ Sigurður drap álfkonurnar með kylfu sinni, en færði kerlingu karl sinn hálfdauðan. Lætur hann nú eftir hjá þeim margar gersemar, er hann hafði haft úr hellinum. Tekur hann nú hrútinn og fer leið sína og biðja þau hann finna sig, þá hann fer um aftur — han skyndade då sin färd och kom til en bergskula, där inne fyra alfkonor voro, som allaredan hade bundit mannen upp med föterna vid en tvärbjälke och veftade honom i mellan sig, så at det skalld i berget, sägjande: „Rädde djäfvul, icke är du af voro lande“. Sigurder dräpte strax alfkonorna med sin klubba och förde så gubben hem til käringen halfdödan. Han lämnade sedan kvar hos hänne många kåsteliga saker, som han hade tagit i bergskulan, och därefter for han sin led, men de bådo honom besöka sig, då han fore tillbaka och förbillavors ell va cuitar camí i va arribar a una cova. Dedins hi havia quatre albes (álfkonur). Havien fermat l'home pels peus a una biga de dins la cova i l'empenyien envant i enrere (l'engronxaven) entre elles (entenc que hi havia dues albes davant i dues darrere l'home i que el feien voleiar empenyent-lo pel davant i pel darrere) de manera que petava sorollosament contra la roca. I mentre ho feien, deien: “Dimoni marieta, no ets pas de la nostra terra”. En Sigurður va matar les albes amb la seva clava i va portar a la vella el seu marit mig mort. Llavors els va deixar molts de joiells que havia agafat a la cova. Llavors va agafar el marrà i va prosseguir el seu camí i ells li pregaren que els vingués a veure quan, de tornada, passés per allà (vocabulari: #1. bríkarbjálki: En Baetke 19874, pàg. 69, no dóna pas entrada a aquest compòsit, només als seus constituents: brík (pl. bríkr) f.   niedrige Bretterwand. Cf., emperò, l'Erik Julius Björner 1737, pàg. 25: vid tvärbjälke / tigno alligatum transuerso; #2. skjalla á: Cf. en Baetke 19874, pàg. 558: schallen, (an etwas) schlagen, so daß es schallt: áin skall upp á brjósti honum   das Wasser des Flusses schlug ihm (klatschend) gegen die Brust. L'Erik Julius Björner 1737, pàg. 25, interpreta el mot d'una altra manera: så at det skalld i berget / tanto inuicem nisu repercutiebant, ut tota insonaret spelunca . La lliçó oferida pel manuscrit A ofereix clarament aquest significat: svá at hann skall út á berginu ‘de manera que el soroll [que feien] ressonava de l'interior de la penya fins a defora’ )
♦ veifa e-u: agitar una cosa
♦ veifa blævængnum: ventar-se [amb un ventall]
♦ veifa hattinum: agitar el barret, agitar el capell (Bal.
♦ veifa heðni (o: héðni) um höfuð e-m (o: vefja heðin að höfði e-m)<LOC FIGencegar algú per obra de màgia
♦ veifa hendi: agitar una mà
♦ veifa sverðinu að e-m: brandar una espasa contra algú
Grímur hafði tvö sverð því að Gaus kunni að deyfa eggjar. Grímur vó jafnt báðum höndum. Hann brá upp sverði með vinstri hendi en hjó með hinni hægri til Gauss og af fótinn fyrir ofan kné. Nú féll Gaus og í því veifði (ɔ: veifaði) hann sverðinu að Grími og kom á fótinn og varð það svöðusár. Nú flýði víkingurinn á brott en Grímur tók silfrið og fékk góðan orðstír af verki þessu: en Grímur tenia dues espases ja que en Gaus sabia esmussar els talls. En Grímur lluitava igual de bé amb una mà que amb l'altra. Va brandar una espasa amb l'esquerra, però va assestar el cop al Gaus amb l'espasa que sostenia amb la mà dreta i li va tallar una cama part damunt el genoll. Aleshores en Gaus va caure en terra i en fer-ho va brandar l'espasa contra en Grímur i li va endevinar la cama i li va fer una ferida profunda. Llavors el viquing va fugir i en Grímur va agafar l'argent i va guanyar gran renom amb aquest fet
♦ veifa vasaklútnum: agitar el mocador
♦ veifa til e-s: saludar algú amb la mà, agitar la mà cap a algú (a tall de salutació, com ara un personatge reial, el Papa etc.)

veifa² <veifi ~ veifum | veifði ~ veifðum | veifte-m ~ e-u>:
<variant arcaica de → veifa¹ “brandar, agitar”
♦ veifa e-m: voleiar algú d'un costat a l'altre
konungr hló þá. Án lét at sér belti ok stytti sik upp ok braut upp ermarnar. Þeir hlaupast þá at í annat sinn. Án dró þá Bjǫrn at sér ok veifir honum sem barni ok sløngvar honum síðan utar á eldinn ok lét hann svá lausan. Hirðmenn hlupu til ok kipptu honum af eldinum, ok var Bjǫrn brunninn mjǫk. Þeir kváðu mann þenna œrit sterkan. Þat fell Án vel í skap sínum, at hann var sterkr kallaðr, ok kvað nú mega sjá, at hann vildi, at Bjǫrn bakaðist við eldinn, ok kvað honum meiri þǫrf en sér. Án kvað þá vísu: aleshores el rei va riure. L'Án es va cenyir un cinyell i es va recollir l'abric i es va arromangar les mànigues. Després, es varen abalançar per segona vegada l'un contra l'altre. L'Án va estirar llavors en Bjǫrn cap a si i el va fer voleiar com un infant i tot seguit el va llançar al foc que hi havia encès més cap a la banda de la porta. Els membres de la hirð reial varen córrer cap a ell i el tragueren del foc d'una estrebada, però en Bjǫrn ja tenia força cremades. Declararen que aquell home era fort a bastament. A l'Án li va agradar que l'anomenessin (que li diguessin) fort i va dir que, en fer el que havia fet, s'havia pogut veure que ell havia volgut que en Bjǫrn s'escalfés al foc i que en Bjǫrn en tenia més necessitat que ell. L'Án aleshores va compondre i cantar una vísa <...>
♦ veifa heðni (o: héðni) um höfuð e-m (o: vefja heðin að höfði e-m)<LOC FIGencegar algú per obra de màgia, posar una bena davant els ulls d'algú amb un encanteri
og er þeir komu skammt frá garðinum nam Arnkell staðar og mælti: "Hvort mun Katla eigi hafa héðni veift um höfuð oss? Og hefir þar verið Oddur sonur hennar er oss sýndist rokkurinn": i quan encara no s'havien allunyat gaire de la tanca del mas, l'Arnkell es va aturar i digué: “[Em pregunto] si la Katla no ens deu haver encegat (perquè no vegem l'Oddur) amb la seva màgia, i si la filosa que hem vist en realitat no era el seu fill, l'Oddur”
♦ veifa höfðinu á hægra veg sér: inclinar el cap cap a la dreta
hundar hlaupa at dýrinu allgrimmliga ok á sína hlið hvárr. Vísundrinn veifir hǫfðinu á hœgra veg sér, ok stingr hann hornunum undir bóg Brakka, svát þegar stingr hann í gegnum hann ok kastar honum frá sér. Ok nú snarar hann vinstra veg sér til Porsa ok stingr svá sínu hǫfði í hans síðu, at hann hristir hann dauðan af sínum hornum. Þá kallar hann jarlinn, at skenkjarinn skal lausar láta tíkrnar, Lusku ok Rusku. Hann gerir svá. Þær hlaupa þegar at dýrinu. Nú eru áðr farnir af inum beztum hundum tveir, þeir eru baztir váru. Þær hlaupa nú at báðar senn. Luska hleypr undir dýrit ok þrífr í kviðinn svá fast, at dýrit svignar við. Dýrit hleypr báðum sínum eptrum fótum á hrygg Lusku, svá at í sundr gekk hryggrinn, ok svá fær hon bana. Rusku lýstr hann sínu hǫfði, svá at þar fær hon bana. Nú lætr Nordian lausan Stutt ok Stappa, er beztir váru af ǫllum hundunum. Stappi hleypr at dýrinu ok á hálsinn svá fast, at hann tekr milli horna dýrinu. Þar bítr hann allfast, en dýrit skekr hann allfast með hǫfðinu. Ok um síðar kastar dýrit honum í lopt upp svá langt, at þá er hann kemr á jǫrðina, þá er hvert bein brotit í honum. Nú vill Stuttr upp hlaupa á háls dýrinu, en dýrit lýstr hann með hǫfðinu ok kastar honum á jǫrðina, svá at hann kemr dauðr niðr: els gossos s'acabussen al bisó molt ferotgement i ho fan cadascun a un costat de la bèstia. El bisó va inclinar el cap cap al costat dret i va pegar un cop de banya sota l'espatll d'en Brakki de manera que el bisó al punt el va haver enastat i tot seguit el llançà lluny de si. I llavors es va girar cap a l'esquerra contra en Porsi i li va pegar amb el seu cap al seu costat un cop de banya de manera que se'ls va espolsar mort de les banyes. [Aleshores els seus dos millors gossos restaren morts]. Llavors, ell va cridar al iarl que el coper deixés anar les gosses Luska i Ruska. El coper així ho va fer. Les gosses es varen afuar immediatament contra la bèstia. Llavors, ja eren morts dos dels millors gossos, els qui eren els millors, [en Brakki i en Porsi,]. Llavors, les dues gosses l'envestiren alhora. La Luska es va ficar corrents sota el bisó i el mossega en el ventre tan fortament que el bisó es va revinclar. La bèstia[, tot seguit,] va saltar amb les dues potes de darrere damunt l'espinada de la Luska i l'hi va trencar, i així va morir la gossa. A la Ruska li va pegar un cop [tan fort] amb el cap que li va causar la mort. Llavors, en Nordian va amollar l'Stuttr i l'Stappi, que eren els millors de tots els [seus] gossos. L'Stappi es va afuar al coll del bisó tan fermament que va mossegar el bisó [al batcoll,] entre banya i banya. El va mossegar amb tanta de força que quedava penjat del bisó, però aquest es va posar a espolsar el cap amb molta de força, i finalment, el bisó el va llançar enlaire tan lluny que, quan va caure en terra, se li varen rompre tots els ossos. Llavors l'Stuttr va voler saltar-li al coll (al batcoll) a la bèstia, però el bisó li va pegar un cop de cap i el va llençar a terra [amb tanta de fua] que va caure mort a terra
♦ veifa sverðinu að e-m: brandar una espasa contra algú
Grímur hafði tvö sverð því að Gaus kunni að deyfa eggjar. Grímur vó jafnt báðum höndum. Hann brá upp sverði með vinstri hendi en hjó með hinni hægri til Gauss og af fótinn fyrir ofan kné. Nú féll Gaus og í því veifði (ɔ: veifaði) hann sverðinu að Grími og kom á fótinn og varð það svöðusár. Nú flýði víkingurinn á brott en Grímur tók silfrið og fékk góðan orðstír af verki þessu: en Grímur tenia dues espases ja que en Gaus sabia esmussar els talls. En Grímur lluitava igual de bé amb una mà que amb l'altra. Va brandar una espasa amb l'esquerra, però va assestar el cop al Gaus amb la que sostenia amb la dreta i li va tallar una cama part damunt el genoll. Aleshores en Gaus va caure en terra i en fer-ho va brandar l'espasa contra en Grímur i li va endevinar la cama i li va fer una ferida profunda. Llavors el viquing va fugir i en Grímur va agafar l'argent i va guanyar gran renom amb aquest fet
♦ veifa e-u um sig: agitar (o: brandar) una cosa al seu voltant
síðan bað jarl sex tigu manna sækja að Ormi úti á víðum velli og svo var gert. Ormur hafði ekki vopna nema ásinn og veifði honum um sig sem hreytispeldi svo að engi þorði nærri að koma því að þeir sáu vísan bana hver sem fyrir yrði: aleshores el iarl va manar que seixanta homes ataquessin l'Ormur en camp obert i així es va fer. L'Ormur no tenia cap arma llevat de la seva vara i l'agitava al seu voltant com es fa per fer ballar una baldufa, de manera que ningú no gosava acostar-s'hi ja que tothom que se li posés al davant veia que la mort li seria segura

veifast <veifast ~ veifumst | veifaðist ~ veifuðumst | veifast>:
agitar-se
♦ veifast um lausum hala: <LOC FIGremenar lliurement la cua, [poder] remenar la cua a voluntat (poder fer el que un vol, actuar amb plena llibertat, ésser lliure de fer el que a un li abelleix)
Ásbjörn segir hann mundi vilja fara til liðs við Kolbein en vera í móti Þórði: „Skaltu nú eigi svo lausum hala um veifast“ og bað sína menn höndla hann (SS II, cap. 321, pàg. 486): L’Ásbjörn li va dir que ell (=l'Atli Hjálmsson) devia voler anar a unir-se a les forces d'en Kolbeinn i anar contra en Þórður: “No remenaràs pas la cua a voluntat” i[, després de dir aquestes paraules,] va manar als seus homes que l'agafessin (detinguessin)

veifi·fórn <f. -fórnar, -fórnir>:
<RELIGofrena bressolada (‘tenufà’, תְּנוּפָה)

veig¹ <f. veigar, veigar>:
beguda f [embriagadora], beguda alcohòlica (ús metonímic -el continent pel contingut?- del mot que apareix a l'alt-alemany antic bah-weiga ‘Schale, Schüssel; <...> Opferschale beim Opfer; <...> Trinkschale, Becher, Mischkrug?)
25. Heiðrún heitir geit, ǀ er stendr hǫllo á Heriafǫðrs ǁ oc bítr af Læraðs limom; ǁ scapker fylla ǀ hon scal ins scíra miaðar, ǁ kná-at sú veig vanaz 25. Heiðrún es diu la cabra que viu damunt el palau d'en Herjafǫðr rosegant la rama de l'arbre Læraðr. Ha d'omplir d'hidromel pur l'skapker: aquesta beguda embriagadora no s'ha d'estroncar mai! (skapker: en Gering 1903, col. 928: skap-ker (d.i. skapt-ker) n. gefäss mit einem stiel (skapt), zum füllen der trinkhörner bestimmt. En canvi en Kuhn 1968³, p. 174, interpreta el mot de manera diferent: scap-ker n. schöpfgefäß (die kufe, aus der die trinkgefäße gefüllt werden: Grm. 25), o sigui, recipient (bóta, tina) del qual es poava el med
34. ‘Ǫl heitir með mǫnnom, ǀ enn með ásom biórr, ǁ kalla veig vanir, ǁ hreinalǫg iotnar, ǀ enn í helio mioð, ǁ kalla sumbl Suttungs synir’ 34. [l'Alvíss li va respondre: ] “Ǫl (cervesa) es diu entre els homes, però bjórr (birra) entre els ansos, ǁ els vanis en diuen veig (beguda embriagadora), ǁ els ètuns, hreinalǫgr (líquid pur). A Hel li diuen med (hidromel) ǁ i els fills d'en Suttungr en diuen sumbl (bevenda)”
46. Vel scolom drecca ǀ dýrar veigar, ǁ þótt mist hafim ǀ munar oc landa; ǁ scal engi maðr ǀ angrlióð qveða, ǁ þótt mér á briósti ǀ beniar líti; ǁ nú ero brúðir ǀ byrgðar í haugi, ǁ lofða dísir, ǀ hiá oss liðnom’ 46. Prou beurem encara bevendes precioses ǁ per més que hàgim perdut terres i delits! ǁ Que ningú no entoni un angrljð (un cant de plant) ǁ encara que al pit se'm vegi la ferida! ǁ Les brúðir ja són tancades -les dísir dels guerrers- dins el túmul amb nosaltres, els traspassats!” (revisar, lofða dísir): en Kuhn entén lofða dísir com a aposició de brúðir i tradueix: les dísir dels guerrers. En Gering i en Sijmons 3,2 (1931), pàg. 131, interpreten brúðir i dísir com a plurals generals (genereller Plural, generelle Plurale) i citen (p. 17) els exemples paral·lels d'altres poemes èddics
♦ → bjórveig “cervesa (originàriament ‘bol de cervesa’?)”

veig² <f. veigar, veigar>:
(kraftur, þungiforça f
um várit búaz þeir í hernað, ok er þeir váru búnir, spyrr Oddr fǫður sinn, hvar hann vísi honum til nǫkkurs víkíngs, þess er nǫkkur veig sé í. Grímr mælti: „Sóti heitir víkingr. Hann liggr suðr fyrir Skíðu. Hann er mikill fyrir sér. Hann hefir fjóra tigu skipa ok auð fjár.“ Eptir þat skilja þeir: en arribar la primavera, es varen preparar per a dur a terme una expedició de saqueig, i, quan l'hagueren acabada de preparar, l'Oddr va preguntar a son pare si (lit.: on) li podria esmentar (anomenar) un viquing en en el qual hi hagués alguna força (lítote, és a dir, que fos molt fort). En Grímur li va respondre: “Hi ha un viquing que es diu Sóti que té les seves naus ancorades al sud de Skíða (l'actual Skien, a Noruega). És un home molt important: té quaranta naus i una gran fortuna en diners”. Després, se separeren l'un de l'altre
nú fór það lið heim er honum þótti minni fylgd (var. veig) í. Hafði Ólafur konungur þar lið mikið og frítt. Voru þar flestir lendir menn úr Noregi nema þeir er áður var sagt að úr landi væru farnir eða eftir höfðu sest heima: llavors les tropes que considerava que li serien de menor ajuda se'n tornaren cap a casa. El rei Olau tenia un gran exèrcit i bonic. En ell hi havia la majoria dels lendir menn de Noruega, llevat d'aquells dels quals s'ha dit anteriorment que havien abandonat el país o que eren romasos a llurs cases

veiga·lítill, -lítil, -lítið <adj.>:
irrellevant (secundari en importància & inconsistent)
slík einvíg voru mjög algeng yrkisefni, en auðvitað áttu þau misjafnlega vel við. Er því ekki að neita, að þetta einvíg er miklu veigaminna en einvíg þeirra Menelásar og Parisar í 3. þætti, enda er mun meira undir því komið: aquesta mena de duels eren un tema molt comú [dels poemes], però, evidentment s'hi integraven de manera desigual. No es pot pas negar que aquest duel és molt menys rellevant que el duel d'en Menelau i en Paris al tercer cant, precisament perquè del seu resultat en depenia molt més

veiga·mikill, -mikil, -mikið <adj.>:
significatiu -iva, rellevant (de pes, important)
hin leynilega gifting Seifs og Heru varð mesta hugleikið viðfangsefni ýmsum skáldum og goðsagnaskrásetjurum, enda veigamikill þáttur í átrúnaði víða: el casament clandestí d'en Zeus i l'Hera fou un dels temes més cars de diversos poetes i mitògrafs en la mesura que era una part important de la religió grega a molts d'indrets
56-77   skal Íris fara ... hlut Akkils borgabrjóts (Ἶρίν ... ἔλθῃ, — Ἀχιλλῆα πτολίπορθον): Þessum kafla vildu fornir gagnrýnendur sleppa. Leaf telur þó, að fyrstu 7 ljóðl. mættu standa, en gegn 64-71 séu rök miklu veigameiri: Spádómurinn um gang styrjaldarinnar sé ekki í samræmi við aðferðir Hómers og alveg ónauðsynlegar: versos 56-77 que l’Iris vagi a ... de l'Aquil·les, l'arruïnador (el destructor) de viles: els crítics antics volien ometre aquest passatge. En Leaf, emperò, considera, malgrat aixঀ, que els set primers versos podrin conservar-se, mentre que els arguments contra els versos 64-71 són de molt major pes: la profecia sobre el curs de la guerra no concorda pas amb el mode de fer de l'Homer i són[, en conseqüència,] completament innecessaris

veigra <veigra ~ veigrum | veigraði ~ veigruðum | veigraðsér við e-u>:
(kinoka sér við, færast undanrefusar una cosa, negar-se a una cosa (recular davant una cosa)
♦ veigra sér við að gera e-ð: estar-se'n de fer una cosa, abstenir-se de fer una cosa, fer-se enrere de fer una cosa, ésser reticent a fer una cosa
þótt ég vildi hrósa mér væri ég ekki frávita (ἄφρων) því að ég væri að segja sannleika. En ég veigra mér við því til þess að (φείδεσθαι:   φείδομαι δέ, μή τις είς ἐμὲ λογίσηται ὑπὲρ ὃ βλέπει με ἢ ἀκούει [τι] ἐξ ἐμοῦ) enginn skuli ætla mig meiri en hann sér mig eða heyrir: per més que em volgués gloriar, no fóra cap insensat per tal com estaria dient la veritat. Però, me n'estic perquè no hi hagi ningú que pensi més de mi que el que veu en mi o sent de mi

veigur <m. veigs (o: veigar), no comptable>:
solidesa f
♦ það er enginn veigur í honum: <LOC FIGno serveix per res
♦ það er enginn veigur í því: <LOC FIGno serveix per res

veik:
1ª i 3ª pers. sg. pret. ind. de → víkja “cedir; anar-se'n”

veik·burða, -burða, -burða <adj. inv.>:
feble, dèbil, <LITfrèvol
þið hafið ekki hjálpað hinu veikburða (naħă'lāh ~ נַחֲלָה:   ʔɛθ־ha-nnaħˈlōθ   lɔʔ   ħizzaqˈtɛm,   אֶת-הַנַּחְלוֹת לֹא חִזַּקְתֶּם), ekki læknað hið sjúka, ekki bundið um hið særða og hvorki sótt það sem hraktist burt né leitað þess sem týndist, en hið sterka hafið þið leitt með harðri hendi: no heu ajudat la feble, ni heu guarit la malalta, no heu embenat la qui estava ferida ni anat a cercar la qui s'havia dispersat, ni cercat la perduda, sinó que heu menat la forta amb mà dura

veik·byggður, -byggð, -byggt <adj.>:
feble, dèbil, <LITfrèvol
skoðið landið og hvernig fólkið er sem í því býr, hvort það er sterkbyggt eða veikbyggt (rāˈφɛh, rāˈφāh ~ רָפֶה, רָפָה:   hɛ-ħāˈzāq   hūʔ   hă-rāˈφɛh,   הֶחָזָק הוּא הֲרָפֶה), fátt eða margt: inspeccioneu què tal és el país i el poble que l'habita; si és fort o feble, si són pocs o molts
nei, miklu fremur eru þeir limir á líkamanum nauðsynlegir sem virðast vera í veikbyggðara (ἀσθενής -ής -ές:   τὰ δοκοῦντα μέλη τοῦ σώματος ἀσθενέστερα ὑπάρχειν) lagi: no! Els membres del cos que semblen estar en un estat més feble (els qui semblen ésser de constitució més feble) sóm de molt els més necessaris

veik·geðja, -geðja, -geðja <adj. inv.>:
de caràcter feble, feble de caràcter

veiki <f. veiki, veikir. Poc emprat en pl.>:
malaltia f
♦ spánska veikin: <HISTla grip espanyola, el grip espanyol (Mall.), pandèmia que va assolar el món el 1918
♦ veikin er á háu stigi: la malaltia es troba en un estadi avançat
♦ veikin er mjög útbreidd: la malaltia està molt estesa

veikinda·dagur <m. -dags, -dagar>:
dia m de malaltia

veikinda·forföll <n.pl -falla>:
absència f [del lloc de treball] per malaltia, absentisme m laboral per malaltia

veikinda·frí <n. -frís, -frí. Gen. pl.: -fría; dat.pl.: -fríum>:
baixa f per malaltia

veikinda·fræði <f. -fræði, no comptable>:
<variant arcaica de → meinafræði “patologia” o  → sjúkdómafræði “patologia”

veikinda·hviða <f. -hviðu, -hviður. Gen. pl.: -hviða o: -hviðna>:
accés (fl./pl.: accessos) m de malaltia

veikinda·leyfi <n. -leyfis, -leyfi>:
baixa f [laboral] per malaltia

veikinda·réttur <m. -réttar, no comptable>:
dret m a gaudir de baixa per malaltia

veikinda·saga <f. -sögu, -sögur. Gen. pl.: -sagna>:
anamnesi f

veikinda·stríð <n. -stríðs, no comptable>:
batalla f contra una malaltia [llarga i greu]

veikinda·vottorð <n. -vottorðs, -vottorð>:
certificat m [mèdic] de malaltia

veikindi <n.pl veikinda>:
malaltia f
♦ vegna veikinda: per malaltia
♦ veikindin steðjuðu að honum: la malaltia el va sorprendre (el va assaltar, es va apoderar d'ell)

veiking <f. veikingar, no comptable>:
afebliment m, debilitament m (o: debilitació f)  
♦ veiking evrunnar: l'afebliment de l'euro

veikja <veiki ~ veikjum | veikti ~ veiktum | veikte-ð>:
afeblir (o: debilitar) una cosa

veikjast <veikist ~ veikjumst | veiktist ~ veiktumst | veikst>:
posar-se malalt -a
Fálka, inn góði hestr Þiðreks, nemr nú at sjá, hversu herra hans var nauðuliga staddr. Nú slítr hann í sundr taumana, er hann var bundinn með, ok hleypr til dýrsins ok fœrir svá báða fyrri fœtr sína á lendar dýrinu, at dýrit veiktist allt við ok fell náliga mjǫk svá til jarðar. Nú leggr Þiðrekr til dýrsins neðan í kviðinn, svá at hjǫltin tóku við. Nú hleypr Þiðrekr undan dýrinu, ok hefir hann nú báðar hendr blóðgar, en dýrit fellr nú dautt niðr. En áðr hafði Fasold veitt dýrinu mǫrg hǫgg, en þat stoðaði ekki at sinni, því at ekki beit, en þó vildi hann gjarna duga honum, ef hann mætti, fyrir sakar síns drengskapar. Nú stíga þeir á hesta sína ok ríða veg sinn: en Fálki, el bon cavall d'en Þiðrekr va reconèixer llavors la difícil situació en què es trobava el seu amo. Aleshores va rosegar amb les dents les seves regnes, amb què estava fermat, i quan les va haver estripades va córrer cap a la bèstia i va colpir la bèstia als costats amb els seus potons davanters de tal manera que la bèstia va flaquejar tota ella i va anar de molt poc que no caigués a terra. Aleshores en Þiðrekr va clavar la seva espasa fins a l'empunyadura al ventre de la bèstia. Després, en Þiðrekr es va acuitar a sortir de dessota la bèstia amb totes dues mans sangonents tot just abans que la bèstia no caigués morta a terra. Abans, emperò, en Fasold ja havia assestat a la bèstia mants cops d'espasa però no havien servit de res en aquella ocasió perquè l'espasa no feia cap mena d'efecte a (no feria) la bèstia, però, tot i així, l'havia volgut ajudar fins allà on pogués per mor de la seva honorabilitat (drenskapr). Quan la bèstia fou morta, pujaren tots dos a dalt de llurs cavalls i feren llur via

veikla <f. veiklu, no comptable>:
feblesa (o: debilitat) f

veikla <veikla ~ veiklum | veiklaði ~ veikluðum | veiklaðe-n>:
afeblir (o: debilitar) algú

veiklaður, veikluð, veiklað <adj.>:
afeblit -ida (o: debilitat -ada)  

veiklast <veiklast ~ veiklumst | veiklaðist ~ veikluðumst | veiklast>:
afeblir-se (o: debilitar-se)  

veikleika·merki <n. -merkis, -merki. Gen. pl.: -merkja; dat.pl.: -merkjum>:
senyal m de feblesa (o: debilitat)  

veik·leiki <m. -leika, -leikar>:
feblesa (o: debilitat) f

veiklu·legur, -leg, -legt <adj.>:
fluix -a, malaltís -issa

veiklun <f. veiklunar, no comptable>:
afebliment m

veik·lundaður, -lunduð, -lundað <adj.>:
de voluntat feble, feble de voluntat, que té una voluntat feble, sense força de voluntat

veik·lyndi <n. -lyndis, no comptable>:
manca (o: feblesa) f de voluntat

veik·lyndur, -lynd, -lynt <adj.>:
de voluntat feble, feble de voluntat, que té una voluntat feble, sense força de voluntat

veik·róma <adj. inv.>:
de veu fluixa, que té una veu fluixa

veik·trúaður, -trúuð, -trúað <adj.>:
de fe feble, que té una fe feble

veikur, veik, veikt <adj.>:
1. (óstyrkurfeble (dèbil, fluix)
♦ veik beyging lýsingarorða: <LINGla declinació feble dels adjectius
♦ veik sögn: <LINGverb m feble
♦ veikt nafnorð: <LINGsubstantiu m feble
♦ veikur vilji: voluntat f feble (o: dèbil)  
♦ vera veikur ~ veik ~ veikt í e-ð: <LOC FIGanar (o: estar) boig ~ boja per una cosa
♦ vera veikur ~ veik ~ veikt fyrir e-u: <LOC FIGtenir debilitat per una cosa
♦ þar er hann veikur ~ hún veik ~ það veikt fyrir: <LOC FIGaixò és la seva debilitat
2. (sjúkurmalalt -a (mancat de salut)
♦ vera veikur ~ veik ~ veikt á geðsmunum: haver perdut les seves facultats mentals, estar desequilibrat -ada, estar mentalment alienat -ada
♦ verða veikur ~ veik ~ veikt: posar-se malalt -a

veila <f. veilu, veilur. Gen. pl.: veilna o: veila>:
falla f, defecte m
♦ veila í e-u: el punt feble (o: dèbil) d'una cosa
hann minntist draumanna sem hann hafði dreymt um þá og sagði: „Þið eruð njósnarar, komnir til þess að finna veilur (ʕɛrˈwāh ~ עֶרְוָה:   li-rəˈʔōθ   ʔɛθ־ʕɛrˈwaθ   hā-ˈʔārɛt͡s   ˈbāʔθɛm,   לִרְאוֹת אֶת-עֶרְוַת הָאָרֶץ בָּאתֶם) í vörn landsins: se'n va recordar dels somnis que havia tingut sobre ells, i els digué: «Vosaltres sou espies! Heu vingut per a trobar els punts dèbils de les defenses del país

< veilindi <n. veilindis, veilindi>:
mala salut, salut delicada, malaltia f
♦ fyrir veilindis sökum: per [causa de] malaltia, per raó de malaltia
5 Of a ef s verur skjkur er kona er fstnu.   Ef sá maður verður sjúkur er kona er föstnuð, þá skal hann orð gera hálfum mánaði fyrr þeim manni er fastnað hefir konuna, að hann myni eigi til eiginorðs koma fyrir veilindis⁴ sökum, og eigi þarf þá konu honum heim að færa þó að það sé mælt, og segja hvað að sökum er. Þá skal eigi brullaup vera fyrr en að jafnlengd⁵, nema sá vili fyrr láta vera er konu skal eiga, og skal hann þá orð gera hálfum mánaði fyrr eða meira méli⁶, og skal hann þá sitt fé eitt til leggja. En ef honum bætist eigi á tólf mánuðum hinum næstum, þá skulu lausar vera festarnar, nema þeir vili hvorirtveggju annað. [⁴ veilindi: veiklun, heilsubrestur; ⁵ jafnlengd: sami tími á ákveðnu tímaskeiði, (hér) sami tími að ári; ⁶ mél: tími, tímabil (Oca cendrosa. Ed. Gunnar Karlsson, Kristján Sveinsson i Mörður Árnason 1992. Festaþáttur, pàg. 112) — Titulus V. De eo, si morbum inciderit ille, cui foemina desponsata est. Si ille cui foemina est desponsata morbum inciderit, semimense (ante nuptias habendas) desponsatorem certiorem faciat, quod aduersae suae ualetudinis causa, nuptias non aduenturus sit, nec foeminam istam sibi adferendam esse, quamuis ita constitutum fuerit, rationes insuper interserens, [p. 311] nuptiae tum ne prius quam anno uertente instituantur, nisi eas prius haberi optauerit ille, qui uxorem duceret, quo casu et hoc semimense, uel maiori interuallo ante nuptias habendas declarare, et propria tantum bona nuptiis insumere debet. Quodsi in proximis duodecim mensibus non conualuerit, contractus sponsalitius pro dissoluto habeatur, nisi uterque contrahentium in aliud consenserit (Oca cendrosa. Ed. J. F. G. Schlegel. Pars I (1829), Sectio VIta. De foedere coniugali. pàgs. 310-311): 5 Si l'home, amb qui una dona està promesa, es posa malalt.   Si l'home, amb qui una dona està promesa, es posa malalt, cal que [l'home que s'ha posat malalt] avisi l'home que li hagi donat la dona en prometatge, amb quinze dies d'anticipació, que no anirà a les noces per mor de malaltia, i[, quan es doni aquest cas,] no cal menar la dona a casa d'ell, encara que s'hagi emparaulat així, i cal que es faci públic el motiu pel qual es fa així. En un cas així, el casament no es farà abans que no hagi passat un any, llevat que el promès de la dona vulgui fer que sigui abans, i avisarà que vol que sigui així quinze dies abans [del casament] o en un termini major i el cost sencer del casament serà pagat exclusivament per ell. Però, si l'estat de l'home no millora en els dotze mesos següents, el prometatge es dissoldrà, llevat que totes dues parts ho vulguin altrament

veill, veil, veilt <adj.>:
1. <GENdèbil, fluix -a, feble
♦ vera veill ~ veil ~ veilt á fótum: tenir els peus delicats, tenir malament els peus
Magnús hét hinn fjórði sonur Haralds konungs. Hann fóstraði Kyrpinga-Ormur. Hann var og til konungs tekinn og hafði sinn hluta af landi. Magnús var veill á fótum og lifði litla hríð og varð sóttdauður: el quart fill del rei Haraldur es deia Magnús. En Kyrpinga-Ormur el va criar (va ésser el seu fóstri). També fou proclamat rei i tingué la seva part del país. En Magnús tenia malament els peus (tenia mal als peus) i no va viure gaire. Va morir de malaltia [al seu llit]
♦ vera veill ~ veil ~ veilt á geðsmunum: ésser mentalment inestable, no gaudir de bona salut mental
♦ vera veill ~ veil ~ veilt fyrir hjarta (o: hjartanu)<LOCestar malament del cor, estar (o: ésser) delicat -ada del cor (o: tenir el cor delicat)  
♦ vera veill ~ veil ~ veilt til heilsunnar: <LOCestar (o: ésser) delicat -ada de [la] salut (o: tenir la salut delicada)  
2. (ótryggurpoc segur -a (amb qui no es pot comptar gaire)

veimil·títa <f. -títu, -títur. Gen. pl.: -títa>:
1. terretitona f, territ menut (ocell Calidris minuta)
2. <FIGmira'm-i-no-em-toquis m & f, nyicris m & f, neulim m d'home ~ de dona

veimiltítu·legur, -leg, -legt <adj.>:
escanyolit -ida, renocat -ada, neulit -ida, desnerit -ida

vein <n. veins, vein>:
xiscle m, gemec m [agut, penetrant], clam m [de dolor] (crit agut, penetrant, esp. de dolor)
ég heyri vein (qōl ~ קוֹל:   kī   qōl   kə-ħōˈlāh   ʃāˈmaʕtī,   כִּי קוֹל כְּחוֹלָה שָׁמַעְתִּי) eins og frá jóðsjúkri konu, lík neyðarópum frumbyrju, það eru óp dótturinnar Síonar sem stendur á öndinni. Hún teygir fram hendurnar: Vei mér. Það er úti um mig. Ég fell fyrir hendi morðingja: sento crits com els d'una dona que està de part, com a crits d'angoixa d'una que infanta per primera vegada. Són els crits de la filla de Sió que panteixa. Estén les mans cap endavant. Ai de mi. Està fet de mi! Em moro davant els assassins (BMonts. = crit;   BInterc. = crit; BEvang. = crits)
og hann mun þerra hvert tár af augum þeirra. Og dauðinn mun ekki framar til vera, hvorki harmur né vein (ἡ κραυγή -ῆς:   καὶ ὁ θάνατος οὐκ ἔσται ἔτι, οὔτε πένθος οὔτε κραυγὴ οὔτε πόνος) né kvöl er framar til. Hið fyrra er farið: i ell eixugarà cada llàgrima de llurs ulls. I la mort ja no existirà ni tampoc planys ni gemecs, ni penes no existiran més. Les coses d'abans han passat (BMonts. = clams;   BInterc. = crits; BEvang. = clams)
gerðist þar þá bæði vein (ἡ οἰμωγή -ῆς:   ἔνθα δ᾽ ἅμ᾽ οἰμωγή τε καὶ εὐχωλὴ πέλεν ἀνδρῶν ǁ ὀλλύντων τε καὶ ὀλλυμένων) og fagnaðaróp af mönnum þeim, er drápu og drepnir voru, en jörðin flaut í blóði: van alçar-se gemecs i crits d'alegria per igual dels homes que mataven i eren morts, i la terra vessava (regalimava) sang
móðir Hektors fleygði hinni smágjörvu skýlu langt frá sér og reytti hár sitt. Hún veinaði mjög sárt (κωκύειν:   κώκυσεν δὲ μάλα μέγα παῖδ᾽ ἐσιδοῦσα), er hún leit son sinn. Hinn kæri faðir hans hljóðaði aumlega, og fólkið í kring bar sig illa í allri borginni með veini og hljóðum (ὁ κωκυτός -οῦ:   κωκυτῷ τ᾽ εἴχοντο καὶ οἰμωγῇ); það var því líkast, sem öll hin hálenda Ilíonsborg svældist í eldi allt frá grunni: la mare de l'Hèctor va llançar ben lluny de si el delicat vel i s'arrencava els cabells. Gemegava amb gran dolor en veure son fill. Son pare estimat cridava planyívolament i la gent a llur voltant perdia la continença per tota la citat amb gemecs i laments. Tot semblava de debò talment com si l'elevada ciutat d'Ílion es consumís en el foc des dels fonaments
♦ → lostavein “gemec[s] de plaer”

veina <veina ~ veinum | veinaði ~ veinuðum | veinað>:
1. (stynja, kveinagemegar (esp. de dolor)
hver barmar sér? Hver veinar ( ~ :   lə-ˈmī   ʔăˈβōi̯,   לְמִי אֲבוֹי)? Hver á í stælum? Hver kvartar? Hver fær sár að þarflausu? Hver rauð augu?: qui es lamenta? Qui gemega? Qui té baralles? Qui es queixa? Qui rep ferides sense necessitat? Qui [té els] ulls vermells?(BMonts. = per a qui [són] els «Oi! oi!»?;   BInterc. = de qui [són] els uis?; BEvang. = per a qui [seran] els uis?)
móðir Hektors fleygði hinni smágjörvu skýlu langt frá sér og reytti hár sitt. Hún veinaði mjög sárt (κωκύειν:   κώκυσεν δὲ μάλα μέγα παῖδ᾽ ἐσιδοῦσα), er hún leit son sinn. Hinn kæri faðir hans hljóðaði aumlega, og fólkið í kring bar sig illa í allri borginni með veini og hljóðum (ὁ κωκυτός -οῦ:   κωκυτῷ τ᾽ εἴχοντο καὶ οἰμωγῇ); það var því líkast, sem öll hin hálenda Ilíonsborg svældist í eldi allt frá grunni: la mare de l'Hèctor va llançar ben lluny de si el delicat vel i s'arrencava els cabells. Gemegava amb gran dolor en veure son fill. Son pare estimat cridava planyívolament i la gent a llur voltant perdia la continença per tota la citat amb gemecs i laments. Tot semblava de debò talment com si l'elevada ciutat d'Ílion es consumís en el foc des dels fonaments
en yfir hana sveif (ἀμφεχύθη) sárlegur (θυμοφθόρον) harmur (ἄχος), hún hafði ekki mátt til að setjast á stól, þó margir væri í húsinu, heldur settist hún niður á þröskuld (ἐπ᾽ οὐδοῦ) hins velsmíðaða (πολυκμήτου) herbergis, veinaði og grét (ὀλοφύρεσθαι ~ ὀλοφυρόμενος -ένη -όμενον:   οἴκτρ᾽ ὀλοφυρομένη) aumkvunarlega (οἴκτρ᾽): en kringum hana voluðu (μινυρίζειν:   περὶ δὲ δμῳαὶ μινύριζον πᾶσαι) allar ambáttirnar, sem í húsunum (κατὰ δώματ᾽) voru, ungar og gamlar. Þá kveinaði (γοόωσα) Penelópa hástöfum (ἁδινὸν) og talaði til þeirra: però sobre ella planava un dolor amarg, no tenia força per a asseure's a una cadira, encara que n'hi havia mantes dins la casa, sinó que es va asseure al llindar de la cambra ben treballada, cridant de dolor (gemegant ?) i plorant planyívolament: i al seu voltant ploriquejaven totes les esclaves que hi havia, joves i velles, a les cases. Aleshores la Penèlope es va lamentar amb veu forta i els digué (l'original només parla d’ ὀλοφύρεσθαι ‘gemegar, plànyer-se, queixar-se’, que el traductor, l'Sveinbjörn Egilsson, va desdoblar en veina og gráta)
♦ veina af kvöl: plorar de dolor
vei heiðingjunum sem rísa gegn þjóð minni. Almáttugur Drottinn mun refsa þeim á degi dómsins. Hann mun senda eld og orma í líkama þeirra. Þeir munu veina (κλαίειν ~ κλαύσεσθαι:   καὶ κλαύσονται ἐν αἰσθήσει ἕως αἰῶνος) af kvöl um eilífðai dels [pobles] gentils que s'alcin contra el meu poble! El Senyor totpoderós els castigarà el dia del judici. Enviarà foc i cucs a llurs cossos. Ploraran de dolor per sempre
2. (harma, kveinaplànyer-se (lamentar-se, fer crits de lament)
3. (æpa, öskraxisclar, cridar (fer un crit penetrant, esp. de dolor, però no únicament)
Guðrún var sofnuð í faðmi Sigurðar en vaknaði við óumrœðiligan harm, er hon flaut í hans blóði. Ok svá veinaði⁴⁷ hon með grát ok harmtǫlur, at Sigurðr reis upp við hœgendit ok mælti <...> [⁴⁷ ‘hreinaði’ Hs.   ursprünglich, aber wohl verbessert (zu ‘veinaði’? Ol); ‘kveinaði’ Fas, B, R; ‘veinaði’ Ol, F. (VS, ed. Uwe Ebel 1997, cap. 32, pàg. 79): la Guðrún s'havia adormit entre els braços d'en Sigurðr i es va despertar amb un dolor indicible quan va quedar amarada en la sang d'ell. I xisclava plorant i lamentant-se (o: es planyia amb tals plors i laments que...) de tal manera que en Sigurðr es va incorporar, recolzant-se en el seu coixí i li va dir <...>
♦ veina af sársauka: xisclar de dolor
♦ veina (o: hljóða; o: æpa) upp yfir sig: llançar (o: fer) un xiscle, posar-se a xisclar
drengurinn fór ofan að ánni til að þvo fæturna í fljótinu. Þá stökk risavaxinn fiskur upp úr ánni og ætlaði að bíta fótinn af unga manninum sem veinaði upp yfir sig (κράζειν ~ κρᾶξαι:   ἰχθὺς μέγας <...> ἐβούλετο καταπιεῖν τὸν πόδα τοῦ παιδαρίου, καὶ ἔκραξεν)el noi va baixar fins al riu a rentar-s'hi els peus. Aleshores va saltar fora del riu un peix gegantí que volia arrencar-li un peu al jove
  El traductor ha de decidir, en cada cas i si el context no ajuda, si entén el verb en el sentit de gemegar, en el sentit de plànyer-se, lamentar-se o en el sentit de fer un crit penetrant, xisclar. A tot això s'hi afegeix encara que, en certs casos, el significat del verb -que pertany al cabal patrimonial del norrè- sembla estar influït per l'alemany o el baix-alemany weinen ‘plorar’.  
     

veinandi, veinandi, veinandi <adj.>:
xisclant

veipa <veipa ~ veipum | veipaði ~ veipuðum | veipað>:
<COL·LOvapejar

veira <f. veiru, veirur. Gen. pl.: veira>:
<BIOL & INFORMvirus m

veiru·fræði <f. -fræði, no comptable>:
virologia f

veiru·fræðingur <m. -fræðings, -fræðingar>:
viròleg m, viròloga f

veiru·stofn <m. -stofns, -stofnar>:
soca f de virus

veisa <f. veisu, veisur. Gen. pl.: veisa>:
1. (fen, forað, fúamýrifangar (o: fangal) m, aiguamoll m [som] (indret enfangat, aigualós, patamoll som)
nú leið sá dagur og þar til sá dagur kom sem Spes skyldi vinna eiðinn. Þá býður hún til öllum sínum vinum og frændum og setti sig til með hinum bestum klæðum er hún átti. Margar dýrar konur gengu með henni. Þá voru á votviðri mikil. Vegurinn var votur og ein veisa mikil yfir að fara áður en til kirkju kæmi. Og svo sem Spes og skari hennar kemur fram að veisunni var þar fyrir fjölmenni mikið og fjöldi fátækra manna er sér báðu ölmusu því að þetta var almenningsstræti. Allir þóttust þeir skyldir vera að fagna henni sem kunnu og báðu henni góðs fyrir það er hún hafði þeim oft vel við hjálpað. Þar var einn stafkarl milli annarra fátækra manna, mikill vexti og hafði sítt skegg: així i doncs va passar aquell dia i el temps fins que va arribar el dia en què l'Spes havia de prestar el jurament. Va convidar a l'acte tots els seus amics i parents i es va habillar amb els millors vestits que tenia. L'hi acompanyaren moltes de dames distingides. Feia un temps molt humit. El camí era moll i s'havia de travessar un extens indret fangós (aigualós) abans d'arribar a l'església. I així que l'Spes i el seu grup d'acompanyants va arribar al fangal, s'hi trobava una gran gernació i un gran nombre de pobres que demanaven una almoina perquè era un camí molt concorregut. Tots es consideraven en l'obligació de saludar-la de la manera més afectuosa que sabien i li desitjaven el bo i millor perquè ella els havia ajudat sovint en molts d'afers. Entre els altres pobres hi havia un vell captaire, de gran estatura i llarga barba
var þat einn dag, at Sigurðr Fáfnisbani reið til einhverrar stefnu, þá reið hann í einhverja veisu, en hestrinn Grani hljóp upp svá hart, at í sundr stǫkk brjóstgjǫrðin ok fell niðr hringjan. En er ek sá, hvar at hún glóaði í leirinum, tók ek upp ok fœrða ek Sigurði, en hann gaf mér. Hafi þér nú fyrir litlu sét þetta sama gull. Þá stǫkk Sigurðr af baki, en ek strauk hest hans, ok þó ek leir af honum, ok tók ek einn lepp ór tagli hans til sýnis vaxtar hans": un dia que en Sigurðr, el matador d'en Fáfnir, es dirigia, muntat en el seu cavall Grani, a algun compromís al qual havia estat convocat, va entrar a un fangar i el seu cavall Grani va sortir-ne d'un salt fet d'una manera tan enèrgica que la cingla es va esqueixar i la sivella en va caure en terra. I quan la vaig veure brillant en el fang, la vaig aixecar i la vaig portar al Sigurðr, el qual[, emperò,] la me donà. Vós haveu vist, no fa gaire, aquesta mateixa joia d'or. Aleshores en Sigurðr va baixar de la gropa, i jo vaig estrijolar el seu cavall i el vaig netejar de fang i vaig agafar un floc [de crins] de la seva cua per tenir una mostra de les seves mides̵ (vocabulari: #1. vǫxtr hans: Entenc que hans fa referència a les dimensions de la cua del cavall i no al propi cavall. Si, emperò, entenem que hans fa referència al cavall Grani, aleshores la traducció fóra: per tenir una mostra de l[a descomunal] estatura [del cavall])
204. Af sókn konungs. Þá er Hákon konungr kom jafnfram Kórsbrœðragǫrðum í ofanverðar geilarnar, þar var fyrir hertoginn á hesti, ok mjǫk mart manna með hánum. Ok er þeir mœttusk, varð nǫkkurr staðr á, svá at hvárigir réðu til annarra. Stóðu Birkibeinar í veisu nǫkkurri ok þó neðar meirr, en Varbelgir váru á brúinni ok strætinu, ok var þar nǫkkuru þurrara. Kirkjugarðshliðit var at baki Birkibeinum, ok var þat fullt af Varbelgjum (Vargbelgjum). Undir merki Hákonar konungs váru nær tuttugu menn. Var hann þá mjǫk háskasamliga kominn, er hertuginn var fyrir ofan með marga menn, en fullt garðshliðit at baki hánum af Varbelgjum. Gerði Guð þá mikla miskunn við konunginn, er hvárigir réðu á hann, þvíat, ef aðrir hvárir hefði á ráðit, þá væri hann skjótt sigraðr at líkendum, ok þeir menn, sem með hánum váru. Hákon konungr vísaði sínum mǫnnum í mót kirkjugarðshliðinu, en hann sjálfr ok merkit sneri upp í móti hertuganum. Var þá mikill vápnaburðr við kirkjugarðshliðit af grjóti ok skotum, er Birkibeinar báru inn í kirkjugarðinn, en Varbelgir út í móti. Svá kvað Óláfr hvítaskáld <...>: 204. De l'atac del rei. Quan el rei Hákon va arribar a dalt del congost (camí fondo (?) que es trobava davant els horts dels canonges, es va trobar el duc al davant, muntat a cavall, i, amb ell, un gran nombre d'homes que l'acompanyaven. I quan es varen topar, es va produir una pausa fins que cadascun dels dos bàndols va carregar contra l'altre. Els Cames-de-beç es trobaven en un indret fangós i en una posició més avall que els altres, mentre que els Pells-de-llop es trobaven situats a dalt del pont i al camí ral, on el terreny era molt més eixut. El portal del cementiri es trobava a l'esquena dels Cames-de-beç i era ple de Pells-de-llop. Sota l'estendard del rei Hákon hi devia haver devés vint homes. El rei[, així i doncs,] es trobava en una situació perillosa per tal com el duc era davant ell amb una gran mainada i tenia els Pells-de-llop al darrere que omplien tot l'espai del portal del cementiri. Aleshores Déu va obrar gran misericòrdia amb el rei per tal com cap de les dues hosts (la qui tenia al davant i la qui tenia al darrere) el va atacar, car, si una de totes dues hosts l'hagués atacat, el més probable és que aviat hagués resultat vençut, ell i els homes que eren al seu costat. El rei Hákon va indicar (manar) als seus homes que carreguessin contra el portal del cementiri, mentre que ell mateix, amb l'estendard (o sigui, amb el portaestendard i els homes que el defensaven) es va girar contra el duc. Davant el portal del cementiri aleshores es va produir una gran topada d'armes (una aferrissada batalla) amb les pedres i els projectils que els Cames-de-beç llançaven cap a l'interior del cementiri i els que els Pells-de-llop en llançaven cap a fora contra ells. Així ho va cantar l'Olau l'escalda blanc <...> (vocabulari: #1. Varbelgir: En Baetke 19874, pàgs. 699-701, no dóna pas entrada a aquest mot, i tampoc no ho fa en Fritzner III (1896), pàgs.867a-871a. Només en Peter Frederik Suhm 1808, pàg. 656, indica: Ordet Varbelger (Vargbelgir) betyder altsaa lumske Fiender eller Røvere; thi begge Deele ligge i den uegentlige Bermærkelse af Ordet Varg eller Ulv)
2. (renna, skurðursíquia  (o: séquia) f (rec, reguer)
eptir þetta hǫgg flýðu heiðingjarnir, allir sem næst stóðu konunginum. Gefsk nú Rémundi vegr fram at, þar sem konungrinn sat á sínum hesti. Tók hann nú til konungsins með sinni hœgri hendi ok lypti honum burt ór sǫðlinum, reið síðan aptr til sinna manna ok kastaði honum háðuliga niðr á vǫllinn (ɔ: í eina fúla veisu), svá at hann stóð lengi á hǫfðinu. Ok eptir þenna atburð flýðu allir heiðingjar, sem eptir váru, ok hugðu konung dauðan: després d'aquest cop d'espasa, tots els pagans que es trobaven a prop del rei, varen fugir. Llavors s'obrí al Rémundr un camí fins allà on el rei seia a dalt del seu cavall. Llavors va agafar el rei amb la seva mà dreta i, aixecant-lo de la sella, va tornar amb ell cap als seus i el va llançar ignominiosament al terra (ɔ: a una síquia pudenta), de manera que va quedar cap per avall una bona estona. I després d'aquest fet tots els pagans que encara quedaven varen fugir creient que el rei era mort

veisla <f. veislu, veislur. Gen. pl.: veislna>:
1. (gildi, matarboðbanquet m (festí, sarau)
♦ bjóða e-m til veislu: convidar algú a un banquet
♦ bjóða til veislu: oferir un banquet, fer un convit
♦ búa [e-m] veislu: preparar un banquet, una festa o un convit [per a algú o a algú]
♦ búa til veislu: preparar un banquet, una festa o un convit
en þér hinir bíðið hér allir saman, og gerið boð inn til ambáttanna að búa til veizlu (πένεσθαι δαῖτα:   εἴπατε δ᾽ εἴσω ǁ δμῳῇσιν κατὰ δώματ᾽ ἀγακλυτὰ δαῖτα πένεσθαι) í hinum ágætu herbergjum, bera að bekki og eldivið og tært vatn: però tots els altres, espereu-vos aquí plegats i doneu ordre a les serventes que hi ha dedins perquè preparin un banquet dins les excel·lents cambres i que hi portin bancs i llenya i aigua clara
♦ efna til veislu: preparar un banquet
en biðlarnir efnuðu til veizlu (πένεσθαι δαῖτα:   μνηστῆρες δὲ δόμον κάτα δαῖτα πένοντο) í stofunni; drógu þeir nú dár að honum, og móðguðu hann í orðum: però els pretendents preparaven el banquet dins la sala
♦ fara [með e-m] til veislu: anar [amb algú] a un banquet, convit o festa
♦ gera veislu: fer un festí
♦ halda e-m veislu: oferir un banquet a algú
♦ koma [með e-m] til veislu: acudir [amb algú] a un banquet, convit o festa
♦ setjast að veislu: assistir a un banquet (asseure's a taula per assistir a banquet, festí o convit), entaular-se en un banquet
♦ sitja að veislu: assistir a un banquet (seure a taula assistint a banquet, festí o convit), estar entaulat -ada assistint a un banquet
♦ slá upp [mikill] veislu fyrir e-n: oferir un [gran] banquet a algú
sonur Abúbs tók á móti þeim í litlum kastala sem hann hafði reist og nefndi Dok. Hann hugsaði flátt, sló upp mikilli veislu (ὁ πότος -ότου:   καὶ ἐποίησεν αὐτοῖς πότον μέγαν) fyrir gestina en kom mönnum fyrir á laun í húsinu: el fill de l'Abub els rebé a la petita fortalesa anomenada Doc, que ell havia construït. Obrava traïdorament. Va parar un gran banquet als seus hostes i va disposar homes d'amagat dins l'edifici
♦ spilla veislu <= Dat.>aigualir (o: espatllar) una festa
♦ söngurinn og dansleikurinn eru veizlunnar prýði: <LOCel cant i la dansa són els ornaments d'un banquet (o: d'un convit; o: d'un festí)  
♦ taka veislu: assistir a un banquet
Hákon tók veizlu, þá er þeir kómu, í Storð á Fitjum, ok var hann leyndr þessum tíðendum ok allir hans menn, allt þar til er skipin sigla sunnan ok eigu nú skammt til eyjarinnar. Þá sat Hákon konungr yfir borðum: quan [els fills de la Gunnhildr] varen arribar a Storð, a les Fitjar, en Hákon estava assistint a un banquet celebrat en honor seu, però la notícia de l'arribada dels fills de la Gunnhildr li fou amagada a ell i a tots els seus acompanyants fins que els vaixells [dels fills de la Gunnhildr], procedents del sud, no es varen trobar a poca distància de l'illa. En aquells moments el rei Hákon seia a taula [presidint el banquet]
en á morgun snemma skulum vér allir ganga á þing og halda samkomu: skal eg þá einarðlega kveða upp vilja minn, að þér skuluð burt fara úr húsum mínum; þér skuluð taka aðrar veizlur (ἡ δαίς δαιτός:   ἄλλας δ᾽ ἀλεγύνετε δαῖτας, ǁ ὑμὰ κτήματ᾽ ἔδοντες, ἀμειβόμενοι κατὰ οἴκους) og eyða fé yðru sjálfra, og fari hverir til annarra að heimboðum: però, a trenc d'alba, sortirem tots plegats afer una assemblea i tindrem col·lotge: llavors jo, us anunciaré obertament i francament la meva voluntat: que sortiu de les meves cases. Assistiu a uns altres banquet i dilapideu els vostres propis béns i que cadascun de vosaltres vagi a cals altres a llurs festins (vagi convidat a cals altres)
♦ → blótveisla “banquet sacrificial”
2. (boð, partí, veisluhöld, samkvæmifesta f (privada o limitadament pública)
♦ gera veislu: fer una festa
♦ halda veislu: fer una festa
♦ öl- og grillveisla: festa a base de carn torrada i cervesa
♦ → drykkjuveisla “banquet, convit o festa en què hom hi beu sobretot begudes alcohòliques, συμπόσιον”
♦ → fjölskylduveisla “festa familiar, celebració familiar”
♦ → grillveisla “barbacoa, torrada de carn, graellada de carn”
♦ → svallveisla “orgia, disbauxa, bacanal, ἀσωτία καὶ κῶμοι”
♦ → ölveisla “festa de cervesa, ‘cervesada’”
3. (gestaboð, heimaboðconvit m (menjada festosa amb convidats)
♦ → brúðkaupsveisla “convit de noces”
♦ → jólaveisla “convit dels iol
4. (aðstoð, hjálpajut m (ajuda, suport)
♦ → liðveisla “concessió d'ajut”
5. <HISTveizla f, hospitalitat deguda al rei per part dels seus feudataris o al bisbe per part dels preveres de la seva diòcesi. Hom es podia dispensar de l'obligació de rebre el rei o el bisbe (i llurs seguicis) pagant uns diners ‘substitutoris’ que rebien el nom de veizlufé o veizlugjǫld
Haraldur konungur fór einn vetur að veislum um Upplönd og lét búa sér til jólaveislu á Þoptum. Jólaaftan kom Svási fyrir dyr þá er konungur sat yfir borði og sendi konungi boð að hann skyldi út ganga til hans: un hivern, el rei Haraldur recorria els Upplönd, les Terres Altes, fent-hi les [acostumades] visitacions [als seus vassalls o súbdits] i va fer que li preparessin el banquet dels iol a Þoptar (el modern Tofte). El vespre de Nadal, quan el rei ja seia a taula, l'Svási es va presentar davant les portes i va enviar al rei el missatge que sortís a fora per parlar amb ell (vocabulari: #1. veislur: Cf. en Baetke 19874, pàg. 710: <...> Bewirtung, die dem König von seiten seiner Lehnsleute, dem Bischof von seiten der Priester zusteht: konungr ætlaði at fara um vetrinn at veizlum yfir landit; biskupar tóku veizlur af prestum)
þá mælti konungur: "Hverfum þar frá," segir hann. "Sé eg þá ráð til. Eftir jólin mun eg fara á veislur og far þú með mér og muntu þar sjá margar kurteisar konur og ef eigi eru konungbornar þá mun eg fá þér einhverja": el rei aleshores li va dir: “apartem-nos, doncs, d'aquesta idea”, va dir-li, “hi veig una altra solució. Després de Nadal, sortiré a fer les veizlur, ço és, les visitacions. Acompanya-m'hi i veuràs mantes dones corteses i, si no són de sang reial, te'n donaré una per esposa” (cf. en Baetke 19874, pàg. 710: 4. Bewirtung, die dem König von seiten seiner Lehnsleute, dem Bischof von seiten der Priester zusteht: konungr ætlaði at fara um vetrinn at veizlum yfir landit)
þá er Óláfr konungr hafði sent þá Bjǫrn austr í Gautland, þá sendi hann marga menn til Upplanda með þeim erendum at boða [p. 64] veizlur fyrir sér, ok ætlaði hann at fara um vetrinn at veizlum yfir landit, þvíat þat hafði verit siðr hinna fyrri konunga at fara á veizlur upp í nánd markbyggðinni (Óláfs saga ins helga, Flateyjarbók II, cap. 56, pp. 63-64): quan el rei Olau va enviar en Bjǫrn i els seus homes a llevant, al Gautland, també va enviar un grup nombrós d'homes als Upplǫnd, les Terres Altes, amb la missió que hi fessin preparar per a ell les visitacions, ja que tenia la intenció de fer visitacions per la contrada [dels Upplǫnd] durant l'hivern, per tal com havia estat costum dels seus predecessors en el tron de pujar a les proximitats de la comarca dels grans boscos a fer-hi visitacions
þat kærðu ok lærðir menn, at biskupar tóku veizlur eða lausnir af prestum, þótt þeir kvæmi eigi í fylkit (Hákonar saga Hákonarsonar, cap. 255, pp. 21)eels clergues també es varen queixar que els bisbes exigien als preveres el pagament del cost de les visitacions -o d'una taxa d'exempció-, encara que ells, els bisbes, no anessin pas a llur fylki
6. <HIST = lénveizla f, benefici -en el sentit antic del terme, és a dir, càrrec de què el rei investeix o proveeix algú, amb les seves rendes annexes
♦ gefa (o: veita) e-m veizlur: donar beneficis -en el sentit antic de la paraula- a algú
Eiríkur jarl Hákonarson og bræður hans og margir aðrir göfgir frændur þeirra fóru af landi á brott eftir fall Hákonar jarls. Fór Eiríkur jarl austur í Svíþjóð á fund Ólafs Svíakonungs og fengu þeir þar góðar viðtökur. Veitti Ólafur konungur þar jarli friðland og veislur stórar svo að hann mátti þar vel halda sig í landi og lið sitt: el iarl Eiríkur Hákonarson i els seus germans, així com molts altres parents nobles d'ells, a la mort del iarl Hákon marxaren fora del país. El iarl Eiríkur va marxar a Suècia a la cort del rei Olau de Suècia, on ell i els seus hi foren molt ben rebuts. El rei Olau [de Suècia] va atorgar (concedir) al iarl friðland (terres on viure sense ésser molestat durant el seu exili, terres d'asil) i grans beneficis (generoses rendes), de manera que ell i el seu seguici poguessin mantenir-se bé en el seu regne. L'escalda Þórður Kolbeinsson esmenta així aquest fet <...>
Hákon jarl var kvinnamaður mikill og átti mörg börn. Ragnhildur hét dóttir hans. Hana gifti hann Skofta Skagasyni bróður Þóru. Jarl unni Þóru svo mikið að hann gerði sér svo miklu kærri en aðra menn frændur Þóru og var þó Skofti mágur hans mest metinn af öllum frændum hennar. Jarl veitti honum stórar veislur á Mæri. En hvert sinn er þeir voru í leiðangri þá skyldi Skofti leggja skip sitt næst skipi jarls en engum skyldi það hlýða að leggja skip milli skipa þeirra: el iarl Hákon era molt femeller i tenia molts de fills. Una de les seves filles es deia Ragnhildur. La va casar amb l'Skofti Skagisson, el germà de la [seva dona, la] Þóra. El iarl estimava la Þóra tant mostrava el seu favor als parents de l Þóra molt més que a qualssevol altres, però, de tots els parents de la Þóra, el seu cunyat l'Skofti era el qui més apreciava de tots els parents d'ella. el iarl li va concedir grans terres i beneficis al Mæri. I, cada vegada que sortien d'expedició de guerra, l'Skofti havia de col·locar el seu vaixell al costat del del iarl i no permetia que ningú gosés posar el seu vaixell entre els d'ells dos (vocabulari: #1. kær: Cf. en Baetke 19874, pàg. 356: gera e-n kæran sér   sich jemanden geneigt, zum Freund machen; #2. hlýða: Cf. en Baetke 19874, pàg. 263: engum skal hlýða   keiner soll es wagen)
eftir fall Ólafs Tryggvasonar gaf Eiríkur jarl grið Einari þambarskelfi, syni Eindriða Styrkárssonar. Einar fór með jarli norður í Noreg, og er sagt að Einar hafi verið allra manna sterkastur og bestur bogmaður er verið hafi í Noregi og var harðskeyti hans umfram alla menn aðra. Hann skaut með bakkakólfi í gegnum uxahúð hráblauta er hékk á ási einum. Skíðfær var hann allra manna best. Hinn mesti var hann íþróttamaður og hreystimaður. Hann var ættstór og auðigur. Eiríkur jarl og Sveinn jarl giftu Einari systur sína Bergljótu Hákonardóttur. Hún var hinn mesti skörungur. Eindriði hét sonur þeirra. Jarlar gáfu Einari veislur stórar í Orkadal og gerðist hann ríkastur og göfgastur í Þrændalögum og var hann hinn mesti styrkur jörlunum og ástvinur: a la mort del [rei] Olau Tryggvason, el iarl Eiríkur va donar treva i pau a l'Einar þambarskelfir (‘Vibrador de la corda de l'arc’, ja que tenia el costum de fer vibrar la corda de l'arc abans de tirar-hi una fletxa per comprovar si la corda estava ben tibada. Sobre la seva perícia com a arquer i la seva ardidesa, cf. el capítol 108 de la Història del rei Olau Tryggvason), fill de l'Eindriði Styrkársson. L'Einar va acompanyar el iarl al nord de Noruega. Es conta que l'Einar era un home inimaginablement fort i el millor arquer que hi ha hagut a tota Noruega. La seva perícia amb l'arc superava la de qualsevol altre home: havia estat capaç de travessar amb un matràs la pell fresca d'un bou acabat d'escorxar que penjava d'un pal (d'una biga). Esquiant també era millor que qualsevol altre i posseïa un inigualable domini de les íþróttir i una incomparable ardidesa (valentia). Era d'alt llinatge i acabalat. Els iarls Eiríkur i Sveinn varen donar llur germana Bergljót Hákonardóttir per muller a l'Einar. La Bergljót era la dona més excepcional que un pugui imaginar-se. Tingueren un fill que es va dir Eindriði. Els iarls donaren a l'Einar grans beneficis (=terres amb les rendes annexes) a la vall d'Orkadalur i aviat es va haver fet l'home més poderós i més ben considerat dels Þrændalög i fou el major suport dels iarls i llur millor amic
maður hét Áslákur Fitjaskalli, kynstór og ríkur. Skjálgur faðir Erlings og Áskell faðir Ásláks voru bræðrasynir. Áslákur var mikill vinur Ólafs konungs og setti konungur hann niður á Sunn-Hörðalandi, fékk honum þar lén mikið og veislur stórar og bað konungur hann halda til fulls við Erling. En það varð ekki þannug þegar er konungur var ekki nær. Varð þá Erlingur einn að ráða svo sem hann vildi þeirra í milli. Var hann ekki að mjúkari að Áslákur vildi sig fram draga hjá honum. Fóru þeirra skipti svo að Áslákur hélst ekki við í sýslunni. Fór hann á fund konungs og segir honum frá viðskipti þeirra Erlings: hi havia un home que es deia Áslákur fitjaskalli (‘en Cap-pelat de Fitjar’). Era un home d'alt llinatge i poderós. L'Skjálgur, el pare de l'Erlingur, i l'Áskell, el pare de l'Áslákur, eren cosins germans per part de pare. L'Áslákur era molt amic del rei Olau i el rei el va instal·lar al Hörðaland meridional, donant-li allà un gran feu i grans beneficis. El rei li va manar que s'hi mantingués ferm ("parés els peus a") de totes totes davant l'Erlingur. Però la cosa no va anar així de seguida que el rei Olau va deixar de trobar-se a prop perquè l'Erlingur havia d'imposar sempre la seva voluntat totsol entre ells dos. I l'Erlingur no es va mostrar pas més diposat a cedir quan l'Áslákur va voler acréixer el seu poder al seu costat. Llurs picabaralles varen acabar per fer que l'Áslákur ja no ho aguantés més a la sýsla (en el seu càrrec): Va anar a veure el rei i li va explicar les disputes que hi havia entre ell i l'Erlingur (vocabulari: #1. til fulls: Cf. en Baetke 19874, pàg. 168: halda (sik) til fulls við e-n   sich jmd. gegenüber behaupten, jmd. gegenüber sein Recht wahren; til fulls, at, með fullu   völlig, vollständig, ganz und gar, voll und ganz. Ibíd., pàg. 226: halda við e-m   jemandem standhalten: haldask við (e-m)   sich (gegen jemanden) halten, behaupten )
♦ hafa veizlur af konungi: rebre beneficis del rei
Eiríkur jarl orti fyrir því ekki á að berjast við Erling að hann var frændstór og frændmargur, ríkur og vinsæll. Sat hann jafnan með fjölmenni svo sem þar væri konungshirð. Erlingur var oft á sumrum í hernaði og fékk sér fjár því að hann hélt teknum hætti um rausn og stórmennsku þótt hann hefði þá minni veislur og óhallkvæmri en um daga Ólafs konungs mágs síns: el iarl Eiríkur s'abstenia d'atacar l'Erlingur perquè aquest tenia nombrosos parents i poderosos, i[, ell mateix, era] poderós i estimat de la gent. [Per si amb això no n'hi hagués prou, el iarl Erlingur] sempre estava envoltat de molts d'homes, com si es tractés de la hirð d'un rei. L'Erlingur els estius sovint sortia d'expedició de guerra [i saqueig], i durant aquestes expedicions aconseguia el botí necessari per continuar mantenint (portant) la seva acostumada sumptuositat i magnificència, encara que, en aquells temps, les seves terres (els seus beneficis) eren menors i les rendes que n'obtenia menys profitoses que les que tenia en temps del rei Olau, el seu cunyat (vocabulari: #1. yrkja á: Cf. en Baetke 19874, pàg. 763: jarlinn orti ekki á at berjask við hann   der Jarl machte keinen Versuch, unterließ es, sich mit ihm zu schlagen; #2. óhallkvæmur: Cf. en Baetke 19874, pàg. 224: hald-kvæmligr (-kœmligr), -kvæmr adj.   nützlich, vorteilhaft, passend, gut. Ibíd., pàg. 455, no hi dóna pas entrada a l'adjectiu corresponent negat amb el prefix ó-)

veislu·borð <n. -borðs, -borð>:
taula f d'una festa o d'un banquet o convit
konungurinn stóð upp frá veisluborðinu (τὸ συμπόσιον -ίου:   ὁ δὲ βασιλεὺς ἐξανέστη ἐκ τοῦ συμποσίου εἰς τὸν κῆπον ǁ miʃˈtēh   ha-i̯ˈʝaʝin ~ מִשְׁתֵּה הַיַּיִן:   wə-ha-mˈmɛlɛχ   qām   ba-ħămāˈθ-ō   mi-mmiʃˈtēh   ha-i̯ˈʝaʝin   ʔɛl־ginˈnaθ   ha-bbīˈθān,   הַמֶּלֶךְ קָם בַּחֲמָתוֹ, מִמִּשְׁתֵּה הַיַּיִן, אֶל-גִּנַּת, הַבִּיתָן) [í reiði, בַּחֲמָתוֹ] og fór út í garðinn en Haman grátbað drottninguna um vægð því að honum var ljóst að illa horfði fyrir honum: el rei s'aixecà [furiós] de la taula] del convit i sortí al jardí. Però l'Aman va implorar gràcia a la reina perquè li resultava evident que la cosa pintava malament per a ell
um rétta hegðun við veisluborð: del comportament correcte en una taula de banquet (durant un convit, un banquet)
♦ sitja að veisluborði: celebrar un banquet, un convit

veislu·búinn, -búin, -búið <adj.>:
vestit -ida de festa

veislu·búningur <m. -búnings, -búningar>:
vestit m de festa
lagði hún af sér hærusekkinn og afklæddist ekkjubúningnum, þvoði sér hátt og lágt og smurði sig dýrindis ilmsmyrslum. Þá greiddi hún hár sitt, faldaði höfuðið og fór í veislubúning (τὰ ἱμάτια τῆς εὐφροσύνης:   καὶ ἐνεδύσατο τὰ ἱμάτια τῆς εὐφροσύνης αὐτῆς) þann sem hún hafði klæðst meðan Manasse maður hennar var á lífi: en

veislu·dagur <m. -dags, -dagar>:
dia m de convit o banquet
þetta gerðu þeir á þrettánda degi mánaðarins adar en tóku sér hvíld fjórtánda dag mánaðarins og gerðu hann að hátíðar- og veisludegi. Gyðingar þeir sem bjuggu í Súsa höfðu hins vegar safnast saman bæði þrettánda og fjórtánda dag mánaðarins. Fimmtánda daginn tóku þeir sér hvíld og gerðu þann dag að fagnaðar- og veisludegi. Vegna þessa hafa Gyðingar í afskekktum sveitaþorpum þann sið að gera sér fjórtánda dag mánaðarins adar að hátíðar-, veislu- og gleðidegi (ʝōm   miʃˈtɛh ~ יוֹם מִשְׁתֶּה:   ʕɔˈɕīm   ʔēθ   ʝōm   ʔarbāˈʕāh   ʕāˈɕār   lə-ˈħɔδɛʃ   ʔăˈδār   ɕimˈħāh   ū-miʃˈtɛh   wə-ˈʝōm   tˁōβ,   עֹשִׂים אֵת יוֹם אַרְבָּעָה עָשָׂר לְחֹדֶשׁ אֲדָר, שִׂמְחָה וּמִשְׁתֶּה וְיוֹם טוֹב) og skiptast menn þá á matargjöfum: això varen fer el dia tretze del mes d'adar, i el dia catorze del mes reposaren i el celebraren com un dia de festa i de convits. Els jueus que vivien a Susa, en canvi, s'havien reunit els dies tretze i catorze d'aquell mes. El dia quinze reposaren i el celebraren com un dia d'alegria i de convits. És per això que viuen a viles apartades tenen el costum de celebrar el dia catorze del mes d'adar com un dia de festa, de convits i d'alegria i s'obsequien els uns als altres amb regals de menjar
það var háttur Sæmundar að hann hafði veisludag hvern vetur Nikulásmessu og bauð til öllu stórmenni þar í sveit. Sæmundur sat jafnan á miðjan bekk en skipaði Lofti frænda sínum utar frá sér hið næsta en Björn sat gagnvert Sæmundi á annan bekk í öndvegi. Þar var drukkið fast og talað margt við drykkinn. Sló þá í orðaheimtingar með þeim Lofti og Birni og vinum hans. Var mest fyrir því Steingrímur Ísfirðingur. Fór þá upp sumur kveðskapurinn og skildust þeir þar með hinum mesta fjandskap (SS I, cap. 189, pàg. 265): era costum d'en Sæmundur de fer un banquet cada hivern el dia de sant Nicolau, al qual convidava tots els prohoms del de la contrada. Durant aquests banquets, en Sæmundur seia sempre a mitjan banc i assignava al Loftur, el seu parent, el seient just al seu costat cap a la porta, mentre que en Björnh seia davant per davant en Sæmundur, a l'altre banc, però, a l'öndvegi, els seients d'honor. En un d'aquests banquets, es va beure ferm i, mentre bevien, varen conversar de moltes de coses. Aleshores hi hagué paraules de discòrdia entre en Loftur, en Björn i els seus amics. D'ells, l'Steingrímur de 'Ísafjörður era el qui estava més exaltat. La cosa va acabar que se cantaren alguns poemes [contra en Loftur], de manera que se separaren en l'enemistat més acarnissada
og í þessari ferð herra Brands biskups varð það mark á einum veisludegi að Hákon konungur sá öngva réttu fram koma fyrir Árna klerk og hans mötunaut þá sem fram komu fyrir kennimenn þá er á konungsborði voru (SS II, ÁSB, cap. 4, pàg. 773): i en aquest viatge del bisbe Brandur [a l'arquebisbe], un dia en què hi havia un banquet, es va esdevenir aquest fet: que el rei Hákon va notar que cap dels plats que hom servia als clergues que seien a la taula del rei, era servit al clergue Árni i als seus companys de taula

veislu·fagnaður <m. -fagnaðar, -fagnaðir>:
variant de veislufögnuður ‘gaubança del convit’

veislu·fögnuður <m. -fögnuðar (o: -fagnaðar), -fögnuðir>:
gaubança f de convit
að því loknu sneri Nebúkadnesar aftur til síns heima. Fylgdi honum allur hans her, geysilegur fjöldi hermanna. Þar hélt hann kyrru fyrir ásamt her sínum í fjóra mánuði við veislufögnuð (εὐωχεῖσθαι ~ εὐωχούμενος -ένη -ούμενον:   καὶ ἦν ἐκεῖ ῥᾳθυμῶν καὶ εὐωχούμενος αὐτὸς καὶ ἡ δύναμις αὐτοῦ ἐφ᾽ ἡμέρας ἑκατὸν εἴκοσι)havent conclòs això en Nabucodonosor se'n tornà al seu terrer. Tot el seu exèrcit l'hi va seguir, una immensa multitud de guerrers. Allà hi va restar tranquil (hi va reposar) ensems amb el seu exèrcit per espai de quatre mesos en una gaubança de convits [i celebracions]
bað hann þá að halda fjórtánda og fimmtánda daginn í adar hátíðlegan því að þá daga veittist Gyðingum friður fyrir óvinum sínum. Allan þann mánuð, það er adarmánuð, skyldu þeir halda brúðkaupsgleði og fagnaðarveislur og senda vinum og fátækum matargjafir því að það var í þeim mánuði sem sorg þeirra snerist í gleði og kvöl í veislufagnað (ἡ ἀγαθὴ ἡμέρα:   καὶ τὸν μῆνα, ἐν ᾧ ἐστράφη αὐτοῖς [ὃς ἦν Ἀδάρ] ἀπὸ πένθους εἰς χαρὰν καὶ ἀπὸ ὀδύνης εἰς ἀγαθὴν ἡμέραν ǁ ʝōm   tˁōβ ~ יוֹם טוֹב:   wə-ha-ˈħɔδɛʃ   ʔăˈʃɛr   nɛhˈpaχ   lā-ˈhɛm   mi-i̯ʝāˈɣōn   lə-ɕimˈħāh     ū-mē-ˈʔēβɛl   lə-ˈʝōm   tˁōβ,   וְהַחֹדֶשׁ אֲשֶׁר נֶהְפַּךְ לָהֶם מִיָּגוֹן לְשִׂמְחָה, וּמֵאֵבֶל לְיוֹם טוֹב)manava celebrar com a festius els dies catorze i quinze del mes d'adar pequè en aquests dies s'havia concedit pau als jueus davant llurs enemics. Tot aquest mes, ço és, el mes d'adar, s'havia de consagrar a l'alegria de les noces i a banquets d'alegria, i enviar obsequis de menjar als amics i als pobres, perquè havia estat en aquest mes que l'aflicció se'ls tornà alegria i el plany en alegria festiva

veislu·föng <n.pl -fanga>:
menjar m de dia de festa
þegar Asarhaddon var kominn til ríkis sneri ég á ný til míns heima og fékk aftur Önnu konu mína og Tóbías son minn. Á hvítasunnuhátíð okkar, sem einnig kallast heilög viknahátíð, var mér haldin vegleg veisla (τὸ ἄριστον -ίστου:   ἐγενήθη μοι ἄριστον καλόν). Ég kom mér fyrir (ἀναπίπτειν, ἀνέπεσα) til að neyta veislufanganna (τὸ ἀριστῆσαι ~ τὸ ἀριστᾶν:   καὶ ἀνέπεσα τοῦ ἀριστῆσαι)quan l'Asarhaddon va pujar al tron, vaig tornar a casa meva i em foren tornats l'Anna, la meva dona, i en Tobies, el meu fill. El dia de la nostra festa de la Pentecosta, que també s'anomena la festa de les santes setmanes, em fou oferit un banquet magnífic. Em vaig col·locar per a gaudir de les menges festives (del banquet, del festí)
þú skalt gera höfðingjunum veizlu (ἡ δαίς δαιτός:   δαίνυ δαῖτα γέρουσιν); sómir það þér, og er vel til fallið (οὔ τοι ἀεικές): eru búðir þínar fullar af víni, er skip Akkea flytja hingað daglega frá Þraklandi; hefir þú og alls konar veizluföng (ἡ ὑποδεξίη -ίης:   πᾶσά τοί ἐσθ᾽ ὑποδεξίη, πολέεσσι δ᾽ ἀνάσσεις), og átt yfir mörgum mönnum að ráða: fés un banquet als prínceps: tal cosa et convé i és adient: les teves tendes són plenes de vi que els vaixells dels aqueus duen aquí diàriament des de Tràcia. També hi tens tota mena de menges selectes i manes sobre molts d'homes (=i disposes de molts de servents)

veislu·glaumur <m. -glaums, no comptable>:
xivarri m  (o: gresca f) d'una festa o d'un convit

og í öllum skattlöndum og öllum borgum, þar sem skipun konungs og lagaboð hans kom, var gleði og fögnuður meðal Gyðinga, veisluhöld (miʃˈtɛh ~ מִשְׁתֶּה:   ɕimˈħāh   wə-ɕāˈɕōn   la-i̯ʝəhūˈδīm   miʃˈtɛh   wə-ˈʝōm   tˁōβ,   שִׂמְחָה וְשָׂשׂוֹן לַיְּהוּדִים, מִשְׁתֶּה וְיוֹם טוֹב;) og hátíðisdagur. Og margir hinna heiðnu landsbúa gjörðust Gyðingar, því að ótti við Gyðinga var yfir þá kominn: i a tots els països tribunaris, i a cada ciutat per on arribava l'ordre del rei i el seu edicte, hi havia alegria i joia entre els jueus, celebració de convits (de banquets, de festes) i un dia de festa. I molts dels habitants pagans de l'imperi es varen fer jueus perquè la por dels jueus s'havia emparat d'ells
þá daga öðluðust Gyðingar frið fyrir óvinum sínum og í þeim mánuði snerist sorg þeirra í fögnuð og hryggð þeirra í hátíð. Skyldu þeir dagar verða dagar veisluhalds og fagnaðar og menn senda hver öðrum matargjafir en gefa fátækum ölmusu
þegar Artaxerxes sat í hásæti sínu í borginni Súsa hélt hann mikla veislu. Var það á þriðja stjórnarári hans. Bauð hann vinum sínum til veislunnar, hátt settum Persum og Medum og mönnum af öðru þjóðerni sem og landstjórum skattlandanna. Eftir að hafa sýnt þeim auðæfi ríkis síns og ekkert til sparað í dýrindis veisluhöldum í eitt hundrað og áttatíu daga leið að lokum brúðkaupsdaganna. Þá hélt konungur mönnum úr borginni af ýmsu þjóðerni veislu
en þessir fögnuðu þeim með veisluhöldum og þjökuðu þá síðan með hræðilegu erfiði er þeir höfðu þegar öðlast þegnréttindi
þú meinyrti Mentor, skjátla þér nú vitsmunir, er þú talar slíkt, og eggjar aðra að halda oss í taumi! Erfitt mun veita, að deila við svo marga menn um veizluhöldin

Júdít stóð á fætur, bjó sig veisluklæðum og hvers kyns kvenlegu skarti. Ambátt hennar fór á undan henni og lagði lambskinn á jörðina fyrir framan Hólofernes, en þau hafði Júdít fengið hjá Bagóasi til að liggja á er hún mataðist daglega

stungu þeir skipverja í gegn, eins og fiska, og höfðu á burt með sér, var það ófagur veizlukostur

veislu·lok <n.pl -loka>:
fi f de festa (o: banquet; o: convit; o: festí)

Egill kveðst eigi þurfa at vera hans veizlumaðr⁶, en bað þá tala þetta fyrir Þórarni, ef þeir vildi. Spratt Egill þá upp, en Þórðr gekk at finna Þorgils ok sagði honum sem farit hafði. Var nú gengit til Þórarins. Kom Þórarinn þá til móts við Þorgils. Gengu þá til við Þorgils nökkurir menn, Óláfr Þórdarson, Einarr Halldórsson, Þórðr Hitnesingr. Var þá kallat á Egil, en Egill kallaði [at] sér Þorleif Þórðarson, Böðvar í Bœ ok Finn af Sámsstöðum, [en] Þorleifr vildi eigi til ganga, en aðrir fóru, [p. 293] þeir sem kvaddir váru. Flutti Þorgils þá sjálfr sitt erindi við þá Þórarin ok Egil, ef þeir vildi nökkurn kost á gera at gefa upp búit, þótti sér þat bezt falla [⁶. veizlumaðr: sá, sem þiggur veitingar (SS II, smákaflar og brot. Pàgs. 292-293 i 314)

veislu·salur <m. -salar, -salir>:
sala f de convits, saló m de banquets

veislu·skáli <m. -skála, -skálar>:
sala f de convits, saló m de banquets
hann leiddi mig í veisluskála (ˈbēi̯θ   ha-i̯ˈʝāʝin ~ בֵּית הַיָּיִן:   hɛ̆βīˈʔa-nī   ʔɛl־ˈbēi̯θ   ha-i̯ˈʝāʝin,   הֱבִיאַנִי אֶל-בֵּית הַיָּיִן) og tákn ástar hans var yfir mér: m’ha menat a la sala dels banquets i la senyera del seu amor era sobre meu (BMonts. = al celler;   BInterc. = al celler; BEvang. = a la sala de banquets)
Áki hét maður. Hann var ríkastur bóndi á Vermalandi og stórauðigur og þá gamall að aldri. Hann sendi menn til Haralds konungs og bauð honum til veislu. Konungur hét ferð sinni. Áki bauð Eiríki konungi og til veislu og lagði honum hinn sama stefnudag. Áki átti mikinn skála og fornan. Þá lét hann gera annan veisluskála nýjan og eigi minna og vanda að öllu. Hann lét þann skála tjalda allan nýjum búnaði en hinn forna skála fornum búnaði: Hi havia un home que nomia Áki. Era el bóndi més poderós del Vermland, era molt acabalat i, en aquells moments, ja molt vell. Va enviar missatgers al rei Haraldur convidant-lo a un banquet. El rei va prometre que hi aniria. L'Áki també va convidar a un banquet el rei Eiríkur i li va fixar el mateix dia [del banquet del rei Haraldur]. LÁki tenia una gran sala [per a festes i celebracions], la qual, emperò, ja era vella. Aleshores va fer fer un segona i nova sala de celebracions i banquets i no pas més petita [que l'altra] i va fer posar en la seva construcció la màxima cura en tots els detalls. Va fer adornar el [nou] skáli sencer amb nous tapissos, mentre que l'antic estava adornat amb tapissos antics (aquí, potser, més aviat, antiquats, passats de moda, amb motius ja no actuals ?)

veislu·spillir <m. -spillis, -spillar>:
espatllabanquets m & f, espatllafestes m & f
Nú sannast það, að sækjast sér um líkir, saman níðingar skríða! eða hvert ætlar þú, armur svínahirðir, að fara með mathákinn, þenna viðbjóðslega förukarl, veizluspillirinn?

veislu·spjöll <n.pl -spjalla>:
espatllament m de banquet, convit o festa
♦ gera veisluspjöll [með e-u]: <LOCespatllar una festa, un banquet o un convit [fent una cosa]
„Hví fylgdir þú, illa ræmdi svínahirðir, karli þessum til borgarinnar? eða höfum vér ekki nóga aðra flökkumenn og leiða fátæklinga, sem gera hér veizluspjöll (εἶναι [ὁ] ἀπολυμαντήρ -ῆρος [τῶν] δαιτῶν:   ἦ οὐχ ἅλις ἧμιν ἀλήμονές εἰσι καὶ ἄλλοι, ǁ πτωχοὶ ἀνιηροί, δαιτῶν ἀπολυμαντῆρες;)? eða þykja þér þeir offáir, sem hér eru saman komnir og eta upp eigur hússbónda þíns, að þú skulir hafa farið að bjóða þessum karli hingað líka?“: “Porquer de mala fama, per què has acompanyat aquest vell a la ciutat? O és que no tenim ja prou captaires i pobres malvistos que aquí ens espatllen els banquets? O [per ventura] consideres que són massa pocs els qui s'han aplegat aquí i consumeixen (devoren) els béns del teu amo, que hagis hagut de convidar també aquest vell aquí?
♦ gera (o: valda) veisluspjöll með því að <+ inf.>espatllar una festa <+ ger.>

veislu·stjóri <m. -stjóra, -stjórar>:
1. <GENmestre m & f de cerimònies
2. (í ákveðinni veislumestre m & f de cerimònia (en una celebració específica)
3. <RELIGcap m & f de taula, cap m & f de servei
hafi menn valið þig veislustjóra (ἡγεῖσθαι ~ ἡγούμενος -ένη -ούμενον:   ἡγούμενόν σε κατέστησαν;), ofmetnast ekki, ver heldur sem jafningi þeirra. Huga fyrst að því sem þeim kemur, tak þér síðan sæti. Þegar þú hefur gert allt sem þér ber máttu setjast til borðs svo að þú getir fagnað með hinum og hlotið heiður fyrir vel unnið verk: si t’han elegit cap de taula, no te n'orgulleixis (envaneixis), ans sigues un igual d'ells. Fés atenció primer a col·locar-los, [i] pren seient després. Quan hauràs fet tot el que hagis de fer, asseu-te a taula a fi que puguis celebrar amb els altres i rebre honor per l'obra ben feta (BMonts. = cap de taula;   BInterc. = cap de taula; BEvang. = )
síðan segir hann: „Ausið nú af og færið veislustjóra (ὁ ἀρχιτρίκλινος -ίνου:   ἀντλήσατε νῦν καὶ φέρετε τῷ ἀρχιτρικλίνῳ).“ Þeir gerðu svo. Veislustjóri (ὁ ἀρχιτρίκλινος) bragðaði vatnið, sem var orðið vín, og vissi ekki hvaðan það var en þjónarnir, sem vatnið höfðu ausið, vissu það. Þá kallaði veislustjóri (ὁ ἀρχιτρίκλινος) á brúðgumann: [i] tot seguit els va dir: «Ara traieu-ne i porteu-ne al cap de servei». Ells així ho féren. El cap de servei va tastar l'aigua, que havia tornat vi, i no va saber d'on era, però els servidors que havien poat l'aigua, ho sabien. Aleshores el cap de servei va cridar el nuvi (BMonts. = cap de servei;   BInterc. = cap de servei; BEvang. = cap de servei)

veislu·stjórn <f. -stjórnar, no comptable>:
conducció f de cerimònia o cerimònies (per un mestre de cerimònies)

veislu·sveinn <m. -sveins, -sveinar>:
<HISTveislusveinn f, nen que viu a ca algú que, sense ésser son pare, té cura d'ell en tots els sentits
þeir bræður riðu vestur til Reykjardals, Höskuldur og Hrútur, og gistu að Lundi. Þar bjó Þjóstólfur sonur Bjarnar gullbera. Regn hafði verið mikið um daginn og höfðu menn orðið votir og voru gervir langeldar. Þjóstólfur bóndi sat á meðal þeirra Höskulds og Hrúts. Sveinar tveir léku á gólfinu. Þeir voru veislusveinar Þjóstólfs og lék mær ein hjá þeim. Þeir voru málgir mjög því að þeir voru óvitrir: els germans Höskuldur i Hrútur es dirigiren a ponent, a la vall de Reykjardalur i feren nit a Lundur. Aquí hi vivia en Þjóstólfur, el fill d'en Björn gullberi. Aquell dia havia plogut fort i els homes havien quedat xops i [per aquest motiu] van encendre langeldar, fogueres de per llarg al bell mig de la sala. El bóndi Þjóstólfur hi seia entre en Höskuldur i en Hrútur. Hi havia dos nens que jugaven al terra. Eren veislusveinar d'en Þjóstólfur i devora ells també hi jugava una nena. Xerraven molt perquè encara eren molt petits i no comprenien el que deien

veislu·taka <f. -töku, -tökur. Gen. pl.: -taka o: -takna>:
assistència f a banquet o convit
... þó at mǫrg skip sigldi sunnan með landi. Nú bar svá at einu sinni at gunnhildarsynir sigldu sunnan af Danmǫrku ok fóru útleið, ok kómu ekki meir við land en svá at menn hǫfðu njósn um farar þeira, ok svá hǫfðu þeir ok njósn um veizlutǫkur Hákonar konungs. Þeir hǫfðu skip vel búin at liði ok at vápnum, ok með þeim var víkingr einn mikill, sá er hét Eyvindr skreyja: ... encara que molts de vaixells naveguessin al llarg de la costa amb rumb cap al nord. Així i doncs es va esdevenir que un dia els fills de la Gunnhildr també varen salpar de Dinamarca amb rumb cap al nord i sortiren a alta mar i ja no s'acostaven a la costa més que perquè hom tingués notícia de llur singladura (travessia), i així ells també tingueren notícia dels indrets on el rei Hákon havia d'assistir a banquets celebrats en honor seu. Els fills de la Gunnhildr tenien vaixells ben dotats de tripulacions i armament, i amb ells hi anava un gran viquing que es deia Eyvindr skreyja (‘Gall, Bravejador’)

veislu·þjónusta <f. -þjónustu, no comptable>:
servei m de càtering

veit:
1ª i 3ª pers. sg. pres. ind. de → vita “saber”

veita <f. veitu, veitur. Gen. pl.: veitna>:
 

veita <veiti ~ veitum ǁ veitti ~ veittum ǁ veitt>: servir, atendre

veitandi <m. veitanda, veitendur>: amfitri

veitast <veitist ~ veitumst | veittist ~ veittumst | veiste-m>:
1. (hljótarebre una cosa (esp. satisfacció, honor i semblants)
♦ e-m veitist heiður: algú té l'honor
♦ e-m veitist sá heiður að <+ inf.>algú té l'honor de <+ inf.>
♦ e-m veitist ánægja: algú té la satisfacció
♦ honum veittist sú ánægja að <+ inf.>va tenir la satisfacció de <+ inf.>
mér veittist sú ánægja að bjóða hana velkomna: vaig tenir la satisfacció de donar-li la benvinguda
♦ e-m veitist e-ð auðvelt: <LOC FIGa algú una cosa li resulta fàcil
♦ honum veittist auðvelt að <+ inf.>a algú li resulta fàcil [de] <+ inf.>
2. <að e-m>: (ráðast á, veita e-m aðsóknatacar algú (agredir, abordar violentament)
♦ e-r veitist að e-m með e-u: algú ataca algú amb una cosa

veiting <f. veitingar, veitingar>:
1. <GEN 
♦ fá veitingu fyrir embætti: <LOC 

veitinga·borð <n. -borðs, -borð>:
 

veitinga·hs <n. -hss, -hs>: restaurant m
♦ koma við á veitingahúsi: anar a un restaurant

veitinga·kona <f. -konu, -konur. Gen. pl.: -kvenna>:
 

veitinga·krá <f. -krár, -krá4. Gen. pl.: -kráa; dat.pl.: -krám>:
 

veitinga·maður <m. -manns, -menn>:
 

veitingar <f.pl>: menjar i beguda (p.e, els que hom serveix a un client a un restaurant o bar)
	léttar veitingar [í boði e-s]: un refrigeri [ofert per, a càrrec de]
	panta veitingar: demanar menjar i beure (a un restaurant o bar)
2. (fyrir viðburði svo sem ráðstefnur, fundi, árshátíðir o.s.fr.càtering m (menjar i beure a congressos, reunions, festes anuals etc. servit per un servei de càtering) (veisluþjónusta)

veitinga·sala <f. -sölu, -sölur. Gen. pl.: -sala o: -salna>:
 

veitinga·salur <m. -salar, -salir>: 1. fonda f
	2. restaurant m, sal-menjador m (a hotels, trens etc.)
	er veitingasalur um borð? Que hi ha restaurant a bord?

veitinga·staður <m. -staðar, -staðir>: restaurant m

veitinga·stofa <f. -stofu, -stofur. Gen. pl.: -stofa>:
 

veitinga·þjónn <m. -þjóns, -þjónar>:
cambrer m de restaurant

veitir <m. veitis, veitar>:
aqüífer m (capa soterrània de roques -o d'altres estrats geològics- amb prou porositat i permeabilitat per a permetre un flux significatiu d'aigua freàtica o l'acumulació d'una quantitat important d'aigua)

veitull, veitul, veitult <adj.>:
 
♦ veitull af fé ~ peningum:  
Gullbrá var blíð og hýr og þýð við alla, og unnu henni allir hugástum, og óx hún upp í konungshöll og lék á lófum hverjum manni. Sóley var nökkuð fálátari, áfangamikil og veitul af fé og sparði ekki við vini sína, og vildi hún og hafa það af hverjum, sem hún kallaði. Konungur unni henni minna, en þó voru þær systur báðar vinsælar, og fór svo fram, þar til er þær voru tólf vetra gamlar : la Gullbrá era dolça, afable i amable amb tothom i tothom l'estimava de tot cor i creixia al palau del rei i tothom es desfeia per ella. La Sóley era una mica més reservada, plena de recursos (?) i despresa amb els diners i no estalviava gens amb els seus amics (=i no reparava en les despeses amb els amics), però també volia tenir de tots ells el que ella els exigís. El rei l'estimava menys, però, tot i així, totes dues germanes eren estimades de tothom. I així va ésser fins que tingueren dotze anys
var henni þá engin eptirfǫr veitt. Kom hon sér þá enn í för til sjóvíkinga, ok nefndist samt Hjǫrvarðr. Var hon síðan í hernaði langar stundir, ok var mjǫk sigrsæl; ok er henni leiddist þat, fór hon heim til móðurfǫður síns. Fór hon þá fram sem aðrar meyjar, at hon vandist við borða ok hannyrðir. Tók hon þá at gerask vinsæl ok veitul af peningum, fór ok mikit orð af fríðleik hennar — hinc ab ea persequenda destitum est. Post haec se porro piratis comitem adiunxit, seque etiamnum Hjörvardum uocauit. Deinde per longum temporis spatium in piratica uersabatur, et admodum uictoriosa fuit. Cuius rei cum eam pertaesum esset, domum ad auum maternum rediit; tum more ceterarum uirginum stragulis acu pingendis et operibus muliebribus se adsuefecit. Quo facto gratia, liberalitate et insigni fama uenustatis florere coepitVan desistir, llavors, de perseguir-la. Després, es va unir de nou als pirates, als quals va dir que es deia Hjǫrvarðr. Després va emprendre amb ells expedicions de saqueig molt de temps i hi fou molt victoriosa. I quan se'n va cansar, se'n va tornar a cal seu avi per part de mare. Llavors es va captenir com les altres donzelles, de manera que es va acostumar a bordar i a fer altres treballs d'agulla. Llavors va començar a ésser estimada de tothom i a ésser pròdiga amb els diners i també es va escampar la fama de la seva bellesa

veitu·sóley <f. -sóleyjar, -sóleyjar>:
calta f (planta Caltha palustris) (lækjasóley; fitjasóley)

veitu·stokkur <m. -stokks, -stokkar>:
1. <GENconducte m del sistema d'abastament d'aigua, canal m d'aigua (conducte que duu l'aigua d'una bassa, embassament, dipòsit etc. a un altre lloc) (vatnsstokkur; vatnsveitustokkur)
2. <HISTaqüeducte m (vatnsveitubrú)

vekja <vek ~ vekjum ǁ vakti ~ vöktum ǁ vakið ǁ e-n>: despertar
	g vil lta vekja mig klukkan hlf tta: podrien despertar-me a dos quarts de vuit / a les set i mitja (Mall.)?
Ég særi yður, Jerúsalemdætur, truflið ekki, vekið ekki ástina, fyrr en hún sjálf vill
Ég særi yður, Jerúsalemdætur, við dádýrin, við hindirnar á völlunum: truflið ekki, vekið ekki ástina fyrr en hún sjálf vill
Hatur vekur illdeilur en kærleikurinn breiðir yfir alla bresti
engillinn, viðmælandi minn, vakti mig aftur, líkt og þegar menn eru vaktir af svefni
Drottinn Guð hefur gefið mér lærisveinatungu svo að ég lærði að styrkja hinn þreytta með orðum. Á hverjum morgni vekur hann eyra mitt svo að ég hlusti eins og lærisveinn

vekjara·klukka <f. -klukku, -klukkur. Gen. pl.: -klukkna>: despertador m
	vekjaraklukkan hringir: el despertador repica

vekjari <m. vekjara, vekjarar>:
 

vekringur <m. vekrings, vekringar>:
 

vekurð <f. vekurðar, no comptable>:
 

vel <adv.>: b
	gangi þér vel!: bona sort!
	gott og vel!: perfecte! (o: cap problema!)
	vera vel að sr í + dat.: tenir bons coneixements de (o: en), ésser bo bona en...

veld:
1ª pers. sg. pres. ind. de → valda “causar”

veldi <n. veldis, veldi>:
1. (valdpoder m (autoritat)
♦ í æðra veldi: en mans del Senyor
♦ maður með litlu veldi: un home amb poc poder
2. (konungsríkiregne m (reialme)
♦ í æðra veldi: en un regne superior
♦ lyfta e-u upp í æðra veldi: elevar una cosa a cims sublims, elevar una cosa al més alt
♦ veldi Svíakonungs: els dominis del rei de Suècia
◊ Ólafur konungur og Önundur konungur sigldu austur fyrir veldi Svíakonungs og að aftni dags lögðu þeir að landi þar er heitir Barvík: el rei Olau i el rei Önund van singlar cap a llevant, anant per davant la costa dels territoris del rei de Suècia i cap al vespre van atracar a l'indret que es diu Barvík
◊ "en skip vor," segir hann, "og allan þunga þann er vér megum eigi eftir oss flytja vil eg senda austur í veldi Svíakonungs og láta þar varðveita oss til handa": "però els nostres vaixells", va dir, "i tota la impedimenta que no puguem transportar amb nosaltres, ho vull enviar a llevant, a les terres del rei de Suècia, i fer que ens hi ho guardin
♦ → Danaveldi “regne danès”
♦ → Noregsveldi “regne noruec”
♦ → Svíaveldi “regne suec”
♦ → einveldi “regne absolut, monarquia absoluta”
3. (heimsveldi, keisaraveldiimperi m (territoris d'emperador)
♦ → Bretaveldi “imperi britànic”
♦ → Rómaveldi “imperi romà”
♦ → Tyrkjaveldi “imperi turc”
4. <MATpotència f
♦ annað veldi: la segona potència
♦ fimm í öðru veldi: cinc al quadrat
♦ hefja upp í annað veldi: elevar a la segona potència, elevar al quadrat
♦ lyfting í annað veldi: elevació a la segona potència, elevació al quadrat
♦ fimm í sjötta veldi: cinc a la sisena potència
♦ tveir í þriðja veldi: dos a la tercera potència

veldi:
1ª i 3ª pers. sg. pret. subj. de → velja “triar”

veldis- <en compostos>:
<MATexponencial

veldis·hringur <m. -hrings, -hringir. Gen. pl.: -hringja; dat.pl.: -hringjum>:
màndorla f, ametlla mística
Óláfr konungr vakti lengi um náttina, sem hann var vanr, sǫng fyrst bœnir sínar, síðan hugsar hann margt. Þá sá hann upp yfir sik í ráfit, at þar var pentaðr Guð sjálfr ok veldishringr hans ok þar ofan í frá englafylki hans, en þar fyrir neðan himinn sá, er hverfðr er utan um lopt ǫll, ok þar undir váru mǫrkuð himintungl, en neðast ský ok vindar ok þá fuglar, en neðast jǫrð ok þar með grǫs ok viðir ok margs kyns kykvendi, sjár ok vǫtn ok sjákykvendi á marga lund. En á neðra ræfrinu fyrir utan stafina váru markaðar fornsǫgur ok frásagnir frá ágætum konungum, ok leit konungr þar lengi á: el rei Olau aquella nit va vetllar molt, com solia fer, i primer de tot va fer les seves pregàries i després va meditar sobre moltes de coses. Després va mirar el sostre de la cambra i hi va veure pintat Déu en la seva màndorla i damunt ell, tot al seu voltant, les seves hosts angelicals i davall ell el cel, que forma volta sobre tots els [altres] cels, i davall els quals hi havia pintats els cossos celestes i, més avall, els núvols i els vents i a continuació els ocells i més avall encara, la terra, i amb ella, les herbes i els arbres i criatures de moltes de menes, les mars i els llacs i criatures marines de moltes de menes. I a la part més baixa del sostre, a la part exterior dels pilars, hi havia representades les sagues dels temps antics i els relats de reis prominents i el rei els va estar mirant molt de temps

veldis·spíra <m. -spíru, -spírur. Gen. pl.: -spíra>:
ceptre m, <† & LITverga f
♦ keisaraleg veldisspíra: ceptre imperial
♦ konungleg (o: kóngleg) veldisspíra: ceptre reial

veldis·sproti <m. -sprota, -sprotar>:
ceptre m, <† & LITverga f
♦ → dúfuveldissproti “ceptre amb colom”
♦ → krossveldissproti “ceptre cruciforme & ceptre crucíger”
♦ → smáraveldissproti “ceptre trinitari, ceptre amb trèvol”

veldis·sproti <m. -sprota, -sprotar>: ceptre m

veldis·vísir <m. -vísis, -vísar>:
<MATexponent m
♦ setja veldisvísi á tölu: exponenciar un nombre, posar (o: afegir) un exponent a un nombre

veldisvísis- <en compostos>:
<MATexponencial

veldisvísis·vöxtur <m. -vaxtar, -vextir>:
<MATcreixement m exponencial

< veldis·vöndur <m. -vandar, -vendir>:
ceptre m, <† & LITverga f

veldur:
2ª & 3ª pers. sg. pres. ind. de → valda “causar”

vel·farnaður <m. -farnaðar, no comptable>:
 

vel·ferð <f. -ferðar, no comptable>:
 

velferðar·nefnd <f. -nefndar, no comptable>:
<POLÍT HISTcomitè m de salut (o: salvaciópública (durant la Revolució Francesa)

vel·flestir, -flestar, -flest <pron. indef.>:
 

vel·gefinn, -gefin, -gefið <adj.>:
 

vel·gengni <f. -gengni, no comptable>:
1. (hagsæld, velmegunprosperitat f (benestar degut al curs favorable de les coses)
2. (góður árangur, velfarnaðurèxit m (reeiximent, reeixida)
♦ ég óska henni velgengni: li desitjo l'èxit, desitjo que tingui èxit (ég vona að henni gangi vel)
♦ hún átti mestan þátt í velgengni hans: darrere el seu èxit hi ha hagut la mà d'ella

vel·gerð <f. -gerðar, -gerðir>:
1. (góðverk, gott verkbenifet m (bona obra, bona acció)
◊ nú tekr Heimir við Naglhring ok þakkar herra sínum vel gjǫfina. Þar var mikill fjǫldi annarra manna, ok þakka allir herra Þiðreki sína velgerð, er hann birti [= erwies] við Heimi: aleshores en Heimir va agafar [l'espasa] Naglhringr, regraciant el seu senyor per aquell regal. Hi havia presents allà un gran nombre d'altres barons i tots ells regraciaren Senyor Þiðrekr pel [aquell] benifet seu que acabava de mostrar amb en Heimir
2. (líknarverkobra caritativa (obra de caritat o de beneficència)

velgerða·maður <m. -manns, -menn>:
benefactor m, benefactora f

velgerða·samur, -söm, -samt <adj.>:
caritatiu -iva, que fa bones obres
◊ en hafði verið sextíu og tveggja ára þegar augu hans sködduðust. Eftir að hann fékk sjónina aftur lifði hann góðu lífi og velgerðasömu (ποιεῖν ἐλεημοσύνας, καὶ ἐποίει ἐλεημοσύνας). Aldrei lét hann af að lofa Guð og vegsama mikilleik hans: tenia seixanta-dos anys quan va perdre la vista. Després de recobrar la vista, va viure una bona vida i benefactora. No va deixar mai de lloar Déu i glorificar la seva grandesa

velgerða·semi <f. -semi, no comptable>:
beneficència f, bones obres

vel·gerning <f. -gerningar, -gerningar>:
bona obra, benifet m (obra de caritat o beneficència & bé que algú fa, bona acció)
◊ þá mælti Þiðrekr: «Eigi vil ek leyna nafni mínu. Ek em Þiðrekr, sonr Þéttmars konungs af Bern, ok hafið þǫkk fyrir velgerning yðra ok lifið heilir»: aleshores en Þiðrekr li va dir: «No us amagaré el meu nom. Jo sóc en Þiðrekr, fill d'en Þéttmarr, rei de Berna. Us dono les gràcies pel vostre benifet. Amb Déu siau!»

vel·gerningur <m. -gernings, -gerningar>:
bona obra, benifet m (obra de caritat o beneficència & bé que algú fa, bona acció)
◊ nú stendr upp Ísolde ok gengr at Íron jarli ok leggr upp báðar sínar hendr of háls honum ok kyssir hann, ok verðr nú hvárt ǫðru allfegit. Nú þakkar Ísolde Salómon konungi vel sinn velgerning. Salómon konungr setr nú Íron jarl í hásæti hjá sér ok lætr skutilsveina sína þjóna honum. Dveljast þeir þá nótt, en at morgni stendr Íron jarl fyrir Salómon konungi ok allir þeir riddarar, er heiman hǫfðu fylgt Ísolde. Þá segir Salómon konungr, at hann vill, at Íron jarl sveri honum þess eiða, at eigi síðan skal hann herja í hans ríki. Íron jarl vinnr þess eið ok tólf riddarar með honum, at þeir skulu nú vera sáttir heðan í frá ok Íron jarl skal eigi þessa hefna á Salómon konungi, er hann var settr í dýflizuna. Íron jarl ok frú Ísolde gefa Salómon konungi margar gjafir, áðr en þau fara í braut: aleshores l'Ísolde es va posar dreta, es va acostar al comte Íron, va posar els seus braços al voltant del coll del comte i el besà. Tots dos exultaven d'alegria d'estarl'un amb l'altre. L'Ísolde aleshores va regraciar el rei Salómon de tot cor per la seva bondat. El rei Salómon va fer seure llavors el comte Íron al setial, al seu costat, i va fer que els seus propis copers i taulers el servissin. L'Íron i l'Ísolde varen passar la nit allà, però al matí, emperò, el comte Íron es va presentar davant el rei Salómon amb tots els cavallers que havien acomptanyat l'Ísolde des de la seva llar. El rei Salómon aleshores va dir que volia que el comte Íron li jurés el jurament que, a partir d'aquell dia, no tornaria a guerrejar en el seu regne. El comte Íron, i amb ell també ho feren dotze dels seus cavallers, li va jurar aquest jurament: que, a partir d'aquell dia, ells dos estaven conciliats i que ell, el comte Íron tampoc no prendria venjança en el rei Salómon perquè aquest l'hagués fet tancar a la tàvega. Abans de partir, el comte Íron i Dama Ísolde encara varen fer molts de més regals al rei
◊ þá mælti Erka drottning: «Þú ríðr heðan í brott með litlum drengskap ok launar mér svá þann velgerning, er ek hefi gert við þik ok ek hefi lagt í veð fyrir þik mitt hǫfuð. En þú hirðir nú þat eigi, þó at mér sé banat, ef þú kemst í brott.»: aleshores la reina Erka li va dir: “Te'n vas d'aquí d'una manera impròpia d'un cavaller i fent-ho em recompenses malament per la bona obra que t'he fet, car he posat el meu cap com a penyora per tu, però tu et desentens que em mataran si te'n vas”
◊ konungrinn svarar: «Eigi má ek því fyrr heita en ek veit, hvers þú biðr, ok fyrir sakir yðvarra velgerninga mun ek yðr þat veita, sem þér biðið»: el rei li va respondre: “[comte,] no us puc pas prometre res abans de saber de què es tracta, però pels vostres bons actes amb mi estic disposat a concedir-vos el que em demaneu”
◊ ok er þetta heyrir frú Guðilinda, grætr hún sárliga sinn bróður Nauðung. Ok þessi skjǫldr var nú gefinn Hǫgna. Þeir þakka Roðingeir markgreifa forkunnar vel sínar gjafir ok velgerning: quan Dama Guðilinda va sentir aquestes paraules, va vessar llàgrimes amargues pel seu germà Nauðungr. Aleshores donaren aquell escut al Hǫgni [tal com aquest havia demanat]. [Els niflungar] varen regraciar el marcgravi Roðingeirr efusivament de tot cor pels seus regals i per la seva bondat envers ells
◊ nú spyrja borgarmenn, at hertoginn er nær borginni. Þá ríðr út af borg ǫll alþýða með vápnum, ok út hafa þeir ǫll sín merki ok allir sinn bezta búnað með alls kyns leikum, hǫrpum ok fiðlum, gígjum, bumbum ok alls kyns skemmtan, er til mátti henda. En er þeir hitta hertogann ok hans her, stíga þeir af hestum sínum, þeir fyrst, er gǫfugastir váru, síðan allir riddarar, ok sýna í því, at þeir vilja upp gefa staðinn ok sjálfa sik í hans vald. Hertoginn þakkar þeim vel sinn velgerning. Þeir fylgja honum nú í borgina. Ok þann sama dag gefa þeir honum konungs nafn ok allan kastalann ok féhirzlur þær, sem átt hafði Brúnsteinn konungr: aleshores els burgesos varen saber que el duc era a prop de la ciutat. Aleshores tothom del poble va sortir de la ciutat amb les seves armes, i portaven amb ells tots llurs estendards i tots també portaven llurs millors abillaments i anaven tocant tota mena d'instruments musicals: arpes i vítules (violins? o potser violes, viules?), gigues, timbals i fent qualssevol diversions que haguessin pogut heure. I quan varen arribar a l'encontre del duc i la seva host, varen davallar de llurs cavalls: primer ho varen fer els burgesos més nobles i a continuació, tots els cavallers, mostrant al duc d'aquesta manera que volien posar sota el seu poder la ciutat i ells mateixos. El duc els va regraciar efusivament de llur benefici (bon acte). Llavors ells l'acompanyaren a l'interior de la ciutat. I aquell mateix dia, li atorgaren el títol de rei i li donaren tot el castell i els tresors que havia posseït el rei Brúnsteinn

velgja <f. velgju velgjur. Gen. pl.: -velgja o: -velgna>:
1. (hlýjatebiesa f (tebior, escalfor moderada)
2. (ógleðinàusees f.pl (ganes de vomitar)
3. (volg uppsprettafont f d'aigua tèbia (deu d'aigua termal)
4. (kaffisopi[tassa f de] cafè m (beguda)

velgja <velgi ~ velgjum | velgdi ~ velgdum | velgt>:
I. <personal amb objecte en datiu>:
1. <e-u>: escalfar una cosa
♦ velgja á katlinum: <LOCfer cafè
♦ velgja sér: escalfar-se, entrar en calor
♦ velgja e-m: <LOC FIGescalfar algú, fer exaltar algú
♦ velgja e-m undir uggum: <LOC FIG#1. (taka e-n í karphúsiðpegar una bona renyada a algú, donar un bon daltabaix a algú; #2. (þjarma að e-mclavar una bona pallissa a algú, donar una bona tupada a algú
◊ liðið sýndi góða takta og velgdi gamalgrónum hokkíþjóðum undir uggum: l'equip va fer gala d'una bona tècnica i va clavar una bona pallissa a les seleccions nacionals d'hoquei dels països amb llarguíssima tradició en aquest esport
II. <impersonal amb subjecte lògic en acusatiu>:
♦ mig velgir við þessu: <fá klígju & hafa óbeit áaixò em fa venir nàusees (fer vomitera & causar un fort sentiment d'aversió)

velgjan·legur, -leg, -legt <adj.>:
escalfable

velgju·legur, -leg, -legt <adj.>:
nauseabund -a

vel·heppnaður, -heppnuð, -heppnað <adj.>:
nauseabund -a

velja: escollir, triar
	g tla að velja srstaklega: voldria menjar a la carta
♦ velja e-ð úr: manta cosa viu dins la boira, manta cosa s'amaga (o: sotja) dins la boira
♦ velja úr e-u: manta cosa viu dins la boira, manta cosa s'amaga (o: sotja) dins la boira
♦ hann á um tvennt að velja: manta cosa viu dins la boira, manta cosa s'amaga (o: sotja) dins la boira

velkja <velki ~ velkjum | velkti ~ velktum | velkte-ð>:
 

velkjast <velkist ~ velkjumst | velktist ~ velktumst | velkst>:
 
♦ e-ð velkist í briminu: <LOC 

vel·klddur, -kldd, -kltt: elegant

vel·kominn, -komin, -komið <adj.>:
benvingut -uda, benvengut -uda (Bal.
♦ bjóða e-n velkominn í e-ð: donar a algú la benvinguda a un indret
◊ borgarstjórinn bauð hann velkominn í borgina: el batlle li va donar la benvinguda (a ella la vila
◊ borgarstjórinn bauð hana velkomna í borgina: el batlle li va donar la benvinguda (a ellaa la vila
♦ það er velkomið: <LOC FIG 

vell <n. vells, no comptable>:
<LITor m [pur]

vella <vell ~ vellum | vall ~ ullum | ollið>:
 
♦ vella fram:  
♦ fórdómarnir ullu upp úr honum: <LOC FIG 
♦ fróðan vall úr munninum á honum: <LOC 

vella <velli ~ vellum | velldi ~ velldum | vellt>:
 

vellandi, vellandi, vellandi <adj. inv.>:
 

vell·auðugur, -auðug, -auðugt <adj. inv.>:
 

vell·ekla <f. -eklu, no comptable>:
<LITescassetat f d'or, mancança f d'or
♦ Vellekla: <LITEREscassetat d'Or, poema de l'escalda islandès Einarr skálaglamm Helgason (segle X). Consta de 37 estrofes (conservades) en metre dróttkvætt. Fou escrit a la segona meitat del segle X, possiblement després del 986, en honor del jarl Hákon II Sigurðarson de Noruega

velli:
Dat. sg. & ac. pl. de → völlur “camp [pla], esplanada”

vellingur <m. vellings, no comptable>:
<CULINvellingur m, mena darròs blanc amb llet, però amb blat per comptes d'arròs

vellir:
nom. pl. de → völlur “camp [pla], esplanada”

vel·líðan <f. -líðanar, no comptable>:
variant de vel·líðun ‘benestar’

vellíðanar·regla <f. -reglu, no comptable>:
<PSICOLprincipi m de plaer
♦ → vanlíðanarregla “principi de dolor”
♦ → veruleikaregla “principi de realitat”

vel·líðun <f. -líðunar, no comptable>:
benestar m

vellíðunar·efni <n. -efnis, -efni>:
endorfina f (endorfín)

vell·ríkur, -rík, -ríkt <adj.>:
 

vellu·legur, -leg, -legt <adj.>:
 

vel·lyktandi <n. -lyktandis, -lyktandi>:
perfum m

vel·lystingar <f.pl -lystinga>:
 
♦ lifa í vellystingum: <LOC FIG 

vel·megandi, -megandi, -megandi <adj. inv.>:
 

vel·megun <f. -megunar, no comptable>:
benestar m

velmegunar·samfélag <n. -samfélags, no comptable>:
variant de velmegunarþjóðfélag ‘societat del benestar’

velmegunar·þjóðfélag <n. -þjóðfélags, no comptable>:
societat f del benestar

vel·metinn, -metin, -metið <adj.>:
 

vel·settur, -sett, -sett <adj.>:
 

velska <f. -velsku, no comptable>:
gal·lès m, llengua gal·lesa

velskur, velsk, velskt <adj.>:
gal·lès -esa

vel·stæður, -stæð, -stætt <adj.>:
 

vel·sæld <f. -sældar, no comptable>:
 

vel·sæmi <n. -sæmis, no comptable>:
 

velsæmis·brot <n. -brots, -brot>:
 

velta <f. veltu, veltur. Gen. pl.: velta o: veltna>:
1. (það að veltarodolament m (acte o acció de rodolar)
♦ peningar í veltu: <LOC ECONdiners en circulació
♦ setja fé í veltu: posar diners en circulació
2. (viðskiptaumsetningvolum m de negoci (facturació)
♦ hafa mikið í veltunni: tenir molta de facturació, tenir un gran volum de negoci
♦ hafa mikla veltu: tenir molta de facturació, tenir un gran volum de negoci
3. (á skipibalanceig m, balandreig m (de vaixell)

velta <velt ~ veltum | valt ~ ultum | oltið>:
1. <GENrodolar
◊ steinarnir ultu ofan brekkuna: les pedres varen rodolar pendent avall
◊ tunnan valt: la bóta va rodolar
♦ velta á e-u: dependre d'una cosa
♦ það veltur á því: depèn d'això, això és important
◊ það veltur á tvennu: depèn de dues coses
♦ það veltur á því hvort <+ ind.>depèn de si... <ind.
♦ það sem veltur á, er að <+ subj.>el que importa és que... <subj.
♦ það veltur á ýmsu: <LOC FIGaixí així; xino-xano; depèn: de vegades millor, de vegades pitjor
◊ það veltur á ýmsu fyrir honum: estones està bé i estones malament
2. (dettabolcar (caure rodolant, fent una volta o trabucant)
◊ bíllinn ~ dráttarvélin valt: el cotxe ~ el tractor ha bolcat
◊ rútan valt marga hringi áður en hún stöðvaðist fyrir neðan hæðina: l'autocar ha fet moltes de voltes de campana abans no s'ha aturat al peu del turó
♦ velta um koll: caure [de costat], trabucar (Mall. (caure fent voltes, rodolant o trabucant)
♦ velta út af: #1. (dettacaure, trabucar#2. (sofnaquedar ben dormit -ida (adormir-se profundament)
◊ vagninn valt út af: el carro va bolcar, el carro va trabucar
3. <MARbalancejar-se, balandrejar
◊ skipið veltur: el vaixell es balanceja

velta: bolcar, donar una volta de campana
	g valt: he bolcat amb el cotxe

velta <velti ~ veltum | velti ~ veltum | velte-u>:
1. <GENfer rodolar una cosa
◊ velta tunnu: fer rodolar una bóta
♦ velta e-u um koll: bolcar una cosa, fer tombar una cosa, fer trabucar una cosa
♦ velta ýsu ~ ýsubitum upp úr raspi og steikja [hana ~ þá] í olíu á pönnu: arrebossar eglefí ~ tallades d'eglefí en pa ratllat i fregir-lo ~ fregir-les a la paella en oli
2. (í fjármálumfacturar una cosa (tenir un determinat volum de negoci)
◊ velta þremur milljörðum króna árlega: factura anualment tres miliards de corones, té un volum de negoci anual de tres miliards de corones
3. <e-u fyrir sér>: (íhuga, hugsa sig umdonar voltes a una cosa, reflexionar sobre una cosa, rumiar-se una cosa (fer voltes sobre una cosa, +deliberar, considerar, perpensar)
◊ þau voru að velta því fyrir sér hvort að Guð væri til: estaven deliberant sobre si Déu existeix
♦ velta hugmynd fyrir sér: donar-li voltes a una idea
♦ velta vöngum yfir e-u: donar-li voltes a una cosa, reflexionar sobre una cosa
4. <sér>: (hestur um hryggrebolcar-se (p.e., un cavall per terra)
♦ hesturinn veltir sér: el cavall es rebolca [per terra]
♦ velta sér í forinni: rebolcar-se dins el fang
♦ velta sér í rúminu: fer voltes dins el llit (sense poder dormir)
♦ velta sér upp úr sjálfsmeðaumkun: <LOC FIGrebolcar-se en l'autocompassió

veltast <veltist ~ veltumst | veltist ~ veltumst | velst>:
fer voltes, rebolcar-se
♦ hvernig sem allt veltist: així com ragi, així com vagin sortint les coses
♦ veltast til: ésser llançat -ada envant i enrere

velti·ár <n. -árs, -ár>:
<GEN & FIGbon any, any m de prosperitat

veltingur <m. veltings, no comptable>:
 

veltu·fé <n. -fjár, no comptable>:
 

veltufjár·munir <m.pl -muna>:
 

veltu·skattur <m. -skatts, -skattar>:
 

vel·unnandi <m. -unnanda, -unnendur>:
 

vel·uppalinn, -uppalin, -uppalið <adj.>:
 

vel·vild <f. -vildar, no comptable>:
 

vel·viljaður, -viljuð, -viljað <adj.>:
 

vel·vilji <m. -vilja, no comptable>:
 

vel·virðing <f. -virðingar, no comptable>:
 
♦ biðja velvirðingar á e-u:  

vel·virkur, -virk, -virkt <adj.>:
 

en sá hinn ríki maðr, riddarinn, er brott hafði hana með sér, unni henni hugfastaliga ok tignaði hana með sérvirðiligum sœmdum ok ríku yfirlæti, svá at engi var sá hans riddara né hirðmanna, sveina hans né þjónustumanna er eigi tignaði hana ok þjónaði henni, ok eptirlét ok hlýðnaðisk með fullum góðvilja, þvíat hon líkaði ok velþóknaðisk hverjum manni af gnógum góðleik, hœverski sinnar ok ǫrleik: i aquell puixant baró, el cavaller que se l'havia enduta amb ell, la va estimar amb cor ferm, honorant-la (exalçant-la) amb honors especialment esplèndides i distincions magnífiques, de manera que no n'hi havia cap dels seus cavallers o cortesans, dels seus vailets (escuders) o servents que no l'honorés ni servís ni complís els seus desigs ni l'obeís ben volenters, per tal com ella agradava i plaïa a tothom amb la seva abundant bondat, cortesania i llarguesa

sé einhvers af því neytt á þriðja degi er það orðið óhreint: fórnin er ekki velþóknanleg (rāˈsˁāh ~ רָצָה:   lɔʔ   ʝērāˈsˁɛh,   לֹא יֵרָצֶה)p
hver sem þannig þjónar Kristi er Guði velþóknanlegur (εὐάρεστος -άρεστος -άρεστον:   εὐάρεστος τῷ θεῷ) og í metum hjá mönnum: p
látið sjálf uppbyggjast sem lifandi steinar í andlegt hús til heilags prestdóms, til að bera fram andlegar fórnir fyrir Jesú Krist, Guði velþóknanlegar (εὐπρόσδεκτος -όσδεκτος -όσδεκτον:   εὐπροσδέκτους τῷ θεῷ)p

vel·þóknun <f. -þóknunar, no comptable>:
 
♦ afla sér velþóknunar: reportar [la] complaença [d'algú]
♦ hafa velþóknun á e-m ~ e-u: complaure's en algú, trobar complaença en algú ~ una cosa
♦ hljóta velþóknun: complaure, rebre complaença, agradar
hinn góði hlýtur velþóknun (rāˈsˁōn ~ רָצוֹן:   tˁōβ   ʝāˈφīq   rāˈsˁōn   mē-ʝəˈhwāh,   טוֹב--יָפִיק רָצוֹן, מֵיְהוָה) Drottins en meinfýsinn mann fyrirdæmir hann: el qui és bo, obté el favor de Jahvè, però condemna el malvat
♦ með velþóknun: amb complaença
veldi Asíu og saklausri þjóð Príamusar var eytt með velþóknun guðanna (auguria diuum:   diuersa exilia et desertas quaerere terras ǁ auguriis agimur diuom) hin glæsta Ilíumsborg hrundi til grunna og nú rýkur jörð um alla Tróju, borg Neptúnusar: l’imperi d'Àsia i l'innocent poble d'en Príam havien estat destruïts amb la complaença dels déus, l'esplendent ciutat d'Ílion s'havia esfondrat i ara fumejava la terra al voltant de Troia sencera, la ciutat d'en Neptú
ég trúi að hin tróversku skip hafi stefnt hingað fyrir vindi undir handleiðslu guðanna og með velþóknun Júnóar (Iuno secunda:   dis equidem auspicibus reor et Iunone secunda)crec que les naus troianes han fet cap aquí, empeses pel vent, conduïdes pels déus i amb la complaença de la Juno
♦ greina með velþóknun frá e-u: complaure's en anunciar o referir una cosa
♦ líta til e-s með velþóknun: mirar algú amb complaença, posar la seva mirada damunt algú amb complaença
♦ taka við e-u með velþóknun (o: taka með velþóknun við e-u)acceptar una cosa amb complaença
♦ til velþóknunar: segons complaença, segons el seu bon desig
♦ veita velþóknun: complaure, rebre complaença, agradar
♦ velþóknun Guðs ~ Drottins: l'aprovació (o: complaença) de Déu ~ del Senyor
dýrð sé Guði í upphæðum og friður á jörðu og velþóknun Guðs (ἡ εὐδοκία -ίας:   καὶ ἐπὶ γῆς εἰρήνη ἐν ἀνθρώποις εὐδοκίας) yfir mönnum: glòria a Déu a les altures, i pau a la terra i la complaença (la benvolença) de Déu sobre els homes (en comparació, la versió del 1908 i 1984 fa: Dýrð sé í upphæðum Guði og á jörðu friður meðal manna, sem velþóknun er á. La versió del 1984 fa: Dýrð sé Guði í upphæðum, og friður á jörðu með mönnum, sem hann hefur velþóknun á. BMonts. = Glòria a Déu dalt del cel, i a la terra, pau a la humanitat que ell estima;   BInterc. = Glòria a Déu a dalt del cel, i a la terra pau als homes que ell estima; BEvang. = Glòria a Déu a dalt del cel, i a la terra pau a la humanitat que ell estima)
♦ hljóta velþóknun Guðs: rebre (o: obtenir) l'aprovació (o: complaença) de Déu

venda <vendi ~ vendum | venti ~ ventum | vente-u>:
 
♦ venda skipi:  
♦ það er ekki í annað hús að venda: <LOC FIGno queda cap altre remei

vendi:
dat. & ac. pl. de vöndur “verga, vara”

vendi¹:
1ª i 3ª pers. sg. pret. subj. de → venja “avesar, acostumar”

vendi²:
1ª pers. sg. pres. ind. & 1ª & 3ª pers. sg. pres. subj. de → venda “girar”

vendir:
nom. pl. de vöndur “verga, vara”

vendir¹:
2ª pers. sg. pret. subj. de → venja “avesar, acostumar”

vendir²:
2ª & 3ª pers. sg. pres. ind. & 2ª pers. sg. pres. subj. de → venda “girar”

venja <f. venju, venjur. Gen. pl.: venja>:
1. (siðvenja, siðurcostum m
♦ að venju: segons el costum, com sempre, com de costum
♦ ég hef gert mér það að venju: me n'he fet un costum, m'hi he avesat
♦ ég hef gert mér það að venju að <+ inf.>m'he avesat a <+ inf.>
♦ bregða ~ breyta ~ brjóta ~ fara ~ komast út af venjunni: apartar-se de ~ canviar ~ trencar ~ sortir de ~ abandonar el costum
♦ eftir venju sinni: segons el seu costum, com tenia per costum
♦ fornar venjur: els costums antics, és a dir, els costums propis del forn siðr
♦ taka af heiðni og fornar venjur: abolir el paganisme i els vells costums [pagans]
það var siður konungs að rísa upp snemma um morgna og klæðast og taka handlaugar, ganga síðan til kirkju og hlýða óttusöng og morguntíðum og ganga síðan á stefnur og sætta menn eða tala það annað er honum þótti skylt. Hann stefndi til sín ríkum og óríkum og öllum þeim er vitrastir voru. Hann lét oft telja fyrir sér lög þau er Hákon Aðalsteinsfóstri hafði sett í Þrándheimi. Hann skipaði lögunum með ráði hinna vitrustu manna, tók af eða lagði til þar er honum sýndist það. En kristinn rétt setti hann með umráði Grímkels biskups og annarra kennimanna og lagði á það allan hug að taka af heiðni og fornar venjur, þær er honum þótti kristnispell í. Svo kom að bændur játtu þessum lögum er konungur setti: era costum del rei llevar-se de bon matí, vestir-se i rentar-se les mans [i la cara], i anar, després d'haver-ho fet, a l'església a oir l'ofici de matines i laudes, i després, anar a les reunions (= audiències a la cort?) i mediar-hi entre les parts o dir-hi el que li semblés que havia de dir. Convidava a la seva presència poderosos i no poderosos i tots aquells que fossin els més savis. Sovint també feia que li recitessin (declamessin) les lleis que el rei Hákon Aðalsteinsfóstri havia instituït a Þrándheimur. Modificava les lleis amb el consell dels més savis, suprimint-ne o afegint-hi el que li semblava escaient. I va instaurar el dret canònic seguint les indicacions del bisbe Grímkell i d'altres clergues i posà tot el seu zel en suprimir el paganisme i els vells costums, que considerés que anaven en contra dels manaments cristians. Així s'esdevingué també que els bændur van ratificar (van acceptar) aquestes lleis que el rei promulgava
♦ hafa þá venju að <+ inf.>tenir el costum de <+ inf.>
♦ hafa venju sína: continuar fent el que un sol[ia] fer
Hrolleifur hafði venju sína. Voru það illar búsifjar við alla þá er í nánd voru. Hafði það og eigi verið vina ráð að Ingimundur tók nokkurn tíma við honum. Synir Ingimundar tóku því stórilla er Hrolleifur sat í kostum þeirra en miðlaði illt eina í mót og kölluðu það mjög hafa orðið á fyrir föður sínum að hann tók hann til sín. Þeir áttu veiði allir saman Hofsmenn og Hrolleifur. En svo var mælt að Hrolleifur skyldi hafa veiði ef eigi kæmu Ingimundarsynir til eða þeirra menn en að því gaf hann engan gaum því að hann virti meira vilja sinn og ranglæti en hvað skilið var: en Hrolleifur va continuar com de costum (és a dir, no va canviar els seus hàbits, la seva forma d'actuar i comportar-se). Les relacions de veïnatge amb tots els qui vivien a prop d'ell eren dolentes. Tampoc no havia estat amb l'aprovació dels amics que l'Ingimundur l'hagués acollit una temporada. Els fills de l'Ingimundur es prenien molt malament que en Hrolleifur visqués a costa d'ells i noms els ho pagués amb maldats i deien que a son pare li provava ben malament haver-lo acollit. Els de Hof i en Hrolleifur compartien els drets de pesca del riu, però s'havia acordat que en Hrolleifur només tindria el dret de pescar-hi quan els fills de l'Ingimundur o llurs homes no anessin (haguessin anat) a pescar al riu, però a ell això tant se li'n feia perquè tenia en més la seva voluntat i la seva maldat que no el que s'havia acordat (vocabulari: #1. venja: Cf. Baetke 19874, pàg. 714: hafa venju sína bei seiner Gewohnheit bleiben, es weiterhin so treiben; #2. sitja í kostum e-s: en Baetke 19874, pàg. 708, no dóna pas entrada a aquesta locució. L'Árni Böðvarsson 1993², pàg. 519, li dóna el significat de: sitja í kostum hagnýta sér hlunnindi, taka undir sig eign, i tradueixo en conseqüència; #3. miðla [e-m] e-t í mót: en Baetke 19874, pàg. 418, no dóna pas entrada a aquest verb. El significat n'és: pagar (en sentit figurat) una cosa a algú malament, tornar-los sempre el bé que li feien amb malvestats; #4. verða á fyrir e-m: Cf. Baetke 19874, pàg. 720: e-t verðr (mjǫk) á fyrir e-m etwas wird jemandem zum Nachteil, schadet jemandem, bekommt jemandem schlecht; #5. eiga veiði: en Baetke 19874, pàgs. 341 i 536, no dóna pas entrada a aquesta locució. En Walther Heinrich Vogt 1921, pàg. 60, deixa clar que el significat del fraseologisme era: tenir els drets de pesca en un riu, i tradueixo en conseqüència; #6. ranglæti: Cf. en Baetke 19874, pàg. 486: rang-læti n. rechtswidriges Verhalten, Unrechtlichkeit; )
♦ gjörn er hönd á venju: <LOC FIGel costum és una segona natura (o: naturalesa), consuetudo secunda natura, gran és la força del costum
fóstru átti Þorbjörn öngull er Þuríður hét. Hún var mjög gömul og til lítils fær að því er mönnum þótti. Hún hafði verið fjölkunnig mjög og margkunnig mjög þá er hún var ung og menn voru heiðnir. Nú þótti sem hún mundi öllu týnt hafa. En þó að kristni væri á landinu þá voru þó margir gneistar heiðnar eftir. Það hafði verið lög hér á landi að eigi var bannað að blóta á laun eða fremja aðra forneskju en varðaði fjörbaugssök ef opinbert yrði. Nú fór svo mörgum að gjörn var hönd á venju og það varð tamast sem í æskunni hafði numið. Og svo sem Þorbjörn öngull var þrotinn að ráðagerðum leitar hann þangað til trausts sem flestum þótti ólíklegast en það var til fóstru sinnar og spurði hvað þar væri til ráða að taka hjá henni: en Þorbjörn Öngull tenia una fóstra que nomia Þuríður. Era molt vella i [ja] de poca utilitat, al parer de la gent. De jove, quan la gent encara era pagana, havia posseït grans coneixements de màgia i bruixeria, però en aquell temps semblava com si hagués oblidat tots els seus coneixements de màgja. I, malgrat que el país ja s'havia convertit al cristianisme, encara romanien colgats nombrosos calius del paganisme. En el nostre país hi havia hagut la llei que no era prohibit de fer sacrificis i ofrenes [als déus] en privat o coldre d'altres usatges pagans, però si es feia de manera que la gent ho sabés, es castigava amb la pena de bandejament menor, ço és, bandejament per tres anys. Doncs bé, a molts els passava que els agradava continuar fent allò a què havien estat avesats (o: que la força del costum és molt forta) i el que els era al més familiar i conegut era el que havien après quan eren joves. Per aquesta raó, en Þorbjörn Öngull, quan ja no va saber què fer, va anar a cercar consell allà on la majoria de la gent hauria cregut que era al més inversemblant de fer-ho i això fou de la seva fóstra, i li va demanar a ella què s'havia de fer (vocabulari: #1. gjǫrn...: Cf. R. C. Boer 1900, pp. 270: 15. gjǫrn — venju, der sinn des sprichwortes ist: „jeder tut gerne das, woran er gewöhnt ist“; #2. tamur: Cf. Baetke 19874, pàg. 646: þat varð tamast sem í œskunni hafði numit jung gewohnt, alt getan; #3. taka til ráða: Cf. Baetke 19874, pàg. 479: hvat skal nú til ráða taka was ist nun zu tun; #4. þrjóta: Cf. Baetke 19874, pàg. 783: svá sem hann var þrotinn at ráðagerðum als er keinen Rat mehr wußte; )
♦ siðir og venjur: usatges i costums
♦ venju fremur: inusualment, més de l'habitual
♦ viðtekin venja: un vell costum, una tradició
♦ gera e-ð að viðtekinni venju: convertir una cosa en una tradició, fer tradicional una cosa
♦ → erfðavenja “costum tradicional”
♦ → siðvenja “costum, usança”
2. (vanihàbit m
þessi psálmr er Domine, quis habitauit, ok var honum mikit yndi at halda slíkar venjur ok vænti, at nǫkkurr mundi eptir hans háttum víkja: aquest psalm és [el qui comença amb] Domine, quis habitauit, i li era un gran delit mantenir aquests hàbits i esperava que hi hauria algú que seguiria els seus costums (vocabulari: #1. háttr: Cf. en Baetke 19874, pàg. 235-236: <...> 2. (meist pl.) Verhalten, Benehmen, Lebensweise; Gewohnheiten, Brauch, Sitte: halda teknum hætti an der alten Sitte, Gewohnheit festhalten; in derselben Weise fortfahren; #2. víkja eptir e-u: Cf. en Baetke 19874, pàg. 737: víkja eptir orðum e-s sich nach jmds. Worten richten)

venja <ven ~ venjum | vandi ~ vöndum | vaniðe-n>:
 
♦ venja e-n af e-u:  
♦ venja e-n á e-ð:  
♦ venja e-n við e-ð:  
♦ venja sig af e-u:  
♦ venja sig á e-ð:  

venjast <venst ~ venjumst | vandist ~ vöndumst | vaniste-u ~ á e-ð>:
avesar-se a una cosa, habituar-se a una cosa
getur blámaður (kūˈʃī:   כּוּשִׁי) breytt hörundslit sínum eða pardusdýrið flekkjum sínum? Ef svo væri munduð þér og megna að breyta vel, þér sem vanist (limˈmūδ ~ לִמּוּד:   limmuˈδēi̯   hāˈrēaʕ,   לִמֻּדֵי הָרֵעַ) hafið að gjöra illt: un etíop, que per ventura pot canviar el color de la seva pell, o un lleopard, les seves taques? Si fos així, vosaltres també seríeu capaços de canviar a millor, vosaltres, que us heu avesat a fer el mal
♦ ég þarf að venjast þessu: m'hi he d'avesar, m'he d'avesar a fer-ho

þetta bar svo til einn dag að hann gáði þess ei. Og er Hrafni kom í hug venjubragð sitt, þá er hann var á leið kominn, mælti hann við förunauta sína: „Legist hefur mér nokkuð í minni venju. Eg gáði ei að tala blessan af biskupi“ (SS II, cap. 112, pàg. 876) un dia es va esdevenir que no va parar esment a fer-ho. I quan al Hrafn, quan ja havia fet una bona tirada de camí, li va revenir que s'havia apartat del seu costum, va dir als seus companys de camí: “Alguna cosa s'ha interposat en el meu costum (és a dir, no me n'he recordat de fer el que sempre solc fer): No he parat esment a rebre la benedicció del bisbe”

venju·bundinn, -bundin, -bundið <adj.>:
convencional

venju·lega <adv.>:
habitualment, normalment
♦ eins og venjulega: com de costum
♦ meira en venjulega: més que de costum, més que habitualment

venju·legur, -leg, -legt: normal, habitual

vensl <n.pl vensla>:

venslaður, vensluð, venslað <adj.>:

vensla·fólk <n. -fólks, no comptable>:

ventill <m. ventils, ventlar>:

Venus <f. Venusar, pl. no hab.. Ac. & Dat. sg.: Venus (o: Venusi)>:
1. (ástargyðjaVenus f (deessa de l'amor) (Vĕnŭs)
◊ “Venus í loðfeldi” eftir Leopold von Sacher-Masoch: “La Venus de les pells” d'en Leopold von Sacher-Masoch
2. (reikistjarnaVenus m (planeta)

Venusar·hof <n. -hofs, -hof>:
temple m de Venus

Venusar·stytta <f. -styttu, -styttur. Gen. pl.: -styttna o: -stytta>:
estàtua f de Venus

venus·hár <n. -hárs, -hár>:
falzia (o: falzilla) f [de pou], capil·lera f, falguerola f (planta Adiantum capillus-veneris)

vepja <f. vepju, vepjur. Gen. pl.: vepja>:
fredeluga f, nyivit m, pebret m, merita f (Val.), juia f (Bal.) (ocell Vanellus vanellus)

ver <m. vers, verar>:
1. <eða/o ritm./lit.(karlmaðurbaró m (persona de sexe masculí)
2. (eiginmaðurhome m (marit)

ver¹ <n. vers, ver>:
1. (sængurvercotí m (de matalàs)
2. (koddavercoixinera f (de coixí)

ver² <n. vers, ver>:
1. (<fiskimiðpesquera f (pesqueria)
♦ → selver “indret on es poden caçar foques; estació foquera”
♦ → síldver “pesquera d'arengs”
2. <HIST(fiskiver, verstöðestació pesquera (lloc d'estada temporer, a la vora de la mar, per a pescadors durant la temporada de pesca. Amb l'arribada de la pesca moderna, a partir del segle XX, els ver varen anar desapareixent)
♦ fara í verið: anar a una estació pesquera per a fer-hi de pescador
♦ → síldver “estació arenguera”
♦ → útver “estació pesquera llunyana (aïllada)”
3. (eggver*ouatera f, *vedat m d'ous (indret vedat on certs ocells, dels quals hom en recull els ous, hi ponen)
4. (dúnver*plomera f, *vedat m de plomissol (indret vedat on certs ocells com ara els èiders, dels quals hom en recull bàsicament el plomissol, hi nien i ponen)

ver³ <n. vers, ver>:
(grasi vaxin blaut kvos, gróðurvin á hálendiver, mena d'oasi de verdor al hálendi ‘altiplà’ islandès. Solen ésser clotades o depressions del terreny amb molta acumulació d'aigua i herbei.

vera <f. veru, verur. Gen. pl.: vera>:
1. (lífveraésser m (criatura)
♦ lifandi vera: un ésser vivent
♦ → mannvera “ésser humà”
2. (dvölestada f (sojorn & presència a un indret)
♦ vera mín hér: la meva estada aquí
♦ vera sín þarna: la seva estada allà, la seva presència allà
3. (reynd, raunveruleiki, e-ð sem errealitat f (el que existeix, el que és, l'existència)
♦ í raun og veru: realment
♦ í verunni: realment, en realitat
♦ → tilvera “existència; ésser <FIL>”
4. (tilgangurintenció f (propòsit, objectiu, finalitat)
♦ í þá veru: en aquest sentit, amb aquesta intenció
♦ segja e-ð í þá veru: dir alguna cosa en aquesta direcció
♦ í þeirri veru að <+ subj.>: amb la intenció (o: l'objectiu) que <+ subj.>
5. (eðlimena f, natura f (natural, manera d'ésser)

vera: 1. sser
			hvað er að yður? Qu t? Qu li passa?
			g er með hstinn: tinc tos
			g er eins og g er og get ekkert að því gert: sóc com sc i no puc fer-hi res
	2. vera til: 2.1. <GEN> haver-hi (donar-se & estar disponible & existir & ésser-hi)
			til eru menn sem...: hi ha homes que...
			vera til á undan: preexistir
		2.2. (tilbúinn, klár) estar llest -a (preparat)
			ertu til?: estàs llest?
			ég er til, við skulum fara: estic llest, anem
		2.3. vera til í e-ð: estar disposat -ada a una cosa
			vera til í allt: estar disposat a tot
			vera [ekki] til í að <inf.>: [no] estar disposat a <inf.>
♦ taskan var ekki eins og hún á að sér að vera: <LOCla maleta no estava com ha d'estar (s'havia lliurat amb desperfectes a la sala de lliurament d'equipatge de l'aeroport)

veraldar:
gen. sg. de veröld “món”

veraldar- <en compostos>:
1. <GENmundial, del món
2. <RELIGsecular, seglar

veraldar·byggð <f. -byggðar, no comptable>:
orbe habitat
♦ öll veraldarbyggð[in]: tot el món habitat
þessi skal vera þinn konungur, er öll veraldarbyggðin mætti girnast til yfir sér að hafa, ef hans tign héldi vel í alla staði þeim mannkostum, er hann tók upp í fyrstu með henni: Aquest ara serà el teu rei, aquest, que tot l'orbe habitat voldria tenir per rei seu si Sa Dignitat (tign) mantingués bé, en tots els sentits, totes les bones qualitats (virtuts) que ell va adoptar al començament ensems amb ella (és a dir, totes les bones qualitats de què va fer gala en el moment que fou coronat rei)

veraldar·maður <m. -manns, -menn>:
 

veraldar·saga <f. -sögu, -sögur. Gen. pl.: -sagna>:
història f universal, història f del món

veraldar·sæla <f. -sælu, no comptable>:
 

veraldar·vald <n. -valds, -völd>:
 

veraldar·vanur, -vön, -vant <adj.>:
història f universal, història f del món

veraldar·vefur <m. vefs (o: vefjar), no comptable>:
<INFORMweb f, WWW f

veraldar·viska <f. -visku, no comptable>:
 

veraldir:
nom. & ac. pl. de veröld “món”

verald·legur, -leg, -legt <adj.>:
1. <GENmundà -ana, mundanal
◊ andleg og veraldleg mál: afers mundanals i espirituals, qüestions mundanals i espirituals
2. (ekki geistlegur eða kirkjulegurlaic -a, llec -ega (no eclesiàstic)

< verast <erst ~ erumst | varst ~ vorumst | verist>:
(vera hvor/hver öðrumésser un amb l'altre, ésser mútuament
◊ gumnar margir ǀ erosk gagnhollir, ǁ enn at virði vrekaz; ǁ aldar róg ǀ þat mun æ vera: ǁ órir gestr við gest: molts d'homes se són lleials l'un a l'altre, però [així i tot] als banquets es barallen de mala manera; de brega d'home, sempre n'hi haurà: l'hoste es baralla[rà] amb l'hoste
◊ vápnom ok váðom ǁ skolo vinir gleðjaz, ǁ þat er á sjálfom sýnst; ǁ viðrgefendr ok endrgefendr ǀ erost lengst vinir, ǁ ef þat bíðr at verða vel: [ara i adés] els amics han de fer-se mútuament una alegria amb armes i vestits: aquestes són les coses que hom veu molt bé en un mateix (i per tant, cada cop que un veu l'arma o el vestit regalats, és a dir, [gairebé] contínuament, se'n recorda de l'amic i de l'amistat que es tenen. Entenc á [þeim] sjálfum, i per tant, com a sintagma pronominal anafòric de vinir i tradueixo en conseqüència. Una altra traducció, intentant conservar el superlatiu norrè, podria ésser: tals coses són les que un veu més ostensiblement, més cridanerament en un mateix). Els qui donen regals i els qui en tornen a canvi són els qui resten amics mutus per més temps, si[, altrament,] els és concedit que les coses vagin bé [entre ells] (cf. Kuhn 1968³, pàg. 28: Unpersönlich: ef þat bíðr at verða vel wenn es das erreicht od. erlebt: wenn es dahin kommt, daß es gut wird (Háv. 41): ‘si és que realment els està reservat de romandre amics)

Vera·týr <m. -týs, no comptable>:
<MITOLVeratýr m, déu dels barons (=dels guerrers), epítet i designació del déu Odin: deus uirorum [qui pugnant], deus bellatorum
1. ‘Heitr ertu, hripuðr, ǀ oc heldr til mikill, ǁ gǫngomc firr, funi! ǁ loði sviðnar, ǀ þótt ec á lopt berac, ǁ brennomc feldr fyrir. 2. Átta nætr ǀ sat ec milli elda hér, ǁ svá at mér mangi ǀ mat né [miǫð] bauð, ǁ nema einn Agnarr, ǀ er einn scal ráða, ǁ Geirrøðar sonr, ǀ Gotna landi. 3. Heill scaltu, Agnarr, ǀ allz þic heilan biðr ǁ Veratýr vera; ǁ eins drycciar ǀ þú scalt aldregi ǁ betri giold geta: 1. “Ets ardent, acuitat i força massa fort. Allunya't de mi, foc! El loden se'm socarrima, per més que l'aixeco (per allunyar-lo del foc abrasador), el feldr (mantell) se'm crema. 2. He passat vuit dies assegut aquí, entre dos focs, sense que ningú no m'hagi ofert menjar [ni beguda], llevat de l'Agnarr totsol, el fill d'en Geirrøðr, que regnarà totsol sobre la terra dels gots. 3. Salut a tu, Agnarr, car el déu dels homes [que lluiten] mana que en tinguis. Per un sol glop (o: per una sola beguda) mai no rebràs millor guardó (vocabulari: #1. hripuðr: En Kuhn 1968³, pàg. 101: hripuðr m. ‘der hastende’: feuer. El foc, designat metafòricament (‘ókennt heiti’) com l'acuitat, el qui s'apressa, el qui va de pressa; #2. heldr til mikill: En Kuhn 1968³, pàg. 93: heldr til mikill allzu groß (Grm. 1); #3. ganga firr e-m: En Kuhn 1968³, pàg. 56: fara od ganga firr eo weiter fort von etwas ziehen (od. gehen). En Kuhn no explica pas la forma gǫngomc, però sí en Sijmons/Gering 1927 (III,1), pàg. 187: 1². gǫngomk, imperat. = gakk mér; #4. funi: En Kuhn 1968³, pàg. 64: funi (got. fōn, gen. funins) m. feuer; #5. loði: En Kuhn 1968³, pàg. 131: loði m. loden, loði rauher lodenstoff (Grm. 1). L'estofa de la qual és fet el feldr; #6. bera e-t á lopt: en Sijmons/Gering 1927 (III,1), pàg. 187: 1³. þót á lopt berak ‘ wenn ich ihn auch emporziehe’, nämlich fort von dem auf dem fußboden brennenden feuer <...>; #7. brennomk: En Kuhn 1968³, pàg. 65: brennomc feldr fyrir (= brenn feldr fyr mér) der mantel brennt von mir (mir am leibe: Grm. 1. en Sijmons/Gering 1927 (III,1), pàg. 187: 1⁴. brinnomk = brinn mér, s. zu Vm 7². Recordi's que, en la llengua antiga, la 3ª pers. sg. del present d'indicatiu del verb brenna és brenn o brennr. Aquesta darrera forma és la qui s'ha acabat generalitzant en la llengua moderna, la qual només coneix: brennur; #8. svá at: En Kuhn 1968³, pàg. 196: svá at kann mit einer folgenden negation auch ‘ohne daß’, ‘ohne zu’ sein (Grm. 2, <...>; #9. drykkr: En Kuhn 1968³, pàg. 39: dryccr (ags. drync) m. trunk; . L'ús del numeral einn suggereix que hem de donar aquí al mot el significat de glop. Cf. en Baetke 19874, pàg. 94: drykkr <...> Schluck, Zug (beim Trinken); )

ver·búð <f. -búðar, -búðir>:
barraca f de pescadors, caseta f de pescadors

verð <n. verðs, verð>:
preu m
◊ fullt verð er 2490 krónur: el preu sencer (sense descompte) és de 2.490 corones
♦ á <+ adj.> verði: per (o: a) un preu <+ adj.
♦ á hagstæðu verði: a un preu econòmic
♦ á niðursettu verði: a un preu rebaixat
♦ á uppsprengdu verði: a un preu excessivament alt, a un preu exorbitant
♦ á viðráðanlegu verði: a un preu assequible
♦ á viðunandi verði: a un preu raonable
♦ dýru verði: [a un preu] car
♦ alltof dýru verði: a un preu massa car
♦ þurfa að gjalda dýru verði: haver de pagar car
♦ innganga í Evrópusambandið yrði of dýru keypt: l'entrada a la Unió Europea sortiria ben cara
♦ falla í verði: caure de preu, perdre valor
♦ evran féll í verði gagnvart dollar og japönsku jeni í gær: l'euro va caure de preu ahir davant el dòlar i el ien japonès
♦ hækka í verði: apujar-se de preu
♦ e-ð hækkar í verði: una cosa s'apuja (o: puja) de preu
♦ hækka verðið á e-u: apujar el preu d'una cosa, fer pujar el preu d'una cosa
♦ lækka í verði: abaixar-se de preu
♦ e-ð lækkar í verði: una cosa baixa (o: davalla, Mall.) de preu
♦ lækka verðið á e-u: abaixar el preu d'una cosa
♦ slá af verði: descomptar (o: rebaixar) del preu, fer descompte
♦ vera í háu verði: anar car -a
♦ verðið á e-u: el preu de...
♦ hvað er verðið á fiskinum?: a quant va (o: és) el peix?
♦ verðið á e-u hækkar¹ ~ lækkar²: el preu d'una cosa puja¹ (o: s'apuja) ~ baixa² (o: s'abaixa; o: davalla, Mall.)

verða 1. esdevenir
	2. romandre, quedar-se
		g verð heima: em quedar a casa
		g verð eina ntt: em quedar una nit (a un hotel)
		g verð tvo / þrj / fjra daga: em quedar dos / tres / quatre dies
		g verð eina viku / tvr / þrjr / fjrar vikur: em quedar una setmana / dues / tres / quatre setmanes
		verðurðu hrna? Et quedars aquí
		g tla að verða hr til morguns: voldria passar la nit aquí, voldria quedar-me fins dem
		e-m varð á að <+inf.>: algú ha fet una cosa per descuit o distracció
	3. verða að <+inf.>: haver de, caldre
	4. verða til: sorgir
	5. verða um:
		hvað varð um hann?: qu se n'ha fet d'ell?
		hvað varð um mig?: qu m'ha passat? (o: qu se n'ha fet de mi?)
	6. verða sér úti um e-ð: procurar-se una cosa
	7. það verður ekkert úr þessu: <LOC FIG> no se'n farà res (d'això)
Áskell lét nú stefna Eysteini um illmæli það sem hann hafði við Háls um sauðatökuna til alþingis. Engir menn urðu til að svara fyrir Eystein og nú verða þær málalyktir að Eysteinn varð sekur. Og þegar þeir koma heim af þingi þá reið Áskell þangað með flokk sinn til Eysteins og ætlaði að taka hann af lífi: l'Áskell va citar l'Eysteinn a comparèixer davant l'Alþingi per haver calumniat en Háls dient que havia robat les ovelles. No hi va haver ningú que estigués disposat a defensar (respondre de) l'Eysteinn i el plet va acabar que l'Eysteinn fou bandejat. En tornar del þing, l'Áskell va fer cap, amb el seu grup, al mas de l'Eysteinn amb la intenció de matar-lo

verðandi <f. verðandi, no comptable>:
 

verð·aukning <f. -aukningar, no comptable>:
 

verð·ákvörðun <f. -ákvörðunar, -ákvarðanir>:
 

verð·binding <f. -bindingar, no comptable>:
 

verð·bóla <f. -bólu, -bólur. Gen. pl.: -bólna o: -bóla>:
bombolla f [del preu ~ dels preus]

verð·bólga <f. -bólgu, no comptable>:
inflació f

verðbólgu·hvetjandi, -hvetjandi, -hvetjandi <adj. inv.>:
inflacionari -ària

verðbólgu·stig <n. -stigs, -stig>:
inflacionari -ària

verðbreytingar·ákvæði <n. -ákvæðis, -ákvæði>:
 

verð·bréf <n. -bréfs, -bréf>:
<ECONefecte m, valor m, títol m [de valors]
♦ selja verðlaus verðbréf: <ECONvendre títols desproveïts de valor

verðbréfa·fyrirtæki <n. -fyrirtækis, -fyrirtæki. Gen. pl.: -fyrirtækja; dat.pl.: -fyrirtækjum>:
empresa f de corretatge, empresa f de broqueratge

verðbréfa·lögfræði <f. -lögfræði, no comptable>:
legislació relativa efectes i valors borsaris

verðbréfa·markaður <m. -markaðar (o: -markaðs), , -markaðir>:
 

verðbréfa·miðlari <m. -miðlara, -miðlarar>:
 

verðbréfa·miðlun <f. -miðlunar, -miðlanir>:
corretatge m, broqueratge m

verðbréfa·réttur <m. -réttar, no comptable>:
dret borsari

verðbréfa·sali <m. -sala, -salar>:
 

verðbréfa·þing <n. -þings, -þing>:
borsa f de valors

verð·bætur <f.pl -bóta>:
 

verð·fall <n. -falls, no comptable>:
 

verð·flokkur <m. -flokks, -flokkar>:
 

verð·gildi <n. -gildis, no comptable>:
 

verð·hámark <n. -hámarks, no comptable>:
 

verð·hjöðnun <f. -hjöðnunar, -hjaðnanir>:
deflació f

verð·hrun <n. -hruns, -hrun>:
 

verð·hugmynd <f.-myndir>: preu aproximat, orientatiu

verð·hækkun <f. -hækkunar, -hækkanir>:
pujada f  (o: augment m) de preus
♦ verðhækkanir á veiðileyfum: pujades de preu de les llicències de pesca

verði:
Dat. sg. & ac. pl. de → vörður “guardià, guarda”

verðir:
Nom. pl. de → vörður “guardià, guarda”

verð·jöfnun <f. -jöfnunar, no comptable>:
 

< verð·kaup <n. -kaups, no comptable>:
salari m (laun; vinnulaun; kaup)

verð·lag <n. -lags, -lög>:
[índex (o: nivell) m dels] preus m.pl
♦ stöðugt verðlag: índex estable de preus, preus estables, estabilitat f dels preus
♦ verðlag hvers tíma (o: árs)els preus corrents
♦ verðlagið fer upp úr öllu valdi: els preus pugen descontroladament
♦ verðlagið hækkar: els preus s'apugen

verð·lagning <f. -lagningar, no comptable>:
1. <GENtaxació f, estimació f del valor
2. (ECON verðlagsákvæði, það að verðleggja vörufixació f de[ls] preus (disseny o configuració dels preus, determinació del preu que ha de tenir un producte)

verðlagningar·regla <f. -reglu, -reglur. Gen. pl.: -reglna o: -regla>:
regla f de fixació de preus

verðlags- <en compostos>:
<ECONde[ls] preus

verðlags·aðhald <n. -aðhalds, no comptable>:
control m de preus

verðlags·ákvæði <n. -ákvæðis, -ákvæði>:
 

verðlags·breyting <f. -breytingar, -breytingar>:
modificació f dels preus

verðlags·eftirlit <n. -eftirlits, -eftirlit>:
control m de[ls] preus

verðlags·festa <f. -festu, no comptable>:
<ECONestabilitat f dels preus

verðlags·festing <f. -festingar, no comptable>:
<ECONestabilització f dels preus

verðlags·grundvöllur <m. -grundvallar, no comptable>:
<ECONbase f de referència del preu

verðlags·höft <n.pl -hafta>:
contenció f dels preus

verðlags·hömlur <f.pl -hamla>:
fre m a l'augment dels preus

verðlags·ráð <n. -ráðs, -ráð>:
[consell m per al] control m de[ls] preus
♦ Verðlagsráð Sjávarútvegsins: Consell per la fixació dels preus pesquers

verðlags·spá <f. -spár, -spár>:
<ECONprevisió f de preus

verðlags·stofa <f. -stofu, -stofur. Gen. pl.: -stofa>:
ens f per a la fixació de preus
♦ Verðlagsstofa skiptaverðs: ens m per a la fixació dels preus de les captures [de pesca]

verðlags·uppbót <f. -uppbótar, -uppbætur>:
plus m de carestia [de vida]

verðlags·vísitala <f. -vísitölu, -vísitölur. Gen. pl.: -vísitalna>:
índex (fl./pl.: índexs) m de preus [al consum]

verð·laun <n.pl -launa>: premi m
	afhenda e-m verðlaun fyrir e-ð: lliurar a algú un premi per una cosa
	f verðlaun [fyrir e-ð]: rebre un premi [per una cosa]
		hann fékk verðlaun fyrir besta handritið: ha rebut un premi pel millor guió
	hljóta verðlaun í e-u: rebre un premi en...
	veita verðlaun fyrir bestu smásöguna: concedir un premi a la millor novel·la curta
	verðlaun kvikmyndaakademíunnar: el premi de l'acadèmia cinematogràfica
	verðlaunin eru 100.000 pesetur og verða afhent í Barcelonu um miðjan apríl:
		el premi és de cent-mil pessetes i es lliurarà a Barcelona a mitjan abril
	verðlaunum fyrir bestu leikstjórn var deilt milli tveggja Bandaríkjamanna: dos nord-
		americans han hagut de compartir el premi al millor director
	vinna fyrstu verðlaun: guanyar el primer premi

verð·launa <-launa ~ -launum | -launaði ~ -launuðum | -launaðe-n [fyrir e-ð]>:
premiar (o: guardonar) algú [per una cosa]

verðlauna·athöfn <f. -athafnar, -athafnir>:
acte m (o: cerimònia f) de lliurament de[ls] premis

verð·launaður, -launuð, -launað <adj.>:
premiat -ada (o: guardonat -ada)
♦ vera verðlaunaður fyrir e-ð: ésser premiat (o: guardonat) per una cosa

verðlauna·getraun <f. -getraunar, -getraunir>:
concurs m [amb repartiment de premis als guanyadors]

verðlauna·gripur <m. -grips, -gripir>:
1. <GENtrofeu m
2. (verðlaunaféanimal premiat (en un concurs d'animals)

verðlauna·hafi <m. -hafa, -hafar>:
premiat m, premiada f (o: guardonat m, guardonada f)

verðlauna·pallur <m. -palls, -pallar>:
<ESPORTpòdium m dels vencedors (per a rebre-hi les medalles d'or, argent i bronze)

verðlauna·peningur <m. -penings, -peningar>:
medalla f

verðlauna·veiting <f. -veitingar, -veitingar>:
concessió f de premi[s]

verð·laus, -laus, -laust <adj.>:
sense [gens de] valor

verð·lágmark <n. -lágmarks, no comptable>:
preu mínim

verð·leggja <-legg ~ -leggjum | -lagði ~ -lögðum | -lagte-ð>:
fixar el preu d'una cosa (taxar, estimar i/o determinar el valor o el preu d'una cosa)

verðleika- <en compostos>:
meritori -òria

verðleika·ræði <n. -ræðis, no comptable>:
meritocràcia f

verðleika·vara <f. -vöu, -vörur. Gen. pl.: -vara>:
bé meritori, bé m preferent (o: social)

verð·leiki <m. -leika, -leikar. Empr. hab. en pl.>:
mèrit m
♦ hafa verðleik (o: verðleika) til þess að <+ inf.>ésser mereixedor -a de <+ inf.>, merèixer <+ inf.>
en er Ólafur konungur heyrði ákafa lýðsins þá krafði hann sér hljóðs og mælti síðan: "Hafa bændur verðleik til þess að svo væri gert sem þér viljið. Það vita þeir að eg hefi gert það að brenna innin fyrir þeim og veitt þeim aðrar stórar refsingar: i quan el rei Olau va sentir la vehemència dels seus homes, va exigir silenci i els va dir: “Els bændur ben certament que es mereixen que els castiguéssim tal i com voleu fer. També saben [prou bé] que jo els he calat foc a llurs habitatges i que també els he imposat d'altres càstigs més severs
♦ hverjum eftir sínum verðleikum: a cadascú segons el que es mereix
af upprisu dauðra manna í Guðs tilkvámu talar Ísaías (= Īsaīas, Ἠσaΐας): surgent mortui etc. (Ís. 26:19). Upp munu rísa dauðir menn, þeir sem í grǫfum eru, þvíat Guð allsvaldandi sitr þá í dómsæti neytandi miklu valdi, gjaldandi sérhverjum eptir sínum verðleikuml’Isaïes parla de la resurrecció dels morts en la vinguda de Déu: surgent mortui etc. (Is. 26:19): Ressuscitaran els morts que habiten en tombes, car Déu totpoderós seurà llavors al seu sitial de jutge, gaudint de gran poder i pagant a cadascú segons els seus mèrits
en ef eg hlýt um að mæla eftir orustu þá skal eg gæða yður hvern eftir sínum verðleikum og því hvernug hver gengur fram í orustu. Mun þá, ef vér höfum sigur, vera gnógt, bæði lönd og lausir aurar, að skipta því með yður er nú fara með áður óvinir vorir: i si se'm concedeix de parlar després de la batalla (= de sobreviure-hi), recompensaré cadascun de vosaltres segons els seus mèrits [en la batalla] i segons la forma com cadascun de vosaltres hagi avançat (=s'hagi captingut) en la batalla. Car, si hi obtenim la victòria, hi haurà prou béns per repartir-los entre vosaltres, les terres i els béns mobles, que ara encara es troben en les mans dels nostres enemics
♦ meta e-n að verðleikum: valorar algú pels seus mèrits
ég bið ykkur, systkin, að meta þá að verðleikum (εἰδέναι:   ἐρωτῶμεν δὲ ὑμᾶς, ἀδελφοί, εἰδέναι τοὺς κοπιῶντας ἐν ὑμῖν) sem erfiða á meðal ykkar, veita ykkur forstöðu og kenna ykkur að lifa í samfélagi Drottins: us prego, germans i germanes, que aprecieu per llurs mèrits els qui s'esforcen entre vosaltres, us governen i us ensenyen a viure en la comunió del Senyor (en comparació, el text de la versió anterior del 1981, fa: Vér biðjum yður, bræður, að sýna þeim viðurkenningu, sem erfiða á meðal yðar og veita yður forstöðu í Drottni og áminna yður)
♦ verðleikum betur: merèixer-se <+ inf.>
og er þeir voru í veg komnir þá mælti Grettir: "Það hefi eg spurt að þú ætlar suður til Borgarfjarðar í sumar. Nú vil eg bjóða þér Barði að fara suður með þér og þykist eg þá gera við þig verðleikum betur": i quan ja feien camí, en Grettir li va dir: “He sentit a dir que aquest estiu tens pensat de fer cap al fiord de Borgarfjörður, al sud. Doncs bé, vull oferir-te, Barði, d'acompanyar-t'hi i tinc per mi que obro amb tu millor del que et mereixes (vocabulari: #1. verðleikur: Cf. Baetke 19874, pàg. 718: skal gera verðleikum betr við þik besser als du es verdienst; )

verð·leikur <m. -leiks, -leikar>:
variant de verðleiki ‘mèrit’
en í þjónustugerð þeirri er ger var guði til dýrðar og hinum sæla Þorláki biskupi þá setti Páll biskup Guðmund Arason næst þeim biskupunum í allri þeirri þjónustu og létu hann þerra kistunni með sér er hún var í kirkju borin. Og hann réð mjög fyrir hvað sungið var er heilagur dómurinn [p. 177] var upp tekinn. Þá urðu þar margar jartegnir af verðleikum hins sæla Þorláks biskups (SS I, cap. 125, pàgs. 176-177): i durant el servei diví que es va fer a la glòria de Déu i del beat bisbe Þorlákur, el bisbe Páll va fer seure en Guðmundur Arason al costat dels bisbes durant tot aquest ofici diví i [els bisbes] deixaren que eixugués i netegés amb ells el taüt quan fou portat a l'interior de l'església. I ell[, en Guðmundur, també] va decidir el que es va cantar quan les santes relíques foren tretes [de dins el taüt per dipositar-les dins el reliquiari]. Llavors es produïren allà molts de miracles pels mèrits [i la intercessió] del beat bisbe Þorlákur
en er skjótt þurfti til að taka var dúkurinn slitinn mjög og ræddi Kolbeinn um: „Mjög kennir nú dæligleika af vorri hendi meir en verðleiks yðvars er svo vondur dúkur er á borði yðru,“ segir hann (SS I, cap. 150, pàg. 202): però com que havia calgut treure unes estovalles precipitadament, les [úniques] estovalles [que es varen trobar] estaven molt esquinçades, i en Kolbeinn va [trobar necessari] dir al respecte: “Que hàgim posat unes estovalles tan dolentes a la vostra taula, revela molt més la confiança que ens tenim més que no pas al·ludeix als vostres mèrits”

verð·listi <m. -lista, -listar>:
catàleg m de preus, llista f de preus

verð·lítill, -lítil, -lítið <adj.>:
de poc valor, de poca vàlua

verð·lækkun <f. -lækkunar, -lækkanir>:
baixada (o: disminució) f de preus

verðlækkunar·tap <n. -taps, -töp>:
minusvàlua f (pèrdua produïda per la venda d'un producte a un preu inferior al de la seva adquisició)

verð·mat <n. -mats, no comptable>:
valoració f del preu

verð·merking <f. -merkingar, -merkingar>:
marcatge m del preu, etiquetatge m d'article amb el seu preu

verð·merkja <-merki ~ -merkjum | -merkti ~ -merktum | -merkte-ð>:
etiquetar un article amb el seu preu

verð·miði <m. -miða, -miðar>:
etiqueta f del preu

verð·miðill <m. -miðils, -miðlar>:
mitjà m de pagament

verð·mismunun <f. -mismununar, no comptable>:
fixació discriminatòria de preus, discriminació f de preus

verðmunar·viðskipti <n.pl -viðskipta>:
arbritratge m

verð·munir <m.pl>: objectes m.pl de valor

verð·munur <m. -munar, no comptable>:
diferència f de preus

verð·myndun <f. -myndunar, no comptable>:
formació f de preus

verðmæta·mat <n. -mats, no comptable>:
escala f de valors

verðmæta·rýrnun <f. -rýrnunar, no comptable>:
disminució f de valor, depreciació f

verðmæta·skapandi, -skapandi, -skapandi <adj. inv.>:
que crea valor afegit

verðmæta·sköpun <f. -sköpunar, no comptable>:
[creació f de] valor afegit

verð·mæti <n. -mætis, -mæti>:
1. <GENvalor m,f, vàlua f
♦ verðmæti og gildi: els valors (morals, ètics, familiars, humans etc.)
2. verðmæti <n.pl -mæta>: (verðmunirobjectes m.pl de valor (possessions valuoses, béns de preu)

verðmætis·aukning <f. -aukningar, no comptable>:
<ECONrendiment m del capital

verð·mætur, -mæt, -mætt <adj.>:
valuós -a

verð·skrá <f. -skrár (o: -skráar), -skrár>:
llista f (o: catàleg m) de preus

verð·skulda <-skulda ~ -skuldum | -skuldaði ~ -skulduðum | -skuldaðe-ð [fyrir e-ð]>:
merèixer una cosa [per una cosa]
◊ enginn verðskuldar ekki dauðarefsingu: ningú no mereix la pena de mort

verð·skuldaður, -skulduð, -skuldað <adj.>:
merescut -uda
♦ verðskuldaður dómur: una sentència merescuda
♦ verðskuldaður sigur: una victòria merescuda
♦ verðskulduð hegning: un càstig merescut
♦ verðskulduð ógæfa: una desgràcia merescuda, un desastre merescut
♦ verðskulduð refsing: un càstig merescut, una pena merescuda

verð·skuldun <f. -skuldunar, no comptable>:
mèrit m
♦ vegna verðskuldunar vor sjálfra: per haver-nos-ho merescut nosaltres mateixos

verð·skyn <n. -skyns, no comptable>:
sensibilitat f respecte als preus, sentit m del valor d'un producte
♦ verðskyn neytenda: sensibilitat dels consumidors respecte als preus

verð·stríð <n. -stríðs, no comptable>:
guerra f de preus

verð·spá <f. -spár, -spár>:
<ECONprevisió f de preus

verð·stöðvun <f. -stöðvunar, -stöðvanir>:
congelació f dels preus

verð·sveifla <f. -sveiflu, -sveiflur. Gen. pl.: -sveiflna o: -sveifla>:
fluctuació f de preus

verð·tilboð <n. -tilboðs, -tilboð>:
pressupost m, oferta f de cost
♦ láta gera verðtilboð fyrir sig: fer-se fer un pressupost

verð·tollur <m. -tolls, -tollar>:
aranzel m ad valorem

verð·tryggður, -tryggð, -tryggt <adj.>:
indexat -ada a la inflació
♦ verðtryggð bréf: bons indexats, bons d'interès variable
♦ verðtryggð laun: sou m índex, salari m índex

verð·trygging <f. -tryggingar, -tryggingar>:
indexació f de preus [a la inflació]
♦ verðtrygging fjárskuldbindinga: indexació financera

verðtryggingar·ákvæði <n. -ákvæðis, -ákvæði>:
clàusula f d'indexació, clàusula f de reajustament [de sou a l'alça del cost de vida]

verð·tryggja <-tryggi ~ -tryggjum | -tryggði ~ -tryggðum | -tryggte-ð>:
<ECONindexar una cosa

verðugur, verðug, verðugt <adj.>:
digne -a
þá sagði konungur við Síba: „Hér með átt þú allt sem Mefíbóset átti.“ Síba svaraði: „Ég fell fram fyrir þér í lotningu. Megi ég reynast verðugur ( [māˈt͡sāʔ ~ מָצָא]:   ʔɛmt͡sāʔ־ˈħēn   bə-ʕēi̯ˈnɛi̯-χā   ʔăδɔn-ˈī   ha-mˈmɛlɛχ,   אֶמְצָא-חֵן בְּעֵינֶיךָ אֲדֹנִי הַמֶּלֶךְ) náðar þinnar“: llavors el rei va dir al Sibà (Civà): «Amb això, tot el que pertanyia al Mefí-Bòixet serà teu.» Sibà (Civà) respongué: «Em prosterno davant teu en senyal de respecte. Que em mostri digne de la teva gràcia»
þá verða verk mín þóknanleg þér og ég mun stýra lýð þínum réttlátlega og reynast verðugur (ἄξιος ἀξία ἄξιον:   καὶ ἔσομαι ἄξιος θρόνων πατρός μου) hásætis föður míns: aleshores les meves obres et seran plaents i governaré el teu poble de manera justa i em mostraré digne dels trons de mon pare
hann býr honum verðugt (ἄξιος ἀξία ἄξιον:   καὶ ποιήσας αὐτῷ αὐτοῦ ἄξιον οἴκημα ἐν τοίχῳ) skrín til að búa í, setur hann á vegg og festir með nagla: li construeix un escriny (una estança) que en sigui digne per tal que hi habiti, el posa a la paret i l'assegura amb un clau [de ferro]
hvar sem þér komið í borg eða þorp, spyrjist þá fyrir um, hver þar sé verðugur (ἄξιος ἀξία ἄξιον:   ἐξετάσατε τίς ἐν αὐτῇ ἄξιός ἐστιν), og þar sé aðsetur yðar, uns þér leggið upp að nýju. Þegar þér komið í hús, þá árnið því góðs, og sé það verðugt (ἄξιος ἀξία ἄξιον:   καὶ ἐὰν μὲν ᾖ ἡ οἰκία ἀξία), skal friður yðar koma yfir það, en sé það ekki verðugt (ἄξιος ἀξία ἄξιον:   ἐὰν δὲ μὴ ᾖ ἀξία), skal friður yðar aftur hverfa til yðar: a qualsevol vila o vilatge que entreu, pregunteu-los si hi ha ningú que sigui digne, i quedeu-vos allà fins que torneu a marxar. En entrar a la casa, saludeu; si la casa n'és digna, que vingui la vostra pau damunt ella; si no n'és digna, que la vostra pau torni a vosaltres
síðan segir hann við þjóna sína: Brúðkaupsveislan er tilbúin en boðsgestirnir voru ekki verðugir (ἄξιος ἀξία ἄξιον:   οἱ δὲ κεκλημένοι οὐκ ἦσαν ἄξιοι)llavors digué als seus criats: «El banquet de noces és a punt, però els convidats no n'eren dignes
þeir hafa vitnað fyrir söfnuðinum um kærleika þinn. Þú gerir vel að greiða för þeirra eins og verðugt er (ἀξίως:   προπέμψας ἀξίως τοῦ θεοῦ) í Guðs augum: ells han donat testimoni del teu amor davant la congregació. Faràs bé de facilitar llur viatge de la manera que sigui digna als ulls de Déu

verður <m. verðar. verðir. < Dat. sg.: virði>:
àpat m
Frá því er sagt eitt kveld að Þórður kom að máli við Oddnýju. "Það segir þú mér og margir aðrir," segir hann, "að Björn sé drengur góður en mér sýnist eigi svo um suma hluti. Hann setur hund sinn jafnauðigan okkur undir borði en eg hefi eigi fyrr við hunda átt og mun honum leiðast ef deildur er verðurinn."
32. Gumnar margir erosc gagnhollir, ǁ enn at virði vrecaz; ǁ aldar róg þat mun æ vera, ǁ órir gestr við gest
Saddi svangreddir ǁ sára dynbǫ́ru ǁ ǫrn á ulfs virði ǁ í Alptafirði; ǁ þar lét þá Snorri ǁ þegna at hjǫrregni ǁ fjǫrvi fimm numna; ǁ svá skal fjandr hegna. (haðarlag)
♦ fá verðar: <LOC FIGfer un àpat
33. Árliga verðar scyli maðr opt fá, ǁ nema til kynnis komi; ǁ sitr oc snópir, lætr, sem sólginn sé, ǁ oc kann fregna at fá.
♦ fást að virði: <abastar-se de provisions
116. Ráðomc þér, Loddfáfnir, enn þú ráð nemir, ǁ nióta mundo, ef þú nemr, ǁ þér muno góð, ef þú getr: ǁ á fialli eða firði ef þic fara tíðir, ǁ fástu at virði vel
♦ sitja í góðum verðum: <LOC FIGpassar-s'ho bé, fruir de la vida
Bjǫrn ht mar. Hann var rgjafi jarls ok honum inn krasti, vitr ok ggjarn ok kunni vel til herskapar. Ingibjǫrg ht kona hans. Hon var kurteis ok vel mennt, ok unni Bjǫrn henni mikit. hann tti bgarð skammt fr borginni, en þ sat hann optast með jarlinum. Þorgnr jarl hafði mikit unnt drottningu sinni, ok var haugr hennar nær borginni. Sat jarl þar optliga gðum verum (veðrum ?), er þ hann hafi mlstefnur, er lt leika fyrir sr. Jarlinn sat optast kyrrsæti, ok hafi frisamt rki optast
♦ → kvöldverður “sopar”
♦ → morgunverður “esmorzar”

verður, verð, vert <adj.>:
digne -a
Þráinn Sigfússon mælti: "Þess væri vert að vér tækjum upp bæði hey og mat og legðum verð í staðinn": en Þráinn Sigfússon li va dir: “Es mereixerien que [senzillament] els prenguéssim fenc i queviures i deixéssim enlloc d'ells el preu equivalent” (vocabulari: #1. vert: Cf. en Finnur Jónsson 1908, pàg. 107: 9. þess væri vert, „das wäre am platze“; )
♦ vera verður e-s: ésser digne d'una cosa
hann er [ekki] vináttu þinnar verður: [no] és digne de la teva amistat
þá sagði hundraðshöfðinginn: "Herra, ég er ekki verður þess, að (ἱκανός -ή -όν:   Κύριε, οὐκ εἰμὶ ἱκανὸς ἵνα μου ὑπὸ τὴν στέγην εἰσέλθῃς) þú gangir inn undir þak mitt. Mæl þú aðeins eitt orð, og mun sveinn minn heill verða: aleshores el centurió li diguél centurió respongué: «Senyor, no sóc digne que entreu sota la meva teulada; digueu només una sola paraula, i el meu servent es posarà bo
Gunnar var reiður mjög og mælti til Sigmundar: "Heimskur maður ert þú og óráðhollur. Þú hrópar sonu Njáls og sjálfan hann er þó er mest vert en slíkt sem þú hefir áður af gert við þá og mun þetta vera þinn bani. En ef nokkur maður hermir þessi orð þá skal sá í brautu verða og hafa þó reiði mína": en Gunnar estava molt felló i va dir a en Sigmund: "ets un beneit que és incapaç de seguir un bon consell: [no se t'ocorre res més que] burlar-te dels fills d'en Njáll i, el que és pitjor de tot, burlar-te d'ell mateix, i això, després de tot el que ja els has fet, i [mira el que et dic,] això et costarà la vida. I si ningú repeteix aquestes paraules, haurà d'anar-se'n d'aquí i, a més a més sofrirà la meva ira" (vocabulari: #1. er þó — vert: Cf. en Baetke 19874, pàg. 721: er þó er mest vert was am schwersten wiegt. També en Finnur Jónsson 1908, pàg. 100: 6. er þó — vert, „was von größter bedeutung (d.h. das allerbedenklichste) ist“)
hún mælti: "Nú er eg að raun komin um það er mig hefir lengi grunað að þú mundir eigi unna mér svo mikið sem þú sagðir jafnan er þér þótti eigi þess vert að við mig væri um talað þetta mál enda þykir mér ráð þetta eigi svo mikils háttar sem þér hétuð mér": ella li va dir: “Ara tinc realment la prova del que he estat sospitant durant molt de temps, que no m'estimes pas tal i com has dit sempre. Ni tan sols has pensat que pagués la pena de tractar aquest assumpte amb mi. En qualsevol cas, aquest matrimoni no em sembla tan important com em vau prometre“ (vocabulari: #1. komin: Cf. en Finnur Jónsson 1908, pàg. 25: Cap. X. 19.20. Nú — komin, „jetzt habe ich den beweis dafúr“; #2. þér — vert: Cf. en Baetke 19874, pàg. 721: þér þótti eigi þess vert du hieltest es nicht för nötig; #3. hétuð: Cf. en Finnur Jónsson 1908, pàg. 25: 23. hétuð mér, „hattest mir versprochen“, impf. wie auch sonst häufig in plusquamperf. sinne“; )
♦ hróssins verður: digne d'elogi[s]
♦ svara verður: mereixedor de resposta (svaraverður)
♦ verður er [hver] verkamaður launa sinna (ἄξιος ἀξία ἄξιον:   ἄξιος γὰρ ὁ ἐργάτης τοῦ μισθοῦ αὐτοῦ)<LOC FIGtot obrer mereix el seu jornal
♦ það er ekki mikils vert: no és gaire valuós, no val gaire
♦ það er ekki ómaksins vert: no paga la pena
♦ það er ekki vert að flíka því: <LOC FIGaixò [val més] que quedi entre nosaltres
♦ það er mikils vert: és molt valuós, és d'un alt valor
♦ þykja <+ Dat.> mikils vert um e-ð: considerar una cosa molt important, donar un gran valor o una gran importància a una cosa
"Góðar eru gjafar þínar," segir Gunnar, "en meira þykir mér verð vinátta þín og sona þinna": “Bons són els teus regals”, li va dir en Gunnar, “però dono encara més valor a la teva amistat i a la dels teus fills”
þóttust þá allir skilja, þeir er í þessari ferð höfðu verið með Þórði, að hann mundi verða hinn mesti höfðingi ef hann héldi sér heilum. Þótti og mönnum mikils um vert er hann hafði slíkum stórflokkum saman komið í svo fátækum sveitum (SS II, cap. 327, pàg. 498): tots els qui havien pres part en aquesta expedició amb en Þórður comprengueren que es convertiria en el més gran höfðingi si es mantenia sa i estalvi. La gent també considerava molt notable el fet que hagués aplegat unes tropes tan grans en unes contrades tan pobres
ôllum mönnum þótti mikils vert um trú hans og þeim öll[p. 119]um mest er vitrastir voru. Marga hluti tók hann þá upp til trú sér að engi maður vissi né einn mann áður haft hafa hér á landi. En í annað sinn þóttust menn mestan mun á hafa fundið að skap hans hafði skipast vetur þann er hann var á Ströndum því að þá undi hann sér hvorki nótt né dag þar til er hann hitti fóstra sinn. Og kom þaðan frá við nokkuð á hverjum misserum til siðbótar honum og þar kom að nær þótti hann orðinn allur annar maður í atferð sinni en fyrst þótti til horfast er hann var ungur. Það fylgdi og þessu að mörg merki urðu að vatnsvígslum hans og yfirsöngum svo að mönnum þótti þá þegar mikils um vert og það mátti á finnast að guði líkaði atferð hans. En alþýðu manna sýndist það í því hvers efni í þótti vera um atferð hans að honum var það gefið kenningarnafn að hann var kallaður Guðmundur hinn góði (SS I, cap. 93, pàgs. 118-119): tots tenien la seva fe en una alta consideració i estima i els qui més l'hi tenien eren els qui eren més savis. Aleshores va escometre força coses per la seva fe de les quals ningú no en sabia res fins aleshores i que ningú abans no havia fet en aquest país. I, d'una altra banda, la gent era del parer que el seu caràcter li havia canviat a l'hivern que havia passat a Strandir i que hi trobaven una gran diferència [entre el caràcter que tenia abans i el d'ara], ja que allò no havia descansat gens[, a causa dels dolors per la fractura de l'os de la cama], ni de dia ni de nit, fins que es va trobar amb el seu fóstri[, el prevere Ingimundur]. I d'ençà de llavors es va anar produint cada any una paulatina millora de la seva religió (= comportament més i més acorde als principis de la religió cristiana?) i va arribar un moment que gairebé semblava que hagués tornat tot un altre home (algú completament diferent), en el seu capteniment, del que de primer havia semblat que seria quan encara era petit (jove). A això encara s'hi afegia que es produïen molts de senyals en les seves consagracions d'aigua i benediccions [d'indrets i coses] de manera que a la gent de seguida [aquells senyals] els van semblar de gran importància i en això es podia constatar que el seu comportament plaïa a Déu. I com era la consideració que mereixia al comú de la gent la seva conducta es va manifestar en el fet que li donaren un sobrenom i fou anomenat Guðmundur el Bo (vocabulari: #1. efni: Cf. en Baetke 19874, pàg. 100: <...> 5. Situation, Lage, Zustand, Umstände: er þat, eru þau efni í (od. til) es verhält sich so (mit einer Sache), es steht so; ill efni eru í es sieht böse, nach Bösem aus; í hvert efni er komit málum wie steht es <...>. Tanmateix, no cita la construcció que trobem aquí, hvers efni í þótti vera um atferð hans. Entenc l'oració com a subjecte de sýndist, amb un það precedent catafüric)
Ólafur vaknaði og þóttist sjá svip konunnar. Ólafi þótti mikils um vert drauminn og segir vinum sínum og varð ekki ráðinn svo að honum líki. Þeir þóttu honum best um tala er það mæltu að það væri draumskrök er fyrir hann hafði borið: l’Olau es va despertar i va creure de veure encara [fugaçment] la cara de la dona (la draumkona). Aquest somni va causar una profunda impressió a l'Olau i el va contar als seus amics, però cap d'ells no li ho va saber interpretar de manera que li agradés (=de manera satisfactòria). [De tota manera,] li va semblar que els qui millor s'acostaven a una interpretació satisfactòria del somni eren els qui li deien que, el que li havia aparegut en el somni, només era el fruit quimèric d'un somni (vocabulari: #1. vert: Cf. en Kålund 1896, pàg. 107: 9. draumskrǫk, wörtl. „traumlüge“, d.h. ein bedeutungsloser traum. També en Baetke 19874, pàg. 90: draum-skrǫk n.   täuschender, bedeutungsloser traum)
þótti Væringjum mikils vert um Bolla meðan hann var í Miklagarði: i quan en Bolli hagué pres comiat del rei, va preparar el seu viatge i es va embarcar en una cóca que es dirigia cap a Dinamarca. També va agafar [per al viatge] una considerable suma de diners. També l'acompanyaven alguns dels seus companys del viatge [fins a Noruega]. El rei Olau i ell se separaren en gran amistat. El rei, en el moment de l'adéu, va fer al Bolli bons regals [de comiat]. En Þorleikur va romandre amb el rei Olau i en Bolli va emprendre el seu viatge fins a arribar a Dinamarca. Va passar l'hivern a Dinamarca on hi va rebre grans honors de grans prohoms. No s'hi va captenir pas menys distingidament del que ho havia fet durant la seva estada a Noruega. I després d'haver passat un hivern a Dinamarca, en Bolli va emprendre el seu viatge cap als països del sud i ja no va fer cap escala més fins a Constantinoble. Poc després de la seva arribada ja es va unir als varingis. No hem sentit mai relats (=no hem sentit a dir mai, no ha arribat mai a les nostres orelles) que cap noruec abans d'en Bolli Bollason hagués entrat al servei de l'emperador de Constantinoble. En Bolli va romandre a Constantinoble molts d'anys i hi fou tingut per (considerat) el més audaç en tota mena de situacions difícils, situacions en què sempre anava al costat dels qui marxaven ben al capdavant. Els varingis tingueren en gran consideració en Bolli tot el temps que es va estar a Constantinoble (vocabulari: #1. Væringjaseta: Cf. en Kålund 1896, pàg. 218: 3.4. kom — Væringjasetu, „brachte sich in die stellung der Væringjar“, d.h. ließ sich unter die Væringjar aufnehmen. Die ursprüngliche bedeutung des wortes Væringi, später ausschließlich als benennung eines kriegers von der nordischen leibwache des griechischen kaisers gebraucht, ist wahrscheinlich „schutzbürger“ (oder „fremder“); es ist von den scandinavischen Russen zur bezeichnung ihrer Russland besuchenden stammverwandten aus Scandinavien gebildet. Vgl. V. Thomsen, Der Ursprung des Russischen Staates (Gotha 1879) und S. Bugge im Arkiv f. nord. filol. II, 225. També en Baetke 19874, pàg. 754: væringja-seta f.   Sitz der Wäringer: hann kom sér í væringjasetu er schloß sich den Wäringern an; #2. Norðmaður: Cf. en Kålund 1896, pàg. 218: 5. Norðmaðr, der name bezeichnet teils Nordleute im allgemeinen, teils (und so wahrscheinlich hier) einen mann aus Norwegen oder den von dort kolonisierten ländern, teils endlich einen Norweger im engeren Sinne; #3. Garðskonungur: Cf. en Kålund 1896, pàg. 218: 5. með Garðskonungi, „mit dem könig in Mikligarðr“, d.h. mit dem griechischen kaiser; #4. en Bolli Bollason: Cf. en Kålund 1896, pàg. 218: 5.6. Bolli Bollason, die angabe, dass Bolli Bollason der erste norwegisch-isländische Væringi gewesen sei, steht mit den berichten der übrigen sagas in widerspruch, nach welchen er gerade von den Isländern, die in dieser eigenschaft in der ersten sagaperiode (bis j. 1030) genannt werden, der allerletzte ist; )
♦ vera lítils verður: tenir poc valor
♦ vera mikils verður: tenir molta de vàlua
Unnur hafði og með sér marga þá menn er mikils voru verðir og stórættaðir. Maður er nefndur Kollur er einna var mest verður af föruneyti Unnar. Kom mest til þess ætt hans. Hann var hersir að nafni. Sá maður var og í ferð með Unni er Hörður hét. Hann var enn stórættaður maður og mikils verðurl’Unnur també tenia al seu costat nombrosos homes de gran vàlua i d'alt llinatge [que partiren amb ella cap a Islàndia]. Hi havia un home que nomia Kollur el qual era, de molt, el de major vàlua de tots els qui acompanyaren de l'Unnur, la qual cosa (que gaudís de tan gran consideració) es devia sobretot al seu llinatge. Tenia el títol de hersir. També va emprendre el viatge amb l'Unnur un home que nomia Hörður. Era igualment d'alt llinatge i molt ben considerat (de gran vàlua, el més important)
þá þakkaði Hafliði honum vel og mælti: „Það mál hefir hér verið að ræða á þinginu er mikils er um vert, hvern vér Norðlendingar skulum til biskups kjósa í stað Jóns biskups en til míns kjörs hafa flestir vikið. En fyrir málum þessum hefir eigi svo skjótur dómur á fallið. En nú þarf eigi lengur að líta á þá kosning, að eg verð eigi á annað sáttur sumarlangt en þú sért til biskups kosinn. Og það er mitt vit að þá sé best hugað fyrir landsfólkinu að því mannvali sem nú er ef þú verður biskup“ (SS I, cap. 34, pàg. 43): en Hafliði li va donar les gràcies efusivament i li va dir: “Aquí al þing s'ha debatut la qüestió, de gran rellevància, de qui nosaltres, els del quartó del nord, hem d'elegir per bisbe en substitució del bisbe Jón [Ögmundarson] i heu estat molts els qui heu posat la decisió de l'elecció en les meves mans, però per culpa d'aquest procés, encara no s'ha pres una decisió ràpida al respecte. Però ara no cal continuar reflexionant per més temps sobre aquesta elecció perquè, per més que ens passem tot l'estiu debatent-ho, jo no acceptaré cap altra decisió que no sigui que tu siguis elegit nou bisbe. Vet aquí el meu parer: que el més ben pensat per a la gent del país (=la millor decisió que podem prendre pensant en el millor per a la gent del país), en aquesta elecció que ara hi ha (= que ara cal dur a terme), és que tu siguis el [nou] bisbe”

verð·útreikningur <m. -útreiknings, -útreikningar>:
càlcul m del preu

verð·vísitala <f. -vísitölu, -vísitölur. Gen. pl.: -vísitalna>:
índex (fl./pl.: índexs) m de preus [al consum]

verð·þensla <f. -þenslu, no comptable>:
inflació f
♦ hafa stjórn á verðþenslu: controlar la inflació

< vergaður, verguð, vergað <adj.>:
embrutat -ada
hon svarar: „Ekki léti hon þetta gera, nema ek hefða œrnar sakir til; en þó sé ek þat helzt til, þá er vit kvámum hingat til lands, at ek hafða hreinan serk, en hennar var vergaðr“: ella li va respondre: “Ella no ho hauria ordenat, si jo no ho hagués merescut plenament, però, ho miri com hi miri, l'única cosa que veig podria haver fet és que, en arribar aquí, jo tenia una camisa neta (un gipó net ?), mentre que la seva estava bruta” (revisar)

ver·gangur <m. -gangs, no comptable>: (betl) mendicitat f
	fara á vergang: anar a captar
	vera á vergang: haver de captar (per poder viure)
Helgi hefur upp ara stefnu og stefnir Bolla um vergang

< vergast <vergast ~ vergumst | vergaðist ~ verguðumst | vergast>:
embrutar-se
en um haustið er menn riðu til leiðar reið Eyjólfur með flokk sinn. Þórarinn ofsi reið og með mikla sveit. Þar var og þræll hans í för með honum er Greipur hét, mikill og sterkur. Menn riðu hart um daginn og hleypti þræll hesti sínum fram hjá Þórarni svo að klæði hans verguðusti per la tardor, quan els homes marxaren cap a la leið, l'assemblea regional de tardor, l'Eyjólfur va partir-hi amb el seu grup. En Þórarinn el prepotent també hi va anar amb un gran grup d'acompanyants. Entre ells també hi havia el seu esclau que nomia Greipur, un home gros i fort. Els homes del grup varen cavalcar a regna batuda durant el dia i l'esclau va avançar amb el seu cavall en Þórarinn de manera que la seva roba es va embrutar
ssíðan létu þeir hlaupa hesta sína at endilǫngum vellinum, svá sem þeir máttu mest af taka, ok lagði hvárr til annars svá styrkliga, at þeir féllu báðir senn af hestunum til jarðar, ok var engi sá herbúnaðr [konungs ok] keisarans er eigi vergaðist af moldunni í falli þeirratot seguit llançaren llurs cavalls al galop d'un cap a l'altre del camp (lit.: tot al llarg del camp), tan veloçment com els era possible, atacant cadascun d'ells l'altre tan violentament que [quan toparen] tots dos [al mig del camp,] tots dos cairegueren alhora a terra de llurs cavalls, i no hi hagué cap arnès, ni de l'emperador [ni del rei], que no s'embrutés (aquí sembla tenir el significat: que no quedés brut) de pols en llur caiguda

ver·girni <f. -girni, no comptable>:
nimfomania f, citeromania f

ver·gjarn, -gjörn, -gjarnt <adj.>: nimfòmana

vergur, verg, vergt <adj.>:
<ECON & ADMINbrut -a
♦ verg landsframleiðsla: producte interior brut, P.I.B. m
♦ verg þjóðarframleiðsla: producte nacional brut, P.N.B. m
♦ verg þjóðarframleiðsla á mann: el producte nacional brut per càpita
♦ vergar tekjur: ingressos bruts
♦ vergar þjóðartekjur: ingrés nacional brut, renda nacional bruta
♦ vergur þungi: pes brut

verja <f. verju, verjur. Gen. pl.: verja>:
1. (hlífprotecció f (massa de matèria lluminosa situada fora del sistema solar, que té aparença de núvol o boira)
2. (varnarvopnarma defensiva (cuirassa, armadura, escut, casc etc.)
Anno 1244. Æptu þá hvorirtveggju heróp og tókst bardagi. Þórður Sighvatsson og þeir helstu hans menn (ɔ: Þórður og hinir helstu menn hans) voru klæddir blám brynjum, björtum stálhúfum, snörpum sverðum og stinnum spjótum, er hann hafði í Noregi sér útvegað, keypt og kaupa látið á þessum misserum. Sumir voru í hringabrynjum eða með öðrum hætti út búnir. Kolbeins lið var og í sama máta mjg vel brynjað og bið að vopnum og verjum. Hófst nú bardaginn með grjótkasti og skotum, og skutu menn Þórðar svo hart, að Kolbeins menn fengu eigi annað gert um hríð en hlíft sér
3. (smokkurpreservatiu m (profilàctic)
4. (hlífðarfötsobretot m (peça de roba exterior per resguardar-se del fred)
Einn gan veurdag rst ormur brott fr hellinum. Hann klfur upp hamrana og hafi xi sna me sr. Og er hann er skammt kominn fr hellinum mtti hann manni lei. S var mikill vexti og sinnilegur, ljtur og eigi gur yfirbrags. Hann hafi yfir sr verju saumaa saman af mrgum ttrum. Hn var feljtt sem laki og httur upp me slkri ger. Hn var ll lsug
essu sama hausti sttu eir litgrs brur r Brekku, synir sgeirs, upp Klaufahl er mir eirra sendi eftir og komu eir heim Klaufanes er eir hfu stt grsin og vildu finna Ingvildi systur sna og lgu niur ti baggana mean eir dvldust. Var anna verja en anna ht mikil. kemur Klaufi a og saxar sundur baggana me pli og gekk burt san. En er eir brur komu t su eir a belgirnir voru ekki tiltkir og fara eir heim og mta mur sinni. Hn spuri v eir hefu ekki me a fara

verja <ver ~ verjum | varði ~ vörðum | variðe-ð ~ e-n>:
1. <GEN