Macià Riutort i Riutort

ÍSLENSK-KATALÓNSK ORÐABÓK
DICCIONARI ISLANDÈS-CATALÀ

VE

       
   
 
       


© Macià Riutort i Riutort, 1998



   
τίς δὲ ἐξ ὑμῶν μεριμνῶν δύναται ἐπὶ τὴν ἡλικίαν αὐτοῦ προσθεῖναι πῆχυν;
 
   
og hver yðar getur með áhyggjum aukið spönn við aldur sinn?
 
   
I qui de vosaltres, per més que es preocupi, pot allargar d'un sol moment el temps de la seva vida?
 
   
Lluc, 12:25.
 
       


< veð¹ <n. veðs, veð. Gen. pl.: veðja; dat.pl.: veðjum>:
variant arcaica de veð² ‘penyora; hipoteca; juguesca’
[en ef] menn flytja lík til kirkju, þá skulu þeir legkaup hafa búit presti eða veð leggja eða vǫrzlumann fá þann er veðjum sé jafngóðr. En ef þeir vilja engan þann kost eða [bjóða þann] hlut, þá skal hann fyrirbjóða þeim at setja lík niðr. [Þá eru þeir] sekir þremr mǫrkum, ef þeir setja niðr at forboði prest[sins]. En ef þeir setja lík niðr þó at hváru, þá skal hann bera sér sjálfr vitni [um þat mál], hafa á stola á hálsi sér [ok sverja þess], at þeir veittu hánum þat (þar ?) greptarrán: si hom porta un mort a l'església: [els portadors del mort] hauran de tenir preparat el legkaup (taxa d'enterrament) per al prevere [de l'església] o dipositar-li una penyora o procurar-se un garant (fiador, avalador) que sigui tan bo com les penyores (és a dir, que avali la quantitat del legkaup, o si més no, jo ho entenc així). I si no volen acceptar el pagament d'aquesta taxa (del legkaup) o oferir coses [a canvi d'ella], aleshores el prevere els prohibirà que enterrin el mort [al sagrat de l'església]. I si hom enterra el mort en contra de la prohibició del prevere, haurà de pagar una multa de tres merkr. I si, malgrat tot, enterren el mort, aleshores el prevere donarà testimoni ell mateix [d'aquest fet] i, en fer-ho, portarà posada l'estola al voltant del seu coll [i jurarà] que [els qui hagin enterrat el mort] han comès amb el mort ‘robatori d'enterrament’ (és a dir, l'han enterrat il·legalment al sagrat de l'església) (vocabulari: #1. legkaup, legtollr: En Baetke 19874, pàg. 367, no dóna pas entrada a aquest mot. En Konrad von Maurer 1908, pàg. 353: Grabgebühr; #2. graptarrán, greptarrán: En Baetke 19874, pàgs. 210 i 215, no dóna pas entrada a aquest mot. En canvi en Rudolf Meissner 1941, pàg. 30: greptarrán Begräbnisraub (Die norwegische Volkskirche nach den vier alten Christenrechten): Wenn die Leute eine Leiche zur Kirche bringen, sollen sie die Gebühr bereit halten oder einen Bürgen stellen oder ein Pfand einsetzen (im doppelten Wert der Gebühr E. I,48). Wer aber gegen das Verbot des Priesters die Leiche begraben will, begeht Begräbnisraub (greptarrán), der Priester soll das feststellen und dabei die Stola am Halse haben (B. I,12). Für den Toten hat dann der Priester die Seelenmesse zu lesen (E. I, 47; G. 23); #3. þat ~ þar: En Rudolph Keyser i en Peter Andreas Munch 1 (1846), pàg. 369, apartat 16:5 llegeixen: <...> at þæir væittu honum þet græftar ran. En canvi, íd., pàg. 347:16 llegeixen: <...> at þæir uæittu honom þær greftar raan; #4. veita: Cf. en Baetke 19874, pàg. 709: <...> zufügen, antun (e-m e-t) <...> veita e-m atfǫr, atgǫngu, atsókn jmd. angreifen; veita e-m banasár jmd. die Todeswunde zufügen. A causa de construccions com ara veita e-m útferð ‘donar sepultura a algú’, i la manca d'una construcció veita e-m rán, podria pensar-se en la possibilitat que aquest datiu singular masculí hánum no fa pas referència al prestr que ha perdut el pagament de l'enterrament, sinó al *líkami o *líkam del mort que hom ha enterrat, de manera que podria entendre's que el que hauria volgut dir l'autor de la llei era: han donat al cos un enterrament que ha estat fruit d'un robatori d'enterrament. En la traducció, segueixo en Meissner, op. cit., p. 30, que tradueix veita amb begehen ‘cometre’: begeht Begräbnisraub, amb la qual cosa interpreta que el pronom hánum fa referència al prestr: li han comès (al prevere) un robatori d'enterrament = han comès un robatori d'enterrament contra ell, li han robat un enterrament)

veð² <n. veðs, veð>:
1. (panturpenyora f (fermança, seguretat, garantia)
♦ leggja líf sitt að veði í e-u ~ fyrir e-ð: lluitar fins a la mort per una cosa
♦ setja e-ð að veði: empenyorar una cosa
♦ skila e-m veði sínu: tornar-li la penyora a algú, restituir la penyora a algú
♦ taka e-ð að veði: prendre una cosa en penyora
♦ taka fé að láni gegn veði í e-u: empenyorar una cosa per diners
2. (í fasteignhipoteca f (dret sobre immoble a canvi de diners i sense transferència de possessió)
♦ veð í fasteign: hipoteca sobre bé immoble
3. (veðmáljuguesca f, aposta f (messions)
og loksins setja þeir veð. Leggur höfðinginn við gullhring en Halli höfuð sitt: i, en fi, feren la juguesca. El höfðingi s'hi va jugar un braçalet d'or i en Halli el seu cap
þá gekk Jórunn húsfreyja út í garðinn og mælti svo: „Þess bið eg þig Þorgils ef eg hefi nokkuð svo gert að þér þykir vel þá stýr þú eigi þessu máli í svo mikið vandræði að þú hafir þig í veði eða bónda minn eða aðra góða menn ef þú átt kost sæmilegra sætta“ (SS II, cap. 384, pàg. 585): aleshores la Jórunn, la mestressa de la casa, va sortir al garður (la tanca) i parlà d'aquesta manera: “Jo et demano, Þorgils, si és que mai he fet res que t'hagi semblat bé, que no menis aquest cas a una situació tan difícil que t'hi juguis la vida o la del meu marit o la d'altres bons homes, si tens la possibilitat d'obtenir uns acords de conciliació honorables”
♦ vera í veði: <LOC FIGestar en joc
♦ líf hans er í veði: s'hi juga la vida, la seva vida està en joc, hi va la seva vida, li pot costar la vida
♦ það er mikið í veði: l'aposta és alta, hi ha molt en joc
♦ þora að leggja hausinn ~ höfuðið ~ höndina að veði: jugar-s'hi un ronyó ~ el cap ~ el coll

veð:
1ª pers. sg. pres. ind. de → vaða “passar a gual”

veð·band <n. -bands, -bönd. Empr. hab. en pl.>:
càrrega hipotecària (Empr. hab. en pl.: càrregues hipotecàries)

veð·banki <m. -banka, -bankar>:
casa f d'apostes

veð·bók <f. -bókar, -bækur>:
registre hipotecari

veðbókar·vottorð <n. -vottorðs, -vottorð>:
certificat m de deute hipotecari pendent, certificat hipotecari

veð·bréf <n. -bréfs, -bréf>:
cèdula hipotecària

veð·deild <f. -deildar, -deildir>:
departament m de crèdits

veð·fé <n. -fjár, no comptable>:
aposta f (diners o béns apostats en una juguesca)

veð·hafi <m. -hafa, -hafar>:
deutor hipotecari, deutora hipotecària

veð·hlaup <n. -hlaups, -hlaup>:
cursa f (de cavalls o de gossos) en què es pot apostar

veðhlaupa·hestur <m. -hests, -hestar>:
cavall m de curses (o: de cursa)

veðhlaupa·hundur <m. -hunds, -hundar>:
llebrer m de curses (o: de cursa)

veð·hlaupari <m. -hlaupara, -hlauparar>:
cintes f.pl (planta Chlorophytum comosum)

veð·hæfur, -hæf, -hæft <adj.>:
1. <GENempenyorable
2. (fasteignhipotecable (immoble)

veðja <veðja ~ veðjum | veðjaði ~ veðjuðum | veðjaðum e-ð>:
fer una juguesca sobre una cosa, apostar per una cosa, posar (o: jugar) messions sobre una cosa (Bal.
Óðinn oc Frigg sáto í Hliðsciálfo oc sá um heima alla. Óðinn mælti: ‘Sér þú Agnar, fóstra þinn, hvar hann elr bǫrn við gýgi í hellinom? Enn Geirrøðr, fóstri minn, er konungr oc sitr nú at landi.’ Frigg segir: ‘Hann er matníðingr sá, at hann qvelr gesti sína, ef hánom þiccia ofmargir koma.’ Óðinn segir, at þat er in mesta lygi. Þau veðia um þetta máll’Odin i la Frigg seien a Hliðskjálf, mirant per tots els móns. L'Odin va dir: “Que veus l'Agnarr, el teu fóstri, engendrant infants amb una gígia dins la cova? Per contra, en Geirrøðr, el meu fóstri és rei i ara regna sobre la seva terra”. La Frigg li va dir: “Plany tant el menjar que maltracta els seus convidats si li sembla que n'hi han anat massa”. L'Odin li va dir que allò era una grandíssima mentida. Van fer una juguesca sobre aquesta qüestió
ef menn dufla eða kasta teningum um peninga, sé uppnæmt konungsumboðsmanni allt það er á borði/við borð liggur og hver þeirra sekur hálfri mörk við konung. En ef menn veðja, hafi að öngu og sé sektalaust — Om Mænd doble eller kaste Tærninger om Penge, da maa Kongens Ombudsmand borttage saa meget som de have kastet om, og skal dog enhver af dem betale en halv Mark til Kongen; Giør nogen Veddemaal sammen, da bør det være magtesløs, og bødes intet derfor. (²) (²) cnfr. Christ. IV. N. L. Kiøbe-B. 28 Cap.   Chr. V. N. L. 5 B. 13 Cap. 53 Art.   it. 4 B. I Cap. 19vir Art. (Codi Johanneu. Þjófabálkur, cap. 18): Si hom juga a jocs d'atzar o juga als daus per diners, que tot el que hi hagi a la taula/devora la taula sigui requisat pel konungsumboðsmaður i que cadascun dels jugadors pagui una multa de mitja marca (o sigui, de quatre aurar) al rei, però, si hom està fent una juguesca, que el konungsumboðsmaður no en faci cas i que ningú no sigui multat [per això] (vocabulari: #1. hafa e-ð að engu: Cf. Baetke 19874, pàg. 222: hafa e-t at engu etwas für nichts erachten; )
♦ veðja á e-ð: apostar per una cosa
♦ veðja e-u: jugar-se una cosa
♦ veðja e-u að <+ ind.>jugar-s'hi una cosa que<+ ind.>
♦ veðja við e-n: fer una juguesca amb algú
♦ veðja við e-n um e-ð: fer una juguesca amb algú sobre una cosa

veð·lán <n. -láns, -lán>:
1. (lán sem tryggt er með seljanlegum verðbréfum eða öðrum markaðshæfum eignumpréstec m amb garantia real (la major part dels crèdits que hom rep d’un banc són d’aquesta mena, de manera que el terme sovint s’ha de traduir simplement per préstec -vist des de la perspectiva del client- o crèdit -vist des de la perspectiva del banc-))
♦ hvað viltu borga af veðláninu: quina quantitat voldria pagar [mensualment] del seu préstec?
2. (fasteignaveðlánpréstec hipotecari (suma o quantitat de diners demanats en préstec per a adquirir immoble o sobre un immoble)
♦ fjármagna kaup á íbúðarhúsnæði með veðláni: finançar la compra d'un habitatge amb un préstec hipotecari
♦ taka veðlán út á jarðeign sína: hipotecar un terreny
♦ veðlán með breytilegum vöxtum: hipoteca f amb interès variable

veðlána·banki <m. -banka, -bankar>:
banc m [de crèdit] hipotecari

veðlána·hús <n. -húss, -hús>:
casa f d'empenyoraments, mont m de pietat

veð·lánari <m. -lánara, -lánarar>:
1. creditor pignoratici, creditora pignoratícia
2. prestador hipotecari, prestadora hipotecària

veðlána·stofa <f. -stofu, -stofur. Gen. pl.: -stofa>:
mont m de pietat

veð·leyfi <n. -leyfis, -leyfi>:
concessió f de dret de penyora com a garantia a un crèdit o préstec de tercers (dret de tenir la propietat d'un altre com a garantia per un deute degut)

veð·lög <n.pl -laga>:
llei hipotecària

veð·mangari <m. -mangara, -mangarar>:
corredor m d'apostes, corredora f d'apostes

veð·mál <n. -máls, -mál>:
aposta (o: juguesca) f, messions f.pl (Mall.
♦ gera veðmál við besta vin sinn: fer una aposta (o: juguesca) amb el seu millor amic, posar unes messions amb el seu millor amic(Mall.
♦ tapa veðmál: perdre una aposta (o: juguesca), perdre unes messions (Mall.
♦ vinna veðmál: guanyar una aposta (o: juguesca), guanyar unes messions (Mall.
♦ veðmál að ég gæti <+ supí> [án þess að <+ inf.>]: <LOCm'hi jugo el que vulguis que jo podria <+ inf.> [sense  <+ inf.>]
♦ veðmálið tekur gildi!: fet!
♦ veðmál um e-ð: una aposta sobre una cosa

veðra·breytingar <f.pl -breytinga>:
canvi m de temps (atmosfèric)

veðra·brigði <n.pl -brigða>:
canvi m de temps (atmosfèric)
♦ veðrabrigði verða í e-u: <LOC FIGuna cosa sofreix grans canvis sobtats, una cosa fa un tomb sobtat

veðraður, veðruð, veðrað <adj.>:
gastat -ada per l'exposició al [mal] temps

veðra·gnýr <m. -gnýs, -gnýir. Gen. pl.: -gnýja; dat.pl.: -gnýjum>:
bram m de tempesta

veðra·hamur <m. -hams, -hamir>:
període m de tempestes o de mal temps persistent, acompanyades de ventades fortes

veðra·hjúpur <m. -hjúps, -hjúpar>:
troposfera f

veðra·hvolf <n. -hvolfs, -hvolf>:
troposfera f

veðra·hvörf <n.pl -hvarfa>:
tropopausa f

veðra·kerfi <n. -kerfis, -kerfi>:
sistema meteorològic

veðrar:
gen. sg. & nom. pl. de → veður “marrà, mardà (Val., Bal.)

veðrar·horn <n. -horns, -horn>:
banya f de marrà, banya f de mardà m (Val., Bal.

veðra·samur, -söm, -samt <adj.>:
1. (vindasamurventós -osa (temps atmosfèric)
2. (stormasamurtempestuós -osa (borrascós)
stundum var í vetur leið ǁ veðrasamt á glugga; ǁ var ekki einsog væri um skeið ǁ vofa í hverjum skugga? ǁ Fáir vissu að vorið beið ǁ og vorið kemur að hugga: de vegades, l'hivern passat, ǁ la maltempsada colpia la finestra ǁ i durant un temps, que no era pas ǁ com si hi hagués un fantasma a cada ombra? ǁ Pocs sabien que la primavera s'esperava ǁ i [que] la primavera ve per a aconhortar
♦ það var veðrasamt í vetur: <LOC FIGha estat un hivern tempestuós (o: borrascós)  

veðra·skil <n.pl -skila>:
canvi m de temps (atmosfèric)

veðrast <veðrast ~ veðrumst | veðraðist ~ veðruðumst | veðrast>:
[des]gastar-se o erosionar-se per exposició al temps atmosfèric
♦ veðrast upp við hrós: <LOC FIGpujar-li a algú la fama al cap

veðra·víti <n. -vítis, -víti>:
indret m on les maltempsades són freqüents

veðrátta <f. veðráttu, no comptable>:
temps m (atmosfèric)

veðreiða·braut <f. -brautar, -brautir>:
hipòdrom m

veðreiða·hestur <m. -hests, -hestar>:
cavall m de curses (o: de cursa)

veðreiða·maður <m. -manns, -menn>:
jòquei m & f

veð·reiðar <f.pl -reiða>:
curses f.pl de cavalls i/o de gossos
♦ fara á veðreiðarnar: anar a les curses de cavalls

veð·réttindi <n.pl -réttinda>:
dret[s] m.[pl] de penyora immobiliària, hipoteca garantida per béns immobles

veð·réttur <m. -réttar, -réttir>:
1. (safn réttarreglnadret m de penyora (legislació)
2. (forgangsrétturdret m de retenció (de creditor hipotecari i/o pignoratiu)
3. (veðréttindidret[s] m.[pl] de penyora immobiliària, hipoteca garantida per béns immobles
♦ fyrsti veðréttur: primera hipoteca (o: hipoteca f de primer ordre)  

veðrun <f. veðrunar, no comptable>:
[ablació f per] erosió f (per exposició al mal temps)
♦ efnafræðileg veðrun: meteorització química

veð·setja <-set ~ -setjum | -setti ~ -settum | -sette-ð>:
1. (áþreifanlegur hluturempenyorar una cosa (bé moble)
2. (fasteignhipotecar una cosa (immoble)

veð·setning <f. -setningar, -setningar>:
1. (áþreifanlegur hluturempenyorament m (pignoració de bé moble)
2. (fasteignhipotecació f (hipotecament d'immoble)

veð·skuld <f. -skuldar, -skuldir>:
deute hipotecari
♦ gjaldfallin veðskuld: deute hipotecari a pagar (o: pagador)  

veðskulda·bréf <n. -bréfs, -bréf>:
títol hipotecari, escriptura hipotecària (o: de la hipoteca; o: d'hipoteca), cèdula hipotecària, carta hipotecària

veð·tryggja <-tryggi ~ -tryggjum | -tryggði ~ -tryggðum | -tryggte-ð>:
hipotecar una cosa com a garantia [real], garantir una cosa amb una hipoteca

veður <m. veðrar (o: veðurs), veðrar>:
1. <<GENmarrà m, mardà m (Val., Bal.), xot m [de llavor] (Mall.
2. <HIST MILmoltó m, ariet m
3. <veðrar <m.pl veðra>: ganxos recargolats com a banyes de marrà
◊ ógjörla sá eg til. En húskarl ætla eg Önundar úr Meðaldal og var í kápu Gísla en söðulreiði Önundar og í hendi fiskistöng og veðrar af upp: no ho vaig veure amb prou claredat, però crec que devia ésser un dels húskarls (“missatge, mosso de mas”) de l'Önundur de Meðaldalur; duia a sobre el mantell d'en Gísli però els arnesos de l'Önundur, i a les mans, una fitora i les seves pues, que se'n destacaven a dalt, eren recargolades com a banyes de marrà

veður <n. veðurs, veður. 1. no comptable>:
1. <GENtemps [meteorològic]
skýflókann dró skjótt yfir. Og er hann kom yfir bæinn að Fróðá fylgdi honum myrkur svo mikið að menn sáu eigi úr túninu á brott og varla handa sinna skil. Úr skýinu kom svo mikið regn að heyið varð allt vott það er flatt lá. Flókann dró og skjótt af og lýsti veðrið. Sáu menn að blóði hafði rignt í skúrinni: el núvol negre i espès va tapar ràpidament [la contrada del fiord]. I quan va arribar al mas að Fróðá, va provocar-hi una negror i unes tenebres tan espesses que els qui eren al prat del mas no hi veien més enllà d'ell i a penes distingien la pràpia mà [davant els ulls]. Aquell ennuvolat va deixar caure una pluja tan forta que tot el fenàs, que encara estava estès perquè s'assequés, es va mullar. L'ennuvolat també va passar ràpidament i el temps es va esclarir. I llavors els habitants del mas varen veure que en aquell ruixat havia plogut sang
♦ ágætt veður: un temps magnífic
♦ brjálað veður: un temps de bojos, un temps de gossos, un temps boig
♦ fínt veður: un temps maco (bon temps)
♦ gá til veðurs: mirar quin temps fa
♦ geggjað veður: un temps fantàstic
♦ gott veður: bon temps
93. Þat var tíunda dag jóla, er Rǫgnvaldr jarl stóð upp. Var veðr gott. Bað hann þá menn sína vápnask, ok lét blása liðinu upp til kastalans. Drógu þeir þá viðinn at, ok hlóðu bál umhverfis veggina. Skipaði jarl mǫnnum til atgǫngu, hvar hverigir skyldu at ganga: 93. Era el desè dia dels iol (o sigui, el tres de gener) quan el iarl es va llevar. El temps era bo. Vamanar als seus homes que s'armessin i va fer sonar el senyal perquè la seva host pugés cap al castell. Aleshores varen arrossegar llenya [fins al castell] i la varen apilar (per encendre-la posteriorment) al voltant de la muralla. El iarl va disposar els homes per a l'atac, on cadascun d'ells havia d'atacar
♦ biðja um gott veður: <LOC FIGdemanar la pau, voler reconciliar-se, cercar la reconciliació
♦ biðja e-n um gott veður: <LOC FIGcercar la pau amb algú demanar a algú de fer la pau amb ell
♦ heitt var í veðri ~ kalt var í veðri: feia calor ~ feia fred
♦ í öllum veðrum: faci el temps que faci, per més dolent que sigui el temps
♦ kalt var í veðri ~ heitt var í veðri: feia fred ~ feia calor
♦ leiðinlegt veður: un temps desagradable
♦ milt veður: temps suau
♦ rólegt veður: temps bonancenc
♦ slæmt veður: un temps dolent, mal temps
♦ veðri var svo varið að...: el temps que feia era tal que... (Baetke 19874, pàg. 722: honum var svá varit at hann var undirhyggjumaðr es stand so mit ihm, daß er e. heimtückischer Mensch war; svá er varit, at es verhält sich so, steht so)
◊ þeir stíga nú á hesta sína. Veðri var svo varið að þoka var svo mikil að hvergi sá bæja milli. Karl ríður nú suður úr garði og upp á hólma og allir þeir eftir. Hann ríður þar til hann kemur í Skíðadal á Möðruvöllu. Það var snemma morguns og var Ingvildur ei upp risin. Karl ríður að hússbaki og segir að þeir skyldu bíða hans þar. Karl ríður að dyrum og gengur griðkona ein út. Karl spurði hvort Skíði væri heima: llavors varen muntar a llurs cavalls. El temps que feia era tal que la boira era tan espessa que entre els dos masos no s'hi podia veure res. En Karl llavors va partir a cavall cap al sud i pujant els hólmar, i tots els seus homes, darrere darrere. No va deixar de cavalcar fins que va haver arribat als Möðruvellir, a l'Skíðadalur. Hi va arribar molt de matí i la Ingvildur encara no s'era llevada. En Karl va donar la volta al mas i allà, a la part del darrere, va dir als seu shomes que l'hi esperessin. Tot seguit, es va dirigir fins a les portes del mas on una griðkona, ço és, una serventa lliure, va sortir a veure qui era. En Karl li va demanar si l'Skíði era a casa
♦ veðrið er ekki tryggt: el temps és insegur
♦ veður skipast (o: breytist; o: snýst) í lofti: <LOC FIGel temps està canviant (= la situació està canviant)
♦ vont veður: un temps dolent, mal temps
♦ það hlýnar í veðri: font color="green">la temperatura puja, fa més bo
♦ það er allra veðra von: <LOC FIGpot passar qualsevol cosa, es pot esperar de tot
♦ ömurlegt veður: un temps trist, un temps depriment
♦ → ferðaveður “temps apropiat per a fer una excursió o un viatge”
♦ → hamfaraveður “meteorologia devastadora, meteorologia catastròfica, temps que provoca catàstrofes; tempesta catastròfica”
♦ → hæglætisveður “temps tranquil, bonancenc”
♦ → kalsaveður “temps fred”
♦ → leiðindaveður “temps rúfol, mal temps, temps dolent”
♦ → skúraveður “temps de xàfecs”
♦ → öfgaveður “meteorologia d'extrems (caracteritzada per huracans, sequeres, trombes d'aigua, freds intensos etc.)”
2. ([bert] loft, úti á bersvæðiaire m lliure (espai obert, no tancat)
um daginn eftir lét Þóroddur bera út rekkjuklæðin í veður og færði til viðu og lét hlaða þar bál hjá. Þá gekk að Þuríður húsfreyja og spyr hvað hann ætlar að gera af rekkjuklæðunum. Hann kveðst ætla að brenna þau í eldi sem Þórgunna hafði fyrir mælt: l’endemà en Þóroddur va fer treure a l'aire lliure la roba de llit [de la Þórgunna] i portar-hi llenya i va fer preparar una foguera. Però llavors s'hi va acostar la mestresa del mas, la Þúríður, i va preguntar què es proposava de fer amb la roba de llit. Ell li va dir que volia cremar-la en un fogueró tal i com ho havia disposat la Þórgunna
3. (vindurvent m (moviment de l'aire)
♦ dreifa e-m út í veður og vind: <LOC FIGdispersar algú als quatre vents (o: per tots els vents)  
♦ e-ð fer út í veður og vind: <LOC FIGuna cosa es dispersa als quatre vents, una cosa s'esfuma, una cosa s'esvaneix
♦ lítið veður: vent suau
það var einhverja nótt að varðmenn hljópu upp og báðu menn vaka sem tíðast, kváðust sjá land svo nær sér að þeir stungu nær stafni að. En seglið var uppi og alllítið veðrið að. Menn hlaupa þegar upp og bað Örn beita á brott frá landinu ef þeir mættu: una nit, els homes que estaven de guàrdia es posaren drets d'un bot i cridaren als homes que es despertessin (desxondissin) al més aviat possible, i dient que veien terra tan a prop d'ells que gairebé la tocaven amb la proa. La vela estava hissada i bufava un vent molt feble. Els homes es llevaren immediatament i l'Örn els va manar que, navegant a cenyir, intessin apartar-se de la costa si és que encara podien fer-ho
♦ stórt veður: fort vent
en þegar um vorið, er sjó tók að lægja, setti Björn fram skip sitt og bjó sem ákaflegast; en er hann var búinn og byr gaf, sigldi hann í haf; fengu þeir veður stór og voru litla stund úti, komu sunnan að Íslandi. Gekk þá veður á land, og bar þá vestur fyrir landið og þá í haf út, en er þeim gaf byr aftur, þá sigldu þeir að landinu. Engi var sá maður þar innan borðs, er verið hefði fyrr á Íslandi.: però, per la primavera, immediatament després que la mar es calmés, en Björn va avarar la seva nau i la va aparellar tan ràpidament com li fou possible. I quan va haver acabat de fer-ho i va tenir un vent favorable, va salpar i va prendre la mar. L'empenyeren forts vents de manera que la travessia fou ràpida. Varen arribar a Islàndia des del sud. En aquells moments, el vent bufava de terra i els va empènyer cap a ponent davant davant la costa i després els va empènyer mar endins, i quan tornaren a tenir un vent favorable, singlaren cap a terra. Cap dels homes que anaven a bord no havia estat abans a Islàndia
♦ [um nóttina] hljóp veðrið í útsuður: [de nit] el vent va canviar de direcció i es va posar a bufar cap al sud-est
svo var veðri farið er þeir riðu á heiðina að um morguninn var á krapadrífa og vindur lítill og urðu menn alvotir. En er á leið daginn tók að frysta. Hljóp þá veðrið í norður. Gerðist þá hríð svo grimm sakir myrkurs og frosts að sjaldan verða þvílíkar. Leið eigi langt áður þeir vissu eigi hvar þeir fóru. Dróst þá liðið mjög af kulda. Bað Kolbeinn menn þá stíga af baki og taki menn glímur stórar og viti ef mönnum hitnar við það (SS II, cap. 316, pàg. 477): el temps que va fer era tal que, al matí, quan varen partir cap a l'altiplà, va caure un xàfec d'aiguaneu, amb poc vent, i els homes quedaren xops. Quan el dia va començar a declinar, es va posar a gelar. Llavors el vent va canviar de direcció i es va posar a bufar cap al nord. Aleshores es va aixecar una tempesta de neu tan terrible per mor de la foscor i de la gelada que poques vegades se n'han vistes de semblants. No va passar gaire temps que ja no sabien cap a on anaven. El fred va deixar els homes del grup molt extenuats. En Kolbeinn llavors va manar als seus homes que desmuntessin dels cavalls i que s'agarbissin amb força un amb l'altre a veure si així entraven en calor
♦ hríð ~ stormur veðurs: tempesta de neu molt espessa
um sumarið eftir bjóst Kári til Íslands. Skeggi fékk honum byrðing. Voru þeir þar á átján. Þeir urðu heldur síðbúnir og sigldu þó í haf og höfðu langa útivist. En um síðir tóku þeir Ingólfshöfða og brutu þar skipið allt í spón en þó varð mannbjörg. Kafahríð var á (ɔ: þá gerði og á hríð veðurs). Spyrja þeir nú Kára hvað nú skal til ráða taka en hann sagði það ráð að fara til Svínafells og reyna þegnskap Flosa. Gengu þeir þá til Svínafells í hríðinni: l’estiu següent en Kári va preparar el seu viatge a Islàndia. L'Skeggi li va procurar un byrðingur, una nau mercant. Eren divuit homes a bord. Varen acabar els preparatius força tard, però tanmateix, quan ho van fer, anaren en mar. La travessia fou llarga, però finalment varen arribar a Ingólfshöfði. Aquí, varen estavellar la nau sencera però tots els qui hi anaven a bord es pogueren salvar. Feia una terrible tempesta de neu (ɔ: aleshores també es va aixecar una terrible tempesta de neu). Llavors [els nàufrags] varen preguntar al Kári què s'havia de fer i ell els va decidir que el millor era anar a Svínafell i conèixer (posar a prova) la magnanimitat d'en Flosi. I llavors es dirigiren sense fer cap pausa a Svínafell (vocabulari: #1. byrðingur: Cf. en Finnur Jónsson 1908, pàg. 421: 7. byrðinginn, sie hatten ihm also wohl für die reise ihr eigenes handelsschiff zur verfüfugung gestellt; #2. Ingólfshöfði: Cf. en Finnur Jónsson 1908, pàg. 421: 13. Ingólfshöfði, vorgebirge, nach dem ersten landnámsmaðr Ingolfr benannt (siehe Landnáma c. 8), in der Austr-Skaptafellssýsla unterhalb des Orœfajökull, im süden von Svínafell; #3. hríð veðurs: Cf. en Baetke 19874, pàg. 705: gerði á hríð veðrs ein Sturm kam auf; #4. í hríðinni: Cf. en Finnur Jónsson 1908, pàg. 421: 17. í hríðinni, „ohne zu rasten“, s. Egilss. c. 58,17. També en Baetke 19874, pàg. 273: í hríðinni sofort, auf der Stelle, unverzüglich; )
♦ komast á veður e-m: <LOC FIGobtenir avantatge sobre algú, prendre avantatge sobre algú
137. (136.) Eptir þat lét Sverrir konungr blása ǫllu liðinu upp á Mǫrtustokka, ok átti þar tal við þá, ok mælti svá: „Guð sé þess lofaðr, er hann hefir eigi gert horfinheilla við oss Birkibeina um sigrinn, nú heldr en fyrr; ok er mér þess ván, at varla muni Nikulás skaufali með úhræddu hjarta nú hafa undan sótt. En ek vil þó þat segja yðr ǫllum saman, at skipum skal leggja ǫllum til Hǫfuðeyjar. Vil ek, at vér fáim enga flǫgu af þeim eða skræmihlaupum þeira, þvíat eigi er úvænna, at nǫkkurir víki aptr til bœjarins, er náttar. Ann ek þeim ekki þess, at þeir komisk þegar á veðr mínu liði“: 137. (136.) Després d'això, el rei Sverrir va fer tocar a sometent per assenyalar que tota la flota es reunís a Mǫrtustokkar i allà els va parlar i els va dir així: “Déu sia lloat perquè ens ha atorgat la victòria a nosaltres, Cames-de-beç, en aquesta ocasió igual que en les anteriors. Espero que en Nicolau Guineu amb el cor sense por hagi fuit [aquesta vegada]. Però tot i així, us vull manar a tots vosaltres que meneu totes les naus a Hǫfuðey. No vull que sofrim un atac sobtat d'ells (=dels Crosses) o un atac per sorpresa que creï el pànic entre nosaltres, pe tal com no s'ha de descartar pas que alguns d'ells tornin a la vila, quan es farà de nit. No permetré (=no vull pas permetre) pas que prenguin avantatge sobre les meves tropes
♦ mæla á veður um: <LOC FIGdonar a entendre, insinuar, deixar entreveure
jarl dvaldist þar mjǫk lengi í allgóðum fagnaði. Staðarmenn fýstu jarl at staðfestast þar, ok mæltu mjǫk á veðr um, at þeir mundi gipta honum frúna: el iarl hi va romandre molt de temps en la millor hospitalitat. Els habitants de la ciutat exhortaven el iarl a establir-s'hi, donant-li a entendre clarament que podrien donar-li la senyora [Ermengarda] en matrimoni
♦ róa ~ sigla ~ stýra á veður e-m: remar ~ singlar ~ posar rumb cap a la banda de sobrevent d'algú
en er Sverrir konungr sá, hvar Baglar váru, þá lét hann blása herblástr, ok setja upp merki ok kvaddi atlǫgu. Reru Birkibeinar at, ok skutust á um hríð, ok reru í kring um Bagla ok á veðr þeim. Máttu Birkibeinar vera, hvárt er þeir vildu, nær eða fjarri: quan el rei Sverrir va veure on eren els Crosses va fer tocar a xafarranxo (o: a sometent, per tal que la tropa s'aprestés a la lluita) i muntar el seu estendard i ordenà l'atac. Els Cames-de-beç varen remar caps als Crosses, i, durant una estona, Cames-de-beç i Crosses es dispararen fletxes i d'altres projectils, i els Cames-de-beç remaren envoltant els Crosses fins a posar-se a la banda de sobrevent d'ells. Els Cames-de-beç [llavors estigueren en condicions de] posar-se on volguessin, lluny o a prop dels Crosses
♦ undir veður: a favor del vent
♦ beita undir veðrið: cenyir, anar proa a vent, navegar orientant la proa en la direcció del vent
og er vorar þá bjuggust þeir og sigldu burt og gaf Leifur nafn landinu eftir landkostum og kallaði Vínland, sigla nú síðan í haf og gaf þeim vel byri þar til er þeir sáu Grænland og fjöll undir jöklum. Þá tók einn maður til máls og mælti við Leif: "Hví stýrir þú svo mjög undir veður skipinu?" Leifur svaraði: "Eg hygg að stjórn minni en þó enn að fleira. Eða hvað sjáið þér til tíðinda?" Þeir kváðust ekki sjá það er tíðindum sætti. "Eg veit eigi, "segir Leifur, "hvort eg sé skip eða sker." Nú sjá þeir og kváðu sker vera. Hann sá því framar en þeir að hann sá menn í skerinu. "Nú vil eg að vér beitum undir veðrið, "segir Leifur, "svo að vér náum til þeirra ef menn eru þurftugir að ná vorum fundi og er nauðsyn á að duga þeim. En með því að þeir séu eigi friðmenn þá eigum vér allan kost undir oss en þeir ekki undir sér." Nú sækja þeir undir skerið og lægðu segl sitt, köstuðu akkeri og skutu litlum báti öðrum er þeir höfðu haft með sér. Þá spurði Leifur hver þar réði fyrir liði: i quan va arribar la primavera, es varen aparellar i salparen i en Leifur va donar (posar) nom a aquesta terra segons les seves propietats i la va anomenar Vínland. Així i doncs, es feren en alta mar i tingueren un vent propici fins que albiraren Grenlàndia i les seves muntanyes (espadats ?) al peu de les glaceres. Aleshores un home va prendre la paraula i digué al Leifur: “Per què governes la nau posant-la tan fort a favor del vent?” En Leifur li va respondre: “No només presto atenció al rumb, sinó també a d'altres coses, o és que vosaltres no veieu res de nou?” Ells li digueren que no veien res de particular. “No sé pas” els va dir en Leifur, “ si el que jo veig és un vaixell o un illot”. Els altres aleshores ho veieren i li digueren que era un illot. Ell arribava molt més lluny que els altres amb la vista, de manera que [també] havia vist que hi havia gent a l'illot. “Si anar proa a vent”, els va dir en Leifur, “és per atènyer la gent que hi ha a l'illot, no fos cosa que haguessin de menester que els trobem perquè tinguin necessitat que els socorrem. Si, emperò, resulta que no són gent de pau (és a dir, que llurs intencions no siguin pacífiques), nosaltres tenim tots els avantatges i ells, cap” Varen arribar a prop de l'illot i varen arriar la vela, varen fermar l'àncora i abaixaren a la mar un dels dos bots petits que duien amb ells. Llavors en Leifur va preguntar [als nàufrags] qui era llur cap
♦ sigla undir veður: navegar anant proa a vent, navegar amb rumb a favor del vent
247. En eptir um daginn, er Óláfr konungr leysti flota sinn af hǫfninni, var veðr lítit ok hagstœtt, þegar undan landi kom. Gengu meira smáskip ǫll ok sigldu þau undir veðr á hafit út. En Sigvaldi jarl sigldi nærr konungsskipinu ok kallaði ok bað konung sigla eptir sér innhallara, þvíat „mér er kunnigt, hvar hér er djúpast um eyjarsundin (ɔ: eyjasundin) en þér munuð þess þurfa við hin stóru skipin“ (cf. capítol 100 de la Heimskringla)i l'endemà, quan el rei Olau va salpar del port amb la seva flota, tan bon punt hagueren sortit a mar oberta, els va bufar un vent suau i favorable. Totes les naus petites es posaren a fer molt bona via , singlant mar endins amb aquell vent de popa. Però el iarl Sigvaldi es va acostar amb la seva nau a la del rei i els va cridar i va pregar al rei que navegués al seu darrere, per la part de més a prop de la costa, car “conec per on és més fonda la mar aquí per travessar els freus de l'illa [de Svǫldr] (ɔ: els freus entre les illes) i amb tota seguretat que haureu de menester que us guiï pel que fa als vaixells grans”
♦ veður gengur á haf ~ á land: el vent bufa de la mar ~ de terra
nú er að segja frá Önundi tréfót að þá rak nokkur dægur. Síðan gekk veðrið á haf. Sigldu þeir þá að landinu. Kenndust þá við þeir er áður höfðu farið að þeir voru komnir vestur um Skaga. Sigldu þeir inn á Strandaflóa og nær Suður-Ströndunum. Þá reru að þeim sex menn á teinæringi og kölluðu út á hafskipið hver fyrir réði. Önundur nefndi sig og spurði hvaðan þeir væru. Þeir kváðust vera húskarlar Þorvalds frá Dröngum: de l'Önundur Cama-de-fusta s'ha de contar ara que la seva nau va anar alguns dies a la deriva a mercè del fort vent. Després, el vent va bufar cap a terra i llavors ells s'acostaren a la costa. Els qui ja havien fet la travessia (o: ja havien navegat per aquesta costa) reconegueren que es trobaven a ponent de Skagi. Varen entrar en el golf d'Strandaflói i navegaren a prop de les Strandir de migjorn. Aquí els sortiren a l'encontre sis homes a bord d'un teinæringur, una barca de deu rems i cridaren als del vaixell qui el capitanejava. L'Önundur els va dir que era ell i els va preguntar d'on eren. Ells li digueren que eren missatges d'en Þorvaldur de Drangar
♦ veðrið (= Ac.) lægir: el vent es calma
Þórður bað menn sína þegar herklæðast og ganga til skips. Var ýtt skipinu og kafði þegar fyrir hvassviðri og gengu menn þá heim aftur. Hét Þórður þá á guð að veðrið skyldi lægja og jafnskjótt féll veðrið. Fór Þórður þá á skipi inn til Otradals (SS II, cap. 334, pàg. 510): en Þórður va manar als seus homes que s'armessin immediatament i que anessin al vaixell. Varen avarar la nau i immediatament una furiosa ventada va amenaçar d'enfonsar-lo (?), de manera que els homes tornaren a les cases. En Þórður llavors va invocar Déu perquè el vendaval es calmés i immediatament el vent va cessar. Llavors en Þórður es va dirigir amb el vaixell cap a la vall d'Otradalur, entrant en el fiord d'Arnarfjörður
♦ út í veður og vind: <LOC FIGals quatre vents, per al vent
♦ það er allt komið út í veður og vind: <LOC FIGtot s'ha dispersat als quatre vents
♦ e-ð fer út í veður og vind: <LOC FIGuna cosa es dispersa als quatre vents, s'esvaneix i es perd [sense deixar rastre]
♦ strita út í veður og vind: <LOC FIGtreballar inútilment (o: en va) 
♦ gera veður út af e-u: <LOC FIGfer (o: armar) molt d'escàndol (o: enrenou) per una cosa, fer una escandalera per una cosa (Mall.)
♦ sækja í sig veðrið: <LOC FIGfer un esforç, reunir forces
♦ vita ekki hvaðan á sig stendur veðrið: <LOC FIGno saber-se'n avenir, estar completament astorat -ada
♦ það er mikið veður í e-m: <LOC FIGtenir molts de fums, ésser molt inflat -ada, dur molta d'estufera (Mall., Men.
♦ þýð veður: vents suaus (plàcids, benèvols)
þýð veður (placidus uentus:   placidi strauerunt aequora uenti, ǁ creber et adspirans rursus uocat Auster in altum) höfðu stillt hafflötinn, sunnanvindur tekur að blása og kallar mennina enn að nýju á haf út: uns vents suaus havien aplanat la superfície marítima, el vent de migjorn es posa a bufar cridant els homes de bell nou a anar en mar
4. (hvassviðriventada f (vent [molt] fort, vendaval)
5. (stormur, óveður, ofviðritempesta f (borrasca, maltempsada, temporal)
ég mundi flýta mér að finna hæli fyrir þjótandi vindum og veðri (ˈsaʕar ~ סַעַר:   mē-ˈrūaħ   sɔˈʕāh   mi-sˌsāʕar,   מֵרוּחַ סֹעָה מִסָּעַר)cuitaria (m'apressaria) a cercar recer dels vents xiulants i de la tempesta
♦ veðrið (= Ac.) lægir: el temporal s'està calmant
♦ veðrið er farið að lægja: el temporal està cessant (o: s'està calmant)
♦ mikið veður: una gran tempesta
þá gerði svo mikið veður (ὁ σεισμός -οῦ:   καὶ ἰδοὺ σεισμὸς μέγας ἐγένετο ἐν τῇ θαλάσσῃ) á vatninu að bylgjurnar gengu yfir bátinn. En Jesús svaf: aleshores es va aixecar una gran tempesta en el llac, tan forta que les onades cobrien la barca, però Jesús dormia
♦ → grimmdarveður “temporal ferotge, tempesta ferotge”
♦ → mannskaðaveður “tempesta devastadora, torbonada devastadora”
♦ → þrumuveður “borrasca amb trons, maltempsada amb trons, tempesta amb trons”
6. (lyktolor f (flaire)
♦ e-ð kemst við veðri: <LOC FIGun rumor arriba [a algú]
nú sér Vémundur að hann fær ekki að gert að svo búnu en þó vildi hann fyrir hvern mun fá viðinn keyptan. Og nú kaupir hann að einum manni og gefur honum til eyri silfurs að hann segði í hávaða þar við skipið að Steingrímur hefði keypt við að Gásum og hann mundi nú ekki þessa viðar þurfa er hann hafði þar áður varðað fyrir sína hönd. Og þegar er sjá saga kemst við veðri þar að skipinu þá keypti Vémundur þá þegar viðinn þann er hann hafði áður falað. Og nú segir Herjólfur honum til er hann vill eigi hafa þenna við er keyptur var í brigð við annan mann og kveðst munu ná enn þeim viði er menn hefðu eigi áður keyptan. Vémundur segir að honum líkar það vel þótt hann vilji eigi hafa viðinn, kvað ósýnt að betra mundi hann við taka eða betri kaup á fá en sjá var, keyptur með þvílíku verði. Herjólfi kvaðst betra þykja þótt hann fengi harðari kosti á um viðinn og væri ekki tvímæli á síðan hvort hann ætti eða aðrir menn. Vémundur kvað því margan lítilmenni vera "að sér lætur allt í augum vaxa þótt smátt komi til": en Vémundur llavors va veure que, estant les coses d'aquesta manera, no podria aconseguir res (menys lite.: no hi havia res a fer), però volia adquirir la fusta fos com fos. I llavors va pagar a un home un eyrir d'argent perquè, devora el vaixell, digués amb veu clara i forta, que l'Steingrímur havia comprat fusta als Gásir i que ja no necessitaria la fusta que s'havia fet guardar aquí. I quan aquesta notícia (rumor) va arribar als del vaixell, en Vémundur va comprar-los immediatament la fusta que havia estat intentant comprar-los abans. [Quan en Vémundur va dir al seu germà en Herjólfur que li havia comprat aquesta fusta], en Herjólfur li va dir que no volia aquesta fusta en l'adquisició de la qual s'hagués trencat el pacte, ja tancat, de vendre-la a un altre i li va dir[, a més a més,] que ja aconseguiria fusta que abans no s'hagués venguda a altri. En Vémundur li va dir que ja li estava bé que no volgués la fusta, però que no en trobaria cap altra de millor ni faria tampoc una compra millor que aquella, feta per aquell preu. En Herjólfur li digué que considerava que era millor pagar cara la fusta si després no hi hvia cap dubte que ell n'era el propietari i no pas un altre. En Vémundur li digué que més d'un només era un homenet perquè “que de qualsevol fotesa en fan una muntanya” (=es deixen acoquinar per qualsevol fotesa) (vocabulari: #1. varða e-ð fyrir sína hönd: Cf. en Baetke 19874, pàg. 701: sich (etwas) sichern, sich (den Kauf von etwas) vorbehalten: hann hafði áðr varðat viðinn fyrir sína hǫnd; #2. Gásir: Aquest topònim actualment és de gènere masculí, mentre que a l'Edat mitjana era de gènere femení. A més a més, s'empraven les formes Gásar i Gásir. El topònim apareix sobretot en les combinacions að Gásum o á Gásum i til Gása; #3. fala: Cf. en Baetke 19874, pàg. 122: zu kaufen suchen, feilschen um: fala e-t af, at e-m jemandem etwas abkaufen wollen; #4. brigð: Cf. en Baetke 19874, pàg. 69: <...> (Vertrags)Bruch: kaupa e-t í brigð við e-n etwas kaufen, etwas (auf unrechtmäßige Weise) erhandeln, was bereits ein anderer erworben hat; #5. láta sér allt í augum vaxa, þótt smátt komi til: En Baetke 19874, pàg. 704, dóna entrada a una variant: lát þér eigi í augu vaxa laß dir davon nicht bange machen, laß dich nicht einschüchtern; )
♦ láta eigi e-ð við veðri komast: <LOC FIGprocurar que una cosa no se li noti gens a algú, no deixar entreveure una cosa, no donar a conèixer una cosa ni amb al·lusions
Gissur jarl var heima að Stað öndvert sumarið og var þá kyrrt um hagi hans. Segja það sumir menn að Gissur jarl hafi grunað að Þórður Andrésson mundi eigi með fullum trúleik verið hafa við jarl þann vetur er hann var að Stað en þó lét jarl það eigi við veðri komast (SS II, cap. 489, pàg. 751): el iarl Gissur es va quedar a casa seva a Staður al començament de l'estiu i tot va romandre tranquil pel que fa als seus afers. Alguns afirmen que el iarl Gissur havia sospitat que en Þórður Andrésson no li havia estat totalment lleial i sincer quan havia estat a Staður aquell hivern, però el iarl, tanmateix, va procurar que no se li notés gens
♦ láta e-ð í veðri vaka: <LOC FIGdonar a entendre una cosa
Helíódórus hélt þegar af stað og lét í veðri vaka (τῇ μὲν ἐμφάσει ὡς <...>) að hann ætlaði að vitja borganna í Norður-Sýrlandi og Fönikíu, en fór í raun til að reka erindi konungs: L’Heliodor es posà immediatament en camí, donant a entendre que volia visitar les ciutats del nord de Síria i Fenícia, però, en realitat, anava a executar l'encàrrec del rei
♦ draga (o: hafa) veður af e-m: ensumar algú, percebre l'olor d'algú
um nóttina eptir þá kemr sú in sama ylgr at vanda sínum ok ætlaði at bíta hann til bana sem brœðr hans. En nú dregr hon veðrit af honum, þar sem hunangit var á riðit, ok sleikir andlit hans allt með tungu sér ok réttir síðan tunguna í munn honum. Hann lætr sér verða úbilt ok beit í tunguna ylginni. Hon bregðr við fast ok hnykkir at sér hart ok rak fœtrna í stokkinn, svá at hann klofnaði allr í sundr. En hann helt svá fast, at tungan gekk úr ylginni upp í tungurótunum, ok fekk af því bana. En þat er sǫgn sumra manna, at sú in sama ylgr væri móðir Siggeirs konungs ok hafi hon brugðit á sik þessu líki fyrir trollskapar sakir ok fjǫlkyngi (VS, ed. Uwe Ebel, cap. V, pàg. 18): la nit següent, la mateixa lloba va arribar, com s'havia acostumat a fer, amb la intenció de matar-lo a mossegades com ho havia fet amb els seus germans. Però llavors va sentir l'olor que feia allà on [l'home de la Signý] li havia untat la mel i es va posar a llepar-li tota la cara amb la llengua i [quan va haver acabat,] li va ficar la llengua dins la seva boca. En Sigmundr, fent aplec de tot el seu valor, va mossegar la llengua de la lloba. Ella va reaccionar violentament, pegant una forta estrebada i pegant un cop tan fort amb les potes davanteres a la corma que aquesta es va fendre en dues, però en Sigmundr la va mantenir mossegada amb tanta de força que la llengua de la lloba es va esqueixar per l'arrel, la qual cosa li va causar la mort. I és enraonia de molts que aquesta mateixa lloba en realitat era la mare del rei Siggeirr i que havia adoptat aquesta forma amb magia (trollskapr) i fetilleria (fjǫlkynngi) (vocabulari: #1. óbilt: Cf. en Baetke 19874, pàg. 452: láta sér verða óbilt allen Mut zusammennehmen, sich ermannen)
jafnan bar svo til á kveldum þá er menn fóru að sofa, þá hvarf Björn út. Það var eina nótt að Björn fór til híðsins. Hann varð var við að dýrið var þar fyrir og grenjaði illilega. Björn lagðist niður við einstigið og hafði með sér skjöldinn og ætlaði að bíða þar til er dýrið leitaði á burt eftir vanda. Bessi hafði veður af manninum og seinkaði heldur ferðinni. Björn syfjaði heldur mjög þar sem hann lá og getur eigi vakað. Og í þessu ræður dýrið úr híðinu, getur nú séð hvar maðurinn liggur, krækir til hramminum og hnykkir af honum skildinum og kastar ofan fyrir bjargið. Björn bregður við hart. En er hann vaknar, tekur til fóta og hleypur heim, var þá búið við að dýrið mundi grípa hann. Vissu þetta félagar hans því að þeir höfðu njósn á um ferðir Bjarnar. Fundu þeir skjöldinn um morguninn og gerðu af þessu hið mesta gabb: tots els vespres s'esdevenia que, quan la gent se n'anava a dormir, en Björn desapareixia del mas. Una nit en Björn va anar al cau de l'ós. Va sentir que la bèstia era a dins i que grunyia amenaçadorament. En Björn es va ajeure al caminoi que menava cap a la cova i es va protegir amb l'escut que portava. La seva intenció era d'esperar-se allà que l'ós volgués sortir-ne, tal i com solia fer. L'ós va ensumar l'home i va retardar força la seva sortida de dins la cova. Mentrestant, la son es va emparar amb força d'en Björn, ajagut com estava allà, i no va poder mantenir-se despert. I quan en Björn s'hagué adormit, l'ós va sortir, i llavors va poder veure on jeia l'home, li va descarregar un cop d'arpa amb el qual li va llevar l'escut violentament de sobre i el va llençar per la vorera de l'espadat (espadat per avall). En Björn es va despertar de cop i quan es va despertar, ho va donar a les cames i va tornar corrents al mas. Va anar de poc que l'ós no l'aglapís. Els companys d'en Björn varen saber aquest fet perquè observaven d'amagat els viatges d'en Björn. L'endemà varen trobar el seu escut i en feren ben molt de gab
♦ fá veður af e-u ~ hafa veður af e-u: <LOC FIGarribar una cosa a les orelles d'algú [per casualitat], tenir coneixement per casualitat d'una cosa
♦ láta koma veður á e-n um e-ð: <LOC FIGfer avinent (succintament) algú d'una cosa, posar algú al corrent d'una cosa o en coneixement d'una cosa (d'una manera superficial, ràpida)
og er þau töluðu jafnan og Hjalti var sannfróður að orðinn um erindislok sín þá sendi hann brott hina gausku menn er honum höfðu þannug fylgt, lét þá fara aftur til jarls með bréfum þeim er Ingigerður konungsdóttir og þau Hjalti sendu jarli og Ingibjörgu. Hjalti lét og koma veður á þau um ræður þær er hann hafði upp hafið við Ingigerði og svo um svör hennar: i com que en parlaven contínuament i en Hjalti ja estava segur de l'èxit de la seva missió, va acomiadar els [dos] gautlandesos que l'havien acompanyat fins allà fent que tornessin a cal iarl amb les cartes que la princesa Ingigerður i ell mateix enviaven al iarl i a la Ingibjörg. En Hjalti també els va fer avinents de les converses que havia mantingut amb la princesa Ingigerður i de les respostes que ella li havia donat (vocabulari: #1. láta koma veður á e-n um e-ð: Cf. en Baetke 19874, pàg. 705: láta koma veður á e-n um e-t jmd. von einer Sache Wind bekommen lassen, jmd. von etwas in Kenntnis setzen)

veður:
2ª i 3ª pers. sg. pres. ind. de → vaða “passar a gual”

veður·athugun <f. -athugunar, -athuganir>:
observació f de la meteorologia, observació meteorològica [de superfície]
♦ veðurathuganir: observacions meteorològiques, servei meteorològic

veðurathugunar·maður <m. -manns, -menn>:
observador meteorològic, observadora meteorològica

veðurathugunar·stöð <f. -stöðvar, -stöðvar>:
observatori meteorològic, estació meteorològica d'observació

veður·barinn, -barin, -barið <adj.>:
1. <GEN[des]gastat -ada pel temps [atmosfèric], [des]gastat -ada per l'exposiciê a la intempèrie o inclemència del temps
2. (andlitamb la pell feta malbé per l'exposició als agents atmosfèrics, colrat -ada (pell de la cara)

veður·bitinn, -bitin, -bitið <adj.>:
(andlitamb la pell feta malbé per l'exposició als agents atmosfèrics, colrat -ada (pell de la cara)

veður·blíða <f. -blíðu, no comptable>:
bon temps, bonança f

veður·breyting <f. -breytingar, -breytingar>:
canvi m de temps

veður·dagur <m. -dags, no comptable>:
dia m de bon temps
sá atburður varð það sama sumar nær miðju sumri að Hólum að biskup sat sunnan undir kirkju einn góðan veðurdag. En þar til staðarins var kominn Kolbeinn ungi og Kleppjárn son Halls Kleppjárnssonar. Þar var og kominn Jón Birnuson að finna biskup og stóð hann fyrir framan kirkju en Kolbeinn var í klukknahúsi og lék sér að klukkum en menn hans voru fyrir norðan kirkju og svo Kleppjárn. Þeir sáu hann Jón og hlaupa þegar að honum með vopnum. Hann ver sig og hopar undan norður um kirkjuna og svo austur um og síðan suður um sönghúsið og féll þar í hjá stoðinni og vildi upp standa. Þá hjó Kleppjárn meðal herða honum og gekk frá síðan en hann Jón gekk fá fet frá kirkjunni og féll þá niður og lifði skamma stund. Það er sögn manna að hann bæri af sér áverka við Hafur. Stoðin varð mjög blóðug. Síðan ganga þeir á brott en þeir biskup syngja yfir líkinu (SS I, cap. 224, pàg. 324): aquell mateix estiu, vers mitjan estiu, es va esdevenir aquest fet a Hólar: que el bisbe, un dia que hi feia bon temps, seia davant l'església mirant cap a migjorn. En Kolbeinn el jove i en Kleppjárn fill d'en Hallur Kleppjárnsson havien vingut a la seu episcopal. En Jón Birnuson també hi havia anat a veure el bisbe i s'estava davant l'església. En Kolbeinn el jove era al cloquer i jugava amb les campanes mentre els seus homes i en Kleppjárn eren al nord de l'església. Varen veure en Jón Birnuson i al punt corregueren contra ell amb les armes. Ell es va defensar mentre reculava cap al nord de l'església i d'aquí cap a l'est i després cap al sud donant la volta al chor i va caure allà al costat del pilar i volia posar-se dret quan en Kleppjárn li va descarregar un cop [de destral] entre les espatlles i tot seguit s'allunyà d'allà, però en Jón es va fer enfora de l'església unes poques passes i llavors va caure i només va viure una breu estona més. La gent conten que [abans de morir] va negar haver infligit les ferides al Hafur. El pilar havia quedat molt ensangonat. Poc després, se n'anaren i el bisbe i els seus cantaren les ensoltes (l'ofici de morts?) sobre el seu cos
það var einn góðan veðurdag að Gísli lét alla menn vinna heyverk nema Þorkell, hann var einn heima karla á bænum og hafði lagst niður í eldhúsi eftir dögurð sinn. Eldhúsið var tírætt að lengd en tíu faðma breitt en utan og sunnan undir eldhúsinu stóð dyngja þeirra Auðar og Ásgerðar og sátu þær þar og saumuðu. En er Þorkell vaknar gengur hann til dyngjunnar því að hann heyrði þangað mannamál og leggst þar niður hjá dyngjunni: un dia que feia bon temps es va esdevenir que en Gísli havia fet que tots els homes [del mas] anessin a recollir el fenc [i tots hi havien anat] llevat d'en Þorkell que era l'únic dels homes que havia romàs al mas i s'havia ajagut a l'eldhús després d'esmorzar. L'eldhús feia cent faðmar de llarg per deu d'amplada, i defora, a la paret de l'eldhús que donava a migjorn, i a un nivell més profund que ell, hi havia la dyngja (edificació semisubterrània per a ús exclusiu de les dones) de l'Auður i l'Ásgerður, les quals hi eren cosint. Quan en Þorkell es va despertar, va anar a la dyngja per tal com hi sentia gent que xerrava i es va ajeure en terra a tocar de la dyngja (per sentir què s'hi deia)
einn veðurdag góðan reið Grettir vestur yfir hálsa til Þóroddsstaða. Hann kom þar nærri hádegi og drap á dyr. Konur gengu út og heilsuðu honum. Þær kenndu hann ekki. Hann spurði að Þorbirni. Þær sögðu hann farinn á engjar að binda hey og með honum son hans sextán vetra gamlan er Arnór hét. Þorbjörn var starfsmaður mikill og var nær aldrei iðjulaus. Og er Grettir hafði þetta spurt bað hann þær vel lifa og reið á burt og fram á veginn til Reykja: un dia que feia bon temps es va esdevenir que en Grettir se'n va anar a Þóroddsstaðir pels colls (de la serralada). Hi va arribar devés migdia i va trucar a la porta. Varen sortir algunes dones i el varen saludar. No el coneixien. Ell els va preguntar on era en Þorbjörn. Elles li digueren que se n'havia anat als prats a lligar el fenc i que l'hi havia acompanyat el seu fill de setze anys que es deia Arnór. En Þorbjörn era molt fener que gairebé mai no estava sense fer res. I quan en Grettir ho va sentir, prengué comiat d'elles i se'n va anar i va enfilar el camí de Reykir
það var einn veðurdag góðan að kerling mælti við Öngul: "Nú er kyrrt veður og bjart. Vil eg nú að þú farir til Drangeyjar og troðir illsakir við Gretti. Mun eg fara með yður og vita hversu geymilega honum fara orð. Mun eg hafa eitthvað fyrir satt ef eg sé þá hversu heilladrjúgir þeir munu vera og mun eg þá mæla yfir þeim slíkum orðum sem mér líkar": un dia que feia bon temps es va esdevenir que la vella va dir a l'Öngull: “Avui fa un dia tranquil i clar. Doncs bé vull que vagis a l'illa de Drangey i que hi encetis una baralla amb en Grettir. Jo us hi acompanyaré i prestaré atenció com de cautes seran les seves paraules. Si els veig [a l'illa] sabré del cert fins on la sort (la fortuna) els afavoreix i [després] pronunciaré els versos (= encanteris) sobre ells que consideraré oportuns (lit.: que m'abelleixin)”
Actualment, aquest mot només s'empra a la locució:
♦ einn góðan veðurdag: <FIGun bon dia

veður·dufl <n. -dufls, -dufl>:
boia meteorològica

veður·far <n. -fars, no comptable>:
clima m, condicions meteorolòques (loftslag)
veðurfar er oft mjög frábrugðið því sem gerist í nágrannasveitum: el temps sovint hi és molt diferent (o: les condicions climàtiques sovint hi són molt diferents) del que fa a les comarques veïnes
♦ hafrænt veðurfar: <METEOclima atlàntic (o: oceànic)
♦ landslagsbundið veðurfar: <METEOtopoclima m
♦ rásleysi veðurfars: inestabilitat climàtica
♦ skyndihnik veðurfars: aberració climàtica
♦ veðurfar á stóru svæði: <METEOmacroclima m
♦ → borgaveðurfar “clima urbà”

veðurfars·fræði <f. -fræði, no comptable>:
climatologia f (loftslagsfræði)

veðurfarsfræði·legur, -leg, -legt <adj.>:
climatològic -a

veðurfars·fræðingur <m. -fræðings, -fræðingar>:
climatòleg m, climatòloga f

veðurfars·lega <adv.>:
climàticament -a

veðurfars·legur, -leg, -legt <adj.>:
climàtic -a

veðurfars·skeið <n. -skeiðs, -skeið>:
període climàtic

veðurfars·sveiflur <f.pl -sveiflna (o: -sveifla)>:
fluctuacions climàtiques

veðurfars·svæði <n. -svæðis, -svæði>:
zona climàtica (loftslagssvæði; loftslagsbelti)

veður·fastur, -föst, -fast <adj.>:
aturat -ada (o: bloquejat -ada) a un indret a causa del mal temps (veðurtepptur)

veður·fregn <f. -fregnar, -fregnir>:
butlletí meteorològic

veður·frétt <f. -fréttar, -fréttir>:
informe meteorològic
♦ veður·fréttir <f.pl -frétta>: previsió meteorològica (o: previsions meteorològiques), el temps (programa o part de programa a la televisió)

veðurfrétta·kona <f. -konu, -konur. Gen. pl.: -kvenna>:
dona f del temps

veðurfrétta·maður <m. -manns, -menn>:
home m del temps

veður·fræði <f. -fræði, no comptable>:
meteorologia f

veðurfræði- <en compostos>:
meteorològic -a

veðurfræði·gögn <n.pl -gagna>:
dades meteorològiques

veðurfræði·legur, -leg, -legt <adj.>:
meteorològic -a

veður·fræðingur <m. -fræðings, -fræðingar>:
meteoròleg m, meteoròloga f

Veður·fölnir <m. -fölnis, no comptable>:
<MITOLVeðurfölnir m, Veðrfǫlnir m, Vedurfòlnir m, nom de l'astor, que, segons la Gylfaginning es posa o està posat entre els dos ulls de l'àguila del freixe (roure?) [de l']Yggdrasill. Una de les etimologies més esteses del nom d'aquest ocell mitològic és l'empal·lidit pel[s] temperi[s], el qui ha tornat pàl·lid pel[s] temperi[s] (Cf. de Vries 1977², pàg. 649: ‘der vom wetter gebleichte’), sense que sigui l'única. En aquest sentit podem argumentar, per exemple, que Fjölnir és un dels noms del déu Odin, de manera que el nom d'aquest ocell podria estar relacionat amb el déu, si acceptem que originàriament es deia *Veðrfjǫlnir)
Hár segir: "Margt er þar af að segja. Örn einn situr í limum asksins, og er hann margs vitandi, en í milli augna honum situr haukur sá er heitir Veðurfölnir. Íkorni sá er heitir Ratatoskur rennur upp og niður eftir askinum og ber öfundarorð milli arnarins og Níðhöggs. En fjórir hirtir renna í limum asksins og bíta barr. Þeir heita svo: Dáinn, Dvalinn, Duneyr, Duraþrór. En svo margir ormar eru í Hvergelmi með Níðhögg að engin tunga má telja: en Hár li va dir: “Se'n poden contar moltes de coses d'aquest tema. Hi ha una àguila posada (=que viu) a les branques del freixe i és sabedora de mantes coses, però al mig dels seus ulls hi està posat (=hi viu) un astor que es diu Vedurfòlnir. Hi ha un esquirol que puja i baixa pel tronc del freixe. Es diu Ratatosc i transmet paraules entre l'àguila i [l'orm] Nidhog. I hi ha quatre cérvols que recorren les branques del freixe rosegant-ne les fulles. Es diuen així: Dain, Dualin, Duneir i Duratror. Però a Huergèlmir hi ha tants d'orms amb en Nidhog, que no hi ha llengua que pugui comptar-los”

veður·glöggur, -glögg, -glöggt <adj.>:
que sap predir el temps que farà

veður·guðir <m.pl -guða>:
<JOCÓSdéus m.pl del temps

veður·gæði <n.pl -gæða>:
bondat f. del clima
veðurgæði í vesturhluta Norðurálfu eru Golfstraumnum að þakka: la bondat del clima a la part occidental d'Europa s'ha d'agrair al corrent del Golf

veður·horfur <f.pl -horfa>:
previsions meteorològiques
♦ veðurhorfur næstu daga ~ næsta sólarhrings eru ágætar: les previsions meteorològiques per als propers dies ~ per demà són excel·lents (o: magnífiques)  

veður·hæð <f. -hæðar, no comptable>:
força f del vent (mesurable amb l'escala Beaufort) (vindstyrkur)
♦ mikil veðurhæð: vent[s] fort[s]

veður·kanni <m. -kanna, -kannar>:
radiosonda f

veður·kort <n. -korts, -kort>:
mapa meteorològic, mapa m del temps

veðurkorta·fræði <f. -fræði, no comptable>:
meteorologia sinòptica

veður·lag <n. -lags, no comptable>:
temps m (bo o dolent, condicions meteorològiques o atmosfèriques)

veður·lýsing <f. -lýsingar, -lýsingar>:
informació meteorològica

veður·magn <n. -magns, no comptable>:
força f del vent

veður·megin <n. -megins, no comptable>:
força f del vent

veður·mæling <f. -mælingar,-mælingar. Empr. hab. en pl.>:
mesurament (o: mesuratge) meteorològic

veður·næmur, -næm, -næmt <adj.>:
1. <GENsensible al [canvi del] temps
2. (vindbarinnbatut -uda pel vent (ventejat, molt ventós)
njósnarmenn vorir sátu á daginn uppi á veðurnæmum hæðum (ἠνεμόεις -όεσσα -όεν:   ἐπ᾽ ἄκριας ἠνεμοέσσας), og komu æ aðrir á vörðinn þegar aðrir fóru: els nostres guaites de dia estaven apostats a dalt dels cims, batuts pel vent, rellevant-se constantment (l'original fa: ἤματα μὲν σκοποὶ ἷζον ἐπ᾽ ἄκριας ἠνεμοέσσας ǁ αἰὲν ἐπασσύτεροι)
þeir gengu upp á Parnasus, það var hátt fjall og allt skógi vaxið, og komu þeir brátt upp á hina veðurnæmu hálsa (ἠνεμόεις -όεσσα -όεν:   τάχα δ᾽ ἵκανον πτύχας ἠνεμοέσσας)pujaren al Parnàs, que era un puig alt i tot ell revestit de bosc, i aviat pujaren als colls batuts pel vent (l'original fa: αἰπὺ δ᾽ ὄρος προσέβαν καταειμένον ὕλῃ ǁ Παρνησοῦ, τάχα δ᾽ ἵκανον πτύχας ἠνεμοέσσας)
þeir hlupu eftir kerrubrautinni fram hjá leitinu og hinum veðurnæma fíkjuhól (ἠνεμόεις -όεσσα -όεν:   παρὰ <...> ἐρινεὸν ἠνεμόεντα), æ lengra og lengra frá borgarveggnum: ells passaren corrents, resseguint les ginyes del carro, per la talaia i el pujol, batut pel vent, de la figuera, allunyant-se més i més de les muralles de la ciutat (l'original fa: οἳ δὲ παρὰ σκοπιὴν καὶ ἐρινεὸν ἠνεμόεντα ǁ τείχεος αἰὲν ὑπ᾽ ἐκ κατ᾽ ἀμαξιτὸν ἐσσεύοντο)

veður·ofsi <m. -ofsa, no comptable>:
1. <GENviolència f de la ventada o el mal temps
nei, með brottrekstri og útlegð höfðaðir þú, Drottinn, mál á hendur honum, hræddir hann og hraktir brott með veðurofsa (ˈrūaħ   ha-qqāˈʃāh ~ רוּחַ הַקָּשָׁה:   hāˈɣāh   bə-rūˈħ-ō   ha-qqāˈʃāh   bə-ˈʝōm   qāˈδīm,   הָגָה בְּרוּחוֹ הַקָּשָׁה, בְּיוֹם קָדִים) daginn sem austanstormurinn geisaði: no, tu, Senyor, has incoat causa contra ell expulsant-lo i exiliant-lo, l'has espantat i l'has fet fugir amb una ventada violenta el dia que la tempesta de llevant ha fes estralls (BMonts. = amb el seu buf;   BInterc. = amb una bufada terrible; BEvang. = amb el seu buf potent)
2. (rok, óveðurtempesta violenta, temperi fort (borrasca violenta)
♦ í miklum veðurofsa: en una tempesta molt violenta

veðurs:
gen. sg. de → veður “marrà, mardà (Val., Bal.)

veður·skeið <n. -skeiðs, -skeið>:
període climàtic

veður·skeyti <n. -skeytis, -skeyti>:
informe meteorològic (enviat des de les estacions meteorològiques originàriament per telegrafia i modernament per ràdio i/o internet)

veður·skilyrði <n.pl -skilyrða>:
condicions meteorològiques

veður·skip <n. -skips, -skip>:
vaixell meteorològic

veður·spá <f. -spár, -spár>:
pronòstic m del temps

veður·staða <f. -stöðu, -stöður. Gen. pl.: -staðna o: -staða. Pl. no hab.>:
direcció f del vent

veður·stofa <f. -stofu, -stofur. Gen. pl.: -stofa>:
institut meteorològic
♦ Veðurstofa Íslands: Institut Meteorològic d'Islàndia

veður·stöð <f. -stöðvar, -stöðvar>:
estació meteorològica
♦ sjálfvirkar veðurstöðvar: estacions meteorològiques automàtiques, EMAs
♦ mannaðar veðurstöðvar: estacions meteorològiques amb personal (o: ateses per personal)  

veður·sæld <f. -sældar, no comptable>:
benignitat f del clima, clima benigne

veður·sæll, -sæl, -sælt <adj.>:
de clima benigne

veður·tepptur, -teppt, -teppt <adj.>:
aturat -ada (o: bloquejat -ada) a un indret a causa del mal temps

veður·tungl <n. -tungls, -tungl>:
satèl·lit meteorològic

veðurtungla·mynd <f. -myndar, -myndir>:
fotografia presa per satèl·lit meteorològic, imatge f de satèl·lit meteorològic

veður·útlit <n. -útlits, no comptable>:
aspecte m del temps

veður·viti <m. -vita, -vitar>:
penell m

veður·vitni <n. -vitnis, -vitni>:
indicador paleoclimàtic, proxi climàtic

veður·þjónusta <f. -þjónustu, no comptable>:
serveis meteorològics

veður·þolinn, -þolin, -þolið <adj.>:
resistent a la intempèrie

veður·öfgar <f.pl -öfga>:
episodis meteorològics i/o climàtics extrems (huracans, sequeres, inundacions, trombes d'aigua, tempestes d'inusitada violència etc.)

vefa <vef ~ vefum | óf ~ ófum | ofiðe-ð>:
teixir una cosa

vefara·gífill <m. -gífils, -gíflar>:
ginesta f, ginestera f (planta Spartium junceum)

vefara·ætt¹ <f. -ættar, no comptable>:
(fiðrildi[família f dels] tortrícids m.pl (lepidòpters)

vefara·ætt² <f. -ættar, no comptable>:
(fuglar[família f dels] ploceids m.pl (ocells)

vefari <m. vefara, vefarar>:
1. teixidor m, teixidora f 
2. teixidora f (qualsevol arna dels diferents gèneres de la família dels tortrícids)
♦ → barrvefari “teixidora de l'avet (Zeiraphera griseana)”
♦ → birkivefari “teixidora de bedoll (Acleris notana)”
♦ → flikruvefari “teixidora bigarrada (Cochylis dubitana)”
♦ → glætuvefari “teixidora de llumet (Clepsis spectrana)”
♦ → grasvefari “teixidora de l'herba (Eana osseana)”
♦ → hnappvefari “teixidora de botó (Lobesia littoralis)”
♦ → kjarrvefari “teixidora de sotabosc (Apotomis sororculana)”
♦ → lyngvefari “teixidora de bruguera (Acleris maccana)”
♦ → tígulvefari “teixidora tegulata (Epinotia solandriana)”
3. teixidor m (ocell Remiz pendulina) (pungmeisa)

vef·aukandi, -aukandi, -aukandi <adj.>:
<BIOLanabolitzant
♦ vefaukandi steri: esteroide m anabolitzant

vef·dagbók <f. -dagbókar, -dagbækur>:
blog m (un BLOG no és pas un BLOC)

vef·djúp <n. -djúps, no comptable>:
internet profunda, deep web f

vef·dýr <n. -dýrs, -dýr>:
animal m metazou

ve·fenging <f. -vefingar, -vefingar>:
posada f en dubte d'una cosa, contestació (o: refutació) f d'una cosa

ve·fengja <-fengi ~ -fengjum | -fengdi ~ -fengdum | -fengte-ð>:
1. <HIST JURsobreseure una causa per la impossibilitat dels jutges del tribunal de quarter d'assolir-hi una sentència per unanimitat. A la Islàndia medieval, a l'Alþingi, hi havia quatre tribunals, un per cada quarter de l'illa, competents per a jutjar les causes de cadascun dels quatre quarters en què hom havia dividit l'illa. Els godons designaven els jutges d'aquests tribunals de quarter que, versemblantment, devien ésser en nombre de trenta-sis, tot i que el tribunal es podia constituir si hi havia un mínim de sis jutges. Les sentències s'havien de prendre per unanimitat, però si hi havia almenys sis vots que dissentien de la resta, la causa se sobreseia. Aquesta situació rebia el nom de vefang o véfang, i es deia que la causa s'havia vefengt o véfengt, és a dir, que hi havia desacord, entre els jutges del tribunal del quarter, sobre la sentència d'una causa
au mál skulu hér í koma," segir Njáll, "um alla þingsafglöpun ef menn bera ljúgvitni eða ljúgkviðu. Hér skulu og í koma vefangsmál öll þau er menn vefengja í fjórðungsdómi og skal þeim stefna til fimmtardóms. Svo og ef menn bjóða fé eða taka fé til liðs sér og innihafnir þræla eða skuldarmanna. Í þessum dómi skulu vera allir hinir styrkjustu eiðar og fylgja tveir menn hverjum eiði er það skulu leggja undir þegnskap sinn er hinir sverja. Svo skal og ef annar fer með rétt mál en annar með rangt, þá skal eftir þeim dæma er rétt fara að sókn. Hér skal og sækja hvert mál sem í fjóðungsdómi utan það er nefndar eru fernar tylftir í fimmtardóm, þá skal sækjandi nefna sex menn úr dómi en verjandi aðra sex. En ef hann vill eigi úr nefna þá skal sækjandi nefna þá úr sem hina sem verjandi átti. En ef sækjandi nefnir eigi úr þá er ónýtt málið því að þrennar tylftir skulu um dæma. Vér skulum og hafa þá lögréttuskipun að þeir er sitja á miðjum pöllum skulu réttir að ráða fyrir lofum og lögum og skal þá velja til þess er vitrastir eru og best að sér. Þar skal og vera fimmtardómur. En ef þeir verða eigi á sáttir er í lögréttu sitja hvað þeir vilja lofa eða í lög leiða, þá skulu þeir ryðja lögréttu til og skal ráða afl með þeim. En ef sá er nokkur fyrir utan lögréttu að eigi nái inn að ganga eða þykist borinn vera máli þá skal hann verja lýriti svo að heyri í lögréttu og hefir hann þá ónýtt fyrir þeim öll lof þeirra og allt það er þeir mæltu til lögskila og varði lýriti": “Totes les demandes”, va dir-li en Njáll, “relatives a la infracció de l'ordinament processal (de l'enjudiciament) seran tractades aquí, [i també] si hom ha prestat fals testimoni o pronunciat un fals veredicte. També es tractaran aquí tots els litigis sobre els quals els jutges del tribunal de quarter (fjórðungsdómur) no hagin pogut arribar a un consens i seran citats a comparèixer davant el Cinquè Tribunal. També s'hi portaran els casos d'oferiment de diners o d'acceptació de diners a canvi d'ajut [en un procés] i els casos d'acolliment d'esclaus [d'altri] o de deutors [d'altri]. En aquest tribunal s'hi prestaran els juraments més solemnes i potents, i cada jurament serà corroborat per dos homes, i ratificaran per llur honor com a þegnar el que els altren hauran jurat. Si[, en un procés,] una de les parts mena la seva causa d'acord amb les regles processals, mentre que l'altra, per contra, la mena de manera incorrecta, el tribunal dictarà sentència a favor de la part que hagi defensat correctament la seva causa. Tots els litigis es menaran davant aquest tribunal com davant un tribunal de quarter, amb una excepció: quan hauran estat nomenats les quatre dotzenes de jutges per al Cinquè Tribunal, la part actora n'eliminarà sis i a continuació, la defensa de la part acusada n'eliminarà sis més. Si, emperò, la defensa de la part acusada no vol refusar cap jutge, la part actora a més a més dels sis jutges que hagi refusat, n'eliminarà sis més en lloc de la defensa. Si la part actora no ho fa, la seva acció caduca, ja que el nombre dels jutges no pot ésser superior a tres dotzenes. També tindrem la institució d'una assemblea legislativa en la manera que, els qui seguin a la filera de bancs del mig tindran el dret de decidir sobre les lleis i les possibles dispensacions de les lleis. I perquè hi seguin s'elegiran els més llestos i òptims. També hi haurà el Cinquè Tribunal. Però, si els qui tinguin seient a l'assemblea legislativa no es posen d'acord sobre el que volen convertir en llei o aprovar com a excepció a una llei, la qüestió se sotmetrà a votació a l'assemblea i decidirà la majoria dels vots emesos. Si, emperò, un és impedit d'assistir a l'assemblea legislativa o si se sent conculcat en la seva causa, formularà la seva protesta de tal manera que tothom de l'assemblea la senti. I amb aquesta protesta (objecció), haurà invalidat totes les aprovacions especials de l'assemblea i tot el que l'assemblea hagi fixat com a disposicions legals” (revisar) (vocabulari: #1. þingsafglǫpun: Cf. en Finnur Jónsson 1908, pàg. 361: 8. þingsafglǫpun, diese bestand darin, daß die sache bei einem nicht zuständigen gericht anhängig gemacht war; natürlich war dies nur der standpunkt Eyjólfs und der gegenpartei, i ibíd. pàg. 221: 6.7. alla þingsafglǫpun, , „jede thingstörung“, „jedes verbrechen gegen den absoluten frieden des things“; dazu gehörte vornehmlich alles, was die functionen der lǫgrétta, des gesetzsprechers und der gerichte verhindern oder stören konnte; vgl. Finsen, Grágás III, 706—07. També en Baetke 19874, pàg. 772: þings-afglǫpun f.   Thingirrung, Thingstörung, Verstoß gegen den Rechtsgang, Verletzung der Prozeßregeln; #2. ljúgvitni: Cf. en Baetke 19874, pàg. 390: ljúg-vitni n.   falsches zeugnis; #3. ljúgkviður: Cf. en Finnur Jónsson 1908, pàg. 221: 7. ef — ljúgkviðu, dies ist nicht ein erklärender zusatz, sondern es wird eine zweite selbständige art von rechtssachen aufgeführt; s. Finsen, Frist. inst. s. 113. ljúgkviðr, “lügenhafte aussage“. També en Baetke 19874, pàg. 390: ljúg-kviðr m.   falscher Geschworenenspruch; #4. vefangsmál: Cf. en Finnur Jónsson 1908, pàg. 221: 8. vefangsmál, „die sachen, über welche die richter in den viertelgerichten entgegengesetzter meinung waren“, so daß, da nicht stimmen[p. 222]mehrheit entschied, sondern einstimmigkeit gefordert wurde, vefang d. h. „kein resultat“ sich ergeben hatte. fang, „etwas erworbenes, gewonnenes“, ve- verneinenderpartikel, wie in vesall; s. Bugge, Arkiv II, 226—28. També en Baetke 19874, pàg. 706: véfangs-mál n.   Rechtssache, in der im Bezirksgericht keine Einigkeit erzielt wurde (und die dem obersten Gericht übergeben wird); #5. vefengja: Cf. en Finnur Jónsson 1908, pàg. 222: s. 221, 8. þau — vefengja, „über welche die männer sich nicht einigen können“. També en Baetke 19874, pàg. 706: véfengja (vefengja; gd)   eine Gerichtsspaltung erklären; véfengja dóminn eine Stimmspaltung im Gericht feststellen, erklären; véfengja mál zum Dissens in einer Sache kommen, so daß kein Urteil gesprochen werden kann; #6. fimmtardómur: Cf. en Baetke 19874, pàg. 138: fimtar-dómr m.   das Fünfte (höchste) Gericht auf Island. Cf. també en Finnur Jónsson 1908, pàgs. 220-221: 21. — 23. Hversu — hverjum „wie wilst du das fünfte gericht, bestehend aus vier dutzend (richtern), bilden, da durch die bisherigen [p. 221] goðorð bereits ein viertelgericht für jedes landesviertel ernannt wird?“ — Der satz ist höchst ungeschickt und in mehr als einer beziehung befremdlich, da in dem vorausgehenden vorschlage des Njáll weder von der anzahl der richter, die in dem neu zu errichtenden gerichtshof sitz und stimme haben sollten, noch von der begründung neuer goðorð die rede gewesen ist — beides scheinen aber die von Skapti gebrachten ausdrücke fernar tylftir und forn gǫðorð vorauszusetzen. Wenn man also dem verfasser nicht eine starke gedankenlosigkeit zumuten will, muß man wol annehmen, daß in der rede des Njáll etwas ausgefallen ist: vielleicht schloß dieselbe mit den worten: skal nefna í dóminn fernar tylftir und das auge des schreibers ist von skal auf das gleich darauf folgende skalt abgeirrt (hversu z. 21 steht nur in der hs. G und ist vielleicht ein zusatz des abschreibers). fimtardómr, das wort kann wol nichts anderes bedeuten, als was die saga selbst sagt: enn fimti dómr, „das fünfte gericht“. fimt, eigentlich „eine pentade“. er — fjórðungsdómr, dieser zwischensatz hebt den engen zusammenhang zwischen den viertelgerichten und der anzahl der goden (36+3, von denen die drei überschüssigen goden des Nordlandes nicht in betracht kamen) hervor; #7. svo og ef — sér: Cf. en Finnur Jónsson 1908, pàg. 222: 1. 2. svá — sér, dieser satz beruht vielleicht auf einem mißverständnis des verfassers, der der meinung gewesen zu sein scheint, daß auch ein advocatenlohn als eine bestechung betrachtet worden wäre; dies ist jedoch höchst unwahrscheinlich. Aber für den verfasser ist diese auffassung bei seinem urteil über die handlungsweise des Eyjolfr Bǫlverksson (s. c. 138, 31) maßgebend gewesen. Die sachen, die nach der Grágás im fünften gericht ihre erledigung fanden, waren: 1) ljúgkviðir und ljúgvœtti, 2) vefangsmál, 3) bestechungen der richter, nebst einigen anderen, die später hinzugekommen sind. In 1 und 3 war das gericht erste, in 2 appellationsinstanz; #8. tveir menn: Cf. en Finnur Jónsson 1908, pàg. 222: 3. fylgja tveir, die sogenannten sannaðarmenn (s. unten c. 144, 21); hierin stimmt die saga mit der Grágás; #9. þegnskapur: Cf. en en Baetke 19874, pàg. 767: þegn-skapr   <...> Mannesehre: leggja e-t undir þegnskap sinn s. leggja II i ibíd., pàg. 369: leggja e-t undir þegnskap sinn etwas auf seine Mannesehre nehmen; #10. annar... annar...: Cf. en Finnur Jónsson 1908, pàg. 222: 5. annarr... annarr, gemeint sind offenbar die dissentierenden richter im fjórðungsdómr (vgl. Grágás, Kgb. I, 83¹¹)) aber die stelle ist ohne zweifel verderbt (Finsen, Frist. inst. s. 111 anm. 2): statt sókn erwartete man vefangi. fara með rangt (mál) bedeutet: „sich eines formfehlers schuldig machen“; #11. eftir þeim dæma: Cf. en Finnur Jónsson 1908, pàg. 222: 6. eptir þeim, „zu gunsten derer“; #12. úr dómi: Cf. en Finnur Jónsson 1908, pàg. 222: 9. nefna ... ór, „ablehnen, recusieren“, denn die alte überlieferte anzahl von 36 richtern, 3 x 12, war so fest mit dem bewußtsein verwachsen, daß es nicht tunlich war, davon abzuweichen; #13. um dæma: Cf. en Finnur Jónsson 1908, pàgs. 222-223: 12. um dœma: hiernach fügen alle handschriften —außer G— folgendes ungefähr ganz gleichlautend ein: vér skulum ok hafa þá lǫgréttuskipun, at þeir skulu réttir at ráða fyrir [lofum ok] lǫgum, er sitja á miðjum pǫllum, ok skal þá velja til þess, er vitrastir eru ok bezt at sér; þar skal ok vera fimtardómr; ef þeir verða eigi á sáttir, er í lǫgréttu sitja, hvat þeir vilja lofa eða í lǫg leiða, þá skulu þeir ryðja lǫgréttu [p. 223] til ok skal ráða afl með þeim; en ef sá er nǫkkurr fyrir útan lǫgréttu, at eigi nái inn at ganga eða þykkiz borinn vera máli, þá skal hann verja lýriti, svá at heyri í lǫgréttu, ok hefir hann þá ónýtt fyrir þeim ǫll lof þeira ok allt þat, er þeir mæltu til lǫgskila ok varði lýriti. Dieser passus ist sicherlich en späterer einschub; höchstens war vielleicht eine kurze bemerkung angehängt, daß das fünfte gericht in der lǫgrétta seinen sitz haben sollte. Mit der ordnung der lǫgrétta kann der vorschlag Njáls sonst nichts zu schaffen gehabt haben. Übrigens ist der inhalt der interpolation nur eine ungeschickte schilderung der lǫgrétta und ihrer wirksamkeit, wie sie immer war; #14. lögrétta: Cf. en Finnur Jónsson 1908, pàg. 4: 3. lǫgréttu, eigentlich „gesetzesverbesserung“, aber stets entweder die leute, aus denen die lǫgrétta zusammengesetzt war, oder der ort, wo sie sich auf der dingebene versammelten. Dieser war kein bestimmter, sondern zu verschiedenen zeiten verschieden. Über die wirksamkeit und zusammensetzung der lǫgrétta s. Grágás III, 647—49, und den lǫgréttuþáttr der Kon. bók; sowie K. Maurer, Island s. 51 ff.; Finsen, Om den oprindelige ordning af nogle af den islandske fristats institutioner, s. 7 f.. També en Baetke 19874, pàg. 398: lǫg-rétta f.   die Gesetzeskammer in der Freistaatszeit, alljährlich auf dem isländischn Allthing tagende gesetzgebende Körperschaft; Platz, wo die lǫgrétta tagt: ganga til lǫgréttu; )
♦ vefengja dóminn: <HIST JURdeclarar que el tribunal no pot assolir una sentència per unanimitat (sempre que hi hagués amb sis o més vots divergents dels vots de la majoria) en una causa i que, per tant, aquesta se sobreseu
þá er þeir Ásgrímur og Mörður voru í braut gengnir þá urðu dómendur ekki ásáttir hversu dæma skyldi því að þeir vildu sumir dæma með Flosa en sumir með Merði og Ásgrími. Urðu þeir Flosi og Eyjólfur þá að vefengja dóminn. Dvaldist þeim þar að því meðan stefnurnar höfðu verið: quan l'Ásgrímur i en Mörður se n'hagueren anat (de llur tribunal de quarter), els jutges no es posaren d'acord sobre quina havia d'ésser llur sentència (ja que havia d'ésser sempre per unanimitat o amb un nombre de vots dissidents inferior a sis), car alguns volien pronunciar una sentència favorable al Flosi, mentre que d'altres volien fer-ho a favor d'en Mörður i l'Ásgrímur. Així les coses, en Flosi i l'Eyjólfur hagueren de declarar que no hi havia unanimitat en els vots de la sentència, i per fer-ho s'hi estigueren massa temps i, mentrestant, s'hagueren fet (emès) les citacions [contra ells a comparèixer davant el Cinquè Tribunal]
♦ vefengja mál: <HIST JURproduir-se una situació de dissens a l'hora d'emetre una sentència per unanimitat en una causa, sobreseure una causa per la impossibilitat d'assolir-hi una sentència per unanimitat (amb sis o més vots divergents dels vots de la majoria)
"Of fjarri var eg þó nú," kvað Þórhallur, "því að enn mundi þetta mál eigi þann veg farið hafa ef eg hefði við verið. Sé eg nú aðferð þeirra að þeir munu ætla að stefna yður í fimmtardóm fyrir þingsafglöpun. Þeir munu og ætla að vefengja brennumálin og láta eigi dæma mega því að nú er sú aðför þeirra að þeir munu engis ills svífast. Skalt þú nú ganga til þeirra sem skjótast og segja þeim að Mörður stefni þeim báðum, Flosa og Eyjólfi, um það er þeir hafa fé borið í dóminn og láta varða fjörbaugsgarð. Þá skal hann stefna þeim annarri stefnu um það er þeir báru vætti þau er eigi áttu máli að skipta með þeim og gerðu í því þingsafglöpun. Seg þeim að eg segi svo ef tvær fjörbaugssakar eru á hendi einum manni að þann skal dæma skógarmann. Skuluð þér af því búa fyrri til yðvart mál að þá skuluð þér og fyrri sækja og dæma": en Þorhallur li va respondre: “He estat massa lluny en aqueix moment perquè aquest afer no hauria anat d'aquesta manera si jo hi hagués estat [present]. Me n'adono de llur actuació, [és a dir,] que el que pretenen és citar-vos a comparèixer davant el Cinquè Tribunal per infracció de l'ordinament processal (de l'enjudiciament). Tinc per mi que també pretenen aconseguir la no unanimitat (el desacord) dels jutges en la causa de la brenna i no deixar[, d'aquesta manera,] que s'hi pugui pronunciar sentència ja que llur manera d'actuar ara és tal que ja no es fan enrere de cometre cap malvestat [per aconseguir el que volen]. Doncs bé, vés-hi tan ràpidament com et serà possible i digués [als nostres] que en Mörður citi en Flosi i l'Eyjólfur a comparèixer pel fet que han pagat diners (= subornat) als jutges en aquesta causa i demana per a ells una pena de fjörbaugsgarður (desterrament per tres anys). Tot seguit, que en Mörður presenti una segona demanda contra ells pel fet d'haver presentat testimonis que no tenien res a veure amb la causa, amb la qual cosa han infringit l'ordinament processal. Digues-los que jo dic que si hi ha dues demandes judicials contra el mateix home en les quals es demana el seu desterrament, se l'ha de condemnar a la plena proscripció. Heu d'interposar primers la vostra demanda, a fi que es vegi abans [que la d'ells] i pugueu obrar [d'aquesta manera] llur condemna [abans que ells no puguin incoar cap acció contra nosaltres]” (vocabulari: #1. fjörbaugsgarður: Cf. en Finnur Jónsson 1908, pàg. 362: 13. fjǫrbaugr, „lebensring“ der ring (wofür später eine buße von einer mark substituiert wurde), den der zu dreijähriger landesverweisung verurteilte um sein leben behalten und eine beschränkte freiheit genießen zu können, bezahlen mußte; der hof, auf dem er sich aufhalten durfte (später wurde der aufenthalt auf drei einander benachbarten höfen gestattet), hieß fjǫrbaugsgarðr; s. Grágás, Kgb. § 52; Skálh. 608—09. Wenn der „ring" nicht bezahlt ward, wurde der verurteilte ein skógarmaðr; )
2. (deila við e-n um e-ðdisputar una cosa a algú (qüestionar la propietat d'un bé a algú, voler fer-lo renunciar a un bé seu)
þá sagði Vilhjálmr, at þessi mundi vera galdrafullr, er á landinu stóð, ok mundi ætla at vefengja þá, skip þeira ok góz, — „ok mun hann vita ván fleiri jǫtna skammt heðan, ok munu þeir taka fé várt, en drepa oss sjálfa, því at þeir eru mannætur“: aleshores en Vilhjálmr els va dir que aquell que s'estava dret a terra devia ésser versat en les arts màgiques, i que devia voler (devia dur la intenció de) disputar-los llurs vaixells i béns — “i deu comptar que a prop d'aquí hi hagi més ètuns que ens prendran els nostres béns i ens mataran, perquè són caníbals”
3. (draga í efa, bera brigður á e-ðposar una cosa en dubte, contestar (o: refutar) una cosa (qüestionar)
sá er fyrst flytur mál sitt virðist hafa á réttu að standa uns andstæðingurinn vefengir (ħāˈqar ~ חָקַר:   ū-βāʔ־rēˈʕē-hū   wa-ħăqāˈr-ō,   וּבָא-רֵעֵהוּ, וַחֲקָרוֹ) rök hansel qui presenta primer la seva causa [en un plet], sembla tenir raó, fins que el seu adversari refuta (posa en tela de judici) els seus arguments (BMonts. = i l'examina;   BInterc. = i el contradiu; BEvang. = i el contradiu)
allt höfðu þeir vefengt (ἀπιστεῖν ~ ἀπιστέων -έουσα -έον:   πάντα γὰρ ἀπιστοῦντες διὰ τὰς φαρμακείας) vegna fjölkynngi sinnar. En þegar frumburðir þeirra dóu urðu þeir að viðurkenna að lýðurinn væri börn Guðs: ho havien posat tot en dubte a causa de llurs encantaments, però quan llurs primogè nits varen morir, hagueren de reconèixer que aquell poble eren fills de Déu
  La forma d'aquest verb alterna entre vefengja i véfengja.  
     

vef·fang <n. -fangs, -föng>:
<INFORMadreça web f, adreça f d'internet, URL f

veffanga·stika <f. -stiku, -stikur. Gen. pl.: -stika o: -stikna>:
<INFORMbarra f d'adreces

veffangs·vísir <m. -vísis, -vísar>:
<INFORMURN m, nom m uniforme de recurs

veffiðrilda·ætt <f. -ættar, no comptable>:
(fiðrildi[família f dels] tortrícids m.pl (lepidòpters) (vefaraætt¹)

vef·flakkari <m. -flakkara, -flakkarar>:
cibernauta m & f

vef·gátt <f. -gáttar, -gáttir>:
<INFORMportal m d'internet, portal web m

vef·hönnuður <m. -hönnuðar, -hönnuðir>:
dissenyador m web, dissenyadora f web

vef·hönnun <f. -hönnunar, no comptable>:
disseny m web, disseny m de pàgines web (o: de [la] pàgina web)

vef·ildisþurrð <f. -ildisþurrðar, no comptable>:
manca f d'oxigen, anòxia f

vefja <f. vefju, vefjur. Gen. pl.: vefja>:
<CULINtortilla f [meso- i sudamericana]

vefja <vef ~ vefjum | vafði ~ vöfðum | vafið>:
embolicar
♦ vefja e-ð inn: embolicar una cosa, empaquetar una cosa
♦ vefja e-ð (o: e-u) saman: enrotllar una cosa
♦ vefja e-ð e-u: embolicar una cosa en una altra
♦ vefja barn reifum: embolcallar un infant [en els bolquers]
♦ vefja að sér kápunni: embolicar-se l'abric (embotonar-lo i estrènyer-lo al voltant del cos)
♦ vefja e-u um e-ð: embolicar una cosa al voltant d'una altra
♦ vefja þræði um fingur sér: embolicar-se un fil al voltant del dit
♦ vefja bréfi utan um e-ði: embolicar una cosa amb paper
♦ vefja sér (o: sig) [utan] um e-ð ~ e-n: enrotllar-se al voltant de, enroscar-se al voltant de, enrevoltillar-se al voltant de
◊ kyrkislangan vafði sig utan um mig: i ell el va decapitar a la tàvega i va dur el seu cap en una plàtera i el va donar a la noia i la noia el va donar a sa mare
◊ slangan vafði sér (o: sig) um háls stúlkunnar og kyrkti hana: i ell el va decapitar a la tàvega i va dur el seu cap en una plàtera i el va donar a la noia i la noia el va donar a sa mare

vefja- <prefixoide>:
<MEDhisto-

vefja·drep <n. -dreps, no comptable>:
<MEDnecrosi f de teixit[s] [corporals]

vefja·fræði <f. -fræði, no comptable>:
<MEDhistologia f

vefjafræði·legur, -leg, -legt <adj.>:
histològic -a

vefja·gigt <f. -gigtar, no comptable>:
<MEDfibromiàlgia f

vefja·greining <f. -greiningar, -greiningar>:
<MEDdiagnòstic anatomo-patològic, DAP m, diagnosi anatomo-patològica

vefja·hrúður <n. -hrúðurs, -hrúður>:
<MEDvegetacions f.pl

vefja·meinafræði <f. -meinafræði, no comptable>:
<MEDhistopatologia f

vefjar·höttur <m. -hattar, -hettir>:
turbant m

vefjar·list <f. -listar, no comptable>:
art f de teixir

vefjar·möttull <m. -möttuls, -möttlar>:
<HIST TÈXTmantell m de drap
þá var sent eftir Hallgerði og kom hún þangað og tvær konur með henni. Hún hafði yfir sér vefjarmöttul blán og var undir í rauðum skarlatskyrtli og silfurbelti um sig en hárið tók ofan á bringuna tveim megin og drap hún undir belti sér. Hún settist niður í milli þeirra Hrúts og föður síns. Hún kvaddi þá alla góðum orðum og mælti vel og skörulega og spurði tíðinda. Síðan hætti hún að tala: llavors varen enviar a cercar la Hallgerður i ella hi va anar acompanyada de dues dones. S'havia posat sobre les espatlles un mantell de drap i dessota portava un kyrtill d'escarlata vermell, al voltant de la seva cintura s'havia cenyit un cinturó guarnit d'argent. Els seus cabells li queien, a banda i banda [del coll], per sobre el pit i se n'havia ficat les puntes (els extrems) per sota del cinturó. Es va asseure entre en Hrútur i son pare (d'ella). Els va saludar a tots amb belles paraules i va parlar amb desimboltura i franquesa i els va preguntar quines noves hi havia. I després de fer-ho, va deixar de parlar (vocabulari: #1. vefjarmöttull: Cf. en Baetke 19874, pàg. 706: vefjar-mǫttull m.   wollener Mantel, Tuchmantel. Cf. també en Finnur Jónsson 1908, pàg. 37: 4. vefjarmǫttull, „mantel aus gewebtem stoff, tuchmantel“; #2. skarlatskyrtill: En Baetke 19874, pàg. 545, no dóna pas entrada a aquest compòsit. Quant al primitiu, ibíd. pàg. 355: kyrtill m.   Obergewand (für Männer und Frauen), Rock, Kleid. En Finnur Jónsson 1908, pàg. 37, tampoc no veu la necessitat d'explicar el significat d'aquesta peça de roba; #3. silfurbelti: Cf. en Finnur Jónsson 1908, pàg. 37: 5. ok (scil. hafði) silfrbelti um sik „und hatte einen silbernen gürtel angelegt. En Baetke 19874, pàg. 534, assigna un significat diferent a aquest mot: silfr-belti n.   silberverzierter Gürtel. El mot, per tant, és susceptible de dues interpretacions: cinyell d'argent i: cinyell guarnit d'argent ; #4. skörulega: En Baetke 19874, pàg. 572: mæla skǫruliga freimütig reden, nachdrücklich sprechen; )

vefjar·rifur <m. -rifs (o: -rifjar), -rifir. Gen. pl.: -rifja; dat.pl.: -rifjum>:
plegadora f de teixidor

vefjar·skeið <f. -skeiðar, -skeiðar>:
plegadora f de teixidor

vefjar·sýni <n. -sýnis, -sýni>:
mostra f de teixit [per a biòpsia]

vefjar·upphlutur¹ <m. -upphluts, -upphlutar>:
cosset m de llana fina
Guðrún var í námkyrtli og við vefjarupphlutur þröngur en sveigur mikill á höfði. Hún hafði hnýtt um sig blæju og voru í mörk blá og tröf fyrir enda. Helgi Harðbeinsson gekk að Guðrúnu og tók blæjuendann og þerrði blóð af spjótinu því hinu sama er hann lagði Bolla í gegnum með: la Guðrún duia posat un námkyrtill -una peça fina d'abric- i un cosset estret, i un gran sveigur al cap -la típica còfia acabada en una punta inclinada cap endavant de les dones islandeses-. S'havia embolicat un cobriespatlles en el qual hi havia estampades figures de color blau i serrell a ls voreres. En Helgi Harðbeinsson es va acostar a la Guðrún, li va agafar un cap de l'espatller i hi va torcar la sang de la llança amb què havia traspassat en Bolli (vocabulari: #1. námkyrtill: Cf. en Baetke 19874, pàg. 437: nám-kyrtill m.   eine besondere Art Kleidungsstück oder Kleidungsstück aus besonderem Stoff. Cf. en Kristian Kålund 1896, pàg. 171: 13. 14. í námskyrtli, ok við (scil. var) vefjar upphlutr þrǫngr, „im rock und überdies (trug sie) ein enges mieder von wollenzeug“. Vgl. Grundriss II², s. 244; #2. vefjarupphlutur: Cf.en Baetke 19874, pàg. 706: vefjar-upphlutr m.   Oberteil, Leibchen aus leichtem Wollstoff; #3. sveigur: Cf. en Baetke 19874, pàg. 623: sveigr m.   Kopfputz (für isländische Frauen) mit nach vorn geneigter Spitze. També en en Kristian Kålund 1896, pàg. 171: 14. sveigr, „ein um den kopf gewickeltes tuch“; #4. blæjuendi: Cf. en Baetke 19874, pàg. 59: blæju-endi m.,   -horn n.   Zipfel, Rand eines Tuches. Cf. en Kristian Kålund 1896, pàg. 171: 15. 16. blæju — enda, „eine schürze, die mit blauen (eingewebten) figuren und unten mit fransen versehen war“. Vgl. Grundriss a.a.o.)

vefjar·upphlutur² <m. -upphlutar, -upphlutir>:
variant de vefjarupphlutur¹ ‘cosset de llana fina’

vefja·skemmd <f. -skemmdar, -skemmdir>:
lesió f de teixits

vefjast <vefst ~ vefjumst | vafðist ~ vöfðumst | vafist>:
embolicar-se, enrevoltillar-se
♦ e-ð vefst fyrir e-m: <LOC FIGalgú té dubtes respecte d'una cosa, algú no té clara una cosa
♦ það vafðist fyrir mér: no sabia què [podia] fer, em resultava molt problemàtic (era quelcom que em resultava massa complicat, difícil o problemàtic)
♦ það er að vefjast fyrir mér: no hi dono
♦ vefjast um e-ð: enrevoltillar-se al voltant d'una cosa
♦ honum vefst tunga um tönn: <LOC FIGse li fa un nus a la llengua, queda sense saber què dir, queda sense paraula

vefja·stofa <f. -stofu, -stofur. Gen. pl.: -stofa>:
sala f de teixir, sala f del teler
þeir leituðu Gríms og fundu bein hans í miðjum skálanum. Þeir fundu þar gegnt honum undir hliðvegginum Þórð leysingja en í vefjastofunni fundu þeir Sæunni kerlingu og þrjá menn aðra. Alls fundu þeir þar bein af ellefu mönnum. Fluttu þeir nú líkin til kirkju: varen cercar en Grímur i trobaren els seus ossos al bell mig de l'skáli. Al seu davant, al peu de la paret lateral, també hi trobaren en Þórður, el llibert, i dins la sala del teler hi trobaren la vella Sæunn i tres cossos més. En total hi varen trobar les restes d'onze persones que, després, varen portar a l'església [per a llur enterrament en el sagrat]
  En Finnur Jónsson 1908, pàg. 313, llegeix: 15. Þeir fundi þar gegnt honum undir hliðvegginum Þórð leysingja, en í vefjarstofunni fundu þeir Sæunni kerlinga ok þrjá menn aðra, o sigui, vefjarstofa i no pas vefjastofa.  
     

vefja·sýni <n. -sýnis, -sýni>:
<MEDmostra (o: prova) f de teixit, prova histològica

vef·kaka <f. -köku, -kökur. Gen. pl.: -kakna o: -kaka>:
<INFORMcookie f, galeta f

vef·kona <f. -konu, -konur. Gen. pl.: -kvenna>:
teixidora f
♦ vefarar og vefkonur: teixidors i teixidores

vef·list <f. -listar, no comptable>:
art f de teixir

vef·lykill <m. -lykils, -lyklar>:
password m

vef·málstofa <f. -málstofu, -málstofur. Gen. pl.: -málstofa>:
seminari m web, webinari m

vef·miðill <m. -miðils, -miðlar>:
diari m digital, diari m online

vef·miðlari <m. -miðlara, -miðlarar>:
<INFORMservidor m [de] web, servidor m d'internet (vefþjónn)

vef·myndavél <f. -myndavélar, -myndavélar>:
webcam f

vefnaðar·iðnaður <m. -iðnaðar, no comptable>:
indústria f tèxtil, indústria f del tèxtil

vefnaðar·vara <f. -vöru, -vörur. Gen. pl.: -vara>:
producte m tèxtil
♦ vefnaðarvörur <f.pl -vara>teixits m.pl, productes m.pl tèxtils

vefnaðar·verksmiðja <f. -verksmiðju, -verksmiðjur. Gen. pl.: -verksmiðja>:
fàbrica f de productes tèxtils, fàbrica f tèxtil

vefnaðarvöru·búð <f. -búðar, -búðir>:
botiga f de teles i teixits

vefnaðarvöru·iðnaður <m. -iðnaðar, no comptable>:
indústria f tèxtil, indústria f del tèxtil

vefnaðarvöru·verslun <f. -verslunar, -verslanir>:
botiga f de teles i teixits

vefnaður <m. vefnaðar, no comptable>:
teixit m
♦ dýrindis vefnaðuruna tela valuosa (o: costosa; o: preciosa)  

vef·orðabók <f. -orðabókar, -orðabækur>:
diccionari m online

vef·planta <f. -plöntu, -plöntur. Gen. pl.: -plantna>:
metàfit m, planta metàfita

vef·póstfang <n. -póstfangs, -póstföng>:
<INFORMadreça electrònica
♦ vefpóstfangið mitt er a@b: la meva adreça electrònica és a@b

vef·póstur <m. -pósts, no comptable>:
correu electrònic

vef·rit <n. -rits, -rit>:
revista f d'internet, revista f digital, revista electrònica

vef·rænn, -ræn, -rænt <adj.>:
orgànic -a
♦ vefræn stjarfaröskuntrastorn catatònic orgànic
♦ vefræn hugvilluröskun [geðklofalík]trastorn delirant orgànic [semblant a esquizofrènia]
♦ vefræn lyndisröskuntrastorns de l'estat d'ànim [trastorns afectius] orgànics
♦ vefræn kviðaröskuntrastorn d'ansietat orgànic
♦ vefræn persónuröskuntrastorn orgànic de la personalitat
♦ vefræn þróttleysisröskuntrastorn làbil emocional [astènic] orgànic
♦ vefrænar ofskynjaniral·lucinosi orgànica
♦ vefrænir sjúkdómarmalalties orgàniques
♦ vefrænt hugroftrastorn dissociatiu orgànic
♦ vefrænt minnistapsheilkenni, ekki af völdum alkóhóls og annarra geðvirkra efna: síndrome amnèsica orgànica, no induïda per alcohol ni altres substàncies psicoactives

vef·setur <n. -seturs, -setur>:
<INFORMlloc web m

vef·síða <f. -síðu, -síður. Gen. pl.: -síðna>:
<INFORMpàgina web f

vefsíðu·gerð <f. -gerðar, no comptable>:
disseny m web, disseny m de pàgines web (o: de [la] pàgina web)

vefsíðu·gestur <m. -gests, -gestir>:
visitant m & f de pàgina web

vef·sjá <f. -sjár, -sjár>:
<INFORMbrowser m, navegador m

vef·skoðari <m. -skoðara, -skoðarar>:
<INFORMbrowser m, navegador m (vefsjá)

vef·slóð <f. -slóðar, -slóðir>:
<INFORMadreça web f, URL f

vef·spjall <n. -spjalls, -spjöll>:
<INFORMxat m

vef·staður <m. -staðar, -staðir>:
teler m

vef·stjóri <m. -stjóra, -stjórar>:
<INFORMwebmàster m & f

vef·stofa <f. -stofu, -stofur. Gen. pl.: -stofa>:
teixidor m (sala on hom tix o on hom teixia)

vef·stóll <m. -stóls, -stólar>:
teler m

vef·svæði <n. -svæðis, -svæði>:
lloc m web

vef·sýni <n. -sýnis, -sýni>:
<MEDmostra f de teixit

vefsýni·taka <f. -töku, -tökur. Gen. pl.: -taka o: -takna>:
<MEDbiòpsia f

vef·tímarit <n. -tímarits, -tímarit>:
revista f d'internet, revista f digital, revista electrònica

vef·tré <n. -trés, -tré. Gen. pl.: -trjáa; dat.pl.: -trjám>:
mapa m de lloc web

vef·umsjón <f. -umsjónar, no comptable>:
manteniment m de lloc web

vefumsjónar·kerfi <n. -kerfis, -kerfi>:
[servei m de] hosting m, allotjament m de lloc web

vefur <m. vefs (o: vefjar), vefir. Gen. pl.: vefja; dat.pl.: vefjum>:
1. <GEN & MEDteixit m
föstudagsmorgun (ɔ: föstudaginn langa) varð sá atburður á Katanesi að maður sá er Dörruður hét gekk út. Hann sá að menn riðu tólf saman til dyngju einnar og hurfu þar allir. Hann gekk til dyngjunnar. Hann sá inn í glugg einn er á var og sá að þar voru konur inni og höfðu færðan upp vef. Mannahöfuð voru fyrir kljána en þarmar úr mönnum fyrir viftu og garn, sverð var fyrir skeið en ör fyrir hræl: al matí d'aquell divendres [sant] es va esdevenir a Katanes que un home, que nomia Dörruður va sortir a fora de casa. Va veure que dotze figures humanes es dirigien a cavall cap a una dyngja, un semisoterrani destinat a ús exclusiu de les dones, i tots elles hi desapareixien dedins. [Mogut per la curiosistat] es va acostar fins a aquella dyngja i hi va guaitar dedins per un finestró que hi havia i va veure que dedins hi havia [dotze] dones i que havien parat un teler [amb l'ordim i la trama]: Per pesos de teler hi havia caps de persona, i budells humans els feien de fils de trama i d'ordim, una espasa els feia de llançadora i una fletxa, de pinte de teler (vocabulari: #1. vefur: Cf. en Baetke 19874, pàg. 177: fœra vef upp einen Webstuhl aufstellen und beziehen. Cf. en Finnur Jónsson 1908, pàg. 412: 20. vef, vefr ist der ganze apparat mit allem was dazu gehört; vgl. Grundr.² III, 478—79)
2. (kóngulóarvefurteranyina f, tela f (d'aranya)
3. <INFORMweb f (veraldarvefur)

vef·útgáfa <f. -útgáfu, -útgáfur. Gen. pl.: -útgáfna>:
edició f online, edició f digital

vef·veiðar <f.pl -veiða>:
<INFORMphishing m

vef·verslun <f. -verslunar, -verslanir>:
<INFORMbotiga f online

vef·þing <n. -þings, -þing>:
<INFORMgrup m de discussió

vef·þjónn <m. -þjóns, -þjónar>:
<INFORMservidor web m, servidor m d'internet

Vega <f. Vegu, no comptable>:
Vega f (estel) (blástjarnan [í hörpumerki])

vega¹ <veg ~ vegum | vó (o: vóg, col·l.) ~ vógum | vegiðe-ð ~ e-n>:
1. (vigtapesar algú ~ una cosa (el complement directe indica la cosa o la persona pesada)
♦ vega (o: vigta) e-ð ~ e-n á vog: pesar una cosa ~ algú en unes balances o en una bàscula
♦ vega e-ð [og meta]: <LOC FIGsospesar una cosa, <LITponderar una cosa
♦ vega hvert orð: <LOC FIGsospesar cada paraula
♦ vega (Pret.: vegaði o: ) salt: <LOC FIGgronxar-se, engronsar-se (Val., Mall.
2. (vera á þyngdpesar una cosa (el complement directe indica el pes de la cosa o de la persona pesada)
þá segir Höskuldur: "Lát fram reisluna og sjáum hvað vegi sjóður sá er eg hefi hér." Gilli gerir svo. Reiða nú silfrið og voru það þrjár merkur vegnarllavors en Hõskuldur li va dir: “Porta la romana i vegem què pesa aquesta escarsella que tinc aquí”. En Gilli ho va fer i llavors varen pesar-hi l'argent va fer [un total de] tres merkur
hvað vegur þetta mikið?: què pesa això
kartöflurnar vega fimm kíló: les patates pesen cinc quilos
hann vegur hundrað kíló: pesa cent quilos
♦ e-ð vegur upp á móti e-u: <LOC FIGuna cosa en contraresta (o: en compensa) una altra
♦ orð e-s vega þungt [hjá e-m], álit e-s vegur þungt [hjá e-m]: <LOC FIGles paraules d'algú tenen molt de pes [en algú], l'opinió d'algú pesa (o: compta) molt [en algú]
♦ e-ð vegur lítið ~ nokkuð: una cosa no compta gaire ~ una cosa compta poca cosa, una cosa no té gaire importància [per a algú]
konungur segir: "Bæta mun það til um þessa ferð að þú farir með þeim því að þú hefir oft reyndur verið að hamingju. Vittu það víst að eg skal allan hug á leggja, ef það vegur nokkuð, og til leggja með þér mína hamingju og öllum yður": el rei li va dir: “Tot el relacionat amb aquest viatge millorarà pel fet que tu els hi acompanyis, car sovint has donat prova que ets un home sortat (i per tant, un home que atreu la bona sort). Sàpigues ben del cert que hi posaré tota la meva pensa, si és que això té gaire importància, i afegiré la meva bona sort d'acompanyant teu i de tots vosaltres” (vocabulari: #1. vega: Cf. en Baetke 19874, pàg. 707: <...> übertr. ins Gewicht fallen, bedeuten, von Gewicht sein: ef þat vegr nǫkkut)
þá mælti byskup við konung at skilnaði: „Þat vil ek, at þér vitið, herra, at engan áttu þér [p. 297] rǫskvara (ɔ: meira) úvin í litlum manni en mik, en héðan af skal yðr engi traustari vin af oss byskupunum, þótt þér vegit þat lítit“ (FMS IX (1835), pàg. 297, aparat) — tandem episcopus digrediens regem his compellauit: scias uelim, domine, te hactenus nullum habuisse inimicum magis strenuum, quam in mea paruitate habuisti, ab hoc autem tempore nullum ex nobis episcopis firmiorem tibi amicum fore, etsi ad res tuas parum in me momenti forsitan futurum sitaleshores, en el moment del comiat, el bisbe va parlar al rei d'aquesta manera: “Senyor, vull que sapigueu que mai no heu tingut un enemic més animós (ɔ: més gran) que jo en una persona insignificant, però d'ara endavant no tindreu un amic més fidel entre nosaltres, els bisbes, que jo, encara que ho tingueu en poca cosa (encara que vós no li doneu gaire importància, encara que per a Vós no sigui gaire cosa)”
sagði byskup, at konungr hefði átt engan meira úvin í litlum manni — „en mik, en héðan af skal yðr engi øruggri af oss byskupum en ek, þótt yðr vegi þat lítit (Konunga sögur 1873, pàg. 275¹⁷): el bisbe li va dir que el rei no havia tingut cap enemic més gran en un home insignificant — “que jo, però d'avui en endavant no hi haurà cap dels bisbes que us sigui més fiable que jo, encara que no ho valoreu gaire
3. <e-ð [á brott]>: (færa, flytjamoure una cosa de lloc (traginar-la a una altra banda, esp. fenàs segat i assecat)
þeir menn, er hey eigu rekin frá sér, skulu þerra hey sín í þess landi, er þau váru rekin, en eigi eigu þeir á braut at vega, áðr skipt sé (B cum suis addit: eðr fœra fyrr en skipt er). Ef sá maðr má eigi vega hey þat heim til sín, er á, þá skal hann lǫggarð gera um heyit í þess landi er hann þerrði þat, ok vinna þann [p. 277] áverka á landi hins, þar er hvártki sé akr né engi — Illi quorum faena in unum casu congerebantur, ea arefaciant in fundo in quo collata sunt, sed ante susceptam diuisionem ne auehant. Si domino faeni hoc arefactum domum vehendi facultas non uacauerit, legali sepimento faenum circummuniat in fundo in quo hoc arefecit, quod in [p. 277] alterius operetur territorio, ubi nec ager, nec pratum est (Oca cendrosa II. Landabrigðaþáttr — Sectio IXa: De fundis reluendis, elocandis et rebus rusticis. XVIII kapítuli: Of heyreka — Titulus XIX: de faeno casu congesto, pp. 276-277): els homes, el fenàs [segat] dels quals hagi estat escampat [per la força dels elements], tenen el dret d'assecar llur fenàs a la terra on el fenàs hagi estat arrossegat pels elements, però no el n'han de traginar fins que no l'hagin dividit [amb el propietari de les terres cap a on els elements l'hagin arrossegat i aquells als quals hagi passat el mateix]. Si el propietari del fenàs no el pot traginar a casa seva, ha de fer una tanca legal al voltant del seu fenàs a la terra en la qual l'hagi assecat però la farà, a les terres de l'altre, a un indret que no sigui ni terres de conreu ni prat. Si el fenàs és arrossegat pels elements cap al prat d'un [altre] home, i el propietari del prat en té algun dany, el propietari del fenàs li ha de pagar la compensació que fixin els cinc veïns que visquin més a prop del prat. Si el fenàs és arrossegat pels elements per la pastura d'un altre home, el qui sigui propietari del fenàs té dret a fer una tanca legal al voltant del fenàs i també a assecar-lo allà (l'edició d'en Gunnar Karlsson, en Kristján Sveinsson i en Mörður Árnason 1992, pàg. 319, fa: Þeir menn er hey eigu rekin frá sér skulu þerra hey sín í þess landi er þau voru rekin, en eigi eigu þeir á braut að vega, áður skipt sé. Ef sá maður má eigi vega hey það heim til sín er á, þá skal hann löggarð gera um heyið í þess landi er hann þerrði það, og vinna þann áverka á landi hins þar er hvortki sé akur né engi. Ef hey rekur á engi manns, og fær sá skaða af því er engið á, þá skal hinn bæta honum það svo sem búar fimm virða, þeir er næstir eru enginu. Ef hey rekur í haga manns, og á sá þá að gera löggarð um, er hey á, og svo að þerra)
4.  <í e-ð>: (reka í, leggja inn íclavar-se (o: ficar-se) en una cosa
Miðgarðsormur gein yfir uxahöfuðið en öngullinn vó í góminn orminum. En er ormurinn kenndi þess, brá hann við svo hart að báðir hnefar Þórs skullu út á borðinu. Þá varð Þór reiður og færðist í ásmegin, spyrnti við svo fast að hann hljóp báðum fótum gegnum skipið og spyrnti við grunni. Dró þá orminn upp að borði. En það má segja að enginn hefur sá séð ógurlegar sjónir er eigi mátti það sjá er Þór hvessti augun á orminn en ormurinn starði neðan í mót og blés eitrinu: l’orm de Midgard va badar la seva gola al voltant del cap del bou i[, en empassar-se'l] l'ham es va clavar al paladar de l'orm. I quan l'orm ho va sentir, va reaccionar tan violentament [i pegà una estrebada tan forta] que els dos punys de ferro d'en Tor toparen amb la regala de la barca. Aleshores en Tor es va aïrar i es va imbuir de la seva ásmegin, o força ànsica, i es va apuntalar tan fermament en el fons de la barca que els seus peus varen travessar e l fons de l'embarcació i [s'enfonsaren dins la mar fins que] toparen amb el fons de la mar. [Apuntalant-se sobre el fons marí,] va estirar l'orm fins a la borda de la seva barca. I es pot dir que no hi ha ningú no haurà vist un espectacle esborronador que no veiés com en Tor fulminava amb la mirada l'orm i l'orm el fitorava amb els seus ulls de baix estant, escopint-li verí (vocabulari: #1. færast í ásmegin: En Baetke 19874, pàg. 25: ás-megin n.   Asenkraft. També en Kuhn 1968³, pàg. 19: ás-megin n. asenkraft (Hymiskviða 31, bruchstücke und einzelstrophen. I: aus Snorra Edda, I 6). En Jan de Vries, Altgermanische Religionsgeschichte I (1970), pàg. 276, § 195, escriu sobre aquest concepte: Die Nordleute haben verschiedene Wörter für diese „Macht“. Man nennt sie megin und meint damit dasselbe wie mana (Falk 6,43). Wenn man von ásmegin spricht, so soll der Nachdruck nicht auf die Kraftfülle des Gottes fallen, sondern auf die höhere Potenz in jeder Hinsicht, die dem Gotte innewohnt. Jedes Ding hat deshalb sein eigenes megin. Nennt man besonders kräftige Runen meginrúnar (Sd 19), so bezieht sich das Wort auf ihre Zauberkraft.Viel allgemeiner Art ist wieder das [p. 277] jarðar megin; denn diese „Macht der Erde“ kann, wenn sie einem Trank beigemischt wird, ihm Zauberkraft verleihen¹) oder Kraft zum Genesung (Háv 137). Aber wenn wir hören, daß der Gott Heimdallr erst dann zu voller Wirksamkeit gelangen konnte, nachdem er durch die Macht der Erde gestärkt worden war²), dann ahnen wir, wie mannigfaltig die Kräfte der allernährenden Erde gedacht wurden³). ¹) Gðr II, 21. Zwar hat R hier die Form urðar magni, aber die Paraphrase der Vǫlsunga saga spricht hier von jarðar magni, das auch mit Hinsicht auf Hdl 43 von den meisten Herausgebern eingesetzt wurde. ²) Hdl 43. Die Zeile sá var aukinn iarðar megni stimmt auffällig zu Gðr II, 21 þar var um aukit jarðar magni. ³) De Boor 2, 98—99, Grønbech 4. I, 248ff.; Mogk in Festschrift Streitberg (1924) 278ff.; F. Ström 3. El concepte d'ásmegin apareix sempre referit com a propietat del déu Tor. Així, a la Hymiskviða 31 hi llegim: 31. Harðr reis á kné, ǀ hafra dróttinn, ǁ fœrðiz allra ǀ í ásmegin; ǁ heill var karli ǀ hiálmstofn ofan, ǁ enn vínferill, ǀ valr, rifnaði, i als Bruchstücke I 6 = Skáldskaparmál: 65. ‘Vax-at-tu nú, Vimur, ǀ allz mic þic vaða tíðir ǁ iǫtna garða í; ǁ veiztu, ef þú vex, ǀ at þá vex mér ásmegin ǁ iafnhátt upp sem himinn’, que podem traduir: 31. L'ardit senyor dels bocs es incorporar sobre els seus genolls, es va omplir de tota la seva força d'ans; intacta li restà a l'home (= a l'Hymir), a dalt, la soca de l'elm (la soca de l'elm, el tronc de l'elm =el crani), però el portador rodó de vi ( = la gerra, el kálkr) es va trencar, i: 65. ‘Vimur, ara no creixis pas car m'abelleix de passar-te a gual de camí cap a les ciutadelles (cap als masos envoltats de murada) dels ètuns. Saps que, si creixes (=si continues creixent), a mi em creixerà la meva força d'ans tan alta com el mateix cel; Tots aquests passatges transmeten la sensació que la força ànsica, l'ásmegin és una hiperforça a la qual pot recórrer el déu Tor a voluntat en situacions difícils, en contradicció amb el que el mateix Snorri diu als capítols 21 i 45 de la seva Gylfaginning, on indica que l'ásmegin li creix al déu Tor quan se cinyeix les Megingjarðir)
133. Þessi aumr maðr smíðar einn digran staf með stórum knappi holandi innan með svá miklum klókskap, at þar í mátti geymaz allt þat gull, er hann átti gyðinginum at gjalda. Hér vegr [p. 137] hann inn í svá mikit gull ok lýkr aptr síðan mjǫk vandliga stafinn, svá at hvergi sér nývirki á, ok á þeim degi, sem nefndr var af dómaranum, fjǫlmenna nú hvárirtveggju, kaupmaðr með kristnum mǫnnum, en gyðringinn með sínum brœðrum. Hefir kristnimaðr þenna staf í hendi svá sem með nauðsynjaryfirbragði fyrir alþýðu (HMS II (1877), pàgs. 136-137): 133. Aquest planyívol home va fer un gaiato gruixut amb un gran pom, buidant el seu interior amb una manya tan gran que dedins s'hi podia estojar tot l'or que havia de pagar al jueu. Aquí dedins hi va enfonyar tota aquella gran quantitat d'or i després, va tornar a tancar curosament el gaiato de manera que enlloc no s'hi veia cap senyal que hi haguessin fet res. I quan va arribar el dia assenyalat pel jutge, cadascuna de totes dues parts va reunir un gran grup de gent: el mercader, de cristians, i el jueu, de confrares seus. El cristià aixecava aquest gaiato en una mà, fent davant tothom allà congregat, un posat de gran esforç
5.  <með e-u>: (sveifla, reiðabrandar una cosa (moure una arma, p.e., una espasa, desembeinada, amenaçadorament)
♦ vega með sverði: (sveifla sverði, reiða sverðbrandar (o: brandir) una espasa
Gunnar Hámundarson bjó að Hlíðarenda í Fljótshlíð. Hann var mikill maður vexti og sterkur og allra manna best vígur. Hann hjó báðum höndum og skaut ef hann vildi og hann vó svo skjótt með sverði að þrjú þóttu á lofti að sjá. Hann skaut manna best af boga og hæfði allt það er hann skaut til. Hann hljóp meir en hæð sína með öllum herklæðum og eigi skemmra aftur en fram fyrir sig. Hann var syndur sem selur. Og eigi var sá leikur að nokkur þyrfti við hann að keppa og hefir svo verið sagt að engi væri hans jafningi. Hann var vænn að yfirliti og ljóslitaður, rétt nefið og hafið upp í framanvert, bláeygur og snareygur og rjóður í kinnum, hárið mikið, gult, og fór vel. Manna var hann kurteisastur, harðger í öllu, ráðhollur og góðgjarn, mildur og stilltur vel, vinfastur og vinavandur. Hann var vel auðigur að fé: en Gunnar Hámundarson vivia a Hlíðarendi, a la Fljótshlíð (el vessant o pendent del riu Markarfljót). Era un home de gran estatura i fort i el millor lluitador amb armes que hi havia (molt bo en el maneig de les armes). Lluitava amb totes dues mans i, si volia, [també podia] disparar [amb totes dues mans]. I brandava l'espasa tan ràpidament que hom creia veure'n tres en l'aire. Sabia disparar amb un arc millor que qualsevol altre i endevinava tot contra el que hagués tirat una fletxa. Guarnit amb tot el seu arnès de combat, saltava més amunt quela seva pròpia estatura i ho feia tant cap envant com cap enrere. Nedava com un peix (lit.: com un vell marí). I no hi havia cap joc (o sigui, cap competició [esportiva]) en què algú gosés provar-se amb ell i s'ha dit que no va haver ningú que fos el seu igual [en aquestes coses]. En Gunnar era un home ben tallat i de pell clara, el seu nas era dret i amb la punta lleugerament arromangada, tenia els ulls blaus i de mirada penetrant i les galtes vermelles. Tenia els cabells abundants i espessos, rossos, i queia bé [sobre les seves espatlles]. El seu capteniment era el més cortès [i correcte] que un es pugui imaginar. Era enèrgic en tot [el que feia], donador de bons consells i benvolent (probe, honrat), generós i molt temperat, lleial envers els seus amics i primmirat en l'elecció dels seus amics. Posseïa un cabal considerable

vega² <veg ~ vegum | vó (o: vóg, col·l.) ~ vógum | vegiðe-ð ~ e-n upp>:
(lyfta, hefjaaixecar algú ~ una cosa, <LITsollevar una cosa (alçar una mica, a poca alçada, amb esforç)
♦ vega e-ð upp: aixecar una cosa <LITsollevar una cosa (alçar una mica, a poca alçada, amb esforç)
♦ vega sig upp á e-ð: pujar a braó a dalt d'una cosa

vega³ <veg ~ vegum | vó (o: vóg, col·l.) ~ vógum | vegiðe-ð ~ e-n>:
1. (berjastbatre's amb algú (amb arma blanca)
síðan eggjaði hver annan. Gunnar varði sig með boganum meðan hann mátti. Síðan kastaði hann niður boganum. Tók hann þá atgeirinn og sverðið og vegur með báðum höndum. Er bardaginn þá hinn harðasti. Gunnar vegur þá drjúgan menn (ɔ: drjúgum mennina) og svo Kolskeggur: després es varen esperonar mútuament i, mentre va poder fer-ho, en Gunnar es va defensar amb l'arc [i les fletxes]. Després, el va deixar anar en terra i llavors va agafar l'atzagaia i l'espasa i va lluitar-hi amb totes dues mans. Aleshores fou quan el combat fou al més aferrissat. En Gunnar llavors va matar una gran quantitat d'homes i també ho va fer en Kolskeggur
♦ vega á tryggðir: trencar un jurament de compliment d'un acord de conciliació
hann tók þá til máls: "Það er upphaf griðamála vorra að guð sé við oss alla sáttur. Vér skulum og vera menn sáttir vor í millum og samværir að öldri og að áti, á þingi og á þjóðstefnu, að kirkna sókn og í konungs húsi og hvervetna þar er manna fundir verða. Þá skulum vér svo sáttir sem aldrei hafi fjandskapur vor í millum verið. Vér skulum deila kníf og kjötstykki og alla hluti vor í milli sem frændur en eigi fjándur. Ef sakar gerast héðan af á milli vor, þær skal fé bæta en eigi flein rjóða. En sá vor er gengur á gervar sættir eða vegur á veittar tryggðir þá skal hann svo víða vargrækur og rekinn sem menn víðast varga reka, kristnir menn kirkjur sækja, heiðnir menn hof blóta, eldar upp brenna, jörð grær, mögur móður kallar, skip skríður, skildir blika, sólskin snæ lægir, Finnur skríður, fura vex, valur flýgur vorlangan dag standi honum beinn byr undir báða vængi, himinn hverfur, heimur er byggður, vindur vex, veitir vatn til sjóvar og karlar korni sá. Hann skal firrast kirkjur og kristna menn, guðs hús og guma, heim hvern nema helvíti. Tekur hver vor tryggðir við annan fyrir sig og sinn erfingja, alinn og óborinn, getinn og ógetinn, nefndan og ónefndan, en hver veitir í mót tryggðir og ævintryggðir, mætar tryggðir og megintryggðir þær er æ skulu haldast meðan moldir og menn lifa. Nú erum vér sáttir og sammála hvar sem vér finnumst á landi eða á legi, skipi eða á skíði, í hafi eða á hestbaki, árar að miðla og ausskotu, þóftu og þilju, ef þarfar gerast, jafnsáttur hver við annan sem sonur við föður eða faðir við son í samförum öllum. Höfum nú lófatak að tryggðamálum og höldum vel tryggðir að vilja Krists og að vitni allra manna þeirra er nú heyrðu tryggðamál. Hafi sá guðs hylli er heldur tryggðir en sá gremi guðs er rýfur réttar tryggðir en hylli sá er heldur. Höfum heilir sæst en guð sé við alla sáttur": en Þorgils llavors va començar a dir: “Aquest és l'inici de la nostra fórmula de pau. Que Déu sia condescendent amb tots nosaltres. «Que nosltres també estiguem caqbals i conciliats entre nosaltres, tant bevent cervesa com menjant<, en el þing i a les assemblees generals, durant l'anada a l'església i al casal del rei, i pertot arreu on els homes s'hagin aplegat». Que llavors estiguem tan conciliats com si mai no hi hagués hagut enemistat entre nosaltres. Compartirem ganivet i tallada de carn i totes les coses com a amics i no pas com a enemics. Si d'avui endavant (=en el futur) es tornen a produir litigis entre nosaltres, se resoldran amb diners i no pas enrogint la llança. I el qui de nosaltres que infringeixi l'acord conclòs o trenqui les fermances jurades, que sigui bandejable i sigui bandejat com el vargur [que serà] de pertot, fins tan lluny on els homes expulsin els vargar de llur comunitat, els cristians vagin a les esglésies, els pagans honorin llurs temples amb ofrenes i sacrificis, el foc faci flamarada, la terra verdegi, un fill cridi sa mare, el vaixell avanci, els escuts lluïn, el raig de sol desfaci la neu, el lapó marxi amb esquís, la conífera creixi, un girfalc voli tot un dia de primavera amb un vent favorable bufant-li sota totes dues ales, el firmament giri, el món estigui habitat, el vent refermi, l'aigua corri cap a la mar i els húskarlar (missatges) sembrin gra. Que romangui [sempre] lluny de les esglésies i dels cristians, de les cases de Déu i de l'home, de qualsevol vila tret de l'infern. Cadascun de nosaltres rep de l'altre fermança per a si i el seu hereu, nat i no nat, engendrat i no engendrat, anomenat i innominat, i, a canvi, cadascun [de nosaltres] presta [als altres] fermança i fermança perpètua, fermança plenament vàlida (irrecusable) i fermança ferma (robusta), que perduraran per sempre mentre duri la terra i hi visquin els homes. Ara estem cabals i conciliats (concordes), sigui on sigui allà on ens trobem, [ja sigui] en terra i a l'aigua, anant amb vaixell o amb esquís, a la mar o a dalt d'un cavall, [cabals i conciliats] per a compartir rems i perol [per a poar l'aigua fora de l'embarcació], banc de remadors i coberta, si se'n dóna la necessitat, Cadascun [ara] està tan conciliat amb l'altre com el fill amb son pare o el pare amb son fill en qualsevol situació en què coincideixin. Ara, donem-nos la mà per a pronunciar la fórmula de fermança i mantinguem bé les fermances jurades segons la voluntat del Crist i amb el testimoniatge de tots els homes que ara hagin sentit pronunciar la fórmula de la fermança. Que tingui el favor de Déu el qui mantindrà les fermances, i l'ira de Déu el qui trenqui la fermança jurada a dreta llei, però el qui la mantingui, que tingui el seu favor. Que ens hàgim conciliat de manera sincera i que Déu sigui condescendent amb tots nosaltres
♦ vega að e-m: atacar (o: envestir; o: escometre) algú amb una arma blanca (amb la intenció de matar-lo. Sovint es pot traduir directament per: matar)
Brynhildr svarar: “Sigurðr vá at Fáfni, ok er þat meira vert en allt ríki Gunnars konungs, svá sem kveðit er <...> (VS, ed. Uwe Ebel 1997, cap. XXX, pàg. 70): la Brynhildr li va respondre: “En Sigurðr va envestir i matar en Fáfnir amb la seva espasa, i això val més que no tot el reialme d'en Gunnarr, tal i com fa el poema <...>”
þá var Hákon einn eftir. Bað hann að þeir skyldu höggva af honum hönd og fót og fara utan við það og bæta fyrir sér og öðrum og ganga suður. Þorgrímur kvaðst það eigi vilja, að pína hann svo. Hákon bað að þeir skyldu stanga hann til bana en höggva hann eigi. Þorgrímur vildi það eigi. Þá varð engi maður til að vega að Hákoni. Sölvi vildi það eigi vinna því að hann hafði veitt Hákoni tryggðir fyrir víg Þórodds" (SS I, cap. 114, pàg. 159): aleshores ja només quedava viu en Hákon. Va pregar-los que li tallessin una mà i un peu i que després deixessin que se n'anés a Noruega i que expiés així i marxant a Roma en pelegrinatge el que ell mateix i d'altri havien fet. En Þorgrímur digué que no volia torturar-lo d'aquella manera. En Hákon llavors els va demanar que el matessin amb una arma punyent però no pas amb una arma tallant. En Þorgrímur no ho va voler pas, però aleshores no hi va haver ningú disposat a matar en Hákon. En Sölvi no volia fer-ho perquè havia jurat garanties [de pau i inviolabilitat] al Hákon per la mort d'en Þóroddur
þessa menn bar brátt eftir. Voru þar Andréssynir, Eyjólfur úr Skarði og Brandur úr Skógum og Magnús Agnar. Þórður var eigi þar. Ætlaði hann að þá mundi minnur grunað ef þeir fyndu menn að hann væri eigi í ferðinni. Nú veittu þeir atreið mikla og höfðu þeir Þórður skilið austur við Þjórsá. Hildiglúmur hét sá maður er til þess var ætlaður að vega að Gissuri jarli. Var honum fenginn hinn besti hestur til reiðar (SS II, cap. 489, pàg. 752): aquells homes aparegueren ben aviat: eren els fills de l'Andrés, l'Eyjólfur de Skarð i en Brandur de Skógar i en Magnús Agnar. En Þórður no est trobava entre ells perquè havia cregut que, si trobaven algú pel camí, sospitarien menys d'ells si ell no els acompanyava. Després d'haver deixat en Þórður a llevant del riu Þjórsá, varen empaitar-los a regna batuda. L'home que havien encarregat (designat, escollit) per a matar el iarl Gissur es deia Hildiglúmur. Li havien aconseguit el millor cavall per a cavalcar
♦ vega með sverði: enfrontar-se amb una espasa (però compte, perquè en Baetke 19874, pàgs. 706-707, dóna una altra interpretació al sintagma: vega með sverði   [p. 707] ein Schwert schwingen. Segons aquesta interpretació, en Guðmundur i en Sigurður el Grec branden llurs espases sense arribar a lluitar-hi, de manera que això explica perquè cap d'ells no hi resulta ferit)
Guðmundur hafði skjöld fyrir sér og sviðu í hendi og var gyrður sverði. Þá sótti Guðmundur að þeim en þeir hopuðu undan í eitt garðsbrot á virkinu. Og þá urðu þeir Klængur við varir að hark tókst á bak húsunum og hljópu þannig til. Þar féll Fálki og vó Guðmundur hann. Þá hjó Klængur Hall banahögg. Þar féll Þorgeir og. Þá mættust þeir Sigurður grikkur og Guðmundur og sóttust um hríð og vó hvortveggi með sverði og varð hvorgi sár. Þá drifu út menn Guðmundar en Sigurður hopaði út af virkinu (SS I, cap. 119, pàg. 168): en Guðmundur sostenia un escut davant seu i portava [a l'altra mà] una sviða, una mena de coltellàs, i s'havia cenyida una espasa. Aleshores en Guðmundur els va atacar però ells es varen retirar per una bretxa oberta a la palissada de la fortificació (al baluard). I llavors en Klængur i els seus aperceberen que s'havia aixecat esvalot darrere les cass i hi corregueren. Fou allà on en Fálki va caure i en Guðmundur fou qui el va matar. Aleshores en Klængur va assestar al Hallur una estocada mortal. Allà també hi va caure en Þorgeir. Aleshores s'enfrontaren en Sigurður el grec i en Guðmundur i s'envestiren una estona i cadascun d'ells dos brandia la seva espasa, però cap de tots dos no va resultar ferit. Aleshores els homes d'en Guðmundur hi sortiren corrents [de dins les cases ]i en Sigurður va emprendre la retirada cap a fora de la fortificacið (del baluard)
♦ vega til e-s: aconseguir una cosa per les armes
nú líður til hólmstefnu framan. Þá berjast þeir og lýkur svo að Ari fellur og lætur líf sitt. Þykist Björn hafa vegið til landa og konu. Gísli segir að hann vill heldur láta líf sitt en þetta gangi fram, vill hann ganga á hólm við Björn: llavors va passar el temps fins al dia de la celebració de la hólmganga. Llavors en Björn i l'Ari es varen batre a l'illot i el duel va acabar que l'Ari hi va caure i hi va deixar la seva vida. En Björn va considerar que havia guanyat per les armes terres i dona de l'Ari, però en Gísli va dir que s'estimava més deixar-hi la vida que permetre que allò tirés endavant i que volia batre's en una hólmganga amb en Björn
♦ vega sigur: obtenir la victòria
þá stund þótti mér verst fara várt lið (ɔ: várr flokkr) er vér hǫfðum flýit fyrir Hattarhamri ok þar til er vér vágum sigr við Hirtubrú. Nú flýðu vér fyrir Magnúsi konungi austr í Vík , ok vænti ek ef vér flýjum enn orrostulaust at lítill ótti þykki af oss standa: tinc per mi que les nostres tropes han passat per llur pitjor moment en el temps que va des que vàrem [haver de] fugir[, derrotats,] davant Hattarhamarr (l'actual Hattehammer) i fins que vàrem obtenir la victòria al pont del riu Hirta (l'actual Hørte?). Doncs bé, vàrem fugir davant el rei Magnús a llevant, a Vík, i jo temo (?) que si tornem a fugir una vegada més sense presentar batalla, ben poc espant (terror) crec que infondrem
Helgi vaknar þegar í elding og klæðist og gengur til lokrekkju Þorkels og mælti: "Mál er upp að standa ef nú er slíkt í hug sem í gær fyrir því að sjaldan vegur sofandi maður sigur": en Helgi ja es va despertar a la primera claror del dia i va anar fins al llit d'en Þorkell i li va dir: “És hora de llevar-nos si el nostre propòsit d'ahir continua vigent perquè un home rarament obté la victòria d'adormit (dormint)
♦ vega víg: cometre un homicidi, matar algú amb una arma blanca
en er Bróðir vaknaði varp hann mæðilega öndunni og bað skjóta utan báti "því að eg vil finna Óspak." Steig hann þá í bátinn og nokkurir menn með honum. En er hann fann Óspak sagði hann honum öll undur þau er fyrir þá hafði borið og bað hann segja sér fyrir hverju vera mundi. Óspakur vildi eigi segja honum fyrr en hann seldi honum grið. Bróðir hét honum griðum en Óspakur dró þó undan allt til nætur því að Bróðir vó aldrei víg um næturperò quan en Bróðir [més tard] es va despertar, li costava d'alenar (alenava amb dificultat) i va manar que arriessin un bot a l'aigua “perquè vull anar a veure l'Óspakur”. [Quan ho hagueren fet,] va pujar al bot acompanyat d'alguns homes. I quan es va trobar amb l'Óspakur, li va contar tots els estranys portents que havien viscut i el va pregar que li expliqués quin significat tenien. L'Óspakur no li ho va voler fer si abans en Bróðir no li prometés (garantís) grið (pau). En Bróðir l'hi va garantir, però l'Óspakur va fer-se esperar (de donar-li una resposta) fins a la nit perquè en Bróðir no cometia mai un homicidi de nits (no matava mai ningú de nits)
2. (drepamatar algú (occir amb arma blanca)
þá fór Hákon jarl á veislu til Guðbrands. Um nóttina fór Víga-Hrappur til goðahúss þeirra jarls og Guðbrands. Hann gekk inn í húsið. Hann sá Þorgerði hölgabrúði sitja og var hún svo mikil sem maður roskinn. Hún hafði mikinn gullhring á hendi og fald á höfði. Hann sviptir faldinum hennar og tekur af henni gullhringinn. Þá sér hann kerru Þórs og tekur af honum annan gullhring. Hann tók hinn þriðja af Irpu og dró þau öll út og tók af þeim allan búnaðinn. Síðan lagði hann eld í goðahúsið og brenndi upp. Eftir það gengur hann braut. Tók þá að morgna. Hann gengur um akurland nokkurt. Þar spruttu upp sex menn með vopnum og sækja þegar að honum en hann verst vel. Verða þær málalyktir að hann vegur þrjá menn en særir Þránd til ólífis en eltir tvo til skógar svo að þeir báru enga njósn jarli. Hann gekk þá að Þrándi og mælti: "Kosti á eg nú að vega þig og vil eg það eigi. Skal eg meira virða mágsemd við þig en þér virðið við mig": el iarl Hákon llavors se'n va anar al mas d'en Guðbrandur perquè hi havia estat convidat a un banquet. Durant la nit, en Víga-Hrappur es va esquitllar fins al temple (?) del iarl i d'en Guðbrandur. Va entrar a dins l'edifici. Hi va veure [l'estàtua de la] Þorgerður hölgabrúður, que era tan alta com un home madur. Tenia un gran braçalet d'or al braç i un faldur (còfia de lli) al cap. En Hrappur li va arrancar el faldur d'una estrebada i li va llevar el braçalet d'or. Llavors va afinar el carro d'en Tor i també li va prendre un braçalet d'or. Va prendre un tercer braçalet d'or de l'Irpa. Llavors va arrossegar totes tres estàtues a fora i els va prendre tot el parament. Tot seguit, va calar foc al temple i el va reduir a cendres. A continuació, se'n va anar. En aquells moments el dia començava a despuntar. Quan travessava un camp de conreu, sis homes es van llevar amb llurs armes i l'atacaren immediatament però ell es va defensar bé. La cosa va acabar que en va matar tres i va deixar ferit de mort en Þrándur mentre empaitava els dos que quedaven fins al bosc, de manera que aquests no varen poder informar el iarl. Després va tornar on hi havia en Þrándur i li va dir: “Ara tinc l'opció de matar-te, cosa que no vull fer. Honoraré més el parentiu que m'uneix a tu del que ho heu fet vosaltres amb mi”
"Eigi veit eg það," segir Kári. "Kann það oft verða að þeir menn lifa langan aldur er með orðum eru vegnir. En veit eg hvað þú munt þér ætla. Þú munt ætla þér átta menn og er það þó minna en það er þú vóst þá sjö í skorinni og fórst í festi ofan til þeirra. En yður frændum er svo háttað að þér viljið yður allt til ágætis gera. Nú mun eg eigi minna að gera en vera hjá þér til frásagnar. Skulum við nú og tveir einir eftir ríða því að eg sé að þú hefir svo til ætlað": “No ho sé pas”, li va dir en Kári. “[perquè] sovint s'esdevé que tenen una llarga vida els qui han estat morts de paraula (és a dir, aquells de qui ha corregut la notícia que havien estat morts), però sí que sé el que tu et posaràs a fer (escometràs, planejaràs, et proposaàs de fer): et proposaràs d'acabar amb vuit homes, la qual cosa serà una tasca menor que la que vares escometre quan vares matar-ne set a l'esquerda del penyal quan vares baixar de dalt cap a ells amb una corda. Tu i els teus parents sou d'una mena que ho voleu fer tot per la fama [que en pogueu treure] (és a dir, voleu descollar en tot per obtenir-ne fama). Doncs bé, ara no faré pas menys que ésser al teu costat per a poder-ho contar [després]. Ara, doncs, empaitem-los a cavall nosaltres dos totssols perquè veig [clarament] que així t'has proposat de fer-ho”
síðan eggjaði hver annan. Gunnar varði sig með boganum meðan hann mátti. Síðan kastaði hann niður boganum. Tók hann þá atgeirinn og sverðið og vegur með báðum höndum. Er bardaginn þá hinn harðasti. Gunnar vegur þá drjúgan menn (ɔ: drjúgum mennina) og svo Kolskeggur: després es varen esperonar mútuament i, mentre va poder fer-ho, en Gunnar es va defensar amb l'arc [i les fletxes]. Després, el va deixar anar en terra i llavors va agafar l'atzagaia i l'espasa i va lluitar-hi amb totes dues mans. Aleshores fou quan el combat fou al més aferrissat. En Gunnar llavors va matar un gran nombre d'homes i també ho va fer en Kolskeggur
nú koma þeir upp í skóginn og finna Svart veginn og flytja hann heim: llavors [els homes de la Berg-Þóra] varen entrar dins el bosc i hi trobaren l'Svatur mort per arma blanca i el portaren a casa
3. (fyrirvegaperdre una cosa (perdre el dret a una cosa com a pena o multa per haver matat algú)
Sveinn konungur hafði ný lög í land um marga hluti og var það eftir því sett sem lög voru í Danmörk en sum miklu frekari. Engi maður skyldi af landi fara nema með konungs leyfi en ef færi þá féllu undir konung eignir þess. En hver er mann vægi skyldi hafa [fyrir] vegið landi og lausum eyri. Ef maður varð í útlegð og tæmdist honum arfur þá eignaðist konungur arf þann. Að jólum skyldi hver búandi fá konungi mæli malts af arni hverjum og lær af oxa þrevetrum, það var kallað vinartoddi, og spann smjörs og húsfreyja hver rykkjartó, það var lín órennt, svo mikið að spennt fengi um mesta fingri og lengsta. Bændur voru skyldir að gera hús þau öll er konungur vildi hafa á bústöðum sínum. Sjö menn skyldu gera einn liðfæran og gera fyrir hvern er fimm (= fimmtán ?) vetra gamall væri og þar eftir hömlur eiga. Hver maður er á haf reri skyldi gjalda konungi landvörðu hvaðan sem hann reri, en það eru fimm fiskar. Skip hvert er færi af landi á brott skyldi halda konungi rúm um þvert skip. Maður hver er til Íslands færi skyldi gjalda landaura, þarlenskur og útlenskur. Það fylgdi og þessu að þá skyldu danskir menn hafa svo mikinn metnað í Noregi að eins þeirra vitni skyldi hrinda tíu Norðmanna vitnum: el rei Sveinn havia promulgat noves lleis al país sobre moltes de coses i el tenor d'aquestes lleis seguia el tenor de les lleis que hi havia a Dinamarca, encara que algunes d'aquestes noves lleis [per a Noruega] eren molt més dures: ningú no podia sortir del regne sense el permís del rei i si, malgrat tot, algú se n'anava a l'estranger, els seus béns es confiscaven a favor de la corona. I qualsevol que matés algú, perdria amb la seva mort terres i cabal. Si un home havia estat condemnat al bandejament i li queia una herència, el rei s'apropiava d'aquesta herència. Pels iól cada bóndi havia de lliurar al rei una mesura de malt per cada llar o fogar, així com una cuixa d'un bou de tres anys, la qual cosa era anomenada vinartoddi o contribució de pastura, i [a més a més] un spann (barril) de mantega i cada mestressa de casa [havia de lliurar-li] un (troca, madeixa de lli cruu), que és lli cruu, tan grossa que es pogués amidar entre el dit polze i el dit llarg (=que fes un pam de gruixada). Els bændur estaven obligats a fer tots els edificis que el rei volgués tenir als seus masos (?). Set homes -i per tal s'hi comptava tothom que ja tingués cinc (quinze?) anys- havien de fer (=designar-ne un d'entre ells) un home apte per a formar part d'una tripulació, el qual després d'això ocuparia el seu lloc als bancs de remers (?). Qualsevol que sortís a pescar a la mar, havia de pagar al rei la landvarða (contribució sobre la pesca) de la pesquera on hagués anat, això és, cinc peixos. Qualsevol vaixell que salpés del país havia de tenir disponible un espai de través (?) a bord per al rei. Qualsevol persona, nadiua o estrangera, que volgués viatjar a Islàndia, havia de pagar [al rei] landaurar o contribució portuària. A tot això s'hi afegia encara que els danesos tindrien a Noruega una consideració tan alta que el testimoni d'un d'ells superaria el de deu noruecs (Vulgueu comparar aquest fragment de la Heimskringla amb els apartats 28 i 29 de l'Ágrip: 28. Var þá í fyrstu svá mikit danskra manna metorð, at eins þeira vitni skyldi hrinda tíu Norðmanna. Engi skyldi ná af landi at fara nema með konungs leyfi, en ef fœri þá felli undir konung eignir þess. En hverr, er mann vægi, skyldi hafa fyr vegit landi ok lausum eyri. Ef maðr varð í útlegð ok tœmðisk honum arfr, þá eignaðisk konungr arf þann. 29. At jólum skyldi hverr búandi konungi fá af arni hverjum mæli malts ok lær af oxa þrévetrum, þat var kallat vinar toddi, ok spann smjǫrs, ok húsfreyja hver rýgjartó, þat var lín øregnt svá mikit, at spent fengi umb mesta fingri ok lengsta. Búendr [váru] skyldir ok at gera hús þau ǫll, er konungr vildi hafa á bústǫðum sínum. Sjau menn skyldu gera einn liðfœran ok gera fyrir hvern, er .v. vetra gamall væri, ok þar eptir hǫmlur eiga. Hverr maðr, er á haf røri, skyldi gjalda konungi landvǫrðu, hvaðan sem hann røri, en þat eru fim fiskar. Skip hvert, er fœri af landi braut, skyldi konungr hlaða rúm yfir þvert skip. Maðr hverr, er til Íslands fœri, skyldi gjalda landaura hérlenzkr ok útlenzkr, ok helzk sjá hlýðskyldi til þess, er Sigurðr konungr Jórsalafari gaf af ok brœðr hans flestar þessar ánauðir)

vega⁴ <vega ~ vegum | vegaði ~ veguðum | vegaðe-ð>:
(leggja veg umobrir un camí
♦ vega leið: obrir un camí
♦ vega (Pret.: vegaði o: ) salt: <LOC FIGgronxar-se, engronsar-se (Val., Mall.
♦ → útvega “procurar una cosa, fornir una cosa”

vega·áætlun <f. -áætlunar, -áætlanir>:
pla m estatal de desenvolupament de la xarxa viària, planificació f d'infrastructura viària

vega·blágresi <n. -blágresis, -blágresi>:
gerani m d'Endress (planta Geranium endressii) (haustblágresi)

vega·bréf <n. -bréfs, -bréf>:
passaport m
♦ umsókn um vegabréf: sol·licitud f de passaport

vegabréfa·eftirlit <n. -eftirlits, no comptable>:
control m de passaports

vegabréfa·skoðun <f. -skoðunar, no comptable>:
control m de passaports

vegabréfa·skylda <f. -skyldu, no comptable>:
obligació f de tenir o portar passaport

vegabréfs·áritun <f. -áritunar, -áritanir>:
visat m

vega·bætur <f.pl -bóta>:
reparació f (o: manteniment m) de camins i carreteres

vega·fax* <n. -fax, -föx>:
fenàs m de marge, fenal m de marge, canyola f (Val.(planta Brachypodium phoenicoides) (vegastilkax)

vega·framkvæmdir <f.pl -framkvæmda>:
obres f.pl d'infrastructura, obres viàries, obres f.pl a la xarxa viària

vega·gerð <f. -gerðar, no comptable>:
construcció f de camins i carreteres
♦ Vegagerð Ríkisins: <ADMINAdministració de Camins i Carreteres de l'Estat, entitat predecessora de l'actual Vegagerðin
Vegagerðin<ADMINAdministració de costes, camins i carreteres [d'Islàndia]

vegagerðar·maður <m. -manns, -menn>:
peó caminer

vega·gjald <n. -gjalds, -gjöld>:
peatge m
nú sé það konunginum vitanlegt, að ef borg þessi verður endurreist og múrar hennar fullgjörðir, þá munu þeir hvorki borga skatt, toll né vegagjald (hăˈlāχ ~ הֲלָךְ:   mindāh־βəˈlō   wa-hăˈlāχ   lā   ʝintəˈnūn,   מִנְדָּה-בְלוֹ וַהֲלָךְ לָא יִנְתְּנוּן), og það mun að lokum verða konunginum tekjumissir: que sàpiga, doncs, el rei que, si aquesta ciutat és reconstruïda i les seves muralles, restaurades, no pagaran ni impostos, ni aranzels ni peatges, i això, a la llarga, serà per al rei una pèrdua d'ingressos
og voldugir konungar hafa drottnað yfir Jerúsalem og ráðið fyrir öllum héruðum hinumegin Fljóts, og skattur og tollur og vegagjald (hăˈlāχ ~ הֲלָךְ:   ū-midˈdāh   βəˈlō   wa-hăˈlāχ   miθjəˈhēβ   lə-ˈhōn,   וּמִדָּה בְלוֹ וַהֲלָךְ, מִתְיְהֵב לְהוֹן) hefir verið greitt þeim: i sobre Jerusalem han regnat reis poderosos i dominat totes les contrades al dellà del Riu, i se'ls pagaven impostos i aranzels i peatges
en yður gefst til vitundar, að engum er heimilt að leggja skatt, toll eða vegagjald (hăˈlāχ ~ הֲלָךְ:   minˈdāh   βəˈlō   wa-hăˈlāχ   lāʔ   ʃalˈlītˁ   lə-mirˈmēʔ   ʕălēi̯-ˈhɔm,   מִנְדָּה בְלוֹ וַהֲלָךְ, לָא שַׁלִּיט לְמִרְמֵא עֲלֵיהֹם) á nokkurn prest eða levíta, söngvara, dyravörð, musterisþjón eða starfsmann við þetta musteri Guðs: però us fem saber que a ningú li és permès d'imposar impostos, aranzels o peatges a cap sacerdot o levita, cantor, porter, servidor del temple o a cap persona que treballi a aquest temple de Déu

vega·hótel <n. -hótels, -hótel>:
motel m, hotel m de carretera

vega·hönnun <f. -hönnunar, no comptable>:
disseny m de carretera

vegakants·vinna <f. -vinnu, no comptable>:
treballs m.pl a la vorera de la carretera
♦ vegakantsvinna framundan!: Compte! Treballs a la vorera de la carretera!

vega·kantur <m. -kants, -kantar>:
vorera f (o: voral m) de camí o carretera

vega·kerfi <n. -kerfis, -kerfi>:
xarxa viària

vega·kort <n. -korts, -kort>:
mapa m de carreteres

vega·lagning <f. -lagningar, no comptable>:
construcció f de camí o carretera

vega·laus, -laus, -laust <adj.>:
(heimilislaussense sostre
♦ vegalaus börn: infants sense sostre

vega·lengd <f. -lengdar, -lengdir>:
distància f [per carretera], distància f del trajecte (o: del recorregut)  

vega·lög <n.pl -laga>:
llei f de camins i carreteres

vega·lögregla <f. -lögreglu, -lögreglur. Gen. pl.: -lögreglna o: -lögregla>:
policia f de trànsit
♦ spænska vegalögreglan: guàrdia civil de trànsit

vegalögreglu·þjónn <m. -þjóns, -þjónar>:
agent m & f de policia de trànsit, policia m & f de trànsit

vega·mál <n.pl -mála>:
direcció f general de camins i carreteres

vegamála·skrifstofa <f. -skrifstofu, -skrifstofur. Gen. pl.: -skrifstofa>:
Gerència f de Serveis d'Infrastructures Viàries i Obres Públiques

vegamála·stjóri <m. -stjóra, -stjórar>:
<HISTdirector m general de camins i carreteres, directora f general de camins i carreteres, càrrec creat el 1918 ensems amb el de Vitamálastjóri ‘director general de farons, directora general de farons’, en substitució del càrrec de Landsverkfræðingur, creat el 1893. El càrrec de Vegamálastjóri s'integrà posteriorment en la Vegagerð Ríkisins, organisme que fou posteriorment rebatejat en Vegagerðin

vegamála·stofnun <f. -stofnunar, no comptable>:
[Departament m de] Serveis m.pl d'Infrastructures Viàries i Obres Públiques

vega·merki <n. -merkis, -merki. Gen. pl.: -merkja; dat.pl.: -merkjum>:
senyal viari, marca viària, senyal m de trànsit

vega·merking <f. -merkingar, -merkingar>:
senyalització viària

vega·mót <n.pl -móta>:
intersecció f de carreteres, cruïlla f, creuer m (Mall.

vega·mynd <f. -myndar, -myndir>:
road movie f, pel·lícula f de carretera

vegan, vegan, vegan <adj. inv.>:
vegà -ana

vegandi <m. veganda, vegendur>:
homicida m & f

vega·nesti <n. -nestis, no comptable>:
1. <GENmenjar m per al viatge, provisions f.pl per al viatge
2. <FIGbagatge m, experiència f (conjunt de coneixements de què hom disposa després d'un aprenentatge)

veg·arfi <m. -arfa, no comptable>:
cerasti m de font (planta Cerastium fontanum)

vegar·helmingur <m. -helmings, -helmingar>:
meitat m de la carretera

vegar·kafli <m. -kafla, -kaflar>:
tram m de camí o de carretera

vegar·kantur <m. -kants, -kantar>:
vorera f (o: voral m) de camí o carretera

vegar·lagning <f. -lagningar, no comptable>:
construcció f de camí o carretera

vegar·slóði <m. -slóða, -slóðar>:
pista f, camí no asfaltat, via no asfaltada

vegar·skurður <m. -skurðar, -skurðir>:
cuneta f

vegar·spotti <m. -spotta, -spottar>:
[curta] tirada

vegar·tálmi <m. -tálma, -tálmar>:
control m policial (barrera d'obstacles amb què es talla la carretera per a poder dur a terme el control policial)

vegar·öxl <f. -axlar, -axlir>:
vorera f (o: voral m) de camí o carretera

vega·salt <n. -salts, -sölt>:
gronxador m, colúmpio m (Mall. cast., ekki ritm./no lit.)

vega·samband <n. -sambands, -sambönd>:
enllaç m per carretera, enllaç viari

vega·sjoppa <f. -sjoppu, -sjoppur. Gen. pl.: -sjoppa o: -sjoppna>:
botigó m de carretera

vega·slóð <f. -slóðar, -slóðir>:
pista f, sender m

vegast <vegst ~ vegumst | vóst (o: vógst, col·l.) ~ vógumst | vegist>:
1. <GENbatre's, lluitar entre si
Skarphéðinn mælti: "Leiðist mér þóf þetta og er miklu drengilegra að menn vegist með vopnum": l’Skarphéðinn els va dir: “Ja n'estic tip d'aquest estira-i-arronsa de no acabar mai. És molt més estrenu (baronívol, honorable) que els homes lluitin entre si amb les armes” (vocabulari: #1. þóf: Cf. en Finnur Jónsson 1908, pàg. 135: 18. þóf, „resultatloses hin- und herdrängen“. Ni en Finnur ni en Baetke indiquen que ens trobem davant el fraseologisme: e-m leiðist þóf[ið]; )
♦ vegast á: batre's (o: lluitar) contra algú
þá verður um rætt að mjög hefði á vegist þeirra lið, sunnanmanna: aleshores es parlà que s'havien infligit grans pèrdues a les tropes dels altres, les dels sudurlandesos (dels del Suðurland)
nú er á hvíld nokkur og nú er sén reið manna sex. Þar var Þorgísl höggvandi og Eyjólfur son hans og synir Eiðs. Sjá nú vanrétti sinna manna að mjög hefir á vegist þeirra hlut og una nú illa við. Synir Guðbrands verða varir við að Eyjólfur er þar, biðja Barða veita sér að þeir nái hans lífi og hefna sín. En það hafði verið er þeir voru austur að hann hafði hrundið þeim úr loftriði nokkuru og í saurpytt ofan og höfðu þeir farið hneisulega, vilja nú hefna og hafa af því gert förina að upphafi með Barða, ef þeir næðu honum: després hi hagué tranquil·litat durant una estona (=varen fer una pausa en el combat), i llavors es va veure l'arribada a cavall de sis homes. Eren en Þorgísl l'Estellador i l'Eyjólfur, el seu fill, i els fills de l'Eiður. [Aquests] aleshores varen veure el menyscapte de llurs homes i que els de llur part havien sofert greus pèrdues i en tingueren gran desgrat (disgust, descontentament). Els fills d'en Guðbrandur se'n varen adonar que [entre els arribats] hi havia l'Eyjólfur i varen demanar al Barði que els atorgués (concedís) llevar-li la vida i venjar-se (hísteron pròteron = venjar-se'n llevant-li la vida). I el motiu d'això n'era que, quan eren a Noruega, l'Eyjólfur els havia empès de l'escala del loft a dins una bassa de pixum i femta, de la qual cosa n'havien tingut gran vergonya. Volien, doncs, venjar-se'n i la raó per la qual inicialment havien acompanyat en Barði en aquella expedició era per si podien heure-hi l'Eyjólfur
2. <FIGrivalitzar, lluitar entre si, competir entre si
♦ X og Y vegast á: <LOC FIGX i Y rivalitzen, X i Y sostenen una lluita

vega·stika <f. -stiku, -stikur. Gen. pl.: -stika o: -stikna>:
[pal m] delineador m (balisa viària, proveïda de catadiòptrics, que se situa a la vora d'una carretera i serveix per marcar-ne o delimitar-ne els límits)

vega·stilkax* <n. -stilkax, -stilköx>:
fenàs m de marge, fenal m de marge, canyola f (Val.(planta Brachypodium phoenicoides)

vega·tálmi <m. -tálma, -tálmar>:
control m policial (barrera d'obstacles amb què es talla la carretera per a poder dur a terme el control policial)

vega·tollur <m. -tolls, -tollar>:
peatge m

vega·verkfræði <f. -verkfræði, no comptable>:
enginyeria f de camins, canals i ports

vega·verkfræðingur <m. -verkfræðings, -verkfræðingar>:
enginyer m de camins, canals i ports, enginyera f de camins, canals i ports

vega·villtur, -villt, -villt <adj.>:
perdut -uda (dit de persona que ignora on es troba)
♦ ég fór vegavillt: m'he perduda
♦ vera vegavilltur: haver-se perdut -uda, estar perdut -uda
♦ verða vegavilltur: perdre's

vega·vinna <f. -vinnu, no comptable>:
obres f.pl [de manteniment i reparació de via pública]

vegavinnu·maður <m. -manns, -menn>:
peó caminer, obrer m ~ obrera f que treballa en el manteniment i reparació de camins i carreteres

vega·þjónusta <f. -þjónustu, no comptable>:
servei m de grues i panes en carretera

veg·brún <f. -brúnar, -brúnir>:
vorera f (o: voral m) de camí o carretera

veg·farandi <m. -faranda, -farendur>:
1. <GENtranseünt m & f, vianant m & f, passant m & f
♦ gangandi vegfarendur: vianant m & f
2. (á hjólipassant m & f (en bicicleta)
3. (ökumenn bifreiðacotxe m circulant (vehicle que passa circulant)

vegferðar·tími <m. -tíma, no comptable>:
<FIGtemps m de la travessia (per aquesta vida, per aquest món)
Jakob heilsaði faraó sem spurði hann: „Hversu gamall ertu?“ Jakob svaraði faraó: „Vegferðartími minn (ʝəˈmēi̯   ʃəˈnēi̯   məɣūˈrai̯ ~ יְמֵי שְׁנֵי מְגוּרַי:   ʝəˈmēi̯   ʃəˈnēi̯   məɣūˈrai̯   ʃəloˈʃīm   ū-məˈʔaθ   ʃāˈnāh,   יְמֵי שְׁנֵי מְגוּרַי, שְׁלֹשִׁים וּמְאַת שָׁנָה) er hundrað og þrjátíu ár. Fáir og illir hafa dagar lífs míns verið og ná ekki þeirri áratölu er feður mínir náðu á vegferð sinni (ʝəˈmēi̯   məɣūˈrai̯ ~ יְמֵי מְגוּרַי:   b-īˈmēi̯   məɣūrēi̯-ˈhɛm,   בִּימֵי מְגוּרֵיהֶם)“: en Josep va saludar el faraó, el qual li va preguntar: “Quina edat tens?”. En Jacob va respondre al faraó: “El temps del meu pelegrinatge ha estat de cent trenta anys. Pocs i dolents han estat els dies de la meva vida i no han atès el nombre d'anys que van atènyer els meus pares durant llur pelegrinatge

veg·ferð <f. -ferðar, -ferðir>:
<FIGcamí m, viatge m
augu Guðs hvíla á vegferð (ˈdɛrɛχ ~ דֶּרֶךְ:   kī־ʕēi̯ˈnā-u̯   ʕal־darχēi̯־ˈʔīʃ,   כִּי-עֵינָיו, עַל-דַּרְכֵי-אִישׁ) mannsins, hann horfir á hvert hans spor, ekkert það myrkur er til eða niðdimma þar sem illvirkinn geti falist: els ulls de Déu descansen sobre els camins de l'home, veu cada passa seva, no hi ha tenebres ni fosca negra on pugui amagar-s'hi el malfactor
Drottinn stýrir skrefum mannsins þegar hann hefur þóknun á vegferð hans (ˈdɛrɛχ ~ דֶּרֶךְ:   wə-δarˈk-ō   ʝɛħˈpāt͡s,   וְדַרְכּוֹ יֶחְפָּץ)Jahvè dirigeix els passos de l'home quan es complau en el seu camí

vegg- <en compostos>: 
parietal, de paret

vegg·almanak <n. -almanaks, -almanök>:
calendari m de paret

vegg·burkni <m. -burkna, -burknar>:
falzia blanca, ruda f de paret (o: de rata), falzija borda (Val.) (planta Asplenium ruta-muraria)

vegg·dós <f. -dósar, -dósir>:
<ELECTRcaixa f d'encastar

vegg·fastur, -föst, fast <adj.>:
enganxat -ada (o: fixat -ada) a la paret

vegg·fleiðra <f. -fleiðru, -fleiðrur. Gen. pl.: -fleiðra>:
<MEDpleura f parietal

vegg·flís <f. -flísar, -flísar>:
rajola f de paret

vegg·fóðra <-fóðra ~ -fóðrum | -fóðraði ~ -fóðruðum | -fóðraðe-ð>:
empaperar una cosa (cosa = paret)

vegg·fóðrari <m. -fóðrara, -fóðrarar>:
empaperador m [de parets], empaperadora f [de parets]

vegg·fóðrun <f. -fóðrunar, no comptable>:
empaperament m [de paret]

vegg·fóður <n. -fóðurs, no comptable>:
paper pintat

vegg·girtur, -girt, -girt <adj.>:
emmurallat -ada, envoltat -ada de muralles, fortificat -ada [amb muralles]
♦ hin vegggirta (τειχιόεσσα) Tíryntsborg: la ciutat de Tirint, envoltada de muralles, l'emmurallada Tirint

vegg·hengdur, -hengd, -hengt <adj.>:
penjat -ada (o: fixat -ada) a la paret

vegg·hleðsla <f. -hleðslu, -hleðslur. Gen. pl.: -hleðslna>:
[aixecament m de] paret seca islandesa (emprada esp. com a protecció contra la meteorització)

veg·girni <f. -girni, no comptable>:
ambició f

veggja·brjótur <m. -brjóts, -brjótar>:
trencador m de muralles
♦ Ares veggjabrjótur (τειχεσιπλήτης)Ares, esfondrador de muralles

veggja·krot <n. -krots, no comptable>:
grafits m.pl (inscripcions, pintades o dibuixos a una paret, monument etc.)

veggja·krotari <m. -krotara, -krotarar>:
grafitaire m. & f

veg·gjald <n. -gjalds, -gjöld>:
peatge m (vegatollur)
♦ greiða veggjald: pagar peatge
♦ vegur ~ göng þar sem krafist er veggjalds: carretera ~ túnel de peatge

veggja·lús <f. -lúsar, -lýs>:
xinxa f (insecte Cimex lectularius)

veggjalúsa·ætt <f. -ættar, no comptable>:
[família f dels] cimícids m.pl

veg·gjarn, -gjörn, -gjarnt <adj.>:
ambiciós -osa

veggjar·þykkt <f. -þykktar, no comptable>:
espessor f de paret

veggja·skóf <f. -skófar, -skófir>:
liquen m de les parets (liquen Xanthoria parietina)

veggja·títla <f. -títlu, -títlur. Gen. pl.: -títlna>:
corc m [de la fusta] (insecte Anobium punctatum)

veggjatítlu·ætt <f. -ættar, no comptable>:
[família f dels] anòbids m.pl

vegg·kápa <f. -kápu, -kápur. Gen. pl.: -kápa o: -kápna>:
mur m cortina

vegg·klukka <f. -klukku, -klukkur. Gen. pl.: -klukkna>:
rellotge m de paret

vegg·klæðning <f. -klæðningar, no comptable>:
revestiment m de paret

vegg·kort <n. -korts, -kort>:
mapa m mural

vegg·lampi <m. -lampa, -lampar>:
aplic m, llum m  (o: làmpada f) de paret

vegg·lím <n. -líms, -lím>:
morter m de calç, referit m

vegglíms·mynd <f. -myndar, -myndir>:
[pintura f al] fresc m

vegg·málverk <n. -málverks, -málverk>:
fresc m (pintura feta a la paret)

vegg·mynd <f. -myndar, -myndir>:
1. (mynd málað á veggmural m (pintura mural)
2. (freskafresc m (pintura mural feta amb la tècnica de la pintura al fresc)

veg·grip <n. -grips, -grip>:
adherència f [al sòl] (de pneumàtic)

vegg·skápur <m. -skáps, skápar>:
armari m [de paret] penjant

vegg·skina <f. -skinu, -skinur. Gen. pl.: -skina>:
<MEDperitoneu m parietal

vegg·skot <n. -skots, -skot>:
(syllanínxol m, fornícula f, posella f (enfonyall o cavitat a la paret per estotjar-hi coses, NO PAS nínxol de cementiri)

vegg·skrá <f. -skrár (o: -skráar), -skrá>:
catàleg m mural

vegg·skreyting <f. -skreytingar, -skreytingar>:
decoració f de paret

vegg·spjald <n. -spjalds, -spjöld>:
pòster m

vegg·sterkur, -sterk, -sterkt <adj.>:
de fortes muralles
♦ hin veggsterka (εὐτείχεος) Trójuborg: la ciutat de Troia, de fortes muralles

vegg·stöpull <m. -stöpuls, -stöplar>:
pilar m de paret

vegg·svalir <f.pl -svala>:
balcó m

vegg·tafla <f. -töflu, -töflur. Gen. pl.: -taflna o: -tafla>:
(skólataflapissarra f (d'escola)

vegg·tennis <m. -tenniss, no comptable>:
squash m

vegg·teppi <n. -teppis, -teppi>:
tapís m, tapisseria f [de paret]
♦ Bayeaux-veggteppi: el tapís de Bayeaux

vegg·tjald <n. -tjalds, -tjöld>:
1. (ofið veggfóðurtapisseria f (conjunt de tapissos que revesteixen una paret)
2. (í leikhúsibastidor m (d'escenari de teatre)

veggur <m. -veggs (o: -veggjar), -veggir. Gen. pl.: -veggja; dat.pl.: -veggjum>:
1. (húsveggur & MEDparet f (d'edifici & MED)
♦ á vegginn: a la paret (a l'exterior de la paret, tocant-la, en sintagmes dinàmics, és a dir, que expressen moviment)
♦ hengja e-ð á vegginn: penjar una cosa la paret
♦ kýla á vegginn: pegar un cop de puny ~ cops de puny a la paret
♦ leggja höndina á vegginn: posar la mà a la paret
♦ mála veggjakrot á vegginn: pintar grafitis a la paret
♦ skrifa e-ð á vegginn: escriure una cosa a la paret
♦ á veggnum: a la paret (a l'exterior de la paret, tocant-la, en sintagmes estàtics, és a dir, que no expressen moviment)
það eru dökkir flekkir á veggnum: hi ha taques fosques a la paret
♦ myndin hangir á veggnum: el quadre està penjat a la paret
♦ bak við vegginn: darrere la paret
♦ berandi veggur: paret mestra, mur de càrrega
♦ fara (o: læðast) með veggjum: <LOC FIGmantenir-se a un racó (o: apartat -ada)   (esp. per vergonya o per por)
♦ háir veggir: parets altes
♦ hljóðeinangraðir veggir: parets insonoritzades
♦ innan ~ milli [þessara] fjögurra veggja: <LOC FIGentre [aquestes] quatre parets
♦ innan eigin veggja: a casa seva, en la intimat de casa seva
♦ innri veggir: parets interiors
♦ í vegginn: a (o: dins) la paret (que entra dins la paret)
♦ hamra nagla í vegginn: clavar un clau a la paret
♦ í veggnum: a (o: dins) la paret (a l'interior de la paret o que ha entrat dins la paret)
♦ hola (o: gat) í veggnum: un forat a la paret
♦ hlaða vegg ~ veggi: aixecar una paret ~ parets
♦ mála skrattann á vegginn: <LOC FIGimaginar-se [sempre] el pitjor, ésser un anuncia-desgràcies, veure el dimoni on no hi és, ésser un ocellot (o: un ocell) de mal averany
♦ mála vegginn bláan: pintar la paret de blau
♦ með bakið upp við vegginn: seure d'esquena a la paret
♦ sitja með bakið upp við vegginn: seure d'esquena a la paret
♦ standa með bakið upp við vegginn: estar dret -a d'esquena a la paret
♦ vera með bakið upp við vegginn: estar d'esquena a la paret
♦ stilla e-m upp við vegg: <LOC FIG1. (setja e-m úrslitakostiposar algú entre l'espasa i la paret (donar un ultimàtum a algú, obligar-lo a prendre una decisió); 2. (fyrir framan aftökusveitposar algú contr el mur [d'afusellament] (per afusellar-lo)
♦ stinga hjólinu upp við vegginn: recolzar la bicicleta contra la paret
♦ treysta vegginn: apuntalar (o: reforçar) la paret
♦ veggir hjartans: <MEDles parets del cor
♦ ytri veggir: parets exteriors
♦ þykkir veggir: parets gruixudes
♦ → felliveggur “paravent, biombo”
♦ → frumuveggur “paret cel·lular”
♦ → innveggur “paret interior”
♦ → kviðarveggur “paret abdominal”
♦ → skilveggur “envà; paret divisòria o mitjancera; <MEDsepte”
♦ → torfveggur “paret o mur fet amb pans de torba”
♦ → útveggur “paret exterior”
2. (borgarveggur, kastalaveggurmuralla f, murada f (Bal.) (paret defensiva de ciutat i castell)
♦ → Kínamúrinn “la Gran Muralla [de la Xina]”
♦ → Mikilveggur <ASTRONGran Muralla”
3. (múrveggurmur m (paret defensiva de recinte & paret exterior que tanca un recinte)
♦ berandi veggur: paret mestra, mur de càrrega
♦ háir veggir: alts murs
♦ meðfram veggnum: [tot] al llarg del mur
♦ skrá á vegg: catàleg m mural
♦ þykkir veggir: murs gruixuts
♦ → stoðveggur “mur de sosteniment, mur de contenció”

veg·göng <n.pl -ganga>:
túnel m

veg·hefill <m. -hefils, -heflar>:
anivelladora f [de carreteres]

veginn, vegin, vegið <adj.>:
1. (á vogpesat -ada (en balança, bàscula etc.)
♦ vera veginn á skálum: ésser pesat -ada en els platerets [d'unes balances]
♦ vera ~ verða veginn léttur, vegin létt, vegið létt (o: léttur veginn, létt vegin, létt vegið)[ésser pesat -ada a unes balances i] no trobar-lo -la prou pesant, i trobar-lo -la que no fa el pes (léttvægur)
♦ e-ð verður létt vegið á móti e-u: <LOC FIGuna cosa és trobada de menor pes que una altra, una cosa és considerada inferior en importància a una altra
2. (drepinnmort -a (occit, matat)
♦ veginn í bardaga: mort en combat

veg·kafli <m. -kafla, -kaflar>:
tram m

veg·kantur <m. -kants, -kantar>:
vorera f de camí o de carretera (vegarkantur)

veg·klæðning <f. -klæðningar, no comptable>:
ferm m (de carretera)

veg·laus, -laus, -laust <adj.>:
sense camins [traçats], mancat -ada de camins
þegar þeir voru komnir hátt til fjalla, í veglausar óbyggðir (inuius -a -um:   postquam altos uentum in montes atque inuia lustra, ǁ ecce ferae <...> caprae <...>), sjá, þá runnu villigeitur ofan úr hæðum, stuggað niður af fjallseggjum; á aðra hlið líða hirtir á stökki yfir víða velli, í flokkum þyrla þeir upp ryki á flótta og yfirgefa fjöllin: quan hagueren arribat amunt a les muntanyes, als erms sense camins traçats, vet aquí que unes cabres salvatges varen baixar corrents de dalt les altures, llançant-se per avall de les crestes muntanyenques. A un altre costat, uns cérvols s'esllavissen a la cursa per les vastes planes, [aplegats] en colles aixequen la pols [anant] a la fuita i abandonen les muntanyes

veg·lega <adv.>:
esplèndidament, amb tots els honors

veg·legur, -leg, -legt <adj.>:
1. <GENesplèndid -a, magnífic -a
þá kom Eneas að með tvö klæði, vegleg (rigens -entis:   tum geminas uestes ostroque auroque rigentes ǁ extulit Aeneas) bæði af gulli og purpura; Dídó frá Sídon hafði forðum í gleði sinni gert þau handa honum eigin hendi og brugðið (discreuerat) í efnið (telas) gullþráðum: aleshores l'Enees s'hi va acostar amb dues vestidures, esplèndides totes dues, d'or i de porpra. La sidònia Dido, en la seva alegria, les hi havia fetes antany amb les seves pròpies mans, i n'havia recamat el teixit amb fils d'or
♦ vegleg útför: un esplèndid (o: sumptuós) enterrament
♦ veglegar gjafir: esplèndids obsequis
♦ veglegt safn málverka: una col·lecció superba d'obres d'art
♦ veglegt hús: un esplèndid casal, una casa esplèndida (o: sumptuosa)  
2. (mennhonorable, il·lustre (persona)
þá sá eg Mínós, Seifs veglega (ἀγλαός -ή -όν:   ἔνθ᾽ ἦτοι (ἤτοι) Μίνωα ἴδον, Διὸς ἀγλαὸν υἱόν) son: llavors vaig veure en Minos, l'il·lustre fill d'en Zeus
hann hafði viljað nauðga Letó, hinni veglegu (κυδρός -ά -όν:   Λητὼ γὰρ ἕλκησε, Διὸς κυδρὴν παράκοιτιν, ǁ Πυθώδ᾽ ἐρχομένην διὰ καλλιχόρου Πανοπῆος) hjákonu Seifs, þá hún gekk til Pýþóar og fór um hina landfögru Panópu: havia volgut forçar la Leto, l'augusta concubina d'en Zeus, quan anava a Pito a través de Panopeu, de belles planes
♦ veglegur gestur: un honorable (o: il·lustre) hoste

veg·leiki <m. -leika, no comptable>:
esplendidesa f

veg·leysa <f. -leysu, -leysur. Gen. pl.: -leysna>:
contrada f sense camins, manca f de camins
◊ því að Drottinn þekkir veg réttlátra, en vegur óguðlegra endar í vegleysu: car Jahvè coneix (kī-ʝōˈδēaʕ, כִּי-יוֹדֵעַ) el camí dels justos, però el camí dels impius acaba en un indret sense camins (toʔˈβēδ, תֹּאבֵד)
en af meynni, þeirri er á fjallinu var sveipuð kyrtli síra Guðmundar, er þat at greina, at hon fannsk á mánadaginn eptir heil ok ókalin, utan lítt á fótinn annan, er tók undan kyrtlinum. Svá hlífði henni guðsvinarklæði, at hvárki frost né hungr náði hennar lífi. Nú svá sem guðsmildi fœddi sælan Anselmum himnesku brauði í fyrrgreindum veg, sem hann var at ófœru kominn í fjallsins vegleysu, svá nœrði hér andlig miskunn móti náttúru lítit barn um svá mǫrg dœgr fyrir verðleik ok klæði síra Guðmundar. Því hœfir, at enn hlýðim vér framleiðis, hversu gœzka drottins, er honum var nákvæm á nótt ok degi, verðr ǫðrum sorgarsløkkvir með nýtekinni gleði: però de la noia que estava embolcallada amb el kyrtill d mossèn Guðmundr, s'ha de referir que la varen trobar el dilluns següent, il·lesa i sense senyals de congelació, llevat una mica a un dels dos peus que havia guaitat fora del kyrtill. Així la va protegir la roba de l'amic de Déu, de manera que ni la gelada ni la fam li prengueren la vida. I així com la misericòrdia divina va nodrir el benaventurat sant Anselm [de Canterbury] amb pa celestial de la manera ja relatada, quan es va trobar en una situació desesperada en un indret de la serralada en què no hi havia camins, així també la misericòrdia espiritual va alimentar aquí, en contra de la natura, un infant petit durant força dies pel mèrit i la roba de mossèn Guðmundr. Per això s'escau que en el futur continuem escoltant com la bondat del Senyor que li fou propera dia i nit, serà a d'altres solaç de llurs penes amb renovellada joia
hér sviptu (eripuit) mig einhver illgjörn (male amicum) máttarvöld (numen) ráði (confusam mentem) og rænu (confusam mentem) og fylltu mig skelfingu (trepido), því að er ég nú hleyp um vegleysu (auius -a -um:   namque auia cursu ǁ dum sequor, et nota excedo regione uiarum) og langt úr alfaraleið, ó, þá varð eiginkona mín Kreúsa eftir, hrifin burt (erepta) af ólánsörlögum (misero fato), eða villtist hún af vegi (errauitne uia) eða hrasaði hún (substitit) og komst ei lengra (seu lassa resedit)?: aquí un poder malvolent em va llevar seny i coneixement omplint-me d'espant, car ara corro per indrets sense camí i lluny de les vies conegudes, ai las! la meva dona Creüsa es va endarrerir, [qui sap si] arrabassada per un infortunat destí, o si [potser] es va perdre o va ensopegar o no va poder continuar [vençuda pel cansament]?

veg·lyndi <n. -lyndis, no comptable>:
1. (göfuglyndi & rausn, gjafmildimagnanimitat f (generositat, grandesa d'ànim & munificència)
2. (dramb, stolt ?urc m ? (orgull, altivesa (?))
ætlar hún nú að sækja heim Björn bróður sinn í Breiðafjörð. Og er hann spyr til ferða hennar þá fer hann í mót henni með fjölmenni og fagnar henni vel og bauð henni til sín með öllu liði sínu því að hann kunni veglyndi systur sinnar. Það líkaði henni allvel og þakkaði honum stórmennsku sína. Hún var þar um veturinn og var veitt hið stórmannlegasta því að efni voru nóg en fé eigi sparað: aleshores es va proposar de visitar el seu germà Björn al fiord de Breiðafjörður. I quan en Björn va tenir notícia de la vinguda de l'Unnur, li va sortir a l'encontre amb gran acompanyament i li va donar una rebuda (benvinguda) calorosa i la va convidar a ca seva amb tota la gent que l'acompanya, ja que coneixia l'urc de la seva germana. Ella s'hi va mostrar molt complaguda i el va regraciar per la seva munificència (magnificència, gran generositat). Hi va passar l'hivern i hi fou atesa de la manera més magnífica imaginable, ja que hi havia prou mitjans per a fer-ho i no es va mirar prim en res (no es va mesquinejar en res)
3. (ljómi, glys, glæsileiki, fegurð ?esclat m, bellesa resplendent ? (esplendor)
hin vitra (περίφρων) Penelópa svaraði henni: „Evrýnóma, mjög lætur þú þér um mig hugað (κηδομένη περ), en þess vil eg biðja þig, að nefna það ekki (μὴ ταῦτα παραύδα) við mig, að taka laug eða smyrja mig (ἐπιχρίεσθαι ἀλοιφῇ); því guðirnir, sem á Ólympi búa, hafa svipt mig veglyndi mínu (ἡ ἀγλαΐη -ΐης:   ἀγλαΐην γὰρ ἐμοί γε θεοί, τοὶ Ὄλυμπον ἔχουσιν ǁ ὤλεσαν), síðan að maðurinn minn fór utan. Segðu nú henni Átonóu og Hippodamíu að koma; eg ætla að láta þær vera hjá mér í stofunni (ἐν μεγάροισιν), því eg fyrirverð mig (αἰδέομαι) að ganga einsömul (οἴη) inn til karlmanna (μετ᾽ ἀνέρας)“: la prudent Penèlope li va respondre: “Eurínome, molt et basqueges per mi, però vull pregar-te que ni m'esmentis de prendre un bany o d'ungir-me [amb ungüents], car els déus que habiten l'Olimp, m'han pres el meu esclat (la meva beutat) des que el meu home partí d'aquí cap a l'estranger. Digues a l'Autònoe i a la Hippodàmia que vinguin. Vull que s'estiguin al meu costat a la sala, perquè tinc vergonya d'anar tota sola entre els barons” (en comparació, ἀγλαΐη és traduït a Ilíada 6:510 (ὃ δ᾽ ἀγλαΐῃφι πεποιθώς) per hann drambar af fegurð sinni, en fæturnir bera hann skjótt í átthaga og haglendi hestanna, i a Ilíada 15:267 (ὁ δ᾽ ἀγλαΐῃφι πεποιθώς) per hann drambar af fegurð sinni, en fæturnir bera hann skjótt í átthaga og haglendi hestanna.
Odissea 15:78: ἀμφότερον, κῦδός τε καὶ ἀγλαΐη καὶ ὄνειαρ = veitir það bæði hugarkæti og [— og] hressingu að taka dagverð.
Odissea 17:244: τῶ κέ τοι ἀγλαΐας γε διασκεδάσειεν ἁπάσας ǁ τὰς νῦν ὑβρίζων φορέεις = mætti þá svo fara, að hann lækkaði í þér oflætið og frekjuna, sem í þér er núna, af því þú alltaf ert sjálfur að rápa inn í borgina.
Odissea 17:309—310: ἀγλαΐης δ᾽ ἕνεκεν κομέουσιν ἄνακτες = <...> aðrir stofurakkar <...> þeir er eigendurnir ala sér upp til gamans.
Odissea 18:180—181: Vulgueu veure a dalt.
Odissea 19:81—82: τῶ νῦν μή ποτε καὶ σύ, γύναι, ἀπὸ πᾶσαν ὀλέσσῃς ǁ ἀγλαΐην, τῇ νῦν γε μετὰ δμῳῇσι κέκασσαι = eins mætti svo fara, að rembilætið lækkaði í þér, konukind, sem þú nú hefir um fram aðrar ambáttir)

veg·lyndur, -lynd, -lynt <adj.>:
1. <GENmagnànim -a, generós -osa
heimskinginn verður ekki framar kallaður göfugmenni og hinn fláráði (כִּילַי) ekki talinn veglyndur (ˈʃōaʕ, ʃōˈʕāh ~ שׁוֹעַ, שׁוֹעָה:   ū-lə-χīˈlai̯   lɔʔ   ʝēʔāˈmēr   ˈʃōaʕ,   וּלְכִילַי, לֹא יֵאָמֵר שׁוֹעַ)al beneit ja no li diran noble, ni al fals (enganyós) li diran magnànim (BMonts. = un personatge important;   BInterc. = distingits; BEvang. = generós)
þeir voru veglyndari (εὐγενής -ές:   οὗτοι δὲ ἦσαν εὐγενέστεροι τῶν ἐν Θεσσαλονίκῃ) þar en í Þessaloníku. Þeir tóku við orðinu með mesta áhuga og rannsökuðu daglega ritningarnar, hvort þessu væri þannig farið: aquests foren més magnànims que no pas els de Tessalònica. Acolliren la paraula amb el màxim zel, examinant diàriament les escriptures, per comprovar si això havia anat (era) així (BMonts. = de més bon natural;   BInterc. = més bona gent; BEvang. = més tractables)
2. (vegláturparencer -a (amic d'ostentació)
nú gerask til tveir gǫfgir menn at biðja Ástu: Sigurðr konungr sýr, son Hálfdanar, Sigurðarsonar hrísa, Haraldssonar ins hárfagra; hann var maðr spakr ok fastnæmr, vitr ok ekki veglyndr kallaðr, staðfastr í skapi; annarr var Guðbrandr af Dǫlum, inn mesti hǫfðingi, er í landinu var, skǫrungr inn mesti ok stórmenni ok vinsæll. Hans mál byrjuðu fleiri, ok sýndisk hon þá betr gefin: aleshores dos homes d'honor s'agençaren a demanar la mà de l'Ásta: un era el rei Sigurðr sýr (‘Truja’), fill d'en Hálfdan, fill d'en Sigurðr hrísi (‘Bord’ ?), fill d'en Haraldr Bells-Cabells. Era un home intel·ligent i en qui es podia confiar, prudent i, segons es deia, gens parencer, i de caràcter no inconstant (no voluble). L'altre era en Guðbrandr de Dalir, el més eminent hǫfðingi que hi havia en el país, l'home més conspicu, i un senyor magnificent i estimat de tothom. Foren molts els qui varen recolzar la seva petició i a l'Ásta li va semblar que era millor si la casaven amb ell

veg·merking <f. -merkingar, -merkingar>:
senyalització f viària

veg·móður, -móð, -mótt <adj.>:
fatigat -ada pel camí
þar var Jakobsbrunnur. Jesús var vegmóður (κεκοπιακώς -υῖα -ός ἐκ τῆς ὁδοιπορίας:   ὁ οὖν Ἰησοῦς κεκοπιακὼς ἐκ τῆς ὁδοιπορίας) og settist þarna við brunninn. Þetta var um hádegisbil (ὥρα ἦν ὡς ἕκτη)allà hi havia el pou d'en Jacob. Jesús estava fatigat pel camí i es va asseure a la vora del pou. Això era cap al migdia (BMonts. = fatigat del camí;   BInterc. = cansat de caminar; BEvang. = cansat de caminar)

veg·mælir <m. -mælis, -mælar>:
hodòmetre m

vegna <prep. +Dat.>:
a causa de
♦ beggja vegna <+ Gen.>a banda i banda de...
♦ beggja vegna götunnar: a banda i banda del carrer
♦ beggja vegna Atlantshafsins: a banda i banda de l'Atlàntic
♦ hans ~ hennar vegna: per ell ~ ella
♦ hvers vegna?: per què? per quin motiu?
♦ mín ~ þín vegna: per mi ~ tu
♦ vegna veikinda: per malaltia
♦ vegna skorts á e-u:  
♦ vegna þess að <+ ind.>perquè <+ ind.>, <LITper tal com <+ ind.>
♦ þess vegna: per aquest motiu

vegna <vegnar | vegnaði | vegnaðe-m vegnar vel. Verb impersonal amb el subjecte lògic en datiu>:
anar. En expressions com ara:
♦ e-m vegnar illa: les coses li van malament a algú
♦ e-m vegnar vel: les coses li van bé a algú

veg·rið <n. -riðs, -rið>:
guarda-raïl m, barrera f de contenció (a les vores de les carreteres)

veg·ryðjandi <m. -ryðjanda, -ryðjendur>:
obridor m ~ obridora f de camins, pioner m, pionera f

veg·sama <-sama ~ -sömum | -samaði ~ -sömuðum | -samaðe-n>:
glorificar algú
urðu þá köll mikil og kliður og vegsömuðu (εὐλογεῖν:   εὐλόγουν τὸν δυνάστην τῇ πατρίῳ φωνῇ) þeir Drottin á móðurmáli sínu: s’aixecaren llavors clams i cridòria i glorificaven el Senyor totpoderós en llur pròpia llengua

vegsam·legur, -leg, -legt <adj.>:
gloriós -osa

vegs·auki <m. -auka, no comptable>:
distinció f, reconeixement m, [increment m del] prestigi m
þú skalt gera heilög klæði handa Aroni, bróður þínum, honum til vegsauka (kāˈβōδ ~ כָּבוֹד:   lə-χāˈβōδ   û-lə-θiφˈʔārɛθ,   לְכָבוֹד, וּלְתִפְאָרֶת) og prýði: faràs vestudires sagrades per a l'Aaron, el teu germà, per a honor i ornament seu (BMonts. = honor;   BInterc. = glòria; BEvang. = honor)
Upphef þig eigi með að niðurlægja föður þinn, þér er ei vegsauki (ἡ δόξα -όξης:   οὐ γάρ ἐστίν σοι δόξα πατρὸς ἀτιμία) að vansæmd hans: no t'exalcis rebaixant (humiliant) ton pare: del seu deshonor no te'n resultarà cap prestigi (BMonts. = glòria;   BInterc. = motiu de glòria; BEvang. = )
ávallt finnur þú eitthvað að við mig (μοι ἐπιπλήσσεις ἀγορῇσιν), þegar eg legg til nokkur heilræði (ἐσθλὰ φραζομένῳ); því engan veginn sæmir þeim, sem undirgefinn er (δῆμον ἐόντα), að mæla hégóma (παρὲξ ἀγορευέμεν), hvorki á ráðstefnu, né í her (ἐν πολέμῳ), heldur að tala það jafnan, er þér sé vegsauki (τὸ κράτος -άτεος:   σὸν δὲ κράτος αἰὲν ἀέξειν) í: sempre em retreus alguna cosa [a les assemblees] quan [hi] proposo alguns bons consells, car no tany gens al subordinat de parlar frivolitats ni a l'assemblea ni a l'exèrcit, sinó de dir sempre allò en què hi hagi per a tu un increment del teu honor

veg·semd <f. -semdar, -semdir>:
glòria f, honor m,f
◊ maðurinn í vegsemd (ʝəˈqār ~ יְקָר:   ʔāˈδām   ˈb-īqār,   אָדָם בִּיקָר), en hyggindalaus, verður jafn skepnunum sem farast: l'home [que és] en honor, però sense intel·ligència, serà com el bestiar que mor [i ja no se'n parla més]

veg·skáli <m. -skála, -skálar>:
1. <GENfals túnel
2. (við gangamunnaembocadura f [de túnel] (a les boques de túnel)

veg·slóði <m. -slóða, -slóðar>:
pista f, camí no asfaltat, via no asfaltada

<eða ritm. vegs·munir <m.pl -muna>:
1. (heiðurhonor m,f (honra)
en nú skaltú ekki fara að mannvirðingum ([αἰδόμενος -ένη -όμενον]:   μηδὲ σύ γ᾽ αἰδόμενος σῇσι φρεσὶ τὸν μὲν ἀρείω καλλείπειν); þú skalt ekki ganga fram hjá þeim, sem hraustari (τὸν ... ἀρείω) er, og ekki líta á ættgöfgina (ἐς γενεὴν ὁρόων), né fyrir vegsmuna sakir (ἡ αἰδώς -οῦς:   αἰδοῖ εἴκων) taka til fylgdar (ὀπάσσεαι) þér þann, sem síður er að hreysti búinn, enn þótt hann sé konungbornari (μηδ᾽ εἰ βασιλεύτερός ἐστιν)però tu, no facis ara accepció de persones: no ignoris pas el qui és més valent ni tinguis en compte la noblesa del llinatge ni prenguis en el teu seguici per motius de l'honor (per respecte o consideració [a la seva noblesa]) el qui estigui menys dotat per al valor ni encara que sigui d'un llinatge més reial
2. (orðstír, frægðglòria f (fama, renom)
Þeir voru hvorirtveggju, sem ráðvönd (ἀληθής) spunakona (γυνὴ χερνῆτις), er heldur á metinu (σταθμὸν) og ullinni (εἴριον), og jafnar svo niður, að jafnþungt verður á hvorri skálinni, svo hún fái lítilfjörleg (ἀεικέα) vinnulaun handa börnum sínum: svo hélzt bardaginn og orustan jöfn milli þeirra, áður en Seifur veitti Hektori Príamssyni vegsmuninn (τὸ κῦδος -ύδεος (-ύδους):   πρίν γ᾽ ὅτε δὴ Ζεὺς κῦδος ὑπέρτερον Ἕκτορι δῶκε ǁ Πριαμίδῃ), þá hann hljóp fyrstur upp á garð (τεῖχος) Akkea: tots dos eren com una filadora honesta que té el pes i la llana i els reparteix de tal manera que cada plateret de la balança pesi igual, a fi d'obtenir un salari insignificant per als seus fills: així també es mantenien equilibrats entre ells el combat i la batalla, fins que en Zeus va concedir a l'Hèctor, fill d'en Príam la glòria quan va saltar el primer la muralla dels aqueus
Trójumenn sóktu nú að skipunum, líkir hráætum (ὠμοφάγοισι) ljónum og ráku (ἐτέλειον) erindi (ἐφετμάς) Seifs, er ávallt vakti upp stóran hugmóð (μένος) í brjósti þeirra, en bældi niður (θέλγε) hug (θυμὸν) Argverja og svipti (ἀπαίνυτο) þá fremd og frama (κῦδος), en æsti hina upp (ὀρόθυνεν); því hann vildi veita Hektori Príamssyni þann vegsmun (τὸ κῦδος -ύδεος (-ύδους):   Ἕκτορι γάρ οἱ θυμὸς ἐβούλετο κῦδος ὀρέξαι ǁ Πριαμίδῃ), að kveikja í hinum stafnbognu (κορωνίσι) skipum með óþrotlegum (ἀκάματον) surtaloga (θεσπιδαὲς πῦρ), og ætlaði þannig að uppfylla hina óhamingjusamlegu (ἐξαίσιον) bæn Þetisar: els troians llavors varen atacar les naus talment lleons menjadors de carn crua i acompliren l'encàrrec (les ordres) d'en Zeus, el qual despertava sempre en llur pit un gran coratge, però estovava el cor dels argius, als quals llevava (negava) renom i fama, però enardia aquells (els teucres), car volia donar la glòria a l'Hèctor Priàmida de calar foc les naus de proa corbada amb un foc violent inesgotable (infatigable), volent així acomplir la funesta pregària de la Tetis

veg·stika <f. -stiku, -stikur. Gen. pl.: -stika o: -stikna>:
[pal m] delineador m (balisa viària, proveïda de catadiòptrics, que se situa a la vora d'una carretera i serveix per marcar-ne o delimitar-ne els límits)

veg·stjarna <f. -stjörnu, -stjörnur. Gen. pl.: -stjarna>:
estel m que il·lumina el camí d'algú

veg·stæði <n. -stæðis, -stæði>:
traçat m de carretera

veg·sömun <f. -sömunar, no comptable>:
glorificació f, exalçament m, lloança f

vegs·ummerki <n.pl -ummerkja>:
traces f.pl, rastres f.pl (signes o senyals que indiquen que s'ha fet una acció o un fet normalment dolents, que s'és comès un crim etc.) (verksummerki)
♦ vegsummerki e-s (o: um e-ð)traces (o: senyals) de...
♦ afmá öll vegsummerki: esborrar totes les traces
innbrotsþjófurinn afmáði öll vegsummerki: el lladre va esborrar totes les traces
♦ sjá vegsummerki að <+ ind.>veure (o: sotja) d'una cosa<+ ind.>
en er Dufþakur karl kom út um daginn og sá vegsummerki að í burtu voru hey hans bæði en það eina eftir er vettugi var nýtt og þó eigi vel að unnið, sá hann og hvar Ormur gekk úr garði og bar heykleggjana báða, þótti honum mikil furða í hversu stóra byrði Ormur gat borið: el vell Dufþakur, durant el dia, va sortir a fora i va veure traces que el seu fenc havia desaparegut i que l'únic que hom n'havia deixat no es podia aprofitar per res i que no s'hi podia fer res, també va veure per on l'Ormur sortia del garður traginant els dos kleggjar de fenc, i va quedar molt astorat que l'Ormur pogués traginar unes càrregues tan grans (vocabulari: #1. vegsummerki, verksummerki: Cf. en Baetke 19874, pàg. 675: þeir sá verks (auch vegs) ummerki sie sahen die Spuren des Geschehenen; #2. vettugi: En Baetke 19874, pàg. 755, escriu aquest mot sempre com a: vættugi; #3. vinna að: Cf. en Baetke 19874, pàg. 744: ekki munu þér fá at unnit svá búit   ihr werdet nichts ausrichten können bei solcher Lage der Dinge. És a dir, només havia quedat el fenc que, per trobar-se fet malbé, no tenia cap utilitat per a l'alimentació de les ovelles; )
en í annan stað ríða þeir Þorgils á völlinn og til búðar hans og sjá þar vegs of merki (per vegsummerki?). Margir bjóða honum sínar búðir að tjalda en Þorgils neitti því og vildi ekki annað en láta gera upp búð sína. Og þá gekk að Sæmundur hinn fróði með nakkverja menn og var tekið til að gera upp búðina of aftaninn og varð lokið fyrir óttusöng öllu starfinu (SS I, cap. 34, pàg. 42): però, per l'altra banda, en Þorgils i els seus varen cavalcar cap a la plana i[, travessant-la] feren cap a la seva barraca on veieren les traces de la destrossa. Molts li oferiren llurs barraques perquè hi acampessin però en Þorgils ho va refusar i no va voler res més que fer refer la seva barraca. I llavors en Sæmundur l'erudit hi anà amb alguns homes i [tots ells] escometeren la tasca de reconstruir la barraca aquell vespre i acabaren tota la feina abans de matines
en um kveldið er Þorleifur kom heim og ætlaði að vitja manna sinna sem hann gerði sá hann vegsummerki hversu við hans félaga hafði farið verið og þóttist vita að Hákon jarl mundi þessu vonda verki valdið hafa og spyr nú eftir þessum tíðindum glögglega: i aquell vespre, quan en Þorleifur va tornar a al vaixell amb la intenció de visitar els seus homes com solia fer, va veure les traces de la destrossa i la manera com s'havia tractat els seus companys i va creure endevinar que devia haver estat el iarl Hákon qui havia fet fer aquella mala obra i llavors va demanar què havia passat exactament
en eftir afliðið kvæðið minnkaði myrkrið og gerði bjart í höllinni. Jarl raknaði við og fann að honum hafði nær gengið níðið. Sá þá og vegsummerki að af var rotnað skegg allt af jarli og hárið öðrum megin reikar og kom aldrei upp síðan. Nú lætur jarl ræsta höllina og eru hinu dauðu út bornir. Þykist hann nú vita að þetta mun Þorleifur verið hafa en karl engi annar og mun launað þykjast hafa honum mannalát og fjártjón. Liggur jarl nú í þessum meinlætum allan þenna vetur og mikið af sumrinu: i un cop acabat el poema, la fosca va minvar i es va fer clar dins la höll. El iarl va retornar [després d'haver perdut la consciència] i va constatar que el níð l'havia tocat d'a prop. Llavors també va veure les traces d'aquell acte en el fet que tota la barba del iarl estava podrida així com els cabells d'una banda de la clenxa i mai més no li varen tornar a sortir. Tot seguit el iarl va fer netejar la höll i en tragueren els morts. Llavors va creure endevinar que el causant de tot allò no devia haver estat cap altre més que en Þorleifur i que[, d'aquesta manera,] li devia haver fet pagar la pèrdua dels seus homes i cabal [a mans del iarl]. El iarl va fer llit a causa d'aquests mals tot aquell hivern i gran part de l'estiu [següent]
síðan gengur hann út úr skálanum, grunar þá hvað Þorstein mun dvelja, gengur nú þar til er hann kemur að skálanum, sér nú vegsummerki að þar liggja tvö flögð drepin en Þorstein sér hann hvergi, þykir nú ugglegt að hann muni í nokkurum nauðum staddur vera, heitir nú á skapara himins og jarðar að taka við þeirri trú sem Ólafur konungur boðar ef hann fyndi á þeirri nátt Þorstein félaga sinn lífs og heilan, gengur síðan inn í skálann og kemur þar að sem þau Skjaldvör og Þorsteinn liggja, spyr þá hvort Þorsteinn megi nokkuð mæla. En hann segir það eigi trauða, biður hann hjálpa þá til. Styrkár tekur þá til Skjaldvarar og dregur hana af ofan. Þorsteinn stendur upp brátt og er stirðnaður mjög af öllu saman, umfangi því er hann hafði átt við flögðin og faðmlögum Skjaldvarar. Brjóta þeir þá Skjaldvör kerlingu á háls og gekk þeim það hið treglegasta því að hún var harðla hálsdigur. Segir Þorsteinn nú Styrkári allt frá ferðum sínum: tot seguit va sortir de l'skáli. Sospitava què devia haver retardat en Þorsteinn. Llavors va caminar fins arribar a l'skáli, llavors va veure les traces del que havia passat: que hi havia estesos morts dos flagðs però no va veure per enlloc en Þosteinn. Llavors va témer que devia trobar-se en algun destret, llavors va fer la promesa al creador del cel i de la terra que prendria la fe que predicava el rei Olau si aquella nit trobava en Þorsteinn, el seu company, sa i estalvi. Tot seguit va entrar dins l'skáli i va arribar a l'indret on jeien la Skjaldvör i en Þorsteinn. Llavors va preguntar si en Þorsteinn estava en condicions de parlar i en Þorsteinn li va dir que no hi havia res que ho impedís i li va pregar que l'ajudés. L'Styrkár llavors va agafar la Skjaldvör i la va estirar de damunt en Þorsteinn. En Þorsteinn llavors es va posar dret de seguida. Tenia el cos tot enravenat de tot plegat, la lluita que havia mantingut amb les flagðs i l'estreta de la Skjaldvör. Llavors varen trencar el coll a la vella Skjaldvör, la qual cosa els va resultar molt mala de fer perquè ella tenia un coll molt gruixut. En Þorsteinn, després, li va contar a l'Styrkár tots els detalls dels seus viatges

veg·tollur <m. -tolls, -tollar>:
peatge m

veg·tylla <f. -tyllu, -tyllur. Gen. pl.: -tyllna o: -tylla>:
honors m.f.pl
♦ heita e-m vegtyllum: prometre [glòria i] honors a algú
♦ hljóta miklar vegtyllur: rebre grans honors
♦ sækjast eftir vegtyllum: aspirar a [glòria i] honors
♦ veita e-m vegtyllu: concedir [glòria i] honor a algú, distingir algú

vegu:
ac. pl. arcaic de → vegur “camí; carretera”. Continua emprant-se literàriament i en sintagmes fixos com ara á báða ~ marga ~ tvo ~ þrjá ýmsu vegu, miðja vegu etc. 

vegur <m. vegs (o: vegar), vegir. Ac. pl.: vegi o: <eða ritm.vegu>:
1. <GENcamí m
þyrnar, snörur, eru á vegi (ˈdɛrɛχ ~ דֶּרֶךְ:   t͡sinˈnīm   paˈħīm   bə-ˈδɛrɛχ   ʕiqˈqēʃ,   צִנִּים פַּחִים, בְּדֶרֶךְ עִקֵּשׁ) hins undirförula, sá sem varðveitir líf sitt, kemur ekki nærri þeim: espines i paranys hi ha al camí del garneu, el qui guarda la seva vida, no s'hi acosta
ég er vegurinn (ἡ ὁδός -οῦ:   ἐγώ εἰμι ἡ ὁδὸς καὶ ἡ ἀλήθεια καὶ ἡ ζωή), sannleikurinn og lífið: jo sóc el camí, la veritat i la vida
þá segir Gunnhildur: "Vér skulum þá fara allt annan veg með voru ráði, gera oss minna fyrir. Haraldur og Erlingur skulu sitja í haust á Norð-Mæri. Mun eg og fara með yður. Skulum vér þá öll saman freista hvað að sýslist": aleshores la Gunnhildur va dir: “Llavors haurem de seguir una altra tàctica (lit.: haurem d'enfilar un altre camí) i moderar-nos en els nostros esforços. Vosaltres dos, Haraldur i Erlingur, passareu la tardor a Norð-Mæri, i jo us hi acompanyaré. Després tots nosaltres plegats intentarem el que s'hi pugui fer” (vocabulari: #1. vegur: Cf. Baetke 19874, pàg. 708: vér skulum fara alt annan veg með váru ráði   wir wollen einen anderen Weg einschlagen, uns etwas anderes vornehmen; #2. gera sér minni fyrir: Cf. Baetke 19874, pàg. 192: gera sér mikit fyrir viele Umstände, große Mühe machen; #3. sýsla: Cf. Baetke 19874, pàg. 632: freista hvat at sýslisk versuchen, was sich tun läßt)
Þórir sagði að skjótur væri vegur með þeim að þeir skyldu bíða alþingis og hafa það er lögmanni sýndist réttast. Skildu þeir með því að þar stóð á illu einu með Þóri og Þorbirni öngli: en Þórir li va dir que per a ells el camí més ràpid (=el millor [que podien fer]) era esperar fins a la celebració de l'Alþingi i acceptar allò que el lög[sögu]maður (recitador de la llei) considerés el més conforme a dret. Després d'això es varen separar i ho varen fer amb les coses estant molt malament entre en Þórir i en Þorbjörn öngull (‘Ham’)
en er þeir hugðu þar að kemur maður fram á virkið. Sá var mikill vexti. Hann heilsar Gunnari og hann tók kveðju hans. Kenna þeir að þar var Refur. Hann spyr hvert þeir ætluðu að fara. Bárður svarar: "Ekki lengra fram á veg": i mentre se l'estaven mirant (l'estaven examinant), un home va guaitar en aquella fortificació. Era un home de gran estatura. Va saludar en Gunnar i aquest li va contestar la salutació. Ells el varen reconèixer: era en Refur. En Refur els va preguntar on feien comptes d'anar. En Bárður li va respondre: “No volem anar més enllà en el nostre camí (és a dir, ja hem arribat a la fi del nostre viatge)”
ok þat bersk at, sem áðr hefir ætlat konungrinn, at einsaman er stǫdd Odila í húsi nǫkkuru, ok fyrr en hana varir, kemr þar Erminrekr konungr einn saman leyniliga, ok hann segir henni, at hann vill hafa hennar vilja, sem hann hefir áðr fyrir ætlat opt. En hon vill þat víst eigi, ok þó þorir hon eigi annan veg vera láta en konungr vill, ok hann gerir svá sem hann hefir áðr ætlat, at hann á lag við hana, ok áðr brýzk hon við, svá at í sundr rifnuðu hennar klæði, ok fær hon harðleikit fyrir aðra sǫk. Nú gengr hann á brott, en hún annan vegi va succeir tal i com el rei havia planejat abans, que l'Odila s'estava tota sola dins una casa i, abans que no s'ho pogués preveure (= sense esperar-s'ho, quan no s'ho esperava) el rei Erminrekr s'hi va presentar en secret i totsol i li digué que volia tenir plaer d'ella (=que volia jeure amb ella), tal i com fins llavors sovint n'havia tingut la intenció. Ella, emperò, ben cert que no ho volia, però, tot i així, no va gosar fer d'una altra manera de com volia el rei (=no va gosar oposar-se als desigs del rei), de manera que ell va satisfer les seves intencions i va jeure amb ella, però, abans, ella s'hi va resistir de manera que els seus vestits s'esquinçaren, de manera que, abans de l'altre greuge, fou maltractada. Després, ell se n'anà d'allà i ella prengué un altre camí (vocabulari: #1. vili: Cf. en Baetke 19874, pàg. 738: <...> 3. Vergnügen, (körperliches) Verlangen, (fleischliche) Lust, Wollust: fremja vilja sín við konu, hafa vilja konu   seinen Willen, seine Lust mit einer Frau haben; #2. brjótask við e-u: Cf. en Baetke 19874, pàg. 70: brjótask við e-u   sich einer Sache widersetzen, sich gegen etwas sträuben; #3. harðleikinn: Cf. en Baetke 19874, pàg. 233: fá harðleikit (af e-m)   hart, roh behandelt werden, übel zugerichtet werden (bes. beim Spiel); #4. fyrir aðra sǫk: fyrir aquí amb valor temporal: abans de; )
Arinbjörn mælti: "Eg fylgi hingað þeim manni, er kominn er um langan veg að sækja yður heim og sættast við yður; er yður það vegur mikill, herra, er óvinir yðrir fara sjálfviljandi af öðrum löndum og þykjast eigi mega bera reiði yðra, þó að þér séuð hvergi nær. Láttu þér nú verða höfðinglega við þenna mann; lát hann fá af þér sætt góða fyrir það, er hann hefir gert veg þinn svo mikinn, sem nú má sjá, farið yfir mörg höf og torleiði heiman frá búum sínum; bar honum enga nauðsyn til þessar farar nema góðvilji við yður": l’Arinbjörn li va dir: “he acompanyat fins aquí un home que ha fet un llarg camí per a venir a visitar-vos i reconciliar-se amb vós. És un gran honor per vós, senyor, que els vostres enemics vinguin per pròpia voluntat d'altres països [per presentar-se davant vós] i [ho facin] creient que no poden continuar suportant la vorstra ira encara que vós no us trobeu enlloc de llur proximitat. Comporteu-vos ara amb aquest home com es tany a un cabdill i feu que rebi un bon arranjament pel fet que hagi fet acréixer tant el vostre honor, tal i com ara es pot veure, travessant vastes mars i camins impracticables per arribar fins aquí des de casa seva, des de la seva llar; no tenia cap altra necessitat de fer aquest viatge més que la que li dictava la seva benvolença envers vós”
♦ á förnum vegi: [estant] de camí, pel camí
vér óxum í Eyjafirði og var það mælt að það lið væri efnilegt. Eg fékk og þann kost er bestur þótti vera, Gró dóttur Gissurar biskups. En það var mælt að hún gerði mig eigi einhlítan. Það þótti mér illa er það var mælt og tilraunir voru gervar og gengu þær vel en eigi að síður þótti mér illur orðrómur sá er á lagðist og fyrir það lagði eg fjandskap á manninn. Og eitt sinn er við hittumst á förnum vegi þá veitti eg honum tilræði en hann rann undir höggið og varð eg undir. Síðan brá hann knífi og stakk í auga mér og missti eg sýnar að auganu. Þá lét hann Guðmundur Grímsson mig upp standa. Og var það nakkvað með ólíkindum að því sem mér þótti. Eg hafði tvö megin hans enda þótti mér vera mundu slíkur mun okkar í öðru. Og þess vildi eg greypilega hefna með frænda afla og gera manninn sekjan og bjuggum vér mál til. Og þó urðu nakkverjir aflamenn til að veita honum að málunum og ónýttust mín mál. Nú má og vera að til [p. 43] verði nakkverjir að veita Þorgilsi þó að þín mál séu réttlegri. Og þá er svo var komið þá buðu þeir fé fyrir málið. Þá hugði eg að hvað mér hafði að borist eða hversu allt hafði tekist þunglega og neitti eg fébótunum. Og sá eg þá að það eitt var hjálpráðið til að skjóta málinu á guðs miskunn því að allt tókst þá áður öðru þunglegar til mannvirðingar of mitt ráð. Fann eg þá það og sá [ofurkapp og] metnað Möðruvellinga er manninum fylgdu, alls eg hugði þá að mannvirðinginni, að ekki mundu þær bætur fyrir koma er mundi að sæmd verða. Gerði eg þá fyrir guðs sakir að gefa honum upp allt málið. Vissi eg að þá mundi eg það fyrir taka er mér væri haldkvæmst og bauð eg honum til mín og var hann með mér lengi síðan. Og þá snerist þegar orðrómurinn og með virðing manna og lagðist mér síðan hver hlutur meir til gæfu og virðingar en áður. Og vænti eg og af guði að þér muni svo fara og haf nú af tali mínu það er þér þykir nýtanda,“ sagði Ketill (SS I, cap. 34, pàgs. 42-43): vam créixer al fiord d'Eyjafjörður i es deia que érem una colla molt prometedora. També em vaig casar amb la qui es considerava que era el millor partit, la Gró, la filla del bisbe Gissur. Però la gent deien que no m'era fidel. Em desagradava el que es deia, i es varen fer intents [de trobar-ne alguna prova], i aquests intents no varen donar el fruit esperat, però, tanmateix, el rumor que circulava em desplaïa, i per així es va emparar de mi l'odi contra l'home [amb qui es deia que s'entenia la meva dona]. I un dia que ens vam trobar pel camí, el vaig atacar a mà armada, però ell va esquivar el cop [d'espasa] i jo vaig caure sota el seu cos. Llavors va desembeinar (brandar) el seu ganivet i el me va clavar a l'ull de manera que vaig perdre la vista en aquell ull. Però aquest home, en Guðmundur Grímsson, em va ajudar a posar-me dret. I en tot això, i pel que em semblava, hi havia quelcom d'inversemblant [perquè] jo tenia el doble de força que ell i, a més, em semblava que en totes les altres coses hi devia haver la mateixa diferència entre nosaltres dos. I vaig voler venjar-ho amb el màxim rigor amb l'ajuda dels meus parents i fer que aquest home fos declarat proscrit i a tal fi vam preparar el procés contra ell. I tanmateix, hi hagué uns homes poderosos disposats a ajudar-lo en el judici (procés) que tombaren la meva demanda. Ara, per ventura també n'hi haurà alguns disposats a prestar ajut al Þorgils, per més que la teva causa sigui més justa que no la seva. I quan es va arribar a aquest punt, varen oferir pagar una compensació en metàl·lic per aquest afer (causa, fet). Aleshores vaig pensar en el que m'havia passat i com de malament m'havia sortit tot i vaig rebutjar la compensació en metàl·lic [que m'oferien]. I aleshores vaig veure que només hi havia una única possibilitat de sortir-me'n i que era posar el plet en les mans de la misericòrdia divina, perquè fins aleshores i pel que fa a la meva situació, tot sempre havia acabat en major menyscapte per al meu bon nom. Aleshores [també] vaig veure la prepotència i l'ambició dels Möðruvellingar (els habitants dels Möðruvellir) que m'acompanyaven (és a dir, vaig veure tota la prepotència i l'ambició que jo tenia per ésser un ‘modruval·lès’), ja que pensava del meu bon nom personal que no es trobaria una compensació tal que acreixés el meu honor. I fou així, per l'amor de Déu, com aleshores vaig posar en les seves mans tot el plet (aquí potser millor: vaig renunciar a les meves pretensions a favor d'en Guðmundur, vaig renunciar al plet a favor d'ell). Jo sabia que, fent-ho així, obtindria el que em seria més profitós, i el vaig convidar a casa meva, i ell s'hi va quedar molt de temps després d'això. I llavors, de sobte, els rumors i, amb ells, els judicis de la gent, es varen capgirar i, de llavors ençà, tot el que emprenia va prendre un caire que acreixia la meva bona sort i el meu prestigi [molt] més que abans. I també espero de Déu (és a dir, també espero que Déu vulgui...) que a vosaltres us vagi igual [de bé]. I ara, treu del que t'acabo de contar allò que consideris útil", va dir en Ketill [al Hafliði] (vocabulari: #1. gefa upp: Jo entenc que aquest honum es refereix a Déu, però el context sembla voler que s'entengui que es refereix al Guðmundur Grímsson, ja que, altrament, es fa molt mal d'entendre el que segueix a continuació: el plet s'esvaneix i en Ketill convida en Guðmundur a estar-se a casa seva com a hoste)
♦ á vegum e-s: <LOC FIGsota els auspicis de, sota el patrocini de
♦ fara rétta vegu: <LOC FIGseguir el camí dret, anar amb rectitud (o: sinceritat)  
♦ fara villur ~ vill ~ villt vegar (o: vega)<LOC GEN & FIGesgarriar-se (o: perdre's)  
hann tók í hönd sér heslistöng og gekk á bergsnös nokkura, þá er vissi til lands inn; þá tók hann hrosshöfuð og setti upp á stöngina. Síðan veitti hann formála og mælti svo: "Hér set eg upp níðstöng, og sný eg þessu níði á hönd Eiríki konungi og Gunnhildi drottningu" - hann sneri hrosshöfðinu inn á land - "sný eg þessu níði á landvættir þær, er land þetta byggja, svo að allar fari þær villar vega, engi hendi né hitti sitt inni, fyrr en þær reka Eirík konung og Gunnhildi úr landi": llavors va agafar una branca d'avellaner i se'n va anar fins a la punta d'un penyal [que hi havia en aquella illa i que entrava dins la mar i] que mirava cap a terra ferma. Llavors, va agafar el cap d'un cavall i el va clavar a la branca d'avellaner. Fet això, va pronunciar una pregària d'imprecació que feia així: “Aquí dreço aquesta branca d'escarn i maledicció i adreço aquest nid al rei Eiric i a la reina Gunhilda”, –[i havent-ho dit,] va girar el cap de cavall per manera que mirés cap a terra ferma [i va prosseguir tot dient]– “i ara adreço aquest nid contra tots els esperits protectors que habiten aquesta terra perquè es perdin i no puguin tornar a casa seva per més que en cerquin el camí fins que no hagin foragitat el rei Eiric i la reina Gunhilda d'aquestes terres!”
♦ færa allt á betri veg: <LOC FIGagafar-s'ho tot pel millor cantó, interpretar-ho tot de la millor manera (per a bé, d'una manera optimista)
♦ færa allt á verri veg: <LOC FIGveure-ho tot negre (ésser molt negatiu o pessimista, veure-ho tot de la pitjor manera possible)
♦ koma e-u til vegar (o: til leiðar)<LOC FIGendegar una cosa, aconseguir [fer] una cosa
♦ koma í veg fyrir e-ð: <LOC FIGimpedir una cosa
♦ koma í veg fyrir að <+ subj.>impedir que <+ subj.>
♦ leggja orð hans út á verri (o: versta) veg: <LOC FIGinterpretar (o: entendre) les seves paraules de la pitjor manera [possible] (és a dir, entenent-les totalment erròniament, de manera oposada a la manera com ho hauria de fer)
♦ [á] miðja vegu (o: vega)a mitjan camí
það er sagt einn tíma að Gísli ræðst í ferð með þeim Bárði og Þorkatli. Hann fór á miðja vega til Grannaskeiðs, svo heitir þar er Bárður bjó, og þá er minnst von var heggur Gísli Bárð banahögg. Þorkell reiddist og kvað Gísla illa gert hafa en Gísli bað bróður sinn sefast, "og skiptum við sverðum og haf þú það sem betur bítur;" hann brá á glens við hann: es conta que un dia en Gísli fa fer un viatge amb en Bárður i en Þorketill. Va arribar fins a mitjan camí de Grannaskeið (és a dir, quan es trobaven a mitjan camí del mas d'en Bárður), i, en el moment menys esperat, en Gísli va assestar al Bárður un cop mortal. En Þorketill es va posar furiós i va dir que en Gísli havia fet malament, però en Gísli va pregar al seu germà que es calmés, i “baratem-nos les espases i queda't amb la que talli millor” i començà a fer broma amb ell
♦ miðja vegu [á] milli e-s og e-s: a mitjan camí entre X i Y
♦ mætast miðja vega (o: mætast á miðri leið)<LOC FIG‘trobar-se a mitjan camí’, arribar a un compromís
♦ renna yfir veg ~ vegi: <LOCinundar un camí ~ els camins (l'aigua durant una inundació)
♦ ryðja e-m ~ e-u burt úr vegi: <LOC FIGdesempallegar-se (o: desfer-se) d'algú ~ d'una cosa, llevar d'enmig algú ~ una cosa, <LIT> deseixir-se d'algú ~ d'una cosa
♦ segja  (o: vísa) e-m til vegar: <LOCmostrar (o: indicar) el camí a algú
♦ spyrja til vegar: <LOCpreguntar pel camí
♦ e-m tekst einhvern veg til: <LOC FIGa algú una cosa li va d'una manera o altra
♦ um farinn veg: pel camí, [estant] de camí
og litlu síðar kom þar Hallur um farinn veg og stefndi ofan til Márskeldu en húskarlar Helga prests slógust á leið við honum. En er þeir komu út úr garði kom Gjafvaldur eftir þeim og hjó þegar til Halls. Það kom á öxlina hægri og renndi ofan eftir armleggnum mjög að olboga. Varð það mikið sár. Gjafvaldur tók þá á rás og létti eigi fyrr en hann kom í Hvamm (SS I, cap. 55, pàg. 66): i poc després, en Hallur [Þjóðólfsson], fent aquell camí, hi va passar, i d'allà va prendre cap a Márskelda. Els missatges d'en Helgi, el prevere, se li ajuntaren per fer el mateix camí amb ell, però quan ja sortien del garður, la tanca del mas, en Gjafvaldur va córrer cap a ells i en atènyer-los, va colpir immediatament en Hallur. El cop li va endevinar l'espatlla dreta i li va baixar pel braç gairebé fins al colze. Era una ferida greu. En Gjafvaldur aleshores es va posar a córrer i no va afluixar la seva carrera fins que va haver arribat a Hvammur
♦ varna e-m vegarins: <LOCbarrar (o: impedir) el pas a algú
♦ vera á þann veginn að gera e-ð: <LOC FIGestar a punt de fer una cosa, <LIT> cuidar fer una cosa
♦ vera kominn vel á veg með að gera e-ð gera e-ð: <LOC FIGportar [bon] camí de fer una cosa
♦ verða á veg e-s: <LOCtopar-se [per casualitat] amb algú
♦ vegurinn er þyrnum stráður: <LOC FIGel camí é ple d'espines
♦ virða e-ð á betri veg (o: til betri vegar)<LOC FIGno prendre's malament una cosa, prendres positivament una cosa (considerar-la de la millor manera, d'una manera optimista)
♦ víðs vegar: arreu, una mica per tot, [escampat] per aquí i per allà
♦ víkja úr vegi [fyrir e-m]: <LOCapartar-se (o: decantar-se) [de davant algú] (fer-se a un costat per deixar passar algú altre)
♦ vísa (o: segja) e-m til vegar: <LOCmostrar (o: indicar) el camí a algú
2. (þjóðvegur, hringvegur, aðalvegurcarretera f (camí espaiós que uneix nuclis de població)
3. (árfarvegurllera f, mare f (de corrent d'aigua)
at ǫðrum degi hófu þeir sína orrostu ok bǫrðusk allan þann dag ok fóru at kveldi í herbúðir sínar. Þeir bǫrðusk svá átta daga, at hǫfðingjar váru enn heilir, en engi vissi manntal, hvat margt fell. En bæði dag ok nótt dreif lið til Angantýs af ǫllum vegum, ok þá kom svá, at hann hafði eigi færa fólk en í fyrstu. Varð nú orrostan enn ákafari. Váru Húnar allákafir ok sá þá sinn kost, at sú ein var lífs ván, ef þeir sigruðusk, ok illt mundi Gota griða at biðja. Gotar vǫrðu frelsi sitt ok fóstrjǫrð fyrir Húnum, stóðu því fast, ok eggjaði hverr annan. Þá er á leið daginn, gerðu Gotar atgǫngu svá harða, at fylkingar Húna svignuðu fyrir. Ok er Angantýr sá þat, gekk hann fram ór skjaldborginni ok í ǫndverða fylking ok hafði í hendi Tyrfing ok hjó þá bæði menn ok hesta. Raufsk þá skjaldborg fyrir Húna konungum, ok skiptusk þeir brœðr hǫggum við. Þá fell Hlǫðr ok Humli konungr, ok þá brast flótti á Húnum, en Gotar drápu þá ok felldu svá mikinn val, at ár stemmdusk ok fellu ór vegum, en dalir váru fullir af hestum ok dauðum mǫnnum ok blóði: l’endemà començaren llur batalla i es bateren tot lo dia i quan es va fer de vespre cada exèrcit va tornar al seu campament. Varen estar lluitant així per espai de vuit dies ja que els respectius capitans encara eren vius i estalvis, però ningú no sabia el nombre de morts, quants de guerrers havien caigut. I tant de dia com de nit i de totes direccions (de totes bandes) li venien reforços a l'Angantýr, de manera que s'esdevenia que mai no tenia menys gent que a l'inici [de la batalla]. Llavors la batalla encara va tornar més aferrissada. Els huns lluitaven amb una abrivadesa molt forta ja que veien que la seva única possibilitat de conservar llurs vides era si vencien i que seria mal de fer demanar quarter dels gots. Els gots[, per llur banda,] defensaven llur llibertat i pàtria contra els huns, per això es mantenien ferms i s'esperonaven els uns als altres. Quan el [novè] dia ja anava trabucant, els gots varen fer una escomesa tan forta que els rengles dels huns es varen rompre. I quan l'Angantýr ho va veure, va sortir de la skjaldborg, el baluard o muralla d'escuts, i es va posar al capdavant de la seva formació i duia en la mà l'espasa Tyrfingr i colpia amb ella tant als cavalls com als homes. Aleshores s'obrí bretxa a l'skjaldborg dels reis dels huns i els germans intercanviaren cops d'espasa. Aleshores van caure en Hlǫðr i el rei Humli i els rengs dels huns es varen desfer, i els gots els varen matar i feren un carnatge tan gran que els rius se n'embossaren i es desbordaren (sortiren de mare), i les valls eren plenes de cavalls i homes morts i sang
4. (hátturmanera f (mode, faisó)
eftir um vorið fer Sæmundur stefnuför í Kirkjubæ og stefnir hann Ögmundi um það að hann þóttist eigi ná réttu af honum. Heyrir Ögmundur á stefnu og Guðmundur bróðir hans. Síðan ríður Sæmundur ofan í Holt í Meðalland og tekur þar upp bú Snorra sveims svo að þar var fátt fémætt eftir. Þaðan ríður hann í Mörtungu og skiptir fé með þeim Egli og Ragnheiði. Síðan ríður hann í brott og hefir með sér fé allt það er Egill átti en segir Agli skyrhnakk að hann skal heimila eiga vist að Svínafelli þeim stundum er hann vill verið hafa. Egill tekur því mjög hvorngan veg (SS II, cap. 361, pàg. 552): a la primavera següent, en Sæmundur va anar a Kirkjubær per a procedir a fer-hi una citació judicial i hi va citar l'Ögmundur per tal com considerava que que no n'havia obtingut justícia. L'Ögmundur va sentir la citació igual que el seu germà, en Guðmundur. Un cop feta la citació en Sæmundur va baixar fins a Holt, al Meðalland, on va requisar els béns i riqueses del mas de l'Snorri sveimur (‘Trui, Truier’), de manera que hi restaren ben poques coses de valor. D'allà es va dirigir fins a Mörtunga on va repartir els diners entre l'Egill i la Ragnheiður. Després se'n va anar emportant-se'n tots els diners que pertanyien (havien tocat) a l'Egill, i digué a l'Egill skyrhnakkur (‘Batcoll de skyr’) que tindria estatge i cuina a Svínafell tot el temps que voldria. L'Egill no li va respondre ni dient-li que sí ni dient-li que no (no hi va assentir ni ho va rebutjar) (vocabulari: #1. ná réttu: Cf. en Baetke 19874, pàg. 497: ná réttu (máli) af e-m sein Recht bekommen von jemandem; #2. taka e-ð upp: Cf. en Baetke 19874, pàg. 644: taka e-t upp (fyrir e-m) etwas wegnehmen, rauben, sich etwas aneignen, etwas beschlagnahmen, einziehen; )
Þorgeir hét maður og var kallaður orri; hann bjó á Orrastöðum. Bergur hét maður og var kallaður skammfótur; hann bjó á Skammfótarmýri fyrir vestan ána. Nú tala þessir menn með sér um leikinn og þykir sinn veg hvorum þeirra og deila þeir loks úr þrætunni. Er Bergur með Berki en Þorgeir með Þorsteini og eigi lýkur þar fyrr en Bergur hleypur upp og lýstur Þorstein öxarhamarshögg og kveður hann vera ekki að manni (ɔ: að manna), segir, að hann mun að síður leika til móts við Börk, að hann kveður hann ekki skuli þora í móti að gera, þótt hann slái hann. En Þorgeir stendur þá milli þeirra og er hann til samnings og nú fær Þorsteinn eigi hefnt sín, og skiljast þeir nú að því. Fer hann nú til móður sinnar Auðbjargar og bindur hún um, því að höggið hafði komið í höfuðið, og hafði sprungið fyrir: hi havia un home que nomia Þorgeir, de malnom Orri (‘Gall de cua forcada’). Vivia a Orrastaðir. Hi havia també un home que es deia Bergir, de malnom Skammfótur (‘Cama-curt’). Vivia a Skammfótarmýri (‘Aiguamoll d'en Cama-curt’), a l'oest del riu. Aquests dos homes es varen posar a parlar del joc (durant el qual en Gísli havia compost la vísa com s'ha dit abans) i cadascun d'ells tenia la seva pròpia opinió al respecte (és a dir, sobre el joc que acabava d'acabar) i finalment s'acabaren per barallar: en Bergur estava a favor d'en Börkur i en Þorgeir a favor d'en Þorsteinn i la cosa va acabar que en Bergur va saltar cap al Þorsteinn i li va pegar un cop amb la cabota de la seva destral dient que no era gens home i proferint que jugarà contra en Börkur tan poc com que afirma que no gosarà pas enfrontar-s'hi ni tan sols pegant-li. Però en Þorgeir s'interposa entre tots dos i media entre ells, de manera que, llavors, en Þorsteinn no va poder venjar el cop que li havia pegat en Bergur, i, estant les coses així, se separaren. Aleshores en Þorsteinn es va dirigir a ca sa mare, l'Auðbjörg, la qual li va embenar el cap, ja que el cop l'hi havia endevinat i li havia fet un trenc (vocabulari: #1. vera ekki að manni: Cf. en Baetke 19874, pàg. 399: vera ekki at manna (od. manni) kein (richtiger) Mann sein; )
Gestur lætur nú búa hróf eitt mikið og draga þangað viðu mikla. Knör einn hafði brotið á fjörum Gests. Hafði hann keypt upp skipviðuna. Þessa alla viðu lætur hann færa til hrófs Refs og svo sauminn allan. Gestur átti og járn ósmíðað og lést Refur það vildu til sín taka, kveðst sjálfur vildu saum slá. Smíðartól á alla vega lét Gestur þangað bera, svo afl og kol: en Gestur llavors va fer construir una gran drassana i portar-hi molta de fusta. A les fjörur d'en Gestur s'hi havia estavellat un gran knör (nau mercant norrena) i en Gestur havia comprat tota la fusta de la nau. Va fer portar tota aquesta fusta a la drassana d'en Refur i també tots els claus de la nau. En Gestur també tenia ferro no forjat i en Refur li va dir que el se'n volia endur a ca seva, adduint que volia forjar claus ell mateix. En Gestr hi va fer portar eines de ferrer i de fuster de tota mena, i també una fornal i carbó
♦ [á] annan veg: d'una altra manera
♦ [á] einn veg: per igual, d'una única manera, [exactament] de la mateixa manera
en ef þér segið mér ekki drauminn, þá bíður yðar dómur, sem ekki verður nema á einn veg. Þér hafið komið yður saman um að fara með lygatal og skaðsemdar frammi fyrir mér, þar til er tímarnir breytast. Segið mér því drauminn, svo að ég fái skilið, að þér megið einnig segja mér þýðing hans: però si no em dieu el somni [que he tingut], us espera una sentència que no serà més que d'una única manera (que no serà més que la mateixa que ja he donat). Heu concertat entre vosaltres de fer anar paraules mentideres i nocivitats davant meu, fins que els temps canviïn. Per tant, conteu-me el meu somni er tal que jo pugui comprendre que també sou capaços (podeu) dir-me'n la interpretació
og nú gjörist svo mikið mannfall, að Atropos, ein af þrem systrum, er örlögunum stýra, fær eigi svo skjótt slitið örlagsþráðuna sem þeim þykir þurfa. Leggja systur hennar nú niður verk sitt og slíta nú allar örlagsþráðuna sem þær mega tíðast. Einn veg deyja nú ríkir sem óríkir, því að dauðinn gerir engan mannamun: llavors es va produir un carnatge tan gran que l'Àtropos, una de tres germanes que governen el destí, no aconsegueix tallar els fils del destí tan ràpidament com els sembla que cal fer-ho. Aleshores les seves dues altres germanes abandonen llur feina per tallar totes tres plegades els fils del destí tan ràpidament com poden. Poderosos i humils moren per igual (de la mateixa manera), car la mort no fa diferències entre els homes (no fa cap diferència entre els uns i els altres)
♦ [á] marga vega: de diverses maneres, de diferents maneres
♦ á tvo vegu: de dues maneres
♦ á ýmsa vegu: de diferents maneres
♦ á þennan veg: d'aquesta manera
♦ einhvern veg (o: veginn)d'alguna manera
♦ e-m tekst einhvern veg til: <LOC FIGa algú una cosa li va d'una manera o altra
♦ meira að segja einhvern veginn: d'alguna manera fins i tot
♦ engan veginn: de cap manera
♦ nokkurn veginn: #1. (meira eða minna, því nær, nærri)fins a un cert punt, si fa no fa, gairebé, d'una manera o altra (més o menys, quasi, pràcticament); #2. (tiltölulega, sæmilega, þokkalega) força, prou (bastant, considerablement)
auk ýmsra gamalla óhreininda tolldu á henni nokkurn veginn ferskir moldarblettir og ullartjáslur, og benti til þess að hann væri nýkominn úr fjárhúsi: a més a més de diverses brutícies, [la seva jaca] duia aferrades força filets de llana i taques fresques de terra, la qual cosa indicava que ell acabava de tornar de l'ovelleria
sumir álíta að fæst orð hafi minnsta ábyrgð. En hitt er mér annars nokkurn veginn sama hvað í ræðunni kann að standa, svo framarlega sem það er ekki neitt ljótt: alguns consideren que com menys paraules, menor és la responsabilitat. Per contra, a mi m'és força igual el que es pugui dir en el discurs [mortuori], sempre que no sigui res de lleig
að þessum undirbúningi loknum 1933, var mér í rauninni ekki að vanbúnaði lengur, þá var allur vandi leystur, nema sá að afla sér næðis til að sitja óáreittur við skrifborð 10—15 klukkutíma á sólarhring í nokkur ár; enda fóru ekki nema þrjú ár í að skrifa sjálfa bókina eftir að efni var nokkurn veginn fullsafnaðun cop acabats aquests preparatius a l'any 1933, en realitat ja estava del tot llest, tots els problemes s'havien resolt, excepte el de procurar-me la tranquil·litat per seure sense ésser destorbat a un escriptori durant 10-15 hores al dia durant alguns anys; finalment, no calgueren més que tres anys per a escriure el llibre en si, un cop s'hagué reunit més o menys completament el material
♦ þann veg: d'aquesta manera, així
♦ þann veg er: així estan (o: són) les coses
Þorgeir mælti: "Þann veg er þó að eg sé ekki mikill höfðingi þá mun Flosi þó annað ráð taka en ríða fyrir augu mér þar sem hann hefir drepið Njál föðurbróðir minn og sonu hans bræðrunga mína. Og er yður engi annar á ger en snúa aftur því að þér munuð hafa leitað langt um skammt fram. En segið það Kára að hann ríði hingað til mín og veri hér með mér ef hann vill. En þó að hann vilji eigi austur hingað þá mun eg annast um bú hans að Dyrhólmum ef hann vill. Segið honum og það að eg mun veita honum slíkt er eg má og ríða til alþingis með honum. Mun hann og vita það að vér bræður erum aðilar um eftirmálið. Ætlum vér og svo að ganga málinu að sektir skuli verða ef vér megum ráða og síðan mannhefndir. En eg fer af því hvergi nú með yður að eg veit að ekki mun gera og munu þeir nú vera sem varastir um sig": en Þorgeir els va dir: “Així estan les coses: Encara que jo no sigui un gran höfðingi, en Flosi prendrà una altra decisió que passar per davant els meus ulls (=se'n guardarà de passar per aquí davant) havent matat el meu oncle en Njáll i els seus fills, els meus cosins. I a vosaltres no us queda cap altre remei més que tornar-vos-en perquè haureu cercat lluny el que teníeu a prop. Però dieu al Kári que, si vol, vingui a casa meva i s'hi estigui. Si, emperò, no vol venir aquí, a l'est, si vol, tindré cura (m'ocuparé) de la seva hisenda a Dyrhólmar. Dieu-li també que l'ajudaré tot el que pugui i que aniré amb ell a l'alþingi. Ell ja deu saber també que nosaltres, germans, som competents per a incoar l'acció penal [per llur assassinat]. Tenim la intenció d'intervenir en el procés de tal manera que siguin condemnats a proscripció si podem imposar-nos (decidir) i, després, exercirem la venjança de sang contra ells. Però ara no us acompanyaré pas perquè sé que [de moment no] s'hi pot fer res [perquè] ells ara es mouran amb la màxima precaució” (vocabulari: #1. var: Cf. Baetke 19874, pàg. 702: <...> vorsichtig: vera varr um sik auf der Hut sein; )
5. (tillitiaspecte m (caire, perspectiva, punt de vista, respecte)
♦ [á] alla vega: en tot cas
♦ á marga vegu: en molts d'aspectes
6. (hlið, síðacostat m (banda)
♦ alla vega: per tots costats, pertot, en totes direccions
♦ annan veg: a l'altra banda
♦ annars vegar: d'una banda; a l'altra banda
♦ á báða vegu: a totes dues bandes, a banda i banda
♦ á hægri veg e-m (o: < á hægra veg)a la dreta d'algú
♦ á þrjá vegu: per tres bandes, per tres costats
♦ hins vegar: per altra banda, d'altra banda, per contra
♦ til hægra vegs e-m: a la dreta d'algú
7. (möguleiki, tækifæripossibilitat f (ocasió)
♦ enginn vegur er til þess: <LOC FIGno hi ha cap possibilitat de fer-ho
♦ honum eru allir vegir færir: <LOC FIGté prou possibilitats [de fer-ho]

vegur² <m. -vegs, no comptable>:
honor m,f (distinció, prerrogativa concedit a algú)
„Mig dreymdi að eg skyldi ganga inn í hús mikið og hátt en eg hefði ekki jafnmikið séð og svo miklar dyr á að það var eigi með minna móti. En er höfuð mitt var komið inn í dyrin þá nam við herðunum og gekk eigi lengra. En eg ræð þann draum svo að vegur þinn muni verða svo mikill að öll kristni mun eigi hyggja mega svo mikla virðing þína sem verða mun (SS I, cap. 149, pàg. 201): “He somniat que havia d'entrar en un casal, gran i alt, i que no n'havia vist mai abans cap de tan gran. I tenia unes portes tan grans que no ho eren en menor grau (és a dir, eren tan gran i altes com el mateix casal), i quan el meu cap va haver passat el llindar, les meves espatlles van topar amb els brancals de manera que ja no vaig poder continuar entrant-hi. I interpreto aquest somni com que la teva distinció serà tan gran que tota la cristiandat no podrà concebre un honor (una dignitat) tan gran com ho serà el teu
eg hefi jást undir meira vanda en eg sé til fær að bera og haft ekki yðvart lof til sem vera ætti. Nú vil eg biðja yður á líta af guðs hálfu sem þér eruð skyldir til að segja hvað yður er næst skapi. Vilj[p. 206]ið þér annan mann kjósa til þessa vegs og vanda er eg hefi ómaklegur undir játast þá vil eg feginn upp gefa og frá fara því að eg verð þess var af nokkurum að þetta þykjast ofmælt hafa. Og hefi eg því ráðið Sigurð Ormsson til fjárforráða með mér að menn kvíddu við fjárforráðum mínum. Nú kjósið skjótt annaðtveggja mig til eða frá sem guð kennir yður og sendið mér bréf sem fyrst — Maius, quam cui par sim, onus subii, non tuo consilio et uenia, uti fas erat, usus. Itaque uos exoratum eo, ut Dei nomine decernatis, prout indicare uobis incumbit, quod uester fert animus. Quodsi quenquam alium ad istud onus, honoremque, quem ego suscepi, eligere uelitis, libenter eundem depositurus sum; Etenim ex nonnullis percipio illos inconsulto hoc fecisse sibi uideri, quare Sigurdum Ormonis filium, oeconomum constitui, eo quod oeconomia mea in dubium ueniret. Itaque alterutrum prout Deus uobis suggeret eligite, literisque, quam primum fieri potest, missis, certiorem me reddite, utrum me, nec ne eligatis. Vale (SS I, cap. 152, pàgs. 205-206): He carregat sobre meu un deure més feixuc que el que puc suportar i no he tingut el vostre permís per fer-ho com hauria hagut d'ésser. Ara vull demanar-vos que considereu en nom de Déu -com hi esteu obligats- de dir-me quin és el vostre sincer parer al respecte. Si desitgeu d'elegir-ne un altre per a aquesta distinció i deure, que jo he carregat immerescudament sobre meu, estaré content de renunciar-hi i apartar-me'n car percebo d'alguns que consideren que això ha estat massa parlat (és a dir, el nomenament d'en Guðmundur com a bisbe electe de Hólar havia aixecat polèmica i continuava fent-ho. En Finnur Jóhannsson interpreta la frase: hoc inconsulto factum est, que, en definitiva, és la mateixa interpretació). I he pres al meu servei en Sigurður Ormsson per tal que administri amb mi [els béns del bisbat] per tal com la gent temen la meva administració (és a dir, que la meva administració dels béns del bisbat sigui imprudent). Així i doncs, elegiu ràpidament de mantenir-me en el càrrec o d'apartar-me'n, tal i com Déu millor us ensenyi, i envieu-me una carta [amb la vostra decisió] al més aviat
Arinbjörn mælti: "Eg fylgi hingað þeim manni, er kominn er um langan veg að sækja yður heim og sættast við yður; er yður það vegur mikill, herra, er óvinir yðrir fara sjálfviljandi af öðrum löndum og þykjast eigi mega bera reiði yðra, þó að þér séuð hvergi nær. Láttu þér nú verða höfðinglega við þenna mann; lát hann fá af þér sætt góða fyrir það, er hann hefir gert veg þinn svo mikinn, sem nú má sjá, farið yfir mörg höf og torleiði heiman frá búum sínum; bar honum enga nauðsyn til þessar farar nema góðvilji við yður": l’Arinbjörn li va dir: “he acompanyat fins aquí un home que ha fet un llarg camí per a venir a visitar-vos i reconciliar-se amb vós. És un gran honor per vós, senyor, que els vostres enemics vinguin per pròpia voluntat d'altres països [per presentar-se davant vós] i [ho facin] creient que no poden continuar suportant la vorstra ira encara que vós no us trobeu enlloc de llur proximitat. Comporteu-vos ara amb aquest home com es tany a un cabdill i feu que rebi un bon arranjament pel fet que hagi fet acréixer tant el vostre honor, tal i com ara es pot veure, travessant vastes mars i camins impracticables per arribar fins aquí des de casa seva, des de la seva llar; no tenia cap altra necessitat de fer aquest viatge més que la que li dictava la seva benvolença envers vós”
♦ hafa veg og valda af e-u: <LOC FIGtenir sota la seva responsabilitat
♦ komast til vegs og valda: <LOC FIGassolir honors (fama) i poder
♦ komast aftur til vegs og valda: ésser rehabilitat -ada en honor i càrrec
♦ vinna veg e-s: <LOC FIGaugmentar l'honor d'algú, contribuir [a augmentar] l'honor d'algú
HEYRI þér, brœðr inir kristnu ok feðr! Því játi ek fyrir guði ok helgum mǫnnum, at mik gleðr dýrð at vinna inum heilsamligsta Óláfi konungi Tryggvasyni ok gjarna vilda ek hans veg vinna með mínum orðum. Slíkt sama gøri þér veg Óláfi konungi, er undirrót er yðarrar hjálpar ok skírnar ok alls farnaðar, ok samnafna ins helga Óláfs konungs Haraldssonar, er þá kristni timbraði upp ok fegrði: Escolteu-me, pares i germans en el Crist! Confesso davant Déu i els sants que m'omple de goig de glorificar l'Olau Tryggvason, el rei més benèfic, i de bon grat voldria contribuir a augmentar el seu honor amb les meves paraules. Vosaltres, honoreu igualment el rei Olau, qui és l'arrel de la vostra salvació i del vostre baptisme i de tot el vostre benestar (progrés), i homònim del rei sant Olau Haraldsson, qui va edificar i embellir aquesta cristiandat (segon com interpretem þá: després d'ell)

veg·villtur, -villt, -villt <adj.>:
esgarriat -ada (extraviat, perdut)
hann getur verið mildur við fáfróða og vegvillta (πλανᾶν ~ πλανώμενος -ένη -ώμενον:   μετριοπαθεῖν δυνάμενος τοῖς ἀγνοοῦσιν καὶ πλανωμένοις) þar sem hann sjálfur er breyskur: pot ésser indulgent amb els ignorants i amb els esgarriats, ja que també ell és feble (BMonts. = els qui s'esgarrien;   BInterc. = els qui pequen per error; BEvang. = els qui van errats)

veg·vís, -vís, -víst <adj.>:
que sap trobar fàcilment el camí, que s'orienta bé

veg·vísir <m. -vísis, -vísar>:
[rètol] indicador m [de direcció], senyal m indicador de direcció

veg·öxl <f. -axlar, -axlir>:
vorera f (o: voral m) de camí o carretera

vei <n. veis, vei. Gen. pl.: veija; dat.pl.: veijum>:
ai m
♦ veiið hið fyrsta: <RELIGl'ai primer (ἡ οὐαὶ ἡ μία)
♦ veiið hið annað: <RELIGel segon ai (ἡ οὐαὶ ἡ δευτέρα)
♦ veiið hið þriðja: <RELIGel tercer ai (ἡ οὐαὶ ἡ τρίτη)

vei <interj.>:
ai!
♦ vei e-m!: ai de...!
♦ vei mér!: ai de mi!
♦ vei verði e-m: <LOCque un infortuni caigui sobre algú
þat er sagt, at Óláfr konungr var staddr norðr í Naumudali, at tveir hirðmenn konungs girndust þess at vita, hvárt þat væri satt, at þar væri trǫllagangr mikill í þeim heruðum. Ok á einni nótt fara þeir leyniliga frá skipi konungs ok ganga í náttmyrkri mjǫk lengi ok sjá síðan eld brenna fyrir sér, ok nú skunda þeir þangat. Ok er þeir nálgast eldinn, sjá þeir, at hann brann í helli ok þar sitja mǫrg trǫll, ok tǫluðu þau sín í milli. Tekr þá einn til orða, sá er þeir ætluðu, at vera myndi forráðandi þeira: „Vitu þér,“ segir hann, „at hér er kominn Óláfr konungr, til þess at hann ætlar at reka oss í brott frá eignum várum?“ Þau kváðust þat vita. „Vei verði honum. Marga illa hluti hǫfum vér þolt af honum.“ Þá mælti hǫfðingi þeira: „Segið nú þá, hvat þér hafið við ázt“: es conta que el rei Óláfr es trobava [una vegada] al Naumudalr i que dos membres de la hirð del rei desitjaven saber si era cert que hi havia molta de presència de trols en aquells districtes. I una nit van sortir d'amagat del vaixell del rei, i van caminar molt de temps en la foscor de la nit, i llavors van veure un foc encès davant ells, i cuitaren cap aquell indret. I quan es varen acostar al foc, varen veure que cremava dins una cova, dins la qual hi havia molts trols asseguts, i que parlaven entre ells. Llavors, un d'ells, aquell que ells cregueren que devia ésser llur sobirà, va prendre la paraula i digué. “Ja sabeu”, els va dir, “que el rei Ólàfr ha vingut fins aquí amb el propòsit de foragitar-nos de les nostres propietats”. Els altres li digueren que ho sabien. “Que caigui l'infortuni sobre ell (?). Hem patit moltes coses dolentes d'ell”. Aleshores, el seu cabdill els va dir: “Digueu-me, doncs, com us hi heu enfrontat?" <...> vocabulari: #1. etjask við: En Baetke 19874, pàg. 117: etjask (á) við e-n   Streit anfangen mit jemandem, feindlich vorgehen gegen jemanden; etjask við e-t   es aufnehmen, sich messen mit etwas, (an-)kämpfen gegen etwas)

veiða <veiði ~ veiðum | veiddi ~ veiddum | veitte-ð>:
1. (fiskar, krabadýrpescar una cosa (peixos, crustacis)
♦ veiða fiska: pescar peixos
♦ veiða e-ð upp úr e-m: <LOC FIGesbrinar una cosa estirant-li la llengua a algú, arrencar una cosa a algú amb enginy o engany (un secret, una cosa que ha passat i que es vol mantenir d'amagat etc.)
2. (spendýr, fuglarcaçar una cosa (mamífers, ocells)
♦ veiða dýr og fugla ~ rauðdýri ~ bráð / villibráð: caçar animals i ocells ~ un cérvol ~ una animal salvatge
♦ veiða e-n: <LOC FIGatrapar algú
Helgi prestur var frændi Þorvarðs Þorgeirssonar en þingmaður Önundar Þorkelssonar og fékk sinn mann [p. 135] hvor þeirra til að sitja í búinu að Þorgerðar og skyldu vinna fyrir búi hennar og sitja fyrir að Ingimundur væri þar ekki og veiða hann ef þeir mættu. Maður sá hét Þórarinn og kallaður ofláti er Önundur fékk fyrir. Annar maður hét Jón og var Ólafsson er kallaður var skólpa. Hann fékk Þorvarður til. Nú sátu þeir í búinu (SSI, cap. 103, pàgs. 134-135): el prevere Helgi era parent d'en Þorvarður Þorgeirsson però þingmaður de l'Önundur Þorkelsson. Cadascun d'aquests dos (o sigui, en Þorvarður Þorgeirsson i l'Önundur Þorkelsson) varen destinar un home al mas de la Þorgerður perquè hi treballessin per a ella [però alhora també perquè] vigilessin que l'Ingimundur no hi anés i[, si ho feia,] atrapar-lo si poguessin. L'home que l'Önundur hi va enviar perquè fes això es deia Þórarinn, de malnom ofláti (‘Parencer’). L'altre es deia Jón i era fill de l'Olau, de malnom skólpa (‘Esverat ?’). Aquest fou el que en Þorvarður hi va enviar. Així i doncs, aquests dos s'estaven al mas [de la Þorgerður]
nær fardögum býst herra biskup í sýslu sína til Austfjarða og ríður þangað með skyndingu en ætlar heim að Þorláksmessu því þá frétti hann að nokkuð skip mundi komið af Noregi með slíkum tíðindum sem orðin væru. Vildi hann þeim tíma spara aðgerðir við óvini kirkjunnar og tempra það eftir tilgerðum. En meðan hann var í þessari för komu Hrafni orð og bréf biskups og eirði honum ei vel. Lét hann nú stórum gífurlega og dró með sér alla sína vini og Erlend að enda það sem hann hafði hörðu heitið. Þótti honum vænt um er hann hafði veiddan hinn vildasta af yfirklerkum biskups og dregið mjög til sinnar þykkju ok vilnaðist að svo mundu fara fleiri. Harðnaði hann og í sinni þrjósku en sinnaði Þorvaldi í öllu því sem til greinar var með þeim biskupi og einkanlega um tönnina (= náhvalstönnina). Færði hann og það biskupi til mótgangs við kónginn að hann hefði [p. 864] kallast dæma af fyrrnefndum Þorvaldi fé hans. Hann segir og þá er hann vissi að biskup heitaðist að bannfæra hann: „Ekki kvíði eg við því þótt biskup blóti mér eða banni og launi mér slíku það er eg hefi hér til mjög vanfylgt konungsboðskapnum. Skal eg nú héðan af ekki hlífast við, þar sem nú er öngvu í at þyrma” (SS II, ÁSB, cap. 100, pàgs. 863-864 = BS, ÁSB, cap. 64, pàg. 768): a prop dels fardagar, el senyor bisbe es va preparar per a visitar la seva diòcesi als Austfirðir i va anar-hi [per a fer-hi la seva visita pastoral] a tota pressa amb la intenció de tornar a casa per sant Torlac (el 20 de juliol) per tal com[, mentre hi era,] va arribar al seu coneixement que havia arribat un vaixell de Noruega amb notícies del que hi havia passat. De moment volia ajornar (ajornaria) les mesures contra els enemics de l'església i disposar-les (lit.: trempar-les, moderar-les) segons el que cadascun d'ells hagués fet. I mentre el bisbe feia aquesta visita pastoral, en Hrafn va rebre la carta i les paraules del bisbe (o sigui, la carta però també el que havia dit) i no li varen plaure gens. En Hrafn llavors es va comportar de manera molt feréstega i va reunir al seu voltant tots els seus amics i l'Erlendur, per tal de dur a terme les coses dolentes que havia promès de fer. Tenia l'esperança d'haver capturat (atrapat) el més important dels arxiprestes del bisbe i d'haver-lo guanyat en gran manera per a la seva causa (d'haver-lo convençut de la rectitud de la seva forma de pensar, de la seva posiciê) i esperava que, d'aquesta manera, n'atrauria més cap a la seva causa. Es va refermar en la seva obstinació i va donar suport al Þorvaldur en tots els punts de dissensió que hi havia amb el bisbe, i sobretot quan pel que feia a la dent del narval. En Hrafn també adduïa com a prova del seu comportament hostil envers el rei que el bisbe havia afirmat que podia fer l'esmentat Þorvaldur objecte d'una sentència de confiscació dels seus béns (podia [fer] donar una sentència de confiscació dels seus béns contra el dessús-dit Þorvaldur). En Hrafn també va dir, quan va saber que el bisbe havia amenaçat d'excomunicar-lo: “No temo ni que el bisbe em maleeixi o m'excomuniqui i em faci pagar d'aquesta manera que jo fins ara hagi estat molt negligent a l'hora de seguir les ordres del rei. D'avui endavant tinc el propòsit de mostrar-me sol·líit a fer-ho, perquè ja no cal tenir consideracions per res [a l'hora de fer-ho]”
en er Gregoríus sá að letjast mundi mælti hann við Inga konung: "Svo bleðja þeir af þér, drápu minn húskarl fyrir skömmu en nú hirðmann þinn en þeir munu vilja veiða mig eða annan lendan mann, þann er þeim þykir þér mest afnám í vera, er þeir sjá að þú færist ekki að en taka þig af konungdóminum eftir það er vinir þínir eru drepnir. Nú hverngan veg sem aðrir lendir menn þínir vilja, þá vil eg eigi bíða nauthöggsins og skulum við Sigurður kaupa saman þessa nótt að því kaupi sem þá má verða. En það er bæði að þú ert illa að tekinn fyrir vanheilsu sakir enda ætla eg lítinn viljann að halda vini þína. En eg em nú albúinn að ganga til fundar við Sigurð héðan því að hér er merki mitt úti": però quan en Gregoríus va veure que seria posposat (o sigui, que no li farien cas), va parlar al rei Ingi dient-li: “Així és com et van llevant [els teus homes]: no fa gaire varen matar el meu húskarl i ara el teu hirðmaður i [d'aquí a no gaire] em caçaran (donaran caça) a mi o a qualsevol altre lendur maður que els sembli que la seva et serà la pèrdua més gran, ja que veuen [prou bé] que tu no te n'ocupes (no te'n preocupes) i, quan [tots] els teus amics hagin estat morts, ells et prendran el regne. Doncs bé, sigui quina sigui la via que els teus altres lendir menn vulguin prendre, jo no esperaré [mans plegades] que em matin com si fos un bou a l'escorxador, així que en Sigurður i jo anit passarem comptes, sigui com sigui que la cosa acabi. Tu, en canvi, d'una banda estàs molt desmillorat a causa de la teva malaltia i de l'altra, crec que la teva voluntat de mantenir els teus amics és petita. Jo, emperò, ara estic tot preparat per a marxar d'aquí a l'encontre d'en Sigurður perquè aquí fora hi ha el meu estendard”
Baglar sneru eptir ok gerðu sér þat í hug at þá myndi ekki mikit fyrir at veiða Sverri konung í bœnum er hann hafði lítit lið ok sárt: els crosses tornaren enrere imaginant-se que no seria gran cosa (que no els costaria gaire) capturar (atrapar) el rei Sverrir a la vila ja que tenia poques tropes i [molts dels homes que tenia estaven] ferits
♦ veiða e-n í gildru: enxampar algú amb un parany (o: posant-li un parany)
♦ veiða ofan af: <LOC FIGllevar el tel a la llet o l'escuma a la cervesa

veiðar <f.pl veiða>:
1. (fisk- og krabadýraveiðarpesca f (de peixos i crustacis)
♦ fara á veiðar: anar a pescar
♦ → fiskiveiðar “pesca”
2. (spendýra- og fuglaveiðarcaça f (de mamífers & ocells)
hann vaknar þann sama morgun og mælti við bræður sína: "Svo hafa mér draumar gengið sem þeir Miðfjarðar-Skeggi og Ásbjörn muni sitja um líf mitt. Mun eg nú fara frá húsi í dag og gildra til veiða nokkurra, ef færi gefst á, því að eg vil eigi lengur eiga þá báða yfir höfði mér, Ásbjörn og Skeggja. Skulum vér fara sjö saman, bræður mínir og Eyvindur og þrír menn aðrir": aquell mateix matí, quan en Þórður es va despertar, va dir als seus germans: “He tingut uns somnis en què en Miðfjarðar-Skeggi i l'Ásbjörn volien atemptar (atemptaven) contra la meva vida. Doncs bé, avui deixaré les cases i miraré de fer caure aquesta caça en un parany, si en tinc l'ocasió, perquè no vull tenir aquesta colla, l'Ásbjörn i l'Skeggi, sobre el meu cap per més temps. Serem set a marxar-hi: els meus germans i jo, l'Eyvindur, i tres més”
vildi Sverrir konungr þá enn gildra til nǫkkurra veiða í Víkinni, ef í hendr bæri: el rei Sverrir volia tornar intentar fer alguna caça a la Víkin si n'hi queia cap a les mans
♦ fara á veiðar: anar a caçar
♦ veiðar á hvölum, veiðar hvala: caça de balenes
♦ veiðar á langreyðum, veiðar langreyða: caça de rorquals comuns
♦ vera á veiðum: estar de caça, estar caçant, haver sortit de caça
♦ → dýraveiðar “caça [d'animals salvatges]”
♦ → fálkaveiðar “caça amb falcó, falconeria”
♦ → hvalveiðar “caça de balenes”
♦ → skotveiðar “caça amb escopeta”

veiðar·færi <n. -færis, -færi>:
estris m.pl de pesca, ormeigs m.pl de pesca

veiðast <veiðist ~ veiðumst | veiddist ~ veiddumst | veiðst>:
pescar-se
♦ hvernig veiðist?: com va la pesca?
♦ það veiðist vel: la pesca va bé, es captura molt de peix

veiði <f. veiðar, veiðar. Empr. hab. en pl.veiðar>:
pesca f
♦ nú ber vel í veiði: <LOC FIGtenir a mà una bona oportunitat, ésser el moment propici
Menelausi fannst nú bera vel í veiði (λαμβάνειν καιρὸν εὐφυῆ:   νομίσας δὲ ὁ Μενέλαος εἰληφέναι καιρὸν εὐφυῆ) og hnuplaði (νοσφισάμενος) hann nokkrum gullkerum úr musterinu og færði þau Androníkusi að gjöf. Nokkur önnur hafði hann selt í Týrus og borgunum þar í grennd: en Menelau llavors va pensar que tenia a mà una bona oportunitat i va robar alguns vasos d'or del temple i en féu present [d'alguns] a l'Andrònic. Alguns altres els va vendre a Tir i a les ciutats dels voltants
♦ veita e-m veiðina: <LOCdonar permís (o:  permetre) a algú de pescar [en un vedat de pesca]
[K: Nú ef annar þeirra þykist vera vanhluti við annan, þá skal sá beiða deildar þann er á ána við hann, að koma til á sjö nátta fresti], og kveðja til heimilisbúa fimm þrem nóttum áður eða meira méli, þá er næstir búa veiðistöðinni, í þeim stað er hann hefir á kveðið að þeir skulu finnast. Hann skal þá búa kveðja er næstir búa ánni eða veiðistöðinni. En þótt búar skipti eigi fleiri en þrír, og verður þó rétt. Þeir skulu skipta vikum eða smærrum, og eiga þeir að ráða er lengrum vilja skipta. Það skipti skal halda það sumar, og á þá hvor þeirra að veita öðrum mǫnnum veiðina ef vill. Eigi eiga menn að leggja net um þvera á né gera teinur í, eða gera garða eða ker, nema einn maður eigi alla ána. En hvatki sem þess er þar gert er það banni fiskför, þá verður óheilög sú umbúð, enda varðar þriggja marka útlegð við hvern þeirra er veiðina á. Rétt er manni að leggja net strandlagi í ána við það land sem hann á sjálfur (Oca cendrosa. Landbrigðisþáttur. Cap. 52, pàg. 351): [K: Posat que un d'ells consideri que surt perjudicat en comparació amb l'altre, aleshores requerirà un [nou] repartiment al qui té el riu amb ell[, i, a tal fi, li requerirà] que compareixi en el termini de set dies (nits), i tres dies (nits) o en un lapse de temps més grans abans [del nou repartiment], requerirà la presència, a l'indret que hagi fixat per a trobar-se, dels cinc veïns que visquin més a prop del lloc de pesca. Hi convocarà els veïns que visquin més a prop del riu o del lloc de pesca. I, encara que el repartiment no sigui fet més que per tres [veïns], el repartiment que facin serà a dreta llei. [Els cinc veïns convocats] repartiran l'ús del riu [entre els dos veïns que posseeixin el riu] per setmanes o per períodes de temps més petits, i els qui vulguin repartir l'ús del riu en períodes de temps més llargs, imposaran llur criteri. Aquest repartiment es mantindrà tot l'estiu, i, si volen, cadascun d'ells dos tindrà el dret d'atorgar permís a d'altres perquè hi pesquin (se sobreentén: quan li toqui a ell de pescar en el riu). Ningú no pot calar les xarxes posant-les de través al riu ni ficar-hi nanses o fer-hi una barrera (que impedeixi el pas dels peixos) o ni ficar-hi tines (que impedeixin igualment el pas dels peixos), llevat que la persona que ho faci tingui tot el riu sencer en propietat. I qualsevol cosa que s'hi faci que impedeixi el pas dels peixos, tal cosa no gaudirà d'immunitat (i per tant, serà destruïble sense conseqüències legals per a qui ho faci) i comportarà una multa de tres merkr [pagadora] a qualsevol d'ells que tingui els drets de pesca [més amunt d'on s'hagi posat la barrera o qualsevol estri que impedeixi el pas dels peixos]. És a dreta llei que un home cali les xarxes al llarg de les voreres del riu que formin part de les terres de la seva propietat
♦ → fiskiveiði “pesca”
♦ → ofveiði “sobrepesca”

veiði·aðferð <f. -aðferðar, -aðferðir>:
1. mètode m (o: tècnica f) de pesca
2. mètode m (o: tècnica f) de caça

veiði·á <f. -ár, -ár>:
riu ric en pesca

veiði·ár <n. -árs, -ár>:
1. (fisk- og krabbadýraveiðarany m de pesca (any administratiu en què es pesca o es pot pescar)
2. (spendýra- og fuglaveiðarany m de caça (any administratiu en què es caça o es pot caçar)

veiði·bann <n. -banns, no comptable>:
veda f, prohibició de caçar o pescar
♦ veiðibann á e-u: veda f d'una cosa (o: prohibició f de caçar o de pescar una cosa)
♦ veiðibann á spærlingi: veda de la mòllera noruega
♦ veiðibann á grágæs: veda de l'oca cendrosa

veiði·bjalla <f. -bjöllu, -bjöllur. Gen. pl.: -bjallna o: -bjalla>:
gavinot m (ocell Larus marinus) (svartbakur)

veiði·bráður, -bráð, -brátt <adj.>:
<FIGque es llança [massa] impetuosament contra un adversari o enemic
þá mælti Hávarður: "Nú skulum vér bera bátinn upp yfir kampinn (= malarkampinn, malarkambinn) á lónið. Vér skulum og vera fyrir ofan kampinn svo að þeir megi eigi þegar sjá oss. Verum og eigi of veiðibráðir. Hlaupi engi fyrr upp en eg segi fyrir." Var þá mjög dimmað: aleshores en Hávarður els va dir: “Portem la nostra barca fins a l'estany a través del banc de grava. Nosaltres també ens quedarem [amagats] darrere el banc de grava, de manera que ells no ens puguin veure d'entrada. Refrenem també el nostre deler per caçar: Que ningú no salti [per llançar-se sobre ells] abans que jo no ho digui”. En aquells moments ja feia fosca negra
eptir þat fara þeir suðr leið sína. Konungr gerði enn suðr fyrir skúturnar, þær er Heklungar hǫfðu átt, ok biðr þá taka vitann á Háeynni. En Birkibeinar váru veiðibráðir ok reru skjótara eptir en konungr vildi, ok varð vitakarl varr við ok skaut eldi í vitann, en þó varð ekki vart við til hins syðra vitans, þvíat Birkibeinar kómu skjótt ok tóku vitakarlinn ok brutu niðr vitann. Róa þeir suðr með landinu, þvíat þar bar skugga af fjǫllunum: després d'això, els Cames-de-beç prosseguir llur camí cap al sud. El rei [Sverrir] va fer marxar de nou al capdavant les skútur cap al sud que havien pertangut als Heklungar i els va manar que prenguessin l'alimara que hi havia a l'illa de Háey. El deler de caçar, emperò, es va emparar dels Cames-de-beç i remaren de tal manera que avançaven més ràpidament al darrere de les skúur del que volia el rei, de manera que l'home que tenia al seu càrrec l'alimara els va veure i va encendre l'alimara, però tanmateix, el foc no fou vist pels qui tenien cura de l'alimara de més al sud perquè els Cames-de-beç hi arribaren ràpidament, agafaren l'home que tenia esment de l'alimara i l'apagaren. [Després d'això, els Cames-de-beç] prosseguiren llur camí al rem cap al sud navegant arran de la costa ja que quedaven a l'ombra de les muntanyes
Páskadaginn, þá er sól var skammt farin, sá varðmenn skútur Bagla, er reru norðan fyrir Hegranes, ok stefndu til bœjarins. Varðmenn blésu ok vǫktu herinn, ráku Birkibeinar þegar af sér tjǫldin. Konungr bað þá eigi vera of veiðibráða, ok láta Bagla róa inn á Váginn. Eigi váru viðurnar lagðar á konungsskipum, ok hugðu Baglar, at kaupskip væri. En er þeir reru á Váginn, þá brá þeim ǫðru fyrir grǫn, þvíat Birkibeinar hǫfðu áðr út snúit skipum sínum, ok sezt við árar, þeystu þá [Birkibeinar] sem fastast út at þeim ǫll skipin; sá Baglar þá ok kenndu hvárttveggja, Sigrfluguna, merki Sverris konungs, ok Andvǫku, lúðr hans: el diumenge de Pasqua, poc després de la sortida del sol, els sentinelles varen veure les skútur dels Crosses que, procedents del nord, doblaven al rem el cap de Hegranes i posaven rumb cap a la vila. Els sentinelles varen tocar alarma i despertaren l'exèrcit, els Cames-de-beç desmuntaren immediatament llurs tendes. Aleshores el rei els va manar que no estiguessin massa ansiosos de llançar-se sobre llurs enemics i que deixessin que els Crosses entressin a la badia de Vágin. [Encara] no havien abaixat els mastos dels vaixells reials i els Crosses varen creure que eren vaixells mercants. I quan entraren al rem a la badia de Vágin es trobaren amb tota una altra cosa davant el nas perquè els Cames-de-beç havien girat amb anterioritat [cap a la sortida de la badia] llurs naus i estaven asseguts a llurs bancs de remer, i llançaren totes llurs naus contra els Crosses a la màxima velocitat de què eren capaços. Els Crosses aleshores varen veure i reconèixer la Sigrflugan, la bandera del rei Sverrir, i el so de l'Andvaka, el seu lúðr
♦ vera heldur veiðibráður: <LOC FIGésser força impetuós -osa, que es precipita força en el que fa
laugardaginn vildu Birkibeinar í bœinn, en konungr vildi, at þeir biði þar til, er menn væri í baðstofum, en liðsmenn váru heldr veiðibráðir ok fóru snemma í bœinn, ok var á mikit regn: dissabte de matí, els Cames-de-beç volgueren entrar a la vila, però el rei va voler que s'esperessin fins que els homes fossin als banys, però els homes de la tropa estaven força delerosos de llançar-se sobre llurs enemics i entraren [massa] aviat a la vila mentre queia una forta pluja

veiði·búnaður <m. -búnaðar, no comptable>:
equip m de pesca

veiði·byssa <f. -byssu, -byssur. Gen. pl.: -byssa o: -byssna>:
escopeta f de caça

veiði·dýr <n. -dýrs, -dýr. Empr. hab. en pl.>:
caça f (animal caçat o que hom tracta o tractarà de caçar)

veiði·eðli <n. -eðlis, no comptable>:
instint m de caça[r]

veiði·eftirlit <n. -eftirlits, no comptable>:
control m de l'activitat pesquera, control m de la pesca

veiði·fasani <m. -fasana, -fasanar>:
faisà m [de caça] (ocell Phasianus colchicus)

veiði·fálki <m. -fálka, -fálkar>:
falcó m de caça

veiði·ferð <f. -ferðar, -ferðir>:
1. (á fiskumsortida f de pesca (partida de pesca)
2. (á spendýrum og fuglumcacera f, batuda f de caça (partida de caça)
3. (í Afríkusafari m (expedició de caça a l'Àfrica)

veiði·félag <n. -félags, -félög>:
1. (fisk- og krabbadýraveiðarassociació f de pescadors (de pesca)
2. (spendýra- og fuglaveiðarsocietat f de caçadors (de caça)

veiði·floti <m. -flota, -flotar>:
flota pesquera

veiði·fluga <f. -flugu, -flugur. Gen. pl.: -flugna>:
mosca f de pesca

veiði·för <f. -farar, -farir>:
cacera f

veiði·guð <m. -guðs, -guðir>:
déu m de la caça

veiði·gyðja <f. -gyðju, -gyðjur. Gen. pl.: -gyðja>:
deessa f de la caça

veiði·gögn <n.pl -gagna>:
estris m.pl de caça i/o pesca

veiði·hár <n.pl -hára>:
bigoti m, mostatxos m.pl (Mall.), <ZOOLvibrisses f.pl (del gat i d'altres animals mamífers)

veiði·hjól <n. -hjóls, -hjól>:
rodet m de canya de pescar

veiði·hlunnindi <n.pl -hlunninda>:
dret m del propietari o de la propietària d'un terreny a augmentar els seus ingressos cobrant per caçar o pescar a les seves terres

veiði·horn <n. -horns, -horn>:
corn m de caça

veiði·hugur <m. -hugar, no comptable>:
desig m (o: ganes f.pl) de caçar
♦ vera í veiðihug: <LOChaver sortit de caça, estar de cacera

veiði·hundur <m. -hunds, -hundar>:
gos m de caça

veiði·hús <n. -húss, -hús>:
1. cabana (o: barraca) f de caçador (o: de caça)
2. cabana (o: barraca) f de pescador (o: de pesca)

veiði·kló <f. -klóar, -klær>:
magnífic pescador, magnífica pescadora (capità de pesquer que aconsegueix bones captures)

veiði·kofi <m. -kofa, -kofar>:
cabana (o: barraca) f de caçador

veiði·kort <n. -korts, -kort>:
1. permís m (fl./pl.: permisos) de pesca
2. permís m (fl./pl.: permisos) de caça

veiði·kvóti <m. -kvóta, -kvótar>:
1. (á fiskum og krabbadýrumquota f de pesca (o: de captura) (contingent màxim permès de captures per temporada de pesca)
♦ veiðikvóti fyrir loðnu: quota de pesca de capelins
2. (á spendýrum og villtum fuglumquota f de caça (contingent màxim permès de mamífers i ocells caçats)
♦ veiðikvóti fyrir hvala: quota de captures de balenes
♦ veiðikvóti fyrir hvítabirni: quota de captures d'óssos polars

veiði·lendur <f.pl -lendna (o: -lenda)>:
àrea f [privada] de caça

veiði·leyfi <n. -leyfis, -leyfi>:
1. (til að veiða fiska og krabbadýrpermís m (fl./pl.: permisos) de pesca (per a pescar peixos i crustacis)
2. (til að veiða spendýr og fuglapermís m (fl./pl.: permisos) de caça (per a caça mamífers i ocells)

veiði·maður <m. -manns, -menn>:
1. (dýraveiðimaðurcaçador m, caçadora f (persona que caça)
♦ veiðimenn og safnarar: <HIST / ANTROPcaçadors-recol·lectors m.pl
2. (fiskimaðurpescador m, pescadora f (persona que pesca)
♦ heppinn veiðimaður: un pescador de sort, un pescador afortunat
♦ veiðimaður: <JOC DE CARTESpesca!, vés a pescar!, joc de cartes per a infants jugat amb una baralla de cinquanta-tres cartes i dos jòquers. Hi solen jugar de dos a cinc jugadors
♦ spila veiðimann: jugar a Pesca!, jugar a Vés a pescar!

Veiði·maðurinn <m. -mannsins, no comptable>:
l'Orió m, el Caçador, constel·lació (Óríon)

veiðimanna·samfélag <n. -samfélags, -samfélög>:
societat f de caçadors
♦ veiðimanna- og safnarasamfélag: <HIST / ANTROPsocietat de caçadors i recol·lectors, societat caçadora-recol·lectora

veiðimála·stjóri <m. -stjóra, -stjórar>:
director m general de pesca [en aigua dolça], directora f general de pesca [en aigua dolça]

veiðimála·stjórn <f. -stjórnar, -stjórnir>:
direcció f general de pesca [en aigua dolça]
♦ veiðimálastjórn hjá Landbúnaðarstofnun, veiðimálastjórn Landbúnaðarstofnunar: <ADMINdirecció f general de pesca [en aigua dolça] de la Conselleria d'Agricultura

veiði·mennska <f. -mennsku, no comptable>:
(spendýra- og fuglaveiðar, einkum skotveiðarcaça f (acte de caçar, esp. amb escopeta)

veiðinn, veiðin, veiðið <adj.>:
bon pescador -a
Þorsteinn hét maður, vinsæll og rólyndur. Hann var kallaður allra manna veiðnastur. Hann annaðist móður sína og börn sín, fór jafnan með skipi Hneitis og skapaði hann honum góðan hlut fyrir sitt starf (SS I, cap. 8, pàg. 7): hi havia un home que es deia Þorsteinn. Era un home apreciat de tothom i de tarannà tranquil. D'ell en deien que era el millor pescador que hi havia. Mantenia sa mare i els seus propis infants, i sortia sempre a pescar amb la nau d'en Hneitir i aquest, per la seva feina, li adjudicava (deixava, donava) una bona part [de les captures]

veiði·reynsla <f. -reynslu, no comptable>:
(aflareynslatotal m de captures d'un pesquer durant un període de temps determinat

veiði·réttindi <n.pl -réttinda>:
drets m.pl de pesca (esp. de salmó i truita a rius, llacs i estanys)

veiðiréttar·hafi <m. -hafa, -hafar>:
detentor m de dret[s] de pesca en aigua dolça, detentora f de dret[s] de pesca en aigua dolça

veiði·réttur <m. -réttar, no comptable>:
1. (til að veiða fiska og krabadýrdret m de pesca (dret a practicar la pesca)
2. (til að veiða spendýr og fugladret m de caça (dret a practicar la caça)

veiði·saga <f. -sögu, -sögur. Gen. pl.: -sagna>:
història f de caça o pesca (relat de pesca o de cacera contat per pescador o caçador)

veiði·skapur <m. -skapar, no comptable>:
1. (fisk- og krabbadýraveiðarpesca f (acte de pescar)
Ólafur kemur inn og sér Þorgils manninn og kennir og býður honum þar að vera, lætur nú Þorgils vita að hann selt hefir vopn sín og klæði. „Munum vér ekki annars staðar,“ segir Þorgils, „þurfa veiðiskap að kaupa en að þér“ (SS I, cap. 12, pàg. 7): l’Olau [Hildisson] hi va entrar i en Þorgils va veure l'home i el va reconèixer i el va convidar a estar-s'hi. I després, en Þorgils va dir que sabia que ell (=l'Olau) havia venut les seves (=de l'Olau) armes i la seva roba. “No ens caldrà comprar el peix”, li va dir en Þorgils, “a cap altre lloc que no sigui de tu” (vocabulari: #1. ...þorgils vita: El passatge sembla corrupte. Efectivament, hom esperaria que fos l'Olau qui conta el que ha passat - hom esperaria un: L'Olau va fer saber al Þorgils que havia venut etc., però aleshores hom esperaria una forma de datiu *Þorgilsi. Per tant, hem d'assumir que aquest Þorgils és un nominatiu singular, subjecte de lætur vita. Tot plegat, el passatge és confús i caldria proposar-hi una esmena)
þá bauð Ásmundur hærulangur til varna um vígsmálið Þorgils Mákssonar. Þorgils gekk að dóminum og bauð fébætur fyrir vígið ef Þorgeir yrði þá sýkn. Hann leitaði til varna í málinu hvort þeir ættu eigi allan veiðiskap frjálsan á almenningum. Var þá lögmaður að spurður hvort þetta væri lögvörn. Skafti var þá lögmaður og fylgdi hann Ásmundi fyrir frændsemis sakir. Sagði hann að það væru lög ef þeir væru jafnir menn en sagði að fyrr ættu að taka bændur en einhleypingar. Ásmundur sagði að Þorgils hefði boðið þeim fóstbræðrum jafnaðarskipti á þeim hvalnum hinum óskorna þá er þeir komu til, og var þá lokið þeirri vörn. Gengu þeir Þorsteinn og frændur hans þá að með kappi og létu sér ekki annað líka en Þorgeir væri sekur ger. Sá Þorgils að þá varð annaðhvort að gera að ganga að með fjölmenni, en þó óvíst hvað í aflaðist, eða láta þá fara fram sem þeim líkaði. Og við það að Þorgeiri var í skip komið leiddi Þorgils hjá sér málið. Var Þorgeir sekur ger en fyrir Þormóð voru teknar fébætur og skyldi hann sýkn vera: aleshores l'Ásmundur hærulangur (‘Canes-llargues’) va requerir [sentir] les al·legacions de la defensa en la demanda per l'homicidi d'en Þorgils Máksson. En Þorgils va comparèixer davant el tribunal i va oferir una compensació per l'homicidi amb la condició que en Þorgeir fos absolt. En Þorgils va intentar invalidar la demanda preguntant si la pesca o la caça de balenes en els trams de costa d'ús comú no era lliure. Aleshores el lögmaður fou preguntat si aquella [pregunta] no era una al·legació legalment vàlida de la defensa contra la demanda. En aquell moment el lögmaður era l'Skafti, el qual va fer costat [amb la seva resposta] a l'Ásmundur per motius de parentiu. L'Skafti va dir que [aquell dret] era a dreta llei si els involucrats eren homes d'igual condició, i va afegir que els bændur gaudien del dret de servir-se primer abans dels fadrins sense estatge fix (els qui eren einhleypingar). L'Ásmundur va declarar que en Þorgils havia ofert als fóstbræður, els germans juramentats, la meitat de la balena encara per escorxar, quan aquests hi van arribar, amb la qual cosa es va desestimar la seva al·legació. Aleshores en Þorsteinn i els seus parents varen impulsar amb vehemència la demanda i no s'acontentaven amb res que no fos una condemna de bandejament d'en Þorgeir. En Þorgils va veure que, llavors, tenia dues opcions: atacar amb nombrosa tropa -essent incert què en resultaria- o deixa que l'altra part procedís com li abellís. I, com que en Þorgeir ja havia pujat a bord del vaixell, en Þorgils va desistir de continuar intervenint en el cas. En Þorgeir, així doncs, fou declarat proscrit, i, pel que fa al Þormóður, es va acceptar una compensació econòmica i que, a canvi, quedés lliure (fos absolt) (vocabulari: #1. bjóða: Cf. en Baetke 19874, pàg. 55: bjóða (e-m) til varna   (jemanden) vor Gericht zur Einrede auffordern. Cf. en Richard Constant Boer 1900, pàgs. 104-105: 16. bauð ... til varna, „forderte (den gegner) auf, die gründe der verteidigung anzuführen; #2. leita: Cf. en Richard Constant Boer 1900, pàg. 105: 11. leitaði — til varna, „suchte die anklage dadurch zu entfkräften, dass er fragte“; #3. lögvörn: Cf. en Richard Constant Boer 1900, pàg. 105: 6. lǫgvǫrn, „ein verteidigungsgrund, der auf das gesetz sich stützt“. Die Stelle ist kaum ursprünglich; die antwort, welche z. 8ff. auf die z. 3f. ausgesprochene frage gegeben wird, macht das eingreifen Skaptis überflüssig; vgl. die anm. zu z. 6. També en Baetke 19874, pàg. 398: lǫg-vǫrn f.   gesetzliche Einrede, Verteidigung, Abwehr einer Klage; #4. fylgja: Cf. en Richard Constant Boer 1900, pàg. 105: 5. 6. fylgði Ásmundi, „gab eine für Ásmundr günstige Antwort“; #5. einhleypingur: Cf. en Baetke 19874, pàg. 104: ein-hleypingr m.   Junggeselle, lediger Mann ohne festen Wohnsitz; #6. lokið: Cf. en Richard Constant Boer 1900, pàg. 105: 10. lokit, „zurückgewiesen“; #7. leiða: Cf. en Richard Constant Boer 1900, pàg. 105: 15. 16. leiddi Þ. hjá sér málit, „hatte Þ. keine lust den prozess fortzusetzen“. També en Baetke 19874, pàg. 371: leiða e-t hjá sér etwas unbeachtet (hingehen) lassen, sich nicht kümmern um; )
2. (spendýra- og fuglaveiðarcaça f (acte de caçar)
Tirus hét konungr ættaðr af þeim þjóðum, er Maguntienses eru kallaðar. Hann var af borg þeiri, er Berleik hét. Hann kunni vel stjǫrnuíþrótt, sem þar er mjǫk títt. Hann reið einn tíma langt í brott á dýraveiðar, ok eitt kveld, er náttmyrkr bannaði honum veiðiskapinn, ok var þó heiðr himinn, rannsakaði hann loptit ok gǫngu stjarnanna, tíð ok tíma stundanna. Hann undirstendr af stjǫrnuganginum, at, ef hann ætti þa nátt samræði við konu, mundi af hans blóði getaz sá maðr, at ráðandi mundi verða margs fólks ok héraða ok stórum ágætr. Hann var fjarri staddr konu sinni, er Anna hét, en hann vildi eigi missa þessa getnaðartíð; hann sendir sína menn í næstu borg at fá honum konu, þá sem honum væri sœmilig til hjábúðar. Þeir hitta á eina mylnumannsdóttur fríða, er Píla hét, ok hvíldi hjá honum um náttina: hi havia un rei que es deia Tirus el qual era oriünd de les nacions que es diuen maguncienses. Era de la ciutat que es deia Berleic. Era molt versat en astrologia que, en aquell temps, era molt practicada. Un dia, caçant, va arribar ben lluny de casa i, un vespre, quan la foscor de la nit li impedia la caça però hi havia un cel serè, va escrutar el cel i el curs dels estels, i el moment oportú i el temps de les hores. Va comprendre del curs dels estels que, si aquella nit tenia ajuntament carnal amb una dona, s'engendraria de la seva sang un home que governaria molta de gent i moltes de regions i seria molt excel·lent. Era molt lluny de la seva dona, que es deia Anna, però no volia perdre aquell moment oportú per a concebre un fill, així que va enviar els seus homes a una ciutat veïna perquè l'hi aconseguissin una dona que fos apropiada (adequada) per a cohabitar amb ell. Els seus homes varen trobar-hi una bella filla de moliner que es deia Pila, la qual va dormir amb ell aquella nit

veiði·skip <n. -skips, -skip>:
vaixell m de pesca, [vaixell] pesquer m

veiði·skírteini <n. -skírteinis, -skírteini>:
1. carnet m de pescador o pescadora, permís m (fl./pl.: permisos) de pesca
2. carnet m de caçador o caçadora, permís m (fl./pl.: permisos) de caça

veiði·stjórnun <f. -stjórnunar, no comptable>:
control m [estatal] de pesca i caça

veiðistjórnunar·kerfi <n. -kerfis, -kerfi>:
sistema m [i normativa] de control de la pesca i la caça

veiði·stofn <m. -stofns, -stofnar>:
efectius pesquers (peixam, o sigui, conjunt de peixos que es pesquen o pescararan en una temporada de pesca)

veiði·stöð <f. -stöðvar, -stöðvar>:
1. terreny m de caça
2. indret apropiat per a pescar-hi

veiði·stöng <f. -stangar, -stengur (o: -stangir)>:
canya f de pescar

veiði·svæði <n. -svæðis, -svæði>:
1. (veiðilenduràrea f de caça (espai delimitat per a la caça)
2. (fiskveiðisvæðiàrea f [protegida] de pesca (espai delimitat per a pescar-hi, reserva de pesca)

veiði·sæll, -sæl, -sælt <adj.>:
abundós -osa en peix (dit d'un indret on fa bo de pescar)

veiði·taska <f. -tösku, -töskur. Gen. pl.: -taska o: -taskna>:
sarró m de caçador o de caçadora, taleca f de caçador o de caçadora (Mall.

veiði·tímabil <n. -tímabils, -tímabil>:
1. temporada f de caça
2. temporada f de pesca

veiði·tími <m. -tíma, no comptable>:
1. temporada f de caça
2. temporada f de pesca

veiði·tjörn <f. -tjarnar, -tjarnir>:
estany ric en pesca

veiði·túr <m. -túrs, -túrar>:
excursió (o: sortida) f de pesca

veiði·uggi <m. -ugga, -uggar>:
aleta adiposa

veiði·vatn <n. -vatns, -vötn>:
llac ric en pesca

veiði·vefjan <f. -vefjanar, no comptable>:
afer m en el qual hi ha molt a guanyar (?)
þau áttu ekki barn og þá tókst umræða hver erfingi Teits var og þótti veiðivefjan mikil. Það var margra manna álit að faðir hans mundi arf eiga að taka eftir hann en bræður Guðmundar, Björn og Halldór, kölluðu að Guðmundur ætti ekki fé að taka né að annast er hann var munkur. Þar gengu [p. 125] menn að sveitum og voru margir hvorirtveggju (SS I, cap. 97, pàgs. 124-125): el matrimoni no havia tingut cap infant, de manera que va començar una discussió sobre qui era l'hereu d'en Teitur, i es considerava que hi havia molt a guanyar. Era el parer de molts que era son pare (en Guðmundur Eyjólfsson) qui havia d'heretar els seus béns, però els germans d'en Guðmundur, en Björn i en Halldór, adduïen que en Guðmundur ni havia de rebre l'herència ni se n'havia d'ocupar perquè era monjo. La gent es varen dividir en dos bàndols, de manera que els uns eren partidaris d'un i els altres, de l'altre (vocabulari: #1. veiðivefjan: Cf. en Baetke 19874, pàg. 708: veiði-vefjan f.   verwickelter Rechtsanspruch, unsicheres Anrecht auf einen Vorteil (?). En Fritzner III (1896), pàg. 895b, no dó na pas entrada a aquest mot. L'Örnólfur Thorsson, al vocabulari de la seva edició de lSturlunga saga (SS III (2010), pàg. 375a), explica així aquesta paraula: veiðivefjan (kvk)   þykja mikil veiðivefjan: þykja eftir miklu að slægjast; #2. annast: Cf. en Baetke 19874, pàg. 21: annask ()   sich jemandes (e-n), einer Sache (e-t, um e-t) annehmen, sich kümmern um <...>; #3. ganga að sveitum: En Baetke 19874, pàg. 625, no dóna pas entrada a aquest fraseologisme, i tampoc no ho fa en Fritzner III (1896), pàgs. 615a-616a. L'Örnólfur Thorsson, al vocabulari de la seva edició de lSturlunga saga (SS III (2010), pàgs 367b-368a), l'explica així: ganga að sveitum: skiptast í flokka; )

veiði·vél <f. -vélar, -vélar>:
art f de pesca (ormeig)

veiði·von <f. -vonar, -vonir>:
expectatives f.pl de bona pesca o caça

veiði·vörður <m. -varðar, -verðir>:
1. (á villidýrumguarda jurat [forestal], guarda jurada [forestal] (guarda que vigila que no hi hagi caçadors furtius, guardabosc)
2. (á fiskumguarda supervisor de pesca, guarda supervisora de pesca (guarda que vigila que no hi hagi pescadors furtius)

veiði·þjófnaður <m. -þjófnaðar, -þjófnaðir>:
1. (á villidýrumcaça furtiva (d'animals en llibertat)
2. (á fiskumpesca furtiva (de peixos)

veiði·þjófur <m. -þjófs, -þjófar>:
1. (á villidýrumcaçador furtiu, caçadora furtiva (d'animals en llibertat)
2. (á fiskumpescador furtiu, pescadora furtiva (de peixos)

veiður¹ <m. veiðar, no comptable>:
variant masculina de la forma genuïna femenina → veiður² “caça; pesca”
ég vil gjarna minna sr. Gísla á þessar tölur, því hann vill ekki halla réttu máli í meðferð talna. En ég ætla líka að rifja upp tvær aðrar tölur frá síðustu árum, sem líka eru „teknar úr lífinu sjálfu” eins og hann telur sig gera í grein sinni 24. (=tuttugasta og fjórða) ágúst. Er ég þá enn með sömu tegund vélar. Hún mun hafa kostað árið 1960 (= nítján hundruð sextíu) hér um bil 96.200,00 (=níutíu og sex þúsund tvö hundruð) krónur. Til þess að fullborga hana þurfti 24.541 (=tuttugu og fjögur þúsund fimm hundruð fjörutíu og eitt) kíló mjólkur í stað 13.035 (=þrettán þúsund þrjátíu og fimm) 1957 (= nítján hundruð fimmtíu og sjö). Mismunurinn er aðeins 11.506 kg. (=ellefu þúsund fimm hundruð og sex kíló) mjólkur. „Lítill veiður er það”, mælti Droplaug. Eftir síðari gengisfellinguna hefur söluverðið breytzt lítið að krónutölu og má því segja að verð hennar, þ. e. vélarinnar, miðað við mjólk, hafi fallið eftir því, sem mjólkin hefur stigið í verði, svo að hún mun hafa kostað árið 1962 (= nítján hundruð sextíu og tvö) 21.556 kg. (=tuttugu og eitt þúsund fimm hundruð fimmtíu og sex kíló). Þegar þetta er athugað, er sízt að furða, þó bændur gripu til óyndisúrræða um vélakaup sín eftir fyrri gengisfellinguna. Hef ég áður bent á — og veit engann hafa vefengt það — að innflutningur gömlu vélanna, sem keyptar hafa verið undanfarin ár sé óráð, ef ekki glapráð: m’agradaria recordar aquestes xifres al senyor Gísli perquè no vol que hi hagi distorsions en el tractament de les xifres. Però també vull recordar dues altres xifres dels darrers anys que també estan “trets de la vida mateixa” com ens diu que ell ha procedit en el seu article del vint-i-quatre d'agost. En aquests moments encara tinc el mateix tipus de màquina. A l'any mil nou-cents seixanta em degué costar si fa no fa unes noranta-sis mil dues-centes corones. Per a amortitzar-la, han calgut vint-i-quatre mil cinc-cents quaranta-un quilos de llet per comptes dels tretze mil trenta-cinc quilos que calien el mil nou-cents cinquanta-set. La diferència és de només onze mil cinc-cents sis quilos de llet. “Magra caça és aquesta”, va dir la Droplaug. Després de la darrera devoluació, el preu de venda ha canviat poc en termes de corones, i per això, es pot dir que el seu pres -això és, el de la màquina-, en comparació al de la llet, ha caigut en la mateixa mesura que ha pujat el preu de la llet, de manera que la màquina l'any mil nou-cents seixanta-dos deu haver costat [l'equivalent de] vint-i-un mil cinc-cents cinquanta-sis quilos de llet. Quan es considera aquest fet, no sorprèn gens ni mica que els pagesos, després de la primera devaluació, prenguessin mesures dràstiques pel que fa a la compra de les seves màquines. Anteriorment ja he indicat -i ningú no ho ha posat en dubte- que la importació de les màquines antigues que s'han comprat els darrers anys, ha estat una bogeria si no directament un error
♦ það er lítill veiður í honum: <LOC FIG[només] és un peix petit

veiður² <f. veiðar, veiðar>:
<variant arcaica de → veiði “pesca; caça”
Kveld-Úlfur og þeir Skalla-Grímur héldu njósnum jafnan um sumarið inn á þjóðleiðinni. Skalla-Grímur var hverjum manni skyggnari; hann sá sigling þeirra Hallvarðs og kenndi skipið, því að hann hafði það skip séð fyrr, þá er Þorgils fór með. Skalla-Grímur hélt vörð á um ferð þeirra, hvar þeir lögðu til hafnar um kveldið; síðan fer hann aftur til liðs síns og segir Kveld-Úlfi það, er hann hafði séð, svo það, að hann hafði kennt skipið, það er þeir Hallvarður höfðu tekið af Þorgísli og Þórólfur hafði átt, og þar myndu þeir menn nokkurir fylgja, er veiður myndi í veraaquell estiu, en Kveld-Úlfur i en Grímur el Calb varen observar constantment la ruta marítima habitual (se sobreentén: que hi havia entre la costa i les illes). En Grímur el Calb tenia la vista més aguda que qualsevol altre. Va veure per on anaven en Hallvarður i els seus homes i va reconèixer el vaixell perquè havia vist aquella nau anteriorment, quan en Þorgils anava amb ell. En Grímur el Calb va vetllar llur marxa i a quin port natural ancoraven per fer-hi nit. Després, va tornar amb els seus homes i va contar al Kveld-Úlfur el que havia vist, i també que havia reconegut la nau que en Hallvarður i el seu germà li havien pres al Þorgils i que havia pertangut al Þórólfur, i que [a bord d'aquella nau] segur que hi anaven alguns homes que serien una bona pesca (una bona captura) (vocabulari: #1. þjóðleið: Cf. en Baetke 19874, pàg. 774: þjóðleið f.   Hauptverkehrsweg, allgemein benutzter Weg, besonders Seeweg, meistbefahrener Kurs: konungr sigldi þjóðleið austr til Víkr   den üblichen Seeweg (an der Küste) ostwärts nach Vík. També en Finnur Jónsson 1894, pàg. 58: 6. útleið, der weg durch das offene meer, opp. innleið od. þjóðleið (vgl. c. 19,13; 27,1), der weg zwischen der küste und den inseln; #2. veiður: Cf. en Baetke 19874, pàg. 708: þeir menn er veiðr er í   die Leute, die zu bekommen ein Vorteil, ein Gewinn ist, an denen man einen guten Fang macht)
hún svarar: "Það er lítil veiður því að það er lítill fugl en njóttu heill handa því að þann einn muntu veitt hafa að mér mun mikil aufúsa á vera": La Droplaug els va preguntar: “Què heu caçat des que us en vàreu anar?” En Helgi li va respondre: “Mare, hem caçat poca cosa: només he caçat un escarabat de femer”. Sa mare li va respondre: “Realment és una caça ben magra perquè aquest és un ocell ben petit. Tot i així: beneïda sigui la bona fortuna de les teves mans perquè certament deus haver caçat aquell per la caça del qual t'hauré d'estar molt agraïda” (vocabulari: #1. tordýfill: Cf. en Baetke 19874, pàg. 661: torð-yfill m.   Mistkäfer. Es tracta de l'escarabat coleòpter Geotrupes stercorarius ‘geotrup de femer’. Joc de paraules entre el nom d'aquest escarabat i el malnom del personatge que en Helgi acaba de matar; #2. njóta: Cf. en Baetke 19874, pàg. 446: njót þú heill handa   gesegnet sei das Werk deiner Hände; )

veif <f. veifar, veifar>:
aleta f de foca

veif <n. veifs, no comptable>:
 
♦ annað veifið: <loc adv.de tant en tant

veifa <f. veifu, veifur. Gen. pl.: veifa o: veifna>:
1. <GENbanderola f de senyals
2. (blævængurventall m (estri per a ventar-se)

veifa¹ <veifa ~ veifum | veifaði ~ veifuðum | veifaðe-m ~ e-u>:
agitar algú ~ una cosa
♦ eins og hendi væri veifað: de cop i volta, cop en sec (com si s'hagués fet un senyal amb la mà perquè passi el que està passant)
♦ veifa að sér kælu: ventar-se [amb un ventall]
♦ veifa e-m: #1. <GENsaludar algú amb la mà; #2. (sveifla fram og aftur) moure algú d'un costat a l'altre (com si hom agités o fés voleiar una bandera)
hann flýtir nú ferðinni og kemur að einum helli. Þar voru inni fjórar álfkonur. Þær höfðu bundið manninn upp á fótunum við einn bríkarbjálka [í hellinum] og veifuðu honum á milli sín, svo að hann skall á bergið, og mæltu svo: „Ragur fjandi, ekki ertu af voru landi.“ Sigurður drap álfkonurnar með kylfu sinni, en færði kerlingu karl sinn hálfdauðan. Lætur hann nú eftir hjá þeim margar gersemar, er hann hafði haft úr hellinum. Tekur hann nú hrútinn og fer leið sína og biðja þau hann finna sig, þá hann fer um aftur — han skyndade då sin färd och kom til en bergskula, där inne fyra alfkonor voro, som allaredan hade bundit mannen upp med föterna vid en tvärbjälke och veftade honom i mellan sig, så at det skalld i berget, sägjande: „Rädde djäfvul, icke är du af voro lande“. Sigurder dräpte strax alfkonorna med sin klubba och förde så gubben hem til käringen halfdödan. Han lämnade sedan kvar hos hänne många kåsteliga saker, som han hade tagit i bergskulan, och därefter for han sin led, men de bådo honom besöka sig, då han fore tillbaka och förbillavors ell va cuitar camí i va arribar a una cova. Dedins hi havia quatre albes (álfkonur). Havien fermat l'home pels peus a una biga de dins la cova i l'empenyien envant i enrere (l'engronxaven) entre elles (entenc que hi havia dues albes davant i dues darrere l'home i que el feien voleiar empenyent-lo pel davant i pel darrere) de manera que petava sorollosament contra la roca. I mentre ho feien, deien: “Dimoni marieta, no ets pas de la nostra terra”. En Sigurður va matar les albes amb la seva clava i va portar a la vella el seu marit mig mort. Llavors els va deixar molts de joiells que havia agafat a la cova. Llavors va agafar el marrà i va prosseguir el seu camí i ells li pregaren que els vingués a veure quan, de tornada, passés per allà (vocabulari: #1. bríkarbjálki: En Baetke 19874, pàg. 69, no dóna pas entrada a aquest compòsit, només als seus constituents: brík (pl. bríkr) f.   niedrige Bretterwand. Cf., emperò, l'Erik Julius Björner 1737, pàg. 25: vid tvärbjälke / tigno alligatum transuerso; #2. skjalla á: Cf. en Baetke 19874, pàg. 558: schallen, (an etwas) schlagen, so daß es schallt: áin skall upp á brjósti honum   das Wasser des Flusses schlug ihm (klatschend) gegen die Brust. L'Erik Julius Björner 1737, pàg. 25, interpreta el mot d'una altra manera: så at det skalld i berget / tanto inuicem nisu repercutiebant, ut tota insonaret spelunca . La lliçó oferida pel manuscrit A ofereix clarament aquest significat: svá at hann skall út á berginu ‘de manera que el soroll [que feien] ressonava de l'interior de la penya fins a defora’ )
♦ veifa e-u: agitar una cosa
♦ veifa blævængnum: ventar-se [amb un ventall]
♦ veifa hattinum: agitar el barret, agitar el capell (Bal.
♦ veifa heðni (o: héðni) um höfuð e-m (o: vefja heðin að höfði e-m)<LOC FIGencegar algú per obra de màgia
♦ veifa hendi: agitar una mà
♦ veifa sverðinu að e-m: brandar una espasa contra algú
Grímur hafði tvö sverð því að Gaus kunni að deyfa eggjar. Grímur vó jafnt báðum höndum. Hann brá upp sverði með vinstri hendi en hjó með hinni hægri til Gauss og af fótinn fyrir ofan kné. Nú féll Gaus og í því veifði (ɔ: veifaði) hann sverðinu að Grími og kom á fótinn og varð það svöðusár. Nú flýði víkingurinn á brott en Grímur tók silfrið og fékk góðan orðstír af verki þessu: en Grímur tenia dues espases ja que en Gaus sabia esmussar els talls. En Grímur lluitava igual de bé amb una mà que amb l'altra. Va brandar una espasa amb l'esquerra, però va assestar el cop al Gaus amb l'espasa que sostenia amb la mà dreta i li va tallar una cama part damunt el genoll. Aleshores en Gaus va caure en terra i en fer-ho va brandar l'espasa contra en Grímur i li va endevinar la cama i li va fer una ferida profunda. Llavors el viquing va fugir i en Grímur va agafar l'argent i va guanyar gran renom amb aquest fet
♦ veifa vasaklútnum: agitar el mocador
♦ veifa til e-s: saludar algú amb la mà, agitar la mà cap a algú (a tall de salutació, com ara un personatge reial, el Papa etc.)

veifa² <veifi ~ veifum | veifði ~ veifðum | veifte-m ~ e-u>:
<variant arcaica de → veifa¹ “brandar, agitar”
♦ veifa e-m: voleiar algú d'un costat a l'altre
konungr hló þá. Án lét at sér belti ok stytti sik upp ok braut upp ermarnar. Þeir hlaupast þá at í annat sinn. Án dró þá Bjǫrn at sér ok veifir honum sem barni ok sløngvar honum síðan utar á eldinn ok lét hann svá lausan. Hirðmenn hlupu til ok kipptu honum af eldinum, ok var Bjǫrn brunninn mjǫk. Þeir kváðu mann þenna œrit sterkan. Þat fell Án vel í skap sínum, at hann var sterkr kallaðr, ok kvað nú mega sjá, at hann vildi, at Bjǫrn bakaðist við eldinn, ok kvað honum meiri þǫrf en sér. Án kvað þá vísu: aleshores el rei va riure. L'Án es va cenyir un cinyell i es va recollir l'abric i es va arromangar les mànigues. Després, es varen abalançar per segona vegada l'un contra l'altre. L'Án va estirar llavors en Bjǫrn cap a si i el va fer voleiar com un infant i tot seguit el va llançar al foc que hi havia encès més cap a la banda de la porta. Els membres de la hirð reial varen córrer cap a ell i el tragueren del foc d'una estrebada, però en Bjǫrn ja tenia força cremades. Declararen que aquell home era fort a bastament. A l'Án li va agradar que l'anomenessin (que li diguessin) fort i va dir que, en fer el que havia fet, s'havia pogut veure que ell havia volgut que en Bjǫrn s'escalfés al foc i que en Bjǫrn en tenia més necessitat que ell. L'Án aleshores va compondre i cantar una vísa <...>
♦ veifa heðni (o: héðni) um höfuð e-m (o: vefja heðin að höfði e-m)<LOC FIGencegar algú per obra de màgia, posar una bena davant els ulls d'algú amb un encanteri
og er þeir komu skammt frá garðinum nam Arnkell staðar og mælti: "Hvort mun Katla eigi hafa héðni veift um höfuð oss? Og hefir þar verið Oddur sonur hennar er oss sýndist rokkurinn": i quan encara no s'havien allunyat gaire de la tanca del mas, l'Arnkell es va aturar i digué: “[Em pregunto] si la Katla no ens deu haver encegat (perquè no vegem l'Oddur) amb la seva màgia, i si la filosa que hem vist en realitat no era el seu fill, l'Oddur”
♦ veifa höfðinu á hægra veg sér: inclinar el cap cap a la dreta
hundar hlaupa at dýrinu allgrimmliga ok á sína hlið hvárr. Vísundrinn veifir hǫfðinu á hœgra veg sér, ok stingr hann hornunum undir bóg Brakka, svát þegar stingr hann í gegnum hann ok kastar honum frá sér. Ok nú snarar hann vinstra veg sér til Porsa ok stingr svá sínu hǫfði í hans síðu, at hann hristir hann dauðan af sínum hornum. Þá kallar hann jarlinn, at skenkjarinn skal lausar láta tíkrnar, Lusku ok Rusku. Hann gerir svá. Þær hlaupa þegar at dýrinu. Nú eru áðr farnir af inum beztum hundum tveir, þeir eru baztir váru. Þær hlaupa nú at báðar senn. Luska hleypr undir dýrit ok þrífr í kviðinn svá fast, at dýrit svignar við. Dýrit hleypr báðum sínum eptrum fótum á hrygg Lusku, svá at í sundr gekk hryggrinn, ok svá fær hon bana. Rusku lýstr hann sínu hǫfði, svá at þar fær hon bana. Nú lætr Nordian lausan Stutt ok Stappa, er beztir váru af ǫllum hundunum. Stappi hleypr at dýrinu ok á hálsinn svá fast, at hann tekr milli horna dýrinu. Þar bítr hann allfast, en dýrit skekr hann allfast með hǫfðinu. Ok um síðar kastar dýrit honum í lopt upp svá langt, at þá er hann kemr á jǫrðina, þá er hvert bein brotit í honum. Nú vill Stuttr upp hlaupa á háls dýrinu, en dýrit lýstr hann með hǫfðinu ok kastar honum á jǫrðina, svá at hann kemr dauðr niðr: els gossos s'acabussen al bisó molt ferotgement i ho fan cadascun a un costat de la bèstia. El bisó va inclinar el cap cap al costat dret i va pegar un cop de banya sota l'espatll d'en Brakki de manera que el bisó al punt el va haver enastat i tot seguit el llançà lluny de si. I llavors es va girar cap a l'esquerra contra en Porsi i li va pegar amb el seu cap al seu costat un cop de banya de manera que se'ls va espolsar mort de les banyes. [Aleshores els seus dos millors gossos restaren morts]. Llavors, ell va cridar al iarl que el coper deixés anar les gosses Luska i Ruska. El coper així ho va fer. Les gosses es varen afuar immediatament contra la bèstia. Llavors, ja eren morts dos dels millors gossos, els qui eren els millors, [en Brakki i en Porsi,]. Llavors, les dues gosses l'envestiren alhora. La Luska es va ficar corrents sota el bisó i el mossega en el ventre tan fortament que el bisó es va revinclar. La bèstia[, tot seguit,] va saltar amb les dues potes de darrere damunt l'espinada de la Luska i l'hi va trencar, i així va morir la gossa. A la Ruska li va pegar un cop [tan fort] amb el cap que li va causar la mort. Llavors, en Nordian va amollar l'Stuttr i l'Stappi, que eren els millors de tots els [seus] gossos. L'Stappi es va afuar al coll del bisó tan fermament que va mossegar el bisó [al batcoll,] entre banya i banya. El va mossegar amb tanta de força que quedava penjat del bisó, però aquest es va posar a espolsar el cap amb molta de força, i finalment, el bisó el va llançar enlaire tan lluny que, quan va caure en terra, se li varen rompre tots els ossos. Llavors l'Stuttr va voler saltar-li al coll (al batcoll) a la bèstia, però el bisó li va pegar un cop de cap i el va llençar a terra [amb tanta de fua] que va caure mort a terra
♦ veifa sverðinu að e-m: brandar una espasa contra algú
Grímur hafði tvö sverð því að Gaus kunni að deyfa eggjar. Grímur vó jafnt báðum höndum. Hann brá upp sverði með vinstri hendi en hjó með hinni hægri til Gauss og af fótinn fyrir ofan kné. Nú féll Gaus og í því veifði (ɔ: veifaði) hann sverðinu að Grími og kom á fótinn og varð það svöðusár. Nú flýði víkingurinn á brott en Grímur tók silfrið og fékk góðan orðstír af verki þessu: en Grímur tenia dues espases ja que en Gaus sabia esmussar els talls. En Grímur lluitava igual de bé amb una mà que amb l'altra. Va brandar una espasa amb l'esquerra, però va assestar el cop al Gaus amb la que sostenia amb la dreta i li va tallar una cama part damunt el genoll. Aleshores en Gaus va caure en terra i en fer-ho va brandar l'espasa contra en Grímur i li va endevinar la cama i li va fer una ferida profunda. Llavors el viquing va fugir i en Grímur va agafar l'argent i va guanyar gran renom amb aquest fet
♦ veifa e-u um sig: agitar (o: brandar) una cosa al seu voltant
síðan bað jarl sex tigu manna sækja að Ormi úti á víðum velli og svo var gert. Ormur hafði ekki vopna nema ásinn og veifði honum um sig sem hreytispeldi svo að engi þorði nærri að koma því að þeir sáu vísan bana hver sem fyrir yrði: aleshores el iarl va manar que seixanta homes ataquessin l'Ormur en camp obert i així es va fer. L'Ormur no tenia cap arma llevat de la seva vara i l'agitava al seu voltant com es fa per fer ballar una baldufa, de manera que ningú no gosava acostar-s'hi ja que tothom que se li posés al davant veia que la mort li seria segura

veifast <veifast ~ veifumst | veifaðist ~ veifuðumst | veifast>:
agitar-se
♦ veifast um lausum hala: <LOC FIGremenar lliurement la cua, [poder] remenar la cua a voluntat (poder fer el que un vol, actuar amb plena llibertat, ésser lliure de fer el que a un li abelleix)
Ásbjörn segir hann mundi vilja fara til liðs við Kolbein en vera í móti Þórði: „Skaltu nú eigi svo lausum hala um veifast“ og bað sína menn höndla hann (SS II, cap. 321, pàg. 486): L’Ásbjörn li va dir que ell (=l'Atli Hjálmsson) devia voler anar a unir-se a les forces d'en Kolbeinn i anar contra en Þórður: “No remenaràs pas la cua a voluntat” i[, després de dir aquestes paraules,] va manar als seus homes que l'agafessin (detinguessin)

veifi·fórn <f. -fórnar, -fórnir>:
<RELIGofrena bressolada (‘tenufà’, תְּנוּפָה)

veig¹ <f. veigar, veigar>:
1. (drykkjarbikarcopa f (per beure-hi med, cervesa o vi. Possiblement un mot emparentat amb l'alt-alemany antic bah-weiga ‘Schale, Schüssel; <...> Opferschale beim Opfer; <...> Trinkschale, Becher, Mischkrug (Althochdeutsches Wörterbuch, sub voce), baix-alemany antic wêgi, wâgi, giwêgi, giwâgi ‘Schale, Schüssel, Becken, buccula’ (Tiefenbach 2010, p. 446b), o anglès antic wǽġe "a cup" Bosworth-Toller, sub voce)
35. Scævaði þá in scírleita, ǀ veigar þeim at bera, ǁ afkár dís, iofrom, ǀ oc ǫlkrásir valði, ǁ nauðug, neffǫlom, ǀ enn níð sagði Atla: 35. Aleshores la de la cara radiant, la senyora terrible, va lliscar com una serp a portar copes plenes de begudes embriagadores als cabdills, i, a contracor [tot seguit] els va triar, als homes de nas lívid, móssos exquisits; després, va dir la seva ignomínia a l'Atli (vocabulari: #1. afkárr: Cf. en Kuhn 1968³, pàg. 13: af-kárr adj. fürchterlich, wild od. ähnl. (Akv. 35 u. 38, Am. 71. L'afkár dís és la Guðrún, que acaba d'assassinar els seus propis fills; #2. veig: En Kuhn 1968³, pàg. 218, dóna al mot veig en aquest passatge el significat de: wahrscheinlich auch: gefüllter becher (vgl. ags. wǽġe becher oder schale ̬ Akv. 35; #3. neffǫlr: Cf. en Kuhn 1968³, pàg. 151: nef-fǫlr adj. bleichnasig (Akv. 35); bleichschnäblig (vom adler: Vsp. 50). L'autor del poema compara els cabdills, o si es vol, prínceps, a àguiles de bec pàl·lid. Però també fóra possible interpretar el mot metonímicament (els de nas pàl·lid), pars pro toto, com a els pàl·lids, els de cos pàl·lid, o sigui, una indicació prolèptica que tots aquells cabdills o prínceps ja són homes morts, o bé aplicat a l'Atli, com comenten en Hugo Gering i en Barend Sijmons 3,2 (1931), pàg. 359: neffǫlom ‘dem erbleichenden’; das wort ist wohl (mit Detter-Heinzel) proleptisch zu verstehen: Atle wechselte die farbe, als ihm die schreckliche eröffnung gemacht wurde.   Vgl. Alv. 2¹: hví’stu svá fǫlr umb nasar? <...>. Atès el context, considero que és més lògic pensar que el mot es refereix als cabdills allà reunits, i no pas únicament a l'Atli; #5. níð: Cf. en Kuhn 1968³, pàg. 152: níð n. 1. hohn, verletzende rede (Akv.35); 2. schande (Vsp. 56). Les infanticides eren considerades níðingar. El que la Guðrún diu a l'Atli, és, doncs, l'acte que constitueix el níð d'ella: que ha mort els seus propis fills i ha cuinat amb mel llurs cors, que ha servit després a l'Atli)
2. (áfengur drykkurbeguda f [embriagadora], beguda alcohòlica (ús metonímic -el continent pel contingut?- del mot alt-alemany antic, baix-alemany antic i anglès antic esmentat a dalt. Cf. el català copa, que tant pot designar el continent com el contingut)
25. Heiðrún heitir geit, ǀ er stendr hǫllo á Heriafǫðrs ǁ oc bítr af Læraðs limom; ǁ scapker fylla ǀ hon scal ins scíra miaðar, ǁ kná-at sú veig vanaz25. Heiðrún es diu la cabra que viu damunt el palau d'en Herjafǫðr rosegant la rama de l'arbre Læraðr. Ha d'omplir d'hidromel pur l'skapker (la tina, el cup): aquesta beguda embriagadora no s'estroncarà mai! (vocabulari: #1. skapker: Cf. en Gering 1903, col. 928:: skap-ker (d.i. skapt-ker) n. gefäss mit einem stiel (skapt), zum füllen der trinkhörner bestimmt. En canvi en Kuhn 1968³, p. 174, interpreta el mot de manera diferent: scap-ker n. schöpfgefäß (die kufe, aus der die trinkgefäße gefüllt werden: Grm. 25), o sigui, recipient (bóta, tina) del qual es poava el med; #2. kná: Aquí, amb valor pleonàstic: kná-at vanaz = *[né] vanaz-a, vanaz eigi)
34. ‘Ǫl heitir með mǫnnom, ǀ enn með ásom biórr, ǁ kalla veig vanir, ǁ hreinalǫg iotnar, ǀ enn í helio mioð, ǁ kalla sumbl Suttungs synir’: 34. [l'Alvíss li va respondre: ] “Ǫl (cervesa) es diu entre els homes, però bjórr (birra) entre els ansos, ǁ els vanis en diuen veig (beguda embriagadora), ǁ els ètuns, hreinalǫgr (líquid pur). A Hel li diuen med (hidromel) ǁ i els fills d'en Suttungr (=els tursos) en diuen sumbl (bevenda)”
♦ dýrar veigar: bevendes precioses (med o cervesa. De tota manera, si veig originàriament designava el continent i no pas el contingut, podria ésser que, en plural, el mot hagués preservat aquest significat i que haguéssim d'entendre el sintagma com a copes de begudes precioses)
46. Vel scolom drecca ǀ dýrar veigar, ǁ þótt mist hafim ǀ munar oc landa; ǁ scal engi maðr ǀ angrlióð qveða, ǁ þótt mér á briósti ǀ beniar líti; ǁ nú ero brúðir ǀ byrgðar í haugi, ǁ lofða dísir, ǀ hiá oss liðnom’: 46. Prou beurem bevendes precioses ǁ per més que hàgim perdut terres i delits! ǁ Que ningú no entoni un angrljóð (un cant de plany) ǁ encara que al pit se'm vegin les ferides! ǁ La núvia (= la meva muller Sigrún) ja és tancada -la dís del guerrer- dins el túmul amb mi, el [seu marit ja] traspassat!” (vocabulari: #1. brúðir, dísir: En Gering i en Sijmons 3,2 (1931), pàg. 131, interpreten brúðir i dísir com a plurals generals (genereller Plural, generelle Plurale) i citen (p. 17) els exemples paral·lels d'altres poemes èddics. Aquesta interpretació dóna sentit als versos, ja que a la cançó només es parla d'una única dona que entri al túmul funerari d'en Helgi: la seva vídua, la Sigrún. Per tant, considero que és millor, doncs, seguir llur interpretació i traduir els darrers versos en singular: “l'esposa, la dona del guerrer, ja és tancada dins el túmul funerari amb mi, el traspassat”. Recordem que el qui diu l'estrofa és un draugr, en Helgi, mort per la llança de l'Odin que aquest va deixar al Dagr. La traducció del passatge en plural, d'acord amb l'original, fóra: Les núvies ja són tancades -les senyores (dísir) dels guerrers- dins el túmul amb nosaltres, els ja traspassats!; #2. dís: En Kuhn 1968³, pàg. 37, interpreta lofða dísir com a: dís <...> weibliches Wesen; 1. frau, immer mit beiwort: lofða dísir   menschenweiber (HH II 46); #3. lofðar: Cf. en Kuhn 1968³, pàg. 131: lofðar   m.pl. männer, krieger (HH II 46, Bru. II 4). Quant a l'etimologia d'aquest mot poètic, cf. l’Ásgeir Blöndal Magnússon 1989, pàg. 572b: lofðar   k.ft. ‘menn’ (í skáldam.) <...>. Orðsift þessi er eflaust skyld lof (1 og 2); lofðar ← *luƀað- og merkir ef til vill ‘hinir frægu eða lofsælu’ og lofðungur ‘konungur’ er foringi þeirra. Sjá lof (1 og 2). En Jan de Vries 1977², pàg. 363b, per la seva banda: <...> Dazu Lofði m. fingierter Personenname, eigentlich ‘der lobwürdige’, lofðar m.pl   k.ft. ‘männer, krieger’, lofðungr m. ‘fürst’ (nach Sturtevant MPh 26, 1920, 467 soll dental-suffix von wörtern wie hǫlðr entlehnt worden sein, wie in fyrðar und virðar. — vgl. leyfa und lofn. Gewöhnlich vergleicht man zu dieser wortgruppe ai. lubhyati ‘heftig verlangen, lōbha ‘heftiges verlangen’, lat. lubet ‘gefällt’, obgleich die bedeutung nicht ganz stimmt. Jedenfalls sind bessere verwandte: lit. liaupsė̃ (leu̯bh-s) ‘lobpreisung, geistlicher hymnus’, liáupsinti ‘lobpreisen’; die indogermanische wurzel *leu̯bh kann erweiterung von *leu̯ sein, mit der bedeutung ‘lob, preis’, und die auch in ljóð vorliegen kann. — vgl. auch lauf und ; )
50. ‘Orðheill þín scal ǀ engo ráða, ǁ þóttu, brúðr iotuns, ǀ bǫlvi heitir; ǁ hann scal drecca ǀ dýrar veigar, ǁ bið ec Óttari ǀ ǫll goð duga’: 50. “La teva imprecació no tindrà cap efecte (no aconseguirà res) per més infortuni que tu, núvia d'ètun (= Hyndla), invoquis. Ell (l'Óttarr) beurà bevendes precioses (copes de preciosa cervesa?). Demano que tots els déus ajudin l'Óttarr (demano a tots els déus que ajudin l'Óttarr)
15. ‘Sitia scolo vér í vetr ǀ oc sælliga lifa, ǁ drecca oc dœma ǀ dýrar veigar, ǁ kenna Húnom ǀ hervápn at búa, ǁ þau er diarfliga ǀ scolom fram bera: 15. Aquest hivern no ens mourem de lloc i farem una vida feliç, [durant els convivis] beurem bevendes delicioses mentre comparem la vàlua dels homes. Ensenyarem als huns a preparar armes de guerra, les qui, avançant, portarem amb ardidesa (vocabulari: #1. drekka ok dœma: Cf. en Hugo Gering i en Barend Sijmons 3,1 (1927), pàg. 360, comentari a la Rígsþula 31⁴: 31⁴.   drukko ok dǿmþo: vgl. zu diesem ausdrucke die Einl. s. CCLXXXVIIf. — Derselbe halbvers Sg 2³; die verbindung drekka ok dǿma auch im Liede von der Hunnenschlacht 13³ (Edd. min. ss. 6 = Sk. B II, 273) und in einer strophe der Ǫrvar-Odds saga (Leid. ausg. s. 104 = Sk. B II, 315). També en Kuhn 1968³, pàg. 41: <...> urteile oder meinungen abgeben oder austauschen: sich unterhalten (við e-n mit jemandem); drecca oc dœma (vgl. ags. drincan and drýman, altsächsisch druncan drômian) vom geselligen vergnügen in der halle (Sg. 2, Rþ. 32, Hunn. 15; #2. sælliga: Cf. en Kuhn 1968³, pàg. 199: sæl-liga adv.   glücklich, herrlich (Hunn. 15))
♦ → bjórveig “cervesa (originàriament ‘bol de cervesa’?)”
♦ → lostaveigar “vins de concupiscència”
♦ → minnisveig “cervesa del record (bevenda que reviscola els records, en oposició a l'óminnisveig ‘cervesa de l'oblit = beuratge o filtre de l'oblit’). Minnisveig i óminnisveig són sinònims de minnisǫl i óminnisǫl”
  A l'Edda, el mot veig hi apareix referit al med (Grímnismál 25 = sú veig; Baldrsdraumar 7 = skírar veigar; Sigrdrífumál 2 = minnisveig), a la cervesa (Alvíssmál 34 = veig), i al med, al vi o a la cervesa (Hlǫðskviða 6, 7 = hollar veigar, þínar veigar).  
     

veig² <f. veigar, veigar>:
(kraftur, þungiforça f
um várit búaz þeir í hernað, ok er þeir váru búnir, spyrr Oddr fǫður sinn, hvar hann vísi honum til nǫkkurs víkings, þess er nǫkkur veig sé í. Grímr mælti: „Sóti heitir víkingr. Hann liggr suðr fyrir Skíðu. Hann er mikill fyrir sér. Hann hefir fjóra tigu skipa ok auð fjár.“ Eptir þat skilja þeir: en arribar la primavera, es varen preparar per a dur a terme una expedició de saqueig, i, quan l'hagueren acabada de preparar, l'Oddr va preguntar a son pare si (lit.: on) li podria esmentar (anomenar) un viquing en en el qual hi hagués alguna força (lítote, és a dir, que fos molt fort). En Grímur li va respondre: “Hi ha un viquing que es diu Sóti que té les seves naus ancorades al sud de Skíða (l'actual Skien, a Noruega). És un home molt important: té quaranta naus i una gran fortuna en diners”. Després, se separeren l'un de l'altre
nú fór það lið heim er honum þótti minni fylgd (var. veig) í. Hafði Ólafur konungur þar lið mikið og frítt. Voru þar flestir lendir menn úr Noregi nema þeir er áður var sagt að úr landi væru farnir eða eftir höfðu sest heima: llavors les tropes que considerava que li serien de menor ajuda se'n tornaren cap a casa. El rei Olau tenia un gran exèrcit i bonic. En ell hi havia la majoria dels lendir menn de Noruega, llevat d'aquells dels quals s'ha dit anteriorment que havien abandonat el país o que eren romasos a llurs cases

-veig³ <f. -veigar, no comptable>:
<ONOM-veig f, segon constituent en ginecònims
♦ → Álmveig ginecònim
♦ → Gullveig ginecònim
♦ → Hallveig ginecònim
♦ → Rannveig ginecònim
♦ → Sigurveig ginecònim
♦ → Solveig, Sólveig ginecònim
♦ → Þorveig ginecònim

Veiga <f. Veigu, pl. no hab.>:
Veiga f (ginecònim), hipocoreuma de Rannveig ‘ginecònim’, i de Sólveig ‘ginecònim’

veiga·lítill, -lítil, -lítið <adj.>:
irrellevant (secundari en importància & inconsistent)
slík einvíg voru mjög algeng yrkisefni, en auðvitað áttu þau misjafnlega vel við. Er því ekki að neita, að þetta einvíg er miklu veigaminna en einvíg þeirra Menelásar og Parisar í 3. þætti, enda er mun meira undir því komið: aquesta mena de duels eren un tema molt comú [dels poemes], però, evidentment s'hi integraven de manera desigual. No es pot pas negar que aquest duel és molt menys rellevant que el duel d'en Menelau i en Paris al tercer cant, precisament perquè del seu resultat en depenia molt més

veiga·mikill, -mikil, -mikið <adj.>:
significatiu -iva, rellevant (de pes, important)
hin leynilega gifting Seifs og Heru varð mesta hugleikið viðfangsefni ýmsum skáldum og goðsagnaskrásetjurum, enda veigamikill þáttur í átrúnaði víða: el casament clandestí d'en Zeus i l'Hera fou un dels temes més cars de diversos poetes i mitògrafs en la mesura que era una part important de la religió grega a molts d'indrets
56-77   skal Íris fara ... hlut Akkils borgabrjóts (Ἶρίν ... ἔλθῃ, — Ἀχιλλῆα πτολίπορθον): Þessum kafla vildu fornir gagnrýnendur sleppa. Leaf telur þó, að fyrstu 7 ljóðl. mættu standa, en gegn 64-71 séu rök miklu veigameiri: Spádómurinn um gang styrjaldarinnar sé ekki í samræmi við aðferðir Hómers og alveg ónauðsynlegar: versos 56-77 que l’Iris vagi a ... de l'Aquil·les, l'arruïnador (el destructor) de viles: els crítics antics volien ometre aquest passatge. En Leaf, emperò, considera, malgrat aixঀ, que els set primers versos podrin conservar-se, mentre que els arguments contra els versos 64-71 són de molt major pes: la profecia sobre el curs de la guerra no concorda pas amb el mode de fer de l'Homer i són[, en conseqüència,] completament innecessaris

veigra <veigra ~ veigrum | veigraði ~ veigruðum | veigraðsér við e-u>:
(kinoka sér við, færast undanrefusar una cosa, negar-se a una cosa (recular davant una cosa)
♦ veigra sér við að gera e-ð: estar-se'n de fer una cosa, abstenir-se de fer una cosa, fer-se enrere de fer una cosa, ésser reticent a fer una cosa
þótt ég vildi hrósa mér væri ég ekki frávita (ἄφρων) því að ég væri að segja sannleika. En ég veigra mér við því til þess að (φείδεσθαι:   φείδομαι δέ, μή τις είς ἐμὲ λογίσηται ὑπὲρ ὃ βλέπει με ἢ ἀκούει [τι] ἐξ ἐμοῦ) enginn skuli ætla mig meiri en hann sér mig eða heyrir: per més que em volgués gloriar, no fóra cap insensat per tal com estaria dient la veritat. Però, me n'estic perquè no hi hagi ningú que pensi més de mi que el que veu en mi o sent de mi

veigur <m. veigs (o: veigar), no comptable>:
solidesa f
♦ það er enginn veigur í honum: <LOC FIGno serveix per res
♦ það er enginn veigur í því: <LOC FIGno serveix per res

veik:
1ª i 3ª pers. sg. pret. ind. de → víkja “cedir; anar-se'n”

veik·burða, -burða, -burða <adj. inv.>:
feble, dèbil, <LITfrèvol
þið hafið ekki hjálpað hinu veikburða (naħă'lāh ~ נַחֲלָה:   ʔɛθ־ha-nnaħˈlōθ   lɔʔ   ħizzaqˈtɛm,   אֶת-הַנַּחְלוֹת לֹא חִזַּקְתֶּם), ekki læknað hið sjúka, ekki bundið um hið særða og hvorki sótt það sem hraktist burt né leitað þess sem týndist, en hið sterka hafið þið leitt með harðri hendi: no heu ajudat la feble, ni heu guarit la malalta, no heu embenat la qui estava ferida ni anat a cercar la qui s'havia dispersat, ni cercat la perduda, sinó que heu menat la forta amb mà dura

veik·byggður, -byggð, -byggt <adj.>:
feble, dèbil, <LITfrèvol
skoðið landið og hvernig fólkið er sem í því býr, hvort það er sterkbyggt eða veikbyggt (rāˈφɛh, rāˈφāh ~ רָפֶה, רָפָה:   hɛ-ħāˈzāq   hūʔ   hă-rāˈφɛh,   הֶחָזָק הוּא הֲרָפֶה), fátt eða margt: inspeccioneu què tal és el país i el poble que l'habita; si és fort o feble, si són pocs o molts
nei, miklu fremur eru þeir limir á líkamanum nauðsynlegir sem virðast vera í veikbyggðara (ἀσθενής -ής -ές:   τὰ δοκοῦντα μέλη τοῦ σώματος ἀσθενέστερα ὑπάρχειν) lagi: no! Els membres del cos que semblen estar en un estat més feble (els qui semblen ésser de constitució més feble) sóm de molt els més necessaris

veik·geðja, -geðja, -geðja <adj. inv.>:
de caràcter feble, feble de caràcter

veiki <f. veiki, veikir. Poc emprat en pl.>:
malaltia f
♦ spánska veikin: <HISTla grip espanyola, el grip espanyol (Mall.), pandèmia que va assolar el món el 1918
♦ veikin er á háu stigi: la malaltia es troba en un estadi avançat
♦ veikin er mjög útbreidd: la malaltia està molt estesa

veikinda·dagur <m. -dags, -dagar>:
dia m de malaltia

veikinda·forföll <n.pl -falla>:
absència f [del lloc de treball] per malaltia, absentisme m laboral per malaltia

veikinda·frí <n. -frís, -frí. Gen. pl.: -fría; dat.pl.: -fríum>:
baixa f per malaltia

veikinda·fræði <f. -fræði, no comptable>:
<variant arcaica de → meinafræði “patologia” o  → sjúkdómafræði “patologia”

veikinda·hviða <f. -hviðu, -hviður. Gen. pl.: -hviða o: -hviðna>:
accés (fl./pl.: accessos) m de malaltia

veikinda·leyfi <n. -leyfis, -leyfi>:
baixa f [laboral] per malaltia

veikinda·réttur <m. -réttar, no comptable>:
dret m a gaudir de baixa per malaltia

veikinda·saga <f. -sögu, -sögur. Gen. pl.: -sagna>:
anamnesi f

veikinda·stríð <n. -stríðs, no comptable>:
batalla f contra una malaltia [llarga i greu]

veikinda·vottorð <n. -vottorðs, -vottorð>:
certificat m [mèdic] de malaltia

veikindi <n.pl veikinda>:
malaltia f
♦ vegna veikinda: per malaltia
♦ veikindin steðjuðu að honum: la malaltia el va sorprendre (el va assaltar, es va apoderar d'ell)

veiking <f. veikingar, no comptable>:
afebliment m, debilitament m (o: debilitació f)  
♦ veiking evrunnar: l'afebliment de l'euro

veikja <veiki ~ veikjum | veikti ~ veiktum | veikte-ð>:
afeblir (o: debilitar) una cosa

veikjast <veikist ~ veikjumst | veiktist ~ veiktumst | veikst>:
posar-se malalt -a
Fálka, inn góði hestr Þiðreks, nemr nú at sjá, hversu herra hans var nauðuliga staddr. Nú slítr hann í sundr taumana, er hann var bundinn með, ok hleypr til dýrsins ok fœrir svá báða fyrri fœtr sína á lendar dýrinu, at dýrit veiktist allt við ok fell náliga mjǫk svá til jarðar. Nú leggr Þiðrekr til dýrsins neðan í kviðinn, svá at hjǫltin tóku við. Nú hleypr Þiðrekr undan dýrinu, ok hefir hann nú báðar hendr blóðgar, en dýrit fellr nú dautt niðr. En áðr hafði Fasold veitt dýrinu mǫrg hǫgg, en þat stoðaði ekki at sinni, því at ekki beit, en þó vildi hann gjarna duga honum, ef hann mætti, fyrir sakar síns drengskapar. Nú stíga þeir á hesta sína ok ríða veg sinn: en Fálki, el bon cavall d'en Þiðrekr va reconèixer llavors la difícil situació en què es trobava el seu amo. Aleshores va rosegar amb les dents les seves regnes, amb què estava fermat, i quan les va haver estripades va córrer cap a la bèstia i va colpir la bèstia als costats amb els seus potons davanters de tal manera que la bèstia va flaquejar tota ella i va anar de molt poc que no caigués a terra. Aleshores en Þiðrekr va clavar la seva espasa fins a l'empunyadura al ventre de la bèstia. Després, en Þiðrekr es va acuitar a sortir de dessota la bèstia amb totes dues mans sangonents tot just abans que la bèstia no caigués morta a terra. Abans, emperò, en Fasold ja havia assestat a la bèstia mants cops d'espasa però no havien servit de res en aquella ocasió perquè l'espasa no feia cap mena d'efecte a (no feria) la bèstia, però, tot i així, l'havia volgut ajudar fins allà on pogués per mor de la seva honorabilitat (drengskapr). Quan la bèstia fou morta, pujaren tots dos a dalt de llurs cavalls i feren llur via

veikla <f. veiklu, no comptable>:
feblesa (o: debilitat) f

veikla <veikla ~ veiklum | veiklaði ~ veikluðum | veiklaðe-n>:
afeblir (o: debilitar) algú

veiklaður, veikluð, veiklað <adj.>:
afeblit -ida (o: debilitat -ada)  

veiklast <veiklast ~ veiklumst | veiklaðist ~ veikluðumst | veiklast>:
afeblir-se (o: debilitar-se)  

veikleika·merki <n. -merkis, -merki. Gen. pl.: -merkja; dat.pl.: -merkjum>:
senyal m de feblesa (o: debilitat)  

veik·leiki <m. -leika, -leikar>:
feblesa (o: debilitat) f

veiklu·legur, -leg, -legt <adj.>:
fluix -a, malaltís -issa

veiklun <f. veiklunar, no comptable>:
afebliment m

veik·lundaður, -lunduð, -lundað <adj.>:
de voluntat feble, feble de voluntat, que té una voluntat feble, sense força de voluntat

veik·lyndi <n. -lyndis, no comptable>:
manca (o: feblesa) f de voluntat

veik·lyndur, -lynd, -lynt <adj.>:
de voluntat feble, feble de voluntat, que té una voluntat feble, sense força de voluntat

veik·róma <adj. inv.>:
de veu fluixa, que té una veu fluixa

veik·trúaður, -trúuð, -trúað <adj.>:
de fe feble, que té una fe feble

veikur, veik, veikt <adj.>:
1. (óstyrkurfeble (dèbil, fluix)
♦ veik beyging lýsingarorða: <LINGla declinació feble dels adjectius
♦ veik sögn: <LINGverb m feble
♦ veikt nafnorð: <LINGsubstantiu m feble
♦ veikur vilji: voluntat f feble (o: dèbil)  
♦ vera veikur ~ veik ~ veikt í e-ð: <LOC FIGanar (o: estar) boig ~ boja per una cosa
♦ vera veikur ~ veik ~ veikt fyrir e-u: <LOC FIGtenir debilitat per una cosa
♦ þar er hann veikur ~ hún veik ~ það veikt fyrir: <LOC FIGaixò és la seva debilitat
2. (sjúkurmalalt -a (mancat de salut)
♦ vera veikur ~ veik ~ veikt á geðsmunum: haver perdut les seves facultats mentals, estar desequilibrat -ada, estar mentalment alienat -ada
♦ verða veikur ~ veik ~ veikt: posar-se malalt -a

veila <f. veilu, veilur. Gen. pl.: veilna o: veila>:
falla f, defecte m
♦ veila í e-u: el punt feble (o: dèbil) d'una cosa
hann minntist draumanna sem hann hafði dreymt um þá og sagði: „Þið eruð njósnarar, komnir til þess að finna veilur (ʕɛrˈwāh ~ עֶרְוָה:   li-rəˈʔōθ   ʔɛθ־ʕɛrˈwaθ   hā-ˈʔārɛt͡s   ˈbāʔθɛm,   לִרְאוֹת אֶת-עֶרְוַת הָאָרֶץ בָּאתֶם) í vörn landsins: se'n va recordar dels somnis que havia tingut sobre ells, i els digué: «Vosaltres sou espies! Heu vingut per a trobar els punts dèbils de les defenses del país

< veilindi <n. veilindis, veilindi>:
mala salut, salut delicada, malaltia f
♦ fyrir veilindis sökum: per [causa de] malaltia, per raó de malaltia
5 Of það ef sá verður skjúkur er kona er föstnuð.   Ef sá maður verður sjúkur er kona er föstnuð, þá skal hann orð gera hálfum mánaði fyrr þeim manni er fastnað hefir konuna, að hann myni eigi til eiginorðs koma fyrir veilindis⁴ sökum, og eigi þarf þá konu honum heim að færa þó að það sé mælt, og segja hvað að sökum er. Þá skal eigi brullaup vera fyrr en að jafnlengd⁵, nema sá vili fyrr láta vera er konu skal eiga, og skal hann þá orð gera hálfum mánaði fyrr eða meira méli⁶, og skal hann þá sitt fé eitt til leggja. En ef honum bætist eigi á tólf mánuðum hinum næstum, þá skulu lausar vera festarnar, nema þeir vili hvorirtveggju annað. [⁴ veilindi: veiklun, heilsubrestur; ⁵ jafnlengd: sami tími á ákveðnu tímaskeiði, (hér) sami tími að ári; ⁶ mél: tími, tímabil (Oca cendrosa. Ed. Gunnar Karlsson, Kristján Sveinsson i Mörður Árnason 1992. Festaþáttur, pàg. 112) — Titulus V. De eo, si morbum inciderit ille, cui foemina desponsata est. Si ille cui foemina est desponsata morbum inciderit, semimense (ante nuptias habendas) desponsatorem certiorem faciat, quod aduersae suae ualetudinis causa, nuptias non aduenturus sit, nec foeminam istam sibi adferendam esse, quamuis ita constitutum fuerit, rationes insuper interserens, [p. 311] nuptiae tum ne prius quam anno uertente instituantur, nisi eas prius haberi optauerit ille, qui uxorem duceret, quo casu et hoc semimense, uel maiori interuallo ante nuptias habendas declarare, et propria tantum bona nuptiis insumere debet. Quodsi in proximis duodecim mensibus non conualuerit, contractus sponsalitius pro dissoluto habeatur, nisi uterque contrahentium in aliud consenserit (Oca cendrosa. Ed. J. F. G. Schlegel. Pars I (1829), Sectio VIta. De foedere coniugali. pàgs. 310-311): 5 Si l'home, amb qui una dona està promesa, es posa malalt.   Si l'home, amb qui una dona està promesa, es posa malalt, cal que [l'home que s'ha posat malalt] avisi l'home que li hagi donat la dona en prometatge, amb quinze dies d'anticipació, que no anirà a les noces per mor de malaltia, i[, quan es doni aquest cas,] no cal menar la dona a casa d'ell, encara que s'hagi emparaulat així, i cal que es faci públic el motiu pel qual es fa així. En un cas així, el casament no es farà abans que no hagi passat un any, llevat que el promès de la dona vulgui fer que sigui abans, i avisarà que vol que sigui així quinze dies abans [del casament] o en un termini major i el cost sencer del casament serà pagat exclusivament per ell. Però, si l'estat de l'home no millora en els dotze mesos següents, el prometatge es dissoldrà, llevat que totes dues parts ho vulguin altrament

veill, veil, veilt <adj.>:
1. <GENdèbil, fluix -a, feble
♦ vera veill ~ veil ~ veilt á fótum: tenir els peus delicats, tenir malament els peus
Magnús hét hinn fjórði sonur Haralds konungs. Hann fóstraði Kyrpinga-Ormur. Hann var og til konungs tekinn og hafði sinn hluta af landi. Magnús var veill á fótum og lifði litla hríð og varð sóttdauður: el quart fill del rei Haraldur es deia Magnús. En Kyrpinga-Ormur el va criar (va ésser el seu fóstri). També fou proclamat rei i tingué la seva part del país. En Magnús tenia malament els peus (tenia mal als peus) i no va viure gaire. Va morir de malaltia [al seu llit]
♦ vera veill ~ veil ~ veilt á geðsmunum: ésser mentalment inestable, no gaudir de bona salut mental
♦ vera veill ~ veil ~ veilt fyrir hjarta (o: hjartanu)<LOCestar malament del cor, estar (o: ésser) delicat -ada del cor (o: tenir el cor delicat)  
♦ vera veill ~ veil ~ veilt til heilsunnar: <LOCestar (o: ésser) delicat -ada de [la] salut (o: tenir la salut delicada)  
2. (ótryggurpoc segur -a (amb qui no es pot comptar gaire)

veimil·títa <f. -títu, -títur. Gen. pl.: -títa>:
1. terretitona f, territ menut (ocell Calidris minuta)
2. <FIGmira'm-i-no-em-toquis m & f, nyicris m & f, neulim m d'home ~ de dona

veimiltítu·legur, -leg, -legt <adj.>:
escanyolit -ida, renocat -ada, neulit -ida, desnerit -ida

vein <n. veins, vein>:
xiscle m, gemec m [agut, penetrant], clam m [de dolor] (crit agut, penetrant, esp. de dolor)
ég heyri vein (qōl ~ קוֹל:   kī   qōl   kə-ħōˈlāh   ʃāˈmaʕtī,   כִּי קוֹל כְּחוֹלָה שָׁמַעְתִּי) eins og frá jóðsjúkri konu, lík neyðarópum frumbyrju, það eru óp dótturinnar Síonar sem stendur á öndinni. Hún teygir fram hendurnar: Vei mér. Það er úti um mig. Ég fell fyrir hendi morðingja: sento crits com els d'una dona que està de part, com a crits d'angoixa d'una que infanta per primera vegada. Són els crits de la filla de Sió que panteixa. Estén les mans cap endavant. Ai de mi. Està fet de mi! Em moro davant els assassins (BMonts. = crit;   BInterc. = crit; BEvang. = crits)
og hann mun þerra hvert tár af augum þeirra. Og dauðinn mun ekki framar til vera, hvorki harmur né vein (ἡ κραυγή -ῆς:   καὶ ὁ θάνατος οὐκ ἔσται ἔτι, οὔτε πένθος οὔτε κραυγὴ οὔτε πόνος) né kvöl er framar til. Hið fyrra er farið: i ell eixugarà cada llàgrima de llurs ulls. I la mort ja no existirà ni tampoc planys ni gemecs, ni penes no existiran més. Les coses d'abans han passat (BMonts. = clams;   BInterc. = crits; BEvang. = clams)
gerðist þar þá bæði vein (ἡ οἰμωγή -ῆς:   ἔνθα δ᾽ ἅμ᾽ οἰμωγή τε καὶ εὐχωλὴ πέλεν ἀνδρῶν ǁ ὀλλύντων τε καὶ ὀλλυμένων) og fagnaðaróp af mönnum þeim, er drápu og drepnir voru, en jörðin flaut í blóði: van alçar-se gemecs i crits d'alegria per igual dels homes que mataven i eren morts, i la terra vessava (regalimava) sang
móðir Hektors fleygði hinni smágjörvu skýlu langt frá sér og reytti hár sitt. Hún veinaði mjög sárt (κωκύειν:   κώκυσεν δὲ μάλα μέγα παῖδ᾽ ἐσιδοῦσα), er hún leit son sinn. Hinn kæri faðir hans hljóðaði aumlega, og fólkið í kring bar sig illa í allri borginni með veini og hljóðum (ὁ κωκυτός -οῦ:   κωκυτῷ τ᾽ εἴχοντο καὶ οἰμωγῇ); það var því líkast, sem öll hin hálenda Ilíonsborg svældist í eldi allt frá grunni: la mare de l'Hèctor va llançar ben lluny de si el delicat vel i s'arrencava els cabells. Gemegava amb gran dolor en veure son fill. Son pare estimat cridava planyívolament i la gent a llur voltant perdia la continença per tota la ciutat amb gemecs i laments. Tot semblava de debò talment com si l'elevada ciutat d'Ílion es consumís en el foc des dels fonaments
♦ → lostavein “crit[s] de plaer, gemec[s] de plaer”

veina <veina ~ veinum | veinaði ~ veinuðum | veinað>:
1. (stynja, kveinagemegar (esp. de dolor)
hver barmar sér? Hver veinar ( ~ :   lə-ˈmī   ʔăˈβōi̯,   לְמִי אֲבוֹי)? Hver á í stælum? Hver kvartar? Hver fær sár að þarflausu? Hver rauð augu?: qui es lamenta? Qui gemega? Qui té baralles? Qui es queixa? Qui rep ferides sense necessitat? Qui [té els] ulls vermells?(BMonts. = per a qui [són] els «Oi! oi!»?;   BInterc. = de qui [són] els uis?; BEvang. = per a qui [seran] els uis?)
móðir Hektors fleygði hinni smágjörvu skýlu langt frá sér og reytti hár sitt. Hún veinaði mjög sárt (κωκύειν:   κώκυσεν δὲ μάλα μέγα παῖδ᾽ ἐσιδοῦσα), er hún leit son sinn. Hinn kæri faðir hans hljóðaði aumlega, og fólkið í kring bar sig illa í allri borginni með veini og hljóðum (ὁ κωκυτός -οῦ:   κωκυτῷ τ᾽ εἴχοντο καὶ οἰμωγῇ); það var því líkast, sem öll hin hálenda Ilíonsborg svældist í eldi allt frá grunni: la mare de l'Hèctor va llançar ben lluny de si el delicat vel i s'arrencava els cabells. Gemegava amb gran dolor en veure son fill. Son pare estimat cridava planyívolament i la gent a llur voltant perdia la continença per tota la citat amb gemecs i laments. Tot semblava de debò talment com si l'elevada ciutat d'Ílion es consumís en el foc des dels fonaments
en yfir hana sveif (ἀμφεχύθη) sárlegur (θυμοφθόρον) harmur (ἄχος), hún hafði ekki mátt til að setjast á stól, þó margir væri í húsinu, heldur settist hún niður á þröskuld (ἐπ᾽ οὐδοῦ) hins velsmíðaða (πολυκμήτου) herbergis, veinaði og grét (ὀλοφύρεσθαι ~ ὀλοφυρόμενος -ένη -όμενον:   οἴκτρ᾽ ὀλοφυρομένη) aumkvunarlega (οἴκτρ᾽): en kringum hana voluðu (μινυρίζειν:   περὶ δὲ δμῳαὶ μινύριζον πᾶσαι) allar ambáttirnar, sem í húsunum (κατὰ δώματ᾽) voru, ungar og gamlar. Þá kveinaði (γοόωσα) Penelópa hástöfum (ἁδινὸν) og talaði til þeirra: però sobre ella planava un dolor amarg, no tenia força per a asseure's a una cadira, encara que n'hi havia mantes dins la casa, sinó que es va asseure al llindar de la cambra ben treballada, cridant de dolor (gemegant ?) i plorant planyívolament: i al seu voltant ploriquejaven totes les esclaves que hi havia, joves i velles, a les cases. Aleshores la Penèlope es va lamentar amb veu forta i els digué (l'original només parla d’ ὀλοφύρεσθαι ‘gemegar, plànyer-se, queixar-se’, que el traductor, l'Sveinbjörn Egilsson, va desdoblar en veina og gráta)
♦ veina af kvöl: plorar de dolor
vei heiðingjunum sem rísa gegn þjóð minni. Almáttugur Drottinn mun refsa þeim á degi dómsins. Hann mun senda eld og orma í líkama þeirra. Þeir munu veina (κλαίειν ~ κλαύσεσθαι:   καὶ κλαύσονται ἐν αἰσθήσει ἕως αἰῶνος) af kvöl um eilífðai dels [pobles] gentils que s'alcin contra el meu poble! El Senyor totpoderós els castigarà el dia del judici. Enviarà foc i cucs a llurs cossos. Ploraran de dolor per sempre
2. (harma, kveinaplànyer-se (lamentar-se, fer crits de lament)
3. (æpa, öskraxisclar, cridar (fer un crit penetrant, esp. de dolor, però no únicament)
Guðrún var sofnuð í faðmi Sigurðar en vaknaði við óumrœðiligan harm, er hon flaut í hans blóði. Ok svá veinaði⁴⁷ hon með grát ok harmtǫlur, at Sigurðr reis upp við hœgendit ok mælti <...> [⁴⁷ ‘hreinaði’ Hs.   ursprünglich, aber wohl verbessert (zu ‘veinaði’? Ol); ‘kveinaði’ Fas, B, R; ‘veinaði’ Ol, F. (VS, ed. Uwe Ebel 1997, cap. 32, pàg. 79): la Guðrún s'havia adormit entre els braços d'en Sigurðr i es va despertar amb un dolor indicible quan va quedar amarada en la sang d'ell. I xisclava plorant i lamentant-se (o: es planyia amb tals plors i laments que...) de tal manera que en Sigurðr es va incorporar, recolzant-se en el seu coixí i li va dir <...>
♦ veina af sársauka: xisclar de dolor
♦ veina (o: hljóða; o: æpa) upp yfir sig: llançar (o: fer) un xiscle, posar-se a xisclar
drengurinn fór ofan að ánni til að þvo fæturna í fljótinu. Þá stökk risavaxinn fiskur upp úr ánni og ætlaði að bíta fótinn af unga manninum sem veinaði upp yfir sig (κράζειν ~ κρᾶξαι:   ἰχθὺς μέγας <...> ἐβούλετο καταπιεῖν τὸν πόδα τοῦ παιδαρίου, καὶ ἔκραξεν)el noi va baixar fins al riu a rentar-s'hi els peus. Aleshores va saltar fora del riu un peix gegantí que volia arrencar-li un peu al jove
  El traductor ha de decidir, en cada cas i si el context no ajuda, si entén el verb en el sentit de gemegar, en el sentit de plànyer-se, lamentar-se o en el sentit de fer un crit penetrant, xisclar. A tot això s'hi afegeix encara que, en certs casos, el significat del verb -que pertany al cabal patrimonial del norrè- sembla estar influït per l'alemany o el baix-alemany weinen ‘plorar’.  
     

veinandi, veinandi, veinandi <adj.>:
xisclant

veipa <veipa ~ veipum | veipaði ~ veipuðum | veipað>:
<COL·LOvapejar

veira <f. veiru, veirur. Gen. pl.: veira>:
<BIOL & INFORMvirus m

veiru·fræði <f. -fræði, no comptable>:
virologia f

veiru·fræðingur <m. -fræðings, -fræðingar>:
viròleg m, viròloga f

veiru·stofn <m. -stofns, -stofnar>:
soca f de virus

veisa <f. veisu, veisur. Gen. pl.: veisa>:
1. (fen, forað, fúamýrifangar (o: fangal) m, aiguamoll m [som] (indret enfangat, aigualós, patamoll som)
nú leið sá dagur og þar til sá dagur kom sem Spes skyldi vinna eiðinn. Þá býður hún til öllum sínum vinum og frændum og setti sig til með hinum bestum klæðum er hún átti. Margar dýrar konur gengu með henni. Þá voru á votviðri mikil. Vegurinn var votur og ein veisa mikil yfir að fara áður en til kirkju kæmi. Og svo sem Spes og skari hennar kemur fram að veisunni var þar fyrir fjölmenni mikið og fjöldi fátækra manna er sér báðu ölmusu því að þetta var almenningsstræti. Allir þóttust þeir skyldir vera að fagna henni sem kunnu og báðu henni góðs fyrir það er hún hafði þeim oft vel við hjálpað. Þar var einn stafkarl milli annarra fátækra manna, mikill vexti og hafði sítt skegg: així i doncs va passar aquell dia i el temps fins que va arribar el dia en què l'Spes havia de prestar el jurament. Va convidar a l'acte tots els seus amics i parents i es va habillar amb els millors vestits que tenia. L'hi acompanyaren moltes de dames distingides. Feia un temps molt humit. El camí era moll i s'havia de travessar un extens indret fangós (aigualós) abans d'arribar a l'església. I així que l'Spes i el seu grup d'acompanyants va arribar al fangal, s'hi trobava una gran gernació i un gran nombre de pobres que demanaven una almoina perquè era un camí molt concorregut. Tots es consideraven en l'obligació de saludar-la de la manera més afectuosa que sabien i li desitjaven el bo i millor perquè ella els havia ajudat sovint en molts d'afers. Entre els altres pobres hi havia un vell captaire, de gran estatura i llarga barba
var þat einn dag, at Sigurðr Fáfnisbani reið til einhverrar stefnu, þá reið hann í einhverja veisu, en hestrinn Grani hljóp upp svá hart, at í sundr stǫkk brjóstgjǫrðin ok fell niðr hringjan. En er ek sá, hvar at hún glóaði í leirinum, tók ek upp ok fœrða ek Sigurði, en hann gaf mér. Hafi þér nú fyrir litlu sét þetta sama gull. Þá stǫkk Sigurðr af baki, en ek strauk hest hans, ok þó ek leir af honum, ok tók ek einn lepp ór tagli hans til sýnis vaxtar hans": un dia que en Sigurðr, el matador d'en Fáfnir, es dirigia, muntat en el seu cavall Grani, a algun compromís al qual havia estat convocat, va entrar a un fangar i el seu cavall Grani va sortir-ne d'un salt fet d'una manera tan enèrgica que la cingla es va esqueixar i la sivella en va caure en terra. I quan la vaig veure brillant en el fang, la vaig aixecar i la vaig portar al Sigurðr, el qual[, emperò,] la me donà. Vós haveu vist, no fa gaire, aquesta mateixa joia d'or. Aleshores en Sigurðr va baixar de la gropa, i jo vaig estrijolar el seu cavall i el vaig netejar de fang i vaig agafar un floc [de crins] de la seva cua per tenir una mostra de les seves mides̵ (vocabulari: #1. vǫxtr hans: Entenc que hans fa referència a les dimensions de la cua del cavall i no al propi cavall. Si, emperò, entenem que hans fa referència al cavall Grani, aleshores la traducció fóra: per tenir una mostra de l[a descomunal] estatura [del cavall])
204. Af sókn konungs. Þá er Hákon konungr kom jafnfram Kórsbrœðragǫrðum í ofanverðar geilarnar, þar var fyrir hertoginn á hesti, ok mjǫk mart manna með hánum. Ok er þeir mœttusk, varð nǫkkurr staðr á, svá at hvárigir réðu til annarra. Stóðu Birkibeinar í veisu nǫkkurri ok þó neðar meirr, en Varbelgir váru á brúinni ok strætinu, ok var þar nǫkkuru þurrara. Kirkjugarðshliðit var at baki Birkibeinum, ok var þat fullt af Varbelgjum (Vargbelgjum). Undir merki Hákonar konungs váru nær tuttugu menn. Var hann þá mjǫk háskasamliga kominn, er hertuginn var fyrir ofan með marga menn, en fullt garðshliðit at baki hánum af Varbelgjum. Gerði Guð þá mikla miskunn við konunginn, er hvárigir réðu á hann, þvíat, ef aðrir hvárir hefði á ráðit, þá væri hann skjótt sigraðr at líkendum, ok þeir menn, sem með hánum váru. Hákon konungr vísaði sínum mǫnnum í mót kirkjugarðshliðinu, en hann sjálfr ok merkit sneri upp í móti hertuganum. Var þá mikill vápnaburðr við kirkjugarðshliðit af grjóti ok skotum, er Birkibeinar báru inn í kirkjugarðinn, en Varbelgir út í móti. Svá kvað Óláfr hvítaskáld <...>: 204. De l'atac del rei. Quan el rei Hákon va arribar a dalt del congost (camí fondo (?) que es trobava davant els horts dels canonges, es va trobar el duc al davant, muntat a cavall, i, amb ell, un gran nombre d'homes que l'acompanyaven. I quan es varen topar, es va produir una pausa fins que cadascun dels dos bàndols va carregar contra l'altre. Els Cames-de-beç es trobaven en un indret fangós i en una posició més avall que els altres, mentre que els Pells-de-llop es trobaven situats a dalt del pont i al camí ral, on el terreny era molt més eixut. El portal del cementiri es trobava a l'esquena dels Cames-de-beç i era ple de Pells-de-llop. Sota l'estendard del rei Hákon hi devia haver devés vint homes. El rei[, així i doncs,] es trobava en una situació perillosa per tal com el duc era davant ell amb una gran mainada i tenia els Pells-de-llop al darrere que omplien tot l'espai del portal del cementiri. Aleshores Déu va obrar gran misericòrdia amb el rei per tal com cap de les dues hosts (la qui tenia al davant i la qui tenia al darrere) el va atacar, car, si una de totes dues hosts l'hagués atacat, el més probable és que aviat hagués resultat vençut, ell i els homes que eren al seu costat. El rei Hákon va indicar (manar) als seus homes que carreguessin contra el portal del cementiri, mentre que ell mateix, amb l'estendard (o sigui, amb el portaestendard i els homes que el defensaven) es va girar contra el duc. Davant el portal del cementiri aleshores es va produir una gran topada d'armes (una aferrissada batalla) amb les pedres i els projectils que els Cames-de-beç llançaven cap a l'interior del cementiri i els que els Pells-de-llop en llançaven cap a fora contra ells. Així ho va cantar l'Olau l'escalda blanc <...> (vocabulari: #1. Varbelgir: En Baetke 19874, pàgs. 699-701, no dóna pas entrada a aquest mot, i tampoc no ho fa en Fritzner III (1896), pàgs.867a-871a. Només en Peter Frederik Suhm 1808, pàg. 656, indica: Ordet Varbelger (Vargbelgir) betyder altsaa lumske Fiender eller Røvere; thi begge Deele ligge i den uegentlige Bermærkelse af Ordet Varg eller Ulv)
2. (renna, skurðursíquia  (o: séquia) f (rec, reguer)
eptir þetta hǫgg flýðu heiðingjarnir, allir sem næst stóðu konunginum. Gefsk nú Rémundi vegr fram at, þar sem konungrinn sat á sínum hesti. Tók hann nú til konungsins með sinni hœgri hendi ok lypti honum burt ór sǫðlinum, reið síðan aptr til sinna manna ok kastaði honum háðuliga niðr á vǫllinn (ɔ: í eina fúla veisu), svá at hann stóð lengi á hǫfðinu. Ok eptir þenna atburð flýðu allir heiðingjar, sem eptir váru, ok hugðu konung dauðan: després d'aquest cop d'espasa, tots els pagans que es trobaven a prop del rei, varen fugir. Llavors s'obrí al Rémundr un camí fins allà on el rei seia a dalt del seu cavall. Llavors va agafar el rei amb la seva mà dreta i, aixecant-lo de la sella, va tornar amb ell cap als seus i el va llançar ignominiosament al terra (ɔ: a una síquia pudenta), de manera que va quedar cap per avall una bona estona. I després d'aquest fet tots els pagans que encara quedaven varen fugir creient que el rei era mort

veisla <f. veislu, veislur. Gen. pl.: veislna>:
1. (gildi, matarboðbanquet m (festí, sarau)
♦ bjóða e-m til veislu: convidar algú a un banquet
♦ bjóða til veislu: oferir un banquet, fer un convit
♦ búa [e-m] veislu: preparar un banquet, una festa o un convit [per a algú o a algú]
♦ búa til veislu: preparar un banquet, una festa o un convit
en þér hinir bíðið hér allir saman, og gerið boð inn til ambáttanna að búa til veizlu (πένεσθαι δαῖτα:   εἴπατε δ᾽ εἴσω ǁ δμῳῇσιν κατὰ δώματ᾽ ἀγακλυτὰ δαῖτα πένεσθαι) í hinum ágætu herbergjum, bera að bekki og eldivið og tært vatn: però tots els altres, espereu-vos aquí plegats i doneu ordre a les serventes que hi ha dedins perquè preparin un banquet dins les excel·lents cambres i que hi portin bancs i llenya i aigua clara
♦ efna til veislu: preparar un banquet
en biðlarnir efnuðu til veizlu (πένεσθαι δαῖτα:   μνηστῆρες δὲ δόμον κάτα δαῖτα πένοντο) í stofunni; drógu þeir nú dár að honum, og móðguðu hann í orðum: però els pretendents preparaven el banquet dins la sala
♦ [láta] falla niður veislu: preparar un banquet
en hvat fyrir því enn vill hann eigi láta falla niðr sína veizlu, meðan veizlan konungsins stendr, ok gengr út á markað ok kaupir nú allra flest til borðbúnaðar ok setr at veði hest Heimis, Rispa, ok sverð hans, Naglhring, ok ǫll vápn hans fyrir tíu merkr gulls, ok nú býðr hann til sín allra flestum mǫnnum ok neytir nú til þess, er uppi er þetta fé allt: però, per tal com no volia pas interrompre el seu banquet mempre durés el banquet del rei, va anar al mercat i hi va comprar moltíssimes de coses amb què parar les taules i va empenyorar el cavall d'en Heimir, en Rispi, així com la seva espasa Naglhringr i totes les seves armes per deu merkr d'or. I llavors va convidar moltíssima de gent al seu banquet i, per a fer-ho, va esmerçar tots els diners que li restaven fins a haver-los despès tots
♦ fara [með e-m] til veislu: anar [amb algú] a un banquet, convit o festa
♦ gera veislu: fer un festí
♦ halda e-m veislu: oferir un banquet a algú
♦ halda [mikla] veislu: celebrar un [gran] banquet
♦ koma [með e-m] til veislu: acudir [amb algú] a un banquet, convit o festa
♦ setjast að veislu: assistir a un banquet (asseure's a taula per assistir a banquet, festí o convit), entaular-se en un banquet
♦ sitja að veislu: assistir a un banquet (seure a taula assistint a banquet, festí o convit), estar entaulat -ada assistint a un banquet
♦ slá upp [mikill] veislu fyrir e-n: oferir un [gran] banquet a algú
sonur Abúbs tók á móti þeim í litlum kastala sem hann hafði reist og nefndi Dok. Hann hugsaði flátt, sló upp mikilli veislu (ὁ πότος -ότου:   καὶ ἐποίησεν αὐτοῖς πότον μέγαν) fyrir gestina en kom mönnum fyrir á laun í húsinu: el fill de l'Abub els rebé a la petita fortalesa anomenada Doc, que ell havia construït. Obrava traïdorament. Va parar un gran banquet als seus hostes i va disposar homes d'amagat dins l'edifici
♦ spilla veislu <= Dat.>aigualir (o: espatllar) una festa
♦ söngurinn og dansleikurinn eru veizlunnar prýði: <LOCel cant i la dansa són els ornaments d'un banquet (o: d'un convit; o: d'un festí)  
♦ taka veislu: assistir a un banquet
Hákon tók veizlu, þá er þeir kómu, í Storð á Fitjum, ok var hann leyndr þessum tíðendum ok allir hans menn, allt þar til er skipin sigla sunnan ok eigu nú skammt til eyjarinnar. Þá sat Hákon konungr yfir borðum: quan [els fills de la Gunnhildr] varen arribar a Storð, a les Fitjar, en Hákon estava assistint a un banquet celebrat en honor seu, però la notícia de l'arribada dels fills de la Gunnhildr li fou amagada a ell i a tots els seus acompanyants fins que els vaixells [dels fills de la Gunnhildr], procedents del sud, no es varen trobar a poca distància de l'illa. En aquells moments el rei Hákon seia a taula [presidint el banquet]
en á morgun snemma skulum vér allir ganga á þing og halda samkomu: skal eg þá einarðlega kveða upp vilja minn, að þér skuluð burt fara úr húsum mínum; þér skuluð taka aðrar veizlur (ἡ δαίς δαιτός:   ἄλλας δ᾽ ἀλεγύνετε δαῖτας, ǁ ὑμὰ κτήματ᾽ ἔδοντες, ἀμειβόμενοι κατὰ οἴκους) og eyða fé yðru sjálfra, og fari hverir til annarra að heimboðum: però, a trenc d'alba, sortirem tots plegats afer una assemblea i tindrem col·lotge: llavors jo, us anunciaré obertament i francament la meva voluntat: que sortiu de les meves cases. Assistiu a uns altres banquet i dilapideu els vostres propis béns i que cadascun de vosaltres vagi a cals altres a llurs festins (vagi convidat a cals altres)
♦ → blótveisla “banquet sacrificial”
♦ → hátíðarveisla “banquet festiu”
2. (boð, partí, veisluhöld, samkvæmifesta f (privada o limitadament pública)
♦ bjóða e-m til veislu: convidar algú a una festa
♦ bjóða til veislu: oferir una festa, fer una festa
♦ gera veislu: fer una festa
♦ halda veislu: fer una festa
♦ öl- og grillveisla: festa a base de carn torrada i cervesa
♦ → drykkjuveisla “banquet, convit o festa en què hom hi beu sobretot begudes alcohòliques, συμπόσιον”
♦ → fjölskylduveisla “festa familiar, celebració familiar”
♦ → grillveisla “barbacoa, torrada de carn, graellada de carn”
♦ → svallveisla “orgia, disbauxa, bacanal, ἀσωτία καὶ κῶμοι”
♦ → ölveisla “festa de cervesa, ‘cervesada’”
3. (gestaboð, heimaboðconvit m (menjada festosa amb convidats)
♦ → brúðkaupsveisla “convit de noces”
♦ → jólaveisla “convit dels iol
4. (aðstoð, hjálpajut m (ajuda, suport)
♦ → liðveisla “concessió d'ajut”
5. <HISTveizla f, hospitalitat deguda al rei per part dels seus feudataris o al bisbe per part dels preveres de la seva diòcesi. Hom es podia dispensar de l'obligació de rebre el rei o el bisbe (i llurs seguicis) pagant uns diners ‘substitutoris’ que rebien el nom de veizlufé o veizlugjǫld
Haraldur konungur fór einn vetur að veislum um Upplönd og lét búa sér til jólaveislu á Þoptum. Jólaaftan kom Svási fyrir dyr þá er konungur sat yfir borði og sendi konungi boð að hann skyldi út ganga til hans: un hivern, el rei Haraldur recorria els Upplönd, les Terres Altes, fent-hi les [acostumades] visitacions [als seus vassalls o súbdits] i va fer que li preparessin el banquet dels iol a Þoptar (el modern Tofte). El vespre de Nadal, quan el rei ja seia a taula, l'Svási es va presentar davant les portes i va enviar al rei el missatge que sortís a fora per parlar amb ell (vocabulari: #1. veislur: Cf. en Baetke 19874, pàg. 710: <...> Bewirtung, die dem König von seiten seiner Lehnsleute, dem Bischof von seiten der Priester zusteht: konungr ætlaði at fara um vetrinn at veizlum yfir landit; biskupar tóku veizlur af prestum)
þá mælti konungur: "Hverfum þar frá," segir hann. "Sé eg þá ráð til. Eftir jólin mun eg fara á veislur og far þú með mér og muntu þar sjá margar kurteisar konur og ef eigi eru konungbornar þá mun eg fá þér einhverja": el rei aleshores li va dir: “apartem-nos, doncs, d'aquesta idea”, va dir-li, “hi veig una altra solució. Després de Nadal, sortiré a fer les veizlur, ço és, les visitacions. Acompanya-m'hi i veuràs mantes dones corteses i, si no són de sang reial, te'n donaré una per esposa” (cf. en Baetke 19874, pàg. 710: 4. Bewirtung, die dem König von seiten seiner Lehnsleute, dem Bischof von seiten der Priester zusteht: konungr ætlaði at fara um vetrinn at veizlum yfir landit)
þá er Óláfr konungr hafði sent þá Bjǫrn austr í Gautland, þá sendi hann marga menn til Upplanda með þeim erendum at boða [p. 64] veizlur fyrir sér, ok ætlaði hann at fara um vetrinn at veizlum yfir landit, þvíat þat hafði verit siðr hinna fyrri konunga at fara á veizlur upp í nánd markbyggðinni (Óláfs saga ins helga, Flateyjarbók II, cap. 56, pp. 63-64): quan el rei Olau va enviar en Bjǫrn i els seus homes a llevant, al Gautland, també va enviar un grup nombrós d'homes als Upplǫnd, les Terres Altes, amb la missió que hi fessin preparar per a ell les visitacions, ja que tenia la intenció de fer visitacions per la contrada [dels Upplǫnd] durant l'hivern, per tal com havia estat costum dels seus predecessors en el tron de pujar a les proximitats de la comarca dels grans boscos a fer-hi visitacions
þat kærðu ok lærðir menn, at biskupar tóku veizlur eða lausnir af prestum, þótt þeir kvæmi eigi í fylkit (Hákonar saga Hákonarsonar, cap. 255, pp. 21)eels clergues també es varen queixar que els bisbes exigien als preveres el pagament del cost de les visitacions -o d'una taxa d'exempció-, encara que ells, els bisbes, no anessin pas a llur fylki
6. <HIST = lénveizla f, benefici -en el sentit antic del terme, és a dir, càrrec de què el rei investeix o proveeix algú, amb les seves rendes annexes
♦ gefa (o: veita) e-m veizlur: donar beneficis -en el sentit antic de la paraula- a algú
Eiríkur jarl Hákonarson og bræður hans og margir aðrir göfgir frændur þeirra fóru af landi á brott eftir fall Hákonar jarls. Fór Eiríkur jarl austur í Svíþjóð á fund Ólafs Svíakonungs og fengu þeir þar góðar viðtökur. Veitti Ólafur konungur þar jarli friðland og veislur stórar svo að hann mátti þar vel halda sig í landi og lið sitt: el iarl Eiríkur Hákonarson i els seus germans, així com molts altres parents nobles d'ells, a la mort del iarl Hákon marxaren fora del país. El iarl Eiríkur va marxar a Suècia a la cort del rei Olau de Suècia, on ell i els seus hi foren molt ben rebuts. El rei Olau [de Suècia] va atorgar (concedir) al iarl friðland (terres on viure sense ésser molestat durant el seu exili, terres d'asil) i grans beneficis (generoses rendes), de manera que ell i el seu seguici poguessin mantenir-se bé en el seu regne. L'escalda Þórður Kolbeinsson esmenta així aquest fet <...>
Hákon jarl var kvinnamaður mikill og átti mörg börn. Ragnhildur hét dóttir hans. Hana gifti hann Skofta Skagasyni bróður Þóru. Jarl unni Þóru svo mikið að hann gerði sér svo miklu kærri en aðra menn frændur Þóru og var þó Skofti mágur hans mest metinn af öllum frændum hennar. Jarl veitti honum stórar veislur á Mæri. En hvert sinn er þeir voru í leiðangri þá skyldi Skofti leggja skip sitt næst skipi jarls en engum skyldi það hlýða að leggja skip milli skipa þeirra: el iarl Hákon era molt femeller i tenia molts de fills. Una de les seves filles es deia Ragnhildur. La va casar amb l'Skofti Skagisson, el germà de la [seva dona, la] Þóra. El iarl estimava la Þóra tant mostrava el seu favor als parents de l Þóra molt més que a qualssevol altres, però, de tots els parents de la Þóra, el seu cunyat l'Skofti era el qui més apreciava de tots els parents d'ella. el iarl li va concedir grans terres i beneficis al Mæri. I, cada vegada que sortien d'expedició de guerra, l'Skofti havia de col·locar el seu vaixell al costat del del iarl i no permetia que ningú gosés posar el seu vaixell entre els d'ells dos (vocabulari: #1. kær: Cf. en Baetke 19874, pàg. 356: gera e-n kæran sér   sich jemanden geneigt, zum Freund machen; #2. hlýða: Cf. en Baetke 19874, pàg. 263: engum skal hlýða   keiner soll es wagen)
eftir fall Ólafs Tryggvasonar gaf Eiríkur jarl grið Einari þambarskelfi, syni Eindriða Styrkárssonar. Einar fór með jarli norður í Noreg, og er sagt að Einar hafi verið allra manna sterkastur og bestur bogmaður er verið hafi í Noregi og var harðskeyti hans umfram alla menn aðra. Hann skaut með bakkakólfi í gegnum uxahúð hráblauta er hékk á ási einum. Skíðfær var hann allra manna best. Hinn mesti var hann íþróttamaður og hreystimaður. Hann var ættstór og auðigur. Eiríkur jarl og Sveinn jarl giftu Einari systur sína Bergljótu Hákonardóttur. Hún var hinn mesti skörungur. Eindriði hét sonur þeirra. Jarlar gáfu Einari veislur stórar í Orkadal og gerðist hann ríkastur og göfgastur í Þrændalögum og var hann hinn mesti styrkur jörlunum og ástvinur: a la mort del [rei] Olau Tryggvason, el iarl Eiríkur va donar treva i pau a l'Einar þambarskelfir (‘Vibrador de la corda de l'arc’, ja que tenia el costum de fer vibrar la corda de l'arc abans de tirar-hi una fletxa per comprovar si la corda estava ben tibada. Sobre la seva perícia com a arquer i la seva ardidesa, cf. el capítol 108 de la Història del rei Olau Tryggvason), fill de l'Eindriði Styrkársson. L'Einar va acompanyar el iarl al nord de Noruega. Es conta que l'Einar era un home inimaginablement fort i el millor arquer que hi ha hagut a tota Noruega. La seva perícia amb l'arc superava la de qualsevol altre home: havia estat capaç de travessar amb un matràs la pell fresca d'un bou acabat d'escorxar que penjava d'un pal (d'una biga). Esquiant també era millor que qualsevol altre i posseïa un inigualable domini de les íþróttir i una incomparable ardidesa (valentia). Era d'alt llinatge i acabalat. Els iarls Eiríkur i Sveinn varen donar llur germana Bergljót Hákonardóttir per muller a l'Einar. La Bergljót era la dona més excepcional que un pugui imaginar-se. Tingueren un fill que es va dir Eindriði. Els iarls donaren a l'Einar grans beneficis (=terres amb les rendes annexes) a la vall d'Orkadalur i aviat es va haver fet l'home més poderós i més ben considerat dels Þrændalög i fou el major suport dels iarls i llur millor amic
maður hét Áslákur Fitjaskalli, kynstór og ríkur. Skjálgur faðir Erlings og Áskell faðir Ásláks voru bræðrasynir. Áslákur var mikill vinur Ólafs konungs og setti konungur hann niður á Sunn-Hörðalandi, fékk honum þar lén mikið og veislur stórar og bað konungur hann halda til fulls við Erling. En það varð ekki þannug þegar er konungur var ekki nær. Varð þá Erlingur einn að ráða svo sem hann vildi þeirra í milli. Var hann ekki að mjúkari að Áslákur vildi sig fram draga hjá honum. Fóru þeirra skipti svo að Áslákur hélst ekki við í sýslunni. Fór hann á fund konungs og segir honum frá viðskipti þeirra Erlings: hi havia un home que es deia Áslákur fitjaskalli (‘en Cap-pelat de Fitjar’). Era un home d'alt llinatge i poderós. L'Skjálgur, el pare de l'Erlingur, i l'Áskell, el pare de l'Áslákur, eren cosins germans per part de pare. L'Áslákur era molt amic del rei Olau i el rei el va instal·lar al Hörðaland meridional, donant-li allà un gran feu i grans beneficis. El rei li va manar que s'hi mantingués ferm ("parés els peus a") de totes totes davant l'Erlingur. Però la cosa no va anar així de seguida que el rei Olau va deixar de trobar-se a prop perquè l'Erlingur havia d'imposar sempre la seva voluntat totsol entre ells dos. I l'Erlingur no es va mostrar pas més diposat a cedir quan l'Áslákur va voler acréixer el seu poder al seu costat. Llurs picabaralles varen acabar per fer que l'Áslákur ja no ho aguantés més a la sýsla (en el seu càrrec): Va anar a veure el rei i li va explicar les disputes que hi havia entre ell i l'Erlingur (vocabulari: #1. til fulls: Cf. en Baetke 19874, pàg. 168: halda (sik) til fulls við e-n   sich jmd. gegenüber behaupten, jmd. gegenüber sein Recht wahren; til fulls, at, með fullu   völlig, vollständig, ganz und gar, voll und ganz. Ibíd., pàg. 226: halda við e-m   jemandem standhalten: haldask við (e-m)   sich (gegen jemanden) halten, behaupten. Ibíd., pàg. 427: halda fullu til móts við e-n   sich, sein Recht gegen jemanden behaupten)
♦ hafa veizlur af konungi: rebre beneficis del rei
Eiríkur jarl orti fyrir því ekki á að berjast við Erling að hann var frændstór og frændmargur, ríkur og vinsæll. Sat hann jafnan með fjölmenni svo sem þar væri konungshirð. Erlingur var oft á sumrum í hernaði og fékk sér fjár því að hann hélt teknum hætti um rausn og stórmennsku þótt hann hefði þá minni veislur og óhallkvæmri en um daga Ólafs konungs mágs síns: el iarl Eiríkur s'abstenia d'atacar l'Erlingur perquè aquest tenia nombrosos parents i poderosos, i[, ell mateix, era] poderós i estimat de la gent. [Per si amb això no n'hi hagués prou, el iarl Erlingur] sempre estava envoltat de molts d'homes, com si es tractés de la hirð d'un rei. L'Erlingur els estius sovint sortia d'expedició de guerra [i saqueig], i durant aquestes expedicions aconseguia el botí necessari per continuar mantenint (portant) la seva acostumada sumptuositat i magnificència, encara que, en aquells temps, les seves terres (els seus beneficis) eren menors i les rendes que n'obtenia menys profitoses que les que tenia en temps del rei Olau, el seu cunyat (vocabulari: #1. yrkja á: Cf. en Baetke 19874, pàg. 763: jarlinn orti ekki á at berjask við hann   der Jarl machte keinen Versuch, unterließ es, sich mit ihm zu schlagen; #2. óhallkvæmur: Cf. en Baetke 19874, pàg. 224: hald-kvæmligr (-kœmligr), -kvæmr adj.   nützlich, vorteilhaft, passend, gut. Ibíd., pàg. 455, no hi dóna pas entrada a l'adjectiu corresponent negat amb el prefix ó-)

veislu·borð <n. -borðs, -borð>:
taula f d'una festa o d'un banquet o convit
konungurinn stóð upp frá veisluborðinu (τὸ συμπόσιον -ίου:   ὁ δὲ βασιλεὺς ἐξανέστη ἐκ τοῦ συμποσίου εἰς τὸν κῆπον ǁ miʃˈtēh   ha-i̯ˈʝaʝin ~ מִשְׁתֵּה הַיַּיִן:   wə-ha-mˈmɛlɛχ   qām   ba-ħămāˈθ-ō   mi-mmiʃˈtēh   ha-i̯ˈʝaʝin   ʔɛl־ginˈnaθ   ha-bbīˈθān,   הַמֶּלֶךְ קָם בַּחֲמָתוֹ, מִמִּשְׁתֵּה הַיַּיִן, אֶל-גִּנַּת, הַבִּיתָן) [í reiði, בַּחֲמָתוֹ] og fór út í garðinn en Haman grátbað drottninguna um vægð því að honum var ljóst að illa horfði fyrir honum: el rei s'aixecà [furiós] de la taula] del convit i sortí al jardí. Però l'Aman va implorar gràcia a la reina perquè li resultava evident que la cosa pintava malament per a ell
um rétta hegðun við veisluborð: del comportament correcte en una taula de banquet (durant un convit, un banquet)
♦ sitja að veisluborði: celebrar un banquet, un convit

veislu·búinn, -búin, -búið <adj.>:
vestit -ida de festa

veislu·búningur <m. -búnings, -búningar>:
vestit m de festa (o: de gala)
lagði hún af sér hærusekkinn (τὸν σάκκον) og afklæddist ekkjubúningnum, þvoði sér hátt og lágt og smurði sig dýrindis ilmsmyrslum. Þá greiddi hún hár sitt, faldaði höfuðið (καὶ ἐπέθετο μίτραν ἐπ᾽ αὐτῆς) og fór í veislubúning (τὰ ἱμάτια τῆς εὐφροσύνης:   καὶ ἐνεδύσατο τὰ ἱμάτια τῆς εὐφροσύνης αὐτῆς) þann sem hún hafði klæðst meðan Manasse maður hennar var á lífi: es va llevar el sac de pèls de cabra i es va despullar del vestit de vídua, es va rentar tot el cos sencer i es va ungir amb preciosos ungüents perfumats. Després, va pentinar els seus cabells, es posà una mitra al cap i es posà el vestit de festa (de gala) que es posava en vida d'en Manassès, el seu marit (vocabulari: #1. hærusekkur: Cf. alt-alemany: mit härenen Säcken, mit härenen Kleidern, mit härenen Gewändern. És a dir, tela, sac, roba etc fets amb pèls de cabra o crins de cavall. Cf. p.e., la traducció de l'Apocalipsi 6:12, feta pen Luther: ¹² Und ich sah, daß es das sechste Siegel auftat, und siehe, da ward ein großes Erdbeben, und die Sonne ward schwarz wie ein härener Sack, und der Mond ward wie Blut)

veislu·dagur <m. -dags, -dagar>:
dia m de convit o banquet
þetta gerðu þeir á þrettánda degi mánaðarins adar en tóku sér hvíld fjórtánda dag mánaðarins og gerðu hann að hátíðar- og veisludegi. Gyðingar þeir sem bjuggu í Súsa höfðu hins vegar safnast saman bæði þrettánda og fjórtánda dag mánaðarins. Fimmtánda daginn tóku þeir sér hvíld og gerðu þann dag að fagnaðar- og veisludegi. Vegna þessa hafa Gyðingar í afskekktum sveitaþorpum þann sið að gera sér fjórtánda dag mánaðarins adar að hátíðar-, veislu- og gleðidegi (ʝōm   miʃˈtɛh ~ יוֹם מִשְׁתֶּה:   ʕɔˈɕīm   ʔēθ   ʝōm   ʔarbāˈʕāh   ʕāˈɕār   lə-ˈħɔδɛʃ   ʔăˈδār   ɕimˈħāh   ū-miʃˈtɛh   wə-ˈʝōm   tˁōβ,   עֹשִׂים אֵת יוֹם אַרְבָּעָה עָשָׂר לְחֹדֶשׁ אֲדָר, שִׂמְחָה וּמִשְׁתֶּה וְיוֹם טוֹב) og skiptast menn þá á matargjöfum: això varen fer el dia tretze del mes d'adar, i el dia catorze del mes reposaren i el celebraren com un dia de festa i de convits. Els jueus que vivien a Susa, en canvi, s'havien reunit els dies tretze i catorze d'aquell mes. El dia quinze reposaren i el celebraren com un dia d'alegria i de convits. És per això que viuen a viles apartades tenen el costum de celebrar el dia catorze del mes d'adar com un dia de festa, de convits i d'alegria i s'obsequien els uns als altres amb regals de menjar
það var háttur Sæmundar að hann hafði veisludag hvern vetur Nikulásmessu og bauð til öllu stórmenni þar í sveit. Sæmundur sat jafnan á miðjan bekk en skipaði Lofti frænda sínum utar frá sér hið næsta en Björn sat gagnvert Sæmundi á annan bekk í öndvegi. Þar var drukkið fast og talað margt við drykkinn. Sló þá í orðaheimtingar með þeim Lofti og Birni og vinum hans. Var mest fyrir því Steingrímur Ísfirðingur. Fór þá upp sumur kveðskapurinn og skildust þeir þar með hinum mesta fjandskap (SS I, cap. 189, pàg. 265): era costum d'en Sæmundur de fer un banquet cada hivern el dia de sant Nicolau, al qual convidava tots els prohoms del de la contrada. Durant aquests banquets, en Sæmundur seia sempre a mitjan banc i assignava al Loftur, el seu parent, el seient just al seu costat cap a la porta, mentre que en Björnh seia davant per davant en Sæmundur, a l'altre banc, però, a l'öndvegi, els seients d'honor. En un d'aquests banquets, es va beure ferm i, mentre bevien, varen conversar de moltes de coses. Aleshores hi hagué paraules de discòrdia entre en Loftur, en Björn i els seus amics. D'ells, l'Steingrímur de 'Ísafjörður era el qui estava més exaltat. La cosa va acabar que se cantaren alguns poemes [contra en Loftur], de manera que se separaren en l'enemistat més acarnissada
og í þessari ferð herra Brands biskups varð það mark á einum veisludegi að Hákon konungur sá öngva réttu fram koma fyrir Árna klerk og hans mötunaut þá sem fram komu fyrir kennimenn þá er á konungsborði voru (SS II, ÁSB, cap. 4, pàg. 773): i en aquest viatge del bisbe Brandur [a l'arquebisbe], un dia en què hi havia un banquet, es va esdevenir aquest fet: que el rei Hákon va notar que cap dels plats que hom servia als clergues que seien a la taula del rei, era servit al clergue Árni i als seus companys de taula

veislu·fagnaður <m. -fagnaðar, -fagnaðir>:
variant de veislufögnuður ‘gaubança del convit’

veislu·fögnuður <m. -fögnuðar (o: -fagnaðar), -fögnuðir>:
gaubança f de convit
að því loknu sneri Nebúkadnesar aftur til síns heima. Fylgdi honum allur hans her, geysilegur fjöldi hermanna. Þar hélt hann kyrru fyrir ásamt her sínum í fjóra mánuði við veislufögnuð (εὐωχεῖσθαι ~ εὐωχούμενος -ένη -ούμενον:   καὶ ἦν ἐκεῖ ῥᾳθυμῶν καὶ εὐωχούμενος αὐτὸς καὶ ἡ δύναμις αὐτοῦ ἐφ᾽ ἡμέρας ἑκατὸν εἴκοσι)havent conclòs això en Nabucodonosor se'n tornà al seu terrer. Tot el seu exèrcit l'hi va seguir, una immensa multitud de guerrers. Allà hi va restar tranquil (hi va reposar) ensems amb el seu exèrcit per espai de quatre mesos en una gaubança de convits [i celebracions]
bað hann þá að halda fjórtánda og fimmtánda daginn í adar hátíðlegan því að þá daga veittist Gyðingum friður fyrir óvinum sínum. Allan þann mánuð, það er adarmánuð, skyldu þeir halda brúðkaupsgleði og fagnaðarveislur og senda vinum og fátækum matargjafir því að það var í þeim mánuði sem sorg þeirra snerist í gleði og kvöl í veislufagnað (ἡ ἀγαθὴ ἡμέρα:   καὶ τὸν μῆνα, ἐν ᾧ ἐστράφη αὐτοῖς [ὃς ἦν Ἀδάρ] ἀπὸ πένθους εἰς χαρὰν καὶ ἀπὸ ὀδύνης εἰς ἀγαθὴν ἡμέραν ǁ ʝōm   tˁōβ ~ יוֹם טוֹב:   wə-ha-ˈħɔδɛʃ   ʔăˈʃɛr   nɛhˈpaχ   lā-ˈhɛm   mi-i̯ʝāˈɣōn   lə-ɕimˈħāh     ū-mē-ˈʔēβɛl   lə-ˈʝōm   tˁōβ,   וְהַחֹדֶשׁ אֲשֶׁר נֶהְפַּךְ לָהֶם מִיָּגוֹן לְשִׂמְחָה, וּמֵאֵבֶל לְיוֹם טוֹב)manava celebrar com a festius els dies catorze i quinze del mes d'adar pequè en aquests dies s'havia concedit pau als jueus davant llurs enemics. Tot aquest mes, ço és, el mes d'adar, s'havia de consagrar a l'alegria de les noces i a banquets d'alegria, i enviar obsequis de menjar als amics i als pobres, perquè havia estat en aquest mes que l'aflicció se'ls tornà alegria i el plany en alegria festiva

veislu·föng <n.pl -fanga>:
menjar m de dia de festa
þegar Asarhaddon var kominn til ríkis sneri ég á ný til míns heima og fékk aftur Önnu konu mína og Tóbías son minn. Á hvítasunnuhátíð okkar, sem einnig kallast heilög viknahátíð, var mér haldin vegleg veisla (τὸ ἄριστον -ίστου:   ἐγενήθη μοι ἄριστον καλόν). Ég kom mér fyrir (ἀναπίπτειν, ἀνέπεσα) til að neyta veislufanganna (τὸ ἀριστῆσαι ~ τὸ ἀριστᾶν:   καὶ ἀνέπεσα τοῦ ἀριστῆσαι)quan l'Asarhaddon va pujar al tron, vaig tornar a casa meva i em foren tornats l'Anna, la meva dona, i en Tobies, el meu fill. El dia de la nostra festa de la Pentecosta, que també s'anomena la festa de les santes setmanes, em fou oferit un banquet magnífic. Em vaig col·locar per a gaudir de les menges festives (del banquet, del festí)
þú skalt gera höfðingjunum veizlu (ἡ δαίς δαιτός:   δαίνυ δαῖτα γέρουσιν); sómir það þér, og er vel til fallið (οὔ τοι ἀεικές): eru búðir þínar fullar af víni, er skip Akkea flytja hingað daglega frá Þraklandi; hefir þú og alls konar veizluföng (ἡ ὑποδεξίη -ίης:   πᾶσά τοί ἐσθ᾽ ὑποδεξίη, πολέεσσι δ᾽ ἀνάσσεις), og átt yfir mörgum mönnum að ráða: fés un banquet als prínceps: tal cosa et convé i és adient: les teves tendes són plenes de vi que els vaixells dels aqueus duen aquí diàriament des de Tràcia. També hi tens tota mena de menges selectes i manes sobre molts d'homes (=i disposes de molts de servents)

veislu·gestur <m. -gests, -gestir>:
convidat m a banquet, convidada f a banquet

veislu·glaumur <m. -glaums, no comptable>:
xivarri m  (o: gresca f) d'una festa o d'un convit

veislu·hald <n. -halds, -höld. Empr. hab. en pl.>:
celebració f de festa
og í öllum skattlöndum og öllum borgum, þar sem skipun konungs og lagaboð hans kom, var gleði og fögnuður meðal Gyðinga, veisluhöld (miʃˈtɛh ~ מִשְׁתֶּה:   ɕimˈħāh   wə-ɕāˈɕōn   la-i̯ʝəhūˈδīm   miʃˈtɛh   wə-ˈʝōm   tˁōβ,   שִׂמְחָה וְשָׂשׂוֹן לַיְּהוּדִים, מִשְׁתֶּה וְיוֹם טוֹב;) og hátíðisdagur. Og margir hinna heiðnu landsbúa gjörðust Gyðingar, því að ótti við Gyðinga var yfir þá kominn: i a tots els països tribunaris, i a cada ciutat per on arribava l'ordre del rei i el seu edicte, hi havia alegria i joia entre els jueus, celebració de convits (de banquets, de festes) i un dia de festa. I molts dels habitants pagans de l'imperi es varen fer jueus perquè la por dels jueus s'havia emparat d'ells
þá daga öðluðust Gyðingar frið fyrir óvinum sínum og í þeim mánuði snerist sorg þeirra í fögnuð og hryggð þeirra í hátíð. Skyldu þeir dagar verða dagar veisluhalds og fagnaðar (ʝəˈmēi̯   miʃˈtɛh ~ יְמֵי מִשְׁתֶּה:   la-ʕăˈɕōθ   ʔōˈθām   ʝəˈmēi̯   miʃˈtɛh   wə-ɕimˈħāh,   לַעֲשׂוֹת אוֹתָם, יְמֵי מִשְׁתֶּה וְשִׂמְחָה) og menn senda hver öðrum matargjafir en gefa fátækum ölmusu: aquells dies, els jueus varen obtenir pau de llurs enemics i en aquell mes llur aflicció se'ls tornà alegria i llur tristor en festa. Aquells dies havien d'ésser dies de festa i d'alegria i enviar-se mútuament regals de menjar i donar almoines als pobres
þegar Artaxerxes sat í hásæti sínu í borginni Súsa hélt hann mikla veislu (ʕāˈɕāh   miʃˈtɛh   lə-χɔ̆l־ɕāˈrā-u̯   wa-ʕăβāˈδā-u̯,   עָשָׂה מִשְׁתֶּה, לְכָל-שָׂרָיו וַעֲבָדָיו). Var það á þriðja stjórnarári hans. Bauð hann vinum sínum til veislunnar, hátt settum Persum og Medum og mönnum af öðru þjóðerni sem og landstjórum skattlandanna. Eftir að hafa sýnt þeim auðæfi ríkis síns og ekkert til sparað í dýrindis veisluhöldum ( ~ ) í eitt hundrað og áttatíu daga leið að lokum brúðkaupsdaganna. Þá hélt konungur mönnum úr borginni af ýmsu þjóðerni veislu (ʕāˈɕāh   ha-mˈmɛlɛχ   lə-χɔ̆l־hā-ˈʕām   ha-nnimsˁəˈʔīm   bə-ʃūˈʃan   ha-bbīˈrāh   lə-mi-ggāˈδōl   wə-ʕaδ־qāˈtˁān   miʃˈtɛh   ʃiβˈʕaθ   ʝāˈmīm,   עָשָׂה הַמֶּלֶךְ לְכָל-הָעָם הַנִּמְצְאִים בְּשׁוּשַׁן הַבִּירָה לְמִגָּדוֹל וְעַד-קָטָן מִשְׁתֶּה--שִׁבְעַת יָמִים)quan l'Artaxerxes seia al seu tron a la ciutat de Susa, va celebrar un gran banquet. Això era al tercer any del seu regnat. Va convidar els seus amic al banquet, perses i medes d'alta posició, i homes d'altres nacionalitats així com els governadors dels països tributaris. Després d'haver-los mostrat les riqueses del seu imperi i de no haver estalviat res a tal fi en celebracions esplendoroses (magnificents, fastuoses) per espai de cent vuitanta dies, van acabar els dies de les seves noces. Aleshores el rei va oferir un banquet als homes de les diferents nacionalitats que hi havia a la ciutat
en þessir fögnuðu þeim með veisluhöldum (τὸ ἑόρτασμα -άσματος ~ εἰσδέχεσθαί ~ εἰσδέξασθαί τινα μετὰ ἑορτάσματος ~ ἑορτασμάτων :   οἱ δὲ μετὰ ἑορτασμάτων εἰσδεξάμενοι τοὺς ἤδη τῶν αὐτῶν μετεσχηκότας δικαίων) og þjökuðu þá síðan með hræðilegu erfiði (πόνοις) er þeir höfðu þegar öðlast þegnréttindi (δικαίων)però aquests els varen acollir amb celebracions festives i, després, varen afligir amb treballs terribles els qui ja havien adquirit els drets cívics
þú meinyrti (ἀταρτηρέ) Mentor, skjátla þér (φρένας ἠλεέ) nú vitsmunir, er þú talar slíkt, og eggjar aðra að halda oss í taumi! Erfitt mun veita, að deila við svo marga menn um veizluhöldin (ἡ δαίς δαιτός:   ἀργαλέον δὲ ǁ ἀνδράσι καὶ πλεόνεσσι μαχέσσασθαι περὶ δαιτί)Mèntor injuriós, que se't reblaneix la mollera quan dius això i esperones els altres a refrenar-nos? És difícil fer que combatin amb tants d'homes per un banquet (en comparació,la traducció de Francesc J. Cuartero / Joan Alberich / Carles Riba 2010, pàg. 58, fa: — Mèntor, llengua enfadosa, esperit sense esma, què deies ǁ ara, atiant perquè ens frenin! És dura cosa que uns homes, ǁ fins essent més, haguessin de fer un combat per un àpat!)

veislu·klæði <n.pl -klæða>:
vestits m.pl de gala, roba f de gala
Júdít stóð á fætur, bjó sig veisluklæðum (ὁ ἱματισμός -οῦ:   καὶ διαναστᾶσα ἐκοσμήθη τῷ ἱματισμῷ καὶ παντὶ τῷ κόσμῳ τῷ γυναικείῳ) og hvers kyns kvenlegu skarti. Ambátt hennar fór á undan henni og lagði lambskinn á jörðina fyrir framan Hólofernes, en þau hafði Júdít fengið hjá Bagóasi til að liggja á er hún mataðist daglega: la Judith es va posar dreta i es va parar els [seus] vestits de gala i tota mena d'ornaments femenins. La seva serventa es va avançar a ella i li estengué a terra, enfront de l'Holofernes, les pells d'anyells que la Judit havia rebudes d'en Bagoa (Bagoes, ὁ Βαγώας -ώου) perquè s'hi estirés a sobre cada dia quan mengés

veislu·kostur <m. -kostar (o: -kosts), no comptable>:
menjar m de festí (o: de gala)
stungu þeir skipverja í gegn, eins og fiska, og höfðu á burt með sér, var það ófagur veizlukostur (ἡ [ἀτερπὴς] δαίς:   ἰχθῦς δ᾽ ὣς πείροντες ἀτερπέα δαῖτα φέροντο)[els lestrígons] punxaven els [meus] mariners com si fossin peixos: eren menjar per a un mal festí (i se'ls emportaven per fer-ne un lleig festí, un mal festí)

veislu·lok <n.pl -loka>:
fi f de festa (o: banquet; o: convit; o: festí)

veislu·maður <m. -manns, -menn>:
<HISTveislumaður m, home que rep manutenció d'un altre
♦ vera veislumaður e-s: <HISTésser veislumaður d'algú, ésser mantingut -uda per algú
spurði Þórðr þá, ef Egill vildi gera á því nökkurn kost, at Þorgils tæki við búi í Reykjaholti, kveðst honum þykkja eigi örvænt, at hann myndi hafa til stórmennsku at veita Agli vist ok hans skuldarliði. Egill kveðst eigi þurfa at vera hans veizlumaðr⁶, en bað þá tala þetta fyrir Þórarni, ef þeir vildi. Spratt Egill þá upp, en Þórðr gekk at finna Þorgils ok sagði honum sem farit hafði. Var nú gengit til Þórarins. Kom Þórarinn þá til móts við Þorgils. Gengu þá til við Þorgils nökkurir menn, Óláfr Þórdarson, Einarr Halldórsson, Þórðr Hítnesingr. Var þá kallat á Egil, en Egill kallaði [at] sér Þorleif Þórðarson, Böðvar í Bœ ok Finn af Sámsstöðum, [en] Þorleifr vildi eigi til ganga, en aðrir fóru, [p. 293] þeir sem kvaddir váru. Flutti Þorgils þá sjálfr sitt erindi við þá Þórarin ok Egil, ef þeir vildi nökkurn kost á gera at gefa upp búit, þótti sér þat bezt falla [⁶. veizlumaðr: sá, sem þiggur veitingar (SS II, smákaflar og brot. Pàgs. 292-293 i 314): llavors en Þórður va preguntar si l'Egill [de Reykjaholt] volia posar alguna condició a la presa de possessió del mas de Reykjaholt per part d'en Þorgils, dient que li semblava força possible que en Þorgils tingués la generositat de concedir-hi estatge i cuina a l'Egill i als membres de la seva casada. L’Egill li va respondre que no li calia ésser veizlumaðr d'en Þorgils, encara que els va pregar que, si ho trobaven bé, ho parlessin davant en Þórarinn. Aleshores l'Egill es va posar dret mentre en Þórður se n'anava a veure en Þorgils per explicar-li com havia anat la cosa. Aleshores anaren a veure en Þórarinn i aquest es va trobar amb en Þorgils. Alguns homes, l'Óláfr Þórdarson, l'Einarr Halldórsson, i en Þórðr de Hítarnes, acompanyaren en Þorgil a veure en Þórarinn. En fer-ho, hi cridaren l'Egill i l'Egill va cridar[, perquè l'hi acompanyessin,] en Þorleifr Þórðarson, en Böðvarr de Bœr i en Finnr de Sámsstaðir, [però] en Þorleifr no hi va voler anar mentre que els altres que havien estat convocats sí que ho varen fer. Aleshores en Þorgils va transmetre en persona la seva oferta al Þórarinn i a l'Egill si volien posar alguna condició al lliurament (a la cessió) del mas. A ell això li semblava el més escaient

veislu·matur <m. -matar, no comptable>:
menjar m de festí (o: de gala)

veislu·máltíð <f. -máltíðar, -máltíðir>:
menjar m de festí (o: de gala)

veislu·salur <m. -salar, -salir>:
sala f de convits, saló m de banquets

veislu·siður <m. -siðar, -siðir>:
costum m de celebrar un festí (o: banquet) en un dia determinat
ekki rekur þessi árlega hátíð, þessi veislusiður (dapes -um ex more:   has ex more dapes), þetta altari mikils goðmagns, uppruna sinn til innantómrar hjátrúar eldri tíðar sem ekkert vissi um forna guði: aquesta solemnitat anual, aquest costum de celebrar un banquet, aquest altar d'un numen puixant, no té pas el seu origen en una vana superstició de temps més antics que ja no sabien res dels antics déus (l'original fa: has ex more dapes, hanc tanti numinis aram ǁ uana superstitio ueterumque ignara deorum ǁ imposuit)

veislu·skáli <m. -skála, -skálar>:
sala f de convits, saló m de banquets
hann leiddi mig í veisluskála (ˈbēi̯θ   ha-i̯ˈʝāʝin ~ בֵּית הַיָּיִן:   hɛ̆βīˈʔa-nī   ʔɛl־ˈbēi̯θ   ha-i̯ˈʝāʝin,   הֱבִיאַנִי אֶל-בֵּית הַיָּיִן) og tákn ástar hans var yfir mér: m’ha menat a la sala dels banquets i la senyera del seu amor era sobre meu (BMonts. = al celler;   BInterc. = al celler; BEvang. = a la sala de banquets)
Áki hét maður. Hann var ríkastur bóndi á Vermalandi og stórauðigur og þá gamall að aldri. Hann sendi menn til Haralds konungs og bauð honum til veislu. Konungur hét ferð sinni. Áki bauð Eiríki konungi og til veislu og lagði honum hinn sama stefnudag. Áki átti mikinn skála og fornan. Þá lét hann gera annan veisluskála nýjan og eigi minna og vanda að öllu. Hann lét þann skála tjalda allan nýjum búnaði en hinn forna skála fornum búnaði: Hi havia un home que nomia Áki. Era el bóndi més poderós del Vermland, era molt acabalat i, en aquells moments, ja molt vell. Va enviar missatgers al rei Haraldur convidant-lo a un banquet. El rei va prometre que hi aniria. L'Áki també va convidar a un banquet el rei Eiríkur i li va fixar el mateix dia [del banquet del rei Haraldur]. L’Áki tenia una gran sala [per a festes i celebracions], la qual, emperò, ja era vella. Aleshores va fer fer un segona i nova sala de celebracions i banquets i no pas més petita [que l'altra] i va fer posar en la seva construcció la màxima cura en tots els detalls. Va fer adornar el [nou] skáli sencer amb nous tapissos, mentre que l'antic estava adornat amb tapissos antics (aquí, potser, més aviat, antiquats, passats de moda, amb motius ja no actuals ?)

veislu·spillir <m. -spillis, -spillar>:
espatllabanquets m & f, espatllafestes m & f
nú sannast það, að sækjast sér um líkir, saman níðingar skríða (κακὸς κακὸν ἡγηλάζει)! eða hvert ætlar þú, armur svínahirðir, að fara með mathákinn, þenna viðbjóðslega förukarl, veizluspillirinn (ὁ ἀπολυμαντήρ -ῆρος [τῶν] δαιτῶν:   πῇ δὴ τόνδε μολοβρὸν ἄγεις, ἀμέγαρτε συβῶτα, ǁ πτωχὸν ἀνιηρόν, δαιτῶν ἀπολυμαντῆρα;)?: ara s'advera el que es diu, que els iguals se cerquen entre si, i que els miserables s'apleguen! I doncs, pobre porquer, on pretens menar aquest glotó, aquest captaire immund, l'espatllabanquets?

veislu·spjöll <n.pl -spjalla>:
espatllament m de banquet, convit o festa
♦ gera veisluspjöll [með e-u]: <LOCespatllar una festa, un banquet o un convit [fent una cosa]
„Hví fylgdir þú, illa ræmdi svínahirðir, karli þessum til borgarinnar? eða höfum vér ekki nóga aðra flökkumenn og leiða fátæklinga, sem gera hér veizluspjöll (εἶναι [ὁ] ἀπολυμαντήρ -ῆρος [τῶν] δαιτῶν:   ἦ οὐχ ἅλις ἧμιν ἀλήμονές εἰσι καὶ ἄλλοι, ǁ πτωχοὶ ἀνιηροί, δαιτῶν ἀπολυμαντῆρες;)? eða þykja þér þeir offáir, sem hér eru saman komnir og eta upp eigur hússbónda þíns, að þú skulir hafa farið að bjóða þessum karli hingað líka?“: “Porquer de mala fama, per què has acompanyat aquest vell a la ciutat? O és que no tenim ja prou captaires i pobres malvistos que aquí ens espatllen els banquets? O [per ventura] consideres que són massa pocs els qui s'han aplegat aquí i consumeixen (devoren) els béns del teu amo, que hagis hagut de convidar també aquest vell aquí?
♦ gera (o: valda) veisluspjöll með því að <+ inf.>espatllar una festa <+ ger.>

veislu·stjóri <m. -stjóra, -stjórar>:
1. <GENmestre m & f de cerimònies
2. (í ákveðinni veislumestre m & f de cerimònia (en una celebració específica)
3. <RELIGcap m & f de taula, cap m & f de servei
hafi menn valið þig veislustjóra (ἡγεῖσθαι ~ ἡγούμενος -ένη -ούμενον:   ἡγούμενόν σε κατέστησαν;), ofmetnast ekki, ver heldur sem jafningi þeirra. Huga fyrst að því sem þeim kemur, tak þér síðan sæti. Þegar þú hefur gert allt sem þér ber máttu setjast til borðs svo að þú getir fagnað með hinum og hlotið heiður fyrir vel unnið verk: si t’han elegit cap de taula, no te n'orgulleixis (envaneixis), ans sigues un igual d'ells. Fés atenció primer a col·locar-los, [i] pren seient després. Quan hauràs fet tot el que hagis de fer, asseu-te a taula a fi que puguis celebrar amb els altres i rebre honor per l'obra ben feta (BMonts. = cap de taula;   BInterc. = cap de taula; BEvang. = )
síðan segir hann: „Ausið nú af og færið veislustjóra (ὁ ἀρχιτρίκλινος -ίνου:   ἀντλήσατε νῦν καὶ φέρετε τῷ ἀρχιτρικλίνῳ).“ Þeir gerðu svo. Veislustjóri (ὁ ἀρχιτρίκλινος) bragðaði vatnið, sem var orðið vín, og vissi ekki hvaðan það var en þjónarnir, sem vatnið höfðu ausið, vissu það. Þá kallaði veislustjóri (ὁ ἀρχιτρίκλινος) á brúðgumann: [i] tot seguit els va dir: «Ara traieu-ne i porteu-ne al cap de servei». Ells així ho féren. El cap de servei va tastar l'aigua, que havia tornat vi, i no va saber d'on era, però els servidors que havien poat l'aigua, ho sabien. Aleshores el cap de servei va cridar el nuvi (BMonts. = cap de servei;   BInterc. = cap de servei; BEvang. = cap de servei)

veislu·stjórn <f. -stjórnar, no comptable>:
conducció f de cerimònia o cerimònies (per un mestre de cerimònies)

veislu·sveinn <m. -sveins, -sveinar>:
<HISTveislusveinn m , nen que viu a ca algú que, sense ésser son pare, té cura d'ell en tots els sentits
þeir bræður riðu vestur til Reykjardals, Höskuldur og Hrútur, og gistu að Lundi. Þar bjó Þjóstólfur sonur Bjarnar gullbera. Regn hafði verið mikið um daginn og höfðu menn orðið votir og voru gervir langeldar. Þjóstólfur bóndi sat á meðal þeirra Höskulds og Hrúts. Sveinar tveir léku á gólfinu. Þeir voru veislusveinar Þjóstólfs og lék mær ein hjá þeim. Þeir voru málgir mjög því að þeir voru óvitrir: els germans Höskuldur i Hrútur es dirigiren a ponent, a la vall de Reykjardalur i feren nit a Lundur. Aquí hi vivia en Þjóstólfur, el fill d'en Björn gullberi. Aquell dia havia plogut fort i els homes havien quedat xops i [per aquest motiu] van encendre langeldar, fogueres de per llarg al bell mig de la sala. El bóndi Þjóstólfur hi seia entre en Höskuldur i en Hrútur. Hi havia dos nens que jugaven al terra. Eren veislusveinar d'en Þjóstólfur i devora ells també hi jugava una nena. Xerraven molt perquè encara eren molt petits i no comprenien l'abast del que deien perquè encara no tenien ús de raó

veislu·taka <f. -töku, -tökur. Gen. pl.: -taka o: -takna>:
assistència f a banquet o convit
... þó at mǫrg skip sigldi sunnan með landi. Nú bar svá at einu sinni at gunnhildarsynir sigldu sunnan af Danmǫrku ok fóru útleið, ok kómu ekki meir við land en svá at menn hǫfðu njósn um farar þeira, ok svá hǫfðu þeir ok njósn um veizlutǫkur Hákonar konungs. Þeir hǫfðu skip vel búin at liði ok at vápnum, ok með þeim var víkingr einn mikill, sá er hét Eyvindr skreyja: ... encara que molts de vaixells naveguessin al llarg de la costa amb rumb cap al nord. Així i doncs es va esdevenir que un dia els fills de la Gunnhildr també varen salpar de Dinamarca amb rumb cap al nord i sortiren a alta mar i ja no s'acostaven a la costa més que perquè hom tingués notícia de llur singladura (travessia), i així ells també tingueren notícia dels indrets on el rei Hákon havia d'assistir a banquets celebrats en honor seu. Els fills de la Gunnhildr tenien vaixells ben dotats de tripulacions i armament, i amb ells hi anava un gran viquing que es deia Eyvindr skreyja (‘Gall, Bravejador’)

veislu·þjónusta <f. -þjónustu, no comptable>:
servei m de càtering

veit:
1ª i 3ª pers. sg. pres. ind. de → vita “saber”

veita <f. veitu, veitur. Gen. pl.: veitna>:
 

veita <veiti ~ veitum | veitti ~ veittum | veitte-ð>:
1. <GENconcedir una cosa, atorgar una cosa
♦ veita e-m góðar gjafir: fer bons regals a algú
þeir Páll biskup og Sturla fóru báðir í Norðurlönd og skildu með hinum mesta félagsskap. Veitti hvor öðrum góðar gjafir. Fann Sturla Hákon konung í Túnsbergi og tók hann allvel við honum og dvaldist hann þar lengi hinn síðara vetur er hann var í Noregi og töluðu þeir konungurinn og Sturla jafnan (SS I, cap. 243, pàg. 351): el bisbe Páll i l'Sturla varen tornar plegats als països norrens on s'hi separaren en els més ferms llaços de companyonia. Es feren mútuament bons regals [de comiat]. L'Sturla es va presentar davant el rei Hákon a Túnsberg i el rei el va rebre molt cordialment i aquest darrer hivern que l'Sturla fou a Noruega es va estar a la cort del rei molt de temps. I [durant aquest temps] el rei i l'Sturla varen mantenir freqüents converses
♦ veita e-m dvalarleyfi: concedir un permís de residència a algú
♦ veita e-m hjálp: prestar ajuda a algú
♦ veita e-m ~ e-u hlífð: #1. mostrar-se considerat amb algú ~ amb una cosa; #2. oferir protecció a algú, protegir una cosa (hlífa)
♦ veita e-m hlífð og skjól: donar refugi i protecció a algú
♦ veita e-m innsýn í e-ð: permetre (o: oferir) una ullada general a una cosa, donar una visió general (o: una exposició breu) d'una cosa
♦ veita e-m lán: concedir un préstec a algú
♦ veita e-m [náms]styrk: concedir una beca a algú
♦ veita e-m styrk til að sækja háskólann í Barselónu: concedir a algú una beca per a estudiar a la universitat de Barcelona
♦ veita e-m skjól: concedir refugi o protecció a algú
en er Þuríður húsfreyja að Fróðá spyr þetta var henni mikil forvitni á að sjá gripina því að hún var glysgjörn og skartskona mikil. Fór hún þá til skips og fann Þórgunnu og spurði ef hún hefði kvenbúnað nokkurn þann er afbragðlegur væri. Hún kveðst enga gripi eiga til sölu en hafa lést hún gripi svo að hún væri óhneist að boðum eða öðrum mannfundum. Þuríður beiddist að sjá gripina og það veitti hún henni og sýndust henni vel gripirnir og sem best farandi en eigi fémiklir: i quan la Þuríður, la húsfreyja (mestressa) del mas de Fróðá ho va saber, va sentir una gran curiositat per veure els objectes preciosos [que la Þórgunna havia portat d'Irlanda], ja que era una dona donada a abillar-se (guarnir-se) i adornar-se bé. Així i doncs, es va dirigir a la nau on s'hi va trobar amb la Þórgunna i li va preguntar si tenia roba de dona que fos d'especial qualitat. La Þórgunna li va dir que no tenia peces valuoses venals, però va afegir que sí tenia algunes peces especialment valuoses com per no sentir-se avergonyida en convits i altres tipus de reunions socials. La Þuríður li va demanar si podeu veure aquelles peces especialment valuoses i la Þórgunna li ho va concedir. La Þuríður va trobar boniques aquelles peces i que abillaven bé (esqueien bé), però que no eren gaire valuoses (vocabulari: #1. glysgjarn: Cf. en Baetke 19874, pàg. 203: glys-gjarn adj.   prunkliebend, putzsüchtig; #2. skartskona: Cf. en Baetke 19874, pàg. 546: skarts-kona f.   prachtliebende, putzsüchtige Frau; #3. afbragðlegur: Cf. en Baetke 19874, pàg. 5: afbragð-ligur adj.   (-liga adv.)   überragend, ausgezeichnet, vortrefflich; #4. hneistur: Cf. en Baetke 19874, pàg. 264: hneisa (st)   herabsetzen, erniedrigen, schimpflich behandeln, entehren. Ibíd., pàg. 455: ó-hneistr adj.   nicht beschämt: hafa lézk hon gripi svá at hon væri óhneist at boðum so daß sie sich bei Gastlichkeiten nicht zu schämen brauchte; ; #5. best farandi: Cf. en Baetke 19874, pàg. 127: <...> 11. kleiden, passen: hann var jarpr á hár ok fór vel   das Haar sah gut aus, stand ihm gut; #6. fémikill: Cf. en Baetke 19874, pàg. 132: fé-mikill adj.   <...> von großem Wert, kostbar)
Hákon jarl réð fyrir Noregi og galt engan skatt fyrir þá sök að Danakonungur veitti honum skatta alla, þá er konungur átti í Noregi, til starfs og kostnaðar er jarl hafði til að verja landið fyrir Gunnhildarsonum: el iarl Hákon governava sobre Noruega i no pagava cap tribut per tal com el rei de Dinamarca li havia cedit tots els tributs que el rei recaptava a Noruega en pagament de (en contrapartida per) la feina i les despeses que el iarl tenia (havia de fer) defensant el país contra els fills de la Gunnhildur
litlu eftir það er Þóroddur kom út hafði hann uppi orð sín og bað Snorra goða að hann gifti sér Þuríði systur sína. En með því að hann var auðigur að fé og Snorri vissi góð skil á honum og hann sá að hún þurfti mjög forvistu, við þetta allt saman sýndist Snorra að gifta honum konuna og veitti hann brúðkaup þeirra um veturinn þar að Helgafelli. En um vorið eftir tók Þóroddur við búi að Fróðá og gerðist hann góður bóndi og skilríkur: poc després que en Þóroddur hagué arribat a Islàndia, es va adreçar al godó Snorri per a demanar-li que li donés la seva germana Þuríður per muller. I, per tal com en Þóroddur era acabalat i l'Snorri havia sentit contar moltes de coses bones d'ell, i, a més a més, era conscient (se n'adonava) que la seva germana Þuríður havia de menester algú que en tingués molta de cura, per totes aquestes raons a l'Snorri li va venir a bé donar al Þóroddur la seva germana Þuríður per muller i va celebrar el convit de noces a Helgafell aquell hivern. A la primavera següent, en Þóroddur es va fer càrrec del mas de Fróðá i es va fer un bóndi diligent i respectat (íntegre ?) (vocabulari: #1. orð: Cf. en Baetke 19874, pàg. 470: hafa uppi orð sín sein Anliegen vorbringen; #2. skil: Cf. en Baetke 19874, pàg. 551: vita skil á Bescheid wissen über; #3. forvista: Cf. en Baetke 19874, pàg. 155: <...> Beaufsichtigung, Fürsorge; #4. saman: Cf. en Hugo Gering 1897, pàg. 104: 22. 23. við þetta allt saman, „aus allen diesen gründen“; #5. veita: Cf. en Hugo Gering 1897, pàg. 104: 23. 24. veitti ... brúðkaup, „richtete die hochzeit aus“; També en Baetke 19874, pàg. 709: 3. veranstalten, abhalten, durchführen (e-t): <...> hann veitti brúðkaup þeira um vetrinn at Helgafelli er richtete im Winter ihre Hochzeit in Helgafell aus; #6. skilríkur: Cf. en Baetke 19874, pàg. 551: skil-ríkr adj.   rechtschaffen, zuverlässig; geachtet)
Sá maður er þar látinn," segir Þorgrímur, "er vér erum allir skyldir til virðing að veita og gera hans útferð sem sæmilegasta og heygja hann; og er það satt að segja að slíkt er mikill mannskaði. Máttu og segja svo Gísla að vér munum þar koma í dag": en Þorgrímur va afegir: “L'home que hi ha mort és un home al qual tots nosaltres estem obligats a retre honors i a fer les seves exèquies de la manera més solemne (honorífica, honrosa) possible i enterrar-lo en un túmul funerari. I dic ver que la seva és una gran pèrdua. També podràs dir al Gísli que avui vindrem”
ok annan dag eptir at morgni lætr Hringr konungr kanna valinn ok leita at líki Haralds konungs, frænda síns, ok var mikill herr valsins fallinn yfir, þar sem líkit lá. Var þá orðinn miðr dagr, er líkit fannsk ok valrinn var rofinn, ok lét Hringr konungr þá taka lík Haralds konungs, frænda síns, ok þvá af blóð ok búa um vegliga eptir fornri siðvenju, lét leggja líkit í þann vagn, er Haraldr konungr hafði til orrostu. Ok eptir þat lét hann kasta mikinn haug ok lét þá líki hans aka í þeim vagni, á þeim hesti, er Haraldr konungr hafði til orrostu ok lét svá aka í hauginn, ok síðan var sá hestr drepinn. Ok þá lét Hringr konungr taka þann sǫðul, er hann sjálfr hafði riðit í, ok gaf þann Haraldi konungi, frænda sínum, ok bað hann gera hvárt, er hann vildi, ríða til Valhallar eða aka. Ok þá lét hann gera þar mikla veizlu ok veita útferð Haralds konungs, frænda síns. Ok áðr en haugrinn væri aptr lokinn, þá biðr Hringr konungr til ganga allt stórmenni ok alla kappa, er við váru staddir, at kasta í hauginn stórum hringum ok góðum vápnum til sœmdar Haraldi konungi hilditǫnn. Ok eptir þat var aptr byrgðr haugrinn vandliga: i l’endemà de matí, el rei Hringr va fer encercar el camp de la batalla i cercar-hi el cadàver del seu parent el rei Haraldr, però allà on hi havia caigut una multitud de combatents a sobre, de manera que el cos del rei no es va trobar fins al migdia, quan es va haver netejat el camp de batalla de combatents morts. Aleshores el rei Hringr va manar agafar el cos del seu parent, el rei Haraldr, i rentar-lo de sang i preparar-lo magníficament [per a l'enterrament] segons l'antic costum. [Tot seguit,] va fer col·locar el cos en el carro que el rei Haraldr havia usat en la batalla. I després d'això, va manar construir un imposant túmul funerari i va fer portar-hi el cos del rei Haraldr dins el túmul, a dalt del carro i estirat pel cavall que el rei Haraldr havia usats en la batalla, i després, [ja a l'interior del túmul,] aquell cavall fou abatut. I llavors el rei Hringr va fer agafar la sella sobre la qual ell mateix havia cavalcat [en la batalla] i la va donar al seu parent, el rei Haraldr, pregant-li que fes el que més li vingués de gust: anar al Valhal·la muntat a dalt del seu cavall o qualcant a dalt del carro. I després va fer fer un gran banquet [funerari] per celebrar així l'enterrament del seu parent, el rei Haraldr. Però abans que el túmul tornés a tancar-se, el rei Hringr va manar a tots els prohoms i a tots campions que eren allà presents que s'hi acostessin i tiressin grans anells i braçalets i bones armes a l'interior del túmul per a honorar així el rei Haraldr Hilditǫnn. I després que ho haguessin fet, el túmul fou tancat acuradament (curosament) (vocabulari: #1. kanna ~ rannsaka valinn : Cf. en Baetke 19874, pàg. 317: kanna valinn   die Gefallenen durchsuchen, die Walstatt mustern. Ibíd., pàg. 693: kanna valinn   das Schlachtfeld, die Gefallenen durchsuchen. En Baetke, en canvi, no dóna pas entrada a la variant rannsaka valinn, que trobem atestada, p.e., al cap. 65 de la Haralds saga harðráða (Heimskringla). Entenc aquest fraseologisme en el sentit de fer recompte dels morts que hi ha al camp de batalla identificant alhora els morts propis: #2. rjúfa valinn: Cf. en Baetke 19874, pàg. 504: rjúfa valinn   die Gefallenen wegtragen, die Walstatt räumen; #3. búa um lík = veita umbúnað líkum, ‘proporcionar als morts les darreres cures: rentar el cos, plegar les mans, tancar els orificis corporals com ara els narius, la boca i les orelles’; #4. veita: Cf. en Baetke 19874, pàg. 709: hann lét veita útferð hans er ließ ihn bestatten. Al meu entendre, aquesta traducció no és exacta, ja que el cos del rei, quan se celebra el banquet funerari, ja ha estat dipositat dins el seu túmul funerari. Jo entenc que el rei Hringr va fer fer un gran banquet funerari per a celebrar d'aquesta manera l'enterrament del rei)
þá mæltu kaupmenn: "Mæl þú alls vesall. Hverja vörn munum vér veita? Og er fé fjörvi firra: aleshores els mercaders li replicaren: “Mal llamp et mati pel que acabes de dir! I com se suposa que ens hem de defensar? La vida ens és més valuosa que no els diners i els béns” (vocabulari: #1. vesall: Cf. en Finnur Jónsson 1908, pàg. 182: 20. Mæl — vesall, „sei verwünscht für deine worte; #2. veita vörn = verja sig. Cf. en Baetke 19874, pàg. 709: hverja vǫrn munu vér veita auf welche Weise wollen wir uns verteidigen; #3. fé — firra: Cf. en Finnur Jónsson 1908, pàg. 182: 21. er fé — firra, ein allit. sprichwort: „das leben ist wertvoller als geld“)
síðan fór Sveinn jarl með Magnúsi konungi. Ok er á leið sumarit þá fóru þeir suðr til Danmerkr, ok fær Magnús konungr þá jarli vald ok ríki í Jótlandi er megn er alls Danaveldis, þat er fyrst Noregsríki, en næst Vindum ok Sǫxum, er mikinn ófrið veittu Dǫnum jafnan. Síðan fór Magnús konungr aptr til Noregs ok sat þar um vetrinn í Niðarósi ok veitti þar jól síndesprés, el iarl Sveinn va acompanyar el rei Magnús, i quan l'estiu ja arribava a la seva fi, tots dos es varen dirigir cap al sud, a Dinamarca, i el rei Magnús va atorgar llavors poder i autoritat al iarl sobre Jutlàndia que és la part principal de tot el regne de Dinamarca, la més allunyada del regne de Noruega i la més propera dels vendes i saxons, pobles que sempre s'han mostrat molt bel·licosos contra els danesos (guerregen espesses vegades contra els danesos). Després, el rei Magnús se'n va tornar a Noruega i hi va passar l'hivern a Niðaróss i hi va celebrar el seu banquet de iol
303. Um sumarit eptir fór Hákon konungr inn til Frostuþings, ok skipaði þar konungsmálum. Síðan bjóst hann suðr í land, ok með honum Magnús konungr. Komu þeir um haustit til Bjǫrgynjar, ok sat þar Hákon konungr um vetrinn, en Magnús konungr fór suðr í Stafangr, ok sat þar. Þetta haust komu þeir af Íslandi, Ívarr [Arnljótsson] ok Páll [línseyma], ok sǫgðu konungi sitt eyrendi, hvert orðit var. Virði konungr sem Gizurr jarl [Þorvaldsson] mundi eigi meirr flutt hafa, en hann hafði heitið; konungr veitti jól í Bjǫrgyn, ok var þessi hinn fjórði vetr hins fimmta tigar ríkis Hákonar konungs. Um vetrinn eptir andaðist junkherra Sverrir, þótti konungi þat mikill skaði (B: þótti konungi inn mesti skaði ok mǫrgum ǫðrum) — Sequente aestate Rex Hacon ad comitium Frostense uenit negotia Regia decisurus. Dein ad iter meridiem uersus suscipiendum se accinxit una cum Rege Magno. Auctumno Bergas uenerunt, ubi Hacon hieme mansit, sed Magnus Atavangriam perrexit, ibique hibernauit. Eodem auctumno ex Islandia Iuarus atque Paulus aduenerunt, Regique, quomodo mandata sua fuissent exsecuti, enarrarunt. Iudicabat Rex, Comitem Gissurum in promissis suis praestandis aliquanto parciorem fuisse. Is erat annus eius regni quadragesimus quintus. Hieme proxima mortuus est domicellus Suerrerus; in quo magnam fecisse iacturam Rex sibi uisus est303. L'estiu següent, el rei Hákon va assistir al Frostuþing i hi va resoldre (? dictar resolució en) els afers que hi concernien al rei. Després, es va dirigir d'allà cap al sud del país, i amb ell, el rei Magnús. Varen arribar durant la tardor a Bergen i el rei Hákon hi va passar l'hivern, mentre que el rei Magnús va prosseguir el seu camí cap al sud fins a Stafangr on hi va passar l'hivern. Aqueixa mateixa tardor varen arribar d'Islàndia l'Ívarr Arnljótsson i en Páll línseyma, els quals varen informar el rei com hi havia anat la missió que ell els havia encomanat. El rei va estimar que el iarl Gizzur [Þorvaldsson] no havia fet [res] més del que li havia promès. El rei va celebrar els iol a Bergen, i aquest fou el quaranta-quart hivern del regnat del rei Hákon. Durant l'hivern següent va morir el junkherra Sverrir. El rei va considerar una gran pèrdua la seva mort (B: el rei, i també molts d'altres, varen considerar la seva mort una pèrdua grandíssima) (vocabulari: #1. veita jól: Només al testimoni B; #2. quadragesimus quintus vs. quadragesimus quartus: L'edició del text original amb traducció llatina d'en Birgerus Thorlacius i l'Ericus Christianus Werlauff, Copenhaguen del 1818, ofereix la lliçó, pàg. 341: þessi var hinn fimta vetr hins fimta tigar ríkis hans, mentre que l'edició d'en Carl Rikard Unger, Christiania, 1873, pàg. 451, ofereix la lliçó: ok var þessi hinn fjórði vetr hins fimta tigar ríkis hans. L'edició curada per l'Sverrir Jakobsson, en Þorleifur Hauksson i en Tor Ulset, de Reykjavík, 2013, pàg. 210, ofereix la lliçó: Hákon konungr veitti jólin í Björgyn, ok var þessi hinn fjórði vetr hins fimmta tigar ríkis hans. Um vetrinn eftir tók junkherra Sverrir sótt þá er hann leiddi til bana, ok þótti konungi þat hinn mesti skaði ok mörgum öðrum. Finalment, l'edició de les FMS, Copenhaguen, 1835, pàg. 100, ofereix la lliçó: þessi var hinn fjórði vet hins fimta tigar ríkis Hákonar konungs)
Karl svarar að honum þótti mikið í veitt, að Þrándur drægi saman skattinn um Austurey og svo um allar Norðureyjar. Þrándur sagði að það var skylt og heimilt að hann veitti þann beina að erindi konungs. Gengur Þrándur þá aftur til búðar sinnar. Varð á því þingi ekki fleira til tíðinda: en Karl li va respondre que consideraria un gran ajut si en Þrándur recaptava els tributs [per al rei] a Austurey i per totes les illes del nord. En Þrándur li va dir que tenia l'obligació i el privilegi de donar el seu suport d'aquella manera a la missió encomanada pel rei. Després d'això, en Þrándur se'n tornà a la seva barraca (búð). I en aquest þing no hi hagué res més que fos digne de contar-se (vocabulari: #1. veita: Cf. en Baetke 19874, pàg. 709: e-m þykkir mikit í veitt   jemand betrachtet es als großen Gewinn)
en er bændur sáu að þeir höfðu eigi liðskost við konungi þá biðja þeir sér griða og bjóða allt ráð sitt á vald konungs. Semst það á milli þeirra að allir bændur, þeir er þar voru komnir, létu skírast og veittu konungi svardaga til þess að halda rétta trú en leggja niður blótskap allan. Hafði konungur þá menn þessa alla í boði sínu, allt þar til er þeir fengu sonu sína eða bræður eða aðra náfrændur í gísling til konungs: però quan els bændur veren que no forces suficients per enfrontar-se al rei, li demanaren perdó (treva, grið) i deixaren tota la decisió [en aquell afer] en les mans del rei. Convingueren entre ells (es posaren d'acord entre ells) que tots els bændur que havien anat allà, s'havien de fer batejar i [els bændur allà presents] prestaren juraments al rei que [a partir d'aquell moment] servarien la fe vertadera i renunciarien a tots els sacrifis i ofrenes [que fins llavors havien fet als vells déus]. El rei va [man]tenir tots aquests homes com a convidats seus fins que aquests lliuraren al rei llurs fills o germans o d'altres parents propers com a ostatges
þá varð Loki reiðr ok greip upp mikla stǫng ok reiðir af ǫllu afli ok rekr á kroppinn erninum. Ǫrninn bregzt við hǫggit ok flýgr upp. Þá var fǫst stǫngin við bak arnarins, en hendr Loka við annan enda stangarinnar. Ǫrninn flýgr hátt svá, at fœtr Loka taka niðr grjót ok urðir ok viðu, en hendr hans, hyggr hann, at slitna munu ór ǫxlum. Hann kallar ok biðr allþarfliga ǫrninn friðar. En hann segir, at Loki skal aldri lauss verða, nema hann veiti honum svardaga at koma Iðunni út of Ásgarð með epli sín, en Loki vill þat. Verðr hann þá lauss ok ferr til lagsmanna sinna, ok er eigi at sinni sǫgð fleiri tíðendi um þeira ferð, áðr þeir koma heim: aleshores en Loki es va posar felló i va agafar una verga llarga i, brandint-la, va descarregar-hi un cop, amb totes les seves forces, sobre el cos de l'àguila. L'àguila va reaccionar al cop i s'envolà, però la verga va restar aferrada a l'esquena de l'àguila, mentre que les mans d'en Loki restaven aferrades a l'altre cap de la verga. L'àguila volava tan alt que els peus d'en Loki fregaven les pedres i urðir (les codolades) i els boscos i creia que els seus braços cuidaven arrancar-se de les seves espatlles. Cridava i suplicava a l'àguila tot instantment que tingués pietat d'ell, però l'àguila li va dir que en Loki no podria amollar la verga fins que li fes jurament que trauria d'Asgard la Iduna amb les seves pomes i en Loki hi va accedir. Aleshores es va poder amollar i va tornar allà on eren els seus companys companys de viatge. I de llur viatge no es conta res més fins que hagueren tornat a casa llur
það er sagt eitt sinn, þá er Ólafur konungur sat við drykk og veitti hirð sinni og hafði marga menn í boði sínu, þá var Sigmundur með konungi í miklum kærleikum og sátu tveir menn í milli konungs og Sigmundar. Sigmundur lagði hendur sínar fram á borðið. Konungur leit til og sá að Sigmundur hafði digran gullhring á hendi: conten que, una vegada, el rei Olau seia en una bevèrria, obsequiant els homes de la seva hirð i havia convidat molts d'homes al seu convit. En aquell temps, entre en Sigmundur i el rei hi havia una gran amistat, de manera que entre el rei i en Sigmundur [només] hi seien dos [altres] homes. En Sigmundur va posar les seves mans (els seus braços) damunt la taula. El rei s'ho va mirar i va veure que en Sigmundur portava posat a la mà (al braç) un gruixut braçalet d'or (vocabulari: #1. veita e-m: Cf. en Baetke 19874, pàg. 710: <...> bewirten, ein Gelage geben (e-m): Óláfr konungr sat við drykk ok veitti hirð sinni; #2. miklir kærleikar: Cf. en Baetke 19874, pàg. 355: vera í kærleikum með e-m   zu jemandem in herzlichem Verhältnis stehen)
ok síðan lagði Guðrøðr undir sik ríkit, en Ástríðr varð forflótta, ok var hon þá eigi heil. Fóstri hennar hét Þórólfr lúsarskegg, en Þorgils hét son hans ungr. Þau váru nú í leynum ok firrðust Gunnhildi ok sonu hennar. Nú hafa þau Gunnhildr ok synir hennar fullgert sitt ráð, þat er þau settu, ok veita nú eptirsýn Ástríði. En Guðrør lagði óþokka á Þórða báða, er þeir fóru í braut at hans óleyfi: i després, en Guðrøðr va posar el regne sota el seu poder (es va apoderar del regne, va fer seu el regne). Però[. en l'entretant, la reina] Ástríðr havia fugit i en fer-ho, estava embarassada [del seu marit, el rei Tryggvi]. El fóstri d'ella nomia Þórólfr lúsarskegg (#8216;Barba-pollosa, Barba-de-polls) i el seu fill, que encara era un nen, Þorgils. Es mantenien amagats, evitant la Gunnhildr i els seus fills. en Þorgils. En aquells moments, la Gunnhildr i els seus fills havien acomplert el pla que havien forjat, i llavors miraren de trobar el parador de l'Ástríðr. Però els dos Þórðar (=en Þórðr Ingileifarson i en Þórðr Ægileifarson) varen perdre el favor d'en Guðrøðr quan se'n varen anar [amb llurs dos vaixells] sense el seu permís (vocabulari: #1. eptirsýn: Cf. en Baetke 19874, pàg. 248: veita e-m eptirsýn   nach jemandem forschen, jemandem nachstellen. També en Johan Fritzner I (1886#178;), pàg. 344a: eptirsýn f.   Søgen, Bestræbelse for at faa fat paa nogen (jfv. eptirsjá 2); veita nú eptirsýn Ástríði   ɔ: søge at faa fat paa A., faa hende i sin Magt. OT. 4.; #2. óþokki: Cf. en Baetke 19874, pàg. 462: leggja óþokka á e-n   jemanden hassen)
nú er að segja hvað tíðinda er að selinu að Helgi var þar og þeir menn með honum sem fyrr var sagt. Helgi ræddi um morguninn við smalamann sinn að hann skyldi fara um skóga í nánd selinu og hyggja að mannaferðum eða hvað hann sæi til tíðinda, "erfitt hafa draumar veitt í nótt" — Iam uenit memorandum, quid nouis in tuguriis gestum sit. Helgius ibi aderat cum illis uiris, de quibus iam memoratum est. Helgius matutino tempore eius diei opilionem allocutus, proximas tugurio siluas peragrare iussit ac itinera hominum, quidue aliud nouae rei geretur, animaduertere; molesta enim sibi ea nocte fuisse somniaara es contarà el que va pasar al sel (barraca de muntanya emprada com a vaqueria d'estiu, i pastures adjacents) en el qual s'hi estatjava en Helgi i, amb ell, aquells homes, com ja s'ha dit més amunt. Al matí, en Helgi va dir al seu pastor que anés pels boscos que hi havia per les rodalies del sel, parant esment de la presència d'homes o de qualsevol cosa que ves i que pogués tenir importància: “Anit he tingut molt mals somnis” (vocabulari: #1. veita: Cf. en Baetke 19874, pàg. 710: erfitt hafa draumar veitt í nótt   Träume haben mir in der Nacht schwer zu schaffen gemacht)
en þó var sundurþykki mikið með þeim mágum og drógu þeir þá lið saman slíkt er þeir fengu. Þeir fundust um haustið í Björgvin og sættust og þótti hertoganum sér þá heldur erfitt veita sættin. Þetta var kallað hákarlahaust (SS I, cap. 243, pàg. 350): però tanmateix, entre sogre i gendre (= el duc Skúli Bárðarson i el seu gendre, el rei Hákon IV Hákonarson, casat amb la filla del duc, la Margrét Skúladóttir) hi havia gran desacord, de manera que aplegaven totes les tropes que podien aconseguir. A la tardor es varen trobar a Bergen on arribaren a un acord de conciliació encara que el duc va considerar que aquell acord de conciliació li havia resultat força difícil d'acceptar. Aquella tardor fou anomenada la tardor [de la costa] dels taurons (vocabulari: #1. veita: Cf. en Baetke 19874, pàg. 710: þótti hertoganum sér þá heldr erfitt veita sættin   der Herzog fand es schwierig, einen Vergleich zu erreichen. També en Johan Fritzner III (1896²), pàg. 898b: 11) veita e-m erfitt, þungt ɔ volde en Ulempe, falde en til Besvær eller Uleiligheid; þótti hertoganum sér þá heldr erfitt veita sættin Sturl. I, 318⁶. El iarl Skúli, tot i acceptar l'acord de conciliació, en considerar que en sortia desavantatjat, n'estava molt insatisfet; #2. leggja at e-m: Cf. en Baetke 19874, pàg. 368: leggja at e-m   jemanden anfallen, angreifen (besonders in einer Seeschlacht). També en Johan Fritzner II (1891²), pàg. 446a: <...> leggjast, leggja at e-m ɔ: angribe, anfalde (jvf. leggja 15 og 19) <...>. Íd. I (1886²), pàg. 392a: <...> 3) med Iver, Kraft og Alvor for at gjøre noget saa vel eller med saa stor Virkning som muligt (jvf. nht. fast DWb. III, 1348²⁰ fgg.); hann leggr þar at svá fast, at drjúgum hélt við flótta Gyð. 36²²; jvf. Flat. I, 482²³ (=þess getr Markús lǫgmaðr, at Sveinn Danakonungr lagði fyrst at Óláfi konungi með sex tigum skipa, þá er Óláfr sænski barðisk við Óláf Tryggvason, nafna sinn, ok þá flýði Óláfr sænski undan með sitt lið), 483⁷ (=en þó at Sveinn konungr legði með sex tigum skipa einna fastast at Norðmǫnnum í þessi hríð, þá lá þó allr meginherrinn í skotmáli við skip Óláfs Nóregskonungs. Óláfr konungr sýndi ágæta vǫrn með sínu liði en þó fellu menn hans í þessi svipan); <...>; #3. hákarlahaust: Cf. l'Sverrir Jakobson, en Tor Ulst i en Jónas Kristjánsson II (2013), pàg. 24: Hákarlahaustit: þ.e. haustið (1233) þegar Skúli jarl lá við Hákarlaströnd (sjá bls. 20). Ens trobem, doncs, davant una forma contracta, abreujada, per *hákarlastrandarhaust ‘la tardor de la costa dels taurons’ = ‘la tardor en què fondejàrem a la Costa dels Taurons’. Segons la Hákonar saga Hákonarsonar: jarl lagði at við Norðnes út frá Munklífi við Hákarlastrǫnd, ok hǫfðu þar vánt lægi, svá at þar braut nǫkkur skip fyrir jarli áðr en létti ‘el iarl va fondejar al Cap del Nord (Norðnes, l'actual Nordnes) fora de[ls terrenys de l'abadia de] Munkalífi (l'actual Munkeliv), a la Costa dels Taurons (Hákarlastrǫnd) on hi tingueren un mal fondejador, de manera que algunes de les seves naus s'estavellaren contra la costa abans que el mal temps no amainés’, i més endavant, el iarl diu: ok er þessar orðsendingar kómu til jarls, átti hann ráð við vini sína, hvárt hann skyldi stefndan fund sœkja eða eigi, ok tjáði þat fyrir þeim, at hánum þótti fast at sér lagt Hákarlahaustit af eggjan lendra manna <...> því at hákarlahaustit, er vér fundumsk í Bjǫrgyn, kómu þá austan Arnbjǫrn Jónsson, Gregoríus, son herra Andréss, ok gerðusk þeir þá handgengnir menn konungs ok sóru hirðmannseið einum saman konunginum, ok skildi þann eiðstaf sem allir hǫfðu áðr svarit báðum okkr. Svá gerði ok Brynjólfr, son Jóns stáls, ok margir menn aðrir hafa þann eið svarit, ok trúi ek þeim mǫnnum verr en þeim sem eru beggja okkrir eiðsvarar. Hafa þeir báðir stórar sveitir, Gregoríus ok Brynjólfr ‘i quan el iarl va rebre aquest missatge, va celebrar consell amb els seus amics per decidir si anava o no a aquella reunió a què era estat convocat, i els va exposar que ell considerava que en aquella tardor [de la costa] dels taurons li havien fet una molt mala passada (em vaig sentir durament atacat ?) per instigació dels lendir menn <...> car en aquella tardor [de la costa] dels taurons, en què ell i jo ens vàrem reunir a Bergen, amb nosaltres havien vingut de llevant l'Arnbjǫrn Jónsson i en Gregoríus Andrésarson, els quals aleshores es varen fer (convertir en) handgengnir menn del rei (=o sigui, es varen posar al servei del rei) i juraren exclusivament al rei el hirðmannseiðr o jurament d'home de la hirð. I el tenor d'aquest jurament fou molt diferent del del jurament que tots els homes ens havien jurat anteriorment a tots dos, al rei i a mi. I també ho va fer en Brynjólfr, el fill d'en Jón stál, i molts d'altres homes [també] juraren aquest jurament, i confio en aquests homes menys que en els qui ens prestaren jurament a tots dos (al rei i a mi). En Gregoríus i en Brynjólfr disposen de grans esqueres’)
þat sumar kom á fund konungs útan af Íslandi Stefnir Þorgilsson, er konungr hafði sent út þangat it fyrra sumarit, sem áðr er getit. Tók hann við honum með inni mestu blíðu, ok var Stefnir með hirð konungs ok sagði honum allt it sanna um sínar ferðir ok hversu þungliga hans máli var tekit á Íslandi, kvezk þat ætla, at seigt myndi veita at kristna Íslandaquell mateix estiu va arribar d'Islàndia, on el rei l'havia enviat l'estiu anterior, com ja s'ha referit abans, l'Stefnir Þorgilsson i es va presentar davant el rei. El rei el va rebre amb la màxima afabilitat i l'Stefnir es va allotjar a la cort del rei i li va contar, sense faltar a la veritat, tots els detalls del seu viatge: [com havia transcorregut i] com de malament havia estat rebuda a Islàndia la seva comesa, bo i afegint que creia que seria difícil introduir-hi el cristianisme (vocabulari: #1. veita: Cf. en Baetke 19874, pàg. 710: hann kvezk þat ætla, at seigt mundi veita at kristna Ísland   daß es schwierig sein werde, Island zu christianisieren)
hér segir svo að Ólafur konungur fór er voraði austur til Eysýslu og herjaði, veitti þar landgöngu en Eysýslir komu ofan og héldu orustu við hann. Þar hafði Ólafur konungur sigur, rak flótta, herjaði og eyddi landið: aquí es contarà que el rei Olau, quan va arribar la primavera, es va dirigir cap a l'est, cap a l'illa d'Eysýsla (l'actual illa estoniana de Saaremaa, en suec Ösel, en danès Øsel) i hi va guerrejar. Hi va fer una baixada a terra (Hi va desembarcar), però els habitants de l'illa varen baixar fins a la riba (fins arran de mar) i li lliuraren batalla. El rei Olau hi va obtenir la victòria, va empaitar els fugitius i va assolar i devastar el país
35:4 Hann (= Magnús konungr) átti þing í Niðarósi ok reisti með freku sakargipt við Þrœndi alla, ok stungu allir nefi í skinnfeld ok veittu allir þǫgn, en engi andsvǫr: 35:4 El rei Magnús va fer convocar un þing (reunió, assemblea) a Niðaróss i va començar [el seu parlament] amb dures acusacions [adreçades] contra tots els trondheimesos, i tots ficaren el nas en llurs abrics de pell (d'esfereïts que estaven, de por que sentien) i callaven sense gosar donar-li cap resposta (vocabulari: #1. þing: Cf. en Baetke 19874, pàg. 102: <...> abhalten, veranstalten eiga þing, stefnu; #2. sakargipt: Cf. en Baetke 19874, pàg. 639: sakar-gipt f.   Beschuldigung, Anklage; #3. frekr: Cf. en Baetke 19874, pàg. 161: &l;...> 2. hart, streng, scharf, forsch, eifrig; #4. skinnfeld: Cf. en Baetke 19874, pàg. 553: stinga nefi í skinnfeld die Nase in den Pelz stecken (vor Schreck); #5. þǫgn: Cf. en Baetke 19874, pàg. 709: veita þǫgn schweigen)
síðan gekk hún til máls við Glúm og lagði hendur upp um háls honum og mælti: "Skalt þú veita mér bæn þá er eg mun biðja þig?" "Veita mun eg þér ef þér er sæmd í," segir hann, "eða hvers vilt þú biðja?": després, la Hallgerður es va acostar al Glúmur per parlar amb ell, i, aferrant-li el coll amb les mans, li va dir: “Em concediràs un prec que vull fer-te?” “Te'l concediré”, li va dir ell, “si és quelcom que t'honri. Què és això que vols demanar-me?” (vocabulari: #1. sæmd: Cf. en Finnur Jónsson 1908, pàg. 40: 24. ef sœmd er í, „wenn es sich mit meiner ehre verträge. Al meu entendre, aquesta interpretació d'en Finnur Jónsson casa malament amb el pronom þér, el qual indica més aviat que en Glúmur accedix a concedir-li la petició que la Hallgerður li faràs si la petició és honrosa per a la Hallgerður)
Hallur af Síðu mælti þá til Flosa: "Vilt þú nú efna orð þín og veita mér bæn mína er þú hést að veita mér þá er eg kom utan Þorgrími syni Digur-Ketils frænda þínum þá er hann hafði vegið Halla hinn rauða?" Flosi mælti: "Veita vil eg þér mágur því að þú munt þess eins biðja að mín sæmd sé þá meiri en áður": en Hallur de Síða aleshores va dir al Flosi: “Voldràs complir ara la teva paraula i fer-me el favor que em vares prometre fer-me quan vaig treure del país el teu parent en Þorgrímur Digur-Ketill quan havia matat en Halli el Roig?” En Flosi li va contestar: “Sogre, te'l faré perqué que el que em demanaràs serà una cosa que acreixerà la meva honra” (vocabulari: #1. efna: Cf. en Finnur Jónsson 1908, pàg. 283: 1. Vill þú nú efna usw., das worauf hier angespielt wird, ist anderswoher nicht bekannt; #2. Þorgrímur: Cf. en Finnur Jónsson 1908, pàg. 283: 3. 4. Þorgrími — rauða, die hier genannten personen sind unbekannt mit ausnahme des Digr-Ketill, der in der Kristnisaga c. 12 (11) als ein feind des christentums erwähnt wird )
Guttormur sindri hét einn göfugur maður. Hann var þá í liði með Hálfdani svarta en fyrr hafði hann verið með Haraldi konungi og var hann ástvinur beggja þeirra. Guttormur var skáld mikið. Hann hafði ort sitt kvæði um hvorn þeirra feðga. Þeir höfðu boðið honum laun en hann neitti og beiddist að þeir skyldu veita honum eina bæn og höfðu þeir því heitið: hi havia un home distingit (il·lustre) que nomia Guttormur sindri (=Escòries). En aquell temps formava part de les tropes d'en Hálfdan el Negre i abans habia servit el rei Haraldur i era amic íntim de tots dos [reis]. En Guttormur era un gran escalda. Havia compost sengles poemes en llaor de cadasun d'ells dos, pare i fill. Ells, per llur banda, li havien ofert una recompensa, però la va refusar però, a canvi, els va demanar que li concedissin una sola petició [que ell els faria] i ells li havien promès que així ho farien
"Hver úrræði vilt þú veita mér?" sagði hún: “Fins on pots ajudar-me per sortir d'aquesta situació?”, li va preguntar l'Unnur (vocabulari: #1. úrræði: Cf. en Finnur Jónsson 1908, pàg. 49: 17. órræði, „rat durch den man jemanden aus einer verlegenheit befreit. En canvi en Baetke 19874, pàg. 709: veita e-m órræði   jemandem aus einer schwierigen Lage helfen. El context deixa clar que no es tracta d'un consell per a sortir d'una mala situació, sinó d'una solució o remei per a fer-ho)
síðan var hann þar og sat á sér um hríð en þar kom að hann þótti þar öllu spilla. Tók hann þá að hlífast við engan mann nema við Hallgerði en hún veitti honum aldrei eftirmæli þá er hann átti við aðra. Þórarinn bróðir Glúms taldi á við hann er hann lét Þjóstólf þar vera og kvað illa gefast mundu og fara enn sem fyrr ef hann væri þar. Glúmur svaraði vel og brá þó á sitt ráð: en Þjóstólfur, després d'això, va romandre allà i durant una temporada es va contenir, però a poc a poc es va tornar a mostrar en tot i amb tots com el pinxo que en el fons era. No es contenia amb ningú, excepte amb la Hallgerður, però ella[, en canvi,] no prenia mai partit per ell quan les tenia amb un altre. En Þórarinn, el germà d'en Glúmur, li va retreure (va protestar davant ell) que permetés al Þjóstólfur estatjar-se allà i li va dir que allò acabaria tenint males conseqüències i, si hi romania, la cosa acabaria com ja havia anat en el passat. En Glúmur li va respondre amablement, però, tanmateix, va perseverar en la seva decisió (vocabulari: #1. sitja á sér: Cf. en Finnur Jónsson 1908, pàg. 39 i 41 : 4. sat á sér, „unterdrückte ihre bösere natur, verhielt sich ruhig”; vgl. c. 14,4 und 15,7; #2. eftirmæli: Cf. en Finnur Jónsson 1908, pàg. 41: 8. eptirmæli, vgl. mæla eptir manni, „zu gunsten jmds. reden, jmd. entschuldigen” (c. 16,4); #3. telja: Cf. en Finnur Jónsson 1908, pàg. 41: 9. talði á við hann, „machte ihm vorstellungen”; #4. bregða: Cf. en Finnur Jónsson 1908, pàg. 41: 11. brá — ráð, „beharrte bei seinem verfahren; )
fara nú báðir saman til Laxár og hefir þar fjöldi hrossa gengið um veturinn á mýrunum. Vill Ólafur henda hross Þorgils og vill slá beisli við hestinn en Grímur safnar að hrossunum öðrum og á götuna. Hesturinn gerist órór er hann sér önnur hrossin og fær Ólafur varla haldið hestinum [p. 25] og hrýtur öxin úr hendi honum (var.: ...varla haldið honum. Og í sveiðum hestsins fellur niður öxin úr hendi honum). Þá gengur Grímur þangað að og þrífur upp öxina og veitir Ólafi banasár og ríður heim síðan og þykist nú það fyrir sjá að ekki muni þarvist hans mega vera lengi (var.: ...hans mega vera töluverðar stundir) og fer hann þegar af skyndingu norður yfir heiði til Bitru og svo til Hrútafjarðar og kemur þvottdaginn fyrir páska á fund Hafliða og tekur hann við honum vel (SS I, cap. 18, pàgs. 24-25): llavors tots dos es dirigiren a la Laxá on un gran nombre d'egües, durant l'hivern, s'hi havia aplegat als aiguamolls. L'Olau va voler capturar una egua d'en Þorgils i es va dirigir cap a ella amb la brida a la mà per posar-l'hi mentre que en Grímur va anar a aplegar les altres egües i els va menar cap al camí. El cavall-pare [al qual l'Olau havia posat la brida] es va posar nerviós quan va veure les altres egües, de manera que l'Olau a penes el podia subjectar i la destral li va relliscar de la mà a terra (var.: ...a penes el podia subjectar. I amb les encabritades del cavall-pare la destral li va caure de la mà a terra). Aleshores en Grímur s'hi va acostar, va aixecar la destral d'en terra i va colpir-hi de mort l'Olau i tot seguit va pujar a dalt d'un cavall i va tornar a cases i llavors va considerar que era previsible que la seva estada allà no es podia allargar gens (var.: ...previsible que la seva estada allà ja no podria ésser un temps considerable) de manera que es va dirigir immediatament i a tota pressa, cap al nord, a través de l'altiplà: de primer va anar a Bitra i d'aquí passà al fiord de Hrútafjörður i, dissabte de Pasqua, va anar a veure en Hafliði que li va fer una bona acollida (vocabulari: #1. hross: Cf. Baetke 19874, pàg. 275: hross <...> 2. Stute, im Gegensatz zu hestr); #2. hestur: Cf. Baetke 19874, pàg. 251: hestr m. 1. Hengst <...gt;; #3. hrjóta: Cf. Baetke 19874, pàg. 275: <...> e-t hrýtr e-m ór hendi ein Gegenstand fällt jmd. aus der Hand, wird jmd. aus der Hand geschlagen; #4. sveið: Cf. Baetke 19874, pàg. 624: sveið heftige, gewaltsame Bewegung, Aufbäumen: í sveiðum hestsins fellr niðr øxin ór hendi honum; #5. töluverður: Cf. Baetke 19874, pàg. 646: tǫlu-verðr adj. nennenswert, erheblich; una traducció menys literal fóra: i llavors, considerant que ja no es podia quedar allà per més temps, partí immediatament i a correcuita cap al nord, cap a Bitra, a través de l'altiplà)
fór ábóti þá við svo búið til þeirra Hrafns og vildu þeir eigi þessari sætt játa. Tók Eyjófur eigi fyrir utanferð að sumri en þverknýtti að láta hérað fyrr en það væri konungs vilji. En Hrafn var í allri sætt tregari og fúsari að berjast. Þóttust þeir hafa sanna frétt að liðsafli var lítill en búningur minni. Hafði þeim og jafnan veitt léttlega að berjast og hugðu þeir að enn mundi svo vera. Gera þeir nú þau orð með ábóta að þeir skuli finnast á grundinni hjá Þverá fyrir norðan og berjast til umskiptis, standa jafnfram og stelast hvorigir að öðrum (SS II, cap. 447, pàg. 699): llavors, l'abat, estant les coses així, se'n va anar a veure en Hrafn i els seus que, emperò, no volgueren pas acceptar els termes d'aquest acord. L'Eyjólfur no es va negar pas a salpar cap a Noruega durant l'estiu, però va refusar categòricament de deixar la contrada fins que aquesta no fos la voluntat del rei. En Hrafn es mostrava refractari a acceptar qualsevol mena d'acord i, en canvi, estava força disposat a lluitar. Creien tenir notícia veraç que les forces dels altres eren petites i menor l'equipament de què disposaven. Els combats sempre els havien resultats fàcils i pensaven que de nou seria així. Enviaren missatges a l'abat perquè els fes saber que es trobarien [per entaular batalla] a l'herbei que hi ha a la vora del riu Þverá, al nord, i que es batrien fins que un dels dos obtingués una victòria decisiva, que [així] s'estarien davant per davant i cap dels dos no atacaria l'altre agafant-lo desprevingut (vocabulari: #1. veita: En Baetke 19874, pàg. 710: hafði þeim jafnan veitt léttliga at berjask es hatte ihnen niemals Mühe gemacht zu kämpfen;)
þá mælti Gyrgir: „Þat mun ráð at taka hit minna, ef eigi fær hit meira. Þvíat eigi liggr sjá borg laus fyrir, mun oss betr veita, ef vér leitum á útstrandirnar, þar sem eigi eru borgir svá styrkar“ — Gyrger locutus est: „E ratione fuerit, minora capere, si maiora non licet, hoc enim oppidum facile expugnatu non est; meliore fortuna utemur, si oras exteriores mari adiacentes, ubi oppida non sunt adeo ualentia, adgrediemur“aleshores en Gyrgir (‘Jordi’; ← Georgios) va dir: “[Com fa la dita,] si no pots cullir les grans, doncs cull les petites. Com que aquesta ciutat no serà fàcil de prendre, ens anirà millor si ataquem les costes més exteriors (=més occidentals) [de Sicília] on no hi ha viles tan fortes” (vocabulari: #1. hit meira — hit minna: Cf. en Hugo Gering: “Altnordische Sprichwörter und sprichwörtliche Redensarten”. Dins: Arkiv for Nordisk Filologi 32 (1916), pàgs. 1-31. Aquí, pàg. 24: minni. — 90. [Þat] mun ráð at taka et minna, ef eigi fær et meira:   Haralds s. harðr. c. 8 (Fms. 6, 148¹⁷). ’man muss sich mit dem kleinen begnügen, wenn man das große nicht erlangen kann’; #2. lauss: Cf. en Baetke 19874, pàg. 366: liggja laus fyrir   leicht erhältlich, leicht in die Hand zu bekommen sein; #3. veita: Cf. en Johan Fritzner 3 (1896²), pàg. 899a: veitir e-m vel, betra ɔ det gar en vel, bedre: mun oss betr veita, ef vér leitum á útstrandirnar Fm. VI, 148¹⁹. També en Baetke 19874, pàg. 710: 6. (e-t) veitir e-n veg   etwas gestaltet sich so oder so, geht so oder so (vor sich) <...> veitti þeim betr es stand für sie (im Kampf) günstiger, sie bekamen die Oberhand; #4. leita á e-t: Cf. en Johan Fritzner 2 (1891²), pàg. 477a: Med Præp. á (jvf. áleita): 1) leita á e-t ɔ: angribe, overfalde: <...> mun oss betr veita, ef vér leitum á útstrandirnar þar, sem eigi eru borgar svá styrkar Fm. VI, 148¹⁹. També en Baetke 19874, pàg. 374: leita á e-n, e-t sich wenden gegen, angreifen <...>; #5. útstrǫndr: Cf. en Baetke 19874, pàg. 688: út-strǫndr f.   (weit draußen liegender) Meeresstrand)
þá gjörðist það, að alla þá stund, er Móse hélt uppi hendi sinni, veitti Ísraelsmönnum betur (gāˈβar ~ גָּבַר:   wə-ɣāˈβar   ʝiɕrāˈʔēl,   וְגָבַר יִשְׂרָאֵל), en þegar er hann lét síga höndina, veitti Amalekítum betur (gāˈβar ~ גָּבַר:   wə-ɣāˈβar   ʕămāˈlēq,   וְגָבַר עֲמָלֵק)aleshores es va esdevenir que, tota l'stona que en Moïsès mantenia aixecada la seva mà, la batalla transcorria favorable per als israelites, però quan abaixava la mà, la batalla era més favorable als amalequites (BMonts. = guanyava;   BInterc. = guanyaven; BEvang. = guanyava)
Flosi var uppi á mölinni er hann sá þetta. Hann eggjaði þá sína menn til móttöku. Nú berjast þeir lengi og veitti Kaldbeklingum betur. Fáir menn höfðu þar vopn nema öxar þær er þeir skáru með hvalinn og skálmir. Hrukku Víkurmenn af hvalnum í fjöruna. Austmenn höfðu vopn og urðu skeinuhættir. Steinn stýrimaður hjó fót undan Ívari Kolbeinssyni en Leifur bróðir Ívars laust félaga Steins í hel með hvalrifi. Þá var með öllu barið því er til fékkst og féllu þar menn af hvorumtveggjum: en Flosi es trobava a dalt d'un caramull de grava quan ho va veure. Aleshores va esperonar els seus homes a resistir. Aleshores es varen posar a lluitar i estigueren lluitant molt de temps, i als de Kaldbakur els hi anava millor (la batalla transcorria més favorablement per a ells). Tret de les destrals amb les quals escorxaven la balena, i de skálmir, pocs eres els qui hi tenien armes. Els de Vík es varen retirar de la balena cap a la fjara, la platja mareal. Els noruecs sí que duien armes i s'hi feren perillosos per als atacants. El timoner Steinn li va tallar una cama a l'Ívar Kolbeinsson, i en Leifur, el germà de l'Ívar, va matar un company de l'Steinn amb un cop de costella de balena. Es pegaven amb tot el que podien agafar i tots dos bàndols tingueren baixes
"Von þykir mér að yður veiti þungt við Björn er þér rekið eigi þenna af yður. Er því verr að eg mun of fjarri í vetur að eg mætti bætur á þessu ráða": “Es comprèn que no pugueu imposar-vos contra en Björn ja que no podeu desempallegar-vos d'aquest (=d'en Grettir). I és més que més dolent que a l'hivern seré massa lluny com per poder posar remei a això (vocabulari: #1. von þykir e-m að...: En Baetke 19874, pàgs. 694 i 796-797, no dóna pas entrada a aquesta locució. El significat sembla, atès el context, : em sembla d'esperar que... em sembla esperable que..., es comprèn que...; #2. veitir e-m þungt við e-n: Cf. en Baetke 19874, pàg. 710: veitir e-m þungt við e-n jmd. hat einen schweren Stand gegenüber jmd., kommt nicht gegen jmd. auf; #3. reka e-n af [höndum] sér: En Baetke 19874, pàg. 493, no dóna pas entrada a aquesta locució, però sí a la variant: reka(sk) e-n af hǫndum   sich jmd. vom Halse halten, jmd. vertreiben; #4. ráða bætur á e-u: Cf. en Baetke 19874, pàg. 63: ráða, vinna bœtr á (e-u) Besserung, Abhilfe in einer Sache schaffen)
Þórir svarar: "Eigi er mér þitt fé betra en mitt." Blund-Ketill mælti: „ýmist veitir þat": en Þórir li va respondre: “No m'estimo més el teu bestiar que el meu”. En Blund-Ketill li va respondre: “La forma de veure-ho és recíproca” (vocabulari: #1. veita: Cf. en Baetke 1953, pàg. 114b: unpers. ýmist veitir þat   es kommt auf Verschiedenes hinaus, sieht sich verschieden an. També en Baetke 19874, pàg. 710: ýmist veitir þat   das sieht sich verschieden an. Entenc la resposta d'en Blund-Ketill en el sentit que a ell el seu bestiar també li importa més que el d'en Þórir)
Sigurðr mælti: “Hversu mun þá veita, ef ek verð fyrir sveita ormsins?” (VS. Ed. Uwe Ebel 1997, cap. 18, pàg. 45): en Sigurðr li va dir: “Què passarà si em toca la sang de l'orm?”
Augustinus <...> af hverjum er þat verðr ok veitir optliga, at maðrinn vinnr þat til, at vin hans verði honum eigi úvin, sem guði er gagnstaðligt. (Stjórn. 1862, pàg. 38): Sant Agustí <...> d'això se'n deriva que també passi i s'esdevingui sovint que l'home maldi perquè el seu amic no es converteixi en el seu enemic, la qual cosa és contrària a Déu
þeir fóru að leita og fundu lækinn og veittu af en þó var nóg vatnið í bænum, svo hafði mikið inn hlaupið áður. Hörður sá að maður stóð í einum reykháfnum og hélt á boga. Hörður skaut þann mann með gaflaki til bana. Eftir það sá Hörður fara lið að bænum er Þorbjörg hafði eftir sent. Geir kvað þá mundu verða undan að leita. Ekki latti Hörður þess. Hurfu þeir síðan frá. Engin féllu þar hús ofan. Fjöldi manna kom til Indriðastaða. Heim fóru Hólmverjar og sátu nú um kyrrt um stund: es posaren a cercar i varen trobar el rierol i el desviaren (=el tornaren a desviar) però, tot i així, dins les cases del mas hi va continuar havent aigua a bastament, tanta com n'hi era entrada abans (de manera que els atacants no hi podien calar foc). En Hörður véu que, dins un dels forats per al fum (que la Þorbjörg, previsorament, havia fet fer) hi havia un home amb un arc a les mans. En Hörður el va matar llançant-li una javelina (gaflak). Després d'això, en Hörður va veure un grup d'homes que s'acostaven al mas i que eren els que la Þorbjörg havia enviat a cercar (perquè els ajudessin contra els atacants). Aleshores en Geir va dir que caldria mirar de fugir. En Hörður no ho va pas desaconsellar, així que, tot seguit, desaparegueren d'allà. Cap de les cases del mas no es va ensulsiar. Un gran nombre d'homes va arribar a Indriðastaðir. Els de Hólmur se'n tornaren a casa llur i s'hi quedaren tranquils una temporada
7. Þessu næst lætr Jarizleifr konungr senda herboð um allt sitt ríki, ok kemr nú til hans mikill bóndaherr. Eptir þetta sendir Eymundr konungr menn sína á mǫrkina, ok lætr fella viðu, ok fœra heim at borginni, ok setja upp á borgararmana; hann lætr snúa liminu hvers trés út af borginni, at eigi mætti skjóta upp í borgina. Mikit díki lét hann ok grafa fyrir útan borgina ok fœra brott moldina ok veita vatni í eptir. Síðan lét hann leggja ofan yfir viðu, ok búa svá um, at ekki mætti á sjá, ok sem heil væri jǫrðin: 7. Tot seguit, el rei Jarizleifr va fer una crida a les armes per tot el seu regne i va fer aplec d'un gran exèrcit de bœndr. Arran d'això, el rei Eymundr va enviar els seus homes al bosc amb l'ordre que hi tallessin arbres i els portessin a la vila (fortalesa, ciutadella) on els va fer col·locar als murs de la fortificació [situats entre torre i torre, els borgararmar], fent que la rama de cada arbre mirés cap a fora (pengés fora) de la fortificació, de manera que no es poguessin disparar projectils cap a l'interior de la fortalesa. També va fer excavar un gran fossat tot al voltant de la fortalesa i que se n'enduguessin la terra i tot seguit hi va fer menar aigua. [Quan el fossat fou ple d'aigua,] va fer-hi col·locar troncs al damunt, disposant-ho tot de tal manera que no es ves res i que semblés que, dessota, no hi havia més que terra ferma
en sá vor er gengur á gervar sættir eða vegur á veittar tryggðir þá skal hann svo víða vargrækur og rekinn sem menn víðast varga reka, kristnir menn kirkjur sækja, heiðnir menn hof blóta, eldar upp brenna, jörð grær, mögur móður kallar, skip skríður, skildir blika, sólskin snæ lægir, Finnur skríður, fura vex, valur flýgur vorlangan dag standi honum beinn byr undir báða vængi, himinn hverfur, heimur er byggður, vindur vex, veitir vatn til sjóvar og karlar korni sá. Hann skal firrast kirkjur og kristna menn, guðs hús og guma, heim hvern nema helvíti. Tekur hver vor tryggðir við annan fyrir sig og sinn erfingja, alinn og óborinn, getinn og ógetinn, nefndan og ónefndan, en hver veitir í mót tryggðir og ævintryggðir, mætar tryggðir og megintryggðir þær er æ skulu haldast meðan moldir og menn lifa (Heiðarvíga saga, cap.33): i aquell de nosaltres que infringeixi els acords assolits o trenqui promeses de lleialtat donades en ferm (trenqui les fermances jurades), que sigui foragitat i bandejat com un llop mentre els homes acacin els llops, els cristians vagin a l'església, els pagans sacrifiquin i ofrenin a llurs temples, hi hagi foguerons encesos, la terra reverdeixi, l'infant cridi sa mare, la nau llisqui sobre les ones, els escuts llueixin, el sol fongui la neu, els finesos llisquin sobre llurs esquís, el pi creixi, , un girfalc voli tot un dia de primavera amb un vent favorable bufant-li sota totes dues ales, el firmament giri, el món estigui habitat, el vent refermi, l'aigua corri cap a la mar i els húskarlar (missatges de possessió) sembrin gra. Que romangui [sempre] lluny de les esglésies i dels cristians, de les cases de Déu i de l'home, de qualsevol vila tret de l'infern. Cadascun de nosaltres rep de l'altre fermança per a si i el seu hereu, nat i no nat, engendrat i no engendrat, anomenat i innominat, i, a canvi, cadascun [de nosaltres] presta [als altres] fermança i fermança perpètua, fermança plenament vàlida (irrecusable) i fermança ferma (robusta), que perduraran per sempre mentre duri la terra i hi visquin els homes
♦ veita [e-m] aðför ~ aðgöngu (o: atgöngu) ~ aðsókn (o: atsókn)dur a terme un atac [contra algú], atacar [algú]
sama dag tóku þeir þessa ákvörðun: „Við munum berjast við hvern þann sem veitir okkur aðför (ἔρχεσθαι (ἐλθεῖν) ἐπί τινα εἰς πόλεμον:   Πᾶς ἄνθρωπος, ὃς ἐὰν ἔλθῃ ἐφ’ ἡμᾶς εἰς πόλεμον τῇ ἡμέρᾳ τῶν σαββάτων) á hvíldardegi. Við ætlum ekki að deyja allir á sama hátt og bræður okkar í hellunum (ἐν τοῖς κρύφοις)“: aquell mateix dia varen prendre aquesta determinació: «Combatrem contra qualsevol que ens ataqui en dissabte. No tenim pas la intenció de morir tots com van morir els nostres germans dins les coves»
Loftur spurði áður þeir veittu atgöngu hvort þar væri nokkur vin eða tengdamaður Orms Svínfellings eða Snorra Sturlusonar, sagðist þeim öllum vilja grið gefa (SS I, cap. 189, pàg. 267): en Loftur va preguntar, abans que duguessin a terme l'atac, si allà hi havia cap amic o parent de l'Ormur Svínfellingur o de l'Snorri Sturluson, i afegí que a tots ells els concediria treva (que tots ells serien respectats)
annan myrgin er lýsti komu þeir í Auðbrekku og ætluðu enn að taka Kálf en hann var farinn upp til Guðmundar en þar kominn í staðinn Þórður úr Laufási og níu tigir manna og voru allir uppi í virkinu með hesta sína. Þeir veittu þar atsókn er til voru komnir og fengu ekki að gert. Þeir fóru þá til fjóss og leiddu í brott kýr átta og höfðu við sér. Það máttu þeir ekki banna er í virkinu voru því að þeir höfðu ekki lið til ofangöngu. Þá fóru þeir inn á Grund og höfðu þar setu (SS I, cap. 119, pàg. 169): el matí següent, quan es feia de dia, [en Þorgrímur i els seus homes] varen arribar a Auðbrekka amb la intenció renovada de capturar-hi en Kálfur, el qual, emperò se n'havia anat a cal Guðmundur i, en lloc d'ell hi havia arribat enÞórður de Laufás amb noranta homes, i tots ells, amb llurs cavalls, s'havien apostat a la part superior del parapet (o sigui, preparats per a la defensa). [En Þorgrímur i els seus homes] feren un atac contra els que acabaven d'arribar, però no aconseguiren res. Aleshores es varen dirigir a la vaqueria i se'n dugueren vuit vaques i es quedaren amb elles. Els defensors que estaven apostats al parapet no els ho pogueren impedir perquè no tenien prou homes per a fer una sortida (lit.: una baixada) [contra els lladres]. [En Þorgrímur i els seus homes] aleshores es retiraren a Grund i s'hi instal·laren>
♦ veita tíðir: <RELIGcelebrar l'ofici
fyrir Maríumessu síðari sendi biskup mann í Múla á Skálmarnes til Oddleifs prests að hann vildi þar veita tíðir Maríumessu og vera þar við níunda mann. En prestur taldist undan og þóttist eigi mega við þeim taka. Þá beiddist biskup að þeir skyldu vera við hinn þriðja mann áður þeir skildu en prestur taldist undan eigi að síður. Þá sagði biskup að hann mundi henda meira misfelli á þeim misserum en þó að hann æli biskup með þriðja mann. Og það gekk svo að annað sumar um nóttina fyrir Maríumessu brann þar upp bærinn að köldum kolum (SS I, cap. 187, pàg. 259): abans de la segona festa de Maria (=festa de la Mare de Déu de Setembre = el vuit de setembre), el bisbe va enviar un home a Múli, al promontori marí de Skálmarnes, a cal prevere Oddleifur, [perquè li digués] que volia celebrar-hi l'ofici de santa Maria i que hi seria acompanyat de vuit homes. El prevere, emperò es va excusar considerant que no els hi podia pas acollir. Aleshores el bisbe va demanar de [poder-hi] anar acompanyat [només] de dos homes, però el prevere, nogensmenys, va continuar excusant-se'n. Aleshores el bisbe [li] va [fer] dir que aquell any li passarien dissorts més grans que no haver d'alimentar un bisbe amb els seus dos acompanyants. I la cosa va anar així que l'estiu següent, la nit abans de la Mare de Déu de setembre, el foc va reduir a cendres les cases del mas del prevere

veitandi <m. veitanda, veitendur>:
1. <GENatorgant m & f, atorgador m, atorgadora f
2. (sá sem veitir e-m lið, styrkprestador m d'ajut, prestadora f d'ajut (persona que dóna ajut, socors o suport a algú)
þetta hið sama sumar er þeir feðgar færðu bústað sinn reið Þorbjörn til þings og hóf bónorð sitt og bað systur Gests Oddleifssonar. Gestur tók þessu máli seinlega og sagði sér lítið um Þorbjörn fyrir ójöfnuð hans og ofbeldi. En með því að margir voru veitendur að málinu með Þorbirni þá gerði Gestur kost á að þessi ráð skyldu takast ef Þorbjörn héti honum því með handtaki að láta af ójöfnuði og rangindum, bjóða hverjum manni það er á og halda lög og rétt. En ef hann vildi ekki ganga að þessu þá skyldi Gestur brigða bónorðið og gera skilnað þeirra. Þessu játar Þorbjörn og kaupa að svo mæltu. Þá reið Þorbjörn með Gesti af þinginu heim á Barðaströnd og tókust þar þessi ráð um sumarið. Var þar hin besta veisla: el mateix estiu que pare i fill (és a dir, en Hávarður i l'Olau) varen traslladar llur mas, en Þorbjörn va anar al þing i va demanar en matrimoni la germana d'en Gestur Oddleifsson. En Gestur es va mostrar reticent a acceptar la seva petició i ho va justificar dient que en Þorbjörn no li feia el pes a causa del seu caràcter inic i de la seva violència. Però, com que foren molts els qui intervingueren a favor de la petició d'en Þorbjörn, en Gestir [va acceptar però] posant com a condició perquè aquell matrimoni es fes que en Þorbjörn li prometés amb una encaixada de mans que [a partir d'aquell moment] deixaria la seva iniquitat i malvestats, que oferiria (donaria) a cadascú el que fos seu a dreta llei, i que observaria les lleis i el dret. Però que si en Gestur no s'hi avenia, trencaria el prometatge i se separaria de la seva promesa. En Þorbjörn ho va prometre i havent-ho fet, segellaren el pacte de matrimoni. Després, en Þorbjörn abandonà amb en Gestur el þing i se'n tornà a casa a Barðaströnd i el casament es va fer durant aquell estiu. El convit de noces fou d'allò més bo
Þorgrímur mælti: "Nú fór svo sem mig varði og þykist þú nú Kálfur hafa fyrir séð að eigi skal til bóta mega komast eftir mig en það er þó vant að sjá ef veitendur koma til": en Þorgrímur li va dir: “Fins ara la cosa ha anat tal i com jo m'imaginava, i tu, Kálfur, consideres (creus) que ho has endegat bé perquè ningú no pugui pagar (= hagi de pagar) una indemnització per mi (per la meva mort), però, tanmateix, la cosa resultarà difícil de veure si acudeixen ajudadors [a fer-me costat] (vocabulari: #1. vara: Cf. en Baetke 19874, pàg. 700: vara () ahnen, vermuten, erwarten: unp. e-n varir e-s jmd. erwartet, ahnt etwas, nimmt etwas an <...>; #2. sjá fyrir e-u: Cf. en Baetke 19874, pàg. 538: sjá fyrir e-u   sich kümmern um, achten auf, Sorge tragen für, Vorsorge treffen <...>; #3. komast til bóta eftir e-n: En Baetke 19874, pàgs. 63 i 336-337, no dóna pas entrada a aquest fraseologisme, el significat del qual, atès el context, sembla haver estat: pagar una indemnització per algú; #4. vandur: Cf. en Baetke 19874, pàg. 697: schwierig, schwer)
3. (gefandidonant m & f, donador m, donadora f (persona que fa una donació)
þar næst eru þeir menn, er hǫlðar heita. Þat eru búendr þeir, er gildir eru at ættum ok réttum fullum. Þá má svá kenna at kalla þá veitanda fjár ok gætanda ok sætti manna. Þessar kenningar megu ok eiga hǫfðingjar: després d'ells vénen (lit.: hi ha) els homes que es diuen hǫldar. Aquests són bœndr que són importants tant pel que fa a llurs llinatges com gaudir de plens drets [segons la llei]. Se'ls pot designar [en poesia] anomenant-los dadors i guardadors de diners i mediadors [de conflictes] dels homes. Els hǫfðingjar també tenen aquestes [mateixes] kenningar
4. (veitingamaðurrestaurador m, restauradora f (persona que té un restaurant, una fonda, un hostal)
5. (veislugjafiamfitrió m, amfitriona f (persona que dóna una festa, banquet o convit)

veitast <veitist ~ veitumst | veittist ~ veittumst | veiste-m>:
1. (hljótarebre una cosa (esp. satisfacció, honor i semblants)
♦ e-m veitist heiður: algú té l'honor
♦ e-m veitist sá heiður að <+ inf.>algú té l'honor de <+ inf.>
♦ e-m veitist ánægja: algú té la satisfacció
♦ honum veittist sú ánægja að <+ inf.>va tenir la satisfacció de <+ inf.>
mér veittist sú ánægja að bjóða hana velkomna: vaig tenir la satisfacció de donar-li la benvinguda
♦ e-m veitist e-ð auðvelt: <LOC FIGa algú una cosa li resulta fàcil
♦ honum veittist auðvelt að <+ inf.>a algú li resulta fàcil [de] <+ inf.>
2. <að e-m>: (ráðast á, veita e-m aðsóknatacar algú (agredir, abordar violentament)
♦ e-r veitist að e-m með e-u: algú ataca algú amb una cosa

veiti·engi <n. -engis, -engi. Gen. pl.: -engja; dat.pl.: -engjum>:
prat m (o: prada f) regat amb aigua canalitzada
svo er sagt að þeir Ljótur og Þorbjörn áttu eitt veitiengi báðir saman. Var það hin mesta gersemi. Var svo skilið að sitt sumar skyldu hafa hvorir. En sá lækur féll fyrir neðan bæ Ljóts er hljóp á engið á vorin. Voru þar í stíflur og vel um búið. Fór svo jafnan er Þorbjörn átti að hafa engið að hann náði aldrei læknum og kom svo að Ljótur lét næsta þau orð um fara að Þorbjörn ætti ekki í og skyldi hann eigi þora að eigna sér. Og er Þorbjörn heyrði þetta þykist hann vita að Ljótur mun það efna sem hann hefir heitið. Var skammt milli bæja þeirra: conten que en Ljótur i en Þorbjörn tenien la propietat conjunta d'un prat regat, el qual[, per aquesta raó,] era un tros de terra valuosíssim. Havien acordat que cadascun d'ells en tindria l'ús un estiu[, de manera que l'estiu següent l'usaria l'altre]. Però el torrent que durant a primavera regava el prat en qüestió, corria per dessota el mas d'en Ljótur. S'hi havien fet rescloses, les quals estaven molt ben fetes. I s'esdevenia que, cada vegada que l'ús del prat li tocava al Þorbjörn, aquest no tenia accés a l'aigua del torrent, i la cosa va arribar a l'extrem que en Ljótur va afirmar, parlant del prat, que en Þorbjörn no n'era copropietari i que[, per tant,] que no tingués l'agosarament (que no pretengués) d'apropiar-se'n [o en patiria les conseqüències]. I quan en Þorbjörn ho va sentir dir, va veure que en Ljótir [realment] compliria aquella promesa. Els masos d'en Ljótur i en Þorbjörn es trobaven a poca distància l'un de l'altre

veiting <f. veitingar, veitingar>:
1. <GENconcessió f
2. (það að veita embættinomenament m (designació per a càrrec)
♦ veiting embætta: nomenament de càrrecs
♦ fá veitingu fyrir embætti ~ stöðu: ésser nomenat -ada per a un càrrec 
♦ fá veitingu fyrir prestakalli: ésser destinat -ada a una parròquia (com a pastor o rector)
3. (brauðaveitingdestinació f a parròquia (com a pastor o rector)
♦ veiting brauðs ~ prestakalla: ésser assignat -ada a una parròquia com a pastor o rector
4. veitingar “restauració, menjar i beguda”

veitinga·borð <n. -borðs, -borð>:
aparador m, bufet m

veitinga·bransi <m. -bransa>:
sector m de la restauració

veitinga·hús <n. -húss, -hús>:
restaurant m (veitingastaður)
♦ koma við á veitingahúsi: anar a un restaurant
♦ á Skriðuklaustri er hið rómaða veitingahús „Klausturkaffi“: a Skriðuklaustur hi ha el restaurant “Klausturkaffi”, de gran anomenada

veitingahúsa·keðja <f. -keðju, -keðjur. Gen. pl.: -keðja>:
cadena f de restaurants, cadena f de restauració

veitinga·kona <f. -konu, -konur. Gen. pl.: -kvenna>:
1. (veitingahúsrekandi eða -eigandifondista f, propietària f de fonda i/o restaurant
2. (veitingahússtjörirestauradora f (professional de la restauració gastronòmica)

veitinga·krá <f. -krár (o: -kráar), -krár. Gen. pl.: -kráa; dat.pl.: -krám>:
taverna f

veitinga·leyfi <n. -leyfis, -leyfi>:
llicència f de restauració

veitinga·maður <m. -manns, -menn>:
(veitingahússtjörirestaurador m, restauradora f

veitingar <f.pl -veitinga>:
1. <GENmenjar i beguda (p.e, els que hom serveix a un client a un restaurant o bar)
♦ léttar veitingar [í boði e-s]: un refrigeri [ofert per, a càrrec de]
♦ panta veitingar: demanar menjar i beure (a un restaurant, fonda, bar etc.)
2. (fyrir viðburði svo sem ráðstefnur, fundi, árshátíðir o.s.fr.càtering m (menjar i beure a congressos, reunions, festes anuals etc. servit per un servei de càtering) (veisluþjónusta)

veitingar·bréf <n. -bréfs, -bréf>:
<ADMINcarta f de nomenament (document que acredita o certifica que hom ha estat nomenat per a un càrrec)

veitinga·rekstur <m. -rekstrar (o: -reksturs), no comptable>:
[negoci m de] restauració f [i hosteleria]

veitingar·vald <n. -valds, -völd>:
<ADMINautoritat f de nomenament (autoritat nomenant, autoritat amb poder per nomenar algú per a un càrrec)

veitinga·sala <f. -sölu, -sölur. Gen. pl.: -sala o: -salna>:
venda f de menjar i begudes

veitinga·salur <m. -salar,-salir>:
(matsalur ~ borðsalur á skipi, hóteli[saló-]restaurant m, [saló-]menjador m (a hotel, vaixell, tren etc.)
er veitingasalur um borð?: que hi ha [saló-]restaurant a bord?

veitinga·skáli <m. -skála, -skálar>:
([vega]sjoppa[petit] cafè-restaurant m (de cafè i menjar ràpid com ara salsitxes, hamburgueses, patates frites etc.)

veitinga·staður <m. -staðar, -staðir>:
restaurant m
fyrsta daginn fórum við á ítalskan veitingastað: el primer dia [de vacances] vàrem anar a un restaurant italià

veitinga·stjóri <m. -stjóra, -stjórar>:
xef m & f [de restaurant]

veitinga·stofa <f. -stofu, -stofur. Gen. pl.: -stofa>:
cafeteria f, cantina f

veitinga·tjald <n. -tjalds, -tjöld>:
carpa restaurant f (carpa per a festes, celebracions, recepcions etc.)

veitinga·vagn <m. -vagns, -vagnar>:
vagó restaurant m

veitinga·þjónn <m. -þjóns, -þjónar>:
cambrer m de restaurant

veitir <m. veitis, veitar>:
aqüífer m (capa soterrània de roques -o d'altres estrats geològics- amb prou porositat i permeabilitat per a permetre un flux significatiu d'aigua freàtica o l'acumulació d'una quantitat important d'aigua)

veitu·kerfi <n. -kerfis, -kerfi>:
1. (fráveitukerfisistema m d'aigües residuals (xarxa de clavegueram)
2. (rafveitukerfisistema m de subministrament elèctric (xarxa elèctrica, xarxa de corrent elèctric)
3. (varmaveitukerfisistema m de calefacció urbana (sistema de telecalefacció, normalment aigua escalfada geotèrmicament)
4. (vatnsveitukerfisistema m d'aigua potable (sistema de distribució d'aigua potable)

veitull, veitul, veitult <adj.>:
generós -osa (munífic)
♦ veitull af fé ~ peningum: [molt] liberal a donar
Gullbrá var blíð og hýr og þýð við alla, og unnu henni allir hugástum, og óx hún upp í konungshöll og lék á lófum hverjum manni. Sóley var nökkuð fálátari, áfangamikil og veitul af fé og sparði ekki við vini sína, og vildi hún og hafa það af hverjum, sem hún kallaði. Konungur unni henni minna, en þó voru þær systur báðar vinsælar, og fór svo fram, þar til er þær voru tólf vetra gamlar : la Gullbrá era dolça, afable i amable amb tothom i tothom l'estimava de tot cor i creixia al palau del rei i tothom es desfeia per ella. La Sóley era una mica més reservada, plena de recursos (?) i despresa amb els diners i no estalviava gens amb els seus amics (=i no reparava en les despeses amb els amics), però també volia tenir de tots ells el que ella els exigís. El rei l'estimava menys, però, tot i així, totes dues germanes eren estimades de tothom. I així va ésser fins que tingueren dotze anys
var henni þá engin eptirfǫr veitt. Kom hon sér þá enn í för til sjóvíkinga, ok nefndist samt Hjǫrvarðr. Var hon síðan í hernaði langar stundir, ok var mjǫk sigrsæl; ok er henni leiddist þat, fór hon heim til móðurfǫður síns. Fór hon þá fram sem aðrar meyjar, at hon vandist við borða ok hannyrðir. Tók hon þá at gerask vinsæl ok veitul af peningum, fór ok mikit orð af fríðleik hennar — hinc ab ea persequenda destitum est. Post haec se porro piratis comitem adiunxit, seque etiamnum Hjörvardum uocauit. Deinde per longum temporis spatium in piratica uersabatur, et admodum uictoriosa fuit. Cuius rei cum eam pertaesum esset, domum ad auum maternum rediit; tum more ceterarum uirginum stragulis acu pingendis et operibus muliebribus se adsuefecit. Quo facto gratia, liberalitate et insigni fama uenustatis florere coepitVan desistir, llavors, de perseguir-la. Després, es va unir de nou als pirates, als quals va dir que es deia Hjǫrvarðr. Després va emprendre amb ells expedicions de saqueig molt de temps i hi fou molt victoriosa. I quan se'n va cansar, se'n va tornar a cal seu avi per part de mare. Llavors es va captenir com les altres donzelles, de manera que es va acostumar a bordar i a fer altres treballs d'agulla. Llavors va començar a ésser estimada de tothom i a ésser pròdiga amb els diners i també es va escampar la fama de la seva bellesa

veitu·sóley <f. -sóleyjar, -sóleyjar>:
calta f (planta Caltha palustris) (lækjasóley; fitjasóley)

veitu·stokkur <m. -stokks, -stokkar>:
1. <GENconducte m del sistema d'abastament d'aigua, canal m d'aigua (conducte que duu l'aigua d'una bassa, embassament, dipòsit etc. a un altre lloc) (vatnsstokkur; vatnsveitustokkur)
2. <HISTaqüeducte m (vatnsveitubrú)

veitu·stæði <n. -stæðis, -stæði>:
zona f de subministrament d'electricitat, aigua i calefacció [geotèrmica]

vekja <vek ~ vekjum ǁ vakti ~ vöktum ǁ vakið ǁ e-n>:
1. <GENdespertar algú
ég vil láta vekja mig klukkan hálf átta: [que] podrien despertar-me a dos quarts de vuit / a les set i mitja (Bal.)?
ég særi yður, Jerúsalemdætur, við dádýrin (tˁəˈβī ~ צְבִי:   bi-tˁəβāˈʔōθ,   בִּצְבָאוֹת), við hindirnar á völlunum: truflið ekki, vekið (ʕūr ~ עוּר:   ʔim־tāˈʕīrū   wə-ʔim־təʕōrəˈrū   ʔɛθ־hā-ʔahăˈβāh,   אִם-תָּעִירוּ וְאִם-תְּעוֹרְרוּ אֶת-הָאַהֲבָה) ekki ástina fyrr en hún sjálf vill: us conjuro, filles de Jerusalem, per les daines, per les cérvoles del camp: no molesteu, no desperteu el meu amor, fins que ella mateixa no vulgui (BMonts. = no desperteu ni desvetlleu;   BInterc. = no desvetlleu... no el desperteu; BEvang. = no desperteu ni desvetlleu)
ég særi yður, Jerúsalemdætur, truflið ekki, vekið (ʕūr ~ עוּר:   mah־tāˈʕīrū   ū-mah־təʕɔrəˈrū   ʔɛθ־hā-ʔahăˈβāh,   מַה-תָּעִירוּ וּמַה-תְּעֹרְרוּ אֶת-הָאַהֲבָה) ekki ástina, fyrr en hún sjálf vill: us conjuro, filles de Jerusalem: no molesteu (destorbeu) ni desvetlleu el meu amor fins que ell mateix ho vulgui (BMonts. = no desperteu ni desvetlleu;   BInterc. = no desvetlleu... no el desperteu; BEvang. = no desperteu ni desvetlleu)
engillinn, viðmælandi minn, vakti mig aftur (ʕūr ~ עוּר:   wa-i̯ʕīˈrē-nī   kə-ˈʔīʃ   ʔăʃɛr־ʝēˈʕōr   mi-ʃʃənāˈθ-ō,   וַיְעִירֵנִי, כְּאִישׁ אֲשֶׁר-יֵעוֹר מִשְּׁנָתוֹ), líkt og þegar menn eru vaktir af svefni: l’àngel, el meu interlocutor, em va tornar a despertar com a un home que desperten mentre dorm (lit.: del seu son)
Drottinn Guð hefur gefið mér lærisveinatungu svo að ég lærði að styrkja hinn þreytta með orðum. Á hverjum morgni vekur (ʕūr ~ עוּר:   ʝāˈʕīr   ba-bˈbɔqɛr   ba-bˈbɔqɛr   ʝāˈʕīr   l-ī   ˈʔɔzɛn,   יָעִיר בַּבֹּקֶר בַּבֹּקֶר, יָעִיר לִי אֹזֶן) hann eyra mitt svo að ég hlusti eins og lærisveinn: el senyor Jahvè m'ha donat la llengua d'un deixeble perquè ensenyi a reconfortar el cansat amb paraules. Cada matí desperta la meva orella perquè escolti com un deixeble
♦ vekja upp e-n: despertar algú
♦ vekja upp verði: despertar els sentinelles
2. <FIGprovocar una cosa (despertar, desvetllar, suscitar, provocar, esp. sentiments, sovint -però no necessàriament- negatius)
♦ vekja aðdaun e-s: despertar (o: suscitar; o: provocar) l'admiració d'algú
♦ vekja athygli [mína] á e-u: cridar l'atenció (la meva atenció) sobre una cosa
♦ vekja e-m áhyggjur: provocar neguit[s] a algú
♦ vekja e-m beyg: fer por a algú [amb una cosa]
♦ vekja forvitni [e-s]: provocar (o: despertar; o: desvetllar) la curiositat [d'algú]
♦ vekja gremju e-s: provocar la indignació d'algú
♦ vekja [illan] grun með e-m: despertar sospites entre...
♦ vekja hatur e-s: provocar l'odi d'algú
♦ vekja hrifningu e-s: provocar l'entusiasme d'algú, embadocar algú, deixar algú bocabadat -ada
♦ vekja illdeilur: provocar baralles
hatur vekur (ʕūr ~ עוּר:   ɕinˈʔāh   təʕɔˈrēr   məδāˈnīm,   שִׂנְאָה, תְּעֹרֵר מְדָנִים) illdeilur en kærleikurinn breiðir yfir alla bresti: l’odi provoca baralles, però l'amor tapa tots els defectes
♦ vekja máls á e-u: plantejar uan cosa, posar una cosa sobre la taula
ó, góði konungur, þú vekur máls á efni sem dylst ekki neinum okkar né þarfnast okkar ráðlegginga: allir þykjast þeir vita hvers hamingja þjóðarinnar krefst, en mumla það í barm sér: oh bon rei, planteges un afer que a cap de nosaltres no resulta abscons, ni necessita dels nostres consells: tots consideren que saben què exigeix la benastrugança del poble, però que [només] farfullen per a si (l'original fa: Rem nulli obscuram, nostrae nec uocis egentem, ǁ consulis, o bone rex: cuncti se scire fatentur, ǁ quid fortuna ferat populi, sed dicere mussant)
heyr nú það sem ég segi undanbragðalaust, þótt mér sé óljúft að vekja máls á því, og festu það vel í minni: mér var meinað að gefa dóttur mína öllum fyrri biðlum, svo kváðu allir, jafnt guðir sem menn: escolta el que ara et diré sense subterfugis, per més desagradable que em resulti revelar-t'ho (plantejar-t'ho) i fixa-ho (el que et diré) en la teva memòria: m'era interdit [pels fats de] maridar ma filla amb cap del seus antics pretendents, la qual cosa cantaven (predeien) tots, déus i mortals (l'original fa: Sine me haec haud mollia fatu ǁ sublatis aperire dolis; simul hoc animo hauri. ǁ Me natam nulli ueterum sociare procorum ǁ fas erat, idque omnes diuique hominesque canebant)
♦ vekja e-m ótta ~ ógn : fer por a algú, [fer] atemorir algú, despertar el temor d'algú ~ provocar el terror d'algú
♦ vekja reiði e-s [með e-u]: provocar l'ira d'algú [amb una cosa]
♦ vekja uppreisn: suscitar una revolta
♦ vekja öfund e-s: provocar l'enveja d'algú
♦ vekja [orrustu] við e-n: entaular batalla o combat contra algú
en er þeir Atli sáu ferð þeirra bað hann þá taka ofan klyfjarnar af hestunum "og munu þeir vilja bjóða mér bætur fyrir húskarl minn er Gunnar drap í fyrra sumar. Orkum ekki á fyrri en verjum hendur vorar ef þeir vekja fyrri við oss": però quan l'Atli i els seus homes varen veure que se'ls acostaven, va manar que descarreguessin les somades de les bísties, “Mira per on, deu ésser que em volen oferir-me una compensació pel meu missatge (húskarl) que en Gunnar va matar l'estiu passat. [Però en sigui el que sigui,] nosaltres no serem els primers en atacar, però, si ells entaulen [batalla] contra nosaltres, defensarem la nostra pell (vocabulari: #1. þá: Cf. en Richard Constant Boer 1900, pàg. 157: 6. þá,   Atlis knechte; #2. sumar: Cf. en Richard Constant Boer 1900, pàg. 157: 7—9. ok munu — sumar ist halb ironisch zu verstehen, halb als ein versuch, bei den Þórissöhnen eine friedliche gesinnung vorauszusetzen und einer katastrophe vorzubeugen. Zu z. 8.9. vgl. c. 30,11; #3. orka: Cf. en Richard Constant Boer 1900, pàg. 157: 9. orka á,   „anfangen“. orkum — á, „wir wollen sie nicht zuerst angreifen“; #4. vekja: Cf. en Richard Constant Boer 1900, pàg. 157: 10. vekja, scil. orrosta. També en Baetke 19874, pàg. 711: verjum hendr várar ef þeir vekja fyrri við oss wehren wir uns unserer Haut, wenn sie (mit dem Kampf) anfangen; #5. svara: Cf. en Richard Constant Boer 1900, pàg. 157: 17. á — svara,   „bin ich dafür verantwortlich“)
nú ríðr fyrstr fram junkeri Rémundr ok vekr þessa orrostu fyrstr, leggjandi sínu spjóti fyrir brjóst hinum heiðna, svá at hann fell þegar dauðr af hestinum. Nú hefz orrostan með údœmiligum gný ok vápnabraki, ógurligum bumbuþyt ok lúðragangi. Sumir hǫggva, sumir leggja. Þar má líta spǫr ok spjót fljúga svá þykkt, at eigi mátti sólin sjá fyrir. Tekr nú at falla þykkt hverr um annan, þó hálfu fleiri heiðingjarnir: llavors el junkari Rémundr va avançar-se el primer, muntat en el seu cavall, i és el primer en iniciar la batalla clavant-li la seva llança al pit a un pagà que va caure mort del cavall a l'instant. Llavors va començar la batalla amb un fragor d'armes i un estrèpit sense parell, terrible redoblament de timbals i so de lúðrar. Uns tallaven, d'altres clavaven. I pardals i llances s'hi podien veure volant tan espessos que tapaven el sol. Llavors va començar el carnatge, tants eren els qui queien els uns sobre els altres, encara que de pagans en queia més del doble [que de cristians]
♦ vekja harm: causar sofriment
"Nú fer ég, ég get ekkert gert hér annað, en vekja harm og auka sorgina": “Ara me n'aniré. Aquí ja no puc fer res més que provocar dolor i augmentar la pena”
að er óráðlegt," segir Halldór, "því að nógu margir munu vera mótstöðumenn þínir þó að þú gerir eigi slíkar áminningar til þess að vekja upp harma manna": “No és aconsellable fer-ho”, li va replicar en Halldór, “perquè [hi] tindràs prou oponents (lit.: els teus oponents hi seran molts) encara que no provoquis (refresquis) el dolor (la pena) dels assistents amb un recordatori com aquest”
♦ vekja víg: entaular combat [i matar-hi algú], atacar algú i matar-lo
en þær urðu þar málalyktir að Snorri skyldi gera einn og lúka upp um vorið eftir. Undir þessa sætt skyldu allir menn kjósa sig þeir er það vildu þó að eigi væru þar og játtu því allir nema Gísli og hans sveitungar. Þessum gerðum lauk Snorri upp um vorið. Hann gerði á hvern þann mann er víg hafði vakið í Bæ tíu hundrað en fimm hundrað á þá er menn höfðu sært en hálft þriðja hundrað á þá er grjóti höfðu kastað. En þeir er vettvangsbjargir höfðu veitt skyldu gjalda fimm aura og hundrað. Gekk þetta gjald yfir allar sveitir vestur nema Rauðasand (SS I, cap. 295, pàg. 432): el final d'aquest cas fou que [es va decidir que] l'Snorri en fes tot sol l'arbitratge i que pronunciaria (dictaria) el seu laude (arbitral) a la primavera segýent. [Es va acordar que] s'acollirien a aquest acord de conciliació tots els que volguesin fer-ho encara que no hi fossin (és a dir, que no fossin presents allà) i tots acceptaren que així fos tret d'en Gísli i els seus partidaris (sveitungar). L'Snorri va pronunciar el seu laude arbitral a la primavera. Va imposar a cada home que hagués vessat sang (que hagués mort algú) a Bær un pagament de deu hundrað i de cinc hundrað als qui hi haguessin ferit algú i de dos hundrað i mig als qui hi havien tirat pedres. Els qui havien ajudat els atacants en el lloc de la batalla havien de pagar cent vint-i-cinc aurar. Aquest pagament (gjald) valia per a totes les contrades de l'est, tret de Rauðasand (vocabulari: #1. hundrað: Cf. en Baetke 19874, pàg. 281: <...> als Wertbestimmung (die jeweils gemeinte Maßeinheit wird oft weggelassen): hundrað vaðmála 120 Ellen Fries; hundrað silfrs einhundertzwanzig Öre Silbers oder der Wert von einhundertzwanzig Ellen vaðmál in Silber; #2. vættvangsbjörg: Cf. en Baetke 19874, pàg. 755: vættvangs-bjǫrg f.   dem Angreifer oder Töter am Tatort geleistete Hilfe; #3. sveit: Cf. en Baetke 19874, pàg. 625: 4. (besiedelte) Gegend, Landschaft, Bezirk: gekk þat hallæri um allar sveitir; #4. gjald: Cf. en Baetke 19874, pàg. 198: 3. (meist pl.) Bußleistung, -zahlung)
♦ vekja e-m kláða: provocar (o: causar) picor a algú
þá tók til orða it þriðja trǫll: „Ek tók á mik fríðrar konu mynd, ok kom ek í konungs herbergi síð um kveld, en konungr sat berfœttr ok hafði knýtt línbrók at beini. Byskup sat á hœgri hǫnd honum. Þá tók ek at vekja kláða á fœti honum konunginum, ok hann sá, hvar ek stóð, ok kallaði á mik ok bað mik mýkva kláða á fœtinum, en ek settumk á skǫrina hjá fótum hans bæði fyrir náttverð ok eptir. Ok síðan gekk konungr til svefns ok ek með honum, ok kló ek fótinn þá enn. Ok þá sofnaði byskup ok svá konungr, ok þá leitaða ek við at fyrirfara konunginum af djǫfulligum vélum. Ok síðan vaknaði konungr ok laust þá í hǫfuð mér með bók, svá at haussinn lamdist. Síðan flýða ek á brott þaðan, ok ber ek jafnan síðan hallt hǫfuð. Ok þá vakti konungr byskup ok bað hann at hyggja, hvárt hann væri heill eða eigi af tilkvámu þessa fjanda, er svá sýniliga hafði komit í þeira herbergi. Byskup gerði sem konungr bað, ok fann hann á fœti hans flekk illiligan, fullan af eitri, ok lét byskup skera þann ór holdinu, ok síðan var þat grœtt at heilu“: aleshores va prendre la paraula el tercer trol i digué: “Vaig prendre l'aparença d'una bella dona i em vaig dirigir a la cambra del rei a darrera hora del vespre. El rei hi estava assegut. Anava descalç i duia posats uns calçons de lli fermats amb un nus. El bisbe seia a la seva dreta. Aleshores em vaig posar a provocar al rei picor a un peu i ell em va veure allà on m'estava dreta i em va cridar i em va manar que li alleujàs la picor del peu (de la cama) (o sigui, que li gratés el peu). I jo em vaig asseure a un escambell davant els seus peus [i li vaig gratar el peu], tan abans com després del sopar. I després el rei es va colgar i jo amb ell, i li vaig continuar gratant el peu [dins el llit]. I llavors el bisbe es va adormir i també el rei, i llavors vaig intentar matar el rei amb [les meves] arts diabòliques. Però llavors el rei es va despertar i em va pegar un cop al cap [tan fort] amb un llibre que em va baldar la closca del cap. Després vaig fugir d'allà però de llavors ençà que sempre vaig amb el cap tort [penjant cap a un costat]. I llavors el rei va despertar el bisbe i li va pregar que comprovés si estava bé o no a causa de la visita d'aquest dimoni que tan visiblement havia entrat dins llur cambra. El bisbe va fer com li pregava el rei i li va trobar al peu (a la cama) una taca que tenia mal aspecte, plena de pus, i el bisbe l'hi va fer tallar fora de la carn que l'envoltava, i després la ferida del rei es va guarir totalment” (vocabulari: #1. bein: bein aquí = neðri fótleggur, neðri hluti fótleggjarins. Els calçons de lli es portaven nuats al voltant de la baixa cama, o sia, de la part de la cama compresa entre el genoll i el peu; #2. klá: També en Baetke 19874, pàg. 327: klá (kló, kleginn) reiben, kratzen: kló hann kinn sína; #3. skör: Cf. en en Baetke 19874, pàg. 572: <...> 2. Stufe, Tritt (worauf man sich setzt oder stellt), Schemel; #4. fyrirfara: Cf. en Baetke 19874, pàg. 174: fyrir-fara   verderben, vernichten, zunichte machen (e-u), umbringen, töten (e-m); )
♦ hann vekur það mál: tracta (o: planteja; o: sotmet a discussió; o: posa damunt la taula) un assumpte
eftir um sumarið fór hann í Austurveg með liði sínu og hélt þá til Svíþjóðar og sendi orð Sigríði drottningu, þau að hann vill finna hana. Hún reið ofan á fund hans og talast þau við. Hann vekur brátt það mál ef Sigríður vildi giftast honum. Hún segir að það var honum hégómamál og hann er áður svo vel kvongaður að honum er fullræði í: l’estiu següent [en Haraldur Guðröðarson dit el grenlandès] es va dirigir amb la seva host (amb la seva flota) cap als països bàltics i en fer-ho [també] es va dirigir cap a Suècia, on va enviar el missatge a la reina Sigríður que volia trobar-se amb ella. Ella va baixar fins a la costa per trobar-se amb ell i[, un cop s'hagueren trobat] parlaren l'un amb l'altre. [En Haraldur] aviat va plantejar-li la qüestió si volia casar-se amb ell. La reina Sigríður li va respondre que les seves paraules només eren paraules buides (vanes)[, ja que, al cap i a la fi,] ell ja s'havia mullerat tan bé que ja estava més que ben proveït [d'esposa] (s'era casat amb l'Ásta Guðbrandsdóttir, la filla d'en Guðbrandur kúla)
og annan dag eftir gekk Halli fyrir Einar og mælti: "Það mál vil eg vekja Einar ef þú vilt nokkru bæta mér bróður minn." Einar svarar: "Þú ert seinþreyttur að og ef þú dregst ei brott þá muntu fara slíka för sem bróðir þinn eða verri": i l'endemà, en Halli es va presentar davant l'Einar i li digué: “vull abordar la qüestió, Einar, si estàs disposat a compensar-me d'alguna manera per la mort de mon germà”. L'Einar li va respondre: “ets incansable amb això, però si no toques el dós, tindràs el mateix destí que ton germà o un de pitjor i tot” (Baetke 19874, pàg. 711: <...> 4. vekja tal við e-n, vekja til máls við e-n ein Gespräch mit jmd. beginnen; hann vekr þat mál er bringt die Sache zur Sprache)
♦ vekja mál við e-n: tractar un assumpte amb algú, posar un assumpte sobre (o: damunt) la taula
síðan vekur Þorgerður þetta mál við Ólaf. Hún segir og sína ætlan að dóttir þeirra muni eigi betur verða gefin "því að hann er garpur mikill, auðigur og stórlátur": i després va plantejar l'assumpte a l'Olau. En fer-ho, també va expressar-li la seva convicció que llur filla no podria casar-se millor, “perquè en Geirmundur és un home molt aguerrit, acabalat i generós”
♦ vekja tal við e-n: fer caure (o: recaure) la conversa sobre un tema
Melkorka vekur tal við Ólaf son sinn (ɔ: Melkorka talar við...) þá er þau finnast að hún vill að hann fari utan að vitja frænda sinna göfugra "því að eg hefi það satt sagt að Mýrkjartan er að vísu faðir minn og er hann konungur Íra. Er þér og hægt að ráðast til skips á Borðeyri": la Melkorka, quan es va trobar amb el seu fill Olau, va menar conversa amb ell per dir-li que volia que [ell] s'embarqués per anar a visitar els seus parents nobles, “perquè deia ver quan vaig dir que en Mýrkjartan és certament mon pare i que és rei dels irlandesos. Ara et serà bo de fer embarcar-te a un vaixell a Borðeyri”
♦ vekja bónorð: sol·licitar la mà d'una dona, presentar una petició de matrimoni (davant el pare de la noia)
af þessi konu hefir Höskuldur fréttir og það með að Björn var bestur bóndi á öllum Ströndum. Höskuldur reið heiman með tíunda mann og sækir heim Björn bónda í Bjarnarfjörð. Höskuldur fékk þar góðar viðtökur því að Björn kunni góð skil á honum. Síðan vekur Höskuldur bónorð en Björn svarar því vel og kvaðst það hyggja að dóttir hans mundi eigi vera betur gift en veik þó til hennar ráða: en Höskuldur havia sentit a parlar d'aquesta dona i també que en Björn era el bóndi més ric i més ben considerat de tots els Strandir. En Höskuldur va partir del seu mas acompanyat de nou homes per anar a veure el bóndi Björn al fiord de Bjarnarfjörður. Al Höskuldur li fou dispensada una bona acollida ja que en Björn el coneixia prou bé. Després, en Höskuldur li va fer la seva petició de matrimoni (li va demanar la mà de la seva filla Jórunn) i en Björn l'hi va concedir dient que pensava que la seva filla no podria estar més ben casdada, però, tanmateix, li va deixar a ella la decisió definitiva al respecte (vocabulari: #1. og það með: Cf. en Kristian Kålund 1896, pàg. 17: 15. ok þat með,   „und das zugleich (erfuhr er)“. beztr,   „der beste“, d. h. der reichste und angesehenste; #2. Strandir: Cf. en Kristian Kålund 1896, pàg. 18: 1. Strǫndum. Strandir nennt man die ausgedehnte nordostküste der Vestfirðir-halbinsel; #3. tíundi: Cf. en Kristian Kålund 1896, pàg. 18: 1. 2. með tíunda mann, „selbzehnt“, = við t. m.; #4. víkja: Cf. en Kristian Kålund 1896, pàg. 18: 6. veik þó til hennar ráða „stellte dennoch (die sache) ihrer entscheidung anheim“)
♦ vekja bónorð við e-n: sol·licitar la mà d'una dona a algú (directament a la dona o, més freqüentment, al pare d'ella)
Ólafur Höskuldsson er nú og frumvaxti og er allra manna fríðastur sýnum, þeirra er menn hafi séð. Hann bjó sig vel að vopnum og klæðum. Melkorka móðir Ólafs bjó á Melkorkustöðum, sem fyrr var ritað. Höskuldur veik meir af sér umsjá um ráðahag Melkorku en verið hafði, kvaðst honum það þykja ekki síður koma til Ólafs sonar hennar. En Ólafur kvaðst henni veita skyldu sína ásjá slíka sem hann kunni að veita henni. Melkorku þykir Höskuldur gera svívirðlega til sín. Hefir hún það í hug sér að gera þá hluti nokkura er honum þætti eigi betur. Þorbjörn skrjúpur hafði mest veitt umsjá um bú Melkorku. Vakið hafði hann bónorð við hana þá er hún hafði skamma stund búið en Melkorka tók því fjarri: doncs bé, en aquell temps l’Ólafur Höskuldsson acabava d'entrar a l'edat adulta i era l'home més ben plantat que un pugui haver vist mai. Pel que fa a roba i armes, es dotava (proveïa) molt bé. La Melkorka, la mare de l'Olau, vivia a Melkorkustaðir, com ja s'ha esmentat abans. En Höskuldur [en aquesta època] va anar deixant molt de banda la cura (l'esment) del mas de la Melkorka respecte del que havia fet fins llavors, dient que ell era del parer (considerava) que aquella tasca no corresponia a l'Olau, el fill de la Melkorka, en menor mesura (és a dir, que corresponia per igual a l'Olau ocupar-se'n) i l'Olau deia que li prestaria l'ajut (suport, cura, ásjá) que li pogués donar (que estigués en les seves mans donar-li). La Melkorka considerava que en Höskuldur la tractava de manera vergonyosa (ignominiosa, indigna). Aleshores la Melkorka va dur de cap de fer-li aquelles coses que a ell li desplaguessin. En Þorbjörn skrjúpur s'havia preocupat el qui més pel bon funcionament del mas de la Melkorka. Li havia fet una proposició de matrimoni quan ella no feia gaire que vivia allà, però la Melkorka l'havia rebutjat (vocabulari: #1. hugur: Cf. en Baetke 19874, pàg. 280: hafa e-t í hug sér   etwas im Sinn haben, beabsichtigen; #2. fjarri: Cf. en Kristian Kålund 1896, pàg. 51: 2. tók því fjarri, „nahm es kühl auf“, „lehnte die werbung ab”. També en Baetke 19874, pàg. 141: taka e-u fjarri   etwas unwillig aufnehmen, sich ablehnend verhalten)
Geirmundur hafði litla hríð þar verið áður hann felldi hug til Þuríðar dóttur Ólafs og vekur hann bónorð við Ólaf en hann veitti afsvör. Síðan bar Geirmundur fé undir Þorgerði til þess að hann næði ráðinu. Hún tók við fénu því að eigi var smám fram lagt: no feia gaire temps que en Geirmundur era allà que va posar la seva pensa en (=es va enamorar de) la Þuríður, la filla de l'Olau, i va demanar la seva mà a l'Olau, però aquest hi va dir que no. Aleshores en Geirmundur va fer regals a la Þorgerður (la dona de l'Olau) a fi d'aconseguir el casament amb la Þuríður. La Þorgerður va acceptar els regals perquè el que li havia donat no eren petiteses (vocabulari: #1. hugur: Cf. en Baetke 19874, pàg. 134: fella ást, hug til e-s   jmd. seine Liebe zuwenden, Neigung fassen zu; fella hug til e-s   sein Verlangen auf etwas richten; #2. : Cf. en Kristian Kålund 1896, pàg. 84: 4. 5. berr G. fé undir Þ., „G. besticht Þ.“; #3. leggja fram: Cf. en Kristian Kålund 1896, pàg. 84: 6. smám fram lagt, „in geringer menge gegeben“; smám, dat. pl.. Així i doncs, el mot es pot interpretar com que en Geirmundur dóna una important suma de diners a la Þorgerður, o bé que el que li dóna són béns, regals. Si assumim que es tracta de diners, aleshores ens trobem davant un anacronisme dels molts que conté aquesta història)
♦ vekja bónorð fyrir hönd e-s: sol·licitar la mà d'una dona per a un pretendent (en representació o en nom del pretendent)
það er sagt einn dag er þeir feðgar Höskuldur og Ólafur gengu frá búð og til fundar við Egil. Egill fagnar þeim vel því að þeir Höskuldur voru mjög málkunnir. Höskuldur vekur nú bónorðið fyrir hönd Ólafs og biður Þorgerðar. Hún var og þar á þinginu: segons es conta, un dia, pare i fill, en Höskuldur i l'Olau, varen sortir de llur barraca (‘búð’) per anar a veure l'Egill. L'Egill els va donar la benvinguda perquè ell i en Höskuldur eren málkunnir, és a dir, es coneixien d'haver parlat [moltes de vegades]. Llavors, en Höskuldur li va demanar la mà de la seva filla Þorgerður per a[l seu fill] Olau. La Þorgerður també era al þing
♦ vekja til máls við e-n: plantejar (o: posar damunt la taula; o: exposar) una cosa a algú, moure un tema a algú
um morguninn eftir vakti Hallur til máls við Þorgeir ef hann vildi sættast og sagði hverjar sættir þeir buðu honum og talaði þar um mörgum orðum fögrum og góðgjarnlegum: l’endemà, en Hallur va plantejar al Þorgeir: si [ell, en Þorgeir] desitjava arribar a un acord de conciliació i li va comunicar quines condicions ells li oferien i li ho va presentar tot amb moltes belles paraules i conciliadores
þess er enn við getið að Már Bergþórsson vekur til við Þorstein ef hann mundi vera á skipi með honum: „Þú ert maður hægur viðureignar en þyrfti eg þess manns mest“ (SS I, cap. 11, pàg. 9): encara s'esmenta que en Már Bergþórsson va moure amb en Þorsteinn la qüestió si ell podria treballar amb ell al [seu] vaixell (si podia comptar amb ell perquè formés part de la tripulació del seu vaixell): “Ets un home de bon tracte i és d'homes com tu que tinc sobretot necessitat”
Ólafur Hildisson vekur til við Hneiti ef hann mætti vera á hans skipi. Hann sagðist hafa ráðið nóga menn og vísar honum til Más. (SS I, cap. 11, pàg. 10): l’Olau Hildisson va plantejar al Hneitir si podria treballar als eu vaixell. En Hneitir li va dir que ja havia contractat prou homes i li va indicar que s'adrecés al Már
þá vekur Ólafur til hvað hann skyldi til kaups hafa. Már kvað hann ekki hafa munu og kvað hann til einskis unnið hafa. Ólafur kvaðst oft hafa góða menn heimsótt og kvað öllum hafa vel til sín orðið öðrum en honum og kvað hann í mesta lagi úr sinni ætt, sagði engan mundi jafnilla til sín orðið (SS I, cap. 11, pàg. 10): aleshores l'Olau va plantejar la qüestió del que havia de rebre a canvi [del seu treball], però en Már li digué que no li donaria res perquè no havia fet res per guanyar-se res. L'Olau li va dir que sovint havia visitat (=treballat per a) homes rics i ben considerats i que de tots ells havia rebut un millor tracte que d'ell, afegint que ell, en Már, desdeia de la manera més absoluta dels de la seva família i que ningú no s'havia portat tan malament amb ell [com ho havia fet en Má4]
Gissur mælti þá til Ásgríms: "Nú skalt þú vekja til um liðsbón við Skafta en eg mun þá til leggja slíkt er mér sýnist": en Gissur llavors va dir a l'Ásgrímur: “Ara planteja (presenta) la teva petició d'ajut a l'Skafti. Després, jo hi afegiré el que em sembli oportú”
brátt er Vermundur kom heim vakti Halli berserkur til þess við Vermund að hann mundi fá honum kvonfang mjög sæmilegt. En Vermundur þóttist eigi vita von þeirrar konu af góðum ættum er sig mundi binda við berserk né sín forlög og hafði Vermundur undandrátt um þetta mál. En er Halli fann það sló hann á sig úlfúð og illsku og fór þá allt í þverúð með þeim. Gerðu berserkir sig stóra og ómjúka við Vermund. Tók Vermundur þá að iðrast að hann hafði berserkina á hendur tekist: tan bon punt en Vermundur hagué arribat a casa, en Halli el berserc el va escometre perquè li proporcionés un casament molt honorable, però al Vermundur fou del parer que no coneixia cap dona de bon llinatge que estigués disposada a lligar-se a si mateixa ni el seu destí a un berserc, de manera que en Vermundur va escapolir-se d'aquesta qüestió amb algunes excuses. Quan en Halli se'n va adonar es va enrabiar i posar molt felló i tot va trabucar en discòrdia entre ells. Els bersercs passaren a comportar-se de manera prepotent i hostil amb en Vermundur. En Vermundur va començar a penedir-se d'haver convidat els bersercs (vocabulari: #1. undandráttur: Cf. en Baetke 19874, pàg. 248: hafa undandrátt um e-t   sich einer Sache durch Ausflüchte zu entziehen suchen. També Hugo Gering 1897, pàg. 88: 3. hafði — mál, „suchte sich dieser forderung durch ausflüchte zu entziehen“; #2. úlfúð: Cf. en Hugo Gering 1897, pàg. 87: 4. úlfuð, d.i. úlf-hugð, eigentlich „wölfische gesinnung“; slá ú. á sik, „bösartig werden“; #3. þverúð: Cf. en Baetke 19874, pàg. 793: fór þá allt í þverúð með þeim   es kam zu völliger Entzweiung zwischen ihnen. També en Hugo Gering 1897, pàg. 88: 5. þveruð, d.i. þver-hugð, —uneinigkeit“; fór þá allt í þ. með þeim, „sie (d. h. Vermundr und die berserker) entzweiten sich gänzlich“. Die von Möbius im Glossar s.v. gegebene erklärung ist unrichtig; #4. ómjúkur: Cf. en Hugo Gering 1897, pàg. 88: 5. 6. gerðu — Vermund, „sie nahmen gegen V. ein hochfahrendes und trotziges benehmen an“; )
og það þiggur hann. Var þá búið til jólaveislu og varð hún svo sköruleg að menn þóttust trautt slíka rausnarveislu séð hafa. Og eftir jólin vekur Karlsefni við Eirík um ráðahag við Guðríði er honum leist sem það mundi á hans forræði en honum leist kona fríð og vel kunnandi. Eiríkur svarar, kveðst vel mundu undir taka hans mál en kvað hana góðs gjaforð verða "er það og líklegt að hún fylgi sínum forlögum" þó að hún væri honum gefin og kvað góða frétt af honum koma. Nú er vakið mál við hana og lét hún það sitt ráð sem Eiríkur vildi fyrir sjá. Og er nú ekki að lengja um það að þessi ráð tókust og var þá veisla aukin og gert brullaup: i ell ho va acceptar. Després, varen preparar el banquet dels iol i aquest banquet fou tan esplèndid que els assistents foren del parer que mai abans no havien vist un banquet de tal magnificència. I després dels iol en [Þorfinnur] karlsefni va demanar a l'Eiríkur la mà de la Guðríður ja que a ell li semblava que l'Eiríkur en tenia la tutela i que ella era una dona bonica i posseïdora de grans coneixements [en moltes de coses] (vel kunnandi [um flesta hluti]). L'Eiríkur li va respondre dient-li que acceptava de grat la seva petició, ja que ella havia d'ésser la dona d'un bon pretendent [de manera que] “també és versemblant que ella segueixi el destí que li és reservat” si li era donada en matrimoni i afegí que d'ell (o sia, d'en Þorfinnur karlsefni) [només] li n'arribaven bones notícies (= només en sentia contar bones coses). I llavors es va presentar la petició a ella i ella va dir que la seva decisió seria com volgués disposar l'Eiríkur. I ja no cal que ens allarguem més sobre això: es van acordar aquestes noces i després, el banquet dels iol fou allargat amb la celebració del casament
♦ vekja upp dauðan mann ~ draug ~ haugbúa [með göldrum]: despertar (o: tornar a la vida) un mort ~ un draug ~ un haugbúi [amb conjurs o encanteris] (uppvakningur; uppvekja)
Ef maðr ferr með trǫlldóm. Nú af því, at allir menn eru skyldugir at halda þá trú, er vér hǫfum Guði heitit í skírn várri ok nú var upptǫld, þá á konungr ok byskup með mykilli gaum[p.308]gæfi at rannsaka, at menn fari eigi með ofmykilli villu ok heiðnum átrúnaði. En þessir hlutir heyra til villu ok heiðins átrúnaðar: galdrar ok gerningar, ok sá, er kallar nǫkkurn mann trǫllriðu, spádómar ok at trúa á landvættir, at sé í lundum eða haugum eða forsum, svá ok útisetur at spyrja ørlaga, ok þeir, er segja afhendis sér Guð ok heilaga kirkju til þess, at þeir skulu [fé] í haugum finna eða aðrar leiðir ríkir verða eða vísir, svá ok þeir, er freista drauga upp at vekja (ms.: veikja) eða haugbúa. Nú ef nǫkkurr maðr verðr at því kunnr eða sannr, at hann ferr með þema vánda átrúnaði ok heiðinni villu eða samþykkir þeim, er með slíku fara, þá er sá útlægr ok alt fé hans ok á hálft konungr, en hálft byskup. En ef mælir þat konungsmaðr eða byskupsumboðsmaðr, at maðr ferr með þema einum hverjum hlut ok vándum átrúnaði ok fær eigi lǫgliga sannat á hendr honum, þá syni hann með tylftareiði. [Sá eiðr] fellr til útlegðar ef fellr (Keyser/Munch 1848 [NGL 2], pàgs. 307-308): Si hom recorre a la bruixeria. Atès que tothom està obligat a preservar la fe que hem promès a Déu en el nostre bateig, com referit a dalt, el rei i el bisbe han de perquirir (han de vetllar) amb gran sol·licitud (diligència) que ningú no incorri en el gravíssim error i les creences del paganisme. I aquestes coses són (formen) part de l'error i la fe pagans: [fer o fer fer] encanteris i fetilleries i dir d'un home que és una trǫllriða (1. persona que es considerava que era un trol 2. trol que ‘cavalca’ = posseïx persones o bestiar), [creure en] les profecies i creure en els landvættir (esperits tutelars del país) que hi ha als boscos o als túmuls o als salts d'aigua, així com asseure's de nits a l'aire lliure a fi d'esbrinar el destí, i els qui renuncien a Déu i a la santa església a fi de trobar dins els túmuls riqueses o, fer-se rics o savis per altres vies (mitjans), així com també els qui intenten tornar a la vida draugar (cossos momificats de manera natural en un túmul funerari) o habitants de túmuls funeraris. Posat el cas que algú sigui conegut per practicar aquestes males creences i l'error del paganisme o sigui provat culpable de fer-ho, o estigui d'acord amb el qui les practiqui, en tal cas serà proscrit amb confiscació de totes les seves pertinences, de les quals la meitat anirà al rei i l'altra meitat al bisbe. Però si un home del rei (un home al servei del rei) o un representant del bisbe declara que un home practica qualsevol d'aquestes coses i les males creences (=el paganisme), i no aconsegueix provar la seva culpabilitat segons la llei, que [l'inculpat] negui la seva culpabilitat mitjançant un jurament de dotze homes.[Aquest jurament], si no es duu a terme, comporta la pena de proscripció (a la mateixa edició d'en Keyser/Munch 1848 [NGL 2], pàgs 326-327, se n'ofereix una versió lleugerament diferent: iij. En af því at menn eru skyldugir at halda þá trú er vér hǫfum heitit Guði í skírsl várri ok áðr var upp tǫld, þá á konungr ok byskup með myklu gaumgæfi at rannsaka at menn fari eigi með ofmykilli villu ok heiðnum átrúnaði. En þessir hlutir heyra til villu ok heiðins átrúnaðar: galdrar ok gerningar, ok þat, ef maðr kallar annan mann trǫllriðu, spádómar ok trúa at landvættir sé í lundum, haugum [p. 327] eða forsum, svá ok útisetur at spyrja forlaga, ok þeir, er segja af hendi sér Guð ok heilaga kirkju til þess, at þeir skuli fé í haugum finna eða aðra leið eða nǫkkurs vísir verða, svá ok þeir, er freista drauga upp at vekja eða haugbúa. Nú ef nǫkkurr maðr verðr kunnr eða sannr, at hann ferr með þeima átrúnaði ok heiðni [eða] villu, eða samþykkir þeim er með slíku fara, þá er sá útlægr ok fé hans alt, þat á hálft konungr, en hálft byskup. En ef þat mælir konungsumboðsmaðr eða byskups-, at maðr ferr með þeima átrúnaði ok fær hann eigi lǫgliga sannat á hendr honum þá syni sá með tylftareiði. [Sá eiðr] fellr til útlegðar[, ef fellr])
♦ vekja e-n upp frá dauðum: <RELIGressuscitar algú d'entre els morts (uppvekja e-n [frá dauðum])

vekja <vek ~ vekjum ǁ vakti ~ vöktum ǁ vakið ǁ e-ð>:
<GENfer que una cosa flueixi o ragi
í decembri vek ina hæstu armkvistsæði, koppablóð láttu, þvíat þá er allr þroti búinn á þeiri tíð ór fara mannslíkama. Flesk ok fræ nastice neyttu þá. Í upphafi hverrar sóttar skaltu fasta ok þurrt eta: pel desembre obre la vena superior de l'aixella i fés-la sagnar, car ara, en aquest temps [de l'any], tota inflamació (þroti) haurà desaparegut (lit.: acabat de sortir de) del cos humà. Consumeix cansalada i llavors de mata llentrisquera. A l'inici de qualsevol malaltia, cal que dejunis i mengis menjar sec
en þeim sýndist þetta ráðlegt. Ganga nú út í Eyrarhvolsodda og rista þar upp úr jörðu jarðarmen svo að báðir endar voru fastir í jörðu og settu þar undir málaspjót, það er maður mátti taka hendi sinni til geirnagla. Þeir skyldu þar fjórir undir ganga , Þorgrímur, Gísli, Þorkell og Vésteinn. Og nú vekja þeir sér blóð og láta renna saman dreyra sinn í þeirri moldu er upp var skorin undan jarðarmeninu og hræra saman allt moldina og blóðið; en síðan féllu þeir allir á kné og sverja þann eið að hver skal annars hefna sem bróður síns og nefna öll goðin í vitni: i els va semblar recomanable fer-ho així. Se'n van llavors a Eyrarhvolsoddi i allà hi tallen una tira llarga d'herba amb les arrels i l'aixequen separant-la del sòl però fent per manera que els seus dos extrems restin units a la terra i dessota d'aquesta tira d'herbei hi posen dreta, a mode de puntal, una llança damasquinada amb una asta tal que un home hi pot arribar, amb les seves mans, fins als claus de la dolla. Tots quatre hi havien de passar per davall, en Þorgrímur, en Gísli, en Þorkell i en Vésteinn. I llavors es van fer talls i feren rajar la sang de manera que [la sang de tots quatre] es mesclés en el forat que havia quedat davall el collar de terra i remenaren la terra fins que sang i terra es van haver barrejades; i després tots ells s'agenollaren i feren el jurament que cadascun d'ells venjaria els altres com si fossin germans seus i posaren tots els déus per testimonis
Sigurðr ferr heim aptr ok kømr í ríkit ok var opt við konungi. Álfífa sagði konungi, at Sigurðr hafði sigr mikinn unnit, en þat fór leyniliga ok eigi vissu menn þat, hví hon var þar vǫr við, sagði, at á skorti nǫkkut, ef hann skyldi eigi mega blóðit sjá. Segir hann þat, at eigi mun satt vera. Hon kveðst skulu þat reyna ok vekr sér blóð ok berr fyrir hann. En af vitrleik Sigurðar þá leitaði hann þess ráðs, at hann varð eigi berr at, ok var nú síðan tvímæli á um þat mál. Nú grunar konunginn ok leggr á hann óvirðing: en Sigurðr se'n va tornar a casa i va arribar a Dinamarca i sovint era a la cort del rei [Canut]. L'Álfífa va dir al rei que en Sigurðr havia assolit una gran victòria, però que aquesta gran victòria s'havia esdevingut sense testimonis de manera que ningú no sabia com [ella] n'havia tingut coneixement. [També] li va dir que era una gran mancança si en Sigurðr no podia veure sang. [El rei Canut] li va replicar que el que deia no devia ésser ver. Ella li va respondre que se'n podia fer la prova i es va fer un tall i va fer rajar sang i la hi va mostrar. Però en Sigurðr, en la seva intel·ligència, va saber trobar una solució per no ésser descobert. De llavors ençà, emperò, hi hagué diversitat d'opinions sobre aquesta qüestió, de manera que el rei llavors va sospitar i va fer caure en Sigurðr en desgràcia

vekjandi, vekjandi, vekjandi <adj.>:
1. (sem kallar fram, sem minnir á e-ðevocador -a (que desperta o encén el record, la memòria, que desperta la imaginació, sensacions etc.)
2. (sem vekur áhrif, áhugi o.s.f.despertador -a, deixondidor -a (que desperta o suscita l'interès per una cosa)
♦ hafa vekjandi áhrif [á e-n ~ e-ð]: #1. <LOC FIGtenir un efecte sacsejador (o: una influència deixondidora) en algú ~ una cosa; #2. <PSICOLtenir un efecte evocador

vekjara·klukka <f. -klukku, -klukkur. Gen. pl.: -klukkna>:
despertador m
♦ vekjaraklukkan hringir: el despertador repica

vekjari <m. vekjara, vekjarar>:
despertador m

vekringur <m. vekrings, vekringar>:
cavall amblador

vektor <m. vektors, vektorar>:
vector m (vigur)

vektor·margfeldi <n. -margfeldis, -margfeldi>:
producte m vectorial (vigurmargfeldi)

vekurð <f. vekurðar, no comptable>:
ambladura f, entrepàs m (fl./pl.: entrepassos)

vel <adv.>:
♦ eða vel það: si fa no fa o una mica més
hundrað manna eða vel það: unes més de cent persones, una mica més d'unes cent persones
♦ gangi þér vel!: <LOC FIGbona sort!
♦ gerið svo vel að <+ inf.>si us plau <+ subj.>, <subj. +>, si us plau
♦ geta e-ð vel: poder fer una cosa
það getur þú vel!: segur que ho pots fer
♦ gott og vel!: d'acord!, va bé!, vale (cast.), perfecte doncs! (o: cap problema!)  
♦ mér er vel til hans (o: við hann)<LOC FIGem duc bé amb ell, m'agrada (li tinc afecte, el trobo bé)
Arnsteinn mælti: "Það er mér vandi mikill. Mér er vel við Þorgeir og þykir mér það ráð að þér leggið á hans vald": l'Arnsteinn els va dir: “Em poseu en un gran compromís. Em duc bé amb en Þorgeir i em sembla que el més aconsellable és que li deixeu la decisió a ell
♦ mér líst vel á það: <LOC FIGem sembla [que està] bé, m'agrada
♦ vel á minnst: per cert (o: a propòsit)  
♦ vel flestir ~ flestar ~ flest: la gran majoria de...
♦ vel látinn: [molt] ben considerat -ada, que gaudeix de bona fama, [molt] apreciat -ada
Oddur hét maður Önundarson breiðskeggs, Úlfarssonar, Úlfssonar á Fitjum, Skeggjasonar, Þórissonar hlammanda. Hann bjó á Breiðabólstað í Reykjardal í Borgarfirði. Hann átti þá konu er Jórunn hét. Hún var vitur kona og vel látin. Þau áttu fjögur börn, sonu tvo vel mannaða og dætur tvær. Annar son þeirra hét Þóroddur en annar Þorvaldur. Þuríður hét dóttir Odds en önnur Jófríður. Hann var kallaður Tungu-Oddur. Engi var hann kallaður jafnaðarmaður: això era un home que nomia Oddur, el qual era fill de l'Önund Barba-ampla (Breiðaskegg) que era fill de l'Úlfar, fill de l'Úlfur de Fitjar, fill de l'Skeggi, fill d'en Þóri el Baladrer (hlammandi). Vivia a Breiðabólstaður, a la vall de Reykjardalur, al fiord de Borgarfjörður. La seva dona nomia Jórunn. Era una dona intel·ligent i ben considerada. Tenien quatre fills: dos fills, que ja eren homes fets i condrets, i dues filles. Un dels dos fills nomia Þóroddur i l'altre, Þorvaldur. Una de les dues filles de l'Oddur nomia Þuríður i l'altra, Jófríður. De malnom li deien Tungu-Oddur, ço és, l'Oddur el de la llengua de terra. No tenia fama d'ésser un home just (vocabulari: #1. tunga: Cf. en Baetke 19874, pàg. 667: <...> 3 Landzunge (zwischen zwei zusammenlaufenden Flüssen). En Baetke 1953, pàgs. 77-78: Tunga (Zunge, dreieckförmiges Land zwischen zwei zusammenlaufenden Flüssen): S. 68 ist die „Zunge“ zwischen der Hvítá und der dem nördlichen Reykjardalr durchströmenden Reykjadalsá gemeint; nach dieser tunga, in der sein Hof Breiðabólstaðr liegt, hat Tungu-Oddr seinen Namen. Desconec si en català existeix un terme per a designar-hi la trinxa de terra situada entre dos rius que conflueixen)
Þorgrímur er nefndur leysingi einn. Hann átti viðnefni og var kallaður tordýfill. Hafði hann unnið sig burt úr þrældómi og var áður þræll fastur á fótum. Hann var heimamaður Mýness-Þóris og skyldur honum mjög. Þorgrímur var lítill maður vexti og kviklegur, orðmargur og illorður, heimskur og illgjarn, og ef hann heyrði nokkurn mann vel látinn þæstist hann í móti og mátti eigi heyra og varð hann þeim öllum nokkra flýtu að fá: s'esmenta[, en aquesta història,] un llibert que nomia Þorgrímur. De malnom li deien Tordýfill, ço és, Escarabat-de-femer. Tot i haver estat un esclau lligat amb un grilló [de ferro] al turmell, havia aconseguit convertir-se en un home lliure a força de treball. Era heimamaður d'en Þórir de Mýnes i. En Þorgrímur era un home de poca estatura i eixerit, loquaç i maldient, pec i malvolent, i, si sentia que que algú era [molt] apreciat (que algú gaudia de [molt] bona consideració), es posava felló i no ho podia sentir i els havia d'adreçar a tots ells alguns comentaris despectius (vocabulari: #1. fastur á fótum: Cf. en Baetke 19874, pàg. 129: fastr á fótum unfrei, nicht freizügig (von Sklaven). Per al Baetke, doncs, el mot no vol dir: portador d'un grilló [de ferro] al turmell, sinó simplement: no lliure, sense dret a moure's lliurement de lloc, un significat, emperò, que lliga malament amb el context en què apareix aquest sintagma; #2. þæsa í móti: En Baetke 19874, pàg. 799, no dóna pas entrada a aquest verb, el significat del qual sembla haver estat: alçurar-se, posar-se felló, enfuriar-se, encolerir-se. Atès que aquest verb només apareix en aquest passatge de la Fljótsdæla saga, i en un manuscrit de l'Eyrbyggja saga, em pregunto si el mot no és una simple variant, potser idiolèctica, del verb œsa, quan aquest ja havia passat a: æsa; #3. flýta: Hàpax legómenon. En Baetke 19874, pàg. 149, no dóna pas entrada a aquest substantiu.. L'Ordbog over det norrøne prosasprog li dóna la traducció: nedsættende bemærking, o sigui comentari despectiu; #4. vel látinn: En aquest passatge, [vel] látin no sembla tenir el significat habitual de molt apreciat, sinó el del participi de passat del verb láta: <...> i si sentia que es parlava bé d'un home)
nú er Velent með Niðungi konungi ok er vel virðr (ɔ: vel látinn), ok kurteiss sveinn er hann (ɔ: ok er hans bezti sveinn), ok þat er hans þjónusta, at hann varðveitir þrjá knífa, er liggja skulu á konungsborði ok fyrir sjálfum konunginum, þá er hann matast. Ok er hann hefir þar dvalzt eina tólf mánaðr, þá er þat einn dag, at Velent gengr til sjóvar ok vill þvá knífa konungs ok fægja: en Velent, llavors, va romandre al casal del rei Niðungr on hi gaudia de bona reputació (on hi era apreciat) i és el seu millor servent. La seva funció [al casal d'en Niðungr] era guardar els tres ganivets que s'havien de posar a la taula reial davant el rei mateix quan ell menjava. I quan feia dotze mesos que hi era, un dia es va esdevenir que en Velent va anar a la vorera de la mar amb la intenció de polir-hi els ganivets del rei
♦ vel látaður: de bones maneres, de bon capteniment
Fasold ok Ekka váru svá líkir, at varla mátti kenna hvárn frá ǫðrum of ásjónu eða vǫxt, bleikhárir ok hrokkinhárir ok ljóslitaðir, breiðleitir, rauðbleikt skeggit ok liðaðist nǫkkut. Fǫgr augu hǫfðu þeir, digran hálsinn ok eigi langan, miklar herðar ok sterkligar, ok eigi eru þeir svá hávir sem þeir eru furðuliga þrekligir, vel hentir ok vel fœttir, sterkir ok góðir riddarar, ok vel kunnu þeir við skjǫld ok sverð. Þeir eru míkillátir ok drambsamir, óþýðir, fámálgir, vel látaðir, skartsmenn miklir of vápn eða klæði, vingóðir, fastúðgir, kappsamir, þrályndir, ágjarnir ok inir hraustustu í ǫllum mannraunum. Fasold inn stolzi hefir skjǫld ok alla herneskju sem gull ok markat á león með rauðu sem Þiðrekr konungr, fyrir þat utan at þetta leó horfir um þveran skjǫld ok eigi með kórónu. Sama mark hafði haft Ekka, hans bróðir. En gegnir því, sem fyrr hafði verit sagt, at þeir brœðr hafa leó á sínum vápnum, ok heldr skulu þeir fá bana en flýja nǫkkvers konar nauð. En rauðr litr þeira vápna merkir kapp ok ófrið: en Fasold i l'Ekka eren tan semblants que a penes es podien distingir un de l'altre tant pel que fa a la retirada com pel que fa a l'estatura: tots dos eren rossos i tenien els cabells rulls, tots dos tenien la cara ampla i de pell clara. Tenien la barba amb els pèls de color roig i una mica arrissats. Tenien els ulls bells, el col gruixut i no massa llarg, les espatlles amples i fortes, i d'estatura no eren tan alts com eren sobremanera cepats. Tenien les mans i els peus bonics, eren cavallers prous i forts i dominaven bé l'ús de l'espasa i l'escut. Eren orgullosos i altius, bruscos, parcs en paraules, encara que de bell capteniment, molt magnífics (esplèndids) pel que fa a llurs armes i vestimenta, lleials amb els amics, no volubles, plens d'ímpetu, obstinats, ambiciosos i els més ardits en totes les proves d'homenia. En Fasold l'Ergullós tenia l'escut i tot l'arnès lluents com l'or i marat amb un lleó de gules igual que el rei Þiðrekr, llevat que el seu lleó (d'en Fasold) no portava cap corona i s'estenia de través per l'escut. Les mateixes armes tenia l'Ekka, son germà. El fet que tots dos germans tinguessin un lleó a llurs armes (escut), volia donar a entendre (simbolitzava), com ja s'ha dit més amunt, que els dos germans que s'estimaven més morir abans que defugir qualsevol mena de perill. El color vermell de llurs armes (escuts) volia dir desig de combatre i hostilitat (animositat)
♦ vel vegið pund: una lliura pesada amb generositat
það eru þrjú pund, vel vegin: són tres lliures bones (el venedor o la venedora no ha mirat prim a l'hora de pesar-les, les ha pesades amb generositat)
♦ vel útilátinn: copiós -osa (o: abundant)  
♦ vera vel að sér í <+ Dat.><LOC FIGtenir bons coneixements de (o: en), ésser bo bona en...
♦ vilja e-m vel: desitjar-li a algú el bo i millor
ég vil honum vel: només li desitjo el que sigui bo per a ell, no vull més que el bé per a ell
♦ þakka e-m e-ð vel: agrair-li moltíssim una cosa a algú, donar les gràcies a algú de tot cor per una cosa
og þá gaf Gunnlaugur Helgu skikkjuna Aðalráðsnaut og var það gersemi sem mest. Hún þakkaði honum vel gjöfina: i llavors en Gunnlaugur va donar la skikkja (vesta) Aðalráðsnaut a la Helga, una peça de roba absolutament preciosa (o: d'un valor immens). L'Helga li va donar les gràcies més sentides per aquell regal
hola
veld:
1ª pers. sg. pres. ind. de → valda “causar”

veldi <n. veldis, veldi>:
1. (valdpoder m (autoritat)
♦ í æðra veldi: en mans del Senyor
♦ maður með litlu veldi: un home amb poc poder
2. (konungsríkiregne m (reialme)
♦ í æðra veldi: en un regne superior
♦ lyfta e-u upp í æðra veldi: elevar una cosa a cims sublims, elevar una cosa al més alt
♦ veldi Svíakonungs: els dominis del rei de Suècia
◊ Ólafur konungur og Önundur konungur sigldu austur fyrir veldi Svíakonungs og að aftni dags lögðu þeir að landi þar er heitir Barvík: el rei Olau i el rei Önund van singlar cap a llevant, anant per davant la costa dels territoris del rei de Suècia i cap al vespre van atracar a l'indret que es diu Barvík
◊ "en skip vor," segir hann, "og allan þunga þann er vér megum eigi eftir oss flytja vil eg senda austur í veldi Svíakonungs og láta þar varðveita oss til handa": "però els nostres vaixells", va dir, "i tota la impedimenta que no puguem transportar amb nosaltres, ho vull enviar a llevant, a les terres del rei de Suècia, i fer que ens hi ho guardin
♦ → Danaveldi “regne danès”
♦ → Noregsveldi “regne noruec”
♦ → Svíaveldi “regne suec”
♦ → einveldi “regne absolut, monarquia absoluta”
3. (heimsveldi, keisaraveldiimperi m (territoris d'emperador)
♦ → Bretaveldi “imperi britànic”
♦ → Rómaveldi “imperi romà”
♦ → Tyrkjaveldi “imperi turc”
4. <MATpotència f
♦ annað veldi: la segona potència
♦ fimm í öðru veldi: cinc al quadrat
♦ hefja upp í annað veldi: elevar a la segona potència, elevar al quadrat
♦ lyfting í annað veldi: elevació a la segona potència, elevació al quadrat
♦ fimm í sjötta veldi: cinc a la sisena potència
♦ tveir í þriðja veldi: dos a la tercera potència

veldi:
1ª i 3ª pers. sg. pret. subj. de → velja “triar”

veldis- <en compostos>:
<MATexponencial

veldis·hringur <m. -hrings, -hringir. Gen. pl.: -hringja; dat.pl.: -hringjum>:
màndorla f, ametlla mística
Óláfr konungr vakti lengi um náttina, sem hann var vanr, sǫng fyrst bœnir sínar, síðan hugsar hann margt. Þá sá hann upp yfir sik í ráfit, at þar var pentaðr Guð sjálfr ok veldishringr hans ok þar ofan í frá englafylki hans, en þar fyrir neðan himinn sá, er hverfðr er utan um lopt ǫll, ok þar undir váru mǫrkuð himintungl, en neðast ský ok vindar ok þá fuglar, en neðast jǫrð ok þar með grǫs ok viðir ok margs kyns kykvendi, sjár ok vǫtn ok sjákykvendi á marga lund. En á neðra ræfrinu fyrir utan stafina váru markaðar fornsǫgur ok frásagnir frá ágætum konungum, ok leit konungr þar lengi á: el rei Olau aquella nit va vetllar molt, com solia fer, i primer de tot va fer les seves pregàries i després va meditar sobre moltes de coses. Després va mirar el sostre de la cambra i hi va veure pintat Déu en la seva màndorla i damunt ell, tot al seu voltant, les seves hosts angelicals i davall ell el cel, que forma volta sobre tots els [altres] cels, i davall els quals hi havia pintats els cossos celestes i, més avall, els núvols i els vents i a continuació els ocells i més avall encara, la terra, i amb ella, les herbes i els arbres i criatures de moltes de menes, les mars i els llacs i criatures marines de moltes de menes. I a la part més baixa del sostre, a la part exterior dels pilars, hi havia representades les sagues dels temps antics i els relats de reis prominents i el rei els va estar mirant molt de temps

veldis·spíra <m. -spíru, -spírur. Gen. pl.: -spíra>:
ceptre m, <† & LITverga f
♦ keisaraleg veldisspíra: ceptre imperial
♦ konungleg (o: kóngleg) veldisspíra: ceptre reial

veldis·sproti <m. -sprota, -sprotar>:
ceptre m, <† & LITverga f
♦ → dúfuveldissproti “ceptre amb colom”
♦ → krossveldissproti “ceptre cruciforme & ceptre crucíger”
♦ → smáraveldissproti “ceptre trinitari, ceptre amb trèvol”

veldis·stofn <m. -stofns, -stofnar>:
<MATbase f de potència

<† & LIT veldis·stóll <m. -stóls, -stólar>:
tron m (hásæti)

veldis·vísir <m. -vísis, -vísar>:
<MATexponent m
♦ setja veldisvísi á tölu: exponenciar un nombre, posar (o: afegir) un exponent a un nombre

veldisvísis- <en compostos>:
<MATexponencial

veldisvísis·vöxtur <m. -vaxtar, -vextir>:
<MATcreixement m exponencial

< veldis·vöndur <m. -vandar, -vendir>:
ceptre m, <† & LITverga f

veldur:
2ª & 3ª pers. sg. pres. ind. de → valda “causar”

vel·farnaður <m. -farnaðar, no comptable>:
1. (velgengni, hagsældprosperitat f (lit. ‘benanança’) (ufanor, bonança, abundor)
♦ óska e-m friðar og velfarnaðar: desitjar-li a algú pau i prosperitat
2. (árangur, heppnièxit m (reeixida, bona sort)
♦ óska e-m velfarnaðar [í e-u]: <LOC FIGdesitjar-li a algú molt d'èxit [en una cosa]
3. (góð ferðbon viatge (bona anada, bona travessia)
♦ óska (o: árna) e-m velfarnaðar: <LOCdesitjar-li a algú [un] bon viatge

vel·farnan <f. -farnanar, no comptable>:
1. (velgengni, hagsældprosperitat f (ufanor, bonança, abundor)
2. (velferð, heillbenestar m ()
3. (góð ferðbon viatge! (esp. com a fórmula de comiat)
♦ velfarnan!: (farðu vel!, lifðu heill!adéu sies! adéu siau!
Sem þig lystir! Lesari minn, ǁ Langi þig ekki að koma inn, ǁ Velfarnan, gæzkan min góða! ǁ Viljirðu dvelja i dag hjá mér, ǁ Dunda skal eg fyrir þér ǁ Milli lesmáls og ljóða: Com et vingui de gust! Lector meu, ǁ si no desitges entrar aquí ǁ adéu sies, bon minyó! ǁ [Però] si avui vols romandre a casa meva, ǁ feinejaré davant teu ǁ entre la prosa i la poesia.

vel·ferð <f. -ferðar, no comptable>:
benestar m

velferðar·hagfræði <f. -hagfræði, no comptable>:
economia f del benestar

velferðar·kapítalismi <m. -kapítalisma, no comptable>:
capitalisme m del benestar [social]

velferðar·kerfi <n. -kerfis, -kerfi>:
sistema m d'assistència social, sistema m de benestar [social]
♦ höggva í velferðarkerfið: anar desmuntant el sistema de l'estat del benestar, dur a terme retallades socials

velferðar·mál <n. -máls, -mál>:
1. <GENqüestió f (o: assumpte m, cast.) d'una importància capital
2. velferðar·mál <n.pl -mála>: (mál sem varða velferðarkerfiðafers m.pl socials (qüestions o afers relacionats o que afecten el sistema del benestar social)
♦ höggva í velferðarmálin: dur a terme retallades [en qüestions] socials

velferðar·nefnd <f. -nefndar, no comptable>:
<POLÍT HISTcomitè m de salut (o: salvaciópública (durant la Revolució Francesa)

velferðar·ráðherra <m. -ráðherra, -ráðherrar>:
<POLÍTministre m d'afers socials, ministra f d'afers socials

velferðar·ráðuneyti <n. -ráðuneytis, -ráðuneyti>:
<POLÍTministeri m d'afers socials

velferðar·ríki <n. -ríkis, -ríki. Gen. pl.: -ríkja; dat.pl.: -ríkjum>:
estat m del benestar

velferðar·samfélag <n. -samfélags, -samfélög>:
societat f del benestar

velferðar·tap <n. -taps, -töp>:
pèrdua f de benestar

velferðar·þjóðfélag <n. -þjóðfélags, -þjóðfélög>:
societat f del benestar

velferðar·þjónusta <f. -þjónustu, no comptable>:
serveis (o: afers m.pl socials

vel·flestir, -flestar, -flest <pron. indef.>:
la major part de..., la majoria de...

vel·gefinn, -gefin, -gefið <adj.>:
[especialment] ben dotat -ada (bo en una cosa, amb talent per a una cosa)

vel·gengni <f. -gengni, no comptable>:
1. (hagsæld, velmegunprosperitat f (benestar degut al curs favorable de les coses)
2. (góður árangur, velfarnaðurèxit m (reeiximent, reeixida)
♦ ég óska henni velgengni: li desitjo l'èxit, desitjo que tingui èxit (ég vona að henni gangi vel)
♦ hún átti mestan þátt í velgengni hans: darrere el seu èxit hi ha hagut la mà d'ella

vel·gerð <f. -gerðar, -gerðir>:
1. (góðverk, gott verkbenifet m (bona obra, bona acció)
◊ nú tekr Heimir við Naglhring ok þakkar herra sínum vel gjǫfina. Þar var mikill fjǫldi annarra manna, ok þakka allir herra Þiðreki sína velgerð, er hann birti [= erwies] við Heimi: aleshores en Heimir va agafar [l'espasa] Naglhringr, regraciant el seu senyor per aquell regal. Hi havia presents allà un gran nombre d'altres barons i tots ells regraciaren Senyor Þiðrekr pel [aquell] benifet seu que acabava de mostrar amb en Heimir
2. (líknarverkobra caritativa (obra de caritat o de beneficència)

velgerða·maður <m. -manns, -menn>:
benefactor m, benefactora f

velgerða·samur, -söm, -samt <adj.>:
caritatiu -iva, que fa bones obres
◊ en hafði verið sextíu og tveggja ára þegar augu hans sködduðust. Eftir að hann fékk sjónina aftur lifði hann góðu lífi og velgerðasömu (ποιεῖν ἐλεημοσύνας, καὶ ἐποίει ἐλεημοσύνας). Aldrei lét hann af að lofa Guð og vegsama mikilleik hans: tenia seixanta-dos anys quan va perdre la vista. Després de recobrar la vista, va viure una bona vida i benefactora. No va deixar mai de lloar Déu i glorificar la seva grandesa

velgerða·semi <f. -semi, no comptable>:
beneficència f, bones obres

vel·gerning <f. -gerningar, -gerningar>:
bona obra, benifet m (obra de caritat o beneficència & bé que algú fa, bona acció)
◊ þá mælti Þiðrekr: «Eigi vil ek leyna nafni mínu. Ek em Þiðrekr, sonr Þéttmars konungs af Bern, ok hafið þǫkk fyrir velgerning yðra ok lifið heilir»: aleshores en Þiðrekr li va dir: «No us amagaré el meu nom. Jo sóc en Þiðrekr, fill d'en Þéttmarr, rei de Berna. Us dono les gràcies pel vostre benifet. Amb Déu siau!»

vel·gerningur <m. -gernings, -gerningar>:
bona obra, benifet m (obra de caritat o beneficència & bé que algú fa, bona acció)
◊ nú stendr upp Ísolde ok gengr at Íron jarli ok leggr upp báðar sínar hendr of háls honum ok kyssir hann, ok verðr nú hvárt ǫðru allfegit. Nú þakkar Ísolde Salómon konungi vel sinn velgerning. Salómon konungr setr nú Íron jarl í hásæti hjá sér ok lætr skutilsveina sína þjóna honum. Dveljast þeir þá nótt, en at morgni stendr Íron jarl fyrir Salómon konungi ok allir þeir riddarar, er heiman hǫfðu fylgt Ísolde. Þá segir Salómon konungr, at hann vill, at Íron jarl sveri honum þess eiða, at eigi síðan skal hann herja í hans ríki. Íron jarl vinnr þess eið ok tólf riddarar með honum, at þeir skulu nú vera sáttir heðan í frá ok Íron jarl skal eigi þessa hefna á Salómon konungi, er hann var settr í dýflizuna. Íron jarl ok frú Ísolde gefa Salómon konungi margar gjafir, áðr en þau fara í braut: aleshores l'Ísolde es va posar dreta, es va acostar al comte Íron, va posar els seus braços al voltant del coll del comte i el besà. Tots dos exultaven d'alegria d'estarl'un amb l'altre. L'Ísolde aleshores va regraciar el rei Salómon de tot cor per la seva bondat. El rei Salómon va fer seure llavors el comte Íron al setial, al seu costat, i va fer que els seus propis copers i taulers el servissin. L'Íron i l'Ísolde varen passar la nit allà, però al matí, emperò, el comte Íron es va presentar davant el rei Salómon amb tots els cavallers que havien acomptanyat l'Ísolde des de la seva llar. El rei Salómon aleshores va dir que volia que el comte Íron li jurés el jurament que, a partir d'aquell dia, no tornaria a guerrejar en el seu regne. El comte Íron, i amb ell també ho feren dotze dels seus cavallers, li va jurar aquest jurament: que, a partir d'aquell dia, ells dos estaven conciliats i que ell, el comte Íron tampoc no prendria venjança en el rei Salómon perquè aquest l'hagués fet tancar a la tàvega. Abans de partir, el comte Íron i Dama Ísolde encara varen fer molts de més regals al rei
◊ þá mælti Erka drottning: «Þú ríðr heðan í brott með litlum drengskap ok launar mér svá þann velgerning, er ek hefi gert við þik ok ek hefi lagt í veð fyrir þik mitt hǫfuð. En þú hirðir nú þat eigi, þó at mér sé banat, ef þú kemst í brott.»: aleshores la reina Erka li va dir: “Te'n vas d'aquí d'una manera impròpia d'un cavaller i fent-ho em recompenses malament per la bona obra que t'he fet, car he posat el meu cap com a penyora per tu, però tu et desentens que em mataran si te'n vas”
◊ konungrinn svarar: «Eigi má ek því fyrr heita en ek veit, hvers þú biðr, ok fyrir sakir yðvarra velgerninga mun ek yðr þat veita, sem þér biðið»: el rei li va respondre: “[comte,] no us puc pas prometre res abans de saber de què es tracta, però pels vostres bons actes amb mi estic disposat a concedir-vos el que em demaneu”
◊ ok er þetta heyrir frú Guðilinda, grætr hún sárliga sinn bróður Nauðung. Ok þessi skjǫldr var nú gefinn Hǫgna. Þeir þakka Roðingeir markgreifa forkunnar vel sínar gjafir ok velgerning: quan Dama Guðilinda va sentir aquestes paraules, va vessar llàgrimes amargues pel seu germà Nauðungr. Aleshores donaren aquell escut al Hǫgni [tal com aquest havia demanat]. [Els niflungar] varen regraciar el marcgravi Roðingeirr efusivament de tot cor pels seus regals i per la seva bondat envers ells
◊ nú spyrja borgarmenn, at hertoginn er nær borginni. Þá ríðr út af borg ǫll alþýða með vápnum, ok út hafa þeir ǫll sín merki ok allir sinn bezta búnað með alls kyns leikum, hǫrpum ok fiðlum, gígjum, bumbum ok alls kyns skemmtan, er til mátti henda. En er þeir hitta hertogann ok hans her, stíga þeir af hestum sínum, þeir fyrst, er gǫfugastir váru, síðan allir riddarar, ok sýna í því, at þeir vilja upp gefa staðinn ok sjálfa sik í hans vald. Hertoginn þakkar þeim vel sinn velgerning. Þeir fylgja honum nú í borgina. Ok þann sama dag gefa þeir honum konungs nafn ok allan kastalann ok féhirzlur þær, sem átt hafði Brúnsteinn konungr: aleshores els burgesos varen saber que el duc era a prop de la ciutat. Aleshores tothom del poble va sortir de la ciutat amb les seves armes, i portaven amb ells tots llurs estendards i tots també portaven llurs millors abillaments i anaven tocant tota mena d'instruments musicals: arpes i vítules (violins? o potser violes, viules?), gigues, timbals i fent qualssevol diversions que haguessin pogut heure. I quan varen arribar a l'encontre del duc i la seva host, varen davallar de llurs cavalls: primer ho varen fer els burgesos més nobles i a continuació, tots els cavallers, mostrant al duc d'aquesta manera que volien posar sota el seu poder la ciutat i ells mateixos. El duc els va regraciar efusivament de llur benefici (bon acte). Llavors ells l'acompanyaren a l'interior de la ciutat. I aquell mateix dia, li atorgaren el títol de rei i li donaren tot el castell i els tresors que havia posseït el rei Brúnsteinn

velgja <f. velgju velgjur. Gen. pl.: -velgja o: -velgna>:
1. (hlýjatebiesa f (tebior, escalfor moderada)
2. (ógleðinàusees f.pl (ganes de vomitar)
3. (volg uppsprettafont f d'aigua tèbia (deu d'aigua termal)
4. (kaffisopi[tassa f de] cafè m (beguda)

velgja <velgi ~ velgjum | velgdi ~ velgdum | velgt>:
I. <personal amb objecte en datiu>:
1. <e-u>: rescalfar una cosa, encalentir una cosa (Mall. (transmetre tebior o escalfor moderada a una cosa que s'ha refredat, ‘matar’ la fredor d'una cosa)
♦ velgja á katlinum: <LOCfer cafè
♦ velgja sér: escalfar-se, entrar en calor
♦ velgja e-m: <LOC FIGescalfar algú, fer exaltar algú
♦ velgja e-m undir uggum: <LOC FIG#1. (taka e-n í karphúsiðpegar una bona renyada a algú, donar un bon daltabaix a algú; #2. (þjarma að e-mclavar una bona pallissa a algú, donar una bona tupada a algú
◊ liðið sýndi góða takta og velgdi gamalgrónum hokkíþjóðum undir uggum: l'equip va fer gala d'una bona tècnica i va clavar una bona pallissa a les seleccions nacionals d'hoquei dels països amb llarguíssima tradició en aquest esport
II. <impersonal amb subjecte lògic en acusatiu>:
♦ mig velgir við þessu: <fá klígju & hafa óbeit áaixò em fa venir nàusees (fer vomitera & causar un fort sentiment d'aversió)

velgjan·legur, -leg, -legt <adj.>:
escalfable

velgju·legur, -leg, -legt <adj.>:
nauseabund -a

vel·heppnaður, -heppnuð, -heppnað <adj.>:
ben reeixit -ida

velja <vel ~ veljum | valdi ~ völdum | valiðe-ð ~ e-n>:
1. <GENtriar (o: seleccionar; o: escollir) una cosa ~ algú
♦ ég ætla að velja sérstaklega: voldria menjar a la carta (en restaurant)
♦ velja e-ð úr: triar una cosa, seleccionar una cosa
♦ velja e-m háðuleg orð: adreçar-li a algú paraules vergonyants o desdenyoses
♦ velja sér e-ð: escollir-se una cosa, triar[-se] una cosa
♦ velja sér e-ð á matseðlinum: triar un plat de la carta (en restaurant)
♦ velja sér e-ð til eignar: escollir una cosa en propietat (perquè sigui propietat seva)
♦ velja sér sæti: escollir un seient
♦ velja á milli þessa tvenns: triar entre dues opcions
♦ velja um e-ð: triar entre diverses coses
♦ hann á um tvennt að velja: ha de triar entre dues possibilitats (tant si vol com si no, només té dues possibilitats i n'ha de triar una)
♦ hér er um margt að velja: aquí hi ha moltes de coses per triar (es pot triar entre moltes de coses, es poden triar moltes de coses)
♦ láta e-n ekki hafa um neitt að velja: no deixar cap alternativa a algú
♦ leyfa e-m að velja um e-ð: deixar que triï algú
♦ velja um tvo kosti: triar una de dues opcions
♦ velja [e-ð] úr e-u: fer una tria de..., seleccionar una cosa o coses d'entre...
2. (símanúmermarcar una cosa (número de telèfon)
♦ velja símanúmerið heima ~ hjá e-m: marcar el número de telèfon de casa ~ d'algú

velkja <velki ~ velkjum | velkti ~ velktum | velkte-ð>:
1. (bylta, rugga, hrekja aftur og framsotraguejar, ésser batzegat -ada (esp. per les onades de la mar)
♦ e-n velkir [úti] í hafi: veure's llançat d'ací d'allà (per les onades de la mar)
þau velkti úti lengi um sumarið í hafinu og tóku að lyktum Hlöðuvík um haustið fyrir vestan Horn. Þá gekk Vébjörn að blóta en bræður hans eggjuðu burtfarar svo að hann gáði eigi blótsins og létu þau út og brutu hinn sama dag undir hávum hömrum í miklu illviðri og komust þar upp er nú heitir síðan Sygnakleif (SS I, cap. 5, pàg. 4): durant l'estiu foren llançats per la mar d'ací d'allà i acabaren tocant terra per la tardor a Hlöðuvík, a ponent de Horn. Aleshores en Vébjörn es va disposar a sacrificar [als déus], però els seus germans el varen instar a anar-se'n d'allà, de manera que no va tenir cura de fer el sacrifici i partiren d'allà i el mateix dia naufragaren al peu d'uns alts espadats a causa de la maltempsada i pujaren (sortiren) a terra a l'indret que, de llavors ençà es diu Sygnakleif (vocabulari: #1. Sygnakleif: La roca escarpada (kleif) dels sognesos (dels de Sogn) o potser, ...d'en Vébjörn Sygnakappi. En l'actualitat: Sygnakleif o Sygnahlein. Topònim situat a les Almenningar vestari, a la punta nord-occidental de l'illa, a la Norður-Ísafjarðarsýsla)
um vorið er Guðmundur var nítján vetra brá Ingimundur [p. 110] prestur til utanferðar og Guðmundur fóstri hans við honum. Þeir réðu sér far að Gásum með Hallsteini kolubak og létu út hinn næsta dag fyrir Mikjálsmessu. Það var drottinsdag og leiddi það veður þá norður fyrir Núp til Melrakkasléttu. Þá kom andviðri og leggja þeir í rétt og velkir svo viku og rekur vestur að Hornströndum (SS I, cap. 87, pàgs. 109-110): durant la primavera, quan en Guðmundur tenia dinou anys, el prevere Ingimundur va emprendre un viatge cap a Noruega. L'hi acompanyava en Guðmundur, el seu fóstri. Varen procurar-se passatge a Gásar amb en Hallsteinn el Geperut (?) i varen salpar el dia abans de sant Miquel (o sigui, el vint-i-vuit de setembre). Era diumenge i el vent els va menar cap al nord fent-los passar pel davant de Núpur i empenyent-los després fins a la plana de Melrakkaslétta. Allà va començar a bufar-los un vent en contra i deixaren que el vaixell anés a mercè del vent i foren batzegats pel vents d'ací d'allà durant una setmana i acabaren essent portats cap a ponent, cap als Hornstrandir (vocabulari: #1. bregða: Cf. en Baetke 19874, pàgs. 66-67: bregða til: bregða til ferðar   zu einer Reise aufbrechen, sich auf eine Fahrt begeben; #2. utanferð: Cf. en Baetke 19874, pàg. 688: útan-ferð f.   Reise von Island ins Ausland, in der Regel nach Norwegen, auch Ausreise aus Island infolge Landesverweisung; útanferðarlaust adj.n.   ohne das Land verlassen zu müssen, ohne Landesverweisung; #3. far: Cf. en Baetke 19874, pàg. 125: ráða, taka sér far(i) með e-m bei jemandem einen Schiffsplatz mieten, sich auf jemandes Schiff einmieten; #4. kolubak: El malnom d'aquest personatge apareix a l'edició d'en Guðbrandur Vigfússon I (1878), pág. 85, com a kúlubak ‘den pukkelryggede’, o sigui, esquena-de-bola = geperut. En canvi, a l'edició de l'Örnólfur Thorsson I (2010), pàg. 110, aquest malnom hi apareix amb la forma kolubak, qui té a l'esquena la kola o llàntia = el qui [sempre] fa ombra. Cap d'aquests dos editors precisen quina és la forma dels manuscrits i quina la forma esmenada; #5. réttur: Cf. en Baetke 19874, pàg. 497: leggja (skipit) í rétt, halda skipinu til réttar das Schiff vor den Wind legen, treiben lassen; #6. velkja: Cf. en Baetke 19874, pàg. 713: velkir e-n (úti, í hafi) jemand wird auf See hin und her getrieben; )
♦ velkja e-n: (vera hikandimostrar-se indecís -isa (o: irresolut -a) sobre algú, no poder prendre una decisió sobre algú
þeir velktu lengi Tuma því að sumir mæltu hann undan. Gerði honum kalt mjög og mælti þeir skyldu eigi kvelja hann, sagði vera mega að nokkurir mæltu að hann skylfi af hræðslu. Lofuðu þá margir hreysti hans og mæltu hann undan. Einar skemmingur kvað hann ekki svo skipt hafa goðorðunum fyrir norðan heiði að hann skyldi lifa. Og hann vó að honum því að eigi urðu aðrir til (SS I, cap. 192, pàg. 273): varen dubtar molt quant al Tumi perquè n'hi havia que es pronunciaven a favor d'ell i de no fer-li res. En Tumi [Sighvatsson el vell] tenia molt de fred i els digué que no el torturessin (? que no el matessin torturant-lo?), i afegí que alguns per ventura dirien que ell tremolava de por [quan en realitat ho feia de fred]. Foren molts els qui lloaren el seu coratge i es pronunciaren a favor de no fer-li res. L'Einar skemmingur va dir que en Tumi no havia compartit (?) els godonats (goðorð) al nord de l'altiplà de manera que meresqués viure. I el va ferir de mort perquè no n'hi hagué cap altre que ho volgués fer (vocabulari: #1. velkja: Cf. en Baetke 19874, pàg. 713: þeir velktu lengi Tuma   sie zogen die Sache mit Tumi lange hin, waren lange unschlüssig, ob sie Tumi am Leben lassen sollten; #2. gerir e-m kalt: Cf. en Baetke 19874, pàgs. 316: gerir e-m kalt   jemand friert; #3. mæla undan: Cf. en Baetke 19874, pàg. 433: mæla e-n unda (e-u)   jemanden losbitten (von einer Strafe), ein Wort für jemanden einlegen; #4. skipta: Cf. en Baetke 19874, pàg. 556: teilen; verteilen, aufteilen (e-u); #5. vega: Cf. en Baetke 19874, pàg. 707: vega at e-m jemanden mit der Waffe angreifen, einen (tödlichen) Schlag gegen jemanden führen, jemanden erschlagen)
Sighvatur orti flokk er kallaður er Bersöglisvísur og hefur hann fyrst um það að þeim þótti konungur of mjög velkja ráðin að setja bændur aftur, þá er heituðust að reisa ófrið í móti honum: en Sighvatur va compondre un flokkur que s'anomena (aquí potser millor: que ell va anomenar) Les vísur en llengua clara i llampant, i en aquest flokkur primer de tot hi va cantar que considerava (consideraven ?) que el rei es repensava massa de posar a ratlla els bændur que amenaçaven de fer un alçament (de sublevar-se) contra ell (vocabulari: #1. bersögli: Cf. en Baetke 19874, pàgs. 45: ber-sǫgli f.   freimütige, offene Rede; bersǫglis-vísur f.pl   freimütige Strophen, freimütiges Gedicht (Name eines Gedichtes von Sighvat); #2. velkja: Cf. en Baetke 19874, pàg. 713: þeim þótti konungr ofmjǫk velkja ráðin at setja bœndr aptr   es schien ihnen, als ob der König allzusehr mit dem Gedanken umginge; #3. setja aftur: Cf. en Baetke 19874, pàg. 528: setja e-n aptr   jemanden zurückhalten, in Schranken halten; #4. heitast: Cf. en Baetke 19874, pàg. 245: heitask ()   drohen <...>; #5. ófriður: Cf. en Baetke 19874, pàg. 454: <...> Aufruhr <...>. Ibídem , pàg. 492: reisa ófrið í landi Unfrieden im Lande stiften, einen Aufstand machen)
♦ velkja e-ð (o: e-u) fyrir sér, velkja e-ð (o: e-u) í huga sér: <FIGdonar voltes a una cosa manta cosa, reflexionar sobre una cosa, considerar [en el seu interior] una cosa
sá maður mælti til hans: "Ertu mjög hugsjúkur um ráðaætlan þína, hvert ráð þú skalt upp taka? Það þykir mér undarlegt er þú velkir það fyrir þér, svo það ef þú ætlast það fyrir að leggja niður konungstign þá er guð hefir gefið þér, slíkt hið sama sú ætlan að vera hér og þiggja ríki af útlendum konungum og þér ókunnum. Farðu heldur aftur til ríkis þíns er þú hefir að erfðum tekið og ráðið lengi fyrir með þeim styrk er guð gaf þér og lát eigi undirmenn þína hræða þig. Það er konungs frami að sigrast á óvinum sínum en veglegur dauði að falla í orustu með liði sínu. Eða efar þú nokkuð um það að þú hafir rétt að mæla í yðarri deilu? Eigi skaltu það gera að dylja sjálfan þig sanninda. Fyrir því máttu djarflega sækja til landsins að guð mun þér bera vitni að það er þín eiga": aquell home liva parlar dient-li: “està molt malencònic a causa del teu pla? per quina és la decisió que has de prendre? Ho trobo estrany que li donis tantes de voltes (a la teva decisió), com si et proposessis de renunciar a la teva dignitat reial (abdicar de rei) que Déu t'ha donat, o el que ve a ésser el mateix: quedar-te aquí i acceptar els dominis que et vulguin donar uns reis estrangers i desconeguts de tu. Torna, més aviat, al teu regne, el que vares rebre en heretat i que vares governar durant molt de temps amb la força (el poder) que Déu et va donar, i no et deixis pas intimidar pels qui són els teus súbdits. La glòria d'un rei és vèncer sobre els seus enemics i[, si no ho pot fer,] li és una mort honorable (honrosa) caure en la batalla al costat de les seves tropes. O és que per ventura dubtes que tens el dret (la raó) del teu costat en la teva disputa? No hauries d'amagar-te la veritat a tu mateix: Tu pots tornar coratjosament (sense temor) a les teves terres perquè Déu et donarà testimoni que són la teva propietat” (vocabulari: #1. réttur: En Baetke 19874, pàgs. 498, no dóna pas entrada al fraseologisme: hafa rétt að mæla í e-u, però sí, pàg. 433, al que en sembla una variant: lǫg hafið þér at mæla ihr habt (in dem, was ihr sagt) das Gesetz auf eurer Seite. Segons això, el significat del nostre fraseologisme és: tenir el dret de la seva part en un afer)
Þorsteinn velkti mjög ráðin fyrir sér hvort þeir skyldu eigi brott um nóttina, þótti allt af óþokka við sér tekið. En Björn kvaðst engan mann mundu til fá að fylgja þeim í foki og náttmyrkri en kvað óvandlaunaðan beina þann er hann veitti þeim um nætur sakir: en Þorsteinn va estar donant moltes de voltes si no fóra millor de partir aquella mateixa nit ja que considerava que l'acollida que li donaven era molt poc amable, però en Björn li va dir que no trobaria (aconseguiria) ningú que els acompanyés amb el torb que feia i enmig de la foscor de la nit afegint que l'acollida que els oferia (estava oferint) perquè era de nit [era una acollida que] no exigia gaire cosa a canvi (vocabulari: #1. velkja: Cf. en Baetke 19874, pàg. 713: hann velkti mjǫk ráðin fyrir sér hvárt þeir skyldu eigi brott   er überlegte sehr, ob; #2. óþokki: Cf. en Baetke 19874, pàg. 462: ó-þokki Unbehagen; Verstimmung, Feindschaft <...>. óþokkaferð f.:   fara óþokkaferð til e-s jemandem einen unerwünschten Besuch machen; óþokka-gripr m. unerfreuliche Gabe <...> óþokka-svipr m.   finstere, feindselige Miene; Unfreundlichkeit; #3. óvandlaunaður: En Baetke 19874, pàg. 460, no dóna pas entrada a aquest adjectiu, sí emperò ibíd. pàg. 695, al seu primitiu: vandlaunaðr adj.   schwer (gebührend) zu belohnen, zu vergelten)
þetta mælir hann og velkir fyrir sér á ýmsa vegu, viti sínu fjær yfìr háðung sinni, hvort hann eigi að steypa sér fram á sverð sitt og reka biturt vopnið inn milli rifja ellegar kasta sér til sunds, synda til strandar og ganga aftur á hólm við Tevkra: dient això, medita indecís, fora de si per la seva vergonya, si no s'ha de precipitar sobre la seva espasa i enfonsar-se l'arma esmolada entre les costelles o llançar-se al freu, nedar fins a la costa i tornar al combat amb els teucres (l'original fa: Haec memorans, animo nunc huc, nunc fluctuat illuc, ǁ an sese mucrone ob tantum dedecus amens ǁ induat et crudum per costas exigat ensem, ǁ fluctibus an iaciat mediis et litora nando ǁ curua petat Teucrumque iterum se reddat in arma)
að því búnu velkir faðirinn öðru fyrir sér, hvernig hægt væri að stía Jútúrnu frá bróður sínum: havent fet això, el pare [dels déus] considera una altra cosa: com fóra possible allunyar en Juturna del seu germà (l'original fa: his actis, aliud genitor secum ipse uolutat, ǁ Iuturnamque parat fratris dimittere ab armis)
2. (óhreinkasollar una cosa (mullar i embrutar una cosa)
3. (krumpa, þukla á e-urebregar una cosa (arrugar una cosa toquejant-la, grapejar o graponejar una cosa rebregant-la)

velkjast <velkist ~ velkjumst | velktist ~ velktumst | velkst>:
veure's sacsejat -ada  (o: arrossegat -ada [amb sotracs, sondrollant]; o: empès -esa [amb sotracs, sondrollant]) d'ací d'allà (esp. la nau empesa o arrossegada per la mar d'un lloc a l'altre)
svá lét hin kurteisa Blensinbíl lengi velkjast með ýmsum píningum: i així la dama Blensinbíl es va veure agitada [en el seu interior] per mants turments (en referència als mals d'amor de la jove dama)
síðan létu þeir í haf og velktust úti lengi og komu við Hálogaland um haustið og brotnaði kjölurinn undan skipinu: després d'això, anaren en mar i vagaren molt de temps d'ací d'allà per la mar i arribaren al Hálogaland per la tardor on la carena es va trencar per dessota de la nau
17. Í veraldar vonskusolli ǁ velkist ég, Jesú, hér. ǁ Falli það oft mér olli, ǁ óstöðugt holdið er. ǁ Megnar ei móti að standa ǁ mín hreysti náttúrlig. ǁ Láttu þitt ljós og anda ǁ leiða og styrkja mig: 17. Aquí, en la desbaratada vida de maldat del món, ǁ Jesús, em veig empès d'ací d'allà. ǁ Espesses vegades això m'ha fet caure: ǁ Feble és la carn! ǁ No pot pas resistir-s'hi ǁ el meu coratge (hreysti) natural (= el meu coratge innat, el coratge que em va acordar Natura). ǁ Fés que la teva llum i el teu esperit ǁ em guiïn i enforteixin
♦ velkjast í sjónum ~ um hafið: errar a l'atzar per la mar
vér, þjáðir Tróverjar, sem höfum velkst um öll höf fyrir stormum, biðjum yður: ver skip vor fyrir viðurstyggilegum eldinum, hlíf trúfastri þjóð og lít til vor í líknsemd: nosaltres, troians turmentats, que les tempestes ens han batzegat per totes les mars, et preguem: aparta de les nostres naus el foc abominable (execrable), protegeix un poble fidel i mira'ns amb ulls clements (l'original fa: Troes te miseri, uentis maria omnia uecti, ǁ oramus: prohibe infandos a nauibus ignis, ǁ parce pio generi et propius res adspice nostras)
nú er ég ofurseldur bárum hafsins og velkist fyrir veðrum upp við landsteina: ara em veig lliurat a les ones de la mar i els vents m'empenyen (em batzeguen) cap a les roques de terra (l'original fa: nunc me fluctus habet uersantque in litore uenti)
þrjá langa óvissudaga velkjumst vér um hafið í brunamyrkri og jafnmargar stjarnlausar nætur: tres llargs dies incerts, i igual nombre de nits sense estels, vagòrem (erràrem) per la mar a l'atzar dins les tenebres de la calitja (l'original fa: tres adeo incertos caeca caligine soles ǁ erramus pelago, totidem sine sidere noctes)
♦ báturinn ~ skipið velktist í briminu: <LOCl'embarcació ~ la nau es va veure arrossegada d'ací d'allà pels trencants
♦ velkjast í vafa um e-ð: <LOC FIGtenir els seus dubtes sobre una cosa

vel·klæddur, -klædd, -klætt <adj.>:
ben vestit -ida, elegant[ment vestit -ida]

vel·kominn, -komin, -komið <adj.>:
benvingut -uda, benvengut -uda (Bal.
♦ bjóða e-n velkominn í e-ð: donar a algú la benvinguda a un indret
◊ borgarstjórinn bauð hann velkominn í borgina: el batlle li va donar la benvinguda (a ella la vila
◊ borgarstjórinn bauð hana velkomna í borgina: el batlle li va donar la benvinguda (a ellaa la vila
♦ það er velkomið: <LOC FIG 

vell <n. vells, no comptable>:
<LITor m [pur]

vella <f. vellu, vellur. Gen. pl.: vella o: vellna>:
borbolleig m (efervescència de líquid en ebullició, xup-xup)

vella <vell ~ vellum | vall ~ ullum | ollið>:
bullir, borbollejar
♦ vella fram: sortir a raig, brollar (sortir un doll de líquid, esp. aigua de font)
♦ e-ð vellur fram með visku: <LOC FIGuna cosa desborda de saviesa, una cosa va plena de saviesa
♦ frá e-u vellur e-ð: una cosa surt a glopades d'una cosa, una cosa sobreïx d'una cosa
♦ vella upp: sobreeixir (un líquid en arribar al seu punt d'ebullició)
♦ vella upp úr pottinum: sobreeixir, vessar (la llet, el brou en arribar al punt d'ebullició)
♦ fordómarnir ullu upp úr honum: <LOC FIGrajava prejudicis pels quatre costats
♦ vella út: sortir (o: rajar) fora
gekk blaðið á kaf og upp yfir hjöltu svo að spikið huldi blaðið því að ekki dró hann saxið úr kviði hans og saurinn vall útla fulla [del punyal] s'enfonsà [en el seu cos] i ho va fer fins al pom, de manera que el greix va cobrir la fulla [i el mànec] perquè no li va retirar el punyal del seu ventre i la femta [dels budells] li va sortir fora
♦ það vellur úr munni e-s: <LOC GEN & FIGuna cosa surt a glopades (o: brolla) de la boca d'algú, algú sobreïx d'una cosa sobreïx d'una cosa
♦ fróðan vall úr munninum á honum: li rajava escuma de la boca

vella <velli ~ vellum | velldi ~ velldum | vellt>:
trinar
♦ vella graut: #1. <CULINpreparar (o: fer) farro (o: farinetes); #2. (spóicantar (la curlera celluda)
♦ spóinn vellir graut, spóinn vellurla curlera celluda canta

vellandi, vellandi, vellandi <adj. inv.>:
bullent, borbollejant

vell·auðugur, -auðug, -auðugt <adj. inv.>:
riquíssim -a, increïblement acabalat -ada

vell·ekla <f. -eklu, no comptable>:
<LITescassetat f d'or, mancança f d'or
♦ Vellekla: <LITEREscassetat d'Or, poema de l'escalda islandès Einarr skálaglamm Helgason (segle X). Consta de 37 estrofes (conservades) en metre dróttkvætt. Fou escrit a la segona meitat del segle X, possiblement després del 986, en honor del jarl Hákon II Sigurðarson de Noruega

velli:
Dat. sg. & ac. pl. de → völlur “camp [pla], esplanada”

vellingur <m. vellings, no comptable>:
<CULINvellingur m, mena d’arròs blanc amb llet, però amb blat per comptes d'arròs

vellir:
nom. pl. de → völlur “camp [pla], esplanada”

vel·líðan <f. -líðanar, no comptable>:
variant de vel·líðun ‘benestar’

vellíðanar·regla <f. -reglu, no comptable>:
<PSICOLprincipi m de plaer
♦ → vanlíðanarregla “principi de dolor”
♦ → veruleikaregla “principi de realitat”

vel·líðun <f. -líðunar, no comptable>:
benestar m

vellíðunar·efni <n. -efnis, -efni>:
endorfina f (endorfín)

vellíðunar·kennd <f. -kenndar, no comptable>:
euestèsia f

vell·ríkur, -rík, -ríkt <adj.>:
riquíssim -a (vellauðugur)

vel·lukkaður, -lukkuð, -lukkað <adj.>:
ben reeixit -ida
♦ vera vellukkaður ~ vellukkuð ~ vellukkað: haver reeixit (o: sortit)

vellu·legur, -leg, -legt <adj.>:
1. (veiklulegurfeble, macilent -a (desproveït de vigor o vitalitat)
♦ vellulegur á svipinn: d'aspecte macilent
2. (væminnfastigós -osa (nauseabund, repugnant)

vel·lyktandi <n. -lyktandis, -lyktandi>:
perfum m

vel·lystingar <f.pl -lystinga>:
conforts m.pl, luxe m, sumptuositat f
♦ lifa í vellystingum: viure en el luxe, viure luxosament, viure una vida de luxe

vel·megandi, -megandi, -megandi <adj. inv.>:
acabalat -ada, adinerat -ada, benestant

vel·megun <f. -megunar, no comptable>:
benestar m [material]

velmegunar·samfélag <n. -samfélags, no comptable>:
variant de velmegunarþjóðfélag ‘societat del benestar’

velmegunar·þjóðfélag <n. -þjóðfélags, no comptable>:
societat f del benestar

vel·metinn, -metin, -metið <adj.>:
ben considerat -ada

vel·settur, -sett, -sett <adj.>:
ben situat -ada

velska <f. -velsku, no comptable>:
gal·lès m, llengua gal·lesa

velskur, velsk, velskt <adj.>:
gal·lès -esa

vel·stand <n. -stands, no comptable>:
Mot emprat en la locució:
♦ hér er allt í lukkunnar velstandi [hjá e-m]: <LOC FIGaquí tot i tots estem bé (pel que fa a diners, salut, situació amb la parella etc.)

vel·stæður, -stæð, -stætt <adj.>:
benestant

vel·sæld <f. -sældar, no comptable>:
prosperitat f, benestar m

vel·sæmi <n. -sæmis, no comptable>:
decència f, sentit m del pudor

velsæmis·brot <n. -brots, -brot>:
ofensa f a la decència [pública], ultratge m al sentit de la decència

velsæmis·mörk <n.pl -marka>:
límits m.pl de la decència
♦ fara út fyrir velsæmismörk: ultrapassar els límits de la decència

velta <f. veltu, veltur. Gen. pl.: velta o: veltna>:
1. (það að veltarodolament m (acte o acció de rodolar)
♦ peningar í veltu: <LOC ECONdiners en circulació
♦ setja fé í veltu: posar diners en circulació
2. (viðskiptaumsetningvolum m de negoci (facturació)
♦ hafa mikið í veltunni: tenir molta de facturació, tenir un gran volum de negoci
♦ hafa mikla veltu: tenir molta de facturació, tenir un gran volum de negoci
3. (á skipibalanceig m, balandreig m (de vaixell)

velta <velt ~ veltum | valt ~ ultum | oltið>:
1. <GENrodolar
◊ steinarnir ultu ofan brekkuna: les pedres varen rodolar pendent avall
◊ tunnan valt: la bóta va rodolar
♦ velta á e-u: dependre d'una cosa
♦ það veltur á því: depèn d'això, això és important
◊ það veltur á tvennu: depèn de dues coses
♦ það veltur á því hvort <+ ind.>depèn de si... <ind.
♦ það sem veltur á, er að <+ subj.>el que importa és que... <subj.
♦ það veltur á ýmsu: <LOC FIGaixí així; xino-xano; depèn: de vegades millor, de vegades pitjor
◊ það veltur á ýmsu fyrir honum: estones està bé i estones malament
2. (dettabolcar (caure rodolant, fent una volta o trabucant)
♦ bíllinn ~ dráttarvélin valt: el cotxe ~ el tractor ha bolcat
◊ bíllinn valt í beygjunni: el cotxe ha bolcat al revolt
◊ bíllinn valt í sjóinn: el cotxe ha caigut rodolant a dins la mar
◊ bíllinn valt yfir mig: el cotxe ha passat rodolant per damunt meu
◊ bíllinn valt þrjár veltur: el cotxe ha fet tres voltes de campana
◊ rútan valt marga hringi áður en hún stöðvaðist fyrir neðan hæðina: l'autocar ha fet moltes de voltes de campana abans no s'ha aturat al peu del turó
♦ velta um koll: caure [de costat], trabucar (Mall. (caure fent voltes, rodolant o trabucant)
♦ velta út af: #1. (dettacaure, trabucar#2. (sofnaquedar ben dormit -ida (adormir-se profundament)
◊ vagninn valt út af: el carro va bolcar, el carro va trabucar
3. <MARbalancejar-se, balandrejar
◊ skipið veltur: el vaixell es balanceja

velta <velti ~ veltum | velti ~ veltum | velte-u>:
1. <GENfer rodolar una cosa
♦ velta e-u: fer rodolar una cosa
♦ velta peningnum milli fingranna: fer rodolar la moneda entre els dits
♦ velta tunnu: fer rodolar una bóta
♦ velta bílnum: [fer] bolcar el cotxe, donar una volta de campana amb el cotxe
◊ bílstjórinn velti bílnum á hringtorginu við Grænás: la conductora va bolcar el cotxe a la rotonda de la Grænás
♦ velta e-u um koll: bolcar una cosa, fer tombar una cosa, fer trabucar una cosa
♦ velta ýsu ~ ýsubitum upp úr raspi og steikja [hana ~ þá] í olíu á pönnu: arrebossar eglefí ~ tallades d'eglefí en pa ratllat i fregir-lo ~ fregir-les a la paella en oli
2. (í fjármálumfacturar una cosa (tenir un determinat volum de negoci)
◊ velta þremur milljörðum króna árlega: factura anualment tres miliards de corones, té un volum de negoci anual de tres miliards de corones
3. <e-u fyrir sér>: (íhuga, hugsa sig umdonar voltes a una cosa, reflexionar sobre una cosa, rumiar-se una cosa (fer voltes sobre una cosa, +deliberar, considerar, perpensar)
◊ þau voru að velta því fyrir sér hvort að Guð væri til: estaven deliberant sobre si Déu existeix
♦ velta hugmynd fyrir sér: donar-li voltes a una idea
♦ velta vöngum yfir e-u: donar-li voltes a una cosa, reflexionar sobre una cosa
4. <sér>: (hestur um hryggrebolcar-se (p.e., un cavall per terra)
♦ hesturinn veltir sér: el cavall es rebolca [per terra]
♦ velta sér í forinni: rebolcar-se dins el fang
♦ velta sér í rúminu: fer voltes dins el llit (sense poder dormir)
♦ velta sér upp úr sjálfsmeðaumkun: <LOC FIGrebolcar-se en l'autocompassió

veltast <veltist ~ veltumst | veltist ~ veltumst | velst>:
fer voltes, rebolcar-se
♦ hvernig sem allt veltist: així com ragi, així com vagin sortint les coses
♦ veltast til: ésser llançat -ada envant i enrere

velti·ár <n. -árs, -ár>:
1. <GENbon any, any m de prosperitat, any m de bones anyades
2. <FIGbon any

velti·ás <m. -áss, -ásar>:
argue m, cabrestant m, vogi m (Tarr.

veltingur <m. veltings, no comptable>:
balanceig m (d'embarcació per les onades)

veltu·fé <n. -fjár, no comptable>:
fons m.pl d'explotació, actiu m corrent (o: circulant)  

veltufjár·munir <m.pl -muna>:
patrimoni m flotant

veltu·skattur <m. -skatts, -skattar>:
impost m [general] sobre el tràfic d'empreses

veltu·skuldir <f.pl -skulda>:
deute m flotant (o: fluctuant)  

vel·unnandi <m. -unnanda, -unnendur>:
variant de velunnari ‘mecenes’

vel·unnari <m. -unnara, -unnarar>:
mecenes m & f

vel·uppalinn, -uppalin, -uppalið <adj.>:
ben criat -ada, ben educat -ada

velúr <n. velúrs, no comptable>:
<TÈXTvelur (o: velour) m

vel·vild <f. -vildar, no comptable>:
benvolença (o: benevolència) f
♦ ávinna sér velvild e-s: guanyar-se el favor (o: la benvolença) d'algú
♦ sýna e-m velvild: mostrar-se benevolent amb algú, tractar algú amb benevolència

vel·viljaður, -viljuð, -viljað <adj.>:
benvolent (o: benevolent), ben disposat -ada
♦ vera velviljaður ~ velviljuð ~ velviljað e-u ~ e-m: ésser (o: estar) ben disposat -ada envers una cosa ~ algú

vel·vilji <m. -vilja, no comptable>:
benvolença (o: benevolència) f
♦ vekja velvilja og samúð með e-m hjá e-m: despertar la benvolença i l'afecte d'algú envers algú

vel·virðing <f. -virðingar, no comptable>:
indulgència f
♦ biðja velvirðingar á e-u: <LOC FIGexcusar-se amb algú d'una cosa (o: per una cosa), demanar la indulgència d'algú en una cosa

vel·virkur, -virk, -virkt <adj.>:
diligent, aplicat -ada [en la seva feina]

vel·þóknast <-þóknast ~ -þóknumst | -þóknaðist ~ -þóknuðumst | -þóknaste-m>:
gaudir de la complaença d'algú, plaure a algú
en sá hinn ríki maðr, riddarinn, er brott hafði hana með sér, unni henni hugfastaliga ok tignaði hana með sérvirðiligum sœmdum ok ríku yfirlæti, svá at engi var sá hans riddara né hirðmanna, sveina hans né þjónustumanna er eigi tignaði hana ok þjónaði henni, ok eptirlét ok hlýðnaðisk með fullum góðvilja, þvíat hon líkaði ok velþóknaðisk hverjum manni af gnógum góðleik, hœverski sinnar ok ǫrleik: i aquell puixant baró, el cavaller que se l'havia enduta amb ell, la va estimar amb cor ferm, honorant-la (exalçant-la) amb honors especialment esplèndides i distincions magnífiques, de manera que no n'hi havia cap dels seus cavallers o cortesans, dels seus vailets (escuders) o servents que no l'honorés ni servís ni complís els seus desigs ni l'obeís ben volenters, per tal com ella agradava i plaïa a tothom amb la seva abundant bondat, cortesania i llarguesa

vel·þóknanlegur, -þóknanleg, -þóknanlegt <adj.>:
complaent, que complau algú, que és de la complaença d'algú
sé einhvers af því neytt á þriðja degi er það orðið óhreint: fórnin er ekki velþóknanleg (rāˈsˁāh ~ רָצָה:   lɔʔ   ʝērāˈsˁɛh,   לֹא יֵרָצֶה)si algú en gaudeix al tercer dia, [sapigueu que] ha tornat impur: el sacrifi no [m']és complaent
hver sem þannig þjónar Kristi er Guði velþóknanlegur (εὐάρεστος -άρεστος -άρεστον:   εὐάρεστος τῷ θεῷ) og í metum hjá mönnum: el qui serveix el Crist d'aquesta manera, és agradable a Déu i haurà obtingut la consideració dels homes
látið sjálf uppbyggjast sem lifandi steinar í andlegt hús til heilags prestdóms, til að bera fram andlegar fórnir fyrir Jesú Krist, Guði velþóknanlegar (εὐπρόσδεκτος -όσδεκτος -όσδεκτον:   εὐπροσδέκτους τῷ θεῷ)deixeu-vos edificar, com a pedres vivents [que sou], en una casa espiritual per formar un sacerdoci sant a fi d'oferir per Jesucrist sacrificis espirituals, complaents a Déu

vel·þóknun <f. -þóknunar, no comptable>:
complaença f
♦ afla sér velþóknunar: reportar [la] complaença [d'algú]
♦ hafa velþóknun á e-m ~ e-u: complaure's en algú, trobar complaença en algú ~ una cosa
♦ hljóta velþóknun: complaure, rebre complaença, agradar
hinn góði hlýtur velþóknun (rāˈsˁōn ~ רָצוֹן:   tˁōβ   ʝāˈφīq   rāˈsˁōn   mē-ʝəˈhwāh,   טוֹב--יָפִיק רָצוֹן, מֵיְהוָה) Drottins en meinfýsinn mann fyrirdæmir hann: el qui és bo, obté el favor de Jahvè, però condemna el malvat
♦ með velþóknun: amb complaença
veldi Asíu og saklausri þjóð Príamusar var eytt með velþóknun guðanna (auguria diuum:   diuersa exilia et desertas quaerere terras ǁ auguriis agimur diuom) hin glæsta Ilíumsborg hrundi til grunna og nú rýkur jörð um alla Tróju, borg Neptúnusar: l’imperi d'Àsia i l'innocent poble d'en Príam havien estat destruïts amb la complaença dels déus, l'esplendent ciutat d'Ílion s'havia esfondrat i ara fumejava la terra al voltant de Troia sencera, la ciutat d'en Neptú
ég trúi að hin tróversku skip hafi stefnt hingað fyrir vindi undir handleiðslu guðanna og með velþóknun Júnóar (Iuno secunda:   dis equidem auspicibus reor et Iunone secunda)crec que les naus troianes han fet cap aquí, empeses pel vent, conduïdes pels déus i amb la complaença de la Juno
♦ greina með velþóknun frá e-u: complaure's en anunciar o referir una cosa
♦ líta til e-s með velþóknun: mirar algú amb complaença, posar la seva mirada damunt algú amb complaença
♦ taka við e-u með velþóknun (o: taka með velþóknun við e-u)acceptar una cosa amb complaença
♦ til velþóknunar: segons complaença, segons el seu bon desig
♦ veita velþóknun: complaure, rebre complaença, agradar
♦ velþóknun Guðs ~ Drottins: l'aprovació (o: complaença) de Déu ~ del Senyor
dýrð sé Guði í upphæðum og friður á jörðu og velþóknun Guðs (ἡ εὐδοκία -ίας:   καὶ ἐπὶ γῆς εἰρήνη ἐν ἀνθρώποις εὐδοκίας) yfir mönnum: glòria a Déu a les altures, i pau a la terra i la complaença (la benvolença) de Déu sobre els homes (en comparació, la versió del 1908 i 1984 fa: Dýrð sé í upphæðum Guði og á jörðu friður meðal manna, sem velþóknun er á. La versió del 1984 fa: Dýrð sé Guði í upphæðum, og friður á jörðu með mönnum, sem hann hefur velþóknun á. BMonts. = Glòria a Déu dalt del cel, i a la terra, pau a la humanitat que ell estima;   BInterc. = Glòria a Déu a dalt del cel, i a la terra pau als homes que ell estima; BEvang. = Glòria a Déu a dalt del cel, i a la terra pau a la humanitat que ell estima)
♦ hljóta velþóknun Guðs: rebre (o: obtenir) l'aprovació (o: complaença) de Déu

vemmi·legur, -leg, -legt <adj.>:
nauseabund -a

vend <f. vendar, vendir>:
1. (innra borð á flík[cara f del] revés m (de peça de roba)
2. (ytra borð á flík[cara f de l']endret m (de peça de roba)
3. (binding í vefnaði, munstur í veflligament m (a teixit)

venda <vendi ~ vendum | venti ~ ventum | vente-u>:
1. (snúa[re]dirigir una cosa (girar, fer canviar de direcció a una cosa, desviar una cosa cap a un altre lloc)
síðan vendi hann (τρέπειν ~ τρέψαι:   ὃ δ᾽ ἐς ποταμὸν τρέψε φλόγα παμφανόωσαν) hinum skínanda loga að fljótinu; þá brunnu álmarnir (πτελέαι), pílarnir (ἰτέαι) og porsbjarkirnar (μυρῖκαι); þá brann steinsmæran (λωτός), sefið (θρύον) og ilmstörin (κύπειρον), er þar óx mikið af umhverfis hina fögru fljótsstrauma: tot seguit, va dirigir la brillant flama cap al riu. Aleshores varen cremar omes, salzes i tamarius. Aleshores varen cremar melilots, joncs i jónceres que creixien allà en gran quantitat pels voltant dels bells corrents del riu
fer donar mitja volta a (o: fer virar) una cosa
líðr nú svá á haustit, at kerling tekr hann upp hvert kveld með einhverjum formála honum til dýrkanar, ok þar kemr, at hon vendir þangat til ǫllum sínum átrúnaði ok heldr hann fyrir guð sinn, leiðandi í sǫmu villu með sér bónda sinn ok bǫrn ok allt sitt hyski. Ok með fjandans krapti vex hann svá ok styrknar, at hann má standa hjá húsfreyju, ef hon vill. Ok at svá gervu tekr kerling þann sið, at hon berr hann í stofu hvert kveld ok kveðr yfir honum vísu fyrst manna, fær síðan bónda ok svá hverr frá ǫðrum, þar til sem kemr at lokum til ambáttar, ok skyldi hverr maðr kveða yfir honum vísu. Fannst þat á hvers þeira ummælum, hversu hverjum þeira var um gefit: aquella tardor es va esdevenir que la vella mestressa del mas cada dia el treia per adorar-lo amb alguna pregària i amb el temps va succeir que va acabar dirigint cap al vit tota la seva fe i el tenia pel seu déu i va arrossegar a la mateixa heretgia el seu marit, els seus fills i tots els habitants d’aquella casa. I per obra del dimoni, vet aquí que la verga [del cavall sacrificat] va créixer i es va fer forta, de tal manera que podia quedar-se enravenada devora la mestressa del mas, si és que ella així ho volia. Estant així les coses, la vella va convertir en costum que cada vespre duia aquell carall a la stofa i li recitava una estrofa com la primera que era dels d’aquella casa; després, el passava al seu marit, el bóndi, el qual al seu torn el passava a son fill i aquest als altres fins que, al final, arribava a les mans de l’esclava. Cadascun d’ells li havia de recitar una estrofa. En les paraules de cadascun d’ells, es podia veure quin havia estat el seu destí i sort
nú sem Hildr einsetukona er þessa hluti sjándi, vildi hon skjótliga frá venda sýninni þessum úvinsins dáraskap. Var þess eigi kostr, þvíat andlit hennar var svá óhrœriligt, sem þat væri þilinu áfast ok hvergi mátti hon hǫfuðit né hálsinn út af víkjadoncs bé, quan l'ermitana Hildr va veure aquestes coses, es va voler apressar a apartar la mirada d'aquesta fantasmagoria de l'Enemic, però no n'hi hagué la possibilitat perquè la seva cara era tan inamovible (estava tan paralitzada) como si estigués aferrada a l'empostissat de manera que no podia apartar-ne el cap ni girar el coll
nú er at víkja til Hákonar, at hann vendir sínum vegi austr til landsenda, bar honum svá til, at þokur dimmar geymdu hans, þar til at einn myrgin ber hann fram ór mǫrkinni ok myrkrunum, er hann þá kominn fram at sjó á hǫfða nǫkkurn, ok svá brátt sér hann, at búza nǫkkur leggr upp á þat sama lægi, ok var skip þat mikit stórt, ok sem þeir hafa lægt segl sín, kallar Hákon á skipit, ok biðr sér flutnings út þannig, ok sem þat veittist, gengr hann fyrir skipherrann, er Gyrðr hét, hann var maðr danskr, ok einn af hirð Sveins konungs Úlfssunar, er þá réð fyrir Danaveldi, hefir hann gert kaupferð til Englands með konungsins varnað, ok er nú aptr kváminn með hlǫðnu skipi: ara passaré a parlar d'en Hákon i contaré que es va dirigir cap a llevant, cap a la frontera (lit.: que va dirigir el seu camí cap a llevant...), i es va esdevenir que les bromes fosques el varen emparar (= el varen amagar, el varen ajudar a romandre sense ésser vist), fins que un matí va sortir del bosc i de les foscors [de les bromes]. Havia arribat a un promontori situat a la vora de la mar, des del qual aviat va afinar que una bussa estava fondejant en aquell mateix ancoratge (el que hi havia al peu d'aquell promontori). Aquella bussa era una nau molt grossa i quan hagueren abaixat les seves veles, en Hákon va cridar els del vaixell i els va demanar que li donessin passatge per sortir d'allà i quan hagueren accedit (satisfet) al que demanava, es va presentar davant el patró de la nau que es deia Gyrðr i que era danès i membre de la hirð del rei Sveinn Úlfssson que en aquell temps regnava sobre Dinamarca. Havia navegat fins a Anglaterra transportant-hi un carregament del rei i ara n'havia tornat amb el vaixell ple de càrrega
hann svaraði þeim þá: „Hirðið eigi þér at óttaz! Mundim vér nǫkkut mega nita (renuere, resistere) eðr móti gjǫra guðsvilja? Þér hugsuðuð mér illt, en Guð vendi því svá ok sneri fyrir þá grein til góðs, at hann vildi mik hefja ok heiðra (ut exaltaret me) eptir því sem nú sjáið þér (sicut in praesentiarum cernitis), ok at ek skylda landsfólkinu ok mǫrgum ǫðrum lýðum hjálp ok helsi vinna. Hirðið eigi þér at óttaz! Ek skal yðr kostina gefa ok fœða bæði bǫrn yður ok eigi síðr sjálfa yðr“. Hér meðr huggaði hann þá margfaldliga meðr mǫrgum blíðum orðum og fǫgrum fortǫlum (Gènesi 50:19-21)aleshores ell els va respondre: “No temeu pas! Per ventura podem rebutjar o oposar-nos a la voluntat de Déu? Vàreu maquinar mal contra mi, però Déu el va girar i convertir en bé per tal com volia exalçar-me i honorar-me tal i com vosaltres podeu veure ara, i per tal que jo obrés ajuda i salvació a la nostra gent i a molts d'altres pobles. No temeu pas! Jo us donaré menjar i alimentaré (mantindré) els vostres fills tant com a vosaltres mateixos” I després de dir-los això, els va consolar repetides vegades amb moltes de paraules afectuoses i belles exhortacions (l'original fa: ¹⁹quibus ille respondit: «Nolite timere! Num Dei possumus renuere (ɔ: resistere) uoluntatem? ²⁰Vos cogitastis de me malum, sed Deus uertit illud in bonum, ut exaltaret me, sicut in praesentiarum cernitis, et saluos faceret multos populos. ²¹Nolite metuere! Ego pascam uos et paruulos uestros». Consolatusque est eos, et blande ac leniter est locutus)
... (llacuna) ok lǫgðu vistagjald á Smálǫnd, fimmtán hundruð nauta, ok tóku við kristni. Ok vendi síðan Sigurðr konungr heim með mǫrgum stórum gørsimum ok fjárhlutum, er hann hafði aflat í þeiri, ok var sjá leiðangr kallaðr Kalmarnaleiðangr. Sjá leiðangr var sumri fyrr en myrkr et mikla. Gørðisk þá gott of hans daga bæði of ár ok of margfalda aðra gœzku, nema þat einu var, at hann mátti varla skapi sínu stýra, þá er at honum kom óhœgyndi, þá er á leið upp, en þó þótti hann allra konunga dýrligastr vera ok merkilegastr ok allra helzt af ferð sinni. Hann var ok inn ríkuligsti maðr ok manna hæstr sem faðir hans ok forellrar. Unni hann lýð sínum, en lýðrinn honum, ok birti hann ást sinni með þessum kviðlingi: (Ágrip, cap. 56): ... (llacuna) va imposar als dels Smálǫnd (l'actual Småland, a Suècia) una contribució en menjar de mil mil vuit-cents caps de bestiar boví i[, a més a més,] adoptaren el cristianisme. Després, el rei Sigurðr va tornar a casa amb molts i grans tresors (objectes de gran valor) i botí fets en el transcurs d'aquella expedició (leiðangr) que fou anomenada expedició de Kalmarnar (l'actual Kalmar, a Suècia) i que es va fer l'estiu abans de la Gran Foscor (l'eclipsi solar de l'onze d'agost del mil cent vint-i-quatre). El regnat del rei Sigurðr fou bo, tant pel que fa a les bones collites que hi hagué com pel que fa a múltiples altres bondats, amb una única excepció: que, a mesura que es va anar fent vell, a penes podia crontrolar el seu temperament quan li sobrevenien les ‘indisposicions’ (óhœgendi = deliris esquizofrènics? atacs esquizofrènics?). Però, tot i així, fou considerat el més distingit (il·lustre) i notable de tots els reis, i, això i de manera molt especial, pel seu viatge (ferð). El rei Sigurðr també era un home molt ben plantat i molt alt, com ho eren estats son pare i els seus avantpassats. Fou un rei que va estimar el seu poble i el seu poble a ell, i ell va expressar el seu amor pel seu poble amb (en) aquest kviðlingr <...>
síðan kom Sigurður konungur þar og líkaði honum illa, héldu þá austur í Svimrarós og áttu þar húsþing og talaði Sigurður konungur um lausyrði Nikuláss konungs og kom það ásamt að þeir skyldu nokkuð hervirki gera í landi hans fyrir þessar sakir. Þeir tóku upp þorp það er heitir Tumaþorp og skammt liggur frá Lundi og héldu síðan austur til kaupbæjar þess er heitir Kalmarnar og herjuðu þar og svo á Smálöndum og lögðu vistagjald á Smálönd, fimmtán hundruð nauta, og tóku Smálendingar við kristni. Síðan venti Sigurður konungur aftur herinum og kom í sitt ríki með mörgum stórum gersemum og fjárhlutum er hann hafði aflað í þeirri ferð og var þessi leiðangur kallaður Kalmarnaleiðangur. Það var sumri fyrr en myrkur hið mikla. Þenna einn leiðangur reri Sigurður konungur meðan hann var konungur: el rei Sigurður hi va arribar després [que el rei Nikulás i l'exèrcit danès se n'hagués anat d'allà] i [aquest fet] li va desplaure molt. Aleshores [els noruecs] es varen dirigir cap a llevant, cap a Svimrarós (l'actual Simrishamn) on hi va celebrar un húsþing, una assemblea del rei amb els seus homes, i el rei Sigurður els va parlar de la manca de paraula (lausyrði) del rei Nikulás i tots es mostraren d'acord en fer per aquest motiu una expedició de barreig per les seves terres. Varen saquejar la vida que es diu Tumaþorp (l'actual Tomarp) que està situat a prop de Lund, i, després, es varen dirigir cap al kaupbær (vila amb dret a celebrar mercat) que es diu Kalmarnar (l'actual Kalmar) i el barrejaren i també varen barrejar els Smálönd (l'actual Småland) i imposaren als dels Smálǫnd (l'actual Småland) una contribució en menjar de mil mil vuit-cents caps de bestiar boví i, a més a més, els smålandesos adoptaren el cristianisme. Després d'això, el rei Sigurðr se'n va tornar [a casa] amb el seu exèrcit al seu regne amb molts i grans tresors (objectes de gran valor) i [ric] botí que havia fet durant llur expedició (ferð), i aquesta expedició (leiðangr) fou anomenada expedició de Kalmarnar (l'actual Kalmar, a Suècia). Aquesta expedició es va fer l'estiu abans de la Gran Foscor (l'eclipsi solar de l'onze d'agost del mil cent vint-i-quatre). Aquesta expedició per mar (leiðangr) fou l'única que va emprendre el rei Sigurður mentre fou rei
eigi var ok langt áðr en byskupi þótti Gizurr eigi efna þat, er hann hafði konungi heitit, ok vendi sinni (ɔ: sína) vináttu til þeirra manna, er mestir óvinir Gizurar váru: tampoc no va passar gaire temps que al bisbe [Heinrekr] li va semblar que [el bisbe] Gizzur no complia pas el que havia promès al rei [Hákon] i[, per aquest motiu,] va dirigir la seva amistat cap a aquells homes que eren els majors enemics d'en Gizurr (En Baetke 19874, pàg. 714, porta: hann vendi sína vináttu til þeira manna er wandte seine Freundschaft jenen zu. FMS 10 (1835), pàg. 51, porta: kom þá svá brátt at biskup vendi sína vináttu til þeirra manna, er mestir voru úvinir Gissurar, ok <...>. L'edició d'en Sigurður Nordal III (1945), pàg. 541, en canvi, fa: Eigi var ok langt, áðr en biskupi þótti Gizurr eigi efna þat, er hann hafði konungi heitit, ok vendi sinni vináttu til þeirra manna, er mestir óvinir Gizurar váru. El complement en acusatiu potser l'original i en datiu per atracció morfosintàctica del verb snúa?)
en er það spyr Guttormur hertogi safnar hann her og fer með Haraldi konungi og vendir fyrst móti Haka upp á land og finnast þeir í dal nokkurum. Varð þar orusta og fékk Haraldur konungur sigur. Þar féll Haki konungur og mikill hluti liðs hans. Þar heitir síðan Hakadalur: però quan el duc (hertogi) Guttormur se'n va assabentar, va reunir un exèrcit i es va posar en marxa ensems amb el rei Haraldur i primer de tot es va dirigir contra en Haki [Gandálfsson] [que es trobava amb la seva host] a la part superior (a la part de dalt) del país i els dos exèrcits toparen a una vall. Allà hi entaularen batalla i el rei Haraldur n'obtingué la victòria. El rei Haki va caure en aquella batalla i, amb ell, una gran part de la seva host. De llavors ençà, aquella vall es diu Hakadalur, la vall d'en Haki, l'actual Hakedalen
réð þá jarl til suðrfarar. Fór hann þá til Róms ok fann þar páfann, ok tók hann þar lausn af honum allra sinna mála. Vendi jarl þaðan til heimfarar ok kom með heilu aptr í ríki sitt. Lét hann þá af herferðum. Lagði þá hug á stjórn lýðs ok lands ok á lagasetning: el iarl aleshores va partir en pelegrinatge cap a Roma. Va arribar a Roma on s'hi va trobar amb el Papa del qual va rebre l'absolució de tot el que se l'acusava. D'allà el iarl va emprendre el viatge de tornada i va arribar sa i estalvi als seus dominis. De llavors ençar va abandonar les expedicions de guerra (les expedicions de saqueig i rapinya) i va posar i va posar tot el seu interès en el govern del poble i el país, així com en la promulgació de [noves] lleis (vocabulari: #1. mál: És interessant de constatar que l'autor de la saga recorre aquí a l'ús d'un terme jurídic quan més aviat fóra d'esperar el terme religiós synd, plural: syndirpecat)
♦ venda að e-u: dirigir-se a un indret
♦ venda að þessu máli: dedicar-se a aquesta cosa
Þorkell mælti: "Djúpt standa ráð þín Snorri og að vísu vil eg að venda þessu máli": en Þorkell li va dir: “Les teves consideracions, Snorri són molt profundes, i ben cert que dedicaré els meus esforços a aquest casament (vocabulari: #1. ráð: Cf. en Baetke 19874, pàg. 87: djúpt standa ráð e-s   tiefgründig sind jemandes Pläne, Anschläge; #2. mál: Cf. en Kristian Kålund 1896, pàg. 203: 29. at — máli, „dieser Sache (das heißt dieser Heirat) mich zuwenden“, das heißt um diese partie mich bemühen)
♦ venda skipi: fer donar mitja volta a un vaixell, fer virar [en rodó] un vaixell (fer que el vaixell canviï de rumb i navegui en la direcció oposada a la que anava)
♦ það er ekki í annað hús að venda: <LOC FIGno queda cap altre remei, no hi ha enlloc millor on anar

vendi:
dat. & ac. pl. de vöndur “verga, vara”

vendi¹:
1ª i 3ª pers. sg. pret. subj. de → venja “avesar, acostumar”

vendi²:
1ª pers. sg. pres. ind. & 1ª & 3ª pers. sg. pres. subj. de → venda “girar”

vendi·hnappur <m. -hnapps, -hnappar>:
tecla f d'intro (en el teclat d'un ordinador)

vendi·lega <adv.>:
curosament, acuradament

vending <f. vendingar, vendingar>:
<FIGgir m (ideològic, polític etc.)

vendi·punktur <m. -punkts, -punktar>:
punt m d'inflexió
♦ verða vendipunktur í e-u: produir-se (o: haver-hi) un punt d'inflexió en una cosa

vendir:
nom. pl. de vöndur “verga, vara”

vendir¹:
2ª pers. sg. pret. subj. de → venja “avesar, acostumar”

vendir²:
2ª & 3ª pers. sg. pres. ind. & 2ª pers. sg. pres. subj. de → venda “girar”

Venesúela <n. Venesúela, no comptable>:
Veneçuela f

Venesúela·búi <m. -búa, -búar>:
veneçolà m, veneçolana f

Venesúela·kona <f. -konu, -konur. Gen. pl.: -kvenna>:
veneçolana f

Venesúela·maður <m. -manns, -menn>:
veneçolà m

venesúelskur, venesúelsk, venesúelskt <adj.>:
veneçolà -ana

Veneti <m. Veneta, Venetar>:
vènet m, vèneta f

Venetía <f. Venetíu, no comptable>:
<HISTVenècia f (regió de la Itàlia septentrional romana, habitada pels vènets)

venetíska <f. venetísku, no comptable>:
vènet m, llengua vèneta

venetískur, venetísk, venetískt <adj.>:
vènet -a, venètic -a
♦ venetískar mállýskur: <LINGdialectes vènets

venja <f. venju, venjur. Gen. pl.: venja>:
1. (siðvenja, siðurcostum m
♦ að venju: segons el costum, com sempre, com de costum
♦ ég hef gert mér það að venju: me n'he fet un costum, m'hi he avesat
♦ ég hef gert mér það að venju að <+ inf.>m'he avesat a <+ inf.>
♦ bregða ~ breyta ~ brjóta ~ fara ~ komast út af venjunni: apartar-se de ~ canviar ~ trencar ~ sortir de ~ abandonar el costum
♦ eftir venju sinni: segons el seu costum, com tenia per costum
♦ fornar venjur: els costums antics, és a dir, els costums propis del forn siðr
♦ taka af heiðni og fornar venjur: abolir el paganisme i els vells costums [pagans]
það var siður konungs að rísa upp snemma um morgna og klæðast og taka handlaugar, ganga síðan til kirkju og hlýða óttusöng og morguntíðum og ganga síðan á stefnur og sætta menn eða tala það annað er honum þótti skylt. Hann stefndi til sín ríkum og óríkum og öllum þeim er vitrastir voru. Hann lét oft telja fyrir sér lög þau er Hákon Aðalsteinsfóstri hafði sett í Þrándheimi. Hann skipaði lögunum með ráði hinna vitrustu manna, tók af eða lagði til þar er honum sýndist það. En kristinn rétt setti hann með umráði Grímkels biskups og annarra kennimanna og lagði á það allan hug að taka af heiðni og fornar venjur, þær er honum þótti kristnispell í. Svo kom að bændur játtu þessum lögum er konungur setti: era costum del rei llevar-se de bon matí, vestir-se i rentar-se les mans [i la cara], i anar, després d'haver-ho fet, a l'església a oir l'ofici de matines i laudes, i després, anar a les reunions (= audiències a la cort?) i mediar-hi entre les parts o dir-hi el que li semblés que havia de dir. Convidava a la seva presència poderosos i no poderosos i tots aquells que fossin els més savis. Sovint també feia que li recitessin (declamessin) les lleis que el rei Hákon Aðalsteinsfóstri havia instituït a Þrándheimur. Modificava les lleis amb el consell dels més savis, suprimint-ne o afegint-hi el que li semblava escaient. I va instaurar el dret canònic seguint les indicacions del bisbe Grímkell i d'altres clergues i posà tot el seu zel en suprimir el paganisme i els vells costums, que considerés que anaven en contra dels manaments cristians. Així s'esdevingué també que els bændur van ratificar (van acceptar) aquestes lleis que el rei promulgava
♦ hafa þá venju að <+ inf.>tenir el costum de <+ inf.>
♦ hafa venju sína: continuar fent el que un sol[ia] fer
Hrolleifur hafði venju sína. Voru það illar búsifjar við alla þá er í nánd voru. Hafði það og eigi verið vina ráð að Ingimundur tók n&kkurn tíma við honum. Synir Ingimundar tóku því stórilla er Hrolleifur sat í kostum þeirra en miðlaði illt eina í mót og kölluðu það mjög hafa orðið á fyrir föður sínum að hann tók hann til sín. Þeir áttu veiði allir saman Hofsmenn og Hrolleifur. En svo var mælt að Hrolleifur skyldi hafa veiði ef eigi kæmu Ingimundarsynir til eða þeirra menn en að því gaf hann engan gaum því að hann virti meira vilja sinn og ranglæti en hvað skilið var: en Hrolleifur va continuar com de costum (és a dir, no va canviar els seus hàbits, la seva forma d'actuar i comportar-se). Les relacions de veïnatge amb tots els qui vivien a prop d'ell eren dolentes. Tampoc no havia estat amb l'aprovació dels amics que l'Ingimundur l'hagués acollit una temporada. Els fills de l'Ingimundur es prenien molt malament que en Hrolleifur visqués a costa d'ells i només els ho pagués amb maldats i deien que a son pare li provava ben malament haver-lo acollit. Els de Hof i en Hrolleifur compartien els drets de pesca del riu, però s'havia acordat que en Hrolleifur només tindria el dret de pescar-hi quan els fills de l'Ingimundur o llurs homes no anessin (haguessin anat) a pescar al riu, però a ell això tant se li'n feia perquè tenia en més la seva voluntat i la seva maldat que no el que s'havia acordat (vocabulari: #1. venja: Cf. Baetke 19874, pàg. 714: hafa venju sína bei seiner Gewohnheit bleiben, es weiterhin so treiben; #2. sitja í kostum e-s: en Baetke 19874, pàg. 708, no dóna pas entrada a aquesta locució. L'Árni Böðvarsson 1993², pàg. 519, li dóna el significat de: sitja í kostum hagnýta sér hlunnindi, taka undir sig eign, i tradueixo en conseqüència; #3. miðla [e-m] e-t í mót: en Baetke 19874, pàg. 418, no dóna pas entrada a aquest verb. El significat n'és: pagar (en sentit figurat) una cosa a algú malament, tornar-los sempre el bé que li feien amb malvestats; #4. verða á fyrir e-m: Cf. Baetke 19874, pàg. 720: e-t verðr (mjǫk) á fyrir e-m etwas wird jemandem zum Nachteil, schadet jemandem, bekommt jemandem schlecht; #5. eiga veiði: en Baetke 19874, pàgs. 341 i 536, no dóna pas entrada a aquesta locució. En Walther Heinrich Vogt 1921, pàg. 60, deixa clar que el significat del fraseologisme era: tenir els drets de pesca en un riu, i tradueixo en conseqüència; #6. ranglæti: Cf. en Baetke 19874, pàg. 486: rang-læti n. rechtswidriges Verhalten, Unrechtlichkeit; )
♦ gjörn er hönd á venju: <LOC FIGel costum és una segona natura (o: naturalesa), consuetudo secunda natura, gran és la força del costum
fóstru átti Þorbjörn öngull er Þuríður hét. Hún var mjög gömul og til lítils fær að því er mönnum þótti. Hún hafði verið fjölkunnig mjög og margkunnig mjög þá er hún var ung og menn voru heiðnir. Nú þótti sem hún mundi öllu týnt hafa. En þó að kristni væri á landinu þá voru þó margir gneistar heiðnar eftir. Það hafði verið lög hér á landi að eigi var bannað að blóta á laun eða fremja aðra forneskju en varðaði fjörbaugssök ef opinbert yrði. Nú fór svo mörgum að gjörn var hönd á venju og það varð tamast sem í æskunni hafði numið. Og svo sem Þorbjörn öngull var þrotinn að ráðagerðum leitar hann þangað til trausts sem flestum þótti ólíklegast en það var til fóstru sinnar og spurði hvað þar væri til ráða að taka hjá henni: en Þorbjörn Öngull tenia una fóstra que nomia Þuríður. Era molt vella i [ja] de poca utilitat, al parer de la gent. De jove, quan la gent encara era pagana, havia posseït grans coneixements de màgia i bruixeria, però en aquell temps semblava com si hagués oblidat tots els seus coneixements de màgja. I, malgrat que el país ja s'havia convertit al cristianisme, encara romanien colgats nombrosos calius del paganisme. En el nostre país hi havia hagut la llei que no era prohibit de fer sacrificis i ofrenes [als déus] en privat o coldre d'altres usatges pagans, però si es feia de manera que la gent ho sabés, es castigava amb la pena de bandejament menor, ço és, bandejament per tres anys. Doncs bé, a molts els passava que els agradava continuar fent allò a què havien estat avesats (o: que la força del costum és molt forta) i el que els era al més familiar i conegut era el que havien après quan eren joves. Per aquesta raó, en Þorbjörn Öngull, quan ja no va saber què fer, va anar a cercar consell allà on la majoria de la gent hauria cregut que era al més inversemblant de fer-ho i això fou de la seva fóstra, i li va demanar a ella què s'havia de fer (vocabulari: #1. gjǫrn...: Cf. R. C. Boer 1900, pp. 270: 15. gjǫrn — venju, der sinn des sprichwortes ist: „jeder tut gerne das, woran er gewöhnt ist“; #2. tamur: Cf. Baetke 19874, pàg. 646: þat varð tamast sem í œskunni hafði numit jung gewohnt, alt getan; #3. taka til ráða: Cf. Baetke 19874, pàg. 479: hvat skal nú til ráða taka was ist nun zu tun; #4. þrjóta: Cf. Baetke 19874, pàg. 783: svá sem hann var þrotinn at ráðagerðum als er keinen Rat mehr wußte; )
♦ siðir og venjur: usatges i costums
♦ venju fremur: inusualment, més de l'habitual
♦ viðtekin venja: un vell costum, una tradició
♦ gera e-ð að viðtekinni venju: convertir una cosa en una tradició, fer tradicional una cosa
♦ → erfðavenja “costum tradicional”
♦ → siðvenja “costum, usança”
2. (vanihàbit m
þessi psálmr er Domine, quis habitauit, ok var honum mikit yndi at halda slíkar venjur ok vænti, at nǫkkurr mundi eptir hans háttum víkja: aquest psalm és [el qui comença amb] Domine, quis habitauit, i li era un gran delit mantenir aquests hàbits i esperava que hi hauria algú que seguiria els seus costums (vocabulari: #1. háttr: Cf. en Baetke 19874, pàg. 235-236: <...> 2. (meist pl.) Verhalten, Benehmen, Lebensweise; Gewohnheiten, Brauch, Sitte: halda teknum hætti an der alten Sitte, Gewohnheit festhalten; in derselben Weise fortfahren; #2. víkja eptir e-u: Cf. en Baetke 19874, pàg. 737: víkja eptir orðum e-s sich nach jmds. Worten richten)

venja <ven ~ venjum | vandi ~ vöndum | vaniðe-n>:
1. <GENavesar (o: acostumar; o: habituar) algú
Blund-Ketill sagði: "Við skulum eiga kaup saman. Eg mun leysa þig úr vandræði þessu um sinn en þú seg þetta engum manni því að eg vil eigi venja menn upp á mig, allra helst síðan þér hafið þó eigi haft mín tillög": en Blund-Ketill li va dir: “Farem aquest tracte: jo et trauré del malpàs aquesta vegada i tu, a canvi, no ho contaràs a ningú perquè no vull que la gent s'avesi a acudir a mi i això més que més quan no heu volgut seguir les meves recomanacions (les meves indicacions)”
♦ venja e-n af e-u: deshabituar algú d'una cosa
♦ venja barn af brjósti: deslletar un infant
sveinninn óx og var vaninn af brjósti (gāˈmal ~ גָּמַל:   wa-i̯ʝiggāˈmal,   וַיִּגָּמַל), og Abraham gjörði mikla veislu þann dag, sem Ísak var tekinn af brjósti (gāˈmal ~ גָּמַל:   bə-ˈʝōm   higgāˈmēl   ʔɛθ-ʝisˁˈħāq,   בְּיוֹם הִגָּמֵל אֶת-יִצְחָק)l’infant va créixer i fou deslletat. L'Abraham va fer un gran convit el dia que l'Isaac fou deslletat
♦ venja sig af e-u: deshabituar-se d'una cosa
♦ venja e-n á e-ð: habituar algú a una cosa
♦ venja sig á e-ð: avesar-se a [fer] una cosa, habituar-se a [fer] una cosa, acostumar-se a [fer] una cosa
♦ venja e-n við e-ð: avesar algú a una cosa
tjörn ein var þaðan skammt frá bænum, og fór bóndi þangað til og vandi þá við sund. Þá fóru þeir í skotbakka og vöndust við skot, og varð Sigmundur skjótt áskynja allra íþrótta Úlfs, svo að hann varð hinn mesti íþróttamaður og báðir þeir Þórir, og komst hann þó eigi til jafns við Sigmund. Úlfur var mikill maður og sterkur, og það skildu þeir frændur að hann var hinn mesti íþróttamaður: a poca distància del mas hi havia un estany i el bóndi hi anava sovint [amb en Sigmundur i en Þórir] i els avesava a nedar (els feia practicar la natació). També anaven a l'skotbakki, el pendent cap a l'estany emprat per a fer-hi pàctiques de tir, i s'hi habituaven a disparar [amb arc], i en Sigmundur va aprendre ràpidament totes les íþróttir de l'Úlfur (totes les habilitats que dominava l'Úlfur), de manera que es va convertir en l'íþróttamaður, l'home més destre en les íþróttir que un pugui imaginar-se, i també en Þórir les va aprendre bé, sense arribar (igualar), emperò, al domini que en tenia en Sigmundur. L'Úlfur era un home alt i fort i els dos germans varen comprendre [aviat] que era el més gran íþróttamaður imaginable
♦ venja komur sínar til e-s: <LOCfer visites freqüents a algú, visitar algú de manera habitual
síðan vandi Hrolleifur þangað göngur sínar og settist á ræður við Hróðnýju. Fór því fram um hríð að óvilja frænda hennar: d’aleshores ençà en Hrolleifur va [començar a] fer-hi visites habituals i s'hi asseia a xerrar amb la Hróðný. I la cosa va anar així una temporada en contra de la voluntat de son pare d'ella
nú skal segja frá Snorra goða að hann tók við eftirmáli um víg Þorbjarnar mágs síns. Hann lét og Þuríði systur sína fara heim til Helgafells því að sá orðrómur lék á að Björn, sonur Ásbrands frá Kambi, vendi þangað komur sínar til glapa við hana. Snorri þóttist og sjá allt ráð þeirra Arnkels, þegar hann spurði skipbúnaðinn, að þeir mundu eigi ætla fébótum uppi að halda eftir vígin við það að engar voru sættir boðnar af þeirra hendi. En þó var kyrrt allt framan til stefnudaga: arribats a aquest punt, hem de contar del godó Snorri que va assumir (es va fer càrrec de) l'acusació per l'homicidi del seu cunyat en Þorbjörn. També va fer que la seva germana, la Þuríður, vingués a viure a casa seva a Helgafell, ja que corria la brama que en Björn, el fill de l'Ásbrandur de Kamb, havia convertit en habituals les seves anades a ca ella amb la intenció de seduir-la (o: i que l'estava seduint). L'Snorri també creia endevinar totes les intencions (tot el pla) de l'Arnkell i els seus partidaris quan es va assabentar de l'aparellament del vaixell: que no estaven disposats a pagar les indemnitzacions pels homicidis, especialment perquè, de llur part, encara no s'havia fet cap oferta d'un acord de conciliació. Nogensmenys tot va restar tranquil fins als dies de dur a terme la citació judicial (vocabulari: #1. glap: Cf. en Baetke 1987⁴, pàg. 200: glap n.   verführerisches Reden und Verkehren mit einer Frau, Ungebührlichkeit; #2. ráð: Cf. en Hugo Gering 1897, pàg. 75: 12. 13. sjá allt — Arnkels, „die pläne des Arnkels und seiner freunde zu durchschauen“; #3. við það: Cf. en Hugo Gering 1897, pàg. 75: 14. við þat, „überdies, noch dazu“; #4. stefnudagar: Cf. en Baetke 19874, pàg. 601: <...> (pl.) gesetzliche Vorladungstage <...>. També en Hugo Gering 1897, pàg. 42: 19. um stefnudaga, die citation des beklagten, welche der ankläger in der Regel persönlich an dessen wohnort vornahm, durfte frühestens zwei wochen vor dem zusammentritt des frühjahrsthinges und vier wochen vor dem allthing rfolgen, s. V. Finsen, Grágás (1883) s. 677)
en þegar Þuríður kom til Fróðár vandi Björn Ásbrandsson þangað komur sínar og var það alþýðumál að með þeim Þuríði væru fíflingar. Tók Þóroddur þá að vanda um komur hans og hafði eigi að sök: però tan bon punt com la Þuríður [Barkardóttir] va haver tornat a Fróðá, en Björn Ásbrandsson hi va començar a espesseir de nou les seves visites i era brama en boca de tothom que la Þuríður i en Björn Ásbrandsson mantenien relacions il·lícites. Aleshores en Þóroddur va començar a retreure al Björn les seves visites (vingudes) però no va aconseguir res (vocabulari: #1. alþýðumál: Cf. en Hugo Gering 1897, pàg. 105: 2. var þat alþýðumál, „es wurde allgemein behauptet“; #2. fíflingar: Cf. en Baetke 19874, pàg. 137: fíflingar f.pl   unerlaubtes Verhältnis (zwischen Mann und Frau); #3. sök: Cf. en Hugo Gering 1897, pàg. 105: 4. hafði eigi at sǫk, „er konnte nichts ausrichten“, vgl. c. 30,13)
2. (ala e-n uppeducar algú (pujar i formar un infant)
Herdís varðveitti bú þeirra í Skarði ok bǫrn þeirra ǫll, ok ǫll auðræði þeirra, vel ok sœmiliga, meðan hann var utan, ok var þat almælt, at engi bǫrn væri svá vel vanin, sem þeirra bǫrn í ǫllu héraði, ok hélt þat vel skapi meðan hon lifði, af því hon var allra kvenna vǫndust, bæði fyrir sína hǫnd og annarra manna, sem opt bar raun á: la Herdís va tenir cura, bé i escaientment, de llur hisenda a Skarð i de tots llurs infants i de tot llur cabal tot el temps que ell va ésser a fora. I era la dita del comú que en tota la contrada no hi havia cap infant que estigués tan ben educats com llurs infants: i tot això es va mantenir en aquest estat mentre ella va viure perquè era la més escrupolosa de les dones tant pel que fa al que feia per a ella mateixa com pel que fa al que feia per als altres, com sovint es palesava (en donava prova) (vocabulari: #1. vaninn: Cf. en Baetke 19874, pàg. 714: <...> 3. zähmen, abrichten; erziehen: <...> engi bǫrn váru svá vel vanin sem þeira bǫrn í ǫllu heraði; #2. skap: Cf. en Baetke 19874, pàg. 543: <...> 1. Beschaffenheit, Zustand, Art und Weise: helt þat vel skapi das blieb (genau) so; )
3. (þjálfaensinistrar una cosa (cosa = animal)
eftir um sumarið bjó Bárður skip sitt til Noregs og gefur Gunnar honum gjafir. Gunnar sendir Haraldi konungi þrjá gripi. Það var hvítabjörn fulltíði og vandur ágæta vel. Annar gripur var tanntafl og gert með miklum hagleik. Þriðji gripur var rostungshaus með öllum tönnum sínum. Hann var grafinn allur og víða rennt í gulli. Tennurnar voru fastar í hausinum. Var það allt hin mesta gersemi: l’estiu següent, en Bárður va aparellar el seu vaixell per a tornar cap a Noruega i en Gunnar li va donar regals perquè els portés [al rei Haraldur]. En Gunnar va enviar [de regal] tres objectes preciosos al rei Haraldur: [El primer] era un ós polar adult i excel·lentment ensinistrat. El segon objecte preciós era un joc de [hnef]tafl d'ivori de morsa fet amb gran habilitat (amb molt de talent). El tercer objecte preciós era un crani de morsa amb totes les seves dents. Tot el crani estava recobert de gravats (?) i incrustat pertot arreu d'or. Les dents estaven fixes en el crani. Tot això representava el tresor més gran que un pugui imaginar-se (vocabulari: #1. grafa: En Baetke 1987⁴, pàg. 207, tradueix així el verb grafa: 3. eingraben, einritzen, gravieren, però no reïxo a imaginar-me què està descrivint realment l'autor de la saga)
  A partir de les formes de plural vandir, vandar, vanin, es va formar, ja a l'Edat mitjana, un singular analògic vandur, vönd, vant:

Menn komu brátt til þeirra og bóndi sá er þar bjó næst hét Þórir. Hann bauð Þorfinni til sín og þangað fór hann. Bóndi vísar þeim til hafnar. Ryðja skip og bera af föng sín. Eiríkur rauði býður Þorgilsi til sín og það þekkist hann og öllum þeim er hann vildi að þangað færu og þangað fóru tólf menn í Brattahlíð. Þorgilsi er skipað gagnvart Eiríki á annan bekk, þá Þorsteini hið næsta honum utar frá, þá Þorleifi, Kol og Starkaði. Þorfinni var fengin fóstra og vildi hann eigi mjólk drekka fyrr en myrkt var að og þá var hann af brjósti vandur. Ekki var Eiríkur margur til þeirra og verður vistin ekki með þvílíku bragði sem Þorgils ætlaði. Þorgils frétti að þrælarnir voru þar í landi með mikla kosti og sögðu fátt satt frá ferðum sínum. Þorgils lét sem hann vissi eigi. — — — Aviat hi acudí la gent. El bóndi que vivia més a prop d'ells es deia Þórir. Aquest va convidar en Þorfinnur a estar-se a casa seva i en Þorfinnur així ho va fer. El bóndi els va indicar (mostrar) com arribar fins al port. Ells varen descarregar la nau i portaren llurs mercaderies (pertinences) a terra. L'Eiríkur el Roig va convidar en Þorgils a estar-se a casa seva i també tots els qui en Þorgils volgués portar-hi i en Þorgils va acceptar aquesta invitació i un total de dotze homes varen anar a Brattahlíð. Al Þorgils el varen fer seure al segon banc davant per davant de l'Eiríkur, i al seu costat i en direcció a l'entrada, en Þorsteinn, després del qual venien en Þorleifur, en Kolur i l'Starkaður. Al Þorfinnur li varen aconseguir una dida, però ell no volia beure llet fins que no s'hagués fet fosc. Poc després fou desmamat. L'Eiríkur no es va mostrar gaire afable envers en Þorgils i els seus acompanyants, i l'hospitalitat que els donaren no fou pas de la mena que ell, en Þorgils, havia esperat (esperava). En Þorgils es va assabentar que els seus serfs es trobaven a prop d'allà portant una vida regalada i contant ben poca cosa que fos vera de llurs viatges. En Þorgils va fer com si no ho sabés. (Cap. 24 de la versió llarga. Però el mateix passatge del cap. 24, a la versió abreujada:)Menn komu brátt til þeirra. Bóndi sá er þar bjó næst hét Þórir. Hann bauð Þorsteini til sín og þangað fór hann. Eiríkur rauði bauð Þorgilsi til sín og það þekktist hann. Þangað fóru tólf menn með honum. Þorgilsi er skipað gagnvart Eiríki og þar utar frá sat Þorleifur, þá Kolur, þá Starkaður. Þorfinni var fengin fóstra og vill hann ekki mjólk drekka fyrr en myrkt var. Þá var hann af brjósti vaninn. Ekki var Eiríki margt til Þorgils og var vistin með minna þokka veitt en Þorgils hugði. Það frétti Þorgils að þrælarnir voru þar í landi og lét eigi sem hann vissi. — — — Aviat hi acudí la gent. El bóndi que vivia més a prop d'ells es deia Þórir. Aquest va convidar en Þorsteinn a estar-se a casa seva i en Þorsteinn hi va anar. L'Eiríkur el Roig va convidar en Þorgils a estar-se a casa seva i en Þorgils va acceptar aquesta invitació. En Þorgils hi va anar acompanyat d'onze homes. Al Þorgils el varen fer seure davant per davant de l'Eiríkur, i en Þorleifur, en Kolur i l'Starkaður varen seure al seu costat en direcció de cap a la porta. Al Þorfinnur li varen aconseguir una dida, però ell no volia beure llet fins que no s'hagués fet fosc. Poc després fou desmamat. L'Eiríkur no es va mostrar gaire afable envers en Þorgils, i la hospitalitat que hi va rebre fou menor de la que ell, en Þorgils, havia esperat. En Þorgils es va assabentar que els seus serfs es trobaven allà, però va fer com si no ho sabés.

Konungur brosti at ok mælti: “Illa var konungsdóttir vǫnd.” (VS. Ed. Uwe Ebel (1997), cap. 12, pàg. 36 — — — El rei va somriure en sentir aquestes paraules i va dir: “Mal costum per a la filla d'un rei!” En Baetke 1987⁴, pàg. 714, tradueix així aquest passatge: das war eine üble Gewohnheit für eine Königstochter.

Eftir um sumarið bjó Bárður skip sitt til Noregs og gefur Gunnar honum gjafir. Gunnar sendir Haraldi konungi þrjá gripi. Það var hvítabjörn fulltíði og vandur ágæta vel. Annar gripur var tanntafl og gert með miklum hagleik. Þriðji gripur var rostungshaus með öllum tönnum sínum. Hann var grafinn allur og víða rennt í gulli. Tennurnar voru fastar í hausinum. Var það allt hin mesta gersemi.— — — L'estiu següent, en Bárður va aparellar el seu vaixell per a tornar cap a Noruega i en Gunnar li va donar regals perquè els portés [al rei Haraldur]. En Gunnar va enviar [de regal] tres objectes preciosos al rei Haraldur: [El primer] era un ós polar adult i excel·lentment ensinistrat. El segon objecte preciós era un joc de [hnef]tafl d'ivori de morsa fet amb gran habilitat (amb molt de talent). El tercer objecte preciós era un crani de morsa amb totes les seves dents. Tot el crani estava recobert de gravats (?) i incrustat pertot arreu d'or. Les dents estaven fixes en el crani. Tot això representava el tresor més gran que un pugui imaginar-se. En Baetke 1987⁴, pàg. 207, tradueix així el verb grafa: 3. eingraben, einritzen, gravieren, però no reïxo a imaginar-me què està descrivint realment l'autor de la saga
 
     

venjast <venst ~ venjumst | vandist ~ vöndumst | vaniste-u ~ á e-ð ǁ e-m ~ á e-n>:
1. <GENavesar-se a una cosa ~ a algú, habituar-se a una cosa ~ a algú
getur blámaður (kūˈʃī:   כּוּשִׁי) breytt hörundslit sínum eða pardusdýrið flekkjum sínum? Ef svo væri munduð þér og megna að breyta vel, þér sem vanist (limˈmūδ ~ לִמּוּד:   limmuˈδēi̯   hāˈrēaʕ,   לִמֻּדֵי הָרֵעַ) hafið að gjöra illt: un etíop, que per ventura pot canviar el color de la seva pell, o un lleopard, les seves taques? Si fos així, vosaltres també seríeu capaços de canviar a millor, vosaltres, que us heu avesat a fer el mal
Illugi hinn rauði hafði gefið Herði stóðhross fimm saman þá hann fór burt frá Hólmi, svört öll að lit. Þangað vöndust til merar Auðs hinar skjóttu og hlupu í burt úr högum sínum. Illa kveðst Herði það þykja er Auði varð of lítið gagn að hrossum sínum: l’Illugi el roig havia donat al Hörður cinc cavalls sementers quan se'n va anar de Hólmur, tots ells de color negre. Les egües clapades de l'Auður [aviat] prengueren el costum d'anar cap allà on hi havia aquests cavalls de llavor i escaparen de llurs pastures. Es va dir que al Hörður li semblava malament que l'Auður tragués (tingués) tan poc guany (profit) dels seus cavalls
Eysteinn konungur gerði orð hinum vitrustum mönnum til Jamtalands og hinum mestum, bauð þeim til sín en fagnaði öllum er komu með blíðu mikilli og leiddi brott með vingjöfum en teygði þá svo til vináttu við sig. En er þeir vöndust margir að fara til hans og þágu gjafir hans, en sumum sendi hann gjafir þeim er eigi komu þar, þá kom hann sér í fullkomna vináttu við alla þá menn er réðu fyrir landinu: el rei Eysteinn va enviar missatgers als homes més savia del Jamtaland (l'actual Jämtland) i als més poderosos per a convidar-los al seu casal i va acollir-hi amb gran afabilitat tots els qui hi anaren i[, després, en tornar-se'n,] els va acomiadar amb regals d'amistat i, d'aquesta manera, els va atreure a donar-li llur amistat. I com que foren molts els qui es varen avesar a anar al seu casal i rebre els seus regals, mentre que als altres que no hi anaven també els enviava regals, a poc a poc es va anar guanyant l'amistat incondicional de tots els omes que tenien poder en aquell regne (vocabulari: #1. teygja: Cf. en Baetke 19874, pàg. 649: teygja e-n til vináttu við sik sich jemanden zum Freunde machen; #2. venjast: Cf. en Baetke 19874, pàg. 714: vǫndusk margir at fara til hans viele gewöhnten sich daran, zu ihm zu fahren)
♦ ég þarf að venjast þessu: m'hi he d'avesar, m'he d'avesar a fer-ho
þú verður að venjast því að vinna fyrir þínu daglega brauði: t’has d'avesar a treballar per a guanyar-te el pa de cada dia
♦ hafa vanist því að <+ inf.>haver-se avesat (o: acostumat) a <+ inf.>
2. (verða að venjuconvertir-se en costum (convertir-se en quelcom d'habitual, soler)
það vandist á að Þórisstöðum að þar hurfu gimburlömb tvö grákollótt hvert vor og höðnukið tvö með sama lit: es va convertir en un fet habitual (es va convertir en costum) que a Þórisstaðir cada primavera hi desapareguessin dues anyelles grises i sense banyes, i també dues cabridetes del mateix color (vocabulari: #1. gimburlamb: En Baetke 19874, pàgs. 196, 217, no dóna pas entrada a aquest mot. Islandès modern: gimbrarlamb ‘anyella’; #2. grákollóttur: Cf. en Moebius 1866, pàg. 148: grá-koll-óttr, adj. von grauer Farbe und ohne Horn gymbrlömb grákollótt ok höðnukið með sama lit Gþ 63¹⁵. En Baetke 19874, pàg. 207, no dóna pas entrada a aquest adjectiu de significat copulatiu: grár ok kollóttr ‘de color gris i sense banyes’; #3. höðnukið: Mot atestat dues úniques vegades, en aquest passatge del cap. 14 de la Gull-Þóris saga, i en el cap. 13 de la Reykdæla saga og Víga-Skútu. En Moebius 1866, pàg. 194 en dóna l'equivalència: höðnu-kið, n. Ziegenböckchen þar hurfu .. höðnukið tvau Gþ ¹⁶. En Baetke 19874, pàg. 220: hǫðnu-kið n.   (weibliches) Zicklein; )

venju·bragð <n. -bragðs, -brögð>:
apartar-se m d'un costum
þetta bar svo til einn dag að hann gáði þess ei. Og er Hrafni kom í hug venjubragð sitt, þá er hann var á leið kominn, mælti hann við förunauta sína: „Legist hefur mér nokkuð í minni venju. Eg gáði ei að tala blessan af biskupi“ (SS II, cap. 112, pàg. 876) un dia es va esdevenir que no va parar esment a fer-ho. I quan al Hrafn, quan ja havia fet una bona tirada de camí, li va revenir que s'havia apartat del seu costum, va dir als seus companys de camí: “Alguna cosa s'ha interposat en el meu costum (és a dir, no me n'he recordat de fer el que sempre solc fer): No he parat esment a rebre la benedicció del bisbe”

venju·brigði <n. -brigðis, -brigði>:
apartar-se m d'un costum
þessi orð komu upp á Arneiðarstaði til eyrna Droplaugar og sonum hennar. Þeir voru þá eigi heima um daginn er Droplaug spurði þetta því að þeir höfðu það jafnan til skemmtanar að fara að rjúpum og báru heim byrðum. Þeir hentu að þessu mikið gaman og veiddu þeir ekki þann veg rjúpur sem aðrir menn. Ekki höfðu þeir net og skutu með snærisspjótum. Þeir báru heim þetta kvöld veiði og færðu móður sinni sem þeir voru vanir. Hún var jafnan vön að taka vel við þeim en þó var nú venjubrigði aquestes paraules varen pujar fins a Arneiðarstaðir on arribaren a les orelles de la Droplaug i els seus fills. Aquests no es trobaven a casa quan la Droplaug ho va saber per tal com, per a divertir-se, sempre anaven a caçar perdius blanques i [després] portaven la caça feta a casa. Hi tenien molt de delit i no caçaven les perdius blanques de la mateixa manera que ho solien fer els altres: No empraven xarxes per fer-ho, sinó que ho feien llançant-los snærispjót, javalines proveïdes d'un llaç per donar-los més empenta. Aquell vespre portaren a casa la caça feta i la donaren a llur mare, com solien fer. Ella solia rebre'ls sempre amb alegria, però aquell dia es va apartar d'aquest costum seu
Ásbjörn tekur til garðlags út í Njarðvík ofan úr fjalli. Hann vinnur mikil verk á um sumarið en ekki hefur hann venjubrigði í skapsmunum því að öllum líkaði illa við hann nema Katli einum l'Ásbjörn va escometre la construcció de la tanca de pedra des de dalt del puig fins a la badia de Njarðvík. Durant l'estiu va fer una gran obra (va avançar molt en la construcció de la tanca), però no es va apartar gens de la seva índole habitual raó per la qual a tots els queia malament, llevat d'en Ketill totsol (vocabulari: #1. skapsmunir: Cf. en Baetke 1987⁴, pàg. 543: skaps-munir m.pl.   Sinnesart, Gesinnung, Charakter. En aquest passatge, el mot sembla significar emperò: forma de pensar pel que fa a l'abandonament de la seva família)

venju·bundinn, -bundin, -bundið <adj.>:
1. <GENconvencional
2. (hefðbundinntradicional (que ja s’ha convertit en un costum)
á venjubundnum góðgerðarkvöldverði Rauða krossins í Mónakó: en el tradicional sopar benèfic de la Creu Roja a Mònaco

venju·helgaður, -helguð, -helgað <adj.>:
convencional

venju·lega <adv.>:
habitualment, normalment
♦ eins og venjulega: com de costum
♦ meira en venjulega: més que de costum, més que habitualment

venju·legur, -leg, -legt <adj.>:
normal, habitual

venju·réttur <m. -réttar, no comptable>:
dret consuetudinari

vensl <n.pl vensla>:
1. <GENafinitat f (parentiu per matrimoni o per padrinatge)
um þetta hugsaði ég með sjálfum mér og íhugaði í hjarta mínu að ódauðleiki felst í venslum við spekina (ἡ συγγένεια -ίας:   ὅτι ἀθανασία ἐστὶν ἐν συγγενείᾳ σοφίας)meditava sobre això dintre meu i considerava en el meu cor que la immortalitat està emparentada amb la saviesa
að vill hann þá," segir Hrútur, "að eg kveði upp fyrir vensla sakir og skal svo vera. Þú skalt skora á hólm Gissuri hvíta ef þeir bjóða þér eigi sjálfdæmi en Kolskeggur Geiri goða. En fást munu menn til að ganga að móti Otkatli og bræðrum hans. Og höfum vér nú lið svo mikið allir saman að þú mátt fram koma slíku sem þú vilt": “Aleshores”, li va dir en Hrútur, “el que vol en Njáll és que jo, pel parentiu per afinitat que ens uneix, faci una proposta i així serà: Reptaràs en Gissur el Blanc a un duel (a una hólmganga) si no t'ofereixen l'‘autosentència’ (el sjálfdæmi, el dret a fixar la suma de la indemnització), i en Kolskeggur farà el mateix amb el godó Geir. I ja se n'aconseguiran (se'n trobaran) d'altres per procedir contra l'Otkell i els seus germans. Ara tots plegats ja tenim un grup de seguidors tan gran que pots imposar el que vulguis” (vocabulari: #1. kveða upp: Cf. en Finnur Jónsson 1908, pàg. 116: 1. kveða upp, „meine meinung sage”, „meinen rat erteile”)
2. (tengslrelació f (connexió, unió)
♦ andhverf vensl: <PSICOLrelació recíproca (o: dual)
♦ einföld vensl: <ECONrelació simple
♦ fjölkvæm vensl: <ECONrelació d'un[a] a molt[e]s
♦ málfræðileg vensl: <GRAMrelacions gramaticals

vensla·algebra <f. -algebru, no comptable>:
<INFORMàlgebra f relacional (töflualgebra)

venslaður, vensluð, venslað <adj.>:
afí (emparentat amb algú per matrimoni o per padrinatge)
♦ vera venslaður ~ vensluð ~ venslað e-m: ésser parent afí d'algú, estar emparentat -ada amb algú per matrimoni
eða varst þú það, ragmenni þitt (ἦ τοιόσδε ἐὼν = ἀλλ᾽ οὐκ ἔστι βίη φρεσὶν οὐδέ τις ἀλκή), sem réðst til þín (ἀγείρας) örugga (ἐρίηρας) fylgdarmenn (ἑτάρους), sigldir um haf á haffærum (ποντοπόροισι) skipum, fórst á fund útlendra manna, og namst í burtu fríða konu, venzlaða hraustum hermönnum (ἡ νυός -οῦ:   νυὸν ἀνδρῶν αἰχμητάων), til að verða föður þínum og borginni og allri þjóðinni til tjóns (μέγα πῆμα), óvinum (δυσμενέσιν) til fagnaðar (χάρμα), en sjálfum þér til niðurlægingar og svívirðu (κατηφείην)?: o que no eres, poltró [sense tremp], que després d'aplegar al teu voltant uns companys fidels, navegares per la mar en vaixells solcadors de l'humit, i anares a l'encontre d'estrangers i els prengueres una bella dona, emparentada amb guerrers ardits, per a convertir-te en un estrall per a ton pare i la ciutat i tot el poble, un goig per als enemics i una humiliació i oprobi per a tu mateix?

vensla·félag <n. -félags, -félög>:
<ECONcompanyia subsidiària, empresa associada (dótturfélag; hlutdeildarfélag)

vensla·gagnagrunnur <m. -gagnagrunns, -gagnagrunnar>:
<INFORMbase f de dades relacional

vensla·gagnasafn <n. -gagnasafns, -gagnasöfn>:
<INFORMbase f de dades relacional
♦ hlutbundið venslagagnasafn: <INFORMbase de dades relacional orientada a objectes

vensla·fólk <n. -fólks, no comptable>:
parents afins

vensla·lið <n. -liðs, -lið>:
parents afins, parentela f per afinitat

vensla·maður <m. -manns, -menn>:
parent polític, <JURparent afí
hefir þú misst nokkurn tengdamann (πηὸς) við Ilíonsborg, annaðhvort ástkæran (ἐσθλὸς) dótturmann (γαμβρὸς), eða föður konu þinnar (πενθερός)? Því slíkir menn verða jafnan (μάλιστα) kærastir (κήδιστοι) manni, næst venzlamönnum og ættmönnum (τὸ αἷμα ἅιματος:   μεθ᾽ αἷμά τε καὶ γένος αὐτῶν) sjálfs manns: que per ventura has perdut davant la ciutadella d'Ílion algun parent, que era o bé un gendre estimat o el teu sogre? Car, tals homes (tals parents) sempre seran els més cars a un home després dels parents afins i dels parents consanguinis d'aquest mateix home? (Atès l'original grec, sembla que l'Sveinbjörn Egilsson usi en aquest passatge de la seva traducció de l'Odissea els mots venzlamaður i ættmaður com a sinònims intercanviables, tret que assumim que ell, d'aquesta manera, volia fer referència a la totalitat dels parents, tant els consanguinis com els afins. En tot cas, l'Homer esmenta primer els parents units pels llaços de la κηδεστία oposant-los, seguidament, als οἱ ἐν γένει)
Gunnar segir: "Það þykir mér yður skömm mikil, venslamönnum Þóris, að sitja ójöfnuð bændum hér í Þorskafirði": en Gunnar els va dir: “Considero que és una gran vergonya per a vosaltres, parents d'en Þórir, que aguanteu com ho feu (que suporteu, que us sotmeteu a) les injustícies dels bændur d'aquí al fiord de Þorskafjörður” (vocabulari: #1. sitja e-m e-ð: Cf. en Baetke 1987⁴, pàg. 536: sitja e-m e-t sich etwas von jemandem gefallen lassen)
þeir Gizurr riðu þar til, er þeir kómu til Vellankǫtlu við Ǫlfusvatn. Þá gerðu þeir orð til alþingis, at vinir þeira ok venzlamenn skyldu ríða í mót þeim. Þeir hǫfðu þá spurt, at óvinir þeira ætluðu at verja þeim þingvǫllinn. En áðr þeir riði frá Vellankǫtlu, kómu þeir Hjalti þar, ok váru þá frændr þeira ok vinir komnir í móti þeim: en Gizurr i els seus acompanyants cavalcaren fins a la badia de Vellankatla, al costat del llac d'Ǫlfúsvatn (l'actual Þingvallavatn). Allà varen enviar gent a l'Alþingi amb el missatge que llurs amics i parents els sortissin a l'encontre car havien sentit que llurs enemics planejaven (tenien la intenció de) impedir-los l'entrada als Þingvellir. Però abans de partir de la badia de Vellankatla, hi va arribar en Hjalti amb els seus homes, com [també] hi arribaren llurs parents i amics, que els havien sortit a l'encontre (En aquest passatge de la Història de la cristianització d'Islàndia, venzlamaðr i frændi semblen sinònims intercanviables)
með því upphafi reis deila með Guðmundi biskupi og Kolbeini Tumasyni og hans venslamönnum. Ásbjörn hét prestur sá er Kolbeinn hafði fyrir sökum um fornt fémál og kölluðu sumir menn þá fjárheimtu eigi réttlega. Nú sækir presturinn biskup að sínu máli en biskup þóttist eiga mál á prestinum en kallar hann frjálsan fyrir Kolbeini. Nú sækir Kolbeinn prestinn til dauða og útlegðar því að það var þá eigi fyrirboðið ef þeir fyrirnæmust rétt að gera. En er þeir véltu um dóminn á þingi þá gekk biskup til dóms við staf og stólu og fyrirbauð þeim að dæma prestinn en þeir dæmdu eigi að síður (SS I, cap. 160, pàg. 214): amb els fets següents varen començar les dissensions entre el bisbe Guðmundur i en Kolbeinn Tumason i els seus parents. Hi havia un prevere que nomia Ásbjörn a qui en Kolbeinn havia denunciat a causa d'un antic afer de diners però alguns homes varen afirmar que aquesta reclamació de diners no s'ajustava a la legalitat. Aquest prevere es va adreçar, en la seva causa, al bisbe i el bisbe va considerar que era ell qui tenia la jurisdicció sobre el prevere i el va declarar lliure [de qualsevol reclamació] per part d'en Kolbeinn. Llavors en Kolbeinn va sol·licitar per al prevere la mort o la proscripció per tal com, en aquell temps, no estava prohibit fer-ho, si hom s'hagués descuidat (s'hagués oblidat) de complir el seu deure [legal] (o les seves obligacions legals) (?). I mentre cercaven d'obtenir una sentència sobre el cas en el þing, el bisbe va anar al lloc del judici amb la seva crossa i l'estola i els va prohibir que condemnessin el prevere, però ells, nogensmenys, el condemnaren
en er Þórður hafði fáar nætur verið að Keldum þá heimti hann á tal Hálfdan mág sinn og Steinvöru systur sína og sagði að þeim mundi kunnigur skaði sá hinn mikli er hann hafði beðið í láti föður síns og svo og bræðra „og svo teknar allar eignir vorar en látið mér hvergi óhætt. Nú er eg til þess hingað kominn mágur á ykkarn fund að krefja þig nokkurrar liðveislu og vita ef guð gefur þann tíma að vér mættum með nokkuru móti fá sæmdir vorar. Þykir mér engi maður jafn líklegur til liðveislu við mig sem þú, fyrst sakir vensla og þess að þú ert kostameiri fyrir fjár sakir og annars afla en hver annarra minna venslamanna. Vænti eg og hér best að sem þið eruð“ (SS II, cap. 310, pàg. 464): i quan en Þórður hagué passat uns dies a Keldur, va demanar al seu cunyat en Hálfdan i a la seva germana Steinvör de mantenir una conversa amb ell i els va dir que ja devien estar assabentats de la gran pèrdua que ell havia sofert amb la mort de son pare i també dels seus germans, — “i també preses totes les nostres propietats i enlloc no se'm deixa en pau. Doncs bé, cunyat, he vingut fins aquí a veure-vos, per a reclamar (exigir) de tu algun ajut i saber, si Déu ens dóna prou temps de vida per fer-ho, si podríem recuperar d'alguna manera la nostra honra. Considero que no hi ha ningú de qui pugui esperar tant que m'ajudi com tu, de primer, pel parentiu que ens uneix i després, perquè tu estàs més ben situat pel que fa a cabal i a d'altres possibilitats que qualsevol dels meus altres parents polítics. Vosaltres dos també sou aquells de qui espero el millor en tot això (hér) (vocabulari: #1. heimta: Cf. en Baetke 19874, pàg. 243: heimta e-n á tal, til tals við sik jemanden zu einer Unterredung bitten, holen; #2. óhættur: Cf. en Baetke 19874, pàg. 456: láta óhætt e-m, við e-n jemanden in Frieden lassen, nichts gegen jemanden unternehmen; #3. mót: Cf. en Baetke 19874, pàg. 427: með nǫkkuru móti irgendwie, auf irgendeine Weise; #4. sæmdir: Entenc aquest plural com: tot allò que constitueix el fonament del nostre honor; )
Einar kvað honum það mundu með kaupi að því sinni: „Höfum vér illu heilli yðvarn flokk fylltan ef venslamenn vorir skulu vera hraktir í höndum oss og skulum vér vera hraktir fleiri ef hann er“ (SS II, cap. 427, pàg. 661): l’Einar li va dir que aquella vegada el preu[, si volia que ho fessin,] li sortiria car: “En mala hora ens vàrem unir a vosaltres si els nostres parents han d'ésser maltractats mentre es troben en les nostres mans (en poder nostre). I si ell ara és maltractat, també ho serem la major part de nosaltres” (vocabulari: #1. kaup: Cf. en Baetke 19874, pàg. 320: þat mundi (e-m) með kaupi das würde jemandem teuer zu stehen kommen; #2. heill: Cf. en Baetke 19874, pàg. 240: illu heilli zu unglücklicher Stunde, zum Unglück; #3. hrekja: Cf. en Baetke 19874, pàg. 271: <...> misshandeln, Schaden zufügen (e-n, fyrir e-m); )

vensla·málfræði <f. -málfræði, no comptable>:
<GRAMgramàtica f relacional

vensla·sýprus <m. -sýpruss, -sýprusar>:
xiprer m de Leyland (arbre x Cupressocyparis leylandii)

ventill <m. ventils, ventlar>:
vàlvula f (loki)
♦ → útblástursventill “vàlvula d'escapament”

ventil·sæti <n. -sætis, -sæti>:
seient m de vàlvula

Venus <f. Venusar, pl. no hab.. Ac. & Dat. sg.: Venus (o: Venusi)>:
1. (ástargyðjaVenus f (deessa de l'amor) (Vĕnŭs)
◊ “Venus í loðfeldi” eftir Leopold von Sacher-Masoch: “La Venus de les pells” d'en Leopold von Sacher-Masoch
2. (reikistjarnaVenus m (planeta)

venusar·berg <n. -bergs, -berg>:
<MEDmont m de Venus (munaðarhóll)

Venusar·hof <n. -hofs, -hof>:
temple m de Venus

Venusar·stytta <f. -styttu, -styttur. Gen. pl.: -styttna o: -stytta>:
estàtua f de Venus

venus·hár <n. -hárs, -hár>:
falzia (o: falzilla) f [de pou], capil·lera f, falguerola f (planta Adiantum capillus-veneris)

venus·vagn <m. -vagns, -vagnar>:
tora blava, matallops m (Val.), mataporc m (Mall.) (planta Aconitum napellus) (bláhjálmur)

vepja <f. vepju, vepjur. Gen. pl.: vepja>:
fredeluga f, nyivit m, pebret m, merita f (Val.), juia f (Bal.) (ocell Vanellus vanellus)

vepju·lilja <f. -lilju, -liljur. Gen. pl.: -lilja>:
fritil·lària f meleagris (planta Fritillaria meleagris)

ver <m. vers, verar>:
1. <eða/o ritm./lit.(karlmaðurbaró m (persona de sexe masculí)
2. (eiginmaðurhome m (marit)

ver¹ <n. vers, ver>:
1. (sængurvercotí m (de matalàs)
2. (koddavercoixinera f (de coixí)

ver² <n. vers, ver>:
1. (<fiskimiðpesquera f (pesqueria)
♦ → selver “indret on es poden caçar foques; estació foquera”
♦ → síldver “pesquera d'arengs”
2. <HIST(fiskiver, verstöðestació pesquera (lloc d'estada temporer, a la vora de la mar, per a pescadors durant la temporada de pesca. Amb l'arribada de la pesca moderna, a partir del segle XX, els ver varen anar desapareixent)
♦ fara í verið: anar a una estació pesquera per a fer-hi de pescador
♦ → síldver “estació arenguera”
♦ → útver “estació pesquera llunyana (aïllada)”
3. (eggver*ouatera f, *vedat m d'ous (indret vedat on certs ocells, dels quals hom en recull els ous, hi ponen)
4. (dúnver*plomera f, *vedat m de plomissol (indret vedat on certs ocells com ara els èiders, dels quals hom en recull bàsicament el plomissol, hi nien i ponen)

ver³ <n. vers, ver>:
(grasi vaxin blaut kvos, gróðurvin á hálendiver, mena d'oasi de verdor al hálendi ‘altiplà’ islandès. Solen ésser clotades o depressions del terreny amb molta acumulació d'aigua i herbei.

vera <f. veru, verur. Gen. pl.: vera>:
1. (lífveraésser m (criatura)
♦ lifandi vera: un ésser vivent
♦ → mannvera “ésser humà”
2. (dvölestada f (sojorn & presència a un indret)
♦ vera mín hér: la meva estada aquí
♦ vera sín þarna: la seva estada allà, la seva presència allà
3. (reynd, raunveruleiki, e-ð sem errealitat f (el que existeix, el que és, l'existència)
♦ í raun og veru: realment
♦ í verunni: realment, en realitat
♦ → tilvera “existència; ésser <FIL>”
4. (tilgangurintenció f (propòsit, objectiu, finalitat)
♦ í þá veru: en aquest sentit, amb aquesta intenció
♦ segja e-ð í þá veru: dir alguna cosa en aquesta direcció
♦ í þeirri veru að <+ subj.>: amb la intenció (o: l'objectiu) que <+ subj.>
5. (eðlimena f, natura f (natural, manera d'ésser)

Vera <f. Veru, pl. no hab.>:
Vera f (ginecònim)

vera: 1. ésser

			ég er með hóstinn: tinc tos
			ég er eins og ég er og get ekkert að því gert: sóc com sóc i no puc fer-hi res
	2. vera til: 2.1. <GEN> haver-hi (donar-se & estar disponible & existir & ésser-hi)
			til eru menn sem...: hi ha homes que...
			vera til á undan: preexistir
		2.2. (tilbúinn, klár) estar llest -a (preparat)
			ertu til?: estàs llest?
			ég er til, við skulum fara: estic llest, anem
		2.3. vera til í e-ð: estar disposat -ada a una cosa
			vera til í allt: estar disposat a tot
			vera [ekki] til í að <inf.>: [no] estar disposat a <inf.>
vera <er ~ erum | var ~ vorum | verið>:
1. <GENésser (o: ser), esser (Bal.), estre (Ross.
♦ taskan var ekki eins og hún á að sér að vera: <LOCla maleta no estava com ha d'estar (s'havia lliurat amb desperfectes a la sala de lliurament d'equipatge de l'aeroport)
 
II. <amb complement preposicional>:
⟶ <>
1. <vera að e-m><passar-li una cosa a algú
♦ hvað er að yður?: <LOCque té? què li passa?
2. <vera vel að sér um e-ð>conèixer bé una cosa, ésser bo ~ bona en [el coneixement d']una cosa
 
⟶ <af>
1. <skjóta e-u af>enderrocar una cosa, tirar una cosa a terra
♦ skjóta brú af: destruir un pont
◊ en er Sveinn konungr kom til Randaróss, þá hafði Valdimarr konungr látit skjóta af brúnni, ok mátti þá eigi yfir ána komaz, ok varð því ekki af orrostunni: però quan el rei Sveinn va arribar a Randarós, el rei Valdimarr havia fet destruir el pont, de manera que Sveinn no pogué passar el rei i per això, no es va entaular la batalla
 
⟶ <á>
1. <skjóta á e-n>disparar contra algú
♦ skjóta sínu máli á e-n: <LOC FIGremetre a algú la decisió sobre un afer, posar en mans d'algú la resolució d'un afer (skjóta sínu máli til e-s)
◊ "ekki þykir mér við konungserindi rekið hafa," segir Ásgautur. "Vil eg fara á fund Ólafs konungs digra, þó skjóta bændur þangað sínu máli": "No em sembla pas que hàgim complert la missió que ens va encomanar el rei", digué l'Ásgautur, "així que aniré a veure el rei Ólau el Gras, al capdavall, és a ell a qui els pagesos han remès llur afer"
◊ slíkar áhyggjur bar hann oftlega og skaut til guðs sínu máli og bað hann láta það upp koma er hann sæi að best gegndi: aquests neguits li venien sovint al cap i ell posava aquells temes en mans de Déu pregant-li que li manifestés el que ell veiés que li havia de resultar més útil i profitós
2. <skjóta e-u á>disposar o fer una cosa amb rapidesa, de pressa, a correcuita etc.
♦ skjóta erendi á: <prendre la paraula i fer un parlament o discurs
◊ stóð Sigmundr upp ok skaut á lǫngu erendi ok sagði frá því, er hann hafði verit austr til Noregs á fund Óláfs konungs Tryggvasonar, sagði ok: aleshores en Sigmundr es va posar dret i va fer un llarg parlament contant que havia anat a Noruega a trobar-se amb el rei Óláfr Tryggvason, també va dir
♦ skjóta (o: slá) e-u á frest: ajornar una cosa, postposar una cosa
♦ skjóta á fundi: convocar [a corre-cuita] una reunió
♦ skjóta fylking á: <HISTdisposar-se en formació de combat
♦ skjóta skjaldborg á: <HISTformar els guerrers un anell de protecció amb llurs escuts, dreçar una paret d'escuts [al voltant d'algú]
♦ skjóta þingi á: <HISTconvocar i celebrar un þing, disposar la celebració d'un þing
 
♦ vera eftir: quedar, sobrar

veraldar:
gen. sg. de veröld “món”

veraldar- <en compostos>:
1. <GENmundial, del món
2. <RELIGsecular, seglar

veraldar·byggð <f. -byggðar, no comptable>:
orbe habitat
♦ öll veraldarbyggð[in]: tot el món habitat
þessi skal vera þinn konungur, er öll veraldarbyggðin mætti girnast til yfir sér að hafa, ef hans tign héldi vel í alla staði þeim mannkostum, er hann tók upp í fyrstu með henni: Aquest ara serà el teu rei, aquest, que tot l'orbe habitat voldria tenir per rei seu si Sa Dignitat (tign) mantingués bé, en tots els sentits, totes les bones qualitats (virtuts) que ell va adoptar al començament ensems amb ella (és a dir, totes les bones qualitats de què va fer gala en el moment que fou coronat rei)

veraldar·gengi <n. -gengis, no comptable>:
<FIGmagnificència f (o: esplendor m,f; o: glòria f) d'aquest món
♦ valt er veraldargengi: <LOC FIGsic transit gloria mundi, així espassa la glòria d'aquest món, efímer és l'esplendor d'aquest món

veraldar·kronika <f. -kroniku, -kronikur. Gen. pl.: -kronika>:
crònica f universal
◊ “Saxneska veraldarkronikan” eftir Eike van Repgow: “La crònica univesal saxona” de l'Eike van Repgow
◊ “Svabíska veraldarkronikan eða Chronicon sueuicum uniuersale”: “La crònica universal suàbia o Chronicon sueuicum uniuersale”

veraldar·maður <m. -manns, -menn>:
1. (heimsmaðurhome m de món
2. (leikmaðurllec m (laic, no eclesiàstic)

veraldar·saga <f. -sögu, -sögur. Gen. pl.: -sagna>:
història f universal, història f del món

veraldar·sæla <f. -sælu, no comptable>:
felicitat f terrenal (o: temporal) (en oposició a la celestial o eterna)

veraldar·vafstur <m. -vafsturs, no comptable>:
<FIGactivitats mundanes (o: profanes), tràfecs mundans, afers mundans

veraldar·vald <n. -valds, -völd>:
poder m secular (o: temporal) (en oposició a l'eclesiàstic)

veraldar·vanur, -vön, -vant <adj.>:
mundà -ana, avesat -ada al món
♦ hann er veraldarvanur maður: <FIGés un home de món (veraldarmaður)

veraldar·vefur <m. vefs (o: vefjar), no comptable>:
<INFORMweb f, WWW f

veraldar·viska <f. -visku, no comptable>:
saviesa f d'aquest món, saviesa mundana

veraldir:
nom. & ac. pl. de veröld “món”

verald·legur, -leg, -legt <adj.>:
1. <GENmundà -ana, mundanal
◊ andleg og veraldleg mál: afers mundanals i espirituals, qüestions mundanals i espirituals
2. (ekki geistlegur eða kirkjulegurlaic -a, llec -ega (no eclesiàstic)

< verast <erst ~ erumst | varst ~ vorumst | verist>:
(vera hvor/hver öðrumésser un amb l'altre, ésser mútuament
◊ gumnar margir ǀ erosk gagnhollir, ǁ enn at virði vrekaz; ǁ aldar róg ǀ þat mun æ vera: ǁ órir gestr við gest: molts d'homes se són lleials l'un a l'altre, però [així i tot] als banquets es barallen de mala manera; de brega d'home, sempre n'hi haurà: l'hoste es baralla[rà] amb l'hoste
◊ vápnom ok váðom ǁ skolo vinir gleðjaz, ǁ þat er á sjálfom sýnst; ǁ viðrgefendr ok endrgefendr ǀ erost lengst vinir, ǁ ef þat bíðr at verða vel: [ara i adés] els amics han de fer-se mútuament una alegria amb armes i vestits: aquestes són les coses que hom veu molt bé en un mateix (i per tant, cada cop que un veu l'arma o el vestit regalats, és a dir, [gairebé] contínuament, se'n recorda de l'amic i de l'amistat que es tenen. Entenc á [þeim] sjálfum, i per tant, com a sintagma pronominal anafòric de vinir i tradueixo en conseqüència. Una altra traducció, intentant conservar el superlatiu norrè, podria ésser: tals coses són les que un veu més ostensiblement, més cridanerament en un mateix). Els qui donen regals i els qui en tornen a canvi són els qui resten amics mutus per més temps, si[, altrament,] els és concedit que les coses vagin bé [entre ells] (cf. Kuhn 1968³, pàg. 28: Unpersönlich: ef þat bíðr at verða vel wenn es das erreicht od. erlebt: wenn es dahin kommt, daß es gut wird (Háv. 41): ‘si és que realment els està reservat de romandre amics)

Vera·týr <m. -týs, no comptable>:
<MITOLVeratýr m, déu dels barons (=dels guerrers), epítet i designació del déu Odin: deus uirorum [qui pugnant], deus bellatorum
1. ‘Heitr ertu, hripuðr, ǀ oc heldr til mikill, ǁ gǫngomc firr, funi! ǁ loði sviðnar, ǀ þótt ec á lopt berac, ǁ brennomc feldr fyrir. 2. Átta nætr ǀ sat ec milli elda hér, ǁ svá at mér mangi ǀ mat né [miǫð] bauð, ǁ nema einn Agnarr, ǀ er einn scal ráða, ǁ Geirrøðar sonr, ǀ Gotna landi. 3. Heill scaltu, Agnarr, ǀ allz þic heilan biðr ǁ Veratýr vera; ǁ eins drycciar ǀ þú scalt aldregi ǁ betri giold geta: 1. “Ets ardent, acuitat i força massa fort. Allunya't de mi, foc! El loden se'm socarrima, per més que l'aixeco (per allunyar-lo del foc abrasador), el feldr (mantell) se'm crema. 2. He passat vuit dies assegut aquí, entre dos focs, sense que ningú no m'hagi ofert menjar [ni beguda], llevat de l'Agnarr totsol, el fill d'en Geirrøðr, que regnarà totsol sobre la terra dels gots. 3. Salut a tu, Agnarr, car el déu dels homes [que lluiten] mana que en tinguis. Per un sol glop (o: per una sola beguda) mai no rebràs millor guardó (vocabulari: #1. hripuðr: En Kuhn 1968³, pàg. 101: hripuðr m. ‘der hastende’: feuer. El foc, designat metafòricament (‘ókennt heiti’) com l'acuitat, el qui s'apressa, el qui va de pressa; #2. heldr til mikill: En Kuhn 1968³, pàg. 93: heldr til mikill allzu groß (Grm. 1); #3. ganga firr e-m: En Kuhn 1968³, pàg. 56: fara od ganga firr eo weiter fort von etwas ziehen (od. gehen). En Kuhn no explica pas la forma gǫngomc, però sí en Sijmons/Gering 1927 (III,1), pàg. 187: 1². gǫngomk, imperat. = gakk mér; #4. funi: En Kuhn 1968³, pàg. 64: funi (got. fōn, gen. funins) m. feuer; #5. loði: En Kuhn 1968³, pàg. 131: loði m. loden, loði rauher lodenstoff (Grm. 1). L'estofa de la qual és fet el feldr; #6. bera e-t á lopt: en Sijmons/Gering 1927 (III,1), pàg. 187: 1³. þót á lopt berak ‘ wenn ich ihn auch emporziehe’, nämlich fort von dem auf dem fußboden brennenden feuer <...>; #7. brennomk: En Kuhn 1968³, pàg. 65: brennomc feldr fyrir (= brenn feldr fyr mér) der mantel brennt von mir (mir am leibe: Grm. 1. en Sijmons/Gering 1927 (III,1), pàg. 187: 1⁴. brinnomk = brinn mér, s. zu Vm 7². Recordi's que, en la llengua antiga, la 3ª pers. sg. del present d'indicatiu del verb brenna és brenn o brennr. Aquesta darrera forma és la qui s'ha acabat generalitzant en la llengua moderna, la qual només coneix: brennur; #8. svá at: En Kuhn 1968³, pàg. 196: svá at kann mit einer folgenden negation auch ‘ohne daß’, ‘ohne zu’ sein (Grm. 2, <...>; #9. drykkr: En Kuhn 1968³, pàg. 39: dryccr (ags. drync) m. trunk; . L'ús del numeral einn suggereix que hem de donar aquí al mot el significat de glop. Cf. en Baetke 19874, pàg. 94: drykkr <...> Schluck, Zug (beim Trinken); )

ver·búð <f. -búðar, -búðir>:
barraca f de pescadors, caseta f de pescadors

verð <n. verðs, verð>:
preu m
◊ fullt verð er 2490 krónur: el preu sencer (sense descompte) és de 2.490 corones
♦ á <+ adj.> verði: per (o: a) un preu <+ adj.
♦ á hagstæðu verði: a un preu econòmic
♦ á niðursettu verði: a un preu rebaixat
♦ á uppsprengdu verði: a un preu excessivament alt, a un preu exorbitant
♦ á viðráðanlegu verði: a un preu assequible
♦ á viðunandi verði: a un preu raonable
♦ dýru verði: [a un preu] car
♦ alltof dýru verði: a un preu massa car
♦ þurfa að gjalda dýru verði: haver de pagar car
♦ innganga í Evrópusambandið yrði of dýru keypt: l'entrada a la Unió Europea sortiria ben cara
♦ falla í verði: caure de preu, perdre valor
♦ evran féll í verði gagnvart dollar og japönsku jeni í gær: l'euro va caure de preu ahir davant el dòlar i el ien japonès
♦ hækka í verði: apujar-se de preu
♦ e-ð hækkar í verði: una cosa s'apuja (o: puja) de preu
♦ hækka verðið á e-u: apujar el preu d'una cosa, fer pujar el preu d'una cosa
♦ lækka í verði: abaixar-se de preu
♦ e-ð lækkar í verði: una cosa baixa (o: davalla, Mall.) de preu
♦ lækka verðið á e-u: abaixar el preu d'una cosa
♦ slá af verði: descomptar (o: rebaixar) del preu, fer descompte
♦ vera í háu verði: anar car -a
♦ verðið á e-u: el preu de...
♦ hvað er verðið á fiskinum?: a quant va (o: és) el peix?
♦ verðið á e-u hækkar¹ ~ lækkar²: el preu d'una cosa puja¹ (o: s'apuja) ~ baixa² (o: s'abaixa; o: davalla, Mall.)

verða 1. esdevenir
	2. romandre, quedar-se
		ég verð heima: em quedaré a casa
		ég verð eina nótt: em quedaré una nit (a un hotel)
		ég verð tvo / þrjá / fjóra daga: em quedaré dos / tres / quatre dies
		ég verð eina viku / tvær / þrjár / fjórar vikur: em quedaré una setmana / dues / tres / quatre setmanes
		verðurðu hérna? Et quedaràs aquí
		ég ætla að verða hér til morguns: voldria passar la nit aquí, voldria quedar-me fins demà
		e-m varð á að <+inf.>: algú ha fet una cosa per descuit o distracció
	3. verða að <+inf.>: haver de, caldre
	4. verða til: sorgir
	5. verða um:
		hvað varð um hann?: què se n'ha fet d'ell?
		hvað varð um mig?: què m'ha passat? (o: què se n'ha fet de mi?)
	6. verða sér úti um e-ð: procurar-se una cosa
	7. það verður ekkert úr þessu: <LOC FIG> no se'n farà res (d'això)
Áskell lét nú stefna Eysteini um illmæli það sem hann hafði við Háls um sauðatökuna til alþingis. Engir menn urðu til að svara fyrir Eystein og nú verða þær málalyktir að Eysteinn varð sekur. Og þegar þeir koma heim af þingi þá reið Áskell þangað með flokk sinn til Eysteins og ætlaði að taka hann af lífi: l'Áskell va citar l'Eysteinn a comparèixer davant l'Alþingi per haver calumniat en Háls dient que havia robat les ovelles. No hi va haver ningú que estigués disposat a defensar (respondre de) l'Eysteinn i el plet va acabar que l'Eysteinn fou bandejat. En tornar del þing, l'Áskell va fer cap, amb el seu grup, al mas de l'Eysteinn amb la intenció de matar-lo

verð·afstöður <f.pl -afstaðna (o: -afstaða)>:
nivell relatiu de preus

verðandi <f. verðandi, no comptable>:
<FIGformació f, creació f, naixement m
♦ e-ð er í sífelldri verðandi: una cosa es troba en contínua formació

Verðandi <f. Verðandi, no comptable>:
<MITOLVerðandi f, Verdandi f, una de les tres nornes: la norna del present, al costat de l'Urður o Urd, la norna del passat, i Skuld,la norna del futur

verðandi, verðandi, verðandi <adj.>:
futur -a, in spe
♦ verðandi móðir: futura mare

verðast <verst ~ verðumst | varst ~ urðumst | orðist>:
I. <absolut>:
1. <GENconvertir-se mútuament
2. <GENmalmetre's
 
II. <amb complement preposicional & adverbial>:
⟶ <>
1. <verðast að e-u>convertir-se mútuament en una cosa
♦ verðast að bönum: convertir-se en matadors l'un de l'altre, matar-se mútuament
45. Bræður munu berjast ǀ og að bönum verðast. ǁ Munu systrungar ǀ sifjum spilla. ǁ Hart er í heimi, ǀ hórdómur mikill. ǁ Skeggöld, skálmöld, ǀ skildir eru klofnir. ǁ Vindöld, vargöld. ǀ Áður veröld steypist ǁ mun enginn maður ǀ öðrum þyrma — Fratres inuicem pugnabunt ǁ unusque alterum occidet, ǁ consobrini ǁ adfinittes uiolabunt. ǁ Graues calamitates accidunt hominibus, ǁ frequentia adulteria, ǁ aetas securium, aetas ensium, ǁ (scuta diffinduntur), ǁ aetas uentosa, aetas ferina, ǁ antequam mundus corruat. 46. Leika Míms synir ǀ en mjötuður kyndist ǁ að hinu gamla (galla ?) ǀ Gjallarhorni. ǁ [Hauksbók: at hinu gamla Giallar horni — Codex Regius 2365 in 4º: at en galla giallar horni ǁ ] Hátt blæs Heimdallur, ǀ horn er á lofti. ǁ Mælir Óðinn ǀ við Míms höfuð. — Ludunt Mimeris filii ǁ dum centralis arbor accenditur, ǁ ad sonoram ǁ Giallae tubam; ǁ Altum intonat Heimdallus, ǁ cornu eleuatur; ǁ alloquitur Odin ǁ Mimeris caput45. Els germans es batran i cadascun serà el matador de l'altre. Els parents malmetran (ignoraran i no respectaran) els llaços de parentiu. Serà [ben] dur al món: temps de grans disbauxes vindran, temps de destrals, temps d'espases -els escuts seran fesos-, temps de grans ventades, temps de llops. Abans que el món no s'afoni, no hi haurà perdó de ningú per ningú (Una altra possible traducció fóra: <...> els parents propers cometran incest entre si. <...> [hi haurà] molts d'adulteris <...>). 46. Els fills d'en Mímr juguen [el joc de les armes] i el mjǫtviðr, l'arbré que és mesura de tot (=Yggdrasill), s'encén a frec del vell Gjallarhorn (ɔ, si llegim galla: al so del Gjallarhorn, amb el Gjallarhorn sonant). En Heimdallur bufa fort, el corn és enlaire. L'Odin parla amb el cap d'en Mímr (vocabulari: #1. verðast: Els testimonis del Codex Trajectinus i del Codex Upsaliensis de l’Snorra Edda, així com el Codex Regius nº 2365 in 4º de l’Edda, llegeixen verða per comptes de la lliçó verðaz del Codex Wormianus i del Codex Regius nº 2367 in 4º de l’Snorra Edda. La lliçó verða canvia el significat del vers en ‘els germans es batran i convertiran en matadors’. Al meu entendre, emperò, aquesta lliçó només té ple sentit si suposem un el·líptic es convertiran en matadors [mutus]. El més lògic, doncs, és acceptar la lliçó verðast (verþaz) del Codex Regius Nº 2367 in 4º i del Codex Wormianus; #2. systrungar: Cf. en Sijmons i en Gering VII₃, 1.Hälfte (1927), pàg. 58: 45². systrungar, wörtlich ‘söhne oder kinder von schwestern’, hier wohl soviel als ‘nahe verwandte’ überhaupt. En Kuhn 1968³, pàg. 199, per la seva banda, fa: systrungr m. schwesterkind der mutter, geschwisterkind (Vsp. 45); #3. spilla sifjum: Cf. en Sijmons i en Gering VII₃, 1.Hälfte (1927), pàg. 59: sifjom spilla.   sifja-spell oder sifja-slit ist im isländischen rechte der technische ausdruck für die von der kirche als blutschandde betrachtete ehe zwischen nahen verwandten. s. Grágás, Konungsbók II, 60: þat er sifjaspell et meira (unterchieden von der geringeren blutschande — sifjaspell et minna — d.h. der ehe zwischen verwandten des 3.-5. grades), ef maþr liggr meþ þeiri konu, ok svá þóat hann eigi hana, er brœþrungr hans hefir átta eþa nánari eþa getit barn viþ eþa orþinn saþr at legorþi; ähnl. Konngsb. II, 236; Staþarhólsb. s. 181 u.ö. Es ist jedoch sehr fraglich, ob wir das sifjom spilla an unserer stelle bereits in diesem sinne, den sifja-spell im landrechte des christlichen Islands hatte, auffassen und damit den dichter der Vsp zu einem christen stempeln dürfen — das heidentum dachte bekanntlich über verwandtenehen weit milder. Snorre hat jedesfalls den ausdruck nicht so verstanden, denn er sagt Gylfag. c. 51 (Sn. E.I. 186) in seiner paraphrase unserer strophe: drepaz brœþr fyrir ágirni sakar, ok engi þyrmir fǫþur eþa syni í manndrápum eþa sifjasliti, was doch nur so zu deuten ist, daß man bei den blutigen fehden auf die bande der verwantschaft keine rücksicht nehmen wird. Auch in der Menlínusspá des 12. jahrh., deren verfasser (der isländische mönch Gunnlaugr) die Vsp wahrscheinlich gekannt hat, braucht man die worte I, 54³’⁴ (Sk.B II, 21): slíta sifjom svá syner viþ veþr nicht mit Detter-Heinzel z.st. zu übersetzen: ‘die söhne machen ihre väter zum hahnrei’, sondern einfach: ‘die söhne brechen ihre verwandtschaftlichen pflichten gegen die väter’ (so auch Jón Sigurðsson, Ann. 1849 s.34: ‘slægtskabs baand briste mellem sønner og fædre’. Auf sexuelles kommt der dichter erst in z. 3 zu sprechen. En Kuhn 1968³, pàg. 183, per la seva banda, fa: sif (got. sibja) f. friedens- und vertrauensverhältnis (Vsp. 45, Háv. 124, Sg. 28, Hdl. 43) <...>; #4. vargöld: Aquest compòsit es pot entendre tant com a temps de llops com temps d'homeiers, temps de forfetors #5. leika: Cf. en Finnur Jónsson 1931², col. 366b-367a: <...> om våben, myrkdreki markar borðs kná leika á aldar lófum Refr 1,2, þótt litvǫndr Heðins fitjar leiki við skjǫldu Hróm 2, egg lékk við egg Anon (XII) C 21, sék sverð leika á síðu SnH 2,1, — om skjolde, lék skjǫldr við skjǫld Ív 36 <...> leika við e-n = kæmpe med en, Eg Lv 29,1. <...> leika handsǫxum, lege med (vekselvis at gribe) småsværd, Rst 25, , leika geirum, lege med spyd, kæmpe, Fáfn 15, leika oddum, d.s., Hæng II 6 <...> leika sárt, lege bittert, smærtefuldt, om kampen, Am 49 (her bör måske léku rettes til lékusk) <...>. El significat del verb en aquest passatge és doncs: jugar amb les armes = combatre, lluitar [en una batalla]. Entenc aquests dos versos inicials (que manquen significativament a les versions de l'estrofa contingudes al Còdex wormianus, al Còdex traiectinus i al Còdex upsaliensis) com a ὕστερον πρότερον: es conta anticipadament als fets el que encara ha de passar; #6. Mjǫtviðr/mjǫtuðr: En Kuhn 1968³, pàg. 142, comenta: miotuðr (as. metod) m <...> 2. verhängnis (vom weltuntergang: Vsp. 46). Íd.: miot-viðr m ‘maßbaum’, unerklärte bezeichnung der weltesche (Vsp. 2). Per llur banda, en Gering & en Sijmons VII 3,1 (1927), pàg. 60, comenten: mjǫtoþr (zu meta ‘zumessen’) bedeutet ‘geschick, verhängnis’ (insbesondere auch das letzte verhängnis des menschen, den tod — Sg 70² Od 15⁴ —, wie denn auch Sn. E. II, 494¹⁷ mjǫtoþr geradezu durch bane glossiert wird). Dieselbe bedeutung haben auch alts. metod, ags. meotud ursprünglich gehabt, ehe diese wörter in christlicher zeit als bezeichnungen für gott, den persönlichen lenker der schicksale, verwendet wurden.       kyndesk ist doch wohl nur ein schreibfehler statt kynnesk ‘wird angekündigt, kündigt sich an’, da kynda im altn. sonstnur ‘anzünden’ bedeutet (so auch an zwei stellen der Lieder-Edda: HH II 38² und Am 5¹) und in dem von Müllenhoff vermuteten älteren sinne (‘beleben’, daher kyndask ‘ins leben treten, beginnen, hereinbrechen’) nicht nachweislich ist. mjǫtoþr als eine nebenform von mjǫt-viþr, das oben 2⁴ die weltesche bezeichnet, anzusehen und zu übersetzen: ‘Yggdrasell gerät in brand’, ist offenbar verfehlt: diese übersetzung läßt sich mit dem inhalte von z. 2 schlechterdings nicht in einklang bringen (der versuch Bj. M. Ólsens, Ark. 30,139ff. muß als mißlungen abgelehnt werden); ); Finalment, en Finnur Jónsson 1931², pàg. 410a, comenta: mjǫtuðr, m, egl. ‘de tilmålte’, (skæbnens) mål, skæbne, død, (jfr “mjǫtuðr (bani)”, SnE II 494) nema mjǫtuðr spilti Oddrgr 16; her kan der være tvivl, om betydningen er ‘skæbne’ eller ‘død’; ef mér meirr mjǫtuðr málrúm gæfi Sigsk 71; her er bægge betydninger lige gode; sá manns mjǫtuðr meini verri, om sværdet Tyrfing, Herv III 21; mjǫtuðr kyndisk undergangen, Vsp 46; — om Mimameid eller Yggdrasilsasken Fj 22, hvor det hedder: sá es hann með mǫnnum mjǫtuðr, den bestemmelse er den, til det er den bestemt, det er dens ‘mål’ blandt mennesker (nemlig at virke helbredende). Íd.: mjǫtviðr, m, ‘måltræ’, træet med det rigtige mål eller — snarest — det træ som betegner, bestemmer, verdens mål, alder, verdens livstræ, (jfr BMÓlsen, Arkiv XXX, 140), mjǫtviðr mærr fyr mold neðan Vsp 2; Malgrat totes aquestes consideracions, em decanto pel que crec que és la interpretació més senzilla del passatge: mjǫtuðr = mjǫtviðr, per error de còpia, ja sigui perquè el copista va substituir una paraula que li devia resultar poc coneguda, mjǫtviðr, per una paraula que li resultava més familiar, mjǫtuðr, o bé perque, simplement, va llegir la seqüència -ui-, del text que copiava per -u-, en la creença que el text original era erroni i que calia corregir la paraula en qüestió, que a més a més, li devia resultar poc coneguda, pel terme més familiar, sense parar esment que un arbre pot encendre's, un destí, emperò, no tant. Aquest mjǫtviðr tant podria haver designat l'arbre Mímameiðr com l'arbre Yggdrasill (si és que Yggdrasill i Mímameiðr no eren el mateix arbre); ; #7. kyndast: En Kuhn 1968³, pàg. 121, comenta: <...> miotuðr kyndiz das weltende bricht an (? - Vsp. 46) . Per llur banda, en Gering & en Sijmons VII 3,1 (1927), pàg. 60, comenten: kyndesk ist doch wohl nur ein schreibfehler statt kynnesk ‘wird angekündigt, kündigt sich an’, da kynda im altn. sonstnur ‘anzünden’ bedeutet (so auch an zwei stellen der Lieder-Edda: HH II 38² und Am 5¹) und in dem von Müllenhoff vermuteten älteren sinne (‘beleben’, daher kyndask ‘ins leben treten, beginnen, hereinbrechen’) nicht nachweislich ist. mjǫtoþr als eine nebenform von mjǫt-viþr, das oben 2⁴ die weltesche bezeichnet, anzusehen und zu übersetzen: ‘Yggdrasell gerät in brand’, ist offenbar verfehlt: diese übersetzung läßt sich mit dem inhalte von z. 2 schlechterdings nicht in einklang bringen (der versuch Bj. M. Ólsens, Ark. 30,139ff. muß als mißlungen abgelehnt werden); ); #8. gallr/gamall: En Kuhn 1968³, pàg. 69, només admet la lliçó gamla, igual que en Neckel & en Kuhn 1983⁵, pàg. 11. En Finnur Jónsson 1931², pàg. 169b, escriu al respecte: Vsp 46 står i R galla, om Gjallarhorn, medens H har gamla, hvilket uden tvivl er det rigtige. Per llur banda, en Gering & en Sijmons VII 3,1 (1927), pàg. 60, comenten: 46². at — Gjallarhorne, nicht, wie Müllenhoff übersetzt: ‘beim tone des alten Gjallarhorn’ (das können die worte unmöglich bedeuten), sondern: ‘durch das alte Gjallarhorn’. Belege für diese bedeutung von at verzeichnet das Wörterb. sp. 61⁶ fg. — Die lesart von H (gamla) ist natürlich die allein richtige: die häßliche Tautologie eno galla [die E. Wadstein, Ark. 15, 161 verteidigt] (oder gar gjalla) Gjallarhorne darf man dem dichter nicht zutrauen;
 
⟶ <með>
1. <verðast með e-u>malmetre's amb una cosa
♦ verðast með tjónum: <LOC FIGperdre's, perir, malmetre's, fer-se malbé
en þeir er bæði hljóta skilningaranda ok mælsku- sem Davíð konungr hlaut, þá hafa hætt til þess at setja rœður saman ok bœkr til þess gǫrvar, at þær rœður skyldu eigi með tjónum verðask. Hefir Davíð í sumum stǫðum rœtt um ætlan Guðs, en í sumum stǫðum um orð Guðs, en í sumum stǫðum um verk hans (Espill, cap. 48, pàg. 120) — Sed qui Spiritum intelligentiae et eloquentiae, Dauidis instar Regis, nacti sunt, sermones componere tentariunt, quos, ne perirent, a se confectis libris inseruerunt. Dauid passim facta Dei et uerba, imo diuinae prouidentiae consilia littera mandauit, qui autem commentarios in eius psalmos adornarunt pluribus uerbis conceptus Dauidis, quam eius uerba existunt, describuntperò els qui han rebut l'esperit de l'enteniment i de l'eloqüència tal i com els va rebre el rei David, han gosat compondre discursos i fet llibres per tal que aquests discursos no es perdin (perdessin). En David va parlar a alguns passatges sobre els designis de Déu, i a d'altres sobre les paraules de Déu i a d'altres sobre les seves obres
 
⟶ <við>
1. <verðast vel við e-ð>reaccionar favorablement a una cosa, acollir favorablement una cosa
Ísungr konungr ok hans synir spyrja, hvat gert hefir Hertnið konungr af Vilkinalandi, er þeira var inn mesti óvinr. Þeir safna her um allt sitt ríki, ok ferr eptir Hertnið konungi ok vilja hefna sín. Hann sendir orð sínum inum góða vin, Þéttleif danska, ok ǫðrum manni, Fasold stolza. Þeir verðast við vel orðsendingina (A: verða við vel orðsendingina; B verpast vel við orðsendingunni) ok fara með sínum mǫnnum til móts við Ísung konung ok koma nú allir saman í Vilkinaland ok brenna þar mǫrg herǫð ok stór ok drepa margan mann. Fyrir þeim flýr allt, þar sem þeir fara. Engi maðr er svá djarfr, at þori at skjóta einu spjóti móti gegn þeim. Allt flýr, sumt á mǫrkina, sumt á skip ok sumt á heiðar óbyggðar. Sumir flýja til Hertniðs konungs ok segja honum, at kominn er í hans ríki Ísungr konungr af Bertangalandi með sína sonu ok þar er með honum Þéttleifr danski ok Fasold stolzi ok alls hafa þeir fimm þúsundrað hermanna ok engi fylking stendr fyrir þeim ok engi kappi þorir at bíða þeira: el rei Ísungr i els seus fills foren ennovats del que havia fet el rei Hertnið del Vilkinaland, el qual era llur major enemic. Varen aplegar un exèrcit per tot llur reialme, amb el qual partiren per enfrontar-se contra el rei Hertnið amb l'ànim de venjar-se'n. El rei Ísungr va enviar un missatge al seu bon amic, en Þéttleifr el danès, i a un altre home, en Fasold l'Altiu. Aquests varen rebre el missatge i, eixoint el prec que el rei Ísungr els hi feia, partiren amb llurs homes a l'encontre del rei Ísungr i després, els tres envaïren plegats el Vilkinaland on hi cremaren mantes i grans contrades i hi mataren mant home. Allà on arribessin, tothom fugia d'ells. No hi havia cap home tan ardit que gosés tirar-los una llança. Tothom fugia: uns al bosc, uns als vaixells i uns als ermassos deshabitats. [Però] alguns es varen refugiar a la cort del rei Hertnið i li contaren que el rei Ísungr del Bertangaland i els seus fills, acompanyats d'en Þéttleifr el danès i en Fasold l'Altiu, havien envaït el seu regne i que l'exèrcit invasor constava de cinc mil guerrers i que no hi havia cap formació de batalla que els pogués resistir ni cap campió que els gosés esperar
 

verð·aukning <f. -aukningar, no comptable>:
1. <FIGpujada (o: puja) f de preus, augment m de preus
2. (fasteignarplusvàlua f (immobiliària)

verð·aurar <m.pl -aura>:
<HISTdiners m.pl equivalents al valor d'una persona o d'un objecte
nú skaltu á slíku marka, at guð vill með skyldu heimta hóf ok sannsýni, lítillæti ok réttlæti ok tryggleik af þeim, sem hann hefr til sœmdar; fyrir því at Joseph fékk, sem fyrr sǫgðum vér, ágæta sœmd ok mikit upphaf fyrir sinn tryggleik ok lítillæti, þar sem hann var með verðaurum keyptr þræll til úkunnra þjóða, ok hóf guð hann síðan með konungsins skipan, at vera lávarðr ok hinn hæsti dómari næstr konunginum sjálfum yfir ǫllu Egiptalandi (Espill, cap. 42, pàg. 99): doncs bé, d'això n'has d'inferir que Déu, amb [sobrada] raó, exigirà mesura i honradesa, humiltat i equitat i fidelitat d'aquells que ell exalci en honor, per tal com en Josep, tal i com t'he referit abans, va rebre grans honors i gran enaltiment per la seva fidelitat i humiltat, allà on ell havia estat venut com esclau a pobles desconeguts (=estrangers) pel seu preu en diners, i Déu, després, el va enaltir, pel decret del rei, a ésser senyor (lávarðr = Lord) i jutge suprem, després del mateix rei, sobre tota la terra d'Egipte
ef maðr á graðan hest, þá skal hann annat hvárt kaupa hross til eða fá at láni: en ef honum er lét, þá skulu þat váttar vita. Nú ef þeir hestar bítaz er svá eru varðveittir, ok fær annarr bana af, þá skal þann meta er dauðr er ok gjalda þann hálfum verðaurum, nema því at eins at hinn sé verri allr er lifir en hinn hálfr er dauðr er, þá má hann eigi meira fyrirgera en sjálfum sér. Nú ef maðr á hest þann er ekki fylgir hross, ok bítz hann til stallstœðu annars hests, á þeim hesti er algildi; en ef sá fær bana er til hleypr, þá liggr hann á verkum sínum sjálfs dauðr úgildr eiganda. En ef hestr bítr hross til dauða, þat er algildi. En ef hross bítr hest til bana, þat er hálfgildi. En ef graðr hestr bítr jálk til bana, þat er algildi. En ef jálkr bítr hross til bana, þat er hálfgildi. Nú liggr hross dautt úti, þá skal menn til leiða ok láta sjá. Ef þeim sýniz hestsverk á þá má hann gefa þrimr mǫnnum sǫk til jafns réttar, þeim er hesta eigu í grennd, því at eins hinum fjórða, at hann gerir þann vitnisfastan at; syni hverr þeira eineiði eptir sinni samvizku fyrir sinn hest; en ef einnhverr vill eigi sverja fyrir sinn hest, gjaldi sá hest verðaurum. Nú ef hross er rekit í dǫkk eða dý, fyrir fjall eða forað, ok má sjá tveggja hrossa far til, en eins í frá, þá skulu þeir menn er hesta eigu í grennd, svara hinum sama rétti sem áðr var skilt. En ef hross eða naut drepa smáfénað, algildi er á ǫllu því [fé] er ofrríki gengr at — Eyer man uskaaren Hest, (I) da skal man enten kiøbe eller laane Hoppe dertil, og bliver den ham laant, da bør Vidner vide det. Bides de Heste som saaledes ere forvarede, og een af dem faaer deraf Bane, da skal den Døde vurderes og dens halve Værd betales, undtagen den der lever er ringere end den Dødes halve Værdi, da skal ikke meer bødes, end den er værd der lever, thi den kunde ikke mere end sig selv forgiøre- Eyer man den Hest, som ingen Hoppe følger, og han søger efter at komme i anden Stod-Hestes Sted, den Stod-Hest skal tilfulde betales, men døer den som løber til Stod-Hesten, da ligger hann paa sine Gierninger, og faaer Eyermanden ingen Erstatning derfor. Bider en Hest en Hoppe til døde, den skal tilfulde betales, men bider en Hoppe en Hest til døde, da skal ikkun dens halve Værd betales. Om uskaaren Hest bider eller slaaer en skaaren Hest ihiel, den skal tilfude betales. Om skaaren Hest bider en Hoppe ihiel, da skal ikkun dens halve Værd betales. Om en Hoppe ligger død ude paa Marken, da skal dens Eyermand kalde Folk til at see den, synes dem da at en Hest har forvoldet det, da maa Eyermanden beskylde med lige Ret tre Mænd, som eye Heste der i Nærværelsen, og med de Vilkaar den Fierde, om han kand overbevise hans Hest Gierningen, enhver af dem skal nægte med sin Eed efter sin Samvittighed for sin Hest, vil nogen ikke nægte for sin Hest, da betale Hoppens Værd. Om en Hoppe er dreven i Dige eller Dynd, frem af Field eller i Morads, og sees tvende Hestes Spor dertil, men ikkun eens derfra, da skule de som eye Heste i Naboelavet, svre hin den samme Ret, som tilforn var sagt. Om Hest eller Stud dræber smaat Qvæg, da bødes fuld Værd derfor, og saaledes for alt det som Vold vederfares (I). (P. 210:I) M.S. haver man uskaaren Hest at vogte; (P.211:I) confr. Christ. IV. N. L. Landsleye-B. 33 Cap. Chr. V. N.L. 6 B. 10 Cap. 5 Art.) (Codi Johanneu. VII. Landsleigubálkr. Cap. 35: ‘Um rétt á hrossum’. Pàgs. 165-166 — Landsleys-Balken. Cap. XXXV: “Om halve og hele Bøder for Heste”): si un home té un cavall sementer, té dues possibilitats: comprar-li una egua o manllevar-n'hi una, però si n'hi deixen una, cal que hi hagi testimonis que ho sàpiguen [i puguin donar-ne fe]. Si les bísties que tingui sota la seva responsabilitat es mosseguen i una d'elles mor [a conseqüència d'aquestes mossegades], s'ha de taxar la bístia morta i pagar-ne [al propietari] la meitat del seu preu en diners, tret que es doni el cas que el valor de la bístia que continuï viva sigui inferior a la meitat del valor de la bístia morta: en tal cas el propietari [de la bístia viva] no ha de pagar més del que val el seu cavall. Si un home posseeix un cavall [sementer] al qual no segueix cap egua (o sigui, si té un cavall sementer però no té cap egua per posar-l'hi) i aquest cavall mossega un altre cavall de llavor per [a poder] ficar-se a l'indret on hi ha les egües de l'altre cavall llavorer, aleshores el cavall mossegat ha d'ésser indemnitzat amb la plena indemnització, però, si el qui resulta mort és el cavall atacant, llavors es considerarà que ha mort per culpa (per obra) d'ell mateix i el seu propietari no té dret a cap indemnització. Però si un cavall sementer mossega una egua fins a matar-la, el propietari de l'egua morta té dret al ple rescabalament. Però si una egua (Hoppe) mossega un cavall de llavor fins a matar-lo, aleshores només es té dret a mitja compensació (indemnització, rescabalament). Si un cavall de llavor (uskaaren Hest) mossega un cavall sanat (en skaaren Hest) fins a matar-lo, es rescabalarà amb plena compensació, però si un cavall sanat (en skaaren Hest) mossega una egua (en Hoppe) fins a matar-la, aleshores només es té dret a mitja compensació (mig rescabalament). Si es troba morta una egua al camp (a la pastura), aleshores [el propietari de l'egua morta] menarà homes fins a l'egua morta i farà que l'inspeccionin. Si els sembla que un cavall de llavor li ha causat la mort, [el propietari de l'egua] pot acusar-ne de la mort, per reclamar-ne el mateix rescabalament (o sigui, el ple rescabalament) tres homes que posseeixin cavalls llavorers a les rodalies, però només n'acusarà el quart si pot provar que ho ha fet el seu estaló mitjançant la declaració de testimonis [que en donin fe]. Cadascun d'ells negarà amb un jurament (med sin Eed) que, segons la seva consciència, ho hagi fet un estaló seu, i si un d'ells no vol jurar pel seu estaló, que pagui amb diners l'equivalent del valor de l'egua morta. Si una egua (= øg) és empesa a una dǫkk o a un aiguamoll, per un puig o un indret perillós (com ara un barranc o un aiguamoll), i s'hi poden veure les petjades de dos cavalls anant-hi però només les petjades d'un tornant-ne (és a dir, que les petjades permeten inferir que un mascle ha empaitat l'egua i que l'egua hi ha tingut un accident i és morta), aleshores aquells que posseeixin cavalls-pares a la rodalia, hauran de responsabilitzar-se davant el propietari de l'egua amb el mateix rescabalament (indemnització) que s'ha especificat més amunt. I si una egua o un bou mata bestiar menut, aleshores s'ha de pagar plena indemnització [al propietari del bestiar menut mort] per tot el [bestiar] que hagi sofert la força major [del cavall o egua i/o del bou] (vocabulari: #1. hross: Cf. en Baetke 19874, pàg. 275: <...> 2. Stute (im Gegensatz zu hestr); #2. dǫkk: En Baetke 19874, pàg. 99, no dóna pas entrada a aquest mot. L'Ordbog over det norrøne prosasprog el tradueix així: ?hulning, fordybning, grav, ?våd strækning, sump ǁ ?hollow, pit, ?swampy tract, fen. En realitat, es tracta d'un hàpax legòmenon que només apareix en aquest passatge del Codi Johanneu o a passatges d'idèntic tenor d'altres codis legals norrens. El context fa pensar que es tracta, efectivament, d'algun tipus d'indret pantanós o d'un enclotament ple d'aigua i fang, dins el qual ha caigut i hi ha mort l'egua, en no poder-ne sortir. Possiblement es tractava d'un arcaisme que només sobrevivia en el llenguatge jurídic en la fórmula al·literativa (i per tant, possiblement, reiterativa) í dǫkk eða dý. En Jan de Vries 1977³, pàg. 93b, li dóna el significat de: Grube. La versió llatina de les Leges Gula-Thingenses siue ius commune noruegicum, Copenhaguen 1817, pàg. 393, tradueix així el passatge paral·lel al nostre al llatí: Equo uero, in loca uoraginosa uel paludes, imperuia uel montium praecipitia acto quo duorum simul equorum ducentia cernere licet uestigia, unius tantum recedentis, qui in uicinia pascantur, equorum domini, itidem ac in priori casu, damni retributionem praestent, uel se purgent; #3. forað: Cf. en Baetke 19874, pàg. 150: gefährliche Stelle (z.B. Abgrund oder Sumpf); #4. réttr: Cf. en n Baetke 19874, pàg. 498: <...> 5. Buße (für eine jemandem zugefügte Rechtsverletzung): bœta fullum rétti   volle Mannesbuße, Buße nach vollem Satze (wie sie für einen Freien geleistet wird) zahlen; #5. algildi: En Baetke 19874, pàg. 14, no dóna pas entrada a aquest substantiu, de significat transparent: plena indemnització o compensació; #6. drepa: El traductor ha de decidir si interpreta aquest mot amb el significat de matar o amb el significat de fer mal, envestir i [mal]ferir; #7. ofríki: En Baetke 19874, pàgs. 464 i 466, només porta ofríki, que ell tradueix així: Gewalt, Gewalttätigkeit, Gewaltherrschaft, Tyramnei. En realitat, estic convençut que la lliçó ofríki, que ofereixen les diferents edicions del Codi Johanneu és errònia i que cal esmenar-la en ofrríki, és a dir, que, al meu entendre, no ens trobem davant un mot format amb el prefix of-, sinó davant un mot format amb el prefix ofr-. Ofr-ríki = ‘força major o superior’, un significat que escau millor al context, que fa referència a la força superior o major d'una bèstia grossa com ara un cavall, una egua o un bou en relació a, p.e., la força menor d'una ovella. Esmeno i tradueixo segons això)
nú ef maðr á hest, þá skal hann annat hvárt kaupa hross til eða fá at láni: en ef honum er lét hross, þá skulu þat váttar vita. Nú ef þeir hestar bítazt, er svá eru varðveittir, ok fær annarr bana af, þá skal þann meta er dauðr er, ok gjalda hann hálfum verðaurum, nema því at eins [p. 392] at hann sé verri allr er lifir, en sá hálfr er dauðr er, þá má hann eigi meira fyrirgera en sjálfum sér. Nú ef maðr á hest þann sem ekki hross fylgir, ok bítzt hann til stallstœðu annars hests, á þeim hesti er algildi; en ef sá fær bana af, er til hleypr, þá liggr hann dauðr á verkum sínum sjálfs[, ok] úgildr eiganda (ms: eigandi). En ef hestr bítr hross til dauða, þat er algildi. En ef hross bítr hest til bana, þat er hálfgildi. En ef graðr hesttr bítr jálk til bana, þat er algildi. En ef jálkr bítr hross til bana, þat er algildi. En ef hross liggr dautt úti, þá skal menn til leiða ok láta sjá, ok ef þeim sýnizt [p. 393] hestsverk á vera, þá má hann gefa sǫk á, þrim mǫnnum til jafns réttar, þeim er hesta eiga í grennd, ok þóat eins hinum fjórða, at hann geri þann vitnisfastan at, ok sveri hverr þeira einseiði eptir sinni samvizku fyrir sinn hest. En ef einnhverr vill eigi sverja fyrir sinn hest, gjaldi sá hross verðaurum. En ef hross er rekit í dǫkk eða dý, fyrir fjall eða forað, ok má sjá tveggja hrossa far til, en eins frá, þá skulu þeir menn er hesta eigu í grennd, svara hinum sama rétti sem áðr var skilt. En ef hross eða naut drepr smáfénað, gjaldi algildi þeim er á, fyrir allt þat, er ofrríki gengr at — Si cui fuerit equus, equam aut eemtam aut commodo datam acquirat. Quod si commodatam acquisiuerit, commodationi testes adhibendi sunt. Quod si equi eo modo seruati mordicus inuiceem conflictentur alterque ad necem usque laesus fuerit, enectus aestimetur et pro eo dimidium pretii soluatur, nisi uiui pretium integrum minoris aestimetur, quam dimidatum pretium mortui; maius enim damnum, quam quod sui ipsius pretio responderit, inferre nequiuit. Si quis equum habeat, cui equa non sit comes, isteque alterum equum admissarium mordendo laeserit, pro laesione sufficienter satisfiet. Si equus alterum adorsus neci datus fuerit, pro tali suae necis auctore ipsius domino nulla detur damni restitutio. Si equus equam mordendo necarit, plena obtingit damni reparatio. Si uero equa equum occidit, enecti dimidiatum reprendatur pretium. Si equus non castratus exsectum, ad necem usque momorderit, pro enecto integrum ipsius pendatur pretium. Si exsectus equam morsu laeserit lethali, dimidiatum equae pretium soluatur. Si equa enecta in communi pascuo deprehensa fuerit, uiri adducantur inspecturi; quibus, si equam ab equis illato mordaci eoque lethali uulnere affectam censere, uisum fuerit, domino equae liceat reos agere tres uiros, qui in uicinia equos habuerint pascentes, quos aequalis noxae incuset, itidemque quarum modo testibus adhibitis conuictum, horum singuli, pro suo quisque equo, iuramento iuxta conscientiam praestito solitarie se purget. Iuramentum istud edere si quis detrectarit, aequiualens equae persoluat pretium. Equo uero, in loca uoraginosa uel paludes, imperuia uel montium praecipitia acto quo duorum simul equorum ducentia cernere licet uestigia, unius tantum recedentis, qui in uicinia pascantur, equorum domini, itidem ac in priori casu, damni retributionem praestent, uel se purgent. Quod si uel equus, uel bos minora laeserit pecora, quaecunque ui oppresa fuerint, opprimentis dominus domino oppreessi iustum restituat damni pretium — Nu om nogen eier Hest, da skal han enten kiøbe eller laane Hoppe dertil. Faaer Mand Hoppe til Laans, da skulle Vidner vide det. Bides Heste, som saaledes ere forvarede, og døer een deraf, da skal den, som er dræbt, vurderes, og dens halve Værd betales, undtagen den som lever er ringere end den Dræbtes halve Værd: thi hiin kan ikke forgiøre mere end sig selv. Nu eier nogen Hest, som Hoppe ikke følger, og bider han en andens Hingst, da skal Hingsten tilfulde betales. Bliver den Hest død, som selv løber til Hingsten, da ligger han paa sine Giærninger, og Eiermanden faaer ingen Erstatning derfor. Men om Hest bider Hoppe tildøde, da betales dens hele Værd. Bider Stodhest en Vallak ihiel, da erlægges dens hele Værd. Bider Vallak en Hoppe ihiel, da betales dens halve Værd. Men om Hoppe ligger død ude paa Marken, da skal Eiermanden kalde Vidner til at see den; og synes de da at en Hest haver forvoldet det, da maa den, som Hoppen eier, give trende Naboer, som eie Heste, lige Sag, og den fierde, ifald han kan overbevise hans Hest Giærningen; enhver af dem skal nægte med sin Eed efter sin Samvittighed for sin Hest. Vil nogen ikke sværge for sin Hest, da betale han Hoppens Værd. Men om Hoppen er dreven i Dige eller Dynd, ned af en Klippe eller i Morads, og man seer tvende Hestes Sporr dertil, meen ikkun eens derfra, da skulle de Mænd, som eie Heste i Nabolauget, svare den Søgende samme Ret, som tilforn er sagt. Dræber Hest eller Nød smaat Qvæg, da erstattes fuld Værd derfor til Eiermanden, og saaledes for alt det, som Vold vederfares (Leges Gulathingenses siue Ius Commune Noruegicum. Landsleigubálkr. XXXV. Kapítuli: ‘Ef hross manns spellir hrossi’. Caput XXXV: ‘Si cuius equus alterius equum laeserit’ 35. Kapitel: ‘Om Heste gjøre hinanden Skade’. Pàgs. 391-393): si i un home té un cavall sementer, té dues possibilitats: comprar-li una egua o manllevar-n'hi una, però si n'hi deixen una, cal que hi hagi testimonis que ho sàpiguen [i puguin donar-ne fe]. Si les bísties que tingui sota la seva responsabilitat es mosseguen i una d'elles mor [a conseqüència d'aquestes mossegades], s'ha de taxar el cavall que hagi mort i pagar-ne [al propietari] la meitat del seu preu en diners, tret que es doni el cas que el valor de la bístia que continuï viva sigui inferior a la meitat del valor de la bístia morta: en tal cas el propietari [de la bístia viva] no ha de pagar més del que val el seu cavall. Si un home posseeix un cavall [sementer] al qual no segueix cap egua (o sigui, si té un cavall sementer però no té cap egua per posar-l'hi) i aquest cavall mossega un altre cavall de llavor pe ficar-se a l'indret on hi ha les egües de l'altre cavall llavorer, aleshores el cavall mossegat ha d'ésser indemnitzat amb la plena indemnització, però, si el qui resulta mort és el cavall atacant, llavors es considerarà que ha mort per culpa (per obra) d'ell mateix i el seu propietari no té dret a cap indemnització. Però si un cavall sementer mossega una egua fins a matar-la, el propietari de l'egua morta té dret al ple rescabalament. Però si una egua (Hoppe) mossega un cavall de llavor fins a matar-lo, aleshores només es té dret a mitja compensació (indemnització, rescabalament). Si un cavall de llavor (uskaaren Hest) mossega un cavall sanat (en skaaren Hest) fins a matar-lo, es rescabalarà amb plena compensació, però si un cavall sanat (en skaaren Hest) mossega una egua (en Hoppe) fins a matar-la, aleshores només es té dret a mitja compensació (mig rescabalament). Si es troba morta una egua al camp (a la pastura), aleshores [el propietari de l'egua morta] menarà homes fins a l'egua morta i farà que l'inspeccionin. Si els sembla que un cavall de llavor li ha causat la mort, [el propietari de l'egua] pot acusar-ne de la mort, per reclamar-ne el mateix rescabalament (o sigui, el ple rescabalament) tres homes que posseeixin cavalls llavorers a les rodalies, però només n'acusarà el quart si pot provar que ho ha fet el seu estaló mitjançant la declaració de testimonis [que en donin fe]. Cadascun d'ells negarà amb un jurament (med sin Eed) que, segons la seva consciència, ho hagi fet un estaló seu, i si un d'ells no vol jurar pel seu estaló, que pagui amb diners l'equivalent del valor de l'egua morta. Si una egua (= øg) és empesa a una dǫkk o a un aiguamoll, per un puig o un indret perillós (com ara un barranc o un aiguamoll), i s'hi poden veure les petjades de dos cavalls anant-hi però només les petjades d'un tornant-ne (és a dir, que les petjades permeten inferir que un mascle ha empaitat l'egua i que l'egua hi ha tingut un accident i és morta), aleshores aquells que posseeixin cavalls-pares a la rodalia, hauran de responsabilitzar-se davant el propietari de l'egua amb el mateix rescabalament (indemnització) que s'ha especificat més amunt. I si una egua o un bou mata bestiar menut, aleshores s'ha de pagar plena indemnització [al propietari del bestiar menut mort] per tot el [bestiar] que hagi sofert la força major [del cavall o egua i/o del bou]
hálfan rétt skal hann taka ef hann kemur á jarlsjörð, en þá allan og fullan er hann kemur á konungsjörð. Penning skal hann gefa goða þeim er hann leiðir í lög, það skal hinn tíundi hlutur eyris² vera. Þeim þræli skal hann frelsi gefa, er hann hefir fulla [p.134] verðaura¹ fyrir fundið.. Nú gefur hann þeim frelsi er hann hefir eigi fullu verði keyptan, nú ræður hann sér á hendur þann ómaga en eigi frændum sínum — Qui iuuenis libertate donatur tale iuramentum praestare non necesse habet. Ille in comitis territorio uersans dimidiam iuris uiolati multam capiat, totam uero plenamque si in regis terram deuenerit. Praetori in municipium eum recipienti nummulum eum expendat, qui decimam unciae partem exaequet. Eum seruum (dominus) manumittat, quem pleno pretio emtum adquiuerat. Quodsi eum manumiserit, quem non pleno emit pretio, sibi ipsi non propinquis suis eum sustentandum conciliat. ². eyrir: (líklega) silfureyrir, tæp 27 grömm silfurs; penningur sem er tíundi hluti eyris er þá um 2,7 grömm og svarar nokkurn veginn til arabísku silfurmyntarinnar dirhem (um 3 grömm) [p. 134] ¹. verðaurar: greiðsla, gjald, andvirði (Oca cendrosa. Versió llatina: 43. Kapítuli: Of mannfreslsi — Titulus XLIII: De manumissione. Versió islandesa: Ed. Gunnar Karlsson, Kristján Sveinsson i Mörður Árnason. Reykjavík: Mál og Menning, 1992. Cap. 44, pàgs. 133-134): [al llibert] li correspon mitja indemnització si s'estableix en terres del iarl, però la indemnització plena i íntegra si s'estableix en terres del rei. [El llibert, en el moment d'ésser introduït a la llei,] ha de donar un penningur que sigui la desena part d'una unça [d'argent] al godó que l'introdueix dins la llei. [Només] s'ha de donar la llibertat al serf per qui s'hagi trobat (reunit, pagat) la suma sencera [requerida]. Posat que un manumissor doni la llibertat a un serf [la llibertat del qual] no s'hagi comprat pel seu preu sencer, el qui n'hagi pagat la llibertat n'haurà de tenir esment com a ómagi, però no pas els seus parents (vocabulari: #1. réttur: En Baetke 19874, pàg. 498: <...> 5. Buße (für eine jemandem zugefüge Rechtsverletzung): bœta fullum rétti volle Mannesbuße, Buße nach vollem Satze (wie für einen Freien geleistet wird) zahlen <...>; )

verð·áhrif <n. -áhrifs, -áhrif>:
efecte preu m

verð·ákvörðun <f. -ákvörðunar, -ákvarðanir>:
[decisió f en matèria de] fixació f de preu[s], [decisió relativa a la] fixació f dels preus
♦ verðákvörðun sem miðast við álag á kostnað: cost-plus pricing m, preu m de cost més marge

verð·bil <n. -bils, no comptable>:
marge m de preus

verð·binding <f. -bindingar, no comptable>:
fixació (o: limitació) f de preus

verð·bóla <f. -bólu, -bólur. Gen. pl.: -bólna o: -bóla>:
bombolla f [del preu ~ dels preus]

verð·bólga <f. -bólgu, no comptable>:
inflació f

verðbólgu·áhætta <f. -áhættu, no comptable>:
risc m d'inflació

verðbólgu·hjöðnun <f. -hjöðnunar, no comptable>:
desinflació f

verðbólgu·hvetjandi, -hvetjandi, -hvetjandi <adj. inv.>:
inflacionari -ària

verðbólgu·skattur <m. -skatts, -skattar>:
impost inflacionari

verðbólgu·spá <f. -spár, -spár>:
pronòstic m d'inflació

verðbólgu·stig <n. -stigs, -stig>:
taxa f d'inflació

verðbólgu·tryggður, -tryggð, -tryggt <adj.>:
indexat -ada a la inflació, assegurat -ada contra la inflació

verðbólgu·valdandi, -valdandi,-valdandi <adj. inv.>:
inflacionari -ària

verðbólgu·þrýstingur <m. -þrýstings, no comptable>:
pressió inflacionària

verðbóta·ákvæði <n. -ákvæðis, -ákvæði>:
clàusula f d'indexació

verð·breyting <f. -breytingar, -breytingar>:
canvi m de preu[s]

verðbreytingar·ákvæði <n. -ákvæðis, -ákvæði>:
clàusula f d'escala mòbil

verð·bréf <n. -bréfs, -bréf>:
<ECONefecte m, valor m, títol m [de valors]
♦ selja verðlaus verðbréf: <ECONvendre títols desproveïts de valor

verðbréfa·fyrirtæki <n. -fyrirtækis, -fyrirtæki. Gen. pl.: -fyrirtækja; dat.pl.: -fyrirtækjum>:
agència f de canvi i borsa, empresa f de corretatge, empresa f de broqueratge

verðbréfa·lögfræði <f. -lögfræði, no comptable>:
legislació relativa efectes i valors borsaris

verðbréfa·markaður <m. -markaðar (o: -markaðs), , -markaðir>:
mercat m de valors

verðbréfa·miðlari <m. -miðlara, -miðlarar>:
agent m & f de canvi i borsa, bròquer (o: broker; o: stockbroker) m & f

verðbréfa·miðlun <f. -miðlunar, -miðlanir>:
corretatge m, broqueratge m

verðbréfa·réttur <m. -réttar, no comptable>:
dret borsari

verðbréfa·sali <m. -sala, -salar>:
agent m & f de canvi i borsa, bròquer (o: broker; o: stockbroker) m & f

verðbréfa·sjóður <m. -sjóðs, -sjóðir>:
fons m d'inversions

verðbréfa·viðskipti <n.pl -viðskipta>:
negociació f d'accions (o: de títols), contractació f de valors

verðbréfa·þing <n. -þings, -þing>:
borsa f de valors

verð·bætur <f.pl -bóta>:
indexació f, adaptació f a l'augment de preus (de pensions, de salaris, de costos a la pujada dels preus)

verð·fall <n. -falls, no comptable>:
caiguda f de preus

verð·flokkur <m. -flokks, -flokkar>:
categoria (o: classe) f de preus

verð·frávik <n. -fráviks, -frávik>:
desviació (o: variació) f del preu

verð·gangur <m. -gangs, no comptable>:
<variant arcaica de → vergangur “mendicitat”
en er Helgi hafði lokið stefnunni mælti hann: "Nær fórstu heiman?" Bolli sagði honum. Þá mælti bóndi: "Þá tel eg þig hafa á öðrum alist meir en hálfan mánuð." Helgi hefur þá upp aðra stefnu og stefnir Bolla um verðgangquan en Helgi va haver acabat de presentar-li la seva citació a comparèixer davant judici li va preguntar: “Quan va ésser que te n'anares de casa?” En Bolli li ho va dir. Aleshores el bóndi va dir: “Llavors dic (afirmo) que has estat vivint a costa d'altri durant més de quinze dies”. En Helgi llavors li va presentar una segona citació a termini acusant en Bolli de captar (de mendicitat) (vocabulari: #1. alast: Cf. en Baetke 19874, pàg. 15: alask á e-m auf Kosten eines anderen leben)

verð·gildi <n. -gildis, no comptable>:
valor m,f (preu estimat d'una cosa)

verð·hámark <n. -hámarks, no comptable>:
preu sostre m

verð·hjöðnun <f. -hjöðnunar, -hjaðnanir>:
deflació f

verð·hrun <n. -hruns, -hrun>:
enfonsament m (o: ensulsiada f) dels preus

verð·hugmynd <f. -hugmyndar, -hugmyndir>:
expectactiva f de preu, preu aproximat [que un s'imagina]

verð·hækkun <f. -hækkunar, -hækkanir>:
pujada f  (o: augment m) de preus
♦ verðhækkanir á veiðileyfum: pujades de preu de les llicències de pesca

verði:
Dat. sg. & ac. pl. de → vörður “guardià, guarda”

verðir:
Nom. pl. de → vörður “guardià, guarda”

verð·jöfnun <f. -jöfnunar, no comptable>:
anivellament m de preus

< verð·kaup <n. -kaups, no comptable>:
salari m (laun; vinnulaun; kaup)

verð·könnun <f. -könnunar,-kannanir>:
estudi m dels preus

verð·lag <n. -lags, -lög>:
[índex (o: nivell) m dels] preus m.pl
♦ stöðugt verðlag: índex estable de preus, preus estables, estabilitat f dels preus
♦ verðlag hvers tíma (o: árs)els preus corrents
♦ verðlagið fer upp úr öllu valdi: els preus pugen descontroladament
♦ verðlagið hækkar: els preus s'apugen

verð·lagning <f. -lagningar, no comptable>:
1. <GENtaxació f, estimació f del valor
2. (ECON verðlagsákvæði, það að verðleggja vörufixació f de[ls] preus (disseny o configuració dels preus, determinació del preu que ha de tenir un producte)

verðlagningar·regla <f. -reglu, -reglur. Gen. pl.: -reglna o: -regla>:
regla f de fixació de preus

verðlags- <en compostos>:
<ECONde[ls] preus

verðlags·aðhald <n. -aðhalds, no comptable>:
control m de preus

verðlags·áhrif <n. -áhrifs, -áhrif>:
efecte m sobre el[s] preu[s]

verðlags·ákvæði <n. -ákvæðis, -ákvæði>:
regulació f dels preus (esp. fixació d'un preu màxim autoritzat)

verðlags·breyting <f. -breytingar, -breytingar>:
modificació f dels preus

verðlags·eftirlit <n. -eftirlits, -eftirlit>:
control m de[ls] preus

verðlags·festa <f. -festu, no comptable>:
<ECONestabilitat f dels preus

verðlags·festing <f. -festingar, no comptable>:
<ECONestabilització f dels preus

verðlags·grundvöllur <m. -grundvallar, no comptable>:
<ECONbase f de referència del preu

verðlags·höft <n.pl -hafta>:
contenció f dels preus

verðlags·hömlur <f.pl -hamla>:
fre m a l'augment dels preus

verðlags·ráð <n. -ráðs, -ráð>:
[consell m per al] control m de[ls] preus
♦ Verðlagsráð Sjávarútvegsins: Consell per la fixació dels preus pesquers

verðlags·spá <f. -spár, -spár>:
<ECONprevisió f de preus

verðlags·stofa <f. -stofu, -stofur. Gen. pl.: -stofa>:
ens f per a la fixació de preus
♦ Verðlagsstofa skiptaverðs: ens m per a la fixació dels preus de les captures [de pesca]

verðlags·uppbót <f. -uppbótar, -uppbætur>:
plus m de carestia [de vida]

verðlags·vísitala <f. -vísitölu, -vísitölur. Gen. pl.: -vísitalna>:
índex (fl./pl.: índexs) m de preus [al consum]

verð·laun <n.pl -launa>:
premi m, guardó m
♦ afhenda e-m verðlaun fyrir e-ð: lliurar a algú un premi per una cosa
verðlaunin eru 100.000 pesetur og verða afhent í Barselónu um miðjan apríl: el premi és de cent-mil pessetes i es lliurarà a Barcelona a mitjan abril
♦ fá verðlaun [fyrir e-ð]: rebre un premi [per una cosa]
hann fékk verðlaun fyrir besta handritið: ha rebut un premi pel millor guió
♦ hljóta verðlaun ~ fyrstu verðlaun fyrir e-ð: rebre un premi per una cosa
♦ hljóta verðlaun ~ fyrstu verðlaun fyrir e-ð: guanyar un premi ~ el primer premi per una cosa
♦ taka við verðlaununum [við hátíðlega athöfn]: el premi li fou lliurat [en el marc d'una cerimònia solemne]
♦ veita verðlaun fyrir bestu smásöguna: concedir un premi a la millor novel·la curta
♦ verðlaun kvikmyndaakademíunnar: el premi de l'acadèmia cinematogràfica
♦ verðlaunum fyrir bestu leikstjórn var deilt milli tveggja Bandaríkjamanna: dos nord-americans han hagut de compartir el premi al millor director
♦ vinna fyrstu verðlaun: guanyar el primer premi
♦ vinna fyrstu verðlaun í ljómyndasamkeppni <= Dat.>guanyar el primer premi en un concurs de fotografia
♦ vinna fyrstu verðlaun fyrir e-ð: guanyar el primer premi per una cosa

verð·launa <-launa ~ -launum | -launaði ~ -launuðum | -launaðe-n [fyrir e-ð]>:
premiar (o: guardonar) algú [per una cosa]

verðlauna·athöfn <f. -athafnar, -athafnir>:
acte m (o: cerimònia f) de lliurament de[ls] premis

verð·launaður, -launuð, -launað <adj.>:
premiat -ada (o: guardonat -ada)
♦ vera verðlaunaður fyrir e-ð: ésser premiat (o: guardonat) per una cosa

verðlauna·getraun <f. -getraunar, -getraunir>:
concurs m [amb repartiment de premis als guanyadors]

verðlauna·gripur <m. -grips, -gripir>:
1. <GENtrofeu m
2. (verðlaunaféanimal premiat (en un concurs d'animals)

verðlauna·hafi <m. -hafa, -hafar>:
premiat m, premiada f (o: guardonat m, guardonada f)

verðlauna·pallur <m. -palls, -pallar>:
<ESPORTpòdium m dels vencedors (per a rebre-hi les medalles d'or, argent i bronze)

verðlauna·peningur <m. -penings, -peningar>:
medalla f

verðlauna·veiting <f. -veitingar, -veitingar>:
concessió f de premi[s]

verð·laus, -laus, -laust <adj.>:
sense [gens de] valor

verð·lágmark <n. -lágmarks, no comptable>:
preu mínim

verð·leggja <-legg ~ -leggjum | -lagði ~ -lögðum | -lagte-ð>:
fixar el preu d'una cosa (taxar, estimar i/o determinar el valor o el preu d'una cosa)

verðleika- <en compostos>:
meritori -òria

verðleika·ræði <n. -ræðis, no comptable>:
meritocràcia f

verðleika·vara <f. -vöu, -vörur. Gen. pl.: -vara>:
bé meritori, bé m preferent (o: social)

verð·leiki <m. -leika, -leikar. Empr. hab. en pl.>:
mèrit m
♦ hafa verðleik (o: verðleika) til þess að <+ inf.>ésser mereixedor -a de <+ inf.>, merèixer <+ inf.>
en er Ólafur konungur heyrði ákafa lýðsins þá krafði hann sér hljóðs og mælti síðan: "Hafa bændur verðleik til þess að svo væri gert sem þér viljið. Það vita þeir að eg hefi gert það að brenna innin fyrir þeim og veitt þeim aðrar stórar refsingar: i quan el rei Olau va sentir la vehemència dels seus homes, va exigir silenci i els va dir: “Els bændur ben certament que es mereixen que els castiguéssim tal i com voleu fer. També saben [prou bé] que jo els he calat foc a llurs habitatges i que també els he imposat d'altres càstigs més severs
♦ hverjum eftir sínum verðleikum: a cadascú segons el que es mereix
af upprisu dauðra manna í Guðs tilkvámu talar Ísaías (= Īsaīas, Ἠσaΐας): surgent mortui etc. (Ís. 26:19). Upp munu rísa dauðir menn, þeir sem í grǫfum eru, þvíat Guð allsvaldandi sitr þá í dómsæti neytandi miklu valdi, gjaldandi sérhverjum eptir sínum verðleikuml’Isaïes parla de la resurrecció dels morts en la vinguda de Déu: surgent mortui etc. (Is. 26:19): Ressuscitaran els morts que habiten en tombes, car Déu totpoderós seurà llavors al seu sitial de jutge, gaudint de gran poder i pagant a cadascú segons els seus mèrits
en ef eg hlýt um að mæla eftir orustu þá skal eg gæða yður hvern eftir sínum verðleikum og því hvernug hver gengur fram í orustu. Mun þá, ef vér höfum sigur, vera gnógt, bæði lönd og lausir aurar, að skipta því með yður er nú fara með áður óvinir vorir: i si se'm concedeix de parlar després de la batalla (= de sobreviure-hi), recompensaré cadascun de vosaltres segons els seus mèrits [en la batalla] i segons la forma com cadascun de vosaltres hagi avançat (=s'hagi captingut) en la batalla. Car, si hi obtenim la victòria, hi haurà prou béns per repartir-los entre vosaltres, les terres i els béns mobles, que ara encara es troben en les mans dels nostres enemics
♦ meta e-n að verðleikum: valorar algú pels seus mèrits
ég bið ykkur, systkin, að meta þá að verðleikum (εἰδέναι:   ἐρωτῶμεν δὲ ὑμᾶς, ἀδελφοί, εἰδέναι τοὺς κοπιῶντας ἐν ὑμῖν) sem erfiða á meðal ykkar, veita ykkur forstöðu og kenna ykkur að lifa í samfélagi Drottins: us prego, germans i germanes, que aprecieu per llurs mèrits els qui s'esforcen entre vosaltres, us governen i us ensenyen a viure en la comunió del Senyor (en comparació, el text de la versió anterior del 1981, fa: Vér biðjum yður, bræður, að sýna þeim viðurkenningu, sem erfiða á meðal yðar og veita yður forstöðu í Drottni og áminna yður)
♦ verðleikum betur: merèixer-se <+ inf.>
og er þeir voru í veg komnir þá mælti Grettir: "Það hefi eg spurt að þú ætlar suður til Borgarfjarðar í sumar. Nú vil eg bjóða þér Barði að fara suður með þér og þykist eg þá gera við þig verðleikum betur": i quan ja feien camí, en Grettir li va dir: “He sentit a dir que aquest estiu tens pensat de fer cap al fiord de Borgarfjörður, al sud. Doncs bé, vull oferir-te, Barði, d'acompanyar-t'hi i tinc per mi que obro amb tu millor del que et mereixes (vocabulari: #1. verðleikur: Cf. Baetke 19874, pàg. 718: skal gera verðleikum betr við þik besser als du es verdienst; )

verð·leikur <m. -leiks, -leikar>:
variant de verðleiki ‘mèrit’
en í þjónustugerð þeirri er ger var guði til dýrðar og hinum sæla Þorláki biskupi þá setti Páll biskup Guðmund Arason næst þeim biskupunum í allri þeirri þjónustu og létu hann þerra kistunni með sér er hún var í kirkju borin. Og hann réð mjög fyrir hvað sungið var er heilagur dómurinn [p. 177] var upp tekinn. Þá urðu þar margar jartegnir af verðleikum hins sæla Þorláks biskups (SS I, cap. 125, pàgs. 176-177): i durant el servei diví que es va fer a la glòria de Déu i del beat bisbe Þorlákur, el bisbe Páll va fer seure en Guðmundur Arason al costat dels bisbes durant tot aquest ofici diví i [els bisbes] deixaren que eixugués i netegés amb ells el taüt quan fou portat a l'interior de l'església. I ell[, en Guðmundur, també] va decidir el que es va cantar quan les santes relíques foren tretes [de dins el taüt per dipositar-les dins el reliquiari]. Llavors es produïren allà molts de miracles pels mèrits [i la intercessió] del beat bisbe Þorlákur
en er skjótt þurfti til að taka var dúkurinn slitinn mjög og ræddi Kolbeinn um: „Mjög kennir nú dæligleika af vorri hendi meir en verðleiks yðvars er svo vondur dúkur er á borði yðru,“ segir hann (SS I, cap. 150, pàg. 202): però com que havia calgut treure unes estovalles precipitadament, les [úniques] estovalles [que es varen trobar] estaven molt esquinçades, i en Kolbeinn va [trobar necessari] dir al respecte: “Que hàgim posat unes estovalles tan dolentes a la vostra taula, revela molt més la confiança que ens tenim més que no pas al·ludeix als vostres mèrits”

verð·listi <m. -lista, -listar>:
catàleg m de preus, llista f de preus

verð·lítill, -lítil, -lítið <adj.>:
de poc valor, de poca vàlua

verð·lækkun <f. -lækkunar, -lækkanir>:
baixada (o: disminució) f de preus

verðlækkunar·tap <n. -taps, -töp>:
minusvàlua f (pèrdua produïda per la venda d'un producte a un preu inferior al de la seva adquisició)

verð·mat <n. -mats, no comptable>:
valoració f del preu

verð·merking <f. -merkingar, -merkingar>:
marcatge m del preu, etiquetatge m d'article amb el seu preu

verð·merkja <-merki ~ -merkjum | -merkti ~ -merktum | -merkte-ð>:
etiquetar un article amb el seu preu

verð·miði <m. -miða, -miðar>:
etiqueta f del preu

verð·miðill <m. -miðils, -miðlar>:
mitjà m de pagament

verð·mismunun <f. -mismununar, no comptable>:
fixació discriminatòria de preus, discriminació f de preus

verðmunar·viðskipti <n.pl -viðskipta>:
arbritratge m

verð·munir <m.pl -muna>:
(dýrgripirobjectes valuosos (objectes de valor)

verð·munur <m. -munar, no comptable>:
diferència f de preus

verð·myndun <f. -myndunar, no comptable>:
formació f de preus

verðmæta·mat <n. -mats, no comptable>:
escala f de valors

verðmæta·rýrnun <f. -rýrnunar, no comptable>:
disminució f de valor, depreciació f

verðmæta·skapandi, -skapandi, -skapandi <adj. inv.>:
que crea valor afegit

verðmæta·sköpun <f. -sköpunar, no comptable>:
[creació f de] valor afegit

verð·mæti <n. -mætis, -mæti>:
1. <GENvalor m,f, vàlua f
♦ verðmæti og gildi: els valors (morals, ètics, familiars, humans etc.)
♦ siðferðileg verðmæti: valors ètics (o: morals)
2. verðmæti <n.pl -mæta>: (verðmunirobjectes m.pl de valor (possessions valuoses, béns de preu)

verðmætis·aukning <f. -aukningar, no comptable>:
<ECONplusvàlua f, rendiment m del capital (en la teoria marxista, diferència entre el valor del que ha produït el treballador assalariat i el valor de venda d'aquest[s] producte[s])

verð·mætur, -mæt, -mætt <adj.>:
valuós -a

verð·skrá <f. -skrár (o: -skráar), -skrár>:
llista f (o: catàleg m) de preus

verð·skulda <-skulda ~ -skuldum | -skuldaði ~ -skulduðum | -skuldaðe-ð [fyrir e-ð]>:
merèixer una cosa [per una cosa]
◊ enginn verðskuldar ekki dauðarefsingu: ningú no mereix la pena de mort

verð·skuldaður, -skulduð, -skuldað <adj.>:
merescut -uda
♦ verðskuldaður dómur: una sentència merescuda
♦ verðskuldaður sigur: una victòria merescuda
♦ verðskulduð hegning: un càstig merescut
♦ verðskulduð ógæfa: una desgràcia merescuda, un desastre merescut
♦ verðskulduð refsing: un càstig merescut, una pena merescuda

verð·skuldun <f. -skuldunar, no comptable>:
mèrit m
♦ vegna verðskuldunar vor sjálfra: per haver-nos-ho merescut nosaltres mateixos

verð·skyn <n. -skyns, no comptable>:
sensibilitat f respecte als preus, sentit m del valor d'un producte
♦ verðskyn neytenda: sensibilitat dels consumidors respecte als preus

verð·stríð <n. -stríðs, no comptable>:
guerra f de preus

verð·spá <f. -spár, -spár>:
<ECONprevisió f de preus

verð·stöðvun <f. -stöðvunar, -stöðvanir>:
congelació f dels preus

verð·sveifla <f. -sveiflu, -sveiflur. Gen. pl.: -sveiflna o: -sveifla>:
fluctuació f de preus

verð·tilboð <n. -tilboðs, -tilboð>:
oferta f de preu[s], pressupost m, oferta f de cost
♦ láta gera verðtilboð fyrir sig: fer-se fer un pressupost

verð·tollur <m. -tolls, -tollar>:
aranzel m ad valorem

verð·tryggður, -tryggð, -tryggt <adj.>:
indexat -ada a la inflació
♦ verðtryggð bréf: bons indexats, bons d'interès variable
♦ verðtryggð laun: sou m índex, salari m índex

verð·trygging <f. -tryggingar, -tryggingar>:
indexació f de preus [a la inflació]
♦ verðtrygging fjárskuldbindinga: indexació financera

verðtryggingar·ákvæði <n. -ákvæðis, -ákvæði>:
clàusula f d'indexació, clàusula f de reajustament [de sou a l'alça del cost de vida]

verð·tryggja <-tryggi ~ -tryggjum | -tryggði ~ -tryggðum | -tryggte-ð>:
<ECONindexar una cosa

verðugur, verðug, verðugt <adj.>:
digne -a
þá sagði konungur við Síba: „Hér með átt þú allt sem Mefíbóset átti.“ Síba svaraði: „Ég fell fram fyrir þér í lotningu. Megi ég reynast verðugur ( [māˈt͡sāʔ ~ מָצָא]:   ʔɛmt͡sāʔ־ˈħēn   bə-ʕēi̯ˈnɛi̯-χā   ʔăδɔn-ˈī   ha-mˈmɛlɛχ,   אֶמְצָא-חֵן בְּעֵינֶיךָ אֲדֹנִי הַמֶּלֶךְ) náðar þinnar“: llavors el rei va dir al Sibà (Civà): «Amb això, tot el que pertanyia al Mefí-Bòixet serà teu.» Sibà (Civà) respongué: «Em prosterno davant teu en senyal de respecte. Que em mostri digne de la teva gràcia»
þá verða verk mín þóknanleg þér og ég mun stýra lýð þínum réttlátlega og reynast verðugur (ἄξιος ἀξία ἄξιον:   καὶ ἔσομαι ἄξιος θρόνων πατρός μου) hásætis föður míns: aleshores les meves obres et seran plaents i governaré el teu poble de manera justa i em mostraré digne dels trons de mon pare
hann býr honum verðugt (ἄξιος ἀξία ἄξιον:   καὶ ποιήσας αὐτῷ αὐτοῦ ἄξιον οἴκημα ἐν τοίχῳ) skrín til að búa í, setur hann á vegg og festir með nagla: li construeix un escriny (una estança) que en sigui digne per tal que hi habiti, el posa a la paret i l'assegura amb un clau [de ferro]
hvar sem þér komið í borg eða þorp, spyrjist þá fyrir um, hver þar sé verðugur (ἄξιος ἀξία ἄξιον:   ἐξετάσατε τίς ἐν αὐτῇ ἄξιός ἐστιν), og þar sé aðsetur yðar, uns þér leggið upp að nýju. Þegar þér komið í hús, þá árnið því góðs, og sé það verðugt (ἄξιος ἀξία ἄξιον:   καὶ ἐὰν μὲν ᾖ ἡ οἰκία ἀξία), skal friður yðar koma yfir það, en sé það ekki verðugt (ἄξιος ἀξία ἄξιον:   ἐὰν δὲ μὴ ᾖ ἀξία), skal friður yðar aftur hverfa til yðar: a qualsevol vila o vilatge que entreu, pregunteu-los si hi ha ningú que sigui digne, i quedeu-vos allà fins que torneu a marxar. En entrar a la casa, saludeu; si la casa n'és digna, que vingui la vostra pau damunt ella; si no n'és digna, que la vostra pau torni a vosaltres
síðan segir hann við þjóna sína: Brúðkaupsveislan er tilbúin en boðsgestirnir voru ekki verðugir (ἄξιος ἀξία ἄξιον:   οἱ δὲ κεκλημένοι οὐκ ἦσαν ἄξιοι)llavors digué als seus criats: «El banquet de noces és a punt, però els convidats no n'eren dignes
þeir hafa vitnað fyrir söfnuðinum um kærleika þinn. Þú gerir vel að greiða för þeirra eins og verðugt er (ἀξίως:   προπέμψας ἀξίως τοῦ θεοῦ) í Guðs augum: ells han donat testimoni del teu amor davant la congregació. Faràs bé de facilitar llur viatge de la manera que sigui digna als ulls de Déu

verður <m. verðar. verðir. < Dat. sg.: virði>:
àpat m
frá því er sagt eitt kveld að Þórður kom að máli við Oddnýju. "Það segir þú mér og margir aðrir," segir hann, "að Björn sé drengur góður en mér sýnist eigi svo um suma hluti. Hann setur hund sinn jafnauðigan okkur undir borði en eg hefi eigi fyrr við hunda átt og mun honum leiðast ef deildur er verðurinn": es conta que un vespre en Þórður va tenir aquesta conversa amb l'Oddný: “Tu, i molts d'altres més, em dieu”, li va dir, “que en Björn és un home cabal però a mi no m'ho sembla en molts d'aspectes. Tracta el seu gos a taula com si fos un més de nosaltres. Jo fins ara no havia tingut res a veure amb gossos. Li n'espassaran les ganes [de fer-ho] si [el menjar de] l'àpat és racionat (repartit o distribuït en racions)” (vocabulari: #1. leiðast: Cf. en Baetke 19874, pàg. 370: leiðask e-m e-t jemandem etwas verleiden, jemanden von etwas abschrecken)
svo segir Þormóður Trefilsson í Hrafnsmálum: «Saddi svangreddir ǁ sára dynbǫ́ru ǁ ǫrn á ulfs virði ǁ í Alptafirði; ǁ þar lét þá Snorri ǁ þegna at hjǫrregni ǁ fjǫrvi fimm numna; ǁ svá skal fjandr hegna. (haðarlag)»: en Þormóður Trefilsson diu al seu poema Hrafnsmál: «El nodridor del cigne de l'onada de les ferides ǁ ha assadollat l'àguila ǁ amb menja (àpat) de llops ǁ al fiord d'Álftafjörður. ǁ Allà l'Snorri ǁ hi ha pres, en la tempesta d'espases, ǁ a cinc barons la vida. ǁ Així és com hom castiga els enemics!» (vocabulari: #1. sára dynbára = l'onada de les ferides = la sang; ; #2. svanr = cigne. El cigne de l'onada de les ferides = el cigne de la sang = el corb; #3. úlfs verðr = l'àpat de[ls] llop[]s = els cadàvers dels guerrers morts; ; #4. greddir = el nodridor. El nodridor del corb = el guerrer; #5. hjǫrregn = la pluja d'espases = la tempesta de les espases = la batalla; #6. láta + pp.: Cf. en Baetke 19874, pàg. 363: — (umschreibend mit verða + p.pf. od. nur mit p.pf.) láta e-n verða tekinn jmd. ergreifen lassen, jemanden ergreifen. Per tant, lét numna = nam)
♦ að verði (o: að virði)durant l'àpat
32. Gumnar margir ǀ erosc gagnhollir, ǁ enn at virði vrecaz; ǁ aldar róg ǀ þat mun æ vera, ǁ órir gestr við gest: 32. Molts d'homes se són lleials l'un a l'altre, però [així i tot] als banquets es barallen de mala manera; de brega d'home, sempre n'hi haurà: l'hoste es baralla[rà] amb l'hoste (vocabulari: #1. vrekask, rekask: Cf. en Kuhn 1968³, pàg. 165: <...> 2. vrecaz sich streiten (Háv. 32); #2. óra: Cf. en Kuhn 1968³, pàg. 159: óra (rð) swv. streit anfangen oder streiten (Háv. 32))
116. Ráðomc þér, Loddfáfnir, ǀ enn þú ráð nemir, ǁ nióta mundo, ef þú nemr, ǁ þér muno góð, ef þú getr: ǁ á fialli eða firði ǀ ef þic fara tíðir, ǁ fástu at virði vel: 116. [Nós] t'aconsellem, Loddfáfnir, i tant de bo segueixis tu el consell; si el segueixes, en trauràs profit, en trauràs benefici, si el fas teu: du-te'n amb tu prou menjar, si desitges anar a la muntanya o al fiord (vocabulari: #1. fástu: , imperatiu de fásk. En Kuhn 1968³, pàg. 50, sub voce, a la locució  fásc at virði li dóna l'equivalència sich verproviantieren (Háv. 116). Una traducció alternativa, però d'idèntic significat, podria ésser procura't prou provisions per al viatge, si.... Aquestes traduccions impliquen que el mot verðr no té el seu significat habitual de: Mahlzeit, àpat, sinó el de menjar, provisions (Speise, Proviant). Per aquest motiu, si entenem el sintagma at virði amb el seu significat propi de durant l'àpat, cal entendre un acusatiu el·líptic mat, o un genitiu el·lípic matar (car el verb regeix els dos casos i el significat del vers llavors canviaria lleugerament a: agafa't prou menjar durant l'àpat)
♦ fá verðar: <LOC FIGfer un àpat
33. Árliga verðar ǀ scyli maðr opt fá, ǁ nema til kynnis komi; ǁ sitr oc snópir, ǀ lætr, sem sólginn sé, ǁ oc kann fregna at fá: 33. Tret que hagi d'anar a un convit, un home hauria de fer tot sovint un [bon] esmorzar de bon matí: [però no quan és un convidat, car llavors el que fa és] seure, endrapar, i captenir-se com si estigués afamegat i no està per fer gaire preguntes (vocabulari: #1. láta: cf. en Kuhn 1968³, pàg. 124: sich benehmen, verhalten <...> lætr sem sólginn sé er tut wie ein ausgehungerter (Háv. 33); #2. fregna að e-u: Cf. en Kuhn 1968, pàg. 62: fregna (frá, freginn) stv. 1. (as. fregnan) fragen (e-n e-s od. at e-o) <...>. Entengui's: aprofitar l'avinentesa per a assabentar-se de les novetats que hi ha; #3. : Datiu singular neutre arcaic de fár ‘poc’)
♦ fást að virði: <abastar-se de provisions
116. Ráðomc þér, Loddfáfnir, ǀ enn þú ráð nemir, ǁ nióta mundo, ef þú nemr, ǁ þér muno góð, ef þú getr: ǁ á fialli eða firði ǀ ef þic fara tíðir, ǁ fástu at virði vel: 116. [Nós] t'aconsellem, Loddfáfnir, i tant de bo segueixis tu el consell; si el segueixes, en trauràs profit, en trauràs benefici, si el fas teu: du-te'n amb tu prou menjar, si desitges anar a la muntanya o al fiord (vocabulari: #1. fástu: , imperatiu de fásk. En Kuhn 1968³, pàg. 50, sub voce, a la locució  fásc at virði li dóna l'equivalència sich verproviantieren (Háv. 116). Una traducció alternativa, però d'idèntic significat, podria ésser procura't prou provisions per al viatge, si.... Aquestes traduccions impliquen que el mot verðr no té el seu significat habitual de: Mahlzeit, àpat, sinó el de menjar, provisions (Speise, Proviant). Per aquest motiu, si entenem el sintagma at virði amb el seu significat propi de durant l'àpat, cal entendre un acusatiu el·líptic mat i el significat del vers canvia lleugerament: agafa't prou menjar durant l'àpat)
♦ sitja í góðum verðum: <LOC FIGpassar-s'ho bé, fruir de la vida
Bjǫrn hét maðr. Hann var ráðgjafi jarls ok honum inn kærasti, vitr ok góðgjarn ok kunni vel til herskapar. Ingibjǫrg hét kona hans. Hon var kurteis ok vel mennt, ok unni Bjǫrn henni mikit. Hann átti búgarð skammt frá borginni, en þó sat hann optast með jarlinum. Þorgnýr jarl hafði mikit unnt drottningu sinni, ok var haugr hennar nær borginni. Sat jarl þar optliga í góðum verðum (veðrum ?), eðr þá hann hafði málstefnur, eðr lét leika fyrir sér. Jarlinn sat optast í kyrrsæti, ok hafði friðsamt ríki optast: hi havia un home que es deia Bjǫrn. Era conseller del iarl el qual l'apreciava moltíssim. Era savi i ben disposat i entès en l'art de la guerra. La seva dona es deia Ingibjǫrg. Era una dona de gran cortesania i educació, i en Bjǫrn l'estimava molt. En Bjǫrn tenia una masia closa amb un mur o palissada (un búgarðr) a poca distància de la ciutat, però, tot i així, solia estar-se la major part del temps al casal del iarl. El iarl Þorgnýr havia estimat molt la seva reina, i el túmul funerari d'ella es trobava a prop de la ciutat. El iarl sovint hi passava estones de delit / sovint hi seia quan feia bon temps, ja fos per tenir-hi reunions, ja sigui per assistir-hi a la celebració de jocs. El iarl va viure pacíficament la major part del temps que va durar el seu govern en pau i el seu territori va gaudir de la pau la major part del temps (o sigui, ni ell va atacar ningú ni el seu territori fou atacat)
♦ → kvöldverður “sopar”
♦ → morgunverður “esmorzar”

verður, verð, vert <adj.>:
digne -a
Þráinn Sigfússon mælti: "Þess væri vert að vér tækjum upp bæði hey og mat og legðum verð í staðinn": en Þráinn Sigfússon li va dir: “Es mereixerien que [senzillament] els prenguéssim fenc i queviures i deixéssim enlloc d'ells el preu equivalent” (vocabulari: #1. vert: Cf. en Finnur Jónsson 1908, pàg. 107: 9. þess væri vert, „das wäre am platze“; )
♦ vera verður e-s: ésser digne d'una cosa
hann er [ekki] vináttu þinnar verður: [no] és digne de la teva amistat
þá sagði hundraðshöfðinginn: "Herra, ég er ekki verður þess, að (ἱκανός -ή -όν:   Κύριε, οὐκ εἰμὶ ἱκανὸς ἵνα μου ὑπὸ τὴν στέγην εἰσέλθῃς) þú gangir inn undir þak mitt. Mæl þú aðeins eitt orð, og mun sveinn minn heill verða: aleshores el centurió li diguél centurió respongué: «Senyor, no sóc digne que entreu sota la meva teulada; digueu només una sola paraula, i el meu servent es posarà bo
Gunnar var reiður mjög og mælti til Sigmundar: "Heimskur maður ert þú og óráðhollur. Þú hrópar sonu Njáls og sjálfan hann er þó er mest vert en slíkt sem þú hefir áður af gert við þá og mun þetta vera þinn bani. En ef nokkur maður hermir þessi orð þá skal sá í brautu verða og hafa þó reiði mína": en Gunnar estava molt felló i va dir a en Sigmund: "ets un beneit que és incapaç de seguir un bon consell: [no se t'ocorre res més que] burlar-te dels fills d'en Njáll i, el que és pitjor de tot, burlar-te d'ell mateix, i això, després de tot el que ja els has fet, i [mira el que et dic,] això et costarà la vida. I si ningú repeteix aquestes paraules, haurà d'anar-se'n d'aquí i, a més a més sofrirà la meva ira" (vocabulari: #1. er þó — vert: Cf. en Baetke 19874, pàg. 721: er þó er mest vert was am schwersten wiegt. També en Finnur Jónsson 1908, pàg. 100: 6. er þó — vert, „was von größter bedeutung (d.h. das allerbedenklichste) ist“)
hún mælti: "Nú er eg að raun komin um það er mig hefir lengi grunað að þú mundir eigi unna mér svo mikið sem þú sagðir jafnan er þér þótti eigi þess vert að við mig væri um talað þetta mál enda þykir mér ráð þetta eigi svo mikils háttar sem þér hétuð mér": ella li va dir: “Ara tinc realment la prova del que he estat sospitant durant molt de temps, que no m'estimes pas tal i com has dit sempre. Ni tan sols has pensat que pagués la pena de tractar aquest assumpte amb mi. En qualsevol cas, aquest matrimoni no em sembla tan important com em vau prometre“ (vocabulari: #1. komin: Cf. en Finnur Jónsson 1908, pàg. 25: Cap. X. 19.20. Nú — komin, „jetzt habe ich den beweis dafúr“; #2. þér — vert: Cf. en Baetke 19874, pàg. 721: þér þótti eigi þess vert du hieltest es nicht för nötig; #3. hétuð: Cf. en Finnur Jónsson 1908, pàg. 25: 23. hétuð mér, „hattest mir versprochen“, impf. wie auch sonst häufig in plusquamperf. sinne“; )
♦ hróssins verður: digne d'elogi[s]
♦ svara verður: mereixedor de resposta (svaraverður)
♦ verður er [hver] verkamaður launa sinna (ἄξιος ἀξία ἄξιον:   ἄξιος γὰρ ὁ ἐργάτης τοῦ μισθοῦ αὐτοῦ)<LOC FIGtot obrer mereix el seu jornal
♦ það er ekki mikils vert: no és gaire valuós, no val gaire
♦ það er ekki ómaksins vert: no paga la pena
♦ það er ekki vert að flíka því: <LOC FIGaixò [val més] que quedi entre nosaltres
♦ það er mikils vert: és molt valuós, és d'un alt valor
♦ þykja <+ Dat.> mikils vert um e-ð: considerar una cosa molt important, donar un gran valor o una gran importància a una cosa
"Góðar eru gjafar þínar," segir Gunnar, "en meira þykir mér verð vinátta þín og sona þinna": “Bons són els teus regals”, li va dir en Gunnar, “però dono encara més valor a la teva amistat i a la dels teus fills”
þóttust þá allir skilja, þeir er í þessari ferð höfðu verið með Þórði, að hann mundi verða hinn mesti höfðingi ef hann héldi sér heilum. Þótti og mönnum mikils um vert er hann hafði slíkum stórflokkum saman komið í svo fátækum sveitum (SS II, cap. 327, pàg. 498): tots els qui havien pres part en aquesta expedició amb en Þórður comprengueren que es convertiria en el més gran höfðingi si es mantenia sa i estalvi. La gent també considerava molt notable el fet que hagués aplegat unes tropes tan grans en unes contrades tan pobres
öllum mönnum þótti mikils vert um trú hans og þeim öll[p. 119]um mest er vitrastir voru. Marga hluti tók hann þá upp til trú sér að engi maður vissi né einn mann áður haft hafa hér á landi. En í annað sinn þóttust menn mestan mun á hafa fundið að skap hans hafði skipast vetur þann er hann var á Ströndum því að þá undi hann sér hvorki nótt né dag þar til er hann hitti fóstra sinn. Og kom þaðan frá við nokkuð á hverjum misserum til siðbótar honum og þar kom að nær þótti hann orðinn allur annar maður í atferð sinni en fyrst þótti til horfast er hann var ungur. Það fylgdi og þessu að mörg merki urðu að vatnsvígslum hans og yfirsöngum svo að mönnum þótti þá þegar mikils um vert og það mátti á finnast að guði líkaði atferð hans. En alþýðu manna sýndist það í því hvers efni í þótti vera um atferð hans að honum var það gefið kenningarnafn að hann var kallaður Guðmundur hinn góði (SS I, cap. 93, pàgs. 118-119): tots tenien la seva fe en una alta consideració i estima i els qui més l'hi tenien eren els qui eren més savis. Aleshores va escometre força coses per la seva fe de les quals ningú no en sabia res fins aleshores i que ningú abans no havia fet en aquest país. I, d'una altra banda, la gent era del parer que el seu caràcter li havia canviat a l'hivern que havia passat a Strandir i que hi trobaven una gran diferència [entre el caràcter que tenia abans i el d'ara], ja que allò no havia descansat gens[, a causa dels dolors per la fractura de l'os de la cama], ni de dia ni de nit, fins que es va trobar amb el seu fóstri[, el prevere Ingimundur]. I d'ençà de llavors es va anar produint cada any una paulatina millora de la seva religió (= comportament més i més acorde als principis de la religió cristiana?) i va arribar un moment que gairebé semblava que hagués tornat tot un altre home (algú completament diferent), en el seu capteniment, del que de primer havia semblat que seria quan encara era petit (jove). A això encara s'hi afegia que es produïen molts de senyals en les seves consagracions d'aigua i benediccions [d'indrets i coses] de manera que a la gent de seguida [aquells senyals] els van semblar de gran importància i en això es podia constatar que el seu comportament plaïa a Déu. I com era la consideració que mereixia al comú de la gent la seva conducta es va manifestar en el fet que li donaren un sobrenom i fou anomenat Guðmundur el Bo (vocabulari: #1. efni: Cf. en Baetke 19874, pàg. 100: <...> 5. Situation, Lage, Zustand, Umstände: er þat, eru þau efni í (od. til) es verhält sich so (mit einer Sache), es steht so; ill efni eru í es sieht böse, nach Bösem aus; í hvert efni er komit málum wie steht es <...>. Tanmateix, no cita la construcció que trobem aquí, hvers efni í þótti vera um atferð hans. Entenc l'oració com a subjecte de sýndist, amb un það precedent catafüric)
Ólafur vaknaði og þóttist sjá svip konunnar. Ólafi þótti mikils um vert drauminn og segir vinum sínum og varð ekki ráðinn svo að honum líki. Þeir þóttu honum best um tala er það mæltu að það væri draumskrök er fyrir hann hafði borið: l’Olau es va despertar i va creure de veure encara [fugaçment] la cara de la dona (la draumkona). Aquest somni va causar una profunda impressió a l'Olau i el va contar als seus amics, però cap d'ells no li ho va saber interpretar de manera que li agradés (=de manera satisfactòria). [De tota manera,] li va semblar que els qui millor s'acostaven a una interpretació satisfactòria del somni eren els qui li deien que, el que li havia aparegut en el somni, només era el fruit quimèric d'un somni (vocabulari: #1. vert: Cf. en Kålund 1896, pàg. 107: 9. draumskrǫk, wörtl. „traumlüge“, d.h. ein bedeutungsloser traum. També en Baetke 19874, pàg. 90: draum-skrǫk n.   täuschender, bedeutungsloser traum)
þótti Væringjum mikils vert um Bolla meðan hann var í Miklagarði: i quan en Bolli hagué pres comiat del rei, va preparar el seu viatge i es va embarcar en una cóca que es dirigia cap a Dinamarca. També va agafar [per al viatge] una considerable suma de diners. També l'acompanyaven alguns dels seus companys del viatge [fins a Noruega]. El rei Olau i ell se separaren en gran amistat. El rei, en el moment de l'adéu, va fer al Bolli bons regals [de comiat]. En Þorleikur va romandre amb el rei Olau i en Bolli va emprendre el seu viatge fins a arribar a Dinamarca. Va passar l'hivern a Dinamarca on hi va rebre grans honors de grans prohoms. No s'hi va captenir pas menys distingidament del que ho havia fet durant la seva estada a Noruega. I després d'haver passat un hivern a Dinamarca, en Bolli va emprendre el seu viatge cap als països del sud i ja no va fer cap escala més fins a Constantinoble. Poc després de la seva arribada ja es va unir als varingis. No hem sentit mai relats (=no hem sentit a dir mai, no ha arribat mai a les nostres orelles) que cap noruec abans d'en Bolli Bollason hagués entrat al servei de l'emperador de Constantinoble. En Bolli va romandre a Constantinoble molts d'anys i hi fou tingut per (considerat) el més audaç en tota mena de situacions difícils, situacions en què sempre anava al costat dels qui marxaven ben al capdavant. Els varingis tingueren en gran consideració en Bolli tot el temps que es va estar a Constantinoble (vocabulari: #1. Væringjaseta: Cf. en Kålund 1896, pàg. 218: 3.4. kom — Væringjasetu, „brachte sich in die stellung der Væringjar“, d.h. ließ sich unter die Væringjar aufnehmen. Die ursprüngliche bedeutung des wortes Væringi, später ausschließlich als benennung eines kriegers von der nordischen leibwache des griechischen kaisers gebraucht, ist wahrscheinlich „schutzbürger“ (oder „fremder“); es ist von den scandinavischen Russen zur bezeichnung ihrer Russland besuchenden stammverwandten aus Scandinavien gebildet. Vgl. V. Thomsen, Der Ursprung des Russischen Staates (Gotha 1879) und S. Bugge im Arkiv f. nord. filol. II, 225. També en Baetke 19874, pàg. 754: væringja-seta f.   Sitz der Wäringer: hann kom sér í væringjasetu er schloß sich den Wäringern an; #2. Norðmaður: Cf. en Kålund 1896, pàg. 218: 5. Norðmaðr, der name bezeichnet teils Nordleute im allgemeinen, teils (und so wahrscheinlich hier) einen mann aus Norwegen oder den von dort kolonisierten ländern, teils endlich einen Norweger im engeren Sinne; #3. Garðskonungur: Cf. en Kålund 1896, pàg. 218: 5. með Garðskonungi, „mit dem könig in Mikligarðr“, d.h. mit dem griechischen kaiser; #4. en Bolli Bollason: Cf. en Kålund 1896, pàg. 218: 5.6. Bolli Bollason, die angabe, dass Bolli Bollason der erste norwegisch-isländische Væringi gewesen sei, steht mit den berichten der übrigen sagas in widerspruch, nach welchen er gerade von den Isländern, die in dieser eigenschaft in der ersten sagaperiode (bis j. 1030) genannt werden, der allerletzte ist; )
♦ vera lítils verður: tenir poc valor
♦ vera mikils verður: tenir molta de vàlua
Unnur hafði og með sér marga þá menn er mikils voru verðir og stórættaðir. Maður er nefndur Kollur er einna var mest verður af föruneyti Unnar. Kom mest til þess ætt hans. Hann var hersir að nafni. Sá maður var og í ferð með Unni er Hörður hét. Hann var enn stórættaður maður og mikils verðurl’Unnur també tenia al seu costat nombrosos homes de gran vàlua i d'alt llinatge [que partiren amb ella cap a Islàndia]. Hi havia un home que nomia Kollur el qual era, de molt, el de major vàlua de tots els qui acompanyaren de l'Unnur, la qual cosa (que gaudís de tan gran consideració) es devia sobretot al seu llinatge. Tenia el títol de hersir. També va emprendre el viatge amb l'Unnur un home que nomia Hörður. Era igualment d'alt llinatge i molt ben considerat (de gran vàlua, el més important)
þá þakkaði Hafliði honum vel og mælti: „Það mál hefir hér verið að ræða á þinginu er mikils er um vert, hvern vér Norðlendingar skulum til biskups kjósa í stað Jóns biskups en til míns kjörs hafa flestir vikið. En fyrir málum þessum hefir eigi svo skjótur dómur á fallið. En nú þarf eigi lengur að líta á þá kosning, að eg verð eigi á annað sáttur sumarlangt en þú sért til biskups kosinn. Og það er mitt vit að þá sé best hugað fyrir landsfólkinu að því mannvali sem nú er ef þú verður biskup“ (SS I, cap. 34, pàg. 43): en Hafliði li va donar les gràcies efusivament i li va dir: “Aquí al þing s'ha debatut la qüestió, de gran rellevància, de qui nosaltres, els del quartó del nord, hem d'elegir per bisbe en substitució del bisbe Jón [Ögmundarson] i heu estat molts els qui heu posat la decisió de l'elecció en les meves mans, però per culpa d'aquest procés, encara no s'ha pres una decisió ràpida al respecte. Però ara no cal continuar reflexionant per més temps sobre aquesta elecció perquè, per més que ens passem tot l'estiu debatent-ho, jo no acceptaré cap altra decisió que no sigui que tu siguis elegit nou bisbe. Vet aquí el meu parer: que el més ben pensat per a la gent del país (=la millor decisió que podem prendre pensant en el millor per a la gent del país), en aquesta elecció que ara hi ha (= que ara cal dur a terme), és que tu siguis el [nou] bisbe”

verð·útreikningur <m. -útreiknings, -útreikningar>:
càlcul m del preu

verð·vísitala <f. -vísitölu, -vísitölur. Gen. pl.: -vísitalna>:
índex (fl./pl.: índexs) m de preus [al consum]

verð·þensla <f. -þenslu, no comptable>:
inflació f
♦ hafa stjórn á verðþenslu: controlar la inflació

< vergaður, verguð, vergað <adj.>:
embrutat -ada
hon svarar: „Ekki léti hon þetta gera, nema ek hefða œrnar sakir til; en þó sé ek þat helzt til, þá er vit kvámum hingat til lands, at ek hafða hreinan serk, en hennar var vergaðr“: ella li va respondre: “Ella no ho hauria ordenat, si jo no ho hagués merescut plenament, però, ho miri com hi miri, l'única cosa que veig podria haver fet és que, en arribar aquí, jo tenia una camisa neta (un gipó net ?), mentre que la seva estava bruta” (revisar)

vergangs·maður <m. -manns, -menn>:
(betlaricaptaire m & f
eins og skytta sem skýtur á alla vegfarendur, svo er sá sem ræður heimskingja eða vergangsmann (ʕōˈβēr, ʕōˈβɛrɛθ ~ עוֹבֵר ,עוֹבֶרֶת:   wə-ɕɔˈχēr   ʕɔβəˈrīm (ʕɔˈβrīm),   וְשֹׂכֵר עֹבְרִים) til verka: com un arquer que dispara contra tots els qui passen pel camí, així és el qui contracta un nici o un captaire

ver·gangur <m. -gangs, no comptable>:
(betlmendicitat f
lát þér nægja það sem þú hefur, hvort heldur er lítið eða mikið, þá verður þér ekki hallmælt fyrir vergang (ἡ παροικία -ίας :   καὶ ὀνειδισμὸν παροικίας οὐ μὴ ἀκούσῃς)acontenta't amb el que tens, tant si és poc o molt, i no et blasmaran (no parlaran malament de tu) per captar
♦ fara á vergang: <LOCanar a captar
börn hans verði föðurlaus og kona hans ekkja, börn hans fari á flæking og vergang (ʃāˈʔal, ʃāˈʔēl ~ שָׁאַל ,שָׁאֵל:   wə-ˈnōaʕ   ʝāˈnūʕū   βāˈnā-u̯   wə-ʃiˈʔēlū   wə-δārəˈʃū   mē-ħārəβōθēi̯-ˈhɛm,   וְנוֹעַ יָנוּעוּ בָנָיו וְשִׁאֵלוּ; וְדָרְשׁוּ, מֵחָרְבוֹתֵיהֶם), rekin úr rústum heimilis síns: que els seus fills li quedin orfes i vídua la seva dona, que els seus fills se'n vagin a captar com a vagabunds, expulsats de les ruïnes de llur casal
♦ flæma e-n á vergang: <LOCllançar algú a la mendicitat
ábyrgð hefur gert marga efnamenn snauða og hrakið þá eins og bylgjur hafsins. Auðmenn hefur hún svipt húsi, flæmt þá á vergang (πλανᾶν ~ [πλανηθῆναι]:   καὶ ἐπλανήθησαν ἐν ἔθνεσιν ἀλλοτρίοις) hjá framandi þjóðum: un aval ha fet pobres mants acabalats i els ha sacsejats com les onades de la mar. Ha privat els rics de llur casa, i els ha llançat a la mendicitat a països estrangers
♦ reka e-n á vergang: <LOCllançar algú a la mendicitat, enviar algú a la mendicitat
sviptu þá ekki lífi svo að lýður minn gleymi eigi, rektu þá á vergang (ˈnūaʕ ~ נוּעַ:   hănīˈʕē-mō   βə-ħēi̯lə-ˈχā,   הֲנִיעֵמוֹ בְחֵילְךָ) með mætti þínum og felldu þá, Drottinn, skjöldur vor: no els llevis pas la vida a fi que el meu poble no se n'oblidi, fés-los anar a captar amb el teu poder i fés-los caure (abat-los), Senyor, escut nostre
♦ vera á vergang: <LOCaver de captar (per poder viure)

< vergast <vergast ~ vergumst | vergaðist ~ verguðumst | vergast>:
embrutar-se
en um haustið er menn riðu til leiðar reið Eyjólfur með flokk sinn. Þórarinn ofsi reið og með mikla sveit. Þar var og þræll hans í för með honum er Greipur hét, mikill og sterkur. Menn riðu hart um daginn og hleypti þræll hesti sínum fram hjá Þórarni svo að klæði hans verguðusti per la tardor, quan els homes marxaren cap a la leið, l'assemblea regional de tardor, l'Eyjólfur va partir-hi amb el seu grup. En Þórarinn el prepotent també hi va anar amb un gran grup d'acompanyants. Entre ells també hi havia el seu esclau que nomia Greipur, un home gros i fort. Els homes del grup varen cavalcar a regna batuda durant el dia i l'esclau va avançar amb el seu cavall en Þórarinn de manera que la seva roba es va embrutar
ssíðan létu þeir hlaupa hesta sína at endilǫngum vellinum, svá sem þeir máttu mest af taka, ok lagði hvárr til annars svá styrkliga, at þeir féllu báðir senn af hestunum til jarðar, ok var engi sá herbúnaðr [konungs ok] keisarans er eigi vergaðist af moldunni í falli þeirratot seguit llançaren llurs cavalls al galop d'un cap a l'altre del camp (lit.: tot al llarg del camp), tan veloçment com els era possible, atacant cadascun d'ells l'altre tan violentament que [quan toparen] tots dos [al mig del camp,] tots dos cairegueren alhora a terra de llurs cavalls, i no hi hagué cap arnès, ni de l'emperador [ni del rei], que no s'embrutés (aquí sembla tenir el significat: que no quedés brut) de pols en llur caiguda

ver·girni <f. -girni, no comptable>:
nimfomania f, citeromania f

ver·gjarn, -gjörn, -gjarnt <adj.>:
nimfòman -a
♦ vergjörn kona: nimfòmana f

vergur, verg, vergt <adj.>:
<ECON & ADMINbrut -a
♦ verg landsframleiðsla: producte interior brut, P.I.B. m
♦ verg þjóðarframleiðsla: producte nacional brut, P.N.B. m
♦ verg þjóðarframleiðsla á mann: el producte nacional brut per càpita
♦ vergar tekjur: ingressos bruts
♦ vergar þjóðartekjur: ingrés nacional brut, renda nacional bruta
♦ vergur þungi: pes brut

verja <f. verju, verjur. Gen. pl.: verja>:
1. (hlífprotecció f (massa de matèria lluminosa situada fora del sistema solar, que té aparença de núvol o boira)
2. (varnarvopnarma defensiva (cuirassa, armadura, escut, casc etc.)
Anno 1244. Æptu þá hvorirtveggju heróp og tókst bardagi. Þórður Sighvatsson og þeir helstu hans menn (ɔ: Þórður og hinir helstu menn hans) voru klæddir blám brynjum, björtum stálhúfum, snörpum sverðum og stinnum spjótum, er hann hafði í Noregi sér útvegað, keypt og kaupa látið á þessum misserum. Sumir voru í hringabrynjum eða með öðrum hætti út búnir. Kolbeins lið var og í sama máta mjög vel brynjað og búið að vopnum og verjum. Hófst nú bardaginn með grjótkasti og skotum, og skutu menn Þórðar svo hart, að Kolbeins menn fengu eigi annað gert um hríð en hlíft sér (SS. Þórðar saga kakala. Variant del Cod. 114 folˣ. Pàg. 67 del primer volum de l'edició d'en Kålund del 1911 en ortografia actualitzada. = SS II, caps. 338-339, pàgs 516-517, de l'edició de l'Örmólfur Thorsson del 2010): Any de 1244. Llavors tots dos bàndols feren el crit de batalla i aquesta va començar. En Þórður Sighvatsson i la major part dels seus homes) portaven cuirasses blaves (negres), capells de ferro lluents, espases tallants (? punxegudes ?) i piques rígides (? robustes?) que ell s'havia procurat a Noruega, comprant-les i fent-les comprar aquell any [mateix]. Alguns dels seus homes[, emperò,] portaven cotes de malles o anaven guarnits d'una altra manera. La tropa d'en Kolbeinn estava ben cuirassada i proveïda d'armes i de defenses de la mateixa faisó (és a dir, portava idèntiques cuirasses). La batalla va començar llavors amb llançament de pedres i [altres] projectils, i els homes d'en Þórður en llançaven amb tanta d'espessor que els homes d'en Kolbeinn no varen poder fer res més de moment que protegir-se'n (vocabulari: #1. blá brynja: Podria tractar-se d'un tipus de cuirassa, oposada, p.e., a les: hvítar brynjur esmentades enjondre. En tal cas, blár brynjur, bláar brynjur = cuirasses negres, sense que pugui dir si l'adjectiu només fa referència al color o bé a diferents tractaments del cuir, i per tant, també a diferents preus de les cuirasses; #2. snarpt sverð, stinnt spjót: Sembla que siguin tipus especials d'espases i piques. Aquests conceptes reapareixen, per exemple, a la: Þiðreks saga af Bern, en la qual hi apareixen repetides vegades, v.gr., cap. 80: Viðga svaraði: «Ek vil helzt elska góðan hest ok stinnt spjót, skarpt sverð, nýjan skjöld, harðan hjálm, hvíta brynju ok þar með tígurligan höfðingja honum at þjóna ok með honum ríða, meðan mér vinnst lífit»)
3. (smokkurpreservatiu m (profilàctic)
4. (hlífðarfötsobretot m (capot, peça de roba exterior per resguardar-se del fred)
einn góðan veðurdag ræðst Þormóður brott frá hellinum. Hann klífur upp hamrana og hafði öxi sína með sér. Og er hann er skammt kominn frá hellinum þá mætti hann manni á leið. Sá var mikill vexti og ósinnilegur, ljótur og eigi góður yfirbragðs. Hann hafði yfir sér verju saumaða saman af mörgum tötrum. Hún var feljótt sem laki og höttur á upp með slíkri gerð. Hún var öll lúsug: un bon dia (o: un dia que feia bon temps) va abandonar la cova. Es va enfilar penya-segats amunt portant amb ell la seva destral. I[, un cop a dalt, i] quan encara no s'havia allunyat gaire de la cova, es va trobar un home pel camí. Era un home d'una gran estatura i d'un aspecte que no convidava a tenir-lo de company de viatge, era lleig i d'un posat gens agradable. Duia posat un sobretot fet cosint molts de parracs. Aquest sobretot tenia molts de plecs com un llibret d'ovella i acabava en una caputxa afaiçonada d'idèntica manera. El sobretot era tot ple de polls (Bal.: ‘pois’)
á þessu sama hausti sóttu þeir litgrös bræður úr Brekku, synir Ásgeirs, upp á Klaufahlíð er móðir þeirra sendi þá eftir og komu þeir heim í Klaufanes er þeir höfðu sótt grösin og vildu finna Ingvildi systur sína og lögðu niður úti baggana meðan þeir dvöldust. Var annað verja en annað hít mikil. Þá kemur Klaufi að og saxar í sundur baggana með páli og gekk í burt síðan. En er þeir bræður komu út sáu þeir að belgirnir voru ekki tiltækir og fara þeir heim og mæta móður sinni. Hún spurði því þeir hefðu ekki með að fara: aquella mateixa tardor, els dos germans, fills de l'Ásgeir, sortiren de Brekka per pujar fins a Klaufahlíð cercant-hi herbes per tenyir la llana enviats per llur mare. Quan varen tornar a Klaufanes, un cop aplegades les herbes, volgueren anar a veure l'Ingvildur, llur germana, i deixaren els farcells en terra mentre eren amb ella. Un dels farcells era [en realitat] un capot i l'altre, un sac de cuiro gros. En Klaufi va passar per allà i els va fer un xap d'un cop d'aixada i va prosseguir el seu camí. Quan els germans varen sortir defora, varen veure que llurs farcells havien quedat inservibles. Se'n tornaren a ca llur i anaren a trobar llur mare. Ella els va demanar per què havien tornat amb les mans buides

verja <ver ~ verjum | varði ~ vörðum | variðe-ð ~ e-n>:
1. <GENdefensar una cosa ~ algú
♦ verja hendur sínar: defensar-se [a si mateix]
♦ ef ég á hendur mínar að verja: si he de defensar la meva vida
◊ "sæk þú eigi að," segir Gunnar. "Þér vildi eg síst illt gera en eg mun þó engum hlífa ef eg á hendur mínar að verja": "no m'ataquis!", li va dir en Gunnar, "tu ets la darrera persona a qui voldria fer mal, però no tindré miraments amb ningú si he de defensar la meva pell"
♦ verja e-ð fyrir e-m: defensar una cosa d'algú (o: contra algú)
♦ verja landið fyrir óvinunum: defensar el país dels [seus] enemics
♦ verja e-n af e-u: defensar (o: protegir) algú d'una cosa
♦ lögfræðingurinn ver skjólstæðing sinn: l'advocat defensa el seu client
♦ verja sig: defensar-se
♦ verja sig víti (= ámælisorði): protegir-se de retrets o blasmes [en relació a un fet punible per la llei]
Gissur jarl reið suður á Kjalarnes og gisti í Görðum á Álftanesi að Einars bónda Ormssonar. Var honum þar vel fagnað og var þar nokkurar nætur. Þar kom til móts við jarl Ólafur Oddsson bróðir Hrafns og hafði Hrafn sent hann til jarls þess erindis að Hrafn bað Gissur jarl varast ófrið og mest Andréssonu, kveðst nú eigi skyldu krafsa á það að segja honum sannindi, hvort er hann vildi trúa eða eigi, og kveðst það þá enn muna að Gissuri þótti hann eigi sig varaðan við hafa áður brennan varð á Flugumýri en þóttist hafa varið sig víti. Og er Ólafur hafði þetta flutt jarli þá þótti honum hann fár við verða og æmta sér lítt. Þeir töluðu þetta í kirkjugarðinum þar í Görðum. Ólafur varð skjótt í brottu af fundi jarls og reið aftur til Hrafns bróður síns (SS II, cap. 489, pàg. 752): el iarl Gissur va anar al sud, a Kjalarnes, on es va allotjar a cal bóndi Einar Ormsson, a Garðar, a l'Álftanes. Hi fou ben rebut i hi va passar alguns dies. Allà hi va anar a veure'l l'Olau Oddsson, el germà d'en Hrafn, perquè aquest li havia encomanat que anés a veure el iarl de part seva per pregar-li que anéS previngut (anés alerta) contra actes hostils [que es poguessin emprendre contra ell] i sobretot que anés previngut contra els fills de l'Andrés. Li va fer dir que ara no dubtava pas a dir-li la veritat, tant si el iarl el volia creure com sinó, afegint que encara se'n recordava que el iarl Gissur havia considerat que ell no l'havia posat en guàrdia (no l'havia alertat) abans de la brenna de Flugumýri, però que ell, en Hrafn, considerava que s'havia defensat de qualsevol retret al respecte (és a dir, considerava haver-se tret de sobre el retret d'haver-hi tingut a veure). I quan l'Olau hagué dit tot això al iarl, va constatar que aquest reaccionava callant i no expressant-s'hi al respecte. Varen estar parlant de tot això al cementiri de Garðar. L'Olau, després d'haver vist el iarl, va partir ràpidament i se'n tornà a cal seu germà en Hrafn
2. (verndaprotegir una cosa ~ algú (defensar d'un perill)
♦ verja sig: protegir-se
♦ verja sig falli [með því að <+ inf.>]: evitar caure [tot <+ ger.>]
♦ verja sig gegn hjartasjúkdómum: protegir-se de les malalties cardíaques
♦ verja plöntuna fyrir frosti: protegir la planta de la gelada

verja² <ver ~ verjum | varði ~ vörðum | variðe-u>:
emprar una cosa (dit esp. temps i diners)
♦ verja e-u: fer ús d'una cosa
♦ verja e-u vel: fer [un] bon ús d'una cosa
♦ verja tímanum vel: emprar bé el temps
♦ verja tíma sínum til e-s: emprar (o: passar) el seu temps en una cosa
♦ verja miklum tíma í að <+ inf.>emprar (o: esmerçar; o: invertir) molt de temps en <+ inf.>
♦ verja fé sínu í óþarfa: emprar els seus diners en coses supèrflues
♦ verja peningum sínum til e-s: emprar (o: usar; o: despendre; o: invertir) els seus diners per a una cosa

verjandi <m. verjanda, verjendur>:
1. <GENdefensor m, defensora f
2. <JURdefensa f (advocat defensor d'acusat, en judici)

verjandi, verjandi, verjandi <adj. inv.>:
defensable, justificable

verjast <verst ~ verjumst | varðist ~ vörðumst | varist>:
1. <e-u>defensar-se de (o: contra
♦ eiga í vök að verjast: <LOC FIGtrobar-se en un destret
♦ ég gat ekki varist hlátri: <LOCno vaig poder contenir les rialles 
♦ verjast óþefnum: lluitar contra la pudor, defensar-se de la pudor
♦ verjast til síðustu stundar: <LOClluitar fins al darrer alè
2. <e-s>rebutjar una cosa (declinar, refusar)
◊ verjast allra frétta um e-ð: rebutjar de respondre sobre una cosa, no voler expressar-se sobre una cosa (no voler respondre a res del que hom li demana sobre una qüestió determinada, negar-se a donar cap notícia o informe que reveli la pròpia opinió)
um annað líf varðist hún allra frétta: es negava a expressar-se sobre la vida del més-enllà

verju·laus, -laus, -laust <adj.>:
1. (án hlífar í illviðrisense roba exterior (sense roba adequada per a protegir-se del fred o el maltemps, sense abric o impermeable)
2. (án hlífar í orustuindefens -a, desprotegit -ida (sense armament defensiu en un combat, desarmat)
3. (án getnaðarverjusense protecció (sense condom)

verk¹:
ac. & dat. sg. de → verkur “dolor”

verk² <n. verks,verk>:
1. (vinna, sýsla, starftreball m, feina f (labor, tasca)
Erlingr talaði erendi ok mælti svá, at „þat man yðr þykkja líkara, at várn fund beri saman. Eru þar í þeirra flokki margir menn þeir, er oss mætti minnisamt vera þeirra handaverk, er þeir hjuggu niðr Inga konung eða aðra vini vára; ok er seint á þat tǫlu at koma. Gerðu þeir þat með fjándans verkum ok fulltingi ok níðingskap; því at þat stendr hér i lǫgum várum, at engi maðr hefir sá fyrirgert sér, at eigi heiti þat níðingskapr eða morðingjaverk, at menn drepask um nætr, en eigi undir sólu. Hafa þeir ok með þvílíkri framkvæmd unnit þann sigr at stíga yfir þvílíkan hǫfðingja, sem nú hafa þeir við jǫrðu lagðan. Hǫfum vér opt sagt þessa hluti, enda er nú at sjónum orðit um þeirra háttu. Skulum vér heldr hafa þat ráðit er oss er kunnara, at berjask um ljósa daga með fylkingu, ok stelask eigi á menn um nætr. Hǫfum vér lið œrit í móti eigi meira liði. Skulum vér bíða dags at ok lýsingar, ok halda saman fylkingum ef þeir vilja“: l’Erlingr va fer un discurs i digué en aquesta guisa que “Tots vosaltres deveu pensar que és molt probable que el nostre enfrontament (el iarl Sigurðr i jo) hagi de tenir lloc aviat. A llurs rengs hi ha mants homes alguns fets dels quals podríem ara tenir presents com ara quan varen matar el rei Ingi o d'altres amics nostres, però fóra ociós recordar ara el nombre de totes llurs malifetes. Ho varen fer amb l'obra del dimoni (o sigui, sota l'influx o la influència del dimoni? instigats pel dimoni?) ) i amb el seu ajut i amb vilania (infàmia), car a les nostres lleis s'hi diu que cap home no ha contravingut a les lleis -i que no es digui (s'anomeni) vilania (infàmia) o homei- si hom és mort de nit, i no a la claror del sol. Ells (=els nostres enemics) també han obtingut amb una tal acció (=procedint amb l'ajut de bruixots) la victòria sobre un príncep com el que ara han estassat. Nosaltres sovint hem denunciat aquestes coses però és que ara s'ha evidenciat llur forma de comportar-se (llur capteniment, llur forma de fer). Nosaltres, en canvi, ens decidirem per fer més aviat el que ens resulta més conegut i que és batre'ns a plena llum del sol i disposats en formació de batalla i no pas esmunyir-nos de nit contra uns enemics [mentre dormen]. Tenim una host prou gran per enfrontar-nos a unes forces que no són pas superiors. [Per això,] esperarem la claror del dia i ens mantindrem en formació de batalla per si ells volen [atacar-nos]” (en comparació, el passatge paral·lel de la Heimskringla fa: Erlingur talaði og mælti svo: "Það mun líklegt þykja að fundur vor Sigurðar jarls muni brátt að berast. Eru í þeirra flokki og margir aðrir þeir menn er oss mætti minnisamt vera þeirra handaverk er þeir hjuggu niður Inga konung og svo marga aðra vora vini sem seint er tölu á að koma. Gerðu þeir þau verk með fjandakrafti og fjölkynngi og níðingskap því að það stendur hér í lögum vorum og landsrétti að engi maður hefir svo fyrirgert sér að eigi heiti það níðingsverk eða morðvíg er menn drepast um nætur. Hefir þessi flokkur sér leitað þeirra heilla að tilvísan fjölkunnigra manna að þeir skyldu um nætur berjast en eigi undir sólu. Hafa þeir og með þvílíkri framkvæmd þann sigur unnið að stíga yfir höfuð þvílíkum höfðingja sem þeir hafa að jörðu lagt. Nú höfum vér það oftlega sagt og sýnt hvernug af leitt oss sýnist um þeirra hátt er þeir hafa um nætur til bardaga ráðið. Skulum vér fyrir því heldur hafa hinna höfðingja dæmi er oss eru kunnari og betra er eftir að líkja að berjast um ljósa daga og með fylking en stelast eigi um nætur á sofandi menn. Höfum vér lið gott í móti eigi meira her en þeir hafa. Skulum vér bíða dags og lýsingar og haldast saman í fylkingu ef þeir vilja nokkur áhlaup oss veita") (vocabulari: #1. verk: Cf. en Baetke 19874, pàg. 723: gerðu þeir þat með fjándans verkum   das taten sie unter Einwirkung des bösen Feindes)
♦ að loknu verki ~ dagsverki: <LOCun cop acabada la feina ~ un cop acabada la feina del dia
♦ fá e-m verk að vinna: <LOCassignar una tasca (o: un treball) a algú
♦ e-m fellur aldrei (o: ekki) verk úr hendi: <LOC FIGno està mai mans plegades, fa feina com un bou
♦ ganga hreint til verks: <LOC#1. (tvínóna ekkianar per feina, tirar pel dret, agafar el bou per les banyes (no gastar contemplacions, no dubtar pas, no anar-se'n en raons, anar directe al gra); #2. (gera e-ð hiklaust og af hreinskilniactuar amb determinació [i honradesa] (fer una cosa amb resolució i honestedat, mostrar-se resolt i honest fent una cosa)
♦ gera e-ð að verkum: <LOC FIGtenir una cosa com a efecte, causar una cosa
♦ gera það að verkum að <+ ind.>tenir com a efecte que <+ subj.>  
úrhelli síðustu daga gerir það að verkum að jarðvegurinn tekur lítið við og því þarf minni úrkomu en ella til að framkalla flóð: les precipitacions dels darrers dies han provocat que la terra ja no pugui absorbir gaire aigua [més] i per això ha calgut menys pluja que altrament per a provocar una inundació
♦ gjalda e-m eftir verkum sínum: <LOC FIGpagar a cadascú segons les seves obres
já, hjá þér, Drottinn, er miskunn, því að þú geldur sérhverjum eftir verkum hans (lə-ʃalˈlēm etc. ~ לְשַׁלֵּם etc.:   kī־ʔatˈtāh   təʃalˈlēm   lə-ˈʔīʃ   kə-maʕăˈɕē-hū,   כִּי-אַתָּה תְשַׁלֵּם לְאִישׁ כְּמַעֲשֵׂהוּ)sí, vós, Senyor, sou misericordiós, car pagueu a cadascú segons les seves obres
sjá, ég kem skjótt, og launin hef ég með mér, til að gjalda hverjum og einum eins og verk hans er (ἀποδιδόναι [ἀποδοῦναι] ἑκάστῳ ὡς τὸ ἔργον ἐστὶν αὐτοῦ:   ἀποδοῦναι ἑκάστῳ ὡς τὸ ἔργον ἐστὶν αὐτοῦ)guaita, vinc de pressa, i la meva recompensa ve amb mi, per donar a cadascú segons les seves obres
♦ klára verkið: <LOCenllestir la feina
♦ koma sér að verki: <LOCposar fil a l'agulla, posar mà (o: mans) a l'obra, posar-s'hi
♦ koma e-u í verk: <LOCposar fil a l'agulla (esp.: dur a terme una cosa, la realització de la qual s'ha anat allargassant)
♦ kunna vel til verka: <LOCconèixer bé el seu ofici
♦ ljúka verkinu: <LOCacabar (o: concloure) la feina, rematar la feina (o: concloure; o: rematar) la feina
♦ mikið verk [að vinna]: un treball considerable (o: molt de treball), una feinada, molta de feina
♦ enn er mikið verk að vinna: encara hi ha molta [de] feina a fer
♦ það er mikið verk: és una feinada, és un treball que Déu n'hi do
♦ það er mikið verk að <+ inf.>és una feinada <+ inf.>, inf. +> és un treball immens
♦ ráða e-n til verka: <LOCcontractar algú [com a treballador -a]
eins og skytta sem skýtur á alla vegfarendur, svo er sá sem ræður heimskingja eða vergangsmann til verka (ɕāˈχar ~ שָׂכַר:   wə-ɕɔˈχēr   kəˈsīl   wə-ɕɔˈχēr   ʕɔβəˈrīm (ʕɔˈβrīm),   וְשֹׂכֵר כְּסִיל, וְשֹׂכֵר עֹבְרִים)com un arquer que dispara contra tots els qui passen pel camí, així és el qui contracta un nici o un captaire
♦ segja (o: skipa) [e-m] fyrir verkum: <LOCdir-li a algú com ha de fer les coses, donar instruccions a algú sobre la feina que s'està fent (esp.: dir un amo o un cap prepotent o autoritari a un treballador seu com ha de fer la feina que està fent, donar instruccions en pla autoritari, com un dèspota)
♦ taka að sér verk: <LOCassumir (o: acceptar de fer) una tasca (o: una feina)  
♦ taka viljann fyrir verkið: <LOCreconèixer la bona voluntat i la voluntat de fer una cosa (encara que la feina feta no es pugui considerar reeixida)
♦ vera að (o: á) verki: <LOCestar treballant
♦ e-m verður ekkert ~ lítið úr verki: <LOCla feina no li ret gens ~ la feina li ret poc (o: no li ret gaire)
♦ → dagsverk “la feina del dia, el treball del dia”
♦ → handaverk “treball manual, treball artesanal”
2. (dáð, framkvæmdfet m (acte, acció)
Illugi mælti: "Mikið kapp leggur þú á með þjófum og muntu illt að verki hafa þar sem hann er. Og eigi mun jafnan þinn eiður fyrir honum standa þó að hann gangi nú undan. Nú fari hann í brott af Reykjanesi og komi aldrei síðan hér": l’Illugi li va dir: “Poses un gran afany intercedint per uns lladres i i el que fas [pel Veglágur] et serà recompensat malament. El teu jurament no sempre li pararà els cops (=no sempre el salvarà) encara que ell ara en surti escàpol. Doncs bé, que ara mateix se'n vagi de Reykjanes i que no hi torni mai més” (vocabulari: #1. verk: Cf. en Baetke 19874, pàg. 723: muntu illt at verki hafa   was du tust, wird dir übel gelohnt werden)
♦ ganga að verki: <LOC FIGpassar a l'acció, anar per feina
♦ illt verk: mala acció (o: obra)
Þráinn mælti: "Vér höfum illt verk unnið og munu synir Njáls illa kunna víginu þá er þeir spyrja": en Þráinn va dir: “Hem comès una mala acció i els fills d'en Njáll s'ho prendran (reaccionaran) malament quan se n'assabentin de l'assassinat (lit.: reaccionaran malament davant l'assassinat quan se n'assabentin)” (en Þráinn Sigfússon, en Sigmundur Lambason i l'Skjöldur el Suec acaben de parar una emboscada i de matar en Þórður Leysingjason) (vocabulari: #1. kunna: Cf. en Baetke 19874, pàg. 346: kunna e-u illa   mit etwas unzufrieden sein, etwas übel aufnehmen)
♦ standa e-n að verki: <LOCatrapar (o: sorprendre; o: enxampar) algú in fraganti
♦ sýna e-ð í verki: <LOCdemostrar una cosa amb [els seus] fets
♦ → afreksverk “gesta, proesa”
♦ → góðverk “bona acció, bona obra”
♦ → hryðjuverk “acte de violència; acció terrorista”
3. (fullunnið starf, árangur af vinnuobra f (allò en què hom està treballant i resultat del treball fet)
nú hefir Þiðrekr konungr gert mǫrg verk, þau er enn má sjá, baðit, er kallat er Þiðreksbað, ok í Rómaborg lét hann steypa eitt líkneski eptir sínum hesti Fálka ok sjálfum sér. Þat er gert af kopar. Annat líkneski lét hann enn gera norðr í borginni Bern eptir sér af kopar. Þar stendr hann í turn ok reiðir sitt sverð Ekkisax við steinboga þann, er yfir ána liggr. Ok víða annarstaðar er hann skrifaðr ok eptir honum ger líkneski: el rei Þiðrekr va fer mantes obres que encara es poden veure[, així, per exemple,] uns banys que es diuen banys d'en Þiðrekr, i, a Roma, hi va fer fondre una estàtua del seu cavall Fálki i d'ell mateix (o sigui: va fer fondre una estátua eqüestre d'ell muntat en el seu cavall Fálki) i la va fer posar a dalt de les muralles de la ciutat. Aquesta estàtua era de coure. Al nord, a la ciutat de Bern, hi va fer fer una segona estàtua d'ell també de coure. Està posada a dalt de la torre i se'l representa dret, brandint la seva espasa Ekkisax sobre el pont de pedra que hi ha sobre el riu. També se'l va representar en pintures i li feren estàtues a molts d'altres indrets
♦ í orði og verki: <LOCde paraula i obra
♦ lesa úr verkum sínum: <LOCllegir fragments de la seva obra ~ de les seves obres (un escriptor, una escriptora)
♦ verkið lofar meistarann: <LOCl'obra lloa el mestre, opus auctorem laudat, opus artificem laudat
♦ það er best af verkum hans ~ hennar: és una de les seves millors obres [d'ell] ~ [d'ella]
♦ → heildarverk “obra completa, obres completes”
♦ → listaverk “obra d'art”
♦ → málverk “pintura, quadre”
♦ → meginverk “opus magnum”
♦ → meistaraverk “obra mestra”
♦ → tónverk “obra musical, composició musical”
4. (gangverkmecanisme m (esp. de rellotgeria)
♦ verk í úrinu ~ í klukkunni: l'engranatge del rellotge
♦ → klukknaverk “engranatge de rellotge”
♦ → úrverk “engranatge de rellotge”

verka <verka ~ verkum | verkaði ~ verkuðum | verkað>:
A. <personal>:
1. <absolut>: (virkaactuar (fer efecte, p.e., un remei, un medicament)
♦ lyfið ~ meðlið verkar best ef hitinn er 20° eða meiri: el medicament ~ la medecina actua millor en una temperatura de 20° o més
♦ bóluefni verkar þannig, að þegar því er dælt inn í líkaman, myndast varnarefni gegn veikinni í blóðinu: el vaccí actua fent que, quan s'injecta en el cos, es formin a la sang anticossos contra la malaltia
 
2. <e-ð>: (hreinsa, tilreiðanetejar una cosa (preparar-la per al consum o l'ús)
♦ verka fisk: netejar peix, fer net el peix (llevar-li la moca, les escates i la brutor, processant-lo així per a procedir a la seva conservació, p.e., a bord mateix del vaixell pesquer que l'ha capturat o en terra)
♦ verka óhreinindin af e-u: llevar la brutícia (o: la brutor) d'una cosa (netejar-la)
♦ verka e-ð af sér: llevar-se la major brutícia (o: la major brutor)
♦ verka skinn: adobar (o: assaonar) pell[s] (llevar-li les restes de carn per fer-ne cuir)
 
B. <amb complement preposicional>:
A. <á>
1. <verka á e-ð>(hafa áhrif á e-ðactuar (o: fer efecte) sobre una cosa (un medicament, una medecina: fer efecte sobre una part del cos)
♦ þetta lyf ~ meðal verkar á lifrina: aquest medicament ~ aquesta medecina actua sobre el fetge
2. <verka á e-n>(hafa áhrif á e-ninfluir (o: fer efecte) sobre algú (tenir un efecte determinat sobre algú, actuar sobre algú)
♦ hvernig verkar hann á þig?: quin efecte et fa? (quina impressió et produeix?)
 
B. <til>
1. (verðskulda, vinnacausar una cosa (ésser la causa o el motiu d'una cosa, ésser el causant d'una cosa)
♦ hafa stórt (o: stórum) til verkað: <LOChaver obrat greument
111. Jartegn við bónda einn. Þat var enn annat sinn, er hann gerði fagrt verk eitt ok fátítt. Bóndakarl nokkurr, mildr ok meinalauss, var fyrir klǫndum ríkra manna, þar sem hann bjó, ok gáfu þeir honum þjófssǫk meir fyrir illsku sakir en sannenda, dœmdu hann brátt ok drógu hann til gálga móti guðs lǫgum ok manna ok vildu enga undanfœrslu af honum taka. Síðan er sá vesli maðr fekk eigi skírslum fyrir sik komit, þó at hann bæði þá illu menn, þá vætti hann sér engra hjálpa eða bjarga af mǫnnum, skaut þá máli sínu af ǫllu brjósti ok trausti á guðs miskunn, bað þá inn helga Óláf konung veita sér fullting eptir sannendi við almáttkan guð, því at hann bjargar opt þeim miskunnsamliga, er á hann heitr, er stórt hafa til verkat ok verðir eru sannra refsinga: 111. Miracle amb un bóndi. Encara hi va haver una altra vegada en què ell (=el rei sant Olau) va fer una bella i extraordinària obra: un vell bóndi, pietós i de bon cor, fou víctima, allà on vivia, de les calúnies d'homes poderosos i l'acusaren de lladre, més per dolenteria que per veritat, el condemnaren ràpidament i el conduïren a la forca contra les lleis de Déu i les dels homes i sense donar-li l'oportunitat de defensar-se (sense voler acceptar d'ell res que l'exculpés, cap prova de la seva innocència). Com que aquell pobre home no va obtenir l'oportunitat de demostrar la seva innocència malgrat que ho hagués demanat a aquells malvats, i ja perduda l'esperança de rebre ajut o salvació dels homes, va posar, de tot cor i amb tota la confiança (i confiant-hi plenament), la seva causa en la misericòrdia de Déu i va demanar al rei sant Olau que li aconseguís ajut de Déu totpoderós perquè es conegués la veritat, car aquest sovint salva misericordiosament aquell que l'invoca i que han obrat greument i són mereixedors d'un càstig just (més lliurement: malgrat que hagi obrat greument i sigui mereixedor d'un càstig just) (vocabulari: #1. heitr ... hafa til verkat ... verðir eru: L'original presenta un canvi sobtat de la persona del temps verbal, ja que, mentre que heitr és tercera persona del singular, hafa til verkat i eru verðir són terceres persones del plural)
♦ verka sér til e-s: merèixer-se una cosa amb els seus actes, ésser la causa -amb els seus propis actes- del que li passa (ocasionar-se a si mateix un disgust, desfici etc. fent una cosa, normalment dolenta)
þá tóku fjendurnir til orða við hana og mæltu: „Hér skaltu fara í ofan. Til þessa hefur þú þér verkað, því að þess hins sama ertu hluttakari sem þeir, er hér eru í niðri. Það er leiðilegur hórdómur, er þú hefur framið, er þú hefur lagzt undir tvo presta og saurgað svo þeirra þjónustu, og þar með ofmetnaður og fégirni. Nú skaltu hér vera, er þú vildir aldrei af láta að þjóna oss. Nú skulum vér þig marga vega kvelja“ (reproduït també a SS III (2010), pàg. LXII): aleshores els dimonis li parlaren dient-li: “Aquí mateix és on tu també baixaràs. Tu mateixa t'ho has cercat perquè tu també has estat partícep dels mateixos comportaments que varen tenir en vida els qui ja són aquí sota: Ha estat una fornicació abominable la que tu has comès quan has jagut amb dos preveres (=essent primer la concubina d'un i després la d'un altre), sollant així llurs serveis, i, per si amb això no n'hi hagués d'haver prou, [a més a més has comès els pecats d']orgull i avarícia. Així i doncs, ara estaràs aquí ja que tu mai no has volgut deixar de servir-nos, i ara et donarem turment de múltiples maneres”
líða nú dagar, ok fara nú menn í milli klaustranna, ok er engi kvittr af nǫkkurri nýjungu. Undrask bróðir þat geysimjǫk, at af brotthvarf svá tíginnar konu skulu systrmar øngva frétt um gera. Hvat er lengra, en líða hinir næstu tólf mánuðr ok er allt kyrrt ok tíðindalaust. Er bróðir allan þenna tíma aldregi í gleði, sem hann hafði sér til verkat. Nú sem kemr jafnlengdardagr fyrri tíðinda, tekr bróðir orlof undir þeiri ásýn, sem hann vildi spazéra. Hann hefir eitt graftól undir kufli sínum ok lætr øngvan svein sér fylgja. Kemr hann fram í skóginn, gengr hit beinasta at þeim stað, þvíat hann hafði merkt til skýrliga. Tekr hann graftólit ok setr upp eina páltorfu: passen els dies i hom va d'un monestir a l'altre i no se sent a dir res de cap notícia. El frare es meravella enormement que les sors no facin cap perquisició per la desaparició d'una dama tan distingida. I què més se'n pot referir que passen els propers dotze mesos i tot resta tranquil i sense que hi hagi res de nou. Durant tot aquest temps, el frare mai no va sentir cap alegria de la qual cosa s'havia fet mereixedor amb el que havia fet. I quan va arribar l'aniversari del fet anterior, el frare va demanar permís per sortir del monestir adduint que volia fer un passeig. Portava una eina per cavar sota l'hàbit i no va deixar que cap mosset l'acompanyés. Va entrar dins el bosc i es va dirigir pel camí més dret a l'indret que havia marcat de manera convenient. Allà va agafar la pala i va fer-hi una palada (vocabulari: #1. skýrliga: Cf. en Fritzner III (1896), pàg. 412a: skýrliga, adv. med Forstand, Skjønsomhed; kemr hann fram í skóginn, gengr at hit beinazta þeim stað, þvíat hann hafði merkt til skýrliga (v.l. skilvísliga) Mar. 312¹²; #2. páltorfa: Hàpax legòmenon. Cf. en Fritzner II (1891), pàg. 928a: páltorfa, f. Torve, Torvstykke (torfa) som er opskaren, opstukken ved Brug af páll; tekr hann graftólit ok setr upp eina páltorfu Mar. 312¹³)
♦ hafa sér til óhelgi verkað (o: unnið)<LOC HIST JUR<perdre el dret a ésser indemnitzat o compensat per culpa dels seus propis actes; fer-se culpable, amb els seus propis actes, d'un delicte que no es podia reparar amb una indemnització
[Anno 1128] En er sendimenn kómu aptr, segja þeir at þungliga var tekit þeira ørendi, ok synjaði Jón þverliga at bœta þenna mann fé, er áðr hafði sér til óhelgi verkat. Sǫlmundr kvað þetta hafa farit eptir getu sinni, at eigi mundi þat til sœmdar at biðja Jón sætta. Bað nú Kol til leggja þau ráð, at dygði — Reuersi autem legati, molesta illorum negotio, responsa dari, et Ionam hominis, qui antea ius suum perdidisset caedem reparare praefracte negasse referunt. Sölmundus hoc non procul a coniectura, nempe Ionam pacem poscere decori nunquam futurum afferent, Kolum, ut consilia profutura adderet, rogat[Any de 1128] <...> però quan els emissaris varen tornar, informaren que llur missatge havia estat acollit amb gran fredor i que en Jón havia rebutjat rotundament de pagar una indemnització (compensació) per la mort d'aquell home, el qual, abans, havia perdut el dret a ésser indemnitzat per la seva pròpia actuació. En Sǫlmundr va reaccionar dient que la cosa havia anat tal i com ell s'havia esperat, és a dir, que demanar al Jón un acord de conciliació no li reportaria cap honor. Llavors va demanar al Kolur que li donés uns consells que servissin [en aquella situació] (vocabulari: #1. óhelgi: Cf. en Baetke 19874, pàg. 455: ó-helgi f.   Unheiligkeit, Verlust des Rechtsschutzes: stefna e-m til óhelgi einen Toten auf Unheiligkeit „vorladen“, für bußlos erklären;   vinna til óhelgi sich durch eine Tat Unheiligkeit zuziehen. Resulta obvi que: vinna til óhelgi i verka til óhelgi són expressions sinònimes)

verka·fólk <n. -fólks, no comptable>:
obrers m.pl, treballadors m.pl

verka·hringur <m. -hrings, no comptable>:
Mot emprat en la locució:
♦ það er [ekki] í okkar verkahring að <+ inf.><inf. +> no és competència (o: feina) nostra

verka·kona <f. -konu, -konur. Gen. pl.: -kvenna>:
[dona f] treballadora f

verkakvenna·félag <n. -félags, -félög>:
sindicat femení, sindicat m de dones

verka·laun <n.pl -launa>:
salari m

verkalýðs- <en compostos>:
obrer -a

verkalýðs·barátta <f. -baráttu, no comptable>:
lluita obrera

verkalýðs·dagur <m. -dags, -dagar>:
Primer m de Maig, Diada f dels Treballadors

verkalýðs·félag <n. -félags, -félög>:
sindicat obrer

verkalýðs·flokkur <m. -flokks, -flokkar>:
partit obrer, partit m dels treballadors

verkalýðs·foringi <m. -foringja, -foringjar>:
líder m & f sindicalista, líder obrer, líder obrera

verkalýðs·forkólfur <m. -forkólfs, -forkólfar>:
dirigent obrer, dirigent obrera, líder obrer, líder obrera

verkalýðs·forysta <f. -forystu, no comptable>:
lideratge m del moviment obrer

verkalýðs·fólk <n. -fólks, no comptable>:
obrers m.pl, treballadors m.pl

verkalýðs·hreyfing <f. -hreyfingar, -hreyfingar>:
moviment obrer

verkalýðs·leiðtogi <m. -leiðtoga, -leiðtogar>:
líder obrer, líder obrera, dirigent obrer, dirigent obrera, líder m & f sindicalista

verkalýðs·mál <n.pl -mála>:
qüestió obrera

verkalýðs·samband <n. -sambands, -sambönd>:
confederació f sindical, confederació f de sindicats

verkalýðs·samtök <n.pl -samtaka>:
1. <GENorganització obrera
2. (stéttarfélagsindicat obrer (dietari)

verkalýðs·sinnaður, -sinnuð, -sinnað <adj.>:
sindicalista

verkalýðs·sinni <m. -sinna, -sinnar>:
sindicalista m & f 

verkalýðs·stétt <f. -stéttar, -stéttir>:
classe treballadora, classe obrera

verka·lýður <m. -lýðs, no comptable>:
obrers m.pl, treballadors m.pl (classe obrera)

verka·maður <m. -manns, -menn>:
treballador m, treballadora f
en Friðgerður var eftir og þótti vera kona sæmileg og allmikill gleðimaður og samdi sig mjög í háttum með ungum mönnum og var verkmaður mikill og umsýslumaður: la Friðgerður, emperò, va romandre a Islàndia. Hom la considerava una noia decent i molt alegre i es comportava molt a la manera dels joves i era una gran treballadora i menava molt bé la casa i el mas (vocabulari: #1. umsýslumaður: Cf. en Baetke 19874, pàg. 676: umsýslumaðr mikill   rühriger, tüchtiger Wirtschafter, Landwirt)

verkamanna- <en compostos>:
obrer -a

verkamanna·bústaður <m. -bústaðar, -bústaðir>:
llar obrera, habitatge m de gent obrera, habitatge obrer

verkamanna·félag <n. -félags, -félög>:
sindicat obrer

verkamanna·flokkur <m. -flokks, -flokkar>:
1. <GEN POLÍTpartit obrer, partit m dels treballadors
♦ spænski sósíalíski verkamannaflokkurinn: <POLÍTP.S.O.E. m, partit socialista obrer espanyol
2. (breskipartit m laborista (al Regne Unit)

verkamanna·samband <n. -sambands, -sambönd>:
confederació f de sindicats [obrers]

verkamanna·stétt <f. -stéttar, no comptable>:
classe obrera

verkamanna·vinna <f. -vinnu, no comptable>:
treball f manual (o: treball d'obrer) (treball "en què cal embrutar-se les mans", en oposició als treballs "de mans netes" com ara oficinistes etc.)

verka·skipti <n.pl -skipta>:
1. <GENcanvi m de tasques
2. (verkaskiptingrepartició f de tasques (a la llar, entre sexes etc.)
♦ kynbundin verkaskipti: repartició de tasques segons (o: en funció d)el sexe, divisió f sexual del treball

verka·skipting <f. -skiptingar, no comptable>:
repartició f de tasques
♦ verkaskipting á heimilinu: repartició de tasques a la llar

verka·smár, -smá, -smátt <adj.>:
1. <GENpoc treballador -a
2. (afkastalítillpoc productiu -iva, improductiu -iva (ineficaç en la feina que fa, que li ret poc el treball que fa)
hann var ósköp verkasmár maður, en fremur iðinn: era un home enormement poc productiu (ineficaç), però [alhora] força laboriós (aplicat [en el treball])

verkast <verkast ~ verkumst | verkaðist ~ verkuðumst>:
esdevenir-se
♦ eftir því sem verkast vill: segons [i com], segons les circumstàncies, segons com vagi
þú komst í gær, og í dag ætti ég að fá þig til að reika um með oss, þar sem ég verð að fara þangað sem verkast vill (wa-ʔăˈnī   hōˈlēχ   ʕal   ʔăʃɛr־ʔăˈnī   hōˈlēχ,   וַאֲנִי הוֹלֵךְ, עַל אֲשֶׁר-אֲנִי הוֹלֵךְ). Snú þú aftur og haf með þér sveitunga þína (ʔɛθ־ʔaˈħɛi̯-χā,   אֶת-אַחֶיךָ). Drottinn mun auðsýna þér miskunn og trúfesti: vares arribar ahir i avui t'hauria de fer errar amb nosaltres cap allà on sigui que he d'anar segons com prengui la cosa. Torna-te'n i emporta-te'n amb tu els teus païsans. Que el Senyor et mostri la seva misericòrdia i fidelitat
þið vitið að þegar þið voruð heiðingjar létuð þið leiða ykkur til mállausra skurðgoðanna rétt eins og verkast vildi (ὡς ἂν ἤγεσθε)ja sabeu que, quan éreu pagans, us deixàveu endur, fos com fos (segons les circumstàncies), cap als ídols muts

verk·bann <n. -banns, -bönn>:
lock-out (o: locaut) m

verk·beiðni <f. -beiðni, -beiðnir>:
petició (o: sol·licitud) f de realització de treball o treballs

verkefna·bók <f. -bókar, -bækur>:
quadern m d'exercicis

verkefna·miðaður, -miðuð, -miðað <adj.>:
basat -ada en projectes
♦ verkefnamiðað nám: aprenentatge basat en projectes, aprenentatge m per projectes

verkefna·samtök <n.pl -samtaka>:
consorci m

verkefna·stjóri <m. -stjóra, -stjórar>:
director m de projecte, directora f de projecte

verk·efni <n. -efnis, -efni>:
1. (verk, sýsla, viðfangsefni, starfsefnitasca f (treball o feina que un ha rebut assignada i ha de fer)
♦ erfitt verkefni: una tasca difícil
♦ leysa erfitt verkefni: enllestir (o: resoldre) una tasca difícil
♦ hugljúft verkefni: una tasca fascinant (o: captivadora)  
♦ óþægilegt verkefni: una tasca desagradable
♦ taka að sér verkefni: fer-se càrrec d'una tasca, encarregar-se de fer una tasca
♦ verkefnið er tvíþætt: la tasca té dues parts
♦ þægilegt verkefni: una tasca agradable
2. (skólaverkefnitasca f, problema m, exercici m (feina -sovint exercicis- que el mestre o professor posa als alumnes)
♦ dreifa verkefnum til nemendanna: distribuir els exercicis als alumnes
♦ erfitt verkefni: un exercici difícil, una tasca difícil
♦ leysa erfitt verkefni: resoldre un problema difícil, un exercici difícil
♦ → heimaverkefni “deures, tasca”
♦ → æfingaverkefni “exercici”
3. (til fyrirtækis, til starfsmannsencàrrec m (de client a empresa)
♦ fela e-m ~ fyrirtæki[nu] verkefni: encarregar una feina a algú ~ a una empresa
4. (fyrirætlunprojecte m (massa formada per estels, gas i pols lligats gravitacionalment)
♦ hönnun og stjórnun verkefnis: disseny i gestió de projecte
♦ skipulag verkefnis: organització de projecte
♦ stjórn verkefnis: direcció de projecte
♦ stöðvun verkefnis: cancel·lació de projecte
♦ vinna að verkefni: treballar en un projecte
♦ taka þátt í verkefni: participar en un projecte

verkefnis·framkvæmd <f. -framkvæmdar, -framkvæmdir>:
execució f del projecte

verkefnis·kostnaður <m. -kostnaðar, no comptable>:
cost m del projecte

verkefnis·lýsing <f. -lýsingar, no comptable>:
desripció f del projecte

verkefnis·stjóri <m. -stjóra, -stjórar>:
director m de projecte, directora f de projecte

verkefnis·stjórn <f. -stjórnar, -stjórnir>:
direcció f de[l] projecte

verkefnis·tengdur, -tengd, -tengt <adj.>:
orientat -ada al projecte

verk·eyðandi, -eyðandi, -eyðandi <adj. inv.>:
analgèsic -a, calmant
♦ verkeyðandi dropar: analgèsic m en gotes [orals]
♦ verkeyðandi lyf: analgèsic m

verk·fall <n. -falls, -föll>:
vaga f
♦ fara í verkfall: <LOCanar a la vaga
♦ gera verkfall: <LOCfer [una] vaga
♦ vera í verkfalli: <LOCestar (o: ésser) en vaga, fer vaga

verkfalls·aðgerð <f. -aðgerðar, -aðgerðir>:
[acció f de] vaga f

verkfalls·boðun <f. -boðunar, -boðanir>:
convocatòria f de vaga

verkfalls·brjótur <m. m. -brjóts, -brjótar>:
esquirol m, esquirola f (treballador i/o treballadora que trenca la vaga)

verkfalls·brot <n. -brots, -brot>:
trencament m de vaga, no seguiment m de vaga

verkfalls·maður <m. -manns, -menn>:
vaguista m & f

verkfalls·réttur <m. -réttar, no comptable>:
dret m de vaga

verkfalls·sjóður <m. -sjóðs, -sjóðir>:
caixa f de resistència i solidaritat, CRS f, caixa f de vaga (per a ajudar econòmicament els vaguistes)

verkfalls·varsla <f. -vörslu, no comptable>:
[vigilància f del seguiment de la vaga mitjançant] piquets m.pl

verkfalls·vopn <n. -vopns, -vopn>:
<FIGl'arma f de la vaga (la vaga emprada com a mitjà, en la lluita laboral, per a aconseguir un objectiu, p.e. en el marc d'una negociació col·lectiva)

verkfalls·vörður <m. -varðar, -verðir>:
piquet m

verk·ferli <n. -ferlis, -ferli>:
procediment m (o: procés) de treball

verk·fræði <f. -fræði, no comptable>:
enginyeria f [superior]

verkfræði·deild <f. -deildar, -deildir>:
facultat f d'enginyeria tècnica i industrial

verkfræði·fyrirtæki <n. -fyrirtækis, -fyrirtæki. Gen. pl.: -fyrirtækja; dat.pl.: -fyrirtækjum>:
empresa f d'enginyeria, empresa f d'enginyers

verkfræði·maður <m. -manns, -menn>:
enginyer superior, enginyera superior

verkfræðinga·skóli <m. -skóla, -skólar>:
E.T.S.E. f, escola tècnica superior d'enginyeria

verk·fræðingur <m. -fræðings, -fræðingar>:
enginyer superior, enginyera superior

verkfræði·skóli <m. -skóla, -skólar>:
E.T.S.E. f

verkfræði·stofa <f. -stofu, -stofur. Gen. pl.: -stofa>:
[empresa f d']enginyeria i consultoria tècnica, consultora tècnica (empresa d'enginyeria i consultoria)

verk·fær, -fær, -fært <adj.>:
apte -a per a treballar (vinnufær)

verkfæra·belti <n. -beltis, -belti>:
cinturó m portaeines, cinturó m d'eines

verkfæra·handfang <n. -handfangs, -handföng>:
mànec m d'eina

verkfæra·kassi <m. -kassa, -kassar>:
caixa f d'eines, caixa ferrera

verkfæra·kista <f. -kistu, -kistur. Gen. pl.: -kistna o: -kista>:
caixa f d'eines

verkfæra·leiga <f. -leigu, -leigur. Gen. pl.: -leigna o: -leiga>:
lloguer f d'eines [i equipaments]

verkfæra·skúr <m. -skúrs, -skúrar>:
caseta f (o: barraca f; o: cobert m) d'eines [i equipaments]

verkfæra·taska <f. -tösku, -töskur. Gen. pl.: -taska>:
caixa f d'eines, caixa ferrera

verk·færi <n. -færis, -færi>:
1. <GENeina f (sinònims també utilitzables:   estri m, utensili m)
♦ verkfæri til smíðavinnu: eines de bricolatge
♦ verkfæri úr eir og járni: eines d'aram i ferro
2. <FIGinstrument m
gefstu þig engri konu á vald, þá verður þú viljalaust verkfæri (:   μὴ δῷς γυναικὶ τὴν ψυχήν σου ἐπιβῆναι αὐτὴν ἐπὶ τὴν ἰσχύν σου) hennar: no et lliuris a cap dona, perquè [si ho fas] seràs el seu instrument sense voluntat
Drottinn sagði við hann: „Far þú, því að þennan mann hef ég valið mér að verkfæri (τὸ σκεῦος -εύεος:   ὅτι σκεῦος ἐκλογῆς ἐστίν μοι οὗτος τοῦ ...) til þess að bera nafn mitt fram fyrir heiðingja, konunga og börn Ísraels: el Senyor li digué: «Vés-hi, car he escollit aquest home perquè em sigui un instrument per portar el meu nom davant els pagans, els reis i els fills d'Israel»
♦ Kýrus, verkfæri Guðs: Cir, instrument de Déu

verkfæris·fall <n. -falls, -föll>:
<GRAM[cas m] instrumental m

verkfæris·sviptifall <n. -sviptifalls, -sviptiföll>:
<GRAM[cas m] ablatiu m instrumental

verkfæris·viðskeyti <n. -viðskeytis, -viðskeyti>:
<GRAMsufix emprat en la formació de noms d'instrument

verkfæris·þágufall <n. -þágufalls, -þáguföll>:
<GRAM[cas m] datiu m instrumental

< verki¹ <m. verka, verkar>:
1. (það að yrkjacomposició f (acció de compondre versos, especialment d'escarn o burla)
Þorkell bað hann hætta verkanum "og legg nú fram," segir hann, "grip nokkurn við Grís þó að eigi sé af konungsnautum." Hallfreður lét til hringinn Sigvaldanaut og skildu þeir að því: en Þorkell li va demanar que no continués fent aquell poema (més lliurement: que es deixés estar de poemes) — “i afluixa”, li va dir, “al Grís un objecte valuós, encara que no sigui cap dels regals del rei [Olau]”. Aleshores en Hallfreður va donar al Grís l'anell que li havia regalat el iarl Sigvaldi, i, després de fer-ho, se separaren
2. (kvæðipoema m (i, especialment, d'escarn o burla)
Kolli mælti: "Eigi sýnist mér svo. Mér þykir jafnskapnaður að verki komi verka á mót": en Kolli li va replicar: "Jo no hi estic pas d'acord. A mi em sembla que és equitatiu que un poema equipari (o: contrarresti) l'altre" (cf. Baetke 19874, pàg. 724: verki m. das Dichten; Gedicht, bes. Spottverse. Johann Friedrich Wilhelm Schlegel, en el volum 2 de la seva edició/traducció de l'Oca Cendrosa, pàg. 90 tradueix: carmen famosum carmini famoso respondere par est)
Auðs hef eg illrar tíðar ǁ alldrengila fengið, ǁ mig hefir gjöllu gulli ǁ gramr og jarl of framdan, ǁ ef glapskuldir gjalda, ǁ gjálfrteigs (*gjálfrleygs) og hef eg eigi ǁ mörk, fyrir minnstan verka ǁ matvísum skal eg Grísi [Resolució dels hipèrbatons segons en Guðbrandr Vigfússon/Theodor Möbius 1860, pàg. 214: S. 111 [vgl. Fms. III, 23]: Hefek illrar tíðar alldrengiliga fengit auðs —gramr ok jarl hefir mik of framdan gjöllu gulli—, ef ek skal gjalda matvísum Grísi glapskyldir fyrir minstan verka, ok hefek eigi ‘mörk gjálfrteigs’ = (versió modernitzada) hef eg illrar tíðar alldrengila fengið auðs —gramr og jarl hefir mig of framdan gjöllu gulli—, ef eg skal gjalda matvísum Grísi glapskuldir fyrir minnstan verka, og hef eg eigi mörk gjálfrteigs: En mala hora he (hauré) guanyat cabal baronívolament (el rei i el iarl m'han honorat amb or dringadís) si [ara] he de pagar reparacions per la meva eixelebradesa al golafre d'en Grís [Sæmingsson] per un poemutxo i no tinc [la forest del bancal clapotejant (o: del clapoteig)] = [la dona] (si acceptem l'esmena proposada pen Finnur Jónsson ...no tinc la forest de la flama del clapotejador = ...no tinc la forest de la flama de la mar = ...no tinc la forest de l'or = ...no tinc la dona) (vocabulari: #1. alldrengila: Cf. en Finnur Jónsson 1931², pàg. 8a: alldrengila, adv, meget mandigt, modigt, tappert Hfr Lv 25. Forma contracta per alldrengiliga; #2. gjallr: Cf. en Finnur Jónsson 1931², pàg. 185b: gjallr, adj, klingende, gjallt goll Hfr Lv 25 <...>; #3. fremja: Cf. en Finnur Jónsson 1931, pàg. 152b: <...> 2) føre en videre ved hædersbevisninger og gaver, fremme, hædre, gramr hǫfum framðan Hfr Lv 5 <...> 4) især om ‘at hædre en veg gaver’, fremja e-n (golli) <...> Hfr Lv 25 <...>; #4. glapskuld: Cf. en Finnur Jónsson 1931, pàg. 187b: glapskuld, f, gæld, som man har pådraget sig ved et uheld, Hfr Lv 25. Cf. l'Sveinbjörn Egilsson 1860, pàg. 249a: glapskuld, f., debitum pro errore soluendum, (glap, skuld), i.e. mulcta: gjalda glapskuldir fyrir verka, mulctas pro carmine (probroso) soluere, pendere, F. III 23. (Lex. B. Hald, debitum casuale). La forma glapskuldir alterna amb la forma glapskyldir a la versió de la història continguda a la Möðruvallabók; #5. mǫrk: ‘forest’. Aquí totum pro parte = ‘arbre’; #6. teigr: bancal, trinxa o tros de terra; #7. gjalfr: Cf. en Finnur Jónsson 1931², pàg. 185a: gjalfrteigr, m, ‘brusende mark’, hav, gjalfrteigs mǫrk, skulde være kvinde, men rimeligvis er -teigs her forvansket af -leygs, Hfr Lv 25. Cf. l'Sveinbjörn Egilsson 1860, pàg. 245ab: gjálfr, n., sonus, sonitus, fremitus, gen. gjálfrs sed gjálfs, Eb. 37, SE. I 348 var. 8, Grett. 90,1; de fremitu maris: gjálfr jarðbeltis, ressonantia maris, mare sonorum, aestu fremens, Ha. 318,1; gjálfr eyja þjálfa, id. Korm. 19,3; í miklu gjálfri, magno maris fremitu, pelago aestuante, Ísl. II 233. — 2) mare, SE. I 574,2; hér er ok gjálfr kallat særinn SE. I 498; gjálfr hljóp í gin gollnu höfði, F. VII 51,2; rísta gjálfr secare mare, Hh. 73,1; cum articulo, ei var gjálfrit grimdarlaust, Skáldh. 6.,38: hjá gjálfri iuxta mare, ad mare, in litore, Grett. 21 Vindkers botn kríngdr gjálfri terra mari circumflua, Ha. 25,4; elkers botn kríngdr gjálfri, id., SE I 318,3; glyggs varðkers botn, leygðr gjálfri, id., ShI V 18 (ad. F. V 13,1, ÓH. 186,4). Gjálfrs grind, tabula maris, nauis eius ríðandi, nauigator, uir, G. 37; fagrlog gjálfs pulcra maris flamma, aurum, Grett, 1; gjálfra eldr, id., lundr gjálfra elda, uir, Plac. 2; brandr gjálfs aurum, SE. I 348 Cod. Worm.; v. gjálfrbrandr <...>. Queda clar, doncs, que aquest mot en sentit propi vol dir clapoteig [de la mar, de les ones de la mar], i, metonímicament mar. Cal tenir-ho en compte, perquè gjálfrteigr es pot interpretar tant el bancal o camp clapotejant com el bancal o camp de la mar, el bancal de la mar, la plana marina; #8. gjalfrteigr/*gjalfrleygr: Cf. en Finnur Jónsson 1931², pàg. 185a: gjalfrteigr, m, ‘brusende mark’, hav, gjalfrteigs mǫrk, skulde være kvinde, men rimeligvis er -teigs her forvansket af -leygs, Hfr Lv 25. Ibíd., pàg. 185a: gjalfrleygr, m, ‘hav-flamme’ guld (ved rettelse), Hfr Lv 25; jfr gjalfrteigr. Personalment considero aquesta proposta d'esmena d'en Finnur Jónsson molt encertada, ja que veig més lògic que un la forest (= l'arbre) de la flama de la mar sigui una kenning per a dona que no pas un la forest (=l'arbre) del bancal del clapoteig. Pel que fa a l'Sveinbjörn Egilsson 1860, pàg. 245b: gjálfrteigr m., campus sonorus (gjálfr, teigr), mare: gjálfrteigs mörk, silua (arbor) maris, femina in uocatiuo, F. III 23. En la traducció segueixo, emperò, en Guðbrandr Vigfússon/Theodor Möbius 1860, pàg. 214, que interpreten el sintagma mǫrk gjalfrteigs com a acusatiu)

verki²:
ac. pl. de → verkur “dolor”

verki³:
dat. sg. de → verk “obra; tasca, feina etc.”

verkja <verkjar | verkjaði | verkjaðVerb impersonal unipersonal amb subjecte lògic en acusatiu>:
fer mal
♦ mig verkjar í + ac.X em fa mal
♦ mig verkjar allsstaðar: em fa mal pertot
♦ mig verkjar hér[na]: em fa mal aquí
♦ mig verkjar í bakið: em fa mal a l'esquena
♦ mig verkjar í næstum alla staði á líkamanum: em fan mal gairebé totes les parts del meu cos

verkja·helti <f. -helti, no comptable>:
coixera f per evitar el dolor (forma de caminar provocada per la intenció de fer-ho sentint el menor dolor possible), <MEDmarxa antiàlgica

verkja·heltigangur <m. -heltigangs, no comptable>:
coixera f per evitar el dolor (forma de caminar provocada per la intenció de fer-ho sentint el menor dolor possible), <MEDmarxa antiàlgica

verkja·kast <n. -kasts, -köst>:
atac m de dolor, fiblada f

verkja·kyngingarstol <n. -kyngingarstols, no comptable>:
afàgia algèsica (o: àlgera)

verkja·laus, -laus, -laust <adj.>:
sense dolor, lliure de dolor[s]

verkja·lyf <n. -lyfs, -lyf. Gen. pl.: -lyfja; dat.pl.: -lyfjum>:
analgèsic m calmant m [per al dolor]

verkja·stillandi, -stillandi, -stillandi <adj.>:
calmant, analgèsic -a, antiàlgic -a
♦ verkjastillandi lyf: analgèsic m

verkja·tafla <f. -töflu, -töflur. Gen. pl.: -taflna o: -tafla>:
comprimit m contra el dolor, [comprimit] analgèsic m, tableta f contra el dolor

< verk·kaup <n. -kaups, no comptable>:
variant antiquada de → verðkaup “salari; jornal”. La variant verðkaup actualment també és un arcaisme

verk·kaupandi <m. -kaupanda, -kaupendur>:
comitent m & f, client m & f, mandant m & f

verk·kaupi <m. -kaupa, -kaupar>:
comitent m & f, client m & f, mandant m & f

verk·kunnátta <f. -kunnátt, no comptable>:
1. coneixements pràctics, experiència pràctica, saber-fer m
2. habilitat f en el treball, perícia f [en el treball]

verk·kvíði <m. -kvíða, no comptable>:
angoixa f davant una feina
♦ hafa mikinn verkkvíða fyrir e-u: <LOC FIGestar molt angoixat -ada per..., sentir una gran angoixa per... (per o davant una feina o treball que s'ha de fer, l'inici de la nova setmana laboral etc.)

verk·kvíðinn, -kvíðin, -kvíðið <adj.>:
que sent angoixa davant [la idea d'haver de fer] una feina [determinada]
♦ hann er ekki verkkvíðinn: <LOC FIGno li fa por cap feina, no fuig de cap feina

verk·lag <n. -lags, no comptable>:
mètode (o: procediment) m de treball

verk·laginn, -lagin, -lagið <adj.>:
destre -a (o: hàbil) [amb el treball], manyós -osa

verk·lagni <f. -lagni, no comptable>:
destresa (o: habilitat) f [amb el treball], manya f

verklags·regla <f. -reglu, -reglur. Gen.pl.: -reglna o: -regla>:
norma f de procediment (o: procedimental)
♦ verklagsreglur[nar]: normativa f (o: reglament m) de procediment, normativa f (o: reglament m) procedimental

verk·laun <n.pl -launa>:
salari m, remuneració f [per la feina feta]

verk·laus, -laus, -laust <adj.>:
(iðjulausdesocupat -ada (o: desvagat), ociós -osa

verk·legur, -leg, -legt <adj.>:
1. (sem felst í verkipràctic -a (en oposició a teòric)
♦ verkleg eðlisfræði: física f experimental (tilraunaeðlisfræði)
♦ verklegar framkvæmdir: projecte[s] de construcció i/o d'obres, projecte[s] de construcció d'infrastructures (lit. realitzacions pràctiques)
♦ verklegar æfingar: exercicis pràctics
♦ verklegt og bóklegt nám: formació teòrica i pràctica
2. (verulegurconsiderable (gros, notable)
3. (myndarlegur, gerðarlegurimposant (impressionant, de bon veure)

verk·leysi <n. -leysis, no comptable>:
ociositat f

verk·lok <n.pl -loka>:
fi f (o: acabament m) de l'obra (o: de les obres)  

verk·lýsing <f. -lýsingar, -lýsingar>:
descripció f de feina, treball o projecte

verk·maður <m. -manns, -menn>:
1. (verkamaðurtreballador m, treballadora f (persona que viu del treball, obrer, assalariat)
kærulaus verkmaður ( ~ :   gam   mitrapˈpɛh   βi-məlaʔχˈt-ō,   גַּם, מִתְרַפֶּה בִמְלַאכְתּוֹ) er albróðir niðurrifsmannsins: el treballador negligent és germà carnal de l'home que demoleix (tira a terra, destrueix)
Loðinn hét verkþræll í Brattahlíð. Hann var verkmaður góður. Honum fylgdi að lagi kona sú er Sigríður hét. Hún var fengin til að vinna Þormóði. Skemma var í Brattahlíð, eigi áföst húsum, er Þorkell svaf í einn og setumenn hans. Þar brann ljós í skemmunni hverja nótt eftir aðra en annað fólk svaf inni. Nú þótti Loðni Sigríður helsti löngum dveljast í skemmunni á kveldum. Þótti honum hún gá sín minnur en verið hafði. Kom honum þá í hug kviðlingur sá er kveðinn hafði verið um lausungarkonur: hi havia un esclau a Brattahlíð que nomia Loðinn. Era un home fener (era un bon treballador). Compartia el seu jaç amb una dona que nomia Sigríður. A aquesta li havien encomanat que atengués les necessitats d'en Þormóður [Bersason, durant la seva estada a Brattahlíð]. A Brattahlíð hi havia una skemma que estava separada de la resta de cases del mas, dins la qual hi dormia en Þorkel totsol i els seus setumenn (els membres de la seva seta quan eren hostes seus). Cada nit (lit.: nit rere nit, una nit rere l'altra) hi havia un llum encès a l'skemma, però la resta de la gent [del mas] dormien tots al mas. Aleshores en Loðinn va pensar que la Sigríður els vespres romania molt de temps a l'skemma i que li tenia menys atencions que les que li hauria d'haver tingut. Aleshores li va venir a la ment un kviðlingur, un petit poema d'escarn, que havien declamat sobre les dones disbauxades (vocabulari: #1. setumenn: Cf. en Baetke 19874, pàg. 527: <...> die zu seta 3 gehörenden Leute; #2. helsti: Cf. en Baetke 19874, pàg. 246: dveljask helzti lǫngum   sich allzusehr verweilen, sich zu lange aufhalten; #3. lausungarkona: Cf. en Baetke 19874, pàg. 366: lausungar-kona f.   leichtlebige Frau)
2. (starfsmaðurpersona fenera (persona laboriosa, persona treballadora, que treballa molt, a qui agrada treballar)

verkmanna·stétt <f. -stéttar, no comptable>:
classe treballadora (o: obrera)

verk·menning <f. -menningar, no comptable>:
coneixements tècnics i artesanals

verk·mennt <f. -menntar, -menntir>:
[formació f en treball d']artesania f

verkmennta·skóli <m. -skóla, -skólar>:
escola f taller [i casa d'oficis]

verk·menntun <f. -menntunar, no comptable>:
formació f professional (lit.: formació per la pràctica)

verk·mikill, -mikil, -mikið¹ <adj.>:
amb molta d'activitat, molt atrafegat -ada o productiu -iva en el seu treball (mikil·virkur, -virk, -virkt)
ég stend við í Efesus allt til hvítasunnu, því að mér hafa opnast þar víðar dyr og verkmiklar (ἐνεργής -ής -ές:   θύρα <...> μεγάλη καὶ ἐνεργής) og andstæðingarnir eru margir: faré parada a Efes fins a la Pentacosta perquè se m'hi ha obert una porta gran i prolífica, i els [meus] adversaris són molts (en comparació: BMonts. = propícia a la meva activitat;   BInterc. = ...una porta molt gran a la meva activitat; BEvang. = ...una bona oportunitat amb moltes possibilitats)

verk·mikill, -mikil, -mikið² <adj.>:
molt dolorós -osa
og er á leið morguninn þá sér hann að þrír menn gengu frá bænum til skipsins. Þeir ræddu um það hvort Böðvar mundi heim koma um daginn því að hann hafði farið að binda um sár Ljóts á Langanes. Þormóður liggur sem áður þar sem hann var kominn því að hann var lítt gengur fyrir sárinu. Þeir húskarlarnir reru nú á fiski sem fyrir þá var lagt og er leið á daginn sér Þormóður að húskarlarnir róa að landi. Þormóði gerðist verkmikill fóturinni al llarg d'aquell matí va veure que tres homes es dirigien del mas cap al vaixell. Parlaven si en Böðvar tornaria al mas aquell dia ja que se n'havia anat a Langanes a tenir cura de les ferides d'en Ljótur. En Þormóður continuava ajagut allà on havia arribat perquè no podia caminar gaire a causa de la ferida [a la cama]. Els missatges del mas van remar per a treure el peix de les xarxes que havien deixat parades i a entrada de fosc en Þormóður va veure que els missatges tornaven a terra. Al Þormóður la cama li feia molt de mal [a causa de la ferida que li havien fet]

verknaðar·háttur <m. -háttar, no comptable>:
<GRAM aspecte m verbal

verknaðar·heiti <n. -heitis, -heiti>:
<GRAM nom m d'acció, nomen m actionis

verknaður <m. verknaðar, verknaðir>:
1. (einstakt verk & starfobra f, acció f (acte, fet & feina, treball)
♦ illur verknaður: una mala acció (o: obra) 
♦ refsiverður verknaður: un acte castigable [per la llei]
♦ saknæmur verknaður: acte delictiu
♦ sanna verknað á e-n: provar la culpabilitat d'algú en un delicte
verknaðurinn hefur sannast á hann: ha estat declarat culpable del delicte, han provat la seva culpabilitat en aquest acte o fet
♦ sjónarvottar voru að verknaðinum: uns testimonis oculars varen presenciar el fet
♦ viðurkenna verknaðinn: admetre l'autoria del delicte
2. (verknaðarstaðurescenari m de delicte (lloc dels fets)
3. <FIGacte m censurable
♦ rangur verknaður: un acte reprobable
♦ vafasamur verknaður: un acte de rectitud moral incerta

verk·nám <n. -náms, no comptable>:
ensenyament pràctic, formació pràctica

verknáms·skóli <m. -skóla, -skólar>:
escola f taller [i casa d'oficis]

verk·samningur <m. -samnings, -samningar>:
contracte m d'obra (o: d'obres)  

verk·séður, -séð, -séð <adj.>:
pràctic -a

verk·sígjarn, -sígjörn, -sígjarnt <adj.>:
incansable treballant, treballador -a incansable
hún hafði verið ötul til heyskapar og verksígjörn, en nú kom oft fyrir að hún hékk yfir hrífunni: temps enrere havia estat activa i molt treballadora en la sega del fenàs, però ara sovint s'esdevenia que es quedava sense fer res (que es quedava penjada) recolzant-se en els rampins

verk·smiðja <f. -smiðju, -smiðjur. Gen. pl.: -smiðja>:
fàbrica f, factoria f
♦ verkamaður í verksmiðju: treballador m de fàbrica (o: obrer industrial), treballadora f de fàbrica (o: obrera industrial)

verksmiðju- <en compostos>:
industrial, de fàbrica

verksmiðju·búskapur <m. -búskapar, no comptable>:
ramaderia f intensiva, cria intensiva d'animals

verksmiðju·bygging <f. -byggingar, -byggingar>:
fàbrica f (edifici), nau f industrial

verksmiðju·bær <m. -bæjar, -bæir. Gen. pl.: -bæja; dat.pl.: -bæjum>:
ciutat f industrial

verksmiðju·eigandi <m. -eiganda, -eigendur>:
fabricant m & f, industrial m & f (propietari de fàbrica)

verksmiðju·framleiddur, -framleidd, -framleitt <adj.>:
manufacturat -ada [en fàbrica], fabricat -ada industrialment

verksmiðju·framleiðsla <f. -framleiðslu, no comptable>:
producció f industrial

verksmiðju·galli <m. -galla, -gallar>:
defecte m de fàbrica (o: de fabricació) (framleiðslugalli)

verksmiðju·kústur <m. -kústs, -kústar>:
escombra f de taller, granera f de taller (Val., Bal. (escombra per a netejar fusteries, tallers mecànics etc.)

verksmiðju·lóð <f. -lóðar, -lóðir>:
terreny m de la fàbrica, planta f industrial

verksmiðju·reykur <f. -reyks (o: -reykjar), no comptable>:
fum m de fàbrica

verksmiðju·salur <m. -salar, -salir>:
nau f industrial

verksmiðju·skip <n. -skips, -skip>:
vaixell m factoria

verksmiðju·skipulag <n. -skipulags, no comptable>:
organització f de planta industrial

verksmiðju·stjóri <m. -stjóra, -stjórar>:
cap m & f de fàbrica

verksmiðju·togari <m. -togara, -togarar>:
vaixell m factoria de ròssec, vaixell de ròssec congelador

verksmiðju·vara <f. -vöru, -vörur. Gen. pl.: -vara>:
producte m de fàbrica, producte manufacturat

verksmiðju·verð <n. -verðs, -verð>:
preu m de fàbrica

verksmiðju·vinna <f. -vinnu, no comptable>:
treball m industrial (producció, fabricació)

verk·staður <m. -staðar, -staðir>:
lloc m de fàbrica (o: fabricació), taller m [de producció]

verk·stika <f. -stiku, -stikur. Gen. pl.: -stika o: -stikna>:
<INFORMbarra f de tasques

verk·stjóri <m. -stjóra, -stjórar>:
cap m & f de taller, cap m & f de colla, capatàs m & f, supervisor m [de la feina], supervisora f [de la feina]
bandingjarnir hafa þar allir ró, heyra þar eigi köll verkstjórans (nɔˈɣēɕ ~ נֹגֵשׂ:   qōl   nɔˈɣēɕ,   קוֹל נֹגֵשׂ)tots els captius hi tenen llur tranquil·litat, no hi senten els crits del capatàs
og þeir settu verkstjóra (ɕār   misˈsīm ~ שָׂר מִסִּים:   ɕāˈrēi̯   misˈsīm,   שָׂרֵי מִסִּים) yfir hana til þess að þjá hana með þrælavinnu, og hún byggði vistaborgir handa Faraó, Pítóm og Raamses: i li imposaren capatassos per a afligir-lo amb treball d'esclau (treballs durs, penosos), i ell va construir per al Faraó les ciutats-dipòsits de Pitom i Ramsès
þegar kvöld var komið, sagði eigandi víngarðsins við verkstjóra (ὁ ἐπίτροπος -όπου:   λέγει ὁ κύριος τοῦ ἀμπελῶνος τῷ ἐπιτρόπῳ αὐτοῦ) sinn: ,Kalla þú á verkamennina og greið þeim kaupið. Þú skalt byrja á þeim síðustu og enda á þeim fyrstu': quan va haver arribat el vespre, el propietari de la vinya va dir al seu capatàs: «Crida els treballadors i paga'ls el jornal. Comença pels últims i acaba amb els primers»
maður hét Tósti. Hann var verkstjóri og skyldi skipa til um sauðaferðir og fóru þeir Kormákur báðir saman þar til er þeir komu í Gnúpsdal og voru þar um nóttina. Þar var mikill skáli og eldar gervir fyrir mönnum: un dels homes es deia Tósti. Era el majoral (capatàs) i havia d'organitzar l'aplec de les ovelles que pasturaven a lloure per la muntanya. En Kormákur i ell marxaren plegats a fer l'aplec de les ovelles i caminaren fins arribar a la vall de Gnúpsdalur. Allà hi feren nit. Hi havia un gran skáli dins el qual hi havia diversos focs encesos perquè els homes hi seguessin a la vora

verk·stjórn <f. -stjórnar, no comptable>:
direcció (o: gestió) f del[s] treball[s]

verk·stol <n. -stols, no comptable>:
<MEDanàlgia f

verk·stæði <n. -stæðis, -stæði>:
taller m (lloc de producció o fabricació & lloc de reparació i manteniment, esp. de cotxes)
♦ → bílaverkstæði “taller [de reparació] de cotxes”

verkstæðis·formaður <m. -formanns, -formenn>:
capatàs m & f [de taller]

verks·ummerki <n.pl -ummerkja>:
1. <GENtraces f.pl, rastres f.pl (signes o senyals que indiquen que s'ha fet una acció o un fet normalment dolents, que s'és comès un crim etc.)
þá er Hallvarðr hafði litla hríð verit í hrossahúsinu, þá sá hann, at fráligr maðr var kominn á staðinn ok kallar, at konan skyldi búa sik. Hon tekr klædi sín ok berr út. Þykkisk Hallvarðr þá vita, hverr vera mun; gengr hann þá út. Brynjólfr hafði þá af sér lagit vápnin, er hann batt klædin konunnar. Ok þegar er þeir finnask, høggr hann Brynjólf banahǫgg; gekk Hallvarðr þá aptr í hrossahúsit ok fal sik þar. Meðan vígit var vegit, hafði konan gengit inn at minnask við heimamenn. Ok er hon kom út, sá hon verksummerki ok hljóp inn með karli ok felmti svá mjǫk (ɔ: ok hljóp inn með ópi miklu ok felmti mjǫk), at henni helt við óvit ok sagði þó tíðendin. Uni bóndi hljóp út ok sagði, at gestrinn mundi verit hafa flugumaðr, ok sendi þegar menn Jóni at segja tíðendin ok eggjar sem mest at leita eptir manninum; ok fyrir þat grunaði engi maðr Una um þessi ráð — Halluardus ubi paulisper in equili delituerat, uidet uirum uegetum et, ut femina se pararet, uociferantem, in praedium uenisse. Effert uestes assumtas femina unde Halluardus quinam esset aduena scire uidetur, statimque egreditur. Brinjulfus, cum uestes feminae colligaret, arma deposuerat, cui quam cito conueniunt, mortiferum uulnus ictu infligit Halluardus, quo facto, latiturus, in equile reuertitur; dum caedes patrata erat, femina domesticos salutatum discesserat, egressa autem facinoris uestigia animaduertens, tanto clamore et stupore recurrit, ut animi deliquio esset proxima, rem tamen nouam manifestaret. Excurrit herus Unius, aduenam profecto sicarium fuisse asserit, missis statim qui Ionae noua referrent, et ut homicidam quaerant quam maxime hortatur, unde nemo ipsum huius consilii reum suspicaturquan encara no feia gaire que en Hallvarðr era a l'establa, va veure que un home falaguer arribava a l'staðr i cridava que la dona es preparés. La dona va agafar la seva roba i la va portar a fora. Aleshores en Hallvarðr va creure endevinar qui devia ésser [aquell home acabat d'arribar] i va sortir de l'establa. En Brynjólfr, mentre lligava la roba de la dona, havia deixat en terra les seves armes. I quan es varen encontrar, en Hallvarðr va descarregar un cop mortal al Brynjólfr. Llavors, en Hallvarðr va tornar a entrar dins l'establa i s'hi va amagar. Mentre l'homei tenia lloc, la dona havia entrat a dins les cases per a fer un petó de comiat amb els heimamenn del mas. I quan va sortir a fora, va veure els senyals del que havia passat (les traces de l'homei, del crim) i va córrer cap a dins les cases amb el marit i estava tan espantada (ɔ: i va córrer cap a dins les cases amb un gran esgarip i molt espantada) que cuidava perdre els sentits, però tot i així va contar el que havia passat. L'Uni, el bóndi, va sortir corrents a fora dient que l'hoste (el foraster que havien estatjat) devia haver estat un sicari (un assassí a sou), i va enviar immediatament homes al Jón perquè li contessin el fet i es va posar a instigar amb la major diligència a cercar el foraster i per això mateix ningú no va sospitar de l'Uni pel que fa a aquest atac amb arma blanca (vocabulari: #1. verksummerki, vegsummerki: Cf. en Baetke 19874, pàg. 675: þeir sá verks (auch vegs) ummerki sie sahen die Spuren des Geschehenen; #2. ráð: Aquí sinònim de: tilráð, tilræðiatemptat, atac amb arma blanca. Cf. en Baetke 19874, pàg. 655: <...> Überfall, Angriff mit einer (Hieb- oder Stich-)Waffe: veita e-m tilræði einen Angriff mit der Waffe auf jemanden verüben)
♦ eyða verksummerkjum: destruir pistes
♦ hver vill bifreið sem hefur verksummerki svika?: qui vol un cotxe que presenta signes de frau?
2. <JURfets m.pl del delicte (conjunt de fets que descriuen com s'ha comès un crim)

verk·svið <n. -sviðs, -svið>:
àmbit m d'activitat

verks·vit <n. -vits, no comptable>:
traça f (destresa, habilitat, manya fent treballs manuals, sentit per als treballs manuals, bons coneixements de l'ofici)
♦ hún hefur ekki verksvit: no té cap manya per al treball
♦ hafa gott verksvit: tenir bona traça per al treball
♦ það þarf þjálfun og gott verksvit til að hitta dýr á 200-300 m. færi: cal tenir pràctica i bona traça per a endevinar (d'un tret) un ren a una distància de 200-300 metres

verk·taka <f. -töku, -tökur. Gen. pl.: -taka o: -takna>:
contracta f

verktaka·fyrirtæki <n. -fyrirtækis, -fyrirtæki. Gen. pl.: -fyrirtækja; dat.pl.: -fyrirtækjum>:
empresa f d'obres i contractes

verktaka·greiðsla <f. -greiðslu, -greiðslur. Gen. pl.: -greiðslna>:
import m de la contracta

verktaka·laun <n.pl -launa>:
remuneració f de contractista

verktaka·samningur <m. -samnings, -samningar>:
contracta f

verktaka·starfsemi <f. -starfsemi, no comptable>:
activitat f que executa un contractista, obra que duu a terme un contractista

verktaka·vinna <f. -vinnu, no comptable>:
[desenvolupament m del] treball m de contractista

verk·taki <m. -taka, -takar>:
1. (verksalicontractista m & f (executor d'obra per contracta)
♦ sjálfstæður verktaki: contractista privat
2. (undirverktakisubcontractista m & f (executor subcontractat d'una obra encarregada a una altra companyia o empresa)
3. (byggingarverktakiempresari m de la construcció, empresària f de la construcció (constructor)
4. (sjálfstætt starfandiautònom m, autònoma f (treballador per compte propi)

verk·teikning <f. -teikningar, -teikningar>:
croquis m de planta, dibuix m de planta

verk·tími <m. -tíma, -tímar>:
termini m d'execució d'un treball, termini m per a la finalització d'un projecte, temps m de transacció

verk·tól <n. -tóls, -tól>:
eina f

verk·tækni <f. -tækni, no comptable>:
tècnica (o: tecnologia) f [laboral]

verktækni- <en compostos>:
tecnològic -a, tècnic -a

verktækni·greining <f. -greiningar, -greiningar>:
anàlisi tecnològica (anàlisi de la tecnologia o dels processos tecnològics, p.e., d'un poble primitiu, de l'home prehistòric etc.)

verkun <m. verkunar, verkanir>:
1. (áhrifefecte m (p.e., de medicament)
2. (hreinsun, vinnslaneteja f i arranjament m (preparació de productes alimentaris, p.e., peix, per a la seva posada en conserva o per al seu consum)
♦ verkun fisks (o: á fiski)neteja f i esmocament m de peix (p.e., llevar-li la brutor, les escates i la moca abans de procedir a secar-lo o a salar-lo)
♦ verkun á húð ~ húðum: tractament m de la pell ~ les pells (per a la seva conservació i/o conversió en cuir)
392. gengur feitin inn í húðina og mýkist hún skjótt, ἄφαρ δέ τε ἰϰμὰς ἔβη, δύνει δέ τ’ ἀλοιφὴ: „rakinn fer strax út úr henni, en feitin gengur inn í hana“. — Er í líkingu þessari fólgin lýsing á frumstæðri aðferð við verkun á húðum. Húðin var mökuð í feiti og síðan teygð. Lá sú hugmynd til grundvallar, að rakinn í húðinni mundi þá fara út um svitaholurnar, en feitin ganga fljótt inn: 392. El greix penetra dins la pell i ella s'amolleix ràpidament, ἄφαρ δέ τε ἰϰμὰς ἔβη, δύνει δέ τ’ ἀλοιφὴ “de seguida en surt la humitat i el greix penetra en ella”. En aquest símil hi ha una velada descripció d'un procediment primitiu de tractament de les pells [per a llur conversió en cuir]. La pell era untada de greix i, tot seguit, tibada. Hi havia la idea subjacent que la humitat de la pell sortiria llavors pels porus sudorípars i que el greix hi penetraria ràpidament
♦ verkun matvæla (o: á matvælum)preparació f de productes alimentaris

verkunar·aðferð <f. -aðferðar, -aðferðir>:
mètode (o: procediment) m de tractament [de peix per a la seva conserva]

verkur <m. verkjar, verkir. Gen. pl.: -verkja; dat.pl.: -verkjum; en els comp., el mot se sol emprar en pl.>:
dolor m,f, mal m (cf. també kvöl “dolor fort, turment, gran patiment” i pína “dolor, mal”)
◊ þess vegna skjálfa lendar mínar, þess vegna hremma sárir verkir mig, eins og hríðir jóðsjúka konu: per això tremola la meva ronyonada, per això s'emparen de mi dolors acerbs com els dolors d'una dona que està de part
◊ margan dag verðk móðr leiða hross mitt und fjargvefjar Fríðe; fǫr sjúkrar verðra mjúk - reið esa fljót - þvít dǫkkvar skins Hlǫkk unþe sér hverge hugborgar fyr verkjom; þat vas miket stríð merkes-Móða: molts de dies em canso de menar el meu cavall de les regnes amb la Fríðr de la seda muntada a dalt (la Fríðr de la seda = la deessa de la seda = la dona); la qualcada no és pas gens distesa - la passejada a cavall no és ràpida - car la Hlǫkk de la lluentor de l'estany (la lluentor de l'estany = l'or; la Hlǫkk de l'or = la valquíria de l'or = la dona) enlloc de la ciutadella de l'ànima (= la ment, el cor) no troba delit ni conhort davant els seus dolors. Al Móði de l'estendard (el Móði de l'estendard = el déu de l'estendard = l'home de l'estendard = el guerrer = el poeta mateix) aquesta ha estat una gran guerra (= de la manca de pau espiritual de l'esposa en resulta una greu aflicció per al marit)
♦ hafa verk: tenir dolor[s]
♦ ég hef verk í augunum: els ulls em fan mal
♦ lyf sem dregur úr verkjum: analgèsic m
♦ snöggur verkur: punyida f de dolor, dolor sobtat
♦ tók þegar úr allan verkinn: li va desaparèixer immediatament tot el dolor
◊ hinn mesti drekinn flaug lengst, sá er manninn hafði í munni. Og er þeir flugu upp yfir bergsnösina hljóp hann Björn þá upp á bergið og lagði málaspjóti á drekanum. En er hann hreppti áverkann þá hljóp úr sárinu mikið blóð í andlit honum og fékk hann af því skjótan bana en blóðið og eitrið kom á fót Hyrningi og sló þar í æðiverk svo að hann mátti trautt standast <...>. Tók hann þá fót Hyrnings og strauk með glófunum og tók þegar úr allan verkinn: el drac més gros, el qui tenia l'home a la boca, fou el que va volar més lluny, però vet aquí que en Björn va córrer cingle amunt i, en el moment que quan els dracs, en el moment que els dracs arribaven al ressalt de dalt del cingle i cuidaven sobrevolar-lo, en Björn va clavar una llança damasquinada a un dels dracs. I quan aquest va rebre la ferida, li'n va rajar molta de sang que va caure a la cara d'en Björn i li causà una ràpida mort, però la sang i el verí del drac també van tocar el peu d'en Hyrningur i li va causar un dolor fortíssim tal de manera que a penes es podia mantenir dret. <...> Aleshores va agafar el peu d'en Hyrningur, el va fregar amb el seu guant i tot el dolor li va cessar immediatament
♦ vera með verk (o pl.: verki) í e-u: fer-li mal a algú una part del cos
♦ ég er með verk í augunum: els ulls em fan mal
♦ vera verkjum borinn [af e-u]: <LOCveure's turmentat de dolor [a causa d'una cosa], sofrir dolors [a causa d'una cosa]
◊ en svo gerist með miklu móti að hún var verkjum borin af þessu: i així va succeir que, a causa de tot això, ella es va veure turmentada de grans dolors
♦ verkur fyrir brjóstinu: dolor al pit
♦ verkur fyrir hjarta: dolor al pit
♦ verkur í lið: dolor a l'articulació, dolor en articulació
♦ verkur í brjósthrygg: dolor a la columna dorsal
♦ það er verkurinn: <LOC FIGaquest és el problema!
♦ hún þoldi ekki við fyrir verkjum: no estava bé enlloc, de dolor que tenia
♦ → augnaverkur “oftalmàlgia, dolor a l'ull”
♦ → bakverkur “dolor d'esquena, dorsàlgia”
♦ → eyrnaverkur “mal d'orella, otàlgia”
♦ → fótaverkur “podàlgia”, <“dolor de cames”
♦ → hálsverkur “dolor de coll, cervicàlgia”
♦ → hlustaverkur “mal d'orella, otàlgia”
♦ → höfuðverkur “mal de cap”
♦ → iðraverkur “mal de panxa, dolor de ventre, dolor en els budells”
♦ → <lærverkur “ciàtica”
♦ → magaverkur “dolor d'estómac”
♦ → mjóbaksverkur “lumbàlgia”
♦ → ofurverkur “dolor espantós”
♦ → seyðingsverkur “dolor punyent”
  Mentre que verk ‘obra; treball, feina’ (← germànic *wεrkan) té una equivalència exacta en el grec antic τὸ ἔϱγον, el mot verkur ‘dolor’ ← germànic *warkiz sembla isolat, fins i tot en el germànic, ja que només és ben atestat en norrè. És veritat que l'anglès antic coneix un wærc, wræc ‘dolor’, emprat sobretot en compostos (bánwærc, bréostwærc, cneó[w]wærc, eárwærc, healswærc etc., tots ells amb equivalències norrenes i/o modernes exactes = beinverkr, brjóstverkr, eyrnaverkr, halsverkr, [hné-/hnjáverkur] etc.), però la manca del mot a les altres llengües ingveòniques -amb la poc probable excepció del frisó septentrional- i a la resta de llengües del germànic meridional obre la possibilitat que es tracti d'un norrenisme de l'anglès antic. El mateix s'esdevé amb el frisó septentrional wark ‘dolor’, emprat en compostos (hoodwark, tuswark etc. ‘mal de cap, mal de queixal’), el qual té tota la pinta d'ésser-hi un danicisme.  
     

-verkur <m. -verkjar,-verkir. Gen. pl.: -verkja; dat.pl.: -verkjum. Emprat hab. en pl.>:>:
(sufixoidemal m de, dolor m de, <MED -àlgia f (Per als compostos formats amb el sufixoide <MED -odínia f-hvot)

verk·vit <n. -vits, no comptable>:
variant de verksvit ‘habilitat per als treballs manuals’

verk·þáttur <m. -þáttar, -þættir>:
activitat f (cadascun dels elements de què consta un treball a fer)

verk·þegi <m. -þega, -þegar>:
variant de verktaki ‘contractista’

verk·þekking <f. -þekkingar, no comptable>:
variant de verkkunnátta ‘coneixements pràctics, saber-fer m; perícia o habilitat en el treball’

verk·þjálfun <f. -þjálfunar, no comptable>:
entrenament (o: exercitació f) m en la pràctica d'un ofici

verk·þræll <m. -þræls, -þrælar>:
<HISTesclau emprat en les feines d'un mas
en er þeir fóru yfir á nokkura þar sem heitir Skjótansvað eða Vopnavað þá rann fram úr skógi einn verkþræll á árbakkann og skaut heytjúgu í lið þeirra og kom í höfuð konungi skotið. Féll hann þegar af hestinum og fékk bana: però quan travessaven un riu per l'indret que es diu Skjótansvað (‘Gual del tirador’) o Vopnavað (‘Gual de les armes’), un serf de mas va sortir del bosc i va córrer cap a la vorera en pendent del riu i va llançar una forca de fenc a llur tropa i aquella forca va endevinar el cap del rei. Va caure immediatament del cavall i va morir

verma <vermi ~ vermum | vermdi ~ vermdum | vermte-ð ~ e-n>:
escalfar una cosa ~ algú
þær steyptu eisunni á gólfið úr eldpöllunum (ἀπὸ λαμπτήρων), og hlóðu (νήησαν) þar á aftur (ἐπ’ αὐτῶν) miklu af nýjum eldivið, til að lýsa og verma stofunatiraren per terra el caliu de dins els brasers (festers) i els tornaren a carregar de llenya nova en gran quantitat, per a il·luminar i escalfar la gran sala (l'original fa: πῦρ δ’ ἀπὸ λαμπτήρων χαμάδις βάλον, ἄλλα δ’ ἐπ’ αὐτῶν ǁ νήησαν ξύλα πολλά, φόως ἔμεν ἠδὲ ϑέρεσϑαι)
að því mæltu hét hann á Melanþíus geitahirðir: „Farðu fljótt, Melanþíus“, sagði hann, „kveiktu upp eld í höllinni, set þar hjá stóran stól (δίφρον μέγαν), og gæruskinn yfir, tak síðan stóran skjöld af tólg þeirri, sem inni er; munum vér hinir ungu menn þá verma bogann og smyrja með feiti, reyna oss svo við hann og enda þenna kappleik“: havent dit aquestes paraules, va manar al Melanti, pastor de cabrada: “Au, cap viu, Melanti”, li va dir, “fés foc al palau, posa-hi a prop un gran escambell i pells de moltó a sobre, i pren després una rotllana grossa de sèu que hi ha dedins; nosaltres, els joves, després escalfarem l'arc i l'untarem amb greix, i tot seguit ens provarem amb ell (=amb l'Ulisses, disfressat de vell) i acabarem aquesta contesa” (l'original fa: ὣς φάτο, ϰαί ῥ’ ἐϰέλευσε ἐνὶ μεγάροισι, Μελανϑεῦ, ǁ πὰρ δὲ τίϑει δίφρον τε μέγαν ϰαὶ ϰῶας ἐπ’ αὐτοῦ, ǁ ἐϰ δὲ στέατος ἔνειϰε μέγαν τροχὸν ἔνδον ἐόντος, ǁ ὄφρα νέοι ϑάλποντες, ἐπιχρίοντες ἀλοιφῇ, ǁ τόξου πειρώμεσϑα ϰαὶ ἐϰτελέωμεν ἄεϑλον")
jafnofsafenginn hamast (desaeuit) Eneas sigursæll á vígvellinum (toto in aequore), þegar hann hafði vermt sverð á annað borð (semel)talment s'enfureix, violent, l'Eneas, victoriós per tot el camp de batalla, quan va haver escalfat el seu glavi de totes totes (l'original fa: sic toto Aeneas desaeuit in aequore uictor, ǁ ut semel intepuit mucro)
♦ verma hendur sínar við eldinn: escalfar-se les mans al foc
♦ verma sig: escalfar-se
Pétur fylgdi honum álengdar, allt inn í garð æðsta prestsins. Þar sat hann hjá þjónunum og vermdi sig við eldinn (θερμαίνειν:   καὶ θερμαινόμενος)en Pere el va seguir de lluny fins a dintre el pati del summe sacerdot i, assegut allà amb els criats, s'escalfava vora el foc
þjónarnir og varðmennirnir höfðu kveikt kolaeld, því kalt var, og stóðu við hann og vermdu sig (θερμαίνειν:   καὶ ἐθερμαίνοντο). Pétur stóð hjá þeim og ornaði sér (θερμαίνειν:   καὶ θερμαινόμενος)els criats i els guardes havien encès unes brases, perquè feia fred, i s'hi estaven devora i s'escalfaven. En Pere s'estava amb ells escalfant-se
en er hún hafði laugað hann, og smurt með viðsmjörsviðarfeiti, þá færði Odysseifur stól sinn aftur nær eldinum til að verma sig (ϑέρεσϑαι:   ϑερσόμενος), og breiddi tötrana yfir örið: i quan l'hagué rentat i fregat (untat) amb greix oliós, l'Ulisses va tornar acostar el seu seient més a prop del foc per escalfar-se i va tapar la cicatriu amb els parracs (l'original fa: αὐτὰρ ἐπεὶ νίψεν τε ϰαὶ ἤλειψεν λίπ’ ἐλαίῳ, ǁ αὖτις ἄρ’ ἀσσοτέρω πυρὸς ἕλϰετο δίφρον Ὀδυσσεὺς ǁ ϑερσόμενος, οὐλὴν δὲ ϰατὰ ῥαϰέεσσι ϰάλυψε)

ver·maður <m. -manns, -menn>:
<HISTvermaður m, pescador m de [fiski]ver. Pescador que vivia a un ver (que podríem traduir amb estació de pesca) durant la temporada de pesca (vertíð). Les barraques dins les quals vivien aquests pescadors rebien el nom de verbúð (pl. verbúðir) o fiskiskáli (pl. fiskiskálar). Les estacions de pesca molt allunyades rebien el nom específic d'útver
annan dag eftir tekur Oddur vað af þili og öll veiðarfæri og tólf álnar vaðmáls. Hann gengur nú í brott og kveður engan mann. Hann fer út á Vatnsnes og réðst þar í sveit með vermönnum, þiggur að þeim hagræði þau sem hann þarf nauðsynlegast að láni og leigu. Og er þeir vissu ætt hans góða en var vinsæll sjálfur þá hætta þeir til þess að eiga að honum. Kaupir hann nú allt í skuld og er með þeim þau misseri í fiskiveri og er svo sagt að þeirra hlutur væri í besta lagi er Oddur var í sveit með. Þar var hann þrjá vetur og þrjú sumur og var þá svo komið að hann hafði þá aftur goldið hverjum það er átti en þó hafði hann aflað sér góðs kaupeyris. Aldrei vitjaði hann föður síns og svo láta hvorir sem engu áttu við aðra að skylda. Oddur var vinsæll við sína félaga: l’endemà l'Oddur va agafar de la paret de l'envà (þil) una llinya i totes les arts de pesca i dotze alnes de vaðmál i se'n va anar d'allà sense acomiadar-se de ningú. Es va dirigir a la costa, a Vatnsnes, i allà es va ajuntar a un grup de pescadors d'un ver (una estació de pesca), dels quals va rebre tot el que havia de menester més, ja fos llogats o bé manllevats. I, per tal com sabien que el seu llinatge era bo i ell mateix gaudia de bona consideració entre ells, varen deixar d'exigir-li que els pagués el que els devia. Aleshores va comprar tot el que li calia a crèdit i es va quedar tot aquell any amb ells a la pesquera, i es diu que llur sort va prosperar (es va trobar en els millors termes) tot el temps que l'Oddur va esser amb el grup. I hi va romandre tres hiverns i tres estius, al cap dels quals ell havia arribat a una posició que no només li va permetre tornar a cadascun el que li devia sinó que, a més a més, va haver adquirit un bon lot de mercaderies [amb què comerciar]. [En tot aquest temps] no va visitar mai son pare i tots dos, pare i fills, feien com si no tinguessin res a veure l'un amb l'altre. L'Oddur[, emperò,] era estimat dels seus companys de pesquera

vermi <m. verma, no comptable>:
1. <(hlýja, ylurescalfor f, calor f [agradable]
2. <FÍSentalpia f
♦ vermi efnahvarfs: entalpia de reacció

vermi·hús <n. -húss, -hús>:
hivernacle m (gróðurhús)

vermir <m. vermis, no comptable>:
<(hlýja, ylurescalfor f, calor f [agradable]
El mot continua emprant-se en la locució:
♦ skammgóður vermir: <LOC FIGalegria de poca durada (es diu sobretot fent referència a un recurs, un ajut o a una solució que posa remei de manera provisòria a una situació problemàtica, solució, però, que no durarà gaire i que, fins i tot, empitjorarà el problema)
Það er skammgóður vermir að pissa í skóinn sinn

vermi·reitur <m. -reits, -reitir>:
<AGRIC[safata f de] planter m

vermsl <n.pl vermsla>:
(volg lindfonts-caldes f.pl, font que no es congela durant l'hivern perquè en raja aigua calenta

vermút <n. vermúts, no comptable>:
vermut m

vernd <f. verndar, no comptable>:
protecció f
eptir þat fóru þeir Haraldr konungr norðr aptr, hann hafði sex tigu skipa, ok flest stór ok hlaðin af herfangi, er þeir hǫfðu tekit um sumarit. En er þeir sigldu norðr frá Þjóðu, þá kom þar af landi ofan Sveinn konungr með mikinn her, hann kallaði á Harald konung, ok mælti: „Þat er nú ráð, segir hann, at leggja at landi ok ganga upp, ok berjast við oss Dani; skǫlu þér eigi lengr þurfa frýjuorð at leggja á oss, at vér þorim eigi at finna yðr, þótt nú sé nǫkkuru síðarr sumars, enn stefna var lǫgð með oss; ætlum vér at hóti heldr skal yðr þetta hreystiraun, þótt Danakonungr sé lítilsháttar, at berjast við hann með fylktu liði, enn at taka kálf eðr kið eðr gripi manna, þar sem ekki er til verndar, sem þér hafið jafnan gert hér í Danmǫrk“. Haraldr konungr svarar: „Þat hygg ek at mǫrgum mǫnnum sé kunnigt, at vér hǫfum við fleira barizt enn búkarla eina eðr bleyðimenn, var ok svá stefndr várr fundr við Elfina, at þér leituðuð eptir, ok var þat konungligt, en hitt þótti oss illa sama, at rjúfa þat sem þér hǫfðuð boðit, þá er mikill herr var saman kominn; var þat yðvar óhǫfðingligt at fara því einu fram, er vélræðum sætti, ok liggja þar fyrir undir margs manns ámæli; nú er Dǫnum þetta hœfilig hefnd fyrir sín svik, þótt vér hafim sveimat í sumar um byggðir þeirra. Þœtti mér ok ván, ef Danir hefði gengit oss svá nær, at vápn vár hefði saman tekit, at vér hefðim gert þeim eina hríð minnisama; en nú var oss því hœgra at haga kostum þeirra eptir várri vild, at þeir vǫrðu hvárki fé sín né konur, sem hér má nú líta margar herteknar ok harmsfullar. En at ganga hér á land upp, sem þú býðr, ok berjast við allan Danaher með eigi meira liði enn vér hǫfum, þat er ekki mitt ráð; en berjast munum vér á skipum, ef þér vilið, þótt Danir sé hálfu fleiri; svá segir Þorleikr...: després d'això, el rei Haraldr i els seus homes se'n tornaren al nord. Tenia seixanta naus. La majoria d'elles eren grans i carregades del botí que havien fet durant l'estiu. I quan singlaven al nord de Þjóða, el rei Sveinn [de Dinamarca] va baixar fins a la vorera de la mar amb un gran exèrcit. [D'allà estant] va cridar el rei Haraldr i li va dir: “Ara és el moment i l'oportunitat”, li va dir, “de fermar les àncores i desembarcar i lluitar amb nosaltres, els danesos. Ja no et caldrà retreure'ns per més temps que no gosem pas enfrontar-nos a vosaltres en batalla, encara que l'estiu ara ja sigui una mica més avançat que el punt que vam fixar per a tenir-hi aquest encontre entre nosaltres dos. Creiem que, encara que el rei de Dinamarca sigui als vostres ulls un rei insignificant, això, lluitar contra ell amb una host en formació de batalla, serà per a vosaltres una prova de coratge molt més gran que no pas prendre a una gent que no es poden pas defensar (lit.: allà on no hi ha defensa o protecció [contra vosaltres]) un vedell o un cabrit o objectes de valor, com heu fet tot el temps aquí a Dinamarca”. El rei Haraldr li va contestar: “Tinc per mi que és conegut de molts que hem lluitat amb més gent que no amb pagesos sols (indefensos) o amb covards. És ver que el nostre encontre [per entaular la batalla] a la vorera del riu Elfur es va fixar de la manera com Vós mateix la vau proposar, i aquesta proposta vostra era pròpia d'un rei però el cas contrari, que vós trenquéssiu la cita que vós mateix havíeu ofert tot aplegant-hi un gran exèrcit;, ens va semblar malament (= indegut, deshonrós). No, no ha pas estat gens hǫfðingligt per part vostra de posar tot el vostre afany en una cosa que implicava parar-nos un arter llaç a nosaltres, tot i exposar-vos així, en fer-ho, als blasmes de molts. Així i doncs, quan a l'estiu hem recorregut com un eixam les contrades habitades de Dinamarca [saquejant-les i devastant-les], això no ha estat més que una venjança adient contra els danesos per la vostra traïció. També em sembla que hauria estat possible que, si [llavors] els danesos us haguéssiu acostat prou a nosaltres com perquè les nostres armes s'unissin (=entrexoquessin), us hauríem ofert una batalla memorable. I en canvi[, en no fer-ho,] ens ha resultat més que més fàcil d'actuar amb les propietats dels danesos com hem volgut, ja que no heu guardat ni llurs béns ni llurs dones, de les quals Vós ara en podeu veure moltes aquí, captives i contristades. Però, pel que fa a desembarcar aquí, com ens convideu a fer, i lliurar batalla amb tot l'exèrcit de Dinamarca, tenint com tenim unes tropes molt més petites, no, aquesta no és pas la meva avinentesa. Però sí que volem lliurar-vos batalla a bord de les nostres naus, si és que voleu, encara que els danesos sigueu el doble de nombrosos que nosaltres”. Així ho canta en Þorleikr [l'escalda]...
þessa menn nefnum vér til sögunnar: Hávarð í Þorvaldsdal og sonu hans Vigfús og Þorvald. Sá maður var undir hans vernd er Hrani hét. Hann bjó í Birnunesi. Hann var bróðir Birnu er Birnunes er við kennt en Þorkatla hin gamla var móðir Hrana er Kötlufjall er við kennt því Helgi hinn magri deyddi hana þar og kól hana í hel svo hann sat henni þar mat þar til hún dó: ara ens cal anomenar, en aquesta història, aquests homes: en Hávarður de la vall de Þorvaldsdalur i els seus fills en Vigfús i en Þorvaldur. Sota llur protecció es trobava un home que nomia Hrani. Aquest vivia a Birnunes (el cap -punta de terra que entra mar endins- de la Birna). Era germà de la Birna que dóna nom a aquest cap marí. La mare d'en Hrani era la Þorkatla la Vella, que dóna nom al Kötlufjall (Puig de la [Þor]katla) perquè en Helgi el magre la va matar allà. Hi va morir de fred perquè en Helgi li va privar (refusar) allà el menjar fins que ella va morir (vocabulari: #1. sitja e-m mat: Cf. en Baetke 19874, pàg. 536: sitja e-m mat jmd. von der Nahrung abschneiden, jmd. aushungern. De tota manera, no trobo una connexió lògica entre morir de fred i refusar-li a algú el menjar, tret que assumim que manca alguna cosa com ara li va impedir que tingués menjar i llenya o fems secs per fer-hi foc)
♦ án verndar e-s: sense la protecció de...
♦ veita e-m vernd: oferir protecció a algú
♦ vernd gegn e-u: protecció contra una cosa
♦ njóta verndar í lögum: gaudir de la protecció de la llei, estar protegit -ida per la llei
♦ verða e-m til verndar: convertir-se en [la] protecció d'algú, posar algú sota la seva protecció

vernda <vernda ~ verndum | verndaði ~ vernduðum | verndaðe-ð ~ e-n>:
1. <GENprotegir una cosa ~ algú
♦ vernda e-n frá e-m: protegir algú d'algú
hver ætlar að vernda ykkur frá okkur?: qui us protegirà de nosaltres?
♦ vernda e-ð fyrir e-u: protegir una cosa d'una cosa
♦ vernda e-ð gegn e-u: protegir una cosa d'una cosa
♦ vernda þetta ríki: protegir aquest país
2. (verjadefensar una cosa ~ algú (peix pescat)

verndaður, vernduð, verndað <adj.>:
protegit -ida
♦ verndaður vinnustaður: lloc de treball protegit

verndandi, verndandi, verndandi <adj.>:
protector -a, tutelar

verndar·andi <m. -anda, -andar>:
<MITOLesperit m tutelar (o: protector), geni m tutelar

verndar·bréf <n. -bréfs, -bréf>:
salconduit m (griðabréf)

verndar·dýrlingur <m. -dýrlings, -dýrlingar>:
<RELIG[sant] patró m, [santa] patrona f
♦ heilagur Georg er verndardýrlingur Katalóníu: sant Jordi és el patró de Catalunya
♦ heilagur Patrekur er verndardýrlingur Írlands: sant Patrici és el patró d'Irlanda
♦ Þorlákur helgi er verndardýrlingur Íslands: sant Torlac és el patró d'Islàndia

verndar·engill <m. -engils, -englar>:
<RELIGàngel m de la guarda, àngel m tutelar

verndar·goð <n. -goðs, -goð>:
<MITOLdéu m tutelar (o: protector), divinitat protectora
♦ verndargoð: <MITOLel Lar, els Lars
Ég sver, Nísus, við hin máttku húsgoð, við verndargoð Assarakusar og helgidóm hinnar hærugráu Vestu: et juro, Nisus, pels nostres puixants penats, i pels [déus] Lars de l'Assarac i el santuari de la Vesta de cabells blancs (canosa)

verndar·gripur <m. -grips, -gripir>:
<MITOLobjecte protector

verndar·guð <m. -guðs, -guðir>:
<MITOLdéu m tutelar (o: protector)
♦ Apolló, verndarguð Aktíums: <MITOLApol·lo, déu tutelar d'Acci

verndar·gyðja <f. -gyðju, -gyðjur. Gen. pl.: -gyðja>:
<MITOLdeessa protectora (o: tutelar)
♦ verndargyðja e-s: <MITOLdeessa protectora de...

verndar·hönd <f. -handar, no comptable>:
mà protectora
♦ halda verndarhendi yfir e-m: <LOC FIGsostenir la seva mà protectora sobre algú, posar una mà protectora damunt algú

verndari <m. verndara, verndarar>:
protector m, protectora f

verndar·laus, -laus, -laust <adj.>:
indefens -a, sense protecció, inerme

verndar·ríki <n. -ríkis, -ríki. Gen. pl.: -ríkja; dat.pl.: -ríkjum>:
(ríki undir vernd erlends ríkisprotectorat m (territori posat sota la protecció d'un estat més poderós)

verndar·stefna <f. -stefnu, no comptable>:
proteccionisme m

verndar·svæði <n. -svæðis, -svæði>:
1. (náttúruverndarsvæðireserva f natural (espai natural reservat sota protecció de l'estat)
2. (fyrir frumbyggjareserva f (territori reservat als nadius)
♦ verndarsvæði indíána: reserva índia
3. (ríki undir vernd erlends ríkisprotectorat m (territori posat sota la protecció d'un estat més poderós)

verndartolla·stefna <f. -stefnu, no comptable>:
política f proteccionista, proteccionisme m

verndar·tollur <m. -tolls, -tollar>:
aranzel m proteccionista

verndar·vængur <m. -vængs (o: -vængjar), -vængir. Gen. pl.: -vængja; dat.pl.: -vængjum>:
<FIGala protectora, protecció f
♦ komast undir verndarvæng e-s: <LOC FIGposar-se (o: aixoplugar-se) sota les ales protectores d'algú
♦ taka e-n undir verndarvæng sinn: <LOC FIGprendre algú sota les seves ales protectores (o: sota la seva protecció)  

verndar·vættur <m. -vættar, -vættir>:
<MITOLgeni m tutelar
♦ verndarvættur staðarins: <MITOLel geni (o: numen) tutelar del lloc, el genius loci

verndar·vættur <f. -vættar, -vættir>:
<MITOLgeni m tutelar

verndun <f. verndunar, no comptable>:
salvaguarda f, preservació f
♦ verndun staðarins: <ECOlla conservació (o: preservació) de

Verners·lögmál <n. -lögmáls, no comptable>:
<GRAMllei f de Verner 
  La Llei de Verner, també coneguda amb el nom de canvi gramatical diu: tota fricativa sorda del germànic hi passa a sonora quan no es troba situada immediatament després de vocal tònica ni en inicial de mot (cf. Karl Verner, ‘Eine Ausnahme der Ersten Lautverschiebung’. Dins: Zeitschrift für vergleichende Sprachforschung 23 (1876), pp. 97-130).  

verónika <f. veróniku, verónikur. Gen. pl.: verónika>:
verònica f (gènere de plantes Veronica) (bládepla)

Verónika <f. Veróniku, no comptable>:
Verònica f (ginecònim)

verpa <verp ~ verpum | varp ~ urpum | orpiðe-u>:
llançar una cosa (varpa)
♦ verpa öndinni léttar: fer un sospir d'alleujament

verpa <verpi ~ verpum | verpti ~ verptum | verpte-u>:
pondre ou
♦ verpa eggi ~ eggjum: pondre un ou ~ ous
◊ fuglar verpa allt frá einu eggi upp í á annan tug eggja: els ocells ponen des d'un ou fins a una desena i mitja d'ous

verpast <verpst ~ verpumst | varpst ~ urpumst | orpistvel undir e-ð>:
rebre una cosa favorablement, donar bona acollida a una cosa
◊ þeir gerðu svá ok urpusk flestir vel undir orðsending Danakonungs: així ho van fer i molts donaren una acollida favorable al missatge del rei de Dinamarca

verpast <verpist ~ verpumst | verptist ~ verptumst | verpst>:
1. (verða skakkurtòrcer-se, torçar-se (corbar-se)
2. (skorpnapansir-se (mustiar-se)

verpill <m. verpils, verplar>:
1. (teningurdau m (objecte cúbic, amb punts negres a les seves cares, emprat en jocs i jocs d'atzar)
♦ kasta verplum til fjár: jugar-se diners als daus, jugar a daus per diners
CXXI. Kapítuli. Um verplakast [ok tafl]. Þat er mælt í lǫgum várum at menn skulu eigi kasta verplum til fjár sér, en ef kasta, ok varðar fjǫrbaugsgarð. Menn skulu ok eigi tefla svá, at þeir leggi fé við, ok enga þá hluti er manni þykkir betra at hafa en án at vera. En þeim, er fé leggr við tafl, eða aðra hluti, þá er varðar fjǫrbaugsgarð, enda er-at heimting til fjár þess. En eigi skal kasta. Sá á sǫk þá er vill innanfjǫrðungsmanna, ok er rétt at lýsa á várþingi, ef þeir eru samþinga, enda er sá á þingi er sóttr er, ok kveðja þar til heimilisbúa fimm þess er sóttr er, ok skulu innanfjǫrðungsmenn lýsa fyrir drottinsdaginn, ef þeir hyggja, en þá á hverr er vill eptir helgina, ef sá er á þingi, er sóttr er. En ef hann er eigi á þingi, ok er rétt at lýsa at þinglausnum, ok til sóknar annat sumar ok banna fǫr, ef vill. En ef tveir sœkja einn mann um þann hlut, ok á sá at ráða er sœkja vill til laga — Titulus CXXI. De alearum iactationibus. Legibus nostris cautum est, ne ciues tesseras, ad lucrum captandum mittant. Tesseris tali modo ludentes luant exilium. Nec aleis nec latrunculis ludendum est pecuniis depositis nullaque alia re, quam habere, quam amittere homines praeferunt. Qui tali modo ludens pecunias uel alias res aleae subiicit, exilium luat, nec pecunias lucratas exigendi iure (alter) gaudeat; at non mittendae (tesserae). Eiusdem quadrantis incolarum quicunque uoluerit hanc causam agat, quam in comitiis uernalibus, ubi (et actor et reus) ex eadem toparchia sunt, et hic in comitiis adest, denuntiare fas est; ibi etiam quinque eius, in quem agitur, domicilii accolae euocentur. Eiusdem, (ac reus), quadrantis incolae, si agere parant causam ante dominicam denuntient, qua peracta, cuicunque agere uolenti causa defertur, modo in comitiis adsit reus. Quod si in comitiis non adfuerit, iis solutis causam aestate subsequenti agendam denuntiare fas est, peregrinatione rei, si agens uoluerit, interdicta. Duorum hac de causa unum eundemque actione infestantium ille causae praesit, qui iuxta leges agere uult (Oca cendrosa Vol. I, pàg. 198): Capítol CXXI. De jugar [per diners] a daus [i a jocs de tauler]. A les nostres lleis es disposa que no es jugui als daus per diners i que, si es fa, la pena sigui de bandejament menor, ço és, de tres anys.Tampoc no s'ha de jugar a jocs de tauler de tal manera que s'hi apostin diners ni cap altra cosa que es consideri que és millor tenir-la que no estar-ne sense. Aquell, emperò, que aposti diners o altres coss en un joc de tauler, incorrerà en una pena de bandejament menor, ço és, de tres anys i no es podrà reclamar el pagament d'aquests diners [apostats]. I no s'ha de jugar a daus. Podrà emprendre i dur a terme l'acció judicial el qui vulgui fer-ho del mateix quartó i és a dreta llei comunicar la seva interposició en el þing de primavera, si el demandant i el demandat pertanyen a la mateixa demarcació o districte assembleari (lit.: ‘þingal’) i el qui és perseguit [judicialment] (o sigui, la part demandada) està assistint al þing i, a tal fi, s'hi convoquin cinc veïns de la part demandada, i que els homes del mateix quartó els anunciïin la interposició de la demanda abans del diumenge [després de l'inici del þing ?], si és que pensen fer-ho, i, que ho faci després de diumenge qualsevol que vulgui sempre que sigui al þing el demandat. Però si no és al þing, és a dreta llei anunciar la interposició de la demanada el dia de la clausura del þing per tal que la demanda sigui vista l'estiu següent i, si es vol, es prohibeixi [al demandat] la sortida [a l'estranger]. I si són dos els qui interposen demanda contra el mateix home per aquest motiu, que decideixi [el que s'ha de fer] el qui vol interposar la demanda segons la llei (?)
2. <MAT & GEOMcub m
3. (vatns- eða drykkjarílátcarretell m [de fusta] (recipient d'aigua o d'una altra beguda: barril petit)
síðan heyrði hann út dyn mikinn er á leið kveldið og síðan kom inn maður og leiddi eftir sér hest. Sjá maður var harðla mikill. Hvítur var hann á hár og féll það á herðar með fögrum lokkum. Þorsteini sýndist maðurinn vera hinn fríðasti. Síðan kveikti þessi maður upp eld fyrir sér en leiddi áður hest sinn til stalls. Hann setti munnlaug fyrir sig og þó sig og þerrði á hvítum dúk. Hann renndi og af verpli vænan drykk í stórt stéttarker og tók síðan til matar. Allt sýndist Þorsteini athæfi þessa manns merkilegt og mjög hæversklegt. Miklu var hann meiri maður en Ketill faðir hans og þótti hann, sem var, manna mestur: més tard, quan el vespre ja tocava a la seva fi, va sentir defora un gran soroll i tot seguit va entrar un home menant un cavall de la brida. Aquest home era molt alt. Tenia els cabells rossos i li queien sobre les espatlles en rínxols bonics. Al Þorsteinn aquest home li va semblar que era el més bonic que hagués vist mai. Després, aquest home va fer-se foc, però abans, va portar el seu cavall a l'establa. Va posar una ribella davant seu, es va rentar i es va eixugar amb un drap blanc. També va abocar d'un carretell una beguda fina en una gran copa amb peu i tot seguit es va posar a menjar. Al Þorsteinn tot el capteniment d'aquell home li semblava remarcable i molt cortesà. Era un home més alt que en Ketill, son pare, i va considerar -com realment era el cas- que era l'home més alt que mai hagués vist. I quan l'habitant de l'skáli estigué ple, es va asseure a la vora del foc i el va mirar i va dir <...>

verpil·rót <f. -rótar, -rætur>:
<MATarrel cúbica, arrel terça (teningsrót; þriðja rót)

verr <adv. en grau comparatiu de illa “malament”, de slæma “malament” i de vonda “malament”>:
pitjor, de la pitjor manera, de manera més dolenta
◊ fara verr með e-n en [með] e-n: portar-se pitjor amb algú que [no amb] algú, tractar pitjor algú que [no] algú

verri, verri, verra <adj. Formes de comparatiu de illur, ill, illt “dolent”, de slæmur, slæm, slæmt “dolent” i de vondur, vond, vont “dolent”>:
pitjor, el més dolent -a (de dos)
◊ hvað er verra en hár í súpunni?:  que és pitjor que un cabell dins la sopa?
◊ þetta er verra en ég hafði vænst: és pitjor del que m'hauria esperat
♦ gera illt verra: <LOC FIGempitjorar la situació, empitjorar-ho
♦ hafa verra af e-u: <LOC FIGsortir malparat -ada d'una cosa
♦ leggja orð hans út á verri veg [en þau eru ~ voru meint]: <LOC FIGmalinterpretar les seves paraules
♦ hann er verri í dag: avui està pitjor
♦ það er verra að <+ inf.>: és pitjor <+ inf.
♦ það er verri sagan: és una història força desagradable (o: desgraciada)
♦ það hefði getað verið verra: hauria pogut ésser pitjor

vers <n. vers, vers>:
1. (erindi í sálmiestrofa f (d'himne religiós)
2. (braglínavers m (esp. en llatí o de composició poètica religiosa com ara el psaltiri)
♦ Maríuvers[in]: <RELIGl'avemaria
♦ e-ð er að syngja sitt síðasta vers: <LOC FIGuna cosa fa els seus darrers espeternecs
3. (í Biblíunni og Kóraninumverset m (de la Bíblia i L'Alcorà)
♦ djöflaversin: <RELIGels versets satànics
Þórarinn Eldjárn rithöfundur, er um þessar mundir búsettur í Englandi. Hann þýddi nýlega brot úr bókinni „Satanic Verses“, eða Djöflaversin og las í útvarp. Til að varpa ljósi á bókina og þann styr sem hún hefur valdið sló Alþýðublaðið á þráðinn til Englands og bað Þórarin að segja frá bókinni og lýsa viðbrögðum manna í Englandi: en Þórarinn Eldjárn, escriptor, actualment resideix a Anglaterra. Recentment ha traduït fragments del llibre “Satanic Verses” o “Els Versets Satànics” que ha llegit a la ràdio. A fi de fer llum sobre aquest llibre i el conflicte que ha provocat, el diari Alþýðublaðið ha fet una trucada telefònica a Anglaterra per demanar al Þórarinn que ens parli del llibre i ens descrigui les reaccions que ha generat a Anglaterra entre la gent
4. (bænoració f [en vers] (pregària & eixarm)
hóf hún þá upp þat vers, er Syrpuvers er kallat ok mestr galdr er í fólginn ok eigi er lofat at kveða eptir dagsetr, ok er þetta þar í nærri endanum: llavors va entonar el vers que es diu Vers de la Syrpa i que conté, absconsa, la màgia més poderosa i que no està permés d'entonar-lo després de la posta del sol. La següent estrofa s'hi troba gairebé al final (n'és la vuitena i darrera estrofa) (Cf. el castellà ensalmo. Sobta molt l'ús d'aquest mot en aquest context, atès el seu ús gairebé exclusiu en contextos cristians i, tot sovint, en referència a pregàries en llatí. Al meu entendre, l'ús d'aquest mot dóna fe de la data tardana de composició d'aquest text)
Ari Finnsson er bjó í Bjarnarstaðahlíð, hann vildi eigi flýja og studdist á öxi sína og söng Maríuvers er menn heyrðu síðast. Almar Þorkelsson hjó hann banahögg: l’Ari Finnsson, que vivia a Bjarnarstaðahlíð, no va voler fugir i es va recolzar en la seva destral tot cantant un avemaria, que fou el darrer que hom li va sentir. L'Almar Þorkelsson fou el qui li donà el cop que el va matar

Versala-höll <f. -hallar, no comptable>:
palau m de Versalles

Versala·samningur <m. -samnings, no comptable>:
tractat m de Versalles

Ver·salir <m.pl -sala>:
Versalles m

versla <versla ~ verslum | verslaði ~ versluðum | verslað>:
1. (reka versluncomerciar, traficar (fer comerç)
♦ versla me-ð e-ð [við e-n]: comerciar amb una cosa amb algú, traficar amb una cosa [amb algú], fer comerç de... [amb...]
◊ versla með eiturlyf: traficar amb drogues
◊ versla með vöru: tenir un producte o una mercaderia en venda, vendre un producte o una mercaderia (en una botiga)
2. (gera innkaupfer la compra, anar a comprar (adquirir els productes diaris que hom necessita)
♦ fara að versla: anar a fer la compra
♦ versla fyrir e-n: fer-li la compra a algú
♦ versla í apóteki: anar a comprar [un medicament] a l'apotecaria
♦ ég versla alltaf í Bónus ~ Hagkaup ~ stórmörkuðum: sempre faig la compra al Bónus ~ al Hagkaup ~ a supermercats
◊ versla við ísbúðina gos, kaffi, pizzur og ísvörur: comprar a la geladeria refrescos amb gas, cafè, pizzes i gelats
◊ ég þarf að versla, þrífa íbúðina og fara í Sorpu: he de fer les compres, netejar el pis i anar a Sorpa
3. (fara í búðiranar de compres (anar de botigues)
◊ ég verslaði mjög mikið í þessari verslun ~ við þessa búð: he comprat moltes moltes de coses en aquest comerç ~ en aquesta botiga
◊ í hvaða búð verslar þú fötin þín?: a quina botiga compres la teva roba?
♦ versla e-ð online: comprar una cosa online
♦ fara út að versla [í Carrefour]: sortir de compres [al Carrefour], anar de compres [al Carrefour]

verslana·gata <f. -götu, -götur. Gen. pl.: -gatna>:
variant de verslunargata ‘carrer comercial, via comercial’

verslana·keðja <f. -keðju, -keðjur. Gen. pl.: -keðja>:
variant de verslunarkeðja ‘cadena f (de botigues, supermercats, grans-magatzems etc.)

verslana·miðstöð <f. -miðstöðvar, -miðstöðvar>:
variant de verslunarmiðstöð ‘centre comercial’

verslun <f. verslunar, verslanir>:
1. (viðskipticomerç m (bescanvis comercials)
♦ frjáls verslun: lliure comerç (fríverslun)
♦ rafræn verslun: comerç electrònic
♦ → utanlandsverslun “comerç exterior”
♦ → utanríkisverslun “comerç exterior”
2. (búðcomerç m, botiga f (establiment comercial)
3. (matvöruverslunsupermercat m (botiga de comestibles)

verslunar- <en compostos>:
comercial

verslunar·álagning <f. -álagningar, no comptable>:
marge m comercial

verslunar·banki <m. -banka, -bankar>:
banc m comercial
♦ iðnaðar- og verslunarbanki: banc d'indústria i comerç

verslunar·borg <f. -borgar, -borgir>:
ciutat f comercial

verslunar·bréf <n. -bréfs, -bréf>:
carta f comercial

verslunar·bær <m. -bæjar, -bæir. Gen. pl.: -bæja; dat.pl.: -bæjum>:
ciutat f comercial

verslunar·eigandi <m. -eiganda, -eigendur>:
propietari m de botiga (o: comerç), propietària f de botiga (o: comerç)

verslunar·einokun <f. -einokunar, no comptable>:
monopoli m comercial

verslunar·erindreki <m. -erindreka, -erindrekar>:
agregat m comercial, agregada f comercial

verslunar·ferð <f. -ferðar, -ferðir>:
sortida f per fer compres
♦ fara [með e-n] í verslunarferð [í miðbæinn]: anar de compres [amb algú] [al centre de la ciutat]

verslunar·félag <n. -félags, -félög>:
societat f (o: companyia) mercantil (o: comercial)  

verslunar·flagg <n. -flaggs, -flögg>:
pavelló m (o: , bandera f) mercant

verslunar·floti <m. -flota, no comptable>:
flota f mercant (kaupskipafloti)

verslunar·fólk <n. -fólks, no comptable>:
empleats m.pl comercials, empleats m.pl del comerç, treballadors m.pl del comerç
♦ verslunar- og skrifstofufólk: empleats m.pl del comerç i administratius

verslunar·frelsi <n. -frelsis, no comptable>:
lliure canvi m, llibertat f de comerç, dret m de comerciar lliurement

verslunar·fulltrúi <m. -fulltrúa, -fulltrúar>:
representant m & f (o: agent m & f) comercial

verslunar·fyrirtæki <n. -fyrirtækis, -fyrirtæki. Gen. pl.: -fyrirtækja; dat.pl.: -fyrirtækjum>:
establiment m comercial, firma f comercial, empresa f mercantil (o: comercial)

verslunar·gata <f. -götu, -götur. Gen. pl.: -gatna>:
carrer m comercial, via f comercial
♦ → aðalverslunargata “carrer comercial principal, artèria comercial”

verslunar·gróði <m. -gróða, no comptable>:
superàvit m comercial

verslunar·halli <m. -halla, no comptable>:
dèficit m comercial
♦ verslunarhalli Indlands við Bretland: el dèficit comercial de la Índia amb la Gran Bretanya

verslunar·háskóli <m. -háskóla, -háskólar>:
escola f superior de comerç

verslunar·hús <n. -húss, -hús>:
1. (verslunarmiðstöðcentre m comercial (edifici que alberga diversos locals comercials i botigues)
2. (verslun, verslunarbyggingcomerç m (casa o edifici comercial)

verslunar·húsnæði <n. -húsnæðis, -húsnæði>:
local m comercial

verslunar·hverfi <n. -hverfis, -hverfi>:
barri m (o: districte m; o: zona f) comercial

verslunar·hættir <m.pl -hátta>:
pràctiques f.pl comercials, praxi f comercial
♦ illir verslunarhættir: mala praxi comercial

verslunar·jöfnuður <m. -jafnaðar (o: -jöfnuðar), no comptable>:
balança f comercial

verslunar·keðja <f. -keðju, -keðjur. Gen. pl.: -keðja>:
cadena f (de botigues, supermercats, grans-magatzems etc.)
♦ verslunarkeðjan Aldi: la cadena de supermercats Aldi

verslunar·kjarni <m. -kjarna, no comptable>:
complex m comercial

verslunar·kona <f. -konu, -konur. Gen. pl.: -kvenna>:
1. <GENcomerciant f
2. (búðareigandi, búðarkonabotiguera f (mestressa o encarregada de botiga o supermercat)
3. (afgreiðslukona í búðdependenta f, venedora f (de botiga i qualsevol altre establiment comercial)

verslunar·leyfi <n. -leyfis, -leyfi>:
llicència f (o: autorització f; o: permís m) comercial, llicència f d'obertura d'establiment comercial, llicència f per a exercir el comerç

verslunar·lóð <f. -lóðar, -lóðir>:
solar m comercial

verslunar·maður <m. -manns, -menn>:
1. <GENcomerciant m
♦ frídagur verslunarmanna: dia m lliure dels botiguers i comerciants, primer d'agost. És festiu. Deu el seu nom al fet que, originàriament, els comerciants tancaven aquest dia
2. (búðareigandi & búðarmaðurbotiguer m, botiguera f (amo o encarregat de botiga o supermercat)
3. (afgreiðslumaður í búðdependent m, dependenta f (de botiga i qualsevol altre establiment comercial)

verslunarmanna·félag <n. -félags, -félög>:
unió f de botiguers [i comerciants]

verslunarmanna·helgi <f. -helgar, -helgar>:
cap m de setmana dels botiguers i comerciants, primer cap de setmana d'agost amb el dilluns següent. És festiu. Deu el seu nom al fet que, originàriament, els comerciants tancaven

verslunar·mál <n. -máls, -mál>:
1. <GENllengua f comercial
2. (viðskiptamál, samskiptamállingua franca (llengua vehicular emprada per parlants de diverses llengües per entendre's)

verslunar·mál <n.pl -mála>:
afers m.pl comercials

verslunarmála·ráðherra <m. -ráðherra, -ráðherrar>:
ministre m de comerç, ministra f de comerç

verslunar·miðstöð <f. -miðstöðvar, -miðstöðvar>:
centre m comercial, [gran] superfície f comercial

verslunar·nefnd <f. -nefndar, -nefndir>:
comissió f de comerç

verslunar·opnun <f. -opnunar, -opnanir>:
obertura f de negoci

verslunar·ráð <n. -ráðs, -ráð>:
cambra m de comerç

verslunar·ráðuneyti <n. -ráðuneytis, -ráðuneyti>:
ministeri m de comerç
♦ iðnaðar-, verslunar- og ferðaþjónusturáðuneyti: ministeri m d'indústria, comerç i turisme

verslunar·rekstur <m. -reksturs (o: -rekstrar), no comptable>:
1. <GENgestió (o: administració) f d'una empresa
♦ annast verslunarreksturinn fyrir hönd eigenda hennar: portar la gerència d'una empresa per al seu propietari
2. (verslunarskólanámperitatge m mercantil (estudis de perit mercantil)

verslunar·réttur <m. -réttar, no comptable>:
<JURdret m mercantil

verslunar·rými <n. -rýmis, -rými>:
local (o: espai) m [d'ús o per a ús] comercial

verslunar·ræðismaður <m. -ræðismanns, -ræðismenn>:
cònsol m & f comercial

verslunar·samband <n. -sambands, -sambönd>:
relacions f.pl comercials

verslunar·samningur <m. -samnings, -samningar>:
acord m comercial, tractat m de comerç

verslunar·skip <n. -skips, -skip>:
vaixell m mercant (kaupskip)

verslunar·skóli <m. -skóla, -skólar>:
escola f de comerç

verslunar·staður <m. -staðar, -staðir>:
centre (o: nus) m comercial, empori m (ciutat on es duu a terme un comerç extens)

verslunar·stjóri <m. -stjóra, -stjórar>:
director m comercial, directora f comercial

verslunar·stúlka <f. -stúlku, -stúlkur. Gen. pl.: -stúlkna>:
dependenta f, venedora f

verslunar·umsvif <n.pl -umsvifa>:
activitat[s] comercial[s] f[.pl]

verslunar·vara <f. -vöru, -vörur. Gen. pl.: -vara>:
mercaderia f

verslunar·venja <f. -venju, -venjur. Gen. pl.: -venja>:
pràctica f (o: ús m; o: costum m) comercial (viðskiptavenja)

verslunar·viðskipti <n.pl -viðskipta>:
transaccions f.pl comercials

verslunar·þjónn <m. -þjóns, -þjónar>:
dependent m, venedor m (de botiga i qualsevol altre establiment comercial)

versna <versna ~ versnum | versnaði ~ versnuðum | versnað>:
1. <GENempitjorar
♦ versnaði með þeim: <LOC FIGles relacions entre ells dos varen empitjorar
enn versnaði með þeim Þórði Kolbeinssyni og Gretti. Setti Þórður nú mörg ráð til að Grettir yrði á burt komið eða drepinn ella: la relació entre en Þórður Kolbeinsson i en Grettir varen empitjorar. En Þórður va fer llavors molts de plans per tal que en Grettir fos bandejat o, sinó, mort
♦ það versnar stöðugt: va de mal en pitjor
♦ þetta er að versna: això està empitjorant, això va a pitjor
2. (gerast veikariagreujar-se, empitjorar (malalt, estat de salut)
♦ honum versnar: el seu estat [de salut] empitjora, s'agreuja, es troba pitjor
♦ honum er að versna: <LOC FIGel seu estat [de salut] està empitjorant, s'està agreujant
3. (veðurempitjorar el temps (amb o sense especificació del mot temps)
Glámur bað hana taka mat í stað, kvað henni annað skyldu vera verra. Hún þorði eigi annað en að gera sem hann vildi. Og er hann var mettur gekk hann út og var heldur gustillur. Veðrið var svo farið að myrkt var um að litast og flögraði úr drífa og gnýmikið og versnaði mikið sem á leið daginn. Heyrðu menn til sauðamanns öndverðan daginn en miður er á leið daginn. Tók þá að fjúka og gerði á hríð um kveldið. Komu menn til tíða og leið svo fram að dagsetri. Ei kom Glámur heim. Var þá um talað hvort hans skyldi eigi leita en fyrir því að hríð var á og niðamyrkur þá varð ekki af leitinni. Kom hann ekki heim jólanóttina. Biðu menn svo fram um tíðir: en Glámr li va manar que li portés l'esmorzar a l'acte i li va dir que, si no ho feia, seria pitjor per a ella. Ella no va gosar res més que fer el que ell volia. I quan en Glámr va estar ple, va sortir a fora. L'alè li pudia força. El temps havia canviat de tal manera que per tot el voltant del mas hi regnava una profunda foscor i un torb voletejava amb un vent que feia un gran brogit. I el temps va empitjorar molt més a mesura que el dia va anar passant. A trenc d'alba,la gent encara sentia el pastor, però se'l va anar sentint menys i menys a mesura que el dia va anar passant. Durant el dia va caure una rufada espessa i al vespre hi va haver una gran tempesta de neu. La gent va anar a vespres i va passar el temps fins que es va fer de nit. En Glámr no va tornar al mas. La gent va començar a parlar si no haurien de sortir a cercar-lo, però, a causa de la tempesta de neu que hi havia i de la nit, que era fosca com la gola d'un llop, no ho varen fer. En Glámr tampoc no va tornar al mas al llarg de la nit de Nadal. La gent va esperar fins que les matines hagueren acabat
♦ hann fór að versna upp úr hádeginu: el temps va començar a empitjorar poc després de migdia

versnandi, versnandi, versnandi <adj.>:
que empitjora
♦ honum fer versnandi: el seu estat [de salut] empitjora, la seva malaltia s'agreuja

versti <m. versta, verstar>:
<HISTversta f (верста́)

versti, versta, versta <adj. Formes febles de superlatiu de illur, ill, illt “dolent”, de slæmur, slæm, slæmt “dolent” i de vondur, vond, vont “dolent”>:
pitjor, el més dolent -a (de tres o més)
◊ ég trúi alltaf því versta: sempre penso el pitjor, sempre crec que ha passat el pitjor
♦ búa sig undir það versta: <LOC FIGpreparar-se per al pitjor
♦ hann er versti maður: és el pitjor dels homes, és un home execrable
♦ í versta falli: en el pitjor dels casos
♦ það er komið versta veður: s'ha posat a fer un temps horrible

verstur, verst, verst <adj. Formes fortes de superlatiu de illur, ill, illt “dolent”, de slæmur, slæm, slæmt “dolent” i de vondur, vond, vont “dolent”>:
pitjor, el més dolent -a (de tres o més)
♦ mér þykir það verst: em sembla horrible que...
♦ mér þykir bara verst ef <+ ind.>em fa mal que <+ inf.>
♦ það er bara verst ef <+ ind.>el pitjor que pot passar és que <+ subj.>, és horrible que <+ subj.>
♦ e-ð kemur e-m verst að haldi: una cosa no beneficia gens a algú, una cosa no serveix gens a algú
♦ það kemur e-m verst að haldi að <+ inf.>a algú no li serveix gens [ni mica] <+ inf.>
◊ Hǫgni svarar: "Þat kemr yðr verst at haldi, at liggja lengi á þessu ráði, en eruð þó at engu búnir": en Hǫgni li va contestar: "[senyor,] de res no us serveix haver estat covant molt de temps aquest pla, [si] tanmateix [, i pel que veig, vós encara] no esteu pas preparat [per dur-lo a terme]"
♦ þetta er ekki sem verst: aiò no està gens malament

ver·stöð <f. -stöðvar, -stöðvar>:
<HISTestació f de pesca, estació pesquera (indret a la costa des d'on els pescadors sortien cap a les pesqueres a pescar-hi. Només eren habitats durant la temporada de pesca. Els pescadors hi vivien sols, les famílies quedaven a la residència habitual)

vert¹:
nom. & ac. sg. n. de → verður, verð, vert “valuós -osa; digne -a”

vert²:
2ª pers. sg. ‘pura’ (sense el pronom personal aglutinat) de l'imperatiu de → vera “ésser”

ver·tíð <f. -tíðar, -tíðir>:
temporada f de pesca

vertíðar·lok <n.pl -loka>:
final m de la temporada de pesca

vertu:
2ª pers. sg. de l'imperatiu de → vera “ésser”

veru·fræði <f. -fræði, no comptable>:
ontologia f

verufræði·legur, -leg, -legt <adj.>:
ontològic -a

veru·kvantari <m. -kvantara, -kvantarar>:
<MATEMquantificador m existencial ()

veru·lega <adv.>:
1. <GENrealment
♦ e-ð er verulega <+ Adj.>una cosa és realment <+ Adj.>
2. (talsvertconsiderablement (notablement, de manera especial)
♦ ekki verulega: regular[ment], no especialment

veru·legur, -leg, -legt <adj.>:
1. (raunverulegurreal (seriós, veritable)
♦ veruleg hætta: un perill real
2. (talsverðurimportant (notable, considerable, significatiu)
♦ ekki verulega: regular[ment], no especialment

veruleika·firring <f. -firringar, no comptable>:
pèrdua f del sentit de la realitat

veruleika·firrtur, -firrt, -firrt <adj.>:
aliè -ena a la realitat, poc realista

veruleika·regla <f. -reglu, no comptable>:
<PSICOLprincipi m de realitat (raunhæfisregla)
♦ → vanlíðanarregla “principi de dolor”
♦ → vellíðanarregla “principi de plaer”

veruleika·stefna <f. -stefnu, no comptable>:
realisme m (raunsæisstefna)

veru·leiki <m. -leika, no comptable>:
realitat f
♦ aukinn veruleiki: realitat augmentada
♦ verða að veruleika: fer-se realitat

verund <f. verundar, verundir>:
<FILsubstància f, usia f, el que existeix objectivament (antònim neind “no-res”)
♦ → frumverund “substància simple (o: primària), mònada”

verundar·hyggja <f. -hyggju, no comptable>:
essencialisme m

veru·staður <m. -staðar, -staðir>:
1. <GENlloc m de residència (o: d'estada)    (dvalarstaður)
2. (staður þar sem maður er [niðurkominn] eða dvelurparador m (lloc on li para algú)

ver·úlfur <m. -úlfs, -úlfar>:
home m llop, home-llop m, licantrop m

veröld <f. veraldar, veraldir>:
món m
betra en allt veraldarinnar gull ([τὸ] πᾶν χρυσίον παντὸς χρυσίου:   ὑγίεια καὶ εὐεξία βελτίων παντὸς χρυσίου) er heilsa og þróttur og sterkur líkami (σῶμα εὔρωστον) betri en ómælanlegur auður: salut i vigor són millors que tot l'or del món, i un cos vigorós, millor que una fortuna immensa (incommensurable)
skyldu þér at því hugsa, er settir eruð í heiminum hǫfðingi ok dómari yfir fólkinu, ok merking hefir þess dómara, er koma man á inum efsta dómi, at dœma alla verǫldina, hvern eptir sínum verðleikum, at þér dœmitð rétta dóma, því at til hvers dóms ok þings kemur almáttigr guð með sínum helgum mǫnnum, ok vitjar góðra manna ok góðra dóma, þar kemr ok fjandinn ok hans árar, vitjandi vándra manna verka ok rangra dóma, ok sá man koma dómrinn at lyktum, er it rétta man uppi vera: penseu, Vós, que en aquest món heu estat instituït príncep i jutge de la gent i teniu (porteu) la marca del jutge que ha de venir el dia del judici final, a jutjar tot el món, a cadascú segons els seus mèrits, a ser un jutge just perquè Déu totpoderós acut a cada tribunal i judici (þing) amb els seus sants, i hi cerca els bons i les bones sentències, però també hi acut l'Arxienemic amb els seus diables, cercant-hi les obres dels dolents i les sentències injustes, i [penseu que, per tant, ]que al final [dels temps] apareixerà la sentència que haurà estat justa (?)
♦ endir veraldar: la fi del món
♦ allt til enda veraldar: fins a la fi del món
♦ við endi veraldar: a la fi del món
♦ á hjara veraldar: <LOC FIGa la quinta forca, a l'altre extrem del món
♦ frá grundvöllum veraldar: des de la creació del món
♦ frá upphafi veraldar: des de l'inici del món
♦ nafli veraldar: el melic (o: l'òmfal) del món, ὁ ὀμφαλὸς τῆς γῆς ~ τοῦ κόσμου
♦ vegur allrar veraldar: camí, de tothom
♦ víð veröld: l'ample món
♦ í víðri veröld: a l'ample món
♦ um víða veröld: per l'ample món, per tot el món (víðs vegar um heim)

verönd <f. verandar, verandir>:
veranda f, terrassa f
◊ á veröndinni okkar: a la nostra terrassa

vesaldar:
gen. sg. de → vesöld “misèria; estat malaltís, xacres, malaltia”

vesaldar·legur, -leg, -legt <adj.>:
variant de vesældar·legur, -leg, -legt ‘[d'aspecte] miserable’

vesal·dómur <m. -dóms, no comptable>:
1. (eymdmisèria f (penúria, gran estretor, indigènica, estat miserable)
2. (aumingjaskapurmanca f de caràcter (manca de força interior, feblesa interior)
3. (ódugnaðurineptitud f (incapacitat, inutilitat)

vesa·lingur <m. -lings, -lingar>:
pobre desgraciat, pobra desgraciada (pobre infeliç)
♦ vesalings <+ subst.>!: pobre -a <+ subst.>!

vesall, vesöl, vesalt <adj.>:
1. (aumur & snauðurmiserable (míser & indigent,molt pobre)
◊ er-at maðr alls vesall, ǀ þótt hann sé illa heill; ǁ sumr er af sonom sæll, ǁ sumr af frœndom, ǀ sumr af fé œrno, ǁ sumr af verkom vel: un home no és un malanat del tot encara que estigui malament de salut: algun és feliç pels fills, algun ho és pels seus parents, un altre per l'abundor dels seus béns, algun pels seus bons fets
◊ vesall maðr ǀ ok illa skapi ǁ hlær at hvívetna ǁ hitt-ki hann veit, ǀ er hann vita þyrpti, ǁ at hann er-a vamma vanr: el miserable i malcarat riu de tot i tothom, però el que no sap pas i hauria de saber, és que ell no és pas lliure de defectes
2. (heilsuveillmalaltís -issa, xacrós -osa (de salut delicada o dèbil)
3. (lasinnindisposat -ada (amb desarreglament no greu de salut)

vesalmann·legur, -leg, -legt <adj.>:
llastimós -osa
þenna morgun stóð Atli bóndi snemma upp og gekk af sæng sinni. Atli var svo búinn að hann var í hvítum stakki, stuttum og þröngum. Var maðurinn ekki skjótlegur á fótum. Var hann bæði vesalmannlegur og ljótur að sjá, sköllóttur og inneygur. Hann gekk út og sá til veðurs. Veður var kalt og frost mikið. Hann sá að skip fór handan yfir fjörðinn og komið mjög að landi og kenndi þar Steinþór bónda mág sinn og varð eigi gott við. Garður stóð í túninu og meir út á völlinn. Stóð þar í heykleggi einn og dregið af öllum megin. Það var bragð Atla að hann hljóp í garðinn og velti kleggjanum ofan á sig og lá Atli þar undir: aquell matí, el bóndi Atli es va aixecar aviat i es va llevar del seu llit. L'Atli anava vestit així: portava un stakkur blanc, curt i cenyit. No era un home de peus falaguers. Era lleig i d'aspecte llastimós, calb i amb els ulls enfonyats. [Doncs bé,] va sortir a fora per veure quin temps feia. El temps era fred i feia una gran gelada. Va veure que un vaixell s'acostava a través del fiord cap a ells i que ja era molt a prop de terra i va reconèixer-hi el bóndi Steinþór, el seu cunyat, i això el va destrempar. En el tún o prat del mas, i més cap al camp, hi havia una tanca. En aquesta tanca hi havia un gran munt de fenc i de per totes bandes en sortien brins de fenc. La reacció de l'Atli fou que va córrer a l'interior de la tanca i va remenar el munt de fenc tirant-se'l a sobre de manera que va quedar colgat de fenc
Grettir svarar og mælti: "Lítið verk og vesalmannlegt": en Grettir li va respondre dient-li: “És una feina insignificant i llastimosa

vesal·menni <n. -mennis, -menni>:
pobre desgraciat, pobra desgraciada (pobre infeliç)
"Slíkt er mikið gæfuleysi," segir hún, "að vesalmenni þessi skyldu taka þig svo að ekki lagðist fyrir þig. Eða hvað ætlið þér nú af honum að gera?": “Que aquests desventurats et capturessin (=t'hagin capturat)”, li va dir la Þorbjörg, “i que t'hagi anat ben malament, ha estat una gran dissort. I vosaltres, què penseu fer ara amb ell?” (vocabulari: #1. vesalmenni: Cf. en Richard Constant Boer 1900, pàg. 190: 13. 14. vesalmenni þessi, „dies lumpenpack“; #2. ekkert leggst fyrir e-n: Cf. en Baetke 19874, pàg. 369: e-t leggsk fyrir e-n etwas stößt jmd. zu, widerfährt jmd.; lítit leggsk fyrir e-n es ergeht jmd. übel, es nimmt ein schlimmes Ende mit jmd.. També en Richard Constant Boer 1900, pàg. 141: 12. leggja e-ht fyrir e-hn, „für jemand etwas als sein loos bestimmen“. lítit lagðiz nú fyrir kappann, „es ist dem kämpen schlecht ergangen”. Der ausdruck ist formelhaft; vgl. c. 52,16. 21)
þá mælti hann til Grettis: "Lítið lagðist nú fyrir þig, þvílíkur garpur sem þú ert, er vesalmenni skyldu taka þig og fer svo jafnan óeirðarmönnum": aleshores en Vermundur va dir al Grettir: “T'ha anat ben malament, Grettir, essent l'home fort i bregat que ets que et capturessin (=t'hagin capturat) aquests desventurats (pocacoses), però és el que els sol passar sovint als esvalotadors”

vesal·mennska <f. -mennsku, no comptable>:
tarannà m miserable (o: roí)
Öngull svarar: "Meir ætla eg að þér komi til féfesti og vesalmennska en að þú hirðir með hverju að Grettir væri unninn": l’Öngull li va respondre: “Crec que l'avarícia i un tarannà miserable (roí) et mouen més que no que et facis cabòries (et preocupis) per la manera com en Grettir ha estat vençut” (vocabulari: #1. koma e-m til e-s: Cf. en Baetke 19874, pàg. 337: koma e-m til e-s jmd. zu etwas bringen, veranlassen <...>; #2. vesalmennska: Cf. en Baetke 19874, pàg. 725: vesal-mennska f.   niedrige, schäbige Gesinnung, Geiz. També en Richard Constant Boer 1900, pàg. 287: 13. 14. at — vesalmennska, „dass geiz und kargheit der grund deines verfahrens ist“)

< vesast <vesast ~ vesumst | vesaðist ~ vesuðumst | vesast>:
rondinar, fer escarafalls
og er hann kom til Íslands frétti hann alla þessa ráðabreytni. Fór hann þá til fundar við föður sinn og létu þó haldast skipsöluna eigi að síður. Þorsteinn lét lítt á sér finna um þetta mál. Hann keypti sér skip um veturinn er uppi stóð í Bulungarhöfn og bjó það að öllu. Bræður hans ætluðu með honum utan og urðu eigi búnir svo skjótt sem hann því að þeir fóru að fjárheimtingum sínum um héraðið. Austmenn vesuðust illa er þeirra þurfti að bíða, bræðra Þorsteins, ef byr kæmi á: i quan va arribar a Islàndia, es va assabentar de tot aquest canvi pel que fa al seu prometatge amb la Helga. Llavors va anar a veure son pare i, malgrat tot, varen tirar endavant amb la venda del vaixell. En Þorsteinn no va deixar que se li notés gens que aquell fet (el casament de la Helga amb l'Einar) l'afectava. Aquell hivern es va comprar un vaixell que estava en sec al port de Bulungarhöfn i el va aparellar en tot [el necessari per a salpar]. Els seus germans tenien la intenció de partir amb ell, però no pogueren preparar-se per fer-ho tan ràpidament com ell perquè havien sortit a cobrar pel districte els diners que hom els devia. Els noruecs es feien grans escarafalls (rondinaven de mala manera) per si havien d'esperar els germans d'en Þorsteinn si es posava a bufar un vent favorable [i ells encara no haguessin encara arribat]

vesen <n. vesens, no comptable>:
1. (bras, fyrirhafnarsamt starfesdernec m. (feina que requereix un gran esforç o que resulta penosa o fatigosa de fer)
♦ þetta var nú meira vesenið: quin esdernec de feina que ha costat [de fer] això! (es diu d'una cosa que ha resultat gens fàcil de fer o que ha requerit un esforç ardu, fatigós)
2. (vandræðiraons f.pl (problemes, bronquina)
♦ vera með vesen: moure raons, cercar brega, anar de raons
♦ það er vesen með e-ð: hi ha problemes amb una cosa, una cosa dóna problemes (no funciona correctament)
♦ það er vesen á honum: hi ha merder amb ell, és problemàtic (és una persona problemàtica)
3. (óstand, vafstur, umstangmerder m, complicacions f.pl (dificultats, irregularitats, problemes)

vesenast <vesenast ~ vesenumst | vesenaðist ~ vesenuðumst | vesenastí e-u>:
estar atrafegat -ada amb una cosa, estar embolicat -ada fent una cosa, penar fent una cosa (connotació: amb gran esforç, escarrassant-s'hi, o bé patint, passant-hi pena, d'una manera penosa o feixuga, pesada)

vesír <m. vesírs, vesírar>:
<POLÍTvisir m (وزير)
◊ vesírinn og válinn: el visir i el valí

veski <n. veskis, veski. Gen. pl.: veskja; dat.pl.: veskjum>:
1. (seðlaveskicartera f (dels diners)
♦ draga upp veskið og gera upp við þjóninn: treure's la cartera i pagar al cambrer
2. (taskabossa f de mà, bolso m (cast. ekki ritm./no lit.) (de dona)

veskú <interj.>:
tingues! jes! (Mall.

vesla <vesla ~ veslum | veslaði ~ vesluðum | veslaðe-ð ~ e-n>:
reduir una cosa ~ algú a la misèria, empobrir una cosa ~ algú
Reinaldur biskup í Stafangri var enskur og fégjarn mjög kallaður. Hann var kær vinur Magnúss konungs og þótti mönnum það líklegt að honum mundu fengin til varðveislu stórfé og dýrgripir. Voru menn sendir eftir honum og kom hann til Björgynjar. Voru þá kennsl þessi borin á hendur honum en hann synjaði og bauð skírslur fyrir. Haraldur vildi ekki það. Hann lagði á biskup að gjalda sér fimmtán merkur gulls. Biskup sagði að hann vill eigi svo vesla stað sinn, vill heldur hætta lífi sínu. Síðan hengdu þeir Reinald biskup út í Hólmi við valslönguna: el bisbe Reinaldur d'Stafangur era anglès i d'ell es deia que era molt cobdiciós. Havia estat amic íntim del rei Magnús [el Cec] i [per això] la gent considerava versemblant que hagués rebut [del rei], per a custodiar-los, tresors i objectes de gran valor. Per aquest motiu es van enviar missatgers que l'anessin a cercar i el bisbe va venir a Bergen. Aquí el varen acusar [de tenir guardats aquests tresors i objectes valuosos] però ell ho va negar i es va oferir a sotmetre's al judici de Déu [a fi de demostrar que el que deia era ver]. El rei Haraldur no ho va voler pas, sinó que va imposar al bisbe el pagament de quinze marques d'or. El bisbe va dir que no volia reduir el seu bisbat a la misèria i que, abans de fer-ho, s'estimava més sacrificar (lit.: arriscar, jugar-se) la seva vida. Tot seguit varen penjar el bisbe Reinaldur defora de la ciutat, a l'illot de Hólmur, a la catapulta (valslöngva) [que hi havia]

veslast <veslast ~ veslumst | veslaðist ~ vesluðumst | veslastupp>:
decandir-se, consumir-se, <LITllanguir (anar-se apagant, anar-se marcint, anar decaient)

vespa <f. vespu, vespur. Gen. pl.: vespa o: vespna>:
(geitungur & lítið bifhjólvespa f (insecte & tipus de moto)

vessa·meinafræði <f. -meinafræði, no comptable>:
<MEDpatologia f humoral

vessa·æð <f. -æðar, -æðar>:
<MEDvas limfàtic

vessi <m. vessa, vessar>:
1. <MEDfluid m (secreció)
2. <MED HISThumor f,m (hunska)

Vesta <f. Vestu, pl. no hab.>:
Vesta f  (deessa romana)

vestan¹:
1. <prep. + Gen.>a l'oest de
◊ vestan fjallsins: a l'oest del puig
◊ vestan fljótsins: a l'oest del riu
2. fyrir vestan <prep. + Ac.>al nord de
♦ fyrir vestan ána: a l'oest del riu
♦ fyrir vestan fljótið: a l'oest del riu
♦ fyrir vestan haf: <HISTa [la part de] ponent de l'Atlàntic = a les Illes Britàniques (a l'Edat mitjana, a la part de ponent de l'Atlàntic fa exclusivament referència a les Illes Britàniques, incloent-hi les Òrcades i les Hèbrides, i, especialment, a Irlanda)
Haraldur konungur spurði að víða um mitt landið herjuðu víkingar þeir er á vetrum voru fyrir vestan haf. Hann hafði þá leiðangur úti hvert sumar og kannaði eyjar og útsker en hvar sem víkingar urðu varir við her hans þá flýðu allir og flestir á haf út: el rei Haraldur fou ennovat que arreu del centre del regne (o sigui, de Noruega) hi guerrejaven i saquejaven uns viquings que, durant l'hivern, s'estaven a les Illes Britàniques. [Per aquest motiu,] cada estiu, després de convocar un leiðangur, salpava amb ell i escorcollava les illes i els illots exteriors i, allà on els viquings albiraven la flota del rei, fugien tots ells, i, la majoria d'ells ho feia refugiant-se en alta mar
Eyvindur hafði þá tekið við herskipum föður síns og var nú orðinn höfðingi mikill fyrir vestan haf. Hann átti Raförtu dóttur Kjarvals Írakonungs: aleshores l’Eyvindur [Bjarnarson] es va fer càrrec de les naus de guerra de son pare i llavors es va convertir en un gran cabdill a la part de ponent de l'Atlàntic (= a Irlanda). Es va casar amb la Rafarta, la filla d'en Kjarvalur, rei d'Irlanda
♦ fyrir vestan Ísland: a l'oest d'Islàndia
♦ fyrir vestan landið: a l'oest del país
3. vestan á <+ Dat.>[situat -ada] a l'oest de, [situat -ada] a la part occidental de
4. vestan um <+ Ac.>des de l'oest a través de
♦ fara ~ koma ~ sigla vestan um haf: travessar la mar des de ponent (modernament, anar a Islàndia des del Canadà o des dels Estats Units. Antigament, anar a Islàndia o Noruega des de les Illes Britàniques -incloent-hi les Òrcades i les Hèbrides- i, especialment, des d'Irlanda)
þetta haust komu þeir vestan um haf, Önundur og hans félagar. En er þeir fréttu það, Þórir haklangur og Kjötvi konungur, þá sendu þeir menn til móts við þá og báðu þá liðs og hétu þeim sæmdum. Réðust þeir þá í lið með Þóri því að þeim var mikil forvitni á að reyna sig og sögðust þeir vildu þar vera sem ströngust væri orustan: aquella tardor l'Önundur i els seus companys varen tornar de les Illes Britàniques (=de llur expedició de saqueig per les Illes Britàniques). I quan en Þórir Mentó-llarg i el rei Kjötvi en foren ennovats, els varen enviar missatgers sol·licitant llur ajut i prometent-los, a canvi, honors i distincions. L'Önundur i els seus companys, llavors, varen [decidir] unir-se a la host d'en Þórir i en Kjötvi perquè estaven ansiosos de provar-se (és a dir, de posar a prova llur perícia i habilitat com a guerrers) i digueren que volien que els posessin allà on la batalla fóra al més violenta
nú er að segja frá þeim Þrándi og Önundi að þeir sigldu vestan um haf til Noregs og fengu svo mikið hraðbyri að engi njósn fór um ferð þeirra fyrr en þeir komu til Öndótts kráku: ara s'ha de contar d'en Þrándur i l'Önundur que varen travessar l'Atlàntic des de ponent cap a Noruega i durant llur travessia varen tenir tan bon vent que no es va a sentir dir res d'ella fins que no haguerren arribat a ca l'Öndóttur Cucala
♦ ráðast vestan um haf: dirigir-se cap a Noruega o Islàndia des de les Illes Britàniques ~ singlar amb rumb cap a Noruega o Islàndia des de les Illes Britàniques
annað sumar bjuggust þeir að fara vestur til Írlands. Þá réðust þeir Bálki og Hallvarður vestan um haf og fóru út til Íslands því að þaðan voru sagðir landskostir góðir. Bálki nam land í Hrútafirði. Hann bjó á Bálkastöðum hvorumtveggjum. Hallvarður nam Súgandafjörð og Skálavík til Stiga og bjó þar: l’estiu següent, es varen aparellar per salpar cap a Irlanda, però en Bálki i en Hallvarður varen posar rumb cap a llevant (aquí, millor, cap al nord) i es dirigiren cap a Islàndia per tal com se'n sentia dir que hi havia bones terres per a establir-s'hi. En Bálki va prendre possessió de les terres del fiord de Hrútafjörður on va viure a cavall dels dos masos anomenats tots dos Bálkastaðir. En Hallvarður[, per la seva banda,] va prendre possessió del fiord de Súgandafjörður i de la badia d'Skálavík fins a Stigi i hi va viure
5. vestan við <+ Ac.>a l'oest de
situat -ada a l'oest, però no en el territori, sinó fora d'ell, al seu davant
◊ vestan við Ísland: davant la costa oest d'Islàndia
6. vestan yfir <+ Ac.>des de l'oest a través de
◊ vestan yfir Atlantshaf: des de l'oest a través de l'Atlàntic

vestan² <adv.>:
1. <GENde l'oest
♦ fyrir vestan haf: <HISTa [la part de] ponent de l'Atlàntic = a les Illes Britàniques (a l'Edat mitjana, a la part de ponent de l'Atlàntic fa exclusivament referència a les Illes Britàniques, incloent-hi les Òrcades i les Hèbrides, i, especialment, a Irlanda)
Haraldur konungur spurði að víða um mitt landið herjuðu víkingar þeir er á vetrum voru fyrir vestan haf. Hann hafði þá leiðangur úti hvert sumar og kannaði eyjar og útsker en hvar sem víkingar urðu varir við her hans þá flýðu allir og flestir á haf út: el rei Haraldur fou ennovat que arreu del centre del regne (o sigui, de Noruega) hi guerrejaven i saquejaven uns viquings que, durant l'hivern, s'estaven a les Illes Britàniques. [Per aquest motiu,] cada estiu, després de convocar un leiðangur, salpava amb ell i escorcollava les illes i els illots exteriors i, allà on els viquings albiraven la flota del rei, fugien tots ells, i, la majoria d'ells ho feia refugiant-se en alta mar
Eyvindur hafði þá tekið við herskipum föður síns og var nú orðinn höfðingi mikill fyrir vestan haf. Hann átti Raförtu dóttur Kjarvals Írakonungs: aleshores l’Eyvindur [Bjarnarson] es va fer càrrec de les naus de guerra de son pare i llavors es va convertir en un gran cabdill a la part de ponent de l'Atlàntic (= a Irlanda). Es va casar amb la Rafarta, la filla d'en Kjarvalur, rei d'Irlanda
♦ vestan um haf: <HISTa través de l'Atlàntic i cap a Noruega (vestur um haf)
♦ fara ~ koma ~ sigla vestan um haf: travessar l'Atlàntic cap a Noruega o Islàndia des de les Illes Britàniques ~ singlar cap a Noruega o Islàndia des de les Illes Britàniques
þetta haust komu þeir vestan um haf, Önundur og hans félagar. En er þeir fréttu það, Þórir haklangur og Kjötvi konungur, þá sendu þeir menn til móts við þá og báðu þá liðs og hétu þeim sæmdum. Réðust þeir þá í lið með Þóri því að þeim var mikil forvitni á að reyna sig og sögðust þeir vildu þar vera sem ströngust væri orustan: aquella tardor l'Önundur i els seus companys varen tornar de les Illes Britàniques (=de llur expedició de saqueig per les Illes Britàniques). I quan en Þórir Mentó-Llarg i el rei Kjötvi en foren ennovats, els varen enviar missatgers sol·licitant llur ajut i prometent-los, a canvi, honors i distincions. L'Önundur i els seus companys, llavors, varen [decidir] unir-se a la host d'en Þórir i en Kjötvi perquè estaven ansiosos de provar-se (és a dir, de posar a prova llur perícia i habilitat com a guerrers) i digueren que volien que els posessin allà on la batalla fóra al més violenta
nú er að segja frá þeim Þrándi og Önundi að þeir sigldu vestan um haf til Noregs og fengu svo mikið hraðbyri að engi njósn fór um ferð þeirra fyrr en þeir komu til Öndótts kráku: ara s'ha de contar d'en Þrándur i l'Önundur que varen travessar l'Atlàntic des de ponent cap a Noruega i durant llur travessia varen tenir tan bon vent que no es va a sentir dir res d'ella fins que no haguerren arribat a ca l'Öndóttur Cucala
♦ ráðast vestan um haf: dirigir-se cap a Noruega o Islàndia des de les Illes Britàniques ~ singlar amb rumb cap a Noruega o Islàndia des de les Illes Britàniques
annað sumar bjuggust þeir að fara vestur til Írlands. Þá réðust þeir Bálki og Hallvarður vestan um haf og fóru út til Íslands því að þaðan voru sagðir landskostir góðir. Bálki nam land í Hrútafirði. Hann bjó á Bálkastöðum hvorumtveggjum. Hallvarður nam Súgandafjörð og Skálavík til Stiga og bjó þar: l’estiu següent, es varen aparellar per salpar cap a Irlanda, però en Bálki i en Hallvarður varen posar rumb cap a llevant (aquí, millor, cap al nord) i es dirigiren cap a Islàndia per tal com se'n sentia dir que hi havia bones terres per a establir-s'hi. En Bálki va prendre possessió de les terres del fiord de Hrútafjörður on va viure a cavall dels dos masos anomenats tots dos Bálkastaðir. En Hallvarður[, per la seva banda,] va prendre possessió del fiord de Súgandafjörður i de la badia d'Skálavík fins a Stigi i hi va viure
2. að vestan <adv>#1. (úr vestri, af vestride l'oest#2. (í vestri, að vestanverðua l'oest#3. (frá Vesturlandide l'oest d'Islàndia (de les comarques de l'oest d'Islàndia)#4. (frá Ameríkud'Amèrica (del Nou Món)<#5. (frá Írlandi & Bretlandide les Illes Britàniques (d'Anglaterra o Irlanda)
◊ hann kemur að vestan: #1. (frá Vesturlandive de les terres de l'oest d'Islàndia, és vestlandès#2. (frá Norður-Ameríkués nord-americà
◊ maður að vestan: vestlandès m (de la Islàndia de l'oest)
3. á vestan <adv>de l'oest, de ponent (direcció del vent)
◊ hann er á vestan: el vent bufa de ponent
◊ vindurinn er á vestan: el vent bufa de ponent
4. fyrir vestan <adv>#1. (vestraa l'oest#2. (á Vestfjörðumals fiords de l'oest, a l'oest d'Islàndia (a la Islàndia de l'oest)#3. (í Norður-Ameríkua Amèrica (del nord)
5. vestan að <adv>de ponent (o: de l'oest)  
6. vestan frá <adv>des de o per la part de ponent (o: de l'oest)  
7. vestan í móti <adv.el vessant oest, del (o: pel) costat oest
8. vestan megin <adv>al costat oest, a la part oest. Aquest adverbi compost pot donar origen a preposicions compostes de lloc quan s'empra acompanyat d'una preposició local, que pot variar depenent del mot que s'acompanyia la part oest de
♦ vestan megin <+ Gen.>al costat oest de...
◊ vestan megin árinnar: a la part oest del riu
♦ vestan megin við e-ð: al costat oest de...
◊ vestan megin við ána: a la part oest del riu
9. vestan til <adv>[cap] a la banda (o: part) de ponent

vestan·átt <f. -áttar, -áttir>:
vent m de ponent

vestan·blær <m. -blæjar (o: -blæs), -blæir. Gen. pl.: -blæja; dat.pl.: -blæjum>:
zèfir m, vent m suau de ponent
Þannig mælti hann og slátraði á blótstalli verðugum fórnargöfum: Neptúnusi nauti; þér, fagri Apolló, nauti; storminum svörtu lambi; vestanblænum hvítu havent parlat així, va immolar a l'altar sacrificial (a l'ara) víctimes merescudes: un toro a Neptú, un toro a tu, bell Apol·lo, una anyella negra a la Tempesta, una de blanca al[s] zèfir[s] [propicis] sic fatus, meritos aris mactauit honores, ǁ taurum Neptuno, taurum tibi, pulcher Apollo, ǁ nigram Hiemi pecudem, Zephyris felicibus albam

vestan·byr <m. -byrjar (o: -byrs), -byrir. Gen. pl.: -byrja; dat.pl.: -byrjum>:
1. <GENvent m favorable de ponent
2. (sefýruszèfir m (vent suau de ponent)
Þegar hann hafði mælt svo, leita þeir hafnar og hagstæður vestanbyr þenur seglin: flotanum skilar greiðlega yfir djúpið, og loks stýra þeir glaðir að kunnuglegri sandströnd després d'haver parlat així, es dirigeixen cap al port, i els zèfirs favorables els inflen les veles: la flota avança sense dificultat (fàcilment) sobre l'avenc i, finalment, aborden joiosos la platja familiar haec ubi dicta, petunt portus, et uela secundi ǁ intendunt Zephyri; fertur cita gurgite classis, ǁ et tandem laeti notae aduertuntur arenae

vestan·gustur <m. -gusts, -gustir>:
vent m suau de ponent, oratge m de ponent, <LIT> zèfir m

vestan·hafs <adv.>:
de l'altra banda de l'Atlàntic, dels Estats Units, de Nord-Amèrica

vestan·lands <adv.>:
a les contrades de ponent

vestan·veður <n. -veðurs, -veðurr>:
[fort] vent m de ponent

vestan·verður, -verð, -vert <adj.>:
occidental, de ponent
♦ Lúkanía var hérað vestanvert á Suður-Ítalíu: Lucània fou una regió situada a la part occidental del sud d'Itàlia
♦ þau búa vestanvert í þrpinu: viuen a la part occidental del poble
♦ að vestanverðu: a la part occidental, a la banda de l'oest
♦ á nesinu vestanverðu: a la part occidental del cap de terra
♦ á Sikiley vestanverðri: a la part occidental de Sicília
♦ á vestanverðu Íslandi: a la part occidental d'Islàndia
♦ á vestanverðum Pelopsskaga í Grikklandi: a la part occidental de la península del Peloponnès a Grècia
♦ í Litlu-Asíu vestanverðri: a la part occidental de l'Àsia menor

vestan·vindur <m. -vinds, -vindar>:
1. <GENvent m de ponent
þá sneri Drottinn vindinum í mjög hvassan vestanvind (ˈrūaħ   ˈʝām ~ רוּחַ יָם:   wa-i̯ʝahăˈφɔχ   ʝəˈhwāh   ˌrūaħ־ˈʝām   ħāˈzāq   məˈʔɔδ,   וַיַּהֲפֹךְ יְהוָה רוּחַ-יָם, חָזָק מְאֹד) sem bar engispretturnar burt og fleygði þeim í Sefhafið. Ekki nokkur engispretta varð eftir neins staðar í Egyptalandi: llavors, Jahvè girà un vent de ponent molt fort, que s'emportà les llagostes i les llençà cap al mar Roig. No va quedar ni una llagosta enlloc d'Egipte
2. (sefýruszèfir m (vent suau de ponent)
Af stað, sonur, kalla þú á vestanvindana og lát berast á vængjum, tala þú til foringjans dardanska sem nú tefur í hinni týrversku Karþagó og hirðir ei (non respicit) lengur um borgir þær sem örlögin hafa heitið honum, flyt honum orð mín um skjótfarin loft (celeris per auras) vés, fill, crida els zèfirs i deixa't portar sobre tes ales, parla al capitost dardani que s'atarda ara a la tíria Cartago i no s'empatxa de les ciutats que li han acordat els destins: porta-li el meu missatge per l'aire pressut uade age, nate, uoca Zephyros et labere pennis ǁ Dardaniumque ducem, Tyria Karthagine qui nunc ǁ exspectat fatisque datas non respicit urbis, ǁ adloquere et celeris defer mea dicta per auras
Gyðjusonur, getur þú sofið á slíkri hættustund, sér þú ekki hvaða ógnir steðja brátt að þér, glópur, heyrir þú ekki hagstæðan vestanvind blása? Hún er að brugga launráð í hjarta sér, óhæfuverk (dirum nefas), staðráðin í að deyja (certa mori), og æsir upp reiðiöldur Fill d'una deessa, pots dormir en aquesta hora de perill? Que no veus quines amenaces planen a prop teu? insensat! Que no sents com bufen els zèfirs favorables? Ella cova intrigues en el seu cor, un crim execrable, decidida a morir, i alsura onades d'ira Nate dea, potes hoc sub casu ducere somnos? ǁ Nec, quae te circum stent deinde pericula, cernis? ǁ Demens! nec Zephyros audis spirare secundos? ǁ Illa dolos dirumque nefas in pectore uersat, certa mori, uarioque irarum fluctuat aestu

vestar <adv. en grau comparatiu>:
més cap a l'oest, més vers l'oest

Vestar <m. Vestars, no comptable>:
Vestar m, Vèstar m (andrònim)

vestari, vestari, vestara <adj. en grau comparatiu>:
que és o està més a l'oest, [situat -ada] a la part de més cap a l'oest

vestar·lega <adv.>:
vers l'oest, a la part oest
♦ vestarlega á nesinu: [situat -ada] a la part oest del cap marí

vestast <adv. en grau superlatiu>:
a l'extrem oest, a la part més occidental possible, al més occidental possible

vestasti, vestasta, vestasta <adj. formes febles del grau superlatiu>:
que és o està a la part més occidental possible, al més a l'oest
Bjargtangar er vestasti tangi Íslands og líka Evrópu: Bjargtangi és el cap (llengua de terra) més occidental d'Islàndia i també d'Europa

vestastur, vestust, vestast <adj. formes fortes del grau superlatiu>:
que és o està a la part més occidental possible, al més a l'oest

vest·fali <m. -fala, -falar>:
westfalès m, westfalesa f

vest·falía <f. -falíu, no comptable>:
Westfàlia f

vestfalíu·friðurinn <m. -friðarins, no comptable>:
Pau f de Westfàlia

vest·falska <f. -fölsku, no comptable>:
(lágþýsk mállýskawestfalès m (dialecte baix-alemany) (austfalska)

vest·falskur, -fölsk, -falskt <adj.>:
westfalès -esa

Vest·firðingur <m. -firðings, -firðingar>:
habitant m & f dels fiords de ponent

Vest·firðir[nir] <m.pl -fjarða[nna]>:
[els] fiords m.pl de ponent

vest·firskur, -firsk, -firskt <adj.>:
dels fiords de ponent

vestfjarða·mið <n. -miðs, -mið>:
calador m dels fiords de ponent

Vest·goti <m. -gota, -gotar>:
visigot m, visigoda f
♦ Vestgotar og Austgotar: <HISTvisigots i ostrogots

vest·gotneska <f. -gotnesku, no comptable>:
visigòtic m, llengua visigòtica

vest·gotneskur, -gotnesk, -gotneskt <adj.>:
visigòtic -a

vesti <n. vestis, vesti>:
armilla f
♦ hafa hreint vesti: <LOC FIGtenir les mans netes

vestis·vasi <m. -vasa, -vasar>:
butxaca f d'armilla

vest·lægur, -læg, -lægt <adj.>:
occidental, de l'oest, de ponent (vent, direcció del vent)
♦ vestlæg átt: vent de ponent
♦ vestlæg breidd: latitud Oest
♦ vestlæg lengd: longitud Oest
♦ fimmtán gráður vestlægrar lengdar: quinze graus de longitud Oest
♦ á fimmtán gráðum, þrjátíu og tveimur mínútum og þremur sekúndum vestlægrar lengdar: a quinze graus, trenta-dos minuts i tres segons de longitud Oest

vest·maður <m. -manns, -menn>:
irlandès m, irlandesa (lit.: home de ponent)
Í Aldarfarsbók þeirri, er Beda prestur heilagur gerði, er getið eylands þess er Thile heitir og á bókum er sagt, að liggi sex dægra sigling í norður frá Bretlandi; þar sagði hann eigi koma dag á vetur og eigi nótt á sumar, þá er dagur er sem lengstur. Til þess ætla vitrir menn það haft, að Ísland sé Thile kallað, að það er víða á landinu, er sól skín um nætur, þá er dagur er sem lengstur, en það er víða um daga, er sól sér eigi, þá er nótt er sem lengst. En Beda prestur andaðist sjö hundruð þrjátigi og fimm árum eftir holdgan dróttins vors, að því er ritað er, og meir en hundraði ára fyrr en Ísland byggðist af Norðmönnum. En áður Ísland byggðist af Noregi, voru þar þeir menn, er Norðmenn kalla papa; þeir voru menn kristnir, og hyggja menn, að þeir hafi verið vestan um haf, því að fundust eftir þeim bækur írskar, bjöllur og baglar og enn fleiri hlutir, þeir er það mátti skilja, að þeir voru Vestmenn. Það fannst í Papey austur og í Papýli. Enn er og þess getið á bókum enskum, að í þann tíma var farið milli landanna. En el llibre Sobre el còmput del temps (De ratione temporum) que va fer el prevere Beda el Venerable, s'hi esmenta una illa que nom Thile, i hi ha llibres en els quals s'hi diu que aquesta illa es troba a sis dies de travessia al nord de Bretanya. Segons va escriure en Beda el Venerable, no s'hi fa de dia durant l'hivern ni de nit durant l'estiu pels volts del dia més llarg de l'any. Per això, els lletraferits (savis) són del pare que aquesta Thile fa referència a Islàndia, per tal com a una vasta part del país hi fa sol de nit pel volts del dia més llarg de l'any, però no s'hi veu el sol pels volts de la nit més llarga. Segons el que està escrit, el prevere Beda va morir set-cents trenta-cinc anys després de l'encarnació de Nostre Senyhor, i més de cent anys abans que Islàndia fos establerta per noruecs. Abans, emperò, que Islàndia no fos establerta des de Noruega, hi havia els homes que els noruecs anomenen papar. Aquests homes eren cristians i hom creu que hi havien arribat des de l'oest per l'oceà, perquè, després d'ells, s'hi trobaren llibres irlandesos, campanes i crosses [abacials] i més coses encara, per les quals es podia comprendre que aquests homes eren ‘gent de ponent’ (=irlandesos). Això es va trobar a l'est a Papey i a Papýli. Encara hi ha també llibres anglesos en els quals s'esmenta que en aquells temps es viatjava entre les dues illes

Vest·maður <m. -manns, no comptable>:
Vestmaður m, Vèstmad m (andrònim)

Vestmanna·eyjar <f.pl -eyja>:
Vestmannaeyjar f.pl, Illes f.pl de la gent de ponent ( = illes dels irlandesos), anomenades així pels irlandesos que hi foren morts
Ingólfur gekk þá upp á höfðann og sá eyjar liggja í útsuður til hafs; kom honum það í hug, að þeir mundu þangað hlaupið hafa, því að báturinn var horfinn; fóru þeir að leita þrælanna og fundu þá þar sem Eið heitir í eyjunum. Voru þeir þá að mat, er þeir Ingólfur komu að þeim. Þeir urðu felmtsfullir, og hljóp sinn veg hver. Ingólfur drap þá alla. Þar heitir Dufþaksskor, er hann lést. Fleiri hljópu þeir fyrir berg, þar sem við þá er kennt síðan. Vestmannaeyjar heita þar síðan, er þrælarnir voru drepnir, því að þeir voru Vestmenndesprés, l’Ingólfur va pujar al cap marí i va veure unes illes enmig de la mar, en el sud-oest. Llavors li va venir al cap que els esclaus devien haver-hi fugit, perquè la barca [d'en Hjörleifur] havia desaparegut. Hi anaren a cercar els esclaus i els hi trobaren a l'indret de les illes que es diu Eið (istme). Quan l'Ingólfur i els seus homes els atacaren, els esclaus estaven menjant. L'espant s'emparà d'ells i cadascun va córrer en una direcció. L'Ingólfur els va matar tots. L'indret on va morir en Dufþak es diu[, de llavors ençà,] Dufþaksskor o Escletxa d'en Dufþakur. Molts saltaren per un penya-segat a l'indret que, de llavors ençà, és conegut per llur nom. De llavors ençà, les illes en què foren morts aquests esclaus, es diuen Vestmannaeyjar o Illes de la gent de ponent, ço és, Illes dels irlandesos, perquè [aquests esclaus] eren gent de ponent ( = irlandesos)
Ormur ánauðgi, son Bárðar Bárekssonar, bróðir Hallgríms sviðbálka, byggði fyrst Vestmannaeyjar, en áður var þar veiðistöð og lítil veturseta eða engi. Hans dóttir var Halldóra, er átti Eilífur Valla-Brandsson L'Ormur l'Asservit, fill d'en Bárður Báreksson, germà d'en Hallgrímur Biga-socarrimada, fou el primer a establir les Illes de la gent de ponent, però abans d'ell hi havia hagut una estació de pesca en la qual hi quedava poca gent durant l'hivern o ningú. Era filla seva la Halldóra amb qui es va casar l'Eilífur Valla-Brandsson
Herjólfur, sonur Bárðar Bárekssonar, bróður Hallgríms sviðbálka, byggði fyrst Vestmannaeyjar og bjó í Herjólfsdal fyrir innan Ægisdyr, þar sem nú er hraun brunnið. Hans sonr var Ormur auðgi, er bjó á Ormsstöðum við Hamar niðri, þar sem nú er blásið allt, og átti einn allar eyjarnar. Þær liggja fyrir Eyjasandi, en áðr var þar veiðistöð og engra manna veturseta. Ormur átti Þorgerði, dóttur Odds kaldmunns, þeirra dóttir Halldóra, er átti Eilífur Valla-Brandsson: en Herjólfur, fill d'en Bárður Báreksson, germà d'en Hallgrímur Biga-socarrimada, fou el primer a establir les Illes de la gent de ponent i va viure a la vall d'Herjólfsdalur a l'interior de les Ægisdyr o Portes de l'Ægir, a l'indret on ara hi ha un camp de lava cremada. Era fill seu l'Ormur l'Acabalat que va viure a Ormsstaðir a Hamar de baix, a l'indret on ara tot està devastat (desolat), i posseïa, ell totsol, totes les illes. Es troben enfront de l'arenal d'Eyjasandur, però abans allà hi havia hagut una estació de pesca en la qual no hi vivia ningú durant l'hivern. L'Ormur era casat amb la Þorgerður, filla de l'Oddur Boca-freda, llur filla comuna fou la Halldóra amb qui es va casar l'Eilífur Valla-Brandsson (vocabulari: #1. blásinn: Cf. en Baetke 19874, pàg. 56: blásinn kahl (geweht), öde)

Vest·mar <m. -mars, no comptable>:
Vestmar m, Vèstmar m (andrònim)

vestnorð·vestur <n. -vesturs, no comptable>:
oest-nord-oest m

vestnorð·vestur <adv.>:
a l'oest-nord-oest

vest·norrænn, -norræn, -norrænt <adj.>:
norrè -ena occidental
♦ íslenska, færeyska og vestnorska eru vestnorræn mál: l'islandès, el ferisc i el noruec occidental són les llengües norrenes occidentals

vestra <adv.>:
1. (á Vestfjörðumals fiords de ponent (a la península dels Vestfirðir)
2. (vestanhafsde Nord-Amèrica (dels o als Estats Units, a l'altra banda de l'oceà Atlàntic)

vestri <m. vestra, vestrar>:
<CINEMwèstern m
♦ → spagettívestri “spaghetti wèstern (o: western)

Vestri <m. Vestra, no comptable>:
<MITOLVestri m, Vestró m, un dels quatre nans, personificació dels quatre punts cardinals, que aguanten la volta celeste

vestri, vestri, vestra <adj.>:
variant de vestari, vestari, vestara ‘més cap a l'oest’

vest·rómverskur, -rómversk, -rómverskt <adj.>:
<HISTromà -ana d'Occident
♦ fall vestrómverska ríkisins: <HISTla caiguda de l'imperi romà d'occident
♦ Vestrómverska ríkið (o: keisaradæmið)l'Imperi Romà d'Occident

vest·rænn, -ræn, -rænt <adj.>:
1. (frá Vesturlöndumoccidental (cultura, país, influència etc.)
♦ vestrænn maður: un occidental
♦ vestræn mening: la cultura occidental
♦ vestrænu ríkin: els països occidentals
♦ í vestrænum löndum: als països occidentals
2. <(vindurde ponent (vent)
þá er hann kom norðr at Langeyjarsundi, sá hann her Bagla, er norðan fór, lagði hann þá á útborða þeim; vindr var vestrœnn, sigldi hann þá fram um þá, ok hélt til Þrándheims. Fagnaði Ingi konungr mjǫk komu hans quan el iarl Hákon es va assabentar que els Crosses es dirigien cap al nord, es va preparar per a partir cap al nord per a empaitar-los. El iarl tenia una nau gran, algunes skútur i vaixells petits, i quan [la flota] va arribar davant Staðir, la nau gran va naufragar. Quan va arribar, ja en el nord, a Langeyjarsund (l'actual Langøysundet), hi va veure la flota dels Crosses que baixava del nord i es va dirigir cap a la part que donava a l'oceà. Bufava un vent de ponent, per la qual cosa va poder esquivar-los navegant a la vela i va posar rumb cap a Trondheim. El rei Ingi es va alegrar molt de la seva arribada. Els Crosses es van dirigir [llavors cap al sud, cap] a Bergen. Al castell d'allà hi havia l'Svertingr i en Þórðr brasi, l'Ívarr gusi i l'Eiríkr maxi. Els Crosses s'estaven (es varen quedar) a la ciutat. Llavors, hi va arribar l'Ormr langi, procedent de llevant, amb la princesa Margréta a bord, casada amb en Filippus de Vegin; i, poc després, li va tocar en sort de fer guàrdia ensems amb en Benedikt de Gumanes i llurs tripulacions
‘Þá mun grimmum ǀ ganga at móti ǁ landnyrðingr hvass ǀ lundar fjǫtri ǁ ok blóma þá ǀ á brott reka, ǁ es vestrœnir ǀ vindar grœddu’ llavors bufarà un fort gregal contra la cruel cadena del boscatge (la cadena del boscatge = el drac) i s'endurà les flors que els vents de ponent hagin fet créixer (Sveinbjörn Egilsson 1860, p. 536b: lundar fjöturr vinculum silvae, serpens, Merl. 2, 44. Finnur Jópnsson 1931², p. 139b: — for slange: fjǫturr lundar, skovens bånd (jfr þvengr), Merl II 44)
3. <(írskur, írsk-skoskuriro-escocès -esa (d'Irlanda i Escòcia)
Riti þessu er ætlað að svala forvitni þeirra sem sætta sig ekki við þá einföldu hugmynd að íslensk fornmenning sé norræn að öllu leyti. Hér er fjallað um Papa, írska og suðureyska landnámsmenn, Kólumkilla, Kjarval Írakonung og niðja hans, vestrænar höfðingjadætur sem verða íslenskar húsfreyjur og keltnesk mannanöfn sem forfeður vorir báru og minnst er í fornum ritum aquesta publicació pretén assaciar la curiosa dels qui no es contenten amb la simple idea que l'antigua cultura islandesa sigui enterament norrena. Aquí es parla de papar, de colons (landnámsmenn) irlandesos i de les Hèbrides, de sant Columba (Kólum-Killi), del rei d'Irlanda Cerball (Kjarvalur) i els seus descendents, de les filles de cabdills iro-escocesos que es convertiren en mestresses de masos islandesos i d'andrònims cèltics que portaren els nostres ancestres i dels quals es fa esment als escrits antics

vestsuð·vestur <n. -vesturs, no comptable>:
oest-sud-oest m

vestsuð·vestur <adv.>:
a l'oest-sud-oest

vestu·mey <f. -meyjar, -meyjar>:
variant de vestumær ‘vestal’

vestu·mær <f. -meyjar, -meyjar>:
vestal f  (sacerdotessa de la deessa romana Vesta)
♦ vestumeyjarnar: les vestals

vestur¹ <n. vesturs, no comptable>:
<GEN & POLÍToest m, ponent m
♦ Úkraína er stórt land, á milli vesturs og austurs: l'Ucraïna és un gran país entre l'oest i l'est
♦ frá austri til vesturs: d'est a oest
♦ í vestur: cap a ponent, en direcció oest
♦ frá suðri í vestur: del sud cap a l'oest
♦ í vestri: a l'oest, a ponent
♦ sól er í vestri: el sol és ponent
En ef þér gjörið eigi svo þá vitið eflaust að áður sól er í vestri annað kveld þá er yður borg brennd en þér annaðhvort hengdir eður í hjóli brotnir però si no ho feu, sapigueu del cert que, abans que el sol no sigui a ponent demà vespre, la vostra ciutat haurà estat cremada i vosaltres, o bé penjats o bé rodats
♦ af vestri de l'oest, de ponent
♦ til vesturs: cap a l'oest, cap a ponent
♦ úr vestri: de l'oest, de ponent
♦ villta vestrið: el salvatge oest

vestur² <adv.>:
1. <GENcap a l'oest, cap a ponent, vers l'oest
♦ fara vestur: anar [cap] a l'oest
♦ vestur um haf: <HISTa través de l'Atlàntic i cap a les Illes Britàniques (vestan um haf)
♦ fara ~ herja ~ sigla vestur um haf: travessar l'Atlàntic cap a les Illes Britàniques ~ emprendre accions de guerra i saqueig per les Illes Britàniques ~ singlar cap a les Illes Britàniques
‘en þat skaltu hugsa, Hákon,’ segir konungr, ‘ef ek geri þetta fyrir orð þín ok áeggjan, at fara með her vestr um haf, at þér skal ekki á óvart koma, þótt ek borak frekan atsúg til ríkja þeira, er liggja vestr þar, ok gera ek at því engan mannamun’: “però tingues això present, Hákon”, li va dir el rei, “que si faig això per les teves paraules i el teu esperonament i travesso l'Atlàntic cap a les Illes Britàniques amb un exèrcit, no estiguis després sorprès si miro d'aconseguir amb tots els mitjans els reialmes que hi ha allà, a ponent, i si no faig disticions amb ningú en aquest aspecte” (vocabulari: #1. atsúgr: Cf. en Baetke 19874, pàg. 32: bora frekan atsúg til e-s etwas mit allen Nachdruck fordern, mit allen Mittel zu erlangen suchen; )
Göngu-Hrólfur fór síðan vestur um haf í Suðureyjar og þaðan fór hann vestur í Valland og herjaði þar og eignaðist jarlsríki mikið og byggði þar mjög Norðmönnum og er þar síðan kallað Norðmandí. Af Hrólfs ætt eru komnir jarlar í Norðmandí. Sonur Göngu-Hrólfs var Vilhjálmur, faðir Ríkarðar, föður annars Ríkarðar, föður Roðberts löngumspaða, föður Vilhjálms bastarðar Englakonungs. Frá honum eru síðan komnir Englakonungar allir: en Hrólfur el Caminaire (o: Marxaire [a peu]), després d'això, va travessar l'Atlàntic cap a les Illes Hèbrides i, d'aquí, es va dirigir cap a França. Aquí va guerrejar i s'hi va apoderar d'un gran iarlat i hi va establir molts de noruecs i [per aquest motiu, aquesta terra] es diu, de llavors ençà, Normandia. Els iarls de la Normandia provenen del llinatge d'en Hrólfur. El fill d'en Hrólfur el Caminaire (o: Marxaire [a peu]) fou en Guillem, el pare d'en Ricard, pare d'en Ricard II, el pare d'en Robert Espasa-llarga, el fill del qual fou en Guillem el Bastard, rei d'Anglaterra. D'ell han descendit, de llavors ençà, tots els reis anglesos
Önundur var víkingur mikill og herjaði vestur um haf. Með honum var í hernaði Bálki Blængsson af Sótanesi og Ormur hinn auðgi. Hallvarður hét hinn þriðji félagi þeirra. Þeir höfðu fimm skip og öll vel skipuð. Þeir herjuðu um Suðureyjar og er þeir komu í Barreyjar var þar fyrir konungur sá er Kjarvalur hét. Hann hafði og fimm skip. Þeir lögðu til bardaga við hann og varð þar hörð hríð. Voru Önundar menn hinir áköfustu. Féll margt af hvorumtveggjum en svo lauk að konungur flýði einskipa. Tóku menn Önundar þar bæði skip og fé mikið og sátu þar veturinn. Þrjú sumur herjuðu þeir um Írland og Skotland. Síðan fóru þeir til Noregs: l’Önundur era un gran viquing i [un estiu] va anar a guerrejar i saquejar per les Illes Britàniques. L'acompanyaren en aquesta expedició en Bálki Blængsson de Sótanes i l'Ormur l'Acabalat. Un tercer company d'aquests dos[, que també va prendre part en aquesta expedició,] fou en Hallvarður. Tenien cinc naus, totes elles amb bones tripulacions. Quan estaven guerrejant per les Hèbrides, varen arribar a les Barreyjar (les illes més meridionals de les Hèbrides exteriors, les actuals Barra, Sandray i Mingulay), on es trobaren amb el rei que nomia Kjarvalur. Aquest també tenia cinc naus. Varen entaular batalla contra ell i la lluita fou aferrissada. Els homes de l'Önundur es varen batre ferotgíssimament. Va caure en el combat mant home tant d'un bàndol com de l'altre i la batalla va acabar que el rei Kjarvalur va fugir amb una única nau. Els homes de l'Önundur es varen apoderar de les naus restants i d'un gran botí i s'hi quedaren a passar l'hivern. Varen guerrejar, els tres estius següents, per Irlanda i Escòcia. Després, se'n tornaren a Noruega
þessu næst brast sjálfur meginflóttinn. Þeir Þrándur og aðrir víkingar höfðu sig þá í burt hver sem mátti, sigldu síðan vestur um haf. Önundur fór með honum og Bálki og Hallvarður súgandi: tot seguit, es va produir una desbandada general: en Þrándur i, amb ell d'altres viquings, varen fugir d'allà, cadascun tant ràpid com va poder, i després es dirigiren, a través de l'Atlàntic, cap a les Illes Britàniques. L'Önundur hi anà amb ells, així com en Bálki i en Hallvarður Xuclaire (que tenia el vici de xuclar sorollosament l'aire?)
♦ fara vestur um hafið: anar a Nord-Amèrica
♦ vestur af borginni ~ kirkjunni: a l'oest de la ciutat ~ de l'església
♦ vestur á bóginn: cap a l'oest, en direcció oest, [amb] rumb [cap] a l'oest
2. (á Vestfirþicap als fiords de ponent (caps als fiords de l'oest o Vestfirðir)
♦ búa vestur á fjörðum: viure als fiords de ponent
♦ fara vestur á firði: anar als fiords de ponent

vestur- <en compostos>:
occidental, de l'oest

Vestur-Afríka <f. -Afríku, no comptable>:
Àfrica f Occidental

Vestur-Afríku·ríki <n. -ríkis, -ríki. Gen. pl.: -ríkja; dat.pl.: -ríkjum>:
estat (o: país) m de l'Àfrica Occidental

vestur·api <m. -apa, -apar>:
<ZOOplatirrí m, mico m del Nou Món (qualsevol primat del mirordre dels platirrins)

Vestur-Asía <f. -Asíu, no comptable>:
Àsia f Occidental

Vestur·álfa <f. -álfu, no comptable>:
1. (VesturheimurAmèrica f (el Nou Món, el continent americà)
2. (Norður-Ameríka án MexíkósNord-Amèrica f (Amèrica del Nord sense Mèxic)
3. (Vestur-EvrópaEuropa f occidental (Europa de l'oest)

vestur·átt <f. -áttar, no comptable>:
direcció f [de] cap a l'oest
♦ í vesturátt: cap a (o: vers) l'oest

Vestur·bakkinn <m. -bakkans, no comptable>:
Cisjordània f

vestur·blökk <f. -blakkar, no comptable>:
<POLÍTbloc m occidental, bloc m de l'Oest

vesturbæjar·víðir <m. -víðis, no comptable>:
<BOTsalze m de Reykjavík oest (arbre Salix viminalix x Salix capraea x Salix cinerea)

vestur·bær <m. -bæjar, -bæir. Gen. pl.: -bæja; dat.pl.: -bæjum>:
oest m de vila
♦ vesturbær Reykjavíkur: Reykjavík oest

Vestur·bær <m. -bæjar, no comptable>:
oest m (de vila, de ciutat)
♦ þau eiga heima í Vesturbænum: viuen a la barriada oest de la ciutat (de qualsevol vila o ciutat, però de manera especial, a Reykjavík oest)

Vestur·dísir <f.pl -dísa>:
<MITOLHespèrides f.pl (Hesperídarnar)
♦ garður Vesturdísa: <MITOLel jardí de les Hespèrides
Mér var vísað á hofmey þaðan, af þjóð Massýla; stóð hún vörð í garði Vesturdísa, fóðraði drekann og varðveitti hina helgu kvisti á trénu, dreifði drjúpandi hunangi og svefngrösum. Hún þykist með töfraþulum geta leyst hjörtu manna undan þjáningum, en lagt byrðarnar á aðra, stöðvað rennandi vötn og snúið stjörnum aftur á bakbak; hún særir fram sálir á náttarþeli vinguda d'allí, hom m'ha fet veure una sacerdotessa de l'estirp dels massils, la guardiana del temple de les Hespèrides, la qui vetllava les branques de l'arbre sagrat i donava la menja al drac espargint davant d'ell rajades de mel i cascalls soporífers. Ella assegura que amb els seus encantalls pot, al seu grat, alliberar els ànims, traspassar llurs dures angoixes a d'altres, aturar l'aigua dels rius, fer recular els estels i de nit evoca els Manes hinc mihi Massylae gentis monstrata sacerdos, ǁ Hesperidum templi custos, epulasque draconi ǁ quae dabat et sacros seruabat in arbore ramos, ǁ spargens umida mella soporiferumque papauer. ǁ Haec se carminibus promittit soluere mentes ǁ quas uelit, ast aliis duras inmittere curas, ǁ sistere aquam fluuiis et uertere sidera retro, ǁ nocturnosque mouet Manis

Vestur-Evrópa <f. -Evrópu, no comptable>:
Europa f occidental

Vestur-Evrópu·ríki <n. -ríkis, -ríki. Gen. pl.: -ríkja; dat.pl.: -ríkjum>:
estat (o: país) m de l'Europa Occidental

Vestur-Evrópu·sambandið <n. -sambandsins, no comptable>:
Unió Europea Occidental, U.E.O. f
♦ Vestur-Evrópuþjóðirnar: els pobles de l'Europa occidental

Vestur-Evrópu·þjóð <f. -þjóðar, -þjóðir>:
poble m de l'Europa occidental
♦ Vestur-Evrópuþjóðirnar: els pobles de l'Europa occidental

vestur·fari <m. -fara, -farar>:
emigrant m & f [islandès] a Amèrica

vestur·ferð <f. -ferðar, -ferðir>:
1. (för í vesturáttviatge m a l'oest (viatge a les terres de ponent)
2. (för til Vestfjarðaviatge m als fiords de ponent (viatge als Vestfirðir)
3. (brottflutningur til Ameríkuemigració f a Amèrica (emigració al Nou Món)
4. (ferðalag til Ameríkuviatge f a Amèrica (viatge al Nou Món)

Vestur-Franki <m. -Franka, -Frankar>:
franc occidental, franca occidental

vestur-frankíska <f. -frankísku, no comptable>:
fràncic m occidental (un dels blocs dialectals constituents del fràncic)

vestur·frankískur, -frankísk, -frankískt <adj.>:
fràncic -a occidental

Vestur·frísi <m. -frísa, -frísir (o: -frísar)>:
frisó m occidental, frisona f occidental

Vestur-Frísland <n. -Fríslands, no comptable>:
Frísia f Occidental

vestur-frísneska <f. -frísnesku, no comptable>:
frisó m occidental (variant del frisó & dialecte baix-alemany)

vestur-frísneskur, -frísnesk, -frísneskt <adj.>:
frisó -ona occidental
◊ vesturfrísnesku eyjarnar: Illes Frisones occidentals

Vestur·goti <m. -gota, -gotar>:
visigot m, visigoda f

vestur-gotneska <f. -gotnesku, no comptable>:
visigòtic m, visigot m (variant del gòtic parlat pels visigots)

vestur-gotneskur, -gotnesk, -gotneskt <adj.>:
visigòtic -a, visigot -oda

Vestur-Grænlands·straumur <m. -straums, pl. no hab.>:
corrent m de Grenlàndia Occidental

< Vestur·hálfa <f. -hálfu, no comptable>:
1. variant arcaica de Vesturálfa ‘Europa occidental; Amèrica; Amèrica del Nord, Estats Units d'Amèrica’
2. (vesturhlutipart f occidental (la part de ponent d'una terra, país, regne, fins i tot, del món)
Indía fekk nafn af ánni Indó. Hon er endimark landsins af vestrhálfu. Þetta sama land liggr af suðrætt með úthafinu allt austr til heimsenda ok allt tekr þat norðr til þess háfjalls Caucasus: l’Índia va rebre el seu nom del riu Indus. Aquest riu és el límit d'aquesta terra per la seva part occidental. Aquesta mateixa terra es troba situada al sud, banyada per l'oceà, i arriba, vers l'est, fins als confins del món i, pel nord, arriba fins a l'alta serralada del Caucas
Geira dróttning ríkti þar, er Germanía heitir til vestrhálfu, ok er þangat bæði betri landskostr ok svá lýðrinn. Stóð nú ríki þeira með miklum blóma, en Óláfr byggði þessa hǫll: la reina Geira regnava sobre el país que confina amb Germània per la seva part occidental, on la qualitat (natura) de la terra és millor i també ho és la seva gent. Llur regne (el regne del rei Olau i la reina Geira) conegué llavors (gaudí d') un període de gran prosperitat i l'Olau vivia a aquesta hǫll

Vesturheims·eyjar <f.pl -eyja>:
Índies f.pl occidentals, illes f.pl del Carib
♦ Vesturheimseyjarnar: [les illes de] les Índies occidentals

vestur·heimska <f. -heimsku, no comptable>:
<LINGislàndico-americà m (islandès parlat pels islandesos emigrats al Canadà o als Estats Units d'Amèrica caracteritzat sobretot per la presència d'anglicismes)

vestur·heimskur, -heimsk, -heimskt <adj.>:
americà -ana

Vestur·heimur <m. -heims, no comptable>:
1. <GENAmèrica f
2. (Norð-Ameríka án MexíkósNord-Amèrica f (sense Mèxic)

vestur·hlið <f. -hliðar, -hliðar>:
costat m oest, costat m de ponent (costat de l'oest, costat occidental)

vestur·hlið <n. -hliðs, -hlið>:
porta f occidental, porta f de ponent (de muralla de ciutat)

vestur·hlíð <f. -hlíðar, -hlíðar>:
vessant m occidental, pendent m occidental (de puig, muntanya etc.)
eru þetta ekki þau orð sem Drottinn boðaði fyrir munn fyrri spámannanna þegar Jerúsalem var enn byggð og naut friðar ásamt borgunum umhverfis hana og Suðurlandið og vesturhlíðarnar (ʃəφēˈlāh ~ שְׁפֵלָה:   wə-ha-nˈnɛɣɛβ   wə-ha-ʃʃəφēˈlāh   ʝɔˈʃēβ  , וְהַנֶּגֶב וְהַשְּׁפֵלָה, יֹשֵׁב) voru byggðar?: que no són aquestes les paraules que Jahvè proclamava per la boca dels profetes del passat, quan Jerusalem encara estava habitada i gaudia de la pau ensems amb les ciutats dels seus voltants, i que les terres del sud i els vessants occidentals estaven habitades?
Sunnlendingar munu fá fjall Esaú til eignar og íbúar vesturhlíðanna (ʃəφēˈlāh ~ שְׁפֵלָה:   wə-ha-ʃʃəφēˈlāh   ʔɛθ־pəliʃˈtīm  , וְהַשְּׁפֵלָה אֶת-פְּלִשְׁתִּים) Filisteu. Og þeir munu eignast Efraímsland og Samaríuhérað en Benjamín Gíleað: els de les terres del sud posseiran la serralada de l'Esaú, i els habitants dels vessants occidentals posseiran Filistea. I posseiran el país de l'Efraïm i la regió de Samària, però [els d']en Benjamí tindrà Galaad

vestur·hluti <m. -hluta, -hlutar>:
part f occidental

Vestur·Indíur <f.pl -Indía>:
Índies f.pl occidentals, illes f.pl del Carib
♦ Vestur-Indíur: [les illes de] les Índies occidentals

Vestur-Íslendingur <m. -Íslendings, -Íslendingar>:
islandès m del Nou Món, islàndico-americà m, islandesa f del Nou Món, islàndico-americana f

vestur·íslenskur, -íslensk, -íslenskt <adj.>:
islandès -esa del Nou Món, islàndico-americà -ana
♦ af vesturíslenskum ættum: d'orígens islàndico-americans

vestur·katalónska <f. -katalónsku, no comptable>:
(mállýskacatalà m occidental (dialecte)

vestur-lágnavarrska <f. -lágnavörrsku, pl. no hab.>:
baix-navarrès m occidental (dialecte basc)

Vestur·land <n. -lands, no comptable>:
<GEOVesturland m, terres f.pl de ponent, una de les vuit regions en què està dividida Islàndia, amb la seu administrativa a la vila de Borgarnes

Vesturlanda·búi <m. -búa, -búar>:
occidental m & f (habitant o oriünd dels països occidentals)

vestur·landamæri <n.pl -landamæra>:
frontera f occidental

vestur·lengd <f. -lengdar, no comptable>:
<GEOlongitud m Oest

vestur·loft <n. -lofts, -loft>:
cel m occidental
og þarna hefðu þau verið að gráta, þar til hin rósfingraða Morgungyðja hefði í ljós komið, ef hin glóeyga (γλαυκῶπις) gyðja Aþena hefði ekki haft annað ráð (ἐνόησε) með höndum: hún hélt hinni löngu nótt á vesturloftinu (ἡ περάτη -άτης:   νύκτα μὲν ἐν περάτῃ δολιχὴν σχέθεν), en dvaldi (ῥύσατ’) þar á móti Morgungyðjuna, Gullinstólu, hjá Jarðarstraumnum (ἐπ’ Ὠκεανῷ), og leyfði henni ekki að beita hinum fráu hestum fyrir vagn sinn, folunum (πῶλοι) Lampusi og Faetoni, sem draga kerru Morgungyðjunnar og færa mönnum dagsljósið: i allà haurien estat plorant fins que l'Eos amb els dits de rosa no hagués aparegut, si la deessa Atena, d'ulls esclatants, no hagués decidit una altra cosa: va retenir la llarga nit al cel occidental (=a l'oest) i returà, per l'altra banda, l'Eos, la del tron d'or, a la vora del riu que circumda la terra (= a la vora del riu Ocèan) i no li deixà pas enganxar al seu carro els seus cavalls de peus ràpids, els poltres Lampos i Faetont, que estiren el carro de l'Eos i porten la llum del dia als homes

Vestur·lönd <n.pl -landa>:
països m.pl occidentals

Vestur·meyjar <f.pl -meyja>:
<MITOLHespèrides f.pl (Hesperídarnar)
♦ epli Vesturmeyjanna: <MITOLles pomes de les Hespèrides

vestur·norrænn, -norræn, -norrænt <adj.>:
norrè -ena occidental
♦ íslenska, færeyska og vestnorska eru vesturnorræn mál: l'islandès, el ferisc i el noruec occidental són les llengües norrenes occidentals

vestur·oddi <m. -odda, -oddar>:
punta f occidental (extrem occidental d'un territori)
Lilýbeum er vesturoddi Sikileyjar: Lilibeu és la punta occidental de Sicília

vestur-rómverskur, -rómversk, -rómverskt <adj.>:
<HISTromà -ana d'Occident
♦ fall vestur-rómverska ríkisins: <HISTla caiguda de l'Imperi Romà d'Occident
♦ vestur-rómverska ríkið (o: keisaradæmið)l'Imperi Romà d'Occident

Vestur-Sahara <n. -Sahara, no comptable>:
Sàhara m occidental

Vestur-Sahara·búi <m. -búa, -búar>:
sahrauí m & f, saharawi m & f

Vestur-Sahari <m. -Sahara, -Saharar>:
sahrauí m & f, saharawi m & f

vestur-saharskur, -sahörsk, -saharskt <adj.>:
sahrauí, saharawi

vestur·strönd <f. -strandar, -strendur (o: -strandir)>:
costa f occidental
Pafusborg liggur á vesturströnd Kýpur: Pafos està a la costa occidental de Xipre

vestur·vegur <m. -vegar, no comptable>:
camí m de ponent
Á tímum Salmanesers Assýríukonungs var Tóbít tekinn herfangi í Tísbe sem er suður af Kedes í Naftalí í Efri-Galíleu. Er Tísbe gegnt Hasór og handan vesturvegarins norðan Fogor en temps del rei d'Assíria Salmanassar, en Tobit fou pres presoner a Tisbe, que està a l'alta Galilea, al sud de Quèdeix en territori d'en Neftalí. Tisbe es troba enfront d'Hassor i de l'altre costat del camí de ponent, al nord de Fògor (l'original fa: ὃς ᾐχμαλωτεύθη ἐν ταῖς ἡμέραις Ἐνεμεσσάρου τοῦ βασιλέως τῶν Ἀσσυρίων ἐκ Θίσβης, ἥ ἐστιν ἐκ δεξιῶν Κυδίως τῆς Νεφθαλεὶμ ἐν τῇ ἄνω Γαλιλαίᾳ ὑπεράνω Ἀσσὴρ ὀπίσω ὁδοῦ δυσμῶν ἡλίου ἐξ ἀριστερῶν Φογώρ)

vestur·veldi <n. -veldis, -veldi>:
potència f occidental

vestur·víglína <f. -víglínu, -víglínur>:
<MILfront m occidental

vestur·vígstöð <f. -vígstöðvar, -vígstöðvar>:
<MILcamp m de batalla del front occidental
◊ ‘Tíðindalaust á vesturvígstöðvunum’ eftir Erich Maria Remarque: ‘Res de nou a l'oest’ d'Erich Maria Remarque

Vestur-Þýskaland <n. -Þýskalands, no comptable>:
Alemanya f de l'Oest, Alemanya f Occidental
♦ kanslari Vestur-Þýskalands: <POLÍTcanceller m alemanyooccidental, cancellera f alemanyooccidental
♦ ríkisstjórn Vestur-Þýskalands: <POLÍTgovern m alemanyooccidental, govern m de la República Federal d'Alemanya

vestur·þýskur, -þýsk, -þýskt <adj.>:
alemanyooccidental, de la República Federal d'Alemanya (en oposició a alemany -a de la República Democràtica Alemanya)
♦ vestur-þýskt mark: <HIST ECONmarc m alemanyooccidental

vesæll, vesæl, vesælt <adj.>:
miserable
hér er vesæll (ʕāˈnī, ʕānīˈʝāh ~ עָנִי, עֲנִיָּה‎:   zɛh   ʕāˈnī   qāˈrāʔ,   זֶה עָנִי קָרָא) maður sem hrópaði og Drottinn bænheyrði hann og hjálpaði honum úr öllum nauðum hans: vet aquí un miserable que ha clamat i Jahvè l'ha escoltat i l'ha ajudat a sortir de tots els seus destrets
vesæll ( ~ :   ˌgōlɛh־sˈsōδ   hōˈlēχ   rāˈχīl,   גּוֹלֶה-סּוֹד, הוֹלֵךְ רָכִיל) er sá sem ljóstrar upp leyndarmálum, hafðu ekki samneyti við málugan mann: és un miserable el qui revela secrets, no et facis amb el xerraire
vesælir (ταλαίπωρος -ίπωρος -ίπωρον:   σοφίαν γὰρ καὶ παιδείαν ὁ ἐξουθενῶν ταλαίπωρος) eru þeir sem fyrirlíta speki og aga. Von þeirra er tál, erfiðið fánýtt og verkið gagnslaust: miserables són els qui menyspreen la saviesa i la disciplina. Llur esperança és un engany, llur treball és de poca utilitat (= inútil) i llur obra, sense profit
þú vilt ekki að verk speki þinnar séu ekki nýtt. Þess vegna treysta menn vesælustu (ἐλάχιστος -ίστη, -άχιστον:   διὰ τοῦτο καὶ ἐλαχίστῳ ξύλῳ πιστεύουσιν ἄνθρωποι ψυχὰς) fleytum fyrir lífi sínu og hafa komist af þó að þeir færu um sollinn sæ á fleka: tu no vols que les obres de la teva saviesa no siguin útils. És per això que els homes confien llur vida a unes barquetes misèrrimes (esquifidíssimes) i se'n surten sans i estalvis encara que travessin la mar alsurada amb un rai
hjarta hans er aska, von hans vesælli (εὐτελέστερος -έστερα -έστερον ~ εὐτελής -ής -ές:   σποδὸς ἡ καρδία αὐτοῦ, καὶ γῆς εὐτελεστέρα ἡ ἐλπὶς αὐτοῦ) en mold og líf hans engu verðmætara en leir (πηλοῦ)el seu cor és cendra, la seva esperança és més miserable que la terra i la seva vida és menys valuosa (o: no és pas més valuosa) que el fang

vesöld <f. vesaldar, no comptable>:
1. <GENmisèria f
2. (heilsuveila, veikindi, veikleikixacres f.pl (estat de malaltia, de salut feble o dolenta)
3. (deyfðapatia f (indolència )
♦ andleg vesöld: [estat m de] prostració anímica

vetfang <n. vetfangs, no comptable>:
(svipaninstant m (moment)
♦ í einu vetfangi: en un instant
♦ í sama vetfangi: en el mateix instant

vetiver·gras <n. -grass, -grös>:
vetiver m (planta Vetiveria zizanioides syn. Anatherum zizanioides syn. Andropogon muricatus)

vetiver·olía <f. -olíu, -olíur>:
oli m de vetiver 

< vetki, vetki, vetki <pron. indef.>:
1. ningú -una 
◊ ráðomc þér, Loddfáfnir, ǀ enn þú ráð nemir, ǁ nióta mundo, ef þú nemr, ǁ þér muno góð, ef þú getr: ǁ veiztu, ef þú vin átt, ǀ þannz þú vel trúir, ǁ farðu at finna opt; ǁ þvíat hrísi vex ǀ oc hávo grasi ǁ vegr, er vætki trøðr: [Nós] t'aconsellem, Loddfáfnir, i tant de bo segueixis tu el consell; si el segueixes, en trauràs profit, en trauràs benefici, si el fas teu: mira: si tens un amic, en qui confiïs bé, vés a veure'l sovint, car, el camí que ningú no trepitja es cobreix de bosc talladís i herba alta
2. no-res 
◊ komt-a-ðu af því þingi, ǀ er vér þat frægim, ǁ at þú sǫk sœttir ǀ né slekðir aðra; ǁ vildir ávallt vægja, ǀ enn vætki halda, ǁ kyrrt um því láta, ǀ †...†": no tornaves [mai] del þing que sentíssim a dir que hi havies incoat una acció ni que hi haguessis guanyat el plet a altri; sempre hi estaves disposat a cedir, no volies mantenir-t'hi [ferm] en res (més lliurement,: sense oposar-hi resistència), i hi restaves en silenci sobre †...†
 
Pronom arcaic VETKI ‘no-res’
En negreta les formes emprades en edicions modernes de textos medievals normalitzades ortogràficament: vetki, vétki, vætki etc.
  Paradigma  
N vetki, vetke, vettki, vétki, vætki, vættki, vǽtke, vekke, vę́tki  
A vetki, vetke, vettki, vétki, vætki, vættki, vǽtke, vekke, vę́tki  
G vettugis, vettoges, molt rar vetkes, molt rar vætkis, vettergis, vetterge[s]s, vættergis  
D vettugi, vættugi, vettoge  
Cf. a més a més ekki vættanna o ekke vǽtta[nna] ‘absolutament no-res, gens’ i nǫkkot vǽtta ‘alguna cosa’.
El datiu vettugi té encara un cert ús a la locució virða e-ð að vettugi ‘fer cas omís d'una cosa, tenir una cosa en no-res, menysprear una cosa’.
Fora d'aquesta forma del neutre, aquest pronom indefinit és arcaic.
 

vetni <n. vetnis, no comptable>:
hidrogen m (H)
♦ grænt vetni: hidrogen verd
♦ ofurþungt vetni: hidrogen m superpesant, triti m (þrívetni) (³H)
♦ svipta vetni: deshidrogenar
♦ þungt vetni: hidrogen m pesant, deuteri m (tvívetni) (²H)
♦ → einvetni “proti”

vetnis·atóm <n. -atóms, -atóm>:
àtom m d'hidrogen

vetnis·binding <f. -bindingar, no comptable>:
hidrogenació f

vetnis·bíll <m. -bíls, -bílar>:
automòbil m d'hidrogen, cotxe m d'hidrogen

vetnis·blanda <f. -blöndu, -blöndur. Gen. pl.: -blandna o: -blanda>:
mescla f d'hidrogen

vetnisbrómóflúoró- <en compostos>:
<QUÍMhidrobromofluoro-

vetnis·bundinn, -bundin, -bundið <adj.>:
hidrogenat -ada

vetnis·flúoríð <n. -flúoríðs, no comptable>:
fluorur m d’hidrogen

vetnis·flúorókolefni <n. -flúorókolefnis, -flúorókolefni>:
hidrofluorocarboni m, fluorocarboni hidrogenat, fluorocarbur hidrogenat, HFC m

vetnis·formýlun <f. -formýlunar, no comptable>:
hidroformilació f

vetnis·fosfíð <n. -fosfíðs, no comptable>:
fosfà m, fosfur m d'hidrogen, fosfamina f, fosfina f

vetnis·framleiðsla <f. -framleiðslu, no comptable>:
producció f d’hidrogen

vetnis·frumeind <f. -frumeindar, -frumeindir>:
àtom m d'hidrogen

vetnisgeymslu·kerfi <n. -kerfis, -kerfi>:
sistema m d'emmagatzament d'hidrogen

vetnis·halókolefni <n. -halókolefnis, -halókolefni>:
hidrocarbur halogenat, organohalogen m, halohidrocarbur m

vetnis·íhlutur <m. -íhlutar, -íhlutir>:
component m [tècnic] d'hidrogen

vetnis·jón¹ <f. -jónar, -jónir>:
m hidrogen

vetnis·jón² <n. -jóns, -jón>:
m hidrogen

vetnisjóna·geisli <m. -geisla, -geislar>:
feix m d'ions d'hidrogen
♦ neikvæður vetnisjónageisli: feix d'ions d'hidrogen negatius

vetnis·kerfi <n. -kerfis, -kerfi>:
sistema m d'hidrogen

vetnis·klóríð <n. -klóríðs, no comptable>:
clorur m d’hidrogen

vetnis·klóróflúorókolefni <n. -klóróflúorókolefnis, -klóróflúorókolefni>:
clorofluorocarboni hidrogenat, clorofluorocarbur hidrogenat, HCFC m

vetnis·knúinn, -knúin -knúið <adj.>:
impulsat -ada per hidrogen
♦ vetnisknúin ökutæki: vehicles impulsats per hidrogen

vetnis·kolefni <n. -kolefnis, -kolefni>:
hidrocarbur m (kolvatnsefni)
♦ arómatísk fjölhringa (o: fjölhringjavetniskolefni: hidrocarburs policíclics aromàtics

vetniskolefnis·greining <f. -greiningar, -greiningar>:
anàlisi f d'hidrocarburs

vetnisleka·nemi <m. -nema, -nemar>:
sensor m de detecció de fugues (o: fuites) d'hidrogen

vetnis·leki <m. -leka, -lekar>:
fuga (o: fuita) f d'hidrogen

vetnis·meðhöðlun <f. -meðhöðlunar, no comptable>:
tractament m amb hidrogen, hidrotractament m

vetnismeðhöðlunar·eining <f. -einingar, -einingar>:
unitat f de tractament amb hidrogen

vetnis·peroxíð <n. -peroxíðs, no comptable>:
peròxid m d'hidrogen, aigua oxigenada (H2O2)

vetnis·sameind <f. -sameindar, -sameindir>:
molècula f d'hidrogen

vetnis·samhæfi <n. -samhæfis, no comptable>:
compatibilitat m amb l'hidrogen

vetnis·samsæta <f. -samsætu, -samsætur. Gen. pl.: -samsæta o: -samsætna>:
isòtop m d'hidrogen

vetnis·sía <f. -síu, -síur. Gen. pl.: -sía>:
filtre m d'hidrogen

vetnis·sprengja <f. -sprengju, -sprengjur. Gen. pl.: -sprengna o: -sprengja>:
bomba f H, bomba f termonuclear, bomba f d'hidrogen

vetnis·stefna <f. -stefnu, no comptable>:
política f en matèria d'hidrogen

vetnis·stöð <f. -stöðvar, -stöðvar>:
estació f d’hidrogen (instal·lació de producció i proveïment d'hidrogen)

vetnis·súlfíð <n. -súlfíðs, no comptable>:
sulfur m d'hidrogen, àcid sulfhídric (H2S)

vetnis·súperoxíð <n. -súperoxíðs, no comptable>:
superòxid m d’hidrogen (HO2)

vetnis·svipting <f. -sviptingar, no comptable>:
deshidrogenació f

vetnis·sviptir <m. -sviptis, -sviptar>:
deshidrogenasa f

vetnis·svæðing <f. -svæðingar, no comptable>:
hidrogenificació f

vetnis·sýaníð <n. -sýaníðs, no comptable>:
cianur m d'hidrogen, àcid prússic (HCN) (blásýra)

vetnis·tengdur, -tengd, -tengt <adj.>:
hidrogenat -ada

vetnis·tengi <n. -tengis, -tengi. Gen. pl.: -tengja; dat.pl.: -tengjum>:
enllaç m d’hidrogen

vetnis·tenging <f. -tengingar, no comptable>:
hidrogenació f

vetnis·tækni <f. -tækni, no comptable>:
tecnologia f de l'hidrogen

vetnis·ökutæki <n. -ökutækis, -ökutæki. Gen. pl.: -ökutækja; dat.pl.: -ökutækjum>:
vehicle m d'hidrogen

vetra <vetrar | vetraði | vetrað. Verb impersonal unipersonal amb subjecte gramatical það>:
fer-se hivern
◊ allir saman skulu þeir gefnir verða ránfuglum fjallanna og dýrum jarðarinnar. Ránfuglarnir skulu sitja á þeim sumarlangt og öll dýr jarðarinnar halda sig þar þegar vetrar (ʕāˈlā-u̯   tɛħĕˈrāφ, עָלָיו תֶּחֱרָף)tots plegats seran donats als ocells rapinyaires de les muntanyes i a les bèsties de la terra. Els ocells rapinyaires hi passaran l'estiu a sobre, i totes les bèsties de la terra hi sojornaran quan arribarà l'hivern
♦ tekur að vetra: <eða ritm.ja comença a fer fred
♦ það vetrar: va arribant l'hivern
♦ það fer að vetra ~ það er farið að vetra: ja comença a fer fred, ja s'acosta l'hivern

vetrar·áætlun <f. -áætlunar, -áætlanir>:
horari m d’hivern (d’autobusos)

vetrar·akstur <m. -aksturs, no comptable>:
conducció f en hivern

vetrar·beit <f. -beitar, no comptable>:
pastura f d’hivern

vetrar·blóm <n. -blóms, -blóm>:
*saxífraga f de fulles oposades (planta Saxifraga oppositifolia) (góubeytill 2.)

vetrar·braut <f. -brautar, -brautir>:
1. <GENcamí m d'hivern, viarany hivernenc
reið hann til Borgar um kvöldið. Bjó þar þá Loftur biskupsson. Voru þeir Þorgils tólf saman. Var þar allvel við þeim tekið. Mýrar lágu illa. Mátti þá tyllast á vetrarbrautum (SS II, cap. 388, pàg. 590): va arribar a Borg al vespre. Allà hi vivia en Loftur, el fill del bisbe. En Þorgils i els seus homes eren dotze en total. Hi foren molt ben rebuts. Els aiguamolls no estaven gelats del tot i es podien travessar a pas caute pels camins hivernencs (vocabulari: #1. liggja: Cf. en Baetke 19874, pàg. 383: 6. mit Eis bedeckt, zugefroren sein: lágu firðir allir; #2. tyllast: Cf. en Baetke 19874, pàg. 669: tyllask vb.   mit leichten Schritten, mit aller Vorsicht gehen; #3. vetrarbraut: Cf. en Baetke 19874, pàg. 727: vetrar-braut f. während des Winters benutzter Pfad)
2. <ASTRONgalàxia f

Vetrar·braut <f. -brautar, no comptable>:
<ASTRONVia Làctia f

vetrar·búningur <m. -búnings, -búningar>:
<GEN & FIGvestit m d'hivern, vestit m hivernal

vetrar·byrjun <f. -byrjunar, -byrjanir>:
inici (o: principi) m d'hivern

vetrar·bæli <n. -bælis, -bæli>:
cau m d'ós, ossera f

vetrar·dagskrá <f. -dagskrár (o: -dagskráar), -dagskrár>:
programa m d'hivern

vetrar·dagur <m. -dags, -dagar>:
dia m d'hivern
♦ á vetrardegi: <LOChivernenc -a, [en dia] d'hivern, durant l'hivern
að vísu er það þungt, að fara með sárt ennið heim aftur. Því óþolinmóður verður hverr sá maður, sem hrekst á margþóftuðu skipi í stormum og æstum sjó á vetrardegi (ἡ χειμέρια ἄελλα:   ὅνπερ ἄελλαι ǁ χειμέριαι εἰλέωσιν ὀρινομένη τε ϑάλασσα), þó hann hafi ekki verið lengur en einn mánuð í burtu frá konu sinni
♦ fyrsti vetrardagur, vetrardagurinn fyrsti: <HISTel primer dia d'hivern. En el calendari tradicional islandès, el dissabte de la 26ena setmana (en els sumaraukaár, la 27ena setmana) de l'estiu. El primer dia d'hivern queia entre el 21 i el 27 d'octubre, en els rímspillisár, entre el 21 i el 28 d'octubre. El primer dia d'hivern fou dia festiu fins a l'any 1744

vetrar·dá <n. -dás, no comptable>:
hibernació f, letargia f hivernal (vetrardvali)

vetrar·dekk <n. -dekks, -dekk. Gen. pl.: -dekkja; dat.pl.: -dekkjum>:
pneumàtic m d’hivern

vetrar·dvali <m. -dvala, no comptable>:
hibernació f
♦ leggjast í vetrardvala: posar-se a hibernar
♦ liggja í vetrardvala: hibernar
♦ vakna úr vetrardvala (o: vakna upp af vetrardvalanum)despertar de la hibernació

vetrar·dvöl <f. -dvalar, -dvalir>:
campament m d'hivern, sojorn m (o: residència f [temporal]) d'hivern (lloc, per estar-hi, temporalment, durant l'hivern en una expedició, un viatge etc.)

vetrar·eik <f. -eikur (o: -eikar), -eikur>:
roure m de fulles grosses (arbre Quercus petraea)

vetrar·einkunn <f. -einkunnar, -einkunnir>:
qualificació f final de primer quadrimestre (que fa mitjana amb la qualificació final del segon quadrimestre per a fer la qualificació final de l'assignatura)

vetrar·fatnaður <m. -fatnaðar, no comptable>:
roba f d'hivern

vetrar·fárviðri <n. -fárviðris, -fárviðri>:
borrasca f d'hivern

vetrar·ferð <f. -ferðar, -ferðir>:
viatge m en hivern (viatge fet durant l'hivern)
◊ “Vetrarferð op. 89 D 911” eftir Franz Schubert: “Viatge d'hivern, op. 89, D 911” d'en Franz Schubert

vetrar·ferðamennska <f. -ferðamennsku, no comptable>:
turisme m d'hivern

vetrar·fífill <m. -fífils, -fíflar>:
pota f de cavall negra (planta Petasites fragrans syn. Tussilago fragrans)

vetrar·ilmur <m. -ilms, -ilmir>:
pota f de cavall negra (planta Petasites fragrans syn. Tussilago fragrans)

vetrar·flundra <f. -flundru, -flundrur. Gen. pl.: -flundra>:
limanda americana (peix Pseudopleuronectes americanus)

vetrar·forði <m. -forða, no comptable>:
provisions f.pl per a l'hivern

vetrar·frakki <m. -frakka, -frakkar>:
abric m d'hivern

vetrar·frí <n. -frís, -frí. Gen. pl.: -fría; dat.pl.: -fríum>:
vacances f.pl d'hivern

vetrar·færð <f. -færðar, no comptable>:
transitabilitat f de les carreteres, pistes i camins, però coberts de neu o glaç (i potser amb nevades caiguent)

vetrar·gestur <m. -gests, -gestir>:
hoste m hivernal  (dit, especialment, d'ocells ‘hivernencs’, és a dir, ocells que passen l'hivern a Islàndia)

vetrar·gosi <m. -gosa, -gosar>:
lliri m de neu  (planta Galanthus nivalis)

vetrar·grasker <n. -graskers, -grasker. Gen. pl.: -graskerja (o: -graskera); dat.pl.: -graskerjum (o: -graskerum)>:
1. carabassera f de bou (planta Cucurbita maxima)
2. carabassa f de bou (fruit de la planta Cucurbita maxima)

vetrar·græna* <f. -grænu, -grænur>:
viola f de bruixa, vincapervinca f, herba f donzella, proenga f (Mall., Men.), xuclamel m [negre] (Bal., Empordà), caramel·lera negra (Mall., Eiv.), mamellera negra (Mall.) (planta Vinca media syn. Vinca difformis [ssp. difformis] syn. Vinca minor ssp. media)

vetrar·hamur <m. -hams, -hamir>:
1. <ZOOplomatge m d'hivern
2. <FIGvestit m d'hivern
♦ Straumfjarðará er búin að ryðja af sér vetrarhamnum, um sinn: el riu d'Straumfjarðará s'ha tret del damunt el seu vestit d'hivern, de moment...

vetrar·harðindi <n.pl -harðinda>:
rigors m.f.pl de l'hivern, el més cru de l'hivern

vetrar·harka <f. -hörku, -hörkur. Gen. pl.: -harkna o: -harka>:
rigors m.f.pl de l'hivern
♦ gerast vetrarharka mikil: tornar l'hivern rigorós [i dur], presentar-se un hivern rigorós

vetrar·hár <n.pl -hára>:
<ZOOpelatge m d'hivern

vetrar·herbúðir <f.pl -herbúða>:
quarters m.pl d'hivern

vetrar·híði <n. -híðis, -híði>:
cau m de l'ós, ossera f

vetrar·hjólbarði <m. -hjólbarða, -hjólbarðar>:
pneumàtic m d’hivern

vetrar·hreðka <f. -hreðku, -hreðkur. Gen. pl.: -hreðka o: -hreðkna>:
rave negre (planta Raphanus sativus var. niger & arrel comestible d'aquesta planta)

vetrar·hrím <n. -hríms, no comptable>:
gebre m d'hivern, gebre hivernenc
von hins vanþakkláta bráðnar eins og vetrarhrím (ἡ χειμέριος πάχνη:   ἀχαρίστου γὰρ ἐλπὶς ὡς χειμέριος πάχνη τακήσεται) og skolast burt (ῥυήσεται) líkt og skólp: l’esperança de l'ingrat es fon com el gebre d'hivern i s'escola com l'aigua de l'esbandida

vetrar·hús <n. -húss, -hús>:
casa f d'hivern
þá brýt ég niður vetrarhúsið (bēiθ   ha-ˈħɔrɛφ ~ בֵּית-הַחֹרֶף:   wə-hikkēi̯ˈθī   βēi̯θ־ha-ˈħɔrɛφ   ʕal־ˈbēi̯θ   ha-qˈqāʝit͡s,   וְהִכֵּיתִי בֵית-הַחֹרֶף, עַל-בֵּית הַקָּיִץ) og sumarhúsið, fílabeinshúsin verða jöfnuð við jörðu og hin stóru hús munu hverfa, segir Drottinn: aleshores demoliré la casa d'hivern i la casa d'estiu, les cases d'ivori seran arrasades i desapareixeran les grans cases, oracle de Jahvè

vetrar·hveiti <n. -hveitis, no comptable>:
forment m [blancal], xeixa f (Bal.) (planta Triticum aestivum)

vetrar·höll <f. -hallar, -hallir>:
palau m d'hivern
konungur bjó í vetrarhöllinni (bēiθ   ha-ˈħɔrɛφ ~ בֵּית-הַחֹרֶף:   wə-ha-mˈmɛlɛχ   ʝōˈʃēβ   bēi̯θ   ha-ˈħɔrɛφ   ba-ˈħɔδɛʃ   ha-ttəʃīˈʕī,   וְהַמֶּלֶךְ, יוֹשֵׁב בֵּית הַחֹרֶף, בַּחֹדֶשׁ, הַתְּשִׁיעִי), með því að þetta var í níunda mánuðinum, og eldur brann í glóðarkerinu fyrir framan hann: el rei residia al palau d'hivern, al mes novè, i el foc cremava al braser davant ell
♦ áhlaupið (o: árásin) á Vetrarhöllina [í Sankti Pétursborg]: <HISTl'assalt (o: la presa) al palau d'hivern [de Sankt-Petersburg]

vetraríþrótta·kennari <m. -kennara, -kennarar>:
instructor m d'esports d'hivern, instructora f d'esports d'hivern

vetraríþrótta·staður <m. -staðar, -staðir>:
estació f d'esquí

vetrar·íþrótt <f. -íþróttar, -íþróttir>:
esport m d'hivern

vetrar·karsi <m. -karsa, no comptable>:
barbarea f vernal, herba f de Santa Bàrbara (planta Barbarea praecox)

vetrar·koli <m. -kola, -kolar>:
limanda americana (peix Pseudopleuronectes americanus)

vetrar·kuldi <m. -kulda, -kuldar>:
fred m hivernal, fred m de l'hivern

vetrar·kúrbítur <m. -kúrbíts, -kúrbítar>:
1. carabassera f de bou (planta Cucurbita maxima)
2. carabassa f de bou (fruit de la planta Cucurbita maxima)

vetrar·kvíðarstör <m. -kvíðarstarar, -kvíðarstarir>:
càrex m de rizomes allargats (planta Carex chordorrhiza)

vetrar·kvöld <n. -kvölds, -kvöld>:
vespre m d'hivern

vetrar·lag <n. -lags, no comptable>:
Mot emprat en la locució:
♦ að vetrarlagi: <LOCen hivern

vetrar·landslag <n. -landslags, no comptable>:
paisatge m d'hivern, paisatge m hivernal

vetrar·langt <adv.>:
[durant] tot l'hivern
♦ dveljast vetrarlangt hjá e-m: passar [tot] l'hivern a casa algú

vetrar·laukur <m. -lauks, -laukar>:
1. pírola pèndula, pírola f unilateral (planta Orthilia secunda syn. Pyrola secunda) (grænlilja)
2. cebeta f [japonesa], ceba japonesa, ceba f d'hivern (planta Allium fistulosum) (pípulaukur)

vetrar·lega <f. -legu, -legur. Gen. pl.: -legna o: -lega>:
<MAR[lloc m d']ancoratge m on passar-hi l'hivern, lloc m d'hivernada
en hundraðshöfðingin treysti betur skipstjóra og skipseiganda en því er Páll sagði. Höfnin var óhentug til vetrarlegu (ἡ παραχειμασία -ίας:   ἀνευθέτου δὲ τοῦ λιμένος ὑπάρχοντος πρὸς παραχειμασίαν). Því var það flestra ráð að halda þaðan ef þeir máttu ná Fönix og hafa þar vetrarlegu (παραχειμάζειν:   καταντήσαντες εἰς Φοίνικα παραχειμάσαι). Sú höfn era á Krít og veit til útsuðurs og útnorðurs: però el centurió confiava més en el pilot i en el patró de la nau que en el que li deia en Pau. El port era inapropiat per a hivernar-hi. Per això, el consell de la majoria fou de salpar d'allà per veure si podien atènyer Fènix i passar-hi l'hivern. Aquest port està a Creta i mira en direcció del sud-oest i del nord-oest

vetrar·legur, -leg, -legt <adj.>:
hivernal, hivernenc -a

vetrar·leikar <m.pl -leika>:
jocs m.pl d'hivern

vetrar·leyfi <n. -leyfis, -leyfi>:
vacances f.pl d'hivern (laborals & escolars)
♦ vera í vetrarleyfi: estar de vacances [d'hivern]

vetrar·lyng <n. -lyngs, no comptable>:
bruc m del Cap (planta Erica x hyemalis)

vetrar·lægi <n. -lægis, -lægi. Gen. pl.: -lægja; dat.pl.: -lægjum>:
port m d’hivernada

vetrar·mánuður <m. -mánaðar, -mánuðir>:
mes m d'hivern

vetrar·monsún <m. -monsúns, -monsúnar>:
monsó m d'hivern

vetrar·myrkur <n. -myrkurs, no comptable>:
foscor f hivernal

vetrar·nauð <f. -nauðar, -nauðir>:
penúria f de l'hivern, penúria hivernenca
svá gæta þau þess tíma, nær þau þurfu at flýja kulda ok stormsamligar vetrarnauðir, ok hirða sik svá undir steinum eða í stórum hellum eða í djúpum jarðfǫllum til þeirrar stundar, er þau hafa tíma til framgǫngu (Espill, cap. 6, pàg. 13): també prenen esment del temps quan els cal fugir del fred i de les borrascoses penúries hivernals i per això s'amaguen (es resguarden) sota les pedres o dins grans coves o en profunds caus [excavats] en la terra fins al moment en què tenen el temps [escaient] per a [tornar a] sortir-ne
en er þeir höfðu skipað sér í fylkingar, hverjir með sínum fyrirliðum, þá gengu Trójumenn með glaum og háreysti (ϰλαγγῇ τ’ ἐνοπῇ τ’), sem fuglar, í þá líking sem glaumur mikill verður undir himinhvolfinu af trönum, þeim er flúið hafa undan vetrarnauð og stórhríðum, fljúga þær þá með glaumi miklum út að Ókeansstraumum (ἐπ’ ὠϰεανοῖο ῥοάων), færa á hendur Pygmeum bana og feigð (φόνον ϰαὶ ϰῆρα), og hefja að morgni dags skæða rimmu (κακὴν ἔριδα)i quan s'hagueren arrenglerat en ordre de batalla, tots amb llurs caps, llavors els troians marxaren, amb cridòria i xivarri, com ocells: talment com quan es fa un gran soroll sota la volta del cel per les grues, les quals fugen de la penúria de l'hivern i de les grans pluges, i volen llavors amb gran cridòria fins a les ribes del riu Ocèan portant la mort i una parca imminent als pigmeus, i inicien a l'alba una brega funesta (l'original fa: ἠύτε περ κλαγγὴ γεράνων πέλει οὐρανόϑι πρό· ǁ αἵ τ’ ἐπεὶ οὖν χειμῶνα φύγον καὶ ἀϑέσφατον ὄμβρον)

vetrar·nótt <f. -nætur, -nætur>:
nit f d'hivern

vetrar·ólympíuleikar <m.pl -ólympíuleika>:
<ESPORTJocs Olímpics d'hivern

vetrar·repja <f. -repju, -repjur. Gen. pl.: -repja>:
colza f d'hivern (planta Brassica rapa subsp. oleifera)

vetrar·ríki <n. -ríkis, -ríki. Gen. pl.: -ríkja; dat.pl.: -ríkjum>:
rigor m,f de l’hivern, [moment m més] cru m de l'hivern
það var einn vetur að snemma kom á vetrarríki mikið og gerði þegar jarðbönn þar um Bitruna. Tóku menn þá aflát stór en sumir ráku fé sitt um heiði. Þetta sumar áður hafði Óspakur látið gera virki á bæ sínum á Eyri. Það var öruggt vígi ef menn væru til varnar. Um veturinn á gói kom hríð mikil og hélst hún viku. Það var norðanveður mikið. En er af létti hríðinni sáu menn að hafís var að kominn allt hið ytra en þá var ísinn eigi kominn inn í Bitruna. Fóru menn þá að kanna fjörur sínar. En frá því er sagt að út frá Stiku, á milli og Guðlaugshöfða, hafði rennt upp reyður mikil. Í hval þeim átti mest Snorri goði og Sturla Þjóðreksson. Álfur hinn litli og enn fleiri bændur áttu þar nokkuð í. Menn fóru til þar um Bitruna og skáru hvalinn eftir tilskipan Þóris og Álfs: un hivern es va esdevenir que el rigor de l'hivern va arribar aviat i va fer que, al punt, el bestiar no pogués pasturar pels voltants de Bitra. La gent tingueren llavors grans pèrdues de bestiar i alguns varen menar les seves ovelles [cap al sud] a través de l'altiplà. L'estiu anterior, l'Óspakur havia fet aixecar un mur de defensa al voltant del seu mas d'Eyri. Era un baluard segur sempre que hi hagués homes per defensar-lo. Durant l'hivern, en el mes de gói es va produir una gran tesmpesta de neu que va durar tota una setmana. [Durant tot aquest temps] va bufar un fort vent del nord. I quan la tempesta va cessar, la gent varen veure que el gel de la mar ja arribava fins a la part més exterior [de la costa] però el gel encara no havia penetrat fins a Bitra. Llavors la gent varen anar a trescar llurs platges i, segons conten, entre Stika i el cap de Guðlaugshöfði s'hi havia encallat un gran rorqual. La major porció d'aquell animal pertanyia[, per llei,] al godó Snorri i a l'Sturla Þjóðreksson. . L'Álfur Petit i alguns pagesos més també en tenien dret a una petita porció. Els de Bitra i voltants hi anaren i escorxaren la balena segons les disposicions d'en Þórir i l'Álfur. Quan estaven escorxant la balena, varen veure que se'ls acostava al rem una nau des de l'altra banda del fiord d'Eyri. Varen constatar que era una gran nau de dotze rems i que pertanyia a l'Óspakur. La nau va atracar devora la balena i quinze homes ben armats van baixar a terra. Quan l'Óspakur va baixar a terra, s'acostà a la balena i va demanar de qui era la balena i qui en disposava
Sturla Þjóðreksson sendi þau orð að vestan að hann væri þegar búinn að fara að þeim Óspaki er Snorri vildi og kallar sig eigi óskyldara að fara þessa för en Snorra. Leið svo veturinn fram um jól og spurðust jafnan óspektir norðan frá þeim Óspaki. Vetrarríki var á mikið og lágu firðir allir: l’Sturla Þjóðreksson va enviar, des de ponent, un missatge dient que ja estava preparat per atacar l'Óspakur quan volgués l'Snorri bo i afegint que no se sentia pas menys obligat a dur a terme aquesta expedició que l'Snorri. I així va anar passant l'hivern fins després de Nadal i[, durant tot aquest temps,] des del nord arribaven contínuament notícies de les atrocitats comeses per l'Óspakur i els seus homes. Feia un hivern molt cru i rigorós i tots els fiords estaven gelats
en þér, seifborni Menelás, er það ekki ákveðið, að deyja og bana bíða í hinu hestauðuga (ἱπποβότῳ) Argverjalandi; heldur munu hinir ódauðlegu guðir flytja þig til hins Elysiska vallar og endimarka jarðarinnar, þar er hinn bleikhári Hradamant býr: þar lifa menn mesta hóglífi (ῥηΐστη βιοτὴ); þar er ekki snjór og ekki vetrarríki (ὁ χειμών -ῶνος:   οὐ νιφετός, οὔτ’ ἂρ χειμὼν πολὺς οὔτε ποτ’ ὄμβρος), og aldrei steypiregn, heldur sendir útsjárinn sífellt frá sér þjótandi (λιγὺ πνείοντος) vestangusti (ζεφύροιο ἀήτας) til að svala mönnum: fyrir því að þú átt Helenu, og ert dótturmaður (γαμβρὸς) Seifs: però a tu, Menelau, nodrissó d'en Zeus, el destí no t'ha acordat que moris ni esperis la mort a la terra dels argius, rica en cavalls, sinó que els déus immortals et transportaran als Camps Elisis i als confins de la terra, on habita el ros Radamant: allà els homes viuen una vida dolcíssima i comodíssima, allà no hi ha neu ni el rigor de l'hivern ni mai ruixats, sinó que l'Ocèan hi envia constantment els seus zèfirs mormolants per a refrescar els humans: [tot això és] perquè la teva dona és l'Hèlena i[, per tant,] ets gendre d'en Zeus

vetrar·ríkur, -rík, -ríkt <adj.>:
d'hiverns [crus i] rigorosos
Gúnefur kom með tuttugu og tvö skip frá Kýfsborg; honum fylgdu Eníanar og hinir hergjörnu Perebar, er sett höfðu byggð sína í kring um hina vetrarríku Dódónu (δυσχείμερος -είμερος -είμερον:   μενεπτόλεμοί τε Περαιβοὶ ǁ οἳ περὶ Δωδώνην δυσχείμερον οἰϰί’ ἔϑεντο), og áttu land (οἵ τ’ ... ἔργα νέμοντο) í kring um hið fagra (ἱμερτὸν) Títaresusfljót: en Guneu va arribar amb vint-i-dues naus des de Cifos. El seguien els eniens i el bel·licosos perebs que havien posat llurs habitatges al voltant de Dodona, la de rigorosos hiverns, i posseïen les terres al voltant del bell riu Títar

vetrar·ber <n. -bers, -ber. Gen. pl.: -berja; dat.pl.: -berjum>:
viburn m de fulles arrugades, viburn arrugat (planta Viburnum rhytidophyllum) (hrukkótt úlfaber)

vetrar·salat <n. -salats, -salöt>:
(hrokkinblaðssalatescarola f (planta Cichorium endivia var. crispa)

vetrar·sar <n. -sars, -sör>:
sajolida f de bosc (o: de muntanya), herba f de les olives, senyorida f de muntanya (o: de bosc(Mall.), saboritja f de muntanya (o: de bosc(Val.(planta Satureja montana al. Satureia montana)

vetrar·selur <m. -sels, -selir>:
foca grisa  (mamífer Halichoerus grypus) (útselur)

vetrar·sól <f. -sólar, no comptable>:
sol m hivernal, sol m d'hivern

vetrar·sólhvörf <n.pl -sólhvarfa>:
solstici m d'hivern

vetrar·sólstöður <f.pl -sólstaða>:
solstici m d'hivern

vetrar·stafkúla <f. -stafkúlu, -stafkúlur. Gen. pl.: -stafkúlna>:
palet m de tambor (bolet Tulostoma brumale)

vetrar·starf <n. -starfs, -störf>:
activitats f d'hivern, activitats f.pl hivernals

vetrar·steinbrjótur <m. -steinbrjóts, -steinbrjótar>:
*saxífraga f de fulles oposades (planta Saxifraga oppositifolia)

vetrar·stígvél <n. -stígvéls, -stígvél>:
bota f d'hivern

vetrar·stokkrós <f. -stokkrósar, -stokkrósir>:
malva f reial, malva f doble (planta Alcea rosea syn. Althaea rosea)

vetrar·stöð <f. -stöðvar, -stöðvar>:
estació f d'esquí

vetrar·svefn <m. -svefns, no comptable>:
hibernació f

vetrar·tími <m. -tíma, no comptable>:
1. <GENhivern m, època f hivernal
♦ yfir vetrartímann: en [l']hivern, al llarg de l'hivern
2. (það að seinka klukkunni um eina klukkustund yfir vetrartímannhorari m d'hivern (retardament d'una hora entre finals d'octubre i finals de març)
Ísland er eitt fimm Evrópulanda án sumar- og vetrartíma: Islàndia és un dels cinc països europeus sense horari d'hivern i d'estiu
♦ stilla klukkuna yfir á vetrartíma: canviar l'hora del rellotge a l'hora d'hivern, retardar una hora el rellotge per l'horari d'hivern

vetrar·tíska <f. -tísku, no comptable>:
moda f d'hivern

vetrar·útsölur <f.pl -útsalna (o: -útsala)>:
rebaixes f.pl d'hivern

vetrar·veður <n. -veðurs, -veður>:
temps m d'hivern

vetrar·vegur <m. -vegar, -vegir>:
camí m d'hivern

vetrar·vertíð <m. -vertíðar, -vertíðir>:
temporada f de pesca d'hivern

vetrar·vist <f. -vistar, no comptable>:
lloc m on passar-hi l'hivern (veturvist)
♦ hafa vetrarvist einhversstaðar: passar l'hivern a un lloc
þegar ég sendi Artemas til þín eða Týkíkus kom þá sem fyrst til mín í Nikópólis því að þar hef ég ásett mér að hafa vetrarvist (παραχειμάζειν:   ἐκεῖ γὰρ κέκρικα παραχειμάσαι)quan t'hauré enviat l'Artemàs (l'Àrtemes) o en Tíquic, vine tan aviat com puguis a trobar-me a Nicòpolis, perquè m'he proposat de passar-hi l'hivern

vetrar·yrki <n. -yrkis, -yrki. Gen. pl.: -yrkja; dat.pl.: -yrkjum>:
varietat f hivernal

vetrar·þjónusta <f. -þjónustu, -þjónustur. Gen. pl.: -þjónusta o: -þjónustna>:
serveis m.pl d'hivern (serveis de manteniment de carrers, voravies, camins etc. durant l'hivern perquè siguin transitables)
♦ heiði getur verið ófær. Engin vetrarþjónusta. Færð á vegum: ☎ 1777: l'altiplà pot ésser intransitable. No hi ha serveis de manteniment durant l'hivern. [Informació sobre l']estat de carreteres i camins: ☎ 1777

vetrar·önn <f. -annar, -annir>:
<EDUprimer quadrimestre

vetrungur <m. vetrungs, vetrungar>:
vedell m d'un any

vettlinga·tök <n.pl -taka>:
<FIGguants m.pl de seda
♦ hér duga engin vettlingatök: <LOC FIGaquí no valen miraments, aquí no s'ha d'anar de bones
♦ taka e-ð engum vettlingatökum: <LOC FIGno anar amb miraments amb una cosa

vettlingur <m. vettlings, -vettlingar>:
1. (belgvettlingurmanyopla f (guant amb separació només per al polze)
♦ allir sem vettlingi geta valdið: <LOC FIGtots els qui tenen cames per caminar, tothom
2. (fingravettlingurguant m (guant de cinc dits)

vettugi:
dat. de vetki “no-res”
♦ virða e-ð að vettugi: <LOC FIGfer cas omís d'una cosa, tenir una cosa en no-res (o: no tenir una cosa per res), desdenyar (o: menysprear) una cosa
ég hefi verið vandlætingasamur vegna Drottins, Guðs allsherjar, því að Ísraelsmenn hafa virt að vettugi (ʕāˈzaβ ~ עָזַב:   kī־ʕāzəˈβū   βərīθə-ˈχā   bəˈnēi̯   ʝiɕrāˈʔēl,   כִּי-עָזְבוּ בְרִיתְךָ בְּנֵי יִשְׂרָאֵל) sáttmála þinn, rifið niður ölturu þín og drepið spámenn þína með sverði, svo að ég er einn eftir orðinn, og sitja þeir nú um líf mitt: he estat ple de zel per Jahvè Cevaot, perquè els israelites han tingut en no-res la vostra aliança, han derrocat els vostres altars i han mort a espasa els vostres profetes, de manera que he romàs jo tot sol, i ara encara cerquen de matar-me a mi
því að hvorki fyrirleit hann hinn hrjáða né virti að vettugi neyð hans (ʃāˈqat͡s ~ שָׁקַץ:   kī   lɔʔ-βāˈzāh   wə-ˈlɔʔ   ʃiqˈqat͡s   ʕɛ̆ˈnūθ   ʕāˈnī,   כִּי לֹא-בָזָה וְלֹא שִׁקַּץ, עֱנוּת עָנִי). Hann huldi ekki auglit sitt fyrir honum heldur heyrði hróp hans á hjálp: car no ha menyspreat ni desdenyat la seva penúria (fretura, necessitat). No li ha amagat pas la seva cara, sinó que ha escoltat el seu crit d'ajuda
þá sagði Haman við Xerxes konung: „Meðal þjóðanna hvarvetna í héruðum ríkis þíns er ein þjóð sem hefur dreifst víða og sker sig úr öllum öðrum þjóðum. Lög þessarar þjóðar eru frábrugðin lögum allra annarra þjóða, lög konungs virðir hún að vettugi (ʕāˈɕāh   ˈʔaʝin ~ עָשָׂה אַיִן:   wə-ʔɛθ־dāˈθēi̯   ha-mˈmɛlɛχ   ʔēi̯ˈn-ām   ʕɔˈɕīm,   וְאֶת-דָּתֵי הַמֶּלֶךְ אֵינָם עֹשִׂים). Verður ekki við það unað að konungur láti þetta óátalið: llavors l'Aman va dir al rei Assuer: “Entre els pobles arreu de les províncies del teu regne hi ha un únic poble que s'ha dispersat vastament i que s'aparta de tots els altres pobles. Les lleis d'aquest poble són diferents de les de tots els altres pobles, tenen en no-res (desdenyen observar) les lleis del rei. No s'ha de donar per satisfet que el rei deixi això sense reprendre”
en allir íbúar þessara landa virtu orð Nebúkadnesars Assýríukonungs að vettugi (φαυλίζειν:   καὶ ἐφαύλισαν πάντες οἱ κατοικοῦντες πᾶσαν τὴν γῆν τὸ ῥῆμα Ναβουχοδονοσορ βασιλέως Ἀσσυρίων) og gengu ekki til liðs við hann í hernaðinum. Þeir voru alls óhræddir við hann því að í augum þeirra var hann eins og hver annar maður. Þeir auðmýktu sendiboða hans og létu þá ganga bónleiða til búðar: però tots els habitants d'aquests països tinguen en no-res (desdenyaren d'acatar) el missatge d'en Nabucodonosor, el rei d'Assíria, i no s'uniren al seu exèrcit en la guerra. Cap d'ells no el temia gens per tal com, a llurs ulls, era com qualsevol altre home. Humiliaren els seus missatgers i els feren tornar mans-buides a llur campament
þótt þau verði langlíf munu þau að vettugi virt (λογίζεσθαι εἰς οὐθέν:   ἐάν τε γὰρ μακρόβιοι γένωνται, εἰς οὐθὲν λογισθήσονται) og elli þeirra að lyktum ærulaus: encara que visquin molt de temps, seran tinguts en no-res i llur vellesa serà, al final, sense honor
en gegn honum sameinuðust skaðræðismenn frá Ísrael sem höfðu gerst fráhverfir lögmálinu. Rægðu þeir hann við Alexander konung en hann virti þá að vettugi (οὐ προσέχειν:   καὶ οὐ προσέσχεν αὐτοῖς ὁ βασιλεύς)però alguns homes perniciosos d'Israel, que s'havien apartat de la Llei, s'uniren contra ell. El calumniaren al rei Alexandre, però ell no els va tenir per res (els va fer cas omís)
hann virti að vettugi (παρωϑεῖν:   καὶ τὰ κείμενα τοῖς Ιουδαίοις φιλάνθρωπα βασιλικὰ <...> παρώσας? ~ παρώσατο?) réttindi þau sem Gyðingar höfðu hlotið fyrir náð konungs og tilstilli Jóhannesar, föður Evpólemeusar sem sendur var til Rómar til að gera vináttusamning og bandalag við Rómverja. Hann ógilti hið löglega stjórnskipulag (τὰς νομίμους πολιτείας) og tók upp nýja siði sem stríddu gegn lögmálinu: va tenir en no-res (va suprimir) els drets (privilegis) que els jueus havien rebut per la gràcia del rei i la disposició d'en Joan, pare de l'Eupòlem, que havia estat enviat a Roma per fer un pacte d'amistat i aliança amb els romans. Va abolir l'ordenament polític legal i va adoptar nous costums que atemptaven contra la Llei

vettvangs·athugun <f. -athugunar, -athuganir>:
observació f de camp

vettvangs·ferð <f. -ferðar, -ferðir>:
sortida f de camp

vettvangs·glósur <f.pl -glósna (o: -glósa)>:
registres anecdòtics

vettvangs·könnun <f. -könnunar, -kannanir>:
estudi m de camp, estudi m sobre el terreny

vettvangs·nótur <f.pl -nótna>:
apunts m.pl de camp, notes f.pl de camp

vettvangs·prófun <f. -prófunar, -prófanir>:
prova f sobre el terreny, assaig m de camp

vettvangs·rannsókn <f. -rannsóknar, -rannsóknir>:
investigació f observacional

vettvangs·skoðun <f. -skoðunar, -skoðanir>:
inspecció f in situ

vett·vangur <m. -vangs, -vangar>:
1. <GENescenari m, escena f (d'un fet, i, especialment, indret on ha passat un crim, una desgràcia etc.)
að öðru leyti hafði ekki verið hreyft við vettvangi: per la resta, no s’havia tocat res de l’escenari del crim
þeir náðu að flýja af vettvangi: van aconseguir fugir del lloc de l’atemptat
♦ á innlendum vettvangi: a l'escenari nacional, a l'escena nacional
♦ á opinberum vettvangi: en públic, davant tothom
♦ á vettvangi: a l'escenari dels fets
♦ á þessum vettvangi: en aquest escenari
♦ fara á vettvang: desplaçar-se fins a l'escena (o: l'escenari; o: l'indret) dels fets
♦ koma á vettvang: acudir (o: acórrer; o: arribar; o: comparèixer) al lloc dels fets
♦ koma fram á erlendum vettvangi: fer un bon paper (o: desimboldre's bé; o: tenir èxit; o: triomfar) en l'escenari internacional
♦ vera á vettvangi: trobar-se (o: ésser) al lloc dels fets
♦ vettvangur morðsins ~ glæpsins: l'escenari de l'assassinat ~ del crim, l'escena de l'assassinat ~ del crim
2. (málþing, staðurfòrum m (lloc de debat)
♦ vettvangur fyrir íslenska fjárfestenda: fòrum per a inversos islandesos

vetur <m. vetrar, vetur>:
1. <GENhivern m
þinn er dagurinn og þín er nóttin, þú gerðir ljós og sól, þú ákvaðst öll mörk jarðar, sumar og vetur (ˈħɔrɛφ ~ חֹרֶף:   ˈqaʝit͡s   wā-ˈħɔrɛφ   ʔatˈtāh   ʝət͡sarˈt-ām,   קַיִץ וָחֹרֶף, אַתָּה יְצַרְתָּם) gerðir þú: teu és el dia, i teva és la nit. Tu vares fer la llum i el sol, tu fixares tots els confins de la terra, tu feres l'estiu i l'hivern
svo sem Seifur spennir purpuralegan regnboga á himinhvolfinu, að hann sé dauðlegum mönnum teikn, annaðhvort til ófriðar, eða þá til óhlýs vetrar (ὁ χειμών -ῶνος:   τέρας ἔμμεναι ἢ πολέμοιο ǁ ἢ ϰαὶ χειμῶνος δυσϑαλπέος), er gerir enda á akurstörfum manna og tekur upp á (ϰήδει) sauðfénaðinn: svo gekk Aþena, hulin purpuralegu skýi, inn í flokk Akkea, og upphvatti (ἔγειρε) hvern mann: així com Zeus desplega (estén) un arc-de-sant-Martí porpra per la volta celeste perquè sigui als mortals un senyal, ja de la guerra, ja d'un hivern gèlid que posa fi als treballs agrícoles dels homes i que entristeix (afecta, esgota) els ramats, així va penetrar l'Atena, embolcallada en un núvol porpra, en la tropa dels aqueus i esperonà cada home (Sobre el significat del verb taka upp á en aquest passatge, cf. en Sigfús Blöndal 2. Halvbind (1920-1924), pàg. 843: e-ð tekur upp á e-n, n-t trætter el. udmatter en, afficerer en: (óhlýr vetur) gerir enda á akurstörfum manna og tekur upp á sauðfénaðinn (Il. II. 144)) (l'original fa: ἠύτε πορφυρέην ἶριν ϑνητοῖσι τανύσσῃ ǁ Ζεὺς ἐξ οὐρανόϑεν τέρας ἔμμεναι ἢ πολέμοιο ǁ ἢ ϰαὶ χειμῶνος δυσϑαλπέος, ὅς ῥά τε ἔργων ǁ ἀνϑρώπους ἀνέπαυσεν ἐπὶ χϑονί, μῆλα δὲ ϰήδει)
á meðan veltist sólin áfram heilan árhring og jökulkaldur vetur (hiems hiemis:   interea magnum sol circumuoluitur annum, ǁ et glacialis hiems Aquilonibus asperat undas) æsir öldurnar með norðanvindum: skjöld úr hvelfdum eir, vígverju (gestamen) Abasar mikla, rek ég fastan (figo) framan á dyrastafi (postibus aduersis) og set áletrun til minnis (et rem carmine signo): „ENEAS GEFUR VERJU ÞESSA (haec arma), TEKNA AF SIGURSÆLUM DANÁUM“: mentrestant, el sol acaba de fer la seva cursa al voltant del cercle de l'any i l'hivern glacial alçura les ones de la mar amb els aquilons. Fixo al muntant davanter de les portes un escut còncau d'aram, defensa en el combat del gran Abant, i hi poso una inscripció en recordança: »L'ENEES HA DONAT AQUESTA ARMA DEFENSIVA, PRESA ALS DÀNAUS VICTORIOSOS«
♦ að vetri: #1. d'hivern; #2. (næsta veturel proper hivern, l'hivern que ve, l'hivern qui ve (Bal. (l'hivern venidor)
því að þú varst vörn lítilmagnans, vörn hins þurfandi í þrengingum hans, skjól í skúrum, hlíf í hita. Andi ofríkismanna (עָרִיצִים) er eins og kuldaskúrir að vetri (kə-ˈzɛrɛm ~ כְּזֶרֶם:   kī   ˈrūaħ   ʕārīˈt͡sīm   kə-ˈzɛrɛm   qīr,   כִּי רוּחַ עָרִיצִים כְּזֶרֶם קִיר), breyskja í skrælnuðu landi: car tu has estat un refugi per al feble, un refugi per al freturós en el seu destret, un aixopluc en els aiguats, un resguard de la calor. L'alè dels tirans és com els aiguats freds d'hivern, com una calor, seca i brusent, en una terra eixarreïda
♦ að miðjum vetri: al bell mig de l'hivern, a mitjan hivern
♦ að vetri til: a l'hivern, en hivern, durant l'hivern
♦ á hverjum vetri: cada hivern
♦ á miðjum vetri: a mitjan hivern, al bell mig de l'hivern
♦ á vetrin, á veturinn: cada hivern, els hiverns (forma analògica creada a partir del model fornit pels altres noms d'estació, tots ells, de gènere neutre: á vorin, á sumrin, á haustin) (á veturna)
ambra, hvalsauki: Sá er beztr sem smjǫrvastr er ok flekkóttr. Hann er heitr ok þurr í annari stétt. Hann styrkir ok maga ok vit ok alla limu manns, ok á gǫmlum mǫnnum mest ok þeim, sem kalda náttúru hefir, ok mest á vetrinn. Hefir maðr eigi ambram, þá má hann taka kardamomum: l’ambre gris: El millor és el qui és més mantegós (=el qui té més la consistència de la mantega) i tacat. És calent i sec en el segon grau. Enforteix l'estómac i el seny i tots els membres de l'home, i [ho fa] sobretot en els vells i en aquells que tenen una natura freda, i, sobretot en hivern. Si hom no té ambre gris, pot prendre cardamom (vocabulari: #1. smjǫrr: Cf. en Baetke 19874, pàg. 580: smjǫrr (acc.sg.m. smjǫrvan) adj.   fettig. Entenc que l'autor, amb aquest adjectiu, va voler dir ‘que té la consistència de la mantega’; #2. á vetrinn: En Baetke 19874, pàg. 726, té, realment, la forma á vetrinn jeden Winter, però ens hauríem de preguntar si no fóra més correcte d'editar á vetrin. El passatge paral·lel de Kålund, Peder Erasmus Kristian (curador): Den islandske Lægebog - Codex Arnamagnæanus 434 a, 12 ͫ  ͦ. Udgivet af Kr. Kålund. København: Bianco Lunos Bogtrykkeri, 1907 (Det Kongelige Danske Videnskaberns Selskabs Skrifter. Sjette Række: historisk og filosofisk Afdeling, Bd. VI:4.), pàgs. 386 / 32, fa: ...ok þeim, sem kalda náttúru hefir, ok mest á vetrum, ens posa davant el dilema de pensar si el copista del Ms. Royal Irish Academy 23 D 43 no va llegir -i copiar- com a -inn una seqüència que, en realitat, era -um del manuscrit que estava copiant)
♦ á öndverðum vetri: a començament[s] de l'hivern, a l'inici de l'hivern, a la primeria de l'hivern
á öndverðum vetri kom austan af Síðu Klængur Skeggjason. Var hann sendur af Brandi ábóta norður til Hóla á fund Heinreks biskups. Klængur bar bréf ábóta (SS II, cap. 389, pàg. 592): a començaments d'hivern va venir, procedent de Síða, en Klængur Skeggjason. L'abat Brandur l'havia enviat a Hólar amb la missió de trobar-s'hi amb el bisbe Heinrekur. En Klængur li va portar una carta de l'abat
♦ á veturna, á vetrum: els hiverns, en hivern, a l'hivern, cada hivern
Bergþór hét bróðir Hafliða Mássonar. Hann átti Kolþernu dóttur Eyjólfs halta. Þeirra son var Guðmundur faðir Más prests. Son Bergþórs var Már. Hann var óvinsæll og illa skapi farinn og ólíkur góðum frændum sínum, hafði nakkvað fé og hélst illa á. Hann var oft með Hafliða frænda sínum á vetrum og var honum óskaplíkur (SS I, cap. 8, pàg. 7): un germà d'en Hafliði Másson es deia Bergþór. Era casat amb la Kolþerna, la filla de l'Eyjólfur el Ranc. En Guðmundur, el pare d'en Már el prevere, era fill d'ells. [També] era fill d'en Bergþór en Már. Aquest era una persona no-gens apreciada i era de caràcter dolent i [ben] diferent dels seus bons parents. Tenia alguns béns que manejava malament. Passava sovint l'hivern a cal Hafliði, el seu oncle, i no se li assemblava gens pel que fa al seu tarannà (vocabulari: #1. illa skapi farinn: En Baetke 19874, pàg. 128, no dóna pas entrada a aquesta locució, tanmateix transparent: havia sortit amb mal caràcter,, era de natura dolenta, de tarannà dolent; #2. haldast illa á e-u: Cf. en Baetke 19874, pàg. 227 e-m helzk illa á e-u jmd. hat kein Glück mit etwas; mér helzk lítt á sauðamǫnnum es fällt mir schwer, Schafhirten zu halten)
♦ á vetri: en hivern, a l'hivern, durant l'hivern
Járn-Skeggi svarar þá enn máli konungs af bóndum ok mælti svá: „Nú er jafnt sem fyrr, Óláfr konungr, at vér bœndr viljum eigi, at þú brjótir lǫg á oss. Er þat vili vár allra, at þú blótir, sem aðrir konungar hér í landi hafa gørt fyrir þér ok svá aðrir hǫfðingjar Þrænda ok allt annat stórmenni þessa lands, Sigurðr Hlaðajarl ok Hákon, son hans, er nú var næstr hǫfðingi yfir mestum hluta landsins. Var hann ágætr maðr fyrir vits sakir ok harðfengi, þó at hann væri eigi konungr. Var langa stund hans ríki allvinsælt, ok með ǫllu ekki var hann fyrir þat frá ríki ráðinn, at hann fœri með slíkar lǫgleysur, at menn skyldu eigi trúa á þann guð, er hverr vildi. Nú var Hákon Aðalsteinsfóstri enn sá, er slíkan boðskap hóf. Urðu Þrændir við þat beiskir, svá at þeir létu konungi eigi óhætt, ef hann héldi slíku fram, ok sýndist honum at sveigja til við bœndr eptir fortǫlum Sigurðar jarls ok annarra vina sinna, ok mun þér þat eitt hœfa, at gera svá sem vér viljum ok sǫgðum þér fyrir á vetri, því at ekki hefir oss hugr horfit um átrúnaðinn”: en Barba-ferro, llavors, va contestar, de part dels bœndr, al parlament del rei i parlà així: “Les coses, rei Olau, són com han estat sempre, res no ha canviat, i nosaltres, bœndr, no volem pas que infringeixis la nostra llei. És la voluntat de tots nosaltres que sacrifiquis com ho han fet abans de tu els altres reis d'aquí, d'aquesta terra, i com també ho han fet els altres cabdills (hǫfðingjar) dels Þrændir (els habitants del Trøndelag actual) i qualsevol altre prohom d'aquest país [com ara] en Sigurðr Hlaðajarl i en Hákon, son fill, que fins ara ha estat el darrer hǫfðingi que ha governat la major part d'aquest país i que ha estat un home que s'ha distingit pel seu seny i per la seva valentia per més que no hagi portat el títol de rei i, durant molt de temps, el seu govern ha estat molt estimat (preat), i el motiu pel qual va perdre el poder (fou apartat del poder) no fou, de cap de les maneres, perquè dugués a terme una violació tal de la llei manant que la gent del país no cregui en el déu que cadascun vulgui. El rei Hákon Aðalsteinsfóstri (en Hákon I) fou el primer que va donar una ordre així (que hom s'havia de convertir al cristianisme), però els habitants del Þrændalǫg (l'actual Trøndelag) es varen enfurismar amb aquesta ordre, de manera que no varen deixar el rei en pau (varen emprendre accions contra el rei) mentre hi persistís i a ell li va semblar millor, seguint les exhortacions del iarl Sigurðr i d'altres amics seus, doblegar-se i accedir a la petició dels bœndr, i l'únic que t'escau (et tany) és fer com volem i com ja et vam dir abans, durant l'hivern (abans, a l'hivern), perquè, de llavors ençà no hem pas canviat de parer pel que fa a [un canvi de] religió”
♦ byrjun vetrar: començament d'hivern
♦ í vetur: aquest hivern
♦ í fyrra vetur: l'hivern passat, el passat hivern
♦ í vetur sem leið: l'hivern passat, el passat hivern
♦ miður vetur: mitjan hivern
♦ að miðjum vetri: al bell mig de l'hivern, a mitjan hivern
Sigurður hét maður Þórisson, bróðir Þóris hunds í Bjarkey. Sigurður átti Sigríði dóttur Skjálgs, systur Erlings. Ásbjörn hét sonur þeirra. Hann þótti allmannvænn í uppvexti. Sigurður bjó í Ömd á Þrándarnesi. Hann var maður stórauðigur, virðingamaður mikill. Ekki var hann konungi handgenginn og var Þórir fyrir þeim bræðrum að virðingu er hann var lendur maður konungs en heima í búnaði þá var Sigurður í engan stað minni rausnarmaður. Hann var því vanur meðan heiðni var að hafa þrjú blót hvern vetur, eitt að veturnóttum, annað að miðjum vetri, þriðja að sumri: hi havia un home que nomia Sigurður i era fill d'en Þórir, el germà d'en Þórir Ca de Bjarkey. En Sigurður estava casat amb la Sigríður, la filla de l'Skjálgur i germana[, doncs,] de l'Erlingur. Tenien un fill que nomia Ásbjörn. L'Ásbjörn era un vailet que prometia molt. En Sigurður vivia a Ömd, al cap de Þrándarnes. Era un home extraordinàriament acabalat que gaudia de gran prestigi. No era home ligi del rei[, i per aquesta raó,] dels dos germans en Þórir era el qui gaudia de major prestigi, ja que era lendur maður del rei. A ca seva, en el seu mas, emperò, en Sigurður era un home no pas menys esplèndid [que son germà]. Per això, mentre hi hagué paganisme, en Sigurður va tenir el costum de celebrar tres festes sacrificials cada any: una per les veturnætur, ço és, al començament de l'hivern, a l'octubre, la segona a mitjan hivern i la tercera a[l començament de] l'estiu
♦ á miðjum vetri: al bell mig de l'hivern, a mitjan hivern
líkt og í köldum skógum (siluis) á miðjum vetri (brumali frigore), þegar mistilteinn laufgast að nýju, á tré sem hann á ekkert skylt við (quod sua arbos non seminat), og umvefur (circumdare) með sólgulum berjum (fetu) beinvaxna (teretes) stofna, þannig laufgaðist gull (auri frondentis) á hinni dökku (opaca) steineik, gullblað (bractea) sem skrjáfaði (crepitabat) í mildri golu (leni uento)talment com en les fredes forests a mitjan hivern (al bell mig de l'hivern), quan el vesc es cobreix de noves fulles a l'arbre amb què no està gens emparentat, i envolta amb baies, grogues com el sol, els drets troncs, així treia fulles l'or a la fosca alzina, [talment] una fulla d'or frufruejant en una brisa suau (l'original fa: quale solet siluis brumali frigore uiscum ǁ fronde uirere noua, quod non sua seminat arbos, ǁ et croceo fetu teretes circumdare truncos: ǁ talis erat species auri frondentis opaca ǁ ilice; sic leni crepitabat bractea uento)
♦ næsta vetur: el proper hivern, l'hivern que ve, l'hivern qui ve (Bal.
♦ snjóþungur vetur: un hivern de neu, un hivern amb molta de neu
♦ um veturinn: durant l'hivern
um veturinn á níu vikna föstu reið Tumi heiman af Hólum norður til Hrútafjarðar. Tók Ásbjörn það upp fyrir honum að hann skyldi vinna nokkur stórvirki og kvað þá eigi mundu þykja minna um hann vert en Þórð bróður hans. Þeir voru ellefu saman, fyrst Tumi og Ásbjörn, Grímur og Þorkell bræður, Björn kægill, Bitru-Keli, Bárður, Einar Oddason, Húnbogi svínsbógur, Bergþór Snorrason, Vestliði Bassason (SS II, cap. 329, pàg. 499): aquell hivern, durant el dejuni de les nou setmanes, en Tumi va partir de Hólar per anar al fiord de Hrútafjörður, en el nord. L'Ásbjörn va acceptar de participar-hi també mogut per la idea de dur a terme alguna proesa i va dir que llavors no se'l valoraria menys que en Þórður, el seu germà. En total foren onze els qui partiren cap al nord: en primer lloc, en Tumi i l'Ásbjörn, i després, els germans Grímur i Þorkell, en Björn kægill, en Bitru-Keli, en Bárður, l'Einar Oddason, en Húnbogi svínsbógur, en Bergþór Snorrason i en Vestliði Bassason
♦ út veturinn: fins a finals de l'hivern, fins acabat l'hivern
♦ vera ekki á vetur setjandi: <LOC FIGésser xerec -a (o: no valer gaire), estar mal fet -a
♦ veturinn er genginn í garð: <LOC FIGl'hivern ja ha arribat
♦ veturinn er mikill: fa un hivern dur i rigorós
þann vetur er Guðmundur prestur var á Víðimýri var vetur mikill og horfði mörgum mönnum þunglega. Þá ber í drauma um helgi Jóns biskups, að hann vitraði það að veðráttan mundi batna ef heilagur dómur hans væri upp tekinn (SS I, cap. 126, pàg. 177): l’hivern que el prevere Guðmundur va estar a Víðimýri, l'hivern va ésser sever i a molts els resultava molt penós. Aleshores el sant bisbe Jón es va aparèixer en somnis i va revelar que l'estat del temps milloraria si les seves santes relíquies s'exhumaven [i traslladaven a l'interior d'una església]
þessi vetur var kallaður sandvetur og var fellivetur mikill og dó hundrað nauta fyrir Snorra Sturlusyni út í Svignaskarði (SS I, cap. 209, pàg. 300): aquell hivern fou anomenat l'hivern de les sorres (=ço és, un hivern amb gran caiguda de cendres volcàniques) i [per aquesta raó,] s'hagué de matar moltíssim de bestiar (aquí potser millor: es va perdre moltíssim de bestiar, a fi de concatenar millor aquesta frase amb la qui ve a continuació) (ja que, per culpa de les cendres volcàniques que cobrien l'herbei no podien pasturar) i a Svignaskarð varen morir [de fam] cent-vint vaques que eren de l'Snorri Sturlusson
♦ veturinn er liðinn: l'hivern ja ha acabat
stattu upp, ástin mín fagra, komdu. Veturinn (səˈθāu̯ ~ סְתָו:   kī־hinˈnēh   ha-ssəˈθāu̯   ʕāˈβār,   כִּי-הִנֵּה הַסְּתָו, עָבָר) er liðinn, vorregnið (הַגֶּשֶׁם) að baki: aixeca't, amor meu, bonica, i vine! L'hivern ja ha passat, la pluja de primavera ja és al nostre darrere ( = ja s'ha esvaït, ja se n'ha anat)
♦ veturinn fer í hönd: <LOC FIGl'hivern ja s'acosta
♦ veturinn skellur á [með frost og snjó]: l'hivern arriba d'improvís [amb gelades i neu]
2. (árany m (antigament, els anys, i també l'edat, es comptava per hiverns. Actualment encara es fa amb els animals del bestiar)
Ólafur var níu vetra er hann kom í Garðaríki en dvaldist þar með Valdimar konungi aðra níu vetur. Ólafur var allra manna fríðastur og mestur, sterkastur og umfram alla menn að íþróttum, þá er frá er sagt af Norðmönnum: l’Olau tenia nou anys quan va arribar a Garðaríki (el regne dels varingis, en terres eslaves, amb capital a Veliqui Nòvgorod) i es va quedar nou anys més a la cort del rei Valdimar (=el rei Vladímir Sviatoslàvitx, anomenat el Gran). L'Olau era un home bellíssim i molt alt, molt fort i excel·lia sobre tots el homes en habilitats de les quals es parla a Noruega
þá er Eiríkur var tólf vetra gamall gaf Haraldur konungur honum fimm langskip og fór hann í hernað, fyrst í Austurveg og þá suður um Danmörk og um Frísland og Saxland og dvaldist í þeirri ferð fjóra vetur. Eftir það fór hann vestur um haf og herjaði um Skotland og Bretland, Írland og Valland og dvaldist þar aðra fjóra vetur. Eftir það fór hann norður á Finnmörk og allt til Bjarmalands og átti hann þar orustu mikla og hafði sigur: quan l'Eiríkur (el fill d'en Haraldur Bells-cabells), va tenir dotze anys, el rei Haraldur li va donar cinc naus de guerra amb les quals l'Eiríkur va partir en expedicions de guerra i saqueig, de primer cap als països bàltics, i després, cap al sud, resseguint la costa de Dinamarca i de Frísia i de Saxònia i es va estar en aquesta [segona] ]expedició quatre anys. Després, va travessar l'Atlàntic cap a les Illes Britàniques i va guerrejar a Escòcia i Gal·les, Irlanda i França, i aquesta expedició va durar quatre anys més. [Finalment, ]després d'això, es va dirigir cap al nord, cap a la Finnmörk, arribant fins al Bjarmaland o Biàrmia (Terra dels Biarms, a l'actual oblast d'Arc’hangelsk, a Rússia) i aquí hi va lliurar una gran batalla i en va sortir vencedor
Eiríkr var snemmendis hinn mesti hermaðr, því var hann kallaðr Eiríkr blóðøx. Þá var hann tólf vetra, er Haraldr konungr gaf honum fimm herskip, ok fór hann í hernað, fyrst í Austrveg ok þaðan suðr um Danmǫrk, um Frísland ok Saxland, ok dvaldist í þessari ferð fjóra vetr. Eptir þat fór hann vestr um haf, ok herjaði um Skotland, Bretland, Írland ok Valland, ok dvaldist þar aðra fjóra vetrl’Eiríkr fou, de ben jove, el més gran guerrer, i per això li digueren Eiríkr Destral-de-sang o Destral-sagnant. Tenia dotze anys quan el rei Haraldr li va donar cinc naus de guerra amb les quals va emprendre expedicions de guerra i saqueig, de primer pels països bàltics, i d'aquí, i dirigint-se cap al sud, per Dinamarca i Frísia i Saxònia i es va estar en aquesta [segona] ]expedició quatre anys. Després, va travessar l'Atlàntic cap a les Illes Britàniques i va guerrejar per Escòcia, Gal·les, Irlanda i França, i aquesta expedició va durar quatre anys més
ok er fram liðu stundir, fœðir Signý sveinbarn. Sjá sveinn var Sinfjǫtli kallaðr. Ok er hann vex upp, er hann bæði mikill ok [p. 21] sterkr ok vænn at áliti ok mjǫk í ætt Vǫlsunga ok er eigi allra tíu vetra, er hon sendir hann í jarðhúsit til Sigmundar (VS 1997, ed. Uwe Ebel, cap. VII, pàgs. 20-21): i quan hagué passat el temps, la Signý va donar a llum un nen a qui posà el nom de Sinfjǫtli, i quan cresqué, va ésser alt i fort i ben plantat i va sortir molt als Vǫlsungar, i encara no havia fet els deu anys que la Signý l’envià a la casa semisubterrània d’en Sigmundr
Þorvaldur mæltist mjög einn við á þinginu því að engir menn gengu í berhögg við hann um liðveislu við Loft. Gissur [p. 269] Þorvaldsson var þá tólf vetra gamall. Hann sótti Loft til sektar. Fleiri voru þeir sóttir er meiri slægur þótti til (SS I, cap. 189, pàgs. 268-269): en Þorvaldur [Gissurarson] va parlar pràcticament totsol al þing per tal com ningú no va gosar fer-li costat obertament prestant-li ajuda contra en Loftur [Pálsson]. En Gissur Þorvaldsson llavors tenia dotze anys. [Malgrat aquesta edat, ell fou l'únic qui] va sol·licitar en el judici la proscripció d'en Loftur. Hi hagué més condemnes del que se'n pogués esperar que fos força profitós (vocabulari: #1. mælast: Cf. en Baetke 19874, pàg. 433: hann mæltisk mjǫk einn við á þinginu   er führte sozusagen allein das Wort auf dem Thing; #2. sækja: Cf. en Baetke 19874, pàg. 636: sœkja e-n til sektar   gegen jmd. auf Acht klagen; #3. slægur: Cf. en Baetke 19874, pàg. 578: slœgr m.   Vorteil, Nutzen, Gewinn: mér þykkir slœgr vera til hans, í honum   ich erwarte Vorteil von ihm, verspreche mir etwas von ihm; )
♦ tveggja ~ þriggja ~ fjögurra ~ tólf vetra gamall: de dos ~ tres ~ quatre ~ dotze anys, que té dos ~ tres ~ quatre ~ dotze anys (en la llengua actual, només es diu de bestiar)

vetur·gamall, -gömul, -gamalt <adj.>:
d'un any, que té un any (en la llengua actual, només es diu de bestiar)
♦ veturgamall kálfur: vedell d'un any

vetur·lag <n. -lags, no comptable>:
variant de vetrarlag ‘temps d'hivern’
♦ að veturlagi: en hivern

veturnátta·blót <n. -blóts, -blót>:
<HISTsacrifici m de les veturnætur, sacrifici que es feia durant i en ocasió de les veturnætur
það var þá margra manna siður að fagna vetri í þann tíma og hafa þá veislur og veturnáttablót en Gísli lét af blótum síðan hann var í Vébjörgum í Danmörku en hann hélt þó sem áður veislum og allri stórmennsku. Og nú aflar hann til veislu mikillar þá er svo líður stundum sem áður var getið. Hann býður til veislu þeim báðum nöfnum, Þorkatli Eiríkssyni og Þorkatli auðga og mágum sínum, Bjartmarssonum og mörgum öðrum vinum og félögum: en aquell temps era costum de molta de gent de festivar l'arribada de l'hivern i de celebrar, en aquest temps, banquets i el[s] sacrifici[s] de les nits d'hivern, però en Gísli havia abandonat els sacrificis d'ençà que havia estat a Vébjörg a Dinamarca; això no obstant, continuava celebrant els banquets com abans i ho feia amb tota la magnificència pròpia d'un gran prohom. I, quan va arribar-ne el temps, tal i com ja s'ha esmentat abans, va fer els preparatius per a celebrar un gran banquet. Hi va convidar els dos homònims, en Þorkell Eiríksson i en Þorkell l'Acabalat, així com els fills d'en Bjartmar, els seus cunyats, i molts d'altres amics i companys seus (vocabulari: #1. veturnáttablót: Cf. en Finnur Jónsson 1903, pàg. 23: 20. vetrnáttablót,   vgl. Hák. s. góð. c. 17, Heimskr. I, 191 f. und namentlich Ól. s. helg. c. 117 (II, 242-243): hann var því vanr, meðan heiðni var, at hafa þrjú blót hvern vetr, eitt at vetrnóttum ... hafði hann þá um haustit vinaboð mikit usw.. La traducció de la cita de la Heimskringla fa: Mentre va regnar el paganisme, va tenir el costum de celebrar tres sacrificis cada hivern, un durant les nits d'hivern[, l'altre a mitjan hivern i el tercer, durant l'estiu. I quan va adoptar el cristianisme, va mantenir, tanmateix, el vell costum pel que fa a la celebració dels banquets:] per la tardor celebrava un gran convit amb els amics [i un altre convit durant l'hivern pels iol i llavors tornava a convidar a casa seva molta de gent, i celebrava el tercer banquet per Pasqua i en tal ocasió també tenia molts de convidats]; #2. síðan hann var: Cf. en Finnur Jónsson 1903, pàg. 23: síðan hann var, vgl. c. VIII. Sigraddr, der Däne, war, wie S ausdrücklich angiebt, ein christ, und Gísli soll die primsigning empfangen [p. 24] haben. Diese bemerkung in S ist jedoch sicher ein späterer zusatz; #3. líður stundum: Cf. en Finnur Jónsson 1903, pàg. 24: 2. líðr stundum, „die zeit so weit vorgerückt war“; )

veturnátta·helgi <f. -helgar, no comptable>:
<HISTveturnáttahelgi f, el primer diumenge després de les veturnætur
ráð skyldu takast með þeim Halli og Ingibjörgu á veturnáttahelgi á Flugumýri (SS II, cap. 399, pàg. 616): es va acordar que el casament d'en Hallur i l'Ingibjörg se celebraria a Flugumýri durant la festa de les nits d'hivern, ço és, el primer diumenge després de l'inici de l'hivern, a l'octubre

veturnátta·skeið <n. -skeiðs, no comptable>:
<HISTvolts m.pl de les veturnætur, el temps aproximat al voltant de les veturnætur
þeir Gísli og Vésteinn voru úti meir en hundruð dægra og sigla um veturnáttaskeið að Hörðalandi í miklu fjúki og ofviðri um nótt, brjóta skipið í spón en halda fé sínu og mönnum: en Gísli i en Vésteinn varen estar navegant per alta mar més de cent vint dies i, pels volts de les nits d'hivern, varen acostar-se de nit al Hörðaland enmig d'una gran tempesta de neu i maltempsada, i varen estavellar la nau contra la costa, encara que varen salvar llurs béns i homes

vetur·nætur <f.pl -nótta (o: -nátta)>:
<HISTveturnætur f.pl, nits f.pl d'hivern, designació dels dos darrers dies d'estiu en el calendari tradicional islandès, ço és, les nits del dijous i el divendres després de la 26ena setmana d'estiu (la 27ena setmana en els sumaraukaár). A l'Edat mitjana, aquest mot s'usava per a designar genèricament el temps de l'inici de l'hivern, sense designar els límits temporals exactes que el mot ha tingut fins fa poc
♦ að veturnóttum: <a començament de l'hivern
svo lauk að Gísli skipti en Þorkell kaus lausafé en Gísli hefur land. Þeir skiptu og ómegð; það voru börn tvö; hét sveinninn Geirmundur en Guðríður mærin og var hún með Gísla en Geirmundur með Þorkatli. Fer Þorkell til Þorgríms mágs síns og býr við hann; en Gísli hafði bú eftir og saknar einskis í að nú sé búið verra en áður. Og líður nú svo sumarið og kemur að veturnóttumel final de tot plegat fou que en Gísli va fer les partions i en Þorkell va triar els béns mobles, i en Gísli es va quedar amb el mas. També es varen repartir els dependents (l'ómegð), que eren dos infants, un nen i una nena. El nen es deia Geirmundur i la noia Guðríður i ella es va quedar amb en Gísli i en Geirmundur ho va fer amb en Þorkell. En Þorkell se'n va anar a can Þorgrímur, el seu cunyat, i va menar el mas amb ell. Així i doncs, en Gísli es va quedar amb el mas i no s'hi podia constatar res que indiqués que el menatge del mas amb ell fos pitjor que abans. I així va passar l'estiu i es van acostar les veturnætur (vocabulari: #1. við hann: Cf. en Finnur Jónsson 1903, pàg. 23: 17. við hann, „zusammen mit ihm“ (nicht „bei ihm“); #2. sakna: Cf. en Finnur Jónsson 1903, pàg. 23: 17.18. ok saknar — áðr, „er konnte gar nicht merken (eig. er vermisst nichts), dass die wirtschaft schlechter geworden wäre als früher“; #3. búið: Cf. en Finnur Jónsson 1903, pàg. 23: 18. búit, das subst. mit artikel (nicht part. von búa); )

vetur·seta <f. -setu, -setur. Gen. pl.: -seta>:
variant de vetrarseta ‘[lloc d']hivernada’
♦ hafa einhversstaðar vetursetu: passar l'hivern a algun lloc

vetursetu·staður <m. -staðar, -staðir>:
lloc m d'hivernada

veturtaks·maður <m. -manns, -menn>:
<HISTveturtaksmaður m, dispeser m d'hivern, hoste m de pagament d'hivern, persona, habitualment un estrany, foraster o extern (Mall.), al qual es donava allotjament i menjar durant l'hivern a canvi del pagament d'una certa quantitat o d'alguna altra cosa
það var einn helgan dag að þeir Þorsteinn voru á Laugalandi og riðu þaðan til skips. Þá var Guðmundur í Auðbrekku og bjuggust þeir Kálfur með sinn flokk. Þeir Þorsteinn komu fyrr með sinn flokk og stigu af baki og stóðu þeir öðrumegin búða. Þá komu þeir Guðmundur og Kálfur með flokk sinn og stigu og af baki og stóðu gegnt þeim Þorsteini og horfðust á. Þá hlógu Austmenn að því að Íslendingar létu bröstulega. Síðan gengu nokkurir menn af hvorumtveggjum að kaupmönnum og tóku sér veturtaksmenn. Tók Guðmundur þann mann er Ásbjörn hét og var kallaður hlýri en þeir Þorsteinn tóku við þeim manni er Þorbjörn hét og var kallaður Grænlendingur (SS I, cap. 118, pàg. 166): un dia festiu es va esdevenir que en Þorsteinn i els seus homes, que eren al Laugaland, anaren d'aquí cap al vaixell. En aquells moments, en Guðmundur era a Auðbrekka i en Kálfur [Guttormsson] i ell es prepararen [per a marxar també fins al vaixell] amb llurs homes. En Þorsteinn i els seus homes van arribar primer al vaixell i varen desmuntar i es quedaren drets a l'altra banda de les barraques dels mercaders. Aleshores va arribar-hi en Guðmundur amb en Kálfur i llur tropa, varen desmuntar igualment i es posaren enfront dels homes d'en Þorsteinn i es quedaren mirant-se els uns als altres. Els mariners noruecs hagueren de riure perquè els islandesos fanfarronejaven (pel fet que els islandesos es comportaven jactanciosament). Després, alguns homes, tant dels uns com dels altres, es varen acostar als mercaders i es prengueren dispesers d'hivern (és a dir, oferiren als mercaders noruecs allotjament i manutenció durant l'hivern a canvi del pagament d'una certa quantitat). En Guðmundur va prendre de dispeser d'hivern un home que nomia Ásbjörn i a qui deien Peix-lleopard (‘hlýri’, aquí potser ‘En Clapat’ ?) i en Þorsteinn i els seus homes prengueren un home que es deia Þorbjörn i a qui deien Grenlandès (vocabulari: #1. bröstulega: Cf. en Baetke 19874, pàg. 74: láta brǫstuliga   prahlen)
hún segir: "Vel hefir úr ráðist en lá oss við svo mikilli svívirðingu að vér hefðum aldrei bót fengið ef eigi hefði veturtaksmaður þinn hjálpað oss": ella li va dir: “Bé ha acabat tot, però ha anat de ben poc que no hàgim patit una ignomínia (deshonra, vergonya) tan gran que no ens n'hauríem rescabalat mai, si el teu veturtaksmaður (dispeser d'hivern) no ens hagués ajudat (vocabulari: #1. liggja: Cf. en Richard Constant Boer 1900, pàg. 80: 22.23. lá oss við ... svívirðingu, „es lag für uns nahe bei unehre“, „wir hätten beinahe unehre erlitten“; #2. veturtaksmaður: Cf. en Richard Constant Boer 1900, pàg. 80: 23.24. vetrtaksmaðr, m., „ein mann, den man den winter über bewirtet“. Cf. també en Baetke 19874, pàg. 727: vetrtaks-maðr, m.   Fremder, der für den Winter aufgenommen wird, Wintergast; )

vetur·vist <f. -vistar, no comptable>:
allotjament m [i manutenció] durant l'hivern
Grettir fór inn til Þorskafjarðar. Var hann spurður að hversu honum hefði líkað vistargerðin eða veturvistin á Reykjahólum: en Grettir va anar al fiord de Þorskafjörður. Allà li preguntaren què tal li havia agradat la manutenció i l'allotjament rebuts durant l'hivern a Reykjahólar
♦ beiða e-n veturvistar: demanar a algú de poder passar l'hivern a un lloc al seu mas o casa
Grettir kom á Reykjahóla nær veturnóttum og beiddi Þorgils veturvistar: en Grettir va arribar a Reykjahólar a punt de començar l'hivern i va demanar al Þorgils que l'acollís al seu mas durant aquell hivern
♦ fá e-m veturvist: acollir algú durant l'hivern
og það varð í ráðum þeirra að Vémundur gerði honum kaupakost. Þorgeir spurði hver sá væri, kvaðst gjarna vilja við hann kaupa. Vémundur kögur svarar að hann mun fá honum veturvist ef Þorgeir vill það vinna til að ljósta Steingrím um daginn með sauðarhöfði fyrir augum öllum mönnum. Þorgeir bað hann gefa ráðið til en kvað sér eigi munu áræðið bila. Vémundur kvað svo vera skyldu: i durant el transcurs de llur conversa, en Vémundur li va dir que li volia fer una proposta (lit.: li va donar l'oportunitat de fer un negoci o tracte amb ell). En Þorgeir li va preguntar de què es tractava i li va dir que el serviria de grat (lit.: qque li agradaria fer un tracte amb ell). En Vémundur Estora-amb-flocadures (kǫgurr) li va contestar que l'acolliria durant tot l'hivern si en Þorgeir feia de pegar, aquell dia mateix, un cop a l'Steingrímur amb un cap de marrà davant els ulls de tothom. En Þorgeir li va demanar que li donés l'oportunitat de fer-ho afegint que no li fallaria el coratge. En Vémundur li va dir que feta estava la barrina
og nú leiða menn saman hestana og fór það eftir því sem Vémundur gat til að Steingrímur keyrði hest sinn sjálfur og er vígið gott. Hleypur Þorgeir þar hjá og er málóði mjög. Menn gefa að því engan gaum og þykir eigi nýtt um það. Og í einhverri hvíld þá er menn varði minnst þá lýstur Þorgeir Steingrím mikið högg með sauðarhöfðinu á hálsinn og kallar nú á Vémund að hann skyldi duga honum. En Steingrímur hleypur eftir honum og mágar hans með honum, Steinn og Helgi, og vó Steingrímur Þorgeir og fékk honum nú veturvistina og tók þar nú starf af Vémundi. Nú snýr hann aftur og kvaðst þessa höggs hefnt hafa: i llavors els homes varen acostar els cavalls [perquè comencessin a barallar-se] i va anar com en Vérmundur havia suposat, que l'Steingrímur afuaria ell mateix el seu cavall i la brega va ésser bona. Llavors en Þorgeir s'hi va acostar corrents i renegant de mala manera. La gent no hi feren esment perquè no era res de nou, i llavors, durant un descans, quan la gent menys s'ho esperava, en Þorgeir va pegar un bon cop a l'Steingrímur al coll amb el cap de xai i tot seguit va cridar al Vémundur que l'ajudés. L'Steingrímur, emperò, va saltar cap a ell i amb ell els seus cunyats, l'Steinn i en Helgi, i l'Steingrímur va matar en Þorgeir, procurant-li així l'allotjament per a l'hivern i llevant-li així al Vémundur la feina d'haver-ho de fer. Tot seguit es va girar d'allà i va dir que s'havia venjat d'aquell cop

vex:
1ª, 2ª i 3ª pers. sg. pres. ind. de → vaxa “créixer”
  La 2ª pers. sg. pres. ind. de vaxa és vex o vext.  
     

< vexa <vexi ~ vexum | vexti ~ vextum | vexte-ð>:
encerar una cosa (bera vax á e-ð; vaxbera)

vext:
La 2ª pers. sg. pres. ind. de → vaxa “créixer”
  La 2ª pers. sg. pres. ind. de vaxa és vex o vext.  
     

vexti:
dat. sg. & ac. pl. de → vöxtur “creixement; estatura”

vextir <m. vaxta. Ac.: vöxtu o: vexti>:
<ECONinteressos m.pl
♦ bera vöxtu: produir (o: generar) interessos
♦ fá vöxtu (o: vexti) af e-u: rebre els interessos d'una cosa
♦ leggja sparifé sitt á vöxtu [í bankanum]: dipositar els seus estalvis a termini [en el banc]
♦ með vöxtum og vaxtavöxtum: amb interessos i interessos acumulats, amb interessos i interès compost
♦ fá e-ð með vöxtum: rebre una cosa amb els interessos
♦ setja fé sitt á vöxtu [í bankanum]: col·locar els seus diners a termini [en el banc]

< vextur, vext, vext <adj.>:
encerat -ada
♦ vextur dúkur: drap encerat

<n. vés, vé>:
<HIST RELIGm, qualsevol lloc consagrat: santuari, temple, sacrificador (lloc destinat a fer-hi sacrificis i ofrenes als déus i deesses) etc.
♦ vargur í véum: profanador m, profanadora f dels llocs sagrats, i com a tal, persona mancada d'immunitat, amb la qual cosa es convertia automàticament en un proscrit, un bandejat, ja que hom el podia matar sense que se'n derivessin conseqüències jurídiques. El concepte de profanació de lloc sagrat no només s'aplicava quan es cometia un homicidi en un recinte sagrat, sinó que també s'estenia als actes de sang comesos durant la vigència d'una pau inviolable o santedat (helgi) en ocasió de la celebració d'un þing o d'unes festes religioses; així, en el capítol I de la Història dels descendents d'en Volsung hi llegim que en Sigi, fill de l'Odin, fou declarat vargr í véum per haver mort en Breði, esclau de l'Skaði, durant una cacera (llevat que assumim que l'episodi té lloc a Asgard i que ens trobem davant una mena d'equivalent norrè llunyà del mite bíblic de l'expulsió del paradís o, millor encara, de l'expulsió d'en Caín de la ‘terra fèrtil’ després de l'assassinat de l'Abel: “Sekt mín er meiri en svo, að ég fái borið hana! Sjá, nú rekur þú mig burt af akurlendinu, og ég verð að felast fyrir augliti þínu og vera landflótta og flakkandi á jörðinni, og hver, sem hittir mig, mun drepa mig”). En Guðni Jónsson 1945:232, en dóna la següent definició: Vargr í véum var sá maður kallaður, sem vegið hafði víg á heilögum stað, í hofshelgi eða þinghelgi, og varð hann þegar sekur skógarmaður af verkinu sjálfu samkvæmt norrænum lögum. þýðir helgaðan stað, skylt vígja. El passatge de la Història dels viquings de la Ioms reproduïda a sota dóna a entendre que la declaració d'una persona com a profanador de lloc sagrat no era pas automàtica quan la persona que havia comès la profanació era el noble que detenia el poder en el territori o en un territori determinat. En el nostre cas concret, el iarl Hákon Sigurðarson de Noruega només pot ésser declarat profanador de llocs sagrats per la voluntat expressa d'un igual a ell, el iarl Óttar del Gautland, secundada pels assistents a un þing convocat ad-hoc. Fóra molt versemblant de pensar que el zel especial que Hákon, de tornada a Noruega, posarà en perseguir els cristians, reconstruir els temples pagans que els cristians havien esbucat o fer esbucar, i ordenar fer sacrificis als déus, s'hagi de veure com l'intent de deslliurar-se, a través d'un zel religiós redoblat, de l'estigma d'´ésser un profanador de lloc sagrat, malgrat el fet d'ésser iarl, cosa a la qual s'hi devia afegir, a més a més, el fet d'haver-se'n adonat que l'emperador cristià Otó III, malgrat haver-lo obligat a fer-se cristià i a comprometre's a cristianitzar Noruega com a condició perquè s'hi pogués mantenir com a sobirà, a la llarga no li faria pas costat a ell sinó a l'Olau Tryggvason en la pugna pel poder suprem a Noruega (són significatives les paraules del saguista, escrites una mica abans, que fan: “Ótta keisari og Ólafur Tryggvason vinna nú mikinn sigur og fagran á þessum tólf mánuðum, þvíað nú heldur ekki við þeim. En þeir flýja undan ávallt, Haraldur konungar og Hákon jarl, og þykjast nú finna það og sjá, að minni og minni er ávallt þeirra afli, svo sem meiri hlutur og meiri er kristnaður í landinu” - ‘l'Emperador Otó III i l’Olau Tryggvason obtingueren, així doncs, en aquests dotze mesos una gran i bella victòria, car no se’ls podia resistir. El rei Haraldr de Dinamarca i el iarl Hákon de Noruega es batien incessantment en retirada, alhora que constataven i veien que llurs forces eren de cada vegada més i més migrades a mesura que la part del seu poble que es cristianitzava s'anava fent més i més gran’). En el zel repaganitzador d'en Hákon, per tant, també hi devia haver una certa porció de voler fer pagar cara una decepció envers una gent que ell devia estar considerant com a fal·laç, xantatgista (l'autor de la saga descriu així la cristianització de Noruega: “Og hvar sem þeir fóru, þá var það boðið þeim mönnum öllum, er þeir fingu höndum tekið, að annað hvort skyldi, að þar mundi hver þegar vera drepinn, eða ella skyldi taka trú og skírn, og kuru margir það er betur gegndi, að taka trú og skírn. En þeir menn et eigi vildu undir [kristin lǫg] ganga, þá létu búkarlar eigi mjög rjúka á þeim tólf mánuðum hinum næstum, þvíað þeir keisari brenndu byggðina og þorpin og eyddu svo fyrir þeim öllum, er eigi vildu trúna taka, en drepa þá jafnan sjálfa” / ‘i fos on fos on [l’emperador Otó III i l’Olau Tryggvason] arribaven, ordenaven a tothom que podien capturar que triés entre ésser mort a l’acte o abraçar la fe i prendre el bateig, i molts d’ells triaven l’opció que els resultava millor i que era abraçar la fe i prendre el baptisme. Però els pagesos qui no volien adoptar el cristianisme, durant els propers dotze mesos no els deixaren pas rjúka (?) gaire perquè l’emperador i els seus [en aquest temps] cremaren llurs habitatges i llogarets, destruint-los-els d’aquesta manera a tots els qui no volien pas abraçar la fe i matant-los a ells mateixos sempre [que els podien capturar]’ i hi podem afegir encara aquest breu passatge extret de la Història de les Illes Òrcades,cap. XII, pàg. 15 que fa així: «Óláfr sigldi vestan fimm skipum, ok kom fyrst við Orkneyjar. Þar hitti hann Sigurð jarl í Rǫgnvaldsey í Ásmundarvági, með þrjú skip, ok var hann búinn [at fara] í hernað. Óláfr konungr lét kalla jarl á skip sitt ok kvaðst vilja tala við hann; ok er þeir fundust, mælti Óláfr konungr til hans: “Þat er minn vili, at þú látir skírast ok allr lýðr sá er þér þjónar, ella skalt þú deyja hér þegar, en ek mun fara með eld ok usla yfir allar Eyjar.” En er jarlinn sá hversu hann var við kominn, þá gaf hann allt sitt mál í konungsvald. Lét konungr þá skíra hann ok tók í gísling son hans er hét Hundi eðr Hvelpr, en konungr lét skíra hann með Hlǫðvís nafni. Þá urðu kristnar allar Orkneyjar» ‘l'Olau [Tryggvason] va singlar cap a l'est amb cinc naus i la primera terra que va tocar foren les Illes Òrcades. Allà hi va trobar el iarl Sigurðr a la badia d'Ásmundarvágr de l'illa de Rǫgnvaldsey. El iarl hi era amb tres vaixells i estava preparat per a fer una expedició de guerra. L'Olau va fer cridar el iarl a la seva presència, que pugés al seu vaixell, dient-li que volia parlar-hi. Quan es varen trobar, el rei Olau li va dir: “És la meva voluntat que tu i tot el poble que et serveix siau batejats. Altrament, si t'hi negues, moriràs ara i aquí mateix i [tot seguit,] assolaré totes i cadascuna d'aquestes illes a ferro i foc”. I quan el iarl se'n va adonar quina era la situació en què es trobava, es va lliurar enterament a la gràcia del rei Olau. Aleshores el rei el féu batejar i li agafà com a hostatge el fill, que nomia Hvelpr o Hundi (semblen adaptacions de l'irlandès Conán i Cú respectivament, ço és, Llobet i Llop) i el rei també el va fer batejar amb el nom de Hlǫðvir, ço és, Lluís. Després d'això totes les illes Òrcades abraçaren el cristianisme) i mancats de paraula i honor (a la llarga, Hákon hauria hagut de renunciar als seus territoris en favor de l'Olau Tryggvason, malgrat l'afirmació contrària de l'emperador Otó III)
◊ nú er að segja frá því er gerðist í ferð Hákonar jarls, þá er hann fór heim til Noregs, að hann kom við Gautland, og þegar er hann kömur þar, þá herjar hann og gerir upprásir. En sendir aftur presta alla og kennimenn þá er keisari hafði fingið honum til föruneytis og að skíra menn í Noregi. Nú vill Hákon ekki að þeir fari lengur með honum. Og nú er hann herjar, þá spyr hann til hofs eins, þess er mest var í Gautlandi meðan þar var heiðið. Í því hofi var hundrað goða, og var helgað Þór hofið. Hákon tekur fé það allt er þar var inni, en þeir menn er varðveittu hofið og bólstaðinn flýðu undan, en sumir voru drepnir. En Hákon fór aftur til skipa sinna með féið og brennir og bælir allt það er fyrir honum varð á þeirri leið, og hafði fingið ógrynni fjár er hann kom til skipa. Og á þessu méli, er Hákon svarfaðist þar um á Gautlandi, þá spyr Óttar jarl er réð fyrir miklum hluta Gautlands, og bregður hann við skjótt, og dregur hann að allan landher í móti Hákoni jarli og fer með mikið lið að honum, og lýstur þar þegar í bardaga með þeim, og verður Hákon borinn ofurliði af landher þeim er að dreif, og lauk svo að hann flýr undan með lið sitt og fer til Noregs. Eftir það kveður Óttar jarl þings og mælti þeim málum á þinginu, að Hákon jarl skyldi heita vargur í véum, fyrir því að hann kvað engi mann verri verk unnið hafa, er Hákon hafði brotið hið æðsta hof í Gautlandi og unnið margt annað illt, og öngvir menn vissu dæmi til slíks, og hvargi er hann fór eða kom, þá skyldi hann þetta nafn hafa. Og er þetta er tíðenda, þá spyrja þeir jarlarnir Urguþrjótur og Brimiskjarr, er fyrr var getið í þessu máli, til fara Hákonar jarls, og svo hvað hann hafðist að, og þykir hann fara lítt friðsamlega, og vilja þeir eigi bíða hans þaðan. Og flýja þeir nú úr landi með öll skip sín og voru öll hlaðin af mönnum, og vildu þeir gjarna eigi finna Hákon jarl. En þá er jarl kom í land austan í Víkina og spurði þegar hvað þeir jarlarnir höfðu að sýst meðan, að þeir höfðu kristnað alla Víkina norður til Líðandisness. Og verður jarl við æfur og reiður mjög, og sendir þegar orð um alla Víkina, að öngum skyldi hlýða að halda á þessum sið, svo að eigi mundi hver stórvíti fyrir taka af honum. Og er þetta spurðist, þá flýði hver undan er kristni vildi halda, en sumir gingu aftur til heiðni og villu þeirrar er þeir höfðu áður, fyrir sakir ofríki jarlsins. En jarlinn Hákon kastar þá trúnni og skírninni og gerðist þá hinn mesti guðníðingur og blótmaður, svo að aldregi hafði hann meir blótað en þá. Og situr Hákon nú of kyrrt í landinu og ræður nú einn fyrir öllum Noregi og geldur aldregi síðan skatta Haraldi konungi Gormssyni, og er mjög í rénan þeirra vingan: en aquest punt hem de contar els fets que es varen esdevenir durant el viatge d'en Hákon: quan tornava cap a Noruega, va passar pel Gautland, i, quan hi va arribar, el va saquejar fent desembarcaments o ràtzies ça i lla. [Aleshores] envià de tornada a Saxònia tots els preveres i clergues que l'emperador li havia donat perquè l'acompanyessin i bategessin els noruecs. El iarl Hákon no volia que el continuessin acompanyant. I mentre estava barrejant el país, se'n va assabentar d'un temple pagà, el qual fou el més gran que hi hagué al Gautland mentre s'hi va practicar el paganisme. En aquell temple hi havia un centenar d’ídols, i [el temple mateix] estava consagrat al Tor. En Hákon es va apoderar de tots els béns que hi havia a dins, però els qui guardaven el temple i els estatges adjacents varen fugir encara que alguns d'ells foren morts. En Hákon se'n tornà als seus vaixells amb els béns aconseguit, cremant i incendiant tot el que trobava pel camí, i quan va arribar als vaixells, havia aconseguit una quantitat fora mesura de béns. I mentre en Hákon recorria el Gautland devastant-lo i assolant-lo, el iarl Óttar, que governava gran part del Gautland, se'n va assabentar, i, reaccionant ràpidament, va aplegar tot l'exèrcit del país per enfrontar-se al iarl Hákon i [quan l'hagué aplegat,] l'atacà amb una gran tropa. Aleshores es va entaular d'immediat batalla entre ells i en Hákon fou aclaparat per la superioritat de forces de l'exèrcit del Gautland que concorria contra ell i la batalla va acabar que ell va fugir amb les seves tropes i se'n tornà a Noruega. Després d'això, el iarl Óttar féu convocar un þing en el qual va plantejar el seu desig que el iarl Hákon fos declarat profanador de santuari per tal com cap home no havia comès un crim pitjor que en Hákon quan havia destruït el màxim temple del Gautland i comès mants altres mals, i que no hi havia ningú que conegués un exemple de crims semblants i que portés aquest nom fos on fos on anés o vingués. Mentre això passava, els dos iarls Urguþrjótur i Brimiskjarr foren ennovats dels fets del iarl Hákon, i varen sentir que no estava actuant gaire pacíficament. I no varen voler esperar la seva arribada. Aleshores fugiren del país amb tots llurs vaixells i tots ells carregats de gent, i s'estimaren més de no esperar l'arribada del iarl Hákon. Però quan el iarl va arribar, des de la banda de ponent, a la Vík i fou ennovat immediatament del que els iarls havien estat fent, que havien cristianitzat tot el territori de la Vík fins a Líðandisnes pel nord, el iarl s'exaltà i aïrà produndament. Immediatament va enviar missatgers per tota la Vík que ningú no gosés mantenir aquella religió si no volia rebre un sever càstig d'ell. Quan això es va conèixer, tots els qui volgueren mantenir el cristianisme, varen fugir del país, però alguns, per culpa de la tirania del iarl, tornaren al paganisme i a la idolatria que havien seguit fins aleshores. El mateix iarl Hákon també va renunciar aleshores a la fe i al baptisme, convertint-se en el pitjor apòstata i sacrificador, de manera que no havia fets tants de sacrificis abans com a partir de llavors. Després d'això, en Hákon va residir en un país absolutament pacificat, regnant tot sol sobre tota Noruega, i mai més no tornà a pagar tribut al rei Haraldur Gormsson, i llur amistat es va deteriorar seriosament (vocabulari: #1. bólstaðr: crec que fa referència als estatges dels qui atenien els sacrificis que s'hi feien i tradueixo en conseqüència. En Rafn 1829:38, però, esmena en blótstaðinn i tradueix, consegüentment, Offerstedet ‘sacrificador, lloc dels sacrificis’. #2. mæla málum: La formulació de la Història dels viquings de la Ioms és, al meu entendre, més suau que la versió que s'ofereix dels mateixos fets al capítol XII de la Història de l'Olau Tryggvason, on, d'una manera força més contundent, es diu que: Óttarr jarl kveðr þá þings ok gerir Hákon jarl útlagðan, ok skyldi hann heita vargr í véum, er hann hafði brotit hit œzta hof í Gautalandi”. Aquí tenim un gerir, allà un mælti þeim málum að..., és a dir, que no s'hi diu expressament que decretés públicament o dictés o emetés una resolució o decisió judicials (Rafn 1829:39 tradueix la locució norrena amb la danesa afsige en kendelse) sinó únicament que va exposar davant el þing les raons per les quals l'assemblea l'havia de declarar proscrit. En la meva interpretació, per tant, no es diu que el fés declarar proscrit, sinó tan sols que ho va va plantejar, que ho va posar a debat, encara que el relat paral·lel de la Història de l'Olau Tryggvason deixa clar que realment hi fou declarat. Per al significat de la locució mæla málum remeto a l'entrada mál d'aquest mateix diccionari on hi he recollit els exemples de la locució que he trobats fins ara. Els exemples trobats deixen ben clar que la locució no feia referència mai a la presa d'una resolució o decisió, sinó al plantejament verbal d'un afer. #3. Goða tant pot ésser el genitiu plural de [hof]goði ‘godó’ com el genitiu plural de goð ‘déu [pagà]’. Atès que el temple està consagrat a Tor, el més lògic fóra pensar que hundrað goða són un centenar de godons, de sacerdots. En Rafn 1829:38 tradueix el sintagma com a hundrede Afgudsbilleder ‘centenars d'ídols’. En Rafn, per tant, no només veu en el nostre mot el genitiu plural de goð, sinó que, a més a més, li atribueix el significat de skurðgoð ‘ídol’. A la versió paral·lela dels fets que ens ofereix la Història de l'Olau Tryggvason, capítol XII, pàg. 252, hi posa: jarlinn spyrr þá til eins hofs er í vǫ́ro hundrað guða, oc var þat [hof] helgat Þór. El genitiu plural guða només ho pot ésser de guð ‘doblet de goð que després de la introducció del cristianisme es va especialitzar en el significat de ‘Déu [judaicocristià]’. Tanmateix, en la meva traducció m'he estimat més d'adoptar la interpretació del Rafn, ja que considero que el text fou escrit per un autor cristià atès que, poques línies més endavant, aquest autor qualificarà la vella religió pagana de[skurðgoða]villa ‘idolatria’. Si, tanmateix, contemplem el passatge com a escrit des d'una perspectiva pagana, aleshores la interpretació-traducció més adient fóra un centenar de déus [i deesses], ja que, des de la perspectiva pagana, els déus VIVIEN al temple, el temple ERA llur casa. #4. að sýst: supí del verb sýsla at, amb pèrdua molt antiga de la l. Cf. Baetke 19874, pàg. 632: hann sá hvat þar var at sýst er sah, was da verrichtet, geschehen war. #5. æfur: . Cf. Baetke 19874, pàg. 805: œfr adj. hitzig, erregt, aufgebracht, böse. #6. ofríki: . Cf. Baetke 19874, pàg. 464: ofríki n. Gewalt, Gewalttätigkeit, Gewaltherrschaft, Tyrannei. Rafn 1829:39 es decanta, en canvi, per voldsomhed ‘violència’)
◊ Eyvindur hafði vegið í véum, og var hann vargur orðinn, og varð hann þegar brott að fara. Konungur bauð bætur fyrir manninn, en Þórólfur og Þorfinnur sögðu, að þeir höfðu aldregi tekið mannbætur og þeir vildu ekki þær taka; skildust að svo búnu; fóru þeir Þórir heim: l'Eyvindur havia matat un home en terrenys consagrats i fent-ho s'havia convertit en un profanador de terrenys consagrats, o sigui, un proscrit, i hagué d'anar-se'n immediatament [si no volia que el matessin]. El rei va oferir una compensació econòmica per l'home mort, però en Þórólfur i en Þorfinnur respongueren que mai abans no havien acceptat cap compensació per un familiar o un home del seguici que els haguessin mort i que per tant, no l'acceptarien. Estant així les coses, se separaren, i en Þórir i els seus se'n tornaren a casa

Vé·björg¹ <f. -bjargar, no comptable>:
Vébjörg f (ginecònim)

Vé·björg² <n.pl -bjarga>:
Viborg f (ciutat de Dinamarca)

Vé·borg <f. -borgar, no comptable>:
variant de Vébjörg² ‘Viborg’

vé·bönd <n.pl -banda>:
<HISTllaços sagrats, els llaços o cordes amb què hom delimitava, amb l'ajut de branques d'avellaner, un lloc sagrat, i, de manera especial, amb què hom delimitava el lloc dels judicis en el Þing
en Móse sagði við Drottin: »Fólkið getur ekki stigið upp á Sínaífjall, því að þú hefir lagt ríkt á við oss og sagt: ‚Set vébönd (gāˈβal ~ גָּבַל:   haɣˈbēl   ʔɛθ־hā-ˈhār   wə-qiddaʃˈt-ō,   הַגְבֵּל אֶת-הָהָר, וְקִדַּשְׁתּוֹ) umhverfis fjallið og helga það‘«: en Moïsès va dir a Jahvè: «El poble no pot pujar a la muntanya del Sinaí, ja que vós ens ho vàreu manar dient: “Posa un terme al voltant de la muntanya i consagra-la”»
heiðingjarnir lögðu musterið undir (ἐπεπληροῦτο) svallveislu (ἀσωτίας καὶ κώμων), döðruðu (ῥᾳθυμούντων) þar við drósir (μεθ’ ἑταιρῶν) og lögðust með dækjum innan vébanda (οἱ ἱεροὶ πεϱίβολοι:   καὶ ἐν τοῖς ἱεροῖς περιβόλοις γυναιξὶ πλησιαζόντων) og báru þangað margt sem óhæfa var að hafa á þeim stað: els pagans inundaren el temple d'orgies, hi feien coqueteries amb barjaules, jeien amb bagasses en els recintes sagrtats (dins els límits sagrats), i hi introduïen manta cosa que eren inapropiades en aquell lloc
en þar er dómurinn var settur, var völlur sléttur og settar niður heslistengur í völlinn í hring, en lögð um utan snæri umhverfis; voru það kölluð vébönd. En fyrir innan í hringinum sátu dómendur, tólf úr Firðafylki og tólf úr Sygnafylki, tólf úr Hörðafylki; þær þrennar tylftir manna skyldu þar dæma um mál manna. Arinbjörn réð því, hverjir dómendur voru úr Firðafylki, en Þórður af Aurlandi, hverjir úr Sogni voru; voru þeir allir eins liðs: i l'indret on s'havia fixat el tribunal, era un camp pla, i s'havien clavat branques d'avellaner en aquest camp formant un cercle i s'havien fermat cordes (cordills) que delimitaven els límits exteriors d'aquest espai. Aquestes cordes s'anomenaven llaços sagrats. Els jutges seien dins aquest cercle, dotze eren del Firðarfylki, dotze del Sygnafylki i dotze del Hörðafylki. Aquestes tres dotzenes d'homes havien de jutjar les causes de la gent. L'Arinbjörn va decidir quins serien els jutges del Firðafylki i en Þórður d'Aurland els de Sogn. Tots ells formaven part d'un únic grup (=de la mateixa part) (vocabulari: #1. lið: Cf. en Baetke 19874, pàg. 380: þeir eru allir eins liðs   alle bilden eine Partei, stehen auf einer Seite. També en en Finnur Jónsson 1894, pàg. 171: 18. 19. váru — liðs, „sie alle machten eine geschlossene partei aus“; )
síðan hljóp Askmaður og þeir sveitungar til dómsins, skáru í sundur véböndin og brutu niður stengurnar, en hleyptu á braut dómöndunum; þá gerðist þys mikill á þinginu, en menn voru þar allir vopnlausir: tot seguit, l'Askmaður i els seus companys irromperen en el lloc del judici i tallaren les cordes sagrades i trencaren les branques d'avellaner i en foragitaren els jutges. Llavors es va produir un gran esvalot al þing però tots els assistents estaven desarmats
♦ innan vébanda flokksins: <LOC FIGen l'interior del cercle (o: a compte de) d'una partit [polític]
♦ innan vébanda fjölskyldunnar: dins l'interior del cercle familiar, dins el cercle familiar
♦ innan vébanda hjónabands: dins l'interior del matrimoni
♦ utan vébanda hjónabands: <LOC FIGa l'exterior del cercle del matrimoni, fora dels límits del matrimoni
♦ vera í véböndum með e-ð: <LOC FIGestar a punt de fer una cosa

Vé·dís <f. -dísar, no comptable>:
Védís f, Vedis f (ginecònim)

vé·fengja <-fengi ~ -fengjum | -fengdi ~ -fengdum | -fengte-ð>:
contestar una cosa, posar en dubte una cosa
◊ það var og ekki fyrr en Baur og hans fylgifiskar í vantrúnni fyrir miðbik þessarar aldar tóku að véfengja ritvissu Jóhannesar guðspjalls, að nein mótmæli komu fram á moti þessum vitnisburði Eusebíusar um harmoníu Tatíans: ni tampoc no es van expressar reserves contra aquest testimoni de l'Eusebi sobre l'Harmonia del Tacià abans que en Baur i les seves rèmores en l'escepticisme comencessin a posar en dubte abans de mitjan segle l'autenticitat de l'evangeli de Sant Joan

vé·frétt <f. -fréttar, -fréttir>:
oracle m
◊ því að Babelkonungur stendur á vegamótum, þar sem báðir vegirnir hefjast, til þess að leita véfréttar. Hann hristir örvarnar, spyr húsgoðin, skoðar lifrina: car el rei de Babilònia s'està a la cruïlla, allà on arrenquen els dos camins, per a consultar l'oracle: sacseja les fletxes, interroga els déus domèstics, examina el fetge
♦ véfréttin í (o: frá) Delfí: <HISTl'oracle de Delfos
◊ véfréttin frá Delfí varaði hann við og sagði honum að...: l'oracle de Delfos el va advertir dient-li que...

Vé·gerður <f. -gerðar, pl. no hab.>:
Végerður f (ginecònim)

vél <f. vélar, vélar (o:<> vélir)>:
1. (hreyfill, aflvélmotor m (aparell mecànic que genera força motriu)
2. (maskínamàquina f (aparell mecànic que transforma energia en treball útil)
♦ viðhald og viðgerðir véla: manteniment i reparació[ns] de màquines
♦ → eftirlitsmyndavél “càmera de vigilància (o: seguretat)
♦ → espressóvél “cafetera de cafè exprés”
♦ → flugvél “avió”
♦ → gufuvél “màquina de (o: a) vapor”
♦ → kaffivél “cafetera [elèctrica]”
♦ → ljósmyndavél “càmera fotogràfica, màquina de fer fotos”
♦ → myndavél “càmera”
♦ → rafmagnsrakvél “màquina (o: maquineta) f d'afaitar elèctrica”
♦ → rakvél “màquineta d'afaitar”
♦ → ritvél “màquina d'escriure”
♦ → saumavél “màquina de cosir”
♦ → upptökuvél “càmera”
♦ → þvottavél “rentadora”
3. (tæki, búnaður, áhaldenginy (o: giny) m, aparell m (artilugi, artefacte, màquina, utensili)
en er æsir komu til hússins þá gekk sá fyrst inn er allra var vitrastur, er Kvasir hét. Og er hann sá á eldinum fölskvann, er netið hafði brunnið, þá skildi hann að það myndi vél vera til að taka fiska og sagði ásunum. Því næst tóku þeir og gerðu sér net eftir því sem þeir sáu á fölskva að Loki hafði gert. Og er búið var netið þá fara æsir til árinnar og kasta neti í fossinn. Hélt Þór öðrum netshálsi og öðrum héldu allir æsir, og drógu netið. En Loki fór fyrir og leggst niður í milli steina tveggja. Drógu þeir netið yfir hann og kenndu að kykt var fyrir og fara í annað sinn upp til fossins og kasta út netinu og binda við svo þungt að eigi skyldi undir mega fara. Fer þá Loki fyrir netinu. En er hann sér að skammt var til sævar þá hleypur hann upp yfir þinulinn og rennir upp í fossinn: i quan els ansos varen arribar a la seva casa, el primer que hi va entrar dedins fou el més savi de tots ells i que es deia Kvasir. I quan en Kvasir va veure a la foganya la cendra blanca que havia deixat la xarxa en cremar-se, va comprendre que [aquella cendra blanca] devia ésser un artilugi per a capturar-hi peixos i ho va dir als ansos. Tot seguit, els ansos es posaren a la feina i varen fer una xarxa seguint el que veien, en la cendra, que havia fet en Loki. I quan la xarxa estigué acabada de fer, els ansos anaren al riu i llançaren la xarxa a la cascada. En Þór[, a una vorera de la cascada,] agafava un extrem (lit .: un coll de la xarxa) de la xarxa i la resta dels ansos[, situats a l'altra vorera], l'altre, i la varen anar estirant (arrossegant) [riu avall]. Però en Loki anava davant davant [de la xarxa] i[, finalment,] es va posar entre dues pedres, de manera que els ansos, en passar la xarxa per damunt en Loki, veieren (se n'adonaren) que la passaven per damunt algun animal, així que tornaren a remuntar el riu fins a[l peu de] la cascada i per segona vegada hi llançaren la xarxa, però aquesta vegada després d'haver-li lligat quelcom de tan feixuc [a la ralinga de sota de manera que la xarxa toqués bé el fons del riu i] que res no es pogués esmunyir per dessota de la xarxa. En Loki va tornar a escapolir-se de la xaxa nedant sempre davant davant ella, i quan va veure que ja no era gaire lluny de la mar, va saltar per sobre la ralinga de dalt de la xarxa i remuntà de nou el riu fins a la bassa al peu de la cascada (vocabulari: #1. netsháls: Cf. en Baetke 19874, pàg. 443: nets-háls m.   Hals, Ende eines Netzes; #2. þinull: Cf. en Baetke 19874, pàg. 773: þinull m.   Randleine des Fischnetzes, Tau, das das Netz einfaßt)
tæligrafir eru ok góð vápn, er gǫrvar eru umhverfis kastala, ok þess betr er þær eru gǫrvar djúpari ok mjórri, ok meiri fjǫldi er at, þar sem menn draga á hjólum nǫkkurar vélir til kastala. Svá skulu tæligrafir allar gǫrvar vera, at þær skulu hafa marga glyggi ok smá ok alla skaraða þó, svá at eigi megi á jǫrðu sjá; en síðan skulu þær fyldar vera með þeim viði, er eldfimastr er, annattveggja með tyrvi eða ǫðrum eldfimum viði. En þá er menn berjask um nætr til kastala annattveggja or trékǫstulum eða or stegum, eða einnihverri þeirri list, er å hjólum stendr, þá skal stela mǫnnum or kastalanum, at þeir mætti eldi komit í tæligrafir: les fosses camuflades, que s'hagin fet al voltant d'un castell, també són una bona arma [defensiva]. Com més profundes i primes són, més bones (=efectives) són, i com més n'hi hagi per allà on els atacants hagin de passar estirant els diversos enginys [de guerra] sobre rodes. Totes les fosses camuflades s'han de disposar de tal manera que tinguin molts de finestrons (‘smá glyggi’) i tots ells, emperò, han d'estar ben amagats, de manera que no es pugui notar res en el terra. I després s'han d'omplir amb la llenya que sigui més inflamable, ja sigui amb llenya d'arbres resinosos o una altra llenya fàcilment inflamable. I quan els enemics ataquin de nit el castell, ja sigui amb torres d'assalt de fusta o amb escales o amb qualsevol altre artefacte que s'aguanti sobre rodes, que llavors es facin sortir d'esquitllentes alguns homes del castell que puguin pegar foc a la llenya de dins les fosses
þá lét hann og gjöra í Jerúsalem vélar (ħiʃʃāˈβōn ~ חִשָּׁבוֹן:   wa-i̯ˈʝaʕaɕ   b-īrūʃāˈlai̯m   ħiʃʃəβɔˈnōθ   maħăˈʃɛβɛθ   ħōˈʃēβ,   וַיַּעַשׂ בִּירוּשָׁלִַם חִשְּׁבֹנוֹת מַחֲשֶׁבֶת חוֹשֵׁב) með miklum hagleik. Skyldu þær vera í turnunum og hornunum til að skjóta með örvum og stórum steinum. Og frægð hans barst til fjarlægra landa, því að honum hlotnaðist dásamlegt liðsinni, uns hann var voldugur orðinn: llavors, també féu fer a Jerusalem artefactes [que es van construir] amb gran enginy. Havien d'estar a dalt de les torres i dels angles [de la murada] per tirar fletxes i grans pedres. I la seva fama s'estengué fins a països llunyedans, perquè li fou destinat una admirable ajut fins que es va haver fet poderós
♦ → umsatursvél “giny de setge (o: d'assetjar)
♦ → veiðivél “art de pesca”
♦ → vígvél “giny de guerra”
4. (listbragð, lagni, leiknidestresa f (perícia o habilitat com a artesà)
konungsdóttir ferr at hvíla ok fœðir sveinbarn. Honum er nafn gefit. Hann er kallaðr Viðga. Velent spyrr þenna allan atburð heim í Sjóland ok sendir Otvin konungi orð í Jútland ok beiðist af honum griða ok sættar. Konungr vill sættast við Velent ok sel honum grið til viðmælis. Velent ferr í Jútland, ok er þar vel við honum tekit, ok giptir Otvin konungr honum systur sína ok býðr honum þar at vera, ef hann vill. Velent segir, at honum þykkir munligra heim at fara í sitt fóstrland ok til fǫðurleifðar sinnar, segir þó, at hann vill vera heimhollr konunginum til allra góðra hluta, þeira sem hann kemr áleiðis. Otvin konungr vill, at hann ráði, ok heitir honum sinni vináttu. Velent ferr nú heim í Sjóland ok hans kona með honum ok son þeira Viðga, þrevetr. Konungr gefr þeim mikinn fjárhlut ok góðar gersimar, ok skiljast nú góðir vinir, ok er nú Velent í Sjólandi langa ævi ok víðfrægr um alla norðrhálfu heimsins at hagleik ok vélum ǫllumla princesa es va posar de part i va infantar un nen. Li posaren nom i li digueren Viðga. En Velent va tenir notícia de tots aquests esdeveniments a casa seva a Sjóland i va enviar un missatge al rei Otvin, a Jutlàndia, demanant-li treva i un acord de reconciliació (=un acord de pau). El rei, que es volia fer la pau amb en Velent, li va acordar una treva per a mantenir una conversa. Així i doncs, en Velent va partir cap a Jutlàndia on fou ben rebut. El rei Otvin li va donar la seva germana per muller i el va convidar a quedar-se a Jutlàndia amb ell tot el temps que volgués. En Velent, emperò, va trobar més aconsellable tornar a la seva terra (fóstrland) i les seves heretats pairals. Tot i així, va dir al rei Otvin que estaria a la seva disposició per a totes aquelles coses que emprengui. El rei Otvin[, al seu torn,] va voler que en Velent fes com desitjava i li va prometre la seva amistat. Llavors, en Velent se'n va tornar a casa seva a Sjóland amb la seva dona i llur fill Viðga, que ara ja tenia tres anys. El rei [Otvin, abans de partir,] li va regalar una gran quantitat de béns i de belles joies i es van separar en gran amistat, i en Velent, després de tornar-hi, encara va viure molt de temps al Sjóland, gaudint de renom vastament arreu per tota la part septentrional del món per la seva habilitat i totes les seves destreses (aparells, objectes que feia?) (vocabulari: #1. vél: Cf. en Baetke 19874, pàg. 711: vél <...> handwerkliches Geschick, Kunst(fertigkeit): víðfrægr at hagleik ok vélum. Val a dir que el mot aquí es podria traduir com a aparells, ginys, enginys. Seguint la recomanació d'en Baetke el tradueixo com a: Kunstfertigkeit[en])
5. (vélabrögðmaquinació f, [mal] giny m (o: intriga) f (confabulació)
uppfyll eigi, Drottinn, óskir hins óguðlega, lát vélar hans (zāˈmām, zəˈmām ~ זָמָם ,זְמָם:   zəmāˈm-ō   ʔal־tāˈφēq   ʝāˈrūmū,   זְמָמוֹ אַל-תָּפֵק, יָרוּמוּ) eigi heppnast. [Sela]: Jahvè, no satisfacis els desigs de l'impiu, no permetis que les seves maquinacions (intrigues) li reïxin. [Sela]
ávöxtu þeirra afmáir þú af jörðunni og afkvæmi þeirra úr mannheimi, því að þeir hafa stofnað ill ráð í gegn þér, búið fánýtar vélar (məzimˈmāh ~ מְזִמָּה:   ħāʃəˈβū   məzimˈmāh   bal־ʝūˈχālū,   חָשְׁבוּ מְזִמָּה, בַּל-יוּכָלוּ)esborraràs llurs fruits de la terra, i llur descendència d'entre el gènere humà, perquè han tramat el mal contra tu, i ordit intrigues inútils
6. (slægð, lævísi, bragðvísiengany m, arteria (o: [traca]manya) f (enginy o astúcia per a enganyar, intriga, maneig[s])
Þrándur var mikill maður vexti, rauður á hár og rauðskeggjaður; freknóttur, grepplegur í ásjónu; myrkur í skapi, slægur og ráðugur til allra véla, ódæll og illgjarn við alþýðu, blíðmæltur við hina meiri menn, en hugði jafnan flátt: en Þrándur era de gran estatura, tenia els cabells i la barba roigs, tenia la cara clapada de pigues i malagradosa, de tarannà fosc (=no era pas franc, era insincer, no deixava entreveure quina en duia de cap), garneu i astut per a tota mena d'enganys, dur (malvolent) i de tracte esquerp amb la gent comuna, de belles paraules amb la gent d'estatus superior però sempre covant l'engany en els seus pensaments
þá svaraði konungur hlæjandi og var mjög óvitandi að þessi spurning væri með svo mikilli vél og segir: "Eigi muntu hljóta veðféið": llavors el rei li va respondre, rient, ignorant que darrere aquesta pregunta s'hi amagava una tan gran traïció: “No guanyaràs pas aquestes messions” (vocabulari: #1. vél: Cf. en Baetke 19874, pàg. 711: hann var mjǫk óvitandi at þessi spurning væri með svá mikilli vél daß sich hinter dieser Frage so viel Arglist verbarg. De tota manera, res no impedeix d'entendre el mot, en aquest passatge, simplement com a traïció)
Vildifer talar við Ísung leikara ok segir honum sína ætlan alla, at hann vill aldrigi fyrr koma aptr til Bernar en hann hittir Viðga annathvárt lífs eða dauðan. «En ek vil, at þér háttið svá með vélum yðrum ok brǫgðum, at ek koma í hirð Ósantrix konungs, svá at engi maðr kenndi mik, ef þú vill svá sem ek vil»: en Vildifer va fer de parlar amb l'Ísungr, el joglar, i li va exposar tot el seu pla, que ja no tornaria a Bern fins que hagués trobat en Viðga, amb vida o mort. “I voldria, si vols el mateix que jo vull, que ho maneguis amb les teves arts i manyes perquè entri a la cort del rei Ósantrix sense que ningú em reconegui”
„Svo skyldi og vera,“ segir Guðmundur, „ef þú hefðir eigi fyrri valdið upphöfum og fullkomnum fjandskap við okkur bræður þar sem faðir okkar veitti þér það upphald að þú munt aldrei fá svo góðu launað þótt þú leitaðir við það sem þú skyldir en eigi með vélum og prettum sem þú ert nú sannprófaður að“ (SS II, cap. 363, pàg. 556): “I així també hauria estat”, li va dir en Guðmundur, “si no haguessis començat primer a desencadenar una hostilitat completa (lit.: una hostilitat inicial i absoluta) envers nosaltres, el meu germà i jo, allà on el nostre pare t'havia prestat el seu suport perquè poguessis treure cap, d'una manera que tu no l'hi hauries pogut pagar mai ni encara que ho haguessis intentat, en lloc d'actuar amb arteries i enganys com ara se sap ben del cert que ho has fet” (vocabulari: #1. vél: Cf. en Baetke 19874, pàg. 711: þat er gert með vélum og prettum mit List und Trug)
♦ draga vél að e-m: <LOC FIGenganyar algú [amb astúcies]
Höskuldur svaraði: "Kunnigt er mér um hag ykkarn en eg vil enga vél að ykkur draga að dóttir mín er hörð í skapi. En um yfirlit hennar og kurteisi megið þið sjálfir sjá": en Höskuldur els va respondre: “Conec quina és la vostra situació, però no us vull pas enganyar amagant-vos que la meva filla és de caràcter dur (= caparrut, que va molt a la seva). Pel que fa al seu físic i capteniment, emperò, vegeu-los per vosaltres mateixos”
Kári Sölmundarson sagði Skeggja bónda að hann vildi að hann fengi honum skip. Skeggi bóndi gaf Kára skip alskipað. Stigu þeir þar á með Kára Dagviður hvíti og Kolbeinn svarti. Sigldu þeir Kári nú suður fyrir Skotlandsfjörðu. Þá fundu þeir menn úr Suðureyjum. Þeir sögðu Kára tíðindin af Írlandi og svo það að Flosi var farinn til Bretlands og menn hans. En er Kári spurði þetta þá sagði hann félögum sínum að hann vill halda suður til Bretlands til móts við þá Flosa. Bað hann þá þann skiljast við sitt föruneyti er það þætti betra og kvaðst að engum manni vilja vél draga að hann lést enn á þeim hafa óhefnt harma sinna. Allir vildu honum fylgja. Siglir hann þá suður til Bretlands og lögðu þar að í leynivog einn: en Kári Sölmundarson va dir al bóndi Skeggi que li procurés una nau. El bóndi Skeggi va donar al Kári una nau totalment equipada i tripulada. Hi pujaren a bord amb en Kári en Dagviður el Blanc i en Kolbeinn el Negre. Tot seguit, en Kári i els seus acompanyants varen salpar i navegaren amb rumb cap al sud resseguint els fiords escocesos on s'hi toparen amb hebridesos que donaren al Kári les noves d'Irlanda i també que en Flosi i els seus homes se n'havien anat cap a Gal·les. I quan en Kári va haver sentit aquestes notícies, va dir als seus companys que volia posar rumb cap al sud, cap a Gal·les per anar a trobar-se amb en Flosi i els seus homes. Els va pregar que el qui considerés que era millor fer-ho així se separés de la seva companyia (menys literalment: els va dir que el qui el volgués deixar era lliure de fer-ho) i afegí que no volia enganyar ningú amagant que ell deia que encara no havia venjat en en Flosi i els seus homes el sofriment [que li havien causat]. Tots varen voler acompanyar-l'hi. Llavors, posaren rumb cap al sud, cap a Gal·les, i varen atracar a una cala (badia) amagada (vocabulari: #1. látast: Cf. en Finnur Jónsson 1908, pàg. 419: 17. 18. at hann léz, „mit rücksicht auf das, daß er sagte, daß...; )
7. (svik, tálbrögð, undirferlipla traïdorenc (o: arter) (pla insidiós, confabulació, intriga, insídia)
nú verðr Ósantrix konungr varr viðr þessi in myklu svik ok vélar, ok verðr afarreiðr. Safnar nú myklum her ok ferr ok eptir þeim. Ok þessa verðr greifi Roðólfr varr ok hans menn, ok sjá nú, at eigi verðr kostr, undan at flýja, enda eru ok engi fǫng á viðrtǫku, eigi er ok sem til griða sé at leita, ok fyrir því at ekki var til þeira gǫrt. Ok flýja nú til eins kastala ok komast í þann kastala: llavors, el rei Ósantrix va descobrir aquesta gran traïció i engany (=Es refereix, en tot cas, al ‘rapte’ de ses filles Erka i Berta pel Sigurðr i l'Alibrandr), es va posar furiosíssim. Tot seguit va aplegar un gran exèrcit i va sortir en persecució d'ells. I el comte Roðólfr i els seus homes ho aperceberen i aleshores veieren que no hi hauria possibilitat de fugir ni tampoc d'oferir-li resistència com tampoc no semblava que li poguessin demanar treva, per tal com no tampoc no se'ls n'havia ofert cap. I llavors varen fugir cap a un castell i s'hi refugiaren dedins
Þorsteinn gullknappur sat í friði fyrir Hólmverjum því að þeir höfðu sæst á laun að hann skyldi flytja alla einhleypinga í Hólm og segja þeim allar vélar landsmanna. Hann hafði unnið þeim eiða að halda þetta allt og svíkja þá í engu en þeir höfðu heitið honum að ræna þar ekki: en Þorsteinn Botó-d'or va viure en pau amb els habitants de Geirshólmur perquè aquests havien fet un pacte secret amb ell pel qual ell es comprometia a transportar a l'illot de Geirshólmur tots els einhleypingar (homes fadrins sense domicili fix) i dir-los (als habitants de l'illot) tots els plans que tramés la gent de la zona. Ell els havia jurat que mantindria tot això [que havien acordat] i de no trair-los en res i ells[, a llur torn,] li havien promès que no hi (=allà on ell vivia) saquejarien (o robarien) res (vocabulari: #1. einhleypingur: Cf. en Baetke 19874, pàg. 104: ein-hleypingr m.   Junggeselle, lediger Mann ohne festen Wohnsitz; #2. vél: Cf. en Baetke 19874, pàg. 711: segja e-m allar vélar manna jmd. alle Anschläge der Leute melden)
Helga er nú í hólminum og þykist vita nú allar vélar og svik landsmanna. Hún hugsar nú sitt mál. Það verður nú hennar ráð að hún kastar sér til sunds og leggst til lands úr hólminum um nóttina og flutti með sér Björn son sinn fjögurra vetra gamlan til Bláskeggsár. Og þá fór hún móti Grímkatli syni sínum átta vetra gömlum því að honum dapraðist sundið þá og flutti hann til lands. Það heitir nú Helgusund. Þau fóru um nóttina upp á fjall frá Þyrli og hvíldust í skarði því er nú heitir Helguskarð. Hún bar Björn á baki sér en Grímkell gekk: la Helga, així i doncs, és a Geirshólmur i creu tenir coneixement en aquests moments de totes les confabulacions i traïcions de la gent de l'indret. Medita sobre la seva situació i pren finalment la decisió d'abandonar de nit l'illot nedant fins a terra ferma, emportant-se amb ella al riu de Bláskeggsá en Björn, el seu fill de quatre anys. I després d'haver-ho fet, torna a cercar en Grímkell, el seu fill de vuit anys, perquè aquest es cansava molt ràpid nedant i també el porta a terra ferma. L'indret ara es diu Helgusund, ço és, el freu de la Helga. De nit pugen al puig des de Þyrill i descansen al congost que ara es diu Helguskarð, ço és, congost de la Helga. Portava en Björn a l'esquena mentre que en Grímkell anava a peu

véla¹ <véli ~ vélum | vélti ~ véltum | vélte-n>:
variant de véla³ ‘enganyar algú; seduir algú’
“Ek vil eigi lifa”, sagði Brynhildr, “þvíat Sigurðr hefir mik vélt ok eigi síðr þik, þá er þú lézt hann fara í mína sæng. Nú vil ek eigi tvá menn eiga senn í einni hǫll, ok þetta skal vera bani Sigurðar eða þinn eða minn, þvíat hann hefir þat allt sagt Guðrúnu, en hon brigzlar mér” (VS, ed. Uwe Ebel, cap. 31, pàg. 76): “Jo ja no vull continuar vivint”, li digué la Brynhildr, “perquè en Sigurðr em va enganyar a mi i a tu també, quan vas fer que es fiqués dins el meu llit. Doncs bé, no vull tenir dos homes alhora sota un mateix sostre, així que, o mor en Sigurðr o mors tu o moro jo - perquè ell ho ha contat tot a la Guðrún i ella m’ho refrega per la cara”
♦ sumar konur verða véltar með brögðum og legorðum: algunes dones són seduïdes amb astúcies i falsos afalacs
en þegar er hverr lítr á sjálfs síns list ok slœgð, þá verða ofgangsi allskyns úgæfur í því landi, aukask manndráp ok sakir; þá verða konur sumar hernæmdar ok nauðgar teknar, en sumar véltar með brǫgðum ok legorðum, ok bǫrn gørask með hórdómum ok lǫglausum hjúskap; sumir taka frændkonur eða sifkonur sínar, en sumir glepja manna konur frá bóndum sínum, ok drýgjask með slíkum atburðum allskyns hórdómar, ok smættask allar ættir, þær sem getnar verða með slíkri úráðvendi (Espill, cap. 36, pàg. 77): i quan cadascun [només] mira per la seva pròpia murrieria i astúcia, s'amunteguen (acaben predominant) tota mena d'infortunis en el país, hi augmenten els homicidis i els plets, es capturen algunes dones com a botí de guerra o es prenen per la força (= aquí potser rapten?), i mantes d'elles són engalipades (seduïdes) (A Mallorca es diria ginyades) amb manyes i galanteries i s'engendren infants amb fornicacions i cohabitacions il·legals. N'hi ha que es casen amb les seves parentes, consanguínies o afins, i n'hi ha que sedueixen dones casades, prenent-les de llurs marits, i es cometen, amb aitals fets, tota mena de luxúries (fornicacions), i tots els llinatges, que són engendrats amb aquestes immoralitats, s'empetiteixen
♦ véla e-n af klæðum: ginyar algú perquè es llevi la roba
um þingið kom í Reykjaholt maður sá er Brandur hét. Hann var landshornamaður og var þá kominn að austan úr fjörðum. Dagstyggur tók forkunnar vel við honum og var við hann hinn kátasti. Var með þeim kaupamang um klæði og um hesta. Um morguninn bað Brandur Dagstygg fara á leið með sér. Þeir Brandur fóru upp um Úlfsstaði. Brandur vélti hann af klæðum og hjó hann banahögg þá er Dagstyggur dró klæði fyrir andlit sér. Fór Brandur þá suður á heiði og fann Orm Svínfelling áður hann reið á þing. Ormur hafði sendan Brand til höfuðs Dagstyggi. Kolur hafði keypt að Ormi að hann skyldi Dagstygg af ráða (SS I, cap. 229, pàg. 330): durant el þing va arribar a Reykjaholt un home que nomia Brandur. Era un mercader ambulant i va arribar-hi procedent dels fiords de llevant. En Dagstyggur [Jónsson] el va rebre extraordinàriament bé i es va mostrar més que content amb ell. Va parlar amb ell de comprar o bescanviar vestits i cavalls. L'endemà al matí, [quan] en Brandur [va voler prosseguir la seva via,] va pregar al Dagstyggur que l'acompanyés un tros del camí. En Brandur i en Dagstyggur varen fer camí amunt passant per Úlfsstaðir. En Brandur el va ginyar perquè es llevés la roba i quan en Dagstyggur tenia la cara tapada en passar-se pel cap la roba que duia posada, en Brandur li va assestar un cop mortal. En Brandur, després, es va dirigir cap al sud, per l'altiplà, i es va trobar amb l'Ormur de Svínafell just abans que aquest sortís per anar al þing. Era l'Ormur qui havia enviat en Brandur a matar en Dagstyggur. En Kolur [l'Acabalat] havia pagat a l'Ormur perquè eliminés en Dagstyggur (vocabulari: #1. landshornamaður: Cf. en Baetke 19874, pàg. 360: landshorna-maðr m.   Landstreicher. El context, nogensmenys, no permet d'entendre i traduir aquest mot com a rodamón. Ningú no parla de negocis de compra o bescanvi de roba i cavalls amb un rodamón. El context deixa clar que es tracta, més tost, d'un marxant o venedor ambulant que va d'un racó a l'altre del país, mercadejant pels diferents masos per on passa; #2. kaupamang: Cf. en Baetke 19874, pàg. 320: kaupa-mang n.   Verhandlungen über Kauf oder Tausch; #3. senda e-n til höfuðs e-m: Cf. en Baetke 19874, pàg. 295: senda e-n til hǫfuðs e-m jmd. ausschicken, um einen anderen zu töten; )
♦ véla e-n frá e-m: apartar algú d'algú amb enganys o manyes (alemany: jmdn. von jmdm. ablocken)
Hárbarðr qvað: 20. ‘Miclar manvélar ǀ ec hafða við myrcriðor, ǁ þá er ec vélta þær frá verom; ǁ harðan iǫtun ǀ ec hugða Hlébarð vera, ǁ gaf hann mér gambantein, ǁ enn ec vélta hann ór viti’: En Hárbarðr va dir: 20. En seduir les bruixes (lit.: en sostreure les bruixes amb enginy o astúcia) a llurs marits, he emprat amb elles poderoses arts de seducció. Creia que en Hlébarðr era un ètun fort[, pero en realitat,] ell em va donar la vara màgica i jo[, a canvi,] li vaig fer perdre el seny [amb la meva arteria]” (vocabulari: #1. manvél: Cf. en Kuhn 1968³, pàg. 136: man-vél f. list, die man mädchen gegenüber anwendet (Hrbl. 20). Caldria afegir a aquesta traducció del mot: per a seduir-les; #2. véla¹: Cf. en Kuhn 1968³, pàg. 219: ec vélta þær frá verom   ich brachte sie durch eine list um ihre männer (Hrbl. 20). Segueixo en Kuhn en la meva traducció però canviant el seu um ihre männer per von ihren männern weg, seguint la recomanació d'en Hugo Gering i en Barend Sijmons 1927 (3,1), pàg. 245, on equiparen el significat d'aquest verb en aquest passatge, amb el que té al passatge següent (que tradueixo una mica més avall): 20². þás ek vélta þǽr frá verom, vgl. Óláfs s. helga (1853) s. 231³²: hann, at félagar hans mundi gǫrt hafa til spotts at véla frá honum sverðit, així com d'en Hugo Gering 1903, col. 1092, on considera: véla ehn frá ehm jmd einem andern durch list abspenstig machen: prt. ind. sg. 1. miklar manvélar ek hafþa viþ myrkriþor, þás ek vélta þǽr frá verom   Hrbl 57; #3. véla²: En Kuhn 1968³, pàg. 219, esmenta aquest passatge, però sense traduir-lo. En canvi, en Hugo Gering 1903, col. 1092: véla ehn ór vite   jmd durch list seines verstandes berauben)
♦ véla e-ð frá e-m: sostreure una cosa amb engany, fraudulentament o d'amagat a algú, enginyant-se a fer-ho de manera que la persona afectada no se n'adoni pas
einnhver þeirra félaga, sá er hlotið hafði vörð hinn efsta hluta nætur, þá vaknaði hann í dagan. Þá var sverð hans í brottu. En er hann leitaði þá sá hann sverðið, hvar lá á vellinum langt frá honum. Hann stóð upp og tók sverðið. Ætlaði hann að félagar hans, þeir er vakað höfðu, mundu hafa gert til spotts að véla frá honum sverðið. Þess synjuðu þeir fyrir sig: un dels varingis, a qui havia tocat de fer guàrdia la darrera part de la nit, va veure, en despertar-se a trenc d'alba [per fer la guàrdia], que la seva espasa havia desaparegut. I quan la va cercar, la va veure lluny d'ell, enmig del camp. Llavors es va aixecar i va agafar l'espasa. Va creure que els seus companys, mentre vetlaven fent guàrdia, li devien haver fet la broma de prendre-li d'amagat la seva espasa. Ells, emperò, varen negar haver-ho fet
♦ véla e-n úr viti: fer perdre el seny a algú [amb arteries, astutament, amb manya o manyes]
Hárbarðr qvað: 20. ‘Miclar manvélar ǀ ec hafða við myrcriðor, ǁ þá er ec vélta þær frá verom; ǁ harðan iǫtun ǀ ec hugða Hlébarð vera, ǁ gaf hann mér gambantein, ǁ enn ec vélta hann ór viti’: En Hárbarðr va dir: 20. “En seduir les bruixes (lit.: en sostreure les bruixes amb enginy o astúcia) a llurs marits, he emprat amb elles poderoses arts de seducció. Creia que en Hlébarðr era un ètun fort[, però en realitat,] ell em va donar la vara màgica i jo[, a canvi,] li vaig fer perdre el seny [amb la meva arteria]” (vocabulari: #1. manvél: Cf. en Kuhn 1968³, pàg. 136: man-vél f. list, die man mädchen gegenüber anwendet (Hrbl. 20). Caldria afegir a aquesta traducció del mot: per a seduir-les; #2. véla¹: Cf. en Kuhn 1968³, pàg. 219: ec vélta þær frá verom   ich brachte sie durch eine list um ihre männer (Hrbl. 20). Segueixo en Kuhn en la meva traducció però canviant el seu um ihre männer per von ihren männern weg, seguint la recomanació d'en Hugo Gering i en Barend Sijmons 1927 (3,1), pàg. 245, on equiparen el significat d'aquest verb en aquest passatge, amb el que té al passatge següent (que tradueixo una mica més avall): 20². þás ek vélta þǽr frá verom, vgl. Óláfs s. helga (1853) s. 231³²: hann, at félagar hans mundi gǫrt hafa til spotts at véla frá honum sverðit, així com d'en Hugo Gering 1903, col. 1092, on considera: véla ehn frá ehm jmd einem andern durch list abspenstig machen: prt. ind. sg. 1. miklar manvélar ek hafþa viþ myrkriþor, þás ek vélta þǽr frá verom   Hrbl 57; #3. véla²: En Kuhn 1968³, pàg. 219, esmenta aquest passatge, però sense traduir-lo. En canvi, en Hugo Gering 1903, col. 1092: véla ehn ór vite   jmd durch list seines verstandes berauben)

véla² <véli ~ vélum | vélti ~ véltum | vélte-ð>:
1. (gera e-ð haglegafer una cosa (amb traça i art o polidesa, amb gran habilitat i delicadesa)
♦ véla sér e-ð: fer-se una cosa
♦ véla sér sali: fer-se unes sales
6. Bœr er sá inn þriði, ǀ er blíð regin ǁ silfri þǫcþo sali; ǁ Válasciálf heitir, ǀ er vélti sér ǁ áss í árdaga: 6. Vet aquí el tercer mas, les sales del qual els regin benèvols cobriren amb argent: es diu Válaskjálf, que un ans es va construir amb traça en els dies d'antany
♦ véla sér gaman við e-n: divertir-se amb (= a costa de) algú
Kardín vaknaði ekki fyrr en at morgni, ok sést hann um ok vissi ekki, hvar hann var kominn. En er Kardín varð varr við þat, at Bringvet var upp staðin, þá fann hann, at hann var blekktr, af því at hann vaknaði svá seint. Ísǫnd tók at véla sér gaman ok gabb við hann. En hann varð reiðr mjǫk vegna Bringvetar ok gaf sik þó lítt af því. Ok váru þau þann dag ǫll saman með mikilli blíðu. En um kveldit eptir fara þau at sofa. Ok svæfði Bringvet hann þá enn með sama hætti, sem fyrr; en sem daga tók, vaknaði hann með sama hætti: en Kardín no es va despertar fins a l'endemà de matí. Va mirar al seu voltant i no va saber on es trobava. I quan en Kardín va veure que la Bringvet ja s'era llevada, se'n va adonar, pel fet que ell s'havia despert tan tard, que havia estat enganyat. L'Ísǫnd va començar a rifar-se'l i a fer gab amb ell. Ell estava molt enfurismat amb la Bringvet, però no deixava que se li notés gens. I tots ells varen passar plegats aquell dia amb gran dolcesa. I al vespre se n'anaren a domir. I la Bringvet el va adormir de la mateixa manera com la nit anterior, i l'endemà, quan es va fer de dia, ell es va despertar igual com havia fet el dia anterior
2. véla um e-ð: (gera e-ð, starfa, fást við e-ðtractar amb una cosa (segons el matís de la frase: manejar, ocupar-se de, encarregar-se de, tractar de, discutir sobre, dedicar-se a etc.)
Þórarinn segir það eftir líkindum "og munu hér vitrir menn hafa um vélt": en Þórarinn li va dir que havia estat d'esperar i que “al darrere hi ha l'obra de gent molt llesta (vocabulari: #1. eftir líkindum: Cf. en Baetke 19874, pàg. 201: eptir glíkendum <...>, wie zu erwarten ist >; #2. véla: Cf. en Baetke 19874, pàg. 713: munu vitrir menn hafa um vélt kluge Männer werden sich damit befaßt, ihre Hände dabei im Spiel gehabt haben)
hann bað þá flýta sér að landi "því að mig grunar," segir hann, "að hér hafi eigi vinir um vélt": els va manar (requerir) que s'apressessin a desembarcar “perquè tinc la sospita”, els va dir, “que no són amics els qui hi ha darrere de tot això
♦ dýr torveldleg um að véla: una bèstia difícil de manejar o tractar
bæði eru slíkir hlutir ok margir aðrir, þeir er þar í eru mæltir, er undarligir þykkja, ok láta margir menn tortryggliga yfir, ok sýnisk mér fyrir því engi nauðsyn at jafna þeim hlutum saman, er þar eru í ritaðir, ok þeim er hér eru með oss, er jafnundarligir munu þykkja þar, sem oss þykkja þessir hlutir, er nú rœddir þú um; þvíat þat mætti vera, at temja dýrin eða ǫnnur kvykvendi þóat þau væri grimm eða [p. 20] torveldlig um at véla (Espill, cap. 9, pàgs. 19-20): [en aquest llibre] hi ha aitals coses, i moltes d'altres més que s'hi conten, que semblen meravelloses, i molts expressen llur recel sobre elles, i no em sembla, per això, que hi hagi cap necessitat d'equiparar les coses que s'hi troben descrites i les que hi ha aquí entre nosaltres, les quals allà del cert semblaran tan meravelloses com ens ho semblen a nosaltres aquestes coses de les quals tu has parlat adés. Car, hauria de poder ésser possible domar bèsties o d'altres éssers vivents per més ferotges que siguin i difícils de manejar
♦ véla um lík: ocupar-se (o: encarregar-se) d’un cadàver
hverr ok sá sem grefr þann fyrir utan kirkjugarð sem í á at vera, þá er slíku sama sakaðr við byskup ok skal þó grafa þann mann í kirkjugarði. Finnr ok úmagi eða fátœkr maðr þess kyns lík, þá skal sá [bóndi], sem þar býr á næstum eignum, þegar [er] hann verðr [við] varr, véla um lík ok flytja til kirkju þeirrar sem næst er ok krefja liðs ef hann er liðþrota elligar gjaldi slík sem við liggr — Quicumque hominem in coemeterio sepeliendum, extra illud humauĕrit, eandem Episcopo mulctam numerato, istud funus intra coemeterium nihilōmĭnus conditurus. Si pupillus mendīcusue istīusmŏdi funus inuĕnit, incola fundi proximi, iusta, ubi nouĕrit, curato, funusque ad ecclesiam proximam sequĭtor inualidus auxilium poscat, mulctam caeteroquin conuenientem luiturus qualsevol que enterri fora del sagrat (=el cementiri que envolta l'església) el qui hi ha d'estar enterrat, quan haurà pagat la mateixa multa al bisbe, haurà de tornar a enterrar el mort dins el sagrat. I si un ómagi o un indigent troba un cadàver d'aquesta mena (=una tomba d'aquesta mena, o sigui, una tomba fora del sagrat), que el bóndi que visqui a les propietats (finques) més properes, tan bon punt en sigui ennovat, [vagi a l'indret on l'ómagi o l'indigent hagi trobat la tomba] i s'ocupi del cadàver (=que el desenterri) i el porti a l'església més propera i, si no disposa de l'ajuda necessàia [per a transportar el cadàver fins a l'església], que reclami l'ajuda [als masos veïns]. Si no ho fa, que pagui la multa que s'imposi [per aquest fet] (vocabulari: #1. sakaðr: Cf. en Baetke 19874, pàg. 514: <...> schuldig við e-n <...>En aquest passatge, aquest adjectiu verbal és, doncs, sinònim de l'adjectiu sekr, i el datiu slíku sama indica la multa que ha de pagar al bisbe = þá er slíku sama sekr við byskup; #2. véla um lík: En Grímur Jónsson Thorkelín 1777, pàg. 67, interpreta aquest véla um lík com a iusta curare. Jo, per contra, crec que l'expressió fa referència a desenterrar el cadàver i, si calgués, preparar-lo per transportar-lo degutament a un sagrat a fi d'enterrar-l'hi. Tradueixo en conseqüència; )
♦ um það er að véla: d'això va la cosa, això és del que es tracta
Þórhallur kvaðst þökk fyrir kunna að hann væri "en fám þykir slægur til að gista hér um tíma. Muntu hafa heyrt getið um hvað hér er að véla en eg vildi gjarna að þú komist heill á brott. Þá veit eg fyrir víst að þú missir hests þíns því engi heldur hér heilum sínum fararskjót sá er kemur": en Þórhallur li va dir que, si s'hi quedava a passar la nit, li ho sabria agrair, «però [sàpigues que] són pocs els qui esperarien treure'n cap benefici de romandre aquí ni una hora. Ja deus haver sentit a dir de què ens estem queixant aquí. No m’agradaria que per culpa meva et fiquessis en un mal pas. És més, fins i tot si ens surts ben parat, sé ben del cert que hi perdràs el teu cavall, car ningú que vingui aquí, no manté il·lès el seu cavall» (vocabulari: #1. véla: Cf. en Baetke 19874, pàg. 713: Muntu hafa heyrt getit um hvat hér er at véla womit man es hier zu tun hat, worum es sich hier handelt; )
sveinarnir fara nú uns þeir koma í Geirþjófsfjörð og liggja úti tíu dægur. Koma þeir til Auðar og er Gísli þar fyrir. Þeir koma þar um nótt og drepa á dyr. Auður gengur til hurðar og heilsar þeim og spyr tíðinda en Gísli lá í rekkju sinni og var þar jarðhús undir niðri og beindi hún raust þegar ef hann þurfti að varast. þeir segja henni nú víg Þorkels og um hvað véla var, segja henni og hversu lengi matlausir þeir hafa verið: els dos nois llavors feren camí fins a arribar al fiord de Geirþjófsfjörður i [fins a arribar-hi] durant deu dies varen fer nit a l'aire lliure. Varen arribar a ca l'Auður, on es trobava en Gísli. Els nois hi arribaren de nit i trucaren a la porta. L'Auður va anar a la porta i els va saludar i els va demanar quines noves portaven, però en Gísli jeia al seu llit que es trobava al jarðhús, el soterrani amagat, i ella aixecava la veu immediatament si calia que estigués en guàrdia. Els nois li contaren llavors la mort d'en Þorkell i com estaven les coses, també li digueren quant de temps feia que no havien menjat (vocabulari: #1. beina raust: Cf. en Finnur Jónsson 1903, pàg. 77: 13. beindi hón raust, „liess ihre stimme hören“ (sprach lauter als gewöhnlich; #2. varast: Cf. en Baetke 19874, pàg. 700: vara sik, varask sich vorsehen, sich in acht nehmen, auf der Hut sein; #3. matlaus: Cf. en Finnur Jónsson 1903, pàg. 77: 15. matlausir, „ohne nahrung“)
kom hann nú norður á fund Þórarins, heimti hann síðan á tal við sig og mælti: "Sá hlutur er um að véla er mér þykir miklu máli skipta að þú vildir í ráðast, að fara með orðum mínum til Guðmundar Eyjólfssonar og biðja Þórdísar dóttur hans mér til handa": [en Sörli] llavors va anar a veure en Þórarinn, li va demanar de parlar amb ell [a part, en privat] i li digué: “Es tracta d'una qüestió (cosa) en la qual tindria una gran importància per a mi que hi volguessis participar i és d'anar a veure en Guðmundur Eyjólfsson de part meva i demanar-li per a mi la mà de la seva filla Þórdís”
ok er konungrinn sá, mælti hann: “Þar má nú sjá, at honum þykkir ek þann veg hniginn sœmðinni, sem haukrinn fjǫðrunum”, ok biðr hann taka af gálganum. Bikki hafði þar um vélt á meðan ok var hann dauðr (VS, ed. Uwe Ebel (1997), cap. 42, pàg. 100): i quan el rei el va veure, va dir: “Amb això vol fer-me entenedor que em veu despullat de tot honor com el girfalc ho està de les seves plomes” i va manar que el baixessin de la forca. Però, en l’entretant, en Bikki se n’havia ocupat (ho havia fet, se n'havia encarregat de fer-ho) i en Randverr ja era mort
♦ véla um nauðsynjamál: tractar afers urgents o peremptoris
en ef þú verðr þess varr, at konungr er í blíðu skapi, ok hann hefir engi nauð[p.66]synjamál um at véla, þau er eigi megir þú flytja þitt erendi fyrir þá sǫk, þá bíð þú þó þess at, er hann er náliga mettr (Espill, cap. 30, pàgs. 65-66): però si te n'adones que el rei està de bon humor i que no té afers urgents a tractar, que facin que tu no puguis, per aquest motiu, exposar-li el teu afer (assumpte), espera't, tanmateix, a fer-ho, que ell ja estigui gairebé tip (és a dir, a punt d'acabar el seu àpat)
♦ eiga um vandræði að véla: haver de lluitar amb dificultats
Ásmundur hærulangur lá lengi sjúkur um sumarið og er honum þótti að sér draga heimti hann til sín frændur sína og sagði að hann vildi að Atli tæki við allri fjárvarðveislu eftir hans dag "en uggir mig," sagði Ásmundur, "að þú megir varla í kyrrðum sitja fyrir ójafnaði. En það vildi eg að allir mínir tengdamenn sinnuðu honum sem best. En til Grettis kann eg ekki að leggja því að mér þykir á hverfanda hjóli mjög um hans hagi. Og þó hann sé sterkur maður þá uggir mig að hann eigi meir um vandræði að véla en fulltingja frændum sínum. En þótt Illugi sé ungur þá mun hann þó verða þroskamaður ef hann heldur sér heilum": aquell estiu, l’Ásmundur va fer llit molt de temps per una malaltia i quan va sentir que s'acostava la fi dels seus dies, va fer cridar els seus parents i els va dir que volia que l'Atli es fes càrrec de l'administració de tots els seus béns, però “tinc por”, els va dir l'Ásmundur, “que a penes podràs viure tranquil i en pau a causa dels malfets [d'altri. Per això] voldria que tots els meus parents l'ajudeu tan bé com pogueu. Pel que fa al Grettir, no hi puc dir res, car el seu destí i situació em semblen tan volubles com la roda de la fortuna. I, per més que sigui un home fort, temo que se les haurà de veure amb [les seves pròpies] dificultats més que no podrà ajudar els seus parents. I, baldament l'Illugi encara sigui jove, si roman sa i incòlume, es farà un home dret i condret”
þá mælti Gyrgir til konungs: „Nú er gott, herra! at taka til Væringja ok Norðbrikts, hǫfðingja þeirra, at þeir reyni sik nú, þvíat þeir vildu oss ekki lið veita, þá er vér fórum allir samt; er ok mǫrgum mǫnnum grunr á, herra, at þér munið hér eiga um konungborinn mann at véla, sem Norðbrikt er, hann lætr svá stórliga, at hann vill yfir ǫllum mǫnnum vera, en þér vitið, at þat er eingi siðr, at þeir menn gangi hér á mála“ (Haralds saga Harðráða, cap. 7, pàg. 144): llavors en Gyrgir va dir al rei: “Senyor, ara és l'ocasió de recórrer als varingis i a llur cabdill en Norðbrikt per tal què provin llur vàlua perquè quan anàrem tots plegats [en missió de guerra], no ens varen voler prestar ajut. També són molts els qui sospiten, Senyor, que aquest Norðbrikt és un home de sang reial (lit.: que aquí us les hàgiu a veure amb un home de llinatge reial). Es comporta d'una manera tan altiva que vol imposar-se sobre tots els altres, però Vós sabeu que no és pas costum [nostra] que aquests homes [de sang reial] siguin agafats aquí a sou”
ok þá er jarlinn hafði tekit bréf ok innsigli, þá fór hann á braut ok kom á heiði nǫkkura; þar kómu á mót hánum tólf riddarar alvápnaðir ok margir sveinar. Þessa riddara hafði sent Vilhjálmr konungr eptir hánum at láta drepa hann. Jarlinn hljóp af hestinum, þvíat hann hafði engan herbúnað. Hann brá sverði ok varði sik um hríð, en fyrir þvíat margir véltu um, varð jarlinn handtekinn ok bjósk riddari einn til at hǫggva hann. En þá er jarlinn vissi hverr hann skyldi hǫggva þá fyrirgaf hann riddaranum, ok svá konunginum ok ǫllum þeim er nær váru; ok til jartegna gaf hann riddaranum silkikyrtil sinn, ok þá lagði hann sik allan til jarðar ok báðar hendr út í frá sér, ok var hann síðan hálshǫggvinn. Ok af hans blóði féngu margir menn bót, ok er Valþjófr jarl sannheilagr maðr: i quan el iarl hagué acceptat la carta [d'atorgament del jarldómr de Northúmbria] i el segell [del iarlat], se'n va anar i va arribar a una landa. Allà li sortiren a l'encontre dotze cavallers, tot armats, i[, amb ells,] molts d'escuders. El rei Guillem havia enviat aquests cavallers darrere seu perquè el matessin. El iarl va davallar del seu cavall perquè no portava arnès per lluitar. Va desembeinar la seva espasa i es va defensar una estona, però, per tal com eren molts els seus atacants, el iarl fou fet presoner i un dels cavallers es va preparar per matar-lo. I quan el iarl se'n va veure qui d'aquells cavallers l'anava a matar, el va perdonar i també va perdonar el rei i tots els altres que eren allà, i, en testimoni d'això, va regalar el seu kyrtill de seda al cavaller [que l'havia de matar]. Tot seguit, es va ajeure en terra i va estendre els seus dos braços i llavors fou degollat i de la seva sang molts en foren guarits i el iarl Valþjófr és un ver sant (vocabulari: #1. véla: Cf. en Baetke 19874, pàg. 712: fyrir því at margir véltu um, varð jarlinn handtekinn   weil er mit vielen zu tun hatte, weil viele auf ihn eindrangen)
nú vill Þéttleifr eigi ganga í konungsgarð at krefja sér matar ok drykkjar árla ok síðla ok gerir þat í hug sér, at heldr skal hann véla um þat, er sjálfr á hann, meðan er þat vinnst, ok segir, at æ mun nokkut fyrir hǫndum verða, þegar þat er uppi. Nú inn fyrsta dag er sú veizla hefst, þá gengr Þéttleifr út á markað ok með honum margir sveinar. Nú kómu þeir á torg, ok lætr Þéttleifr kaupa þeim vín ok mjǫð ok alls konar krásir, svá at eigi skyldi sjálfs konungs borðit betr vera búit at mat ok drykk en þeira skyldi vera, ok heim lætr Þéttleifr þat flytja til herbyrgis síns ok setr þar sitt borð með kostnaði. Ok til sín býðr hann mǫrgum sveinum ok þjónustumǫnnum ok veitir þessa veizlu af miklu kappi þrjá daga fulla. Ok er nú uppi hans fé allt, þat er hann hafði heiman, í þessari veizlu, þrír tigir marka gulls: doncs bé, en Þéttleifr no vol anar a la ciutadella del rei a demanar-hi menjar i beure d'hora i de tard, així que va prendre la determinació de sortir-se'n (d'arreglar-se-les, d'acontentar-se) amb el que tenia mentre li durés. I es va dir que, quan s'acabés (s'hagués acabat), sempre li cauria alguna cosa a les mans. El primer dia de la festa, en Þéttleifr va sortir, acompanyat de molts d'escuders, al mercat. Varen arribar a plaça i en Þéttleifr els va fer comprar vi i med i tota mena d'exquisideses de manera que la taula del mateix rei no estaria més ben proveïda de menjar i beguda que la llur, i tot seguit en Þéttleifr va fer portar-ho tot al seu alberg i allà va fer parar la taula amb fastuositat. I tot seguit, va convidar molts d'escuders i servents i els va obsequiar amb aquest banquet durant tres dies sencers amb gran afany. I va despendre en aquest banquet tots els diners, trenta merkr d'or, que havia portat de casa seva
Þórólfur sá til beggja handa sér; þar stóðu húskarlar hans; hann mælti: "Trauður mun eg af hendi láta sveit þessa; muntu ráða, konungur, nafngiftum við mig og veislum þínum, en sveitunga mína mun eg ekki af hendi láta, meðan mér endast föng til, þótt eg véli um mína kosti eina. Er hitt bæn mín og vilji, að þér, konungur, farið að heimboði til mín og heyrið þá orð þeirra manna, er þú trúir, hvert vitni þeir bera mér um þetta mál; gerið þá eftir, sem yður finnst sannindi til": en Þórólfur va mirar a dreta i a esquerra. Allà hi havia els seus húskarlar. Va dir al rei: “Em desplauria enviar aquests homes lluny de mi. Vós, Rei, podeu decidir quins títols em conferiu, així com sobre els vostres beneficis i feus, però jo no acomiadaré de mi aquests homes, mentre tingui mitjans i possibilitats per mantenir-los, encara que per fer-ho m'hagi d'arreglar amb els meus propis recursos. El meu desig i el meu prec són, emperò, que Vós, Rei, vingueu a casa meva a un convit i escolteu llavors les paraules dels homes en qui confieu i el testimoni que prestaran llavors a favor meu en aquest afer. I després, feu el que us sembli que teniu dret a fer” (vocabulari: #1. trauður: Cf. en Baetke 19874, pàg. 661: trauðr mun ek af hendi láta sveit þessa ungern lasse ich diese Schar von mir; #2. nafngift: Cf. en Baetke 19874, pàg. 437: nafn-gipt f.   Titelverleihung. També en Finnur Jónsson 1894, pàg. 50: 20. nafngiptum, „namengaben“, „namen“ sind solche ehrentitel wie jarl, hersir u.a., sowie die rechte, auf welche die träger dieser würden anspruch hatten; #3. veisla: Cf. en Baetke 19874, pàg. 710: <...> 5. Vom König verliehener Grundbesitz oder übertragenes Amt mit den Einnahmen daraus: hafa, halda veizlur af konungi; #4. véla: Cf. en Baetke 19874, pàg. 712: þótt ek véla um mína kosti eina wenn ich auch nur meine eigenen Mittel zur Verfügung habe. També en Finnur Jónsson 1894, pàg. 50: 22. véla um — eina, „nur meine eigenen mittel verwende; #5. sannindi: Cf. en Baetke 19874, pàg. 518: gerið þá eptir sem yðr finnask sannendi til tut wozu ihr euch für berechtigt haltet; )
þá spurði hann bœjarmenn, hvárt þeir vildu honum nǫkkut lið veita eða vildi þeir at hvárir véldi um sína kosti — «svá segjum vér Birkibeinar nú til yðar, sem fornt orðtak er, at í þǫrf skal vinar neyta». Bœndr ok bœjarmenn svǫruðu at þeir vilja vinna konungi til liðs slíkt er þeir megu; ok svá gerðu þeir (Sverris, cap. 162, pàg. 399): aleshores va preguntar als habitants de la vila si li voldrien prestar una mica d'ajut o si voldrien que cadascun anés a la seva — “perquè nosaltres, els Cames-de-Beç en aquesta situació us diríem a vosaltres aquella antiga dita que fa és en la necessitat que s'ha de recórrer a un amic. Tant els bœndr com els habitants de la vila li juraren que ajudarien el rei tant com els fos possible i així ho varen fer (vocabulari: #1. véla: Cf. en Baetke 19874, pàg. 712: véla um sína kosti sich um seine eigene Lage kümmern <...>; )
gerðist þar nú svá hǫrð seta á berginu, at lítit var til matarins annat en þeir hjuggu svarðreiða sinn ok bjuggu þat til matar ok var um þvílíkt at véla til jólavistar, ok þó eigi hálfœrit: llavors el setge de la penya (lit.: l'estada en el real) va tornar tan dur (per als assetjadors) que poca cosa més hi havia per menjar que tallar a trossos les eixàrcies obrades de pell de morsa i cuinar-les i per celebrar la festa de Nadal hagueren de preparar això i tot i així no n'hi hagué ni la meitat del que els hauria calgut
♦ véla um dóminn [á þingi]: tractar d'aconseguir una sentència [en el þing]
með því upphafi reis deila með Guðmundi biskupi og Kolbeini Tumasyni og hans venslamönnum. Ásbjörn hét prestur sá er Kolbeinn hafði fyrir sökum um fornt fémál og kölluðu sumir menn þá fjárheimtu eigi réttlega. Nú sækir presturinn biskup að sínu máli en biskup þóttist eiga mál á prestinum en kallar hann frjálsan fyrir Kolbeini. Nú sækir Kolbeinn prestinn til dauða og útlegðar því að það var þá eigi fyrirboðið ef þeir fyrirnæmust rétt að gera. En er þeir véltu um dóminn á þingi þá gekk biskup til dóms við staf og stólu og fyrirbauð þeim að dæma prestinn en þeir dæmdu eigi að síður (SS I, cap. 160, pàg. 214): amb els fets següents varen començar les dissensions entre el bisbe Guðmundur i en Kolbeinn Tumason i els seus parents. Hi havia un prevere que nomia Ásbjörn a qui en Kolbeinn havia denunciat a causa d'un antic afer de diners però alguns homes varen afirmar que aquesta reclamació de diners no s'ajustava a la legalitat. Aquest prevere es va adreçar, en la seva causa, al bisbe i el bisbe va considerar que era ell qui tenia la jurisdicció sobre el prevere i el va declarar lliure [de qualsevol reclamació] per part d'en Kolbeinn. Llavors en Kolbeinn va sol·licitar per al prevere la mort o la proscripció per tal com, en aquell temps, no estava prohibit fer-ho, si hom s'hagués descuidat (s'hagués oblidat) de complir el seu deure [legal] (o les seves obligacions legals) (?). I mentre cercaven d'obtenir una sentència sobre el cas en el þing, el bisbe va anar al lloc del judici amb la seva crossa i l'estola i els va prohibir que condemnessin el prevere, però ells, nogensmenys, el condemnaren

véla³ <véla ~ vélum | vélaði ~ véluðum | vélaðe-n>:
1. (blekkja, pretta, svíkjaenganyar algú (defraudant la seva confiança o bona fe, trair algú)
♦ véla vin: trair un amic
2. (ginna, lokka e-ð af e-m, út úr e-m, beita brögðumengalipar (o: ensarronar) algú (enganyar algú amb un ardit, enredar, entabanar algú, esp. perquè faci una cosa)
vegna hins mikla lauslætis skækjunnar, hinnar fögru og fjölkunnugu (baʕăˈlaθ   kəʃāˈφīm בַּעֲלַת כְּשָׁפִים), sem vélaði (mōˈχēr, mōˈχɛrɛθ ~ מוֹכֵר ,מוֹכֶרֶת:   ha-mmɔˈχɛrɛθ   gōˈʝim   bi-zənūˈnɛi̯-hā, הַמֹּכֶרֶת גּוֹיִם בִּזְנוּנֶיהָ) þjóðir með lauslæti sínu og kynstofna með töfrum sínum (bi-χəʃāˈφɛi̯-hā   בִּכְשָׁפֶיהָ)a causa del gran llibertinatge de la prostituta, la bella i fetillera, que ensarronava les nacions amb el seu llibertinatge (amb les seves disbauxes) i els clans amb els seus embruixos (amb les seves fetilleries, amb la seva màgia)
♦ láta véla sig til e-s: <LOC FIGdeixar-se enredar (o: entabanar <Mall.>; o: ginyar <Mall., Men.>) a fer una cosa
♦ véla peninga út úr e-m: enredar (o: entabanar <Mall.>; o: ginyar <Mall., Men.>) algú perquè amolli diners
♦ véla e-n til þess að <+ inf.>enredar (o: entabanar <Mall.>; o: ginyar <Mall., Men.>) algú a <+ inf.>
♦ véla e-n með: e-u: <LOC FIGenredar (o: engalipar) algú amb una cosa
3. (draga á tálarenganyar algú, seduir algú (noia o dona amb falses promeses, per tenir-hi relacions sexuals)
♦ véla konu ~ stúlku: seduir una dona ~ una noia

véla·brögð <n.pl -bragða>:
engany[s] m.pl, astúcies f.pl, arteries f.pl, [mals] ginys m.pl (artimanyes, trucs, tracamanyes, ardits, tretes, estratagemes, artificis, planejaments de fet insidiós, maquinació etc.)
á þetta vil eg nú minna þig aftur, til þess þú látir af vélabrögðum þínum (ἡ ἀπάτη -άτης:   τῶν σ’ αὖτις μνήσω ἵν’ ἀπολλήξῃς ἀπατάων), svo þú sjáir, hvort það muni stoða þig nokkuð, að þú gabbaðir (καί μ’ ἀπάτησας) mig með ástaratlotum (φιλότης) þeim og hvílubrögðum (εὐνή), er þú áttir við mig í fjarvist guðanna: d’això te'n faré ara memòria fins que deixis les teves arteries, a fi que vegis si t'ajudarà de res que m'enganyessis amb les carícies amoroses i els jocs de llit que tingueres amb mi en absència dels déus
þá hlupum vér á hann æpandi, og lögðum hendur á hann. En öldungurinn hafði ekki týnt niður vélabrögðum sínum (ἡ δολία τέχνη:   οὐδ’ ὁ γέρων δολίης ἐπελήθετο τέχνης)llavors vam llançar-nos cridant sobre ell i li posarem les nostres mans a sobre. Però el vell no havia pas oblidat les seves arts arteres
eg em Odysseifur Laertesson, og er eg mönnum alkunnur sökum minna margvíslegu vélabragða (οἱ δόλοι -όλων:   ὃς πᾶσι δόλοισιν ἀνθρώποισι μέλω), og fer frægð mín allt til himins. — Eg á byggð á hinni víðsýnu Íþöku: jo sóc l'Odisseu Laercíada i sóc conegudíssim als homes per les meves arteries de tota mena (astúcies) i la meva fama arriba fins al cel. — Tinc els meus estatges a Ítaca, la visible de lluny
heyr nú, tölum ekki lengur hér um; okkur eru báðum kunnug vélabrögðin (τὰ κέρδεα -ῶν:   ἀλλ' ἄγε μηκέτι ταῦτα λεγώμεθα, εἰδότες ἄμφω ǁ κέρδε'): því þú ert allra manna ráðvitrastur og orðspakastur, en eg hefi orð á mér að vera hin ráðvísasta og kænsta (τὰ κέρδεα -ῶν:   ἐγὼ δ' ἐν πᾶσι θεοῖσι ǁ μήτι τε κλέομαι καὶ κέρδεσιν) af öllum goðum: Para atenció ara, no en parlem més! Les arteries ens són conegudes a tots dos, perquè tu ets el millor de tots els homes donant consells i el més eloqüent, però jo tinc la fama d'ésser, de tots els déus, la més sàvia donant consells i la més artera (astuta, enginyosa)
♦ þjófnaður og vélabrögð: furt i engany
alls staðar veður uppi blóð og morð, þjófnaður og vélabrögð (ὁ δόλος -όλου:   πάντα δ ἐπιμὶξ ἔχει <...> κλοπὴ καὶ δόλος), spilling, sviksemi, róstur (τάραχος), meinsæri: pertot aflora sang i assassinat, furt i engany, corrupció, falsedat, tumults, perjuri
♦ með slægð og vélabrögðum: amb astúcia i enganys
með slægð og vélabrögðum (πολύπλοκοι μεθόδων παραλογισμοί:   πολυπλόκοις μεθόδων παραλογισμοῖς αἰτησάμενος εἰς ἀπώλειαν) krafðist hann þess að fá að deyða Mardokaí, lífgjafa minn og stöðugan velgjörðamann, og einnig Ester, hina flekklausu sem með mér ríkir, og alla þjóð þeirra: amb astúcia i enganys (maquinacions) ens reclamava que féssim matar en Mardoqueu, el nostre salvador i constant benefactor, i també l'Ester, la immaculada que regna amb mi, i tot llur poble

véla·búnaður <m. -búnaðar, no comptable>:
maquinària f, màquines f.pl

véla·gálgi <m. -gálga, -gálgar>:
grua f de taller, elevador m de motor

véla·kostur <m. -kosts (o: -kostar), no comptable>:
maquinària f, parc m de màquines

véla·lúga <f. -lúgu, -lúgur. Gen. pl.: -lúga>:
1. escotilla f del motor
2. escotilla f de la sala de màquines

vélandi <m. vélanda, vélendur>:
‘afaitadéus’ m, enredaire m, maquinador m [d'arteries], engalipador m, enganador f (entabanador, ensibornador)
♦ vélandi goðanna: <MITOLl’engalipador dels déus, epítet del déu Loki
♦ rœgjandi ok vélandi goðanna: difamador (calumniador) i engalipador dels déus
  Tenint en compte que el verb véla també vol dir fer una cosa amb traça i idear una cosa amb enginy, l'expressió vélandi goðanna originàriament podria haver tingut un significat totalment positiu com ara l'enginyós dels déus, el qui enginya coses dels déus, l'artífex dels déus i recordar, en això, la natura d'en Lug macEithlenn irlandès.  
     

vélar·bilun <f. -bilunar, -bilanir>:
fallada f del motor, fallada mecànica

vélar·hlíf <f. -hlífar, -hlífar>:
capó m (tapa de motor)

vélar·mál <n. -máls, -mál>:
<INFORMllenguatge m màquina, codi m màquina

vélar·rúm <n. -rúms, pl. no hab.>:
compartiment m del motor

véla·rúm <n. -rúms, pl. no hab.>:
sala f de màquines

vélar·rými <n. -rýmis, -rými>:
compartiment m del motor

véla·rými <n. -rýmis, -rými>:
compartiment m dels motors, sala f de màquines

vélast <vélist ~ vélumst | véltist ~ véltumst | vélstum e-ð>:
ocupar-se d'una cosa
en sú var sætt upp sögð að Snorri skyldi eiga helming goðorða þeirra er Kolbeinn átti að réttu en Kolbeinn skyldi með fara og veita Snorra á þingum. Kolbeinn skyldi og gjalda fé nokkuð ef Snorri vildi heimta. Það fylgdi og að Kolbeinn skyldi gifta Arnbjörgu systur sína Órækju syni Snorra með sex tigum hundraða en Snorri skyldi fá Órækju tvö hundruð hundraða og stað á Mel og goðorð Hafliðanaut og skyldu þeir mágar vélast um báðir samt norður þar. Voru þá menn kallaðir til handsala og tóku þeir Kolbeinn og Snorri höndum saman að þessu. (SS I, cap. 237, pàg. 346): es va proclamar com a acord de conciliació que l'Snorri tindria la meitat dels godonats que en Kolbeinn tenia a dreta llei però que en Kolbeinn els tindria (administraria) i donaria suport a l'Snorri en els þings. En Kolb einn també pagaria una certa quantitat de diners si l'Snorri els hi volgués reclamar. També es disposava que en Kolbeinn casaria la seva germana Arnbjörg amb l'Órækja, el fill de l'Snorri amb un dot de seixanta hundrað i que l'Snorri donaria a l'Órækja dos-cents hundrað i una possesió a Melur així com el godonat Hafliðanautur (en referència al seu antic propietari, en Hafliði [Másson]), i que els dos consogres s'ocuparien ensems dels afers del nord. Llavors es nomenaren homes perquè fossin testimonis de la cloenda d'aquest acord i en Kolbeinn i l'Snorri el segellaren fent una encaixada de mans (vocabulari: #1. fara með e-ð: Cf. en Baetke 19874, pàg. 127: fara með e-u, e-t <...> innehaben, besitzen; <...> fara með goðorð ein Godentum verwalten; #2. Hafliðanautur: el godonat havia pertangut al Hafliði Másson, que havia mort el 1130; )

Vé·laug <f. -laugar, pl. no hab.>:
Vélaug f (ginecònim)

véla·viðgerðamaður <m. -viðgerðamanns, -viðgerðamenn>:
mecànic m, mecànica f (persona que manté màquines i adoba les màquines espatllades)

véla·vörður <m. -varðar, -verðir>:
<MARsegon oficial de màquines [de marina mercant]

vél·bátur <m. -báts, -bátar>:
1. <MARvaixell m a motor
2. <MARbarca f (o: bot m) a motor
3. <MARllanxa f a motor, llanxa motora

vél·búinn, -búin, -búið <adj.>:
motoritzat -ada

vél·búnaður <m. -búnaðar, no comptable>:
1. <INFORMmaquinari m, hardware m
2. (vélarmaquinària f, màquines f.pl (equipament en màquines o maquinària, parc de màquines, conjunt de màquines i aparells, p.e., d'una empresa)
3. (gangverk, búnaðurmecanisme m (constituents de màquina)

vél·byssa <f. -byssu, -byssur. Gen. pl.: -byssa o: -byssna>:
metralladora f

vélbyssu·byrgi <n. -byrgis, -byrgi. Gen. pl.: -byrgja; dat.pl.: -byrgjum>:
búnquer m

vélbyssu·gelt <n. -gelts, no comptable>:
brogit m de metralladora (o: de [les] metralladores)  

vélbyssu·hreiður <n. -hreiðurs, -hreiður. Gen. pl.: -hreiðra; dat.pl.: -hreiðrum>:
niu m de metralladores (o: de metralladora)  

vélbyssu·lið <n. -liðs, -lið>:
tropa f de metralladoristes

vélbyssu·maður <m. -manns, -menn>:
metralladorista m & f, servidor m de metralladora, servidora f de metralladora

vél·fræði <f. -fræði, no comptable>:
mecànica f (branca de la ciència) (aflfræði)

vél·fræðilegur, -fræðileg, -fræðilegt <adj.>:
mecànic -a (propi, relatiu o pertanyent a aquesta branca de la ciència)

vél·fræðingur <m. -fræðings, -fræðingar>:
especialista m & f en mecànica (especialista en aquesta branca de la ciència)

vél·gengi <n. -gengis, no comptable>:
<MED & PSICOL & BIOLmecanisme m, mecanismes m.pl

vél·hjól <n. -hjóls, -hjól>:
moto f, motocicleta f
  Aquesta encunyació purista no ha reeixit a imposar-se sobre l'hemixenisme mótorhjól.  
     

vélhjóla·gengi <n. -gengis, -gengi. Gen. pl.: -gengja; dat.pl.: -gengjum>:
banda f de motoristes

vélhjóla·klúbbur <m. -klúbbs, -klúbbar>:
club m de motoristes, motoclub m

vélhjóla·maður <m. -manns, -menn>:
motorista m & f, motociclista m & f

vélhjóla·slys <n. -slyss, -slys>:
accident m de moto

vél·hyggja <f. -hyggju, no comptable>:
<FILmecanicisme m

vélinda <n. vélinda, vélindu. Gen. pl.: vélinda>:
esòfag m

vélinda- <en compostos>:
<MEDesofago-, esofag-, esofàgic -a

vélinda·krabbamein <n. -krabbameins, -krabbamein>:
càncer m d'esòfag m

vélinda·raddmyndun <f. -raddmyndunar, no comptable>:
producció f de veu esofàgica, erigmofonia f

vélinda·rödd <f. -raddar, no comptable>:
veu esofàgica, erigmofonia f

vélindi <n. vélindis, vélindi. Gen. pl.: vélinda>:
esòfag m
♦ illkynja æxli í vélindi: <MEDneoplàsia maligna d'esòfag
♦ meinsemd í vélindi sem skarar aðliggjandi svæði: <MEDneoplàsia maligna, lesió contigua o sobreposada d'esòfag
♦ setkrabbamein í munnholi, vélindi og maga: <MEDcarcinoma in situ de cavitat oral, esòfag i estómac

vélindis- <en compostos>:
<MEDesofago-, esofag-, esofàgic -a

vélindisgaps·haull <m. -hauls, -haular>:
hèrnia f hiatal, hèrnia gastro-esofàgica

vél·knúinn, -knúin, -knúið <adj.>:
impulsat -ada (o: propulsat -ada) a motor
♦ vélknúin dæla: motobomba f, bomba impulsada per un motor, bomba f a motor

vél·menni <n. -mennis, -menni>:
robot m

vél·prjón <n. -prjóns, no comptable>:
tricot m a màquina (o: de) màquina (tricotatge a màquina & peça tricotada a màquina)

vél·ráð <n. -ráðs, -ráð>:
1. (vélar, brögð, klækirarteria f, tracamanya f (estratagema, artifici)
vélráð (τὸ διαβούλιον -ίου:   ἐν γὰρ διαβουλίοις ἀσεβοῦς ἐξέτασις ἔσται) hins óguðlega munu rannsökuð, orð hans munu berast Drottni og sanna (ἥξει εἰς ἔλεγχον) misgjörðir (ἀνομημάτων) hans: les insídies de l'impiu seran investigades, les seves paraules seran portades al Senyor i es provaran les seves malifetes
en hverjum sem þér fyrirgefið, honum fyrirgef ég líka. Og það sem ég hef fyrirgefið, hafi ég þurft að fyrirgefa nokkuð, þá hefur það verið vegna yðar fyrir augliti Krists, til þess að vér yrðum ekki vélaðir (πλεονεκτεῖν:   ἵνα μὴ πλεονεκτηθῶμεν ὑπὸ τοῦ Σατανᾶ) af Satan, því að ekki er oss ókunnugt um vélráð (τὸ νόημα -ήματος:   οὐ γὰρ αὐτοῦ τὰ νοήματα ἀγνοοῦμε) hans: però qualsevol que vosaltres perdoneu, jo també el perdono. I tot allò que jo he perdonat —si és que he hagut de perdonar res—, ho he fet a causa de vosaltres, en presència del Crist, a fi que en Satanàs no ens engalipi (enganyi), perquè no desconeixem pas les seves maquinacions
og hann mælti: "Bróðir þinn kom með vélráðum (mirˈmāh ~ מִרְמָה:   bāʔ   ʔāˈħī-χā   bə-mirˈmāh,   בָּא אָחִיךָ בְּמִרְמָה) og tók blessun þína": i ell li digué: “El teu germà ha vingut amb enganys i t'ha pres la benedicció”
hinn óguðlegi láti af breytni sinni og illvirkinn af vélráðum sínum (maħăʃāˈβāh ~ מַחֲשָׁבָה:   ʝaʕăˈzɔβ <...> wə-ˈʔīʃ   ˈʔāwɛn   maħʃəβɔˈθ-āu̯,   יַעֲזֹב <...> וְאִישׁ אָוֶן מַחְשְׁבֹתָיו) og snúi sér til Drottins, þá mun hann miskunna honum, til Guðs vors, því að hann fyrirgefur ríkulega: que l'impiu abandoni la seva conducta, i l'home malèfic (el malfactor), les seves trames i que torni a Jahvè, i aquest s'apiadarà d'ell, [que torni] al nostre Déu, car perdona amb generositat (abundantment)
en þeir heyrðu ekki og lögðu ekki við eyrun, en fóru eftir vélráðum (mɔʕēˈt͡sōθ   ū-ʃəriˈrūθ ~ מֹעֵצוֹת וּשְׁרִרוּת:   wa-i̯ʝēləˈχū   bə-mɔʕēˈt͡sōθ   bi-ʃəriˈrūθ   libˈb-ām   hā-ˈrāʕ,   וַיֵּלְכוּ בְּמֹעֵצוֹת, בִּשְׁרִרוּת לִבָּם הָרָע) síns illa hjarta og sneru við mér bakinu, en ekki andlitinu: però no van pas escoltar ni van decantar l'orella; van seguir els consells arterosos de llur cor dolent, i em varen donar l'esquena i no la cara
2. (undirförul ráðagerð, ráðabrugg, leynimakkpla insidiós (atac o pla arter, confabulació, intriga, conspiració, complot)
en hinir guðlausu munu þola refsingu fyrir vélráð (τὰ λογισάμενα:   οἱ δὲ ἀσεβεῖς καθὰ ἐλογίσαντο ἕξουσιν ἐπιτιμίαν ) sín, þeir sem smánuðu hinn réttláta og féllu frá Drottni: però els impius rebran el càstig per llurs plans, ells, que menysprearen el just i s'apartaren del Senyor
Drottinn, uppfyll eigi óskir hins óguðlega, lát vélráð hans (zāˈmām ~ זָמָם:   zəmāˈm-ō   ʔal־tāˈφēq   ʝāˈrūmū   ˈsɛlāh,   זְמָמוֹ אַל-תָּפֵק, יָרוּמוּ סֶלָה) ekki takast. (Sela): Jahvè, no satisfacis els desigs de l'impiu, no deixis que les seves maquinacions reïxin. (Sela)
hann mun snúa aftur til lands síns með mikinn auð og hyggja á vélráð ( ~ :   ū-ləβāˈβ-ō   ʕal־bəˈrīθ   ˈqɔδɛʃ,   וּלְבָבוֹ עַל-בְּרִית קֹדֶשׁ) gegn hinum heilaga sáttmála. Og er hann hefur farið að geðþótta sínum mun hann hverfa aftur til heimalands síns: se’n tornarà al seu país amb grans riqueses i pensarà en insídies (plans insidiosos) contra l'aliança santa. I quan haurà errat a plaer, tornarà al seu país natal
♦ brugga vélráð: tramar intrigues
þeir höfðu illt í hyggju gegn þér, brugguðu vélráð (məzimˈmāh ~ מְזִמָּה:   ħāʃəˈβū   məzimˈmāh   bal־ʝūˈχālū,   חָשְׁבוּ מְזִמָּה, בַּל-יוּכָלוּ) sem þó urðu til einskis: nodriren el mal contra teu en llur cor, ordiren maquinacions que quedaren en no-res
hinn óguðlegi bruggar réttlátum vélráð (zɔˈmēm ~ זֹמֵם:   zɔˈmēm   rāˈʃāʕ   la-sˁsˁadˈdīq,   זֹמֵם רָשָׁע, לַצַּדִּיק) og gnístir tönnum gegn honum: l’impiu trama intrigues contra el just i carrisqueja les dents contra ell
og það er ekki nóg með það að þeir hafi leitast við að vinna þegnum vorum mein vegna þess að þeir hafa ekki haft bein til að bera velsæld sína heldur hafa þeir jafnvel bruggað vélráð (μηχανᾶσθαι:   καὶ τοῖς ἑαυτῶν εὐεργέταις ἐπιχειροῦσι μηχανᾶσθαι) gegn velgjörðamönnum sínum: i no h'hi ha hagut prou que s'hagin esforçat a infligir mal als nostres súbdits perquè no han tingut esma de suportar llur benestar, sinó que, fins i tot, han tramat conspiracions contra llurs propis benefactors
sagði þar líka frá því er hann fór til konungs til að biðja hann að hengja Mardokaí. En þau vélráð (τὰ κακά:   ὅσα δὲ ἐπεχείρησεν ἐπάξαι ἐπὶ τοὺς Ἰουδαίους κακά, ἐπ’ αὐτὸν ἐγένοντο) sem hann hafði bruggað Gyðingum hittu hann sjálfan fyrir og voru bæði hann og synir hans hengdir: també hi relatava que [l'Amam] s'havia presentat al rei per a demanar-li que fes penjar en Mardoqueu. Però les maquinacions que havia tramat contra els jueus van recaure sobre ell mateix i ell i els seus fills foren penjats
varmennið, illmennið, talar tveimur tungum, deplar augunum, gefur merki með fótunum og bendir fingrunum, bruggar vélráð (tahpūˈχāh ~ תַּהְפּוּכָה:   tahpuˈχōθ   bə-libˈb-ō,   תַּהְפֻּכוֹת, בְּלִבּוֹ) í hjarta sínu, áformar ódæði, kveikir illdeilur: el brètol, el dolent, parla amb falsia de boca (lit.: parla amb dues llengües), fa l'ullet, fa senyes amb els peus, fa signes amb els dits, trama enganys (fraus) dins el seu cor, maquina maldats, provoca bregues
varmennið bruggar vélráð (rāˈʕāh ~ רָעָה:   ʔīʃ   bəlīˈʝaʕal   kɔˈrɛh   rāˈʕāh,   אִישׁ בְּלִיַּעַל, כֹּרֶה רָעָה), orð hans eru sem brennandi eldur: el brivall maquina insídies, les seves paraules són com un foc que abrasa
frá þér fór hinn illviljaði sem bruggaði vélráð (rāˈʕāh ~ רָעָה:   mimˈm-ēχ   ʝāˈt͡sāʔ   ħɔˈʃēβ   ʕal-ʝəˈhwāh   rāˈʕāh,   מִמֵּךְ יָצָא, חֹשֵׁב עַל-יְהוָה רָעָה) gegn Drottnide tu va sortir el malvolent que va tramar insídies contra Jahvè

vél·ráður, -ráð, -rátt <adj.>:
murri -úrria, garneu -eva, arter -a, astut -a, astuciós -osa (connotacions negatives, d'insidiós, fals, intrigant, que és astut i sap enganyar)
vélráður maður (ʔīʃ   tahpuˈχōθ ~ אִישׁ תַּהְפֻּכוֹת:   ʔīʃ   tahpuˈχōθ   ʝəʃalˈlaħ   māˈδōn,   אִישׁ תַּהְפֻּכוֹת, יְשַׁלַּח מָדוֹן) kveikir illdeilur og rógberinn veldur vinaskilnaði: l’astuciós encén bregues i el calumniador provoca enemistats
eða heyrir þú ekki, hversu hinn ágæti Órestes er frægur orðinn hjá öllum mönnum, síðan hann tók af lífi föðurbana sinn, hinn vélráða (ὁ δολόμητις -μήτιος:   ἐπεὶ ἔκτανε πατροφονῆα, ǁ Αἴγισθον δολόμητιν ǁ ἀμφ᾽ ἐμοὶ) Egistus, er drap hans fræga föður: o que [per ventura] no has sentit com ha adquirit fama entre tots els mortals l'excel·lent Orestes després de llevar-li la vida al matador de son pare, a l'arter Egist, que li havia mort el seu ínclit pare?
halda vildi hún mér hjá sér, hin ágæta gyðja Kalypsó, og eins vildi hin vélráða (δολόεις δολόεσσα δολόεν:   ὣς δ᾽ αὔτως Κίρκη κατερήτυεν ἐν μεγάροισιν ǁ Αἰαίη δολόεσσα) Kirka í Ey, að eg staðfestist þar og fengi sín, þó gátu þær aldrei talið svo um fyrir mér: la Calipso, la deessa excel·lent, volia retenir-me amb ella, igual que l'artera Circe d'Ea havia volgut que jo m'establís allà i la prengués per esposa. Tanmateix, mai no varen poder[, ni l'una ni l'altra,] fer-me canviar d'idea
en það óp hefi eg heyrt aumkunarlegast (οἰκτροτάτην), er Kassandra Príamusdóttir hljóðaði, þegar hin vélráða (ἡ δολόμητις -μήτιος:   Κασσάνδρης, τὴν κτεῖνε Κλυταιμνήστρη δολόμητις ǁ ἀμφ᾽ ἐμοὶ) Klýtemnestra vó hana við hlið mér; hóf eg þá upp hendur mínar, þar sem eg lá á gólfinu dauðvona, og ætlaði að grípa utan um sveðjuna (φασγάνῳ)però el crit més planyívol que vaig sentir fou el que va fer la Cassandra, filla d'en Príam, quan la Clitemnestra, la de plans arters, la va matar al meu costat. Llavors, mentre estava estesa al terra morint, vaig aixecar les mans volent agafar el [meu] coltellàs
talaði hún þegar til Seifs Kronussonar þessum móðgunarorðum (κερτομίοισι): „Hverr guðanna hefir enn verið í ráðagjörðum (βουλάς) með þér, vélráður (ὁ δολομήτης -ήτου:   τίς δ᾽ αὖ τοι δολομῆτα θεῶν συμφράσσατο βουλάς;)? Jafnan er þér kært, að ráða (δικαζέμεν) launráðum (κρυπτάδια) á bak við mig (φρονέοντα), og enn hefir þú ekki fengið af þér (τέτληκας), að segja mér af alhug, hvað þú hafir í hyggju“: parlà a l'instant paraules a Zeus el Crònida amb aquestes paraules feridores: “Tu, fals! Quin més dels déus ha fet, novament, plans amb tu? A tu sempre t'és car (agradable, grat) de concertar plans secrets a la meva esquena, i encara no t'ha sortit de tu de dir-me, en tota sinceritat (de tot cor), el que tens en ment”
hin vélráða (δολοφρονέων δολοφρονέουσα δολοφρονέον:   Τὴν δὲ δολοφρονέουσα προσηύδα πότνια Ἥρη), tignarlega Hera mælti til hennar: „Ljá mér nú þá ást og yndi, er þú sigrar með alla ódauðlega guði og dauðlega menn: l’augusta, ordidora d'enganys Hera li va dir: “Presta'm ara l'amor i el delit amb que vençs tots els mortals i els déus immortals <...>”
þá mælti Sigurður við þá förunauta: "Það er satt að segja að vér höfum komið í mikið vandkvæði og orðið fyrir mikilli álygi, og er konungur sjá brögðóttur og vélráður, og mun auðsær vor kostur ef hann skal ráða, þvíað hann lét fyrst drepa Þórálf, en hann vill nú gera oss að óbótamönnum. Er honum lítið fyrir að villa járnburð þenna. Nú ætla eg þann verr hafa er til þess hættir við hann. Nú leggst innan eftir sundinu fjallagol nokkuð; ræð eg það, að vér vindim segl vort og stefnum út á haf. Fari Þrándur annað sumar með ull sína ef hann vill selja. En ef eg komumst í brott, þá þyki mér þess von að eg koma aldri síðan til Noregs": en Sigurður va dir als seus companys de viatge: “No vaig errat si dic que ens trobem en una situació ben perillosa essent com som les víctimes d'una acusació falsa però greu, i aquest rei és garneu i maquinador i és fàcil de veure quina serà la nostra situació si ell arriba a disposar sobre el nostre destí perquè primer va fer matar en Þórálfur, i ara ens vol convertir a nosaltres en óbótamenn (criminals proscrits). No li costarà gaire de manipular aquesta ordalia. Així i doncs, sóc del parer que ho té ben malament el qui s'arrisca amb ell a una prova així. A més a més, ara s'ha posat (ha començat a bufar) sobre el freu un oratge de les muntanyes. [Per això,] el meu consell és que hissem la nostra vela i salpem a alta mar. I que en Þrándur vingui l'estiu qui ve amb la seva llana, si la vol vendre. Però jo, si me'n vaig d'aquí, crec que em capguardaré de tornar a venir mai a Noruega”

vél·rita <-rita ~ -ritum | -ritaði ~ -rituðum | -ritaðe-ð>:
mecanografiar una cosa, escriure una cosa a màquina

vél·ritari <m. -ritara, -ritarar>:
mecanògraf m, mecanògrafa f

vél·ritun <f. -ritunar, no comptable>:
mecanografia f

vélritunar·pappír <m. -pappírs, no comptable>:
paper m d'escriure a màquina

vél·ræði <n. -ræðis, -ræði>:
engany m, arteria f
Þorsteinn svarar: "Eigi samir mér þetta að sæta vélræðum við Helga mág minn. Vil eg miklu heldur gefa fé til friðar mér svo að það þyki góður sómi": en Þorsteinn: “No seria apropiat per part meva actuar arterament contra el meu cunyat Helgi. M'estimo molt més oferir diners a canvi de pau de manera que l'acord de conciliació sembli honrós” (vocabulari: #1. velræði: Cf. en Baetke 19874, pàg. 712: sæta velræðum við e-n hinterhältige Anschläge gegen jemanden ins Werk setzen. També en Kålund 1896, pàg. 185: 15.16. vélræðum, „heimtückischen anschlägen“)
þar skilur með þeim. Fer Glúmur heim og safnar liði og segir hvert vélræði var fyrir hann sett af óvina hendi, lést og vilja að það mætti brátt gjaldast. Hann fær á lítilli stundu sex tigu manna og ríða síðan upp í dalinn: Amb això es van separar. En Glúmur se'n va tornar a ca seva on va reunir un escamot de gent dient-los quin parany li havien parat els seus enemics i també els va dir que desitjava fer-los-ho pagar aviat. En poc temps va aplegar seixanta homes i amb ells va pujar vall amunt
og nú líða stundir. Fer Hafgrímur heiman og í Austurey til Þrándar, og fagnar Þrándur honum vel. Og nú leitar Hafgrímur ráða við Þránd, hvað hann legði til með honum um mál þeirra Skúfeyinga, Brestis og Beinis; kvað hann mann vitrastan í eyjunum og kveðst gjarna vilja við hann nokkuð til vinna. Þrándur kvað slíks undarlega leitað, að hann mundi vilja vera í nokkurum vélræðum við frændur sína, - "enda mun þér eigi alvara vera. Skil eg og að þér er svo háttað, að þú vildir aðra menn hafa í ráðum með þér, en tímir ekki til að vinna að þú fáir nokkura framkvæmd": i llavors va passar una temporada. En Hafgrímur va marxar de casa per anar a l'illa d'Austurey, a cal Þrándur. En Þrándur li va donar la benvinguda (el va rebre bé). En Hafgrímur va demanar consell al Þrándur sobre com havia d'actuar en l'assumpte que tenia obert amb els germans Brestir i en Beinir, de l'illa de Skúfey (en la confrontació entre ell i els...). Li va dir que [ell, en Þrándur,] era l'home més llest de totes les illes i que ell[, en Hafgrímur,] amb molt de gust sabria mostrar-se agraït d'alguna manera amb ell [si s'avenia a ajudar-lo]. En Þrándur li va dir que era una petició ben estranya que participés en una conxorxa (intrigues, maquinacions) contra parents seus, — “tret que no estiguis parlant seriosament. També entenc que la cosa és que voldries tenir d'altres homes al teu costat en els teus plans, però no et mostres disposat a fer el necessari per part teva per aconseguir algun resultat”

vél·rænn, -ræn, -rænt <adj.>:
mecànic -a, mecanitzat -ada
♦ með vélrænum hætti: de manera mecànica
♦ vélræn kortagerð: <GEOGcartografia automàtica
♦ vélræn þýðing: <LINGtraducció automàtica, traducció f per ordinador [completament automatitzada]
♦ mannstudd vélræn þýðing: traducció assistida per ordinador
♦ vélrænn mynddiskur: <TÈCNvideodisc mecànic
♦ vélrænn núllstillir: <METROLdispositiu m d'ajust mecànic del zero
♦ vélrænn rofi: <TÈCNinterruptor operat mecànicament
♦ vélrænn tengipunktur: <TÈCNpunt m de connexió (o: d'encreuament) mecànic
♦ vélrænn útdráttur: <TÈCNresum automàtic de text
♦ vélrænn tímastuðull [vísimælitækis]: <TÈCNconstant f de temps mecànic [d'aparell mesurador indicador]
♦ vélrænt nám: <IAaprenentatge automàtic
♦ vélrænt nám náttúrulegs tungumáls: aprenentatge automàtic del llenguatge natural

vél·rænt <adv.>:
mecànicament, de manera mecànica
♦ hreyfa sig vélrænt: moure's mecànicament
♦ svara e-u vélrænt: respondre mecànicament a una cosa

vél·saumur <m. -saums, -saumar>:
cosit m a màquina, costura f [feta] a màquina

vél·skip <n. -skips, -skip>:
motonau f

vél·skófla <f. -skóflu, -skóflur. Gen. pl.: -skóflna o: -skófla>:
pala carregadora (o: mecànica)  

vél·skóli <m. -skóla, -skólar>:
escola f de mecànica

vélsleða·ferð <f. -ferðar, -ferðir>:
excursió f amb moto de neu

vélsleða·maður <m. -manns, -menn>:
conductor m de moto de neu, conductora f de moto de neu

vél·sleði <m. -sleða, -sleðar>:
moto f de neu

vél·smiðja <f. -smiðju, -smiðjur. Gen. pl.: -smiðja>:
fàbrica f de maquinària, taller mecànic

vél·smíði <f. -smíði, -smíðar>:
construcció f de maquinària (o: de màquines), enginyeria mecànica  

vélstjóra·skóli <m. -skóla, -skólar>:
escola f de maquinistes

vél·stjóri <m. -stjóra, -stjórar>:
cap m & f de màquines, maquinista m & f en cap

vél·sög <f. -sagar, -sagir>:
serra mecànica

vél·tækni <f. -tækni, no comptable>:
tecnologia f

vél·virki <m. -virkja, -virkjar>:
1. (vélaviðgerðamaðurmecànic m, mecànica f (persona que manté màquines i adoba les màquines espatllades)
2. (uppsetningamaðurmuntador m, muntadora f (persona que Persona que arma i instal·la aparells i màquines diversos)

vél·virkjun <f. -virkjunar, no comptable>:
mecànica f (estudi, formació i ofici de mecànic, ram del qui munten, mantenen i reparen màquines)

vél·væddur, -vædd, -vætt <adj.>:
mecanitzat -ada

vél·væða <-væði ~ -væðum | -væddi ~ -væddum | -vætte-ð>:
mecanitzar una cosa

vél·væðast <-væðist ~ -væðumst | -væddist ~ -væddumst | -væðst>:
mecanitzar--se

vél·væðing <f. -væðingar, no comptable>:
mecanització f

vél·þýðing <f. -þýðingar, -þýðingar>:
traducció automàtica, traducció f per ordinador [completament automatitzada]
♦ mannstudd vélþýðing: <LINGtraducció assistida per ordinador

Vé·ný <f. -nýjar, pl. no hab.>:
Véný f (ginecònim)

vér <pron. pers. de 1ª pers. plural (llengua antiga i nivell de llenguatge solemne i/o elevat) i plural majestàtic>:
1. <llengua antiga i nivell de llenguatge solemne o elevatnosaltres
gef oss (ἡμῖν) í dag vort daglegt brauð. ǁ Fyrirgef oss (ἡμῖν) vorar skuldir ǁ svo sem vér (ἡμεῖς) og fyrirgefum vorum skuldunautum. ǁ Og leið þú oss (ἡμᾶς) í freistni heldur frelsa oss (ἡμᾶς) frá illu: el nostre pa de cada dia, donau-nos, Senyor, el dia d'avui; i perdonau les nostres culpes, així com nosaltres perdonam els nostres deutors; i no permeteu que caiguem en la temptació, ans alliberau-nos de qualsevol mal
2. (hátignarleg (konungleg) fleirtalaNós (plural majestàtic)
 
Pronom personal de primera persona <†> plural, plural majestàtic i nivell de llenguatge molt formal, elevat i/o solemne
A. Llengua antiga:
  Plural
N vér
A oss
G vár
D oss
← wɛz ← wiz ← *wīz ← *wiʝiz ← *wɛʝɛz
 
B. Llengua moderna:
  Plural majestàtic i plural en estil molt formal, solemne i/o elevat
N vér
A oss
G vor
D oss
 
 

vé·sögn <f. -sagnar, -sagnir>:
mite m (goðsögn; mýta)

vétt·rim <f. -rimar, -rimar>:
<HISTvéttrim f, vættrim f, part de l'espasa. El mot se sol interpretar com a part central de la fulla d'una espasa, situada entre la punta i el coll de l'espasa (la part més propera al mantí), al bell mig de la qual hi ha la canaleta, o potser sigui la designació de la canaleta mateixa

v.h. <abrev.>:
(abrev. de viðtengingarháttursubj. (abrev. de [mode] subjuntiu

V-hálsmál <n. -hálsmáls, -hálsmál>:
<TÈXTcoll m en V, coll m en punta



El Retorn de les Forsíties. Foto de Vincent Tandard, 1997.



© 1998 Macià Riutort i Riutort mrr@tinet.fut.es



       
   
 
       

Go to Vincles cap a Islàndia



Last Update 25/08/98