© Macià Riutort i Riutort, 1998

<†>  veð¹ <n. veðs, veð. Gen. pl.: veðja; dat.pl.: veðjum>:

variant arcaica de → veð² ‘penyora; hipoteca; juguesca’

◊ [en ef] menn flytja lík til kirkju, þá skulu þeir legkaup hafa búit presti eða veð leggja eða vǫrzlumann fá þann er veðjum sé jafngóðr. En ef þeir vilja engan þann kost eða [bjóða þann] hlut, þá skal hann fyrirbjóða þeim at setja lík niðr. [Þá eru þeir] sekir þremr mǫrkum, ef þeir setja niðr at forboði prest[sins]. En ef þeir setja lík niðr þó at hváru, þá skal hann bera sér sjálfr vitni [um þat mál], hafa á stola á hálsi sér [ok sverja þess], at þeir veittu hánum þat (þar ?) greptarrán: si hom porta un mort a l'església: [els portadors del mort] hauran de tenir preparat el legkaup (taxa d'enterrament) per al prevere [de l'església] o dipositar-li una penyora o procurar-se un garant (fiador, avalador) que sigui tan bo com les penyores (és a dir, que avali la quantitat del legkaup, o si més no, jo ho entenc així). I si no volen acceptar el pagament d'aquesta taxa (del legkaup) o oferir coses [a canvi d'ella], aleshores el prevere els prohibirà que enterrin el mort [al sagrat de l'església]. I si hom enterra el mort en contra de la prohibició del prevere, haurà de pagar una multa de tres merkr. I si, malgrat tot, enterren el mort, aleshores el prevere donarà testimoni ell mateix [d'aquest fet] i, en fer-ho, portarà posada l'estola al voltant del seu coll [i jurarà] que [els qui hagin enterrat el mort] han comès amb el mort ‘robatori d'enterrament’ (és a dir, l'han enterrat il·legalment al sagrat de l'església) (vocabulari: #1. legkaup, legtollr: En Baetke 19874, pàg. 367, no dóna pas entrada a aquest mot. En Konrad von Maurer 1908, pàg. 353: Grabgebühr; #2. graptarrán, greptarrán: En Baetke 19874, pàgs. 210 i 215, no dóna pas entrada a aquest mot. En canvi en Rudolf Meissner 1941, pàg. 30: greptarrán Begräbnisraub (Die norwegische Volkskirche nach den vier alten Christenrechten): Wenn die Leute eine Leiche zur Kirche bringen, sollen sie die Gebühr bereit halten oder einen Bürgen stellen oder ein Pfand einsetzen (im doppelten Wert der Gebühr E. I,48). Wer aber gegen das Verbot des Priesters die Leiche begraben will, begeht Begräbnisraub (greptarrán), der Priester soll das feststellen und dabei die Stola am Halse haben (B. I,12). Für den Toten hat dann der Priester die Seelenmesse zu lesen (E. I, 47; G. 23); #3. þat ~ þar: En Rudolph Keyser i en Peter Andreas Munch 1 (1846), pàg. 369, apartat 16:5 llegeixen: <...> at þæir væittu honum þet græftar ran. En canvi, íd., pàg. 347:16 llegeixen: <...> at þæir uæittu honom þær greftar raan; #4. veita: Cf. en Baetke 19874, pàg. 709: <...> zufügen, antun (e-m e-t) <...> veita e-m atfǫr, atgǫngu, atsókn jmd. angreifen; veita e-m banasár jmd. die Todeswunde zufügen. A causa de construccions com ara veita e-m útferð ‘donar sepultura a algú’, i la manca d'una construcció veita e-m rán, podria pensar-se en la possibilitat que aquest datiu singular masculí hánum no fa pas referència al prestr que ha perdut el pagament de l'enterrament, sinó al *líkami o *líkam del mort que hom ha enterrat, de manera que podria entendre's que el que hauria volgut dir l'autor de la llei era: han donat al cos un enterrament que ha estat fruit d'un robatori d'enterrament. En la traducció, segueixo en Meissner, op. cit., p. 30, que tradueix veita amb begehen ‘cometre’: begeht Begräbnisraub, amb la qual cosa interpreta que el pronom hánum fa referència al prestr: li han comès (al prevere) un robatori d'enterrament = han comès un robatori d'enterrament contra ell, li han robat un enterrament)

veð² <n. veðs, veð>:

1. (pantur) penyora f (fermança, seguretat, garantia)

♦ leggja líf sitt að veði í e-u ~ fyrir e-ð: lluitar fins a la mort per una cosa

♦ setja e-ð að veði: empenyorar una cosa

♦ skila e-m veði sínu: tornar-li la penyora a algú, restituir la penyora a algú

♦ taka e-ð að veði: prendre una cosa en penyora

♦ taka fé að láni gegn veði í e-u: empenyorar una cosa per diners

2. (í fasteign) hipoteca f (dret sobre immoble a canvi de diners i sense transferència de possessió)

♦ veð í fasteign: hipoteca sobre bé immoble

3. (veðmál) juguesca f, aposta f (messions)

◊ og loksins setja þeir veð. Leggur höfðinginn við gullhring en Halli höfuð sitt: i, en fi, feren la juguesca. El höfðingi s'hi va jugar un braçalet d'or i en Halli el seu cap

◊ þá gekk Jórunn húsfreyja út í garðinn og mælti svo: „Þess bið eg þig Þorgils ef eg hefi nokkuð svo gert að þér þykir vel þá stýr þú eigi þessu máli í svo mikið vandræði að þú hafir þig í veði eða bónda minn eða aðra góða menn ef þú átt kost sæmilegra sætta“ (SS II, cap. 384, pàg. 585): aleshores la Jórunn, la mestressa de la casa, va sortir al garður (la tanca) i parlà d'aquesta manera: “Jo et demano, Þorgils, si és que mai he fet res que t'hagi semblat bé, que no menis aquest cas a una situació tan difícil que t'hi juguis la vida o la del meu marit o la d'altres bons homes, si tens la possibilitat d'obtenir uns acords de conciliació honorables”

♦ vera í veði: <LOC FIG> estar en joc

♦ líf hans er í veði: s'hi juga la vida, la seva vida està en joc, hi va la seva vida, li pot costar la vida

♦ það er mikið í veði: l'aposta és alta, hi ha molt en joc

♦ þora að leggja hausinn ~ höfuðið ~ höndina að veði: jugar-s'hi un ronyó ~ el cap ~ el coll

veð:

1ª pers. sg. pres. ind. de → vaða “passar a gual”

veð·band <n. -bands, -bönd. Empr. hab. en pl.>:

càrrega hipotecària (Empr. hab. en pl.: càrregues hipotecàries)

veð·banki <m. -banka, -bankar>:

casa f d'apostes

veð·bók <f. -bókar, -bækur>:

registre hipotecari

veðbókar·vottorð <n. -vottorðs, -vottorð>:

certificat m de deute hipotecari pendent, certificat hipotecari

veð·bréf <n. -bréfs, -bréf>:

cèdula hipotecària

veð·deild <f. -deildar, -deildir>:

departament m de crèdits

veð·fé <n. -fjár, no comptable>:

aposta f (diners o béns apostats en una juguesca)

veð·hafi <m. -hafa, -hafar>:

deutor hipotecari, deutora hipotecària

veð·hlaup <n. -hlaups, -hlaup>:

cursa f (de cavalls o de gossos) en què es pot apostar

veðhlaupa·hestur <m. -hests, -hestar>:

cavall m de curses (o: de cursa)

veðhlaupa·hundur <m. -hunds, -hundar>:

llebrer m de curses (o: de cursa)

veð·hlaupari <m. -hlaupara, -hlauparar>:

cintes f.pl (planta Chlorophytum comosum)

veð·hæfur, -hæf, -hæft <adj.>:

1. <GEN> empenyorable

2. (fasteign) hipotecable (immoble)

veðja <veðja ~ veðjum | veðjaði ~ veðjuðum | veðjað ║ um e-ð>:

fer una juguesca sobre una cosa, apostar per una cosa, posar (o: jugar) messions sobre una cosa (Bal.) 

◊ Óðinn oc Frigg sáto í Hliðsciálfo oc sá um heima alla. Óðinn mælti: ‘Sér þú Agnar, fóstra þinn, hvar hann elr bǫrn við gýgi í hellinom? Enn Geirrøðr, fóstri minn, er konungr oc sitr nú at landi.’ Frigg segir: ‘Hann er matníðingr sá, at hann qvelr gesti sína, ef hánom þiccia ofmargir koma.’ Óðinn segir, at þat er in mesta lygi. Þau veðia um þetta mál: l’Odin i la Frigg seien a Hliðskjálf, mirant per tots els móns. L'Odin va dir: “Que veus l'Agnarr, el teu fóstri, engendrant infants amb una gígia dins la cova? Per contra, en Geirrøðr, el meu fóstri és rei i ara regna sobre la seva terra”. La Frigg li va dir: “Plany tant el menjar que maltracta els seus convidats si li sembla que n'hi han anat massa”. L'Odin li va dir que allò era una grandíssima mentida. Van fer una juguesca sobre aquesta qüestió

◊ ef menn dufla eða kasta teningum um peninga, sé uppnæmt konungsumboðsmanni allt það er á borði/við borð liggur og hver þeirra sekur hálfri mörk við konung. En ef menn veðja, hafi að öngu og sé sektalaust — Om Mænd doble eller kaste Tærninger om Penge, da maa Kongens Ombudsmand borttage saa meget som de have kastet om, og skal dog enhver af dem betale en halv Mark til Kongen; Giør nogen Veddemaal sammen, da bør det være magtesløs, og bødes intet derfor. (²) (²) cnfr. Christ. IV. N. L. Kiøbe-B. 28 Cap.   Chr. V. N. L. 5 B. 13 Cap. 53 Art.   it. 4 B. I Cap. 19vir Art. (Codi Johanneu. Þjófabálkur, cap. 18): Si hom juga a jocs d'atzar o juga als daus per diners, que tot el que hi hagi a la taula/devora la taula sigui requisat pel konungsumboðsmaður i que cadascun dels jugadors pagui una multa de mitja marca (o sigui, de quatre aurar) al rei, però, si hom està fent una juguesca, que el konungsumboðsmaður no en faci cas i que ningú no sigui multat [per això] (vocabulari: #1. hafa e-ð að engu: Cf. Baetke 19874, pàg. 222: hafa e-t at engu etwas für nichts erachten; )

♦ veðja á e-ð: apostar per una cosa

♦ veðja e-u: jugar-se una cosa

♦ veðja e-u að <+ ind.>: jugar-s'hi una cosa que<+ ind.>

♦ veðja við e-n: fer una juguesca amb algú

♦ veðja við e-n um e-ð: fer una juguesca amb algú sobre una cosa

veð·lán <n. -láns, -lán>:

1. (lán sem tryggt er með seljanlegum verðbréfum eða öðrum markaðshæfum eignum) préstec m amb garantia real (la major part dels crèdits que hom rep d’un banc són d’aquesta mena, de manera que el terme sovint s’ha de traduir simplement per préstec -vist des de la perspectiva del client- o crèdit -vist des de la perspectiva del banc-))

♦ hvað viltu borga af veðláninu: quina quantitat voldria pagar [mensualment] del seu préstec?

2. (fasteignaveðlán) préstec hipotecari (suma o quantitat de diners demanats en préstec per a adquirir immoble o sobre un immoble)

♦ fjármagna kaup á íbúðarhúsnæði með veðláni: finançar la compra d'un habitatge amb un préstec hipotecari

♦ taka veðlán út á jarðeign sína: hipotecar un terreny

♦ veðlán með breytilegum vöxtum: hipoteca f amb interès variable

veðlána·banki <m. -banka, -bankar>:

banc m [de crèdit] hipotecari

veðlána·hús <n. -húss, -hús>:

casa f d'empenyoraments, mont m de pietat

veð·lánari <m. -lánara, -lánarar>:

1. creditor pignoratici, creditora pignoratícia

2. prestador hipotecari, prestadora hipotecària

veðlána·stofa <f. -stofu, -stofur. Gen. pl.: -stofa>:

mont m de pietat

veð·leyfi <n. -leyfis, -leyfi>:

concessió f de dret de penyora com a garantia a un crèdit o préstec de tercers (dret de tenir la propietat d'un altre com a garantia per un deute degut)

veð·lög <n.pl -laga>:

llei hipotecària

veð·mangari <m. -mangara, -mangarar>:

corredor m d'apostes, corredora f d'apostes

veð·mál <n. -máls, -mál>:

aposta (o: juguesca) f, messions f.pl (Mall.) 

♦ gera veðmál við besta vin sinn: fer una aposta (o: juguesca) amb el seu millor amic, posar unes messions amb el seu millor amic(Mall.) 

♦ tapa veðmál: perdre una aposta (o: juguesca), perdre unes messions (Mall.) 

♦ vinna veðmál: guanyar una aposta (o: juguesca), guanyar unes messions (Mall.) 

♦ veðmál að ég gæti <+ supí> [án þess að <+ inf.>]: <LOC> m'hi jugo el que vulguis que jo podria <+ inf.> [sense  <+ inf.>]

♦ veðmálið tekur gildi!: fet!

♦ veðmál um e-ð: una aposta sobre una cosa

veðra·breytingar <f.pl -breytinga>:

canvi m de temps (atmosfèric)

veðra·brigði <n.pl -brigða>:

canvi m de temps (atmosfèric)

♦ veðrabrigði verða í e-u: <LOC FIG> una cosa sofreix grans canvis sobtats, una cosa fa un tomb sobtat

veðraður, veðruð, veðrað <adj.>:

gastat -ada per l'exposició al [mal] temps

veðra·gnýr <m. -gnýs, -gnýir. Gen. pl.: -gnýja; dat.pl.: -gnýjum>:

bram m de tempesta

veðra·hamur <m. -hams, -hamir>:

període m de tempestes o de mal temps persistent, acompanyades de ventades fortes

veðra·hjúpur <m. -hjúps, -hjúpar>:

troposfera f

veðra·hvolf <n. -hvolfs, -hvolf>:

troposfera f

veðra·hvörf <n.pl -hvarfa>:

tropopausa f

veðra·kerfi <n. -kerfis, -kerfi>:

sistema meteorològic

veðrar:

gen. sg. & nom. pl. de → veður “marrà, mardà (Val., Bal.)”

veðrar·horn <n. -horns, -horn>:

banya f de marrà, banya f de mardà m (Val., Bal.) 

veðra·samur, -söm, -samt <adj.>:

1. (vindasamur) ventós -osa (temps atmosfèric)

2. (stormasamur) tempestuós -osa (borrascós)

◊ stundum var í vetur leið ǁ veðrasamt á glugga; ǁ var ekki einsog væri um skeið ǁ vofa í hverjum skugga? ǁ Fáir vissu að vorið beið ǁ og vorið kemur að hugga: de vegades, l'hivern passat, ǁ la maltempsada colpia la finestra ǁ i durant un temps, que no era pas ǁ com si hi hagués un fantasma a cada ombra? ǁ Pocs sabien que la primavera s'esperava ǁ i [que] la primavera ve per a aconhortar

♦ það var veðrasamt í vetur: <LOC FIG> ha estat un hivern tempestuós (o: borrascós)  

veðra·skil <n.pl -skila>:

canvi m de temps (atmosfèric)

veðrast <veðrast ~ veðrumst | veðraðist ~ veðruðumst | veðrast>:

[des]gastar-se o erosionar-se per exposició al temps atmosfèric

♦ veðrast upp við hrós: <LOC FIG> pujar-li a algú la fama al cap

veðra·víti <n. -vítis, -víti>:

indret m on les maltempsades són freqüents

veðrátta <f. veðráttu, no comptable>:

temps m (atmosfèric)

veðreiða·braut <f. -brautar, -brautir>:

hipòdrom m

veðreiða·hestur <m. -hests, -hestar>:

cavall m de curses (o: de cursa)

veðreiða·maður <m. -manns, -menn>:

jòquei m & f

veð·reiðar <f.pl -reiða>:

curses f.pl de cavalls i/o de gossos

♦ fara á veðreiðarnar: anar a les curses de cavalls

veð·réttindi <n.pl -réttinda>:

dret[s] m.[pl] de penyora immobiliària, hipoteca garantida per béns immobles

veð·réttur <m. -réttar, -réttir>:

1. (safn réttarreglna) dret m de penyora (legislació)

2. (forgangsréttur) dret m de retenció (de creditor hipotecari i/o pignoratiu)

3. (veðréttindi) dret[s] m.[pl] de penyora immobiliària, hipoteca garantida per béns immobles

♦ fyrsti veðréttur: primera hipoteca (o: hipoteca f de primer ordre)  

veðrun <f. veðrunar, no comptable>:

[ablació f per] erosió f (per exposició al mal temps)

♦ efnafræðileg veðrun: meteorització química

veð·setja <-set ~ -setjum | -setti ~ -settum | -sett ║ e-ð>:

1. (áþreifanlegur hlutur) empenyorar una cosa (bé moble)

2. (fasteign) hipotecar una cosa (immoble)

veð·setning <f. -setningar, -setningar>:

1. (áþreifanlegur hlutur) empenyorament m (pignoració de bé moble)

2. (fasteign) hipotecació f (hipotecament d'immoble)

veð·skuld <f. -skuldar, -skuldir>:

deute hipotecari

♦ gjaldfallin veðskuld: deute hipotecari a pagar (o: pagador)  

veðskulda·bréf <n. -bréfs, -bréf>:

títol hipotecari, escriptura hipotecària (o: de la hipoteca; o: d'hipoteca), cèdula hipotecària, carta hipotecària

veð·tryggja <-tryggi ~ -tryggjum | -tryggði ~ -tryggðum | -tryggt ║ e-ð>:

hipotecar una cosa com a garantia [real], garantir una cosa amb una hipoteca

veður <m. veðrar (o: veðurs), veðrar>:

1. <†> <GEN> marrà m, mardà m (Val., Bal.), xot m [de llavor] (Mall.) 

2. <HIST MIL> moltó m, ariet m

3. <†> veðrar <m.pl veðra>: ganxos recargolats com a banyes de marrà

◊ ógjörla sá eg til. En húskarl ætla eg Önundar úr Meðaldal og var í kápu Gísla en söðulreiði Önundar og í hendi fiskistöng og veðrar af upp: no ho vaig veure amb prou claredat, però crec que devia ésser un dels húskarls (“missatge, mosso de mas”) de l'Önundur de Meðaldalur; duia a sobre el mantell d'en Gísli però els arnesos de l'Önundur, i a les mans, una fitora i les seves pues, que se'n destacaven a dalt, eren recargolades com a banyes de marrà

veður <n. veðurs, veður. 1. no comptable>:

1. <GEN> temps [meteorològic]

◊ skýflókann dró skjótt yfir. Og er hann kom yfir bæinn að Fróðá fylgdi honum myrkur svo mikið að menn sáu eigi úr túninu á brott og varla handa sinna skil. Úr skýinu kom svo mikið regn að heyið varð allt vott það er flatt lá. Flókann dró og skjótt af og lýsti veðrið. Sáu menn að blóði hafði rignt í skúrinni: el núvol negre i espès va tapar ràpidament [la contrada del fiord]. I quan va arribar al mas að Fróðá, va provocar-hi una negror i unes tenebres tan espesses que els qui eren al prat del mas no hi veien més enllà d'ell i a penes distingien la pràpia mà [davant els ulls]. Aquell ennuvolat va deixar caure una pluja tan forta que tot el fenàs, que encara estava estès perquè s'assequés, es va mullar. L'ennuvolat també va passar ràpidament i el temps es va esclarir. I llavors els habitants del mas varen veure que en aquell ruixat havia plogut sang

♦ ágætt veður: un temps magnífic

♦ brjálað veður: un temps de bojos, un temps de gossos, un temps boig

♦ fínt veður: un temps maco (bon temps)

♦ gá til veðurs: mirar quin temps fa

♦ geggjað veður: un temps fantàstic

♦ gott veður: bon temps

◊ 93. Þat var tíunda dag jóla, er Rǫgnvaldr jarl stóð upp. Var veðr gott. Bað hann þá menn sína vápnask, ok lét blása liðinu upp til kastalans. Drógu þeir þá viðinn at, ok hlóðu bál umhverfis veggina. Skipaði jarl mǫnnum til atgǫngu, hvar hverigir skyldu at ganga: 93. Era el desè dia dels iol (o sigui, el tres de gener) quan el iarl es va llevar. El temps era bo. Vamanar als seus homes que s'armessin i va fer sonar el senyal perquè la seva host pugés cap al castell. Aleshores varen arrossegar llenya [fins al castell] i la varen apilar (per encendre-la posteriorment) al voltant de la muralla. El iarl va disposar els homes per a l'atac, on cadascun d'ells havia d'atacar

♦ biðja um gott veður: <LOC FIG> demanar la pau, voler reconciliar-se, cercar la reconciliació

♦ biðja e-n um gott veður: <LOC FIG> cercar la pau amb algú demanar a algú de fer la pau amb ell

♦ heitt var í veðri ~ kalt var í veðri: feia calor ~ feia fred

♦ í öllum veðrum: faci el temps que faci, per més dolent que sigui el temps

♦ kalt var í veðri ~ heitt var í veðri: feia fred ~ feia calor

♦ leiðinlegt veður: un temps desagradable

♦ milt veður: temps suau

♦ rólegt veður: temps bonancenc

♦ slæmt veður: un temps dolent, mal temps

♦ veðri var svo varið að...: el temps que feia era tal que... (Baetke 19874, pàg. 722: honum var svá varit at hann var undirhyggjumaðr es stand so mit ihm, daß er e. heimtückischer Mensch war; svá er varit, at es verhält sich so, steht so)

◊ þeir stíga nú á hesta sína. Veðri var svo varið að þoka var svo mikil að hvergi sá bæja milli. Karl ríður nú suður úr garði og upp á hólma og allir þeir eftir. Hann ríður þar til hann kemur í Skíðadal á Möðruvöllu. Það var snemma morguns og var Ingvildur ei upp risin. Karl ríður að hússbaki og segir að þeir skyldu bíða hans þar. Karl ríður að dyrum og gengur griðkona ein út. Karl spurði hvort Skíði væri heima: llavors varen muntar a llurs cavalls. El temps que feia era tal que la boira era tan espessa que entre els dos masos no s'hi podia veure res. En Karl llavors va partir a cavall cap al sud i pujant els hólmar, i tots els seus homes, darrere darrere. No va deixar de cavalcar fins que va haver arribat als Möðruvellir, a l'Skíðadalur. Hi va arribar molt de matí i la Ingvildur encara no s'era llevada. En Karl va donar la volta al mas i allà, a la part del darrere, va dir als seu shomes que l'hi esperessin. Tot seguit, es va dirigir fins a les portes del mas on una griðkona, ço és, una serventa lliure, va sortir a veure qui era. En Karl li va demanar si l'Skíði era a casa

♦ veðrið er ekki tryggt: el temps és insegur

♦ veður skipast (o: breytist; o: snýst) í lofti: <LOC FIG> el temps està canviant (= la situació està canviant)

♦ vont veður: un temps dolent, mal temps

♦ það hlýnar í veðri: font color="green">la temperatura puja, fa més bo

♦ það er allra veðra von: <LOC FIG> pot passar qualsevol cosa, es pot esperar de tot

♦ ömurlegt veður: un temps trist, un temps depriment

♦ → ferðaveður “temps apropiat per a fer una excursió o un viatge”

♦ → hamfaraveður “meteorologia devastadora, meteorologia catastròfica, temps que provoca catàstrofes; tempesta catastròfica”

♦ → hæglætisveður “temps tranquil, bonancenc”

♦ → kalsaveður “temps fred”

♦ → leiðindaveður “temps rúfol, mal temps, temps dolent”

♦ → skúraveður “temps de xàfecs”

♦ → öfgaveður “meteorologia d'extrems (caracteritzada per huracans, sequeres, trombes d'aigua, freds intensos etc.)”

2. ([bert] loft, úti á bersvæði) aire m lliure (espai obert, no tancat)

◊ um daginn eftir lét Þóroddur bera út rekkjuklæðin í veður og færði til viðu og lét hlaða þar bál hjá. Þá gekk að Þuríður húsfreyja og spyr hvað hann ætlar að gera af rekkjuklæðunum. Hann kveðst ætla að brenna þau í eldi sem Þórgunna hafði fyrir mælt: l’endemà en Þóroddur va fer treure a l'aire lliure la roba de llit [de la Þórgunna] i portar-hi llenya i va fer preparar una foguera. Però llavors s'hi va acostar la mestresa del mas, la Þúríður, i va preguntar què es proposava de fer amb la roba de llit. Ell li va dir que volia cremar-la en un fogueró tal i com ho havia disposat la Þórgunna

3. (vindur) vent m (moviment de l'aire)

♦ dreifa e-m út í veður og vind: <LOC FIG> dispersar algú als quatre vents (o: per tots els vents)  

♦ e-ð fer út í veður og vind: <LOC FIG> una cosa es dispersa als quatre vents, una cosa s'esfuma, una cosa s'esvaneix

♦ lítið veður: vent suau

◊ það var einhverja nótt að varðmenn hljópu upp og báðu menn vaka sem tíðast, kváðust sjá land svo nær sér að þeir stungu nær stafni að. En seglið var uppi og alllítið veðrið að. Menn hlaupa þegar upp og bað Örn beita á brott frá landinu ef þeir mættu: una nit, els homes que estaven de guàrdia es posaren drets d'un bot i cridaren als homes que es despertessin (desxondissin) al més aviat possible, i dient que veien terra tan a prop d'ells que gairebé la tocaven amb la proa. La vela estava hissada i bufava un vent molt feble. Els homes es llevaren immediatament i l'Örn els va manar que, navegant a cenyir, intessin apartar-se de la costa si és que encara podien fer-ho

♦ stórt veður: fort vent

◊ en þegar um vorið, er sjó tók að lægja, setti Björn fram skip sitt og bjó sem ákaflegast; en er hann var búinn og byr gaf, sigldi hann í haf; fengu þeir veður stór og voru litla stund úti, komu sunnan að Íslandi. Gekk þá veður á land, og bar þá vestur fyrir landið og þá í haf út, en er þeim gaf byr aftur, þá sigldu þeir að landinu. Engi var sá maður þar innan borðs, er verið hefði fyrr á Íslandi.: però, per la primavera, immediatament després que la mar es calmés, en Björn va avarar la seva nau i la va aparellar tan ràpidament com li fou possible. I quan va haver acabat de fer-ho i va tenir un vent favorable, va salpar i va prendre la mar. L'empenyeren forts vents de manera que la travessia fou ràpida. Varen arribar a Islàndia des del sud. En aquells moments, el vent bufava de terra i els va empènyer cap a ponent davant davant la costa i després els va empènyer mar endins, i quan tornaren a tenir un vent favorable, singlaren cap a terra. Cap dels homes que anaven a bord no havia estat abans a Islàndia

♦ [um nóttina] hljóp veðrið í útsuður: [de nit] el vent va canviar de direcció i es va posar a bufar cap al sud-est

◊ svo var veðri farið er þeir riðu á heiðina að um morguninn var á krapadrífa og vindur lítill og urðu menn alvotir. En er á leið daginn tók að frysta. Hljóp þá veðrið í norður. Gerðist þá hríð svo grimm sakir myrkurs og frosts að sjaldan verða þvílíkar. Leið eigi langt áður þeir vissu eigi hvar þeir fóru. Dróst þá liðið mjög af kulda. Bað Kolbeinn menn þá stíga af baki og taki menn glímur stórar og viti ef mönnum hitnar við það (SS II, cap. 316, pàg. 477): el temps que va fer era tal que, al matí, quan varen partir cap a l'altiplà, va caure un xàfec d'aiguaneu, amb poc vent, i els homes quedaren xops. Quan el dia va començar a declinar, es va posar a gelar. Llavors el vent va canviar de direcció i es va posar a bufar cap al nord. Aleshores es va aixecar una tempesta de neu tan terrible per mor de la foscor i de la gelada que poques vegades se n'han vistes de semblants. No va passar gaire temps que ja no sabien cap a on anaven. El fred va deixar els homes del grup molt extenuats. En Kolbeinn llavors va manar als seus homes que desmuntessin dels cavalls i que s'agarbissin amb força un amb l'altre a veure si així entraven en calor

♦ hríð ~ stormur veðurs: tempesta de neu molt espessa

◊ um sumarið eftir bjóst Kári til Íslands. Skeggi fékk honum byrðing. Voru þeir þar á átján. Þeir urðu heldur síðbúnir og sigldu þó í haf og höfðu langa útivist. En um síðir tóku þeir Ingólfshöfða og brutu þar skipið allt í spón en þó varð mannbjörg. Kafahríð var á (ɔ: þá gerði og á hríð veðurs). Spyrja þeir nú Kára hvað nú skal til ráða taka en hann sagði það ráð að fara til Svínafells og reyna þegnskap Flosa. Gengu þeir þá til Svínafells í hríðinni: l’estiu següent en Kári va preparar el seu viatge a Islàndia. L'Skeggi li va procurar un byrðingur, una nau mercant. Eren divuit homes a bord. Varen acabar els preparatius força tard, però tanmateix, quan ho van fer, anaren en mar. La travessia fou llarga, però finalment varen arribar a Ingólfshöfði. Aquí, varen estavellar la nau sencera però tots els qui hi anaven a bord es pogueren salvar. Feia una terrible tempesta de neu (ɔ: aleshores també es va aixecar una terrible tempesta de neu). Llavors [els nàufrags] varen preguntar al Kári què s'havia de fer i ell els va decidir que el millor era anar a Svínafell i conèixer (posar a prova) la magnanimitat d'en Flosi. I llavors es dirigiren sense fer cap pausa a Svínafell (vocabulari: #1. byrðingur: Cf. en Finnur Jónsson 1908, pàg. 421: 7. byrðinginn, sie hatten ihm also wohl für die reise ihr eigenes handelsschiff zur verfüfugung gestellt; #2. Ingólfshöfði: Cf. en Finnur Jónsson 1908, pàg. 421: 13. Ingólfshöfði, vorgebirge, nach dem ersten landnámsmaðr Ingolfr benannt (siehe Landnáma c. 8), in der Austr-Skaptafellssýsla unterhalb des Orœfajökull, im süden von Svínafell; #3. hríð veðurs: Cf. en Baetke 19874, pàg. 705: gerði á hríð veðrs ein Sturm kam auf; #4. í hríðinni: Cf. en Finnur Jónsson 1908, pàg. 421: 17. í hríðinni, „ohne zu rasten“, s. Egilss. c. 58,17. També en Baetke 19874, pàg. 273: í hríðinni sofort, auf der Stelle, unverzüglich; )

♦ komast á veður e-m: <LOC FIG> obtenir avantatge sobre algú, prendre avantatge sobre algú

◊ 137. (136.) Eptir þat lét Sverrir konungr blása ǫllu liðinu upp á Mǫrtustokka, ok átti þar tal við þá, ok mælti svá: „Guð sé þess lofaðr, er hann hefir eigi gert horfinheilla við oss Birkibeina um sigrinn, nú heldr en fyrr; ok er mér þess ván, at varla muni Nikulás skaufali með úhræddu hjarta nú hafa undan sótt. En ek vil þó þat segja yðr ǫllum saman, at skipum skal leggja ǫllum til Hǫfuðeyjar. Vil ek, at vér fáim enga flǫgu af þeim eða skræmihlaupum þeira, þvíat eigi er úvænna, at nǫkkurir víki aptr til bœjarins, er náttar. Ann ek þeim ekki þess, at þeir komisk þegar á veðr mínu liði“: 137. (136.) Després d'això, el rei Sverrir va fer tocar a sometent per assenyalar que tota la flota es reunís a Mǫrtustokkar i allà els va parlar i els va dir així: “Déu sia lloat perquè ens ha atorgat la victòria a nosaltres, Cames-de-beç, en aquesta ocasió igual que en les anteriors. Espero que en Nicolau Guineu amb el cor sense por hagi fuit [aquesta vegada]. Però tot i així, us vull manar a tots vosaltres que meneu totes les naus a Hǫfuðey. No vull que sofrim un atac sobtat d'ells (=dels Crosses) o un atac per sorpresa que creï el pànic entre nosaltres, pe tal com no s'ha de descartar pas que alguns d'ells tornin a la vila, quan es farà de nit. No permetré (=no vull pas permetre) pas que prenguin avantatge sobre les meves tropes”

♦ mæla á veður um: <LOC FIG> donar a entendre, insinuar, deixar entreveure

◊ jarl dvaldist þar mjǫk lengi í allgóðum fagnaði. Staðarmenn fýstu jarl at staðfestast þar, ok mæltu mjǫk á veðr um, at þeir mundi gipta honum frúna: el iarl hi va romandre molt de temps en la millor hospitalitat. Els habitants de la ciutat exhortaven el iarl a establir-s'hi, donant-li a entendre clarament que podrien donar-li la senyora [Ermengarda] en matrimoni

♦ róa ~ sigla ~ stýra á veður e-m: remar ~ singlar ~ posar rumb cap a la banda de sobrevent d'algú

◊ en er Sverrir konungr sá, hvar Baglar váru, þá lét hann blása herblástr, ok setja upp merki ok kvaddi atlǫgu. Reru Birkibeinar at, ok skutust á um hríð, ok reru í kring um Bagla ok á veðr þeim. Máttu Birkibeinar vera, hvárt er þeir vildu, nær eða fjarri: quan el rei Sverrir va veure on eren els Crosses va fer tocar a xafarranxo (o: a sometent, per tal que la tropa s'aprestés a la lluita) i muntar el seu estendard i ordenà l'atac. Els Cames-de-beç varen remar caps als Crosses, i, durant una estona, Cames-de-beç i Crosses es dispararen fletxes i d'altres projectils, i els Cames-de-beç remaren envoltant els Crosses fins a posar-se a la banda de sobrevent d'ells. Els Cames-de-beç [llavors estigueren en condicions de] posar-se on volguessin, lluny o a prop dels Crosses

♦ undir veður: a favor del vent

♦ beita undir veðrið: cenyir, anar proa a vent, navegar orientant la proa en la direcció del vent

◊ og er vorar þá bjuggust þeir og sigldu burt og gaf Leifur nafn landinu eftir landkostum og kallaði Vínland, sigla nú síðan í haf og gaf þeim vel byri þar til er þeir sáu Grænland og fjöll undir jöklum. Þá tók einn maður til máls og mælti við Leif: "Hví stýrir þú svo mjög undir veður skipinu?" Leifur svaraði: "Eg hygg að stjórn minni en þó enn að fleira. Eða hvað sjáið þér til tíðinda?" Þeir kváðust ekki sjá það er tíðindum sætti. "Eg veit eigi, "segir Leifur, "hvort eg sé skip eða sker." Nú sjá þeir og kváðu sker vera. Hann sá því framar en þeir að hann sá menn í skerinu. "Nú vil eg að vér beitum undir veðrið, "segir Leifur, "svo að vér náum til þeirra ef menn eru þurftugir að ná vorum fundi og er nauðsyn á að duga þeim. En með því að þeir séu eigi friðmenn þá eigum vér allan kost undir oss en þeir ekki undir sér." Nú sækja þeir undir skerið og lægðu segl sitt, köstuðu akkeri og skutu litlum báti öðrum er þeir höfðu haft með sér. Þá spurði Leifur hver þar réði fyrir liði: i quan va arribar la primavera, es varen aparellar i salparen i en Leifur va donar (posar) nom a aquesta terra segons les seves propietats i la va anomenar Vínland. Així i doncs, es feren en alta mar i tingueren un vent propici fins que albiraren Grenlàndia i les seves muntanyes (espadats ?) al peu de les glaceres. Aleshores un home va prendre la paraula i digué al Leifur: “Per què governes la nau posant-la tan fort a favor del vent?” En Leifur li va respondre: “No només presto atenció al rumb, sinó també a d'altres coses, o és que vosaltres no veieu res de nou?” Ells li digueren que no veien res de particular. “No sé pas” els va dir en Leifur, “ si el que jo veig és un vaixell o un illot”. Els altres aleshores ho veieren i li digueren que era un illot. Ell arribava molt més lluny que els altres amb la vista, de manera que [també] havia vist que hi havia gent a l'illot. “Si anar proa a vent”, els va dir en Leifur, “és per atènyer la gent que hi ha a l'illot, no fos cosa que haguessin de menester que els trobem perquè tinguin necessitat que els socorrem. Si, emperò, resulta que no són gent de pau (és a dir, que llurs intencions no siguin pacífiques), nosaltres tenim tots els avantatges i ells, cap” Varen arribar a prop de l'illot i varen arriar la vela, varen fermar l'àncora i abaixaren a la mar un dels dos bots petits que duien amb ells. Llavors en Leifur va preguntar [als nàufrags] qui era llur cap

♦ sigla undir veður: navegar anant proa a vent, navegar amb rumb a favor del vent

◊ 247. En eptir um daginn, er Óláfr konungr leysti flota sinn af hǫfninni, var veðr lítit ok hagstœtt, þegar undan landi kom. Gengu meira smáskip ǫll ok sigldu þau undir veðr á hafit út. En Sigvaldi jarl sigldi nærr konungsskipinu ok kallaði ok bað konung sigla eptir sér innhallara, þvíat „mér er kunnigt, hvar hér er djúpast um eyjarsundin (ɔ: eyjasundin) en þér munuð þess þurfa við hin stóru skipin“ (cf. capítol 100 de la Heimskringla): i l'endemà, quan el rei Olau va salpar del port amb la seva flota, tan bon punt hagueren sortit a mar oberta, els va bufar un vent suau i favorable. Totes les naus petites es posaren a fer molt bona via , singlant mar endins amb aquell vent de popa. Però el iarl Sigvaldi es va acostar amb la seva nau a la del rei i els va cridar i va pregar al rei que navegués al seu darrere, per la part de més a prop de la costa, car “conec per on és més fonda la mar aquí per travessar els freus de l'illa [de Svǫldr] (ɔ: els freus entre les illes) i amb tota seguretat que haureu de menester que us guiï pel que fa als vaixells grans”

♦ veður gengur á haf ~ á land: el vent bufa de la mar ~ de terra

◊ nú er að segja frá Önundi tréfót að þá rak nokkur dægur. Síðan gekk veðrið á haf. Sigldu þeir þá að landinu. Kenndust þá við þeir er áður höfðu farið að þeir voru komnir vestur um Skaga. Sigldu þeir inn á Strandaflóa og nær Suður-Ströndunum. Þá reru að þeim sex menn á teinæringi og kölluðu út á hafskipið hver fyrir réði. Önundur nefndi sig og spurði hvaðan þeir væru. Þeir kváðust vera húskarlar Þorvalds frá Dröngum: de l'Önundur Cama-de-fusta s'ha de contar ara que la seva nau va anar alguns dies a la deriva a mercè del fort vent. Després, el vent va bufar cap a terra i llavors ells s'acostaren a la costa. Els qui ja havien fet la travessia (o: ja havien navegat per aquesta costa) reconegueren que es trobaven a ponent de Skagi. Varen entrar en el golf d'Strandaflói i navegaren a prop de les Strandir de migjorn. Aquí els sortiren a l'encontre sis homes a bord d'un teinæringur, una barca de deu rems i cridaren als del vaixell qui el capitanejava. L'Önundur els va dir que era ell i els va preguntar d'on eren. Ells li digueren que eren missatges d'en Þorvaldur de Drangar

♦ veðrið (= Ac.) lægir: el vent es calma

◊ Þórður bað menn sína þegar herklæðast og ganga til skips. Var ýtt skipinu og kafði þegar fyrir hvassviðri og gengu menn þá heim aftur. Hét Þórður þá á guð að veðrið skyldi lægja og jafnskjótt féll veðrið. Fór Þórður þá á skipi inn til Otradals (SS II, cap. 334, pàg. 510): en Þórður va manar als seus homes que s'armessin immediatament i que anessin al vaixell. Varen avarar la nau i immediatament una furiosa ventada va amenaçar d'enfonsar-lo (?), de manera que els homes tornaren a les cases. En Þórður llavors va invocar Déu perquè el vendaval es calmés i immediatament el vent va cessar. Llavors en Þórður es va dirigir amb el vaixell cap a la vall d'Otradalur, entrant en el fiord d'Arnarfjörður

♦ út í veður og vind: <LOC FIG> als quatre vents, per al vent

♦ það er allt komið út í veður og vind: <LOC FIG> tot s'ha dispersat als quatre vents

♦ e-ð fer út í veður og vind: <LOC FIG> una cosa es dispersa als quatre vents, s'esvaneix i es perd [sense deixar rastre]

♦ strita út í veður og vind: <LOC FIG> treballar inútilment (o: en va) 

♦ gera veður út af e-u: <LOC FIG> fer (o: armar) molt d'escàndol (o: enrenou) per una cosa, fer una escandalera per una cosa (Mall.)

♦ sækja í sig veðrið: <LOC FIG> fer un esforç, reunir forces

♦ vita ekki hvaðan á sig stendur veðrið: <LOC FIG> no saber-se'n avenir, estar completament astorat -ada

♦ það er mikið veður í e-m: <LOC FIG> tenir molts de fums, ésser molt inflat -ada, dur molta d'estufera (Mall., Men.) 

♦ þýð veður: vents suaus (plàcids, benèvols)

◊ þýð veður (placidus uentus:   placidi strauerunt aequora uenti, ǁ creber et adspirans rursus uocat Auster in altum) höfðu stillt hafflötinn, sunnanvindur tekur að blása og kallar mennina enn að nýju á haf út: uns vents suaus havien aplanat la superfície marítima, el vent de migjorn es posa a bufar cridant els homes de bell nou a anar en mar

4. (hvassviðri) ventada f (vent [molt] fort, vendaval)

5. (stormur, óveður, ofviðri) tempesta f (borrasca, maltempsada, temporal)

◊ ég mundi flýta mér að finna hæli fyrir þjótandi vindum og veðri (ˈsaʕar ~ סַעַר:   mē-ˈrūaħ   sɔˈʕāh   mi-sˌsāʕar,   מֵרוּחַ סֹעָה מִסָּעַר): cuitaria (m'apressaria) a cercar recer dels vents xiulants i de la tempesta

♦ veðrið (= Ac.) lægir: el temporal s'està calmant

♦ veðrið er farið að lægja: el temporal està cessant (o: s'està calmant)

♦ mikið veður: una gran tempesta

◊ þá gerði svo mikið veður (ὁ σεισμός -οῦ:   καὶ ἰδοὺ σεισμὸς μέγας ἐγένετο ἐν τῇ θαλάσσῃ) á vatninu að bylgjurnar gengu yfir bátinn. En Jesús svaf: aleshores es va aixecar una gran tempesta en el llac, tan forta que les onades cobrien la barca, però Jesús dormia

♦ → grimmdarveður “temporal ferotge, tempesta ferotge”

♦ → mannskaðaveður “tempesta devastadora, torbonada devastadora”

♦ → þrumuveður “borrasca amb trons, maltempsada amb trons, tempesta amb trons”

6. (lykt) olor f (flaire)

♦ e-ð kemst við veðri: <LOC FIG> un rumor arriba [a algú]

◊ nú sér Vémundur að hann fær ekki að gert að svo búnu en þó vildi hann fyrir hvern mun fá viðinn keyptan. Og nú kaupir hann að einum manni og gefur honum til eyri silfurs að hann segði í hávaða þar við skipið að Steingrímur hefði keypt við að Gásum og hann mundi nú ekki þessa viðar þurfa er hann hafði þar áður varðað fyrir sína hönd. Og þegar er sjá saga kemst við veðri þar að skipinu þá keypti Vémundur þá þegar viðinn þann er hann hafði áður falað. Og nú segir Herjólfur honum til er hann vill eigi hafa þenna við er keyptur var í brigð við annan mann og kveðst munu ná enn þeim viði er menn hefðu eigi áður keyptan. Vémundur segir að honum líkar það vel þótt hann vilji eigi hafa viðinn, kvað ósýnt að betra mundi hann við taka eða betri kaup á fá en sjá var, keyptur með þvílíku verði. Herjólfi kvaðst betra þykja þótt hann fengi harðari kosti á um viðinn og væri ekki tvímæli á síðan hvort hann ætti eða aðrir menn. Vémundur kvað því margan lítilmenni vera "að sér lætur allt í augum vaxa þótt smátt komi til": en Vémundur llavors va veure que, estant les coses d'aquesta manera, no podria aconseguir res (menys lite.: no hi havia res a fer), però volia adquirir la fusta fos com fos. I llavors va pagar a un home un eyrir d'argent perquè, devora el vaixell, digués amb veu clara i forta, que l'Steingrímur havia comprat fusta als Gásir i que ja no necessitaria la fusta que s'havia fet guardar aquí. I quan aquesta notícia (rumor) va arribar als del vaixell, en Vémundur va comprar-los immediatament la fusta que havia estat intentant comprar-los abans. [Quan en Vémundur va dir al seu germà en Herjólfur que li havia comprat aquesta fusta], en Herjólfur li va dir que no volia aquesta fusta en l'adquisició de la qual s'hagués trencat el pacte, ja tancat, de vendre-la a un altre i li va dir[, a més a més,] que ja aconseguiria fusta que abans no s'hagués venguda a altri. En Vémundur li va dir que ja li estava bé que no volgués la fusta, però que no en trobaria cap altra de millor ni faria tampoc una compra millor que aquella, feta per aquell preu. En Herjólfur li digué que considerava que era millor pagar cara la fusta si després no hi hvia cap dubte que ell n'era el propietari i no pas un altre. En Vémundur li digué que més d'un només era un homenet perquè “que de qualsevol fotesa en fan una muntanya” (=es deixen acoquinar per qualsevol fotesa) (vocabulari: #1. varða e-ð fyrir sína hönd: Cf. en Baetke 19874, pàg. 701: sich (etwas) sichern, sich (den Kauf von etwas) vorbehalten: hann hafði áðr varðat viðinn fyrir sína hǫnd; #2. Gásir: Aquest topònim actualment és de gènere masculí, mentre que a l'Edat mitjana era de gènere femení. A més a més, s'empraven les formes Gásar i Gásir. El topònim apareix sobretot en les combinacions að Gásum o á Gásum i til Gása; #3. fala: Cf. en Baetke 19874, pàg. 122: zu kaufen suchen, feilschen um: fala e-t af, at e-m jemandem etwas abkaufen wollen; #4. brigð: Cf. en Baetke 19874, pàg. 69: <...> (Vertrags)Bruch: kaupa e-t í brigð við e-n etwas kaufen, etwas (auf unrechtmäßige Weise) erhandeln, was bereits ein anderer erworben hat; #5. láta sér allt í augum vaxa, þótt smátt komi til: En Baetke 19874, pàg. 704, dóna entrada a una variant: lát þér eigi í augu vaxa laß dir davon nicht bange machen, laß dich nicht einschüchtern; )

♦ láta eigi e-ð við veðri komast: <LOC FIG> procurar que una cosa no se li noti gens a algú, no deixar entreveure una cosa, no donar a conèixer una cosa ni amb al·lusions

◊ Gissur jarl var heima að Stað öndvert sumarið og var þá kyrrt um hagi hans. Segja það sumir menn að Gissur jarl hafi grunað að Þórður Andrésson mundi eigi með fullum trúleik verið hafa við jarl þann vetur er hann var að Stað en þó lét jarl það eigi við veðri komast (SS II, cap. 489, pàg. 751): el iarl Gissur es va quedar a casa seva a Staður al començament de l'estiu i tot va romandre tranquil pel que fa als seus afers. Alguns afirmen que el iarl Gissur havia sospitat que en Þórður Andrésson no li havia estat totalment lleial i sincer quan havia estat a Staður aquell hivern, però el iarl, tanmateix, va procurar que no se li notés gens

♦ láta e-ð í veðri vaka: <LOC FIG> donar a entendre una cosa

◊ Helíódórus hélt þegar af stað og lét í veðri vaka (τῇ μὲν ἐμφάσει ὡς <...>) að hann ætlaði að vitja borganna í Norður-Sýrlandi og Fönikíu, en fór í raun til að reka erindi konungs: L’Heliodor es posà immediatament en camí, donant a entendre que volia visitar les ciutats del nord de Síria i Fenícia, però, en realitat, anava a executar l'encàrrec del rei

♦ draga (o: hafa) veður af e-m: ensumar algú, percebre l'olor d'algú

◊ um nóttina eptir þá kemr sú in sama ylgr at vanda sínum ok ætlaði at bíta hann til bana sem brœðr hans. En nú dregr hon veðrit af honum, þar sem hunangit var á riðit, ok sleikir andlit hans allt með tungu sér ok réttir síðan tunguna í munn honum. Hann lætr sér verða úbilt ok beit í tunguna ylginni. Hon bregðr við fast ok hnykkir at sér hart ok rak fœtrna í stokkinn, svá at hann klofnaði allr í sundr. En hann helt svá fast, at tungan gekk úr ylginni upp í tungurótunum, ok fekk af því bana. En þat er sǫgn sumra manna, at sú in sama ylgr væri móðir Siggeirs konungs ok hafi hon brugðit á sik þessu líki fyrir trollskapar sakir ok fjǫlkyngi (VS, ed. Uwe Ebel, cap. V, pàg. 18): la nit següent, la mateixa lloba va arribar, com s'havia acostumat a fer, amb la intenció de matar-lo a mossegades com ho havia fet amb els seus germans. Però llavors va sentir l'olor que feia allà on [l'home de la Signý] li havia untat la mel i es va posar a llepar-li tota la cara amb la llengua i [quan va haver acabat,] li va ficar la llengua dins la seva boca. En Sigmundr, fent aplec de tot el seu valor, va mossegar la llengua de la lloba. Ella va reaccionar violentament, pegant una forta estrebada i pegant un cop tan fort amb les potes davanteres a la corma que aquesta es va fendre en dues, però en Sigmundr la va mantenir mossegada amb tanta de força que la llengua de la lloba es va esqueixar per l'arrel, la qual cosa li va causar la mort. I és enraonia de molts que aquesta mateixa lloba en realitat era la mare del rei Siggeirr i que havia adoptat aquesta forma amb magia (trollskapr) i fetilleria (fjǫlkynngi) (vocabulari: #1. óbilt: Cf. en Baetke 19874, pàg. 452: láta sér verða óbilt allen Mut zusammennehmen, sich ermannen)

◊ jafnan bar svo til á kveldum þá er menn fóru að sofa, þá hvarf Björn út. Það var eina nótt að Björn fór til híðsins. Hann varð var við að dýrið var þar fyrir og grenjaði illilega. Björn lagðist niður við einstigið og hafði með sér skjöldinn og ætlaði að bíða þar til er dýrið leitaði á burt eftir vanda. Bessi hafði veður af manninum og seinkaði heldur ferðinni. Björn syfjaði heldur mjög þar sem hann lá og getur eigi vakað. Og í þessu ræður dýrið úr híðinu, getur nú séð hvar maðurinn liggur, krækir til hramminum og hnykkir af honum skildinum og kastar ofan fyrir bjargið. Björn bregður við hart. En er hann vaknar, tekur til fóta og hleypur heim, var þá búið við að dýrið mundi grípa hann. Vissu þetta félagar hans því að þeir höfðu njósn á um ferðir Bjarnar. Fundu þeir skjöldinn um morguninn og gerðu af þessu hið mesta gabb: tots els vespres s'esdevenia que, quan la gent se n'anava a dormir, en Björn desapareixia del mas. Una nit en Björn va anar al cau de l'ós. Va sentir que la bèstia era a dins i que grunyia amenaçadorament. En Björn es va ajeure al caminoi que menava cap a la cova i es va protegir amb l'escut que portava. La seva intenció era d'esperar-se allà que l'ós volgués sortir-ne, tal i com solia fer. L'ós va ensumar l'home i va retardar força la seva sortida de dins la cova. Mentrestant, la son es va emparar amb força d'en Björn, ajagut com estava allà, i no va poder mantenir-se despert. I quan en Björn s'hagué adormit, l'ós va sortir, i llavors va poder veure on jeia l'home, li va descarregar un cop d'arpa amb el qual li va llevar l'escut violentament de sobre i el va llençar per la vorera de l'espadat (espadat per avall). En Björn es va despertar de cop i quan es va despertar, ho va donar a les cames i va tornar corrents al mas. Va anar de poc que l'ós no l'aglapís. Els companys d'en Björn varen saber aquest fet perquè observaven d'amagat els viatges d'en Björn. L'endemà varen trobar el seu escut i en feren ben molt de gab

♦ fá veður af e-u ~ hafa veður af e-u: <LOC FIG> arribar una cosa a les orelles d'algú [per casualitat], tenir coneixement per casualitat d'una cosa

♦ láta koma veður á e-n um e-ð: <LOC FIG> fer avinent (succintament) algú d'una cosa, posar algú al corrent d'una cosa o en coneixement d'una cosa (d'una manera superficial, ràpida)

◊ og er þau töluðu jafnan og Hjalti var sannfróður að orðinn um erindislok sín þá sendi hann brott hina gausku menn er honum höfðu þannug fylgt, lét þá fara aftur til jarls með bréfum þeim er Ingigerður konungsdóttir og þau Hjalti sendu jarli og Ingibjörgu. Hjalti lét og koma veður á þau um ræður þær er hann hafði upp hafið við Ingigerði og svo um svör hennar: i com que en parlaven contínuament i en Hjalti ja estava segur de l'èxit de la seva missió, va acomiadar els [dos] gautlandesos que l'havien acompanyat fins allà fent que tornessin a cal iarl amb les cartes que la princesa Ingigerður i ell mateix enviaven al iarl i a la Ingibjörg. En Hjalti també els va fer avinents de les converses que havia mantingut amb la princesa Ingigerður i de les respostes que ella li havia donat (vocabulari: #1. láta koma veður á e-n um e-ð: Cf. en Baetke 19874, pàg. 705: láta koma veður á e-n um e-t jmd. von einer Sache Wind bekommen lassen, jmd. von etwas in Kenntnis setzen)

veður:

2ª i 3ª pers. sg. pres. ind. de → vaða “passar a gual”

veður·athugun <f. -athugunar, -athuganir>:

observació f de la meteorologia, observació meteorològica [de superfície]

♦ veðurathuganir: observacions meteorològiques, servei meteorològic

veðurathugunar·maður <m. -manns, -menn>:

observador meteorològic, observadora meteorològica

veðurathugunar·stöð <f. -stöðvar, -stöðvar>:

observatori meteorològic, estació meteorològica d'observació

veður·barinn, -barin, -barið <adj.>:

1. <GEN> [des]gastat -ada pel temps [atmosfèric], [des]gastat -ada per l'exposiciê a la intempèrie o inclemència del temps

2. (andlit) amb la pell feta malbé per l'exposició als agents atmosfèrics, colrat -ada (pell de la cara)

veður·bitinn, -bitin, -bitið <adj.>:

(andlit) amb la pell feta malbé per l'exposició als agents atmosfèrics, colrat -ada (pell de la cara)

veður·blíða <f. -blíðu, no comptable>:

bon temps, bonança f

veður·breyting <f. -breytingar, -breytingar>:

canvi m de temps

veður·dagur <m. -dags, no comptable>:

dia m de bon temps

◊ sá atburður varð það sama sumar nær miðju sumri að Hólum að biskup sat sunnan undir kirkju einn góðan veðurdag. En þar til staðarins var kominn Kolbeinn ungi og Kleppjárn son Halls Kleppjárnssonar. Þar var og kominn Jón Birnuson að finna biskup og stóð hann fyrir framan kirkju en Kolbeinn var í klukknahúsi og lék sér að klukkum en menn hans voru fyrir norðan kirkju og svo Kleppjárn. Þeir sáu hann Jón og hlaupa þegar að honum með vopnum. Hann ver sig og hopar undan norður um kirkjuna og svo austur um og síðan suður um sönghúsið og féll þar í hjá stoðinni og vildi upp standa. Þá hjó Kleppjárn meðal herða honum og gekk frá síðan en hann Jón gekk fá fet frá kirkjunni og féll þá niður og lifði skamma stund. Það er sögn manna að hann bæri af sér áverka við Hafur. Stoðin varð mjög blóðug. Síðan ganga þeir á brott en þeir biskup syngja yfir líkinu (SS I, cap. 224, pàg. 324): aquell mateix estiu, vers mitjan estiu, es va esdevenir aquest fet a Hólar: que el bisbe, un dia que hi feia bon temps, seia davant l'església mirant cap a migjorn. En Kolbeinn el jove i en Kleppjárn fill d'en Hallur Kleppjárnsson havien vingut a la seu episcopal. En Jón Birnuson també hi havia anat a veure el bisbe i s'estava davant l'església. En Kolbeinn el jove era al cloquer i jugava amb les campanes mentre els seus homes i en Kleppjárn eren al nord de l'església. Varen veure en Jón Birnuson i al punt corregueren contra ell amb les armes. Ell es va defensar mentre reculava cap al nord de l'església i d'aquí cap a l'est i després cap al sud donant la volta al chor i va caure allà al costat del pilar i volia posar-se dret quan en Kleppjárn li va descarregar un cop [de destral] entre les espatlles i tot seguit s'allunyà d'allà, però en Jón es va fer enfora de l'església unes poques passes i llavors va caure i només va viure una breu estona més. La gent conten que [abans de morir] va negar haver infligit les ferides al Hafur. El pilar havia quedat molt ensangonat. Poc després, se n'anaren i el bisbe i els seus cantaren les ensoltes (l'ofici de morts?) sobre el seu cos

◊ það var einn góðan veðurdag að Gísli lét alla menn vinna heyverk nema Þorkell, hann var einn heima karla á bænum og hafði lagst niður í eldhúsi eftir dögurð sinn. Eldhúsið var tírætt að lengd en tíu faðma breitt en utan og sunnan undir eldhúsinu stóð dyngja þeirra Auðar og Ásgerðar og sátu þær þar og saumuðu. En er Þorkell vaknar gengur hann til dyngjunnar því að hann heyrði þangað mannamál og leggst þar niður hjá dyngjunni: un dia que feia bon temps es va esdevenir que en Gísli havia fet que tots els homes [del mas] anessin a recollir el fenc [i tots hi havien anat] llevat d'en Þorkell que era l'únic dels homes que havia romàs al mas i s'havia ajagut a l'eldhús després d'esmorzar. L'eldhús feia cent faðmar de llarg per deu d'amplada, i defora, a la paret de l'eldhús que donava a migjorn, i a un nivell més profund que ell, hi havia la dyngja (edificació semisubterrània per a ús exclusiu de les dones) de l'Auður i l'Ásgerður, les quals hi eren cosint. Quan en Þorkell es va despertar, va anar a la dyngja per tal com hi sentia gent que xerrava i es va ajeure en terra a tocar de la dyngja (per sentir què s'hi deia)

◊ einn veðurdag góðan reið Grettir vestur yfir hálsa til Þóroddsstaða. Hann kom þar nærri hádegi og drap á dyr. Konur gengu út og heilsuðu honum. Þær kenndu hann ekki. Hann spurði að Þorbirni. Þær sögðu hann farinn á engjar að binda hey og með honum son hans sextán vetra gamlan er Arnór hét. Þorbjörn var starfsmaður mikill og var nær aldrei iðjulaus. Og er Grettir hafði þetta spurt bað hann þær vel lifa og reið á burt og fram á veginn til Reykja: un dia que feia bon temps es va esdevenir que en Grettir se'n va anar a Þóroddsstaðir pels colls (de la serralada). Hi va arribar devés migdia i va trucar a la porta. Varen sortir algunes dones i el varen saludar. No el coneixien. Ell els va preguntar on era en Þorbjörn. Elles li digueren que se n'havia anat als prats a lligar el fenc i que l'hi havia acompanyat el seu fill de setze anys que es deia Arnór. En Þorbjörn era molt fener que gairebé mai no estava sense fer res. I quan en Grettir ho va sentir, prengué comiat d'elles i se'n va anar i va enfilar el camí de Reykir

◊ það var einn veðurdag góðan að kerling mælti við Öngul: "Nú er kyrrt veður og bjart. Vil eg nú að þú farir til Drangeyjar og troðir illsakir við Gretti. Mun eg fara með yður og vita hversu geymilega honum fara orð. Mun eg hafa eitthvað fyrir satt ef eg sé þá hversu heilladrjúgir þeir munu vera og mun eg þá mæla yfir þeim slíkum orðum sem mér líkar": un dia que feia bon temps es va esdevenir que la vella va dir a l'Öngull: “Avui fa un dia tranquil i clar. Doncs bé vull que vagis a l'illa de Drangey i que hi encetis una baralla amb en Grettir. Jo us hi acompanyaré i prestaré atenció com de cautes seran les seves paraules. Si els veig [a l'illa] sabré del cert fins on la sort (la fortuna) els afavoreix i [després] pronunciaré els versos (= encanteris) sobre ells que consideraré oportuns (lit.: que m'abelleixin)”

Actualment, aquest mot només s'empra a la locució:

♦ einn góðan veðurdag: <FIG> un bon dia

veður·dufl <n. -dufls, -dufl>:

boia meteorològica

veður·far <n. -fars, no comptable>:

clima m, condicions meteorolòques (→ loftslag)

veðurfar er oft mjög frábrugðið því sem gerist í nágrannasveitum: el temps sovint hi és molt diferent (o: les condicions climàtiques sovint hi són molt diferents) del que fa a les comarques veïnes

♦ hafrænt veðurfar: <METEO> clima atlàntic (o: oceànic)

♦ landslagsbundið veðurfar: <METEO> topoclima m

♦ rásleysi veðurfars: inestabilitat climàtica

♦ skyndihnik veðurfars: aberració climàtica

♦ veðurfar á stóru svæði: <METEO> macroclima m

♦ → borgaveðurfar “clima urbà”

veðurfars·fræði <f. -fræði, no comptable>:

climatologia f (→ loftslagsfræði)

veðurfarsfræði·legur, -leg, -legt <adj.>:

climatològic -a

veðurfars·fræðingur <m. -fræðings, -fræðingar>:

climatòleg m, climatòloga f

veðurfars·lega <adv.>:

climàticament -a

veðurfars·legur, -leg, -legt <adj.>:

climàtic -a

veðurfars·skeið <n. -skeiðs, -skeið>:

període climàtic

veðurfars·sveiflur <f.pl -sveiflna (o: -sveifla)>:

fluctuacions climàtiques

veðurfars·svæði <n. -svæðis, -svæði>:

zona climàtica (→ loftslagssvæði; → loftslagsbelti)

veður·fastur, -föst, -fast <adj.>:

aturat -ada (o: bloquejat -ada) a un indret a causa del mal temps (→ veðurtepptur)

veður·fregn <f. -fregnar, -fregnir>:

butlletí meteorològic

veður·frétt <f. -fréttar, -fréttir>:

informe meteorològic

♦ veður·fréttir <f.pl -frétta>: previsió meteorològica (o: previsions meteorològiques), el temps (programa o part de programa a la televisió)

veðurfrétta·kona <f. -konu, -konur. Gen. pl.: -kvenna>:

dona f del temps

veðurfrétta·maður <m. -manns, -menn>:

home m del temps

veður·fræði <f. -fræði, no comptable>:

meteorologia f

veðurfræði- <en compostos>:

meteorològic -a

veðurfræði·gögn <n.pl -gagna>:

dades meteorològiques

veðurfræði·legur, -leg, -legt <adj.>:

meteorològic -a

veður·fræðingur <m. -fræðings, -fræðingar>:

meteoròleg m, meteoròloga f

Veður·fölnir <m. -fölnis, no comptable>:

<MITOL> Veðurfölnir m, Veðrfǫlnir m, Vedurfòlnir m, nom de l'astor, que, segons la Gylfaginning es posa o està posat entre els dos ulls de l'àguila del freixe (roure?) [de l']Yggdrasill. Una de les etimologies més esteses del nom d'aquest ocell mitològic és l'empal·lidit pel[s] temperi[s], el qui ha tornat pàl·lid pel[s] temperi[s] (Cf. de Vries 1977², pàg. 649: ‘der vom wetter gebleichte’), sense que sigui l'única. En aquest sentit podem argumentar, per exemple, que Fjölnir és un dels noms del déu Odin, de manera que el nom d'aquest ocell podria estar relacionat amb el déu, si acceptem que originàriament es deia *Veðrfjǫlnir)

◊ Hár segir: "Margt er þar af að segja. Örn einn situr í limum asksins, og er hann margs vitandi, en í milli augna honum situr haukur sá er heitir Veðurfölnir. Íkorni sá er heitir Ratatoskur rennur upp og niður eftir askinum og ber öfundarorð milli arnarins og Níðhöggs. En fjórir hirtir renna í limum asksins og bíta barr. Þeir heita svo: Dáinn, Dvalinn, Duneyr, Duraþrór. En svo margir ormar eru í Hvergelmi með Níðhögg að engin tunga má telja: en Hár li va dir: “Se'n poden contar moltes de coses d'aquest tema. Hi ha una àguila posada (=que viu) a les branques del freixe i és sabedora de mantes coses, però al mig dels seus ulls hi està posat (=hi viu) un astor que es diu Vedurfòlnir. Hi ha un esquirol que puja i baixa pel tronc del freixe. Es diu Ratatosc i transmet paraules entre l'àguila i [l'orm] Nidhog. I hi ha quatre cérvols que recorren les branques del freixe rosegant-ne les fulles. Es diuen així: Dain, Dualin, Duneir i Duratror. Però a Huergèlmir hi ha tants d'orms amb en Nidhog, que no hi ha llengua que pugui comptar-los”

veður·glöggur, -glögg, -glöggt <adj.>:

que sap predir el temps que farà

veður·guðir <m.pl -guða>:

<JOCÓS> déus m.pl del temps

veður·gæði <n.pl -gæða>:

bondat f. del clima

◊ veðurgæði í vesturhluta Norðurálfu eru Golfstraumnum að þakka: la bondat del clima a la part occidental d'Europa s'ha d'agrair al corrent del Golf

veður·horfur <f.pl -horfa>:

previsions meteorològiques

♦ veðurhorfur næstu daga ~ næsta sólarhrings eru ágætar: les previsions meteorològiques per als propers dies ~ per demà són excel·lents (o: magnífiques)  

veður·hæð <f. -hæðar, no comptable>:

força f del vent (mesurable amb l'escala Beaufort) (→ vindstyrkur)

♦ mikil veðurhæð: vent[s] fort[s]

veður·kanni <m. -kanna, -kannar>:

radiosonda f

veður·kort <n. -korts, -kort>:

mapa meteorològic, mapa m del temps

veðurkorta·fræði <f. -fræði, no comptable>:

meteorologia sinòptica

veður·lag <n. -lags, no comptable>:

temps m (bo o dolent, condicions meteorològiques o atmosfèriques)

veður·lýsing <f. -lýsingar, -lýsingar>:

informació meteorològica

veður·magn <n. -magns, no comptable>:

força f del vent

veður·megin <n. -megins, no comptable>:

força f del vent

veður·mæling <f. -mælingar,-mælingar. Empr. hab. en pl.>:

mesurament (o: mesuratge) meteorològic

veður·næmur, -næm, -næmt <adj.>:

1. <GEN> sensible al [canvi del] temps

2. (vindbarinn) batut -uda pel vent (ventejat, molt ventós)

◊ njósnarmenn vorir sátu á daginn uppi á veðurnæmum hæðum (ἠνεμόεις -όεσσα -όεν:   ἐπ᾽ ἄκριας ἠνεμοέσσας), og komu æ aðrir á vörðinn þegar aðrir fóru: els nostres guaites de dia estaven apostats a dalt dels cims, batuts pel vent, rellevant-se constantment (l'original fa: ἤματα μὲν σκοποὶ ἷζον ἐπ᾽ ἄκριας ἠνεμοέσσας ǁ αἰὲν ἐπασσύτεροι)

◊ þeir gengu upp á Parnasus, það var hátt fjall og allt skógi vaxið, og komu þeir brátt upp á hina veðurnæmu hálsa (ἠνεμόεις -όεσσα -όεν:   τάχα δ᾽ ἵκανον πτύχας ἠνεμοέσσας): pujaren al Parnàs, que era un puig alt i tot ell revestit de bosc, i aviat pujaren als colls batuts pel vent (l'original fa: αἰπὺ δ᾽ ὄρος προσέβαν καταειμένον ὕλῃ ǁ Παρνησοῦ, τάχα δ᾽ ἵκανον πτύχας ἠνεμοέσσας)

◊ þeir hlupu eftir kerrubrautinni fram hjá leitinu og hinum veðurnæma fíkjuhól (ἠνεμόεις -όεσσα -όεν:   παρὰ <...> ἐρινεὸν ἠνεμόεντα), æ lengra og lengra frá borgarveggnum: ells passaren corrents, resseguint les ginyes del carro, per la talaia i el pujol, batut pel vent, de la figuera, allunyant-se més i més de les muralles de la ciutat (l'original fa: οἳ δὲ παρὰ σκοπιὴν καὶ ἐρινεὸν ἠνεμόεντα ǁ τείχεος αἰὲν ὑπ᾽ ἐκ κατ᾽ ἀμαξιτὸν ἐσσεύοντο)

veður·staða <f. -stöðu, -stöður. Gen. pl.: -staðna o: -staða. Pl. no hab.>:

direcció f del vent

veður·stofa <f. -stofu, -stofur. Gen. pl.: -stofa>:

institut meteorològic

♦ Veðurstofa Íslands: Institut Meteorològic d'Islàndia

veður·stöð <f. -stöðvar, -stöðvar>:

estació meteorològica

♦ sjálfvirkar veðurstöðvar: estacions meteorològiques automàtiques, EMAs

♦ mannaðar veðurstöðvar: estacions meteorològiques amb personal (o: ateses per personal)  

veður·sæld <f. -sældar, no comptable>:

benignitat f del clima, clima benigne

veður·sæll, -sæl, -sælt <adj.>:

de clima benigne

veður·tepptur, -teppt, -teppt <adj.>:

aturat -ada (o: bloquejat -ada) a un indret a causa del mal temps

veður·tungl <n. -tungls, -tungl>:

satèl·lit meteorològic

veðurtungla·mynd <f. -myndar, -myndir>:

fotografia presa per satèl·lit meteorològic, imatge f de satèl·lit meteorològic

veður·útlit <n. -útlits, no comptable>:

aspecte m del temps

veður·viti <m. -vita, -vitar>:

penell m

veður·vitni <n. -vitnis, -vitni>:

indicador paleoclimàtic, proxi climàtic

veður·þjónusta <f. -þjónustu, no comptable>:

serveis meteorològics

veður·þolinn, -þolin, -þolið <adj.>:

resistent a la intempèrie

veður·öfgar <f.pl -öfga>:

episodis meteorològics i/o climàtics extrems (huracans, sequeres, inundacions, trombes d'aigua, tempestes d'inusitada violència etc.)

vefa <vef ~ vefum | óf ~ ófum | ofið ║ e-ð>:

teixir una cosa

vefara·gífill <m. -gífils, -gíflar>:

ginesta f, ginestera f (planta Spartium junceum)

vefara·ætt¹ <f. -ættar, no comptable>:

(fiðrildi) [família f dels] tortrícids m.pl (lepidòpters)

vefara·ætt² <f. -ættar, no comptable>:

(fuglar) [família f dels] ploceids m.pl (ocells)

vefari <m. vefara, vefarar>:

1. teixidor m, teixidora f 

2. teixidora f (qualsevol arna dels diferents gèneres de la família dels tortrícids)

♦ → barrvefari “teixidora de l'avet (Zeiraphera griseana)”

♦ → birkivefari “teixidora de bedoll (Acleris notana)”

♦ → flikruvefari “teixidora bigarrada (Cochylis dubitana)”

♦ → glætuvefari “teixidora de llumet (Clepsis spectrana)”

♦ → grasvefari “teixidora de l'herba (Eana osseana)”

♦ → hnappvefari “teixidora de botó (Lobesia littoralis)”

♦ → kjarrvefari “teixidora de sotabosc (Apotomis sororculana)”

♦ → lyngvefari “teixidora de bruguera (Acleris maccana)”

♦ → tígulvefari “teixidora tegulata (Epinotia solandriana)”

3. teixidor m (ocell Remiz pendulina) (→ pungmeisa)

vef·aukandi, -aukandi, -aukandi <adj.>:

<BIOL> anabolitzant

♦ vefaukandi steri: esteroide m anabolitzant

vef·dagbók <f. -dagbókar, -dagbækur>:

blog m (un BLOG no és pas un BLOC)

vef·djúp <n. -djúps, no comptable>:

internet profunda, deep web f

vef·dýr <n. -dýrs, -dýr>:

animal m metazou

ve·fenging <f. -vefingar, -vefingar>:

posada f en dubte d'una cosa, contestació (o: refutació) f d'una cosa

ve·fengja <-fengi ~ -fengjum | -fengdi ~ -fengdum | -fengt ║ e-ð>:

1. <HIST JUR> sobreseure una causa per la impossibilitat dels jutges del tribunal de quarter d'assolir-hi una sentència per unanimitat. A la Islàndia medieval, a l'Alþingi, hi havia quatre tribunals, un per cada quarter de l'illa, competents per a jutjar les causes de cadascun dels quatre quarters en què hom havia dividit l'illa. Els godons designaven els jutges d'aquests tribunals de quarter que, versemblantment, devien ésser en nombre de trenta-sis, tot i que el tribunal es podia constituir si hi havia un mínim de sis jutges. Les sentències s'havien de prendre per unanimitat, però si hi havia almenys sis vots que dissentien de la resta, la causa se sobreseia. Aquesta situació rebia el nom de vefang o véfang, i es deia que la causa s'havia vefengt o véfengt, és a dir, que hi havia desacord, entre els jutges del tribunal del quarter, sobre la sentència d'una causa

◊ "Þau mál skulu hér í koma," segir Njáll, "um alla þingsafglöpun ef menn bera ljúgvitni eða ljúgkviðu. Hér skulu og í koma vefangsmál öll þau er menn vefengja í fjórðungsdómi og skal þeim stefna til fimmtardóms. Svo og ef menn bjóða fé eða taka fé til liðs sér og innihafnir þræla eða skuldarmanna. Í þessum dómi skulu vera allir hinir styrkjustu eiðar og fylgja tveir menn hverjum eiði er það skulu leggja undir þegnskap sinn er hinir sverja. Svo skal og ef annar fer með rétt mál en annar með rangt, þá skal eftir þeim dæma er rétt fara að sókn. Hér skal og sækja hvert mál sem í fjóðungsdómi utan það er nefndar eru fernar tylftir í fimmtardóm, þá skal sækjandi nefna sex menn úr dómi en verjandi aðra sex. En ef hann vill eigi úr nefna þá skal sækjandi nefna þá úr sem hina sem verjandi átti. En ef sækjandi nefnir eigi úr þá er ónýtt málið því að þrennar tylftir skulu um dæma. Vér skulum og hafa þá lögréttuskipun að þeir er sitja á miðjum pöllum skulu réttir að ráða fyrir lofum og lögum og skal þá velja til þess er vitrastir eru og best að sér. Þar skal og vera fimmtardómur. En ef þeir verða eigi á sáttir er í lögréttu sitja hvað þeir vilja lofa eða í lög leiða, þá skulu þeir ryðja lögréttu til og skal ráða afl með þeim. En ef sá er nokkur fyrir utan lögréttu að eigi nái inn að ganga eða þykist borinn vera máli þá skal hann verja lýriti svo að heyri í lögréttu og hefir hann þá ónýtt fyrir þeim öll lof þeirra og allt það er þeir mæltu til lögskila og varði lýriti": “Totes les demandes”, va dir-li en Njáll, “relatives a la infracció de l'ordinament processal (de l'enjudiciament) seran tractades aquí, [i també] si hom ha prestat fals testimoni o pronunciat un fals veredicte. També es tractaran aquí tots els litigis sobre els quals els jutges del tribunal de quarter (fjórðungsdómur) no hagin pogut arribar a un consens i seran citats a comparèixer davant el Cinquè Tribunal. També s'hi portaran els casos d'oferiment de diners o d'acceptació de diners a canvi d'ajut [en un procés] i els casos d'acolliment d'esclaus [d'altri] o de deutors [d'altri]. En aquest tribunal s'hi prestaran els juraments més solemnes i potents, i cada jurament serà corroborat per dos homes, i ratificaran per llur honor com a þegnar el que els altren hauran jurat. Si[, en un procés,] una de les parts mena la seva causa d'acord amb les regles processals, mentre que l'altra, per contra, la mena de manera incorrecta, el tribunal dictarà sentència a favor de la part que hagi defensat correctament la seva causa. Tots els litigis es menaran davant aquest tribunal com davant un tribunal de quarter, amb una excepció: quan hauran estat nomenats les quatre dotzenes de jutges per al Cinquè Tribunal, la part actora n'eliminarà sis i a continuació, la defensa de la part acusada n'eliminarà sis més. Si, emperò, la defensa de la part acusada no vol refusar cap jutge, la part actora a més a més dels sis jutges que hagi refusat, n'eliminarà sis més en lloc de la defensa. Si la part actora no ho fa, la seva acció caduca, ja que el nombre dels jutges no pot ésser superior a tres dotzenes. També tindrem la institució d'una assemblea legislativa en la manera que, els qui seguin a la filera de bancs del mig tindran el dret de decidir sobre les lleis i les possibles dispensacions de les lleis. I perquè hi seguin s'elegiran els més llestos i òptims. També hi haurà el Cinquè Tribunal. Però, si els qui tinguin seient a l'assemblea legislativa no es posen d'acord sobre el que volen convertir en llei o aprovar com a excepció a una llei, la qüestió se sotmetrà a votació a l'assemblea i decidirà la majoria dels vots emesos. Si, emperò, un és impedit d'assistir a l'assemblea legislativa o si se sent conculcat en la seva causa, formularà la seva protesta de tal manera que tothom de l'assemblea la senti. I amb aquesta protesta (objecció), haurà invalidat totes les aprovacions especials de l'assemblea i tot el que l'assemblea hagi fixat com a disposicions legals” (revisar) (vocabulari: #1. þingsafglǫpun: Cf. en Finnur Jónsson 1908, pàg. 361: 8. þingsafglǫpun, diese bestand darin, daß die sache bei einem nicht zuständigen gericht anhängig gemacht war; natürlich war dies nur der standpunkt Eyjólfs und der gegenpartei, i ibíd. pàg. 221: 6.7. alla þingsafglǫpun, , „jede thingstörung“, „jedes verbrechen gegen den absoluten frieden des things“; dazu gehörte vornehmlich alles, was die functionen der lǫgrétta, des gesetzsprechers und der gerichte verhindern oder stören konnte; vgl. Finsen, Grágás III, 706—07. També en Baetke 19874, pàg. 772: þings-afglǫpun f.   Thingirrung, Thingstörung, Verstoß gegen den Rechtsgang, Verletzung der Prozeßregeln; #2. ljúgvitni: Cf. en Baetke 19874, pàg. 390: ljúg-vitni n.   falsches zeugnis; #3. ljúgkviður: Cf. en Finnur Jónsson 1908, pàg. 221: 7. ef — ljúgkviðu, dies ist nicht ein erklärender zusatz, sondern es wird eine zweite selbständige art von rechtssachen aufgeführt; s. Finsen, Frist. inst. s. 113. ljúgkviðr, “lügenhafte aussage“. També en Baetke 19874, pàg. 390: ljúg-kviðr m.   falscher Geschworenenspruch; #4. vefangsmál: Cf. en Finnur Jónsson 1908, pàg. 221: 8. vefangsmál, „die sachen, über welche die richter in den viertelgerichten entgegengesetzter meinung waren“, so daß, da nicht stimmen[p. 222]mehrheit entschied, sondern einstimmigkeit gefordert wurde, vefang d. h. „kein resultat“ sich ergeben hatte. fang, „etwas erworbenes, gewonnenes“, ve- verneinenderpartikel, wie in vesall; s. Bugge, Arkiv II, 226—28. També en Baetke 19874, pàg. 706: véfangs-mál n.   Rechtssache, in der im Bezirksgericht keine Einigkeit erzielt wurde (und die dem obersten Gericht übergeben wird); #5. vefengja: Cf. en Finnur Jónsson 1908, pàg. 222: s. 221, 8. þau — vefengja, „über welche die männer sich nicht einigen können“. També en Baetke 19874, pàg. 706: véfengja (vefengja; gd)   eine Gerichtsspaltung erklären; véfengja dóminn eine Stimmspaltung im Gericht feststellen, erklären; véfengja mál zum Dissens in einer Sache kommen, so daß kein Urteil gesprochen werden kann; #6. fimmtardómur: Cf. en Baetke 19874, pàg. 138: fimtar-dómr m.   das Fünfte (höchste) Gericht auf Island. Cf. també en Finnur Jónsson 1908, pàgs. 220-221: 21. — 23. Hversu — hverjum „wie wilst du das fünfte gericht, bestehend aus vier dutzend (richtern), bilden, da durch die bisherigen [p. 221] goðorð bereits ein viertelgericht für jedes landesviertel ernannt wird?“ — Der satz ist höchst ungeschickt und in mehr als einer beziehung befremdlich, da in dem vorausgehenden vorschlage des Njáll weder von der anzahl der richter, die in dem neu zu errichtenden gerichtshof sitz und stimme haben sollten, noch von der begründung neuer goðorð die rede gewesen ist — beides scheinen aber die von Skapti gebrachten ausdrücke fernar tylftir und forn gǫðorð vorauszusetzen. Wenn man also dem verfasser nicht eine starke gedankenlosigkeit zumuten will, muß man wol annehmen, daß in der rede des Njáll etwas ausgefallen ist: vielleicht schloß dieselbe mit den worten: skal nefna í dóminn fernar tylftir und das auge des schreibers ist von skal auf das gleich darauf folgende skalt abgeirrt (hversu z. 21 steht nur in der hs. G und ist vielleicht ein zusatz des abschreibers). fimtardómr, das wort kann wol nichts anderes bedeuten, als was die saga selbst sagt: enn fimti dómr, „das fünfte gericht“. fimt, eigentlich „eine pentade“. er — fjórðungsdómr, dieser zwischensatz hebt den engen zusammenhang zwischen den viertelgerichten und der anzahl der goden (36+3, von denen die drei überschüssigen goden des Nordlandes nicht in betracht kamen) hervor; #7. svo og ef — sér: Cf. en Finnur Jónsson 1908, pàg. 222: 1. 2. svá — sér, dieser satz beruht vielleicht auf einem mißverständnis des verfassers, der der meinung gewesen zu sein scheint, daß auch ein advocatenlohn als eine bestechung betrachtet worden wäre; dies ist jedoch höchst unwahrscheinlich. Aber für den verfasser ist diese auffassung bei seinem urteil über die handlungsweise des Eyjolfr Bǫlverksson (s. c. 138, 31) maßgebend gewesen. Die sachen, die nach der Grágás im fünften gericht ihre erledigung fanden, waren: 1) ljúgkviðir und ljúgvœtti, 2) vefangsmál, 3) bestechungen der richter, nebst einigen anderen, die später hinzugekommen sind. In 1 und 3 war das gericht erste, in 2 appellationsinstanz; #8. tveir menn: Cf. en Finnur Jónsson 1908, pàg. 222: 3. fylgja tveir, die sogenannten sannaðarmenn (s. unten c. 144, 21); hierin stimmt die saga mit der Grágás; #9. þegnskapur: Cf. en en Baetke 19874, pàg. 767: þegn-skapr   <...> Mannesehre: leggja e-t undir þegnskap sinn s. leggja II i ibíd., pàg. 369: leggja e-t undir þegnskap sinn etwas auf seine Mannesehre nehmen; #10. annar... annar...: Cf. en Finnur Jónsson 1908, pàg. 222: 5. annarr... annarr, gemeint sind offenbar die dissentierenden richter im fjórðungsdómr (vgl. Grágás, Kgb. I, 83¹¹)) aber die stelle ist ohne zweifel verderbt (Finsen, Frist. inst. s. 111 anm. 2): statt sókn erwartete man vefangi. fara með rangt (mál) bedeutet: „sich eines formfehlers schuldig machen“; #11. eftir þeim dæma: Cf. en Finnur Jónsson 1908, pàg. 222: 6. eptir þeim, „zu gunsten derer“; #12. úr dómi: Cf. en Finnur Jónsson 1908, pàg. 222: 9. nefna ... ór, „ablehnen, recusieren“, denn die alte überlieferte anzahl von 36 richtern, 3 x 12, war so fest mit dem bewußtsein verwachsen, daß es nicht tunlich war, davon abzuweichen; #13. um dæma: Cf. en Finnur Jónsson 1908, pàgs. 222-223: 12. um dœma: hiernach fügen alle handschriften —außer G— folgendes ungefähr ganz gleichlautend ein: vér skulum ok hafa þá lǫgréttuskipun, at þeir skulu réttir at ráða fyrir [lofum ok] lǫgum, er sitja á miðjum pǫllum, ok skal þá velja til þess, er vitrastir eru ok bezt at sér; þar skal ok vera fimtardómr; ef þeir verða eigi á sáttir, er í lǫgréttu sitja, hvat þeir vilja lofa eða í lǫg leiða, þá skulu þeir ryðja lǫgréttu [p. 223] til ok skal ráða afl með þeim; en ef sá er nǫkkurr fyrir útan lǫgréttu, at eigi nái inn at ganga eða þykkiz borinn vera máli, þá skal hann verja lýriti, svá at heyri í lǫgréttu, ok hefir hann þá ónýtt fyrir þeim ǫll lof þeira ok allt þat, er þeir mæltu til lǫgskila ok varði lýriti. Dieser passus ist sicherlich en späterer einschub; höchstens war vielleicht eine kurze bemerkung angehängt, daß das fünfte gericht in der lǫgrétta seinen sitz haben sollte. Mit der ordnung der lǫgrétta kann der vorschlag Njáls sonst nichts zu schaffen gehabt haben. Übrigens ist der inhalt der interpolation nur eine ungeschickte schilderung der lǫgrétta und ihrer wirksamkeit, wie sie immer war; #14. lögrétta: Cf. en Finnur Jónsson 1908, pàg. 4: 3. lǫgréttu, eigentlich „gesetzesverbesserung“, aber stets entweder die leute, aus denen die lǫgrétta zusammengesetzt war, oder der ort, wo sie sich auf der dingebene versammelten. Dieser war kein bestimmter, sondern zu verschiedenen zeiten verschieden. Über die wirksamkeit und zusammensetzung der lǫgrétta s. Grágás III, 647—49, und den lǫgréttuþáttr der Kon. bók; sowie K. Maurer, Island s. 51 ff.; Finsen, Om den oprindelige ordning af nogle af den islandske fristats institutioner, s. 7 f.. També en Baetke 19874, pàg. 398: lǫg-rétta f.   die Gesetzeskammer in der Freistaatszeit, alljährlich auf dem isländischn Allthing tagende gesetzgebende Körperschaft; Platz, wo die lǫgrétta tagt: ganga til lǫgréttu; )

♦ vefengja dóminn: <HIST JUR> declarar que el tribunal no pot assolir una sentència per unanimitat (sempre que hi hagués amb sis o més vots divergents dels vots de la majoria) en una causa i que, per tant, aquesta se sobreseu

◊ þá er þeir Ásgrímur og Mörður voru í braut gengnir þá urðu dómendur ekki ásáttir hversu dæma skyldi því að þeir vildu sumir dæma með Flosa en sumir með Merði og Ásgrími. Urðu þeir Flosi og Eyjólfur þá að vefengja dóminn. Dvaldist þeim þar að því meðan stefnurnar höfðu verið: quan l'Ásgrímur i en Mörður se n'hagueren anat (de llur tribunal de quarter), els jutges no es posaren d'acord sobre quina havia d'ésser llur sentència (ja que havia d'ésser sempre per unanimitat o amb un nombre de vots dissidents inferior a sis), car alguns volien pronunciar una sentència favorable al Flosi, mentre que d'altres volien fer-ho a favor d'en Mörður i l'Ásgrímur. Així les coses, en Flosi i l'Eyjólfur hagueren de declarar que no hi havia unanimitat en els vots de la sentència, i per fer-ho s'hi estigueren massa temps i, mentrestant, s'hagueren fet (emès) les citacions [contra ells a comparèixer davant el Cinquè Tribunal]

♦ vefengja mál: <HIST JUR> produir-se una situació de dissens a l'hora d'emetre una sentència per unanimitat en una causa, sobreseure una causa per la impossibilitat d'assolir-hi una sentència per unanimitat (amb sis o més vots divergents dels vots de la majoria)

◊ "Of fjarri var eg þó nú," kvað Þórhallur, "því að enn mundi þetta mál eigi þann veg farið hafa ef eg hefði við verið. Sé eg nú aðferð þeirra að þeir munu ætla að stefna yður í fimmtardóm fyrir þingsafglöpun. Þeir munu og ætla að vefengja brennumálin og láta eigi dæma mega því að nú er sú aðför þeirra að þeir munu engis ills svífast. Skalt þú nú ganga til þeirra sem skjótast og segja þeim að Mörður stefni þeim báðum, Flosa og Eyjólfi, um það er þeir hafa fé borið í dóminn og láta varða fjörbaugsgarð. Þá skal hann stefna þeim annarri stefnu um það er þeir báru vætti þau er eigi áttu máli að skipta með þeim og gerðu í því þingsafglöpun. Seg þeim að eg segi svo ef tvær fjörbaugssakar eru á hendi einum manni að þann skal dæma skógarmann. Skuluð þér af því búa fyrri til yðvart mál að þá skuluð þér og fyrri sækja og dæma": en Þorhallur li va respondre: “He estat massa lluny en aqueix moment perquè aquest afer no hauria anat d'aquesta manera si jo hi hagués estat [present]. Me n'adono de llur actuació, [és a dir,] que el que pretenen és citar-vos a comparèixer davant el Cinquè Tribunal per infracció de l'ordinament processal (de l'enjudiciament). Tinc per mi que també pretenen aconseguir la no unanimitat (el desacord) dels jutges en la causa de la brenna i no deixar[, d'aquesta manera,] que s'hi pugui pronunciar sentència ja que llur manera d'actuar ara és tal que ja no es fan enrere de cometre cap malvestat [per aconseguir el que volen]. Doncs bé, vés-hi tan ràpidament com et serà possible i digués [als nostres] que en Mörður citi en Flosi i l'Eyjólfur a comparèixer pel fet que han pagat diners (= subornat) als jutges en aquesta causa i demana per a ells una pena de fjörbaugsgarður (desterrament per tres anys). Tot seguit, que en Mörður presenti una segona demanda contra ells pel fet d'haver presentat testimonis que no tenien res a veure amb la causa, amb la qual cosa han infringit l'ordinament processal. Digues-los que jo dic que si hi ha dues demandes judicials contra el mateix home en les quals es demana el seu desterrament, se l'ha de condemnar a la plena proscripció. Heu d'interposar primers la vostra demanda, a fi que es vegi abans [que la d'ells] i pugueu obrar [d'aquesta manera] llur condemna [abans que ells no puguin incoar cap acció contra nosaltres]” (vocabulari: #1. fjörbaugsgarður: Cf. en Finnur Jónsson 1908, pàg. 362: 13. fjǫrbaugr, „lebensring“ der ring (wofür später eine buße von einer mark substituiert wurde), den der zu dreijähriger landesverweisung verurteilte um sein leben behalten und eine beschränkte freiheit genießen zu können, bezahlen mußte; der hof, auf dem er sich aufhalten durfte (später wurde der aufenthalt auf drei einander benachbarten höfen gestattet), hieß fjǫrbaugsgarðr; s. Grágás, Kgb. § 52; Skálh. 608—09. Wenn der „ring" nicht bezahlt ward, wurde der verurteilte ein skógarmaðr; )

2. (deila við e-n um e-ð) disputar una cosa a algú (qüestionar la propietat d'un bé a algú, voler fer-lo renunciar a un bé seu)

◊ þá sagði Vilhjálmr, at þessi mundi vera galdrafullr, er á landinu stóð, ok mundi ætla at vefengja þá, skip þeira ok góz, — „ok mun hann vita ván fleiri jǫtna skammt heðan, ok munu þeir taka fé várt, en drepa oss sjálfa, því at þeir eru mannætur“: aleshores en Vilhjálmr els va dir que aquell que s'estava dret a terra devia ésser versat en les arts màgiques, i que devia voler (devia dur la intenció de) disputar-los llurs vaixells i béns — “i deu comptar que a prop d'aquí hi hagi més ètuns que ens prendran els nostres béns i ens mataran, perquè són caníbals”

3. (draga í efa, bera brigður á e-ð) posar una cosa en dubte, contestar (o: refutar) una cosa (qüestionar)

◊ sá er fyrst flytur mál sitt virðist hafa á réttu að standa uns andstæðingurinn vefengir (ħāˈqar ~ חָקַר:   ū-βāʔ־rēˈʕē-hū   wa-ħăqāˈr-ō,   וּבָא-רֵעֵהוּ, וַחֲקָרוֹ) rök hans: el qui presenta primer la seva causa [en un plet], sembla tenir raó, fins que el seu adversari refuta (posa en tela de judici) els seus arguments (BMonts. = i l'examina;   BInterc. = i el contradiu; BEvang. = i el contradiu)

◊ allt höfðu þeir vefengt (ἀπιστεῖν ~ ἀπιστέων -έουσα -έον:   πάντα γὰρ ἀπιστοῦντες διὰ τὰς φαρμακείας) vegna fjölkynngi sinnar. En þegar frumburðir þeirra dóu urðu þeir að viðurkenna að lýðurinn væri börn Guðs: ho havien posat tot en dubte a causa de llurs encantaments, però quan llurs primogè nits varen morir, hagueren de reconèixer que aquell poble eren fills de Déu

vef·fang <n. -fangs, -föng>:

<INFORM> adreça web f, adreça f d'internet, URL f

veffanga·stika <f. -stiku, -stikur. Gen. pl.: -stika o: -stikna>:

<INFORM> barra f d'adreces

veffangs·vísir <m. -vísis, -vísar>:

<INFORM> URN m, nom m uniforme de recurs

veffiðrilda·ætt <f. -ættar, no comptable>:

(fiðrildi) [família f dels] tortrícids m.pl (lepidòpters) (→ vefaraætt¹)

vef·flakkari <m. -flakkara, -flakkarar>:

cibernauta m & f

vef·gátt <f. -gáttar, -gáttir>:

<INFORM> portal m d'internet, portal web m

vef·hönnuður <m. -hönnuðar, -hönnuðir>:

dissenyador m web, dissenyadora f web

vef·hönnun <f. -hönnunar, no comptable>:

disseny m web, disseny m de pàgines web (o: de [la] pàgina web)

vef·ildisþurrð <f. -ildisþurrðar, no comptable>:

manca f d'oxigen, anòxia f

vefja <f. vefju, vefjur. Gen. pl.: vefja>:

<CULIN> tortilla f [meso- i sudamericana]

vefja <vef ~ vefjum | vafði ~ vöfðum | vafið>:

embolicar

♦ vefja e-ð inn: embolicar una cosa, empaquetar una cosa

♦ vefja e-ð (o: e-u) saman: enrotllar una cosa

♦ vefja e-ð e-u: embolicar una cosa en una altra

♦ vefja barn reifum: embolcallar un infant [en els bolquers]

♦ vefja að sér kápunni: embolicar-se l'abric (embotonar-lo i estrènyer-lo al voltant del cos)

♦ vefja e-u um e-ð: embolicar una cosa al voltant d'una altra

♦ vefja þræði um fingur sér: embolicar-se un fil al voltant del dit

♦ vefja bréfi utan um e-ði: embolicar una cosa amb paper

♦ vefja sér (o: sig) [utan] um e-ð ~ e-n: enrotllar-se al voltant de, enroscar-se al voltant de, enrevoltillar-se al voltant de

◊ kyrkislangan vafði sig utan um mig: i ell el va decapitar a la tàvega i va dur el seu cap en una plàtera i el va donar a la noia i la noia el va donar a sa mare

◊ slangan vafði sér (o: sig) um háls stúlkunnar og kyrkti hana: i ell el va decapitar a la tàvega i va dur el seu cap en una plàtera i el va donar a la noia i la noia el va donar a sa mare

vefja- <prefixoide>:

<MED> histo-

vefja·drep <n. -dreps, no comptable>:

<MED> necrosi f de teixit[s] [corporals]

vefja·fræði <f. -fræði, no comptable>:

<MED> histologia f

vefjafræði·legur, -leg, -legt <adj.>:

histològic -a

vefja·gigt <f. -gigtar, no comptable>:

<MED> fibromiàlgia f

vefja·greining <f. -greiningar, -greiningar>:

<MED> diagnòstic anatomo-patològic, DAP m, diagnosi anatomo-patològica

vefja·hrúður <n. -hrúðurs, -hrúður>:

<MED> vegetacions f.pl

vefja·meinafræði <f. -meinafræði, no comptable>:

<MED> histopatologia f

vefjar·höttur <m. -hattar, -hettir>:

turbant m

vefjar·list <f. -listar, no comptable>:

art f de teixir

vefjar·möttull <m. -möttuls, -möttlar>:

<HIST TÈXT> mantell m de drap

◊ þá var sent eftir Hallgerði og kom hún þangað og tvær konur með henni. Hún hafði yfir sér vefjarmöttul blán og var undir í rauðum skarlatskyrtli og silfurbelti um sig en hárið tók ofan á bringuna tveim megin og drap hún undir belti sér. Hún settist niður í milli þeirra Hrúts og föður síns. Hún kvaddi þá alla góðum orðum og mælti vel og skörulega og spurði tíðinda. Síðan hætti hún að tala: llavors varen enviar a cercar la Hallgerður i ella hi va anar acompanyada de dues dones. S'havia posat sobre les espatlles un mantell de drap i dessota portava un kyrtill d'escarlata vermell, al voltant de la seva cintura s'havia cenyit un cinturó guarnit d'argent. Els seus cabells li queien, a banda i banda [del coll], per sobre el pit i se n'havia ficat les puntes (els extrems) per sota del cinturó. Es va asseure entre en Hrútur i son pare (d'ella). Els va saludar a tots amb belles paraules i va parlar amb desimboltura i franquesa i els va preguntar quines noves hi havia. I després de fer-ho, va deixar de parlar (vocabulari: #1. vefjarmöttull: Cf. en Baetke 19874, pàg. 706: vefjar-mǫttull m.   wollener Mantel, Tuchmantel. Cf. també en Finnur Jónsson 1908, pàg. 37: 4. vefjarmǫttull, „mantel aus gewebtem stoff, tuchmantel“; #2. skarlatskyrtill: En Baetke 19874, pàg. 545, no dóna pas entrada a aquest compòsit. Quant al primitiu, ibíd. pàg. 355: kyrtill m.   Obergewand (für Männer und Frauen), Rock, Kleid. En Finnur Jónsson 1908, pàg. 37, tampoc no veu la necessitat d'explicar el significat d'aquesta peça de roba; #3. silfurbelti: Cf. en Finnur Jónsson 1908, pàg. 37: 5. ok (scil. hafði) silfrbelti um sik „und hatte einen silbernen gürtel angelegt. En Baetke 19874, pàg. 534, assigna un significat diferent a aquest mot: silfr-belti n.   silberverzierter Gürtel. El mot, per tant, és susceptible de dues interpretacions: cinyell d'argent i: cinyell guarnit d'argent ; #4. skörulega: En Baetke 19874, pàg. 572: mæla skǫruliga freimütig reden, nachdrücklich sprechen; )

vefjar·rifur <m. -rifs (o: -rifjar), -rifir. Gen. pl.: -rifja; dat.pl.: -rifjum>:

plegadora f de teixidor

vefjar·skeið <f. -skeiðar, -skeiðar>:

plegadora f de teixidor

vefjar·sýni <n. -sýnis, -sýni>:

mostra f de teixit [per a biòpsia]

vefjar·upphlutur¹ <m. -upphluts, -upphlutar>:

cosset m de llana fina

◊ Guðrún var í námkyrtli og við vefjarupphlutur þröngur en sveigur mikill á höfði. Hún hafði hnýtt um sig blæju og voru í mörk blá og tröf fyrir enda. Helgi Harðbeinsson gekk að Guðrúnu og tók blæjuendann og þerrði blóð af spjótinu því hinu sama er hann lagði Bolla í gegnum með: la Guðrún duia posat un námkyrtill -una peça fina d'abric- i un cosset estret, i un gran sveigur al cap -la típica còfia acabada en una punta inclinada cap endavant de les dones islandeses-. S'havia embolicat un cobriespatlles en el qual hi havia estampades figures de color blau i serrell a ls voreres. En Helgi Harðbeinsson es va acostar a la Guðrún, li va agafar un cap de l'espatller i hi va torcar la sang de la llança amb què havia traspassat en Bolli (vocabulari: #1. námkyrtill: Cf. en Baetke 19874, pàg. 437: nám-kyrtill m.   eine besondere Art Kleidungsstück oder Kleidungsstück aus besonderem Stoff. Cf. en Kristian Kålund 1896, pàg. 171: 13. 14. í námskyrtli, ok við (scil. var) vefjar upphlutr þrǫngr, „im rock und überdies (trug sie) ein enges mieder von wollenzeug“. Vgl. Grundriss II², s. 244; #2. vefjarupphlutur: Cf.en Baetke 19874, pàg. 706: vefjar-upphlutr m.   Oberteil, Leibchen aus leichtem Wollstoff; #3. sveigur: Cf. en Baetke 19874, pàg. 623: sveigr m.   Kopfputz (für isländische Frauen) mit nach vorn geneigter Spitze. També en en Kristian Kålund 1896, pàg. 171: 14. sveigr, „ein um den kopf gewickeltes tuch“; #4. blæjuendi: Cf. en Baetke 19874, pàg. 59: blæju-endi m.,   -horn n.   Zipfel, Rand eines Tuches. Cf. en Kristian Kålund 1896, pàg. 171: 15. 16. blæju — enda, „eine schürze, die mit blauen (eingewebten) figuren und unten mit fransen versehen war“. Vgl. Grundriss a.a.o.)

vefjar·upphlutur² <m. -upphlutar, -upphlutir>:

variant de → vefjarupphlutur¹ ‘cosset de llana fina’

vefja·skemmd <f. -skemmdar, -skemmdir>:

lesió f de teixits

vefjast <vefst ~ vefjumst | vafðist ~ vöfðumst | vafist>:

embolicar-se, enrevoltillar-se

♦ e-ð vefst fyrir e-m: <LOC FIG> algú té dubtes respecte d'una cosa, algú no té clara una cosa

♦ það vafðist fyrir mér: no sabia què [podia] fer, em resultava molt problemàtic (era quelcom que em resultava massa complicat, difícil o problemàtic)

♦ það er að vefjast fyrir mér: no hi dono

♦ vefjast um e-ð: enrevoltillar-se al voltant d'una cosa

♦ honum vefst tunga um tönn: <LOC FIG> se li fa un nus a la llengua, queda sense saber què dir, queda sense paraula

vefja·stofa <f. -stofu, -stofur. Gen. pl.: -stofa>:

sala f de teixir, sala f del teler

◊ þeir leituðu Gríms og fundu bein hans í miðjum skálanum. Þeir fundu þar gegnt honum undir hliðvegginum Þórð leysingja en í vefjastofunni fundu þeir Sæunni kerlingu og þrjá menn aðra. Alls fundu þeir þar bein af ellefu mönnum. Fluttu þeir nú líkin til kirkju: varen cercar en Grímur i trobaren els seus ossos al bell mig de l'skáli. Al seu davant, al peu de la paret lateral, també hi trobaren en Þórður, el llibert, i dins la sala del teler hi trobaren la vella Sæunn i tres cossos més. En total hi varen trobar les restes d'onze persones que, després, varen portar a l'església [per a llur enterrament en el sagrat]

vefja·sýni <n. -sýnis, -sýni>:

<MED> mostra (o: prova) f de teixit, prova histològica

vef·kaka <f. -köku, -kökur. Gen. pl.: -kakna o: -kaka>:

<INFORM> cookie f, galeta f

vef·kona <f. -konu, -konur. Gen. pl.: -kvenna>:

teixidora f

♦ vefarar og vefkonur: teixidors i teixidores

vef·list <f. -listar, no comptable>:

art f de teixir

vef·lykill <m. -lykils, -lyklar>:

password m

vef·málstofa <f. -málstofu, -málstofur. Gen. pl.: -málstofa>:

seminari m web, webinari m

vef·miðill <m. -miðils, -miðlar>:

diari m digital, diari m online

vef·miðlari <m. -miðlara, -miðlarar>:

<INFORM> servidor m [de] web, servidor m d'internet (→ vefþjónn)

vef·myndavél <f. -myndavélar, -myndavélar>:

webcam f

vefnaðar·iðnaður <m. -iðnaðar, no comptable>:

indústria f tèxtil, indústria f del tèxtil

vefnaðar·vara <f. -vöru, -vörur. Gen. pl.: -vara>:

producte m tèxtil

♦ vefnaðarvörur <f.pl -vara>: teixits m.pl, productes m.pl tèxtils

vefnaðar·verksmiðja <f. -verksmiðju, -verksmiðjur. Gen. pl.: -verksmiðja>:

fàbrica f de productes tèxtils, fàbrica f tèxtil

vefnaðarvöru·búð <f. -búðar, -búðir>:

botiga f de teles i teixits

vefnaðarvöru·iðnaður <m. -iðnaðar, no comptable>:

indústria f tèxtil, indústria f del tèxtil

vefnaðarvöru·verslun <f. -verslunar, -verslanir>:

botiga f de teles i teixits

vefnaður <m. vefnaðar, no comptable>:

teixit m

♦ dýrindis vefnaður: una tela valuosa (o: costosa; o: preciosa)  

vef·orðabók <f. -orðabókar, -orðabækur>:

diccionari m online

vef·planta <f. -plöntu, -plöntur. Gen. pl.: -plantna>:

metàfit m, planta metàfita

vef·póstfang <n. -póstfangs, -póstföng>:

<INFORM> adreça electrònica

♦ vefpóstfangið mitt er a@b: la meva adreça electrònica és a@b

vef·póstur <m. -pósts, no comptable>:

correu electrònic

vef·rit <n. -rits, -rit>:

revista f d'internet, revista f digital, revista electrònica

vef·rænn, -ræn, -rænt <adj.>:

orgànic -a

♦ vefræn stjarfaröskun: trastorn catatònic orgànic

♦ vefræn hugvilluröskun [geðklofalík]: trastorn delirant orgànic [semblant a esquizofrènia]

♦ vefræn lyndisröskun: trastorns de l'estat d'ànim [trastorns afectius] orgànics

♦ vefræn kviðaröskun: trastorn d'ansietat orgànic

♦ vefræn persónuröskun: trastorn orgànic de la personalitat

♦ vefræn þróttleysisröskun: trastorn làbil emocional [astènic] orgànic

♦ vefrænar ofskynjanir: al·lucinosi orgànica

♦ vefrænir sjúkdómar: malalties orgàniques

♦ vefrænt hugrof: trastorn dissociatiu orgànic

♦ vefrænt minnistapsheilkenni, ekki af völdum alkóhóls og annarra geðvirkra efna: síndrome amnèsica orgànica, no induïda per alcohol ni altres substàncies psicoactives

vef·setur <n. -seturs, -setur>:

<INFORM> lloc web m

vef·síða <f. -síðu, -síður. Gen. pl.: -síðna>:

<INFORM> pàgina web f

vefsíðu·gerð <f. -gerðar, no comptable>:

disseny m web, disseny m de pàgines web (o: de [la] pàgina web)

vefsíðu·gestur <m. -gests, -gestir>:

visitant m & f de pàgina web

vef·sjá <f. -sjár, -sjár>:

<INFORM> browser m, navegador m

vef·skoðari <m. -skoðara, -skoðarar>:

<INFORM> browser m, navegador m (→ vefsjá)

vef·slóð <f. -slóðar, -slóðir>:

<INFORM> adreça web f, URL f

vef·spjall <n. -spjalls, -spjöll>:

<INFORM> xat m

vef·staður <m. -staðar, -staðir>:

teler m

vef·stjóri <m. -stjóra, -stjórar>:

<INFORM> webmàster m & f

vef·stofa <f. -stofu, -stofur. Gen. pl.: -stofa>:

teixidor m (sala on hom tix o on hom teixia)

vef·stóll <m. -stóls, -stólar>:

teler m

vef·svæði <n. -svæðis, -svæði>:

lloc m web

vef·sýni <n. -sýnis, -sýni>:

<MED> mostra f de teixit

vefsýni·taka <f. -töku, -tökur. Gen. pl.: -taka o: -takna>:

<MED> biòpsia f

vef·tímarit <n. -tímarits, -tímarit>:

revista f d'internet, revista f digital, revista electrònica

vef·tré <n. -trés, -tré. Gen. pl.: -trjáa; dat.pl.: -trjám>:

mapa m de lloc web

vef·umsjón <f. -umsjónar, no comptable>:

manteniment m de lloc web

vefumsjónar·kerfi <n. -kerfis, -kerfi>:

[servei m de] hosting m, allotjament m de lloc web

vefur <m. vefs (o: vefjar), vefir. Gen. pl.: vefja; dat.pl.: vefjum>:

1. <GEN & MED> teixit m

◊ föstudagsmorgun (ɔ: föstudaginn langa) varð sá atburður á Katanesi að maður sá er Dörruður hét gekk út. Hann sá að menn riðu tólf saman til dyngju einnar og hurfu þar allir. Hann gekk til dyngjunnar. Hann sá inn í glugg einn er á var og sá að þar voru konur inni og höfðu færðan upp vef. Mannahöfuð voru fyrir kljána en þarmar úr mönnum fyrir viftu og garn, sverð var fyrir skeið en ör fyrir hræl: al matí d'aquell divendres [sant] es va esdevenir a Katanes que un home, que nomia Dörruður va sortir a fora de casa. Va veure que dotze figures humanes es dirigien a cavall cap a una dyngja, un semisoterrani destinat a ús exclusiu de les dones, i tots elles hi desapareixien dedins. [Mogut per la curiosistat] es va acostar fins a aquella dyngja i hi va guaitar dedins per un finestró que hi havia i va veure que dedins hi havia [dotze] dones i que havien parat un teler [amb l'ordim i la trama]: Per pesos de teler hi havia caps de persona, i budells humans els feien de fils de trama i d'ordim, una espasa els feia de llançadora i una fletxa, de pinte de teler (vocabulari: #1. vefur: Cf. en Baetke 19874, pàg. 177: fœra vef upp einen Webstuhl aufstellen und beziehen. Cf. en Finnur Jónsson 1908, pàg. 412: 20. vef, vefr ist der ganze apparat mit allem was dazu gehört; vgl. Grundr.² III, 478—79)

2. (kóngulóarvefur) teranyina f, tela f (d'aranya)

3. <INFORM> web f (→ veraldarvefur)

vef·útgáfa <f. -útgáfu, -útgáfur. Gen. pl.: -útgáfna>:

edició f online, edició f digital

vef·veiðar <f.pl -veiða>:

<INFORM> phishing m

vef·verslun <f. -verslunar, -verslanir>:

<INFORM> botiga f online

vef·þing <n. -þings, -þing>:

<INFORM> grup m de discussió

vef·þjónn <m. -þjóns, -þjónar>:

<INFORM> servidor web m, servidor m d'internet

Vega <f. Vegu, no comptable>:

Vega f (estel) (→ blástjarnan [í hörpumerki])

vega¹ <veg ~ vegum | vó (o: vóg, col·l.) ~ vógum | vegið ║ e-ð ~ e-n>:

1. (vigta) pesar algú ~ una cosa (el complement directe indica la cosa o la persona pesada)

♦ vega (o: vigta) e-ð ~ e-n á vog: pesar una cosa ~ algú en unes balances o en una bàscula

♦ vega e-ð [og meta]: <LOC FIG> sospesar una cosa, <LIT> ponderar una cosa

♦ vega hvert orð: <LOC FIG> sospesar cada paraula

♦ vega (Pret.: vegaði o: vó) salt: <LOC FIG> gronxar-se, engronsar-se (Val., Mall.) 

2. (vera á þyngd) pesar una cosa (el complement directe indica el pes de la cosa o de la persona pesada)

◊ þá segir Höskuldur: "Lát fram reisluna og sjáum hvað vegi sjóður sá er eg hefi hér." Gilli gerir svo. Reiða nú silfrið og voru það þrjár merkur vegnar: llavors en Hõskuldur li va dir: “Porta la romana i vegem què pesa aquesta escarsella que tinc aquí”. En Gilli ho va fer i llavors varen pesar-hi l'argent va fer [un total de] tres merkur

◊ hvað vegur þetta mikið?: què pesa això

◊ kartöflurnar vega fimm kíló: les patates pesen cinc quilos

◊ hann vegur hundrað kíló: pesa cent quilos

♦ e-ð vegur upp á móti e-u: <LOC FIG> una cosa en contraresta (o: en compensa) una altra

♦ orð e-s vega þungt [hjá e-m], álit e-s vegur þungt [hjá e-m]: <LOC FIG> les paraules d'algú tenen molt de pes [en algú], l'opinió d'algú pesa (o: compta) molt [en algú]

♦ e-ð vegur lítið ~ nokkuð: una cosa no compta gaire ~ una cosa compta poca cosa, una cosa no té gaire importància [per a algú]

◊ konungur segir: "Bæta mun það til um þessa ferð að þú farir með þeim því að þú hefir oft reyndur verið að hamingju. Vittu það víst að eg skal allan hug á leggja, ef það vegur nokkuð, og til leggja með þér mína hamingju og öllum yður": el rei li va dir: “Tot el relacionat amb aquest viatge millorarà pel fet que tu els hi acompanyis, car sovint has donat prova que ets un home sortat (i per tant, un home que atreu la bona sort). Sàpigues ben del cert que hi posaré tota la meva pensa, si és que això té gaire importància, i afegiré la meva bona sort d'acompanyant teu i de tots vosaltres” (vocabulari: #1. vega: Cf. en Baetke 19874, pàg. 707: <...> übertr. ins Gewicht fallen, bedeuten, von Gewicht sein: ef þat vegr nǫkkut)

◊ þá mælti byskup við konung at skilnaði: „Þat vil ek, at þér vitið, herra, at engan áttu þér [p. 297] rǫskvara (ɔ: meira) úvin í litlum manni en mik, en héðan af skal yðr engi traustari vin af oss byskupunum, þótt þér vegit þat lítit“ (FMS IX (1835), pàg. 297, aparat) — tandem episcopus digrediens regem his compellauit: scias uelim, domine, te hactenus nullum habuisse inimicum magis strenuum, quam in mea paruitate habuisti, ab hoc autem tempore nullum ex nobis episcopis firmiorem tibi amicum fore, etsi ad res tuas parum in me momenti forsitan futurum sit: aleshores, en el moment del comiat, el bisbe va parlar al rei d'aquesta manera: “Senyor, vull que sapigueu que mai no heu tingut un enemic més animós (ɔ: més gran) que jo en una persona insignificant, però d'ara endavant no tindreu un amic més fidel entre nosaltres, els bisbes, que jo, encara que ho tingueu en poca cosa (encara que vós no li doneu gaire importància, encara que per a Vós no sigui gaire cosa)”

◊ sagði byskup, at konungr hefði átt engan meira úvin í litlum manni — „en mik, en héðan af skal yðr engi øruggri af oss byskupum en ek, þótt yðr vegi þat lítit (Konunga sögur 1873, pàg. 275¹⁷): el bisbe li va dir que el rei no havia tingut cap enemic més gran en un home insignificant — “que jo, però d'avui en endavant no hi haurà cap dels bisbes que us sigui més fiable que jo, encara que no ho valoreu gaire

3. <e-ð [á brott]>: (færa, flytja) moure una cosa de lloc (traginar-la a una altra banda, esp. fenàs segat i assecat)

◊ þeir menn, er hey eigu rekin frá sér, skulu þerra hey sín í þess landi, er þau váru rekin, en eigi eigu þeir á braut at vega, áðr skipt sé (B cum suis addit: eðr fœra fyrr en skipt er). Ef sá maðr má eigi vega hey þat heim til sín, er á, þá skal hann lǫggarð gera um heyit í þess landi er hann þerrði þat, ok vinna þann [p. 277] áverka á landi hins, þar er hvártki sé akr né engi — Illi quorum faena in unum casu congerebantur, ea arefaciant in fundo in quo collata sunt, sed ante susceptam diuisionem ne auehant. Si domino faeni hoc arefactum domum vehendi facultas non uacauerit, legali sepimento faenum circummuniat in fundo in quo hoc arefecit, quod in [p. 277] alterius operetur territorio, ubi nec ager, nec pratum est (Oca cendrosa II. Landabrigðaþáttr — Sectio IXa: De fundis reluendis, elocandis et rebus rusticis. XVIII kapítuli: Of heyreka — Titulus XIX: de faeno casu congesto, pp. 276-277): els homes, el fenàs [segat] dels quals hagi estat escampat [per la força dels elements], tenen el dret d'assecar llur fenàs a la terra on el fenàs hagi estat arrossegat pels elements, però no el n'han de traginar fins que no l'hagin dividit [amb el propietari de les terres cap a on els elements l'hagin arrossegat i aquells als quals hagi passat el mateix]. Si el propietari del fenàs no el pot traginar a casa seva, ha de fer una tanca legal al voltant del seu fenàs a la terra en la qual l'hagi assecat però la farà, a les terres de l'altre, a un indret que no sigui ni terres de conreu ni prat. Si el fenàs és arrossegat pels elements cap al prat d'un [altre] home, i el propietari del prat en té algun dany, el propietari del fenàs li ha de pagar la compensació que fixin els cinc veïns que visquin més a prop del prat. Si el fenàs és arrossegat pels elements per la pastura d'un altre home, el qui sigui propietari del fenàs té dret a fer una tanca legal al voltant del fenàs i també a assecar-lo allà (l'edició d'en Gunnar Karlsson, en Kristján Sveinsson i en Mörður Árnason 1992, pàg. 319, fa: Þeir menn er hey eigu rekin frá sér skulu þerra hey sín í þess landi er þau voru rekin, en eigi eigu þeir á braut að vega, áður skipt sé. Ef sá maður má eigi vega hey það heim til sín er á, þá skal hann löggarð gera um heyið í þess landi er hann þerrði það, og vinna þann áverka á landi hins þar er hvortki sé akur né engi. Ef hey rekur á engi manns, og fær sá skaða af því er engið á, þá skal hinn bæta honum það svo sem búar fimm virða, þeir er næstir eru enginu. Ef hey rekur í haga manns, og á sá þá að gera löggarð um, er hey á, og svo að þerra)

4.  <í e-ð>: (reka í, leggja inn í) clavar-se (o: ficar-se) en una cosa

◊ Miðgarðsormur gein yfir uxahöfuðið en öngullinn vó í góminn orminum. En er ormurinn kenndi þess, brá hann við svo hart að báðir hnefar Þórs skullu út á borðinu. Þá varð Þór reiður og færðist í ásmegin, spyrnti við svo fast að hann hljóp báðum fótum gegnum skipið og spyrnti við grunni. Dró þá orminn upp að borði. En það má segja að enginn hefur sá séð ógurlegar sjónir er eigi mátti það sjá er Þór hvessti augun á orminn en ormurinn starði neðan í mót og blés eitrinu: l’orm de Midgard va badar la seva gola al voltant del cap del bou i[, en empassar-se'l] l'ham es va clavar al paladar de l'orm. I quan l'orm ho va sentir, va reaccionar tan violentament [i pegà una estrebada tan forta] que els dos punys de ferro d'en Tor toparen amb la regala de la barca. Aleshores en Tor es va aïrar i es va imbuir de la seva ásmegin, o força ànsica, i es va apuntalar tan fermament en el fons de la barca que els seus peus varen travessar e l fons de l'embarcació i [s'enfonsaren dins la mar fins que] toparen amb el fons de la mar. [Apuntalant-se sobre el fons marí,] va estirar l'orm fins a la borda de la seva barca. I es pot dir que no hi ha ningú no haurà vist un espectacle esborronador que no veiés com en Tor fulminava amb la mirada l'orm i l'orm el fitorava amb els seus ulls de baix estant, escopint-li verí (vocabulari: #1. færast í ásmegin: En Baetke 19874, pàg. 25: ás-megin n.   Asenkraft. També en Kuhn 1968³, pàg. 19: ás-megin n. asenkraft (Hymiskviða 31, bruchstücke und einzelstrophen. I: aus Snorra Edda, I 6). En Jan de Vries, Altgermanische Religionsgeschichte I (1970), pàg. 276, § 195, escriu sobre aquest concepte: Die Nordleute haben verschiedene Wörter für diese „Macht“. Man nennt sie megin und meint damit dasselbe wie mana (Falk 6,43). Wenn man von ásmegin spricht, so soll der Nachdruck nicht auf die Kraftfülle des Gottes fallen, sondern auf die höhere Potenz in jeder Hinsicht, die dem Gotte innewohnt. Jedes Ding hat deshalb sein eigenes megin. Nennt man besonders kräftige Runen meginrúnar (Sd 19), so bezieht sich das Wort auf ihre Zauberkraft.Viel allgemeiner Art ist wieder das [p. 277] jarðar megin; denn diese „Macht der Erde“ kann, wenn sie einem Trank beigemischt wird, ihm Zauberkraft verleihen¹) oder Kraft zum Genesung (Háv 137). Aber wenn wir hören, daß der Gott Heimdallr erst dann zu voller Wirksamkeit gelangen konnte, nachdem er durch die Macht der Erde gestärkt worden war²), dann ahnen wir, wie mannigfaltig die Kräfte der allernährenden Erde gedacht wurden³). ¹) Gðr II, 21. Zwar hat R hier die Form urðar magni, aber die Paraphrase der Vǫlsunga saga spricht hier von jarðar magni, das auch mit Hinsicht auf Hdl 43 von den meisten Herausgebern eingesetzt wurde. ²) Hdl 43. Die Zeile sá var aukinn iarðar megni stimmt auffällig zu Gðr II, 21 þar var um aukit jarðar magni. ³) De Boor 2, 98—99, Grønbech 4. I, 248ff.; Mogk in Festschrift Streitberg (1924) 278ff.; F. Ström 3. El concepte d'ásmegin apareix sempre referit com a propietat del déu Tor. Així, a la Hymiskviða 31 hi llegim: 31. Harðr reis á kné, ǀ hafra dróttinn, ǁ fœrðiz allra ǀ í ásmegin; ǁ heill var karli ǀ hiálmstofn ofan, ǁ enn vínferill, ǀ valr, rifnaði, i als Bruchstücke I 6 = Skáldskaparmál: 65. ‘Vax-at-tu nú, Vimur, ǀ allz mic þic vaða tíðir ǁ iǫtna garða í; ǁ veiztu, ef þú vex, ǀ at þá vex mér ásmegin ǁ iafnhátt upp sem himinn’, que podem traduir: 31. L'ardit senyor dels bocs es incorporar sobre els seus genolls, es va omplir de tota la seva força d'ans; intacta li restà a l'home (= a l'Hymir), a dalt, la soca de l'elm (la soca de l'elm, el tronc de l'elm =el crani), però el portador rodó de vi ( = la gerra, el kálkr) es va trencar, i: 65. ‘Vimur, ara no creixis pas car m'abelleix de passar-te a gual de camí cap a les ciutadelles (cap als masos envoltats de murada) dels ètuns. Saps que, si creixes (=si continues creixent), a mi em creixerà la meva força d'ans tan alta com el mateix cel’; Tots aquests passatges transmeten la sensació que la força ànsica, l'ásmegin és una hiperforça a la qual pot recórrer el déu Tor a voluntat en situacions difícils, en contradicció amb el que el mateix Snorri diu als capítols 21 i 45 de la seva Gylfaginning, on indica que l'ásmegin li creix al déu Tor quan se cinyeix les Megingjarðir)

◊ 133. Þessi aumr maðr smíðar einn digran staf með stórum knappi holandi innan með svá miklum klókskap, at þar í mátti geymaz allt þat gull, er hann átti gyðinginum at gjalda. Hér vegr [p. 137] hann inn í svá mikit gull ok lýkr aptr síðan mjǫk vandliga stafinn, svá at hvergi sér nývirki á, ok á þeim degi, sem nefndr var af dómaranum, fjǫlmenna nú hvárirtveggju, kaupmaðr með kristnum mǫnnum, en gyðringinn með sínum brœðrum. Hefir kristnimaðr þenna staf í hendi svá sem með nauðsynjaryfirbragði fyrir alþýðu (HMS II (1877), pàgs. 136-137): 133. Aquest planyívol home va fer un gaiato gruixut amb un gran pom, buidant el seu interior amb una manya tan gran que dedins s'hi podia estojar tot l'or que havia de pagar al jueu. Aquí dedins hi va enfonyar tota aquella gran quantitat d'or i després, va tornar a tancar curosament el gaiato de manera que enlloc no s'hi veia cap senyal que hi haguessin fet res. I quan va arribar el dia assenyalat pel jutge, cadascuna de totes dues parts va reunir un gran grup de gent: el mercader, de cristians, i el jueu, de confrares seus. El cristià aixecava aquest gaiato en una mà, fent davant tothom allà congregat, un posat de gran esforç

5.  <með e-u>: (sveifla, reiða) brandar una cosa (moure una arma, p.e., una espasa, desembeinada, amenaçadorament)

♦ vega með sverði: (sveifla sverði, reiða sverð) brandar (o: brandir) una espasa

◊ Gunnar Hámundarson bjó að Hlíðarenda í Fljótshlíð. Hann var mikill maður vexti og sterkur og allra manna best vígur. Hann hjó báðum höndum og skaut ef hann vildi og hann vó svo skjótt með sverði að þrjú þóttu á lofti að sjá. Hann skaut manna best af boga og hæfði allt það er hann skaut til. Hann hljóp meir en hæð sína með öllum herklæðum og eigi skemmra aftur en fram fyrir sig. Hann var syndur sem selur. Og eigi var sá leikur að nokkur þyrfti við hann að keppa og hefir svo verið sagt að engi væri hans jafningi. Hann var vænn að yfirliti og ljóslitaður, rétt nefið og hafið upp í framanvert, bláeygur og snareygur og rjóður í kinnum, hárið mikið, gult, og fór vel. Manna var hann kurteisastur, harðger í öllu, ráðhollur og góðgjarn, mildur og stilltur vel, vinfastur og vinavandur. Hann var vel auðigur að fé: en Gunnar Hámundarson vivia a Hlíðarendi, a la Fljótshlíð (el vessant o pendent del riu Markarfljót). Era un home de gran estatura i fort i el millor lluitador amb armes que hi havia (molt bo en el maneig de les armes). Lluitava amb totes dues mans i, si volia, [també podia] disparar [amb totes dues mans]. I brandava l'espasa tan ràpidament que hom creia veure'n tres en l'aire. Sabia disparar amb un arc millor que qualsevol altre i endevinava tot contra el que hagués tirat una fletxa. Guarnit amb tot el seu arnès de combat, saltava més amunt quela seva pròpia estatura i ho feia tant cap envant com cap enrere. Nedava com un peix (lit.: com un vell marí). I no hi havia cap joc (o sigui, cap competició [esportiva]) en què algú gosés provar-se amb ell i s'ha dit que no va haver ningú que fos el seu igual [en aquestes coses]. En Gunnar era un home ben tallat i de pell clara, el seu nas era dret i amb la punta lleugerament arromangada, tenia els ulls blaus i de mirada penetrant i les galtes vermelles. Tenia els cabells abundants i espessos, rossos, i queia bé [sobre les seves espatlles]. El seu capteniment era el més cortès [i correcte] que un es pugui imaginar. Era enèrgic en tot [el que feia], donador de bons consells i benvolent (probe, honrat), generós i molt temperat, lleial envers els seus amics i primmirat en l'elecció dels seus amics. Posseïa un cabal considerable

vega² <veg ~ vegum | vó (o: vóg, col·l.) ~ vógum | vegið ║ e-ð ~ e-n upp>:

(lyfta, hefja) aixecar algú ~ una cosa, <LIT> sollevar una cosa (alçar una mica, a poca alçada, amb esforç)

♦ vega e-ð upp: aixecar una cosa <LIT> sollevar una cosa (alçar una mica, a poca alçada, amb esforç)

♦ vega sig upp á e-ð: pujar a braó a dalt d'una cosa

vega³ <veg ~ vegum | vó (o: vóg, col·l.) ~ vógum | vegið ║ e-ð ~ e-n>:

1. (berjast) batre's amb algú (amb arma blanca)

◊ síðan eggjaði hver annan. Gunnar varði sig með boganum meðan hann mátti. Síðan kastaði hann niður boganum. Tók hann þá atgeirinn og sverðið og vegur með báðum höndum. Er bardaginn þá hinn harðasti. Gunnar vegur þá drjúgan menn (ɔ: drjúgum mennina) og svo Kolskeggur: després es varen esperonar mútuament i, mentre va poder fer-ho, en Gunnar es va defensar amb l'arc [i les fletxes]. Després, el va deixar anar en terra i llavors va agafar l'atzagaia i l'espasa i va lluitar-hi amb totes dues mans. Aleshores fou quan el combat fou al més aferrissat. En Gunnar llavors va matar una gran quantitat d'homes i també ho va fer en Kolskeggur

♦ vega á tryggðir: trencar un jurament de compliment d'un acord de conciliació

◊ hann tók þá til máls: "Það er upphaf griðamála vorra að guð sé við oss alla sáttur. Vér skulum og vera menn sáttir vor í millum og samværir að öldri og að áti, á þingi og á þjóðstefnu, að kirkna sókn og í konungs húsi og hvervetna þar er manna fundir verða. Þá skulum vér svo sáttir sem aldrei hafi fjandskapur vor í millum verið. Vér skulum deila kníf og kjötstykki og alla hluti vor í milli sem frændur en eigi fjándur. Ef sakar gerast héðan af á milli vor, þær skal fé bæta en eigi flein rjóða. En sá vor er gengur á gervar sættir eða vegur á veittar tryggðir þá skal hann svo víða vargrækur og rekinn sem menn víðast varga reka, kristnir menn kirkjur sækja, heiðnir menn hof blóta, eldar upp brenna, jörð grær, mögur móður kallar, skip skríður, skildir blika, sólskin snæ lægir, Finnur skríður, fura vex, valur flýgur vorlangan dag standi honum beinn byr undir báða vængi, himinn hverfur, heimur er byggður, vindur vex, veitir vatn til sjóvar og karlar korni sá. Hann skal firrast kirkjur og kristna menn, guðs hús og guma, heim hvern nema helvíti. Tekur hver vor tryggðir við annan fyrir sig og sinn erfingja, alinn og óborinn, getinn og ógetinn, nefndan og ónefndan, en hver veitir í mót tryggðir og ævintryggðir, mætar tryggðir og megintryggðir þær er æ skulu haldast meðan moldir og menn lifa. Nú erum vér sáttir og sammála hvar sem vér finnumst á landi eða á legi, skipi eða á skíði, í hafi eða á hestbaki, árar að miðla og ausskotu, þóftu og þilju, ef þarfar gerast, jafnsáttur hver við annan sem sonur við föður eða faðir við son í samförum öllum. Höfum nú lófatak að tryggðamálum og höldum vel tryggðir að vilja Krists og að vitni allra manna þeirra er nú heyrðu tryggðamál. Hafi sá guðs hylli er heldur tryggðir en sá gremi guðs er rýfur réttar tryggðir en hylli sá er heldur. Höfum heilir sæst en guð sé við alla sáttur": en Þorgils llavors va començar a dir: “Aquest és l'inici de la nostra fórmula de pau. Que Déu sia condescendent amb tots nosaltres. «Que nosltres també estiguem caqbals i conciliats entre nosaltres, tant bevent cervesa com menjant<, en el þing i a les assemblees generals, durant l'anada a l'església i al casal del rei, i pertot arreu on els homes s'hagin aplegat». Que llavors estiguem tan conciliats com si mai no hi hagués hagut enemistat entre nosaltres. Compartirem ganivet i tallada de carn i totes les coses com a amics i no pas com a enemics. Si d'avui endavant (=en el futur) es tornen a produir litigis entre nosaltres, se resoldran amb diners i no pas enrogint la llança. I el qui de nosaltres que infringeixi l'acord conclòs o trenqui les fermances jurades, que sigui bandejable i sigui bandejat com el vargur [que serà] de pertot, fins tan lluny on els homes expulsin els vargar de llur comunitat, els cristians vagin a les esglésies, els pagans honorin llurs temples amb ofrenes i sacrificis, el foc faci flamarada, la terra verdegi, un fill cridi sa mare, el vaixell avanci, els escuts lluïn, el raig de sol desfaci la neu, el lapó marxi amb esquís, la conífera creixi, un girfalc voli tot un dia de primavera amb un vent favorable bufant-li sota totes dues ales, el firmament giri, el món estigui habitat, el vent refermi, l'aigua corri cap a la mar i els húskarlar (missatges) sembrin gra. Que romangui [sempre] lluny de les esglésies i dels cristians, de les cases de Déu i de l'home, de qualsevol vila tret de l'infern. Cadascun de nosaltres rep de l'altre fermança per a si i el seu hereu, nat i no nat, engendrat i no engendrat, anomenat i innominat, i, a canvi, cadascun [de nosaltres] presta [als altres] fermança i fermança perpètua, fermança plenament vàlida (irrecusable) i fermança ferma (robusta), que perduraran per sempre mentre duri la terra i hi visquin els homes. Ara estem cabals i conciliats (concordes), sigui on sigui allà on ens trobem, [ja sigui] en terra i a l'aigua, anant amb vaixell o amb esquís, a la mar o a dalt d'un cavall, [cabals i conciliats] per a compartir rems i perol [per a poar l'aigua fora de l'embarcació], banc de remadors i coberta, si se'n dóna la necessitat, Cadascun [ara] està tan conciliat amb l'altre com el fill amb son pare o el pare amb son fill en qualsevol situació en què coincideixin. Ara, donem-nos la mà per a pronunciar la fórmula de fermança i mantinguem bé les fermances jurades segons la voluntat del Crist i amb el testimoniatge de tots els homes que ara hagin sentit pronunciar la fórmula de la fermança. Que tingui el favor de Déu el qui mantindrà les fermances, i l'ira de Déu el qui trenqui la fermança jurada a dreta llei, però el qui la mantingui, que tingui el seu favor. Que ens hàgim conciliat de manera sincera i que Déu sigui condescendent amb tots nosaltres

♦ vega að e-m: atacar (o: envestir; o: escometre) algú amb una arma blanca (amb la intenció de matar-lo. Sovint es pot traduir directament per: matar)

◊ Brynhildr svarar: “Sigurðr vá at Fáfni, ok er þat meira vert en allt ríki Gunnars konungs, svá sem kveðit er <...> (VS, ed. Uwe Ebel 1997, cap. XXX, pàg. 70): la Brynhildr li va respondre: “En Sigurðr va envestir i matar en Fáfnir amb la seva espasa, i això val més que no tot el reialme d'en Gunnarr, tal i com fa el poema <...>”

◊ þá var Hákon einn eftir. Bað hann að þeir skyldu höggva af honum hönd og fót og fara utan við það og bæta fyrir sér og öðrum og ganga suður. Þorgrímur kvaðst það eigi vilja, að pína hann svo. Hákon bað að þeir skyldu stanga hann til bana en höggva hann eigi. Þorgrímur vildi það eigi. Þá varð engi maður til að vega að Hákoni. Sölvi vildi það eigi vinna því að hann hafði veitt Hákoni tryggðir fyrir víg Þórodds" (SS I, cap. 114, pàg. 159): aleshores ja només quedava viu en Hákon. Va pregar-los que li tallessin una mà i un peu i que després deixessin que se n'anés a Noruega i que expiés així i marxant a Roma en pelegrinatge el que ell mateix i d'altri havien fet. En Þorgrímur digué que no volia torturar-lo d'aquella manera. En Hákon llavors els va demanar que el matessin amb una arma punyent però no pas amb una arma tallant. En Þorgrímur no ho va voler pas, però aleshores no hi va haver ningú disposat a matar en Hákon. En Sölvi no volia fer-ho perquè havia jurat garanties [de pau i inviolabilitat] al Hákon per la mort d'en Þóroddur

◊ þessa menn bar brátt eftir. Voru þar Andréssynir, Eyjólfur úr Skarði og Brandur úr Skógum og Magnús Agnar. Þórður var eigi þar. Ætlaði hann að þá mundi minnur grunað ef þeir fyndu menn að hann væri eigi í ferðinni. Nú veittu þeir atreið mikla og höfðu þeir Þórður skilið austur við Þjórsá. Hildiglúmur hét sá maður er til þess var ætlaður að vega að Gissuri jarli. Var honum fenginn hinn besti hestur til reiðar (SS II, cap. 489, pàg. 752): aquells homes aparegueren ben aviat: eren els fills de l'Andrés, l'Eyjólfur de Skarð i en Brandur de Skógar i en Magnús Agnar. En Þórður no est trobava entre ells perquè havia cregut que, si trobaven algú pel camí, sospitarien menys d'ells si ell no els acompanyava. Després d'haver deixat en Þórður a llevant del riu Þjórsá, varen empaitar-los a regna batuda. L'home que havien encarregat (designat, escollit) per a matar el iarl Gissur es deia Hildiglúmur. Li havien aconseguit el millor cavall per a cavalcar

♦ vega með sverði: enfrontar-se amb una espasa (però compte, perquè en Baetke 19874, pàgs. 706-707, dóna una altra interpretació al sintagma: vega með sverði   [p. 707] ein Schwert schwingen. Segons aquesta interpretació, en Guðmundur i en Sigurður el Grec branden llurs espases sense arribar a lluitar-hi, de manera que això explica perquè cap d'ells no hi resulta ferit)

◊ Guðmundur hafði skjöld fyrir sér og sviðu í hendi og var gyrður sverði. Þá sótti Guðmundur að þeim en þeir hopuðu undan í eitt garðsbrot á virkinu. Og þá urðu þeir Klængur við varir að hark tókst á bak húsunum og hljópu þannig til. Þar féll Fálki og vó Guðmundur hann. Þá hjó Klængur Hall banahögg. Þar féll Þorgeir og. Þá mættust þeir Sigurður grikkur og Guðmundur og sóttust um hríð og vó hvortveggi með sverði og varð hvorgi sár. Þá drifu út menn Guðmundar en Sigurður hopaði út af virkinu (SS I, cap. 119, pàg. 168): en Guðmundur sostenia un escut davant seu i portava [a l'altra mà] una sviða, una mena de coltellàs, i s'havia cenyida una espasa. Aleshores en Guðmundur els va atacar però ells es varen retirar per una bretxa oberta a la palissada de la fortificació (al baluard). I llavors en Klængur i els seus aperceberen que s'havia aixecat esvalot darrere les cass i hi corregueren. Fou allà on en Fálki va caure i en Guðmundur fou qui el va matar. Aleshores en Klængur va assestar al Hallur una estocada mortal. Allà també hi va caure en Þorgeir. Aleshores s'enfrontaren en Sigurður el grec i en Guðmundur i s'envestiren una estona i cadascun d'ells dos brandia la seva espasa, però cap de tots dos no va resultar ferit. Aleshores els homes d'en Guðmundur hi sortiren corrents [de dins les cases ]i en Sigurður va emprendre la retirada cap a fora de la fortificacið (del baluard)

♦ vega til e-s: aconseguir una cosa per les armes

◊ nú líður til hólmstefnu framan. Þá berjast þeir og lýkur svo að Ari fellur og lætur líf sitt. Þykist Björn hafa vegið til landa og konu. Gísli segir að hann vill heldur láta líf sitt en þetta gangi fram, vill hann ganga á hólm við Björn: llavors va passar el temps fins al dia de la celebració de la hólmganga. Llavors en Björn i l'Ari es varen batre a l'illot i el duel va acabar que l'Ari hi va caure i hi va deixar la seva vida. En Björn va considerar que havia guanyat per les armes terres i dona de l'Ari, però en Gísli va dir que s'estimava més deixar-hi la vida que permetre que allò tirés endavant i que volia batre's en una hólmganga amb en Björn

♦ vega sigur: obtenir la victòria

◊ þá stund þótti mér verst fara várt lið (ɔ: várr flokkr) er vér hǫfðum flýit fyrir Hattarhamri ok þar til er vér vágum sigr við Hirtubrú. Nú flýðu vér fyrir Magnúsi konungi austr í Vík , ok vænti ek ef vér flýjum enn orrostulaust at lítill ótti þykki af oss standa: tinc per mi que les nostres tropes han passat per llur pitjor moment en el temps que va des que vàrem [haver de] fugir[, derrotats,] davant Hattarhamarr (l'actual Hattehammer) i fins que vàrem obtenir la victòria al pont del riu Hirta (l'actual Hørte?). Doncs bé, vàrem fugir davant el rei Magnús a llevant, a Vík, i jo temo (?) que si tornem a fugir una vegada més sense presentar batalla, ben poc espant (terror) crec que infondrem

◊ Helgi vaknar þegar í elding og klæðist og gengur til lokrekkju Þorkels og mælti: "Mál er upp að standa ef nú er slíkt í hug sem í gær fyrir því að sjaldan vegur sofandi maður sigur": en Helgi ja es va despertar a la primera claror del dia i va anar fins al llit d'en Þorkell i li va dir: “És hora de llevar-nos si el nostre propòsit d'ahir continua vigent perquè un home rarament obté la victòria d'adormit (dormint)”

♦ vega víg: cometre un homicidi, matar algú amb una arma blanca

◊ en er Bróðir vaknaði varp hann mæðilega öndunni og bað skjóta utan báti "því að eg vil finna Óspak." Steig hann þá í bátinn og nokkurir menn með honum. En er hann fann Óspak sagði hann honum öll undur þau er fyrir þá hafði borið og bað hann segja sér fyrir hverju vera mundi. Óspakur vildi eigi segja honum fyrr en hann seldi honum grið. Bróðir hét honum griðum en Óspakur dró þó undan allt til nætur því að Bróðir vó aldrei víg um nætur: però quan en Bróðir [més tard] es va despertar, li costava d'alenar (alenava amb dificultat) i va manar que arriessin un bot a l'aigua “perquè vull anar a veure l'Óspakur”. [Quan ho hagueren fet,] va pujar al bot acompanyat d'alguns homes. I quan es va trobar amb l'Óspakur, li va contar tots els estranys portents que havien viscut i el va pregar que li expliqués quin significat tenien. L'Óspakur no li ho va voler fer si abans en Bróðir no li prometés (garantís) grið (pau). En Bróðir l'hi va garantir, però l'Óspakur va fer-se esperar (de donar-li una resposta) fins a la nit perquè en Bróðir no cometia mai un homicidi de nits (no matava mai ningú de nits)

2. (drepa) matar algú (occir amb arma blanca)

◊ þá fór Hákon jarl á veislu til Guðbrands. Um nóttina fór Víga-Hrappur til goðahúss þeirra jarls og Guðbrands. Hann gekk inn í húsið. Hann sá Þorgerði hölgabrúði sitja og var hún svo mikil sem maður roskinn. Hún hafði mikinn gullhring á hendi og fald á höfði. Hann sviptir faldinum hennar og tekur af henni gullhringinn. Þá sér hann kerru Þórs og tekur af honum annan gullhring. Hann tók hinn þriðja af Irpu og dró þau öll út og tók af þeim allan búnaðinn. Síðan lagði hann eld í goðahúsið og brenndi upp. Eftir það gengur hann braut. Tók þá að morgna. Hann gengur um akurland nokkurt. Þar spruttu upp sex menn með vopnum og sækja þegar að honum en hann verst vel. Verða þær málalyktir að hann vegur þrjá menn en særir Þránd til ólífis en eltir tvo til skógar svo að þeir báru enga njósn jarli. Hann gekk þá að Þrándi og mælti: "Kosti á eg nú að vega þig og vil eg það eigi. Skal eg meira virða mágsemd við þig en þér virðið við mig": el iarl Hákon llavors se'n va anar al mas d'en Guðbrandur perquè hi havia estat convidat a un banquet. Durant la nit, en Víga-Hrappur es va esquitllar fins al temple (?) del iarl i d'en Guðbrandur. Va entrar a dins l'edifici. Hi va veure [l'estàtua de la] Þorgerður hölgabrúður, que era tan alta com un home madur. Tenia un gran braçalet d'or al braç i un faldur (còfia de lli) al cap. En Hrappur li va arrancar el faldur d'una estrebada i li va llevar el braçalet d'or. Llavors va afinar el carro d'en Tor i també li va prendre un braçalet d'or. Va prendre un tercer braçalet d'or de l'Irpa. Llavors va arrossegar totes tres estàtues a fora i els va prendre tot el parament. Tot seguit, va calar foc al temple i el va reduir a cendres. A continuació, se'n va anar. En aquells moments el dia començava a despuntar. Quan travessava un camp de conreu, sis homes es van llevar amb llurs armes i l'atacaren immediatament però ell es va defensar bé. La cosa va acabar que en va matar tres i va deixar ferit de mort en Þrándur mentre empaitava els dos que quedaven fins al bosc, de manera que aquests no varen poder informar el iarl. Després va tornar on hi havia en Þrándur i li va dir: “Ara tinc l'opció de matar-te, cosa que no vull fer. Honoraré més el parentiu que m'uneix a tu del que ho heu fet vosaltres amb mi”

◊ "Eigi veit eg það," segir Kári. "Kann það oft verða að þeir menn lifa langan aldur er með orðum eru vegnir. En veit eg hvað þú munt þér ætla. Þú munt ætla þér átta menn og er það þó minna en það er þú vóst þá sjö í skorinni og fórst í festi ofan til þeirra. En yður frændum er svo háttað að þér viljið yður allt til ágætis gera. Nú mun eg eigi minna að gera en vera hjá þér til frásagnar. Skulum við nú og tveir einir eftir ríða því að eg sé að þú hefir svo til ætlað": “No ho sé pas”, li va dir en Kári. “[perquè] sovint s'esdevé que tenen una llarga vida els qui han estat morts de paraula (és a dir, aquells de qui ha corregut la notícia que havien estat morts), però sí que sé el que tu et posaràs a fer (escometràs, planejaràs, et proposaàs de fer): et proposaràs d'acabar amb vuit homes, la qual cosa serà una tasca menor que la que vares escometre quan vares matar-ne set a l'esquerda del penyal quan vares baixar de dalt cap a ells amb una corda. Tu i els teus parents sou d'una mena que ho voleu fer tot per la fama [que en pogueu treure] (és a dir, voleu descollar en tot per obtenir-ne fama). Doncs bé, ara no faré pas menys que ésser al teu costat per a poder-ho contar [després]. Ara, doncs, empaitem-los a cavall nosaltres dos totssols perquè veig [clarament] que així t'has proposat de fer-ho”

◊ síðan eggjaði hver annan. Gunnar varði sig með boganum meðan hann mátti. Síðan kastaði hann niður boganum. Tók hann þá atgeirinn og sverðið og vegur með báðum höndum. Er bardaginn þá hinn harðasti. Gunnar vegur þá drjúgan menn (ɔ: drjúgum mennina) og svo Kolskeggur: després es varen esperonar mútuament i, mentre va poder fer-ho, en Gunnar es va defensar amb l'arc [i les fletxes]. Després, el va deixar anar en terra i llavors va agafar l'atzagaia i l'espasa i va lluitar-hi amb totes dues mans. Aleshores fou quan el combat fou al més aferrissat. En Gunnar llavors va matar un gran nombre d'homes i també ho va fer en Kolskeggur

◊ nú koma þeir upp í skóginn og finna Svart veginn og flytja hann heim: llavors [els homes de la Berg-Þóra] varen entrar dins el bosc i hi trobaren l'Svatur mort per arma blanca i el portaren a casa

3. (fyrirvega) perdre una cosa (perdre el dret a una cosa com a pena o multa per haver matat algú)

◊ Sveinn konungur hafði ný lög í land um marga hluti og var það eftir því sett sem lög voru í Danmörk en sum miklu frekari. Engi maður skyldi af landi fara nema með konungs leyfi en ef færi þá féllu undir konung eignir þess. En hver er mann vægi skyldi hafa [fyrir] vegið landi og lausum eyri. Ef maður varð í útlegð og tæmdist honum arfur þá eignaðist konungur arf þann. Að jólum skyldi hver búandi fá konungi mæli malts af arni hverjum og lær af oxa þrevetrum, það var kallað vinartoddi, og spann smjörs og húsfreyja hver rykkjartó, það var lín órennt, svo mikið að spennt fengi um mesta fingri og lengsta. Bændur voru skyldir að gera hús þau öll er konungur vildi hafa á bústöðum sínum. Sjö menn skyldu gera einn liðfæran og gera fyrir hvern er fimm (= fimmtán ?) vetra gamall væri og þar eftir hömlur eiga. Hver maður er á haf reri skyldi gjalda konungi landvörðu hvaðan sem hann reri, en það eru fimm fiskar. Skip hvert er færi af landi á brott skyldi halda konungi rúm um þvert skip. Maður hver er til Íslands færi skyldi gjalda landaura, þarlenskur og útlenskur. Það fylgdi og þessu að þá skyldu danskir menn hafa svo mikinn metnað í Noregi að eins þeirra vitni skyldi hrinda tíu Norðmanna vitnum: el rei Sveinn havia promulgat noves lleis al país sobre moltes de coses i el tenor d'aquestes lleis seguia el tenor de les lleis que hi havia a Dinamarca, encara que algunes d'aquestes noves lleis [per a Noruega] eren molt més dures: ningú no podia sortir del regne sense el permís del rei i si, malgrat tot, algú se n'anava a l'estranger, els seus béns es confiscaven a favor de la corona. I qualsevol que matés algú, perdria amb la seva mort terres i cabal. Si un home havia estat condemnat al bandejament i li queia una herència, el rei s'apropiava d'aquesta herència. Pels iól cada bóndi havia de lliurar al rei una mesura de malt per cada llar o fogar, així com una cuixa d'un bou de tres anys, la qual cosa era anomenada vinartoddi o contribució de pastura, i [a més a més] un spann (barril) de mantega i cada mestressa de casa [havia de lliurar-li] un tó (troca, madeixa de lli cruu), que és lli cruu, tan grossa que es pogués amidar entre el dit polze i el dit llarg (=que fes un pam de gruixada). Els bændur estaven obligats a fer tots els edificis que el rei volgués tenir als seus masos (?). Set homes -i per tal s'hi comptava tothom que ja tingués cinc (quinze?) anys- havien de fer (=designar-ne un d'entre ells) un home apte per a formar part d'una tripulació, el qual després d'això ocuparia el seu lloc als bancs de remers (?). Qualsevol que sortís a pescar a la mar, havia de pagar al rei la landvarða (contribució sobre la pesca) de la pesquera on hagués anat, això és, cinc peixos. Qualsevol vaixell que salpés del país havia de tenir disponible un espai de través (?) a bord per al rei. Qualsevol persona, nadiua o estrangera, que volgués viatjar a Islàndia, havia de pagar [al rei] landaurar o contribució portuària. A tot això s'hi afegia encara que els danesos tindrien a Noruega una consideració tan alta que el testimoni d'un d'ells superaria el de deu noruecs (Vulgueu comparar aquest fragment de la Heimskringla amb els apartats 28 i 29 de l'Ágrip: 28. Var þá í fyrstu svá mikit danskra manna metorð, at eins þeira vitni skyldi hrinda tíu Norðmanna. Engi skyldi ná af landi at fara nema með konungs leyfi, en ef fœri þá felli undir konung eignir þess. En hverr, er mann vægi, skyldi hafa fyr vegit landi ok lausum eyri. Ef maðr varð í útlegð ok tœmðisk honum arfr, þá eignaðisk konungr arf þann. 29. At jólum skyldi hverr búandi konungi fá af arni hverjum mæli malts ok lær af oxa þrévetrum, þat var kallat vinar toddi, ok spann smjǫrs, ok húsfreyja hver rýgjartó, þat var lín øregnt svá mikit, at spent fengi umb mesta fingri ok lengsta. Búendr [váru] skyldir ok at gera hús þau ǫll, er konungr vildi hafa á bústǫðum sínum. Sjau menn skyldu gera einn liðfœran ok gera fyrir hvern, er .v. vetra gamall væri, ok þar eptir hǫmlur eiga. Hverr maðr, er á haf røri, skyldi gjalda konungi landvǫrðu, hvaðan sem hann røri, en þat eru fim fiskar. Skip hvert, er fœri af landi braut, skyldi konungr hlaða rúm yfir þvert skip. Maðr hverr, er til Íslands fœri, skyldi gjalda landaura hérlenzkr ok útlenzkr, ok helzk sjá hlýðskyldi til þess, er Sigurðr konungr Jórsalafari gaf af ok brœðr hans flestar þessar ánauðir)

vega⁴ <vega ~ vegum | vegaði ~ veguðum | vegað ║ e-ð>:

(leggja veg um) obrir un camí

♦ vega leið: obrir un camí

♦ vega (Pret.: vegaði o: vó) salt: <LOC FIG> gronxar-se, engronsar-se (Val., Mall.) 

♦ → útvega “procurar una cosa, fornir una cosa”

vega·áætlun <f. -áætlunar, -áætlanir>:

pla m estatal de desenvolupament de la xarxa viària, planificació f d'infrastructura viària

vega·blágresi <n. -blágresis, -blágresi>:

gerani m d'Endress (planta Geranium endressii) (→ haustblágresi)

vega·bréf <n. -bréfs, -bréf>:

passaport m

♦ umsókn um vegabréf: sol·licitud f de passaport

vegabréfa·eftirlit <n. -eftirlits, no comptable>:

control m de passaports

vegabréfa·skoðun <f. -skoðunar, no comptable>:

control m de passaports

vegabréfa·skylda <f. -skyldu, no comptable>:

obligació f de tenir o portar passaport

vegabréfs·áritun <f. -áritunar, -áritanir>:

visat m

vega·bætur <f.pl -bóta>:

reparació f (o: manteniment m) de camins i carreteres

vega·fax* <n. -fax, -föx>:

fenàs m de marge, fenal m de marge, canyola f (Val.) (planta Brachypodium phoenicoides) (→ vegastilkax)

vega·framkvæmdir <f.pl -framkvæmda>:

obres f.pl d'infrastructura, obres viàries, obres f.pl a la xarxa viària

vega·gerð <f. -gerðar, no comptable>:

construcció f de camins i carreteres

♦ Vegagerð Ríkisins: <ADMIN> Administració de Camins i Carreteres de l'Estat, entitat predecessora de l'actual → Vegagerðin

♦ Vegagerðin: <ADMIN> Administració de costes, camins i carreteres [d'Islàndia]

vegagerðar·maður <m. -manns, -menn>:

peó caminer

vega·gjald <n. -gjalds, -gjöld>:

peatge m

◊ nú sé það konunginum vitanlegt, að ef borg þessi verður endurreist og múrar hennar fullgjörðir, þá munu þeir hvorki borga skatt, toll né vegagjald (hăˈlāχ ~ הֲלָךְ:   mindāh־βəˈlō   wa-hăˈlāχ   lā   ʝintəˈnūn,   מִנְדָּה-בְלוֹ וַהֲלָךְ לָא יִנְתְּנוּן), og það mun að lokum verða konunginum tekjumissir: que sàpiga, doncs, el rei que, si aquesta ciutat és reconstruïda i les seves muralles, restaurades, no pagaran ni impostos, ni aranzels ni peatges, i això, a la llarga, serà per al rei una pèrdua d'ingressos

◊ og voldugir konungar hafa drottnað yfir Jerúsalem og ráðið fyrir öllum héruðum hinumegin Fljóts, og skattur og tollur og vegagjald (hăˈlāχ ~ הֲלָךְ:   ū-midˈdāh   βəˈlō   wa-hăˈlāχ   miθjəˈhēβ   lə-ˈhōn,   וּמִדָּה בְלוֹ וַהֲלָךְ, מִתְיְהֵב לְהוֹן) hefir verið greitt þeim: i sobre Jerusalem han regnat reis poderosos i dominat totes les contrades al dellà del Riu, i se'ls pagaven impostos i aranzels i peatges

◊ en yður gefst til vitundar, að engum er heimilt að leggja skatt, toll eða vegagjald (hăˈlāχ ~ הֲלָךְ:   minˈdāh   βəˈlō   wa-hăˈlāχ   lāʔ   ʃalˈlītˁ   lə-mirˈmēʔ   ʕălēi̯-ˈhɔm,   מִנְדָּה בְלוֹ וַהֲלָךְ, לָא שַׁלִּיט לְמִרְמֵא עֲלֵיהֹם) á nokkurn prest eða levíta, söngvara, dyravörð, musterisþjón eða starfsmann við þetta musteri Guðs: però us fem saber que a ningú li és permès d'imposar impostos, aranzels o peatges a cap sacerdot o levita, cantor, porter, servidor del temple o a cap persona que treballi a aquest temple de Déu

vega·hótel <n. -hótels, -hótel>:

motel m, hotel m de carretera

vega·hönnun <f. -hönnunar, no comptable>:

disseny m de carretera

vegakants·vinna <f. -vinnu, no comptable>:

treballs m.pl a la vorera de la carretera

♦ vegakantsvinna framundan!: Compte! Treballs a la vorera de la carretera!

vega·kantur <m. -kants, -kantar>:

vorera f (o: voral m) de camí o carretera

vega·kerfi <n. -kerfis, -kerfi>:

xarxa viària

vega·kort <n. -korts, -kort>:

mapa m de carreteres

vega·lagning <f. -lagningar, no comptable>:

construcció f de camí o carretera

vega·laus, -laus, -laust <adj.>:

(heimilislaus) sense sostre

♦ vegalaus börn: infants sense sostre

vega·lengd <f. -lengdar, -lengdir>:

distància f [per carretera], distància f del trajecte (o: del recorregut)  

vega·lög <n.pl -laga>:

llei f de camins i carreteres

vega·lögregla <f. -lögreglu, -lögreglur. Gen. pl.: -lögreglna o: -lögregla>:

policia f de trànsit

♦ spænska vegalögreglan: guàrdia civil de trànsit

vegalögreglu·þjónn <m. -þjóns, -þjónar>:

agent m & f de policia de trànsit, policia m & f de trànsit

vega·mál <n.pl -mála>:

direcció f general de camins i carreteres

vegamála·skrifstofa <f. -skrifstofu, -skrifstofur. Gen. pl.: -skrifstofa>:

Gerència f de Serveis d'Infrastructures Viàries i Obres Públiques

vegamála·stjóri <m. -stjóra, -stjórar>:

<HIST> director m general de camins i carreteres, directora f general de camins i carreteres, càrrec creat el 1918 ensems amb el de Vitamálastjóri ‘director general de farons, directora general de farons’, en substitució del càrrec de Landsverkfræðingur, creat el 1893. El càrrec de Vegamálastjóri s'integrà posteriorment en la Vegagerð Ríkisins, organisme que fou posteriorment rebatejat en Vegagerðin

vegamála·stofnun <f. -stofnunar, no comptable>:

[Departament m de] Serveis m.pl d'Infrastructures Viàries i Obres Públiques

vega·merki <n. -merkis, -merki. Gen. pl.: -merkja; dat.pl.: -merkjum>:

senyal viari, marca viària, senyal m de trànsit

vega·merking <f. -merkingar, -merkingar>:

senyalització viària

vega·mót <n.pl -móta>:

intersecció f de carreteres, cruïlla f, creuer m (Mall.) 

vega·mynd <f. -myndar, -myndir>:

road movie f, pel·lícula f de carretera

vegan, vegan, vegan <adj. inv.>:

vegà -ana

vegandi <m. veganda, vegendur>:

homicida m & f

vega·nesti <n. -nestis, no comptable>:

1. <GEN> menjar m per al viatge, provisions f.pl per al viatge

2. <FIG> bagatge m, experiència f (conjunt de coneixements de què hom disposa després d'un aprenentatge)

veg·arfi <m. -arfa, no comptable>:

cerasti m de font (planta Cerastium fontanum)

vegar·helmingur <m. -helmings, -helmingar>:

meitat m de la carretera

vegar·kafli <m. -kafla, -kaflar>:

tram m de camí o de carretera

vegar·kantur <m. -kants, -kantar>:

vorera f (o: voral m) de camí o carretera

vegar·lagning <f. -lagningar, no comptable>:

construcció f de camí o carretera

vegar·slóði <m. -slóða, -slóðar>:

pista f, camí no asfaltat, via no asfaltada

vegar·skurður <m. -skurðar, -skurðir>:

cuneta f

vegar·spotti <m. -spotta, -spottar>:

[curta] tirada

vegar·tálmi <m. -tálma, -tálmar>:

control m policial (barrera d'obstacles amb què es talla la carretera per a poder dur a terme el control policial)

vegar·öxl <f. -axlar, -axlir>:

vorera f (o: voral m) de camí o carretera

vega·salt <n. -salts, -sölt>:

gronxador m, colúmpio m (Mall. cast., ekki ritm./no lit.)

vega·samband <n. -sambands, -sambönd>:

enllaç m per carretera, enllaç viari

vega·sjoppa <f. -sjoppu, -sjoppur. Gen. pl.: -sjoppa o: -sjoppna>:

botigó m de carretera

vega·slóð <f. -slóðar, -slóðir>:

pista f, sender m

vegast <vegst ~ vegumst | vóst (o: vógst, col·l.) ~ vógumst | vegist>:

1. <GEN> batre's, lluitar entre si

◊ Skarphéðinn mælti: "Leiðist mér þóf þetta og er miklu drengilegra að menn vegist með vopnum": l’Skarphéðinn els va dir: “Ja n'estic tip d'aquest estira-i-arronsa de no acabar mai. És molt més estrenu (baronívol, honorable) que els homes lluitin entre si amb les armes” (vocabulari: #1. þóf: Cf. en Finnur Jónsson 1908, pàg. 135: 18. þóf, „resultatloses hin- und herdrängen“. Ni en Finnur ni en Baetke indiquen que ens trobem davant el fraseologisme: e-m leiðist þóf[ið]; )

♦ vegast á: batre's (o: lluitar) contra algú

◊ þá verður um rætt að mjög hefði á vegist þeirra lið, sunnanmanna: aleshores es parlà que s'havien infligit grans pèrdues a les tropes dels altres, les dels sudurlandesos (dels del Suðurland)

◊ nú er á hvíld nokkur og nú er sén reið manna sex. Þar var Þorgísl höggvandi og Eyjólfur son hans og synir Eiðs. Sjá nú vanrétti sinna manna að mjög hefir á vegist þeirra hlut og una nú illa við. Synir Guðbrands verða varir við að Eyjólfur er þar, biðja Barða veita sér að þeir nái hans lífi og hefna sín. En það hafði verið er þeir voru austur að hann hafði hrundið þeim úr loftriði nokkuru og í saurpytt ofan og höfðu þeir farið hneisulega, vilja nú hefna og hafa af því gert förina að upphafi með Barða, ef þeir næðu honum: després hi hagué tranquil·litat durant una estona (=varen fer una pausa en el combat), i llavors es va veure l'arribada a cavall de sis homes. Eren en Þorgísl l'Estellador i l'Eyjólfur, el seu fill, i els fills de l'Eiður. [Aquests] aleshores varen veure el menyscapte de llurs homes i que els de llur part havien sofert greus pèrdues i en tingueren gran desgrat (disgust, descontentament). Els fills d'en Guðbrandur se'n varen adonar que [entre els arribats] hi havia l'Eyjólfur i varen demanar al Barði que els atorgués (concedís) llevar-li la vida i venjar-se (hísteron pròteron = venjar-se'n llevant-li la vida). I el motiu d'això n'era que, quan eren a Noruega, l'Eyjólfur els havia empès de l'escala del loft a dins una bassa de pixum i femta, de la qual cosa n'havien tingut gran vergonya. Volien, doncs, venjar-se'n i la raó per la qual inicialment havien acompanyat en Barði en aquella expedició era per si podien heure-hi l'Eyjólfur

2. <FIG> rivalitzar, lluitar entre si, competir entre si

♦ X og Y vegast á: <LOC FIG> X i Y rivalitzen, X i Y sostenen una lluita

vega·stika <f. -stiku, -stikur. Gen. pl.: -stika o: -stikna>:

[pal m] delineador m (balisa viària, proveïda de catadiòptrics, que se situa a la vora d'una carretera i serveix per marcar-ne o delimitar-ne els límits)

vega·stilkax* <n. -stilkax, -stilköx>:

fenàs m de marge, fenal m de marge, canyola f (Val.) (planta Brachypodium phoenicoides)

vega·tálmi <m. -tálma, -tálmar>:

control m policial (barrera d'obstacles amb què es talla la carretera per a poder dur a terme el control policial)

vega·tollur <m. -tolls, -tollar>:

peatge m

vega·verkfræði <f. -verkfræði, no comptable>:

enginyeria f de camins, canals i ports

vega·verkfræðingur <m. -verkfræðings, -verkfræðingar>:

enginyer m de camins, canals i ports, enginyera f de camins, canals i ports

vega·villtur, -villt, -villt <adj.>:

perdut -uda (dit de persona que ignora on es troba)

♦ ég fór vegavillt: m'he perduda

♦ vera vegavilltur: haver-se perdut -uda, estar perdut -uda

♦ verða vegavilltur: perdre's

vega·vinna <f. -vinnu, no comptable>:

obres f.pl [de manteniment i reparació de via pública]

vegavinnu·maður <m. -manns, -menn>:

peó caminer, obrer m ~ obrera f que treballa en el manteniment i reparació de camins i carreteres

vega·þjónusta <f. -þjónustu, no comptable>:

servei m de grues i panes en carretera

veg·brún <f. -brúnar, -brúnir>:

vorera f (o: voral m) de camí o carretera

veg·farandi <m. -faranda, -farendur>:

1. <GEN> transeünt m & f, vianant m & f, passant m & f

♦ gangandi vegfarendur: vianant m & f

2. (á hjóli) passant m & f (en bicicleta)

3. (ökumenn bifreiða) cotxe m circulant (vehicle que passa circulant)

vegferðar·tími <m. -tíma, no comptable>:

<FIG> temps m de la travessia (per aquesta vida, per aquest món)

◊ Jakob heilsaði faraó sem spurði hann: „Hversu gamall ertu?“ Jakob svaraði faraó: „Vegferðartími minn (ʝəˈmēi̯   ʃəˈnēi̯   məɣūˈrai̯ ~ יְמֵי שְׁנֵי מְגוּרַי:   ʝəˈmēi̯   ʃəˈnēi̯   məɣūˈrai̯   ʃəloˈʃīm   ū-məˈʔaθ   ʃāˈnāh,   יְמֵי שְׁנֵי מְגוּרַי, שְׁלֹשִׁים וּמְאַת שָׁנָה) er hundrað og þrjátíu ár. Fáir og illir hafa dagar lífs míns verið og ná ekki þeirri áratölu er feður mínir náðu á vegferð sinni (ʝəˈmēi̯   məɣūˈrai̯ ~ יְמֵי מְגוּרַי:   b-īˈmēi̯   məɣūrēi̯-ˈhɛm,   בִּימֵי מְגוּרֵיהֶם)“: en Josep va saludar el faraó, el qual li va preguntar: “Quina edat tens?”. En Jacob va respondre al faraó: “El temps del meu pelegrinatge ha estat de cent trenta anys. Pocs i dolents han estat els dies de la meva vida i no han atès el nombre d'anys que van atènyer els meus pares durant llur pelegrinatge”

veg·ferð <f. -ferðar, -ferðir>:

<FIG> camí m, viatge m

◊ augu Guðs hvíla á vegferð (ˈdɛrɛχ ~ דֶּרֶךְ:   kī־ʕēi̯ˈnā-u̯   ʕal־darχēi̯־ˈʔīʃ,   כִּי-עֵינָיו, עַל-דַּרְכֵי-אִישׁ) mannsins, hann horfir á hvert hans spor, ekkert það myrkur er til eða niðdimma þar sem illvirkinn geti falist: els ulls de Déu descansen sobre els camins de l'home, veu cada passa seva, no hi ha tenebres ni fosca negra on pugui amagar-s'hi el malfactor

◊ Drottinn stýrir skrefum mannsins þegar hann hefur þóknun á vegferð hans (ˈdɛrɛχ ~ דֶּרֶךְ:   wə-δarˈk-ō   ʝɛħˈpāt͡s,   וְדַרְכּוֹ יֶחְפָּץ): Jahvè dirigeix els passos de l'home quan es complau en el seu camí

vegg- <en compostos>: 

parietal, de paret

vegg·almanak <n. -almanaks, -almanök>:

calendari m de paret

vegg·burkni <m. -burkna, -burknar>:

falzia blanca, ruda f de paret (o: de rata), falzija borda (Val.) (planta Asplenium ruta-muraria)

vegg·dós <f. -dósar, -dósir>:

<ELECTR> caixa f d'encastar

vegg·fastur, -föst, fast <adj.>:

enganxat -ada (o: fixat -ada) a la paret

vegg·fleiðra <f. -fleiðru, -fleiðrur. Gen. pl.: -fleiðra>:

<MED> pleura f parietal

vegg·flís <f. -flísar, -flísar>:

rajola f de paret

vegg·fóðra <-fóðra ~ -fóðrum | -fóðraði ~ -fóðruðum | -fóðrað ║ e-ð>:

empaperar una cosa (cosa = paret)

vegg·fóðrari <m. -fóðrara, -fóðrarar>:

empaperador m [de parets], empaperadora f [de parets]

vegg·fóðrun <f. -fóðrunar, no comptable>:

empaperament m [de paret]

vegg·fóður <n. -fóðurs, no comptable>:

paper pintat

vegg·girtur, -girt, -girt <adj.>:

emmurallat -ada, envoltat -ada de muralles, fortificat -ada [amb muralles]

♦ hin vegggirta (τειχιόεσσα) Tíryntsborg: la ciutat de Tirint, envoltada de muralles, l'emmurallada Tirint

vegg·hengdur, -hengd, -hengt <adj.>:

penjat -ada (o: fixat -ada) a la paret

vegg·hleðsla <f. -hleðslu, -hleðslur. Gen. pl.: -hleðslna>:

[aixecament m de] paret seca islandesa (emprada esp. com a protecció contra la meteorització)

veg·girni <f. -girni, no comptable>:

ambició f

veggja·brjótur <m. -brjóts, -brjótar>:

trencador m de muralles

♦ Ares veggjabrjótur (τειχεσιπλήτης): Ares, esfondrador de muralles

veggja·krot <n. -krots, no comptable>:

grafits m.pl (inscripcions, pintades o dibuixos a una paret, monument etc.)

veggja·krotari <m. -krotara, -krotarar>:

grafitaire m. & f

veg·gjald <n. -gjalds, -gjöld>:

peatge m (→ vegatollur)

♦ greiða veggjald: pagar peatge

♦ vegur ~ göng þar sem krafist er veggjalds: carretera ~ túnel de peatge

veggja·lús <f. -lúsar, -lýs>:

xinxa f (insecte Cimex lectularius)

veggjalúsa·ætt <f. -ættar, no comptable>:

[família f dels] cimícids m.pl

veg·gjarn, -gjörn, -gjarnt <adj.>:

ambiciós -osa

veggjar·þykkt <f. -þykktar, no comptable>:

espessor f de paret

veggja·skóf <f. -skófar, -skófir>:

liquen m de les parets (liquen Xanthoria parietina)

veggja·títla <f. -títlu, -títlur. Gen. pl.: -títlna>:

corc m [de la fusta] (insecte Anobium punctatum)

veggjatítlu·ætt <f. -ættar, no comptable>:

[família f dels] anòbids m.pl

vegg·kápa <f. -kápu, -kápur. Gen. pl.: -kápa o: -kápna>:

mur m cortina

vegg·klukka <f. -klukku, -klukkur. Gen. pl.: -klukkna>:

rellotge m de paret

vegg·klæðning <f. -klæðningar, no comptable>:

revestiment m de paret

vegg·kort <n. -korts, -kort>:

mapa m mural

vegg·lampi <m. -lampa, -lampar>:

aplic m, llum m  (o: làmpada f) de paret

vegg·lím <n. -líms, -lím>:

morter m de calç, referit m

vegglíms·mynd <f. -myndar, -myndir>:

[pintura f al] fresc m

vegg·málverk <n. -málverks, -málverk>:

fresc m (pintura feta a la paret)

vegg·mynd <f. -myndar, -myndir>:

1. (mynd málað á vegg) mural m (pintura mural)

2. (freska) fresc m (pintura mural feta amb la tècnica de la pintura al fresc)

veg·grip <n. -grips, -grip>:

adherència f [al sòl] (de pneumàtic)

vegg·skápur <m. -skáps, skápar>:

armari m [de paret] penjant

vegg·skina <f. -skinu, -skinur. Gen. pl.: -skina>:

<MED> peritoneu m parietal