© Macià Riutort i Riutort, 1998

o¹ <m. os, o>:

<†> variant arcaica de → o² “o”

◊ Ø: hann er af hljóði es ok os feldr saman, minnr opnum munni kveðinn en [e] ok meirr en [o], enda ritinn af því með kvisti e[s] ok með osins hring: ø: està composta pel so de la e i el de la o ajuntats, es diu amb la boca menys oberta que no la e i més que la o, i per això s'escriu amb el branquilló de la e i el cercle de la o

o² <n. os, o>:

o f (nom de lletra)

◊ oið: la o

◊ “Markgreifafrúin af O” (o: “Markgreifynjan af O”) eftir Heinrich von Kleist: “La Marquesa d'O” d'en Heinrich von Kleist

◊ “Sagan af O” eftir Pauline Réage: “La Història d'O” de la Pauline Réage

♦ María af O: <RELIG> Maria de la O

♦ O flokkurinn: <HIST> el Partit de la O , designació del Framboðsflokkurinn o Partit de la Candidatura, un partit que es va presentar a les eleccions del 1971 amb la intenció de satiritzar les eleccions i que, malgrat el caràcter jocós, va arribar a aconseguir aproximadament el 2% dels vots. També es coneix amb el nom de O listin

obbi <m. obba, no comptable>:

(mestur hluti) major part f, majoria f

♦ obbinn af e-u: la major part d'una cosa

◊ obbinn af því: la major part d'això

obláta <f. oblátu, oblátur. Gen. pl.: obláta o: oblátna>:

<RELIG> hòstia f

♦ vígð obláta: hòstia consagrada

♦ vígja obláturnar: consagrar les hòsties

oblátu·buðkur <m. -buðks, -buðkar>:

<RELIG> copó m, hostier m, hostiari m 

oblátu·dós <f. -dósar, -dósir>:

<RELIG> copó m, hostier m, hostiari m 

oblátu·járn <n. -járns, -járn>:

<RELIG> formó m, motlle m per a la fabricació d'hòsties 

oblátu·skrín <n. -skríns, -skrín>:

<RELIG> sagrari m 

O-blóðflokkur <m. -blóðflokks, no comptable>:

<MED> grup sanguini O

♦ ég er í O-blóðflokki: sóc del grup sanguini O

♦ ég er í O mínus: sóc O [Rh] negatiu

♦ ég er í O plús: sóc O [Rh] positiu

odda·aðstaða <f. -aðstöðu, no comptable>:

posició f clau, posició privilegiada 

◊ oddaaðstaða við myndun ríkisstjórnar: una posició privilegiada en la formació del govern de l'estat

odda·atkvæði <n. -atkvæðis, -atkvæði>:

vot m diriment, vot m de qualitat 

◊ atkvæði rektors er oddaatkvæði falli atkvæði jafnt: si hi ha empat de vots, el vot del rector serà diriment

odda·flug <n. -flugs, -flug>:

1. (um fugla) vol m en V  (forma de volar de molts d'esbarts d'ocells, esp. durant la migració)

2. (um flugsveit) vol m en formació (d'esquadrilla)

Odda·hverfi <n. -hverfis, no comptable>:

contrada f d'Oddi  (territori d'Oddi i les alqueries tot al seu voltant)

Odda·skóli <m. -skóla, no comptable>:

<HIST> escola m d'Oddi, escola medieval fundada pel Sæmundur fróði Sigfússon vers el 1078 a Oddi, en el sud-oest de l'illa, i considerada tradicionalment com un dels principals focus culturals de l'illa durant l'Edat Mitjana

odda·tala <f. -tölu, -tölur. Gen. pl.: -talna>:

<MAT> nombre m senar 

odd·baugóttur, -baugótt, -baugótt <adj.>:

<BOT> el·líptic -a

oddboga·stíll <m. -stíls, pl. no hab.>:

<ARQUIT> estil m ogival (o: gòtic) 

odd·bogi <m. -boga, -bogar>:

<ARQUIT> arc m ogival (o: apuntat; o: de punta d'ametlla) 

odd·borgari <m. -borgara, -borgarar>:

petit burgès, petita burgesa (esp. pel que fa a la seva mentalitat) (→ broddborgari)

odd·bugaður, -buguð, -bugað <adj.>:

<BOT> retús -usa

odd·dreginn, -dregin, -dregið <adj.>:

<BOT> acuminat -ada (→ langyddur)

odd·fáni <m. -fána, -fánar>:

banderí m

odd·flipi <m. -flipa, -flipar>:

<BOT> lacínia f

odd·flipóttur, -flipótt, -flipótt <adj.>:

<BOT> laciniat -ada

odd·hali <m. -hala, -halar>:

*carapí m  (peix Lionurus carapinus syn. Coryphaenoides carapinus syn. Nematonurus farrani)

odd·hvass, -hvöss, -hvasst <adj.>:

1. <GEN> de punta afilada, de punta aguda, punxegut -uda (arma blanca, sageta, llança etc.)

2. (skarpkantaður, með hvössum hornum) cairat -ada, cantellut -uda (proveït de caires o cantells, arestós -osa)

◊ neðan á honum eru oddhvöss (חַדּוּדֵי) brot (חָרֶשׂ), hann markar för í aurinn sem för eftir þreskisleða: a la part del dessota hi ha bocins de test punxeguts, deixa ginyes en el fang iguals que les ginyes que deixa un trill

◊ oddhvass öskubakki: un cendrer cantellut

3. <BOT> pungent (acabat en punta dura i punxeguda)

odd·hyrna <f. -hyrnu, -hyrnur. Gen. pl.: -hyrna>:

*somiador m [de pues esmolades]  (peix Oneirodes anisacanthus syn. Dolopichthys anisacanthus)

oddi <m. odda, oddar>:

punta f (petit cap, llengua de terra que avança dins la mar o dins un riu)

Oddi <m. Odda, no comptable>:

Oddi m, Odó m (andrònim, nom d'home)

♦ Odda tala: <HIST CULT> el[s] còmput[s] de n'Oddi. Càlculs astronòmics que l’Oddi Helgason (conegut popularment amb el nom de Stjörnu-Oddi o Oddi dels estels) va fer a la segona meitat del segle XII al nord d’Islàndia. Es tracta d'unes taules solars que fixaven la posició del sol a les diferents hores i estacions de l’any i servien per determinar l’hora i la posició geogràfica en alta mar. Oddi Helgason també és el protagonista d'un oníric þáttur titulat “Stjörnu-Odda draumur” ‘El somni de n'Oddi Estels’; la seva obra Els Còmputs de n'Oddi està inclosa dins la “Rímbegla”, una obra d’astronomia pràctica i càlcul del temps de finals del segle XII, obra de Bjarni Bergþórsson (prevere, traspassat el 1173), conegut amb el malnom de El calculador

Oddi á Rangárvöllum <m. Odda á Rangárvöllum, no comptable>:

Oddi m á Rangárvöllum (llogaret islandès situat a la Rangárvallasýsla, en el sud d'Islàndia. A l'Edat Mitjana hi fou un gran centre cultural)

odd·klofi <m. -klofa, -klofar>:

parèntesi m angular, clau f angular (signe gràfic < >)

odd·laus, -laus, -laust <adj.>:

1. <GEN> sense punta

2. <BOT> mútic -a

odd·mjór, -mjó, -mjótt <adj.>:

afuat -ada, afusat -ada, acabat -ada en punta, prim -a i punxegut -uda

odd·nefur <m. -nefs, -nefir. Gen. pl.: -nefja; dat.pl.: -nefjum>:

marlí blau  (peix Makaira nigricans)

odd·punktur <m. -punkts, -punktar>:

<MAT> vèrtex m (fl./pl.: vèrtexs) (→ hornpunktur)

♦ oddpunktur horns: vèrtex d'un angle

♦ oddpunktar horna: vèrtexs d'angles

odd·svigi <m. -sviga, -svigar>:

clau f (signe gràfic { })

oddur <m. odds, oddar>:

1. <GEN> punta f

♦ oddur á e-u: punta de...

◊ oddur á blýantinum: punta del llapis

◊ oddur á hnífi: punta de ganivet

◊ oddur á penna: punta de ploma

◊ oddur á spjóti: punta de llança

♦ kúlulaga oddur: punta rodona

♦ skorinn oddur: punta bisellada

♦ stuttur oddur: <BOT> apicle m, mucró m

♦ berjast með oddi og egg (o: eggju) gegn e-u: <LOC FIG> lluitar amb dents i ungles contra una cosa

♦ brjóta odd af oflæti sínu: <LOC FIG> humiliar-se, rebaixar-se, perdre els fums

♦ eyða e-ð með oddi og eggju: <LOC FIG> arrasar una cosa a sang i foc (o: a ferro i foc)

♦ leika á als oddi: <LOC FIG> estar exultant

♦ setja e-ð á odd[inn]: <LOC FIG> posar una cosa al davant de tot, donar [màxima] prioritat a una cosa

♦ verja sig með oddi og egg (o: eggju): <LOC FIG> defensar-se amb dents i ungles

♦ vinna að e-u með oddi og egg (o: eggju): <LOC FIG> treballar amb abrivament i tenacitat en una cosa

♦ vinna með oddi og egg að því að <+ inf.>: treballar sense descans per <+ inf.> 

♦ það skerst í oddi með e-m og e-m (o: milli e-a): <LOC FIG> acabar en punxa dues persones (altercar, barallar-se, acabar en un enfrontament)

2. (sprengjuoddur á stýriflaug) ogiva f (de coet)

♦ langdrægt flugskeyti ~ langdræg stýriflaug með kjarnaoddi: míssil de creuer de llarg abast equipat amb una ogiva termonuclear

3. <FIG = fremsti hluti> punta f, part davantera

♦ í odd á e-u: al capdavant de...

4. <LIT = spjót> llança f

5. <LIT = spori> esperó m

6. <LIT = foringi> cabdill m

Oddur <m. Odds, no comptable>:

Oddur m, Odd m (andrònim, nom d'home)

odd·viti <m. -vita, -vitar>:

1. <GEN> oddviti m & f, cap m & f (o: president m ~ presidenta f) d'un hreppsnefnd o consell de municipi rural

2. <FIG> capdavanter m, capdavantera f

♦ oddviti í frelsisbaráttunni: capdavanter de la lliuta per la llibertat

Odysseifs·kviða <f. -kviðu, no comptable>:

variant de → Ódysseifskviða ‘Odissea’ (ἡ Ὀδύσσεια )

Odysseifur <m. Odysseifs, no comptable>:

variant de → Ódysseifur ‘Odisseu, Ulisses’ (Ὀδυσσεύς)

of¹ <n. ofs, no comptable>:

excés m, massa f

♦ of fjár: un excés de riqueses, riqueses desmesurades

♦ selja e-ð fyrir of fjár: vendre una cosa per una dinerada

♦ það er ýmist of eða van: <LOC FIG> o n'hi ha massa o massa poc

of² <adv.>:

massa

♦ allt of <+ adv.>: massa

♦ allt of mikið: massa

♦ allt of oft: massa sovint

♦ of <+ adj.>: massa <+ adj.>

◊ of góður: massa bo

♦ of gott til að vera satt: <LOC FIG>  massa bonic per ser cert, massa bo per esser ver (Mall.) 

♦ of <+ adv.>: massa <+ adv.>

◊ of snemma: massa aviat, massa prest (Mall.) 

♦ of margir ~ margar ~ mörg <+ teljanl. nafno.>: massa <+ subst. compt.>

♦ þú horfir á of margar hasarmyndir: mires massa pel·lícules d'acció

♦ of mikið [<+ óteljanl. nafno.>]: massa [<+ subst. no compt.>]

♦ þetta er of mikið: això és massa!

♦ þú horfir of mikið á hasarmyndir: mires massa pel·lícules d'acció

♦ of mikið vatn: massa aigua

♦ um of: massa

♦ allt skaðar sem er um of: <LOC FIG> totes les masses fan mal

♦ drekka og eta um of: beure i menjar massa

♦ hraða e-u um of: fer precipitadament una cosa, fer una cosa amb massa precipitació

◊ annars vegar er talið að frumvarpinu hafi verið hraðað um of í gegnum þingið: d'altra banda es diu que la tramitació del projecte de llei pel parlament ha estat massa precipitada

of- <prefixoide intensificador>:

excessiu -iva, sobre-, ultra- (expressa que el significat del substantiu o l'adjectiu al qual s'afegeix es dóna en excés)

♦ ofát: gola, fartaneria, golafreria ║ áta: acció de menjar

♦ ofdirfð: temeritat ║ dirfð: ardidesa

ofan¹ <prep.>:

1. <+ Ac.> de dalt cap a l'interior de

♦ ofan dalinn:  cap a l'interior de la vall, cap al fons de la vall

♦ ríða ofan dalinn: baixar a cavall cap al fons de la vall

2. <+ Gen.> a dalt de, damunt [de]

♦ ofan jarðar: #1. <GEN>  a dalt de la terra, damunt la terra; #2. <FIG> viu viva

♦ vera ofan jarðar: <LOC FIG> campar-li encara pel món, ésser viu viva, no ésser [encara] mort -a

♦ ofan sjávar:  a flor d'aigua, surant a la superfície de la mar

ofan² <adv. de lloc>:

[de dalt] cap avall

◊ detta ofan: caure

◊ fara ofan: descendir, davallar

♦ að ofan: de dalt

◊ niðurstöðurnar eru gefnur á grafinu hér að ofan <...> sem sýnir P/atm sem fall af T/K: els resultats es mostren en el gràfic de dalt <...> que mostra la pressió atmosfèrica traçada com una funció de temperatura en graus Kelvin

♦ ber (o: nakinn) að ofan: nu de cintura per amunt, despullat de cintura per amunt

♦ koma að ofan (o: koma ofan að): descendir, davallar, baixar

♦ víður að ofan: ample per la part de dalt

♦ fyrir ofan: <adv.> a dalt, per dalt

♦ fyrir ofan e-ð: <prep. Ac.> a dalt de

◊ fyrir ofan húsin: damunt les cases, al damunt de les cases

♦ ofan af e-u: de dalt d'una cosa

♦ detta ofan af þaki: caure [de dalt] de la teulada

♦ fá e-n ofan af e-u: dissuadir algú d'una cosa

♦ fletta ofan af e-u: desemmascarar una cosa, posar una cosa al descobert

♦ hafa e-n ofan af e-u: apartar algú de fer una cosa

♦ hafa ofan af fyrir e-m: entretenir algú, divertir algú (fer algú s'ho passi bé fent-li una cosa determinada)

♦ hafa ofan af fyrir sér: entretenir-se, passar-s'ho bé, divertir-se (fent una cosa determinada)

♦ ofan af himni: de dalt del cel

♦ seggja e-m undan og ofan af e-u: contar per damunt una cosa a algú

♦ stökkva ofan af þaki: saltar a baix de dalt de la teulada

♦ taka e-ð ofan af e-u: llevar una cosa de dalt d'una altra cosa

♦ tala e-n ofan af e-u: dissuadir algú d'una cosa

♦ ofan á: [al] damunt, a dalt

♦ bæta gráu ofan á svart: passar del gris al negre, empitjorar

♦ detta ofan á e-ð: caure damunt una cosa, tombar a sobre d'una cosa

♦ leggja e-ð ofan á e-ð: posar una cosa damunt una cosa (o: a sobre d'una cosa)

♦ setja e-ð ofan í gólfið: posar una cosa en terra, deixar una cosa en terra

♦ setjast ofan á andstæðing sinn: imposar-se al seu contrincant, vèncer el seu oponent

♦ verða ofan á: imposar-se, vèncer

♦ hér á ofan: [a sobre d']a això, a més a més d'això

♦ þar á ofan: a més a més, encara més, afegint-hi a més

◊ en selja í senn perlu sína og prinsessu, ok kóngsríkið þaráofan, fyrir eitt flagð - þvílík saga finst ekki í samanlögðum antiquitatibus: però vendre alhora la seva perla i la princesa, i a més a més el reialme sencer, per una mala bruixa - en totes les antiquitates no s'hi troba cap història semblant

♦ ofan eftir e-u: <prep. Dat.>des de dalt anant tot al llarg de

♦ fara ofan eftir dalnum: baixar al fons de la vall i travessar-la per la seva part més fonda

♦ ofan frá: de sobre, de dalt

♦ ofan í: [de dalt] cap endins

♦ detta ofan í dý: caure dins un aiguamoll

♦ detta ofan í sjó: caure dins la mar

♦ éta e-ð ofan í: [haver de] menjar-se les pròpies paraules, retractar-se, retirar les paraules dites

♦ fara ofan í bæ: baixar a vila

♦ láta e-ð ofan í e-ð: ficar una cosa a dins una altra cosa

♦ láta e-ð ofan í tösku: ficar una cosa dins una maleta

♦ ofan í móti: cap avall, muntanya avall

♦ ofan til: cap a la part de dalt, a prop de dalt

♦ ofan um e-ð: [de dalt] a través d'una cosa

♦ detta ofan um ísinn: caure a través del glaç, caure pel gel

♦ ofan úr e-u: de dalt cap a

♦ koma ofan úr sveit[inni]: venir del camp

♦ ofan við e-ð: sobre, damunt [de], al damunt de

♦ ofan yfir: a la part de dalt

♦ breiða e-ð ofan yfir e-ð: cobrir (o: tapar) una cosa amb una altra cosa

♦ hafa ofan yfir sér: tenir de què viure

♦ það dettur ofan yfir e-n: un queda astorat

♦ taka ofan: treure's el barret, llevar-se el capell (Bal.) 

♦ taka ofan pottinn: treure (o: retirar) l'olla del foc, llevar l'olla del foc (Bal.) 

♦ upp og ofan: de manera [molt] desigual, ara millor ara pitjor

ofan·á <adv.>:

variant aglutinada de → ofan á ‘damunt’

♦ verða ofaná [í e-u]: <LOC FIG> imposar-se [en una cosa], vèncer [en una cosa]

ofan·álag <n. -álags, no comptable>:

1. (á brauð) embotit m, formatge m etc. (per a posar a l'entrepà o damunt el pa)

2. (það sem bætist við e-ð) afegiment m (allò que s'afegeix a una cosa)

♦ í ofanálag: a més a més, extra, per afegiment

ofan·flóð <n. -flóðs, -flóð; emprat hab. en pl.>:

(snjóflóð og skriðuföll) allau i/o esllavissada (allau acompanyat d'esllavissada de fang i/o rocs)

ofan·greindur, -greind, -greint <adj.>:

a dalt esmentat -ada, damunt esmentat -ada, susdit -a, damunt dit -a, propdit -a

ofan·ígjöf <f. -ígjafar, pl. no hab.>:

reprimenda f, reprensió f

ofan·nefndur, -nefnd, -nefnt <adj.>:

esmentat -ada a dalt, <LIT & ADMIN> dessús-dit -a

ofanjarðar·rengla <f. -renglu, -renglur. Gen. pl.: -rengla o: -renglna>:

<BOT> estoló epigeu 

ofan·rás <f. -rásar, -rásir>:

<MED> epispàdies f.pl

ofan·rigningur <m. -rignings, no comptable>:

<FOLCL> ofanrigningur m, cuc de terra o cucs de terra que hom creia que queien del cel com si plogués cucs

ofan·varp <n. -varps, -vörp>:

<MAT> projecció f

♦ hornrétt ofanvarp: projecció ortogonal

♦ ofanvarp strendings á sléttu (o: sléttan flöt): projecció d'un prisma sobre un pla

♦ samsíða ofanvarp: projecció paral·lela

♦ skakkt ofanvarp: projecció obliqua

ofan·vatn <n. -vatns, -vötn; pl. no hab.>:

aigua f de clavegueram procedent de la fosa de la neu o de la pluja, aigües pluvials i nivals

ofan·verður, -verð, -vert <adj.>:

1. (efri) superior -a (referit a la part de dalt d'un tot)

◊ ofanvert fjallið: la part superior de la muntanya, la part de dalt de la muntanya

♦ breiður að ofanverðu: ample per la part de dalt

♦ fara úr að ofanverðu: <LOC> despullar-se de cintura per amunt

2. (sem heyrir til síðara hluta tímabils) darrer -a (que s'esdevé a la darrera part d'un tot)

◊ á hans ofanverðum dǫgum: a la darreria de la seva vida

◊ nú skal segja þann ævintýr er gerðist á ofanverðum dögum Hákonar Hlaðajarls, í hverjum kynstrum, göldrum og gerningum hann varð forsmáður og mjög að verðugu, því að hans mannillska og guðníðingskapur varð mörgum manni til mikils þunga og óbætilegs skaða andar og líkama: ara contaré la història que va succeir a la darreria del regnat d'en Hákon, el iarl de Hlaðir i en quines arts màgiques, bruixeries i fetilleries patí vergonya i humiliació, i molt merescudament, car tant la seva maldat com la seva apostasia a més d'un li resultava una gran pòndol i un dany irreparable tant per a l'ànima com per al cos

ofar <adv. en grau comparatiu de → upp>:

més cap amunt, més a dalt

♦ ofar betur: més cap amunt

ofar·lega <adv.>:

força més cap amunt, força més a dalt

♦ ofarlega í fjallinu: a la muntanya força amunt, cap a la banda més alta de la muntanya

of·aukinn, -aukin, -aukið <adj.>:

sobrer -a, superflu -èrflua, de més

♦ e-u er ofaukið: una cosa és sobrera, una cosa hi és de més

of·át <n. -áts, no comptable>:

1. <GEN> glotoneria f, fartaneria f, golafreria f

2. <RELIG> gola f

ofáts·fíkn <f. -fíknar, pl. no hab.>:

bulímia f (→ lotugræðgi)

of·beit <f. -beitar, no comptable>:

pastura excessiva, sobrepastura f (sobreexplotació ramadera de pastures)

of·beldi <n. -beldis, no comptable>:

1. <GEN> violència f

♦ beita e-n ofbeldi: emprar la violència amb algú

♦ kynbundið ofbeldi: violència de gènere

♦ ofbeldi á götum úti: violència als carrers

♦ ofbeldi á heimilum: violència domèstica

♦ ofbeldi gegn konum: violència contra les dones

♦ ofbeldi gegn öldruðum: violència contra els vells

♦ ofbeldi unglinga: violència juvenil

2. <†> (dramb, hroki) altivesa f (arrogància despòtica)

◊ várt ofbeldit, fullt vindi, hefir löngum felldan veslan anda: la meva arrogància, plena de vent, durant molt de temps ha abatut el meu miserable esperit

ofbeldis·fullur, -full, -fullt <adj.>:

violent -a

ofbeldis·hneigður, -hneigð, -hneigt <adj.>:

violent -a, amb inclinacions violentes

ofbeldis·lega <adv.>:

violentament, amb violència, de manera violenta

ofbeldis·maður <m. -manns, -menn>:

1. <GEN> persona violenta

2. (afbrotamaður) autor m d'actes violents (persona que usa la violència: criminal, malfactor, brètol, violador etc.)

ofbeldis·verk <n. -verks, -verk>:

acte violent, acte m de violència

of·birta <f. -birtu, no comptable>:

llum encegadora (o: enlluernadora)

♦ fá ofbirtu í augun: quedar enlluernat -ada

of·bjóða <-býð ~ -bjóðum | -bauð ~ -buðum | -boðið ║ e-m>:

demanar-li (o: exigir-li) massa a algú

♦ ofbjóða kröftum sínum: esforçar-se massa, exigir massa de les pròpies forces

♦ ofbjóða sér: fer un esforç excessiu

♦ mér ofbýður þetta: <LOC FIG> això em supera, això ja em resulta massa

<†>  of·blóta <-blæt ~ -blótum | -blét ~ -blétum | -blótið>:

sacrificar en excés

◊ betra er óbeðit, ǀ enn sé ofblótið, ǁ ey sér til gildis giǫf; ǁ betra er ósent, ǀ enn sé ofsóit. ǁ Svá Þundr um reist ǀ fyr þióða rǫc; ǁ þar hann upp um reis, ǀ er hann aptr of kom: no haver demanat és millor a sacrificar en excés: [així] l'ofrena sempre comptarà amb la seva recompensa. Més val no haver fet cap ofrena que haver immolat massa béns. Així ho va gravar en Þundr (Þundr = el Braolant = Odin) abans del destí dels pobles, quan va tornar allà on va ressuscitar (#1. cf. Kuhn 1968³, pàg. 182: siá til e-s nach etw. schauen, auf etw. rechnen (Háv. 145) ; #2. ósendr: cf. Kuhn 1968³, pàg. 160: nicht geopfert: Háv. 145) ; #3. ofsóit: cf. Kuhn 1968³, pàg. 157: zu viel weggegeben (Háv. 145) ; #4. Þundr: considero que el mot norrè, possiblement, es va originar a l'Anglaterra anglosaxona i que no representa res més que l'adopció per part del norrè de l'anglès antic þunor, amb la d epentètica que el mot mostrarà posteriorment, p.e., a l'anglès thunder, neerlandès donder, alemany dunder, donder, les quals, segons el diccionari dels germans Grimm, són les formes pròpies del bavarès, el suabi i l'alamànnic: “...auch hat sich donder dunder noch in der bairischen, schwäbischen und allemannischen sprache erhalten” . Tradicionalment, des del segle XIX, hom hi veu un deverbatiu d'un verb que, per bé que no atestat en norrè, hi hauria existit en època preliterària i hi seria un paral·lel de l'anglès antic þunian ‘to stand out, be prominent; to make a noise, to sound, resound, creak’, Bosworth-Toller 1075-1076; segons aquesta explicació, el nostre subtantiu hauria volgut dir el sorollós, el bramador, un significat que descriuria el déu com a déu del vent. A la Primera Endevinalla Anglosaxona, el vent es presenta a si mateix tot dient ...þonne iċ ástíġe strong, ǀ stundum réðe ǁ þrymful þunie ǀ þrágum wræce ǁ fere ġeond foldan, ǀ folcsalo bærne ǁ ræced réafiġe? ‘...quan m'aixeco amb força, de vegades amb ferotgia, bramo poderosament, de vegades viatjo com un bandejat a través de la terra, cremo les sales dels homes, devasto els casals?. Interpreto wræce com a on wræce ‘in exile, in banishment’; libban on wræce ‘to live [as] a wanderer’, però Bosworth-Toller 1268b l'entenen com a III. persecution, hostility, active enmity)

of·boð <n. -boðs, no comptable>:

1. (skelfing, felmtur) espant m, pànic m (gran esfereïment, esglai, terror)

◊ þegar hann kom auga á síðara gestinn við hlið hins fyrra fórnaði hann höndum til hálfs í ofboði, lét þær síðan falla máttvana niður einsog hann kynni ei framar nein ráð: quan va reparar en aquest darrer hoste assegut al costat del primer, va mig aixecar les mans d'espant, després, les va tornar a deixar caure sense força, com si estigués totalment desconcertat i ja no sabés què fer

♦ ofboð grípur e-n: l'esverament s'empara d'algú, el pànic s'apodera d'algú

◊ á meðan Samúel færði alfórnina höfðu Filistear nálgast og ráðist á Ísraelsmenn. Þennan dag sendi Drottinn mikið þrumuveður gegn Filisteum svo að ofboð greip þá (wa-ʝəhumˈmē-m, וַיְהֻמֵּם) og þeir biðu lægri hlut fyrir Ísraelsmönnum: mentre en Samuel oferia l'holocaust, els filisteus s'hi havien acostat i atacaren els israelites. Aquell dia Jahvè va enviar una gran tronada contra els filisteus, de manera que el pànic se'n va emparar i perderen la batalla davant els israelites

♦ ótti og ofboð: esfereïment i espant

◊ ótti og ofboð (τρόμος καὶ ἔκστασις, εἶχεν γὰρ αὐτὰς τρόμος καὶ ἔκστασις) var yfir þær komið: la por i l'espant s'havien emparat d'elles

◊ fylltu þeir loks herbúðirnar ótta og ofboði (δέος καὶ ταραχή, καὶ τὸ τέλος τὴν παρεμβολὴν δέους καὶ ταραχῆς ἐπλήρωσαν) og héldu þaðan sigri hrósandi: finalment ompliren el campament [enemic] d'esfereïment i de pànic i l'abandonaren cridant victòria

◊ send því nú, þú sem ríkir á himni, góðan engil til að fara fyrir oss og valda ótta og ofboði (δέος καὶ τρόμος, εἰς δέος καὶ τρόμον): per això, tu que regnes al cel, envia ara un àngel bo per tal que vagi davant nostre i els causi esfereïment i pànic

◊ óðara en fyrsta herdeild Júdasar kom í ljós greip ótti og ofboð óvinina (δέος φόβος τε, γενομένου δέους ἐπὶ τοὺς πολεμίους φόβου τε) vegna vitrunar frá alskyggnum Guði. Í skelfingu flýðu þeir hver um annan þveran svo að margir urðu sárir af vopnum félaga sinna og hlutu svöðusár hver af annars sverðsoddum: tan bon punt va aparèixer el primer cos d'exèrcit d'en Judes, l'esfereïment i el pànic s'empararen de l'enemic a causa de la manifestació de Déu omnivident. En llur esglai varen fugir en confusió, cadascun en direcció oposada, de manera que foren molts els qui foren ferits per les armes de llurs companys i l'un de l'altre rebé greus ferides per les puntes de llurs espases

◊ þeir sem þóttust geta hrakið ótta og ofboð (δεῖμα + ταραχή: δείματα καὶ ταραχαί, οἱ γὰρ ὑπισχνούμενοι δείματα καὶ ταραχὰς ἀπελαύνειν ψυχῆς νοσούσης) frá sjúkum sálum urðu sjálfir gagnteknir hlálegri hræðslu: els qui creien que podien foragitar terror i espant de les ànimes malaltes, ells mateixos es veien apoderats d'una por ridícula

2. (angist) angoixa f (gran ànsia, agonia)

♦ ofboð dauðans: l'agonia de la mort

◊ samviskuslög og Satans háð ǁ sefi, Jesú, þín blessuð náð. ǁ Ofboð dauðans og andlátspín ǁ af taki og mýki gæskan þín: Jesús, que la teva gràcia beneïda apaivagui els remordiments de consciència i les burles de Satanàs. Que la teva bondat aparti i mitigui l'angoixa de la mort i els patiments del traspàs

♦ í ofboði sársaukans: en l'agonia del dolor

3. (ruglingur) trasbals m, confusió f (torbació, estat de gran pertorbació, neguit o inquietud)

◊ og þær konur, sem nýgiptar voru, yfirgáfu herbergi þau, sem til samfunda voru ætluð, og gættu eigi blygðunarsemi þeirrar, er þeim sæmdi, heldur hlupu þær í ofboði (δρόμον ἄτακτον) um göturnar: i les dones que feia poc que s'eren casades, abandonaven llurs cambres [nupcials], preparades per a la trobada [amb el marit] i, oblidant el pudor que convenia a llur condició, corrien, en una cursa desordenada, pels carrers [de la vila]

◊ draumarnir, sem ollu þeim ofboði (θορυβεῖν, θορυβήσαντες αὐτοὺς), höfðu birt þeim það fyrir fram. Þeir áttu ekki að farast án þess að vita hvers vegna þeir þjáðust: els somnis que els havien trasbalsat, els ho havien mostrat. No havien de morir sense saber per què estaven patint

♦ í dauðans ofboði: enmig d'un gran neguit o torbació

4. (óðagot, fljótfærni, flýtir) precipitació f (màxima pressa, pressa excessiva)

♦ flýja í ofboði: fugir precipitadament, fugir a la desbandada

◊ fóru þeir þá á eftir þeim alla leið til Jórdanar, og var allur vegurinn þakinn klæðum og vopnum, sem Sýrlendingar höfðu varpað frá sér, er þeir flýðu í ofboði (bə-hēħāφəˈzā-m, בְּהֵחָפְזָם). Sneru sendimennirnir þá við og fluttu konungi tíðindin: llavors els anaren seguint tot al llarg del camí fins al Jordà, i tot el camí era ple de vestits i armes que els siris havien llençat en fugir precipitadament. Els missatgers van tornar i ho van contar al rei

◊ og bjarg hennar mun farast af ótta og höfðingjar hennar flýja í ofboði (wə-ħatˈtū   mi-nˈnēs   ɕāˈrā-u̯, וְחַתּוּ מִנֵּס שָׂרָיו) undan merkinu. Svo segir Drottinn, sem hefir eld sinn á Síon og arin sinn í Jerúsalem: i la seva roca perirà de terror i els seus prínceps fugiran a la desbandada de davant l'estendard. Així parla Jahvè, que té el seu foc a Sió i la seva fornal a Jerusalem

◊ þá tók fóstra hans hann og flýði, en í ofboðinu (wa-ʝəˈhī   bə-ħāϕəˈzā-ḥ   lā-ˈnūs, וַיְהִי בְּחָפְזָהּ לָנוּס), er hún flýði, féll hann og varð lami. Hann hét Mefíbóset (מְפִיבֹשֶׁת): la seva dida se'l carregà i va fugir, però en la seva precipitació per fugir, l'infant li va caure i va quedar coix. Es deia Meribaal (מְרִיב־בָּעַל)

♦ í dauðans ofboði: precipitadament, com si l'encalcés el dimoni, sense aturar-se ni per fer un alè

◊ síðan tekur hún til fótanna og hleypur sinn blóðspreng í dauðans ofboði út í náttmyrkrið. En það er af Birni að segja að þegar honum fór að lengja eftir dóttur sinni kallar hann til hennar og skipar henni að koma inn: aleshores va fugir cametes ajudeu-me, corrent tant com li ho permetien les cames, endinsant-se a cos i ànima dins la foscor de la nit. Quant a en Björn, quan aquest va començar a enyorar sa filla, la va cridar ordenant-li que entrés

♦ leita í ofboði að e-u: cercar una cosa a la desesperada, cercar una cosa amb la màxima urgència

ofboðs- <prefixoide intensificador>:

espantós -osa, molt dolent -a

♦ ofboðs veður: un temps espantós

ofboðs·kast <n. -kasts, -köst>:

atac furiós

♦ hlaupa í ofboðskasti í e-ð: afuar-se com un llamp per entre una cosa

◊ en tíkin tók undir sig stökk og hljóp í ofboðskasti í kindurnar undan stekkjarhólnum: però la gossa va prendre embranzida i s'afuava com un llamp cap a les ovelles empenyent-les del peu del pujol, que servia de tanca per als anyells, cap al seu amo

of·boðslega <adv.>:

espantosament

of·boðslegur, -boðsleg, -boðslegt <adj.>:

(skelfilegur, hræðilegur & feikilegur mikill) espantós -osa, paorós -osa (esfereïdor, afrós, terrible & extremadament gran, intens, fort etc.)

of·borga <-borga ~ -borgum | -borgaði ~ -borguðum | -borgað ║ e-ð>:

pagar una quantitat de més

♦ ofborga e-m e-ð: pagar una quantitat de més a algú

of·dekra <-dekra ~ -dekrum | -dekraði ~ -dekruðum | -dekrað ║ e-n>:

aviciar algú en excés

of·dirfð <f. -dirfðar, no comptable>:

variant de → ofdirfska ‘temeritat’

of·dirfska <f. -dirfsku, no comptable>:

temeritat f

ofdirfsku·fullur, -full, -fullt <adj.>:

temerari -ària

of·dramb <n. -drambs, no comptable>:

arrogància f

ofdrambs·fullur, -full, -fullt <adj.>:

ple -ena d'arrogància, arrogant

of·drykkja <f. -drykkju, no comptable>:

embriaguesa f, alcoholisme m (vici de beure en excés)

ofdrykkju·maður <m. -manns, -menn>:

embriac m, embriaga f, alcohòlic m, alcohòlica f, alcoholitzat m, alcoholitzada f

of·dyri <n. -dyris, -dyri>:

llinda f, sobrellinda f (de porta)

of·eldi <n. -eldis, pl. no hab.>:

sobrealimentació f

♦ sjaldan launar kálfur ofeldið [sitt]: <LOC FIG> engreixaràs la gallina, però ella no per això et pondrà més ous; el pec, a bon servei, mal guardó (el nici és incapaç de sentir cap mena d'agraïment)

of·fari <adj. inv.>:

<FIG> que ha anat massa lluny, que s'excedeix o s'ha excedit

♦ fara offari: anar massa lluny, extralimitar-se

♦ fara offari í e-u við e-n: anar massa lluny en una cosa amb algú

♦ fara offari í að <+ inf.>: excedir-se <+ part. pres.> 

♦ fara offari með e-u: anar massa lluny amb una cosa, extralimitar-se amb una cosa

♦ verða offari: anar massa lluny, propassar-se

◊ mér sýnist þetta alvarlega mein liggja í sjálfu því kerfi að lögreglumenn skuli rannsaka það hvort aðrir lögreglumenn hafi orðið offari í starfi sínu: a mi em sembla que aquest seriós mal rau intrínsecament en el mateix sistema que fa que uns policies hagin d'investigar si uns altres s'han excedit en fer la seva feina

◊ en Guð fyrirgefi hónum nú þat allt er hann varð offari í, því at hann var sœmiligr hǫfðingi í marga staði ok prýddr með konungligri ætt: que Déu li perdoni tots allò en què es va excedir, ja que fou un cabdill honorable en molts d'aspectes i adornat amb la pertinença a un llinatge reial

♦ vera offari í e-u við e-n: anar massa lluny, propassar-se

◊ Hallfreður svarar: "Svo vil eg vera láta því að eg sé að eg er offari í við Grís": en Hallfreður va respondre: "vull deixar-ho estar així, car reconec que en aquest afer ja he anat massa lluny amb en Grís"

◊ en mér var þat svá launat, at þeir sem eigi vildu fœra áleiðis fyrir mér, sǫgðu þá sjá mega hvárt ek þóttumz offari verit hafa í mínum ummælum, er ek vilda þá ǫllum lina eptir mitt líflát: i el guardó que en vaig obtenir va ésser que els qui no em volien donar suport [en aquella decisió], digueren que llavors es podia veure que jo mateix creia haver anat massa lluny en les sentències [dictades] i que ho feia per mitigar-ne l'efecte de totes elles després del meu traspàs

of·fita <f. -fitu, no comptable>:

obesitat f

♦ sjúkleg offita: obesitat mòrbida, obesitat clínica

offitu·sjúklingur <n. -sjúklings, -sjúklingar>:

obès m, obesa f

of·fjölgun <f. -fjölgunar, no comptable>:

crescuda [demogràfica] excessiva (d'habitants, de població)

of·fors <n. -fors, no comptable>:

1. (ofurefli, ofsi) força bruta (excés de força)

♦ með offorsi: per la força bruta, amb brutalitat, a viva força (cast., ekki ritm./no lit.) 

♦ heimta e-ð með offorsi: exigir una cosa per la força

2. (dramblæti, frekja) prepotència f (arrogància)

◊ hann mun þá snúa sér að eyjunum og vinna margar en erindreki nokkur mun binda enda á offors: llavors es girarà cap a les illes i en conquerirà moltes, però un cabdill posarà fi a la seva prepotència

◊ Kalla þú þat sem þú vill <...> en í ǫðrum stað vilda ek, at þú kœmir fram ójafnaði þínum en við mik; er þat eigi ólíkligt, því at nú gengr ór hófi offorz þitt: digues-li com vulguis <...>, però m'estimaria més que descarreguessis la teva violència a una altra banda i no pas contra mi. No és pas inversemblant que això s'esdevingui, ja que la teva prepotència ja ultrapassa tota mesura

◊ Steinn var með Knúti konungi um hríð ok var afburðamaðr mikill at vápnum ok klæðum, ok var hann þá kallaðr Steinn hinn prúði. Svá hafa sagt fornir frœðimenn at Steinn gjǫrði svá mikit offorz at hann skipaði hest sinn með gull ok bjó hófinn fyrir ofan. Knúti konungi þótti hann keppask um skrautgirni við sik, ok því fór Steinn í braut frá honum: L'Steinn va estar amb el rei Canut durant un cert temps i era un home que cridava molt l'atenció tant per les seves armes com pels seus vestits, de manera que li deien Steinn l'elegant. En aquest sentit, antics homes versats en història conten que l'Steinn va cometre una sobergueria tan gran que va ferrar d'or el seu cavall, guarnint-li també d'or la part de dalt de l'unglot. Al rei Canut li va semblar que l'Steinn estava competint amb ell en magnificència i per això, l'Steinn se n'anà del seu costat (és a dir, el rei Canut el foragità del seu costat perquè ferrar d'or i adornar amb or un cavall era prerrogativa reial) 

3. (mikill ákafi) frenesia f (esforç frenètic, vehemència, ímpetu)

◊ ég sá hann renna á hrútinn og hamast gegn honum (wa-i̯ˌʝiθmarˈmar ʕēˈlā-u̯, וַיִּתְמַרְמַר אֵלָיו) af miklu offorsi (—): el vaig veure envestint corrents el marrà i descarregar contra ell la seva fúria amb gran frenesia

offra <offra ~ offrum | offraði ~ offruðum | offrað ║ e-u>:

fer ofrena d'una cosa

♦ offra guði slátrunarfórn: oferir un sacrifici cruent a Déu

of·framboð <n. -framboðs, no comptable>:

oferta excessiva (o: excessiva oferta), excés m d'oferta

of·framleiðsla <f. -framleiðslu, no comptable>:

sobreproducció f, producció excessiva, excés m de producció

offset·prentun <f. -prentunar, no comptable>:

[impressió f] offset m

offur <n. offurs, offur>:

ofrena f

offur·gjörð <f. -gjörðar, pl. no hab.>:

<RELIG> ofrena f

♦ Maríu offurgjörð (o: offurgerð): <RELIG> la Presentació de la Mare de Déu (el 21 de novembre)

of·fylla <-fylli ~ -fyllum | -fyllti ~ -fylltum | -fyllt ║ e-ð>:

omplir excessivament una cosa, curullar una cosa

of·fylli <f. -fylli (o: -fyllar), no comptable>:

excés m de fartesa

◊ sætur er svefninn þeim sem erfiðar, hvort sem hann etur lítið eða mikið, en offylli hins auðuga lætur hann eigi hafa frið til að sofa: el son del qui treballa és dolç, tant si menja poc com molt, però el ric, de tan tip que està, no pot dormir

of·gera <-geri ~ -gerum | -gerði ~ -gerðum | -gert ║ e-u>:

1. (ofhlaða, ofreyna, ofkeyra) forçar una cosa, sobrecarregar una cosa (usar una cosa sense deixar-la descansar o fent-la funcionar més enllà del que és recomanable)

◊ ofgera tækinu: forçar l'aparell

♦ e-m þykir e-ð ofgert: algú troba (o: creu; o: li sembla) que una cosa és desmesurada

◊ fannst það á Halli að honum þótti þetta mjög ofgert: al Hallur se li notava a la cara que trobava que allò era molt desmesurat

◊ nú mun eg þetta allt handsala þér en þú mæl eftir þræla mína og fylg því svo skörulega að þú vaxir af en þeir þykist ofgert hafa er mig svívirtu: jo et transferiré la propietat de tot això amb una estreta de mans. A canvi, tu, emprèn una acció judicial per la mort dels meus esclaus i promou-la fins al final amb tanta de vehemència que el teu prestigi se n'acreixi, però que faci adonar-se'n, als qui em van deshonrar, que van actuar amb desmesura

◊ Kormákur hleypur að Narfa og lýstur á skjöldinn og er að honum ber skjöldinn skeinist hann á bringunni og féll af baki en hesturinn hljóp í brott með skjöldinn. Þorgils bróðir Kormáks kvað þetta ofgert. Kormákur kvað nær hófi. Narfi réttir við úr rotinu og talast þeir við: en Kormákur va envestir en Narfi i va descarregar un cop contra el seu escut, i l'escut, en petar per la força del cop contra en Narfi, li va fer una esgarrapada al pit. En Narfi va caure de dalt del cavall i aquest se n'anà d'allà amb l'escut. En Þorgils, el germà d'en Kormákur, va dir que fent allò havia actuat amb desmesura, però en Kormákur li va replicar que era la mesura justa ateses les circumstàncies. En Narfi va retornar del seu estaborniment i es posaren a parlar

◊ spyrst þetta nú til Ingjaldshvols og brá Víglundi mjög við þetta. En er Hólmkell fréttir hið sanna um fyrirsát þeirra bræðra þá þóttist hann hafa ofgert er hann gifti Hákoni Ketilríði: les noves de tots aquests fets van arribar a Ingjaldshvoll i en Víglundur en va quedar fortament esbalaït. Però quan en Hólmkell es va assabentar de la veritat sobre l'emboscada dels germans, va trobar que havia anat massa lluny casant la Ketilríður amb en Hákon

◊ Kálfur svarar: "Fullgert hefi eg það, ef eigi er ofgert, að berjast við vora landsmenn til ríkis Knýtlingum": en Kálfur els va dir: "ja he fet prou, si no massa i tot, lluitant contra els meus compatriotes per afermar els Knýtlingar en el poder"

2. (ætlast til of mikils) exigir massa a una cosa (demanar un rendiment massa gran)

♦ ofgera heilsu sinni [með e-u]: exigir-li massa a la seva salut [amb una cosa]

♦ ofgera kröftum sínum: exigir-li massa a les seves forces

♦ ofgera e-m: exigir-li massa a algú

♦ ofgera sér á e-u: exigir-se massa en una cosa

◊ ofgera sér á vinnu: exigir-se massa en el treball

of·gnótt <f. -gnóttar, no comptable>:

sobreabundància f

of·greiddur, -greidd, -greitt <adj.>:

pagat -ada de més (dit esp. de quantitat pagada erròniament de més)

of·hlaða <-hleð ~ -hlöðum | -hlóð ~ -hlóðum | -hlaðið ║ e-ð>:

sobrecarregar una cosa

♦ ofhlaða e-n með e-u: exigir-se massa en una cosa

◊ ofhlaða nemendur með námsefni: sobrecarregar els alumnes amb treballs

of·hlaðinn, -hlaðin, -hlaðið <adj.>:

sobrecarregat -ada

♦ ofhlaðinn stíll: un estil sobrecarregat (o: ampul·lós)

of·hleðsla <f. -hleðslu, no comptable>:

sobrecàrrega f, excés m de càrrega

of·hlæði <n. -hlæðis, no comptable>:

ampul·lositat f, pompositat f

♦ ofhlæði barokksins: l'ampul·lositat del barroc

ofhlæðis·stefna <f. -stefnu, no comptable>:

barroc m

ofhlæðis·stíll <m. -stíls, no comptable>:

estil ampul·lós

ofhreyfanleika·heilkenni <n. -heilkennis, no comptable>:

<MED> síndrome f d'hipermobilitat 

ofið <supí de>: → vefa “teixir”

of·jarl <m. -jarls, -jarlar>:

1. <HIST> iarl m massa gran i poderós

◊ Einar þambarskelfir segir: "Ofjarl, ofjarl, fóstri." Konungur mælti reiðulega: "Fátt þykir yður eg kunna. En mér líst svo sem yður þyki sumt ofjarlar en sumt ekki að mönnum": L'Einar þambarskelfir (= el qui fa tremolar la þǫmb o corda de l'arc) va dir: "un iarl massa poderós, un iarl massa poderós, fóstri!" El rei li va replicar encès d'ira: "poca capacitat us sembla que tingui [per jutjar els homes], però pel que veig i pel que fa a vós, els uns us semblen uns iarls massa poderosos i els altres senzillament ni els arribeu a tenir per homes"

2. <FIG> persona f superior [a un]

♦ hann er mér ofjarl: és superior a mi, pot més que jo

♦ mæta ofjarli sínum: trobar sabata de son peu, trobar un adversari massa fort

of·kólnun <f. -kólnunar, no comptable>:

<MED> hipotèrmia f

♦ vera með merki um ofkólnun: presentar signes d'hipotèrmia

of·kæla <-kæli ~ -kælum | -kældi ~ -kældum | -kælt ║ sig>:

refredar-se en excés, patir una hipotèrmia

of·kælast <-kælist ~ -kælumst | -kældist ~ -kældumst | -kælst>:

refredar-se en excés, patir una hipotèrmia

of·kældur, -kæld, -kælt <adj.>:

<MED> amb hipotèrmia

of·kæling <f. -kælingar, no comptable>:

<MED> hipotèrmia f

of·kæti <f. -kæti, no comptable>:

alegria desenfrenada

ofkætis·fullur, -full, -fullt <adj.>:

desbocadament alegre

◊ þú ofkætisfulli, hávaðasami bær, þú glaummikla borg?: tu, ciutat renouera, tu, vila tumultuosa i plena d'alegria desbocada

oflátungs·legur, -leg, -legt <adj.>:

1. (spjátrungslegur, snipparalegur) ostentós -osa (amic de vestir-se i comportar-se amb ostentació, cridanerament; presumit en la forma de vestir-se)

2. (montinn, yfirlætisfullur, hégómlegur) presumptuós -osa (pretenciós, presumit en la forma d'ésser)

oflátungs·skapur <m. -skapar, no comptable>:

1. (spjátur) ostentació f (exhibició vana en la forma de vestir-se)

2. (yfirlæti, hégómaskapur) presumpció f (jactància, fatuïtat)

◊ en nú stærið þér yður í oflátungsskap: però ara us glorieu en les vostres presumpcions

◊ með hroka og oflátungsskap: amb orgull i presumpció

of·látungur¹ <m. -látungs, -látungar>:

bufat m, bufada f  (petimetre, gomós, persona fàtua, dandi)

of·látungur² <m. -látungs, -látungar>:

oblada f  (peix Oblada melanura)

of·lof <n. -lofs, no comptable>:

adulació f [servil], lloança excessiva

♦ bera oflof á e-n: adular servilment algú, lloar algú en excés

of·lofa <-lofa ~ -lofum | -lofaði ~ -lofuðum | -lofað ║ e-ð ~ e-n>:

lloar una cosa ~ algú en excés

of·læti <n. -lætis, no comptable>:

presumpció f, altivesa f

◊ drambsemi er undanfari tortímingar og oflæti veit áfall: l'orgull precedeix la destrucció i la presumpció presagia la calamitat

of·mat <n. -mats, no comptable>:

sobrevaloració f, valoració excessiva

of·meta <-met ~ -metum | -mat ~ -mátum | -metið ║ e-ð>:

sobrevalorar una cosa, valorar una cosa en excés

ofmetnaðar·brjálsemi <f. -brjálsemi, no comptable>:

deliri[s] m.[pl] de grandesa

ofmetnaðar·fullur, -full, -fullt <adj.>:

inflat -ada d'orgull

ofmetnaðar·maður <m. -manns, -menn>:

orgullós m, arrogant m

◊ maður er nefndur Þórarinn. Hann bjó á Víðimýri í Skagafirði. Hann var mikilmenni og goðorðsmaður og átti son er Vilmundur hét. Þórarinn var skyldur þeim Hofssveinum og var hin mesta vinátta með þeim Jökli en öllum öðrum þótti Þórarinn hið mesta illmenni og ofmetnaðarmaður mikill. Jökull var þá kominn á Víðimýri: Hi havia un home que es deia Þórarinn i vivia a Víðimýri, a l'Skagafiord. Era un home poderós i posseïa un godonat. Tenia un fill que es deia Vilmundur. En Þórarinn estava emparentat amb la gent de Hof i tenia una gran amistat amb en Jökull i els seus, encara que tothom que no fos aquests el consideraven una mala persona i un gran arrogant. En aquells dies en Jökull havia arribat a Víðimýri de visita

◊ Erlingur átti þann son er Ívar hét, allra manna vænstur þeirra er upp óxu á Hörðalandi. Því var hann kallaður Ívar ljómi. Hann var hverjum manni betur að íþróttum búinn, ofmetnaðarmaður svo mikill að nálega máttu öngir menn mæla né gera til jafna við hann. Hann var ókvæntur langa tíma og því, að honum þótti sér nær hvergi fullkosta: l'Erlingur tenia un fill que es deia Ívar, l'home més bell de tots els que hagin crescut al Hörðaland. Per aquesta raó li deien Ívar el resplendent (o: el radiant). Era millor que qualsevol altre home en les íþróttir (= certes habilitats, especialment físiques, que formaven part de l'educació de l'home medieval: lluitar amb espasa, tirar amb arc, córrer, nedar etc.), i tan arrogant que gairebé ningú no podia competir amb ell ni en eloqüència ni amb fets. Durant molt de temps va romandre fadrí perquè creia que gairebé enlloc no hi havia cap dona que fos prou bona per a ell

of·metnaður <m. -metnaðar, no comptable>:

altivesa f, arrogància f

♦ ofmetnaður hjartans er undanfari falls, en auðmýkt er undanfari virðingar: la presumpció del cor és el precursor de la caiguda, i la humilitat ho és de l'enaltiment

◊ dramb og ofmetnaður: orgull i arrogància

of·metnast <-metnast ~ -metnumst | -metnaðist ~ -metnuðumst | -metnast>:

ensuperbir-se, envanir-se

of·mælgi <f. -mælgi, no comptable>:

verborrea f, parlar m en excés

◊ sem Parceval sá þetta, dirfðist hann eigi at spyrja, þvíat hann hræddist at hánum mundi mein af standa. en svá sem maðr má vera of málugr sér til meina, svá má hann ok vera of þǫgull sér til skaða, þvíat hvárttveggja má mein gera, ofmælgi ok ofþǫgli: quan Parceval va veure això, no va gosar fer cap pregunta perquè temia que li'n vindria dany. Però: així com un home es pot fer dany a si mateix per ésser massa xerraire, també pot fer-se dany a si mateix essent massa callat, car, es pot fer mal tant per parlar massa com per callar massa

of·mæltur, -mælt, -mælt <adj.>:

exagerat -ada

♦ það er ofmælt: això és una exageració

ofn <m. ofns, ofnar>:

1. (bakar- & brennslu- & bræðsluofn) forn m (de cuina & de forner & de terrissaire & de fondre-hi metall)

2. (í stofu) estufa f (originàriament, només de llenya & carbó. Modernament, també la de calefacció central)

of·nautn <f. -nautnar, no comptable>:

intemperància f, gaudi excessiu

ofn·bakaður, -bökuð, -bakað <adj.>:

fet -a (o: cuit -a) al forn

♦ ofnbakaðar kartöflur: patates al forn

♦ ofnbakaður fiskur: peix al forn

of·neysla <f. -neyslu, no comptable>:

consum excessiu

♦ ofneysla áfengis: abús de l'alcohol

ofn·plata <f. -plötu, -plötur. Gen. pl.: -platna>:

safata f de forn, llauna f de forn

ofn·réttur <m. -réttar, -réttir>:

plat m fet al forn

of·nýting <f. -nýtingar, no comptable>:

sobreexplotació f, explotació excessiva

♦ ofnýting hvalastofns: sobreexplotació de la població de balenes, caça excessiva de balenes

of·næmi <n. -næmis, no comptable>:

al·lèrgia f

♦ hafa ofnæmi fyrir e-u: #1. <MED> ésser al·lèrgic -a a una cosa; #2. <FIG> tenir-li al·lèrgia a una cosa

◊ hafa ofnæmi fyrir pensilíni: ésser al·lèrgic -a a la penicil·lina

♦ sem veldur ofnæmi: que causa al·lèrgia

♦ vera með ofnæmi fyrir pensilíni: ésser al·lèrgic -a a la penicil·lina, tenir-li al·lèrgia a la penicil·lina

ofnæmis·exem <n. -exems, no comptable>:

<MED> èczema al·lèrgic

ofnæmishneigðar·exem <n. -exems, no comptable>:

<MED> èczema atòpic

ofnæmis·hvekkbólga <f. -hvekkbólgu, no comptable>:

<MED> prostatitis al·lèrgica

ofnæmis·kvef <n. -kvefs, -kvef>:

<MED> rinitis al·lèrgica

ofnæmis·lost <n. -losts, -lost>:

<MED> xoc anafil·làctic

ofnæmis·lækningar <f.pl -lækninga>:

al·lergologia f

ofnæmis·próf <n. -prófs, -próf>:

<MED> test m d'al·lèrgia

ofnæmis·sjúklingur <m. -sjúklings, -sjúklingar>:

<MED> al·lèrgic m, al·lèrgica f

ofnæmis·svörun <f. -svörunar, -svaranir>:

<MED> resposta al·lèrgica, reacció al·lèrgica

ofnæmis·vaki <m. -vaka, -vakar>:

<MED> al·lergen m, al·lergogen m

ofnæmis·viðbrögð <n.pl -bragða>:

<MED> reacció al·lèrgica

♦ sýna ofnæmisviðbrögð við e-u: mostrar una reacció al·lèrgia a una cosa, reaccionar amb al·lèrgia davant una cosa

of·nærður, -nærð, -nært <adj.>:

sobrealimentat -ada

of·raun <f. -raunar, no comptable>:

esforç excessiu

♦ það er honum ofraun: això ultrapassa les seves forces, és un esforç massa fort per a ell

of·rembingur <m. -rembings, no comptable>:

sobergueria f, altivesa f

of·reyna <-reyni ~ -reynum | -reyndi ~ -reyndum | -reynt ║ e-n>:

cansar excessivament algú, carregar excessivament algú (p.e., amb feina, exercicis etc.)

♦ ofreyna sig: fer un esforç excessiu, escarressar-se

of·reynsla <f. -reynslu, no comptable>:

esforç excessiu, escarràs m

of·ríki <n. -ríkis, no comptable>:

1. (harðstjórn) tirania f (despotisme)

◊ ofríki elur ofbeldi: la tirania engendra violència

♦ e-ð ~ e-r er ofríki borið ~ borinn: algú ~ una cosa és sotmès a tirania, tiranitzar algú, abusar del poder amb algú (cf. el suec [hans rätt] våldföres)

◊ þá tók Helgi til orða: "Eftir koma ósvinnum ráð í hug," segir hann. "Vér höfum verið allan dag í þröng þessari. Eg sé nú eftir að kappar Geitis voru hjá engir og munu þeir hafa borið í brott líkin í kollaupunum og er ávallt að Geitir er vitrastur vor þótt hann verði jafnan ofríki borinn": aleshores en Helgi va prendre la paraula i va dir: “Als curts d'enteniment sempre se'ls encén la bombeta quan ja és massa tard”, va dir, “hem passat tot lo dia en aquesta pressada de gent. Ara veig, quan ja és massa tard, que cap dels campions d'en Geitir ha estat aquí amb nosaltres: se'n deuen haver duit els cadàvers amagats dins les sàrries de carbó. Sempre s'ha donat el cas que en Geitir ha estat el més llest de nosaltres dos, encara que sempre acabi sofrint sobreria”

◊ hann var og hinn mesti rausnarmaður í búi og vel mátti bær hans jafnast við ríkra manna herbergi. Þorsteinn var vinhollur, glaður og lítillátur, vitur og þolinmóður, djúpsær og langrækur en grimmur mótgerðarmönnum sínum, góður við ölmusur og alla þá er hans þurftu en hina stærri menn bar hann oft ofríki þá er hann var hér á landi. Uppruni hans var merkilegur. Hann fékk sér og góða mægð og traust þeirra Vopnfirðinga: al Þorsteinn li van perdonar la vida i se'n va tornar a les Òrcades des d'on va continuar viatge fins a Noruega. Aquí es va presentar a la cort del rei Magnús Ólafsson i va entrar a servir a la seva hirð. En Þorsteinn no era pas d'aquells qui s'assabenten de les grans notícies quan aquestes arriben a llur mas: [al mas s'hi] envoltava de molts de poderosos i hi era tingut en alta estima. Hom el considerava el més insigne dels homes. També era molt ostentós en el seu tren de vida i el seu mas es podia comparar amb l'estatge dels poderosos. En Þorsteinn era lleial amb els seus amics, jovial i humil, llest i transigent, perspicaç i llargament rancuniós, però alhora era ferotge amb els seus adversaris. Era bo amb els captaires i amb tots aquells que l'haguessin de menester, però quan era a Islàndia sovint feia sobreries a gent força important. Els seus orígens familiars eren distingits i havia fet un bon casament i s'havia guanyat [el suport i] la confiança dels habitants del Vopnafiord

◊ en ef þeir menn er rannsaka, bera þá ofríki, er fyrir eru, eðr fara at ólǫgum at rannsókn, eðr annan veg en nú var mælt, ok verðr bóndi ósannr at sǫk, svari hǫfðingi honum fullrétti eptir lagadómi, en konungi .iiii. merkr, en engu, ef hann verðr sannr at. En ef sá einnhverr er rannsakar, eðr einhverr annarr maðr berr eðr bera lætr fóla í hús manns eðr hirzlur, svari fullrétti eptir lagadómi, þeim er hús eðr hirzlur á[tti], en konungi slíku sem sá ætti at svara, ef hann hefði stolit jafnmiklu: però si els qui executin l'escorcoll, cometen abusos durant l'escorcoll amb els de la casa o duen a terme l'escorcoll de manera no conforme a dreta llei o el fan d'una manera diferent a la que s'ha descrit adés, si el cap de la casa és declarat innocent, que el cap dels escorcolladors l'indemnitzi, en concepte de fullrétti, amb la quantitat que es fixi en sentència legal i [pagui, endemés, una multa de] quatre marcs d'argent al rei. Ara bé, si el cap de la casa és declarat culpable de l'acusació, que no li pagui res. Si un dels qui duen a terme l'escorcoll, o un altre home [per indicació d'un dels qui duen a terme l'escorcoll] posa o fa posar mercaderia robada dins la casa de l'home o dins els seus magatzems, que indemnitzi, en concepte de fullrétti i amb la quantitat que es fixi en sentència legal, el qui posseeixi la casa o el magatzem, i al rei que li pagui l'equivalent de la multa que l'acusat hauria hagut de pagar-li si hagués estat realment culpable del robatori de les mercaderies robades posades dins ca seva o dins els seus magatzems (la traducció danesa del 1763 del Codi Johanneu, feta per l'Egel Thorhallesen -en realitat, Egill Þórhallsson- pàg. 336, fa: gjør de som randsage Vold paa dem som foresidde, eller gaae ulovlig til Verks med Randsagningen, eller paa anden Maade end nu blev forelagt, og Bonden bliver frikiendt for Sagen, da skal Forgangs-Manden svare ham fuld Rettighed efter lovlig Dom, og 4 Marker til Kongen, men intet hvis han befindes skyldig. Om een af dem som randsager, eller en anden bringer eller bringe lader Tyvstiaalet Gods i anden Mands Huus eller Giemme, da betale fuld Rettighed efter lovlig Dom, til den som Huuset eller det Giemme eyede, og til Kongen skal han svare som om han havde selv stiaalet lige meget)

♦ bera réttinn ofríki: trepitjar el dret

◊ í Efraím er rétturinn ofríki borinn og fótum troðinn, því að honum þóknaðist (hōˈʔīl, הוֹאִיל) að elta (hāˈlak ... ʔaˈħar, הָלַךְ ... אַחַר) fánýt goð (? ˈt͡sāu̯, צָו): a Efraïm el dret hi és trepitjat i conculcat amb els peus, car li ha vingut de gust seguir els déus fútils (error d'un corrector per boð ‘precepte, ordre, manament’?)

♦ beita e-n ofríki: oprimir algú

2. (ofbeldi) violència f (brutalitat, constrenyiment, força viva) 

◊ frá ofbeldi og ofríki leysir hann þá því að blóð þeirra er dýrmætt í augum hans: els deslliurarà de la violència i l'opressió car llur sang és preciosa als seus ulls

◊ hafið ekki fé af neinum, hvorki með ofríki né svikum: no agafeu diners de ningú ni amb violència ni amb fraus (ni extorsioneu ni estafeu ningú) 

◊ hann hatar þann sem elskar ofríki: odia el qui es complau en la violència

◊ hrokinn er því hálsmenn þeirra, þeir eru sveipaðir ofríki eins og skikkju: l'orgull és per això llur collar, estan embolcallats amb la violència com si els fos un mantell

♦ bjarga e-m undan ofríki: salvar algú de la violència (o: de la tirania; o: de l'opressió)

♦ fá e-ð með ofríki: obtenir una cosa per la força

♦ fá gróða með ofríki: obtenir guanys per la força (o: amb violències; o: amb extorsió)

♦ fyllast ofríki: omplir-se (l'esperit, el cor, l'interior) de violència

♦ taka e-ð með ofríki: prendre una cosa per la força

ofríkis·fullur, -full, -fullt <adj.>:

violent -a

ofríkis·maður <m. -manns, -menn>:

1. (harðstjóri) tirà m, tirana f (dèspota, persona despòtica)

2. (kúgari, arðræningi) opressor m, opressora f (abusador, explotador)

ofsa- <en compostos. Prefixoide elatiu>:

1. Davant substantius: enorme, tremend -a, ingent, gegantesc -a

2. Davant adjectius: enormement, tremendament

ofsa·bræði <f. -bræði, no comptable>:

(ofsareiði) furor m,f, fúria f (ira, ràbia)

ofsa·fenginn, -fengin, -fengið <adj.>:

violent -a

ofsa·fullur, -full, -fullt <adj.>:

1. (ofsalegur, ofsafenginn) violent -a

2. (ofstopafullur) agressiu -iva

3. (skapbráður, skapmikill) impetuós -osa, fogós -osa (temerari, que es mou o actua amb força i violència, amb abrivament)

◊ ...hina harðgjöru og ofsafullu þjóð (הַגּוֹי הַמַּר וְהַנִּמְהָר), sem fer um víða veröld til þess að leggja undir sig bústaði, sem hún á ekki: ...el poble ferotge i impetuós que recorre l'ample món per apoderar-se d'estatges que no són pas seus

4. <FIG = ötull> vehement (que actua amb força impetuosa)

of·sagður, -sögð, -sagt <adj.>:

exagerat -ada

♦ ég held að það sé ekki ofsagt að <+ ind.>: crec que no és exagerat de dir que <+ ind.> 

♦ það er ekki ofsagt [af því] að <+ subj.>: no exagero pas si dic que <+ subj.> 

ofsa·hraði <m. -hraða, no comptable>:

excés m de velocitat

♦ aka á ofsahraða: conduir amb excés de velocitat

ofsa·hræðsla <f. -hræðslu, no comptable>:

pànic m

♦ vekja ofsahræðslu: crear el pànic

ofsa·kátur, -kát, -kátt <adj.>:

desbocadament alegre, desenfrenadament content -a, contentíssim -a

ofsa·kláði <m. -kláða, -kláðar>:

<MED> urticària f

ofsa·kvíði <m. -kvíða, pl. no hab.>:

crisi f d'ansietat

ofsa·kæti <f. -kæti, no comptable>:

alegria desbocada

ofsa·lega <adv.>:

enormement, tremendament

ofsa·legur, -leg, -legt <adj.>:

1. (ofsafenginn) vehement (violent, impetuós)

2. (þrælgóður) estupend -a (boníssim, magnífic)

3. (afar mikill) enorme (ingent, tremend)

ofsa·reiði <f. -reiði, no comptable>:

còlera f, ira f

ofsa·reiður, -reið, -reitt <adj.>:

furiós -osa, colèric -a, enfurismat -ada

♦ verða ofsareiður: enfurismar-se, posar-se colèric

ofsa·rok <n. -roks, no comptable>:

<METEO> temporal violent, tempesta violenta (tempesta de grau 11 a l'escala de Beaufort)

ofsatrúar·maður <m. -manns, -menn>:

<RELIG> fonamentalista m & f (→ bókstafstrúarmaður)

ofsa·veður <n. -veðurs, pl. no hab.>:

1. <GEN> tempesta violenta, mala borrasca

◊ á annan tug látnir eftir ofsaveður: aproximadament una desena i mitja de morts després de tempesta violenta

2. <METEO> temporal m violent (tempesta de grau 11 a l'escala de Beaufort)

ofsa·þorsti <m. -þorsta, no comptable>:

<MED> anadípsia f, set [molt] intensa

of·seinað <supí del verb *ofseina>:

Mot emprat en la locució:

♦ vera ofseinað: <GEN & FIG> ésser massa tard (que ja és massa tard & FIG = dit d'una cosa que s'ha anat diferint i que s'hauria d'haver fet abans)

◊ Ólafur kvað þá þegar skyldu drepa þau Kotkel og konu hans og sonu "er þó ofseinað nú": l'Ólafur llavors va dir que els havien de matar immediatament a tots, en Kotkell, sa dona i son fill, "encara que a bones hores ho haurem de fer ara"

◊ síðan fer Gestur Oddleifsson á fund Hallsteins goða og gerði honum tvo kosti, að hann skyldi reka í brott þessa fjölkunnigu menn ella kvaðst hann mundu drepa þá "og er þó ofseinað": poc després en Gestur Oddleifsson va anar a veure el goði Hallsteinn i li va dir que triés una de dues: o foragitava aquella gent que es dedicava a la bruixeria o ell, [en Gestur], els mataria "[la qual cosa] ja s'hauria d'haver fet abans"

◊ en langri stundu síðar vaknaði Þórhallur og spurði hvort Þiðrandi vekti og var honum eigi svarað. Þórhallur kvað þá mundu ofseinað: una bona estona després, en Þórhallur es va despertar i va demanar a en Þiðrandi si estava despert, però no va obtenir-ne resposta. En Þórhallur va dir llavors que ja devia ésser massa tard

of·seinn, -sein, -seint <adj.>:

forma aglutinada incorrecta de of → seinn ‘massa lent’

of·seyting <f. -seytingar, -seytingar>:

<MED> hipersecreció f  

♦ ofseyting e-s: hipersecreció de...

♦ ofseyting kalsítóníns: hipersecreció de calcitonina

♦ → skjaldvakaofseyting “hipertiroïdisme, tirotoxicosi”

ofsi¹ <m. ofsa, no comptable>:

1. (bræði, hamsleysi) exaltament m (ràbia, fúria, violència esp. com fruit de la indignació contra algú per alguna cosa que ha fet o dit)

◊ þegar komið var að þrepunum, urðu hermennirnir að bera hann vegna ofsans (διὰ τὴν βίαν) í fólkinu: quan va arribar als graons, calgué que els soldats el portessin a causa de l'exaltament de la gernació

◊ látið hvers konar beiskju, ofsa (θυμὸς), reiði, hávaða og lastmæli vera fjarlægt yður og alla mannvonsku yfirleitt: bandegeu d'entre vosaltres tota amargor, tot exaltament, tota còlera, tota cridòria, tota blasfèmia i tota mena de dolenteria

◊ ég sé þig þegar þú stendur og þegar þú situr, og ég veit af því, þegar þú fer og kemur, svo og um ofsa þinn (הִתְרַגֶּזְךָ) gegn mér: et veig quan estàs dret i quan seus, i sé quan surts i quan entres, així com me n'adono del teu exaltament contra meu

◊ ég sé þig þegar þú stendur og þegar þú situr, og ég veit af því, þegar þú fer og kemur, svo og um ofsa þinn (ˌhiθraggezˈ-χā, הִתְרַגֶּזְךָ) gegn mér. Sökum ofsa (hiθraggεz'-χā ,הִתְרַגֶּזְךָ) þíns í gegn mér og af því að ofmetnaður þinn er kominn mér til eyrna, þá vil ég setja hring minn í nasir þínar og bitil minn í munn þér og færa þig aftur sama veg og þú komst: et veig quan estàs dret i quan seus i sé quan surts i quan entres, com també quan estàs furiós contra meu, per tal com estàs exaltat amb mi, i que la teva arrogància ha pujat fins a les meves orelles, et posaré la meva anella als narius i la meva brida a la boca, i et faré tornar pel camí per on has vingut

2. (ákefð) zel f [vehement] (ardor, fervor)

◊ því hvar sem ofsi (ζῆλος) og eigingirni (ἐριθεία) er, þar er óstjórn og hvers kyns böl (πᾶν φαῦλον πρᾶγμα): car, allà on hi ha un zel excessiu i un esperit de desavinença, també hi ha desordre i tota mena de males accions

◊ en ef þér hafið beiskan ofsa (ζῆλον πικρὸν) og eigingirni (ἐριθεία) í hjarta yðar, þá stærið yður ekki og ljúgið ekki gegn sannleikanum: però si dins el vostre cor hi teniu un zel amarg i un esperit de desavinença, no us glorieu ni mentiu pas contra la veritat

◊ fullir ofsa (ζήλου) létu þeir taka postulana höndum og varpa í fangelsið: plens de zel agafaren els apòstols i els ficaren a la presæ pública

3. (um ræðu, orð, ræðumann) vehemència f (ardor o arravatament en el parlar)

4. (um veður, vind, sjó og viðmót) fúria f, furor m,f (violència dels elements: vent, onades i semblants)

5. (ofstopi, ofmetnaður) arrogància f, urc m, presumptuositat f (És el significat habitual del mot a la llengua medieval. ofsi hi designa l'orgull negatiu, la supèrbia o entonament: no és pas un concepte positiu, no designa l'orgull pel que s'ha aconseguit o es té, sinó un orgull que denota menyspreu o desdeny vers els altres i, de manera especial, vers els considerats inferiors, que duu, sovint, a maltractar-los de paraula, però també físicament)

◊ ofsi og yfirgangur: arrogància i prepotència

◊ þá gerðist ofsi Grettis svo mikill að honum þótti sér ekki ófært: l'arrogància d'en Grettir va tornar tan gran que res no li semblava impossible

◊ vildi ekki yfir sér hafa þeirra ofsa: no volia haver d'aguantar llur arrogància

◊ vera kann að frændum Ástríðar þyki ofsi mikill í voru máli: pot ésser que als parents de l'Ástríður els sembli que la nostra proposta és plena d'arrogància

◊ fýstiz hann með ofsa æstum at viðr líkjaz yfrit ríkum guðs eingetnum syni, ok síðan sér nægjandi ǫngum vægja: amb arrauxada arrogància desitjà d'equiparar-se al molt puixant fill unigènit de Déu, i no respectar a ningú (o: cedir davant ningú) després, bastant-se a ell mateix

◊ illa sest oft ofsinn, Sigmundur, og rangindi: Sigmund, l'arrogància i la injustícia sovint menen a una mala fi

◊ illa mun sjatna ofsi þeirra bræðra en koma mun eg hér er eg fer heim: no és probable que desapareixi l'altivesa i arrogància d'aquests germans, però vindré aquí quan vagi de camí cap a casa

◊ nú mun eg bjóða sætt, meir eftir því sem maður var verður en eftir ofsa yðrum Esphælinga: ara us vull oferir una compensació que està més d'acord amb la vàlua d'aquest home que no pas amb l'arrogància de què feu gala vosaltres, espiholians

◊ það er ætlan mín þá er vér komum til Lögbergis að eg vil bjóða honum hólmgöngu og mætti þá mýkjast ofsi hans: la meva intenció és de reptar-lo a una hólmganga (duel ritualitzat en un illot) quan anem a la Penya de la Llei (Lögbergi, penya que hi ha a l'antic emplaçament de l'Alþingi (Þingvellir við Öxará) i que servia de trona als qui hi tenien la paraula); potser llavors es rebaixarà la seva arrogància

◊ því að eg kenni ofsa Eyjólfs að hann mun norður hingað leita: perquè conec [prou bé] l'arrogància de l'Eyjólfur com per saber que ens vindrà a cercar aquí, al nord

◊ Eyjólfr ofsi Þorsteinsson: Eyjólfr Þorsteinsson l'arrogant. Personatge important de la Islàndia medieval, del clan dels esturlungs. Eyjólfr ofsi Þorsteinsson era gendre de Sturla Sighvatsson i enemic de Gizurr Þorvaldsson, goði i primer jarl d'Islàndia. A la Sturlunga saga II, capítol 252 i següents s'hi descriu un dels fets més impactants protagonitzats per ell, la Flugumýrarbrenna, en la qual a la nit del 21 al 22 d'octubre del 1253 féu calar foc al mas d'en Gizurr per matar-lo -tot i que no ho va aconseguir, però en l'incendi hi moriren la dona d'en Gizurr, els seus tres fills, i vint-i-una persones més-

◊ “Ofsi” eftir Einar Kárason: “Supèrbia” (o: “Arrogància”) d'Einar Kárason

6. (ofstopafull hegðun, framkoma) comportament m arrogant (capteniment altiu propi de la persona arrogant)

◊ eigi kemur mér óvart ofsinn Eyjólfs en eigi ræð eg að þú dæmir þig sjálfur af arfinum heldur ger þú hús út frá garði á Möðruvöllum: el comportament altiu i arrogant de l'Eyjólfur no em ve de nou i no t'aconsello pas que renunciïs voluntàriament a l'herència que et pertoca, sinó que facis una casa defora del garðr (tanca de fenàs) dels Möðruvellir

◊ en nú er svo komið að eg mun eigi letja að leggja til orustu því að eg sé það, er allir mega vita, hversu mikil nauðsyn á er að stökkva óaldarflokki þessum er farið hefir um land allt með rán og rifs og mættu menn eftir það byggja land í friði og þjóna einum konungi, þeim er svo er góður og réttlátur sem Ingi konungur er, og hefir þó lengi haft volk og vandræði af ofsa og ójafnaði frænda sinna og borið brjóst fyrir allri alþýðu og lagt sig í margfaldan háska til að friða landið: però ara les coses han canviat de manera que no us desaconsellaré d'entaular batalla perquè veig, com possiblement ho sap tothom, que és del tot peremptori i necessari expulsar aquesta banda de malfactors que ha estat recorrent tot el país robant i saquejant a fi que, un cop fet això, la gent pugui tornar a conrar la terra en pau i a servir un únic rei, el qual és tan bo i just com ho és el rei Ingi, i, per més que hagi sofert durant molt de temps el flagell i els problemes derivats de l'ensuperbiment i la iniquitat dels seus parents, ha fet d'escut protector de tot el poble, ficant-se en múltiples perills per a pacificar el país

ofsi² <m. ofsa, ofsar>:

1. (ribbaldi, ofsafenginn maður) persona exaltada (persona plena d'exaltament, irada, que vocifera i potencialment violenta)

2. (rokstormur) tempesta f [violenta] (gran temporal acompanyat de vent fort)

3. (grimmdarfrost, veðurofsi) tempesta f de gel i vent (glaçada penetrant acompanyada de fort vent)

of·sjónir <f.pl -sjóna>:

il·lusió òptica, al·lucinació f

♦ sjá ofsjónum yfir e-u: <LOC FIG> envejar una cosa, tenir enveja d'una cosa

of·skammtur <m. -skammts, -skammtar>:

<MED> sobredosi f

of·skynjun <f. -skynjunar, -skynjanir>:

<MED> al·lucinació f

ofskynjunar·efni <n. -efnis, -efni>:

<MED> al·lucinogen m, substància al·lucinògena

ofskynjunar·lyf <n. -lyfs, -lyf. Gen. pl.: -lyfja; dat.pl.: -lyfjum>:

<MED> al·lucinogen m

ofskynjunar·sveppur <m. -svepps, -sveppir (o: -sveppar)>:

bolet al·lucinogen, fong al·lucinogen

of·skömmtun <f. -skömmtunar, -skammtanir>:

<MED> sobredosificació f

of·soðinn, -soðin, -soðið <adj.>:

<CULIN> massa fet -a  (menjar: massa cogut)

of·sókn <f. -sóknar, -sóknir>:

persecució f

♦ ofsóknirnar á hendum kristnum mönnum í Rómaríki: les persecucions dels cristians a l'Imperi Romà

ofsóknar·brjálaður, -brjáluð, -brjálað <adj.>:

<PSICOL> amb mania persecutòria, paranoic -a

ofsóknar·brjálæði <n. -brjálæðis, no comptable>:

<PSICOL> mania persecutòria

ofsóknar·geðklofi <m. -geðklofa, no comptable>:

<PSICOL> esquizofrènia f paranoide

ofsóknar·kennd <f. -kenndar, -kenndir>:

<PSICOL> paranoia f

♦ vera haldinn ~ haldin ~ haldið ofsóknarkennd: ésser paranoic -a

ofsóknar·klofi <m. -klofa, no comptable>:

<PSICOL> esquizofrènia f paranoide

ofsóknar·maður <m. -manns, -menn>:

perseguidor m, perseguidora f

ofsóknar·óður, -óð, -ótt <adj.>:

<PSICOL> paranoic -a

ofsóknar·ótti <m. -ótta, no comptable>:

<PSICOL> paranoia f, mania persecutòria (cf. l'alemany: Verfolgungsangst)

ofsóknar·sverð <n. -sverðs, no comptable>:

<RELIG> glavi m (o: espasa f) de la persecució

ofsóknar·sýki <f. -sýki, no comptable>:

<PSICOL> mania persecutòria, deliri persecutori

ofsóknar·æði <n. -æðis, no comptable>:

<PSICOL> paranoia f, mania persecutòria (cf. l'alemany: Verfolgungswahn)

ofstopa·fullur, -full, -fullt <adj.>:

altivament arrogant, ple -ena d'arrogància i altivesa

ofstopa·maður <m. -manns, -menn>:

orgullós m, fanfarró m i abrivat, arrogant m i fatxenda

◊ þá er Óláfr konungr Tryggvason hafði verit tvá vetr konungr at Noregi var með honum saxneskr prestr, sá er nefndr er Þangbrandr. Hann var ofstopamaðr mikill ok vígamaðr, en klerkr góðr ok vaskr maðr: quan feia dos anys que el rei Olau Tryggvason regnava sobre Noruega, hi havia a la seva cort un prevere saxó que es deia Þangbrandr. Era molt orgullós i violent, però un bon clergue (= un bon erudit) i un home d'empenta

◊ þeir Njǫrfi ok Víkingr gerðust gamlir at aldri. Tóku synir þeira mjǫk at vaxa. Jökull gerðist ofstopamaðr mikill ok óeirinn um alla hluti. Nær var um aldr þeira Njǫrfasona ok Víkingssona. Váru þá, er þessi saga gerðist, inir yngstu tólf vetra, en þeir Þorsteinn ok Jǫkull á tvítugs aldri. Þeir lǫgðu leika með sér Njǫrfasynir ok Víkingssynir, ok gekk engu verr Víkingssonum. Á því lék konungssonum mikill metnaðr (ǫfund). Var Jǫkull í því sem ǫllu ǫðru inn kappsamasti. Var þat auðsét, at Þorsteinn eirði undan í ǫllum hlutum. Ekki varð Þorsteini þat til ámælis. Þorsteinn bar langt af brœðrum sínum ok ǫllum ǫðrum, þeim er menn til vissu. Hafði Víkingr jarl varat við sonu sína, at þeir skyldi eigi halda til kapps við konungssonu um neina leika, spara heldr afl sitt ok framgirni: en Njǫrfi i en Víkingr varen anar fent-se vells i llurs fills cresqueren molt. En Jǫkull es va convertir en un home molt prepotent i despietat en tots els sentits. Els fills d'en Njǫrvi i els d'en Víkingr si fa no fa tenien tots la mateixa edat. Els més joves, en el punt que s'esdevé aquesta història, tenien dotze anys, mentre que en Þorsteinn i en Jǫkull en tenien vint. Els fills d'en Njǫrvi i els d'en Víkingr solien jugar plegats i els fills d'en Víkingr no eren gens inferiors als d'en Njǫrfi. Una gran enveja s'emparà per aquest fet dels fills d'en Njǫrvi. En aquest punt, com en tots els altres, en Jǫkull era el qui es mostrava més vehement i disposat a guanyar de totes totes. [Tanmateix] era fàcil de veure que en Þorsteinn es deixava guanyar en tots els aspectes. Aquest fet no li comportava cap blasme: en Þorsteinn ultrapassava de molt els seus germans i tots els altres que la gent conegués. El iarl Víkingr havia advertit els seus fills que no competissin amb els fills del rei a cap joc, sinó que estalviessin llurs forces i ímpetu

◊ þá er synir Haralds hins hárfagra vóru fulltíða at aldri gjǫrðust þeir ofstopamenn myklir ok úhœgir innanlands, sem fyrr segir; fóru á hendr jǫrlum konungs, drápu suma en suma ráku þeir af eignum sínum. Snæfríðarsynir, Hálfdan háleggr ok Guðrøðr ljómi, fóru at Rǫgnvaldi Mœrajarli ok drápu hann en tóku undir sik ríkit. En er Haraldr konungr spurði þat varð hann reiðr mjǫk, ok fór at sonum sínum. Hálfdan hljóp á skip ok sigldi vestr um haf, en Guðrøðr gaf sik upp í vald fǫður síns. Haraldr konungr gaf Þóri í fǫðurbœtr Álǫfu árbót, dóttur sína, ok jarlsnafn ok fǫðurleifð sína. Hálfdan háleggr kom í Orkneyjar. Ok þegar er þat spurðist at þar var kominn sonr Haralds konungs, þá urðu þeir felmsfullir, gengu sumir til handa Hálfdani; en Einarr jarl stǫkk ór eyjunum ok upp á Skotland. Hálfdan lagði undir sik eyjarnar ok gjǫrðist konungr yfir. Einarr kom aptr á enu sama ári ok varð fundr þeirra Hálfdanar; varð þar orrosta mikil ok hafði Einarr sigr, en Hálfdan hljóp fyrir borð við myrkr um kveldit. Þá kvað Einarr vísu: “62. Sé-k-at ek Hrólfs ór hendi ǁ né Hrollaugi fljúga ǁ dǫrr á dolga mengi, ǁ dugir oss fǫður hefna; ǁ en í kveld, meðan knýjum, ǁ of kerstraumi, rómu, ǁ þegjandi sitr þetta ǁ Þórir jarl á Mœri.” — Filii Pulchicomi, Halfdanus Altipes et Gudriodus Liomius, Rognvaldum Meriae Comitem occidunt. Cugriodus patri se dedit, Halfdanus in Orcades provectus. Einarem, insulis desertis, in fugam compellit, ibique, se Regem constituit: eodem autumno ab Einare occiditur: eruti pulmones, Odino, pro victoria, dedicantur: Quan els fills d’en Haraldr Hárfagri -en Hálfdan Háleggr i en Guðrøðr Ljómi- varen haver-se fet grans, es convertiren en uns homes molt arrogants i violents, que causaven molts de problemes en el país, com ja s’ha dit abans. Marxaren contra els iarls del rei i en mataren alguns i en foragintaren d’altres de llurs propietats. Els fills de l’Snæfríðr, en Hálfdan Háleggr i en Guðrøðr Ljómi varen atacar en Rǫgnvaldr [Eysteinsson], el iarl de Mœri, i el mataren i usurparen el territori que governava. I quan el rei Haraldr se’n va assabentar, es va enfurismar molt. i va marxar immediatament contra els seus fills. En Hálfdan va córrer a embarcar-se i va fugir cap a les illes de ponent, però en Guðrøðr es va lliurar a son pare. En compensació per la mort de son pare, el rei Haraldr va donar al Þórir [Rǫgnvaldarson, el fill del iarl,] la seva filla Álǫ́f Millora-de-l’esplet (Olufa Arbota) com a esposa, ensems amb el iarlat de son pare i el patrimoni pairal. En Hálfdan Háleggr va arribar a les Òrcades. I quan es va saber la notícia que havia arribat un fill del rei Haraldr, els orcadenses es varen espantar i alguns d’ells es varen passar al Hálfdan. Però el iarl Einarr va fugir de les illes i es va refugiar a Escòcia. En Hálfdan va sotmetre les illes al seu poder i es va fer rei de les Òrcades. El iarl Einarr va tornar aquell mateix any i quan ell i en Hálfdan es varen encontrar, tingueren una gran batalla en la qual l’Einarr va obtenir la victòria. Quant al Hálfdan, aquest va fugir a entrada de fosc saltant per la borda. Llavors l’Einarr va declamar aquesta vísa: “62. No veig pas cap llança volant de la mà d’en Hrólfr ni de la d’en Hrollaugr, contra la turba dels enemics! [Germans,] ens escau de venjar el nostre pare. Però aquest vespre, mentre brego la batalla, el iarl Þórir callat seu a Mœri sobre la seva beguda” (vocabulari: #1. ofstopamaður: Cf. Baetke 19874, pàg. 465: ofstopa-maðr m. anmaßender, draufgängerischer, gewalttätiger Mensch; #2. óhœgr: En Baetke 19874, pàg. 456, no dóna pas entrada a aquest adjectiu. El significat és clar: que causa molts de problemes o malvestats, que eren molt desagradables i destemperats amb la gent; #3. á hendr e-m: Cf. Baetke 19874, pàg. 299: á hendr e-m gegen jmd.; #4. fara at e-m: Cf. Baetke 19874, pàg. 127: fara at e-m sich auf jmd. zu bewegen; losgehen auf, jmd. angreifen; #5. ríki: Cf. Baetke 19874, pàg. 501: 3. Herrschaft (über ein Land): koma til ríkis zur Regierung kommen; erkibiskup gaf upp sitt ríki der Erzbischof legte sein Amt nieder; o sigui, varen usurpar el seu iarlat; #6. vestr um haf: En Baetke 19874, pàgs. 220 i 726, no dóna pas entrada a aquesta locució, cosa ben sorprenent si tenim en compte que és una expressió molt comuna: de Noruega cap a les illes Britàniques a través de l'oceà; #7. ganga til handa e-m: Cf. Baetke 19874, pàg. 299: ganga til handa e-m sich jmd. unterwerfen, in jmds. Dienste treten, jmd. huldigen; #8. støkkva ór e-u: Cf. Baetke 19874, pàg. 617: 2. sich entfernen, entweichen, fliehen: s. ór landi; #9. við myrkr: En Baetke 19874, pàg. 432, no dóna entrada a aquesta locució: a entrada de fosc; #10. Þórir: En Þórir era el tercer fill legítim del iarl Rǫgnvaldr Eysteinsson. Era conegut amb el malnom de þegjandi, ço és, Callat; en llatí apareix com a Thorer Tacitus; #11. Hrólfr, Hrollaugr: L'Einarr, el quart iarl de les Òrcades, era fill bord del iarl Rǫgnvaldr Eysteinsson. Per tant, era germanastre d'en Gǫngu-Hrólfr -que era fill legítim d'en Rǫgnvaldr-, i d'en Hrollaugr, que, com ell, també era fill bord del iarl; #12. Hrólfr, Hrollaugr: L'Einarr, el quart iarl de les Òrcades, era fill bord del iarl Rǫgnvaldr Eysteinsson. Per tant, era germanastre d'en Gǫngu-Hrólfr -que era fill legítim d'en Rǫgnvaldr-, i d'en Hrollaugr, que, com ell, també era fill bord del iarl; #13. darr: Mot poètic. Cf. en Finnur Jónsson 1931², pàg. 78b: darr, n, spyd <...>; #14. dolga mengi: Cf. en Finnur Jónsson 1931², pàg. 402b: mengi, n, mængde <...> dolga m. TorfE 1 <...>; íd., pàg. 82b: dolgr, m, 1) fjende, modstander <...> d-a mengi TorfE 1 <...> #15. duga: Cf. en Finnur Jónsson 1931², pàg. 89b: 3) sömme sig, være passende <...> d-ir oss fǫður hefna TorfE 1 <...>; #16. knýja: Cf. en Finnur Jónsson 1931², pàg. 342b: 2) udføre med kraft og iver <...> k. rómu TorfE 1 <...>; #17. róma: Cf. en Finnur Jónsson 1931², pàg. 472a: 2) kamp <...> knýja r-u TorfE 1 <...>; #18. kerstraumr: Cf. en Finnur Jónsson 1931², pàg. 337b: kerstraumr, m, ‘kar-ström (væske)’, øl, of k-i TorfE 1: der Becherstrom, el corrent de la copa ; )

of·stopi <m. -stopa, no comptable>:

1. (ofsi) arrogància f, urc m (supèrbia, altivesa & insolència, prepotència)

◊ líkur geldingi, sem reynir að nauðga (ἀποπαρθενόω - ἀποπαρθενῶσαι = desflorar = afmeyja) mey, er sá sem vill koma á rétti með ofstopa (ἐν βίᾳ = per la força, emprant la violència = með valdi): com l'eunuc que intenta violar una verge, així és el qui vol obtenir justícia amb protèrvia

◊ Según hét maðr, hann var ættlaðr af Babilon, drambsmaðr mikill, hans ofstopi gengr umfram mannligt eðli. Hann berr merki Guitalins konungs, þar er merktr á gullhani svá fagr ok skírr, at tuttugu mílur lýsti af á hvern veg, ef sólin skein á (KMS V, cap. 50, pàg. 424): Hi havia un home que nomia Según i que era oriünd de Babilònia, un home molt altiu: la seva arrogància ultrapassava la pròpia de la natura humana. En Según portava l'estendard del rei Guitalin, sobre el qual hi figurava un gall daurat tan bonic i lluent que resplendia amb la seva llum vint milles a banda i banda si el sol hi brillava a sobre (Baetke 19874, pàg. 395: lýsir af es geht ein Leuchten davon aus)

◊ Hringr hét konungr. Hann var fylkiskonungr í Svíaveldi. Hann átti drottningu ok eina dóttur barna, er Húnvör hét. Hún var allra kvenna fríðust ok bezt mennt. Hún helt skemmu mikla ok kvenna sveit. Sú hét Ingibjörg, er næst henni gekk, dóttir Herfinns jarls af Ullarakri. Þat töluðu flestir menn, at Ingibjörgu skorti ekki við konungs dóttur nema burði ok speki, því at þat bar hún yfir hvern mann þar í landi. Margir konungar ok konungasynir báðu hennar, ok vísaði hún öllum frá. Ór hófi þótti öllum ganga metnaðr hennar ok ofstopi. Töluðu þat ok margir menn, at henni mundi koma nokkurr hnekkir. Gekk nú svá fram nokkura tíma: hi havia un rei que nomia Hringr. Era rei sobre un fylki de Suècia. Era casat i ell i la reina només tenien una filla que nomia Húnvǫr. Era la més bella i la millor educada de totes les dones. La princesa tenia una gran skemma i una cort de dames [que la servien]. La dama que anava al seu costat nomia Ingibjǫrg i era la filla d'en Herfinnr, el iarl d'Ullarakr. La majoria de la gent contava que l'Ingibjǫrg ho tenia tot igual que la filla del rei llevat de la noblesa de llinatge i la saviesa, car la Húnvǫr hi excel·lia part damunt qualsevol altre persona del regne. Molts de reis i molts de fills de rei la demanaven en matrimoni, però ella sempre els rebutjava tots. Tothom considerava que la seva altivesa i la seva arrogància excedien la mesura. N'hi havia molts que també contaven que hi hauria algú que la posaria en cintura. Aquesta situació es va allargar durant un cert temps més

2. (ofstopamaður) orgullós m, arrogant m, altiu m (persona superba i prepotent)

◊ svo komst í friðarstilli ofstopinn illi: així [fou com] el dolent arrogant va aconseguir heure pau [per al seu esperit]

of·stríð <n. -stríðs, no comptable>:

sofriment desmesurat, dolor extremat

◊ muno við ofstríð ǀ allz til lengi ǁ konor oc karlar ǀ qvicqvir fœðaz; ǁ Við scolom ocrom ǀ aldri slíta, ǁ Sigurðr, saman - ǀ søcstu, gýgiarkyn!": homes i dones que pateixen un sofriment desmesurat romanen amb vida massa temps! Nosaltres dos, en Sigurðr i jo, hauríem d'haver acabat ensems les nostres vides. Enfonsa't [dins la terra], nissaga de gígies! (cal sobreentendre: søkkstu í jǫrð, gýgjarkyn!)

of·stæki <n. -stækis, no comptable>:

1. <GEN> fanatisme m

◊ þá hófst æðsti presturinn handa og saddúkeaflokkurinn sem fylgdi honum. Fullir ofstækis (ὁ ζῆλος -ήλου, ἐπλήσθησαν ζήλου) létu þeir taka postulana höndum og varpa í fangelsið: aleshores el gran sacerdot es va posar en marxa, i [amb ell,] el partit dels saduceus que el seguien. Plens d'exaltament, feren prendre els apòstols i ficar-los a la presó pública

◊ en er Gyðingar litu mannfjöldann, fylltust þeir ofstæki (ὁ ζῆλος -ήλου, ἰδόντες δὲ οἱ Ἰουδαῖοι τοὺς ὄχλους ἐπλήσθησαν ζήλου) og mæltu gegn orðum Páls með guðlasti: i quan els jueus varen veure la gernació, s'ompliren de fanatisme (d'exaltament), i contradiren amb blasfèmies les paraules d'en Pau

◊ en Gyðingar fylltust ofstæki (ζηλοῦν ~ ζηλώσας ζηλώσασα ζηλῶσαν:   ζηλώσαντες δὲ οἱ Ἰουδαῖοι) og fengu með sér götuskríl, æstu til uppþota og hleyptu borginni í uppnám. Þustu þeir að húsi Jasonar og vildu færa Pál og Sílas fyrir borgarafund: però els jueus s'ompliren de fanatanisme (d'exaltament) i posaren de llur costat la plebs del carrer, els excitaren al tumult i avalotaren la ciutat; es llançaren cap a la casa d'en Jàson, i volgueren menar en Pau i en Siles davant l'assemblea de la vila

2. (ofsi, bræði, ákafi) exaltament m, abrandament m (vehemència, temperament abrandat o ardent)

◊ Þorkell kvað það satt vera að ráðahagurinn var virðulegur "en mikið þykir mér á liggja ofstæki hennar," segir hann, "og stórræði. Hún mun vilja hefna láta Bolla bónda síns. Þar þykist í ráðum vera með henni Þorgils Hölluson og má vera að honum sé eigi allur getnaður að þessu. En vel er mér Guðrún að skapi": en Þorkell li va dir que era ver que aquella noia era un magnífic partit, “ però tinc per mi que el seu tarannà abrandat i els seus grans plans hi pesen força en contra. Ella voldrà fer venjar la mort d'en Bolli, el seu home. Sembla que en Þorgils Hölluson hi està d'acord amb ella i podria ésser que aquest projecte de casament no sigui del tot del seu grat. La Guðrún, emperò, m'agrada força [com a tria]”

◊ nú skuluð þér þegar á braut fara er þér hafið þeim skaða gert fyrir því að ei mun yður eftirförin ljúgast og minni mun stund á lögð um eftirförina ef eigi eru sénir meir en sex menn og mun ei þá mjög fjölmennt eftir ef svo er með farið. Nú skuluð þér undan ríða sem hvatast þar til er þér komið til hins nyrðra vígis á heiðinni fyrir því að þá ber norður alla kviðburði og er yður það mest fullting að svo yrði. En þó grunar mig að ei komir þú því við fyrir þeirra ofstæki er þér fylgja. En nú munum vér skiljast að sinni og finnumst heilir: quan els hàgiu infligit dany, caldrà que us n'aneu immediatament d'allà per tal com la persecució no trigarà a produir-se, però es posarà menys zel en la persecució si no s'hi hauran vist més de sis homes i, si ho feu així, no tindreu tants d'homes empaitant-vos. Fugiu llavors tan de pressa com pogueu fins que hàgiu arribat al vígi -fortalesa natural- més septentrional de l'altiplà, ja que, aleshores, serà el quarter del nord l'encarregat de nomenar tots els testimonis, la qual cosa a vosaltres us fóra del màxim avantatge, si es produís. De tota manera, sospito que no hi reeixiràs a causa de l'abrandament dels qui t'acompanyen. I ara cal que ens separem per aquesta vegada; que ens tornem a veure tots sans! (vocabulari: #1. ljúgast: Cf. Baetke 19874, pàg. 390: eigi mun yðr eptirfǫrin ljúgask die Verfolgung wird nicht ausbleiben, ihr werdet bestimmt verfolgt werden; )

◊ "Undarlega líst mér þetta fóstri minn, við ofstæki þitt, og vonu betur verður ef þetta fer vel af hendi": tot això, fóstri, em sembla molt estrany amb el teu abrandament, i, si la cosa surt bé és que haurà anat millor del que seria d'esperar

3. (drembilæti, hroki, dramb) ensuperbiment m (arrogància)

◊ Ketill mælti: "Litlir eruð þér margir brjósti, þótt þér séið gildir saman reknir, ok er yðr þat mikil athlœgi at treystast varla at flytja við einn kvenmann eyrendi. Vænti ek ok þess, því meira dramb sem hún hefir á sik dregit, at því vesalligar falli hennar ofstœki, þegar sá tími er kominn, er þar verðr endir á": en Ketill li va dir: “vós i molts més teniu ben poca cosa dins el pit (sou petits de pit =no teniu gaire coratge al pit) encara que sigueu ben tallats de cos. I us és una gran riota que gairebé no goseu portar un missatge a una dona. També assumeixo que, com més orgull hagi posat a sobre seu, més miserable serà la caiguda del seu ensuperbiment quan arribi l'hora que se li posi fi”

◊ sem konungr heyrði orð hans, anzaði hann engu orði, ok eigi leit hann af út. Sem Hrólfr konungr sá mikit ofstœki konungsins, tók hann til orða: "Ek er svá kominn, herra, á yðvarn fund eptir ráði ok samþykki Eireks konungs, fǫður þíns, at leita yðr sóma, en mér framgangs til þess at binda við yðr unaðsamligt eptirlæti, þat sem hvárr okkar má ǫðrum veita eptir boði náttúrunnar fyrir utan allt angr eða ónáðir": quan el rei (=la reina Þornbjǫrg) va sentir les seves paraules, no li va respondre paraula ni el va mirar. Quan el rei Hrólfr va veure el gran ensuperbiment del rei (= de la reina), va prendre la paraula i digué: “Senyor[a], he vingut a la vostra presència seguint el consell i amb el consentiment del rei Eiríkr, el vostre pare, per tal de cercar-vos honra i el meu avenç lligant un goig plaenter entre vós i jo de manera que cadascun pugui donar a l'altre seguint el manament de la natura i sense cap mena de disgust o de molèsties”

ofstækis·fullur, -full, -fullt <adj.>:

fanàtic -a

ofstækis·legur, -leg, -legt <adj.>:

fanàtic -a

ofstækis·maður <m. -manns, -menn>:

fanàtic m, fanàtica f, persona fanàtica

of·stækkun <f. -stækkunar, -stækkanir>:

<MED> hipertròfia f  

♦ ofstækkun e-s: hipertròfia de...

♦ ofstækkun brjósts: hipertròfia de mamella

♦ ofstækkun kvenskapa: hipertròfia de vulva

♦ ofstækkun legs: hipertròfia d'úter

of·stækur, -stæk, -stækt <adj.>:

fanàtic -a

of·svefni <n. -svefnis, no comptable>:

excés m de dormir, dormida massa llarga

◊ “Er-a þörf þess, ǁ at þú of gangir ǁ hvílbeðjar til ǁ fyrir háttatíma. ǁ Er-at holl höldi ǁ hvíld til mikil; ǁ illt er ofsvefni (ἀνίη καὶ πολὺς ὕπνος) ǁ ýta kindum”: “No hi ha necessitat que vagis al llit abans d'hora. El repòs massa llarg no li és sa a l'home. El dormir massa els és dolent als fills dels homes

of·sækja <-sæki ~ -sækjum | -sótti ~ -sóttum | -sótt ║ e-n>:

perseguir algú (esp. per motius polítics, racials, religiosos)

of·sækjandi <m. -sækjanda, -sækjendur>:

1. <GEN> perseguidor m, perseguidora f

2. (fræga fólksins) empaitador m, empaitadora m (de famosos)

of·sögur <f.pl -sagna>:

exageració[ns] f.[pl]

♦ segja ofsögum af e-u: exagerar sobre una cosa

♦ e-ð er ekki ofsögum sagt: una cosa no és cap exageració, una cosa és totalment vera

oft <adv.>:

sovint, espesses vegades (Mall.) 

♦ hve oft...?: quantes [de] vegades...?

♦ hve oft þarf ég að segja þetta?: quantes de vegades ho hauré de dir?

♦ oft á tíðum (o: oft og tíðum): tot (o: molt) sovint, la majoria de vegades

of·taka <-tek ~ -tökum | -tók ~ -tókum | -tekið ║ sig>:

esdernegar-se, escarrassar-se

♦ oftaka sig á e-u: esgotar-se fent una cosa

of·tala <-tala ~ -tölum | -talaði ~ -töluðum | -talað ║ um e-ð ~ e-n>:

parlar massa d'algú o d'una cosa, anar-se'n de la llengua (o: de la boca) parlant d'algú o d'una cosa

◊ ég hefi oftalað um hann: me n'he anat de la llengua parlant d'ell

♦ oftala sig: anar-se'n de la llengua (o: de la boca)

oftar <adv.>:

més sovint

♦ einu sinni sem oftar: com sempre, com de costum

♦ ekki oftar: mai més, pus mai (Mall.) 

♦ oftar en ekki: més d'una vegada

oftast <adv.>:

de la manera més freqüent, molt sovint

♦ oftast nær: la majoria de vegades (→ oftastnær)

oft·lega <adv.>:

sovint, amb freqüència, espesses vegades (Mall.) 

oftast·nær <adv.>:

gairebé sempre, la major part del temps, la major part de vegades

oft·sinnis <adv.>:

sovint, moltíssimes de vegades, espesses vegades (Mall.) 

of·traust <n. -trausts, no comptable>:

confiança excessiva, excés m de confiança

♦ bera oftraust til e-s: confiar excessivament en algú

of·trú <f. -trúar, no comptable>:

confiança excessiva, excés m de confiança

ofur <adv.>:

extraordinàriament

ofur- <prefixoide intensificador>:

ingent, hiper-, extraordinàriament (expressa que el significat del substantiu o l'adjectiu al qual s'afegeix es dóna de manera extraordinària)

♦ ofurefli: superioritat de forces; força hercúlia ║ afl: força

♦ ofurlið: superioritat de tropes, tropes numèricament superiors ║ lið: tropes

♦ ofurlítið: ínfimament, petitíssimament, una miqueta de no-res ║ lítið: petitament

ofur·ást <f. -ástar, no comptable>:

passió cega, amor arrauxat

◊ lævísar uppáfinningar manna hafa ekki leitt oss afvega né gagnslaust strit málara, marglitar eftirlíkingar sem kveikja girnd í brjósti hinna fávísu þegar þeir sjá þær svo að þeir fá ofurást (ποθεῖν,   ὧν ὄψις ἄφροσιν εἰς ὄρεξιν ἔρχεται, ποθεῖ τε νεκρᾶς εἰκόνος εἶδος ἄπνουν) á líflausu sköpulagi dauðrar myndar: Els invents arters dels homes no ens han pas esgarriat, ni tampoc el treball estèril dels pintors, imitacions policromes que encenen el deler al pit dels nicis quan les veuen, de manera que els pren un amor desmesurat per la forma sense vida (aparença inerta) d'una imatge morta

ofur·efli <n. -eflis, pl. no hab.>:

1. (ofurafl) forces f.pl superiors (superioritat de forces, esp. de l'enemic)

◊ meir hyggur þú nú á ofurkapp en forsjá er þú gengur að, slíkt ofurefli sem fyrir er. Gangið eigi að dóminum svo að þröngt verði að yður: penses més en termes d'abrivadesa que no pas amb prudència, si ataques aquesta aclaparadora superioritat de forces que tens al davant. No vagis a judici perquè[, si ho fas,] t'hi veuràs estret

◊ ok er þeir ætla enn svá at fara, þá fellr Vǫlsungr konungr í miðri fylkingu sinni ok þar allt lið hans með honum, nema synir hans tíu, því at miklu meira ofrefli var í móti, en þeir mætti við standa. Nú eru synir hans allir teknir ok í bǫnd reknir ok á brott leiddir: i quan volgueren tornar a travessar [les formacions enemigues], el rei Vǫlsungr va caure enmig de la seva host en formació de combat i amb ell va caure tota la seva host llevat dels seus deu fills, car tenien en contra unes forces numèricament molt superiors a les d'ells com perquè s'hi haguessin pogut resistir [victoriosament]. Tots els seus fills foren fets llavors presoners, encadenats i emportats

◊ kom því og bölva þjóð þessari fyrir mig, því að hún er mér ofurefli. Vera má, að ég fái þá sigrast á henni og stökkt henni úr landi: vine, per això, i maleeix-me aquest poble, car és més poderós que no pas jo. Pot ésser que aleshores el pugui vèncer i expulsar-lo del país

◊ síðan fóru Dans synir leiðar sinnar. En Míka sá, að þeir voru honum ofurefli, og sneri því við og fór aftur heim til sín: després, els fills de Dan prosseguiren llur camí. Però en Micà, veient que eren més forts que no pas ell, va fer mitja volta i se'n tornà a ca seva

♦ eiga við ofurefli að etja (o: berjast): haver de lluitar contra forces [enemigues] superiors

♦ eiga að skipta við ofurefli: enfrontar-se a forces superiors

♦ það er mér ofurefli: <LOC FIG> això supera les meves forces (mitjans, possibilitats etc.)

◊ þig kveð eg að þessu Ófeigur og mæli eg fyrir margra hönd því að mikil er óöld á mönnum norður hingað en þú veist siðvenju Guðmundar hins ríka, höfðingja vors, að hann fer norður hingað á vorið og situr í sumum stöðum lengi. Nú kynnum vér því vel ef hann færi við tíunda mann en þetta er oss ofurefli: Ófeigur, m'adreço a tu en relació a aquest afer però parlant en nom de molts més perquè hi ha una gran carestia entre la gent d'aquí, de les terres del nord. Saps que és costum d'en Guðmundur el poderós, el nostre höfðingi, de venir a les terres del nord amb l'arribada de la primavera i d'estar-se per llargs espais de temps a diversos indrets. Estaríem contents si ho pogués fer escortat per deu homes, però això és quelcom que està fora de les nostres possibilitats

2. (verkefni eða framkvæmd sem er e-m um megn, sem maður ræður ekki við) tasca f que excedeix o supera les pròpies forces (empresa massa grossa o difícil)

3. (yfirgengilegt magn) excés m (quantitat molt grossa)

ofur·frár, -frá, -frátt <adj.>:

1. (hljóðfrár) supersònic -a (més ràpid que no el so)

2. (ofhraður) ultrarràpid -a (extremadament ràpid)

ofur·hetja <f. -hetju, -hetjur. Gen. pl.: -hetja>:

superheroi m, superheroïna f

ofur·hugi <m. -huga, -hugar>:

1. (ofdirfskufullur maður) temerari m, atrevit m, temerària f, atrevida f (persona que no té por d'arriscar-ho tot, eixelebradament audaç)

2. (afar áræðinn maður) persona f extremadament audaç (sense cap connotació pejorativa)

◊ eggdjarfr ofrhugi enn øfri fór ór Girkjum leggja und sik Jórsali; fold vas virk víga valdi; ok með œrnu ríki kom heimil jǫrð óbrunnin und gunnar herði. [klofastef]: Hafi ǫnd ríks Haralds vist um aldr með Kristi ofar lǫndum þars vel líkar: l'audaç, l'ardit amb l'espasa, el conqueridor (= enn øfri lit.: ‘el vencedor’) sortí de Constantinoble (= ór Girkjum lit.: ‘dels [territoris] grecs’) per a conquerir Jerusalem; el país professà estimació (= vera virkr [at] e-m = vera elskr at e-m. Aquí: = no li va mostrar gens de resistència) pel faedor de batalles (= víga valdr lit.: ‘el desfermador de batalles, l'entaulador de batalles’)  i davant el seu poder aclaparador, el país es va sotmetre voluntàriament, sense [haver hagut d'ésser passat a ferro i] foc, a l'enduridor de la batalla (= gunnar herðir lit.: ‘l'acarnissador del combat, l'aferrisador de la batalla’ = el guerrer).[klofastef]: que l'ànima del poderós Haraldr tingui un estatge per sempre amb Crist sobre les terres (= al cel), on l'existència és plaent

3. <CINEMA> doble m & f, especialista m & f [en escenes de risc]

◊ James Bond-ofurhuginn: el doble d'en James Bond

ofur·kapp <n. -kapps, no comptable>:

ardor ingent, zel il·limitat (posat en allò que un escomet o fa)

◊ Ketill gerðist þar konungr yfir. Var hann meir ágætr af hreysti ok framgirni, ofrkappi ok ákefð en vizku eða forsjá. Var hann þó vinsæll ok hafði it mesta traust af Hrólfi konungi, bróður sínum: en Ketill es va convertir en rei d'aquesta terra. Excel·lia més per la seva valentia i ardidesa, abrivadesa i zel que no pas per la seva saviesa o prudència. Tanmateix, era popular i gaudia de la màxima confiança del rei Hrólfr, son germà

ofurkapps·fullur, -full, -fullt <adj.>:

curull -a d'abrivadesa

◊ "ekki veit eg um gaman það," segir Barði. "Er og ekki jafnkomið á með ykkur. Þú ert ójafnaðarmaður og ofurkappsfullur en hann er gæfur og góðfengur og láttu hann upp standa skjótt": "no ho sé jo si és o no un joc això", va dir en Barði, "però vosaltres dos tampoc no esteis en igualtat de condicions: tu ets un cerca-bregues i despietat, mentre que ell és tranquil i bondadós, així que deixa ara mateix que s'aixequi"

ofurkapps·maður <m. -manns, -menn>:

persona f que posa un gran zel en tot allò que fa o escomet

◊ þau váru tvíburar ok váru þau fremst ok vænst um alla hluti barna Vǫlsungs konungs, ok váru þó allir miklir fyrir sér, sem lengi hefir uppi verit haft ok at ágætum gert verit, hversu Vǫlsungar hafa verit ofrkappsmenn miklir ok hafa verit fyrir flestum mǫnnum, sem getit er í fornsǫgum, bæði um fróðleik ok íþróttir ok allsháttar kappgirni: eren bessons i, de tots els fills del rei Vǫlsungr ells eren els més bells i els més excel·lents en tot, i, a més a més, tots ells foren grans i poderosos, i ho foren durant molt de temps i s'ha lloat molt que fossin grans ofrkappsmenn i que excel·lissin per damunt la resta d'humans, com s'esmenta a les històries antigues, tant en saviesa com en habilitats físiques i en tota mena de zels

ofur·kraftur <m. -kraftar (o: -krafts), -kraftar>:

superforça f

ofur·leiðandi, -leiðandi, -leiðandi <adj.>:

<ELECTR> superconductor -a

♦ ofurleiðandi málmar: metalls superconductors

ofur·leiðari <f. -leiðara, -leiðarar>:

<ELECTR> superconductor m

ofur·leiðni <f. -leiðni, no comptable>:

<ELECTR> superconductivitat f

ofur·lið <n. -liðs, no comptable>:

superioritat numèrica

♦ bera e-n ofurliði: <GEN & FIG> superar algú, vèncer algú

◊ setjið Úría fremstan í bardagann, þar sem hann er harðastur, og hörfið aftur undan frá honum, svo að hann verði ofurliði borinn og falli: a la batalla, poseu Uries al capdavant de tot, allà on és al més fort del combat, i retireu-vos del seu costat, a fi que sigui vençut i mori

◊ þeir gera þá til hans, er hann varir sízt ok hann var fáliðr fyrir, ob bera hann ofrliði. Ok á þeim fundi fell Sigi með hirð sinni allri: el van atacar quan menys s'ho esperava i tenia poca gent al seu voltant i fou vençut. I en aquesta topada hi moriren en Sigi i tota la seva hirð

◊ konungr stendr nú upp ok heitir á menn at taka þá menn, er leynzk hǫfðu í forstofunni um kveldit. Nú hlaupa menn útar þangat ok vilja hǫndla þá. En þeir verja sik vel ok drengiliga, ok þykkisk þá sá verst hafa lengi, er næst er. Ok um síðir verða þeir ofrliði bornir ok verða handteknir ok því næst í bǫnd reknir ok í fjótra settir. Ok sitja þeir þar þá nótt alla: el rei llavors es va llevar i va ordenar als seus homes que agafessin els homes que al vespre s'havien amagat a l'atri. Els seus homes sortiren a fora volent-los capturar, però ells es varen defensar bé i estrènuament i el qui es va trobar més a prop d'ells durant molt de temps va creure que li havia tocat el pitjor lloc. A la fi, però, foren reduïts i fets presoners i després, els encadenaren i els hi deixaren tota la nit

◊ nú er sótt at Gunnari konungi, ok fyrir sakir ofreflis var hann hǫndum tekinn ok í fjǫtra settr. Síðan barðisk Hǫgni af mikilli hreysti ok drengskap ok felldi ina stœrstu kappa Atla konungs tuttugu. Hann hratt mǫrgum í þann eld, er þar var gerr í hǫllunni. Allir urðu á eitt sáttir at varla sæi slíkan mann, en þó varð hann at lyktum ofrliði borinn ok hǫndum tekinn: llavors van envestir el rei Gunnarr i a causa de la superioritat numèrica dels atacants fou capturat i encadenat. Després en Hǫgni continuà combatent amb gran valentia i estrenuïtat matant els vint millors campions del rei Atli. Va empènyer molts dels enemics a dins el foc que cremava a dins el palau. Tothom estigué d'acord que un home com ell només es veia poques vegades i, tanmateix, a la fi fou reduït i fet presoner

◊ sorgin bar hann ofurliði: la pena el va aclaparar, la pena s'emparà d'ell

◊ tilfinningarnar báru þá ofurliði: l'emoció es va emparar d'ells, varen alliberar llurs sentiments

ofur·lítill, -lítil, -lítið <adj.>:

una mica ínfima de...

◊ ofurlítill aulaskapur (סִכְלוּת) er þyngri á metunum heldur en viska, heldur en sómi (כָּבוֹד): una ínfima miqueta de beneiteria pesa més que un tresor de saviesa, més que l'honor

◊ en nú höfum vér um örskamma stund hlotið miskunn frá Drottni, Guði vorum, með því að hann lét oss eftir verða leifar, er af komust, og veitti oss bólfestu á sínum heilaga stað, til þess að Guð vor léti gleðina skína úr augum vorum og veitti oss ofurlítinn nýjan lífsþrótt í ánauð vorri: però ara el Senyor, el nostre Déu, per un brevíssim espai ens ha concedit la seva misericòrdia, deixant que algunes restes de nosaltres, que hem pogut fugir, quedem aquí, concedint-nos un baluard en el seu lloc sant: que el nostre Déu faci radiar els nostres ulls d'alegria i ens doni una mica de vida en mig del nostre esclavatge

ofur·lítið <adv.>:

una mica de no-res

ofur·maður <m. -manns, -menn>:

superhome m

ofur·magn <n. -magns, no comptable>:

excés m, cúmul m

♦ ofurmagn e-s: X a gran escala

◊ ofurmagn heimskunnar: el súmmum de la beneiteria, la beneiteria més supina

◊ en þennan fjársjóð höfum vér í leirkerum, til þess að ofurmagn kraftarins sé Guðs, en ekki frá oss: però nosaltres portem aquest tresor dins vasos de terrissa a fi que aquest poder incomparable sigui atribuït a Déu i no pas a nosaltres

ofur·mannlegur, -mannleg, -mannlegt <adj.>:

sobrehumà -ana

ofur·megn <n. -megns, -megn>:

excés m, cúmul m

ofur·menni <n. -mennis, -menni>:

<FILOS> superhome m

ofur·mælgi <n. -mælgis, no comptable>:

variant de → ofmælgi ‘parlar en excés’

◊ óauðigr maðr, | er til auðigs kømr, ║ mæli þarft eða þegi; ║ ofrmælgi mikil | hygg ek at illa geti ║ hveim er við kaldrifiaðan kømr: el pobre que vagi a ca un ric, que parli si ha de dir res d'útil (o: que digui [només] l'imprescindible; o:que [només] parli si ho ha de menester): altrament, que calli. Crec que xerrar en excés prova malament a qui va a cal dur de cor

ofur·nákvæmur, -nákvæm, -nákvæmt <adj.>:

hipercorrecte -a, hiperexacte -a

ofur·seldur, -seld, -selt <adj.>:

lliurat -ada, abandonat -ada

♦ vera ofurseldur e-u ~ e-m: haver-se abandonat (o: lliurat) a una cosa ~ algú, estar en poder d'una cosa ~ en mans d'algú

ofur·selja <-sel ~ -seljum | -seldi ~ -seldum | -selt ║ e-m e-ð>:

lliurar una cosa a algú, abandonar una cosa en mans d'algú

♦ ofurselja sig e-u ~ e-m: abandonar-se (o: lliurar-se) a una cosa ~ algú

ofursti <m. ofursta, ofurstar>:

<MIL> coronel m

♦ Henri Rol-Tanguy ofursti: el coronel Henri Rol-Tanguy

ofur·tregi <m. -trega, pl. no hab.>:

(þungt mein) greu mal m (malaltia greu)

◊ sák á telgðu talkni tíu launstafi ristna, þat hefr lauka lindi langs ofrtrega fengit: he vist a la ganya allisada (= a una barba polida de balena) deu lletres secretes gravades (= deu runes mal gravades), això ha causat al tell dels cibulets (el tell dels cibulets = dona) llarg i greu dolor

ofur·trú <f. -trúar, no comptable>:

excessiva confiança

♦ hafa ofurtrú á sjálfum sér: tenir una excessiva confiança en si mateix

ofur·verkur <m. -verkjar, -verkir. Gen. pl.: -verkja; dat.pl.: -verkjum>:

dolor m,f terrible

◊ ok einn dag er ákaft var ekit með hann, þá fellr hann fyrir ofrverkjum ór kerrunni ok var hann þá náliga at bana kominn: un dia que marxaven a una velocitat vehement, va caure, per causa del dolor terrible que sofria, del carro en el qual el menaven, i va anar de ben poc que no morís

ofur·veruleikastefna <f. -veruleikastefnu, no comptable>:

<ART> hiperrealisme m

ofur·veruleiki <m. -veruleika, no comptable>:

hiperrealitat f

ofur·viðkvæmur, -viðkvæm, -viðkvæmt <adj.>:

hipersensible

ofur·ölvi <adj. inv.>:

completament begut -uda

ofur·örvun <f. -örvunar, -örvanir>:

<MED> hiperestimulació f  

♦ ofurörvun e-s: hiperestimulació de...

♦ ofurörvun eggjastokka: hiperestimulació dels ovaris

of·vaxinn, -vaxin, -vaxið <adj.>:

que supera les possibilitats (o: forces) d'algú

◊ Beltsasar, þú æðsti forstjóri spásagnamannanna! Ég veit að í þér býr andi hinna heilögu guða og að enginn leyndardómur er þér ofvaxinn. Seg mér sýnir draums míns, þær er fyrir mig bar, og hvað þær þýða: Baltasar, tu, cap dels meus endevins! sé que en tu resideix l'esperit dels déus sants i que cap misteri no t'ofereix grans dificultats. Parla'm del somni que he tingut i digues-me què significa

◊ Ég fæst eigi við mikil málefni, né þau sem mér eru ofvaxin: no m'ocupo d'assumptes grans ni d'aquells que són massa rellevants per a mi

♦ e-ð er e-m ofvaxið: una cosa supera algú, una cosa va més enllà de les forces d'algú

◊ það er honum ofvaxið: això el supera, això va més enllà de les seves forces

◊ oss er ofvaxið að fara mót þessari þjóð, því að hún er sterkari en vér: no ens és possible d'atacar aquest poble perquè és més fort que no nosaltres

◊ en ef eitthvert mál er yður ofvaxið, þá skjótið því til mín, og skal ég sinna því: si un cas us resulta massa difícil, adreceu-me'l perquè jo me'n faci càrrec

♦ það er ofvaxið mínum skilningi: això supera la meva capacitat de comprensió

of·veður <n. -veðurs, -veður>:

maltempsada f

◊ ok þegar rann á blásandi byrr, svá at stóð á hverjum streng, ok sigla á burt, en Bjarmar heldu eftir, á meðan þeir máttu, svá at suma rak undan fyrir ofveðri, en sumir létust fyrir vápnum: i de sobte es va aixecar un vent fort que va inflar les veles, de manera que va tibar-ne cada corda i ells se'n pogueren anar, però els permians els van empaitar mentre van poder, de manera que a alguns se'ls emportà la mala maror i d'altres moriren per les armes

of·veiðar <f.pl -veiða>:

sobrepesca f

of·veiði <f. -veiði (o: -veiðar), no comptable>:

sobrepesca f, sobreexplotació pesquera

of·vessi <m. -vessa, -vessar>:

<MED> higroma m, hidroma m

♦ ofvessi í límvegg: <MED> higroma quístic

♦ ofvessi í olnboga: <MED> higroma en el colze

of·viða <adv.>:

que supera les possibilitats (o: forces) d'algú (→ ofurvaxinn, ofurvaxin, ofurvaxið)

♦ e-m er e-ð ofviða: una cosa supera les forces (possibilitats, capacitat, etc.) d'algú

◊ mér er það ofviða: això supera les meves forces, això està per damunt les meves forces

◊ viskan er afglapanum ofviða, í borgarhliðinu lýkur hann ekki upp munni sínum: la saviesa se li fa una muntanya al ximple, a les portes de la ciutat no obrirà pas la seva boca

of·viðri <n. -viðris, -viðri>:

maltempsada f forta, mala maror

◊ eins og eldur, sem brennir skóginn, eins og logi, sem bálast upp um fjöllin, svo skalt þú elta þá með ofviðri þínu, skelfa þá með fellibyl þínum: com l'incendi que crema el bosc, com la flama que abrasa les muntanyes, persegueix-los així amb la teva tempesta, fés-los tremolar amb el teu huracà

◊ þá varpaði Drottinn miklum stormi (רוּחַ-גְּדוֹלָה) á sjóinn, og gjörði þá svo mikið ofviðri (סַעַר-גָּדוֹל) á hafinu, að við sjálft lá, að skipið mundi brotna: aleshores el Senyor va desencadenar una gran ventada sobre la mar i va congriar una tempesta tan gran sobre el mar, que la nau cuidava estavellar-se

◊ fagurgrænt (רַעֲנָן) olíutré, prýtt dýrlegum ávöxtum, nefndi Drottinn þig eitt sinn, en í hvínandi ofviðri (הֲמוּלָּה) kveikir hann eld kringum það, og greinar þess brotna: "olivera glauca, ornada amb bells fruits", tal és el nom que un cop et va donar el Senyor; però ara cala foc al seu voltant enmig d'una tempesta eixordadora i les seves branques es trenquen

of·virki <m. -virkja, -virkjar>:

afanyós m [de treball], afanyosa f [de treball], mula f de treballar, addicte m ~ addicta f al treball

of·virkni <f. -virkni, no comptable>:

<MED & FIG> hiperactivitat f

of·virkur, -virk, -virkt <adj.>:

<MED> hiperactiu -iva (infant)

of·vægilegur, -vægileg, -vægilegt <adj.>:

enorme, ingent, immens -a (extremadament gros)

◊ Greindr guðsþjónn var byskup á því landi er bœkr kalla Thile, en Norðmenn nefna Ísland. Má þat ok vel segjast eiginligt nafn þeirrar eyjar, því at þar er íss ínóg bæði lands ok lagar. Á sjánum liggja þeir hafísar, at með sínum ofvægiligum (ɔ: ofnœgiligum) vexti taka þeir at fylla norðrhǫfin, en yfir háfjǫll landsins svá óbræðiligir (ɔ: óbæriligir) jǫklar með yfirvættis hæð ok vídd, at þeim mun ótrúligt þykkja, sem fjarri eru fœddir. Undan þeim fjalljǫklum fellr með atburð stríðr straumr með frábærum flaum ok fúlasta fnyk, svá at þar af deyja fuglar í lopti, en menn á jǫrðu eða kvikvendi. Þau eru fjǫll ǫnnur þess lands, er ór sér verpa œgiligum eldi með grimmasta grjótkasti, svá at þat brak ok bresti heyrir um allt landit, svá vítt sem menn kalla fjórtán tylftir umbergis at sigla réttleiði fyrir hvert nes. Kann þessi ógn at fylgja svá mikit myrkr forviðris, at um hásumar um miðdegi sér eigi handagrein. Þat fylgir þessum fádœmum, at í sjálfu hafinu viku sjávar suðr undan landinu hefir upp komit af eldsganginum stórt fjall, en annat sǫkk niðr í staðinn, þat er upp kom í fyrstu með sǫmu grein. Keldur vellandi ok brennusteinn fær þar í nóg: el fàmul de Déu Greindr fou bisbe de la terra que els llibres anomenen Thile però els noruecs li diuen Islàndia. També es pot dir a dretcient que aquest és el vertader nom d'aquesta illa perquè hi ha glaç en abundància, tant a terra com a la mar. A la mar hi ha uns icebergs (aquí, bancs de glaç?) que, amb llurs mides descomunals poden omplir les mars del nord, i a les altes muntanyes del país hi ha unes glaceres tan imposants (incomparables, incommensurables), d'una altura i amplària ingents, que els nascuts lluny els han de semblar increïbles. De sota d'aquestes glaceres de muntanya cau, per atzar, un fort corrent amb una força impressionant i la pudor més fètida imaginable, de manera que en l'aire en moren els ocells i en terra homes i bèsties. Hi ha unes altres muntanyes en aquest país que giten fora de si un foc aterridor amb el més ferotge llançament de pedres, de manera que el brogit i el retruny se senten per tot el país i, segons afirma la gent [del país[, arriben tan lluny com fins a una distància de cent seixanta-vuit milles marines (14 x 12 = 168) tot al voltant de l'illa, navegant de cada cap (nes) en línia recta. Unes tenebres tan impenetrables poden seguir amb el vent aquest espant que, al bell mig de l'estiu, al migdia, un no pot ni veure les seves pròpies mans. A tots aquests portents inaudits se n'hi afegeix encara un altre: que enmig del mateix oceà, a una milla marina al sud de l'illa, va sorgir una gran muntanya per acció de l'eldsgangr (aquí, flux de lava, foc volcànic, erupció) i una altra es va enfonsar dins l'aigua en el mateix indret en el qual havia emergit primer per la mateixa causa. Hi ha moltes de deus d'aigua bullent i sofre en abundància

of·væni <n. -vænis, no comptable>:

gran ànsia f (tensió, excitació, especial emoció interior amb què hom espera una cosa)

♦ bíða eftir e-u ~ e-m í ofvæni: esperar una cosa ~ algú amb impaciència (o: frisança)

of·vöndun <f. -vöndunar, pl. no hab.>:

<GRAM> hipercorrecció f (tipus: Rómarborg per Rómaborg ‘Roma’)

of·vöxtur <m. -vaxtar, pl. no hab.>:

1. <GEN> creixement excessiu  

2. <MED> hiperplàsia f

♦ ofvöxtur hvekks (o: blöðruhálskirtils): hiperplàsia (o: hipertròfia) prostàtica

of·þensla <f. -þenslu, pl. no hab.>:

hiperdilatació f, hiperexpansió f

of·þjaka <-þjaka ~ -þjökum | -þjakaði ~ -þjökuðum | -þjakað ║ e-ð>:

carregar massa una cosa, sobrecarregar una cosa

◊ ofþjaka hestana: carregar massa els cavalls (fer-los dur més pes o somada que no poden aguantar)

of·þornun <f. -þornunar, pl. no hab.>:

1. (líkami) deshidratació f (del cos)

2. (umhverfing) dessecació f, desertificació f (de l'entorn)

of·þrengdur, -þrengd, -þrengt <adj.>:

totalment oprimit -ida

◊ á allar hliðar erum vér aðþrengdir, en þó ekki ofþrengdir, vér erum efablandnir, en örvæntum þó ekki, ofsóttir, en þó ekki yfirgefnir, felldir til jarðar, en tortímumst þó ekki: estrets per totes bandes, si bé no pas aclaparadament oprimits; en la indecisió, encara que no fins a la desesperació; perseguits, però no pas abandonats, abatuts a terra, però no pas perduts (ἐν παντὶ θλιβόμενοι ἀλλ’ οὐ στενοχωρούμενοι, ἀπορούμενοι ἀλλ’ οὐκ ἐξαπορούμενοι)

of·þreyta <f. -þreytu, no comptable>:

esgotament m, extenuació f (a conseqüència de fer un esforç excessiu)

of·þreyta <-þreyti ~ -þreytum | -þreytti ~ -þreyttum | -þreytt ║ e-n>:

esgotar algú, deixar algú esgotat, extenuar algú

♦ vertu ekki að ofþreyta þig: no facis excessos!, procura no cansar-te massa!

of·þroskaður, -þroskuð, -þroskaður <adj.>:

<AGRI> massa madur -a, excessivament madur -a

◊ ofþroskaður ávöxtur: fruita excessivament madura

of·þroski <m. -þroska, no comptable>:

maduresa (o: maduració) excessiva

of·þurrkur <m. -þurrks, -þurrkar>:

sequera extremada

◊ Drottinn mun slá þig með tæring og köldu, hita og bruna, með ofþurrki, korndrepi og gulnan, og mun þetta ásækja þig uns þú líður undir lok: El Senyor et colpirà amb consumpció i febres malignes, calda i calor sufocant, sequera extremada, càries dels cereals i icterícia les quals et perseguiran fins que desapareguis

◊ þótt andgustur ofríkismannanna sé eins og kuldaskúrir, glaumkæti óvinanna eins og sólarbreyskja í ofþurrki, þá sefar þú sólarbreyskjuna með skugganum af skýinu, og sigursöngur ofríkismannanna hljóðnar: encara que el buf dels tirans sigui com els ruixats gelats i el xivarri alegre dels enemics com la xafogor asfixiant del sol enmig d'una sequera extremada, tu apaivagues la xafogor del sol amb l'ombra d'un núvol i sufoques els cants de triomf dels tirans

of·öndun <f. -öndunar, pl. no hab.>:

<MED> hiperventilació f

og¹ <conj. cop.>:

i

◊ stór maður og sterkur (o: stór og sterkur maður): un home fort i gros

♦ álíka langt og <+ ind.>: <conj. temp.> si fa no fa la mateixa distància (temporal o geogràfica) que

◊ þetta er svona 6-8 tíma ferðalag eða álíka langt og til Póllands: aquest viatge dura entre sis i vuit hores o sigui, si fa no fa el mateix que fins a Polònia

◊ Eldlendingar eru álíka langt frá suðurskauti og Lundúnabúar eru frá norðurskauti: els habitants de la Terra del Foc estan si fa no fa a la mateixa distància del Pol Sud que els londinencs ho estan del Pol Nord

♦ bæði... og...: <correl.> #1. <+ substantius & pronoms> tant... com...; #2. <+ adjectius en posició predicativa> tant... com..., igual de... com de...

♦ bæði góður og slæmur dag í dag: avui [ha estat] un dia tant bo com dolent 

♦ bæði þú og ég: tant tu com jo

♦ eins... og...: <correl.> <og introdueix el segon terme d'una comparació> tan... com...

♦ hún er eins stór og þú: és tan alta com tu 

♦ eins og: com, igual que (hi ha escriptors que l'escriuen sistemàticament unit: einsog) 

♦ eins og sardínur í dós: com sardines dins la llauna

♦ maður eins og ég: un home com jo 

♦ jafnskjótt og <+ ind.>: <conj. temp.> tan bon punt, tan aviat com, així que

♦ um leið og <+ ind.>: <conj. temp.> mentre <+ ind.>

◊ um leið og hann gerði það, sá hann eitthvað furðulegt: mentre ho estava fent, va veure una cosa meravellosa

og² <adv.>:

(einnig) també

♦ rétt er og að <+ inf.>: també és correcte (o: lícit) de <+ inf.> 

♦ það var og!: <LOC FIG> i això és tot!, i així són les coses!

oj <interj.>:

ecs

ojæja <interj.>:

bé [doncs], en fi, en suma

◊ ojæja ég læt það vera: bé, doncs, ho deixo córrer

ok¹ <n. oks, ok>:

<GEN & FIG> jou m

♦ beygja sig undir ok e-s: <LOC FIG> sotmetre's al jou d'algú

♦ brjóta okið af sér: <LOC FIG> treure's el jou del damunt, espolsar-se el jou (Mall.) 

♦ gangast undir okið: <LOC FIG> acceptar el jou, posar les espatlles sota el jou, passar per l'adreçador

♦ kasta (o: varpa) okinu af sér: <LOC FIG> deslliurar-se del jou, sostreure's violentament a l'opressió, trencar el jou (Mall.) 

♦ leggja ok á e-n: <LOC FIG> sotmetre algú a servitud

♦ þrældóms ok: el jou de l'esclavitud

<†>  ok² <conj. & adv.>:

variant arcaica de → og¹ & og² ‘i; també’

ok- <en compostos>:

zigo-, zig-, jugal

ok·fruma <f. -frumu, -frumur>:

<BIOL> zigot m

oki <m. oka, okar>:

cama f (cadascun de les quatre barres cornaleres de llit, caixa de fusta etc.)

okkar:

gen. de → við “nosaltres”

<† eða ritm.>  okkar:

(okkar tveggja) gen. de → við (o: vit) “nosaltres dos, nosaltres dues”

okkar <adj. & pron. poss. inv.>:

el nostre la nostra

♦ bíllinn okkar: el nostre cotxe

♦ húsið okkar: la nostra casa

♦ móðir okkar: la nostra mare

♦ hann er okkar maður: <LOC FIG> és el nostre home

<†>  okkarr, okkur, okkart <adj. & pron. poss. dual>:

(okkar tveggja) el nostre la nostra (de nosaltres dos)

okkur¹ <m. okkurs, no comptable>:

variant de → okkur² ‘ocre’

okkur² <n. okkurs, no comptable>:

ocre m

okkur:

ac. & dat. de → við “nosaltres”

<† eða ritm.>  okkur:

ac. (okkur tvo ~ tvær) & dat. (okkur tveimur)  de → við (o: vit) “a nosaltres dos, a nosaltres dues”

okkur·gulur, -gul, -gult <adj.>:

de color ocre

okra <f. okru, okrur. Gen. pl.: okra>:

gombo m, ocra f (planta Hibiscus esculentus syn. Abelmoschus esculentus)

okra <okra ~ okrum | okraði ~ okruðum | okrað ║ á e-u>:

usurar amb una cosa, prestar una cosa amb usura

♦ okra á e-m [með e-u]: enganyar (o: timar) algú [amb una cosa] (p.e., venent una cosa per un preu superior al que tocaria fent creure que és d'una qualitat superior a la que realment té)

okrari <m. okrara, okrarar>:

usurer m, usurera f

Oksítani <m. Oksítana, Oksítanar>:

occità m, occitana f 

Oksítanía <f. Oksítaníu, no comptable>:

Occitània f 

oksítaníska <f. oksítanísku, no comptable>:

occità m (llengua occitana)

oksítanískur, oksítanísk, oksítanískt <adj.>:

occità -ana

♦ oksítanísk-katalanski bróðernishringurinn: Cercle d'Agermanament Occitano-Català