© Macià Riutort i Riutort, 1998
|
En aquestes dues sagues, la Jómsvíkinga saga d'una banda i l'Óláfs saga Tryggvasonar, de l'altra, sembla que amb el terme Peitulǫnd, Peituland s'hi designi França. Això vol dir que, si més no aparentment, s'hi van confondre les figures de l'emperador Otó II el Roig (955-983) i el rei robertí de França Odó I (rei entre el 887 i el 898), que per la força havia d'ésser molt conegut a la Norrènia ja que havia aconseguit que els viquings danesos aixequessin el setge que tenien posat a París (885-886) (fets que donaren origen al poema èpic De bellis Parisiacae urbis de l'Abbo de Sant-Germà). L'altra explicació per a aquest fet fóra que Otó II encara considerés França com una part de l'imperi i el seu rei, consegüentment, vassall seu. |
||
L'accentuació pebrebò de la designació mallorquina d'aquest condiment demostra que ja ens trobem davant un compost amb els constituents soldats. Al meu entendre s'hauria, per tant, d'escriure pebrebò. | ||
La generalització del significat obscè en aquest mot ha fet que, en el significat minyona, hom recorri al danicisme pía, adaptació a l'islandès del mot danès pige. | ||
La llengua antiga posseeix dos mots per a designar l'arada, arðr i plógr. Creiem que el primer designava l'arada tradicional, feta totalment de fusta (alemany: hölzerner Hakenpflug, Grabstockpflug, Wühlpflug; anglès: ard plough, sliding plough), mentre que el segon -que tot versemblantment és un préstec lingüístic- designava la innovativa arada de pala (alemany: Räderpflug, zweirädiger Beetpflug, Wendepflug; cf., en aquest sentit, Plini el Vell, Hist. Nat., XVIII, Sect. 48:172 "non pridem inventum in Raetia Galliae duas addere tali rotulas, quod genus vocant plaumorati que es pot esmenar en ploum Raeti. cuspis effigiem palae habet" No fa gaire, a la Rètia gal·la se'ls va acudir d'afegir dues rodetes a aquesta [arada]; aquesta mena [d'arada] hom l'anomena plaumorati (o: els retes anomenen ploum aquesta mena [d'arada]). La seva punta té la forma d'una pala), que hauria estat adoptada primer pels germanons del sud en algun indret del centre d'Europa. Des de la Germània del sud el nou objecte i la seva designació s'haurien estès vers la Germània del nord. | ||
arðr i plógr a la Rígsþula | ||||
22 | hann nam at vaxa oc vel dafna, øxn nam at temia, arðr at gørva, hús at timbra oc hlǫðor smíða, karta at gørva oc keyra plóg. |
Va créixer i va pujar bé, va aprendre a aregar bous i a fer arades, a bastir cases amb fusta i a construir graners, a fer carros i a menar l'arada |
||
El mot arðr normalment és de gènere masculí. Tanmateix, el context en què apareix en aquest passatge de dalt, sembla voler més aviat un acusatiu plural neutre (que s'arrengleraria millor en la sèrie de plurals conformada per: øxn, hús, hlǫðor i karta). Un mot de gènere neutre estaria en total concordança amb el gènere de l'equivalent etimològic corresponent llatí (arātrum) i grec (ἄροτρον). |
Al capítol XVII de la Història de Sant Olau de l'Snorri Sturluson s'hi esmenten dos topònims de la Península Ibèrica acabats en -pollar: Gríslupollar i Seljupollar. Aquests topònims se solen identificar, respectivament, amb Castropol (Astúries) i l'antic Cilenorum aqua, l'actual A Guarda, a la província de Pontevedra, a la desembocadura del Miño. Per comptes de la identificació Seljupollar = A Guarda -la identificació que podríem considerar com a la ‘tradicional’-, hom n'ha proposat d'altres, i, en concret: Aquis Celenis o Caldas de Reis (Vicente Risco Agüero), a la província de Pontevedra, a la vora del riu Umia, Cabo Silleiro (Emilio González López), també a la província de Pontevedra, a l'entrada de la ria de Vigo, i Ribas de Sil (Vicente Almazán Climent), a la província de Lugo. Per a més detalls, vulgueu veure: Vicente Almazán Climent: “Galiza nas sagas nórdicas”. Dins: Grial - Revista galega de cultura 75 (1982), pp. 1-17. Xosé Antonio Fernández Romero: “A península ibérica en sagas e escaldas”. Dins: Grial - Revista galega de cultura 76 (1982), pp. 129-145, i Armando Lúcio Vidal: “Olaf Haraldsson em Portucale (Notas a dois artigos sobre as sagas nórdicas e a Hispania)”. Dins: Grial - Revista galega de cultura 79 (1983), pp. 43-52. |
||
El terme murta brabàntica o murta de Brabant, té un paral·lel en la designació castellana mirto de Brabante o arrayán brabántico. Totes aquestes designacions entraren a les nostres llengües per via del llenguatge de la farmacopea; es tracta d'un terme que es popularitzà arreu d'Europa a través de l'obra pòstuma de Rembertus Dodonaeus (Praxis medica) publicada el 1616 (cf. pàg. 780: myrtus brabantica). L'adaptació és molt antiga, atès que ja es troba al Lexicon tetraglotton - an English-French-Italian-Spanish Dictionary de James Howell, publicat a Londres el 1660, on el terme llatí hi és adaptat a l'anglès (Dutch myrtle), al francès (meurte de Brabant), a l'italià (mirto de Brabante) i al castellà (myrto de Brabante).
El mot pors pot procedir del baix-alemany mitjà porse (igual, per cert, que l'alt-alemany modern Porst, encara que amb aquest nom actualment es designen en alemany plantes del gènere Ledum / Rhododendron, com ara el Ledum palustre o Rhododendron tomentosum, en alt-alemany Sumpf-Porst). Ara bé, la realitat és que el mot pors és una designació panscandinava de la Myrica gale o Gale palustris, excepte en finès, on tenim suomyrtti, mentre que la designació d'aquesta planta en el germànic meridional sembla haver estat tota una altra: anglès gale, neerlandès gagel i alt-alemany Gagelstrauch. Per això, considero més lògic pensar que el mot baix-alemany en realitat hi és un escandinavisme medieval, dels temps de la Hansa. Els comerciants hanseàtics haurien adquirit l'herba -i amb ella, a la llarga també el seu nom- a Escandinàvia (on potser era recollida en l'origen per lapons o gent de parla fino-úgria) per a vendre-la a les ciutats hanseàtiques on era emprada, enlloc del llúpol, en la fabricació de cervesa, l'anomenada Porstbier en alemany, un tipus de cervesa que, a l'Edat mitjana, i de fet, fins ben entrada l'Edat moderna, també es consumia per tota Escandinàvia: Dinamarca, Noruega, Suècia i a Finlàndia (porsöl -d'on, al meu entendre, procedeix l'anglès purl, que caldria interpretar com a pur[s]-ale, amb interpretació de la -s- com a morfema de plural-, porsmungát). Grünberg, a la revista Die Heimat - Monatsschrift des Vereins zur Pflege der Natur- und Landeskunde in Schleswig-Holstein, Hamburg und Lübeck 62(1955), pp. afirma que, almenys pel que fa a Dinamarca, le cervesa amb murta brabàntica era l'única que s'hi consumia i que la cervesa amb llúpol (el Humleöl) hi va arribar des d'Alemanya (d'on la designació tydskt öl o cervesa alemanya) a partir de la Pesta Negra, és a dir, a partir del 1350. Crec, per tant, que el camí seguit pel mot en qüestió va del nord cap al sud: a l'Edat Mitjana degué passar d'Escandinàvia primer a la Baixa-Alemanya i d'aquí a l'Alta-Alemanya i als Països Baixos. |
||
Al meu entendre, el mot és, en darrera instància, un vell romanisme de les llengües germàniques, entrat en el norrè potser a través de l'anglès antic pusa, posa, de gènere masculí. Aquest mot anglo-saxó és un doblet (antic) de la variant més moderna amb -r- (anglès modern purse); totes dues variants remunten, al meu parer, al romànic *bossa, *borsa, préstec del grec antic βύρσα ‘pell adobada, cuir; bot, odre’. | ||
Els topònims acabats en llatí i grec en: -polis s'islanditzen en -pólis excepte a Trípólí i Napólí, i compostos respectius: Trípólíhöfn, Trípólíbúar etc. Els topònims que hi presenten aquest constituent són invariables. | ||
també: hrekkja- og prakkarasaga. | ||
El mot praetorium fou adaptat al grec antic com a τὸ πραιτώριον. Aquest mot apareix a Joan 18:28, Joan 18:33, Joan 19:9, Mateu 27:27, Marc 15:16, Actes dels Apòstols 23:35, Lletra als Filipencs 1:13. En tots aquests passatges, el mot és traduït a l'islandès amb el vocable höll [landshöfðingjans] “palau [del governador]”, excepte a Marc 15:16, on tenim inn í höllina, aðsetur landshöfðingjans “a dins el palau, la residència del governador”, per a traduir el grec ἔσω τῆς αὐλῆς, ὅ ἐστιν πραιτώριον “a dins el palau, és a dir, el pretori”, i a Lletra als Filipencs 1:13 on tenim í allri lífvarðarhöllinni “palau de la guàrdia de corps”, per a traduir el grec ἐν ὅλῳ τῷ πραιτωρίῳ “en tot el pretori”. |
||
Go to Vincles cap a Islàndia