© Macià Riutort i Riutort, 1998

p-pilla <f. -pillu, -pillur. Gen. pl.: -pilla o: -pillna>:

<MED> píndola f de l'endemà

pabbi <m. pabba, pabbar>:

papa m, mumpare m (Mall.) (hipocorístic de faðir, però en islandès d'ús més ampli que no pas en català) 

padda <f. pöddu, pöddur. Gen. pl.: padda o: paddna>:

1. <GEN> bestiola f, cuca f, bitxo m (cast. Ekki ritm./no lit.) 

2. <† eða ritm.> (karta) gripau m, calàpot m (Mall.) 

3. (flaska) ampolleta plana per a beguda alcohòlica (sol caber dins una butxaca) 

Paderborn <f. Paderbornar, no comptable>:

Paderborn m

Paðreimur <m. Paðreims, Paðreimar>:

1. <HIST GREC> hipòdrom m, i, de manera molt especial, l'hipòdrom de Constantinoble

◊ þat segja þeir menn, er verit hafa í Miklagarði, at Paðreimr sé á þá leið gørr, at veggr hár er settr um einn vǫll, at jafna til víðs túns kringlótts, ok gráður umhverfis með steinveggnum, ok sitja menn þar á, en leikr er á vellinum. Eru þar skrifut margskonar forn tíðendi: Æsir ok Vǫlsungar ok Gjúkungar gǫrt af kopar ok málmi, með svá miklum hagleik, at þat þykkir kvikt vera, ok með þessi umbúð þykkir mǫnnum sem þeir sé í leiknum, ok er leikrinn settr með miklum brǫgðum ok vélum: sýniz sem menn ríði i lopti, ok við er ok skoteldr hafðr ok sumt af forneskju þar við er hǫfð allskonar sǫngfœri. psaltérium ok organ, hǫrpur, gígjur ok fiðlur ok allskonar strengleikr: els qui han estat a Constantinoble conten que l'hipòdrom és fet de la següent faiçó: hi ha un alt mur situat tot al voltant d'una esplanada, que és comparable a una ampla tanca circular, i hi ha grades tot al voltant del mur de pedra, perquè la gent hi seguin, mentre que els jocs tenen lloc a l'esplanada. Estan adornats amb reproduccions de molts i variats esdeveniments de l'antigor. [Entre ells hi ha també] els ansos, els volsungs i els giucungs, fets de coure i metall amb tan gran perícia que semblen estar vius. Amb tots aquests endreços i presentació (Baetke 19874, pàg. 674: um-búð 1. Herrichtung, Zurüstung; Einrichtung; Vorrichtung, Einrichtung <...> 2. Ausstattung, Aufmachung, Kleidung. Entenc el mot en aquesta darrera accepció, ço és, Ausstattung, Aufmachung), a la gent li sembla com si fossin als jocs. Els jocs es fan amb grans manyes i artificis: sembla talment que els homes hi volin per l'aire i també hi fan focs d'artifici (?) i una mica de màgia. També hi ha tota mena d'instruments musicals: psaltiris i orgues, harpes, lires i fídules i tota mena d'instruments de corda

2. <HIST LLAT> circ m

◊ á paðreimum Rómar fóru fram æsilegar keppnir tvíhjóla kappakstursvagna af því tagi sem fólk man eftir úr myndinni um Ben-Húr: en els circs de Roma hi tenien lloc violentes curses de quadrigues de dues rodes de la mena que la gent recorda de la pel·lícula Ben-Hur

Pagets·sjúkdómur <m. -sjúkdóms, no comptable>:

malaltia f [òssia] de Paget, osteïtis deformant hipertròfica

pagóða <f. pagóðu, pagóður. Gen. pl.: pagóða o: pagóðna>:

pagoda f

Pakistan <n. Pakistan (o: Pakistans), pl. no hab.>:

Pakistan m

Pakistani <m. Pakistana, Pakistanar (o: Pakistanir)>:

pakistanès m, pakistanesa f

pakistanskur, pakistönsk, pakistanskt <adj.>:

pakistanès -esa

pakk <n. pakks, no comptable>:

xusma f

pakka <pakka ~ pökkum | pakkaði ~ pökkuðum | pakkað ║ e-u>:

empaquetar una cosa, embolicar una cosa (posar dins capsa o embalatge)

♦ pakka e-u inn: embolicar una cosa, empaquetar una cosa

♦ gerið svo vel að pakka þessu vel ~ fallega inn: que m'ho podria embolicar bé? ~ que quedi bé?

♦ pakka niður: fer les maletes

♦ pakka ofan í tösku: fer la maleta

♦ pakka saman: <LOC FIG> fer les maletes, anar-se'n

pakka·ferð <f. -ferðar, -ferðir>:

viatge tot inclòs

pakka·móttaka <f. -móttöku, no comptable>:

recepció f de paquets (a correus: finestra o taulell per depositar-hi trameses postals en forma de paquet)

pakka·samningur <m. -samnings, -samningar>:

arranjament m en bloc (acord a preufet & acord o contracte que afecta globalment una sèrie de parts)

Pallas Aþena <f. Pallas Aþenu, pl. no hab.>:

<MITOL> Pal·las Atena f (Παλλὰς Ἀθηνᾶ)

◊ Pallas Aþena undan þeim gekk, hélt lagar ljóss á ljósbera, ok umhverfis lét alla vega bjart skínanda bjarma ljóma: Pal·las Atena anava al seu davant aguantant una llanterna de llum de mar (= d'or)  i feia que una llum vivíssima resplendís pertot al seu voltant

pall·bíll <m. -bíls, -bílar>:

camioneta f

pall·borð <n. -borðs, -borð>:

1. <GEN> taula f damunt una estrada o tarima

2. <HIST> taula f del pallr (a les cases medievals)

♦ eiga ekki upp á pallborðið hjá e-m: <LOC FIG> no gaudir de les simpaties d'algú

3. (pallborðsumræður) taula rodona (discussió o debat al voltant d'una taula situada damunt una tarima, tribuna o estrada)

pallborðs·umræður <f.pl -umræðna>:

taula rodona

pallett <n. palletts, pallett>:

palet m, paleta f (plataforma de fusta o d'un altre material emprat per a transportar mercaderies)

pallíetta <f. pallíettu, pallíettur. Gen. pl.: pallíetta>:

lluentó m, llustrí m

pallíum <n. pallíums, pl. no hab.>:

<RELIG> pal·li m

pallur <m. palls, pallar>:

1. <GEN> plataforma f

♦ → borpallur “plataforma de perforació”

♦ → lendingarpallur “plataforma d'aterratge”

♦ → skotpallur “plataforma de llançament”

2. (járnbrautarpallur) andana f (d'estació ferroviària)

3. (lágur pallur) estrada f (tarima)

3. (loftskör) peanya f (redol de trespol elevat, tot al voltant de l'obertura d'una escala)

4. (verðlaunapallur) pòdium m, podi m (peanya per a rebre un premi)

5. (hleðslupallur) rampa f de càrrega (replà o relleix horitzontal)

6. (áhorfendapallur) llotja f, tribuna f (d'espectadors o públic)

7. (ræðupallur) tribuna f (d'orador)

8. (stigapallur) replà m (d'escala)

9. (þrep, trappa í stiga, gráða) graó m, escaló m (esglaó d'escala de pedra)

10. (sólpallur, við hús) terrasseta f (empostissat arran de la casa que fa les funcions d'una terrassa)

11. (trépallur, danspallur) entaulat m (empostissat, taulat, p.e., per a ballar-hi)

12. (vinnupallur, smíðapallur) bastida f (de construcció)

13. (aftökupallur) cadafal f (per a execució de pena de mort)

14. <HIST> replà m (empostissat o peany de fusta a les cases medievals islandeses; n'hi havia per als homes i per a les dones, i, de vegades, també un, a un racó, per als pobres. Els pallar destinats a les dones solien tenir, a més a més una reixa separatòria. A la baðstofa de les cases de mas islandeses es designava amb el mot pallur el replà o peany de fusta on les dones hi seien per a treballar i fer-hi algunes de llurs feines: el kvenpallur)

◊ Guðmundur sat í öndvegi en Þórir Helgason gagnvert honum en konur sátu á palli. Ljós brunnu björt og voru borð fram sett. Brúður sat á miðjan pall og Þórlaug á aðra hönd en Geirlaug á aðra. Kona fór með vatn fyrir pallinn og hafði dúk á öxl og fór fyrir Geirlaugu því að hún hafði verið með henni hinn fyrra veturinn: en Guðmundur seia a l'ǫndvegi, el lloc d'honor al mig del langbekkr, i en Þórir Helgason ho feia al seu davant; les dones seien al pallr de les dones, el þverpallr o pallr travesser. Les llànties cremaven fent una claror brillant i es van posar les taules. La núvia seia al mig del pallr travesser, amb la Þórlaug a un costat i la Geirlaug a l'altre. Una dona es va acostar al pallr amb aigua, duia una tovalla a l'espatlla que va oferir a la Geirlaug perquè havia estat amb ella l'hivern passat

◊ konur sátu á palli og sat Helga hin fagra næst brúðinni og renndi oft augum til Gunnlaugs, og kemur þar að því sem mælt er að ‘eigi leyna augu ef ann kona manni’. Gunnlaugur var þá vel búinn og hafði þá klæðin þau hin góðu er Sigtryggur konungur gaf honum og þótti hann þá mikið afbragð annarra manna fyrir margs sakir, bæði afls og vænleiks og vaxtar: les dones seien al pallur travesser i la Helga la bella ho feia al costat de la núvia i els seus ulls sovint corrien cap al Gunnlaugur, fent-s'hi vera llavors aquella dita que fa: "Els ulls d'una dona no ho poden amagar que estima un home". En Gunnlaugur anava molt ben abillat en aquella ocasió i duia posats els bons vestits que el rei Sigtryggur li havia donat, de manera que semblava destacar en moltes de coses per damunt la resta d'homes d'allà: en força, en bellesa i en estatura

♦ hinn óæðri pallur: l'empostissat inferior. Estava situat davant el del senyor i hi seien els convidats especials

♦ hinn æðri pallur: l'empostissat superior, l'empostissat d'honor, on hi seia el senyor

♦ → hápallur “empostissat alt, replà de les dones”

♦ → krókpallur “empostissat del racó, replà dels pobres”

♦ → langpallur “empostissat [de per] llarg, replà dels homes”

♦ → þverpallur “empostissat transversal, replà de les dones”

palmitín·sýra <f. -sýru, no comptable>:

(hexadekansýra) àcid palmític (àcid hexadecanoic )

Pamfíll¹ <m. Pamfíls, no comptable>:

Pàmfil m (Πάμφιλος)

♦ Pamfíll frá Nikópólis: Pàmfil de Nicòpoli

pamfíll² <m. pamfíls, pamfílar>:

(her- og kaupskip á Miðjarðarhafi, minna en drómundur) pàmfil m (πάμφιλος)

pamfíll³ <m. pamfíls, pamfílar>:

1. (sérstakt spil) pàmfil m (joc de cartes)

2. (laufagosi í spilinu púkki) lancelot m (valet de trèvol en la variant islandesa del joc de Poch)

3. (náungi) jan m (individu)

♦ lukkunnar pamfíll: un tipus amb sort

pampa <f. pömpu, pömpur. Gen. pl.: pampa>:

(argentínsk gresja) pampa f

Pan <m. Pans, no comptable>:

<MITOL> Pan m (Πάν)

Panama <n. Panama, no comptable>:

Panamà m

Panama·búi <m. -búa, -búar>:

panameny m, panamenya f

Panama·eiðið <n. -eiðisins, no comptable>:

istme m de Panamà

panama·hattur <m. -hatts, -hattar>:

panamà m (capell)

Panama·maður <m. -manns, -menn>:

panameny m, panamenya f

Panama·skurður <m. -skurðar, pl. no hab.>:

Canal m de Panamà

panamskur, panömsk, panamskt <adj.>:

panameny -a

panda <f. pöndu, pöndur. Gen. pl.: panda o: pandna>:

[ós] panda m (mamífer Ailuropoda melanoleuca)

panda·björn <m. -bjarnar, -birnir>:

[ós] panda m (mamífer Ailuropoda melanoleuca)

Pandóra <f. Pandóru, pl. no hab.>:

<MITOL> Pandora f (Πανδώρα)

♦ askjan [hennar] Pandóru: la caixa (o: la capsa) de la Pandora (ὁ πίθος τῆς Πανδώρας, ἡ πυξὶς τῆς Πανδώρας; pyxis Pandōrae)

panel·málverk <n. -málverks, -málverk>:

<ART> [pintura f sobre] taula f

pan·flauta <f. -flautu, -flautur. Gen. pl.: -flautna o: -flauta>:

flauta f de Pan, bufacanyes m

panikka <f. panikku, no comptable>:

pànic m (→ felmtur)

panill <m. panils, panilar>:

panell m

paník <f. paníkur, no comptable>:

pànic m (→ felmtur)

panna <f. pönnu, pönnur. Gen. pl.: panna>:

1. <GEN> paella f, pella f (Mall., Men.)

♦ panna með loki: paella amb tapadora

♦ lítil panna: paella petita

2. <AUTOM> càrter m de l'oli

Pannónía <f. Pannóníu, pl. no hab.>:

<HIST> Pannònia f (Pannŏnĭa -ae, Παννονία -ίας)

pannónska <f. pannónsku, pl. no hab.>:

<HIST> pannonià f, llengua pannoniana

pannónskur, pannónsk, pannónskt <adj.>:

<HIST> pannonià -ana, pannoni -ònia, pannònic -a

pansari <m. pansara, pansarar>:

cuirassa f

panta <panta ~ pöntum | pantaði ~ pöntuðum | pantað ║ e-ð>:

1. (gera pöntun) comanar una cosa (fer la comanda d'una cosa)

◊ ég hef ekki pantað þetta: això no és el que jo he comanat

♦ panta e-ð hjá e-m: comanar una cosa a una empresa

♦ panta vöru í gegnum vefinn: fer la comanda d'un producte a través de la web

2. (borð, sæti, miða) reservar una cosa (fer la reserva d'una taula, seient o bitllet)

♦ panta borð: reservar una taula

3. (mat á veitingastað & tiltekinn tíma) demanar una cosa (menjar o àpat a restaurant & cita p.e., a cal dentista)

♦ panta eftirrétt: demanar les postres

♦ panta sér e-ð hjá e-m: demanar una cita amb algú

♦ panta sér tíma [hjá e-m] [fyrir e-ð]: demanar hora [amb algú] [per a una cosa]

♦ eiga pantaðan tíma [hjá e-m] [fyrir e-ð]: tenir hora demanada [amb algú] [per a una cosa]

♦ panta sér viðtal við e-n: fixar una entrevista amb algú

pantanir:

nom. & ac. pl. de → pöntun “comanda”

pant·leikur <m. -leiks, no comptable>:

joc m de penyores (joc infantil)

pant·setja <-set ~ -setjum | -setti ~ -settum | -sett ║ e-ð>:

empenyorar una cosa (→ veðsetja)

pant·settur, -sett, -sett <adj.>:

1. <GEN> empenyorat -ada (→ veðsettur 1.)

2. (fasteign) hipotecat -ada (immoble) (→ veðsettur 2.)

pant·tekinn, -tekin, -tekið <adj.>:

empenyorat -ada

◊ vei þeim, sem rakar saman annarra fé - hversu lengi? - og hleður á sig pantteknum munum. Munu eigi lánsalar þínir skyndilega upp rísa og þeir vakna, er að þér munu þrengja? Þá munt þú verða herfang þeirra: ai de qui abassega allò que no és pas seu - fins quan? - i es va carregant d'objectes empenyorats. Per ventura els teus creditors no es llevaran de sobte? per ventura no es despertaran els teus opressors? Seràs llur presa

pantur <m. pants, pantar>:

1. <GEN> penyora f

◊ hún svaraði: "Fáðu mér þá pant, þangað til þú sendir það." Þá mælti hann: "Hvaða pant skal ég fá þér?" En hún svaraði: "Innsiglishring þinn og festi þína og staf þinn, sem þú hefir í hendinni." Og hann fékk henni þetta og lagðist með henni, og hún varð þunguð af hans völdum. Því næst stóð hún upp, gekk burt og lagði af sér blæjuna og fór aftur í ekkjubúning sinn. Og Júda sendi hafurkiðið með vini sínum frá Adúllam, svo að hann fengi aftur pantinn af hendi konunnar, en hann fann hana ekki: ella li va respondre: "Doncs dóna'm una penyora fins que me l'enviïs". Aleshores ell li digué: "quina penyora he de donar-te?", i ella li va respondre: "el teu segell, el teu cinyell i el bastó que portes a la mà". I ell els hi va donar i es va ajeure amb ella, i ella va quedar embarassada d'ell. Després, ella s'aixecà i se'n va anar, es va llevar el vel i es va tornar a posar els vestits de vídua. Judà va enviar el cabrit per mitjà del seu amic d'Odol·lam amb l'encàrrec de retirar les penyores de mans de la dona, però aquell no la va trobar

◊ hann er pantur arfleifðar vorrar, að vér verðum endurleystir Guði til eignar, dýrð hans til vegsemdar: ell és una penyora de la nostra herència, que serem redimits per a possessió de Déu, a lloança de la seva glòria

2. (giftingarpantur) arres f.pl  (penyora de matrimoni)

3. (í fasteign) hipoteca f (d'immoble)

papi <m. papa, papar>:

<RELIG> ermità m (designació dels monjos-anacoretes irlandesos que hi havia establerts a Islàndia quan els noruecs van començar a colonitzar-la)

papírus <m. papíruss, pl. no hab.>:

papir m (material) (→ papýrus)

papírus·rúlla <f. -rúllu, -rúllur. Gen. pl.: -rúlla o: -rúllna>:

[rotlle m de] papir m

papírus·sef <n. -sefs, pl. no hab.>:

papir m (planta Cyperus papyrus)

pappa- <en compostos>:

de cartró

pappa·kassi <m. -kassa, -kassar>:

capsa f de cartró

papparassi <m. papparassa, papparassar>:

paparazzo m (fl./pl.: paparazzi), paparazzi m & f (fl./pl.: paparazzis)

pappa·spjald <n. -spjalds, -spjöld>:

cartolina f

pappi <m. pappa, pl. no hab.>:

1. <GEN> cartró (o: cartó) m (Mall., Men.) (material)

2. (þunnur) cartolina f  (cartró prim i fi)

pappír <m. pappírs, pappírar>:

1. <GEN> paper m

♦ úr pappír: de paper

♦ servíettur úr pappír: tovallons de paper

♦ vasaklútar úr pappír: mocadors de paper

♦ hún er [ekki] merkilegur pappír: <LOC FIG> [no] és [gaire] de fiar

2. pappírar <m.pl pappíra>: (skilríki) papers m.pl  (documentació)

♦ hafa alla pappíra í lagi: tenir tots els papers en regla

pappírs·blað <n. -blaðs, -blöð>:

full m de paper

pappírs·bók <f. -bókar, -bækur>:

llibre m en paper (per exemple, en oposició a un de fet amb pergamí)

pappírs·brot <n. -brots, no comptable>:

origami m, papiroflèxia f

pappírs·deig <n. -deigs, pl. no hab.>:

cartó (o: cartró) pedra m

pappírs·flækja <f. -flækju, -flækjur. Gen. pl.: -flækja>:

<INFORM> embussament m de paper, embós m (fl./pl.: embossos) de paper (Mall.) 

pappírs·föndur <n. -föndurs, pl. no hab.>:

manualitats f.pl en paper

pappírs·gámur <m. -gáms, -gámar>:

contenidor m de paper (per a llençar-hi paper i cartró)

pappírs·gerð <f. -gerðar, no comptable>:

fabricació f de paper

pappírsgerðar·maður <m. -manns, -menn>:

paperaire m & f, paperer m, paperera f, fabricant m & f de paper

pappírs·hnífur <m. -hnífs, -hnífar>:

1. <GEN> tallapapers m

2. (tæki til að skera pappír) guillotina f de paper (eina per a tallar paper, cartró i semblants)

pappírs·iðnaður <m. -iðnaðar, pl. no hab.>:

indústria paperera, indústria f del paper

pappírs·inntak <n. -inntaks, pl. no hab.>:

<INFORM> avanç (o: avançament) m de paper

pappírs·karfa <f. -körfu, -körfur. Gen. pl.: -karfa o: -karfna>:

paperera f

pappírs·kilja <f. -kilju, -kiljur. Gen. pl.: -kilja>:

llibre m de butxaca [en rústica]

pappírs·klippingar <f.pl -klippinga>:

retalls m de paper

pappírs·laus, -laus, -laust <adj.>:

sense paper

♦ pappírslaus heimur: el món sense paper

♦ pappírslaus viðskipti: l'oficina sense paper

pappírs·massi <m. -massa, pl. no hab.>:

pasta f de paper

pappírs·matari <m. -matara, -matarar>:

<INFORM> alimentador m de paper

pappírs·mylla <f. -myllu, -myllur. Gen. pl.: -mylla o: -myllna>:

molí paperer

pappírs·peningur <m. -penings, -peningar>:

paper m moneda

pappírs·poki <m. -poka, -pokar>:

bossa f de paper

pappírs·snekkja <f. -snekkju, -snekkjur. Gen. pl.: -snekkja>:

argonauta m (mol·lusc cefalòpode)

pappírs·stærð <f. -stærðar, -stærðir>:

<INFORM> format m de paper

pappírs·vasaklútur <m. -vasaklúts, -vasaklútar>:

mocador m de paper

pappírs·verksmiðja <f. -verksmiðju, -verksmiðjur. Gen. pl.: -verksmiðja>:

fàbrica f de paper

pappírs·vespa <f. -vespu, -vespur>:

vespa paperera, abella groga (Mall.) (insecte Polistes dominulus & Polistes gallicus)

pappírs·vinna <f. -vinnu, pl. no hab.>:

<FAM> paperassa f

pappírs·vörur <f.pl -vara, no comptable>:

articles m.pl de papereria

pappírs·þurrka <f. -þurrku, -þurrkur. Gen. pl.: -þurrkna>:

tovalló m de paper, torcaboca m de paper (Val.), torcaboques m de paper (Mall.) 

pappírs·örk <f. -arkar, -arkir>:

full m de paper, foli m

paprika <f. papriku, paprikur. Gen. pl.: paprika>:

pebrot m, pebre m (borið fram prebe) 

♦ fylltar paprikur: pebrots farcits

♦ græn paprika: pebrot verd, pebre (borið fram prebe) verd (Mall.) 

♦ gul paprika: pebrot groc, pebre (borið fram prebe) groc (Mall.) 

♦ rauð paprika: pebrot vermell, pebre (borið fram prebe) vermell (Mall.) 

papriku·duft <n. -dufts, pl. no hab.>:

pebre vermell, pebre (borið fram prebe) bord (Mall.), pebrebò (borið fram prebebò) vermell (Mall.) 

♦ sætt paprikuduft: pebre vermell dolç, pebre (borið fram prebe) bord dolç (Mall.) 

♦ sterkt paprikuduft: pebre vermell coent (o: picant), pebre (borið fram prebe) bord coent (Mall.) 

Papúa¹ <f. Papúu, no comptable>:

variant de → Papúa² ‘Papua’

Papúa² <n. Papúa, no comptable>:

Papua f

♦ frá Papúa: de Papua

Papúa·maður <m. -manns, -menn>:

papú m & f

papúa·mál <n. -máls, -mál>:

llengua f papú

papúskur, papúsk, papúskt <adj.>:

papú

Papúa Nýja-Gínea <f. Papúu Nýju-Gíneu, pl. no hab.>:

Papua-Nova Guinea f

papýrus <m. papýruss, papýrusar>:

1. (ritefni) papir m (material)

2. (papýrussef, papýrusreyr) papir m (planta Cyperus papyrus)

papýrus·handrit <n. -handrits, -handrit>:

papir manuscrit, manuscrit m en papir

papýrus·reyr <m. -reyrs, pl. no hab.>:

papir m (planta Cyperus papyrus)

papýrus·rolla <f. -rollu, -rollur. Gen. pl.: -rolla o: -rúllna>:

[rotlle m de] papir m

papýrus·rúlla <f. -rúllu, -rúllur. Gen. pl.: -rúlla o: -rúllna>:

[rotlle m de] papir m

papýrus·sef <n. -sefs, pl. no hab.>:

papir m (planta Cyperus papyrus)

papýrus·sveipsef <n. -sveipsefs, pl. no hab.>:

papir m (planta Cyperus papyrus)

par <n. pars, pör>:

1. (tvennt af e-u) parell m (dues unitats)

♦ eitt par af skóm: un parell de sabates

♦ tvenn pör af sokkum (= tvennir sokkar): dos parells de mitjons

♦ sex pör af sokkum: sis parells de mitjons

♦ ekki par: [gens] ni mica

2. (kærustupar) parella (de dues persones o animals emparellats, colla -en el sentit mallorquí del mot-)

♦ ástfengið par: una parella enamorada

♦ þau eru fallegt par: fan bona parella

♦ vígja saman par: casar una parella

para <f. pöru, pörur. Gen. pl.: para>:

1. (hýði) pela f, pell f (Mall., Men.) (de patata i altres vegetals)

◊ pörur af kartöflum: peles de patates

2. <Emprat hab. en pl.>: (á svínakjöti) tros m de cansalada, [tallada f de] xuia f (Mall., Men.) (pell de porc amb greix i de vegades una mica de carn)

3. (tveir fiskar) dos peixos penjats plegats per les cues per secar-los o fumarlos

para <para ~ pörum | paraði ~ pöruðum | parað ║ e-ð og e-ð saman>:

emparellar dues coses (disposar en grups de dos, formant parelles)

♦ para sig: emparellar-se (dos animals per a criar & acoblar-se sexualment)

♦ para sig saman tveir og tveir: emparellar-se de dos en dos (formar parelles de dos nois o homes)

♦ para sig saman tvö og tvö: emparellar-se de dos en dos (formar parelles de nois/homes i noies/dones)

♦ para sig saman tvær og tvær: emparellar-se de dues en dues (formar parelles de dues noies o dones)

paradís <f. paradísar, paradísir>:

paradís m

♦ Adam var ekki lengi í paradís: <LOC FIG> el bo no ha durat gaire

paradísar·blóm <n. -blóms, -blóm>:

flor f de papallona (nom genèric de les plantes del gènere Schizanthus, per exemple, Schizantus x wisetonensis)

paradísar·fiskur <m. -fisks, -fiskar>:

peix m del paradís (peix Macropodus viridiauratus)

paradísar·fugl <m. -fugls, -fuglar>:

ocell m del paradís (nom genèric dels ocells de la família dels paradiseids)

paradísarfugla·blóm <n. -blóms, -blóm>:

estrelítzia f, flor f d'ocell [del paradís] (planta Strelitzia reginae)

paradísar·tré <n. -trés, -tré. Gen. pl.: -trjáa; dat.pl.: -trjám>:

cràssula f, arbre m de jade (planta Crassula ovata syn. Crassula portulacea i Crassula lactea)

paraffín <n. paraffíns, no comptable>:

parafina f

♦ fljótandi paraffín: parafina líquida

paraffín·kerti <n. -kertis, -kerti>:

espelma f de parafina

parafín <n. parafíns, no comptable>:

parafina f

♦ fljótandi parafín: parafina líquida

parafín·kerti <n. -kertis, -kerti>:

espelma f de parafina

para·gúmmtré <n. -gúmmtrés, -gúmmtré. Gen. pl.: -gúmmtrjáa; dat.pl.: -gúmmtrjám>:

arbre m del cautxú, hevea f (arbre Siphonica elastica syn. Hevea brasiliensis)

Paragvæ <n. Paragvæ (o: Paragvæs), pl. no hab.>:

Paraguai m

Paragvæ·búi <m. -búa, -búar>:

paraguaià m, paraguaiana f

Paragvæi <m. Paragvæja, Paragvæjar>:

paraguaià m, paraguaiana f

paragvæskur, paragvæsk, paragvæskt <adj.>:

paraguaià -ana

para·hneta <f. -hnetu, -hnetur. Gen. pl.: -hneta>:

nou f del Brasil

parasja <f. parösju, parösjur. Gen. pl.: parasja>:

<RELIG> paraixà f (fl./pl.: paraixàs & paraixiiot) (פָּרָשָׁה ,פָּרָשִׁיּוֹת)

♦ parasja vikunnar: paraixà f de la setmana, paraixat f ha-xavua (פָּרָשַׁת הַשָּׁבוּעַ‎)

parasympatískur, parasympatísk, parasympatískt <adj.>:

<MED> parasimpàtic -a (→ ósjálfráður)

♦ parasympatíska taugakerfið: el sistema nerviós parasimpàtic (→ sefkerfið; → utansemjukerfið)

paraþíon <n. paraþíons, no comptable>:

<QUÍM> paratió (o: paration) m

pardus·dýr <n. -dýrs, -dýr>:

pantera f  (designació antiquada del lleopard)

♦ bleika pardusdýrið: la Pantera rosa

♦ svart pardusdýr: pantera negra

pardus·fiskur <m. -fisks, -fiskar>:

*peix pantera f, *anfós geperut  (peix Cromileptis altivelis)

pardus·köttur <m. -kattar, -kettir>:

ocelot m  (mamífer Leopardus pardalis)

pardus·serkur <m. -serks (o: -serkjar), -serkir. Gen. pl.: -serkja; dat.pl.: -serkjum>:

pixacà m, reig bru (bolet Amanita pantherina)

par·hegðun <f. -hegðunar, pl. no hab.>:

<BIOL> comportament [típic] m d'aparellament

par·hús <n. -húss, -hús>:

casa aparellada (o: apariada), casa bessona

paríi <m. paría, paríar>:

pària m & f

París <m. Parísar, pl. no hab.>:

Paris m (Πάρις)

◊ hinn stóri miðreitur sýndi París dæmandi Afrodite eplið: el gran requadre central mostrava Paris atorgant a Afrodita la poma

♦ dómurinn hans Parísar: el judici de Paris

París <f. Parísar, pl. no hab.>:

(Parísarborg) París m

♦ alþýða Parísar ~ alþýða Parísarborgar: el poble [comú] de París

◊ alþýða Parísar hefur risið upp enn einu sinni og gefið öllum hinum þjáðu þjóðum Evrópu fordæmi: el poble de París s'ha tornat a aixecar una vegada més donant [un] exemple a tots els pobles martiritzats d'Europa

♦ háskólar í París: les universitats de París

Parísar- <en compostos>:

parisenc -a

Parísar·alþýðan <f. -alþýðunnar, no comptable>:

el poble [comú] de París

◊ Parísaralþýðan hefur rekið nazistana úr París og tekið sjálf völdin í borginni: el poble de París ha foragitat de París els nazis i pres ell mateix el poder a la ciutat

♦ og í júlímánuði 1830 reis Parísaralþýðan upp, í þetta sinn gegn Karli 10.: <HIST> i pel juliol del 1830 el poble comú de París es va aixecar, aquesta vegada contra en Carles X

Parísar·borg <f. -borgar, pl. no hab.>:

[ciutat f de] París f

Parísar·búi <m. -búa, -búar>:

parisenc m, parisenca f

Parísar·háskóli <m. -háskóla, no comptable>:

<HIST = Svartiskóli> universitat f de la Sorbona

parísar·hjól <n. -hjóls, -hjól>:

nòria f (cast.) (de fira, parc d'atraccions etc.)

Parísar·kommúnan <f. -kommúnunnar, no comptable>:

<HIST> la comuna de París

<†>  París·borg <f. -borgar, pl. no hab.>:

variant arcaica de → Parísarborg “[ciutat de] París”

◊ í Danaliði váru þeir konungar Sigrøðr ok Guðrøðr ok synir Ragnars loðbrókar. Þeir sættusk við keisarann, ok létu skírask. En litlu síðarr rufu þeir allt sáttmálit, ok herjuðu á Vestr-Frakkland allt til Parísborgar, ok brenndu hana. Þá kom móti þeim með miklum her Arnaldr, er þá var keisari, ok drap af þeim níu hundruð manna. Eptir þat stǫðvaðisk Danaherr: a l'exèrcit danès hi havia els reis Sifre i Jofre i els fills d'en Ragnarr calçons-de-loden. Van arribar a un acord amb l'emperador i es feren batejar, però poc després, van trencar tot el pacte i devastaren tot el ponent de França fins a la ciutat de París i la cremaren; llavors l'emperador Arnau marxà contra ells i els matà nou-cents homes. Després d'això, la host danesa es va aturar

◊ en ek ræð þér, rytta afgǫmul, at þú farir eigi þangat, ok ver heldr heima at gæta Parísborgar ok annarra borga þinna ok svá kastala, svá at hvárki fljúgi þar í kráka né pía, ok eigi aðrir úhreinir fuglar, fyrir því at þat sé ek á þér, at aldri muntu orrostu halda síðan né snildarbrǫgð gera: i t'aconsello, criatura vellarda i inútil, que no hi vagis, sinó que et quedis a casa vigilant i guardant París i les teves altres ciutats i castells, de manera que no hi entrin volant ni cornelles ni pigues ni d'altres ocellots impurs perquè quan et miro veig en tu que a partir d'ara ja mai més no tornaràs a entaular batalla ni a dur a terme proeses

parkera <parkera ~ parkerum | parkeraði ~ parkeruðum | parkerað ║ e-u>:

aparcar una cosa

◊ parkera bílnum á einhverjum góðum stað: aparcar el cotxe a un bon lloc qualsevol

parket <n. parkets, no comptable>:

parquet m

parket·gólf <n. -gólfs, -gólf>:

[terra m de] parquet m, empostissat m

Parkinsons·sjúkdómur <m. -sjúkdóms, no comptable>:

<MED> malaltia f de Parkinson, pàrquinson m

parkinsons·sjúklingur <m. -sjúklings, -sjúklingar>:

<MED> malalt m de pàrquinson, malalta f de pàrquinson

Parkinsons·veiki <f. -veiki, no comptable>:

<MED> malaltia f de Parkinson, pàrquinson m

♦ vitglöp í Parkinsonsveiki: demència f en la malaltia de Parkinson

parkinsons·veikur, -veik, -veikt <adj. & subst.>:

<MED> malalt m de pàrquinson, malalta f de pàrquinson

park·ljós <n. -ljóss, -ljós>:

llum m d'estacionament

parkúr <n. parkúrs, no comptable>:

<ESPORT> parkour m

Parma <f. Parma, no comptable>:

Parma f

◊ “Kartúsíanaklaustrið (o: Chartreuse-Klaustrið) í Parma” eftir Stendhal: “La Cartoixa de Parma” de l'Stendhal

Parma·búi <m. -búa, -búar>:

parmesà m, parmesana f

parma·ostur <m. -osts, no comptable>:

formatge parmesà

parma·skinka <f. -skinku, -skinkur. Gen. pl.: -skinka>:

pernil m de Parma, cuixot m de Parma (Bal.)

Parmenídes <m. Parmenídesar, no comptable>:

Parmènides m (Παρμενίδης)

♦ Parmenídes frá Eleu: Parmènides d'Elea

parmesan·ostur <m. -osts, no comptable>:

formatge parmesà

par·myndun <f. -myndunar, -myndanir>:

<FÍS> creació f de parelles

Parnassus <m. Parnassusar, no comptable>:

el Parnàs m (Parnassus -ī, ὁ Παρνασός ~ Παρνασσός -οῦ)

♦ hinir bröttu tindar Parnassusar: els escarpats cims del Parnàs

Parnassus·fjall <n. -fjalls, no comptable>:

Mont m Parnàs (mons Parnassus, τὸ ὄρος Παρνασός ~ Παρνασσός)

paródía <f. paródíu, paródíur. Gen. pl.: paródía>:

paròdia f (→ skopstæling)

parruk <n. parruks, parruk>:

perruca f

parsek <n. parseks, parsek>:

parsec m (unitat de longitud, pc)

parta <parta ~ pörtum | partaði ~ pörtuðum | partað ║ e-ð>:

repartir una cosa (fer trossos o partions d'una cosa, dividir o partir una cosa i distribuir-ne les porcions fetes)

partí <n. partís, partí. Dat. sg.: partíi; Gen. pl.: partía>:

festa f (privada)

♦ halda partí: fer una festa

◊ ég ætla að halda partí á laugardaginn kemur og þér er hér með boðið: dissabte qui ve faré una festa i hi quedes convidat!

partur <m. parts, partar>:

part f

♦ á parti: en part

♦ vera sér á parti: <LOC FIG> ésser un cas a part

♦ á pörtum: en part, en algunes parts

♦ vegurinn er slæmur á pörtum: el camí és dolent a estones

♦ ég fyrir mína parta: jo per la meva part

♦ fyrri og seinni partur dags: la primera meitat i la segona meitat del dia

♦ seinni partinn: a la tarda, cap a la banda del vespre, a l'horabaixa (Mall.)

◊ ef þú kemur til dæmis klukkan fjögur seinni partinn, byrja ég að verða hamingjusamur strax klukkan þrjú: si véns, per exemple, a les quatre de la tarda, des de les tres ja començaré a ser feliç

♦ mestan part: la major part

◊ maðurinn er mestan part vatn: l’home és, en la seva major part, aigua

♦ þriðji partur: una tercera part, un terç

♦ fjórði partur: una quarta part, un quart

♦ partar ræðunnar: <GRAM> les parts de l'oració

Parþa·stríð <n. -stríðs, pl. no hab.>:

guerra f contra els parts

Parþa·veldi <n. -veldi, pl. no hab.>:

imperi m dels parts, imperi part

Parþenon <n. inv. S'usa sempre sense article>:

(Meyjahofið) Partenó m

Parþenópeus <m. Parþenópeusar, no comptable>:

Partenopeu m (Parthenopaeus -ī, ὁ Παρθενοπαῖоς ~ Παρθεννοπαῖоς -ίου)

♦ Týdeifur, Parþenópeus, Adrastus, Pólýníkes, Kapaneifur, Amfíarás og Hippómedon: Tideu, Partenopeu, Adrastos, Polinices, Capàneu, Amfiaraos i Hipomedont

Parþi <m. Parþa, Parþar>:

part m, parta f (de Pàrtia)

Parþía <f. Parþíu, pl. no hab.>:

Pàrtia f

parþverskur, parþversk, parþverskt <adj.>:

part -a (de Pàrtia)

pascal <n. pascals, pascal>:

pascal m (unitat de pressió, Pa)

pasodoble <m. pasodobles, pasodoblear>:

<MÚS> pas-doble m (fl./pl.: pas-dobles)

pass <interj.>:

passo! (indicació, en certs jocs, que hom renuncia a tirar)

♦ segja pass: passar (renunciar a tirar en certs jocs, esp. de cartes, & FIG)

passa <passa ~ pössum | passaði ~ pössuðum | passað>:

I. <absolut & amb complement casual & amb complement preposicional>:

1. (hæfa) adir-se  (roba: escaure's & fet, paraules etc: harmonitzar amb alguna cosa)

◊ það getur þá passað, sagði Rússinn: això hi encaixaria, va dir el rus

2. <e-ð>: (gæta) guardar algú, tenir esment de (Mall.) (esp. infants)

◊ passa börn: guardar els nens, tenir esment dels infants

3. <e-m>: (FIG & um fatnað) escaure a algú, quedar bé a algú, anar bé a algú (Mall.) (FIG & roba: tenir les mides d'algú)

◊ ég fékk þetta fína nafn í gær, Kristrún Erla, <...> og finnst það bara passa mér mjög vel: ahir em van posar aquest nom bonic, Kristrún Erla, <...> i trobo que m'escau molt bé

◊ buxurnar sem ég var í áður en ég varð ólétt passa mér ekki ennþá: els pantalons que duia abans de quedar embarassada encara em són massa estrets

4. <á e-n>: escaure a algú, anar bé a (Mall.) (tenir les mides d'una persona)

◊ og eftir þrjár tilraunir þá var nokkuð ljóst að hann (= búningur) passaði bara ekki á hana: i després de tres intents va quedar força clar que [el vestit] senzillament no era de les seves mides

5. <[inn] í e-ð>: (koma[st] fyrir) caber a, quebre a (Mall., ekki ritm./no lit.) (tenir cabuda a)

◊ þetta borð passar ekki í þetta horn: aquesta taula no hi cap en aquest racó (les mides de la taula i del racó de la cambra no coincideixen pas)

◊ passa Kamilla og Dúddi inn í þetta plan?: que hi tenen cabuda en aquest pla la Kamilla i en Dðddi?

6. <upp á e-ð ~ e-n>: (gæta e-s) vigilar una cosa ~ algú, tenir cura d'una cosa ~ algú (no perdre de vista una cosa, algú, vetlar-ho, perquè no li passi cap mal etc.)

♦ passa upp á að <+ subj.>: tenir cura que <+ subj.>, anar amb compte que <+ subj.>, vigilar que <+ subj.> 

♦ passa upp á sig: tenir esment de si mateix -a, saber tenir cura de si mateix -a

7. <við e-ð>: escaure's a, ajustar-se a, anar bé amb, encaixar amb, fer conjunt amb, fer joc a (Mall.) (peça de roba, joia etc. a una altra cosa)

◊ það passar ekki við: això no s'hi adiu, això no s'hi escau

◊ það á að passa við þetta: hauria de fer conjunt amb aquesta peça

8. <við e-n>: escaure a algú, caure bé a algú (Mall.) (peça de roba, joia etc.)

◊ það passar við þig: això t'escau

II. <reflexiu>:

1. (gá að e-u, hafa gaum að e-u, gæta) estar atent -a, anar alerta  (parar esment, parar compte)

◊ passaðu þig!: vés amb compte!

♦ passa sig á e-u: anar alerta amb una cosa

2. (vera á verði gagangvart e-u) anar amb compte amb, anar alerta  (fer atenció, vigilar)

♦ passa sig upp á e-ð: no perdre d'ull una cosa

passacaglia <f. passacagliu, passacagliur. Gen. pl.: passacaglia>:

<MÚS> passacaglia f

passa·mynd <f. -myndar, -myndir>:

foto f [de] carnet

passa·samur, -söm, -samt <adj.>:

1. (samviskusamur) conscienciós -osa (escrupolós)

2. (aðgætinn) atent -a (que posa esment)

3. (með fé) parsimoniós -osa (en les despeses)

passi <m. passa, passar>:

1. (vegabréf, reisupassi) passaport m (document per viatjar a l'estranger)

♦ það er viss passi að <+ ind.>: <LOC FIG> és absolutament segur que <+ ind.>

◊ það er viss passi að allt sem er ætt selst vel: és un fet infal·lible que tot el que és comestible es ven bé

♦ fá passann sinn: <LOC FIG> donar-li el passaport a algú, engegar algú, desfer-se d'algú

2. (leyfisbréf til að fá aðgang) passi m (document per poder entrar a un lloc)

3. (griðabréf, leiðarbréf) salconduit m (document per viatjar amb seguretat de no ésser pas detingut)

passía <f. passíu, passíur. Gen. pl.: passía. En l'accepció 1. el mot no és pas comptable>:

1. (píslarganga Jesú) passió f (del Crist) (→ písl)

2. (píslarsaga Jesú) història f de la passió (del Crist) (→ píslarsaga)

passíu·hár <n. -hárs, -hár>:

cabells m.pl a la romana, cabells m.pl a la Cristòfor Colom

Passíu·sálmur <m. -sálms, -sálmar>:

<LITER> psalm m (o: càntic) de la Passió [del Crist]

♦ Passíusálmar: <LITER> els Psalms de la Passió, poema, de contingut teològic, escrit el 1659 pel prevere i poeta Hallgrímur Pétursson (Hólar, 1614 – Saurbær, 1674) i publicat el 1666. Està estructurat en 50 psalms, un per a cada dia de la quaresma (de cinquanta dies; la nostra en té quaranta). Cada himne va referit a una part concreta de la Passió del Crist. Cada psalm conté un nombre variable d'estrofes. Des de la data se llur aparició, els Psalms han gaudit d'una enorme popularitat a Islàndia. Des del 1944, la Ràdio Nacional els retransmet durant la quaresma

passíu·sunnudagur <m. -sunnudags, -sunnudagar>:

diumenge m de la passió, diumenge m [de] júdica (cinquè diumenge de quaresma)

pass·legur, -leg, -legt <adj.>:

apropiat -ada

♦ þetta er alveg passlegt: això és just l'apropiat

pasta <n. pasta, no comptable>:

<CULIN> pasta f (espaguetti, macarrons etc.)

♦ besta pastað: la millor pasta

pasta·réttur <m. -réttar, -réttir>:

<CULIN> plat m de pasta (macarrons, espaguetti, sopeta etc.)

pastel·litur <m. -litar, -litir>:

1. (litbrigði) color m,f pastel (to o matís de color)

2. (málning) pintura f [al] pastel (per a pintar-hi)

pastel·mynd <f. -myndar, -myndir>:

pintura f al pastel  (representació pictòrica)

pastur <n. pasturs, no comptable>:

1. (fæða) aliment m (nodriment)

2. (kraftur) vigor m,f [al] pastel (força, fortalesa)

pasturs·laus, -laus, -laust <adj.>:

mancat -ada de vigor

pasturs·lítill, -lítil, -lítið <adj.>:

dèbil, delicat -ada

pat <n. pats, no comptable>:

gesticulació f

pata <pata ~ pötum | pataði ~ pötuðum | patað>:

gesticular

♦ pata út í loftið: gesticular amb els braços 

Patagónía <f. Patagóníu>:

la Patagònia

Patagóníu·búi <m. -búa, -búar>:

patagó m, patagona f

patagónskur, patagónsk, patagónskt <adj.>:

patagó -ona

patchouli <n. patchoulis, no comptable>:

(ilmefni) pàtxuli m (perfum)

patchouli·olía <f. -olíu, -olíur>:

oli m de pàtxuli

patchouli·planta <f. -plöntu, -plöntur>:

pàtxuli m (arbust Pogostemon cablin syn. Pogostemon patchouly)

patent·lausn <f. -lausnar, -lausnir>:

panacea f

paté <n. patés, paté>:

<CULIN> pâté m

pati <m. pata, pl. no hab.>:

rum-rum m, rumor m,f

♦ fá pata af e-u: <RELIG> arribar una cosa a les orelles d'algú

♦ hafa pata af e-u: <RELIG> assabentar-se d'una cosa, sentir a dir d'una cosa

patína <f. patínu, patínur. Gen. pl.: patína>:

<RELIG> patena f

Patrekur <m. Patreks, no comptable>:

Patrici m

patríarki <m. patríarka, patríarkar>:

<RELIG> patriarca m

♦ patríarki í Alexandríu: <RELIG> el patriarca d'Alexandria 

♦ patríarki í Antíokkíu: <RELIG> el patriarca d'Antioquia 

♦ patríarki í Miklagarði: <RELIG> el patriarca de Constantinoble

♦ patríarki í Moskvu: <RELIG> el patriarca de Moscou

Patroklos <m. Patroklosar, no comptable>:

Pàtrocle m (Πάτροκλος)

◊ er litu þeir Patroklos lagðan að velli, hann sem var hugrakkur, sterkur og ungur, fákarnir grétu sem Akkilles átti: quan véren Pàtrocle, estès en el camp, el qui havia estat valerós i fort i jove, els destrers que posseïa l'Aquil·les esclataren a plorar

patróna <f. patrónu, patrónur. Gen. pl.: patróna>:

1. (fullt skothylki) cartutx m (ple)

2. (tómt skothylki) casquet m (buit)

patsúlí <n. patsúlís, no comptable>:

(ilmefni) pàtxuli m (perfum)

patt <adj. inv.>:

<ESCACS> ofegat -ada

pattara·legur, -leg, -legt <adj.>:

rodanxó -ona

patti <m. patta, pattar>:

(smástrákur) marrec m (galifardeu)

paufa <paufa ~ paufum | paufaði ~ paufuðum | paufað ║ sér>:

caminar lentament o amb dificultat

◊ hún var að paufa sér heim: se'n va anar tira-tira cap a casa

paufast <paufast ~ paufumst | paufaðist ~ paufuðumst | paufast>:

moure's a poc a poc, lentament (p.e., com camina un vell, o els excursionistes que pugen una camada molt costeruda etc.)

♦ paufast áfram: avançar a poc a poc, lentament, caminar lentament, amb esforç

♦ paufast í myrkrinu: caminar a les palpentes dins la foscor

♦ paufast [með erfiðismunum] upp hæðina: pujar lentament i amb dificultat el turó

♦ paufast við e-ð: <FIG> entretenir-se treballant en una cosa, passar molt de temps en un cosa, passar temps culejant amb una cosa (Mall.) 

paur <m. paurs, paurar>:

1. (fjári) dimoni m (diable)

2. (óþokki) canalla m  (brivall, home infame)

pavlóva <f. pavlóvu, pavlóvur. Gen. pl.: pavlóva>:

<CULIN> pàvlova f

♦ baka pavlóvu: fer una pàvlova

pax·spjald <n. -spjalds, -spjöld>:

<RELIG> portapau m

páfa- <en compostos>:

papal

páfa·bíll <m. -bíls, -bílar>:

papamòbil m

páfa·bréf <n. -bréfs, -bréf>:

1. (úskurðarbréf páfa) breu m [apostòlic] (rescripte pontifici)

2. (með páfainnsigli og með blýbólu páfans með myndum hinna heilögu Péturs og Páls) butlla f [papal] (lletra del Papa que porta el segell pontifici i la bolla de plom amb les imatges de Sant Pere i Sant Pau)

3. (umburðarbréf frá páfa) encíclica f papal (lletra del Papa adreçada a tots els fidels)

páfa·dómur <m. -dóms, no comptable>:

papat m

páfa·fiskur <m. -fisks, -fiskar>:

peix m lloro

♦ páfafiskar: peixos lloro, escàrids m.pl 

Páfa·garður <m. -garðs, no comptable>:

1. Ciutat f del Vaticà

<†>  2. Roma f

♦ Páfagarðr ok Mikligarðr: Roma i Constantinoble

páfagauks·nef <n. -nefs, -nef. Gen. pl.: -nefja; dat.pl.: -nefjum>:

esquinant pulcre (planta Aeschynanthus pulcher)

páfa·gaukur <m. -gauks, -gaukar>:

papagai m

páfa·hirð <f. -hirðar, -hirðir>:

cort pontifícia (o: pontifical), cort f papal

páfa·legur, -leg, -legt <adj.>:

papal

páfa·stóll <m. -stóls, no comptable>:

Santa Seu

páfa·tign <f. -tignar, no comptable>:

dignitat f papal

páfa·trú <f. -trúar, no comptable>:

papisme f

páfa·villa <f. -villu, -villur. Gen. pl.: -villna>:

heretgia f papista

♦ þjóðsaga úr páfavillunni: <LOC> una llegenda popular dels temps de l'heretgia papista (és a dir, d'abans de la Reforma)

páfi <m. páfa, páfar>:

<RELIG> papa m [de Roma], <†> apostoli m

♦ Heilagleiki Páfi hans í Róm: Sa Santedat el Papa de Roma 

♦ óskeikulleiki Páfans: <RELIG> la infal·libilitat del Papa 

♦ páfar í Avignon: <HIST RELIG> els papes d'Avinyó 

♦ vera kaþólskari en páfinn: <LOC FIG> ésser més papista que el Papa

pá·fiðrildi <n. -fiðrildis, -fiðrildi>:

paó m de dia, paó diürn (papallona Inachis io)

pá·fugl <m. -fugls, -fuglar>:

paó m, pago m (Mall.) (ocell Pavo cristatus)

pá·hæna <f. -hænu, -hænur. Gen. pl.: -hæna>:

paona f

pái <m. páa, páar>:

paó m, pago m (Mall.) (ocell Pavo cristatus)

páka <f. páku, pákur. Gen. pl.: páka o: pákna>:

1. <GEN MÚS> bombo m, tabal gros

2. (hljómsveitarhljóðfæri) timbala f  (instrument d'orquestra)

Pála <f. Pálu, no comptable>:

Paula f

Pálína <f. Pálínu, no comptable>:

Paulina f

páll <m. páls, pálar>:

pala f

◊ ambátt sú var hjá Hildi, er Sunnlöð hét. Hún var fjölkunnug ok in mesta kvöldriða. Hún hafði margan mann illa leikit. Hildr kemr at máli við Illuga ok biðr hann sækja pál í sel, er Sviði lét eptir. Hann játar því. Þat var síð dags, er Illugi gekk heiman. Hann fór hart ok kom til seljanna ok fann þar pálinn. Þá var myrkt af nótt, ok ferr þó frá selinu, ok er hann var skammt kominn, var hlaupit á bak honum svá hart, at hælarnir kómu framan á bringuna. Þetta kvikendi hafði vönd í hendi ok barði Illuga með. Hér var komin Sunnlöð: La Hildr tenia una serva que es deia Sunnlöð. Era versada en màgia i la bruixa més gran que un es pugui imaginar. A més d'un n'hi havia fetes de ben dolentes. La Hildr va anar a parlar amb l'Illugi i li va demanar que anés a la barraca de les pastures d'estiu a cercar-hi una pala que l'Sviði s'hi havia deixat. L'Illugi li va dir que ho faria. Quan l'Illugi hi va partir, ja era força tard. Va caminar de pressa, va arribar a la barraca i hi va trobar la pala, i, encara que ja s'havia fet fosca negra, va partir cap a les cases del mas, però vet aquí que, encara no s'havia fet gaire enfora de la barraca, que li varen pegar embestida per darrera de manera que la criatura que ho va fer, li va quedar aferrada a l'esquena amb els talons tocant-li a ell el pit. Aquesta criatura tenia un garrot a la mà amb el qual pegava a l'Illugi: era la Sunnlöð que hi havia arribat

Páll <m. Páls, no comptable>:

Pau m

Pálma <f. Pálma, no comptable>:

Palma f, Ciutat f (Mall., Men.)

pálma·blað <n. -blaðs, -blöð>:

palma f (fulla de palmera) (כף תמר)

◊ fyrsta daginn skuluð þið sækja ávexti af þroskamiklum trjám, pálmablöð (kapˈpɔθ   təmāˈrīm, כַּפֹּת תְּמָרִים), greinar (wa-ʕăˈnaφ   ˌʕēt͡s־ʕāˈβɔθ, וַעֲנַף עֵץ-עָבֹת) af þéttlaufguðum trjám og pílviði. Síðan skuluð þið gleðjast frammi fyrir augliti Drottins, Guðs ykkar, sjö daga: el dia primer anireu a cercar fruita d'arbres ufanosos, fulles de palmera, branques d'arbres frondosos i de salzes [de torrent]. Tot seguit, hi fareu festa durant set dies davant Jahvè, el vostre Déu

Pálma·búi <m. -búa, -búar>:

palmesà m, palmesana f, ciutadà (Mall., Men.), ciutadana f (Mall., Men.)

pálma·grein <f. -greinar, -greinar>:

palma f (fulla de palmera)

◊ þá hjó Drottinn höfuð og hala af Ísrael, pálmagrein (kipˈpāh, כִּפָּה) og strá á sama degi: aleshores Jahvè tallà d'Israel cap i cua, palma i palla en un dia

pálma·kvistur <m. -kvists, -kvistir. Ac. pl.: -kvistu o: -kvisti>:

palma f, branca f de palmera (kipˈpāh, כִּפָּה + ἡ βαΐνη -ΐνης)

◊ hvorki haus né hali, pálmakvistur (kipˈpāh, כִּפָּה) né hálmstrá vinna Egyptalandi neitt: ni cap ni cua, ni branca de palmera ni bri de palla no venceran pas l'Egipte

◊ gullsveiginn og pálmakvistinn (ἡ βαΐνη -ΐνης, τὸν στέφανον τὸν χρυσοῦν καὶ τὴν βαΐνην), sem þið senduð, höfum vér fengið og erum tilbúnir til að semja endanlegan frið við ykkur og gefa embættismönnum vorum skrifleg fyrirmæli um skattaívilnanir ykkur til handa: hem rebut la corona d'or i la branca de palmera que ens vau enviar i estem preparats per a fer una pau perdurable amb vosaltres i donar als funcionaris les nostres instruccions escrites pel que fa a la condonació dels vostres tributs

pálma·lundur <m. -lundar, -lundir>:

palmerar m

pálmakjarna·olía <f. -olíu, no comptable>:

oli m de palmist

pálma·kjarni <m. -kjarna, -kjarnar>:

(olíupálmakjarni) palmist m

pálma·lilja <f. -lilju, -liljur. Gen. pl.: -lilja>:

iuca f (plantes del gènere Yucca)

pálma·olía <f. -olíu, no comptable>:

oli m de palma

pálma·smjör <n. -smjörs, no comptable>:

mantega f de palma

pálma·sunnudagur <m. -sunnudags, -sunnudagar>:

diumenge m de Rams

pálma·tré <n. -trés, -tré. Gen. pl.: -trjáa; dat.pl.: -trjám>:

palmera f, fasser m (Mall., Men.) (designació genèrica d'arbres de diverses espècies, esp. de la família de les Arecàcies o Palmàcies)

pálmaviðar·grein <f. -greinar, -greinar>:

palma f (fulla de palmera)

pálmaviðar·smjör <n. -smjörs, no comptable>:

mantega f de palma

pálma·viður <m. -viðar, -viðir>:

palmera f, fasser m (Mall., Men.) (designació genèrica d'arbres de diverses espècies, esp. de la família de les Arecàcies o Palmàcies)

pálma·vín <n. -víns, -vín>:

vi m de palma

pálma·ætt <f. -ættar, no comptable>:

[família f de les] arecàcies f.pl

pálmi <m. pálma, pálmar>:

1. palmera f, fasser m (Mall., Men.) (designació genèrica d'arbres de diverses espècies, esp. de la família de les Arecàcies o Palmàcies)

♦ → döðlupálmi “palmera de dàtils”

2. (olíupálmi) palmera f d'oli (o: de l'oli), palmera f de Guinea (arbre Elaeis guineensis)

3. (pálmagrein) palma f (branca de palmera)

♦ pálmi píslarvættisins: <RELIG> la palma del martiri

♦ ávinna sér kórónu ~ pálma píslarvættisins: guanyar-se la corona ~ la palma del martiri

4. <FIG> palma f de la victòria (→ sigurpálmi)

♦ standa (o: vera) með pálmann í höndunum: <LOC FIG> tenir la palma de la victòria a la mà, haver-se'n endut la palma de la victòria, haver triomfat -ada

pál·reka <f. -reku, -rekur. Gen. pl.: -rekna o: -reka>:

fanga f

páls·fiskur <m. -fisks, -fiskar>:

peix m de Sant Pau (peix Zenopsis conchifera)

páls·skata <f. -skötu, -skötur. Gen. pl.: -skata o: -skatna>:

caputxa f, rajada romeguera (peix Raja [Dipturus] batis)

pál·stafur <m. -stafs, -stafir>:

<HIST> espelt m, llança porquera (mena de pica llançadissa molt feixuga; podia emprar-se com a arpó balener) (Segons An Anglo-Saxon Dictionary p. 772 de Bosworth-Toller, l'anglo-saxó té palstr que glossa el llatí cuspis -idis f. ; segons Jan de Vries, tots dos mots podrien estar relacionats)

◊ þar mátti sjá mǫrg hǫgg með sverðin hǫggvin, marga skjǫldu klofna ok brynjur slitnar, mǫrg spjót brotin ok pálstafir ok allskonar skotvápn: allà s'hi pogueren veure mants cops donats amb les espases, mants escuts fesos i cuirasses badades, mants espelts i llances i tota mena d'armes llançadisses trencats

◊ þá er þeir bræður létu úr læginu kom upp hjá skipinu hrosshvalur. Kormákur skaut til hans pálstaf og kom á hvalinn og sökktist. Þóttust menn þar kenna augu Þórveigar. Þessi hvalur kom ekki upp þaðan í frá en til Þórveigar spurðist það að hún lá hætt og er það sögn manna að hún hafi af því dáið: quan els germans i llur gent hagueren sortit de l'ancoratge, a prop del vaixell va sortir a la superfície de la mar un hrosshvalur (Es pot creure que era un cetaci real -no identificat- o bé que es tractava d'una bèstia fantàstica. Traduït literalment, en diríem una balena-cavall L'Electronic Dictionary of the Irish Language dóna, com a traduccions dels mots de l'irlandès mitjà rosualt, rochua(i)d, que provindrien d'aqueix mot norrè, ‘name of a sea-monster’. És poc versemblant que, en cas de tractar-se d'un cetaci real, sigui una morsa, ja que aquest animal es designava amb el terme rosmhvalr). En Kormákur li va tirar un espelt feixuc que va endevinar la balena i aquesta es va enfonsar. Els homes cregueren haver-hi reconegut els ulls de la Þórveig. Aquella balena no va tornar pujar a la superfície, però de la Þórveig se'n va saber que es trobava malalta de mort i va córrer la brama que havia mort per causa d'aquella ferida

◊ fimmtadaginn reið maður að þeim Kormlöðu á apalgrám hesti og hafði í hendi pálstaf. Hann talaði lengi við þau Bróður og Kormlöðu: dijous va arribar a ca la Kormlöð i els seus un home muntat en un cavall gris-pomelat que duia un espelt feixuc a la mà. Va parlar molta d'estona amb en Bróðir la Kormlöð

◊ þá var bardagi sem óðastur og fékk konungur eigi rúm til atlögunnar, svo lágu skipin þröngt fyrir. Þá lögðu þeir undir austurfararknörruna. Þar var borið á þá ofan kesjur og pálstafir og grjót svo stórt að ekki hélt við og máttu þeir ekki vera þar. En er liðsmenn sáu það að konungur var kominn þá ruddu þeir fyrir honum og lagði hann þá að skipi Eindriða Jónssonar: en aquells moments la batalla era al més acarnissat i el rei no tenia espai per a maniobrar un atac amb la seva nau, tan aboldronats es trobaven els vaixells al seu davant, així que ell i els seus van escometre el knörr del Bàltic; els mercaders els van rebre llançant-los piques i espelts i pedres tan grosses que res no s'hi podia resistir, de manera que no varen poder romandre allà, però vet aquí que, quan els homes de la flota véren que el rei hi havia arribat, li feren lloc i ell va col·locar el seu vaixell costat per costat amb el de l'Eindriði Jónsson

pál·stunga <f. -stungu, -stungur. Gen. pl.: -stungna>:

cop m de fanga

pá·nefur <m. -nefs, -nefir. Gen. pl.: -nefja; dat.pl.: -nefjum>:

trencapinyes becgròs (ocell Loxia pytyopsittacus)

pápisti <m. pápista, pápistar>:

<PEJOR> papista m & f (designació pejorativa de catòlic)

pápíska <f. pápísku, no comptable>:

<PEJOR> papisme m (designació pejorativa de catolicisme)

pápískur, pápísk, pápískt <adj.>:

<PEJOR> papista (designació pejorativa de catòlic)

pár <n. párs, no comptable>:

gargots m.pl, borratxos m.pl (Mall.) 

pára <pára ~ párum | páraði ~ páruðum | párað>:

fer gargots, gargotejar

♦ pára e-ð: guixar una cosa

páska·bróðir <m. -bróður, -bræður>:

primer diumenge després del diumenge de Pasqua

páska·dagur <m. -dags, -dagar>:

diumenge m de Pasqua, dia m de Pasqua

páska·egg <n. -eggs, -egg. Gen. pl.: -eggja; dat.pl.: -eggjum>:

ou m de Pasqua

Páska·eyja <f. -eyju, no comptable>:

illa f de Pasqua

páska·fífill* <m. -fífils, -fíflar>:

margaridoia f [baleàrica], pixallits m.pl, primavera f (Mall.), margalideta f (Mall.), picarols m.pl (Mall.) (planta Bellis annua)

páska·frí <n. -frís, -frí>:

vacances f.pl de Pasqua

páska·föndur <n. -föndurs, pl. no hab.>:

manualitats f.pl de Pasqua

páska·hald <n. -halds, -höld>:

celebració f de la Pasqua

páska·hátíð <f. -hátíðar, -hátíðir>:

festa f de Pasqua

páska·helgi <f. -helgar, -helgar>:

festes f.pl pasquals, festivitats f.pl pasquals

páska·hret <n. -hrets, -hret>:

onada f de fred, acompanyada de pluja o nevada, pels volts de les festes de Pasqua

páska·kaktus <m. -kaktuss, -kaktusar>:

cactus m de Pasqua (planta Epiphyllum gaertneri syn. Hatiora gaertneri)

páska·kerti <n. -kertis, -kerti>:

ciri m pasqual

páska·lamb <n. -lambs, -lömb>:

anyell m pasqual

páska·leikur <m. -leiks, -leikir. Gen. pl.: -leikja; dat.pl.: -leikjum>:

<LITER> passió f, ludus paschalis

páska·leyfi <n. -leyfis, -leyfi>:

vacances f.pl de Pasqua

páska·lilja <f. -lilju, -liljur. Gen. pl.: -lilja>:

narcís m de muntanya (planta Narcissus pseudonarcissus)

páska·merkidagur <m. -merkidags, -merkidagar>:

<RELIG> dia m en què es dóna el primer pleniluni de primavera

páska·morgunn <m. -morguns, -morgnar>:

matí m de Pasqua

Páskar <m.pl Páska>:

1. <RELIG> Pasqua f

♦ annar í Páskum: #1. (hjá kristnum) dilluns de Pasqua (en el cristianisme); #2. (אִסְרוּ-חַג) isrú hag pèssah

♦ páskar gyðinga: la Pasqua jueva

2. <RELIG> pèssah (o: péssah) m (פֶּסַח; en arameu, פִּסְחָא)

páska·skrúðganga <f. -skrúðgöngu, -skrúðgöngur. Gen. pl.: -skrúðgangna>:

<RELIG> processó f de Pasqua

páska·tungl <n. -tungls, -tungl>:

lluna f pasqual, pleniluni m pasqual, lluna plena de Pasqua

páska·vaka <f. -vöku, -vökur. Gen. pl.: -vaka>:

vetlla f pasqual, vetla f pasqual (Val., Bal.) 

páska·vika <f. -viku, -vikur. Gen. pl.: -vikna>:

setmana f de Pasqua, Setmana Santa

páska·öld <f. -aldar, -aldir>:

cicle m pasqual

Páskir <f.pl Páska>:

<†> variant arcaica de → Páskar “Pasqua”

PC:

1. abreviació de → politically correct “políticament correcte”

2. <INFORM> abreviació de → Personal Computer “PC, ordinador personal”

pe <n. pes, pe>:

pe f (פֵּא) (lletra de l'alfabet hebreu פ)

pedali <m. pedala, pedalar>:

pedal m

peð <n. peðs, peð>:

1. <ESCACS & FIG> peó m

♦ e-ð er eitrað peð [fyrir e-n]: <LOC FIG> una cosa és un regal enverinat [per a algú]

♦ e-ð er lítið peð í valdatafli: <LOC FIG> ésser un petit peó en la lluita pel poder entre dues persones

◊ Ísland, peð í valdatafli stórveldanna: Islàndia, un peó a l'escaquer de les grans potències

2. (að vexti) napbuf m, nan m, pigmeu m, homeneu m (Mall.) (homenet, home molt petit)

3. (smávaxinn krakki) marrec m, galifardeu m (vailet petit)

4. (ómerk persóna á andlega sviðina) coquí m, ratolí m d'home (persona apocada o sense fortalesa de caràcter)

peð·grípur <m. -gríps, -grípar>:

papamosques menut, menjamosques barba-roig (o: menut) (Bal.) (ocell Ficedula parva)

peðra <peðra ~ peðrum | peðraði ~ peðruðum | peðrað ║ e-u>:

repartir una cosa a bocinets o en porcions petites

Pegasos <m. Pegasosar, pl. no hab.>:

<MITOL> Pegàs m (Πήγασος)

♦ Pegasos, hinn vængjaði skáldfákur : Pegàs, l'alat destrer de les Muses

Pegasus <m. Pegasusar, pl. no hab.>:

variant de → Pegasos ‘Pegàs’

peisa <f. peisu, peisur. Gen. pl.: peisa>:

variant ortogràfica de → peysa ‘jersei gruixut’

Peitu·borg <f. -borgar, pl. no hab.>:

[ciutat f de] Poitiers f

Peitu·land <n. -lands, -lönd>:

Peiteu m, Poitou m

◊ í þann tíma ræður fyrir Saxlandi og Peitulöndum Ótta keisari, er kallaður var Ótta hinn rauði, og jarlar hans tveir; annar hét Urguþrjótur en annar Brimiskjarr: en aquell temps regnava l'emperador Otó, anomenat el Roig, sobre Alemanya i els països del Peiteu, ensems amb els seus dos iarls: un es deia Urgu-Þrjótur i l'altre Brimi-skjarr

◊ í þann tíma er þeir Óláfr Tryggvason gerðu félag sitt, ok Sigurðr jarl, þá réð fyrir Saxlandi ok Peitulandi Ótta keisari; hann er kallaðr Ótta hinn rauði. Jarlar hans tveir eru nefndir, ok hét annarr Urgu-Þjótr en annarr Brimis-Skjarr. Þeir váru miklir hǫfðingjar: a l'època en què l'Olau Tryggvason va segellar la seva aliança amb el iarl Sigurðr, l'emperador Otó regnava sobre Alemanya i el Peiteu. L'anomenaven Otó el Roig. Hom esmenta també dos iarls [amb ell]: un es deia Urgu-Þjótur i l'altre Brimis-Skjarr, els quals eren grans cabdills

pekan·hneta <f. -hnetu, -hnetur. Gen. pl.: -hneta>:

pacana f (fruit)

pekan·tré <n. -trés, -tré. Gen. pl.: -trjáa; dat.pl.: -trjám>:

pacaner m (arbre Juglans nigra)

pela·barn <n. -barns, -börn>:

lactant m & f, infant m de biberó

pelagónía <f. pelagóníu, pelagóníur. Gen. pl.: pelagónía>:

gerani m

Peleifur <m. Peleifs, no comptable>:

<MITOL> Peleu m (Πηλεύς)

♦ Peleifur, faðir Akkillesar: en Peleu, pare de l'Aquil·les

peli <m. pela, pelar>:

1. (barnaflaska) biberó m (per a lactants)

2. (lítil, flöt vínflaska) petaca f (ampolla plana de butxaca per a begudes alcohòliques)

3. (fjórðungur lítra) quart m de litre (mesura)

pelíkana·ætt <f. -ættar, no comptable>:

[família f dels] pelicànids m.pl

pelíkan·áll <m. -áls, -álar>:

peix m pelicà (peix Eurypharynx pelecanoides)

pelíkani <m. pelíkana, pelíkanar>:

pelicà m (ocell Pelecanus onocrotalus)

pell <n. pells, pell>:

<HIST> pal·li m (tela molt fina, sovint de seda o lli, importada de Constantinoble, Alexandria i d'altres indrets d'Orient. Després de la presa de Constantinoble pels turcs, va desaparèixer) (del llatí medieval ← pallium -al costat del qual hi ha el diminutiu palliolum- per via d'alguna llengua medieval. Cf. el francès antic paile/paille, poêle, l'anglo-saxó pæll, pell (anglès modern pall), l'alt-alemany mitjà pfėlle, wâtpfėlle, pfėllel, baix-alemany mitjà pelle, pellel (neerlandès modern pelder), etc.)

◊ sem þetta ráð var gǫrt, þá tóku þær þat hit fríða ok hit góða barn ok vǫfðu í eitt hvítt silkipell, ok yfir þetta eitt hit dýrasta pell, gullvofit með hvelum ok kringlum, er bóndi hennar hafði haft með sér ór Myklagarði, svá vel gǫrt ok ágætt, at engi hafði vildra sét: quan varen haver pres aquesta determinació, varen agafar l'infant, bell i gentil, i l'embolcalleren en un drap de seda i al damunt li posaren el pal·li més costós, adornat amb dibuixos de rodes i cercles fets de fil d'or, que el seu marit li havia portat de Constantinoble i tan ben fet que ningú no havia vist res de millor

◊ enn er þeir sá þat, er á drómundinum váru, at skipin reru at þeim ok menn ætluðu til atsóknar við þá, tóku þeir pell ok dýrgripi ok báru út á borðin, ok gerðu þá háreysti mikit, ok þótti jarlsmǫnnum, sem þeir eggjuðu (en realitat, eggjaði) Norðmenn á hendr sér: però quan els qui es trobaven a bord del drómundr véren que les naus es dirigien cap a ells al rem i que llurs tripulacions es disposaven per a abordar-los, van agafar llurs guarniments de pal·li i llurs joies i les penjaren als bordatges procurant fer una gran gatzara, i els homes del iarl tingueren la sensació que els del drómundr els estaven incitant a atacar-los

♦ → guðvefjarpell “pal·li de sàmit”

Pelops·skagi <m. -skaga, no comptable>:

variant de → Pelópsskagi ‘Península del Peloponnès’

Pelóps·ey <f. -eyjar, no comptable>:

variant de → Pelópsskagi ‘[península del] Peloponnès’

Pelópseyjar·stríð <n. -stríðs, -stríð>:

variant de → Pelópsskagastríð ‘Guerra del Peloponnès’

♦ Pelópseyjarstríðin: les Guerres del Peloponnès

Pelópsskaga·bandalagið <n. -bandalagsins, pl. no hab.>:

<HIST> Lliga f del Peloponnès

Pelópsskaga·stríð <n. -stríðs, -stríð>:

<HIST> Guerra f del Peloponnès

♦ Pelópsskagastríðin: les Guerres del Peloponnès

Pelóps·skagi <m. -skaga, no comptable>:

[península f del] Peloponnès m (península grega)

pels <m. pels, pelsar>:

abric m de pells (peça de roba excl. femenina)

pempíu·legur, -leg, -legt <adj.>:

1. (teprulegur) pudibund -a, gat -a moix -a (beat, purità, [hipòcritament] pudorós)

◊ ég vil ekki hljóma pempíulegur, en skortur Pauls á hreinlæti hefur hneykslað okkur alla: no vull sonar a neneta pudorosa, però la manca d'higiene personal d'en Paul ens ha escandalitzat a tots

2. (tilgerðarlegur) afectat -ada (no natural, artificiós, melindrós)

pendúll <m. pendúls, pendúlar>:

pèndol m

◊ “Pendúll Foucaults” eftir Umberto Eco: “el pèndol de Foucault” de l'Umberto Eco

◊ “Pytturinn og pendúllinn” eftir Edgar Allan Poe: “el pou i el pèndol” de l'Edgar Allan Poe

♦ einfaldur pendúll: pèndol m simple (o: matemàtic)

♦ → raunpendúll “pèndol físic (o: compost; o: real)”

♦ → snúningspendúll “pèndol de torsió”

Penelópa <f. Penelópu, no comptable>:

Penèlope f (Πηνελόπη, Πηνελόπεια)

◊ þá var einnig Odysseifur frægur bogmaður. Það var í fárra færi að benda hinn mikla boga hans, sem hann skildi eftir heima í Íþöku, þegar hann fór í leiðangurinn til Tróju. Á meðan hann var í burtu, en það urðu tuttugu ár alls, var Penelópa kona hans umsetin af fjölda biðla. Hún tók loks það ráð að lofa að giftast þeim biðlanna sem gæti bent boga Odysseifs ok skotið af honum gegnum augu á tólf öxum, sem raðað væri upp. En engum biðlanna tókst að benda bogann. Svo kom Odysseifur heim dulbúinn sem betlari og hann bendi bogann, skaut svo gegnum axirnar tólf og skaut svo biðla konu sinnar til bana: l'Ulisses també fou un afamat arquer. Estava a l'abast de ben pocs tibar el seu gran arc que havia deixat a casa quan va partir en l'expedició contra Troia. Mentre fou fora, i varen ésser vint anys en total, la Penèlope, la seva dona, fou assetjada per un gran nombre de pretendents. Finalment, va prendre la decisió de prometre casar-se amb el pretendent que pogués tibar l'arc de l'Ulisses i disparar-hi una fletxa a través dels ulls de dotze destrals col·locades en fila, però cap dels pretendents va reeixir a tibar l'arc; l'Ulisses va tornar a casa disfressat de captaire, va tibar l'arc, va disparar-hi una fletxa a través de les dotze destrals i va matar els pretendents de la seva dona

♦ Ódysseifur, Penelópa og Telemakkos: Ulisses, Penèlope i Telèmac

Penelópe <f. Penelópe, no comptable>:

Penèlope f (Πηνελόπη, Πηνελόπεια) (→ Penelópa)

◊ meðan hann var úr landi, höfðu margir höfðingjar gerzt til að biðja Penelópe konu hans, en hún hafði jafnan vikizt undan fyrir elsku sakir og trúfesti við eiginmann sinn: mentre ell era a fora del país, nombrosos principals i prínceps, s'havien posat a demanar la Penèlope, la seva dona, en matrimoni, però ella sempre havia defugit donar-los una resposta per amor i fidelitat del seu marit

peninga·ávísun <f. -ávísunar, -ávísanir>:

ordre f de pagament

peninga·bréf <n. -bréfs, -bréf>:

carta certificada amb valor[s] declarat[s]

peninga·budda <f. -buddu, -buddur. Gen. pl.: -budda o: -buddna>:

portamonedes m, cartereta f

peninga·gildi <n. -gildis, -gildi>:

valor monetari

peninga·gjöf <f. -gjafar, -gjafir>:

donació f de diners, donatiu m en metàl·lic

peninga·gras <n. -grass, -grös>:

cresta f de gall, fonollades f.pl, fusellades f (planta Rhinantus minor)

peninga·kassi <m. -kassa, -kassar>:

1. <GEN> caixa f dels diners

2. (tæki) caixa f [enregistradora] (aparell)

peninga·kál <n. -káls; no comptable>:

traspic m (planta Thlaspi arvense)

peninga·kerfi <n. -kerfis, -kerfi>:

sistema monetari

peninga·kröggur <f.pl; no s'empra mai en genitiu>:

penúries econòmiques, manca f de diners

♦ vera í peningakröggum: estar escanyat -ada

peninga·laus, -laus, -laust <adj.>:

sense diners

peninga·legur, -leg, -legt <adj.>:

monetari -ària, pecuniari -ària, financer -a

peninga·leysi <n. -leysis; no comptable>:

manca f de diners

peninga·maður <m. -manns, -menn>:

home m de finances, financer m, financera f

peninga·markaður <m. -markaðs (o: -markaðar), -markaðir>:

mercat monetari

peninga·mál <n. -máls, -mál>:

finances f.pl

peningamála·stefna <f. -stefnu, pl. no hab.>:

política monetària

peninga·plokk <n. -plokks, pl. no hab.>:

estafa f, [des-]plomada f

◊ peningaplokk í formi pýramíta: piràmide financera, estafa en forma de piràmide

peninga·púki <m. -púka, -púkar>:

escanya-rals m & f

peningar <m.pl peninga>:

vulgueu veure → peningur ‘diners’

peninga·ráð <n.pl -ráða>:

cabal[s] m.[pl]

♦ hafa peningaráð: tenir cabals, ésser de gran cabal

peninga·seðill <m. -seðils, -seðlar>:

bitllet m [de banc]

peninga·sending <f. -sendingar, -sendingar>:

1. <GEN> tramesa f de diners

2. (inn á bankareikning) transferència f [de diners] (dipòsit en compte bancari)

peninga·skápur <m. -skáps, -skápar>:

caixa forta, caixa f de cabals

◊ peningarskápur til sölu: es ven caixa de cabals

peninga·skipti <n.pl -skipta>:

canvi m de diners (→ gjaldeyrisskipti)

peninga·skjatti <m. -skjatta, -skjattar>:

saquet m de diners

peninga·skortur <m. -skorts, pl. no hab.>:

penúria financera

peninga·slátta <f. -sláttu, pl. no hab.>:

encunyació f de moneda, batiment m de moneda

peninga·smiðja <f. -smiðju, -smiðjur. Gen. pl.: -smiðja>:

fàbrica f de moneda, seca f

peninga·sóun <f. -sóunar, pl. no hab.>:

malbaratament m de diners

peninga·spil <n. -spils, -spil>:

joc m d'atzar

peninga·spursmál <n. -spursmáls, -spursmál>:

qüestió f de diners

peninga·stofnun <f. -stofnunar, -stofnanir>:

institució bancària

peninga·upphæð <f. -upphæðar, -upphæðir>:

import m, suma f [de diners]

peninga·vandræði <n.pl -vandræða>:

dificultats financeres

♦ vera í peningavandræðum: anar escàs -asa de diners, ballar-la magra

peninga·veski <n. -veskis, -veski. Gen. pl.: -veskja; dat.pl.: -veskjum>:

cartera f

peninga·viðskipti <n.pl -viðskipta>:

transaccions monetàries

peninga·þröng <f. -þröngar, pl. no hab.>:

penúria financera, escassetat f de diners

peninga·þvætti <n. -þvættis, pl. no hab.>:

blanqueig m de diners

♦ stunda peningaþvætti: blanquejar diners

peninga·öfl <n.pl -afla>:

forces financeres

penings·hús <n. -húss, -hús>:

establa f

peningur <m. penings, peningar>:

1. (mynt) moneda f  (diner)

♦ tveggja evra peningur: una moneda de dos euros

2. peningar <m.pl peninga>: diners m.pl, dobbers m.pl (Mall.), <† eða/o ritm./lit.> doblers m.pl

♦ hvar get ég skipt peningum?: on podria canviar diners?

♦ miklir peningar: molts diners, molts de dobbers (Mall.) 

♦ ég á enga peninga: no tinc gens de diners, no tinc gens de dobbers (Mall.) 

♦ eiga kappnóg af peningum: tenir diners a puntapala, tenir diners a cabassos

♦ peningar í sjóði: haver m

♦ peningar í veltu: diners en circulació

♦ kreista peninga út úr e-m: <LOC FIG> escurar algú, treure-li els diners a algú, timar-li els diners a algú

♦ vaða í peningum: <LOC FIG> nedar en diners

◊ hann hafði vaðið í peningum allt frá því hann byrjaði að versla: havia nedat en diners des que havia començat a comerciar

♦ sóa peningum: malbaratar els diners, balafiar els diners, tudar els dobbers (Mall.)

♦ verðgildi e-s í peningum: el valor en diners d'una cosa

♦ peningar vaxa ekki á trjám: <LOC FIG> els diners no es troben pas sota les pedres

3. (búfé, gripir) [caps m.pl de] bestiar m  (esp. l'oví)

penn, pen, pent <adj.>

polit -ida, endreçat -ada

penna·glöp <n.pl -glapa>

lapsus m calami

penna·hnífur <m. -hnífs, -hnífar>

trempaplomes m, tallaplomes m