+- Macià Riutort i Riutort: ÍSLENSK-KATALÓNSK ORÐABÓK LII - DICCIONARI ISLANDÈS-CATALÀ LII

Macià Riutort i Riutort

ÍSLENSK-KATALÓNSK ORÐABÓK
DICCIONARI ISLANDÈS-CATALÀ

VI

       
   
 
       


© Macià Riutort i Riutort, 1998



   
Cada dues o tres generacions, quan la memòria es decandeix i els darrers testimonis de les massacres precedents desapareixen, la raó s'eclipsa i alguns homes tornen a propagar el mal
  
   
Olivier Guez.
  
       

vibbi <m. vibba, vibbar>:
1. <COL·LO> (= viðbjóður. Viðbjóðslegt fyrirbæri) fàstic m (cosa fastigosa, fàstic de cosa)
2. <COL·LO> (viðbjóðslegur maður) fastigós m, fastigosa f (persona fastigosa, fàstic de persona)
við <f. viðjar, viðjar. En la llengua moderna, emprat exclusivament en pl.>:
trava f
◊ [Primam huius tituli legem B cum suis ita exprimit: Eigi skal svín hafa í afrétt; óheilǫg eru [p. 232] þau í annarra manna landi við áverka en þess er á, nema túnsvín sé, þat er hringr eðr knappr eðr við sé í rana] Ef maðr beitir svínum sínum í land annars manns, ok varðar slíkt sem hann [p. 232] beiti ǫðru fé, enda eru þau óheilǫg við áverkum þess manns, er land á, eða þeirra manna er hann biðr til, nema túnsvín sé, þat er eigi má róta. Ef maðr drepr annars manns svín, ok banar í sínu landi, þá skal hann hræ hylja, svát þar falli eigi á dýr, né fuglar, ok gera orð þeim er svín á, ef hann veit hverr á. Ef hann veit eigi hverr svín á, þá skal hann segja búum sínum fimm til, eða á samkvámu inni næstu ella. Nú gerir hann eigi orð þeim er á, eða svá síðla að svín spillast þaðan frá, er hann vissi hverr átti, þá verðr hann útlagr þremr mǫrkum við þann mann, er svín átti, ok gjalda einum gjǫldum. En ef þau svín spillast af því, at hann sagði eigi til sem mælt var, svát verðr fimm aura skaði, eða meiri, ok varðar fjǫrbaugsgarð, ok skal kveðja til heimilisbúa níu á þingi þess, er sóttr er til fjǫrbaugssakar, en fimm til útlegðar. Ef maðr drepr svín manns í annars landi en sínu, þá er sem hann drepi í þess landi, sem svín á. [p. 233] Nú drepr maðr svín til þess at hann vill sér nýta, þá ræðr sá orði er svín á. Varðar skóggang eða gertœki. Þat eru allt þriggjaþingasakar of svínin, nema gertœki, þat fyrnist eigi. Tólftarkviðr kemr til skóggangssakar þessar — [Primam huius tituli legem B cum suis ita exprimit: Sues in pascuis communibus ne habeantur, neque in aliorum, quam domini fundo a laesionibus immunitate gaudent, nisi sues sint, in pratis stercoratis quae pascere consuescunt, quorum nempe rostro, uel circulus, uel globulus, uel catena est applicata] Si sues suas in aliena pascua quis egerit, eodem reatu tenetur, acsi alius generis [p.232] pecora egisset, et pascuorum domini et huius mandatarii laesionibus iure inferendis expositae sint, nisi sus fuerit in prato stercorato pascere consuescens, quae humum (uel gramina) eruere nequit. Qui in proprio territorio sues alienas ictu afficit et caedit, cadauer eius teget, ne feris uel auibus laceretur, et suis dominum, si quis sit cognouerit, certiorem de eo faciat. Si, cuius sus sit, nesciuerit, accolis suis quinque uel in proxumo conuento (pagano) hoc indicet. At dominum suis uel omnino non certiorem facit, uel tam sero, ut sues caesae interim, inde a tempore, quo, ad quem pertineant, ei innotuit, in deterius abeant, tum in dominum suis trium marcarum mulcta tenetur, et in pretio in simplum restituat. Quod si sues illae ideo, quod non iuxta praescripta indicauerat, ita corruptae fiant, ut quinque unciarum uel maius eueniat damnum, exilium luat. Nouem in comitiis eius, in quem agitur, domicilii accolae euocentur in causis exilii, quinque uero in causis multaticiis. Cum quis suem alienam in alieno (etiam) fundo occidit, hoc ita habendum est, acsi in eius territorio occidisset ad quem sus pertinet. [p. 233] At suem alienam, quis occidit eo consilio, ut sibi ipsi in utilitatem conuertat, tum suis dominus reatu quanto uoluerit eum insimulet. Vel proscriptionis uel furti minimi poena adhibeatur. Omnes haecce de subus oriundae causae per tria comitia integrae durant, praeter furti minimi causam, quae nunquam praescribitur. Dodecadis ueridici huic proscriptionis causae adhibeantur (Oca Cendrosa. Landabrigðaþáttr. XI Kapítuli: Of svín ok áningar - Titulus XI: De subus et stationibus): [El tenor de la primera llei d'aquest capítol és el següent segons el testimoni B: No es poden pas tenir porcs a una afrétt (terres comunals de muntanya, emprades per a deixar-hi les ovelles pasturant a lloure durant l'estiu). Si es causa cap mal a un porc que estigui pasturant per terres d'altres homes que no siguin el seu propietari, el seu propietari no té dret a cap compensació legal pel mal que hagi sofert el seu porc tret que es tracti d'un túnsvín (un porc que pastura dins la tanca del mas) que tingui al musell una anella o un botó [de fusta] o una við [de manera que estigui impossibilitat per a grufar] (aquí un llaç d'escorxa de salze o de vimenera lligat al voltant del musell? o un bocí de verga de salze o de vimenera clavat al musell?)]. Si un home mena els seus porcs a pasturar dins les terres d'un altre, serà castigat amb la mateixa pena en què incorreria si hi hagués menat a pasturar una altra mena de bestiar, i també, si el propietari d'aquestes terres, o els homes als quals ell demani que ho facin, els fa algun tipus de mal, el propietari dels porcs no té dret a cap mena de compensació legal (lit.: [els porcs] són ‘óheilǫg’, o sigui, que no gaudeixen d'immunitat legal), llevat que es tracti d'un porc (se sobreentén: o de porcs) que sigui un túnsvín (un porc de la tanca del mas), impossibilitat per a grufar. Si un home pega i mata el porc d'un altre dins les seves terres, cal que tapi el cadàver del porc de manera que ni les bèsties salvatges ni els ocells li puguin arribar i que doni notícia del que ha passat al propietari del porc si és que sap qui és. Si no sap pas qui és el propietari del porc, cal que notifiqui el fet a cinc veïns seus o, altrament, que ho faci a la propera samkváma (reunió o assemblea [del comú], in proxumo conuento [pagano]). Posat que no notifiqui la mort del porc al seu propietari o que, després de saber qui és el seu propietari, li ho notifiqui tan tard que el porc ja s'hagi fet malbé, serà castigat amb una multa de tres merkr, pagadores al propietari del porc, i[, a més a més,] pagarà un reemborsament (o restitució, gjǫld) simple [del preu del porc]. Però si [els cossos d]els porcs s'han fet malbé pel fet que no en va notificar la mort tal i com està ordenat (prescrit), de manera que es produeixi un dany de cinc aurar o superior, incorrerà en pena de proscripció menor (‘fjǫrbaugsgarðr’), i cal que[, a tal fi,] es convoquin nou veïns a comparèixer al þing de l'acusat per al qual es demana la pena de proscripció menor i cinc veïns si se li demana una pena pecuniària. Posat que un home mati un porc en terres d'altri, és com si l'hagués mort a les terres del propietari del porc. Posat que un home mati un porc perquè en vol fer ús per a si mateix, el propietari del porc decideix el tipus de pena que se sol·licitarà, i que podrà ésser la pena de plena proscripció o la pena per apropiació indeguda. Les causes relacionades amb porcs són, totes elles, causes de tres þings (o sigui, prescriuen al cap de tres þings), excepte en el cas d'apropiació indeguda que no prescriu mai. En el cas que se sol·liciti la plena proscripció per la mort d'un porc, la imposició d'aquesta pena es farà per un veredicte d'un jurat format per dotze homes
⇨ gertæki eða [ólöglegt] sjálftaka: selvraadig Tilegnelse, mindre Tyveri (Vilhjálmur Finsen: Staðarhólsbók (1883), p. 620). poena furti minimi (J.F.G. Schlegel Grágás (II,1829), p. 223)
⇨ ráða orði: vælge, om man vil anlægge Sag for egentlig Tyveri (þjófskapr 1) eller for selvraadig Tilegnelse, görtœki (Vilhjálmur Finsen: Staðarhólsbók (1883), p. 657). aliquem reatu insimulare quanto uelit
♦ brjótast (o: losna) úr viðjum e-s: <LOC FIG> alliberar-se de les cadenes de..., deslliurar-se de les cadenes de...
◊ losna úr viðjum eiturlyfja: alliberar-se de les drogues
♦ losa sig úr viðjum e-s: <LOC FIG> alliberar-se de les cadenes de...
♦ varpa af sér viðjum e-s: <LOC FIG> treure's del damunt el jou de...
◊ vér skulum brjóta sundur fjötra þeirra, vér skulum varpa af oss viðjum þeirra: trenquem llurs lligams, traguem-nos llur jou del damunt! 
við: nosaltres
	acusatiu: okkur
	genitiu: okkar
	datiu: okkur
við 1. <prep.+ac.>: a, amb, al costat de
		við gluggann: a la finestra
		við sólaruppkomu: a sol-ixent
	2. <prep.+dat>: amb
		við lágu verði: a preu baix, per un preu baix, per poc
	3. við og við: de tant en tant
	4. við það: <adverbi pronominal> amb això, amb allò
<†>  viða <f. viðu, viður. Gen. pl.: viða o: viðna>:
<NÀUT> pal m, arbre m, antena f
◊ illa kurrið þér að róa andróðann, takið nú og reisið viðurnar, dragið síðan seglin og látum ganga norður skipin: només remugueu de mala manera perquè heu de remar contra el vent, agafeu els arbres i dreceu-los i un cop fet això, hisseu-hi les veles i posem rumb amb els vaixells cap al nord
viða¹ <viða ~ viðum | viðaði ~ viðuðum | viðað ║ [að sér] e-u>:
1. <GEN> fer llenya
♦ viða heim viði: (höggva eldivið og flytja heim) fer llenya i portar-la a casa
◊ "Eg geri þér skjótan kost," sagði Hrafnkell. "Þú skalt reka heim fimm tigu ásauðar í seli og viða heim öllum sumarviði. Þetta skaltu vinna til tveggja missera vistar. En þó vil eg skilja á við þig einn hlut sem aðra smalamenn mína: Freyfaxi gengur í dalnum fram með liði sínu; honum skaltu umsjá veita vetur og sumar. En varnað býð eg þér á einum hlut: Eg vil, að þú komir aldrei á bak honum, hversu mikil nauðsyn sem þér er á, því að eg hefi hér allmikið um mælt, að þeim manni skyldi eg að bana verða, sem honum riði. Honum fylgja tólf hross. Hvert sem þú vilt af þeim hafa á nótt eða degi, skulu þér til reiðu. Ger nú sem eg mæli, því að það er forn orðskviður, að eigi veldur sá, er varar annan. Nú veistu, hvað eg hefi um mælt": “Et diré ara mateix les condicions”, li va dir en Hrafnkell, “hauràs de menar [i guardar] un ramat de cinquanta ovelles mare a les pastures d'estiu i traginar fins al mas tota la llenya que facis a l'estiu. Això és el que hauràs de fer per l'estatge i la manutenció de tot un any. Ara bé, t'imposo un deure, igual que als meus altres pastors, i que hauràs de complir: En Freyfaxi pastura amb el seu ramat per la vall. Li tindràs molt d'esment tant d'estiu com d'hivern, i t'adverteixo d'una cosa: vull que no el muntis mai per més necessitat que tinguis de fer-ho, perquè he declarat categòricament que mataré aquell que el cavalqui. Al Freyfaxi l'acompanyen dotze egües. Qualsevol d'elles que vulguis tenir, de dia o de nit, estan a la teva disposició. Fés com et dic, perquè, com fa la vella dita, qui avisa no és traïdor. Ara ja saps què disposo”
2. (hrúga eldivið, hlaða eldiviði) amuntegar llenya (fer un caramull de llenya)
◊ þeir Þorvaldur viðuðu fyrir dyr öll og lögðu eld í og svo víða í þekjuna. Og er menn Hrafns voru komnir í klæði sín þá gengu þeir til dura og spurði Hrafn hver fyrir eldi réði. En honum var svarað að þeir réðu fyrir er kveiktu en Þorvaldur væri höfðingi. Hrafn spurði ef Þorvaldur vildi taka sættum nokkurum af þeim, kvað Þorvald ráða skyldu sjálfan fyrir sættum ef hann vildi gefa mönnum grið þeim er þar voru fyrir. Menn Þorvalds svöruðu, kváðu Hrafn ómaklegan griða og hans menn. Þorvaldur svarar þá engu en menn Þorvalds höfðu mörg heimsleg orð um þetta mál þeirra (SS I, cap. 180, pàg. 242): en Þorvaldur i els seus homes varen amuntegar llenyar davant totes les portes i hi posaren foc, com també arreu de la sostrada. Quan els homes d'en Hrafn s'hagueren vestit, anaren a les portes i en Hrafn va preguntar qui era el responsable del foc. Li respongeren que n'eren responsables els qui l'havien calat i que en Þorvaldur era llur cabdill. En Hrafn els va preguntar si en Þorvaldur estaria disposat a arribar a algun acord i afegí que en Þorvaldur podria decidir ell mateix els termes de l'acord amb la condició que respectés la vida dels homes que hi havia allà amb ell. Els homes d'en Þorvaldur li varen respondre dient-li que ni en Hrafn ni els seus homes no mereixien perdó. En Þorvaldur no li va respondre res i els seus homes varen pronunciar moltes de paraules forassenyades sobre llur cas
♦ viða til e-s: arreplegar o amuntegar llenya per a una cosa
◊ þá mælti Hallfreður: "Nú munum vér eiga þrenn verk og skaltu Önundur viða heim, þú hefir exi mikla. Auðgísl skal eld gera en eg skal vatn sækja." Þá mælti Önundur: "Það er þá best að viða ótæpilega til húss því að margir þurfa eldiviðinn þeir er hér koma": aleshores en Hallfreður els va dir: “Ara tenim tres tasques a fer. Tu, Önundur, faràs llenya i la portaràs a casa [ja que] tens una gran destral. L'Auðgísl farà foc i jo aniré a cercar aigua”. Aleshores l'Önundur els va dir: “Aleshores el millor serà portar llenya a bastament a la casa perquè molts que passin per aquí hauran de menester llenya”
◊ síðan fóru þrælarnir með drottningu eins og fyrir þá var lagt, viðuðu til bálsins og kveiktu í því. En þegar þeir ætluðu að taka drottningu og bera hana á bálið kom til þeirra kona; hún gekk á einum fæti og hafði járnlaup á höfði; hún setur af sér laupinn, gengur til þrælanna og spyr hvað þeir hafi fyrir stafni. Þeir segja sem var: tot seguit els esclaus van fer amb la reina tal com els havien manat: van amuntegar llenya per fer-hi una foguera i la varen encendre. Però quan volien agafar la reina i menar-la a la foguera, se'ls acostà una dona. Només tenia una cama i portava una cistella de ferro al cap. Es va llevar la cistella del cap, es va acostar als esclaus i els va preguntar què estaven fent. Ells li van dir el que hi havia
♦ viða björn inni: <LOC JUR> tancar un ós dins el seu cau amuntegant llenya davant l'entrada
◊ hafi sá bjǫrn er veiddi nema inni sé viðaðr, þá hafi sá er inni viðaði: que l'ós sigui de qui l'hagi caçat, llevat que l'ós s'hagi trobat dins el seu cau perquè algú li n'ha barrat la sortida amb llenya. En aquest cas, l'ós és del qui li ha barrat la sortida del cau amb llenya
3. <FIG> reunir (o: aplegar) una cosa (dades o material per a elaborar un llibre, un estudi etc.)
♦ viða að sér heimildum: reunir material bibliogràfic (o: documentació bibliogràfica)  
4. (búa að viðum) fer la fusta d'una cosa (fer l'obra de fusta quan es construeix una casa)
♦ viða hús: fer la part de fusta de l'estructura d'una casa que s'està construint
viða² <viða ~ viðum | viðaði ~ viðuðum | viðað ║ e-ð ~ e-n>:
(tortíma, granda) anorrear algú ~ una cosa
♦ viða e-m veiði: <LOC JUR> impossibilitar la pesca a algú
◊ hverr maðr má gera veiðivél í sinni á, ok gera þó svá, at fiskar megi fara upp eptir (ɔ: at) á hverri. Ganga skal guðsgjǫf til fjalls sem til fjǫru, ef gengit vill hafa. En ef einhverr girðir, þá skulu þeir, er ána eigu fyrir ofan, gera honum fimmtarstefnu til af þingi, úr at brjóta. En ef hann kveðr nei við, þá skal sá er at telr æsta bœndr liðs til úr at brjóta. Bóndi hverr er synjar honum til at fara er sekr eyri við konung; en þeir er garð gerðu í á at ólǫgum, gjaldi mǫrk hverjum þeira, er fyrir ofan búa, ok [þeim er] þeir viðuðu veiði fyrir — Enhver maa bruge de Raad at veide med, som han kand, dog saa at Fiskene kunde gaae op efter hver Aae, thi Guds Gave skal saavel gaae til Fields som til Fiære, om Gud vil. Gierder nogen derfor, da skulle de som eye Aaen der oven for, giøre ham Femte-Stævne paa Tinge til at afbryde Gierdet. Siger han ney dertil, da skal den som paataler, kræve Hielp af Bønderne for at opbryde det, hver Bonde som undslaaer slig for at fare, betale I Øre til Kongen; og de som giøre Gierde over Aaen imod Loven, betale en Mark til enhver af dem der boe oven for, hvilke de formeente Fiskeriet (Codi Johanneu. Landsleigubálkr, Cap. 56: Um vatnsfǫll ok veiðistǫður bœja í milli, pàg. 166 = Gulaþingslǫg, cap. 85, pàg. 42): qualsevol pot calar el seu art de pesca dins el seu riu sempre que ho faci de tal manera que els peixos puguin pujar per qualsevol riu (? =per qualsevol altra part del riu?). El regal de Déu (=els peixos) ha de poder anar, si vol fer-ho, tant cap a la muntanya com cap a la platja (menys literalment: el regal de Déu ha de poder moure's en totes direccions, tant cap a la muntanya com cap a la mar). Si, emperò, algú barra el riu, els propietaris del riu més amunt de l'indret on aquest hagi estat barrat, li farà emetre pel þing una fimmtarstefna, ço és, una ordre de desmuntar la barrera del riu en un termini de cinc dies. I si hi diu que no, el qui hagi presentat el recurs contra la barrera, s'adreçarà als bœndr [veïns] per obtenir llur ajuda per a desmuntar (trencar) la barrera. Qualsevol bóndi que es negui a acompanyar-l'hi [a desfer la barrera], pagarà un eyrir al rei. I els qui hagin barrat el riu il·lícitament, pagaran una mǫrk a cadascú que visqui més amunt de la barrera i al qual hagin feta impossible (destruït) la pesca part damunt [la barrera] (en comparació, la versió paral·lela dels Gulaþingslǫg, cap. 85, pàg. 42, fa: þá skal hverr gera veiðivél í sinni á, ok gera þó svá, at fiskar megi fara upp at á hverri. Ganga skal Guðsgjafi til fjalls sem til fjǫru, ef gengit vill hafa. En sá maðr, er gerðir fyrir, þá skulu þeir, er fyrir ofan eigu, gera hánum fimmtarstefnu af þingi, at brjóta ór, et at úlǫgum er í gǫrr. En ef hann vill eigi ór brjóta, þá skulu þeir æsta liðs til at brjóta ór. En hverr bóndi er sekr at þremr aurum, er synjar hánum til at fara, en þeim viðar veiði er fyrir ofan búa. Engi skal fara í annars á at veiða, nema hann vili þeim veiða er ána á ok gjalda landnám þeira, er ána á)
♦ aldur viðar e-n: <LOC FIG> la vellesa destrueix algú (algú mor de vellesa)
◊ 30. ‘Þann hefi ec allra ǀ ættgǫfgastan ǁ fylki fundit, ǀ oc framarst necqvi; ǁ hann scaltu eiga, ǀ unz þic aldr viðar, ǁ verlaus vera, ǀ nema þú vilir þenna’: 30. “He trobat el cabdill de més noble llinatge i, de molt lluny, el més excel·lent. El tindràs per marit fins que la vellesa et destrueixi. Seràs (=et quedaràs) sense marit llevat que vulguis aquest [per marit]” (vocabulari: #1. framarst nekkvi: Cf en Kuhn 1968³, pàg. 153: framarst necqvi weitaus am überlegensten (Gðr. II 30))
♦ viða vígskáa (o: hina vígskáu): <LOC POÈT> destruir els deleresos de combat (destruir els guerrers)
◊ 5. Soltinn varð Sigurðr ǀ sunnan Rínar, ǁ hrafn at meiði ǀ hátt kallaði: ǁ ‘Ycr mun Atli ǀ eggiar rióða, ǁ muno vígscá ǀ of viða eiðar’: 5. En Sigurðr fou occit (o: va morir) al sud del Rin (=en el sud, a la vora del Rin). Un corb, a dalt d'un arbre, va cridar fort: “L'Atli enrogirà en vosaltres dos els talls [de les espases]. Els juraments [trencats] anorrearan els delerosos de combatre (=menaran els guerrers a la mort = us menaran a vosaltres dos, guerrers, a la mort)”
viða·mikill, -mikil, -mikið <adj.>:
extens -a, vast -a, [molt] ampli àmplia
♦ viðamikið efni: una matèria extensa
♦ viðamikil skýrsla: un extens informe
viðar·alkóhól <n. -alkóhóls, no comptable>:
alcohol metílic, metanol m, alcohol m de fusta, alcohol m de cremar (→ tréspíritus; → metanól)
viðar·bolur <m. -bols, -bolir>:
soca f d'arbre
viðar·borð <n. -borðs, -borð>:
taula f de fusta
viðar·borinn, -borin, -borið <adj.>:
<BOT> cauliflor -a
viðar·bretti <n. -brettis, -bretti>:
post f de fusta
viðar·bulungur <m. -bulungs, -bulungar>:
pila f de llenya, caramull m de llenya (Mall.) 
◊ var viðarbulungur mikill á eyrinni og þar á ofan lá forkur einn mikill og var brotið af endanum. Ólafur tók upp forkinn og hafði í hendi sér, stökkur nú fénu fyrir sér. Ganga þeir allir saman. Talar Þorbjörn við Ólaf og var hinn kátasti. Hann fann að þeir vildu jafnan ganga síðar en hann sá við því og fóru jafnan fram allir og allt fram fyrir hólinn. Skildust þar vegirnir: a l’eyri hi havia una gran pila de llenya, i al damunt hi havien deixat una gafa de mariner llarga que tenia un extrem trencat. L'Ólafur va agafar la gafa i, sostenint-la amb la mà, feia avançar davant-davant les ovelles. Tots ells anaven plegats. En Þorbjörn parlava amb l'Ólafur i estava d'un humor immillorable. L'Ólafur, tanmateix, se'n va adonar que en Þorbjörn i en Vakur intentaven contínuament posar-se darrere ell però ell se'n capguardava i tots ells varen continuar fent camí fins davant el pujol. Allà se separaven els camins
viðar·bútur <m. -búts, -bútar>:
estella f, tió m, tros m de llenya
viðar·byrði <f. -byrðar, -byrðar>:
càrrega f de llenya, pes m de la llenya
viðar·bæs <n. -bæss, no comptable>:
tint m per a fusta
viðar·edik <n. -ediks, no comptable>:
àcid pirolignós, vinagre m de fusta
viðar·eldsneyti <n. -eldsneytis, -eldsneyti>:
dendrocombustible m (llenya, carbó vegetal,pèl·lets, briquetes etc.)
viðar·farmur <m. -farms, -farmar>:
carregament m de fusta
viðar·fúavörn <f. -fúavarnar, -fúavarnir>:
impregnació f de la fusta [amb biocides]
viðar·gólf <n. -gólfs, -gólf>:
parquet m
viðar·grein <f. -greinar, -greinar (o: -greinir)>:
branca f d'arbre
viðar·grind <f. -grindar, -grindur>:
carcassa f de fusta
viðar·heiti <n. -heitis, -heiti>:
nom m d'arbre, dendrònim m
viðar·högg <n. -höggs, -högg>:
talla f d'arbres, abatiment m d'arbres
viðar·höggsmaður <m. -höggsmanns, -höggsmenn>:
llenyataire m & f, llenyater m (Val., Bal.), llenyatera f (Val., Bal.)
viðar·ker <n. -kers, -ker. Gen. pl.: -kerja (o: -kera); dat.pl.: -kerjum (o: -kerum)>:
recipient m de fusta (de diferents mides)
viðar·klæddur, -klædd, -klætt <adj.>:
revestit -ida de fusta
viðar·klæðning <f. -klæðningar, no comptable>:
revestiment m de fusta
viðar·kol <n.pl -kola>:
carbó m vegetal (o: de llenya)
♦ virk viðarkol: carbó actiu (o: activat)  
viðar·kubbur <m. -kubbs, -kubbar>:
cub m de fusta
viðar·kurl <n. -kurls, -kurl>:
ascla f de fusta
viðar·kveif <f. -kveifar, -kveifar>:
galerina marginada (bolet Galerina marginata)
viðar·kvistur <m. -kvists, -kvistir. Ac. pl.: -kvistu o: -kvisti>:
branquilló m [per fer foc] (ʕēt͡s, עֵץ)
◊ þá tók hann sig upp og fór til Sarefta. Og er hann kom að borgarhliðinu, var ekkja þar að tína saman viðarkvisti (ʕēˈt͡sīm, עֵצִים). Hann kallaði til hennar og mælti: "Sæk þú mér dálítið af vatni í ílátinu (בַּכְּלִי), að ég megi drekka": aleshores es va aixecar i se'n va anar a Sarepta (Çarefat). I quan va arribar a la porta de la vila, hi havia una vídua que arreplegava branquillons per fer foc. Ell la va cridar i li digué: “Vés-me a cercar una mica d'aigua en en el gerro pequè pugui beure”
◊ hún svaraði: "Svo sannarlega sem Drottinn, Guð þinn, lifir, á ég enga köku (מָעוֹג) til, heldur aðeins hnefa mjöls í skjólu (בַּכַּד) og lítið eitt af viðsmjöri í krús (בַּצַּפָּחַת). Og sjá, ég er að tína saman fáeina viðarkvisti (ʃəˈnaʝim   ʕēˈt͡sīm, שְׁנַיִם עֵצִים). Síðan ætla ég heim og matbúa þetta handa mér og syni mínum, að við megum eta það og deyja síðan": ella li va respondre: “Tan cert com Jahvè, el teu Déu, viu, no tinc gens de pa (lit.: coca), sinó només un grapat de farina en un pot i una mica d'oli en una gerra. I mira, estic arreplegant branquillons per fer foc i després vull anar a casa i preparar això que t'he dit per a mi i per al meu fill, que ens ho poguem menjar i després, morir”
viðar·kvoða <f. -kvoðu, -kvoður. Gen. pl.: -kvoða o: -kvoðna>:
reïna (o: resina; o: reina Bal.) f natural
viðarkvoðu·göng <n.pl -ganga>:
conducte (o: canal) resinífer
viðarkvoðu·kenndur, -kennd, -kennt <adj.>:
resinós -osa
viðar·kynding <f. -kyndingar, -kyndingar>:
calefacció f de llenya
viðar·köstur <m. -kastar, -kestir>:
pila f de llenya
◊ en er þeir komu þangað, sem Akkilles vísaði þeim á, lögðu þeir líkið niður, og hlóðu þegar mikinn viðarköst (ἡ ὕλη -ς:   αἶψα δέ οἱ μενοεικέα νήεον ὕλην): i quan varen arribar allà on l'Aquil·les els indicava, varen dipositar el cadàver en terra, i tot seguit amuntegaren una gran pila de llenya
◊ síðan skaut hann þar í járnóðum eldi, til að vinna upp viðarköstinn (—:   ἐν δὲ πυρὸς μένος ἧκε σιδήρεον ὄφρα νέμοιτο): tot seguit hi va encendre un foc furiós de ferro perquè consumís la pila de llenya
◊ en Akkilles biður ykkur Norðra og hinn hvínanda Vestra að koma, og lofar ykkur fríðum blótum, til að kveikja í viðarkesti (ἡ πυρή -ῆς:   ὄφρα πυρὴν ὄρσητε καήμεναι) þeim, er Patróklus liggur á, sá er allir Akkear harma nú mjög: l’Aquil·les us prega a vosaltres, Bòreas i, a tu, el Zèfir xiulador, que vingueu, i us promet bells sacrificis perquè encengueu la pila de llenya sobre la qual hi ha ajagut en Pàtrocle a qui ara tots els aqueus ploren
viðar·köttur <m. -kattar, -kettir>:
gat margai m (mamífer Leopardus wiedii)
viðar·lífsmassi <m. -lífsmassa, -lífsmassar>:
biomassa f forestal, biomassa llenyosa
viðar·mjöl <n. -mjöls, no comptable>:
farina f de fusta
viðar·nýra <n. -nýra, -nýru. Gen. pl.: -nýrna>:
<BOT> llúpia f
viðar·rót <f. -rótar, -rætur>:
arrel f d'arbre
◊ hvarf Hreggviðr nú inn í hauginn, en Hrólfr tók gripuna ok varðveitti, fór síðan frá haugnum aptr ina sǫmu leið ok varð nú við engi undr varr. Ok er hann kom ór skóginum, kom Vilhjálmr þá móti honum. Hafði hann skriðit undir viðarrœtr ok legit þar um alla hríðina. Fekk hann varla talat fyrir kulda: en Hreggviðr llavors va desaparèixer dins el seu túmul i en Hrólfr va agafar tots els objectes [que li havia donat en Hreggviðr] i els va guardar. Tot seguit se'n va anar del túmul desfent el mateix camí que havia seguit per anar-hi i no va percebre res d'extraordinari. I quan va sortir del bosc, en Vilhjálmur li va sortir a l'encontre. S'havia arrossegat sota les arrels d'un arbre i s'hi havia quedat ajagut durant tota la tempesta de neu. A penes podia parlar del fred que tenia
◊ nú gekk Freysteinn, þó nauðigur færi, til Oddnýjar og tók upp sveininn og gekk út með og til skógar. Hann vafði piltinn í einum dúk og lagði flikkissneið í munninn. Hann gerði skjól undir viðarrótum og lét þar koma í barnið og bjó vel um og gekk svo frá, fór heim síðan og sagði bónda að hann hefði fyrir séð barninu. Bóndi lét vel yfir og var nú kyrrt um hríð: llavors en Freysteinn, encara que ho fes a contracor (forçat), va anar on era l'Oddný i li va agafar el nen i se'n va anar amb ell al bosc. Va embolcallar el noiet en una flassada i li va posar una tallada de cansalada a la boca. Va fer-li un refugi sota les arrels d'un arbre i hi va posar l'infant dedins, el va tapar bé i se'n va anar. Tot seguit se'n va anar a casa i va dir al bóndi que s'havia ocupat del nen. El bóndi va expressar la seva satisfacció i, durant una temporada, no va passar res més
viðar·runnur <m. -runns, -runnar>:
arbust m, matoll m
◊ hann skyggndist (παπταίνων) alla vega (πάντοσε) í kring um sig, sem örn, er menn segja skarpskyggnastan (ὀξύτατον δέρκεσθαι) allra fugla undir himinhvolfinu, því þó hann sé í hálofti, þá sér hann, hvar hinn fótfrái (πόδας ταχὺς) héri lúrir (κατακείμενος) undir allaufguðum viðarrunni (ὁ~ἡ θάμνος -άμνου:   πτὼξ ǁ θάμνῳ ὑπ᾽ ἀμφικόμῳ κατακείμενος): mira al seu voltant en totes direccions com una àguila, de la qual els homes diuen que és el qui té la vista més penetrant de tots els ocells sota la volta celeste perquè, encara que estigui volant enlaire pel cel, veu on dormisqueja la llebre de peu lleuger sota un arbust d'espès fullatge
viðar·rusl <n. -rusls, no comptable>:
restes f.pl de fusta, fusta trinxada
viðar·spónn <m. -spónar, -sapónar>:
fullola (o: xapa) f de fusta
viðar·spæni <n. -spænis, no comptable>:
[cares f.pl de] fullola (o: xapa) f de fusta
viðar·stoð <f. -stoðar, -stoðir>:
tauló (o: pilar) m de fusta, suport m de fusta
viðar·stæða <f. -stæðu, -stæður. Gen. pl.: -stæðna>:
apilament ordenat de troncs i branques grosses
viðar·tegund <f. -tegundar, -tegundir>:
tipus (o: mena; o: casta Mall.) f de fusta
viðar·teinungur <m. -teinungs, -teinungar>:
rebrot (o: plançó) m d'arbre
viðar·trefjar <f.pl -trefja>:
fibres f.pl de fusta
viðar·tunna <f. -tunnu, -tunnur. Gen. pl.: -tunna>:
tina f de fusta, cup m de fusta
viðar·ull <f. -ullar, no comptable>:
1. <GEN> llana f de fusta
2. <†> (bómull) cotó m (→ baðmull)
viðar·umbúðir <f.pl -umbúða>:
[material m d']embalatge m de fusta
viðar·úrgangur <m. -úrgangs, no comptable>:
residus m.pl de fusta, deixalles f.pl de fusta
viðar·val <n. -vals, no comptable>:
fusta escollida (o: selecta), fusta f de qualitat
viðar·vara <f. -vöru, -vörur. Gen. pl.: -vara>:
producte m de fusta
viðar·varnarefni <n. -varnarefnis, -varnarefni>:
conservant (o: protector) m de [la] fusta
viðar·vörn <f. -varnar, -varnir>:
protecció f de la fusta, tractament m de la fusta (esp. imprengnant-la amb preservants biocides)
viðar·þil <n. -þils, -þil. Gen. pl.: -þilja; dat.pl.: -þiljum>:
post f de fusta (esp. per a revestiments de paret: empostisats, plafons, panys de paret etc.)
viðar·þilja <f. -þilju, -þiljur. Gen. pl.: -þilja>:
post f de fusta (esp. per a revestiments de paret: empostisats, plafons, panys de paret etc.)
viðar·þynna <f. -þynnu, -þunnur. Gen. pl.: -þynna>:
xapa (o: fullola) f de fusta
viðar·æð <f. -æðar, -æðar>:
<BOT> xilema m
♦ tilfærsla í viðaræðum: <BOT> translocació apoplàstica
viðar·öxi <f. -öxar (o: -axar), -axir>:
destral f de fer llenya
viðauka·blað <n. -blaðs, -blöð>:
suplement m
viðauka·tillaga <f. -tillögu, -tillögur. Gen. pl.: -tillagna o: -tillaga>:
esmena f
við·auki <m. -auka, -aukar>:
annex m, afegiment m
við·bára <f. -báru, -bárur. Gen. pl.: -bára>:
[falsa] excusa f, pretext m, subterfugi m
♦ viðbárur: excuses
við·bein <n. -beins, -bein>:
clavícula f
viðbeins·brot <n. -brots, -brot>:
fractura f de clavícula
við·bendi <n. -bendis, -bendi>:
heura f (→ bergflétta)
við·bit <n. -bits, no comptable>:
mantega, margarina o saïm per untar-hi el pa
við·bjargandi, -bjargandi, -bjargandi <adj. inv.>:
Mot emprat en la locució:
♦ e-m er ekki viðbjargandi: <LOC FIG> algú no té remei, algú és incorregible
viðbjóðs·lega <adv.>:
fastigosament 
viðbjóðs·legur, -leg, -legt: fastigós -osa, oiós -osa (Mall.), repel·lent
við·bjóður <m. -bjóðs, -bjóðir>: fŕstic m, oi m (Mall.)
	hafa viðbjóð á e-u: sentir repulsió per una cosa
	vekja viðbjóð hjá einhverjum: fer fŕstic / oi (Mall.) a
	þetta er alveg viðbjóður: aixó és absolutament repulsiu
við·bót <f. -bótar, -bætur>:
afegiment m, afegitó m
♦ í viðbót við e-ð: a més a més de..., addicionalment a..., en afegiment a...
♦ fá e-ð í viðbót til að <+ inf.>: rebre una cosa d'afegitó per a <+ inf.>
♦ til viðbótar: a més a més..., ...de més, per afegitó
◊ hundrað meyjar voru þar til viðbótar (alius -a -ud:   centum aliae [famulae]) og jafnmargir (totidem:   totidemque pares aetate ministri) sveinar á sama aldri er hlóðu borðin veisluföngum og báru fram bikara: cent serventes hi havia a més a més i tants d'altres servents de la mateixa edat que carregaven les taules amb els menjars del banquet i servien les copes
♦ til viðbótar við e-ð ~ e-u: a més a més de...
◊ á nú að vekja stríð gegn okkur til viðbótar því að (—:   bellum etiam pro caede boum <...> Laomedontiadae, bellumne inferre paratis...) þið drápuð kýr okkar og tarfa, niðjar Laómedons, búist þið nú til atlögu, að hrekja meinlausar (insontes) Harpýjur frá föðurleifð?: plançons d'en Laomedont! També s'haurà de despertar una guerra contra nosaltres a més a més que ens heu mort les nostres vaques i bous? Per ventura us esteu preparant per a l'atac a fi de foragitar de llur patrimoni pairal les innocents harpies?
♦ tveir ~ tvær ~ tvö til viðbótar: dos ~ dues de més
viðbótar- <en compostos>:
addicional
viðbótar·kostnaður <m. -kostnaðar, no comptable>:
despeses f.pl addicionals
við·bragð <n. -bragðs, -brögð>:
1. <GEN> estrebada f, revinclada f
♦ taka snöggt viðbragð: reaccionar amb un sobresalt, sobresaltar-se
2. viðbrögð <n.pl -bragða>: reacció f
♦ viðbrögð e-s við e-u: reacció d'algú davant una cosa
viðbragðs·aðili¹ <m. -aðilja, -aðiljar>:
variant de → viðbragðsaðili² ‘equip de resposta [a grans accidents i catàstrofes]’
viðbragðs·aðili² <m. -aðila, -aðilar. Empr. hab. en pl.>:
equip m de resposta [a grans accidents i catàstrofes], equip m de resposta immediata en emergècies, ERIE m (policia, personal sanitari, equip(s) de rescat etc.)
viðbragðs·áætlun <f. -áætunar, -áætanir>:
pla m d'emergència
viðbragðs·fljótur, -fljót, -fljótt <adj.>:
que reacciona ràpidament, de reacció ràpida, ràpid -a en reaccionar
viðbragðs·flýtir <m. -flýtis, no comptable>:
capacitat f de reacció
viðbragðs·seinn, -sein, -seint <adj.>:
de reacció lenta, lent -a en reaccionar, que reacciona amb lentitud
viðbragðs·sjóntækni <f. -sjóntækni, no comptable>:
<ASTRON> òptica activa
viðbragðs·skjótur, -skjót, -skjótt <adj.>:
que reacciona ràpidament, de reacció ràpida, ràpid -a en reaccionar
viðbragðs·snöggur, -snögg, -snöggt <adj.>:
de reacció ràpida, ràpid -a en reaccionar
viðbragðs·staða <f. -stöðu, pl. no hab.>:
estat m d'alerta
♦ setja e-ð ~ e-n í viðbragðsstöðu: posar una cosa ~ algú en [estat d']alerta
♦ vera í viðbragðsstöðu: ésser (o: estar) en estat d'alerta
viðbragðs·teymi <n. -teymis, -teymi>:
equip m de resposta [a grans accidents i catàstrofes], equip m de resposta immediata en emergècies, ERIE m (policia, personal sanitari, equip(s) de rescat etc.)
viðbragðs·tími <m. -tíma, no comptable>:
temps m de reacció
við·brenndur, -brennd, -brennt <adj.>:
cremat -ada (o: recremat -ada) (menjar, per no haver-lo remenat o per haver estat massa temps al foc)
við·brigði <n.pl -brigða>:
[nova] experiència f, [gran] canvi m (en la vida, situació etc. d'un hom)
♦ viðbrigði að þurfa að borga alla reikningana: l'experiència d'haver de pagar totes les factures (s'entén: fins ara les pagava sempre algú altre)
♦ það voru mikil viðbrigði fyrir mig: ha estat un gran canvi per a mi (s'entén: respecte del que he o havia fet fins ara)
við·brunninn, -brunnin, -brunnið <adj.>:
cremat -ada (o: recremat -ada) (menjar, per no haver-lo remenat o per haver estat massa temps al foc)
við·bundinn, -bundin, -bundið <adj.>:
(upptekinn af e-u) ocupat -ada (atrafegat amb alguna cosa)
♦ eiga ekki viðbundið: <LOC FIG> no tenir res a fer, gaudir d'uns moments de lleure
viðburða·laus, -laus, -laust <adj.>:
tranquil -il·la, sense esdeveniments
♦ viðburðalaus helgi: un cap de setmana tranquil
viðburða·ríkur, -rík, -ríkt <adj.>:
1. <GEN> ric -a en esdeveniments
♦ eiga viðburðaríka ævi: tenir una vida moguda (o: agitada), una vida rica en esdeveniments
2. (dagur) agitat -ada (dia ‘intens’, atrafegat, aqueferat)
♦ viðburðaríkur dagur: un dia molt agitat
3. (um skáldsögu, kvikmynd o.s.fr.) amb molta d'acció, animat -ada (novel·la, pel·lícula etc.)
◊ bráðfyndin og viðburðarík gamanmynd fyrir alla fjölskylduna: una comèdia hilarant i molt entretinguda per a tota la família
við·burður <m. -burðar, -burðir>:
1. <GEN> esdeveniment m, fet m
♦ rás viðburðanna: el curs dels esdeveniments
◊ Gyðjusonur - víst ferð þú yfir hafið undir handleiðslu æðri máttarvalda, fyrir því eru órækar sönnur, þannig er örlögdómur konungs guðanna, þannig snýr hann hjólinu, þannig hverfist rás viðburðanna. - Ég skýri þér aðeins frá fáu einu af mörgu svo að þú siglir öruggari um gestrisin höf og þér auðnist að lenda við Ásóníuhöfn; því að Skapanornirnar meina Helenusi að vita meira og Júnó, dóttir Satúrnusar, varnar honum máls — Nate deā (nam te maioribus ire per altum ǁ auspiciis manifesta fides: sic fata deum rex ǁ sortitur, uoluitque uices; is uertitur ordo), ǁ pauca tibi et multis, quo tutior hospita lustres ǁ aequora et Ausonio possis considere portu, ǁ expediam dictis: prohibent nam cetera Parcae ǁ scire Helenum, farique uetat Saturnia Iuno: fill de deessa! (certamemnt travesses la mar sota el guiatge d'auspicis més grans (alts): perquè les proves en són incontestables, així és com el rei dels déus ha disposat el [vostre] destí i és com ell gira la roda [de la fortuna], així es descabdella el curs dels esdeveniments): Només t'explicaré poques coses d'entre les moltes que hi ha, a fi que recorris, amb major seguretat, les mars hospitalàries i et sigui donat d'arribar a un port ausoni, car les Parques impedeixen a l'Helen que sàpiga més coses (=la resta de coses) i la Juno, la filla d'en Saturn, li refusa que en parli
♦ sögulegir viðburðir: fets (o: esdeveniments) històrics
2. (e-ð óvanalegt) fenomen m [extraordinari], esdeveniment rar (quelcom d'excepcional)
◊ ég var forviða og í brjósti mér brann undarleg þrá eftir því að ræða við manninn og frétta nánar um svo mikla viðburði — obstupui miroque incensum pectus amore ǁ compellare uirum, et casus cognoscere tantos: vaig quedar astorat i en el meu pit es va encendre un singular desig de parlar amb aquell home i de conèixer, més detalladament, uns esdeveniments tan grans
við·búð <f. -búðar, no comptable>:
convivència f, relacions f.pl (acte de relacionar-se amb els altres o amb algú altre)
♦ viðbúð við aðra: les relacions amb els altres, la convivència amb els altres
viðbúinn, -búin, -búið <adj.>:
[que està] a punt, preparat -ada, llest -a
◊ þá var Evrýtíon ekki seinn á sér, viðbúinn með ör á streng, og hét á bróður sinn, kemur auga á dúfuna sem flýgur glöð með vængjaslætti um bert loftið og hæfir hana undir svörtu skýi — tum rapidus, iamdudum arcu contenta parato ǁ tela tenens, fratrem Eurytion in uota uocauit, ǁ iam uacuo laetam caelo speculatus et alis ǁ plaudentem nigra figit sub nube columbam: aleshores l'Eurició no va ésser lent, a punt amb la fletxa a l'arc, invocà el seu germà, posà l'ull en el colom que travessava joiós l'aire lliure amb batec d'ales i el va endevinar sota un núvol negre
♦ vera viðbúinn e-u: estar preparat per a una cosa
♦ vera viðbúinn að <+ inf.>: està a punt (o: preparat; o: llest) per a <+ inf.>
♦ það er viðbúið: <LOC FIG> és d'esperar (o: és esperable; o: es pot comptar amb això)  
♦ það er viðbúið að <+ subj.>: és d'esperar que <+ subj.>
viðbúnaðar·áætlun <f. -áætlunar, -áætlanir>:
pla m de contingència
viðbúnaðar·stig <n. -stigs, -stig>:
nivell m d'estat d'alerta
við·búnaður <m. -búnaðar, no comptable>:
1. (lögregla, slökkvilið, heilbrigðisstarfsfólk o.s.fr.: það að vera viðbúinn, til taks) estat m d'alerta (acte de manternir-se preparat per a intervenir, dit esp. de policia, bombers o unitats sanitàries)
◊ slökkviliðið með mikinn viðbúnað í Kópavogi vegna elds: els bombers, en estat de màxima alerta a Kópavogur, a causa d'un incendi
2. (ráðstafanir til undirbúnings e-u) preparatius m.pl (sèrie de coses que es fan per a preparar una cosa)
♦ hafa viðbúnað: #1. haver fet [els] preparatius (per enllestir o fer una cosa); #2. fer els preparatius (per a una cosa)
◊ eftirrit af bréfinu skyldi gefið út og birt sem lög í hverju héraði svo að öllum þjóðunum yrði þetta ljóst og til þess að Gyðingar gætu haft viðbúnað (hāˈʝāh   ʕāˈθūδ ~ הָיָה עָתוּד:   wə-li-ˈhjōθ   ha-i̯ʝəhūδīˈʝīm   ʕăθūˈδīm   la-i̯ˈʝōm   ha-zˈzɛh   lə-hinnāˈqēm   mēʔɔi̯βēi̯-ˈhɛm,   וְלִהְיוֹת הַיְּהוּדִיִּים עֲתוּדִים לַיּוֹם הַזֶּה, לְהִנָּקֵם מֵאֹיְבֵיהֶם) þennan dag til að koma fram hefndum á óvinum sínum: una còpia de la carta s'hauria de promulgar (emetre) i publicar com a llei a cada província, a fi que [el seu contingut] quedés clar a totes les nacions i per tal que els jueus estiguessin a punt aquest dia, per venjar-se de llurs enemics
◊ hann mun þá sýna ykkur loftsal mikinn, búinn hægindum. Hafið þar viðbúnað (ἑτοιμάζειν:   ἐκεῖ ἑτοιμάσατε): aleshores ell us mostrarà a dalt una gran sala, agençada amb [estores i] coixins; feu-hi allà els preparatius
♦ það þarf ekki mikinn viðbúnað til að <+ inf.>: no calen pas grans preparatius per a <+ inf.>
við·bygging <f. -byggingar, -byggingar>:
[edifici m] annex m
við·bætir <m. -bætis, -bætar>:
annex m (apèndix final a escrit, p.e., a llibre)
við·bættur, -bætt, -bætt <adj.>:
adiccional
♦ að viðbættu: addicionalment, a més a més, a sobre
við·dvöl <f. -dvalar, -dvalir>:
estada f [per un cert temps], sojorn m (residència temporal, per un cert temps, a un lloc, i, esp., parada a un lloc durant un viatge)
◊ því næst komu álfarnir úr dalnum fram og heilsuðu þeim og fylgdu þeim yfir ána að húsi Elronds. Þar var þeim tekið tveim höndum og mörg voru forvitnu eyrun til að hlýða á frásagnirnar af ævintýrum þeirra. Bilbó var orðinn þegjandalegur og syfjaður svo að Gandalfur sagði frá. Sjálfur hafði Bilbó lítinn áhuga á að hlusta á það flest, því að hann gjörþekkti það, hafði sjálfur staðið í eldinum og þurfti því ekki að láta segja sér neitt. Enda hafði vitkinn það mestallt frá honum, því að Bilbó hafði rakið það allt fyrir honum á leiðinni eða í viðdvölinni í húsi Bjarnar. En við og við rifaði þó í annað augað á honum og áhuginn vaknaði, ef vitkinn skaut inn einhverjum atvikum sem hann vissi ekki um: tot seguit els elfs de la vall sortiren i els saludaren i els conduïren pel gual cap a la casa de l'Elrond. Allà foren rebuts calorosament i moltes eren les orelles curioses desitjoses d'escoltar[, aquell vespre,] el relat de llurs aventures. En Bilbo no tenia ganes de xerrar (estava taciturn) i tenia son, de manera que fou en Gandalf el qui les va contar. El propi Bilbo tenia poc interès a sentir la major part de la història perquè la coneixia a fons, ell mateix hi havia participat i, per això mateix, no calia que li contessin res. I el mag en tenia la major part d'ell, perquè en Bilbo havia descabdellat tot això davant ell durant el viatge de tornada o durant la parada que havien fet a la casa d'en Beorn. De tant en tant, emperò, obria un ull i el seu interès es desvetllava si el mag exposava alguns fets que ell encara no sabia (l'original fa: then the elves of the valley came out and greeted them and led them across the water to the house of Elrond. There a warm welcome was made them, and there were many eager ears that evening to hear the tale of their adventures. Gandalf it was who spoke, for Bilbo was fallen quiet and drowsy. Most of the tale he knew, for he had been in it, and had himself told much of it to the wizard on their homeward way or in the house of Beorn; but every now and again he would open one eye, and listen, when a part of the story which he did not yet know came in)
♦ hafa viðdvöl í <+ Dat.>: romandre (o: restar) a un lloc, fer [una breu] parada (o: estada) a un lloc (esp., abans de prosseguir el viatge)
◊ á meðan skipið hafði viðdvöl á Akureyri ver skipulögð ferð fyrir hópinn til Mývatns: durant l'escala del creuer a Akureyri, es va organitzar una excursió per al grup [de passatgers] al llac de Mývatn
◊ Menahem jafnaði upphæðinni niður á alla auðmenn í Ísrael og skyldi hver þeirra um sig greiða Assýríukonungi fimmtíu sikla silfurs. Hélt þá Assýríukonungur á brott og hafði ekki lengri viðdvöl í landinu (ʕāˈmaδ ~ עָמַד:   wə-lɔʔ־ʕāˈmaδ   ʃām   bā-ˈʔārɛt͡s,   וְלֹא-עָמַד שָׁם בָּאָרֶץ): en Menaħem va saldar aquesta suma repartint-la entre tots els acabalats d'Israel i cadascun d'ells va haver de pagar al rei d'Assíria cinquanta cicles d'argent. El rei d'Assíria se'n tornà i no va restar per més temps en el país
◊ eins og þegar Sódóma og Gómorra og nágrannaborgir þeirra höfðu verið eyddar, segir Drottinn, þar mun enginn maður búa (יֵשֵׁב) og enginn hafa viðdvöl (gūr ~ גּוּר:   wə-lɔʔ־ʝāˈɣūr   bā-ḥ   bɛn־ʔāˈδām,   וְלֹא-יָגוּר בָּהּ בֶּן-אָדָם): igual com quan Sodoma i Gomorra i llurs ciutats veïnes foren destruïdes, ha dit Jahvè, no hi habitarà cap home ni cap home s'hi estarà
◊ en hversu heimfús sem gesturinn er, þá verður hann þó að láta sér lynda að hafa hér viðdvöl (ἐπιμένειν ~ ἐπιμεῖναι) til morguns, þar til eg hefi komið saman öllum gjöfunum; en allir skulu sameiginlega annast flutninginn (πομπὴ), og einkanlega eg, því eg hefi æðstu ráð (κράτος) hér í landi: però, per més desig que l'estranger tingui de partir cap a casa seva, que, nogensmenys, que trobi bé de romandre aquí fins demà, fins que jo hagi reunit tots els obsequis, i tots nosaltres, i especialment jo mateix, tindrem cura del seu transport (de l'escorta) , car jo sóc el qui té la màxima autoritat en aquesta terra (l'original fa: ξεῖνος δὲ τλήτω, μάλα περ νόστοιο χατίζων, ǁ ἔμπης οὖν ἐπιμεῖναι ἐς αὔριον, εἰς ὅ κε πᾶσαν ǁ δωτίνην τελέσω)
◊ „Far vel! Ó Gandalfur!“ svaraði kóngurinn. „Megir þú ætíð birtast þar sem þín er mest þörf og síst við búist! Og því oftar sem þú hefur viðdvöl í mínum sölum, þeim mun ánægðari verð ég!“: “Adéu-siau, oh Gandalf!”, va respondre el monarca, “que sempre pugueu aparèixer allà on més us necessitin i menys us esperin! Com més sovint feu parada a les meves sales, més content em fareu (lit.: estaré)!” (l'original fa: “Farewell! O Gandalf!” said the king. “May you ever appear where you are most needed and least expected! The oftener you appear in my halls the better shall I be pleased!”)
♦ hafa skamma viðdvöl í <+ Dat.>: fer [una breu] parada (o: estada) a un lloc (abans de prosseguir el viatge)
við·eigandi, -eigandi, -eigandi <adj.>:
adequat -ada, apropiat -ada
♦ e-ð er vel viðeigandi: una cosa és absolutament oportuna (o: apropiada)
við·fang <n. -fangs, -föng>:
1. (viðureign) tracte m (forma de relacionar-se & forma de procedir amb o contra una cosa)
◊ það bar til á öndverðum vetri að híðbjörn einn grimmur hljóp úr híði sínu og varð svo grimmur (ólmur) að hann eirði hvorki mönnum né fé. Ætluðu menn að hann mundi vaknað hafa af háreysti því er Björn hafði gert með kumpánum sínum. Gerðist dýrið svo illt viðfangs að það reif niður hjörð fyrir mönnum. Hafði Þorkell af þessu mestan skaða því hann var manna ríkastur í þessu byggðarlagi: a l'inici de l'hivern es va esdevenir que un ós bru ferotge va sortir de la seva ossera i es va posar tan agressiu que no respectava ni persones ni bestiar. La gent creien que es devia haver despertat (de la seva letargia hivernal) a causa del soroll que en Björn havia estat fent amb els seus companys. L'ós es va tornar tan difícil de tractar (dominar) que va esquinçar la cabanya (=el conjunt de bestiar) dels homes (=els ramaders de la zona). En Þorkell va ésser el més perjudicat per aquest atac ja que era el més ric (=el qui tenia més bestiar) d'aquella contrada (vocabulari: #1. rífa hjörð fyrir mönnum: Ni en R. C. Boer 1900, pàg. 83, ni en Baetke 19874, pàg. 257, expliquen aquest fraseologisme. L'entenc com que : va delmar els ramats als pagesos, va matar una gran quantitat de bestiar dels pagesos. El mot hjörð aquí sembla tenir el significat de cabanya, conjunt del bestiar d'un ramader, i no l'habitual de: ramat)
◊ en er smalamenn vissu það fóru þeir til bæjar og sögðu að sá dólgur væri kominn í byggðina að þeim þótti ekki dæll viðfangs. Söfnuðust þá bændur saman og höfðu þrjá tigu manna. Leyndust þeir í skóginum svo að Grettir vissi ekki til og létu smalamenn halda njósnum nær færi gæfi á Gretti en þó vissu þeir ógjörla hver maðurinn var: però quan els pastors ho varen saber (=se n'adonaren), se n'anaren al mas i donaren la notícia que havia arribat a la contrada un malapècora d'home amb qui consideraven que seria difícil d'entendre-s'hi bé. Aleshores es varen aplegar els bændur, trenta en total, i s'amagaren al bosc de manera que en Grettir no se n'adonés de res, i varen fer que un pastor el vigilés d'amagat per veure quan hi hauria una ocasió d'actuar contra ell. De tota manera, emperò, encara no sabien amb exactitud qui era aquell home
◊ "Nú skalt þú ríða heiman við hinn þriðja mann. Skalt þú hafa voskufl ystan klæða og undir söluvoðarkyrtil mórendan. Þar skalt þú hafa undir hin góðu klæði þín og taparöxi í hendi. Tvo hesta skal hafa hver yðvar, aðra feita en aðra magra. Þú skalt hafa héðan smíði. Þér skuluð ríða þegar á morgun og er þér komið yfir Hvítá vestur þá skalt þú láta slota hatt þinn mjög. Þá mun eftir spurt hver sá sé hinn mikli maður. Förunautar þínir skulu segja að þar sé Kaupa-Héðinn hinn mikli, eyfirskur maður, og fari með smíði. Hann er maður skapillur og margmæltur, þykist einn vita allt. Hann rekur aftur kaup sín oftlega og flýgur á menn þegar er eigi er svo gert sem hann vill. Þú skalt ríða vestur til Borgarfjarðar og láta þá falt hvarvetna smíðið og reka aftur kaupin mjög. Þá mun sá orðrómur á leggjast að Kaupa-Héðinn sé manna verstur viðfangs og síst sé logið frá honum: “Ara te n'aniràs ara d'aquí amb dos homes. Duràs posat un sobretot i, dessota, un kyrtill de burell amb llistes de color bru. Dessota el kyrtill hi duràs posada la teva roba bona. A la mà hi duràs una destral petita de mànec curt. Cadascun de vosaltres tindrà dos cavalls, un de gras i un de magre. Prendràs d'aquí mercaderia de forja. Partireu demà mateix de bon matí. I quan, anant en direcció de ponent, haureu travessat el riu Hvítá, t'abaixaràs molt la caputxa[, de manera que t'amagui la cara]. La gent llavors preguntaran qui és aquest home alt. Els teus acompanyants diran que ets el Gran Kaupa-Héðinn, un home del fiord d'Eyjafjörður, i que viatges amb mercaderia de forja. També diran que en Kaupa-Héðinn és un home de mal caràcter i molt xerrador i que creu que només ell totsol ho sap tot. [Diran que] sovint es retracta dels seus tractes i que es llança contra la gent de seguida que [alguna cosa] no es fa com ell vol. Continuaràs anant cap a ponent, cap al fiord de Borgarfjörður, i pertot arreu oferiràs la teva mercaderia i sovint et retractaràs de le vendes que facis. D'aquesta manera s'anirà escampant el rumor que en Kaupa-Héðinn és el pitjor home amb qui tenir tractes i que el que es diu d'ell és absolutament ver”
♦ auðveldur viðfangs: fàcil de tractar
♦ erfitt viðfangs: difícil de tractar
2. (efni, viðfangsefni) objecte m (d'estudi, de recerca)
3. við·föng <n.pl -fanga>: (nauðsynjar, forði) provisions f.pl (avituallament & aprovisionament de mitjans o recursos)
◊ "Hönd kom þar út," segir Gissur, "og var á gullhringur og tók ör er lá á þekjunni og mundi eigi út leitað viðfanga ef gnógt væri inni og skulum vér nú sækja að": en Gissur els va dir: “Allà algú ha tret un braç amb un braçalet d'or i ha agafat una fletxa que hi havia a la teulada. No estarien cercant a fora recursos necessaris si dedins n'hi hagués prou, de manera que proposo que els ataquem ara mateix”
◊ konungr mælti enn: „Sá er kostr várr, at setjast í borgina, ok er þat øruggt vígi, meðan er oss vinnst vist; en er þat þrýtr, þá mun illt til viðfanga. Annarr er sá kostr, at flytjast á fjǫll upp, ok munu þá Baglar reka oss, ok henda af allt slíkt er þeir vilja; ok fá þeir menn aldri orðstír er í flótta falla. Sá kostr er enn, sem Birkibeinum var fyrr tíðr: veita þeim árás, ok láta skipta odd ok egg; lízt mér enn várr kostr eigi úvænni, þegar er vér stǫndum allir jafnhátt“: el rei va continuar parlant i digué: “Tenim aquestes opcions: la primera és de fer-nos forts dins la ciutadella, que serà una fortificació segura mentre ens durin les provisions, però quan aquestes s'esgotin, serà difícil reavituallar-nos. La segona opció és que partim d'aquí i ens refugiem a dalt de les muntanyes, però llavors els Crosses ens empaitaran i en prendran tants de nosaltres com voldran. Però els qui moren mentre fugen mai no hi guanyen glòria (=però morir fugint és mancat de glòria). Queda encara l'opció que antigament era la que els Cames-de-beç solien triar: atacar els Crosses i fer entrexocar punta i tall (=fer entrexocar les armes = i deixar que les armes decideixin). A mi em sembla que les nostres possibilitats són més prometedores (més esperançades) [que les d'ells] si tots ens trobem[, a l'hora de lliurar la batalla,] a la mateixa altura”
viðfangs·efni <n. -efnis, -efni>:
1. (verkefni) tasca f (feina & problema que cal resoldre)
2. (efni[ssvið] til hliðsjónar) tema m [d'estudi] (matèria, assumpte, argument, objecte sobre el qual es treballa o s'actua)
♦ flókin viðfangsefni: temes complexos
3. (efni sem einhver rannsakar, hugsar um o.s.fr.) objecte (o: subjecte) m d'estudi (tema d'investigació o estudiat)
♦ viðfangsefni doktorsritgerðarinnar er að <+ inf.>: l'objecte de la tesi és [de] <+ inf.> 
við·felldinn, -felldin, -felldið: afable

við·felldni <f. -felldni, no comptable>: 1. <GEN> afabilitat f
	2. (mannblendni) sociabilitat f
við·gangast <-gengst ~ -göngumst | -gekkst ~ -gengumst | gengist>:
durar, passar  (ocórrer durant un cert temps)
◊ 7. Það reynist oft í heimi hér ǁ hlutfall drottins ástvina, ǁ hörmungarsverðið sárt þá sker, ǁ sæld lífsins gleður hina, ǁ hverjir þó Kristum hæða mest; ǁ hefur svo löngum viðgengist. ǁ Lítt vill því angri lina: 7. En aquest món d'aquí la sort dels amics del Senyor sovint resulta ésser aquesta: l'espasa de dolor els fér greument, mentre la felicitat de la vida alegra els qui més es burlen del Crist. Així ha estat freqüentment. Aquesta pena (aquest mal) poc minvarà
♦ láta e-ð viðgangast: <LOC FIG> permetre (o: tolerar) una cosa
♦ láta [það] viðgangast að <+ subj.>: permetre que <+ subj.>
◊ hvílíkt athæfi (τόδε ἔργον) er það, sem hér hefir fram farið í höllinni, að þú skulir hafa látið viðgangast (ἐᾶν (ἐάαν):   ὃς τὸν ξεῖνον ἔασας ἀεικισθήμεναι οὕτω), að gesti þessum væri misboðið svo freklega! Heyr þú! vita skaltu það, að ef ókunnur maður verður fyrir svo sárum hrakningi (ῥυστακτύος ἐξ ἀλεγεινῆς) meðan hann er í vorum híbýlum, þá muntu þar af hafa smán og svívirðingu (κ’ αἶσχος λώβη τε) af hverjum manni: quina mena de conducta és aquesta que s'ha dut a terme en aquest palau per la qual has permès (tolerat) que s'hagi maltractat aquest hoste tan greument! Escolta! Has de saber que, si un estrany pateix uns maltractaments tan humiliants (lit.: dolorosos) mentre és als nostres estatges, tu en rebràs de tothom vergonya i menyspreu” (l'original fa: οἷον δὴ τόδε ἔργον ἐνὶ μεγάροισιν ἐτύχθη, ǁ ὃς τὸν ξεῖνον ἔασας ἀεικισθήμεναι οὕτω. ǁ πῶς νῦν, εἴ τι ξεῖνος ἐν ἡμετέροισι δόμοισιν ǁ ἥμενος ὧδε πάθοι ῥυστακτύος ἐξ ἀλεγεινῆς; ǁ σοί κ' αἶσχος λώβη τε μετ’ ἀνθρώποισι πέλοιτο»)
♦ vilja ekki láta það viðgangast að <+ subj.>: no voler permetre que <+ subj.>
♦ viðgangast árum saman: passar durant anys
♦ það viðgekkst ekki í mínu ungdæmi: això no passava quan era jove
við·gangur <m. -gangs, no comptable>:
avenç m, progrés m
♦ fá vöxt og viðgang: <LOC FIG> créixer i desenvolupar-se, créixer i florir
♦ veita e-u vöxt og viðgang: fer que una cosa creixi i es desenvolupi
◊ því hjá þeim vex þetta allt ósáið og óplægt, hveiti, bygg og víntré, er bera vín í stórum berjum, og regnskúrir Seifs veita því vöxt og viðgang: perquè a ca ells tot això hi creix sense haver-ho sembrat ni llaurat, el blat, l'ordi i les vinyes, que produeixen vi d'unes grans raïmades, i els ruixats d'en Zeus li concedeixen creixement i floriment (= fan que tot això creixi i es desenvolupi) (l'original fa: [Κυκλώπων δ’ ἐς γαῖαν ὑπερφιάλων ἀθεμίστων ǁ ἱκόμεθ’, οἵ ῥα θεοῖσι πεποιθότες ἀθανάτοισιν ǁ οὔτε φυτεύουσιν χερσὶν φυτὸν οὔτ’ ἀρόωσιν, ǁ ] ἀλλὰ τά γ’ ἄσπαρτα καὶ ἀνήροτα πάντα φύονται, ǁ πυροὶ καὶ κριθαὶ ἠδ' ἄμπελοι, αἵ τε φέρουσιν ǁ οἶνον ἐριστάφυλον, καί σφιν Διὸς ὄμβρος ἀέξει) 
við·gerð <f.-gerðir>: reparació
viðgerðar·kostnaður <m. -kostnaðar, no comptable>:
cost m de repació, despeses f.pl de reparació 
viðgerðar·maður <m.-menn>: mecŕnic, reparador
viðgerðar·stöð <f.-stöðvar>: taller de reparacions
við·hafa <-hef ~ -höfum | -hafði ~ -höfðum | -haft ║ e-ð>:
1. <GEN> practicar una cosa
♦ viðhafa einhverja ákveðna helgisiði: practicar certs rituals
◊ fjölda manna sinna grafa þeir þar í jörð, en aðra bera þeir til akra í nánd eða senda aftur heim til borgar, en þá sem eftir eru og féllu í valinn í glundroða (confusaeque ingentem caedis aceruum), brenna þeir án þess að hafa á þeim tölu né viðhafa nokkurn útfararsið (nec honore:   nec numero nec honore): óteljandi eldar (crebris [ignibus]) loga hver í kapp við annan (certatim) á ökrum sem hafa spillst (uasti [agri]): enterren allà un gran nombre de llurs homes, mentre que d'altres els porten camps de conreu veïns o els reenvien de tornada a la ciutat, i cremaren els [cadàvers] qui encara quedaven i que havien caigut, en una gran confusió, sense comptar-los ni practicar cap cerimònia fúnebre: innombrables focs cremen, competint un amb l'altre, pels camps de conreu devastats (sic) (el traductor islandès va confondre uasti amb uastati) (l'original fa: et corpora partim ǁ multa uirum terrae infodiunt, auectaque partim ǁ finitimos tollunt in agros, urbique remittunt. Cetera, confusaeque ingentem caedis aceruum ǁ Nec numero nec honore cremant: tunc undique uasti ǁ certatim crebris collucent ignibus agri)
♦ viðhafa nákvæmt ~ reglulegt eftirlit með e-u: practicar un control acurat ~ regular de...
♦ viðhafa stranga ritskoðun: practicar una rigorosa censura
2. (nota) emprar una cosa (fer anar, usar)
◊ far upp til Gíleað og sæk smyrsl, þú mærin, dóttirin Egyptaland! Til einskis munt þú viðhafa (rāˈβāh ~ רָבָה:   la-ʃˈʃāu̯ʔ   hirbēi̯ˈθī   rəφuˈʔōθ,   לַשָּׁוְא הִרְבֵּיתִי רְפֻאוֹת) mörg læknislyf, enginn plástur er til handa þér!: puja a Galaad (Guilead) i vés a cercar-hi bàlsam, donzella, filla d'Egipte! Debades usaràs moltes de medecines: cap emplastre no estarà al teu abast!
♦ viðhafa ljót orð ~ gróft málfar ~ gróft / ljótt / ósæmilegt orðbragð: fer anar paraules lletges ~ paraulotes ~ un llenguatge bast ~ gruixut ~ inapropiat
♦ viðhafa ósannindi: dir mentides
◊ þeir sem eftir verða af Ísrael munu hvorki viðhafa rangindi né ósannindi (dāˈβar   χāˈzāβ ~ דָּבַר כָזָב:   ʃəʔēˈrīθ   ʝiɕrāˈʔēl   lɔʔ־ʝaʕăˈɕū   ʕau̯ˈlāh   wə-lɔʔ־ʝəδabbəˈrū   χāˈzāβ,   שְׁאֵרִית יִשְׂרָאֵל לֹא-יַעֲשׂוּ עַוְלָה, וְלֹא-יְדַבְּרוּ כָזָב). Svikul tunga verður ekki í munni þeirra: els qui quedin d'Israel no faran cap injustícia ni diran mentides. No hi haurà a llur boca una llengua enganyosa
viðhafnar- <en compostos>:
1. <GEN> de gala
2. <GEN> solemne, cerimoniós -osa
3. <GEN> de luxe
viðhafnar·band <n. -bands, -bönd>:
(bókband) relligadura (o: enquadernació) f de luxe (de llibre etc.)
♦ viðhafnarband á bók: relligadura (o: enquadernació) f de luxe
viðhafnar·biblía <f. -biblíu, -biblíur. Gen. pl.: -biblía>:
Bíblia f en edició de luxe
viðhafnar·búningur <m. -búnings, -búningar>:
(á bók) presentació f [en edició] de luxe (de llibre etc.)
viðhafnar·börur <f.pl -bara>:
cadafalc mortuori
♦ liggja á viðhafnarbörum: estar exposat -ada (el cos d'un mort) en un cadafalc mortuori
◊ lík páfa lá á viðhafnarbörum í St. Péturskirkju í fjóra daga fyrir útförina: el cadàver del Papa va quedar exposat durant quatre dies a la Basílica de Sant Pere abans dels funerals
viðhafnar·föt <n.pl -fata>:
vestit m de gala (d'home & de dona, esp. en casaments)
viðhafnar·greftrun <f. -greftrunar, -greftranir>:
sepeli m solemne
viðhafnar·jarðsetning <f. -jarðsetningar, no comptable>:
enterrament m solemne, solemnes exèquies f.pl
viðhafnar·laus, -laus, -laust <adj.>:
(án skreytingar) sense pompa (sense ostentació[ons], senzill, sense ornaments)
♦ einfaldur og viðhafnarlaus: senzill i planer
viðhafnar·laust <adv.>:
(án skreytingar) sense pompa, de manera senzilla o planera (sense ostentació[ons], senzillament, sense ornaments)
♦ þær voru viðhafnarlaust klæddar: anaven vestides planerament
viðhafnar·legur, -leg, -legt <adj.>:
cerimoniós -osa, cerimonial
viðhafnar·leysi <n. -leysis, no comptable>:
manca f d'ostentació, senzillesa f
viðhafnar·mikill, -mikil, -mikið <adj.>:
amb [gran] pompa (pompós, amb ostentació i magnificència, amb gran esplendidesa)
viðhafnar·salur <m. -salar, -salir>:
[gran] sala f d'honor, [gran] sala f d'actes
viðhafnar·siður <m. -siðar, -siðir>:
cerimònia f
♦ eftir tíðkaða viðhafnarsiði: sense les cerimònies usuals
viðhafnar·útför <f. -farar, -farir>:
funeral[s] m[.pl] solemnes
viðhafnar·útgáfa <f. -útgáfu, -útgáfur. Gen. pl.: -útgáfna>:
edició f de luxe
viðhafnar·vagn <m. -vagns, -vagnar>:
carrossa f cerimonial (o: de parada; o: de desfilada)
við·hald <n. -halds, -höld>:
1. (umhirða) manteniment m (conservació de maquinària, edificis, instal·lacions de tota mena etc.)
♦ fjarstýrt viðhald: manteniment remot
♦ fyrirbyggjandi viðhald: manteniment preventiu
♦ reglubundið viðhald: manteniment periòdic (o: regular)
♦ sjálfvirkt viðhald: manteniment automàtic
♦ viðhald og viðgerðir: manteniment i reparacions
2. (lífs) preservació f (de la vida)
♦ að matast er nauðsynleg til viðhalds lífinu: menjar és necessari per a preservar la vida
3. (elskhugi) amant m & f, xixisbeu m (Mall.), xixisbea f (Mall.) (persona amb qui hom manté relacions sexuals ‘il·lícites’) (→ halda við e-n)
♦ fá sér viðhald: <LOC FIG> agafar-se un amant ~ una amant
♦ taka sér viðhald: <LOC FIG> agafar-se un amant ~ una amant
við·halda <-held ~ -höldum | -hélt ~ -héldum | -haldið ║ e-u>:
mantenir una cosa
◊ taktu til þín sjö og sjö, karldýr og kvendýr, af öllum hreinum dýrum en tvö og tvö af þeim sem ekki eru hrein, karldýr og kvendýr, og einnig sjö og sjö, karlkyns og kvenkyns, af fuglum himins til þess að viðhalda (ħāˈʝah ~ חָיַה:   lə-ħai̯ˈʝōθ   ˈzɛraʕ   ˌʕal־pəˈnēi̯   χāl־hā-ˈʔārɛt͡s,   לְחַיּוֹת זֶרַע, עַל-פְּנֵי כָל-הָאָרֶץ) lífsstofni (זֶרַע) á allri jörðinni: de tots els animals purs, procura-te'n set parelles, cada mascle amb la femella i dels animals que no són purs, dos i dos, el mascle amb la femella. I també set parelles, cada mascle amb la femella, Semblantment, dels ocells del cel per tal de mantenir llur raça per tota la terra
◊ enn fremur hef ég keypt Rut hina móabísku [אֵשֶׁת מַחְלוֹן] mér að eiginkonu til þess að viðhalda (qūm ~ קוּם:   lə-hāˈqīm   ˌʃēm־ha-mˈmēθ   ʕal־naħălāˈθ-ō,   לְהָקִים שֵׁם-הַמֵּת עַל-נַחֲלָתוֹ) nafni hins látna á arfleifð hans svo að nafn hans verði hvorki afmáð úr ætt hans né úr hliði borgar hans. Þið eruð vitni að þessu hér og nú: igualment, he comprat la Rut, la moabita[, muller d'en Mahalon (Maħlon),] com a esposa meva per mantenir el nom del difunt en el seu heretatge, a fi que el seu nom no sigui esborrat de la seva família ni de la porta de la seva ciutat. Vosaltres, ara i aquí, en sou testimonis
◊ ég mun viðhalda (ɕūm ~ שׂוּם:   wə-ɕamˈtī   lā-ˈʕaδ   zarˈʕ-ō   wə-χisˈʔ-ō   k-īˈmēi̯   ʃāˈmāʝim,   וְשַׂמְתִּי לָעַד זַרְעוֹ; וְכִסְאוֹ, כִּימֵי שָׁמָיִם) ætt hans um aldur og hásæti hans meðan himinninn stendur: mantindré el seu llinatge (la seva dinastia) per sempre i el seu tron mentre hi hagi cel
♦ viðhalda lífinu: mantenir (o: preservar) la vida
við·haldast <-helst ~ -höldumst | -hélst ~ -héldumst | -haldist>:
mantenir-se
◊ hann hleypti (ἐφορμήσας) á mig stormum (ἀνέμους), og hamlaði (κατέδησε) með því för (κέλευθον) minni; hann æsti upp (ὤρινεν) óumræðilegan (ἀθέσφατον) ósjó, svo að eg, andvarpandi (στενάχοντα) hástöfum (ἁδινὰ), mátti ei viðhaldast á flotanum (ἐπὶ σχεδίης) fyrir stórsjónum — [ἦ γὰρ μέλλον ἔτι ξυνέσεσθαι ὀιζυῖ ǁ πολλῇ, τήν μοι ἐπῶρσε Ποσειδάων ἐνοσίχθων,] ǁ ὅς μοι ἐφορμήσας ἀνέμους κατέδησε κέλευθον, ǁ ὤρινεν δὲ θάλασσαν ἀθέσφατον, οὐδέ τι κῦμα ǁ εἴα ἐπὶ σχεδίης ἁδινὰ στενάχοντα φέρεσθαι: ell va llançar contra mi els vents i, fent-ho, em va entravar la meva travessia. Va suscitar una mar alçurada inenarrable, de manera que jo, sospirant fortament, no em vaig poder mantenir al rai per la maregassa
viðhalds·framkvæmdir <f.pl -framkvæmda>:
treballs m.pl de manteniment, obres f.pl de manteniment
viðhalds·kostnaður <m. -kostnaðar, no comptable>:
cost m (o:costos m.pl) de manteniment, despeses f.pl de manteniment
viðhalds·stöð <f. -stöðvar, -stöðvar>:
1. (fyrir bíla) taller m de manteniment (de cotxes)
2. (flugvéla og þyrlna) hangar m de manteniment (d'avions i helicòpters)
viðhalds·vinna <f. -vinnu, no comptable>:
treball[s] m[.pl] de manteniment
viðhalds·þjónusta <f. -þjónustu, no comptable>:
servei[s] m[.pl] de manteniment
viðhalds·þörf <f. -þarfar, -þarfir>:
necessitat[s] f.pl de manteniment
við·hengdur, -hengd, -hengt <adj.>:
<INFORM> adjuntat -ada (a un ímeil)
við·hengi <n. -hengis, -hengi. Gen. pl.: -hengja; dat.pl.: -hengjum>:
<INFORM> attachment m
♦ náms- og starfsferill minn fylgir sem viðhengi: envio el meu currículum per attachment
♦ senda [út] viðhengi með tölvupóst: enviar un arxiu per attachment
við·hjálp <f. -hjálpar, -hjálpir. En la llengua moderna, el plural és inusual>:
(fulltingi) socors m (ajut, suport, auxili)
◊ sem Salómon heyrir þvílík andsvǫr, þykkir honum sendiferð eigi ganga greiðliga, vill þó prófa lengr ok hugsar at glaðigar mundi undir gengit, ef fé liggr í skauti. Því talar hann við þann mann, er hét Antilín rauði, hann var við aldr, ok segir til hans meðr þvílíkum orðum: „Þú, Antilín, far ok seg konungi várum, at hann hjálpi oss við“. Antilín svarar meðr stuttu mál: „Hverja viðhjálpir þarftu við at sinni?“ segir hann. Salómon svarar: „Veiztu gørla, góði vin, at engan styrk hǫfum vér í móti ofrefli heiðingja, utan hann komi til fulltings viðr oss; en ef þú gerir minn vilja ok farir, skal ek gefa þér kastala ok alt fylki er liggr umbergis ok fleira en fimm hundruð riddara þér til fylgdar“: quan el rei Salomó va sentir aquestes respostes, va considerar que l'ambaixada no avançava amb la promptitud desitjada. Tanmateix, ho va voler continuar provant i va pensar que es duria a terme (?) més feliçment si hi havia diners pel mig (és a dir, si oferia diners a l'emissari perquè acomplís amb diligència la seva feina). Per això es va adreçar a un home que es deia Antilín el Roig, un home d'avançada edat, i li va parlar dient-li: "Antilín, vés-hi i digues al nostre rei que vingui en socors nostre“ L'Antilín li va respondre amb breus paraules: “Quina ajuda necessites d'ell en aquesta ocasió?", li va dir. En Salomó li va respondre: “Bon amic, saps perfectament que nosaltres no tenim prou força que oposar a l'aclaparadora superioritat de forces dels pagans, fora que vingui en auxili nostre, i si fas el que desitjo i hi vas, jo et donaré un castell i tot el fylki tot al seu voltant i més de cinc-cents cavallers perquè et facin d'escorta (de seguici)" (vocabulari: #1. skaut: Cf. en Fritzner III (1896²), pàg. 297b: þikkir honum sendiferð eigi ganga greiðliga, vill þó prófa lengr ok hugsar, at glaðligar mundi undir gengit, ef fé ligggr í skauti (ɔ: om man faar nogen Godtgjørelse derfor, om noget derved er at vinde) Klm. 170²⁶; )
◊ flýðum síðan undan bastvesælir, ok var ek þá enn hrundinn af baki svá hneisuliga, at minn bjarti hjálmr saurgaðist allt upp til nefbjargar, fékk ek ekki annat fangaráð en ek fleygða mér út á ána er nálægt féll, vǫknaða ek þá allr, ok enga viðhjálp fékk ek fyrr en ek kómumst yfir hana viðr allan leik meðr miklu vási: vàrem fugir d'allà miserables com l'escorça d'un bedoll (lit.: miserables com el líber de l'escorça d'un arbre, bastvesælir), i a mi em tornaren a tomar de la gropa del meu cavall tan ignominiosament a terra, que el meu lluent casc es va sollar tot ell fins al nassal i no vaig tenir més remei que llançar-me a dins el riu que passava a prop d'allà, i vaig quedar tot xop, i no vaig aconseguir cap ajut fins que no el vaig haver creuat amb penes i treballs, amb gran esforç (vocabulari: #1. bastvesæll: Hàpax legòmenon. En Baetke 19874, pàg. 41, no li dóna pas entrada. L'Ordbog over det norrøne prosaprog l'interpreta així: aldeles ussel, helt elendig ǁ in a completely miserable condition. Els autors d'aquest diccionari, doncs, adopten la vella interpretació d'aquest mot feta pen Björn Halldórsson al seu Lexicon islandico-latino-danicum, Vol. I (1814), pàg. 64a, en el qual interpreta el mot igualment així: bastvesæll, omnium indigus (=necessitat de tot, mancat de tot)   arm, som fattes alt. En Johan Fritzner, al seu Ordbog over det gamle norske Sprog (1867), pàg. 42a, també interpreta el mot com en Björn Halldórsson: bastvesæll, adj. meget ussel og elendig. Klm. 167¹⁵. Es tracta d'un compòsit format per bast ‘líber, part interna de l'escorça d'un arbre, de color blanc’ i l'adjectiu vesæll, doblet de vesall ‘miserable’. El compòsit, realment, és difícil d'interpretar. Amb el substantiu bast es forma la comparació bleikr sem bast que vol dir ‘pàl·lid = blanc com el líber de l'escorça d'un arbre’, una comparació que s'usa per indicar l'extrema pal·lidesa d'algú, sigui quin en sigui el motiu. A la Gǫngu-Hrólfs saga hi trobem la frase: Vilhjálmr setti nú ekki vel augun, er hann sá Hrólf. Var hann stundum rauðr yfirlits, en stundum bleikr sem bast af hræzlu ‘en Vilhjálmr no va fer gens de bona cara quan va veure en Hrólfr. Adés estava vermell, i adés blanc com l'escorça del bedoll de por [que tenia]’. La comparació podria, per tant, també fer referència a l'estat de por en què es troben els combatents derrotats que estan fugint, i traduir-se llavors per presos del pànic; #2. við allan leik: Cf. en Baetke 19874, pàg. 374: <...> 2. Tun, Handeln, Behandlung <...>; komask undan með illan leik mit Mühe und Not entkommen. Interpreto aquest sintagma amb valor adverbial amb el significat de: amb prou feines, amb penes i treballs)
við·hlítandi, -hlítandi, -hlítandi <adj. inv.>:
1. (viðeigandi) adequat -ada (apropiat)
♦ viðhlítandi athygli: l'atenció adequada
2. (nægjanlegur) satisfactori -òria (satisfaent, suficient, idoni)
♦ eina viðhlítandi skýringin: l'única explicació satisfaent
♦ viðhlítandi breytingar: canvis satisfactoris
♦ viðhlítandi þekkingar: coneixements satisfactoris (suficients i/o adequats)
við·hlæjandi <m. -hlæjanda, -hlæjendur>:
llepa m & f, llepaire m & f, pilota m & f (cast., ekki ritm./no lit.) (baix adulador, llagoter, rentacares)
við·horf <n. -horfs, -horf>:
1. (afstaða) actitud f (posició sobre un tema, un afer etc.)
♦ afhverft (o: óhlutstætt) viðhorf: <PSICOL, PEDAG> actitud abstracta
♦ hluthverft (o: hlutstætt) viðhorf: <PSICOL, PEDAG> actitud concreta
♦ félagslegt viðhorf: <PSICOL/PEDAG> actitud social
2. (skoðun) opinió f (parer)
3. (sjónarhorn) perspectiva f (punt de vista)
viðhorfs·breyting <f. -breytingar, -breytingar>:
canvi m d'actitud (canvi en la forma de pensar, en la posició sobre un afer o tema)
viðhorfs·könnun <f. -könnunar, -kannanir>:
enquesta f d'actitud (enquesta per a constatar l'actitud o posició sobre un afer o tema)
viðhorfs·vandamál <n. -vandamáls, -vandamál>:
problema m d'actitud
viðhorfs·vandi <m. -vanda, no comptable>:
problema m d'actitud
við·höfn <f. -hafnar, no comptable>:
1. (hátíðleiki) pompa f, solemnitat f (cerimonial que fa solemne un acte, p.e., enterraments, noces, coronacions etc.)
◊ allir konungar þjóðanna hvíla í viðhöfn (kāˈβōδ ~ כָּבוֹד:   kɔ̆l־malˈχēi̯   ɣōˈʝim   kulˈl-ām   ʃāχəˈβū   βə-χāˈβōδ,   כָּל-מַלְכֵי גוֹיִם, כֻּלָּם--שָׁכְבוּ בְכָבוֹד), hver í sínu grafhýsi: tots els reis de les nacions reposen amb esplendor, cadascun a la seva tomba
♦ með [hátíðlegri ~ mikilli] viðhöfn: amb [solemne ~ gran] pompa (o: ostentació)  
◊ Jónatan fór með viðhöfn (ἡ δόξα -όξης:   καὶ συνήντησεν Ἰωνάθαν τῷ βασιλεῖ εἰς Ἰόππην μετὰ δόξης) til Joppe til fundar við konung. Þeir skiptust á kveðjum og tóku síðan á sig náðir: en Jonatàs va sortir a rebre el rei a Jafa, amb tota la pompa, allà intercanviaren salutacions i després hi dormiren
◊ daginn eftir komu Agrippa og Berníke með mikilli viðhöfn (ἡ φαντασία -ίας:   τῇ οὖν ἐπαύριον ἐλθόντος τοῦ Ἀγρίππα καὶ τῆς Βερνίκης μετὰ πολλῆς φαντασίας) og gengu ásamt hersveitarforingjum (σύν τε χιλιάρχοις) og æðstu mönnum (καὶ ἀνδράσιν τοῖς κατ’ ἐξοχὴν τῆς πόλεως) borgarinnar inn í málstofuna. Festus bauð þá að leiða Pál inn: l’endemà, doncs, l'Agripa i la Bernica hi anaren amb gran pompa, i entraren a la sala d'audiència amb els tribuns i els personatges més importants de la ciutat. En Festus va manar que li portessin en Pau
♦ halda brúðkaup með mikilli viðhöfn: celebrar un casament amb gran pompa
◊ Alexander konungur kom þar til móts við hann og gaf Ptólemeus honum Kleópötru dóttur sína og gerði brúðkaup hennar í Ptólemais með mikilli viðhöfn (ἡ δόξα -όξης:   καὶ ἐξέδετο αὐτῷ Κλεοπάτραν τὴν θυγατέρα αὐτοῦ καὶ ἐποίησεν τὸν γάμον αὐτῆς ἐν Πτολεμαίδι καθὼς οἱ βασιλεῖς ἐν δόξῃ μεγάλῃ) eins og gerist með konungum: el rei Alexandre li va sortir allà a l'encontre i en Ptolemeu li va donar la seva filla Cleòpatra per muller. El casament es va celebrar a Ptolemaida amb gran pompa (amb gran esplendor), tal i com es feia entre reis
♦ jarða ~ jarðsetja e-n með [mikilli] viðhöfn: enterrar algú amb [gran] pompa
◊ þannig lauk Tóbít lofsöng sínum. Tóbít hlaut hægt andlát þegar hann var hundrað og tólf ára og var grafinn með viðhöfn (ἐνδόξως:   Καὶ ἀπέθανεν ἐν εἰρήνῃ ἐτῶν ἑκατὸν δώδεκα καὶ ἐτάφη ἐνδόξως ἐν Νινευῆ) í Níníve: així en Tobit acabà el seu càntic de lloança. En Tobit va morir en pau quan tenia cent dotze anys, i fou enterrat amb honors a Nínive
♦ krýna e-n til konungs með [mikilli] viðhöfn: coronar rei algú amb [gran] pompa
♦ vígja brú með viðhöfn: inaugurar un pont solemnement
♦ viðhöfn og glæsibragur: pompa i esplendor
2. (skraut, skreyting) sumptuositat f (gran magnificència, gran luxe, gran esplendor en la presentació)
við·högg <n. -höggs, -högg>:
(höggstokkur, viðarbútur til að hafa undir viö högg) piló m (pilona o tallador de fusta)
◊ skömmu síðar bjuggu fundarmenn sig einnig til farar, leiddu út hesta sína úr réttinni og riðu burt í hópum. Gvendur hélt áfram að finna sér eitthvað til dundurs og snuðra kringum húsið og gægjast uppí gluggana, hann var meiraðsegja að hugsa um að berja að dyrum bakatil, ob biðja um að lána sér hamar og viðhögg til að tylla undir hjá sér, eða aðeins réttan sopa að dreka: poc després, els electors també es prepararen per a partir, menaren llurs cavalls fora de la tanca i se n'anaren en grups. En Gvendur va continuar trobant-se pretextos per a ocupar-se amb qualsevol cosa i tafanejant al voltant de la casa i mirar-hi a dins furtivament per les finestres, és més, ja estava pensant en tustar a la porta del darrere de la casa i demanar que li deixessin un martell i un piló de fusta per a refixar les ferradures del seu cavall o potser només un glop per beure
viðja¹ <f. viðju, viðjur. Gen. pl.: viðja>:
variant analògica de → við “traves; cadena”
viðja² <f. viðju, viðjur. Gen. pl.: viðja>:
(víðigrein, víðitág) branca f de salze i/o de vimenera (vime)
viðja³ <f. viðju, viðjur. Gen. pl.: viðja>:
salze negre boreal, salze m de Lapònia (arbre Salix myrsinifolia ssp. borealis)
viðjar <f.pl viðja>:
traves f.pl (→ við)
<†> við·keppandi <m. -keppanda, -keppendur>:
variant arcaica de → keppinautur “competidor, competidora”
<†> við·keppni <f. -keppni, -keppnir>:
variant arcaica de → samkeppni “competència”
við·koma <f. -komu, no comptable>:
1. <GEN> parada f, aturada f, alto m en el camí
2. (skips, flugvéls) tacte m (curta estada de vaixell o d'avió a port o a aeroport durant la seva travessia o el seu vol)
◊ þetta er i 2. skiptið, sem Regina Maris kemur til Íslands á þessu sumri. Regina Maris kemur hingað enn 26. Júlí n.k. og hefur þá bæði viðkomu á Akureyri og í Reykjavík: aquesta és la segona vegada que el Regina Maris ve a Islàndia aquest estiu. El Regina Maris tornarà aquí el proper 26 de juliol i, quan ho faci, farà escala tant a Akureyri com a Reykjavík
♦ viðkoma flugvéls á höfn: escala d'una nau a un port
♦ viðkoma skips á höfn: escala d'una nau a un port
♦ með viðkomu á ~ í (+ Dat.): amb escala a...
3. (snerting) tacte m (palpament, tocament)
◊ hann gekk þá að henni og kyssti hana. Eigi þótti honum hún svo ill viðkomu sem hún var hrímugleg að sjá. Þá var komið að kveldi. Bjó Geirríður þá sæng og spurði, hvort Grímur vill liggja einn saman eða hjá sér. Grímur kvaðst heldur vilja liggja einn saman. Hún kveðst þá enga stund vilja á leggja að græða hann. Grímur sá, að það mátti honum eigi nægja, og kveðst þá heldur mundu hjá henni liggja, ef sá væri á baugi. Gerði hann þá svo. Batt hún áður öll sár hans, og þóttist hann hvorki kenna sviða né sárinda. Það þótti honum undarlegast, hversu mjúkfingruð hún var, svo ljótar hendur sem honum sýndist hún hafa, því að honum þótti þær gammsklóm líkari en mannshöndum. En þegar er þau komu í sæng, sofnaði Grímur: ell llavors s'acostà a ella i la va besar. [En fer-ho,] ella no li va semblar tan dolenta al tacte com desagradable (lit.: sutjosa) a la vista que li era. S'havia fet de vespre. La Geirríður llavors va preparar un jaç i va preguntar al Grímur si volia jeure tot sol o bé fer-ho amb ella. En Grímur li va dir que s'estimava més jeure totsol. Ella llavors li va dir que ja no passaria ni un minut més cuidant-lo. En Grímur va veure que[, sense les cures d'ella,] no en tindria prou [per sanar de les seves ferides], així que li va dir que s'estimava més jeure amb ella, si no n'hi havia més remei. Així i doncs, és el que va fer. Abans[, emperò,] ella li va embenar totes les seves ferides i a ell li va semblar que ja no sentia ni cremors ni dolors, i el que li va semblar més meravellós de tot fou que els seus dits fossin tan suaus tenint en compte com li semblaven de lletges les seves mans, perquè li pareixien més semblants a arpes de voltor que a mans humanes. I quan es ficaren al llit, en Grímur es va adormir [cop en sec]
◊ einn riddari hét Samson. Hann var allra riddara beztr ok vaskastr. Hans hár ok skegg var svart sem bik ok hvárttveggja yfrit sítt. Hann var á allan vǫxt sem risi fyrir utan þat, at hans leggir ok limir váru eigi svá hávir, en digrleiki ok afl sem inn sterkasti risi. Hans andlit var langt ok breitt, harðligt ok grimmligt. Millum hans augna var spannar, ok hans brýnn váru síðar, miklar ok svartar, svá sem tvær krákur sæti yfir hans augum. Hann var døkklitaðr ok þó manna drengiligstr. Hans háls var harðla digr ok herðar harðla breiðar ok þykkvar ok armar digrir ok harðir sem stokkar eðr steinn viðkvámu. Hans hǫnd var fǫgr ok mjúkir fingr ok vel vaxinn, ok með því mikla afli hefir hann fimleik bæði hest at ríða ok alls kyns leika at fremja, eigi síðr um fimleik en afl. Hans atgervi var um fram hvern mann í verǫldinni í þann tíma. Hann var nokkut hǫfugeygðr, blíðr ok lítillátr við alla menn, ríka ok óríka, svá at inum minnsta manni svaraði hann hlæjandi, ok engi var svá fátækr, at hann fyrirliti. Hann var vitr ok djúpsær ok fyrirhyggjumaðr mikill, mildr ok stórgjǫfull, svá at ekki sparir hann við sína vini fé né fullting, þó at allstóra nauðsyn beri til handa eðr mannhættu. Hann er mikill hreystimaðr, at aldri kom hann í svá mikla mannhættu, at hann mun hræðast né einn mann óttast. Hann framdi opt orrostur ok einvígi einn við marga, en aldri kom hann þar til vígs, at eigi hefir hann inn betra hlut. Hans heit váru ǫll fǫst, hvárt er hann hét góðu eðr illu. Hvert ráð, er hann ætlar fyrir sér, þá skal hann aldri af láta, fyrr en þat er fram komit, hvárt sem þat er mikit eðr lítit, eðr fá bana ella. En af þessu ǫllu saman verðr hann frægr, svá at vinir hans ok allir kunnir menn unnu honum, en óvinir hans váru þó hræddir við hann, þótt þeir spyrði at eins af honum. En aldri gerði hann svá mikit stórvirki, at hann mundi því hrósa. En þá er aðrir lofa hans afrek, þá hlýðir hann til, en ekki talar hann til. Hann þjónar vel Roðgeiri jarli, ok af honum hefir hann mikinn metnað, sem ván er: això era un cavaller que nomia Samsó. Era el millor i més valent de tots. Tenia els cabells i la barba negres com la pegunta i tant els cabells com la barba força llargs. Tenia l'estatura d'un gegant, excepte que no tenia les cames i els braços tan alts, però posseïa la grossor del cos i la seva força eren com les del gegant més fort. Tenia la cara llarga i ampla, d'aspecte sever i ferotge. La distància entre els seus ulls era d'un forc i les seves celles eren llargues, poblades i negres, com si hi hagués dues cucales assegudes damunt els seus ulls. Encara que la seva pell era fosca, era el més prous dels homes. El seu coll era molt gruixut i les seves espatlles molt amples i gruixudes, i els seus braços [també] eren gruixuts i al tacte se sentien durs com a socons de fusta o com una pedra. La seva mà era bella, de dits suaus i ben tallada. A la seva gran força s'hi unia una gran agilitat tant cavalcant a cavall com duent a terme tota mena de jocs, tot ho feia amb tanta d'agilitat com força. En gestes sobrepassava qualsevol altre home del món d'aquell temps. Acalava lleugerament els ulls, era afable i humil (condescendent) amb tothom, tant rics com pobres, de manera que responia somrient fins i tot al més inferior dels homes. No hi havia ningú que fos tan pobre que ell menyspreé. Era savi i de pensament profund i molt provident, generós i molt desprès, de manera que no estalviava res amb els seus amics, ni diners ni auxili, ni encara que, com a conseqüència d'aquest tret del seu caràcter, es veiés en gran destret o en perill mortal. Era molt agosarat i mai no es va veure en un perill tan gran per a la seva vida que tingués por ni temés ni un sol enemic. Lliurava sovint batalles i batalles singulars (duels) en què s'enfrontava, ell totsol, contra molts, però, fos quan fos que entrava en un combat, de tots en sortia victoriós. Totes les seves promeses eren fermes, tant si el que prometia era bo o dolent. Fos el que fos el que es proposés, mai no en desistia fins a haver-ho dut a terme, tant si es tractava de quelcom de gran com de quelcom de petit, o s'hauria estimat més morir intentant-ho. Per totes aquestes coses plegades va adquirir tant de renom que els seus amics i tots els seus coneguts l'estimaven, mentre que la por d'ell s'emparava dels seus enemics només de sentir parlar d'ell. Però, per més gran que fos una proesa que hagués fet, mai no se'n vantava, i quan els altres lloaven la seva gesta, ell s'ho escoltava, però ell mateix no hi afegia res. Servia fidelment el iarl Roðgeirr, que el tenia en gran estima i honors, com era d'esperar
♦ e-ð er mjúkt ~ hart viðkomu: una cosa és tova ~ dura al tacte
4. (fjölgun) nombre m de naixements, fertilitat f (proliferació de població, esp. en demografia i sociologia)
við·koma <-kem ~ -komum | -kom ~ -komum | -komið ║ e-u>:
tenir a veure amb una cosa, estar relacionat -ada amb una cosa
◊ hann safnar öllu sem viðkemur englum: col·leciona tot el que té a veure amb àngels
♦ hvað mér viðkemur: pel que fa a mi, quant a mi
♦ hvað viðkemur þessu: pel que fa a això
♦ að því er mér viðkemur: pel que fa a mi, pel que em concerneix
við·komandi <m. -komanda, -komendur>:
l'interessat, l'interessada, la persona en qüestió
♦ viðkomandi [sjálfur]: el propi interessat, la persona afectada, la mateixa persona en qüestió
♦ viðkomandi var ekki heima: l'interessat no era pas a casa
við·komandi, -komandi, -komandi <adj.>:
en qüestió, pertinent
♦ viðkomandi aðili: part implicada
♦ í viðkomandi landi: en el país pertinent
viðkomu·leyfi <n. -leyfis, -leyfi>:
<AERO> permís m d'aterratge
viðkomu·staður <m. -staðar, -staðir>:
1. <GEN> parada f
♦ á fyrsta viðkomustað: a la primera parada
2. <MAR> [indret m on es fa] escala f
viðkomu·stöð <f. -stöðvar, -stöðvar>:
parada f [d'autobús]
viðkunnan·legur, -leg, -legt <adj.>:
agradable, plaent
♦ viðkunnanleg borg: una ciutat agradable (o: encisadora)  
♦ viðkunnanleg maður: un home amable (o: maco)  
viðkunnan·leiki <m. -leika, no comptable>:
amabilitat f (afabilitat, agradabilitat, agradositat, simpatia)
við·kvæði <n. -kvæðis, -kvæði>:
1. <LITER> tornada f, refrany m, retronxa f
2. <FIG> cançó f de l'enfadós, repetició rutinària del mateix, la vella història de sempre
♦ það er alltaf sama viðkvæðið: <LOC FIG> això és la cançó de l'enfadós, és la mateixa cançó de sempre
3. <FIG> (ummæli) mantra m, lletania f (frase repetida per algú contínuament, fins a cansar)
við·kvæmni <f. -kvæmni, no comptable>:
1. (tilfinninganæmi & það að vera hörundsár) sensibilitat f (qualitat de sensible o sensitiu & delicadesa)
♦ viðkvæmni fyrir gagnrýni: sensibilitat (o: susceptibilitat) a les crítiques
♦ viðkvæmni gagnvart ljósi: sensibilitat a la llum
♦ viðkvæmni gagnvart sýkingum: propensió a les malalties
♦ líkamleg viðkvæmni fyrir hita eða fyrir kulda: sensibilitat corporal a la calor o al fred
2. (of mikil viðkvæmni & BIOL) irritabilitat f (sensibilitat massa grossa & propietat de reaccionar enfront dels estímuls)
við·kvæmur, -kvæm, -kvæmt <adj.>:
1. (sár, næmur) delicat -ada (dolorosament sensible o fi)
♦ vera með viðkvæmar hendur: tenir les mans delicades (o: sensibles), tenir les mans de pell sensible 
♦ vera viðkvæmur fyrir sýkingum: ésser propici a les infeccions, ésser de constitució molt delicada
♦ vera viðkvæmur og þola ekki sterkt sólarljós: tenir la pell molt fina i no poder aguantar el sol [fort]
2. (hörundsár) sensible (al fred)
♦ vera viðkvæmur fyrir kulda: ésser sensible al fred
3. (tilfinningalegur) susceptible (molt sensible, picallós, puntós, repelós)
♦ vera viðkvæmur fyrir gagnrýni: ésser susceptible a les crítiques
4. (blíður) tendre -a (delicat)
◊ þegar ég var sonur í föðurhúsum, viðkvæmt (raχ, רַךְ) einkabarn móður minnar: quan vaig ser un fill a les cases pairals, tendre fill únic de ma mare
◊ stíg niður og sestu í duftið, mærin Babeldóttir. Sestu á jörðina, ekki í hásæti, Kaldeadóttir, því að þú ert ekki lengur talin viðkvæm (rakˈkāh, רַכָּה) og dekruð (wa-ʕănugˈgāh, וַעֲנֻגָּה): davalla i asseu-te a la pols, verge filla de Babilònia! asseu-te en terra, no pas a un tron, filla dels caldeus, car ja no et diran mai més tendra i aviciada
◊ hvar er nú vandlæti þitt og máttarverk þín? Þín viðkvæma (hăˈmōn   mēˈʕɛi̯-χā, הֲמוֹן מֵעֶיךָ) elska og miskunnsemi við mig hefir dregið sig í hlé!: on és ara el teu zel i les obres del teu poder? El teu amor delicat i la teva misericòrdia envers mi s'han retirat
◊ viðkvæmar (raħămānii̯ˈʝōθ, רַחֲמָנִיּוֹת) konur suðu með eigin höndum börnin sín, þau voru þeim til næringar, þá er dóttir þjóðar minnar var eydd: les tendres dones han bullit amb les seves pròpies mans llurs infants, els han servit d'aliment, quan la filla del meu poble ha estat devastada
5. <FIG> delicat -ada
♦ viðkvæmt mál: un afer (o: assumpte) delicat
♦ á viðkvækvæma staði: en un lloc delicat
♦ það er viðkvæmt mál: és un assumpte delicat
6. (of næmur, of viðkvæmur & BIOL) irritable (massa sensible o susceptible & que reacciona fàcilment enfront dels estímuls)
við·kynni <n.pl -kynna>:
[primera] coneixença f (fet d'esdevenir conegut d'algú altre)
♦ fyrstu viðkynni eru oft misvísandi: la primera impressió sovint pot ésser enganyosa
♦ fyrstu viðkynni af Reykjavík voru frekar undarleg: les primeres impressions de Reykjavík foren singulars
við·kynning <f. -kynningar, no comptable>:
1. (það að kynnast) [primera] coneixença f (fet d'esdevenir conegut d'algú altre)
♦ fyrsta viðkynning e-s og e-s: primera trobada entre en XY i en ZA
♦ vera <+ Adj.> í [allri] viðkynningu: ésser de tracte <+ Adj.>  
♦ vera einstaklega ~ ákaflega skemmtilegur í viðkynningu: ésser de tracte especialment amè (o: agradable), tenir un tracte especialment amè (o: agradable)
2. (samvera) trobada f (reunió, temps que uns amics, coneguts, familiars passen plegatgs)
♦ takk ~ með þakklæti fyrir góða ~ indæla viðkynningu: gràcies ~ amb agraïment pels bons moments que hem passat plegats
við·köstur <m. -kastar, -kestir>:
pila f de llenya o de fusta
◊ þeir voru fylgdarmenn Snorra Valgarður Styrmisson og Herburt. Hann var Suðurmaður og kunni allra manna best við buklara. Þeir gengu með nokkura menn til búðar Magnúss og hjuggu kylfur úr viðkesti sem þá var títt að bera til dóma. En sá hét Erlendur bakrauf, Hjaltur einn, hann var þar heitumaður og geymdi viðarins. Hann hljóp til og vildi eigi að viðurinn væri dreginn (SS I, cap. 184, pàg. 252): en Valgarður Styrmisson i en Herburt eren fylgdarmenn de l'Snorri. En Herburt era un hanseàtic (Suðurmaður) i era el millor fent anar un broquer. Aquests dos homes es dirigiren, acompanyats d'alguns homes, a la barraca d'en Magnús i s'hi tallaren kylfur (garrots) d'una pila de llenya com les que se solien portar als judicis [del þing]. Però hi havia un home que nomia Erlendur Trau-del-cul, un shetlandès, era cerveser i guardava la llenya. Va anar corrents cap a ells i no va voler pas que se'n duguessin els garrots
við·lag <n. -lags, -lög>:
<LITER> (viðkvæði) tornada f, refrany m, retronxa f (recoble)
við·laga <f. -lögu, -lögur. Gen. pl.: -lagna o: -laga. En la llengua moderna, emprat exclusivament en pl.>:
reserva f
♦ í viðlögu: en reserva, com a reserva
♦ í viðlögum: en [un] cas de necessitat
♦ hjálp í viðlögum: ajuda en cas d'urgència (primers socors, socors immediat)
♦ það má nota þetta í viðlögum: això es pot usar en [un] cas de necessitat
viðlaga·sjóður <m. -sjóðs, -sjóðir>:
fons m de reserva (o: d'assistència) (fons personals reservats a cobrir imprevistos en un cas de necessitat com ara un accident de cotxe etc.)
viðlaga·trygging <f. -tryggingar, -tryggingar>:
assegurança f contra danys causats per catàstrofes naturals com ara les erupcions volcàniques, els terratrèmols, les allaus i esllavissades i les inundacions
við·lagður, -lögð, -lagt <adj.>:
imposat -ada (→ leggja refsingu við e-u)
♦ að lífláti viðlögðu: sota pena de mort
♦ að viðlagðri refsingu: sota amenaça d'imposició d'una pena
♦ að viðlagðri aðför að lögum ~ að viðlagðri lagaaðför: sota les penes previstes per la llei
♦ að viðlögðum sektum: sota amenaça d'imposició de multa
við·látinn, -látin, -látið <adj.>:
1. (undirbúinn undir, tilbúinn til) preparat per a (a punt per a)
♦ vera viðlátinn: tenir el temps i l'ocasió
♦ vera ekki viðlátinn: estar ocupat -ada, no tenir temps
2. (viðstaddur, nærstaddur) present (que hi és, que es troba a prop)
♦ vera viðlátinn: ésser-hi
við·lega <f. -legu, -legur. Gen. pl.: -legna o: -lega>:
1. <NÀUT> amarratge m, el fet d'estar amarrat -ada
♦ vera í viðlegu: estar amarrat [al moll]
2. (útilega) acampada f (estada a l'aire lliure, normalment en una tenda) (→ útilega)
3. <HIST> acampada f en una tenda durant les feines de tardor al mas
viðlegu·borð <n. -borðs, no comptable>:
<NÀUT> sobrevent m
viðlegu·búnaður <m. -búnaðar, no comptable>:
equip m d'acampada i/o càmping
viðlegu·kantur <m. -kants, -kantar>:
<NÀUT> [costat m de] moll m
viðlegu·pláss <n. -pláss, -pláss>:
<NÀUT> amarrador m, lloc m d'amarratge
við·leitni <f. -leitni, no comptable>:
esforços m.pl
◊ viðleitni (ἡ φροντίς -ίδος:   ἀρχὴ γὰρ αὐτῆς ἡ ἀληθεστάτη παιδείας ἐπιθυμία, φροντὶς δὲ παιδείας ἀγάπη) til að fræðast er að elska hana. Að elska hana er að halda boð hennar. Að halda boð hennar tryggir ódauðleika: l’esforç per instruir-se és estimar-la (la = la saviesa). Estimar-la és observar els seus manaments. Observar els seus manaments assegura la immortalitat
♦ sýna viðleitni: <LOC FIG> esforçar-se, fer [tots] els seus possibles
♦ viðleitni til breytinga: esforços per canviar
við·liður <m. -liðs (o: -liðar), -liðir>:
<GRAM> constituent determinat. En un mot compost, normalment el segon constituent del compost. Així, en un mot com ara næturgali ‘rossinyol’, un compost que vol dir ‘cantor de nit’, -gali n'és el viðliður o constituent determinat, mentre que nætur- n'és el forliður o constituent determinant
við·lit <n. -lits, no comptable>:
1. (augnatillit) esguard m (mirada)
♦ virða e-n ~ e-ð viðlits: dignar-se a mirar algú ~ una cosa
◊ þá féll hún fram á ásjónu sína, laut til jarðar og sagði við hann: „Hvers vegna sýnir þú mér þá góðvild að virða mig, útlendinginn, viðlits (nāˈχar ~ נָכַר:   madˈdūaʕ   māˈt͡sāʔθī   ħēn   bə-ʕēi̯ˈnɛi̯-χā   lə-hakkīˈr-ēnī   wə-ʔānɔˈχī   nāχərīˈʝāh (nɔ̆χrīˈʝāh),   מַדּוּעַ מָצָאתִי חֵן בְּעֵינֶיךָ לְהַכִּירֵנִי--וְאָנֹכִי, נָכְרִיָּה)?“: ella, llavors, es va prosternar de cara a terra i li va dir: “Com és que em mostres la benvolença de dignar-te a mirar-me, a mi, que sóc una estrangera?”
♦ virða e-n ~ e-s ekki viðlits: no dignar-se ni a mirar algú ~ una cosa
◊ væri það ekki vegna Jósafats Júdakonungs, þá skyldi ég ekki renna til þín auga né virða þig viðlits (rāˈʔāh ~ רָאָה:   ʔăˈnī   nɔˈɕēʔ   ʔim־ʔabˈbītˁ   ʔēˈlɛi̯-χā   wə-ʔim־ʔɛrˈʔ-ɛkkā,   אֲנִי נֹשֵׂא--אִם-אַבִּיט אֵלֶיךָ, וְאִם-אֶרְאֶךָּ): si no fos per respecte a Josafat, rei Judà, ni faria gens de cas de tu ni em dignaria pas a mirar-te
◊ aldrei hefur ambátt þín neytt neins við borð Hamans og ekki hef ég heldur virt drykkjuveislur konungs viðlits (δοξάζειν:   καὶ οὐκ ἐδόξασα συμπόσιον βασιλέως) og ekki drukkið fórnarvín: la vostra serventa mai no ha menjat res de la taula de l'Aman, i jo tampoc no he honorat pas els banquets del rei, ni he begut pas el vi de les libacions
♦ í fyrsta viðliti: a primera vista
2. (möguleiki) possibilitat f (allò que és possible de fer)
♦ það er ekki viðlit: no n'hi ha la possibilitat, resulta impossible, està [totalment] exclòs, no es pot pas fer
♦ og ekki þótti viðlit, að sú leið væri farandi nema í vel björtu: i semblava que no era possible de transitar per aquell camí si no era a la plena claror del dia
við·líka <adv.>:
semblantment
♦ viðlíka og...: <Correlació> igual que..., així també...
◊ þá gat skýsafnarinn Seifur að líta hana; og jafnskjótt er hann leit hana, þá breiddi (ἀμφεκάλυψεν) ástin sig yfir hans vizkufulla hugskot (πυκινὰς φρένας), viðlíka og (οἷον) þá þau áttu saman hina fyrstu ástafundi og samrekktu á laun við foreldra sína: llavors en Zeus Nefelegèreta (‘aplegador de núvols’) la va poder veure. I tan bon punt la va veure, l'amor es va estendre sobre el seu cor prudent, com quan tingueren llur primer encontre amorós i compartiren un mateix llit d'amagat de llurs pares (l'original fa: ἴδε δὲ νεφεληγερέτα Ζεύς. ǁ ὡς δ᾽ ἴδεν, ὥς μιν ἔρως πυκινὰς φρένας ἀμφεκάλυψεν, ǁ οἷον ὅτε πρῶτόν περ ἐμισγέσθην φιλότητι ǁ εἰς εὐνὴν φοιτῶντε, φίλους λήθοντε τοκῆας)
♦ viðlíka og... eins...: <Correlació> igual que..., així també...
◊ það var viðlíka og (ὥς... ὥς...) þegar járnsmiður (ἀνὴρ χαλκεὺς) herðir stóra bolöxi (πέλεκυν μέγαν) eða handöxi (σκέπαρνον), og bregður henni í kalt vatn, svo hún suðar (ἰάχοντα) hátt við, því það er það, sem gefur járninu hörkuna aftur: eins sauð (σίζε) í auganu, þegar viðsmjörsviðarstaurinn (ἐλαϊνέῳ περὶ μοχλῷ) stóð í gegnum það: era com quan un ferrer trempa una destral grossa o un destraló i la submergeix de cop en aigua freda, de manera que brunzeix fortament perquè això és el que torna al ferro la seva duresa, talment així va borbollejar (va bullir) en el seu ull quan l'estaca d'olivera el va travessar (l'original fa: ὡς δ᾽ ὅτ’ ἀνὴρ χαλκεὺς πέλεκυν μέγαν ἠὲ σκέπαρνον ǁ εἰν ὕδατι ψυχρῷ βάπτῃ μεγάλα ἰάχοντα ǁ φαρμάσσων· τὸ γὰρ αὖτε σιδήρου γε κράτος ἐστίν· ǁ ὣς τοῦ σίζ᾽ ὀφθαλμὸς ἐλαϊνέῳ περὶ μοχλῷ)
við·líking <f. -líkingar, -líkingar>:
<LITER> símil m, comparació f (→ samlíking)
við·loða <adj. inv.>:
que resideix o viu habitualment a un lloc
við·loðandi, -loðandi, -loðandi <adj.>:
1. <GEN> adherent
◊ fyrst við erum umkringd slíkum fjölda votta léttum þá af okkur allri byrði og viðloðandi (εὐπερίστατος -ίστατον:   καὶ τὴν εὐπερίστατον ἁμαρτίαν) synd og þreytum þolgóð (δι’ ὑπομονῆς) það skeið sem við eigum fram undan: puix que estem envoltats d'una tan gran quantitat de testimonis, alleugerim-nos de tota càrrega i el pecat que se'ns adhereix i fem, amb endurança, la cursa que tenim al davant
2. (sem er til staðar) sempre present (d'aparició freqüent) (→ viðloða)
♦ vera e-s staðar viðloðandi: romandre molt de temps a un indret
3. (viðriðinn) associat -ada a (lligat a, involucrat amb, implicat en)
♦ vera viðloðandi [+ Ac.]: estar lligat a una cosa
◊ hún er viðloðandi kvikmyndagerð frá barnæsku: està lligada al món del cinema des de la seva infantesa
◊ hann var viðloðandi fyrstu kvikmyndasýningarnar hérlendis: va estar lligat a les primeres projeccions cinematogràfiques que es van fer en el nostre país
við·loðun <f. -loðunar, no comptable>:
adherència f, adhesió f
viðloðunar·flaga <f. -flöu, -flögur. Gen. pl.: -flagna o: -flaga>:
placa f d'adhesió, adhesió f focal
viðloðunar·hæfni <f. -hæfni, no comptable>:
[capacitat f d']adherència f
viðloðunar·kraftur <m. -krafts (o: -kraftar), -kraftar>:
força f (o: poder m) d'adherència
viðloðunar·sameind <f. -sameindar, -sameindir>:
molècula f d'adhesió (o: d'adherència)  
viðloðunar·tengi <n. -tengis, -tengi. Gen. pl.: -tengja; dat.pl.: -tengjum>:
<MED> adhesió (o: adherència) f juncional
við·lögur <f.pl -lagna (o: -laga)>:
reserva f (→ viðlaga)
við·merking <f. -merkingar, -merkingar>:
<GRAM> significat associatiu
við·mið <n. -miðs, -mið>:
norma f, pauta f, estàndard m
við·miðun <f. -miðunar, -miðanir>:
referència f
viðmiðunar- <en compostos>:
referencial, de referència
viðmiðunar·gengi <n. -gengis, no comptable>:
tipus (o: preu; o: curs) m de referència
viðmiðunar·hópur <m. -hóps, -hópar>:
grup m de referència
viðmiðunar·punktur <m. -punkts, -punktar>:
punt m de referència
viðmiðunar·rammi <m. -ramma, -rammar>:
marc m referencial, marc m de referència
viðmiðunar·regla <f. -reglu, -reglur. Gen. pl.: -reglna o: -regla. Emprat hab. en pl.>:
norma f referencial, directriu f, pauta f referencial
♦ viðmiðunarreglur um e-ð: normes referencials sobre..., directrius sobre...
viðmiðunar·staðall <m. -staðals, -staðlar>:
estàndard m de referència
viðmiðunar·tekjur <f.pl -tekna>:
ingressos m.pl de referència
viðmiðunar·vara <f. -vöru, -vörur. Gen. pl.: -vara>:
producte m de referència
viðmiðunar·verð <n. -verðs, no comptable>:
preu m de referència, preu orientatiu (o: indicatiu)
við·mót <n. -móts, no comptable>:
1. (framkoma) formes f.pl, maneres f.pl (manera de fer i estar en societat, manera de comportar-se amb els altres, disposició de caràcter en el tracte social)
♦ hann hefur þægilegt viðmót: té unes maneres molt agradables
♦ í viðmóti: en les seves maneres
♦ hann er þægilegur í viðmóti: té una forma de fer molt agradable, té unes maneres molt agradables
2. (meðhöndlun, umgengni) tracte m (manera de relacionar-se amb altri)
♦ ég hafði þar gott viðmót: m'hi van tractar bé
♦ viðmót viðskiptavinanna: el tracte dels clients
við·móta <adv.>:
si fa no fa, poc més poc menys (→ álíka)
viðmóts·blíða <f. -blíðu, no comptable>:
afabilitat f
viðmóts·góður, -góð, -gott <adj.>:
afable, de tracte amable
viðmóts·þýður, -þýð, -þýtt <adj.>:
afable, de tracte amable
við·mælandi <m. -mælanda, -mælendur>:
1. <GEN> interlocutor m, interlocutora f
2. (í viðtali) entrevistat m, entrevistada f (interlocutor en una entrevista)
við·mælandi, -mælandi, -mælandi <adj. inv.>:
amb qui s'hi pot parlar (dit de persona accessible)
við·nám <n. -náms, no comptable>:
<FÍS & ELECTR & MILIT> resistència f
♦ veita viðnám: resistir-se, oferir resistència
♦ veita e-m viðnám: resistir-se a algú, oferir resistència a algú
◊ Drottinn veitti þeim frið allt umhverfis eins og hann hafði heitið feðrum þeirra. Enginn fjandmanna þeirra gat veitt þeim viðnám (— ~ —:   wə-lɔʔ־ʕāˈmaδ   ʔīʃ   bi-φənēi̯-ˈhɛm   mi-kkɔ̆l־ʔɔʝəβēi̯-ˈhɛm,   וְלֹא-עָמַד אִישׁ בִּפְנֵיהֶם, מִכָּל-אֹיְבֵיהֶם) því að Drottinn seldi alla óvini þeim í hendur: Jahvè va concedir-los la pau a tot el voltant així com ho havia promès a llurs pares. Cap de llurs enemics no va poder resistir-los car Jahvè els va posar tots els enemics a llurs mans
◊ lausingjar (ʔănāˈʃīm   rēˈqīm,   אֲנָשִׁים רֵקִים) og hrakmenni (bəˈnēi̯   βəlīʝaˈʕal,   בְּנֵי בְלִיַּעַל) söfnuðust að honum og þeir urðu Rehabeam, syni Salómons, öflugri. Rehabeam var ungur og óharðnaður og gat ekki veitt þeim viðnám (ħāˈzaq ~ חָזַק:   wə-ˈlɔʔ   hiθħazˈzaq   li-φənēi̯-ˈhɛm,   וְלֹא הִתְחַזַּק, לִפְנֵיהֶם): al seu voltant es varen agrupar dissoluts i miserables que es varen fer més poderosos que en Roboam, fill d'en Salomó, perquè en Roboam era jove i tendre, i no va poder resistir-los
♦ kraftrænt viðnám: resistència mecànica
viðnáms·hæfur, -hæf, -hæft <adj.>:
resistent, capaç de resistir
viðnáms·mæling <f. -mælingar, -mælingar>:
<FÍS & ELECTR> mesurament m de la resistència (o: de la resistivitat)
viðnáms·mælir <m. -mælis, -mælar>:
<FÍS & ELECTR> òhmmetre m (→ ohmmælir)
viðnáms·tæki <n. -tækis, -tæki. Gen. pl.: -tækja; dat.pl.: -tækjum>:
<ELECTR> resistència elèctrica, resistor m (component elèctric)
viðnáms·þrek <n. -þreks, no comptable>:
capacitat (o: força) f de resistència, resistivitat f
viðnáms·þróttur <m. -þróttar, no comptable>:
1. <GEN> capacitat f de resistència
2. (þrautseigja, seigla) resiliència f (capacitat de resistència i recuperació davant crisi, malaltia, infortuni de qualsevol mena, etc.)
♦ viðnámsþróttur fjármálafyrirtækja: <ECON> la resiliència de les entitats financeres
♦ viðnámsþróttur samfélagsins: la resiliència de la societat
við·næra <-næri ~ -nærum | -nærði ~ -nærðum | -nært ║ e-ð>:
reanimar una cosa
◊ 11. Rjúkandi trúarhörinn hér ǁ helgur andi svo viðnærir, ǁ ljómandi þar af ljósið skín. ǁ Lífgar hann allt með krafti sín: 11. L'Esperit Sant aquí reanima el ble vacil·lant de la fe de manera que emani d'ell la llum brillant. Ell ho revifa tot amb la seva força (vocabulari: #1. rjúkandi hör: Fa referència al rjúkandi hörkveikur de Mateu 12:20 i Isaïes 42:3 i 43:17. El poeta compara una fe vacil·lant a un ble que crema amb flama fumejant, sutjosa i la fe renovada a un ble que crema amb flama neta que irradia una claror brillant)
viðra <viðra ~ viðrum | viðraði ~ viðruðum | viðrað>:
I. <personal>:
1. [sortir a] prendre l'aire, orejar-se (Mall.) (→ viðra sig)
◊ svá tók hann við þeim ok lét í eitt jarðhús, ok váru þar optast á nætr, en á daginn viðruðu þeir út um skógarrunna karls, því at eyin var hálf skógi vaxin, ok skiljast þeir svá við Regin. Reginn átti miklar eignir í Danmǫrk, bǫrn ok konu, ok sá Reginn sér eigi annat sýnna en ganga til handa Fróða konungi ok sverja honum trúnaðareiða. Lagði Fróði konungr nú allt Danmerkr ríki undir sik með skǫttum ok skyldum. Gengu þar flestir nauðugir til, því at Fróði konungr var allra manna óvinsælastr, ok svá líka skattgildi hann Sævil jarl: així que els rebé a ca seva i els allotjà a un jarðhús, una casa semisoterrània, on hi passaven la majoria de les nits mentre que de dia s'orejaven pels arbustos del bosc del vell, car l'illa estava mig coberta de bosc; i així es van separar d'en Reginn. En Reginn posseïa grans propietats a Dinamarca i també hi tenia la dona i els infants, així que no va tenir més remei que sotmetre's al rei Fróði i jurar-li fidelitat. El rei Fróði va sotmetre llavors tota Dinamarca a tribut i obligacions rendals. La major part [dels danesos] s'hi avingueren per la força de manera que el rei Fróði es va convertir en la persona més odiosa [de tot el país] (óvinsæll). També va fer tributari seu el iarl Sævill (vocabulari: #1. því at: És la conjunció causal per excel·lència. El context, emperò, sembla exigir aquí més aviat una interpretació com a conjunció consecutiva: de manera que el rei Fróði es va convertir en la persona més odiosa del país; adopto aquesta interpretació en la meva traducció. Altrament no veig sentit a la frase)
2. <e-ð>: airejar una cosa, orejar una cosa (Mall.), ventejar una cosa
♦ viðra stofu: orejar una saleta, ventilar una saleta
♦ viðra rúmföt: orejar la roba de llit, airejar la roba de llit
♦ viðra hugmynd sína: presentar la seva idea
♦ viðra tillögu: presentar una proposició de llei, llançar una proposició de llei
♦ viðra e-ð fram af sér: <FIG> no fer gens de cas d'una cosa
♦ viðra fram af sér að <+ inf.>: no prendre's la pena de <+ inf.>, no molestar-se ni a <+ inf.> 
II. <reflexiu>:
1. <viðra sig>: [sortir a] prendre l'aire, orejar-se
◊ það viðrar vel svo við skulum viðra okkur aðeins!: fa molt bon temps, val més que sortim a fora a prendre l'aire
2. <viðra sig upp við e-n>: <LOC FIG> [intentar] ensabonar algú, intentar guanyar-se algú amb mangarrufes, fent-li la pilota
III. <impersonal>:
1. <það viðrar vel ~ illa>: fa bon ~ mal temps
◊ fjöld um viðrir á fimm dögum en meira á mánuði: en cinc dies, el temps canvia molt i molt més encara ho fa en un mes
♦ eftir því hvernig viðrar: segons el temps que farà (o: faci)
♦ þegar vel viðrar: quan farà (o: faci) bon temps
viðráðan·legur, -leg, -legt <adj.>:
1. <GEN> assequible, que s'hi pot fer front
♦ á viðráðanlegu verði: a un preu assequible
♦ viðráðanlegur kostnaður: despeses afrontables (o: assumibles)
2. (um fólk) tractable  (manejable, dòcil, governable)
við·reisn¹ <f. -reisnar, no comptable>:
ressorgiment m
◊ er hún steig upp úr vatninu bað hún Drottin, Guð Ísraels, að greiða götu sína til þess að veita börnum þjóðar hans viðreisn (τὸ ἀνάστημα -ήματος:   ἐδέετο τοῦ κυρίου θεοῦ Ἰσραὴλ κατευθῦναι τὴν ὁδὸν αὐτῆς εἰς ἀνάστημα τῶν υἱῶν τοῦ λαοῦ αὐτοῦ): en sortir de l'aigua [del bany] pregava al Déu d'Israel que desembrollés la seva via per tal de possibilitar el seu ressorgiment als fill del seu poble
◊ en Símeon blessaði þau og sagði við Maríu móður hans: „Þessi sveinn er settur til falls og til viðreisnar (ἡ ἀνάστασις -άσεως:   ἰδοὺ οὗτος κεῖται εἰς πτῶσιν καὶ ἀνάστασιν πολλῶν ἐν τῷ Ἰσραὴλ) mörgum í Ísrael. Hann verður tákn sem menn munu rísa gegn: i en Simeó els beneí i digué a la Maria, la mare de l'infant: «Aquest infant és destinat a ésser la caiguda i el ressorgiment de molts a Israel. Serà un senyal contra el qual hom s'aixecarà
♦ eiga sér ekki viðreisnar von: <LOC FIG> no haver-hi esperances de redreçament de la situació
◊ Latíum skal haldast, albverskir konungar séu við völd um aldir, ítölsk hreysti skal efla hinn rómverska stofn: Trója er liðin undir lok og nafn hennar jafnframt, og skal aldrei eiga sér viðreisnar von (— ~ —): que el Laci es mantingui, que els reis albans mantinguin llur poder pels segles, que el valor dels ítals enforteixi la raça romana: Troia va perir i amb ella alhora el seu nom i no hi ha esperances que ressorgeixi mai més” (l'original fa: [...ne uetus idigenas nomen mutare Latinos, ǁ neu Troas fieri iubeas, Teucrosque uocari, ǁ aut uocem mutare uiros, aut uertere uestes. ǁ ] Sit Latium, sint Albani per saecula reges; ǁ sit Romana potens Itala uirtute propago: ǁ Occidit, occideritque sinas cum nomine Troia»)
Við·reisn² <f. -reisnar, no comptable>:
<POLÍT> Redreçament m, Ressorgiment m, nom d'un partit polític islandès de centre-dreta, fundat el 2014 (fundació formalitzada el 2016)
Viðreisnar·stjórnin <f. -stjórnarinnar, no comptable>:
<HIST> Govern m de Redreçament [Nacional], designació del govern islandès entre 1959 (1960) i 1971, després d'un període d'inestabilitat política, format per una coalició del Sjálfstæðisflokkur o Partit de la Independència i l'Alþýðuflokkur o Partit Popular islandès, aquest darrer de caràcter socialdemòcrata
-viðri <n. -viðris, -viðri>:
Sufixoide emprat en la formació de termes meteorològics relacionats amb el temps que fa. Exemples:
♦ → fárviðri “huracà”
♦ → hvassviðri “temporal”
♦ → illviðri “maltempsada, borrasca”
♦ → ofviðri “gran temporal”
♦ → sterkviðri “tempesta violenta”
♦ → stormviðri “temps tempestuós”
♦ → stórviðri “tempesta forta”
Etc.
við·riðinn, -riðin, -riðið <adj.>:
involucrat -ada, implicat -ada
♦ vera viðriðinn [+ Ac.]: estar involucrat (o: ficat) en...,tenir a veure amb...
♦ vera viðriðinn fjögur innbrot: estar involucrat en quatre robatoris
viðr·ini <n. -inis, -ini>:
1. (tvíkynja skepna & persóna) hermafrodita m & f (animal & ésser humà que presenta alhora característiques de tots dos sexes)
2. (vesaldarlegur, lítilfjörlegur maður, sem er hvorki fugl né fiskur) persona que no és [ni] carn ni peix (persona insignificant, aturada, pusil·lànime, curta d'iniciativa, sense caràcter, acoquinada etc.)
3. (afkáralegur maður, sérvitringur, furðufugl) persona [molt] estranyota, bitxo raro (cast., ekki ritm./no lit.) (tipus rar)
viðrinis·legur, -leg, -legt <adj.>:
1. (tvíkynja) hermafrodita (intersexual)
♦ e-ð er viðrinislegt: <LOC FIG> una cosa no és ni carn ni peix
2. (afkáralegur) rar -a (estranyot, estrafolari, estrambòtic)
við·ræða <f. -ræðu, -ræður. Gen. pl.: -ræðna o: -ræða. En la llengua moderna, emprat habitualment en pl.>:
1. <GEN> conversa f, xerrada f, diàleg m (→ samræða)
◊ gerðu þér eigi dælt við valdamann (= ὁ δυνάστης -άστου), treystu ekki heldur skrafi (ὁ λόγος -όγου:   καὶ μὴ πίστευε τοῖς πλείοσιν λόγοις αὐτοῦ) hans. Í löngum viðræðum (ἡ λαλιά -ᾶς:   ἐκ πολλῆς γὰρ λαλιᾶς πειράσει σε) er hann að reyna þig og rannsakar þig á meðan hann brosir við þér: no et facis (intimis) amb el poderós, tampoc no confiïs en els seus enraonaments. En llargues converses t'estarà posant a prova i t'estarà examinant mentre et somriu
◊ varð Demetríus reiður við og jafnskjótt og honum bárust þessi tíðindi bjó hann sig til farar og hélt til Ptólemais. Skrifaði hann Jónatan, bauð honum að létta umsátrinu og koma sem skjótast til Ptólemais til fundar við sig og viðræðna (συμμίσγειν τινί:   καὶ τοῦ ἀπαντῆσαι αὐτὸν αὐτῷ συμμίσγειν εἰς Πτολεμαίδα τὴν ταχίστην): en Demetri, tan bon punt com li varen portar aquesta notícia, es va enfurismar i es va preparar per a partir i va fer cap a Ptolemaida. Va escriure al Jonatàs manant-li que aixequés el setge i que, tan ràpidament com pogués, fes cap a Ptolemaida a trobar-lo i parlar amb ell
♦ eiga viðræður: mantenir converses ~ una conversa
◊ og er þeir finnast, takast þeir í hendur og setjast niður í miðjum húsunum, njóta þess að eiga viðræður ([licito] sermone frui:   congressi iungunt dextras, mediisque residunt ǁ aedibus, et licito tandem sermone fruuntur. Rex prior haec <...>) í næði. Konungur tekur til máls <...>: i quan es troben, es prenen de les mans i s'asseuen al bell mig de les cases [del palau reial], i frueixen de mantenir una conversa en pau i tranquil·litat. El rei pren la paraula <...>
2. við·ræður <f.pl -ræðna (o: -ræða)>: (samningaviðræður) converses f.pl (negociacions)
viðræðu·góður, -góð, -gott <adj.>:
bon interlocutor -a, de conversa fàcil
viðræðu·grundvöllur <m. -grundvallar, no comptable>:
bases f.pl per a una negociació
við·semjandi <m. -semjanda, -semjendur>:
interlocutor m en unes negociacions, interlocutora f en unes negociacions, negociador m, negociadora f
◊ viðsemjendur þeirra eru tilbúnir að bjóða þeim 2% launahækkunar: llurs interlocutors en les negociacions estan disposats a oferir-los un augment del sou del 2%
við·sjáll, -sjál, -sjált <adj.>:
[persona ~ cosa] en qui no es pot confiar, que no és de fiar, poc fiable (garneu, pèrfid, traïdor etc. L'adjectiu significa, literalment: amb qui o amb el que cal mirar-s'hi, cal anar amb compte)
◊ Átolýkus var allra manna slægvitrastur og viðsjálastur (— ~ —) í eiðum; hafði guðinn Hermes sjálfur veitt honum það lén, því Átolýkus hafði oftlega fært honum þægilegar brennifórnir, bæði sauðalæri og hafralæri, og því veitti Hermes honum fulltingi sitt miskunnsamlega: l’Autòlic era el més garneu i el menys fiable de tots els homes en els juraments. El déu Hermes mateix li havia concedit aquest do perquè l'Autòlic sovint li havia oferit holocaustos plaents (agradables), tant cuixes de xai com de boc, i per això l'Hermes li concedia el seu ajut misericordement (l'original fa: Παρνησόνδ’ ἐλθόντα μετ’ Αὐτόλυκόν τε καὶ υἷας ǁ μητρὸς ἑῆς πατέρ’ ἐσθλόν, ὃς ἀνθρώπους ἐκέκαστο ǁ κλεπτοσύνῃ θ’ ὅρκῳ τε · θεὸς δέ οἱ αὐτὸς ἔδωκεν ǁ Ἑρμείας)
◊ Guðirnir lögðu á okkur það mótlæti, að þeir unntu okkur ekki að njóta samvista á bezta aldri okkar, og ná svo ellidögum. Reiðst mér eigi nú, og lát þér eigi fyrir þykja, þó eg tækja þér ekki í fyrstunni, þá eg sá þig, eins blíðlega, og nú geri eg. Því eg hefi ávallt borið kvíðboga fyrir því innanbrjósts, að einhverr, sem hingað kæmi, mundi gabba mig með frásögum sínum; því margur er maðurinn viðsjáll (— ~ —): els déus ens han imposat l'adversitat de no concedir-nos de fruir d'una vida plegats en els nostres millors anys (lit.: en la nostra millor edat) i atènyer, així, els dies de vellesa. No t'enfurismis, ara, amb mi, ni et prenguis a pit que jo no et rebés d'antuvi, quan et vaig veure, tan dolçament com faig ara. Car sempre portava en el meu cor l'ànsia que algú que vingués aquí, m'enredés amb els seus relats, molts són els homes garneus (l'original fa: θεοὶ δ᾽ ὤπαζον ὀιζύν, ǁ οἳ νῶιν ἀγάσαντο παρ᾽ ἀλλήλοισι μένοντε ǁ ἥβης ταρπῆναι καὶ γήραος οὐδὸν ἱκέσθαι. ǁ αὐτὰρ μὴ νῦν μοι τόδε χώεο μηδὲ νεμέσσα, ǁ οὕνεκά σ’ οὐ τὸ πρῶτον, ἐπεὶ ἴδον, ὧδ᾽ ἀγάπησα. ǁ αἰεὶ γάρ μοι θυμὸς ἐνὶ στήθεσσι φίλοισιν ǁ ἐῤῥίγει, μή τίς με βροτῶν ἀπάφοιτ᾽ ἐπέεσσιν ǁ ἐλθών· πολλοὶ γὰρ κακὰ κέρδεα βουλεύουσιν)
◊ þegar Salmaneser dó og Sanheríb sonur hans hafði tekið við völdum urðu vegir Medíu viðsjálir (ἀφεστήξειν:   καὶ αἱ ὁδοὶ τῆς Μηδίας ἀπέστησαν) og ég gat ekki lengur farið þangað: quan en Salmanàsar va morir i el va succeir el seu fill Sennaquerib, els camins de la Mèdia es feren perillosos i ja no vaig poder continuar anant-hi
við·sjálni <f. -sjálni, no comptable>:
manca f de fiabilitat
♦ viðsjálni í eiðum: poca fiabilitat en els juraments
viðsjáls·gripur <m. -grips, -gripir>:
1. (varasamur, varhugaverður maður) persona garneva, de qui un no es pot pas refiar (maula, pèrfid, sorneguer)
2. (varasamt dýr) animal m imprevisible (maliciós, perillós pel seu possible comportament)
við·sjár <f.pl -sjáa>:
tibantors f.pl, relacions tenses (o: conflictives), recels m.pl, conflictes m.pl
◊ Páll reið til þings því að hann átti Reykhyltingagoðorð og voru viðsjár og varðhöld með flokkum. Hann reið til búðar sinnar (SS I, cap. 77, pàg. 97): en Páll va anar al þing perquè detenia el godonat dels de Reykjaholt i hi havia tibantors i recels (lit.: vetllar-se amb desconfiança) entre els diferents grups (partits). [Un cop allà, en Páll] es va dirigir a la seva barraca
◊ síðan skildu þeir talið og voru miklar viðsjár of þingið. Sturla var oftast í búð sinni og gekk óvíða og lét skemmta sér heima í búð (SS I, cap. 77, pàg. 97): després, varen deixar aquesta conversa i hi hagué grans tibantors durant el þing. L'Sturla es va estar la major part del temps dins la seva barraca i no se n'allunyava gaire i es feia entretenir dins la seva barraca (no participava en els entreteniments públics, com ara bregues de cavalls etc.)
◊ um þingið voru miklar viðsjár með mönnum því að Kolbeini forþokkaðist það mjög er Snorri hafði tekið við þeim Jóni Markússyni. Magnús biskup bannaði öllum mönnum að bera vopn til dóma. Gengu menn þá vopnlausir til dóma þar er þá skyldi mál fram flytja (SS I, cap. 250, pàg. 360): durant el þing hi hagué grans tibantors entre els homes, perquè al Kolbeinn li havia desplagut molt que l'Snorri hagués rebut en Jón Markússon i el seu fill. El bisbe Magnús va prohibir a tots els homes que portessin armes als judicis. Així i doncs, els homes varen anar desarmats als judicis quan s'hi havien de fer les vistes
◊ Breiðvíkingar komu til skips um daginn og gengu hvorir með sínum flokki. Voru þá miklar dylgjur og viðsjár með þeim en hvorigir leituðu á aðra. Voru Breiðvíkingar fjölmennari í kaupstefnunni: els breidaviquesos varen arriba al vaixell durant el dia i cadascun d'ells dos se'n va anar amb els del seu grup (partit). Entre els dos grups hi havia grans recels (gran desconfiança) i tibantors però cap dels dos grups no va atacar l'altre. Els breidaviquesos eren més nombrosos en aquesta kaupstefna (trobada per a mercadejar, mercat)
viðsjár·verður, -verð, -vert <adj.>:
perillós -osa, que exigeix precaució, que cal anar-hi amb compte
◊ "Það vil eg," segir Njáll, "að Lýtingur gjaldi tvö hundruð silfurs fyrir víg Höskulds en búi á Sámsstöðum og þykir mér þó ráðlegra að hann selji land sitt og ráðist í braut. En eigi fyrir því, ekki mun eg rjúfa tryggðir á honum né synir mínir. En þó þykir mér vera mega að nokkur rísi sá upp í sveit að honum sé viðsjávert (= viðsjárvert). En ef svo þykir sem eg geri hann héraðssekan þá leyfi eg að hann sé hér í sveit en hann ábyrgist mestu til": “Vull”, els va dir en Njáll, “que en Lýtingur pagui ‘dos-cents d'argent’ per la mort d'en Höskuldur, però que[, fora d'això,] continuï vivint a Sámsstaðir, encara que em sembla més aconsellable que vengui les seves terres i se'n va a viure a un altre lloc. Però no pas per això trencaré les tryggðir (‘fermances’ = l'acord de pau) contretes amb ell i els meus fills tampoc no ho faran pas. Tanmateix considero que podria ésser que algú de la comarca s'aixequi que li resulti perillós. I per si fa la impressió que jo el faig héraðssekr (= que el bandejo de la comarca) [vull deixar ben clar que] permeto que romangui aquí a la contrada, però tota la responsabilitat [pel que pugui passar] és d'ell” (vocabulari: #1. viðsjáverður ~ viðsjárverður: Cf. en Baetke 19874, pàg. 734: nǫkkur sá, at honum sé viðsjávert   einer, vor dem er sich in acht nehme müßte; També en Finnur Jónsson 1908, pàg. 230: 17. at — viðsjávert, „vor dem sich zu hüten für ihn von wichtigkeit wäre)
viðskeyta·mál <n. -máls, -mál>:
<GRAM> llengua m aglutinant
við·skeyti <n. -skeytis, -skeyti>:
<GRAM> sufix m
við·skeyttur, -skeytt, -skeytt <adj.>:
1. (með viðskeyti) sufixat -ada (amb un sufix adjuntat)
2. (sem er skeyttur aftan við) aglutinat -ada (mot afegit a un altre mot)
♦ viðskeyttur boðháttur: <GRAM> imperatiu aglutinat. Es diu de les formes d'imperatiu amb el pronom personal aglutinat. Verbi gràcia: komdu! ‘vine!’ = kom + þú, komiði! ~ komiðið ‘veniu!’= komið + þið
♦ viðskeyttur greinir: <GRAM> article [determinat] aglutinat. Verbi gràcia: maðurinn ‘l'home’ = maður + (h)inn, konan ‘la dona’= kona + (h)in, barnið ‘l'infant’= barn + (h)ið
♦ viðskeytt orð: <GRAM> mot aglutinat. Paraula enclítica que s'aglutina al mot precedent per constituir-ne un de nou
við·skila <adj. inv.>:
(aðskilinn frá) separat -ada de  (allunyat o distanciat d'antics amics, parents etc.)
♦ gera e-n viðskila við e-ð ~ e-n: separar algú d'una cosa ~ d'algú
♦ verða viðskila við e-ð ~ e-n: distanciar-se (o: allunyar-se) d'algú (en sentit propi = perdre [de vista] & en sentit figurat)
við·skilnaður <m. -skilnaðar, no comptable>:
1. (skilnaður) separació f  (allunyament, distanciament)
2. (brottför) partida f  (partença)
3. (fráfall) traspàs m  (mort, decés)
4. (það hvernig e-r skilst við e-ð eða fer frá e-u) punt m final  (estat o manera com una persona deixa una cosa que ha estat fent)
◊ í fyrsta lagi að hætta öllu fylliríi og í öðru lagi að reyna að bæta að einhverju leyti þann viðskilnað sem ég hafði hér síðast: en primer lloc, que deixaria totalment la beguda i, en segon lloc, que intentaria, fins on pogués, de reparar les coses així com les vaig deixar aquí en anar-me'n
viðskipta- <en compostos>:
comercial, de comerç
viðskipta·afgangur <m. -afgangs, no comptable>:
excedent m comercial
viðskipta·afsláttur <m. -afsláttar, no comptable>:
descompte m comercial
viðskipta·banki <m. -banka, -bankar>:
banc m de comerç, banc m comercial
viðskipta·bann <n. -banns, -bönn>:
boicot m
viðskipta·bók <f. -bókar, -bækur>:
llibre m major (o: mestre)
viðskipta·bréf <n. -bréfs, -bréf>:
1. (sendibréf) carta f comercial (o: mercantil; o: de negocis)
2. (verðbréf) títol-valor m (valor mobiliari)
viðskipta·böggull <m. -bögguls, -bögglar>:
paquet m comercial
viðskipta·deild <f. -deildar, -deildir>:
facultat f de ciències empresarials
♦ rekstrar- og viðskiptadeild: facultat de ciències empresarials i direcció d'empreses
viðskipta·eining <f. -einingar, -einingar>:
unitat f de negoci
viðskipta·erindi <n.pl -erinda>:
negocis m.pl
♦ vera staddur ~ stödd ~ statt í [+ Dat.] í viðskiptaerindum ~ vera í viðskiptaerindum í [+ Dat.]: ésser a un lloc per negocis
◊ ég er hér í viðskiptaerindum: sóc aquí per negocis
viðskipta·ferð <f. -ferðar, -ferðir>:
viatge m de negocis
viðskipta·félagi <m. -félaga, -félagar>:
soci m de negocis, sòcia f de negocis, soci m comercial, sòcia f comercial
viðskipta·frelsi <n. -frelsis, no comptable>:
llibertat f de comerç, llibertat f comercial, lliure comerç m
viðskipta·fræði <f. -fræði, no comptable>:
gestió f empresarial, administració f [i direcció] d'empreses (estudis universitaris)
♦ BS nám í viðskiptafræði: grau en gestió empresarial
viðskiptafræði·deild <f. -deildar, -deildir>:
facultat f de ciències empresarials
♦ viðskipta- og hagfræðideild: facultat de ciències econòmiques i empresarials
viðskiptafræði·grein <f. -greinar, -greinar (o: -greinir)>:
assignatura f de ciències empresarials
viðskiptafræði·nám <n. -náms, no comptable>:
1. (háskólanám) estudis m.pl d'administració f [i direcció] d'empreses (a universitat)
2. (við iðnskóla) economia i organització f d'empreses (formació professional)
viðskipta·fræðingur <m. -fræðings, -fræðiar>:
graduat m en administració f [i direcció] d'empreses (o: en ciències empresarials), graduada f en administració f [i direcció] d'empreses (o: en ciències empresarials)  
viðskiptafræði·skor <f. -skorar, -skorir>:
departament m de ciències empresarials
viðskipta·grein <f. -greinar, -greinar (o: -greinir)>:
1. economia i organització d'empreses (assignatura de batxillerat LOGSE)
2. comerç internacional (assignatura de batxillerat experimental)
3. gestió comercial i màrqueting (assignatura de batxillerat experimental)
viðskipta·hagnaður <m. -hagnaðar, no comptable>:
superàvit (o: excedent) m comercial
♦ iðnaðar- og viðskiptahagnaður: <ECON> superàvit comercial i industrial
viðskipta·hagsmunir <m.pl -hagsmuna>:
interessos m.pl comercials
viðskipta·halli <m. -halla, no comptable>:
dèficit m comercial
viðskipta·hindranir <f.pl -hindrana>:
barreres f.pl comercials
viðskipta·horfur <f.pl -horfa>:
perspectives f.pl comercials
viðskipta·hverfi <n. -hverfis, -hverfi>:
districte m de negocis
viðskipta·hættir <m.pl -hátta>:
pràctiques f.pl comercials
♦ eðlilegir viðskiptahættir: <ECON> pràctiques comercials raonables
♦ góðir viðskiptahættir: <ECON> bones pràctiques comercials, BPC
♦ nýir viðskiptahættir: <ECON> noves pràctiques comercials
♦ ólögmætir viðskiptahættir: <ECON> pràctiques comercials il·lícites
♦ óréttmætir viðskiptahættir: <ECON> pràctiques comercials injustes
♦ villandi viðskiptahættir: <ECON> pràctiques [comercials] enganyoses
viðskipta·höft <n.pl -hafta>:
restriccions f.pl comercials, traves f.pl comercials
viðskipta·hömlur <f.pl -hamla>:
restriccions f.pl comercials, traves f.pl comercials
viðskipta·jöfnuður <m. -jafnaðar (o: -jöfnuðar), no comptable>:
balança f comercial
♦ jákvæður viðskiptajöfnuður: <ECON> balança comercial activa
♦ neikvæður viðskiptajöfnuður: <ECON> balança comercial passiva
viðskipta·jöfur <m. -jöfurs, -jöfrar>:
baró m dels negocis (gran empresari, magnat dels negocis)
♦ vera útnefndur ~ valinn Viðskiptajöfur Árssins: ésser nomenat ~ elegit ‘Baró dels Negocis’ (Empresari) de l'any
viðskipta·kjör <n.pl -kjara>:
condicions f.pl comercials
viðskipta·krafa <f. -kröfu, -kröfur. Gen. pl.: -krafna o: -krafa. Emprat sovint en pl.>:
deute actiu, deutor m comercial (diners deguts per empresa o particular -els ‘deutors comercials’- al seu soci comercial i que són reclamats o reclamables per aquest)
viðskipta·kreppa <f. -kreppu (o: -jöfnuðar), no comptable>:
crisi f comercial
viðskipta·land <n. -lands, -lönd>:
soci m comercial (estat que comercia amb un altre)
viðskipta·legur, -leg, -legt <adj.>:
comercial
viðskipta·leynd <f. -leyndar, -leyndir>:
secret m comercial
viðskipta·leyndarmál <n. -leyndarmáls, -leyndarmál>:
secret m comercial
viðskipta·líf <n. -lífs, no comptable>:
vida f comercial
viðskipta·maður <m. -manns, -menn>:
client m, clienta f
♦ númer viðskiptamanns: número m de client
viðskiptamanna·númer <n. -númers, -númer>:
número m de client
viðskipta·mál <n. -máls, -mál>:
(samskiptamál) lingua franca (llengua vehicular emprada per parlants de diverses llengües per entendre's)
♦ viðskipta- og samskiptamál: lingua franca
viðskipta·nefnd <f. -nefndar, -nefndir>:
comitè m de comerç
viðskipta·númer <n. -númers, -númer>:
<ECON> número m de client
viðskipta·orðabók <f. -orðabókar, -orðabækur>:
diccionari m comercial
viðskipta·ráðherra <m. -ráðherra, -ráðherrar>:
ministre m de comerç, ministra f de comerç
viðskipta·ráðuneyti <n. -ráðuneytis, -ráðuneyti>:
ministeri m de comerç
viðskipta·reikningur <m. -reiknings, -reikningar>:
compte m corrent
viðskipta·samband <n. -sambands, -sambönd. Emprat hab. en pl.>:
relació[ons] f[.pl] comercial[s]
viðskipta·samkeppni <f. -samkeppni, -samkeppnir>:
competència f comercial
viðskipta·samningur <m. -samnings, -samningar>:
tractat (o: acord; o: conveni) m comercial
viðskipta·siðferði <n. -siðferðis, no comptable>:
ètica f comercial
viðskipta·skattur <m. -skatts, -skattar>:
impost m comercial, impost m sobre les activitats econòmiques
viðskipta·skilmáli <m. -skilmála, -skilmálar. Emprat hab. en pl.>:
condició[ons] f[.pl] comercial[s]
viðskipta·skuldir <f.pl -skulda>:
passiu estricte, compte m a pagar
viðskipta·spjöll <n.pl -spjalla>:
dany[s] m[.pl] de segon nivell, desavantatge indirecte sofert per un distribuïdor / minorista menys afavorit
viðskipta·stefna <f. -stefnu, no comptable>:
política f comercial, polítiques f.pl comercials
viðskipta·stríð <n. -stríðs, -stríð>:
guerra f comercial
viðskipta·tálmar <m.pl -tálma>:
barreres f.pl comercials
viðskipta·tengsl <n.pl -tengsla>:
relacions f.pl comercials
viðskipta·traust <n. -trausts, no comptable>:
confiança f comercial (o: empresarial) (confiança que un negoci és segur o que és segur fer negocis amb algú)
viðskipta·umhverfi <n. -umhverfis, no comptable>:
entorn m comercial
viðskipta·vaki <m. -vaka, -vakar>:
creador m de mercat, proveïdor m de liquiditat, creadora f de mercat, proveïdora f de liquiditat
viðskipta·veldi <n. -veldis, -veldi>:
imperi m empresarial
viðskipta·velta <f. -veltu, no comptable>:
volum m de negocis
viðskipta·venja <f. -venju, -venjur. Gen. pl.: -venja>:
ús (o: costum) m comercial
viðskipta·vild <f. -vildar, no comptable>:
fons m de comerç
viðskipta·vinur <m. -vinar, -vinir>:
client m, clienta f
♦ ágæti viðskiptavinur!: distingit client!
♦ viðskiptavinir: els clients, la clientela
♦ ná í nýja viðskiptavini: captar nous clients
♦ svíkja viðskiptavini sína: enganyar els seus clients
♦ viðhalda góðu sambandi við viðskiptavini sína: mantenir una bona relació amb els seus clients
♦ viðskiptavinir til margra ára: clients de molts d'anys
viðskipta·þvingun <f. -þvingunar, -þvinganir. Emprat hab. en pl.>:
<ECON> sanció f comercial, boicot m comercial (mesures coercitives a nivell comercial)
♦ aflétta viðskiptaþvinganirnar: aixecar les sancions comercials
♦ fyrirskipa viðskiptaþvinganir á e-n: ordenar sancions comercials contra algú
við·skipti <n. -skiptis, -skipti>:
1. <GEN> relacions f.pl
♦ illur viðskiptis: estar intractable, estar de [molt] mal humor
◊ hann var illur viðskiptis, er allt var óbúið það, er hún skyldi annast hafa: estava de molt mal humor per culpa de tot el que ella hauria d'haver fet i no havia fet
◊ reið þá Vigfús frá og heim. Sturla stóð í durum úti og nokkurir menn hjá honum. Hann heilsaði Vigfúsi og gekk til stofu fyrir og spurði hann tíðinda en hann sagði slík sem voru og festi upp vopn sín. Síðan var Vigfús læstur í stofu og konur hjá honum og Þjóstar austmaður en þeir tóku vopn hans. Og er hann vissi hvað um var þá þoldi hann illa og var illur viðskiptis. Sturlu varð óvært er þeir riðu fyrir neðan bæinn en þá voru menn engir komnir (SS I, cap. 234, pàg. 336): en Vigfús llavors es va separar d'ells per tornar a casa. L'Sturla era defora, a la porta, i devora ell hi havia alguns homes. Va saludar en Vigfús i va entrar davant en Vigfús a l'stofa i li va preguntar quines noves hi havia i ell li va contar el que hi havia hagut i va penjar les seves armes. Després, en Vigfús fou tanca dins l'stofa i amb ell les dones i en Þjóstar el noruec, però li varen agafar les seves armes. I quan va saber què estava passant, s'ho va prendre malament i es va emmurriar. L'Sturla estava molt nerviós mentre ell i els seus homes cavalcaven per sota del mas, però no hi havia arribat ningú
♦ vera illur viðskiptis við e-n: ésser dolentes les relacions d'algú amb algú
◊ Sörli var um veturinn með Ormi og þótti þeim Grímari allillt félátið. Fór Grímar um vorið í Odda og þeir eigi allfáir Austmennirnir og létu alltortrygglega. Höfðu menn það fyrir satt að þeir hefðu ætlað að ráða á Sæmund ef þeir þættust afla til hafa en þar var margt manna fyrir. Illir voru þeir viðskiptis við landsmenn (SS I, cap. 185, pàg. 255): en Sörli va estar-te tot l'hivern a ca l'Ormur i tant ell com en Grímar estaven molt descontents per la pèrdua de diners [que havien sofert]. En Grímar, en arribar la primavera, va anar a Oddi i l'hi acompanyaren no pas pocs noruecs i a Oddi s'hi van comportar d'una manera que provocava molts recels. La gent considerava cosa vera que haurien volgut atacar en Sæmundur si haguessin considerat que tenien prou força com per fer-ho, però a Oddi hi havia molts d'homes [com per poder-ho fer]. Llur relació amb la gent de l'indret era dolenta
♦ vera alltaf vingjarnlegur og þægilegur viðskiptis: ésser sempre amable i tractable
2. (samfarir & ástarsamband) relació f (amorosa & intercanvi sexual)
◊ á einum degi, sem drottning sat í sínum skrúða, kvam henni í hug, at engi lifandi maðr vissi viðskipti sín ok Tristrams nema Bringvet ein, fylgismey hennar. Ok íhugaði hon þá ok grunaði (ɔ: grundaði), at hon mundi ekki vilja vera sér trú í þessu leyndarmáli ok at hon mundi vilja rjúfa þat ok segja konunginum, ok illvili mundi koma henni til þetta upp at segja. Ok ef svá berr til, at hon sýnir með nǫkkurum atburð ást þeira, þá veit hon sik hrópaða, en Tristram hataðan [ok hrópaðan]. Íhugaði hon þá, ef Bringvet væri deydd, at þá þyrfti hún øngvan mann at hræðast, at upp kvæmi: un dia que la reina estava asseguda, abillada amb les seves millors gales, li va venir a la ment que cap ànima vivent no coneixia la seva relació amb en Tristany, llevat de la Bringvet, la seva donzella de companyia. Va meditar-hi /reflexionar-hi i va pensar (ɔ: sospitar) que la Bringvet podria no voler romandre lleial en aquest afer secret, i que podria violar la seva lleialtat i contar-ho tot al rei perquè la mala voluntat podria empènyer-la a revelar-l'hi. I si realment s'esdevenia que la Bringvet revelava llur amor en alguna ocasió, sabia que ella es veuria bescantada i en Tristram odiat i bescantat. Aleshores va pensar que si la Bringvet fos morta, ella ja no hauria tenir por que ningú ho revelés
◊ ok gekk hann þá inn í grasgarðinn ok fann einsetumanninn í kapellu sinni ok mælti til hans: „Herra,“ kvað hann, „ek vil til skripta ganga ok taka lausn synda minna.“ Einsetumaðrinn játtaði bœn hans ok laut honum, ok gekk hann þegar til skripta ok sagði honum syndir sínar ok viðskipti sitt ok unnustu sinnar, hversu hann kom hǫndum á hana í fyrstu ok gaf einsetumaðrinn honum hjálp heilagrar kristni ok heilræði lagði fyrir hann. Sem hann hafði signat sik ok beðit fyrir sér, þá gekk hann aptr til hests síns ok leit hann á fingr sína ok á hǫnd ok sá þá eigi fingrgullit ok óx þá harmr hans, því at hann fann a týnzk hafði fingrgullit: i llavors va entrar dins l'hort [de l'ermita] i va trobar l'ermità dins la seva capella i li digué: “Senyor”, li digué, “vull anar a confessió i prendre absolució dels meus pecats”. L'ermità va accedir al seu prec i es va inclinar cap a ell i ell immediatament començà la seva confessió i li digué els seus pecats i la relació d'ell i la seva estimada, [i] com fou que la va conèixer per primera vegada i l'ermità li donà l'ajut del sant cristianisme i li donà bons consells. Quan ell s'hagué senyat i hagué pregada la penitència, se'n tornà al seu cavall i va esguardar la seva mà i els seus dits i llavors no hi va veure l'anell i llavors el seu dolor va créixer perquè se'n va adonar que havia perdut l'anell (l'original fa: Tout seus ainsi com je vos di, ǁ Sor l'ermitage s'embati, ǁ Ou li saint hermite manoit ǁ Qui le chevalier connoissoit; ǁ D'une chose se porpensa, ǁ Qu'a ce saint homme parlera. ǁ Ne set quant il li vendra més; ǁ Si se fera a lui confés; ǁ La porte ovri, dedenz entra, ǁ En sa chapele le trouva. ǁ “Sire,” fet il, “ci sui venuz, ǁ Confés voil estre et asoluz. ǁ Li hermites li otroia, ǁ Et il s'asist, si l'enclina; ǁ Ses pechiez li a descoverz ǁ Dont il estoit seürs et cerz. ǁ De s'amie li regehi (= contà, digué / confessà) ǁ Comme ele vint primes a li; ǁ Li hermites le conseilla, ǁ Sa penitance li donna. ǁ Quant fu asoluz et saigniez, ǁ A son cheval est repairiez (= repairà, tornà), ǁ Par l'estrief monte et prent le frain; ǁ Ses doiz esgarde et puis sa main, ǁ N'i vit mie (= mica ǁ ne... mie = no...pas...) de son anel; ǁ Sachiez que pas ne li fu bel. ǁ Bien s'aperçut qu'il ot perdu, ǁ Onques mes (= onques mes... ne... = mai més.. no...) si dolenz ne fu) (vocabulari: #1. koma hǫndum á e-n: En Baetke 19874, pàgs. 298 i 333-334, no dón a pas entrada a aquest fraseologisme. L'Ordbog over det norrøne prosasprog li dóna el significat de komme i kontakt/berøring med (ngn). Em decanto per entendre el fraseologisme en un sentit figurat (entrar en contacte amb algú) i no físic (tocar algú amb les mans) i tradueixo en conseqüència)
◊ „Desiret,“ kvað hon, „mjǫk ertu nú farinn, fœltr ok spilltr. Hví viltu deyða þik sjálfr? Þat er engu nyt. Kosta viðr at réttask. Nú hefi ek lengi hatat þik ok þó hefir þú valdit: þú gekk til skripta ok sagðir upp syndir okkrar. Nú fær þú aldri síðan fingrgullit, sem þú fyrr hafðir. Þótti þér svá þungt láss í ást minni? Ei var viðskipti okkat hǫfuðsynd, því at aldri var ek manni púsat, ok aldri gaf ek manni trú mína hjúskapshandsǫlum. Þú átt ok enga spúsu, ok aldri festir þú þér konu. Nú með því,” kvað hon, „at þú leitaðir þér skriptagangs at þarfleysu, þá ertu varla fróðr maðr, því at ekki tjóar skriptagangr, þeim er eigi vilja afláta syndum sínum. Svá íhugar þú, at ek vilja gera þér galdra með údáð, en ei em ek þesskonar illskuvættr. Þá er þú gengr til kirkju at biðja fyrir þér, þá skaltu mik sjá standa í hjá þér ok taka vígt brauð með þér. En þú hefir mikit misgǫrt við mik (Molt avez vers moi méserré), en ek hefi of mjǫk elskat þik. Nú skal ek svá opt vitja þín, at hverju sinni skaltu sjá mik ok leika þér við mik (ver me porrez chescun jor, ǁ Ensemble od mei rire e juer ǁ Veoir me porrez chascun jor ǁ Ensemble o vos rire et joer). Hætt nú ok aflát hǫrmum þínum, aldri fær þú mein af mér, sá er leitar skriptagangs ok upp segir syndir okkrar”: “Desiret”, li va dir, “ara estàs molt malmès, afollat i menyscabat. Per què vols matar-te? Fer-ho no serveix de res. Intenta retornar (redreçar-te). Ja t'odio des de fa molt de temps, i tanmateix, ets tu mateix qui ho ha causat: has anat a confessar-te i has donat a conèixer els nostres pecats. Doncs ara ja no recuperaràs mai més l'anell que tenies abans. Per ventura tan feixugues et semblaven les cadenes del meu amor? La nostra relació no ha estat un pecat capital perquè mai no he estat desposada amb cap home ni mai no he donat la meva promesa de matrimoni a cap home. Tu tampoc no tens esposa i mai no has estat promès amb cap dona. Ara”, va prosseguir, “com que vares anar a confessar-te innecessàriament, a penes ets un savi (= no ets cap savi), perquè la confessió no serveix al qui no vol renunciar als seus pecats. T'imagines igualment que et vull llançar un encanteri criminal (?) (amb perfídia?), però jo no sóc aquesta mena de criatura malvada. Quan vagis a l'església a pregar per tu, m'hi veuràs dreta al teu costat i prenent amb tu el pa consagrat. Has abusat molt de mi (m'has fet molt de mal), però jo, en canvi, t'he estimat massa a tu[, i per això et vull donar una altra oportunitat]: [A partir d']Ara et visitaré tan sovint, que, cada vegada que ho faci, em veuràs i jugaràs amb mi. Deixa estar i renuncia a les teves penes (al teu dolor), mai no sofriràs cap mal de mi tu, el qui va a confessar-se i revela els nostres pecats” (vocabulari: #1. farinn: Cf. en Baetke 19874, pàg. 128: <...> 3. erschöpft, mitgenommen, von Kräften verloren; umgekommen, vernichtet, zerstört: farinn ertu nú með ǫllu   mit dir ist es ganz aus; aldri farinn bejahrt, alt, durch Alter hinfällig. Aquest adjectiu verbal, doncs, s'ha de veure com una bona traducció del verb original francès, maubaillir ~ maubailliz; #2. fœla: Cf. en Fritzner 1886², pàg. 528a: fœla v. (ld & lt) bedaare, forføre, vildlede. Str. 31²². 43¹¹. l'original fa: Désirez, tu es mal bailliz, ǁ tut afolez e tut périz (Michel 1836, pàg. 20) o Biau sire, tu es maubailliz ǁ touz afolez, et touz periz (Grimes 1976², pàg. 61). En la creença que el verb fœla s'ha de veure com un gal·licisme, com una adaptació al norrè del francès afoler, el tradueixo amb el nostre afollar. En Baetke 19874, pàg. 177, no dóna pas entrada ni al verb ni al seu participi de passat; #3. réttask við: Cf. en Baetke 19874, pàg. 497: rétta við, réttask við (wieder) zu sich kommen, aus einer Ohnmacht erwachen; #4. sá er — syndir okkrar: El traductor no sembla haver comprès el text francès que fa: Lessiez votre dolor ester! ǁ Mes ja certes plus n'i aurez, ǁ Ne confession n'i querrez   ‘Deixeu estar el vostre dolor! ǁ Però certament ja més no en tindreu de mi, ǁ ni mai no cercareu confessió’))
3. (fjandsamleg átök, bardagi & þræta, sundurþykkja) topada f hostil (lluita, contesa & relació hostil, diferències, desavinences)
◊ en er þeir komu suður fundu þeir Hákon konung. Tók [p. 577] hann þeim vel. Konungur hafði frétt af að um veturinn hafi verið með Brynjólfi íslenskur maður einn af Sturlungaætt er orð fór af. Hafði þar það sannast sem mælt er að mörg eru konungs eyru. Hafði hann frétt af þeim viðskiptum sem orðið höfðu millum þeirra Brynjólfs og Íslendinga um veturinn. (SS II, cap. 379, pàg. 576-577): quan arribaren al sud, tingueren una audiència amb el rei Hákon. Aquest els va rebre bé. El rei havia tingut notícia que, durant l'hivern, s'havia estat a cal Brynjólfur un islandès, del llinatge dels Sturlungar, de qui es parlava molt. Amb això s'havia adverat el que es diu que moltes són les orelles del rei. El rei havia tingut notícia de les relacions hostils que hi havia hagut entre en Brynjólfur i els islandesos durant aquell hivern
◊ Hákon svarar: Slíkan vildi eg helst liðsmuninn því að nú má allt ganga sem auðið verður um vor viðskipti (SS I, cap. 108, pàg. 148): en Hákon li va respondre: “Una diferència de forces (d'homes) com aquesta és el que més voldria (=ja em va bé la diferència en homes que hi ha entre ells i nosaltres) perquè ara[, sigui com sigui,] tot, pel que fa a la nostra contesa, podrà anar segons com estigui diposat [pel destí] que vagi”
við·skipti <n.pl -skipta>:
1. <GEN> comerç m
◊ þú vanhelgaðir helgidóma þína með þinni miklu sekt og óheiðarlegum viðskiptum (rəχulˈlāh ~ רְכֻלָּה:   mē-ˈrɔβ   ʕăwɔˈnɛi̯-χā   bə-ˈʕɛwɛl   rəχullāθəˈ-χā   ħilˈlaltā   miqdāˈʃɛi̯-χā,   מֵרֹב עֲו‍ֹנֶיךָ, בְּעֶוֶל רְכֻלָּתְךָ, חִלַּלְתָּ, מִקְדָּשֶׁיךָ). Ég lét því eld brjótast út í þér sem eyddi þér. Ég gerði þig að ösku á jörðinni fyrir augum allra sem horfðu á þig: has profanat els teus santuaris amb la teva gran culpa i el teu comerç deshonrós. Per això he fet sortir dins teu un foc que t'ha devorat. T'he reduït a cendra sobre la terra davant els ulls de tots els qui et miraven
◊ [Eigi skalt þú blygðast þín <...>] fyrir nákvæmni um reislu og vog eða hagnað, stóran og smáan, ekki fyrir gróða af viðskiptum (— ~ —: περὶ διαφόρου πράσεως ἐμπόρων) eða fyrir að beita börn þín miklum aga og húðstrýkja illan þræl: [No t'avergonyeixis <...>] de l'exactitud de la romana i la balança o del profit, gran o petit, ni del benefici del comerç, ni de corregir molt els teus fills o d'assotar el mal esclau
2. (vöruviðskipti & verslun með fólk) tràfic m (comerç de mercaderies & amb persones)
♦ eiga viðskipti við e-n með e-ð: traficar amb algú amb una cosa
◊ Dedan átti viðskipti ([li-ˈhjōθ] rɔˈχēl, rɔˈχɛlɛθ ~ לִהְיוֹת רֹכֵל ,רֹכֶלֶת:   dəˈδān   rɔχalˈt-ēχ   βə-βiɣδēi̯־ˈħɔφɛʃ   lə-riχˈbāh,   דְּדָן, רֹכַלְתֵּךְ, בְּבִגְדֵי-חֹפֶשׁ, לְרִכְבָּה) við þig með söðuláklæði: la Dedan traficava amb tu en gualdrapes de cavall
♦ hafa í viðskiptum með vopn í gegnum Marbella skrifstofu: estar ficat -ada en el tràfic d'armes a través d'unes oficines de Marbella
♦ viðskipti með fólk: tràfic amb persones
♦ viðskipti með konur: (með tilliti til vændis) tràfic de blanques
♦ viðskipti með yfirgefin börn: tràfic d'infants [abandonats]
♦ → fíkniefnaviðskipti “tràfic de drogues”
♦ → smyglviðskipti “tràfic de contraban”
♦ → vopnaviðskipti “tràfic d'armes”
3. (verslunarmál, verslunarviðskipti) negocis m.pl (intercanvis comercials, relacions o transaccions comercials)
♦ vera séður í viðskiptum: ésser hàbil amb els negocis, ésser un bon home de negocis
4. (kaup) transacció f comercial, compra f (acte específic de comerç)
♦ þökkum viðskiptin!: gràcies per la compra!
♦ með þökk fyrir viðskiptin!: gràcies per la compra!
viðskm.:
abrev. de viðskiptamaður “client, clienta”
viðskota·illur, -ill, -illt <adj.>:
malcarat -ada (bròfec, esquerp, murri, desagradable en el tracte amb els altres & irascible, colèric, irritable)
◊ sumar leið af og frétti Þórhallur ekki til sauðamanns og engi kunni skyn á honum en að ánefndum tíma kom hann á Þórhallsstaði. Tekur bóndi við honum vel en öllum öðrum gast ekki að honum en húsfreyju þó minnst. Hann tók við fjárvarðveislu og varð honum lítið fyrir því. Hann var hljóðmikill og dimmraddaður og fé stökk allt saman þegar hann hóaði. Kirkja var á Þórhallsstöðum. Ekki vildi Glámur til hennar koma. Hann var ósöngvinn og trúlaus, stirfinn og viðskotaillur. Öllum var hann hvimleiður: l’estiu va passar i en Þórhallur no tenia noves del seu pastor. Ningú no en sabia res, però, al temps convingut, va comparèixer a Þórhallsstaðir. El pagès el va rebre amicalment, però a la resta de la gent del mas els va caure malament i a la qui més de tots, a la mestressa del mas. Es va fer càrrec de guardar les ovelles, la qual cosa no li costava gaire esforç perquè tenia una veu fonda i retrunyent, i les ovelles corrien a agrupar-se quan ell les cridava. A Þórhallsstaðir hi havia una església però en Glámur no hi anava pas: no anava de misses i era un descregut, però era caparrut i de tracte adust (irritable, murri). Tothom el trobava detestable (vocabulari: #1. viðskotaillur: Cf. en Baetke 19874, pàg. 734: nicht umgänglich, unfreundlich. Cf. en R.C.Boer 1900, pàg. 124: 8.9. viðskotaillr, „unfreundlich“)
<† eða ritm.> við·smjör <n. -smjörs, no comptable>:
oli m d'oliva
◊ hún svaraði: "Svo sannarlega sem Drottinn, Guð þinn, lifir, á ég enga köku til, heldur aðeins hnefa mjöls í skjólu og lítið eitt af viðsmjöri (ˈʃɛmɛn ~ שֶׁמֶן:   ū-məˈʕatˁ־ˈʃɛmɛn   ba-sˁsˁapˈpāħaθ,   וּמְעַט-שֶׁמֶן בַּצַּפָּחַת) í krús. Og sjá, ég er að tína saman fáeina viðarkvisti. Síðan ætla ég heim og matbúa þetta handa mér og syni mínum, að við megum eta það og deyja síðan": ella li respongué: «Tan ver com que Jahvè, el teu Déu, viu, no tinc gens de pa, sinó només un grapat de farina en un pot i una mica d'oli en una gerra. I mira, estic arreplegant uns quants branquillons. Despré vull anar a casa i preparar-ho per a mi i per al meu fill, de manera que poguem menjar-nos-ho, i després, morir»
◊ Samverji nokkur gekk til hans, batt um sár hans og hellti í þau viðsmjöri (τὸ ἔλαιον ἐλαίου:   ἐπιχέων ἔλαιον καὶ οἶνον) og víni: un samarità s'hi acostà, li va posar oli d'oliva i vi a les ferides i les hi va embenar
◊ ‘hve mikið skuldar þú húsbónda mínum?' Hann svaraði: ,Hundrað kvartil viðsmjörs (τὸ ἔλαιον ἐλαίου:   ἑκατὸν βάτους ἐλαίου): «Quant deus al meu amo?». Ell va respondre: «cent barralons d'oli d'oliva»
◊ frá Ágústusi (ms. = Augustus) keisara. En er Ágústus (ms. = Augustus) hafði eignast auð þann, er Antoníus hafði saman dregit, þá lét hann brenna ǫll skuldabréf Rómverja, þvíat hann vildi at allir hans menn væri frjálsir ok engin ætti ǫðrum skuld at lúka: Hann galt af sínu fé hverjum manni sína skuld. Hann bœtti mjǫk Rómam — fyrst í því er hann lét mǫrg herbergi ok hallir gera. Hann lét ok ǫll stræti vel (ms. = val) búa. Hann efldi hana ok at veggjum ok vígskǫrðum umkringis. [p. 251] Hann talaði svá fyrir vinum sínum einn tíma: „Leirborg vartu, Róma, er ek tók þik, en nú ertu af marmara, nær sem vit (ms. = mit) skiljum.“ Á hans dǫgum var hallæri svá mikit at mart fólk dó af sulti. En Ágústus var svá ástsamr við fólkit, at hann lýsti því, at hann skyldi drekka eitr innan þriggja nátta, heldr en hann sæi svá mikla vesǫld fólksins. En innan þess tíma spratt upp brunnr með viðsmjǫr ór bergi einu svá nógliga, at hverr mátti upp ausa slíkt sem vildi (ɔ: en á hans dǫgum varð sá atburðr at í borginni spratt upp viðsmjǫrsbrunnr ór bjargi einu einn dag (tota die) svá gnógliga, at hverr maðr mátti upp ausa svá sem vildi). Ok virðu Rómverjar svá at þat væri af miskunn keisarans. En betr skyldu menn virða, at þar væri af Guðs miskunn þeiri, er varð á hans dǫgum, þvíat Jesus Christus var þá borinn í þenna heim: De l'emperador August. Quan l'August va haver entrat en possessió de les riqueses que l'Antoni havia acumulat, va fer cremar tots els títols de deute dels romans perquè volia que tots els seus homes (aquí = súbdits?) fossin lliures i que cap d'ells no hagués de pagar i quitar un deute a un altre: va pagar dels seus propis diners a qualsevol els seus deutes. Va amillorar molt Roma: en primer lloc, fent construir moltes de cases i palaus. També va fer construir bé tots els carrers de Roma. També la va fortificar amb murades i bastions (?) tot al seu voltant. Una vegada va dir això davant els seus amics: “Roma! Eres una ciutat d'argila quan et vaig prendre i ara que ens separarem ets de marbre”. Durant els seus dies hi va haver una carestia i una fam tan grans que molta de gent moria de fam. Però l'August sentia tant d'afecte pel seu poble que va declarar que beuria verí al cap de tres dies abans de continuar veient aquella misèria tan gran del seu poble. I durant aquest espai de temps, va brollar una font d'oli d'oliva d'una penya, tan abundosament, que tothom en va poder agafar (poar) tant com en volgués. I els romans jutjaren (consideraren) que aquest portent es devia a la misericòrdia de l'emperador, però més haurien d'haver cregut que era el resultat de la misericòrdia de Déu que es va produir (va esdevenir) en aquells dies, perquè fou llavors que Jesucrist va néixer en aquest món
<† eða ritm.> viðsmjörs·skortur <m. -skorts, no comptable>:
manca (o: escassesa) f d'oliva
◊ kné mín skjögra af föstu, og hold mitt tærist af viðsmjörsskorti (min + ˈʃɛmɛn ~ מִן + שֶׁמֶן:   ū-βə-ɕāˈr-ī   kāˈħaʃ   mi-ʃˈʃāmɛn,   וּבְשָׂרִי, כָּחַשׁ מִשָּׁמֶן): els genolls em flaquegen de tant de dejunar, i la meva carn es consumeix per la manca d'oli
<† eða ritm.> viðsmjörs·tré <n. -trés, -tré. Gen. pl.: -trjáa; dat.pl.: -trjám>:
olivera f (arbre Olea europaea)
<† eða ritm.> viðsmjörsviðar·feiti <f. -feiti, no comptable>:
greix oliós (lit.: greix d'oli d'oliva). El mot sembla que és una encunyació de l'Sveinbjörn Egilsson per a traduir a l'islandès la combinació grega λίπ᾽ ἐλαίῳ. La seva traducció va aparèixer el 1855. Aparentment, doncs, l'Sveinbjörn va interpretar λίπ᾽ no com a λίπα sinó com a λίπει (λίπεϊ) i ἐλαίῳ com si fos una variant de ἐλαΐνῳ, o sigui, com si ens trobéssim davant el sintagma *τὸ ἐλαΐνεον ~ ἐλάϊνον λίπος o *τὸ λίπος ἐλαίας ~ ἐλαίης. Atès, emperò, que l'Sveinbjörn era un magnífic traductor del grec, m'inclino a pensar que, senzillament, ens trobem davant la seva solució a la traducció del grup λίπ᾽ ἐλαίῳ)
◊ en er sjávarbylgjan hafið afskolað hinn mikla svita af hörundi þeirra, og þeir höfðu svalað hjarta sínu, þá stigu þeir niður í vel skafin laugarker og lauguðu sig. En er þeir höfðu laugað sig og smurt með viðsmjörsviðarfeiti (τὸ ἔλαιον ἐλαίου:   καὶ ἀλειψαμένω λίπ᾽ ἐλαίῳ), þá settust þeir að náttverði, jusu ljúffengt vín af hinu fulla skaftkeri, og dreyptu Aþenu til dýrðar: però quan l'ona de la mar hagué netejat de llur pell la gran suor i que hagueren refrescat llur cor, varen entrar dins les banyeres ben polides i s'hi varen rentar. I quan s'hagueren rentat i ungit (untat, fregat) amb greix oliós, s'assegueren a sopar. I poaren un vi deliciós del cràter ple i el vessaren a [major] glòria de l'Atena (el vessaren en libacions) (l'original fa: αὐτὰρ ἐπεί σφιν κῦμα θαλάσσης ἱδρῶ πολλὸν ǁ νίψεν ἀπὸ χρωτὸς καὶ ἀνέψυχθεν φίλον ἦτορ, ǁ ἔς ῥ᾽ ἀσαμίνθους βάντες ἐυξέστας λούσαντο. ǁ τὼ δὲ λοεσσαμένω καὶ ἀλειψαμένω λίπ᾽ ἐλαίῳ ǁ δείπνῳ ἐφιζανέτην, ἀπὸ δὲ κρητῆρος Ἀθήνῃ ǁ πλείου ἀφυσσόμενοι λεῖβον μελιηδέα οἶνον)
◊ fyrst þó hún öll óhreinindi af sínu unaðsfulla hörundi með ódáinsvökva, smurði sig síðan með ódauðlegri, þægilegri, ilmsætri viðsmjörsviðarfeiti (τὸ ἔλαιον ἐλαίου:   ἀλείψατο δὲ λίπ᾽ ἐλαίῳ ǁ ἀμβροσίῳ ἑδανῷ, τό ῥά οἱ τεθυωμένον ἦεν), sem hún átti; þó ekki kæmi nema einhver hreyfing á þetta viðsmjör í hinni eirföstu höll Seifs, þá lagði þó ilminn af því til jarðar jafnt og himins. En er hún hafði smurt hið fríða hörund sitt með þessu viðsmjöri og greitt hár sitt, fléttaði hún með höndum sínum hina ljómandi, fögru, ódauðlegu hárlokka á hinu ódauðlega höfði sínu: primer de tot es va rentar totar la brutor de la seva pell delitosa amb ambrosia i després es va untar [el cos] amb un greix oliós, diví, agradable, perfumada que ella tenia. I encara que només pervingués a aquest oli una lleugeura remoguda en el palau d'aram de Zeus, la seva flaire arribava tant fins a la terra com fins al cel. I quan ella s'hagué untat la seva bella pell amb aquest oli i pentinat els seus cabells, amb les seves mans va trenar-se al seu cap immortal uns tirabuixons lluents, bells, immortals (l'original fa: ἀμβροσίῃ μὲν πρῶτον ἀπὸ χροὸς ἱμερόεντος ǁ λύματα πάντα κάθηρεν, ἀλείψατο δὲ λίπ᾽ ἐλαίῳ ǁ ἀμβροσίῳ ἑδανῷ, τό ῥά οἱ τεθυωμένον ἦεν· ǁ τοῦ καὶ κινυμένοιο Διὸς κατὰ χαλκοβατὲς δῶ ǁ ἔμπης ἐς γαῖάν τε καὶ οὐρανὸν ἵκετ᾽ ἀϋτμή. ǁ Τῷ ῥ᾽ ἥ γε χρόα καλὸν ἀλειψαμένη ἰδὲ χαίτας ǁ πεξαμένη χερσὶ πλοκάμους ἔπλεξε φαεινοὺς ǁ καλοὺς ἀμβροσίους ἐκ κράατος ἀθανάτοιο )
◊ en er vatnið sauð í hinum fagra eirkatli, þvoðu þeir líkið, og smurðu með viðsmjörsviðarfeiti, fylltu sárin með níu ára gömlum smyrslum, lögðu svo líkið á börur og breiddu mjúkt lín yfir frá höfði til fóta, og þar yfir hvítan dúk: i quan l'aigua va bullir dins el calderó de bell aram, varen rentar el seu cos i l'untaren amb greix oliós, ompliren les seves ferides amb un ungüent de nou anys, i després col·locaren el cadàver a una civera i el cobriren amb una tela lleugera de cap a peus, i al damunt, hi estengueren un drap blanc (l'original fa: αὐτὰρ ἐπεὶ δὴ ζέσσεν ὕδωρ ἐνὶ ἤνοπι χαλκῷ ǁ καὶ τότε δὴ λοῦσάν τε καὶ ἤλειψαν λίπ᾽ ἐλαίῳ, ǁ ἐν δ᾽ ὠτειλὰς πλῆσαν ἀλείφατος ἐννεώροιο· ǁ ἐν λεχέεσσι δὲ θέντες ἑανῷ λιτὶ κάλυψαν ǁ ἐς πόδας ἐκ κεφαλῆς, καθύπερθε δὲ φάρει λευκῷ)
<† eða ritm.> viðsmjörsviðar·hrísla <f. -hríslu, -hríslur. Gen. pl.: -hríslna>:
arbust (o: reboll) m d'olivera
◊ þegar hann hugsaði um þetta, leizt honum eitt ráðlegast: hann gekk á stað til skógarins, og fann hann nálægt vatninu, þar sem við blasti. Þar kraup hann inn undir tvær samgrónar viðsmjörsviðarhríslur (ὁ ~ ἡ θάμνος [ἐλαίης] :   δοιοὺς δ᾽ ἄρ᾽ ὑπήλυθε θάμνους ǁ ἐξ ὁμόθεν πεφυῶτας), var annað villiviður (φυλίης), en annað frjóviður (ἐλαίης): mentre ho rumiava, una cosa li va semblar al més aconsellable: marxar en aquell lloc cap al bosc que es trobava a prop de l'aigua, a un indret que es veia de pertot. Allà es va arrossegar sota dos arbustos d'olivera que havien crescut plegats, un era un ullastre i l'altre una olivera
<† eða ritm.> viðsmjörsviðar·kvistur <m. -kvists, -kvistir (o: -kvistar)>:
verdanc m d'olivera
◊ svo sem vöxtulegur viðsmjörsviðarkvistur (τὸ ἔρνος ἐλαίης:   οἷον δὲ τρέφει ἔρνος ἀνὴρ ἐριθηλὲς ἐλαίης ǁ χώρῳ ἐν οἰοπόλῳ) sá er maður klekur upp (τρέφει) á afviknum stað, þar sem gnógt vatn vellur upp (ἀναβέβροχεν), verður fagur og blómlegur, því vindar úr öllum áttum blása um (δονέουσι) hann, svo hann verður prúðbúinn (βρύει) af hvítu blómi; en þá kemur voveiflega stormur (ἄνεμος) með miklu hreti (σὺν λαίλαπι πολλῇ), sviptir honum upp úr holunni og slær flötum á jörðina: svo var hinn spjótfimi Evforbus Panþóusson, sá er Menelás Atreifsson drap og vildi síðan fletta (ἐσύλα) vopnum: així com el verdanc (aquí = tany) d'olivera ufanós que un home fa créixer a un indret retirat en el qual l'aigua brolla abundantment, es fa bell i florent, car els vents de totes les diferents direccions bufen al seu voltant, de manera que s'engalana amb una blanca florida, però de sobte arriba una tempesta acompanyada de fred i pluja i l'arranca del seu sot i la deixa estesa per terra, talment així fou l'Euforb, hàbil en el maneig de la llança, fill d'en Pantos, que en Menelau Atrida va matar i tot seguit el despullà de les seves armes (l'original fa: οἷον δὲ τρέφει ἔρνος ἀνὴρ ἐριθηλὲς ἐλαίης ǁ χώρῳ ἐν οἰοπόλῳ, ὅθ᾽ ἅλις ἀναβέβροχεν ὕδωρ, ǁ καλὸν τηλεθάον· τὸ δέ τε πνοιαὶ δονέουσι ǁ παντοίων ἀνέμων, καί τε βρύει ἄνθει λευκῷ· ǁ ἐλθὼν δ᾽ ἐξαπίνης ἄνεμος σὺν λαίλαπι πολλῇ ǁ βόθρου τ᾽ ἐξέστρεψε καὶ ἐξετάνυσσ᾽ ἐπὶ γαίῃ· ǁ τοῖον Πάνθου υἱὸν ἐϋμμελίην Εὔφορβον ǁ Ἀτρείδης Μενέλαος ἐπεὶ κτάνε τεύχε᾽ ἐσύλα)
<† eða ritm.> viðsmjörsviðar·skaft <n. -skafts, -sköft>:
mànec f [de fusta] d'olivera
◊ en Atreifsson brá hinu silfurneglda sverði sínu, og stökk á móti Písander; þá tók Písander undan skildi sínum eirslegna öxi á löngu, vel sköfnu viðsmjörsviðarskafti (τὸ ἐλάϊνον πέλεκκον:   ἐλαΐνῳ ἀμφὶ πελέκκῳ μακρῷ ἐϋξέστῳ), og komu þeir báðir senn höggi hvorr á annan: però l'Atrida va desembeinar la seva espasa tatxonada d'argent i va saltar contra en Pisandre. Aleshores en Pisadre va treure de sota el seu escut una destral d'aram proveïda d'un m&/#224;nec de fusta d'olivera, llarg i ben polit, i tots dos descarregaren el cop alhora, un contra l'altre (l'original fa: ὃ δ᾽ ὑπ᾽ ἀσπίδος εἵλετο καλὴν ǁ ἀξίνην εὔχαλκον ἐλαΐνῳ ἀμφὶ πελέκκῳ ǁ μακρῷ ἐϋξέστῳ· ἅμα δ᾽ ἀλλήλων ἐφίκοντο)
<† eða ritm.> viðsmjörsviðar·staur <m. -staurs, -staurar>:
estaca f [de fusta] d'olivera
◊ þá tók eg staurinn (τὸν μοχλὸν), rak hann í eymyrju, og hélt honum þar, unz hann varð brennheitur (θερμαίνοιτο); hughreysti eg með orðum alla lagsmenn (ἑταίρους) mína, svo enginn skyldi verða ragur (ὑποδδείσας) og renna (ἀναδύη). En er viðsmjörsviðarstaurinn (ὁ μοχλὸς ἐλάϊνος), enn þótt hann væri glænýr (χλωρός περ ἐών), var orðinn næsta hvítglóandi, og við sjálft lá, að í honum mundi kvikna, þá tók eg hann úr glóðinni, og bar hann þar að, sem risinn lá; en lagsmenn mínir stóðu umhverfis, og blés guð (δαίμων) nú miklu áræði (θάρσος) í brjóst oss: þeir tóku viðsmjörsviðarstaurinn (μοχλὸν ἐλάϊνον), og hleyptu oddmjóa endanum inn í augað, en eg vó mig upp (ἐρεισθεὶς) á efra endann (ἐφύπερθεν) og hringsneri (δίνεον) staurnum (—): llavors vaig agafar l'estaca, la vaig ficar dins les brases i l'hi vaig tenir fins que va ésser tota brusent; vaig encoratjar amb les meves paraules tots els meus camarades a fi que cap d'ells no s'emporuguís i s'apartés. Però quan l'estaca, per bé que encara fos verda, s'hagué posat gairebé incandescent de manera que ja era a punt d'encendre's, la vaig treure de dins els calius i la vaig portar allà on dormia el gegant. I els meus camarades s'estaven drets al meu voltant, i un déu ara ens infongué una gran ardidesa al cor: varen agafar l'estaca d'olivera i en clavaren l'extrem, acabat en punxa, a l'ull mentre jo, fent força pel seu extrem superior, feia girar l'estaca (l'original fa: καὶ τότ᾽ ἐγὼ τὸν μοχλὸν ὑπὸ σποδοῦ ἤλασα πολλῆς, ǁ εἷος θερμαίνοιτο· ἔπεσσι δὲ πάντας ἑταίρους ǁ θάρσυνον, μή τίς μοι ὑποδδείσας ἀναδύη. ǁ ἀλλ᾽ ὅτε δὴ τάχ᾽ ὁ μοχλὸς ἐλάϊνος ἐν πυρὶ μέλλεν ǁ ἅψασθαι, χλωρός περ ἐών, διεφαίνετο δ᾽ αἰνῶς, ǁ καὶ τότ᾽ ἐγὼν ἆσσον φέρον ἐκ πυρός, ἀμφὶ δ᾽ ἑταῖροι ǁ ἵσταντ᾽· αὐτὰρ θάρσος ἐνέπνευσεν μέγα δαίμων. ǁ οἱ μὲν μοχλὸν ἑλόντες ἐλάϊνον, ὀξὺν ἐπ᾽ ἄκρῳ, ǁ ὀφθαλμῷ ἐνέρεισαν· ἐγὼ δ᾽ ἐφύπερθεν ἐρεισθεὶς ǁ δίνεον)
<† eða ritm.> viðsmjörsviðar·tré <n. -trés, -tré. Gen. pl.: -trjáa; dat.pl.: -trjám>:
olivera f (arbre Olea europaea)
◊ við víkurmynnið er viðsmjörsviðartré (ἡ ἐλαίη -ίης ~ [ἡ ἐλαία -ίας]:   αὐτὰρ ἐπὶ κρατὸς λιμένος τανύφυλλος ἐλαίη) með löngu laufi, og nálægt trénu er yndislegur hellir, dimmur, helgaður Landvættum þeim, er Vatnadísir nefnast: a l'embocadura de l'ancó hi ha una olivera de llarg fullatge i a prop d'aquest arbre hi ha una cova delitosa, ombrívola, consagrada a les nimfes que s'anomenen nàiades
◊ síðan tóku þeir upp úr skipinu fjármuni þá, er hinir ágætu Feakar höfðu gefið honum að skilnaði fyrir tilstilli hinnar hugstóru Aþenu, og lögðu féð í eina hrúgu við rót viðsmjörsviðartrésins (ἡ ἐλαίη -ίης ~ [ἡ ἐλαία -ίας]:   παρὰ πυθμέν᾽ ἐλαίης), langt frá alfaravegi, svo ferðamenn, er að kynni bera, rændu ei fénu, meðan Odysseifur svæfi: després descarregaren del vaixell les riqueses que els magnífics feacis li havien donat, en prendre comiat, en consideració a la magnànima Atena, i col·locaren aquells béns en un caramull al peu de l'olivera, lluny del camí ral, a fi que els viatgers que poguessin aparèixer no robessin aquelles riqueses mentre l'Ulisses dormia (l'original fa: καὶ τὰ μὲν οὖν παρὰ πυθμέν᾽ ἐλαίης ἁθρόα θῆκαν ǁ ἐκτὸς ὁδοῦ, μή πώ τις ὁδιτάων ἀνθρώπων, ǁ πρὶν Ὀδυσῆ᾽ ἐγρέσθαι, ἐπελθὼν δηλήσαιτο)
◊ eg hefi sjálfur smíðað það, og engi maður annar. Inni í hallargarðinum (ἕρκεος ἐντός) vóx langlaufgað viðsmjörsviðartré (ἡ ἐλαίη -ίης ~ [ἡ ἐλαία -ίας]:   θάμνος ἔφυ τανύφυλλος ἐλαίης ἕρκεος ἐντός, ǁ ἀκμηνὸς θαλέθων), það tré var fullvaxið og stóð í blóma, og digurt, sem máttsúla. Kringum þetta tré lagða eg grundvöll til svefnherbergis, og hlóð það upp af steinalögum, þar til er fullgert var, þakta svo yfir vandlega, lét þar síðan fyrir (κολλητὰς δ᾽ ἐπέθηκα θύρας) samskeyttar hurðir (κολλητὰς δ᾽ ἐπέθηκα θύρας), sem vel voru samanfelldar (πυκινῶς ἀραρυίας): jo mateix el vaig fer i no cap altre. Dins el jardí del palau havia sortit una olivera de llargues fulles. Aquest arbre s'havia fet gros i estava en la flor de la seva vida, i era gruixut com un pilar de suport. Vaig traçar al seu voltant els fonaments del dormitori i el vaig construir amb capes de pedres fins a haver-lo acabat i el vaig cobrir curosament amb un sostre i després li vaig posar portes ben ajustades, sòlidament ajustades
<† eða ritm.> viðsmjörs·viður <m. -viðar, -viðir. Ac. pl.: -viði o: <†> -viðu>:
olivera f (arbre Olea europaea)
◊ fyrir utan forgarðinn, nálægt innganginum, var stór garður, fjögur plóglönd á vídd, og gerði hlaðið umhverfis; þar uxu stór, blómleg tré, perutré, kjarneplatré og apaldrar með fögru aldini, sæt fíkjutré og blómlegur viðsmjörsviður (ἡ ἐλαίη -ίης ~ [ἡ ἐλαία -ίας]:   καὶ ἐλαῖαι τηλεθόωσαι); þverr aldrei ávöxtur þeirra né bregðst ár í gegn, hvorki vetur né sumar: a l'exterior del pati, a prop de l'entrada, hi havia un gran hort que feia quatre jovades d'amplària, i una tanca s'estenia al voltant. Allà hi creixien grans arbres florents, pereres, magraners i pomeres de bells fruits, dolces figueres i oliveres florents. Llurs fruits no decreixen mai ni es perden durant tot l'any, ni en hivern ni en estiu (l'original fa: ἔκτοσθεν δ᾽ αὐλῆς μέγας ὄρχατος ἄγχι θυράων ǁ τετράγυος· περὶ δ᾽ ἕρκος ἐλήλαται ἀμφοτέρωθεν. ǁ ἔνθα δὲ δένδρεα μακρὰ πεφύκασι τηλεθάοντα, ǁ ὄγχναι καὶ ῥοιαὶ καὶ μηλέαι ἀγλαόκαρποι ǁ συκέαι τε γλυκεραὶ καὶ ἐλαῖαι τηλεθόωσαι. ǁ Τάων οὔ ποτε καρπὸς ἀπόλλυται οὐδ᾽ ἀπολείπει ǁ χείματος οὐδὲ θέρευς, ἐπετήσιος)
◊ kom mér þá eitt ráð til hugar, sem mér þótti vænlegast. Hjá einni krónni lá stór kylfa, sem risinn átti, hún var úr viðsmjörsviði og grasgræn; hafði hann höggvið hana upp, og ætlaði að þurrka (αὐανθέν), til að (ὄφρα) hafa í hendi sér (φοροίη): aleshores em va venir a la pensa una decisió que em va semblar la més prometedora: Arran d'un estable hi havia una enorme clava que el gegant posseïa, era d'olivera i verda com l'herba. [El cíclop] l'havia tallada i pensava assecar-la per a usar-la (l'original fa: ἥδε δέ μοι κατὰ θυμὸν ἀρίστη φαίνετο βουλή· ǁ Κύκλωπος γὰρ ἔκειτο μέγα ῥόπαλον παρὰ σηκῷ, ǁ χλωρὸν ἐλαΐνεον· τὸ μὲν ἔκταμεν, ὄφρα φοροίη ǁ αὐανθέν)
◊ »Ég var suður í Afríku, móðir sæl«,sagði hann. »Ég fór á ljónaveiðar í Kaffalandinu með Hottentottunum. Þar mátti sjá graslendið! grænt eins og viðsmjörsvið (oliven = oliventræ:   hvilket græs der gror på sletten, grønt som en oliven!). Þar dansaði gnúdýrið, og strúturinn þreytti við mig kapphlaup, en ég varð drjúgari að lokum. Ég sá eyðimörkina gulu; hún lítur út eins og hafsbotninn; þar mætti ég úlfaldalest. Þeir voru að gera til (de slagtede deres sidste kamel) seinasta úlfaldann, til þess að ná sér í svaladrykk, en fengu lítið. Sólin steikti þá að ofan, en sandurinn að neðan. Eyðiflæmið var endalaust. Þá velti ég mér um hrygg í sandinum og þyrlaði honum upp í himinháa stróka. Þá var dansað. Úlfaldinn hengdi höfuðið, en kaupmaðurinn vafði möttli sínum um andlitið og varpaði sér fyrir fætur mér, eins og fram fyrir Alla, guð sinn. Nú eru þeir heygðir undir heljarháu sandfelli; þegar ég síðar meir blæs því um koll, skal sólin bleikja kjúkur þeirra; geta þá ferðamenn séð, að þar hafi menn fyr komið; ella tryðu þeir því varla; því svo langt er það inni í öræfunum«: “He estat, al sud, a l'Àfrica, ma mare estimada”, li digué, “Hi he anat a caçar lleons al país dels cafres amb els hotentots. Quines pastures que s'hi poden veure! Verdes com una olivera (com les oliveres), en els quals ballava el nyu, i l'estruç va fer una cursa amb mi, però jo el vaig acabar derrotant. He vist el desert groc. Sembla el fons de la mar. Hi vaig trobar una caravana de camells. Els de la caravana estaven escorxant llur darrer camell per procurar-se una begunda que els refresqueés, però no fou gaire la que hi trobaren. El sol els torrava per dalt i la sorra els abrusava per sota. Aquella gran extensió deserta no tenia fi. Aleshores em vaig ficar per entre la sorra i la vaig arremolinar enlaire en columnes altes com el cel. Quin ball aquell! El camell va abaixar el seu cap i el mercader es va tapar la cara amb el seu caftà i es va llançar als meus peus com si ho fes davant l'Al·là, el seu déu. Ara estan tots enterrats sota una muntanya de sorra altíssima. Si més endavant l'esbufo, el sol emblanquirà llurs ossos. Llavors els viatgers podran veure que uns altres ja han passat per allà abans d'ells, altrament, a penes ho creurien de tan vast que és l'interior del desert”
við·spyrna <f. -spyrnu, -spyrnur>:
1. (það að spyrna fótum í e-ð) picament m [de peus] (puntada de peu, guitza & calcigada, trepitjada)
2. (til að spyrna í) punt m de suport (sobre el qual fer força o pitjar amb els peus)
♦ ná góðri viðspyrnu: aconseguir un bon punt de suport (sobre el qual fer força o pitjar fort amb els peus)
3. (viðnám) resistència f (oposició)
♦ sýna viðspyrnu: mostrar resistència
♦ veita e-u viðspyrnu: oposar resistència a algú
við·staddur, -stödd, -statt <adj.>:
present, assistent
◊ 2. Var þar og viðstatt með ǁ að vísu margt kvenfólkið, ǁ sár Jesú fengu séð, ǁ sorgandi báru geð: 2. També hi eren presents, ben certament, moltes de dones: Veieren les ferides de Jesús, portaven el cor afligit
♦ að viðstöddum fólksfjölda: davant una multitud congregada
♦ vera e-ð viðstaddur: assistir a una cosa
við·staða <f. -stöðu, no comptable>:
parada f (alto en el camí) (→ viðdvöl)
viðstöðu·laus, -laus, -laust <adj.>:
ininterromput -uda, incessant, continu -ínua
♦ viðstöðulaust flug: vol m sense escales, vol directe
viðstöðu·laust <adv.>:
ininterrompudament, sense cessar, contínuament
♦ hún talaði viðstöðulaust í heilan klukkutíma: ha parlat ininterrompudament una hora sencera
við·taka <f. -töku, -tökur. Gen. pl.: -taka o: -takna>:
acollida f
♦ hljóta (o: fá) mjög góðar viðtökur: tenir molt bona acollida, tenir una acollida molt bona (novetat editorial, musical o cinematogràfica)
♦ veita e-u viðtöku: dispensar una acollida a una cosa, acollir una cosa
við·takandi <m. -takanda, -takendur>:
1. <GEN> receptor m, receptora f
2. (bréfs) destinatari m, destinatària f (de tramesa postal)
við·tal <n. -tals, -töl>:
1. <GEN> entrevista f
♦ fara í viðtal [við e-n]: anar a una entrevista [de treball]
♦ gefa viðtal: concedir (o: donar) una entrevista
♦ hafa (o: taka) viðtal við e-n: entrevistar algú
♦ í viðtali við e-n...: en una entrevista amb...
♦ → starfsviðtal “entrevista de treball”
2. (við lækni, lögfrćðing o.s.fr.) consulta f (visita a metge, advocat, especialista etc.)
♦ panta viðtal við e-n: demanar hora (o: una cita) a...
3. (samtal) xerrada f (conversa)
♦ eiga ~ hafa viðtal við e-n: tenir una xerrada amb algú
4. (áheyrn) audiència f (rebuda i conversa amb persona de gran autoritat, categoria o càrrec)
♦ fá viðtal við e-n: obtenir una audiència davant algú
♦ veita e-m viðtal (o: áheyrn): concedir [una] audiència a algú
5. (símtal, langlínusamtal) conferència f (conversa telefònica a llarga distància)
viðtals·bil <n. -bils, -bil>:
durada f d'un pas de conferècia [interurbana]
viðtals·bók <f. -bókar, -bækur>:
llibre m d'entrevistes
viðtals·tími <m. -tíma, -tímar>:
hora f de consulta
við·tekinn, -tekin, -tekið <adj.>:
tradicional
♦ viðtekin skoðun: una opinió comuna
♦ viðtekin venja: costum m tradicional, costum m que ve d'antic
við·tekt <f. -tektar, -tektir>:
variant de  → viðtaka ‘rebuda, acollida’
◊ 1. Til Hannas húsa herrann Krist ǁ harðráðir Júðar leiddu fyrst. ǁ Beisk frá ég bönd hann særi. ǁ Honum strax þaðan vísað var, ǁ viðtekt fékk ei né hvíldir þar, ǁ mjög svo þó mæddur væri: 1. Els despietats jueus dugueren el senyor Jesús primer a ca l'Annàs. He sabut que amargs lligaments el ferien. D'allà ben aviat fou expedit, no hi va trobar pas ni [bona] acollida ni repòs, tot i que estigués molt fatigat
viðtengingar·háttur <m. -háttar, -hættir>:
<GRAM> [mode m] subjuntiu m
♦ viðtengingarháttur nútíðar: present de subjuntiu
♦ viðtengingarháttur þátíðar: pretèrit de subjuntiu
við·tæki <n. -tækis, -tæki. Gen. pl.: -tækja; dat.pl.: -tækjum>:
[aparell receptor de] ràdio f
viðu¹:
ac. pl. arcaic de → viður “bosc; arbre; fusta; llenya”
viðu²:
casos oblics del sg. de → viða “pal, arbre, antena (de vaixell a la vela)”
við·unandi, -unandi, -unandi <adj.>:
satisfactori -òria (o: satisfaent)   (acceptable, raonable, que deixa satisfet)
♦ viðunandi svar: una resposta satisfactòria
viðunan·lega <adv.>:
satisfactòriament
viðunan·legur, -leg, -legt <adj.>:
satisfactori -oòria
við·undur <n. -undurs, -undur>:
1. (undraverður hlutur) monstre m [de la natura] (freak, cosa anormal, prodigi anormal de la natura, p.e., una serp amb dos caps, un gos amb dues cues etc.)
2. (bjáni, glópur) tòtil m, tòtila f (estaquirot, carallot)
♦ gera sig að viðundri: <LOC FIG> quedar com un carallot, fer el ridícul (o: quedar en ridícul), quedar com un -a beneit -a
viður <m. viðar, viðir. Ac. pl.: viði o: <†> viðu>:
1. <†> (skógur) bosc m (forest, arbreda espessa)
◊ í þann tíð var Ísland viði vaxit á milli fjalls ok fjǫru. Þá váru hér menn kristnir, þeir er Norðmenn kalla Papa, en þeir fóru síðan á braut, af því at þeir vildu eigi vera hér við heiðna menn, ok létu eftir bœkr írskar ok bjǫllur ok bagla. Af því mátti skilja, at þeir váru menn írskir. En þá varð fǫr manna mikil mjǫk út hingat ór Norvegi, til þess unz konungrinn Haraldr bannaði, af því at honum þótti landauðn nema. Þá sættust þeir á þat, at hverr maðr skyldi gjalda konungi fimm aura, sá er eigi væri frá því skiliðr ok þaðan fœri hingat. En svá er sagt, at Haraldr væri sjau tigi vetra konungr ok yrði áttrœðr. Þau hafa upphǫf verit at gjaldi því, er nú er kallat landaurar, en þar galzt stundum meira, en stundum minna, unz Óláfr inn digri gerði skýrt, at hverr maðr skyldi gjalda konungi hálfa mǫrk, sá er fœri á milli Norvegs ok Íslands, nema konur eða þeir menn, er hann næmi frá. Svá sagði Þorkell oss Gellissonr: En aquell temps, Islàndia estava coberta de bosc entre les muntanyes i la mar. Llavors, aquí hi vivien cristians que els noruecs (Norðmenn) anomenen papar, però se n'anaren després [de l'inici de l'establiment de l'illa] perquè no volia estar aquí amb pagans, i[, en anar-se'n,] deixaren enrere llibres irlandesos i campanes i crosses [abacials]. D'això se'n pot inferir que eren irlandesos. I llavors va començar una emigració molt gran de gent de Noruega cap aquí fins que el rei Haraldr ho va prohibir per tal com considerava que, altrament, el país quedaria desert. Llavors s'acordà que tot home (que volgués abandonar Noruega per traslladar-se a Islàndia i que no n'estigués exempt, pagaria al rei cinc aurar i només després d'haver-ho fet vindria cap aquí. I es diu que en Haraldr fou rei [de Noruega] per espai de setanta anys i que va arribar als vuitanta-anys. Aquests foren els orígens del tribut que ara s'anomena landaurar i que adés era més alt, adés més baix, fins que el rei Olau el Gras va proclamar que tothom que viatgés entre Noruega i Islàndia havia de pagar al rei mitja marca (= quatre aurar), quedant exemptes d'aquest pagament les dones i els homes que ell n'eximís. Així ens ho va contar en Þorkell Gellisson
◊ XCIV. Um bjarnveiðar. Bjǫrn ok úlfr skal hvervetna útlagr vera. Þeirra verk vill engi maðr varða, nema þar at eins, ef bjǫrn er horfinn í híði, lýsi því í fjǫlda manna, at þat er hans [p. 46] hvarf. Nú veiða aðrir menn, þá veiða þeir þeim er hvarf átti. Nú fara menn á bjarnveiðar, ok ganga til híðrs fyrir ofan viðu ok hleypa út birni, þá skulu þeir gjalða aptr, ef hann bítr fyrir mǫnnum, er út hleypa. En ef hann hleypr í viðum út, þá skulu þeir ekki gjalda (Gulaþingslǫg. XCIV: Um bjarnveiðar): XCIV: De la caça de l'ós. L'ós i el llop seran útlagir pertot arreu. Ningú no és responsable de llurs obres (és a dir, del mal que pugui ocasionar un llop o un ós), excepte únicament en el cas que l'ós s'hagi refugiat a l'interior del seu cau [per eixivernar-hi (?)] i es declari, davant un nombrós grup d'homes, que aquest [cau] és encerclament d'un (o sigui, excepte si un declara, davant un grup o trobada de molts d'homes, que el cau en el qual s'ha ficat l'ós està ‘encerclat’ pel qui fa aquesta declaració). Si llavors uns altres cacen l'ós, el cacen per al qui en tingui el hvarf (l'encerclament del cau de l'ós). Posat el cas que uns homes vagin a caçar l'ós i vagin al cau [on hi ha l'ós ‘encerclat’] per damunt els boscos (?) i fan sortir l'ós de dins el cau, els qui hauran fet sortir l'ós pagaran pels danys que l'ós causi si l'ós mossega res davant els homes que l'han fet sortir del seu cau (o sigui, mentre sigui empaitat per ells). Però si surt del cau i corre cap als boscos, [els homes que l'hagin fet sortir del cau] no pagaran res (vocabulari: #1. hvarf: En Baetke 19874, pàg. 284, dóna entrada a aquest mot, però no hi ha cap accepció que escaigui al nostre passatge. En canvi l'Ordbog over det norrøne prosasprog sí que ho fa: 3) (om bjørnehule) omringning, indestængning; #2. í fjǫlda manna: La traducció llatina d'un sintagma semblant, í fjǫlda fundi manns de les Leges Gulathingenses novae, del rei Magnús Hákonarson, fa: in publico conventu numeroso (cap. LVII “Quomodo ursum et lupum venari oportet”, p. 444. Copenhaguen, 1817); #3. fyrir ofan viðu: Cf. en Baetke 19874, pàg. 732: fyrir ofan viðu oberhalb des Waldes (en realitat, dels boscos, ja que viðu és un acusatiu plural). Tradueixo seguint en Baetke, però aquest plural viðir també es podria entendre amb el significat de ...vagin al cau on hi ha l'ós eixivernant o amagat i ho fan passant per damunt els troncs o arbres [disposats de tal manera que enclerclen l'entrada del cau per impedir que lós pugui fugir. La traducció danesa d'en Hans Paus, del 1752, pàg. 109, concorda amb la interpretació d'en Baetke i fa: Om Biørne-Veide. Biørne og Ulve skulle allevegne være Fredløse; det som giøres paa dem maa ikke paatales af nogen, undtagen Biørn ligger i Vinterleie, og Eiermanden lyser det i Folke-Forsamling, at den hører ham til. Veider da nogen den siden, da veide de for Eiermanden. Nu fare Mænd paa Biørne-Veide, og gaae til Biørne Leiet for oven i Skoven, og løber Biørnen ud, da skulle de betala Skaden, om den dræber nogen Mands Qvæg; men løber den ud i Skoven, da skule de ikke betale; #4. bíta fyrir e-m: En Baetke 19874, pàg. 53, no dóna pas entrada a aquest verb. Tampoc no ho fa l'Ordbog over det norrøne prosasprog. En la meva interpretació/traducció, el text no especifica la natura dels danys causats per l'ós que fuig dels caçadors, mentre que en Hans Paus (vulgueu veure a dalt) i en Frederik Brandt I (1880), pp. 395-396, especifiquen els danys. Tots dos especifiquen que es tracta del bestiar d'altri. En Frederik Brandt fa: Aldeles fri, også med Hund, var Jagten efter Ulv og Bjørn, hvilke Dyr, som Lover siger, er fredløse overalt (<...>) — med mindre en Bjørn allerede af Nogen var indringet i sit Hide og dette var blevet offentlig lyst; thi i dette Tilfælde tilhørte Bjørnen den, som havde indringet den, om også en Anden fældede den (<...>). Gulatingsloven bestemte derhos, at, hvis Jægeren gik til Hidet fra Bagsiden og således jog Bjørnen ud i Marken, var han pligtig at erstatte den Skade, som den siden gjorde på Andres Kvæg; hvis han derimod drev Bjørnen ind i Skoven, havde han intet Ansvar for den. Men denne [p.396] Bestemmelse gjenfindes ikke i de øvrige Love; )
♦ sól[in] rennur á viðu, sól[in] gengur til viðar: <LOC FIG> el sol surt
◊ Um langafǫstu. Langafǫstu eigum vér at halda. Vér skulum halda hana sjau vikur. Dróttinsdag þann skulum vér í fǫstu ganga, sem upp er sagt á þingi ok á leiðum. Þá er maðr gengr í fǫstu, þá skal hann etit hafa kjǫt fyrir miðja nótt en þá skal eigi kjǫt eta á þeim sjau vikum fyrr en sól rennr á viðu páskadag inn fyrsta. Annan dag viku inn fyrsta í langa fǫstu ok inn þriðja er rétt at hafa tvímælt ok eigi kjǫt, en þaðan frá einmælt alla daga til páska nema dróttinsdaga. Sextán eru nætr þær, er lǫgskyldar eru at fasta í langafǫstu: Fǫstunætr sjau ok miðvikunætr sjau, þváttnátt í imbrudǫgum ok þváttnótt fyrir páska: De la quaresma. Hem d'observar la quaresma. L'hem d'observar durant set setmanes. Hem de començar a fer dejuni el diumenge que s'anunciï al þing o a les leiðir. Quan hom hagi de començar a fer dejuni, podrà menjar carn abans de mitja nit però [després de mitja nit] ja no tornarà a menjar carn durant les set setmanes de la quaresma fins que el sol no hagi sortit sobre els boscos el primer dia de Pasqua. El primer dilluns i el primer dimarts de quaresma és a dreta llei fer dues menjades al dia sempre que no s'hi mengi carn, però a partir del primer dimecres de quaresma només es farà una menjada cada dia fins a Pasqua, llevat dels diumenges. Setze són els dies en què és preceptiu fer dejuni durant la quaresma: els set divendres i els set dimecres de quaresma, el dissabte de les témpores i el dissabte de Pasqua
♦ sólin gengur til viðar: <LOC FIG> el sol es pon
◊ og þar kom, að sól rann upp og, þó að hún gerði það nauðug. Og skammt hafði hún farið, áður hún vill aftur snúa og setjast, að hún sæi eigi þau tíðindi, er örlögin vilja, að fram komi, áður en hún gangi til viðar; þó gengur sólin um síðir eftir sinni venju: i llavors va arribar el moment en què el sol va sortir, encara que el sol ho va fer a contracor (forçat). I encara no havia recorregut gaire [camí pel cel] que ja volia tornar enrere i pondre's per no veure els fets que el destí volia que succeïssin [aquell dia] abans que el sol no es pongués. Malgrat tot això, el sol, finalment, va recórrer [el firmament] segons el seu costum
2. <†> (siglutré, mastur) mast m, màstil m (cast., ekki ritm./no lit.), pal m, arbre m, antena f (peça de fusta vertical de vaixell destinada a sostenir la vela o les veles)
◊ hvernig skal kenna manninn? Mann skal kenna við verk sín, þat er hann veitir eða þiggr eða gerir. Hann má ok kenna til eignar sinnar, þeirar er hann á, ok svá ef hann gaf, svá ok við ættir þær, er hann kom af, svá þær, er frá honum kómu. Hvernig skal hann kenna við þessa hluti? Svá, at kalla hann vinnanda eða fremjanda fara sinna eða athafnar, víga eða sæfara eða veiða eða vápna eða skipa. Ok fyrir því at hann er reynir vápnanna ok viðr víganna, allt eitt ok vinnandi. Viðr heitir tré. Reynir heitir ok tré. Af þessum heitum hafa skáldin kallat manninn ask eða hlyn, lund eða ǫðrum viðarheitum karlkenndum ok kennt til víga eða skipa eða fjár. Mann er ok rétt at kenna til allra ásaheita. Kennt er ok við jǫtnaheiti, ok er þat flest háð eða lastmæli. Vel þykkir kennt til álfa: com s'ha de perifrasar l'home? L'home s'ha de perifrasar per mitjà de la seva obra, del que regala o rep o fa. També se'l pot perifrasar per mitjà de les seves possessions, les que encara té i també les que hagi donat. També se l'ha de perifrasar amb els seus llinatges, els llinatges dels quals descendeix i els llinatges que descendeixen d'ell. Com se l'ha de perifrasar a través d'aquestes coses? Doncs anomenant-lo emprenedor o realitzador dels seus viatges o accions (=empreses), de les seves batalles o de les seves travessies per mar o de les seves caceres (captures pescant?) o de les seves armes o dels seus vaixells. I per tal com és provador de les seves armes i màstil (arbre) de les seves batalles. [viðr és] exactament el mateix que obrador [de les seves batalles]. [Però] viðr també significa arbre. [El mot] reynir també és un arbre (=el besurt o server de caçadors). Per raó d'aquestes designacions (heiti) els escaldes han anomenat l'home freixe o erable, bosquinyol o amb d'altres noms d'arbres de gènere masculí, als quals han afegit batalles o vaixells o cabal. També és correcte perifrasar l'home amb els noms de tots els déus. També se'l perifrasa amb els noms d'ètuns, però [quan es fa] és amb finalitat de befa o de blasme. [També] es considera bé perifrasar-lo amb [els noms d']albs (vocabulari: #1. viðr — vinnandi: L'Snorri associa, en el marc d'una de les seves etimologitzacions, el mot viðr ‘arbre (planta & mast de vaixell)’, amb el verb vinna ‘treballar’, com si existís un homòfon viðr ‘treballador’ = *vinnr del viðr ‘arbre (planta & mast de vaixell)’, per això especifica que viðr no només significa arbre, sinó que també és sinònim de vinnandi ‘treballador’. La realitat, emperò, és que un substantiu viðr, vinnr ‘treballador; faedor’ no està atestat enlloc i s'ha de considerar el fruit d'un joc etimologitzador més de l'Snorri; )
3. (tré) arbre m (planta de tronc llenyós i elevat)
4. (timbur) fusta f (matèria emprada per a construir-hi)
♦ fella við: <LOC> fer fusta (o: i/o llenya) a un bosc
◊ síðan fór Hallfreður austur á fjallið og varð eigi greiðfært því að hann kunni illa leiðir. Og að kveldi eins dags heyrði hann viðarhögg fram á skóginn fyrir sig. Reið hann þangað eftir. Því næst fann hann rjóður í skóginum og var þar maður fyrir og felldi við. Þessi maður var mikill og þreklegur, rauðskeggjaður, skolbrúnn og heldur illmannlegur. Sá heilsaði honum og spurði hver hann væri. Hallfreður sagði til sín og spurði í móti hver hann væri: després d'això, en Hallfreður es va dirigir cap a llevant a través de les muntanyes i no li resultava fàcil avançar perquè no coneixia els camins. I un dia, al vespre, va sentir soroll de llenyadors en el bosc, al seu davant. Va seguir el soroll i de seguida va trobar una clariana en el bosc en la qual hi havia un home que tallava fusta o feia llenya. Aquest home era alt i fort, barba-roig, tenia les celles negres i molt poblades i el seu aspecte feia força feredat. Aquest home el va saludar i li va preguntar qui era. En Hallfreður li ho va dir i, al seu torn, li va preguntar qui era
♦ eitt hundrað viðar: un cent de fusta, fusta per valor de cent alnes de vaðmál
◊ skip hafði staðið uppi í Hrútafirði um veturinn og hafði Þorgils keypta marga viðu til skálagerðar og heim flutta nema eitt hundrað viðar hafði eftir orðið og það eitt fékk Hafliði af sektarfjám Þorgils (SS I, cap. 26, pàg.33): aquell hivern al fiord de Hrútafjörður hi havia un vaixell [posat] en sec i en Þorgils hi va comprar molta de fusta (o molts de taulons, que, hem d'entendre, era el carregament d'aquella nau) per fer-se un skáli i la var fer portar a casa, llevat d'un cent de fusta (= llevat de fusta per valor de cent alnes de vaðmál) que va deixar [a la nau] i això fou tot el que en Hafliði va rebre dels sektarfé (els béns i diners d'un proscrit, en aquest cas, en Þorgils, que podia quedar-se el qui havia fet que el proscrivissin, en aquest cas, en Hafliði) d'en Þorgils
♦ → efniviður “material”
5. (eldiviður) llenya f (matèria emprada per a fer-hi foc)
◊ en er þeir voru út farnir kvöddu þeir Þórðarsynir húskarla sína með sér og kváðust vilja fara í skóg til viðar. Maður hét Gissur og var Halldórsson , mikill og sterkur, annar Bergur, þriðji Sölvi og var Þóroddsson. Síðan gengu þeir upp til dals á brekku þá er síðan er kölluð Ögmundarbrekka og varð ekki af viðarverki (SS I, cap. 106, pàg. 141): i quan [l'Ögmundur i en Þorsteinn] hagueren deixat enrere la tanca de Laufás, els fills d'en Þórður varen cridar llurs missatges i els digueren que volien anar al bosc a fer-hi llenya [i que els hi acompanyessin]. [Els missatges eren tres.] Un d'ells es deia Gissur i era fill d'en Halldór, i era un home alt i fort, el segon es deia Bergur i el tercer era en Sölvi, que era fill d'en Þóroddur. Tot seguit, varen van pujar cap a la vall pel pendent que, de llavors ençà s'ha dit Ögmundarbrekka o pendent de l'Ögmundur i va resultar que de fer llenya, no se'n va fer res
◊ Þorgils Hálmuson og Grímur sonur hans fóru til valsins um kveldið er myrkt var orðið. Þeir tóku upp lík Ólafs konungs og báru brott þar til er var húskytja nokkur lítil og auð annan veg frá bænum, höfðu ljós með sér og vatn, tóku þá klæði af líkinu og þógu líkið og sveiptu síðan með líndúkum og lögðu þar niður í húsinu og huldu með viðum svo að engi mátti sjá þótt menn kæmu í húsið. Gengu þeir síðan í brott og heim til bæjarins: en Þorgils Hálmuson i el seu fill en Grímur, quan es va haver fet fosc, varen anar al camp de la batalla. Varen aixecar el cos del rei Olau i se l'emportaren a un indret on hi havia una petita cabana desocupada, a l'altra banda del mas. Portaven un llum i aigua. Varen despullar el cos del rei i rentaren el seu cadàver i després l'embolicaren amb mortalles de lli i el varen posar en terra dins la cabana i l'amagaren amb llenya, de manera que ningú, si entraven dins la cabana, no el pogués veure. Després, se n'anaren i tornaren al mas
6. (skipsfjalir) tauló m (cadascuna de les peces de fusta que van de proa a popa de vaixell)
♦ verpa sér meðal viðanna: saltar d'una borda a l'altra del vaixell
◊ "Eg fann þá," segir Kári, "í Skotlandsfjörðum og börðust þeir við sonu Moldans úr Dungalsbæ og vörðust þeir svo vel að þeir urpu sér jafnan meðal viðanna og voru þar jafnan sem mest var raunin. Og vil eg nú biðja þeim hirðvistar með yður herra": "Em vaig topar amb ells", li va dir en Kári, "en els fiords escocesos i[, en fer-ho,] estaven lluitant amb els fills d'en Moldan de Dungalsbær (l'actual Duncansbay) i es defensaven molt bé, saltant contínuament d'una borda del vaixell a l'altra i estant sempre allà on més calia. I ara, senyor, et vull demanar per a ells que els acceptis en el teu seguici" (vocabulari: #1. viðir: Cf. en Finnur Jónsson 1908, pàg. 185: 9. 10. urpu — viðanna, „sich hin- und herwarfen zwischen den seiten des schiffes”)
viður·eign <f. -eignar, -eignir>:
1. (samskipti, tengsl) relacions f.pl (tracte amb algú o a nivell social)
♦ vera illur (o: erfiður) viðureignar: ésser de tracte difícil
2. (átök, það að fást við) conflicte m (topada hostil, confrontació)
◊ ...sem reynist Agli betri en enginn í viðureigninni við þau konungshjón: ...qui resulta ésser millor amic que cap altre de n'Egill en el conflicte d'aquest amb el matrimoni reial
3. (bardagi, barátta) enfrontament m (combat, lluita)
◊ í fornenska kvæðinu Maldon er sagt frá viðureign sem átti sér stað árið 991 milli landvarnarsveitar Engilsaxa og innrásarliðs víkinga: en el poema La Batalla de Maldon, escrit en anglès antic, es conta el combat que va tenir lloc l'any 991 entre una host anglo-saxona de defensa territorial i una tropa invasora viquinga
4. (umræða, deila) controvèrsia f, polèmica f (discussió, debat)
viður·gerningur <m. -gernings, -gerningar>:
menjar m [i beure], manutenció f
♦ gisting og viðurgerningur: allotjament i manutenció
viðurhluta·mikill, -mikil, -mikið <adj.>:
molt vast -a, molt ampli àmplia (molt extens, molt gran, de gran amplitud)
viður·kenna <-kenni ~ -kennum | -kenndi ~ -kenndum | -kennt ║ e-ð>:
(gangast við & játa) reconèixer una cosa (admetre, acceptar & confessar-ne l'autoria & homologar)
◊ eftir að hafa viðurkennt að eiga sök á dauða hins 52 ára gamla F. K. fyrir sex árum...: després d'haver reconegut de tenir la culpa de la mort d'en F. K., de 52 anys, ocorreguda sis anys enrere...
viður·kenndur, -kennd, -kennt <adj.>:
reconegut -uda (admès, acceptat & confessat)
♦ fá e-ð viðurkennt: aconseguir el reconeixement d'una cosa
♦ fá viðurkennt að <+ subj.>: aconseguir que es reconeixi que <+ ind.>
♦ viðurkennd (o: lögheimiluð) útgáfa: edició autoritzada
♦ viðurkennd (o: lögheimiluð) þýðing: traducció autoritzada
♦ viðurkennt (o: nothæft) heiti: terme reconegut
♦ viðurkenndur fræðimaður: un erudit reconegut
viður·kenning <f. -kenningar, -kenningar>:
1. (mat) reconeixement m (aprovació del que hom fa o ha fet & guardó lliurat com a senyal de reconeixement & homologació)
♦ gagnkvæm viðurkennd hæfis: reconeixement mutu de qualificacions
♦ hljóta fjölda viðurkenninga fyrir bækur sínar: rebre nombrosos guardons pels seus llibres
♦ veita e-m viðurkenningu fyrir e-ð: concedir a algú un guardó en reconeixement de...
♦ viðurkenning ríkis að fullu: ple reconeixement d'un estat
2. (játning) admissió f (confessió, esp. de falta)
viðurkenningar·kerfi <n. -kerfis, -kerfi>:
sistema m de reconeixement
♦ evrópska viðurkenningarkerfið fyrir námseiningar: sistema europeu de transferència de crèdits, ECTS
viðurkenningar·orð <n. -orðs, -orð. Emprat hab. en pl.>:
paraula f d'aprovació (o: de reconeixement), paraula aprovatòria (Emprat hab. en pl.)
viðurkenningar·setning <f. -setningar, -setningar>:
<GRAM> oració concessiva
viðurkenningar·tenging <f. -tengingar, -tengingar>:
<GRAM> conjunció concessiva
viðurkvæmi·legur, -leg, -legt <adj.>:
(sæmilegur) escaient, adient (apropiat, adequat)
viður·lag <n. -lags, -lög>:
<GRAM> aposició f
viður·lög <n.pl -laga>:
<JUR> sanció f (pena imposada o imposable per una infracció)
viður·nefni <n. -nefnis, -nefni>:
1. (uppnefni) sobrenom m, malnom m
2. (kenningarnafn) epítet m
viður·styggð <f. -styggðar, -styggðir. Empr. hab. en sg.>:
abominació f
◊ og á enni hennar var ritað nafn, sem er leyndardómur: Babýlon hin mikla, móðir hórkvenna og viðurstyggða (τὸ βδέλυγμα -ύγματος:   Βαβυλὼν ἡ μεγάλη, ἡ μήτηρ τῶν πορνῶν καὶ τῶν βδελυγμάτων τῆς γῆς) jarðarinnar: i al seu front hi havia escrit un nom que és un misteri: Babilònia la gran, mare de les prostitutes i de les abominacions de la terra
♦ þetta er alger viðurstyggð: és tot un fàstic
viðurstyggi·legur, -leg, -legt <adj.>:
abominable
♦ viðurstyggilegur blótskapur: <BIBL> idolatria execrable
viðurtæki·legur, -leg, -legt <adj.>:
susceptible
viður·vist <f. -vistar, no comptable>:
presència f. Aquest mot apareix emprat sobretot en la locució:
♦ í viðurvist e-s: en presència de... davant...
♦ í votta viðurvist: en presència dels testimonis
♦ í viðurvist barnanna: en presència dels infants, davant els infants
♦ í viðurvist umsækjenda er þess óska: en presència dels sol·licitants que ho desitgin
♦ í ykkar viðurvist: en presència vostra
viður·væri <n. -væris, no comptable>:
1. (lífsviðurværi) manutenció f  (o: manteniment m), vitualles f.pl ([mitjans m de] subsistència f, provisions de boca, allò que serveix perquè algú es mantingui)
◊ enn fremur hafði hann gríðarlegan fjölda burðardýra, úlfalda, asna og múldýr og auk þess fleiri sauðkindur, naut og geitur en tölu yrði á komið (ὧν οὐκ ἦν ἀριθμός) hernum til viðurværis (ἡ παρασκευή -ῆς:   εἰς τὴν παρασκευὴν αὐτῶν): en ultra tenia un nombre immensíssim de bèsties de càrrega, camells, ases i mules i a més a més d'aquests, més ovelles, vaques i cabres de les que es podien comptar, per a l'avituallament (proveïment) de l'exèrcit
♦ afla sér viðurværis: guanyar-se les garrofes, guanyar-se el pa de cada dia
♦ hafa viðurværi sitt af e-u: viure d'una cosa, guanyar-se la vida amb una cosa
♦ leita sér viðurværis: cercar-se la subsistència, cercar-se les garrofes
2. (næring) alimentació f (nodridura)
◊ barnadauði í Evrópu fór nú minnkandi vegna betra viðurværis og vaxandi hreinlætis: la mortalitat infantil a Europa va començar a decréixer a causa d'una millor alimentació i d'una creixent higiene
við·utan <adv.>:
(utan við sig) distret -a, amb la ment absent (inatent al que es desenvolupa al seu entorn, despistat)
við·vani <m. -vana, -vanar>:
habituació f
viðvanings·bragur <m. -brags (o: -bragar), no comptable>:
caràcter m diletant, diletantisme m
♦ vera viðvaningsbragur á e-u: una cosa fa la impressió d'ésser l'obra d'un afeccionat
viðvanings·lega <adv.>:
diletantment, afeccionadament, de manera diletant
viðvanings·legur, -leg, -legt <adj.>:
diletant, afeccionat -ada
við·vaningur <m. -vanings, -vaningar>:
afeccionat m, afeccionada f 
við·vart <adj. nt.>:
♦ gera e-m viðvart: avisar algú, advertir algú
◊ nágranninn gerði lögreglunni viðvart: el veí va avisar la policia
við·vera <f. -veru, no comptable>:
assistència f
♦ viðvera stúdenta í kennslustundum: l'assistència dels estudiants a les classes, l'assistència a classe dels estudiants
við·vik <n. -viks, -vik>:
(handarvik) petit favor (feina de poca importància o petit servei que hom enllesteix per a algú)
við·vindill <m. -vindils, -vindlar>:
1. (bergflétta, vafningsviður) heura f (planta Hedera helix)
2. (geitalauf) lligabosc m (planta del gènere Lonicera)
við·vist <f. -vistar, no comptable>:
presencialitat f
viðvistar·skrá <f. -skrár (o: -skráar), -skrár>:
llista f d'assistència
viðvistar·tími <m. -tíma, -tímar>:
horari m de presencialitat (de funcionari o empleat de l'estat en el seu lloc de treball)
við·víkja <-víkur | -vék | -vikið ║ Verb impersonal>:
concernir algú ~ una cosa
♦ hvað e-u ~ e-m viðvíkur: pel que fa a..., quant a...
við·víkjandi, -víkjandi, -víkjandi <adj.>:
relacionat -ada, que té a veure amb...
♦ viðvíkjandi e-u ~ e-m: pel que fa a una cosa ~ a algú, quant a una cosa ~ a algú, en relació a una cosa ~ a algú
♦ hvað á ég að gjöra viðvíkjandi syni mínum?: què he de fer en relació al meu fill?
við·vær, -vær, -vært <adj.>:
suportable
♦ honum var þar ekki [lengur] viðvært ~ honum var ekki [lengur] viðvært í húsinu: ja no es podia suportar continuar allà ~ a la casa
viðværi·legur, -leg, -legt <adj.>:
agradós -osa, plaent
við·vörun <f. -vörunar, -varanir>:
advertència f, advertiment m, avís m 
◊ 27. Gef mér, Jesú, að gá að því, ǁ glaskeri ber ég minn fésjóð í. ǁ Viðvörun þína virði eg mest, ǁ veikleika holdsins sér þú best: 27. Concedeix-me, Jesús, que vagi [sempre] amb compte: Porto el meu tresor en un vas de vidre. Aprecio la teva admonició (advertiment) per sobre de qualsevol altra cosa. Tu veus millor que ningú la feblesa de la carn
◊ án viðvörunar: sense previ avís
◊ ‘Almenn viðvörun’ Karls mikla keisara: ‘Admonició General’ de l'emperador Carlemany
♦ e-m til viðvörunar: per a advertència d'algú
♦ gefa út viðvörun (o: viðvaranir) vegna þess að <+ inf.>: advertir (o: avisar) de la possibilitat que <+ subj.>
♦ hlýða ekki viðvörun: fer cas omís dels advertiments
viðvörunar·kerfi <n. -kerfis, -kerfi>:
sistema m automàtic anticol·lisió, TCAS m (→ árekstrarvari)
♦ sjálfvirka viðvörunarkerfið var ekki virkt: el TCAS no estava engegat
♦ slökkt var á sjálfvirku viðvörunarkerfi í Svíss: [els controladors aeris suïssos] tenien apagat el sistema d'alerta de col·lisió aèria
viðvörunar·ljós <n. -ljóss, -ljós>:
[llum m] pilot m d'alarma (llum que indica el funcionament d'un aparell)
♦ rautt viðvörunarljós kviknaði í mælaborði bílsins: un pilot vermell es va encendre al quadre de comandament (‘davantal’) del cotxe
viðvörunar·merki <n. -merkis, -merki. Gen. pl.: -merkja; dat.pl.: -merkjum>:
(umferðarskilti) senyal m d'advertiment [de perill] (senyal de trànsit)
viðvörunar·skilti <n. -skiltis, -skilti>:
1. <GEN> rètol m d'advertència (o: d'avís)
2. (umferðarskilti) senyal m d'advertiment [de perill] (senyal de trànsit)
viðvörunar·skot <n. -skots, -skot>:
tret m en l'aire (tret d'advertiment, p.e., disparat per la policia)
viðvörunar·þríhyrningur <m. -þríhyrnings, -þríhyrningar>:
(umferðarskilti) triangle m de presenyalització de perill (part de l'equipament obligatori que cal portar al cotxe)
við·þol <n. -þols, no comptable>:
aguant m, [capacitat f de] resistència f, <LIT> endurança f
♦ hafa ekki viðþol fyrir e-u: no poder suportar (o: aguantar) una cosa
♦ hafa ekki (o: ekkert) viðþol fyrir tannpínu: no poder aguantar-ho de mal de queixal que un té, no poder aguantar el mal de queixal
viðþols·laus, -laus, -laust <adj.>:
que pateix uns dolors insuportables
♦ vera viðþolslaus af e-u: no poder suportar (o: aguantar) una cosa
♦ vera viðþolslaus af kvölum: no poder aguantar el suplici del dolor que pateix, patir uns dolors insuportables, estar fora de si de dolor
♦ hann var viðþolslaus af forvitni: <FIG> la curiositat el turmentava (o: matava)
vifta <f. viftu, viftur. Gen. pl.: vifta>:
ventilador m
viftu·reim <f. -reimar, -reimar>:
corretja f de ventilador
<†>  viga:
variant arcaica, a l'Edat mitjana sobretot noruega, de → vega “matar”
◊ 196. Orð eru þau, er fullréttisorð heita: Þat er eitt, ef maðr kveðr at karlmanni ǫðrom, at hann hafi barn borit. Þat er annat, ef maðr kveðr hann vera sannsorðinn. Þat er hit þriðja, ef hann jafnar hánum við meri, eða kallar hann grey eða portkonu, eða jafnar hánum við berendi eitthvert: Þá skal hann bœta hánum fullum rétti fyrir. Þar má hann ok viga um, at útlǫgum þeim manni, í gegn þeim orðum, er nú hefi ek talt, ef hann skírskotar undir vátta. Iðrask megu menn orða sinna ok aptr taka, ef vilja. Kveðask eigi vita verra hánum á hendr en góðum manni. Þat er ok fullréttisorð, ef maðr þrælar karlmann friálsan eða kallar hann trǫll eða fordæðu. Þat er ok fullréttisorð konu, ef maðr vœner hana hóri ok kallar hana hóru, þar er hon veldr eigi: 196. Hi ha paraules que s'anomenen paraules que donen dret a exigir processalment una plena compensació (fullréttisorð): Les primeres són quan un home diu a un altre home que ha parit un infant. Les segones són quan un home li diu a un altre que ha estat palesament sodomitzat per un altre home (que tothom sap que li ho han fet pel cul). Les terceres són quan un home compara un altre home a una egua o li diu gossa o puta, o el compara amb qualsevol animal femella: Per totes aquestes paraules l'home compensarà (indemnitzarà) l'altre amb la plena compensació. Però l'home que hagi estat insultat amb les paraules enumerades adés, també pot matar l'altre, com si fos un proscrit, si pren testimonis del fet (és a dir, que l'altre realment l'ha insultat d'aquesta manera). Hom pot penedir-se de les seves paraules i retirar-les, si ho desitja, tot proclamant que no sap res de l'altre que sigui pitjor que el que sap de qualsevol home probe. També són paraules que donen dret a exigir processalment una plena compensació si un home li diu a un home lliure que és un esclau o l'anomena un trol o una bruixa. També són fullréttisorð dites a una dona, si un home acusa una dona de hór (adulteri) o l'anomena hóra (adúltera), quan la dona no dóna motiu perquè l'hi diguin (més lliurement: si ella no ho és)
Vig·dís <f. -dísar, pl. no hab.>:
Vigdís m (ginecònim)
Vig·fús <m. -fúsar, pl. no hab.>:
Vigfús m (andrònim)
Viggó <m. Viggós, pl. no hab.>:
Viggó m (andrònim)
viggur <m. viggjar, viggjar>:
1. <GEN>  (hestur) cavall m (bístia)
◊ 8. Sjá sigtívar ǀ syrgja Nǫnnu ǁ viggjar at véum. ǀ Vargsbelg seldu, ǁ lét í fœraz, ǀ lyndi breytti, ǁ lék at lævísi, ǀ litum skipti: 8. Els déus combatents varen veure la Nanna (aquí, ókennt heiti per = l’Iðunn)  tenint gran dol als terrers del cavall de la Nanna (aquí, ókennt heiti per = de la Nótt). Li feren a mans una pell de llop. Ella se la posà. El seu temperament va canviar. Es va fer artera, i va canviar de forma (vocabulari: #1. sigtívar: Cf. en Finnur Jónsson 1931², pàg. 495a: — pl. sigtívar, ‘kamp-guder’, guderne för Ragnarök, rǫk rǫmm sigtýva Vsp 44 c.s.v., sigtýva synir, guderne, Grí 45, Lok 1.2 <...>. En Hans Kuhn 1968³, pàg. 184, li dóna un altre significat: sig-tívar m.pl. sieggötter <...>. Tots dos significats són possibles; #2. syrgja: Cf. Baetke 19874, pàg. 632: syrgja (gð)   trauern, klagen; syrgja e-n dauðan jmds. Tod trauern, jmd. betrauern. Igualment en Finnur Jónsson 1931², pàg. 556b: syrgja, (-ða, -ðr) sörge, Mv II 6 <...>. Es tracta d'un verb que expressa l'acció de plànyer o plorar la mort d'algú. Per això, l'ús d'aquest verb aquí fa pensar que es deu a atracció de la Nanna, la dona i vídua d'en Baldr, que tant va plorar la seva mort, que va morir de dolor; #3. Nanna: Tradicionalment, hom parteix del fet que aquí ens trobem davant un ókennt heiti, un sinònim flotant, condicionat per l'al·literació, que designa l'Iðunn. Accepto aquesta interpretació tradicional, però la completo, indicant que ens trobem davant l'ús de Nanna en un ἓν διὰ δυοῖν, amb un doble significat: amb un significat = Iðunn com a complement directe de sjá, i amb un significat = Nótt com a determinant del subsntatiu viggr en la kenning per al cavall Hrímfaxi Nǫnnu viggr. Remeto a l'Snorri, qui, als seus Skáldskaparmál, escriu: kona er ok kennd við allar ásynjur eða valkyrjur eða nornir eða dísir, i, igualment, a les þulur, als kvennaheiti ókennd, on hi posa : þessi’s skal kenna ǀ kellu heiti: ǁ Sága, Sigyn, ǀ Sif, Þrúðr, Iðunn, ǁ Figg og Bestla, ǀ Fulla ok Nanna, ǁ Gefjun ok Hǫrn, ǀ Gerðr ok Laufey <...>; #4. vé: Cf. en Hans Kuhn 1968³, pàg. 216: vé (as. wīh)   n. heiligtum, in der Edda anscheinend aber nur von den wohnsitzen der götter gebraucht (Vm. 51, Grm. 13, Ls. 51, Hdl. 1 samt Vsp. 62 app.) <...>. Interpreto, doncs, aquests vé com els estatges de la Nótt, on es troba l'Iðunn; #5. Viggr: El mot, que apareix al costat d'un doble de gènere neutre (viggr / vigg) significa cavall. Si identifiquem la Nanna del vers 2 amb l'Iðunn, aleshores, aquests vé viggjar només poden ésser els estatges de la Nótt. Això implica que, amb viggr ens trobem davant una metonímia (el cavall pel genet) per a designar la Nótt, la geneta que recorre el firmament cavalcant el seu cavall Hrímfaxi, com si, per referir-nos als estatges de l'Alexandre diguéssim els estatges d'en Bucèfal. Per tal que aquesta metonímia funcioni bé, hem d'assumir, emperò, que ens trobem davant un Nǫnnu viggjar vé ‘els estatges del cavall de la Nanna’, entenent que Nanna formaria part llavors d'un ἓν διὰ δυοῖν, amb un significat = Iðunn com a complement directe de sjá, i amb un significat = Nótt com a determinant de viggr, com he escrit a la nota anterior. El que crec poc versemblant és que at véum viggjar = at véum drasils [Yggjar] = a la vora del santuari o del terrer de l'Yggdrasill = a la vora de l'Yggdrasill. Crec més versemblant, atès tot el context, que el nostre viggr / cavall és una referència al cavall Hrímfaxi de la Nótt i no pas una referència a l'Yggdrasill. En aquest mateix sentit, una especulació si no ens trobem davant una variant del teònim Yggur, no ens mena més enllà, ja que el resultat d'una tal especulació tornaria a menar-nos a un significat el temple / els estatges de l'Odin = la forca = el freixe Yggdrasill, mentre que la lògica del context reclama un significat els estatges del cavall de la Nótt, o sigui, els estatges de la Nótt; #6. leika at e-u: Cf. en Baetke 19874, pàg. 373: leika at e-m jmd. mitspielen, sein Spiel treiben mit jmd.. Aquí simplement vol dir tornar arter -a)
2. <LIT>  (skip) nau f (vaixell)
Viggur <m. Viggs (o: Viggjar), no comptable>:
<MITOL> Viggur m, nom d'un nan esmentat a la Vǫluspá, estrofa 12. El nom alterna amb el doblet Veigur
vigra·selur <m. -sels, -selir>:
foca grisa  (mamífer Halichoerus grypus) (→ útselur)
vigt <f. vigtar, vigtir>:
1. (vog) bàscula (o: balança) f (aparell de pesar, esp. la balança de cuina o la clínica)
♦ leggja e-ð á vigtina: posar una cosa a la bàscula (o: a la balança) (per a pesar-la)
2. (þyngd & FIG) pes m (feixugor d'un objecte & FIG)
vigta <vigta ~ vigtum | vigtaði ~ vigtuðum | vigtað ║ e-ð ~ e-n>:
pesar una cosa ~ algú (a una bàscula)
♦ vigta sig: pesar-se
♦ vigta sig á hverjum degi ~ morgni: pesar-se cada dia ~ matí
♦ vigta sig einu sinni í viku: pesar-se un cop a la setmana
vigtun <f. vigtunar, vigtanir>:
pesatge m
♦ vigtun á fiski: pesatge de [les captures] de peix
vigur <m. vigurs, vigrar>:
<MAT> vector m
♦ bundinn vigur: <MAT> vector fix
♦ frjáls vigur: <MAT> vector lliure
♦ → skriðvigur “vector lliscant”
vigur·algebra <f. -algebru, no comptable>:
<MAT> àlgebra f vectorial
vigur·greining <f. -greiningar, -greiningar>:
<MAT> anàlisi f vectorial
vigur·mynd <f. -myndar, -myndir>:
gràfic m (o: imatge f) vectorial
vigur·reikningur <m. -reiknings, -reikningar>:
<MAT> càlcul m vectorial
vigur·rúm <n. -rúms, -rúm>:
<MAT> espai m vectorial
vik <n. viks, vik>:
1. (smávinna) petit encàrrec (feineta, treballet) (→ viðvik)
♦ fá e-ð fyrir vikið: <LOC FIG = fá makleg málagjöld> rebre la seva merescuda paga per una cosa
♦ fyrir vikið: <LOC FIG = þess vegna> per aquesta raó, com a resultat (o: conseqüència) d'això (per aquest motiu, per això)
2. (smáhreyfing) moviment m [lleu] (bellugueig, sacsejament suau)
♦ gera sér hægt um vik: <LOC FIG> fer una cosa sense embuts ni ambages (o: no anar amb ambages), anar directament al gra
♦ ég á ekki hægt um vik: <LOC FIG> ho tinc difícil, no és gens fàcil per a mi
♦ fyrir vikið: <LOC FIG = þess vegna> per aquesta raó, com a resultat (o: conseqüència) d'això (per aquest motiu, per això)
♦ verða of seinn fyrir vikið: fer [massa] tard per aquest motiu
3. (kriki, skarð) congost m (frau, gorja)
vika¹ <f. viku, vikur. Gen. pl.: vikna>:
setmana f
◊ í mánuði eru vikur vel svo fjórar, í viku dagar sjö: en un mes hi ha una mica més de quatre setmanes, en una setmana, set dies
◊ að liðnum hvíldardegi (τὸ σάββατον -άτου,   ὀψὲ δὲ σαββάτων), þegar lýsti af fyrsta degi vikunnar (τὸ σάββατον -άτου ~ τὰ σάββατα -άτων:   τῇ ἐπιφωσκούσῃ εἰς μίαν σαββάτων), komu þær María Magdalena og María hin til að líta á gröfina: passat el dia de descans (xabbat), quan clarejava el primer dia de la setmana, la Maria Magdalena i l'altra Maria anaren a veure la tomba
◊ og mjög árla hinn fyrsta dag vikunnar (τὸ σάββατον -άτου ~ τὰ σάββατα -άτων:   καὶ λίαν πρωῒ τῇ μιᾷ τῶν σαββάτων), um sólarupprás, koma þær að gröfinni: i el primer dia de la setmana, molt prest, a la sortida del sol, anaren fins a la tomba
◊ fyrsta dag vikunnar (τὸ σάββατον -άτου ~ τὰ σάββατα -άτων:   ἐν δὲ τῇ μιᾷ τῶν σαββάτων), er við vorum saman komin til að brjóta brauðið, talaði Páll til þeirra. Hann var á förum daginn eftir. Entist ræða hans allt til miðnættis: el primer dia de la setmana, quan ens havíem reunit per a partir el pa, en Pau els va parlar. L'endemà partiría de viatge. El seu parlament va durar fins a mitjanit
◊ á þeim dögum var ég, Daníel, harmandi þriggja vikna (ʃəlɔˈʃāh   ʃāβuˈʕīm   ʝāˈmīm,   שְׁלֹשָׁה שָׁבֻעִים יָמִים) tíma. Ég neytti engrar dýrindisfæðu, kjöt og vín kom ekki inn fyrir varir mínar, og ég smurði mig ekki fyrr en þrjár vikur (ʃəˈlɔʃɛθ   ʃāβuˈʕīm   ʝāˈmīm,   שְׁלֹשֶׁת שָׁבֻעִים יָמִים) voru liðnar: aquells dies jo, Daniel, vaig fer el dol per espai de tres setmanes. No vaig menjar cap menja delicada, ni carn ni vi no van entrar pels meus llavis, i no no em vaig ungir fins que foren passades les tres setmanes
♦ að viku liðinni: passada una setmana, al cap de vuit dies, al cap d'una setmana
◊ að viku liðinni (καὶ μεθ’ ἡμέρας ὀκτὼ πάλιν ἦσαν ἔσω οἱ μαθηταὶ αὐτοῦ) voru lærisveinar hans aftur saman inni og Tómas með þeim. Dyrnar voru læstar. Þá kemur Jesús, stendur mitt á meðal þeirra og segir: "Friður sé með yður!": al cap de vuit dies, els seus deixebles eren una altra vegada dintre, i en Tomàs amb ells. Les portes eren tancades. Llavors Jesús s'hi presenta, es posa al bell mig d'ells i diu: «La pau sia amb vosaltres!»
♦ á einni viku: en una setmana (durant l'espai de temps d'una setmana)
♦ eftir viku: al cap d'una setmana, d'aquí a una setmana, d'aquí a vuit dies
♦ einna vika [fyrirfram]: [tota] una setmana [per endavant]
♦ ég verð eina viku ~ tvær vikur ~ þrjár vikur ~ fjórar vikur: em quedaré una setmana ~ dues setmanes ~ tres setmanes ~ quatre setmanes
♦ einu sinni ~ tvisvar ~ þrisvar á (o:  í) viku: una ~ dues ~ tres vegades per setmana
♦ í [eina] viku: durant una setmana (per espai d'una setmana)
◊ hann mun gera traustan sáttmála við marga í eina viku (ʃāˈβūaʕ   ʔɛˈħāδ,   שָׁבוּעַ אֶחָד), frá miðri viku (wa-ħăˈsˤī   ha-ʃʃāˈβūaʕ,   וַחֲצִי הַשָּׁבוּעַ) mun hann afnema sláturfórn og matfórn. Við horn altarisins verður viðurstyggð eyðingarinnar uns hin fyrirhugaða tortíming steypist yfir viðurstyggðina: farà una sòlida aliança amb molts per una setmana, [i] a partir de mitjan setmana abolirà els sacrificis i les oblacions. A un racó de l'altar hi haurà l'abominació de la devastació, fins que la destrucció projectada s'aboqui sobre l'abominació
♦ farmiðinn gildir í viku: el bitllet té una validesa d'una setmana
♦ í hverri viku: cada setmana
♦ í lok vikunnar: al cap de setmana
♦ í næstu viku: la setmana que ve, la setmana qui ve (Bal.) 
♦ í síðustu viku: la setmana passada
♦ í viku sem kemur: la setmana que ve, la setmana qui ve (Bal.) 
♦ í vikunni: #1. (á einhverjum degi vikunnar nema á laugar- og sunnudegi) [un dia d']aquesta setmana, entre setmana (al llarg d'aquesta setmana); #2. (vikuna sem leið) la setmana passada (la setmana anterior, ja acabada)
♦ í þessari viku: aquesta setmana
♦ rúm vika: una setmana bona, una mica més d'una setmana
♦ viku síðar: una setmana després, una setmana més tard
♦ vikum saman: durant setmanes
♦ vikuna sem leið: la setmana passada
♦ þessar fáu vikur <= Ac.>: [durant] aquestes poques setmanes
vika² <f. viku, vikur. Gen. pl.: vikna>:
<NÀUT> milla nàutica
♦ vika sjávar: milla nàutica
◊ frá Reykjanesi til Flateyjar, það eru þrjár vikur sjóvar: de Reykjanes a Flatey hi ha tres milles nàutiques
Quan es tracta de grans distàncies, comptades en tylft “dotzena”, el genitiu plural vikna se sol elidir:
◊ fjórtán tylftir: catorze dotzenes [de milles nàutiques]
vika·drengur <m. -drengs, -drengir. Gen. pl.: -drengja; dat.pl.: -drengjum>:
noi (o: mosso) m dels encàrrecs
vika·piltur <m. -pilts, -piltar>:
noi (o: mosso) m dels encàrrecs
viki:
1ª & 3ª pers. sg. pret. subj. de → víkja “cedir; anar”
vikið:
supí de → víkja “cedir; anar”
viki·vaki <m. -vaka, -vakar>:
<FOLCL> vikivaki m, ball en cercle que recorda llunyanament la sardana i que es balla acompanyat d'una cançó coneguda amb el nom de vikivakakvæði o vikivaki
vikjum:
1ª pers. pl. pret. subj. de → víkja “cedir; anar”
vik·mörk <n.pl -marka>:
<ESTAD> interval m de confiança
vikna <vikna ~ viknum | viknaði ~ viknuðum | viknað>:
1. (meyrna) començar a tornar tou (glaç, quelcom que ha estat congelat, cera)
◊ vax bráðlega ǁ vikna mundi, ǁ af handa knúð ǁ krapti miklum, ǁ ok vísis geisla ǁ velgt af skini, ǁ Helíuss, sonar ǁ Hýperíons. ǁ Fór ek síðan, ǁ ok félögum öllum, ǁ einum at öðrum, ǁ því í eyru drap: ràpidament la cera, masegada per la gran força de les meves mans i escalfada per l'esclat dels raigs del rei Hèlios, fill de l'Hiperion, es reblaní. I tot seguit, vaig anar i a tots els meus companys, un darrere l'altre, els hi vaig ficar a les orelles (L'original fa:   αἶψα δ’ ἰαίνετο κηρός, ἐπεὶ κέλετο μεγάλη ἲς ǁ Ἠελίου τ’ αὐγὴ Ὑπεριονίδαο ἄνακτος· ǁ ἑξείης δ’ ἑτάροισιν ἐπ’ οὔατα πᾶσιν ἄλειψα; la traducció d'en Carles Riba fa:   I ben aviat la cera va estovar-se, obligada ǁ per l'urc i l'esclat del Sol Hiperiònida príncep. ǁ I jo per ordre en tapí les orelles de tots els meus homes)
♦ svellið viknar: el gel (p.e., del carrer, l'aigua, etc.) ja comença a tornar tou [i desfer-se]
2. (svigna) flaquejar, doblegar-se (vinclar-se)
3. (gefa eftir, kikna) cedir (retrocedir, recular & fer figa, fer falla & renunciar)
◊ jörðin (ˈʔɛrɛsˤ ~ אֶרֶץ:   hā-ˈʔārɛsˤ,   הָאָרֶץ) viknar (ʔāˈβal ~ אָבַל :   ʔāβəˈlāh,   אָבְלָה) og kiknar (nāˈβēl ~ נָבֵל:   nāβəˈlāh,   נָבְלָה), heimur bliknar og kiknar, tignarmenni lýðsins á jörðu blikna: la terra fa figa i es doblega (o: es vincla i doblega), el món empal·lideix i es doblega, els dignataris del poble sobre la terra empal·lideixen
♦ <†> vikna fyrir e-m ~ e-u: cedir davant algú ~ una cosa (p.e., els rengs en formació de batalla & en sentit figurat)
◊ gekk Ljótur svo fast fram að þeir viknuðu fyrir Skotarnir: en Ljótur va avançar amb tant d’ardor que els escocesos van cedir al seu davant
◊ þá mælti Sverrir konungr til sinna manna: „Hafið þat orðtak ok eggjan milli yðar, sem þér heyrið þá hafa Jamtrna, ok heimtizt þegar er þér meguð ór her þeirra ok út í eyna; en veitum þeim fyrst harða árás ok freistum ef þeir vikni fyrir“: aleshores el rei Sverrir va dir als seus homes: “Feu anar entre vosaltres la manera de parlar i les paraules d'esperonament que sentiu que facin anar els iamtalandesos i, de seguida que pogueu, separeu-vos de llur exèrcit i torneu a l'illa. Abans, emperò, ataquem-los amb duresa i provem si [llurs rengs] no cedeixen pas [a la nostra envestida]”
♦ <†> vikna við: cedir davant algú (p.e., els rengs en formació de batalla)
◊ konungr talaði þá fyrir liðinu ok mælti: „enn væntir mik at fundr várr Bagla verði; gǫngum nú upp í brekkuna, ok veitum þeim þaðan áhlaup sem harðast, ok vænti ek at þeir vikni við“: el rei va parlar aleshores davant la seva tropa tot dient-los: “Espero que lliurem batalla una vegada més contra els Crosses. Pugem el pendís i ataquem-los d'allà [dalt] estant tan violentament com puguem bo i esperant que ells cediran [sota el nostre atac]”
◊ eptir þetta skiljaz þeir ok ríðaz at annan tíma, eigi jafnbúnir, þvíat Rémundr hafði øngva burtstǫng. Konungssyni þykkir sér nú vænt horfa, hugsandi, at hann skyldi nú eigi af spara, leggr nú í skjǫld Rémundar með svá miklu afli, treystandi fullkomit vel sínum reiðskap ok hamingju. Var þetta lag ok veitt mjǫk sterkliga, svá at skaptit þoldi eigi ok brast í sundr í tvá hluti. En Rémundr sat svá fast, at engi sá hann vikna við þetta lag, heldr tekr hann sinni hœgri hendi um hjálm konungssonar, sem hestarnir renna á víxl með frábærum sterkleika, lyptanti honum burt ór sǫðlinum, ok eptir lítinn tíma kastaði hann honum háðuliga niðr á vǫllinn: després d'això se separaren per tornar-se a envestir de nou amb llurs cavalls, no pas en igualtat d'armament, car en Rémundr no tenia llança de bornar. El fill del rei va considerar que tenia [totes les] possibilitats de vèncer, i concloent que no havia d'estalviar forces, envestí l'escut d'en Rémundr amb molta gran força, confiant totalment en la seva perícia [com a combatent] i en la seva sort. Aquest cop [de llança] fou tan fort que l'asta de la llança no el va pas suportar i es va trencar en dos bocins. Però en Rémundr estava assegut tan fermament a la seva sella que ningú no el veié cedir gens ni mica [sobre la seva sella] sota aquella llançada, sinó que, quan els dos cavalls es varen creuar, ell va agafar amb la seva mà dreta, amb força remarcable, l'elm del príncep, sollevant-lo de la seva sella i, del cap de poc temps, tirant-lo vergonyosament a terra
♦ <†> vikna í knésbótum: caure de genolls (→ kikna í hnjánum)
4. (komast við) emocionar-se fins a plorar o fins a cuidar plorar (escomoure's fins a les llàgrimes)
◊ þau viknuðu svo þeim lá við gráti: es van emocionar tant que cuidaren plorar
◊ glumdi salr allr ǁ vid gjöllum harmi, ǁ svo at vikna nam ǁ vegleg gyðja. ǁ Aumkaði oss, ǁ ok at mér gekk ǁ máttug megin-dís (δῖα θεάων) ǁ ok mæla gerði: tota la sala ressonava de pena estrident de manera que [fins i tot] l'honorable deessa es commovia, es compadia de nosaltres. I la poderosa dea es va acostar a mi i [llavors] va parlar tot dient... (L'original fa:   ἀμφὶ δὲ δῶμα ǁ σμερδαλέον κονάβιζε· θεὰ δ’ ἐλέαιρε καὶ αὐτή. ǁ ἡ δέ μευ ἄγχι στᾶσα προσηύδα δῖα θεάων)
♦ <†> vikna við: commoure's
◊ hversu miklu meirr ǁ mun hans eyra, ǁ er við áköllum, ǁ nú opna sik, ǁ ok hjartat vikna við ǁ til vorkunnar? ǁ mun hann mótvarnar ǁ meðöl síðan ǁ ígegn illviðrum ǁ okkr læra (Paradísarmissir, llibre X, versos 1060-1063, pàg. 337): per ventura no s'obrirà més que més la seva orella, si l'invoquem, i el seu cor no es commourà a la misericòrdia? i després ens ensenyarà els mitjans per defensar-nos contra les maltempsades (L'original fa:   How much more, if we pray him, will his ear ǁ Be open, and his heart to pity incline, ǁ And teach us further by what means to shun ǁ Th’ inclement seasons, rain, ice, hail, and snow!)
◊ síðan, er hann sá ǁ þeirra sigghjörtu ǁ ekkert vikna við ǁ vegna þrjózku, ǁ lét hann af lengr ǁ at lýja sik, ǁ ok fást forgefins ǁ við fráleitt sinni, ǁ svipti burt í svip ǁ sínum tjöldum, ǁ ok fór lánga leið ǁ frá liði því (Paradíssarmissir, llibre XI, versos 726-727, pàg. 372): després, quan va veure que llurs cors empedreïts no es commovien gens a causa de llur obstinació, deixà de cansar-se intentant-ho i d'ocupar-se de bades d'aquella vergonyosa ajuda, va desmuntar en un instant les seves tendes i s'allunyà d'aquella gent una llarga tirada de camí (L'original fa:   but all in vain; which when he saw, he ceas’d ǁ Contending, and remov’d his tents far off)
vikna·hátíð <f. -hátíðar, -hátíðir>:
<RELIG JUD> [ħag m] xavuot m.pl, festa f de les setmanes, festa f de les primícies, festa f de la resurrecció (חַג שָׁבֻעוֹת) (→ hvítasunna 2.)
◊ á hátíð hinna ósýrðu brauða, á viknahátíðinni og á laufskálahátíðinni: per la festa dels Pans àzims, per la festa de les Setmanes i per la festa dels Tabernacles (בְּחַג הַמַּצּוֹת וּבְחַג הַשָּׁבֻעוֹת, וּבְחַג הַסֻּכּוֹת)
◊ þú skalt halda viknahátíðina, hátíð frumgróða hveitiuppskerunnar, og uppskeruhátíðina við árslokin: celebraràs la festa de les setmanes, que és la de les primícies de la sega del blat, i la festa de la collita a la fi de l'any (וְחַג שָׁבֻעֹת תַּעֲשֶׂה לְךָ, בִּכּוּרֵי קְצִיר חִטִּים; וְחַג, הָאָסִיף--תְּקוּפַת, הַשָּׁנָה.)
◊ frumgróðadaginn, þegar þér færið Drottni nýja matfórn, á viknahátíð yðar, skuluð þér halda helga samkomu. Eigi skuluð þér þá vinna neina stritvinnu: D'igual manera, el dia de les primícies, quan, en la vostra festa de les setmanes, fareu ofrena a Jahvè dels novells cereals, tindreu una assemblea al santuari. Aquest dia no fareu pas cap treball servil (וּבְיוֹם הַבִּכּוּרִים, בְּהַקְרִיבְכֶם מִנְחָה חֲדָשָׁה לַיהוָה--בְּשָׁבֻעֹתֵיכֶם: מִקְרָא-קֹדֶשׁ יִהְיֶה לָכֶם, כָּל-מְלֶאכֶת עֲבֹדָה לֹא תַעֲשׂוּ.)
viknun <f. viknunar, no comptable>:
emoció f (acció i fet de commoure's, d'emocionar-se)
vikóttur, vikótt, vikótt <adj.>:
que té entrades (que ha perdut els cabells a banda i banda del front, a les temples)
◊ sveinninn mælti: "Þar sat maður í steindum söðli og í blárri kápu. Sá var mikill og drengilegur, vikóttur og nokkuð tannber": el regatxo li va dir: “N'hi havia un, que duia una capa blava i seia a una sella pintada. Era gros i d'aspecte baronívol, amb entrades i tenia les dents una mica prominents”
◊ Þorgrímur Kjallaksson bjó í Bjarnarhöfn, sem fyrr var sagt, og áttu þau Þórhildur þrjá sonu. Brandur var elstur. Hann bjó í Krossnesi við Brimlárhöfða. Annar var Arngrímur. Hann var mikill maður og sterkur, nefmikill, stórbeinóttur í andliti, rauðbleikur á hár og vikóttur snemma, skolbrúnn, eygður mjög og vel. Hann var ofstopamaður mikill og fullur ójafnaðar og fyrir því var hann Styr kallaður. Vermundur hét hinn yngsti sonur Þorgríms Kjallakssonar. Hann var hár maður, mjór og fríður sýnum. Hann var kallaður Vermundur hinn mjóvi: en Þorgrímur Kjallaksson vivia a Bjarnarhöfn, com ja s'ha contat. Va tenir tres fills amb la seva dona Þórhildur. El més gran es deia Brandur. Vivia a Krossnes, al cap de Brimlárhöfði. El segon es deia Arngrímur. Era un home gros i fort, tenia el nas gros i la cara ossuda, els cabells entre roigs i rossos. Li varen sortir precoçment entrades prominents. Tenia les celles de color negre i els ulls grossos i bonics. Era molt arrogant [i fatxenda], i ple d'agressivitat i per aquest motiu li deien Styr (‘Bregues, Avalot’). El tercer fill d'en Þorgrímur Kjallaksson es deia Vermundur. Era un home espigat, prim i de bon veure. Li deien en Vermundur [el] Prim
vikra <vikra ~ vikrum | vikraði ~ vikruðum | vikrað ║ e-ð>:
fregar una cosa amb pedra tosca
Viktor <m. Viktors, no comptable>:
Víctor m (andrònim)
♦ Húgó frá Viktorsklaustri[nu í París]: <HIST> Hug de sant Víctor
Viktoría <f. Viktoríu, no comptable>:
Victòria f (ginecònim)
viktoríanskur, viktoríönsk, viktoríanskt <adj.>:
victorià -ana
Viktoríu·tímabil <n. -tímabils, no comptable>:
època victoriana
Viktoríu·tími <m. -tíma, no comptable>:
època victoriana
Viktoríu·vatn <n. -vatns, no comptable>:
Llac m Victòria
viku·blað <n. -blaðs, -blöð>:
setmanari m, hebdomadari m
viku·dagur <m. -dags, -dagar>:
dia m de la setmana
viku·frestur <m. -frests, no comptable>:
termini n d'una setmana
♦ á vikufresti: en el termini d'una setmana
viku·gamall, -gömul, -gamalt <adj.>:
que té una setmana [d'edat] (que va néixer fa una setmana)
viku·kaup <n.pl -kaupa>:
setmanada f, salari m setmanal (salari pagat setmanalment)
viku·laun <n.pl -launa>:
setmanada f, salari m setmanal (paga setmanal, salari pagat setmanalment)
viku·lega <adj.>:
setmanalment, cada setmana, totes les setmanes
viku·legur, -leg, -legt <adj.>:
setmanal
vikum:
1ª pers. pl. pret. ind. de → víkja “cedir; anar”
vikur <m. vikurs, no comptable>:
pedra tosca, turo m
<†>  vikur <f. vikrar, no comptable>:
pedra tosca, turo m
<†>  vikur <n. vikurs, no comptable>:
pedra tosca, turo m
vikur·aska <f. -ösku, no comptable>:
cendra volcànica
viku·rit <n. -rits, -rit>:
setmanari m, hebdomadari m
vikur·kol <n. -kols, -kol>:
pedra tosca
viku·skammtur <m. -skammts, -skammtar>:
dosi f setmanal
viku·skipting <f. -skiptingar, -skiptingar>:
distribució (o: divisió) f en setmanes
viku·tími <m. -tíma, no comptable>:
espai m d'una setmana
♦ eftir vikutíma: al cap d'una setmana
♦ fyrr en eftir vikutíma: abans d'una setmana, fins d'aquí a una setmana, fins passada una setmana
♦ um vikutíma: [per espai d']una setmana
vil <n. vils, no comptable>:
avantatge m, benefici m
♦ e-m í vil: a favor d'algú, en benefici d'algú
◊ fyrir sakir nafns míns sefa ég reiði mína og vegna lofs míns hefti ég hana þér í vil (lā-χ ~ לָךְ:   ū-θəhillāˈθ-ī   ʔɛħɛ̆tˁām־ˈlā-χ,   וּתְהִלָּתִי אֶחֱטָם-לָךְ), svo að ég uppræti þig eigi: per mor del meu nom, apago la meva còlera, per mor de la meva lloança (=glòria), la contenc (refreno) envers tu (lit.: a favor teu, en benefici teu), per no exterminar-te pas
◊ en þetta hef ég yðar vegna, bræður, heimfært til (μετεσχημάτισα) sjálfs mín og Apollóss, til þess að þér af okkar dæmi mættuð læra regluna: "Farið ekki lengra en ritað er," - og til þess að enginn yðar hroki sér upp einum í vil (ὑπὲρ τοῦ ἑνὸς:   ἵνα μὴ εἷς ὑπὲρ τοῦ ἑνὸς φυσιοῦσθε κατὰ τοῦ ἑτέρου), öðrum til niðrunar: però això, germans, ho he dit per vosaltres, referint-me a mi mateix i a l'Apol·lo, a fi que pugueu aprendre, a partir del nostre exemple, la regla [que fa]: “No aneu més enllà del que està escrit”, i per tal que ningú no es posi vanitosament a favor d'un per a menyspreu d'un altre
◊ og er konungur hafði svo talað, þá kemur hlaupandi njósnarmaður einn með þeim tíðindum, að Alexander hafi snúið á flótta og þorað eigi að bíða þess, er Daríus kæmi með her sinn, segir hann hafa hlaupið á fjöll og skóga og stefnt svo út til hafs hið beinsta. Konungur trúir því, er þessi skræfa segir í vil honum, og verður harla glaður við, eggjar nú, að eftir skuli halda sem harðast. Og herinn allur stefnir þegar yfir ána, er fell skammt frá herbúðunum, sem fyrr var sagt. Vanda þeir nú lítt leiðina, dreifist liðið mjög, því að hver stefnir það, er gegnst þótti, að sem fyrst mætti komast fyrir þá Grikkina og snúa þeim aftur: i quan el rei hagué parlat d'aquesta manera, va arribar corrents un espia amb la notícia que l'Alexandre havia emprès la fuita i que no havia gosat esperar que en Darius arribés amb el seu exèrcit. Va afegir que l'Alexandre s'havia precipitat, en la seva fuita, per muntanyes i selves per dirigir-se, així, pel camí més recte, cap a la mar. El rei va creure el que aquest skræfa li deia per a complaure'l i es va posar molt content. Llavors va urgir (instar, esperonar) a empaitar l'Alexandre de la manera més aferrissada que fos possible. I tot l'exèrcit va travessar immediatament el riu que, com ja s'ha dit a dalt, passava a prop del campament. Posen poca cura en triar el camí, les tropes es dispersen molt per tal com cadascú es dirigeix per allà on considera que hi ha el camí més dret per a poder arribar davant els grecs i batre'ls (fer-los tornar enrere)
◊ margan háska læzk hann þolat hafa bæði af illvirkjum (periculis latronum) ok vatnagangi (periculis fluminum) í sínum ferðum, stundum af sínum ættmǫnnum (periculis ex genere), en stundum af heiðnum mǫnnum (periculis ex gentibus), á eyðimǫrkum (periculis in solitudine), borgum ok bœjum (periculis in ciuitate), ok af falsbrœðrum. Hér er umrœða, hverja hann kallar falsbrœðr, þar sem hann hafði áðr talt upp Gyðinga ok svá heiðnar þjóðir. En þeir eru kallaðir falsbrœðr í helgum bókum eða falsarar, er skírðir eru, en kenna síðan rangt ok eru með siðlætisyfirbragði, mæla þeim í vil, sem þá eru við: conta que, durant els seus viatges, va haver de patir molts de perills, tant pels malfactors com a causa de les revingudes dels rius, de vegades a mans dels seus compatriotes, i de vegades a mans dels pagans, als deserts, a les ciutats i viles, i [també] a mans dels falsos germans. Aquí cal debatre a qui anomena falsos germans ja que adés ha esmentat els jueus i també els pagans: Però [els falsos germans no són aquests, sinó que la realitat és que] en els llibres sagrats s'anomenen falsos germans o falsaris els qui, havent estat batejats, prediquen ensenyaments erronis duent posada la màscara de la conducta (moralitat) cristiana i parlant a gust dels qui són a prop d'ells (segons el que volen sentir els qui...) (vocabulari: #1. Margan — falsbrœðrum: L'autor fa una perífrasi de: 2Cor. 11:[24-]25: in itineribus saepe, periculis fluminum, periculis latronum, periculis ex genere, periculis ex gentibus, periculis in ciuitate, periculis in solitudine, periculis in mari, periculis in falsis fratribus — ὁδοιπορίαις πολλάκις, κινδύνοις ποταμῶν, κινδύνοις λῃστῶν, κινδύνοις ἐκ γένους, κινδύνοις ἐξ ἐθνῶν, κινδύνοις ἐν πόλει, κινδύνοις ἐν ἐρημίᾳ, κινδύνοις ἐν θαλάσσῃ, κινδύνοις ἐν ψευδαδέλφοις; #2. falsbrœðr = falsi fratres ⇐ 2Co. 11:26: periculis in falsis fratribus — κινδύνοις ἐν ψευδαδέλφοις. El mot també apareix a Ga 2:4: propter subintroductos falsos fratres — διὰ δὲ τοὺς παρεισάκτους ψευδαδέλφους; #3. umrœða = alemany besprechen. En Baetke 19874, pàg. 676, no dóna pas entrada a aquest verb)
◊ Guðrún mælti: "Dreymt hefir mig margt í vetur en fjórir eru þeir draumar er mér afla mikillar áhyggju en engi maður hefir þá svo ráðið að mér líki og bið eg þó eigi þess að þeir séu í vil (= mér í vil) ráðnir": la Guðrún li va dir: “Aquest hivern he tingut molts de somnis, però n'hi ha quatre que em causen un gran desfici (una gran inquietud) i no hi ha ningú que els hagi interpretat de tal manera que m'agradi, i això que no demano que me'ls interpretin a conveniència meva”
♦ gera e-m e-ð í vil: fer una cosa a favor d'algú, en benefici d'algú
♦ það er honum í vil: és en benefici seu
vild <f. vildar, pl. no hab.>:
grat m, gust m
♦ að (o: eftir) vild: a discreció, a voluntat, ad líbitum
♦ að eigin vild: a discreció
♦ pipar að vild: pebre a discreció
♦ skjótið að vild!: foc a discreció!
♦ → góðvild “benvolença”
♦ → velvild “favor”
vildar·boð <n. -boðs, -boð>:
oferta f ideal (o: favorable)
vildar·fall <n. -falls, -föll>:
<MAT> funció f afí (→ línufall)
vildar·farrými <n. -farrýmis, -farrými>:
classe f preferent (categoria de viatge, esp. amb avió)
vildarkjara·ákvæði <n. -ákvæðis, -ákvæði>:
clàusula f d'opció de compra
vildar·kjör <n.pl -kjara>:
condicions f.pl ideals, millors condicions f.pl, termes m.pl més favorables, termes m.pl preferencials (de contracte)
<†>  vildar·klæði <n.pl -klæða>:
abillaments m.pl, vestits sumptuosos, millor roba f
vildar·lán <n. -láns, -lán>:
crèdit m preferencial
vildar·kona <f. -konu, -konur. Gen. pl.: -kvenna>:
favorita f
◊ konungsdætur eru meðal vildarkvenna (ʝāˈqār, ʝəqāˈrāh ~ יָקָר, יְרָרָה:   bəˈnōθ   məlāˈχīm   bə-ʝiqqərōˈθɛi̯-χā (b-īqqərōˈθɛi̯-χā),   בְּנוֹת מְלָכִים, בְּיִקְּרוֹתֶיךָ) þinna, þér á hægri hönd er drottningin búin Ófírgulli: les princeses són entre les teves favorites, a la teva dreta hi ha la reina, vestida amb or d'Ofir
<†>  vildar·lið <n. -liðs, no comptable>:
millors tropes, tropes escollides
vildar·lína <f. -línu, -línur. Gen. pl.: -lína>:
<MAT> línia f afí
vildar·maður <m. -manns, -menn>:
1. (uppáhald) favorit m, favorita f (persona que gaudeix de la predilecció d'un príncep, d'un gran personatge etc.)
2. (kær, handgenginn vinur) home m de gran confiança (amic molt estret d'algú, persona molt vinculada per amistat amb una altra)
<†>  3. (fyrirmaður) prohom m (persona distingida, home de distinció, d'alt rang)
◊ Pippín konungr af Frakklandi ok hans ríkismenn koma at ákveðinni stundu á hertogans garð, er þar er í ferð jungfrúin Olíf. Ríðr nú hertoginn út í móti þeim með sínum vildarmǫnnum, heilsar hann Pippín konungi harðla heiðarliga ok þeirri ágætu jungfrú Olíf, er þar var þá komin. Glǫddust allir góðir menn, er hennar andlit sá með blíðu yfirliti, heilsaði hon ǫllum fagrliga ok blíðliga meðr kurteisligum orðum, ok því lǫgðu allir menn guðs blezan á hana: el rei Peppí de França va arribar, amb els seus homes del regne (els grans del regne), a la cort (ciutadella) del duc a l'hora convinguda; amb ells hi anava la donzella Oliva. Llavors el duc va sortir a llur encontre acompanyat dels seus prohoms. Va saludar el rei Peppí molt honoríficament, així com l'xcel·lent donzella Oliva, que havia arribat allà. Tots els bons (prous) barons s'alegraren quan veieren la seva cara amb el seu gentil esguard (posat). Ella els va saludar tots, bellament i dolçament (gentilment), amb paraules corteses, i per això, tothom invocà la benedició de Déu sobre ella
◊ settist Karlamagnús í sæti ok allir hans vildarmenn. Herra páfinn meðr lærðum mǫnnum sat hjá keisaranum í þessu landtjaldi, lofandi guð eptir þann sigr er hann hafði veitt sínum þjónum: en Carlemany s'assegué al seu seient (sitial) i [així ho feren també] tots els seus prohoms. El senyor Papa, amb els seus lletrats, seia a prop de l'emperador dins aquesta tenda, lloant Déu per la victòria que havia concedit als seus servents
◊ nú segir konungrinn ok allir vildarmenn ok spekingar, at þeir vilja hans ráð hafa ok heyra, ok þat staðfesta þeir allir: llavors el rei i tots els prohoms i savis digueren que volien tenir i sentir el seu consell i tots ells ho confirmaren (ratificaren)
vildar·mótun <f. -mótunar, -mótanir>:
<MAT> projecció f afí (→ vildarvörpun)
vildar·rúm <n. -rúms, -rúm>:
<MAT> espai m afí
vildar·rúmfræði <f. -rúmfræði, no comptable>:
<MAT> geometria f afí
vildar·viðskiptavinur <m. -viðskiptavinar, -viðskiptavinir>:
client m prefent (o: preferencial), clienta f preferent (o: preferencial)
vildar·vinur <m. -vinar, -vinir>:
1. <GEN> amic íntim, amiga íntima
2. <FIG> molt bon amic, molt bona amiga
vildar·vörpun <f. -vörpunar, -varpanir>:
<MAT> projecció f afí (→ vildarmótun)
vil·hallur, -höll, -hallt <adj.>:
que ha pres partit per algú, parcial, tendenciós -osa ([profundament] hostil envers algú -en l'actitud-, no objectiu, cenyint-se als fets)
◊ kona sú fór þar um hérað er Oddbjörg hét, gleðimaður, fróð og framsýn. Þótti mikið undir að húsfreyjur fögnuðu henni vel um héraðið, sagði nokkuð vilhallt sem henni var beini veittur. Hún kom til Uppsala og tók Saldís vel við henni og bað hana spá nokkuð um þá sveinana og spá vel: hi havia una dona, que es deia Oddbjörg, que anava per la comarca, era una dona alegre, posseïdora de grans coneixements i que preveia el futur. Les mestresses de la contrada eren molt sol·lícites a rebre-la bé, i ella els vaticinava alguna cosa d'una manera força interessada, segons com fos la hospitalitat que se li oferia. Va arribar a Uppsalir i la Saldís li va fer una bona acollida i li va dir que fes algun vaticini als vailets i que el que els vaticinés fossin bones coses
◊ Eymundr mælti: „Þat byrjar, herra, yðvarri tign at vita um jafngǫfgan bróður yðvarn, hvar leg hans er, en hitt grunar mik, at liðsmenn yðrir muni vilhallt sagt hafa ok eigi væri enn sannindi vituð þessa máls“ (FB II (1945), pàg. 206): l’Eymundr li digué: “Senyor, tany a la vostra dignitat [reial] saber, pel que fa al vostre igual d'il·lustre germà, l'indret on es troba la seva tomba, i tinc la sospita que els vostres guerrers (soldats) [us] han donat notícia [de la seva mort] amb parcialitat (interessadament), de manera que encara no se sap tota la veritat d'aquest afer”
◊ þá svaraði drottning: „Trú eigi þú orðum riddara þíns, enn ríki konungr Saxa! Still gleði þinni, ok úgerla veiztu hvat síðast kann verða í viðrskiptum yðrum Karlamagnús konungs, því at liðsmenn segja opt vilhallt ok segja þat er þeir vildu at væri, en vitu eigi þat er verða mun, en hvatki er þeir segja, þá er Rollant heill ok páfinn ok erkibyskup ok margir aðrir góðir drengir ok frœknir hǫfðingjar“: i llavors la reina li respongué: “No et creguis pas les paraules dels teus cavallers, gran rei dels saxons! Tempera (Modera) la teva alegria, perquè tu realment no saps què pot passar al final en les teves relacions (?) amb el rei Carlemany, car els guerrers (soldats) sovint informen amb parcialitat i diuen el que desitgen que sigui quan en realitat no saben del cert què passarà, i, diguin el que diguin, en Rutllan està sa i estalvi i el Papa i l'arquebisbe i molts d'altres prous barons i ardits prínceps”
♦ vera vilhallur e-m: afavorir algú (mostrar favoritisme envers ell)
vil·hylli <f. -hylli, no comptable>:
1. <GEN> parcialitat f, favoritisme m, presa f de partit
♦ sýna e-m vilhylli: mostrar favoritisme envers algú
2. (vilhylli fyrirfram) prejudici m (prevenció)
♦ persónulegir fordómar eða vilhylli: prevencions o prejudicis personals 
vilja <vil ~ viljum | vildi ~ vildum | viljað ║ e-ð>: voler una cosa
vilja·beiting <f. -beitingar, no comptable>:
1. <GEN = viljatjáning> volició f
2. <PSICOL> conació f
vilja·brestur <m. -brests, -brestir>:
mancança f  (o: defecte m) de voluntat
vilja·doði <m. -doða, no comptable>:
abúlia f
viljað:
supí de → vilja “voler”
viljaður, viljuð, viljað <adj.>:
volent
♦ → ill·viljaður, -viljuð, -viljað “malvolent, que vol mal, malintencionat -ada”
♦ → vel·viljaður, -viljuð, -viljað “benvolent, que vol bé, ben intencionat -ada”
vilja·fastur, -föst, -fast <adj.>:
de voluntat ferma
vilja·festa <f. -festu, no comptable>:
fermesa f de voluntat
vilja·glöp <n.pl -glapa>:
parabúlia f
vilja·laus, -laus, -laust <adj.>:
sense voluntat
vilja·leysi <n. -leysis, no comptable>:
manca f de voluntat
vilja·lítill, -lítil, -lítið <adj.>:
de voluntat dèbil, dèbil de voluntat, de poca força de voluntat
vilja·magn <n. -magns, no comptable>:
força f de voluntat
♦ stálhart viljamagn: una força de voluntat fèrria
vilja·missir <m. -missis, no comptable>:
disbúlia f
viljandi, viljandi, viljandi <adj. inv.>:
volent, intencionat -ada, premeditat -ada
♦ gera e-ð viljandi: fer una cosa a dretcient (o: expressament; o: a posta)  
vilja·skortur <m. -skorts, no comptable>:
hipobúlia f
vilja·sterkur, -sterk, -sterkt <adj.>:
de voluntat ferma
vilja·stol <n. -stols, no comptable>:
abúlia f
vilja·styrkur <m. -styrks, -styrkir. Gen. pl.: -styrkja; dat.pl.: -styrkjum>:
força f de voluntat
♦ sýna mikinn viljastyrk: mostrar una gran força de voluntat
vilja·stýrður, -stýrð, -stýrt <adj.>:
<PSICOL> voluntari -ària
♦ viljastýrðir vöðvar: músculs voluntaris
vilja·yfirlýsing <F. -yfirlýsingar, -yfirlýsingar>:
declaració f de compromís
vilja·þrek <n. -þreks, no comptable>:
força f de fermesa
vilji <m. vilja, no comptable>:
voluntat f
◊ verði þinn vilji (τὸ θέλημα θελήματος:   γενηθήτω τὸ θέλημά σου), svo á jörðu sem á himni: es faci la teva voluntat així en el cel com a la terra
♦ af frjálsum vilja: motu proprio, voluntàriament, per pròpia iniciativa
♦ e-r er allur af vilja gerður: tot ell és ple de voluntat i bones intencions, és ple de les millors intencions
♦ gegn vilja e-s: contra la voluntat d'algú
♦ góður vilji: bona voluntat
♦ hafa sterkan vilja: tenir una gran voluntat, tenir una gran força de voluntat
♦ koma fram vilja sínum: imposar la seva voluntat, anar només a la seva, fer el que més li convé i interessa
♦ taka viljann fyrir verkið: acontentar-se amb el que hi hagi fet [fins al moment]
♦ veikur vilji: una voluntat feble
♦ vilji er allt sem þarf: la voluntat és l'únic que ens cal
♦ það var eindreginn vilji hans: ha estat la seva expressa voluntat
viljugur, viljug, viljugt <adj.>:
de bona gana
♦ e-m er e-ð viljugt: una cosa li ve de gust a algú
♦ vera viljugur að <+ inf.>: trobar gust a <+ inf.>, <+ verb> una cosa de grat (o: de bona gana)  
♦ → sjálf·viljugur, -viljug, -viljugt “voluntari -ària”
villa¹ [ˈvɪtl̥a] <f. villu, villur. Gen. pl.: villna>:
1. (það að villast) extraviament m (fet de perdre el camí o l'orientació, de perdre's)
♦ ganga í villu: <LOC GEN & FIG> anar perdut -uda, anar esgarriat -ada (trobar-se extraviat & desorientat, sense nord, sense rumb)
♦ lenda í villu: perdre's, extraviar-se
◊ lenda í villu í þokunni: perdre's en la boira
◊ þeir hafa farið af rétta veginum og lent í villu. Þeir fara sömu leið og Bíleam, sonur Bósors, sem elskaði ranglætislaun. En hann fékk ádrepu fyrir glæp sinn. Mállaus eykurinn talaði mannamál og aftraði fásinnu spámannsins: s'han desviat del camí recte i s'han esgarriat. Caminen pel mateix camí que en Balaam, el fill d'en Bosor, que va voler una paga d'iniquitat i fou reprès pel seu crim: una somera muda li va parlar amb veu humana, impedint-li així al profeta la seva follia
2. (röng hugmynd & vitleysa & brot) error m,f (falta & fallada & idea errònia & esgarriament)
◊ vei þeim, því að þeir hafa gengið á vegi Kains og hrapað í villu Bíleams fyrir ávinnings sakir og tortímst í þverúð (ἀντιλογία, τῇ ἀντιλογίᾳ) Kóra: ai d'ells!, car han seguit el camí d'en Caín i s'han llançat a l'esgarriament d'en Balaam per profit i s'han anorreat en la revolta d'en Corè (ˈqoraħ, קֹרַח ǁ Κόρε) 
◊ með því að þér vitið þetta fyrirfram, þér elskaðir, þá hafið gát á yður, að þér látið eigi dragast með af villu þverbrotinna manna og fallið frá staðfestu yðar: vosaltres, doncs, estimats, sabent això per endavant, pareu esment a no deixar-vos endur per l'error dels qui infringeixen la llei (ἄθεσμος -ον, τῇ τῶν ἀθέσμων πλάνῃ) ni decaigueu de la vostra fermesa
◊ ... sem þýðir að hægt er að gera þrjár villur í hverri spurningu: ...la qual cosa ol dir que és possible de cometre tres errors a cada pregunta
♦ finnið fimm villur: trobeu els cinc errors (passatemps consistent en dos dibuixos idèntics amb petites divergències que cal trobar)
♦ ganga í villu: <LOC FIG> viure en l'error
◊ þeir láta klingja drembileg hégómaorð og tæla með holdlegum girndum og svívirðilegum lifnaði þá, sem fyrir skömmu hafa sloppið frá þeim, sem ganga í villu: fan sonar altisonants discursos inflats de vanitat i sedueixen amb les passions de la carn i una vida disbauxada els qui no fa gaire s'han apartat dels qui viuen en l'error
♦ leiða e-n í villu: induir algú a error (o: engany), seduir algú, induir algú a foraviament, foraviar algú, enganyar algú
◊ hinum réttláta vegnar betur en öðrum, en vegur óguðlegra leiðir þá í villu: el just prospera millor que d'altres, però el camí dels impius els esgarria
◊ hjá honum er máttur og viska, á valdi hans er sá er villist, og sá er í villu leiðir: d'ell són la força i la saviesa, i seus són tant el qui erra com el qui el fa errar
◊ fyrir þá sök og vegna þess að þeir hafa leitt lýð minn í villu með því að segja: ,Heill!' þar sem engin heill var, og þegar þeir hlóðu vegg, riðu þeir kalki á hann, þá seg þú kölkurunum, - því hann skal hrynja: Sjá, ég mun láta koma steypiregn, sem skolar honum burt, haglsteinar skulu niður falla og stormbylur á skella: per aquest motiu i a causa del fet que han esgarriat el meu poble tot dient: Pau! quan no n'hi havia pas de pau, i mentre el meu poble bastia una muralla, ells la revestien de calç - digues als qui la revesteixen de calç, ja que s'esbucarà: “Guaita, faré venir una pluja torrencial que l'arregussarà, i les pedres de calabruix cauran damunt ella i la tempesta esclatarà contra ella
◊ því að margir eru þverbrotnir og fara með hégómamál og leiða í villu, allra helst eru það þeir sem halda fram umskurn, og verður að þagga niður í þeim: car, molts d'ells són rebels (ἀνυπότακτος -ον, ἀνυπότακτοι) i van amb discursos inflats de vanitat (ματαιολόγος -ον, ματαιολόγοι) i esgarrien la gent i de manera especial n'hi ha entre els qui s'abstenen de la circumcisió. A aquests cal reduir-los al silenci
◊ Jesús svaraði þeim: "Varist að láta nokkurn leiða yður í villu. Margir munu koma í mínu nafni og segja: ,Ég er Kristur!' og marga munu þeir leiða í villu. Þér munuð spyrja hernað og ófriðartíðindi. Gætið þess, að skelfast ekki. Þetta á að verða, en endirinn er ekki þar með kominn. Þjóð mun rísa gegn þjóð og ríki gegn ríki, þá verður hungur og landskjálftar á ýmsum stöðum. Allt þetta er upphaf fæðingarhríðanna. Þá munu menn framselja yður til pyndinga og taka af lífi, og allar þjóðir munu hata yður vegna nafns míns. Margir munu þá falla frá og framselja hver annan og hata. Fram munu koma margir falsspámenn og leiða marga í villu: Jesús els va respondre: «Mireu que ningú no us porti a error. Car molts vindran [presentant-se] en nom meu i diran: «Jo sóc el Messies», i seduiran molta de gent. Començareu a sentir parlar de guerres i rumors de guerres; mireu, no us alarmeu: això ha de passar, però encara no serà la fi. Un poble s'alçarà contra un altre, i un regne, contra un altre regne, hi haurà a diversos llocs fams i terratrèmols; però totes aquestes coses no són sinó el començament dels dolors del part. Aleshores els homes us lliuraran perquè patiu turments i us donin mort, i tots els pobles us odiaran per causa del meu nom. Llavors molts apostataran i es trairan els uns als altres i s'odiaran els uns als altres. Sorgiran molts de falsos profetes i seduiran molta de gent
♦ snúa e-u í villu: <LOC FIG> refutar una cosa com a error, rebatre una cosa com a error
◊ Steinunn kom í mót honum, móðir Skáld-Refs. Hún boðaði Þangbrandi heiðni og taldi lengi fyrir honum. Þangbrandur þagði meðan hún talaði en talaði lengi eftir og sneri því öllu er hún hafði mælt í villu: la Steinunn, la mare d'en Skáld-Refur, va anar al seu encontre. Va predicar durant molt de temps el paganisme al Þangbrandur. Aquest va romandre callat tot el temps que ella li va estar parlant. Després, però, ell li va parlar també força temps i va refutar com a error tot el que ella li havia dit
♦ vaða í villu (o: reyk) og svíma (o: svima): <LOC FIG> anar totalment errat -ada (anar ben errat, anar ben equivocat)
♦ → innsláttarvilla “falta de tecleig”
♦ → málvilla “error de llengua, solecisme”
♦ → málfræðivilla “error gramatical”
♦ → stafsetningavilla “falta d'ortografia”
♦ → ritvilla “falta d'ortografia”
♦ → tæknivilla “falta tècnica”
3. (trúvilla, villutrú) heretgia f (doctrina herètica)
♦ fara með villu: <LOC RELIG> haver abraçat (o: adoptat) una doctrina herètica
◊ en þegar biskup hafði séð hvaða bók þetta var, reiddist hann enn meir, spurði prest með þjósti hvort hann færi með villu Lúthers, fleygði bókinni norður í traðir og hélt við svo búið inn í kirkju: i quan el bisbe va haver vist de quin llibre es tractava, encara es va enfurismar més i va preguntar al prevere amb brusquedat si havia adoptat l'heretgia d'en Luter i va llençar el llibre al caminoi que donava cap al nord, i, havent-ho fet, es va dirigir cap a dins l'església
◊ kappræðum þessum lauk á þá leið, að borgarráðið lýsti yfir því, að þar hefði ekki sannast, að Zwingli færi með villu og því bæri honum og öðrum prédikurum, hér eftir eins og hingað til, að boða heilagt evangelíum og rétta guðlega ritningu samkvæmt anda guðs. Katólskir menn reyndu nú með valdi að kæfa siðbótarhreyfinguna, en með litlum árangri: aquestes [dues] disputacions varen acabar d'aquesta manera: el consell de la ciutat va declarar al respecte que no s'havia demostrat que en Zwingli hagués abraçat una heretgia i que, en virtut d'aquest fet, a partir d'aquell moment i fins a nou avís, a ell i d'altres predicadors els corresponia de predicar el sant evangeli i interpretar les divines escriptures segons l'esperit de Déu. Els catòlics aleshores varen intentar de sufocar per la força el moviment reformista, encara que amb poc èxit
4. (með tilvísun til heiðni) falsa creença (referit al paganisme)
◊ berja frá ek stǫngum stórum ǁ stillis rekka ljótrar villu ǁ milda ambátt mána foldar ǁ mildings frægs ok vǫndum gildum: he sentit a dir que els homes del rei, de lleig esgarriament (aquí el mot s'aplica al paganisme), pegaren a la generosa serva del cèlebre príncep de la plana de la lluna (la planúria de la lluna = el cel) amb grans garrots i gruixudes vergues
5. <†> (sturlun) trastocament m (trastorn)
villa² [ˈvɪlːa] <f. villu, villur. Gen. pl.: villa>:
vil·la f (ARQ & ARQUIT & torre, xalet)
♦ rómversk villa: <ARQ & ARQUIT> una vil·la romana
villa <villi ~ villum | villti ~ villtum | villt>:
1. <e-n>: (leiða e-n af leið) fer perdre el camí a algú (en sentit propi & figurat = desencaminar algú, esgarriar algú)
◊ „Nótt hefir mik villt vesala,“ segir hon, „leynandiz um eyðimǫrkina. Lofaðu mér at hvílaz í hyrningu þíns herbergis, at eigi beri svá til, at ek verða bráð náttligum dýrum“ — «Nox enim me infelicem,» inquit, «in eremo latitantem comprehendit; iube me requiescere in angulo cellulae tuae, ne forte efficiar nocturnis bestiis praeda»: “La nit m'ha fet perdre el camí, mísera de mi”, li va dir, “errant per l'ermàs. Permet-me de descansar a un racó de la teva cel·la per tal que no s'esdevingui que sigui presa de les bèsties [salvatges] nocturnes”
♦ vera villtur: haver-se perdut
♦ ég er villtur: m'he perdut
2. <e-n>: (sturla) trastocar algú (trastornar-lo mentalment)
◊ ef þú ferr þann veg, er vándar vættir byggja, ver varr um þik! Tak þér ekki herbergi nær gǫtu, þótt þik nátti, þvíat opt búa þar illar vættir, þær menn villa (VS, ed. Uwe Ebel (1997), cap. XX, pàg. 56): si has d’anar per un camí a la vora del qual viuen criatures malignes (=demoníaques), vés-hi amb molt de compte. No cerquis aixopluc per passar la nit a prop d'un camí, no ho facis ni encara que ja s’estigui fent fosc, perquè espesses vegades s’esdevé que és precisament allà on viuen les criatures malignes que indueixen els homes a error (interpretable com a que trastornen, trastoquen o porten a la perdició els homes) (vocabulari: #1. nær gǫtu: Si assumim que aquesta gata és idèntica amb el vegr esmentat una mica més amunt, la traducció fóra llavors: ...a prop d'aquest camí; #2. villa: Cf. en Baetke 19874, pàg. 740: <...> irreführen, verwirren (e-n): þar búa illar vættir, þær er menn villa welche die Menschen in die Irre führen)
3. <e-n>: (blekkja) entabanar algú (enganyar)
4. <e-ð>: (falsa) falsificar una cosa (mistificar, falsejar, esp. amb fins fraudulents)
♦ villa heimildir: haver-se perdut
♦ villa heimildir á fé: falsificar les marques del bestiar
♦ villa á sér heimildir: donar indicacions errònies de si mateix (esp. fer creure que un és algú altre, assumir una falsa identitat)
♦ villa leitina fyrir e-m: posar algú sobre una pista falsa
♦ villa rúnir: estrafer les runes (escriure-les malament esp. per atènyer fins maliciosos)
♦ rista [rúnir] villt: entallar (o: gravar) runes estrafetes (escriure malament un text rúnic)
◊ ok er þau vǫknuðu, mælti hon til Hǫgna: “Heiman ætlar þú, ok er þat úráðligt. Far heldr í annat sinn! Ok eigi muntu vera gløggrýnn, ef þér þykkir, sem hon hafi í þetta sinn boðit þér, systir þín. Ek réð rúnarnar, ok undrumk ek um svá vitra konu, er hon hefir villt ristit. En svá er undir, sem bani yðarr liggi á, en þar var [p. 89] annathvárt, at henni varð vant stafs, eða elligar hafa aðrir villt. Ok nú skaltu heyra draum minn (Vǫlsunga saga. Ed. Uwe Ebel (1997), pàgs. 88-89): quan es van despertar, li va dir a en Hǫgni: “Tens la intenció de marxar d'aquí, però no és aconsellable que ho facis. Val més que ho facis en una altra ocasió. Si creus que aquest cop t’ha convidat ella, ta germana, és que no saps llegir gaire les runes. Jo les vaig llegir [ahir] i em va sorprendre que una dona tan sàvia com és ella, s’equivoqués en gravar-les. Sota la inscripció n’hi ha una altra que sembla parlar de la vostra mort, de manera que una de dues: o bé ella no se’n va recordar de posar-hi una runa o bé algú altre ha canviat el que ella hi havia gravat (fent que el text digui el contrari del que deia originàriament). I ara, escolta el meu somni
♦ villtar rúnir: runes estrafetes (i per això mateix, amb poders danyosos)
♦ villa skírslu: falsejar el resultat d'una ordalia
5. <villa um fyrir e-m>: #1. (blekkja) enganyar algú (engalipar, ensarronar); #2. (ringla) desconcertar algú (atorrollar, confondre, desorientar)
♦ villa fyrir e-m: informar malament algú, malinformar algú
♦ villa [fyrir] e-m sýn (o: sjónir) [með e-u]: entabanar algú [amb una cosa], encegar algú [amb una cosa]; proporcionar a algú una impressió errònia o equivocada
villandi, villandi, villandi <adj.inv.>:
enganyós -osa
◊ en vondir menn og svikarar munu magnast í vonskunni, villandi (πλανῶν -ῶσα -ῶν ~ πλανᾶν:   πλανῶντες καὶ πλανώμενοι) aðra og villuráfandi sjálfir: però els dolents i els impostors s'acreixeran en llur maldat, esgarriant (enganyant) els altres i esgarriats (enganyant-se) ells mateixos
◊ gætið þess að láta engan hertaka ykkur með marklausu, villandi spekitali (— ~ —:   διὰ τῆς φιλοσοφίας καὶ κενῆς ἀπάτης) sem byggist á mannasetningum (κατὰ τὴν παράδοσιν τῶν ἀνθρώπων) og er komið frá heimsvættunum (κατὰ τὰ στοιχεῖα τοῦ κόσμου) en ekki frá Kristi: pareu esment de no deixar-vos capturar amb sofismes (lit.: converses filosòfiques) enganyosos i fútils que es basen en tradicions humanes, i procedeixen dels esperits elementals del món (genis del món?) però no pas del Crist
villast <villist ~ villumst | villtist ~ villtumst | villst>:
1. (fara af réttri leið) perdre's (extraviar-se, no trobar el camí & esgarriar-se)
◊ en hann tók hana með miskunnaryfirbragði inn í hellinn ok frétti eptir, hver sǫk hana heldi til at villaz um eyðimǫrkina — At ille primo miserationis obtentu recepit eam intra speluncam, requirens quae ei causa errandi per eremum fuerit?: i ell la va acollir, amb el pretext de la compassió, dins la cova i li demanà (inquirí) quina causa l'havia empesa a errar per l'ermàs
◊ nú er þat frá Signýju at segja, at hon ferr til jarðhúss bróður síns ok biðr hann veita sér herbergi um nóttina, “þvíat ek hefi villzk á skóginum úti. Ok veit ek eigi, hvar ek fer” (VS, ed. Uwe Ebel (1997), cap. VII, pàg. 20): pel que fa a la Signý, cal que ara contem que se n’anà a la casa semisubterrània del seu germà i li va demanar que li donés cobiti per aquella nit, “perquè m’he perdut al bosc i ja no sé per on vaig”
◊ Villist vættir, ǀ verði ódœmi, ǁ hristist hamrar, ǀ heimr sturlist, ǁ versni veðrátta, ǀ verði ódœmi, ǁ nema þú, Hringr konungr, ǀ Herrauð friðir ǁ ok honum Bósa ǀ bjargir veitir: Que els esperits [protectors del teu regne] es perdin! Que que passin fets espantosos! Que els espadats tremolin (amb terratrèmols)! Que el món s'avaloti! Que el temps empitjori! Que passin fets espantosos! Llevat que tu, rei Hringr, facis la pau amb en Herrauðr i donis protecció al Bósi
♦ villast af (o: á) leið: perdre's [pel camí], perdre el camí (perdre l'orientació en el camí)
◊ hann hafði villst á leiðinni: s’havia perdut
♦ villast af vegi (o: leið ~ villast vegar[ins]): perdre's (perdre l'orientació en el camí, extraviar-se, errar el camí & perdre el rumb , esgarriar-se, desorientar-se)
◊ svo gerði hann, finnur dyrnar þegar opnar, stekkur út jafnskjótt og brott í skóginn. Þegar þeir urðu varir þessa þá slógu þeir hundum sínum og fóru eftir sem snúðulegast en hann liggur og leynist og sér gerla, vesall karl, hvar þeir fara eftir honum. Nú villast hundar þegar farsins er þeir liðu að honum en þeim öllum villtist sýnin svo að engi maður mátti finna hann og lá hann þar fyrir fótum þeim. Ventu þeir þá heim aftur þaðan og veinuðu mjög og hörmuðu er þeir máttu eigi fá staðið hann: així ho va fer: va trobar obertes les portes [del càrcer] i va fugir immediatament d'allà, corrent a refugiar-se dins el bosc. Tan bon punt [els guardians] se n'adonaren, varen amollar llurs gossos i començaren a empaitar-lo tan ràpidament com els era possible. Ell, emperò, el pobre home, es va ajeure i amagar [dins el bosc], veient clarament com els altres l'anaven empaitant. Però aleshores els gossos varen perdre la seva pista (el seu rastre) sobtadament, de manera que el passaren de llarg, i a tots els homes els ulls els varen enganyar, de manera que cap d'ells no fou capaç de trobar el presoner escapat i això que el tenien ajagut ben davant ells. Llavors se'n tornaren a casa, amb grans planys i laments que no l'havien pogut trobar
♦ villast á e-u ~ e-m: equivocar-se de cosa ~ persona (confondre's de persona o de cosa, creure que algú o una cosa és algú altre o una altra cosa)
♦ villast á fólki: confondre persones (prendre una persona per una altra)
♦ villast inn á götur borgarinnar: perdre's pels carrers de la ciutat
♦ það er ekki um að villast: <LOC FIG> no hi ha volta de full (o: és més clar que l'aigua)
2. (fara af réttri trú) caure en l'error (apartar-se de la fe veritable, incaure en heretgia & apostatar)
villi- <en compostos>:
1. <GEN> salvatge
2. (planta, jurt) silvestre (planta)
villi·asni <m. -asna, -asnar>:
onagre m (mamífer Equus hemionus)
villi·blaðlaukur <m. -blaðlauks, -blaðlaukar>:
porradell m, all porrer, all porret, all porrit, all m porro (Val.), all m de serp (Mall.) (planta Allium ampeloprasum) (→ perlulaukur; → risageirlaukur; → risahvítlaukur)
villi·blóm <n. -blóms, -blóm>:
flor f silvestre
villi·bráð <f. -bráðar, -bráðir. Pl. no hab.>:
(veiðidýrakjöt) carn f de caça
villi·dómur <m. -dóms, -dómar>:
salvatgeria f, barbàrie f (→ villimennska)
villi·dýr <n. -dýrs, -dýr>:
animal m (o: bèstia f) salvatge
villidýra·fána <f. -fánu, no comptable>:
fauna f salvatge
villidýrs·æði <n. -æðis, no comptable>:
salvatgia (o: ferotgia) f
villi·einkornhveiti <n. -einkornhveitis, no comptable>:
espelta f silvestre (planta Triticum aegilopoides syn. Triticum monococcum subsp. aegilopoides)
villiepla·tré <n. -trés, -tré. Gen. pl.: -trjáa; dat.pl.: -trjám>:
pomera borda (o: silvestre; o: salvatge) , pomera f de bosc (arbre Malus sylvestris)
villi·epli <n. -eplis, -epli>:
poma f de bosc, poma boscana (o: borda) (fruit de l'arbre Malus sylvestris) (→ skógarepli)
villi·gata <f. -götu, -götur. Gen. pl.: -gatna>:
mala via, mal camí, camí esgarriat (o: equivocat)
♦ gera veginn að villigötum: <LOC FIG> convertir un camí en una mala via (o: un camí foraviat)
◊ þjóð mín. Smábörn þjaka hana og konur ríkja yfir henni. Þjóð mín. Leiðtogar þínir leiða þig afvega, gera veginn sem þú gengur að villigötum (   ~   :   ʕamˈm-ī   məʔaʃʃəˈrɛi̯-χā   maθˈʕīm   wə-ˈδɛrɛχ   ʔɔrəħɔˈθɛi̯-χā   bilˈlēʕū,   עַמִּי מְאַשְּׁרֶיךָ מַתְעִים, וְדֶרֶךְ אֹרְחֹתֶיךָ בִּלֵּעוּ): poble meu! Els infants petits l'afligeixen i les dones el governen. Poble meu! Els teus conductors (guies) t'esgarrien, converteixen el camí per on vas en camins d'error (camins foraviats, esgarriats)
♦ vera kominn á villigötur: <LOC FIG> esgarriar-se, haver acabat pel camí esgarriat, haver-se perdut -uda
◊ þeir voru komnir á slíkar villigötur (αἱ πλάνης ὁδοί:   καὶ γὰρ τῶν πλάνης ὁδῶν μακρότερον ἐπλανήθησαν) að þeir töldu, eins og fávís börn, guði vera kvikindi sem jafnvel önnur dýr hefðu andstyggð á: s’havien esgarriat per uns camins tals de l'error que, com a infants ignorants, prenien per déus bèsties que fins i tot farien fàstic als altres animals
♦ leiða e-n á villigötur: <LOC FIG> menar algú pel mal camí, desencaminar algú
♦ lenda á villigötum: <LOC FIG> acabar pel mal camí, apartar-se del bon camí
♦ vera á villigötum: <LOC FIG> anar pel mal camí
villi·geit <f. -geitar, -geitur>:
cabra f salvatge (mamífer Capra aegagrus syn. Capra hircus)
villi·gylta <f. -gyltu, -gyltur. Gen. pl.: -gyltna o: -gylta>:
[porc m] senglar m (truja)
villi·gæs <f. -gæsar, -gæsir>:
oca f salvatge (ocell Anser anser) (→ grágæs)
villi·göltur <m. -galtar, -geltir>:
[porc m] senglar m (verro)
villi·hunang <n. -hunangs, no comptable>:
mel f silvestre (o: boscana)
◊ Jóhannes bar klæði úr úlfaldahári og leðurbelti um lendar sér og hafði til matar engisprettur og villihunang (τὸ ἄγριον μέλι -ίου -έλιτος ~ [mel siluestre]:   ἡ δὲ τροφὴ ἦν αὐτοῦ ἀκρίδες καὶ μέλι ἄγριον): ell, en Joan, duia un vestit fet de pèl de camell i una corretja de cuiro al voltant de la cintura i s'alimentava de llagosts i mel silvestre (BMonts. = llagostes i mel silvestre;   BInterc. = llagostes i mel boscana; BEvang. = llagostes i mel boscana)
villi·hveiti <n. -hveitis, no comptable>:
1. agropir m (qualsevol planta del gènere Agropyron)
2. (melgresi, blaðka) agropir (o: èlim) m d'areny, sègol m de mar (planta Elymus arenarius, Leymus arenarius)
villi·jarðarber <n. -jarðarbers, -jarðarber. Gen. pl.: -jarðarberja; dat.pl.: -jarðarberjum>:
maduixa f de bosc, maduixa f silvestre
villi·kanína <f. -kanínu, -kanínur. Gen. pl.: -kanína>:
conill m de camp
villi·köttur <m. -kattar, -kettir>:
gat fer, gat m salvatge (mamífer Felis silvestris)
villi·laukur <m. -lauks, -laukar>:
all banyut, all oleraci, all m [de] col (planta Allium oleraceum)
villi·lín <n. -líns, no comptable>:
llinet m purgant (planta Linum catharticum)
villi·ljós <n. -ljóss, -ljós>:
foc follet, foc fatu (→ mýraljós)
villi·maður <m. -manns, -menn>:
1. (villtur maður & vansiðaður maður, ruddi) salvatge m & f  (membre de poble incivilitzat & toixarrut, mancat d'urbanitat)
2. (barbari, rusti, siðleysingi) bàrbar m, bàrbara f (persona feréstega, brutal, ruda, inculta, grollera)
  Sempre que es pugui traçar una línia delimitatòria entre salvatge i bàrbar, és clar.  
     
villi·malva <f. -mölvu, -mölvur. Gen. pl.: -malva>:
malva f [de cementiri], malva f major, vauma f (Mall.) (planta Malva sylvestris ssp. sylvestris)
villi·mannlegur, -mannleg, -mannlegt <adj.>:
bàrbar -a (barbàric, salvatge, cruel)
◊ en konungurinn var kominn með þeim villimannlega (βαρβαροῦσθαι ~ βεβαρβαρωμένος -ένη -ένον:   τοῖς δὲ φρονήμασιν ὁ βασιλεὺς βεβαρβαρωμένος ἤρχετο) ásetningi að láta Gyðinga líða enn meira en þeir höfðu liðið í stjórnartíð föður hans: però el rei havia arribat amb el bàrbar propòsit de fer patir als jueus encara més del que havien patit durant el regnat de son pare
villi·mennska <f. -mennsku, no comptable>:
barbàrie f
♦ með grimmd og villimennsku: amb crueltat i barbàrie
◊ en þeir Gyðingar sem neyddir höfðu verið til að ganga í lið með honum sögðu: „Deyddu þá fyrir alla muni ekki með slíkri grimmd og villimennsku (βαρβάρως:   μηδαμῶς οὕτως ἀγρίως καὶ βαρβάρως ἀπολέσῃς) heldur skalt þú hafa þann dag í heiðri sem Hinn alskyggni hefur heiðrað og gert helgari öllum öðrum dögum“: però els jueus que havien estat forçats a unir-se a les seves tropes, li deien: “No els matis pas (de cap manera) amb tal crueltat i barbàrie, ans tribuna honor al dia que El qui tot ho veu va honorar i fer més sant que tots els altres dies”
villi·naut <n. -nauts, -naut>:
brau (o: toro; o: bou) m salvatge
◊ bjarga mér úr gini ljónsins og frá hornum villinautanna (rēm ~ רֵם:   hōʃīˈʕ-ēnī <...> ū-mi-qqarˈnēi̯   rēˈmīm   ʕănīˈθ-ānī,   הוֹשִׁיעֵנִי <...> וּמִקַּרְנֵי רֵמִים עֲנִיתָנִי). Þú hefur bænheyrt mig: salva'm de la gola del lleó i de les banyes dels braus salvatges. M'has escoltat
◊ hann lætur Líbanon hoppa eins og kálf, Sirjonfjall eins og villinaut (rəˈʔēm ~ רְאֵם:   wə-ɕiˈrjɔn   kəˈmō   βɛn־rəʔēˈmīm,   לְבָנוֹן וְשִׂרְיֹן, כְּמוֹ בֶן-רְאֵמִים): fa botar el Líban com un vedell i el Sarion (Sirion) com un brau salvatge
◊ vill villinautið (rēi̯m ~ רֵים:   hă-ˈʝɔʔβɛh   rrēi̯m   ʕāβəˈδɛ-χā,   הֲיֹאבֶה רֵּים עָבְדֶךָ) þræla fyrir þig, stendur það næturlangt við jötu þína? Geturðu bundið villinautið (rēi̯m ~ רֵים:   hă-θiqˌʃār־ˈrēi̯m   bə-ˈθɛlɛm   ʕăβɔˈθ-ō,   הֲתִקְשָׁר-רֵים, בְּתֶלֶם עֲבֹתוֹ) í plógfarinu með reipum, plægir það dalgrundirnar á eftir þér?: que s'escarrassarà el bou salvatge per tu, que s'estarà tota la nit a la vora de la teva grípia? Que podràs lligar el bou salvatge al solc amb cordes? Que llaurarà les valls darrere teu?
villings·svín <n. -svíns, -svín>:
porc m feral (porc domèstic ensalvatgit)
villingur <m. villings, villingar>:
1. (ótemja) cavall (o: poltre) feréstec (esquerp, indòmit, intractable & salvatge, no aregat)
2. (ótamin, villt skepna & mjög stygg sauðkind) animal feréstec (animal salvatge, no domesticat i/o ensalvatgit, que ha tornat salvatge & ovella [molt rebeca])
3. (óstýrilátt, hemjulaust barn) dimoni m de nen, estrúmbol m (nen molt entremaliat i revoltós)
4. (óstýrilátur, hemjulaus unglingur) brivall m, revolter m, bergant m [de jove] (Mall.) (noi (jove) molt entremaliat i revoltós )
villi·olíuviður <m. -olíuviðar, -olíuviðir>:
ullastre m (arbre oleaster, Olea europaea var. silvestris) (→ villtur olíuviður)
◊ en þótt nokkrar af greinunum hafi verið brotnar af og hafir þú sem ert villiolíuviður (ἡ ἀγριέλαιος -ίου, ἡ ἀγριελαία -ίας:   σὺ δὲ ἀγριέλαιος ὢν ἐνεκεντρίσθης ἐν αὐτοῖς) verið græddur inn í þeirra stað og fáir með öðrum greinum að njóta rótarsafa olíuviðarins, skaltu ekki stæra þig (κατακαυχῶ) gegn hinum: però encara que algunes de les branques hagin estat trencades i que tu, que ets un ullastre, hagis estat empeltat en llur lloc i treguis profit, amb les altres branques, de la saba de l'arrel de l'olivera, no et gloriegis (vantis) pas a costa d'elles
villi·rós <f. -rósar, -rósir>:
roser m de bardissa, roser m silvestre, gavarrera f, englantiner m (qualsevol roser silvestre i, especialment, la Rosa canina)
villi·steinselja <f. -steinselju, no comptable>:
julivert bord, etusa f, julivertassa f, julivert m de muntanya (planta Aethusa cynapium)
villi·sveppur <m. -svepps, -sveppir (o: -sveppar)>:
bolet m silvestre (o: de bosc) (bolet no cultivat)
villi·svín <n. -svíns, -svín>:
[porc m] senglar m
villi·uxi <m. -uxa, -uxar>:
bou m salvatge
villi·þjóð <f. -þjóðar, -þjóðir>:
poble m salvatge
villi·önd <f. -andar, -endur (o: <†> -andir)>:
oca f salvatge
villtur, villt, villt <adj.>:
1. (ótaminn & frumstæður & sem vex villt) salvatge (no domesticat & no civilitzat & agrest, que creix espontàniament)
◊ Kentárar voru ósiðaður og villtir: els centaures eren incivilitzats i salvatges
◊ Gígantar eru í Odysseifskviðu þjóðflokkur villtra risa, sem ásamt Kýklópum búa í Hyperíu eða „Upplandinu“. Sagan um tortímingu þeirra er ekki kunn: els gegants són, a l'Odissea una tribu de gegants salvatges que, ensems amb els ciclops viuen a Hipèria o “Terra Alta” (Od. VI:4). Es desconeix la història de llur destrucció
♦ villt dýr: animal m (o: bèstia f) salvatge
♦ fána villtra dýra: fauna salvatge
♦ villt jurt: una planta salvatge
♦ villt náttúran: la natura salvatge
♦ lífið í villtri náttúrunni: la vida en la natura salvatge
♦ villt veiðidýr: animal de caça major
♦ villtar dúfur: coloms salvatges
♦ villtir hálfasnar: onagres salvatges
◊ hinn loðhjartaði Pýlemon var fyrir Paflagónum; hann var frá Enetalandi; þaðan er komið kyn enna villtu (ἀγρότερος, -έρα, -ότερον:   ὅθεν ἡμιόνων γένος ἀγροτεράων) hálfasna: en Pilemen de cor hirsut comandava els paflagonis; ell era del país dels ènets, d'allà prové la raça dels onagres salvatges (l'original fa: Παφλαγόνων δ’ ἡγεῖτο Πυλαιμένεος λάσιον κῆρ ǁ ἐξ Ἐνετῶν, ὅθεν ἡμιόνων γένος ἀγροτεράων)
♦ villtur olíuviður: ullastre m (arbre oleaster, Olea europaea var. silvestris) (→ villiolíuviður)
◊ þegar þeir heyrðu þetta létu þeir kunngjöra það og kalla út í öllum borgum sínum og í Jerúsalem: „Farið upp í fjalllendið og sækið greinar af ræktuðum (עֲלֵי-זַיִת) og villtum olíuviði (ʕēt͡s   ˈʃɛmɛn ~ עֵץ שֶׁמֶן:   wə-hāˈβīʔū   ʕălēi̯־ˈzaʝiθ   wa-ʕălēi̯־ˈʕēt͡s   ˈʃɛmɛn,  וְהָבִיאוּ <...> וַעֲלֵי-עֵץ שֶׁמֶן), myrtu, pálmum og öðrum lauftrjám til að gera laufskála (סֻכֹּת), eins og skráð er“: quan varen sentir això, feren anunciar i proclamar el següent a totes llurs poblacions i a Jerusalem: “Pugeu a la muntanya i aneu a cercar-hi rams d'olivera i d'ullastre, de murtra, de palmeres i d'altres arbres frondosos per fer cabanelles, tal i com està escrit”
♦ villtur þjóðflokkur: una tribu salvatge
2. (villings-, orðinn villtur) feral (ensalvatgit, que ha passat a l'estat salvatge després d'haver estat domesticat o conrat)
♦ verða villtur: ensalvatgir-se
♦ villt svín: porcs ensalvatgits (o: ferals)
3. (falsaður) espuri -úria, falsificat -ada (falsejat, no autèntic, mistificat)
◊ ok er menn hǫfðu drukkit, sem líkaði, þá fóru þeir at sofa. Tekr Kostbera at líta á rúnarnar ok innti stafina ok sá, at annat var á ristit, en undir var, ok villtar váru rúnarnar. Hon fekk þó skilit af vizku sinni. Eptir þat ferr hon til rekkju hjá bónda sínum. Ok er þau vǫknuðu, mælti hon til Hǫgna: “Heiman ætlar þú, ok er þat úráðligt. Far heldr í annat sinn! Ok eigi muntu vera gløggrýnn, ef þér þykkir, sem hon hafi í þetta sinn boðit þér, systir þín. Ek réð rúnarnar, ok undrumk ek um svá vitra konu, er hon hefir villt ristit. En svá er undir, sem bani yðarr liggi á, en þar var [p. 89] annathvárt, at henni varð vant stafs, eða elligar hafa aðrir villt (Vǫlsunga saga. Ed. Uwe Ebel (1997), cap. XXXV, pàgs. 88-89): i quan els homes hagueren begut tant com els va venir en gana, se’n varen anar a jeure. Llavors, la Kostbera es va posar a examinar les runes i les va llegir, i i se’n va adonar que algú hi havia inscrit una cosa diferent del que hi posava [la inscripció que hi havia] al seu dessota, i que les runes [originals] havien estat falsejades, però gràcies a la seva intel·ligència va aconseguir de llegir el que deien les runes originals. Després, se’n va anar al llit, amb el seu marit. I quan es van despertar, li va dir a en Hǫgni: “Tens la intenció de marxar d'aquí, però no és aconsellable que ho facis. Val més que ho facis en una altra ocasió. Si creus que aquest cop t’ha convidat ella, ta germana, és que no saps llegir gaire les runes. Jo les vaig llegir [ahir] i em va sorprendre que una dona tan sàvia com és ella, s’equivoqués en gravar-les. Sota la inscripció n’hi ha una altra que sembla parlar de la vostra mort, de manera que una de dues: o bé ella no se’n va recordar de posar-hi una runa o bé algú altre ha canviat el que ella hi havia gravat (fent que el text digui el contrari del que deia originàriament). I ara, escolta el meu somni (El concepte de villtar rúnar va de la mà del de óvilltar rúnar, que trobem a la mateixa obra, pàg. 55: 19. Þat eru bókrúnar ǁ ok bjargrúnar ǁ ok allar ǫlrúnar, ǁ ok mærar ok meginrúnar, ǁ hverjum, er þær kná úvilltar, ǁ of villtar (ɔ: ok úspilltar)³⁷ ǁ sér at heillum hafa. ǁ Njóttu, ef þú namt, ǁ unz rjúfa regin! ³⁷ ‘of villtar’ Hs., Fas; zu ‘ok úspilltar’ bessern nach dem Codex regius der Edda   B, R, Ol, F.)
4. (sturlaður, geggjaður) trastornat -ada, trastocat -ada (que ha tornat boig, que té l'enteniment esguerrat)
◊ jólaaptan, er Haraldr sat at mat, þá kom Svási fyrir dyrr ok sendi konungi boð, at hann skyldi út ganga til hans, en konungr brásk reiðr við þeim sendiboðum, ok bar inn sami reiði hans út, er boð hans hafði borit inn, en hinn bað hann þá eigi fyrir því at síðr í annat sinni ok gaf honum bjórskinn eitt til ok kvað sik vera þann Finninn, er hann hafði ját at setja gamma sinn annan veg brekkunnar á Þoptyn, þar sem þá var konungrinn, en konungrinn gekk út ok varð honum þess játsi, at hann gekk yfir í gamma hans með áeggjan sumra sinna manna, þóat sumir letti. Stóð þar upp Snjófríð, dóttir Svása, kvenna vænust, ok byrlaði ker mjaðar fullt konunginum, ok hann tók alt saman ok hǫnd hennar, ok þegar var sem eldshiti kœmi í hǫrund hans, ok vildi þegar hafa hana á þeiri nótt, en Svási sagði, at þat mundi eigi vera nema at hónum nauðgum, nema konungrinn festi hana ok fengi at lǫgum. Ok hann festi ok fekk ok unni svá með œrslum, at ríki sitt ok allt þat, er hans tígn byrjaði, þá fyrlét hann ok sat hjá henni nótt ok dag náliga, meðan þau lifðu bæði, ok þrjá vetr síðan hon var dauð. Syrgði hann hana dauða, en landslýðr allr syrgði hann villtan: el vespre de Nadal, quan en Haraldr seia a taula, l'Svási es va presentar davant les portes i va fer arribar al rei el missatge que sortís a fora per parlar amb ell, però el rei va reaccionar enfurismant-se amb el missatge, i el mateix que havia portat a dins el seu missatge ara li va a portar a fora l'ira del rei, però l'Svási, nogensmenys, va requerir el rei una segona vegada a sortir i parlar amb ell i li va fer donar una pell de castor dient-li que era el lapó a qui el rei havia permès d'aixecar el seu gammi (construcció de terra i / o torba, típica de lapons i finesos) a l'altra banda del coster de Þoptyn (← Þoptvin. A la versió paral·lela de la Heimskringla apareix amb el doblet Þoptar), on ara hi havia el rei. I el rei va sortir a fora i li va concedir d'anar a l'altra banda del coster, al seu gammi a instància d'alguns dels seus homes, encara que n'hi havia també alguns que li ho desaconsellaren. Al gammi la Snjófríðr, la filla de l'Svási, la més bella dona que un pugui imaginar-se, es va posar dreta i va servir al rei una gerra plena de med i ell la va agafar i amb ell també la mà d'ella. I immediatament fou com si una cremor de foc es posés per tota la seva pell i va desitjar al punt posseir-la aquella nit. Però l'Svási li va dir que no es faria així, llevat que el rei ho fes contra la seva voluntat, i que només seria com el rei volia si s'hi prometia en matrimoni i s'hi casava [tot seguit] a dreta llei. I el rei s'hi va prometre i la va rebre com a dona en matrimoni i l'estimava tan bojament que a partir de llavors va negligir el seu regne i tot allò que esqueia a la seva dignitat [reial], i, mentre tots dos foren vius, i fins a tres anys després de la mort d'ella, ell es va estar a la vora d'ella tota la nit i gairebé, tot el dia. La plorava de morta, però tota la gent del regne plorava per ell, encisat [com estava] (o: el planyien creient que s'havia trastornat) (vocabulari: #1. villtur: Cf. en Baetke 19874, pàg. 740: allr landslýðr syrgði hann villtan   alle Einwohner des Landes betrauerten ihn als einen geistig Verwirrten)
◊ 26. Frá Svása jötni. Haraldur konungur fór einn vetur að veislum um Upplönd og lét búa sér til jólaveislu á Þoptum. Jólaaftan kom Svási fyrir dyr þá er konungur sat yfir borði og sendi konungi boð að hann skyldi út ganga til hans.
En konungur brást reiður við þeim sendiboðum og bar hinn sami maður reiði konungs út sem honum hafði borið inn boðin. En Svási bað bera eigi að síður annað sinn erindið og kvað sig vera þann Finninn er konungur hafði játað að setja gamma sinn annan veg brekkunnar þar.
En konungur gekk út og varð honum þess játsi, að fara heim með honum, og gekk yfir brekkuna með áeggjan sumra sinna manna þótt sumir lettu.
Þar stóð upp Snæfríður dóttir Svása, kvinna fríðust, og byrlaði konungi ker fullt mjaðar en hann tók allt saman og hönd hennar og þegar var sem eldshiti kæmi í hörund hans og vildi þegar hafa samræði við hana á þeirri nótt. En Svási sagði að það mundi eigi vera nema að honum nauðgum nema konungur festi hana og fengi að lögum en konungur festi Snæfríði og fékk og unni svo með ærslum að ríki sitt og allt það er honum byrjaði, þá fyrirlét hann.
Þau áttu fjóra sonu. Einn var Sigurður hrísi, Hálfdan háleggur, Guðröður ljómi, Rögnvaldur réttilbeini.
Síðan dó Snæfríður en litur hennar skipaðist á engan veg. Var hún jafnrjóð sem þá er hún var kvik. Konungur sat æ yfir henni og hugði að hún mundi lifna. Fór svo fram þrjá vetur að hann syrgði hana dauða en allur landslýður syrgði hann villtan.
En þessa villu að lægja kom til læknar Þorleifur spaki er með viti lægði þá villu fyrst með eftirmæli með þessum hætti: "Eigi er konungur kynlegt að þú munir svo fríða konu og kynstóra og tignir hana á dúni og á guðvefi sem hún bað þig. En tign þín er þó minni en hæfir og hennar í því að hún liggur of lengi í sama fatnaði og er miklu sannlegra að hún sé hrærð og sé skipt undir henni klæðum."
En þegar er hún var hrærð úr rekkjunni þá slær ýldu og óþefjani og hvers kyns illum fnyk af líkamanum. Var þá hvatað að báli og var hún brennd. Blánaði áður allur líkaminn og ullu úr ormar og eðlur, froskar og pöddur og alls kyns illyrmi. Seig hún svo í ösku en konungurinn steig til visku og hugði af heimsku, stýrði síðan ríki sínu og styrktist, gladdist hann af þegnum sínum en þegnar af honum en ríkið af hvorutveggja: 26. De l'ètun Svási. Un hivern, el rei Haraldur recorria els Upplönd assistint als banquets dels seus vassalls i va fer que li preparessin el banquet dels iol a Þoptar (el modern Tofte). El vespre de Nadal, quan el rei ja seia a taula, l'Svási es va presentar davant les portes i va enviar al rei el missatge que sortís a fora per parlar amb ell.
Però el rei va reaccionar enfurismant-se amb aquell missatge, i el mateix missatger que havia portat a dins el missatge de l'Svási ara li va a portar a fora l'ira del rei, però l'Svási, nogensmenys, va manar una segona vegada que li portés el seu missatge i li va fer dir que era el lapó a qui el rei havia donat permís perquè fes el seu gammi (construcció de terra i / o torba, típica de lapons i finesos) a l'altra banda d'aquell coster [de Þoptin].
I el rei va sortir a fora i li va concedir d'acompanyar-lo a casa seva i va travessar el coster a instància d'alguns dels seus homes, encara que n'hi havia també alguns que li ho desaconsellaren.
Al gammi la Snæfríður, la filla de l'Svási, la més bella dona que un pugui imaginar-se, es va posar dreta i va servir al rei una gerra plena de med i ell la va agafar i amb ella també va agafar la mà d'ella. I immediatament fou com si una cremor de foc es posés per tota la seva pell i va desitjar al punt d'unir-se carnalment amb ella aquella mateixa nit. Però l'Svási li va dir que tal cosa no passaria, llevat que el rei ho fes en contra de la seva voluntat, i que només seria si el rei volia s'hi prometia en matrimoni i s'hi casava [tot seguit] a dreta llei. I el rei s'hi va prometre i s'hi va amullerar i la va estimar tan bojament que a partir de llavors va negligir el seu regne i tots els deures que li correesponia complir com a rei.
Varen tenir quatre fills: en Sigurður Garrigó, en Hálfdan Camallarg, en Guðröður Esclat-de-llum i en Rögnvaldur Camadret.
Després la Snæfríður es va morir però el color de la seva pell no va canviar gens, que va continuar tan rosada com quan era viva. El rei s'estava assegut constantment al seu costat creient que tornaria a la vida. Així passaren tres anys durant els quals ell la plorava de morta, però tota la gent del regne plorava per ell, encisat [com estava] (o: el planyien creient que s'havia trastornat).
I per a abaixar aquest trastocament, en Þorleifur el savi va tractar-lo, el qual, amb la seva intel·ligència, va aconseguir posar remei a aquest trastocament anant-li al rei d'antuvi amb bones paraules d'aquesta mena: “Rei, no té res d'estrany que recordis una dona tan bella i de tan alt llinatge i que l'honoris sobre coixins de ploma d'oca i vellut, tal i com ella et va demanar que fessis, però la teva dignitat reial, i la seva, és menor que la que t'escau, per fer tant de temps que ella ja jau amb la mateixa roba i és (=fóra) molt més escaient que la moguin de lloc i canviïn la roba de dessota d'ella”.
I quan la tragueren de dins el llit, el cos desprenia olor de putrefacció i pudor i tota mena de males olors. Cuitaren a preparar-li una pira funerària i l'hi incineraren. Però abans [d'ésser cremada], tot el seu cos es va ennegrir i en sortiren serps i llangardaixos, granotes i gripaus i tota mena de cucs fastigosos. A mesura que va anar quedant reduïda a cendra, el rei va anar recobrant la raó i oblidant (anava deixant de pensar en) la seva niciesa. I després, va [tornar a] governar el seu regne i es va [tornar a] enfortir (va recobrar la seva antiga vigoria), i es va alegrar dels seus súbdits i els seus súbdits d'ell, i el regne de tots dos, del rei i els seus súbdits (vocabulari: #1. veislur: Cf. en Baetke 19874, pàg. 710: <...> Bewirtung, die dem König von seiten seiner Lehnsleute, dem Bischof von seiten der Priester zusteht: konungr ætlaði at fara um vetrinn at veizlum yfir landit; biskupar tóku veizlur af prestum)
5. (sem er í villu) equivocat -ada (o: errat -ada; o: esgarriat -ada) (que es troba en un error)
6. (vegavilltur) perdut -uda (o: esgarriat -ada) (que no troba pas el camí, extraviat)
♦ vera villtur: haver-se perdut -uda
♦ ég er villtur: m'he perdut
7. (hamslaus, hömlulaus) desenfrenat -ada (o: incontrolat -ada) (que no coneix moderació en una cosa)
♦ hann er villtur við vín: no se sap controlar amb l'alcohol
villu·boð <n. -boðs, -boð>:
missatge m d'error
villu·bönd <n.pl -banda>:
cadenes f.pl de les seves falses creences, cadenes f.pl de la seva falsa fe
◊ svo og eigi síður sýndi óvinur alls mannkyns opinberlega í slíkum hlutum og mörgum öðrum þeim er í frásagnir eru færðir hversu nauðigur hann lét laust sitt ránfengi og þann lýð er hann hafði áður allan tíma haldið hertekinn í villuböndum sinna bölvaðra skurðgoða þá er hann hvessti með slíkum áhlaupum sína grimmdarfulla reiði á þeim sem hann hafði vald yfir sem hann vissi nálgast sína skömm og maklegan skaða síns herfangs: d'igual manera, i no pas menys, l'arxienemic de tot el gènere humà va expressar de manera palesa en tals coses i moltes d'altres que ja s'han exposat en relats [pertinents] fins a quin punt estava disposat a amollar de mala gana el seu botí i el poble que fins llavors havia mantingut captiu tot el temps en les cadenes de la falsa fe en els seus maleïts ídols: quan va saber que s'estava acostant la seva vergonya i el merescut damnatge de la seva captivitat, va aguditzar amb tals atacs la seva ira cruel contra els que tenia en el seu poder
villu·flokkur <m. -flokks, -flokkar>:
secta herètica, secta f d'heretges
villu·gjarn, -gjörn, -gjarnt <adj.>:
1. (staður, skógur) en el qual és fàcil perdre-s'hi (paratge, bosc etc.)
♦ hér er villugjarnt: aquí és fàcil [de] perdre-s'hi
2. (maður) que es perd fàcilment (persona, ésser humà)
♦ villugjarn maður: una persona sense sentit de l'orientació, una persona que es perd fàcilment
villu·kennari <m. -kennara, -kennarar>:
heresiarca m & f
villu·kenning <f. -kenningar, -kenningar>:
doctrina herètica, ensenyament herètic
villu·laus, -laus, -laust <adj.>:
sense faltes (o: errors)  
villu·ljós <n. -ljóss, -ljós>:
foc follet, foc fatu (→ mýraljós)
villu·maður <m. -manns, -menn>:
heretge m & f
villur, vill, villt <adj.>:
perdut -uda, esgarriat -ada
♦ fara villur vegar (o: vega): <LOC GEN & FIG> perdre's (o: foraviar-se; o: extraviar-se; o: esgarriar-se)  
◊ varir hinna vitru dreifa þekkingu en hjarta heimskingjanna fer villt vegar (— ~ —:   wə-ˈlēβ   kəsīˈlīm   lɔʔ־ˈχēn   וְלֵב כְּסִילִים לֹא-כֵן): els llavis dels savis escampen coneixement, però el cor dels nicis s'esgarria
♦ hann fór villur vegar (o: vega): es va perdre (ell)
♦ hún fór vill vegar (o: vega): es va perdre (ella)
♦ það fór villt vegar (o: vega): es va perdre (un subjecte de gènere neutre, com ara un infant)
♦ þeir fóru villir vegar (o: vega): es varen perdre (ells)
♦ þær fóru villar vegar (o: vega): es varen perdre (elles)
♦ þau fóru vill vegar (o: vega): es varen perdre (ells i elles, un grup format per homes i dones)
♦ fara villur ~ vill ~ villt vegar (o: vega) um e-ð: <LOC FIG> anar errat -ada en una cosa
villu·ráfandi, -ráfandi, --ráfandi <adj. inv.>:
esgarriat -ada (o: foraviat -ada; o: extraviat -ada; o: perdut -uda), que camina errant, que erra ça i lla
◊ seg mér, þú sem sál mín elskar, hvar heldur þú hjörð þinni til haga, hvar bælir þú um hádegið? Því að hví skal ég vera eins og villuráfandi (ʕɔˈtˁɛh, ʕɔtˁəˈʝāh ~ עֹטֶה, עֹטְיָה:   ʃa-llā-ˈmāh   ʔɛˈhjɛh   kə-ʕɔtˁəˈʝāh   ʕal   ʕɛˈδrēi̯   ħăβēˈrɛi̯-χā,   שַׁלָּמָה אֶהְיֶה כְּעֹטְיָה, עַל עֶדְרֵי חֲבֵרֶיךָ) hjá hjörðum félaga þinna?: digues-me, tu, a qui la meva ànima estima, on pastures el teu ramat, on t'ajeus durant la migdiada? Perquè no vull estar com a perduda a la vora dels ramats dels teus companys
◊ og þeir sem eru villuráfandi (tɔˈʕɛh, tɔʕəˈʝāh ~ תֹּעֶה, תֹּעְיָה:   wə-ʝāδəˈʕū   θɔʕēi̯־ˈrūaħ   bīˈnāh,   וְיָדְעוּ תֹעֵי-רוּחַ, בִּינָה) í anda munu öðlast skilning og þeir sem mögla láta sér segjast: i els qui estan esgarriats en llur esperit obtindran enteniment i els murmuradors es deixaran instruir
◊ hann getur verið mildur við fáfróða og villuráfandi (πλανώμενος -ένη -ώμενον ~ πλανᾶν:   μετριοπαθεῖν δυνάμενος τοῖς ἀγνοοῦσιν καὶ πλανωμένοις), þar sem hann sjálfur er veikleika vafinn: ell pot ésser indulgent amb els ignorants i els esgarriats, ja que ell mateix es troba envoltat de feblesa
◊ því að þeir voru tímarnir, að vér vorum einnig óskynsamir, óhlýðnir, villuráfandi (πλανώμενος -ένη -ώμενον ~ πλανᾶν:   πλανώμενοι), í ánauð hvers konar fýsna og lostasemda. Vér ólum aldur vorn (διάγοντες) í illsku og öfund, vorum andstyggilegir, hötuðum hver annan: car nosaltres, en un altre temps, també érem insensats, desobedients, esgarriats, esclaus de desigs i voluptats de qualsevol mena. Vivíem en la maldat i l'enveja, érem detestables, ens odiàvem els uns als altres
◊ en vondir menn og svikarar munu magnast í vonskunni, villandi aðra og villuráfandi (πλανώμενος -ένη -ώμενον ~ πλανᾶν:   πλανῶντες καὶ πλανώμενοι) sjálfir: però els dolents i els impostors s'acreixeran en llur maldat, esgarriant els altres i esgarriats ells mateixos
♦ villuráfandi naut: un bou perdut
♦ villuráfandi sauður: ovella esgarriada (o: perduda;)  
◊ þjóð mín var villuráfandi (ʔɔˈβēδ, ʔɔβəˈδāh ~ אֹבֵד, אֹבְדָה:   t͡sɔʔn   ʔɔβəˈδōθ   hāˈʝāh   ʕamˈm-ī, צֹאן אֹבְדוֹת, הָיָה עַמִּי) sauðahjörð, hirðar hennar leiddu hana afvega í fjöllunum, þeir reikuðu um fjöll og hæðir og gleymdu hvíldarstað sínum: el meu poble era un ramat d'ovelles perdudes, llurs pastors les esgarriaven a les muntanyes, anaven per les muntanyes i els turons i oblidaven llur sestador (cleda)
◊ þér voruð sem villuráfandi sauðir (τὸ πρόβατον + πλανώμενος -ένη -ώμενον (πλανᾶν) [= þér voruð villuráfandi sem sauðir]:   ἦτε γὰρ ὡς πρόβατα πλανώμενοι), en nú hafið þér snúið yður til hans, sem er hirðir og biskup sálna yðar: éreu com ovelles esgarriades, però ara heu tornat al qui és pastor i bisbe de les vostres ànimes
villu·stígur <m. -stígs, -stígar (o: -stígir)>:
mala via, mal camí, camí esgarriat (o: equivocat)
◊ En fyrir því at faðir minn var bæði vitr ok góðviljaðr, þá fann ek hann í góðu skapi, þegar er hann heyrði, at þat var erendi mitt, at leita nýtra siða; ok lofaði hann mér at spyrja slíks, er ek vilda, um siðaathǫfn eða grein í hverri íþrótt; ok hét því at gera mér alla siðu kunna til hverrar íþróttar, er ek spurða, þá sem makligstir væri hverri íþrótt at fylgja; ok hann hét at sýna mér til viðsýndar þá villistígu, er flestir byrja með upphafi, þeir er snúask frá siðligum þjóðvegum; ok svá hét hann [p. 2] at sýna mér gegnliga gagnstígu, þeim er aptr vilja hverfa af villiáttum til þjóðvega (Espill, cap. I, pàgs. 1-2): I per tal com mon pare era savi i benvolent, el vaig trobar de bon humor tan bon punt va sentir que el meu desig era encercar els usatges útils (=el comportament correcte en societat); i ell em va permetre de preguntar-li tot el que jo volgués sobre el cerimonial dels usatges (siðaathǫfn és un hàpax) i les peculiaritats de cada íþrótt i em va prometre d'ensenyar-me tots els usatges relatius a qualsevol íþrótt sobre la qual jo li preguntés, i com fóren els usatges més escaients per a cada íþrótt, i em va prometre de mostrar-me, perquè estigués previngut, els camins esgarriats que trepitgen d'antuvi molts que s'aparten de les vies del capteniment dreturer, però també em va prometre de mostrar-me els camins adients per als qui volen tornar dels camins esgarriats (villiáttir) als camins dreturers
◊ þessir hlutir ganga ok til, at skammsýnir menn mætti þat hyggja, at fleiri væri guð en einn, ef með margfǫlduðu atkvæði væri á hans nafn kallat; ok er þat réttliga tilskipat ok vitrliga at einfǫld trú ok heilǫg hafi ekki rúm á villustíg at ganga af réttri þjóðgǫtu (Espill, cap. XXXIII, pàg. 70): a això encara s'hi afegeix que algunes persones d'enteniment limitat podrien pensar que hi ha més déus que un de sol, si s'invoca el seu nom adreçant-s'hi en plural (lit.: amb múltiple invocació); i això ha estat disposat (ordenat) dreturerament i sàviament [així] per tal que la fe senzilla i devota no tingui espai per anar de la dreturera via a una d'esgarriada
villu·tíðni <f. -tíðni, pl. no hab.>:
índex (o: percentatge) m d'errors, freqüència f d'error
villu·trú <f. -trúar, pl. no hab.>:
heretgia f
villutrúar- <en compostos>:
herètic -a
villutrúar·kennari <m. -kennara, -kennarar>:
heresiarca m & f
villutrúar·maður <m. -manns, -menn>:
heretge m & f
villutrúar·stofnari <m. -stofnara, -stofnarar>:
heresiarca m & f, fundador m d'una heretgia, fundadora f d'una heretgia
villu·valdur <m. -valds, -valdar>:
font f d'errors
villu·upplýsingar <f.pl -upplýsinga>:
desinformació f
vil·magi <m. maga, -magar>:
quall m, quall de vedella o ovella penjat a la cuina i emprat per a fer quallar la llet
vilnun <f. vilnunar, no comptable>:
1. (von) esperança f (esper)
◊ jafnan þegar þetta skrimsl hefir sét verit, þá hafa menn [p. 39] ok vitat vísan storm í hafi eptir. Þat hafa menn ok markat, hversu þat hefir horft eða fallit síðan á sjó, þá er þat hefir steypzk; en ef þat hefir horft at skipi ok þangat steypzk, þá hafa menn víst vitat sér manntjón á því skipi; en ef þat hefir horft frá skipi ok þangat steypzk, þá hafa menn verit í góðri vilnan, at þeir mundi halda mǫnnum, þóat þeir hitti í stóran sæ ok storma mikla (Espill, cap. XVI, pàgs. 38-39): sempre que s'ha vist aquest monstre, s'ha sabut que, després, hi haurà una tempesta segura a la mar. També s'ha remarcat [quines conseqüències tindrà la direcció] cap on es gira (és a dir, cap a quin costat, en quina direcció salta fora de la mar) i com cau després a la mar, quan, s'hi torna a precipitar. Si [salta fora de l'aigua] girant-se cap a un vaixell i hi torna a caure en direcció de cap a ell (en la seva direcció), se sap que hi hauràuna pèrdua de vides humanes en aquest vaixell, però si es gira en la direcció contrària al vaixell i es precipita de nou a la mar en aquesta mateixa direcicó, es té la bona esperança que el vaixell conservarà tots els seus homes, fins i tot encara que es topin amb mar grossa i grans tempestes
2. (vægð) indulgència f (clemència, pietat, misericòrdia, tracte de favor)
◊ þessi maður biður konung fara varlega með her sínum fyrir því, segir hann, að „þeir Bessus og Narbazones eru nær yður með mikið lið og vel búið. Og eftir þá miklu óhæfu er þeir hafa gert, man þeim nú fátt í augu vaxa, en það er jafnan reynt að heljarmaðurinn er harður viða að eiga, sá er hann væntir sér engrar vilnunar ef hann kemur í vald óvina sinna“: aquest home prega al rei que avanci amb compte amb el seu exèrcit perquè, li diu, “en Bessus i en Narbazones es troben a prop vostre amb un gran exèrcit i ben preparat. I després de la gran infàmia (óhæfa) que han comès, hi haurà poques coses que els espantin, i constantment s'ha fet l'experiència que és de difícil heure-se-les amb un brivall de mala mort (?) que no espera cap indulgència si cau en les mans dels seus enemics” (vocabulari: #1. heljarmaður: Cf. en Baetke 19874, pàg. 245: heljar-maðr m.   starker, böser, gefährlicher Mensch, Höllen-, Teufelskerl. En canvi en R. C. Boer 1900, pàgs. 215 i 272, no explica pas el significat d'aquest mot. En Fritzner I (1886), pàg. 785a, li dóna el significat: Person som er Dødsens, snart skal dø. Alex. 109¹⁸ fg; Heilag. I, 444³⁶)
3. (valréttur, kaupvilnun, söluvilnun) opció f [de compra] (en economia, dret preferent a adquir un bé que el seu propietari posa a la venda. En aquesta accepció, el mot se sol emprar en plural: vilnanir)
♦ bandarík ~ evrópsk vilnun: <ECON> opció americana ~ europea
♦ vilnun hlutabréfs: <ECON> opció de compra d'una acció
♦ → hlutabréfavilnun “stock options f.pl”
vilpa <f. vilpu, vilpur. Gen. pl.: vilpna>:
(forarvilpa) tolla f, bassiot m (toll [gros] d'aigua enfangada, bassa d'aigua enclotada o de llot [i matèria en descomposició])
vilsa <f. vilsu, no comptable>:
<MED> icor m [purulent] (o: secreció f [purulenta]), exsudat m [purulent] (exsudació de plaga o ferida, humor serós, sovint purulent, que flueix de ferides, nafres, plagues i tumors ulcerats)
◊ en eftir langa hviðu kom upp úr honum vilsa með blóðdrefjum: però després d'un llarg atac de tos, va treure una secreció purulenta barrejada amb rajolinets de sang
vilsa <vilsa ~ vilsum | vilsaði ~ vilsuðum | vilsað ║ [út úr e-u]>:
<MED> secretar una cosa, exsudar una cosa (la part del cos que exsuda o secreta l'exsudat va introduïda en islandès per [út] úr)
vilsandi, vilsandi, vilsandi <adj. inv.>:
<MED> exsudatiu -iva
vil·yrði <n. -yrðis, -yrði>:
[mitja] promesa, expressió f de voluntat (promesa de fer una cosa sense que hom es comprometi totalment a fer-la, resposta afirmativa a fer una cosa sense comprometre-s’hi del tot, quedant obert si la cosa realment es farà o no)
♦ gefa vilyrði fyrir e-u: <LOC> donar la seva promesa a una cosa, comprometre's a fer una cosa (sense que sigui o representi un compromís ferm a fer-la o complir-la)
vin <m. vinar, vinir>:
variant de → vinur ‘amic, company’, emprada hab. en ús vocatiu
♦ góði vin!: estimat amic!
♦ kæri vin!: benvolgut amic!
♦ litli vin!: fillet! (adreçant-se o interpel·lant un infant)
vin <f. vinjar, vinjar>:
1. (eyðimerkurvin, gróðrarblettur í auðn) oasi m (redol de terra fèrtil enmig d'un desert)
◊ er þeir fara um táradalinn breyta þeir honum í vatnsríka vin (maʕəˈʝān ~ מַעְיָן:   ʕɔβəˈrēi̯   bə-ˈʕēmɛq   ha-bbāˈχāʔ   maʕəˈʝān   ʝəʃīˈθū-hū,   עֹבְרֵי, בְּעֵמֶק הַבָּכָא-- מַעְיָן יְשִׁיתוּהוּ) og haustregnið færir honum blessun : quan travessen la vall de les llàgrimes, la canvien (= transformen) en un oasi ric en aigua i la pluja de tardor li porta benedicció (=la cobreix de benediccions)
2. (hagi, engi) prada f (prat dens i humit, pastura, herbei)
vina <f. vinu, vinur. Gen. pl.: vina. Emprat hab. en ús vocatiu>:
amiga f, companya f
♦ vina mín!: xateta!
vina·beiðni <f. -beiðni, -beiðnir>:
petició f d'amistat
vina·blóm <n. -blóms, -blóm>:
1. nemòfila f (qualsevol planta del gènere Nemophila, i, de manera especial, la Nemophila maculata)
2. nemòfila maculada, cinc-gotes f (planta Nemophila maculata) (→ vinasnót; → vinaperla)
3. nemòfila blava (planta Nemophila menziesii) (→ garðasnót; → svannablóm)
vinablóma·ætt <f. -ættar, no comptable>:
[família f de les] hidrofil·làcies f.pl
vina·boð <n. -boðs, -boð>:
convit m d'amics (→ vinaveisla)
♦ hafa vinaboð: fer un convit d'amics, reunir els amics en un convit
◊ maður hét Hrani og var Koðránsson. Hann var mikill og nokkuð skrámleitur, langnefjaður og hafið framanvert nefið. Þórður kakali hafði vinaboð á Grund. Þar kom Hrani, Eyjólfur Þorsteinsson, Hrafn Oddsson, Sæmundur Ormsson, Sturla af Staðarhóli, Þorleifur úr Görðum. Á þeim fundi skipti Þórður ríki með þeim. Skyldi Eyjólfur hafa ríki í Skagafirði og búa í Geldingaholti. Hrani skyldi taka við búi á Grund og vera fyrir héraði í Eyjafirði. Þorleifur skyldi vera fyrir Borgarfirði, en Sæmundur fara austur til ríkja sinna. Hverr þeirra skyldi veita öðrum, ef nokkurs þyrfti við. Þeir skyldu fyrir öngum laus láta ríki þessi, nema bréf Þórðar kæmu til eða hann sjálfur. Gaf Þórður þeim öllum góðar gjafir að skilnaði. Fór hann þá utan. Og þótti mönnum hann hafa lítt ( = illa) skilist við málin þeirra Ormssona og Ögmundar (SS II, Brot III, pàg. 934): hi havia un home que nomia Hrani, i era fill d'en Koðrán. Era un home alt, amb una cara una mica lívida (blanca, pàl·lida), tenia el nas llarg, amb la punta aixecada cap amunt. En Þórður kakali va fer un convit a Grund per als seus amics. Hi anaren en Hrani, l'Eyjólfur Þorsteinsson, en Hrafn Oddsson, en Sæmundur Ormsson, l'Sturla de Staðarhóll i en Þorleifur de Garðar. En aquesta reunió, en Þórður kakali va repartir (distribuir) els territoris de la seva jurisdicció (els seus dominis) entre ells: L'Eyjólfur Þorsteinsson tindria jurisdicció sobre el fiord d'Skagafjörður i viuria a Geldingaholt. En Hrani es faria càrrec del mas de Grund i estaria al capdavant (tindria el senyoratge de, governaria) de la regió del fiord d'Eyjafjörður. En Þorleifur de Garðar estaria al capdavant del fiord de Borgarfjörður mentre que en Sæmundur Ormsson se n'aniria a llevant, als seus dominis. Cadascun d'ells ajudaria els altres si haguessin de menester res. No cedirien aquests dominis a ningú, llevat que arribessin cartes d'en Þórður kakali sobre aquesta qüestió o que vingués ell mateix. En Þórður kakali, en acomiadar-se, els va donar a tots ells bons regals. Després, va partir cap a Noruega. I la gent era del parer que s'havia retirat malament de les disputes que hi havia entre els fills de l'Ormur (en Sæmundur i en Guðmundur) i l'Ögmundur (és a dir, que se n'anava deixant mal arreglades les coses entre en Sæmundur i en Guðmundur -els fills de l'Ormur- i l'Ögmundur)
vina·borg <f. -borgar, -borgir>:
ciutat agermanada (→ vinabær)
vina·bær <m. -bæjar, -bæir. Gen. pl.: -bæja; dat.pl.: -bæjum>:
1. ciutat agermanada
2. vila agermanada, poble agermanat
vina·fár, -fá, -fátt <adj.>:
que té pocs amics, sense gaire amics
vina·fólk <n. -fólks, no comptable>:
amics m.pl
vina·fundur <m. -fundar, -fundir>:
trobada (o: reunió) f d'amics
vina·gras <n. -grass, -grös>:
herba f de l'amor, home-i-dona f, llengüeta f de pastor, herba f de Venus (planta Pseudorchis albida) (→ brönugras; → hjónagras; → elskugras; → graðrót; → friggjargras)
vina·grettur <f.pl -grettna>:
baralles (o: picabaralles) f.pl entre amics
vina·hjón <n.pl -hjóna>:
matrimoni amic m
◊ um helgina heimsóttum við vinahjón okkar sem eru búsett í Stykkishólmi: aquest cap de setmana hem visitat un matrimoni amic que viu a Stykkishólmur
vina·hópur <m. -hóps, -hópar>:
colla f [d'amics], grup m d'amics
vina·hót <n.pl -hóta>:
variant de → vinarhót ‘mostres [d'afecte i] d'amistat’
vina·laus, -laus, -laust <adj.>:
sense amics, que no té amics
vina·lega <adv.>:
amistosament
vina·legur, -leg, -legt <adj.>:
amable, amistós -osa, amical
♦ vinalegur hundur: un gos amistós (de caràcter afable, amable)
♦ vera vinalegur við e-n: <LOC> mostrar-se amable amb algú
vina·læti <n.pl -láta>:
mostres f.pl [d'afecte i] d'amistat
◊ með vörum sínum gerir hatursmaðurinn sér upp vinalæti (— ~ —:   bi-ɕəφāˈθ-ō   ʝinnāˈχēr   ɕōˈnēʔ,   בִּשְׂפָתֹו, יִנָּכֵר שׂוֹנֵא) en í hjarta sínu hyggur hann á svik: amb els seus llavis, el qui odia fingeix mostres d'amistat, però en el seu cor cova enganys
vina·perla <f. -perlu, -perlur. Gen. pl.: -perla o: -perlna>:
nemòfila maculada, cinc-gotes f (planta Nemophila maculata)
vinar·augu <n.pl -augna>:
<FIG> ulls m.pl d'amic, mirades amistoses
♦ sjá (o: líta) vinaraugum til e-s: <LOC FIG> mirar (o: esguardar) algú amb ulls d'amic
◊ þá svarar Hrungnir ok sér ekki vinaraugum til Þórs, sagði, at Óðinn bauð honum til drykkju ok hann var á hans griðum. Þá mælti Þórr, at þess boðs skal Hrungnir iðrast, áðr hann komi út: aleshores en Hrungnir, llançant-li mirades gens amistoses, li va contestar dient-li que l'Odin l'havia convidat a aquella bevèrria (drykkja) i que estava posat sota la seva salvaguarda. Llavors en Tor va dir que en Hrungnis s'empenediria d'aquella invitació abans d'anar-se'n
vinar·bragð <n. -bragðs, -brögð>:
gest m d'amistat, favor m,f d'amic, favor m,f entre amics
◊ í Joppe frömdu íbúarnir hræðilegt ódæði. Þeir buðu Gyðingum, sem þar bjuggu, ásamt konum sínum og börnum, út á skip sem þeir lögðu til (εἰς τὰ παρακατασταθέντα ὑπ᾽ αὐτῶν σκάφη). Létu þeir sem þetta væri vinarbragð (— ~ —:   ὡς μηδεμιᾶς ἐνεστώσης πρὸς αὐτοὺς δυσμενείας) og væru allir borgarbúar einhuga í þessu: a Jafa, els seus habitants varen cometre un crim esfereïdor: varen convidar els jueus que hi vivien, ensems amb llurs dones i fills, a pujar a uns vaixells que havien atracat allà. Varen fer com si això fos un gest d'amistat i com si tots els habitants de la ciutat fossin unànimes en això
♦ gera e-m vinarbragð með því að <+ inf.>: tenir un gest d'amistat envers algú <+ part. pres.>
vinar·greiði <m. -greiða, -greiðar>:
favor m,f d'amic, favor m,f entre amics
vinar·hót <n.pl -hóta>:
mostres f.pl [d'afecte i] d'amistat
♦ sýna e-m vinarhót: mostrar-se amable amb algú
vinar·hugur <m. -hugar, no comptable>:
afabilitat f, cordialitat f, amabilitat f
vinar·þel <n. -þels, no comptable>:
caràcter m afable  (o: afabilitat f), caràcter m cordial (o: cordialitat f), amabilitat f
♦ sýna e-m vinarþel: mostrar amabilitat envers algú
vina·snót <f. -snótar, -snótir>:
nemòfila maculada, cinc-gotes f (planta Nemophila maculata)
vina·veisla <f. -veislu, -veislur. Gen. pl.: -veislna>:
convit m d'amics (→ vinaboð)
♦ hafa vinaveislu: fer un convit d'amics, reunir els amics en un convit
◊ það var vandi Eiríks þá er hann kom heim úr kaupferðum að hann hafði vinaveislu og bauð að sér grönnum sínum. Og eigi nú síst er þeir voru komnir með honum er mikils þóttu verðir. Bauð hann þangað Brynjólfi frá Hvoli og Þóri af Steðja. Þar var fjölmenni mikið og veisla góð. Voru þeir sessunautar Brynjólfur og Þorgils og töluðu margt og lagðist vel á með þeim. Þóttist Brynjólfur finna að Þorgils var miklu meira háttar en alþjóð manna, vissi hann og góð skil á ætt hans og bauð þeim til vistar með sér, lagði ekki á nema aufúsu. Þorgils vildi það þiggja en Bergur var þess hvergi fúsari. Þó réð Þorgils og fóru þeir með Brynjólfi (SS II, cap. 377, pàg. 573): era costum de l'Eiríkur, quan tornava a casa d'un dels seus viatges de mercader, de fer un convit als amics, i convidar-hi els seus veïns. I aquesta vegada ho va fer més que més que havien vingut amb ell aquells a qui considerava de gran vàlua (i per això els tenia en alta estima). Hi va convidar en Brynjólfur de Hvoll i en Þórir de Steðji. Hi hagué una gentada i el convit va ésser bo. En Brynjólfur i en Þorgils varen seure plegats i varen conversar molt entre ells i varen congeniar molt (es varen caure molt bé). En Brynjólfur va trobar que en Þorgils era una persona de molta major importància que la majoria de la gent, i també coneixia bé la seva família, així que els (= en Þorgils Böðvarsson i en Bergur Ámundason) va convidar a estar-se a casa seva, i no hi va afegir res més que [paraules de] simpatia. En Þorgils ho volia acceptar, però en Bergur no en va tenir gens de ganes. Tanmateix, fou en Þorgils el qui va decidir i tots dos se n'anaren a cal Brynjólfur (vocabulari: #1. vera mikils háttar ~ vera [miklu] meira háttar en...: Cf. en Baetke 19874, pàg. 235: mikils háttar von Bedeutung, großartig. La locució reapareix a la , capítol 146: 146. Nú er at segja frá Sigríði konu Rǫgnvalds í Ærvík, hon kom einn tíma at máli við bónda sinn, ok segir svá: „Vit hǫfum lengi saman búit með ást ok yndi, en nú ætla ek at bregða okkari samvist, þvíat ek hygg, at okkr dugi eigi svá búit. Ek hefi verit í samþykki ok vitorði með þér um þau stórvirki, er þú hefir unnit með svá mikilli huldu, þvíat þat er reynt, at engi maðr heldr fullkomliga sínum þrifnaði til allsendis, þóat hann myrði einn mann, en þessir stórhlutir, er vér hǫfum í hratað, eru miklu meira háttar en eins manns morð. Nú hefi ek heyrt at víða um heiminn sé haldinn annarr siðr en vér hǫfum, ok þeir, er þann sið hafa, taka nafn af þeim guði, er þeir trúa á, ok kallaðr er Hvítakristr, ok því heita þeir kristnir. Mér er ok sagt, at Hvítakristr sé svá miskunnsamr, at engi maðr hafi svá illt gert áðr, at eigi gefist honum þat þá allt upp, ef hann vill kristinn gerast ok halda hans trú. Ek hefi ok frétt, at sá maðr, er oss er samlendr, ferr víða um lǫnd at boða þenna átrúnað, hann heitir Óláfr ok er Tryggva son konungs Óláfssonar. Nú ætla ek hans at leita, ok ef ek prófa þetta allt sannindi, sem mér er hér af sagt, þá skal ek taka þá trú, sem hann boðar, ok má vera at þá hlýði, en eigi svá búit, sem nú er komit okkru máli“ ‘Ara referiré de la Sigríðr, la dona d'en Rǫgnvaldr d'Ærvík, que un dia va anar a veure el seu marit i li va dir: “Hem viscut plegats molt de temps amb amor i goig, però ara tinc la intenció de renunciar a la nostra convivència perquè crec que no ens serà de profit que continuem així. He estat d'acord i connivent amb tu pel que fa a les grans obres que has dut a terme en tan gran secret perquè l'experiència ens demostra que no hi ha ningú, que hagi mort un únic home, que mantingui fins al final la seva bona fortuna, però les coses, en les quals hi hem ensopegat (=hi estem embolicats, ficats), són molt més importants que no la mort d'un sol home. Ara he sentit a dir que arreu del món es té una altra fe que la que tenim nosaltres, i que, els qui tenen aquesta fe, prenen nom del déu en el qual creuen i que es diu Blanc Crist (Crist el Blanc), i per això es diuien cristians. També m'han dit que en Crist el Blanc (el Blanc Crist) és tan misericordiós que no hi ha cap home al qual, per més mal que hagi fet fins llavors, ell no li perdoni tot això si vol fer-se cristià i mantenir la seva fe. També he sentit a dir que hi ha un home que és compatriota nostre i que va per molts de països anunciant aquesta fe. Es diu Óláfr i és fill del rei Tryggvi Óláfsson. Doncs bé, tinc la intenció de cercar-lo i, si comprovo que tot el que me n'han dit és ver, prendré la fe que ell anuncia, i, és possible que aleshores ens aprofiti (vagi bé, hi reeixim), però no estant les coses així com estan pel que fa al nostre cas’; #2. aufúsa: Cf. en Baetke 19874, pàg. 34: aufúsa f.   1. Wunsch; Geneigtheit, Freundlichkeit   2. Dank, Dankbarkeit: með þǫkk ok aufúsu mit Dank, dankbar; kunna (e-m) aufúsu (e-s, fyrir e-t) Dank wissen, dankbar sein (für etw.); Cf. també en Fritzner I (1886), pàg. 95a: 1) Lyst til, Begjærlighed efter <...> 2) Tak, Taknemmelighed for hvad der er efter ens Behag: <...> leggja at móti þǫkk ok aufúsu <...>. L’Ordbog over det norrøne prosasprog: aufúsa [á e-u] [e-m] iver, interesse ǁ eagerness, interest. Com exemple d'aquest ús, aquest diccionari cita, precisament, aquest passatge de la Sturlunga saga. Personalment, crec que el nostre substantiu en aquest passatge s'hi usa en l'accepció 2., avui en desús en l'islandès modern, i cito, com a text paral·lel, aquest passatge de la Gísla saga Súrssonar: „Til slíks ertu glíklegastur,“ segir Þorbjǫrn, „að fara með bónorði til hans og leggja þökk og aufúsu á og láta og vesallega, en hafast ekki að, þótt eigi sé látið að orðum þínum““ ‘En Þorbjǫrn (son pare) li va contestar: “Per fer una cosa així sí que ets el més apropiat: per anar a ca ell amb precs i posar-hi agraïment i gratitud i també comportar-t'hi de manera llastimosa, però no fer-hi res, encara que no s'actuï segons les teves paraules (= encara que, després, en Kolbeinn no s'atingui al que li diràs)”. També: Gísla saga Súrssonar. Entenc la frase en el sentit que en Brynjólfur no li demana res a canvi, que ho fa per pur interès en el noi)
vin·átta <f. -áttu, no comptable>:
amistat f
♦ binda vináttu við e-n: fer amistat amb algú
♦ fyrir vináttu sakir: per amistat
♦ haldast vinátta með e-m: mantenir-se l'amistat entre dues persones
◊ Gunnar taldi á hann langa hríð en Sigmundur svaraði honum vel og kvaðst meir hans ráðum skyldu fram fara þaðan af en þar til hafði verið. Gunnar sagði honum þá hlýða mundu. Hélst með því nokkura hríð (ɔ: Hélst vinátta með þeim Gunnari og Njáli, þótt fátt væri meðal annars liðsins): en Gunnar va estar parlant amb ell una bona estona, però en Sigmundur li va respondre bé i li va assegurar que, d'aleshores ençà, s'atindria més als seus consells del que havia estat el cas fins llavors. En Gunnar li digué que llavors tot aniria bé. Aquesta situació va perdurar durant un temps (ɔ: l'amistat entre en Gunnar[, d'una banda,] i en Njáll i els seus fills[, de l'altra, es va mantenir, encara que hi hagués poca relació entre la resta de la gent dels dos masos])
♦ sýna e-m vináttu: mostrar-se bondadós amb algú, tractar bé algú
♦ vera í vináttu við e-n: tenir (o: mantenir) amistat amb algú
vináttu·bragð <n. -bragðs, -brögð>:
gest m (o: prova f) d'amistat
vináttu·bönd <n.pl -banda>:
llaços m.pl de [l']amistat
Vináttu·eyjar <f.pl -eyja>:
Illes f.pl dels Amics (designació antiquada de les Illes de Tonga)
vináttu·heimsókn <f. -heimsóknar, -heimsóknir>:
visita amistosa, visita f de cortesia
vináttu·landsleikur <m. -landsleiks, -landsleikir. Gen. pl.: -landsleikja; dat.pl.: -landsleikjum>:
<ESPORT> partit m internacional amistós
vináttu·leikur <m. -leiks, -leikir. Gen. pl.: -leikja; dat.pl.: -leikjum>:
<ESPORT> partit amistós
vináttu·merki <n. -merkis, -merki. Gen. pl.: -merkja; dat.pl.: -merkjum>:
senyal m d'amistat
vináttu·samband <n. -sambands, -sambönd>:
relació f d'amistat
♦ enda vináttusamband: acabar (o: posar fi a) una amistat
vináttu·samningur <m. -samnings, -samningar>:
tractat m d'amistat
vináttu·skyn <n. -skyns, no comptable>:
intenció f (o: objectiu m) d'amistat
♦ gera e-ð í vináttuskyni: fer una cosa per amistat
vináttu·tengsl <n.pl -tengsla. Gen. pl.: -landsleikja; dat.pl.: -landsleikjum>:
relacions f.pl d'amistat
vináttu·vottur <m. -votts, no comptable>:
prova f (o: testimoni m) d'amistat
vinda <f. vindu, vindur. Gen. pl.: vindna o: vinda>:
1. <GEN> torn m
2. <NÀUT> argue m, cabrestant m
3. (taurulla) calandra f, [premsa f] planxadora f (de roba)
4. (hespa) àspia f (de teixidor o filador)
5. (hesputré) debanadora f (de filador)
6. (bandhnykill) cabdell m (de fil)
◊ það var einn dag þá er Þormóður var í Ögri að Gríma mælti við Kolbak: "Eg vil senda þig inn á bæi með veft (ɔ: vindur) er hafa skal í vef þann er þar er ofinn." Kolbakur býst til ferðar en Gríma lauk upp örk einni er hún átti og tekur þar upp vindur nokkurar og mikið höggsax, fornt og hvasst og biturlegt, lætur það koma í hönd Kolbaki og mælti svo: "Haf þú þetta í hendi og ver eigi slyppur." Kolbakur tók við saxinu. En Gríma lét vindurnar koma í meðal stakka Kolbaki. Hún fór höndum um hann allan og svo klæði hans. Eftir það fór Kolbakur leiðar sinnar. Veður tók að þykkna og hlána og tók af það snjáföl er komið hafði: un dia que en Þormóður era a Ögur, la Gríma va dir al Kolbakur: “Vull enviar-te a un mas amb la trama que s'ha de teixir en la tela que hi estan teixint”. En Kolbakur es va preparar per al viatge mentre la Gríma obria una caixa que tenia, en va agafar alguns cabdells de fil que hi havia dedins i un höggsax gros, antic, agut i esmolat, el va fer a mans del Kolbakur dient-li: “Pren-lo perquè no estiguis indefens”. En Kolbakur va agafar el sax, mentre la Gríma li amagava els cabdells entre els stakkar (gipons). Li va fregar tot el cos amb les mans i també els seus vestits. Després d'això, en Kolbakur va fer la seva via. El cel va començar a tapar-se i la temperatura va pujar i la capa prima de neu que havia caigut va començar a minvar
vinda <vind ~ vindum | vatt ~ undum | undið ║ e-ð>:
1. <GEN> retorçar una cosa, recargolar una cosa
♦ vinda klæði sín: escórrer la roba retorcent-la
♦ vinda [e-ð] af e-u: arrancar una cosa retorcent-la
♦ vinda grein af tré: arrancar una branca de l'arbre a força de retòrcer-la
♦ vinda [e-ð] í sundur: trencar una cosa retorcent-la
♦ hann vatt fjöturinn í sundur: va trencar les lligadures retorcent-les
♦ vinda [e-ð] úr e-u: escórrer una cosa retorcent-la
♦ vinda vatnið úr fötunum: esprémer l'aigua de la roba retorcent-la
2. (vefja upp, draga upp) enrotllar una cosa, enrevoltillar una cosa (Mall., Men.) (caragolar al voltant d'un eix formant cilindre)
♦ vinda e-ð með vindásum: enrotllar una cosa amb cabrestants
◊ nú draga þeir Ólafur konungur strengina upp undir miðjan kjöl skeiðinni og undu með vindásum. Þegar er nokkur festi, gekk upp aftur en steyptist fram svo að sjárinn féll inn um söxin, fyllti skeiðina og því næst hvelfdi. Ólafur konungur tók þar af sundi Hákon jarl og alla þá menn hans er þeir náðu handtaka en suma drápu þeir en sumir sukku niður: aleshores, el rei Olau i els seus van estirar el cable just per dessota del centre de l'skeið i l'enrevoltillaren amb els cabrestants. Quan el cable es va tibar, va fer que s'aixequés tota la popa de l'skeið mentre que la part de la proa pegava amb força contra la superfície de la mar de tal manera que l'aigua hi va entrar passant per damunt els bordatges, va omplir l'skeið i aquesta va sotsobrar. El rei Olau va treure de les aigües de l'estret el iarl Hákon i tots els seus homes que van aconseguir capturar, a d'altres els van matar i a d'altres la mar els va engolir
♦ vinda ofan af e-u: desenrotllar una cosa, desenrevoltillar una cosa
♦ vinda ofan af hnykli: desfer un cabdell
♦ vinda e-ð fram: treure una cosa cap a fora o cap endavant
♦ vinda fram fésjóð: treure una escarsella (i brandar-la amb la mà)
◊ nú er Gríma sér að Ingólfur tekur seint hennar máli vindur hún þá fram fésjóð undan kápu sinni og hellir þar úr tveim hundruðum silfurs í kné stýrimanni og mælti svo: "Þetta fé vil eg gefa þér til viðtöku og ásjá við Kolbak": quan la Gríma va veure que l'Ingólfur es mostrava reticent a accedir-hi, es va treure una escarsella de dessota el seu abric i en va abocar dues-centes monedes d'argent a la falda del capità dient-li: "et donaré tots aquests diners si embarques en Kolbakur [amb tu] i li tens esment [durant la travessia]"
♦ vinda e-ð í e-ð: cabdellar una cosa, enrevoltillar una cosa
♦ vinda þráð í hnykil: cabdellar un fil
♦ vinda e-ð upp: fer pujar una cosa (enrevoltillant-ne o enrotllant-ne el cable o la corda de què penja al voltant d'un torn, cabrestant o argue etc.)
♦ vinda upp segl: hissar veles
♦ vinda upp akkeri: llevar l'àncora
♦ vinda upp slönguna: enrotllar la mànega d'aigua
♦ vinda upp úr: donar corda a un rellotge de polsera
♦ vinda band upp á kefli: bobinar una cinta, cargolar una cinta al voltant d'un rodet o una bobina
3. <e-u>: (snúa) girar una cosa (fer-la voltar)
◊ þá sáu heimamenn Þórodds að í óefni var komið með þeim en þeir þorðu eigi til að fara vopnlausir. Gengu þeir þá inn eftir vopnum og er þeir komu út hljópu þeir ofan á völlinn með spjót og önnur vopn. En er griðungurinn sá það rak hann höfuðið niður milli fóta sér og snaraðist við svo að hann fékk komið öðru horninu undir hann Þórodd. Síðan brá hann upp höfðinu svo snart að fótahlutinum Þórodds sló á loft svo að hann stóð nær á höfði á hálsi griðunginum. En er Þóroddi sveif ofan vatt Glæsir undir hann höfðinu og kom annað hornið á kviðinn svo að þegar stóð á kafi. Lét Þóroddur þá laust höndunum en griðungurinn rak við skræk mikinn og hljóp ofan til árinnar eftir vellinum: aleshores els criats d'en Þóroddur van reconèixer que la cosa no pintava gens bé per a ells, però no gosaven intervenir-hi estant desarmats, així que van entrar a dins les cases per cercar-hi les armes i quan en varen tornar a sortir, varen córrer cap al prat amb llances i altres armes. I quan el brau ho va veure, va abaixar el cap fins a tenir-lo gairebé entre les peülles i el va moure d'un costat a l'altre fins que va aconseguir ficar una banya sota el cos d'en Þóroddur, i llavors, va aixecar el cap amb una estrebada tan forta que el cos d'en Þóroddur fou llançat en l'aire amb les cames a dalt, de manera que el cap gairebé li va quedar a l'alçada del bescoll del toro. Quan en Þóroddur va tornar a caure en terra, en Glæsir, el brau, va tornar a voltejar el cap sota el seu cos i aquest cop li va aconseguir clavar ben endins del ventre una de les seves dues banyes. Aleshores en Þóroddur va deixar d'agafar-lo amb les seves mans i el brau, deixant anar un bramul ben fort, va córrer pel prat cap al riu
◊ þá vildi Sveinn brjóstreip skipta honum við nafna sinn, [honum hafði] þótt þat vera lítit. Eyvindr vatt þá miklu horni í hǫnd Sveini Ásleifarsyni ok bauð þat nafna sínum; þá reiddiz Sveinn brjóstreip ok mælti fyrir munni sér, svá at nokkurir menn heyrðu ok svá jarl: “Sveinn mun Sveini at bana verða ok Sveinn skal Sveini at bana verða”. Þessu var á dreif drepit: aleshores l'Sveinn corda-de-pit va voler baratar la seva banya de cervesa amb la de l'Sveinn Ásleifarson, havent cregut que la d'aquest era [més] petita. [Aleshores, però,] l'Eyvindr li va posar d'una estrebada una banya de cervesa grossa a l'Sveinn Ásleifarson a la mà i aquest la va oferir a l'altre Sveinn. L'Sveinn corda-de-pit aleshores es va enfurismar i va mormolar[, però] prou fort com perquè ho sentissin alguns dels homes d'allà i també el iarl: “l'Sveinn ha de matar l'Sveinn i l'Sveinn matarà l'Sveinn”, però la gent no hi va prestar gens d'atenció
♦ vinda e-u upp: aixecar una cosa brandant-la
◊ þat segja menn, at Friðþjófr hafi undit eldskíðu [upp] í ræfrarnar, svá at salrinn logaði allr ok kvað vísu: conten que en Friðþjófr va agafar cop en sec un tió encès i el va acostar a l'entramat del sostre de manera que va calar foc a tota la sala, i llavors[, quan es cremava] va cantar aquesta estrofa: (Baetke sub voce vinda, pàg. 742, interpreta el mot, en aquest passatge, amb el significat de schleudern ‘llançar’. Jo, en canvi, interpreto el passatge com que en Friðþjófr va agafar de sobte un tió encès que era prou llarg com perquè, aixecant-lo, el pogués ‘aplicar’ a diferents punts de l'entramat del sostre amb el resultat final que tota la sala es va calar foc. En la meva interpretació, en Friðþjófr hauria estat brandint tot el temps el tió amb la mà)
◊ Sveinn lagði ör á streng ok skaut at honum. Örin kom á nef honum. Þá var því líkast at heyra, sem þá horn brestr í sundr, ok vatt hann upp við höfðinu, ok sáu þeir, at hann hafði fugls nef. Síðan æpir hann hátt ok hljóp í mót liði sínu ok svá hverr á land upp, sem fara mátti, þá er þeir sáu síðast til: l'Svein va posar una fletxa a l'arc i l'hi va disparar. La fletxa li va endevinar el nas i el soroll que va fer va esser com si es trenqués una banya; va aixecar el cap girant-lo cap a ells i ells véren que tenia el bec d'un ocell. Llavors, i cridant fort, va córrer cap a la seva host i llavors cadascun dels seus homes va córrer com va poder terra endins tot el temps que els van poder veure
♦ vinda upp skriðljósi: aixecar un fanal girant-lo (perquè els qui acompanyen el seu portador hi puguin veure)
◊ fer Hróðný fyrir til þess er þau koma að sauðahúsinu. Hún gengur inn og bað þau ganga eftir. Hún vatt upp skriðljósi og mælti: "Hér er nú, Njáll, Höskuldur son þinn og hefir fengið á sér sár mörg og mun hann nú þurfa lækningar": la Hróðný va anar al seu davant fins que van arribar a l'establa de les ovelles. Hi va entrar i els va pregar que la seguissin. Mantenint aixecat un fanal [perquè hi veiessin], els va dir: "Njáll, aquí hi ha en Höskuldur, el teu fill; li han infligit moltes de ferides i ara li caldran cures"
♦ vinda e-u við: girar una cosa, fer virar una cosa
◊ Úlfar vatt við skegginu og seldi honum sverðið og skjöldinn: l'Úlfar es va cargolar la barba i li va lliurar l'espasa i l'escut
◊ eftir þat ríða þeir í burt, til þess er þeir koma nær byggðum Hrings jarls. Þykkir þeim kynliga við vinda, höllin er öll þakin mönnum. Þar var kominn Haraldr konungr við fjögur hundruð manna ok ætlaði at brenna inni Hring jarl ok Ásu ina fögru, dóttur hans, sjá nú, at logi leikr um allt, ok brennir Haraldr konungr bæinn allan. Þá sáu þeir Sturlaugr hvar menn ganga neðan ór jörðu í rjóðri einu, ok þangat snúa þeir, kenna, at þar er kominn Hringr jarl með alla sína hirð, ok þar var Ása in fagra með honum. Varð þar fagnaðarfundr með þeim öllum: després d'això, cavalcaren d'allà fins que arribaren a prop de les cases del iarl Hringr i, pel que hi van veure, els va semblar que hi passaven coses ben rares: tota la höll estava completament encerclada d'homes. [Resultava que] el rei Haraldr hi havia arribat amb quatre-cents homes i volia cremar-hi a dins el iarl Hringr i sa filla, l'Ása la bella. Aleshores veieren que pertot arreu es brandien flames i que el rei feia calar foc a tot el mas. Aleshores l'Sturlaugr i els seus companys véren uns homes que sortien de dins la terra a una clariana; s'hi dirigiren i reconegueren que era el iarl Hringr amb tota la seva hirð i amb ell també hi era l'Ása la bella. Aquella trobada fou motiu d'alegria per a tots ells.
♦ vinda bráðan bug að e-u: <LOC FIG> enllestir una cosa sense dilació
♦ vinda sér: moure's cop en sec o inesperadament
♦ vinda sér [upp] að e-m: girar-se cop en sec cap a algú (o inesperadament)
♦ vinda sér að e-u: passar a dedicar-se a una cosa (escometre la realització d'una cosa)
♦ vinda sér frá: apartar-se, allunyar-se (esp. de manera inesperada o brusca)
♦ vinda sér inn í e-ð: entrar dins una cosa (inesperadament i/o sobtadament)
◊ ókunnugur maður vatt sér inn í búningsherbergi: un desconegut va entrar sobtadament dins el vestuari
◊ hann vatt sér í bátinn: va saltar a dins la barca
◊ hann vatt sér upp í ekilssætið og tók stjórntaumana: va saltar al seient del conductor i va agafar les regnes
◊ hann vatt sér yfir garðinn: va saltar en una exhalació part damunt la tanca
3. vinda fram <impers.>: anar-se descabdellant la cosa
♦ sjáum hverju fram vindur: esperem a veure què passa
♦ þegar fram vindur: a la llarga, segons el caire que prengui tot plegat
vind·afl <n. -afls, no comptable>:
força f del vent, força eòlica
vinda·samur, -söm, -samt <adj.>:
ventós -osa
♦ það er vindasamt í dag: avui fa vent
♦ það er vindasamt uppi á fjöllum: a les muntanys hi fa molt de vent
vinda·ský <n. -skýs, -ský. Gen. pl.: -skýja; dat.pl.: -skýjum>:
núvol m de tempesta, <LIT> núvol procel·lós
vindast <vinst ~ vindumst | vast ~ undumst | undist>:
tòrcer-se (esp. el peu)
♦ það vast á mér fóturinn: m’he torçut el peu
♦ það vast á honum / henni / því fóturinn: s’ha torçut el peu (ell, ella, ell)
vind·auga <n. -auga, -augu. Gen. pl.: -augna>:
1. (loftræstingargatt) finestró (o: finestrell) m, llucana f (de ventilació o respirall, a les cases antigues)
◊ þar kom sá maður er Ólafur hét og var kallaður tjörskinn en var vistum með Kolbeini Tumasyni. Hann sat á þverpalli en er lokið var leik sneri hann að Runólfi og hjó á hönd honum svo að hann var einhendur síðan. Þá komst Ólafur fram úr stofunni og eigi út. Þeir Langhlíðingar komust fyrir dyrin og hélt þar maður á manni. Konur urðu þar við riðnar og gátu komið Ólafi í búr og þar út í vindauga en á var úti fjúkrenningur neðan eftir dal (SS I, cap. 108, pàg. ): hi va anar un home que es deia Olau i a qui la gent deia Tjörskinn, ço és, en Pell-enquitranada, el qual s'estatjava a cal KIolbeinn Tumason. Seia al → þverpallur, i, quan els jocs varen haver acabat, va dirigir un cop de destral cap al Rúnólfur i li va tallar una mà de manera que, de llavors ençà, va quedar manxol. L'Olau Pell-Enquitranada va aconseguir sortir de la → stofa, però no pas a fora de l'edifici. Aleshores, els de Langahlíð es posaren davant la porta i cada home en va aferrar un altre (és a dir, varen començar una brega home amb home). Les dones hi varen intervenir (s'hi ficaren pel mig) i pogueren fer sortir l'Olau al rebost i d'allà, pel finestró, a l'exterior de l'edifici, però a fora les ràfegues arremolinades de vent escombraven la neu cap a l'interior de la vall
♦ → skjávindauga “finestró cobert amb una pell de vedell translúcida”
2. (út um eldhúsvegg) respirall m, obertura f d'extractor (de fum de cuina)
3. (hlöðuvindauga) obertura f per al fenc (obertura a la paret frontal d'un graner per la qual hom hi entra el fenc)
vind·álag <n. -álags, no comptable>:
càrrega eòlica, pressió f del vent
vind·ás <m. -áss, -ásar>:
corriola f, cúrria f, politja f
◊ tökum vér strengina og snúum í vindása: agafem les cordes i passem-les per una corriola (o: politja)
vindás·dokka <f. -dokku, -dokkur. Gen. pl.: -dokkna o: -dokka>:
<NÀUT> argue m, cabrestant m
vind·átt <f. -áttar, -áttir>:
direcció f del vent
♦ þegar hún er á þessari vindátt: <LOC FIG> quan li pega [així]
vind·barinn, -barin, -barið <adj.>:
batut -uda (o: assotat -ada) pel vent
♦ vindbarðar hæðir: tossals batuts pel vent, tossals ventosos
vind·belgur <m. -belgs (o: -belgjar), -belgir. Gen. pl.: -belgja; dat.pl.: -belgjum>:
fanfarró m, fanfarrona f, botifler m, botiflera f (lit.: ‘bót de vent’) (persona inflada, jactadora, vanitosa)
vind·blásinn, -blásin, -blásið <adj.>:
batut -uda (o: assotat -ada; o: escombrat -ada) pel vent
vind·blær <m. -blæs (o: -blæjar), -blæir. Gen. pl.: -blæja; dat.pl.: -blæjum>:
buf m de vent, brisa f, oratge (o: oratjol) m
◊ blómin öll kinkuðu kolli í vindblænum, eins og...: totes les flors s’engronsaven empeses per la brisa
vind·bolla* <f. -bollu, -bollur. Gen. pl.: -bolla o: -bollna>:
bunyol m de vent (és mot proposat per nosaltres. Els kleinuhringir islandesos no són pas bunyols, sinó més tost dònuts.)
vind·borði <m. -borða, no comptable>:
<NÀUT> barlovent m, part f d'on ve el vent
vindborðs·megin <adv.>:
<NÀUT> a barlovent, a la part d'on ve el vent
vind·borinn, -borin, -borið <adj.>:
transportat -ada (o: portat -ada) per l'aire
vind·bú <n. -bús, -bú>:
parc eòlic (→ vindmyllugarður; → vindorkuver)
vind·bylur <m. -byls (o: -byljar), -byljir. Gen. pl.: -bylja; dat.pl.: -byljum>:
ventada f, cop m de vent
◊ eg vildi óska, að þann dag, er móðir mín ól mig fyrst, hefði voðalegur vindbylur (ἡ ἀνέμοιο θύελλα:   κακὴ ἀνέμοιο θύελλα) feykt mér upp á eitthvert fjall, eða ofan í bylgju hins brimótta (πολυφλοίσβοιο) hafs, og bylgjan svo skolað mér burt (ἀπόερσε), heldur en að þessir atburðir hefðu orðið: desitjaria (= tant de bo...) que el dia que ma mare m'infantà, un cop de vent terrible m'hagués emportat a dalt d'alguna muntanya o a una ona de la mar trencant i que aquesta ona m'hagués emportat abans que tots aquests esdeveniments haguessin tingut lloc (l'original fa: δᾶερ ἐμεῖο κυνὸς κακομηχάνου ὀκρυοέσσης, ǁ ὥς μ' ὄφελ᾽ ἤματι τῷ ὅτε με πρῶτον τέκε μήτηρ ǁ οἴχεσθαι προφέρουσα κακὴ ἀνέμοιο θύελλα ǁ εἰς ὄρος ἢ εἰς κῦμα πολυφλοίσβοιο θαλάσσης, ǁ ἔνθά με κῦμ᾽ ἀπόερσε πάρος τάδε ἔργα γενέσθαι)
vind·byssa <f. -byssu, -byssur. Gen. pl.: -byssa o: -byssna>:
escopeta f de balins, escopeta f d'aire comprimit
vind·egg <n. -eggs, -egg. Gen. pl.: -eggja; dat.pl.: -eggjum>:
(fúlegg) ou xarbot (o: nial)
vind·eyðandi, -eyðandi, -eyðandi <adj.>:
carminatiu -iva
vind·fextur, -fext, -fext <adj.>:
<HIP> de crinera argentada
vind·frævaður, -frævuð, -frævað <adj.>:
<BOT> anemòfil -a
vind·frævun <f. -frævunar, no comptable>:
<BOT> anemofília (o: anemogàmia) f, pol·linització f pel vent
vind·gangur <m. -gangs, no comptable>:
<MED> flatulència f, bufa f, ventositat f [sense soroll]
vind·gapi <m. -gapa, -gapar>:
<ETNOL> víndgapi m, objecte màgic creat amb la finalitat de crear tempestes marines que es descarreguin damunt els marines que es troben a la mar, però també sobre les cases de la costa i fer-hi tot el mal possible. Consisteix en un pal, clavat en terra, en el qual s'han gravat runes de maledicció, al capdamunt del qual es clava el cap d'un peix en el qual s'hi ha pintat, amb una ploma de corb i sang, aquest símbol màgic:
vindgapi.jpg
vind·gnauð <n. -gnauðs, no comptable>:
remor f [forta] del vent, soroll m del vent (soroll produït pel vent en bufar) 
vind·gustur <m. -gusts, no comptable>:
corrent m d'aire
vind·göng <n.pl -ganga>:
túnel m de vent
vind·hani <m. -hana, -hanar>:
penell m, gall (o: gallet) m, banderola f (estri de llauna posat a una teulada per a assenyalar la direcció del vent) 
♦ hún er algjör vindhani: <LOC FIG> és una que avui diu blanc i demà negre, és un penell (Bal.) (és molt variable o inconstant) 
vind·harpa <f. -hörpu, -hörpur. Gen. pl.: -harpna o: -harpa>:
arpa eòlica
vind·heldur, -held, -helt <adj.>:
que protegeix del vent (paret, roba etc. prou gruixuts com per protegir del vent fred) 
vind·hlíf <f. -hlífar, -hlífar>:
deflector m de vent (parabrisa de moto, bicicleta i semblants) 
vind·hosa <f. -hosu, -hosur. Gen. pl.: -hosa o: -hosna>:
mànega f de vent, anemoscopi m, con m de vent, mitjó m de vent, indicador m de direcció de vent (→ vindpoki)
vind·hraði <m. -hraða, no comptable>:
velocitat f del vent
VINDHRAÐI - VELOCITAT DEL VENT
—
VINDSTIGI BEAUFORTS / ESCALA DE BEAUFORT
Vindstig / Força Íslensk heiti Denominació catalana

0

 logn n calma f

1

 andvari m ventolina f

2

 kul n vent fluixet

3

 gola f vent fluix

4

 stinningsgola f, blástur m vent moderat

5

 kaldi m vent fresquet

6

 stinningskaldi m vent fresc

7

 allhvass vindur, strekkingur, strekkingsvindur vent fort
  El mot strekkingur o strekkingsvindur es fa servir per a designar vents de força 6 (10,8 - <13,9 m/s) però també de força 7 (de 13,9 - <17,2 m/s)

8

 hvassviðri n temporal m

9

 stormur m temporal fort

10

 rok n temporal molt fort

11

 ofsaveður n temporal violent

12

 fárviðri n huracà m
vind·hverfill <m. -hverfils, -hverflar>:
aerogenerador m
vind·hviða <f. -hviðu, -hviður. Gen. pl.: -hviða o: -hviðna>:
ràfega f de vent
vind·hvirfill <m. -hvirfils, -hvirflar>:
vòrtex m de ratxa (o: ràfega)
vind·hæð <f. -hæðar, no comptable>:
intensitat (o: força) f del vent
vind·högg <n. -höggs, -högg>:
cop m en l'aire, cop m en el buit (p.e., durant un entrenament de boxa o perquè el cop ha errat l'adversari, la pilota de golf o el blanc)
◊ þá rétti Entellus úr sér, hóf hægri hönd á loft og sló niður til hans: Dares sá óðara höggið ríða ofan frá og vék sér fimlega undan; Entellus sló vindhögg (uires in uentum effundere:   Entellus uires in uentum effudit) og steyptist (concidit) til jarðar þungur maður, og var það mikið fall; þannig féll oft (quondam) rótarvisin (radicibus eruta) og hol (caua) fura af Erýmantsfjalli eða tindi Ídafjalls (Ida in magna): llavors l'Entel es dreça (s'alzina), aixecà la seva mà dreta en l'aire i descarregà un cop contra ell: en Dares va veure més ràpidament aquell cop descarregant-se i l'esquivà àgilment. L'Entel va descarregar un cop en el buit i, home feixuc com era, caigué a terra, i aquesta fou una gran caiguda; talment com sovint sovint un pi, balmat i arrencat de soca-rel, de l'Erimant o del cim de l'Ida (l'original fa: Ostendit dextram insurgens Entellus, et alte ǁ extulit; ille ictum uenientem a uertice uelox ǁ praeuidit, celerique elapsus corpore cessit; ǁ Entellus uires in uentum effudit, et ultro ǁ ipse grauis grauiterque ad terram pondere uasto ǁ concidit, ut quondam caua concidit aut Erymanto ǁ aut Ida in magna, radicibus eruta, pinus)
♦ slá vindhögg: pegar cops en l'aire
♦ það var vindhögg: ha errat el cop
♦ það eru ekki slegin vindhögg: <LOC FIG> la cosa va de debò, no erren els trets, no disparen amb bales de fogueig
vindill <m. vindils, vindlar>:
puro m
vindings·mælir <m. -mælis, -mælar>:
torsiòmetre m
vindingur <m. vindings, vindingar>:
1. (verping, snurða, sveigja) sinuositat f (torçament o torcedura en una superfícia plana)
♦ það er vindingur á fjölinni: <LOC> la post està torçuda
2. (band) veta o cordó al puny de certes peces de roba (per poder-ne estrènyer l'obertura, si cal)
◊ ok er móðir hans sá, at hon gat ekki latt hann, þá gerði hon hánum klæði eptir bóndasið, svá sem kotkarlsbarni byrjaði at hafa, fékk hánum drymbu nýja, stakk ok hettu ofan í frá, vindinga ok á fœtr hriflinga: i quan sa mare va veure que no el podia retenir, li va fer roba a la manera dels bœndr, així com li escauria a un vailet de petit pagès, li va procurar una camisa nova de canemàs (? drymba), un gipó amb, al damunt, una caputxa, vetes per estrènyer-se l'obertura del coll i els punys i botes de cuiro per als peus (vocabulari: #1. drymba, vindingr, hriflingr: es trata de tres hàpax legòmena, als quals en Baetke 19874, pàgs. 94, 742 i 273, no dóna pas entrada)
vindi·vír <m. -vírs, -vírar>:
<MED> agulla f de Kirschner
vind·jakki <m. -jakka, -jakkar>:
paravent m
vind·kljúfur <m. -kljúfs, -kljúfar>:
<AUTOM> aleró m
vind·knúinn, -knúin, -knúið <adj.>:
impulsat -ada per energia eòlica, impulsat -ada pel vent, que funciona amb energia eòlica(per exemple, un molí de vent)
vind·kveisa <f. -kveisu, -kveisur. Gen. pl.: -kveisa>:
<MED> còlic m flatulent
vind·kæling <f. -kælingar, no comptable>:
[factor m de] sensació tèrmica, temperatura f de sensació (refredament de l'entorn causat pel vent)
vindla·búð <f. -búðar, -búðir>:
estanc m (→ tóbaksverslun)
vindla·kassi <m. -kassa, -kassar>:
1. capsa f de puros (receptacle, sovint de cartró, dins el qual es ven una certa quantitat de puros)
2. cigarrera f (per a guardar-hi puros, sovint de fusta)
vindla·kveikjari <m. -kveikjara, -kveikjarar>:
encenedor m de cigars
Vind·land <n. -lands, no comptable>:
Vèndia f
vindla·skeri <m. -skera, -skerar>:
tallacigars m
vind·lingur <m. -lings, -lingar>:
cigarreta f, xigarro m (Mall., Men.) 
  Aquesta encunyació purista no ha reeixit a imposar-se sobre l'hemixenisme sígaretta.  
     
vind·magn <n. -magns, no comptable>:
força f del vent
vind·mylla <f. -myllu, -myllur. Gen. pl.: -mylla o: -myllna>:
1. <GEN> molí m de vent
♦ berjast við vindmyllur: <LOC FIG> lluitar contra [els] molins de vent
2. <ELECTR> aerogenerador m, turbina eòlica
vindmyllu·garður <m. -garðs, -garðar>:
parc eòlic, parc m d'aerogeneradors
vind·mylna <f. -mylnu, -mylnur. Gen. pl.: -mylna>:
variant de → vindmylla ‘molí de vent; aerogenerador’
vind·mælir <m. -mælis, -mælar>:
anemòmetre m
vind·niður <m. -niðar, no comptable>:
remor f del vent
vind·orka <f. -orku, no comptable>:
energia eòlica
vindorku·ver <n. -vers, -ver>:
central eòlica, parc eòlic
vind·óttur, -ótt, -ótt <adj.>:
<HIP> de capa roig-grisenca
◊ in nómine Dominí, ámén. Sakir þess, at enginn manna má sér nokkurn øruggleik veita um lengd sinna lífdaga, þá gjǫri ek Einarr Ormsson, heill at samvizku, krankr nokkut í líkama, svá fallit mitt Testámentum fyrir minni sál, sem hér eptir skrifat stendr. <...> Item Séra Halldóri hest fjǫgra (fjǫgurra) vetra gamlan vindóttan <...>: en el nom del Senyor, amèn. Per tal com no hi ha cap home que es pugui donar certesa sobre la llargada de la seva vida, jo, l'Einarr Ormsson, sa de ment per bé que xacrós de cos, faig el meu testament per [l'eterna salvació de] la meva ànima, així com està escrit a continuació: <...> Item a mossèn Halldórr [li deixo] un cavall roig-grisenc de quatre anys <...>
vind·poki <m. -poka, -pokar>:
mànega f de vent, anemoscopi m, con m de vent, mitjó m de vent, indicador m de direcció de vent
vind·rafstöð <f. -rafstöðvar, -rafstöðvar>:
central eòlica
vind·riti <m. -rita, -ritar>:
anemògraf m
vind·rós <f. -rósar, -rósir>:
rosa f dels vents (→ áttarós)
vinds·gnýr <m. -gnýs, -gnýir. Gen. pl.: -gnýja; dat.pl.: -gnýjum>:
bram (o: bruel[ament]) m del vent
◊ gengur Þorsteinn nú heim og er ókátur mjög. Hann gengur til stofu og biður leggja undir höfuð sér og svo var gert. Griðkonan sá að tárin runnu ofan á hægindið úr augum honum. En litlu síðar kom vindsgnýr mikill á stofuna: en Þorsteinn llavors se'n va tornar a casa i estava molt capcot. Va anar a l'stofa i va pregar que li posessin un coixí sota el cap i així ho feren. La criada va veure que les llàgrimes li regalimaven dels ulls al coixí. I poc després, un fort bruelament de vent (aquí = una violenta ràfega de vent? = una violenta ràfega de vent va sotragar l'stofa?) va arribar a l'stofa (vocabulari: #1. vindsgnýr: Cf. en Baetke 19874, pàg. 742: vinds-gnýr m.   das Brausen des Windes; starker Windstoß)
vind·skeið <f. -skeiðar, -skeiðar>:
<ARQ> voral m de fusta, sovint afaiçonat artísticament, que protegeix les vores superiors, fins a la teulada, de la façana. En traducció es podrien emprar mots com ara: cancell m [exterior] o paravent m
◊ Lambi bjó á Lambastöðum og sá, hvað Steinar hafðist að; hann gekk heiman og ofan á bakkann, og er hann kom að Steinari, þá greip hann aftan undir hendur honum. Steinar vildi slíta hann af sér. Lambi hélt fast, og fara þeir nú af melunum á sléttuna, en þá ríða þeir Þorsteinn hið neðra götuna. Steinar hafði riðið stóðhesti sínum, og hljóp hann inn með sjó; það sáu þeir Þorsteinn og undruðust, því að þeir höfðu ekki varir orðið við för Steinars. Þá þveraðist Steinar fram á bakkann, því að hann sá eigi, að Þorsteinn hefði um riðið. Og er þeir komu á bakkann framanverðan, þá hratt Lambi honum fyrir melinn ofan, en það varaðist Steinar ekki; hann rasaði ofan á sandinn, en Lambi hljóp heim. Og er Steinar komst á fætur, þá rann hann eftir Lamba; en er Lambi kom að dyrum, þá hljóp hann inn, en rak aftur hurðina. Steinar hjó eftir honum, svo að sverðið stóð fast í vindskeiðunum; skildust þeir þar; gekk Steinar heim: en Lambi vivia a Lambastaðir i va veure què pretenia l'Steinar. Se'n vanar de casa i va pujar el pendenti quan va arribar allà on era l'Steinar, el va agafar per darrere per sota dels braços. L'Steinar va voler treure-se'l del damunt, però en Lambi no va afluixar la seva estreta. Tots dos varen rodolar llavors dunes avall fins a la terra plana. I just llavors en Þorsteinn passava a cavall amb un acompanyant pel camí que passava per sota[, entre la duna i l mar]. L'Steinar hi havia muntat en el seu semental i ara aquest cavall se'n va tornar cap a cases galopant per la vorera de la mar. En Þorsteinn i el seu acompanyant ho varen veure i s'astoraren perquè no se n'havien adonat del viatge de l'Steinar. Llavors l'Steinar va pujar fins a dalt del pendent [de la duna] anant de través, perquè no havia vist que en Þorsteinn havia passat a cavall. I quan l'Steinar i en Lambi arribaren a dalt de tot del pendent, en Lambi va empènyer l'Steinar duna avall, la qual cosa va agafar desprevingut l'Steinar, el qual es va precipitar [rodolant] damunt la sorra de la platja, mentre que en Lambi se'n va tornar corrents a cases. I quan l'Steinar es va posar dret, es va posar a empaitar en Lambi, però quan en Lambi va arribar a les portes del mas, hi va entrar corrents i va embarrar la porta. L'Steinar li va pegar un cop d'espasa de manera que la punta de l'espasa va quedar clavada a les vindskeiðar del frontis. Estant així les coses, se separaren. L'Steinar se'n tornà a peu a ca seva (vocabulari: #1. bakki: Cf. en Baetke 19874, pàg. 38: bakki m.   1. Erhebung, Anhöhe, Hügel, Düne; #2. slíta e-n af sér: Cf. en Baetke 19874, pàg. 576: slíta e-n af sér jmd. abschütteln, wegstoßen; #3. melur: Cf. en Baetke 19874, pàg. 415: melr m.   1. Sandhügel, sandiger Hang, Düne; #4. hið neðra götuna: Cf. en Finnur Jónsson 1894, pàg. 286: 7. et neðra gǫtuna, gǫtuna obj. zu ríða; et neðra adverbiell = el camí que passa per dessota de la duna, entre la duna i la mar; #5. þverast fram á e-ð: Cf. en Finnur Jónsson 1894, pàg. 286: 10. þveraðiz, þveraz eigentl., „in einer schrägen (þverr) richtung sich bewegen“; hier „zog sich mit macht quer nach dem ufer“; #6. varast: Cf. en Baetke 19874, pàg. 700: hann varaðisk þat ekki er nahm sich davor nicht in acht, versah sich keiner Gefahr dabei; #7. rasa: Cf. en Baetke 19874, pàg. 487: rasa (að) I. sich hastig (vorwärts) bewegen, vorwärts stürzen, stürmen <...>; #8. reka aftur hurðina: Cf. en Baetke 19874, pàg. 493: reka aptr hurð(ina) die Tür zuschlagen, versperren; #9. vindskeið: Cf. en Finnur Jónsson 1894, pàg. 286: 18. vindskeiðunum, „wenn die giebel aus holz waren, so wurde der äußerste rand des dachgiebels mit zwei ausgeschnittenen brettern (vindskeið, von vinda „winden“) versehen, welche gegen die giebelspitze zusammenliefen“ Grundr. d. germ. phil. IIᵇ,232. Hier können jedoch kaum diese vindskeiðar gemeint sein, sondern vermutlich ein paar in ähnlicher weise angebrachte bretter dicht über der thür; )
◊ Þórir fór á brott og kom til Guðbrands. Hann tók við honum og var hann þar um hríð. Og einn morgun bað Guðbrandur hann taka sér hest og gekk út en Þórir eftir. Og er Guðbrandur kom á þreskjöldinn þá laut hann við en Þórir veitti honum þá tilræði. Og er hann heyrði að öxin þaut veik hann sér hjá dyrunum en Þórir hjó í ásinn er fram tók úr vindskeiðunum og stóð öxin þar föst en Þórir hljóp á burt úr garði en Guðbrandur eftir. Þórir hljóp yfir árgljúfrin þegar er hann kom að og lá fallinn. Guðbrandur skaut eftir honum sverði og kom á hann miðjan. Hann hafði knýtt beislinu um sig og kom sverðið á beislhringinn. Guðbrandur hljóp yfir ána og að Þóri og var hann þá dauður. Kasaði hann hann þar. Skörð voru fallin í sverðinu og eitt það er leggja mátti í fingrargóm. Brýnt var að síðan og var hið besta vopn: en Þórir se'n va anar d'allà i va anar al mas d'en Guðbrandur que li va fer una bona acollida. En Þórir s'hi va quedar una temporada. Un matí, en Guðbrandur li va manar que li agafés un cavall i va sortir a fora amb en Þórir al darrere. I quan en Guðbrandur va arribar al llindar, es va acotar (per passar pel forat de la porta) i llavors en Þórir el va atacar amb la seva destral. I quan en Guðbrandur va sentir el xiulet de la destral, va esquivar el cop atracant-se al brancal de la porta, de manera que en Þórir va endevinar la biga que sobresortia de les vindskeiðar (paravents). La destral hi va quedar fermament clavada. En Þórir se'n va anar corrents fora del garður (la tanca del mas) amb en Guðbrandur empaitant-lo. Quan en Þórir va arribar a l'avenc del rierol, hi va saltar per sobre i va quedar caigut en terra. En Guðbrandur li va llançar l'espasa i el va endevinar al bell mig del cos. En Þórir s'havia lligat al voltant del cos els arreus del cavall i l'espasa va endevinar l'anella de la brida (el fre o mos?). En Guðbrandur va saltar sobre el rierol corrent cap al Þórir però aquest, llavors, ja era mort. El va soterrar allà mateix. L'espasa s'havia oscat i una de les osques era tan grossa que hi cabia la punta d'un dit. Més tard la varen reafilar i fou l'arma millor
◊ Um naustgerð. ◊ 307. Nú skal naust yfir [skip] gera, þá skal stýrimaðr stefnu gera svá háva, at þeir megi efla at gera naust. En ef þeir vilja eigi gera, þá sekjaz þeir þrimr mǫrkum við konung. Nú skipta þeir tilfǫngum sín á millum. En þeim liggja við þrír aurar við staf hvern, ok svá fyrir staflægju hverja, ok svá fyrir fleyðri hverja, ok fá þó til at síðarr sé. Aurar þrír fyrir torfvǫl hvárn, þrjá aura fyrir vindskeið hvára. Eyri fyrir tróðu hverja ok svá fyrir næfrakimbul hvern. Eyri fyrir torfu hverja, ok fá til þó at síðarr sé: De la construcció d'escars. 307. Posat que s'hagi de construir un escar sobre un vaixell, el patró de la nau convocarà [els mariners per] un espai de temps tan llarg que puguin acabar de fer l'escar. I si no el volen fer, pagaran una multa de tres marcs al rei. Tot seguit (un cop convocats) repartiran entre ells la feina de procurar els materials per a construir l'escar. I incorreran en una multa de tres aurar per cada post (stafr) [que no lliurin] i també per cada biga travessera (staflægja) i també per cada cabiró (fleyðr) [que no lliurin] i l'hauran de procurar encara que sigui més tard. [Pagaran una multa] de tres aurar per cada llata torbera (llata per aguantar la torba, torfvǫlr) i tres aurar per cada vindskeið (‘paravent’). Un eyrir per cada barra de sostre (tróða) i també per cada feix d'escorça de bedoll (næfrakimbull). Un eyrir per cada llesca (pa) de torba (torfa), i l'hauran de procurar encara que sigui més tard (la traducció dels termes arquitectònics és provisional)
vind·sorfinn, -sorfin, -sorfið <adj.>:
erosionat -ada pel vent
vind·staða <f. -stöðu, no comptable>:
direcció f del vent
vind·stefna <f. -stefnu, no comptable>:
direcció f del vent
vind·stig <n. -stigs, -stig>:
número m (o: grau m; o: categoria f; o: nivell m) de la força del vent (a l'escala Beaufort)
♦ það voru tíu vindstig: el vent ha assolit categoria deu
vind·strengur <m. -strengs (o: -strengjar), -strengir. Gen. pl.: -strengja; dat.pl.: -strengjum>:
remolí m de vent, corrent m d'aire fort
◊ meðfram suðurhlið þess stóð vindstrengur að vetrinum og myndaði geil meðfram veggnum: durant l’hivern, tot al llarg de la façana que donava al sud hi bufava un corrent d’aire tan fort que al llarg de la paret hi formava un viarany [sense neu]
vind·stroka <f. -stroku, -strokur. Gen. pl.: -stroka>:
ràfega forta de vent, ratxa f de vent, bufarada f de venet
vind·stuðull <m. -stuðuls, -stuðlar>:
[índex m de] temperatura f de sensació
vind·styrkur <m. -styrks, no comptable>:
intensitat (o: força) f del vent
vind·sæng <f. -sængur, -sængur>:
matalàs m inflable
vindu·brú <f. -brúar, -brýr>:
pont llevadís
vindur¹ <m. vinds, vindar>:
1. <GEN> vent m
◊ nú veita Englar atreið Norðmǫnnum ok verðr viðrtakan hǫrð. Váru svá setta kesjurnar at ekki fekk við komizk með hestana. Berjask nú hvárirtveggju með inu mesta magni ok rézk seint mannfallit. Nú var svá mikill liðsmunr at fjǫldanum, at Englar riðluðu sveitirnar ok kringja allt um þá ok ganga at þeim ǫllom megin, ok gerisk nú svá sem dœmi finnask til at á ortisk um mannfallit í hvárntveggja stað. Losnar fylking ok riðlask ok fellr mjǫk lið Haralds konungs. Ok er konungr finnr at fast er at sótt merkjunum, þá spennir hann báðum hǫndum meðalkafla sverðsins ok høggr á tvær hendr, bíðr ekki merkjanna, rýðr svá stiginn fyrir sér ok veitir mǫrgum manni bana. Þat segja allir menn á eina lund, at eigi hefði sét drengiligri framgǫngu ok háða með jafnmikilli hugprýði. Hafði hann báðar hendr blóðgar ok gekk svá milli óvina sinna náliga, sem hann œði vind, ok sýndisk, at hann hræddisk hvártki eld né járn: llavors els anglesos varen carregar a cavall contra els noruecs i la topada fou dura. Les kesjur s'havien posat de tal manera que no s'hi va poder fer res amb els cavalls. Anglesos i noruecs es bateren llavors amb el màxim abrivament, encara que va trigar força en produir-se el carnatge (o sigui, al començament de la batalla hi hagué pocs morts). Ara bé, la diferència dels dos exèrcits era tan gran pel que fa al nombre, que els anglesos [finalment] varen desbaratar (barrejar) les seccions noruegues i les envoltaren i llavors els atacaren de per totes bandes i es va esdevenir -tal i com se'n troben d'altres exemples (és a dir, es va fer tal i com sol passar)- que el carnatge va començar tant a un bàndol com a l'altre. La formació de batalla [dels noruecs] es va descompondre i desfer i molts dels soldats del rei Haraldr caigueren. I quan el rei va veure que s'atacaven els seus estendards amb fermesa, va agafar amb totes dues mans l'empunyadura de la seva espasa i va assestar-hi cops a totes dues bandes, a dreta i esquerra. No va esperar els estendards, va obrir el camí davant seu matant molts de soldats en fer-ho. Tothom diu unànimement que no s'havia vist mai un atac més valent i dut a terme amb tan gran ardidesa. Tenia els dos braços sangonents i es movia entre els enemics gairebé com si travessés el vent i mostrant que no temia ni el foc ni el ferro
◊ nú er að segja frá Bolla. Hann hugsar nú efni þeirra Þórólfs og þykir eigi verða mjög með öllu fylgt ef Þórólfur skal sleppa. Frétti hann nú að hann er til skips ráðinn. Bolli býst heiman. Setur hann hjálm á höfuð sér, skjöld á hlið. Spjót hafði hann í hendi en gyrður sverðinu Fótbít. Hann ríður norður til Hrútafjarðar og kom í það mund er kaupmenn voru albúnir. Var þá og vindur á kominn. Og er Bolli reið að búðardyrunum gekk Þórólfur út í því og hafði húðfat í fangi sér. Bolli bregður Fótbít og leggur í gegnum hann. Fellur Þórólfur á bak aftur í búðina inn en Bolli hleypur á hest sinn. Kaupmenn hljópu saman og að honum: ara tornarem a parlar d'en Bolli. Aquest va meditar com estaven les coses entre en Þórólfur i ell i va considerar que, si en Þórólfur fugia [fora de l'illa], que ell difícilment podria dur la causa [contra en Þórólfur] com calia (amb tots els mitjans). Llavors li contaren que en Þórólfur havia aconseguit passatge en un vaixell [per sortir d'Islàndia]. En Bolli es va preparar per marxar de casa: es va posar el casc i l'escut al costat, duia una llança a la mà i s'havia cenyit l'espasa Fótbítur, Tallacames. Es va dirigir cap al fiord de Hrútafjörður i hi va arribar en el moment que els mercaders ja estaven aparellats per salpar. També havia començat a bufar el vent [per poder-ho fer]. I quan en Bolli va fer cap a l'entrada de la barraca [dels mercaders], en Þórólfur en sortia portant en braços el seu farcell de viatge. En Bolli va brandar en Fótbítur i el va traspassar. En Þórólfur va caure cap enrere dins la barraca i en Bolli va muntar d'un salt el seu cavall. Els mercaders varen congregar-se i corregueren cap a ell
◊ og er Egill var mettur, gekk hann þar til, er konan lá, og ræddi við hana; hann bað þá hefja hana úr rúminu og leggja undir hana hrein klæði, og nú var svo gert. Síðan rannsakaði hann rúmið, er hún hafði hvílt í, og þar fann hann tálkn, og voru þar á rúnarnar. Egill las þær, og síðan telgdi hann af rúnarnar og skóf þær í eld niður; hann brenndi tálknið allt og lét bera í vind klæði þau, er hún hafði haft áður. Þá kvað Egill: i quan l'Egill estigué ple, va anar allà on jeia la noia i va parlar amb ella. Després va manar que l'aixequessin del seu jaç (llit) i que posessin davall ella llençols nous (sembla que l'autor en realitat el que volia dir era que li preparessin un jaç completament nou, però en el mateix indret on hi havia hagut el jaç en el qual havia jagut la noia fins llavors), i així ho feren. Després va escorcollar el jaç (llit) en el qual havia jagut la noia i hi va trobar la barba de balena (tálkn) en la qual s'havien escrit les runes. L'Egill les va llegir i després les va raure (raspar) [amb el seu ganivet] i va tirar les raspadures al foc. Va cremar tota la barba de la balena i va fer que portessin al vent (= va fer orejar a l'aire lliure) la roba que la noia havia estat emprant fins llavors. Després, l'Egill va improvisar aquesta vísa...
♦ aka (o: haga) seglum eftir vindi: <LOC FIG> anar segons d'on bufa el vent, trempar les veles segons el vent, acomodar-se sempre a la situació
♦ allhvass vindur: <METEOR> vent fort (grau 7 a l’escala de Beaufort) (→ allhvasst)
♦ allur vindur er úr e-m: <LOC FIG> li han baixat els fums
♦ beita upp í vindinn: #1. <NÀUT> bordejar, fer bordades; #2. <LOC FIG> bordejar una dificultat (no deixar-se vèncer per una dificultat, superar-la)
♦ eftir því hvaðan vindar blása: <LOC FIG> segons d'on bufa el vent
♦ fá vind í seglin: <LOC FIG> anar vent en popa, rebre vent a les veles, prosperar
♦ ferskir vindar blása: <LOC FIG> bufen aires nous
♦ [í] gegn vindi: a contra vent
♦ [á] móti vindi: a contra vent, amb el vent de cara
♦ hafa (o: vera með) vindinn í bakinn: <LOC FIG> tenir el vent en popa, tenir vent de cua
♦ hafa vindinn í fangið: <LOC FIG> tenir el vent en contra, tenir vent de proa, trobar [una forta] oposició
♦ halda hvorki veðri né vindi: <LOC FIG> tenir molta llengua, tenir la llengua llarga (ésser llenguallarg, molt xerraire & ésser indiscret, no poder callar res del que sap o li diuen)
♦ sá sem sáir vindi, skal uppskera (o: uppsker) storm (o: storminn): <LOC FIG> qui sembra vent recull tempesta
♦ pissa upp í vindinn: #1. (gera eitthvað sem ekki er líklegt til árangurs) pixar contra vent (fer una cosa que és versemblant que no acabi bé o que tingui èxit); #2. (gera eitthvað heimskulegt) fer retxes dins l'aigua, fer una bestiesa (fer una cosa que no serveix de res, fer una una feina o un esforç inútils)
♦ sigla [beint] upp í vindinn: <LOC FIG> apuntar alt
♦ taka vindinn úr seglinu fyrir e-m: <LOC FIG> desbaratar els arguments o els plans d'algú
♦ undan vindi: a contra vent, davant el vent
♦ vera kominn fyrir vindinn (o: vind): <LOC FIG> haver feta la meitat o el pitjor d'una feina, haver superat el punt crític
♦ vindar snúast (o: hafa snúist): <LOC FIG> les circumstàncies canvien (o: han canviat)
♦ vindur nær sterkum tökum á húsinu: la casa està molt exposada als embats del vent
♦ vindurinn blæs: fa vent
♦ vindurinn er á austan: hi ha vent de llevant, el vent ve de llevant
♦ vindur gengur til suðurs: el vent ha girat i ara bufa cap a migjorn
♦ vindurinn geysar: el vent referma
♦ vindurinn lægir: el vent es calma
♦ vindurinn reisti sig: el vent va començar a bufar, es va posar a fer vent
♦ vindurinn ýlir: el vent udola, el vent xiula fort
♦ vita (o: skilja) hvaðan vindurinn blæs: <LOC FIG> saber (o: comprendre) d'on bufa el vent
♦ ég læt það eins og vind um eyru (o: eyrun) þjóta: <LOC FIG> com si sentís ploure, [ho sento i] em deixa fred (o: [ho sento i] no em fa fred ni calor), [ho sento i] tant se me'n fa (o: dóna) d'això, ni em va ni em ve (això m'és o em resulta totalment indiferent, hi faig orelles sordes)
♦ það dregur smám saman úr vindi: el vent es va calmant a poc a poc
♦ það er allt farið út í veður og vind: <LOC FIG> s'ha dispersat als quatre vents, una cosa se l'ha enduta el venet
♦ það er mikill vindur í e-m: <LOC FIG> és un pet bufat, estar més inflat que una lloca (o: inflat com un bót), dur molta d'estufera
♦ það er vindur úti: fa vent
2. (prump) ventositat f (pet)
♦ leysa vind: fer un pet (deixar anar una flatulència)
Vindur² <m. Vindar, Vindur>:
vende m, venda f
vindu·stigi <m. -stiga, -stigar>:
escala f de caragol
vind·verkur <m. -verkjar, -verkir. Gen. pl.: -verkja; dat.pl.: -verkjum>:
<MED> gasos m.pl
vind·verska <f. -versku, no comptable>:
vèndic m, llengua vèndica
vindversku·mælandi <m. -mælanda, -mælendur>:
parlant m & f de vèndic, vendicoparlant m & f
vindversku·mælandi, -mælandi, -mælandi <adj.>:
parlant de vèndic, vendicoparlant
vind·verskur, -versk, -verskt <adj.>:
vèndic -a
vind·þéttur, -þétt, -þétt <adj.>:
que no deixa passar el vent, a prova de vent
vind·þurrka <-þurrka ~ -þurrkum | -þurrkaði ~ -þurrkuðum | -þurrkað ║ e-ð>:
assecar una cosa al vent (o: a l'aire) (carn, peix etc.)
vind·þurrkaður, -þurrkuð, -þurrkað <adj.>:
assecat -ada pel vent, assecat -ada a l’aire (carn, peix etc.)
vin·fastur, -föst, -fast <adj.>:
d'amistat ferma (dit d'una persona els amics de la qual poden fiar-se de la seva amistat)
◊ Gunnar Hámundarson bjó að Hlíðarenda í Fljótshlíð. Hann var mikill maður vexti og sterkur og allra manna best vígur. Hann hjó báðum höndum og skaut ef hann vildi og hann vó svo skjótt með sverði að þrjú þóttu á lofti að sjá. Hann skaut manna best af boga og hæfði allt það er hann skaut til. Hann hljóp meir en hæð sína með öllum herklæðum og eigi skemmra aftur en fram fyrir sig. Hann var syndur sem selur. Og eigi var sá leikur að nokkur þyrfti við hann að keppa og hefir svo verið sagt að engi væri hans jafningi. Hann var vænn að yfirliti og ljóslitaður, rétt nefið og hafið upp í framanvert, bláeygur og snareygur og rjóður í kinnum, hárið mikið, gult, og fór vel. Manna var hann kurteisastur, harðger í öllu, ráðhollur og góðgjarn, mildur og stilltur vel, vinfastur og vinavandur. Hann var vel auðigur að fé: en Gunnar Hámundarson vivia a Hlíðarendi, al vessant de Fljótshlíð. Era un home alt i fort i el més ben capacitat per a la lluita. Era capaç de descarregar cops d'espasa amb totes dues mans i de llançar projectils si volia i brandia l'espasa tan veloçment que semblava que n'hi hagués tres en l'aire. Era el millor disparant amb l'arc i endevinava tot contra el que apuntés. Amb tots els seus arnesos posats saltava més amunt que la seva estatura i el mateix tant cap envant com cap enrere. Nedava com un vellmarí. I no hi havia cap competició (‘joc’) en la qual algú gosés contendre (competir, rivalitzar) amb ell i s'ha dit arreu que no hi havia ningú que li fos parell. En Gunnar era ben plantat i de cutis molt clar, tenia el nas dret amb la punt [una mica] aixecada cap amunt. Tenia els ulls blaus i la mirada penetrant i les galtes vermelles.Tenia els cabells espessos, grocs i li queien bellament [sobre les espatlles]. Ningú no el superava en cortesania, un home d'empenta en tot, donador de bons consells i benevolent, generós, que sabia controlar-se, lleial amb els seus amics per bé que caut en llur elecció. Era posseïdor d'una gran fortuna
◊ sjá sveinn var snemma vænn og gervilegur, stilltur vel, orðvís, langsær, vinfastur og hófsmaður um alla hluti: aviat es va haver fet un vailet bonic i ben tallat, amb un bon domini de si mateix, llest en les seves paraules, que veia de lluny les coses que havien de succeir, d'amistat ferma amb els amics i mesurat en tots els aspectes
◊ Eysteinn giptisk ok fekk dóttur Sigurðar hjartar, er Ása hét. Hennar móðir var Áslaug, dóttir Sigurðar orms-í-auga. Eysteinn fekk með henni Finnmǫrk ok Valdres, Þótn ok Haðaland. Hann var ríkr ok stjórnsamr. Þau áttu son, er Hálfdan hét. Hann var ok stjórnsamr ok stilltr vel ok fríðr sýnum ok vandisk snemma við allar íþróttir, þær sem karlmann máttu fríða, ok betra var at hafa en missa. Hann var vinfastr ok trúlyndr ok vinavandr, gleðimaðr mikill, svá at alla gleði mátti við hann eiga, en ef honum mislíkaði, þá var hann þunglyndr ok langrækr, en eigi mjǫk bráðskapaðr. Hann óx upp með fǫður sínum, þar til hann var fimmtán vetra gamall. Þá tók móðir hans sótt ok andaðisk. Þótti konungi þat mikill skaði ok ǫllum ǫðrum, ok var hennar útferð gerð sœmiliga. Konungr undi lítt í ríki sínu þaðan í frá, ok fór hann í hernað hvert sumar: L’Eysteinn es va casar amb la filla d'en Sigurðr hjǫrtr (‘Cérvol’) que nomia Ása. La mare d'aquesta noia era l'Áslaug, la filla d'en Sigurðr Ormr-í-auga (’Drac-dins-l'ull’). L'Eysteinn va rebre, en casar-se amb ella, la Finnmǫrk i Valdres, Þótn i Haðaland. Fou un home poderós i un bon governant. Varen tenir un fill que va nòmer Hálfdan. També fou un bon governant, amb un gran domini de si mateix (molt equilibrat, que sabia controlar-se a si mateix) i de bell físic i es va avesar aviat a exercitar totes les íþróttir (aptituds, disciplines) que podien ornar (= ornaven) un home i que era millor tenir que trobar a faltar. Va ésser fidel amb els amics i un home de fiar per bé que caut en l'elecció dels amics, una persona molt alegre, de manera que es podia tenir tota l'alegria amb ell (o sigui, tothom al seu voltant era partícep de la seva alegria), però si una cosa li desagradava, era consirós i rancorós durant molt de temps, però no gaire irascible. Va créixer a la llar paterna fins que va fer els quinze anys. Quan ja tenia aquesta edat, sa mare es va posar malalta i va morir. La seva mort fou sentida com una gran pèrdua pel rei i per tots els altres, i el seu enterrament fou com calia (com tanyia a la dona d'un rei). A partir d'aquell moment, el rei va deixar de sentir-se bé al seu regne i cada estiu se'n va anar emprenent expedicions militars
vin·fengi <n. -fengis, no comptable>:
amistat f (→ vinátta)
◊ sá sem breiðir yfir bresti annars leitar vinfengis (ʔahăˈβāh ~ אַהֲבָה:   məχassɛh־ˈpɛʃaʕ   məβaqˈqēʃ   ʔahăˈβāh,   מְכַסֶּה-פֶּשַׁע, מְבַקֵּשׁ אַהֲבָה) en sá sem bregst trúnaði veldur vinaskilnaði (wə-ʃɔˈnɛh   βə-δāˈβār   maˈφrīδ   ʔalˈlūφ,   וְשֹׁנֶה בְדָבָר, מַפְרִיד אַלּוּף) : el qui tapa les faltes d'un altre cerca la seva amistat, però el qui decep la confiança, causa el trencament de l'amistat
◊ þrennt er það sem ég hef yndi af og það er fagurt í augum Guðs og manna: samlyndi bræðra, vinfengi granna (ἡ φιλία -ίας:   καὶ φιλία τῶν πλησίον) og hjón sem lifa saman í eindrægni: tres són les coses que em fan goig i que són belles als ulls de Déu i dels homes: la unió (concòrdia) dels germans, l'amistat entre veïns i el matrimoni que conviu en harmonia
◊ ég segi yður, þótt hann fari ekki á fætur og fái honum brauð vegna vinfengis (τὸ εἶναι φίλον:   διὰ τὸ εἶναι φίλον αὐτοῦ) þeirra, þá fer hann samt fram úr sakir áleitni hans og fær honum eins mörg og hann þarf: us dic que, encara que no es llevi per donar-li pa per mor de llur amistat, tanmateix ho farà per la seva importunitat i n'hi donarà tant com en necessiti
♦ mikið vinfengi var með þeim: es tenien una gran amistat
◊ því að hann hefir sagt: "Maðurinn hefir ekkert gagn af því að vera í vinfengi (rāˈt͡sāh ~ רָצָה:   lɔʔ   ʝiskān־ˈgāβɛr   bi-rət͡sɔˈθ-ō   ʕim־ʔɛ̆lɔˈhīm,   לֹא יִסְכָּן-גָּבֶר-- בִּרְצֹתוֹ, עִם-אֱלֹהִים) við Guð: car ha dit: «L'home no en treu res d'estar en bons termes am bDéu!»
♦ aldrei skal hún spilla okkru vinfengi: ella no farà mai malbé la nostra amistat
vingaður, vinguð, vingað <adj.>:
amic -iga de, en amistat amb
◊ Gestur Oddleifsson bjó vestur á Barðaströnd í Haga. Hann var höfðingi mikill og spekingur að viti, framsýnn um marga hluti, vel vingaður við alla hina stærri menn og margir sóttu ráð að honum. Hann reið hvert sumar til þings og hafði jafnan gistingarstað á Hóli: en Gestur Oddleifsson vivia a Hagi, a la Barðaströnd. Era un gran höfðingi i un home d'una intel·ligència preclara, i tenia el do de poder veure en el futur pel que fa a moltes de coses, mantenia una ferma amistat amb tots els prohoms més grans i eren molts els qui cercaven consell d'ell. Cada estiu anava al þing i[, quan ho feia,] s'estatjava sempre a Hóll
◊ Sigtryggur snarfari og Hallvarður harðfari hétu bræður tveir; þeir voru með Haraldi konungi, vikverskir menn. Var móðurætt þeirra á Vestfold, og voru þeir í frændsemistölu við Harald konung. Faðir þeirra hafði kyn átt tveim megin Gautelfar; hann hafði bú átt í Hísing og var maður stórauðugur, en þá höfðu þeir tekið við arfi eftir föður sinn. Þeir voru fjórir bræður; hét einn Þórður, og Þorgeir, og voru þeir yngri; þeir voru heima og réðu fyrir búi. Þeir Sigtryggur og Hallvarður höfðu sendiferðir konungs allar bæði innan lands og utan lands og höfðu margar ferðir þær farið, er háskasamlegar voru, bæði til aftöku manna eða fé upp að taka fyrir þeim mönnum, er konungur lætur heimferðir veita. Þeir höfðu sveit mikla um sig; ekki voru þeir vingaðir alþýðu manns, en konungur mat þá mikils, og voru þeir allra manna best færir bæði á fæti og á skíðum, svo og í skipförum voru þeir hvatfærri en aðrir menn; hreystimenn voru þeir og miklir og forsjálir um flest. Þeir voru þá með konungi, er þetta var tíðinda: hi havia dos germans que nomien Sigtryggur snarfari i Hallvarður harðfari. Eren de la Víkin i s'estaven a la cort del rei Haraldur. Llur llinatge per part de mare era de Vestfold i hom els comptava entre els parents del rei Haraldur. Llur pare havia tingut parentela a totes dues ribes del riu Gautelfur. Havia tingut un mas a l'illa de Hísing i havia estat un home riquíssim. En aquest temps aquests dos germans ja s'havien fet càrrec de l'herència a la mort de llur pare. Eren quatre germans, dels altres dos, un nomia Þórður i l'altre Þorgeir. Aquests dos eren més joves, vivien al mas i l'administraven. Els dos germans majors, en Sigtryggur i en Hallvarður, duien a terme els encàrrecs dels rei, tant a l'interior com a l'exterior del regne i havien fet molts de viatges, perillosos, tant per a matar algú com per a confiscar els bés d'aquells a qui el rei havia manat que els ataquessin a llurs masos. Tenien a les seves ordres una gran tropa. Els dos germans no eren pas apreciats pel comú de la gent, però el rei els tenia en gran estima. Eren els millors anant tant a peu com amb esquís, i també amb els viatges amb vaixell eren més ràpids que qualssevol altres. Eren ardits i coratjosos (=hreystimenn), i posseïdors de gran força física, i previnguts en la majoria de coses. Quan aquests fets es varen esdevenir, es trobaven amb el rei (vocabulari: #1. harðfari ~ snarfari: Cf. en Finnur Jónsson 1894, pàg. 54: 1. <...> snarfari, „der behende“ harðfari, „der rauhe“. En Baetke 19874, pàg. 232, només dóna entrada a harðfari: harð-fari m.   heftig, energisch vorgehender Mensch; #2. sendiferð: Cf. en Finnur Jónsson 1894, pàg. 54: 9. sendiferðir, „gesandtschaften“; die brüder waren sogenannte gestahǫfðingjar <...> Was hier von solchen leuten wie Sigtryggr und Hallvarðr erzählt wird, ist sicher in allen hauptzügen historisch; es liegt nichts unglaubliches darin, dass könig Harald solche autorisierte mörder, möchte man sagen, in seinem dienste gehabt habe; #3. taka upp: Cf. en Finnur Jónsson 1894, pàg. 55: 2.3. upp at taka, „konfiscieren“; #4. heimferð: Cf. en Baetke 19874, pàg. 241: heim-ferð f.   Überfall auf jmds. Haus: veita h. at e-m jmd. in seinem Hause überfahren; #5. vingaður: Cf. en Baetke 19874, pàg. 743: ekki váru þeir vingaðir alþýðu manns sie waren allgemein nicht beliebt; #6. skíð: Cf. en Finnur Jónsson 1894, pàg. 55: 6. <...> skíð schneeschuhe waren (und sind) lange, schmale, dünne, vorn ein wenig, wie die heutigen schlittschuhe, aufgebogene „bretter“; in der mitte waren lederriemen befestigt, in welche man die füße steckte; zu der ganzen einrichtung, die sich zum laufen (at skíða) über den schnee ausgezeichnet eignete, gehörte ein mindestens drei ellen langer stab, geisli (eigentl. „strahl“); vgl. Weinhold, Altn. leb. s. 306—307 und K. Maurer in der Zeitschrift des vereins für volkskunde II (1892) s. 301—313; #7. hvatfær: Cf. en Finnur Jónsson 1894, pàg. 55: 7. hvatfœrr, „hurtig, behende“. En Baetke 19874, pàg. 285: hvat-fœrr <...> schnell, flink; #8. forsjáll: Cf. en Baetke 19874, pàg. 154: for-sjáll adj.   vorsichtig, umsichtig, bedachtsam, klug: forsjáll við e-u auf der Hut vor etwas sein; #9. mikill: Entenc aquest adjectiu com a separat de: forsjálir um flest, o sigui: þeir voru miklir [að afli] og þeir voru forsjáll um flest, i tradueixo en conseqüència; )
◊ Þorkell svarar: "Lítið er oss um ókunniga menn því að vér eigum lítt vingað við stórhöfðingjana en vitum ógjörla hvert erindi hvers í verður": en Þorkell li va respondre: "no m'agraden gaire els desconeguts perquè no mantinc relacions de gaire amistat amb els grans cabdills i no sé amb certesa amb quina intenció vénen fins aquí"
vingan <f. vinganar, pl. no hab.>:
amistat f
◊ hann svarar: "Sæmundur er mitt nafn. Er eg og formaður þessa liðs, sygnskur maður að ætterni. Kunnigt er mér og um yður frændur og þar sem vér erum samlendir menn þá samir oss betur að vera eins liðs en berjast. Höfum vér og góða eina frétt til yðvar. Nú viljum vér mæla til vinganar við yður, eigi fyrir því að vér þurfum friðar að biðja fyrir liðsmunar sakir": ell li va respondre: “Em dic Sæmundur. També sóc el cabdill d'aquesta tropa. Sóc originari de Sogn. També us conec a vosaltres i els vostres parents, i, ja que som compatriotes, se'ns escau més que ens ajuntem (que siguem una única tropa) que no que ens batem. De vosaltres també només n'hem sentit a dir bones coses. Per això, i no pas perquè ens calgui demanar-vos pau per la nostra inferioritat numèrica, ara us oferim amistat (lit.: desitgem que entaulem amistat)”
◊ (324) Attila konungr af Súsa var bæði ríkr ok fjǫlmennr ok vann mǫrg ríki. Hann leggr vingan við Erminrek konung, er þá réð Púli. Þessir tveir konungar leggja vingan sín á meðal, svá at Attila konungr sendir Erminrek konungi sinn frænda, Osið, með tólf riddara. Erminrekr konungr sendir í gegn Valtara af Vaskasteini, sinn systurson, með tólf riddara. Þá var Valtari tólf vetra. Þar dvaldist hann sjau vetr. Tveim vetrum síðar kom þar en Valtari kom til Súsa Hildigunnr, dóttir Ílías jarls af Greka, ok var send at gísling Attila konungi. Þá var hon sjau vetra gǫmul. Þessir inir ungu menn unnust mikit, ok veit þat þó eigi Attila konungr: (324) El rei Àttila de Súsat era poderós i tenia al seu servei un gran nombre d'homes i havia conquerit molts de regnes. Va estrènyer amistat amb el rei Erminrekr que, aleshores, regnava sobre Pulla. Aquests dos reis van estrènyer amistat entre ells de tal manera que el rei Àttila va enviar a l'Erminrekr el seu nebot Osið amb dotze cavallers i l'Erminrekr, al seu torn, li va enviar el seu nebot, en Valtari de Vaskasteinn (Gascunya), acompanyat de dotze cavallers. En aquells moments, en Valtari tenia dotze anys. Va passar set anys a la cort del rei Àttila. Dos anys després que en Valtari hagués arribat a Súsat, hi va arribar la Hildigunnr, la filla del iarl Elies de Bizanci (?), la qual enviaven al rei Áttila com a ostatge. En aquells moments tenia set anys. Aquests dos joves s'estimaven profundament, el rei Àttila, tanmateix, ho desconeixia
vingast <vingast ~ vingumst | vingaðist ~ vinguðumst | vingast ║ við e-n>:
entaular (o: estrènyer) amistat amb algú, fer-se amic d'algú, fer-se amics X i Y
◊ Hrolleifur fór út í dalinn og móđir hans og bjuggu ţar. Síđan er ţar kallađur Hrolleifsdalur. Ţau vinguđust lítt viđ menn, komu ţar fram hót eđa heitan og sýndu búum sínum óţokkasvip í öllum búsifjum. Brátt tóku menn ađ hatast í móti og ţótti Sćmundur hafa sent ţeim illt rekald. Ţeim ţótti í fyrstu ógott ađ mćla í móti er hann var frćndi Sćmundar. En nú er mönnum tók ađ kynnast ţeirra skaplyndi vildu menn fćra ţau í brottu og aldrei hefđu ţau komiđ: en Hrolleifur i sa mare se n'anaren a aquella vall i s'hi establiren. De llavors ençà, aquella vall es diu Hrolleifsdalur, la vall d'en Hrolleifur. No es feien gens amb ningú. Hi havia amenaces o injúries i mostraven a llurs veïns una cara esquerpa en totes llurs relacions de veïnatge (es mostraven desagradables envers els veïns cada vegada que hi tenien a veure). Els veïns aviat varen començar a odiar-los i pensaven que en Sæmundur els havia enviat una mala desferra. Al començament no els va semblar bé de protestar contra ell [davant en Sæmundur] ja que en Hrolleifur era cosí d'en Sæmundur. Però més endavant, quan la gent ja hagueren conegut llur veritable tarannà, volgueren expulsar-los d'allà en l'opinió que tant de bo que no hi haguessin anat mai (vocabulari: #1. vingast: Cf. Baetke 19874, pàg. 743: þau vinguðusk lítt við menn sie befreundeten sich wenig mit den Leuten; #2. hót: Cf. en Baetke 19874, pàg. 270: hót n.pl   Drohungen <...>; #3. heitan: Cf. en Baetke 19874, pàg. 245: heitan <...> Drohung; #4. óþokkasvipur: Cf. Baetke 19874, pàg. 462: óþokkka-svipr m.   finstere, feindselige Miene; Unfreundlichkeit; #5. hatast í móti e-m: Cf. en Baetke 19874, pàg. 235: hatask í móti e-m Haß gegen jmd. hegen, sich feindlich erzeigen gegenüber jmd.; #6. rekald: Cf. en Baetke 19874, pàg. 494: rekald n.   von der See Angetriebenes, Standgut; )
vingjarn·lega <adv.>:
amablement
♦ svara e-m vingjarnlega: respondre a algú amablement
♦ tala vingjarnlega til e-s: parlar a algú amablement
vingjarn·legur, -leg, -legt <adj.>:
amable, agradable
♦ vingjarnleg orð: paraules amables (o: afables; o: amatents; o: afectuoses)
vingjarn·leiki <m. -leika, no comptable>:
amabilitat f
vingl <n. vingls, no comptable>:
(hringl) inconstància f, indecisió f
vin·góður, -góð -gott <adj.>:
bo -ona com a amic -iga
◊ (285) Fasold ok Ekka váru svá líkir, at varla mátti kenna hvárn frá ǫðrum of ásjónu eða vǫxt, bleikhárir ok hrokkinhárir ok ljóslitaðir, breiðleitir, rauðbleikt skeggit ok liðaðist nǫkkut. Fǫgr augu hǫfðu þeir, digran hálsinn ok eigi langan, miklar herðar ok sterkligar, ok eigi eru þeir svá hávir sem þeir eru furðuliga þrekligir, vel hentir ok vel fœttir, sterkir ok góðir riddarar, ok vel kunnu þeir við skjǫld ok sverð. Þeir eru míkillátir ok drambsamir, óþýðir, fámálgir, vel látaðir, skartsmenn miklir of vápn eða klæði, vingóðir, fastúðgir, kappsamir, þrályndir, ágjarnir ok inir hraustustu í ǫllum mannraunum. Fasold inn stolzi hefir skjǫld ok alla herneskju sem gull ok markat á león með rauðu sem Þiðrekr konungr, fyrir þat utan at þetta leó horfir um þveran skjǫld ok eigi með kórónu. Sama mark hafði haft Ekka, hans bróðir. En gegnir því, sem fyrr hafði verit sagt, at þeir brœðr hafa leó á sínum vápnum, ok heldr skulu þeir fá bana en flýja nǫkkvers konar nauð. En rauðr litr þeira vápna merkir kapp ok ófrið: (285) En Fasold i l'Ekka eren tan iguals que a penes se'ls podia distingir un de l'altre ni pel físic ni per l'estatura. Tots dos tenien els cabells rossos i rulls, una cara ampla, de pell molt clara, una barba rogenca i una mica rinxolada, ulls bonics, un coll gruixut i curt, i espatlles amples i fortes, i no eren tan alts com extraordinàriament cepats. Tenien les mans i els peus bellament afaiçonats. Eren bons cavallers i forts, i eren bons en l'ús de l'espasa i l'escut. Eren altius i arrogants, bròfecs, eixuts de paraules però de bon capteniment (aquí: ben parlats?), sumptuosos pel que fa a llurs armes i vestis, fidels com a amics, resoluts, impetuosos, obstinats, ambiciosos i els més valents en totes les proves que exigien homenia. Igual que el rei Þiðrekr, en Fasold l'Orgullós tenia el seu escut (i tot el seu arnès) daurat i en ell hi havia pintat un lleó vermell, però es diferenciava del del rei pel fet que aquest lleó s'estirava de través per l'escut i no portava corona. El seu germà Ekka tenia les mateixes armes. El lleó que els germans tenien a llurs escuts significava, com ja s'ha dit abans, que s'estimaven més morir que defugir qualsevol mena de perill (destret), i el color vermell del lleó significava ímpetu i hostilitat
♦ eiga vingott við e-n: #1. (vera vinur e-s) estar en termes amistosos amb algú (ésser amics, mantenir una relació d'amistat); #2. (hafa kynmök við e-n) tenir amistat [íntima] amb algú (mantenir relacions íntimes amb algú)
◊ Grettir var jafnan með Birni og reyndu þeir margan frækleik, og vísar svo til í sögu Bjarnar að þeir kölluðust jafnir að íþróttum. En það er flestra manna ætlan að Grettir hafi sterkastur verið á landinu síðan þeir Ormur Stórólfsson og Þórálfur Skólmsson lögðu af aflraunir. Þeir Grettir og Björn lögðust í einu eftir allri Hítará ofan frá vatni og út til sjóvar. Þeir færðu stéttir þær í ána er aldrei síðan hefir úr rekið hvorki með vatnavöxtum né ísalögum eða jöklagangi. Sat Grettir í Fagraskógafjalli svo einn vetur að honum voru öngvar aðfarir gervar en þó misstu þá margir síns fyrir honum og fengu ekki að gert því að hann hafði gott vígi en átti jafnan vingott við þá sem næstir honum voru: en Grettir contínuament era a cal Bjǫrn i tots dos es provaven en moltes de proves de coratge i valentia, i a la Història d'en Björn s'hi indica que la gent deia d'ells que eren iguals en íþróttir (habilitats com ara nedar, tirar amb arc, esgrima etc.), encara que és el parer de la majoria de la gent que en Grettir ha estat l'home més fort d'Islàndia des que l'Ormur Stórólfsson i en Þórálfur Skólmsson varen deixar de fer llurs proves de força (varen deixar de provar-se a veure quin de tots dos era el més fort). En Grettir i en Björn varen recórrer d'una tirada tot el curs del riu Hitará des del llac en què neix fins a la mar. També varen ésser ells dos els qui posaren les llambordes en el riu (per a poder-lo passar a peu sec) que de llavors ençà no s'han mogut de lloc, ni durant les revingudes ni quan l'aigua del riu s'ha congelat ni a causa dels blocs de gel flotant. En Grettir va passar tot un hivern al puig de Fagraskógafjall sense que es dugués a terme cap atac contra ell, per contra, emperò foren molts els qui per ell varen perdre del que era llur, sense poder fer-hi res en contra perquè [l'indret on estava] en Grettir tenia bones defenses i ell sempre va estar en termes amistosos amb els qui residien a prop d'ell
♦ vera vingott með þeim: haver-hi una bona amistat entre ells
◊ Bárður kvað ómæt ómaga orð, "og mun eg fara sem áður." Með þeim Þorkatli var vingott og var hann í bragði með honum en Gísla var óþokkað um tal þeirra sem föður hans: en Bárður va dir que les paraules d'un ómagi no tenien valor, “i faré com he fet fins ara”. Entre ell i en Þorkell hi havia una bona amistat, de manera que en Þorkell li va mostrar la seva complicitat. En canvi en Gísli, igual que son pare, va desaprovar llur conversa (vocabulari: #1. ómætur: Cf. en Finnur Jónsson 1903, pàg. 4: 14. ómæt ómaga orð, ein alliterierendes sprichwort, „des unmündigen worte sind wertlos, ohne bedeutung“; vgl. Laxd. 85,6: ómæt eru afglapa orð; #2. Þorkell: Cf. en Finnur Jónsson 1903, pàg. 4: 15. þeim Þorkeli, d.h. zwischen Bárðr und Þorkell; #3. bragð: Cf. en Finnur Jónsson 1903, pàg. 4: 15. var — í bragði, „war mitwisser und begünstiger des vorhabens“; #4. óþokka: Cf. en Finnur Jónsson 1903, pàg. 4: 16. Gísla var óþokkat, „Gísli var missvergnügt“; )
◊ Það hafði verið, áður Björn fór heiman, að hann hafði beðið Sighvat skáld til farar með sér, hann var þá með Ólafi konungi, en til þeirrar farar voru menn ekki fúsir. Þar var vingott með þeim Birni og Sighvati: abans que en Björn se n'anés de casa, s'havia esdevingut que havia demanat a l'escalda Sighvatur que l'acompanyés en aquell viatge. En aquell temps, l'escalda estava a la cort del rei Olau i ningú no tenia ganes d'emprendre aquell viatge. Entre en Björn i en Sighvatur hi havia una bona amistat
vingsa <vingsa ~ vingsum | vingsaði ~ vingsuðum | vingsað ║ e-u>:
balancejar una cosa
vingull¹ <m. vinguls, vinglar>:
fenàs m, festuca f, ussona f (qualsevol planta del gènere Festuca)
♦ → blávingull “festuca vivípara”
♦ → freravingull “festuca polar, ussona polar, pèl m de guilla polar”
♦ → rauðvingull “pèl de guilla, festuca rogenca”
♦ → sauðvingull “auró, fenals, segaliva”
♦ → túnvingull “ussona àrtica, pèl de guilla àrtic, festuca àrtica”
vingull² <m. vinguls, vinglar>:
(óstöðuglyndur maður, hringlandi) giracamises m & f, un -a que avui diu blanc i demà negre, penell m & f (Bal.) (persona inconstant & indecisa, titubejant, vacil·lant)
vinguls·legur, -leg, -legt <adj.>:
(hringlandalegur) voluble, mudadís -issa (inconstant)
♦ hún er frekar vingulsleg í skoðunum sínum: és força mudadissa pel que fa a les seves opinions
vink <n. vinks, vink>:
senya f
♦ gefa e-m vink um að <+ inf.>: fer senyes a algú perquè <+ subj.>
vinka <vinka ~ vinkum | vinkaði ~ vinkuðum | vinkað>:
fer senyes
♦ vinka e-m (o: til e-s): fer senyes a algú
♦ vinka í leigubíl: fer senyes a un taxi
vinkil·beygja <f. -beygju, -beygjur. Gen. pl.: -beygja o: -beygna>:
revolt m en angle [recte], revolt molt tancat
vinkil·járn <n. -járns, -járn>:
cantonera f
vinkill <m. vinkils, vinklar>:
escaire m
vin·kona <f. -konu, -konur. Gen. pl.: -kvenna>:
amiga f
◊ í glitofnum klæðum er hún leidd fyrir konung, meyjar fylgja henni, vinkonur hennar (rēˈʕāh ~ רֵעָה:   bəθūˈlōθ   ʔaħăˈrɛi̯-hā   rēʕōˈθɛi̯-hā   mūβāˈʔōθ   lā-χ,   בְּתוּלוֹת אַחֲרֶיהָ, רֵעוֹתֶיהָ--מוּבָאוֹת לָךְ) eru færðar fram fyrir þig: en vestits de brocat és conduïda davant el rei, les donzelles la segueixen, les seves amigues són conduïdes davant teu
◊ segðu við spekina: „Þú ert systir mín,“ og kallaðu skynsemina vinkonu (mɔˈδāʕ ~ מֹדַע:   ū-mɔˈδāʕ   la-bbīˈnāh   θiˈqrāʔ,   וּמֹדָע, לַבִּינָה תִקְרָא) svo að þær varðveiti þig fyrir hinni framandi konu, hinni blíðmálgu konu: digues a la saviesa: “Ets ma germana” i anomena la intel·ligència la teva amiga a fi que et guardi de la dona estrangera, de la dona de llengua dolça
◊ og er hún hefur fundið hana kallar hún saman vinkonur (ἡ φίλη -ης:   καὶ εὑροῦσα συγκαλεῖ τὰς φίλας καὶ γείτονας) sínar og grannkonur og segir: Samgleðjist mér því að ég hef fundið drökmuna sem ég týndi: i quan l'ha trobada, convoca les seves amigues i veïnes i els diu: “Alegreu-vos amb mi perquè he trobat la dracma que havia perdut”
♦ besta vinkona: millor amiga
♦ sönn vinkona: veritable amiga (o: amiga vertadera)
vinkvenna·hópur <m. -hóps, -hópar>:
colla f d'amigues
vin·margur, -mörg, -margt <adj.>:
que té molts d'amics
vinna <f. vinnu, no comptable>:
treball m, feina f (Bal.)  (ocupació i/o activitat laboral feta per guanyar-se la vida & esforç & cosa feta o elaborada & FÍS)
♦ árstíðabundin vinna: treball m de temporada, treball m estacional
♦ fara í bíó eftir vinnu: anar al cinema després del treball
♦ [taka lestina til að] fara í vinnuna [sína]: [agafar el tren per] anar al treball
◊ ég fer með konuna mína í vinnuna: vaig al treball amb la meva dona
♦ fara í vinnuna á hjóli: anar a la feina amb bicicleta
♦ fara úr vinnunni [sinni]: sortir de la feina
◊ hún hefur farið úr vinnunni klukkan tvö: ha sortit de la feina a les dues
♦ fá vinnu sem sjúkrabílstjóri: trobar feina d'ambulancier (o: de conductor d'ambulància)
♦ fá vinnu hjá e-m: trobar feina a ca algú
♦ fá vinnuna: obtenir el treball
♦ hafa mann í vinnu: tenir contractat algú
♦ hjóla í vinnu: anar a la feina amb bicicleta
♦ ímynduð vinna: <FÍS> treball virtual
♦ leita fyrir sér um vinnu (o: leita sér að vinnu): cercar treball
◊ við erum að leita okkur að vinnu utan Reykjavíkur: estem cercant [un] treball fora de Reykjavík
♦ líkamleg vinna: treball físic, treball m corporal
♦ missa vinnuna vegna e-s: perdre la feina a causa de...
♦ segja e-m upp vinnu: acomiadar algú, despatxar algú [de la feina]
♦ skipta um vinnu: canviar de treball
♦ sækja um vinnu hjá þýsku fyrirtæki: cercar treball a una empresa alemanya
♦ taka mann í vinnu: contractar algú
♦ hann tekur þá vinnu sem tilfellur: agafa[rà] qualsevol feina que se li presenti
♦ veita e-m vinnu: donar treball a algú
♦ vera frá vinnu: no poder treballar, estar de baixa
♦ vera í vinnu: #1. tenir treball; #2. ésser al treball
♦ vera víkingur til vinnu: ésser una màquina de fer feina, fer feina com un bou
♦ vinna í leyfi: treball m durant les vacances
♦ vinna konunnar er aldrei lokið: les feines d'una dona no acaben mai
♦ vinna og orka: <FÍS> treball i energia
♦ vinna við færiband: treball m a la cadena de muntatge, treball m en cadena
♦ það er mikil vinna fólgin í þessu: hi ha molta de feina darrere això, ha costat molta de feina
♦ þvinguð vinna: treball[s] forçat[s]
♦ → ákvæðisvinna “treball a preu fet”
♦ → barnavinna “treball infantil”
♦ → erfiðisvinna “treball feixuc”
♦ → heimavinna “tasca (per fer a casa), deures”
♦ → hópvinna “treball en grup”
♦ → fjarvinna “teletreball”
♦ → nauðungarvinna “treballs forçats”
♦ → saumavinna “labor, [treball de] costura i brodar”
♦ → skrifstofuvinna “treball d'oficina”
♦ → skylduvinna “treballs forçats; jova”
♦ → staðvinna “treball presencial”
♦ → sýndarvinna “treball virtual”
♦ → teymisvinna “treball en equip”
♦ → unglingavinna “treball durant les vacances d'estiu per a estudiants de secundària, en edats compreses entre els 13 i els 16 anys”
♦ → vaktavinna “treball per torns”
♦ → vertíðarvinna “treball durant la temporada de pesca”
♦ → yfirvinna “hora extra, hores extres”
vinna <vinn ~ vinnum | vann ~ unnum | unnið>:
A. <absolut o amb complement en acusatiu>:
1. (starfa) treballar, fer feina (Mall.)  (laborar)
♦ vinna að e-u: treballar a... <+ cosa en la qual hom treballa> 
♦ vinna á e-u: (ráða við e-ð) acabar trencant una cosa (a força de tractar-la malament, potinejar-hi etc.)
♦ vinna á e-u: (starfa) treballar a... <+ nom del tipus d'empresa per a la qual hom treballa> 
♦ vinna á sjúkrahúsi: treballar a un hospital
♦ vinna hjá e-m: treballar a... <+ nom de l'empresa o de l'empresari per als quals hom treballa> 
♦ vinna mikið: treballar molt
♦ vinna vel ~ illa: fer bona ~ mala feina, treballar bé ~ malament
♦ ef einhver vill ekki vinna, þá á hann heldur ekki mat að fá: <LOC FIG> qui no vulgui pas treballar, que tampoc no mengi pas; si algú no vol pas treballar, que tampoc no mengi; perendenga, perendenga, qui no fa feina, quan té talent, no menja
2. (gera) realitzar una cosa (fer, dur a terme)
♦ ...þar sem listamaðurinn og arkitektinn Antoni Gaudí vann ótal verk: ...on l'artista i arquitecte Antoni Gaudí va realitzar innombrables obres
♦ vinna e-m gagn: resultar d'utilitat a algú, ésser d'ajut a algú
3. (fá) guanyar una cosa (obtenir guardó, premi etc.)
♦ vinna orustu: guanyar una batalla
♦ vinna stig: <ESPORT> guanyar un punt
♦ vinna titilinn: <ESPORT> guanyar el títol [de lliga]
♦ vinna í e-u: guanyar a...
♦ vinna í lottói[nu]: guanyar a la loteria
♦ vinna verðlaunin: guanyar el premi
4. (sigra & leggja undir sig) vèncer (obtenir victòria & conquerir & expugnar)
♦ vinna mikinn sigur á e-m: obtenir una gran victòria sobre algú
♦ vinna borg ~ land: conquerir una ciutat ~ un país
◊ Játvarður Englakonungur vann Skotland: el rei Eduard d'Anglaterra va conquerir Escòcia
B. <amb adverbis o complements preposicionals>: 
1. <fyrir> 
♦ vinna fyrir e-m: treballar per a la manutenció d'algú
2. <til> 
♦ vinna til e-s: merèixer[-se] una cosa
3. <úr> 
♦ vinna úr e-u: elaborar una cosa, treballar una cosa (tractar o treballar una cosa fins a convertir-la en una d'elaborada & tramitar una cosa)
vinnandi, vinnandi, vinnandi <adj. inv.>:
treballador -a, que treballa (en edat de treballar, tant si té feina com si no)
♦ vinnandi fólk á Íslandi: la població activa d'Islàndia
vinnan·legur, -leg, -legt <adj.>:
obtenible, extraïble (dit de producte o recurs natural, com ara fusta, petroli, gas natural etc.)
vinnast <vinnst ~ vinnumst | vannst ~ unnumst | unnist>:
durar
♦ meðan dagurinn vannst: mentre va ser de dia
♦ ef mér vinnst tími til þess: si hi trobo temps
♦ ef mér vinnst tími til að <+ inf.>: si trobo temps per a <+ inf.> 
♦ verkið vannst vel: el treball ha anat bé, el treball ha rutllat
vinnings·hafi <m. -hafa, -hafar>:
guanyador m, guanyadora f, premiat m, premiada f
♦ vinningshafar í happdrætti: guanyadors (o: premiats) de la loteria
vinnings·líkur <f.pl -líka (o: -líkna)>:
probabilitats f.pl de guanyar
♦ vinningslíkur í happdrætti ~ lottó: probabilitats de treure a la loteria ~ a la loto
vinnings·miði <m. -miða, -miðar>:
bitllet guanyador
vinnings·númer <n. -númers, -númer>:
número guanyador (o: premiat)
♦ vinningsnúmer í happdrætti: números guanyadors (o: premiats) de la loteria
vinnings·tækifæri <n. -tækifæris, -tækifæri>:
oportunitat f d’obtenir la victòria
♦ misnota vinningstækifæri: malaprofitar una oportunitat de guanyar (p.e., en una partida d’escacs, en un combat esportiu etc.)
vinningur <m. vinnings, vinningar>:
1. <GEN> premi m (en loto, loteria, tómbola etc.)
♦ vinningur í happdrætti ~ lottó: premi m de loteria ~ de la loto
♦ fá vinning í happdrætti ~ lottó: guanyar [un premi] a la loteria~ a la loto
♦ fá fyrsta vinninginn í happdrætti ~ lottó: treure la grossa
2. (sigur) victòria f (acció o fet de vèncer o guanyar)
♦ hafa vinninginn: <LOC FIG> quedar guanyador -a (o: guanyar), vèncer
3. (ávinningur, ágóði) guany m (profit, benefici)
vinnsla <f. vinnslu, vinnslur. Gen. pl.: vinnsla o: vinnslna>:
processament m, elaboració f (de matèria primera en producte elaborat)
♦ e-ð er í vinnslu: una cosa és (o: està) en fase d'elaboració
♦ umsókn yðar er í vinnslu: la vostra sol·licitud s'està tramitant
♦ verk í vinnslu: treball en curs
♦ vinnslu er hætt í námunni: la mina s'ha tancat, la mina ha cessat la seva activitat, s'ha tancat l'explotació de la mina
vinnslu·aðferð <f. -aðferðar, -aðferðir>:
procediment m (o: tècnica f; o: mètode[s] m.[pl]) d'elaboració
vinnslu·ferli <n. -ferlis, -ferli>:
procés m d'elaboració (o: tractament)  
vinnslu·geta <f. -getu, no comptable>:
capacitat f de processament
vinnslu·kostnaður <m. -kostnaðar, no comptable>:
cost m (o: costos m.pl) f d'elaboració, despeses f.pl de producció
vinnslu·lína <f. -línu, -línur. Gen. pl.: -lína>:
línia f de producció
vinnslu·minni <n. -minnis, -minni>:
<INFORM> memòria f de treball, memòria f RAM
♦ 6G vinnsluminni: una memòria RAM de sis gigues
vinnslu·salur <m. -salar, -salir>:
nau f de producció (o: producció), sala f de producció
vinnslu·stig <n. -stigs, -stig>:
fase (o: etapa) f de producció
♦ e-ð er í vinnslustigi: una cosa és (o: està) en fase de producció
vinnslu·stöð <f. -stöðvar, -stöðvar>:
empresa f de transformació
vinnslu·tækni <f. -tækni, no comptable>:
tècnica (o: tecnologia) f de processament
vinnu·aðferð <f. -aðferðar, -aðferðir>:
mètode m de treball
vinnu·aðstaða <f. -aðstöðu, no comptable>:
espai m de treball
vinnu·afköst <n.pl -afkasta>:
rendiment m del treball
vinnu·afl <n. -afls, no comptable>:
mà f d'obra [humana]
♦ faglært ~ ófaglært vinnuafl: mà d'obra qualificada (o: especialitzada) ~ no qualificada (o: no especialitzada)  
vinnuafls·frekur, -frek, -frekt <adj.>:
laboriós -osa, costós -osa, de molt de treball, que exigeix un treball intensiu
vinnu·andi <m. -anda, no comptable>:
ambient m de treball, ambient m laboral
vinnu·aldur <m. -aldurs, -aldrar>:
edat f laboral
♦ vera á vinnualdri: estar en edat laboral
vinnu·álag <n. -álags, no comptable>:
càrrega f de treball, càrrega f laboral
vinnu·áætlun <f. -áætlunar, -áætlanir>:
pla m de treball
vinnu·bíll <m. -bíls, -bílar>:
cotxe m d'empresa
vinnu·borð <n. -borðs, -borð>:
taula f de treball
vinnu·bók <f. -bókar, -bækur>:
llibre m d'exercicis
vinnu·brögð <n.pl -bragða>:
1. <GEN> mètode m de treball
◊ endurmeta vinnubrögð hans: reavaluar el seu mètode de treball
2. (vinnuhættir) manera f de treballar, modus m operandi
vinnu·búðir <f.pl -búða>:
1. (vistarverur verkamanna) barraques f.pl dels treballadors (barraques per a allotjar-s'hi els treballadors d'un projecte)
2. (fangabúðir) penal m, camp m de treballs forçats (institució penitenciària)
◊ hann var dæmdur í sjö ára vist í vinnubúðum: el varen condemnar a set anys de treballs forçats