© Macià Riutort i Riutort, 1998

vibbi <m. vibba, vibbar>:

1. <COL·LO> (= viðbjóður. Viðbjóðslegt fyrirbæri) fàstic m (cosa fastigosa, fàstic de cosa)

2. <COL·LO> (viðbjóðslegur maður) fastigós m, fastigosa f (persona fastigosa, fàstic de persona)

við <f. viðjar, viðjar. En la llengua moderna, emprat exclusivament en pl.>:

trava f

◊ [Primam huius tituli legem B cum suis ita exprimit: Eigi skal svín hafa í afrétt; óheilǫg eru [p. 232] þau í annarra manna landi við áverka en þess er á, nema túnsvín sé, þat er hringr eðr knappr eðr við sé í rana] Ef maðr beitir svínum sínum í land annars manns, ok varðar slíkt sem hann [p. 232] beiti ǫðru fé, enda eru þau óheilǫg við áverkum þess manns, er land á, eða þeirra manna er hann biðr til, nema túnsvín sé, þat er eigi má róta. Ef maðr drepr annars manns svín, ok banar í sínu landi, þá skal hann hræ hylja, svát þar falli eigi á dýr, né fuglar, ok gera orð þeim er svín á, ef hann veit hverr á. Ef hann veit eigi hverr svín á, þá skal hann segja búum sínum fimm til, eða á samkvámu inni næstu ella. Nú gerir hann eigi orð þeim er á, eða svá síðla að svín spillast þaðan frá, er hann vissi hverr átti, þá verðr hann útlagr þremr mǫrkum við þann mann, er svín átti, ok gjalda einum gjǫldum. En ef þau svín spillast af því, at hann sagði eigi til sem mælt var, svát verðr fimm aura skaði, eða meiri, ok varðar fjǫrbaugsgarð, ok skal kveðja til heimilisbúa níu á þingi þess, er sóttr er til fjǫrbaugssakar, en fimm til útlegðar. Ef maðr drepr svín manns í annars landi en sínu, þá er sem hann drepi í þess landi, sem svín á. [p. 233] Nú drepr maðr svín til þess at hann vill sér nýta, þá ræðr sá orði er svín á. Varðar skóggang eða gertœki. Þat eru allt þriggjaþingasakar of svínin, nema gertœki, þat fyrnist eigi. Tólftarkviðr kemr til skóggangssakar þessar — [Primam huius tituli legem B cum suis ita exprimit: Sues in pascuis communibus ne habeantur, neque in aliorum, quam domini fundo a laesionibus immunitate gaudent, nisi sues sint, in pratis stercoratis quae pascere consuescunt, quorum nempe rostro, uel circulus, uel globulus, uel catena est applicata] Si sues suas in aliena pascua quis egerit, eodem reatu tenetur, acsi alius generis [p.232] pecora egisset, et pascuorum domini et huius mandatarii laesionibus iure inferendis expositae sint, nisi sus fuerit in prato stercorato pascere consuescens, quae humum (uel gramina) eruere nequit. Qui in proprio territorio sues alienas ictu afficit et caedit, cadauer eius teget, ne feris uel auibus laceretur, et suis dominum, si quis sit cognouerit, certiorem de eo faciat. Si, cuius sus sit, nesciuerit, accolis suis quinque uel in proxumo conuento (pagano) hoc indicet. At dominum suis uel omnino non certiorem facit, uel tam sero, ut sues caesae interim, inde a tempore, quo, ad quem pertineant, ei innotuit, in deterius abeant, tum in dominum suis trium marcarum mulcta tenetur, et in pretio in simplum restituat. Quod si sues illae ideo, quod non iuxta praescripta indicauerat, ita corruptae fiant, ut quinque unciarum uel maius eueniat damnum, exilium luat. Nouem in comitiis eius, in quem agitur, domicilii accolae euocentur in causis exilii, quinque uero in causis multaticiis. Cum quis suem alienam in alieno (etiam) fundo occidit, hoc ita habendum est, acsi in eius territorio occidisset ad quem sus pertinet. [p. 233] At suem alienam, quis occidit eo consilio, ut sibi ipsi in utilitatem conuertat, tum suis dominus reatu quanto uoluerit eum insimulet. Vel proscriptionis uel furti minimi poena adhibeatur. Omnes haecce de subus oriundae causae per tria comitia integrae durant, praeter furti minimi causam, quae nunquam praescribitur. Dodecadis ueridici huic proscriptionis causae adhibeantur (Oca Cendrosa. Landabrigðaþáttr. XI Kapítuli: Of svín ok áningar - Titulus XI: De subus et stationibus): [El tenor de la primera llei d'aquest capítol és el següent segons el testimoni B: No es poden pas tenir porcs a una afrétt (terres comunals de muntanya, emprades per a deixar-hi les ovelles pasturant a lloure durant l'estiu). Si es causa cap mal a un porc que estigui pasturant per terres d'altres homes que no siguin el seu propietari, el seu propietari no té dret a cap compensació legal pel mal que hagi sofert el seu porc tret que es tracti d'un túnsvín (un porc que pastura dins la tanca del mas) que tingui al musell una anella o un botó [de fusta] o una við [de manera que estigui impossibilitat per a grufar] (aquí un llaç d'escorxa de salze o de vimenera lligat al voltant del musell? o un bocí de verga de salze o de vimenera clavat al musell?)]. Si un home mena els seus porcs a pasturar dins les terres d'un altre, serà castigat amb la mateixa pena en què incorreria si hi hagués menat a pasturar una altra mena de bestiar, i també, si el propietari d'aquestes terres, o els homes als quals ell demani que ho facin, els fa algun tipus de mal, el propietari dels porcs no té dret a cap mena de compensació legal (lit.: [els porcs] són ‘óheilǫg’, o sigui, que no gaudeixen d'immunitat legal), llevat que es tracti d'un porc (se sobreentén: o de porcs) que sigui un túnsvín (un porc de la tanca del mas), impossibilitat per a grufar. Si un home pega i mata el porc d'un altre dins les seves terres, cal que tapi el cadàver del porc de manera que ni les bèsties salvatges ni els ocells li puguin arribar i que doni notícia del que ha passat al propietari del porc si és que sap qui és. Si no sap pas qui és el propietari del porc, cal que notifiqui el fet a cinc veïns seus o, altrament, que ho faci a la propera samkváma (reunió o assemblea [del comú], in proxumo conuento [pagano]). Posat que no notifiqui la mort del porc al seu propietari o que, després de saber qui és el seu propietari, li ho notifiqui tan tard que el porc ja s'hagi fet malbé, serà castigat amb una multa de tres merkr, pagadores al propietari del porc, i[, a més a més,] pagarà un reemborsament (o restitució, gjǫld) simple [del preu del porc]. Però si [els cossos d]els porcs s'han fet malbé pel fet que no en va notificar la mort tal i com està ordenat (prescrit), de manera que es produeixi un dany de cinc aurar o superior, incorrerà en pena de proscripció menor (‘fjǫrbaugsgarðr’), i cal que[, a tal fi,] es convoquin nou veïns a comparèixer al þing de l'acusat per al qual es demana la pena de proscripció menor i cinc veïns si se li demana una pena pecuniària. Posat que un home mati un porc en terres d'altri, és com si l'hagués mort a les terres del propietari del porc. Posat que un home mati un porc perquè en vol fer ús per a si mateix, el propietari del porc decideix el tipus de pena que se sol·licitarà, i que podrà ésser la pena de plena proscripció o la pena per apropiació indeguda. Les causes relacionades amb porcs són, totes elles, causes de tres þings (o sigui, prescriuen al cap de tres þings), excepte en el cas d'apropiació indeguda que no prescriu mai. En el cas que se sol·liciti la plena proscripció per la mort d'un porc, la imposició d'aquesta pena es farà per un veredicte d'un jurat format per dotze homes
⇨ gertæki eða [ólöglegt] sjálftaka: selvraadig Tilegnelse, mindre Tyveri (Vilhjálmur Finsen: Staðarhólsbók (1883), p. 620). poena furti minimi (J.F.G. Schlegel Grágás (II,1829), p. 223)
⇨ ráða orði: vælge, om man vil anlægge Sag for egentlig Tyveri (þjófskapr 1) eller for selvraadig Tilegnelse, görtœki (Vilhjálmur Finsen: Staðarhólsbók (1883), p. 657). aliquem reatu insimulare quanto uelit

♦ brjótast (o: losna) úr viðjum e-s: <LOC FIG> alliberar-se de les cadenes de..., deslliurar-se de les cadenes de...

◊ losna úr viðjum eiturlyfja: alliberar-se de les drogues

♦ losa sig úr viðjum e-s: <LOC FIG> alliberar-se de les cadenes de...

♦ varpa af sér viðjum e-s: <LOC FIG> treure's del damunt el jou de...

◊ vér skulum brjóta sundur fjötra þeirra, vér skulum varpa af oss viðjum þeirra: trenquem llurs lligams, traguem-nos llur jou del damunt!

við: nosaltres
	acusatiu: okkur
	genitiu: okkar
	datiu: okkur

við 1. <prep.+ac.>: a, amb, al costat de
		við gluggann: a la finestra
		við sólaruppkomu: a sol-ixent
	2. <prep.+dat>: amb
		við lágu verði: a preu baix, per un preu baix, per poc
	3. við og við: de tant en tant
	4. við það: <adverbi pronominal> amb això, amb allò

<†>  viða <f. viðu, viður. Gen. pl.: viða o: viðna>:

<NÀUT> pal m, arbre m, antena f

◊ illa kurrið þér að róa andróðann, takið nú og reisið viðurnar, dragið síðan seglin og látum ganga norður skipin: només remugueu de mala manera perquè heu de remar contra el vent, agafeu els arbres i dreceu-los i un cop fet això, hisseu-hi les veles i posem rumb amb els vaixells cap al nord

viða¹ <viða ~ viðum | viðaði ~ viðuðum | viðað ║ [að sér] e-u>:

1. <GEN> fer llenya

♦ viða heim viði: (höggva eldivið og flytja heim) fer llenya i portar-la a casa

◊ "Eg geri þér skjótan kost," sagði Hrafnkell. "Þú skalt reka heim fimm tigu ásauðar í seli og viða heim öllum sumarviði. Þetta skaltu vinna til tveggja missera vistar. En þó vil eg skilja á við þig einn hlut sem aðra smalamenn mína: Freyfaxi gengur í dalnum fram með liði sínu; honum skaltu umsjá veita vetur og sumar. En varnað býð eg þér á einum hlut: Eg vil, að þú komir aldrei á bak honum, hversu mikil nauðsyn sem þér er á, því að eg hefi hér allmikið um mælt, að þeim manni skyldi eg að bana verða, sem honum riði. Honum fylgja tólf hross. Hvert sem þú vilt af þeim hafa á nótt eða degi, skulu þér til reiðu. Ger nú sem eg mæli, því að það er forn orðskviður, að eigi veldur sá, er varar annan. Nú veistu, hvað eg hefi um mælt": “Et diré ara mateix les condicions”, li va dir en Hrafnkell, “hauràs de menar [i guardar] un ramat de cinquanta ovelles mare a les pastures d'estiu i traginar fins al mas tota la llenya que facis a l'estiu. Això és el que hauràs de fer per l'estatge i la manutenció de tot un any. Ara bé, t'imposo un deure, igual que als meus altres pastors, i que hauràs de complir: En Freyfaxi pastura amb el seu ramat per la vall. Li tindràs molt d'esment tant d'estiu com d'hivern, i t'adverteixo d'una cosa: vull que no el muntis mai per més necessitat que tinguis de fer-ho, perquè he declarat categòricament que mataré aquell que el cavalqui. Al Freyfaxi l'acompanyen dotze egües. Qualsevol d'elles que vulguis tenir, de dia o de nit, estan a la teva disposició. Fés com et dic, perquè, com fa la vella dita, qui avisa no és traïdor. Ara ja saps què disposo”

2. (hrúga eldivið, hlaða eldiviði) amuntegar llenya (fer un caramull de llenya)

◊ þeir Þorvaldur viðuðu fyrir dyr öll og lögðu eld í og svo víða í þekjuna. Og er menn Hrafns voru komnir í klæði sín þá gengu þeir til dura og spurði Hrafn hver fyrir eldi réði. En honum var svarað að þeir réðu fyrir er kveiktu en Þorvaldur væri höfðingi. Hrafn spurði ef Þorvaldur vildi taka sættum nokkurum af þeim, kvað Þorvald ráða skyldu sjálfan fyrir sættum ef hann vildi gefa mönnum grið þeim er þar voru fyrir. Menn Þorvalds svöruðu, kváðu Hrafn ómaklegan griða og hans menn. Þorvaldur svarar þá engu en menn Þorvalds höfðu mörg heimsleg orð um þetta mál þeirra (SS I, cap. 180, pàg. 242): en Þorvaldur i els seus homes varen amuntegar llenyar davant totes les portes i hi posaren foc, com també arreu de la sostrada. Quan els homes d'en Hrafn s'hagueren vestit, anaren a les portes i en Hrafn va preguntar qui era el responsable del foc. Li respongeren que n'eren responsables els qui l'havien calat i que en Þorvaldur era llur cabdill. En Hrafn els va preguntar si en Þorvaldur estaria disposat a arribar a algun acord i afegí que en Þorvaldur podria decidir ell mateix els termes de l'acord amb la condició que respectés la vida dels homes que hi havia allà amb ell. Els homes d'en Þorvaldur li varen respondre dient-li que ni en Hrafn ni els seus homes no mereixien perdó. En Þorvaldur no li va respondre res i els seus homes varen pronunciar moltes de paraules forassenyades sobre llur cas

♦ viða til e-s: arreplegar o amuntegar llenya per a una cosa

◊ þá mælti Hallfreður: "Nú munum vér eiga þrenn verk og skaltu Önundur viða heim, þú hefir exi mikla. Auðgísl skal eld gera en eg skal vatn sækja." Þá mælti Önundur: "Það er þá best að viða ótæpilega til húss því að margir þurfa eldiviðinn þeir er hér koma": aleshores en Hallfreður els va dir: “Ara tenim tres tasques a fer. Tu, Önundur, faràs llenya i la portaràs a casa [ja que] tens una gran destral. L'Auðgísl farà foc i jo aniré a cercar aigua”. Aleshores l'Önundur els va dir: “Aleshores el millor serà portar llenya a bastament a la casa perquè molts que passin per aquí hauran de menester llenya”

◊ síðan fóru þrælarnir með drottningu eins og fyrir þá var lagt, viðuðu til bálsins og kveiktu í því. En þegar þeir ætluðu að taka drottningu og bera hana á bálið kom til þeirra kona; hún gekk á einum fæti og hafði járnlaup á höfði; hún setur af sér laupinn, gengur til þrælanna og spyr hvað þeir hafi fyrir stafni. Þeir segja sem var: tot seguit els esclaus van fer amb la reina tal com els havien manat: van amuntegar llenya per fer-hi una foguera i la varen encendre. Però quan volien agafar la reina i menar-la a la foguera, se'ls acostà una dona. Només tenia una cama i portava una cistella de ferro al cap. Es va llevar la cistella del cap, es va acostar als esclaus i els va preguntar què estaven fent. Ells li van dir el que hi havia

♦ viða björn inni: <LOC JUR> tancar un ós dins el seu cau amuntegant llenya davant l'entrada

◊ hafi sá bjǫrn er veiddi nema inni sé viðaðr, þá hafi sá er inni viðaði: que l'ós sigui de qui l'hagi caçat, llevat que l'ós s'hagi trobat dins el seu cau perquè algú li n'ha barrat la sortida amb llenya. En aquest cas, l'ós és del qui li ha barrat la sortida del cau amb llenya

3. <FIG> reunir (o: aplegar) una cosa (dades o material per a elaborar un llibre, un estudi etc.)

♦ viða að sér heimildum: reunir material bibliogràfic (o: documentació bibliogràfica)  

4. (búa að viðum) fer la fusta d'una cosa (fer l'obra de fusta quan es construeix una casa)

♦ viða hús: fer la part de fusta de l'estructura d'una casa que s'està construint

viða² <viða ~ viðum | viðaði ~ viðuðum | viðað ║ e-ð ~ e-n>:

(tortíma, granda) anorrear algú ~ una cosa

♦ viða e-m veiði: <LOC JUR> impossibilitar la pesca a algú

◊ hverr maðr má gera veiðivél í sinni á, ok gera þó svá, at fiskar megi fara upp eptir (ɔ: at) á hverri. Ganga skal guðsgjǫf til fjalls sem til fjǫru, ef gengit vill hafa. En ef einhverr girðir, þá skulu þeir, er ána eigu fyrir ofan, gera honum fimmtarstefnu til af þingi, úr at brjóta. En ef hann kveðr nei við, þá skal sá er at telr æsta bœndr liðs til úr at brjóta. Bóndi hverr er synjar honum til at fara er sekr eyri við konung; en þeir er garð gerðu í á at ólǫgum, gjaldi mǫrk hverjum þeira, er fyrir ofan búa, ok [þeim er] þeir viðuðu veiði fyrir — Enhver maa bruge de Raad at veide med, som han kand, dog saa at Fiskene kunde gaae op efter hver Aae, thi Guds Gave skal saavel gaae til Fields som til Fiære, om Gud vil. Gierder nogen derfor, da skulle de som eye Aaen der oven for, giøre ham Femte-Stævne paa Tinge til at afbryde Gierdet. Siger han ney dertil, da skal den som paataler, kræve Hielp af Bønderne for at opbryde det, hver Bonde som undslaaer slig for at fare, betale I Øre til Kongen; og de som giøre Gierde over Aaen imod Loven, betale en Mark til enhver af dem der boe oven for, hvilke de formeente Fiskeriet (Codi Johanneu. Landsleigubálkr, Cap. 56: Um vatnsfǫll ok veiðistǫður bœja í milli, pàg. 166 = Gulaþingslǫg, cap. 85, pàg. 42): qualsevol pot calar el seu art de pesca dins el seu riu sempre que ho faci de tal manera que els peixos puguin pujar per qualsevol riu (? =per qualsevol altra part del riu?). El regal de Déu (=els peixos) ha de poder anar, si vol fer-ho, tant cap a la muntanya com cap a la platja (menys literalment: el regal de Déu ha de poder moure's en totes direccions, tant cap a la muntanya com cap a la mar). Si, emperò, algú barra el riu, els propietaris del riu més amunt de l'indret on aquest hagi estat barrat, li farà emetre pel þing una fimmtarstefna, ço és, una ordre de desmuntar la barrera del riu en un termini de cinc dies. I si hi diu que no, el qui hagi presentat el recurs contra la barrera, s'adreçarà als bœndr [veïns] per obtenir llur ajuda per a desmuntar (trencar) la barrera. Qualsevol bóndi que es negui a acompanyar-l'hi [a desfer la barrera], pagarà un eyrir al rei. I els qui hagin barrat el riu il·lícitament, pagaran una mǫrk a cadascú que visqui més amunt de la barrera i al qual hagin feta impossible (destruït) la pesca part damunt [la barrera] (en comparació, la versió paral·lela dels Gulaþingslǫg, cap. 85, pàg. 42, fa: þá skal hverr gera veiðivél í sinni á, ok gera þó svá, at fiskar megi fara upp at á hverri. Ganga skal Guðsgjafi til fjalls sem til fjǫru, ef gengit vill hafa. En sá maðr, er gerðir fyrir, þá skulu þeir, er fyrir ofan eigu, gera hánum fimmtarstefnu af þingi, at brjóta ór, et at úlǫgum er í gǫrr. En ef hann vill eigi ór brjóta, þá skulu þeir æsta liðs til at brjóta ór. En hverr bóndi er sekr at þremr aurum, er synjar hánum til at fara, en þeim viðar veiði er fyrir ofan búa. Engi skal fara í annars á at veiða, nema hann vili þeim veiða er ána á ok gjalda landnám þeira, er ána á)

♦ aldur viðar e-n: <LOC FIG> la vellesa destrueix algú (algú mor de vellesa)

◊ 30. ‘Þann hefi ec allra ǀ ættgǫfgastan ǁ fylki fundit, ǀ oc framarst necqvi; ǁ hann scaltu eiga, ǀ unz þic aldr viðar, ǁ verlaus vera, ǀ nema þú vilir þenna’: 30. “He trobat el cabdill de més noble llinatge i, de molt lluny, el més excel·lent. El tindràs per marit fins que la vellesa et destrueixi. Seràs (=et quedaràs) sense marit llevat que vulguis aquest [per marit]” (vocabulari: #1. framarst nekkvi: Cf en Kuhn 1968³, pàg. 153: framarst necqvi weitaus am überlegensten (Gðr. II 30))

♦ viða vígskáa (o: hina vígskáu): <LOC POÈT> destruir els deleresos de combat (destruir els guerrers)

◊ 5. Soltinn varð Sigurðr ǀ sunnan Rínar, ǁ hrafn at meiði ǀ hátt kallaði: ǁ ‘Ycr mun Atli ǀ eggiar rióða, ǁ muno vígscá ǀ of viða eiðar’: 5. En Sigurðr fou occit (o: va morir) al sud del Rin (=en el sud, a la vora del Rin). Un corb, a dalt d'un arbre, va cridar fort: “L'Atli enrogirà en vosaltres dos els talls [de les espases]. Els juraments [trencats] anorrearan els delerosos de combatre (=menaran els guerrers a la mort = us menaran a vosaltres dos, guerrers, a la mort)”

viða·mikill, -mikil, -mikið <adj.>:

extens -a, vast -a, [molt] ampli àmplia

♦ viðamikið efni: una matèria extensa

♦ viðamikil skýrsla: un extens informe

viðar·alkóhól <n. -alkóhóls, no comptable>:

alcohol metílic, metanol m, alcohol m de fusta, alcohol m de cremar (→ tréspíritus; → metanól)

viðar·bolur <m. -bols, -bolir>:

soca f d'arbre

viðar·borð <n. -borðs, -borð>:

taula f de fusta

viðar·borinn, -borin, -borið <adj.>:

<BOT> cauliflor -a

viðar·bretti <n. -brettis, -bretti>:

post f de fusta

viðar·bulungur <m. -bulungs, -bulungar>:

pila f de llenya, caramull m de llenya (Mall.) 

◊ var viðarbulungur mikill á eyrinni og þar á ofan lá forkur einn mikill og var brotið af endanum. Ólafur tók upp forkinn og hafði í hendi sér, stökkur nú fénu fyrir sér. Ganga þeir allir saman. Talar Þorbjörn við Ólaf og var hinn kátasti. Hann fann að þeir vildu jafnan ganga síðar en hann sá við því og fóru jafnan fram allir og allt fram fyrir hólinn. Skildust þar vegirnir: a l’eyri hi havia una gran pila de llenya, i al damunt hi havien deixat una gafa de mariner llarga que tenia un extrem trencat. L'Ólafur va agafar la gafa i, sostenint-la amb la mà, feia avançar davant-davant les ovelles. Tots ells anaven plegats. En Þorbjörn parlava amb l'Ólafur i estava d'un humor immillorable. L'Ólafur, tanmateix, se'n va adonar que en Þorbjörn i en Vakur intentaven contínuament posar-se darrere ell però ell se'n capguardava i tots ells varen continuar fent camí fins davant el pujol. Allà se separaven els camins

viðar·bútur <m. -búts, -bútar>:

estella f, tió m, tros m de llenya

viðar·byrði <f. -byrðar, -byrðar>:

càrrega f de llenya, pes m de la llenya

viðar·bæs <n. -bæss, no comptable>:

tint m per a fusta

viðar·edik <n. -ediks, no comptable>:

àcid pirolignós, vinagre m de fusta

viðar·eldsneyti <n. -eldsneytis, -eldsneyti>:

dendrocombustible m (llenya, carbó vegetal,pèl·lets, briquetes etc.)

viðar·farmur <m. -farms, -farmar>:

carregament m de fusta

viðar·fúavörn <f. -fúavarnar, -fúavarnir>:

impregnació f de la fusta [amb biocides]

viðar·gólf <n. -gólfs, -gólf>:

parquet m

viðar·grein <f. -greinar, -greinar (o: -greinir)>:

branca f d'arbre

viðar·grind <f. -grindar, -grindur>:

carcassa f de fusta

viðar·heiti <n. -heitis, -heiti>:

nom m d'arbre, dendrònim m

viðar·högg <n. -höggs, -högg>:

talla f d'arbres, abatiment m d'arbres

viðar·höggsmaður <m. -höggsmanns, -höggsmenn>:

llenyataire m & f, llenyater m (Val., Bal.), llenyatera f (Val., Bal.)

viðar·ker <n. -kers, -ker. Gen. pl.: -kerja (o: -kera); dat.pl.: -kerjum (o: -kerum)>:

recipient m de fusta (de diferents mides)

viðar·klæddur, -klædd, -klætt <adj.>:

revestit -ida de fusta

viðar·klæðning <f. -klæðningar, no comptable>:

revestiment m de fusta

viðar·kol <n.pl -kola>:

carbó m vegetal (o: de llenya)

♦ virk viðarkol: carbó actiu (o: activat)  

viðar·kubbur <m. -kubbs, -kubbar>:

cub m de fusta

viðar·kurl <n. -kurls, -kurl>:

ascla f de fusta

viðar·kveif <f. -kveifar, -kveifar>:

galerina marginada (bolet Galerina marginata)

viðar·kvistur <m. -kvists, -kvistir. Ac. pl.: -kvistu o: -kvisti>:

branquilló m [per fer foc] (ʕēt͡s, עֵץ)

◊ þá tók hann sig upp og fór til Sarefta. Og er hann kom að borgarhliðinu, var ekkja þar að tína saman viðarkvisti (ʕēˈt͡sīm, עֵצִים). Hann kallaði til hennar og mælti: "Sæk þú mér dálítið af vatni í ílátinu (בַּכְּלִי), að ég megi drekka": aleshores es va aixecar i se'n va anar a Sarepta (Çarefat). I quan va arribar a la porta de la vila, hi havia una vídua que arreplegava branquillons per fer foc. Ell la va cridar i li digué: “Vés-me a cercar una mica d'aigua en en el gerro pequè pugui beure”

◊ hún svaraði: "Svo sannarlega sem Drottinn, Guð þinn, lifir, á ég enga köku (מָעוֹג) til, heldur aðeins hnefa mjöls í skjólu (בַּכַּד) og lítið eitt af viðsmjöri í krús (בַּצַּפָּחַת). Og sjá, ég er að tína saman fáeina viðarkvisti (ʃəˈnaʝim   ʕēˈt͡sīm, שְׁנַיִם עֵצִים). Síðan ætla ég heim og matbúa þetta handa mér og syni mínum, að við megum eta það og deyja síðan": ella li va respondre: “Tan cert com Jahvè, el teu Déu, viu, no tinc gens de pa (lit.: coca), sinó només un grapat de farina en un pot i una mica d'oli en una gerra. I mira, estic arreplegant branquillons per fer foc i després vull anar a casa i preparar això que t'he dit per a mi i per al meu fill, que ens ho poguem menjar i després, morir”

viðar·kvoða <f. -kvoðu, -kvoður. Gen. pl.: -kvoða o: -kvoðna>:

reïna (o: resina; o: reina Bal.) f natural

viðarkvoðu·göng <n.pl -ganga>:

conducte (o: canal) resinífer

viðarkvoðu·kenndur, -kennd, -kennt <adj.>:

resinós -osa

viðar·kynding <f. -kyndingar, -kyndingar>:

calefacció f de llenya

viðar·köstur <m. -kastar, -kestir>:

pila f de llenya

◊ en er þeir komu þangað, sem Akkilles vísaði þeim á, lögðu þeir líkið niður, og hlóðu þegar mikinn viðarköst (ἡ ὕλη -ς:   αἶψα δέ οἱ μενοεικέα νήεον ὕλην): i quan varen arribar allà on l'Aquil·les els indicava, varen dipositar el cadàver en terra, i tot seguit amuntegaren una gran pila de llenya

◊ síðan skaut hann þar í járnóðum eldi, til að vinna upp viðarköstinn (—:   ἐν δὲ πυρὸς μένος ἧκε σιδήρεον ὄφρα νέμοιτο): tot seguit hi va encendre un foc furiós de ferro perquè consumís la pila de llenya

◊ en Akkilles biður ykkur Norðra og hinn hvínanda Vestra að koma, og lofar ykkur fríðum blótum, til að kveikja í viðarkesti (ἡ πυρή -ῆς:   ὄφρα πυρὴν ὄρσητε καήμεναι) þeim, er Patróklus liggur á, sá er allir Akkear harma nú mjög: l’Aquil·les us prega a vosaltres, Bòreas i, a tu, el Zèfir xiulador, que vingueu, i us promet bells sacrificis perquè encengueu la pila de llenya sobre la qual hi ha ajagut en Pàtrocle a qui ara tots els aqueus ploren

viðar·köttur <m. -kattar, -kettir>:

gat margai m (mamífer Leopardus wiedii)

viðar·lífmassi <m. -lífmassa, -lífmassar>:

biomassa f forestal, biomassa llenyosa

viðar·mjöl <n. -mjöls, no comptable>:

farina f de fusta

viðar·nýra <n. -nýra, -nýru. Gen. pl.: -nýrna>:

<BOT> llúpia f

viðar·rót <f. -rótar, -rætur>:

arrel f d'arbre

◊ hvarf Hreggviðr nú inn í hauginn, en Hrólfr tók gripuna ok varðveitti, fór síðan frá haugnum aptr ina sǫmu leið ok varð nú við engi undr varr. Ok er hann kom ór skóginum, kom Vilhjálmr þá móti honum. Hafði hann skriðit undir viðarrœtr ok legit þar um alla hríðina. Fekk hann varla talat fyrir kulda: en Hreggviðr llavors va desaparèixer dins el seu túmul i en Hrólfr va agafar tots els objectes [que li havia donat en Hreggviðr] i els va guardar. Tot seguit se'n va anar del túmul desfent el mateix camí que havia seguit per anar-hi i no va percebre res d'extraordinari. I quan va sortir del bosc, en Vilhjálmur li va sortir a l'encontre. S'havia arrossegat sota les arrels d'un arbre i s'hi havia quedat ajagut durant tota la tempesta de neu. A penes podia parlar del fred que tenia

◊ nú gekk Freysteinn, þó nauðigur færi, til Oddnýjar og tók upp sveininn og gekk út með og til skógar. Hann vafði piltinn í einum dúk og lagði flikkissneið í munninn. Hann gerði skjól undir viðarrótum og lét þar koma í barnið og bjó vel um og gekk svo frá, fór heim síðan og sagði bónda að hann hefði fyrir séð barninu. Bóndi lét vel yfir og var nú kyrrt um hríð: llavors en Freysteinn, encara que ho fes a contracor (forçat), va anar on era l'Oddný i li va agafar el nen i se'n va anar amb ell al bosc. Va embolcallar el noiet en una flassada i li va posar una tallada de cansalada a la boca. Va fer-li un refugi sota les arrels d'un arbre i hi va posar l'infant dedins, el va tapar bé i se'n va anar. Tot seguit se'n va anar a casa i va dir al bóndi que s'havia ocupat del nen. El bóndi va expressar la seva satisfacció i, durant una temporada, no va passar res més

viðar·runnur <m. -runns, -runnar>:

arbust m, matoll m

◊ hann skyggndist (παπταίνων) alla vega (πάντοσε) í kring um sig, sem örn, er menn segja skarpskyggnastan (ὀξύτατον δέρκεσθαι) allra fugla undir himinhvolfinu, því þó hann sé í hálofti, þá sér hann, hvar hinn fótfrái (πόδας ταχὺς) héri lúrir (κατακείμενος) undir allaufguðum viðarrunni (ὁ~ἡ θάμνος -άμνου:   πτὼξ ǁ θάμνῳ ὑπ᾽ ἀμφικόμῳ κατακείμενος): mira al seu voltant en totes direccions com una àguila, de la qual els homes diuen que és el qui té la vista més penetrant de tots els ocells sota la volta celeste perquè, encara que estigui volant enlaire pel cel, veu on dormisqueja la llebre de peu lleuger sota un arbust d'espès fullatge

viðar·rusl <n. -rusls, no comptable>:

restes f.pl de fusta, fusta trinxada

viðar·spónn <m. -spónar, -sapónar>:

fullola (o: xapa) f de fusta

viðar·spæni <n. -spænis, no comptable>:

[cares f.pl de] fullola (o: xapa) f de fusta

viðar·stoð <f. -stoðar, -stoðir>:

tauló (o: pilar) m de fusta, suport m de fusta

viðar·stæða <f. -stæðu, -stæður. Gen. pl.: -stæðna>:

apilament ordenat de troncs i branques grosses

viðar·tegund <f. -tegundar, -tegundir>:

tipus (o: mena; o: casta Mall.) f de fusta

viðar·teinungur <m. -teinungs, -teinungar>:

rebrot (o: plançó) m d'arbre

viðar·trefjar <f.pl -trefja>:

fibres f.pl de fusta

viðar·tunna <f. -tunnu, -tunnur. Gen. pl.: -tunna>:

tina f de fusta, cup m de fusta

viðar·ull <f. -ullar, no comptable>:

1. <GEN> llana f de fusta

2. <†> (bómull) cotó m (→ baðmull)

viðar·umbúðir <f.pl -umbúða>:

[material m d']embalatge m de fusta

viðar·úrgangur <m. -úrgangs, no comptable>:

residus m.pl de fusta, deixalles f.pl de fusta

viðar·val <n. -vals, no comptable>:

fusta escollida (o: selecta), fusta f de qualitat

viðar·vara <f. -vöru, -vörur. Gen. pl.: -vara>:

producte m de fusta

viðar·varnarefni <n. -varnarefnis, -varnarefni>:

conservant (o: protector) m de [la] fusta

viðar·vörn <f. -varnar, -varnir>:

protecció f de la fusta, tractament m de la fusta (esp. imprengnant-la amb preservants biocides)

viðar·þil <n. -þils, -þil. Gen. pl.: -þilja; dat.pl.: -þiljum>:

post f de fusta (esp. per a revestiments de paret: empostisats, plafons, panys de paret etc.)

viðar·þilja <f. -þilju, -þiljur. Gen. pl.: -þilja>:

post f de fusta (esp. per a revestiments de paret: empostisats, plafons, panys de paret etc.)

viðar·þynna <f. -þynnu, -þunnur. Gen. pl.: -þynna>:

xapa (o: fullola) f de fusta

viðar·æð <f. -æðar, -æðar>:

<BOT> xilema m

♦ tilfærsla í viðaræðum: <BOT> translocació apoplàstica

viðar·öxi <f. -öxar (o: -axar), -axir>:

destral f de fer llenya

viðauka·blað <n. -blaðs, -blöð>:

suplement m

viðauka·tillaga <f. -tillögu, -tillögur. Gen. pl.: -tillagna o: -tillaga>:

esmena f

við·auki <m. -auka, -aukar>:

annex m, afegiment m

við·bára <f. -báru, -bárur. Gen. pl.: -bára>:

[falsa] excusa f, pretext m, subterfugi m

♦ viðbárur: excuses

við·bein <n. -beins, -bein>:

clavícula f

viðbeins·brot <n. -brots, -brot>:

fractura f de clavícula

við·bendi <n. -bendis, -bendi>:

heura f (→ bergflétta)

við·bit <n. -bits, no comptable>:

mantega, margarina o saïm per untar-hi el pa

við·bjargandi, -bjargandi, -bjargandi <adj. inv.>:

Mot emprat en la locució:

♦ e-m er ekki viðbjargandi: <LOC FIG> algú no té remei, algú és incorregible

viðbjóðs·lega <adv.>:

fastigosament

viðbjóðs·legur, -leg, -legt: fastigós -osa, oiós -osa (Mall.), repel·lent

við·bjóður <m. -bjóðs, -bjóðir>: fàstic m, oi m (Mall.)
	hafa viðbjóð á e-u: sentir repulsió per una cosa
	vekja viðbjóð hjá einhverjum: fer fàstic / oi (Mall.) a
	þetta er alveg viðbjóður: aixó és absolutament repulsiu

við·bót <f. -bótar, -bætur>:

afegiment m, afegitó m

♦ í viðbót við e-ð: a més a més de..., addicionalment a..., en afegiment a...

♦ fá e-ð í viðbót til að <+ inf.>: rebre una cosa d'afegitó per a <+ inf.>

♦ til viðbótar: a més a més..., ...de més, per afegitó

◊ hundrað meyjar voru þar til viðbótar (alius -a -ud:   centum aliae [famulae]) og jafnmargir (totidem:   totidemque pares aetate ministri) sveinar á sama aldri er hlóðu borðin veisluföngum og báru fram bikara: cent serventes hi havia a més a més i tants d'altres servents de la mateixa edat que carregaven les taules amb els menjars del banquet i servien les copes

♦ til viðbótar við e-ð ~ e-u: a més a més de...

◊ á nú að vekja stríð gegn okkur til viðbótar því að (—:   bellum etiam pro caede boum <...> Laomedontiadae, bellumne inferre paratis...) þið drápuð kýr okkar og tarfa, niðjar Laómedons, búist þið nú til atlögu, að hrekja meinlausar (insontes) Harpýjur frá föðurleifð?: plançons d'en Laomedont! També s'haurà de despertar una guerra contra nosaltres a més a més que ens heu mort les nostres vaques i bous? Per ventura us esteu preparant per a l'atac a fi de foragitar de llur patrimoni pairal les innocents harpies?

♦ tveir ~ tvær ~ tvö til viðbótar: dos ~ dues de més

viðbótar- <en compostos>:

addicional

viðbótar·hamingja <f. -hamingju, no comptable>:

sort f addicional (o: suplementària)

viðbótar·kostnaður <m. -kostnaðar, no comptable>:

despeses f.pl addicionals

við·bragð <n. -bragðs, -brögð>:

1. <GEN> estrebada f, revinclada f

♦ taka [snöggt] viðbragð: reaccionar amb un sobresalt, sobresaltar-se, estremir-se

2. viðbrögð <n.pl -bragða>: reacció f

♦ viðbrögð e-s við e-u: reacció d'algú davant una cosa

viðbragðs·aðili¹ <m. -aðilja, -aðiljar>:

variant de → viðbragðsaðili² ‘equip de resposta [a grans accidents i catàstrofes]’

viðbragðs·aðili² <m. -aðila, -aðilar. Empr. hab. en pl.>:

equip m de resposta [a grans accidents i catàstrofes], equip m de resposta immediata en emergècies, ERIE m (policia, personal sanitari, equip(s) de rescat etc.)

viðbragðs·áætlun <f. -áætunar, -áætanir>:

pla m d'emergència

viðbragðs·fljótur, -fljót, -fljótt <adj.>:

que reacciona ràpidament, de reacció ràpida, ràpid -a en reaccionar

viðbragðs·flýtir <m. -flýtis, no comptable>:

capacitat f de reacció

viðbragðs·seinn, -sein, -seint <adj.>:

de reacció lenta, lent -a en reaccionar, que reacciona amb lentitud

viðbragðs·sjóntækni <f. -sjóntækni, no comptable>:

<ASTRON> òptica activa

viðbragðs·skjótur, -skjót, -skjótt <adj.>:

que reacciona ràpidament, de reacció ràpida, ràpid -a en reaccionar

viðbragðs·snöggur, -snögg, -snöggt <adj.>:

de reacció ràpida, ràpid -a en reaccionar

viðbragðs·staða <f. -stöðu, pl. no hab.>:

estat m d'alerta

♦ setja e-ð ~ e-n í viðbragðsstöðu: posar una cosa ~ algú en [estat d']alerta

♦ vera í viðbragðsstöðu: ésser (o: estar) en estat d'alerta

viðbragðs·teymi <n. -teymis, -teymi>:

equip m de resposta [a grans accidents i catàstrofes], equip m de resposta immediata en emergècies, ERIE m (policia, personal sanitari, equip(s) de rescat etc.)

viðbragðs·tími <m. -tíma, no comptable>:

temps m de reacció

við·brenndur, -brennd, -brennt <adj.>:

cremat -ada (o: recremat -ada) (menjar, per no haver-lo remenat o per haver estat massa temps al foc)

við·brigði <n.pl -brigða>:

[nova] experiència f, [gran] canvi m (en la vida, situació etc. d'un hom)

♦ viðbrigði að þurfa að borga alla reikningana: l'experiència d'haver de pagar totes les factures (s'entén: fins ara les pagava sempre algú altre)

♦ það voru mikil viðbrigði fyrir mig: ha estat un gran canvi per a mi (s'entén: respecte del que he o havia fet fins ara)

við·brunninn, -brunnin, -brunnið <adj.>:

cremat -ada (o: recremat -ada) (menjar, per no haver-lo remenat o per haver estat massa temps al foc)

við·bundinn, -bundin, -bundið <adj.>:

(upptekinn af e-u) ocupat -ada (atrafegat amb alguna cosa)

♦ eiga ekki viðbundið: <LOC FIG> no tenir res a fer, gaudir d'uns moments de lleure

viðburða·laus, -laus, -laust <adj.>:

tranquil -il·la, sense esdeveniments

♦ viðburðalaus helgi: un cap de setmana tranquil

viðburða·ríkur, -rík, -ríkt <adj.>:

1. <GEN> ric -a en esdeveniments

♦ eiga viðburðaríka ævi: tenir una vida moguda (o: agitada), una vida rica en esdeveniments

2. (dagur) agitat -ada (dia ‘intens’, atrafegat, aqueferat)

♦ viðburðaríkur dagur: un dia molt agitat

3. (um skáldsögu, kvikmynd o.s.fr.) amb molta d'acció, animat -ada (novel·la, pel·lícula etc.)

◊ bráðfyndin og viðburðarík gamanmynd fyrir alla fjölskylduna: una comèdia hilarant i molt entretinguda per a tota la família

við·burður <m. -burðar, -burðir>:

1. <GEN> esdeveniment m, fet m

♦ rás viðburðanna: el curs dels esdeveniments

◊ Gyðjusonur - víst ferð þú yfir hafið undir handleiðslu æðri máttarvalda, fyrir því eru órækar sönnur, þannig er örlögdómur konungs guðanna, þannig snýr hann hjólinu, þannig hverfist rás viðburðanna. - Ég skýri þér aðeins frá fáu einu af mörgu svo að þú siglir öruggari um gestrisin höf og þér auðnist að lenda við Ásóníuhöfn; því að Skapanornirnar meina Helenusi að vita meira og Júnó, dóttir Satúrnusar, varnar honum máls — Nate deā (nam te maioribus ire per altum ǁ auspiciis manifesta fides: sic fata deum rex ǁ sortitur, uoluitque uices; is uertitur ordo), ǁ pauca tibi et multis, quo tutior hospita lustres ǁ aequora et Ausonio possis considere portu, ǁ expediam dictis: prohibent nam cetera Parcae ǁ scire Helenum, farique uetat Saturnia Iuno: fill de deessa! (certamemnt travesses la mar sota el guiatge d'auspicis més grans (alts): perquè les proves en són incontestables, així és com el rei dels déus ha disposat el [vostre] destí i és com ell gira la roda [de la fortuna], així es descabdella el curs dels esdeveniments): Només t'explicaré poques coses d'entre les moltes que hi ha, a fi que recorris, amb major seguretat, les mars hospitalàries i et sigui donat d'arribar a un port ausoni, car les Parques impedeixen a l'Helen que sàpiga més coses (=la resta de coses) i la Juno, la filla d'en Saturn, li refusa que en parli

♦ sögulegir viðburðir: fets (o: esdeveniments) històrics

2. (e-ð óvanalegt) fenomen m [extraordinari], esdeveniment rar (quelcom d'excepcional)

◊ ég var forviða og í brjósti mér brann undarleg þrá eftir því að ræða við manninn og frétta nánar um svo mikla viðburði — obstupui miroque incensum pectus amore ǁ compellare uirum, et casus cognoscere tantos: vaig quedar astorat i en el meu pit es va encendre un singular desig de parlar amb aquell home i de conèixer, més detalladament, uns esdeveniments tan grans

við·búð <f. -búðar, no comptable>:

convivència f, relacions f.pl (acte de relacionar-se amb els altres o amb algú altre)

♦ viðbúð við aðra: les relacions amb els altres, la convivència amb els altres

viðbúinn, -búin, -búið <adj.>:

[que està] a punt, preparat -ada, llest -a

◊ þá var Evrýtíon ekki seinn á sér, viðbúinn með ör á streng, og hét á bróður sinn, kemur auga á dúfuna sem flýgur glöð með vængjaslætti um bert loftið og hæfir hana undir svörtu skýi — tum rapidus, iamdudum arcu contenta parato ǁ tela tenens, fratrem Eurytion in uota uocauit, ǁ iam uacuo laetam caelo speculatus et alis ǁ plaudentem nigra figit sub nube columbam: aleshores l'Eurició no va ésser lent, a punt amb la fletxa a l'arc, invocà el seu germà, posà l'ull en el colom que travessava joiós l'aire lliure amb batec d'ales i el va endevinar sota un núvol negre

♦ vera viðbúinn e-u: estar preparat per a una cosa

♦ vera viðbúinn að <+ inf.>: està a punt (o: preparat; o: llest) per a <+ inf.>

♦ það er viðbúið: <LOC FIG> és d'esperar (o: és esperable; o: es pot comptar amb això)  

♦ það er viðbúið að <+ subj.>: és d'esperar que <+ subj.>

viðbúnaðar·áætlun <f. -áætlunar, -áætlanir>:

pla m de contingència

viðbúnaðar·stig <n. -stigs, -stig>:

nivell m d'estat d'alerta

við·búnaður <m. -búnaðar, no comptable>:

1. (lögregla, slökkvilið, heilbrigðisstarfsfólk o.s.fr.: það að vera viðbúinn, til taks) estat m d'alerta (acte de manternir-se preparat per a intervenir, dit esp. de policia, bombers o unitats sanitàries)

◊ slökkviliðið með mikinn viðbúnað í Kópavogi vegna elds: els bombers, en estat de màxima alerta a Kópavogur, a causa d'un incendi

2. (ráðstafanir til undirbúnings e-u) preparatius m.pl (sèrie de coses que es fan per a preparar una cosa)

♦ hafa viðbúnað: #1. haver fet [els] preparatius (per enllestir o fer una cosa); #2. fer els preparatius (per a una cosa)

◊ eftirrit af bréfinu skyldi gefið út og birt sem lög í hverju héraði svo að öllum þjóðunum yrði þetta ljóst og til þess að Gyðingar gætu haft viðbúnað (hāˈʝāh   ʕāˈθūδ ~ הָיָה עָתוּד:   wə-li-ˈhjōθ   ha-i̯ʝəhūδīˈʝīm   ʕăθūˈδīm   la-i̯ˈʝōm   ha-zˈzɛh   lə-hinnāˈqēm   mēʔɔi̯βēi̯-ˈhɛm,   וְלִהְיוֹת הַיְּהוּדִיִּים עֲתוּדִים לַיּוֹם הַזֶּה, לְהִנָּקֵם מֵאֹיְבֵיהֶם) þennan dag til að koma fram hefndum á óvinum sínum: una còpia de la carta s'hauria de promulgar (emetre) i publicar com a llei a cada província, a fi que [el seu contingut] quedés clar a totes les nacions i per tal que els jueus estiguessin a punt aquest dia, per venjar-se de llurs enemics

◊ hann mun þá sýna ykkur loftsal mikinn, búinn hægindum. Hafið þar viðbúnað (ἑτοιμάζειν:   ἐκεῖ ἑτοιμάσατε): aleshores ell us mostrarà a dalt una gran sala, agençada amb [estores i] coixins; feu-hi allà els preparatius

♦ það þarf ekki mikinn viðbúnað til að <+ inf.>: no calen pas grans preparatius per a <+ inf.>

við·bygging <f. -byggingar, -byggingar>:

[edifici m] annex m

við·bætir <m. -bætis, -bætar>:

annex m (apèndix final a escrit, p.e., a llibre)

við·bættur, -bætt, -bætt <adj.>:

addicional

♦ að viðbættu: addicionalment, a més a més, a sobre

við·dvöl <f. -dvalar, -dvalir>:

estada f [per un cert temps], sojorn m (residència temporal, per un cert temps, a un lloc, i, esp., parada a un lloc durant un viatge)

◊ því næst komu álfarnir úr dalnum fram og heilsuðu þeim og fylgdu þeim yfir ána að húsi Elronds. Þar var þeim tekið tveim höndum og mörg voru forvitnu eyrun til að hlýða á frásagnirnar af ævintýrum þeirra. Bilbó var orðinn þegjandalegur og syfjaður svo að Gandalfur sagði frá. Sjálfur hafði Bilbó lítinn áhuga á að hlusta á það flest, því að hann gjörþekkti það, hafði sjálfur staðið í eldinum og þurfti því ekki að láta segja sér neitt. Enda hafði vitkinn það mestallt frá honum, því að Bilbó hafði rakið það allt fyrir honum á leiðinni eða í viðdvölinni í húsi Bjarnar. En við og við rifaði þó í annað augað á honum og áhuginn vaknaði, ef vitkinn skaut inn einhverjum atvikum sem hann vissi ekki um: tot seguit els elfs de la vall sortiren i els saludaren i els conduïren pel gual cap a la casa de l'Elrond. Allà foren rebuts calorosament i moltes eren les orelles curioses desitjoses d'escoltar[, aquell vespre,] el relat de llurs aventures. En Bilbo no tenia ganes de xerrar (estava taciturn) i tenia son, de manera que fou en Gandalf el qui les va contar. El propi Bilbo tenia poc interès a sentir la major part de la història perquè la coneixia a fons, ell mateix hi havia participat i, per això mateix, no calia que li contessin res. I el mag en tenia la major part d'ell, perquè en Bilbo havia descabdellat tot això davant ell durant el viatge de tornada o durant la parada que havien fet a la casa d'en Beorn. De tant en tant, emperò, obria un ull i el seu interès es desvetllava si el mag exposava alguns fets que ell encara no sabia (l'original fa: then the elves of the valley came out and greeted them and led them across the water to the house of Elrond. There a warm welcome was made them, and there were many eager ears that evening to hear the tale of their adventures. Gandalf it was who spoke, for Bilbo was fallen quiet and drowsy. Most of the tale he knew, for he had been in it, and had himself told much of it to the wizard on their homeward way or in the house of Beorn; but every now and again he would open one eye, and listen, when a part of the story which he did not yet know came in)

♦ hafa viðdvöl í <+ Dat.>: romandre (o: restar) a un lloc, fer [una breu] parada (o: estada) a un lloc (esp., abans de prosseguir el viatge)

◊ á meðan skipið hafði viðdvöl á Akureyri ver skipulögð ferð fyrir hópinn til Mývatns: durant l'escala del creuer a Akureyri, es va organitzar una excursió per al grup [de passatgers] al llac de Mývatn

◊ Menahem jafnaði upphæðinni niður á alla auðmenn í Ísrael og skyldi hver þeirra um sig greiða Assýríukonungi fimmtíu sikla silfurs. Hélt þá Assýríukonungur á brott og hafði ekki lengri viðdvöl í landinu (ʕāˈmaδ ~ עָמַד:   wə-lɔʔ־ʕāˈmaδ   ʃām   bā-ˈʔārɛt͡s,   וְלֹא-עָמַד שָׁם בָּאָרֶץ): en Menaħem va saldar aquesta suma repartint-la entre tots els acabalats d'Israel i cadascun d'ells va haver de pagar al rei d'Assíria cinquanta cicles d'argent. El rei d'Assíria se'n tornà i no va restar per més temps en el país

◊ eins og þegar Sódóma og Gómorra og nágrannaborgir þeirra höfðu verið eyddar, segir Drottinn, þar mun enginn maður búa (יֵשֵׁב) og enginn hafa viðdvöl (gūr ~ גּוּר:   wə-lɔʔ־ʝāˈɣūr   bā-ḥ   bɛn־ʔāˈδām,   וְלֹא-יָגוּר בָּהּ בֶּן-אָדָם): igual com quan Sodoma i Gomorra i llurs ciutats veïnes foren destruïdes, ha dit Jahvè, no hi habitarà cap home ni cap home s'hi estarà

◊ en hversu heimfús sem gesturinn er, þá verður hann þó að láta sér lynda að hafa hér viðdvöl (ἐπιμένειν ~ ἐπιμεῖναι) til morguns, þar til eg hefi komið saman öllum gjöfunum; en allir skulu sameiginlega annast flutninginn (πομπὴ), og einkanlega eg, því eg hefi æðstu ráð (κράτος) hér í landi: però, per més desig que l'estranger tingui de partir cap a casa seva, que, nogensmenys, que trobi bé de romandre aquí fins demà, fins que jo hagi reunit tots els obsequis, i tots nosaltres, i especialment jo mateix, tindrem cura del seu transport (de l'escorta) , car jo sóc el qui té la màxima autoritat en aquesta terra (l'original fa: ξεῖνος δὲ τλήτω, μάλα περ νόστοιο χατίζων, ǁ ἔμπης οὖν ἐπιμεῖναι ἐς αὔριον, εἰς ὅ κε πᾶσαν ǁ δωτίνην τελέσω)

◊ „Far vel! Ó Gandalfur!“ svaraði kóngurinn. „Megir þú ætíð birtast þar sem þín er mest þörf og síst við búist! Og því oftar sem þú hefur viðdvöl í mínum sölum, þeim mun ánægðari verð ég!“: “Adéu-siau, oh Gandalf!”, va respondre el monarca, “que sempre pugueu aparèixer allà on més us necessitin i menys us esperin! Com més sovint feu parada a les meves sales, més content em fareu (lit.: estaré)!” (l'original fa: “Farewell! O Gandalf!” said the king. “May you ever appear where you are most needed and least expected! The oftener you appear in my halls the better shall I be pleased!”)

♦ hafa skamma viðdvöl í <+ Dat.>: fer [una breu] parada (o: estada) a un lloc (abans de prosseguir el viatge)

við·eigandi, -eigandi, -eigandi <adj.>:

adequat -ada, apropiat -ada

♦ e-ð er vel viðeigandi: una cosa és absolutament oportuna (o: apropiada)

við·fang <n. -fangs, -föng>:

1. (viðureign) tracte m (forma de relacionar-se & forma de procedir amb o contra una cosa)

◊ það bar til á öndverðum vetri að híðbjörn einn grimmur hljóp úr híði sínu og varð svo grimmur (ólmur) að hann eirði hvorki mönnum né fé. Ætluðu menn að hann mundi vaknað hafa af háreysti því er Björn hafði gert með kumpánum sínum. Gerðist dýrið svo illt viðfangs að það reif niður hjörð fyrir mönnum. Hafði Þorkell af þessu mestan skaða því hann var manna ríkastur í þessu byggðarlagi: a l'inici de l'hivern es va esdevenir que un ós bru ferotge va sortir de la seva ossera i es va posar tan agressiu que no respectava ni persones ni bestiar. La gent creien que es devia haver despertat (de la seva letargia hivernal) a causa del soroll que en Björn havia estat fent amb els seus companys. L'ós es va tornar tan difícil de tractar (dominar) que va esquinçar la cabanya (=el conjunt de bestiar) dels homes (=els ramaders de la zona). En Þorkell va ésser el més perjudicat per aquest atac ja que era el més ric (=el qui tenia més bestiar) d'aquella contrada (vocabulari: #1. rífa hjörð fyrir mönnum: Ni en R. C. Boer 1900, pàg. 83, ni en Baetke 19874, pàg. 257, expliquen aquest fraseologisme. L'entenc com que : va delmar els ramats als pagesos, va matar una gran quantitat de bestiar dels pagesos. El mot hjörð aquí sembla tenir el significat de cabanya, conjunt del bestiar d'un ramader, i no l'habitual de: ramat)

◊ en er smalamenn vissu það fóru þeir til bæjar og sögðu að sá dólgur væri kominn í byggðina að þeim þótti ekki dæll viðfangs. Söfnuðust þá bændur saman og höfðu þrjá tigu manna. Leyndust þeir í skóginum svo að Grettir vissi ekki til og létu smalamenn halda njósnum nær færi gæfi á Gretti en þó vissu þeir ógjörla hver maðurinn var: però quan els pastors ho varen saber (=se n'adonaren), se n'anaren al mas i donaren la notícia que havia arribat a la contrada un malapècora d'home amb qui consideraven que seria difícil d'entendre-s'hi bé. Aleshores es varen aplegar els bændur, trenta en total, i s'amagaren al bosc de manera que en Grettir no se n'adonés de res, i varen fer que un pastor el vigilés d'amagat per veure quan hi hauria una ocasió d'actuar contra ell. De tota manera, emperò, encara no sabien amb exactitud qui era aquell home

◊ "Nú skalt þú ríða heiman við hinn þriðja mann. Skalt þú hafa voskufl ystan klæða og undir söluvoðarkyrtil mórendan. Þar skalt þú hafa undir hin góðu klæði þín og taparöxi í hendi. Tvo hesta skal hafa hver yðvar, aðra feita en aðra magra. Þú skalt hafa héðan smíði. Þér skuluð ríða þegar á morgun og er þér komið yfir Hvítá vestur þá skalt þú láta slota hatt þinn mjög. Þá mun eftir spurt hver sá sé hinn mikli maður. Förunautar þínir skulu segja að þar sé Kaupa-Héðinn hinn mikli, eyfirskur maður, og fari með smíði. Hann er maður skapillur og margmæltur, þykist einn vita allt. Hann rekur aftur kaup sín oftlega og flýgur á menn þegar er eigi er svo gert sem hann vill. Þú skalt ríða vestur til Borgarfjarðar og láta þá falt hvarvetna smíðið og reka aftur kaupin mjög. Þá mun sá orðrómur á leggjast að Kaupa-Héðinn sé manna verstur viðfangs og síst sé logið frá honum: “Ara te n'aniràs ara d'aquí amb dos homes. Duràs posat un sobretot i, dessota, un kyrtill de burell amb llistes de color bru. Dessota el kyrtill hi duràs posada la teva roba bona. A la mà hi duràs una destral petita de mànec curt. Cadascun de vosaltres tindrà dos cavalls, un de gras i un de magre. Prendràs d'aquí mercaderia de forja. Partireu demà mateix de bon matí. I quan, anant en direcció de ponent, haureu travessat el riu Hvítá, t'abaixaràs molt la caputxa[, de manera que t'amagui la cara]. La gent llavors preguntaran qui és aquest home alt. Els teus acompanyants diran que ets el Gran Kaupa-Héðinn, un home del fiord d'Eyjafjörður, i que viatges amb mercaderia de forja. També diran que en Kaupa-Héðinn és un home de mal caràcter i molt xerrador i que creu que només ell totsol ho sap tot. [Diran que] sovint es retracta dels seus tractes i que es llança contra la gent de seguida que [alguna cosa] no es fa com ell vol. Continuaràs anant cap a ponent, cap al fiord de Borgarfjörður, i pertot arreu oferiràs la teva mercaderia i sovint et retractaràs de le vendes que facis. D'aquesta manera s'anirà escampant el rumor que en Kaupa-Héðinn és el pitjor home amb qui tenir tractes i que el que es diu d'ell és absolutament ver”

♦ auðveldur viðfangs: fàcil de tractar

♦ erfitt viðfangs: difícil de tractar

2. (efni, viðfangsefni) objecte m (d'estudi, de recerca)

3. við·föng <n.pl -fanga>: (nauðsynjar, forði) provisions f.pl (avituallament & aprovisionament de mitjans o recursos)

◊ "Hönd kom þar út," segir Gissur, "og var á gullhringur og tók ör er lá á þekjunni og mundi eigi út leitað viðfanga ef gnógt væri inni og skulum vér nú sækja að": en Gissur els va dir: “Allà algú ha tret un braç amb un braçalet d'or i ha agafat una fletxa que hi havia a la teulada. No estarien cercant a fora recursos necessaris si dedins n'hi hagués prou, de manera que proposo que els ataquem ara mateix”

◊ konungr mælti enn: „Sá er kostr várr, at setjast í borgina, ok er þat øruggt vígi, meðan er oss vinnst vist; en er þat þrýtr, þá mun illt til viðfanga. Annarr er sá kostr, at flytjast á fjǫll upp, ok munu þá Baglar reka oss, ok henda af allt slíkt er þeir vilja; ok fá þeir menn aldri orðstír er í flótta falla. Sá kostr er enn, sem Birkibeinum var fyrr tíðr: veita þeim árás, ok láta skipta odd ok egg; lízt mér enn várr kostr eigi úvænni, þegar er vér stǫndum allir jafnhátt“: el rei va continuar parlant i digué: “Tenim aquestes opcions: la primera és de fer-nos forts dins la ciutadella, que serà una fortificació segura mentre ens durin les provisions, però quan aquestes s'esgotin, serà difícil reavituallar-nos. La segona opció és que partim d'aquí i ens refugiem a dalt de les muntanyes, però llavors els Crosses ens empaitaran i en prendran tants de nosaltres com voldran. Però els qui moren mentre fugen mai no hi guanyen glòria (=però morir fugint és mancat de glòria). Queda encara l'opció que antigament era la que els Cames-de-beç solien triar: atacar els Crosses i fer entrexocar punta i tall (=fer entrexocar les armes = i deixar que les armes decideixin). A mi em sembla que les nostres possibilitats són més prometedores (més esperançades) [que les d'ells] si tots ens trobem[, a l'hora de lliurar la batalla,] a la mateixa altura”

viðfangs·efni <n. -efnis, -efni>:

1. (verkefni) tasca f (feina & problema que cal resoldre)

2. (efni[ssvið] til hliðsjónar) tema m [d'estudi] (matèria, assumpte, argument, objecte sobre el qual es treballa o s'actua)

♦ flókin viðfangsefni: temes complexos

3. (efni sem einhver rannsakar, hugsar um o.s.fr.) objecte (o: subjecte) m d'estudi (tema d'investigació o estudiat)

♦ viðfangsefni doktorsritgerðarinnar er að <+ inf.>: l'objecte de la tesi és [de] <+ inf.>

við·felldinn, -felldin, -felldið: afable

við·felldni <f. -felldni, no comptable>: 1. <GEN> afabilitat f
	2. (mannblendni) sociabilitat f

við·gangast <-gengst ~ -göngumst | -gekkst ~ -gengumst | gengist>:

durar, passar  (ocórrer durant un cert temps)

◊ 7. Það reynist oft í heimi hér ǁ hlutfall drottins ástvina, ǁ hörmungarsverðið sárt þá sker, ǁ sæld lífsins gleður hina, ǁ hverjir þó Kristum hæða mest; ǁ hefur svo löngum viðgengist. ǁ Lítt vill því angri lina: 7. En aquest món d'aquí la sort dels amics del Senyor sovint resulta ésser aquesta: l'espasa de dolor els fér greument, mentre la felicitat de la vida alegra els qui més es burlen del Crist. Així ha estat freqüentment. Aquesta pena (aquest mal) poc minvarà

♦ láta e-ð viðgangast: <LOC FIG> permetre (o: tolerar) una cosa

♦ láta [það] viðgangast að <+ subj.>: permetre que <+ subj.>

◊ hvílíkt athæfi (τόδε ἔργον) er það, sem hér hefir fram farið í höllinni, að þú skulir hafa látið viðgangast (ἐᾶν (ἐάαν):   ὃς τὸν ξεῖνον ἔασας ἀεικισθήμεναι οὕτω), að gesti þessum væri misboðið svo freklega! Heyr þú! vita skaltu það, að ef ókunnur maður verður fyrir svo sárum hrakningi (ῥυστακτύος ἐξ ἀλεγεινῆς) meðan hann er í vorum híbýlum, þá muntu þar af hafa smán og svívirðingu (κ’ αἶσχος λώβη τε) af hverjum manni: quina mena de conducta és aquesta que s'ha dut a terme en aquest palau per la qual has permès (tolerat) que s'hagi maltractat aquest hoste tan greument! Escolta! Has de saber que, si un estrany pateix uns maltractaments tan humiliants (lit.: dolorosos) mentre és als nostres estatges, tu en rebràs de tothom vergonya i menyspreu” (l'original fa: οἷον δὴ τόδε ἔργον ἐνὶ μεγάροισιν ἐτύχθη, ǁ ὃς τὸν ξεῖνον ἔασας ἀεικισθήμεναι οὕτω. ǁ πῶς νῦν, εἴ τι ξεῖνος ἐν ἡμετέροισι δόμοισιν ǁ ἥμενος ὧδε πάθοι ῥυστακτύος ἐξ ἀλεγεινῆς; ǁ σοί κ' αἶσχος λώβη τε μετ’ ἀνθρώποισι πέλοιτο»)

♦ vilja ekki láta það viðgangast að <+ subj.>: no voler permetre que <+ subj.>

♦ viðgangast árum saman: passar durant anys

♦ það viðgekkst ekki í mínu ungdæmi: això no passava quan era jove

við·gangur <m. -gangs, no comptable>:

avenç m, progrés m

♦ fá vöxt og viðgang: <LOC FIG> créixer i desenvolupar-se, créixer i florir

♦ veita e-u vöxt og viðgang: fer que una cosa creixi i es desenvolupi

◊ því hjá þeim vex þetta allt ósáið og óplægt, hveiti, bygg og víntré, er bera vín í stórum berjum, og regnskúrir Seifs veita því vöxt og viðgang: perquè a ca ells tot això hi creix sense haver-ho sembrat ni llaurat, el blat, l'ordi i les vinyes, que produeixen vi d'unes grans raïmades, i els ruixats d'en Zeus li concedeixen creixement i floriment (= fan que tot això creixi i es desenvolupi) (l'original fa: [Κυκλώπων δ’ ἐς γαῖαν ὑπερφιάλων ἀθεμίστων ǁ ἱκόμεθ’, οἵ ῥα θεοῖσι πεποιθότες ἀθανάτοισιν ǁ οὔτε φυτεύουσιν χερσὶν φυτὸν οὔτ’ ἀρόωσιν, ǁ ] ἀλλὰ τά γ’ ἄσπαρτα καὶ ἀνήροτα πάντα φύονται, ǁ πυροὶ καὶ κριθαὶ ἠδ' ἄμπελοι, αἵ τε φέρουσιν ǁ οἶνον ἐριστάφυλον, καί σφιν Διὸς ὄμβρος ἀέξει)

við·gerð <f.-gerðir>: reparació

viðgerðar·kostnaður <m. -kostnaðar, no comptable>:

cost m de repació, despeses f.pl de reparació

viðgerðar·maður <m.-menn>: mecànic, reparador

viðgerðar·stöð <f.-stöðvar>: taller de reparacions

við·hafa <-hef ~ -höfum | -hafði ~ -höfðum | -haft ║ e-ð>:

1. <GEN> practicar una cosa

♦ viðhafa einhverja ákveðna helgisiði: practicar certs rituals

◊ fjölda manna sinna grafa þeir þar í jörð, en aðra bera þeir til akra í nánd eða senda aftur heim til borgar, en þá sem eftir eru og féllu í valinn í glundroða (confusaeque ingentem caedis aceruum), brenna þeir án þess að hafa á þeim tölu né viðhafa nokkurn útfararsið (nec honore:   nec numero nec honore): óteljandi eldar (crebris [ignibus]) loga hver í kapp við annan (certatim) á ökrum sem hafa spillst (uasti [agri]): enterren allà un gran nombre de llurs homes, mentre que d'altres els porten camps de conreu veïns o els reenvien de tornada a la ciutat, i cremaren els [cadàvers] qui encara quedaven i que havien caigut, en una gran confusió, sense comptar-los ni practicar cap cerimònia fúnebre: innombrables focs cremen, competint un amb l'altre, pels camps de conreu devastats (sic) (el traductor islandès va confondre uasti amb uastati) (l'original fa: et corpora partim ǁ multa uirum terrae infodiunt, auectaque partim ǁ finitimos tollunt in agros, urbique remittunt. Cetera, confusaeque ingentem caedis aceruum ǁ Nec numero nec honore cremant: tunc undique uasti ǁ certatim crebris collucent ignibus agri)

♦ viðhafa nákvæmt ~ reglulegt eftirlit með e-u: practicar un control acurat ~ regular de...

♦ viðhafa stranga ritskoðun: practicar una rigorosa censura

2. (nota) emprar una cosa (fer anar, usar)

◊ far upp til Gíleað og sæk smyrsl, þú mærin, dóttirin Egyptaland! Til einskis munt þú viðhafa (rāˈβāh ~ רָבָה:   la-ʃˈʃāu̯ʔ   hirbēi̯ˈθī   rəφuˈʔōθ,   לַשָּׁוְא הִרְבֵּיתִי רְפֻאוֹת) mörg læknislyf, enginn plástur er til handa þér!: puja a Galaad (Guilead) i vés a cercar-hi bàlsam, donzella, filla d'Egipte! Debades usaràs moltes de medecines: cap emplastre no estarà al teu abast!

♦ viðhafa ljót orð ~ gróft málfar ~ gróft / ljótt / ósæmilegt orðbragð: fer anar paraules lletges ~ paraulotes ~ un llenguatge bast ~ gruixut ~ inapropiat

♦ viðhafa ósannindi: dir mentides

◊ þeir sem eftir verða af Ísrael munu hvorki viðhafa rangindi né ósannindi (dāˈβar   χāˈzāβ ~ דָּבַר כָזָב:   ʃəʔēˈrīθ   ʝiɕrāˈʔēl   lɔʔ־ʝaʕăˈɕū   ʕau̯ˈlāh   wə-lɔʔ־ʝəδabbəˈrū   χāˈzāβ,   שְׁאֵרִית יִשְׂרָאֵל לֹא-יַעֲשׂוּ עַוְלָה, וְלֹא-יְדַבְּרוּ כָזָב). Svikul tunga verður ekki í munni þeirra: els qui quedin d'Israel no faran cap injustícia ni diran mentides. No hi haurà a llur boca una llengua enganyosa

viðhafnar- <en compostos>:

1. <GEN> de gala

2. <GEN> solemne, cerimoniós -osa

3. <GEN> de luxe

viðhafnar·band <n. -bands, -bönd>:

(bókband) relligadura (o: enquadernació) f de luxe (de llibre etc.)

♦ viðhafnarband á bók: relligadura (o: enquadernació) f de luxe

viðhafnar·biblía <f. -biblíu, -biblíur. Gen. pl.: -biblía>:

Bíblia f en edició de luxe

viðhafnar·búningur <m. -búnings, -búningar>:

(á bók) presentació f [en edició] de luxe (de llibre etc.)

viðhafnar·börur <f.pl -bara>:

cadafalc mortuori

♦ liggja á viðhafnarbörum: estar exposat -ada (el cos d'un mort) en un cadafalc mortuori

◊ lík páfa lá á viðhafnarbörum í St. Péturskirkju í fjóra daga fyrir útförina: el cadàver del Papa va quedar exposat durant quatre dies a la Basílica de Sant Pere abans dels funerals

viðhafnar·föt <n.pl -fata>:

vestit m de gala (d'home & de dona, esp. en casaments)

viðhafnar·greftrun <f. -greftrunar, -greftranir>:

sepeli m solemne

viðhafnar·jarðsetning <f. -jarðsetningar, no comptable>:

enterrament m solemne, solemnes exèquies f.pl

viðhafnar·laus, -laus, -laust <adj.>:

(án skreytingar) sense pompa (sense ostentació[ons], senzill, sense ornaments)

♦ einfaldur og viðhafnarlaus: senzill i planer

viðhafnar·laust <adv.>:

(án skreytingar) sense pompa, de manera senzilla o planera (sense ostentació[ons], senzillament, sense ornaments)

♦ þær voru viðhafnarlaust klæddar: anaven vestides planerament

viðhafnar·legur, -leg, -legt <adj.>:

cerimoniós -osa, cerimonial

viðhafnar·leysi <n. -leysis, no comptable>:

manca f d'ostentació, senzillesa f

viðhafnar·mikill, -mikil, -mikið <adj.>:

amb [gran] pompa (pompós, amb ostentació i magnificència, amb gran esplendidesa)

viðhafnar·salur <m. -salar, -salir>:

[gran] sala f d'honor, [gran] sala f d'actes

viðhafnar·siður <m. -siðar, -siðir>:

cerimònia f

♦ eftir tíðkaða viðhafnarsiði: sense les cerimònies usuals

viðhafnar·útför <f. -farar, -farir>:

funeral[s] m[.pl] solemnes

viðhafnar·útgáfa <f. -útgáfu, -útgáfur. Gen. pl.: -útgáfna>:

edició f de luxe

viðhafnar·vagn <m. -vagns, -vagnar>:

carrossa f cerimonial (o: de parada; o: de desfilada)

við·hald <n. -halds, -höld>:

1. (umhirða) manteniment m (conservació de maquinària, edificis, instal·lacions de tota mena etc.)

♦ fjarstýrt viðhald: manteniment remot

♦ fyrirbyggjandi viðhald: manteniment preventiu

♦ reglubundið viðhald: manteniment periòdic (o: regular)

♦ sjálfvirkt viðhald: manteniment automàtic

♦ viðhald og viðgerðir: manteniment i reparacions

2. (lífs) preservació f (de la vida)

♦ að matast er nauðsynleg til viðhalds lífinu: menjar és necessari per a preservar la vida

3. (elskhugi) amant m & f, xixisbeu m (Mall.), xixisbea f (Mall.) (persona amb qui hom manté relacions sexuals ‘il·lícites’) (→ halda við e-n)

♦ fá sér viðhald: <LOC FIG> agafar-se un amant ~ una amant

♦ taka sér viðhald: <LOC FIG> agafar-se un amant ~ una amant

við·halda <-held ~ -höldum | -hélt ~ -héldum | -haldið ║ e-u>:

mantenir una cosa

◊ taktu til þín sjö og sjö, karldýr og kvendýr, af öllum hreinum dýrum en tvö og tvö af þeim sem ekki eru hrein, karldýr og kvendýr, og einnig sjö og sjö, karlkyns og kvenkyns, af fuglum himins til þess að viðhalda (ħāˈʝah ~ חָיַה:   lə-ħai̯ˈʝōθ   ˈzɛraʕ   ˌʕal־pəˈnēi̯   χāl־hā-ˈʔārɛt͡s,   לְחַיּוֹת זֶרַע, עַל-פְּנֵי כָל-הָאָרֶץ) lífsstofni (זֶרַע) á allri jörðinni: de tots els animals purs, procura-te'n set parelles, cada mascle amb la femella i dels animals que no són purs, dos i dos, el mascle amb la femella. I també set parelles, cada mascle amb la femella, Semblantment, dels ocells del cel per tal de mantenir llur raça per tota la terra

◊ enn fremur hef ég keypt Rut hina móabísku [אֵשֶׁת מַחְלוֹן] mér að eiginkonu til þess að viðhalda (qūm ~ קוּם:   lə-hāˈqīm   ˌʃēm־ha-mˈmēθ   ʕal־naħălāˈθ-ō,   לְהָקִים שֵׁם-הַמֵּת עַל-נַחֲלָתוֹ) nafni hins látna á arfleifð hans svo að nafn hans verði hvorki afmáð úr ætt hans né úr hliði borgar hans. Þið eruð vitni að þessu hér og nú: igualment, he comprat la Rut, la moabita[, muller d'en Mahalon (Maħlon),] com a esposa meva per mantenir el nom del difunt en el seu heretatge, a fi que el seu nom no sigui esborrat de la seva família ni de la porta de la seva ciutat. Vosaltres, ara i aquí, en sou testimonis

◊ ég mun viðhalda (ɕūm ~ שׂוּם:   wə-ɕamˈtī   lā-ˈʕaδ   zarˈʕ-ō   wə-χisˈʔ-ō   k-īˈmēi̯   ʃāˈmāʝim,   וְשַׂמְתִּי לָעַד זַרְעוֹ; וְכִסְאוֹ, כִּימֵי שָׁמָיִם) ætt hans um aldur og hásæti hans meðan himinninn stendur: mantindré el seu llinatge (la seva dinastia) per sempre i el seu tron mentre hi hagi cel

♦ viðhalda lífinu: mantenir (o: preservar) la vida

við·haldast <-helst ~ -höldumst | -hélst ~ -héldumst | -haldist>:

mantenir-se

◊ hann hleypti (ἐφορμήσας) á mig stormum (ἀνέμους), og hamlaði (κατέδησε) með því för (κέλευθον) minni; hann æsti upp (ὤρινεν) óumræðilegan (ἀθέσφατον) ósjó, svo að eg, andvarpandi (στενάχοντα) hástöfum (ἁδινὰ), mátti ei viðhaldast á flotanum (ἐπὶ σχεδίης) fyrir stórsjónum — [ἦ γὰρ μέλλον ἔτι ξυνέσεσθαι ὀιζυῖ ǁ πολλῇ, τήν μοι ἐπῶρσε Ποσειδάων ἐνοσίχθων,] ǁ ὅς μοι ἐφορμήσας ἀνέμους κατέδησε κέλευθον, ǁ ὤρινεν δὲ θάλασσαν ἀθέσφατον, οὐδέ τι κῦμα ǁ εἴα ἐπὶ σχεδίης ἁδινὰ στενάχοντα φέρεσθαι: ell va llançar contra mi els vents i, fent-ho, em va entravar la meva travessia. Va suscitar una mar alçurada inenarrable, de manera que jo, sospirant fortament, no em vaig poder mantenir al rai per la maregassa

viðhalds·framkvæmdir <f.pl -framkvæmda>:

treballs m.pl de manteniment, obres f.pl de manteniment

viðhalds·kostnaður <m. -kostnaðar, no comptable>:

cost m (o:costos m.pl) de manteniment, despeses f.pl de manteniment

viðhalds·stöð <f. -stöðvar, -stöðvar>:

1. (fyrir bíla) taller m de manteniment (de cotxes)

2. (flugvéla og þyrlna) hangar m de manteniment (d'avions i helicòpters)

viðhalds·vinna <f. -vinnu, no comptable>:

treball[s] m[.pl] de manteniment

viðhalds·þjónusta <f. -þjónustu, no comptable>:

servei[s] m[.pl] de manteniment

viðhalds·þörf <f. -þarfar, -þarfir>:

necessitat[s] f.pl de manteniment

við·hengdur, -hengd, -hengt <adj.>:

<INFORM> adjuntat -ada (a un ímeil)

við·hengi <n. -hengis, -hengi. Gen. pl.: -hengja; dat.pl.: -hengjum>:

<INFORM> attachment m

♦ náms- og starfsferill minn fylgir sem viðhengi: envio el meu currículum per attachment

♦ senda [út] viðhengi með tölvupóst: enviar un arxiu per attachment

við·hjálp <f. -hjálpar, -hjálpir. En la llengua moderna, el plural és inusual>:

(fulltingi) socors m (ajut, suport, auxili)

◊ sem Salómon heyrir þvílík andsvǫr, þykkir honum sendiferð eigi ganga greiðliga, vill þó prófa lengr ok hugsar at glaðigar mundi undir gengit, ef fé liggr í skauti. Því talar hann við þann mann, er hét Antilín rauði, hann var við aldr, ok segir til hans meðr þvílíkum orðum: „Þú, Antilín, far ok seg konungi várum, at hann hjálpi oss við“. Antilín svarar meðr stuttu mál: „Hverja viðhjálpir þarftu við at sinni?“ segir hann. Salómon svarar: „Veiztu gørla, góði vin, at engan styrk hǫfum vér í móti ofrefli heiðingja, utan hann komi til fulltings viðr oss; en ef þú gerir minn vilja ok farir, skal ek gefa þér kastala ok alt fylki er liggr umbergis ok fleira en fimm hundruð riddara þér til fylgdar“: quan el rei Salomó va sentir aquestes respostes, va considerar que l'ambaixada no avançava amb la promptitud desitjada. Tanmateix, ho va voler continuar provant i va pensar que es duria a terme (?) més feliçment si hi havia diners pel mig (és a dir, si oferia diners a l'emissari perquè acomplís amb diligència la seva feina). Per això es va adreçar a un home que es deia Antilín el Roig, un home d'avançada edat, i li va parlar dient-li: "Antilín, vés-hi i digues al nostre rei que vingui en socors nostre“ L'Antilín li va respondre amb breus paraules: “Quina ajuda necessites d'ell en aquesta ocasió?", li va dir. En Salomó li va respondre: “Bon amic, saps perfectament que nosaltres no tenim prou força que oposar a l'aclaparadora superioritat de forces dels pagans, fora que vingui en auxili nostre, i si fas el que desitjo i hi vas, jo et donaré un castell i tot el fylki tot al seu voltant i més de cinc-cents cavallers perquè et facin d'escorta (de seguici)" (vocabulari: #1. skaut: Cf. en Fritzner III (1896²), pàg. 297b: þikkir honum sendiferð eigi ganga greiðliga, vill þó prófa lengr ok hugsar, at glaðligar mundi undir gengit, ef fé ligggr í skauti (ɔ: om man faar nogen Godtgjørelse derfor, om noget derved er at vinde) Klm. 170²⁶; )

◊ flýðum síðan undan bastvesælir, ok var ek þá enn hrundinn af baki svá hneisuliga, at minn bjarti hjálmr saurgaðist allt upp til nefbjargar, fékk ek ekki annat fangaráð en ek fleygða mér út á ána er nálægt féll, vǫknaða ek þá allr, ok enga viðhjálp fékk ek fyrr en ek kómumst yfir hana viðr allan leik meðr miklu vási: vàrem fugir d'allà miserables com l'escorça d'un bedoll (lit.: miserables com el líber de l'escorça d'un arbre, bastvesælir), i a mi em tornaren a tomar de la gropa del meu cavall tan ignominiosament a terra, que el meu lluent casc es va sollar tot ell fins al nassal i no vaig tenir més remei que llançar-me a dins el riu que passava a prop d'allà, i vaig quedar tot xop, i no vaig aconseguir cap ajut fins que no el vaig haver creuat amb penes i treballs, amb gran esforç (vocabulari: #1. bastvesæll: Hàpax legòmenon. En Baetke 19874, pàg. 41, no li dóna pas entrada. L'Ordbog over det norrøne prosaprog l'interpreta així: aldeles ussel, helt elendig ǁ in a completely miserable condition. Els autors d'aquest diccionari, doncs, adopten la vella interpretació d'aquest mot feta pen Björn Halldórsson al seu Lexicon islandico-latino-danicum, Vol. I (1814), pàg. 64a, en el qual interpreta el mot igualment així: bastvesæll, omnium indigus (=necessitat de tot, mancat de tot)   arm, som fattes alt. En Johan Fritzner, al seu Ordbog over det gamle norske Sprog (1867), pàg. 42a, també interpreta el mot com en Björn Halldórsson: bastvesæll, adj. meget ussel og elendig. Klm. 167¹⁵. Es tracta d'un compòsit format per bast ‘líber, part interna de l'escorça d'un arbre, de color blanc’ i l'adjectiu vesæll, doblet de vesall ‘miserable’. El compòsit, realment, és difícil d'interpretar. Amb el substantiu bast es forma la comparació bleikr sem bast que vol dir ‘pàl·lid = blanc com el líber de l'escorça d'un arbre’, una comparació que s'usa per indicar l'extrema pal·lidesa d'algú, sigui quin en sigui el motiu. A la Gǫngu-Hrólfs saga hi trobem la frase: Vilhjálmr setti nú ekki vel augun, er hann sá Hrólf. Var hann stundum rauðr yfirlits, en stundum bleikr sem bast af hræzlu ‘en Vilhjálmr no va fer gens de bona cara quan va veure en Hrólfr. Adés estava vermell, i adés blanc com l'escorça del bedoll de por [que tenia]’. La comparació podria, per tant, també fer referència a l'estat de por en què es troben els combatents derrotats que estan fugint, i traduir-se llavors per presos del pànic; #2. við allan leik: Cf. en Baetke 19874, pàg. 374: <...> 2. Tun, Handeln, Behandlung <...>; komask undan með illan leik mit Mühe und Not entkommen. Interpreto aquest sintagma amb valor adverbial amb el significat de: amb prou feines, amb penes i treballs)

við·hlítandi, -hlítandi, -hlítandi <adj. inv.>:

1. (viðeigandi) adequat -ada (apropiat)

♦ viðhlítandi athygli: l'atenció adequada

2. (nægjanlegur) satisfactori -òria (satisfaent, suficient, idoni)

♦ eina viðhlítandi skýringin: l'única explicació satisfaent

♦ viðhlítandi breytingar: canvis satisfactoris

♦ viðhlítandi þekkingar: coneixements satisfactoris (suficients i/o adequats)

við·hlæjandi <m. -hlæjanda, -hlæjendur>:

llepa m & f, llepaire m & f, pilota m & f (cast., ekki ritm./no lit.) (baix adulador, llagoter, rentacares)

við·horf <n. -horfs, -horf>:

1. (afstaða) actitud f (posició sobre un tema, un afer etc.)

♦ afhverft (o: óhlutstætt) viðhorf: <PSICOL, PEDAG> actitud abstracta

♦ hluthverft (o: hlutstætt) viðhorf: <PSICOL, PEDAG> actitud concreta

♦ félagslegt viðhorf: <PSICOL/PEDAG> actitud social

2. (skoðun) opinió f (parer)

3. (sjónarhorn) perspectiva f (punt de vista)

viðhorfs·breyting <f. -breytingar, -breytingar>:

canvi m d'actitud (canvi en la forma de pensar, en la posició sobre un afer o tema)

viðhorfs·könnun <f. -könnunar, -kannanir>:

enquesta f d'actitud (enquesta per a constatar l'actitud o posició sobre un afer o tema)

viðhorfs·vandamál <n. -vandamáls, -vandamál>:

problema m d'actitud

viðhorfs·vandi <m. -vanda, no comptable>:

problema m d'actitud

við·höfn <f. -hafnar, no comptable>:

1. (hátíðleiki) pompa f, solemnitat f (cerimonial que fa solemne un acte, p.e., enterraments, noces, coronacions etc.)

◊ allir konungar þjóðanna hvíla í viðhöfn (kāˈβōδ ~ כָּבוֹד:   kɔ̆l־malˈχēi̯   ɣōˈʝim   kulˈl-ām   ʃāχəˈβū   βə-χāˈβōδ,   כָּל-מַלְכֵי גוֹיִם, כֻּלָּם--שָׁכְבוּ בְכָבוֹד), hver í sínu grafhýsi: tots els reis de les nacions reposen amb esplendor, cadascun a la seva tomba

♦ með [hátíðlegri ~ mikilli] viðhöfn: amb [solemne ~ gran] pompa (o: ostentació)  

◊ Jónatan fór með viðhöfn (ἡ δόξα -όξης:   καὶ συνήντησεν Ἰωνάθαν τῷ βασιλεῖ εἰς Ἰόππην μετὰ δόξης) til Joppe til fundar við konung. Þeir skiptust á kveðjum og tóku síðan á sig náðir: en Jonatàs va sortir a rebre el rei a Jafa, amb tota la pompa, allà intercanviaren salutacions i després hi dormiren

◊ daginn eftir komu Agrippa og Berníke með mikilli viðhöfn (ἡ φαντασία -ίας:   τῇ οὖν ἐπαύριον ἐλθόντος τοῦ Ἀγρίππα καὶ τῆς Βερνίκης μετὰ πολλῆς φαντασίας) og gengu ásamt hersveitarforingjum (σύν τε χιλιάρχοις) og æðstu mönnum (καὶ ἀνδράσιν τοῖς κατ’ ἐξοχὴν τῆς πόλεως) borgarinnar inn í málstofuna. Festus bauð þá að leiða Pál inn: l’endemà, doncs, l'Agripa i la Bernica hi anaren amb gran pompa, i entraren a la sala d'audiència amb els tribuns i els personatges més importants de la ciutat. En Festus va manar que li portessin en Pau

♦ halda brúðkaup með mikilli viðhöfn: celebrar un casament amb gran pompa

◊ Alexander konungur kom þar til móts við hann og gaf Ptólemeus honum Kleópötru dóttur sína og gerði brúðkaup hennar í Ptólemais með mikilli viðhöfn (ἡ δόξα -όξης:   καὶ ἐξέδετο αὐτῷ Κλεοπάτραν τὴν θυγατέρα αὐτοῦ καὶ ἐποίησεν τὸν γάμον αὐτῆς ἐν Πτολεμαίδι καθὼς οἱ βασιλεῖς ἐν δόξῃ μεγάλῃ) eins og gerist með konungum: el rei Alexandre li va sortir allà a l'encontre i en Ptolemeu li va donar la seva filla Cleòpatra per muller. El casament es va celebrar a Ptolemaida amb gran pompa (amb gran esplendor), tal i com es feia entre reis

♦ jarða ~ jarðsetja e-n með [mikilli] viðhöfn: enterrar algú amb [gran] pompa

◊ þannig lauk Tóbít lofsöng sínum. Tóbít hlaut hægt andlát þegar hann var hundrað og tólf ára og var grafinn með viðhöfn (ἐνδόξως:   Καὶ ἀπέθανεν ἐν εἰρήνῃ ἐτῶν ἑκατὸν δώδεκα καὶ ἐτάφη ἐνδόξως ἐν Νινευῆ) í Níníve: així en Tobit acabà el seu càntic de lloança. En Tobit va morir en pau quan tenia cent dotze anys, i fou enterrat amb honors a Nínive

♦ krýna e-n til konungs með [mikilli] viðhöfn: coronar rei algú amb [gran] pompa

♦ vígja brú með viðhöfn: inaugurar un pont solemnement

♦ viðhöfn og glæsibragur: pompa i esplendor

2. (skraut, skreyting) sumptuositat f (gran magnificència, gran luxe, gran esplendor en la presentació)

við·högg <n. -höggs, -högg>:

(höggstokkur, viðarbútur til að hafa undir viö högg) piló m (pilona o tallador de fusta)

◊ skömmu síðar bjuggu fundarmenn sig einnig til farar, leiddu út hesta sína úr réttinni og riðu burt í hópum. Gvendur hélt áfram að finna sér eitthvað til dundurs og snuðra kringum húsið og gægjast uppí gluggana, hann var meiraðsegja að hugsa um að berja að dyrum bakatil, ob biðja um að lána sér hamar og viðhögg til að tylla undir hjá sér, eða aðeins réttan sopa að dreka: poc després, els electors també es prepararen per a partir, menaren llurs cavalls fora de la tanca i se n'anaren en grups. En Gvendur va continuar trobant-se pretextos per a ocupar-se amb qualsevol cosa i tafanejant al voltant de la casa i mirar-hi a dins furtivament per les finestres, és més, ja estava pensant en tustar a la porta del darrere de la casa i demanar que li deixessin un martell i un piló de fusta per a refixar les ferradures del seu cavall o potser només un glop per beure

viðja¹ <f. viðju, viðjur. Gen. pl.: viðja>:

variant analògica de → við “traves; cadena”

viðja² <f. viðju, viðjur. Gen. pl.: viðja>:

(víðigrein, víðitág) branca f de salze i/o de vimenera (vime)

viðja³ <f. viðju, viðjur. Gen. pl.: viðja>:

salze negre boreal, salze m de Lapònia (arbre Salix myrsinifolia ssp. borealis)

viðjar <f.pl viðja>:

traves f.pl (→ við)

<†> við·keppandi <m. -keppanda, -keppendur>:

variant arcaica de → keppinautur “competidor, competidora”

<†> við·keppni <f. -keppni, -keppnir>:

variant arcaica de → samkeppni “competència”

við·koma <f. -komu, no comptable>:

1. <GEN> parada f, aturada f, alto m en el camí

2. (skips, flugvéls) tacte m (curta estada de vaixell o d'avió a port o a aeroport durant la seva travessia o el seu vol)

◊ þetta er i 2. skiptið, sem Regina Maris kemur til Íslands á þessu sumri. Regina Maris kemur hingað enn 26. Júlí n.k. og hefur þá bæði viðkomu á Akureyri og í Reykjavík: aquesta és la segona vegada que el Regina Maris ve a Islàndia aquest estiu. El Regina Maris tornarà aquí el proper 26 de juliol i, quan ho faci, farà escala tant a Akureyri com a Reykjavík

♦ viðkoma flugvéls á höfn: escala d'una nau a un port

♦ viðkoma skips á höfn: escala d'una nau a un port

♦ með viðkomu á ~ í (+ Dat.): amb escala a...

3. (snerting) tacte m (palpament, tocament)

◊ hann gekk þá að henni og kyssti hana. Eigi þótti honum hún svo ill viðkomu sem hún var hrímugleg að sjá. Þá var komið að kveldi. Bjó Geirríður þá sæng og spurði, hvort Grímur vill liggja einn saman eða hjá sér. Grímur kvaðst heldur vilja liggja einn saman. Hún kveðst þá enga stund vilja á leggja að græða hann. Grímur sá, að það mátti honum eigi nægja, og kveðst þá heldur mundu hjá henni liggja, ef sá væri á baugi. Gerði hann þá svo. Batt hún áður öll sár hans, og þóttist hann hvorki kenna sviða né sárinda. Það þótti honum undarlegast, hversu mjúkfingruð hún var, svo ljótar hendur sem honum sýndist hún hafa, því að honum þótti þær gammsklóm líkari en mannshöndum. En þegar er þau komu í sæng, sofnaði Grímur: ell llavors s'acostà a ella i la va besar. [En fer-ho,] ella no li va semblar tan dolenta al tacte com desagradable (lit.: sutjosa) a la vista que li era. S'havia fet de vespre. La Geirríður llavors va preparar un jaç i va preguntar al Grímur si volia jeure tot sol o bé fer-ho amb ella. En Grímur li va dir que s'estimava més jeure totsol. Ella llavors li va dir que ja no passaria ni un minut més cuidant-lo. En Grímur va veure que[, sense les cures d'ella,] no en tindria prou [per sanar de les seves ferides], així que li va dir que s'estimava més jeure amb ella, si no n'hi havia més remei. Així i doncs, és el que va fer. Abans[, emperò,] ella li va embenar totes les seves ferides i a ell li va semblar que ja no sentia ni cremors ni dolors, i el que li va semblar més meravellós de tot fou que els seus dits fossin tan suaus tenint en compte com li semblaven de lletges les seves mans, perquè li pareixien més semblants a arpes de voltor que a mans humanes. I quan es ficaren al llit, en Grímur es va adormir [cop en sec]

◊ einn riddari hét Samson. Hann var allra riddara beztr ok vaskastr. Hans hár ok skegg var svart sem bik ok hvárttveggja yfrit sítt. Hann var á allan vǫxt sem risi fyrir utan þat, at hans leggir ok limir váru eigi svá hávir, en digrleiki ok afl sem inn sterkasti risi. Hans andlit var langt ok breitt, harðligt ok grimmligt. Millum hans augna var spannar, ok hans brýnn váru síðar, miklar ok svartar, svá sem tvær krákur sæti yfir hans augum. Hann var døkklitaðr ok þó manna drengiligstr. Hans háls var harðla digr ok herðar harðla breiðar ok þykkvar ok armar digrir ok harðir sem stokkar eðr steinn viðkvámu. Hans hǫnd var fǫgr ok mjúkir fingr ok vel vaxinn, ok með því mikla afli hefir hann fimleik bæði hest at ríða ok alls kyns leika at fremja, eigi síðr um fimleik en afl. Hans atgervi var um fram hvern mann í verǫldinni í þann tíma. Hann var nokkut hǫfugeygðr, blíðr ok lítillátr við alla menn, ríka ok óríka, svá at inum minnsta manni svaraði hann hlæjandi, ok engi var svá fátækr, at hann fyrirliti. Hann var vitr ok djúpsær ok fyrirhyggjumaðr mikill, mildr ok stórgjǫfull, svá at ekki sparir hann við sína vini fé né fullting, þó at allstóra nauðsyn beri til handa eðr mannhættu. Hann er mikill hreystimaðr, at aldri kom hann í svá mikla mannhættu, at hann mun hræðast né einn mann óttast. Hann framdi opt orrostur ok einvígi einn við marga, en aldri kom hann þar til vígs, at eigi hefir hann inn betra hlut. Hans heit váru ǫll fǫst, hvárt er hann hét góðu eðr illu. Hvert ráð, er hann ætlar fyrir sér, þá skal hann aldri af láta, fyrr en þat er fram komit, hvárt sem þat er mikit eðr lítit, eðr fá bana ella. En af þessu ǫllu saman verðr hann frægr, svá at vinir hans ok allir kunnir menn unnu honum, en óvinir hans váru þó hræddir við hann, þótt þeir spyrði at eins af honum. En aldri gerði hann svá mikit stórvirki, at hann mundi því hrósa. En þá er aðrir lofa hans afrek, þá hlýðir hann til, en ekki talar hann til. Hann þjónar vel Roðgeiri jarli, ok af honum hefir hann mikinn metnað, sem ván er: això era un cavaller que nomia Samsó. Era el millor i més valent de tots. Tenia els cabells i la barba negres com la pegunta i tant els cabells com la barba força llargs. Tenia l'estatura d'un gegant, excepte que no tenia les cames i els braços tan alts, però posseïa la grossor del cos i la seva força eren com les del gegant més fort. Tenia la cara llarga i ampla, d'aspecte sever i ferotge. La distància entre els seus ulls era d'un forc i les seves celles eren llargues, poblades i negres, com si hi hagués dues cucales assegudes damunt els seus ulls. Encara que la seva pell era fosca, era el més prous dels homes. El seu coll era molt gruixut i les seves espatlles molt amples i gruixudes, i els seus braços [també] eren gruixuts i al tacte se sentien durs com a socons de fusta o com una pedra. La seva mà era bella, de dits suaus i ben tallada. A la seva gran força s'hi unia una gran agilitat tant cavalcant a cavall com duent a terme tota mena de jocs, tot ho feia amb tanta d'agilitat com força. En gestes sobrepassava qualsevol altre home del món d'aquell temps. Acalava lleugerament els ulls, era afable i humil (condescendent) amb tothom, tant rics com pobres, de manera que responia somrient fins i tot al més inferior dels homes. No hi havia ningú que fos tan pobre que ell menyspreé. Era savi i de pensament profund i molt provident, generós i molt desprès, de manera que no estalviava res amb els seus amics, ni diners ni auxili, ni encara que, com a conseqüència d'aquest tret del seu caràcter, es veiés en gran destret o en perill mortal. Era molt agosarat i mai no es va veure en un perill tan gran per a la seva vida que tingués por ni temés ni un sol enemic. Lliurava sovint batalles i batalles singulars (duels) en què s'enfrontava, ell totsol, contra molts, però, fos quan fos que entrava en un combat, de tots en sortia victoriós. Totes les seves promeses eren fermes, tant si el que prometia era bo o dolent. Fos el que fos el que es proposés, mai no en desistia fins a haver-ho dut a terme, tant si es tractava de quelcom de gran com de quelcom de petit, o s'hauria estimat més morir intentant-ho. Per totes aquestes coses plegades va adquirir tant de renom que els seus amics i tots els seus coneguts l'estimaven, mentre que la por d'ell s'emparava dels seus enemics només de sentir parlar d'ell. Però, per més gran que fos una proesa que hagués fet, mai no se'n vantava, i quan els altres lloaven la seva gesta, ell s'ho escoltava, però ell mateix no hi afegia res. Servia fidelment el iarl Roðgeirr, que el tenia en gran estima i honors, com era d'esperar

♦ e-ð er mjúkt ~ hart viðkomu: una cosa és tova ~ dura al tacte

4. (fjölgun) nombre m de naixements, fertilitat f (proliferació de població, esp. en demografia i sociologia)

við·koma <-kem ~ -komum | -kom ~ -komum | -komið ║ e-u>:

tenir a veure amb una cosa, estar relacionat -ada amb una cosa

◊ hann safnar öllu sem viðkemur englum: col·leciona tot el que té a veure amb àngels

♦ hvað mér viðkemur: pel que fa a mi, quant a mi

♦ hvað viðkemur þessu: pel que fa a això

♦ að því er mér viðkemur: pel que fa a mi, pel que em concerneix

við·komandi <m. -komanda, -komendur>:

l'interessat, l'interessada, la persona en qüestió

♦ viðkomandi [sjálfur]: el propi interessat, la persona afectada, la mateixa persona en qüestió

♦ viðkomandi var ekki heima: l'interessat no era pas a casa

við·komandi, -komandi, -komandi <adj.>:

en qüestió, pertinent

♦ viðkomandi aðili: part implicada

♦ í viðkomandi landi: en el país pertinent

viðkomu·leyfi <n. -leyfis, -leyfi>:

<AERO> permís m d'aterratge

viðkomu·staður <m. -staðar, -staðir>:

1. <GEN> parada f

♦ á fyrsta viðkomustað: a la primera parada

2. <MAR> [indret m on es fa] escala f

viðkomu·stöð <f. -stöðvar, -stöðvar>:

parada f [d'autobús]

viðkunnan·legur, -leg, -legt <adj.>:

agradable, plaent

♦ viðkunnanleg borg: una ciutat agradable (o: encisadora)  

♦ viðkunnanleg maður: un home amable (o: maco)  

viðkunnan·leiki <m. -leika, no comptable>:

amabilitat f (afabilitat, agradabilitat, agradositat, simpatia)

við·kvæði <n. -kvæðis, -kvæði>:

1. <LITER> tornada f, refrany m, retronxa f

2. <FIG> cançó f de l'enfadós, repetició rutinària del mateix, la vella història de sempre

♦ það er alltaf sama viðkvæðið: <LOC FIG> això és la cançó de l'enfadós, és la mateixa cançó de sempre

3. <FIG> (ummæli) mantra m, lletania f (frase repetida per algú contínuament, fins a cansar)

við·kvæmni <f. -kvæmni, no comptable>:

1. (tilfinninganæmi & það að vera hörundsár) sensibilitat f (qualitat de sensible o sensitiu & delicadesa)

♦ viðkvæmni fyrir gagnrýni: sensibilitat (o: susceptibilitat) a les crítiques

♦ viðkvæmni gagnvart ljósi: sensibilitat a la llum

♦ viðkvæmni gagnvart sýkingum: propensió a les malalties

♦ líkamleg viðkvæmni fyrir hita eða fyrir kulda: sensibilitat corporal a la calor o al fred

2. (of mikil viðkvæmni & BIOL) irritabilitat f (sensibilitat massa grossa & propietat de reaccionar enfront dels estímuls)

við·kvæmur, -kvæm, -kvæmt <adj.>:

1. (sár, næmur) delicat -ada (dolorosament sensible o fi)

♦ vera með viðkvæmar hendur: tenir les mans delicades (o: sensibles), tenir les mans de pell sensible 

♦ vera viðkvæmur fyrir sýkingum: ésser propici a les infeccions, ésser de constitució molt delicada

♦ vera viðkvæmur og þola ekki sterkt sólarljós: tenir la pell molt fina i no poder aguantar el sol [fort]

2. (hörundsár) sensible (al fred)

♦ vera viðkvæmur fyrir kulda: ésser sensible al fred

3. (tilfinningalegur) susceptible (molt sensible, picallós, puntós, repelós)

♦ vera viðkvæmur fyrir gagnrýni: ésser susceptible a les crítiques

4. (blíður) tendre -a (delicat)

◊ þegar ég var sonur í föðurhúsum, viðkvæmt (raχ, רַךְ) einkabarn móður minnar: quan vaig ser un fill a les cases pairals, tendre fill únic de ma mare

◊ stíg niður og sestu í duftið, mærin Babeldóttir. Sestu á jörðina, ekki í hásæti, Kaldeadóttir, því að þú ert ekki lengur talin viðkvæm (rakˈkāh, רַכָּה) og dekruð (wa-ʕănugˈgāh, וַעֲנֻגָּה): davalla i asseu-te a la pols, verge filla de Babilònia! asseu-te en terra, no pas a un tron, filla dels caldeus, car ja no et diran mai més tendra i aviciada

◊ hvar er nú vandlæti þitt og máttarverk þín? Þín viðkvæma (hăˈmōn   mēˈʕɛi̯-χā, הֲמוֹן מֵעֶיךָ) elska og miskunnsemi við mig hefir dregið sig í hlé!: on és ara el teu zel i les obres del teu poder? El teu amor delicat i la teva misericòrdia envers mi s'han retirat

◊ viðkvæmar (raħămānii̯ˈʝōθ, רַחֲמָנִיּוֹת) konur suðu með eigin höndum börnin sín, þau voru þeim til næringar, þá er dóttir þjóðar minnar var eydd: les tendres dones han bullit amb les seves pròpies mans llurs infants, els han servit d'aliment, quan la filla del meu poble ha estat devastada

5. <FIG> delicat -ada

♦ viðkvæmt mál: un afer (o: assumpte) delicat

♦ á viðkvækvæma staði: en un lloc delicat

♦ það er viðkvæmt mál: és un assumpte delicat

6. (of næmur, of viðkvæmur & BIOL) irritable (massa sensible o susceptible & que reacciona fàcilment enfront dels estímuls)

við·kynni <n.pl -kynna>:

[primera] coneixença f (fet d'esdevenir conegut d'algú altre)

♦ fyrstu viðkynni eru oft misvísandi: la primera impressió sovint pot ésser enganyosa

♦ fyrstu viðkynni af Reykjavík voru frekar undarleg: les primeres impressions de Reykjavík foren singulars

við·kynning <f. -kynningar, no comptable>:

1. (það að kynnast) [primera] coneixença f (fet d'esdevenir conegut d'algú altre)

♦ fyrsta viðkynning e-s og e-s: primera trobada entre en XY i en ZA

♦ vera <+ Adj.> í [allri] viðkynningu: ésser de tracte <+ Adj.>  

♦ vera einstaklega ~ ákaflega skemmtilegur í viðkynningu: ésser de tracte especialment amè (o: agradable), tenir un tracte especialment amè (o: agradable)

2. (samvera) trobada f (reunió, temps que uns amics, coneguts, familiars passen plegatgs)

♦ takk ~ með þakklæti fyrir góða ~ indæla viðkynningu: gràcies ~ amb agraïment pels bons moments que hem passat plegats

við·köstur <m. -kastar, -kestir>:

pila f de llenya o de fusta

◊ þeir voru fylgdarmenn Snorra Valgarður Styrmisson og Herburt. Hann var Suðurmaður og kunni allra manna best við buklara. Þeir gengu með nokkura menn til búðar Magnúss og hjuggu kylfur úr viðkesti sem þá var títt að bera til dóma. En sá hét Erlendur bakrauf, Hjaltur einn, hann var þar heitumaður og geymdi viðarins. Hann hljóp til og vildi eigi að viðurinn væri dreginn (SS I, cap. 184, pàg. 252): en Valgarður Styrmisson i en Herburt eren fylgdarmenn de l'Snorri. En Herburt era un hanseàtic (Suðurmaður) i era el millor fent anar un broquer. Aquests dos homes es dirigiren, acompanyats d'alguns homes, a la barraca d'en Magnús i s'hi tallaren kylfur (garrots) d'una pila de llenya com les que se solien portar als judicis [del þing]. Però hi havia un home que nomia Erlendur Trau-del-cul, un shetlandès, era cerveser i guardava la llenya. Va anar corrents cap a ells i no va voler pas que se'n duguessin els garrots

við·lag <n. -lags, -lög>:

<LITER> (viðkvæði) tornada f, refrany m, retronxa f (recoble)

við·laga <f. -lögu, -lögur. Gen. pl.: -lagna o: -laga. En la llengua moderna, emprat exclusivament en pl.>:

reserva f

♦ í viðlögu: en reserva, com a reserva

♦ í viðlögum: en [un] cas de necessitat

♦ hjálp í viðlögum: ajuda en cas d'urgència (primers socors, socors immediat)

♦ það má nota þetta í viðlögum: això es pot usar en [un] cas de necessitat

viðlaga·sjóður <m. -sjóðs, -sjóðir>:

fons m de reserva (o: d'assistència) (fons personals reservats a cobrir imprevistos en un cas de necessitat com ara un accident de cotxe etc.)

viðlaga·trygging <f. -tryggingar, -tryggingar>:

assegurança f contra danys causats per catàstrofes naturals com ara les erupcions volcàniques, els terratrèmols, les allaus i esllavissades i les inundacions

við·lagður, -lögð, -lagt <adj.>:

imposat -ada (→ leggja refsingu við e-u)

♦ að lífláti viðlögðu: sota pena de mort

♦ að viðlagðri refsingu: sota amenaça d'imposició d'una pena

♦ að viðlagðri aðför að lögum ~ að viðlagðri lagaaðför: sota les penes previstes per la llei

♦ að viðlögðum sektum: sota amenaça d'imposició de multa

við·látinn, -látin, -látið <adj.>:

1. (undirbúinn undir, tilbúinn til) preparat per a (a punt per a)

♦ vera viðlátinn: tenir el temps i l'ocasió

♦ vera ekki viðlátinn: estar ocupat -ada, no tenir temps

2. (viðstaddur, nærstaddur) present (que hi és, que es troba a prop)

♦ vera viðlátinn: ésser-hi

við·lega <f. -legu, -legur. Gen. pl.: -legna o: -lega>:

1. <NÀUT> amarratge m, el fet d'estar amarrat -ada

♦ vera í viðlegu: estar amarrat [al moll]

2. (útilega) acampada f (estada a l'aire lliure, normalment en una tenda) (→ útilega)

3. <HIST> acampada f en una tenda durant les feines de tardor al mas

viðlegu·borð <n. -borðs, no comptable>:

<NÀUT> sobrevent m

viðlegu·búnaður <m. -búnaðar, no comptable>:

equip m d'acampada i/o càmping

viðlegu·kantur <m. -kants, -kantar>:

<NÀUT> [costat m de] moll m

viðlegu·pláss <n. -pláss, -pláss>:

<NÀUT> amarrador m, lloc m d'amarratge

við·leitni <f. -leitni, no comptable>:

esforços m.pl

◊ viðleitni (ἡ φροντίς -ίδος:   ἀρχὴ γὰρ αὐτῆς ἡ ἀληθεστάτη παιδείας ἐπιθυμία, φροντὶς δὲ παιδείας ἀγάπη) til að fræðast er að elska hana. Að elska hana er að halda boð hennar. Að halda boð hennar tryggir ódauðleika: l’esforç per instruir-se és estimar-la (la = la saviesa). Estimar-la és observar els seus manaments. Observar els seus manaments assegura la immortalitat

♦ sýna viðleitni: <LOC FIG> esforçar-se, fer [tots] els seus possibles

♦ viðleitni til breytinga: esforços per canviar

við·liður <m. -liðs (o: -liðar), -liðir>:

<GRAM> constituent determinat. En un mot compost, normalment el segon constituent del compost. Així, en un mot com ara næturgali ‘rossinyol’, un compost que vol dir ‘cantor de nit’, -gali n'és el viðliður o constituent determinat, mentre que nætur- n'és el forliður o constituent determinant

við·lit <n. -lits, no comptable>:

1. (augnatillit) esguard m (mirada)

♦ virða e-n ~ e-ð viðlits: dignar-se a mirar algú ~ una cosa

◊ þá féll hún fram á ásjónu sína, laut til jarðar og sagði við hann: „Hvers vegna sýnir þú mér þá góðvild að virða mig, útlendinginn, viðlits (nāˈχar ~ נָכַר:   madˈdūaʕ   māˈt͡sāʔθī   ħēn   bə-ʕēi̯ˈnɛi̯-χā   lə-hakkīˈr-ēnī   wə-ʔānɔˈχī   nāχərīˈʝāh (nɔ̆χrīˈʝāh),   מַדּוּעַ מָצָאתִי חֵן בְּעֵינֶיךָ לְהַכִּירֵנִי--וְאָנֹכִי, נָכְרִיָּה)?“: ella, llavors, es va prosternar de cara a terra i li va dir: “Com és que em mostres la benvolença de dignar-te a mirar-me, a mi, que sóc una estrangera?”

♦ virða e-n ~ e-s ekki viðlits: no dignar-se ni a mirar algú ~ una cosa

◊ væri það ekki vegna Jósafats Júdakonungs, þá skyldi ég ekki renna til þín auga né virða þig viðlits (rāˈʔāh ~ רָאָה:   ʔăˈnī   nɔˈɕēʔ   ʔim־ʔabˈbītˁ   ʔēˈlɛi̯-χā   wə-ʔim־ʔɛrˈʔ-ɛkkā,   אֲנִי נֹשֵׂא--אִם-אַבִּיט אֵלֶיךָ, וְאִם-אֶרְאֶךָּ): si no fos per respecte a Josafat, rei Judà, ni faria gens de cas de tu ni em dignaria pas a mirar-te

◊ aldrei hefur ambátt þín neytt neins við borð Hamans og ekki hef ég heldur virt drykkjuveislur konungs viðlits (δοξάζειν:   καὶ οὐκ ἐδόξασα συμπόσιον βασιλέως) og ekki drukkið fórnarvín: la vostra serventa mai no ha menjat res de la taula de l'Aman, i jo tampoc no he honorat pas els banquets del rei, ni he begut pas el vi de les libacions

♦ í fyrsta viðliti: a primera vista

2. (möguleiki) possibilitat f (allò que és possible de fer)

♦ það er ekki viðlit: no n'hi ha la possibilitat, resulta impossible, està [totalment] exclòs, no es pot pas fer

♦ og ekki þótti viðlit, að sú leið væri farandi nema í vel björtu: i semblava que no era possible de transitar per aquell camí si no era a la plena claror del dia

við·líka <adv.>:

semblantment

♦ viðlíka og...: <Correlació> igual que..., així també...

◊ þá gat skýsafnarinn Seifur að líta hana; og jafnskjótt er hann leit hana, þá breiddi (ἀμφεκάλυψεν) ástin sig yfir hans vizkufulla hugskot (πυκινὰς φρένας), viðlíka og (οἷον) þá þau áttu saman hina fyrstu ástafundi og samrekktu á laun við foreldra sína: llavors en Zeus Nefelegèreta (‘aplegador de núvols’) la va poder veure. I tan bon punt la va veure, l'amor es va estendre sobre el seu cor prudent, com quan tingueren llur primer encontre amorós i compartiren un mateix llit d'amagat de llurs pares (l'original fa: ἴδε δὲ νεφεληγερέτα Ζεύς. ǁ ὡς δ᾽ ἴδεν, ὥς μιν ἔρως πυκινὰς φρένας ἀμφεκάλυψεν, ǁ οἷον ὅτε πρῶτόν περ ἐμισγέσθην φιλότητι ǁ εἰς εὐνὴν φοιτῶντε, φίλους λήθοντε τοκῆας)

♦ viðlíka og... eins...: <Correlació> igual que..., així també...

◊ það var viðlíka og (ὥς... ὥς...) þegar járnsmiður (ἀνὴρ χαλκεὺς) herðir stóra bolöxi (πέλεκυν μέγαν) eða handöxi (σκέπαρνον), og bregður henni í kalt vatn, svo hún suðar (ἰάχοντα) hátt við, því það er það, sem gefur járninu hörkuna aftur: eins sauð (σίζε) í auganu, þegar viðsmjörsviðarstaurinn (ἐλαϊνέῳ περὶ μοχλῷ) stóð í gegnum það: era com quan un ferrer trempa una destral grossa o un destraló i la submergeix de cop en aigua freda, de manera que brunzeix fortament perquè això és el que torna al ferro la seva duresa, talment així va borbollejar (va bullir) en el seu ull quan l'estaca d'olivera el va travessar (l'original fa: ὡς δ᾽ ὅτ’ ἀνὴρ χαλκεὺς πέλεκυν μέγαν ἠὲ σκέπαρνον ǁ εἰν ὕδατι ψυχρῷ βάπτῃ μεγάλα ἰάχοντα ǁ φαρμάσσων· τὸ γὰρ αὖτε σιδήρου γε κράτος ἐστίν· ǁ ὣς τοῦ σίζ᾽ ὀφθαλμὸς ἐλαϊνέῳ περὶ μοχλῷ)

við·líking <f. -líkingar, -líkingar>:

<LITER> símil m, comparació f (→ samlíking)

við·loða <adj. inv.>:

que resideix o viu habitualment a un lloc

við·loðandi, -loðandi, -loðandi <adj.>:

1. <GEN> adherent

◊ fyrst við erum umkringd slíkum fjölda votta léttum þá af okkur allri byrði og viðloðandi (εὐπερίστατος -ίστατον:   καὶ τὴν εὐπερίστατον ἁμαρτίαν) synd og þreytum þolgóð (δι’ ὑπομονῆς) það skeið sem við eigum fram undan: puix que estem envoltats d'una tan gran quantitat de testimonis, alleugerim-nos de tota càrrega i el pecat que se'ns adhereix i fem, amb endurança, la cursa que tenim al davant

2. (sem er til staðar) sempre present (d'aparició freqüent) (→ viðloða)

♦ vera e-s staðar viðloðandi: romandre molt de temps a un indret

3. (viðriðinn) associat -ada a (lligat a, involucrat amb, implicat en)

♦ vera viðloðandi [+ Ac.]: estar lligat a una cosa

◊ hún er viðloðandi kvikmyndagerð frá barnæsku: està lligada al món del cinema des de la seva infantesa

◊ hann var viðloðandi fyrstu kvikmyndasýningarnar hérlendis: va estar lligat a les primeres projeccions cinematogràfiques que es van fer en el nostre país

við·loðun <f. -loðunar, no comptable>:

adherència f, adhesió f

viðloðunar·flaga <f. -flöu, -flögur. Gen. pl.: -flagna o: -flaga>:

placa f d'adhesió, adhesió f focal

viðloðunar·hæfni <f. -hæfni, no comptable>:

[capacitat f d']adherència f

viðloðunar·kraftur <m. -krafts (o: -kraftar), -kraftar>:

força f (o: poder m) d'adherència

viðloðunar·sameind <f. -sameindar, -sameindir>:

molècula f d'adhesió (o: d'adherència)  

viðloðunar·tengi <n. -tengis, -tengi. Gen. pl.: -tengja; dat.pl.: -tengjum>:

<MED> adhesió (o: adherència) f juncional

við·lögur <f.pl -lagna (o: -laga)>:

reserva f (→ viðlaga)

við·merking <f. -merkingar, -merkingar>:

<GRAM> significat associatiu

við·mið <n. -miðs, -mið>:

norma f, pauta f, estàndard m

♦ ströngustu viðmið: la pauta més estricta, el criteri més rigorós

♦ ef fylgt væri ströngustu viðmiðum: si s'haguessin seguit els criteris més estrictes, si s'hagués seguit la pauta més estricta

♦ nota ströng viðmið við e-ð: aplicar un plantejament (o: criteri) rigorós amb una cosa

við·miðun <f. -miðunar, -miðanir>:

referència f

viðmiðunar- <en compostos>:

referencial, de referència

viðmiðunar·gengi <n. -gengis, no comptable>:

tipus (o: preu; o: curs) m de referència

viðmiðunar·hópur <m. -hóps, -hópar>:

grup m de referència

viðmiðunar·punktur <m. -punkts, -punktar>:

punt m de referència

viðmiðunar·rammi <m. -ramma, -rammar>:

marc m referencial, marc m de referència

viðmiðunar·regla <f. -reglu, -reglur. Gen. pl.: -reglna o: -regla. Emprat hab. en pl.>:

norma f referencial, directriu f, pauta f referencial

♦ viðmiðunarreglur um e-ð: normes referencials sobre..., directrius sobre...

viðmiðunar·staðall <m. -staðals, -staðlar>:

estàndard m de referència

viðmiðunar·tekjur <f.pl -tekna>:

ingressos m.pl de referència

viðmiðunar·vara <f. -vöru, -vörur. Gen. pl.: -vara>:

producte m de referència

viðmiðunar·verð <n. -verðs, no comptable>:

preu m de referència, preu orientatiu (o: indicatiu)

við·mót <n. -móts, no comptable>:

1. (framkoma) formes f.pl, maneres f.pl (manera de fer i estar en societat, manera de comportar-se amb els altres, disposició de caràcter en el tracte social)

♦ hann hefur þægilegt viðmót: té unes maneres molt agradables

♦ í viðmóti: en les seves maneres

♦ hann er þægilegur í viðmóti: té una forma de fer molt agradable, té unes maneres molt agradables

2. (meðhöndlun, umgengni) tracte m (manera de relacionar-se amb altri)

♦ ég hafði þar gott viðmót: m'hi van tractar bé

♦ viðmót viðskiptavinanna: el tracte dels clients

við·móta <adv.>:

si fa no fa, poc més poc menys (→ álíka)

viðmóts·blíða <f. -blíðu, no comptable>:

afabilitat f

viðmóts·góður, -góð, -gott <adj.>:

afable, de tracte amable

viðmóts·þýður, -þýð, -þýtt <adj.>:

afable, de tracte amable

við·mælandi <m. -mælanda, -mælendur>:

1. <GEN> interlocutor m, interlocutora f

2. (í viðtali) entrevistat m, entrevistada f (interlocutor en una entrevista)

við·mælandi, -mælandi, -mælandi <adj. inv.>:

amb qui s'hi pot parlar (dit de persona accessible)

við·nám <n. -náms, no comptable>:

<FÍS & ELECTR & MILIT> resistència f

♦ veita viðnám: resistir-se, oferir resistència

♦ veita e-m viðnám: resistir-se a algú, oferir resistència a algú

◊ Drottinn veitti þeim frið allt umhverfis eins og hann hafði heitið feðrum þeirra. Enginn fjandmanna þeirra gat veitt þeim viðnám (— ~ —:   wə-lɔʔ־ʕāˈmaδ   ʔīʃ   bi-φənēi̯-ˈhɛm   mi-kkɔ̆l־ʔɔʝəβēi̯-ˈhɛm,   וְלֹא-עָמַד אִישׁ בִּפְנֵיהֶם, מִכָּל-אֹיְבֵיהֶם) því að Drottinn seldi alla óvini þeim í hendur: Jahvè va concedir-los la pau a tot el voltant així com ho havia promès a llurs pares. Cap de llurs enemics no va poder resistir-los car Jahvè els va posar tots els enemics a llurs mans

◊ lausingjar (ʔănāˈʃīm   rēˈqīm,   אֲנָשִׁים רֵקִים) og hrakmenni (bəˈnēi̯   βəlīʝaˈʕal,   בְּנֵי בְלִיַּעַל) söfnuðust að honum og þeir urðu Rehabeam, syni Salómons, öflugri. Rehabeam var ungur og óharðnaður og gat ekki veitt þeim viðnám (ħāˈzaq ~ חָזַק:   wə-ˈlɔʔ   hiθħazˈzaq   li-φənēi̯-ˈhɛm,   וְלֹא הִתְחַזַּק, לִפְנֵיהֶם): al seu voltant es varen agrupar dissoluts i miserables que es varen fer més poderosos que en Roboam, fill d'en Salomó, perquè en Roboam era jove i tendre, i no va poder resistir-los

♦ kraftrænt viðnám: resistència mecànica

viðnáms·hæfur, -hæf, -hæft <adj.>:

resistent, capaç de resistir

viðnáms·mæling <f. -mælingar, -mælingar>:

<FÍS & ELECTR> mesurament m de la resistència (o: de la resistivitat)

viðnáms·mælir <m. -mælis, -mælar>:

<FÍS & ELECTR> òhmmetre m (→ ohmmælir)

viðnáms·tæki <n. -tækis, -tæki. Gen. pl.: -tækja; dat.pl.: -tækjum>:

<ELECTR> resistència elèctrica, resistor m (component elèctric)

viðnáms·þrek <n. -þreks, no comptable>:

capacitat (o: força) f de resistència, resistivitat f

viðnáms·þróttur <m. -þróttar, no comptable>:

1. <GEN> capacitat f de resistència

2. (þrautseigja, seigla) resiliència f (capacitat de resistència i recuperació davant crisi, malaltia, infortuni de qualsevol mena, etc.)

♦ viðnámsþróttur fjármálafyrirtækja: <ECON> la resiliència de les entitats financeres

♦ viðnámsþróttur samfélagsins: la resiliència de la societat

við·næra <-næri ~ -nærum | -nærði ~ -nærðum | -nært ║ e-ð>:

reanimar una cosa

◊ 11. Rjúkandi trúarhörinn hér ǁ helgur andi svo viðnærir, ǁ ljómandi þar af ljósið skín. ǁ Lífgar hann allt með krafti sín: 11. L'Esperit Sant aquí reanima el ble vacil·lant de la fe de manera que emani d'ell la llum brillant. Ell ho revifa tot amb la seva força (vocabulari: #1. rjúkandi hör: Fa referència al rjúkandi hörkveikur de Mateu 12:20 i Isaïes 42:3 i 43:17. El poeta compara una fe vacil·lant a un ble que crema amb flama fumejant, sutjosa i la fe renovada a un ble que crema amb flama neta que irradia una claror brillant)

viðra <viðra ~ viðrum | viðraði ~ viðruðum | viðrað>:

I. <personal>:

1. [sortir a] prendre l'aire, orejar-se (Mall.) (→ viðra sig)

◊ svá tók hann við þeim ok lét í eitt jarðhús, ok váru þar optast á nætr, en á daginn viðruðu þeir út um skógarrunna karls, því at eyin var hálf skógi vaxin, ok skiljast þeir svá við Regin. Reginn átti miklar eignir í Danmǫrk, bǫrn ok konu, ok sá Reginn sér eigi annat sýnna en ganga til handa Fróða konungi ok sverja honum trúnaðareiða. Lagði Fróði konungr nú allt Danmerkr ríki undir sik með skǫttum ok skyldum. Gengu þar flestir nauðugir til, því at Fróði konungr var allra manna óvinsælastr, ok svá líka skattgildi hann Sævil jarl: així que els rebé a ca seva i els allotjà a un jarðhús, una casa semisoterrània, on hi passaven la majoria de les nits mentre que de dia s'orejaven pels arbustos del bosc del vell, car l'illa estava mig coberta de bosc; i així es van separar d'en Reginn. En Reginn posseïa grans propietats a Dinamarca i també hi tenia la dona i els infants, així que no va tenir més remei que sotmetre's al rei Fróði i jurar-li fidelitat. El rei Fróði va sotmetre llavors tota Dinamarca a tribut i obligacions rendals. La major part [dels danesos] s'hi avingueren per la força de manera que el rei Fróði es va convertir en la persona més odiosa [de tot el país] (óvinsæll). També va fer tributari seu el iarl Sævill (vocabulari: #1. því at: És la conjunció causal per excel·lència. El context, emperò, sembla exigir aquí més aviat una interpretació com a conjunció consecutiva: de manera que el rei Fróði es va convertir en la persona més odiosa del país; adopto aquesta interpretació en la meva traducció. Altrament no veig sentit a la frase)

2. <e-ð>: airejar una cosa, orejar una cosa (Mall.), ventejar una cosa

♦ viðra stofu: orejar una saleta, ventilar una saleta

♦ viðra rúmföt: orejar la roba de llit, airejar la roba de llit

♦ viðra hugmynd sína: presentar la seva idea

♦ viðra tillögu: presentar una proposició de llei, llançar una proposició de llei

♦ viðra e-ð fram af sér: <FIG> no fer gens de cas d'una cosa

♦ viðra fram af sér að <+ inf.>: no prendre's la pena de <+ inf.>, no molestar-se ni a <+ inf.> 

II. <reflexiu>:

1. <viðra sig>: [sortir a] prendre l'aire, orejar-se

◊ það viðrar vel svo við skulum viðra okkur aðeins!: fa molt bon temps, val més que sortim a fora a prendre l'aire

2. <viðra sig upp við e-n>: <LOC FIG> [intentar] ensabonar algú, intentar guanyar-se algú amb mangarrufes, fent-li la pilota

III. <impersonal>:

1. <það viðrar vel ~ illa>: fa bon ~ mal temps

◊ fjöld um viðrir á fimm dögum en meira á mánuði: en cinc dies, el temps canvia molt i molt més encara ho fa en un mes

♦ eftir því hvernig viðrar: segons el temps que farà (o: faci)

♦ þegar vel viðrar: quan farà (o: faci) bon temps

viðráðan·legur, -leg, -legt <adj.>:

1. <GEN> assequible, que s'hi pot fer front

♦ á viðráðanlegu verði: a un preu assequible

♦ viðráðanlegur kostnaður: despeses afrontables (o: assumibles)

2. (um fólk) tractable  (manejable, dòcil, governable)

við·reisn¹ <f. -reisnar, no comptable>:

ressorgiment m

◊ er hún steig upp úr vatninu bað hún Drottin, Guð Ísraels, að greiða götu sína til þess að veita börnum þjóðar hans viðreisn (τὸ ἀνάστημα -ήματος:   ἐδέετο τοῦ κυρίου θεοῦ Ἰσραὴλ κατευθῦναι τὴν ὁδὸν αὐτῆς εἰς ἀνάστημα τῶν υἱῶν τοῦ λαοῦ αὐτοῦ): en sortir de l'aigua [del bany] pregava al Déu d'Israel que desembrollés la seva via per tal de possibilitar el seu ressorgiment als fill del seu poble

◊ en Símeon blessaði þau og sagði við Maríu móður hans: „Þessi sveinn er settur til falls og til viðreisnar (ἡ ἀνάστασις -άσεως:   ἰδοὺ οὗτος κεῖται εἰς πτῶσιν καὶ ἀνάστασιν πολλῶν ἐν τῷ Ἰσραὴλ) mörgum í Ísrael. Hann verður tákn sem menn munu rísa gegn: i en Simeó els beneí i digué a la Maria, la mare de l'infant: «Aquest infant és destinat a ésser la caiguda i el ressorgiment de molts a Israel. Serà un senyal contra el qual hom s'aixecarà

♦ eiga sér ekki viðreisnar von: <LOC FIG> no haver-hi esperances de redreçament de la situació

◊ Latíum skal haldast, albverskir konungar séu við völd um aldir, ítölsk hreysti skal efla hinn rómverska stofn: Trója er liðin undir lok og nafn hennar jafnframt, og skal aldrei eiga sér viðreisnar von (— ~ —): que el Laci es mantingui, que els reis albans mantinguin llur poder pels segles, que el valor dels ítals enforteixi la raça romana: Troia va perir i amb ella alhora el seu nom i no hi ha esperances que ressorgeixi mai més” (l'original fa: [...ne uetus idigenas nomen mutare Latinos, ǁ neu Troas fieri iubeas, Teucrosque uocari, ǁ aut uocem mutare uiros, aut uertere uestes. ǁ ] Sit Latium, sint Albani per saecula reges; ǁ sit Romana potens Itala uirtute propago: ǁ Occidit, occideritque sinas cum nomine Troia»)

Við·reisn² <f. -reisnar, no comptable>:

<POLÍT> Redreçament m, Ressorgiment m, nom d'un partit polític islandès de centre-dreta, fundat el 2014 (fundació formalitzada el 2016)

Viðreisnar·stjórnin <f. -stjórnarinnar, no comptable>:

<HIST> Govern m de Redreçament [Nacional], designació del govern islandès entre 1959 (1960) i 1971, després d'un període d'inestabilitat política, format per una coalició del Sjálfstæðisflokkur o Partit de la Independència i l'Alþýðuflokkur o Partit Popular islandès, aquest darrer de caràcter socialdemòcrata

-viðri <n. -viðris, -viðri>:

Sufixoide emprat en la formació de termes meteorològics relacionats amb el temps que fa. Exemples:

♦ → fárviðri “huracà”

♦ → hvassviðri “temporal”

♦ → illviðri “maltempsada, borrasca”

♦ → ofviðri “gran temporal”

♦ → sterkviðri “tempesta violenta”

♦ → stormviðri “temps tempestuós”

♦ → stórviðri “tempesta forta”

Etc.

við·riðinn, -riðin, -riðið <adj.>:

involucrat -ada, implicat -ada

♦ vera viðriðinn [+ Ac.]: estar involucrat (o: ficat) en...,tenir a veure amb...

♦ vera viðriðinn fjögur innbrot: estar involucrat en quatre robatoris

viðr·ini <n. -inis, -ini>:

1. (tvíkynja skepna & persóna) hermafrodita m & f (animal & ésser humà que presenta alhora característiques de tots dos sexes)

2. (vesaldarlegur, lítilfjörlegur maður, sem er hvorki fugl né fiskur) persona que no és [ni] carn ni peix (persona insignificant, aturada, pusil·lànime, curta d'iniciativa, sense caràcter, acoquinada etc.)

3. (afkáralegur maður, sérvitringur, furðufugl) persona [molt] estranyota, bitxo raro (cast., ekki ritm./no lit.) (tipus rar)

viðrinis·legur, -leg, -legt <adj.>:

1. (tvíkynja) hermafrodita (intersexual)

♦ e-ð er viðrinislegt: <LOC FIG> una cosa no és ni carn ni peix

2. (afkáralegur) rar -a (estranyot, estrafolari, estrambòtic)

við·ræða <f. -ræðu, -ræður. Gen. pl.: -ræðna o: -ræða. En la llengua moderna, emprat habitualment en pl.>:

1. <GEN> conversa f, xerrada f, diàleg m (→ samræða)

◊ gerðu þér eigi dælt við valdamann (= ὁ δυνάστης -άστου), treystu ekki heldur skrafi (ὁ λόγος -όγου:   καὶ μὴ πίστευε τοῖς πλείοσιν λόγοις αὐτοῦ) hans. Í löngum viðræðum (ἡ λαλιά -ᾶς:   ἐκ πολλῆς γὰρ λαλιᾶς πειράσει σε) er hann að reyna þig og rannsakar þig á meðan hann brosir við þér: no et facis (intimis) amb el poderós, tampoc no confiïs en els seus enraonaments. En llargues converses t'estarà posant a prova i t'estarà examinant mentre et somriu

◊ varð Demetríus reiður við og jafnskjótt og honum bárust þessi tíðindi bjó hann sig til farar og hélt til Ptólemais. Skrifaði hann Jónatan, bauð honum að létta umsátrinu og koma sem skjótast til Ptólemais til fundar við sig og viðræðna (συμμίσγειν τινί:   καὶ τοῦ ἀπαντῆσαι αὐτὸν αὐτῷ συμμίσγειν εἰς Πτολεμαίδα τὴν ταχίστην): en Demetri, tan bon punt com li varen portar aquesta notícia, es va enfurismar i es va preparar per a partir i va fer cap a Ptolemaida. Va escriure al Jonatàs manant-li que aixequés el setge i que, tan ràpidament com pogués, fes cap a Ptolemaida a trobar-lo i parlar amb ell

♦ eiga viðræður: mantenir converses ~ una conversa

◊ og er þeir finnast, takast þeir í hendur og setjast niður í miðjum húsunum, njóta þess að eiga viðræður ([licito] sermone frui:   congressi iungunt dextras, mediisque residunt ǁ aedibus, et licito tandem sermone fruuntur. Rex prior haec <...>) í næði. Konungur tekur til máls <...>: i quan es troben, es prenen de les mans i s'asseuen al bell mig de les cases [del palau reial], i frueixen de mantenir una conversa en pau i tranquil·litat. El rei pren la paraula <...>

2. við·ræður <f.pl -ræðna (o: -ræða)>: (samningaviðræður) converses f.pl (negociacions)

viðræðu·góður, -góð, -gott <adj.>:

bon interlocutor -a, de conversa fàcil

viðræðu·grundvöllur <m. -grundvallar, no comptable>:

bases f.pl per a una negociació

við·semjandi <m. -semjanda, -semjendur>:

interlocutor m en unes negociacions, interlocutora f en unes negociacions, negociador m, negociadora f

◊ viðsemjendur þeirra eru tilbúnir að bjóða þeim 2% launahækkunar: llurs interlocutors en les negociacions estan disposats a oferir-los un augment del sou del 2%

við·sjáll, -sjál, -sjált <adj.>:

[persona ~ cosa] en qui no es pot confiar, que no és de fiar, poc fiable (garneu, pèrfid, traïdor etc. L'adjectiu significa, literalment: amb qui o amb el que cal mirar-s'hi, cal anar amb compte)

◊ Átolýkus var allra manna slægvitrastur og viðsjálastur (— ~ —) í eiðum; hafði guðinn Hermes sjálfur veitt honum það lén, því Átolýkus hafði oftlega fært honum þægilegar brennifórnir, bæði sauðalæri og hafralæri, og því veitti Hermes honum fulltingi sitt miskunnsamlega: l’Autòlic era el més garneu i el menys fiable de tots els homes en els juraments. El déu Hermes mateix li havia concedit aquest do perquè l'Autòlic sovint li havia oferit holocaustos plaents (agradables), tant cuixes de xai com de boc, i per això l'Hermes li concedia el seu ajut misericordement (l'original fa: Παρνησόνδ’ ἐλθόντα μετ’ Αὐτόλυκόν τε καὶ υἷας ǁ μητρὸς ἑῆς πατέρ’ ἐσθλόν, ὃς ἀνθρώπους ἐκέκαστο ǁ κλεπτοσύνῃ θ’ ὅρκῳ τε · θεὸς δέ οἱ αὐτὸς ἔδωκεν ǁ Ἑρμείας)

◊ Guðirnir lögðu á okkur það mótlæti, að þeir unntu okkur ekki að njóta samvista á bezta aldri okkar, og ná svo ellidögum. Reiðst mér eigi nú, og lát þér eigi fyrir þykja, þó eg tækja þér ekki í fyrstunni, þá eg sá þig, eins blíðlega, og nú geri eg. Því eg hefi ávallt borið kvíðboga fyrir því innanbrjósts, að einhverr, sem hingað kæmi, mundi gabba mig með frásögum sínum; því margur er maðurinn viðsjáll (— ~ —): els déus ens han imposat l'adversitat de no concedir-nos de fruir d'una vida plegats en els nostres millors anys (lit.: en la nostra millor edat) i atènyer, així, els dies de vellesa. No t'enfurismis, ara, amb mi, ni et prenguis a pit que jo no et rebés d'antuvi, quan et vaig veure, tan dolçament com faig ara. Car sempre portava en el meu cor l'ànsia que algú que vingués aquí, m'enredés amb els seus relats, molts són els homes garneus (l'original fa: θεοὶ δ᾽ ὤπαζον ὀιζύν, ǁ οἳ νῶιν ἀγάσαντο παρ᾽ ἀλλήλοισι μένοντε ǁ ἥβης ταρπῆναι καὶ γήραος οὐδὸν ἱκέσθαι. ǁ αὐτὰρ μὴ νῦν μοι τόδε χώεο μηδὲ νεμέσσα, ǁ οὕνεκά σ’ οὐ τὸ πρῶτον, ἐπεὶ ἴδον, ὧδ᾽ ἀγάπησα. ǁ αἰεὶ γάρ μοι θυμὸς ἐνὶ στήθεσσι φίλοισιν ǁ ἐῤῥίγει, μή τίς με βροτῶν ἀπάφοιτ᾽ ἐπέεσσιν ǁ ἐλθών· πολλοὶ γὰρ κακὰ κέρδεα βουλεύουσιν)

◊ þegar Salmaneser dó og Sanheríb sonur hans hafði tekið við völdum urðu vegir Medíu viðsjálir (ἀφεστήξειν:   καὶ αἱ ὁδοὶ τῆς Μηδίας ἀπέστησαν) og ég gat ekki lengur farið þangað: quan en Salmanàsar va morir i el va succeir el seu fill Sennaquerib, els camins de la Mèdia es feren perillosos i ja no vaig poder continuar anant-hi

við·sjálni <f. -sjálni, no comptable>:

manca f de fiabilitat

♦ viðsjálni í eiðum: poca fiabilitat en els juraments

viðsjáls·gripur <m. -grips, -gripir>:

1. (varasamur, varhugaverður maður) persona garneva, de qui un no es pot pas refiar (maula, pèrfid, sorneguer)

2. (varasamt dýr) animal m imprevisible (maliciós, perillós pel seu possible comportament)

við·sjár <f.pl -sjáa>:

tibantors f.pl, relacions tenses (o: conflictives), recels m.pl, conflictes m.pl

◊ Páll reið til þings því að hann átti Reykhyltingagoðorð og voru viðsjár og varðhöld með flokkum. Hann reið til búðar sinnar (SS I, cap. 77, pàg. 97): en Páll va anar al þing perquè detenia el godonat dels de Reykjaholt i hi havia tibantors i recels (lit.: vetllar-se amb desconfiança) entre els diferents grups (partits). [Un cop allà, en Páll] es va dirigir a la seva barraca

◊ síðan skildu þeir talið og voru miklar viðsjár of þingið. Sturla var oftast í búð sinni og gekk óvíða og lét skemmta sér heima í búð (SS I, cap. 77, pàg. 97): després, varen deixar aquesta conversa i hi hagué grans tibantors durant el þing. L'Sturla es va estar la major part del temps dins la seva barraca i no se n'allunyava gaire i es feia entretenir dins la seva barraca (no participava en els entreteniments públics, com ara bregues de cavalls etc.)

◊ um þingið voru miklar viðsjár með mönnum því að Kolbeini forþokkaðist það mjög er Snorri hafði tekið við þeim Jóni Markússyni. Magnús biskup bannaði öllum mönnum að bera vopn til dóma. Gengu menn þá vopnlausir til dóma þar er þá skyldi mál fram flytja (SS I, cap. 250, pàg. 360): durant el þing hi hagué grans tibantors entre els homes, perquè al Kolbeinn li havia desplagut molt que l'Snorri hagués rebut en Jón Markússon i el seu fill. El bisbe Magnús va prohibir a tots els homes que portessin armes als judicis. Així i doncs, els homes varen anar desarmats als judicis quan s'hi havien de fer les vistes

◊ Breiðvíkingar komu til skips um daginn og gengu hvorir með sínum flokki. Voru þá miklar dylgjur og viðsjár með þeim en hvorigir leituðu á aðra. Voru Breiðvíkingar fjölmennari í kaupstefnunni: els breidaviquesos varen arriba al vaixell durant el dia i cadascun d'ells dos se'n va anar amb els del seu grup (partit). Entre els dos grups hi havia grans recels (gran desconfiança) i tibantors però cap dels dos grups no va atacar l'altre. Els breidaviquesos eren més nombrosos en aquesta kaupstefna (trobada per a mercadejar, mercat)

viðsjár·verður, -verð, -vert <adj.>:

perillós -osa, que exigeix precaució, que cal anar-hi amb compte

◊ "Það vil eg," segir Njáll, "að Lýtingur gjaldi tvö hundruð silfurs fyrir víg Höskulds en búi á Sámsstöðum og þykir mér þó ráðlegra að hann selji land sitt og ráðist í braut. En eigi fyrir því, ekki mun eg rjúfa tryggðir á honum né synir mínir. En þó þykir mér vera mega að nokkur rísi sá upp í sveit að honum sé viðsjávert (= viðsjárvert). En ef svo þykir sem eg geri hann héraðssekan þá leyfi eg að hann sé hér í sveit en hann ábyrgist mestu til": “Vull”, els va dir en Njáll, “que en Lýtingur pagui ‘dos-cents d'argent’ per la mort d'en Höskuldur, però que[, fora d'això,] continuï vivint a Sámsstaðir, encara que em sembla més aconsellable que vengui les seves terres i se'n va a viure a un altre lloc. Però no pas per això trencaré les tryggðir (‘fermances’ = l'acord de pau) contretes amb ell i els meus fills tampoc no ho faran pas. Tanmateix considero que podria ésser que algú de la comarca s'aixequi que li resulti perillós. I per si fa la impressió que jo el faig héraðssekr (= que el bandejo de la comarca) [vull deixar ben clar que] permeto que romangui aquí a la contrada, però tota la responsabilitat [pel que pugui passar] és d'ell” (vocabulari: #1. viðsjáverður ~ viðsjárverður: Cf. en Baetke 19874, pàg. 734: nǫkkur sá, at honum sé viðsjávert   einer, vor dem er sich in acht nehme müßte; També en Finnur Jónsson 1908, pàg. 230: 17. at — viðsjávert, „vor dem sich zu hüten für ihn von wichtigkeit wäre)

viðskeyta·mál <n. -máls, -mál>:

<GRAM> llengua m aglutinant

við·skeyti <n. -skeytis, -skeyti>:

<GRAM> sufix m

við·skeyttur, -skeytt, -skeytt <adj.>:

1. (með viðskeyti) sufixat -ada (amb un sufix adjuntat)

2. (sem er skeyttur aftan við) aglutinat -ada (mot afegit a un altre mot)

♦ viðskeyttur boðháttur: <GRAM> imperatiu aglutinat. Es diu de les formes d'imperatiu amb el pronom personal aglutinat. Verbi gràcia: komdu! ‘vine!’ = kom + þú, komiði! ~ komiðið ‘veniu!’= komið + þið

♦ viðskeyttur greinir: <GRAM> article [determinat] aglutinat. Verbi gràcia: maðurinn ‘l'home’ = maður + (h)inn, konan ‘la dona’= kona + (h)in, barnið ‘l'infant’= barn + (h)ið

♦ viðskeytt orð: <GRAM> mot aglutinat. Paraula enclítica que s'aglutina al mot precedent per constituir-ne un de nou

við·skila <adj. inv.>:

(aðskilinn frá) separat -ada de  (allunyat o distanciat d'antics amics, parents etc.)

♦ gera e-n viðskila við e-ð ~ e-n: separar algú d'una cosa ~ d'algú

♦ verða viðskila við e-ð ~ e-n: distanciar-se (o: allunyar-se) d'algú (en sentit propi = perdre [de vista] & en sentit figurat)

við·skilnaður <m. -skilnaðar, no comptable>:

1. (skilnaður) separació f  (allunyament, distanciament)

2. (brottför) partida f  (partença)

3. (fráfall) traspàs m  (mort, decés)

4. (það hvernig e-r skilst við e-ð eða fer frá e-u) punt m final  (estat o manera com una persona deixa una cosa que ha estat fent)

◊ í fyrsta lagi að hætta öllu fylliríi og í öðru lagi að reyna að bæta að einhverju leyti þann viðskilnað sem ég hafði hér síðast: en primer lloc, que deixaria totalment la beguda i, en segon lloc, que intentaria, fins on pogués, de reparar les coses així com les vaig deixar aquí en anar-me'n

viðskipta- <en compostos>:

comercial, de comerç

viðskipta·afgangur <m. -afgangs, no comptable>:

excedent m comercial

viðskipta·afsláttur <m. -afsláttar, no comptable>:

descompte m comercial

viðskipta·banki <m. -banka, -bankar>:

banc m de comerç, banc m comercial

viðskipta·bann <n. -banns, -bönn>:

boicot m

viðskipta·bók <f. -bókar, -bækur>:

llibre m major (o: mestre)

viðskipta·bréf <n. -bréfs, -bréf>:

1. (sendibréf) carta f comercial (o: mercantil; o: de negocis)

2. (verðbréf) títol-valor m (valor mobiliari)

viðskipta·böggull <m. -bögguls, -bögglar>:

paquet m comercial

viðskipta·deild <f. -deildar, -deildir>:

facultat f de ciències empresarials

♦ rekstrar- og viðskiptadeild: facultat de ciències empresarials i direcció d'empreses

viðskipta·eining <f. -einingar, -einingar>:

unitat f de negoci

viðskipta·erindi <n.pl -erinda>:

negocis m.pl

♦ vera staddur ~ stödd ~ statt í [+ Dat.] í viðskiptaerindum ~ vera í viðskiptaerindum í [+ Dat.]: ésser a un lloc per negocis

◊ ég er hér í viðskiptaerindum: sóc aquí per negocis

viðskipta·ferð <f. -ferðar, -ferðir>:

viatge m de negocis

viðskipta·félagi <m. -félaga, -félagar>:

soci m de negocis, sòcia f de negocis, soci m comercial, sòcia f comercial

viðskipta·frelsi <n. -frelsis, no comptable>:

llibertat f de comerç, llibertat f comercial, lliure comerç m

viðskipta·fræði <f. -fræði, no comptable>:

gestió f empresarial, administració f [i direcció] d'empreses (estudis universitaris)

♦ BS nám í viðskiptafræði: grau en gestió empresarial

viðskiptafræði·deild <f. -deildar, -deildir>:

facultat f de ciències empresarials

♦ viðskipta- og hagfræðideild: facultat de ciències econòmiques i empresarials

viðskiptafræði·grein <f. -greinar, -greinar (o: -greinir)>:

assignatura f de ciències empresarials

viðskiptafræði·nám <n. -náms, no comptable>:

1. (háskólanám) estudis m.pl d'administració f [i direcció] d'empreses (a universitat)

2. (við iðnskóla) economia i organització f d'empreses (formació professional)

viðskipta·fræðingur <m. -fræðings, -fræðiar>:

graduat m en administració f [i direcció] d'empreses (o: en ciències empresarials), graduada f en administració f [i direcció] d'empreses (o: en ciències empresarials)  

viðskiptafræði·skor <f. -skorar, -skorir>:

departament m de ciències empresarials

viðskipta·grein <f. -greinar, -greinar (o: -greinir)>:

1. economia i organització d'empreses (assignatura de batxillerat LOGSE)

2. comerç internacional (assignatura de batxillerat experimental)

3. gestió comercial i màrqueting (assignatura de batxillerat experimental)

viðskipta·hagnaður <m. -hagnaðar, no comptable>:

superàvit (o: excedent) m comercial

♦ iðnaðar- og viðskiptahagnaður: <ECON> superàvit comercial i industrial

viðskipta·hagsmunir <m.pl -hagsmuna>:

interessos m.pl comercials

viðskipta·halli <m. -halla, no comptable>:

dèficit m comercial