ÍSLENSK-KATALÓNSK ORÐABÓK
DICCIONARI ISLANDÈS-CATALÀ

TJ

© Macià Riutort i Riutort, 1998

tjakkur <m. tjakks, tjakkar>: gat m (aparell per aixecar vehicle)

tjald <n. tjalds, tjöld>: 1. tenda f [de campanya]
	2. (forhengi) teló m [de teatre]
		bak við tjöldin: <FIG> entre bastidors
		fyrir opnum tjöldum: <FIG> davant tothom
		tjaldið er fallið: el teló ha caigut, ha acabat la funció
	3. (kvikmyndatjald) pantalla f [de cinema]

tjalda <tjalda ~ tjöldum | tjaldaði ~ tjölduðum | tjaldað>: acampar
	má tjalda hér? Que es pot acampar aquí?

tjald·stæði <n. -stæðis, -stæði>: càmping m

tjald·svæði <n. -svæðis, -svæði>: zona (o: àrea) f d'acampada

tjaldur <m. tjalds, tjaldar>:

garsa f de mar (ocell Haematopus ostralegus)

Tjalli <m. Tjalla, Tjallar>:

(enskur hermaður eða sjómaður) jan m (Men.) (soldat o mariner anglès)

◊ Danirnir hljóta að hafa botnað eitthvað í ræðu Tjallans því að þeir...: els danesos degueren haver entès alguna cosa del discurs del jan per tal com...

tjarna·íris <f. -írisar, -írisar>:

[gran] lliri groc (planta Iris pseudacorus)

tjarna·lilja <f. -lilju, -liljur>:

[gran] lliri groc (planta Iris pseudacorus)

tjarna·síld <f. -síldar, -síldar>:

lavaret m (peix Coregonus lavareti)

tjá <tjái ~ tjáum | tjáði ~ tjáðum | tjáð>:

servir, ésser d'utilitat

♦ það tjáir ekki: això no serveix [de res]

♦ tjá e-m e-ð: informar algú d'una cosa, ennovar algú d'una cosa, comunicar una cosa a algú

♦ tjá sig: #1. <GEN> expressar-se. ◊ hún segist einfaldlega geta tjáð sig betur á íslensku en katalónsku: diu que senzillament pot expressar-se millor en islandès que no pas en català; ◊ kunna að tjá sig vel með orðum: saber-se expressar bé amb paraules; #2. (segja álit sitt, skoðun sína) donar la seva opinió (donar el seu parer). ◊ tjáðu þig: dóna-hi la teva opinió

♦ tjá sig um e-ð við e-n: expressar la seva opinió sobre una cosa a algú

tjása <f. tjásu, tjásur>: ble m (floc de cabells)

tjón <n. tjóns, tjón>: dany m, mal m, pèrdua f
	tilfinnanlegt tjón: pèrdua sensible
	bíða tjón: sofrir un dany, sofrir danys
	bæta einhverjum tjón: rescabalar a algú d'un dany
	gera einhverjum tjón: causar o infringir danys a algú
	verða fyrir tjóni: sofrir o tenir danys

tjörn <f. tjarnar, tjarnir>: estany m [petit], estanyol m, bassa f [grossa]

Tobía <m. Tobía, pl. no hab.>:

Tobies m, Tovià m (andrònim) (טוֹבִיָּה, טוֹבִיָּהוּ)

togari <m. togara, togarar>:

traïnya f (embarcació de pesca)

togast <togast ~ togumst | togaðist ~ toguðumst | togast ║ á>:

1. <GEN> estirar cadascú del seu costat

♦ togast á um e-ð: <FIG> lluitar per una cosa, barallar-se per una cosa

♦ togast á við e-ð ~ e-n: <GEN & FIG> lluitar amb una cosa ~ algú, anar d'estira-i-arronsa ambuna cosa ~ algú

2. En la llengua medieval, aquest verb se sol construir amb la preposició <við>:

◊ Glámur leit á slitrið er hann hélt á og undraðist mjög hver svo fast mundi togast við hann: en Glámur va mirar el tros d'abric de pell esqueixat que li va quedar a la mà, preguntant-se, tot astorat, qui devia ésser el que l'havia estat estirant amb ell

◊ hann hafði þá togast við að draga Gretti að sér og því kiknaði Glámur á bak aftur og rauk öfugur út á dyrnar svo að herðarnar námu af dyrið og rjáfrið gekk í sundur, bæði viðirnir og þekjan frerin, féll svo opinn og öfugur út úr húsunum en Grettir á hann ofan: amb això el serf no hi havia comptat. Havia estat maldant amb totes les seves forces per a estirar cap a si en Grettir i per això en Glámur va cedir cap enrere, caiguent de cop d'esquena cap a la porta de manera que les espatlles van xocar i treure fora de lloc la llinda de la porta i la sostrada es va trencar, tant les llates com la coberta de terra congelada de l'edifici. El serf va acabar caiguent d'esquena fora de l'edifici i en Grettir li caigué al damunt

◊ er þessi maður og góður af tíðindum. Þurfum vér eigi að togast eftir orðum við hann: aquest home també és bo contant noves. No cal que li traguem les paraules de la boca amb unes estenalles

◊ "vel er þat," sagði Heiðr, "at þú ert hér kominn, Ásmundr, því at þinn vegr ok virðing ferr víða um heiminn, en ekki muntu við aldr togast, en þykkja þar góðr drengr ok mikill kappi, sem þú ert": la Heiðr li va dir: "Està bé que hagis vingut aquí, Ásmundr, perquè la teva glòria i fama s'estendran arreu del món, però no hauràs de fer cap estira-i-arronsa amb la vellesa (és a dir, moriràs jove), i allà on siguis et consideraran un baró prous i un gran campió

◊ það barst að einn aftan þá er Þorkell og Þormóður vildu ganga út til skemmu og Sigríður með þeim þá tók Loðinn til Sigríðar og hélt henni en hún togast úr höndum honum. Og er Þormóður sér þetta þá tekur hann í hönd Sigríði og vill kippa henni úr höndum Loðni en það gengur eigi skjótt. Þorkell sér á þrætu þeirra: es va esdevenir que un vespre, quan en Þorkell i en Þormóður volien sortir per anar al lloc de dormir, acompanyats per la Sigríður, que en Loðinn va pegar grapada a la Sigríður i la tenia agafada, encara que ella forcejava per deslliurar-se de les seves mans. Quan en Þormóður ho va veure, va agafar la Sigríður pel braç i la volgué sostreure d'una estrebada de les mans d'en Loðinn, però no va resultar tan fàcil com havia semblat. En Þorkell va veure llur baralla

◊ Skeggi kvað öngvan mann taka af sér það er hann ætti. Grettir þreif til malsins og toguðust þeir um hann og vildi sitt mál hvortveggi hafa: l'Skeggi li va dir que cap home no li prendria el que li pertanyia. En Grettir va pegar grapada a la taleca i es varen posar a estirar-la, cadascun del seu costat, i cadascun volia imposar la seva voluntat

◊ Baglar sóttu eptir þeim allt undir borgina; ok er Birkibeinar komu í borgina, þá varð sá atburðr, at Baglar fengu einn manninn at fótunum, er hann vildi í borgina, en Birkibeinar vildu hlífa honum, ok þrifu í axlirnar, toguðust um, ok þann mann tvískiptu þeir í sundr milli sín, ok skildust við þat; þetta var Maríumessu aptan: els Crosses els van encalçar fins al peu mateix de la ciutadella i quan els Cames-de-beç hi entraren a dins, es va esdevenir que els Crosses aconseguiren agafar un home pels peus que volia entrar dins la ciutadella, però els Cames-de-Beç volgueren protegir-lo i l'agafaren per les aixelles. Els uns i els altres l'estiraven, cadascun del seu costat, [i l'estiraren tan fort que] esqueixaren aquell home per la meitat. Després d'això, els Crosses i els Cames-de-Beç se separaren. Això va passar la vigília de la festa de la Mare de Déu

◊ Jökull stóð þá upp, ok Allsterkr réðst þá í móti honum, ok var þeira atgangr inn harðasti. En þó var Jökull sterkari ok bar hann at bekk, þar sem Þorsteinn var fyrir. Jökull vildi draga Allsterk frá bekknum ok togast við fast, en Þorsteinn helt honum. Jökull tók svá fast, at hann sté í hallargólfit upp at ökkla, en Þorsteinn hratt Allsterk frá sér, ok fell Jökull á bak aptr, ok gekk ór liði á honum fótrinn: aleshores en Jökull es va posar dret i l'Allsterkr el va atacar i llur enfrontament fou el més aferrisat que un es pugui imaginar. I tanmateix, en Jökull era el més fort, així que va anar enduent-se l'Allsterkr cap al banc davant el qual hi havia en Þorsteinn. En Jökull volia empènyer l'Allsterkr lluny del banc i feien un estira-i-arronsa molt dur, però en Þorsteinn tenia l'Allsterkr agafat. En Jökull[, al final,] va estirar l'Allsterkr amb tanta de força que s'enfonsà fins als turmells en el trespol del palau, i assús-suaixí, en Þorsteinn va amollar l'Allsterkr de manera que en Jökull va caure d'esquena i es va desllorigar el peu

togbrautar·vagn <m. -vagns, -vagnar>:

telefèric m

♦ taka togbrautarvagninn upp í kastalann: agafar el telefèric per pujar al castell

tog·leður <n. -leðurs, no comptable>:

gutaperxa f

tognun <f. tognunar, tognanir>: <MED> esquinç m, torçada f [violenta]
	tognun á e-u: esquinç de..., torçada de...

tog·streita <f. -streitu, no comptable>:

estira-i-arronsa m

tolla <tolli ~ tollum | tolldi ~ tolldum | tollað>:

1. (lafa, vera fastur við, loða við) estar enganxat -ada (o: aferrat) el cap a (adherir-se, estar agafat, aguantar-se fixat)

♦ plásturinn tollir ekki: la tirita no s'aferra

♦ tolla á e-u ~ e-m: quedar-se aferrat -ada a una cosa ~ algú

♦ tolla á baki: mantenir-se assegut -uda a la sella [del cavall]

♦ húfan tollir ekki á höfðinu: la gorra no es manté enganxada al cap

♦ málningin tollir illa á yfirborðinu: la pintura queda mal aferrada a la superfícietoll

2. (haldast kyrr á e-m stað, una, dvelja kyrr) estar (o: estar-se)  (restar, romandre, continuar, mantenir-se en un indret, una feina, un matrimoni etc.)

◊ gekk þá kona í móti honum, búin sem portkona og undirförul í hjarta - hávær er hún og óhemjuleg, fætur hennar tolla aldrei heima (ʃāˈχan, שָׁכַן : bə-βēi̯ˈθā-ḥ   lɔʔ־ʝiʃkəˈnū   raɣˈlɛi̯-χā, בְּבֵיתָהּ, לֹא-יִשְׁכְּנוּ רַגְלֶיהָ), hún er ýmist á götunum eða á torgunum, og situr um menn hjá hverju horni -: llavors una dona li va sortir a l'encontre, abillada com una puta i sorneguera en el cor. És sorollosa i desenfrenada, els seus peus no paren mai a casa, és o bé als carrers o a les places, i està a l'aguait d'homes a cada cantonada

♦ hann tollir hvergi: no pot quedar-se (o: restar; o: romandre) enlloc, no para quiet -a en lloc (p.e., en una feina determinada)

♦ hann tollir í e-u: continuar en una cosa (romandre en una feina, una relació etc.)

♦ hann tollir hvergi í vinnu né skóla: no ho aguantava ni a una feina ni a l'escola

♦ tolla í tískunni: seguir la moda, anar a la moda

♦ það tollir ekkert í honum: <LOC FIG> no li queda res (s'oblida de tot de manera més o menys immediata, no sap o pot memoritzar res)

3. (tylla, festa) enganxar una cosa (fixar)

♦ tolla e-u á e-ð: enganxar una cosa a una cosa

♦ tolla beitu á öngul: posar l'esca a l'ham

toll·afgreiðsla <f. -afgreiðslu, -afgreiðslur. Gen. pl.: -afgreiðslna>: formalitats f.pl de duanes, tràmits m.pl de duanes, despatx duaner

toll·gæslumaður <m. -gæslumanns, -gæslumenn>: duaner m, duanera f

toll·skoðun <f. -skoðunar, no comptable>: control m de duanes (inspecció duanera)

toll·skrifstofa <f. -skrifstofu, -skrifstofur. Gen. pl.: -skrifstofa>:

oficina f de duanes, oficina duanera

toll·skyldur, -skyld, -skylt: subjecte -a a duanes, declarable a duanes
	eruð þér með tollskyldar vörur? Que té res a declarar?
	þetta er tollskylt: haurà de declarar això, haurà de pagar aranzel per això

toll·skýrsla <f. -skýrslu, -skýrslur>: declaració f de duana, declaració duanera
	...ef sendingunni fylgja tollskýrslur: si la tramesa [postal] va acompanyada d'una declaració de duana (o: si hom ha adjuntat una declaració de duana a la tramesa postal)

tollur <m. tolls, tollar>: duana f

◊ nú sé það konunginum vitanlegt, að ef borg þessi verður endurreist og múrar hennar fullgjörðir, þá munu þeir hvorki borga skatt, toll (bəˈlō ~ בְּלוֹ:   mindāh־βəˈlō   wa-hăˈlāχ   lā   ʝintəˈnūn,   מִנְדָּה-בְלוֹ וַהֲלָךְ לָא יִנְתְּנוּן) né vegagjald, og það mun að lokum verða konunginum tekjumissir: que sàpiga, doncs, el rei que, si aquesta ciutat és reconstruïda i les seves muralles, restaurades, no pagaran ni impostos, ni aranzels ni peatges, i això, a la llarga, serà per al rei una pèrdua d'ingressos

◊ og voldugir konungar hafa drottnað yfir Jerúsalem og ráðið fyrir öllum héruðum hinumegin Fljóts, og skattur og tollur (bəˈlō ~ בְּלוֹ: ū-midˈdāh   βəˈlō   wa-hăˈlāχ   miθjəˈhēβ   lə-ˈhōn,   וּמִדָּה בְלוֹ וַהֲלָךְ, מִתְיְהֵב לְהוֹן) og vegagjald hefir verið greitt þeim: i sobre Jerusalem han regnat reis poderosos i dominat totes les contrades al dellà del Riu, i se'ls pagaven impostos i aranzels i peatges

◊ en yður gefst til vitundar, að engum er heimilt að leggja skatt, toll (bəˈlō ~ בְּלוֹ:   minˈdāh   βəˈlō   wa-hăˈlāχ   lāʔ   ʃalˈlītˁ   lə-mirˈmēʔ   ʕălēi̯-ˈhɔm,   מִנְדָּה בְלוֹ וַהֲלָךְ, לָא שַׁלִּיט לְמִרְמֵא עֲלֵיהֹם) eða vegagjald á nokkurn prest eða levíta, söngvara, dyravörð, musterisþjón eða starfsmann við þetta musteri Guðs: però us fem saber que a ningú li és permès d'imposar impostos, aranzels o peatges a cap sacerdot o levita, cantor, porter, servidor del temple o a cap persona que treballi a aquest temple de Déu

♦ taka sinn toll: <LOC FIG> passar factura

♦ taka toll af e-u: <LOC FIG> passar facturar a una cosa

toll·virði <n. -virðis, -virði>: valor m,f [declarat] en duana

tombóla <f. tombólu, tombólur>:

tómbola f

tonn <n. tonns, tonn>:

tona f (mil quilos)

♦ þúsundir tonna af e-u: milers de tones d'una cosa

topp·goði <m. -goða, -goðar>:

cabussó (o: escabussó) emplomallat, cabrellot m (Val.), soterí m [gros] (Bal.) (ocell Podiceps cristatus)

topp·horn <n. -horns, -horn. Emprat hab. en pl.>:

<GEOM> angle m vertical

topp·hæringur <m. -hærings, -hæringar>:

cortinari m de cap de safrà (bolet Cortinarius croceoconus syn. Cortinarius malicorius)

topp·meisa <f. -meisu, -meisur>: mallerenga emplomallada, mallerenga f de cresta, capferrerico m de capell (Mall.), capellanet m de cresta (Val.) (ocell Parus cristatus)

toppur <m. topps, toppar>:

1. (hárskúfur) tofa f, ble m (de cabells)

2. (ennistoppur á hesti & manni) serrell m (de front de cavall & de persona)

♦ láta klippa toppinn: tallar-se el serrell

◊ hyggið svá til, sveinar, at hvárki bregði lagi sínu toppr né tagl í hestunum, ok gætið þeira vel ok geymið hugalt, at eigi saurgist þeir: pareu esment, vailets, que no es toqui (?) als cavalls ni un pèl ni del serrell del front ni de la cua, i teniu-ne bona cura d'ells, i vetlleu atentament que no se sollin pas

♦ borga e-ð upp í topp: pagar una cosa fins al darrer cèntim

♦ frá toppi til táar: de cap a peus

3. (fjallstoppur, oddmjór tindur) cim m (de puig, acabat en punxa)

♦ vera á toppnum: <LOC FIG> ésser al cim

4. (trjátoppur) capçada f, capcurucull m (Mall.) (d'arbre)

5. (þak í bíl) baca f (de cotxe)

6. (efsta sæti) primer lloc (de classificació)

♦ vera á toppnum: ocupar la primera posició

topp·önd <f. -andar, -endur (o: -andir)>:

bec m de serra mitjà, serreta mitjana (Val.), ànnera peixatera (Mall.), àneda peixatera (Men.) (ocell Mergus serrator)

tord·yfill <m. -yfils, -yflar>:

geotrup m de femer, geotrup femater, escarabat m de femer (insecte coleòpter Geotrupes stercorarius)

tordyfla·móðir <f. -móður, -mæður>:

càrab problemàtic (insecte coleòpter Carabus problematicus) (→ tröllasmiður)

tordyfla·ætt <f. -ættar, no comptable>:

[família f dels] escarabeids m.pl

tord·ýfill <m. -ýfils, -ýflar>:

geotrup m de femer, geotrup femater, escarabat m de femer (insecte coleòpter Geotrupes stercorarius)

torð·yfill <m. -yfils, -yflar>:

geotrup m de femer, geotrup femater, escarabat m de femer (insecte coleòpter Geotrupes stercorarius)

torf <n. torfs, no comptable>:

1. <GEN> gleva f  (o: pa m) de terra amb el seu herbei

2. (mór) torba f (carbó)

torf·bás <m. -báss, -básar>:

<HIST> torfbás m, indret del mas on hom amuntegava la torba seca per tenir-ne provisió. També rebia el nom de torfbingur

◊ Refur lét illa að henni er hún skyldi fara með slíkum erindum um nætur "en þó liggur léskrápur einn utar í torfbási og taki hann sér þar af skæði": en Refur es va posar felló amb ella per molestar-lo amb tals encàrrecs enmig de la nit [però li digué] “però si defora, al cobert de la torba, hi ha un léskrápur -ço és, un tros de pell assecada de tauró de Grenlàndia-, que [el pastor] s'agafi els skæði que ha de menester per a les seves sabates d'aquesta pell de tauró”

torf·bingur <m. -bings, -bingir. Gen. pl.: -bingja; dat.pl.: -bingjum>:

<HIST> torfbingur m, indret del mas on hom amuntegava la torba seca per tenir-ne provisió. També rebia el nom de torfbás o torfabás

◊ Þórólfur fór til Refs og kom þar síð dags. Hann leyndist í torfbingi og hlóð að sér elditorfi svo að ekki kom upp nema nasirnar einar. Refur var var um sig svo að hann lét lokur fyrir hurðir hvert kveld og lét ljós bera tvisvar um hús öll, fyrst fyrir náttverð og í annað sinn áður en menn fóru í rekkjur. Og enn var svo gert. Eigi fannst Þórólfur að heldur. Þórólfur talaði hverjum manni líkt. Hann stóð upp þegar niður var lagist. Hann vakti griðkonu Refs og sagðist vera sauðamaður. Hann bað hana kalla til skæða við Ref því að hann kveðst skyldu á fjall ganga um morgun: en Þórólfur se'n va anar al mas d'en Refur i hi va arribar que el dia ja tombava. Es va amagar dins el caramull de torba del mas i va acaramullar pans de torba tot al seu voltant de tal manera que no en quedés a fora més que els narius. En Refur anava previngut de manera que cada vespre feia tancar les portes amb forrellat i feia fer dues rondes per totes les cases amb una llàntia o torxa, la primera es feia abans de sopar i la segona, abans de colgar-se. I així mateix és com es va fer aquell vespre, però en Þórólfur no fou descobert. En Þórólfur sabia imitar la veu de qualsevol home. Tan bon punt la gent es va haver colgada, ell es va aixecar del seu amagatall i va despertar una griðkona o serventa d'en Refur dient-li que era el pastor de les ovelles. Li va demanar que demanés al Refur uns skæði -ço és, uns trossos de pell d'ovella no adobada, per al calçat- perquè, li va dir, de bon matí havia d'anar al puig

torf·bær <m. -bæjar, -bæir. Gen. pl.: -bæja; dat.pl.: -bæjum>:

<HIST> torfbær m, mas les cases del qual tenen parets fetes amb pans de torba. Un exemple de torfbær és Keldur á Rangárvöllum

torg <n. torgs, torg>:

1. <GEN> plaça f

◊ allur lýðurinn safnaðist saman eins og einn maður á torginu (ʔɛl־hā-rəˈħōβ, אֶל-הָרְחוֹב) fyrir framan Vatnshliðið. Og þeir báðu Esra fræðimann að sækja lögmálsbók Móse, er Drottinn hafði sett Ísrael. Þá kom Esra prestur með lögmálið fram fyrir söfnuðinn, bæði karla og konur og alla þá, er vit höfðu á að taka eftir, á fyrsta degi hins sjöunda mánaðar. Og hann las upp úr því á torginu (hā-rəˈħōβ, הָרְחוֹב), sem er fyrir framan Vatnshliðið, frá birtingu til hádegis, í viðurvist karla og kvenna og þeirra barna, er vit höfðu á, og eyru alls lýðsins hlýddu á lögmálsbókina: tot el poble es va aplegar com un sol home a la plaça que hi ha davant la Porta de l'Aigua. I pregaren a Esdres, l'escriba, que anés a cercar els llibres de la llei de Moïsès, que Jahvè havia prescrit a Israel. Llavors, Esdres, el sacerdot, va comparèixer amb la Llei davant la Congregació [del Poble], composta pels homes i les dones i tots aquells [infants] que fossin capaços d'entendre-la. Això era el primer dia del setè mes. L'Esdres va llegir amb veu forta [passatges] de la llei a la plaça que hi ha davant la Porta de l'Aigua des de l'alba fins a migdia, en presència dels homes i de les dones i de llurs infants que fossin capaços d'entendre-la. I les orelles de tot el poble escoltaren amb atenció la lectura del Llibre de la Llei

♦ Rauða torgið í Moskvu: la Plaça Roja de Moscou

♦ Torg hins himneska friðar: la Plaça de la Pau Celestial, Tian-anmen

2. (markaðstorg) plaça f del mercat (la destinada específicament a fer-s'hi el mercat setmanal)

tor·leystur, -leyst, -leyst <adj.>:

difícil de resoldre

tor·merki <n.pl. -merkja>:

dificultats f.pl

♦ telja tormerki á e-u: considerar difícil una cosa (considerar-la de difícil realització i per això gairebé impracticable)

tor·rek <n. -reks, no comptable>:

menyscapte m [greu], pèrdua f greu

◊ nú ef maðr er stolinn fé sínu ok sér hann manna farveg liggja frá [garði], þá skal hann ganga eptir heraðsmǫnnum sínum ok lýsa sínu torreki ok æsta sér liðs til eptirfarar, svá mikils sem honum líkar, ok spyrja til garðs manns, þá skulu þeir sitja utan garðs eða túnvallar, ef eigi er garðr um, ok einn gera til húss ok segja til eyrendis ok æsta til rannsaks. Ef hinn býðr þat, þá gangi hann eptir grǫnnum sínum, þá eigu hinir inn at ganga í skyrtum einum ok lausgyrðir: si a un home li roben béns i veu petjades d'home que surten del seu mas, que vagi a cercar els homes de la comarca i els descrigui quin ha estat el seu menyscapte i els demani que li donin tota l'ajuda que cregui convenient per a empaitar [el lladre] i resseguir les petjades fins al mas de l'home [que les hagi deixades]; aleshores ell i els qui l'hi hagin acompanyat romandran defora del túngarðr o del túnvǫllr, en el cas que la prada del mas no tingui tanca, i n'enviaran un a les cases del mas perquè els digui per què són allà i que els permetin l'escorcollament de les cases. Si l'amo del mas els ho permet, que vagi a cercar els seus veïns i[, quan hagin arribat,] que els altres hi entrin vestits únicament amb una camisa i sense cinyell

◊ ok er þeir hǫfðu þar verit til várs, þá var þat einn dag, at hǫfðingi mælti til Haralds: "furðu mikit torrek lætr faðir þinn sér at, er ek tók vist nǫkkura frá honum í vetr, en ek mun þér þat launa með feginsǫgu: faðir þinn er nú dauðr, ok skaltu heim fara, muntu þá fá ríki þat alt, er faðir þinn hefir átt, ok þar með skaltu eignast allan Nóreg": i hi varen romandre fins a la primavera, i un dia es va esdevenir que aquell hǫfðingi li va dir a en Harald: "quan jo li vaig agafar alguns queviures aquest hivern passat a ton pare, ell va dir que li havia estat un menyscapte espantosament gran, però jo ara te'ls rescabalaré amb una bona notícia: ton pare és mort i tornaràs a casa, allà prendràs possessió de tot el regne que ha tingut ton pare i amb ell, també obtindràs tota Noruega.

◊ of dýrkeypt es ǫ́st, ef gráta skal eptir látinn [mann], en flóttstyggr fullhugi, sás varð dróttin, fellir vígtár; konungs ǫ́rum lízk torrek várt verra: massa car s'ha comprat l'amor si un ha de plorar per un mort; però l'ardit i intrèpid que ha perdut el seu senyor [també] plora llàgrimes per la seva mort. Als homes del rei la pèrdua que hem sofert ens sembla [molt] pitjor

tor·ræður, -ræð, -rætt <adj.>:

(torskilinn) enigmàtic -a  (difícil d'entendre, obscur en el seu tarannà o en la seva natura, abstrús)

tor·ræki <n. -rækis, no comptable>:

menyscapte m [greu], pèrdua f greu

◊ á þessu sama ári gipti herra Árni biskup Guðnýju, dóttur Helga Loptssonar ok Ásbjargar systur sinnar, Þórði Hallssyni af Mǫðruvǫllum í Eyjafirði, ok var veizlan heima í Skálaholti at áliðnu sumri; en er þar af sannast at segja at hverjum sínkum manni mundi þat vera mjǫg minniligt torræki ef hann lét svá sína peninga tærða sem þar tærðu þessir frjálsir menn sinn kost er efnit (o potser s'hauria d'esmenar en efnt o efnat?; → efna¹,² . Cf l'expressió efna til [mikillar] veizlu) fengu til þessarar samdrykkju, þvíat allt fór saman, at boðsmenn vóru margir ok mikillar frægðar, mikil húsakynni ok mikilmannliga innan búin, ok innleiðslan stórmannlig, vistafǫngin valin, drykkrinn dýrr, útleiðslan ágæt af beggja hendi: aquell mateix any, el senyor bisbe n'Árni va beneir a Mǫðruvellir, a l'Eyjafiord, el matrimoni de la Guðný, la filla d'en Helgi Loptsson i de n'Ásbjǫrg, la germana del bisbe, amb en Þórðr Hallsson, i el convit es va fer a casa, a Skálaholt a les darreries de l'estiu, i d'aquest convit se n'ha de contar com a cosa ben vera que a qualsevol persona parsimoniosa li hauria estat un greu i molt memorable daltabaix econòmic si hagués despès els seus diners de la mateixa manera que aquests homes lliures, que van tenir motiu i ocasió d'oferir aquell convit, hi van fer gastament de llur hisenda, car tot plegat es va esdevenir que els convidats a les noces foren molts i de gran renom, l'indret de llur allotjament, espaiós i el seu interior, parat molt senyorívolament, la rebuda amb què hom els va acollir, magnífica, el menjar, exquisit, les begudes, precioses, i en el moment de l'adéu, totes dues parts es van acomiadar fent-se esplèndids regals

◊ þenna vetr, sem Rafn kom áðr um haustit, kom mikit hallæri fyrir norðan land, sem var í Nóregi, því at hinn hæsti hǫfuðsmiðr sá vára menn hluttakara með Nóregsmǫnnum í syndinni, vildi hann ok, at þeir væri hluttakarar at skriptinni. Þetta torræki (segons els editors: toræri = hallæri “any de fam i carestia”) kvam ok vetri síðarr suðr um land, á þá leið sem orðskviðr mælir (segons els editors: orðsvinnr maðr segir..., orðsviðr maðr segir... o orðskviðrinn hljóðar; totes aquestes lliçons són típiques fórmules introductòries de dites), at «nálægr veggr hitnar þá er hinn næsti brennr», sáum vér þá sakir várs syndagjalds sanna guðs reiði yfir oss kvamna. Margir hlutir urðu á einum tíma þessi misseri, þeir sem eigi má alla senn segja. Eptir fyrrsagt þing var nokkor dvǫl á um fjandskap þann, sem verit hafði milli [herra] Árna biskups ok [herra] Ásgríms, svá at fyrir góðra manna flutning sátu þeir at orlofi biskups at einni veizlu, varð Ásgrímr því feginn, þar sem honum var eigi ókunnigt, hvílíks vert var. Þá bjó í Haukadal Klængr Teitsson, ok Ormr son hans bjó í Tungu, hann var hinn mesti vin Ásgríms, ok eggjaði hann æ í mót biskupi, en sefaði hvergi: l'hivern després de la tardor en què en Hrafn havia tornat a Islàndia, una gran carestia i fam va colpir tot el nord de l'illa igual que Noruega perquè l'Artífex Màxim havia vist que els nostres compatriotes es feien partíceps del pecat dels noruecs i volgué que, d'idèntica manera, també participessin de la penitència [que els imposava]. Un hivern més tard, la fam va arribar al sud de l'illa, fent-se vera aquell refrany que diu que «la paret mitjancera s'escalfa quan a la casa del veí s'hi cala foc» (nosaltres diríem quan veuràs la barba de ton veí cremar, posa la teva a salvar o quan vegis la barba de ton veí cremar, posa la teva a remullar). Fou així que vam veure com l'ira de Déu s'abatia damunt nosaltres com a càstig pels nostres pecats. Aquest mateix any van passar tantes de coses alhora que no es poden contar totes d'una sola tongada. Després del þing esmentat a dalt, hi hagué, durant un cert temps, una pausa en l'hostilitat que es tenien el senyor bisbe i n'Ásgrímr, de manera que aquest i el bisbe, per intercessió d'alguns bons homes i amb el permís del bisbe, van participar en un mateix convit. N'Ásgrímr n'estigué molt content perquè sabia el valor que aquell fet tenia. En aquell temps, en Klængr Teitsson vivia al Haukadalr i el seu fill Ormr a Tunga. N'Ormr era el més gran amic de n'Árgrímr i l'inflava contra el bisbe i no l'apaivagava mai ni en res.

tor·skilinn, -skilin, -skilið <adj.>:

difícil d'entendre, difícil de comprendre

tor·tíma <-tími ~ -tímum | -tímdi ~ -tímdum | -tímt ║ e-u ~ e-m>:
	1. (eyðileggja) destruir una cosa (anorrear)
	2. (drepa) matar algú (fer perir)
	3. (útrýma) exterminar algú (fer desaparèixer una població sencera)

tor·tíming <f. -tímingar, no comptable>: destrucció f

tor·trygginn, -tryggin, -tryggið: desconfiat -ada, incrèdul -a

tor·tryggja <-tryggi ~ -tryggjum | -tryggði ~ -tryggðum | -tryggt ║ e-n>:

1. <e-ð>: desconfiar de la veracitat d'una cosa (dubtar o recelar de la veracitat)

◊ enda tortryggðu menn sögusögn þeirra: de manera que la gent va desconfiar de la veracitat de la història que havien contada

2. <e-n>: desconfiar d'algú (no refiar-se'n o no creure-se'l)

♦ tortryggja e-n við e-n: fer que algú desconfiï d'algú

tor·trygginn, -tryggin, -tryggið <adj.>:

desconfiat -ada

♦ vera sjúklega tortrygginn: ésser malaltissament desconfiat

tor·tryggni <f. -tryggni, no comptable>:

1. (vantraust) desconfiança f (manca de confiança, malfiança)

2. (vantrú, efasemdir) escepticisme m (dubtes o sospites sobre una cosa)

tortryggni·sýki <f. -sýki, no comptable>:

<PSICO> paranoia f (→ dómglöp)

tor·tryggur, -trygg, -tryggt: desconfiat -ada, incrèdul -a

tor·velda <-velda ~ -veldum | -veldaði ~ -velduðum | -veldað ║ e-ð>:

1. <GEN> dificultar una cosa

♦ torvelda starfsemi e-s: dificultar les activitats d'algú

tor·veldur, -veld, -velt: difícil, dificultós -osa, penós -osa, ardu àrdua

tóbak <n. tóbaks, no comptable>: tabac m

tóbaks·búð <f. -búðar, -búðir>:

estanc m

tóbaks·jurt <f. -jurtar, -jurtir>:

tabaquera f, tabac m (planta Nicotiana tabacum)

tóbak·sali <m. -sala, -salar>: estanquer m, estanquera f

tóbaks·verslun <f. -verslunar, -verslanir>: estanc m

tóft <f. tóftar, tóftir>:

1. (húsgrunnur) solar m, terreny m [destinat a edifici] (sòl destinat a construir-hi un edifici)

◊ en er Ólafur konungur kom í Þrándheim þá varð þar engi uppreist í móti honum og var hann þar til konungs tekinn og settist þar um haustið í Niðarósi og bjó þar til veturvistar og lét þar húsa konungsgarð og reisa þar Klemenskirkju í þeim stað sem nú stendur hún. Hann markaði tóftir til garða og gaf bóndum og kaupmönnum eða þeim öðrum er honum sýndist og húsa vildu. Hann sat þar fjölmennur því að hann treystist illa Þrændum um trúleik ef jarl kæmi aftur í landið. Voru berastir í því Innþrændir og fékk hann þaðan engar skyldir: però quan el rei Olau va arribar a Þrándheimur, va resultar que no hi havia cap insurrecció contra ell, hi fou reconegut com a rei i es va establir durant la tardor a Niðarós on s'hi va preparar per a passar-hi l'hivern i hi va fer construir una residència reial i erigir-hi l'església de sant Climent just a l'indret on ara es troba. Va delimitar els solars per a construir-hi edificis i els va donar als bændur, als mercaders i a d'altres que li semblava que també volien construir-hi casa. S'hi estava amb una gran quantitat de gent [d'armes] per tal com no confiava gens en la lleialtat dels trandheimesos en el cas que el iarl tornés al país. Els trandheimesos de l'interior eren els qui mostraven més palesament aquesta intenció, i no en va rebre cap tribut (vocabulari: #1. húsa: Cf. en Baetke 19874, pàg. 282: húsa (að)   <...> (die zu einem Gehöft notwendigen) Gebäude errichten: húsa (upp) bœinn; #2. konungsgarður: Cf. en Baetke 19874, pàg. 338: konungs-garðr m.   Königshof, -residenz <...>; #3. tóft: Cf. en Baetke 19874, pàg. 660: toft f.   1. freier Plaz, (abgesteckter) Bauplatz: hann markaði toptir til garða <...>; )

2. (veggir) murs m.pl (parets de clos, sense sostre)

♦ → augn[a]tóft “conca dels ulls”

3. (heystæði eða heystæðisveggir) [parets f.pl de] fenil m (murs o parets de lloc cobert, dins el qual es guarda el fenc)

4. (hlaðnar veggjaleifar húss) restes f.pl de murs (d'edifici, encara visibles, [parcialment] drets)

♦ → fjárhústóft “[restes dels] murs de l'ovelleria”

♦ → hlöðutóft “[restes dels] murs del fenil (lloc cobert dins el qual es guarda el fenc)”

♦ → kálgarðstóft “[restes dels] murs de l'hort”

♦ → smiðjutóft “[restes dels] murs de la ferreria o farga”

5. (rústir af byggingu) ruïnes f.pl (d'edifici)

◊ rústir þínar, tóftir (ʃōmēˈmāh ~ שׁוֹמֵמָה:   kī   ħɔ̆rβɔˈθaʝ-iχ   wə-ʃɔməmɔˈθaʝ-iχ   wə-ˈʔɛrɛt͡s   hărisuˈθēi̯-χ,   כִּי חָרְבֹתַיִךְ וְשֹׁמְמֹתַיִךְ, וְאֶרֶץ הֲרִסֻתֵךְ) og eydda landið verður nú of þröngt fyrir íbúana, þeir sem ætluðu að gereyða þér eru víðs fjarri: les teves ruïnes, les desferres dels teus edificis i el teu país devastat, ara han tornat massa estrets per a [encabir] els [teus] habitants, els qui han volgut destruir-te, ja són molt lluny

tófú <n. tófú, tófú. Pl. no hab.>:

<CULIN> tofu m  (→ sojahlaup)

tól <n. tóls, tól>:

1. (verkfæri) eina f  (instrument de treball, estri, utensili)

2. (reður) aparell m, orgue m (Mall.) (òrgan sexual masculí)

tólf: dotze (12)

tólf·fótungur <m. -fótungs, -fótungar>:

<ZOOL> eruga f

tólfti, tólfta, tólfta: 1. dotzè -ena
	2. dotze (en indicacions de dies del mes i de mesos):
	þann tuttugasta og fimmta, tólfta: el vint-i-tres del dotze (=de desembre)

tólf·vatnaður, -vötnuð, -vatnað <adj.>:

<QUÍM> dodecahidrat -a, dodecahidratat -ada

tólg <f. tólgar, no comptable>:

sèu m

tóma·mengi <n. -mengis, -mengi>:

<MAT> conjunt buit

tóm <n. tóms, no comptable>:

1. (tómarúm) buit m (espai no ple & espai sense aire)

2. (tómleiki) buidor f (vacuïtat)

3. (geimur) espai m (cosmos, espai interstel·lar)

4. (næði) comoditat f (lleure, temps disponible per a fer una cosa)

♦ fá tóm til e-s: prendre's el temps necessari per a una cosa

♦ hafa tóm til e-s: tenir temps per a una cosa

♦ í góðu tómi: amb calma [i tranquil·litat], còmodament, amb tota comoditat

tómat·brauð <n. -brauðs, no comptable>: <CULIN> pa m amb tomaca, pa m amb oli (Mall.)

tómati <m. tómata, tómatar>: tomàquet m, tomaca f, tomàtiga f (Mall.), domàtiga f (Mall.)

tómat·safi <m. -safa, no comptable>: suc m de tomaca

tómat·sósa <f. -sósu, -sósur>: 1. <GEN> salsa f de tomaca
	2. (ketsup) ketchup m

tómats·sósa <f. -sósu, -sósur> variant de → tómatsósa “salsa de tomaca”

tómat·súpa <f. -súpu, -súpur>: sopa f de tomaca

tómatur <m. tómats, tómatar>:

variant de → tómati ‘tomaca, tomàquet’

tóm·látur, -lát, -látt <adj.>:

1. (seinlegur, hægur) lent -a (que es pren temps a fer les coses)

◊ eigi voruð þér nú tómlátir Íslendingar. Hygg eg nú að þér ætlið yður dóminn um manninn en eigi konungi: vosaltres, islandesos, heu estat diligents: pel que em sembla, preteneu ésser vosaltres mateixos els qui jutgin aquest home i no que ho faci el rei

◊ Skeggi kveðst þess ófús, kvað þá óskaplíka: "Sköfnungur er tómlátur en þú ert óðlátur og óðlundaður.": l'Skeggi li va dir que no estava disposat a fer-ho, i que ells dos, l'Sköfnungur i en Kormákur, eren massa diferents de caràcter: "l'espasa Sköfnungur (l'espasa de n'Skeggi) és lenta (és a dir: es pren temps a fer la seva feina), i tu, en canvi, ets impetuós i et deixes emportar pel teu geni (o: i tu, en canvi, ets impetuós i arrauxat)"

2. (sinnulaus, sljór, daufur) indolent (apàtic, desganat & flegmàtic)

◊ Þórir kveðst þat eigi vilja, ok varð svá at vera. Þorsteinn stóð upp ok tók vápn sín ok svá brœðr hans allir. Þórir var inn tómlátasti: en Þórir va dir que no se'n volia anar i que així havia d'ésser. En Þorsteinn es va aixecar, va agafar les seves armes i tots els seus germans van fer el mateix. En Þórir fou el més reticent a fer-ho (ho va fer però amb molta de desgana)

3. (latur) peresós -osa (mandrós)

◊ þeir kváðu engan skaða vera um svo tómlátan mann. Jarl bað fara í stað og leita hans. Og svo var: Van dir que un home tan mandrós com aquell no representava cap pèrdua; el iarl els va demanar que sortissin a cercar-lo sense dilació, i així es va fer

◊ sá sem tómlátur (מִתְרַפֶּה) er í verki sínu, er skilgetinn bróðir eyðsluseggsins: el qui es mandrós en la seva feina, és germà del qui la destrueix

4. (hirðulaus, vanrækinn) negligent (descurós, deixat, esp. amb un deure, obligació etc.)

◊ hversu lengi ætlið þér að vera svo tómlátir (מִתְרַפִּים), að fara ekki og taka til eignar land það, sem Drottinn, Guð feðra yðar, hefir gefið yður?: fins quan sereu tan negligents que no hi anireu i prendreu possessió d'aquest país que Jahvè, el déu dels vostres pares, us ha donat?

5. (rólegur) ronso -a, cançoner -a, ganso -a (fetjut, lent i tranquil a fer les coses)

tóm·læti <n. -lætis, no comptable>:

1. <GEN> indolència f, flegma f

2. (hægð, seinlæti, hægagangur) lentitud f (esp. de cara a enllestir una feina)

◊ Þá kölluðu Austmenn af skipinu að Þorleifur skyldi matbúa og sögðu hann vera mjög íslenskan fyrir tómlæti sitt: aleshores, els noruecs van cridar des del vaixell que en Þorleifur acabés de preparar el dinar afegint que es veia bé que era islandès amb la seva lentitud

3. (hirðuleysi, vanræksla) negligència f (descura, deixadesa, esp. envers un deure, obligació, feina etc.)

◊ þá leituðu yfirhöfðingjarnir og jarlarnir að finna Daníel eitthvað til saka viðvíkjandi ríkisstjórninni, en gátu enga sök eða ávirðing fundið, því að hann var trúr, svo að ekkert tómlæti (שָׁלוּ) né ávirðing fannst hjá honum: aleshores els superintendents i els sàtrapes cercaren de trobar en en Daniel alguna cosa, relacionada amb els afers del regne, de què poguessin acusar-lo, però no van poder trobar-li cap cosa ni falta que li poguessin retreure per tal com era fidel: hom no va trobar en ell cap negligència ni cap falta

◊ og gætið yðar, að þér sýnið ekkert tómlæti (שָׁלוּ לְמֶעְבַּד עַל־דְּנָה) í þessu, svo að eigi hljótist af mikið tjón fyrir konungana: i preneu cura a no mostrar la més petita negligència en aquest afer, no fos cas que en resultés gran dany per als reis

tómlætis·legur, -leg, -legt <adj.>:

1. <GEN> flegmàtic -a, parsimoniós -osa

2. (afskiptalaus) indiferent -a, desapassionat -ada (que no participa en el que el circumda, que no s'hi immisceix, que en resta fora)

◊ það er John-John sem segir frá, en vel smíðaður stíllinn einkennist af stuttum setningum og tilsvörum, hlutlausu, tómlætislegu yfirbragði og fjarlægð frá því sem lýst er: és en John-John el qui narra la història, però l'estil, ben construït, es caracteritza per les rèpliques i frases curtes, una expressió neutra i desapassionada, i un distanciament del que s'hi descriu

tómstunda·málari <m. -málara, -málarar>:

pintor afeccionat, pintora afeccionada (que pinten durant les hores de lleure)

tómstunda·málun <f. -málunar, no comptable>:

afecció f a pintar com a hobby, durant els moments de lleure

tóm·stundir <f.pl -stunda>:

[moments m.pl de] lleure m

tómt·hús <n. -húss, -hús>:

<HIST> tómthús m, barraca de pescadors contractats i treballadors conservers en els ports pesquers, sense terres adjacents on poder-hi criar animals (→ þurrabúð)

Tóna·fljóð <n.pl -fljóða>:

<MÚS> Tónafljóð f.pl, conjunt musical islandès format per cinc noies. El nom, que empra un arcaisme, es podria traduir al català per les fembres melòdiques

tónalít <n. tónalíts, tónalít>:

<GEOL> tonalita f

tónalítískur, tónalítísk, tónalítískt <adj.>:

<GEOL> tonalític -a

♦ tónalítískur porfýr: pòrfir tonalític

tón·bil <n. -bils, -bil>:

<MÚS> interval m

tónik <n. tóniks, tónik>: tònica f (tipus de beguda gasosa)
	engiferöl og tónik: ginger-ale i tònica
	gin og tónik: gin tònic m

tónleika·gestur <m. -gests, -gestir>:

assistent m & f a concert

♦ tónleikagestir eru beðnir um að klappa aðeins í lok tónverka: es prega els assistents al concert que només aplaudeixin al final de cada peça

tón·leikar <m.pl -leika>: concert m

♦ tónleikarnir eru í beinni útsendingu á Rás 1: el concert és retransmès en directe per la cadena Rás 1

♦ vinsamlegast hafið slökkt á farsímum meðan á tónleikum stendur: si us plau, apagueu els mòbil durant tot el concert

tón·list <f. -listar, -listir>: música f

tónlistar·háskóli <m. -háskóla, -háskólar>:

escola f superior de música, conservatori m superior [de música]

♦ Tónlístarháskóli Katalóníu: Escola Superior de Música de Catalunya

tónlistar·saga <f. -sögu, no comptable>:

història f de la música

tónlistar·skóli <m. -skóla, -skólar>: conservatori m [de música], escola f de música

tónn <m. tóns, tónar>:

1. <<GEN & MÚS & litatónn> to m

♦ gefa tóninn: <LOC FIG> portar la veu cantant

♦ senda e-m tóninn: <LOC FIG> pegar una esbroncada a algú

♦ slá þann tón sem <+ ind.>, vera sleginn sá tónn sem <+ ind.>: <LOC FIG> adoptar un to tal que  <+ ind.>, tocar les tecles [sensibles] que  <+ ind.>

♦ svara í sama tón: #1. <LOC GEN> respondre amb el mateix to; #2. (gjalda í sama mynt) contestar de la mateixa manera, tornar la pilota, pagar amb la mateixa moneda

♦ tala í hvössum ~ rólegum tón: parlar en un to [de veu] calmat ~ incisiu

♦ það kveður ~ syngur við nýjan ~ annan tón: <LOC FIG> la cosa pren un caire nou, la cosa canvia de to, se senten tons nous

2. (hljóð) so m (soroll, emissió auditiva)

tón·smíð <f. -smíðar, -smíðar>:

1. (tónverk) composició f musical (obra musical)

2. tón·smíðar <f.pl -smíða>: (samning tónverks) composició f (art o feina de compondre peces de música)

♦ hann fæst við tónsmíðar: <LOC> és compositor [de música]

tópas <m. tópass, tópasar>:

<PETRO> topazi m

◊ tópas (pitˁəˈδāh ~ פִּטְדָה:   lɔʔ־ʝaʕarˈχ-ɛnnāh   pitˁəˌδaθ־ˈkūʃ,   לֹא-יַעַרְכֶנָּה, פִּטְדַת-כּוּשׁ) frá Kús jafnast ekki á við hana og skírasta gull nægir ekki sem borgun: no la iguala pas el topazi de Cuix ni l'or més pur és suficient com a pagament (BMonts. = No se li compara el topazi de Cus, no se la paga amb l'or pur;   BInterc. = No la iguala el topazi de Cuix ni es canvia per l'or més refinat; BEvang. = no se li pot comparar el topazi d'Etiòpia, ni es pot avaluar amb l'or pur; LXX = οὐκ ἰσωθήσεται αὐτῇ τοπάζιον Αἰθιοπίας, χρυσίῳ καθαρῷ οὐ συμβασταχθήσεται) (perquè la ד fos fricativa, havia d'anar precedida de vocal)

tóra <f. tóru, tórur>:

<RELIG> torà f (fl./pl.: toràs og/i torot) (תּוֹרָה)

♦ gleðihátíð yfir Tórunni (Lögmálinu): simhat f torà, [festa de l']alegria f de la llei (immediatament a continuació de la festa de Xeminí Acèret, a continuació de la festa de Sucot, שִׂמְחַת־תּוֹרָה, שמחת תורה)

tóra·roðull <m. -roðuls, -roðlar>:

<RELIG> rotlle m de la torà (סֶפֶר הַתּוֹרָה)

tósefta <f. tóseftu, tóseftur>:

<RELIG> tosseftà f (fl./pl.: tosseftàs og/i tossafot) (תּוֹסֶפְתָא ~ תוֹסָפוֹת)

tótt <f. tóttar, tættur (o: tóttir)>:

variant de → tóft ‘mur que queda dret d'un antic edifici; ruïna [d'edifici] etc.’

Trabant <m. Trabants, Trabantar>:

<AUTOM> Trabant m

traðka <traðka ~ tröðkum | traðkaði ~ tröðkuðum | traðkað ║ e-ð ~ e-n [niður]>:

1. <GEN & FIG> trepitjar (o: calcigar) una cosa ~ algú

♦ traðka niður grasið ~ mosann: trepitjar (o: calcigar) l'herba ~ la molsa

2. <á e-u ~ e-m>: <GEN & FIG> afollar una cosa trepitjant-la

♦ traðka á e-u: trepitjar una cosa (calcigar, en sentit propi i en sentit figurat)

♦ traðka á andlitinu á e-m: clavar-li guitzes a algú a la cara, pegar-li cops de peu a algú a la cara

♦ traðka á réttindum annarra: conculcar els drets d'altri

♦ traðka á tilfinningum annarra: trepitjar els sentiments dels altres

♦ traðka á e-m til bana: morir trepitjat -ada (p.e., per un cavall)

♦ hesturinn traðkaði á henni og lést hún í kjölfar þess: el cavall la va trepitjar i ella va morir a conseqüència d'aquest fet

3. <e-ð út>: <GEN> afollar una cosa trepitjant-la, aixafar una cosa amb els peus ~ amb el peu

♦ traðka út túnið: malmetre l'herba del prat [del mas] (a força de trepitjar-la, de caminar-hi per damunt)

trafali <m. trafala, no comptable>:

1. (hindrun) destorb m, nosa f (entrebanc)

♦ vera [e-m] til trafala: ésser-li una nosa a algú, molestar algú (en el present)

◊ þá sögðu þjónar faraós við hann: „Hve lengi á þessi maður að vera okkur til trafala (mōˈqēʃ: מוֹקֵשׁ. ʕaδ־māˈθai̯   ʝihˈjɛh   zɛh   ˈlā-nū   lə-mōˈqēʃ, עַד-מָתַי יִהְיֶה זֶה לָנוּ לְמוֹקֵשׁ)? Leyfðu mönnunum að fara svo að þeir geti þjónað Drottni, Guði sínum. Hefurðu enn ekki skilið að Egyptaland er að leggjast í eyði?“: aleshores els servents del faraó li digueren: «Fins quan serà aquest home una nosa per a nosaltres? Deixa marxar aquesta gent perquè donin culte a Jahvè, el seu Déu! No heu comprès encara que l'Egipte s'està devastant?»

♦ verða [e-m] til trafala: ésser-li una nosa a algú (en el futur)

◊ Davíð sagði við hann: „Ef þú kemur með mér verður þú aðeins til trafala (maɕˈɕāʔ: מַשָּׂא. wə-hāˈʝiθā   ʕālˈa-i̯   lə-maɕˈɕāʔ, וְהָיִתָ עָלַי לְמַשָּׂא)": en David li digué: «Si véns amb mi, només em faràs nosa»

◊ öðru hverju þurfti hann að láta skera hár sitt því að það varð honum til trafala (—: —. kī־χāˈβēδ   ʕāˈlā-u̯, כִּי-כָבֵד עָלָיו). Þegar hann lét skera það vó það tvö hundruð sikla á konungsvog: de tant en tant s'havia de fer tallar els cabells perquè li feien nosa. Quan se'ls feia tallar, els cabells tallats pesaven dos-cents sicles a les balances reials

2. (óþægindi) molèstia f (incomoditat, fastidi)

♦ vera [e-m] til trafala: ésser-li un fastidi a algú, molestar algú (en el present)

♦ verða [e-m] til trafala: ésser-li un fastidi a algú, molestar algú (en el futur)

trafa·öskjur <f.pl -askja>:

capseta f de roba blanca i llenceria, capsa rodona, feta de fullola, per desar-hi roba blanca, mocadors, fulards i d'altres peces de roba fina

traf·eskjur <f.pl -eskja>:

variant de → trafaöskjur ‘capsa de la roba blanca’

<†>  trami <m. trama, tramar>:

(illvættur, illur andi) esperit maligne

◊ tramar gneypa þic scolo gerstan dag iotna gǫrðom í: els tramar t'humiliaran tot lo dia a les ciutadelles dels ètuns

♦ → fuðtramr “dèmon del cony”

trana <f. trönu, trönur. Gen. pl.: trana>:

grua f (ocell Grus grus)

trana <trana ~ trönum | tranaði ~ trönuðum | tranað ║ e-u>:

empènyer una cosa

♦ trana e-u fram: fer avançar una cosa empenyent-la

♦ trana sér fram: obrir-se pas [a empentes]

trans·amínasi <m. -amínasa, -amínasar>:

<MED> transaminasa f

trapisa <f. trapisu, trapisur>:

<GEOM> trapezi m

trappa <f. tröppu, tröppur>:

1. (þrep) esglaó m, graó m, escaló m (Val., Bal.)  (tram d'escala o escaler)

2. tröppur <f.pl trappa>: #1. (stigi) escala f (fixa, de pedra). #2. (lausastigi) escaler m, escala f (transportable)

trapp·gæs <f. -gæsar, -gæsir>:

pioc m [salvatge], avitarda f, <† eða/o ritm./lit.> avostarda f (ocell Otis tarda) (→ trölldoðra)

traus <f. trausar, trausir>:

duïll m, dull m

◊ ek vil sponsa traus þína: vull posar l'estaca al teu duïll

traust <n. trausts, no comptable>:

1. (trúnaður & tiltrú) confiança f

♦ bera traust til e-s: tenir confiança en algú, fer confiança a algú, confiar en algú

◊ það gleður mig, að ég get í öllu borið traust til yðar: estic content de poder refiar-me en tot de vosaltres

♦ í trausti til e-s: confiant en una cosa

♦ hafa traust til e-s: tenir confiança en algú

◊ ég hef það traust til yðar allra, að gleði mín sé gleði yðar allra: estic totalment segur, respecte de tots vosaltres, que la meva joia també és la joia de tots vosaltres

♦ setja traust sitt á e-n: posar (o: dipositar) la seva confiança en algú

◊ ég hef sett traust mitt á þig, Drottinn: ǁ að eilífu mun ég eigi glatast: Senyor, he dipositat en tu la meva confiança: ǁ per sempre ja més no em veuré perdut (lit.: ja no em perdré) (l'original fa: In te, Domine, speraui: ǁ non confundar in aeternum)

♦ sýna e-m traust: refiar-se d'algú

◊ vegna hans mikla trausts til yðar: per la gran confiança que té en vosaltres

♦ verður trausts: digne de confiança

♦ viðhalda trausti e-s: conservar (o: mantenir) la confiança d'algú

2. (stuðningur) suport m (ajut, recolzament)

traust·leiki <m. -leika, no comptable>:

1. (öryggi) solidesa f (consistència)

◊ traustleiki íssins: la solidesa del glaç

2. (áreiðanleiki) fiabilitat f (de fiar)

3. (traust, trúnaður) confiança f (refiança, sentiment segur de comptar amb)

traustur, traust, traust <adj.>:

1. (öruggur) segur -a (estalvi, en seguretat)

◊ og ef það kann að heyrast fyrir dómaranum, skulu vér stilla hann og gjöra að þér séuð traustir: i si això arriba a les orelles del jutge, nosaltres l'apaivagarem i farem que estigueu segurs i estalvis

♦ ísinn er traustur: el gel ja és segur (la capa de glaç ja és prou gruixuda perquè hom hi camini al damunt)

2. (áreiðanlegur) fidedigne -a, fiable (de fiar)

3. (sterkur & haldgóður & staðfastur) sòlid -a (consistent, fort & perdurable, durador & ferm)

◊ tignarprýði eru skjaldaraðirnar, lokaðar með traustu innsigli: els rengles dels seus escuts són una magnificència, ajuntats els uns amb els altres com si estiguessin units per un sòlid segell

◊ traustur er bústaður þinn, og hreiður þitt er byggt á kletti: fort és el teu habitacle; el teu niu és construït a la roca

traust·yfirlýsing <f. -yfirlýsingar, -yfirlýsingar>:

vot m de confiança

trefill <m. trefils, treflar>:

1. <GEN> bufanda f, tapaboca m (habitualment, de llana, amb serrells, i feta de punt)

2. <HIST> espatller o tapaboca fet de punt i de llana, amb serrells acabats en borles

◊ Þorkell trefill: en Þorkell ‘Borles’, en Þorkell el de l'espatller amb serrell de borles

trefja·hjúpur <m. -hjúps, -hjúpar>: <MED> túnica fibrosa (part de l’ull)

trega <trega ~ tregum | tregaði ~ treguðum | tregað ║ e-n>:

patir dolor per algú, tenir pena per algú (sofrir anímicament, esp. per la pèrdua o mort d'algú)

◊ konungur tregar son sinn: el rei està desconsolat per [la mort de] son fill

◊ sárt trega ég þig, bróðir minn Jónatan, mjög varstu mér hugljúfur!: sento un profund dolor per tu, Jonatan, germà meu, tu eres tot el meu delit!

trega·blandinn, -blandin, -blandið <adj.>:

barrejat -ada amb pena

◊ tregablandin fegurð: una bellesa melangiosa

trega·fullur, -full, -fullt <adj.>:

ple -ena de pena, dolorós -osa

◊ “Sinfónía tregafullra söngva” eftir Henryk Mikołai Górecki: “Simfonia dels cants planyívols (o: afligits)” d'en Henryk Mikołai Górecki (Symfonia piesńi żałosnych)

trega·laust <adv.>:

sense pena, sense dolor

trega·ljóð <n. -ljóðs, -ljóð>:

<LITER> elegia f

◊ “Dúínó-tregaljóðin” eftir Rainer Maria Rilke: “Les elegies de Duino” de Rainer Maria Rilke

◊ “Bierville-tregaljóðin” eftir Carles Riba: “Les elegies de Bierville” de Carles Riba

tregi <m. trega, tregar>:

1. (harmur) pena f, dolor m,f (patiment, sofriment anímics)

◊ jafnvel þótt hlegið sé, kennir hjartað til, og endir gleðinnar er tregi: fins i tot enmig d'una rialla pot sentir dolor el cor, i la fi de l'alegria és la pena

◊ sál mín tárast af trega, reis mig upp eftir orði þínu: la meva ànima plora de pena, torna'm el coratge, com em vas prometre

◊ af mikilli þrengingu og hjartans trega skrifaði ég yður með mörgum tárum: amb gran aflicció i amb el cor ple de dolor us vaig escriure enmig de moltes de llàgrimes

◊ ætla þú eigi, að ambátt þín sé afhrak (בַּת-בְּלִיָּעַל), því að af mínum mikla harmi og trega hefi ég talað hingað til: no tinguis la teva serva per filla de Belial: si he estat parlant fins ara, ha estat perquè estava molt trista i afligida

◊ sjálf veldur þú mér nú sárustum trega: tu, filla meva, ara m'ets la causa de la més amarga de les penes

♦ → hugtregi “patiment anímic”

♦ → ofurtregi “greu dolor”

2. tregar <m.pl trega>: (erfiðleikar) dificultats f.pl (entrebancs)

treg·lega <adv.>:

1. (með óvilja, með semingi) a contracor, de mala gana (amb desesma)

♦ honum gengur treglega að <+ inf.>: <LOC FIG> li resulta difícil [de] <+ inf.> 

2. (seint) a poc a poc (lentament)

treg·róf <n. -rófs, -róf>:

<LIT> plany[s] m[.pl], lamentacions f.pl

trekt <f. trektar, trektir>: embut m

trekt·hlaupsveppur <m. -hlaupsvepps, -hlaupsveppar o -hlaupsveppir>: cresta f de gall (bolet Tremiscus helvelloides)

trekt·hnefla <f. -hneflu, -hneflur>: pebràs m (bolet Russula delica)

treysta <treysti ~ treystum | treysti ~ treystum | treyst>:

1. <e-ð>: (styrkja) consolidar una cosa (enfortir & estabilitzar, assegurar)

◊ treysta vegginn: apuntalar la paret

◊ treysta vináttu þeirra: enfortir llur amistat

2. <e-m>: (bera traust til) confiar en algú, fiar-se d'algú (fer confiança a algú & refiar-se'n)

♦ treysta e-m til e-s: creure (o: considerar) algú capaç de (esperar que algú pugui fer perfectament una cosa, no necessàriament bona)

◊ með því at ek treysti þér til drengskapar, þá má ek gera þér ávísun um, hvar hann er: ja que crec que seràs capaç d'un capteniment cavallerós, m'és llegut d'indicar-te on és ell

♦ treysta sér til [þess] að gera e-ð: #1. veure's capaç de, creure's capaç de (sentir-se capaç de fer una cosa); #2. gosar fer una cosa, veure's amb cor de fer una cosa (atrevir-se a)

♦ ef ég treysti mér til: <LOC FIG> si m'hi veig amb cor

3. <e-u>: (reiða sig á) comptar amb una cosa, confiar en una cosa (refiar-se que una cosa s'esdevindrà)

◊ ég treysti því að  <+ subj.>...: confio que... (+ subj. o + ind. fut.), compto que... (+ subj. o + ind. fut.), compto amb que... (+ subj. o + ind. fut.) (cast., ekki ritm./no lit.) 

4. <á e-ð>: (reiða sig á) comptar amb una cosa (refiar-se que una cosa s'esdevindrà)

tré <n. trés, tré. Gen. pl.: trjáa; dat. pl.: trjám>: arbre m

◊ “Tré viskunnar” eftir Ramon Llull: “Arbre de Ciència” de Ramon Llull

Þeir, konungar þeirra, höfðingjar þeirra, prestar þeirra og spámenn þeirra, segja við trédrumb: "Þú ert faðir minn!" og við stein: "Þú hefir fætt mig!" Þeir hafa snúið við mér bakinu, en ekki andlitinu, en þegar þeir eru í nauðum staddir, þá hrópa þeir: "Rís upp og hjálpa oss!"

og þeir hugleiða það eigi, þeir hafa eigi vitsmuni og skilning til að hugsa með sér: "Helmingnum af því brenndi ég í eldi, ég bakaði brauð við glæðurnar, steikti kjöt og át; og svo ætti ég að fara að búa til andstyggilegt líkneski af því, sem afgangs er, og falla á kné fyrir trédrumbi!"

Vei þeim, sem segir við trédrumb: "Vakna þú! Rís upp!" - við dumban steininn. Mun hann geta frætt? Nei, þótt hann sé búinn gulli og silfri, þá er þó enginn andi í honum

◊ lýður minn gengur til frétta við trédrumb sinn (bə-ʕēˈt͡s-ō, בְּעֵצוֹ), og stafsproti hans (ū-maqəˈl-ō, וּמַקְלוֹ) veitir honum andsvör. Því að hórdómsandi hefir leitt þá afvega, svo að þeir drýgja hór, ótrúir Guði sínum: el meu poble consulta el seu soc de fusta, i la seva vara li dóna respostes; car l'esperit de prostitució els ha esgarriat de manera que ells es prostitueixen, infidels a llur Déu (vocabulari: #1. stafsproti: la Bíblia de Montserrat tradueix l'hebreu maqˈqēl, מַקֵּל, com la seva vara; Versió Interconfessional: un tros de pal)

tré·lævirki <m. -lævirkja, -lævirkjar>:

cotoliu m (o: f), alova f (Mall.) (ocell Lullula arborea)

tré·malva* <f. -mölvu, -mölvur>:

malva f d'arbre, malva f gran, malvera f (Mall.), vaumera f (Mall.) (planta Lavatera arborea)

tré·rista <f. -ristu, -ristur>:

<ART> xilografia f

trésmiða·verkstæði <n. -verkstæðis, -verkstæði>:

fusteria f (obrador de fuster, taller de fuster)

tré·smiður <m. -smiðs, -smiðir>:

fuster m

tré·smíði <f. -smíði, -smíðar>:

fusteria f (objecte fet per fuster & feina de fuster)

tré·smíði <n. -smíðis, -smíði>:

fusteria f (objecte fet per fuster & feina de fuster)

tré·spíritus <n. -spírituss, no comptable>:

metanol m

tré·stofn <m. -stofns, -stofnar>:

tronc m (d'arbre)

tré·tittur <m. -titts, -tittar>:

clavilla f de fusta

trilla <f. trillu, trillur>:

<MÚS> trinat m

trilla <f. trillu, trillur>:

(skvettuleg stelpa) noia bulliciosa i impulsiva 

♦ Trillurnar þrjár: les Tres Bessones (personatges de Roser Capdevila)

◊ andstyggilega illkvittna nornin hún Galdra-Gríma og óþekku Trillurnar þrjár, þær Villa Trilla, Silla Trilla og Milla Trilla, eru kynntar til sögunnar: es presenten la fastigosa i malvada bruixa Gríma la dels encanteris (= la Bruixa Avorrida; Gríma ‘nom de dona’; lit. = ‘Màscara = emmascarada, disfressada’) i les tres bitxetes (= les tres bessones), la Villa (= l'Anna), la Silla (=la Teresa) i la Milla (= l'Helena) 

◊ Villa trilla: la bessona Anna

trilla <f. trillu, trillur>:

(fiskibátur) barca f de bou islandesa

trillu·bátur <m. -báts, -bátar>:

(fiskibátur) barca f de bou islandesa

tríll <m. tríls, trílar>:

torlit m , sebel·lí m (Mall.), xibel·lí m (Mall.), sibil·lí m (Men.) (ocell Burhinus oedicnemus)

trígónal-skalenóedrískur, -skalenóedrísk, -skalenóedrískt*: <GEOL> trigonal-escalenoèdric -a

trínítró·tólúen <n. -tólúens, no comptable>:

<QUÍM> trinitrotoluè m

trjá·göng <n.pl -ganga>:

passeig m amb fileres d'arbres a banda i banda, rambla f, avinguda f amb arbres a banda i banda(esp. àlbers)

trjá·króna <f. -krónu, -krónur. Gen. pl.: -króna>:

capçana f dels arbres, capcurucull m dels arbres (Mall.) 

trjá·kvistur <m. -kvists, -kvistir. Ac. pl.: -kvistu o: -kvisti>:

(trjágrein) rama f (branca, tany)

◊ hin víggirta borg er einangruð, auður og yfirgefinn bústaður eins og óbyggðin. Þar eru kálfar á beit, þar leggjast þeir og bíta trjákvistina (səʕiˈφɛi̯-hā, סְעִפֶיהָ). Þegar greinarnar (qət͡sīˈrā-ḥ, קְצִירָהּ) þorna, eru þær brotnar, konur koma og kveikja eld við þær: la ciutat forta està aïllada, és un habitatge buit i abandonat com el desert. Allà hi pasturen els vedells, allà s'hi ajeuen i esbrosten les rames. Quan les branques s'assequen, són trencades, les dones vénen i hi encenen foc

trjá·kvoða <f. -kvoðu, -kvoður. Gen. pl.: -kvoða o: -kvoðna>:

reïna f, làtex m (reïna o exsudació de certs arbres, com ara el cautxú o la goma aràbiga)

◊ Drottinn sagði við Móse: „Taktu ilmefni (סַמִּים), fljótandi ilmkvoðu (נָטָף), ilmolíu (ʃəˈħēlɛθ ~ שְׁחֵלֶת:   qaħ־lə-ˈχā   samˈmīm   nāˈtˁāφ   ū-ʃəˈħēlɛθ   wə-ħɛlbəˈnāh   samˈmīm   ū-ləβɔˈnāh   zakˈkāh,   קַח-לְךָ סַמִּים, נָטָף וּשְׁחֵלֶת וְחֶלְבְּנָה, סַמִּים, וּלְבֹנָה זַכָּה), ilmandi trjákvoðu (חֶלְבְּנָה, סַמִּים) og hreint reykelsi (לְבֹנָה זַכָּה), jafnmikið af hverju: Jahvè va dir al Moïsès: «Pren aromes, reïna olorosa (ambre gris?) líquida, oli perfumat, reïna vegetal odorífera (gàlban aromàtic) i encens pur, a parts iguals de cadascun d'ells» (BMonts. = ungla;   BInterc. = ungla; BEvang. = ungla d'olor)

trjá·laus, -laus, -laust <adj.>:

sense arbres

trjá·ræma <f. -ræmu, -ræmur. Gen. pl.: -ræmna o: -ræma>:

tira (o: tirada) f d'arbres

trjá·spör <m. -spörs, -spörvar>:

pardal xarrec  (ocell Passer montanus)

trjá·stubbur <m. -stubbs, -stubbar>:

soc m, calcinal m

trjá·súla <f. -súlu, -súlur. gen.pl.: -súlna>:

mascarell camaroig (ocell Sula sula)

trjá·svarri <m. -svarra, -svarrar>:

capsigrany m , capçot m [carnisser] (Val.), capxerigany m (Mall.), capserigany m (Mall.) (ocell Lanius senator)

trjá·söngva <f. -söngvu, -söngvur. gen.pl.: -söngva>:

1. cicàdid m  (individu del gènere Cicada)

2. trjásöngvur <f.pl>: (ættkvísl) cicades f.pl, cigales f.pl  (gènere d'insectes de la família dels hemípters)

trjá·ugla <f. -uglu, -uglur. Gen. pl.: -ugla o: -uglna>:

mussol banyut, mussol m reial (Mall.) (ocell Asio otus) (→ eyrugla)

trjóna <f. trjónu, trjónur. Gen. pl.: trjóna>:

1. (trýni) musell m (morro)

◊ "eigi vil ek kyssa trjónu þína," segir Hjálmþér, "því at kannske ek verði fastr við þik": "no vull pas besar el teu musell", li diu en Hjálmþér, "perquè potser quedaria aferrat a tu"

2. (rani) trompa f (musell de certs animals & nas excessivament llarg)

◊ hlæja rekkar, er mik séa, ljótan skolt, langa trjónu, hár úlfgrátt, hangar tjálgur, hrjúfan háls, húð jótraða: riuen els barons quan em veuen: la meva lletja maixella, la meva llarga trompa (= nas) , els meus cabells grisos com el pèl de llop, els meus braços penjants, el meu coll arrugat, la meva pell pansida

♦ Bölverkur blindingatrjóna: <HIST> Bolverk trompa de tàvec (cf. Hugo Gering Eyrbyggja saga. Halle an der Saale 1897 (Altnordische Saga-Bibliothek, Heft 6.), p. 18:  mit dem namen blinding bezeichnet man in Norwegen [blinding, blindklegg] und Schweden [blinning] eine grosse stechfliege (Tabanus caecutiens [=Chrysops caecutiens]), die sich infolge ihrer gierigkeit leicht fangen lässt, und in übertragener bedeutung auch einen unbedachten und unvorsichtigen menschen (Aasen 64, Rietz 41a). Der beiname blindingatrjóna bed. also "fliegen- oder bremsenrüssel". Nosaltres en diríem trompa d'elefant) (malnom d'aquest personatge històric)

3. (skipstrjóna) esperó m (de vaixell)

4. (drekahöfuð á skipi) cap m de drac (mascaró de proa dels vaixells viquings)

trjónu·krabbi <m. -krabba, -krabbar>: nom donat a dos crustacis molt semblants:
	stóri trjónukrabbi: cranc-aranya m [de l'Atlàntic] (crustaci Hyas araneus)
	litli trjónukrabbi: cranc-viola m, cabra f de l'Àrtic (crustaci Hyas coarctatus)

trjónu·knurri <m. -knurra, -knurrar>:

armat m, arnès m (Mall.) (peix Peristedion cataphractum)

trjónu·skata <f. -skötu, -skötur. Gen. pl.: -skata o: -skatna>:

rajada blanca, escrita blanca (peix Raja [Rostroraja] alba)

troða <treð ~ troðum | tróð ~ tróðum | troðið>:
	I. <e-ð>:
	1. trepitjar una cosa
		troða snjóinn: trepitjar la neu
		troða e-ð undir fótum: trepitjar una cosa amb els peus
		troða e-n undir [fótunum sér]: trepitjar algú amb els peus
			hver tróð annan undir: es trepitjaven els uns als altres
	2. (um vínber) piar raïm
		troða vínber (til að pressa safann úr þeim): piar (o: trepitjar) raïm (per a esprémer-ne el most)
		hann þrumar hátt yfir haga sinn, hrópar fagnandi eins og þeir sem troða vínber: rugeix amb vigor
			sobre el seu prat, llança un oidà com els qui trepitgen raïm

	II. <e-u>:
	1. embotir una cosa (ficar una cosa, per la força si cal, dins una altra fins a deixar-la ben plena)
		troða e-u í e-ð: embotir una cosa dins una altra, ficar una cosa a la força dins una altra
			troða hálmi í gatið: taponar el forat amb palla
		troða e-u í poka: ficar una cosa dins un sac

	III. <preposicional>:
	1. troða á e-u ~ e-m: trepitjar una cosa ~ algú
	2. troða á e-m: <FIG = kúga> trepitjar algú
	2. troða e-ð niður: trepitjar una cosa (i, fent-ho, fer-la malbé)
	3. troða e-ð sundur [með fótunum]: trepitjar una cosa [amb els peus] fins a fer-la malbé
	4. troða upp í e-ð: embossar un conducte pitjant-hi una cosa
		troða e-u upp í nefið: embossar-se el nas amb una cosa
		troða vínberi upp í eyrað á e-m: ficar-li un raïm a algú a l'orella
		troða e-u upp í sig: endrapar una cosa, engavatxar-se una cosa
	5. troða e-ð út: embotir una cosa, farcir una cosa

	IV. <reflexiu>:
	troða sér í <+Ac.>: embotir-se en un vestit, un seient etc.

troð·gos <n. -goss, -gos>:

<GEOL> erupció f de dom de lava, dom m tap [de lava riolítica]

tros <n. tross, tros>:

1. (trosfiskur, úrgangsfiskur) peix m de rebuig, bacallà m [salat] de segona categoria (peix descartat o rebutjat per a ésser exportat o per a ésser comercialitzat)

2. (viðartros, viðarsmælki) llenya prima (restes de branques caigudes)

♦ safna trosi í skógi: aplegar llenya a un bosc

3. (það sem hefur trosnað) filagarsa f (filàrsega, filassa, filaió)

4. (trys, rusl) [material m de] rebuig m (deixalles, residus, rebutjalls)

Trója <f. Tróju, pl. no hab.>:

Troia f

tróju·hestur <m. -hests, pl. no hab.>:

<MITOL> cavall m de Troia

tróju·kappi <m. -kappa, -kappar>:

campió m de Troia, heroi m de Troia

◊ Eneas Trójukappi: Enees, campió de Troia

truffla <f. trufflu, trufflur>: (jarðsveppur) tòfona f
	svartar trufflur: tòfones negres

trufla <trufla ~ truflum | truflaði ~ trufluðum | truflað ║ e-n>:

1. (ónaða, vera pirrandi) destorbar algú (molestar, pertorbar, importunar)

♦ láta ekki trufla sig: no deixar-se molestar, continuar impertèrrit -a

♦ láta e-ð ~ e-n ekki trufla sig [og halda áfram að gera e-ð]: no deixar-se destorbar per una cosa ~ algú [i continuar fent una cosa]

♦ trufla e-n við e-ð: molestar algú en una cosa

♦ það truflar hana ekki mikið: això no l'incomoda gaire, això no el pertorba gaire

2. (fipa) distreure algú (fer perdre la concentració, l'atenció etc., desconcentrar)

truflun <f. truflunar, truflanir>: interferència f (en la recepció del senyal radiofònic, televisiu etc.)
           finnst þér gaman að hlusta á truflanir?: que t'agrada sentir interferències (a la ràdio)

trukka·bílstjóri <m. -bílstjóra, -bílstjórar>:

camioner m, camionera f

trú <f. trúar, trúr>: <RELIG> fe f
	boða kristna trú meðal indíananna: predicar la fe cristiana entre els indis
	heiðna trúin: el paganisme
	hin forna trú: el paganisme, la fe antiga
	telja e-m trú um e-ð: <LOC FIG> #1. (til þess að blekkja e-n) fer creure una cosa a algú (enganyar algú); #2. (sannfæra e-n um e-ð) persuadir algú d'una cosa (convèncer algú)

trúa <trúi ~ trúum | trúði ~ trúðum | trúað>:

1. (hafa trú) creure (tenir fe)

◊ þú trúir, af því þú hefur séð mig. Sælir eru þeir, sem hafa ekki séð og trúa þó: Tu creus perquè m'has vist. Benaurats els qui creguin sense haver vist!

2. <e-m ~ e-u>: (hafa fyrir satt & treysta orðum e-s) creure algú ~ una cosa (og sérstaklega í Katalóníu: creure's una cosa ~ algú) (donar crèdit a les paraules d'algú & considerar verídica una cosa)

◊ dómarinn gat ekki trúað þjófnum: el jutge no va poder creure el lladre

◊ trúðu mér!: creu-me!

◊ ef ég hefði ekki séð það með eigin augum, hefði ég ekki trúað því: si no ho hagués vist amb els meus propis ulls, no m’ho hauria pas cregut

◊ hún trúir öllu, sem henni er sagt: creu tot el que li diuen

♦ trúa e-m til e-s: creure algú capaç de (esperar que algú pugui fer perfectament una cosa, no necessàriament bona)

◊ honum er trúandi til þess: n'és ben capaç, es pot ben esperar d'ell

3. <e-m>: (treysta) confiar en algú (fer confiança a algú)

♦ trúa illa e-n: <LOC FIG †> malfiar-se d’algú, no refiar-se d'algú

◊ ef þú átt annan, þannz þú illa trúir: si en tens un altre de qui te'n malfies

◊ það er enn of þann, er þú illa trúir: i encara una cosa més d’aquell de qui te'n malfies

♦ trúa e-m fyrir e-u: confiar una cosa a algú (encomanar [la cura i custòdia d']una cosa a algú & dir una cosa confidencialment o secretament a algú)

◊ syndgi einhver og bregðist Drottni með því að svíkja landa sinn um eitthvað sem honum hefur verið trúað fyrir (piqqāˈδōn, ‘dipòsit’ פִּקָּדוֹן = wə-χiˈħēʃ   ba-ʕămīˈθ-ō   bə-φiqqāˈδōn, וְכִחֵשׁ בַּעֲמִיתוֹ בְּפִקָּדוֹן) eða lánað eða hann hefur stolið eða hann hefur okrað á landa sínum (ʕāˈʃaq, עָשַׁק = ʔō   ʕāˈʃaq   ʔeθ־ʕămīˈθ-ō, אוֹ, עָשַׁק אֶת-עֲמִיתוֹ)...: si ningú peca i falla contra Jahvè traint el seu veí en alguna cosa que li fou confiada o manllevada o si l'hi ha robada o l'ha guanyada en usura al seu veí...

4. <á [+ Acus.]>: (vera trúaður) creure en algú ~ una cosa (tenir fe en sentit religiós & tenir fe en algú o en una cosa)

♦ ég trúi á: crec (sóc creient)

♦ ég trúi á Guð: crec en Déu

◊ ég trúi á einn Guð eingöngu: crec en un sol Déu

◊ ég trúi á Guð Föður almáttugan, skapara himins og jarðar: crec en Déu pare, totpoderós, creador del cel i de la terra

♦ hann trúir á drauga: creu en fantasmes

♦ þeir trúðu á að þeirra biði nýtt líf: creien que els [hi] esperava una nova vida

♦ trúa á mátt sinn og megin: <LOC FIG> creure en les [seves] pròpies forces

trúaður, trúuð, trúað <adj.>:

creient, religiós -osa

◊ ég er ekki trúaður: no sóc pas creient

♦ vera ekki trúaður á e-ð: no creure en algú

◊ presturinn er ekki lengur trúaður á guð: el pastor ja no creu en Déu

♦ vera ekki trúaður á e-ð: no tenir fe en una cosa, no creure en una cosa

♦ hinn trúaði: el fidel, el feel (Mall., Men.) (membre de la comunitat)

◊ hin trúuðu: els fidels (homes i dones)

◊ hinar trúuðu: les fidels (dones)

◊ hinir trúuðu: els fidels (homes)

◊ fyrir þá trúuðu sem látnir eru: pels fidels que ens han deixat (morts)

trúan·legur, -leg, -legt <adj.>:

creïble

♦ taka e-n trúanlegan: donar crèdit a algú, confiar en les paraules d'algú

♦ taka e-ð trúanlegt: donar crèdit a una cosa, creure en la veracitat d'una cosa

trúan·leiki <m. -leika, no comptable>:

credibilitat f

trúar- <en compostos>:

religiós -osa, de religió

trúarathafnar- <en compostos>:

ritual

trúar·athöfn <f. -hafnar, -hafnir>:

<RELIG> ritu m (cerimònia religiosa o cultual)

trúarbragða- <en compostos>:

de religió

trúarbragða·fræði <f. -fræði, no comptable>:

educació religiosa [i ètica] (assignatura escolar d'una hora setmanal, adreçada a les darreres classes de primària, en què s'ensenyen religió cristiana o kristinfræði, ètica o siðfræði i les altres grans religions o önnur trúarbrögð)

trúarbragða·stríð <n. -stríðs, -stríð>:

guerra f de religió

trúarbragða·styrjöld <f. -styrjaldar, -styrjaldir>:

guerra f de religió

trúar·brögð <n.pl -bragða>:

religió f

♦ japönsk trúarbrögð: religió japonesa, xintoisme m

♦ persnesk trúarbrögð: religió persa, mazdeisme m

trúar·deyfð <f. -deyfðar, no comptable>:

accídia f (el mot islandès vol dir en realitat ‘llangor de la fe, decandiment de la fe, tebior de la fe’ i el seu ús ve condicionat pel context; la traducció del concepte de l'accídia se sol fer en realitat mitjançant el terme andleg leti -cf. els exemples de sota-. Personalment m'hauria decantat per emprar un mot com ara slen ‘torpor, languor’ -segons el Lexicon Islandico-Danico-Latinum de Björn Halldórsson-. Finalment, un altre terme que ara i adés es pot retrobar com a traducció del llatí accidia o acedia a l'islandès, és el mot dáðleysi ‘manca d'iniciativa, passivitat, indolència’) 

◊ trúardeyfð eða andleg leti (acēdia) veldur höfnun á þeim fögnuði sem kemur frá Guði og andúð á guðdómlegri gæsku: l'accídia o peresa espiritual (acēdia) causa el rebuig de la joia que ve de Déu i la repulsió pel bé diví (el text original fa: Acedia seu spiritualis pigritia pervenit usque ad reiiciendum gaudium, quod a Deo procedit, et ad bonum abhorrendum divinum) 

trúar·flokkur <m. -flokks, -flokkar>:

<RELIG> secta f

trúar·játning <f. -játningar, -játningar>:

<RELIG & FIG> credo m

♦ athanasíönsk trúarjátning: símbol m de Sant Atanasi (→ Aþanasíusarjátning)

♦ postulleg trúarjátning: símbol m de la fe, símbol m dels apòstols, símbol apostòlic

♦ hin pólitíska trúarjátning hans: el seu credo polític

♦ fara með [postullegu] trúarjátninguna: dir el credo

trúar·legur, -leg, -legt <adj.>:

religiós -osa (relacionat amb la religió)

◊ trúarleg athöfn: cerimònia religiosa

◊ trúarleg tónlist: música sacra

trúar·ljóð <n. -ljóðs, -ljóð>:

poema religiós

trúar·lög <n.pl -laga>:

llei religiosa

trúar·ofsi <m. -ofsa, pl. no hab.>:

fanatisme religiós

trúar·ofstæki <n. -ofstækis, pl. no hab.>:

fanatisme religiós

trúar·siður <m. -siðar, -siðir>:

1. <RELIG GEN> ritu m (costum religiós & [passos de què consta una] cerimònia religiosa)

2. trúarsiðir <m.pl -siða>: ritual m, litúrgia f (conjunt de ritus)

trúar·skáld <n. -skálds, -skáld>:

<LITER> poeta religiós

trúar·stríð <n. -stríðs, -stríð>:

guerra f de religió

trúar·styrjöld <f. -styrjaldar, -styrjaldir>:

guerra f de religió

trúar·villa <f. -villu, -villur. Gen. pl.: -villna>:

heretgia f

trú·boð <n. -boðs, -boð>:

<RELIG> missió f (predicació de l'Evangeli a no creients)

trú·boði <m. -boða, -boðar>:

<RELIG> missioner m, missionera f

trúboðs·stöð <f. -stöðvar, -stöðvar>:

<RELIG> missió f (cases on viuen i des d'on actuen els missioners)

trúðs·fiskur <m. -fisks, -fiskar>:

peix pallasso m (fl./pl.: peixos pallasso)

trúður <m. trúðs, trúðar>:

1. <GEN> pallasso m

2. <HIST> bufó m

◊ Karlamagnús keisari kemr nú meðr sinn skara. Heilsar Landres konunginum sœmiliga ok ganga síðan til hallarinnar, ok þar mœtir Karlamagnús Hugon mági sínum með nǫkkurum riddarum. Ok er þeir fundust, heilsar hvárr ǫðrum blíðliga ok bauð Hugon hertogi Karlamagnúsi þar dveljast svá lengi sem honum gott þœtti, gengu nú síðan inn í hǫllina báðir samt með sínum mǫnnum. Ok svá sem þeir váru inn komnir, fundu þeir þar sitjandi Milon trúð á einum stóli á hallargólfinu, ok þegar hann sá Landres, kallar hann hárri rǫddu ok mælti: "Miskunna mér Landres, ok drep mik eigi í Guðs nafni ok frú sancte Marie!": llavors va arribar-hi l'emperador Carlemany amb la seva escorta. En Landres va saludar el rei honorablement i tot seguit, es dirigiren cap al palau, i allà en Carlemany hi va trobar l'Hugó, el seu cunyat, amb alguns altres cavallers. I quan es varen trobar, cadascun d'ells va saludar l'altre afablement. El duc Hugó va convidar en Carlemany a sojornar-hi tant com volgués. Després, tots dos varen entrar dins el palau ensems amb llurs homes. I tan bon punt hi hagueren entrat, hi trobaren en Miló el bufó, assegut a una cadira en el trespol del palau, i quan aquest va veure en Landres, va cridar amb veu forta tot dient: "Apiada't de mi, Landres, no em matis, t'ho demano en nom de Déu i de Senyora Santa Maria!"

trú·fastur, -föst, -fast <adj.>:

lleial, fidel

◊ Drottinn er trúfastur í öllum orðum sínum og miskunnsamur í öllum verkum sínum: Jahvè és fidel en totes les seves paraules i misericordiós en totes les seves obres

◊ trúfastur er Guð og tállaus, réttlátur og réttvís er hann: fidel i sense engany és Déu, just i dreturer és ell

◊ hin trúfasta borg er orðin skækja, hún sem var full af réttvísi. Fyrrum bjó réttlæti í henni en nú morðingjar: la ciutat fidel ha tornat una puta, ella, que era plena d'equitat. En altres temps hi habitava la justícia, però ara, assassins

♦ trúfastasta móðir: <RELIG> mare fidelíssima

trú·festi <f. -festar, no comptable>:

lleialtat f, fidelitat f

◊ Mundi ótrúmennska þeirra að engu gjöra trúfesti Guðs?: llur deslleialtat anul·larà potser la fidelitat de Déu?

trú·félag <n. -félags, -félög>:

<RELIG> comunitat f de creients, comunitat f de fidels (conjunt de gent que tenen i practiquen la mateixa religió)

trú·girni <f. -girni, no comptable>:

credulitat f

trú·gjarn, -gjörn, -gjarnt <adj.>:

crèdul -a

trú·laus, -laus, -laust <adj.>:

1. (trúarlaus) irreligiós -osa (mancat de religió)

2. (vantrúaður, guðlaus) no creient, ateu -a (que no creu en Déu)

♦ Íslensk Samfélag Trúlausra: Societat Islandesa de No Creients

trúlega <adv.>:

1. (sennilega) prou que (versemblantment, probablement)

◊ þú manst trúlega eftir hinu fræga Loch Ness-skrímsli: prou que te'n deus recordar del famós monstre del Llac Ness

2. (með hollustu, með tryggð) fidelment (lleialment)

♦ fylgja e-m trúlega: seguir algú amb lleialtat

◊ ...sökum þess að hann hefir fylgt Drottni trúlega: ...per tal com ha servit fidelment el Senyor

trú·legur, -leg, -legt <adj.>:

1. (áreiðanlegur) fiable (segur, de fiar)

2. (sennilegur) versemblant (probable)

3. (trúr) fidel (lleial)

trú·leysi <n. -leysis, no comptable>:

1. (það að játa ekki neina trú) incredulitat f (manca de fe religiosa)

2. (það að trúa ekki á Guð) ateisme m (no creença en Déu)

3. (það að vera ekki trúr, tryggur) infidelitat f (deslleialtat)

trú·leysingi <m. -leysingja, -leysingjar>:

1. (sá sem játar ekki neina trú) incrèdul m, incrèdula f, descreient m & f, no creient m & f (mancat de fe religiosa)

2. (sá sem trúir ekki á Guð) ateu m, atea f (persona que no creu pas en Déu)

3. (ótrúr maður, ótryggur maður & sá sem trúir ekki á "sannan" guð) infidel m & f (persona deslleial & persona no creient en una religió determinada)

◊ Kóraninn fjallar um hið ytra jihad sem baráttu múslima gegn trúleysingjum: L'Alcorà aborda el jihad exterior com a lluita dels musulmans contra els infidels

◊ segja trúleysingjunum stríð á hendur: declarar la guerra als infidels

◊ trúaði maðurinn og trúleysinginn: el creient i l'infidel

trú·lofa <-lofa ~ -lofum | -lofaði ~ -lofuðum | -lofað ║ e-a e-m ~ e-n e-i>:

prometre una noia a un noi ~ un noi a una noia (en matrimoni)

♦ trúlofa sig [e-m ~ e-i]: prometre's [amb algú] (en matrimoni)

trú·lofast <-lofast ~ -lofumst | -lofaðist ~ -lofuðumst | -lofast>:

prometre's (en matrimoni)

trú·lofaður, -lofuð, -lofað <adj.>:

promès -esa (en matrimoni)

trú·lofun <f. -lofunar, -lofanir>:

prometatge m

♦ slíta trúlofuninni: trencar el prometatge

trúlofunar·hringur¹ <m. -hrings, -hringir. Gen. pl.: -hringja; dat.pl.: -hringjum>:

variant de → trúlofunarhringur² ‘anell de prometatge’

trúlofunar·hringur² <m. -hrings, -hringar>:

anell m de prometatge, tumbaga f de prometatge (o: promesa) (Mall.) 

trúlofunar·veisla <f. -veislu, -veislur. Gen. pl.: -veislna>:

festa f de prometatge

trú·maður <m. -manns, -menn>:

<RELIG> creient m & f 

♦ mikill trúmaður: home molt religiós

trú·mál <n.pl -mála>:

1. <GEN> problemàtica religiosa 

2. <RELIG> qüestió f. de fe (o: religió), matèria f.pl de fe (com a objecte d'estudi, de catequesi, de debat teològic)

trú·mennska <f. -mennsku, no comptable>:

lleialtat f, fidelitat f

♦ trúmennska við e-n: lleialtat envers algú

◊ minnstu þess, að ég hefi gengið fyrir augliti þínu með trúmennsku: recorda-te'n que m'he comportat davant teu amb fidelitat

◊ góðvild, trúmennska, hógværð og bindindi: bondat, fidelitat, dolcesa i temprança

trúnaðar·bréf <n. -bréfs, -bréf>:

cartes credencials f.pl (lliurades per diplomàtic)

trúnaðar·brot <n. -brots, -brot>:

<JUR> abús m de confiança

trúnaðar·eiður <m. -eiðs, -eiðar>:

<JUR> jurament m de fidelitat

trúnaðar·læknir <m. -læknis, -læknar>:

metge m d'empresa

trúnaðar·maður <m. -manns, -menn>:

1. <GEN> home m de confiança

◊ hann skildist aldrei við hana en aðrir trúnaðarmenn hennar fóru á njósn: ell no se'n separava mai, però els seus altres homes de confiança se n'anaven a espiar

2. (verkalýðsfélags á vinnustað) enllaç m sindical (representant sindical en empresa)

3. (trúnaðarvinur, alúðarvinur) confident m (amic íntim)

trúnaðar·mál <n. -máls, -mál>:

1. <GEN> qüestió f de confiança

2. (leyndarmál) afer m confidencial (assumpte que s'ha de tractar amb secret o discreció)

trúnaðar·staða <f. -stöðu, -stöður. Gen. pl.: -staðna o: -staða>:

posició f de confiança, lloc m de confiança

trúnaðar·svindl <n. -svindls, -svindl>:

<JUR> abús m de confiança

trúnaðar·traust <n. -trausts, no comptable>:

[total i absoluta] confiança f

♦ blint trúnaðartraust á e-m: confiança cega en algú

♦ trúnaðartraust á e-m: total i absoluta confiança en algú

trúnaðar·vinkona <f. -vinkonu, -vinkonur>:

amiga i confident f, amiga íntima

trúnaðar·vinur <m. -vinar, -vinir>:

amic i confident m, amic íntim

trúnaður <m. trúnaðar, no comptable>:

1. <GEN> confiança f

♦ í trúnaði: en confiança, confidencialment, entre nosaltres

2. (leynd, þagmælska) confidencialitat f (discreció)

◊ 100% trúnaður: 100% de confidencialitat

3. (traust) crèdit m (creença en la veracitat d'una afirmació etc.)

♦ festa trúnað á e-ð: donar crèdit a una cosa, creure's una cosa

◊ nú gerðist svo að konungur festi trúnað á slíkar ræður sem mælt var fyrir honum: aleshores va passar que el rei va donar crèdit a les paraules [d'advertència] que hom havia proferit al seu davant

♦ leggja trúnað á e-ð: donar crèdit a una cosa, creure's una cosa

4. (tryggð, hollusta) fidelitat f, feeltat f (lleialtat, devoció envers algú)

♦ festa trúnað manna við sig: assegurar-se la lleialtat de la [seva] gent

♦ halda trúnað við e-n: mantenir-se fidel a algú

♦ trúnaður hans við ættjörðina: la seva fidelitat a la pàtria

5. (átrúnaður) creença f (religiosa)

trú·níðingur <m. -níðings, -níðingar>:

<RELIG> apòstata m & f

trúr, trú, trútt <adj.>:

1. (tryggur) fidel

♦ trúr húsbónda sínum: fidel al seu amo

♦ hún hafði trútt minni: tenia una memòria prodigiosa (o: exacta) 

2. (áreiðanlegur) complidor -a, de confiança (digne de confiança, seriós, formal, en qui hom pot confiar)

3. (öryggur) segur -a (cert)

♦ þú getur trútt um talað!: a tu t'és ben fàcil de dir-ho (o: a tu et resulta ben fàcil de parlar-ne) 

♦ ekki er trútt um að hann drekki: hi pots ben comptar que beurà (o: com dos i dos fan quatre que beurà) 

trú·skiptingur <m. -skiptings, -skiptingar>:

<RELIG> convers m, conversa f (persona que ha adoptat una religió nova)

trúvarnar- <en compostos>:

<RELIG> apologètic -a

trúvarnar·fræði <f. -fræði, no comptable>:

<RELIG> apologètica f

trúvarnar·maður <m. -manns, -menn>:

<RELIG> apologeta m & f

trúverðug·leiki <m. -leika, no comptable>:

1. (það að vera sannsögull) credibilitat f (esp. de persona)

◊ trúverðugleiki Hannesar Bogasonar: la credibilitat de Hannes Bogason

2. (það að vera sennilegur) autenticitat f, veracitat f (de trama, notícia, informació etc.)

◊ trúverðugleiki upplýsinga: la credibilitat de la informació, la veracitat de la informació

trú·verðugur, -verðug, -verðugt <adj.>:

1. (sannsögull, áreiðanlegur) digne -a [de fe i] crèdit (fiable, digne de confiança en el que diu o conta)

2. (sennilegur) realista, veraç (trama de pel·lícula, notícia, informació etc.)

trú·verðugur, -verðug, -verðugt: 1. digne -a de [fe i] crèdit, creïble
	2. realista, veraç (trama de pel·lícula, novel·la etc.)

trú·villa <f. -villu, -villur. Gen. pl.: -villna>:

heretgia f

trú·villingur <m. -villings, -villingar>:

heretge m & f

trú·villtur, -villt, -villt <adj.>:

herètic -a

tryggð <f. tryggðar, tryggðir>:

fidelitat f

♦ rjúfa tryggðir við e-n: cometre deslleialtats contra algú

♦ tryggð við e-n: fidelitat envers algú

tryggða·blóm <n. -blóms, -blóm>:

crisantem m (planta Dendranthema indicum)

tryggða·pantur <m. -pants, -pantar>:

penyora f d'amor (penyora que hom dóna a algú en prova de l'amor que hom li té)

trygg·lyndi <n. -lyndi, no comptable>:

fidelitat f

trygg·lyndur, -lynd, -lynt <adj.>:

fidel

tryggð·rof <n. -rofs, -rof>:

traïció f (deslleialtat)

tryggður, tryggð, tryggt <adj.>:

assegurat -ada (que gaudeix d'una assegurança)

trygging <f. tryggingar, tryggingar>: 1. (vátrygging) assegurança f
		→ almannatrygging ‘seguretat social’
	2. (ábyrgð) garantia f (fermança)
		ég hef enga tryggingu fyrir því: no li’n puc donar cap garantia
	3. (innborgun) fiança f (dipòsit)
		þér verðið að leggja fram tryggingu fyrir þessu: haurà d’abonar una fiança

trygginga·stofnun <f. -stofnunar, -stofnanir>: seguretat f social (institució. → almannatryggingastofnun)

tryggja <tryggi ~ tryggjum | tryggði ~ tryggðum | tryggt ║ e-ð ~ e-n>:

assegurar una cosa (fer-la segura, donar-li fermesa & amb una pòlissa d'assegurança)

♦ tryggja sér e-ð: assegurar-se una cosa

♦ tryggja húsið gegn bruna: assegurar la casa contra incendis

♦ tryggja líf sitt: (kaupa líftryggingu, verða líftryggður) assegurar la seva vida (contractar assegurança de vida)

♦ tryggja landamærahelgi, sjálfstæði og fullveldi landsins: garantir la integritat, la independència i la [plena] sobirania del país, salvaguardar la integritat, la independència i la [plena] sobirania del país

tryggur, trygg, tryggt <adj.>:

1. (trúfastur) fidel (lleial)

♦ tryggur vinum sínum: fidel amb els seus amics

2. (öruggur) segur -a (que s'hi pot confiar, que un se'n pot refiar)

♦ veðrið er ekki tryggt: el temps és insegur, el temps no és pas segur

♦ það er tryggt: això és segur

♦ vera tryggur um sig: <LOC FIG> creure's segur, considerar-se segur

trylla <trylli ~ tryllum | tryllti ~ trylltum | tryllt ║ e-n>:

fer tornar (o: parar) boig algú, fer embogir algú (esp. d'ira, fúria. ràbia etc.)

tryllast <tryllist ~ tryllumst | trylltist ~ trylltumst | tryllst>:

tornar boig boja (esp. d'ira, fúria, ràbia etc.)

◊ þegar þeir heyrðu þetta, trylltust þeir og gnístu tönnum gegn honum: en sentir això, es tornaven bojos de ràbia i cruixien de dents contra ell

trylltur, tryllt, tryllt <adj.>:

1. (ævareiður, hamslaus) boig boja, embogit -ida (fora de si d'ira, fúria, ràbia etc.)

♦ trylltur af bræði: fora de si d'ira, furibund

2. (fljótfær, hvatvís) impetuós -osa, esvalotat -ada (furient, que es mou amb fúria o impetuositat)

3. (frávita, örvita) boig boja, foll -a (que ha perdut el seny)

trýni <n. trýnis, trýni>:

1. (trjóna) musell m (morro de certs animals)

2. (svínstrýni) morro m, grufa f (Mall.) (de porc)

trýnis·brami <m. -brama, -bramar>:

morruda f, oradeta f (peix Diplodus puntazzo syn. Puntazzo puntazzo syn. Charax puntazzo)

tröð <f. traðar, traðir>:

viarany m, camada f (Mall.) 

tröll <n. trölls, tröll>:

1. <FOLCL> trol m, mena d'ogre del folclore norrè

♦ týndur og tröllum (o: tíkum) gefinn: <LOC FIG> irremeiablement perdut (lit.: estar perdut -uda i donat -ada als trols)

♦ vera týndur og tröllum gefinn ~ týnd og tröllum gefin ~ týnt og tröllum gefið: estar (o: ésser) perdut -uda i oblidat -ada [de fa molt de temps] (es diu d'algú o d'una cosa que fa molt de temps que s'ha perdut i que fa temps que ningú no ha vist)

◊ tröll hafi þá einn eða tvo, er ekki vilja verða öðrum Akkeum samráða, en hafa það ráð með höndum (ἄνυσις δ᾽ οὐκ ἔσσεται αὐτῶν), að fara heim til Argverjalands, áður en þeir hafa komizt að raun um, hvort loforð (ὑπόσχεσις) Seifs ægisskjalda verður að hégómamáli (ψεῦδος), eða það rætist: que els trols s'emportin aquests un o dos que no volen pas compartir l'acord dels altres aqueus sinó que planegen de tornar a la terra d'Argos, abans de comprovar si la promesa d'en Zeus egidífer és una vana mentida o si s'acompleix (l'original fa: τούσδε δ᾽ ἔα φθινύθειν ἕνα καὶ δύο, τοί κεν Ἀχαιῶν ǁ νόσφιν βουλεύωσ᾽: ἄνυσις δ᾽ οὐκ ἔσσεται αὐτῶν)

◊ tröll hafi (—:   ἐχθρὰ δέ μοι τοῦ δῶρα, τίω δέ μιν ἐν καρὸς αἴσῃ) gjafir hans; eg met (τίω) hann ekki meir en hundshár (καρὸς): que els trols hagin els seus presents. No el valoro (aprecio) més que el pèl d'un gos (l'aprecio tant com a un pèl de gos)

◊ eg tók þrjá og þrjá af þeim (σύντρεις αἰνύμενος), og batt þá saman í kyrrþey (ἀκέων) með harðsnúnum víðirtágum (ἐϋστρεφέεσσι λύγοισιν), sem risinn lá á, tröll það (Κύκλωψ πέλωρ:   τῇς ἔπι Κύκλωψ εὗδε πέλωρ, ἀθεμίστια εἰδώς), er af engri sanngirni (ἀθεμίστια) vissi (εἰδώς): vaig agafar-los de tres en tres i els vaig lligar en silenci amb branques de vímet sòlidament trenades, sobre les quals jeia el gegant, aquell trol que no sabia de cap equitat (=que no coneixia pas l'equitat)

◊ 21:303.   milli Kentára og Lapíta (ἐξ οὗ Κενταύροισι καὶ ἀνδράσι νεῖκος ἐτύχθη), „milli Kentára og manna“, en „menn“ eru Lapítar hér kallaðir í mótsetningu við Kentára, sem líkari voru tröllum en mennskum mönnum: 21:303   “entre els centaures i els homes”, però els “homes” aquí hi són anomenats “làpites” en contraposició als centaures, que eren més semblants als trols que no als éssers humans

◊ 40. Austr sat in aldna ǀ í Iárnviði ǁ oc fœddi þar ǀ Fenris kindir; ǁ verðr af þeim ǫllom ǀ einna noccorr ǁ tungls tiúgari ǀ í trollz hami: 40. A llevant, a la Forest de Ferro hi seia (= vivia, residia) la vella que infantava la descendència d'en Fènrir. Un d'ells, sota la forma d'un trol serà l'aglapidor (l'enastador, l'enforcador) de la lluna (del sol?) (en aquest exemple, el mot trǫll s'aplica, doncs, en sentit figurat, a un ‘llop [monstruós]’) (vocabulari: #1. aldinn: Cf. en Kuhn 1968³, pàg. 14: alt <...> meist von riesen <...>; #2. fœða: Un verb semànticament problemàtic, ja que es pot interpretar com: infantar o bé com: nodrir, criar; #3. kind: Cf. en Finnur Jónsson 1931², pàg. 338ab: kind,   f, afkom (kollektivt), også om en enkelt efterkommer, ætling <...> om ulve: gylðis k. ESk 6, 48, Fenris kindir Vsp 40; #4. tjúgari: Cf. en Finnur Jónsson 1931², pàg. 570a: tjúgari,   m, røver (egl. ‘en som trækker noget til sig’), tungls tjúgari, solulven, Vsp 40. Jfr. Skírnir 1906, s. 78). També en Kuhn 1968³, pàg. 204: tiúgari m., nur in tungls tiúgari (Vsp. 40), das ‘vernichter des gestirns (der sonne)’ bedeuten muß (vgl. tiúga f. forke ?). En Hugo Gering 1903, col. 1042: *tjúgare, m. entführer, räuber (‚erraffer‘ Mhff): sg. nom. verþr af ǫllom (Fenres kindom) einna nekkverr tungls tjúgare í trolz hame Vsp 40⁴; #5. tungl: Cf. en Kuhn 1968³, pàg. 206: tungl (as. tungal) n. gestirn (nur von der sonne: Vsp. 40)) (→ tröllkona) (La interpretació d'aquesta estrofa es basa en un passatge de la Gylfaginning, però jo no estic gens segur que l'Snorri interpretés aquesta estrofa de la Vǫlospá correctament. Per exemple, a l'estrofa només es parla de in aldna ‘la vella’, mentre que l'Snorri, a la Gylfaginning, interpreta que aquesta vella ha d'ésser una gýgr ‘gúgia’, un terme que ell, òbviament, considerava sinònim de trǫllkona, cosa que en realitat només fou possible en una època tardana en què el paganisme començava a desdibuixar-se i amb ell les antigues diferències entre éssers mítics, però originàriament, una gýgr no era pas una trǫllkona. El més lògic fóra -no tenint en compte la interpretació de l'Snorri-, pensar que una vella trol·la engendrava o criava trols amb en Fenrir, i que un d'aquests trols aglapirà la lluna, no pas el sol)

◊ 39. Austur sat in aldna ǁ í járnviði ǁ og fæddi þar ǁ Fenris kindir. ǁ Verður af þeim öllum ǁ einna nokkur ǁ tungls tjúgari ǁ í trölls hami: 39. =

◊ Gylfaginning, cap. 12: Austur býr hin aldna ǁ í Járnviði ǁ og fæðir þar ǁ Fenris kindir; ǁ verður úr þeim öllum ǁ einna nokkur ǁ tungls tjúgari ǁ í trölls hami: Entabanament d'en Gylfi, cap. 12: A llevant, a la Forest de Ferro, hi viu la vella, i hi infanta els plançons d'en Fènrir. Un de tots ells serà, sota la forma d'un trol, l'aglapidor de la lluna (del sol?)

♦ tröll er fyrir durum (o: dyrum): <LOC FIG> manta cosa viu dins la boira, manta cosa s'amaga (o: sotja) dins la boira

♦ glápa á e-ð eins og tröll á heiðríkju: <LOC FIG> mirar (o: fitorar) una cosa com un beneit

♦ vera tryggur eins og tröll: <LOC FIG> ésser lleial (o: fidel) com un gos

♦ það er við tröll að eiga: <LOC FIG> aquí ens les hem d'heure amb monstres (o: trols) més que no pas amb humans

♦ tröll að vexti: <LOC FIG> d'estatura colossal

4. (nettröll) trol m (element tòxic de les xarxes socials, fòrums de discussió, xats etc.)

trölla·burkni <m. -burkna, -burknar>:

driòpteris  (o: drioptèride) f de Borrer, falguera f afí (falguera Dryopteris abbreviata) (→ stóriburkni)

trölla·dúnurt <f. -dúnurtar, -dúnurtir>:

matajaia f, niella f de rec (planta Epilobium hirsutum) (→ risadúnurt)

trölla·gangur <m. -gangs, no comptable>:

<FIG = MITOl & FOLKL> aparició  (o: sortida; o: visita) f de dimonis (de trols?)

◊ Þorsteinn hvíti hét maður er bjó að Sandhaugum, suður frá Eyjardalsá. Steinvör hét kona hans, ung og glaðlát. Þau áttu börn og voru þau ung í þenna tíma. Þar þótti mönnum reimt mjög sakir tröllagangs: hi havia un home que es deia Þorsteinn el Blanc que vivia a Sandhaugar, al sud del riu Eyjardalsá. La seva dona es deia Steinvör, la qual era jove i riallera. Tenien infants, els quals, en aquesta època, encara eren petits. A la gent Sandhaugar els feia molta de por a causa de l'aparició de dimonis (de trols?) que hi havia

◊ en Brúsi segir: "Eru sætur er heita Græningar og má þar engi maður vera um nætur fyrir tröllagangs sakar og meinvétta er þar eru hjá sætrinu": en Brúsi li va dir: “Hi ha una barraca de pastura de muntanya (sætur) que es diu Græningar però ningú no hi pot ésser de nits a causa dels dimonis (trols?) que la visiten i de les criatures malignes (meinvættir) que hi ha pels voltants”

trölla·grös <n.pl -grasa>:

liquen m dels rens, alectòria ocroleuca (liquen Alectoria ochroleuca) (→ tröllakræða)

trölla·hendur <f.pl -handa>:

<FIG = MITOl & FOLKL> mans f de trol

◊ síðan gekk hann aftur til fjár síns. Veður var heldur kalt og fjúk mikið. Því var Þorgautur vanur að koma heim þá er hálfrökkvað var en nú kom hann ekki heim í það mund. Komu tíðamenn sem vant var. Þegar þótti mönnum eigi ólíkt á horfast sem fyrr. Bóndi vildi leita láta eftir sauðamanni en tíðamenn töldust undan og sögðust eigi mundu hætta sér út í tröllahendur um nætur og treystist bóndi eigi að fara og varð ekki af leitinni: i després se'n va tornar amb les seves ovelles. Feia un temps força fred i queia una bona rufa de neu. Enn Þorgautur solia tornar a casa quan es feia llostre, però aquell dia no va tornar-hi en aquella hora. Els qui havien d'assistir a les matines varen arribar com de costum. Immediatament els assistents a les matines foren del parer que la cosa tenia pinta d'ésser igual que abans (igual que les altres vegades). El bóndi va voler fer anar a cercar el pastor, però els assistents a les matines es varen excusar de fer-ho dient que de nit no s'aventurarien a sortir i caure en mans de trols i el bóndi no va es va veure amb cor d'anar-hi [totsol], de manera que de la recerca del pastor aquella nit no se'n va fer res

♦ fara í tröllahendur: <LOC GEN> caure en mans (o: en poder) de[ls] trols; <LOC FIG> anar-se'n al dimoni, anar a mal borràs, tenir una molt mala fi, tenir una fi terrible, atroç

◊ þá segir Ósvífur: "Þú Festarhundur munt verða eigi sannspár því að synir mínir munu vera virðir mikils af tignum mönnum en þú Festargarmur munt fara í tröllahendur í sumar": aleshores l'Ósvífur li va dir: “Les teves paraules, Gos de Cadena (malnom de l'Auðunn) no es faran pas realitat (no es veuran confirmades pels fets) perquè els meus fills seran tinguts en alta estima per homes que gaudeixen de consideració i respecte, mentre que a tu, Gos de Cadena, aquest estiu el dimoni se t'endurà” (aniràs a mal borràs, tindràs una mala fi)

◊ sveinar sakna hans nú, ok leita at honum allsstaðar nær borginni, ok finna þeir hann eigi. Þeir segja konungi ok dróttningu hvarf konungssonar. Konungr mælti: „Nú er þat framm komit, er ek vissa fyrri, at þessi sveinn mundi fyrir miklum óskǫpum verða. Veit ek, at hann er horfinn í trǫllahendr, ok mun ek ekki leita hans.“ Við þetta allt saman grét dróttningin mjǫk sárliga: aleshores els [altres] vailets el trobaren a faltar i el cercaren pertot pels voltants de la ciutat però no el trobaren pas. Informaren el rei i la reina de la desaparició del príncep. El rei va dir: “S'ha esdevingut ara el que ja sabia: que aquest vailet seria víctima d'una gran desgràcia. Sé que ha caigut en mans de trols així que no sortiré a cercar-lo”. Per tot això, la reina va plorar amargament

♦ vera í tröllahöndum: estar en mans (o: en poder) de[ls] trols

trölla·hesli <n. -heslis, no comptable>:

avellaner retort (arbre Corylus avellana var. contorta)

trölla·hjón <n.pl -hjóna>:

<FOLCL> matrimoni m de trols

trölla·hlátur <m. -hlátrar (o: -hláturs), -hlátrar>:

rialles sorolloses

trölla·hvönn <f. -hvannar, -hvannir>:

belleraca f gegant (planta Heracleum mantegazzianum)

trölla·jurt <f. -jurtar, -jurtir>:

pedicularis f flamejant (planta Pedicularis flammea) (→ tröllastakkur)

trölla·kúrbítur <m. -kúrbíts, -kúrbítar>:

carabassera f de bou (arbre Cucurbita pepo var. maxima)

trölla·rækja <f. -rækju, -rækjur. Gen. pl.: -rækna o: -rækja>:

gamba rosada (crustaci Aristeus antennatus)

trölla·saga <f. -sögu, -sögur. Gen. pl.: -sagna>:

1. (saga af tröllum) història f de trols (relat en qu%¡è hi surten trols o sobre trols)

2. (lygisaga) històries f.pl (faules, falòrnies, rumor infundat)

trölla·smiður <m. -smiðs, -smiðir>:

càrab problemàtic (insecte coleòpter Carabus problematicus) (→ tordyflamóðir)

trölla·stakkur <m. -stakks, -stakkar>:

pedicularis f flamejant (planta Pedicularis flammea)

trölla·súra <f. -súru, -súrur. Gen. pl.: -súra>:

(rabarbari) ruibarbre m (planta Rheum undulatum)

tröllasúru·salat <n. -salats, -salöt>:

<CULIN> amanida f de ruibarbre  (→ rabarbarasalat)

trölla·tré <n. -trés, -tré. Gen. pl.: -trjáa; dat.pl.: -trjám>:

eucaliptus m (qualsevol arbre del gènere Eucalyptus)

♦ þrjú - fjögur lauf af tröllatré: tres - quatre fulles d'eucaliptus

trölla·trú <f. -trúar, no comptable>:

fe cega

♦ hafa tröllatrú á e-u ~ e-m: <LOC FIG> tenir una fe absoluta i incondicional en una cosa ~ en algú, tenir una fe cega en una cosa ~ en algú

tröll·aukinn, -aukin, -aukið <adj.>:

1. (risavaxinn) gegantí -ina, colossal (d'estatura extraordinàriament alta)

♦ tröllaukinn maður: un home gegantí (o: d'estatura colossal)  

◊ hann drap og egypskan mann tröllaukinn (ʔīʃ   midˈdāh ~ אִישׁ מִדָּה:   wə-hūʔ־hikˈkāh   ʔɛθ־hā-ˈʔīʃ   ha-mmisˁˈrī   ʔīʃ   midˈdāh   ħāˈmēʃ   bā-ʔamˈmāh,   וְהוּא-הִכָּה אֶת-הָאִישׁ הַמִּצְרִי אִישׁ מִדָּה חָמֵשׁ בָּאַמָּה), fimm álna háan. Egyptinn hafði spjót í hendi, digurt sem vefjarrif (ki-məˈnōr   ʔɔrˈgīm,   כִּמְנוֹר אֹרְגִים), en hann fór á móti honum með staf, reif spjótið úr hendi Egyptans og drap hann með hans eigin spjóti: també va matar un egipci, un home d'una estatura colossal, de cinc colzades. L'egipci duia una llança a la mà, gruixuda com un plegador de teixidor, però ell el va escometre amb un bastó, l'hi va arrabassar de la mà i el va matar amb la seva pròpia llança

◊ og er enn tókst orusta hjá Gat, var þar tröllaukinn maður (ʔīʃ   midˈdāh ~ אִישׁ מִדָּה:   wa-ʝəˈhī   ʔīʃ   midˈdāh,   וַיְהִי אִישׁ מִדָּה), er hafði sex fingur á hvorri hendi og sex tær á hvorum fæti, tuttugu og fjögur að tölu. Var hann og kominn af Refaítum: i quan hi va tornar haver una altra batalla a Gat, hi havia un home d'estatura colossal que tenia sis dits a cada mà i sis dits també a cada peu, en total vint-i-quatre. També era descendent dels refaïm

◊ í þann mund sem hann lauk frásögn sinni, sjáum vér hátt til fjalls (summo monte) hirðinn sjálfan, Pólýfemus, tröllaukinn á ferð innan um fé sitt og stefndi ofan til kunnuglegrar strandar, hræðilegan (horrendum), — (informe), risavaxinn (ingens) óskapnað (monstrum), sviptan auga (lumen ademptum): en el mateix instant que ell va acabar el seu relat, vàrem veure, al cim de la muntanya, el mateix pastor, en Polifem, gegantí, fent sortir a fora les seves ovelles i dirigint-se cap a les ribes conegudes, un monstre ingent, [informe], horrend, privat del seu ull (l'original fa: Vix ea fatus erat, summo cum monte uidemus ǁ ipsum inter pecudes uasta se mole mouentem ǁ pastorem Polyphemum et litora nota petentem, ǁ monstrum horrendum, informe, ingens, cui lumen ademptum)

2. (galdrafullur, fjölkunnugur) versat -ada en les arts màgiques (que practica la màgia i, esp. la màgia negra)

◊ þeira sonr var Geirmundr, faðir Halldóru, er átti Þjóstólfr, sonr Bjarnar gullbera. Þeira sonr var Þorleifr, er bjó at Esjubergi eptir Geirmund móðurfǫður sinn, er Esiubergingar eru frá komnir. Þeir trúðu á Kólumkilla, þóat þeir væri óskírðir. Þórleifr var trǫllaukinn en tók þó kristni. Frá hánum er mart manna komit — Eorum filius erat Geirmundus, pater Haldorae, quam in matrimonio habuit Thiostolfus filius Biörnis Gullberii (Chrysophori). Illorum filius erat Thorleifus, qui post auum maternum Geirmundum, Esiubergi habitauit, a quo Esiubergenses genus deducunt, qui in Columbillam (sic), quamuis non essent baptizati, crediderunt. Thorleifus furore giganteo (per interualla) percitus, christianam tamen religionem amplexus est, ab illo magna prosapia descendit: llur fill fou en Geirmundr, el pare de la Halldóra que es va casar amb en Þjóstólfr, el fill d'en Bjǫrn Gullberi (‘Aurífer, Crisòfor’). Llur fill fou en Þorleifr que, a la mort d'en Geirmund, el seu avi per part de mare, va viure a Esjuberg. Creien en en Kólumkilli, encara que no estaven batejats. En Þorleifr practicava la màgia demoníaca, però tot i així va adoptar el cristianisme. D'ell en prové una gran descendència (El traductor al llatí de l'obra, el bisbe en Johannes Finnaeus (Hannes Finnsson) -traducció publicada el 1774-, traduint l'adjectiu tröllaukinn com a furōre gigantĕo percĭtus, l'interpretava com un adjectiu que feia referència al berserquisme d'en Þorleifr Þjóstólfsson)

tröll·doðra <f. -doðru, -doðrur. Gen. pl.: -doðra>:

pioc m [salvatge], avitarda f, <† eða/o ritm./lit.> avostarda f (ocell Otis tarda)

tröll·efldur, -efld, -eflt <adj.>:

d'una força colossal (o: ciclòpia)  

◊ tónlist sem vér þekkjum er tröllefld minnismerkjagerð innblásin af þjóðhátíðarstefnu og pontifíkalmessu og öðrum ærandi örvæntisfagnaði af tagi Níundu Symfóníunnar; en er hún ekta? la música que coneixem és la construcció d'un monument d'una força colossal, inspirada per la celebració de la festa nacional i una missa pontifical i d'altres expressions eixordadores d'alegria i desesperació de la mena de la Novena Simfonia, però, [aquesta música,] que és autèntica?

♦ tröllefld nattúruöfl: les forces colossals de la natura

tröll·epli <n. -eplis, -epli>:

meló m (planta i fruit de la planta Cucumis melo) (→ melóna)

tröll·hákarl <m. -hákarls, -hákarlar>:

tauró m balena (peix Rhinodon typicus)

tröll·kona <f. -konu, -konur. Gen. pl.: -kvenna>:

1. <MITOL & FOLKL> trol·la f, trol de sexe femení

◊ Heðinn var heima með fǫður sínom, Hiorvarði konungi, í Nóregi. Heðinn fór einn saman heim ór scógi iólaaptan oc fann trollkono; sú reið vargi oc hafði orma at taumom, oc bauð fylgð sína Heðni. ‘Nei,’ sagði hann. Hon sagði: ‘Þess scaltu gialda at bragarfulli’ en Heðinn vivia amb son pare, el rei Hjǫrvarðr, a Noruega. En Heðinn, la vetlla dels iol, va sortir totsol del bosc per tornar a casa i es va trobar amb una trol·la que anava muntada en un llop i per regnes tenia serps i va oferir la seva companyia al Heðinn. Aquest li va dir: ‘No!’. Ella li va respondre: ‘M'ho pagaràs a l'hora de fer les libacions rituals (el bragarfull) i els juraments (les heitstrengingar)’ (vocabulari: #1. bragarfull: Cf. en Kuhn 1968³, pàg. 31: bragar-full n. schwurbecher (HHv. 30 pr u. 32). El moment, durant la celebració dels iol en què hom feia les libacions rituals als morts (o sigui, que hom bevia el bragarfull a la memòria dels morts), i feia un jurament ritual als vius, posant les mans sobre les cerres d'un verro, el sonargǫltr o sónargǫltr)

◊ Hár segir: "Gýgur ein býr fyrir austan Miðgarð í þeim skógi er Járnviður heitir. Í þeim skógi byggja þær tröllkonur er Járnviðjur heita. Hin gamla gýgur fæðir að sonum marga jötna og alla í vargs líkjum, og þaðan af eru komnir þessir úlfar. Og svo er sagt að af ættinni verður sá einn máttkastur er kallaður er Mánagarmur. Hann fyllist með fjörvi allra þeirra manna er deyja, og hann gleypir tungl og stökkvir blóði himin og loft öll. Þaðan týnir sól skini sínu og vindar eru þá ókyrrir og gnýja héðan og handan. Svo segir í Völuspá <...>: en Hár li va dir: “Hi ha una gúgia que viu a llevant de Midgard al bosc que es diu La Forest de Ferro. En aquest bosc hi viuen les trol·les que s'anomenen les Járnviðjur, ço és, les trol·les de la Forest de Ferro. Aquesta vella gúgia hi infanta (fœðir at sonum? nodreix com si fossin fills seus?) mants ètuns i tots ells en forma de llop, i és d'ells (d'aquests llops) que en provenen aquests [dos] llops (en Hati i l'Skǫll/Skoll). I també es diu que el més poderós que sortirà d'aquesta nissaga [de llops] és (serà) el qui es diu (dirà) Mánagarmur, ço és, el gos de la lluna. S'omplirà [el ventre] amb la llecor vital de tots els homes que morin i engolirà la lluna i esquitxarà de sang el cel i tot l'aire (tot l'èter). Després d'això, el sol perdrà el seu esclat i els vents es desfermaran i bramaran bufant en totes direccions. Així es diu a la Vǫlospá <...>”

2. (galdranorn) bruixa f (fetillera)

◊ Frá Erictó. Erictó hét kona sú, er ágæzt var af sinni fjǫlkyngi. Hon byggði eigi í borgum né húsum. Hon lá í hellum eða í leiðum dauðra manna. Hon var mǫgr en litr hennar var jǫrðu svartari ok gekk af henni daunn illr. Hon var vǫn at kveikja upp dauða menn ok láta segja sér slíkt, er hon vildi. Hennar leitaði inn ungi Pompeius ok fannz hon um síðir í helli nǫkkurum. Inn ungi Pompeius kvaddi hana fyrri ok mælti: „Heyr þú, frægð allra trǫllkvenna (Haemonis -idis:   Quam prior adfatur Pompei ignaua propago: ǁ “O decus Haemonidum,! <...>)! Spurt hefi ek at þú mátt mǫrgum hlutum stýra ok forlǫgum manna stýra með þínum kœnleik, en ek vil biðja þik, at þú segir mér, hvern enda hafi várir bardagar. Eigi krefr þik þessa virðingarlauss maðr af Rómaborg, heldr sonr hins mikla Pompéií, sá er erfingi er eptir til konungsríkis en eptirgjǫrðarmaðr, ef þess þarf við. Rannsaka þú annarsheimsstaði ok seg mér, hvat falla mun af váru liði“: De l'Ericto. Hi havia una dona que es deia Ericto, la qual era la més excel·lent pel que fa a la seva màgia. No vivia a ciutats ni en cases. Dormia dins coves o a les tombes dels morts. Era prima i el color de la seva pell era més negre que la terra i emanava una mala pudor. Estava avesada a despertar els morts per fer-los dir el que ella volia. El jove Pompeu la va estar cercant i, finalment, la va trobar dins una cova. El jove Pompeu primer la va saludar dient-li: “Escolta, tu, glòria de totes les bruixes [tessàliques]! He sentit a dir que pots controlar moltes de coses i governar el destí dels homes amb la teva habilitat, i vull demanar-te que em diguis com acabaran les nostres lluites (lit.: quina serà la fi de les nostres lluites). Qui t'ho requereix, no és pas un romà sense distinció, ans el fill del gran Pompeu, el qui és l'hereu del seu poder (?) i el seu eptirgerðarmaðr si cal (= quan caldrà, o sigui, arribat el moment). Examina els indrets de l'altre món i digues-me qui caurà de les nostres tropes”

◊ Frá einni fjǫlkunnigri konu ok Pompéius Sextus. Sú kona hét Ericta, er ágætust var af sinni fjǫlkyngi, en hon byggði ekki í mannahúsum, heldr byggði hon í hellum ok grǫfum dauðra manna. Hon var mǫgr, ok var hold hennar svartara en mold, ok gekk af henni illr daunn. Hon var vǫn með gǫldrum sínum at vekja upp dauða menn ok láta þá segja sér þat, er hon vildi. Hennar leitaði hinn ungi Pompeius lengi ok fann hana um síðir í helli nǫkkurum. Hann kvaddi hana ok mælti: „Heyr þú, vegr ok prýði allra trǫllkvenna! Spurt hefi ek þat af þér, at þú mátt mǫrgum hlutum stýra ok forlǫgum manna skipta með þínum kœnleik, en ek vil biðja þik, at þú segir mér, hvern enda munu várir bardagar [hafa]. Eigi krefr þik þessa einn virðingarlauss maðr ór Róm, heldr sonr hins mikla Pompéius, sá er erfingi er hans ríkis. Rannsaka þú annarsheimshluti, ok svá -staði, ok seg mér, hvat falla mun af váru liði“: D'una dona versada en les arts màgiques i en Pompeu Sext. Aquesta dona es deia Ericta, la qual era la més excel·lent pel que fa a la seva màgia i [aquesta dona] no vivia a als habitatges humans, sinó que ho feia dins coves i tombes de morts. Era prima i la seva carn era més negra que la terra i d'ella emanava una mala pudor. Estava avesada a despertar els morts amb els seus encanteris per fer-los dir el que ella volia. El jove Pompeu la va estar cercant molt de temps i, finalment, la va trobar dins una cova. El jove Pompeu la va saludar dient-li: “Escolta, tu, honra i ornament de totes les bruixes [tessàliques]! He sentit a dir de tu que pots controlar moltes de coses i decidir [quin ha d'ésser] el destí dels homes amb la teva habilitat, i vull demanar-te que em diguis com acabaran les nostres lluites (lit.: quina serà la fi de les nostres lluites). Qui t'ho requereix, no és pas un romà sense distinció, ans el fill del gran Pompeu, el qui és l'hereu del seu poder (?). Examina les coses i els indrets de l'altre món i digues-me qui caurà de les nostres tropes”

tröll·ríða <-ríð ~ -ríðum | -reið ~ -riðum | -riðið ║ e-u ~ e-m>:

<FIG> dominar [negativament] una cosa ~ ocupar [negativament la ment d']algú

tröll·skapur <m. -skapar, no comptable>:

1. <GEN> trol·litud f, natura f de trol

◊ þá segir Þorbjörn: "Eigi er það tröllskapur að maður þoli sár og sé eigi svo blautur að eigi verjist hann meðan hann má. Má það virða til drengskapar og væri það svo að virða en trylla menn eigi alls þú ert góður drengur kallaður. Og það skuluð þér til eiga að segja áður en eg hnígi í gras að eg nennti að vísu að neyta vopna": aleshores en Þorbjörn li digué: “No cal tenir la natura d'un trol perquè un home aguanti una ferida i no sigui tan efeminat (tou) que no es defensi mentre pugui. En això es pot valorar (reconèixer) la seva homenia i és això el que s'hauria de valorar [en ell] enlloc d'insultar-lo dient-li trol, i [així ho hauries de fer tu,] més que més que de tu diuen que ets un prous baró. Però uns cosa haureu de dir abans que no caigui estès sense vida: que jo certament sabia usar les armes” (vocabulari: #1. trylla: Cf. en Baetke 19874, pàg. 666: <...> 2. für einen Troll halten, einen Troll schelten: má þat virða til drengskapar ok væri þat svá at virða, en trylla menn eigi   so sollte man es einschätzen und die Leute nicht Troll schelten; #2. nenna: Cf. en Baetke 19874, pàg. 443: <...> sich vestehen zu (e-u))

2. (fjölkynngi) bruixeria f (fetilleria)

◊ svo er sagt að Gísli var þrjá vetur í Geirþjófsfirði en stundum með Þorkatli Eiríkssyni en aðra þrjá vetur fer hann um allt Ísland og hittir höfðingja og biður sér liðs. En sakir þess tröllskapar er Þorgrímur nef hafði haft í seiðnum og atkvæða, þá verður þess eigi auðið að höfðingjar tækju við honum og þó að stundum þætti þeim eigi svo ólíklega horfa þá bar þó alls staðar nokkuð við. Hann var þó löngum með Þorkatli Eiríkssyni og hefur hann nú sex vetur verið í sektinni. Eftir þetta er hann stundum í Geirþjófsfirði á bæ Auðar en stundum í fylgsnum fyrir norðan ána er hann hafði gert sér; annað fylgsni átti hann við kleifarnar suður frá garði og var hann ýmist: diuen que en Gísli va passar tres hiverns al fiord de Geirþjófsfjörður però passant temporades a cal Þorkell Eiríksson i que durant tres hiverns més va recórrer tota Islàndia anant a trobar-se amb els höfðingjar per demanar-los ajut però, tanmateix, per causa de l'embruixament que en Þorgrímur Nas li havia fet en el seu seiður i dels maleficis [que l'hi va imposar, el destí no va permetre que cap cabdill li fés costat i encara que de vegades li semblés que la cosa pintava molt bé, sempre hi havia alguna cosa que finalment ho impedia. Així i tot, romania llargues temporades amb en Þorkell Eiríksson. Així van passar sis anys del bandejament. Després d'aquest temps, de vegades era al fiord de Geirþjófsfjörður, al mas de l'Auður, i de vegades a un amagatall que s'havia fet al nord del riu; tenia un segon amagatall a les penyes rostes que hi havia al sud de la tanca del mas i de vegades era a un amagatall, de vegades a l'altre (vocabulari: #1. atkvæði: Cf. en Baetke 19874, pàg. 31: at-kvæði <...> 3. Verwünschung, Zauberspruch, (dadurch gewonnene) Zauberkraft; #2. kleif: En Finnur Jónsson, en la seva edició d'aquesta saga del 1903, pàg. 55, en dóna la següent definició: kleifar ‘felsen, an denen man hinauf klettern kann’. En Baetke 19874, pàg. 328, tot i donar entrada a aquest mot al seu diccionari, no el tradueix, sinó que, en la seva entrada, remet a klif Klippe, Felsen, steile Anhöhe, Bergrücken. L'Adolf Noreen 1950⁵, pàg. 261, tradueix aquest mot com a: steiler Abhang. En la meva traducció parteixo de la definició que en dóna en Finnur Jónsson)

♦ tröllskapur og fjölkynngi (o: fjölkynngi og tröllskapur): màgia i bruixeria

◊ um nóttina eptir þá kemr sú in sama ylgr at vanda sínum ok ætlaði at bíta hann til bana sem brœðr hans. En nú dregr hon veðrit af honum, þar sem hunangit var á riðit, ok sleikir andlit hans allt með tungu sér ok réttir síðan tunguna í munn honum. Hann lætr sér verða úbilt ok beit í tunguna ylginni. Hon bregðr við fast ok hnykkir at sér hart ok rak fœtrna í stokkinn, svá at hann klofnaði allr í sundr. En hann helt svá fast, at tungan gekk ór ylginni upp í tungurótunum, ok fékk af því bana. En þat er sǫgn sumra manna at sú in sama ylgr væri móðir Siggeirs konungs ok hafi hon brugðit á sik þessu líki fyrir trollskapar sakir ok fjǫlkyngi (VS. Ed. Uwe Ebel. Metelen/Steinfurt: DEV, 1997 (Texte des skandinavischen Mittelalters, Bd. Nr. 3). Cap. 5, pàg. 18): aquella nit la lloba va tornar segons havia fet fins llavors, amb la intenció de mossegar fins a la mort (de matar [a mossegades]) en Sigmundr, tal i com havia fet amb els altres germans. Però vet aquí que llavors va sentir la flaire de la mel amb què el criat havia untat en Sigmundr i en lloc de mossegar-lo, li va llepar tota la cara amb la seva llengua i, després, la va ficar dins la boca d’en Sigmundr. Ell no es va espantar gens, i, conservant la sang freda, va pegar mossegada a la llengua de la lloba. Ella va reaccionar vivament, estirava el cap amb força cap enrere i copejava tan abrivadament amb les seves potes de darrere la corma que va acabar per esberlar-la en dos bocins. Però ell li va continuar mossegant tan fortament la llengua que, a la fi, va acabar per arrabassar-l’hi de soca-rel i això va matar la lloba. Alguns diuen que aquesta mateixa lloba era la mare del rei en Siggeirr, que hauria adoptat la forma d’una lloba tot emprant arts de fetilleria i bruixeria

◊ hér eptir safnast saman með Hertnið konungi mikill herr. Ok hans kona Ostasia ferr út ok hrærði sinn gand. Þat kǫllum vér, at hon fœri at seiða, svá sem gert var í forneskju, at fjǫlkunngar konur, þær er vér kǫllum vǫlur, skyldu seiða honum seið. Svá mikit gerði hon af sér í fjǫlkynngi ok trǫllskap, at hon seiddi til sín margs konar dýr, leóna ok bjǫrnu ok flugdreka stóra. Hon tamdi þá alla, þar til at þeir hlýddu henni ok hon mátti vísa þeim á hendr sínum óvinum. Svá segir í kvæðum þýðerskum, at hennar herr væri líkr fjǫndum sjálfum. Hon sjálf var ok sem einn flugdreki. Hertnið konungr flytr sinn her í gegn Ísungi konungi, ok þar, er þeir finnast, verðr strǫng orrosta: després d'aquests fets, es va aplegar un gran exèrcit amb el rei Hertnið. La seva dona Ostacia va sortir a fora i va remenar [enlaire] la seva vara d'encantació. D'això en diem que va sortir a fora a fer una encantació tal com passava en els temps de la idolatria, que les dones enteses en màgia, que nosaltres anomenem vǫlor, feien màgia. L'Ostacia en sabia tant de màgia i de bruixeria que per encantament va fer aparèixer al seu voltant molts d'animals, com ara lleons, óssos i grans dracs alats. Els va domtar tots fins que l'obeïren i ella els pogué indicar el camí cap als seus enemics. En cançons saxones es diu que el seu exèrcit era talment [estigués fet] dels mateixos dimonis [de l'infern]. Ella mateixa també era com un drac volador. El rei Hertnið va menar el seu exèrcit contra el rei Ísungr. Quan [els dos exèrcits] es varen topar, va esclatar una aferrissada batalla

◊ Úlfur segir: "Ekki skuluð þér það forvitnast því að það er ekki af manna völdum."
Þórir svarar: "Því mun eg þó eigi vita mega þótt tröll ráði fyrir?"
Úlfur kvað það vera haugaeld. Þá grófst Þórir eftir.
En Úlfur segir að lyktum og mælti: "Agnar hét berserkur son Reginmóðs hins illa. Hann lét gera haug þenna og gekk þar í með skipshöfn sína alla og mikið fé annað. Hann ver hauginn með tröllskap síðan svo að engi má nær koma en margir eru dauðir er til hafa komið að brjóta eða ella hafa þeim orðið önnur skyrsi og eigi vitum vér hvort hann tryllist dauður eða kvikur": l’Úlfur va dir: “No hauries de voler saber-ho, perquè no són mans humanes les qui ho fan”.
En Þórir li va respondre: “Per què no ho hauria de poder saber encara que sigui un trol (=un dimoni -?-) qui ho fa?”
L'Úlfur li digué que devia ésser un haugaeldur, o sigui, un foc follet que es veia damunt els túmuls funeraris. En Þórir llavors va voler saber-ne encara més.
Finalment, l'Úlfur li ho va contar, dient-li: “Hi havia un berserc que es deia Agnar i era fill d'en Reginmóður el Dolent. És ell qui va fer construir aquest túmul funerari i hi va entrar amb tota la seva tripulació i molts d'altres béns. De llavors ençà defensa amb bruixeria (amb ‘trol·litud’, amb salvatgia -?-) el seu túmul, de manera que no hi ha ningú que s'hi pugui acostar i molts dels qui han vingut aquí per a trencar-lo (profanar-lo per robar-ne els objectes de valor) són morts o han sofert un altre terrible infortuni i no sabem pas si l'Agnar es va convertir en un trol de mort o ja en vida”

3. (grimmd) salvatgia f (comportament salvatge, cruel, propi d'un trol)

◊ hér eftir fleygir hann frá sér skildinum og tekur meðalkafla sverðsins báðum höndum, höggvandi svo, að hver hefir bana, er fyrir verður, þar til að sverðið þolir eigi og stökkur sundur undir hjöltunum. Var þar næst fengið honum annað sverð af sínum mönnum; fór það sömu leið og hið fyrra, og með svo miklum tröllskap gekk hann fram, að um stund fékk hann það ekki, að eigi bryti hann sundur. Að lyktum fengu Affríkar honum eina öxi furðulega stóra; var hún engum vopnhæf utan sterkustum mönnum. Svo segist, að skaft öxarinnar væri af horni , styrkt með mörgum járnvöfum. Stóð nú hvorki við honum járnbundnir skildir né tvífaldar brynjur (=hringbrynjur): després d'això va llençar l'escut lluny de si i va agafar el mantí de la seva espasa amb totes dues mans, i es va posar a donar-hi cops de tal manera que tots els qui es posaven davant ell eren homes morts, fins que l'espasa no va poder aguantar més i es va trencar-se per les guardes. Aleshores els seus homes li varen donar una altra espasa, i amb ella anar de la mateixa manera com la vegada anterior, avançant amb tanta de trol·litud (ferotgia) que al cap d'una estona no va poder continuar aguantant-ho i es va trencar en bocins. Finalment, els africans li varen donar una destral extraordinàriament gran que només els homes més forts podien manejar com a arma. Es diu que el mànec d'aquesta destral era de banya, reforçat amb diversos folres de ferro. No hi havia cap escut relligat amb ferro ni cap cota de malla doble que se li pogués resistir

♦ tálma tröllskap e-s: <FIG> entravar (o: refrenar) la salvatgia d'algú

◊ 51. Frá þeim Salatíel og Ródan. Hefst orrusta nú að nýju. Og með því að almáttigur Guð vill hefta Jamund að gera skaða á sínum sauðum, vill hann og tálma hans tröllskap um tíma og láta frétta það, sem hertogi Gírarð hefir svinkað, að þaðan af versni honum (=Jamund) í hug heldur en batni, því kemur einn heiðinn riddari á flugskjótum hesti þar að, sem Jamund sækir að sem harðast, og leiðir hann brott úr mestu þröng, byrjandi sitt mál svo: <...>: 51. D'en Salatíel i en Ródan. Llavors la batalla va començar de nou i com que Déu totpoderós volia impedir que en Jamund fes cap mal al seu ramat, també va voler entravar la seva ‘trol·litud’ (és a dir, el seu comportament salvatge de trol, destrossant-ho i arrasant-ho tot al seu pas) durant un temps fent-li arribar la notícia del que havia fet el duc Gírarð, de manera que després de sentir la notícia, el seu estat d'ànim empitjorés enlloc de millorar. Per això, un cavaller pagà va arribar en un cavall veloç com el vent al lloc on en Jamund estava atacant més abrivadament, i se'l va emmenar fora del mig de la multitud, i tot seguit va començar el seu parlament d'aquesta manera <...> (vocabulari: #1. svinka: Cf. en Baetke 19874, pàg. 628, no dóna pas entrada aquest mot. En Fritzner 3 (1896²), pàg. 624b, li dóna aquest significat: svinka, v. (að) (ags. swincan)   arbejde, udføre, virke); #2. trollskapr, trǫllskapr: Cf. en Baetke 19874, pàg. 664: troll-skapr m. Trolltum, Wesen eines Trolls, dämonische Natur, Zauberkraft. En Fritzner 3 (1896²), pàgs. 722b-723a, per la seva part, li dóna aquest significat: trollskapr, m. Natur eller Egenskaber som tilhøre troll); )

◊ sem herra Boz, bróðir Claress, sér, hversu mikinn skaða Ulíen gerir, fyllist hann af miklu kappi ok vildi gjarna prófa, ef nǫkkut fengi hann tálmat heiðingjans trǫllskap, því kostar hann ok honum at mœta, ok kallar hárri rǫddu á Ulíen svá segjandi <...>: així que el senyor Boz, el germà d'en Clares, va veure el gran dany que l'Ulíen feia, es va omplir de gran ardor i volgué de grat comprovar si aconseguiria entravar una mica la trol·litud del pagà (és a dir, el seu comportament salvatge de trol, destrossant-ho i arrasant-ho tot al seu pas) i per això també va intentar d'enfrontar-s'hi cos a cos, així que va cridar amb veu forta l'Ulíen dient-li <...>

tröll·skessa <f. -skessu, -skessur. Gen. pl.: -skessa>:

<MITOL & FOLKL> trol·la f, trol de sexe femení

◊ að litlum tíma liðnum fer hellirinn að skjálfa, og kemur tröllskessa mikil í hellinn. Hún mælti: "Þú ert þá komin hér, Sigríður karlsdóttir, þú skalt ekki lifa lengi, þú hefur stolið frá mér-" Skessan tekur hana þá, snýr úr hálsliðnum og hendir búknum í gjótu í hellinum: no havia passat gaire temps que la cova es va posar a tremolar i hi va entrar dedins una gran trol·la. La trol·la va dir: “Bí, Sigríður, filla de pagès, ja veig que has arribat fins aquí. No et queda gaire temps de vida perquè m'has robat”. La trol·la aleshores la va agafar, li va tòrcer el coll i va tirar el seu cos a un enclotament fondo de la cova

◊ þegar hann er kominn nokkuð á veg, sér hann, hvar kemur ógnarstór tröllskessa á eftir sér og önnur minni með henni. Hann sér, að stóra skessan er svo stórstíg, að hún muni undir eins ná sér: quan ja havia recorregut una certa distància del camí de tornada, va veure que una trol·la paorosament gran li corria al darrere acompanyada d'una altra menys gran. Va veure (se'n va adonar) que la trol·la gran caminava amb unes gambades tan grans que de seguida l'atenyeria

trölls·lega <adv.>:

trol·lescament, com un trol

◊ konungsdóttir mælti: "Eigi mun trǫll vera, þó at trǫllsliga láti. Þykki mér vera mega, at grimmt sé í hug ok þykkist hingat eiga at leita til hefnda. Vil ek nú senda þik til hallarinnar. Þú skalt hafa með þér mat ok bjóða trǫllinu. Má vera, at þat sé þá ekki svá grimmt ok linist heldr við menn": la princesa va dir: “No cal que sigui necessàriament un trol encara que es comporti com un trol. Em sembla que pot ésser ben bé que sigui ferotge n el seu cor i que consideri que havia de venir aquí a cercar venjança. Doncs bé t'enviaré al palau. Te n'hi duràs menjar i l'oferiràs al trol. És possible que llavors no sigui tan ferotge i s'amoroseixi força en el tracte amb la gent”

♦ hlæja tröllslega: <LOC FIG> fer una riallada sonora

trölls·legur, -leg, -legt <adj.>:

trol·lesc -a

◊ "Hver er sá maður," segir Skafti, "er fjórir menn ganga fyrri, mikill maður og fölleitur, ógæfusamlegur, harðlegur og tröllslegur?": “Qui és aquest home?”, va dir l'Skafti, “davant el qual n'hi van quatre, un home alt i pàl·lid, de posat malastruc, dur i trol·lesc (=que fa feredat, feréstec)? ”

◊ Mars gat tortímt tröllslegri þjóð Lapíta, sjálfur faðir guðanna ofurseldi hina fornu Kalýdonsborg reiði Díönu; hvaða glæpsku drýgðu Lapítar eða Kalýdon til að verðskulda slíkt?: en Mart pogué destruir el monstruós (trol·lesc) poble dels làpites, el mateix pare dels déus va lliurar l'antiga ciutat de Calidó a les còleres de la Diana. Quina imprudència (irreflexió) havien comès els làpites o Calidó per a merèixer aital cosa? (l'original fa: Mars perdere gentem ǁ immanem Lapithum ualuit, concessit in iras ǁ ipse deum antiquam genitor Calydonă Dianae, ǁ quōd scĕlŭs aut Lăpĭthās tāntum aut Căly̆dōnă mĕrēntĕm?)

tröll·vaxinn, -vaxin, -vaxið <adj.>:

gegantí -ina

tröll·virki <n. -virkis, -virki. Gen. pl.: -virkja; dat.pl.: -virkjum>:

obra f colossal, obra titànica

trönu·ber <n. -bers, -ber. Gen. pl.: -berja; dat.pl.: -berjum>:

1. (evrópskt trönuber) nabinera f de grua (planta Oxycoccus quadripetalus syn. Vaccinium oxycoccos syn. Oxycoccus palustris)

2. (ávöxtur) nabiu m de grua (fruit)

3. (amerískt trönuber) nabinera vermella [americana], nabinera f de grua vermella (planta Vaccinium macrocarpon syn. Oxycoccus macrocarpos)

4. (ávöxtur) nabiu m de grua vermell [americà], nabiu vermell [americà] (fruit)