© Macià Riutort i Riutort, 1998

þukl <n. þukls, no comptable>:

1. (þreifing) palpament m (acció de palpar)

2. (kelerí, gælur) tocament m (acció de tocar o palpar en sentit amorós o sexual)

þukla <þukla ~ þuklum | þuklaði ~ þukluðum | þuklað ║ Amb diferents contruccions>:

1. (þreifa á e-u & snerta & flangsa, gæla við) palpar una cosa ~ algú (repassar la superfície d'algú o una cosa amb la mà & pressionar amb els palpissos & tocar o graponejar o acariciar amb intenció amorosa o sexual)

♦ <absolut>:

◊ þegar inn var komið í stofu hennar bauð hún gestinum að sitja í bekk hjá sér og talaði margt við hann og fór í púss hans og þuklaði uns hún fann spesíuna. Ekki kólnaði viðmót hennar við þetta. Sótti hún spesíuna aftur og aftur í buxur hans og þótti þetta fallegur peníngur. Fanst honum konan í fasi öllu jafnast á við þær konur sem bestar gerast á Íslandi um flesta hluti, og þó hin alþýðlegasta, vel í holdum en létt í máli og dálítil moskuslykt úr barmi hennar; helst hélt hann þetta mundi vera prestskona eða prófasts hér í Rotterdammi: quan hagueren arribat a la seva habitació, ella va convidar l'hoste a seure a un banc al seu costat i va parlar força amb ell i va ficar la mà dins la bossa d'ell i hi va palpar fins que va trobar la spesía (moneda equivalent a dos rixdals). Les seves maneres no es varen pas refredar amb aquest fet. Els seus dits anaven a cercar una vegada i una altra l'spesía dins els calçons d'ell i trobava que aquella era una moneda ben bonica. A ell li semblava que aquella dona podia mesurar-se en totes les seves maneres amb les dones que a Islàndia són (lit.: es fan) les millors en la majoria d'aspectes (coses) i tanmateix la més afable, tenia bones popes i de paraula fàcil i de la seva sina n'arribava una lleugera oloreta de mesc. En Jón creia del tot que devia ésser la dona d'un pastor o d'un prebost allà a Rotterdam

♦ <e-ð ~ e-n>:

◊ þær stunduðu ólifnað í Egyptalandi, þær hóruðust þar á æskuárum. Þar þukluðu menn brjóst þeirra (māˈʕaχ ~ מָעַךְ:   ˈʃāmm-āh   mɔʕăˈχū   ʃəδēi̯-ˈhɛn,   שָׁמָּה, מֹעֲכוּ שְׁדֵיהֶן) og gældu við (ʕiɕˈɕū,   עִשּׂוּ) meyjarbarm þeirra: elles practicaven la disbauxa a l'Egipte, ja s'hi prostituïren en els anys de llur joventut. Allà els homes els tocaven els pits i acaronaven llurs sines virginals graponejar

◊ konan var grátandi með stórum guðbænum útaf bruna Kaupinhafnar, en Jón Marteinsson greip til hennar og þuklaði hana ofanvert við hnésbótina og sagði: Skeinktu þessum bóndaköllum legið öl í vondri kollu og brennivín í tinstaupi; en mér ferskt Rauðstokksöl í smeltri steinkrús, helst með silfurloki og klámsproki utaná eftir Lutherum; og brennivín í silfurstaupi: la dona plorava amb grans súpliques i pregàries a Déu per l'incendi de Copenhaguen, però en Jón Marteinsson la va agafar, i la va palpar part damunt la sofraja mentre li deia: “Serveix a aquests dos aixafa-terrossos cervesa esbravada en una mala gerra i aiguardent en un gotet d'estany, i a mi posa'm cervesa fresca de Rostock en un boc esmaltat preferiblement amb tapadora d'argent i alguna màxima obscena d'en Lutherum per fora, i aiguardent en un gotet d'argent”

◊ Jón Hreggviðsson stóð fyrir framan þessa menn og sá útígegnum portin og ætlaði að halda leið sína, en þá settu þeir tvö spjót senn fyrir brjóst honum og ávörpuðu hann á þýðverska tungu. Honum varð ógreitt um svör. Þeir gripu hann höndum og þukluðu hann, en fundu ekki nemi fáeina hollenska smápenínga sem þeir skiftu á milli sín. Síðan blésu þeir í lúður. Þá bættist enn einn í hópinn, digur raumur blár. Þessum manni vildu hinir afhenda Jón Hreggviðsson, en hann svaraði illu til og upphófst með þeim nokkurt orðaskak þar sem orðið „hen-gen“ var hið eina sem bóndinn skildi, en það útlegst heingjum hann: en Jón Hreggviðsson s'estava davant aquests homes i mirava a través del portal i volia fer la seva via, però vet aquí que aquells homes llavors li posaren dues piques al pit i li adreçaren la paraula en llengua alemanya. No va saber què respondre. L'agafaren i el palparen [per a escorcollar-lo], però no li trobaren res llevat d'alguns pocs xavos holandesos que es van repartir entre ells. Tot seguit varen tocar un corn de caça. Llavors, se n'hi afegí encara un més al grup, un colós corpulent (gras) i blau. Els altres volien fer en Jón Hreggviðsson a mans d'aquest home, però ell els va contestar de mala manera i es va iniciar entre ells una viva discussió l'únic que el pagès va entendre de la qual fou el mot “hen-gen”, que es tradueix “pengem-lo”

◊ hann þuklaði Jón Hreggviðsson aftur, en fann aungvan ost á honum: va tornar a palpar en Jón Hreggviðsson [per a escorcollar-lo], però no li va trobar gens de formatge a sobre

◊ Þórður Narfason velti manninum uppíloft og þuklaði hann og fann að hann var gegndrepa af brennivíni og flaskan komin í möl og mask; að öðru leyti hafði hann ekki sakað: en Þórður Narfason va girar l'home de manera que quedés d'esquena i el va palpar i va constatar que estava totalment xop d'aiguardent i que la botella s'havia esmicolat del tot. D'altra banda, no s'havia fet mal

◊ síðan gekk hann til hennar og þuklaði með stömum fíngrum efnið í klæðum hennar, spurði hvar hún hefði keypt þennan dúk og hver hefði saumað þessa hempu, og þetta væri einkennilegt silfurmen, svona hefði hann ekki áður séð silfur flúrað, gera þeir þetta á íslandi? Hver lætur þá hafa silfur til þess arna? Hombre, nú er ég aldeilis hlessa, vill hún ekki gefa mér þetta men?: tot seguit s'hi va acostar i li va palpar amb els dits balbs la roba del seu vestit, li va preguntar on havia comprat aquella tela i qui li havia cosit aquella capa i que el collar d'argent que duia era singular, que encara no havia vist mai l'argent treballat d'aquella manera. “Que ho fan a Islàndia? Qui els procura l'argent per a fer això? Hombre, estic completament astorat. Que per ventura no voldríeu donar-me aquest collaret?”

♦ þukla e-ð í lag: maurar o palpejar una cosa fins a [tornar-la a] col·locar en la seva posició normal o correcta

◊ nú sem hon hefir farit fimm dagleiðir ok hefr upp hina settu, kemr maðr á veginn í mót henni. Hann er blíðr í ásjónu ok svá búinn sem þeira formenn, er koma heim af Jórsǫlum, þvíat hann berr fagran pálmvǫnd í sinni hendi. Hann talar fyrr til konunnar, sem þau mœtast: „Hvat berr þú svá leynilig undir skikkjunni,“ sagði hann, „sem þú vilir, at eingi sjái?“ Hon svarar ok segist ekki bera nema klæði sín, þvíat hon ófremst (← ófremjast) at sýna útlenzkum manni sitt afkvæmi svá ferligt vorðit. Pálmari víkr þá at henni djarfliga ok varpar skikkjuskautit út á handveginn, svá at hann sér fullgørla, hvat undir er. Konan sálug roðnar þá, ok því eigi ólíkt, sem hon hrindi barninu frá sér með hárri rǫdd nǫkkurri. Ok svá ferr, at pálmari tekr með, en hon lætr laust, hefir at hendr um eina stund ok þuklar limu aptr í lag með svá blezaðri kunnáttu, at þenna pilt fær hann aptr móðurinni albœttan til allra liða, sem aldri hefði hann krankr orðit. Pálmari segir þá: „Þú munt ganga ekki lengra í kveld enn fram til staðarins, er nú sér þú. Ok þann byskup, er þar sitr, máttu finna, ef þér líkar, ok tjá honum, hvat þér hefir veizt á veginum. Seg honum þar með, at sá, er heilan gørði piltinn, vill, at hann fari til Kantarabyrgis ok boði brœðrum jarteignina. En mér sýnist ráð, at þú vendir aptr í ætthaga þinn, þvíat þú ert vanfœr í þvílíka farlengd.“ Svá skilja þau, at pálmari ferr heim til himinríkis, en hon lofar Guð ok sœkir heim byskupinn, sem henni var boðit. Ferr þat allt síðan sǫmu leið, sem áðr var ritat í forsǫgn várs drottins vinar, at byskup fór fram til Kancíam at frægja jarteign, en konan sneri aptr til ættjarðar sinnar. Svá huggaði blezaðr faðir harmþrungit brjóst: llavors, quan la dona ja havia fet cinc jornades del viatge i havia començat la sisena, va venir al seu encontre, caminant pel camí, un home. Era de cara agradable (faccions dolces) i abillat com ho estan els cabdills de la gent que tornen de Jerusalem per tal com portava una bella palma a la mà. Quan es varen trobar, l'home va parlar primer a la dona dient-li: “Què és això que portes sota la teva capa (skikkja) tan secretament com si no volguessis que ningú ho vegi?” Ella li va respondre dient-li que no hi portava res llevat de la seva roba, ja que estava empegueïda de mostrar a un estrany la seva decendència en un estat tan terriblement esguerrat. El ‘palmer’ se li va acostar resoltament (ardidament, coratjosament) i va retirar el faldar de la capa (abric, skikkja) de la dona llançant-lo per sobre del musclo d'ella, de manera que va veure ben clarament què hi havia a sota. La pobre dona es va posar vermella i fou talment com si apartés de si [amb una empenta] el nen pegant un fort crit (és a dir, va reaccionar apartant el nen d'ella). I la cosa va anar que el ‘palmer’ li va agafar el nen i ella el va amollar, i durant una estona li passa les mans [pel cos] i li palpa (maura) els seus membres tornant-los a llur estat normal amb una destresa (una art) beneïda tal que va tornar aquell nen a sa mare completament guarit pel que fa a totes les seves articulacions [i extremitats], com si mai no s'hagués posat malalt. El ‘palmer’ llavors digué a la mare: “Aquest vespre no vagis més enllà de la vila que ara veus al teu davant. I, si et plau, vés-hi a veure el bisbe que hi resideix i li reportes el que t'és estat concedit pel camí. Digues-li també que el qui ha guarit el noi vol que ell vagi a Canterbury i hi anunciï el miracle als frares. [Quant tu,] el més aconsellable em sembla que és que tornis al teu terrer perquè no et trobes pas en condicions de fer un viatge tan llarg (fins a Canterbury)”. I així es varen separar, el ‘palmer’ se'n va tornar a la seva llar, cap al regne dels cels, i ella va lloar Déu i va anar a veure el bisbe, com li era estat ordenat. Després, tot es va esdevenir de la manera com s'ha descrit adés en les instruccions de l'amic de nostre Senyor en la mesura que el bisbe va anar a Canterbury per a fer-hi cèlebre el miracle mentre que la dona se'n va tornar al seu terrer. Així fou com el pare beneït va aconhortar (consolar) un cor aclaparat pel dolor

♦ <e-u ~ e-m>:

◊ þá tók konungur til og fór höndum um kverkur sveininum og þuklaði sullinum mjög lengi til þess er sveinninn hrærði munninn. Þá tók konungur brauð og braut og lagði í kross í lófa sér. Síðan lagði hann það í munn sveininum en hann svalg niður: aleshores el rei va allargar la mà i va repassar amb les mans la gola del vailet i va palpar (fregar) l'abscès durant molt de temps fins que el vailet va [poder] moure (obrir) la boca. Llavors el rei va agafar pa i en va fer bocins i va posar els bocins al seu palmell formant-hi una creu. Tot seguit els va posar al vailet dins la boca i ell se'ls va empassar

♦ <e-u að e-u>:          

◊ er í hellinum eldr á arni með fǫlska nǫkkurum. Varpar hann þeim niðr á gólfit, en skýtr skíðu í eldinn, svá at þegar er loginn uppi. Síðan grípr hann einn járntein svá stóran, sem stafr væri, hann var áttstrendr, í annan enda svá hvass sem fljúgandi broddr; þenna dauðaflein keyrir hann í gegnum eldra bróðurinn, vegr hann síðan á lopt yfir miðjan logann ok setr annan teinsendann á þann hlaða, sem hann hafði gert ǫðrum megin eldsins til þvílíkra gerða, en heldr sjálfr ǫðrum megum, snýr nú við ok steikir, sem verða má, þar til er litlu síðar kippir hann at sér, rífr af teininum ok slær upp (= gleypir) í sik með miklum trǫlldómi, þat er hann hafði steikt, en kastar teininum niðr á gólfit hjá sér, svá at hinn mjórri endirinn veit at eldinum. Sá yngri bróðir, sem eptir lifir, sér nú með harmi hugar ǫll þessi tíðendi, ok hugsar með sér, at jafnsnart sem karl hefir lokit bráðinni, mun hann ætla honum sǫmu helfǫr. Því semr hann sér karlmannligt ráð með ákalli til várs drottins ok sérliga einkanliga til hans blessaðrar móður jungfrú sanctę Maríę, at hon lengi hans líf, ef þat lofast af þeim, er ǫllu stýrir, at hann mætti segja kristnum mǫnnum, hversu þessi hlutr gerðist. Nú sem húsbóndi stendr sem harðast í átinu, þuklar bróðirinn járnteininum at eldinum sem hógligast, svá at endinn náir eldinum, ok þann tíma, sem hann skilr, at líðr at bráðinni, en endinn mun vera glóandi, sprettr hann upp bæði hart ok títt, þrífr teininn úr eldinum ok þveitir (→ þeytir) glóanda framan í augat jǫtninum. Verðr nú við kippr mikill, þvíat hann støkkr upp ok vill hefna sín. Er honum nú leikrinn óhœgri en fyrr, þvíat tilræði bróðurins vann hann blindan með ǫllu. Er nú krœkilblinda hǫrð um hellinn innan, þvíat engi var ván brottkvámu, þvíat í stað sem karl fekk áverkann, bauð hann hellisdyrrnar aptr falla eptir flagðasið. Bróðir hefir um langa stund harðla gott ljós af eldinum, hversu hann skal undan fara, en karl sœkir eptir með meizlum ok ákafri reiði, berr sér við bjargit, svá at hann flakir í sundr af sárum, mœðist nu brátt með ǫllu saman, blóðrás ok hǫfuðmeini, svá at hann leggst til fata vesall karl ok má eigi upp standa. Hann segir þá með mikilli grimmd svá fallin orð: „Eigi skal hér vinna, hit bannsetta kǫgurbarn, þótt þú skríðir í skúmaskot undan mér sjónlausum; þessar hendr skulu sín hefna á þér í morgin, þvíat hellir minn skal geyma þín i nótt“: dins la cova hi havia foc a la llar amb una mica de cendra blanca. L'ètun els va llançar al terra i va ficar un tió al foc de manera que al punt la flamarada estigué ben amunt. Tot seguit va agafar un ast de ferro tan gran com si fos un puntal. Era octogonal i per un extrem tan punxegut com un virató volant. Enfila el cos del frare més vell amb aquesta javelina letal, l'aixeca tot seguit enlaire col·locant-lo sobre el centre de la flamarada i fixa un extrem de l'ast a la lleixa que per a una tal acció havia feta a l'altre costat del foc i sosté l'ast per l'altre costat, li fa donar voltes i rosteix el frare com havia d'ésser (com s'havia de fer, com calia) fins que, poc després, va pegar estrebada a l'ast cap a si, arranca de l'ast i engoleix amb gran maldat (perversitat) el que hi havia rostit i llenç l'ast al terra al seu costat de tal manera que l'extrem punxegut queda mirant cap al foc. El frare més jove que sobreviu va veure llavors amb el cor afligit tots aquells fets i va reflexionar que tan aviat com el vell acabés la carn, li tenia reservada la mateixa mort. Per això, invocant nostre Senyor i, de manera especial, sa mare beneïda, la verge santa Maria, [a la qual va demanar] que li allargués la vida si era permès d'aquell qui tot ho governa [per tal] que pogués contar als cristians com s'havia esdevingut aquell fet, es resol a dur a terme un pla baronívol (estrenu): mentre l'amo de l'indret estava menjant tan àvidament com podia, el frare va anar movent (acostant) l'ast de ferro cap al foc amb tant de compte com li era possible fins a posar-la de tal manera que la punta arribés al foc i, quan va comprendre que el rostit ja s'estava acabant i que la punta de l'ast ja devia estar roenta, es va posar dret amb determinació i rapidesa (hart ok títt), va treure l'ast del foc i el va llançar, per la part roenta, a l'ull de l'ètun. S'esdevingué una gran sotragada amb aquella ferida, ja que l'ètun es va posar dret d'una revinclada i volia venjar-se. Ara la lluita li resultava més difícil que abans perquè l'atac del frare l'havia deixat completament cec. Va començar llavors un joc de la gallineta cega rude per l'interior de la cova perquè no hi havia cap esperança d'escapada perquè immediatament desprès que el vell rebés la ferida [que l'havia deixat cec], va ordenar que les portes de la cova es tanquessin segons l'usatge dels flǫgð. El frare va tenir durant una llarga estona la claror, molt bona, del foc que li permetia anar esquivant l'ètun mentre aquest l'empaitava amb ferides i còlera furiosa ja que es pegava cops contra la roca de la cova de manera que tenia moltes de ferides obertes, llavors es va cansar ràpidament per tot plegat, la pèrdua de sang i la ferida al cap, de manera que s'ajeu sobre el tapament del llit, el míser vell, i ja no pot llevar-se. Llavors, amb gran ferotgia, va dir-li aitals paraules: “El maleït (lit.: excomunicat) galifardeu no guanyarà pas aquí encara que fugis de mi, orb, arrossegant-te a un racó fosc i brut. Aquestes mans demà es venjaran de tu perquè la meva cova et guardarà aquesta nit”

♦ <á e-u ~ e-m>: tocar (o: palpejar) algú ~ una cosa

◊ Bjarni gekk nú í rekkjugólfið og tók í hönd Þórarni karli. Hann fann þá að hann þuklaði á saxi og vildi þá leggja að Bjarna: en Bjarni va entrar llavors en el rekkjugólf o alcova tancada i va agafar la mà al vell Þórarinn. Aleshores se'n va adonar que en Þórarinn palpava un sax cercant-ne l'empunyadura i que volia clavar-lo al Bjarni

◊ það er ekki komið að því strax, svaraði hinn ókunni og fór að þukla á stígvélum bóndans. Förum heldur í stígvélakaup. Ég skal gefa þér hnífinn minn á milli: el deconegut li va respondre: “Encara no hi hem arribat a això”, i es va posar a palpejar les botes del pagès. “Val més que fem una barata de les botes. Et donaré el meu ganivet com a extra (a sobre, a més a més)”

♦ <sig>: palpar-se

♦ þukla sig í framan: palpar-se la cara

◊ þegar hópurinn var tekinn að dreifast raknaði Jón Hreggviðsson úr rotinu, þuklaði sig í framan til að gá hvort hann hefði blóðgast að nokkru ráði, en svo var ekki, hann var aðeins dálítið marinn. Síðan hélt hann á braut: quan el grup de gent s'hagué dispersat, en Jón Hreggviðsson va retornar, es va palpar la cara per a comprovar (mirar) si sagnava gens, però no n'era el cas, només estava una mica masegat. Tot seguit se'n va anar

♦ þukla sig fram: avançar a les palpentes

♦ <til e-s>: (laga, gefa form) maurar una cosa, manyuclar una cosa (fins a donar-li una forma determinada)

◊ var þá leitað um sættir milli þeirra og var svo til þuklað að hvorirtveggju undu vel við og gervar bætur svo miklar að þeir voru vel sæmdir er taka áttu. Leysti Þorkell svo þetta mál sér af hendi með drengskap og allir undu vel við. Öllum málum var til hans skotið um héraðið því að hann þótti mestrar náttúru í Vatnsdælakyni annar en Þorsteinn Ingimundarson: llavors van maldar per arribar a un acord de conciliació i el manyuclaren de tal manera que totes dues parts n'estigueren satisfetes i es varen fixar indemnitzacions tan altes que reportaren un gran honor a aquells que les hagueren de rebre (aquells a qui foren imposades). Fou així com en Þorkell va solucionar (lit.: es va deslliurar d')aquest afer amb gran magnanimitat (grandesa d'esperit) i tots n'estigueren molt satisfets. De tota la contrada acudien a ell perquè resolgués tots els afers (tota mena d'afers) perquè se'l considerava la persona més ben dotada [per a fer-ho] del llinatge dels de Vatnsdalur després d'en Þorsteinn Ingimundarson (vocabulari: #1. leita um e-ð: Cf. en Baetke 19874, pàg. 375: leita(sk) um sættir   sich um einen Vergleich bemühen; #2. drengskapur: Cf. en Walther Heinrich Vogt 1921, pàg. 12: 20. drengskapr; wie die vorstellung vom menschentum hier besonders und auch in der ganzen Vd. merklich christlich gefärbt ist, so liegt d. nahe „rittertum, ritterlichkeit“. També en Baetke 19874, pàg. 91: vornehme Gesinnung, anständiges, hochherziges Verhalten, Ritterlichkeit <...>; #3. þukla: Cf. en Walther Heinrich Vogt 1921, pàg. 124: 32. þukla, „durch hin- und herdrehen befühlen, einrenken“, wörtlich und übertragen. També en Baetke 19874, pàg. 788: var þá leitat um sættir milli þeira ok var svá til þuklat at hvárirtveggju undu vel við   und es wurde so gehandhabt, eingerichtet; #4. skjóta e-u til e-s: Cf. en Baetke 19874, pàg. 560: jemandem die Entscheidung in einer Sache zuschieben, überlassen, jemandem etwas anheimstellen; #5. náttúra: Cf. en Baetke 19874, pàg. 438: 3. natürliche Beschaffenheit, Eigenschaft, Veranlagung, Fähigkeit; #6. þykja: Cf. en Baetke 19874, pàg. 796: I.1. angesehen werden als, gelten als. Vulgueu entendre: hann þótti mestrar náttúru vera; En Baetke no dóna pas entrada al fraseologisme e-r þykkir ~ þótti mikillar náttúru vera ‘ésser d'una gran natura, tenir una gran natura’)

♦ <um e-ð ~ e-n>:

◊ þær frömdu hórdóm á Egyptalandi, þær hóruðust í æsku. Þar létu þær þukla um brjóst sér (māˈʕaχ ~ מָעַךְ:   ˈʃāmm-āh   mɔʕăˈχū   ʃəδēi̯-ˈhɛn,   שָׁמָּה, מֹעֲכוּ שְׁדֵיהֶן) og þar fóru menn höndum um (ʕiɕˈɕū,   עִשּׂוּ) meyjarbarm þeirra: elles es van prostituir a l'Egipte, ja es prostituïren en llur joventut. Allà es deixaven tocar els pits i allà els homes els passaven la mà per llurs sines virginals

◊ og þú saknaðir saurlifnaðar æsku þinnar, þá er Egyptar fóru höndum um barm þinn og þukluðu um meyjarbrjóst þín (ʕāˈɕāh ~ עָשָׂה:   ba-ʕəˈɕōθ   mim-mit͡sˈraʝim   dadˈdaʝ-iχ,   בַּעְשׂוֹת מִמִּצְרַיִם דַּדַּיִךְ): i enyoraves la vida disbauxada de la teva joventut, quan els egipcis et passaven la mà per la sina i graponejaven els teus pits virginals

þula¹ <f. þulu, þulur. Gen. pl.: þulna o: þula>:

(kvenþulur) presentadora f (de programa televisiu o radiofònic)

þula² <f. þulu, þulur. Gen. pl.: þulna o: þula>:

1. (langt kvæði í miðaldabókmenntum) þula f, cantilena f, seqüència f (llarg poema narratiu enumeratiu de forma estròfica relativament lliure i amb una quantitat d'estrofes també variable. Les tules de la Bósa saga i de la Vilhjálms saga sjóðs són autèntics encanteris de maledicció (si no es fa la voluntat del qui la pronuncia) i de mort (el seu cant fa que mori tothom qui s'hi esmenta) respectivament)

◊ “Rígsþula”: la “Seqüència de Rígr”, la “Rígsþula”, la “Cantilena de Rígr”, la “Þula del déu Rígr”, la “Tula del déu Rígr”

◊ sé þér í hvílu ǁ sem í hálmeldi, ǁ en í hásæti ǁ sem á hafbáru; ǁ þó skal þér seinna ǁ sýnu verra, ǁ en ef þú vilt við meyjar ǁ manns gaman hafa, ǁ villist þú þá vegarins; ǁ eða viltu þulu lengri?: que al jaç t'hi sentis com en un foc de palla. Que al teu sitial t'hi sentis com damunt una onada de la mar. I que després et passin coses molt pitjors: que erris de camí (és a dir, t'equivoquis de forat) quan vulguis tenir la diversió de l'home amb les noies. Encara vols una tula (=relació de tots els mals que et passaran si no fas la meva voluntat) més llarga?

◊ en er sú þula var úti, mælti konungr til hennar: "Fyrr en þú illmælir mér lengr, þá mun ek gefa Herrauði líf, en Bósi fari ór landi ok sé dræpr, nær ek get hann áhent": i quan aquesta hagué acabat de cantar aquesta tula, el rei li va dir: “abans que continuïs maleint-me, concediré la vida al Herrauðr, i que en Bósi surti del regne però sia mort si mai cau a les meves mans”

◊ þessi eru heiti hesta talið; þessi eru hestaheiti í Þorgrímsþulu: vet ací els noms de cavalls que apareixen enumerats. [En primer lloc,] aquests són els noms de[ls] cavalls [qua apareixen] a la “þula d'en Þorgrímr”

◊ Árvakr ok Alsviðr *draga sólina sem fyrr er ritat. Hrímfaxi eða Fjǫrsvartnir draga nóttina. Skinfaxi eða Glaðr fylgja deginum. Þessi øxnaheiti eru í Þorgrímsþulu: l'Árvakr i l'Alsviðr estiren el sol com s'ha referit adés. En Hrímfaxi o en Fjǫrsvartnir estiren la nit. L'Skinfaxi o en Glaðr acompanyen el dia. Vet ací els noms de[ls] bous [qua apareixen] a la “þula d'en Þorgrímr”

◊ líttu (hlýddu?) upp, leikbróðir, ǀ ok láttu fólk þegja, ǁ meðan ek nefni ǀ níutigi trǫlla. ǁ Ǫll skuluð þér standa ǀ sem við stjaka bundin, ǁ unz at ek hef út kveðit ǀ allra flagða þula“...: aixeca la vista, company de jocs, i fes que la gent calli mentre anomeno els noranta trols. Tots vosaltres esteu-vos quiets, com lligats al costell, fins que jo no hagi acabat de declamar la þula de tots els flagðs

2. (nafnaþula) þula f, nafnaþula f, catàleg m de mots, enumeració o llista de sinònims en versos al·literatius. Les þulur medievals ens presenten llargs seguits o sèries de sinònims, tant de noms comuns com de noms propis (personatges de la mitologia major i menor norrenes). Aquests sinònims eren utilitzables en poesia al·literativa i són presentats en grups d'estrofes al·literatives, compostes habitualment en metre fornyrðislag

3. (barnaþula, barnagæla & romsukennt þjóðkvæði) cançó f, cantilena f (popular i infantil. Les þulur solen presentar una forma mètrica [relativament] lliure: llurs versos presenten un nombre de síl·labes variat i ritme diferent, poden contenir o no al·literació, i solen tenir rima consonant AABBCC etc. No solen estar dividides en estrofes. L'extensió d'aquestes cançons populars i infantils és molt variada)

♦ læra e-ð eins og þulu: aprendre una cosa rutinàriament, de carrandella, d'esma i com en una salmòdia (popular i infantil. Les þulur com apreníem les taules de multiplicar, les declinacions llatines i gregues etc. Encara me'n recordo de la cantilena-cantarella del hohetó, tontentó, tutestú, totetó etc.)

4. (romsa, runa) tirallonga f, enfilall m (especialment de paraules, llarga lletania monòtona, salmòdia)

5. (ættarþula) genealogia f (sèrie de progenitors i ascendents)

6. (rútína) rutina f (acció, feina, etc. que es fa de manera acostumada)

♦ þula hversdagsins: la cantarella (o: cantilena) del dia-a-dia, la rutina quotidiana

7. <INFORM> codi m

♦ þula segðarinnar: codi de l'expressió

♦ → frumþula “codi font”

♦ → milliþula “codi intermedi”

♦ → lokaþula “codi de destinació, codi objecte”

þulbalda·legur, -leg, -legt <adj.>:

sense canvis, constant (so, veu etc., com la d'una persona que declama o recita una cosa)

◊ og hann byrjaði dimmum þulbaldalegum rómi að hafa yfir lángt kvæði sem lét í eyrum Sölku Völku einhvernveginn ekki ósvipað þessu: i va començar, amb veu uniforme, a declamar un llarg poema que a les orelles de la Salka Valka va sonar, si fa no fa, d'una manera no gaire diferent d'aquesta:

þuldi:

1ª i 3ª pers. sg. pret. ind. de → þylja “declamar o recitar monòtament, maquinalment”

þuldum:

1ª pers. pl. pret. ind. de → þylja “declamar o recitar monòtament, maquinalment”

þulið:

supí de → þylja “declamar o recitar monòtament, maquinalment”

þulur <m. þular, þulir>:

1. <GEN> presentador m, presentadora f (de programa televisiu o radiofònic)

2. <HIST> þulr m, thul (o: tul) m, orador sacre o religiós (?), mot sense equivalent cultural en la nostra llengua. Dels þulir se'n sap que degueren jugar un paper important en el paganisme norrè atesa la forma com se'ls cita. Segons el parer més estès, els thuls eren els homes en qui descansava el coneixement, la conservació i la transmissió dels diferents mites propis del paganisme: segons aquesta opinió, els thuls aprenien els mites -i els coneixements teològics pagans generals (no oblidem que la distinció, imposada des del cristianisme, entre religió i mitologia és absurda, ja que els pagans no varen entendre mai llur religió més que com a tal)- del paganisme de llurs predecessors, i, a llur torn, els transmetien posteriorment a la generació següent. Igualment, declamaven aquests mites en públic des d'un setial anomenat þularstóll als Hávamál. Amb el cristianisme, varen anar desaparèixent. Només es pot especular sobre què era exactament el que declamaven en públic; la idea més estesa és que no només devien ésser els mites pagans, sinó que, a banda de llur declamació pròpiament dita, també els devien acompanyar d'una explicació o interpretació, i, a més a més, devien declamar també les genealogies i la història en general de la família regnant i de la tribu. En els textos medievals hom s'hi refereix amb epítets tals com ara hárr ‘de cabells blancs’ o gamall ‘vell’: inn gamli þulr, inn hári þulr, cosa que els fa aparèixer com a especialment venerables. El déu Odin, com a màxim dipositari del cabal de coneixements religiosos pagans, rebia l'epítet de Fimbulþulr o Gran Tul, Tul Màxim

◊ ráðomk þér, Loddfáfnir, ǀ enn þú ráð nemir, ǁ nióta mundo, ef þú nemr, ǁ þér muno góð, ef þú getr: ǁ at három þul ǀ hlæðu aldregi! ǁ opt er gott, ǀ þat er gamlir kveða; ǁ opt ór skǫrpom belg ǀ skilin orð koma, ǁ þeim er hangir með hám ǁ ok skollir með skrám ǁ ok váfir með vílmǫgom: [Nós] t'aconsellem, Loddfáfnir, i tant de bo segueixis tu el consell; si el segueixes, en trauràs profit, en trauràs benefici, si el fas teu: no te'n riguis mai del þulr de cabells blancs: sovint és bo el que diuen els vells, de bot arrugat sovint en surten paraules entenimentades, [com també] del qui penja entre pells adobades i es balanceja entre cuirs i s'engronsa entre miserables (els darrers versos s'han d'entendre com una al·lusió a la proverbial saviesa dels penjats -consagrats al Thul Màxim, Odin, el déu dels penjats- que es podia inquirir a través de la pràctica nigromàntica: les ‘pells adobades’ són els cossos, assecats pel vent, dels penjats a la forca. Hárr, hár, hárt ‘canós, de cabells blancs’. El mot þulr és, com he exposat a dalt, un terme religiós-cultural que realment no té cap equivalent possible; Kuhn 1968³, pàg. 244 li dóna l'equivalent alemany kultredner ? ‘orador sacre ?’, amb un interrogant. L'estrofa conté una exhortació a no riure-se'n del que diu el thul; l'explicació que hom hi sol donar és que l'estrofa fou composta a l'època de transició del paganisme al cristianisme. L'exhortació aniria adreçada, específicament, als [joves] cristians per a qui les velles històries, vistes des de la nova religió, ja no serien més que històries divertides i fabuloses)

þumal·alin <f. -álnar, -álnir>:

(mælaeining mæld frá olnboga fram á þumalgóm) colzada f ‘polzera’ (colzada amidada del colze fins a l'extrem del dit polze equivalent a 40-45 centímetres)

◊ þat er fjárlag at Alþingismáli, at sex álnir vaðmáls gilds, nýtt ok ónotit skulu (→ skuli) vera í eyri. Vararfeldr fyrir tvá aura, sá er fjǫgurra þumalálna er langr, en tveggja breiðr, þrettán rǫggvar um þveran feld. Nú eru feldir betri, þat er virðingarfé. Melrakkabelgir sex fyrir eyri. Lambagærur sex fyrir eyri — Iuxta comitiorum generalium constitutiones haec bonorum taxa ualeat: Panni uulgaris, propi, noui, in usus nod adhibiti, ulnae sex unciam (bonorum numeratam et legalem) efficiant. Pellis promercalis duas uncias ualet, qui nempe quatuor cubituum longus, duorum latus, tredecim plicas per transuersum habet. Pelles probiores taxatione subiiciendae sunt. Sex uulpinae pelles unciam efficiunt. Sex agnorum sisyrae unciam ualeant. (Oca cendrosa I. Kaupabálkr. 85 Kapítuli: Of fjárlag manna - Sectio VIIa: De commerciis. Titulus LXXXV: De bonorum taxa inter ciues, pàg. 500): aquest és el valor de les mercaderies fixat segons disposició de l'Alþingi: que sis alnes de vaðmál de qualitat, que sigui nou i per estrenar, valguin un eyrir. Un abric de burell, de quatre alnes de llarg, amidades del colze fins a la punta del dit polze, per dues alnes colzeres d'ample i que, de banda a banda, hi tingui tretze fileres de tofes de llana, val dos aurar. Quan els abrics siguin millors, es consideraran mercaderia d'especial valor [i requeriran d'una taxació feta cas per cas]. Sis pells de guineu àrtica valen un eyrir. Sis vellons d'anyell valen un eyrir

þumal·fingur <m. -fingurs, -fingur>:

[dit m] polze m, dit gros

þumalfingur[s]·regla <f. -reglu, -reglur. Gen. pl.: -reglna o: -regla>:

regla (o: norma) f general, regla f de polze, criteri senzill (regla d'or, regla empírica, principi rector, regla pràctica i senzilla que pot aclarir moltes de coses) (→ þumalputtaregla)

♦ nota (o: hafa) e-ð sem þumalfingur[s]reglu: <LOC FIG> usar una cosa com a regla general

Þumalína <f. Þumalínu, no comptable>:

<LITER> Patufeta f

þumall <m. þumals, þumlar>:

1. (þumalfingur) [dit m] polze m, dit gros (de la mà)

2. (þumlungur hanskans) polze m (de guant)

þumalputta·regla <f. -reglu, -reglur. Gen. pl.: -reglna o: -regla>:

regla (o: norma) f general, regla f de polze, criteri senzill (regla d'or, regla empírica, principi rector, regla pràctica i senzilla que pot aclarir moltes de coses) (→ þumalputtaregla)

♦ nota (o: hafa) e-ð sem þumalputtareglu: <LOC FIG> usar una cosa com a regla general

þumal·putti <m. -putta, -puttar>:

(þumalfingur) [dit m] polze m, dit gros (de la mà)

þumal·skrúfa <f. -skrúfu, -skrúfur. Gen. pl.: -skrúfna o: -skrúfa>:

1. <HIST> estrenyepolzes m, torcepolzes m

♦ setja þumalskrúfur á e-n: <LOC FIG> sotmetre algú a una gran pressió per forçar-lo a fer una cosa (cf. el fraseologisme alemany jemandem [die] Daumenschrauben ansetzen)

2. (skrúfutegund) [femella f] papallona f, vis m d'aletes (tipus de grampó o vis)

þumal·tá <f. -táar, -tær>:

dit gros del peu

þumbalda·legur, -leg, -legt <adj.>:

variant de → þumbaralegur, þumbaraleg, þumbaralegt ‘sorrut -uda, emmurriat -ada; que s'oposa obstinadament a una cosa’

þumbara·legur, -leg, -legt <adj.>:

1. (óþýður í lund) murri -úrria, sorrut -uda, malambrós -osa (gens amable en el tracte amb altri)

2. (sem þybbast við, þrár) entestat -ada (a oposar-se a una cosa o a resistir-s'hi en contra)

þumbari <m. þumbara, þumbarar>:

(fáorður maður með stirða lund) sorrut m, esquerp m, sorruda f, esquerpa f (persona taciturna i de tarannà malacarós, persona poc enraonadora i de mal caràcter)

þumbast <þumbast ~ þumbumst | þumbaðist ~ þumbuðumst | þumbast>:

1. <áfram>: (halda fast við e-ð) persistir (o: perseverar) obstinadament (mantenir-se ferm en una intenció decisió etc.)

2. <við (o: fyrir) [e-m ~ e-u]>: (vera geðvondur, stirður í umgengni) resistir-se obstinadament [a algú ~ una cosa] (ésser o mostrar-se refractari)

♦ þumbast fyrir [e-m ~ e-u]: (þybbast, veita mótspyrnu) oposar-se (o: resistir-se) obstinadament [a algú ~ una cosa]

♦ þumbast við [e-m ~ e-u]: (þybbast, veita mótspyrnu) resistir-se obstinadament [a algú ~ a una cosa]

3. (vera geðvondur, stirður í umgengni) ésser sorrut -uda (ésser malambrós, aspre de tracte i en respondre)

þumlungur <m. þumlungs, þumlungar>:

1. (lengdaeining) polzada f (mesura de longitud equivalent a 2,4-2,8 centímetres) (→ tomma)

◊ geldigaklippingar sex fyrir eyri. Kattbelgir af fressum gǫmlum tveir fyrir eyri, af sumrungum þrír fyrir eyri. Mórends vaðmáls fimm álnir fyrir eyri. Eyrir gulls þess, er stenzk elding, fyrir sex tigu [aura]. Mǫrk brennds silfrs fyrir sex tigu [aura]. Járnketill nýr ok óeldr ok vegi hálfa vætt ok liggi í átta skjólur fyrir fimmtán [aura]. Stæltr lé, eggelningr, ok vegi áttján aura, heill ok stálsorfinn. Þeir skulu þrír fyrir tvá aura. Vætt blástrjárns fyrir fimm aura. Vætt fellujárns fyrir sex aura. Þat er katlamálsskjóla, er tré er sett í lǫgg, ok tekr ǫðrum megin á þrǫm, tólf þumlunga meðalmanni í naglsrótum — Sex ueruecum pelles tonsae uncia sunt. Pelles felinae, felium marium et adultorum duo, eorum uero, qui per aestiuum tempus tantum uixerunt tres, unciam efficiunt. Panni bicolorati ulnae quinque unciam ualeant. (Ponderata) uncia auri, quod excandescentia non immutatur; Ut et argenti defecati marca (ponderata) sexaginta uncias numeratas ualeat. Lebes ferreus, nouus et non igni adhibitus, libras quadraginta pondere exaequans et octo situlas capiens, quindecim uncias efficit. Tres falces induratae, queis acies ulnae longa et decemocto uncias singulae ponderant, integrae et ad chalybem usque descobinatae, duas uncias in pretio ualeant. Octoginta librae ferri rudi, quinque uncias; Ferri uero elaborati sex uncias ualent. Situla lebetum mensioni adhibenda talis sit, ut clauiculus ligneus margini eius ex altero latere ad fundum applicatus, ad oram summam duodecim pollices ad radices unguis in homine mediocris staturae efficiat. (Oca cendrosa I. Kaupabálkr. 85 Kapítuli: Of fjárlag manna - Sectio VIIa: De commerciis. Titulus LXXXV: De bonorum taxa inter ciues, pàg. 501): sis pells toses de moltó valen un eyrir. Dues pells de gat mascle vell valen un eyrir, tres pells de gats que tinguin un estiu, costen un eyrir. Cinc alnes (colzades) de vaðmál -una mena de burell- amb ratlles brunes, costen un eyrir. Un unça d'or que resisteixi l'escalfament al foc (que resisteix la incandescència?) costa seixanta aurar. Una marca d'argent depurat costa seixanta aurar. Un calderó o una caldera de ferro, nou i encara per estrenar, que pesi mitja vætt (uns vint quilos) i que tingui cabuda de vuit poals, costa quinze aurar. Tres falçs acerades, el fil o tall de les quals faci una colzada, i que cadascuna de les quals pesi divuit unces, senceres (intactes) i esmolades fins a l'acer, costen dos aurar. Una vætt (uns quaranta quilos) de ferro colat costa cinc aurar. Una vætt de ferro forjat costa sis aurar. Això és un poal que serveix per a mesurar la cabuda d'un calderó o una caldera: si s'agafa un bastó que de llarg faci dotze polzades d'un home mitjà, mesurades [des de l'arrel del dit polze] fins a les arrels de l'ungla, i es posa dins el poal de tal manera que amb un extrem toqui el cul del poal i amb l'altre extrem arribi fins a la vorera del poal (en comparació, el text paral·lel del Codi Johanneu, ed. Sveinn Skúlason 1858, pàg. 188, fa: Þat er katlamálsskjóla, ef tré er sett í lǫgg, ok tekr (ɔ: taki) ǫðru megin á þrǫm upp, tólf þumlunga meðalmanni í naglsrótum)

♦ enskur þumlungur: polzada anglesa (mesura de longitud equivalent a 2,54 centímetres)

♦ gefa ekki þumlung eftir: <LOC FIG> no cedir ni un mil·límetre

2. (þumlungur hanskans) polze m (de guant)

þunga <þunga ~ þungum | þungaði ~ þunguðum | þungað ║ e-ð>:

carregar una cosa

◊ 224. Konungr talaði við fiskikarl. Þá er Knútr konungr hafði borit fé undir hǫfðingja í Noregi, kemr einn maðr at Óláfi konungi á fiskibáti, ok festi við stýristengr konungsskipi. Óláfr spyrr, hverr hann væri. „Ek er einn búkarl,“ kvað hann, „[en þik] fundit eigi fyrr en nú, þat hefir til haldit, at ek verðr at vinna fyrir ómegð minni. Ek byggi tólf aura jǫrð, ok fœri ek þér landskyldir þær, sem á at gjalda.“ Konungr mælti: „Hví kendir þú skip vár, ef engi sagði þér?“ Karl mælti: „Sá er einn svá hlutrinn, at ek hefir tekit mér til íþrótta, vil ek af því þaðan hrósa, at ek vil byggja jǫrðina lengr, at hvert skip mun ek kenna, hvárt at þú átt eðr þínir menn.“ Óláfr konungr mælti: „Vera muntu at fleira gløggþekkinn, en því muntu hrósa, at þú munt tíðendi þykkjast kunna at segja af skipafǫrum.“ Hann svarar: „Ek sá menn fara á skipi, prúða ok hljóða. Ek hugða at því, af hverju er þeir hǫfðu mest þungat skip sitt, en þat þótti mér frásagnarvert, er ek sá, at þar váru tǫskur tvær, fullar gull ok silfr. Fór ek síðan á brott. Mánuði síðar fóru þeir hjá mér kátir. Þá hugða ek at, hvat til tíðenda væri fleira en gleði þeira. Ek sá tǫskur hinar sǫmu, ok váru þá tómar. Uggi ek at þar sé margir vándir orðnir af fǫgru fé.“ „Eigi er þat ólíkligt,“ kvað konungr, „en nú skaltu eignast jǫrð ok fé fyrir sǫgu þína, ok kom á minn fund, ef þér eyðast fé. En ef Knútr eðr synir hans ráða landi, þá vitja þú þeira.“ Þat hafði verit sendiskip Knúts konungs í fyrra sinn at bera fé undir lenda menn, ok tóku þá þeir sex við fénu, er nefndir eru í Óláfssǫgu: quan el rei Canut [de Dinamarca] ja havia subornat amb diners alguns cabdills (nobles) de Noruega, un home sol es va presentar davant el rei Olau anant-hi amb una barca de pesca. La va lligar als arjaus (?) de la nau del rei. El rei Olau li va preguntar qui era. “Sóc un pagès”, li va dir, “[i si no m'he] presentat [davant teu] abans d'ara ha estat perquè he de treballar pels molts de dependents que tinc al meu càrrec. Visc a una masia de dotze aurar que et pertany i ara vinc a pagar-te'n la renda”. El rei li va dir: "Com has reconegut el nostre vaixell si ningú no t'ho ha dit?” El pagès li va dir: “Hi ha una única cosa que addueixo com a habilitat meva -i de la qual me'n vantaré perquè vull (pugui?) continuar vivint per més temps a aquesta masia-: que conec tots els vaixells que vós o els vostres homes teniu”. El rei Olau li va dir: "Deus ésser un home molt perspicaç pel que fa a moltes de coses, i et deus vantar d'aquesta habilitat en concret perquè deus creure poder donar-nos noves del pas d'altres naus”. El pagès li va respondre: “Vaig veure passar uns homes a bord d'un vaixell, homes de molta prestància i gran discreció, i vaig rumiar amb què devien haver carregat tantíssim llur nau, i quan vaig veure que hi havia dues bosses plenes d’or i d’argent, em va semblar quelcom que mereixeria ésser contat. Després me'n vaig anar. Un mes després van tornar a passar per aquí tot alegres. Llavors vaig considerar què més de nou hi devia haver a banda de llur alegria. [Aleshores] vaig veure aquelles mateixes bosses, però ara eren buides. Molt em temo que n'hi deu haver molts que hagin tornat dolents amb aquests bons diners”. “No és pas improbable [que hagi passat tal cosa]”, li va dir el rei, “i ara, per la història que m'has contat, tindràs el mas i diners, i vine a veure'm si se t'acaben els diners. I si [el rei] en Canut [Sveinsson] o els seus fills governen el país (aconsegueixen regnar sobre aquest país), llavors, vés a veure'ls a ells!” El vaixell que el pagès havia vist era el vaixell que el rei Canut [de Dinamarca] havia enviat per primera vegada [amb diners] per subornar-hi els lendir menn [noruecs], i acceptaren aquests diners els sis homes que s'esmenten a la Història del rei Olau (vocabulari: #1. bera fé undir e-n: Cf. en Baetke 19874, pàg. 47: bera fé á e-n jemandem Geld schenken, jemanden durch Geld zu gewinnen suchen; íd., pàg. 130: bera fé á e-n jemanden mit Geld zu beeinflussen suchen; íd., pàgs. 47 i 130: bera fé í dóm die Richter bestechen; íd., pàg. 48: bera fé undir e-n jemanden bestechen; #2. stýristǫng: Cf. en Baetke 19874, pàg. 615: stýristǫng f.   Ruderpinne, Ruderstange = arjau, canya del timó. Em pregunto si el que es diu al text medieval realment és possible (subjectar la barca als arjaus -en plural!-, ja que, fins allà on arriben els meus coneixements, una nau només tenia un timó i doncs, un arjau). Altrament, hauríem de considerar d'esmenar l'acusatiu plural stýristengr en stýristreng (sg.) o stýristrengi (pl.) = guardins;, bordins, sg. stýristrengr = guardí, bordí, és a dir, va lligar la seva barca a les cordes del timó de la nau del rei. Altrament hem d'explicar l'ús del plural stengr; #3. búkarl: Cf. en Baetke 19874, pàg. 75: búkarl m.   Bauer (häufig abwertend); #4. halda til: Cf. en Baetke 19874, pàg. 226: e-t heldr til e-s etwas gehört zu etwas; etwas führt zu, ist der Grund für etwas <...> heldr þar mart til es gibt viele Gründe dafür; #5. ómegð: Cf. en Baetke 19874, pàg. 457: 2. Unterstützungsbedürftiger; (coll.) die von jemandem zu unterhaltenden ómagar: hann átti fé lítit en ómegð mikla#6. ek hefir tekit: Cf. en Noreen 19705, pàg. 357, §1: De 1. sg. nimmt schon ziemlich früh bisweilen die form der 3. sg. an — so bes. häufig bei vesa, vera sein (aisl. erst seit um 1350, anorw. aber schon seit 1280 <...>), hafa haben, segia sagen und noch einigen <...>; #7. taka ~ fœra sér e-t til íþrótta: En Baetke 19874, pàgs. 308 i 643-644, no dóna pas entrada a aquest fraseologisme que apareix també, p.e., al þáttr af Rauðúlfi ok sonum hans. El significat fóra : presentar o adduir una cosa com a habilitat especial que hom domina; #8. gløggþekkinn: Cf. en Baetke 19874, pàg. 203: scharfsichtig, klarsehend, schnell erkennend, erfassend; #9. sendiskip: Cf. en Baetke 19874, pàg. 526: sendi-skip n.   Kurierboot; )

þungaður, þunguð, þungað <adj.>:

1. <GEN> carregat -ada

◊ hann gerði enn á skildinum vínakur (ἀλωὴν); hann var þungaður (βρίθειν ~ βρίθων βρίθουσα βρῖθον:   ἐν δ’ ἐτίθει σταφυλῇσι μέγα βρίθουσαν ἀλωὴν ǁ καλὴν χρυσείην) af vínberjum, fagur og af gulli gerður; berin voru dökk (μέλανες δ’ ἀνὰ βότρυες) á viðnum, en viðurinn reis alstaðar upp við vínstoðir, þær voru af silfri. Í kring um akurinn gerði hann gröf — (κυανέην), og garð þar í kring; hann var af tini, og lá eitt einstigi að gröfinni; þann stig gengu burðarmenn (φορῆες) ávallt, þegar berin voru lesin: a l'escut encara hi va fer una vinya. Bella i feta d'or, estava carregada de raïms; els carrolls eren negres al cep (!), però el cep (!) es dreçava pertot sobre estalons que eren d'argent. Tot al voltant de la vinya va traçar una rasa i una tanca al voltant. La tanca era d'estany. I va posar un únic corriol fins a la rasa. Els portadors transitaven aquest corriol sempre quan es collien els raïms

2. (vanfær, barnshafandi) embarassat -ada, encint -a, gràvid -a, <LIT>  prenys (gestant)

◊ þeir ganga þungaðir (hāˈrāh ~ הָרָה:   hāˈrɔh   ʕāˈmāl, הָרֹה עָמָל) með mæðu og ala ógæfu, og kviður þeirra undirbýr svik: estan embarassats de neguits i infanten infortuni! I llur ventre prepara l'engany

◊ eins og þunguð kona (hāˈrāh ~ הָרָה:   kəˈmō   hāˈrāh,   כְּמוֹ הָרָה), sem komin er að því að fæða, hefir hríðir og hljóðar í harmkvælum sínum, eins vorum vér fyrir þínu augliti, Drottinn! Vér vorum þungaðir (hāˈrāh ~ הָרָה:   hāˈrīnū,   הָרִינוּ), vér höfðum hríðir en þegar vér fæddum, var það vindur. Vér höfum eigi aflað landinu frelsis, og heimsbúar hafa eigi fæðst: com una dona embarassada que és a punt d'infantar, que té els dolors del part i crida en els seus turments, així hem estat nosaltres davant la teva cara, Jahvè! Hem estat embarassats, hem sofert els dolors del part, però quan hem infantat, ha estat vent. No hem pas adquirit llibertat per al país ni hi han nascut [nous] habitants d'aquest món

♦ vera þunguð: estar embarassada

◊ vei þeim sem þungaðar (ἐν γαστρὶ ἔχειν ~ ἡ ἐν γαστρὶ ἔχουσα:   οὐαὶ δὲ ταῖς ἐν γαστρὶ ἐχούσαις) eru eða börn hafa á brjósti á þeim dögum: ai de les que estiguin embarassades o alletin infants aquells dies!

♦ kona er mjög þunguð: una dona es troba en els darrers mesos de gestació

◊ þau eru nú úti um hríð og höfðu harða réttu. Þórarinn var knáastur maður annar en Þorgils. Hann var tvítugur að aldri. Það er sagt að þeir brutu skipið undir Grænlandsjöklum í vík nokkurri við sandmöl. Tók skipið í sundur í efra rúmi. Menn héldust allir og svo fé. Bátur var og heill. Stafn rak upp við syðra land. Þá var vika til vetrar. Jöklar miklir gengu tveim megin víkurinnar. Þeir gera sér nú skála og í þverþili. Búa nú sínum megin hvorir. Mjöl nokkuð höfðu þeir til atvinnu sér, henda og af selum og eiga það allir saman. Dautt var fé þeirra flest. Þorgils manna varð betri hluti af veiðifangi. Varð hann lengrum hlutsælli. Hann bað sína menn vera hljóðláta og siðsama á kveldum og halda vel trú sína. Þórey var mjög þunguð. Það er sagt að Jósteinn og hans menn gerðu mikið um sig og höfðu náttleika með háreysti. Nær veturnóttum varð Þórey léttari að sveinbarni og hét Þorfinnur. Hún bjargaðist lítt við þá fæðu er til var. Þorgils hafði útróðrarmenn með þrælum Jósteins. Líður nú á veturinn og dregur að jólum. Þorgils biður menn hljóða vera og fara snemma í rekkju: llavors, durant un cert temps errar en alta mar i tingueren una mala travessia[, amb la mar alsurada]. En Þórarinn era l'home més fort després d'en Þorgils. Tenia vint anys. Es conta que varen naufragar al peu de les glaceres de Grenlàndia en una badia amb bancs de sorra i còdols. La nau es va partir en dues per la coberta superior, però tothom es va salvar i també els animals que duien a bord. També l'esquif estava incòlume. La mar se'n va portar la proa de la nau i la va escopir a la vorera meridional de la badia. [Quan això va passar,] faltava una setmana per l'hivern. A banda i banda de la badia es dreçaven grans glaceres. Aleshores es van construir una barraca i en van partir el seu interior per la meitat amb un envà de fusta. Cadascun dels dos grups habitava la seva part de la barraca. Tenien una mica de farina per a viure. També capturaven foques que compartien tots plegats. La major part de llur bestiar era mort. La part de les captures d'en Þorgils i els seus homes anava millorant. Durant molt de temps en Þorgils fou el qui més sort va tenir caçant. Exhortava els seus homes a no fer soroll i a ésser virtuosos els vespres i a mantenir viva llur fe. La Þórey estava en avançat estat de gestació. Es diu que en Jósteinn i els seus homes feien molt de xivarri i que jugaven a jocs durant els vespres amb gran cridòria. Per devés les vetrnætr, ço és, els primers dies de l'hivern, a l'octubre, la Þórey va infantar un vailet a qui posaren Þorfinnur de nom. Es recuperava poc del part amb l'aliment que hi havia. En Þorgils va fer sortir a pescar els seus homes ensems amb els esclaus d'en Jósteinn. L'hivern va anar passant i nadal es va anar acostant. En Þorgils pregava als seus homes que no fessin soroll i que se n'assessin d'hora al llit

◊ Ásta Guðbrandsdóttir, er átt hafði Haraldr konungr grenski, fór heim til fǫður síns, fljótt er hon frétti fall Haralds konungs bónda síns. Var hon þá með barni þeira Haralds konungs ok mjǫk þunguð ok svá sem at þeiri stundu kom, at hon skyldi barn fœða, var hon mǫrg dœgr krǫnk ok lítt haldin. Kom þá til Hrani ok lagði um hana belti þat, sem hann hafði tekit ór hauginum, ok svá segiz, at þá yrði hon léttari litla síðar at sveinbarni. Hrani beiddi at ráða fyrir nafni, ok þat veitti Ásta honum, jós hann sveininn vatni ok kallaði Óláf eptir Óláf digrbein. Sjá sveinn óx upp fyrst með Guðbrandi ok Ástu móður sinni, en Hrani tók trú sem fyrst mátti hann af Óláfi konungi Tryggvasyni, síðan fóstraði Hrani Óláf Haraldsson meðan hann var ungr, ok var með honum lengi ok unni mikit. Hrani gaf Óláf sverð þat, sem hann hafði ór hauginum ok þat sverð bar Óláfr jafnan síðan, ok kallaði Hneiti. Hrani gaf honum ok hringinn: l’Ásta Guðbrandsdóttir, amb qui estava casada el rei Haraldr grenski (‘de Grenland’), va tornar a casa seva, a ca son pare de seguida que es va assabentar de la mort del rei Haraldr, son marit. En aquells dies estava embarassada d'un infant d'ella i el rei Haraldr i es trobava en avançat estat de gestació, i quan va arribar l'hora que havia de tenir l'infant, va estar molts de dies patint els dolors del part, sumida en una gran agonia (lit. "i no es trobava gens bé", hipòbole per "es trobava molt malament"). Llavors en Hrani va anar allà on ella jeia, i li posà tot al seu voltant el cinturó que havia agafat del túmul, i es conta que poc després, l'Ásta va infantar un nen. En Hrani li va demanar que li deixés posar el nom a ell i l'Ásta li ho va concedir. [Llavors, en Hrani] va arrosar l'infant amb aigua i el va anomenar Olau fent nom per l'Olau Cama-gruixuda. Aquest de primer va créixer amb en Guðbrandr i sa mare, l'Ásta. En Hrani havia adoptat, tan ràpidament com li havia estat possible, la veritable fe del rei Olau Tryggvason. Posteriorment, en Hrani fou el seu fóstrfaðir mentre l'Olau fou un noi i [l'Olau] es va estar a casa seva molt de temps i [en Hrani] l'estimava molt. En Hrani va donar a l'Olau l'espasa que havia agafat del túmul, i l'Olau, de llavors ençà, sempre va dur aquesta espasa i la va anomenar Hneiti. En Hrani també li va donar l'anell [del túmul] (vocabulari: #1. lítt haldin: Cf. en Baetke 19874, pàg. 227: vera vel haldinn gut gehalten werden, es gut haben, gut daran sein; hann kom þar at er konan lá ok var hon lítt haldin und es ging ihr schlecht. No estic del tot conforme amb aquesta interpretació del passatge per part d'en Baetke. Som davant un fraseologisme que sovint -per bé que no sempre- apareix aplicat a dones que tenen un part difícil. Vera lítt haldin és una hipòbole per sofrir o patir molt [durant el part], tenir un part molt dolorós. La fómula no hipobòlica fóra: vera þunglega ~ þungt haldin, que apareix, verbi gràcia, al capítol 122 de la Història de sant Olau de la Heimskringla, en el passatge en què es narra el part del futur rei Magnús el Bo: Álfhildur var þunglega haldin og gekk henni nær dauða ‘lÁlfhildur sofria moltíssim i es cuidava morir’; #2. með Guðbrandi: El capítol 1 de la Història de sant Olau, continguda a la Heimskringla, en canvi, ens diu que el futur rei Olau: fæddist upp með Sigurði sýr stjúpföður sínum og Ástu móður sinni ‘fou pujat a cal Sigurd truja, son padrastre, i [a ca] sa mare, l'Ásta; #3. ok unni mikit: Entenc que el subjecte de la frase ok var með honum lengi és l'Olau, mentre que el subjecte de la frase ok unni mikit, és en Hrani)

♦ þungaður kvenmaður: dona encinta, dona gràvida

♦ verða þunguð: quedar embarassada

þunga·flutningabifreið <f. -flutningabifreiðar, -flutningabifreiðar (o: -flutningabifreiðir)>:

vehicle m pesant 

þunga·iðnaður <m. -iðnaðar, no comptable>:

indústria f pesant

þunga·miðja <f. -miðju, -miðjur. Gen. pl.: -miðja>:

<FIG> centre m, punt m central, nucli m, epicentre m

þungan <adv.>:

variant de → þungt ‘profundament, feixugament’. Només en locucions com ara 

♦ andvarpa þungan (o: þungt): sospirar profundament, exhalar (o: fer) un profund sospir

◊ hann gegnir engu, hirðir ekkert um fánýtar spurningar mínar, en andvarpar þungan (gemitus de imo pectore grauiter ducere:   sed grauiter gemitus imo de pectore ducens) og mælir: no em respon res, no presta pas atenció a les meves preguntes inútils, sinó que, fent un profund sospir, em diu

♦ blása þungan (o: þungt): alenar fatigosament, pantaixar feixugament, afeixugar-se

♦ stynja þungan (o: þungt): gemegar profundament

◊ Ajant yfirgaf ekki sinn fallna bróður, heldur hljóp í kring um hann honum til varnar og hlífði honum með skildi sínum; en tveir trúir (ἐρίηρες) félagar hans, Mekisteifur Ekíusson (Μηκιστεὺς Ἐχίοιο πάις) og hinn ágæti (δῖος) Alastor hófu Tevkrus upp á axlir sér og báru hann til hinna holu skipa, og stundi hann þá þungan (στενάχειν ~ στενάχων στενάχουσα στέναχον:   νῆας ἔπι γλαφυρὰς φερέτην βαρέα στενάχοντα): l’Ajant no va abandonar llavors el seu caigut germà, sinó que es va posar a córrer al seu voltant per defensar-lo i el protegia amb el seu escut. I dos lleials camarades seus, en Mecisteu, fill d'Equí, i el magnífic Alàstor aixecaren en Teucre i, posant-se'l a les espatlles, van dur-lo a les còncaves naus, mentre ell gemegava greument (en comparació, βαρέα στενάχοντα de la Odissea X:76 sona així: þá hann hafði þetta sagt, vísaði hann mér burt úr höllinni, og féll mér það ærið þungt. Héldum vér svo þaðan áleiðis ferð vorri, harmþrungnir í hjarta; urðu skipverjar örmæddir af erfiðum róðri, og hlauzt það af heimsku vorri; sáust nú engi líkindi til framar, að heimför vor mundi greiðast)

þunga·regn <n. -regns, no comptable>:

pluja forta [i abundant]

◊ kenning mín streymi sem regn (ka-mmāˈtˁār,   כַּמָּטָר), ræða mín drjúpi sem dögg, eins og gróðrarskúrir (ki-ɕəʕīˈrim,   כִּשְׂעִירִם) á grængresið og sem þungaregn (rāˈβīβ ~ רָבִיב:   wə-χi-rəβīˈβīm   ʕălēi̯־ˈʕēɕɛβ,   וְכִרְבִיבִים עֲלֵי-עֵשֶׂב) á jurtirnar: que la meva doctrina ( el meu ensenyament) flueixi (caigui) com la pluja, que la meva parla degoti com la rosada, com xàfecs suaus damunt la verdor de l'herba i com el ruixat fort damunt les plantes

þunga·rokk <n. -rokks, no comptable>:

<MÚS> heavy metal m

þungarokk·sveit <f. -sveitar, -sveitir>:

<MÚS> banda f de heavy metal

þunga·skattur <m. -skatts, no comptable>:

impost m a vehicles pesants [de transport de mercaderies i persones per carretera, per quilòmetre recorregut]

þunga·vara <f. -vöru, -vörur. Gen. pl.: -vara>:

mercaderia f pesant (gra, fusta, carbó, metall, maquinària, fems etc.)

◊ um sömu mundir sá ég í Júda menn vera að troða vínlagarþrær á hvíldardegi og flytja heim kornbundin og aðra vera að klyfja asna víni, vínberjum, fíkjum og alls konar þungavöru (maɕˈɕāʔ ~ מַשָּׂא:   wə-χāl־maɕˈɕāʔ,   וְכָל-מַשָּׂא) og koma með þá á hvíldardegi til Jerúsalem. Og ég áminnti þá, þegar þeir seldu matvæli: vers el mateix temps vaig veure que a Judà hi havia homes que estaven piant als cups en dissabte (xabbat) i transportaven garbes a casa i d'altres que estaven carregant vi, raïm, figues i tota mena de mercaderies pesants als ases, i entraven amb ells a Jerusalem en dissabte (xabbat). I jo els vaig renyar quan venien queviures

◊ og þegar myrkt var orðið í borgarhliðum Jerúsalem og hvíldardagur fór í hönd, þá bauð ég að loka skyldi hliðunum, og enn fremur bauð ég að eigi skyldi opna þau aftur fyrr en að hvíldardeginum liðnum. Og ég setti nokkra af sveinum mínum við borgarhliðin, til þess að engin þungavara (maɕˈɕāʔ ~ מַשָּׂא:   lɔʔ־ʝāˈβōʔ   maɕˈɕāʔ   bə-ˈʝōm   ha-ʃʃabˈbāθ,   לֹא-יָבוֹא מַשָּׂא, בְּיוֹם הַשַּׁבָּת) kæmi inn á hvíldardegi: i quan s'hagué fet fosc a les portes de Jerusalem i el dissabte (xabbat) s'acostava, vaig manar que es tanquessin les portes, i, a més a més, vaig manar que no es tornessin obrir fins passat el repòs del dissabte (xabbat). I vaig apostar alguns dels meus mossos a les portes, perquè no s'hi entrés cap mercaderia pesant en dissabte (xabbat)

þunga·vigt <f. -vigtar, pl. no hab.>:

<ESPORT> pes m pesant  (categoria)

þungavigtar·maður <m. -manns, -menn>:

<ESPORT> pes m pesant  (boxador & FIG)

þungavinnu·vél <f. -vélar, -vélar>:

màquina f pesant, maquinària f de construcció (pala, buldòzer, esplanadora d'erugues, tuneladora, excavadora, retroexcavadora, topadora, bobcat etc.)

♦ þungavinnuvélar: maquinària f pesant

þunga·vopn <n. -vopns, -vopn>:

arma f pesant 

þung·brýnn, -brýn, -brýnt <adj.>:

sorrut -uda, arrufat -ada de celles, cellut -uda (Mall., Eiv.)  (que posa una cara seriosa i enferestida)

◊ eftir lát Þórólfs var Agli þungt í skapi og var heldur þungbrýnn: després de la mort d’en Þórólfur, l’Egill estava d'un humor taciturn, ombrívol i feia un posat força enferestit

þung·búinn, -búin, -búið <adj.>:

1. (alvarlegur) apesarat -ada (que fa un posat seriós i recós, trist)

♦ hann er þungbúinn: se'l veu molt apesarat, molt ombrívol

2. (himinn) rúfol -a, trist -a, que amenaça pluja o tempesta (cel)

◊ hann svaraði þeim: "Að kvöldi segið þér: ,Það verður góðviðri, því að roði er á lofti.' Og að morgni: ,Illviðri í dag, himinninn er rauður og þungbúinn (στυγνάζων στυγνάζουσα στυγνάζον:   καὶ πρωΐ, Σήμερον χειμών, πυῤῥάζει γὰρ στυγνάζων ὁ οὐρανός).' Útlit loftsins kunnið þér að ráða, en ekki tákn tímanna: ell els va respondre: «Al vespre, dieu: «Farà bon temps, perquè hi ha roentor al cel»; i al matí: «Avui, mal temps, que el cel és rogent i trist». Sabeu, doncs, interpretar l'aspecte del cel, però no pas els senyals dels temps

—, —, þung·býlt <adj.>:

Mot emprat en la locució:

♦ e-m verður þungbýlt einhversstaðar: <LOC> a algú li resulta o se li fa difícil o penós de viure a un lloc, algú s'ha d'enfrontar amb moltes de dificultes vivint a un lloc, algú té una vida difícil a un lloc

◊ þá mælti Hallbjörn: "Ekki var oss það tímadagur er vér frændur komum á Kambsnes þetta til móts við Þorleik. Það mæli eg um," segir hann, "að Þorleikur eigi þar fá skemmtanardaga héðan í frá og öllum verði þungbýlt þeim sem í hans rúm setjast." Mjög þykir þetta atkvæði á hafa hrinið. Síðan drekktu þeir honum og reru til lands: en Hallbjörn llavors va dir: “No fou un dia feliç per a mi i la meva família quan vam venir a aquest Kambsnes per trobar-nos-hi amb en Þorleikur. Imposo aquesta maledicció -va dir-: que, d'avui endavant, en Þorleikur hi conegui pocs dies d'alegria, i que a qualsevol que s'hi estableixi en lloc seu, li resulti penós de viure-hi”. Aquesta maledicció sembla haver-se complert del tot. Tot seguit [en Hrútur i els seus fills] varen ofegar en Hallbjörn i després, tornaren a terra (vocabulari: #1. tímadagur: Cf. en Baetke 19874, pàg. 657: tíma-dagr m.   Glückstag; Glück. Cf. en Kristian Kålund 1896, pàg. 113: 3. tímadagr, „glücklicher Tag“; #2. mæla um: Cf. en Kristian Kålund 1896, pàg. 113: 4.5. þat mæli ek um, „das wünsche ich“ (ein fluch); #3. skemmtanardagur: Cf. Baetke 19874, pàg. 549: skemtanar-dagr m.   vergnüglicher Tag; #4. rúm: Cf. en Kristian Kålund 1896, pàg. 113: 6.7. í hans rúm setjaz, „seinen platz (als eigentümer des hofes Kambsnes) einnehmen“; #5. atkvæði: Cf. en Kristian Kålund 1896, pàg. 113: 8. atkvæði, „verwünschung“; #6. hrína: Cf. en Baetke 19874, pàg. 274: hrína (hrein): hrína á eintreffen, in Erfüllung gehen (von Verwünschungen oder Prophezeiungen))

◊ Hrappur var flestum mönnum ekki skapfelldur. Var hann ágangssamur við nábúa sína. Veik hann á það stundum fyrir þeim að þeim mundi þungbýlt verða í nánd honum ef þeir héldu nokkurn annan fyrir betra mann en hann. En bændur allir tóku eitt ráð, að þeir fóru til Höskulds og sögðu honum sín vandræði. Höskuldur bað sér segja ef Hrappur gerir þeim nokkuð mein "því að hvorki skal hann ræna mig mönnum né fé": en Hrappur no era pas del grat de la majoria de la gent. Era cerca-raons amb els seus veïns. De vegades els donava a entendre que vivint a prop d'ell tindrien una vida difícil, si mai en tenien cap altre en major consideració que a ell. Tots els bændur, tanmateix, prengueren unànimement la decisió (acordaren unànimement) d'anar a veure en Höskuldur i contar-li la difícil situació en la qual es trobaven. En Höskuldur els va pregar que l'informessin si en Hrappur els feia cap mal, “perquè a mi no em posarà a menyscapte ni persones ni béns” (vocabulari: #1. skapfelldur: Cf. en Baetke 19874, pàg. 544: skap-feldr adj.   zusagend, angenehm, nach dem Sinn (e-m); #2. ágangssamur: Cf. en Baetke 19874, pàg. 10: ágangs-samr (ágangsamr) adj.   gewalttätig, händelssüchtig; #3. víkja á e-ð: Cf. Baetke 19874, pàg. 737: víkja á e-t auf etwas hinweisen, anspielen, etwas (im Gespräch) berühren (við e-n gegenüber jmd.); . Cf. en Kristian Kålund 1896, pàg. 21: 4. veik hann á þat, „er berührte“; #4. betri: Cf. en Kristian Kålund 1896, pàg. 21: 6. betra, „vorzüglicher“; #5. halda e-n fyrir e-ð: Cf. en Baetke 19874, pàg. 225: 21. halten für, ansehen, betrachten als (e-n e-t, fyrir e-t): hon helt engan hans jafningja innan hirðar; halda e-n fyrir konung; #6. vandræði: Cf. en Baetke 19874, pàg. 696: <...> schwierige Stellung, Lage <...>; )

þung·bær, -bær, -bært <adj.>:

1. (sem örðugt er að bera) que és difícil de portar (que és mala de dur)

◊ og enn mælti Gestur: "Sjá er hinn fjórði draumur þinn að þú þóttist hafa hjálm á höfði af gulli og settan gimsteinum og varð þér þungbær. Þar munt þú eiga hinn fjórða bónda. Sá mun vera mestur höfðingi og mun bera heldur ægishjálm yfir þér. Og þar er þér þótti hann steypast út á Hvammsfjörð þá mun hann þann sama fjörð hitta á efstum stundum síns lífs. Geri eg nú þenna draum ekki lengra": i en Gestur encara li va dir: “El teu quart somni ha estat que has somniat que portaves un elm al cap que era d'or i estava guarnit de gemmes i et resultava feixuc de portar-lo. Aquest somni vol dir que tindràs un quart home que serà un cabdill altíssim (poderosíssim), el qual t'infondrà força espant. I quan has somniat que l'elm es precipitava al fons del fiord de Hvammsfjörður, això vol dir que aquest quart marit teu, en els darrers moments de la seva vida, es trobarà amb aquest mateix fiord. I ja no m'allargo més en la interpretació d'aquest somni (ja no tinc res més a dir-te sobre aquest somni)” (vocabulari: #1. þungbær: Cf. en Kristian Kålund 1896, pàg. 95: 6. þungbærr, „schwer zu tragen“; #2. ægishjálm: Cf. en Baetke 19874, pàg. 805: œgis-hjálmr m.   schreckenerrengender Helm, Schreckenshelm: bera œgishjálm yfir e-m jmd. in Furcht und Schrecken halten, ein Schrecken für jmd. sein <...>; )

◊ Berg-Önundur rann fram af runninum; hann hafði hjálm og skjöld, gyrður sverði, en kesju í hendi. Egill var þar fyrir í runninum, en engi björn, og er hann sá, hvar Berg-Önundur var, þá brá hann sverðinu, en þar var hönk á meðalkaflanum, og dró hann hana á hönd sér og lét þar hanga. Hann tók í hönd sér kesjuna og rann þá fram í mót Berg-Önundi, og er Berg-Önundur sá það, þá gæddi hann rásina og skaut skildinum fyrir sig, og áður þeir mættust, þá skaut hvor kesju að öðrum. Egill laust skildinum við kesjunni og bar hallan, svo að reist úr skildinum og flaug í völlinn, en Egils spjót kom á miðjan skjöldinn og gekk í gegnum langt upp á fjöðrina, og varð fast spjótið í skildinum; varð Önundi þungbær skjöldurinn. Egill greip þá skjótt meðalkafla sverðsins; Önundur tók þá og að bregða sínu sverði, og er eigi var brugðið til hálfs, þá lagði Egill í gegnum hann með sínu sverði. Önundur rataði við lagið, en Egill kippti að sér sverðinu hart og hjó til Önundar og af nær höfuðið; síðan tók Egill kesjuna úr skildinum: en Berg-Önundur es va llançar corrents contra la mata (dins la qual creia que s'hi amagava l'ós). Portava casc i escut, l'espasa cenyida i una kesja, una llança de fulla ampla, a la mà. L'Egill era que hi havia dins la mata [esperant-lo] i no pas un ós, i quan va veure on era en Berg-Önundur, va desembeinar l'espasa. Aquesta tenia un llaç a l'empunyadura. L'Egill se'l va passar per la mà i va deixar que l'espasa li pengés. Va agafar la seva kesja, la seva llança de fulla ampla, i va córrer cap envant a l'encontre d'en Berg-Önundur, i quan en Berg-Önundur ho va veure, va augmentar la velocitat tot posant-se l'escut al davant, i abans de topar-se, cadascun va llançar la kesja a l'altre. L'Egill va parar la kesja amb el seu escut i sostenint-lo de biaix (obliquament) va fer que la kesja fes una esgarrapada (un esqueix) a l'escut[, rebotés] i anà a clavar-se en terra, en el camp. La llança de l'Egill va endevinar el centre de l'escut d'en Berg-Önundur i una bona part de la fulla de la llança el va travessar, de manera que la llança va quedar fermament clavada a l'escut. L'Önundur només podia sostenir l'escut amb dificultat. L'Egill llavors va empunyar ràpidament la seva espasa. L'Önundur llavors també va començar a desembeinar la seva espasa i quan encara no n'havia desembeinada la meitat, l'Egill el va traspassar amb la seva espasa. L'Önundur va fer com si ensopegués amb l'estocada i va caure en terra. L'Egill li va desclavar l'espasa estirant-la i després va descarregar-li un segon cop que gairebé li va tallar el cap. Després, l'Egill va desclavar la seva kesja, la seva llança de fulla ampla, de l'escut d'en Berg-Önundur (vocabulari: #1. bar hallan: Cf. en Finnur Jónsson 1894, pàg. 185: ok bar, scil. skjǫldinn; bar ist wahrscheinlich unpersönlich. Entenc que l'Egill, en sostenir l'escut no verticalment sinó de gairell, obliquament, fa que la llança faci un estrip a la fusta però reboti i vagi a clavar-se més enllà, al camp)

2. (sem örðugt er að þola) que és difícil de suportar (que és mal d'aguantar, insuportable)

◊ förunautar Þorgeirs fara heim skyndilega og segja höfðingjum tíðindin. Þeim þótti þetta ill tíðindi vera sem þau voru. Fá þeir þegar menn til að fylgja Þorgeiri í brott að hann gengi eigi í augsýn föður hins vegna eða frændum þeirra er vegnir voru. Eftir það sögðu þeir Skúfi tíðindin. [En þó að Skúfi væri þungbær harmur sinn,] þá sá hann sér engan sóma sýnna en þiggja sjálfdæmi þau er þeir bræður buðu fyrir vígin og fébætur fyrir menn sína að svo göfgum mönnum sem þeir bræður voru, allra helst er sá var sekur er vígin hafði vegið. Nú sættust þeir að svo mæltu: els companys d'en Þorgeir varen tornar a casa corrents i de pressa i contaren als höfðingjar el que havia passat. Aquella els va semblar -tal com era- una mala notícia. Immediatament [els höfðingjar] varen escollir alguns homes homes perquè acompanyessin en Þorgeir lluny d'allà de manera que no es posés a la vista del pare del mort (en Bjarni Skúfsson) ni dels parents dels dos que havien estat morts (= en Bjarni Skúfsson i el pastor del mas, l'Skúmur). Després, varen contar la notícia a l'Skúfur (el pare d'en Bjarni). [I encara que el dolor que sentia li resultava difícil de suportar (i encara que estava aclaparat pel dolor que sentia), ] l'Skúfur no va veure cap opció (sortida, possibilitat) més honrosa que la d'acceptar el sjálfdæmi que li oferien els germans per les morts [de son fill i el seu pastor] i [imposar] indemnitzacions en metàl·lic pels seus dos homes morts a homes de llinatge tan alt com eren els dos germans, i això més que més perquè el qui havia comès les morts ja estava proscrit. Havent quedat en aquests termes, varen segellar l'acord de reconciliació (vocabulari: #1. e-m er e-ð þungbært: Cf. en Baetke 19874, pàg. 788: þat verðr flestum mǫnnum þungbært für die meisten (Leute) ist das schwer zu ertragen; )

◊ þá segir Ásgautur: "Eigi er undarlegt að þú sért kallaður Ólafur digri. Allstórlega svarar þú orðsending slíks höfðingja. Óglöggt veistu hversu þungbær þér mun vera reiði konungs og hefir þeim svo orðið er voru með meira krafti en mér sýnist þú munu vera. En ef þú vilt þrálega halda ríkinu þá mun þér hinn til að fara á fund hans og gerast hans maður. Munum vér þá biðja með þér að hann fái þér að láni þetta ríki": llavors l'Ásgautur li va dir: “No és d'estranyar que et diguin Olau el Gras, vista la manera estufadíssima com respons al missatge d'un príncep com és el nostre. No saps amb prou claredat com de feixuga (difícil de suportar) et resultarà l'ira del rei, tal com ja els ha passat a d'altres que tenien més força i poder dels que em sembles tenir tu. Però si vols continuar mantenint obstinadament aquest regne [en el teu poder], més val que vagis a veure'l i et facis el seu vassall. Llavors, li pregarem, amb tu, que et doni aquest regne en feu”

◊ Þórir segir: "Það mun vera mál manna, að Bárður hefði verðleika til þess, er hann var drepinn, en þó er Agli of mjög ættgengt að sjást of lítt fyrir að verða fyrir reiði konungs, en það verður flestum mönnum þungbært; en þó mun eg koma þér í sætt við konung að sinni": en Þórir li va respondre: “La gent diran que en Bárður mereixia que el matessin. Malgrat tot, l'Egill porta fortament a la sang (és a dir, és un tret característic del seu llinatge) de capguardar-se poc de patir l'ira del rei, la qual, emperò, es fa difícil de suportar per a la majoria d'homes. Tanmateix t'ajudaré, aquesta vegada, a reconciliar-te amb el rei” (vocabulari: #1. e-m er e-ð ættgengt: Cf. en Baetke 19874, pàg. 804: e-m er ættgengt es ist jmd. angeboren, liegt jmd. im Blut; #2. sjást fyrir: Cf. en Baetke 19874, pàg. 538: sjásk fyrir sich vorsehen, in acht nehmen; #3. e-m er e-ð þungbært: Cf. en Baetke 19874, pàg. 788: þat verðr flestum mǫnnum þungbært für die meisten (Leute) ist das schwer zu ertragen; )

3. (þungur, alvarlegur) aclaparador -a (greu, angoixós, feixuc)

♦ þungbær reynsla: una experiència molt dolorosa

♦ þungbærar tilfinningar: sentiments aclaparadors

þung·fær, -fær, -fært <adj.>:

1. (þyngslalegur í hreyfingum) feixuc -uga de moviments (de moviments lents)

◊ Ásmundur svarar: "Eg gerist þungfær og vildi eg sitja heima": l’Ásmundur li va respondre: “M'estic tornant feixuc de moviments i voldria quedar-me a casa”

◊ Egill Skalla-Grímsson varð maður gamall, en í elli hans gerðist hann þungfær, og glapnaði honum bæði heyrn og sýn; hann gerðist og fótstirður. Egill var þá að Mosfelli með Grími og Þórdísi: l’Egill Skalla-Grímsson es va fer vell, i en les seves velleses va tornar feixuc de moviments i l'orella i la vista li fallaven. També va tornar cama-enravenat. L'Egill s'estigué en aquella època de la seva vida a Mosfell, al mas d'en Grímur i la Þórdís

◊ nú er Hertnið konungr orðinn gamall ok þungfœrr. Þá setr hann sinn son, Ósantrix, hǫfðingja ok gefr honum allt ríki Vilkinamanna ok konungsnafn, ok fyrir þessu ríki ræðr Ósantrix langa ævi, ok hans undirkonungr er Nordian. Lítilli stundu síðar setr Hertnið konungr sinn son hǫfðingja yfir út í Gréka, en sá heitir Ílías, , ok gefr honum jarldóm. Hann er hǫfðingi mikill ok ríkr kappi: el rei Hertnið va tornar vell i feixuc de moviments. Llavors, va fer capitost (kniaz, князь) el seu fill [major, l']Ósantrix i li va donar tot el regne dels velets i el títol de rei, i l'Ósantrix va regnar sobre aquest regne per molt de temps, i en Nordían va continuar essent el seu ‘sotsrei’ (rei [tributari] de Svíþjóð). Poc després, el rei Hertnið va convertir el seu [tercer] fill, que nomia Ílías, en capitost (kniaz, князь) al capdavant de les terres vers la part més exterior del regne, a tocar de Grècia, i li va conferir el títol de iarl. L'Ilias fou un gran capitost i un afamat (puixant) campió (vocabulari: #1. Gréki, Grékar: En Baetke 19874, pàg. 210, no dóna pas entrada a aquest mot, només a Grikkir, que tant pot aparèixer declinat segons el paradigma dels temes en *ja (acusatiu plural Grikkja), com segons el paradigma dels temes en *i (acusatiu plural Grikki). El més versemblant és que ens trobem davant un baix-alemanyisme, d'aquí que jo l'escrigui amb e llarga. Crec que ens trobem davant una designació del país, no pas dels seus habitants, i doncs, que í Gréka = in Grêken. El Middelnederlandsch Woordenboek, sub voce Grieken ens fa avinent que: znw. o. Benaming van het land, dat thans slechts met het woord Griekenland wordt genoemd. Eig. 3de nv. mv. van Griec; zoo dat in Grieken eig. bet. onder de Grieken; lat. inter Graecos; vervolgens ook in Griekenland. Het meerv. der bewoners heeft te allen tijde gegolden als benaming van het land; zoo reeds in het gotisch (vgl. Bernhardt, Vulfila bl. 34). Vgl. verder de namen Beieren, Zwaben, Pruisen, Polen, Zweden, Thüringen, ndl. Saksen (eig. Sassen); enz. Met Griekenland (dat ook reeds in het mnl. voorkomt, b.v. Sp. I⁵, 1, 4) zijn te vergelijken Frankenland, Gelderland, Finland, Jutland, Friesland enz. Mhd. Kriechen en Kriechenlant; mnd. Grekenland.; #2. Ílías: ← ὁ Ἠλίας ᾿Ηλίου, per intermediació d'una llengua eslava. Tradicionalment, hom hi sol veure l'Ilià Múromets / Илья́ Му́ромец o Elies de Múrom. )

2. (torfær) a penes transitable (camí, carretera a penes practicable)

þung·hrærður, -hrærð, -hrært <adj.>:

difícil de dur a terme, de difícil realització

◊ konungur hafði það enn í ráðagerð sinni að leggja niður konungstign og fara út í heim til Jórsala eða í aðra helga staði og ganga undir regúlu. Það taldist lengstum í huginn að hugsa ef nokkur föng mundu til verða að hann næði ríki sínu í Noregi. En er hann hafði þar á huginn þá minntist hann þess að hina fyrstu tíu vetur konungdóms hans voru honum allir hlutir hagfelldir og farsællegir en síðan voru honum öll ráð sín þunghrærð og torsótt en gagnstaðlegar allar hamingjuraunirnar. Nú efaði hann um, fyrir þá sök, hvort það mundi vera viturlegt ráð að treysta svo mjög hamingjuna að fara með lítinn styrk í hendur fjandmönnum sínum er allur landsmúgur hafði til slegist að veita Ólafi konungi mótgöngu. Slíkar áhyggjur bar hann oftlega og skaut til guðs sínu máli og bað hann láta það upp koma er hann sæi að best gegndi. Volkaði hann það í hugnum og vissi eigi hvað hann skyldi upp taka því að honum sýndust mein auðsýn á því sem hann taldi fyrir sér: el rei també tenia en ment de renunciar a la dignitat reial (d'abdicar) i anar-se'n a Jerusalem o a d'altres llocs sants i entrar-hi en un ordre [religiós]. El que[, de tota manera,] ocupava més els seus pensaments era, si hi havia d'haver alguna manera d'aconseguir-ho, recuperar el seu poder a Noruega. I quan hi tenia posats els seus pensaments, se'n recordava que, durant els deu primers anys del seu regnat, totes les coses li havien resultat bé i profitoses, però després, tots els seus plans (projectes) li havien resultat difícils d'endegar i de dur a terme i que totes les empreses prometedores [que escometia] li havien sortit malament (lit.: li havien estat contràries). Per aquesta raó tenia dubtes si era una decisió assenyada, temptar la seva Fortuna marxant contra els seus enemics amb forces tan petites, quan tot el poble comú se'ls havia unit per a oferir resistència contra el rei Olau. Aquestes consideracions l'inquietaven sovint i [quan això passava,] encomanava la seva causa a Déu tot pregant-li que fes que se li revelés el que [ell, Déu,] veiés que li convenia més. Considerava tot això en el seu interior sense saber què havia d'escometre (emprendre), ja que els inconvenients li semblaven obvis, fos com fos que examinava la cosa (vocabulari: #1. hagfelldur: Cf. en Baetke 19874, pàg. 223: allir hlutir eru honum hagfeldir alles glückt ihm, verläuft zu seiner Zufriedenheit; #2. farsællegur: Cf. en Baetke 19874, pàg. 126: far-sælligr adj.   nützlich, günstig, vorteilhaft; #3. þunghrærður: Cf. en Baetke 19874, pàg. 788: þung-hrœrðr adj.   schwer voranzubringen, zu bewerkstelligen: síðan váru honum ǫll ráð sín þunghrœrð ok torsótt; #4. torsóttur: Cf. en Baetke 19874, pàg. 660: <...> schwer auszuführen, schwierig; #5. gagnstaðlegur: Cf. en Baetke 19874, pàg. 180: <...> entgegengesetzt <...>; #6. hamingjuraun: Cf. en Baetke 19874, pàg. 230: hamingju-raun f.   Glücksprobe = ‘prova de fortuna’. Aquí el mot sembla tenir el significat d'empresa prometedora; #7. volka e-ð í hugnum: Cf. en Baetke 19874, pàg. 693: válka e-t í hugnum, válka e-t fyrir sér etwas hin und her überlegen, ohne zu einem Entschluß zu kommen; #8. taka e-ð upp: Cf. en Baetke 19874, pàg. 644: hann vissi eigi hvat hann skyldi upp taka er wußte nicht, was er anfangen sollte; )

þungi <m. þunga, no comptable>:

1. (þyngd) pes m (fet d'ésser pesant o feixuc)

◊ þrátt fyrir allsnægtir kemst hann í þrengingar, allur þungi (— ~ —:   kāl־ˈʝaδ   ʕāˈmēl   təβōˈʔ-ɛnnū,   כָּל-יַד עָמֵל תְּבֹאֶנּוּ) mæðunnar hvílir á honum: malgrat les grans abundàncies es trobarà en una situació de destret, tot el pes del neguit caurà sobre ell

◊ allur þungi (kāˈβōδ ~ כָּבוֹד:   wə-θāˈlū   ʕāˈlā-u̯   kɔl   kəˈβōδ   bēi̯θ־ʔāˈβī-u̯   ha-sˁsˁɛʔɛ̆sˁāˈʔīm   wə-ha-sˁsˁəφiˈʕōθ,   וְתָלוּ עָלָיו כֹּל כְּבוֹד בֵּית-אָבִיו, הַצֶּאֱצָאִים וְהַצְּפִעוֹת) föðurættar hans mun hvíla á honum, bæði brum og blöð, smákerin, bæði skálar og krúsir: però s'hi penjarà a sobre tot el pes de la casa paterna —parents propers i llunyans—, tota la petita vaixella, i no només les copes, ans també totes les gerres de terrissa

◊ þegar Ísraelsmenn sáu þennan fjölda skelfdust þeir mjög og sögðu hver við annan: „Þessir menn munu gereyða landinu öllu. Hvorki hæðir, dalir né hæstu fjöll munu bera þunga þeirra (τὸ βάρος βάρους:   καὶ οὔτε τὰ ὄρη τὰ ὑψηλὰ οὔτε αἱ φάραγγες οὔτε οἱ βουνοὶ ὑποστήσονται τὸ βάρος αὐτῶν)“: quan els israelites veieren aquesta gran multitud, quedaren aterrits, i es deien l'un a l'altre: «Aquests homes destruiran completament tota la terra. Ni els turons, ni les valls, ni les muntanyes més altes, n'aguantaran el pes»

◊ komið til mín, öll þér sem erfiðið og þunga (φορτίζειν ~ πεφορτισμένος -ένη -ένον:   πάντες οἱ κοπιῶντες καὶ πεφορτισμένοι) eruð hlaðin, og ég mun veita yður hvíld: veniu a mi tots els qui treballeu dur i esteu carregats de pes, i jo us donaré repòs

◊ hann verður að ráða og er það þó mjög í móti vilja þeirra. Ketill kippir honum Gísla inn af garðinum og kastar honum á bak sér. Ekki sjá þeir að honum yrði mikill þungi að honum. Hann hleypur heim til bæjarins. Þeir Þorgautur voru í smiðju og Þorbjörn og bíður ef húskarl hans kæmi með smíðarefni: [en Barði] va imposar-se per més que [la seva decisió] anés molt en contra de la voluntat dels altres. En Ketill va pegar estrebades al Gísli fins a aconseguir baixar-lo de la tanca per la seva part interior i se'l llançà a l'esquena. No varen veure que li resultés massa feixuc de portar-lo a l'esquena. Va córrer [amb en Gísli a l'esquena] cap a les cases del mas. En Þorgautur i en Þorbjörn eren a la farga on en Þorbjörn esperava que hi anés el seu missatge (húskarl) amb les eines de ferrer

♦ bera hita[nn] og þunga[nn] af e-u (o: e-s): <LOC FIG> portar tot el pes [sobre les seves espatlles] d'una cosa

◊ þeir sögðu: ,Þessir síðustu hafa unnið aðeins eina stund, og þú gjörir þá jafna oss, er höfum borið hita og þunga dagsins (βαστάζειν τὸ βάρος καὶ τὸν καύσωνά τινος:   τοῖς βαστάσασι τὸ βάρος τῆς ἡμέρας καὶ τὸν καύσωνα)': ells li digueren: «Aquests darrers han treballat una hora i els has igualats a nosaltres, que hem portat el pes de la jornada i la calor»

2. (byrði) càrrega f (somada)

3. (fóstur) fetus m (embrió)

4. (í lofti) nuvolositat f (cel tapat)

♦ þungi í lofti: cel ennuvolat

5. (erfiði) treballs m.pl, dificultat f (mal tràngol, mal pas, penalitat, destret)

◊ nú sem konungssystir fréttir þenna þunga síns vinar, þá varð hennar sorg þeim mun meiri, sem hann var meir byrgðr í hennar brjósti. Ok hon mátti hann miðr birta fyrir sakir mikils aga og ótta, er annan veg lá við, er bæði var Markis konungr, bróðir hennar, ok fjǫldi annarra ríkra manna. En þó grét hon sinn skaða með hǫrmuligum hætti þann tíma, sem hon var ein saman. Stóð þeim mun meira angrit, sem þat var leyniligra (Bróðir Robert, Tristrams saga ok Ísǫndar (1878), cap. XI, pàg. 18): quan [la Blensinbil,] la germana del rei, es va assabentar d'aquest greu estat del seu amic, com més tancada (amagada) la [=la desgràcia soferta pel seu amic] tenia en el seu pit, més i més s'acreixia la seva pena. I menys podia exterioritzar [que patia per la desgràcia del seu amic] per mor del gran respecte i temor que sentia, ja que, de l'altra banda, hi havia el seu germà, el rei Markis, i un gran nombre d'altres homes poderosos. Però en secret plorava planyívolament el seu infortuni de seguida que es trobava tota sola. El seu dolor (pesar, pena) era major com més en secret es mantenia (Crec molt possible que, en aquest passatge, el mot þungi hi representi una traducció d'un mot llatí medieval o potser anglonormand grauitas, la gravité [du blessé], és a dir, það að vera þungt haldinn, en referència a l'estat de salut crític del noble Kanelangres. En alemany també existeix l'expressió, per bé que pertanyent al registre elevat de la llengua: die Schwere der Krankheit, der Verletzungen, i en francès també tenim gravement ~ grièvement blessé) (Le Roman de Tristan, par Thomas. Poème du XIIe siècle. Publ. par Joseph Bédier. I (1902), pàg. 18: Blancheflor entend dire comment son ami est grièvement atteint. Sa douleur est d'autant plus rude qu'elle doit la contenir au fond de son cœur. Elle n'ose l'épancher librement, par crainte de son frère, le roi Marke, et des autres barons. Mais, quand elle peut se retirer à l'écart et loin de tous les yeux, elle pleure sans fin son ami. Son deuil reste secret, il en est plus cruel)

6. <†> (þungavara) mercaderia f pesant (eines, màquines, carbó, gra, llenya, fusta, metall, fems etc.)

7. <†> (skipsfarmur) càrrega f (de vaixell)

◊ Þórir selur hafði þegar spurn af um kveldið um farar Ásbjarnar og svo það að skip hans var kafhlaðið. Þórir stefndi til sín liði um nóttina svo að hann hafði fyrir dag sex tigu manna. Hann fór á fund Ásbjarnar þegar er lítt var lýst. Gengu þeir þegar út á skipið. Þá voru þeir Ásbjörn klæddir og heilsaði Ásbjörn Þóri. Þórir spyr hvað þunga Ásbjörn hefði á skipi. Hann segir að korn og malt var: en Þórir Foca al vespre es va assabentar de seguida del viatge de l'Ásbjörn i també que el seu vaixell estava estibat a curull. En Þórir aquella nit va convocar un escamot d'homes de manera que abans de l'alba va disposar d'una seixantena d'homes. Quan va començar a clarejar es va dirigir amb ells a l'encontre de l'Ásbjörn. En Þórir i els seus homes varen pujar immediatament al vaixell de l'Ásbjörn. L'Ásbjörn i els seus homes ja estaven vestits. L'Ásbjörn va saludar en Þórir. En Þórir va preguntar a l'Ásbjörn quina càrrega portava al vaixell. L'Ásbjörn li va dir que era gra i malt

8. <†> (svefnhöfgi) son f (somnolència)

◊ Haraldr svarar: „Til skal nú ok nǫkkut leggja. Sjá þykkjumz ek hvat syni þínum er til meins. Hann er draumstoli, en þat hlýðir eingum manni. Þat er ekki mannseðli at hann dreymi aldri. Gakk nú með hann á morgin þar til, sem Magnús konungr hefir tekit laugar, ok lát son þinn súpa á handlaug konungsins. Síðan láttu hann hlýða messu, ok þótt þunga eðr geispa slái á hann, lát þú hann eigi ná at sofna. Eptir þat far þar til, er Magnús konungr hefir hvílt, ok lát sveininn þar sofna, ok er meiri ván at honum birtiz draumr“ (Haralds saga Harðráða, cap. 25, pàg. 199): el rei Haraldr li va contestar: “Ara també hi contribuiré amb alguna cosa (hi diré la meva). Crec veure (=crec que sé) què li passa al teu fill. El teu fill no pot pas somniar, la qual cosa no fa benefici (no aprofita) a ningú. No somniar mai no forma part de la natura humana. Demà, vés amb ell allà on el rei Magnús s'ha rentat les mans i fés que el teu fill begui aigua de la ribella del rei. Després, fés que ogi missa i encara que el guanyin els badalls i les ganes de dormir, no deixis que s'adormi. Després d'això, vés allà on el rei Magnús haurà jagut i fés que el vailet hi dormi i molt probablement llavors tindrà un somni”

þung·lama <adj. inv.>:

de moviments feixucs i lents

þung·lamalegur, -lamaleg, -lamalegt <adj.>:

feixuc -uga i lent -a (no aplicat a persones)

♦ þunglamaleg stígvél: unes botes feixugues

♦ þunglamalegt orðfæri: un estil feixuc

♦ þunglamalegur hugsunarháttur: una manera de pensar feixuga, pesant

♦ þunglamalegt borðstofuborð: una taula de menjador feixuga i voluminosa

þung·lega <adv.>:

feixugament (sovint amb la connotació ‘molt malament’ o ‘dificultosament’)

◊ en Menötesi skaut loks aftur upp af sjávarbotni og nú klifrar hann þunglega (uix:   At grauis ut fundo uix tandem redditus imo est ǁ iam senior madidaque fluens in ueste Menoetes ǁ summa petit scopuli siccaque in rupe resedit) efst upp á klettinn (scopuli) og sest á þurra (sicca) klöpp (in rupe) - aldurslegur orðinn, í hráblautum klæðum: però en Menetes va tornar finalment a la superfície des del fons de la mar i llavors es va enfilar feixugament al cim de la roca i s'assegué a l'escull pla i sec, ja envellit, amb la roba remulla

♦ greiðast þunglega: <LOC FIG> avançar molt malament

◊ það er sagt að Signýju þótti mikið lát Þórdísar og fór á Breiðabólstað og tók sótt er hún skyldi verða léttari og greiddist þunglega og um síðir fæddi hún meybarn og andaðist sjálf litlu síðar: es conta que a la Signý la va afectar molt la mort de la Þórdís i va tornar a Breiðabólstaður i li vingueren els dolors del part i [el part] va avançar molt malament i finalment va infantar una nena i va morir poc després del part

♦ e-ð horfir þunglega: <LOC FIG> les perspectives d'una cosa es presenten molt dolentes

◊ og litlu síðar fékk Signý sótt þá er hún skyldi léttari verða og horfði þar mjög þunglega um sóttarfar hennar. Torfi talaði við hana, kvað sér illa hug sagt hafa um hennar gjaforð, lét sér og mjög hugstætt til Grímkels alla stund verið hafa. Hún kvað eigi ólíklegt að til mikils drægi um. Hún fæddi meybarn bæði mikið og jóðlegt. Torfi vildi eigi láta vatni ausa barnið fyrr en reiddist um líf Signýjar. Hún andaðist þar þegar á sænginni: i poc després, a la Signý li començaren els dolors del part i el seu part es presentava molt malament. En Torfi va parlar amb ella i li digué que el seu cor li havia dit malament del casament d'ella (és a dir, tot el temps havia tingut un mal pressentiment sobre el casament d'ella). També li va dir que en Grímkell no li havia agradat mai. Ella li va dir que no era pas improbable que aquell casament encara tingués [d'altres] conseqüències importants. Va infantar una nena, gran i forta (robusta). En Torfi no va voler fer arrosar l'infant amb aigua abans que no fos segur que la Signý viuria (lit.: abans que no anés cap envant pel que fa a la vida de la Signý). La Signý, emperò, va morir allà immediatament [després] en el llit [del seu part] (vocabulari: #1. hugur: Cf. en Baetke 19874, pàg. 280: e-m segir hugr um jemandem sagt eine Ahnung, eine innere Stimme; #2. hugstætt: En Baetke 19874, pàg. 278, no dóna pas entrada a la locució: vera hugstœtt til e-s, però sí a la variant: e-m er hugstœtt jmd. gefällt etwas nicht, jmd. hat etwas dagegen; #3. draga til e-s um e-ð: Cf. en Baetke 19874, pàg. 89: unp. dregr til e-s etwas tritt ein, geschieht; es läuft auf etwas hinaus, führt zu (um e-t hinsichtlich einer Sache); mun til mikils draga um ferð þessa diese Fahrt wird wichtige Folgen haben; #4. jóðlegur: Cf. en Baetke 19874, pàg. 314: jóð-ligr adj.   kräftig, stramm (von einem Neugeborenen); #5. greiðast um e-ð: Cf. en Baetke 19874, pàg. 209: greiðask vorwärts-, vonstatten gehen: greiðisk ferð e-s vel, greiðisk e-m vel jmds. Fahrt verläuft gut; )

◊ varð þá svo á meðal gengið að Öngull reið á burt og hafði með sér höfuð Grettis því að hann ætlaði að hafa það til alþingis. Reið hann nú heim og þótti þunglega á horfast því að flestir allir höfðingjar á landinu voru annaðhvort skyldir eða mægðir við þá Gretti og Illuga: es va acordar que l'Öngull se n'anés i [en fer-ho,] se n'endugué amb ell el cap d'en Grettir, ja que tenia la intenció de portar-lo a l'Alþingi [i mostrar-lo]. Així i doncs, se'n tornà a casa i semblava que la cosa prenia un caire dolent [per a ell], ja que gairebé tots els höfðingjar del país o bé eren parents de sang d'en Grettir i l'Illugi o bé eren parents afins d'ells (vocabulari: #1. ganga á meðal: Cf. en Baetke 19874, pàg. 184: ganga ð meðal als Vermittler auftreten. En Richard Constant Boer 1900, pàg. 290, no comenta pas el passatge; #2. þykkja: Cf. en Baetke 19874, pàg. 796: þótti sem þar sæi í gegnum es sah so aus, hatte den Anschein, als ob; #3. horfast á: Cf. en Baetke 19874, pàg. 269: 3. eine bestimmte Wendung nehmen, sich in eine betimme Richtung entwickeln: (e-t) horfir e-n veg etwas nimmt eine bestimmte Wendung, sieht so oder so aus (e-m für jemanden); horfisk e-n veg á dass.; )

♦ e-m líkar e-ð þunglega: <LOC FIG> a algú una cosa el desplau molt, no li agrada gens [ni mica]

◊ nú kemur Höskuldur heim af þingi og spyr þessi tíðindi. Honum líkar heldur þunglega. En með því að vandamenn hans áttu hlut í þá sefaðist hann og lét vera kyrrt: en Höskuldur llavors va tornar del þing a casa i fou ennovat d'aquest fet. Aquella notícia no li va agradar gens ni mica. Però, com que hi estaven involucrats (hi havien participat) parents seus, es va tranquil·litzar i s'hi va conformar (vocabulari: #1. þunglega: Cf. en Baetke 19874, pàg. 788: e-m líkar þungliga es gefällt jmd. gar nicht; #2. vandamaður: Cf. en Baetke 19874, pàg. 697: vanda-maðr m.   Mensch, dem man (durch Verwandtschaft, Freundschaft, oder andere Beziehungen) verbunden ist; #3. láta vera kyrrt: Cf. en Baetke 19874, pàg. 355: láta vera kyrt es dabei bewenden lassen, es (gut) sein lassen; )

♦ skilja þunglega: <LOC FIG> acomiadar-se enmig d'una gran fredor

◊ eftir þetta skilja þau heldur þunglega. Ríða þeir heim Hjarðhyltingar. Takast nú af heimboðin. Var þó kyrrt að kalla. Ekki spurðist síðan til motursins. Það höfðu margir menn fyrir satt að Þórólfur hefði brenndan moturinn í eldi að ráði Guðrúnar systur sinnar: després d'això se separaren amb força fredor. Els de Hjarðarholt se'n tornaren a casa. Els convits es varen acabar de llavors ençà. Tanmateix l'ambient va restar aparentment tranquil. Del motur, una mena de toca, no se'n tornà a saber res més. Foren molts els qui tingueren per ver que en Þórólfur l'havia cremat, instigat a fer-ho per (a instigació de) la Guðrún, sa germana

♦ taka e-u þunglega: <LOC FIG> acollir malament (o: fredament; o: de manera poc complaent) una cosa, prendre's malament una cosa

◊ biskup hafði jafnan Kolbeins menn fyrir sökum um ýmsa hluti, tíundarmál eða kirkjufjárhald og um viðtöku við fátæka frændur sína. Bændur tóku því þunglega og virtu sem engir mættu vera í friði fyrir biskupi (SS I, cap. 162, pàg. 216): el bisbe acusava constantment els homes d'en Kolbeinn de diferents coses, afers relacionats amb el pagament dels delmes o relacionats amb l'administració de béns eclesiàstics o sobre l'acolliment i la manutenció de llurs parents pobres. Els bændur es prenien aquestes acusacions amb desgrat i consideraven que cap d'ells no tindria [mai] pau per mor del bisbe

◊ 60. Bergfinnr Skatason hét búandi á Hjaltlandi ok var blindr. Hann flutti suðr í Orkneyjar krypplinga tvá; hét annarr Sigurðr, en annarr Þorbjǫrn; þeir vǫktu allir yfir leiði Magnúss jarls. Þeim vitraðisk ǫllum inn helgi Magnús jarl ok gaf þeim heilsu sína með Guði, ok varð Bergfinnr svá skyggn, at hann sá handa sinna deili, en hinir réttusk báðir. En nǫkkuru síðarr, fyrir andlátsdag Magnúss jarls, vǫktu yfir leiðinu fjórir menn ok tuttugu vanheilir ok fengu allir heilsubót. Þá tjáðu margir menn þat fyrir byskupi, at hann láti um verða talat við Pál jarl, at hann leggi lof á, at til væri leitat leiðisins ok væri upp tekinn heilagr dómr Magnúss jarls. Byskup tók því þungliga, er þat var mælt: 60. A les Illes Shetland hi havia un bóndi que nomia Bergfinnr Skatason, el qual era cec. Va portar a les Òrcades dos esguerrats. Un nomia Sigurðr i l'altre, Þorbjǫrn. Els tres varen vetllar davant la tomba del iarl Magnús. El sant iarl Magnús se'ls va aparèixer a tots i els tornà llur salut amb el consentiment de Déu. En Bergfinnr va començar a veure-hi tan bé que podia veure perfectament les seves mans, i quant als esguerrats, tots dos es redreçaren. I una mica més endavant, abans de l'aniversari de la mort del iarl Magnús, vint-i-quatre malalts varen vetllar davant la seva tomba i tots ells foren guarits. Llavors mantes persones ho varen contar al bisbe per tal que fes que es tractessin aquests fets amb el iarl Páll a fi que ell donés el permís perquè s'obrís la tomba i es traslladessin les santes relíquies del iarl Magnús. Quan li ho varen plantejar, el bisbe ho va acollir amb gran fredor (es mostrà mal disposat a fer-ho, s'hi mostrà desfavorable)

♦ vera þunglega haldinn: #1. <LOC FIG> trobar-se molt malament; #2. (um konu sem hefur hríðir) tenir un part molt difícil (dona que ha de deslliurar-se)

◊ og er þeir Egill sátu og mötuðust, þá sá Egill, að kona sjúk lá í þverpallinum; Egill spurði Þorfinn, hver kona sú væri, er þar var svo þunglega haldin: i quan l'Egill i els seus companys de viatge ja seien i menjaven, l'Egill va veure que hi havia una dona malalta que jeia al þverpallur, el replà travesser reservat a les dones. L'Egill va preguntar al Þorfinn qui era aquella dona que es trobava tan malament

þung·lyndi <n. -lyndis, pl. no hab.>:

1. (geðlægð) depressió f (malaltia emocional)

♦ sökkva í þunglyndi: caure en una depressió, patir una depressió

◊ mér hefur lengi verið kunnugt um að Churchill kallaði sitt þunglyndi, sem karlinn sökk öðru hvoru í, svarta hundinn: fa temps que sé que en Churchill anomenava el gos negre els atacs de depressió que patia de tant en tant

♦ alvarlegt þunglyndi: depressió greu

♦ hann er með alvarlegt þunglyndi: té una greu depressió

♦ djúp þunglyndi: depressió profunda

♦ innlægt þunglyndi: depressió endògena

♦ klínískt þunglyndi: depressió clínica

♦ langvinn þunglyndi: depressió crònica

♦ meðalalvarlegt þunglyndi: depressió moderada

♦ sjúklegt þunglyndi: depressió mèdica

♦ útlægt þunglyndi: depressió exògena

♦ vægt þunglyndi: depressió lleugera

♦ þunglyndi aldraða: depressió geriàtrica

♦ → fæðingaþunglyndi “depressió postpart”

2. (mikil depurð) malenconia f [profunda] (tristesa profunda)

þunglyndis·einkenni <n. -einkennis, -einkenni>:

símptoma m de depressió

þunglyndis·kast <n. -kasts, -köst>:

atac m de depressió

þunglyndis·legur, -leg, -legt <adj.>:

1. (niðurdrepandi) depriment (que causa depressió)

2. (dapurlegur, angurlyndislegur) malenconiós -osa (melangiós)

þunglyndis·lyf <n. -lyfs, -lyf. Gen. pl.: -lyfja; dat.pl.: -lyfjum>:

[medicament] antidepressiu m

þunglyndis·sjúklingur <m. -sjúklings, -sjúklingar>:

1. (sjúklingur með geðlægð) depressiu m, depressiva f (persona que pateix una depressió o depressions, malalt de depressió o depressions)

2. (sjúklingur með djúpa dapurleika) malenconiós m, malenconiosa f (persona melangiosa)

þung·lyndur, -lynd, -lynt <adj.>:

1. (geðlágur) depressiu -iva (que pateix una depressió o depressions)

2. (niðurdreginn, þungur í skapi) deprimit -ida (profundament abatut)

3. (mjög dapur, angurvær) malenconiós -osa (posseït d'una tristesa profunda)

4. <†> (sem getur ekki komast yfir e-ð) que no deixa de donar voltes sobre un fet desagradable o sobre algú (que no pot pas oblidar fàcilment una cosa [desagradable], que no pot deixar de pensar-hi)

◊ en ef honum mislíkaði, þá var hann þunglyndr ok langrækr, en eigi mjök bráðskapaðr: ...però si algú li desplaïa, aleshores hi donava voltes contínuament i era rancuniós, però, tanmateix, no era de tarannà gaire colèric

þung·málmur <m. -málms, -málmar >:

metall m pesant 

þung·olía <f. -olíu, no comptable>:

oli m pesant

þung·skilinn, -skilin, -skilið <adj.>:

difícil de comprendre, de difícil comprensió

◊ það gjörir hann líka í öllum bréfum sínum, hann talar í þeim um þetta. En í þeim er sumt þungskilið (δυσνόητος -όητος -όητον:   ἐν αἷς ἐστιν δυσνόητά τινα), er fáfróðir og staðfestulausir menn rangsnúa, eins og öðrum ritum, sjálfum sér til tortímingar: és el que també fa a totes les seves cartes, en elles hi parla d'aquestes coses. Però en elles hi ha algunes coses difícils de comprendre, les quals els ignorants i els inconstants tergiversen, com fan també amb les altres Escriptures, per a llur pròpia ruïna

þung·spat <n. -spats, -spöt>:

<GEOL> barita f, baritina f, espat m pesant

þung·steinn <m. -steins, no comptable>:

tungstè m, volframi m (metall W. No hi ha cap raó per escriure wolframi) (→ volfram)

þungt¹:

nom. & ac. s. nt. fort de → þungur, þung, þungt "feixuc -uga, pesant"

þungt² <adv.>:

feixugament

♦ andvarpa þungt (o: þungan): sospirar profundament, exhalar (o: fer) un profund sospir

◊ hann andvarpaði þungan (ἀναστενάζειν ~ ἀναστενάξας -άξασα -ᾶξαν:   καὶ ἀναστενάξας τῷ πνεύματι αὐτοῦ) innra með sér og mælti: "Hví heimtar þessi kynslóð tákn? Sannlega segi ég yður: Tákn verður alls ekki gefið þessari kynslóð": ell va sospirar profundament en el seu esperit, digué: «Per què exigeix un senyal, aquesta generació? Veritablement us dic: No serà donat cap senyal a aquesta generació»

◊ hestarnir drógu Hektor til borgarinnar (προτὶ ἄστυ), og andvarpaði hann þá þungt (στενάχειν ~ στενάχων στενάχουσα στέναχον:   οἳ τόν γε προτὶ ἄστυ φέρον βαρέα στενάχοντα): els cavalls portaren l'Hèctor a la ciutat, i ell, dementre, sospirava greument (el context aquí hauria requerit més aviat stundi ‘gemegava’)

♦ leggjast þungt á [e-ð ~ e-n]: <LOC FIG> collar fort una cosa ~ algú, estrènyer fort una cosa ~ algú, apesantir-se sobre una cosa ~ algú (lit.: posar-se feixugament sobre una cosa ~ algú, i doncs, oprimir-lo)

◊ nema þessi maður sé einhverr guð, sem sé reiður Trójumönnum og hafi á þeim heiftarhug sökum einhverra blóta: því reiði guðs leggst þungt á (ἐπιβρίθειν ~ καταβαίνειν χαλεπὸς -ὴ -ὸν ἐπὶ τοὺς ἀνθρώπους:   χαλεπὴ δὲ θεοῦ ἔπι μῆνις) : tret que aquest home sigui algun déu que està furiós amb els troians i els tingui una profunda ira per culpa d'uns sacrificis, car la còlera d'un déu cau terrible sobre els humans

◊ en við hliðin að utanverðu skulum vér grafa djúpa gröf; skal hún ganga allt með turnunum og vera til varnar (ἐρυκάκοι) kerrum og hermönnum (ἵππον καὶ λαὸν), svo að sókn hinna framgjörnu Trójumanna leggist aldrei þungt á (ἐπιβρίθειν:   μή ποτ’ ἐπιβρίσῃ πόλεμος Τρώων ἀγερώχων): i, devora les portes, a l'exterior, farem un fossat profund, tot el qual resseguirà les torres i servirà de defensa contra els carros i els guerrers, de por que l'atac dels troians orgullosos mai no s'apesanteixi sobre nosaltres

◊ ættuð þið fyrir þá sök að loka ykkur inni og ekki giftast? Nei, dætur mínar, mig tekur mjög sárt til ykkar, því að hönd Drottins hefir lagst þungt á mig(ʝāˈt͡zāʔ   β- ~ יָצָא בְ:   kī־ʝāt͡zəˈʔāh   β-ī   ʝaδ־ʝəˈhwāh,   כִּי-יָצְאָה בִי, יַד-יְהוָה): hauríeu, per aquest motiu, de tancar-vos dins casa vostra i no casar-vos? No filles meves, em condolc molt de vosaltres car [el pes de] la mà de Jahvè cau damunt meu

♦ leggjast þungt á árar: posar-se a vogar amb voga arrancada, posar-se a remar amb tota l'embranzida (lit.: posar-se a remar feixugament)

◊ en Mnesteus arkar (incedens) um miðskips (mediā naue) og brýnir félagana (!): „Leggist nú þungt á árar (rēmīs insurgere:   insurgite remis) félagar Hektors, sem ég valdi mér til fylgdar á hinstu stund Tróju“: però en Mnesteu s'avança lentament (camadeja) pel centre de la nau i exhorta els seus companys: “Companys de l'Hèctor que vaig triar per a mi com a seguici en la suprema hora de Troia! Vogueu ara amb voga arrancada (Forcegeu ara als rems tant com pugueu)!”

◊ þegar Tarkon hafði þetta mælt, lögðust félagar hans þungt á árar (tonsīs consurgere:   socii consurgere tonsis) og knúðu (inferre) löðrandi skip (spumantis rates) á latverskt land, uns stefnar (rostra) standa (tenent) á þurru (siccum) og allir kilir (omnes carinae) — (sedere) óskaddaðir (innocuae): així que en Tarcont hagué dites aquestes paraules, els seus companys es posaren a vogar amb voga arrancada i impulsaren els vaixells escumejants cap a la terra llatina fins que llurs proes foren en terra seca i totes les carenes indemnes

♦ liggja þungt á e-m: <LOC FIG> pesar (o: carregar) sobre algú, aclaparar algú

◊ hönd Drottins lá þungt á Asdód-mönnum (kāˈβēδ   ʔɛl ~ כָּבֵד אֶל:   wa-ttiχˈbaδ   ʝaδ-ʝəˈhwāh   ʔɛl־hā-ʔaʃdōˈδīm,   וַתִּכְבַּד יַד-יְהוָה אֶל-הָאַשְׁדּוֹדִים), hann skelfdi þá og sló þá með kýlum (ˈʕɔφɛl ~ עֹפֶל:   bā-ʕɔ̆φāˈlīm,   בָּעֳפָלִים), bæði Asdód og héraðið umhverfis: la mà de Jahvè es va fer sentir feixuga sobre els asdodites, els va aterrir i els colpí amb abscessos, tant a Asdod com al territori del voltant (abscessos: BMonts. = morenes, tˁəħɔˈrīm ~ טְּחֹרִים:   ba-tˁtˁəħɔˈrīm,   בַּטְּחֹרִים; BInterc. = morenes, ; BEvang. = tumors)

◊ því að dag og nótt lá hönd þín þungt á mér (kāˈβēδ   ʕal- ~ כָּבֵד עַל:   kī   ʝōˈmām   wā-ˈlai̯lāh   tiχˈbaδ   ʕāˈl-ai̯   ʝāˈδɛ-χā,   כִּי, יוֹמָם וָלַיְלָה-- תִּכְבַּד עָלַי, יָדֶךָ), lífsvökvi minn þvarr sem í sumarbreyskju: car nit i dia la vostra mà pesava damunt meu (BEvang.: sentia damunt meu el pes de la teva mà), s'assecava la llecor de la meva vida com en les secades d'estiu

◊ örvar þínar standa fastar í mér, og hönd þín liggur þungt á mér (nāˈħaθ   ʕal- ~ נָחַת עַל:   wa-ttinˈħaθ   ʕāˈl-ai̯   ʝāˈδɛ-χā,   וַתִּנְחַת עָלַי יָדֶךָ): les teves fletxes estan ben clavades en mi, i el pes de la teva mà carrega damunt meu

◊ til er böl, sem ég hefi séð undir sólinni, og það liggur þungt á mönnunum: hi ha un mal que he vist sota el sol i que aclapara els homes (li-ˈhjōθ   raβ   ʕal- ~ לִהְיוֹת רַב עַל:   wə-rabˈbāh   hīʔ   ʕal־hā-ʔāˈδām,   וְרַבָּה הִיא, עַל-הָאָדָם)

◊ og andinn hóf mig upp og hreif mig burt, og ég hélt af stað hryggur og í mikilli geðshræring, og hönd Drottins lá þungt á mér (ħāˈzaq   ʕal- ~ חָזַק עַל:   wə-ʝaδ־ʝəˈhwāh   ʕāˈl-ai̯   ħāˈzāqāh,   וְיַד-יְהוָה עָלַי חָזָקָה): i l'esperit em va alçar enlaire i se m’endugué. Jo me n’anava trist i en una gran agitació d'esperit, i la mà de Jahvè m'aclaparava

♦ e-ð líkar e-m þungt: una cosa desagrada (o: desplau) molt a algú, algú està molt descontent o insatisfet amb una cosa

◊ og þá er Brandur varð var við flimtan þeirra bað hann þá skjótt niður leggja og fara eigi með slík illindi, sagði að þar mætti mikið illt af standa en ekki gott. Gerðist þá orðasveimur mikill í milli héraðanna. Þórður var fáorður en þó líkaði honum þungt allt saman, gems þeirra og þung málaefni er honum þótti þeir hafa við sig (SS II, cap. 348, pàg. 534): i quan en Brandur va tenir notícia de llurs befes, els va manar que se n'estiguessin al punt i que no anessin més amb aquelles malícies bo i afegint que en podria resultar un gran mal i res de bo. Llavors es van escampar certs rumors entre els héruð. En Þórður es mostrava taciturn, però tanmateix, tot plegat li desagradaven llurs acudits malintencionats i les males motivacions que li semblava que tenien envers ell (vocabulari: #1. þung málaefni: Al meu entendre, el sintagma fa referència al fet que en Þórður Sighvatsson des del seu retorn a Islàndia el 1242 no havia aconseguit venjar la mort de son pare, en Sighvatur Sturluson, i la dels seus quatre germans, l'Sturla, en Markús, en Kolbeinn i en Þórður krókur, morts el 1238 a la batalla del mas d'Örlygsstaðir i que era d'aquest fet que els altres li feien riota. Encara, doncs, que þung málaefni es refereix als fets del passat proper que envolten en Þórður Sighvatsson, no he trobat res de millor per traduir-lo que com ho he fet)

◊ þetta líkaði Melkorku þungt, þótti fóstrið of lágt: això no va agradar gens a la Melkorka: considerava que aquell fóstrfaðir era massa ‘baix’ (insignificant, humil, de poca importància)

◊ Glúmur gifti Þorlaugu dóttur sína Víga-Skútu að Mývatni norður og fyrir sakar þeirra sundurlyndis þá lét hann hana fara heim til Þverár og lét hana eina. Það líkaði Glúmi þungt. Síðan bað hennar Arnór kerlingarnef og átti hana. Frá þeim eru komnir göfgir menn. Síðan var með þeim Glúmi og Skútu fæð mikil: en Glúmur va casar sa filla Þorlaug amb l'Skúta homeier del llac de Mývatn, en el nord, i, per mor de llurs mútues desavinences, l'Skúta la va enviar de tornada a casa a Þverá i va divorciar-se d'ella (lit.: la va deixar tota sola). Aquest fet va desplaure molt al Glúmur. De llavors ençà hi hagué una gran tibantor entre en Glúmur i l'Skúta. Més endavant l'Arnór Nas-de-vella va demanar la seva mà i s'hi casà. D'ells dos en descendeixen homes conspicus

♦ stynja þungt (o: þungan): gemegar profundament

◊ en þú, mannsson, styn þungan (lə-hēʔāˈnaħ   bə-ʃiˈβrōn   mɔ̆θˈnaʝim ~ לְהֵאָנַח בְּשִׁבְרוֹן מָתְנַיִם:   wə-ʔatˈtāh   βɛn־ʔāˈδām   hēʔāˈnaħ   bə-ʃiˈβrōn   mɔ̆θˈnaʝim,   וְאַתָּה בֶן-אָדָם, הֵאָנַח; בְּשִׁבְרוֹן מָתְנַיִם). Mjaðmir þínar engist saman, og styn af sárri kvöl í augsýn þeirra: però [ara,] tu, fill d'home, gemega profundament. Els teus malucs es cargolen [de dolor], gemega pel dolorós turment sota llurs mirades

◊ Lásus stundi þungt (grauiter ingemere:   ingemuit cari grauiter genitoris amore, ǁ ut uidit, Lausus) af ást til síns kæra föður þegar hann sá þetta, og tár runnu niður kinnar hans: en Lausus, quan va veure això, va exhalar un pregon gemec per amor de son pare estimat, i les llàgrimes li rossolaren per les galtes

◊ en þegar sonur Ankísesar horfði á hinn deyjandi mann, undarlega bleika ásjónu hans, stundi hann þungt (grauiter ingemere:   ingemuit miserans grauiter dextramque tetendit) af meðaumkun og rétti fram hægri hönd sína, því að hann skynjaði hliðstæðu þeirrar ástar sem hann sjálfur bar til föður síns (et mentem patriae subiit pietatis imago): però quan el fill de l'Anquises va veure el moribund, la seva cara astoradorament (extrordinàriament) pàl·lida, va exhalar un pregon gemec per la compassió que sentia i va estendre la seva mà dreta cap a ell per tal com percebia el paral·lel de l'amor que ell sentia per son pare

♦ taka e-u þungt: <LOC FIG> acollir malament (o: fredament; o: de manera poc complaent) una cosa, prendre's malament una cosa

◊ konungur tók heldur þungt hans máli og segir, að Arinbjörn hefði lengi fylgt mjög málum Egils -- "hefir hann notið þín að því, er eg hefi látið hann vera hér í landi, en nú mun mér örðugt þykja, ef þú heldur hann til þess, að hann gangi á vini mína": el rei va acollir les seves paraules força fredament i li va dir que l'Arinbjörn havia representat sol·lícitament davant ell durant molt de temps els interessos de l'Egill -- “ell t'ha d'agrair el fet que jo li hagi permès d'estar-se aquí en el regne, però ara em sembla gairebé hostil per part teva que li donis suport en el fet que arremeti contra els meus amics” (vocabulari: #1. njóta e-s að e-u: Cf. en Baetke 19874, pàg. 446: njóta e-s at e-u jmd. (od. einem besonderen Umstand) etwas zu verdanken haben; #2. örðugt: Cf. en Finnur Jónsson 1894, pàg. 170: 22. ǫrðigt, steht hier nicht in der allgemeinen, aber abgeleiteten bedeutung „schwierig“; es bedeutet „feindlich, widersetzlich“; der könig [p. 171] meint: „jetzt scheint mir das zu stark und beinahe, als ob du als ein feind gegen mich auftretest“. També en Baetke 19874, pàg. 811: sumt þykkir heldr örðigt í orðum konungs; mun mér ǫrðigt þykkja ef þú heldr hann til þess at hann gangi á vini mína es scheint mir feindlich von dir gehandelt; #3. halda e-n til e-s: Cf. en Baetke 19874, pàg. 226: halda e-n, e-m til e-s jmd. zu etwas verhelfen, bei etwas unterstützen; #4. ganga á e-n: Cf. en Finnur Jónsson 1894, pàg. 171: 23. gangi á, „jmd. übermütig behandeln“; vgl. ágangr § 31. També en Baetke 19874, pàg. 182: ganga á e-n auf jmd. losgehen, gegen jmd. vorgehen)

♦ e-m er þungt í skapi: <LOC FIG> estar d'un humor ombrívol

◊ þá stóð upp á samkomunni kappinn Atreifsson, hinn víðlendi (εὐρὺ κρείων) konungur Agamemnon; honum var þungt í skapi (ἀχεύειν ~ ἄχνυσθαι ~ ἀχνύμενος -ένη -ύμενον:   ἀχνύμενος); hans koldimma hjartafylgsni (φρένες) fylltist miklum móði (μένεος), og augu hans voru lík eldi blossanda (λαμπετόωντι): llavors es va posar dret enmig de l'assemblea el campió atrida, el rei Agamèmnon, de vastes terres. Tenia un humor ombrívol. Els racons, negres com el carbó, del seu cor es varen omplir de gran furor, i els seus ulls eren com foc flamejant (l'original fa: τοῖσι δ’ ἀνέστη ǁ ἥρως Ἀτρείδης εὐρὺ κρείων Ἀγαμέμνων ǁ ἀχνύμενος · μένεος δὲ μέγα φρένες ἀμφιμέλαιναι ǁ πίμπλαντ’, ὄσσε δέ οἱ πυρὶ λαμπετόωντι ἐίκτην)

◊ tók Antínóus Evpíþesson til orða (μετέφη) við þá (τοῖσιν); honum var þungt í skapi, hans koldimmu hjartafylgsni fylltust megnri reiði, og augu hans voru lík eldi brennanda: l’Antínous, fill de l'Eupites, va prendre la paraula enmig d'ells. Estava tot afligit. Els racons, negres com el carbó, del seu cor es varen omplir de gran (violenta) còlera, i els seus ulls eren com foc encès (l'original fa: τοῖσιν δ’ Ἀντίνοος μετέφη, Εὐπείθεος υἱός, ǁ ἀχνύμενος· μένεος δὲ μέγα φρένες ἀμφιμέλαιναι ǁ πίμπλαντ’, ὄσσε δέ οἱ πυρὶ λαμπετόωντι ἐίκτην)

◊ Seifi skýbólstraguði var mjög þungt í skapi (ὀχθεῖν ~ ὀχθήσας -ήσασα -ῆσαν:   ὀχθήσας), og mælti til hennar: en Zeus, el déu dels cúmulus, estava d'un humor molt ombrívol i li va dir (l'original fa: τὴν δὲ μέγ’ ὀχθήσας προσέφη νεφεληγερέτα Ζεύς )

♦ e-m verður þungt í skapi: <LOC FIG> posar-se d'un humor ombrívol, afligir-se

◊ Seifi skýsafnara varð þungt í skapi (ὀχθεῖν ~ ὀχθήσας -ήσασα -ῆσαν:   ὀχθήσας), og mælti til hans: en Zeus, aplegador de núvols, es va posar d'un humor ombrívol i li digué (l'original fa: τὸν δὲ μέγ’ ὀχθήσας προσέφη νεφεληγερέτα Ζεύς )

◊ svo sem jóðsjúk kona finnur til þess hvassa, bitra (ὀξὺ ... δριμύ) skeytis, er senda dætur Heru, Lausnargyðjurnar, er gera fæðingarhríðirnar (μογοστόκοι) og hafa með sér sára verki (πικρὰς ὠδῖνας ἔχουσαι): svo kenndi hinn sterki Atreifsson sárra verkja (ὀξεῖαι ὀδύναι); hann stökk upp á kerru sína og bauð kerrusveininum að hleypa til enna holu skipa, því honum varð mjög þungt fyrir hjarta (ἄχθεσθαι:   ἤχϑετο γὰρ κῆρ): talment com una partera sent el dard punxegut i amarg que li envien les filles de l'Hera, les Ilíties, les qui fan els dolors de l'infantament i tenen amb elles dolors aguts, així sentí el fort Atrida dolors aguts; va pujar d'un bot al seu carro i manà a l'auriga que s'afués cap al front de les buides naus, car sofria molt en el cor

◊ en Díómedes settist að baki hans, og dró hið fljóta skeyti (βέλος ὠκὺ) út úr fætinum; kenndi hann þá mikils sársauka (ὀδύνη δὲ διὰ χροὸς ἦλθ’ ἀλεγεινή); stökk hann þá upp á kerru sína, og bað kerrusveininn hleypa til enna holu skipa, því honum var þungt fyrir brjósti (ἄχθεσθαι:   ἤχϑετο γὰρ κῆρ): i en Diomedes es va asseure darrere ell i es va treure la ràpida fletxa del peu; va sentir llavors un gran dolor. Després va pujar d'un bot al seu carro i manà a l'auriga que s'afués cap al front de les buides naus, car sofria molt en el cor (el cor li pesava)

◊ þegar Jesús hafði sagt þetta, varð honum mjög þungt um hjarta (ταράσσειν τῷ πνεύματι:   [ὁ] Ἰησοῦς ἐταράχθη τῷ πνεύματι) og hann sagði beinum orðum: "Sannlega, sannlega segi ég yður: Einn af yður mun svíkja mig": i quan el bon Jesús hagué dit això, es contorbà en l'esperit i els digué amb paraules explícites: «En veritat, en veritat, us ho dic: un de vosaltres em trairà»

♦ e-m fellur e-ð þungt: <LOC FIG> una cosa afecta feixugament algú

◊ en Davíð féll það þungt (ħāˈrāh   lā ~ חָרָה לָ:   wa-i̯ˈʝiħar   lə-δāˈwiδ,   וַיִּחַר לְדָוִד), að Drottinn hafði lostið Ússa svo hart, og hefir þessi staður verið nefndur Peres Ússa allt fram á þennan dag: però al David li va saber greu que Jahvè hagués colpit l'Ozà (Uzzà) tan durament, i aquell lloc ha estat anomenat Fares-Ozà (Pèreç Uzzà) fins al dia d'avui

◊ þegar konungur heyrði þetta, féll honum það næsta þungt (bəˈʔēʃ   ʕal ~ בְּאֵשׁ עַל:   ʔɛ̆ˈδaʝin   malˈk-āʔ   kə-ˈδī   milləˈθ-āʔ   ʃəˈmaʕ   ɕagˈgīʔ   bəˈʔēʃ   ʕăˈl-ōhī,   אֱדַיִן מַלְכָּא כְּדִי מִלְּתָא שְׁמַע, שַׂגִּיא בְּאֵשׁ עֲלוֹהִי), og lagði hann allan hug á að frelsa Daníel, og allt til sólarlags leitaði hann alls við, að hann fengi borgið honum: quan el rei sentí això, el va afectar molt i va posar tot el seu zel en (es va prendre a cor de) salvar en Daniel, i fins a la posta de sol va maldar per salvar-lo

◊ en Posídon, er leynilega hafði skotizt upp af enum gráa sæ, gekk meðal Argverja og eggjaði þá fram; féll honum þungt (ἄχθεσθαι:   ἤχθετο), að þeir fóru halloka (δαμναμένους) fyrir Trójumönnum, og var ákaflega reiður Seifi. Að vísu var söm ætt þeirra beggja, og föðurland hið sama, en Seifur var þeirra eldri og margfróðari: en Posidó, que havia emergit secretament de la mar grisa, anà entre els argius i els va esperonar a avançar. Li pesava que perdessin davant els troians i estava fortament enfellonit amb en Zeus. Certament era un mateix el llinatge de tots dos i la mateixa llur pàtria, però en Zeus era el major i sabia més coses (l'original fa: Ἀργείους δὲ Ποσειδάων ὀρόθυνε μετελθὼν ǁ λάθρῃ ὑπεξαναδὺς πολιῆς ἁλός· ἤχθετο γάρ ῥα ǁ Τρωσὶν δαμναμένους, Διὶ δὲ κρατερῶς ἐνεμέσσα. ǁ ἦ μὰν ἀμφοτέροισιν ὁμὸν γένος ἠδ’ ἴα πάτρη, ǁ ἀλλὰ Ζεὺς πρότερος γεγόνει καὶ πλείονα ᾔδη)

◊ þá hann hafði þetta sagt, vísaði hann mér burt úr höllinni, og féll mér það ærið þungt (στενάχειν ~ στενάχων στενάχουσα στέναχον:   ὣς εἰπὼν ἀπέπεμπε δόμων βαρέα στενάχοντα). Héldum vér svo þaðan áleiðis ferð vorri, harmþrungnir í hjarta (ἀκαχήμενοι ἦτορ); urðu skipverjar örmæddir af erfiðum róðri, og hlauzt það af heimsku vorri; sáust nú engi líkindi til framar, að heimför vor mundi greiðast: quan va haver dit això, em va indicar que sortís del palau i això em va afligir feixugament. Emprenguérem el nostre viatge posant-nos en camí d'allà, aclaparats de dolor en el cor; la tripulació va quedar extenuada a causa de la dura remada i això resultava de la nostra estupidesa. Ara ja no es veia cap més probabilitat que el nostre viatge de tornada prosperés (en comparació, βαρέα στενάχοντα de la Ilíada VIII:334 sona així: Ajant yfirgaf ekki sinn fallna bróður, heldur hljóp í kring um hann honum til varnar og hlífði honum með skildi sínum; en tveir trúir félagar hans, Menisteifur Ekkíusson og hinn ágæti Alastor hófu Tevkrus upp á axlir sér og báru hann til hinna holu skipa, og stundi hann þá þungan)

♦ e-m veitir e-ð þungt: <LOC FIG> les coses van molt maldades a algú

◊ að ekki er það af mínum völdum, að Posídon jarðarskelfir vinnur skaða þeim Tróverjum og Hektori, en veitir lið Akkeum; heldur mun hugur sjálfs hans knýja hann til þess, því þá er hann sá, að Akkeum veitti þungt niðri við skipin (τείρειν ~ τειρόμενος -ένη -όμενον:   τειρομένους δ’ ἐπὶ νηυσὶν ἰδὼν ἐλέησεν Ἀχαιούς), kenndi hann í brjósti um þá (ἐλέησεν): que no és per mi (per voluntat meva) que en Posidó, el sacsador de la terra, infligeix dany als troians i a l'Hèctor i socorreix els aqueus, sinó que deu ésser el seu mateix cor el que l'empeny a fer-ho, car, quan ha vist que les coses els anaven molt maldades als aqueus allà baix a la vora de les naus, se n'ha apiadat (l'original fa: μὴ δι’ ἐμὴν ἰότητα Ποσειδάων ἐνοσίχθων ǁ πημαίνει Τρῶάς τε καὶ Ἕκτορα, τοῖσι δ’ ἀρήγει, ǁ ἀλλά που αὐτὸν θυμὸς ἐποτρύνει καὶ ἀνώγει, ǁ τειρομένους δ’ ἐπὶ νηυσὶν ἰδὼν ἐλέησεν Ἀχαιούς)

◊ Þorsteinn var maður órefjusamur og réttlátur og óáleitinn við menn, en hélt hlut sínum, ef aðrir menn leituðu á hann, enda veitti það heldur þungt flestum að etja kappi við hann: en Þorsteinn era un home franc, honrat (recte) i que no cercava raons a ningú, però que es mantenia ferm si d'altres li feien a prop, i a la majoria, ficar-se amb ell, els sortia força malament (vocabulari: #1. halda hlut sínum: Cf. en Baetke 19874, pàg. 262: halda hlut sínum óskerðum   seine Stellung uneingeschränkt halten, sich behaupten; #2. leita á e-n: Cf. en Baetke 19874, pàgs. 374-375: leita á e-n, e-t sich wenden gegen, angreifen; zu nahe treten, kränken <...>; #3. veitir e-m þungt: Cf. en Baetke 19874, pàgs. 789-790: veitti þat [p. 790] heldr þungt flestum at etja kappi við hann für die meisten ging es ziemlich schlecht aus, war es recht mißlich. Cf. també en Finnur Jónsson 1894, pàg. 288: 2. 3. veitti ... heldr þungt, „es war ziemlich schwierig“; #4. etja kappi við e-n: Cf. en Baetke 19874, pàg. 117: etja kappi við e-n mit jmd. anbinden, streiten, es mit jmd. aufnehmen)

◊ "Von þykir mér að yður veiti þungt við Björn er þér rekið eigi þenna af yður. Er því verr að eg mun of fjarri í vetur að eg mætti bætur á þessu ráða": “Es comprèn que no pugueu imposar-vos contra en Björn ja que no podeu desempallegar-vos d'aquest (=d'en Grettir). I és més que més dolent que a l'hivern seré massa lluny com per poder posar remei a això (vocabulari: #1. von þykir e-m að...: En Baetke 19874, pàgs. 694 i 796-797, no dóna pas entrada a aquesta locució. El significat sembla, atès el context, : em sembla d'esperar que... em sembla esperable que..., es comprèn que...; #2. veitir e-m þungt við e-n: Cf. en Baetke 19874, pàg. 710: veitir e-m þungt við e-n jmd. hat einen schweren Stand gegenüber jmd., kommt nicht gegen jmd. auf; #3. reka e-n af [höndum] sér: En Baetke 19874, pàg. 493, no dóna pas entrada a aquesta locució, però sí a la variant: reka(sk) e-n af hǫndum   sich jmd. vom Halse halten, jmd. vertreiben; #4. ráða bætur á e-u: Cf. en Baetke 19874, pàg. 63: ráða, vinna bœtr á (e-u) Besserung, Abhilfe in einer Sache schaffen)

◊ varð fundur þeirra Ragnfröðar og Hákonar jarls á Sunn-Mæri norðarlega. Hélt Hákon þegar til orustu. Hann hafði lið meira og skip smærri. Orusta varð hörð og veitti Hákoni þyngra. Þeir börðust um stafna sem þar var siður til. Straumur var í sundinu og hóf öll skipin saman inn að landinu. Jarl lét og hamla að landi þar er honum þótti best til uppgöngu. En er skipin kenndu niður þá gekk jarl og allt lið hans af skipunum og drógu upp svo að óvinir þeirra skyldu eigi mega út draga. Síðan fylkti jarl á vellinum og eggjaði Ragnfröð til uppgöngu. Þeir Ragnfröður lögðu utan að og skutust á langa hríð. Vildi Ragnfröður ekki á land ganga og skildust að svo búnu: l’encontre entre en Ragnfröður i el iarl Hákon es va esdevenir a la costa septentrional de Sunn-Mæri. El iarl Hákon va començar immediatament la batalla. Tenia més homes, però vaixells més petits. La batalla fou aferrissada i les coses li anaren maldades al Hákon. Tal i com era costum aleshores, es batien des de les proes. Al freu [en el qual tenia lloc la batalla] hi havia un corrent que empenyia totes les naus cap a terra. El iarl també va fer remar cap enrere cap a terra, cap a l'indrete que li semblava el millor per a desembarcar. I quan les seves naus varen tocar fons, el iarl i tots els seus homes baixaren de les naus [a l'aigua] i les estiraren fora de l'aigua de manera que llurs enemics no poguessin tornar a avarar-les. Després, el iarl va arrenglerar les seves tropes en ordre de batalla en el camp mentre punyia en Ragnfröður a desembarcar. En Ragnfröður i els seus homes també varen apropar llurs naus a terra i llavors els dos bàndols s'estigueren llançant projectils una bona estona. En Ragnfröður no va voler pas baixar a terra i, estant així les coses, se separaren (vocabulari: #1. þungt: Cf. en Baetke 19874, pàg. 790: orrosta varð hǫrð ok veitti Hákoni þyngra es lief schlechter für Hákon, Hákon hatte das Glück gegen sich)

♦ e-ð er þungt undir árum: <LOC FIG> resulta difícil o mal de fer avançar al rem

◊ frá ferð Bárðar er það að segja að honum ferst einkar vel. Tók hann Grænland þar sem hann mundi kjósa. Gunnar tók feginsamlega við Bárði. Setja þeir þegar til menn að sjá fyrir varnaði Bárðar. En þeir fóru þegar í óbyggðir með jafnmörgum mönnum sem konungur hafði á kveðið. Þeim er þar nú kunnigt og rata þeir skjótt þann fjörð er virki Refs stóð í. Gunnar lendir skipi sínu í utanverðan fjörðinn því að það var þungt undir árum og hlaðið af vist þeirra. Þótti þeim léttara að ganga inn í fjörðinn. Þeir Bárður reru inn mjög allt að virkinu. Komu þeir Gunnar nú og þar. Þeir ganga allir upp að virkinu. Var þar öngum hlut breytt svo að þeir mættu sjá nema grafinn var skurður jafnsítt virkinu það er að sjó horfði. Skurðurinn tók á framanverðan sævarbakkann. Þar var aðdjúpt mjög og ekki útfiri. Þessi skurður var ekki djúpari en tók manni í bróklinda: del viatge d'en Bárður se n'ha de contar que va tenir una travessia especialment bona. Va desembarcar a Grenlàndia a l'indret que s'havia escollit (s'hauria escollit). En Gunnar va rebre en Bárður amb gran alegria. Immediatament varen disposar homes perquè guardessin les mercaderies d'en Bárður, mentre ells mateixos partien sens dilació cap als paratges inhabitats amb la quantitat d'homes que el rei havia fixat (és a dit, que els havia aconsellat). Ara ja coneixien les tresques i varen trobar aviat el fiord en el qual es trobava el baluard d'en Refur. En Gunnar va atracar la seva nau a la part més exterior del fiord, ja que resultava feixuc avançar al rem perquè la nau anava carregada amb llurs provisions. Li semblava que a ell i als seus homes els seria més bo de fer d'endinsar-se a peu en el fiord. En Bárður i els seus homes[, en canvi,] varen entrar al rem en el fiord i vogaren fins a molt a prop del baluard [d'en Refur]. En Gunnar i els seus homes també hi anaren [i tot seguit] tots plegats varen pujar cap al baluard. Fins allà on pogueren veure, no hi havien canviat res, llevat que s'havia excavat una rasa tan llarga com el baluard per la cara que donava a la mar. La rasa arribava fins a l'extrem de la vorera costeruda de la mar. Allà la mar era molt fonda i no hi havia terra en retirar-se la marea (és a dir, quan es retirava la marea, la zona continuava inundada). Aquella rasa no era gaire profunda i a un home només li arribava fins al cinyell dels seus calçons

◊ Egill gerði sem hann mælti; gengu þeir á skútu þrír tigir manna og fóru sem ákafast. Skipið var einkar skjótt. Þá reru fjöldi annarra skipa úr höfninni, er Arinbjörn átti, skútur og róðrarferjur, en langskip, er Arinbjörn átti, fór síðast, því að það var þyngst undir árum; en skúta Egils gekk skjótt hjá fram. Þá kvað Egill vísu: l’Egill va fer com l'Arinbjörn li deia. Trenta homes en total pujaren a una skúta i s'allunyaren d'allà fent tanta de via com els era possible. L'embarcació era especialment ràpida. [Alhora que ells] va sortir de port un gran nombre d'altres naus, skútur i róðarferjur, que eren de l'Arinbjörn, mentre que la nau llarga (langskip) de l'Arinbjörn va sortir-ne el darrer per tal com fer-la avançar al rem era molt feixuc. La skúta de l'Egill va avançar ràpidament totes les altres embarcacions. Llavors l'Egill va cantar la següent vísa (vocabulari: #1. ákafa: Cf. en Baetke 19874, pàg. 13: á-kafr <...> hastig <...>; #2. þungt: Cf. en Baetke 19874, pàg. 789: skipit var þungt undir árum das Schiff war schwer zu rudern,vorwärts zu bewegen)

♦ e-m þykir þungt um [e-ð]: <LOC FIG> una cosa dol molt a algú, algú es pren feixugament [a cor] una cosa, una cosa fa mal a algú [al cor], una cosa és [molt] dolorosa per al cor d'algú

◊ svo mælti hún til að freista manns síns; en Odysseifi þókti þungt um (ὀχθεῖν ~ ὀχθήσας -ήσασα -ῆσαν:   αὐτὰρ Ὀδυσσεὺς ǁ ὀχθήσας ἄλοχον προσεφώνεε κεδνὰ ἰδυῖαν), og mælti til sinnar tryggvu konu: „Það orð, sem þú þar mælir, kona, tekur mig mjög sárt (τοῦτο ἔπος θυμαλγὲς [ἔειπες]). Hverr hefir gert mér það, að færa rúmið á annan stað, en það átti að vera?: així va parlar per a posar a prova el seu home; però aquelles paraules li varen doldre molt a l'Odisseu i digué a la seva dona fidel: “Dona, aquestes paraules que m'has dit m'han fet molt de mal [al cor]. Qui m'ha fet això de posar el llit en un altre lloc d'on havia d'ésser?”

◊ Hreiðar svarar: "Mér er vant við bróður minn er mér færir gjafar þær sem hann færir mér og hann fær bestar til að eigi skilji okkur á um þig. En mér mun þungt þykja ef þeir gumsa þig og spotta": en Hreiðar li va respondre: “He de tenir certes consideracions amb el meu germà, que em porta els regals que em porta, i els regals que em fa són els millors com perquè ells i jo ens desavenim per tu. I d'altra banda em doldrà molt si se't rifen o fan befa de tu” (vocabulari: #1. vandur: Cf. en Baetke 19874, pàg. 697: e-m er vant við e-n jmd. hat Verpflichtungen gegenüber jmd.; #2. e-n skilur á um e-n: Cf. en Baetke 19874, pàg. 552, no dóna pas entrada a aquesta construcció, però sí a una de semblant: unp. þá skilr á (um) e-t sie werden uneins, geraten in Streit; sie stimmen (in ihrer Ansicht oder Aussage) nicht überein. El significat n'és, doncs: desavenir-se per algú, enemistar-se per algú; #3. gumsa: Cf. en Baetke 19874, pàg. 216: gumsa (að)   verspotten, zum Narren halten)

þungun <f. þungunar, þunganir>:

<MED> embaràs m (fl./pl.: embarassos)

♦ ótímabær þungun: un embaràs no desitjat

þungunar·próf <n. -prófs, -próf>:

test m d'embaràs, prova f d'embaràs

♦ jákvætt¹~neikvætt² þungunarpróf: test d'embaràs positiu¹~negatiu²

þungunar·rof <n. -rofs, -rof>:

interrupció f d'embaràs

◊ þungunarrofum ekki fjölgað þrátt fyrir breytta löggjöf: les interrupcions d'embarassos no s'han acrescut malgrat el canvi de legislació

þungur, þung, þungt <adj.>:

1. (þungvægur, höfugur) feixuc -uga (pesant)

◊ og þegar hann lét skera hár sitt, - en hann lét jafnan skera það á árs fresti, af því að það varð honum svo þungt (kāˈβēδ   ʕal- ~ כָּבֵד עַל:   kī־χāˈβēδ   ʕāˈlā-u̯,   כִּי-כָבֵד עָלָיו), að hann hlaut að láta skera það -, þá vó hárið af höfði hans tvö hundruð sikla á konungsvog: i quan es tallava els cabells —i sempre se'ls tallava un cop l'any, perquè se li feien tan feixucs que se'ls havia de tallar—, els cabells del seu cap feien un pes de dos-cents sicles a la balança del rei

◊ þá svöruðu honum hinir ungu menn, er vaxið höfðu upp með honum: „Svo skalt þú svara lýð þessum, er sagði við þig: ‚Faðir þinn gjörði ok vort þungt (kāˈβēδ ~ כָּבֵד:   ʔāˈβī-χā   hiχˈbīδ   ʔɛθ־ʕulˈlē-nū,   אָבִיךָ הִכְבִּיד אֶת-עֻלֵּנוּ), en gjör þú oss það léttara‘ - svo skalt þú mæla til þeirra: ‚Litlifingur minn er digrari en lendar föður míns. Hafi faðir minn lagt á yður þungt ok (kāˈβēδ, kəβēˈδāh ~ כָּבֵד, כְּבֵדָה‎:   ʔāˈβ-ī   hɛʕəˈmīs   ʕălēi̯-ˈχɛm   ʕɔl   kāˈβēδ,   אָבִי הֶעְמִיס עֲלֵיכֶם עֹל כָּבֵד), mun ég gjöra ok yðar enn þyngra. Faðir minn refsaði yður með keyrum, en ég mun refsa yður með gaddasvipum‘“: llavors els joves que s'havien criat amb ell li contestaren: «A aquest poble que t'ha dit: «Ton pare va fer feixuc el nostre jou; tu, emperò, alleugereix-nos-el», respon-los així: «El meu dit petit és més gros que els lloms de mon pare. Si mon pare us va carregar un jou feixuc, doncs, jo encara us el faré més feixuc. Mon pare us castigava amb fuets, però, jo us castigaré amb escorpins»

◊ „Ekki er þetta góð gǫrð ne vitrlig,“ sagði Jetró, „at þú bindir þér svá mikla ok þunga byrði, at þú fáir meðr ǫngu móti borit“: en Jetró li va dir: “Que t'imposis una càrrega tan gran i feixuga, no és pas una acció bona ni assenyada, ja que de cap manera no la podràs portar (sostenir, suportar) [totsol]” (Cf. Xemot 18:18)

◊ hiti var mikill um daginn og mælti Finnbogi: "Svo gerir mér þungt og höfugt að eg má víst eigi annað en sofa": durant el dia va fer molta de calor i en Finnbogi va dir: “M'agafa un xubec tan fort i feixuc que no puc fer res més que ajeure'm i dormir”

◊ ok er Hrólfr vissi þessi tíðendi, varð hann reiðr mjǫk ok sparði hann þá ekki Hreggviðarnaut ok hjó bæði hart ok títt, svá at allt hrǫkk undan, þat er fyrir var. Drap hann stundum tvá eða þrjá í einu hǫggvi ok óð þvílíkt fram sem hann vœði þungan árstraum. Orrosta þessi stóð allan daginn til þess at svá var myrkt, at eigi var vígljóst. Lét þá Eirekr konungr halda upp friðskildi, ok gafst upp orrostan. Fór konungr í borgina með sitt lið, en Hrólfr til herbúða sinna, ok váru bundin sár manna, þeira er lífvænir váru. En svá hafði fallit lið Hrólfs ok Stefnis, at eigi váru meir eptir en tvær þúsundir manna af ǫllum þeira her ok flest allt mjǫk sárt. Var nú illr kurr í liðinu. Tóku menn þá á sik náðir ok sofnuðu skjótt eptir mikla mœðu: i quan en Hrólfr va saber aquesta notícia es va posar molt furiós i llavors no va estalviar gens l'espasa Hreggviðarnaut, colpint-hi amb força i freqüència de manera que tot el que se li posava al davant retrocedia. De vegades matava dos o tres homes d'un sol cop d'espasa i anava avançant com si travessés a gual un riu de corrent impetuós. Aquesta batalla es va perllongar tot lo dia fins que va fer fosca negra i ja no s'hi veia per continuar combatent. El rei Eirekr llavors va fer aixecar l'‘escut de pau’ i la batalla es va aturar. El rei es va dirigir a la ciutat amb la seva tropa mentre que en Hrólfr va anar al seu campament on curaren i embenaren les ferides dels seus homes de qui hi havia esperances que sobrevisquessin. Tanmateix, la host d'en Hrólfr i l'Stefnir havia tingut tants de caiguts que de tot llur exèrcit no en restaven més de dos mil homes i la majoria d'ells, molt malferits. Llavors es va estendre per la host un murmuri de descontentament. Els homes es lliuraren llavors al repòs nocturn i s'adormiren de seguida després d'aquest gran esgotament

◊ Guðmundur svarar: "Eigi ætla eg að við verðum samdóma um málin. En mér virðist þú maklegur þess að láta þitt fyrir þung svik við oss": en Guðmundur li va contestar: “No crec pas que en Þórir Helgason i jo arribem a posar-nos d'acord en la sentència [arbitral] d'aquest cas, perquè a mi em sembla que tu ets mereixedor de perdre tot el que és teu pel teu gran engany contra meu (per haver-me volgut enganyar o estafar tan greument)” (vocabulari: #1. láta: Cf. en Baetke 19874, pàg. 363: hergeben, abtreten <...> verlieren, einbüßen <...>; #2. þung svik: Cf. en Baetke 19874, pàg. 789: þung svik schwerer Betrug)

◊ en er jarl hætti að tala þá stóð upp Svíakonungur. Hann svarar þunglega um sættina en veitti jarli átölur þungar og stórar um dirfð þá er hann hafði gert grið og frið við hinn digra mann og lagt við hann vináttu, taldi hann sannan að landráðum við sig, kvað það maklegt að Rögnvaldur væri rekinn úr ríkinu og segir að allt slíkt hlaut hann af áeggjan Ingibjargar konu sinnar og kvað það verið hafa hið ósnjallasta ráð er hann skyldi fengið hafa að girndum slíkrar konu. Hann talaði langt og hart og sneri þá enn tölunni á hendur Ólafi digra. En er hann settist niður þá var fyrst hljótt: i quan el iarl [Rögnvaldur Úlfsson] va haver acabat de parlar, el rei de Suècia[, n'Olau Eiríksson,] es va aixecar i li va contestar sobre aquella proposta d'un tractat de pau en termes de refús, i [després] va fer grans i greus retrets al iarl per la gosadia d'haver fet un tractat de treva i pau amb el Gras i haver-hi travat amistat, i va declarar que s'havia fet provadament culpable d'alta traïció contra ell i declarà que no fóra més que merescudament (maklegt) que el iarl Rögnvaldur fos bandejat del regne, i va afegir que tot allò ho rebia per haver seguit la instigació de la seva dona Ingibjörg [Tryggvadóttir] (el iarl estava casat amb la germana del rei Olau Tryggvason) afirmant que havia concebut el més insensat dels plans deixant-se dur pels desigs d'aquella dona (entenc, doncs, l'expressió að girndum e-s com a ‘seguint els desigs de, actuant d'acord amb els desigs de’, sense cap connotació sexual). Va parlar molta d'estona i en termes durs i finalment va girar el fil del seu parlament contra l'Olau el Gras. Quan es va asseure, durant una estona va regnar el silenci

◊ fóru mál til þings og var leitað um sættir. En þar var svo þungt fyrir að engi voru völ á því, því að í móti voru lögvitrir menn og hugdjarfir, Möðruvellingar og Esphælingar. Lauk þessu máli svo að Austmenn urðu sekir og var gefið fé til farningar Vigfúsi og skyldi þrjú sumur leita við utanför og hafa þrjú heimili á hverjum misserum og var hann þá fjörbaugsmaður. En hann mátti eigi heima vera fyrir helgi staðarins og var hann að Uppsölum löngum og ætluðu að hann mundi vera í öðrum fjórðungum landsins og vildi hann eigi utan fara á því méli. Varð hann þá alsekur og hélt Glúmur hann á laun: el plet fou dut al þing i es va cercar un acord de conciliació, però s'hi toparen amb uns entrebancs tan greus que no tingueren oportuninat d'aconseguir-ne un ja que de la banda de la part contrària hi havia homes versats en lleis i coratjosos, la gent dels Möðruvellir i la de l'Espihóll. El plet va acabar de tal manera que els [dos] noruecs foren proscrits i es va comprar l'anell de vida per al Vigfús, el qual disposaria [així] de tres estius per procurar trobar-se una possibilitat d'anar-se'n de l'illa i durant cadascun d'aquests tres anys podria estatjar-se [segur] a tres llocs diferents i a partir de llavors en Vigfús fou un fjörbaugsmaður o home d'anell de vida, però no podia estar-se a casa seva a causa de la santedat del lloc i es va estar molt de temps a Uppsalir mentre es creia que devia trobar-se a altres quarters (fjórðungar) del país i durant el termini fixat per a fer-ho no va voler pas sortir de l'illa, de manera que, un cop transcorregut el termini, va incaure en la pena de plena proscripció i en Glúmur el va mantenir amagat [de llavors ençà] (vocabulari: #1. þungt: Cf. en Baetke 19874, pàg. 789: var leitat um sættir en þar var svá þungt fyrir, at   aber es gab so schwere Hindernisse; #2. val: Cf. en Baetke 19874, pàg. 692: val n. <...> Möglichkeit <...>; #3. farning: Cf. en Baetke 19874, pàg. 129: farning f.   Beförderung, Weg-, Ausfahrt (besonders von Geächteten aus Island). Això vol dir que als dos noruecs se'ls imposa la pena de plena proscripció o skóggangur, però al Vigfús la pena de proscripció menor o fjörbaugsgarður o desterrament de tres anys. Amb això, en Vigfús es converteix en un fjörbaugsmaður o home d'anell de vida. En Baetke 19874, pàg. 143, defineix així els diners pagats: fjǫr-baugr m.   (eig. Lebensring) Geldsumme, durch die ein zur milderen Acht Verurteilter sich bis zu seiner Ausreise sicheren Aufenthal im Lande (und damit das Leben) innerhalb fest begrenzter Örtlichkeit erkauft. En no anar-se'n del país en el termini establert, incau en la plena proscripció)

◊ þungur steinn: una pedra feixuga

◊ á honum eru eistun þung átján pund: té uns collons que li pesen 9 quilos

♦ hvað ertu þungur: què peses?

♦ þungir skattar: impostos feixucs

♦ mér er þungt í höfðinu: <LOC FIG> tinc el cap feixuc (o: espès)

♦ það léttir af mér þungum steini: <LOC FIG> això em treu un gran pes de sobre, això me lleva un gran pes de damunt (Mall.)

♦ stynja (o: blása) þungan (o: þungt): <LOC FIG> gemegar feixugament (o: profundament), fer un profund gemec

♦ e-ð er þungt á metunum: <LOC FIG> això té un gran pes (molt rellevant o important)

♦ e-ð er þungt í vöfum: <LOC FIG> això és poc pràctic, això és massa difícil de manejar

♦ vera í þungum þönkum: <LOC FIG> estar immers en els seus pensaments, estar abstret -a, estar capficat en profundes reflexions

♦ það er nú þrautin þyngri: <LOC FIG> això és un os dur [de rosegar]

2. (þungfær, stirðbusalegur, staurslegur, þunglamalegur) feixuc -uga de moviments (sompo) (→ þungur á sér)

◊ Hárekur úr Þjóttu svarar máli Ólafs konungs, segir svo: "Það er auðsætt að eigi má eg fara fæti til Noregs. Eg em maður gamall og þungur og vanur lítt göngum. Ætla eg trauður að skiljast við skip mitt. Hefi eg lagt þá stund á um skip það og búnað þess að mér mun leitt að ljá óvinum mínum fangs á skipi því": en Hárekur de Þjótta va respondre al discurs del rei Olau dient-li: “És evident que no puc anar a peu a Noruega. Sóc un home vell i de moviments lents i poc avesat a les marxes a peu. Tinc per mi que sóc reticent (= no em sento gens inclinat) a separar-me del meu vaixell. He dedicat tants d'esforços a aquesta nau i al seu equipament que em desagradarà deixar-lo als meus enemics com a botí” (vocabulari: #1. ganga: Cf. en Baetke 19874, pàg. 181: ganga f.   das Gehen, Gang, Lauf <...>; #2. trauður: Cf. en Baetke 19874, pàg. 661: trauðr <...> unwillig, nicht willens, nicht geneigt zu (e-s, til e-s); #3. leggja stund á e-ð: Cf. en Baetke 19874, pàg. 613: leggja stund á e-t große Mühe auf etwas verwenden, sich etwas angelegen sein lassen; #4. e-m er e-t leitt: Cf. en Baetke 19874, pàg. 372: e-m er e-t leitt jmd. mißfällt etw., jmd. liebt etw. nicht; #5. ljá e-m fangs á e-u: Cf. en Baetke 19874, pàg. 124: ljá e-m fangs á e-u jmd. etw. als Beute überlassen)

◊ Þórhallur hét maður. Hann bjó í Bláskógum á Þórhallsstöðum. Hann var vel fjáreigandi og heldur við aldur er saga sjá gerðist. Lítill var hann og ljótur. Engi var hann íþróttamaður en þó var hann hagur við járn og tré. Hann hafði þá iðju að gera öl á þingum til fjár sér en af þessi iðn varð hann brátt málkunnigur öllu stórmenni því að þeir keyptu mest mungát. Var þá sem oft kann verða að mungátin eru misjafnt vinsæl og svo þeir er seldu. Engi var Þórhallur veifiskati kallaður og heldur sínkur. Honum voru augu þung. Oftlega var það siður hans að hafa kofra á höfði og jafnan á þingum en af því að hann var maður ekki nafnfrægur þá gáfu þingmenn honum það nafn er við hann festist að þeir kölluðu hann Ölkofra: això era un home que nomia Þórhallur. Vivia a Þórhallsstaðir als Bláskógar. Era molt acabalat i d'edat força avançada quan aquesta història es va esdevenir. Era petit i lleig. No era un home posseïdor de grans habilitats encara que era hàbil treballant el ferro i la fusta. Es dedicava a fer cervesa en els þings que venia. A causa d'aquesta activitat ràpidament es va convertir en conegut de tots els prohoms, de parlar amb ells, ja que eren aquests els qui li compraven la major part del mungát. S'esdevenia, com sovint sol passar, que els mungát no sempre són iguals de bons i, en conseqüència, tampoc no són iguals d'apreciats els qui els vénen. En Þórhallur no tenia anomenada d'ésser un home generós, i sí força gasiu. Hi veia malament (tenia els ulls entelats). Tot sovint solia portar un kofri (cobricap, capiró) al cap i no se'l llevava mai durant els þings i, per tal com no era un home gaire famós, els assistents als þings li posaren un malnom que ja li va quedar per sempre, de manera que l'anomenaven “en Cobricap el-de-la-cervesa” (vocabulari: #1. þung augu: Cf. en Baetke 19874, pàg. 789: honum váru augu þung er hatte trübe Augen, sah schlecht. Més que uns ulls tèrbols o entelats, jo veig darrere aquesta expressió un cas de presbícia, o sigui, els seus ulls eren com la forma de moure's d'un vell; )

◊ Hrútur mælti: "Heldur mun eg annars á leita en fara á Kambsnes því að mér er fótur þungur. En eigi mun eg láta ræna Þorleik ef eg hefi föng á því þótt eigi sé margt í frændsemi okkarri": en Hrútur li va dir: “M'estimaré més cercar una altra solució que anar a Kambsnes perquè ja tinc les cames feixugues (per l'edat), però no deixaré que robis al Þorleikur si tinc ocasió d'impedir-ho encara que en el nostre parentiu hi hagi alguna desavinença” (vocabulari: #1. leita á: Cf. en Baetke 19874, pàg. 375: á leita (e-s, um e-t) sich nach etw. umtun, etwas zu bekommen suchen: heldr mun ek annars á leita en ich will lieber etwas anderes versuchen, einen anderen Ausweg suchen, als; #2. þungur fótur: Cf. en Baetke 19874, pàg. 789: mér er fótr þungr ich bin schlecht zu Fuß; #3. hafa föng á: Cf. en Baetke 19874, pàg. 124: hafa fǫng á, til die Möglichkeit haben, in der Lage sein; #4. frændsemi: En Þorleikur Höskuldarson, a qui l'Eldgrímur està robant els cavalls, era nebot d'en Hrútur)

◊ 19. Prestur einn, sá er verið hafði und­ir hendi hins sæla Guðs ját­ara, Þor­láks bisk­ups, varð fyr­ir vand­ræði miklu. Hann hafði með sér hús­karl í vist, þung­an og þrjót­lynd­an. Var þar hvorki að sjá til vær­leika né til verkn­að­ar. En ef hann gerði nokk­urn ákenn­ing, prest­ur­inn, þá bauð hús­karl­inn hon­um á móti öxi og áverka. Lét prest­ur­inn fyr­ir vinn­ast um um­ræð­una það­an frá en hús­karl­inn ekki um hót­un­ina. En er prest­in­um þótti sem þetta vand­ræði mundi ekki lægj­ast mega af manna til­stilli, þeirra er þar var við kost­ur, þá fór hann til bœn­ar sinn­ar og hét á hinn sæla Þor­lák bisk­up, að hann skyldi á þeirra mál sjá, svo að vild­ara yrði en þá þótti á horf­ast, og tók hann þeg­ar að syngja salt­ara til dýrð­ar sæl­um Þor­láki bisk­upi. En er hann kom inn frá bœn sinni, prest­ur­inn, þá var hann hljóð­ur, hús­karl­inn, og kast­aði hann þá eng­um ill­yrð­um á prest­inn, og var það mjög í gegn vanda. En það­an frá mælti hann ekki höf­ugt orð prest­in­um, og virti prest­ur­inn sjálf­ur þessa jar­tein mesta og feg­ursta sér í hug hins sæla Þor­láks biskups: 19. Un prevere, que havia estat sota l'autoritat del beat confessor de Déu, el bisbe Torlac, es va trobar en una gran dificultat. Tenia al seu servei un missatge que era mandrós i renitent (díscol). De la seva banda no calia esperar ni acatament ni feineria. I si el sacerdot li feia cap amonestació, el missatge li replicava amenaçant-lo amb una destral i amb ferir-lo. El prevere, de llavors ençà, se'n va estar de tornar-li a demanar comptes, però el missatge no pas d'amenaçar-lo. I quan el prevere ja considerava que aquest problema no es podia resoldre per la intervenció dels qui estaven allà, es va posar a invocar el beat bisbe Torlac demanant-li que s'ocupés de llur cas de manera que tornés millor del que semblava augurar-se, i va començar encontinent a cantar el psaltiri a la glòria del beat bisbe Torlac. I quan el prevere va tornar de fer les seves pregàries, vet aquí que el missatge estava tranquil i callat, i no va llançar més injúries al prevere, la qual cosa anava molt en contra del que era el seu costum. I de llavors ençà el missatge ja no va dir cap paraula feridora més al prevere i aquest va estimar que aquell era el miracle més gran i més bell del beat bisbe Torlac de què tenia memòria (vocabulari: #1. undir hendi: Cf. en Baetke 19874, pàg. 299: vera undir hendi, hǫndum e-s, e-m in jmds. Schutz, Obhut, in jmds. Bereich, unter jmds. Herrschaft, in jmds. Gewalt; ráðask undir hendi e-s, e-m sich zu jmd., in jmds. Schutz oder Dienst begeben; #2. þrjótlyndur: Cf. en Baetke 19874, pàg. 791: þungr ok þrjólyndr húskarl ein träger und widerspenstiger Knecht; #3. værleiki: Cf. en Baetke 19874, pàg. 754: vær-leiki m.   Ruhe und Frieden; #4. verknaður: Cf. en Baetke 19874, pàg. 724: verknaðr m.   Arbeit, Tätigkeit (besonders in der Wirtschaft); #5. sjá til: Cf. en Baetke 19874, pàg. 538: er at sjá til e-s es ist etwas zu erwarten, zu hoffen; #6. ákenning: Cf. en Baetke 19874, pàg. 13: á-kenning <...> Vorhaltung, Verweis: gera e-m ákenning sinna verka jmd. ein Denkzettel geben, etwas heimzahlen, jmd. für etwas bestrafen; #7. láta fyrir vinnast: Cf. en Baetke 19874, pàg. 745: láta fyrir vinnask e. Vorhaben aufgeben, von etwas abstehen; #8. kostur: Cf. en Baetke 19874, pàg. 340: e-s er eigi við kostr jmd. ist nicht (mehr) da; #9. sjá á e-ð: Cf. en Baetke 19874, pàg. 537: sjá á e-t <...> sich um etwas kümmern, sich einer Sache annehmen; #10. höfugur: Cf. en Baetke 19874, pàg. 297: hǫfugt orð hartes, verletztendes Wort)

2. (örðugur, erfiður) difícil (ardu)

◊ Ásgrímur þagnaði þá og þótti þungt fyrir: l'Ásgrímur llavors va callar perquè li semblava que les seves possibilitats d'obtenir suport es posaven difícils

♦ þung færð: trànsit precari, difícil

◊ síðan fylgdu þeir bræður honum til skips og skildu eigi við hann fyrr en þeir létu í haf. Þakkaði Brandur þeim vel sína liðveislu alla og skildust vinir. Skipi því byrjaði lítt og tóku þeir Reyðarfjörð að áliðnu sumri. Snemma tók að hausta og gerði færðir þungar sökum snjóva: tot seguit els germans el varen acompanyar fins al vaixell i no se'n separaren fins que hagué salpat. En Brandur els va regraciar per llur ajut i es van separar com a amics (en amistat). Aquella nau no va tenir gaire vent favorable de manera que només varen arribar al fiord de Reyðarfjörður devés la fi de l'estiu. La tardor va arribar prest aquell any i va fer els camins difícils de transitar a causa de la neu (vocabulari: #1. þungar færðir: Cf. Baetke 19874, pàg. 70: gerði fœrðir þungar sǫkum snjóva es war schwer vorwärts zu kommen wegen des Schnees; )

♦ þungur matarafli: aprovisionament difícil de queviures

◊ þá heyrðu þeir óp mikið. Var þá kallað að Íslendingar skyldu taka skip sitt. Þeir ganga út skjótt og sjá tvær konur. Þær hurfu skjótt. Björn einn braust um í vök og var brotinn í hrammurinn. Þorgils hleypur til og leggur björninn með sverði. Dó dýrið af því lagi. Þorgils hrífur þá til hlustanna og vill ei að sökkvi dýrið, draga upp síðan og gera til. Þorgils deildi þá stykki sér hverjum þeirra og má af slíku marka hversu þungan matarafla þeir áttu: llavors varen sentir un gran crit. Cridaven que els islandesos agafessin llur bot. Varen sortir al punt i varen veure dues dones. Varen desaparèixer a l'instant. Un ós blanc havia caigut en un forat en el glaç i lluitava per escapar-ne. Tenia una grapa trencada. En Þorgils va córrer cap a ell i va traspassar l'ós amb l'espasa. L'animal va morir d'aquell cop d'espasa. En Þorgils aleshores el va agafar per les orelles per impedir que l'animal s'enfonsés, després l'estiraren a fora de l'aigua i el prepararen per menjar-se'l. En Þorgils va repartir-lo, donant-ne [només] un bocí de carn a cadascun d'ells i d'aquest fet se'n pot veure que de difícil era llur aprovisionament (vocabulari: #1. brjótast um: Cf. Baetke 19874, pàg. 70: brjótask um sich heftig drehen und wenden; sich heftig zu befreien suchen; sich unruhig hin und her wälzen (im Schlaf); )

♦ báturinn er þungur undir árum: es fa difícil de fer anar la barca amb els rems, costa de remar-hi

♦ þungur róður: <LOC FIG> una empresa difícil

◊ Dálkur kallar og einsætt vera að neyta nú þess færis er hann hefir fátt manna og kvað þeim þungt vegist hafa við Björn og mundi mál þykja að eiga eigi hans ofsa yfir höfði sér ef réttast mætti og kvað Þórð skyldan til að beitast fyrir og skipa til "en aðrir að fylgja þér": en Dálkur també els va dir que l'única opció correcta era aprofitar llavors l'avinentesa que en Björn comptava amb pocs homes bo i afegint que [fins llavor] havia resultat difícil imposar-se contra ell i que considerava que era el moment de desempallegar-se de la seva prepotència si els era possible de procurar-se justícia. També va dir que en Þórður estava obligat a posar-se al capdavant de l'empresa i prendre disposicions - “i els altres et seguirem” (vocabulari: #1. einsætt: Cf. en Baetke 19874, pàg. 105: er einsætt es ist das beste, das einzig Richtige; #2. þungt: Cf. en Baetke 19874, pàg. 789: kvað þeim þungt vegizk hafa við hann er sagte, es sei für sie schwer gewesen, gegen ihn anzukommen; #3. mál: Cf. en Baetke 19874, pàg. 401: mál <...> (richtige, geeignete) Zeit, Zeitpunkt; #4. ofsi: Cf. en Baetke 19874, pàg. 466: ofsi m.   Hochmut, Übermut, Überheblichkeit; Gewalt, Tyrannei; #5. eiga e-ð yfir höfði sér: Cf. en Baetke 19874, pàg. 296: eiga e-n yfir hǫfði sér jmd. über sich haben, von jmd. abhängen; #6. réttast: Cf. en Baetke 19874, pàg. 497: réttask sich Genugtuung verschaffen, sich zu seinem Recht verhelfen; #7. vera skyldur til að: Cf. en Baetke 19874, pàg. 569: skyldr (til) at + inf., skyldr e-s verpflichtet zu; #8. beitast fyrir: Cf. en Baetke 19874, pàg. 43: beitask fyrir (e-t od. e-u) einer Sache vorstehen, etwas leiten, in die Hand nehmen; #9. skipa e-n til e-s: Cf. en Baetke 19874, pàg. 555: skipa e-n til e-s jmd. mit etw. beauftragen, für etwas einsetzen; ibÍd., pàg. 554: skipa til (e-s) einrichten, regeln, Anordnung treffen (z.B. als letzter Wille), Anweisung geben; Vorbereitungen treffen <...>)

◊ og er Óspakur sá að þeir mundu eigi bera af Kjartani þá eggjar hann Bolla á alla vega, kvað hann eigi mundu vilja vita þá skömm eftir sér að hafa heitið þeim vígsgangi og veita nú ekki "og var Kjartan oss þá þungur í skiptum er vér höfðum eigi jafnstórt til gert. Og ef Kjartan skal nú undan rekast þá mun þér Bolli svo sem oss skammt til afarkosta": en Bolli va fer com si no l'hagués sentit. I quan l'Óspakur va veure que no podrien vèncer en Kjartan, es va posar a esperonar en Bolli de totes les maneres. Així, li va dir que no devia voler portar la vergonya d'haver-los promès ajut per a combatre per després fer-se'n enrere [a l'hora de la veritat], i que "en Kjartan ja ens les ha fetes passar molt feixugues quan encara no n'hi havíem feta una de tan grossa com aquesta, així que si en Kjartan ara fuig, tu Bolli, igual que nosaltres mateixos, en pagaràs les conseqüències ben aviat" (vocabulari: #1. þungur: Cf. Baetke 19874, pàg. 789: var hann oss þungr í skiptum wir hatten es schwer mit ihm; )

♦ e-m verður e-ð þungt: <LOC FIG> a algú una cosa li resulta difícil

◊ ok er menn hans váru komnir, leitaði hann við lið sitt, hvat til ráða skyldi taka, ok sagði svá, at honum sýndist sem þeim myndi verða þungt at berjast í mót Magnúsi konungi ok Erlingi jarli, ef þeir skyldi flýja fyrir lendum mǫnnum, fyrr en þeir vissi, hvat fyrir væri, þótt þeir hefði meira lið: i quan els seus homes hi hagueren arribat, va encercar la seva host quina resolució calia pendre dient-los que a ell li semblava que els seria difícil batre's contra el rei Magnús i el iarl Erlingr, si fugien davant llurs nobles abans d'haver esbrinat què hi havia a llur davant encara que ells (els enemics) tinguessin tropes majors (vocabulari: #1. leita við e-n: Cf. en Baetke 19874, pàg. 375: leita við e-n jmd. fragen, von jmd. zu erfahren suchen; #2. taka til ráða: Cf. en Baetke 19874, pàg. 479: táka til ráða sich entschließen; #3. verðr e-m þungt: Cf. en Baetke 19874, pàg. 789: verðr e-m þungt es fällt jmd. schwer; #4. lendr maðr: Cf. en Baetke 19874, pàg. 376: lendr maðr Lehensmann, Adliger (in Norwegen); #5. hvat fyrir væri: Cf. en Baetke 19874, pàg. 717: hann kom inn ok vildi vita hvat fyrir væri und wollte wissen, was vor sich ginge, was los wäre. Entenc que la frase fa referència a què els esperava, com es comportaria l'enemic)

3. (þungbær) dur -a (penós, difícil de suportar)

◊ það er þungt að missa föður sinn: és dur perdre son pare

◊ heyrið nú til, nú skal hverr af oss (ἀνδϱαϰάς) gefa honum stóran þrífót og eirfat (λέβητα); munum vér láta bæta oss þetta aftur á þjóðfundi, því þungt er fyrir einn, að gefa slíkt án endurgjalds (ἀργαλέος -έα -έον:   ἀϱγαλέον γὰϱ ἕνα πϱοικὸς χαϱίσασϑαι): Escolteu-me, doncs, ara cadascun de nosaltres li donarà un gran trípode i un recipient d'aram que després ens ho farem rescabalar a l'assemblea del poble, car és difícil (dur) per a un de totsol donar aital [present] sense cap compensació

◊ Bersi kvað sinn hlut mundu sýnast þungan þó að hvorirtveggju kenndu nokkurs af "og mun eigi féið greiðast" — Bersius rem suam grauem uisam, quamuis utrosque quodam modo premeret, nec pecuniam solutam fore asserit: en Bersi li va dir que, encara que tots dos se'n sentien una mica, la part que li'n corresponia a ell ja era (lit.: es revelava) [prou] dura, [així que] “els diners [del mundur i el dot] no es donen” (vocabulari: #1. hlutur: Cf. en Baetke 19874, pàg. 262: <...> 2. Schicksal, Lage, Stellung <...> 3. was einem zufällt, Anteil; #2. sýnast: Cf. en Baetke 19874, pàg. 631: <...> 1. sich zeigen <...> 2. scheinen, so vorkommen als <...>; #3. kenna e-s af: Cf. en Baetke 19874, pàg. 322: kenna e-s af etwas fühlen, spüren, merken. En Theodor Möbius 1886, pàg. 87, comenta: 30¹⁸ þóat hvárirtveggju kendi nokkurs af: ‘obwohl beide Theile davon Etwas zu empfinden, Etwas daran zu tragen hätten’ — indem Berse die Frau verliere, Þorkell aber als deren Bruder und lǫgráðandi ihr Vermögen einbüsse. Deshalb nicht hvár-tv.: Bersi und Steingerðr, sondern: hvárir-tv.: ‘Bersi und Þorkell, weil Þorkell die Steingerðr rechtlich vertritt und in diesen Dingen überhaupt Haus gegen Haus, nicht Person gegen Person steht’. K. Maurer (briefl.); #4. fé: Es tracta del mundur i la heimanfylgja de la Steingerður)

◊ jarl stóð upp ok mælti: "Þung verða gamalla manna fǫll, ok svá þyngst, at þrír gangi at einum": el iarl es va posar dret i digué: “Les caigudes dels vells són feixugues, però al més feixugues ho són quan tres homes n'ataquen un de totsol”. Llavors els homes es vestiren

◊ Guðrún segir: “Eigi eru draumar góðir, en eptir munu ganga. Synir þínir munu vera feigir, ok margir hlutir þungir munu oss at hendi koma”: la Guðrún li va dir: “Els teus somnis no són pas bons i s’acompliran: tos fills moriran i a nosaltres ens sobrevindran moltes de coses greus (difícils d'endurar)” (vocabulari: #1. þungir hlutir: Cf. Baetke 19874, pàg. 789: margir hlutir þungir munu oss at hendi koma viel Schweres, Schlimmes wird über uns kommen; )

◊ Aðils konungr kom eigi í hǫllina, ok þóttist hann þungt af bíða ok mikla smán hafa fengit, hverra bragða sem hann leitaði. Þeir sátu nú um hríð með hvíld ok ró: el rei Aðils no va entrar pas dins la hǫll car creia que estava sofrint greument a conseqüència d'aquella desfeta davant el rei Hrólfr i els seus campions i que havia patit una gran deshonra a despit de totes les arteries que havia emprat. Segueren, doncs, una estona en calma i tranquil·litat (vocabulari: #1. bíða: Cf. en Baetke 19874, pàg. 50: 2. erhalten, bekommen <...> erdulden, erleiden <...>, i ibídem, pàg. 789: þóttisk hann þungt af bíða es schien ihm, er habe schweren Schaden erlitten. Entenc que l'expressió fa referència a la derrota que el rei Aðils acaba de patir. En Carl Christian Rafn I (1821), pàgs. 123-124, tradueix: Kong Adils kom nu ikke i Hallen, og syntes at Skjæbnen nu ret var ham paa Halsen, og at han deraf havde stor Tort og Skam, hvad Konster han end prövede paa. De [p. 124] sade nu en Stund i god Mag, og hvilte sig)

♦ honum fellur það þungt: això li resulta dur, això es veu que l'afecta

◊ nú er þar til máls að taka er Unnur hefir látið allt lausaféið. Hún gerði heiman ferð sína til Hlíðarenda og tók Gunnar vel við frændkonu sinni og var hún þar um nóttina. Um daginn eftir sátu þau úti og töluðu. Kom þar niður tal hennar að hún sagði honum hversu þungt henni féll til fjár: ara s'ha de reprendre el relat en el moment que l'Unnur havia perdut tot el seu cabal. Va fer el seu viatge a Hlíðarendi des de casa seva. En Gunnar va fer una bona acollida a la seva parenta i ella hi va passar la nit. L'endemà seien defora de les cases del mas i parlaven. La conversa d'ella es va encarrilar que ella li va contar que la seva situació patrimonial era greu (vocabulari: #1. þungt: Cf. Baetke 19874, pàg. 789: e-m fellr þungt til fjár jmds. Geldverhältnisse sind schwierig, es sieht bedenklich aus mit jmds. Vermögensverhältnissen)

◊ Njáll mælti: "Nú kemur það fram sem mér sagði löngu hugur um að oss mundu þungt falla þessi mál": en Njáll els va dir: “Ara, doncs, es fa el que el cor m'ha estat dient molt de temps, que aquest cas ens crearà greus dificultats” (vocabulari: #1. þungt: Cf. Baetke 19874, pàg. 789: mér sagði lǫngu hugur um at oss myndi þungt falla þessi mál daß uns diese Sache schwer zu schaffen machen würde)

♦ fá þungt af e-m ~ e-u: patir greument per algú ~ una cosa

◊ "Hætta verður á það," segir kerling, "og muntu margt erfiði verða fyrir að hafa áður Grettir er við jörðu lagður og oft mun þér ósýnt um þykja hver þinn hluti verður og þungt muntu af fá um það er lýkur. En þó ertu svo undir bundinn að eitthvert verður úr að ráða": “T’hi haurs d'arriscar”, li va dir la vella, “i hauràs d'afrontar moltes de dificultats i esforços abans no hagis estassat a terra en Grettir. Sovint et semblarà incert quina serà la teva part (és a dir, si te'n sortiràs o si la cosa acabarà malament per tu), i [quan finalment hauràs aconseguit matar en Grettir], la cosa acabarà que te'n vindrà mal. I tanmateix, ja t'has compromès tant a aquesta cosa que s'hi haurà de trobar alguna sortida” (vocabulari: #1. hætta á e-ð: Cf. Baetke 19874, pàg. 293: á það verðr at hætta, þar skal á hætta man soll es darauf ankommen lassen, es wird sich zeigen; #2. þungt: Cf. Baetke 19874, pàg. 789: þungt muntu af fá um þat er lýkr der Ausgang wird für dich ungünstig sein, wird dir Unglück bringen; #3. vera undir e-ð bundinn: Cf. en Baetke 19874, pàg. 52 binda sik í e-u, undir e-t sich zu etwas verpflichten, etwas übernehmen. Cf. en Richard Constant Boer 1900, pàg. 272 1. 2. binda sik undir e-ht, „sich zu etwas verpflichten“; #4. ráða úr e-u: Cf. en Baetke 19874, pàg. 483 ráða úr e-u Rat schaffen, einen Ausweg finden <...>. Cf. en Richard Constant Boer 1900, pàg. 272 2. eitthvert — ráða, „auf die eine oder andere weise musst du versuchen aus dieser üblen lage herauszukommen“, vgl. c. 69,4; )

◊ Þórður goddi hét maður er bjó í Laxárdal fyrir norðan á. Sá bær heitir síðan á Goddastöðum. Hann var auðmaður mikill. Engi átti hann börn. Keypt hafði hann jörð þá er hann bjó á. Hann var nábúi Hrapps og fékk oft þungt af honum. Höskuldur sá um með honum svo að hann hélt bústað sínum: Þórður goddi nomia un home que vivia a la vall de Laxárdalur, al nord del riu. De llavors ençà el mas s'ha dit Goddastaðir. En Þórður goddi era un home molt acabalat. No tenia fills. Havi comprat les terres del mas on vivia. Era veí d'en Hrappur i sovint havia de patir-ne disgustos i molèsties (és a dir, en Hrappur li feia la vida impossible per forçar-lo a abandonar el mas i ell poder quedar-se'l). En Höskuldur li va donar la seva protecció de manera que en Þórður va poder mantenir[, d'aquesta manera,] el seu mas

♦ e-ð gengur e-m þungt: una cosa transcorre desfavorable[ment] per a algú

◊ og er þrjár nætur liðu, þá gingu saman fylkingar þeirra Óttu keisara ok Haralds konungs og Hákonar jarls, og berjast nú á landi, og gengur keisaranum nú þungt bardaginn (ɔ: Veitti keisaranum þá þungt ok fell miklu fleira hans lið), og féll miklu fleira hans lið of daginn: i quan hagueren passat els tres dies [de treva], les tropes, disposades en formació de batalla, de l'emperador Otó [d'una banda] i les del rei Harald i les del iarl Hákon [de l'altra] es toparen i es bateren llavors a terra, i la batalla va transcórrer desfavorable per a l'emperador i durant aquell dies van caure molts més homes de les seves tropes [que no de les dels danesos]

◊ "Þungt ganga oss nú málaferlin," segir Snorri, "og draga sig margir mjög fram í mót oss og erum vér því trauðir að taka vandræði manna í aðra fjórðunga": “Els nostres propis afers legals transcorren desfavorables per a nosaltres“, li va dir l'Snorri, “i són moltíssims els qui s'obren pas contra nosaltres i per això som renitents a fer-nos càrrec dels problemes dels d'altres quarters (fjórðungar)” (vocabulari: #1. málaferli: Cf. en Baetke 19874, pàg. 402: mála-ferli n.   Rechtshandel, Prozeß; #2. draga sig fram: Cf. en Baetke 19874, pàg. 89: draga sik fram sich hervortun, in den Vordergrund drängen; )

◊ Flosi bað þá hætta að skjóta "því að oss munu öll vopnaskipti þungt ganga við þá. Megið þér nú vel bíða þess er eldurinn vinnur þá": en Flosi els va manar que cessessin de disparar-los llances “perquè qualsevol acció d'armes contra ells ens serà desfavorable. Val més que espereu que el foc els venci”

◊ en í þann tíma réð þar fyrir konungur sá er Búrizláfur hét, og hugði hann illt til hernaðarins, fyrir því að honum var sagt frá Pálnatóka, að hann hafði nær ávallt sigur, þar sem hann herjaði, og var hann ágæztur víkinga í það mund, og þótti hann vera hverjum manni vitrari og ráðgari, og gengur þungt við hann flestum: i en aquells temps regnava allà el rei que nomia Búrizláfur i no s'esperava res de bo (tenia un molt mal pressentiment) d'aquella expedició militar perquè li havien contat d'en Pálnatóki que se'n portava la victòria gairebé sempre allà on lluités i que era en aquells moments el més insigne dels viquings i es considerava que era més savi i sagaç que qualsevol altre home, i a la majoria dels qui s'hi enfrontaven l'enfrontament els resultava desfavorable (vocabulari: #1. hyggja illt til e-s: En Baetke 19874, pàg. 291, no dóna pas entrada a la locució però sí a: hyggja gott til e-s etwas Gutes erwarten von, sich freuen auf etwas, que trobem a la Hrólfs saga kraka: Var þá drukkit fast um kveldit ok lengi á nótt fram, ok er drottning allkát, ok finnr engi annat á henni en hon hyggi allgott til ráðahagsins. Ok um síðir er honum fylgt til sængr, ok var hon þar fyrir. Konungr hafði drukkit svá fast, at hann fell þegar sofandi niðr í hvíluna. Drottningin neytir nú þessa ok stingr honum svefnþorn. A l'Egils saga einhenda ok Ásmundar berserkjabana, edició de l'Åke Lagerholm 1927, aquesta expressió hi apareix dues vegades, en concret, als capítols VIII:35 i XV:71: Litlu síðar hafði Ásmundr þing við landsmenn ok spurði, hvat þeir vildu halda af því, sem þeir Árán hǫfðu saman bundit, en menn lǫgðu þar misjafnt til. Þeir menn, er Árán hafði gefit Ásmundi, vildu honum at fylgja. Þessu næst varð þeim litit til hafs, ok sáu menn þá skip sigla at landi, ok váru þar komnir þeir brœðr, berserkirnir Hrœrekr ok Siggeirr, ok hugðu allir illt til þess. Ásmundr bauð þeim sína forstǫðu, en engir váru til at rísa á mót þeim. Fór Ásmundr til skipa sinna við sína menn (VIII:35) i ...Urðu þær nú kátar, því at þær hugðu illt til ráðahagsins; en jǫtnunum þótti mikit batna, þegar þær váru kátar, ok þǫkkuðu frændkonu sinni sinn umgang. En er fólki var niðr skipat, ok brúðgumarnir niðr settir, þá váru brúðirnar inn leiddar. 14. Skorti þá eigi skjarkala ok gálaskap, er flǫgðin hǫfðu. Skrǫggr lǫgmaðr sat á annan bekk ok bœndasveitin með honum, en Gautr ok Hildir á annan ok þeira menn. Arinnefja sat hjá brúðum ok hafði allan setning á þeira háttum, ok [p. 73] margar aðrar stórskornar konur. 15. Fjalarr ok Frosti skenktu brúðunum, ok skorti eigi áfengan drykk <...> (XV:71-72) . El context del passatge VIII:35 és idèntic al de la nostra saga; #2. ráðugur: En Baetke 19874, pàg. 484: ráðugr (ráðigr) klug, scharfsinnig; schlau; #3. þungt: Cf. Baetke 19874, pàg. 789: oss munu ǫll vápnaskipti þungt ganga við þá wir werden bei jedem Waffengang mit ihnen schlecht abschneiden)

♦ segja þungt af e-u: dir o contar coses dolentes, pesaroses d'una cosa

◊ hann kvað þar þungt af að segja. Kvað þess þykja meiri von að Þorgils mundi eigi grið hafa „og bíð eg þunga daga ef eg skal þess bíða að Þorgils væri drepinn. Þættist eg láta þann mann annan er eg hugði best ef þetta óhæfuverk færi fram“ (SS II, cap. 392, pàg. 599): en Guttormur li va dir que només en podia contar coses dolentes. Va afegir que considerava que hi havia les majors perspectives que no prendrien Þorgils a mercè, “i patiré dies dolents (difícils d'endurar) si he de patir que en Þorgils fos mort. Si aquest acte infamant s'esdevingués, em semblaria perdre l'altre home que tinc pel millor (=perdre amb ell l'home qe tinc pel millor)”

♦ hugur segir e-m þungt um e-ð: <LOC FIG> tenir un molt mal pressentiment sobre una cosa

◊ "Þess megið þér von vita," segir hann, "að eg mun yður veita að öllum hinum stærrum málum. En þó segir mér þungt hugur um málin því að margir eru til eftirmáls en víg þetta mælist allilla fyrir um allar sveitir": ell els va repondre: “Podeu comptar-hi: us donaré el meu suport en tots els litigis legals majors que tingueu. Tanmateix, en aquest litigi tinc un pressentiment molt dolent ja que són molts els qui han interposat l'acció per aquest homicidi que la gent condemna de mala manera arreu del país” (vocabulari: #1. hugur segir e-m þungt: Cf. en Baetke 19874, pàg. 790: segir mér þungt hugr um málin ich habe böse Ahnungen in dieser Sache)

♦ veita e-m þungt: una cosa transcorre desfavorable[ment] per a algú

◊ og er þrjár nætur liðu, þá gingu saman fylkingar þeirra Óttu keisara ok Haralds konungs og Hákonar jarls, og berjast nú á landi, og gengur keisaranum nú þungt bardaginn (ɔ: Veitti keisaranum þá þungt ok fell miklu fleira hans lið), og féll miklu fleira hans lið of daginn: i quan hagueren passat els tres dies [de treva], les tropes, disposades en formació de batalla, de l'emperador Otó [d'una banda] i les del rei Harald i les del iarl Hákon [de l'altra] es toparen i es bateren llavors a terra, i la batalla va transcórrer desfavorable per a l'emperador i durant aquell dies van caure molts més homes de les seves tropes [que no de les dels danesos]

◊ varð fundur þeirra Ragnfröðar og Hákonar jarls á Sunn-Mæri norðarlega. Hélt Hákon þegar til orustu. Hann hafði lið meira og skip smærri. Orusta varð hörð og veitti Hákoni þyngra. Þeir börðust um stafna sem þar var siður til. Straumur var í sundinu og hóf öll skipin saman inn að landinu. Jarl lét og hamla að landi þar er honum þótti best til uppgöngu. En er skipin kenndu niður þá gekk jarl og allt lið hans af skipunum og drógu upp svo að óvinir þeirra skyldu eigi mega út draga. Síðan fylkti jarl á vellinum og eggjaði Ragnfröð til uppgöngu. Þeir Ragnfröður lögðu utan að og skutust á langa hríð. Vildi Ragnfröður ekki á land ganga og skildust að svo búnu: l’encontre entre en Ragnfröður i el iarl Hákon es va esdevenir a la costa septentrional de Sunn-Mæri. El iarl Hákon va començar immediatament la batalla. Tenia més homes, però vaixells més petits. La batalla fou aferrissada i les coses li anaren maldades al Hákon. Tal i com era costum aleshores, es batien des de les proes. Al freu [en el qual tenia lloc la batalla] hi havia un corrent que empenyia totes les naus cap a terra. El iarl també va fer remar cap enrere cap a terra, cap a l'indrete que li semblava el millor per a desembarcar. I quan les seves naus varen tocar fons, el iarl i tots els seus homes baixaren de les naus [a l'aigua] i les estiraren fora de l'aigua de manera que llurs enemics no poguessin tornar a avarar-les. Després, el iarl va arrenglerar les seves tropes en ordre de batalla en el camp mentre punyia en Ragnfröður a desembarcar. En Ragnfröður i els seus homes també varen apropar llurs naus a terra i llavors els dos bàndols s'estigueren llançant projectils una bona estona. En Ragnfröður no va voler pas baixar a terra i, estant així les coses, se separaren (vocabulari: #1. þungt: Cf. en Baetke 19874, pàg. 790: orrosta varð hǫrð ok veitti Hákoni þyngra es lief schlechter für Hákon, Hákon hatte das Glück gegen sich)

◊ að ekki er það af mínum völdum, að Posídon jarðarskelfir vinnur skaða þeim Tróverjum og Hektori, en veitir lið Akkeum; heldur mun hugur sjálfs hans knýja hann til þess, því þá er hann sá, að Akkeum veitti þungt niðri við skipin (τείρειν ~ τειρόμενος -ένη -όμενον:   τειρομένους δ’ ἐπὶ νηυσὶν ἰδὼν ἐλέησεν Ἀχαιούς), kenndi hann í brjósti um þá (ἐλέησεν): que no és per mi (per voluntat meva) que en Posidó, el sacsador de la terra, infligeix dany als troians i a l'Hèctor i socorreix els aqueus, sinó que deu ésser el seu mateix cor el que l'empeny a fer-ho, car, quan ha vist que les coses els anaven molt maldades als aqueus allà baix a la vora de les naus, se n'ha apiadat (l'original fa: μὴ δι’ ἐμὴν ἰότητα Ποσειδάων ἐνοσίχθων ǁ πημαίνει Τρῶάς τε καὶ Ἕκτορα, τοῖσι δ’ ἀρήγει, ǁ ἀλλά που αὐτὸν θυμὸς ἐποτρύνει καὶ ἀνώγει, ǁ τειρομένους δ’ ἐπὶ νηυσὶν ἰδὼν ἐλέησεν Ἀχαιούς)

◊ Þorsteinn var maður órefjusamur og réttlátur og óáleitinn við menn, en hélt hlut sínum, ef aðrir menn leituðu á hann, enda veitti það heldur þungt flestum að etja kappi við hann: en Þorsteinn era un home franc, honrat (recte) i que no cercava raons a ningú, però que es mantenia ferm si d'altres li feien a prop, i a la majoria, ficar-se amb ell, els sortia força malament (vocabulari: #1. halda hlut sínum: Cf. en Baetke 19874, pàg. 262: halda hlut sínum óskerðum   seine Stellung uneingeschränkt halten, sich behaupten; #2. leita á e-n: Cf. en Baetke 19874, pàgs. 374-375: leita á e-n, e-t sich wenden gegen, angreifen; zu nahe treten, kränken <...>; #3. veitir e-m þungt: Cf. en Baetke 19874, pàgs. 789-790: veitti þat [p. 790] heldr þungt flestum at etja kappi við hann für die meisten ging es ziemlich schlecht aus, war es recht mißlich. Cf. també en Finnur Jónsson 1894, pàg. 288: 2. 3. veitti ... heldr þungt, „es war ziemlich schwierig“; #4. etja kappi við e-n: Cf. en Baetke 19874, pàg. 117: etja kappi við e-n mit jmd. anbinden, streiten, es mit jmd. aufnehmen)

◊ "Von þykir mér að yður veiti þungt við Björn er þér rekið eigi þenna af yður. Er því verr að eg mun of fjarri í vetur að eg mætti bætur á þessu ráða": “Es comprèn que no pugueu imposar-vos contra en Björn ja que no podeu desempallegar-vos d'aquest (=d'en Grettir). I és més que més dolent que a l'hivern seré massa lluny com per poder posar remei a això (vocabulari: #1. von þykir e-m að...: En Baetke 19874, pàgs. 694 i 796-797, no dóna pas entrada a aquesta locució. El significat sembla, atès el context, : em sembla d'esperar que... em sembla esperable que..., es comprèn que...; #2. veitir e-m þungt við e-n: Cf. en Baetke 19874, pàg. 710: veitir e-m þungt við e-n jmd. hat einen schweren Stand gegenüber jmd., kommt nicht gegen jmd. auf; #3. reka e-n af [höndum] sér: En Baetke 19874, pàg. 493, no dóna pas entrada a aquesta locució, però sí a la variant: reka(sk) e-n af hǫndum   sich jmd. vom Halse halten, jmd. vertreiben; #4. ráða bætur á e-u: Cf. en Baetke 19874, pàg. 63: ráða, vinna bœtr á (e-u) Besserung, Abhilfe in einer Sache schaffen)

♦ vera þungt að <+ inf.>: <LOC FIG> ésser feixuc o difícil de <+ inf.>

◊ á næstu nótt eftir sýndist sá hinn flærðarfulli spámaður Koðráni mjög gagnstaðlegur því sem fyrr var hann vanur að birtast honum með björtu og blíðlegu yfirliti og ágætlega búinn en nú var hann í svörtum og herfilegum skinnstakki, dökkur og illilegur í ásjónu og mælti svo til bónda með sorgfullri og skjálfandi raust: "Þessir menn stunda fast á að ræna okkur báða okkrum gæðum og nytsemdum er þeir vilja elta mig á brottu af minni eiginlegri erfð en svipta þig vorri elskulegri umhyggju og framsýnilegum forspám. Nú ger þú svo mannlega að þú rek þá brottu svo að við þörfnumst eigi allra góðra hluta fyrir þeirra ódyggð því að aldrei skal eg flýja en þó er þungt að þola lengur allar þeirra illgerðir og óhægindi" — proximâ post nocte uates ille, fallaciarum plenus, Kodrani per somnum oblatus est, perquam diuersus ab eo, qui esse consueuerat, [p. 287] aut (saltem) Kodrani apparere, scilicet serenâ et comi facie, amictuque splendido, nunc atra et foeda mastruca indutus, faciem niger et truculentus, moestâque uoce ac tremulâ sic affatus colonum: Isti homines uehementer student nos ambos nostris bonis et commodis spoliare, dum me à proprio mihi haeredio fugare, dum me à proprio mihi haeredio fugare, te uero sagaci prouidentia, et prouidis uaticiniis (meis) priuare student. Nunc tu te uirum praebe, et hos eiice, ne ob eorum crimen omnibus bonis careamus. Sanè mihi certum est numquam fugere, uerum tamen graue horum iniurias ac incommoda tolerare (Jón Ólafsson 1778, pp. 285-287) — proxima post nocte uates ille, fallaciarum plenus, Kodrani perquam diuersus apparuit ab eo, qui esse consueuerat, cum enim ei solitus esset apparere uultu sereno et placido, eximieque uestitus, nunc contra nigra et foeda pelle indutus, facie nigra et truculenta patremfamilias uoce moesta et tremula allocutus est: hi homines uehementer student nos bonis nostris et commodis, qui me ex propria haereditate expellere, te uero amica nostra cura et prouidis uaticiniis priuare, uelint. Iam uirum te praesta, et hos expelle, ne propter eorum fraudes omnibus bonis rebus careamus; nunquam enim fugiam, quanquam molestum est, eorum iniurias et incommoda diutius ferre (Sveinbjörn Egilsson 1828, p. 288): la nit de l'endemà el garneu vident (spámaður) es va aparèixer al Koðrán d'una manera que contrastava molt amb la manera com se li solia aparèixer, amb un aspecte amical i radiant i magníficament abillat, sinó que aquesta vegada portava una samarra miserable i negre, i la seva aparença exterior era fosca i feia basarda, i va dir al bóndi amb veu tremolosa i planyívola: “Aquests homes malden amb afany per robar-nos a tots dos béns i guanys ja que a mi volen foragitar-me del que és meu per heretat i a tu et volen privar de la meva amatent cura i dels meus vaticinis previsors. Ara, doncs, porta't com un home fent-los fora d'aquí de manera que tu i jo no ens vegem mancats de totes les coses bones per llur infidelitat perquè jo no fugiré mai [d'aquí] encara que sigui difícil continuar suportant per més temps llurs fets (actes) malvats i els patiments [que ens infligeixen]” (vocabulari: #1. spámaður: Els dos traductors islandesos del text al llatí empren, per a retre aquest mot en llatí, el mot uātēs. Malauradament, el català vat només s'utilitza com a sinònim literari de poeta, i el mot profeta tampoc no és emprable perquè té connotacions bíbliques massa fortes. Per això m'he decantat per emprar el mot vident, amb l'alternativa endeví. En Bernhard Kahle 1905, pàg. 65, comenta el mot així: 21. spámaðr „wahrsager, prophet“ Der spámaðr des Koðrán, der mit weib und kind in einem felsen wohnt, ihm rat erteilt, die zukunft voraussagt und sein vieh behütet, gleicht ganz den kobolden der volkssage, wenn auch Koðrán ihn § 17 einen starken gott nennt. Die geschichte stellt sich, als älteste, zu den zahlreichen jüngeren, in denen hilfreiche zwerge, das christentum scheuend, auswandern; vgl. P. Herrmann, Nord. mythologie s. 123 und Kr. c. 2,2 f.). En el text, en Bernhard Kahle entén i tradueix el mot com a Schutzgeist ‘esperit protector’; #2. ásjóna: Cf. en Baetke 19874, pàg. 25: á-sjána (ásjóna) f.   Antlitz; Aussehen, äußere Erscheinung, Gestalt <...>. Els dos traductors islandesos del text al llatí empren, per a retre aquest mot en llatí, el mot faciēs, que, com el mot islandès, tant pot voler dir cara com aspecte o forma exterior, aparença. En la traducció em decanto per aparença exterior en veure-hi una variació lexical de l'anterior yfirlit. En Bernhard Kahle 1905, pàg. 67, indica un paral·lel de l'Óláfs saga Tryggvasonar in mesta, edició del 1825 dins les FMS: 24. 25. var hann — yfirliti, vgl. Fms. I, 97: mér sýniz jafnan þín konunglig tign ... ok ásjá með blíðu ok bjǫrtu yfirbragði, que al meu entendre reforça aquesta interpretació; #3. stunda á e-ð: Cf. en Baetke 19874, pàg. 613: stunda á e-t, til e-s, nach etwas streben, sich bemühen um etwas; cf. també en Bernhard Kahle 1905, pàg. 68: 2. stunda, „eifrig in einer bestimmten richtung, zu einem bestimmten zweck arbeiten“; #4. eiginligr: Cf. en Baetke 19874, pàg. 103: eigin-ligr adj.   eigen; zugehöhrig, zustehend; cf. també en Bernhard Kahle 1905, pàg. 68: 4. eiginligr, „was einem eigentümlich gehört“; #5. svipta: Cf. en en Bernhard Kahle 1905, pàg. 68: 4. svipta, „etwas aus seiner stellung werfen“; #6. umhyggja: Cf. en en Bernhard Kahle 1905, pàg. 68: 5. umhyggja, „fürsorge“; #7. framsýnilegur: En Baetke 19874, pàg. 159, no dóna pas entrada a aquest mot. En Bernhard Kahle 1905, pàg. 68: 5. framsýniligr, „etwas, das im besitz der eigenschaft des indiezukunftvoraussehens ist“; #8. forspá: Cf. en Baetke 19874, pàg. 154: for-spá f.   Prophezeiung, Voraussage, Voraussicht; cf. també en Bernhard Kahle 1905, pàg. 68: 5. forspá, „prophezeiung“; #9. þarfnast: Cf. en Baetke 19874, pàg. 766: þarfnask entbehren, missen, nicht haben (e-s u. e-t); #10. ódyggð: En Baetke 19874, pàg. 453, no dóna pas entrada a aquest mot, la qual cosa resulta molt estranya si tenim en compte que apareix emprat a obres tan cabdals com, p.e., a la Grettis saga. Li dono el significat modern d'ótryggð, malgrat que els traductors islandesos al llatí li donin els significats de crimen i fraudes. En Bernhard Kahle 1905, pàg. 68: 7. ódygð, „schlechte aufführung“; #11. þungt: Cf. en Baetke 19874, pàg. 789: er þungt at þola lengr allar þeira illgerðir, es ist schwer, länger all ihre bösen Taten zu erdulden; #12. óhægindi: Cf. en Baetke 19874, pàg. 456: ó-hœgendi n.pl.   Unannehmlichkeiten, Mißhelligkeiten, Schwierigkeit(en); Leiden; Pein; cf. també en Bernhard Kahle 1905, pàg. 68: 8. óhœgindi, „unannehmlichkeit, verdrießlichkeit“; )

♦ þung málaefni: circumstàncies dures, fets durs

◊ og þá er Brandur varð var við flimtan þeirra bað hann þá skjótt niður leggja og fara eigi með slík illindi, sagði að þar mætti mikið illt af standa en ekki gott. Gerðist þá orðasveimur mikill í milli héraðanna. Þórður var fáorður en þó líkaði honum þungt allt saman, gems þeirra og þung málaefni er honum þótti þeir hafa við sig (SS II, cap. 348, pàg. 534): i quan en Brandur va tenir notícia de llurs befes, els va manar que se n'estiguessin al punt i que no anessin més amb aquelles malícies i afegint que en podria resultar un gran mal i res de bo. Llavors es van escampar certs rumors entre els héruð. En Þórður es mostrava taciturn, però tanmateix, tot plegat li desagradava, llur acudits malintencionats i les males motivacions que li semblava que tenien envers ell (vocabulari: #1. þung málaefni: Al meu entendre, el sintagma fa referència al fet que en Þórður Sighvatsson des del seu retorn a Islàndia el 1242 no havia aconseguit venjar la mort de son pare, en Sighvatur Sturluson, i la dels seus quatre germans, l'Sturla, en Markús, en Kolbeinn i en Þórður krókur, morts el 1238 a la batalla del mas d'Örlygsstaðir i que era d'aquest fet que els altres li feien riota. Encara, doncs, que þung málaefni es refereix als fets del passat proper que envolten en Þórður Sighvatsson, no he trobat res de millor per traduir-lo que com ho he fet)

♦ þungir kostir: condicions dures

4. (skapþungur) ombrívol -a (semblant, cara, aspecte & situació, esperances & humor)

♦ honum er þungt í skapi: està d'un humor ombrívol (ho veu tot negre, està totalment desesperançat)

◊ Sámr gengr heim til búðar sinnar, ok var þeim frændum þungt í skapi ok uggðu, at þeira mál mundi svá niðr falla, at þeir mundi ekki fyrir hafa nema skömm ok svívirðing: en Sam se'n tornà a la seva tenda; ell i el seu oncle estaven d'un humor ombrívol i temien que llur cas acabaria de tal manera que no en traurien res més que vergonya ignomínia

♦ e-m er mjög þungt niðri fyrir: algú està molt afligit -ida

◊ þannig mælti hann, en þeir þögðu allir og voru hljóðir; þókti þeim mikið fyrir (αἴδεσθεν) að skorast undan (ἀνήνασθαι), en þorðu ekki undir að gangast (ὑποδέχθαι). Loksins stóð Menelás upp og tók til orða (μετέειπε), veitti þeim harðar átölur (ὀνειδίζειν ~ ὀνειδίζων -ίζουσα -ίζον:   νείκει ὀνειδίζων), og var honum mjög þungt niðri fyrir (στεναχίζειν [μέγα θυμῷ]:   μέγα δὲ στεναχίζετο θυμῷ): així va parlar i tots ells callaren i restaren en silenci. Els sabia molt de greu de refusar, però no gosaven pas d'acceptar. Finalment, en Menelau es va posar dret i va prendre la paraula, els va renyar durament, i [mentre ho feia,] estava molt afligit (l'original fa: ὣς ἔφαθ’, οἱ δ’ ἄρα πάντες ἀκὴν ἐγένοντο σιωπῇ· ǁ αἴδεσθεν μὲν ἀνήνασθαι, δεῖσαν δ’ ὑποδέχθαι· ǁ ὀψὲ δὲ δὴ Μενέλαος ἀνίστατο καὶ μετέειπε ǁ νείκει ὀνειδίζων, μέγα δὲ στεναχίζετο θυμῷ)

♦ með þungum anda: amb un profund sospir (amb l'esperit ombrívol -?- ; amb un estat d'ànim ombrívol -?- = með þungum hug -?)

◊ nú var eitthvert sinn, at Skuld drottning mælti við Hjǫrvarð konung, bónda sinn, með þungum anda: „Þat fellr mér lítt, at vit skulum gjalda skatt Hrólfi konungi ok vera nauðpínd undir hann, ok skal þat ekki vera lengr, at þú sért undirmaðr hans“: un dia es va esdevenir que la reina Skuld va parlar al rei Hjǫrvarðr, el seu marit, amb un profund sospir (ɔ: amb l'esperit ombrívol?): “Em plau poc que hàgim de pagar tribut al rei Hrólfr i que ens vegem forçats a sotmetre'ns-hi, no pot continuar per més temps que tu siguis el seu súbdit” (vocabulari: #1. með þungum anda: En Baetke entén aquí el mot andi en el sentit que li dóna en Paul Herrmann 1905, pàg. 103 (mit schwerem Seufzer), cf. en Baetke 19874, pàg. 20: með þungum anda mit tiefem Seufzer, i ibídem, pàg. 790: með þungum anda mit schwerem Seufzer, i aquest és el significat que el sintagma devia tenir, però no podem passar per alt sintagmes com ara með hǫrðum anda, que apareix emprat a la Karlamagnúss saga i a la Thómass saga erkibyskups, i í grimmum anda, emprat a les Dœmisǫgur; #2. vera nauðpíndr undir e-n: En Baetke 19874, pàg. 439, no dóna pas entrada a aquesta construcció, que és un hàpax legòmenon, només al verb inferit (però no atestat): nauð-pína   nötigen, zwingen. En Paul Herrmann, pàg. 104, interpreta i tradueix aquesta construcció com a: ...und ihm mit Zwang gehorchen sollen)

♦ vera með þungu yfirbragði: té una cara ombrívola

♦ vera í þungu skapi: estar d'un humor ombrívol, estar d'un humor molt consirós

◊ þá kom Guttormur Þórðarson í stofuna. Hann var í þungu skapi og andvarpaði mjög er hann settist niður (SS II, cap. 392, pàg. 599): en Guttormur Þórðarson va entrar llavors dins l'stofa. Estava d'un humor ombrívol (estava molt capficat) i sospirava molt (profundament) en asseure's (vocabulari: #1. þungt: Cf. en Baetke 19874, pàg. 790: hann var í þungu skapi ok andvarpaði mjǫk er war sehr bekümmert und seufzte tief)

♦ vera þungur á svip (o: brúnina): <LOC FIG> tenir un posat ombrívol (o: amenaçador), tenir la mirada fosca (fer un posat amenaçador, sorrut o com d'ira continguda)

♦ bera þungan hug til e-s: <LOC FIG> guardar-li rancor a algú

5. (skapvondur, önugur, óvinveittur) hostil (malcarat, sorrut, esquerp, desagradable)

◊ því fór fram um veturinn og eiga þeir bræður leika saman. Börkur gengur þar í bú með Þórdísi og fær hennar. Hún fór eigi ein saman þá er þetta var og fæðir hún svein og er hann vatni ausinn og er fyrst nefndur Þorgrímur eftir föður sínum. Og er hann vex upp þótti þeim hann þungur í skaplyndi og óeirinn og var snúið nafninu og kallaður Snorri goði: això va continuar durant tot l'hivern mentre els germans feien plegats llurs jocs [tal i com havien tingut previst]. En Börkur [Þorsteinsson] se'n va anar a viure amb la Þórdís [Súrsdóttir] i s'hi casà. Quan això es va esdevenir, ella estava embarassada [del seu finat marit, en Þorgrímur Þorsteinsson] i va tenir un noi que fou arrosat amb aigua i a qui posaren el nom de Þorgrímur, per son pare. I quan va créixer, els va semblar que tenia un caràcter sorrut (difícil ?) i rebec i li canviaren el nom i li digueren Snorri el godó (vocabulari: #1. því — saman: Cf. en Finnur Jónsson 1903, pàg. 43: 16. 17. því — saman, dieser satz ist etwas unlogisch, da Því sich auf nichts im vorhergehenden beziehen kann; er findet sich jedoch ungefähr in derselben fassung auch in S. Der Sinn ist: „So ging es vor sich im winter, dass die brüder, wie es früher bestimmt war, spiele abhielten“. Vielleicht beruht der satz dennoch auf einer interpolation; #2. hún fór eigi ein saman: Cf. en Finnur Jónsson 1903, pàg. 43: 18. hón fór ekki ein saman, „sie war schwanger“; #3. þungur í skaplyndi: Cf. en Baetke 19874, pàg. 790: þungr í skaplyndi von unfreundlicher, mürrischer Gemütsart; Cf. en Finnur Jónsson 1903, pàg. 44: 1. þungr í skaplyndi, „von unfreundlicher gemütsart“; #4. snúið: Cf. en Finnur Jónsson 1903, pàg. 44: snúit, „verändert“; #5. Snorri: Cf. en Finnur Jónsson 1903, pàg. 44: 2. kallaðr Snorri, es ist dies der berühmte Snorri goði, die hauptperson der Eyrb. Vgl. daselbst c. 12,5; )

◊ þá mælti Björn til Þórólfs: "Mjög undrast konungsson skipið, og bjóð þú honum að þiggja að þér, því að eg veit, að okkur verður það að liðsemd mikilli við konung, ef Eiríkur er flutningsmaður okkar. Hefi eg heyrt það sagt, að konungur hafði þungan hug á þér af sökum föður þíns": aleshores en Björn va dir al Þórólfur: “El fill del rei admira molt el vaixell. Ofereix-li que l'accepti de tu com a regal perquè sé [del cert] que ens serà de gran ajut amb el rei si el príncep Eíkur és el nostre intercessor davant ell. He sentit a dir que el rei et té una profunda animadversió per mor de ton pare”

◊ þá mælti Þorkell til Gríms: "Kunnigur er þér málavöxtur og atburðir um félagsskap okkarn. Þarf það ekki að tjá. En gjarna vildi eg að hann seldist með minnum vandræðum út en á horfðist um hríð. En að hraustum manni hefi eg þig reynt og fyrir það vil eg þig svo af höndum leysa sem eg hafi aldrei þungan hug á þér haft. Kaupeyri mun eg þér fá svo mikinn að þú megir ganga í hraustra manna lög. En þú nem ekki staðar norður hér í landi því að frændur Eiðs eru margir í kaupförum þeir er þungan hug hafa á þér": aleshores en Þorkell va dir al Grímur: “Coneixes les circumstàncies i els fets que han acompanyat la nostra companyia. No cal que en parli (que les exposi). Tanmateix, m'agradaria que la nostra companyia ara acabi amb menys contrarietats (en millors circumstàncies) del que n'ha fet pinta durant un temps. He pogut comprovar que ets un home cabal i capaç i per això em vull separar de tu com si mai no hagués sentit animadversió cap a tu. Et donaré tantes de mercaderies com perquè et puguis unir a una companyia d'homes cabals i capaços, però aquí no t'estableixis pas al nord del regne, perquè hi van molts de parents de l'Eiður en viatges de mercadeig que couen un profund ressentiment contra teu”

◊ Egill bjó um vorið kaupskip til Íslandsferðar; réð Arinbjörn honum það að staðfestast ekki í Noregi, meðan ríki Gunnhildar væri svo mikið -- "því að hún er allþung til þín," segir Arinbjörn, "og hefir þetta mikið um spillt, er þér Eyvindur fundust við Jótland": a la primavera, l'Egill va aparellar una nau mercant per fer-hi un viatge a Islàndia. L'Arinbjörn li havia donat el consell que no s'establís a Noruega mentre el poder de la reina Gunnhildur hi continués essent tan gran, “car, t'és molt hostil (sent moltíssima d'animadversió contra teu)”, li va dir l'Arinbjörn, “i ha empitjorat la situació que l'Eyvindur i tu tinguéssiu una topada a Jutlàndia”

◊ Þórir var maður héraðsríkur og höfðingi mikill en vinsæll af mörgu stórmenni. Gekk hann að svo fast að öngu kom við um sýkn Grettis. Gerði Þórir Gretti þá sekan um allt landið og var honum síðan þyngstur allra sinna mótstöðumanna sem oft bar raun á. Hann lagði þá fé til höfuðs honum sem öðrum skógarmönnum, og reið við það heim. Margir mæltu að þetta væri meir gert af kappi en eftir lögum en þó stóð svo búið. Varð nú tíðindalaust fram yfir miðsumar: en Þórir era un home poderós en el seu hérað i un gran höfðingi i tenia molts d'amics entre els prohoms del país. Va procedir en el cas amb tanta de fermesa que no es va poder aconseguir res en relació a una absolució d'en Grettir. En Þórir va obtenir que en Grettir fos declarat proscrit a tot el país i, de llavors ençà, es va convertir en el més pertinaç dels seus enemics com sovint es constataria. Després va posar preu al cap d'en Grettir igual que al dels altres proscrits i, tot seguit, se'n va tornar al seu mas. Han estat molts els qui han dit que va fer això més per la força que per les lleis, però, fos com fos, la cosa va quedar així. Després, no es va esdevenir res de remarcable fins després del solstici d'estiu (vocabulari: #1. kom við: Cf. en Richard Constant Boer 1900, pàg. 165: 10. kom við, unpersönlich, „ausgerichtet werden konnte“; #2. sýkn: En Baetke 19874, pàg. 630, no dóna pas entrada a aquest substantiu, però sí al doblet: sykna f.   Befreiung der Acht, Freisprechung: fœra fram syknu e-s jmd. für achtfrei erklären. Cf. en en Richard Constant Boer 1900, pàg. 165: 10. sykn, f. = sykna; #3. sekur: Cf. en Baetke 19874, pàg. 524: <...> geächtet, vogelfrei: sekr skógarmaðr ein in die volle Acht Getaner; gera e-n sek(j)an jmd in die Acht bringen (um e-t wegen etwas <...>; #4. þungur: Cf. en Baetke 19874, pàg. 790: hann var honum síðan þyngstr allra sinna mótstǫðumanna der erbitterste aller seiner Widersacher; #5. ber raun á: Cf. en en Baetke 19874, pàg. 488: berr raun á etwas erweist sich, stellt sich heraus; #6. leggja fé til höfuðs e-m: Cf. en Richard Constant Boer 1900, pàg. 165: 12. 13. lagði — honum, „setzte einen preis auf seinen kopf“, vgl. zu c. 51,11; #7. kapp: Cf. en Richard Constant Boer 1900, pàg. 165: 14. af kappi, „auf eine gewaltsame weise“; )

◊ brátt spurði Ólafur konungur það er þeir Sigurður voru í brott farnir, og lagðist þá þungur orðrómur á um þeirra mál. Voru þeir margir, að þá kölluðu þess von að þeir Sigurður mundu sönnu sagðir, er áður höfðu synjað fyrir hann og mælt í móti. Ólafur konungur var fáræðinn um þetta mál; en hann þóttist vita þá sannendi á því er áður hafði hann grunað. Fór konungur þá ferðar sinnar og tók veislur þar er fyrir honum voru gjörvar: aviat es va assabentar el rei Olau que en Sigurd i els seus companys se n'havien anat i i una mala brama es va posar sobre llur afer (cas). Foren molts els qui abans havien negat la culpabilitat d'en Sigurður i havien contestat les acusacions formulades contra ell que ara deien que era probable que en Sigurður i els seus companys havien estat acusats amb raó. El rei Olau es va mostrar reservat sobre aquest afer (cas) però ara creia que coneixia la veritat del que abans només havia sospitat. El rei llavors va prosseguir el seu viatge i assistia als banquets que es feien en honor seu (vocabulari: #1. þungur: Cf. en Baetke 19874, pàg. 790: lagðisk þá þungr orðrómr á um þeira mál sie gerieten in einen schweren Verdacht; #2. sönnu sagður: Cf. en Baetke 19874, pàg. 521: sǫnnu sagðr zu Recht beschuldigt, überführt; #3. fáræðinn: Cf. en Baetke 19874, pàg. 121: fá-rœðinn adj.   wortkarg, zurückhaltend; )

6. (loft) carregat -ada (aire d'habitació per no haver-se ventilat, haver-hi fumat etc.)

♦ þungt loft: aire carregat, ambient carregat

7. (sjór) gros -ossa (mar)

♦ þungur sjór: mar grossa

8. (mikið veikur) molt greu (molt malalt)

◊ Þórir svarar: "Þá skulu þér fylgja húskarlar mínir þrettán en mér er þungt og má eg ei af því fara": en Þórir li va respondre: “Doncs t'acompanyaran els meus tretze missatges però jo no puc venir amb vosaltres perquè no em trobo gens bé≵ (vocabulari: #1. þungt: Cf. en Baetke 19874, pàg. 789: mér er þungt ich fühle mich nicht wohl, bin krank)

◊ "Mér er þungt," segir Eyjólfur, "og má eg eigi fyrir því fara": “No em trobo gens bé”, va dir-li l'Eyjólfur, “i per això no vindré amb tu” (vocabulari: #1. þungt: Cf. en Baetke 19874, pàg. 789: mér er þungt ich fühle mich nicht wohl, bin krank)

♦ vera þungt haldinn: patir molt a causa d'una malaltia o d'una ferida, estar molt greu, estar molt malament

◊ þegar hann kom til Kapernaum, gekk til hans hundraðshöfðingi og bað hann: "Herra, sveinn minn liggur heima lami, mjög þungt haldinn" (βασανίζειν ~ βασανιζόμενος -ένη -όμενον:   ὁ παῖς μου βέβληται ἐν τῇ οἰκίᾳ παραλυτικός, δεινῶς βασανιζόμενος): entrà aleshores a Cafarnaüm, i un centurió l'anà a trobar i li va pregar: «Senyor, el meu criat jeu a casa paralític i sofreix terriblement»

◊ þannig mælti hann, en hún fór í burt, og var ekki með sjálfri sér (ἀλύουσα), því hún kenndi mikils sársauka (τείρετο δ’ αἰνῶς). Hin vindfráa (ποδήνεμος) Íris tók hana og leiddi út úr þrönginni (ἔξαγ’ ὁμίλου); var hún þungt haldin af verkjum (ἄχθεσθαι ~ ἀχθόμενος -ένη -όμενον ὀδύνῃσι:   τὴν μὲν ἄρ’ Ἶρις ἑλοῦσα ποδήνεμος ἔξαγ’ ὁμίλου ǁ ἀχθομένην ὀδύνῃσι), og hennar fríða hörund sortnaði: així parlà en Diomedes, i ella se n'anà, estava descomposta (trasbalsada, desorientada) pel gran dolor que sentia. L'Iris de peus lleugers com el vent la va agafar i la menà fora del barreig; patia moltíssim, aclaparada de dolors, i la seva bella pell s'ennegria

◊ kæri bróðir (kvað hún), bjarga þú mér, og ljá mér hesta þína, svo eg komist til Ólymps, þar sem er aðsetur hinna ódauðlegu guða. Eg er mjög þungt haldin af sári því (ἄχθεσθαι λίην:   λίην ἄχθομαι ἕλκος ὅ με βροτὸς οὔτασεν ἀνὴρ), er einn dauðlegur maður særði mig; það var Týdeifsson, sem eg held að nú þyrði að berjast jafnvel við föður Seif: “Germà estimat”, digué, “salva'm i deixa'm els teus cavalls perquè torni a l'Olimp on hi ha la residència dels déus immortals. Sofreixo molt a causa de la ferida amb què un mortal m'ha ferida; ha estat el tidida, de qui crec que ara gosaria batre's fins i tot amb el pare Zeus”

◊ en hann lá þá á einni ey, og þoldi harðar raunir (ἀλλ’ ὃ μὲν ἐν νήσῳ κεῖτο κρατέρ’ ἄλγεα πάσχων), hann lá í hinni sannhelgu (ἠγαθέῃ) Lemney; höfðu synir Akkea skilið hann þar eftir sóttveikan (μοχθίζοντα) af illu sári eftir banvænan eiturorm; lá hann þar þungt haldinn (κεῖσθαι ἀχέων ἀχέουσα ἀχέον:   ἔνθ’ ὅ γε κεῖτ’ ἀχέων), en Argverjar, þeir er við skipin voru, áttu bráðum að muna til Fíloktetes konungs: però jeia aleshores a una illa patint dures tribulacions, jea a la sacrosanta illa de Lemnos. Els fills de l'Acaia l'havien deixat allà enfebrit per una mala ferida feta per un escurçó mortal. Jeia allà[, doncs,] patint terriblement, però els argius, que eren a la vora de les naus, aviat haurien de recordar-se del rei Filoctetes

9. (mikill, stór, hár) gros -ossa (gran & alt & nombrós & greu)

♦ þungar búsifjar: greus danys

♦ þungt heimili: una llar nombrosa

10. (refsing, hegning, dómur) sever -a (càstig, pena imposada, sentència)

◊ Skafti sagði að hann ætlaði að það mál væri vel komið þótt þeir gerðu um - “því að málaefni vor eru brýn og góð en þeir eru svo vitrir að þeir munu sjá kunna hversu þungs þú ert af verður": l’Skafti va dir-li que creia que el cas estava en bones mans, encara que siguin aquests dos els qui hagin de pronunciar la sentència arbitral, - “perquè els nostres fets són evidents i clars i [en Þorsteinn Hallsson i en Broddi Bjarnason] són tan assenyats que sabran veure que ets mereixedor d'un greu càstig per això (vocabulari: #1. mál: Cf. en Baetke 19874, pàg. 401: 9. Rechtssache, Rechtshandel, Prozeß, Anklage <...>; #2. vera vel kominn: Cf. en Baetke 19874, pàg. 337: vera vel kominn in angenehmer Lage, gut daran, gut aufgehoben sein; þótti hverjum manni sínu máli vel komit, er hann réð fyrir jedem schien seine Angelegenheit in guten Händen; #3. gera mál um: Cf. en Baetke 19874, pàg. 191: gera um mál in einer Sache entscheiden, einen Schiedsspruch fällen; #4. máalaefni: Cf. en Baetke 19874, pàg. 402: máala-efni n.pl   Umstände, Sachverhalt, Umstände <...>; #5. brýnn: Cf. en Baetke 19874, pàg. 74: brýnn adj.   offen zutage liegend, in die Augen fallend, klar, durchsichtig <...>; #6. vera þungs verður [af e-u]: Cf. en Baetke 19874, pàg. 790: þú ert þungs af verðr du verdienst harte, schwere Strafe dafür)

♦ þung hegning: un càstig sever

♦ þung refsing: una pena severa

♦ þungur dómur: una sentència severa

11. <QUÍM & TÈCN> pesant

♦ þungt stórskotalið: artilleria f pesant

♦ þungt vatn: aigua f pesant

♦ þungt ökutæki: vehicle m pesant

♦ → þungmálmur “metall m pesant”

♦ → þungaflutningabifreið “vehicle m pesant”

♦ → þungavopn “arma f pesant”

12. þungur á sér: (sem á erfitt um hreyfingar) moure's amb dificultat, tenir dificultats per a moure's

◊ einsetumaðrinn svaraði: „Hví biðr þú mik slíks þar sem ek em gamall maðr ok þungr á mér?“: l’ermità li va respondre: “Per què em demanes una tal cosa a mi, que sóc un vell i de moviments lents?”