Macià Riutort i Riutort

ÍSLENSK-KATALÓNSK ORÐABÓK
DICCIONARI ISLANDÈS-CATALÀ

ÞU

       
   
 
       


© Macià Riutort i Riutort, 1998



   
...ὀστέα ϰαὶ σποδίη...

Φείδῃ παρϑενίης· ϰαὶ τί πλέον; οὐ γὰρ ἐς Ἅιδην
      ἐλϑοῦσ’ εὐρήσεις τὸν φιλέοντα, ϰόρη.
Ἐν ζωοῖσι τὰ τερπνὰ τὰ Κύπριδος, ἐν δ’ Ἀχέροντι
      ὀστέα ϰαὶ σποδίη, παρϑένε, ϰεισόμεϑα.
 
   
Epigrama II
 
   
Asclepíades de Samos. Dins: Epigrammata graeca. Edidit Denys Lionel Page. Oxonii e typographeo Clarendoniano, 1975 (Scriptorum classicorum bibliotheca Oxoniensis). P. 80
 
       




þukl <n. þukls, no comptable>:
1. (þreifingpalpament m (acció de palpar)
2. (kelerí, gælurtocament m (acció de tocar o palpar en sentit amorós o sexual)

þukla <þukla ~ þuklum | þuklaði ~ þukluðum | þuklaðAmb diferents contruccions>:
1. (þreifa á e-u & snerta & flangsa, gæla viðpalpar una cosa ~ algú (repassar la superfície d'algú o una cosa amb la mà & pressionar amb els palpissos & tocar o graponejar o acariciar amb intenció amorosa o sexual)
<absolut>:
þegar inn var komið í stofu hennar bauð hún gestinum að sitja í bekk hjá sér og talaði margt við hann og fór í púss hans og þuklaði uns hún fann spesíuna. Ekki kólnaði viðmót hennar við þetta. Sótti hún spesíuna aftur og aftur í buxur hans og þótti þetta fallegur peníngur. Fanst honum konan í fasi öllu jafnast á við þær konur sem bestar gerast á Íslandi um flesta hluti, og þó hin alþýðlegasta, vel í holdum en létt í máli og dálítil moskuslykt úr barmi hennar; helst hélt hann þetta mundi vera prestskona eða prófasts hér í Rotterdammi: quan hagueren arribat a la seva habitació, ella va convidar l'hoste a seure a un banc al seu costat i va parlar força amb ell i va ficar la mà dins la bossa d'ell i hi va palpar fins que va trobar la spesía (moneda equivalent a dos rixdals). Les seves maneres no es varen pas refredar amb aquest fet. Els seus dits anaven a cercar una vegada i una altra l'spesía dins els calçons d'ell i trobava que aquella era una moneda ben bonica. A ell li semblava que aquella dona podia mesurar-se en totes les seves maneres amb les dones que a Islàndia són (lit.: es fan) les millors en la majoria d'aspectes (coses) i tanmateix la més afable, tenia bones popes i de paraula fàcil i de la seva sina n'arribava una lleugera oloreta de mesc. En Jón creia del tot que devia ésser la dona d'un pastor o d'un prebost allà a Rotterdam
<e-ð ~ e-n>:
þær stunduðu ólifnað í Egyptalandi, þær hóruðust þar á æskuárum. Þar þukluðu menn brjóst þeirra (māˈʕaχ ~ מָעַךְ:   ˈʃāmm-āh   mɔʕăˈχū   ʃəδēi̯-ˈhɛn,   שָׁמָּה, מֹעֲכוּ שְׁדֵיהֶן) og gældu við (ʕiɕˈɕū,   עִשּׂוּ) meyjarbarm þeirra: elles practicaven la disbauxa a l'Egipte, ja s'hi prostituïren en els anys de llur joventut. Allà els homes els tocaven els pits i acaronaven llurs sines virginals graponejar
konan var grátandi með stórum guðbænum útaf bruna Kaupinhafnar, en Jón Marteinsson greip til hennar og þuklaði hana ofanvert við hnésbótina og sagði: Skeinktu þessum bóndaköllum legið öl í vondri kollu og brennivín í tinstaupi; en mér ferskt Rauðstokksöl í smeltri steinkrús, helst með silfurloki og klámsproki utaná eftir Lutherum; og brennivín í silfurstaupi: la dona plorava amb grans súpliques i pregàries a Déu per l'incendi de Copenhaguen, però en Jón Marteinsson la va agafar, i la va palpar part damunt la sofraja mentre li deia: “Serveix a aquests dos aixafa-terrossos cervesa esbravada en una mala gerra i aiguardent en un gotet d'estany, i a mi posa'm cervesa fresca de Rostock en un boc esmaltat preferiblement amb tapadora d'argent i alguna màxima obscena d'en Lutherum per fora, i aiguardent en un gotet d'argent”
Jón Hreggviðsson stóð fyrir framan þessa menn og sá útígegnum portin og ætlaði að halda leið sína, en þá settu þeir tvö spjót senn fyrir brjóst honum og ávörpuðu hann á þýðverska tungu. Honum varð ógreitt um svör. Þeir gripu hann höndum og þukluðu hann, en fundu ekki nemi fáeina hollenska smápenínga sem þeir skiftu á milli sín. Síðan blésu þeir í lúður. Þá bættist enn einn í hópinn, digur raumur blár. Þessum manni vildu hinir afhenda Jón Hreggviðsson, en hann svaraði illu til og upphófst með þeim nokkurt orðaskak þar sem orðið „hen-gen“ var hið eina sem bóndinn skildi, en það útlegst heingjum hann: en Jón Hreggviðsson s'estava davant aquests homes i mirava a través del portal i volia fer la seva via, però vet aquí que aquells homes llavors li posaren dues piques al pit i li adreçaren la paraula en llengua alemanya. No va saber què respondre. L'agafaren i el palparen [per a escorcollar-lo], però no li trobaren res llevat d'alguns pocs xavos holandesos que es van repartir entre ells. Tot seguit varen tocar un corn de caça. Llavors, se n'hi afegí encara un més al grup, un colós corpulent (gras) i blau. Els altres volien fer en Jón Hreggviðsson a mans d'aquest home, però ell els va contestar de mala manera i es va iniciar entre ells una viva discussió l'únic que el pagès va entendre de la qual fou el mot “hen-gen”, que es tradueix “pengem-lo”
hann þuklaði Jón Hreggviðsson aftur, en fann aungvan ost á honum: va tornar a palpar en Jón Hreggviðsson [per a escorcollar-lo], però no li va trobar gens de formatge a sobre
Þórður Narfason velti manninum uppíloft og þuklaði hann og fann að hann var gegndrepa af brennivíni og flaskan komin í möl og mask; að öðru leyti hafði hann ekki sakað: en Þórður Narfason va girar l'home de manera que quedés d'esquena i el va palpar i va constatar que estava totalment xop d'aiguardent i que la botella s'havia esmicolat del tot. D'altra banda, no s'havia fet mal
síðan gekk hann til hennar og þuklaði með stömum fíngrum efnið í klæðum hennar, spurði hvar hún hefði keypt þennan dúk og hver hefði saumað þessa hempu, og þetta væri einkennilegt silfurmen, svona hefði hann ekki áður séð silfur flúrað, gera þeir þetta á íslandi? Hver lætur þá hafa silfur til þess arna? Hombre, nú er ég aldeilis hlessa, vill hún ekki gefa mér þetta men?: tot seguit s'hi va acostar i li va palpar amb els dits balbs la roba del seu vestit, li va preguntar on havia comprat aquella tela i qui li havia cosit aquella capa i que el collar d'argent que duia era singular, que encara no havia vist mai l'argent treballat d'aquella manera. “Que ho fan a Islàndia? Qui els procura l'argent per a fer això? Hombre, estic completament astorat. Que per ventura no voldríeu donar-me aquest collaret?”
♦ þukla e-ð í lag: maurar o palpejar una cosa fins a [tornar-la a] col·locar en la seva posició normal o correcta
nú sem hon hefir farit fimm dagleiðir ok hefr upp hina settu, kemr maðr á veginn í mót henni. Hann er blíðr í ásjónu ok svá búinn sem þeira formenn, er koma heim af Jórsǫlum, þvíat hann berr fagran pálmvǫnd í sinni hendi. Hann talar fyrr til konunnar, sem þau mœtast: „Hvat berr þú svá leynilig undir skikkjunni,“ sagði hann, „sem þú vilir, at eingi sjái?“ Hon svarar ok segist ekki bera nema klæði sín, þvíat hon ófremst (← ófremjast) at sýna útlenzkum manni sitt afkvæmi svá ferligt vorðit. Pálmari víkr þá at henni djarfliga ok varpar skikkjuskautit út á handveginn, svá at hann sér fullgørla, hvat undir er. Konan sálug roðnar þá, ok því eigi ólíkt, sem hon hrindi barninu frá sér með hárri rǫdd nǫkkurri. Ok svá ferr, at pálmari tekr með, en hon lætr laust, hefir at hendr um eina stund ok þuklar limu aptr í lag með svá blezaðri kunnáttu, at þenna pilt fær hann aptr móðurinni albœttan til allra liða, sem aldri hefði hann krankr orðit. Pálmari segir þá: „Þú munt ganga ekki lengra í kveld enn fram til staðarins, er nú sér þú. Ok þann byskup, er þar sitr, máttu finna, ef þér líkar, ok tjá honum, hvat þér hefir veizt á veginum. Seg honum þar með, at sá, er heilan gørði piltinn, vill, at hann fari til Kantarabyrgis ok boði brœðrum jarteignina. En mér sýnist ráð, at þú vendir aptr í ætthaga þinn, þvíat þú ert vanfœr í þvílíka farlengd.“ Svá skilja þau, at pálmari ferr heim til himinríkis, en hon lofar Guð ok sœkir heim byskupinn, sem henni var boðit. Ferr þat allt síðan sǫmu leið, sem áðr var ritat í forsǫgn várs drottins vinar, at byskup fór fram til Kancíam at frægja jarteign, en konan sneri aptr til ættjarðar sinnar. Svá huggaði blezaðr faðir harmþrungit brjóst: llavors, quan la dona ja havia fet cinc jornades del viatge i havia començat la sisena, va venir al seu encontre, caminant pel camí, un home. Era de cara agradable (faccions dolces) i abillat com ho estan els cabdills de la gent que tornen de Jerusalem per tal com portava una bella palma a la mà. Quan es varen trobar, l'home va parlar primer a la dona dient-li: “Què és això que portes sota la teva capa (skikkja) tan secretament com si no volguessis que ningú ho vegi?” Ella li va respondre dient-li que no hi portava res llevat de la seva roba, ja que estava empegueïda de mostrar a un estrany la seva decendència en un estat tan terriblement esguerrat. El ‘palmer’ se li va acostar resoltament (ardidament, coratjosament) i va retirar el faldar de la capa (abric, skikkja) de la dona llançant-lo per sobre del musclo d'ella, de manera que va veure ben clarament què hi havia a sota. La pobre dona es va posar vermella i fou talment com si apartés de si [amb una empenta] el nen pegant un fort crit (és a dir, va reaccionar apartant el nen d'ella). I la cosa va anar que el ‘palmer’ li va agafar el nen i ella el va amollar, i durant una estona li passa les mans [pel cos] i li palpa (maura) els seus membres tornant-los a llur estat normal amb una destresa (una art) beneïda tal que va tornar aquell nen a sa mare completament guarit pel que fa a totes les seves articulacions [i extremitats], com si mai no s'hagués posat malalt. El ‘palmer’ llavors digué a la mare: “Aquest vespre no vagis més enllà de la vila que ara veus al teu davant. I, si et plau, vés-hi a veure el bisbe que hi resideix i li reportes el que t'és estat concedit pel camí. Digues-li també que el qui ha guarit el noi vol que ell vagi a Canterbury i hi anunciï el miracle als frares. [Quant tu,] el més aconsellable em sembla que és que tornis al teu terrer perquè no et trobes pas en condicions de fer un viatge tan llarg (fins a Canterbury)”. I així es varen separar, el ‘palmer’ se'n va tornar a la seva llar, cap al regne dels cels, i ella va lloar Déu i va anar a veure el bisbe, com li era estat ordenat. Després, tot es va esdevenir de la manera com s'ha descrit adés en les instruccions de l'amic de nostre Senyor en la mesura que el bisbe va anar a Canterbury per a fer-hi cèlebre el miracle mentre que la dona se'n va tornar al seu terrer. Així fou com el pare beneït va aconhortar (consolar) un cor aclaparat pel dolor
<e-u ~ e-m>:
þá tók konungur til og fór höndum um kverkur sveininum og þuklaði sullinum mjög lengi til þess er sveinninn hrærði munninn. Þá tók konungur brauð og braut og lagði í kross í lófa sér. Síðan lagði hann það í munn sveininum en hann svalg niður: aleshores el rei va allargar la mà i va repassar amb les mans la gola del vailet i va palpar (fregar) l'abscès durant molt de temps fins que el vailet va [poder] moure (obrir) la boca. Llavors el rei va agafar pa i en va fer bocins i va posar els bocins al seu palmell formant-hi una creu. Tot seguit els va posar al vailet dins la boca i ell se'ls va empassar
<e-u að e-u>:          
er í hellinum eldr á arni með fǫlska nǫkkurum. Varpar hann þeim niðr á gólfit, en skýtr skíðu í eldinn, svá at þegar er loginn uppi. Síðan grípr hann einn járntein svá stóran, sem stafr væri, hann var áttstrendr, í annan enda svá hvass sem fljúgandi broddr; þenna dauðaflein keyrir hann í gegnum eldra bróðurinn, vegr hann síðan á lopt yfir miðjan logann ok setr annan teinsendann á þann hlaða, sem hann hafði gert ǫðrum megin eldsins til þvílíkra gerða, en heldr sjálfr ǫðrum megum, snýr nú við ok steikir, sem verða má, þar til er litlu síðar kippir hann at sér, rífr af teininum ok slær upp (= gleypir) í sik með miklum trǫlldómi, þat er hann hafði steikt, en kastar teininum niðr á gólfit hjá sér, svá at hinn mjórri endirinn veit at eldinum. Sá yngri bróðir, sem eptir lifir, sér nú með harmi hugar ǫll þessi tíðendi, ok hugsar með sér, at jafnsnart sem karl hefir lokit bráðinni, mun hann ætla honum sǫmu helfǫr. Því semr hann sér karlmannligt ráð með ákalli til várs drottins ok sérliga einkanliga til hans blessaðrar móður jungfrú sanctę Maríę, at hon lengi hans líf, ef þat lofast af þeim, er ǫllu stýrir, at hann mætti segja kristnum mǫnnum, hversu þessi hlutr gerðist. Nú sem húsbóndi stendr sem harðast í átinu, þuklar bróðirinn járnteininum at eldinum sem hógligast, svá at endinn náir eldinum, ok þann tíma, sem hann skilr, at líðr at bráðinni, en endinn mun vera glóandi, sprettr hann upp bæði hart ok títt, þrífr teininn úr eldinum ok þveitir (→ þeytir) glóanda framan í augat jǫtninum. Verðr nú við kippr mikill, þvíat hann støkkr upp ok vill hefna sín. Er honum nú leikrinn óhœgri en fyrr, þvíat tilræði bróðurins vann hann blindan með ǫllu. Er nú krœkilblinda hǫrð um hellinn innan, þvíat engi var ván brottkvámu, þvíat í stað sem karl fekk áverkann, bauð hann hellisdyrrnar aptr falla eptir flagðasið. Bróðir hefir um langa stund harðla gott ljós af eldinum, hversu hann skal undan fara, en karl sœkir eptir með meizlum ok ákafri reiði, berr sér við bjargit, svá at hann flakir í sundr af sárum, mœðist nu brátt með ǫllu saman, blóðrás ok hǫfuðmeini, svá at hann leggst til fata vesall karl ok má eigi upp standa. Hann segir þá með mikilli grimmd svá fallin orð: „Eigi skal hér vinna, hit bannsetta kǫgurbarn, þótt þú skríðir í skúmaskot undan mér sjónlausum; þessar hendr skulu sín hefna á þér í morgin, þvíat hellir minn skal geyma þín i nótt“: dins la cova hi havia foc a la llar amb una mica de cendra blanca. L'ètun els va llançar al terra i va ficar un tió al foc de manera que al punt la flamarada estigué ben amunt. Tot seguit va agafar un ast de ferro tan gran com si fos un puntal. Era octogonal i per un extrem tan punxegut com un virató volant. Enfila el cos del frare més vell amb aquesta javelina letal, l'aixeca tot seguit enlaire col·locant-lo sobre el centre de la flamarada i fixa un extrem de l'ast a la lleixa que per a una tal acció havia feta a l'altre costat del foc i sosté l'ast per l'altre costat, li fa donar voltes i rosteix el frare com havia d'ésser (com s'havia de fer, com calia) fins que, poc després, va pegar estrebada a l'ast cap a si, arranca de l'ast i engoleix amb gran maldat (perversitat) el que hi havia rostit i llenç l'ast al terra al seu costat de tal manera que l'extrem punxegut queda mirant cap al foc. El frare més jove que sobreviu va veure llavors amb el cor afligit tots aquells fets i va reflexionar que tan aviat com el vell acabés la carn, li tenia reservada la mateixa mort. Per això, invocant nostre Senyor i, de manera especial, sa mare beneïda, la verge santa Maria, [a la qual va demanar] que li allargués la vida si era permès d'aquell qui tot ho governa [per tal] que pogués contar als cristians com s'havia esdevingut aquell fet, es resol a dur a terme un pla baronívol (estrenu): mentre l'amo de l'indret estava menjant tan àvidament com podia, el frare va anar movent (acostant) l'ast de ferro cap al foc amb tant de compte com li era possible fins a posar-la de tal manera que la punta arribés al foc i, quan va comprendre que el rostit ja s'estava acabant i que la punta de l'ast ja devia estar roenta, es va posar dret amb determinació i rapidesa (hart ok títt), va treure l'ast del foc i el va llançar, per la part roenta, a l'ull de l'ètun. S'esdevingué una gran sotragada amb aquella ferida, ja que l'ètun es va posar dret d'una revinclada i volia venjar-se. Ara la lluita li resultava més difícil que abans perquè l'atac del frare l'havia deixat completament cec. Va començar llavors un joc de la gallineta cega rude per l'interior de la cova perquè no hi havia cap esperança d'escapada perquè immediatament desprès que el vell rebés la ferida [que l'havia deixat cec], va ordenar que les portes de la cova es tanquessin segons l'usatge dels flǫgð. El frare va tenir durant una llarga estona la claror, molt bona, del foc que li permetia anar esquivant l'ètun mentre aquest l'empaitava amb ferides i còlera furiosa ja que es pegava cops contra la roca de la cova de manera que tenia moltes de ferides obertes, llavors es va cansar ràpidament per tot plegat, la pèrdua de sang i la ferida al cap, de manera que s'ajeu sobre el tapament del llit, el míser vell, i ja no pot llevar-se. Llavors, amb gran ferotgia, va dir-li aitals paraules: “El maleït (lit.: excomunicat) galifardeu no guanyarà pas aquí encara que fugis de mi, orb, arrossegant-te a un racó fosc i brut. Aquestes mans demà es venjaran de tu perquè la meva cova et guardarà aquesta nit”
<á e-u ~ e-m>: tocar (o: palpejar) algú ~ una cosa
Bjarni gekk nú í rekkjugólfið og tók í hönd Þórarni karli. Hann fann þá að hann þuklaði á saxi og vildi þá leggja að Bjarna: en Bjarni va entrar llavors en el rekkjugólf o alcova tancada i va agafar la mà al vell Þórarinn. Aleshores se'n va adonar que en Þórarinn palpava un sax cercant-ne l'empunyadura i que volia clavar-lo al Bjarni
það er ekki komið að því strax, svaraði hinn ókunni og fór að þukla á stígvélum bóndans. Förum heldur í stígvélakaup. Ég skal gefa þér hnífinn minn á milli: el deconegut li va respondre: “Encara no hi hem arribat a això”, i es va posar a palpejar les botes del pagès. “Val més que fem una barata de les botes. Et donaré el meu ganivet com a extra (a sobre, a més a més)”
<sig>: palpar-se
♦ þukla sig í framan: palpar-se la cara
þegar hópurinn var tekinn að dreifast raknaði Jón Hreggviðsson úr rotinu, þuklaði sig í framan til að gá hvort hann hefði blóðgast að nokkru ráði, en svo var ekki, hann var aðeins dálítið marinn. Síðan hélt hann á braut: quan el grup de gent s'hagué dispersat, en Jón Hreggviðsson va retornar, es va palpar la cara per a comprovar (mirar) si sagnava gens, però no n'era el cas, només estava una mica masegat. Tot seguit se'n va anar
♦ þukla sig fram: avançar a les palpentes
<til e-s>: (laga, gefa formmaurar una cosa, manyuclar una cosa (fins a donar-li una forma determinada)
var þá leitað um sættir milli þeirra og var svo til þuklað að hvorirtveggju undu vel við og gervar bætur svo miklar að þeir voru vel sæmdir er taka áttu. Leysti Þorkell svo þetta mál sér af hendi með drengskap og allir undu vel við. Öllum málum var til hans skotið um héraðið því að hann þótti mestrar náttúru í Vatnsdælakyni annar en Þorsteinn Ingimundarson: llavors van maldar per arribar a un acord de conciliació i el manyuclaren de tal manera que totes dues parts n'estigueren satisfetes i es varen fixar indemnitzacions tan altes que reportaren un gran honor a aquells que les hagueren de rebre (aquells a qui foren imposades). Fou així com en Þorkell va solucionar (lit.: es va deslliurar d')aquest afer amb gran magnanimitat (grandesa d'esperit) i tots n'estigueren molt satisfets. De tota la contrada acudien a ell perquè resolgués tots els afers (tota mena d'afers) perquè se'l considerava la persona més ben dotada [per a fer-ho] del llinatge dels de Vatnsdalur després d'en Þorsteinn Ingimundarson (vocabulari: #1. leita um e-ð: Cf. en Baetke 19874, pàg. 375: leita(sk) um sættir   sich um einen Vergleich bemühen; #2. drengskapur: Cf. en Walther Heinrich Vogt 1921, pàg. 12: 20. drengskapr; wie die vorstellung vom menschentum hier besonders und auch in der ganzen Vd. merklich christlich gefärbt ist, so liegt d. nahe „rittertum, ritterlichkeit“. També en Baetke 19874, pàg. 91: vornehme Gesinnung, anständiges, hochherziges Verhalten, Ritterlichkeit <...>; #3. þukla: Cf. en Walther Heinrich Vogt 1921, pàg. 124: 32. þukla, „durch hin- und herdrehen befühlen, einrenken“, wörtlich und übertragen. També en Baetke 19874, pàg. 788: var þá leitat um sættir milli þeira ok var svá til þuklat at hvárirtveggju undu vel við   und es wurde so gehandhabt, eingerichtet; #4. skjóta e-u til e-s: Cf. en Baetke 19874, pàg. 560: jemandem die Entscheidung in einer Sache zuschieben, überlassen, jemandem etwas anheimstellen; #5. náttúra: Cf. en Baetke 19874, pàg. 438: 3. natürliche Beschaffenheit, Eigenschaft, Veranlagung, Fähigkeit; #6. þykja: Cf. en Baetke 19874, pàg. 796: I.1. angesehen werden als, gelten als. Vulgueu entendre: hann þótti mestrar náttúru vera; En Baetke no dóna pas entrada al fraseologisme e-r þykkir ~ þótti mikillar náttúru vera ‘ésser d'una gran natura, tenir una gran natura’)
<um e-ð ~ e-n>:
þær frömdu hórdóm á Egyptalandi, þær hóruðust í æsku. Þar létu þær þukla um brjóst sér (māˈʕaχ ~ מָעַךְ:   ˈʃāmm-āh   mɔʕăˈχū   ʃəδēi̯-ˈhɛn,   שָׁמָּה, מֹעֲכוּ שְׁדֵיהֶן) og þar fóru menn höndum um (ʕiɕˈɕū,   עִשּׂוּ) meyjarbarm þeirra: elles es van prostituir a l'Egipte, ja es prostituïren en llur joventut. Allà es deixaven tocar els pits i allà els homes els passaven la mà per llurs sines virginals
og þú saknaðir saurlifnaðar æsku þinnar, þá er Egyptar fóru höndum um barm þinn og þukluðu um meyjarbrjóst þín (ʕāˈɕāh ~ עָשָׂה:   ba-ʕəˈɕōθ   mim-mit͡sˈraʝim   dadˈdaʝ-iχ,   בַּעְשׂוֹת מִמִּצְרַיִם דַּדַּיִךְ)i enyoraves la vida disbauxada de la teva joventut, quan els egipcis et passaven la mà per la sina i graponejaven els teus pits virginals

þula¹ <f. þulu, þulur. Gen. pl.: þulna o: þula>:
(kvenþulurpresentadora f (de programa televisiu o radiofònic)

þula² <f. þulu, þulur. Gen. pl.: þulna o: þula>:
1. (langt kvæði í miðaldabókmenntumþula f, cantilena f, seqüència f (llarg poema narratiu enumeratiu de forma estròfica relativament lliure i amb una quantitat d'estrofes també variable. Les tules de la Bósa saga i de la Vilhjálms saga sjóðs són autèntics encanteris de maledicció (si no es fa la voluntat del qui la pronuncia) i de mort (el seu cant fa que mori tothom qui s'hi esmenta) respectivament)
◊ “Rígsþula”: la “Seqüència de Rígr”, la “Rígsþula”, la “Cantilena de Rígr”, la “Þula del déu Rígr”, la “Tula del déu Rígr”
◊ sé þér í hvílu ǁ sem í hálmeldi, ǁ en í hásæti ǁ sem á hafbáru; ǁ þó skal þér seinna ǁ sýnu verra, ǁ en ef þú vilt við meyjar ǁ manns gaman hafa, ǁ villist þú þá vegarins; ǁ eða viltu þulu lengri?: que al jaç t'hi sentis com en un foc de palla. Que al teu sitial t'hi sentis com damunt una onada de la mar. I que després et passin coses molt pitjors: que erris de camí (és a dir, t'equivoquis de forat) quan vulguis tenir la diversió de l'home amb les noies. Encara vols una tula (=relació de tots els mals que et passaran si no fas la meva voluntat) més llarga?
◊ en er sú þula var úti, mælti konungr til hennar: "Fyrr en þú illmælir mér lengr, þá mun ek gefa Herrauði líf, en Bósi fari ór landi ok sé dræpr, nær ek get hann áhent": i quan aquesta hagué acabat de cantar aquesta tula, el rei li va dir: “abans que continuïs maleint-me, concediré la vida al Herrauðr, i que en Bósi surti del regne però sia mort si mai cau a les meves mans”
◊ þessi eru heiti hesta talið; þessi eru hestaheiti í Þorgrímsþuluvet ací els noms de cavalls que apareixen enumerats. [En primer lloc,] aquests són els noms de[ls] cavalls [qua apareixen] a la “þula d'en Þorgrímr”
◊ Árvakr ok Alsviðr *draga sólina sem fyrr er ritat. Hrímfaxi eða Fjǫrsvartnir draga nóttina. Skinfaxi eða Glaðr fylgja deginum. Þessi øxnaheiti eru í Þorgrímsþulul'Árvakr i l'Alsviðr estiren el sol com s'ha referit adés. En Hrímfaxi o en Fjǫrsvartnir estiren la nit. L'Skinfaxi o en Glaðr acompanyen el dia. Vet ací els noms de[ls] bous [qua apareixen] a la “þula d'en Þorgrímr”
◊ líttu (hlýddu?) upp, leikbróðir, ǀ ok láttu fólk þegja, ǁ meðan ek nefni ǀ níutigi trǫlla. ǁ Ǫll skuluð þér standa ǀ sem við stjaka bundin, ǁ unz at ek hef út kveðit ǀ allra flagða þula“...: aixeca la vista, company de jocs, i fes que la gent calli mentre anomeno els noranta trols. Tots vosaltres esteu-vos quiets, com lligats al costell, fins que jo no hagi acabat de declamar la þula de tots els flagðs
2. (nafnaþulaþula f, nafnaþula f, catàleg m de mots, enumeració o llista de sinònims en versos al·literatius. Les þulur medievals ens presenten llargs seguits o sèries de sinònims, tant de noms comuns com de noms propis (personatges de la mitologia major i menor norrenes). Aquests sinònims eren utilitzables en poesia al·literativa i són presentats en grups d'estrofes al·literatives, compostes habitualment en metre fornyrðislag
3. (barnaþula, barnagæla & romsukennt þjóðkvæðicançó f, cantilena f (popular i infantil. Les þulur solen presentar una forma mètrica [relativament] lliure: llurs versos presenten un nombre de síl·labes variat i ritme diferent, poden contenir o no al·literació, i solen tenir rima consonant AABBCC etc. No solen estar dividides en estrofes. L'extensió d'aquestes cançons populars i infantils és molt variada)
♦ læra e-ð eins og þulu: aprendre una cosa rutinàriament, de carrandella, d'esma i com en una salmòdia (popular i infantil. Les þulur com apreníem les taules de multiplicar, les declinacions llatines i gregues etc. Encara me'n recordo de la cantilena-cantarella del hohetó, tontentó, tutestú, totetó etc.)
4. (romsa, runatirallonga f, enfilall m (especialment de paraules, llarga lletania monòtona, salmòdia)
5. (ættarþulagenealogia f (sèrie de progenitors i ascendents)
6. (rútínarutina f (acció, feina, etc. que es fa de manera acostumada)
♦ þula hversdagsins: la cantarella (o: cantilena) del dia-a-dia, la rutina quotidiana
7. <INFORMcodi m
♦ þula segðarinnar: codi de l'expressió
♦ → frumþula “codi font”
♦ → milliþula “codi intermedi”
♦ → lokaþula “codi de destinació, codi objecte”
  Com a gènere literari islandès, la þula designa quatre realitats literàries diferents: la þula o seqüència, cantilena (v.g., Rígsþula), la nafnaþula o catàleg de mots -llista de sinònims poètics-, la þula popular o cantilena popular, carrandella i finalment la þula infantil o cantilena infantil.

Íslenzkar þulur og þjóðkvæði. Ólafur Davíðsson hefir safnað. Kaupmannahöfn: Hið íslenzka bókmentafélag, 1898.

Quant a la traducció d'aquest terme d'art poètica norrena al català, si bé podem traduir fàcilment nafnaþula amb catàleg de mots, la veritat és, però, que intentar establir seqüència d'en Rígr o cantilena d'en Rígr com a traducció de la Rígsþula norrena, ja em sembla més difícil. La meva proposta, doncs, és d'adoptar el mot norrè com a þula o adoptar-lo i adaptar-lo ortogràficament en tula.
 
     

þulbalda·legur, -leg, -legt <adj.>:
sense canvis, constant (so, veu etc., com la d'una persona que declama o recita una cosa)
◊ og hann byrjaði dimmum þulbaldalegum rómi að hafa yfir lángt kvæði sem lét í eyrum Sölku Völku einhvernveginn ekki ósvipað þessu: i va començar, amb veu uniforme, a declamar un llarg poema que a les orelles de la Salka Valka va sonar, si fa no fa, d'una manera no gaire diferent d'aquesta:

þuldi:
1ª i 3ª pers. sg. pret. ind. de → þylja “declamar o recitar monòtament, maquinalment”

þuldum:
1ª pers. pl. pret. ind. de → þylja “declamar o recitar monòtament, maquinalment”

þulið:
supí de → þylja “declamar o recitar monòtament, maquinalment”

þulur <m. þular, þulir>:
1. <GENpresentador m, presentadora f (de programa televisiu o radiofònic)
2. <HISTþulr m, thul (o: tul) m, orador sacre o religiós (?), mot sense equivalent cultural en la nostra llengua. Dels þulir se'n sap que degueren jugar un paper important en el paganisme norrè atesa la forma com se'ls cita. Segons el parer més estès, els thuls eren els homes en qui descansava el coneixement, la conservació i la transmissió dels diferents mites propis del paganisme: segons aquesta opinió, els thuls aprenien els mites -i els coneixements teològics pagans generals (no oblidem que la distinció, imposada des del cristianisme, entre religió i mitologia és absurda, ja que els pagans no varen entendre mai llur religió més que com a tal)- del paganisme de llurs predecessors, i, a llur torn, els transmetien posteriorment a la generació següent. Igualment, declamaven aquests mites en públic des d'un setial anomenat þularstóll als Hávamál. Amb el cristianisme, varen anar desaparèixent. Només es pot especular sobre què era exactament el que declamaven en públic; la idea més estesa és que no només devien ésser els mites pagans, sinó que, a banda de llur declamació pròpiament dita, també els devien acompanyar d'una explicació o interpretació, i, a més a més, devien declamar també les genealogies i la història en general de la família regnant i de la tribu. En els textos medievals hom s'hi refereix amb epítets tals com ara hárr ‘de cabells blancs’ o gamall ‘vell’: inn gamli þulr, inn hári þulr, cosa que els fa aparèixer com a especialment venerables. El déu Odin, com a màxim dipositari del cabal de coneixements religiosos pagans, rebia l'epítet de Fimbulþulr o Gran Tul, Tul Màxim
◊ ráðomk þér, Loddfáfnir, ǀ enn þú ráð nemir, ǁ nióta mundo, ef þú nemr, ǁ þér muno góð, ef þú getr: ǁ at három þul ǀ hlæðu aldregi! ǁ opt er gott, ǀ þat er gamlir kveða; ǁ opt ór skǫrpom belg ǀ skilin orð koma, ǁ þeim er hangir með hám ǁ ok skollir með skrám ǁ ok váfir með vílmǫgom: [Nós] t'aconsellem, Loddfáfnir, i tant de bo segueixis tu el consell; si el segueixes, en trauràs profit, en trauràs benefici, si el fas teu: no te'n riguis mai del þulr de cabells blancs: sovint és bo el que diuen els vells, de bot arrugat sovint en surten paraules entenimentades, [com també] del qui penja entre pells adobades i es balanceja entre cuirs i s'engronsa entre miserables (els darrers versos s'han d'entendre com una al·lusió a la proverbial saviesa dels penjats -consagrats al Thul Màxim, Odin, el déu dels penjats- que es podia inquirir a través de la pràctica nigromàntica: les ‘pells adobades’ són els cossos, assecats pel vent, dels penjats a la forca. Hárr, hár, hárt ‘canós, de cabells blancs. El mot þulr és, com he exposat a dalt, un terme religiós-cultural que realment no té cap equivalent possible; Kuhn 1968³, pàg. 244 li dóna l'equivalent alemany kultredner ? ‘orador sacre ?’, amb un interrogant. L'estrofa conté una exhortació a no riure-se'n del que diu el thul; l'explicació que hom hi sol donar és que l'estrofa fou composta a l'època de transició del paganisme al cristianisme. L'exhortació aniria adreçada, específicament, als [joves] cristians per a qui les velles històries, vistes des de la nova religió, ja no serien més que històries divertides i fabuloses)

þumal·alin <f. -álnar, -álnir>:
(mælaeining mæld frá olnboga fram á þumalgómcolzada f ‘polzera’ (colzada amidada del colze fins a l'extrem del dit polze equivalent a 40-45 centímetres)
þat er fjárlag at Alþingismáli, at sex álnir vaðmáls gilds, nýtt ok ónotit skulu (→ skuli) vera í eyri. Vararfeldr fyrir tvá aura, sá er fjǫgurra þumalálna er langr, en tveggja breiðr, þrettán rǫggvar um þveran feld. Nú eru feldir betri, þat er virðingarfé. Melrakkabelgir sex fyrir eyri. Lambagærur sex fyrir eyri — Iuxta comitiorum generalium constitutiones haec bonorum taxa ualeat: Panni uulgaris, propi, noui, in usus nod adhibiti, ulnae sex unciam (bonorum numeratam et legalem) efficiant. Pellis promercalis duas uncias ualet, qui nempe quatuor cubituum longus, duorum latus, tredecim plicas per transuersum habet. Pelles probiores taxatione subiiciendae sunt. Sex uulpinae pelles unciam efficiunt. Sex agnorum sisyrae unciam ualeant. (Oca cendrosa I. Kaupabálkr. 85 Kapítuli: Of fjárlag manna - Sectio VIIa: De commerciis. Titulus LXXXV: De bonorum taxa inter ciues, pàg. 500): aquest és el valor de les mercaderies fixat segons disposició de l'Alþingi: que sis alnes de vaðmál o burat, que sigui nou i per estrenar, valguin un eyrir. Una pellissa d'ovella (emprada com a mitjà de pagament en transaccions comercials, un vararfeldr), de quatre alnes de llarg, amidades del colze fins a la punta del dit polze, per dues alnes colzeres d'ample i que, de banda a banda, hi tingui tretze fileres de tofes de llana, val dos aurar. Quan els abrics siguin millors, es consideraran mercaderia d'especial valor [i requeriran d'una taxació feta cas per cas]. Sis pells de guineu àrtica valen un eyrir. Sis vellons d'anyell valen un eyrir (vocabulari: #1. vararfeldur: La traducció es basa en la interpretació d'en Baetke 19874, pàg. 700: varar-feldr m.   „Handelspelz“, Schaffell, das als Zahlungsmittel dient. En Gunnar Karlsson, en Kristján Sveinsson i en Mörður Árnason 1992, pàgs. 12 i 562, interpreten el mot d'una manera molt diferent: vararfeldur   vaðmálsyfirhöfn [tæk sem] gjaldmiðill í viðskiptum. Si adoptem aquesta interpretació com a base de la traducció, aquesta sonaria: Un abric de burell, de quatre alnes de llarg, amidades del colze fins a la punta del dit polze, per dues alnes colzeres d'ample <...> val dos aurar)

þumal·fingur <m. -fingurs, -fingur>:
[dit m] polze m, dit gros

þumalfingur[s]·regla <f. -reglu, -reglur. Gen. pl.: -reglna o: -regla>:
regla (o: norma) f general, regla f de polze, criteri senzill (regla d'or, regla empírica, principi rector, regla pràctica i senzilla que pot aclarir moltes de coses) (þumalputtaregla)
♦ nota (o: hafa) e-ð sem þumalfingur[s]reglu: <LOC FIGusar una cosa com a regla general

Þumalína <f. Þumalínu, no comptable>:
<LITERPatufeta f

þumall <m. þumals, þumlar>:
1. (þumalfingur[dit m] polze m, dit gros (de la mà)
2. (þumlungur hanskanspolze m (de guant)

þumalputta·regla <f. -reglu, -reglur. Gen. pl.: -reglna o: -regla>:
regla (o: norma) f general, regla f de polze, criteri senzill (regla d'or, regla empírica, principi rector, regla pràctica i senzilla que pot aclarir moltes de coses) (þumalputtaregla)
♦ nota (o: hafa) e-ð sem þumalputtareglu: <LOC FIGusar una cosa com a regla general

þumal·putti <m. -putta, -puttar>:
(þumalfingur[dit m] polze m, dit gros (de la mà)

þumal·skrúfa <f. -skrúfu, -skrúfur. Gen. pl.: -skrúfna o: -skrúfa>:
1. <HISTestrenyepolzes m, torcepolzes m
♦ setja þumalskrúfur á e-n: <LOC FIGsotmetre algú a una gran pressió per forçar-lo a fer una cosa (cf. el fraseologisme alemany jemandem [die] Daumenschrauben ansetzen)
2. (skrúfutegund[femella f] papallona f, vis m d'aletes (tipus de grampó o vis)

þumal·tá <f. -táar, -tær>:
dit gros del peu

þumbalda·legur, -leg, -legt <adj.>:
variant de þumbaralegur, þumbaraleg, þumbaralegt ‘sorrut -uda, emmurriat -ada; que s'oposa obstinadament a una cosa’

þumbara·legur, -leg, -legt <adj.>:
1. (óþýður í lundmurri -úrria, sorrut -uda, malambrós -osa (gens amable en el tracte amb altri)
2. (sem þybbast við, þrárentestat -ada (a oposar-se a una cosa o a resistir-s'hi en contra)

þumbari <m. þumbara, þumbarar>:
(fáorður maður með stirða lundsorrut m, esquerp m, sorruda f, esquerpa f (persona taciturna i de tarannà malacarós, persona poc enraonadora i de mal caràcter)

þumbast <þumbast ~ þumbumst | þumbaðist ~ þumbuðumst | þumbast>:
1. <áfram>: (halda fast við e-ðpersistir (o: perseverar) obstinadament (mantenir-se ferm en una intenció decisió etc.)
2. <við (o: fyrir) [e-m ~ e-u]>: (vera geðvondur, stirður í umgengniresistir-se obstinadament [a algú ~ una cosa] (ésser o mostrar-se refractari)
♦ þumbast fyrir [e-m ~ e-u]: (þybbast, veita mótspyrnuoposar-se (o: resistir-se) obstinadament [a algú ~ una cosa]
♦ þumbast við [e-m ~ e-u]: (þybbast, veita mótspyrnuresistir-se obstinadament [a algú ~ a una cosa]
3. (vera geðvondur, stirður í umgengniésser sorrut -uda (ésser malambrós, aspre de tracte i en respondre)

þumlungur <m. þumlungs, þumlungar>:
1. (lengdaeiningpolzada f (mesura de longitud equivalent a 2,4-2,8 centímetres) (tomma)
geldigaklippingar sex fyrir eyri. Kattbelgir af fressum gǫmlum tveir fyrir eyri, af sumrungum þrír fyrir eyri. Mórends vaðmáls fimm álnir fyrir eyri. Eyrir gulls þess, er stenzk elding, fyrir sex tigu [aura]. Mǫrk brennds silfrs fyrir sex tigu [aura]. Járnketill nýr ok óeldr ok vegi hálfa vætt ok liggi í átta skjólur fyrir fimmtán [aura]. Stæltr lé, eggelningr, ok vegi áttján aura, heill ok stálsorfinn. Þeir skulu þrír fyrir tvá aura. Vætt blástrjárns fyrir fimm aura. Vætt fellujárns fyrir sex aura. Þat er katlamálsskjóla, er tré er sett í lǫgg, ok tekr ǫðrum megin á þrǫm, tólf þumlunga meðalmanni í naglsrótum — Sex ueruecum pelles tonsae uncia sunt. Pelles felinae, felium marium et adultorum duo, eorum uero, qui per aestiuum tempus tantum uixerunt tres, unciam efficiunt. Panni bicolorati ulnae quinque unciam ualeant. (Ponderata) uncia auri, quod excandescentia non immutatur; Ut et argenti defecati marca (ponderata) sexaginta uncias numeratas ualeat. Lebes ferreus, nouus et non igni adhibitus, libras quadraginta pondere exaequans et octo situlas capiens, quindecim uncias efficit. Tres falces induratae, queis acies ulnae longa et decemocto uncias singulae ponderant, integrae et ad chalybem usque descobinatae, duas uncias in pretio ualeant. Octoginta librae ferri rudi, quinque uncias; Ferri uero elaborati sex uncias ualent. Situla lebetum mensioni adhibenda talis sit, ut clauiculus ligneus margini eius ex altero latere ad fundum applicatus, ad oram summam duodecim pollices ad radices unguis in homine mediocris staturae efficiat. (Oca cendrosa I. Kaupabálkr. 85 Kapítuli: Of fjárlag manna - Sectio VIIa: De commerciis. Titulus LXXXV: De bonorum taxa inter ciues, pàg. 501): sis pells toses de moltó valen un eyrir. Dues pells de gat mascle vell valen un eyrir, tres pells de gats que tinguin un estiu, costen un eyrir. Cinc alnes (colzades) de vaðmál -una mena de burell- amb ratlles brunes, costen un eyrir. Un unça d'or que resisteixi l'escalfament al foc (que resisteix la incandescència?) costa seixanta aurar. Una marca d'argent depurat costa seixanta aurar. Un calderó o una caldera de ferro, nou i encara per estrenar, que pesi mitja vætt (uns vint quilos) i que tingui cabuda de vuit poals, costa quinze aurar. Tres falçs acerades, el fil o tall de les quals faci una colzada, i que cadascuna de les quals pesi divuit unces, senceres (intactes) i esmolades fins a l'acer, costen dos aurar. Una vætt (uns quaranta quilos) de ferro colat costa cinc aurar. Una vætt de ferro forjat costa sis aurar. Això és un poal que serveix per a mesurar la cabuda d'un calderó o una caldera: si s'agafa un bastó que de llarg faci dotze polzades d'un home mitjà, mesurades [des de l'arrel del dit polze] fins a les arrels de l'ungla, i es posa dins el poal de tal manera que amb un extrem toqui el cul del poal i amb l'altre extrem arribi fins a la vorera del poal (en comparació, el text paral·lel del Codi Johanneu, ed. Sveinn Skúlason 1858, pàg. 188, fa: Þat er katlamálsskjóla, ef tré er sett í lǫgg, ok tekr (ɔ: taki) ǫðru megin á þrǫm upp, tólf þumlunga meðalmanni í naglsrótum)
♦ enskur þumlungur: polzada anglesa (mesura de longitud equivalent a 2,54 centímetres)
♦ gefa ekki þumlung eftir: <LOC FIGno cedir ni un mil·límetre
2. (þumlungur hanskanspolze m (de guant)

þunga <þunga ~ þungum | þungaði ~ þunguðum | þungaðe-ð>:
carregar una cosa
224. Konungr talaði við fiskikarl. Þá er Knútr konungr hafði borit fé undir hǫfðingja í Noregi, kemr einn maðr at Óláfi konungi á fiskibáti, ok festi við stýristengr konungsskipi. Óláfr spyrr, hverr hann væri. „Ek er einn búkarl,“ kvað hann, „[en þik] fundit eigi fyrr en nú, þat hefir til haldit, at ek verðr at vinna fyrir ómegð minni. Ek byggi tólf aura jǫrð, ok fœri ek þér landskyldir þær, sem á at gjalda.“ Konungr mælti: „Hví kendir þú skip vár, ef engi sagði þér?“ Karl mælti: „Sá er einn svá hlutrinn, at ek hefir tekit mér til íþrótta, vil ek af því þaðan hrósa, at ek vil byggja jǫrðina lengr, at hvert skip mun ek kenna, hvárt at þú átt eðr þínir menn.“ Óláfr konungr mælti: „Vera muntu at fleira gløggþekkinn, en því muntu hrósa, at þú munt tíðendi þykkjast kunna at segja af skipafǫrum.“ Hann svarar: „Ek sá menn fara á skipi, prúða ok hljóða. Ek hugða at því, af hverju er þeir hǫfðu mest þungat skip sitt, en þat þótti mér frásagnarvert, er ek sá, at þar váru tǫskur tvær, fullar gull ok silfr. Fór ek síðan á brott. Mánuði síðar fóru þeir hjá mér kátir. Þá hugða ek at, hvat til tíðenda væri fleira en gleði þeira. Ek sá tǫskur hinar sǫmu, ok váru þá tómar. Uggi ek at þar sé margir vándir orðnir af fǫgru fé.“ „Eigi er þat ólíkligt,“ kvað konungr, „en nú skaltu eignast jǫrð ok fé fyrir sǫgu þína, ok kom á minn fund, ef þér eyðast fé. En ef Knútr eðr synir hans ráða landi, þá vitja þú þeira.“ Þat hafði verit sendiskip Knúts konungs í fyrra sinn at bera fé undir lenda menn, ok tóku þá þeir sex við fénu, er nefndir eru í Óláfssǫgu: quan el rei Canut [de Dinamarca] ja havia subornat amb diners alguns cabdills (nobles) de Noruega, un home sol es va presentar davant el rei Olau anant-hi amb una barca de pesca. La va lligar als arjaus (?) de la nau del rei. El rei Olau li va preguntar qui era. “Sóc un pagès”, li va dir, “[i si no m'he] presentat [davant teu] abans d'ara ha estat perquè he de treballar pels molts de dependents que tinc al meu càrrec. Visc a una masia de dotze aurar que et pertany i ara vinc a pagar-te'n la renda”. El rei li va dir: "Com has reconegut el nostre vaixell si ningú no t'ho ha dit?” El pagès li va dir: “Hi ha una única cosa que addueixo com a habilitat meva -i de la qual me'n vantaré perquè vull (pugui?) continuar vivint per més temps a aquesta masia-: que conec tots els vaixells que vós o els vostres homes teniu”. El rei Olau li va dir: "Deus ésser un home molt perspicaç pel que fa a moltes de coses, i et deus vantar d'aquesta habilitat en concret perquè deus creure poder donar-nos noves del pas d'altres naus”. El pagès li va respondre: “Vaig veure passar uns homes a bord d'un vaixell, homes de molta prestància i gran discreció, i vaig rumiar amb què devien haver carregat tantíssim llur nau, i quan vaig veure que hi havia dues bosses plenes d’or i d’argent, em va semblar quelcom que mereixeria ésser contat. Després me'n vaig anar. Un mes després van tornar a passar per aquí tot alegres. Llavors vaig considerar què més de nou hi devia haver a banda de llur alegria. [Aleshores] vaig veure aquelles mateixes bosses, però ara eren buides. Molt em temo que n'hi deu haver molts que hagin tornat dolents amb aquests bons diners”. “No és pas improbable [que hagi passat tal cosa]”, li va dir el rei, “i ara, per la història que m'has contat, tindràs el mas i diners, i vine a veure'm si se t'acaben els diners. I si [el rei] en Canut [Sveinsson] o els seus fills governen el país (aconsegueixen regnar sobre aquest país), llavors, vés a veure'ls a ells!” El vaixell que el pagès havia vist era el vaixell que el rei Canut [de Dinamarca] havia enviat per primera vegada [amb diners] per subornar-hi els lendir menn [noruecs], i acceptaren aquests diners els sis homes que s'esmenten a la Història del rei Olau (vocabulari: #1. bera fé undir e-n: Cf. en Baetke 19874, pàg. 47: bera fé á e-n jemandem Geld schenken, jemanden durch Geld zu gewinnen suchen; íd., pàg. 130: bera fé á e-n jemanden mit Geld zu beeinflussen suchen; íd., pàgs. 47 i 130: bera fé í dóm die Richter bestechen; íd., pàg. 48: bera fé undir e-n jemanden bestechen; #2. stýristǫng: Cf. en Baetke 19874, pàg. 615: stýristǫng f.   Ruderpinne, Ruderstange = arjau, canya del timó. Em pregunto si el que es diu al text medieval realment és possible (subjectar la barca als arjaus -en plural!-, ja que, fins allà on arriben els meus coneixements, una nau només tenia un timó i doncs, un arjau). Altrament, hauríem de considerar d'esmenar l'acusatiu plural stýristengr en stýristreng (sg.) o stýristrengi (pl.) = guardins;, bordins, sg. stýristrengr = guardí, bordí, és a dir, va lligar la seva barca a les cordes del timó de la nau del rei. Altrament hem d'explicar l'ús del plural stengr; #3. búkarl: Cf. en Baetke 19874, pàg. 75: búkarl m.   Bauer (häufig abwertend); #4. halda til: Cf. en Baetke 19874, pàg. 226: e-t heldr til e-s etwas gehört zu etwas; etwas führt zu, ist der Grund für etwas <...> heldr þar mart til es gibt viele Gründe dafür; #5. ómegð: Cf. en Baetke 19874, pàg. 457: 2. Unterstützungsbedürftiger; (coll.) die von jemandem zu unterhaltenden ómagar: hann átti fé lítit en ómegð mikla#6. ek hefir tekit: Cf. en Noreen 19705, pàg. 357, §1: De 1. sg. nimmt schon ziemlich früh bisweilen die form der 3. sg. an — so bes. häufig bei vesa, vera sein (aisl. erst seit um 1350, anorw. aber schon seit 1280 <...>), hafa haben, segia sagen und noch einigen <...>; #7. taka ~ fœra sér e-t til íþrótta: En Baetke 19874, pàgs. 308 i 643-644, no dóna pas entrada a aquest fraseologisme que apareix també, p.e., al þáttr af Rauðúlfi ok sonum hans. El significat fóra : presentar o adduir una cosa com a habilitat especial que hom domina; #8. gløggþekkinn: Cf. en Baetke 19874, pàg. 203: scharfsichtig, klarsehend, schnell erkennend, erfassend; #9. sendiskip: Cf. en Baetke 19874, pàg. 526: sendi-skip n.   Kurierboot; )

þungaður, þunguð, þungað <adj.>:
1. <GENcarregat -ada
hann gerði enn á skildinum vínakur (ἀλωὴν); hann var þungaður (βρίθειν ~ βρίθων βρίθουσα βρῖθον:   ἐν δ’ ἐτίθει σταφυλῇσι μέγα βρίθουσαν ἀλωὴν ǁ καλὴν χρυσείην) af vínberjum, fagur og af gulli gerður; berin voru dökk (μέλανες δ’ ἀνὰ βότρυες) á viðnum, en viðurinn reis alstaðar upp við vínstoðir, þær voru af silfri. Í kring um akurinn gerði hann gröf (κυανέην), og garð þar í kring; hann var af tini, og lá eitt einstigi að gröfinni; þann stig gengu burðarmenn (φορῆες) ávallt, þegar berin voru lesin: a l'escut encara hi va fer una vinya. Bella i feta d'or, estava carregada de raïms; els carrolls eren negres al cep (!), però el cep (!) es dreçava pertot sobre estalons que eren d'argent. Tot al voltant de la vinya va traçar una rasa i una tanca al voltant. La tanca era d'estany. I va posar un únic corriol fins a la rasa. Els portadors transitaven aquest corriol sempre quan es collien els raïms
2. (vanfær, barnshafandiembarassat -ada, encint -a, gràvid -a, <LIT prenys (gestant)
þeir ganga þungaðir (hāˈrāh ~ הָרָה:   hāˈrɔh   ʕāˈmāl, הָרֹה עָמָל) með mæðu og ala ógæfu, og kviður þeirra undirbýr svik: estan embarassats de neguits i infanten infortuni! I llur ventre prepara l'engany
eins og þunguð kona (hāˈrāh ~ הָרָה:   kəˈmō   hāˈrāh,   כְּמוֹ הָרָה), sem komin er að því að fæða, hefir hríðir og hljóðar í harmkvælum sínum, eins vorum vér fyrir þínu augliti, Drottinn! Vér vorum þungaðir (hāˈrāh ~ הָרָה:   hāˈrīnū,   הָרִינוּ), vér höfðum hríðir en þegar vér fæddum, var það vindur. Vér höfum eigi aflað landinu frelsis, og heimsbúar hafa eigi fæðst: com una dona embarassada que és a punt d'infantar, que té els dolors del part i crida en els seus turments, així hem estat nosaltres davant la teva cara, Jahvè! Hem estat embarassats, hem sofert els dolors del part, però quan hem infantat, ha estat vent. No hem pas adquirit llibertat per al país ni hi han nascut [nous] habitants d'aquest món
♦ vera þunguð: estar embarassada
vei þeim sem þungaðar (ἐν γαστρὶ ἔχειν ~ ἡ ἐν γαστρὶ ἔχουσα:   οὐαὶ δὲ ταῖς ἐν γαστρὶ ἐχούσαις) eru eða börn hafa á brjósti á þeim dögum: ai de les que estiguin embarassades o alletin infants aquells dies!
♦ kona er mjög þunguð: una dona es troba en els darrers mesos de gestació
þau eru nú úti um hríð og höfðu harða réttu. Þórarinn var knáastur maður annar en Þorgils. Hann var tvítugur að aldri. Það er sagt að þeir brutu skipið undir Grænlandsjöklum í vík nokkurri við sandmöl. Tók skipið í sundur í efra rúmi. Menn héldust allir og svo fé. Bátur var og heill. Stafn rak upp við syðra land. Þá var vika til vetrar. Jöklar miklir gengu tveim megin víkurinnar. Þeir gera sér nú skála og í þverþili. Búa nú sínum megin hvorir. Mjöl nokkuð höfðu þeir til atvinnu sér, henda og af selum og eiga það allir saman. Dautt var fé þeirra flest. Þorgils manna varð betri hluti af veiðifangi. Varð hann lengrum hlutsælli. Hann bað sína menn vera hljóðláta og siðsama á kveldum og halda vel trú sína. Þórey var mjög þunguð. Það er sagt að Jósteinn og hans menn gerðu mikið um sig og höfðu náttleika með háreysti. Nær veturnóttum varð Þórey léttari að sveinbarni og hét Þorfinnur. Hún bjargaðist lítt við þá fæðu er til var. Þorgils hafði útróðrarmenn með þrælum Jósteins. Líður nú á veturinn og dregur að jólum. Þorgils biður menn hljóða vera og fara snemma í rekkju: llavors, durant un cert temps errar en alta mar i tingueren una mala travessia[, amb la mar alsurada]. En Þórarinn era l'home més fort després d'en Þorgils. Tenia vint anys. Es conta que varen naufragar al peu de les glaceres de Grenlàndia en una badia amb bancs de sorra i còdols. La nau es va partir en dues per la coberta superior, però tothom es va salvar i també els animals que duien a bord. També l'esquif estava incòlume. La mar se'n va portar la proa de la nau i la va escopir a la vorera meridional de la badia. [Quan això va passar,] faltava una setmana per l'hivern. A banda i banda de la badia es dreçaven grans glaceres. Aleshores es van construir una barraca i en van partir el seu interior per la meitat amb un envà de fusta. Cadascun dels dos grups habitava la seva part de la barraca. Tenien una mica de farina per a viure. També capturaven foques que compartien tots plegats. La major part de llur bestiar era mort. La part de les captures d'en Þorgils i els seus homes anava millorant. Durant molt de temps en Þorgils fou el qui més sort va tenir caçant. Exhortava els seus homes a no fer soroll i a ésser virtuosos els vespres i a mantenir viva llur fe. La Þórey estava en avançat estat de gestació. Es diu que en Jósteinn i els seus homes feien molt de xivarri i que jugaven a jocs durant els vespres amb gran cridòria. Per devés les vetrnætr, ço és, els primers dies de l'hivern, a l'octubre, la Þórey va infantar un vailet a qui posaren Þorfinnur de nom. Es recuperava poc del part amb l'aliment que hi havia. En Þorgils va fer sortir a pescar els seus homes ensems amb els esclaus d'en Jósteinn. L'hivern va anar passant i nadal es va anar acostant. En Þorgils pregava als seus homes que no fessin soroll i que se n'assessin d'hora al llit
Ásta Guðbrandsdóttir, er átt hafði Haraldr konungr grenski, fór heim til fǫður síns, fljótt er hon frétti fall Haralds konungs bónda síns. Var hon þá með barni þeira Haralds konungs ok mjǫk þunguð ok svá sem at þeiri stundu kom, at hon skyldi barn fœða, var hon mǫrg dœgr krǫnk ok lítt haldin. Kom þá til Hrani ok lagði um hana belti þat, sem hann hafði tekit ór hauginum, ok svá segiz, at þá yrði hon léttari litla síðar at sveinbarni. Hrani beiddi at ráða fyrir nafni, ok þat veitti Ásta honum, jós hann sveininn vatni ok kallaði Óláf eptir Óláf digrbein. Sjá sveinn óx upp fyrst með Guðbrandi ok Ástu móður sinni, en Hrani tók trú sem fyrst mátti hann af Óláfi konungi Tryggvasyni, síðan fóstraði Hrani Óláf Haraldsson meðan hann var ungr, ok var með honum lengi ok unni mikit. Hrani gaf Óláf sverð þat, sem hann hafði ór hauginum ok þat sverð bar Óláfr jafnan síðan, ok kallaði Hneiti. Hrani gaf honum ok hringinn: l’Ásta Guðbrandsdóttir, amb qui estava casada el rei Haraldr grenski (‘de Grenland’), va tornar a casa seva, a ca son pare de seguida que es va assabentar de la mort del rei Haraldr, son marit. En aquells dies estava embarassada d'un infant d'ella i el rei Haraldr i es trobava en avançat estat de gestació, i quan va arribar l'hora que havia de tenir l'infant, va estar molts de dies patint els dolors del part, sumida en una gran agonia (lit. "i no es trobava gens bé", hipòbole per "es trobava molt malament"). Llavors en Hrani va anar allà on ella jeia, i li posà tot al seu voltant el cinturó que havia agafat del túmul, i es conta que poc després, l'Ásta va infantar un nen. En Hrani li va demanar que li deixés posar el nom a ell i l'Ásta li ho va concedir. [Llavors, en Hrani] va arrosar l'infant amb aigua i el va anomenar Olau fent nom per l'Olau Cama-gruixuda. Aquest de primer va créixer amb en Guðbrandr i sa mare, l'Ásta. En Hrani havia adoptat, tan ràpidament com li havia estat possible, la veritable fe del rei Olau Tryggvason. Posteriorment, en Hrani fou el seu fóstrfaðir mentre l'Olau fou un noi i [l'Olau] es va estar a casa seva molt de temps i [en Hrani] l'estimava molt. En Hrani va donar a l'Olau l'espasa que havia agafat del túmul, i l'Olau, de llavors ençà, sempre va dur aquesta espasa i la va anomenar Hneiti. En Hrani també li va donar l'anell [del túmul] (vocabulari: #1. lítt haldin: Cf. en Baetke 19874, pàg. 227: vera vel haldinn gut gehalten werden, es gut haben, gut daran sein; hann kom þar at er konan lá ok var hon lítt haldin und es ging ihr schlecht. No estic del tot conforme amb aquesta interpretació del passatge per part d'en Baetke. Som davant un fraseologisme que sovint -per bé que no sempre- apareix aplicat a dones que tenen un part difícil. Vera lítt haldin és una hipòbole per sofrir o patir molt [durant el part], tenir un part molt dolorós. La fómula no hipobòlica fóra: vera þunglega ~ þungt haldin, que apareix, verbi gràcia, al capítol 122 de la Història de sant Olau de la Heimskringla, en el passatge en què es narra el part del futur rei Magnús el Bo: Álfhildur var þunglega haldin og gekk henni nær dauðalÁlfhildur sofria moltíssim i es cuidava morir; #2. með Guðbrandi: El capítol 1 de la Història de sant Olau, continguda a la Heimskringla, en canvi, ens diu que el futur rei Olau: fæddist upp með Sigurði sýr stjúpföður sínum og Ástu móður sinnifou pujat a cal Sigurd truja, son padrastre, i [a ca] sa mare, l'Ásta; #3. ok unni mikit: Entenc que el subjecte de la frase ok var með honum lengi és l'Olau, mentre que el subjecte de la frase ok unni mikit, és en Hrani)
♦ þungaður kvenmaður: dona encinta, dona gràvida
♦ verða þunguð: quedar embarassada

þunga·flutningabifreið <f. -flutningabifreiðar, -flutningabifreiðar (o: -flutningabifreiðir)>:
vehicle m pesant 

þunga·iðnaður <m. -iðnaðar, no comptable>:
indústria f pesant

þunga·miðja <f. -miðju, -miðjur. Gen. pl.: -miðja>:
<FIGcentre m, punt m central, nucli m, epicentre m

þungan <adv.>:
variant de þungt ‘profundament, feixugament’. Només en locucions com ara 
♦ andvarpa þungan (o: þungt)sospirar profundament, exhalar (o: fer) un profund sospir
hann gegnir engu, hirðir ekkert um fánýtar spurningar mínar, en andvarpar þungan (gemitus de imo pectore grauiter ducere:   sed grauiter gemitus imo de pectore ducens) og mælir: no em respon res, no presta pas atenció a les meves preguntes inútils, sinó que, fent un profund sospir, em diu
♦ blása þungan (o: þungt)alenar fatigosament, pantaixar feixugament, afeixugar-se
♦ stynja þungan (o: þungt)gemegar profundament
Ajant yfirgaf ekki sinn fallna bróður, heldur hljóp í kring um hann honum til varnar og hlífði honum með skildi sínum; en tveir trúir (ἐρίηρες) félagar hans, Mekisteifur Ekíusson (Μηκιστεὺς Ἐχίοιο πάις) og hinn ágæti (δῖος) Alastor hófu Tevkrus upp á axlir sér og báru hann til hinna holu skipa, og stundi hann þá þungan (στενάχειν ~ στενάχων στενάχουσα στέναχον:   νῆας ἔπι γλαφυρὰς φερέτην βαρέα στενάχοντα)l’Ajant no va abandonar llavors el seu caigut germà, sinó que es va posar a córrer al seu voltant per defensar-lo i el protegia amb el seu escut. I dos lleials camarades seus, en Mecisteu, fill d'Equí, i el magnífic Alàstor aixecaren en Teucre i, posant-se'l a les espatlles, van dur-lo a les còncaves naus, mentre ell gemegava greument (en comparació, βαρέα στενάχοντα de la Odissea X:76 sona així: þá hann hafði þetta sagt, vísaði hann mér burt úr höllinni, og féll mér það ærið þungt. Héldum vér svo þaðan áleiðis ferð vorri, harmþrungnir í hjarta; urðu skipverjar örmæddir af erfiðum róðri, og hlauzt það af heimsku vorri; sáust nú engi líkindi til framar, að heimför vor mundi greiðast)

þunga·regn <n. -regns, no comptable>:
pluja forta [i abundant]
kenning mín streymi sem regn (ka-mmāˈtˁār,   כַּמָּטָר), ræða mín drjúpi sem dögg, eins og gróðrarskúrir (ki-ɕəʕīˈrim,   כִּשְׂעִירִם) á grængresið og sem þungaregn (rāˈβīβ ~ רָבִיב:   wə-χi-rəβīˈβīm   ʕălēi̯־ˈʕēɕɛβ,   וְכִרְבִיבִים עֲלֵי-עֵשֶׂב) á jurtirnarque la meva doctrina ( el meu ensenyament) flueixi (caigui) com la pluja, que la meva parla degoti com la rosada, com xàfecs suaus damunt la verdor de l'herba i com el ruixat fort damunt les plantes

þunga·rokk <n. -rokks, no comptable>:
<MÚSheavy metal m

þungarokk·sveit <f. -sveitar, -sveitir>:
<MÚSbanda f de heavy metal

þunga·skattur <m. -skatts, no comptable>:
impost m a vehicles pesants [de transport de mercaderies i persones per carretera, per quilòmetre recorregut]

þunga·vara <f. -vöru, -vörur. Gen. pl.: -vara>:
mercaderia f pesant (gra, fusta, carbó, metall, maquinària, fems etc.)
um sömu mundir sá ég í Júda menn vera að troða vínlagarþrær á hvíldardegi og flytja heim kornbundin og aðra vera að klyfja asna víni, vínberjum, fíkjum og alls konar þungavöru (maɕˈɕāʔ ~ מַשָּׂא:   wə-χāl־maɕˈɕāʔ,   וְכָל-מַשָּׂא) og koma með þá á hvíldardegi til Jerúsalem. Og ég áminnti þá, þegar þeir seldu matvæli: vers el mateix temps vaig veure que a Judà hi havia homes que estaven piant als cups en dissabte (xabbat) i transportaven garbes a casa i d'altres que estaven carregant vi, raïm, figues i tota mena de mercaderies pesants als ases, i entraven amb ells a Jerusalem en dissabte (xabbat). I jo els vaig renyar quan venien queviures
og þegar myrkt var orðið í borgarhliðum Jerúsalem og hvíldardagur fór í hönd, þá bauð ég að loka skyldi hliðunum, og enn fremur bauð ég að eigi skyldi opna þau aftur fyrr en að hvíldardeginum liðnum. Og ég setti nokkra af sveinum mínum við borgarhliðin, til þess að engin þungavara (maɕˈɕāʔ ~ מַשָּׂא:   lɔʔ־ʝāˈβōʔ   maɕˈɕāʔ   bə-ˈʝōm   ha-ʃʃabˈbāθ,   לֹא-יָבוֹא מַשָּׂא, בְּיוֹם הַשַּׁבָּת) kæmi inn á hvíldardegii quan s'hagué fet fosc a les portes de Jerusalem i el dissabte (xabbat) s'acostava, vaig manar que es tanquessin les portes, i, a més a més, vaig manar que no es tornessin obrir fins passat el repòs del dissabte (xabbat). I vaig apostar alguns dels meus mossos a les portes, perquè no s'hi entrés cap mercaderia pesant en dissabte (xabbat)

þunga·vigt <f. -vigtar, pl. no hab.>:
<ESPORTpes m pesant  (categoria)

þungavigtar·maður <m. -manns, -menn>:
<ESPORTpes m pesant  (boxador & FIG)

þungavinnu·vél <f. -vélar, -vélar>:
màquina f pesant, maquinària f de construcció (pala, buldòzer, esplanadora d'erugues, tuneladora, excavadora, retroexcavadora, topadora, bobcat etc.)
♦ þungavinnuvélar: maquinària f pesant

þunga·vopn <n. -vopns, -vopn>:
arma f pesant 

þung·brýnn, -brýn, -brýnt <adj.>:
sorrut -uda, arrufat -ada de celles, cellut -uda (Mall., Eiv. (que posa una cara seriosa i enferestida)
eftir lát Þórólfs var Agli þungt í skapi og var heldur þungbrýnn: després de la mort d’en Þórólfur, l’Egill estava d'un humor taciturn, ombrívol i feia un posat força enferestit

þung·búinn, -búin, -búið <adj.>:
1. (alvarlegurapesarat -ada (que fa un posat seriós i recós, trist)
♦ hann er þungbúinn: se'l veu molt apesarat, molt ombrívol
2. (himinnrúfol -a, trist -a, que amenaça pluja o tempesta (cel)
hann svaraði þeim: "Að kvöldi segið þér: ,Það verður góðviðri, því að roði er á lofti.' Og að morgni: ,Illviðri í dag, himinninn er rauður og þungbúinn (στυγνάζων στυγνάζουσα στυγνάζον:   καὶ πρωΐ, Σήμερον χειμών, πυῤῥάζει γὰρ στυγνάζων ὁ οὐρανός).' Útlit loftsins kunnið þér að ráða, en ekki tákn tímanna: ell els va respondre: «Al vespre, dieu: «Farà bon temps, perquè hi ha roentor al cel»; i al matí: «Avui, mal temps, que el cel és rogent i trist». Sabeu, doncs, interpretar l'aspecte del cel, però no pas els senyals dels temps

—, —, þung·býlt <adj.>:
Mot emprat en la locució:
♦ e-m verður þungbýlt einhversstaðar: <LOCa algú li resulta o se li fa difícil o penós de viure a un lloc, algú s'ha d'enfrontar amb moltes de dificultes vivint a un lloc, algú té una vida difícil a un lloc
þá mælti Hallbjörn: "Ekki var oss það tímadagur er vér frændur komum á Kambsnes þetta til móts við Þorleik. Það mæli eg um," segir hann, "að Þorleikur eigi þar fá skemmtanardaga héðan í frá og öllum verði þungbýlt þeim sem í hans rúm setjast." Mjög þykir þetta atkvæði á hafa hrinið. Síðan drekktu þeir honum og reru til lands: en Hallbjörn llavors va dir: “No fou un dia feliç per a mi i la meva família quan vam venir a aquest Kambsnes per trobar-nos-hi amb en Þorleikur. Imposo aquesta maledicció -va dir-: que, d'avui endavant, en Þorleikur hi conegui pocs dies d'alegria, i que a qualsevol que s'hi estableixi en lloc seu, li resulti penós de viure-hi”. Aquesta maledicció sembla haver-se complert del tot. Tot seguit [en Hrútur i els seus fills] varen ofegar en Hallbjörn i després, tornaren a terra (vocabulari: #1. tímadagur: Cf. en Baetke 19874, pàg. 657: tíma-dagr m.   Glückstag; Glück. Cf. en Kristian Kålund 1896, pàg. 113: 3. tímadagr, „glücklicher Tag“; #2. mæla um: Cf. en Kristian Kålund 1896, pàg. 113: 4.5. þat mæli ek um, „das wünsche ich“ (ein fluch); #3. skemmtanardagur: Cf. Baetke 19874, pàg. 549: skemtanar-dagr m.   vergnüglicher Tag; #4. rúm: Cf. en Kristian Kålund 1896, pàg. 113: 6.7. í hans rúm setjaz, „seinen platz (als eigentümer des hofes Kambsnes) einnehmen“; #5. atkvæði: Cf. en Kristian Kålund 1896, pàg. 113: 8. atkvæði, „verwünschung“; #6. hrína: Cf. en Baetke 19874, pàg. 274: hrína (hrein): hrína á eintreffen, in Erfüllung gehen (von Verwünschungen oder Prophezeiungen))
Hrappur var flestum mönnum ekki skapfelldur. Var hann ágangssamur við nábúa sína. Veik hann á það stundum fyrir þeim að þeim mundi þungbýlt verða í nánd honum ef þeir héldu nokkurn annan fyrir betra mann en hann. En bændur allir tóku eitt ráð, að þeir fóru til Höskulds og sögðu honum sín vandræði. Höskuldur bað sér segja ef Hrappur gerir þeim nokkuð mein "því að hvorki skal hann ræna mig mönnum né fé": en Hrappur no era pas del grat de la majoria de la gent. Era cerca-raons amb els seus veïns. De vegades els donava a entendre que vivint a prop d'ell tindrien una vida difícil, si mai en tenien cap altre en major consideració que a ell. Tots els bændur, tanmateix, prengueren unànimement la decisió (acordaren unànimement) d'anar a veure en Höskuldur i contar-li la difícil situació en la qual es trobaven. En Höskuldur els va pregar que l'informessin si en Hrappur els feia cap mal, “perquè a mi no em posarà a menyscapte ni persones ni béns” (vocabulari: #1. skapfelldur: Cf. en Baetke 19874, pàg. 544: skap-feldr adj.   zusagend, angenehm, nach dem Sinn (e-m); #2. ágangssamur: Cf. en Baetke 19874, pàg. 10: ágangs-samr (ágangsamr) adj.   gewalttätig, händelssüchtig; #3. víkja á e-ð: Cf. Baetke 19874, pàg. 737: víkja á e-t auf etwas hinweisen, anspielen, etwas (im Gespräch) berühren (við e-n gegenüber jmd.); . Cf. en Kristian Kålund 1896, pàg. 21: 4. veik hann á þat, „er berührte“; #4. betri: Cf. en Kristian Kålund 1896, pàg. 21: 6. betra, „vorzüglicher“; #5. halda e-n fyrir e-ð: Cf. en Baetke 19874, pàg. 225: 21. halten für, ansehen, betrachten als (e-n e-t, fyrir e-t): hon helt engan hans jafningja innan hirðar; halda e-n fyrir konung; #6. vandræði: Cf. en Baetke 19874, pàg. 696: <...> schwierige Stellung, Lage <...>; )

þung·bær, -bær, -bært <adj.>:
1. (sem örðugt er að beraque és difícil de portar (que és mala de dur)
og enn mælti Gestur: "Sjá er hinn fjórði draumur þinn að þú þóttist hafa hjálm á höfði af gulli og settan gimsteinum og varð þér þungbær. Þar munt þú eiga hinn fjórða bónda. Sá mun vera mestur höfðingi og mun bera heldur ægishjálm yfir þér. Og þar er þér þótti hann steypast út á Hvammsfjörð þá mun hann þann sama fjörð hitta á efstum stundum síns lífs. Geri eg nú þenna draum ekki lengra": i en Gestur encara li va dir: “El teu quart somni ha estat que has somniat que portaves un elm al cap que era d'or i estava guarnit de gemmes i et resultava feixuc de portar-lo. Aquest somni vol dir que tindràs un quart home que serà un cabdill altíssim (poderosíssim), el qual t'infondrà força espant. I quan has somniat que l'elm es precipitava al fons del fiord de Hvammsfjörður, això vol dir que aquest quart marit teu, en els darrers moments de la seva vida, es trobarà amb aquest mateix fiord. I ja no m'allargo més en la interpretació d'aquest somni (ja no tinc res més a dir-te sobre aquest somni)” (vocabulari: #1. þungbær: Cf. en Kristian Kålund 1896, pàg. 95: 6. þungbærr, „schwer zu tragen“; #2. ægishjálm: Cf. en Baetke 19874, pàg. 805: œgis-hjálmr m.   schreckenerrengender Helm, Schreckenshelm: bera œgishjálm yfir e-m jmd. in Furcht und Schrecken halten, ein Schrecken für jmd. sein <...>; )
Berg-Önundur rann fram af runninum; hann hafði hjálm og skjöld, gyrður sverði, en kesju í hendi. Egill var þar fyrir í runninum, en engi björn, og er hann sá, hvar Berg-Önundur var, þá brá hann sverðinu, en þar var hönk á meðalkaflanum, og dró hann hana á hönd sér og lét þar hanga. Hann tók í hönd sér kesjuna og rann þá fram í mót Berg-Önundi, og er Berg-Önundur sá það, þá gæddi hann rásina og skaut skildinum fyrir sig, og áður þeir mættust, þá skaut hvor kesju að öðrum. Egill laust skildinum við kesjunni og bar hallan, svo að reist úr skildinum og flaug í völlinn, en Egils spjót kom á miðjan skjöldinn og gekk í gegnum langt upp á fjöðrina, og varð fast spjótið í skildinum; varð Önundi þungbær skjöldurinn. Egill greip þá skjótt meðalkafla sverðsins; Önundur tók þá og að bregða sínu sverði, og er eigi var brugðið til hálfs, þá lagði Egill í gegnum hann með sínu sverði. Önundur rataði við lagið, en Egill kippti að sér sverðinu hart og hjó til Önundar og af nær höfuðið; síðan tók Egill kesjuna úr skildinum: en Berg-Önundur es va llançar corrents contra la mata (dins la qual creia que s'hi amagava l'ós). Portava casc i escut, l'espasa cenyida i una kesja, una llança de fulla ampla, a la mà. L'Egill era que hi havia dins la mata [esperant-lo] i no pas un ós, i quan va veure on era en Berg-Önundur, va desembeinar l'espasa. Aquesta tenia un llaç a l'empunyadura. L'Egill se'l va passar per la mà i va deixar que l'espasa li pengés. Va agafar la seva kesja, la seva llança de fulla ampla, i va córrer cap envant a l'encontre d'en Berg-Önundur, i quan en Berg-Önundur ho va veure, va augmentar la velocitat tot posant-se l'escut al davant, i abans de topar-se, cadascun va llançar la kesja a l'altre. L'Egill va parar la kesja amb el seu escut i sostenint-lo de biaix (obliquament) va fer que la kesja fes una esgarrapada (un esqueix) a l'escut[, rebotés] i anà a clavar-se en terra, en el camp. La llança de l'Egill va endevinar el centre de l'escut d'en Berg-Önundur i una bona part de la fulla de la llança el va travessar, de manera que la llança va quedar fermament clavada a l'escut. L'Önundur només podia sostenir l'escut amb dificultat. L'Egill llavors va empunyar ràpidament la seva espasa. L'Önundur llavors també va començar a desembeinar la seva espasa i quan encara no n'havia desembeinada la meitat, l'Egill el va traspassar amb la seva espasa. L'Önundur va fer com si ensopegués amb l'estocada i va caure en terra. L'Egill li va desclavar l'espasa estirant-la i després va descarregar-li un segon cop que gairebé li va tallar el cap. Després, l'Egill va desclavar la seva kesja, la seva llança de fulla ampla, de l'escut d'en Berg-Önundur (vocabulari: #1. bar hallan: Cf. en Finnur Jónsson 1894, pàg. 185: ok bar, scil. skjǫldinn; bar ist wahrscheinlich unpersönlich. Entenc que l'Egill, en sostenir l'escut no verticalment sinó de gairell, obliquament, fa que la llança faci un estrip a la fusta però reboti i vagi a clavar-se més enllà, al camp)
2. (sem örðugt er að þolaque és difícil de suportar (que és mal d'aguantar, insuportable)
förunautar Þorgeirs fara heim skyndilega og segja höfðingjum tíðindin. Þeim þótti þetta ill tíðindi vera sem þau voru. Fá þeir þegar menn til að fylgja Þorgeiri í brott að hann gengi eigi í augsýn föður hins vegna eða frændum þeirra er vegnir voru. Eftir það sögðu þeir Skúfi tíðindin. [En þó að Skúfi væri þungbær harmur sinn,] þá sá hann sér engan sóma sýnna en þiggja sjálfdæmi þau er þeir bræður buðu fyrir vígin og fébætur fyrir menn sína að svo göfgum mönnum sem þeir bræður voru, allra helst er sá var sekur er vígin hafði vegið. Nú sættust þeir að svo mæltu: els companys d'en Þorgeir varen tornar a casa corrents i de pressa i contaren als höfðingjar el que havia passat. Aquella els va semblar -tal com era- una mala notícia. Immediatament [els höfðingjar] varen escollir alguns homes homes perquè acompanyessin en Þorgeir lluny d'allà de manera que no es posés a la vista del pare del mort (en Bjarni Skúfsson) ni dels parents dels dos que havien estat morts (= en Bjarni Skúfsson i el pastor del mas, l'Skúmur). Després, varen contar la notícia a l'Skúfur (el pare d'en Bjarni). [I encara que el dolor que sentia li resultava difícil de suportar (i encara que estava aclaparat pel dolor que sentia), ] l'Skúfur no va veure cap opció (sortida, possibilitat) més honrosa que la d'acceptar el sjálfdæmi que li oferien els germans per les morts [de son fill i el seu pastor] i [imposar] indemnitzacions en metàl·lic pels seus dos homes morts a homes de llinatge tan alt com eren els dos germans, i això més que més perquè el qui havia comès les morts ja estava proscrit. Havent quedat en aquests termes, varen segellar l'acord de reconciliació (vocabulari: #1. e-m er e-ð þungbært: Cf. en Baetke 19874, pàg. 788: þat verðr flestum mǫnnum þungbært für die meisten (Leute) ist das schwer zu ertragen; )
þá segir Ásgautur: "Eigi er undarlegt að þú sért kallaður Ólafur digri. Allstórlega svarar þú orðsending slíks höfðingja. Óglöggt veistu hversu þungbær þér mun vera reiði konungs og hefir þeim svo orðið er voru með meira krafti en mér sýnist þú munu vera. En ef þú vilt þrálega halda ríkinu þá mun þér hinn til að fara á fund hans og gerast hans maður. Munum vér þá biðja með þér að hann fái þér að láni þetta ríki": llavors l'Ásgautur li va dir: “No és d'estranyar que et diguin Olau el Gras, vista la manera estufadíssima com respons al missatge d'un príncep com és el nostre. No saps amb prou claredat com de feixuga (difícil de suportar) et resultarà l'ira del rei, tal com ja els ha passat a d'altres que tenien més força i poder dels que em sembles tenir tu. Però si vols continuar mantenint obstinadament aquest regne [en el teu poder], més val que vagis a veure'l i et facis el seu vassall. Llavors, li pregarem, amb tu, que et doni aquest regne en feu”
Þórir segir: "Það mun vera mál manna, að Bárður hefði verðleika til þess, er hann var drepinn, en þó er Agli of mjög ættgengt að sjást of lítt fyrir að verða fyrir reiði konungs, en það verður flestum mönnum þungbært; en þó mun eg koma þér í sætt við konung að sinni": en Þórir li va respondre: “La gent diran que en Bárður mereixia que el matessin. Malgrat tot, l'Egill porta fortament a la sang (és a dir, és un tret característic del seu llinatge) de capguardar-se poc de patir l'ira del rei, la qual, emperò, es fa difícil de suportar per a la majoria d'homes. Tanmateix t'ajudaré, aquesta vegada, a reconciliar-te amb el rei” (vocabulari: #1. e-m er e-ð ættgengt: Cf. en Baetke 19874, pàg. 804: e-m er ættgengt es ist jmd. angeboren, liegt jmd. im Blut; #2. sjást fyrir: Cf. en Baetke 19874, pàg. 538: sjásk fyrir sich vorsehen, in acht nehmen; #3. e-m er e-ð þungbært: Cf. en Baetke 19874, pàg. 788: þat verðr flestum mǫnnum þungbært für die meisten (Leute) ist das schwer zu ertragen; )
3. (þungur, alvarleguraclaparador -a (greu, angoixós, feixuc)
♦ þungbær reynsla: una experiència molt dolorosa
♦ þungbærar tilfinningar: sentiments aclaparadors

þung·fær, -fær, -fært <adj.>:
1. (þyngslalegur í hreyfingumfeixuc -uga de moviments (de moviments lents)
Ásmundur svarar: "Eg gerist þungfær og vildi eg sitja heima": l’Ásmundur li va respondre: “M'estic tornant feixuc de moviments i voldria quedar-me a casa”
Egill Skalla-Grímsson varð maður gamall, en í elli hans gerðist hann þungfær, og glapnaði honum bæði heyrn og sýn; hann gerðist og fótstirður. Egill var þá að Mosfelli með Grími og Þórdísi: l’Egill Skalla-Grímsson es va fer vell, i en les seves velleses va tornar feixuc de moviments i l'orella i la vista li fallaven. També va tornar cama-enravenat. L'Egill s'estigué en aquella època de la seva vida a Mosfell, al mas d'en Grímur i la Þórdís
nú er Hertnið konungr orðinn gamall ok þungfœrr. Þá setr hann sinn son, Ósantrix, hǫfðingja ok gefr honum allt ríki Vilkinamanna ok konungsnafn, ok fyrir þessu ríki ræðr Ósantrix langa ævi, ok hans undirkonungr er Nordian. Lítilli stundu síðar setr Hertnið konungr sinn son hǫfðingja yfir út í Gréka, en sá heitir Ílías, , ok gefr honum jarldóm. Hann er hǫfðingi mikill ok ríkr kappi: el rei Hertnið va tornar vell i feixuc de moviments. Llavors, va fer capitost (kniaz, князь) el seu fill [major, l']Ósantrix i li va donar tot el regne dels velets i el títol de rei, i l'Ósantrix va regnar sobre aquest regne per molt de temps, i en Nordían va continuar essent el seu ‘sotsrei’ (rei [tributari] de Svíþjóð). Poc després, el rei Hertnið va convertir el seu [tercer] fill, que nomia Ílías, en capitost (kniaz, князь) al capdavant de les terres vers la part més exterior del regne, a tocar de Grècia, i li va conferir el títol de iarl. L'Ilias fou un gran capitost i un afamat (puixant) campió (vocabulari: #1. Gréki, Grékar: En Baetke 19874, pàg. 210, no dóna pas entrada a aquest mot, només a Grikkir, que tant pot aparèixer declinat segons el paradigma dels temes en *ja (acusatiu plural Grikkja), com segons el paradigma dels temes en *i (acusatiu plural Grikki). El més versemblant és que ens trobem davant un baix-alemanyisme, d'aquí que jo l'escrigui amb e llarga. Crec que ens trobem davant una designació del país, no pas dels seus habitants, i doncs, que í Gréka = in Grêken. El Middelnederlandsch Woordenboek, sub voce Grieken ens fa avinent que: znw. o. Benaming van het land, dat thans slechts met het woord Griekenland wordt genoemd. Eig. 3de nv. mv. van Griec; zoo dat in Grieken eig. bet. onder de Grieken; lat. inter Graecos; vervolgens ook in Griekenland. Het meerv. der bewoners heeft te allen tijde gegolden als benaming van het land; zoo reeds in het gotisch (vgl. Bernhardt, Vulfila bl. 34). Vgl. verder de namen Beieren, Zwaben, Pruisen, Polen, Zweden, Thüringen, ndl. Saksen (eig. Sassen); enz. Met Griekenland (dat ook reeds in het mnl. voorkomt, b.v. Sp. I⁵, 1, 4) zijn te vergelijken Frankenland, Gelderland, Finland, Jutland, Friesland enz. Mhd. Kriechen en Kriechenlant; mnd. Grekenland.; #2. Ílías: ← ὁ Ἠλίας ᾿Ηλίου, per intermediació d'una llengua eslava. Tradicionalment, hom hi sol veure l'Ilià Múromets / Илья́ Му́ромец o Elies de Múrom. )
2. (torfæra penes transitable (camí, carretera a penes practicable)

þung·hrærður, -hrærð, -hrært <adj.>:
difícil de dur a terme, de difícil realització
konungur hafði það enn í ráðagerð sinni að leggja niður konungstign og fara út í heim til Jórsala eða í aðra helga staði og ganga undir regúlu. Það taldist lengstum í huginn að hugsa ef nokkur föng mundu til verða að hann næði ríki sínu í Noregi. En er hann hafði þar á huginn þá minntist hann þess að hina fyrstu tíu vetur konungdóms hans voru honum allir hlutir hagfelldir og farsællegir en síðan voru honum öll ráð sín þunghrærð og torsótt en gagnstaðlegar allar hamingjuraunirnar. Nú efaði hann um, fyrir þá sök, hvort það mundi vera viturlegt ráð að treysta svo mjög hamingjuna að fara með lítinn styrk í hendur fjandmönnum sínum er allur landsmúgur hafði til slegist að veita Ólafi konungi mótgöngu. Slíkar áhyggjur bar hann oftlega og skaut til guðs sínu máli og bað hann láta það upp koma er hann sæi að best gegndi. Volkaði hann það í hugnum og vissi eigi hvað hann skyldi upp taka því að honum sýndust mein auðsýn á því sem hann taldi fyrir sér: el rei també tenia en ment de renunciar a la dignitat reial (d'abdicar) i anar-se'n a Jerusalem o a d'altres llocs sants i entrar-hi en un ordre [religiós]. El que[, de tota manera,] ocupava més els seus pensaments era, si hi havia d'haver alguna manera d'aconseguir-ho, recuperar el seu poder a Noruega. I quan hi tenia posats els seus pensaments, se'n recordava que, durant els deu primers anys del seu regnat, totes les coses li havien resultat bé i profitoses, però després, tots els seus plans (projectes) li havien resultat difícils d'endegar i de dur a terme i que totes les empreses prometedores [que escometia] li havien sortit malament (lit.: li havien estat contràries). Per aquesta raó tenia dubtes si era una decisió assenyada, temptar la seva Fortuna marxant contra els seus enemics amb forces tan petites, quan tot el poble comú se'ls havia unit per a oferir resistència contra el rei Olau. Aquestes consideracions l'inquietaven sovint i [quan això passava,] encomanava la seva causa a Déu tot pregant-li que fes que se li revelés el que [ell, Déu,] veiés que li convenia més. Considerava tot això en el seu interior sense saber què havia d'escometre (emprendre), ja que els inconvenients li semblaven obvis, fos com fos que examinava la cosa (vocabulari: #1. hagfelldur: Cf. en Baetke 19874, pàg. 223: allir hlutir eru honum hagfeldir alles glückt ihm, verläuft zu seiner Zufriedenheit; #2. farsællegur: Cf. en Baetke 19874, pàg. 126: far-sælligr adj.   nützlich, günstig, vorteilhaft; #3. þunghrærður: Cf. en Baetke 19874, pàg. 788: þung-hrœrðr adj.   schwer voranzubringen, zu bewerkstelligen: síðan váru honum ǫll ráð sín þunghrœrð ok torsótt; #4. torsóttur: Cf. en Baetke 19874, pàg. 660: <...> schwer auszuführen, schwierig; #5. gagnstaðlegur: Cf. en Baetke 19874, pàg. 180: <...> entgegengesetzt <...>; #6. hamingjuraun: Cf. en Baetke 19874, pàg. 230: hamingju-raun f.   Glücksprobe = ‘prova de fortuna’. Aquí el mot sembla tenir el significat d'empresa prometedora; #7. volka e-ð í hugnum: Cf. en Baetke 19874, pàg. 693: válka e-t í hugnum, válka e-t fyrir sér etwas hin und her überlegen, ohne zu einem Entschluß zu kommen; #8. taka e-ð upp: Cf. en Baetke 19874, pàg. 644: hann vissi eigi hvat hann skyldi upp taka er wußte nicht, was er anfangen sollte; )

þungi <m. þunga, no comptable>:
1. (þyngdpes m (fet d'ésser pesant o feixuc)
þrátt fyrir allsnægtir kemst hann í þrengingar, allur þungi ( ~ :   kāl־ˈʝaδ   ʕāˈmēl   təβōˈʔ-ɛnnū,   כָּל-יַד עָמֵל תְּבֹאֶנּוּ) mæðunnar hvílir á honum: malgrat les grans abundàncies es trobarà en una situació de destret, tot el pes del neguit caurà sobre ell
allur þungi (kāˈβōδ ~ כָּבוֹד:   wə-θāˈlū   ʕāˈlā-u̯   kɔl   kəˈβōδ   bēi̯θ־ʔāˈβī-u̯   ha-sˁsˁɛʔɛ̆sˁāˈʔīm   wə-ha-sˁsˁəφiˈʕōθ,   וְתָלוּ עָלָיו כֹּל כְּבוֹד בֵּית-אָבִיו, הַצֶּאֱצָאִים וְהַצְּפִעוֹת) föðurættar hans mun hvíla á honum, bæði brum og blöð, smákerin, bæði skálar og krúsir: però s'hi penjarà a sobre tot el pes de la casa paterna —parents propers i llunyans—, tota la petita vaixella, i no només les copes, ans també totes les gerres de terrissa
þegar Ísraelsmenn sáu þennan fjölda skelfdust þeir mjög og sögðu hver við annan: „Þessir menn munu gereyða landinu öllu. Hvorki hæðir, dalir né hæstu fjöll munu bera þunga þeirra (τὸ βάρος βάρους:   καὶ οὔτε τὰ ὄρη τὰ ὑψηλὰ οὔτε αἱ φάραγγες οὔτε οἱ βουνοὶ ὑποστήσονται τὸ βάρος αὐτῶν)“: quan els israelites veieren aquesta gran multitud, quedaren aterrits, i es deien l'un a l'altre: «Aquests homes destruiran completament tota la terra. Ni els turons, ni les valls, ni les muntanyes més altes, n'aguantaran el pes»
komið til mín, öll þér sem erfiðið og þunga (φορτίζειν ~ πεφορτισμένος -ένη -ένον:   πάντες οἱ κοπιῶντες καὶ πεφορτισμένοι) eruð hlaðin, og ég mun veita yður hvíld: veniu a mi tots els qui treballeu dur i esteu carregats de pes, i jo us donaré repòs
hann verður að ráða og er það þó mjög í móti vilja þeirra. Ketill kippir honum Gísla inn af garðinum og kastar honum á bak sér. Ekki sjá þeir að honum yrði mikill þungi að honum. Hann hleypur heim til bæjarins. Þeir Þorgautur voru í smiðju og Þorbjörn og bíður ef húskarl hans kæmi með smíðarefni: [en Barði] va imposar-se per més que [la seva decisió] anés molt en contra de la voluntat dels altres. En Ketill va pegar estrebades al Gísli fins a aconseguir baixar-lo de la tanca per la seva part interior i se'l llançà a l'esquena. No varen veure que li resultés massa feixuc de portar-lo a l'esquena. Va córrer [amb en Gísli a l'esquena] cap a les cases del mas. En Þorgautur i en Þorbjörn eren a la farga on en Þorbjörn esperava que hi anés el seu missatge (húskarl) amb les eines de ferrer
♦ bera hita[nn] og þunga[nn] af e-u (o: e-s)<LOC FIGportar tot el pes [sobre les seves espatlles] d'una cosa
þeir sögðu: ,Þessir síðustu hafa unnið aðeins eina stund, og þú gjörir þá jafna oss, er höfum borið hita og þunga dagsins (βαστάζειν τὸ βάρος καὶ τὸν καύσωνά τινος:   τοῖς βαστάσασι τὸ βάρος τῆς ἡμέρας καὶ τὸν καύσωνα)': ells li digueren: «Aquests darrers han treballat una hora i els has igualats a nosaltres, que hem portat el pes de la jornada i la calor»
2. (byrðicàrrega f (somada)
3. (fósturfetus m (embrió)
4. (í loftinuvolositat f (cel tapat)
♦ þungi í lofti: cel ennuvolat
5. (erfiðitreballs m.pl, dificultat f (mal tràngol, mal pas, penalitat, destret)
nú sem konungssystir fréttir þenna þunga síns vinar, þá varð hennar sorg þeim mun meiri, sem hann var meir byrgðr í hennar brjósti. Ok hon mátti hann miðr birta fyrir sakir mikils aga og ótta, er annan veg lá við, er bæði var Markis konungr, bróðir hennar, ok fjǫldi annarra ríkra manna. En þó grét hon sinn skaða með hǫrmuligum hætti þann tíma, sem hon var ein saman. Stóð þeim mun meira angrit, sem þat var leyniligra (Bróðir Robert, Tristrams saga ok Ísǫndar (1878), cap. XI, pàg. 18): quan [la Blensinbil,] la germana del rei, es va assabentar d'aquest greu estat del seu amic, com més tancada (amagada) la [=la desgràcia soferta pel seu amic] tenia en el seu pit, més i més s'acreixia la seva pena. I menys podia exterioritzar [que patia per la desgràcia del seu amic] per mor del gran respecte i temor que sentia, ja que, de l'altra banda, hi havia el seu germà, el rei Markis, i un gran nombre d'altres homes poderosos. Però en secret plorava planyívolament el seu infortuni de seguida que es trobava tota sola. El seu dolor (pesar, pena) era major com més en secret es mantenia (Crec molt possible que, en aquest passatge, el mot þungi hi representi una traducció d'un mot llatí medieval o potser anglonormand grauitas, la gravité [du blessé], és a dir, það að vera þungt haldinn, en referència a l'estat de salut crític del noble Kanelangres. En alemany també existeix l'expressió, per bé que pertanyent al registre elevat de la llengua: die Schwere der Krankheit, der Verletzungen, i en francès també tenim gravement ~ grièvement blessé) (Le Roman de Tristan, par Thomas. Poème du XIIe siècle. Publ. par Joseph Bédier. I (1902), pàg. 18: Blancheflor entend dire comment son ami est grièvement atteint. Sa douleur est d'autant plus rude qu'elle doit la contenir au fond de son cœur. Elle n'ose l'épancher librement, par crainte de son frère, le roi Marke, et des autres barons. Mais, quand elle peut se retirer à l'écart et loin de tous les yeux, elle pleure sans fin son ami. Son deuil reste secret, il en est plus cruel)
6. <(þungavaramercaderia f pesant (eines, màquines, carbó, gra, llenya, fusta, metall, fems etc.)
7. <(skipsfarmurcàrrega f (de vaixell)
Þórir selur hafði þegar spurn af um kveldið um farar Ásbjarnar og svo það að skip hans var kafhlaðið. Þórir stefndi til sín liði um nóttina svo að hann hafði fyrir dag sex tigu manna. Hann fór á fund Ásbjarnar þegar er lítt var lýst. Gengu þeir þegar út á skipið. Þá voru þeir Ásbjörn klæddir og heilsaði Ásbjörn Þóri. Þórir spyr hvað þunga Ásbjörn hefði á skipi. Hann segir að korn og malt var: en Þórir Foca al vespre es va assabentar de seguida del viatge de l'Ásbjörn i també que el seu vaixell estava estibat a curull. En Þórir aquella nit va convocar un escamot d'homes de manera que abans de l'alba va disposar d'una seixantena d'homes. Quan va començar a clarejar es va dirigir amb ells a l'encontre de l'Ásbjörn. En Þórir i els seus homes varen pujar immediatament al vaixell de l'Ásbjörn. L'Ásbjörn i els seus homes ja estaven vestits. L'Ásbjörn va saludar en Þórir. En Þórir va preguntar a l'Ásbjörn quina càrrega portava al vaixell. L'Ásbjörn li va dir que era gra i malt
8. <(svefnhöfgison f (somnolència)
Haraldr svarar: „Til skal nú ok nǫkkut leggja. Sjá þykkjumz ek hvat syni þínum er til meins. Hann er draumstoli, en þat hlýðir eingum manni. Þat er ekki mannseðli at hann dreymi aldri. Gakk nú með hann á morgin þar til, sem Magnús konungr hefir tekit laugar, ok lát son þinn súpa á handlaug konungsins. Síðan láttu hann hlýða messu, ok þótt þunga eðr geispa slái á hann, lát þú hann eigi ná at sofna. Eptir þat far þar til, er Magnús konungr hefir hvílt, ok lát sveininn þar sofna, ok er meiri ván at honum birtiz draumr“ (Haralds saga Harðráða, cap. 25, pàg. 199): el rei Haraldr li va contestar: “Ara també hi contribuiré amb alguna cosa (hi diré la meva). Crec veure (=crec que sé) què li passa al teu fill. El teu fill no pot pas somniar, la qual cosa no fa benefici (no aprofita) a ningú. No somniar mai no forma part de la natura humana. Demà, vés amb ell allà on el rei Magnús s'ha rentat les mans i fés que el teu fill begui aigua de la ribella del rei. Després, fés que ogi missa i encara que el guanyin els badalls i les ganes de dormir, no deixis que s'adormi. Després d'això, vés allà on el rei Magnús haurà jagut i fés que el vailet hi dormi i molt probablement llavors tindrà un somni”

þung·lama <adj. inv.>:
de moviments feixucs i lents

þung·lamalegur, -lamaleg, -lamalegt <adj.>:
feixuc -uga i lent -a (no aplicat a persones)
♦ þunglamaleg stígvél: unes botes feixugues
♦ þunglamalegt orðfæri: un estil feixuc
♦ þunglamalegur hugsunarháttur: una manera de pensar feixuga, pesant
♦ þunglamalegt borðstofuborð: una taula de menjador feixuga i voluminosa

þung·lega <adv.>:
feixugament (sovint amb la connotació ‘molt malament’ o ‘dificultosament’)
en Menötesi skaut loks aftur upp af sjávarbotni og nú klifrar hann þunglega (uix:   At grauis ut fundo uix tandem redditus imo est ǁ iam senior madidaque fluens in ueste Menoetes ǁ summa petit scopuli siccaque in rupe resedit) efst upp á klettinn (scopuli) og sest á þurra (sicca) klöpp (in rupe) - aldurslegur orðinn, í hráblautum klæðum: però en Menetes va tornar finalment a la superfície des del fons de la mar i llavors es va enfilar feixugament al cim de la roca i s'assegué a l'escull pla i sec, ja envellit, amb la roba remulla
♦ greiðast þunglega: <LOC FIGavançar molt malament
það er sagt að Signýju þótti mikið lát Þórdísar og fór á Breiðabólstað og tók sótt er hún skyldi verða léttari og greiddist þunglega og um síðir fæddi hún meybarn og andaðist sjálf litlu síðar: es conta que a la Signý la va afectar molt la mort de la Þórdís i va tornar a Breiðabólstaður i li vingueren els dolors del part i [el part] va avançar molt malament i finalment va infantar una nena i va morir poc després del part
♦ e-ð horfir þunglega: <LOC FIGles perspectives d'una cosa es presenten molt dolentes
og litlu síðar fékk Signý sótt þá er hún skyldi léttari verða og horfði þar mjög þunglega um sóttarfar hennar. Torfi talaði við hana, kvað sér illa hug sagt hafa um hennar gjaforð, lét sér og mjög hugstætt til Grímkels alla stund verið hafa. Hún kvað eigi ólíklegt að til mikils drægi um. Hún fæddi meybarn bæði mikið og jóðlegt. Torfi vildi eigi láta vatni ausa barnið fyrr en reiddist um líf Signýjar. Hún andaðist þar þegar á sænginni: i poc després, a la Signý li començaren els dolors del part i el seu part es presentava molt malament. En Torfi va parlar amb ella i li digué que el seu cor li havia dit malament del casament d'ella (és a dir, tot el temps havia tingut un mal pressentiment sobre el casament d'ella). També li va dir que en Grímkell no li havia agradat mai. Ella li va dir que no era pas improbable que aquell casament encara tingués [d'altres] conseqüències importants. Va infantar una nena, gran i forta (robusta). En Torfi no va voler fer arrosar l'infant amb aigua abans que no fos segur que la Signý viuria (lit.: abans que no anés cap envant pel que fa a la vida de la Signý). La Signý, emperò, va morir allà immediatament [després] en el llit [del seu part] (vocabulari: #1. hugur: Cf. en Baetke 19874, pàg. 280: e-m segir hugr um jemandem sagt eine Ahnung, eine innere Stimme; #2. hugstætt: En Baetke 19874, pàg. 278, no dóna pas entrada a la locució: vera hugstœtt til e-s, però sí a la variant: e-m er hugstœtt jmd. gefällt etwas nicht, jmd. hat etwas dagegen; #3. draga til e-s um e-ð: Cf. en Baetke 19874, pàg. 89: unp. dregr til e-s etwas tritt ein, geschieht; es läuft auf etwas hinaus, führt zu (um e-t hinsichtlich einer Sache); mun til mikils draga um ferð þessa diese Fahrt wird wichtige Folgen haben; #4. jóðlegur: Cf. en Baetke 19874, pàg. 314: jóð-ligr adj.   kräftig, stramm (von einem Neugeborenen); #5. greiðast um e-ð: Cf. en Baetke 19874, pàg. 209: greiðask vorwärts-, vonstatten gehen: greiðisk ferð e-s vel, greiðisk e-m vel jmds. Fahrt verläuft gut; )
varð þá svo á meðal gengið að Öngull reið á burt og hafði með sér höfuð Grettis því að hann ætlaði að hafa það til alþingis. Reið hann nú heim og þótti þunglega á horfast því að flestir allir höfðingjar á landinu voru annaðhvort skyldir eða mægðir við þá Gretti og Illuga: es va acordar que l'Öngull se n'anés i [en fer-ho,] se n'endugué amb ell el cap d'en Grettir, ja que tenia la intenció de portar-lo a l'Alþingi [i mostrar-lo]. Així i doncs, se'n tornà a casa i semblava que la cosa prenia un caire dolent [per a ell], ja que gairebé tots els höfðingjar del país o bé eren parents de sang d'en Grettir i l'Illugi o bé eren parents afins d'ells (vocabulari: #1. ganga á meðal: Cf. en Baetke 19874, pàg. 184: ganga ð meðal als Vermittler auftreten. En Richard Constant Boer 1900, pàg. 290, no comenta pas el passatge; #2. þykkja: Cf. en Baetke 19874, pàg. 796: þótti sem þar sæi í gegnum es sah so aus, hatte den Anschein, als ob; #3. horfast á: Cf. en Baetke 19874, pàg. 269: 3. eine bestimmte Wendung nehmen, sich in eine betimme Richtung entwickeln: (e-t) horfir e-n veg etwas nimmt eine bestimmte Wendung, sieht so oder so aus (e-m für jemanden); horfisk e-n veg á dass.; )
♦ e-m líkar e-ð þunglega: <LOC FIGa algú una cosa el desplau molt, no li agrada gens [ni mica]
nú kemur Höskuldur heim af þingi og spyr þessi tíðindi. Honum líkar heldur þunglega. En með því að vandamenn hans áttu hlut í þá sefaðist hann og lét vera kyrrt: en Höskuldur llavors va tornar del þing a casa i fou ennovat d'aquest fet. Aquella notícia no li va agradar gens ni mica. Però, com que hi estaven involucrats (hi havien participat) parents seus, es va tranquil·litzar i s'hi va conformar (vocabulari: #1. þunglega: Cf. en Baetke 19874, pàg. 788: e-m líkar þungliga es gefällt jmd. gar nicht; #2. vandamaður: Cf. en Baetke 19874, pàg. 697: vanda-maðr m.   Mensch, dem man (durch Verwandtschaft, Freundschaft, oder andere Beziehungen) verbunden ist; #3. láta vera kyrrt: Cf. en Baetke 19874, pàg. 355: láta vera kyrt es dabei bewenden lassen, es (gut) sein lassen; )
♦ skilja þunglega: <LOC FIGacomiadar-se enmig d'una gran fredor
eftir þetta skilja þau heldur þunglega. Ríða þeir heim Hjarðhyltingar. Takast nú af heimboðin. Var þó kyrrt að kalla. Ekki spurðist síðan til motursins. Það höfðu margir menn fyrir satt að Þórólfur hefði brenndan moturinn í eldi að ráði Guðrúnar systur sinnar: després d'això se separaren amb força fredor. Els de Hjarðarholt se'n tornaren a casa. Els convits es varen acabar de llavors ençà. Tanmateix l'ambient va restar aparentment tranquil. Del motur, una mena de toca, no se'n tornà a saber res més. Foren molts els qui tingueren per ver que en Þórólfur l'havia cremat, instigat a fer-ho per (a instigació de) la Guðrún, sa germana
♦ taka e-u þunglega: <LOC FIGacollir malament (o: fredament; o: de manera poc complaent) una cosa, prendre's malament una cosa
biskup hafði jafnan Kolbeins menn fyrir sökum um ýmsa hluti, tíundarmál eða kirkjufjárhald og um viðtöku við fátæka frændur sína. Bændur tóku því þunglega og virtu sem engir mættu vera í friði fyrir biskupi (SS I, cap. 162, pàg. 216): el bisbe acusava constantment els homes d'en Kolbeinn de diferents coses, afers relacionats amb el pagament dels delmes o relacionats amb l'administració de béns eclesiàstics o sobre l'acolliment i la manutenció de llurs parents pobres. Els bændur es prenien aquestes acusacions amb desgrat i consideraven que cap d'ells no tindria [mai] pau per mor del bisbe
60. Bergfinnr Skatason hét búandi á Hjaltlandi ok var blindr. Hann flutti suðr í Orkneyjar krypplinga tvá; hét annarr Sigurðr, en annarr Þorbjǫrn; þeir vǫktu allir yfir leiði Magnúss jarls. Þeim vitraðisk ǫllum inn helgi Magnús jarl ok gaf þeim heilsu sína með Guði, ok varð Bergfinnr svá skyggn, at hann sá handa sinna deili, en hinir réttusk báðir. En nǫkkuru síðarr, fyrir andlátsdag Magnúss jarls, vǫktu yfir leiðinu fjórir menn ok tuttugu vanheilir ok fengu allir heilsubót. Þá tjáðu margir menn þat fyrir byskupi, at hann láti um verða talat við Pál jarl, at hann leggi lof á, at til væri leitat leiðisins ok væri upp tekinn heilagr dómr Magnúss jarls. Byskup tók því þungliga, er þat var mælt60. A les Illes Shetland hi havia un bóndi que nomia Bergfinnr Skatason, el qual era cec. Va portar a les Òrcades dos esguerrats. Un nomia Sigurðr i l'altre, Þorbjǫrn. Els tres varen vetllar davant la tomba del iarl Magnús. El sant iarl Magnús se'ls va aparèixer a tots i els tornà llur salut amb el consentiment de Déu. En Bergfinnr va començar a veure-hi tan bé que podia veure perfectament les seves mans, i quant als esguerrats, tots dos es redreçaren. I una mica més endavant, abans de l'aniversari de la mort del iarl Magnús, vint-i-quatre malalts varen vetllar davant la seva tomba i tots ells foren guarits. Llavors mantes persones ho varen contar al bisbe per tal que fes que es tractessin aquests fets amb el iarl Páll a fi que ell donés el permís perquè s'obrís la tomba i es traslladessin les santes relíquies del iarl Magnús. Quan li ho varen plantejar, el bisbe ho va acollir amb gran fredor (es mostrà mal disposat a fer-ho, s'hi mostrà desfavorable)
♦ takast þunglega: <LOC FIGsortir malament una cosa
vér óxum í Eyjafirði og var það mælt að það lið væri efnilegt. Eg fékk og þann kost er bestur þótti vera, Gró dóttur Gissurar biskups. En það var mælt að hún gerði mig eigi einhlítan. Það þótti mér illa er það var mælt og tilraunir voru gervar og gengu þær vel en eigi að síður þótti mér illur orðrómur sá er á lagðist og fyrir það lagði eg fjandskap á manninn. Og eitt sinn er við hittumst á förnum vegi þá veitti eg honum tilræði en hann rann undir höggið og varð eg undir. Síðan brá hann knífi og stakk í auga mér og missti eg sýnar að auganu. Þá lét hann Guðmundur Grímsson mig upp standa. Og var það nakkvað með ólíkindum að því sem mér þótti. Eg hafði tvö megin hans enda þótti mér vera mundu slíkur mun okkar í öðru. Og þess vildi eg greypilega hefna með frænda afla og gera manninn sekjan og bjuggum vér mál til. Og þó urðu nakkverjir aflamenn til að veita honum að málunum og ónýttust mín mál. Nú má og vera að til [p. 43] verði nakkverjir að veita Þorgilsi þó að þín mál séu réttlegri. Og þá er svo var komið þá buðu þeir fé fyrir málið. Þá hugði eg að hvað mér hafði að borist eða hversu allt hafði tekist þunglega og neitti eg fébótunum. Og sá eg þá að það eitt var hjálpráðið til að skjóta málinu á guðs miskunn því að allt tókst þá áður öðru þunglegar til mannvirðingar of mitt ráð. Fann eg þá það og sá [ofurkapp og] metnað Möðruvellinga er manninum fylgdu, alls eg hugði þá að mannvirðinginni, að ekki mundu þær bætur fyrir koma er mundi að sæmd verða. Gerði eg þá fyrir guðs sakir að gefa honum upp allt málið. Vissi eg að þá mundi eg það fyrir taka er mér væri haldkvæmst og bauð eg honum til mín og var hann með mér lengi síðan. Og þá snerist þegar orðrómurinn og með virðing manna og lagðist mér síðan hver hlutur meir til gæfu og virðingar en áður. Og vænti eg og af guði að þér muni svo fara og haf nú af tali mínu það er þér þykir nýtanda,“ sagði Ketill (SS I, cap. 34, pàgs. 42-43): vam créixer al fiord d'Eyjafjörður i es deia que érem una colla molt prometedora. També em vaig casar amb la qui es considerava que era el millor partit, la Gró, la filla del bisbe Gissur. Però la gent deien que no m'era fidel. Em desagradava el que es deia, i es varen fer intents [de trobar-ne alguna prova], i aquests intents no varen donar el fruit esperat, però, tanmateix, el rumor que circulava em desplaïa, i per així es va emparar de mi l'odi contra l'home [amb qui es deia que s'entenia la meva dona]. I un dia que ens vam trobar pel camí, el vaig atacar a mà armada, però ell va esquivar el cop [d'espasa] i jo vaig caure sota el seu cos. Llavors va desembeinar (brandar) el seu ganivet i el me va clavar a l'ull de manera que vaig perdre la vista en aquell ull. Però aquest home, en Guðmundur Grímsson, em va ajudar a posar-me dret. I en tot això, i pel que em semblava, hi havia quelcom d'inversemblant [perquè] jo tenia el doble de força que ell i, a més, em semblava que en totes les altres coses hi devia haver la mateixa diferència entre nosaltres dos. I vaig voler venjar-ho amb el màxim rigor amb l'ajuda dels meus parents i fer que aquest home fos declarat proscrit i a tal fi vam preparar el procés contra ell. I tanmateix, hi hagué uns homes poderosos disposats a ajudar-lo en el judici (procés) que tombaren la meva demanda. Ara, per ventura també n'hi haurà alguns disposats a prestar ajut al Þorgils, per més que la teva causa sigui més justa que no la seva. I quan es va arribar a aquest punt, varen oferir pagar una compensació en metàl·lic per aquest afer (causa, fet). Aleshores vaig pensar en el que m'havia passat i com de malament m'havia sortit tot i vaig rebutjar la compensació en metàl·lic [que m'oferien]. I aleshores vaig veure que només hi havia una única possibilitat de sortir-me'n i que era posar el plet en les mans de la misericòrdia divina, perquè fins aleshores i pel que fa a la meva situació, tot sempre havia acabat en major menyscapte per al meu bon nom (havia sortit pitjor que mai, havia sofert major menyscapte que mai). Aleshores [també] vaig veure la prepotència i l'ambició dels Möðruvellingar (els habitants dels Möðruvellir) que m'acompanyaven (és a dir, vaig veure tota la prepotència i l'ambició que jo tenia per ésser un ‘modruval·lès’), ja que pensava del meu bon nom personal que no es trobaria una compensació tal que acreixés el meu honor. I fou així, per l'amor de Déu, com aleshores vaig posar en les seves mans tot el plet (aquí potser millor: vaig renunciar a les meves pretensions a favor d'en Guðmundur, vaig renunciar al plet a favor d'ell). Jo sabia que, fent-ho així, obtindria el que em seria més profitós, i el vaig convidar a casa meva, i ell s'hi va quedar molt de temps després d'això. I llavors, de sobte, els rumors i, amb ells, els judicis de la gent, es varen capgirar i, de llavors ençà, tot el que emprenia va prendre un caire que acreixia la meva bona sort i el meu prestigi [molt] més que abans. I també espero de Déu (és a dir, també espero que Déu vulgui...) que a vosaltres us vagi igual [de bé]. I ara, treu del que t'acabo de contar allò que consideris útil", va dir en Ketill [al Hafliði] (vocabulari: #1. gefa upp: Jo entenc que aquest honum es refereix a Déu, però el context sembla voler que s'entengui que es refereix al Guðmundur Grímsson, ja que, altrament, es fa molt mal d'entendre el que segueix a continuació: el plet s'esvaneix i en Ketill convida en Guðmundur a estar-se a casa seva com a hoste)
♦ vera þunglega haldinn: #1. <LOC FIGtrobar-se molt malament; #2. (um konu sem hefur hríðirtenir un part molt difícil (dona que ha de deslliurar-se)
og er þeir Egill sátu og mötuðust, þá sá Egill, að kona sjúk lá í þverpallinum; Egill spurði Þorfinn, hver kona sú væri, er þar var svo þunglega haldini quan l'Egill i els seus companys de viatge ja seien i menjaven, l'Egill va veure que hi havia una dona malalta que jeia al þverpallur, el replà travesser reservat a les dones. L'Egill va preguntar al Þorfinn qui era aquella dona que es trobava tan malament

þung·lyndi <n. -lyndis, pl. no hab.>:
1. (geðlægðdepressió f (malaltia emocional)
♦ sökkva í þunglyndi: caure en una depressió, patir una depressió
◊ mér hefur lengi verið kunnugt um að Churchill kallaði sitt þunglyndi, sem karlinn sökk öðru hvoru í, svarta hundinnfa temps que sé que en Churchill anomenava el gos negre els atacs de depressió que patia de tant en tant
♦ alvarlegt þunglyndi: depressió greu
♦ hann er með alvarlegt þunglyndi: té una greu depressió
♦ djúp þunglyndi: depressió profunda
♦ innlægt þunglyndi: depressió endògena
♦ klínískt þunglyndi: depressió clínica
♦ langvinn þunglyndi: depressió crònica
♦ meðalalvarlegt þunglyndi: depressió moderada
♦ sjúklegt þunglyndi: depressió mèdica
♦ útlægt þunglyndi: depressió exògena
♦ vægt þunglyndi: depressió lleugera
♦ þunglyndi aldraða: depressió geriàtrica
♦ → fæðingaþunglyndi “depressió postpart”
2. (mikil depurðmalenconia f [profunda] (tristesa profunda)
  La malenconia i la depressió s'han de veure com la mateixa malaltia psiquiàtrica. L'única diferència que hi ha entre el català i l'islandès, és que el català ha incorporat l'anglicisme depressió al seu lèxic, mentre que l'islandès ha optat per aplicar l'antic terme þunglyndi a la designació de la depressió; el neologisme geðlægð sembla que no vulgui acabar d'imposar-s'hi en el llenguatge normal, encara que tingui un ús ampli en el llenguatge específic mèdic o psiquiàtric, especialment per a designar una de les dues fases del trastorn bipolar (geðhæð vs. geðlægð).

El traductor ha de decidir si tradueix
þunglyndi per malenconia o per depressió segons l'època de redacció del text que estigui traduint.

A l'època medieval, el concepte de
deprimit, depressiu se sol expressar a través d'expressions amb l'adjectiu þungr “feixuc”. Verbi gràcia: e-m er þungt í skapi, e-m er skapþungt, e-m er brjóstþungt, amb compostos fets amb el substantiu hugr “ment, cap”, per exemple: e-r er hugsjúkr o hafa hugarválað i amb perífrasis com ara fá ógleði o ógleðjast.
 
     

þunglyndis·einkenni <n. -einkennis, -einkenni>:
símptoma m de depressió

þunglyndis·kast <n. -kasts, -köst>:
atac m de depressió

þunglyndis·legur, -leg, -legt <adj.>:
1. (niðurdrepandidepriment (que causa depressió)
2. (dapurlegur, angurlyndislegurmalenconiós -osa (melangiós)

þunglyndis·lyf <n. -lyfs, -lyf. Gen. pl.: -lyfja; dat.pl.: -lyfjum>:
[medicament] antidepressiu m

þunglyndis·sjúklingur <m. -sjúklings, -sjúklingar>:
1. (sjúklingur með geðlægðdepressiu m, depressiva f (persona que pateix una depressió o depressions, malalt de depressió o depressions)
2. (sjúklingur með djúpa dapurleikamalenconiós m, malenconiosa f (persona melangiosa)

þung·lyndur, -lynd, -lynt <adj.>:
1. (geðlágurdepressiu -iva (que pateix una depressió o depressions)
2. (niðurdreginn, þungur í skapideprimit -ida (profundament abatut)
3. (mjög dapur, angurværmalenconiós -osa (posseït d'una tristesa profunda)
4. <(sem getur ekki komast yfir e-ðque no deixa de donar voltes sobre un fet desagradable o sobre algú (que no pot pas oblidar fàcilment una cosa [desagradable], que no pot deixar de pensar-hi)
◊ en ef honum mislíkaði, þá var hann þunglyndr ok langrækr, en eigi mjök bráðskapaðr: ...però si algú li desplaïa, aleshores hi donava voltes contínuament i era rancuniós, però, tanmateix, no era de tarannà gaire colèric

þung·málmur <m. -málms, -málmar >:
metall m pesant 

þung·olía <f. -olíu, no comptable>:
oli m pesant

þung·skilinn, -skilin, -skilið <adj.>:
difícil de comprendre, de difícil comprensió
það gjörir hann líka í öllum bréfum sínum, hann talar í þeim um þetta. En í þeim er sumt þungskilið (δυσνόητος -όητος -όητον:   ἐν αἷς ἐστιν δυσνόητά τινα), er fáfróðir og staðfestulausir menn rangsnúa, eins og öðrum ritum, sjálfum sér til tortímingar: és el que també fa a totes les seves cartes, en elles hi parla d'aquestes coses. Però en elles hi ha algunes coses difícils de comprendre, les quals els ignorants i els inconstants tergiversen, com fan també amb les altres Escriptures, per a llur pròpia ruïna

þung·spat <n. -spats, -spöt>:
<GEOLbarita f, baritina f, espat m pesant

þung·steinn <m. -steins, no comptable>:
tungstè m, volframi m (metall W. No hi ha cap raó per escriure wolframi) (volfram)

þungt¹:
nom. & ac. s. nt. fort de þungur, þung, þungt "feixuc -uga, pesant"

þungt² <adv.>:
feixugament
♦ andvarpa þungt (o: þungan)sospirar profundament, exhalar (o: fer) un profund sospir
hann andvarpaði þungan (ἀναστενάζειν ~ ἀναστενάξας -άξασα -ᾶξαν:   καὶ ἀναστενάξας τῷ πνεύματι αὐτοῦ) innra með sér og mælti: "Hví heimtar þessi kynslóð tákn? Sannlega segi ég yður: Tákn verður alls ekki gefið þessari kynslóð": ell va sospirar profundament en el seu esperit, digué: «Per què exigeix un senyal, aquesta generació? Veritablement us dic: No serà donat cap senyal a aquesta generació»
hestarnir drógu Hektor til borgarinnar (προτὶ ἄστυ), og andvarpaði hann þá þungt (στενάχειν ~ στενάχων στενάχουσα στέναχον:   οἳ τόν γε προτὶ ἄστυ φέρον βαρέα στενάχοντα)els cavalls portaren l'Hèctor a la ciutat, i ell, dementre, sospirava greument (el context aquí hauria requerit més aviat stundi ‘gemegava’)
♦ leggjast þungt á [e-ð ~ e-n]: <LOC FIGcollar fort una cosa ~ algú, estrènyer fort una cosa ~ algú, apesantir-se sobre una cosa ~ algú (lit.: posar-se feixugament sobre una cosa ~ algú, i doncs, oprimir-lo)
nema þessi maður sé einhverr guð, sem sé reiður Trójumönnum og hafi á þeim heiftarhug sökum einhverra blóta: því reiði guðs leggst þungt á (ἐπιβρίθειν ~ καταβαίνειν χαλεπὸς -ὴ -ὸν ἐπὶ τοὺς ἀνθρώπους:   χαλεπὴ δὲ θεοῦ ἔπι μῆνις)tret que aquest home sigui algun déu que està furiós amb els troians i els tingui una profunda ira per culpa d'uns sacrificis, car la còlera d'un déu cau terrible sobre els humans
en við hliðin að utanverðu skulum vér grafa djúpa gröf; skal hún ganga allt með turnunum og vera til varnar (ἐρυκάκοι) kerrum og hermönnum (ἵππον καὶ λαὸν), svo að sókn hinna framgjörnu Trójumanna leggist aldrei þungt á (ἐπιβρίθειν:   μή ποτ’ ἐπιβρίσῃ πόλεμος Τρώων ἀγερώχων)i, devora les portes, a l'exterior, farem un fossat profund, tot el qual resseguirà les torres i servirà de defensa contra els carros i els guerrers, de por que l'atac dels troians orgullosos mai no s'apesanteixi sobre nosaltres
ættuð þið fyrir þá sök að loka ykkur inni og ekki giftast? Nei, dætur mínar, mig tekur mjög sárt til ykkar, því að hönd Drottins hefir lagst þungt á mig(ʝāˈt͡zāʔ   β- ~ יָצָא בְ:   kī־ʝāt͡zəˈʔāh   β-ī   ʝaδ־ʝəˈhwāh,   כִּי-יָצְאָה בִי, יַד-יְהוָה)hauríeu, per aquest motiu, de tancar-vos dins casa vostra i no casar-vos? No filles meves, em condolc molt de vosaltres car [el pes de] la mà de Jahvè cau damunt meu
♦ leggjast þungt á árar: posar-se a vogar amb voga arrancada, posar-se a remar amb tota l'embranzida (lit.: posar-se a remar feixugament)
en Mnesteus arkar (incedens) um miðskips (mediā naue) og brýnir félagana (!): „Leggist nú þungt á árar (rēmīs insurgere:   insurgite remis) félagar Hektors, sem ég valdi mér til fylgdar á hinstu stund Tróju“: però en Mnesteu s'avança lentament (camadeja) pel centre de la nau i exhorta els seus companys: “Companys de l'Hèctor que vaig triar per a mi com a seguici en la suprema hora de Troia! Vogueu ara amb voga arrancada (Forcegeu ara als rems tant com pugueu)!”
þegar Tarkon hafði þetta mælt, lögðust félagar hans þungt á árar (tonsīs consurgere:   socii consurgere tonsis) og knúðu (inferre) löðrandi skip (spumantis rates) á latverskt land, uns stefnar (rostra) standa (tenent) á þurru (siccum) og allir kilir (omnes carinae)(sedere) óskaddaðir (innocuae)així que en Tarcont hagué dites aquestes paraules, els seus companys es posaren a vogar amb voga arrancada i impulsaren els vaixells escumejants cap a la terra llatina fins que llurs proes foren en terra seca i totes les carenes indemnes
♦ liggja þungt á e-m: <LOC FIGpesar (o: carregar) sobre algú, aclaparar algú
hönd Drottins lá þungt á Asdód-mönnum (kāˈβēδ   ʔɛl ~ כָּבֵד אֶל:   wa-ttiχˈbaδ   ʝaδ-ʝəˈhwāh   ʔɛl־hā-ʔaʃdōˈδīm,   וַתִּכְבַּד יַד-יְהוָה אֶל-הָאַשְׁדּוֹדִים), hann skelfdi þá og sló þá með kýlum (ˈʕɔφɛl ~ עֹפֶל:   bā-ʕɔ̆φāˈlīm,   בָּעֳפָלִים), bæði Asdód og héraðið umhverfis: la mà de Jahvè es va fer sentir feixuga sobre els asdodites, els va aterrir i els colpí amb abscessos, tant a Asdod com al territori del voltant (abscessos: BMonts. = morenes, tˁəħɔˈrīm ~ טְּחֹרִים:   ba-tˁtˁəħɔˈrīm,   בַּטְּחֹרִים; BInterc. = morenes, ; BEvang. = tumors)
því að dag og nótt lá hönd þín þungt á mér (kāˈβēδ   ʕal- ~ כָּבֵד עַל:   kī   ʝōˈmām   wā-ˈlai̯lāh   tiχˈbaδ   ʕāˈl-ai̯   ʝāˈδɛ-χā,   כִּי, יוֹמָם וָלַיְלָה-- תִּכְבַּד עָלַי, יָדֶךָ), lífsvökvi minn þvarr sem í sumarbreyskju: car nit i dia la vostra mà pesava damunt meu (BEvang.: sentia damunt meu el pes de la teva mà), s'assecava la llecor de la meva vida com en les secades d'estiu
örvar þínar standa fastar í mér, og hönd þín liggur þungt á mér (nāˈħaθ   ʕal- ~ נָחַת עַל:   wa-ttinˈħaθ   ʕāˈl-ai̯   ʝāˈδɛ-χā,   וַתִּנְחַת עָלַי יָדֶךָ)les teves fletxes estan ben clavades en mi, i el pes de la teva mà carrega damunt meu
til er böl, sem ég hefi séð undir sólinni, og það liggur þungt á mönnunum: hi ha un mal que he vist sota el sol i que aclapara els homes (li-ˈhjōθ   raβ   ʕal- ~ לִהְיוֹת רַב עַל:   wə-rabˈbāh   hīʔ   ʕal־hā-ʔāˈδām,   וְרַבָּה הִיא, עַל-הָאָדָם)
og andinn hóf mig upp og hreif mig burt, og ég hélt af stað hryggur og í mikilli geðshræring, og hönd Drottins lá þungt á mér (ħāˈzaq   ʕal- ~ חָזַק עַל:   wə-ʝaδ־ʝəˈhwāh   ʕāˈl-ai̯   ħāˈzāqāh,   וְיַד-יְהוָה עָלַי חָזָקָה)i l'esperit em va alçar enlaire i se m’endugué. Jo me n’anava trist i en una gran agitació d'esperit, i la mà de Jahvè m'aclaparava
♦ e-ð líkar e-m þungt: una cosa desagrada (o: desplau) molt a algú, algú està molt descontent o insatisfet amb una cosa
og þá er Brandur varð var við flimtan þeirra bað hann þá skjótt niður leggja og fara eigi með slík illindi, sagði að þar mætti mikið illt af standa en ekki gott. Gerðist þá orðasveimur mikill í milli héraðanna. Þórður var fáorður en þó líkaði honum þungt allt saman, gems þeirra og þung málaefni er honum þótti þeir hafa við sig (SS II, cap. 348, pàg. 534): i quan en Brandur va tenir notícia de llurs befes, els va manar que se n'estiguessin al punt i que no anessin més amb aquelles malícies bo i afegint que en podria resultar un gran mal i res de bo. Llavors es van escampar certs rumors entre els héruð. En Þórður es mostrava taciturn, però tanmateix, tot plegat li desagradaven llurs acudits malintencionats i les males motivacions que li semblava que tenien envers ell (vocabulari: #1. þung málaefni: Al meu entendre, el sintagma fa referència al fet que en Þórður Sighvatsson des del seu retorn a Islàndia el 1242 no havia aconseguit venjar la mort de son pare, en Sighvatur Sturluson, i la dels seus quatre germans, l'Sturla, en Markús, en Kolbeinn i en Þórður krókur, morts el 1238 a la batalla del mas d'Örlygsstaðir i que era d'aquest fet que els altres li feien riota. Encara, doncs, que þung málaefni es refereix als fets del passat proper que envolten en Þórður Sighvatsson, no he trobat res de millor per traduir-lo que com ho he fet)
þetta líkaði Melkorku þungt, þótti fóstrið of lágt: això no va agradar gens a la Melkorka: considerava que aquell fóstrfaðir era massa ‘baix’ (insignificant, humil, de poca importància)
Glúmur gifti Þorlaugu dóttur sína Víga-Skútu að Mývatni norður og fyrir sakar þeirra sundurlyndis þá lét hann hana fara heim til Þverár og lét hana eina. Það líkaði Glúmi þungt. Síðan bað hennar Arnór kerlingarnef og átti hana. Frá þeim eru komnir göfgir menn. Síðan var með þeim Glúmi og Skútu fæð mikil: en Glúmur va casar sa filla Þorlaug amb l'Skúta homeier del llac de Mývatn, en el nord, i, per mor de llurs mútues desavinences, l'Skúta la va enviar de tornada a casa a Þverá i va divorciar-se d'ella (lit.: la va deixar tota sola). Aquest fet va desplaure molt al Glúmur. De llavors ençà hi hagué una gran tibantor entre en Glúmur i l'Skúta. Més endavant l'Arnór Nas-de-vella va demanar la seva mà i s'hi casà. D'ells dos en descendeixen homes conspicus
♦ stynja þungt (o: þungan)gemegar profundament
en þú, mannsson, styn þungan (lə-hēʔāˈnaħ   bə-ʃiˈβrōn   mɔ̆θˈnaʝim ~ לְהֵאָנַח בְּשִׁבְרוֹן מָתְנַיִם:   wə-ʔatˈtāh   βɛn־ʔāˈδām   hēʔāˈnaħ   bə-ʃiˈβrōn   mɔ̆θˈnaʝim,   וְאַתָּה בֶן-אָדָם, הֵאָנַח; בְּשִׁבְרוֹן מָתְנַיִם). Mjaðmir þínar engist saman, og styn af sárri kvöl í augsýn þeirra: però [ara,] tu, fill d'home, gemega profundament. Els teus malucs es cargolen [de dolor], gemega pel dolorós turment sota llurs mirades
Lásus stundi þungt (grauiter ingemere:   ingemuit cari grauiter genitoris amore, ǁ ut uidit, Lausus) af ást til síns kæra föður þegar hann sá þetta, og tár runnu niður kinnar hans: en Lausus, quan va veure això, va exhalar un pregon gemec per amor de son pare estimat, i les llàgrimes li rossolaren per les galtes
en þegar sonur Ankísesar horfði á hinn deyjandi mann, undarlega bleika ásjónu hans, stundi hann þungt (grauiter ingemere:   ingemuit miserans grauiter dextramque tetendit) af meðaumkun og rétti fram hægri hönd sína, því að hann skynjaði hliðstæðu þeirrar ástar sem hann sjálfur bar til föður síns (et mentem patriae subiit pietatis imago)però quan el fill de l'Anquises va veure el moribund, la seva cara astoradorament (extrordinàriament) pàl·lida, va exhalar un pregon gemec per la compassió que sentia i va estendre la seva mà dreta cap a ell per tal com percebia el paral·lel de l'amor que ell sentia per son pare
♦ taka e-u þungt: <LOC FIGacollir malament (o: fredament; o: de manera poc complaent) una cosa, prendre's malament una cosa
konungur tók heldur þungt hans máli og segir, að Arinbjörn hefði lengi fylgt mjög málum Egils -- "hefir hann notið þín að því, er eg hefi látið hann vera hér í landi, en nú mun mér örðugt þykja, ef þú heldur hann til þess, að hann gangi á vini mína": el rei va acollir les seves paraules força fredament i li va dir que l'Arinbjörn havia representat sol·lícitament davant ell durant molt de temps els interessos de l'Egill -- “ell t'ha d'agrair el fet que jo li hagi permès d'estar-se aquí en el regne, però ara em sembla gairebé hostil per part teva que li donis suport en el fet que arremeti contra els meus amics” (vocabulari: #1. njóta e-s að e-u: Cf. en Baetke 19874, pàg. 446: njóta e-s at e-u jmd. (od. einem besonderen Umstand) etwas zu verdanken haben; #2. örðugt: Cf. en Finnur Jónsson 1894, pàg. 170: 22. ǫrðigt, steht hier nicht in der allgemeinen, aber abgeleiteten bedeutung „schwierig“; es bedeutet „feindlich, widersetzlich“; der könig [p. 171] meint: „jetzt scheint mir das zu stark und beinahe, als ob du als ein feind gegen mich auftretest“. També en Baetke 19874, pàg. 811: sumt þykkir heldr örðigt í orðum konungs; mun mér ǫrðigt þykkja ef þú heldr hann til þess at hann gangi á vini mína es scheint mir feindlich von dir gehandelt; #3. halda e-n til e-s: Cf. en Baetke 19874, pàg. 226: halda e-n, e-m til e-s jmd. zu etwas verhelfen, bei etwas unterstützen; #4. ganga á e-n: Cf. en Finnur Jónsson 1894, pàg. 171: 23. gangi á, „jmd. übermütig behandeln“; vgl. ágangr § 31. També en Baetke 19874, pàg. 182: ganga á e-n auf jmd. losgehen, gegen jmd. vorgehen)
♦ e-m er þungt í skapi: <LOC FIGestar d'un humor ombrívol
þá stóð upp á samkomunni kappinn Atreifsson, hinn víðlendi (εὐρὺ κρείων) konungur Agamemnon; honum var þungt í skapi (ἀχεύειν ~ ἄχνυσθαι ~ ἀχνύμενος -ένη -ύμενον:   ἀχνύμενος); hans koldimma hjartafylgsni (φρένες) fylltist miklum móði (μένεος), og augu hans voru lík eldi blossanda (λαμπετόωντι)llavors es va posar dret enmig de l'assemblea el campió atrida, el rei Agamèmnon, de vastes terres. Tenia un humor ombrívol. Els racons, negres com el carbó, del seu cor es varen omplir de gran furor, i els seus ulls eren com foc flamejant (l'original fa: τοῖσι δ’ ἀνέστη ǁ ἥρως Ἀτρείδης εὐρὺ κρείων Ἀγαμέμνων ǁ ἀχνύμενος · μένεος δὲ μέγα φρένες ἀμφιμέλαιναι ǁ πίμπλαντ’, ὄσσε δέ οἱ πυρὶ λαμπετόωντι ἐίκτην)
tók Antínóus Evpíþesson til orða (μετέφη) við þá (τοῖσιν); honum var þungt í skapi, hans koldimmu hjartafylgsni fylltust megnri reiði, og augu hans voru lík eldi brennanda: l’Antínous, fill de l'Eupites, va prendre la paraula enmig d'ells. Estava tot afligit. Els racons, negres com el carbó, del seu cor es varen omplir de gran (violenta) còlera, i els seus ulls eren com foc encès (l'original fa: τοῖσιν δ’ Ἀντίνοος μετέφη, Εὐπείθεος υἱός, ǁ ἀχνύμενος· μένεος δὲ μέγα φρένες ἀμφιμέλαιναι ǁ πίμπλαντ’, ὄσσε δέ οἱ πυρὶ λαμπετόωντι ἐίκτην)
Seifi skýbólstraguði var mjög þungt í skapi (ὀχθεῖν ~ ὀχθήσας -ήσασα -ῆσαν:   ὀχθήσας), og mælti til hennar: en Zeus, el déu dels cúmulus, estava d'un humor molt ombrívol i li va dir (l'original fa: τὴν δὲ μέγ’ ὀχθήσας προσέφη νεφεληγερέτα Ζεύς )
♦ e-m verður þungt í skapi: <LOC FIGposar-se d'un humor ombrívol, afligir-se
Seifi skýsafnara varð þungt í skapi (ὀχθεῖν ~ ὀχθήσας -ήσασα -ῆσαν:   ὀχθήσας), og mælti til hans: en Zeus, aplegador de núvols, es va posar d'un humor ombrívol i li digué (l'original fa: τὸν δὲ μέγ’ ὀχθήσας προσέφη νεφεληγερέτα Ζεύς )
svo sem jóðsjúk kona finnur til þess hvassa, bitra (ὀξὺ ... δριμύ) skeytis, er senda dætur Heru, Lausnargyðjurnar, er gera fæðingarhríðirnar (μογοστόκοι) og hafa með sér sára verki (πικρὰς ὠδῖνας ἔχουσαι): svo kenndi hinn sterki Atreifsson sárra verkja (ὀξεῖαι ὀδύναι); hann stökk upp á kerru sína og bauð kerrusveininum að hleypa til enna holu skipa, því honum varð mjög þungt fyrir hjarta (ἄχθεσθαι:   ἤχϑετο γὰρ κῆρ)talment com una partera sent el dard punxegut i amarg que li envien les filles de l'Hera, les Ilíties, les qui fan els dolors de l'infantament i tenen amb elles dolors aguts, així sentí el fort Atrida dolors aguts; va pujar d'un bot al seu carro i manà a l'auriga que s'afués cap al front de les buides naus, car sofria molt en el cor
en Díómedes settist að baki hans, og dró hið fljóta skeyti (βέλος ὠκὺ) út úr fætinum; kenndi hann þá mikils sársauka (ὀδύνη δὲ διὰ χροὸς ἦλθ’ ἀλεγεινή); stökk hann þá upp á kerru sína, og bað kerrusveininn hleypa til enna holu skipa, því honum var þungt fyrir brjósti (ἄχθεσθαι:   ἤχϑετο γὰρ κῆρ)i en Diomedes es va asseure darrere ell i es va treure la ràpida fletxa del peu; va sentir llavors un gran dolor. Després va pujar d'un bot al seu carro i manà a l'auriga que s'afués cap al front de les buides naus, car sofria molt en el cor (el cor li pesava)
þegar Jesús hafði sagt þetta, varð honum mjög þungt um hjarta (ταράσσειν τῷ πνεύματι:   [ὁ] Ἰησοῦς ἐταράχθη τῷ πνεύματι) og hann sagði beinum orðum: "Sannlega, sannlega segi ég yður: Einn af yður mun svíkja mig": i quan el bon Jesús hagué dit això, es contorbà en l'esperit i els digué amb paraules explícites: «En veritat, en veritat, us ho dic: un de vosaltres em trairà»
♦ e-m fellur e-ð þungt: <LOC FIGuna cosa afecta feixugament algú
en Davíð féll það þungt (ħāˈrāh   lā ~ חָרָה לָ:   wa-i̯ˈʝiħar   lə-δāˈwiδ,   וַיִּחַר לְדָוִד), að Drottinn hafði lostið Ússa svo hart, og hefir þessi staður verið nefndur Peres Ússa allt fram á þennan dag: però al David li va saber greu que Jahvè hagués colpit l'Ozà (Uzzà) tan durament, i aquell lloc ha estat anomenat Fares-Ozà (Pèreç Uzzà) fins al dia d'avui
þegar konungur heyrði þetta, féll honum það næsta þungt (bəˈʔēʃ   ʕal ~ בְּאֵשׁ עַל:   ʔɛ̆ˈδaʝin   malˈk-āʔ   kə-ˈδī   milləˈθ-āʔ   ʃəˈmaʕ   ɕagˈgīʔ   bəˈʔēʃ   ʕăˈl-ōhī,   אֱדַיִן מַלְכָּא כְּדִי מִלְּתָא שְׁמַע, שַׂגִּיא בְּאֵשׁ עֲלוֹהִי), og lagði hann allan hug á að frelsa Daníel, og allt til sólarlags leitaði hann alls við, að hann fengi borgið honum: quan el rei sentí això, el va afectar molt i va posar tot el seu zel en (es va prendre a cor de) salvar en Daniel, i fins a la posta de sol va maldar per salvar-lo
en Posídon, er leynilega hafði skotizt upp af enum gráa sæ, gekk meðal Argverja og eggjaði þá fram; féll honum þungt (ἄχθεσθαι:   ἤχθετο), að þeir fóru halloka (δαμναμένους) fyrir Trójumönnum, og var ákaflega reiður Seifi. Að vísu var söm ætt þeirra beggja, og föðurland hið sama, en Seifur var þeirra eldri og margfróðari: en Posidó, que havia emergit secretament de la mar grisa, anà entre els argius i els va esperonar a avançar. Li pesava que perdessin davant els troians i estava fortament enfellonit amb en Zeus. Certament era un mateix el llinatge de tots dos i la mateixa llur pàtria, però en Zeus era el major i sabia més coses (l'original fa: Ἀργείους δὲ Ποσειδάων ὀρόθυνε μετελθὼν ǁ λάθρῃ ὑπεξαναδὺς πολιῆς ἁλός· ἤχθετο γάρ ῥα ǁ Τρωσὶν δαμναμένους, Διὶ δὲ κρατερῶς ἐνεμέσσα. ǁ ἦ μὰν ἀμφοτέροισιν ὁμὸν γένος ἠδ’ ἴα πάτρη, ǁ ἀλλὰ Ζεὺς πρότερος γεγόνει καὶ πλείονα ᾔδη)
þá hann hafði þetta sagt, vísaði hann mér burt úr höllinni, og féll mér það ærið þungt (στενάχειν ~ στενάχων στενάχουσα στέναχον:   ὣς εἰπὼν ἀπέπεμπε δόμων βαρέα στενάχοντα). Héldum vér svo þaðan áleiðis ferð vorri, harmþrungnir í hjarta (ἀκαχήμενοι ἦτορ); urðu skipverjar örmæddir af erfiðum róðri, og hlauzt það af heimsku vorri; sáust nú engi líkindi til framar, að heimför vor mundi greiðast: quan va haver dit això, em va indicar que sortís del palau i això em va afligir feixugament. Emprenguérem el nostre viatge posant-nos en camí d'allà, aclaparats de dolor en el cor; la tripulació va quedar extenuada a causa de la dura remada i això resultava de la nostra estupidesa. Ara ja no es veia cap més probabilitat que el nostre viatge de tornada prosperés (en comparació, βαρέα στενάχοντα de la Ilíada VIII:334 sona així: Ajant yfirgaf ekki sinn fallna bróður, heldur hljóp í kring um hann honum til varnar og hlífði honum með skildi sínum; en tveir trúir félagar hans, Menisteifur Ekkíusson og hinn ágæti Alastor hófu Tevkrus upp á axlir sér og báru hann til hinna holu skipa, og stundi hann þá þungan)
♦ e-m veitir e-ð þungt: <LOC FIGles coses van molt maldades a algú
að ekki er það af mínum völdum, að Posídon jarðarskelfir vinnur skaða þeim Tróverjum og Hektori, en veitir lið Akkeum; heldur mun hugur sjálfs hans knýja hann til þess, því þá er hann sá, að Akkeum veitti þungt niðri við skipin (τείρειν ~ τειρόμενος -ένη -όμενον:   τειρομένους δ’ ἐπὶ νηυσὶν ἰδὼν ἐλέησεν Ἀχαιούς), kenndi hann í brjósti um þá (ἐλέησεν)que no és per mi (per voluntat meva) que en Posidó, el sacsador de la terra, infligeix dany als troians i a l'Hèctor i socorreix els aqueus, sinó que deu ésser el seu mateix cor el que l'empeny a fer-ho, car, quan ha vist que les coses els anaven molt maldades als aqueus allà baix a la vora de les naus, se n'ha apiadat (l'original fa: μὴ δι’ ἐμὴν ἰότητα Ποσειδάων ἐνοσίχθων ǁ πημαίνει Τρῶάς τε καὶ Ἕκτορα, τοῖσι δ’ ἀρήγει, ǁ ἀλλά που αὐτὸν θυμὸς ἐποτρύνει καὶ ἀνώγει, ǁ τειρομένους δ’ ἐπὶ νηυσὶν ἰδὼν ἐλέησεν Ἀχαιούς)
Þorsteinn var maður órefjusamur og réttlátur og óáleitinn við menn, en hélt hlut sínum, ef aðrir menn leituðu á hann, enda veitti það heldur þungt flestum að etja kappi við hann: en Þorsteinn era un home franc, honrat (recte) i que no cercava raons a ningú, però que es mantenia ferm si d'altres li feien a prop, i a la majoria, ficar-se amb ell, els sortia força malament (vocabulari: #1. halda hlut sínum: Cf. en Baetke 19874, pàg. 262: halda hlut sínum óskerðum   seine Stellung uneingeschränkt halten, sich behaupten; #2. leita á e-n: Cf. en Baetke 19874, pàgs. 374-375: leita á e-n, e-t sich wenden gegen, angreifen; zu nahe treten, kränken <...>; #3. veitir e-m þungt: Cf. en Baetke 19874, pàgs. 789-790: veitti þat [p. 790] heldr þungt flestum at etja kappi við hann für die meisten ging es ziemlich schlecht aus, war es recht mißlich. Cf. també en Finnur Jónsson 1894, pàg. 288: 2. 3. veitti ... heldr þungt, „es war ziemlich schwierig“; #4. etja kappi við e-n: Cf. en Baetke 19874, pàg. 117: etja kappi við e-n mit jmd. anbinden, streiten, es mit jmd. aufnehmen)
"Von þykir mér að yður veiti þungt við Björn er þér rekið eigi þenna af yður. Er því verr að eg mun of fjarri í vetur að eg mætti bætur á þessu ráða": “Es comprèn que no pugueu imposar-vos contra en Björn ja que no podeu desempallegar-vos d'aquest (=d'en Grettir). I és més que més dolent que a l'hivern seré massa lluny com per poder posar remei a això (vocabulari: #1. von þykir e-m að...: En Baetke 19874, pàgs. 694 i 796-797, no dóna pas entrada a aquesta locució. El significat sembla, atès el context, : em sembla d'esperar que... em sembla esperable que..., es comprèn que...; #2. veitir e-m þungt við e-n: Cf. en Baetke 19874, pàg. 710: veitir e-m þungt við e-n jmd. hat einen schweren Stand gegenüber jmd., kommt nicht gegen jmd. auf; #3. reka e-n af [höndum] sér: En Baetke 19874, pàg. 493, no dóna pas entrada a aquesta locució, però sí a la variant: reka(sk) e-n af hǫndum   sich jmd. vom Halse halten, jmd. vertreiben; #4. ráða bætur á e-u: Cf. en Baetke 19874, pàg. 63: ráða, vinna bœtr á (e-u) Besserung, Abhilfe in einer Sache schaffen)
varð fundur þeirra Ragnfröðar og Hákonar jarls á Sunn-Mæri norðarlega. Hélt Hákon þegar til orustu. Hann hafði lið meira og skip smærri. Orusta varð hörð og veitti Hákoni þyngra. Þeir börðust um stafna sem þar var siður til. Straumur var í sundinu og hóf öll skipin saman inn að landinu. Jarl lét og hamla að landi þar er honum þótti best til uppgöngu. En er skipin kenndu niður þá gekk jarl og allt lið hans af skipunum og drógu upp svo að óvinir þeirra skyldu eigi mega út draga. Síðan fylkti jarl á vellinum og eggjaði Ragnfröð til uppgöngu. Þeir Ragnfröður lögðu utan að og skutust á langa hríð. Vildi Ragnfröður ekki á land ganga og skildust að svo búnu: l’encontre entre en Ragnfröður i el iarl Hákon es va esdevenir a la costa septentrional de Sunn-Mæri. El iarl Hákon va començar immediatament la batalla. Tenia més homes, però vaixells més petits. La batalla fou aferrissada i les coses li anaren maldades al Hákon. Tal i com era costum aleshores, es batien des de les proes. Al freu [en el qual tenia lloc la batalla] hi havia un corrent que empenyia totes les naus cap a terra. El iarl també va fer remar cap enrere cap a terra, cap a l'indrete que li semblava el millor per a desembarcar. I quan les seves naus varen tocar fons, el iarl i tots els seus homes baixaren de les naus [a l'aigua] i les estiraren fora de l'aigua de manera que llurs enemics no poguessin tornar a avarar-les. Després, el iarl va arrenglerar les seves tropes en ordre de batalla en el camp mentre punyia en Ragnfröður a desembarcar. En Ragnfröður i els seus homes també varen apropar llurs naus a terra i llavors els dos bàndols s'estigueren llançant projectils una bona estona. En Ragnfröður no va voler pas baixar a terra i, estant així les coses, se separaren (vocabulari: #1. þungt: Cf. en Baetke 19874, pàg. 790: orrosta varð hǫrð ok veitti Hákoni þyngra es lief schlechter für Hákon, Hákon hatte das Glück gegen sich)
♦ e-ð er þungt undir árum: <LOC FIGresulta difícil o mal de fer avançar al rem
frá ferð Bárðar er það að segja að honum ferst einkar vel. Tók hann Grænland þar sem hann mundi kjósa. Gunnar tók feginsamlega við Bárði. Setja þeir þegar til menn að sjá fyrir varnaði Bárðar. En þeir fóru þegar í óbyggðir með jafnmörgum mönnum sem konungur hafði á kveðið. Þeim er þar nú kunnigt og rata þeir skjótt þann fjörð er virki Refs stóð í. Gunnar lendir skipi sínu í utanverðan fjörðinn því að það var þungt undir árum og hlaðið af vist þeirra. Þótti þeim léttara að ganga inn í fjörðinn. Þeir Bárður reru inn mjög allt að virkinu. Komu þeir Gunnar nú og þar. Þeir ganga allir upp að virkinu. Var þar öngum hlut breytt svo að þeir mættu sjá nema grafinn var skurður jafnsítt virkinu það er að sjó horfði. Skurðurinn tók á framanverðan sævarbakkann. Þar var aðdjúpt mjög og ekki útfiri. Þessi skurður var ekki djúpari en tók manni í bróklinda: del viatge d'en Bárður se n'ha de contar que va tenir una travessia especialment bona. Va desembarcar a Grenlàndia a l'indret que s'havia escollit (s'hauria escollit). En Gunnar va rebre en Bárður amb gran alegria. Immediatament varen disposar homes perquè guardessin les mercaderies d'en Bárður, mentre ells mateixos partien sens dilació cap als paratges inhabitats amb la quantitat d'homes que el rei havia fixat (és a dit, que els havia aconsellat). Ara ja coneixien les tresques i varen trobar aviat el fiord en el qual es trobava el baluard d'en Refur. En Gunnar va atracar la seva nau a la part més exterior del fiord, ja que resultava feixuc avançar al rem perquè la nau anava carregada amb llurs provisions. Li semblava que a ell i als seus homes els seria més bo de fer d'endinsar-se a peu en el fiord. En Bárður i els seus homes[, en canvi,] varen entrar al rem en el fiord i vogaren fins a molt a prop del baluard [d'en Refur]. En Gunnar i els seus homes també hi anaren [i tot seguit] tots plegats varen pujar cap al baluard. Fins allà on pogueren veure, no hi havien canviat res, llevat que s'havia excavat una rasa tan llarga com el baluard per la cara que donava a la mar. La rasa arribava fins a l'extrem de la vorera costeruda de la mar. Allà la mar era molt fonda i no hi havia terra en retirar-se la marea (és a dir, quan es retirava la marea, la zona continuava inundada). Aquella rasa no era gaire profunda i a un home només li arribava fins al cinyell dels seus calçons
Egill gerði sem hann mælti; gengu þeir á skútu þrír tigir manna og fóru sem ákafast. Skipið var einkar skjótt. Þá reru fjöldi annarra skipa úr höfninni, er Arinbjörn átti, skútur og róðrarferjur, en langskip, er Arinbjörn átti, fór síðast, því að það var þyngst undir árum; en skúta Egils gekk skjótt hjá fram. Þá kvað Egill vísu: l’Egill va fer com l'Arinbjörn li deia. Trenta homes en total pujaren a una skúta i s'allunyaren d'allà fent tanta de via com els era possible. L'embarcació era especialment ràpida. [Alhora que ells] va sortir de port un gran nombre d'altres naus, skútur i róðarferjur, que eren de l'Arinbjörn, mentre que la nau llarga (langskip) de l'Arinbjörn va sortir-ne el darrer per tal com fer-la avançar al rem era molt feixuc. La skúta de l'Egill va avançar ràpidament totes les altres embarcacions. Llavors l'Egill va cantar la següent vísa (vocabulari: #1. ákafa: Cf. en Baetke 19874, pàg. 13: á-kafr <...> hastig <...>; #2. þungt: Cf. en Baetke 19874, pàg. 789: skipit var þungt undir árum das Schiff war schwer zu rudern,vorwärts zu bewegen)
♦ e-m þykir þungt um [e-ð]: <LOC FIGuna cosa dol molt a algú, algú es pren feixugament [a cor] una cosa, una cosa fa mal a algú [al cor], una cosa és [molt] dolorosa per al cor d'algú
svo mælti hún til að freista manns síns; en Odysseifi þókti þungt um (ὀχθεῖν ~ ὀχθήσας -ήσασα -ῆσαν:   αὐτὰρ Ὀδυσσεὺς ǁ ὀχθήσας ἄλοχον προσεφώνεε κεδνὰ ἰδυῖαν), og mælti til sinnar tryggvu konu: „Það orð, sem þú þar mælir, kona, tekur mig mjög sárt (τοῦτο ἔπος θυμαλγὲς [ἔειπες]). Hverr hefir gert mér það, að færa rúmið á annan stað, en það átti að vera?: així va parlar per a posar a prova el seu home; però aquelles paraules li varen doldre molt a l'Odisseu i digué a la seva dona fidel: “Dona, aquestes paraules que m'has dit m'han fet molt de mal [al cor]. Qui m'ha fet això de posar el llit en un altre lloc d'on havia d'ésser?”
Hreiðar svarar: "Mér er vant við bróður minn er mér færir gjafar þær sem hann færir mér og hann fær bestar til að eigi skilji okkur á um þig. En mér mun þungt þykja ef þeir gumsa þig og spotta": en Hreiðar li va respondre: “He de tenir certes consideracions amb el meu germà (lit.: li dec molt al meu germà), que em porta els regals que em porta, i els regals que em fa són els millors, massa bons com perquè el meu germà i jo ens desavinguem per tu. I d'altra banda em doldrà molt si se't rifen o fan befa de tu” (vocabulari: #1. vandur: Cf. en Baetke 19874, pàg. 697: e-m er vant við e-n jmd. hat Verpflichtungen gegenüber jmd.; #2. e-n skilur á um e-n: Cf. en Baetke 19874, pàg. 552, no dóna pas entrada a aquesta construcció, però sí a una de semblant: unp. þá skilr á (um) e-t sie werden uneins, geraten in Streit; sie stimmen (in ihrer Ansicht oder Aussage) nicht überein. El significat n'és, doncs: desavenir-se per algú, enemistar-se per algú; #3. gumsa: Cf. en Baetke 19874, pàg. 216: gumsa ()   verspotten, zum Narren halten)

þungun <f. þungunar, þunganir>:
<MEDembaràs m (fl./pl.: embarassos)
♦ ótímabær þungun: un embaràs no desitjat

þungunar·próf <n. -prófs, -próf>:
test m d'embaràs, prova f d'embaràs
♦ jákvætt¹~neikvætt² þungunarpróf: test d'embaràs positiu¹~negatiu²

þungunar·rof <n. -rofs, -rof>:
interrupció f d'embaràs
þungunarrofum ekki fjölgað þrátt fyrir breytta löggjöf: les interrupcions d'embarassos no s'han acrescut malgrat el canvi de legislació

þungur, þung, þungt <adj.>:
1. (þungvægur, höfugurfeixuc -uga (pesant)
og þegar hann lét skera hár sitt, - en hann lét jafnan skera það á árs fresti, af því að það varð honum svo þungt (kāˈβēδ   ʕal- ~ כָּבֵד עַל:   kī־χāˈβēδ   ʕāˈlā-u̯,   כִּי-כָבֵד עָלָיו), að hann hlaut að láta skera það -, þá vó hárið af höfði hans tvö hundruð sikla á konungsvog: i quan es tallava els cabells —i sempre se'ls tallava un cop l'any, perquè se li feien tan feixucs que se'ls havia de tallar—, els cabells del seu cap feien un pes de dos-cents sicles a la balança del rei
þá svöruðu honum hinir ungu menn, er vaxið höfðu upp með honum: „Svo skalt þú svara lýð þessum, er sagði við þig: ‚Faðir þinn gjörði ok vort þungt (kāˈβēδ ~ כָּבֵד:   ʔāˈβī-χā   hiχˈbīδ   ʔɛθ־ʕulˈlē-nū,   אָבִיךָ הִכְבִּיד אֶת-עֻלֵּנוּ), en gjör þú oss það léttara‘ - svo skalt þú mæla til þeirra: ‚Litlifingur minn er digrari en lendar föður míns. Hafi faðir minn lagt á yður þungt ok (kāˈβēδ, kəβēˈδāh ~ כָּבֵד, כְּבֵדָה‎:   ʔāˈβ-ī   hɛʕəˈmīs   ʕălēi̯-ˈχɛm   ʕɔl   kāˈβēδ,   אָבִי הֶעְמִיס עֲלֵיכֶם עֹל כָּבֵד), mun ég gjöra ok yðar enn þyngra. Faðir minn refsaði yður með keyrum, en ég mun refsa yður með gaddasvipum‘“: llavors els joves que s'havien criat amb ell li contestaren: «A aquest poble que t'ha dit: «Ton pare va fer feixuc el nostre jou; tu, emperò, alleugereix-nos-el», respon-los així: «El meu dit petit és més gros que els lloms de mon pare. Si mon pare us va carregar un jou feixuc, doncs, jo encara us el faré més feixuc. Mon pare us castigava amb fuets, però, jo us castigaré amb escorpins»
„Ekki er þetta góð gǫrð ne vitrlig,“ sagði Jetró, „at þú bindir þér svá mikla ok þunga byrði, at þú fáir meðr ǫngu móti borit“: en Jetró li va dir: “Que t'imposis una càrrega tan gran i feixuga, no és pas una acció bona ni assenyada, ja que de cap manera no la podràs portar (sostenir, suportar) [totsol]” (Cf. Xemot 18:18)
hiti var mikill um daginn og mælti Finnbogi: "Svo gerir mér þungt og höfugt að eg má víst eigi annað en sofa": durant el dia va fer molta de calor i en Finnbogi va dir: “M'agafa un xubec tan fort i feixuc que no puc fer res més que ajeure'm i dormir”
ok er Hrólfr vissi þessi tíðendi, varð hann reiðr mjǫk ok sparði hann þá ekki Hreggviðarnaut ok hjó bæði hart ok títt, svá at allt hrǫkk undan, þat er fyrir var. Drap hann stundum tvá eða þrjá í einu hǫggvi ok óð þvílíkt fram sem hann vœði þungan árstraum. Orrosta þessi stóð allan daginn til þess at svá var myrkt, at eigi var vígljóst. Lét þá Eirekr konungr halda upp friðskildi, ok gafst upp orrostan. Fór konungr í borgina með sitt lið, en Hrólfr til herbúða sinna, ok váru bundin sár manna, þeira er lífvænir váru. En svá hafði fallit lið Hrólfs ok Stefnis, at eigi váru meir eptir en tvær þúsundir manna af ǫllum þeira her ok flest allt mjǫk sárt. Var nú illr kurr í liðinu. Tóku menn þá á sik náðir ok sofnuðu skjótt eptir mikla mœðu: i quan en Hrólfr va saber aquesta notícia es va posar molt furiós i llavors no va estalviar gens l'espasa Hreggviðarnaut, colpint-hi amb força i freqüència de manera que tot el que se li posava al davant retrocedia. De vegades matava dos o tres homes d'un sol cop d'espasa i anava avançant com si travessés a gual un riu de corrent impetuós. Aquesta batalla es va perllongar tot lo dia fins que va fer fosca negra i ja no s'hi veia per continuar combatent. El rei Eirekr llavors va fer aixecar l'‘escut de pau’ i la batalla es va aturar. El rei es va dirigir a la ciutat amb la seva tropa mentre que en Hrólfr va anar al seu campament on curaren i embenaren les ferides dels seus homes de qui hi havia esperances que sobrevisquessin. Tanmateix, la host d'en Hrólfr i l'Stefnir havia tingut tants de caiguts que de tot llur exèrcit no en restaven més de dos mil homes i la majoria d'ells, molt malferits. Llavors es va estendre per la host un murmuri de descontentament. Els homes es lliuraren llavors al repòs nocturn i s'adormiren de seguida després d'aquest gran esgotament
Guðmundur svarar: "Eigi ætla eg að við verðum samdóma um málin. En mér virðist þú maklegur þess að láta þitt fyrir þung svik við oss": en Guðmundur li va contestar: “No crec pas que en Þórir Helgason i jo arribem a posar-nos d'acord en la sentència [arbitral] d'aquest cas, perquè a mi em sembla que tu ets mereixedor de perdre tot el que és teu pel teu gran engany contra meu (per haver-me volgut enganyar o estafar tan greument)” (vocabulari: #1. láta: Cf. en Baetke 19874, pàg. 363: hergeben, abtreten <...> verlieren, einbüßen <...>; #2. þung svik: Cf. en Baetke 19874, pàg. 789: þung svik schwerer Betrug)
en er jarl hætti að tala þá stóð upp Svíakonungur. Hann svarar þunglega um sættina en veitti jarli átölur þungar og stórar um dirfð þá er hann hafði gert grið og frið við hinn digra mann og lagt við hann vináttu, taldi hann sannan að landráðum við sig, kvað það maklegt að Rögnvaldur væri rekinn úr ríkinu og segir að allt slíkt hlaut hann af áeggjan Ingibjargar konu sinnar og kvað það verið hafa hið ósnjallasta ráð er hann skyldi fengið hafa að girndum slíkrar konu. Hann talaði langt og hart og sneri þá enn tölunni á hendur Ólafi digra. En er hann settist niður þá var fyrst hljótt: i quan el iarl [Rögnvaldur Úlfsson] va haver acabat de parlar, el rei de Suècia[, n'Olau Eiríksson,] es va aixecar i li va contestar sobre aquella proposta d'un tractat de pau en termes de refús, i [després] va fer grans i greus retrets al iarl per la gosadia d'haver fet un tractat de treva i pau amb el Gras i haver-hi travat amistat, i va declarar que s'havia fet provadament culpable d'alta traïció contra ell i declarà que no fóra més que merescudament (maklegt) que el iarl Rögnvaldur fos bandejat del regne, i va afegir que tot allò ho rebia per haver seguit la instigació de la seva dona Ingibjörg [Tryggvadóttir] (el iarl estava casat amb la germana del rei Olau Tryggvason) afirmant que havia concebut el més insensat dels plans deixant-se dur pels desigs d'aquella dona (entenc, doncs, l'expressió að girndum e-s com aseguint els desigs de, actuant d'acord amb els desigs de, sense cap connotació sexual). Va parlar molta d'estona i en termes durs i finalment va girar el fil del seu parlament contra l'Olau el Gras. Quan es va asseure, durant una estona va regnar el silenci
fóru mál til þings og var leitað um sættir. En þar var svo þungt fyrir að engi voru völ á því, því að í móti voru lögvitrir menn og hugdjarfir, Möðruvellingar og Esphælingar. Lauk þessu máli svo að Austmenn urðu sekir og var gefið fé til farningar Vigfúsi og skyldi þrjú sumur leita við utanför og hafa þrjú heimili á hverjum misserum og var hann þá fjörbaugsmaður. En hann mátti eigi heima vera fyrir helgi staðarins og var hann að Uppsölum löngum og ætluðu að hann mundi vera í öðrum fjórðungum landsins og vildi hann eigi utan fara á því méli. Varð hann þá alsekur og hélt Glúmur hann á laun: el plet fou dut al þing i es va cercar un acord de conciliació, però s'hi toparen amb uns entrebancs tan greus que no tingueren oportuninat d'aconseguir-ne un ja que de la banda de la part contrària hi havia homes versats en lleis i coratjosos, la gent dels Möðruvellir i la de l'Espihóll. El plet va acabar de tal manera que els [dos] noruecs foren proscrits i es va comprar l'anell de vida per al Vigfús, el qual disposaria [així] de tres estius per procurar trobar-se una possibilitat d'anar-se'n de l'illa i durant cadascun d'aquests tres anys podria estatjar-se [segur] a tres llocs diferents i a partir de llavors en Vigfús fou un fjörbaugsmaður o home d'anell de vida, però no podia estar-se a casa seva a causa de la santedat del lloc i es va estar molt de temps a Uppsalir mentre es creia que devia trobar-se a altres quarters (fjórðungar) del país i durant el termini fixat per a fer-ho no va voler pas sortir de l'illa, de manera que, un cop transcorregut el termini, va incaure en la pena de plena proscripció i en Glúmur el va mantenir amagat [de llavors ençà] (vocabulari: #1. þungt: Cf. en Baetke 19874, pàg. 789: var leitat um sættir en þar var svá þungt fyrir, at   aber es gab so schwere Hindernisse; #2. val: Cf. en Baetke 19874, pàg. 692: val n. <...> Möglichkeit <...>; #3. farning: Cf. en Baetke 19874, pàg. 129: farning f.   Beförderung, Weg-, Ausfahrt (besonders von Geächteten aus Island). Això vol dir que als dos noruecs se'ls imposa la pena de plena proscripció o skóggangur, però al Vigfús la pena de proscripció menor o fjörbaugsgarður o desterrament de tres anys. Amb això, en Vigfús es converteix en un fjörbaugsmaður o home d'anell de vida. En Baetke 19874, pàg. 143, defineix així els diners pagats: fjǫr-baugr m.   (eig. Lebensring) Geldsumme, durch die ein zur milderen Acht Verurteilter sich bis zu seiner Ausreise sicheren Aufenthal im Lande (und damit das Leben) innerhalb fest begrenzter Örtlichkeit erkauft. En no anar-se'n del país en el termini establert, incau en la plena proscripció)
◊ þungur steinn: una pedra feixuga
◊ á honum eru eistun þung átján pund: té uns collons que li pesen 9 quilos
♦ hvað ertu þungur: què peses?
♦ þungir skattar: impostos feixucs
♦ mér er þungt í höfðinu: <LOC FIGtinc el cap feixuc (o: espès)
♦ það léttir af mér þungum steini: <LOC FIGaixò em treu un gran pes de sobre, això me lleva un gran pes de damunt (Mall.)
♦ stynja (o: blása) þungan (o: þungt)<LOC FIGgemegar feixugament (o: profundament), fer un profund gemec
♦ e-ð er þungt á metunum: <LOC FIGaixò té un gran pes (molt rellevant o important)
♦ e-ð er þungt í vöfum: <LOC FIGaixò és poc pràctic, això és massa difícil de manejar
♦ vera í þungum þönkum: <LOC FIGestar immers en els seus pensaments, estar abstret -a, estar capficat en profundes reflexions
♦ það er nú þrautin þyngri: <LOC FIGaixò és un os dur [de rosegar]
2. (þungfær, stirðbusalegur, staurslegur, þunglamalegurfeixuc -uga de moviments (sompo) (þungur á sér)
Hárekur úr Þjóttu svarar máli Ólafs konungs, segir svo: "Það er auðsætt að eigi má eg fara fæti til Noregs. Eg em maður gamall og þungur og vanur lítt göngum. Ætla eg trauður að skiljast við skip mitt. Hefi eg lagt þá stund á um skip það og búnað þess að mér mun leitt að ljá óvinum mínum fangs á skipi því": en Hárekur de Þjótta va respondre al discurs del rei Olau dient-li: “És evident que no puc anar a peu a Noruega. Sóc un home vell i de moviments lents i poc avesat a les marxes a peu. Tinc per mi que sóc reticent (= no em sento gens inclinat) a separar-me del meu vaixell. He dedicat tants d'esforços a aquesta nau i al seu equipament que em desagradarà deixar-lo als meus enemics com a botí” (vocabulari: #1. ganga: Cf. en Baetke 19874, pàg. 181: ganga f.   das Gehen, Gang, Lauf <...>; #2. trauður: Cf. en Baetke 19874, pàg. 661: trauðr <...> unwillig, nicht willens, nicht geneigt zu (e-s, til e-s); #3. leggja stund á e-ð: Cf. en Baetke 19874, pàg. 613: leggja stund á e-t große Mühe auf etwas verwenden, sich etwas angelegen sein lassen; #4. e-m er e-t leitt: Cf. en Baetke 19874, pàg. 372: e-m er e-t leitt jmd. mißfällt etw., jmd. liebt etw. nicht; #5. ljá e-m fangs á e-u: Cf. en Baetke 19874, pàg. 124: ljá e-m fangs á e-u jmd. etw. als Beute überlassen)
Þórhallur hét maður. Hann bjó í Bláskógum á Þórhallsstöðum. Hann var vel fjáreigandi og heldur við aldur er saga sjá gerðist. Lítill var hann og ljótur. Engi var hann íþróttamaður en þó var hann hagur við járn og tré. Hann hafði þá iðju að gera öl á þingum til fjár sér en af þessi iðn varð hann brátt málkunnigur öllu stórmenni því að þeir keyptu mest mungát. Var þá sem oft kann verða að mungátin eru misjafnt vinsæl og svo þeir er seldu. Engi var Þórhallur veifiskati kallaður og heldur sínkur. Honum voru augu þung. Oftlega var það siður hans að hafa kofra á höfði og jafnan á þingum en af því að hann var maður ekki nafnfrægur þá gáfu þingmenn honum það nafn er við hann festist að þeir kölluðu hann Ölkofra: això era un home que nomia Þórhallur. Vivia a Þórhallsstaðir als Bláskógar. Era molt acabalat i d'edat força avançada quan aquesta història es va esdevenir. Era petit i lleig. No era un home posseïdor de grans habilitats encara que era hàbil treballant el ferro i la fusta. Es dedicava a fer cervesa en els þings que venia. A causa d'aquesta activitat ràpidament es va convertir en conegut de tots els prohoms, de parlar amb ells, ja que eren aquests els qui li compraven la major part del mungát. S'esdevenia, com sovint sol passar, que els mungát no sempre són iguals de bons i, en conseqüència, tampoc no són iguals d'apreciats els qui els vénen. En Þórhallur no tenia anomenada d'ésser un home generós, i sí força gasiu. Hi veia malament (tenia els ulls entelats). Tot sovint solia portar un kofri (cobricap, capiró) al cap i no se'l llevava mai durant els þings i, per tal com no era un home gaire famós, els assistents als þings li posaren un malnom que ja li va quedar per sempre, de manera que l'anomenaven “en Cobricap el-de-la-cervesa” (vocabulari: #1. þung augu: Cf. en Baetke 19874, pàg. 789: honum váru augu þung er hatte trübe Augen, sah schlecht. Més que uns ulls tèrbols o entelats, jo veig darrere aquesta expressió un cas de presbícia, o sigui, els seus ulls eren com la forma de moure's d'un vell; )
Hrútur mælti: "Heldur mun eg annars á leita en fara á Kambsnes því að mér er fótur þungur. En eigi mun eg láta ræna Þorleik ef eg hefi föng á því þótt eigi sé margt í frændsemi okkarri": en Hrútur li va dir: “M'estimaré més cercar una altra solució que anar a Kambsnes perquè ja tinc les cames feixugues (per l'edat), però no deixaré que robis al Þorleikur si tinc ocasió d'impedir-ho encara que en el nostre parentiu hi hagi alguna desavinença” (vocabulari: #1. leita á: Cf. en Baetke 19874, pàg. 375: á leita (e-s, um e-t) sich nach etw. umtun, etwas zu bekommen suchen: heldr mun ek annars á leita en ich will lieber etwas anderes versuchen, einen anderen Ausweg suchen, als; #2. þungur fótur: Cf. en Baetke 19874, pàg. 789: mér er fótr þungr ich bin schlecht zu Fuß; #3. hafa föng á: Cf. en Baetke 19874, pàg. 124: hafa fǫng á, til die Möglichkeit haben, in der Lage sein; #4. frændsemi: En Þorleikur Höskuldarson, a qui l'Eldgrímur està robant els cavalls, era nebot d'en Hrútur)
19. Prestur einn, sá er verið hafði und­ir hendi hins sæla Guðs ját­ara, Þor­láks bisk­ups, varð fyr­ir vand­ræði miklu. Hann hafði með sér hús­karl í vist, þung­an og þrjót­lynd­an. Var þar hvorki að sjá til vær­leika né til verkn­að­ar. En ef hann gerði nokk­urn ákenn­ing, prest­ur­inn, þá bauð hús­karl­inn hon­um á móti öxi og áverka. Lét prest­ur­inn fyr­ir vinn­ast um um­ræð­una það­an frá en hús­karl­inn ekki um hót­un­ina. En er prest­in­um þótti sem þetta vand­ræði mundi ekki lægj­ast mega af manna til­stilli, þeirra er þar var við kost­ur, þá fór hann til bœn­ar sinn­ar og hét á hinn sæla Þor­lák bisk­up, að hann skyldi á þeirra mál sjá, svo að vild­ara yrði en þá þótti á horf­ast, og tók hann þeg­ar að syngja salt­ara til dýrð­ar sæl­um Þor­láki bisk­upi. En er hann kom inn frá bœn sinni, prest­ur­inn, þá var hann hljóð­ur, hús­karl­inn, og kast­aði hann þá eng­um ill­yrð­um á prest­inn, og var það mjög í gegn vanda. En það­an frá mælti hann ekki höf­ugt orð prest­in­um, og virti prest­ur­inn sjálf­ur þessa jar­tein mesta og feg­ursta sér í hug hins sæla Þor­láks biskups: 19. Un prevere, que havia estat sota l'autoritat del beat confessor de Déu, el bisbe Torlac, es va trobar en una gran dificultat. Tenia al seu servei un missatge que era mandrós i renitent (díscol). De la seva banda no calia esperar ni acatament ni feineria. I si el sacerdot li feia cap amonestació, el missatge li replicava amenaçant-lo amb una destral i amb ferir-lo. El prevere, de llavors ençà, se'n va estar de tornar-li a demanar comptes, però el missatge no pas d'amenaçar-lo. I quan el prevere ja considerava que aquest problema no es podia resoldre per la intervenció dels qui estaven allà, es va posar a invocar el beat bisbe Torlac demanant-li que s'ocupés de llur cas de manera que tornés millor del que semblava augurar-se, i va començar encontinent a cantar el psaltiri a la glòria del beat bisbe Torlac. I quan el prevere va tornar de fer les seves pregàries, vet aquí que el missatge estava tranquil i callat, i no va llançar més injúries al prevere, la qual cosa anava molt en contra del que era el seu costum. I de llavors ençà el missatge ja no va dir cap paraula feridora més al prevere i aquest va estimar que aquell era el miracle més gran i més bell del beat bisbe Torlac de què tenia memòria (vocabulari: #1. undir hendi: Cf. en Baetke 19874, pàg. 299: vera undir hendi, hǫndum e-s, e-m in jmds. Schutz, Obhut, in jmds. Bereich, unter jmds. Herrschaft, in jmds. Gewalt; ráðask undir hendi e-s, e-m sich zu jmd., in jmds. Schutz oder Dienst begeben; #2. þrjótlyndur: Cf. en Baetke 19874, pàg. 791: þungr ok þrjólyndr húskarl ein träger und widerspenstiger Knecht; #3. værleiki: Cf. en Baetke 19874, pàg. 754: vær-leiki m.   Ruhe und Frieden; #4. verknaður: Cf. en Baetke 19874, pàg. 724: verknaðr m.   Arbeit, Tätigkeit (besonders in der Wirtschaft); #5. sjá til: Cf. en Baetke 19874, pàg. 538: er at sjá til e-s es ist etwas zu erwarten, zu hoffen; #6. ákenning: Cf. en Baetke 19874, pàg. 13: á-kenning <...> Vorhaltung, Verweis: gera e-m ákenning sinna verka jmd. ein Denkzettel geben, etwas heimzahlen, jmd. für etwas bestrafen; #7. láta fyrir vinnast: Cf. en Baetke 19874, pàg. 745: láta fyrir vinnask e. Vorhaben aufgeben, von etwas abstehen; #8. kostur: Cf. en Baetke 19874, pàg. 340: e-s er eigi við kostr jmd. ist nicht (mehr) da; #9. sjá á e-ð: Cf. en Baetke 19874, pàg. 537: sjá á e-t <...> sich um etwas kümmern, sich einer Sache annehmen; #10. höfugur: Cf. en Baetke 19874, pàg. 297: hǫfugt orð hartes, verletztendes Wort)
2. (örðugur, erfiðurdifícil (ardu)
◊ Ásgrímur þagnaði þá og þótti þungt fyrir: l'Ásgrímur llavors va callar perquè li semblava que les seves possibilitats d'obtenir suport es posaven difícils
♦ þung færð: trànsit precari, difícil
síðan fylgdu þeir bræður honum til skips og skildu eigi við hann fyrr en þeir létu í haf. Þakkaði Brandur þeim vel sína liðveislu alla og skildust vinir. Skipi því byrjaði lítt og tóku þeir Reyðarfjörð að áliðnu sumri. Snemma tók að hausta og gerði færðir þungar sökum snjóvatot seguit els germans el varen acompanyar fins al vaixell i no se'n separaren fins que hagué salpat. En Brandur els va regraciar per llur ajut i es van separar com a amics (en amistat). Aquella nau no va tenir gaire vent favorable de manera que només varen arribar al fiord de Reyðarfjörður devés la fi de l'estiu. La tardor va arribar prest aquell any i va fer els camins difícils de transitar a causa de la neu (vocabulari: #1. þungar færðir: Cf. Baetke 19874, pàg. 70: gerði fœrðir þungar sǫkum snjóva es war schwer vorwärts zu kommen wegen des Schnees; )
♦ þungur matarafli: aprovisionament difícil de queviures
þá heyrðu þeir óp mikið. Var þá kallað að Íslendingar skyldu taka skip sitt. Þeir ganga út skjótt og sjá tvær konur. Þær hurfu skjótt. Björn einn braust um í vök og var brotinn í hrammurinn. Þorgils hleypur til og leggur björninn með sverði. Dó dýrið af því lagi. Þorgils hrífur þá til hlustanna og vill ei að sökkvi dýrið, draga upp síðan og gera til. Þorgils deildi þá stykki sér hverjum þeirra og má af slíku marka hversu þungan matarafla þeir áttullavors varen sentir un gran crit. Cridaven que els islandesos agafessin llur bot. Varen sortir al punt i varen veure dues dones. Varen desaparèixer a l'instant. Un ós blanc havia caigut en un forat en el glaç i lluitava per escapar-ne. Tenia una grapa trencada. En Þorgils va córrer cap a ell i va traspassar l'ós amb l'espasa. L'animal va morir d'aquell cop d'espasa. En Þorgils aleshores el va agafar per les orelles per impedir que l'animal s'enfonsés, després l'estiraren a fora de l'aigua i el prepararen per menjar-se'l. En Þorgils va repartir-lo, donant-ne [només] un bocí de carn a cadascun d'ells i d'aquest fet se'n pot veure que de difícil era llur aprovisionament (vocabulari: #1. brjótast um: Cf. Baetke 19874, pàg. 70: brjótask um sich heftig drehen und wenden; sich heftig zu befreien suchen; sich unruhig hin und her wälzen (im Schlaf); )
♦ báturinn er þungur undir árum: es fa difícil de fer anar la barca amb els rems, costa de remar-hi
♦ þungur róður: <LOC FIGuna empresa difícil
Dálkur kallar og einsætt vera að neyta nú þess færis er hann hefir fátt manna og kvað þeim þungt vegist hafa við Björn og mundi mál þykja að eiga eigi hans ofsa yfir höfði sér ef réttast mætti og kvað Þórð skyldan til að beitast fyrir og skipa til "en aðrir að fylgja þér": en Dálkur també els va dir que l'única opció correcta era aprofitar llavors l'avinentesa que en Björn comptava amb pocs homes bo i afegint que [fins llavor] havia resultat difícil imposar-se contra ell i que considerava que era el moment de desempallegar-se de la seva prepotència si els era possible de procurar-se justícia. També va dir que en Þórður estava obligat a posar-se al capdavant de l'empresa i prendre disposicions - “i els altres et seguirem” (vocabulari: #1. einsætt: Cf. en Baetke 19874, pàg. 105: er einsætt es ist das beste, das einzig Richtige; #2. þungt: Cf. en Baetke 19874, pàg. 789: kvað þeim þungt vegizk hafa við hann er sagte, es sei für sie schwer gewesen, gegen ihn anzukommen; #3. mál: Cf. en Baetke 19874, pàg. 401: mál <...> (richtige, geeignete) Zeit, Zeitpunkt; #4. ofsi: Cf. en Baetke 19874, pàg. 466: ofsi m.   Hochmut, Übermut, Überheblichkeit; Gewalt, Tyrannei; #5. eiga e-ð yfir höfði sér: Cf. en Baetke 19874, pàg. 296: eiga e-n yfir hǫfði sér jmd. über sich haben, von jmd. abhängen; #6. réttast: Cf. en Baetke 19874, pàg. 497: réttask sich Genugtuung verschaffen, sich zu seinem Recht verhelfen; #7. vera skyldur til að: Cf. en Baetke 19874, pàg. 569: skyldr (til) at + inf., skyldr e-s verpflichtet zu; #8. beitast fyrir: Cf. en Baetke 19874, pàg. 43: beitask fyrir (e-t od. e-u) einer Sache vorstehen, etwas leiten, in die Hand nehmen; #9. skipa e-n til e-s: Cf. en Baetke 19874, pàg. 555: skipa e-n til e-s jmd. mit etw. beauftragen, für etwas einsetzen; ibÍd., pàg. 554: skipa til (e-s) einrichten, regeln, Anordnung treffen (z.B. als letzter Wille), Anweisung geben; Vorbereitungen treffen <...>)
og er Óspakur sá að þeir mundu eigi bera af Kjartani þá eggjar hann Bolla á alla vega, kvað hann eigi mundu vilja vita þá skömm eftir sér að hafa heitið þeim vígsgangi og veita nú ekki "og var Kjartan oss þá þungur í skiptum er vér höfðum eigi jafnstórt til gert. Og ef Kjartan skal nú undan rekast þá mun þér Bolli svo sem oss skammt til afarkosta": en Bolli va fer com si no l'hagués sentit. I quan l'Óspakur va veure que no podrien vèncer en Kjartan, es va posar a esperonar en Bolli de totes les maneres. Així, li va dir que no devia voler portar la vergonya d'haver-los promès ajut per a combatre per després fer-se'n enrere [a l'hora de la veritat], i que "en Kjartan ja ens les ha fetes passar molt feixugues quan encara no n'hi havíem feta una de tan grossa com aquesta, així que si en Kjartan ara fuig, tu Bolli, igual que nosaltres mateixos, en pagaràs les conseqüències ben aviat" (vocabulari: #1. þungur: Cf. Baetke 19874, pàg. 789: var hann oss þungr í skiptum wir hatten es schwer mit ihm; )
♦ e-m verður e-ð þungt: <LOC FIGa algú una cosa li resulta difícil
ok er menn hans váru komnir, leitaði hann við lið sitt, hvat til ráða skyldi taka, ok sagði svá, at honum sýndist sem þeim myndi verða þungt at berjast í mót Magnúsi konungi ok Erlingi jarli, ef þeir skyldi flýja fyrir lendum mǫnnum, fyrr en þeir vissi, hvat fyrir væri, þótt þeir hefði meira lið: i quan els seus homes hi hagueren arribat, va encercar la seva host quina resolució calia pendre dient-los que a ell li semblava que els seria difícil batre's contra el rei Magnús i el iarl Erlingr, si fugien davant llurs nobles abans d'haver esbrinat què hi havia a llur davant encara que ells (els enemics) tinguessin tropes majors (vocabulari: #1. leita við e-n: Cf. en Baetke 19874, pàg. 375: leita við e-n jmd. fragen, von jmd. zu erfahren suchen; #2. taka til ráða: Cf. en Baetke 19874, pàg. 479: táka til ráða sich entschließen; #3. verðr e-m þungt: Cf. en Baetke 19874, pàg. 789: verðr e-m þungt es fällt jmd. schwer; #4. lendr maðr: Cf. en Baetke 19874, pàg. 376: lendr maðr Lehensmann, Adliger (in Norwegen); #5. hvat fyrir væri: Cf. en Baetke 19874, pàg. 717: hann kom inn ok vildi vita hvat fyrir væri und wollte wissen, was vor sich ginge, was los wäre. Entenc que la frase fa referència a què els esperava, com es comportaria l'enemic)
3. (þungbærdur -a (penós, difícil de suportar)
það er þungt að missa föður sinn: és dur perdre son pare
heyrið nú til, nú skal hverr af oss (ἀνδϱαϰάς) gefa honum stóran þrífót og eirfat (λέβητα); munum vér láta bæta oss þetta aftur á þjóðfundi, því þungt er fyrir einn, að gefa slíkt án endurgjalds (ἀργαλέος -έα -έον:   ἀϱγαλέον γὰϱ ἕνα πϱοικὸς χαϱίσασϑαι)Escolteu-me, doncs, ara cadascun de nosaltres li donarà un gran trípode i un recipient d'aram que després ens ho farem rescabalar a l'assemblea del poble, car és difícil (dur) per a un de totsol donar aital [present] sense cap compensació
Bersi kvað sinn hlut mundu sýnast þungan þó að hvorirtveggju kenndu nokkurs af "og mun eigi féið greiðast" — Bersius rem suam grauem uisam, quamuis utrosque quodam modo premeret, nec pecuniam solutam fore asseriten Bersi li va dir que, encara que tots dos se'n sentien una mica, la part que li'n corresponia a ell ja era (lit.: es revelava) [prou] dura, [així que] “els diners [del mundur i el dot] no es donen” (vocabulari: #1. hlutur: Cf. en Baetke 19874, pàg. 262: <...> 2. Schicksal, Lage, Stellung <...> 3. was einem zufällt, Anteil; #2. sýnast: Cf. en Baetke 19874, pàg. 631: <...> 1. sich zeigen <...> 2. scheinen, so vorkommen als <...>; #3. kenna e-s af: Cf. en Baetke 19874, pàg. 322: kenna e-s af etwas fühlen, spüren, merken. En Theodor Möbius 1886, pàg. 87, comenta: 30¹⁸ þóat hvárirtveggju kendi nokkurs af: ‘obwohl beide Theile davon Etwas zu empfinden, Etwas daran zu tragen hätten’ — indem Berse die Frau verliere, Þorkell aber als deren Bruder und lǫgráðandi ihr Vermögen einbüsse. Deshalb nicht hvár-tv.: Bersi und Steingerðr, sondern: hvárir-tv.: ‘Bersi und Þorkell, weil Þorkell die Steingerðr rechtlich vertritt und in diesen Dingen überhaupt Haus gegen Haus, nicht Person gegen Person steht’. K. Maurer (briefl.); #4. : Es tracta del mundur i la heimanfylgja de la Steingerður)
jarl stóð upp ok mælti: "Þung verða gamalla manna fǫll, ok svá þyngst, at þrír gangi at einum": el iarl es va posar dret i digué: “Les caigudes dels vells són feixugues, però al més feixugues ho són quan tres homes n'ataquen un de totsol”. Llavors els homes es vestiren
Guðrún segir: “Eigi eru draumar góðir, en eptir munu ganga. Synir þínir munu vera feigir, ok margir hlutir þungir munu oss at hendi koma”: la Guðrún li va dir: “Els teus somnis no són pas bons i s’acompliran: tos fills moriran i a nosaltres ens sobrevindran moltes de coses greus (difícils d'endurar) (vocabulari: #1. þungir hlutir: Cf. Baetke 19874, pàg. 789: margir hlutir þungir munu oss at hendi koma viel Schweres, Schlimmes wird über uns kommen; )
Aðils konungr kom eigi í hǫllina, ok þóttist hann þungt af bíða ok mikla smán hafa fengit, hverra bragða sem hann leitaði. Þeir sátu nú um hríð með hvíld ok ró: el rei Aðils no va entrar pas dins la hǫll car creia que estava sofrint greument a conseqüència d'aquella desfeta davant el rei Hrólfr i els seus campions i que havia patit una gran deshonra a despit de totes les arteries que havia emprat. Segueren, doncs, una estona en calma i tranquil·litat (vocabulari: #1. bíða: Cf. en Baetke 19874, pàg. 50: 2. erhalten, bekommen <...> erdulden, erleiden <...>, i ibídem, pàg. 789: þóttisk hann þungt af bíða es schien ihm, er habe schweren Schaden erlitten. Entenc que l'expressió fa referència a la derrota que el rei Aðils acaba de patir. En Carl Christian Rafn I (1821), pàgs. 123-124, tradueix: Kong Adils kom nu ikke i Hallen, og syntes at Skjæbnen nu ret var ham paa Halsen, og at han deraf havde stor Tort og Skam, hvad Konster han end prövede paa. De [p. 124] sade nu en Stund i god Mag, og hvilte sig)
♦ honum fellur það þungt: això li resulta dur, això es veu que l'afecta
nú er þar til máls að taka er Unnur hefir látið allt lausaféið. Hún gerði heiman ferð sína til Hlíðarenda og tók Gunnar vel við frændkonu sinni og var hún þar um nóttina. Um daginn eftir sátu þau úti og töluðu. Kom þar niður tal hennar að hún sagði honum hversu þungt henni féll til fjárara s'ha de reprendre el relat en el moment que l'Unnur havia perdut tot el seu cabal. Va fer el seu viatge a Hlíðarendi des de casa seva. En Gunnar va fer una bona acollida a la seva parenta i ella hi va passar la nit. L'endemà seien defora de les cases del mas i parlaven. La conversa d'ella es va encarrilar que ella li va contar que la seva situació patrimonial era greu (vocabulari: #1. þungt: Cf. Baetke 19874, pàg. 789: e-m fellr þungt til fjár jmds. Geldverhältnisse sind schwierig, es sieht bedenklich aus mit jmds. Vermögensverhältnissen)
Njáll mælti: "Nú kemur það fram sem mér sagði löngu hugur um að oss mundu þungt falla þessi mál": en Njáll els va dir: “Ara, doncs, es fa el que el cor m'ha estat dient molt de temps, que aquest cas ens crearà greus dificultats” (vocabulari: #1. þungt: Cf. Baetke 19874, pàg. 789: mér sagði lǫngu hugur um at oss myndi þungt falla þessi mál daß uns diese Sache schwer zu schaffen machen würde)
♦ fá þungt af e-m ~ e-u: patir greument per algú ~ una cosa
"Hætta verður á það," segir kerling, "og muntu margt erfiði verða fyrir að hafa áður Grettir er við jörðu lagður og oft mun þér ósýnt um þykja hver þinn hluti verður og þungt muntu af fá um það er lýkur. En þó ertu svo undir bundinn að eitthvert verður úr að ráða": “T’hi haurs d'arriscar”, li va dir la vella, “i hauràs d'afrontar moltes de dificultats i esforços abans no hagis estassat a terra en Grettir. Sovint et semblarà incert quina serà la teva part (és a dir, si te'n sortiràs o si la cosa acabarà malament per tu), i [quan finalment hauràs aconseguit matar en Grettir], la cosa acabarà que te'n vindrà mal. I tanmateix, ja t'has compromès tant a aquesta cosa que s'hi haurà de trobar alguna sortida” (vocabulari: #1. hætta á e-ð: Cf. Baetke 19874, pàg. 293: á það verðr at hætta, þar skal á hætta man soll es darauf ankommen lassen, es wird sich zeigen; #2. þungt: Cf. Baetke 19874, pàg. 789: þungt muntu af fá um þat er lýkr der Ausgang wird für dich ungünstig sein, wird dir Unglück bringen; #3. vera undir e-ð bundinn: Cf. en Baetke 19874, pàg. 52 binda sik í e-u, undir e-t sich zu etwas verpflichten, etwas übernehmen. Cf. en Richard Constant Boer 1900, pàg. 272 1. 2. binda sik undir e-ht, „sich zu etwas verpflichten“; #4. ráða úr e-u: Cf. en Baetke 19874, pàg. 483 ráða úr e-u Rat schaffen, einen Ausweg finden <...>. Cf. en Richard Constant Boer 1900, pàg. 272 2. eitthvert — ráða, „auf die eine oder andere weise musst du versuchen aus dieser üblen lage herauszukommen“, vgl. c. 69,4; )
Þórður goddi hét maður er bjó í Laxárdal fyrir norðan á. Sá bær heitir síðan á Goddastöðum. Hann var auðmaður mikill. Engi átti hann börn. Keypt hafði hann jörð þá er hann bjó á. Hann var nábúi Hrapps og fékk oft þungt af honum. Höskuldur sá um með honum svo að hann hélt bústað sínum: Þórður goddi nomia un home que vivia a la vall de Laxárdalur, al nord del riu. De llavors ençà el mas s'ha dit Goddastaðir. En Þórður goddi era un home molt acabalat. No tenia fills. Havi comprat les terres del mas on vivia. Era veí d'en Hrappur i sovint havia de patir-ne disgustos i molèsties (és a dir, en Hrappur li feia la vida impossible per forçar-lo a abandonar el mas i ell poder quedar-se'l). En Höskuldur li va donar la seva protecció de manera que en Þórður va poder mantenir[, d'aquesta manera,] el seu mas
♦ e-ð gengur e-m þungt: una cosa transcorre desfavorable[ment] per a algú
og er þrjár nætur liðu, þá gingu saman fylkingar þeirra Óttu keisara ok Haralds konungs og Hákonar jarls, og berjast nú á landi, og gengur keisaranum nú þungt bardaginn (ɔ: Veitti keisaranum þá þungt ok fell miklu fleira hans lið), og féll miklu fleira hans lið of daginn: i quan hagueren passat els tres dies [de treva], les tropes, disposades en formació de batalla, de l'emperador Otó [d'una banda] i les del rei Harald i les del iarl Hákon [de l'altra] es toparen i es bateren llavors a terra, i la batalla va transcórrer desfavorable per a l'emperador i durant aquell dies van caure molts més homes de les seves tropes [que no de les dels danesos]
"Þungt ganga oss nú málaferlin," segir Snorri, "og draga sig margir mjög fram í mót oss og erum vér því trauðir að taka vandræði manna í aðra fjórðunga": “Els nostres propis afers legals transcorren desfavorables per a nosaltres“, li va dir l'Snorri, “i són moltíssims els qui s'obren pas contra nosaltres i per això som renitents a fer-nos càrrec dels problemes dels d'altres quarters (fjórðungar)” (vocabulari: #1. málaferli: Cf. en Baetke 19874, pàg. 402: mála-ferli n.   Rechtshandel, Prozeß; #2. draga sig fram: Cf. en Baetke 19874, pàg. 89: draga sik fram sich hervortun, in den Vordergrund drängen; )
Flosi bað þá hætta að skjóta "því að oss munu öll vopnaskipti þungt ganga við þá. Megið þér nú vel bíða þess er eldurinn vinnur þá": en Flosi els va manar que cessessin de disparar-los llances “perquè qualsevol acció d'armes contra ells ens serà desfavorable. Val més que espereu que el foc els venci”
en í þann tíma réð þar fyrir konungur sá er Búrizláfur hét, og hugði hann illt til hernaðarins, fyrir því að honum var sagt frá Pálnatóka, að hann hafði nær ávallt sigur, þar sem hann herjaði, og var hann ágæztur víkinga í það mund, og þótti hann vera hverjum manni vitrari og ráðgari, og gengur þungt við hann flestumi en aquells temps regnava allà el rei que nomia Búrizláfur i no s'esperava res de bo (tenia un molt mal pressentiment) d'aquella expedició militar perquè li havien contat d'en Pálnatóki que se'n portava la victòria gairebé sempre allà on lluités i que era en aquells moments el més insigne dels viquings i es considerava que era més savi i sagaç que qualsevol altre home, i a la majoria dels qui s'hi enfrontaven l'enfrontament els resultava desfavorable (vocabulari: #1. hyggja illt til e-s: En Baetke 19874, pàg. 291, no dóna pas entrada a la locució però sí a: hyggja gott til e-s etwas Gutes erwarten von, sich freuen auf etwas, que trobem a la Hrólfs saga kraka: Var þá drukkit fast um kveldit ok lengi á nótt fram, ok er drottning allkát, ok finnr engi annat á henni en hon hyggi allgott til ráðahagsins. Ok um síðir er honum fylgt til sængr, ok var hon þar fyrir. Konungr hafði drukkit svá fast, at hann fell þegar sofandi niðr í hvíluna. Drottningin neytir nú þessa ok stingr honum svefnþorn. A l'Egils saga einhenda ok Ásmundar berserkjabana, edició de l'Åke Lagerholm 1927, aquesta expressió hi apareix dues vegades, en concret, als capítols VIII:35 i XV:71: Litlu síðar hafði Ásmundr þing við landsmenn ok spurði, hvat þeir vildu halda af því, sem þeir Árán hǫfðu saman bundit, en menn lǫgðu þar misjafnt til. Þeir menn, er Árán hafði gefit Ásmundi, vildu honum at fylgja. Þessu næst varð þeim litit til hafs, ok sáu menn þá skip sigla at landi, ok váru þar komnir þeir brœðr, berserkirnir Hrœrekr ok Siggeirr, ok hugðu allir illt til þess. Ásmundr bauð þeim sína forstǫðu, en engir váru til at rísa á mót þeim. Fór Ásmundr til skipa sinna við sína menn (VIII:35) i ...Urðu þær nú kátar, því at þær hugðu illt til ráðahagsins; en jǫtnunum þótti mikit batna, þegar þær váru kátar, ok þǫkkuðu frændkonu sinni sinn umgang. En er fólki var niðr skipat, ok brúðgumarnir niðr settir, þá váru brúðirnar inn leiddar. 14. Skorti þá eigi skjarkala ok gálaskap, er flǫgðin hǫfðu. Skrǫggr lǫgmaðr sat á annan bekk ok bœndasveitin með honum, en Gautr ok Hildir á annan ok þeira menn. Arinnefja sat hjá brúðum ok hafði allan setning á þeira háttum, ok [p. 73] margar aðrar stórskornar konur. 15. Fjalarr ok Frosti skenktu brúðunum, ok skorti eigi áfengan drykk <...> (XV:71-72) . El context del passatge VIII:35 és idèntic al de la nostra saga; #2. ráðugur: En Baetke 19874, pàg. 484: ráðugr (ráðigr) klug, scharfsinnig; schlau; #3. þungt: Cf. Baetke 19874, pàg. 789: oss munu ǫll vápnaskipti þungt ganga við þá wir werden bei jedem Waffengang mit ihnen schlecht abschneiden)
♦ segja þungt af e-u: dir o contar coses dolentes, pesaroses d'una cosa
hann kvað þar þungt af að segja. Kvað þess þykja meiri von að Þorgils mundi eigi grið hafa „og bíð eg þunga daga ef eg skal þess bíða að Þorgils væri drepinn. Þættist eg láta þann mann annan er eg hugði best ef þetta óhæfuverk færi fram“ (SS II, cap. 392, pàg. 599): en Guttormur li va dir que només en podia contar coses dolentes. Va afegir que considerava que hi havia les majors perspectives que no prendrien Þorgils a mercè, “i patiré dies dolents (difícils d'endurar) si he de patir que en Þorgils fos mort. Si aquest acte infamant s'esdevingués, em semblaria perdre l'altre home que tinc pel millor (=perdre amb ell l'home qe tinc pel millor)”
♦ hugur segir e-m þungt um e-ð: <LOC FIGtenir un molt mal pressentiment sobre una cosa
ess megið þér von vita," segir hann, "að eg mun yður veita að öllum hinum stærrum málum. En þó segir mér þungt hugur um málin því að margir eru til eftirmáls en víg þetta mælist allilla fyrir um allar sveitir": ell els va repondre: “Podeu comptar-hi: us donaré el meu suport en tots els litigis legals majors que tingueu. Tanmateix, en aquest litigi tinc un pressentiment molt dolent ja que són molts els qui han interposat l'acció per aquest homicidi que la gent condemna de mala manera arreu del país” (vocabulari: #1. hugur segir e-m þungt: Cf. en Baetke 19874, pàg. 790: segir mér þungt hugr um málin ich habe böse Ahnungen in dieser Sache)
♦ veita e-m þungt: una cosa transcorre desfavorable[ment] per a algú
og er þrjár nætur liðu, þá gingu saman fylkingar þeirra Óttu keisara ok Haralds konungs og Hákonar jarls, og berjast nú á landi, og gengur keisaranum nú þungt bardaginn (ɔ: Veitti keisaranum þá þungt ok fell miklu fleira hans lið), og féll miklu fleira hans lið of daginn: i quan hagueren passat els tres dies [de treva], les tropes, disposades en formació de batalla, de l'emperador Otó [d'una banda] i les del rei Harald i les del iarl Hákon [de l'altra] es toparen i es bateren llavors a terra, i la batalla va transcórrer desfavorable per a l'emperador i durant aquell dies van caure molts més homes de les seves tropes [que no de les dels danesos]
varð fundur þeirra Ragnfröðar og Hákonar jarls á Sunn-Mæri norðarlega. Hélt Hákon þegar til orustu. Hann hafði lið meira og skip smærri. Orusta varð hörð og veitti Hákoni þyngra. Þeir börðust um stafna sem þar var siður til. Straumur var í sundinu og hóf öll skipin saman inn að landinu. Jarl lét og hamla að landi þar er honum þótti best til uppgöngu. En er skipin kenndu niður þá gekk jarl og allt lið hans af skipunum og drógu upp svo að óvinir þeirra skyldu eigi mega út draga. Síðan fylkti jarl á vellinum og eggjaði Ragnfröð til uppgöngu. Þeir Ragnfröður lögðu utan að og skutust á langa hríð. Vildi Ragnfröður ekki á land ganga og skildust að svo búnu: l’encontre entre en Ragnfröður i el iarl Hákon es va esdevenir a la costa septentrional de Sunn-Mæri. El iarl Hákon va començar immediatament la batalla. Tenia més homes, però vaixells més petits. La batalla fou aferrissada i les coses li anaren maldades al Hákon. Tal i com era costum aleshores, es batien des de les proes. Al freu [en el qual tenia lloc la batalla] hi havia un corrent que empenyia totes les naus cap a terra. El iarl també va fer remar cap enrere cap a terra, cap a l'indrete que li semblava el millor per a desembarcar. I quan les seves naus varen tocar fons, el iarl i tots els seus homes baixaren de les naus [a l'aigua] i les estiraren fora de l'aigua de manera que llurs enemics no poguessin tornar a avarar-les. Després, el iarl va arrenglerar les seves tropes en ordre de batalla en el camp mentre punyia en Ragnfröður a desembarcar. En Ragnfröður i els seus homes també varen apropar llurs naus a terra i llavors els dos bàndols s'estigueren llançant projectils una bona estona. En Ragnfröður no va voler pas baixar a terra i, estant així les coses, se separaren (vocabulari: #1. þungt: Cf. en Baetke 19874, pàg. 790: orrosta varð hǫrð ok veitti Hákoni þyngra es lief schlechter für Hákon, Hákon hatte das Glück gegen sich)
að ekki er það af mínum völdum, að Posídon jarðarskelfir vinnur skaða þeim Tróverjum og Hektori, en veitir lið Akkeum; heldur mun hugur sjálfs hans knýja hann til þess, því þá er hann sá, að Akkeum veitti þungt niðri við skipin (τείρειν ~ τειρόμενος -ένη -όμενον:   τειρομένους δ’ ἐπὶ νηυσὶν ἰδὼν ἐλέησεν Ἀχαιούς), kenndi hann í brjósti um þá (ἐλέησεν)que no és per mi (per voluntat meva) que en Posidó, el sacsador de la terra, infligeix dany als troians i a l'Hèctor i socorreix els aqueus, sinó que deu ésser el seu mateix cor el que l'empeny a fer-ho, car, quan ha vist que les coses els anaven molt maldades als aqueus allà baix a la vora de les naus, se n'ha apiadat (l'original fa: μὴ δι’ ἐμὴν ἰότητα Ποσειδάων ἐνοσίχθων ǁ πημαίνει Τρῶάς τε καὶ Ἕκτορα, τοῖσι δ’ ἀρήγει, ǁ ἀλλά που αὐτὸν θυμὸς ἐποτρύνει καὶ ἀνώγει, ǁ τειρομένους δ’ ἐπὶ νηυσὶν ἰδὼν ἐλέησεν Ἀχαιούς)
Þorsteinn var maður órefjusamur og réttlátur og óáleitinn við menn, en hélt hlut sínum, ef aðrir menn leituðu á hann, enda veitti það heldur þungt flestum að etja kappi við hann: en Þorsteinn era un home franc, honrat (recte) i que no cercava raons a ningú, però que es mantenia ferm si d'altres li feien a prop, i a la majoria, ficar-se amb ell, els sortia força malament (vocabulari: #1. halda hlut sínum: Cf. en Baetke 19874, pàg. 262: halda hlut sínum óskerðum   seine Stellung uneingeschränkt halten, sich behaupten; #2. leita á e-n: Cf. en Baetke 19874, pàgs. 374-375: leita á e-n, e-t sich wenden gegen, angreifen; zu nahe treten, kränken <...>; #3. veitir e-m þungt: Cf. en Baetke 19874, pàgs. 789-790: veitti þat [p. 790] heldr þungt flestum at etja kappi við hann für die meisten ging es ziemlich schlecht aus, war es recht mißlich. Cf. també en Finnur Jónsson 1894, pàg. 288: 2. 3. veitti ... heldr þungt, „es war ziemlich schwierig“; #4. etja kappi við e-n: Cf. en Baetke 19874, pàg. 117: etja kappi við e-n mit jmd. anbinden, streiten, es mit jmd. aufnehmen)
"Von þykir mér að yður veiti þungt við Björn er þér rekið eigi þenna af yður. Er því verr að eg mun of fjarri í vetur að eg mætti bætur á þessu ráða": “Es comprèn que no pugueu imposar-vos contra en Björn ja que no podeu desempallegar-vos d'aquest (=d'en Grettir). I és més que més dolent que a l'hivern seré massa lluny com per poder posar remei a això (vocabulari: #1. von þykir e-m að...: En Baetke 19874, pàgs. 694 i 796-797, no dóna pas entrada a aquesta locució. El significat sembla, atès el context, : em sembla d'esperar que... em sembla esperable que..., es comprèn que...; #2. veitir e-m þungt við e-n: Cf. en Baetke 19874, pàg. 710: veitir e-m þungt við e-n jmd. hat einen schweren Stand gegenüber jmd., kommt nicht gegen jmd. auf; #3. reka e-n af [höndum] sér: En Baetke 19874, pàg. 493, no dóna pas entrada a aquesta locució, però sí a la variant: reka(sk) e-n af hǫndum   sich jmd. vom Halse halten, jmd. vertreiben; #4. ráða bætur á e-u: Cf. en Baetke 19874, pàg. 63: ráða, vinna bœtr á (e-u) Besserung, Abhilfe in einer Sache schaffen)
♦ vera þungt að <+ inf.><LOC FIGésser feixuc o difícil de <+ inf.>
á næstu nótt eftir sýndist sá hinn flærðarfulli spámaður Koðráni mjög gagnstaðlegur því sem fyrr var hann vanur að birtast honum með björtu og blíðlegu yfirliti og ágætlega búinn en nú var hann í svörtum og herfilegum skinnstakki, dökkur og illilegur í ásjónu og mælti svo til bónda með sorgfullri og skjálfandi raust: "Þessir menn stunda fast á að ræna okkur báða okkrum gæðum og nytsemdum er þeir vilja elta mig á brottu af minni eiginlegri erfð en svipta þig vorri elskulegri umhyggju og framsýnilegum forspám. Nú ger þú svo mannlega að þú rek þá brottu svo að við þörfnumst eigi allra góðra hluta fyrir þeirra ódyggð því að aldrei skal eg flýja en þó er þungt að þola lengur allar þeirra illgerðir og óhægindi" — proximâ post nocte uates ille, fallaciarum plenus, Kodrani per somnum oblatus est, perquam diuersus ab eo, qui esse consueuerat, [p. 287] aut (saltem) Kodrani apparere, scilicet serenâ et comi facie, amictuque splendido, nunc atra et foeda mastruca indutus, faciem niger et truculentus, moestâque uoce ac tremulâ sic affatus colonum: Isti homines uehementer student nos ambos nostris bonis et commodis spoliare, dum me à proprio mihi haeredio fugare, dum me à proprio mihi haeredio fugare, te uero sagaci prouidentia, et prouidis uaticiniis (meis) priuare student. Nunc tu te uirum praebe, et hos eiice, ne ob eorum crimen omnibus bonis careamus. Sanè mihi certum est numquam fugere, uerum tamen graue horum iniurias ac incommoda tolerare (Jón Ólafsson 1778, pp. 285-287) — proxima post nocte uates ille, fallaciarum plenus, Kodrani perquam diuersus apparuit ab eo, qui esse consueuerat, cum enim ei solitus esset apparere uultu sereno et placido, eximieque uestitus, nunc contra nigra et foeda pelle indutus, facie nigra et truculenta patremfamilias uoce moesta et tremula allocutus est: hi homines uehementer student nos bonis nostris et commodis, qui me ex propria haereditate expellere, te uero amica nostra cura et prouidis uaticiniis priuare, uelint. Iam uirum te praesta, et hos expelle, ne propter eorum fraudes omnibus bonis rebus careamus; nunquam enim fugiam, quanquam molestum est, eorum iniurias et incommoda diutius ferre (Sveinbjörn Egilsson 1828, p. 288): la nit de l'endemà el garneu vident (spámaður) es va aparèixer al Koðrán d'una manera que contrastava molt amb la manera com se li solia aparèixer, amb un aspecte amical i radiant i magníficament abillat, sinó que aquesta vegada portava una samarra miserable i negre, i la seva aparença exterior era fosca i feia basarda, i va dir al bóndi amb veu tremolosa i planyívola: “Aquests homes malden amb afany per robar-nos a tots dos béns i guanys ja que a mi volen foragitar-me del que és meu per heretat i a tu et volen privar de la meva amatent cura i dels meus vaticinis previsors. Ara, doncs, porta't com un home fent-los fora d'aquí de manera que tu i jo no ens vegem mancats de totes les coses bones per llur infidelitat perquè jo no fugiré mai [d'aquí] encara que sigui difícil continuar suportant per més temps llurs fets (actes) malvats i els patiments [que ens infligeixen] (vocabulari: #1. spámaður: Els dos traductors islandesos del text al llatí empren, per a retre aquest mot en llatí, el mot uātēs. Malauradament, el català vat només s'utilitza com a sinònim literari de poeta, i el mot profeta tampoc no és emprable perquè té connotacions bíbliques massa fortes. Per això m'he decantat per emprar el mot vident, amb l'alternativa endeví. En Bernhard Kahle 1905, pàg. 65, comenta el mot així: 21. spámaðr „wahrsager, prophet“ Der spámaðr des Koðrán, der mit weib und kind in einem felsen wohnt, ihm rat erteilt, die zukunft voraussagt und sein vieh behütet, gleicht ganz den kobolden der volkssage, wenn auch Koðrán ihn § 17 einen starken gott nennt. Die geschichte stellt sich, als älteste, zu den zahlreichen jüngeren, in denen hilfreiche zwerge, das christentum scheuend, auswandern; vgl. P. Herrmann, Nord. mythologie s. 123 und Kr. c. 2,2 f.). En el text, en Bernhard Kahle entén i tradueix el mot com a Schutzgeist ‘esperit protector’; #2. ásjóna: Cf. en Baetke 19874, pàg. 25: á-sjána (ásjóna) f.   Antlitz; Aussehen, äußere Erscheinung, Gestalt <...>. Els dos traductors islandesos del text al llatí empren, per a retre aquest mot en llatí, el mot faciēs, que, com el mot islandès, tant pot voler dir cara com aspecte o forma exterior, aparença. En la traducció em decanto per aparença exterior en veure-hi una variació lexical de l'anterior yfirlit. En Bernhard Kahle 1905, pàg. 67, indica un paral·lel de l'Óláfs saga Tryggvasonar in mesta, edició del 1825 dins les FMS: 24. 25. var hann — yfirliti, vgl. Fms. I, 97: mér sýniz jafnan þín konunglig tign ... ok ásjá með blíðu ok bjǫrtu yfirbragði, que al meu entendre reforça aquesta interpretació; #3. stunda á e-ð: Cf. en Baetke 19874, pàg. 613: stunda á e-t, til e-s, nach etwas streben, sich bemühen um etwas; cf. també en Bernhard Kahle 1905, pàg. 68: 2. stunda, „eifrig in einer bestimmten richtung, zu einem bestimmten zweck arbeiten“; #4. eiginligr: Cf. en Baetke 19874, pàg. 103: eigin-ligr adj.   eigen; zugehöhrig, zustehend; cf. també en Bernhard Kahle 1905, pàg. 68: 4. eiginligr, „was einem eigentümlich gehört“; #5. svipta: Cf. en en Bernhard Kahle 1905, pàg. 68: 4. svipta, „etwas aus seiner stellung werfen“; #6. umhyggja: Cf. en en Bernhard Kahle 1905, pàg. 68: 5. umhyggja, „fürsorge“; #7. framsýnilegur: En Baetke 19874, pàg. 159, no dóna pas entrada a aquest mot. En Bernhard Kahle 1905, pàg. 68: 5. framsýniligr, „etwas, das im besitz der eigenschaft des indiezukunftvoraussehens ist“; #8. forspá: Cf. en Baetke 19874, pàg. 154: for-spá f.   Prophezeiung, Voraussage, Voraussicht; cf. també en Bernhard Kahle 1905, pàg. 68: 5. forspá, „prophezeiung“; #9. þarfnast: Cf. en Baetke 19874, pàg. 766: þarfnask entbehren, missen, nicht haben (e-s u. e-t); #10. ódyggð: En Baetke 19874, pàg. 453, no dóna pas entrada a aquest mot, la qual cosa resulta molt estranya si tenim en compte que apareix emprat a obres tan cabdals com, p.e., a la Grettis saga. Li dono el significat modern d'ótryggð, malgrat que els traductors islandesos al llatí li donin els significats de crimen i fraudes. En Bernhard Kahle 1905, pàg. 68: 7. ódygð, „schlechte aufführung“; #11. þungt: Cf. en Baetke 19874, pàg. 789: er þungt at þola lengr allar þeira illgerðir, es ist schwer, länger all ihre bösen Taten zu erdulden; #12. óhægindi: Cf. en Baetke 19874, pàg. 456: ó-hœgendi n.pl.   Unannehmlichkeiten, Mißhelligkeiten, Schwierigkeit(en); Leiden; Pein; cf. també en Bernhard Kahle 1905, pàg. 68: 8. óhœgindi, „unannehmlichkeit, verdrießlichkeit“; )
♦ þung málaefni: circumstàncies dures, fets durs
og þá er Brandur varð var við flimtan þeirra bað hann þá skjótt niður leggja og fara eigi með slík illindi, sagði að þar mætti mikið illt af standa en ekki gott. Gerðist þá orðasveimur mikill í milli héraðanna. Þórður var fáorður en þó líkaði honum þungt allt saman, gems þeirra og þung málaefni er honum þótti þeir hafa við sig (SS II, cap. 348, pàg. 534): i quan en Brandur va tenir notícia de llurs befes, els va manar que se n'estiguessin al punt i que no anessin més amb aquelles malícies i afegint que en podria resultar un gran mal i res de bo. Llavors es van escampar certs rumors entre els héruð. En Þórður es mostrava taciturn, però tanmateix, tot plegat li desagradava, llur acudits malintencionats i les males motivacions que li semblava que tenien envers ell (vocabulari: #1. þung málaefni: Al meu entendre, el sintagma fa referència al fet que en Þórður Sighvatsson des del seu retorn a Islàndia el 1242 no havia aconseguit venjar la mort de son pare, en Sighvatur Sturluson, i la dels seus quatre germans, l'Sturla, en Markús, en Kolbeinn i en Þórður krókur, morts el 1238 a la batalla del mas d'Örlygsstaðir i que era d'aquest fet que els altres li feien riota. Encara, doncs, que þung málaefni es refereix als fets del passat proper que envolten en Þórður Sighvatsson, no he trobat res de millor per traduir-lo que com ho he fet)
♦ þungir kostir: condicions dures
4. (skapþungurombrívol -a (semblant, cara, aspecte & situació, esperances & humor)
♦ honum er þungt í skapi: està d'un humor ombrívol (ho veu tot negre, està totalment desesperançat)
Sámr gengr heim til búðar sinnar, ok var þeim frændum þungt í skapi ok uggðu, at þeira mál mundi svá niðr falla, at þeir mundi ekki fyrir hafa nema skömm ok svívirðing: en Sam se'n tornà a la seva tenda; ell i el seu oncle estaven d'un humor ombrívol i temien que llur cas acabaria de tal manera que no en traurien res més que vergonya ignomínia
♦ e-m er mjög þungt niðri fyrir: algú està molt afligit -ida
þannig mælti hann, en þeir þögðu allir og voru hljóðir; þókti þeim mikið fyrir (αἴδεσθεν) að skorast undan (ἀνήνασθαι), en þorðu ekki undir að gangast (ὑποδέχθαι). Loksins stóð Menelás upp og tók til orða (μετέειπε), veitti þeim harðar átölur (ὀνειδίζειν ~ ὀνειδίζων -ίζουσα -ίζον:   νείκει ὀνειδίζων), og var honum mjög þungt niðri fyrir (στεναχίζειν [μέγα θυμῷ]:   μέγα δὲ στεναχίζετο θυμῷ)així va parlar i tots ells callaren i restaren en silenci. Els sabia molt de greu de refusar, però no gosaven pas d'acceptar. Finalment, en Menelau es va posar dret i va prendre la paraula, els va renyar durament, i [mentre ho feia,] estava molt afligit (l'original fa: ὣς ἔφαθ’, οἱ δ’ ἄρα πάντες ἀκὴν ἐγένοντο σιωπῇ· ǁ αἴδεσθεν μὲν ἀνήνασθαι, δεῖσαν δ’ ὑποδέχθαι· ǁ ὀψὲ δὲ δὴ Μενέλαος ἀνίστατο καὶ μετέειπε ǁ νείκει ὀνειδίζων, μέγα δὲ στεναχίζετο θυμῷ)
♦ með þungum anda: amb un profund sospir (amb l'esperit ombrívol -?- ; amb un estat d'ànim ombrívol -?- = með þungum hug -?)
nú var eitthvert sinn, at Skuld drottning mælti við Hjǫrvarð konung, bónda sinn, með þungum anda: „Þat fellr mér lítt, at vit skulum gjalda skatt Hrólfi konungi ok vera nauðpínd undir hann, ok skal þat ekki vera lengr, at þú sért undirmaðr hans“: un dia es va esdevenir que la reina Skuld va parlar al rei Hjǫrvarðr, el seu marit, amb un profund sospir (ɔ: amb l'esperit ombrívol?): “Em plau poc que hàgim de pagar tribut al rei Hrólfr i que ens vegem forçats a sotmetre'ns-hi, no pot continuar per més temps que tu siguis el seu súbdit” (vocabulari: #1. með þungum anda: En Baetke entén aquí el mot andi en el sentit que li dóna en Paul Herrmann 1905, pàg. 103 (mit schwerem Seufzer), cf. en Baetke 19874, pàg. 20: með þungum anda mit tiefem Seufzer, i ibídem, pàg. 790: með þungum anda mit schwerem Seufzer, i aquest és el significat que el sintagma devia tenir, però no podem passar per alt sintagmes com ara með hǫrðum anda, que apareix emprat a la Karlamagnúss saga i a la Thómass saga erkibyskups, i í grimmum anda, emprat a les Dœmisǫgur; #2. vera nauðpíndr undir e-n: En Baetke 19874, pàg. 439, no dóna pas entrada a aquesta construcció, que és un hàpax legòmenon, només al verb inferit (però no atestat): nauð-pína   nötigen, zwingen. En Paul Herrmann, pàg. 104, interpreta i tradueix aquesta construcció com a: ...und ihm mit Zwang gehorchen sollen)
♦ vera með þungu yfirbragði: té una cara ombrívola
♦ vera í þungu skapi: estar d'un humor ombrívol, estar d'un humor molt consirós
þá kom Guttormur Þórðarson í stofuna. Hann var í þungu skapi og andvarpaði mjög er hann settist niður (SS II, cap. 392, pàg. 599): en Guttormur Þórðarson va entrar llavors dins l'stofa. Estava d'un humor ombrívol (estava molt capficat) i sospirava molt (profundament) en asseure's (vocabulari: #1. þungt: Cf. en Baetke 19874, pàg. 790: hann var í þungu skapi ok andvarpaði mjǫk er war sehr bekümmert und seufzte tief)
♦ vera þungur á svip (o: brúnina)<LOC FIGtenir un posat ombrívol (o: amenaçador), tenir la mirada fosca (fer un posat amenaçador, sorrut o com d'ira continguda)
♦ bera þungan hug til e-s: <LOC FIGguardar-li rancor a algú
5. (skapvondur, önugur, óvinveitturhostil (malcarat, sorrut, esquerp, desagradable)
því fór fram um veturinn og eiga þeir bræður leika saman. Börkur gengur þar í bú með Þórdísi og fær hennar. Hún fór eigi ein saman þá er þetta var og fæðir hún svein og er hann vatni ausinn og er fyrst nefndur Þorgrímur eftir föður sínum. Og er hann vex upp þótti þeim hann þungur í skaplyndi og óeirinn og var snúið nafninu og kallaður Snorri goði: això va continuar durant tot l'hivern mentre els germans feien plegats llurs jocs [tal i com havien tingut previst]. En Börkur [Þorsteinsson] se'n va anar a viure amb la Þórdís [Súrsdóttir] i s'hi casà. Quan això es va esdevenir, ella estava embarassada [del seu finat marit, en Þorgrímur Þorsteinsson] i va tenir un noi que fou arrosat amb aigua i a qui posaren el nom de Þorgrímur, per son pare. I quan va créixer, els va semblar que tenia un caràcter sorrut (difícil ?) i rebec i li canviaren el nom i li digueren Snorri el godó (vocabulari: #1. því — saman: Cf. en Finnur Jónsson 1903, pàg. 43: 16. 17. því — saman, dieser satz ist etwas unlogisch, da Því sich auf nichts im vorhergehenden beziehen kann; er findet sich jedoch ungefähr in derselben fassung auch in S. Der Sinn ist: „So ging es vor sich im winter, dass die brüder, wie es früher bestimmt war, spiele abhielten“. Vielleicht beruht der satz dennoch auf einer interpolation; #2. hún fór eigi ein saman: Cf. en Finnur Jónsson 1903, pàg. 43: 18. hón fór ekki ein saman, „sie war schwanger“; #3. þungur í skaplyndi: Cf. en Baetke 19874, pàg. 790: þungr í skaplyndi von unfreundlicher, mürrischer Gemütsart; Cf. en Finnur Jónsson 1903, pàg. 44: 1. þungr í skaplyndi, „von unfreundlicher gemütsart“; #4. snúið: Cf. en Finnur Jónsson 1903, pàg. 44: snúit, „verändert“; #5. Snorri: Cf. en Finnur Jónsson 1903, pàg. 44: 2. kallaðr Snorri, es ist dies der berühmte Snorri goði, die hauptperson der Eyrb. Vgl. daselbst c. 12,5; )
þá mælti Björn til Þórólfs: "Mjög undrast konungsson skipið, og bjóð þú honum að þiggja að þér, því að eg veit, að okkur verður það að liðsemd mikilli við konung, ef Eiríkur er flutningsmaður okkar. Hefi eg heyrt það sagt, að konungur hafði þungan hug á þér af sökum föður þíns": aleshores en Björn va dir al Þórólfur: “El fill del rei admira molt el vaixell. Ofereix-li que l'accepti de tu com a regal perquè sé [del cert] que ens serà de gran ajut amb el rei si el príncep Eíkur és el nostre intercessor davant ell. He sentit a dir que el rei et té una profunda animadversió per mor de ton pare
þá mælti Þorkell til Gríms: "Kunnigur er þér málavöxtur og atburðir um félagsskap okkarn. Þarf það ekki að tjá. En gjarna vildi eg að hann seldist með minnum vandræðum út en á horfðist um hríð. En að hraustum manni hefi eg þig reynt og fyrir það vil eg þig svo af höndum leysa sem eg hafi aldrei þungan hug á þér haft. Kaupeyri mun eg þér fá svo mikinn að þú megir ganga í hraustra manna lög. En þú nem ekki staðar norður hér í landi því að frændur Eiðs eru margir í kaupförum þeir er þungan hug hafa á þér": aleshores en Þorkell va dir al Grímur: “Coneixes les circumstàncies i els fets que han acompanyat la nostra companyia. No cal que en parli (que les exposi). Tanmateix, m'agradaria que la nostra companyia ara acabi amb menys contrarietats (en millors circumstàncies) del que n'ha fet pinta durant un temps. He pogut comprovar que ets un home cabal i capaç i per això em vull separar de tu com si mai no hagués sentit animadversió cap a tu. Et donaré tantes de mercaderies com perquè et puguis unir a una companyia d'homes cabals i capaços, però aquí no t'estableixis pas al nord del regne, perquè hi van molts de parents de l'Eiður en viatges de mercadeig que couen un profund ressentiment contra teu
Egill bjó um vorið kaupskip til Íslandsferðar; réð Arinbjörn honum það að staðfestast ekki í Noregi, meðan ríki Gunnhildar væri svo mikið -- "því að hún er allþung til þín," segir Arinbjörn, "og hefir þetta mikið um spillt, er þér Eyvindur fundust við Jótland": a la primavera, l'Egill va aparellar una nau mercant per fer-hi un viatge a Islàndia. L'Arinbjörn li havia donat el consell que no s'establís a Noruega mentre el poder de la reina Gunnhildur hi continués essent tan gran, “car, t'és molt hostil (sent moltíssima d'animadversió contra teu)”, li va dir l'Arinbjörn, “i ha empitjorat la situació que l'Eyvindur i tu tinguéssiu una topada a Jutlàndia”
Þórir var maður héraðsríkur og höfðingi mikill en vinsæll af mörgu stórmenni. Gekk hann að svo fast að öngu kom við um sýkn Grettis. Gerði Þórir Gretti þá sekan um allt landið og var honum síðan þyngstur allra sinna mótstöðumanna sem oft bar raun á. Hann lagði þá fé til höfuðs honum sem öðrum skógarmönnum, og reið við það heim. Margir mæltu að þetta væri meir gert af kappi en eftir lögum en þó stóð svo búið. Varð nú tíðindalaust fram yfir miðsumar: en Þórir era un home poderós en el seu hérað i un gran höfðingi i tenia molts d'amics entre els prohoms del país. Va procedir en el cas amb tanta de fermesa que no es va poder aconseguir res en relació a una absolució d'en Grettir. En Þórir va obtenir que en Grettir fos declarat proscrit a tot el país i, de llavors ençà, es va convertir en el més pertinaç dels seus enemics com sovint es constataria. Després va posar preu al cap d'en Grettir igual que al dels altres proscrits i, tot seguit, se'n va tornar al seu mas. Han estat molts els qui han dit que va fer això més per la força que per les lleis, però, fos com fos, la cosa va quedar així. Després, no es va esdevenir res de remarcable fins després del solstici d'estiu (vocabulari: #1. kom við: Cf. en Richard Constant Boer 1900, pàg. 165: 10. kom við, unpersönlich, „ausgerichtet werden konnte“; #2. sýkn: En Baetke 19874, pàg. 630, no dóna pas entrada a aquest substantiu, però sí al doblet: sykna f.   Befreiung der Acht, Freisprechung: fœra fram syknu e-s jmd. für achtfrei erklären. Cf. en en Richard Constant Boer 1900, pàg. 165: 10. sykn, f. = sykna; #3. sekur: Cf. en Baetke 19874, pàg. 524: <...> geächtet, vogelfrei: sekr skógarmaðr ein in die volle Acht Getaner; gera e-n sek(j)an jmd in die Acht bringen (um e-t wegen etwas <...>; #4. þungur: Cf. en Baetke 19874, pàg. 790: hann var honum síðan þyngstr allra sinna mótstǫðumanna der erbitterste aller seiner Widersacher; #5. ber raun á: Cf. en en Baetke 19874, pàg. 488: berr raun á etwas erweist sich, stellt sich heraus; #6. leggja fé til höfuðs e-m: Cf. en Richard Constant Boer 1900, pàg. 165: 12. 13. lagði — honum, „setzte einen preis auf seinen kopf“, vgl. zu c. 51,11; #7. kapp: Cf. en Richard Constant Boer 1900, pàg. 165: 14. af kappi, „auf eine gewaltsame weise“; )
brátt spurði Ólafur konungur það er þeir Sigurður voru í brott farnir, og lagðist þá þungur orðrómur á um þeirra mál. Voru þeir margir, að þá kölluðu þess von að þeir Sigurður mundu sönnu sagðir, er áður höfðu synjað fyrir hann og mælt í móti. Ólafur konungur var fáræðinn um þetta mál; en hann þóttist vita þá sannendi á því er áður hafði hann grunað. Fór konungur þá ferðar sinnar og tók veislur þar er fyrir honum voru gjörvar: aviat es va assabentar el rei Olau que en Sigurd i els seus companys se n'havien anat i i una mala brama es va posar sobre llur afer (cas). Foren molts els qui abans havien negat la culpabilitat d'en Sigurður i havien contestat les acusacions formulades contra ell que ara deien que era probable que en Sigurður i els seus companys havien estat acusats amb raó. El rei Olau es va mostrar reservat sobre aquest afer (cas) però ara creia que coneixia la veritat del que abans només havia sospitat. El rei llavors va prosseguir el seu viatge i assistia als banquets que es feien en honor seu (vocabulari: #1. þungur: Cf. en Baetke 19874, pàg. 790: lagðisk þá þungr orðrómr á um þeira mál sie gerieten in einen schweren Verdacht; #2. sönnu sagður: Cf. en Baetke 19874, pàg. 521: sǫnnu sagðr zu Recht beschuldigt, überführt; #3. fáræðinn: Cf. en Baetke 19874, pàg. 121: fá-rœðinn adj.   wortkarg, zurückhaltend; )
6. (loftcarregat -ada (aire d'habitació per no haver-se ventilat, haver-hi fumat etc.)
♦ þungt loft: aire carregat, ambient carregat
7. (sjórgros -ossa (mar)
♦ þungur sjór: mar grossa
8. (mikið veikurmolt greu (molt malalt)
Þórir svarar: "Þá skulu þér fylgja húskarlar mínir þrettán en mér er þungt og má eg ei af því fara": en Þórir li va respondre: “Doncs t'acompanyaran els meus tretze missatges però jo no puc venir amb vosaltres perquè no em trobo gens bé (vocabulari: #1. þungt: Cf. en Baetke 19874, pàg. 789: mér er þungt ich fühle mich nicht wohl, bin krank)
"Mér er þungt," segir Eyjólfur, "og má eg eigi fyrir því fara": No em trobo gens bé”, va dir-li l'Eyjólfur, “i per això no vindré amb tu” (vocabulari: #1. þungt: Cf. en Baetke 19874, pàg. 789: mér er þungt ich fühle mich nicht wohl, bin krank)
♦ vera þungt haldinn: patir molt a causa d'una malaltia o d'una ferida, estar molt greu, estar molt malament
þegar hann kom til Kapernaum, gekk til hans hundraðshöfðingi og bað hann: "Herra, sveinn minn liggur heima lami, mjög þungt haldinn" (βασανίζειν ~ βασανιζόμενος -ένη -όμενον:   ὁ παῖς μου βέβληται ἐν τῇ οἰκίᾳ παραλυτικός, δεινῶς βασανιζόμενος)entrà aleshores a Cafarnaüm, i un centurió l'anà a trobar i li va pregar: «Senyor, el meu criat jeu a casa paralític i sofreix terriblement»
þannig mælti hann, en hún fór í burt, og var ekki með sjálfri sér (ἀλύουσα), því hún kenndi mikils sársauka (τείρετο δ’ αἰνῶς). Hin vindfráa (ποδήνεμος) Íris tók hana og leiddi út úr þrönginni (ἔξαγ’ ὁμίλου); var hún þungt haldin af verkjum (ἄχθεσθαι ~ ἀχθόμενος -ένη -όμενον ὀδύνῃσι:   τὴν μὲν ἄρ’ Ἶρις ἑλοῦσα ποδήνεμος ἔξαγ’ ὁμίλου ǁ ἀχθομένην ὀδύνῃσι), og hennar fríða hörund sortnaði: així parlà en Diomedes, i ella se n'anà, estava descomposta (trasbalsada, desorientada) pel gran dolor que sentia. L'Iris de peus lleugers com el vent la va agafar i la menà fora del barreig; patia moltíssim, aclaparada de dolors, i la seva bella pell s'ennegria
kæri bróðir (kvað hún), bjarga þú mér, og ljá mér hesta þína, svo eg komist til Ólymps, þar sem er aðsetur hinna ódauðlegu guða. Eg er mjög þungt haldin af sári því (ἄχθεσθαι λίην:   λίην ἄχθομαι ἕλκος ὅ με βροτὸς οὔτασεν ἀνὴρ), er einn dauðlegur maður særði mig; það var Týdeifsson, sem eg held að nú þyrði að berjast jafnvel við föður Seif: “Germà estimat”, digué, “salva'm i deixa'm els teus cavalls perquè torni a l'Olimp on hi ha la residència dels déus immortals. Sofreixo molt a causa de la ferida amb què un mortal m'ha ferida; ha estat el tidida, de qui crec que ara gosaria batre's fins i tot amb el pare Zeus”
en hann lá þá á einni ey, og þoldi harðar raunir (ἀλλ’ ὃ μὲν ἐν νήσῳ κεῖτο κρατέρ’ ἄλγεα πάσχων), hann lá í hinni sannhelgu (ἠγαθέῃ) Lemney; höfðu synir Akkea skilið hann þar eftir sóttveikan (μοχθίζοντα) af illu sári eftir banvænan eiturorm; lá hann þar þungt haldinn (κεῖσθαι ἀχέων ἀχέουσα ἀχέον:   ἔνθ’ ὅ γε κεῖτ’ ἀχέων), en Argverjar, þeir er við skipin voru, áttu bráðum að muna til Fíloktetes konungs: però jeia aleshores a una illa patint dures tribulacions, jea a la sacrosanta illa de Lemnos. Els fills de l'Acaia l'havien deixat allà enfebrit per una mala ferida feta per un escurçó mortal. Jeia allà[, doncs,] patint terriblement, però els argius, que eren a la vora de les naus, aviat haurien de recordar-se del rei Filoctetes
9. (mikill, stór, hárgros -ossa (gran & alt & nombrós & greu)
♦ þungar búsifjar: greus danys
♦ þungt heimili: una llar nombrosa
10. (refsing, hegning, dómursever -a (càstig, pena imposada, sentència)
Skafti sagði að hann ætlaði að það mál væri vel komið þótt þeir gerðu um - “því að málaefni vor eru brýn og góð en þeir eru svo vitrir að þeir munu sjá kunna hversu þungs þú ert af verður": l’Skafti va dir-li que creia que el cas estava en bones mans, encara que siguin aquests dos els qui hagin de pronunciar la sentència arbitral, - “perquè els nostres fets són evidents i clars i [en Þorsteinn Hallsson i en Broddi Bjarnason] són tan assenyats que sabran veure que ets mereixedor d'un greu càstig per això (vocabulari: #1. mál: Cf. en Baetke 19874, pàg. 401: 9. Rechtssache, Rechtshandel, Prozeß, Anklage <...>; #2. vera vel kominn: Cf. en Baetke 19874, pàg. 337: vera vel kominn in angenehmer Lage, gut daran, gut aufgehoben sein; þótti hverjum manni sínu máli vel komit, er hann réð fyrir jedem schien seine Angelegenheit in guten Händen; #3. gera mál um: Cf. en Baetke 19874, pàg. 191: gera um mál in einer Sache entscheiden, einen Schiedsspruch fällen; #4. máalaefni: Cf. en Baetke 19874, pàg. 402: máala-efni n.pl   Umstände, Sachverhalt, Umstände <...>; #5. brýnn: Cf. en Baetke 19874, pàg. 74: brýnn adj.   offen zutage liegend, in die Augen fallend, klar, durchsichtig <...>; #6. vera þungs verður [af e-u]: Cf. en Baetke 19874, pàg. 790: þú ert þungs af verðr du verdienst harte, schwere Strafe dafür)
♦ þung hegning: un càstig sever
♦ þung refsing: una pena severa
♦ þungur dómur: una sentència severa
11. <QUÍM & TÈCNpesant
♦ þungt stórskotalið: artilleria f pesant
♦ þungt vatn: aigua f pesant
♦ þungt ökutæki: vehicle m pesant
♦ → þungmálmur “metall m pesant”
♦ → þungaflutningabifreið “vehicle m pesant”
♦ → þungavopn “arma f pesant”
12. þungur á sér: (sem á erfitt um hreyfingarmoure's amb dificultat, tenir dificultats per a moure's
einsetumaðrinn svaraði: „Hví biðr þú mik slíks þar sem ek em gamall maðr ok þungr á mér?“: l’ermità li va respondre: “Per què em demanes una tal cosa a mi, que sóc un vell i de moviments lents?”

þung·vægur, -væg, -vægt <adj.>:
<FIGpesant, feixuc -uga, de pes
þess vegna segir Drottinn: Viljir þú snúa við sný ég þér svo að þú getir aftur þjónað mér. Ef þú talar þungvæg ( ~ :   wə-ʔim־tōˈsˁīʔ   ʝāˈqār   mi-zzōˈlēl   kə-ˈφ-ī   tiˈhjɛh,   וְאִם-תּוֹצִיא יָקָר מִזּוֹלֵל, כְּפִי תִהְיֶה) orð en ekki léttvæg skaltu vera munnur minn. Þá leita menn til þín en þú mátt ekki leita til þeirra: per això així parla Jahvè: “Si vols tornar, jo et tornaré a fi que em puguis tonar a servir. Si parles paraules pesants i no pas paraules lleugeres, seràs la meva boca. Llavors els homes et cercaran i tu no hauràs pas de cercar-los a ells” (BMonts. = Són ells que s'hauran de girar cap a tu, però tu no t'hauràs pas de girar cap a ells; BInterc. = ells acabaran tornant a tu, i no pas tu a ells; BEvang. = Són ells que s’han de girar cap a tu, i no pas tu cap a ells)

þunn·byggður, -byggð, -byggt <adj.>:
de complexió prima

þunn·fljótandi, -fljótandi, -fljótandi <adj.>:
molt fluid -a, aquós -osa

þunn·hærður, -hærð, -hært <adj.>:
de cabells esclarissats

þunn·leitur, -leit, -leitt <adj.>:
de cara prima

þunn·silki <n. -silkis, no comptable>:
tafetà m (silkiléreft; taft)
  L'intent de substituir el danicisme / baix-alemanyisme taft[silki] per encunyacions com ara þunnsilki o silkiléreft es pot considerar, al meu entendre, fracassat.  
     

þunn·skipaður, -skipuð, -skipað <adj.>:
no espès -essa (tropa, reng, formació de combat dèbilment dotats o proveïts d'homes)

þunnur, þunn, þunnt <adj.>:
1. (ekki þykkurprim -a (no gruixut)
Óspakur mælti: "Far þú eigi til Álfur," segir hann, "þú hefir haus þunnan en eg hefi öxi þunga. Mun ferð þín verri en Þóris ef þú gengur feti framar": l’Óspakur li va dir: “Álfur, no t'hi acostis!”, li va dir, “tens una closca del cap prima i jo tinc una destral pesant. Si fas una passa [més] envant, la teva vinguda fins aquí acabarà pitjor que la d'en Þórir”
þá mælti konungur: "Hvernig mundi nú hafa dugað hin þunna öx? Mér sýnist sem þessi sé nú ónýt": aleshores el rei li va dir: “De què t'hauria servit la destral prima? Aquesta em sembla que ara és inservible”
Knútr var manna mestr vexti ok sterkr at afli, manna fríðastr, nema nef hans var þunnt ok eigi lágt ok nǫkkut bjúgt — Canutus magna corporis statura fuit, uir insigni robore, omniumque formosissimus, excepto, quod nasum haberet tenuem, eminentem et aquilinumen Canut era un home d'una gran estura i d'una gran força física, l'home més ben plantat, llevat que el seu nas era prim i alt i una mica corb
♦ þunn bók: un llibre prim
♦ þunnur kjóll: un vestit prim
♦ þunnir sokkar: mitjons prims
♦ standa með e-m í gegnum þykkt og þunnt: <LOC FIGseguir algú incondicionalment
2. (eggfi -ina, esmolat -ada (tall, llos)
♦ þunn egg: tall esmolat
3. (kaffifluix -a, clar -a, aigualit -ida (cafè no espès)
♦ þunnt kaffi: cafè fluix
4. (lofttènue, enrarit -ida (aire no dens)
♦ þunnt loft: aire tènue (o: enrarit) 
5. (súpa, seyði, skyrclar -ara (brou no espès, sopa no espessa, skyr no espès)
en engi vildi sinn hest láta fyrir honum. Þeir Guðmundur riðu fyrir en Rindill var eftir og maður einn hjá honum og fóru til matar þegar hesturinn var fundinn. Rindill hafði skyr og mataðist skjótt því að skyrið var þunnt og riðu síðan út frá garði og svo í skóginn. Þá hleyptu menn í móti þeim og var þar kominn Eilífur og maður með honum, þar varð fátt af kveðjum, og setti þegar kesjuna á Rindil miðjan en skyrið sprændi úr honum og upp á Eilíf. En förunautur Rindils sagði Guðmundi. Hann varð við óður og sneri þegar ferðinni eftir þeim en fékk mann til að helga leið: però no hi hagué ningú que li (=al Rindill) volgués deixar el seu cavall. En Guðmundur i els altres van marxar doncs primer mentre que en Rindill i un home restaven enrere. Quan hagueren trobat el cavall d'en Rindill anaren a menjar. Al Rindill li serviren skyr i se'l va empassar ràpidament perquó l'skyr era clar i després se n'anaren del mas i feren camí cap al bosc. Allà els sortiren a l'encontre uns homes: eren l'Eilífur acompanyat d'un home. No s'entretingueren gaire amb salutacions i l'Eilífur va clavar immediatament la seva llança al mig del ventre d'en Rindill i l'skyr que havia menjat va sortir a raig del seu cos per la ferida i va esquitxar l'Eilífur. El company de viatge d'en Rindill va ennovar en Guðmundur. En Guðmundur es va posar furiós i va donar mitja volta immediatament per empaitar-los i va encarregar a un home que inaugurés la leið (el héraðsþing o þing comarcal de tardor)
♦ þunn súpa: sopa clara
6. (skegg, háresclarissat -ada (barba no espessa, cabells no espessos)
♦ þunnt hár: cabells esclarissats
♦ þunnt skegg: barba esclarissada
7. (í fagifluix -a (en assignatura o especialitat)
♦ þunnur ~ þunn í faginu: fluix -a en l'assignatura (o: l'especialitat) 
8. (fylking, liðno espès -essa (tropa, reng, formació de combat)
Þormóður segir: "Vera má það konungur að þér sé nú bæna mest þörf en þunnt mundi vera um merkistöngina ef allir hirðmenn þínir væru nú á Rúmavegi. Var það og satt að vér töldum þá að því, er engi fékk rúm fyrir Sighvati þótt mæla vildi við yður": en Þormóður li va dir: “Pot ésser, rei, que[, efectivament,] siguin les pregàries allò que ara has de menester més, però els rengs al voltant del teu estendard serien ben poc espessos si ara tots els homes de la teva hirð haguessin marxat de pelegrinatge cap a Roma. I també és ver el que he dit [criticant-lo] que ningú, per més que hagi vogut parlar amb tu, no ha aconseguit lloc per fer-ho a causa d'en Sighvatur (en Sighvatur sempre ha impedit que ningú es col·loqui davant ell devora el rei, sempre ha impedit l'accés d'altri al rei)” (en comparació, el passatge corresponent de la Fóstbræðra saga, en la versió de la Konungsbók, fa: Ólafur konungur mælti: "Sighvati, skáld, þykist þú nú sneiða og þarftu þess eigi því að hann mundi sig nú hér kjósa ef hann vissi hvað hér væri títt. Og má svo vera að hann komi oss að mestu gagni." Þormóður svarar: "Vera má að svo sé en það hygg eg að þunnskipa væri þá um merkisstöngina í dag ef þann veg hefðu margir farið")
þá gekk Haraldur konungur á land og tók að fylkja liði sínu. Stóð fylkingararmurinn annar fram á árbakkann en annar vissi upp á landið að díki nokkuru. Það var fen djúpt og breitt og fullt af vatni. Jarlar létu síga fylking sína ofan með ánni með öllum múginum. Konungsmerkið var nær ánni. Var þar allþykkt fylkt en þynnst við díkið og lið það ótraustast. Þá sóttu jarlar ofan með díkinu. Veik þá fyrir fylkingararmur Norðmanna, sá er vissi að díkinu, en enskir menn sóttu þar fram eftir þeim og hugðu að Norðmenn mundu flýja vilja. Fór þar fram merki Mörukára: llavors el rei Haraldur va baixar a terra i va començar a disposar el seu exèrcit en formació de batalla. Una de les dues ales de la formació de batalla s'estenia fins al pendent de la riba del riu i l'altra s'estenia terra endins fins a una mullera. Era un aiguamoll profund i vast i ple d'aigua. Els iarls varen fer formar en ordre de batalla tots llurs peons tot al llarg del riu des de dalt del baixest. L'estendard del rei era a prop del riu. Era aquí on la formació de batalla dels noruecs era al més espessa, mentre que a la part de la mullera era al més minsa i [no només això, sinó que aquí] també hi havia els homes menys segurs. Aleshores els iarls varen atacar tot al llarg de la mullera i l'ala de l'exèrcit noruec que s'estenia fins a la mullera va [retro]cedir davant ells. I els anglesos varen avançar a llur darrere pensant que els noruecs devien voler fugir. L'estendard del iarl Möru-Kári era el qui avançava allà
9. (veðurclar -a, estitllat -ada, llis -a, net -a, ras -a (temps atmosfèric, cel)
hún segir: "Nú er gott veður, þunnt og óvindlegt": la Sigurfljóð li va dir: “Ara fa un bon temps, clar i sense vent”
XV. Þat var enn eitthvert vár, at váraði svá seint, at jǫrð var lítt ígróðra at fardǫgum. Þá reið inn helgi Jón byskup til alþingis ok hét þar til árbótar mǫnnum Jónsmessu baptista. Ok er hann hafði fyrir skilt heitinu ok þat var fest, þá mælti hann þessum orðum á eptir: „Þat vilda ek, at Guð gæfi (gefi) oss nú þegar dǫggina,“ ok lýstiz þat í því, at hann var mjǫk bráðlátr maðr. Sumarit hafði verit þurrkusamt áðr svá at eigi hafði getit dǫggvar, ok váru fyrir því grǫsin nær engi. Ok þá er inn helgi Jón byskup hét, þá var svá þunnt veðr ok hreint at hvergi sá ský á himni. En þá er hann hóf upp Gloria in excelsis þann dag í messu, þá kom regn svá mikit af himni at mǫnnum þótti illvært úti fyrir vátviðris sǫkum. Þaðan í frá um sumarit váru dǫggvar um nætr, en sólskin um daga, ok gekk því nǫkkura stund. Grasvǫxtr varð þat sumar til meðallags. Þessi inn heilagi Jón byskup var prýddr af Guði í mǫrgum merkiligum fyrirburðum ok fǫgrum vitrunum, ok var þat eigi allkynligt, at honum væri margir merkiligir hlutir í svefninum sýndir, því at hann hafði eigi meira svefninn en hann mátti minnstan nýta, en hugrinn var jafnan, áðr hann sofnaði ok þegar hann vaknaði, á Guðs þjónustu, ok heilǫgu bœnahaldi: XV. També es va esdevenir una primavera que la primavera aquell any va arribar tan tard que, al temps dels fardagar, no hi havia gaire verd a la terra. Llavors, el sant bisbe Jón [Ögmundarson] va anar a l'Alþingi i hi va prometre als assistents una millora de la sequera aquell dia de Sant Joan baptista (és a dir, el dia de cloenda de l'Alþingi). I quan va haver formulat en veu forta aquesta promesa i estigué confirmada, tot seguit va pronunciar aquestes paraules: “Voldria que Déu ens donés (doni) rosada ara mateix”, i en aquest fet es va mostrar (revelar, palesar) que era un home molt impacient. L'estiu havia estat sec fins llavors, de manera que no hi havia hagut rosada i per aquesta raó pràcticament no hi havia herbei. I quan el sant bisbe Jón [Ögmundarson] va fer la seva promesa, feia un temps tan clar i sec que no es veia ni un núvol enlloc del cel. Però quan aquell dia va cantar el glòria in excelsis durant la missa, va caure una pluja tan forta del cel que la gent tingueren per ells que no podien posar un peu defora [de l'església] a causa del ruixat que feia. A partir d'aquell moment i durant tot l'estiu hi hagué rosada de nit però solell de dia, i així va anar un cert temps. Aquell estiu va fer un herbei regular (ni bo ni dolent). Aquest sant bisbe Jón [Ögmundarson] fou ornat (agraciat) per Déu amb moltes de visions notables i moltes de belles aparicions en somnis, i no era gens d'estranyar que se li mostressin en somnis moltes coses remarcables, ja que no necessitava més son que el mínim [indispensable] amb què podia passar i els seus pensaments sempre estigueren posats, tant abans d'adormir-se com tan bon punt es despertava, en el servei de Déu i en la santa oració

þunn·vangi <m. -vanga, -vangar>:
templa f, pols m

þurfa <þarf ~ -þurfum | þurfti ~ þurftum | þurfte-s>:
A. <personal>:
I. <absolut>:
1. <GENhaver de menester, caldre, necessitar (només en oracions de relatiu i subordinades modals, en les quals el complement ve sobreentès)
svo lauk með þeim að Gunnar tók við málinu en fékk henni fé til bús síns sem hún þurfti og fór hún heim síðan: llur trobada va acabar que en Gunnar es va fer càrrec del seu cas (reclamar judicialment al Hrútur la devolució dels béns de l'Unnur) i li va donar tants de diners per al seu mas com necessitava i després ella se'n tornà a ca seva
Eyjólfur mælti: "Það er nú líkara að eg þiggi hringinn svo vel sem þér fer. Munt þú og til þess ætla mega að eg mun taka við vörn og gera að slíkt er þarf": l’Eyjólfur li va dir: “El més escaient, doncs, tenint en compte com de bé que et portes, és que accepti l'anell [que em vols donar]. També pots confiar (esperar, comptar) que em faré càrrec de la defensa [del cas en el judici] i que faré tot el que calgui (el que sigui necessari)” (vocabulari: #1. e-m fer vel: Cf. en Baetke 19874, pàg. 126: e-m ferr (e-t) illa   jmd. verhält sich, handelt schlecht (in einer Sache); Cf. també en Fritzner, sub voce fara: upers. e-m ferr vel dvs. en opfører sig vel o. s. v. Fm. VI, 245²⁷. 371¹⁹; #2. þurfa: Cf. en Baetke 19874, pàg. 791: ek mun gera at slíkt er þarf was nötig ist; #3. ætla til e-s: Cf. en Baetke 19874, pàg. 801: ætla til (e-s) auf etwas rechnen, etwas erwarten, sich Hoffnung auf etwas machen <...>)
2. (vera nauðstaddur, bágstaddur, þurfandipassar necessitat (ésser necessitós, patir gran fretura)
eigi auðgaði hann í sínu lífi eðr við dauðann, svá sem margir gjǫra, sína náfrændr, hvárt sem þeir váru klæddir eða eigi, heldr veitti hann þeim sem ǫðrum, meðan hann lifði, þat sem þurft beiddi, eigi at þeir auðgaðiz, heldr at þeir þyrfti þá eigi eða væri minnr þurfandi[sant Agustí] no va enriquir en vida, ni en la seva mort -com molts fan-, els seus parents propers, tant si havien pres l'hàbit com si no, sinó que, mentre que va viure, els va proveir -com als altres- del que llur necessitat requeria, no pas perquè s'enriquissin, sinó per tal que no passessin necessitat o[, si més no,] que fossin menys necessitosos (l'original fa: Nec suos consanguineos, uel in proposito uel extra constitutos, in sua uita et morte uulgi more tractauit. Quibus cum adhuc superesset, id, si opus fuit, quod et ceteris, erogauit, non ut diuitias haberent, sed ut aut non [egerent], aut minus egerent)
II. <e-ð>:
1. <GENhaver de menester algú ~ una cosa, caldre algú ~ una cosa a algú, necessitar algú ~ una cosa
hann þarf fé: ha de menester diners
"Hversu marga munum vér menn þurfa," segir Starkaður, "í fyrirsát?": “Quants d'homes ens caldran per a una emboscada?”, va dir l'Starkaður
♦ þurfa á e-u að halda: <LOC FIGtenir necessitat d'una cosa, no poder estar-se d'una cosa
♦ þurfa að <+ inf.>haver de <+ inf.>
þið þurfið ekki að koma: no cal que vingueu
"Hvað þarft þú margt um slíkt að tala?" segir Bergþóra. "Miklu er drengilegra að miðla honum bæði mat og hey, er þig skortir hvorugt til" — ad haec Bergthora: Quid tu multa super ea re? multo liberalius est et cibaria illa et pabulum tribuere, quum tu neutris egeas“Per què et cal enraonar tant sobre aquest fet? (=a què ve que vulguis perdre tantes de paraules sobre el que ha passat?)”, li va dir la Bergþóra. “Cedir-li menjar i fenc és molt més honrós, perquè a tu no et manca ni una cosa ni l'altra per fer-ho” (vocabulari: #1. þurfa að tala: Cf. en Baetke 19874, pàg. 791: hvat þarft þú mart um slíkt at tala? was brauchst du erst lange darüber zu reden? warum redest du erst lange darüber?; #2. drengilegur: Cf. en Baetke 19874, pàg. 91: <...> anständig, ehrenhaft, hochherzig; )
Bjarni mælti: "Ekki munum við hann telja. Þó að hann sé lögvitur þá er hann þá forsjáll mjög. Þarf það engi maður að ætla að hafa hann að skotspæni en fylgja mun hann þér sem sá annar er best fylgir því að hann er ofurhugi. En eg mun segja þér að það verður þess manns bani er vörn færir fram fyrir brennumálið en eg ann eigi þess Þorkatli frænda mínum. Munum við því verða að leita annars staðar á" — Biarnius contra: Non eum nominabimus, quanquam iure peritus sit; est utique bene prudens, idque adeo, ut nihil sit, quos quisquam hominum confidat periculum se in eo facturum: caeterum is tibi, ut qui alius optime, adsistet; etenim homo est confidens. Porro dicam tibi eam rem ipsi exitio fore, qui causam incendiariam defendit; hoc autem nolo Thorkeli cognato meo contingat: adeo uobis quaerendus est alius (aduocatus)en Bjarni li va dir: “Val més que no el tinguem en compte perquè, si bé és expert en lleis, també és molt prudent (previngut, caut). Ningú no s'ha d'imaginar (=Que ningú no s'imagini) que el podrà fer servir per aturar els cops, però[, d'altra banda,] et farà costat com el qui millor perquè és un home d'un gran abrivament. Ara bé, una cosa et puc dir i és que aquell qui presenti una excepció processal (una vörn, un recurs de revocació?) contra la demanda per incendi amb assassinat serà home mort i no és res que desitgi al meu parent, en Þorkell. Per això, haurem de cercar el nostre home per algun altre lloc” (vocabulari: #1. þurfa að ætla: Cf. en Baetke 19874, pàg. 791: þarf þat ok engi maðr at ætla at hafa hann at skotspæni niemand braucht sich einzubilden; #2. hafa e-n að skotspæni: Cf. en Baetke 19874, pàg. 563: hafa e-n at skotspæni jmd. als Schirm vor sich halten, als Schild benutzen; #3. ofurhugi: Cf. en Baetke 19874, pàg. 466: ofr-hugi m.   1. unerschrockener, verwegener Mann <...>; #4. vörn: Cf. en Baetke 19874, pàg. 756: <...> Abwehr einer Klage, gerichtliche Einrede, Einspruch zwecks Verteidigung vor Gericht: þá fœri ek vǫrn fyrir þetta mál diese Einrede erhebe ich gegen diese Klage <...>; )
Flosi mælti til Sigfússona: "Kjósið þér yður höfðingja þann er yður þykir best til fallinn því að einhver mun þurfa að vera fyrir málinu": en Flosi va dir als fills d'en Sigfús: “Trieu el cabdill (höfðingi) que us sembli el més apropiat per a menar aquest cas, perquè algú haurà d'estar al capdavant de la cosa
Gunnar Hámundarson bjó að Hlíðarenda í Fljótshlíð. Hann var mikill maður vexti og sterkur og allra manna best vígur. Hann hjó báðum höndum og skaut ef hann vildi og hann vó svo skjótt með sverði að þrjú þóttu á lofti að sjá. Hann skaut manna best af boga og hæfði allt það er hann skaut til. Hann hljóp meir en hæð sína með öllum herklæðum og eigi skemmra aftur en fram fyrir sig. Hann var syndur sem selur. Og eigi var sá leikur að nokkur þyrfti við hann að keppa og hefir svo verið sagt að engi væri hans jafningi. Hann var vænn að yfirliti og ljóslitaður, rétt nefið og hafið upp í framanvert, bláeygur og snareygur og rjóður í kinnum, hárið mikið, gult, og fór vel. Manna var hann kurteisastur, harðger í öllu, ráðhollur og góðgjarn, fémildur og stilltur vel, vinfastur og vinavandur. Hann var vel auðigur að fé: en Gunnar Hámundarson vivia a Hlíðarendi, al vessant de Fljótshlíð. Era un home alt i fort i el més ben capacitat per a la lluita. Era capaç de descarregar cops d'espasa amb totes dues mans i de llançar projectils si volia i brandia l'espasa tan veloçment que semblava que n'hi hagués tres en l'aire. Era el millor disparant amb l'arc i endevinava tot contra el que apuntés. Amb tots els seus arnesos posats saltava més amunt que la seva estatura i el mateix tant cap envant com cap enrere. Nedava com un vellmarí. I no hi havia cap competició (‘joc’) en la qual algú gosés contendre (competir, rivalitzar) amb ell i s'ha dit arreu que no hi havia ningú que li fos parell. En Gunnar era ben plantat i de cutis molt clar, tenia el nas dret amb la punt [una mica] aixecada cap amunt. Tenia els ulls blaus i la mirada penetrant i les galtes vermelles.Tenia els cabells espessos, grocs i li queien bellament [sobre les espatlles]. Ningú no el superava en cortesania. Era un home d'empenta en tot, donador de bons consells i home de bona voluntat, generós i temperat, lleial amb els seus amics per bé que caut en llur elecció. Era molt acabalat quant a hisenda (vocabulari: #1. þurfa að keppa: Cf. en Baetke 19874, pàg. 791: eigi var sá leikr at nǫkkurr þyrfti við hann at keppa es gab kein Spiel, bei dem sich jmd. mit ihm hätte messen dürfen; #2. fara vel: En Baetke 19874, pàg. 127, li dóna un significat diferent: hann var jarpr á hár ok fór vel das Haar sah gut aus, stand ihm gut; #3. harðger: Cf. en Baetke 19874, pàg. 232: harð-gerr adj.   <...> 2. hart, tatkräftig, streitbar, kühn; #4. kurteis: Cf. en Baetke 19874, pàg. 347: kurteiss adj.   1. höfisch, feingesittet, von ritterlichem Wesen, vornehmer Lebensart; gebildet, gewandt 2. wohlgestalt, stattlich; )
III. <e-s>:
1. <GENhaver de menester algú ~ una cosa, caldre algú ~ una cosa a algú, necessitar algú ~ una cosa
konungur heyrði þetta og svarar: "Ekki þarf Sighvati að sneiða þótt hann sé eigi hér. Oft hefir hann mér vel fylgt. Hann mun nú biðja fyrir oss og mun þess enn allmjög þurfa": el rei va sentir aquestes paraules i va dir-li: “No cal amollar ironies sobre en Sighvatur, si no és aquí. Sovint m'ha seguit bé. Ara pregarà per nosaltres i les seves pregàries encara les haurem de menester ben molt
Sturla sagði konungi vel og einarðlega frá skiptum þeirra Hrafns „en nú veit eg herra að eg hefi affluttur verið við föður yðvarn og yður af óvinum mínum og eigi með sönnu efni. Nú þarf eg sem allir aðrir guðs miskunnar og yðvarrar ásjá herra og nú er allt mitt mál á yðru valdi“ (SS II, cap. 493, pàg. 767): l’Sturla va informar detalladament i amb franquesa de les relacions difícils que hi havia entre en Hrafn i ell, “però ara sé, senyor, que he estat bescantat davant el vostre pare i davant vós mateix pels meus enemics que us han dit coses que no són pas veres. Ara, doncs, he de menester, com tots els altres, la misericòrdia de Déu i el vostre auxili, senyor, i ara, tota la meva causa, està en les vostres mans”
Þorsteini voru grið gefin og fór hann aftur til Orkneyja og þaðan til Noregs og kom til hirðar Magnúss konungs Ólafssonar og gerðist hans hirðmaður og var ólíkur þeim er heima spyrja tíðindin að búm sínum. Hann var með mörgum ríkum mönnum og vel virður og þótti hinn mesti ágætismaður. Hann var og hinn mesti rausnarmaður í búi og vel mátti bær hans jafnast við ríkra manna herbergi. Þorsteinn var vinhollur, glaður og lítillátur, vitur og þolinmóður, djúpsær og langrækur en grimmur mótgerðarmönnum sínum, góður við ölmusur og alla þá er hans þurftu en hina stærri menn bar hann oft ofríki þá er hann var hér á landi. Uppruni hans var merkilegur. Hann fékk sér og góða mægð og traust þeirra Vopnfirðinga: al Þorsteinn li van perdonar la vida i se'n va tornar a les Òrcades des d'on va continuar viatge fins a Noruega. Aquí es va presentar a la cort del rei Magnús Ólafsson i va entrar a servir a la seva hirð. En Þorsteinn no era pas d'aquells qui s'assabenten de les grans notícies quan aquestes arriben a llur mas: [al mas s'hi] envoltava de molts de poderosos i hi era tingut en alta estima. Hom el considerava el més insigne dels homes. També era molt ostentós en el seu tren de vida i el seu mas es podia comparar amb l'estatge dels poderosos. En Þorsteinn era lleial amb els seus amics, jovial i humil, llest i transigent, perspicaç i llargament rancuniós, però alhora era ferotge amb els seus adversaris. Era bo amb els captaires i amb tots aquells que l'haguessin de menester, però quan era a Islàndia sovint feia sobreries a gent força important. Els seus orígens familiars eren distingits i havia fet un bon casament i s'havia guanyat [el suport i] la confiança dels habitants del Vopnafiord
það er sagt þá er skammt er til dags, að þeir menn jarls eru þá enn að, að binda sár sín, og hafa að verið alla nóttina frá því er þeir lögðu að landi, og olli það því, að fjöldi manna var sár orðinn, en þó höfðu þeir nú lokið mjög svo. En nú eftir þetta, þá heyra þeir að strengur gellur útá skipi og flýgur ör af skipi því er Búi hefir á verið og kömur undir hönd honum Guðbrandi frænda jarls, svo að hann þarf eigi fleira (= <Gen. s. n.>), og er hann þegar dauður. Og þykir jarli og öllum þeim þetta vera hinn mesti skaði, og taka þeir að búa of lík hans svo sem þeim sýnist, þvíað þar voru engi önnur efni að: es conta que, poc abans de fer-se de dia, els homes del iarl encara estaven [curant i] embenant llurs ferides, cosa que havien estat fent tota la nit des que havien arribat a terra i el que ho feia era que un gran nombre d'homes havia resultat ferit. Tot i així, ja gairebé havien acabat de fer-ho. I llavors, després d'això, varen sentir que una corda d'arc va ressonar a un vaixell i una fletxa sortí volant del vaixell en el qual hi havia estat en Búi i va endevinar en Guðbrandur, el parent del iarl, a la part de l'aixella de tal manera que ja no li va caldre res més per caure mort al moment. El iarl i tots els seus homes consideraren que aquella era una pèrdua grandíssima i es posaren a amortallar el seu cadàver com [millor] els va semblar, car altres possibilitats per fer-ho no hi havia
♦ þurfa hjálpar: tenir necessitat d'ajuda, necessitar ajuda
IV. <e-s (o: e-ð) við>:
1. <GENhaver de menester algú ~ una cosa, caldre algú ~ una cosa a algú, necessitar algú ~ una cosa
var það á þeirra dögum að árferð spilltist í landi því að konungar voru margir og hafði hver þeirra hirð um sig. Þurftu þeir mikils við um kostnað og voru þeir hinir fégjörnustu en ekki héldu þeir mjög lög þau er Hákon konungur hafði sett nema það er þeim þótti fellt: fou durant llurs dies que es va malmetre la prosperitat del país ja que eren molts de reis i cadascun d'ells tenia el seu propi seguici. Els calia molt per a llur manteniment i tenien un afany immens de diners. I feien poc cas de les lleis que havia establert el rei Hákon llevat d'allòs que els convenia (vocabulari: #1. ár: Atès el context, cal donar aquí a aquest mot un significat general de benestar, prosperitat. Cf. en Baetke 19874, pàg. 23: <...> Wohlstand; #2. kostnaður: Cf. en Baetke 19874, pàg. 790: þurftu þeir mikils við um kostnað sie brauchten viel für ihren Unterhalt; )
Njáll mælti: "Hér er hey og matur er eg vil gefa þér. Vil eg að þú leitir aldrei annarra en mín ef þú þarft nokkurs við": en Njáll li va dir: “Aquí hi ha fenc i menjar que et regalaré. És el meu desig exprès que no t'adrecis mai a cap altre que no sigui jo si mai has de menester res
 
B. <impersonal amb sujecte lògic o formal en acusatiu o en genitiu. El complement pot anar en acusatiu, genitiu i el verb pot aparèixer emprat amb i sense l'adverbi við>:
ekki þarf nema fáeinar krónur: només calen unes poques corones
það (o: þess) þarf ekki: no és pas necessari
♦ það þarf ekki frekari skýringa við: no calen més explicacions
<Ac.> þarf til e-s: cal <+ CD> per a una cosa, calen <+ Subj.> per a una cosa
til þess þarf marga menn: calen molts d'homes per a això
♦ það þarf að <+ inf.>haver-se de <+ inf.>, caldre <+ inf.>
það þarf að sækja brauð: s’ha d'anar a cercar pa
það þarf að gera við úrið: s’ha de dur el rellotge a adobar
Hallfreður mælti þá: "Þess þyrfti félagi þér veitti betur málin við Hrafn en mér. Eg kom skipi mínu í Leiruvog fyrir neðan Heiði fyrir fám vetrum og átti eg að gjalda hálfa mörk silfurs húskarli Hrafns og hélt eg því fyrir honum. En Hrafn reið til vor með sex tigu manna og hjó strengina og rak skipið upp á leirur og búið við skipbroti. Varð eg þá að selja Hrafni sjálfdæmi og galt eg mörk og eru slíkar mínar að segja frá honum": en Hallfreður llavors li va dir: “Company, caldria (=fóra millor = et desitjo) que, en les disputes que tens amb en Hrafn, te'n surtis millor que jo. Fa no gaire anys vaig arribar amb el meu vaixell a la badia de Lerjuvogur, al peu de la Heiður, i vaig haver de pagar mig marc d'argent a un missatge d'en Hrafn però no l'hi vaig voler donar. I [a conseqüència d'aquest fet] en Hrafn va marxar contra nosaltres amb seixanta homes i ens tallà les amarres del vaixell i el corrent se'n va endur el vaixell cap a un indret fangós i va anar de poc que no naufraguéssim. Vaig haver de concedir al Hrafn el sjálfdæmi (o autosentència, és dir, el dret a dictar sol la sentència en el plet) i li vaig haver de pagar un marc d'argent sencer i aquests són els meus tractes amb ell que et puc dir”
brátt fannst það, að Þórólfur var ör maður og stórmenni mikið; hafði hann um sig sveit mikla, en brátt gerðist kostnaðarmikið og þurfti föng mikil. Þá var ár gott og auðvelt að afla þess, er þurftiaviat es va constatar que en Þórólfur era un home desprès i tot un senyor. Al seu voltant hi tenia un gran seguici que aviat se li va fer onerós [de mantenir] i calien ingents mitjans [per a mantenir-lo]. Aquell any fou un bon any i li va resultar fàcil aconseguir (procurar) el que s'havia de menester (el que es necessitava) (vocabulari: #1. stórmenni: Cf. en Baetke 19874, pàg. 609: <...> 2. Mann von großzügiger Lebens- und Denkungsart, vornehmer, freigebiger Mann. Cf. en Finnur Jónsson 1894, pàg. 34: 6. ǫrr, bedeutet hier wohl „freigebig“. stórmenni = hǫfðingi, d.h. ein richtiger edelmann)
síðan lætur hann í haf og kemur í Noreg og lætur flytja upp varnað sinn og þurfti nú meira við það en fyrr er hann var í Noregi. Hann fer nú síðan á fund Haralds konungs og vill efna það er hann hét honum áður hann fór til Danmerkur og kveður konung vel: tot seguit, l'Auðunn va salpar i va arribar a Noruega i va fer descarregar la seva càrrega i aquest cop va caldre més per fer-ho que la darrera vegada que havia estat a Noruega (és a dir, va caldre descarregar una càrreg més gran). Després va anar a presentar-se davant el rei Haraldur amb la voluntat de donar compliment al que li havia promès abans d'anar-se'n a Dinamarca i va saludar el rei com es tanyia
Atli mælti: "Hitt er nú ráð, Friðþjófr, at verða vel við ok sanna it fornkveðna, at „öndverðir skulu ernir klóast“, enda muntu ekki þykkjast þurfa griða at biðja": l’Atli li va dir: “Ara, Friðþjófr, tindràs l'avinentesa de captenir-te valerosament i adverar la vella dita que fa “les àguiles[, quan es troben,] s'han de batre amb les arpes” i per cert, no creguis pas que es podrà demanar quarter” (vocabulari: #1. verða vel við: A l'edició crítica d'en Ludvig Larsson 1901, pàg. 31, per comptes d'aquest verb hi apareix el verb horfa við que ell explica així: 2. horfa við, „sich zum widerstand setzen”, „den kampf aufnehmen”, das gegenteil ist horfa undan; cf. en Baetke 19874, pàg. 721: verðið vel við ok mælið eigi æðru haltet euch tapfer; #2. öndverðir — klóast: Cf. en Ludvig Larsson 1901, pàg. 31: 2.3. ǫndverðir skulu ernir klóaz, „brust wider brust sollen die adler mit den krallen kämpfen” ist ein altes sprichwort, das hier den zusatz með okkr bekommen hat; das ganze ist zu übersetzen „wie adler sollen wir beide brust gegen brust kämpfen”. Cf. també en Baetke 19874, pàg. 329: klóask () sich gegenseitig (mit den Klauen, Krallen) bekämpfen: ǫndurðir skulu ernir klóask. En Baetke renuncia a traduir la parèmia. A la versió de la Netútgáfa hi manca el complement með okkr; #3. þurfa: Cf. en Baetke 19874, pàg. 791: unp. ekki þurfti griða at biðja es war zwecklos, vergeblich, um Frieden zu bitten)
„Fyrir það,“ sagði Sturla, „að ekki þarf griða að biðja því að engi munu fást. Og sækið að fast“ (SS I, cap. 235, pàg. 341): “Això”, li va dir l'Sturla, “que serà debades demanar treva perquè ningú [que en demani] no n'obtindrà. I ara, ataqueu amb fermesa!”
nú kasta þeir akkerum eigi allnær landi og brjóta upp vopn sín og búast þeir til bardaga ef þess þyrfti við. Síðan sjá þeir fjölmenni mikið á land upp og mörg spjót sem á skóg sæi. Þó að Írar hefðu háskeft spjót þá tóku þau þó eigi til þeirra. Nú halda þeir fé sínu og fjörvi og sigldu á brott þá er þeim gaf byri. Þeir fóru þaðan til Englands og voru þar um hríð og hefir Þormóður svo um ort að Þorgeir þægi þar góðar gjafir af höfðingjum: llavors sorgiren àncores no gaire lluny de la costa i tragueren les armes d'on les guardaven i es prepararen per a lliurar batalla per si els calgués fer-ho. Llavors véren un gran nombre d'homes a la costa armats amb tantes de llances que era com si es vés un bosc. Encara que els irlandesos tenien llances d'asta llarga, no els podien atènyer amb elles, [de manera que] pogueren conservar llurs béns i llur vida i, de seguida que tingueren un vent favorable, salparen d'allà. D'allà es dirigiren a Anglaterra i hi romangueren una temporada i en Þormóður va compondre un poema sobre aquest fet tan bo que va fer que en Þorgeir hi (a Anglaterra) rebés magnífics regals dels prínceps (höfðingjar) [quan els ho cantava]
Svanur mælti: "Gakk þú út með mér. Lítils mun við þurfa": l’Svanur li va dir: “Acompanya'm a fora. No cal gaire (vocabulari: #1. þiggja: Cf. en Baetke 19874, pàg. 387: lítils mun við þurfa   es bedarf nicht großen Aufwandes, nicht vieler Umstände)
Sigmundur mælti til Þráins: "Nú skalt þú ekki að gera því að oss mun eigi alla til þurfa" — Hic Sigmundus ad Thrainem: Tu nihil huc operae confer; res enim nos omnes haud postulaten Sigmundur va dir al Þráinn: “Val més que ara no hi prenguis part perquè no serem necessaris tots per fer-ho (vocabulari: #1. gera at ekki: En Baetke 19874, pàg. 192, no dóna entrada a aquesta frase que reapareixerà al capítol 45: Þú skalt gera að ekki, Höskuldur. Atès el context, el significat sembla haver estar: no hi prenguis part, no hi participis, no siguis de la partida)
síðan fékk jarl honum fimm skip og öll vel skipuð. Með Þráni var Gunnar Lambason og Lambi Sigurðarson. Gunnar var bróðurson Þráins og hafði komið til hans ungur og unni hvor öðrum mikið. Eiríkur jarlsson gekk til með þeim og hugði að mönnum og vopnaafla og skipti þar um er honum þótti þurfa. Síðan er þeir voru búnir fékk Eiríkur þeim leiðsögumann — Dein dynastes ei quinque naues, omnes bene instructas, tradidit. Erant cum Thraine Gunnarr Lambii ac Lambius Sigurdi filius. Is Gunnarr, Thrainis ex fratre nepos, puer ad eum uenerat, magnoque alter alterum studio prosequebantur. Cum his una filius dynastae Ericus recognitum iit classiarios et armaturam, ac, sicubi uisum, permutauit: post ubi, parati nauigando erant, deductorem iis dabatdesprés el iarl li va proporcionar cinc vaixells i tots ells ben armats. En Gunnar Lambason i en Lambi Sigurðarson varen acompanyar en Þráinn. En Gunnar era nebot per part de pare d'en Þráinn i havia anat a viure amb ell de jovenet i tots dos es tenien en gran estima. L'Eiríkur, el fill del iarl els hi va acompanyar [i els ajudà en els preparatius] examinant detingudament els homes i llur armament i fent-hi els canvis que li semblaven necessaris (oportuns). Finalment, quan ja estigueren aparellats per a partir, l'Eiríkur els va proporcionar un nauxer (vocabulari: #1. hyggja að e-u: Cf. en Baetke 19874, pàg. 291: <...> betrachten, genau ansehen; cf. també en Finnur Jónsson 1908, pàg. 179: 23. hugði at, „musterte“. vápnaafli, „die vorräte an waffen“. skipti ...um, „sorgte für abänderungen“; #2. þurfa: Cf. en Baetke 19874, pàg. 791: unp. <...> hann skipti þar um er honum þótti þurfa wo es ihm nötig (zu sein) schien; #3. leiðsögumaður: Cf. en Baetke 19874, pàg. 370: leiðsǫgumaðr m.   Wegekundiger, Führer; Lotse)
 
 
ÞURFA Gerundi: þurfandi Supí: þurft Participi de passat: —
       
Present:      
  Indicatiu Subjuntiu  
ég þarf þurfi  
þú þarft þurfir  
hann, hún, það þarf þurfi  
við þurfum þurfum  
þið þurfið, (†) þurfuð þurfið  
þeir, þær, þau þurfa þurfi  
       
Pretèrit:      
  Indicatiu Subjuntiu  
ég þurfti, (†) þurfta þyrfti, (†) þyrfta  
þú þurftir þyrftir  
hann, hún, það þurfti þyrfti  
við þurftum þyrftum, (†) þyrftim  
þið þurftuð þyrftuð, (†) þyrftið  
þeir, þær, þau þurftu þyrftu, (†) þyrfti  
 

þurfa·lingur <m. -lings, -lingar>:
necessitat m, pobre m [de necessitat], indigent m

þurfa·maður <m. -manns, -menn>:
necessitat m, pobre m [de necessitat], indigent m

þurfamanna·hæli <n. -hælis, -hæli>:
asil m per a gent necessitada, asil m de pobres

þurfandi <m. þurfanda, þurfendur>:
necessitat m, necessitada f (o: necessitós m, necessitosa f), freturós m, freturosa f, indigent m & f
en þat varð, sem hvarvetna er vant, at eigi lagði jafnt í þǫkk við alla, þótt góðu væri til varit. Sumir þǫkkuðu guði, þeir er þurfendr váru ok bæði hǫfðu gagn af andligt ok líkamligt, en sumir ǫfunduðu þat, er þeir váru minni nytjamenn af meirum ættum heldr en hann var — En það varð sem jafnan er vant að eigi lagði jafnt í þökk við alla þótt góðu væri til varið. Sumir þökkuðu guði, þeir er þurfandi voru og bæði höfðu gagn af honum andlegt og líkamlegt, en sumir öfunduðu það er þeir voru minni nytjamenn af meirum efnum en hann var (SS I, cap. 93, pàg. 119): però es va esdevenir, com sol passar pertot arreu, que no tothom li ho agraïa per igual, per més bé que se'ls hagués concedit. [Perquè, si] alguns, que eren freturosos (necessitosos) i obtenien profit (benefici) espiritual i material d'ell, en donaven gràcies a Déu, d'altres, que eren homes de millors llinatges però de menor vàlua que ell, li envejaven que ho fes (vocabulari: #1. þökk: Cf. en Baetke 19874, pàg. 799: lagði eigi jafnt í þǫkk við alla nicht allen gefiel es gleich gut ; #2. gott: Cf. en Baetke 19874, pàg. 206: <...> als sbst. gott (n.sg.), góð (n.pl.) Gutes, Erfreuliches, Günstiges: eru mǫrg góð at es ist viel Gutes dabei, es hat viele Vorteile ; #3. verja e-u til [e-s]: En Baetke 19874, pàg. 722, no dóna pas entrada a aquest verb. L'interpreto com concedir o donar béns a la gent ; #4. öfunda: Cf. en Baetke 19874, pàg. 808: <...> neidisch, eifersüchtig sein auf, mit Mißgunst betrachten (e-u, e-t) <...>. El traductor ha de decidir, doncs, si tradueix el verb per envejar o per estar gelós de ; #5. nytjamaður: Cf. en Baetke 19874, pàg. 448: nytja-maðr m.   nützlicher, brauchbarer, tüchtiger Mensch ; #6. af meirum ættum / af meirum efnum: de millors llinatges / de major fortuna, amb majors mitjans, amb més cabal )

þurfandi, þurfandi, þurfandi <adj. inv.>:
necessitat -ada, que té (o: passa) necessitat (pobre, indigent)
♦ vera þurfandi: passar necessitat

þurfi, þurfi, þurfi <adj. inv.>:
que té necessitat de, que ha de menester
♦ vera e-s þurfi: haver de menester una cosa
en eftir miðja nótt þá sofnaði prestur hinn sári. Þá þóttist hann sjá mann göfuglegan koma til sín og mæla við sig: "Illa ertu nú leikinn Ríkarður félagi. Sé eg að eigi er nú mátturinn mikill." Hann þóttist sanna það. Þá mælti sá við hann: "Miskunnar ertu þurfi." Prestur segir: "Eg þyrfti miskunnar guðs almáttigs og hins helga Ólafs konungs." Hann segir: "Þú skalt hafa og." Því næst tók hann tungustúfinn og heimti svo hart að prestinum varð sárt við. Því næst strauk hann hendi sinni um augu honum og um bein, svo um aðra limi er sárir voru. Þá spurði presturinn hver þar væri. Hann leit við honum og mælti: "Ólafur er hér norðan úr Þrándheimi." En síðan hvarf hann í brott en prestur vaknaði alheill og þegar tók hann að mæla: "Sæll em eg," sagði hann, "guði þökk og hinum helga Ólafi konungi. Hann hefir græddan mig": passada la mitja nit, el prevere mutilat va adormir-se. En somnis va veure un home gallard (d'aparença noble) que s'acostava a ell i li deia: “Company Ricard, te l'han jugada ben bruta. Veig que ara les teves forces són migrades”. El prevere va assentir en somnis. Llavors aquell home li va dir: “Has de menester misericòrdia (et cal misericòrdia)”. El prevere li va respondre: “He de menester la misericòrdia de Déu i de sant Olau rei”. L'altre li va replicar: “També la tindràs”. I llavors li va agafar el monyó de la llengua i l'hi va estirar [amb tanta de força fora de la boca] que va fer mal al prevere. Tot seguit li va passar la mà, fregant-los, pels ulls i les cames així com els altres membres ferits. Aleshores el prevere li va demanar qui era. L'home el se va mirar i li va dir: “L'Olau de Þrándheimur és aquí” I [de seguida] després, va desaparèixer, i el prevere es va despertar completament guarit i immediatament va començar a parlar: “Benaurat sóc”, va dir, “gràcies sien dades a Déu i a sant Olau. Ell m'ha guarit”
"Annars þóttumst eg meir þurfi en ávíta af þér," segir hann, "og vil eg eigi heyra þig": “Crec que ara he de menester més una altra cosa que no pas blasmes (retrets) de tu”, li va dir, “i no vull sentir-te [més]”
þá mælti Hugi jarl: „Herra Salómon,“ segir hann, „þú skalt hér dveljast með drekamerki váru, en ek vil fara at sjá athæfi kristinna manna várra. Rollant er barn en Oddgeirr er dugandi maðr, ok hræðumst ek mjǫk at vér týnum Rollant. Nú ef vér verðum [liðs] þurfi, þá hjálpið oss við“: aleshores el iarl Hugi va dir: “Senyor Salómon”, li va dir, “vós, romaneu aquí amb el nostre estendard del drac que jo aniré a veure com es captenen els nostres cristians [en la batalla]. En Rutllan encara és un infant per més que l'Oddgeirr sigui un esforçat baró, i tinc molta de por que no perdem en Rutllan. Bé doncs, si ho hem de menester [o: si hem de menester socors], acorreu a ajudar-nos
sem Oddgeirr heyrði rœðu þeirra, þá mælti hann hárri rǫddu: „Sælum munni mæltuð þér þetta, ok ef Guð lér mér at lifa til þess er ek kem í Franz, þá skal ek þiggja til handa yðr [af keisaranum] þær inar ríku sœmdir, er hann hefir heitit yðr, þvíat engi er sá maðr er þurfi verðr keisarans ok ek ber mál hans fram at eigi heyrir hann gjarna ok stéttir bœn minni ok þurft hins. En ek vil vera merkismaðr yðarr, ok fylkið ér nú umhverfis merkit“: quan l'Oddgeirr va sentir llur parlament, va dir amb veu forta: “El que heu dit ho haveu dit amb boca beneïda (=Ben parlat està el que heu dit!)! I si Déu em concedeix que visqui fins que torni a França, jo faré que rebeu [de l'emperador] els grans honors que ell us ha promès per tal com no hi ha ningú que hagi de menester res de l'emperador i que jo li presenti el seu cas, que ell no el senti de grat i doni suport al meu prec i posi remei a la necessitat d'aquell. Ara, deixeu-me que sigui el vostre porta-estendard i vosaltres, arrenglereu-vos tot al voltant de l'estendard!” (vocabulari: #1. stétta: En Baetke 19874, pàg. 603, no dóna pas entrada a aquest verb. El significat era donar suport a, servir a; posar remei a)
en er hann heyrði til straumsins, baðst hann fyrir í huga sér: „Heyr, lávarður, hverr sem þú ert! Eg kem til þín, sem margur maður leitar líknar hjá, og kem utan af hafi og flý undan ógnum Posídons. Jafnvel hinir ódauðlegu guðir sjá aumur á hverjum þeim hröktum (ἀλώμενος) manni, sem til þeirra kemur, eins og eg kem nú að þínum straumi og að knjám þínum eftir afstaðnar margar þrautir. Miskunna mér, lávarður, því nú em eg þinnar líknar þurfi (εἶναι τινὶ ἱκέτης :   ἀλλ’ ἐλέαιρε, ἄναξ· ἱκέτης δέ τοι εὔχομαι εἶναι)!“: i quan va sentir [la remor d]el riu, va pregar en el seu cor: “Escolta, senyor, qualsevol que siguis! Vet aquí que vinc a tu, de qui molts d'homes cerquen misericòrdia, i vinc procedent de la mar, fugint de les amenaces d'en Posidó. Fins i tot els déus immortals tenen pietat de qualsevol home acaçat que va a ells com jo ara vinc al teu corrent i als teus genolls després de soferts molts treballs. Tingues pietat de mi, senyor, car ara he de menester la teva misericòrdia

þurft <f. þurftar, þurftir>:
necessitat f (þörf; nauðsyn)
eptir þetta leituðu þeir at taka sér eld, þvíat œrin var þurft til (ɔ: yfrin var þǫrfin til), ef fást mætti. En þat var nær miðri nótt. Svá váru þeir mjǫk farnir, at engi var tilfœrr, at taka eldinn. Nú var þat sem fleira, at í einn stað var til at taka með guðs miskunn: þvíat þar lá lífit þeira við, ef eigi fengist eldrinn; ok fekk sá eldinn tekit, er mestri stýrði giptunni í þeira flokki, ok ǫll ráðagerðin fylgdi, en þat var Sverrir konungr. Tók hann þenna eld með tinnu, ok tendraði þar við kerti; fekk síðan í hǫnd sínum mǫnnum; gerðu þeir þar af mikinn eld, ok þurrkuðu sik: després d'això miraren de fer-se foc, ja que, si ho podien aconseguir, en tenien prou necessitat (els feia bona falta), perquè gairebé ja era mitja nit. [A més a més, com que] havien estat marxant molt de temps. [estaven tan esgotats que] cap d'ells no estava en condicions de fer foc. Doncs bé, vet aquí que, com que si no podien fer foc, els hi anava la vida, en aquesta ocasió -com en la majoria d'altres vegades- només podien recórrer a un sol lloc alhora que a la misericòrdia de Déu: [Efectivament, ] el qui va aconseguir encendre el foc fou el qui gaudia de la sort més gran en aquell grup d'homes, sort de la mà de la qual anava qualsevol decisió que ell prengués (qualsevol decisió seva es veia acompanyada de la bona sort), i aquest fou el rei Sverrir. Va encendre aquest foc [que els salvaria a tots] amb una pedra foguera. Amb ella va encendre una espelma que tot seguit va donar als seus homes els quals hi encengueren un gran foc i s'hi varen eixugar
[Þiðreks saga af Bern] 55. <...> Ok er hann fær njósn sanna, at Atila konungr er nær kominn með óvígan her, þá tekr hann upp sínar herbúðir ok ríðr heim í sitt ríki, ok skiljast at svá búnu — [Vilkina saga] 82. Atila konungr lyptir her sínum út af Susat. Þessum her lyptir Atila konungr út af Susat ok ferr til móts við markgreifann. Ok í annan stað er at segja frá viðrskiptum Ósanctrix konungs ok greifans ok Osiðs. Þeir berjaz hvern dag ok svá sóttuz þeir fast at af Ósanctrix konungi ok hans liði var fallit þrjú hundruð riddara ok kastalamenn hafa látit sex tigu riddara. Nú koma menn skyndiliga á fund Ósanctrix konungs ok segja hánum, at Atila konungr átti skammt til kastalans með óvigan her. Nú sér Ósanctrix konungr, at hann hefir enga viðrstǫðu móti Atila konungi í þat sinn fyrir sakar liðfæðis, er hann hafði þá, þvíat bráðum var borit eptir þeim at fara, at konungr fekk minna liði samnat, en þurft hans gegndi. Þá réðu ráðgefar Ósanctrix konungs hánum þat, at hann skyldi flýja ok samna ser liði ok fara á hendr Atila konungi með œrinn styrk annat sinni. Ok þessur ráð tekr Ósanctrix konungr ok lætr blása til brautferðar ok upp taka landtjǫld, ok flýja nú á brott. Nú sér þetta greifi Roðólfr ok allir kastalamenn, ok vita þykkjaz þeir um ferð Atila konungs, hlaupa þeir nú á hesta sína ok ríða út af kastalanum ok drepa af liði Ósanctrix konungs tvau hundruð riddara. Ok þá heyra þeir mikit herop ok vápnabrak af liði Atila konungs ok lúðragang ok hverfa nú aptr — Cap. LXXXII. De pugna Osantrigis cum Rodolfo, regisque fuga. Attila motis ex Susato castris, Margrafio opem laturus properat. Caeterum alio loco exponendum erit de Osantrigis, Comitis atque Osidis pugna. Hi quippe quotidianis conflictibus dimicantes, acriter aliis instabant, quoad â partibus Osantrigis trecenti equites occisi essent, sexaginta ex agmine obsessorum desiderarentur. Haec dum gerebantur, aduenientes subito nuncii ad Osantrigem, de ualidis copiis ab Attila in subsidium ductis ad liberandum ab obsidione castellum referunt. Igitur Osantrix imparem se sentiebat resistendo Attilae, utpote numero militum ipsi longe inferior, ingruente etiam quantocius hostili agmine, quo nouum militem, prout opus erat, colligere impediebatur. Rebus hunc in modum coarctatis, retrocedendi consilium suggerebant familiares, ad copiarum auxilia colligenda. Quibus coactis, Attilam nouis uiribus aggrediendum esse. Placuit Osantrigi consilium, datoque receptus signo, castrisque motis, fugae se praecipitem dedit. Hoc ipsum cum animaduerterent Rodolfus militesque castellani, Attilam in uicinia aduentasse augurabantur. Itaque in equos subito insilientes, uectique foras, ducentos numero uiros ex agmine Osantrigis interficiunt. Exauditus tunc bellicus stridor armorumque fragor adpropinquantibus copiis Attilae, inter tubarum concentus. Illi igitur obuersa uia ad suos redeunt[Þiðreks saga af Bern] 55. <...> I quan l'Ósanctrix fou informat fefaentment pels seus espies que s'acostava el rei Àttila amb un exèrcit imbatible, va aixecar els seus reals i se'n tornà al seu regne i, així les coses, es van separar. [Vilkina saga] 82. El rei Àttila marxa de Susat amb el seu exèrcit. El rei Àttila va partir amb aquest exèrcit de Susat per a marxar a l'encontre del marcgravi [assetjat per les tropes del rei Ósanctrix]. [Això es relatarà aquí] i a un altre indret (= a una altra plana) es relatarà l'encontre entre l'Ósanctrix, el marcgravi i l'Osið. [Així i doncs, els qui s'havien refugiat al castell i les forces del rei Ósanctrix] cada dia s'havien batut i s'havien escomès amb tant d'aferrissament que havien caigut tres-cents cavallers de la host del rei Ósanctrix mentre que els del castell només havien perdut seixanta cavallers. Estant les coses així, es varen presentar corrents davant el rei Ósanctrix alguns homes i li digueren que el rei Àttila es trobava a poca distància del castell amb un exèrcit imbatible. Llavors el rei Ósanctrix va veure que aquesta vegada no podia oferir resistència al rei Àttila a causa de la seva escassetat de tropes pel fet que li havia calgut empaitar-los tan precipitadament que no havia pogut reunir tantes de tropes com la seva necessitat requeria (=com necessitava, com li feien o farien falta). Per això, els consellers del rei Ósanctrix li donaren el consell que es retirés i aplegués una host [major] i marxés contra el rei Àttila una altra vegada amb forces suficients. El rei Ósanctrix va acceptar aquest consell i va manar que toquessin a partida i a desmuntar les tendes i quan ho hagueren fet fugiren d'allà. Quan el comte Roðólfr i tots els dels castell ho van veure i se n'adonaren (lit.: cregueren saber) de la imminent arribada del rei Àttila, saltaren a dalt de llurs cavalls i sortiren del castell i mataren, de la host del rei Ósanctrix, dos-cents cavallers. I quan llavors sentiren un gran crit de batalla i el fragor de les armes de les tropes del rei Àttila i el so dels anafils (lúðrar), se'n tornaren a l'interior del castell
og því fór fram hvert ár að eytt var offri því öllu er hann tók á vetrin og gaf hann það til matar og klæða fátækum mönnum og frændum sínum og voru það sjö ómagar er hann fæddi með þessu. Nú var bæði þess í leitað að honum væri það óhægt og mætti hann minna að hafast til þurftar öðrum, af þeim er hann öfunduðu, að skipt var um þing við hann og hafði hann þau er féminni voru. Og þá kallaði Brandur biskup til bóka og messufata í hendur honum og ollu því öfundarmenn hans en biskup kallaði staðinn að Hólum eiga arf eftir Ingimund prest. En þeir fengu hvorigu hnekkt, örlæti hans né meinlætum því að nakkvað bar þess til jafnan af tilstilli góðra manna að hann fékk því haldið er hann hafði upp tekið (SS I, cap. 93, pàg. 119): i cada any s'esdevenia que es despenia tot l'offur (‘ofrena’) que ell rebia cada hivern i ell ho feia per a alimentar i vestir els pobres i els seus parents i eren set els ómagar (depenents per indigents) que ell alimentava amb aquests mitjans. Doncs bé, els envejosos varen procurar d'una banda que [tot això] li resultés difícil i pogués atendre menys les necessitats d'altres (= de manera que pogués...), i de l'altra, que el canviessin de parròquies i tingués les que eren més pobres (i per tant, les qui li procuressin menys ingressos a ell). I després d'això, el bisbe Brandur li va manar que li lliurés els llibres i ornaments de missa -i tot això ho provocaven els seus envejosos- i va declarar que fos la seu de Hólar la qui rebés l'herència del prevere Ingimundur. Tanmateix [el bisbe Brandur i els envejosos d'en Guðmundur] no pogueren pas impedir ni la seva generositat ni les maceracions (mortificacions) de si mateix perquè, amb el concurs d'homes bons, d'alguna manera sempre s'esdevenia que en Guðmundur podia mantenir el que hagués emprès
nú er þar komið að þessur mein verða aldrei með orðsendingum slökkt. Vér höfum þess freistað og hafa yfirbætur frestast og veldur því vansi trúar, ofkapp og þrályndi þeirra er í illu þrályndast. En þá er vér leitum við að rannsaka hvaðan þessar sakir rísa eða hverjir með kapp leita við heldur að næra þessi mein en slökkva þá vísa sumir sökum í einn stað, sumir í annan. Og sjáum vér fyrir því ekki annað heldur í þessu máli en biskup sæki á fund vorn og þeir með honum er hér eru á nefndir. Það bjóðum vér og undir hlýðni - Guði til þakka, heilagri kristni til frelsis, syndum yðrum til lausnar og öllum landslýð til þurftar - að þér sækið að sumri á vorn fund en vér skulum alla stund á leggja að ósætt falli, sætt rísi, sálur hjálpist og langær friður standi í þessu landi. Til langra meina mun standa eftir því sem guð kennir oss ef þetta ráð er fyrirlitið. En þér Arnór og öðrum þeim er þú hefir yfir guðs eigu og biskups setta, þá bjóðum vér þeim af guðs hálfu fastlega í hlýðni að þér fáið honum af staðarins eign svo mikið góss að hann megi sæmilega utan fara og hvorki kenni hann hneisu í utanferð né afturhvarfi. En ef þér afrækist þetta vort boð þá vitið það fyrir víst að yðvar vandi skal aukast margfaldlega (SS I, cap. 168, pàg. 226): ara s'és arribat a un punt que aquests mals no s'apagaran (=s'adobaran) mai amb missatges. Nós ho hem intentat fer, però hem ajornat la imposició d'expiacions, i ho fa la manca de confiança, la pertinàcia i l'obstinació dels qui s'entesten en el mal. I quan mirem de recercar d'on surten aquests actes (fets, sakir) o qui posa el seu zel a nodrir encara més aquest mal en lloc d'intentar apagar-lo, [ens trobem que] alguns indiquen cap a un lloc i alguns cap a un altre. I, per això, no veiem en aquest afer cap altra sortida que convocar a la nostra presència el bisbe [Guðmundur] i amb ell els qui són anomenats a dalt. [Així i doncs,] us manem que, en acte d'obediència, per les gràcies degudes a Déu, per la llibertat de la santa cristiandat, pel perdó dels vostres pecats i perquè ho ha de menester tot el poble que l'estiu vinent vingueu a la nostra presència i nós posarem tot el nostre zel en aconseguir que caiguin les discòrdies, sorgeixi la concòrdia, se salvin les ànimes i que una llarga pau regni en aquest país. Si menyspreu aquesta resolució [nostra], i d'acord amb el que Déu ens ensenya, després només se'n podran esperar llargs mals [i patiments]. Quant a tu, Arnór, i als altres que has posat sobre la propietat de Déu i del bisbe, us manem, a tu i a ells, que en nom de Déu i en l'obediència estricta [que ens deveu], que doneu al bisbe, de les propietats del bisbat, béns tan grans com perquè pugui viatjar a Noruega de manera honorable i no hagi de sentir vergonya ni humiliació ni en la travessia cap a Noruega ni en el viatge de tornada cap a Islàndia. Si menysteniu aquesta ordre nostra, sapigueu del cert que les vostres dificultats (problemes) augmentaran considerablement (=que la vostra situació empitjorarà considerablement) (vocabulari: þurft: aquí sembla tenir el significat de bé, benefici, profit, guany; cf. Baetke 19874, pàg. 791: <...> Bedürfnis, Bedarf, Notwendigkeit: <...> hafask e-t at til þurftar ǫðrum für die Bedürfnisse, für das Wohl anderer sorgen. Crec que el significat del mot, malgrat tot, és el que ha de menester el poble i tradueixo en conseqüència)
♦ ganga þurftar sinnar (o: þurfta sinna)<LOC FIGfer les seves necessitats (orinar, defecar)
♦ ganga innar þynnri þurftarinnar: orinar, ‘fer curt’, fer un riu, fer un roi (Mall.
svo bar til á bæ þeim á Akranesi, er á Klafastöðum heitir, að Arnbjörn Jónsson, er þar bjó, tók krankleika mikinn á þann hátt, að hann gat torveldlega og með miklum sárleik gengið hinnar þynnri þurftarinnar. Lá hann sex vikur í rekkju, og um síðir kom svo, að það var hálft þriðja dægur, að hann gat með engu móti fyrrnefndrar þurftar gengið. Hét hann þá til allsvaldanda guðs, og til árnaðarorðs hins sæla Þorláks biskups, sér til heilsubótar, að ganga í Skálaholt og fæða fátækan mann í tvö mál, og hét að gefa ævinlega hvert sumar mörk vax í Skálaholt. Og nokkru síðar, er hann hafði heitið fest, beiddi hann að ganga þurftarinnar. Gekk hann þá blóði og blóðlifrum í eina stóra mundlaug utan allan sárleik, og sem skammt leið þaðan, þá gekk hann með sama hætti blóði og blóðlifrum enn í stóra mundlaug, og þegar sem honum batnaði, hafði hann sig mjög við. Þyngdi honum þá enn á sama hátt. Hét hann þá enn að gefa eyri vaðmáls hinum sæla Þorláki biskupi. Batnaði honum þá dag frá degi, þar til hann var heill, og sannaði með eiði þennan atburð (Jarteinabók Þorláks biskups hin yngsta, C): també es va esdevenir a un mas d'Akranes que es diu Klafastadir que l'Arnbjörn Jónsson, que vivia allà, va patir una greu malaltia de tal mena que orinava amb dificultat i amb grans dolors. Va passar sis setmanes ajagut al llit i finalment va acabar que, per espai de dos dies i mig no va poder orinar gens ni mica. Va invocar llavors Déu totpoderós i la intercessió del beat bisbe Torlac fent la promesa que, si recobrava la salut, aniria a Skálaholt i hi donaria de menjar a un pobre dues vegades al dia, i va prometre també que, perpètuament, donaria cada estiu una marca (una mica menys de mitja lliura) de cera a Skálaholt. I poc després d'haver feta la promesa, va demanar de fer les seves necessitats. Llavors va fer sang i gleves de sang en una gran gibrella sense [sentir] cap dolor i quan encara no havia passat gaire d'això, va tornar fer de la mateixa manera sang i gleves de sang a una gran gibrella i fins i tot quan ja estava millorant havia de fer grans esforços per orinar. Llavors va tornar a empitjorar de la mateixa manera com abans i aleshores va prometre que, a més a més del que ja havia promès, donaria vaðmál per valor d'un eyrir al beat bisbe Torlac. Llavors va anar millorant de dia en dia fins que estigué completament bo i va donar fe d'aquest fet [portentós] amb un jurament (vocabulari: #1. hafa sig við: cf. Baetke 19874, pàg. 222: hafa sik við sich um etwas bemühen[, sich um etwas anstrengen]; cf. en Björn Halldórsson I (1814), pàg. 339a: hafa sig við, exercere, øve sig i. SS II, cap. 339, pàg. 518, hi llegim: Hann hafði sig lengstum lítt við orustuna um daginn. Báru til þess tveir hlutir, sá annar að hann þóttist hafa liðskost gnógan en sá annar að hann var heill lítt og þótti honum sér varla hent að ganga í stórerfiði. En allir menn vissu að Kolbeinn var hinn fræknasti maður og höfuðkempa til vopna sinna. Stóð hann við siglu á kastalanum og skipaði þaðan til atlögu ‘La major part d'aquella jornada en Kolbeinn es va esforçar poc (=la major part del temps no va participar activament en la batalla) en la batalla. Ho varen fer dues coses: la primera és que ell creia que tenia tropes a bastament (i per tant, no calia que hi intervingués ell mateix) i l'altra, que estava malament de salut i li semblava que a penes estava en condicions d'escometre una gran tasca com era aquella, però tothom sabia que en Kolbeinn era el més coratjós dels homes i un gran campió amb les [seves] armes. [Durant la batalla] s'estigué dret al castell de la nau, arran del mast, i d'allà estant dirigia l'atac’. Grettis saga, cap. 88 de la versió electrònica online, hi llegim: Hann mælti: "Síður ber eg þig undan að eg þykist víst vita að þú ert sönn að þessu sem eg hefi á þig borið. Skaltu og verða þig við að hafa um það mál ef þú getur það af þér fært" ‘ell li digué: “De cap manera te'n declaro innocent perquè crec del cert que ets culpable del que t'he acusat. També t'hi hauràs d'esforçar molt si vols aconseguir deslliurar-te [de la meva acusació]”. Entenc, doncs, que la locució vol dir que, durant el procés de sanació, l'Arnbjörn havia de fer grans esforços per poder orinar, que orinar li continuava costant molt, que tenia una gran dificultat per fer-ho; #2. atburður: Fixem-nos que s'evita de descriure o definir el cas com a: miracle del sant)

þurftar·frekur, -frek, -frekt <adj.>:
1. (maðurgolafre (glotó, voraç, que menja molt)
2. (plantaque té grans necessitats [de substàncies nutritives, aigua etc.] (planta)
♦ sólblóm eru þurftarfrek á næringarefni <= Ac.> og vatn: els gira-sols han de menester molts de nutrients (adob) i aigua

þurftugur, þurftug, þurftugt <adj.>:
1. (sem þarfnast e-sque ha de menester una cosa, que necessita una cosa (que li cal una cosa)
♦ vera ekki þurftugur e-s: no necessitar res, no haver de menester res
2. (fátækurnecessitat -ada (o: necessitós -osa) (que pateix fretura d'una cosa, pobre, en la indigència)

Þuríður <f. Þuríðar, no comptable>:
Þuríður f, Turid f (ginecònim)

þurr, þurr, þurrt <adj.>:
(raka- eða vökvalaus & í viðmótisec -a (assecat, eixut & en el tracte)
♦ þurr á mann: esquerp -a, de tracte brusc, bròfec
♦ það fjarar að þurru: un indret s'asseca completament durant la marea baixa
ís var lagður á Hofstaðavog mjög svo að bakka hinum meira og gengu þeir inn eftir ísum og svo inn yfir eið til Vigrafjarðar og lá hann allur. Honum er svo háttað að hann fjarar allan að þurru og leggst ísinn á leirana er fjaran er en sker þau er eru á firðinum stóðu upp úr ísnum og var þar brotinn mjög ísinn um skerið og voru jakarnir hallir mjög út af skerinu. Lausasnjór var fallinn á ísinn og var hált mjög á ísnum: la badia de Hofstaðavogur s'havia cobert d'una gruixuda capa de gel que arribava fins al pendent major (ɔ: fins al Bakki major). Van marxar de primer resseguint el gel i després, per l'istme feren cap al fiord de Vigrafjörður, el qual estava tot ell cobert pel glaç. Aquest fiord presenta la peculiaritat que durant la marea baixa es buida totalment d'aigua (queda totalment sec) i quan això passa la capa de glaç es posa sobre el llim del fons marí, però les tenasses que hi ha al fiord sobressortien fora del glaç i al voltant de la tenassa [de la qual es parlarà] el glaç estava molt trencat i els caramells de gel penjaven molt inclinats de la tenassa. Neu fresca havia caigut sobre el glaç el qual era molt llenegadís (vocabulari: #1. bakki hinn meiri: En Hugo Gering 1897, pàg. 151, interpreta aquest substantiu com a nom propi i l'escriu, consegüentment: Bakki. Ibíd., pàg. 166, comenta: 2. Bakka enum meira, der zusatz ist augenscheinlich deswegen beigefügt, um dies gehöft von dem vorher (§ 1 u. 2) genannten zu unterscheiden. Mit Bakki enn meiri ist zweifellos das nicht weit von dem inneren ende des Hofstaðavágr gelegene Staðarbakki gemeint. Dass Bakki enn meiri und jenes oben erwähnte Bakki identisch seien, wie sowol Thorlacius als Kålund annehmen, ist kaum möglich; #2. eið: En Hugo Gering 1897, pàg. 151: 3. eið, die landenge zwischen dem Hofstaðavágr und Vigrafjǫrðr; #3. leir: En Hugo Gering 1897, pàg. 151: 5. leggz íssinn á leirana, „das eis senkt sich auf den lehmboden (des meerbusens)“; #4. stóðu: En Hugo Gering 1897, pàg. 151: 6. stóðu, der verfasser springt plötzlich von der schilderung des regelmässig in jedem winter eintretenden zustandes zur darstellung der an dem kampftage bestehenden verhältnisse über; #5. skerið: En Hugo Gering 1897, pàg. 151: 7. skerit, der artikel steht, weil der verfasser bereits an eine bestimmte klippe (die an welcher der kampf sich abspielte) denkt; #6. jaki: En Hugo Gering 1897, pàg. 151: 7. váru jakarnir — skerinu, „die schrägliegenden eisblöcke umgaben in weitem umkreise die klippe“; )
♦ ganga á þurru [mitt] í gegnum e-ð: caminar sobre eixut per un indret, passar per un lloc a peu eixut (o: sec)
♦ betri er þurr brauðbiti í næði en veisla í húsi fullu af deilum: <LOC FIGmés val un mos de pa sec en pau i tranquil·litat que un banquet a una casa plena de baralles (טוֹב פַּת חֲרֵבָה, וְשַׁלְוָה-בָהּ-- מִבַּיִת, מָלֵא זִבְחֵי-רִיב)
♦ ekki þurr þráður: tot xop -a, amb la roba tota xopa
♦ þurr kýr: <RAMAvaca seca
♦ þurr fanggylta: <RAMAtruja seca i plena (gràvida)
♦ þurr flugbraut: <AVIApista d'aterratge i/o enlairament seca
♦ þurr húð: pell seca, sequedat cutània, xerosi f del cutis, sequedat f a la pell
♦ þurr jörð: terra seca (o: àrida; o: eixuta)  
hann óx upp eins og viðarteinungur fyrir augliti Drottins, eins og rótarkvistur úr þurri jörð (t͡sii̯ˈʝāh ~ צִיָּה:   wa-i̯ˈʝaʕal   ka-i̯ʝōˈnēq   lə-φāˈnā-u̯   wə-χa-ʃˈʃɔrɛʃ   mē-ˈʔɛrɛt͡s   t͡sii̯ˈʝāh,   וְשַׁתִּהָ כְּאֶרֶץ צִיָּה)havia crescut com un rebrot en presència de Jahvè i com una branca que surt d'una arrel en una terra àrida (BMonts. = terra àrida; BInterc. = terra eixuta; BEvang. = terra àrida)
♦ þurr matur: (harðfiskurmenjar sec (designació especial del peix assecat)
og áður þeir komu spurði Ósk húsfreyja hvort Kálfur vildi eta hvítan mat eða þurran (SS I, cap. 247, pàg. 356): i abans que arribessin, l'Ósk, la mestressa del mas, va demanar (havia demanat) si en Kálfur voldria menjar menjar blanc o sec (=producte lacti o peix assecat)
♦ þurrt: aliment sòlid (és a dir, no líquid)
þeir gáfu honum brauð að eta og vatn að drekka, einnig fíkjuköku og tvær rúsínukökur. Þegar hann hafði matast hresstist hann en hann hafði hvorki fengið vott né þurrt (ˈlɛħɛm ~ לֶחֶם:   kī   lɔʔ־ˈʔāχal   ˈlɛħɛm   wə-lɔʔ־ˈʃāθāh   ˈmaʝim   ʃəlɔˈʃāh   ʝāˈmīm   ū-ʃəlɔˈʃāh   lēi̯ˈlōθ,   כִּי לֹא-אָכַל לֶחֶם, וְלֹא-שָׁתָה מַיִם, שְׁלֹשָׁה יָמִים, וּשְׁלֹשָׁה לֵילוֹת) í þrjá sólarhringali donaren pa per a menjar i aigua per a beure, també pa de figues seques i dues coques de panses. Quan hagué menjat, es va recobrar perquè ja feia tres dies i tres nits que no tastava ni líquid ni aliment sòlid (BMonts. = que no tastava pa ni bevia aigua; BInterc. = que no menjava ni bevia res; BEvang. = que no menjava pa ni bevia aigua)
♦ þurr viður: llenya seca
þá gekk hún úr svefnlofti sínu og krafði engan fylgdarmann með sér. Hún var klædd einum hjúp hins bezta blíats við hvítum skinnum, fótvíðum, fuglofnum (hàpax!) og gullofnum. Því næst klæddist hún litlum möttli hins bazta pells. Hvítara var hold hennar en nýfallinn snjór á þurrum viði eða hið hvítasta blóm á grasi. Aldri kom sá karlmaður í heiminn svo harmsfullur og hryggur, ef hann sæi hana, þá myndi hann hlæja og gleðjast hjarta hans (Elíss saga og Rósamundu): després va sortir del seu dormitori sense reclamar que l'acompanyés cap membre del seguici. Anava vestida amb una gramalla (clotxa?) feta del millor brial amb [folradures de] pell blanca, la qual gramalla li arribava fins als peus i estava entrebrodada d'ocells i [fils] d'or. A sobre s'hi va posar un mantell curt fet del millor pal·li. La seva carn (=pell) era més blanca que la neu acabada de caure sobre la llenya seca o que la flor més blanca enmig de l'herba. Mai no ha vingut al món un home que, per més afligit i contristat que estigués, si la veia, no rigués i alegrés el seu cor
þá skutu menn Guðmundar inn í dyrin og var þá lokið aftur hurðunni. Þeir Guðmundur þóttust sjá að húsin mundu seint sækjast ef eigi væri eldur að borinn. Þar voru margir menn inni vel vopnaðir. En eldur fékkst eigi heima þar og var sóttur á Grund ofan en sumir brutu ofan fjós og hlöðu og báru að hey að húsunum og kveiktu síðan eld fyrir durunum. Þórður Laufæsingur var á hús uppi og hans menn og rufu þakið og gerðu þar eldana á rjáfrinu en heyi var troðið í glugga alla. En þurr var viðurinn undir og var þar eigi hægt að verja innan úr húsunum (SS I, cap. 110, pàg. 151): lllavors alguns dels homes d'en Guðmundur van disparar cap a l'interior de les portes [que continuaven obertes] i llavors [els de dins les cases del mas] tornaren a tancar la porta. En Guðmundur i els seus homes consideraren que els resultaria difícil prendre les cases si no hi calaven foc. Dins les cases del mas hi havia molts d'homes ben armats. Però no trobaren foc allà i n'anaren a cercar a Grund mentre alguns forçaven l'entrada de la vaqueria i el fenil i portaren fenc a les cases del mas i després encengueren un foc davant les portes. En Þórður de Laufás i els seus homes s'enfilaren al sostre de les cases i hi feren forats i posaren els focs a la sostrada mentre entaforaven fenc a totes les finestres (perquè el fum no pogués sortir). El llenyam (les grans bigues) sota la teulada era sec de manera que no resultava fàcil protegir-se [del foc] dedins estant de les cases
♦ þurrt árferði: any[s] m[.pl] de sequera (o: secada), any[s] sec[s]
♦ þurrt ástand: <FÍS & QUÍMbase seca
♦ þurrt efni: <QUÍMmatèria seca, substància seca
♦ þurrt fljót, þurra fljótið: [un] riu sec, el riu sec
♦ þurrt hey: fenc sec, fenàs sec (Mall., Men.
þetta mislíkar Þuríði og falar eigi oftar gripina. Þórgunna vann voðverk hvern dag er eigi var heyverk. En þá er þerrar voru vann hún að þurru heyi í töðunni og lét gera sér hrífu þá er hún vildi ein með fara: aquestes paraules varen desagradar molt a la Þuríður i ja no va intentar comprar més aquells objectes preciosos. La Þórgunna cada dia, si no hi havia feina a fer amb [la collita d]el fenc, teixia. Durant els dies bons per a assecar el fenc, s'ocupava del fenc sec estès a la taða, el prat de la casa, i es va fer fer un rampí que volia fer anar ella tota sola
♦ þurrt land¹: terra ferma
þá bauð Drottinn fiskinum að spúa Jónasi upp á þurrt land (ʝabbāˈʃāh ~ יַבָּשָׁה:   wa-i̯ʝāˈqēʔ   ʔɛθ־ʝōˈnāh   ʔɛl־ha-i̯ʝabbāˈʃāh,   וַיָּקֵא אֶת-יוֹנָה, אֶל-הַיַּבָּשָׁה)aleshores Jahvè manà al peix que vomités en Jonàs (Ionà) a terra ferma
þangað var að fara harla mikið torleiði, þótt fáir menn og vaskir veldust til þeirrar farar , því að betur mega sækja langan veg og torsóttan fáir menn og fræknir en margir. Þar þyrstir jörðina til döggvar og himin til regns. Samur hiti er þar jafnan. Ávaxtalausir sandar eru þar, þeir er ekki má gras á þrífast. Þetta kalla menn sandhöf. Þá er sólin hefur lengstum þerrt sanda þessa með sínum hita og blási síðan vindur á og rugli þann tíma sandinum, þeir er yfir fara, verður það þvílíkur stormur til að jafna af sandfoki sem bárufall á sæ; og slíkir háskar þykja þar vera á þurru landi sem svelgur í hafi eða Sirtes og Scilla, þeir háskar, er svo heita: allà s'hi arribava per camins molt difícils de passar encara per a fer aquest trajecte s'haguessin elegit pocs i coratjosos homes, car, pocs poden escometre millor un llarg i difícil camí que si són molts. Allà la terra sedeja anhelant rosada i el cel anhelant pluja. Sempre hi fa la mateixa calor. Hi ha sorres estèrils a les quals no hi pot créixer gens d'herba. Aquesta extensió es diu mars de sorra. Quan el sol ha assecat la major part del temps aquestes sorres amb la seva calor i després hi bufa vent i embrolla [arremolinant-la] la sorra mentre hi passa per sobre, es congria una tempesta tal que la sorra que s'aixeca i arremolina és semblant a l'encrestament de les onades a la mar; i en terra ferma sembla que hi ha els mateixos perills que presenta un xuclador enmig de la mar o els perills que s'hi anomenen Sirtes i Escil·la
slíkt var endalykt þessarar borgar, er svo fræg hafði verið fyrr meir af sínum höfðingjum og einna mest af Xerxe konungi, er þaðan herjaði í norðurhálfu heimsins. Hann hafði tíu þúsundir skipa yfir að ráða. Sá hinn sami sigldi sumum stöðum á þurru landi, og hann veitti sjóinn í gegnum háa hálsa: tal fou la fi d'aquesta ciutat que en altre temps havia estat tan famosa per llurs prínceps i, de tots ells, pel qui més, pel rei Xerxes, el qual des d'ella va emprendre les seves expedicions de guerra contra la part septentrional del món (=contra Europa). Tenia sota el seu comandament deu mil vaixells. Aquest mateix rei [fins i tot] singlava en alguns indrets per terra ferma i menava la mar a través d'altes collades
♦ þurrt land²: terra seca (o: àrida; o: eixuta)  
ella mun ég færa hana úr öllu og láta hana standa nakta, eins og þegar hún fæddist, og gjöra hana eins og eyðimörk og láta hana verða eins og þurrt land (t͡sii̯ˈʝāh ~ צִיָּה:   wə-ʃatˈti-hā   kə-ˈʔɛrɛt͡s   t͡sii̯ˈʝāh,   וְשַׁתִּהָ כְּאֶרֶץ צִיָּה) og láta hana deyja af þorsta: si no, la despullaré del tot i la deixaré tota nua com quan va néixer, i la convertiré en un desert, i la reduiré a una terra àrida i la faré morir de set (BMonts. = terra àrida; BInterc. = terra eixuta; BEvang. = terra eixuta)
þeir spurðu ekki: Hvar er Drottinn sem leiddi oss frá Egyptalandi og vísaði oss veg í eyðimörkinni, um þurrt og sprungið land (ʕărāˈβāh ~ עֲרָבָה:   bə-ˈʔɛrɛt͡s   ʕărāˈβāh   wə-ʃūˈħāh,   בְּאֶרֶץ עֲרָבָה וְשׁוּחָה), skrælnað og niðdimmt (t͡sii̯ˈʝāh ~ צִיָּה:   bə-ˈʔɛrɛt͡s   t͡sii̯ˈʝāh   wə-t͡salˈmāwɛθ,   בְּאֶרֶץ צִיָּה וְצַלְמָוֶת), land sem enginn fer um og enginn maður byggir?: no van pas demanar: «On és Jahvè, que ens menà fora del país d'Egipte i ens mostrà el camí al desert, per una terra àrida i clivellada, escarida i tenebrosa, per una terra on no passa cap home i on no habita ningú?»
Drottinn, þú ert minn Guð, þín leita ég, sál mína þyrstir eftir þér, hold mitt þráir þig, í þurru landi (ˈʔɛrɛt͡s   t͡sii̯ˈʝāh ~ אֶרֶץ צִיָּה:   kāˈmaḥ   ləˈχā   βəɕāˈr-ī   bə-ˌʔɛrɛt͡s-t͡sii̯ˈʝāh   wə-ʕāˈʝēφ   bəlī־ˈmāʝim,   כָּמַהּ לְךָ בְשָׂרִי; בְּאֶרֶץ-צִיָּה וְעָיֵף בְּלִי-מָיִם), örþrota af vatnsleysi: Elohim, vós sou el meu Déu, jo us cerco, la meva ànima té set de vós, la meva carn es deleja per vós, en terra eixuta, exhausta per la manca d'aigua (BMonts. = com terra eixuta; BInterc. = en terra eixuta; BEvang. = en una terra àrida)
♦ þurrt loft: <FÍS & QUÍMgas sec
♦ þurrt svæði: <BIOL & ECOL & GEOGzona àrida
♦ fara (o: ganga) yfir ána þurrum fótum: passar el riu a peu eixut (o: sec)
34. En er flóttinn kom fram at Skotborgará, þá námu Vindr enn við um stund, en er allt lið konungs var eptir komit, þá létu heiðingjar rekast út á ána; varð þar svá mikit valfall, at konungsmenn hlupu á valkǫstum þurrt yfir ánaCap. XXXIV. Vbi uero turba fugientium ad amnem Skotborgensem peruenit, Vindi paulisper denuo restiterunt. Cum autem uniuersi milites regii aduenissent, pagani in fluuium repulsi sunt. Hic tanto numero ceciderunt, ut regii per caesorum cumulos amnem siccis pedibus transgrederentur.34. Però quan els qui fugien arribaren al riu Skotborgará, els vendes tornaren a oferir resistència (a reprendre la lluita) un cert temps, però així que totes les forces del rei hi hagueren arribat, els pagans hagueren de recular cap al riu i allà el carnatge que s'hi féu fou tan gran que els homes del rei, saltant sobre els caramulls de cadàvers dels caiguts podien travessar a peu eixut el riu (vocabulari: #1. láta rekask: Cf. en Baetke 19874, pàg. 494: láta rekask yfir umherziehen; Aquest significat no escau pas a aquest passatge. Cal partir de: recular cap a, ésser empesos o repel·lits cap a = repulsi sunt de la traducció llatina; #2. valkǫstr: Cf. en Baetke 19874, pàg. 692: val-kǫstr m.   e. Haufen Erschlagener; )
♦ fasta þurrt: <RELIGfer dejuni i abstinència de carn (p.e., durant la quaresma), menjant només peix sec i productes de la terra
Kjartan fastaði þurrt langaföstu og gerði það að engis manns dæmum hér á landi því að það er sögn manna að hann hafi fyrstur manna fastað þurrt hér innanlands. Svo þótti mönnum það undarlegur hlutur að Kjartan lifði svo lengi matlaus að menn fóru langar leiðir að sjá hann. Með slíku móti voru aðrir hættir Kjartans umfram aðra menn. Síðan gengu af páskarnir: en Kjartan va fer la quaresma observant el dijuni i alimentant-se únicament de peix sec i la va fer sense que n'hi hagués precedents de ningú aquí a Islàndia ja que es diu que ell fou el primer en fer el dejuni, aquí a Islàndia, alimentant-se estrictament de peix sec i vegetals. A la gent els semblava singular (=quedaven tan astorats) que en Kjartan visqués tant de temps sense menjar [com se sol menjar] que la gent feien un llarg camí per veure'l (=anaven de ben lluny a veure'l). Igual que en aquest fet, les altres maneres (=la resta del capteniment) d'en Kjartan eren millors que les dels altres. I així va passar Pasqua (vocabulari: #1. fasta þurrt: En Kristian Kålund 1896, pàg. 142, comenta: 19. 20. fastaði þurt, „lebte (den katholischen fastenregeln entsprechend) von þurr matr, d.i. fisch (ohne milchspeisen)“; #2. matlaus: En Kristian Kålund 1896, pàg. 142-143: 23. matlauss, „ohne speise“; matr steht hier jedoch in beschränkterer bedeutung, da es die in der fastenzeit verbotenen hauptnahrungsmittel [p. 143] bezeichnet, also so gut wie ohne speise)
♦ sitja þurrt um e-ð, sitja um þurrt: <LOC FIGseure en sec sobre una cosa = no tenir idea d'una cosa
en Finnbjörn svarar því af sinni hendi: „Herra,“ segir hann, „þessi orð sem þér hafið hér talað í dag við Þorgils lögunaut minn munu sýnast vitrum mönnum óskynsamlega töluð. Þótt hinn heimskasti maður talaði svo og hinn illgjarnasti þá mundi hann þykja nær dauða fyrir verður. En [p. 714] eg er nú heldur hás að svara yður í dag. Mætti guð gefa það að eg væri á öðrum fundi miklu snjallmæltari. Er það nú ljóst fyrir allra manna augum að þá gullhálsana sem hér hafa geisað yfir sveitir með ránum og refsingum hafið þér látið standa hjá yður hjá altari í heilagri kirkju og lagt á þá alla virkt, og er það lygilaust, og þeir hafa marga menn brennt inni og marga menn fátæka saklausa inni kæft í reyk. Um sum illvirki þeirra er sumum mönnum eigi tvímælislaust hvort þér munuð þurrt hafa um setið allar vitundir en það vita allir að brennuvargar eru rækastir gervir bæði í guðs lögum og manna“ (SS II, cap. 455, pàg. 713-714): en Finnbjörn va replicar a això per part seva: “Senyor”, va dir, “les paraules que heu parlat avui aquí amb en Þorgils, el meu company, semblaran forassenyades a les persones de seny. [Qualsevol persona] que hagués parlat així, encara que fos el més enze i el més malintencionat dels homes, semblaria ésser pràcticament mereixedor de la mort per tals paraules. Però [p. 714] ara estic força rogallós per respondre-vos avui. Que Déu vulgui que jo sigui molt més eloqüent (=que pugui parlar millor) en una altra trobada. Doncs bé, als ulls de tothom és notori que heu deixat estar els ricatxos a la vostra vora a la vora de l'altar de la santa església que han causat estralls per les contrades d'aquí amb llurs robatoris i vexacions (? lit.: càstigs) i heu posat en ells tota la vostra estimació, i tot això que acabo de dir és ben vera, i [a més a més,] han cremat molta de gent viva dins llurs masos i ofegat dedins en la fumera molts de pobres innocents. Pel que fa a algunes de llurs malifetes són molts els qui no tenen cap mena de dubte que vós no n'hàgiu tingut coneixença i això que tothom sap que els incendiaris són els qui es fan els més vituperables (execrables, abjectes) tant segons les lleis de Déu com segons les dels homes” (vocabulari: #1. á öðrum fundi: N'Olaf Hansen 2 (1904), pàg. 279, interpreta i tradueix així aquest sintagma: eg er i dag temlig hæs til at svare Eder, og gud give, at jeg ved en anden sammenkomst måtte være langt mere veltalende; #2. rækur: Cf. en Baetke 19874, pàg. 509: rækr adj.   zu vertreiben, zu verstoßen <...> — verwerflich, unrein; #3. þurr: Cf. en Baetke 19874, pàg. 791-792: um sum illvirki þeira er sumum mǫnnum eigi tvímælislaust hvárt þér munið þurt hafa um setit allar [p. 792] vitundir ob ihr keine Kenntnis davon gehabt, gar nichts davon gewußt habt; )
♦ upp úr þurru: <LOC FIGd'improvís, tot de cop, de cop i volta
♦ vera þurr: ésser (o: estar) sec
kverkar mínar eru þurrar (ʝāˈβēʃ ~ יָבֵשׁ:   ʝāˈβēʃ   ka-ˈħɛrɛɕ   kɔˈħ-ī,   יָבֵשׁ כַּחֶרֶשׂ, כֹּחִי) sem brenndur leir, tungan loðir við góminn, þú leggur mig í duft dauðans: la meva gorja està seca com argila cuita, la meva llengua s'aferra al paladar, m'ajeus a la pols de la mort
♦ verða þurr: assecar-se
og þegar Nói tók ofan þekjuna af örkinni sá hann að yfirborð jarðarinnar var orðið þurrt (ħāˈrēβ ~ חָרֵב:   wə-hinˈnēh   ħārəˈβū   pəˈnēi̯   hā-ʔăδāˈmāh,   וְהִנֵּה חָרְבוּ פְּנֵי הָאֲדָמָה). Í öðrum mánuðinum, á tuttugasta og sjöunda degi mánaðarins, var jörðin alþurr (ʝāˈβēʃ ~ יָבֵשׁ:   ʝāβəˈʃāh   hā-ˈʔārɛt͡s,   יָבְשָׁה, הָאָרֶץ)i quan en Noè va aixecar la coberta de l'arca, va veure que la superfície de la terra s'era assecada. El segon mes, el dia vint-i-set del mes, la terra ja era tota seca
♦ verða þurr í kverkunum: <LOCtenir la gola (o: gargamella -Mall., Eiv.) seca
ég hefi æpt mig þreyttan, er orðinn brennandi þurr í kverkunum (ħāˈrar ~ חָרַר:   niˈħar   gərōˈn-ī,   נִחַר גְּרוֹנִי), augu mín eru döpruð orðin af að þreyja eftir Guði mínum: estic retut de tant de cridar, tinc la gargamella seca que em crema (= em crema la gargamella de seca que la tinc), els meus ulls s'han afeblit de tant d'esperar pacientment el meu Déu

þurra·búð <f. -búðar, -búðir>:
<HISTþurrabúð f, barraca de pescadors contractats i treballadors conservers en els ports pesquers, sense terres adjacents on poder-hi criar animals (tómthús)

þurrabúðar·maður <m. -manns, -menn>:
<HISTþurrabúðarmaður m, ‘barraquer’, pescador contractat o treballador conserver en els ports pesquers, que vivia a una þurrabúð

þurra·drumbur <m. -drumbs, -drumbar>:
<COL·LOhome esquerp, de tracte bròfec

þurra·frost <n. -frosts, -frost>:
<METEOgelada intensa, gelader m (Mall.

þurra·fúi <m. -fúa, no comptable>:
podridura seca (o: blanca)

þurra·hósti <m. -hósta, no comptable>:
<MEDtos seca, tossina seca (Mall.

þurra·mæði <f. -mæði, no comptable>:
<VETERþurramæði f, malaltia de les ovelles d'origen retrovíric caracteritzada per una cascada inflamatòria als pulmons que s'empitjora amb el temps i acaba conduint l'ovella a la mort. No és tan contagiosa com lavotamæði. El temps d'incubació pot ésser de 2-3 anys. Aquest mot és adaptat al català amb la forma maedi que apareix en el terme Malaltia f de Maedi-Visna

þurra·rafhlaða <f. -rafhlöðu, -rafhlöður. Gen. pl.: -rafhlaðna o: -rafhlaða>:
pila (o: bateria) seca

þurr·ausa <-eys ~ -ausum | -jós ~ -jusum | -ausiðe-ð>:
1. (ausa að fullubuidar una cosa fins a deixar-la eixuta (treure tot el líquid d'un indret, p.e., a còpia de bombar-lo o poar-lo, fins a deixar-lo eixut)
2. (gjörtæmaexhaurir una cosa (buidar totalment el contingut d'un recipient)

þurr·ausinn, -ausin, -ausið <adj.>:
<FIGesgotat -ada, exhaurit -ida

þurr·brjósta <adj. inv.>:
1. (sem hefur ekki neytt neinsen dejú, dejú -una (que no ha menjat res)
2. (sem hefur ekki neytt vínssobri -òbria (que no ha begut cap beguda alcohòlica)

þurrð <f. þurrðar, no comptable>:
disminució f, minva f, decreixement m
þetta haust fóru Vatnsfirðingar víða um fjörðu að afla til búsins og þóttust vinir Sturlu þar mjög kulda af kenna. Þá kom vestan Þórður son Guðmundar Sigríðarsonar og sagði Sturlu mikið af framferði þeirra og segja það sumir að hann færði ekki í þurrð. En Sturlu fannst fátt um (SS I, cap. 232, pàg. 334): aquella tardor, els vatnsfiordesos anaren arreu pels fiords per a procurar-se queviures per a llurs masos i els amics de l'Sturla consideraren que hi eren rebuts amb molta de fredor. Llavors va arribar, de ponent, en Þórður, fill d'en Guðmundur el fill de la Sigríður, i va referir extensament a l'Sturla de llur comportament i alguns diuen que no li va estalviar ni resumir res. I el que li va dir no va agradar gaire a l'Sturla (vocabulari: #1. færa í þurrð: Cf. en Baetke 19874, pàg. 790: fara ekki í þurð (beim Erzählen) nichts auslassen oder verkleinern; #2. framferði: Cf. en Baetke 19874, pàgs. 158-159: <...> 2. Vorgehen, Verhalten, Benehmen; #3. finnast: Cf. en Baetke 19874, pàg. 139: e-m finnsk fátt um etwas mißfällt jmd.)
Hallur var fémikill bróðir hans en Eyjólfur var auðnarmaður og bjó sér hvor þeirra. Þá sá Hallur að bú Eyjólfs mundi skamma stund standast og keypti við Þorgrím því að hann tók við búi hans svo sem hann hefði við tekið að fardögum og skyldi Þorgrímur hafa af þurrð og vöxt og hafa svo mart manna sem hann vildi of veturinn. Og var Hallur í vist með Þorgrími en Hallur veitti Vigfúsi Önundarsyni en Hámundur var vestur í Stafaholti með Eyjólfi Þorgeirssyni of veturinn (SS I, cap. 114, pàg. 162): en Hallur era el seu germà acabalat, mentre que l'Eyjólfur era un dissipador i cadascun d'ells dos tenia el seu propi mas. Aleshores en Hallur se n'adonà que el mas de l'Eyjólfur aguantaria poc de temps [la manutenció d'en Þorgrímur i els seus homes] i va concloure amb en Þorgrímur un acord pel qual en Þorgrímur es feia càrrec [de nou] del seu mas (d'en Hallur) com si se'n fes càrrec durant els fardagar i en Þorgrímur en tindria tant els guanys com les pèrdues i hi estatjaria tants d'homes durant l'hivern com voldria. I en Hallur es va estatjar amb en Þorgrímur i [també] ajudava en Vigfús Önundarson mentre que en Hámundur va passar l'hivern a Stafaholt, a ponent, a ca l'Eyjólfur Þorgeirsson (vocabulari: #1. auðnarmaður: En Baetke 19874, pàg. 34, no dóna entrada a aquest mot, de significat altrament transparent: balafiador, dissipador; #2. hvor þeirra býr sér: En Baetke 19874, pàgs. 75-76 i 284, no dóna pas entrada a aquesta expressió. En Kristian Kålund 1904 tradueix: hans broder Hall var en velstående mand, men Eyjulv var ødsel, og hver af de to havde sin egen husholdning. Adopto aquesta interpretació en la meva traducció; #3. kaupa e-u við e-n: Cf. en Baetke 19874, pàg. 321: <...> 2. einen Handel, Vertrag (ab-)schließen, vereinbaren, abmachen: kaupa e-u, at e-u etwas vereinbaren <...>; #4. vist: Cf. en Baetke 19874, pàg. 748: <...> das Sich-Aufhalten an einer Stelle, Aufenthalt (mit Wohnung und Beköstigung); #5. veita: Cf. en Baetke 19874, pàg. 709: <...> 4. helfen, beistehen, unterstützen (e-m); )
Gestur svarar: "Ekki fara í þurrð draumarnir": en Gestur li va respondre: “els [teus] somnis no disminueixen pas en importància” (vocabulari: #1. þurrð: Cf. en Baetke 19874, pàg. 790: ekki fara í þurð draumarnir die Träume werden (an Bedeutung) nicht geringer. Igualment en Kristian Kålund 1896, pàg. 93: 27. fara í þurð, „nehmen (an bedeutung) ab“; þurð, „verminderung“ (zu þverra); )
♦ ganga til þurrðar: esgotar-se, exhaurir-se
♦ renna til þurrðar: esgotar-se, exhaurir-se, acabar d'escolar-se (un corrent d'aigua)
þá stóð vatnið kyrrt, það er ofan að kom, og hófst upp sem veggur mjög langt burtu, við Adam, borgina, sem liggur hjá Sartan. En það sem rann niður til vatnsins á sléttlendinu, Saltasjós, rann allt til þurrðar (tāˈmam + kāˈraθ ~ תָּמַם + כָּרַת:   wə-ha-i̯ʝɔrəˈδīm   ʕal   ʝām   hā-ʕărāˈβāh   ʝām־ha-mˈmɛlaħ   ˈtammū   niˈχrāθū,   וְהַיֹּרְדִים עַל יָם הָעֲרָבָה יָם-הַמֶּלַח, תַּמּוּ נִכְרָתוּ). Og lýðurinn fór yfir um gegnt Jeríkó: llavors l'aigua es va aturar, la qui baixava de dalt i s'aixecà com un mur, fins molt lluny, fins a tocar d'Adom (Adam), la ciutat que hi ha vora Sartan (Çartan, Çaretan). Però la qui baixava cap al llac de la plana, la Mar de la Sal, es va exhaurir completament. I el poble va travessar el riu enfront de Jericó
♦ það er þurrð á e-u: hi ha escassetat d'una cosa
♦ → blóðþurrð “isquèmia”
♦ → mjólkurþurrð “agalàctia”
♦ → saltþurrð “depleció de sal”
♦ → súrefnisþurrð “anòxia; depleció d'oxigen”
♦ → vessaþurrð “deshidratació”
♦ → þvagþurrð “oligúria”

þurr·efni <n. -efnis, -efni>:
1. <QUÍM/ALIMmatèria seca
♦ → kakóþurrefni “matèria seca de cacau”
♦ → mjólkurþurrefni “matèria seca làctia”
2. <CULINingredient sòlid de recepta com ara farina o sucre (en oposició als ingredients líquids com ara llet, aigua, oli etc.)

þurr·eiming <f. -eimingar, no comptable>:
<QUÍM/FÍSdestil·lació seca

þurr·fasta <f. -föstu, no comptable>:
<RELIGdejuni i abstinència
fyrir alla daga þá af þessum sextán sem þurrfasta er skyld fyrir, skal eigi lengr vinna en til nóns. En fyrir þá messudaga aðra sem þurrfasta er skyld fyrir (ɔ: sem lǫgskylt er at fasta fyrir við þurrt), þá er rétt at vinna til miðs aptans. En fyrir þá messudaga sem eigi er lǫgskyld þurrfasta fyrir (ɔ: sem eigi er skyld lǫgfasta), þá er leyft at vinna til náttmáls, [p. 45] nema fyrir Jónsmessu byskups, Philippússmessu ok Jakobúss ok krossmessu um vár (ɔ: á vári), þá skal eigi lengr vinna en til miðs aptans: totes les vigílies d'aquestes setze festes, en què s'ha de fer obligatòriament dejuni i abstinència, no s'ha de treballar més que fins a l'hora nona (les tres del capvespre), però a les vigílies de tots els altres dies festius en què és de precepte fer dejuni i abstinència, és lícit treballar fins al miðr aptann (les sis de l'horabaixa). A les vigílies de les festes en què no sigui de precepte el dejuni i l'abstinència, és permès de treballar fins al náttmál (les nou del vespre) llevat de les vigílies de la festa de sant Joan bisbe (el vint-i-tres d'abril), de sant Felip (l'u de maig) i sant Jaume (el vint-i-cinc de juliol), i de la festa de la invenció de la Santa Creu (el tres de maig), en què no es pot pas treballar més que fins al miðr aptann (les sis de l'horabaixa)

þurr·fóður <n. -fóðurs, no comptable>:
pinso m, menjar sec

þurr·fætis <adv.>:
a peu eixut (o: sec)
en er Haraldur konungur sá að fylking enskra manna var komin ofan með díkinu gegnt þeim þá lét hann blása herblásturinn og eggjaði herinn ákaflega, lét þá fram bera merkið Landeyðuna, snaraði þá atgönguna svo harða að allt hrökk fyrir. Gerðist þá mannfall mikið í liði jarla. Snerist þá liðið brátt á flótta, flýði sumt upp með ánni og ofan en flest fólkið hljóp út á díkið. Lá þar svo þykkt valurinn að Norðmenn máttu ganga þurrfætis yfir fenið. Þar týndist Mörukári jarl. Svo segir Steinn Herdísarson <...>: i quan el rei Haraldur va veure que la formació de combat dels anglesos havia marxat contra ell baixant tot al llarg del canal, va fer tocar el senyal [d'atac] i tot seguit va arengar vehementment les seves tropes. Després, va fer portar al davant el seu estendard Landeyðan (El Devastador). L'atac fou tan violent que tots els anglesos recularen. Llavors es va fer un gran carnatge entre els soldats de les tropes dels iarls que aviat es meteren en fuita. Uns fugiren riu amunt, d'altres riu avall però la majoria va saltar a dins el canal. Els cadàvers dels soldats anegats hi eren tan espessos que els noruecs podien travessar el canal a peu eixut. Fou aquí on s'hi anegà també el iarl Mörukári, com canta [l'escalda] Steinn Herdísarson <...>

þurr·ger <n. -gers, no comptable>:
<ALIMllevat sec

þurr·gufa <-gufa ~ -gufum | -gufaði ~ -gufuðum | -gufað>:
<QUÍM/FÍSsublimar-se

þurr·gufun <f. -gufunar, no comptable>:
<QUÍM/FÍSsublimació f

þurr·hey <n. -heys, -hey. Gen. pl.: -heyja; dat.pl.: -heyjum>:
fenc sec

þurr·hlaða <f. -hlöðu, -hlöður. Gen. pl.: -hlaðna o: -hlaða>:
pila (o: bateria) seca

þurr·hreinsa <-hreinsa ~ -hreinsum | -hreinsaði ~ -hreinsuðum | -hreinsaðe-ð>:
rentar una cosa en sec
♦ þurrhreinsa kjól: rentar en sec un vestit

þurrhreinsi·vél <f. -vélar, -vélar>:
màquina f de rentat (o: rentatge) en sec

þurr·hreinsun <f. -hreinsunar, no comptable>:
rentat (o: rentatge) m en sec

þurri, þurra, þurra <adj.>:
formes de comparatiu de þurr, þurr, þurrt “sec -a”

þurr·ís <m. -íss, -ísar>:
gel sec, neu carbònica

þurrka <f. þurrku, þurrkur. Gen. pl.: þurrkna>:
1. (rúðuþurrkaeixugavidres m, eixugaparabrisa m (dispositiu d'automòbil)
2. (vinnukonafregona f (minyona)
3. (handklæðieixugamà m, eixugamans m (Val., Mall., Men.), torcamans m (Val.), eixugall m (Eiv.(tovalloleta de cuina per eixugar-s'hi les mans)
4. (bollaþurrka, diskaþurrkadrap m de cuina, eixugaplats m, torcador m, pedaç m de cuina (Bal.) (tovalloleta o drap per eixugar-hi la vaixella, els coberts etc.)
5. (hárþurrkaeixugador m de cabells (eixugacabells)
6. (munnþurrkatovalló m, torcaboca f (Val.), torcaboques m  (Mall.) (per a eixugar-hi els plats)
7. (pappírsþurrkapaper m eixugamans  (Mall.) (paper de cuina i multiusos)

þurrka <þurrka ~ þurrkum | þurrkaði ~ þurrkuðum | þurrkað>:
I. <amb complement nominal>:
1. <e-ð>: (gera þurrteixugar una cosa
♦ þurrka svitann af enninueixugar-se la suor del front, torcar-se la suor (Bal.
♦ þurrka af sér svitanneixugar-se la suor del front, torcar-se la suor (Bal.
♦ þurrka af sér tárineixugar-se les llàgrimes, torcar-se les llàgrimes (Bal.
♦ þurrka fæturnaeixugar-se els peus (p.e., després d'haver-se'ls rentat)
♦ þurrka þvotteixugar la roba
2. <e-ð>: (ræsaassecar una cosa  (sanejar un terreny dessecant-lo)
♦ þurrka landdessecar un terreny, sanejar un terreny humit
3. <e-ð>: (um matassecar una cosa  (aliments, per a conservar-los)
♦ þurrka heyassecar el fenàs
◊ skýflókann dró skjótt yfir. Og er hann kom yfir bæinn að Fróðá fylgdi honum myrkur svo mikið að menn sáu eigi úr túninu á brott og varla handa sinna skil. Úr skýinu kom svo mikið regn að heyið varð allt vott það er flatt lá. Flókann dró og skjótt af og lýsti veðrið. Sáu menn að blóði hafði rignt í skúrinni. Um kveldið gerði þerri góðan og þornaði blóðið skjótt á heyinu öllu öðru en því er Þórgunna þurrkaði. Það þornaði eigi og aldrei þornaði hrífan er hún hafði haldið á: es va anar acostant amb gran rapidesa una gran negror i quan aquesta negror va arribar damunt el mas de Fróðá, la foscor que hi hagué era tan gran que no s'hi veia més enllà de la prada tancada de devora les cases del mas i un hom tot just podia veure les seves pròpies mans. D'aquella negror tan espessa en va caure un ruixat tan fort que va banyar el fenàs que havia quedat estès per assecar-se. La nuvolada, així com havia vingut, així se'n va anar, i el cel es va esclarir. Llavors la gent se'n va adonar que havia plogut sang. Cap al tard, el temps ja tornava a ser tan bo com per continuar assecant-hi el fenàs. La sang que amarava el fenàs es va assecar aviat per tot el fenàs tret de la del fenàs que havia estès i girat la Þórgunna. Aquesta sang no s'assecava pas com tampoc no s'eixugaven els rampins que ella havia utilitzat
♦ þurrka kjötassecar la carn
♦ þurrka mjólkliofilitzar la llet
 
II. <amb complement preposicional>:
⟶ <af>
1. <þurrka af>treure la pols, llevar la pols (Val., Bal.
2. <þurrka e-u af>passar la baieta per una cosa, torcar una cosa (Bal. (netejar i eixugar una cosa (sovint humida o pastosa) fregant-la)
♦ þurrka af borðinunetejar la taula, torcar la taula (Bal.)
♦ þurrka af fótunumnetejar-se els peus, torcar-se els peus (p.e., abans d'entrar dins una casa)
♦ þurrka af skónumnetejar-se les sabates, torcar-se les sabates (p.e., abans d'entrar dins una casa)
3. <þurrka [ryk] af e-u>treure la pols d'una cosa, llevar la pols d'una cosa (Val., Bal.
4. <þurrka af sér>netejar-se les sabates
 
⟶ <framan>
1. <þurrka framan úr sér>netejar-se la cara, torcar-se la cara (per llevar-se la brutor que un hi pugui tenir)
2. <þurrka e-m í framan>netejar-li la cara a algú, torcar-li la cara a algú (per llevar-li la brutor, fregant-la amb alguna cosa humida)
 
⟶ <upp>
1. <þurrka upp>eixugar els plats (després d'escurar-los)
2. <þurrka e-ð upp>assecar una cosa (dessecar, drenar etc.)
♦ þurrka upp mýridessecar un aiguamoll
3. <þurrka e-ð upp>netejar una cosa, torcar una cosa (Bal.) (líquid vessat)
♦ ég sótti klút og þurrkaði kaffisulliðvaig anar a cercar un drap i vaig netejar el cafè vessat, vaig anar a cercar un pedaç i vaig torcar el cafè vessat (Bal.
♦ ósjálfrátt teygði hún sig í klút á borðinu og þurrkaði upp vatnið: instintivament es va estirar per agafar un drap de damunt la taula i hi va netejar l'aigua vessada
 
⟶ <út>
1. <þurrka e-ð út>esborrar una cosa (escrit & arxiu informàtic & enregistrament & FIG = suprimir, eliminar)
♦ þurrka út skriftesborrar un escrit
♦ þurrka út þjóðesborrar un poble de la faç de la terra, destruir un poble, eliminar un poble
 
III. <reflexiu>:
⟶ <sér>
1. <þurrka sér>eixugar-se [les mans], torcar-se [les mans amb un eixugamans]
◊ Vandrúður tók síðast laugarnar en er hann tók dúkinn þá þurrkaði (depenent del manuscrit, straukhann sér á miðjum. Húsfreyja tók dúkinn og kippti frá honum. Hún mælti: "Fátt gott kanntu þér. Það er þorparlegt að væta allan dúkinn senn": en Vandráður fou el darrer a rentar-se les mans, però quan va agafar la tovallola, se'ls hi va eixugar per la part del mig. La mestressa de la casa va agafar la tovallola i l'hi va prendre d'una estrebada tot dient: "que poques maneres bones tens! és de toixarruts deixar humida tota la tovallola!
2. <þurrka sér í framan>netejar-se la cara, torcar-se la cara
3. <þurrka sér um hárið>eixugar-se els cabells
4. <þurrka sér um hendurnar>eixugar-se les mans, torcar-se les mans (Bal.
⟶ <sig>
1. <þurrka sig>eixugar-se al sol o amb l'escalfor del foc
2. <þurrka sig af e-u>sortir-se'n d'(o: aclarir; o: solucionar) una situació difícil o d'una dificultat
 
IV. <impersonal>:
1. <mig þurrkar í munninn>tinc la boca com a seca, tinc una sensació de sequedat a la boca

þurrka·ár <n. -árs, -ár>:
any m de sequera

þurrkaður, þurrkuð, þurrkað <adj.>:
assecat -ada, sec -a (dit de carn, peix o productes agrícoles que han estat deshidratats per a llur conservació)
♦ þurrkaðar fíkjur: figues seques
♦ þurrkaðir ávextir: fruits assecats
♦ þurrkaðir sveppir: bolets secs
♦ þurrkuð vínber: panses f.pl (rúsínur)
skulu þau þá forðast vín og sterka drykki. Hvorki má drekka gerjað vín né gerjað öl og ekki heldur vínberjasafa og hvorki neyta ferskra né þurrkaðra (ʝāˈβēʃ, ʝəβēˈʃāh ~ יָבֵשׁ, יְבֵשָׁה:   wa-ʕănāˈβīm   laˈħīm   w-īβēˈʃīm   lɔʔ   ʝɔʔˈχēl, וַעֲנָבִים לַחִים וִיבֵשִׁים לֹא יֹאכֵל) vínberjadurant aquest temps evitaran (=s'abstindrà de) el vi i les begudes embriagants. No podran beure ni vinagre de vi ni vinagre de cervesa ni tampoc cap mena de most de raïm, ni menjaran raïm fresc ni panses (anavim ieveixim)
♦ → frostþurrkaður “liofilitzat -ada”
♦ → léttþurrkaður “[parcialment] pansificat -ada”
♦ → loftþurrkaður “assecat a l'aire”
♦ → sólþurrkaður “assecat al sol”
♦ → úðaþurrkaður “assecat per atomització”

þurrka·kafli <m. -kafla, -kaflar>:
període m de sequera

þurrkari <m. þurrkara, þurrkarar>:
(þvottaþurrkariassecadora f, eixugadora f (per a assecar la roba, esp. de la bugada)

þurrka·samur, -söm, -samt <adj.>:
sec -a
♦ þurrkasamt sumar: un estiu sec

þurrka·svæði <n. -svæðis, -svæði>:
zona àrida, territori àrid, territori m de sequera (territori amb gran escassetat de precipitacions anuals)

þurrka·tíð <f. -tíðar, -tíðir. Pl. poc emprat>:
[període (o: temps) m de] sequera f, [període (o: temps) m de] secada f

þurrka·tími <m. -tíma, -tímar>:
[període m de] sequera f, [període m de] secada f

þurrk·blettur <m. -bletts, -blettir>:
<MED & VETERredol m de pell seca, èczema xerodèrmic (en el cos d'una bètia o d'una persona)

þurrk·efni <n. -efnis, -efni>:
dessecant (o: assecant) m (producte químic, substància dessecant)

þurrk·grind <f. -grindar, -grindur>:
estenedor m [plegable] de roba

þurrk·herbergi <n. -herbergis, -herbergi. Gen. pl.: -herbergja; dat.pl.: -herbergjum>:
estenedor m

þurrk·hjallur <m. -hjalls, -hjallar>:
2. (til að þurrka í fisk eða kjötassecador m (de peix o carn)
2. (til að þurrka í þvottestenedor m (edifici per a estendre-hi la roba de la bugada)

þurrk·hús <n. -húss, -hús>:
assecador m (esp. de peix)

þurrk·loft <n. -lofts, -loft>:
estenedor m sota la teulada

þurrk·mælir <m. -mælis, -mælar>:
psicròmetre m

þurrk·ofn <m. -ofns, -ofnar>:
forn m d'assecat

þurrk·skápur <m. -skáps, -skápar>:
estufa f d'assecat

þurrk·snúra <f. -snúru, -snúrur. Gen. pl.: -snúra>:
fil m d'estendre la roba

þurrk·staður <m. -staðar, -staðir>:
assecador m, estenedor m

þurrku·blað <n. -blaðs, -blöð. Emprat esp. en pl.>:
escombreta f d'eixugaparabrises (rúðuþurrka)

þurrkun <f. þurrkunar, no comptable>:
1. (hey, fíkjur, fiskurassecat m, assecament m, assecatge m (de fenc, figues, peix etc.)
♦ þurrkun fisks, þurrkun á fiski: assecat de peix
2. (þvottur, leirtaueixugat m (de roba, vaixella)
3. (landdessecació f, dessecat m (drenatge d'aiguamoll)
4. (frostþurrkunliofilització f (deshidratació de producte congelat)

þurrkunar·hús <n. -húss, -hús>:
assecador m

þurr·kunta <f. -kuntu, -kuntur. Gen. pl.: -kunta o: -kuntna>:
<PEJOR‘cony sec’ (dona molt bròfega en el tracte, esp. en les respostes)

þurrkur <m. þurrks, þurrkar>:
1. <GENtemps sec
2. (þurrkatíðsequera f, secada f  (manca de pluja, de precipitacions) (Emprat hab. en pl., esp. en la llengua no literària)
ég hef kallað þurrk (ˈħɔrɛβ ~ חֹרֶב:   wā-ʔɛˈqrāʔ   ˈħɔrɛβ   ʕal־hā-ˈʔārɛt͡s,   וָאֶקְרָא חֹרֶב עַל-הָאָרֶץ) yfir landið, yfir fjöllin, yfir nýsprottið korn, vínberjalög og olíu, yfir allt sem jörðin gefur, yfir menn, dýr og allt sem er með höndum skapað: jo he cridat la sequera sobre la terra, sobre les muntanyes, sobre el sembrat que comença a treure, sobre el most i sobre l'oli, i sobre tot el que produeix la terra, i sobre els homes, les bèsties i sobre tot el que s'ha fet amb les mans
þurrkar <m.pl þurrka>(þurrkatíðsequera f, secada f  (manca de pluja)
það var ég, sem hélt þér til haga í eyðimörkinni, í landi þurrkanna (talʔūˈβāh ~ תַּלְאוּבָה:   bə-ˈʔɛrɛt͡s   talʔuˈβōθ,   בְּאֶרֶץ, תַּלְאֻבוֹת)sóc jo qui, al desert, a la terra de les sequeres, et vaig menar a les pastures
3. <MEDxerosi f, sequedat f
♦ þurrkur á höndum: sequedat f a les mans
♦ þurrkur í augum: sequedat f ocular, ull[s] sec[s]
♦ þurrkur í húð: sequedat cutània, xerosi f del cutis, sequedat f a la pell
♦ þurrkur í leggöngum: sequedat f vaginal
♦ → glæruþurrkur “xerosi corneal”
♦ → húðþurrkur “xerosi del cutis”
♦ → leggangaþurrkur “sequedat vaginal”
♦ → munnþurrkur “xerostomia”
♦ → nefþurrkur “sequedat nasal”
♦ → táruþurrkur “xerosi conjuntival”

þurr·kví <f. -kvíar, -kvíar>:
dic sec

þurr·lega <adv.>:
eixutament, secament (bròfegament, sorrudament, esquerpament, amb esquerperia)
♦ svara þurrlega: respondre eixutament (o: secament)

þurr·legur, -leg, -legt <adj.>:
1. (óhlýlegureixut -a, sec -a (bròfec, sorrut, esquerp, que tracta o respon amb brusquedat)
2. (veður: þurrklegur, rigningarlauseixut -a, sec -a (temps: sense pluja o que no fa pinta que hagi de ploure)
þá mælti Þorbjörn: "Vér skulum fara að engu ótt og skulum vér láta liggja skútuna hér í nátt og ekki af bera nema vopn vor og klæði. Er nú veður gott og þurrlegt. Skaltu Vakur bera upp vopn vor": en Þorbjörn llavors els va dir: “No actuem pas amb precipitació. Deixem la skúta aquí aquesta nit i no agafem res més que les nostres armes i arnesos. El temps avui és bo i no fa cara que hagi de ploure. Vakur, tu porta les nostres armes a terra” (vocabulari: #1. óður: Cf. en Baetke 19874, pàg. 463: fara ótt   sich beeilen; übereilt vorgehen; )

þurr·leiki <m. -leika, no comptable>:
sequedat f, secor f, eixutesa f, eixutor f

þurr·lendi <n. -lendis, no comptable>:
1. (þurrt landterra [ferma] (terra eixuta, en oposició a la mar, un llac, un riu)
♦ hafið og þurrlendið: la mar i terra ferma
2. (þurrt landsvæði, þurr jörðterra àrida (contrada amb poca o nul·la presència d'aigua i precipitacions)
ég læt ár spretta fram á gróðurvana hæðum og vatnslindir í dölunum. Ég geri eyðimörkina að tjörnum og þurrlendið (ˈʔɛrɛt͡s   t͡sii̯ˈʝāh ~ אֶרֶץ צִיָּה:   wə-ˈʔɛrɛt͡s   t͡sii̯ˈʝāh   lə-mōˈt͡sāʔēi̯   ˈmāʝim,   וְאֶרֶץ צִיָּה לְמוֹצָאֵי מָיִם) að uppsprettum: faré brollar rius en els tossals escarits i fonts a les valls. Transformaré el desert en estanys i la terra àrida en deus d'aigua

þurrlendis·dýr <n. -dýrs, -dýr>:
<BIOLanimal m terrestre

þurr·lendur, -lend, -lent <adj.>:
àrid -a, sec -a (terra o contrada eixuta, mancada d'aigua i precipitacions)

þurr·matur <m. -matar, -matar>:
1. (handa mönnummenjar deshidratat (per a persones)
2. (handa gæludýrumpinso m, menjar sec (p.e., per a gats, gossos i d'altres animals de companyia)

þurr·meti <n. -metis, no comptable>:
aliments secs

þurr·mjólk <f. -mjólkur, no comptable>:
llet m en pols

þurr·mjólka <-mjólka ~ -mjólkum | -mjólkaði ~ -mjólkuðum | -mjólkaðe-ð ~ e-n>:
1. <GENmunyir un animal fins a la darrera gota
2. <FIGmunyir algú fins al darrera cèntim, deixar algú ben escurat

þurr·pumpulegur, -pumpuleg, -pumpulegt <adv.>:
bròfec -ega, aspre -a, de tracte brusc

þurr·salerni <n. -salernis, -salerni>:
<ECOLvàter sec, vàter m de compostat

þurr·söltun <f. -söltunar, no comptable>:
salaó f en sec

þurru¹:
dat. sg. n. fort & ac./gen./dat. sg. f. feble & pl. feble de þurr, þurr, þurrt "sec -a, assecat -ada"

þurru²:
3ª pers. pl. pret. ind. de → þverra “minvar, decréixer”

þurrum:
1ª pers. pl. pret. ind. de → þverra “minvar, decréixer”

þurr·undinn, -undin, -undið <adj.>:
centrifugat -ada, eixugat -ada per centrifugació

þurr·viðri <n. -viðris, no comptable>:
temps sec
♦ flæði í þurrviðri: <METEOflux m de temps sec

þurs <m. þurs, þursar>:
1. <MITOLturs m, tursó m , un dels tres tipus de ‘gegant’ que coneix la mitologia norrena
2. (heimskingibajà m, babau m, bàmbol m (Mall., Men.) (home ximple i crèdul)
♦ ginna e-n eins og þurs: <LOC FIGenganyar algú com a un babau, enganar qualcú com a un nin petit (Mall.)
3. (óheflaður, rustafenginn og þrjóskur maðurrústec m, taujà m (home toixarrut, mancat de cultura i caparrut)
4. <TIPO HISTturs, nom de la tercera lletra dels alfabets rúnics norrens i de l'alfabet rúnic tradicional; a l'alfabet rúnic anglosaxó, el nom d'aquesta runa fou rebatejat en þorn “espina”. Representava el so de þ en tots els alfabets rúnics. La seva forma era: 

þursa·berg <n. -bergs, no comptable>:
<GEOLbretxa f

þursa·bit <n. -bits, -bit, pl. no hab.>:
<MED[atac m de] lumbago m
♦ þursabit með þjótaki: lumbago amb ciàtica

þursa·háttur <m. -háttar, no comptable>:
vandalisme m

þursa·rækja <f. -rækju, -rækjur. Gen. pl.: -rækna o: -rækja>:
llagostí m (crustaci Penaeus kerathurus)

þursa·skapur <m. -skapar, no comptable>:
1. (heimskabajania f (niciesa, qualitat de bajà o talòs)
2. (þvergirðingshátturtossuderia f (rebequeria)

þursa·skegg <n. -skeggs, -skegg. Gen. pl.: -skeggja; dat.pl.: -skeggjum>:
èlina f (planta Kobresia myosuroides syn. Kobresia bellardii syn. Elyna myosuroides)

þursi <m. þursa, þursar>:
variant feble del fort  þurs ‘turs, tursó’

Þurý <f. Þurýjar, no comptable>:
Þurý f (ginecònim)

þus <n. þuss, þus>:
taba f, xerrameca f, xerradissa f

þusa <þusa ~ þusum | þusaði ~ þusuðum | þusað>:
botzinar, parlotejar
♦ þusa e-ð um e-ð: rondinar alguna cosa sobre una cosa, botzinar quelcom sobre una cosa

þust:
supí de → þysja “fer brogit; llançar-se [cap a]”

þusti:
1ª i 3ª pers. sg. pret. ind. de → þysja “fer brogit; llançar-se [cap a]”

þustum:
1ª pers. pl. pret. ind. de → þysja “fer brogit; llançar-se [cap a]”

þutum:
1ª pers. pl. pret. ind. de → þjóta “xiular el vent”

þú <pron. pers. 2ª pers. sg.>:
tu
♦ er nokkuð að þér?: que et passa res?
♦ ertu frá þér?: que ets boig? que has perdut el seny?
♦ gáðu að þér?: [vés amb] compte! [vés] alerta!
♦ hvíldu þig: descansa!
♦ til þín: per a tu; a ca teva
♦ þér að segja dit entre tu i jo
♦ þú og þínir líkar: tu i els qui són com tu
♦ þú skalt gera það: ho has de fer
♦ þú um það: això é cosa teva
 
Pronom personal de segona persona
A. Llengua antiga
  Singular   Dual   Plural
N þú   it, þit   ér, þér
A þik   ykkr   yðr
G þín   ykkar   yðar, yðvar
D þér   ykkr   yðr
 
 
B. Llengua moderna:
–S'hi produeix la desaparició del dual com a nombre.
–Les antigues formes de plural hi desenvolupen el significat de vós ~ vostè, que, tanmateix, té un ús molt reduït.
–Les antigues formes de dual hi passen a ésser les noves formes de plural.
–En posició enclítica -en els imperatius-, la forma þú hi passa a

1. -ðu darrere vocal i darrere f, g, gg, r,

2. a -du darrere d, m, b i darrere n, l en els verbs que formen el pretèrit en -di i

3. a -tu darrere n, l, d, k, t en els verbs que formen el pretèrit en -ti.

Observi's a més a més la confusió de formes que es produeix en l'enclisi en l'imperatiu de verbs com ara vera “ésser” i verða “esdevenir”:
–vertu! (← ver þú) “sigues” però també vertu! (← verð þú) “esdevé”
  Singular   Dual   Plural   Singular cortesia
N þú,

en posició enclítica
-ðu, -du, -tu
    þið   þér
A þig     ykkur   yður
G þín     ykkar   yðar
D þér     ykkur   yður
 
 

þúa <þúa ~ þúum | þúaði ~ þúuðum | þúaðe-n>:
tutejar algú

þúast <þúast ~ þúumst | þúaðist ~ þúuðumst | þúast>:
tutejar-se

þúfa <f. þúfu, þúfur. Gen. pl.: þúfna>:
1. <(grastó, grastoppurmata f d'herba (herba o arbust que creix formant una tofa, com p.e., el càrritx)
þar er þeir voru staddir, voru ber á einni þúfu. Konungr tekr berin ok rennir í lófa sér; þá sá konúngr, hvar upp voru sett merki bónda. Hann mælti þá: „Vesǫl ber!“ kvað hann. Rǫgnvaldr Brúsason svarar: „Mismælt varð þér nú, konungr! Lið mundir þú nefna vilja.“ „Rétt segir þú, jarl!“ kvað konungr; „eigi muntu minna mismæli mæla, þér er þú átt skamt ólifat.“ Þat gekk eptir, sem segir í jarlasǫgum: allà on eren hi havia baies a una mata d'herba. El rei va collir algunes baies i les va deixar córrer al seu palmell. En fer-ho, el rei va veure on havien clavat l'estendard dels bændur i es va exclamar: “Miserables baies!”, va dir. En Rǫgnvaldr Brúsason li va respondre: “Us heu equivocat, [senyor] rei[, en dir baies]! Heu degut voler dir tropes”. El rei li va dir: “Tens raó, iarl. Tu no t'equivocaràs pas menys quan et quedi poc temps de vida”. Aquestes paraules del rei es varen acomplir, com es refereix a les històries dels iarls (Cf. el capítol 34 de l'Orkneyinga saga, en què es relata la mort d'aquest iarl. Poc abans de morir, se'n recorda, efectivament, d'aquestes paraules vaticinadores del rei Olau el Gras, pronunciades abans de la batalla d'Stiklastaðir)
því næst vaknaði Halldórr ok hugsaði drauminn. Hann þóttiz skilja at satt mundi vera þat er fyrir hann hafði borit þvíat hann mundi at Illugi faðir hans hafði getit at þessi Ásólfr var þar leiddr. Síðan merkti hann þúfu þá, er griðkonan þerrði á fœtr sína, ok bannaði henni at gera svá þaðan í frá. Þat sama sumar sigldi Halldórr snemma til Noregs ok kom aptr at hausti með kirkjuvið. Lét hann kirkjuna rétt setja yfir leiði Ásólfs sem hann hafði fyrir sagt, ok er hann kallaðr heilagr (Saga Óláfs konungs Tryggvasonar I (1825), cap. 128, pàg. 254): tot seguit en Halldórr es va despertar i va meditar sobre el somni que acabava de tenir. Va creure comprendre que devia ésser cert el que havia passat davant ell [en el somni] car se'n recordava que son pare, l'Illugi, li havia esmentat que aquest Ásólfr estava enterrat allà. Després, va delimitar la tofa d'herba (que creixia damunt la tomba), amb la qual la griðkona (serventa lliure) s'eixugava i torcava els peus, i li va prohibir que, de llavors en endavant, ho tornés a fer. Aquell mateix estiu, a la primeria de l'estiu, en Ásólfr va partir cap a Noruega i en va tornar per la tardor amb fusta per a construir-hi una església. I va fer construir l'església damunt la tomba de l'Ásólfr tal i com aquest li havia manat. I l'Ásólfr hi fou considerat[, de llavors ençà,] un sant
2. <GEO = ávöl jarðvegsójafnaþúfa f, *tuva f, bony m del terreny, petita elevació del terreny, de pedra i/o terra, coberta d'herba, de forma característica, gep del terreny, monticle, muntijolet de terra, petita protuberància o convexitat del terreny, rodonenca i coberta d’herbei, produïda per efecte de l’alternança de glaç i desglaç. Si no es vol integrar el mot islandès, recomano que hom el tradueixi per bony del terreny, i, depenent de les mides, monticle de terra i herbei
það bar saman er þeir Hafnarmenn hurfu aftur og þeir Þorgísl hljópu upp fyrir þeim. Þá hljópu þeir Dufgus undan og vildu til sauðahúsa og hljópu þá hvorir sem máttu og fundust mjög jafnsnemma. Dufgus laust til Þjóstars og kom á stálhúfubarðið og í andlitið. Eftir það hljóp Þjóstar að Bjarna og héldust þeir á en Dufgus höggur nokkur högg til Þorgísl og beit ekki á því að hann var vafiður léreftum. Þá rennast þeir á og verður þúfa fyrir fótum Þorgísli og fellur hann en Dufgus á ofan. Ásbjörn blindi heldur Guðmundi Erlingssyni. Öllum var haldið förunautum Þorgísls af mönnum Hallberu en Oddur son hennar var sendur í Hvamm að segja Þórði (SS I, cap. 209, pàg. 298): va coincidir que quan els de Höfn giraren cua per tornar, en Þorgísl i els seus els varen aparèixer al davant. En Dufgus i els seus homes fugiren corrents volent dirigir-se als sestadors de les ovelles i tots ells, tant els d'un bàndol com els de l'altre, corregueren tant com pogueren i entrexocaren alhora. En Dufgus va descarregar un cop d'espasa al Þjóstar i li endevinà la rebava de l'elmet i d'aquí la cara. Després d'això en Þjóstar va atacar corrents en Bjarni i tots dos es van batre mentre que en Dufgus assestava alguns cops d'espasa al Þorgísl però no el ferí pas perquè en Þorgísl anava embolcallat en lérefti, llenç d'alona. [Llavors en Þorgísl i en Dufgus] s'abalançaren l'un contra l'altre, però en Þorgísl va topar amb un bony de terra i herbei i va caure en terra i en Dufgus s'hi tirà a sobre. L'Ásbjörn el cec tenia agafat [per la cintura] en Guðmundur Erlingsson. Els homes de la Hallbera tenien agafats (retenien) tots els companys de viatge d'en Þorgísl. L'Oddur, el fill de la Hallbera, fou enviat a Hvammur a avisar en Þórður
þá er Kolbeinn fór frá skuldadóminum var hann út í Hörgárdal á einum bæ. Hann var manna fimastur og leikinn mjög. Hann henti sér skemmtan að og hljóp yfir þúfu eða garðsrúst lága og féll af svo að undir honum varð höfuðið og varð honum meint við og mest í bringunni. Þar sló í þrota og opnaðist. Hafði hann það mein meðan hann lifði og það leiddi hann til grafar (SS I, cap. 290, pàg. 426): quan en Kolbeinn se'n va anar del tribunal de deutes, va romandre a un mas de la vall de Hörgárdalur. Era l'home més àgil que un es pugui imaginar i molt afeccionat als jocs [físics]. Un dia s'entretenia saltant part damunt un bony de terra i herbei o un caramull no gaire alt d'una tanca esboldregada i va caure de tal manera que va topar amb cap en terra i es va fer mal i sobretot se'n va fer al pit. S'hi va formar un bony (tumefacció) que fou encetada (és a dir, amb un objecte tallant, per treure'n el pus). Va tenir aquest mal mentre va viure i finalment el va menar a la tomba
♦ oft veltir lítil þúfa þungu (o: miklu) hlassi: <LOC FIGsovint un petit bony en el camí (o en el terreny) fa trabucar una gran càrrega
Oft veltir lítil þúfa þungu hlassi,“ sagði Þórður (SS I, cap. 213, pàg. 307): Un petit bony [en el camí] sovint fa trabucar una càrrega feixuga”, li va dir en Þórður
«Værir þú, konungr, því hófi mikill at líkamsvexti sem ágirni þín er mikil á marga vega, þá myndi þér verða rúmfátt í heiminum. Ok þat hygg ek, þótt þú fengir undir þek lagt alla heimsbygð, at þér þœtti eigi þǫrf vinna, nema þú stjórnaðir ok himinríki. Með því at þek girnir jafnvel, þat at fá, er þú mátt øngum nytjum á koma. Eða hvat muntu þá, er þú hefir sigrat allt mannkynit, nema fáz við en ólmustu dýr eða berjaz við aðrar vættir. Ok vera kann, at þú píndir ok skynlausa skepnu, fjǫll eða merkr til þess, at hon skyli þjóna þínum ofsa. En þat væri þó hugsanda, at in hæstu tré, þótt þau standi á sterkum stofni, verða jafnan felld á lítilli stundu. Þat león, er í dag þykkiz -ok er!- vera konungr annarra dýra, má at morni vera smáfuglabráð. Etall (Ætall?) ryðr fyrirkemr hǫrðu járni. Eða, hvat er svá ríkt eða ramt í heimi, at ekki þurfi at sér at ottaz. Optliga veltir lítil þúfa miklu hlassi. Engi má fyrir dauðanum øruggr vera. Ǫllum kemr hann á kné. Seg mér, Alexander, hvat hǫfum vér, Scythi, til saka gort við þek? Ekki hǫfum vér barzt í móti þér, ok af því, láttu oss í friði vera, er ekki forvitnar, at vita meiri deili á þér. Vér hǫfum hella fyrir hallir ok látum oss þǫrf vinna þat, er náttúran sjálf, in fyrsta móðir, vár vill hafa gefit. Girniz þessi þjóð ok ekki meira, en halda því frelsi, er hon gefr. Kunnum vér af því øngum at þjóna. Viljum vér ok ekki yfir ǫðrum vera. Kǫllum vér þann sælan, er sjálfan sek hefir fyrir konung ok heldr sínu með frelsi en girniz ekki annarra. En ef þú, konungr, gengr nǫkkur framarr, þá gengr þú yfir þat mark, er náttúran hefir sett þér ok ǫðrum, er alla gerir at sǫnnu sæla, þá er hennar ráði vilja fylgja. Þú skalt ok vita, hvat vér hǫfum, um at leika á váru landi. Búfé skortir eigi. Tǫkum vér þar af at gnógu mat ok klæði. Hǫfum vér ok vápnabúnað nǫkkurn, en um gulli eða gersimar aðrar hirðum vér alllítt. En undrumz vér mjǫk, svá mǫrg ríki ok stór lǫnd, sem þú hefir undir þek lagt, ok ætlar nú at vinna Indíaland, er þér þykkir eigi skǫmm í at seilaz til búsmala várs. Þat megum vér helzt af skilja mikilleik ágirni þinnar, at þér myni skorta þykkja æ því meira sem fleira berr undir þek. En bera má svá til, at meðan, er þú starfar í at brjóta þetta fólk undir þek, risi þeir upp í móti þér, er áðr hafa gengit undir þek, ok eigir þú því næst þeim at svara, er áðr þóttiz þú sigrat hafa: Si tenies, rei, una estatura tan gran com ho és de moltes de maneres la teva ambició (cobejança, desig de tenir), no hi hauria prou lloc per a tu al món. També crec que si aconseguissis conquerir tot l'orbe habitat, no et semblaria prou llevat que també regnessis sobre el regne del cel. Car cobeges igualment d'obtenir allò de què tu no en podràs treure cap profit. I digues, quan hauràs vençut tot el gènere humà, què faràs llevat d'heure-te-les amb bèsties més salvatges i rabioses o lluitar amb altres vættir (criatures monstruoses). I és [fins i tot] possible que també torturessis la creació privada de raó: les muntanyes o els boscos, a fi que tota ella també serveixi la teva tirania. I tanmateix també fóra pensable que [passi com diu la dita, que] els arbres més alts, per més que s'aguantin drets sobre una forta soca, sempre són tallats en poc temps. El lleó que avui sembla ésser -i és!- el rei dels altres animals, el dia de demà pot ésser menjar d'ocells petits. El rovell corrosiu rosega el ferro més dur. Car digues, què hi ha al món que sigui tan poderós o fort que no hagi de tenir por de res? Sovint un petit bony [en el camí] fa trabucar una gran càrrega. No hi ha ningú que estigui estalvi de la mort. A tots els fa posar de genolls. Digues-me, Alexandre, què t'hem fet nosaltres, els escites? Mai no hem lluitat contra tu i per això, deixa'ns estar en pau a nosaltres que no volem saber res més de tu. Nosaltres tenim coves per comptes de palaus i ens donem per satisfets amb el que la natura mateixa, la [nostra] primera mare, ens hagi volgut donar. Aquest poble no deleja res que no sigui mantenir la llibertat que [la mare natura] li dóna. Per això no podem pas ésser serfs de ningú. Tampoc no volem estar damunt d'altres. Anomenem feliç el qui es té a si mateix per rei i manté el que és seu amb llibertat i no cobeja res dels altres. Però si tu, rei, vas una mica més envant, travessaràs el límit que la natura t'ha imposat a tu i als altres, la qual fa feliços tots aquells que volen seguir el seu dictat. També has de saber com són les coses a la nostra terra: no hi ha escassetat de bestiar el qual ens proporciona a bastament menjar i roba. També tenim algun armament (=molt d'armament), però ens preocupem ben poc de l'or i les altres joies. Estem molt astorats que a tu, que has sotmès moltíssims de regnes i grans països i que ara planeges de conquerir l'Índia, no et sembli que sigui una vergonya allargar la mà per agafar el nostre bestiar. Podem comprendre (copsar) la magnitud de la teva cobejança sobretot pel fet que creus que, com més coses heus, més te'n manquen. I també és possible que s'esdevingui que, mentre t'ocupes en sotmetre't per la força aquest poble, s'aixequin contra teu els qui s'han sotmès abans al teu poder i que després hagis de contestar als qui ja creies haver vençut (vocabulari: #1. hóf: Cf. en Baetke 19874, pàg. 266: hringr því hófi mikill ein so großer Ring; #2. þǫrf: Cf. en Baetke 19874, pàg. 800: vinnr e-m eigi þǫrf at + inf. es genügt jmd. nicht; #3. ofsi: Cf. en Baetke 19874, pàg. 466: ofsi m. Hochmut, Übermut, Überheblichkeit; Gewalt, Tyrannei; #3. etall, ætall: En Baetke 19874, pàg. 117, no dóna pas entrada a aquest mot, hàpax legòmenon, de significat transparent: que corroeix o rosega, que es menja = ætandi; #4. forvitna: Cf. en Baetke 19874, pàg. 155: <...> unp. e-n forvitnar (at vita) jmd. möchte gern wissen, erfahren; #5. deili: Cf. en Baetke 19874, pàg. 85: <...> kunna, vita (ǫll) deili á e-m jmd. genau kennen, von jmd. etw. wissen, Bescheid wissen über jmd.; #6. leika um e-t: Cf. en Baetke 19874, pàg. 373: <...> leika um e-t mit etwas zu tun haben; hann segir honum um hvat at leika var wie die Dinge lagen, wie es sich verhielt; er nú um slíkt at leika so vehält es sich nun; #7. skilja af e-u: Cf. en Baetke 19874, pàg. 552: <...> skilja af (e-u) at an etwas erkennen, daß; ekki skil ek af ich verstehe nichts davon; #8. brjóta undir sik: Cf. en Baetke 19874, pàg. 70: <...> brjóta undir sik mit Gewalt unterwerfen; #9. ganga undir e-n: Cf. en Baetke 19874, pàg. 184: <...> ganga undir e-n sich jmds. Herrschaft unterwerfen; #10. svara e-m: error per vara s[ik við] e-m, verja [móti] e-m, verja sik fyrir e-m?; )
♦ e-n rekur í þúfurnar (o: vörðurnar)<LOC FIGalgú s'encalla [en parlar], algú balbuceja (o: balboteja; o: balbucita; o: balbeja), algú s'embulla parlant (Mall.) (embullar-se o encallar-se en parlar a causa dels nervis, d'empegueïment, per indecisió en el moment de donar una reposta o per motius semblants)
Þórarinn aflar sér hesta og manna og reið norðan úr höfninni við tólfta mann. Hann hafði höfuð Þorgeirs í belg við slagólar sér til ágætis sigurs síns. Það var skemmtan þeirra á áföngum að þeir tóku höfuð Þorgeirs úr belgnum og settu þar á þúfur upp og hlógu að. En er þeir komu í Eyjafjörð þá áðu þeir þar skammt frá Naustum. Þeir tóku þá höfuð Þorgeirs og settu það upp á þúfu eina sem þeir voru vanir. Þeim sýndist þá höfuðið ógurlegt, augun opin og munnurinn en úti tungan. Við þá sýn urðu þeir allhræddir og felmsfullir. Þeir grófu þá með exum sínum hjá höfðinu og hrundu þar í ofan höfðinu og grófu á ofan torf: en Þórarinn es va procurar cavalls i homes i des del port es va dirigir amb ells cap al sud. Eren un grup de dotze homes. Per a poder-se vantar de la seva victòria, duia el cap d'en Þorgeir dins un odre que duia penjat del pom de la sella. Quan feien una pausa en el camí, es divertien traient el cap d'en Þorgeir de dins l'odre, el col·locaven damunt un monticle de terra i herbei (una þúfa) i se'n reien. I quan varen arribar al fiord d'Eyjafjörður, varen descansar no gaire lluny de Naust. Varen treure el cap d'en Þorgeir de dins l'odre i el col·locaren damunt un monticle de terra i herbei tal i com havien estat fent fins llavors cada vegada que feien una aturada en el camí. Però assús-suaixí aquell cap els va semblar horrible: tenia ulls i boca oberts i la llengua li penjava defora i els va semblar que la llengua i els ulls es movien en el cap. Davant aquell visió, la por i l'espant s'emparà totalment d'ells. Llavors, amb llurs destrals varen fer un clot devora el cap, l'hi varen empènyer dedins i el taparen de terra i herbei
♦ fara út um þúfur: <LOC FIGanar-se'n en orris, fracassar, anar-se'n a pastar fum (Mall.)
þeir réðust á Bakkídes sem beið fullkominn ósigur fyrir þeim. Gengu þeir (ἔθλιβον) mjög hart (σφόδρα) að honum svo að ráðagerð hans og herför fór út um þúfur (εἶναι κενός:   ὅτι ἦν ἡ βουλὴ αὐτοῦ καὶ ἡ ἔφοδος αὐτοῦ κενή)atacaren en Baquides, que fou completament derrotat per ells. El varen afectar molt perquè el seu pla i la seva expedició militar se n'havien anat en orris
♦ → hundaþúfa “quinta forca”
3. (féþúfafont f d'ingressos (recurs del qual se'n treu profit)
  La mida d'una þúfa determina, doncs, la traducció del mot. No conec cap accident del terreny semblant de la nostra terra. Atesa la forma d'aquesta protuberància, el millor fóra de traduir aquest mot per bony del terreny, gep del terreny o mamella del terreny, depenent de les seves proporcions. En la traducció de textos medievals el significat del mot pot ésser el de mata d'herba que creix formant una tofa.  
     
  El mot *ˈθūβōⁿ (femení de tema en -n) només s'ha conservat a les llengües norrenes: suec tuva, danès tue, noruec modern tuve, i, el significat primari originari per a totes elles és mata d'herba o arbust que creix en forma de mata [petita]. Si l'equació amb el grec antic ἡ τύφη “bova, boga, balca, buda” -emprada com a tōmentum- és correcta, el mot és indoeuropeu i, per tant, va pertànyer en algun moment al cabal lèxic del germànic. Hi diu també a favor l'existència del llatí tūfa -ae “tipus de plomall o plomell d'elm”, que se sol veure com un manlleu del germànic *ˈθūβaz (masculí de tema en -a. Aquests masculins, en el pas del germànic al llatí se solien interpretar com a femenins. El descendent anglo-saxó d'aquest mot existeix: þúf ‘a kind of standard, made with tufts of feathers’), encara que aquesta forma del germànic meridional presentaria un significat diferent i es declinaria per un paradigma diferent del mot norrè. Amb un altre sufix, també pertanyeria a aquesta arrel el llatí tūber -ĕris català tòfera, tòfona, tofa, de gènere neutre. La forma buda, d'origen últim cèltic, podria ésser ben bé una forma paral·lela de la grega, per bé que amb metàtesi de les oclusives. Si fos així, la forma grega atestada seria el resultat de la Llei d'en Grassmann. Les formes grega i cèltica s'haurien de separar etimològicament de la llatina i germànica, ja que procederien d'un original (en reconstrucció tradicional) *dhūbhā, i no pas *tūbhā, *tubhā, com se sol assumir. El mot greco-cèltic, llavors, s'arrengleraria al costat de mots de significat “fum; negre, socarrat”. La planta hauria rebut el nom de les seves característiques inflorescències de color bru-negrenc (si més no en el cas de la Typha latifolia) que devien ésser comparades a tionets cremats. Caldria estudiar, a més a més, fins a quin punt aquestes plantes o parts d'aquestes plantes s'empraven per encendre foc o per fumar aliments. Esmento finalment el català tofa, tefa, sense gosar dir si hi està relacionat o no.  

þúfna·kargi <m. -karga, no comptable>:
terreny m [cobert] de tuves (kargaþýfi)

þúfu·steinbrjótur <m. -steinbrjóts, -steinbrjótar>:
saxífraga cespitosa (planta Saxifraga caespitosa syn. Saxifraga groenlandica)

þúfu·stör <f. -starar, -starir>:
càrex junci (planta Carex juncella syn. Carex nigra subsp. juncea, syn. Carex nigra subsp. juncella)

þúfu·tittlingur <m. -tittlings, -tittlingar>:
titella f, titeta f (Val.), titina sorda (Bal.) (ocell Anthus pratensis)

Þúkýdídes <m. Þúkýdídesar, pl. no hab.>:
Tucídides m (ὁ Θουκυδίδης -ου)

þúst <f. þústar, þústir>:
1. <AGRICbatolles f.pl, flagell m (de batre), vergueres f.pl
2. (þúfaelevació herbosa del terreny (convexitat informe o vaga -que no es distingeix clarament- del terreny que es veu a distància)

þústa <þústa ~ þústum | þústaði ~ þústuðum | þústaðe-n>:
1. (kúgatiranitzar algú (oprimir, tenir subjugat, per exemple un home la seva dona o una dona el seu home)
♦ þústa niður í brjósti sínu sérhverja metnaðartilfinningu: reprimir en el seu interior qualsevol sentiment d'ambició
2. (ávíta, hundskammarenyar algú (blasmar, reprimendar, escridassar)

þúsund¹ <f. þúsundar, þúsundir>:
variant de þúsund² ‘mil’
♦ tvær þúsundir: dos mil
♦ þúsundir <+ Gen.>milers de... <+ Subst.>
♦ þúsundir manna: milers de persones

þúsund² <f. þúsundar, þúsundir>:
<HIST MILIT‘mil·lúria’ f, cohort f, companyia de mil soldats
þenna vetr sáto þeir Humli oc Hlǫðr um kyrt. Um várit drógo þeir her saman svá mikinn, at aleyða var eptir vígra manna í Húnalandi. Allir menn fóru tólf vetra ok ellri, þeir er herfœrir váru at vápnum, ok hestar þeira allir fóru tvævetrir ok ellri. Varð svá mikill fiolði manna þeira, at þúsundum mátti telja, en eigi færi en þúsundir í fylkingar. En hǫfðingi var settr yfir þúsund hveria, en merki yfir fylking hveria, en fimm þúsundir í hverri fylking, þeira er þrettán hundruð váru í hverri, en hvert hundrað fernir fiórir tigir, en þessar fylkingar váru þriár ok þrír tigir. Sem þessi herr kom saman, riðo þeir scóg þann, er Myrcviðr heitir, er scilr Húnaland oc Gotaland. Enn sem þeir kómo af scóginom, þá váro bygðir stórar oc vellir sléttir, oc á vǫllonom stóð borg ein fǫgr. Enn þar réð fyrir Hervor, systir Angantýs konungs, oc Ormarr fóstri hennar. Váro þau sett þar til landgæzlo fyrir her Húna, oc hǫfðo þau þar mikit lið. Þat var einn morgon í sólaruprás, at Hervor stóð upp á kastala einom yfir borgarhliði. Hon sá ióreyki stóra suðr til scógarins, svá at lǫngom fal sólina. Því næst sá hon glóa undir ióreycnom, sem á gull eitt liti, fagra scioldo oc gulli lagða, gylta hiálma oc hvítar brynior. Sá hon þá, at þetta var herr Húna oc mikill fiolði. Hervor gecc ofan scyndiliga oc kallar lúðrsvein, oc bað blása saman lið. Oc síðan mælti Hervor: ‘Takið vápn yðor oc búiz til orrosto, en þú, Ormarr, ríð í mót Húnom ok bióð þeim orrosto fyrir borgarhliði ino syðra’: aquell hivern, en Humli i en Hlǫðr es mantingueren quiets (en quietud). Quan va arribar la primavera varen aplegar un exèrcit tan gran que al país dels huns no hi va quedar cap home apte per a la lluita. Tots els homes de dotze anys per amunt hi foren incorporats i tots llurs cavalls que tinguessin dos anys o més. El nombre d'homes que així es va aplegar fou tan gran que a les fylkingar (els àgmens, τάξεις) [els homes] es podien comptar per cohorts (þúsundir, ‘mil·lúries’), i no pas menys que cohorts. I es designà un capità per a cada cohort (‘mil·lúria’) i a cada fylking (agmen?, àcies) se li donà un estendard propi, i hi havia cinc cohorts (þúsundir) a cada fylking, a cada cohort (þúsund) hi havia tretze centúries i cada centúria tenia quatre vegades quaranta homes. I aquestes fylkingar (àgmens? àcies?) eren [en total] trenta-tres. Un cop hagué estat aplegat aquest exèrcit, [es posà en marxa i] va travessar la selva que es diu Myrkviðr, Selva Tenebrosa, la qual separa el país dels huns del país dels gots. I quan sortiren d'aquesta selva, tingueren al davant grans regions habitades i camps plans i en aquestes planes hi havia una fortalesa. Aquesta fortalesa era governada per la Hervǫr, la germana del rei Angantýr, i per l'Ormarr, el fóstri d'ella. Havien estat destacats allà per a defensar el país de l'exèrcit dels huns i a tal fi disposaven d'un gran contingent de tropes. Un matí es va esdevenir, a trenc d'alba, que la Hervǫr s'estava a una torre sobre la porta de la fortalesa i va veure la gran polseguera que aixecaven els cavalls [dels huns] i que era tan gran que durant molt de temps va amagar (enfosquir) el sol. Tot seguit, sota aquesta polseguera hi va veure lluir, com si només veiés un tot d'or, bells escuts amb incrustacions d'or, elms daurats i cuirasses febrides. Llavors se'n va adonar que [el que estava veient] era l'exèrcit dels huns, els quals tenien tropes ingents. La Hervǫr va davallar de la torre a tota pressa i cridà el sonador de ludre i li va ordenar que toqués a aplec de les tropes. I després la Hervǫr els parlà així: “Preniu les vostres armes i prepareu-vos per a la batalla, i tu, Ormarr, cavalca a l'encontre dels huns i ofereix-los batalla davant la porta de migjorn de la fortalesa” (Cf. Hans Kuhn: "Das römische Kriegswesen im germanischen Wortschatz". Dins: Zeitschrift für deutsches Altertum und deutsche Literatur 101,1 (1972), pp. 13-53. Jo, de tota manera, crec que la descripció de l'exèrcit húnic en aquest i d'altres passatges de la mateixa saga es basa en realitat en una descripció de l'exèrcit bizantí)

þúsund³ <n. þúsunds, þúsund>:
mil
♦ eitt þúsund: mil
♦ árið þusund, árið eitt þusund: a l’any mil
♦ eitt þúsund krónur: mil corones
♦ um eitt þúsund manns: unes mil persones
♦ þusund ár: mil anys
♦ e-ð nemur þúsund <+ Gen.>una cosa es compta per milers de..., una cosa puja a milers de...
♦ nokkur þúsund <+ Subst.>alguns milers de... <+ Subst.>
♦ nokkur þúsund krónur: alguns milers de corones
♦ nokkur þúsund manns: alguns milers de persones
♦ svo [mörgum] þúsundum skiptir: [molts de] milers i milers
♦ tíu þúsund: deu mil
♦ tvö þúsund: dos mil
♦ árið tvö þúsund og þrjú: a l’any dos-mil tres
♦ hundrað þúsund: cent mil
♦ eitt ~ tvö ~ þrjú hundruð þúsund krónur: cent ~ dues-centes ~ tres-centes mil corones
♦ þrjú hundruð þúsund manns: tres-centes mil persones
♦ rúmlega þúsund: un milenar
♦ þrjú þúsund: tres mil
♦ [eitt] þúsund ára afmæli e-s: el mil·lèsim aniversari de...
♦ þúsund e-s: milers de...
♦ þúsund sinnum: mil vegades
♦ þúsundum saman: milers i milers, a (o: per) milers

þúsundasti, þúsundasta, þúsundasta <num. ord.>:
mil·lèsim -a, milè -en
♦ einn þúsundasti hluti: una mil·lèsima part
♦ í þúsundasta skipti: per mil·lèsima vegada

þúsunda·tal <n. -tals, -töl>:
miler m
♦ í þúsundatali: uns quants milers, a milers

Þúsundára·ríkið <n. -ríkisins, no comptable>:
1. <RELIGel regne dels mil anys, designació del regne de mil anys que, segons l'Apocalipsi, instaurarà el Crist a la terra abans de la fi del món
2. <HISTel Reich dels mil anys, designació propagandística del Reich alemany durant el període nacionalsocialista

þúsundblaða·rós <f. -rósar, -rósir>:
atiri m dels Alps (planta Athyrium distentifolium)

þúsund·falda <-falda ~ -földum | -faldaði ~ -földuðum | -faldaðe-ð>:
multiplicar una cosa per mil

þúsund·faldast <-faldast ~ -földumst | -faldaðist ~ -földuðumst | -faldast>:
multiplicar-se per mil

þúsund·faldur, -föld, -falt <adj.>:
multiplicat -ada per mil
♦ í þúsundfalt: mil vegades [més]
♦ þúsundfalt magn e-s: una quantitat mil vegades superior de...

þúsund·kall <m. -kalls, -kallar>:
bitllet m de mil [corones]

þúsundkróna·seðill <m. -seðils, -seðlar>:
bitllet m de mil [corones]

þúsundþjala·smiður <m. -smiðs, -smiðir>:
factòtum m, manetes bo per tot, manetes bona per tot

þúun <f. þúunar, no comptable>:
tutejament (o: tuteig) m (ant. þérun)
♦ nota þúunina: emprar el ‘tu’ (per comptes del vós o þér)

þvaðra <þvaðra ~ þvöðrum | þvaðraði ~ þvöðruðum | þvaðraðum e-ð>:
1. (masa, blaðragarlar, xerrotejar (rallar, fer-la petar)
♦ þvaðra í hugsunarleysi: xerrar irreflexivament, sense pensar el que es diu
♦ þvaðra [látlaust ~ í sífellu] um e-ð í hvern sem vill heyra: garlar sobre una cosa a tothom qui ho vulgui sentir
♦ hún þvaðrar og þvaðrar látlaust í símann: xerra i xerra sense cessar per telèfon
2. (rugla, bulladir bajanades (dir dois)
þess vegna þyrmdi Drottinn ekki æskumönnum sínum og sýndi ekkjum sínum og munaðarleysingjum enga miskunn því að þeir voru allir óguðlegir og illmenni og sérhver munnur þvaðraði (dabˈbēr   nəβālāh ~ דַּבֵּר נְבָלָה:   wə-χāl־ˈpɛh   dɔˈβēr   nəβāˈlāh,   וְכָל-פֶּה דֹּבֵר נְבָלָה). En samt sefaðist reiði Drottins ekki, hönd hans var enn upp reidd: per això el Senyor no es va compadir de llurs joves ni mostrà misericòrdia amb llurs vídues i llurs orfes, car tots ells eren impius i malvats i totes les boques proferien bajanades. Però tanmateix, [malgrat tot això,] la còlera del Senyor no es va apaivagar, la seva mà encara estava llesta per a descarregar el cop
♦ þvaðra [vitleysu] um e-ð: dir bajanades sobre una cosa
3. (slúðraxafardejar, <LITcomarejar (conversar malèvolament, dir falòrnies, criticar)
♦ þvaðra e-ð um e-n: xafardejar una cosa sobre algú

þvaðrari <m. þvaðrara, þvaðrarar>:
xarlatà m, xarlatana f
sverð komi yfir þvaðrarana (baδ ~ בַּד:   ˈħɛrɛβ   ʔɛl־ha-bbadˈdīm,   חֶרֶב אֶל-הַבַּדִּים), svo að þeir standi eins og afglapar!: que l'espasa davalli sobre els xarlatans a fi que quedin com a nicis

þvaður <n. þvaðurs, no comptable>:
1. (mas, blaður) xerrameca f (xerradissa, garla)
þegar Jehú kom aftur út til manna húsbónda síns spurðu þeir hann: „Er eitthvað að? Hvað vildi þessi vitfirringur þér?“ Hann svaraði þeim: „Þið þekkið þennan mann og þvaðrið (ˈɕīaħ ~ שִׂיחַ:   ʔatˈtɛm   ʝəδaʕˈtɛm   ʔɛθ־hā-ˈʔīʃ   wə-ʔɛθ־ɕīˈħ-ō,   אַתֶּם יְדַעְתֶּם אֶת-הָאִישׁ וְאֶת-שִׂיחוֹ) í honum“: quan en Jehú (Iehú) va tornar amb els homes del seu senyor, ells li preguntaren: «Tot va bé? Què volia de tu aquest boig?» Ell els respongué: «Ja coneixeu aquest home i la seva xerrameca»
2. (bull) bajanada f (o: bajanades f.pl) (doi[s])

þvaður·kollur <m. -kolls, -kollar>:
1. (kjaftakind) xerraire m & f (persona molt garladora, garlaire, barbollaire, rallador)
2. (bullukollur) xarlatà m, xarlatana f, tanoca m & f (persona que diu moltes de bajanades)

þvag <n. þvags, no comptable>:
orina f
◊ en marskálkurinn (raβ־ʃāˈqēh, רַב-שָׁקֵה) sagði: "Hefir herra minn sent mig til herra þíns eða til þín til þess að flytja þetta erindi? Hefir hann ekki sent mig til þeirra manna, sem þar sitja uppi á borgarveggnum og eiga þann kost fyrir höndum ásamt með yður að eta sinn eiginn saur (ʔɛθ־ħarʔēi̯-ˈhɛm, אֶת-חַרְאֵיהֶם) og drekka þvag sitt (ʔɛθ־ʃēi̯nēi̯-ˈhɛm, אֶת-שֵׁינֵיהֶם)?" (Isaïes 36:12): però el coper major digué: «que per ventura m'ha enviat el meu senyor al teu senyor o a tu a dir-vos aquestes paraules? Que no m'ha enviat a aquells homes que estan asseguts a dalt de les muralles i es veuen obligats a menjar amb vosaltres llurs excrements i a beure llurs propis orins?»
◊ en marskálkurinn sagði við þá: “Hefir herra minn sent mig til herra þíns eða til þín til þess að flytja þetta erindi? Hefir hann ekki sent mig til þeirra manna, sem þar sitja uppi á borgarveggnum og eiga þann kost fyrir höndum ásamt yður að eta sinn eigin saur (ʔɛθ־ħărēi̯-ˈhɛm, אֶת-חֲרֵיהֶם) og drekka þvag sitt (ʔɛθ־ʃēi̯nēi̯-ˈhɛm, אֶת-שֵׁינֵיהֶם)?” (Reis II 18:27): 

þvaga <f. þvögu, þvögur. Gen. pl.: þvaga>:
1. (þvottatuska, -visk, -klútur) fregall m (manyoc d'espart, de pèls de cavall etc. emprat per a escurar, fregar o rentar)
2. (ringulreið, kös) desori m (desgavell, garbuix, garbull, munt o amuntegament desordenat)
bækurnar lágu í [einni] þvögu á gólfinu: hi havia un desori de llibres pel terra, hi havia una estesa desordenada de llibres pen terra (Mall.)
3. (mannþyrping, troðningur) munt desordenat (garbuix de persones, multitud atapeïda i desordenada, formiguer de gent)
♦ ganga í gegnum þvöguna: travessar el garbuix de gent
♦ standa í þvögu: aboldronar-se, agarbuixar-se (o: acaramulla-se) desordenadament

þvag·aukandi, -aukandi, -aukandi <adj.>: 
diürètic -a

þvag·áll <m. -áls, -álar>: 
urèter m
♦ steinn í nýra og þvagál: càlcul m renal i ureteral
♦ → vatnsþvagáll “hidrourèter”

þvagáls·mót <n. -móts, -mót>: 
unió f ureteral
♦ vatnsnýra með teppu á nýraskjóðu- og þvagálsmótum: hidronefrosi amb obstrucció de la unió ureteropelviana

þvagáls·munni <m. -munna, -munnar>: 
orifici m ureteral

þvagálssteina·teppa <f. -teppu, no comptable>:
obstrucció calculosa ureteral

þvagáls·steinn <m. -steins, -steinar>:
càlcul m ureteral

þvagáls·þrenging <f. -þrengingar, -þrengingar>:
estenosi f ureteral

þvag·belgur <m. -belgs (o: -belgjar), -belgir. Gen. pl.: -belgja; dat.pl.: -belgjum>:
<MEDal·lantoide m

þvag·blaðra <f. -blöðru, -blöðrur. Gen. pl.: -blaðra>:
bufeta f
♦ hringvöðvi þvagblöðrunnar: esfínter m de la bufeta
♦ krabbamein í þvagblöðru: càncer m de bufeta
♦ sarpur í þvagblöðru: diverticle m vesical

þvagblöðru- <en compostos>: 
vesical, vesicular, cisto-, cist- 

þvagblöðru·speglun <f. -speglunar, -speglanir>: 
cistoscòpia f

þvagblöðruspeglunar·tæki <n. -tækis, -tæki. Gen. pl.: -tækja; dat.pl.: -tækjum>:
cistoscopi m

þvag·efni <n. -efnis, no comptable>:
urea f

þvagefnis·hringur <m. -hrings, no comptable>:
cicle m de la urea

þvag·eitrun <f. -eitrunar, -eitranir>:
urèmia f

þvageitrunar·heilkenni <n. -helkennis, no comptable>:
síndrome urèmica
♦ rauðalos-þvageitrunarheilkenni: síndrome hemoliticourèmica

þvagfæra·kvilli <m. -kvilla, -kvillar>:
uropatia f

þvagfæra·steinn <m. -steins, -steinar>:
càlcul urinari

þvagfæra·sýking <f. -sýkingar, -sýkingar>:
infecció f del tracte urinari

þvag·færi <n.pl -færa>:
tracte urinari, òrgans urinaris

þvag·gangur <m. -gangs, -gangar>: 
úrac m

þvag·greining <f. -greiningar, -greiningar>: 
anàlisi f d’orina

þvaghlaups·sýki <f. -sýki, no comptable>:
diabetis insípida

þvag·lát <n. -láts, -lát. Empr. hab. en pl.>:
micció f
♦ erfiðleikar við þvaglát: dificultats f.pl per a orinar
♦ sársaukafull þvaglát: micció dolorosa

þvagláta·tregða <f. -tregðu, no comptable>:
disúria f

þvag·leggur <m. -leggs (o: -leggjar), -leggir. Gen. pl.: -leggja; dat.pl.: -leggjum>:
sonda f vesicular (o: vesical), catèter urinari, catèter m vesical
◊ setja upp þvaglegg [e-m ~ hjá e-m ~ í e-n]: posar una sonda vesicular [a algú]
◊ þvagleggir og þvagpokar: sondes vesiculars i bosses col·lectores d'orina

þvagleiðara·steinn <m. -steins, -steinar>:
càlcul urinari, uròlit m

þvag·leiðari <m. -leiðara, -leiðarar>: 
urèter m
♦ steinar í þvagleiðara: ureterolitiasi f (càlculs a l'urèter)

þvag·leki <m. -leka, no comptable>:
incontinència urinària, enuresi f

þvag·leysi <n. -leysis, no comptable>:
anúria f

þvag·pípa <f. -pípu, -pípur. Gen. pl.: -pípna o: -pípa>:
urèter m

þvag·poki <m. -poka, -pokar>:
bossa f de recollida d'orina, <MEDbossa col·lectora [de diüresi (o: d'orina)]

þvag·próf <n. -prófs, -próf>:
test f d'orina

þvag·prufa <f. -prufu, -prufur. Gen. pl.: -prufa>:
mostra f d'orina
♦ taka þvagprufu beint úr blöðrunni með nál: prendre una mostra d'orina directament de la bufeta, amb una agulla

þvag·rannsókn <f. -rannsóknar, -rannsóknir>:
anàlisi f d’orina

þvag·rás <f. -rásar, -rásir>:
uretra f

þvagrása[r]- <en compostos>:
<MEDuretral

þvagrásar·bólga <f. -bólgu, no comptable>:
uretritis f

þvagrásar·groppa <f. -groppu, -groppur>:
cos cavernós de l’uretra

þvagrásar·heilkenni <n. -heilkennis, no comptable>:
síndrome f uretral

þvagrásar·kirtill <m. -kirtils, -kirtlar>:
glàndula bulbouretral (klumbu- og þvagrásarkirtill)

þvagrásar·kýli <n. -kýlis, -kýli>:
abscés m uretral

þvagrásar·slíma <f. -slímu, -slímur. Gen. pl.: -slímna o: -slíma>:
mucosa f uretral
♦ sigin þvagrásarslíma: mucosa uretral prolapsada, prolapse m de la mucosa uretral

þvagrásar·þrengir <m. -þrengis, -þrengjar>:
[múscul m] esfínter f de la uretra, esfínter m uretral
♦ innri þvagrásarþrengir: múscul esfínter intern de la uretra, esfínter uretral intern, esfínter intern de la uretra
♦ ytri þvagrásarþrengir: múscul esfínter intern de la uretra, esfínter uretral extern, esfínter extern de la uretra

þvagrásar·þrengsli <n.pl -þrengsla>:
estenosi f uretral

þvag·ræsandi, -ræsandi, -ræsandi <adj.>:
diürètic -a

þvagræsi·lyf <n. -lyfs, -lyf. Gen. pl.: -lyfja; dat.pl.: -lyfjum>:
diürètic m

þvagræsis·lyf <n. -lyfs, -lyf. Gen. pl.: -lyfja; dat.pl.: -lyfjum>:
variant de þvagræsilyf ‘diürètic’

þvag·skál <f. -skálar, -skálar (o: -skálir)>:
1. (skál undir þvagurinari m (orinador, pica per a orinar-hi)
2. <MEDpelvis f renal

þvag·steinn <m. -steins, -steinar>:
càlcul urinari, uròlit m

þvagstemmu·vaki <m. -vaka, -vakar>:
hormona f de secreció inapropiada d'hormona antidiürètica

þvag·sýni <n. -sýnis, -sýni>: 
mostra f d'orina

þvag·sýra <f. -sýru, no comptable>:
àcid úric

þvagsýru·blæði <n. -blæðis, no comptable>:
hiperuricèmia f

þvagsýru·gigt <f. -gigtar, no comptable>:
<MEDgota f, poagre m, pruaga f (Mall., Men.
♦ frumkomin þvagsýrugigt: gota idiopàtica
♦ blývakin þvagsýrugigt: gota induïda per plom
♦ þvagsýrugigt af völdum skertrar nýrnastarfsemi: gota per deterioració de la funció renal
♦ → lyfjaþvagsýrugigt “gota induïda per fàrmacs”

þvagsýrugigtar·kast <n. -kasts, -köst>:
atac m de gota

þvagsýrugigtarsteina·sjúkdómur <m. -sjúkdóms, -sjúkdómar>:
malaltia tofàcia
♦ þvagsýrublæði án teikna um bólguliðbólgu og þvagsýrugigtarsteinasjúkdóm: hiperuricèmia sense signes d'artritis inflamatòria ni malaltia tofàcia

þvagsýru·liðkvilli <m. -liðkvilla, -liðkvillar>:
artropatia gotosa
♦ Þvagsýruliðkvilli af völdum ensímgalla og annarra erfðra raskana: artropatia gotosa per defectes enzimàtics i altres trastorns heriditaris

þvagsýru·losandi, -losandi, -losandi <adj.>:
uricosúric -a

þvag·teppa <f. -teppu, no comptable>:
retenció (o: obstrucció) f d'orina, retenció urinària

þvag·vegur <m. -vegs (o: -vegar), -vegir. Empr. hab. en pl.>:
via urinària (Empr. hab. en pl.)
♦ steinn í neðri þvagvegi: càlcul mde les vies urinàries inferiors

þvag·þurrð <f. -þurrðar, no comptable>:
oligúria f

þvag·örvandi, -örvandi, -örvandi <adj.>:
diürètic -a
♦ þvagörvandi lyf: diürètic m

þvalur, þvöl, þvalt <adj.>:
humit -ida (de manera enganxifosa)

þvara <f. þvöru, þvörur. Gen. pl.: þvara>:
1. (hræriþvaracullera grossa de fusta (p.e., per remenar-hi un calderó, una olla etc.)
2. (lítill árpala f (rem petit)
♦ standa [uppi] eins og þvara: <LOC FIGestar palplantat -ada, estar com un estaquirot, estar sense polsos i estafaril·lat -ada (Mall.) (estar dret i immòbil, sense saber què fer o com reaccionar)

þvarg <n. þvargs, no comptable>:
1. (þrætabaralla f (disputa, discussió,)
2. (masxerrameca f (loquacitat, verborrea, esp. es diuen bestieses, disbarats o bajanades)
3. (vafstur, amsturpressura f, dificultat[s] f[.pl] (destret, cuita, trifulga, angúnia)

þvarga <þvarga ~ þvörgum | þvargaði ~ þvörguðum | þvargaðum e-ð>:
1. (kýtabarallar-se [per una cosa], discutir [per una cosa] (renyir, disputar-se)
2. (þrefarondinar per una cosa, botzinar per una cosa (grunyir, remugar)

þvarr:
1ª i 3ª pers. sg. pret. ind. de → þverra “minvar, decrèixer, disminuir”

þvegið:
supí de → þvo “rentar”

þvegill <m. þvegils, þveglar>:
(moppafregona f (mànec de fregar, pal de fregar, fregadora)

þveginn, þvegin, þvegið <adj.>:
rentat -ada

< þveit <f. þveitar, þveitir>:
1. (engi, grasblettur á milli skóga eða fjalla, grasrjóður eða slægjuland inni í skógiherbatge m (prat o pasturatge entre boscos o muntanyes, clariana de bosc que serveix de pasturatge)
2. (minnri jarðarpartur eða landskikiparcel·la f, tros m [de terra], trast m (Mall.) (terreny parcel·lat, porció de terreny separada de les terres d'un mas)

þveiti¹ <n. þveitis, þveiti>:
(veisingexcreció (o: excreta) f

þveiti² <n. þveitis, þveiti>:
1. <HISTþveiti m, xavo m, subdivisió antiga de l’eyrir , equivalent a un terç d’örtug. Ja que una örtug era un terç d'un eyrir, un þveiti era un terç d'un terç d'un eyrir, i per tant, una moneda -o un anell- d'uns tres grams d'argent. La traducció llatina de l'Oca Cendrosa li dóna l'equivalent greco-llatí d'obolus, ὀβολός. L'alemany empra, com a equivalent d'aquest mot norrè, el mot Deut
nú skal ina minnstu bauga segja er þræll skal þræli bœta. Þar ero þveiti tuttugu ok þrjú at hǫfuðbaugi, en sjau þveiti at baugþaki. En at fǫðurfǫðurbaugi tuttugu þveiti ok þrjú at baugþaki. At fǫðurbróðurbaugi fimmtán þveiti ok þrjú at baugþaki. At brœðrungabaugi skulu tólf þveiti ok tvau at baugþaki. Þar skulu ok vera at sakbótum eptir bauga átta þveiti, ok þriðjungr ins fimmta þveitis, ok hálft fjórða þveiti, ok þriðjungr ins þriðja þveitis, ok hálft annat þveiti. Eitt þveiti skulu taka þriðja brœðra, ok svá gjalda, enda verðr sú sakbót minnst. Þar at eins skulu þrælar bœta, er þeir hafa ørkost til er bœta skulu — iam annuli minimi memorandi sunt, qui locum inueniunt, cum seruus seruo soluat. Ibi annulus primarius uiginti tres teneat obolos, quibus adiiciatur annulinstratum septem obolorum. Annulus aui paterni uiginti obolos et annulinstratum tres obolos habeat. Annulus patrui quindecem obolos et annulinstratum tres obolos in se contineat. Annulus patrui filiorum duodecem obolos et annulinstratum duos teneat. Hic etiam annuli sequiores seu multae complementum (pro re nata) sint uel octo oboli, uel quatuor cum triente, uel tres cum dimidio, uel duo cum triente, uel unus cum dimidio. In quinto lineae collateralis aequalis gradu, cum seruo coniuncti unucum obolum capiant, quod caedis multae complementum minimum existit. Ibi solummodo serui annulos multaticios soluant, ubi soluere obligati soluendi facultate non destituuntur (Oca Cendrosa, volum II, pàg. 185): ara s'anomenaran els baugar -o anells d'argent- més petits: els que un esclau ha de pagar com a indemnització a un esclau. En aquest cas, vint-i-tres þveiti constitueixen el hǫfuðbaugr i set þveiti el baugþak o ‘teulada de l'anell’. I vint þveiti fan un ‘anell’ d'avi i tres þveiti el baugþak [corresponent]. Quinze þveiti fan un ‘anell d'oncle patern’ i tres þveiti el seu baugþak. Dotze þveiti fan un ‘anell de cosins’ i dos þveiti el seu baugþak. Després dels anells o baugar també com a indemnització en casos de demanda valdran: vuit þveiti i quatre terços d'un þveiti [com a baugr i baugþak respectivament]. Després tres þveiti i mig i dos þveiti i un terç. Després un un þveiti i mig. Els fills de cosins percebran i també pagaran un þveiti. I aquesta serà la indemnització més petita. Els esclaus només pagaran indemnització si posseeixen la quantitat que s'hagi de pagar
2. (málseining fyrir smjörþveiti m, unitat de mesura antiga, especialment de mantega (emprada sovint en el càlcul del pagament dels delmes)
3. (smákusk á e-u ~ e-mpessic m (mica, petita quantitat)

þvelju·steinn <m. -steins, -steinar>:
<GEOL MINesteatita f (tálgusteinn; kléberg)

þveng·mjór, -mjó, -mjótt <adj.>:
1. (hlutur, rúmestret -a com un [tros de] fil (espai, objecte: molt estret)
2. (manneskjaprim -a com un fus (persona: molt prima)

þvengur <m. þvengs (o: þvengjar), þvengir. Gen. pl.: þvengja; dat.pl.: þvengjum>:
1. (mjó skinnræmatira prima o estreta de cuiro (cingla prima de cuiro)
♦ → skóþvengur “cordó de sabata fet de cuir”
2. (nærfatnaðurtanga f (peça de roba interior. Adaptació a l'islandès dels mots anglesos thong, G-string)

þver, þver, þvert <adj.>:
1. (þverlægur, á skátransversal (que està de través, en diagonal, oblic)
♦ um þveran X (X = subst. de gèn. masc.), þvera X (X = subst. de gèn. fem.), þvert X (X= subst. de gèn. nt.)<LOC PREPa través de 
♦ um þvera Evrópu: a través d'Europa
♦ um þveran dalinn: a través de la vall
♦ um þveran veginn: a través del camí
◊ fara um þveran veginn: travessar el camí
♦ um þvert ennið: a través del front
♦ um þvert [frá e-u til e-s]: de través [d'una banda a una altra]
fætur hans munu á þeim degi standa á Olíufjallinu, sem er austanvert við Jerúsalem, og Olíufjallið mun klofna um þvert frá austri til vesturs (mē-ħăˈt͡sī ~ מֵחֲצִי:   wə-niβˈqaʕ   har   ha-zzēi̯ˈθīm   mē-ħɛˈt͡sj-ō   mizˈrāħ-āh   wā-ˈʝāmm-āh,   וְנִבְקַע הַר הַזֵּיתִים מֵחֶצְיוֹ מִזְרָחָה וָיָמָּה), og þar mun verða geysivíður dalur, því að annar hluti fjallsins mun undan síga til norðurs, en hinn til suðurs: els seus peus es plantaran, aquell dia, sobre la muntanya de les Oliveres, que és al davant de Jerusalem, a l'orient. La muntanya de les Oliveres, es badarà pel mig, en direcció est-oest, i hi naixerà una vall immensa perquè una meitat de la muntanya recularà cap al nord, i l'altra, cap al sud
þá kom á ógurlegur bylur (θύελλα) hinna samanlostnu (μισγομένων) vinda, og braut siglutréð um þvert (ἀγνύναί τι μέσον:   μέσον δέ οἱ ἱστὸν ἔαξε ǁ δεινὴ μισγομένων ἀνέμων ἐλθοῦσα θύελλα), og hraut (ἔμπεσε) seglið (σπεῖϱον) og seglráin (ἐπίϰϱιον) langt á sjó út: un terrible huracà dels vents entrexocats (barrejats) es va desfermar llavors i va trencar pel mig el mast i la vela i l'antena s'envolaren lluny mar endins
♦ liggja ~ falla hver um annan þveran: estar ajaguts ~ caure els uns damunt els altres [desordenadament]
hann lét marga hrasa, og þeir féllu hver um annan þveran (ʔīʃ   ʔɛl־rēˈʕē-hū ~ אִישׁ אֶל-רֵעֵהוּ:   gam־nāˈφal   ʔīʃ   ʔɛl־rēˈʕē-hū, גַּם-נָפַל אִישׁ אֶל-רֵעֵהוּ), svo að þeir sögðu: "Á fætur, og hverfum aftur til þjóðar vorrar, til ættlands vors, undan hinu vígfreka (הַיּוֹנָה) sverði!": en va fer travelar molts i caigueren l'un damunt l'altre a fi que diguessin: «Aixequem-nos! I tornem-nos-en al nostre poble, i a la nostra terra pairal, fugint de davant l'espasa àvida de carnatge!»
♦ taka þvert fyrir e-ð (o: segja þvert nei við e-u)refusar categòricament una cosa
♦ þvert á móti: per contra, al contrari
en ég vildi ekki heyra Bíleam, og hann blessaði yður þvert á móti ( ~ :   wa-i̯ˈβārɛχ   bāˈrōχ   ʔɛθ-ˈχɛm,   וַ יְבָרֶךְ בָּרוֹךְ אֶתְכֶם). Frelsaði ég yður þannig úr höndum hans: però jo no vaig voler escoltar en Balaam (Bilam) i ell, per contra us va beneir. Així us vaig deslliurar de les seves mans
og þrettánda dag hins tólfta mánaðar - það er mánaðarins adar -, þá er skipun konungs og lagaboði hans skyldi fullnægt, þann dag er óvinir Gyðinga höfðu vonað að fá yfirbugað þá, en nú þvert á móti (hāˈφaχ ~ הָפַךְ:   wə-nahăˈφōχ   hūʔ,   וְנַהֲפוֹךְ הוּא) Gyðingar sjálfir skyldu yfirbuga fjendur sína: el mes dotzè, que és Adar, el dia tretze, en el qual s'havia de complir el manament del rei i el seu decret, quan els enemics dels jueus esperaven dominar-los, però fou ben al contrari [perquè] els jueus dominaren llurs enemics
gjaldið ekki illt fyrir illt eða illmæli fyrir illmæli, heldur þvert á móti (τοὐναντίον) blessið, því að þér eruð til þess kallaðir að erfa blessunina: no torneu mal per mal, ni injúria per injúria, sinó, al contrari, beneïu, perquè heu estat cridats a heretar la benedicció
þvert á móti (ἀλλὰ τοὐναντίον), þeir sáu, að mér var trúað fyrir fagnaðarerindinu til óumskorinna manna, eins og Pétri til umskorinna: ans al contrari, veient que m'havia estat confiada l'evangelització dels incircumcisos, com a Pere la dels circumcisos
♦ þvert ofan í lögmálið: infringint la llei
þá sagði Páll við hann: "Guð mun ljósta þig, kalkaði veggur. Hér situr þú til að dæma mig samkvæmt lögmálinu og skipar þó þvert ofan í lögmálið (παρανομεῖν ~ παρανομῶν -οῦσα -οῦν:   καὶ παρανομῶν κελεύεις με τύπτεσθαι;) að slá mig": llavors en Pau li digué: «A tu et pegarà Déu, paret emblanquinada! Tu seus aquí per jutjar-me segons la Llei i, nogensmenys, violant la Llei, manes que em peguin?»
♦ þvert og endilangt: en tots els sentits
♦ fara um landið þvert og endilangt: travessar el país en tots els sentits, recórrer el país per tot arreu
tak þig nú upp og far þú um landið þvert og endilangt (lə-ʔɔ̆rˈk-āḥ   ū-lə-rɔ̆ħˈb-āḥ ~ לְאָרְכָּהּ וּלְרָחְבָּהּ:   qūm   hiθhalˈlēχ   bā-ˈʔārɛt͡s   lə-ʔɔ̆rˈk-āḥ   ū-lə-rɔ̆ħˈb-āḥ,   קוּם הִתְהַלֵּךְ בָּאָרֶץ, לְאָרְכָּהּ וּלְרָחְבָּהּ), því að þér mun ég gefa það: aixeca't i vés de cap a cap del país en totes direccions perquè te'l donaré a tu (BMonts. = en la seva llargària i en la seva amplària; BInterc. = tota la llargada i l'amplada; BEvang. = tot al seu llarg i ample)
♦ → þvert “de través, transversalment”
2. (fingur-, handar-, fótarbreiddun través de dit, un dit de través (mida equivalent al gruix normal d'un dit d'home o d'una mà posada horitzontalment -‘quatre dits’- o de la gruixa d'un peu)
síðan gengu þeir þar til sem þeir skyldu berjast og kveðst Moldi mundi segja upp hólmgöngulög "því eg hefi á þig skorað. Sínum feldi skal hvor okkar kasta undir fætur sér. Skal hvor standa á sínum feldi og hopa ei um þveran fingur. En sá sem hopar beri níðingsnafn en sá sem fram gengur skal heita vaskur maður hvar sem hann fer. Þrem mörkum silfurs skal sig af hólmi leysa sá er sár verður eða óvígur": llavors es dirigiren al lloc on havien de batre's i en Moldi va dir que volia pronunciar ell les lleis de la hólmganga: “perquè sóc jo qui t'ha reptat. Cadascun de nosaltres dos posarà sota els seus peus el seu feldur (una capa folrada) i, fent-se enrere, no sortirà d'ell ni un dit, el qui reculi [i surti del seu feldur], que sigui anomenat níðingur (un home sense honor), el qui avanci serà anomenat un valent on sigui que vagi. El qui sigui ferit o quedi incapacitat per a la lluita es deslliurarà del hólmur pagant tres marcs d'argent”
hann svarar: "Litlu mun eg nú við auka. Þá sat þar næst maður og horfði út úr hringinum. Sá var í spangabrynju og hafði stálhúfu á höfði og var barmurinn þverrar handar breiður. Hann hafði öxi ljósa um öxl og mundi vera alnar fyrir munn. Sjá maður var dökklitaður og svarteygur og hinn víkinglegsti" — Puer respondit: «Aliquantum adhuc addam. Tum consedit uir orbi auersus, lorica laminis conserta indutus, ac galeam chalybeiam capite gestans, cuius margo prominens erat palmaris. Splendentem in axilla securim gerebat cuius acies ulnae longitudinem adaequare uisa est. Nigri illi uiro oculi et aspectus ualde militaris»el vailet li va respondre: “Doncs poca cosa més puc afegir al que he dit. Just devora ells hi seia un home que esguardava cap a fora de la cerclada de genets. Portava una cuirassa segmentada i al cap hi duia posat un cabasset d'acer la vorera del qual feia quatre dits d'ample. Duia una destral nua penjada de l'espatlla, el tall de la qual devia fer una alna. Aquest home tenia el cutis de color fosc i els ulls negres i era el més viquinguesc de tots ells (el qui més tenia l'aspecte d'un viquing)” (vocabulari: #1. horfa út úr e-u: En Baetke 19874, pàgs. 269 i 274, no dóna entrada a aquest verb amb aquest complement preposicional. El significat sembla haver estat: mirava fora de la cerclada de genets, això és, seia donant l'esquena a la resta de genets de la cerclada. En Þorleifur Guðmundsson Repp 1826, pàg. 277: orbi auersus. En Niels Matthias Petersen 1863², pàg. 261: Dernæst sad der en Mand, som vendte sig ud af Kredsen. En Thøger Larse 1830: Næstefter sad en Mand, bortvendt fra Kredsen. En Grímur Thomsen 1846, pàg. 57: endnu sad der en mand og saa ud af kredsen. L'Albert Ulrik Bååth 1900, pàg. 143: han höll sig en smula utom kretsen. L'Stefan Frich 1907, pàg. 158: Næst dei sat ein mann som snudde seg utor ringen; #2. munnur: En Kristian Kålund 1896, pàgs. 192-193: 24. 25. mundi — munn, “ deren [p.193] schneide ungefähr eine elle lang war”; )
vel samir að segja frá yfirlitum Klaufa. Hann var þverrar handar og fimm alna hár. Armleggi hafði hann bæði langa og digra, kinnur miklar og þreklegar greipur. Hann var úteygður og ennisbrattur, mjög munnljótur og neflítill, hálslangur og hökumikill, skolbrúnn og skarpleitur, lágu hátt kinnarbeinin. Manna var hann svartastur, bæði á brýn og hár. Hann var opinmynntur og skögðu tvær tennur fram úr höfðinu og allt var hann að áliti sem hann væri krepptur og knýttur: es tany de descriure la fesomia d'en Klaufi: D'alt feia cinc colzades i quatre dits. Tenia els braços llargs i revinguts, galtes plenes i mans robustes. Tenia els ulls sortits i era ample de front, tenia la boca molt lletja i el nas petit, tenia el coll llarg i el mentó gran, les celles esbiaixades i els trets facials enèrgics, els ossos de la barra eren prominents. Era la persona amb els cabells i les celles més negres que un es pugui imaginar. La seva boca li quedava oberta i les seves dues dents de davant li sobressortien cap a fora i d'aspecte era tot ell com si estigués arrugat i rebregat (vocabulari: #1. skolbrúnn: Cf. en Baetke 19874, pàg. 561: skol-brúnn adj.   mit dunklen (oder schrägliegenden ?) Augenbrauen. En Kristian Kålund 1896, pàg. 191, dóna un significat molt diferent a aquest adjectiu: 28. <...> skolbrúnn, „dunkelbraun (von gesichtsfarbe)“; )
„Mjǫk úheyriliga talar þú faðir,“ segir hann, „því at ek hygg, at eigi þú ok engi þinna manna hirði fleira at skipa (skipta b) við Frankismenn en ek; ok Frakkland munu þér aldri vinna eða ǫnnur ríki Karlamagnús konungs, því at þegar er þú sér merki Karlamagnús konungs, þá þorir þú eigi svá langt fram at ganga, at þat sá þverr fótr (þvers fótar b). En ek vænti þess, at fleira man við þurfa en dul ok hól, ef þú sigrast á þeim, ok man þat at sǫnnu verða, at stóryrði þín munu meira mega í sessi en á hesti. En þóat ek hafi opt úsigr farit fyrir Frankismǫnnum, þá er þat meir af vaskleik þeirra en af hugleysi mínu, ok man ek þat ætla ok mæla, at eigi sé til traustari menn en þeir eru“: e
þá svarar mærin: „Góða gjǫf gefr þú mér ok ágæta, ef svá verðr sem þú segir; en þó mun ek segja þér sannyrði eitt, ef þú verðr eigi illa við: Faðir minn hefir í myrkvastofu mann einn af liði Karlamagnús konungs, ok ætla ek, at hann mun eigi fara á hæl á vígvelli fyrir þér svá langt at þvers fótar sé“: llavors la donzella li va respondre: “Si s'esdevé com dius, em faràs un bon i magnífic regal. Tanmateix, encara et diré una cosa que és ben vera, si no t'has de posar felló: mon pare té tancat a una tàvega un home de la host del rei Carlemany i crec que no recularà davant tu en el camp de batalla ni la gruixa d'un peu”
3. (þrárcaparrut -uda (obstinat, enterc, tossut)
4. (vindurcontrari -ària (vent: que bufa en contra)
♦ beita ~ sigla þvert: orsar ~ singlar cenyint (amb l'aparell bracejat tot el possible per sotavent)
♦ vindurinn er þver: el vent bufa en contra

þverast <þverast ~ þverumst | þveraðist ~ þveruðumst | þverast>:
♦ þverast fram á e-ð: pujar a una cosa anant de costat o de través (no en línia dreta)
Lambi bjó á Lambastöðum og sá, hvað Steinar hafðist að; hann gekk heiman og ofan á bakkann, og er hann kom að Steinari, þá greip hann aftan undir hendur honum. Steinar vildi slíta hann af sér. Lambi hélt fast, og fara þeir nú af melunum á sléttuna, en þá ríða þeir Þorsteinn hið neðra götuna. Steinar hafði riðið stóðhesti sínum, og hljóp hann inn með sjó; það sáu þeir Þorsteinn og undruðust, því að þeir höfðu ekki varir orðið við för Steinars. Þá þveraðist Steinar fram á bakkann, því að hann sá eigi, að Þorsteinn hefði um riðið. Og er þeir komu á bakkann framanverðan, þá hratt Lambi honum fyrir melinn ofan, en það varaðist Steinar ekki; hann rasaði ofan á sandinn, en Lambi hljóp heim. Og er Steinar komst á fætur, þá rann hann eftir Lamba; en er Lambi kom að dyrum, þá hljóp hann inn, en rak aftur hurðina. Steinar hjó eftir honum, svo að sverðið stóð fast í vindskeiðunum; skildust þeir þar; gekk Steinar heim: en Lambi vivia a Lambastaðir i va veure què pretenia l'Steinar. Se'n vanar de casa i va pujar el pendenti quan va arribar allà on era l'Steinar, el va agafar per darrere per sota dels braços. L'Steinar va voler treure-se'l del damunt, però en Lambi no va afluixar la seva estreta. Tots dos varen rodolar llavors dunes avall fins a la terra plana. I just llavors en Þorsteinn passava a cavall amb un acompanyant pel camí que passava per sota[, entre la duna i l mar]. L'Steinar hi havia muntat en el seu semental i ara aquest cavall se'n va tornar cap a cases galopant per la vorera de la mar. En Þorsteinn i el seu acompanyant ho varen veure i s'astoraren perquè no se n'havien adonat del viatge de l'Steinar. Llavors l'Steinar va pujar fins a dalt del pendent [de la duna] anant de través, perquè no havia vist que en Þorsteinn havia passat a cavall. I quan l'Steinar i en Lambi arribaren a dalt de tot del pendent, en Lambi va empènyer l'Steinar duna avall, la qual cosa va agafar desprevingut l'Steinar, el qual es va precipitar [rodolant] damunt la sorra de la platja, mentre que en Lambi se'n va tornar corrents a cases. I quan l'Steinar es va posar dret, es va posar a empaitar en Lambi, però quan en Lambi va arribar a les portes del mas, hi va entrar corrents i va embarrar la porta. L'Steinar li va pegar un cop d'espasa de manera que la punta de l'espasa va quedar clavada a les vindskeiðar del frontis. Estant així les coses, se separaren. L'Steinar se'n tornà a peu a ca seva (vocabulari: #1. bakki: Cf. en Baetke 19874, pàg. 38: bakki m.   1. Erhebung, Anhöhe, Hügel, Düne; #2. slíta e-n af sér: Cf. en Baetke 19874, pàg. 576: slíta e-n af sér jmd. abschütteln, wegstoßen; #3. melur: Cf. en Baetke 19874, pàg. 415: melr m.   1. Sandhügel, sandiger Hang, Düne; #4. hið neðra götuna: Cf. en Finnur Jónsson 1894, pàg. 286: 7. et neðra gǫtuna, gǫtuna obj. zu ríða; et neðra adverbiell = el camí que passa per dessota de la duna, entre la duna i la mar; #5. þverast fram á e-ð: Cf. en Finnur Jónsson 1894, pàg. 286: 10. þveraðiz, þveraz eigentl., „in einer schrägen (þverr) richtung sich bewegen“; hier „zog sich mit macht quer nach dem ufer“; #6. varast: Cf. en Baetke 19874, pàg. 700: hann varaðisk þat ekki er nahm sich davor nicht in acht, versah sich keiner Gefahr dabei; #7. rasa: Cf. en Baetke 19874, pàg. 487: rasa () I. sich hastig (vorwärts) bewegen, vorwärts stürzen, stürmen <...>; #8. reka aftur hurðina: Cf. en Baetke 19874, pàg. 493: reka aptr hurð(ina) die Tür zuschlagen, versperren; #9. vindskeið: Cf. en Finnur Jónsson 1894, pàg. 286: 18. vindskeiðunum, „wenn die giebel aus holz waren, so wurde der äußerste rand des dachgiebels mit zwei ausgeschnittenen brettern (vindskeið, von vinda „winden“) versehen, welche gegen die giebelspitze zusammenliefen“ Grundr. d. germ. phil. IIᵇ,232. Hier können jedoch kaum diese vindskeiðar gemeint sein, sondern vermutlich ein paar in ähnlicher weise angebrachte bretter dicht über der thür; )
♦ þverast móti (o: mót) e-u: oposar-se de dret a una cosa, anar totalment en contra d'una cosa
ok sakir þess, at vér hǫfum kallat biskupinn eigi síðr, bjóðum vér þér, Arnórr, undir bannsviðrlǫgu, at þú veitir byskupinum liðugan gang til stóls síns, þar með allan kost á kirkjunnar ráð. Svá viljum vér ok bjóðum undir sǫmu stríðu, at hann ok hans fǫruneyti hafi svá sœmiligan kost af kirkjunni fram ok aptr með hennar erindi, at hann megi vel fara, hvar sem hann vill vera. Nú ef þér þverizt (afrœkið, afrœkizt) enn móti þessum várum veg, skulum vér hug á leggja sem skyldan býðr at koma mót yðr. Skipizt þér ok vel við, skyldumst vér ok því framar at gera yðrum málagreinum hvat gott, er vér megum, því at máttigr er guð at reisa sonu Abrahams (Habraháms) upp af steinum (Lletra de l'arquebisbe de Niðaróss Þórir Guðmundarson a l'Arnórr Tumason, al Sigurðr Ormsson, al Þorvaldr Gizurarson, a l'Snorri Sturluson i d'altres. Primavera del 1211): i per tal com hem convocat igualment el bisbe [a la nostra presència], et manem, Arnórr, sota pena d'excomunicació que concediu al bisbe anar sense impediment fins a la seva seu i, a més a més, que pugui disposar de tots els béns i mitjans procedents de les propietats de l'església. També volem i manem, sota idèntica pena, que ell i els seus acompanyants disposin tan degudament dels béns i mitjans de l'església de l'església -tant anant com tornant amb l'encomanda de l'església- com perquè pugui anar segur on vulgui. Ara bé, si us entravesseu de nou contra la meva via, concentrarem la nostra pensa en la manera com el nostre deure ens dictarà que actuem contra vós. Si accepteu de grat el nostre advertiment, també ens sentirem més que més en l'obligació de fer algun bé a les posicions de les vostres causes quan podrem, car Déu és poderós per a aixecar de les pedres els fills de l'Abraham (vocabulari: #1. ráð: Els tres editors llegeixen náð: Cf. en Guðni Jónsson BS III (1962), pàg. 303, en Guðbrandur Vigfússon BS II (1878), pàg. 92, així com el Diplomatarium Islandicum I (1857-1876), lletra nr. 96, pàg. 369. He considerat que el sintagma kirkjunnar náð, náð kirkjunnar, al qual donaria el significat de pau [i protecció] de l'església, si bé té sentit, en tindria més, crec, si assumim que no s'està exigint que no es molesti el bisbe de Hólar, sinó que se li permeti el ple accés a tots els béns i fruits de les propietats eclesiàstiques del bisbat, i per això l'esmeno en kirkjunnar ráð; #2. þverast móti e-u: Ni en Baetke 19874, pàg. 793, ni en Fritzner III R-Ö (1896²), pàg. 1056b, no donen pas entrada a aquest verb amb aquest complement preposicional. El context sembla exigir un significat oposar-se a, estar en contra de, però també fóra possible partir d'un significat obstinar-se en contra de; #3. reisa: Es tracta d'una cita de la Vulgata medieval, corresponent a Mat. 3:9: Potens enim est Deus de lapidibus istis suscitare filios Abraham; #4. Abraham: Segons l'edició d'en Guðni Jónsson BS III (1962), pàg. 303. En canvi, tant l'edició d'en Guðbrandur Vigfússon BS II (1878), pàg. 92, així com la del Diplomatarium Islandicum I (1857-1876), lletra nr. 96, pàg. 369, llegeixen: Habrahám, que podem considerar, doncs, la forma eclesiàstica medieval; )
♦ þverast við: apartar-se d'una cosa ~ d'algú fent-se a un costat
prestr nokkurr gekk ok á land. Birkibeinar spenntu hann. Þeir spurðu, ef biskup myndi nokkut upp til messu. Prestrinn sagði, at biskup ætlaði at landi, þá er hann væri búinn. En er á leið stundina, gekk upp maðr vel búinn, ok fór skammt í frá þeim. Þeir réðust í móti honum, ok er hann sá þá, þótti honum undarligt, er munkar hǫfðu lága skúa ok rauðar hosur, ok þveraðist við, ok gekk ekki nær þeim — sacerdotem quendam naui egressum prehenderunt, qui interrogatus, an episcopus missam celebraturus esset, eum, cum paratus esset, egressurum in terram respondit. Procedente iam tempore aliquis splendide uestitus prope ab iis in terram egrediebatur; huic obuiam processerunt; quos ille conspicatus, cum ei mirum uideretur, monachos humilibus calceis rubrisque tibialibus uti, deflexit, neque propius eos accedere uoluitun prevere també va baixar a terra. Els cames-de-beç el varen agafar. Li preguntaren si el bisbe desembarcaria per anar a dir missa. El prevere els digué que el bisbe tenia la intenció de baixar a terra quan estigués preparat. I quan va haver passat una estona, un home ben vestit va baixar a terra i va passar a poca distància d'ells. Els cames-de-beç l'envestiren però quan ell els va veure, va trobar estrany que uns monjos duguessin sabates baixes i calçons vermells, i es va fer a un costat per apartar-se'n i no se'ls va acostar
nú var león hans í hellinn kominn ok lagðiz niðr fyrir fœtr Sigurði en þær þveruðuz nǫkkut við at ganga nær honum, þvíat þær óttuðuz hann mjǫk. Því tóku þær þann kost sem þær hugðu þeim mundi bezt gegna en dýrinu líka og gáfu honum at eta, en hann blíðkaðiz við þær ok át sem honum líkaði: en l'entretant, el lleó d'en Sigurðr havia entrat dins la cova i s'havia ajagut als peus d'en Sigurðr i elles (les germanes) es varen fer una mica a un costat procurant no fer-se massa a prop del lleó, perquè els feia molta de por. Per això van decidir-se per l'opció que pensaven que els reportaria més profit i al lleó també i li donaren de menjar, i el lleó es va tornar amable amb elles i va menjar tant com li va venir de gust

þver·á <f. -ár, -ár>:
<GEOafluent m
Messapus fer fyrir forystusveitum (primas acies), synir Tyrrhusar stjórna (coercent) öftustu sveitum, foringinn (dux) Túrnus stýrir () meginhernum [uertitur, arma tenens, et toto uertice supra est], líkt og þegar Gangesfljót fellur (surgens) hljóðlega fram og rennslið þyngist við aðstreymi frá lygnum þveránum (amnis -is:   ceu septem surgens sedatis amnibus altus ǁ per tacitum Ganges) sjö, eða þegar Níl hefur flætt yfir sléttlendin og frjósamt árvatnið er aftur komið í farveg (alueo) sinn: en Messap condueix els destacaments capdavanters, els fills d'en Tirrus comanden els darrers destacaments. El capitost Turn comanda la host principal, talment com quan el riu Ganges s'escola en silenci i el curs d'aigua esdevé més feixuc amb l'afluència dels seus set afluents tranquils o quan el Nil ha inundat les planes i la fèrtil aigua fluvial ha tornat de nou a la seva llera

þver·bak <n. -baks, no comptable>:
través m d'una bèstia de càrrega
♦ um þverbak: de través sobre l'esquena (el batcoll, el llom, la gropa) d'una bèstia de càrrega, entravessat -ada damunt una bèstia de càrrega
en þó vilja þeir, at enn sýniz, sem heldr verði hennar dauði meðr atburð, en þeir leggi hendr sínar til hana at drepa. Því binda þeir hana sáluga upp á einn asna um þverbak (Unger 1871, p. 634, llegeix: um þvert bak), meðr þeim hætti at þeir setja eina fjǫl undir laminn konunnar líkama, strengjandi af báðum endunum niðr undir kvið asnanum, hrøkkva hann síðan brott frá sínum herbergjum. Skal hann svá ganga víðs vegar ráðlauss um fjǫll ok dali sem honum líkar: però, tot i així, encara volgueren que semblés que la seva mort es devia més aviat a l'atzar que no pas per posar llurs mans en ella per matar-la. Per això lligaren aquella mesquina col·locada de través a la gropa d'un ase i ho varen fer de tal manera que posaren una post sota el cos atupat de la dona estrenyent-la pels tots extrems cap avall sota el ventre de l'ase i després l'arruixen fora de la seva païssa per tal que marxi a lloure així, ça i lla, per valls i muntanyes, com li vingui de gust
tóku fimm undan heyflutningi þar á hlaðinu við viðinn, skáru í sundur beisl og gjarðir, hinn sétta tóku þeir við viðinn undan syni mínum, að eg senda hann heim, og var hann farlama eftir. Riðu þeir aftur og fram um sveitina, töfðu verkum fyrir fólki mínu, gistu þar átta, var þar fyrirmaður Síra Ólafur Hjaltason og hans fylgjarar, Síra Högni, Síra Illugi Guðmundsson, Síra Ketill Halsson. En þá þeir í burt riðu, þá tóku þeir minn fénaðarmann er han flúði undan þeim sem fénað tóku og reið hann í móti þeim sem úr hlaðinu riðu og fluttu hann heim til Bjarnaness um þverbak hans sjálfs fénaðarkapli. Héldu hönum nauðigum, færðu hann úr sínum fötum, ógnuðu hönum með vöndum, byssum og vopnum. Létu hann fara nauðigan suður yfir fljót og þar um sveitina. Þóttist hann þar af þvingan fengið hafa af þeirra vondri meðferð — quinque equos, in platea apud struem lignorum, qui faeno domum uehendo adhibebantur, frenis ac ligamentis dissectis, rapuerunt, sextum, quo filius meus uehebatur, quem domum miseram, quique ideo ab itinere impeditus remanere cogebatur, abstulerunt. Illi ultro citroque per hunc prouinciae tractum equitabant, operas meas in laborando impediebant, et octo eorum, quorum primipilus erat Olaus presbyter Hialti filius, cum asseclis, Högnio presbytero, Illugio presbytero filio Gudmundi, Ketillo presbytero filio Halli, (ingratiis mei) pernoctabant. Qui inde reuersi, opilionem meum, illos qui pecora abigebant, fugientem, et hos domo mea abequitantes offendentem, capiebant, et dorso equae, qua pecora cogere solitus erat, transuersum alligatum, Biarnanesum auehebant, et inuitum retinebant, uestibus exuebant, et uirgis, sclopetis et armis ei minabantur, ac inuitum ultra fluuium, et per ulteriorem tractum ultro citroque, secum abducebant, unde et hic ab illis se uexatum et male habitum fuisse conquestus estvaren prendre sis cavalls, cinc d'ells carregats de fenc que hi havia a la clasta del mas devora el caramull de llenya, després de tallar-los brides i cingles, i el sisè, també vora el caramull de llenya, en el qual hi anava el meu fill perquè jo l'havia enviat a casa [a dalt del cavall] perquè estava impedit per a caminar i amb la intenció que ja s'hi quedés. Recorregueren amunt i avall la comarca a cavall, destorbant la meva gent en llurs treballs. Vuit d'ells hi feren nit. Llur capitost era mossèn Olau Hjaltason i els seus sequaços, mossèn Högni, mossèn Illugi Guðmundsson, mossèn Ketill Hallsson. I quan se n'anaven, varen capturar el pastor de les meves ovelles quan, fugint dels qui robaven el bestiar, va anar a topar amb els qui venien de la clasta [amb els sis cavalls que hi havien pres] i el s'endugueren a casa llur, a Bjarnanes, entravessat damunt la seva pròpia egua de pastor. El retingueren allà contra la seva voluntat. El despullaren de la seva roba i l'amenaçaren amb vergues, escopetes i armes blanques. El feren marxar per la força [amb ells] cap al sud, travessant el riu, i després per la comarca. Es planyia d'haver rebut vexacions de llur mal tracte (d'haver-se sentit vexat a causa de llurs maltractes)
♦ e-ð keyrir um þverbak: <LOC FIGuna cosa passa de la ratlla

þver·baka <adv.>:
de través sobre l'esquena (el batcoll, el llom o la gropa) d'una bèstia de càrrega
sér hann þá, að maður kemur eftir tröðunum og teymir gráan hest, en á hestinum var þverbaka eitthvert kolsvart ferlíki, er skagaði mikið út til beggja hliða á hestinum: i llavors va veure un home venint pel caminoi que duia al mas. Duia un cavall gris per la brida, però al llom del cavall hi havia, col·locat de través, una mena de baluerna enorme i negra com el carbó que sobressortia molt per tots dos costats del cavall
varð það þá fangaráð okkar að við tókum allan farangurinn af vagninum, spyrntum hann saman og hengdum hann þverbaka í hnakkana á reiðskjótum okkarla solució que vam trobar va ésser descarregar tot l'equipatge del carro, agrupar-lo a cops de peu i penjar-lo de través als batcolls de les nostres muntures

þver·banna <-banna ~ -bönnum | -bannaði ~ -bönnuðum | -bannaðe-ð>:
prohibir terminantment una cosa

þver·beinn, -bein, -beint <adj.>:
1. (lóðrétturvertical (perpendicular al pla de l'horitzó)
2. (þverstæður, þverlægur, hornréttur, sem kemur þvert á e-ðperpendicular (dit de recta o línia que cau sobre una altra recta o pla amb el qual forma un angle recte) (þverill; þverlína; þverslétta)

þver·biti <m. -bita, -bitar>:
1. (undir járnbrautateinumtravessa f (suport de via fèrria)
2. (í byggingu, í báttravesser m, jou m (biga curta entre dues bigues perpendiculars)
3. (þverstagtravesser m (barra transversal)
4. <ARQarquitrau m (súlnaás)
 
þver·brattur, -brött, -bratt <adj.>:
(snarbratturabrupte -a, molt espadat -ada, tallat -ada ben a pic (puig, muntanyes)

þver·brestur <m. -brests, -brestir>:
1. (þverrifagran esquerda f (clivella, fenella, fenedura, fesa que va d'extrem a extrem, de banda a banda)
2. (stórgalligran defecte m (tara, falta, defalt)
Bersi mælti: "Spyrst mér til sem þverbrestur muni á vera þó að kosturinn sé góður" — „Audio“, regerit Bersius, „sufficiens impedimentum obfuturum, licet bona sit conditio“en Bersi li va dir: “Per més que [la Steingerður] sigui un bon partit, pel que m'ha arribat a les orelles, hi ha un gran inconvenient [per demanar-la en matrimoni] (vocabulari: #1. spyrjast: Cf. en Baetke 19874, pàg. 593: spyrsk e-m svá til, sem jmd. bekommt zu hören, erfährt, daß; #2. þverbrestur: Cf. en Baetke 19874, pàg. 792: þverbrestr er á e-u (eig. etwas hat einen Sprung) an einer Sache stimmt etwas nicht, eine Sache hat einen Haken; #3. kostur: = ráðakostur. Cf. en Baetke 19874, pàg. 341: 5. Heiratsgelegenheit, Partie; Heirat, Verheiratung: hon er góðr kostr sie ist eine gute Partie <...>)
og enn mælti Gestur: "Sá var draumur þinn annar að þú þóttist hafa silfurhring á hendi. Þar muntu vera gift öðrum manni ágætum. Þeim muntu unna mikið og njóta skamma stund. Kemur mér ekki það að óvörum þótt þú missir hans með drukknun og eigi geri eg þann draum lengra. Sá var hinn þriðji draumur þinn að þú þóttist hafa gullhring á hendi. Þar muntu eiga hinn þriðja bónda. Ekki mun sá því meira verður sem þér þótti sá málmurinn torugætari og dýrri en nær er það mínu hugboði að í það mund muni orðið siðaskipti og muni sá þinn bóndi hafa tekið við þeim sið er vér hyggjum að miklu sé betri og háleitari. En þar er þér þótti hringurinn í sundur stökkva, nokkuð af þinni vangeymslu, og sást blóð koma úr hlutunum, þá mun sá þinn bóndi vera veginn. Muntu þá þykjast glöggst sjá þá þverbresti er á þeim ráðahag hafa verið": i en Gestur va prosseguir: “En el teu segon somni has somiat que duies un anell d'argent a la mà (un braçalet d'argent al braç). Això vol dir que et casaràs amb un altre home, un home magnífic. Sentiràs un gran amor per ell, però només seràs feliç amb ell per poc temps. No em sorprendria pas que el perdis ofegat i ja no tinc res més a dir-te d'aquest somni. En el teu tercer somni has somniat que duies un anell d'or a la mà (un braçalet d'or al braç). Això vol dir que tindràs un tercer marit. [No pensis que aquest nou marit] com més rar i costós sigui el metall de l'anell, més i més valuós et serà, sinó que tinc el pressentiment que pel temps del teu tercer casament s'haurà esdevingut un canvi de religió i que el teu tercer marit haurà pres la [nova] religió que creiem que serà millor i més sublim [que la d'ara]. I quan has somniat que l'anell [d'or] s'esbocinava -en part per culpa de la teva descurança- i que veies que dels bocins en rajava sang, això vol dir que el teu tercer home morirà assassinat. Llavors veuràs nítidament els greus defectes que hi haurà hagut en aquest matrimoni”
Loðóvíkus konungr segir um síðir: "Á hvárutveggju þessu sýniz mér mikill þverbrestr, þvíat ef ek sendi menn í Spánía ok sé mér þaðan lið sent þá er þó eigi víst at oss komi þat lið at haldi en Constancíus konungr mun oss þó ekki so lǫng frest gefa at eigi sé áðr umskipti orðin. Kann ek ok kappi Adóníass míns fóstrsonar at hann sitr eigi heima þá er hann fréttir þessa hluti. Ok mun Constancíus konungr þar allt til vinna þat er hann má at ná hans lífi <...>: el rei Loðóvíkus els va dir finalment: "Em sembla que cadascuna d'aquestes dues propostes té un gran defecte, car, si envio homes (=missatgers) a Hispània, no és segur que aquestes tropes [de reforç], si [realment] me les envien d'allà, ens siguin realment d'ajut i també és incert que el rei Constanci ens concedeixi una treva tan llarga que duri fins que la situació pugui trabucar a favor nostre. I conec l'afany de l'Adonies, el meu fóstrsonr, prou bé com per saber que no es quedarà a casa quan se n'assabenti d'aquestes coses, i que el rei Constanci no estalviarà pas esforços per matar-lo" (vocabulari: #1. koma e-m að haldi: Cf. en Baetke 19874, pàg. 224: 6. Nutzen: koma (e-m) at haldi, í haldi jmd. von Nutzen sein, zustatten kommen, helfen)
♦ þverbrestur í skapgerð: defecte m de caràcter
♦ þverbrestir eru á e-u: una cosa presenta molts de defectes

þver·brjóta <-brýt ~ -brjótum | -braut ~ -brutum | -brotiðe-ð>:
(brjóta gróflega reglu, skyldu, hefð o.s.fr.violar una cosa (infringir grollerament regles, deures, tradicions etc.)
en þegar veldi Tevkra var á enda og hamingjan vikin á braut, fylgir Þrakverjinn sigursælum vopnum Agamemnons og þverbrýtur (abrumpere:   ille <...> fas omne abrumpit) allar helgar skyldur sínar: hann [Polydorum obtruncat et] hrifsar (potitur) gullið af Pólýdórusi með valdi (ui) - því til hvaða verka neyðir (cogis) þú ekki hjörtu dauðlegra manna, þú bölvaða gullgirnd!: però quan la puixança dels teucres hagué arribat a la seva fi i llur fortuna els hagué abandonat, el traci s'uní a les armes victorioses de l'Agamèmnon i viola tots els seus deures sagrats: arrenca amb violència d'en Polidor l'or, car, a quines obres no constrenys els cors dels mortals, tu maleïda fam d'or?!

þver·brot <n. -brots, -brot>:
1. <MEDfractura transversa
2. <FIGruptura f [completa]
ríður Þorgils þá heiman. Voru þeir saman nær þrír tigir. Var það flest einvalalið. Var eigi sagt frá ferð Þorgils fyrr en hann reið inn til Eyjafjarðar og fundust þeir Þorvarður og töluðu margt um héraðið og um skipti sín og kom aldrei allt ásamt með þeim öllu enda urðu aldrei þverbrot með þeim í talinu. Þóttist Þorvarður eiga Eyjafjörð , þótti varnað sér sæmdar og sínum mönnum ef hann næði því eigi. En Þorgils bauð honum upp allar sveitir norður frá Varðgjá. Þorvarður neitaði því, þótti sér ekki boðið par af Eyjafirði (ɔ: þótti sér ekki boðið, ef eigi væri Eyjafjörður) (SS II, cap. 473, pàg. 733): després, en Þorgils va partir de ca seva. En total eren prop d'una trententa d'homes. Era majoritàriament una tropa escollida. No es conta res d'especial del viatge d'en Þorgils fins que va haver arribat al fiord d'Eyjarfjörður i ell i en Þorvarður s'hi trobaren i conversaren llargament sobre la contrada i llurs dissensions i, si bé no es posaren mai d'acord en tot entre ells, no es va arribar mai a una ruptura entre ells de la negociació que mantingueren. En Þorvarður creia que el fiord d'Eyjafjörður li pertanyia, i considerava que es menyscabava el seu honor i el dels seus homes si no l'obtenia pas, i en Þorgils li va oferir tot el territori situat al nord del barranc de Varðgjá. En Þorvaður ho va refusar, ja que considerava que [oferir-li] una mica del fiord d'Eyjafjörður no era una oferta a considerar

þver·brotabelti <n. -brotabeltis, -brotabelti>:
<GEOLzona f transformant  (hjáreksbelti; þvergengisbelti)

þver·brotinn, -brotin, -brotið <adj.>:
1. (snarbratturacinglat -ada (espadat, tallat a pic, molt escarpat)
2. (þrákelkinntossut -uda, caparrut -uda (Mall., Men.) (obstinat, entestat, reaci, recalcitrant)
en þeir gjörðust þverbrotnir (māˈrāh ~ מָרָה:   wa-i̯ʝamˈrū   wa-i̯ʝimrəˈδū   bā-χ,   וַיַּמְרוּ וַיִּמְרְדוּ בָּךְ) og gjörðu uppreisn gegn þér og vörpuðu lögmáli þínu að baki sér, og spámenn þína, þá er áminntu þá til þess að snúa þeim aftur til þín, þá drápu þeir og frömdu miklar guðlastanir
og viti að það er ekki ætlað réttlátum, heldur lögleysingjum og þverbrotnum (ἀνυπότακτος -ότακτος -ότακτον:   ἀνόμοις δὲ καὶ ἀνυποτάκτοις), óguðlegum og syndurum, vanheilögum og óhreinum, föðurmorðingjum og móðurmorðingjum, manndrápurum: i sàpiga que no és destinada als justos, sinó als criminals i als rebels, als impius i als pecadors, als profanadors i als impurs, als qui maten pare o mare, als homicides
því að margir eru þverbrotnir (ἀνυπότακτος -ότακτος -ότακτον:   εἰσὶν γὰρ πολλοὶ [καὶ] ἀνυπότακτοι, ματαιολόγοι καὶ φρεναπάται) og fara með hégómamál og leiða í villu, allra helst eru það þeir sem halda fram umskurn: car són molts els qui són insubordinats (rebels), i mantenen converses vanes i esgarrien, i sobretot ho són els qui perseveren en la circumcisió
◊ fyrst þið vitið þetta fyrir fram, þið elskuðu, þá hafið gát á ykkur að þið látið eigi dragast með af villu þverbrotinna manna (ἄθεσμος -ον, τῇ τῶν ἀθέσμων πλάνῃ) og fallið frá staðfestu ykkar (ὁ στηριγμός -οῦ, ἐκπέσητε τοῦ ἰδίου στηριγμοῦ)vosaltres, estimats, ja que ho sabeu per endavant, vigileu de no deixar-vos arrossegar per l'esgarriament dels homes recalcitrants, i no perdeu la vostra fermesa
◊ en við Ísrael segir hann: „Allan daginn breiddi ég út faðminn móti óhlýðnum (ἀπειθῶν -οῦσα -οῦν, πρὸς λαὸν ἀπειθοῦντα καὶ ἀντιλέγοντα) og þverbrotnum (ἀντιλέγων -έγουσα -έγον, πρὸς λαὸν ἀπειθοῦντα καὶ ἀντιλέγοντα) lýð“: però pel que fa a Israel, diu: "He estès els meus braços oberts tot el dia vers un poble desobedient i caparrut (contradictor)

þver·bylgja <f. -bylgju, -bylgjur. Gen. pl.: -bylgna o: -bylgja>:
<FÍS & ELECTRona f transversal

þver·fagligur, -faglig, -fagligt <adj.>:
interdisciplinari -ària

þver·fet <n. -fets, -fet>:
amplària f d'un peu (mesura lineal equivalent al diàmetre de la planta del peu)
en gætið þess vandlega að gjöra þeim engan ófrið, því að ekki mun ég gefa yður svo mikið sem þverfet (miδˈraχ   kaφ   ˈrɛɣɛl ~ מִדְרַךְ כַּף רֶגֶל:   kī   lɔʔ־ʔɛtˈtēn   lā-ˈχɛm   mē-ʔarˈt͡sām   ʕaδ   miδˈraχ   kaφ־ˈrāɣɛl,   כִּי לֹא-אֶתֵּן לָכֶם מֵאַרְצָם, עַד מִדְרַךְ כַּף-רָגֶל) af landi þeirra, því að ég hefi gefið Esaú Seírfjöll til eignar: però aneu ben alerta a no atacar-los, car no us donaré de llur país ni tan sols l'equivalent de l'amplària d'un peu, perquè he donat les muntanyes d'Essaïr en propietat a l'Essau
ekki gaf hann honum óðal hér, ekki eitt þverfet (τὸ βῆμα -ήματος ποδός:   καὶ οὐκ ἔδωκεν αὐτῷ κληρονομίαν ἐν αὐτῇ οὐδὲ βῆμα ποδός). En hann hét honum að gefa honum landið til eignar og niðjum hans eftir hann þótt hann væri enn barnlaus: i no li va donar aquí cap heretat [pairal], ni l'espau de l'amplària d'un peu. Però li va prometre que li'n donaria la possessió i als seus descendents després d'ell tot i que encara no tingués infants

þver·feta <-feta ~ -fetum | -fetaði ~ -fetuðum | -fetaðefir e-u>:
avançar pam a pam, molt lentament
Bjǫrn þverfetar innar eftir hǫllinni, því at hann var hræddr mjǫk, þar til hann kom fyrir Stefni. Mælti hann þá þessum orðum, er Hrólfr bauð honum. En er Stefnir heyrði orð hans, stǫkk hann fram yfir borðit ok gekk utar at Hrólfi ok létti kápuhettinum frá andliti honum. Kenndi hann þá Hrólf ok fagnaði honum forkunnar vel ok leiddi hann fyrir fǫður sinn. Jarl varð feginn kvámu Hrólfs ok stóð upp í móti honum með allri blíðu: en Bjǫrn es va fer hǫll endins avançant pam a pam perquè estava molt esfereït fins que va arribar davant l'Stefnir. Llavors li va dir les paraules que en Hrólfr li havia manat que li digués. I quan l'Stefnir va sentir les seves paraules, va saltar part damunt la taula i es va dirigir allà on era en Hrólfr i li va retirar la caputxa de la kápa de davant la cara. Aleshores va reconèixer en Hrólfr i li va donar una calorosíssima benvinguda i el va menar davant son pare. El iarl va sentir un gran alegria per la tornada d'en Hrólfr i es va posar dret per anar cap a ell [i abraçar-lo] amb tota l'afabilitat

þver·fingur <m. -fingurs, -fingur>:
amplària f d'un dit (mesura lineal equivalent al diàmetre d'un dit)
Sturla reið nú á brott með Órækju upp til jökla og Svertingur með honum einn hans manna. Þeir riðu upp á Arnarvatnsheiði þar til er þeir koma á Hellisfitjar. Þá fara þeir í hellinn Surt og upp á vígið. Lögðu þeir þá hendur á Órækju og kvaddi Sturla til Þorstein langabein að meiða hann. Þeir skoruðu af spjótskafti og gerðu af hæl. Bað Sturla hann þar með ljósta út augun en Þorsteinn lést ekki við það kunna. Var þá tekinn knífur og vafiður og ætlað af meir en þverfingur. Órækja kallaði á Þorlák biskup sér til hjálpar. Hann söng og í meiðslunum bænina Sancta María, máter dominí nostrí Jésú Christí [Heilög María, móðir drottins vors Jesú krists]. Þorsteinn stakk í augun knífinum upp að vafinu. En er því var lokið bað Sturla hann minnast Arnbjargar og gelda hann. Tók hann þá burt annað eistað. Eftir það skipaði Sturla menn til að geyma hans en Svertingur var þar hjá Órækju (SS I, cap. 265, pàg. 381): l’Sturla llavors va partir, pujant a cavall fins a la glacera amb l'Órækja, el qual, dels seus homes, només anava acompanyat de l'Svertingur. D'aquí pujaren a la plana d'Arnarvatnsheiði i cavalcaren fins a arribar a les Hellisfitjar. Aquí entraren a la Cova d'en Surtur on s'enfilaren fins al ‘baluard’. Aquí engraparen l'Órækja i l'Sturla va manar al Þorsteinn Cames-llargues que el baldés. Varen tallar un bocí d'asta d'una llança i en feren un punxó o estaqueta. L'Sturla li va manar que hi buidés els ulls de l'Órækja, però en Þorsteinn li va replicar que no sabia fer anar aquella cosa. Llavors agafaren un ganivet i l'embolicaren amb la intenció que de la fulla només en quedés a la vista un dit [de gruixa]. L'Órækja va invocar l'auxili del bisbe Þorlákur. Mentre l'estigueren baldant, va cantar la pregària Sancta Maria, mater domini nostri, Iesu Christi. En Þorstein va enfonçar el ganivet dins els ulls de l'Órækja fins allà on començava la roba amb què havien embolicat la fulla. Quan això va haver acabat, l'Sturla li va manar que se'n recordés de l'Arnbjörg i el va fer castrar. [Llavors en Þorsteinn li va tallar un testicle i el propi Sturla] li va tallar l'altre. Després d'això, l'Sturla va escollir uns homes perquè tinguessin esment d'ell, però l'Svertingur va romandre allà, a prop de l'Órækja Cf. Hist.eccl. I, pàg. 151: “Uræki Snorronis dum euiratur et occaecatur, Thorlacum inuocat, cecinitque precationem: Sancta Maria, Mater Domini nostri, Iesu Christi, lib. 5, cap. 4”

þver·fjörður <m. -fjarðar, -firðir>:
fiord f lateral (fiord secundari que neix d'un de principal, com si fos un ‘afluent’ seu)
Órækja sendi um haustið Maga-Björn suður til Breiðafjarðar og kváðu þeir á hvers manns fé um nes og þverfjörðu en rændu að öðrum kosti. Þeir tóku skip frá sonum Þorbjarnar grana og fóru út í eyjar og rændu hvervetna um Vestureyjar. Þeir komu í Sviðnur og vógu þar Játgeir bónda. Einar kollur vó hann. Þeir fóru suður til Meðalfellsstrandar og rændu þar Svein að Heinabergi og Þorbjörn í Búðardal og að Hvalgröfum. Var þá sent suður í Hvamm eftir Þórði Sturlusyni og fór hann vestur til Saurbæjar. En þeir voru þá vestur farnir og fóru síðan til Vatnsfjarðar og lét Órækja vel yfir þeirra för en fáir lofuðu suður þar (SS I, cap. 244, pàg. 352): a la tardor, l’Órækja va enviar en Maga-Björn al sud, al fiord de Breiðafjörður i exigiren diners a tothom pels caps marins i pels fiords laterals, i, en cas que optessin per no donar-los-en, el robaven. Varen prendre un vaixell dels fills d'en Þorbjörn grani, i s'hi dirigiren a les illes i saquejaren pertot arreu de les Illes de Ponent. Varen arribar a l'illa de Sviðnur i hi mataren el bóndi Játgeir. L'Einar kollur fou qui el matà. Llavors posaren rumb cap a migjorn, cap a la costa de Meðalfellsströnd i allà hi assaltaren l'Sveinn a Heinaberg i en Þorbjörn a la vall de Búðardalur i a Hvalgrafir. Llvors enviaren gent al sud, a Hvammur, perquè fes venir en Þórður Sturluson i aquest va anar a ponent, a Saurbær, però l’Órækja i els seus ja havien partit cap a ponent i anaren després al fiord de Vatnsfjörður i l’Órækja va expressar la seva satisfacció pels resultats de llur expedició, però eren pocs els del sud que en fossin pagats

þver·flauta <f. -flautu, -flautur. Gen. pl.: -flautna o: -flauta>:
flauta travessera

þver·fóta <-fóta ~ -fótum | -fótaði ~ -fótuðum | -fótaðfyrir e-u ~ e-m>:
<GEN & FIGno poder fer una passa sense topar-se amb
♦ vera ~ verða ekki þverfótað fyrir e-u: <LOC FIGno poder fer una passa sense topar-se amb
í Stokkhólmi, og sennilega víðar í Svíþjóð er varla þverfótað fyrir kaffihúsum, krúttlegum bakaríum, kökuhúsum og litlum dúllustöðum þar sem hægt er að setjast, fá sér kaffisopa og “fika”: a Estocolm, i probablement arreu de Suècia, a penes es pot fer una passa sense topar-se amb cafeteries, fleques bufones, pastisseries i petits dúllustaðir (?) on és possible d'asseure's, fer una tasseta de cafè i “fika”
það var ekki þverfótað fyrir fallegum konum í afmælinu eins og sjá má á myndunum: no es podia fer una passa sense topar-se amb dones belles a la festa d'aniversari com es pot veure a les fotos

þver·ganga <f. -göngu, -göngur. Gen. pl.: -gangna>:
<FÍS & ASTRONtrànsit m, culminació f 
♦ efri þverganga: trànsit m superior, culminació f superior
♦ neðri þverganga: trànsit m inferior, culminació f inferior

þver·gata <f. -götu, -götur. Gen. pl.: -gatna>:
travessia f, carrer m lateral  (carrer travesser, situat entre dos carrers més importants)

þver·gengi <n. -gengis, -gengi. Gen. pl.: -gengja; dat.pl.: -gengjum>:
<GEOLfalla f transformant, falla f de transformació

þvergengis·belti <n. -beltis, -belti>:
<GEOLzona f transformant 

þver·girða <-girði ~ -girðum | -girti ~ -girtum | -girt[fyrir] e-ð>:
<GEN & FIGbloquejar (o: blocar; o: tallar; o: barrar) una cosa
nálægt miðju er gilið þvergirt af 30-40 m háum og þverhníptum bjargvegg, sem er nánast svartur að lit, líklega mest af þörungagróðri: devés la meitat, el congost està barrat per una paret de roca de 30-40 metres d'altura i tallada a pic, la qual és gairebé de color negre, degut probablement majorment a les algues que hi creixen
konungur þvergirti fyrir framsókn manna með höftum í verzlun, fiskveiðum og öðrum atvinnugreinum, en þau réðu verðlagi afurðanna: el rei va barrar l'avenç dels islandesos amb traves al comerç, la pesca i altres rams i [el monopoli reial] fixava el preu dels productes
♦ þvergirða fyrir möguleika: barrar una possibilitat

þvergirðings·háttur <m. -háttar, no comptable>:
tossuderia f (oposició tossuda i desafiant, obstinació, entestament en una opinió)

þver·girðingur <m. -girðings, -girðingar>:
1. <NÀUTfaixa f de corda, que es col·locava al centre d'una nau, de babord a estribord, fent-la passar per dessota de la carena, per enfortir l'estructura del bordatge en cas de tempesta forta
nú fœrðu þeir þvergirðinga á skipin ok aðra þá hluti, er þeir þurftu til viðbúnaðar, eptir fyrirsǫgn Odds, ok var þat allt jafnskjótt, at þeir hǫfðu um búizt, ok veðrinu laust á svá illu, at þá rekr undan landi, ok aldri ná þeir viðfalli ok urðu einart í austri at vera. Svá er veðr þetta mikit, at við því þótti búit, at kefja mundi skipin undir þeim: col·locaren una faixa de corda per dessota de la carena dels vaixells [perquè ajudés a salvaguardar el bordatge de les naus] i traginaren totes les altres coses que havien de menester per a armar el vaixell segons les instruccions de l'Oddr, i tot just havien acabat els preparatius que es va desfermar una tempesta tan violenta contra ells que foren escopits mar endins i mai no pogueren maniobrar la nau amb els rems i contínuament hagueren de poar l'aigua de dins l'embarcació. Aquesta tempesta era tan violenta que creien que en qualsevol moment llurs vaixells s'enfonsarien sota ells (vocabulari: #1. þvergirðingur: Cf. en Baetke 19874, pàg. 792: þver-gyrðingr m.   Quergürtung, (in der Mitte des Schiffes) quer unter den Kiel gezogenes Tau, um bei schwerer See die Planken zusammenzuhalten. Cf. també en Richard Constant Boer 1892, pàg. 20: 11. þvergyrðing, quergürtel, um die bretter des schiffes zusmmenzuhalten; #2. viðbúnaður: Cf. en Baetke 19874, pàg. 731: við-búnaður, -búningr m.   Vorbereitung(en), Zurüstung: hafa viðbúning Vorbereitungen treffen, sich rüsten; #3. fyrirsögn: Cf. en Baetke 19874, pàg. 154 i 175: for-sǫgn, fyrir-sǫgn f.   <...> 2. Anordnung, Anweisung, Leitung; #4. allt jafnskjótt: Cf. en Richard Constant Boer 1892, pàg. 20: 13. mjǫk jafnskjótt, beinahe im selben augenblick, vgl. zu c. 2,10; ok hat hier relative bedeutung = at; so c. 19,5 alt jafnskjótt ... ok; #5. viðfall: En Baetke 19874, pàg. 731, no dóna pas entrada a aquest mot, sí emperò en Richard Constant Boer 1892, pàg. 20: 14. engu náðu þeir viðfalli, es war ihnen unmöglich, die ruder zu gebrauchen (falla við árar); #6. einart: Cf. en Baetke 19874, pàg. 105: <...> als adv. einart (n.sg.) ständig, unablässig, ohne Aufhören; #7. austur: Cf. en Baetke 19874, pàg. 36: <...> standa, vera í austri eingedrungenes Wasser aus dem Schiffsraum entfernen; #8. vera búið e-u: Cf. en Baetke 19874, pàg. 76: er búit við (e-u) es ist nahe daran; #9. kefja: Cf. en Baetke 19874, pàg. 322: kefja <...> 1. unter Wasser drücken, untertauchen (e-n): unp. kefr skipit das Schiff sinkt, geht unter <...>)
2. (stífni, þrákelknitossuderia f (oposició tossuda i desafiant, obstinació o entestament en la pròpia opinió)
3. (PEJOR þverhaus, þrjóskur maðurtossut m (qui s'entesta en la seva opinió)
4. <ANATmúscul transvers (þvervöðvi)

þver·göng <n.pl -ganga>:
<ARQ í kirkjutranssepte m, creuer m 

þverhandar·breidd <f. -breiddar, -breiddir>:
[amplària f de] quatre dits

þverhandar·breiður, -breið, -breitt <adj.>:
de quatre dits d'ample -a, de l'amplada d'una mà
þú skalt setja þverhandarbreiðan (ˈtˁɔφaħ ~ טֹפַח:   wə-ʕāˈɕīθā ͜   ll-ō   misˈgɛrɛθ   ˈtˁɔφaħ   sāˈβīβ,   וְעָשִׂיתָ לּוֹ מִסְגֶּרֶת טֹפַח, סָבִיב) lista hringinn í kring og brún úr gulli á hann: li posaràs una franja de quatre dits d'ampla tot al voltant i a la franja una vora d'or
umhverfis það skalt þú gjöra lista þverhandar breiðan (ˈtˁɔφaħ ~ טֹפַח:   wə-ʕāˈɕīθā ͜   ll-ō   misˈgɛrɛθ   ˈtˁɔφaħ   sāˈβīβ,   וְעָשִׂיתָ לּוֹ מִסְגֶּרֶת טֹפַח, סָבִיב) og búa til brún af gulli umhverfis á listanum: al seu voltant hi faràs una franja de quatre dits d'ampla i fabricaràs una vora d'or per a tot el voltant de la franja
umhverfis það gjörði hann lista þverhandar breiðan (ˈtˁɔφaħ ~ טֹפַח:   wa-i̯ˈʝaʕaɕ   l-ō   misˈgɛrɛθ   ˈtˁɔφaħ   sāˈβīβ,   וַיַּעַשׂ לוֹ מִסְגֶּרֶת טֹפַח, סָבִיב) og bjó til brún af gulli umhverfis á listanum: al seu voltant hi féu una franja de quatre dits d'ampla i va fabricar una vora d'or per a tot el voltant de la franja

þverhandar·hár, -há, -hátt <adj.>:
de quatre dits d'ample, de l'amplada d'una mà (þverhandar·breiður, -breið, -breitt)
umhverfis borðin var þverhandarhá (ˈtˁɔφaħ ~ טֹפַח:   wə-ha-ʃəφatˈtaʝim   ˈtˁɔφaħ   ʔɛˈħāδ   mūχāˈnīm   ba-bˈbaʝiθ   sāˈβīβ   sāˈβīβ,   וְהַשְׁפַתַּיִם, טֹפַח אֶחָד מוּכָנִים בַּבַּיִת--סָבִיב סָבִיב) rönd, og skyldi fórnarkjötið lagt á borðin, og yfir borðunum voru þök til þess að skýla þeim fyrir regni og hita: tot al voltant de les taules hi havia unes vores que feien quatre dits d'amplària i la carn dels holocaustos s'havia de posar damunt les taules i sobre les taules hi havia ràfecs per a protegir-les de la pluja i el sol

þverhandar·þykkur, -þykk, -þykkt <adj.>:
de quatre dits de gruixa, de la gruixa de quatre dits
það var þverhandarþykkt (ˈtˁɛϕaħ ~ טֶפַח:   wə-ʕɔ̆ˈβj-ō   ˈtˁɛϕaħ,   וְעָבְיוֹ טֶפַח) og barmur þess í laginu sem barmur á bikar, líkt og liljublóm (פֶּרַח שׁוֹשַׁנָּה). Það tók tvö þúsund bat: tenia quatre dits de gruix, i la seva vora, en la seva forma, era [com] la vora d'una copa, com una flor d'assutzena. Tenia una cabuda de dos mil bats
það var þverhandarþykkt (ˈtˁɛϕaħ ~ טֶפַח:   wə-ʕɔ̆ˈβj-ō   ˈtˁɛϕaħ,   וְעָבְיוֹ טֶפַח) og barmur þess í laginu sem barmur á bikar, líkt og liljublóm. Það rúmaði þrjú þúsund bat: tenia quatre dits de gruix, i la seva vora, en la seva forma, era [com] la vora d'una copa, com una flor d'assutzena. Tenia una cabuda de tres mil bats
það var þverhandarþykkt (ˈtˁɛϕaħ ~ טֶפַח:   wə-ʕɔ̆ˈβj-ō   ˈtˁɛϕaħ,   וְעָבְיוֹ טֶפַח) og barmur þess mótaður eins og barmur bikars, eins og útsprungið lótusblóm (פֶּרַח שׁוֹשָׁן), og tók tvö þúsund böt: tenia quatre dits de gruix, i la seva vora emmotllada (afaiçonada) com la vora d'una copa, com una flor de lotus badada i tenia una cabuda de dos mil bats

þver·haus <m. -hauss, -hausar>:
<PEJORtestarrut m, testarruda f, cabut m (Val.), cabuda f (Val.), caparrut m (Bal.), caparruda f (Bal.)

þver·hlið <n. -hliðs, -hlið>:
costat m de través, costat m de per ample
en á þverhlið (ˈrɔħaβ ~ רֹחַב:   wə-ˈrɔħaβ   hɛ-ħāˈsˁēr   li-φʔaθ־ˈʝām   qəlāˈʕīm   ħămiʃˈʃīm   ʔamˈmāh,   וְרֹחַב הֶחָצֵר לִפְאַת-יָם, קְלָעִים חֲמִשִּׁים אַמָּה) forgarðsins að vestanverðu skulu vera fimmtíu álna löng tjöld og tíu stólpar með tíu undirstöðum: i al costat de per ample de l'atri, al que mira cap a ponent, que hi hagi cortines de cinquanta colzades i deu pilars amb llurs petges

þver·hnípi <n. -hnípis, -hnípi>:
<GEN & FIGcingle abrupte, precipici m tallat a pic
oddhvasst bjarg skjagaði fram úr þverhnípinu (stabat acuta silex, praecisis undique saxis, ǁ speluncae dorso insurgens) ofan hellishvolfsins, svimhátt uppi (altissima uisu), kjörið hreiðurstæði ránfugla: una roca punxeguda sobresortia del penya-segat tallat a plom sobre la volta de l'espluga, d'una altura que feia vertigen, el lloc ideal per a un niu d'ocells rapinyaires
♦ standa frammi fyrir þverhnípinu: <LOC FIGtrobar-se al caire del precipici
♦ steypast fram af þverhnípinu: estimbar-se pel precipici
♦ sveigja fram hjá þverhnípinu: <LOC FIGdesviar-se del (o: evitar el) precipici
♦ → fjárlagaþverhnípi “precipici fiscal (Estats Units)”

þver·hníptur, -hnípt, -hnípt <adj.>:
abrupte -a, [tallat -ada] a pic, [tallat -ada] a plom (molt escarpat, que cau verticalment)
♦ þverhníptir hamraveggir: parets de capserrat tallades a plom
♦ þverhníptur klettur: penyal tallat a pic
meðan hann þylur (talia iactanti) þessar harmatölur, skellur öskrandi (stridens) hvirfilbylur (procella) af norðri í seglið og þyrlar (tollit) öldum upp til stjarna. Árar brotna, framstafninn snýr sér undan (auertit) og býður stórsjónum kinnunginn (latus), og yfir hann hvolfist þverhníptur (insequitur cumulo praeruptus aquae mons) vatnshamar: mentre deixa anar aquestes lamentacions, una tempesta arremolinada bat, bramulant, de gregal, la vela i enlaira giravoltant-les les ones fins als astres. Es trenquen els rems, la proa vira oferint el flanc del vaixell a les onades, i damunt ell es precipita un espadat d'aigua, tallat a plom
þeir ákölluðu þig, þegar þá þyrsti, og fengu vatn úr þverhníptu (ἀκρότομος -ότομος -ότομον:   καὶ ἐδόθη αὐτοῖς ἐκ πέτρας ἀκροτόμου ὕδωρ) bjargi og svölun (ἴαμα) við þorsta úr hörðum kletti (λίθου)t’invocaren quan passaren set, i reberen aigua d'un rocal abrupte i un remei per a la set d'una penya dura
hann var enn á lífi og æstur af reiði. Stóð hann upp og hljóp í gegnum mannþyrpinguna, þótt blóðið rynni í lækjum og sárin væru mikil, og nam staðar uppi á þverhníptum (ἀποῤῥώξ -ῶγος:   καὶ στὰς ἐπί τινος πέτρας ἀποῤῥῶγος) hamriencara era viu, i estava encès d'ira. Es va posar dret i va travessar corrents la multitud, encara que la sang li sortia a raig fet i les ferides que tenia eren greus, fins a aturar-se sobre un rocal espadat

þverhöfða·legur, -leg, -legt <adj.>:
tossut -uda, entestat -ada

þverhöfða·skapur <m. -skapar, no comptable>:
entestament m

þver·höfði <m. -höfða, -höfðar>:
<PEJORtestarrut m, testarruda f, cabut m (Val.), cabuda f (Val.), caparrut m (Bal.), caparruda f (Bal.)

þver·höggur, -högg, -höggt <adj.>:
tallat -ada a pic
þat var eitt sinn, at Jólgeirr skipaði Stíganda at halda vǫrð á skipi þeira. Lá skipit við land, ok var ein bryggja uppi. Veðr var illt af stormi ok regni. Fóru þeir til svefns á skipinu, en Hrólfr var á landi við bryggjusporðinn. Leið svá nóttin, en er morgnaði, tók Hrólfr at hǫfga, ok vafði hann Véfreyjunaut utan at sér. En er Jólgeirr vaknaði, herklæðist hann ok gengr á land upp ok hafði sverð í hendi. Hann sér, hvar Hrólfr liggr ok sefr, svá at hrýtr um glœðurnar. Jólgeirr varð ákafliga reiðr. Hann bregðr sverðinu ok hǫggr báðum hǫndum ofan á Hrólf miðjan, svá at þat hefði hans bani orðit, ef eigi hefði kápan hlíft honum. Hrólfr vaknar með andfælum ok sprettr upp, en Jólgeirr vildi þá hǫggva í hǫfuð honum annat hǫgg. Hrólfr réð undir hann. Jólgeirr tók á móti, ok urðu þar sviptingar harðar. Hamaðist hann þá á Hrólf, en hann lét berast undan ok fram at sjónum, þar til er þeir fellu báðir á kaf ofan fyrir einn hamar. Fœrði þá hvárr annan í kaf, ok váru lengi niðri. Þeir tóku mǫrg kǫf ok stór, en engi vildi skakka með þeim, því at ǫllum hugnaði betr til Hrólfs en til Jólgeirs. Svá lauk þeira fundi, at þá bar at landi upp, ok kom Hrólfr fótum undir sik, ok þar var forbrekkt ok þverhǫggt mjǫk niðr fyrir. Tók Hrólfi þá í lindastað, en Jólgeirr tók eigi niðri. Þreif Hrólfr þá í herðar honum ok fœrði hann í kaf ok helt honum niðri, þar til hann drekkti honum: una vegada es va esdevenir que en Jólgeirr va designar l'Stígandi (és a dir, en Hrólfr, que s'havia donat a conèixer amb aquest nom) perquè fes la guàrdia a llur vaixell. El vaixell estava ancorat arran de costa i hi havia un moll de fusta fins a terra. El temps era dolent a causa d'una tempesta i la pluja. Se n'anaren a dormir a bord del vaixell, però en Hrólfr va romandre a terra, al començament del moll, fent guàrdia. La nit va passar i quan va començar a fer claror, al Hrólfr li va entrar un fort xubec i es va embolicar amb la kápa Véfreyjunaut. Quan en Jólgeirr es va despertar, es va posar el seu arnès i va davallar a terra sostenint una espasa a la mà. Va veure que en Hrólfr jeia adormit, roncant devora els calius. Una violenta còlera s'emparà d'en Jólgeirr. Va brandir l'espasa i va colpir-hi amb totes dues mans la cintura d'en Hrólfr de manera que hauria estat la seva mort si la kápa Véfreyjunaut no l'hagués protegit. En Hrólfr es va despertar pres d'un gran espant i es va posar dret d'un bot mentre en Jólgeirr volia descarregar un segon cop contra el seu cap. En Hrólfr es va precipitar contra ell. En Jólgeirr s'hi enfrontà i la lluita fou acarnissada. Aleshores es va apoderar d'en Jólgeirr la furor dels bersercs i hi escometé en Hrólfr, però aquest l'esquivava, anant reculant cap a la mar fins que tots dos hi van caure dedins, al peu d'un espadat. Cadascun mantenia l'altre sota l'aigua i van estar molta d'estona submergits. Es capficaren dins l'aigua espesses vegades i durant molt de temps, i no hi va haver ningú que volgués interposar-se entre els dos perquè[, si bé en Jólgeirr era el capità,] a tots els queia millor en Hrólfr que no en Jólgeirr. Llur encontre va acabar que tots dos van tornar a terra i en Hrólfr va tocar terra amb els peus [primer]. L'indret feia un fort pendent i queia molt a pic cap avall davant ells. Al Hrólfr l'aigua li arribava fins a la cintura, però en Jólgeirr encara no tocava fons. Llavors en Hrólfr el va agafar per les espatlles i el va submergir i el va mantenir submergit fins que el va haver anegat

þver·höggva <-hegg ~ -höggvum | -hjó ~ -hjuggum | -höggviðe-ð>:
(breidd fjögurra fingratallar una cosa de través
♦ þverhöggva e-ð í sundur: tallar totalment (en dues) una cosa [amb un tall] de través
Antílokkus sætti lagi, þá Þóon snéri sér við, stökk að honum og hjó til hans, og þverhjó í sundur (κείρειν:   ἀπὸ δὲ φλέβα πᾶσαν ἔκερσεν) holæðina, sem liggur upp eftir endilöngu bakinu og gengur upp í háls; hana hjó hann þvert í sundur (κείρειν:   τὴν ἀπὸ πᾶσαν ἔκερσεν); féll Þóon þá flatur í moldina, og breiddi báðar hendur móti vinum sínum: l’Antíloc va aprofitar l'ocasió quan en Toó va fer la volta, saltà cap a ell i descarregà un cop d'espasa cap a ell, i li tallà totalment la vena cava que s'estén cap amunt al llarg de l'esquena i puja fins al batcoll. L'hi va tallar totalment de través; en Toó va caure llavors tan llarg com era a la pols i allargava tots dos braços als seus amics

þver·hönd <f. -handar, -handir (o: -hendur)>:
(breidd fjögurra fingra[amplària f de] quatre dits
sjá, örfáar þverhendur (ˈtˁɛφaħ ~ טֶפַח:   hinˈnēh   tˁəφāˈħōθ   nāˈθattāh   ʝāˈmai̯,   הִנֵּה טְפָחוֹת, נָתַתָּה יָמַי) hefir þú gjört daga mína, og ævi mín er sem ekkert fyrir þér. Andgustur einn eru allir menn. [Sela]: veges, has fet els meus dies [breus com] uns pocs pams, i la meva vida, davant teu, és com un no-res. Tots els homes són un alè. Sela
hafið var þverhönd (ˈtˁɛφaħ ~ טֶפַח:   wə-ʕɔ̆ˈβj-ō   ˈtˁɛφaħ,   וְעָבְיוֹ טֶפַח) á þykkt og barmur þess mótaður eins og barmur bikars, eins og útsprungið lótusblóm. Það tók þrjú þúsund böt: tenia quatre dits de gruix, i la seva vora era afaiçonada com la vora d'una copa, com una flor desclosa de lotus. Tenia una cabuda de tres mil bats
sjá, múrveggur lá utan um musterið hringinn í kring, og maðurinn hélt á mælistöng í hendinni. Hún var sex álna löng, alinin talin þverhönd (ˈtˁɔφaħ ~ טֹפַח:   ū-βə-ˈʝaδ   hā-ˈʔīʃ   qəˈnēh   ha-mmidˈdāh   ʃēʃ־ʔamˈmōθ bā-ʔamˈmāh   wā-ˈtˁɔϕaħ,   וּבְיַד הָאִישׁ קְנֵה הַמִּדָּה, שֵׁשׁ-אַמּוֹת בָּאַמָּה וָטֹפַח) lengri en almenn alinveges, una paret de mur envoltava el temple pertot arreu, i l'home sostenia a la mà una canya d'amidar de sis colzades, i les colzades tenien quatre dits més que les colzades normals
þetta er stærð altarisins mæld í álnum en hver alin samsvarar venjulegri alin að viðbættri einni þverhönd (ˈtˁɔφaħ ~ טֹפַח:   ʔamˈmāh   ʔamˈmāh   wā-ˈtˁɔφaħ,   אַמָּה אַמָּה וָטֹפַח): Rennan umhverfis það var ein alin á dýpt og ein á breidd og brúnin allt um kring á barmi hennar er ein spönn. Þetta var fótstallur altarisins: aquestes són les dimensions de l'altar, amidades en colzades i cada colzada equival a una colzada comuna amb quatre dits afegits: el regueró tot al seu voltant feia una colzada de fondo, i una d'ample i el vorell tot al voltant del marge superior és d'un pam. Aquesta és el pedestal (la peanya) de l'altar
horn þau, er stóðu úr höfði geitarinnar (ἰξάλου αἰγὸς ἀγρίου), voru sextán þverhandir (ἑκκαιδεκά-δωρος -δωρος -δωρον ~ τὸ δῶρον -ώρου:   τοῦ κέρα ἐκ κεφαλῆς ἑκκαιδεκάδωρα πεϕύκει) á lengd: les banyes que sortien del cap del boc feien setze quatredits de llarg

þverill <m. þverils, þverlar>:
recta (o: línia) f perpendicular

þver·knýta <-knýti ~ -knýtum | -knýtti ~ -knýttum | -knýtte-ð>:
negar-se categòricament a una cosa
hon svarar: „Ek vil eigi giptaz fyrr þessum manni, en ek veit, hverjum ek giptumz. En alls ek hefi þat mælt, at ek munda annathvárt ganga með Konráði keisarasyni eða øngum ella, þá mun ek þetta eigi þverknýta. En þat vil ek, faðir! at þú segir mér, hvárum þessa fylgir optligar meir liðit, eða hvárum þat þjónar virkuligar”: ella li va respondre: “No vull ésser maridada amb aquest home fins que no sàpiga amb qui sóc [realment] maridada. Però, atès que he dit que o em casaré amb en Conrad, el fill de l'emperador, o sinó, amb cap altre, no refusaré pas de fer-ho. Tanmateix, mon pare, desitjo que em diguis quin d'aquests dos homes va acompanyat més sovint de major seguici o a quin d'ells dos serveix el seu seguici més diligentment” (vocabulari: #1. virkuliga: En Baetke 19874, pàg. 747, no dóna pas entrada a aquest adverbi. En Fritzner III R-Ö (1896²), pàg. 962b: virkuliga, adv med Flid og Omhu; )
nú er að segja frá þeim Eyjólfi Þorsteinssyni og Hrafni Oddssyni. Þeim kom orðsending Heinreks biskups að þeir kæmu norður að frelsa hann af ánauð þessi og koma Oddi af héraði því að hann þverknýtti það þann tíma er hann sendi þeim mann, Hrafni og Eyjólfi, að hann mundi laus vera og rekinn utan (SS II, cap. 427, pàg. 660): ara hem de passar a referir de l'Eyjólfur Þorsteinsson i en Hrafn Oddsson. Els va arribar un missatge del bisbe Heinrekur en el qual hi posava que anessin al nord i l'alliberessin d'aquella opressió fent l'Oddur [Þórarinsson] fora de la contrada ja que l'Oddur refusava categòricament, en el moment que el bisbe enviava aquell missatger a l'Eyjólfur i en Hrafn, d'anar-se'n si no era foragitant-lo de l'illa
fór ábóti þá við svo búið til þeirra Hrafns og vildu þeir eigi þessari sætt játa. Tók Eyjófur eigi fyrir utanferð að sumri en þverknýtti að láta hérað fyrr en það væri konungs vilji. En Hrafn var í allri sætt tregari og fúsari að berjast. Þóttust þeir hafa sanna frétt að liðsafli var lítill en búningur minni. Hafði þeim og jafnan veitt léttlega að berjast og hugðu þeir að enn mundi svo vera. Gera þeir nú þau orð með ábóta að þeir skuli finnast á grundinni hjá Þverá fyrir norðan og berjast til umskiptis, standa jafnfram og stelast hvorigir að öðrum (SS II, cap. 447, pàg. 699): llavors, l'abat, estant les coses així, se'n va anar a veure en Hrafn i els seus que, emperò, no volgueren pas acceptar els termes d'aquest acord. L'Eyjólfur no es va negar pas a salpar cap a Noruega durant l'estiu, però va refusar categòricament de deixar la contrada fins que aquesta no fos la voluntat del rei. En Hrafn es mostrava refractari a acceptar qualsevol mena d'acord i, en canvi, estava força disposat a lluitar. Creien tenir notícia veraç que les forces dels altres eren petites i menor l'equipament de què disposaven. Els combats sempre els havien resultats fàcils i pensaven que de nou seria així. Enviaren missatges a l'abat perquè els fes saber que es trobarien [per entaular batalla] a l'herbei que hi ha a la vora del riu Þverá, al nord, i que es batrien fins que un dels dos obtingués una victòria decisiva, que [així] s'estarien davant per davant i cap dels dos no atacaria l'altre agafant-lo desprevingut (vocabulari: #1. veita: En Baetke 19874, pàg. 710: hafði þeim jafnan veitt léttliga at berjask es hatte ihnen niemals Mühe gemacht zu kämpfen;)

< þver·kominn, -komin, -komið <adj.>:
que ha arribat ‘de través, lateralment’ a una cosa = que no hi està involucrat -ada directament
♦ vera þverkominn við e-ð: <LOC FIGtenir a veure només de passada o tangencialment amb una cosa
hann mælir og styðst á spjótskaft fram: "Vér munum verða nokkru að svara alls þú rekur þitt erindi (segir sagan) og þú hefur berlega á mig kveðið þó eg þykist nokkuð þverkominn við málið (segir sagan). Í fyrra sumar á Englandi var eg í þeim stað er heitir að Þúfusteini (eður eitthvað kennt við stein). Þar sat eg á torgi og hafði nokkru silfri að verja. Lá þar hjá mér sjóður einn sem í voru sjö merkur silfurs. Riðu þar um torgið nokkrir óskynsamir menn (segir sagan) og varð einum það fyrir að hann kynntist til við mig (segir sagan) og stakk spjóti sínu við sjóð mínum og renndi upp á og reið með það burt. Hafði eg ekki þar af. Vísa eg þér þar til bróðurgjalda. Þykir mér það að glíku (segir sagan) sem þetta mál því það silfur tel eg vera á vandarveifi (segir sagan) og munum vér þar eigi önnur fé til leggja (segir sagan)": [en Gísli] va parlar recolzant-se en l'asta de la seva llança: “T'haurem de respondre alguna cosa, atès que instigues a resoldre la teva demanda (conta la història) i ho has fet adreçant-te directament a mi, encara que crec que aquest afer només em toca de resquitlló (segons conta la història). L'estiu passat, a Anglaterra, vaig arribar a un llogaret anomenat Þúfusteinn (o quelcom d'anomenat amb el mot -steinn). M'hi vaig asseure a la plaça del mercat amb diners per esmerçar. Tenia l'escarsella, dins la qual hi havia set marcs d'argent, al meu costat. Per la plaça del mercat hi havia alguns eixelebrats a cavall (segons conta la història) i a un se li va ocórrer de presentar-se'm de mala manera (segons conta la història) perquè va clavar la seva llança a la meva escarsella, la va aixecar fent-la passar per la punta de la llança i se'n va anar amb ella. I ja no en vaig heure res més d'ella. Pel que fa al pagament d'una compensació per la mort del teu germà, et remeto a aquesta anècdota. La història que t'he contat em sembla exactament igual (conta la història) a aquesta demanda teva perquè ja et dic jo que veuràs els diners que reclames però no els tindràs (conta la història) i no n'hi posaré d'altres (vocabulari: #1. vandarveif: En Baetke 19874, pàg. 709: vera á vandar veifi wie beim Schwingen einer Gerte, d. h. ungewiß sein; en Björn Magnússon Ólsen AfnF (ny följd) 29 (1917), pàgs. 20-21, explica així aquest fraseologisme: þar vísar Gísli Barða til bróðurgjalda ”því (at) þat silfr tel ek vera á vandar veifi“ (orðrjett tilvitnun). Sambandið sínir, að þetta vera á vandar veifi er talsháttur hafður um hlut, sem menn sjá firir augum sjer, enn geta með engu móti náð í. Líkingin virðist vera dregin af leik, sem er í því fólginn, að maður heldur einhverri gersemi upp á efri enda langrar stangar eða á spjótsoddi sínum, eins og maðurinn, sem tók sjóðinn frá [p. 21] Gísla, enn í kringum hann standa menn, sem teigja sig eftir gerseminni og reina að ná henni; til að storka þeim og jafnframt til að gera þeim erviðara firir, veifar maðurinn gripnum til og frá á spjótsoddinum. Tradueixo intentant retre en català aquest sentit)

þver·lega <f. -legu, -legur. Gen. pl.: -legna o: -lega>:
<MED OBSTpresentació transversa

þver·lega <adv.>:
1. (þvert yfir, þvert umtransversalment de cap a cap (de través d'extrem a extrem)
braut hvarf úr sal sæta, ǁ sunds erum hugr á Gunni, ǁ hvað merkir nú, herkis, ǁ höll þverlegar alla? ǁ Renndi eg allt hið innra, ǁ Eirar geirs, að þeiri, ǁ hins, erum Hörn að finna, ǁ hús brágeislum, fúsir — Disparuit ex domo mulier ǁ mihi cupita ǁ celeriter (acute) iam obseruans ǁ per aulam transuerse totam; ǁ currere feci per totam, inquam, interius ǁ eam quaerentes mulierem ǁ (linificam sumus cupidi inueniendi) ǁ domum oculos (ciliorum radios) (Þorgeir Guðmundsson 1832, pàg. 43) — 15. Sæta hvarf braut ór sal; erum þverligar hugr á sunds herkis Gunni; hvat merkir nú alla hǫll? rendak brágeislum alt hús et iðra at þeiri; erum fúsir at finna geirs eyrar hyrs Hǫrn = hun forsvandt af stuen: jeg elsker hende endnu höjere (end nogensinde); hvad udmærker nu hele hallen? Jeg lod mine öjne gennemløbe hele det indre hus for at søge hende: jeg er begærlig efter at træffe hende (Finnur Jónsson B. Rettet Tekst. Første Bind. 1973², pàg. 73) — Str. 16. (kap. 5, ₂) Kormakr. Constr.: Sæta hvarf braut ór sal, hugr es mér þverlegar á sunns - herkes³⁸-gunne⁵ (hvat merker ná hall alla?): rennda ek meþ brágeislom³¹ hús alt et innra at geirs-eirar²⁰-hlín⁵ þeire (esom vér fúser at finna Hǫrn) = sie verliess den Saal, nur um so heftiger steht mein Sinn nach ihr (was schmückte jetzt noch die Halle?): das ganze Haus durchschweifte mein Auge nach ihr, voll Verlangen sie zu erblicken (Theodor Möbius 1886, pàg. 114) — 16. vísa, Braut hvarf sæta (a) ór sal; erum (b) þverligar (c) hugr á sunds herkis Gunni (d); hvat merkir (e) nú alla hǫll? renndak brágeislum (f) allt hús et innra (g) at þeiri (h); erum fúsir at finna geirs eyrar (i) hlins Hǫrn = Konan hvarf burt úr salnum; mér er því ákafar hugur á henni; hvað gefur nú öllum salnum svip (þegar mærin er á burt)? ég svipaðist um allt inni í húsinu eftir henni; ég er fús að finna hana (Einar Ól. Sveinsson 1939, pàgs. 219-220): la heimasæta, la fadrina del mas, ha desaparegut de la sala. La meva pensa (el meu desig) està posada [per això] amb major vehemència (‘de cap a cap, més que més vehementment’) en la Gunnur de l'espetegador del freu. Què distingeix ara tot el casal? Amb els raigs de les pipelles he recorregut tot l'interior de la casa cercant-la. Estic delerós de trobar la Hǫrn de l'Eir de la llança (vocabulari: #1. sæta: Cf. en Finnur Jónsson 1931², pàg. 559a: sæta, f, kvinde (egl ‘sidderske’,jfr SnE I 536: sæta heitir sú kona er búandi hennar er af landi farinn = sæta dicitur femina, cuius maritus peregre abest = ‘sæta’ s'anomena la dona el marit de la qual se n'ha anat fora del país), Þul III 2 a, IV i, Korm Lv 15, Jǫk 1, Bjhit 2, 10; sætur Krists, helgeninder, Mey 4. En Theodor Möbius 1886, pàg. 114, adverteix: 16¹ sæta (nicht sœta!), f. Frau ‘sæta heitir sú kona er búandi hennar er af landi farinn’ SE I, 536²⁰ (II, 347¹⁷   466¹²   549⁵   611²⁹) und in den nafnaþulur SE I, 558⁶ (II, 557²¹   617¹⁰), ‘sęta’ (d.i: sæta) in ÓH. 1853. 191⁵ und Msk 234¹⁵; ‘gæti ~ sæta’ Hítd. (1847) 26²⁵. En Benedikt Sveinsson 1916, pàg. 75, comenta: 1. sæta, ókent kvenheiti (sbr. heima-sæta). En la meva traducció interpreto el mot seguint la indicació de l'Sveinsson, ja que la Steingerður no és pas casada; #2. erum = er mér; #3. þverlegar: Cf. en Finnur Jónsson 1931², pàg. 652b: þverliga, adv, trodsigt, bestemt, erum þverligar hugr á (konu) Korm Lv 15. L'Einar Ólafur Sveinsson 1939, pàg. 219: c) þverligar: því fastar, ákafar. En Benedikt Sveinsson 1916, pàg. 75: 2. erum þverlegar, mér er því fastar (hugr á). L'Ernst Albin Kock / Rudolf Meissner 1931, pàg. 212a: þverliga, adv., eigentlich: quergestellt, trotzig, bestimmt, jede fügsamkeit abweisend. — comp. þverligar, um so mehr; trotzdem sie fort ist 27,4; NN § 1935 þverliga als adj. zu hǫll, hela salen tvärsöver; vgl. § 269. Tant l'Ernst Albin Kock com en Þorgeir Guðmundsson interpreten þverlegar com a adverbi de lloc (tvärsöver - transuerse / þvert um), no pas modal, encara que en Þorgeir Guðmundsson 1832, pàg. 45, també n'accepti una possible interpretació modal: pertinaciter. En realitat, considero molt lògic de pensar que l'adverbi þverlegar realment va amb rendak brágeislum alt hús et iðra ; #4. sunds herkir: en Finnur Jónsson 1931², pàg. 546a: I kenninger for <...> guld: <...>, sunds herkir Korm Lv 15. Per tant tenim sund = mar; herkir = l'espetegador, el qui espetega = el foc. el foc de la mar = l'or / l'ambre; #5. Gunnur: Nom de valquíria. Cf. en Finnur Jónsson 1931², pàg. 209b: Gunnr, Guðr, f, valkyrjenavn <...> I kvindekenninger: <...> sunds herkis Gunnr Korm Lv 15 <...>. Per tant tenim la Gunnur de l'espetegador del freu = la Gunnur de l'espetegador de la mar = la Gunnur del foc de la mar = la Gunnur de l'or o de l'ambre = la dona = la Steingerður; #6. merkja: Cf. en Finnur Jónsson 1931², pàg. 403b: <...> 3) göre mærkelig, hvat merkir nú hǫll, hvad gör nu hallen mærkelig (siden Steingerd er borte), Korm Lv 15 <...>. L'Einar Ólafur Sveinsson 1939, pàg. 219: d) merkja: marka, gefa einkenni og svip. En Benedikt Sveinsson 1916, pàg. 75, comenta: 4. merkir: skreytir, fegrar, fríðir — hvat merkir nú hall (= höll) alla? - hvað hefir húsið nú sér til ágætis, er mærin er á braut?; #7. brá: Cf. en Baetke 19874, pàg. 63: brá (gen. brár; pl. brár) f. Augenbraue; Wimper; ; #8. brágeislar: Cf. en Finnur Jónsson 1931², pàg. 61b: brágeisli, m stråle ved öjenhårene, öjnene, renna brágeislum, lade öjene løbe, Korm Lv 15. L'Einar Ólafur Sveinsson 1939, pàg. 219: f) brágeislar: sjónir. En Benedikt Sveinsson 1916, pàg. 75, comenta: 6. renna brágeislum: renna sjónum, svipast um. Brágeislum s'ha d'entendre aquí com a instrumental = amb els meus ulls, amb les meves mirades; #9. Hlín o Hlin: La lliçó del manuscrit fa (cf. Finnur Jónsson 1967² A, Tekst efter Håndskrifterne, første Bind, pàg. 83): 6. eirar geirs at þeiri ǁ 7. hlins erumc haurn at finna. La terminació -s ens indica que som davant un mot de gènere masculí o neutre, i que, per tant, no ens trobem pas davant el nom de la deessa Hlín. La mètrica exigeix al·literació hlins ... Hǫrn i , , en tractar-se d'un vers senar, skothending o prorrima ‘intercalada’ (prorrima interior assonant) Hlins ... finna. Un mot de gènere masculí o neutre *hlin o és un hàpax o és una errada. Editors com ara en Finnur Jónsson o en Benedikt Sveinsson es decanten per aquesta segona opció i esmenen el mot o accepten les propostes d'esmena ja fetes. Cf. en Finnur Jónsson 1931², pàg. 263b: Hlín, f navn på Frigg, Vsp 53; selvstændig gudinde Þul IV h 2 (jfr SnE I 116 og Þul IV yy 3). I kenninger for kvinde ... hlins Korm Lv 15 fejl for hyrs?. L'Sveinbjörn Egilsson 1860, pàg. 127esmena hlins en Hlín: La Hlín eirar geirs, Hlín geirs eirar fóra la Hlín (deessa) del repòs de la llança = la dona. Cf. l'Sveinbjörn Egilsson 1860, pàg. 127: geirs eir, quies gladii, pax, abstinentia a pugna, Hlín geirs eirar, dea quietis gladii, femina (quod pugnantes dirimere solebant feminae, naturâ uulgo pacis et quietus studiosae), Korm. 5, 2. En Rudolf Meissner 1921, pàg. 418, esmenta la interpretació d'aquesta kenning feta pel Björn Magnússon Ólsen el 1888: [Frau] Als Ärztin, die sich besonders auf die Heilung von Wunden versteht, wird die Frau charakterisiert in der Kenning Eirar geira Syn 52, 45, 2 nach der Deutung von Bj M Ólsen (Eirar geirr Lanzette). Ebenso erklärt er Eirar geirs Hǫrn 73, 15, 7; FJ will in der ersten Kenning geira eir als Schleifstein, dann Stein im allgemeinen erklären, an der zweiten Stelle ändert er den Text <...>. Val a dir que en Björn Magnússon Ólsen 3 (1988), pàg. 18, proposa una profunda reinterpretació de la kenning, i doncs, del passatge. En Björn esmena el mot hlins en hins, i interpreta la kenning com a Eirar geirs Hǫrn ‘lancettens gudinde’. Aplicant aquest interpretació desfà l'hipèrbaton així: Rennda'k alt et innra hús brágeislom at þeire. Hins erom fúser at finna Eirar geirs Hǫrn, i comenta: Efter min overbevisning betegner Eir her lægekunstens gudinde og Eirar ͜   geirr hendes våben eller spyd, ɔ: en lancet; Eirar ͜   geirs Hǫrn, lancettens gudinde, bliver da en kvindekending analog med f. eks. dreyrogr benia bøteþrúþr hos Brage. L'Sveinbjörn Egilsson i en Theodor Möbius comparteixen lliçó i interpretació, per bé que llur interpretació avui sembli abandonada. En Finnur Jónsson B Rettet Text, første Bind, 1973², pàg. 73, esmena la kenning i el passatge en geirs eyrar hyrs Hǫrn, Hǫrn hyrs eyrar geirs = la Hǫrn (deessa) del foc (hyrr) de l'areny de la llança (eyrr geirs) = la Hǫrn (deessa) del foc (hyrr) del braç = la Hǫrn (deessa) de l'or = la dona. En Rudolf Meissner 1921, que en principi s'adhereix a aquesta interpretació, comenta pàg. 242: [Gold] geirs eyrar *hyrr 73, 15, 7 (geirs eyrr, Arm, s. 96. Frau, g, α unter Hǫrn; eine andre Auffassung dieser Kenning vertritt Falk, Waffenkunde 143: geirs eyrr, Schild, dessen Feuer Gold. Diese Erklärung könnte sich auf das unter s angeführte húna hyrr stützen) i Íd., pàg. 407: [Frau] Hǫrn, Name der Freyja (SnE 1, 114)   661, h, 3, 4: hrings 71, 6, 7; II, 426, 29, 2; geirs eyrar *hyrs 73, 15, 7 (Bj M Ólsen: Eirar geirs Aarb. 1888, 17, s. 87. Gold, u, γ) <...>, així com íd., pàg. 414: γ. Schmuck der Hand oder des Arms; Goldschmuck wird als Feuer, Licht des Arms oder der Hand charakterisiert: <...> geirs eyrar *hyrs Hǫrn 73, 15, 7 <...>. L'Einar Ólafur Sveinsson 1939, pàg. 220, objecta a l'esmena d'en Finnur Jónsson, acceptada pel Benedikt Sveinsson i pel Rudolf Meissner, que, si bé semànticament és acceptable, no ho és mètricament, ja que destrueix la hending o prorima del vers 7: hlins ... finna. Per aquesta raó s'estima més de mantenir la lliç