© Macià Riutort i Riutort, 1998

m.a. <abrev.>:

1. (abrev. de meðal annars) entre d’altres [coses]

2. (abrev. de meðal annarra) entre d’altres

madonnu·lilja <f. -lilju, -liljur. Gen. pl.: -lilja>:

assutzena f, lliri blanc, assussena f (Mall.) (planta Lilium candidum)

Madríd <f. Madrídar, no comptable>:

Madrid m

◊ göngutúr (o: gönguferð) um miðborg Madrídar: un passeig pel centre de Madrid

Madrídar·búi <m. -búa, -búar>:

madrileny m, madrilenya f, madridenc m (Mall.), madridenca f (Mall.)

Madrídingur <m. Madrídings, Madrídingar>:

madrileny m, madrilenya f, madridenc m (Mall.), madridenca f (Mall.) (emprat esp. dels jugadors del Reial Madrid)

maðra <f. möðru, möðrur. Gen. pl.: maðra>:

quallallet m (qualsevol planta del gènere Galium)

♦ → anganmaðra “espunyidella d'olor”

♦ → flækjumaðra “espunyidella de bardissa”

♦ → gulmaðra “espunyidella groga”

♦ → krossmaðra “espunyidella boreal”

♦ → krókamaðra “apegalós”

♦ → mjúkmaðra “espunyidella blanca”

♦ → stjörnumaðra “creuera”

maður <m. manns, menn. Plural amb article: mennirnir>: home m
	taka fram hjá manni sínum: enganyar el seu marit, ésser infidel al seu marit

mafískur, mafísk, mafískt: <GEOL> màfic -a
	mafísk berg: roques màfiques

maga·belti <n. -beltis, -belti>:

faixa f (peça de vestir)

maga·bolur <m. -bols, -bolir>:

<MED> cos gàstric

maga·botn <m. -botns, -botnar>:

<MED> fundus gàstric, fons m de l'estómac

maga·bólga <f. -bólgu, pl. no hab.>:

<MED> gastritis f

maga·brottnám <n. -brottnáms, no comptable>:

<MED> gastrectomia f

maga·bugða <f. -bugðu, -bugður. Gen. pl.: -bugða>:

<MED> curvatura f de l'estómac

♦ stóra (o: stærri) magabugða: <MED> curvatura f major de l'estómac

♦ litla (o: minni) magabugða: <MED> curvatura f menor de l'estómac

maga·felling <f. -fellingar, -fellingar>:

<MED> arruga gàstrica, plec gàstric

maga·gróf <f. -grófar, -grófir>:

<FAM> boca f de l'estómac, <MED> fossa epigàstrica

♦ hitta e-n beint í magagrófina: <LOC FIG> colpir sensiblement algú

maga·krampi <m. -krampa, -krampar>:

<MED> espasme m estomacal, recargolament m de tripes, convulsió f estomacal

maga·kvef <n. -kvefs, no comptable>:

<FAM> gastritis f, indisposició gàstrica, indigestió f

maga·kveisa <f. -kveisu, -kveisur. Gen. pl.: -kveisa>:

còlic m

maga·lyf <n. -lyfs, -lyf. Gen. pl.: -lyfja; dat.pl.: -lyfjum>:

remei m per al dolor d'estómac

maga·mauk <n. -mauks, no comptable>:

<MED> quim m

maga·mál <n. -máls, no comptable>:

Mot emprat en locucions com ara:

♦ kunna sér ekki magamál: menjar més del que li cap dins la panxa, pegar la gran panxada (Mall.), pegar una panxada de voltor (Mall.)

♦ hann hefur magamál hvalsins: tenir un budell buit

magamáls·stol <n. -stols, no comptable>:

<MED> bulímia nerviosa

♦ ódæmigert magamálsstol: <MED> bulímia nerviosa atípica

maga·munni <m. -munna, -munnar>:

<MED> càrdies m, orifici esòfago-gàstric

maga·pína <f. -pínu, no comptable>:

fort dolor d'estómac

maga·poki <m. -poka, -pokar>:

motxilla f porta-bebès

maga·port <n. -ports, -port>:

<MED> pílor m (→ portvörður)

magaports·krampi <m. -krampa, -krampar>:

<MED> pilorospasme m

maga·rauf <f. -raufar, -raufar>:

<MED> gastrostomia f

maga·safi <m. -safa, no comptable>:

<MED> suc gàstric (→ magavökvi)

maga·sarpur <m. -sarps, -sarpar>:

<MED> diverticle gàstric

maga·sár <n. -sárs, -sár>:

<MED> úlcera gàstrica

♦ blæðandi magasár: úlcera gàstrica sagnant, úlcera d'estómac hemorràgica

♦ brátt magasár með blæðingu: úlcera gàstrica aguda amb hemorràgia

♦ brátt magasár með rofi: úlcera gàstrica aguda amb perforació

♦ brátt magasár með bæði blæðingu og rofi: úlcera gàstrica aguda amb hemorràgia i perforació

♦ langvinnt magasár: úlcera gàstrica crònica

maga·skávöðvi <m. -skávöðva, -skávöðvar>:

<MED> múscul oblic de l'abdomen

maga·speglun <f. -speglunar, -speglanir>:

<MED> gastroscòpia f

maga·sýra <f. -sýru, -sýrur. Gen. pl.: -sýra>:

àcid gàstric

maga·veiki <f. -veiki, pl. no hab.>:

malaltia f de l'estómac, malaltia gàstrica

maga·veikindi <n.pl -veikinda>:

1. (maga- og garnaröskun) desordre m gastrointestinal (designació familiar genèrica de malalties com ara la colitis, restrenyiment/diarrea, gastroenteritis i pancreatitis)

2. (meltingartruflun, magatruflun, lasleiki í maga) indisposició f d'estómac  (desordre lleu i passatger sovint a conseqüència d'una mala digestió o d'haver menjat alguna cosa que no tocava)

maga·veikur, -veik, -veikt <adj.>:

1. (lasinn í maga, með lasleika í maga) amb mal de panxa, indisposat -ada de l'estómac (amb l'estómac regirat & que té l'estómac delicat)

♦ ég er magaveikur ~ magaveik: tinc l'estómac indisposat

♦ barnið er magaveikt: l'infant està malalt de la panxeta

2. (sem hefur magasjúkdóm í maga) malalt -a de l'estómac  (que pateix una malaltia de l'estómac)

maga·verkur <m. -verkjar, -verkir. Gen. pl.: -verkja; dat.pl.: -verkjum>:

mal m de panxa, mal m de ventre, dolor m d'estómac

♦ fá mikla magaverki: sentir un fort dolor d'estómac, tenir molt de mal de panxa (Bal.)

maga·víkkun <f. -víkkunar, pl. no hab.>:

<MED> dilatació f d'estómac

maga·vökvi <m. -vökva, pl. no hab.>:

<MED> suc gàstric

maga·æðahnútur <m. -æðahnúts, -æðahnútar>:

<MED> variça (o: variu) gàstrica

maga- og ásgarnar·sár <n. -sárs, -sár>:

<MED> úlcera f gastrojejunal

maga- og garna·blæðing <f. -blæðingar, -blæðingar>:

<MED> hemorràgia f gastrointestinal

maga- og garna·bólga <f. -bólgu, pl. no hab.>:

<MED> gastroenteritis f, enterogastritis f

♦ niðurgangur og maga- og garnabólga: <MED> diarrea i gastroenteritis

♦ maga- og garnabólga og ristilbólga: <MED> gastroenteritis i colitis

maga- og garna·hérasótt <f. -hérasóttar, pl. no hab.>:

<MED> tularèmia f gastrointestinal

maga- og garna·miltisbrandur <m. -miltisbrands, pl. no hab.>:

<MED> àntrax m gastrointestinal

maga- og garna·myglusveppasýki <f. -myglusveppasýki, pl. no hab.>:

<MED> mucormicosi f gastrointestinal

maga- og skeifugarnar·bólga <f. -bólgu, pl. no hab.>:

<MED> gastroduodenitis f

maga- og þarma·bólga <f. -bólgu, pl. no hab.>:

<MED> gastroenteritis f, enterogastritis f

maga- og þarma·kvilli <m. -kvilla, -kvillar>:

<MED> gastroenteropatia f

maga- vélindis- <en compostos>:

gastroesofàgic -a

♦ maga-vélindis-bakflæðissjúkdómur með ~ án vélindisbólgu: <MED> malaltia f per reflux gastroesofàgic amb ~ sense esofagitis

mag·áll <m. -áls, -álar>:

<CULIN> magáll m, ventresca de be fumada

magáls·haull <m. -hauls, -haular>:

<MED> hèrnia f ventral

Magdeburg <f. Magdeburgar, no comptable>:

Magdeburg f

♦ hálfkúlur Magdeburgar: <FÍS> hemisferis m.pl de Magdeburg

Magðalena <f. Magðalenu, no comptable>:

Magdalena f (ginecònim, nom de dona)

Magga <f. Möggu, pl. no hab.>:

Magga f (ginecònim), hipocoreuma de → Margrét ‘Margarida, Margalida’

magi <m. maga, magar>:

1. (líffæri) estómac m  (òrgan)

♦ á fastandi maga: en dejú

♦ fá hnút í magann: venir-li a un la sensació de tenir un nus a l'estómac

♦ vera með hnút í maganum: tenir un nus a l'estómac

♦ góðkynja ~ illkynja æxli í maga: neoplàsia benigna ~ maligna a l'estómac

♦ porthluti maga: antre pilòric (o: gàstric) (→ portvarðarhellir)

♦ sepi í maga og skeifugörn: pòlip m d'estómac i duodè

♦ stundaglassþrenging og -þröng í maga: estretor i estenosi de rellotge d'arena de l'estómac

♦ tætingar- og blæðingaheilkenni maga og vélindis: síndrome f de laceració-hemorràgia gastroesofàgica

2. (kviður) ventre m  (panxa)

♦ ég hef aldrei fundið fyrir barni í maga: mai no havia sentit un infant dins el ventre [de sa mare] (ço és, tocant-li el ventre mentre l'infant es mou)

♦ fá flatan/sléttan maga [aftur]: perdre la panxa

♦ mér er illt í maganum: tinc mal de ventre, la panxa em fa mal (o: tinc mal de panxa), l'estómac em fa mal

♦ ég fæ [alltaf] fiðring í magann þegar...: sempre tinc mal de ventre quan..., la panxa sempre em fa mal (o: tinc mal de panxa) quan..., l'estómac sempre em fa mal quan... (a conseqüència dels nervis, de l'emoció, de l'acompliment imminent d'una il·lusió etc.)

♦ vera með fiðring í maganum af kvíða: tenir mal de panxa per l'inquietud

♦ ég fæ í magann: <LOC> #1. (vera með [mikla] kviðverki, fá illt í magann) tenir mal de ventre (sentir dolor a la panxa); #2. (fá hnút í maganum) venir-li a un pessigolles a l'estómac, tenir tots els nervis a l'estómac, sentir com una fiblada a l'estómac (a conseqüència del nerviosisme, de l'expectació, una emoció determinada etc.)

♦ ganga með e-ð í maganum: <LOC FIG> estar jugant amb la idea de... (rondar-li pel cap una idea a algú)

♦ liggja á maganum: jeure de panxa, estar ajagut de panxa

magn <n. magns, mögn>: 1. (fjöldi) quantitat f
	2. (massi) massa f (quantitat no individualitzable)
	3. (afl, kraftur) força f
		af magni: amb totes les seves forces

magnaður, mögnuð, magnað <adj.>:

1. (öflugur) poderós -osa (puixant)

2. (yfirþyrmandi, dásamlegur) excepcional  (fenomenal, totalment aclaparador o meravellós, superb)

◊ magnaður fagnaður: una grandiosa alegria

◊ og þér eruð mögnuð kona!: i vós sou una dona formidable!

♦ það er magnað!: això és grandiós!

◊ hún tók magnaðar myndir á La Zènia í Oriola-Costa: va fer unes fotos formidables a la Zènia, a Oriola-Costa

3. (frábær, stórfenglegur) fantàstic -a  (magnífic, increïblement bo)

♦ þessir mögnuðu listamenn: aquests magnífics artistes

♦ þetta leikrit er alveg magnað stykki: aquesta obra és una peça absolutament fantàstica

4. (framúrskarandi) excel·lent  (destacat, que sobresurt)

magn·afsláttur <m. -afsláttar, pl. no hab.>: descompte m (o: rebaixa f) per quantitat

magnast <magnast ~ mögnumst | magnaðist ~ mögnuðumst | magnast ║ [upp]>:

acréixer-se, augmentar

♦ óveðrið magnaðist: la tempesta va refermar (o: es va fer més forta)  

♦ sóttin magnaðist: la malaltia es va agreujar (o: es va fer més greu), la malaltia va empitjorar

magn·bundinn, -bundin, -bundið <adj.>:

1. <FÍS> extensiu -iva

♦ eðlisbundinn og magnbundinn: intensiu i extensiu

2. (mælanlegur) quantificable, quantitatiu -iva (que es pot quantificar)

magnesía <f. magnesíu, magnesíur>:

<MED> magnèsia f

♦ brennd magnesía: magnèsia calcinada (→ glædd magnesía)

♦ brædd magnesía: magnèsia hidratada  (hidròxid de magnesi)

♦ glædd magnesía: magnèsia calcinada, magnèsia anhidra  (òxid de magnesi)

♦ létt glædd magnesía: magnèsia [calcinada] lleugera, magnèsia francesa, magnèsia ordinària 

♦ þung glædd magnesía: magnèsia [calcinada] pesant, magnèsia anglesa

♦ hvít magnesía: magnèsia alba (carbonat de magnesi hidratat)

magnesín <n. magnesíns, no comptable>:

magnesi m (metall Mg)

magnesíum <n. magnesíums, no comptable>:

magnesi m (metall Mg)

magnesíum·hýdroxíð <n. -hýdroxíðs, -hýdroxíð>:

1. <QUÍM> hidròxid m de magnesi

2. <MED> magnèsia f

♦ vötnuð magnesíumhýdroxíð: hidròxid m de magnesi hidratat, magnèsia hidratada (Mg(OH)2)

magnesíum·karbónat <n. -karbónats, no comptable>:

<QUÍM> carbonat m de magnesi (MgCO3)

magnesíum·klóríð <n. -klóríðs, no comptable>:

<QUÍM> clorur m de magnesi (MgCl₂)

magnesíum·oxíð <n. -oxíðs, -oxíð>:

1. <QUÍM> òxid m de magnesi

2. <MED> magnèsia f

♦ vatnsfrítt magnesíumoxíð: òxid m de magnesi anhidre, magnèsia anhidra (MgO)

magnesíum·súlfat <n. -súlfats, -súlföt>:

<QUÍM> sulfat m de magnesi (MgSO4)

♦ sjövatnað magnesíumsúlfat (o: magnesíumsúlfat, heptahýdrat): sulfat de magnesi heptahidrat

♦ vatnsfrítt magnesíumsúlfat: #1. <QUÍM> sulfat de magnesi anhidre. #2. <MED sem hægðalyf> sal f d'Epsom (com a laxant) (→ Epsomsalt)

magn·laus, -laus, -laust: desmaiat -ada (exhaust, molt feble, totalment retut, sense forces)

magn·leysi <n. -leysis, pl. no hab.>: desmai m (estat de gran exhauriment o feblesa)

Magrib <n. Magribs, no comptable>:

<GEOG> el Magrib m ( المغرب )

maí <m. maí (o: <†>  maís), maímánuðir>:

maig m

maí- <en compostos>:

de[l] maig, magenc -a

maí·epli <n. -eplis, -epli>:

podofil indi (planta Podophyllum hexandrum)

maí·kolla <f. -kollu, -kollur. Gen. pl.: -kollna o: -kolla>:

moixernó m (bolet Calocybe gambosa)

maís <m. maíss, no comptable>:

blat m de moro, blat m de les Índies (Mall.), blatdindi m (Men.), moresc m (Tarr.), panís m (Tarr., Lleid.), dacsa f (Val.) (fruit de la planta Zea mays)

maí·síld <f. -síldar, -síldar; pl. no hab.>:

guerxa f (peix Alosa alosa)

maís·kólfur <m. -kólfs, -kólfar>:

panotxa f, panolla f (Val.), espiga f de blat de les Índies (Mall.), pinya f de blatdindi (Men.) (fruit de la planta Zea mays)

maís·mjöl <n. -mjöls, no comptable>:

1. <GEN> farina f [fina] de blat de moro, maizena® f

2. <CULIN = matarréttur úr maísmjöli> polenta f (farina de blat de moro, cuita en aigua bullent)

maísmjöl·grautur <m. -grautar, -grautar>: <CULIN> polenta f

maís·olía <f. -olíu, no comptable>: oli m de blat de moro, oli m de blat de les Índies (Mall.)

maí·sól <f. -sólar, no comptable>:

sol m de maig, sol magenc

◊ en í kvöld lýkur vetri sérhvers vinnandi manns, og á morgun skín maísól, það er maísólin hans, það er maísólin okkar, okkar einingarbands, fyrir þér ber ég fána þessa framtíðarlands: però aquest vespre acabarà l'hivern de cada home que treballa i demà brillarà el sol de maig, el seu sol de maig, el nostre sol de maig, el del lligam de la nostra unitat: per tu porto la bandera de la terra d'aquest futur [que és nostre]

maís·sterkja <f. -sterkju, no comptable>: fècula f de blat de moro

maí·sveppur <m. -svepps, -sveppir (o: -sveppar)>:

moixernó m (bolet Calocybe gambosa)

majoram <m. marojams, no comptable>:

marduix m, moraduix m (Bal.)  (→ meiran; → kryddmæra)

Majorika <f. Majorika, pl. no hab.>:

Mallorca f

◊ á vorum dögum verður Spania sundurdeild í Arragoniam, Castiliam og Portugal. Undir Arragoniam liggja Catalonia og Valentia, eyjarnar Majorca, Minorca, Neapolis og Sikiley <...> Annars er einginn staður í heillri Evrópa, hvar almenníngs hórur sén í meira gildi, heldur enn í Valentia: en els nostres dies, Spania està subdividida en Arragonia, Castilia i Portugal. Catalonia i Valentia, les illes Majorica, Minorica, Neapolis i Sicilia pertanyen a Arragonia, <...> altrament, en tota Europa no hi ha cap ciutat on les putes comunes gaudeixin de major consideració que a València (l'original fa -Godfried Schultze 1651, p. 194-: Zu vnser Zeit wird Hispania getheilet in Arragonia, Castilia, vnd Portugal. Vnter Arragonia gehören Catalonia vnd Valencia, die Insulen Majorica, Minorica, Neapolis vnd Sicilia i -Godfried Schultze 1651, p. 197-: Sonst ist in gantz Europa keine Stadt / wo die gemeinen Huren in grössern Würden sind / als zu Valencia)

◊ eyjarnar, sem Spania tilheyra, eru: fyrst eyin Majorca, hvör eð liggur í Miðjarðarhafinu; í henni vex viðsmjör, korn, og gnægð víns; innbyggjararnir eru blóðgírugt fólk, ok einskis manns vinir; mæðurnar rétta brauðið að börnunum á eirnri langri staung, ok þora börnin ekki að eta þar af, fyrr enn þaug hafa slegið það niður með eirni slaungu; kvennfólkið er yfirmáta hneigt til lauslætis og ótugtar. Eyin Minorca hefur rétt skaplíka innbyggendur, og landgjæðin hin sömu: les illes que pertanyen a Espanya són: primer de tot, l'illa de Mallorca, que està a la Mediterrània. En ella hi creix oli, gra i vi a bastament; els habitants són gent sanguinària i amics de no-ningú; les mares donen el pa als infants clavat al cap d'una llarga perxa i als infants no els és permès de menjar-ne fins que no l'hagin tomat amb una bassetja; les dones tenen una inclinació desmesurada pel llibertinatge i la luxúria. L'Illa de Menorca té uns habitants de caràcter idèntic, i les mateixes qualitats com a país (l'original fa -Godfried Schultze 1651, p. 204-: Die Insulen / so zu Hispanien gehören / sind: Erstlich die Insul Majorica, welche in dem Mittelländischen Meer liget / In dieser wächset Öl / Korn / vnd viel Wein / Die Einwohner sind blutgierige Leute / keines Menschen Freund / die Mütter stecken den Kindern das Brode auff einer langen Stangen / vnd dürffen es die Kinder nicht eher essen / biß sie solches mit der Schleuder heruntergeworfen / das Weibes-Volck ist der Vnkeuschheit über die Maßen sehr ergeben. Die Insul Minorica hat gleiche Einwohner / vnd das Land vorigmäßige Tugend)

majónes <n. majónes, no comptable>: maonesa f
	létt majónes: maonesa light

maki <m. maka, makar>: cònjuge m (marit & muller)

makindi <n.pl makinda>: confort m

makk <n. makks, no comptable>:

complot m, conjura f

makka <makka ~ mökkum | makkaði ~ mökkuðum | makkað ║ e-ð saman>:

tramar una cosa, maquinar una cosa

◊ þeir eru að makka e-ð saman: n'estan tramant alguna

makki <m. makka, makkar>:

(ljónsmakki & hestmakki) crinera f (de cavall i de lleó)

makkarónískur, makkarónísk, makkarónískt: macarrònic -a
	makkarónísk latína: llatí macarrònic
	makkarónískur kveðskapur: poesia macarrònica

makkarónur <f.pl makkaróna>: macarrons m.pl

mak·lega <adv.>:

merescudament

◊ fyrr ósjötlað andrán Atla er nú honum maklega goldið, þegar hann hné dauður að fríðri fold: ara la mort anteriorment no expiada de l'Atli li ha estat pagada de la deguda manera quan ha caigut (es refereix al Torbiorn Oxnamegin, que en Grettir ha mort adés) mort damunt la bella terra

mak·legur, -leg, -legt <adj.>:

1. (um manneskju) mereixedor -a, digne -a de (persona)

◊ þá varð Grettir styggur við og kvað það maklegt að Glaumur væri hýddur: això va fer que en Grettir aleshores es posés molt remolest i va dir que en Glaum es mereixeria que el fuetegessin

◊ Bessi kvað það maklegt þó að hann hefði nokkurt bráðræði fengið "en þó má eg eftir leita þó að þú sért ómaklegur": en Bessi [li] va dir que, si l'havien tractat amb una mica de precipitació, prou que s'ho havia merescut, però que, "tot i així, miraré d'aconseguir-te algun tipus de compensació, encara que no t'ho mereixis pas"

◊ hún spratt upp og bannaði, sagði að jafnan hlyti illt af vondum förumönnum "og væri það maklegt að þú lægir dauður ef mér þætti eigi skömm í því sakir vesaldar þinnar": ella va pegar un bot i li va prohibir [que continués], i va dir que sempre només se'n treia mal dels rodamons dolents i que "et mereixeries que et peguessin fins a deixar-te mort estès a terra, si no m'hagués de semblar vergonyós [que et fessin una cosa així] a causa de tota la misèria que ja portes a sobre"

♦ vera alls góðs maklegur: merèixer tot el bé, ésser mereixedor de tot bé

2. (um hlut) just -a, merescut -uda (cosa, p.e., càstig)

◊ mörgum þótti þetta maklega gert við Gísla fyrir umfang sitt og raup er hann hafði af sér gert: a molts els va semblar que, el que li havia passat, en Gísli s'ho tenia ben merescut a causa de la fatxenderia i fanfarroneria de què feia sempre gala

◊ við erum það með réttu og fáum makleg gjöld fyrir gjörðir okkar, en þessi hefur ekkert illt aðhafst: ho som amb justícia, car rebem una justa recompensa pels nostres fets, però aquest d'aquí no ha fet res de dolent

mak·ráður, -ráð, -rátt <adj.>:

(sem fer vel um sig, sem vill láta fara vel um sig) que està còmode -a, que es troba a pler

◊ karl settist niðr fyrir kné [var. fœtr] Sigurði ok var mjǫk makráðr [var. máldjarfr]. Hann spurði, ef Sigurðr vildi nǫkkut ráð af [var. at] honum þiggja. Sigurðr kveðst vilja, sagðist þat ætla [var. hyggja], at hann mundi verða ráðdrjúgr, ef hann vildi mǫnnum gagn gera. Sigurðr kvað til heklumanns...: llavors posàrem rumb cap a la riba quan, de sobte, el temporal va amainar. En Sigurðr va pregar al vell que s'acostés i botés a bord. El vell així ho va fer. I en el mateix instant que ho feia, el temporal va cessar immediatament del tot i [en lloc seu] va començar a bufar un vent molt favorable. El vell es va asseure davant els genolls d'en Sigurðr i estava molt a pler [var. i tenia un tracte molt trempat i extrovertit]. Va demanar al Sigurðr si volia rebre d'ell algun consell. En Sigurðr li va dir que sí, [ja] que considerava que havia de poder donar bons consells si volia ésser de profit als seus. En Sigurðr va declamar [aquesta vísa] a l'home del mantell

makríl·háfur <m. -háfs, -háfar>:

solraig m, salroig m (Bal.), tauró m talp blau (peix Isurus oxyrhinchus syn. Isurus glaucus)

makríli <m. makríla, makrílar>: → makríll “verat”

makríll <m. makríls, makrílar>:

1. verat m, verdet m (Mall.) (peix Scomber scombrus)

2. spænskur makríll: verat m d'ulls grossos, gallimó m (Tarr.), bísol m (Val.), bis m (Mall., Men.) (peix Scomber japonicus syn. Pneumatophorus colias syn. Scomber colias)

makró·bíótískur, -bíótísk, -bíótískt <adj.>:

macrobiòtic -a

♦ makróbíótískt fæði: dieta macrobiòtica 

♦ makróbíótísk matargerðarlist: cuina macrobiòtica

♦ makróbíótískt mataræði: règim macrobiòtic

makró·seísmískur, -seísmísk, -seísmískt <adj.>:

<GEOL> macrosísmic -a

♦ makróseísmískt svæði: àrea macrosísmica

mala <mala ~ mölum | malaði ~ möluðum | malað>:

1. <GEN> moldre

♦ mala í mylnu: moldre en un molí

♦ mala í kvörn ~ handkvörn: moldre en un molinet

♦ mala korn í mylnu: moldre gra en un molí

2. (köttur) filar, fer el ronquet, ronronar (fer un gat un so de satisfacció o de condormiment)

Malaja·bandalag <n. -bandalags, no comptable>:

Federació Malaia (o: Malàisia)

Malaja·eyjar <f.pl -eyja>:

illes malaies

Malaja·lönd <n.pl -landa>:

països m.pl malais

malaja·mál <n. -máls, -mál>:

llengua malaia

Malaja·samband <n. -sambands, no comptable>:

Unió Malaia

malaja·þjór <m. -þjós, -þjóar>:

aguilot vesper oriental (ocell Pernis ptilorhynchus)

Malaji <m. Malaja, Malajar>:

malai m, malaia f (→ Malasi)

malakít <n. malakíts, malakít steinar>:

<GEOL> malaquita f

Malakka <f. Malökku, no comptable>:

Malaca f

Malakka·skagi <m. -skaga, -skagar>:

Península f de Malaca (o: Península Malàisia)

mala·múkki <m. -múkka, -múkkar>:

fulmar àrtic (ocell Fulmarus glacialis)

malar·auðn <f. -auðnar, -auðnir>:

desert m de grava [i pedres]

malari <m. malara, malarar>:

moliner m, molinera f 

♦ malarinn og kona hans: heura f de terra (planta Glechoma hederacea)

Malasi <m. Malasa, Malasar>:

malai m, malaia f

Malasía <f. Malasíu, no comptable>:

Malàisia f

malasíska <f. malasísku, no comptable>:

malai m, llengua malaia

malasískur, malasísk, malasískt <adj.>:

malai -aia

mal·bik <n. -biks, no comptable>:

1. <GEOL> asfalt m

◊ Ísland í september 1951 Kyrrlát er septembernóttin ǁ eins og hún vilji ekki trufla þig ǁ svo að þú heyrir fótatak vinu þinnar ǁ á malbikinu ǁ Kyrrlát er nóttin ǁ og því heyrir þú ǁ fótatak hermannanna ǁ Og þó að hvessti ǁ mundirðu heyra það gegnum stormin ǁ þú mundir heyra járnuð stígvélin ǁ smella á malbikinu ǁ Einn stendur þú og hlustar ǁ Hví eru þeir hér ǁ Fótatak vinu þinnar heyrir þú ekki ǁ því að framandi stríðsmenn ǁ hafa rofið kyrrð næturinnar (Jón Óskar): Islàndia, setembre del 1951 La nit de setembre és silent ǁ com si no et volgués molestar ǁ perquè sentis les passes de la teva estimada ǁ a l'asfalt. ǁ La nit és silent ǁ i per això sents les passes dels soldats ǁ i fins i tot si s'aixequés vent ǁ sentiries clacar a l'asfalt ǁ les botes amb punteres i tacons d'acer. ǁ Ets totsol i escoltes. ǁ Per què són aquí? ǁ No sents pas les passes de la teva estimada ǁ car combatents estrangers ǁ trenquen el silenci de la nit (Jón Óskar)

2. (malbiksslitlag) [ferm m] asfaltat m  (ferm cobert d'asfalt, capa d'asfalt sobre la calçada)

♦ malbik endar: l'asfaltat acaba (la carretera asfaltada passa a pista)

mal·bikaður, -bikuð, -bikað: asfaltat -ada

malir <f.pl mala>:

ronyonada f (part del llom)

◊ skal hann síðan færa Drottni eldfórn af heillafórninni: netjuna, er hylur iðrin, og allan innýflamörinn, bæði nýrun og nýrnamörinn, sem liggur innan á mölunum (ʔăˈʃɛr   ʕal־ha-kkəsāˈlīm, אֲשֶׁר עַל-הַכְּסָלִים), og stærra lifrarblaðið: del sacrifici d'acció de gràcies [el sacerdot] després n'oferirà una ofrena consumida pel foc, una ixxà, a Jahvè: el greix que cobreix les entranyes i tot el greix de damunt les entranyes; els dos ronyons, amb el greix que els cobreix i el que hi ha als lloms, i el lòbul major del fetge

Maljorka <Maljorku (o: Maljorka)>: Mallorca f
	á Maljorku: a Mallorca (sovint es retroba indeclinat: á Majorka o á Mallorka)

maljorkískur, maljorkísk, maljorkískt: mallorquí -ina

Maljorku·búi <m. -búa, -búar>: mallorquí m, mallorquina f

maljorkska <f. maljorksku, no comptable>: mallorquí m (dialecte de Mallorca)

maljorkskur, maljorksk, maljorkskt: mallorquí -ina

Mallorka <n. Mallorka, pl. no hab.>:

Mallorca f

Mallorka·maður <m. -manns, -menn>:

mallorquí m, mallorquina f

malt <n. malts, no comptable>:

malt m (ordi germinat i assecat, preparat per a fer-ne la cervesa o el whisky)

Malta <f. Möltu, no comptable>:

Malta f

maltneska <f. maltnesku, no comptable>:

maltès m (llengua maltesa)

maltneskur, maltnesk, maltneskt <adj.>:

maltès -esa

Malt·verji <m. -verja, -verjar>:

maltès m, maltesa f (→ Möltumaður)

malt·verskur, -versk, -verskt <adj.>:

maltès -esa f (→ maltneskur, maltnesk, maltneskt)

malt·viskí <n. -viskís, -viskí>: whisky m de malta (o: de malt)

malt·öl <n. -öls, no comptable>: maltöl, cervesa negra dolça i sense alcohol

malur <m. mals, malir>:

(malpoki) motxilla-sarró f (motxilla, emprada per a dur-hi el menjar)

◊ maður kom frá Baal Salísa og færði guðsmanninum frumgróðabrauð, tuttugu byggbrauð og mulið korn (wə-χarˈmɛl, וְכַרְמֶל) í mal sínum (bə-t͡siqlɔˈn-ō, בְּצִקְלֹנוֹ). Og Elísa sagði: "Gefðu fólkinu það að eta": va arribar un home de Baal-Xalixà que portava a l'home de Déu pa de primícies, vint pans d'ordi i gra [novell] batut dins el seu sac (la utilització del possessiu sinn palesa que el traductor va entendre צִקְלוֹן com a referit a אִיש מִבַּעַל שָׁלִשָׁה i no pas a כַּרְמֶל). I l'Elixà digué: «Dóna-ho a la gent, i que mengin»

mal·urt <f. -urtar, -urtir>:

1. donzell m, absinti m, absenta f (planta Artemisia absinthium) (→ remmujurt)

◊ aðeins að eigi sé meðal yðar rót, sem beri eitur og malurt að ávexti!: tan sols que no hi hagi entre vosaltres cap arrel que per fruit doni verí i donzell!

◊ hlaupa hestar yfir kletta, eða erja menn sjóinn með uxum, úr því þér umhverfið réttinum í eitur og ávöxtum réttlætisins í malurt?: els cavalls, que galopen sobre la roca? o que llauren la mar amb bous? per què canvieu doncs el dret en metzina i el fruit de la justícia en donzell?

◊ þess vegna - svo segir Drottinn allsherjar, Ísraels Guð - vil ég gefa þeim, þessum lýð, malurt að eta og eiturvatn að drekka: per això, així parla Jahvè Sabaot, el Déu d'Israel, a aquesta gent li donaré donzell per menjar i aigua emmetzinada per beure

◊ fyrir því segir Drottinn allsherjar svo um spámennina: Sjá, ég vil gefa þeim malurt að eta og eiturvatn að drekka, því að frá spámönnum Jerúsalem hefir guðleysi breiðst út um allt landið: per això, així parla Jahvè Sabaot, sobre els profetes: els faré menjar donzell i els faré beure aigua emmetzinada perquè dels profetes de Jerusalem la idolatria s'ha estès per tot el país

◊ þeir sem umhverfa réttinum í malurt og varpa réttlætinu til jarðar,...: els qui canvien el dret en donzell i fan tocar a terra la justícia...

◊ hann mettaði mig á beiskum jurtum, drykkjaði mig á malurt: m'ha atipat amb herbes amargues, m'ha embriagat amb absenta

◊ minnstu eymdar minnar og mæðu, malurtarinnar og eitursins: tingues present la meva misèria i la meva desolació, l'absenta i el verí

2. altimira f, artemisa f, herba f dels cent gustos, artemega f, artemenya f (planta Artemisia vulgaris) (→ búrót)

3. kínversk malurt: altimira f anual, altimira xinesa (planta Artemisia annua) (→ sumarmalurt)

malva <f. mölvu, mölvur. Gen. pl.: malva>:

malva f  (nom col·lectiu per a les plantes del gènere Malva)

Malörk <f. Malarkar, no comptable>:

<†> variant arcaica de → Majorka “Mallorca”

◊ Vandalir: þeir höfðu yfirráð öll í Áfríku, á Sardínarey, Korsíku, Malörk og Minörk (Balear-eyjum): els vàndals: van sotmetre totalment al seu domini l'Àfrica, Sardenya, Còrsega, Mallorca i Menorca (les Illes Balears)

mandarína <f. mandarínu, mandarínur. Gen. pl.: mandarína>:

1. (mandaríni, ávöxtur mandarínutrés) mandarina f (fruit de l'arbre Citrus reticulata)

2. (mandarínutré) mandariner m  (arbre Citrus reticulata)

mandaríni <m. mandarína, mandarínar>:

mandarina f (fruit de l'arbre Citrus reticulata)

mandarínu·tré <n. -trés, -tré. Gen. pl.: -trjáa; dat.pl.: -trjám>:

mandariner m (arbre Citrus reticulata)

mandla <f. möndlu, möndlu. Gen. pl.: mandla o: mandlna>:

ametlla f, aumetlla f (Tarr., ekki ritm./no lit.), armela f (Val.), ametla f (Bal., ritm./forma lit.), metla f (Bal., ekki ritm./no lit.) (fruit de la planta Prunus dulcis syn. Amygdalus communis)

mandólín <n. mandólíns, mandólín>:

<MÚS> mandolina f

♦ spila á mandólín: tocar la mandolina

mang <n. mangs, no comptable>:

1. (verðþjark) regateig m (del preu d'una cosa que hom vol comprar)

2. (brask) especulació f (acte o acció de comprar i/o vendre calculant el profit que se'n traurà)

3. (ástarmakk) aventura f (amorosa, afer)

manga <manga ~ möngum | mangaði ~ mönguðum | mangað ║ e-ð>:

1. <GEN> adquirir una cosa mercadejant

◊ nú hafi þér heyrt, hversu Agulandus leitar kristinna manna, þar til er hann finnr þá. En nú er segjanda frá athæfi Karlamagnús konungs ok hans manna. Þá nótt herbergðist Karlamagnús konungr í landtjaldi Jamunds, ok hafa þeir þar svá nógar vistir ok góðan drykk, at í ǫllum heiminum þurfa þeir eigi nógari né vildri at leita. Hit mesta gull ok silfr var þar saman komit, hin dýrstu pell, hinn mesti fjǫldi gullkera ok silfrkera ok alls kyns ǫnnur gǫgn af brenndu silfri ok gǫr með hvers kyns hagleik fornra smiða ok nýrra. Svá mikit val var þar á digrum spjótum ok hvǫssum sverðum ok alls kyns vápnum dýrum, at aldri sá dauðlig augu svá óumrœðiligan fjǫlda; ok þó hǫfðu þeir keypt at harðri kaupstefnu, því at þeir mǫnguðu þau með varningi holds ok blóðs líkama sinna. Annarr hlutr var í sá er þá huggaði, er þeir hǫfðu hefnt sín á Affrikum. Þeir vǫrðu sik þá sem bezt með alls konar góðum mat ok drykk ok fengu hina hógværustu hvíld: ara heu sentit com l'Agulandus va cercar els cristians fins a haver-los trobats. Ara, emperò parlarem del capteniment del rei Carlemany i els seus homes. Aquella nit, el rei Carlemany es va allotjar a la tenda d'en Jamundr. Allà tingueren tant de menjar i de bones begudes que no havien de cercar-ne de més abundoses i exquisides en tot el món. També hi havia aplegada una enorme quantitat d'or i argent, les estofes més precioses, i el nombre més gran de copes d'argent i d'or, i tota mena d'altres objectes d'argent refinat, afaiçonats per la perícia i habilitat dels orfebres antics i moderns. Hi havia una selecció tan gran de llances gruixudes i espases esmolades i de tota mena d'armes precioses que mai uns ulls de mortal no n'havien pas vist un nombre tan incomptable, les quals, emperò, havien estat comprades cares a fires perquè les havien mercadejades baratant-les per la carn i la sang dels seus cossos (interpreto que la fira a la qual fa referència el passatge són les batalles. El passatge, en tot cas, se'm fa de difícil comprensió perquè aquesta frase no acaba de lligar bé amb la següent). Però n'hi havia que creien que s'havien venjat dels africans [i havien obtingut així totes aquelles armes com a botí]. Es proveïren tan bé com pogueren de tota mena de bons menjars i begudes i [després] tingueren llur repòs dolcíssim

♦ manga um e-ð: mercadejar amb la compra o la venda d'una cosa

◊ manga (kāˈrāh ~ כָּרָה:   ʝiˈχrū   ʕāˈlā-u̯   ħabbāˈrīm,   יִכְרוּ עָלָיו, חַבָּרִים) fiskveiðafélagar um hann, skipta þeir honum meðal kaupmanna (kənaʕăˈnī ~ כְּנַעֲנִי:   ʝɛħɛ̆ˈt͡sū-hū   bēi̯n   kənaʕăˈnīm,   יֶחֱצוּהוּ, בֵּין כְּנַעֲנִים)?: mercadejaran amb ell els companys que l'han pescat? el repartiran entre mercaders?

◊ en mánadaginn komu þeir neðan úr Arnarbæli Gunnlaugur Indriðason og Guðleifur son Steingríms kumbalda. Þeir mönguðu um hross við Skíða. Þá kvaddi Skíði Jón til að taka hrossin með þeim en þau voru inn frá garði. Hrossin hljópu inn yfir ána til Stakkabergs en þeir gengu eftir. Og er þeir komu á völlinn sest hann niður Skíði og hélt öxinni fyrir sér og studdi tönnunum á forskeftið. Þeir sátu hjá honum en Jón var á bak þeim hjá hrossum. Skíði spurði hvort vera mundi nón og söng pater noster [Faðir vor]. Guðleifur spurði hvað hann mælti um hrossin (SS I, cap. 258, pàg. 371): però el dilluns, en Gunnlaugur Indriðason i Guðleifur, fill de l'Steingrímur kumbaldi varen baixa d'Arnarbæli. Hi mercadejaren la compra de cavalls amb l'Skíði. L'Skíði va cridar en Jón perquè els ajudés a agafar els cavalls que es trobaven terra endins fora de la tanca del mas. Els cavalls, passant el riu, s'endinsaren cap a l'Stakkaberg, però ells els empaitaren. I quan ells varen arribar al camp obert, l'Skíði es va asseure en terra, va sostenir dreta la destral davant ell i va recolzar les seves dents a l'extrem superior del mànec. Els altres es varen asseure al seu costat mentre en Jón era darrere ells devora els cavalls. L'Skíði els va demanar si ja devia ésser les tres de la tarda i va pregar un parenostre. En Guðleifur li va demanar què volia pels cavalls

♦ manga með e-ð: mercadejar amb una cosa

♦ manga e-u út: vendre [cara, a bon preu] una cosa, saber vendre una cosa

♦ manga til við stúlku: <LOC FIG> flirtejar amb una noia (orig. ‘tenir tractes o negocis amb algú’)

2. (prútta, þjarka um verð á e-u) regatejar (pel preu de quelcom)

3. (fjölyrða) barallar-se (tenir paraules amb algú pel preu de quelcom)

mangan <n. mangans, no comptable>:

manganès m (metall Mn)

mangari <m. mangara, mangarar>:

mercader m ambulant, mercadera f ambulant

◊ og sérhver ketill í Jerúsalem og Júda verður helgaður Drottni allsherjar og allir þeir sem færa fórnir munu koma og taka einhvern þeirra til að sjóða í. Á þeim degi verða engir mangarar (kənaʕăˈnī ~ כְּנַעֲנִי:   wə-lɔʔ־ʝiˈhjɛh   χənaʕăˈnī   ʕōδ   bə-ˌβēi̯θ־ʝəhˈwāh   t͡səβāˈʔōθ   ba-i̯ˈʝōm   ha-ˈhūʔ,   וְלֹא-יִהְיֶה כְנַעֲנִי עוֹד בְּבֵית-יְהוָה צְבָאוֹת, בַּיּוֹם הַהוּא) [Orðrétt: Kanverjar] framar í húsi Drottins allsherjar: i tota olla, a Jerusalem i a Judà, serà consagrada a Jahvè-Cevaot, i tots els qui ofereixin un sacrifici vindran a prendre'n per a bullir-hi [la carn sacrificial] dedins. Aquell dia ja no hi haurà cap més mercader al temple de Jahvè-Cevaot

◊ og sérhver ketill í Jerúsalem og í Júda mun helgaður vera Drottni allsherjar, og allir þeir sem fórnfæra vilja, munu koma og taka einhvern þeirra og sjóða í, og á þeim degi mun enginn mangari (kənaʕăˈnī ~ כְּנַעֲנִי:   wə-lɔʔ־ʝiˈhjɛh   χənaʕăˈnī   ʕōδ   bə-ˌβēi̯θ־ʝəhˈwāh   t͡səβāˈʔōθ   ba-i̯ˈʝōm   ha-ˈhūʔ,   וְלֹא-יִהְיֶה כְנַעֲנִי עוֹד בְּבֵית-יְהוָה צְבָאוֹת, בַּיּוֹם הַהוּא) framar vera í húsi Drottins allsherjar: i tota olla, a Jerusalem i a Judà, serà consagrada a Jahvè-Cevaot, i tots els qui volen oferir un sacrifici vindran a prendre'n i hi bulliran [la carn sacrificial] dedins, i aquell dia no hi haurà cap més mercader al temple de Jahvè-Cevaot

◊ vart mun kaupmaður (ὁ ἔμπορος -όρου:   μόλις ἐξελεῖται ἔμπορος ἀπὸ πλημμελείας) komast hjá ávirðingum né mangari (ὁ κάπηλος -ήλου:   καὶ οὐ δικαιωθήσεται κάπηλος ἀπὸ ἁμαρτίας) hjá misgjörðum: el comerciant difícilment evitarà els errors, ni el mercader les faltes

mangó <n. mangós, mangó. Dat. sg.: mangó o: mangói>:

mango m (fruit de la planta Mangifera indica)

mann:

ac. sg. de → maður “home”

manna <n. manna (o: mannas), no comptable>:

<RELIG> mannà m, maina f, manna f

◊ Ísraelsmenn nefndu þetta manna (mān ~ מָן:   wa-i̯ʝiqrəˈʔū   ˌβēi̯θ-ʝiɕrāˈʔēl   ˌʔɛθ־ʃəˈm-ō   mān,   וַיִּקְרְאוּ בֵית-יִשְׂרָאֵל אֶת-שְׁמוֹ, מָן). Það var hvítt eins og kóríanderfræ og eins og hunangskaka á bragðið: Els israelites van anomenar allò mannà. Era blanc com la llavor de coriandre, i tenia un gust com de galetes de mel

manna <manna ~ mönnum | mannaði ~ mönnuðum | mannað>:

1. <e-ð>: (skipa mönnum) equipar una embarcació amb tripulació (proveir de tripulació un vaixell o una nau, marítima, aèria, espacial)

♦ manna bát: proveir de tripulació un bot

2. <e-n>: (mennta) formar algú, fer tot un home d'algú (educar algú perquè sigui un home fet i condret)

3. <sig>: (herða sig) prendre (o: agafar) coratge, <LITER> enardir-se (atrevir-se a fer una cosa, gosar fer una cosa)

♦ manna sig upp í e-ð: prendre coratge per fer una cosa

♦ manna sig upp í að <+ inf.>: reunir coratge per a <+ inf.>

manna·aðlagaður, -aðlöguð, -aðlagað <adj.>:

<GENET & FARMA> humanitzat -ada

þat var eitt sinn, at Sveinn Ásleifarson kom at máli við Rǫgnvald jarl, at hann skyldi fá honum mannaafla ok skip, til þess at hefna þeim Ǫlvi ok Frakǫkk brennu Óláfs, fǫður síns — conuenit aliquando forte Comitem Rögnvalldum Sveinn ac rogauit ut ad uindictam ex Aulfere et Frakarka incendii patris sui Olai sumendam, naues instructas traderet: un dia es va esdevenir que l'Sveinn Ásleifarson va anar a veure el iarl Rǫgnvald per parlar amb ell per tal que li proporcionés homes (tropes) i vaixells per a venjar-se de l'Ǫlvir [rósta] i la Frakǫkk [Moddansdóttir] per haver mort son pare, l'Olau, en un brenna

manna·askur <m. -asks, -askar>: freixe m de flor (arbre Fraxinus ornus)

manna·bein <n.pl -beina>:

ossos humans

manna·breytingar <f.pl -breytinga>:

canvis m.pl de personal

manna·byggð <f. -byggðar, -byggðir>:

1. (byggt svæði) contrada habitada

♦ fjarri mannabyggð (o: mannabyggðum): lluny de qualsevol contrada habitada, lluny de la civilització

◊ þeir grafa göng fjarri mannabyggð (gūr ~ gār, gārīm ~ גּוּר ~ גָּר, גָּרִים:   ˈpārat͡s   ˈnaħal   ˌmē-ʕim־ˈgār,   פָּרַץ נַחַל, מֵעִם-גָּר), gleymdir, án fótfestu, hanga þeir mönnum fjarri, sveiflast fram og aftur: excaven mines lluny de les contrades habitades, oblidats, [treballen] sense peu ferm, pengen [en el buit], lluny dels homes, oscil·len envant i enrere

2. (bústaður) establiment (o: assentament) humà

◊ þá er mjög var áliðið dags, komu lærisveinar hans að máli við hann og sögðu: "Hér er engin mannabyggð (ἔρημός ἐστιν ὁ τόπος) og langt á daginn liðið. Lát þá fara, að þeir geti náð til býla (εἰς τοὺς ἀγροὺς) og þorpa (κώμας) hér í kring og keypt sér eitthvað til matar": quan ja s'havia fet molt tard, se li acostaren els deixebles per parlar-li i li digueren: «El lloc és despoblat, i ja és tard. Acomiadeu-los perquè vagin a les cases i als vilatges del voltant a comprar-se quelcom de menjar»

mannaður, mönnuð, mannað <adj.>:

1. (skip) tripulat -ada, equipat -ada amb la seva tripulació (nau)

◊ þeir komu að togaranum á tveim slöngubátum og annar bátanana hélt sig í öruggri fjarlægð, en hinn fór uppað skut togarans, þar sem þeir voru að hífa inn trollið. Sá bátur var mannaður unglingum á bilinu 18-20 ára gömlum: 

2. (menntur, menntaður) format -ada (a l'Edat mitjana, educat de manera que domina bé les íþróttir que tot home de la classe superior ha de dominar)

◊ [A.D. 1128] þat var eitt kveld er þeir Jón [Pétrsson] ok Kali [Kolsson] váru gengnir at sofa, en margir menn sátu eptir ok drukku. Þá var mart talat, er menn váru drukknir mjǫk, ok kom þar, at rœtt var um mannjǫfnuð, ok þat, hverir gǫfgastir væri lendra manna í Noregi. Flutti Brynjólfr þat fram, at Jón Pétrsson væri bazt mannaðr ok ættborinn af inum yngrum mǫnnum fyrir sunnan Stað, en Hávarðr félagi Kala taldi til Sǫlmund, ok taldi hann øngu verr menntan en Jón; kallaði ok, at Víkverjar mundi hann myklu meira virða en Jón Pétrsson. Hér af gerðiz deila mikil. Ok er ǫlit mælti með þeim, þá varð eigi betr til gætt en svá, at Hávarðr hljóp upp ok fékk sér tré eitt, ok setti þegar í hǫfuð Brynjólfi, svá at hann féll þegar í óvit; ok hljópu menn til hans. En Hávarði varð í brott skotit á fund Kala, ok sendi Kali hann suðr í Alviðru til prests þess, er Ríkarðr hét — accidit uespere quodam, postquam Ionas et Kalius somno se dederant, multis potando adhuc considentibus, ut uaria loquerentur, inebriati; eo tandem uenit ut de uirili comparatione, quinam praefectorum in Noruegia nobilissimi aestimandi essent, confererent; contendit Brinjulfus Ionam Petri et artium et generis nobilitate reliquos iuniores uiros e meridie Stadii antecellere; Hauardus autem Kalii socius, Sölmundum allocutus, dicit ipsum Iona nullis artibus inferiorem, addens, Vicenses eum Ionae praelaturos; hinc contentionem ortam et cereuiciis promotam, impedire nequiuerunt, unde Hauardus repente surgens, fuste arrepto, caput Brinjulfi tanto ictu percutit ut in animi deliquium incideret, ab adstantibus statim erectus; Hauardus autem cito subductus, ad Kalium mittitur, qui eum austrum uersus Aluidram ad pastorem nomine Rikgardum ablegat: un vespre, quan en Jón [Pétrsson] i en Kali [Kolsson] se n'havien anat a dormir, molts dels altres varen continuar vetllant i bevent. Quan estigueren molt gats es digueren moltes de coses, i en un moment donat, començaren a comparar les qualitats dels hǫfðingjar i a debatre quins eren els lendir menn més distingits de tota Noruega. En Brynjólfr va advocar a favor d'en Jón Pétrsson com el més ben format i de millor llinatge de tots els joves que hi havia al sud de Staðr, però el company d'en Kali, en Hávarðr va pledejar a favor d'en Sǫlmundr de qui va dir que la formació que tenia no era pitjor en res a la d'en Jón. També va dir que els habitants de la Víkin, o sigui, del fiord d'Oslo, l'apreciarien (devien apreciar?) molt més del que valorarien en Jón Pétrsson. Aquestes paraules Això varen provocar una forta polèmica i com que la cervesa parlava amb ells, ningú no parà esment que no passés res (és a dir, que les coses no anessin a pitjor) de manera que en Hávarðr, [en un moment donat,] es va posar dret d'un bot, va agraponar una estella i hi va clavar tot seguit un cop al cap d'en Brynjólfr [tan fort] que en Brynjólfr va caure rodó en terra a l'acte. Llavors tots els presents saltaren cap a ell, però d'alguna manera en Hávarðr es va poder fer escàpol i va anar a veure en Kali, el qual el va enviar al sud a ca un prevere d'Alviðra (l'actual Alver) que nomia Ricard

◊ ok um morguninn kom mærin aptr. Þá mælti frúin: «Jungfrú mín,» sagði hon, «ek biðr at þú fyrirlátir mér þat, er ek mælta til þín harðliga í gær. Ek vil nú,» sagði frúin, «þínum ráðum hlýða. Seg mér, ef þú veizt um þann riddara, er þú hefir svá mart um rœtt fyrir mér. [Seg mér] hvat riddara hann er ok af hverri ætt. Ok, ef er hann er svá mannaðr ok svá ríkrar ættar, at hann sómi mér, þá vil ek gera hann herra minn ok alls míns ríkis. En verðr þetta þó svá at gjǫra, at eigi hrópi menn mik ok mæli svá: ‚Þessi er sú, er giptist þeim, er dráp hennar bónda‘»: i l'endemà al matí la donzella hi va tornar. La seva senyora li digué: “Donzella meva”, digué, “et demano que em perdonis per les dures paraules que ahir et vaig dir. Vull”, li va dir la senyora, “seguir el teu consell. Digues-me si coneixes el cavaller del qual em digueres tantes de coses. Digues-me quina mena de cavaller és i també de quin llinatge procedeix. I, si ha tingut una acurada educació [cavalleresca] i si prové d'un llinatge tan poderós que sigui adient a mi, en faré el meu senyor i el senyor de tot el meu regne. Tanmateix, això s'haurà de fer de tal manera que la gent no em menystinguin dient: «Aquesta és la qui ha s'maridat amb el qui matar el seu espòs»”

◊ Hróðbjartur hefir konungur heitið. Hann réð austur fyrir Gautlandi. Hann var kvongaður maður. Hildigunnur hét kona hans. Þau áttu sér einn son barna er Geirviður er nefndur. Hann var snemma vænn og vitmikill og að öllum hlutum mannaður um fram sína jafnaldra en barn var hann að aldri er sagan gerðist: hi va haver un rei que va nòmer Hróðbjartur. Regnava sobre el Gautland, a l'est. Era casat i la seva dona nomia Hildigunnur. Tenien un únic fill que nomia Geirviður. A una edat primerenca ja era molt prometedor, era llest i en tots aspectes dominava les habilitats esperables d'un home madur més que els altres nois de la seva mateixa edat, però, a l'època d'aquesta història encara era un vailet

♦ vera illa mannaður: estar mal criat, no dominar prou bé les habitats pròpies d'un home de la classe superior

♦ vera mannaður að hófi: estar molt ben criat

◊ Kálfur og Grímur voru mannaðir að hófi: en Kálfur i en Grímur eren homes molt ben educats

◊ mannaðir að hófi: homes molt ben educats

♦ vera vel mannaður: estar ben criat

◊ það var eitthvert sinn þá er Geirviður konungur sat yfir borðum með allri hirð sinni, þá tók hann til orða og mælti svo: "Nú er svo sem yður er kunnigt öllum mínum mönnum að eg hefi ungur verið hér til að aldri og svo hefi eg haft litla orku og því hefir af mér staðið lítil stjórn í ríkinu. Hefi eg það og oft heyrt sem von er að. Má það og eigi mjög undrast þó að hér til hafi af mér lítil stjórn staðið fyrir sakir æsku minnar. En þó er eg nú svo aldurs kominn að mér er nú mál að reyna mig og vita að nokkuð vilji mitt ráð þroskast og meir hefjast en áður er þar sem eg er nú orðinn maður tólf vetra gamall. Eru og margir ekki betur mannaðir á mínum aldri. Nú vil eg og því lýsa fyrir öllum yður, mínum þegnum og virktavinum, að eg ætla mér að fara til móts við berserkina, þá Garp og Gný, er liggja á Jöruskógi og gera þar mörg illvirki. Ætla eg og til þess að koma eigi aftur svo að þeir séu á lífi og skal eg þá yfirkoma eða þeir mig ella": una vegada que el rei Geirviður seia a taula amb tots els homes de la seva hirð va prendre la paraula i digué: “Com tots vosaltres, els meus homes, ja sabeu, la cosa és que fins ara he estat un vailet pel que fa a l'edat, de manera que tenia poca força i per això el meu govern [fins ara] ha estat dèbil, una cosa que també he sentit a dir sovint, com era d'esperar. De tota manera, atesa la meva edat, no ha d'astorar ningú que hagi governat amb mà feble. Però ara ja sóc prou gran com perquè hagi arribat l'hora de posar-me a prova a mi mateix i esbrinar potser si, ara que he fet els dotze anys, el meu govern madurarà i es farà més fort del que ha estat fins ara. Pocs són els de la meva edat que estiguin millor preparats que jo. Per això desitjo fer-vos saber, a tots vosaltres, þegnar i amics meus de confiança, que tinc la intenció d'anar a enfrontar-me amb els bersercs Garpur i Gnýr que s'estan al bosc de Jöruskógur on hi cometen mants malifets. La meva intenció és de no tornar mentre ells continuïn amb vida. O jo els venço a ells o ells a mi”

◊ Magnús konungr hafði með sér son sinn til þessarar ferðar átta vetra gamlan, er Sigurðr hét. Hann var vel mannaðr — Rex Magnus in hanc expeditionem filium suum Sigurdum, octennem artibusque bene imbutum, se cum habeat: el rei Magnús va prendre amb ell en aquesta expedició son fill Sigurðr, que aleshores tenia vuit anys. Un noi que ja dominava totes les habilitats esperables d'un home madur

◊ þau áttu sonu tvá vel mannaða: tenien dos fills pujats com cal

3. (þroskaður, kominn til manns) madur -a (madurat com a persona)

4. (mannlegur) humà -ana (humanal)

◊ það fann Geitir brátt og mælti við Grím um einn dag: "Eg hefi sakar gert við þig Grímur," segir hann. "Eg sendi Kárhöfða þræl minn eftir uxa þínum Brandkrossa er best naut var á öllu Íslandi. En þar er þú þóttist sjá hann hinn fyrsta aftan, uxa þinn, það er belgur hans fullur af mjölvi og ætla eg þér það í uxaverðið. Mér hefir og sýnst sem þú hafir augum litið til Droplaugar dóttur minnar en eg mun hana gifta þér ef þú vilt flytja hana til Íslands með þér, með miklum fjárhlut er henni skal heiman fylgja. Hún er vel borin í móðurætt en þó eigi smáborin í föðurætt. Var móðir mín vel mönnuð en föður átti eg heldur stórfengan": en Geitir se'n va adonar al cap de poc i un dia va parlar amb en Grímur i li va dir: “Grímur, te n'he fet una”, li va dir, “vaig enviar en Kárhöfði, el meu esclau, a cercar el teu bou Brandkrossi, que era el millor bou de tota Islàndia. I quan tu, el primer vespre creies que veies el teu bou, [en realitat] veies la seva pell farcida de farina. La meva intenció és rescabalar-te amb aquesta farina pel valor del bou. També m'ha semblat com si miressis amb bon ull la meva filla Droplaug. La't donaré per dona si vols endur-te-la amb tu a Islàndia, dotada amb un enorme cabal com a heimanfylgja. Per part de mare pertany a un alt llinatge, encara que, per part de pare, sigui d'origen humil. Ma mare havia tingut una bona educació (havia tingut una educació acurada perquè era humana i d’una gran família?) , mentre que vaig tenir un pare més aviat grandiós” (vocabulari: #1. stórfengur: Cf. Fritzner III (1896²), pàg. 563b: stórfengr, adj. anseelig; var móðir mín vel mönnuð, en föður átta ek heldr stórfengan Brandkr. 62¹⁷ <...>; cf. Baetke 19874, pàg. 608: stór-fengr großzügig, vortrefflich: kýr stórfengar gute Milchkühe; #2. mannaður: En Baetke 19874, pàg. 406, únicament dóna: mannaðr adj.: vel mannaðr zum vollkommenen, tüchtigen Manne herangebildet. En Fritzner II (1891²), pàgs. 638a-639b: mannaðr, adj. (eg. Part. Præt. af mannast) udrustet med de Egenskaber, som bør findes hos maðr 2. i saadan Grad, som betegnes ved tilføiet Adv. eller paa [p. 639a] lignende Maade = menntr; vel, illa mannaðr Flat. I 419²⁶. II 196⁴; mannaðr at hófi Fm. VI, 102²³. La frase se sol entendre com una manera velada de dir que la mare d'en Geitir era humana mentre que son pare era un ètun. La frase vindria a dir, per tant: ma mare era ben humana però mon pare era més aviat enorme = etunesc)

manna·ferðir <f.pl -ferða>:

anar m i venir (o: anada f i vinguda) de gent, gent f en moviment, moviment m de gent

◊ þjóðvegirnir eru eyðilagðir, mannaferðir (ʕɔˈβēr   ˈʔɔraħ ~ עֹבֵר אֹרַח:   ʃāˈβaθ   ʕɔˈβēr   ˈʔɔraħ,   שָׁבַת עֹבֵר אֹרַח) hættar. Menn rjúfa sáttmálann, fyrirlíta vitnin og virða náungann vettugi: les rutes són desertes, ja no hi passa gent. Els homes han trencat el tractat, han menyspreat els testimonis, no tenen consideració per ningú

mann·afli <m. -afla, no comptable>:

tropes f, forces f.pl en homes

◊ nú liggur þú brotin í spón í sjónum, í djúpi hafsins. Varningur þinn og allur mannafli þinn sökk með þér: 

◊ máttur þinn byggir ei á mannafla né vald þitt á þeim sem sterkir eru heldur ert þú Guð auðmjúkra, hjálpari kúgaðra, verndari veikra, vörður vanmegna, frelsari vonarvana: 

◊ Þórður var nú í Flatatungu og lauk við skálasmíðina. Var það furðusterkt hús. Stóð sá skáli allt til þess er Egill biskup var að Hólum. Og er Þórður vill á burtu fara fylgir Þorgrímur bóndi honum við hinn tíunda mann og ríða ofan eftir Skagafirði. Og er Össur sá ferð þeirra þóttist hann eigi hafa mannafla að ríða eftir þeim. Ríða þeir leið sína uns þeir koma á Miklabæ í Óslandshlíð. Tekur Þórhallur vel við Þórði en húsfreyja betur. Þorgrímur bóndi reið heim og skildu þeir Þórður góðir vinir: en Þórður llavors es va estar a Flatatunga on va acabar la construcció de l'skáli del mas. Un edifici extraordinàriament sòlid. Aquest skáli va existir fins a l'època del bisbe Egill de Hólar (per tant, fins als anys 1331-1341). I quan en Þórður va voler anar-se'n, en Þorgrímur, el bóndi, el va acompanyar amb nou homes, i tots ells baixaren al fiord de Skagafjörður. I quan l'Össur els va veure passar, va considerar que no tenia prou homes per a empaitar-lo. [Així i doncs,] féren llur via fins que arribaren al mas de Miklibær, al pendent d'Óslandshlíð. En Þórhallur va rebre bé en Þórður i la mestressa del mas encara millor. El bóndi Þorgímur se'n va tornar al seu mas i ell i en Þórður s'acomiadaren com a bons amics

2. (sem vinnuafl) personal m, mà f d'obra  (desordre lleu i passatger sovint a conseqüència d'una mala digestió o d'haver menjat alguna cosa que no tocava)

Vegna mín stjórna menn og hljóta mannaforráð, allir valdsmenn veraldar

Með fulltingi framandi guðs mun hann verja hin rammgerðu vígi og sæmd mun hann veita þeim sem viðurkenna hann, fá þeim mannaforráð yfir mörgum og úthluta þeim landi að launum

manna·fótur <m. -fótar, -fætur>:

peu humà

manna·fæla <f. -fælu, -fælur. Gen. pl.: -fælna o: -fæla>:

persona esquerpa (o: esquiva; o: múrria, Tarr.), persona que evita el tracte amb els altres

manna·fælinn, -fælin, -fælið <adj.>:

1. <GEN> esquerp -a, esquiu -iva, murri -úrria (Tarr.)

2. <PSIQ> antropòfob -a

manna·fælni <f. -fælni, no comptable>:

<PSIQ> antropofòbia f

manna·grjón <n. -grjóns, -grjón>:

panís m, mill italià, dacsa vera (fruit de la planta Setaria italica) (→ kólfhirsi; → refaskott)

manna·kjöt <n. -kjöts, no comptable>:

carn humana

manna·lát <n.pl -láta>:

defuncions f.pl, morts f.pl

♦ mörg mannalát í ár: moltes de defuncions enguany

manna·legur, -leg, -legt <adj.>:

1. <GEN> viril

2. (myndarlegur, sem ber sig vel) gallard -a(ben plantat, de bell aspecte, de bella estampa, plaent a la vista)

3. (upplitsdjarfur) [d'aspecte] decidit -ida (segur -a de si mateix)

4. (rogginn, hreykinn) presumptuós -osa (o: presumit -ida) (superbiós)

manna·mál <n. -máls, -mál. Pl. no hab.>:

1. (mannsraddir) veus humanes (sons proferits per l'home quan parla, crida, canta etc., però i de manera especial, quan parla)

◊ Þá heyrðu þeir mannamál undir fætur sér niður; leituðust þeir þá um og fundu hurð í gólfinu. Luku þeir þar upp; var þar undir gröf djúp; heyrðu þeir þangað manna mál. Síðan spurði Egill, hvað manna þar væri; sá nefndist Áki, er við hann mælti. Egill spurði, ef hann vildi upp úr gröfinni; Áki segir, að þeir vildu það gjarna. Síðan létu þeir Egill síga festi ofan í gröfina, þá er þeir voru bundnir með, og drógu þar upp þrjá menn: aleshores varen sentir veus humanes de davall llurs peus. Varen cercar a les palpentes i trobaren una trapa en el terra. La varen aixecar i al dessota hi trobaren una cava profunda. Varen sentir que les veus en provenien. Aleshores l'Egill va preguntar qui hi havia. El qui li va respondre, li va dir que es deia Àki. L'Egill li va demanar si volia sortir d'aquella cava; l'Áki li va respondre que els agradaria sortir-ne. Aleshores, l'Edill i els seus companys varen amollar a dins la cava les cordes amb les quals havien estat lligats i estiraren tres homes a fora de la cava

◊ hljóp Klaufi þegar í bát og reri að landi. Svo var hann þá reiður að hann rak öxi sína í jörð niður svo stóð á hamri. Þá reif hann upp mikla kylfu svo að öngvum sýndist hún vopnhæf nema honum einum. Þeir heyrðu þá mannamál mikið og komu þar að að tólf menn voru bundnir en fjöldi manns var þar hjá og leystu menn úr böndum og var hver höggvinn sem leystur var. Þeir menn sem í böndum voru var Karl hinn rauði og hans félagar. Einn maður gekk mest að berbrynjaður að höggva fólkið. Hann reiddi sverð um öxl, alleigulegt. Þar sneri Klaufi að þeim manni og spurði hver hann væri. Sá maður svaraði allstórmannlega og kvað hann það engu skipta. Klaufi sneri að honum og barði á báðar hendur ... allvel að hlaupa. Fer Atli nokkura hríð. Svo hét víkingur sjá er barist hafði við Karl. : en Klaufi va saltar a l'instant dins un bot i hi remà fins a la riba. Estava tan felló que va picar amb tanta de força la seva destral en terra que la va clavar sencera fins a la cabota. Aleshores, va arrabassar un tros de fusta tan gros per fer-lo servir de clava que cap altre més que ell totsol semblava capaç de poder-lo fer servir d'arma. Aleshores varen sentir veus fortes i arribaren allà on hi havia dotze homes fermats. Hi havia gran quantitat d'homes; desfermaven aquells homes, en desfermaven cada vegada un i quan ho havien fet, mataven el que havien desfermat. Els homes que estaven fermats eren en Karl el Roig i els seus companys. Un home que no portava cuirassa (o que portava cuirassa sense gipó?. Cf. Baetke 19874, pàg. 45: berbrynjaðr adj. ohne Brünne oder in Brünne ohne Oberkleid ?) era el qui més sol·lícitud mostrava a matar aquella gent. Portava la seva espasa penjada de l'espatlla, una espasa ben valuosa. En Klaufi s'hi acostà li va demanar qui era. Aquell home li va respondre amb arrogància i li digué que no n'havia de fer res. En Klaufi l'envestí i hi lluità colpint a banda i banda ... corrent bé. L'Atli, així es deia el viquing que havia lluitat amb en Karl el Roig, va córrer una estona

◊ og svo bar til litlu síðar er þeir höfðu upp skipað að Þórður og nokkurir menn gengu hjá stofu einni og heyrðu þangað mannamál. Þeir námu staðar og heyra að sagt var frá drápi Kolbeins Dufgussonar. Sá maður sagði frá er Þórður hét og var Steinunnarson. Þóttust þeir það finna að hann bar allar sögur betur Gissuri en brennumönnum, kvað alla menn undrast að Kolbeini varð ekki fyrir (SS II, cap. 477, pàg. 739. Anno domini 1254): es va esdevenir, poc després d'haver baixat la càrrega del vaixell a terra, que en Þórður i alguns homes varen passar a prop d'una stofa i hi sentiren veus humanes. S'hi aturaren i sentiren que [dedins] estaven parlant de la mort d'en Kolbeinn Dufgusson. El qui ho contava es deia Þórður i era fill de l'Steinunn. En Þórður kakali i els seus acompanyants se n'adonaren que en Þórður Steinunnarson presentava tots els fets deixant més ben parat en Gissur que no pas els incendiaris i dient que havia sobtat tothom de veureu que en Kolbeinn quedés sense saber com reaccionar (cf. Baetke 19874, pàg. 721: hann kvað alla menn undrask at honum varð ekki fyrir daß er so ratlos war, ohne Entschlossenheit war. SS III, pàg. 363: verða ekki fyrir: (óp) verða úrræðalaus. La frase final fa referència a quedar paralitzat per la sorpresa i la por)

◊ en sá maður var á staðnum (í Kirkjubæ), er Illugi hét ok var Guðmundarson, hann var bryti; hann átti þá konu er Bergljót hét. Þau voru úti í eldahúsi um nótt að soðningu og sá maður með þeim er Þorvaldur hét og kallaður feni. Rakki lá á eldhúsinu. Hann spratt upp og gó. Illugi bað Þorvald forvitnast að hverju hann gó. Hann gengur og fer upp á húsin og sér að hundurinn horfir norður af húsunum. Hann heyrir þá mannamálið og þekkir skjótt mál þeirra bræðra, Sæmundar og Guðmundar. Þorvaldur gerði ekki vart við sig og gekk heim skjótt og inn í skála að rúmi bónda og segir að menn fóru að bænum „og eigi ráðið að með góðum vilja sé þeim er hér eru fyrir" (SS II, pàg. 554): a l'indret (a Kirkjubær) s'hi trobava un home que nomia Illugi i era el fill d'en Guðmundur, era bryti, una mena de majoral, i la seva dona es deia Bergljót. Aquella nit ell i la seva dona es trobaven a fora del mas, a la cuina, fent-hi bullir carn, i amb ells hi havia un home que nomia Þorvaldur, de malnom feni. A la cuina hi havia un cus ajagut en el trispol. Assús-suaixí es va posar dret i va començar a lladrar. L'Illugi va demanar al Þorvaldur que anés a veure a què li lladrava. En Þorvaldur va pujar al sòtil de les cases i va veure que el gos lladrava cap al nord. Aleshores va sentir soroll de veus i va reconèixer a l'instant les veus dels germans en Sæmundur i en Guðmundur. En Þorvaldur no es va fer notar ni es donà a conèixer, sinó que tornà totd'una al mas, entrà a l'skáli, anà allà on jeia el bóndi i li digué que hi havia uns homes que s'acostaven al mas, “i no és gens segur que aquesta gent vinguin amb bones intencions”

◊ þá heyrði hann þar mannamál úti og bölvan. Brott hvarf hann þaðan. Nú verður þar frá að hverfa. Þær Gróa og Ingibjörg gengu nú út að durunum. Gróa bað Ingibjörgu útgöngu. Það heyrði Kolbeinn grön frændi hennar og bað hana út ganga til sín (SS II, pàg. 639): Defora va sentir soroll de veus i renecs. Va tornar enrere. Calia que les deixessin allà. La Gróa i la Ingibjörg anaren cap a les portes. La Gróa va demanar que deixessin sortir la Ingibjörg. En Kolbeinn Mostatxos, el seu parent, ho va sentir i va demanar a la Ingibjörg que sortís i anés cap a ell

◊ skamma hríð hafði hann þar setið áður hann heyrði mannamál og heyrði að um var talað ef hann fyndist að þrír menn voru til ætlaðir til áverka við hann og skyldi sitt högg höggva hver og fara ekki ótt að og vita hvernig hann yrði við (SS II, pàg. 641): no feia gaire que seia allà que va sentir veus humanes. Va sentir que deien que si el descobrien, s'havien triat tres homes per ferir-lo. Cadascun li havia de pegar un cop d'espasa i ho havien de fer sense precipitació i esbrinar com reaccionaria i es comportaria (cf. Baetke 19874, pàg. 463: fara ótt sich beeilen; übereilt vorgehen)

◊ sá atburður varð enn einu sinni litlu síðar um kveld að Þórður kom inn og gekk hljótt og vildi vita hvað fyrir væri. Hann heyrði mannamál og þóttist vita að þau Björn og Oddný ræddust við og hleraði ef hann mætti heyra hjal þeirra. Björn varð og var við og segir Oddnýju að Þórður hleraði til hvað þau ræddu. Hún kunni þess enga þökk og gekk í brott og blés við hátt en Björn kvað vísu: una vegada, més endavant, també de vespre, es va esdevenir que en Þórður va entrar-hi sense fer soroll desitjant saber què estava passant a dins. Va sentir soroll de veus i va creure reconèixer que eren en Björn i l'Oddný que estaven parlant. Es va posar a escoltar-los d'amagat, a veure si podria sentir llur conversa. En Björn se'n va adonar i va dir a l'Oddný que en Þórður estava escoltant el que deien. L'Oddný aleshores s'ho va prendre molt malament i se'n va anar esbufegant de fellona que estava, mentre en Björn declamava aquesta estrofa...

♦ ómur af mannamáli: remor de gent que se sent de lluny o a un altre lloc d’on hom és

2. (tal manna) paraules f.pl, enraonaments m.pl (parla humana: converses, raons de la gent, el que la gent conta o diu etc.)

3. (skýrt tal, skýrt mál) llengua planera (llengua intel·ligible pel comú dels homes)

manna·mót <n. -móts, -mót>:

trobada f, reunió f [social], encontre m de gent

♦ á mannamóti: a un aplec [de gent], en una trobada [de gent]

◊ um vorið eftir er einn vetur var liðinn frá falli Þorgeirs Hávarssonar, Þorgils Arason og Ari son hans bjuggu til mál á hönd Þórarni um víg Þorgeirs og öðrum mönnum þeim sem að víginu höfðu verið, gerðu mikinn reka að þeim verkum er þar voru ger. Á þau mál var sæst á þingi og gerði Þorgils um málin öll tvö hundruð silfurs og guldust þar á þinginu um víg Þorgeirs og hafði Guðmundur hinn ríki hundrað að ráði Þorgils. Það sumar var Þórarinn veginn á mannamóti í Eyjafirði: per la primavera següent, quan feia un any que havia mort en Þorgeir Hávarsson, en Þorgils Arason i el seu fill Ari varen preparar l'acció judicial contra en Þórarinn i tots els altres que havien participat en la lluita i presentaren una gran demanda pels fets comesos allà. En el þing es va posar fi a aquest cas amb un acord de conciliació: En Þorgils hi va fixar la reparació per la mort d'en Þorgeir en dues-centes peces d'argent -les quals es varen pagar en el þing mateix-. I, a instància d'en Þorgils, en Guðmundur el poderós [també] en va rebre cent. En Þórarin fou mort aquell mateix estiu en un aplec al fiord d'Eyjafjörður (vocabulari: #1. reki: Cf. Baetke 19874, pàg. 494: <...> 3. (Rechts-)Verfolgung eines Totschlags; #2. sættast á e-ð: Cf. Baetke 19874, pàg. 635: sættask á e-t sich über etwas einigen, etwas schiedlich beilegen; )

◊ sá maður er frændlaus, lagalaus og heimilislaus, sem elskar innanlandsófriðinn þann hinn hryllilega. En látum nú hina dimmu nótt ráða, og efnum til náttverða. Vökumenn úr hverjum flokki (ἕκαστοι) skulu hafa náttból (λεξάσϑων) hjá gröfinni utangarðs; þetta mæli eg til hinna yngri. En úr því skaltú, Atreifsson, gerast forgangsmaður, því þú ert höfðingi mestur. Þú skalt gera höfðingjunum veizlu; sómir (ἔοικέ τοι) það þér, og er vel til fallið (οὔ τοι ἀεικές): eru búðir þínar fullar af víni, er skip Akkea flytja hingað daglega frá Þraklandi; hefir þú og alls konar veizluföng (ὑποδεξίη), og átt yfir mörgum mönnum að ráða. En á mannamótinu (πολλῶν ἀγρομένων:   πολλῶν δ’ ἀγρομένων τῷ πείσεαι ὅς κεν ἀρίστην βουλὴν βουλεύσῃ) skaltú hlýða þeim, sem bezt (ἀρίστην βουλὴν) leggur til (βουλεύσῃ); hafa allir Akkear þörf á góðum tillögum og viturlegum, þar er óvinir vorir kynda marga elda skammt frá skipunum; og hverr mun geta verið glaður að svo búnu? Því þessi nótt mun annaðhvort glata hernum eða frelsa hann: sense família ni lleis ni una llar viu l'home que deleja les esgarrifoses discòrdies intestines! Però ara, deixem que governi la fosca nit i preparem el nostre sopar. Que sentinelles de cada grup tinguin el jaç nocturn vora el fossat que hem obert, part defora del mur. És als joves a qui dic això. I tu, Atrida, sigues comandant, puix que tu ets més rei que ningú. Ofereix un banquet als altres cabdills; això t'escau i no desdiu del cas. Les teves tendes són plenes del vi que cada dia porten aquí de Tràcia unes naus aquees; també tens tota mena de mitjans per a oferir-los el banquet i ets senyor de molts. I durant la celebració del banquet, fes cas del qui millor t'aconselli. Tots els aqueus han de menester de bons i savis consells, ara que els nostres enemics encenen tantes fogueres a poca distància de les naus. I qui de nosaltres podria estar alegre, estant així les coses? Car, aquesta nit o bé destruirà el nostre exèrcit o el deslliurarà [d'aquest perill]"

♦ á mannamótum: en els cercles socials, a les celebracions socials

◊ sá ráðagóði (πολύμητις) Ódysseifur leit til hans reiðuglega, og sagði: „ekki er slíkt vel mælt, gestgjafi, ok muntu vera fullur ofsa og ójafnaðar (ἀτασθάλῳ ἀνδρὶ ἔοικας). Ekki veita guðirnir öllum mönnum jafnt ástgjafir (χαρίεντα) sínar, hvurki líkams atgjörvi, né vitsmuni (φρένας) eða mælsku. Einn maður er óálitlegur sýnum (εἶδος ἀκιδνότερος), en guð prýðir orð hans með fegurð, svo menn horfa á hann með ánægju: hann talar röksamlega með blygðun (αἰδοῖ), sem kemur sér vel (μειλιχίῃ), og ber af öðrum á mannamótum (μετὰ ἀγρομένοισιν:   ὁ δ’ ἀσφαλέως ἀγορεύει, αἰδοῖ μειλιχίῃ μετὰ δὲ πρέπει ἀγρομένοισιν, ἐρχόμενον δ’ ἀνὰ ἄστυ θεὸν ὣς εἰσορόωσιν): og þegar hann geingur um borgina, horfa menn á hann, sem væri hann einhvur goðanna. Annar er líkur hinum ódauðlegu í sjón, en orð hans eru ei prýdd með fegurð. Eins ertú afbragðs fríður sýnum, svo að valla getur fríðara mann; en vitsmunir þínir eru lítils verðir: el sagaç Ulisses el se va mirar aïradament i li va dir: “amfitrió, el que has dit no està ben dit i em sembla que deus ésser violent i inequitable. Els déus no concedeixen pas per igual a tots els mortals llurs dons amorosos, ni la perfecció del cos, ni la intel·ligència ni l'eloqüència. Vet aquí un home poc afavorit de prestància, però el déu orna les seves paraules amb la bellesa de manera que els homes l'esguarden amb delit: parla de manera argumentada amb una modèstia que obté el favor dels oients (que el beneficia) i destaca sobre els altres en els aplecs. I quan camina per la ciutat, la gent l'esguarda com si fos un dels déus. Un altre, emperò, té un físic semblant al dels immortals, però les seves paraules no estan ornades amb la bellesa. De la mateixa manera, tu ets extremadament bell, de manera que a penes hi pot haver ningú més bell [que tu], però la teva intel·ligència és de poca vàlua

♦ fara sjaldan á mannamót: anar rarament a festes o reunions socials

♦ ganga á mannamót: anar a un aplec

◊ en hinn fóthvati Akkilles, Peleifs seifborni (διογενὴς) sonur, sat hjá hinum örskreiðu (ὠκύπορος -ύπορον:   νηυσὶ παρήμενος ὠκυπόροισι) skipum, og var alltaf reiður. Hvorki gekk hann nokkuru sinni á mannamót (ἡ ἀγορὴ ἡ κυδιάνειρα:   οὔτέ ποτ’ εἰς ἀγορὴν πωλέσκετο κυδιάνειραν οὔτέ ποτ’ ἐς πόλεμον), né í orustu; hann, mæddi (φθινύθεσκε) hjarta sitt (φίλον κῆρ) á því að vera kyrr á sama stað, en ávallt langaði hann eftir hergný (ἀϋτήν) og styrjöld (πτόλεμον): i l'Aquil·les, el de peus veloços, el pelida nascut de Zeus, seia a la vora de les naus que llisquen ràpides i no deixava d'estar furiós. Ni anava cap vegada a l'assemblea ni a la batalla. Afeixugava el seu cor restant al mateix indret però no deixava d'enyorar el crit del combat i la guerra

manna·munur <m. -munar, pl. no hab.>:

diferència f (o: diferències f.pl) entre dos homes (de força, de poder, de riquesa, de posició social etc.)

♦ gera sér engan mannamun: <LOC FIG> no fer distincions en el tracte  (tractar tothom per igual, sense mirar la seva condició o el seu estatus socials)

♦ gera engan mannamun að e-u: <LOC FIG> no fer distincions en el tracte segons la persona

◊ einn veg deyja nú ríkir sem úríkir, þvíat dauðinn gerir øngvan mannamun: moren ara per igual poderosos i no poderosos car la mort no fa distinció entre els homes

◊ ábóta líkar illa fjárupptektin þótt sakir væru til og kveðst ugga að til meira mundi draga með þeim en þá var fram komið því að Sæmundur var ofsamaður mikill og óeirinn og gerði að því engan mannamun en Ögmundur var ótillátssamur og átti mikið undir sér (SS II, cap. 361, pàg. 553): a l'abat [Brandur] li va desplaure molt la confiscació (apropiació, fjárupptekt) dels diners encara que n'hi hagués motiu (encara que estigués justificada) i va dir que temia que aquell fet n'arrossegaria amb si de majors del que s'havia esdevingut llavors per tal com en Sæmundur era una persona molt prepotent, sense miraments i que no feia, en conseqüncia, diferència entre les persones, mentre que l'Ögmundur no estava disposat a cedir i tenia molta d'influència

◊ þá er Skofti var fyrir konungi flutti hann það fram að skyld frændsemi var milli þeirra konungs og það með að Skofti hafði verið jafnan kær vinur konungs og aldrei brugðist þeirra vinátta, sagði svo að menn mættu það skilja að hann var svo viti borinn "að eg mun," segir hann, "eigi það mál halda í deilu við þig konungur ef eg mæli rangt. Og því bregður mér til foreldris míns að eg haldi réttu máli fyrir hverjum manni og geri eg þar engi mannamun að." Konungur var hinn sami og mýktist ekki hans skap við slíkar ræður. Fór Skofti heim: quan l'Skofti es trobava en presència del rei li va fer avinent que entre el rei i ell existia un estret parentiu, i que sempre havia estat un lleial amic del rei i que llur amistat fins llavors mai no havia sofert mai cap malmenada. També li va dir que la gent podrien entendre que ell era prou llest com perquè - “jo mai no”, li va dir, “tindria aquest litigi (plet) amb tu, rei, si reclamés a tort (=si no tingués la raó de part meva). Però he sortit als meus avantpassats en el fet que defenso els meus drets davant qualsevol altre home i en aquest aspecte no faig distincions”. El rei, emperò, no va canviar de parer i la seva irritació contra l'Skofti no es va veure mitigada per paraules d'aquesta mena. L'Skofti se'n va anar així al seu mas (vocabulari: #1. bregða: Cf. en Baetke 19874, pàg. 67: (e-m) bregðr til e-s jmd. gleicht einen anderen, jmd. schlägt in die Art eines anderen; )

◊ Grettir svarar: "Eigi er mér það svo glöggt um. Mun eg og ekki að þessu mannamun gera síðan eg mæli til svo lítils": en Grettir li va respondre: “No ho tinc del tot clar. Tampoc no faré distincions en això segons qui sigueu ja que el que reclamo és una cosa ben petita”

mann·api <m. -apa, -apar>:

<ZOO> primat m

manna·siður <m. -siðar, -siðir. Empr. hab. en pl.>:

bones maneres, bona criança, bona educació

♦ kenna e-m mannasiði: <LOC> ensenyar a algú bones maneres

manna·spóluormur <m. -spóluorms, -spóluormar>:

ascàride f de l'home, àscaris f de l'home (helmint intestinal Ascaris lumbricoides)

mannast <mannast ~ mönnumst | mannaðist ~ mönnuðumst | mannast>:

1. (þroskast, komast til manns) fer-se [tot] un home o [tota] una dona, anar madurant (parlant en present o futur: arribar a l'edat viril un home & fer-se dona una noia)

2. (menntast) esdevenir un home complert, fer-se un home dret i condret (parlant en passat)

mann·át <n. -áts, no comptable>:

<RELIG> antropofàgia f, canibalisme m

mann·blendni <f. -blendni, no comptable>: sociabilitat f

mann·blót <n. -blóts, -blót>:

<RELIG> sacrifici humà

mann·broddar <m.pl -brodda>:

mannbroddar m.pl, gramponeres f.pl, arnès per a sabates amb sola antiadherent o amb sola guarnida amb claus o grampons per evitar que hom llenegui quan ha de caminar per damunt glaç. En Björn Halldórsson II (1814), pàg. 59a, definia aquest objecte així: soleae clavatae [hominum] ambulantium per lubricam glaciem; clathri cuspidati - Jernsko, forsynede med Spidser, hvormed man gaar paa den glatte Is

mann·dómur <m. -dóms, no comptable>:

1. (manneðli) humanitat f (condició humana, allò que defineix la natura humana)

2. (karlmennska) homenia f, virilitat f (masculinitat)

♦ komast til manndóms: <LOC FIG> fer-se home

mann·dráp <n. -dráps, -dráp>:

homicidi m

♦ manndráp af gáleysi: <JUR> homicidi involuntari

mann·drápari <m. -drápara, -dráparar>:

homicida m & f

manneskja <f. manneskju, manneskjur. Gen. pl.: manneskja>:

persona f, ésser humà

mannerfðamengis·áætlun <f. -áætlunar, no comptable>:

projecte m del genoma humà (→ genamengisáætlun)

◊ mannerfðamengisáætlunin: el projecte del genoma humà

mann·fákur <m. -fáks, -fákar>:

<MITOL> centaure m

mann·fórn <f. -fórnar, -fórnir>:

<RELIG> sacrifici humà

mann·fræði <f. -fræði, no comptable>:

antropologia f

♦ líffræðileg mannfræði: antropologia física, antropobiologia f, antropologia biològica

♦ → félagsmannfræði “antropologia cultural”

♦ → menningarmannfræði “antropologia cultural”

mannfræði·skor <f. -skorar, -skorir: 

departament m d'antropologia (a universitat)

mann·gildi <n. -gildis, no comptable>:

1. (innra gildi mannsins) valors humans, [bones] qualitats f.pl interiors d'un home (valors inherents, naturals d'un home)

♦ manngildi og manngangur taflmanna: <FIG ESCACS> el valor i la forma de moure's de les peces d'escacs

2. (lyndiseinkunn) tarannà m (personalitat, caràcter)

manngreinar·álit <n. -álits, no comptable>:

accepció f de persones, favoritisme (o: personalisme) m

◊ látið nú lotningu fyrir Drottni stjórna gerðum ykkar. Gætið að því sem þið gerið því að hjá Drottni, Guði okkar, er hvorki til ranglæti, manngreinarálit (ū-maɕˈɕɔʔ   φāˈnīm, וּמַשֹּׂא פָנִים) né mútuþægni: deixeu que el temor [revencial] de Jahvè, doncs, guiï els vostres actes, vetlleu el que feu, car en Jahvè, el nostre Déu, no hi ha iniquitat ni accepció de persones ni venalitat

◊ fyrst (εἰ) þér ákallið þann sem föður, er dæmir án manngreinarálits (ὁ ἀπροσωπολήμπτως κρίνων, τὸν ἀπροσωπολήμπτως κρίνοντα) eftir verkum hvers eins, þá gangið fram (ἀναστρέφειν, ἀναστράφητε) í guðsótta útlegðartíma yðar: atès que invoqueu com a pare el qui sense accepció de persones jutja segons les obres de cadascú, comporteu-vos amb temor de Déu durant el temps del vostre exili

♦ fara ekki í manngreinarálit: <LOC> no fer accepció de persones, no fer personalismes (o: favoritismes) 

◊ því að sá sem yfir öllum ríkir fer ekki í manngreinarálit (ὑποστέλλειν πρόσωπον, οὐ γὰρ ὑποστελεῖται πρόσωπον) og er ófeiminn við steigurlæti. Hann hefur sjálfur skapað háan og lágan og elur jafnt önn fyrir öllum: car el qui regna sobre totes les coses no fa accepció de persones i no és tímid amb l'altivesa. Ell mateix va crear l'alt i el baix i pren cura per igual de tots (en comparació,la Bíblia de Montserrat fa: no us penseu que reculi davant de ningú, ǁ el Senyor de tots els homes, ǁ ni que li faci impressió la grandesa; ǁ perquè, petits i grans, ell els ha creats ǁ i té de tothom la mateixa providència; la Interconfessional fa: El Senyor de tothom no recula davant de ningú, no l'impressiona ni poc ni molt la grandesa, perquè ell ha fet tant el petit com el gran, la seva providència és igual per a tothom; )

mann·hrak <n. -hraks, no comptable>:

escòria f [humana], canalla m

mann·hundur <m. -hunds, -hundar>:

brivall m, rufià m [deslleial]

◊ þessi rógburður mannhundsins (ὁ παμπόνηρος -ήρου, ὁ δὲ βασιλεὺς ἔκθυμος γενόμενος καὶ ταῖς τοῦ παμπονήρου διαβολαῖς ἐρεθισθεὶς) gerði konungi heitt í hamsi og í bræði sinni ritaði hann Níkanor bréf. Lýsti hann óánægju sinni með samkomulagið og skipaði honum að senda Makkabeus tafarlaust í böndum til Antíokkíu: aquesta calúmnia del rufià va fer aïrar el rei i aquest, en la seva còlera, va escriure una carta al Nicànor. En ella li expressava la seva insatisfacció amb el tractat i li ordenava que sens dilació enviés en Macabeu encadenat a Antioquia

◊ Dósíþeus nokkur, sem var hraustur riddari í liði Bakenors, náði taki á skikkju Gorgíasar og dró hann með sér af öllum kröftum því að hann ætlaði að ná mannhundinum (ὁ κατάρατος -άτου (κατάρατος -άρατον), καὶ βουλόμενος τὸν κατάρατον λαβεῖν ζωγρίαν) lifandi.En einn af þrakísku riddurunum þeysti að honum og hjó handlegginn af honum svo að Gorgías komst undan til Marísa: un cert Dositeu que era un valerós cavaller de la host d'en Bacènor, aconseguí agafar en Gorgies pel mantell i el va arrossegar cap a si amb totes les seves forces, perquè volia capturar viu aquell brivall; però un cavaller traci s'abalançça contra ell i li tallà el braç, de manera que en Gorgies fugí cap a Maresà

<LIT>  mann·kind <f. -kindar, -kindur>:

1. (maður) home f (אָדָם, גֶּבֶר)

◊ er maðurinn (ha-ʔĕˈnōʃ, הַאֱנוֹשׁ) réttlátur fyrir Guði, nokkur mannkind (ʝitˤˌhar־ˈgāβɛr, יִטְהַר-גָּבֶר) hrein fyrir skapara sínum?: l'home, és just davant Déu, [i] un home és pur davant el seu creador?

◊ en mannkind (ʔāˈδām, אָדָם) skal beygjast og maðurinn lægjast, og eigi munt þú fyrirgefa þeim: però el mortal serà humiliat i l'home abaixat, i tu no els perdonaràs pas

◊ og mannkind (ʔāˈδām, אָדָם) skal beygjast og maðurinn lægjast og augu dramblátra verða niðurlút. En Drottinn allsherjar mun háleitur verða í dóminum og hinn heilagi Guð sýna heilagleik í réttvísi: i el mortal serà humiliat, i l'home abaixat, i els ulls dels superbs seran abaixats. Però Jahvè-Sabaot s'exalçarà en el judici, i el Déu sant revelarà [la seva] santedat en la justícia

◊ það er nefnilega þessi kólfur í veitunni sem gefur sauðkindinni líf á vorin; og sauðkindin gefur mannkindinni líf á haustin: el fet és que és aquest trèvol d'aiguamoll qui dóna vida a les ovelles en primavera i les ovelles donen vida a l'home a la tardor

2. (mannkyn) humanitat f  (gènere humà)

◊ heims um ból, helg eru jól, ǁ signuð mær son Guðs ól, ǁ frelsun mannanna, frelsisins lind, ǁ frumglæði ljóssins, en gjörvöll mannkind ǁ :/: meinvill í myrkrunum lá :/: arreu del món és el sant Nadal: la humanitat entera es trobava totalment perduda dins les tenebres, però la verge beneïda va infantar el fill de Déu, liberació dels homes, deu de la llibertat, primer donador de la llum (vocabulari: #1. frumglæðir: cf. Sigfús Blöndal 1920-24, pàg. 224: frum-glæðir <...> förste Tænder, Skaber ‘primer encenedor; creador’. L'epítet recorda els versos ambrosians Splendor paternae gloriae, ǁ de luce lucem proferens, ǁ lux lucis et fons luminis, ǁ dies dierum inluminans, ǁ uerusque sol inlabere, ǁ micans nitore perpeti, ǁ iubarque sancti Spiritus ǁ infunde nostris sensibus. o la fórmula, de la Benedicció del Ciri pasqual Deus qui iacentem mundum in tenebris luce perspicua retexisti ; #2. meinvillur: cf. Sigfús Blöndal 1920-24, pàg. 539: mein-villur <...> a. hildet i en fordærvelig Vildfarelse ‘atrapat en un error perniciós’: ...gjörvöll mannkind | meinvill í myrkrunum lá)

mann·kyn <n. -kyns, no comptable>:

gènere humà, humanitat f

mannkyn·bætur <f.pl -bóta>:

eugenèsia f

mannkyns·saga <f. -sögu, no comptable>:

història f universal

mann·legur, -leg, -legt <adj.>:

humà -ana

mann·líf <n. -lífs, no comptable>:

existència f [humana], vida f [humana]

mann·níðingur <m. -níðings, -níðingar>:

brivall m, malànima m, bergant m, coquí m, canalla m

mann·orð <n. -orðs, -orð>:

bon nom, reputació f, honor m,f

◊ fór Halldóra til bús við Sighvati í Hjarðarholt og voru þeirra samfarar góðar. Taka þau um vorið við búi sínu og réðu ein fyrir. Þeim varð gott til fjár og mannorðs (SS I, cap. 133, pàg. 186): la Halldóra[, després del casament,] se'n va anar a viure amb en Sighvatur a Hjarðarholt al mas que ell hi teni i foren un matrimoni ben avingut. Quan va arribar la primavera, es varen fer càrrec de llur mas i el dirigiren tots sols. Es varen fer bons menant el mas, i adquiriren una bona reputació

♦ gott mannorð er dýrmætara en mikill auður: és millor bona fama que grans riqueses, més val un bon nom que moltes riqueses, un bon nom és preferible a grans riqueses

♦ óflekkað mannorð: una reputació impecable (o: sens tatxa), una reputació sense taca

♦ með óflekkuðu mannorði: amb una reputació sens tatxa (o: sense màcula; o: sense taca)  

♦ vera með óflekkað mannorð: tenir una reputació intatxable (o: sense màcula; o: sense taca), tenir una reputació impecable

♦ óskert mannorð: : una reputació íntegra

♦ með óskertu mannorði: amb una reputació sens tatxa (o: sense màcula; o: sense taca)  

♦ spilla mannorði e-s: arruïnar el bon nom d'algú, difamar algú

mannorðs·missir <m. -missis, no comptable>:

pèrdua f del bon nom

◊ “Mannorðsmissir Katrínar Blum eða hvernig ofbeldisverk verða til og hvað af þeim getur leitt” eftir Heinrich Böll: “L'honor perduda de la Katharina Blum o, com sorgeixen els actes de violència i què se'n pot derivar” d'en Heinrich Böll

mannorðs·morð <n. -morðs, -morð>:

difamació f, atemptat m contra l'honor i el bon nom

mannorðs·þjófur <m. -þjófs, -þjófar>:

difamador m, detractor m, difamadora f, detractora f

mann·raun <f. -raunar, -raunir>:

prova f d'homenia

◊ allir ágættu hans vǫrn, þeir er vissu, hversu hraustliga hann varðist, ok mæltu allir eitt um hans vǫrn og frœknleik, at menn þóttust eigi hans jafningja fundit hafa. Þorgeirr hjó hart ok tíðum af miklu afli ok øruggum hug, ok var honum sjálfum hugr sinn bæði fyrir skjǫld ok brynju, ok þykkjast menn eigi vita þvílíka vǫrn sem Þorgeirr hafði. Almáttigr er sá sem svá snart hjarta ok óhrætt gaf í brjóst Þorgeiri; ok eigi var hans hugprýði af mǫnnum ger né honum í brjóst borin, heldr af enum hæsta hǫfuðsmið. Nú fyrir því, at þeim Þorgrími reyndist meiri mannraun at sœkja Þorgeir, heldr enn klappa um maga konum sínum, þá sóttist þeim seint ok varð þeim hann dýrkeyptr; því at Þormóðr hefir svá um ort, at Þorgeirr yrði fjórtán manna bani áðr hann féll; enn tveir eru nefndir í Þorgeirsdrápu, þeir er hann vá þar: tots els qui han sabut com de coratjosament es va defensar, han exalçat la forma com ho va fer, dient tots una sola cosa de la seva defensa i la seva bravor: que tothom havia estat del parer que en Þorgeirr era sense parió per més que n'hi cerquessin. En Þorgeirr va estar colpint ardidament i espesses vegades amb gran força i coratge estrenu. El seu coratge li fou alhora escut i cuirassa. La gent considerava que no coneixien ningú que hagués presentat una defensa tal com la d'en Þorgeirr. És el Totpoderós el qui li donà al Þorgeir en el pit un cor intrèpid i ardit: no, el seu coratge no fou pas d'origen humà ni li era innat (Cf. Baetke 19874, no dóna pas entrada a la locució: e-ð er e-m í brjóst borið. L'interpreto en el sentit de: dur una cosa a les venes), sinó que li provenia del mateix Màxim Artífex. Doncs bé, com que al Þorgrímr i als seus els resultava una major prova d'homenia atacar en Þorgeirr que fotre un clau a llurs dones (Cf. Baetke 19874, p. 328, interpreta la locució: klappa um kviðinn á konu ‘tätscheln, streicheln’. Personalment, trobo que la interpretació de la locució encara hauria d'ésser més obscena, ja que fa referència al ‘soroll’ dels cossos durant el coit: fotre un clau, i tradueixo en conseqüència), van trigar a veure llur atac coronat per l'èxit (Baetke 19874, pàg. 637: e-m sœkisk seint jmd. kommt langsam voran, hat nur geringen Erfolg (z.B. bei einem Angriff, beim Rudern)) i els va costar [ben] car. Car, en Þormóðr va cantar que en Þorgeirr hi va matar catorze homes abans de caure ell, i a dos dels que va matar allà, en Þormóðr els esmenta pel nom a la seva Þorgeirsdrápa

◊ sýndist ǫllum mǫnnum, þeim er heyrðu þessa tíðendasǫgn, sjá atburðr undarligr orðinn, at einn ungr maðr skyldi orðit hafa at bana svá harðfengum heraðshǫfðingja ok svá miklum kappa, sem Jǫðurr var. Enn þó var þat ekki undarligt, því at enn hæsti hǫfuðsmiðr hafði skapat ok gefit í brjóst Þorgeiri svá øruggt hjarta ok hart, at hann hræddist ekki, ok hann var svá øruggr í ǫllum mannraunum sem it óarga dýr. Ok af því at allir góðir hlutir eru af Guði gervir, þá er øruggleikr af Guði gerr ok gefinn í brjóst hvǫtum drengjum, ok þar með sjálfræði at hafa til þess er þeir vilja, góðs eða ills; því at Kristr hefir kristna menn sonu sína gert, en eigi þræla, en þat mun hann hverjum gjalda, sem til vinnr: a tothom que va sentir a contar aquesta notícia li va semblar que era un esdeveniment extraordinari que un jove pogués haver mort un cabdill de districte tan bregat i un campió tan gran com havia estat en Jǫðurr. I tanmateix aquell fet no tenia res de sorprenent perquè el Màxim Artífex havia creat i donat en el pit d'en Þorgeirr un cor tan intrèpid i ardit que no tenia por de res i era impàvid en totes les situacions de prova com [ho és] el lleó. I com que totes les coses bones provenen de Déu, també ho és la intrepidesa [i fermesa d'esperit], feta i donada per Déu al pit dels barons estrenus, i amb ella, la llibertat de decidir per ells mateixos d'emprar-la per al que vulguin, tant per al bé com per al mal, perquè el Crist ha fet els cristians fills seus i no pas esclaus seus, de manera que premiarà cadascú pel que hagi fet en vida

mann·rán <n. -ráns, -rán>: segrest m (rapte de persona)

mann·ræningi <m. -ræningja, -ræningjar>: segrestador m, segrestadora f

manns·barn <n. -barns, -börn>:

1. (maður) persona f (home, ésser humà)

♦ þetta veit hvert mannsbarn: <LOC FIG> això ho sap tothom

♦ á hvert mannsbarn: per persona, per cap

◊ fiskneysla á Spáni er mest í Astúríuhéraði eða 35,2 kíló á hvert mannsbarn: el major consum de peix a Espanya es localitza a la regió d'Astúries, amb 35,2 quilos de peix per cap

2. (barn manns) infant humà (fill d'home)

manns·heili <m. -heila, -heilar>:

cervell humà

manns·hvarf <n. -hvarfs, -hvörf>: desaparició f de persona

mannskaða·veður <n. -veðurs, -veður>:

tempesta devastadora, torbonada destructiva

mann·skepna <f. -skepnu, -skepnur. Gen. pl.: -skepna>:

1. <GEN> criatura humana

2. (veslings maður) pelacanyes m (pobre diable)

mann·skræfa <f. -skræfu, -skræfur. Gen. pl.: -skræfa o: -skræfna>:

1. (rola) tros m & f d'ase  (ruc)

◊ það var eitt kveld að Grettir skyldi hrífa bak Ásmundar að karl mælti: "Nú muntu verða af þér að draga slenið, mannskræfan," segir hann: un vespre que en Grettir havia de donar fregues a n'Ásmundur a l'esquena, el vell li va dir "ara t'hauràs de llevar la pardaleria, tros d'ase", li va dir

2. (ónytjungur) poltró m, poltrona f, dropo m, dropa f (inútil, bo per no-res)

3. (raggeit, huglítill maður) gallina m  (covard, poruc, home de poc coratge)

manns·líf <n. -lífs, -líf>:

vida humana

manns·raust <f. -raustar, -raustir>:

veu humana

◊ ég heyrði mannsraust milli Úlaí-bakka, sem kallaði og sagði: "Gabríel, útskýr þú sýnina fyrir þessum manni": i vaig sentir una veu humana d'entre l'Ulai que cridava tot dient: "Gabriel, explica-li la visió a aques home!"

◊ "vér komum í herbúðir Sýrlendinga. Þar var þá enginn maður, og engin mannsraust heyrðist, en hestar og asnar stóðu þar bundnir og tjöldin eins og þau voru": hem entrat a dins el campament dels sirians i no hi ha ningú, ni s'hi sent cap veu humana, però els cavalls i els ases hi eren lligats i les tendes, tal i com havien estat

manns·sál <f. -sálar, -sálir>:

ànima humana

mann·sæmandi, -sæmandi, -sæmandi <adj.>:

digne -a

♦ mannsæmandi laun: un sou digne (o: decent)

♦ mannsæmandi líf: una vida digna

mann·tafl <n. -tafls, -töfl>:

joc m d'escacs (→ skáktafl) (conjunt d'escaquer i peces)

mann·tal <n. -tals, -töl>:

1. (skýrsla) cens m (padró)

2. (á skóla, fangelsi o.s.fr.) recompte m (control del nombre d'assistents a escola, classe, de presos etc.)

♦ skora manntal: fer recompte dels homes d'una tropa o host

◊ kom þá brátt saman lið mikið og réðu þeir til skipa og var þá skorað manntal og var nær fimmtán hundruðum manna. Fóru þeir með það lið og komu sunnudaginn í Körmt á Ögvaldsnes og gengu upp til bæjar með öllu liðinu og komu í þann tíma er lokið var guðspjalli, gengu þegar upp að kirkjunni og tóku Ásbjörn og var brotinn fjötur af honum: aleshores s'hi va aplegar ràpidament una gran host, la qual va fer cap als vaixells [per embarcar-s'hi] i allà en feren recompte i varen comptar uns mil cinc-cents homes. Es varen posar en marxa amb aquesta tropa i el diumenge varen arribar a [l'illa de] Körmt, a l'Ögvaldsnes, i pujaren fins a l'alqueria amb tota la host i hi arribaren en el moment en què havien acabat de llegir l'evangeli. Varen pujar sens dilació fins a l'església i hi agafaren l'Ásbjörn i li trencaren els grillons

◊ þá komu til þeirra synir Guðrúnar af Saltnesi, Jón kettlingur, Sigurður og Vilhjálmur. Þeir fóru upp úr Niðarósi til Orkadals, þá voru skoruð þar nær tuttugu hundruð manna, fóru svo til Upplanda og þá út um Þótn og Haðaland, þá á Hringaríki: aleshores se'ls hi afegiren els fills de la Guðrún de Saltnes: en Jón Gatet, en Sigurður i en Vilhjálmur. De Niðarós pujaren cap a l'Orkadalur on el recompte que hi feren va donar que ja eren gairebé dos mil homes. D'allà continuaren cap a les Terres Altes i d'allà passaren per Þótn i Haðaland i d'allà feren cap a Hringaríki

◊ um einn hest og einn skjöld voru tveir menn. Þá er skorað var liðið þá var nær þrettán hundruð manna: tocava a un cavall i un escut per cada dos homes. Quan feren recompte a la tropa, el nombre d'homes fou d'uns mil tres-cents

3. <HIST> manntal m, nombre d'homes que a l'Edat mitjana havien de pagar impostos

manntals·þing <n. -þings, -þing>:

<CULIN> manntalsþing m, un dels quatre þings de la Islàndia medieval, descrits al Codi Johanneu o Jónsbók. Se celebrava un cop a l'any, per la tardor, i la seva funció era la de recaptar els impostos i contribucions anuals. En la llengua medieval, el mannatal o mannatal designava el nombre d'homes que havien de pagar impostos

mann·tetur <n. -teturs, -tetur>:

pobre desgraciat

mannúð <f. mannúðar, no comptable>:

humanitat f

mannúðar- <en compostos>:

humanitari -ària

mannúðar·kreppa <f. -kreppu, -kreppur. Gen. pl.: -kreppa o: -kreppna>:

crisi humanitària

mannúðar·mál <n.pl -mála>:

qüestions humanitàries

mannúðar·samtök <n.pl -samtaka>:

organització [d'ajuda] humanitària

mann·virðing <f. -virðingar, -virðingar. En la llengua moderna empr. hab. en p.>:

bon nom, reputació f [personal], prestigi m [personal]

◊ en sonur hins brögðótta (ἀγκυλομήτεω) Kronusar hefir misskipt gjöfum sínum við þig; gaf hann þér með veldissprotanum mannvirðingu ([τιμᾶν]:   σκήπτρῳ μέν τοι δῶκε τετιμῆσθαι περὶ πάντων) um fram alla menn aðra, en synjaði þér þess, er mest kveður að (ὅ τε κράτος ἐστὶ μέγιστον), en það er vaskleikurinn (ἀλκὴν): però el sinuós fill d'en Cronos va repartir en tu de manera desigual els seus dons, car, amb el ceptre et donà un bon nom més que als altres, però et va refusar el que és molt més important, i això és la valentia

♦ fara ekki að mannvirðingum: <LOC FIG> no fer accepció de persones

◊ en nú skaltú ekki fara að mannvirðingum ([αἰδόμενος -ένη -όμενον]:   μηδὲ σύ γ᾽ αἰδόμενος σῇσι φρεσὶ τὸν μὲν ἀρείω καλλείπειν); þú skalt ekki ganga fram hjá þeim, sem hraustari (τὸν ... ἀρείω) er, og ekki líta á ættgöfgina (ἐς γενεὴν ὁρόων), né fyrir vegsmuna sakir (αἰδοῖ εἴκων) taka til fylgdar (ὀπάσσεαι) þér þann, sem síður er að hreysti búinn, enn þótt hann sé konungbornari (μηδ᾽ εἰ βασιλεύτερός ἐστιν): però tu, no facis ara accepció de persones: no ignoris pas el qui és més valent ni tinguis en compte la noblesa del llinatge ni prenguis en el teu seguici per motius de l'honor el qui estigui menys dotat per al valor ni encara que sigui d'un llinatge més reial

mann·virki <n. -virkis, -virki. Gen. pl.: -virkja; dat.pl.: -virkjum>:

edificació f, construcció f(edifici de qualsevol mena, especialment de grans dimensions: instal·lacions, pont etc.)

♦ → samgöngumannvirki “infrastructures de transports”

♦ → umferðarmannvirki “infrastructures de transports”

mannvistar·landafræði <f. -landafræði, no comptable>:

(mannræn landafræði) geografia humana

mann·vit <n. -vits, no comptable>:

seny m, enteniment m

◊ ósnotr maðr, ǀ ef eignaz getr ǁ fé eða fljóðs munuð, ǁ metnaðr hánom þróaz, ǀ enn mannvit aldregi, ǁ fram gengr hann drjúgt í dul: el nici, si arriba a posseir fortuna o el desig delerós (aquí = ástríða ‘passió’?) d'una dona, vet ací que son orgull s'acreix en ell, però mai el seu senderi: i com més va, menys sap què és realment

◊ byrði betri ǀ berr-at maðr brauto at, ǁ en sé mannvit mikit; ǁ vegnest verra ǀ vegr-a hann velli at, ǁ en sé ofdrykkja ǫls: un home no portarà pas millor càrrega en el seu camí que un gran seny i no durà pas pitjors provisions en anar al camp que el consum immoderat de cervesa

◊ byrði betri ǀ berr-at maðr brauto at, ǁ en sé mannvit mikit; ǁ auði betra ǀ þykkir þat í ókunnom stað, ǁ slíkt er válaðs vera: un home no portarà pas millor càrrega en el seu camí que un gran seny: allà on a un no el coneixen, li parrà millor que la riquesa - un gran seny és el refugi del pobre

◊ at byggjandi sinni ǀ skylit maðr hrosinn vera, ǁ heldr gætinn at geði; ǁ þá er horskr ok þǫgull ǀ kømr heimisgarða til, ǁ sjaldan verðr víti vǫrom; ǁ þvíat óbrigðra vin ǀ fær maðr aldregi ǁ en mannvit mikit: un hom no s'hauria pas de vantar de la seva intel·ligència, sinó tenir sempre la ment cauta [i anar alerta amb el que diu]. Quan un que és llest i discret, arriba a les tanques d'un mas (és a dir, [de visita] a un mas, [de visita] a una alqueria), poques vegades li esdevé infortuni si és prudent [parlant], car un home mai no tindrà amic més infal·lible que una gran intel·ligència

mann·vonska <f. -vonsku, no comptable>:

maldat f

◊ látið hvers konar beiskju, ofsa, reiði, hávaða og lastmæli vera fjarlægt yður og alla mannvonsku (ἡ κακία -ίας, σὺν πάσῃ κακίᾳ) yfirleitt: que tota amargor, indignació, ira, cridòria, blasfèmia siguin bandejades d'entre vosaltres i, en suma, qualsevol altra mena de dolenteria

mannþátta·fræði <f. -fræði, no comptable>:

psicologia f dels factors humans, psicologia ergonòmica, psicologia f de l'enginyeria

mann·þáttur <m. -þáttar, no comptable>:

factor humà

mann·æta <f. -ætu, -ætur. Gen. pl.: -æta o: -ætna>:

caníbal m & f

mann·öld <f. -aldar, no comptable>:

antropocè m

Manork <f. Manorkar, no comptable>:

Menorca f

manorkískur, manorkísk, manorkískt: menorquí -ina

manorkska <f. manorksku, no comptable>: menorquí m (dialecte de Menorca)

manorkskur, manorksk, manorkskt: menorquí -ina

man·sal <n. -sals, -söl>:

1. <GEN> tràfic m d'éssers humans

2. <HIST> tràfic m d'esclaus

♦ selja e-n í mansali: vendre algú com a esclau

mar <m. mars, marar (o: marir)>:

<LIT> cavall m

mar <m. marar, marir>:

<LIT> mar f

mar <n. mars, pl. no hab.>:

[cop] blau m, <MED> contusió f, equimosi f

mara <f. möru, mörur. Gen. pl.: mara>:

<FOLCL HIST> mara f, mena d'íncuba de la mitologia menor germànica que va sobreviure la cristianització en el folklore. Cf. anglosaxó mære fem., anglès modern night-mare, baix-alemany antic mara fem., neerlandès modern nachtmerrie, alt-alemany antic mara fem., alt-alemany modern der Mahr, der Nachtmahr. Era concebuda com un monstre nocturn que s'asseia damunt els pits dels dormits -que els oprimia- i, a més a més, intentava sovint ofegar-los. Es correspon força bé amb el grec antic ὁ ἐφιάλτης -άλτου. Fora del germànic el mot reapareix a les llengües eslaves, amb significats que poden anar de malson nocturn a bruixa: rus кики́мора, polonès mara, txec [noční] můra, croata mora etc. Les formes germàniques permeten de reconstruir una protoforma germànica, de gènere femení, *marōn ‘íncuba, efialta’

◊ en er seiður var framiður var Vanlandi að Uppsölum. Þá gerði hann fúsan að fara til Finnlands en vinir hans og ráðamenn bönnuðu honum og sögðu að vera mundi fjölkynngi Finna í fýsi hans. Þá gerðist honum svefnhöfugt og lagðist hann til svefns. En er hann hafði lítt sofnað kallaði hann og sagði að mara trað hann. Menn hans fóru til og vildu hjálpa honum en er þeir tóku uppi til höfuðsins þá trað hún fótleggina svo að nær brotnuðu. Þá tóku þeir til fótanna. Þá kafði hún höfuðið svo að þar dó hann. Svíar tóku lík hans og var hann brenndur við á þá er Skúta heitir. Þar voru settir bautasteinar hans: quan es va fer el seid, en Vanlandi es trobava a Uppsalir. Aleshores va sentir un gran desig d'anar a Lapònia, però els seus amics i els seus consellers li prohibiren que hi anés dient-li que darrere aquell desig desficiós seu hi havia d'haver la màgia dels lapons. Aleshores es va emparar d'ell una gran somnolència i es va ajeure per dormir. I quan no feia gaire que s'era adormit, va cridar dient que una mara el trepitjava. Els seus homes hi acudiren i volgueren ajudar-lo, però quan li aixecaren el cap, la mara li va trepitjar les cames de tal manera que cuidaven trencar-se. Aleshores li agafaren les cames, però ella llavors li va pitjar tant el cap cap enrere que ell va morir. Els suecs agafaren el seu cadàver i l'incineraren a la vora del riu que es diu Skúta. A l'indret de la pira hi dreçaren les seves bautasteinar

2. (martröð) malson m (somni angoixós)

◊ pęonia [er] píon. Heit ok þurr í annarri stétt. Hún er góð við milti, er hún tekin við áttanda hlut vatns ok níunda víns. Hefir maðr stein í blǫðru ok drekkr hana, þá mólnar hann eða brott {far}flýtur. Drekkr maðr hana opt þat er gott við mǫru. Hennar rót er góð at binda á þess mannsháls er brottfallssótt hefir. Góð er hún ok at drekka við því, þat prófar Galíenus læknir satt vera. Hún hreinsar ok konur eptir barnburð ef hún drekkz með vín: pæonia és peònia. És calda i seca en el segon grau. És bona per la melsa si es pren amb una vuitena part d'aigua i una novena de vi. Si hom té una pedra a la bufeta i beu peònia, la pedra es desfà o se'n va amb l'orina. Si es beu sovint, és bona contra el malson (o: contra la mara). La seva arrel és bona per lligar-la pel coll del qui pateix d'epilèpsia. També és bona per això mateix si es beu, la qual cosa el metge Galè demostra que és vera. També neteja les dones després del part si la dona la beu amb vi (remarca: #1. La peònia es diu en grec antic ἡ ἐφιαλτεία, ἡ ἐφιαλτία, al costat de ἡ γλυκυσίδη. Els termes ἡ ἐφιαλτεία o ἡ ἐφιαλτία volen dir, precisament, la qui protegeix contra l'ἐφιάλτης, l'íncub dels grecs antics. El mot grec tenia formes paral·leles sense -τ-: ἠπιάλης, ἠπιόλης, ἐπίαλος)

♦ möru léttir af e-m: <LOC FIG> acaba un malson per a ell

♦ þettaí ~ það hvílir (o: liggur) á mér ~ honum eins og mara: <LOC FIG> era com un malson per a mi ~ per a ell

mara <mara ~ mörum | maraði ~ möruðum | marað ║ [í kafi]>:

estar mig enfonsat -ada, flotar una mica per dessota de la superfície de l'aigua

♦ mara í flæðarmálinu: quedar encallat -ada a la platja (a l'indret fins on arriba l'aigua de la mar)

♦ mara í [hálfu] kafi: estar mig enfonsat -ada, flotar una mica per dessota de la superfície de l'aigua

♦ mara á vatni: estar mig enfonsat -ada, flotar una mica per dessota de la superfície de l'aigua

<†>  mara <mari ~ mörum | marði ~ mörðum | marað ║ [í kafi]>:

estar mig enfonsat -ada, flotar una mica per dessota de la superfície de l'aigua

♦ mara í kafi: estar mig enfonsat -ada, flotar una mica per dessota de la superfície de l'aigua

♦ mara á vatni: estar mig enfonsat -ada, flotar una mica per dessota de la superfície de l'aigua, ‘fer el mort’

◊ leggst Áki nú at honum, ok fœrir Hálfdan hann í kaf ok helt honum niðri meir en eykt dags. Síðan kom Áki upp ok marði þar á vatni at kalla. Fylgdarmenn hans fœrðu hann at landi ok fylgdu honum í sitt herbergi, ok var honum svá kalt, at hann gat eigi mælt. Hálfdan lék þá enn marga leika á sundi ok fór síðan at landi ok gekk heim með konungi til hallar, ok virti hann Hálfdan meir en áðr — Halfdanus autem ueste militari, quem a Brana acceperet, indutus, Ako adnatat, raptumque secum in fundum, in multam diem retinet. Emergunt tandem, sed Akus uiribus animoque adeo deficiens, et exhaustus, ut sui ex aqua trahere domumque ducere miserum necesse haberent; adeo totum corpus frigore horrebat, ut ne uocis quidem ullius compos esset. Halfdanus autem, multis adhuc ludis gyrisque in aqua factis, egreditur tandem, et ad aulam uenit, in maiore semper ibi, quam antea unquam, apud Regem honore habitus: l’Áki llavors es va abalançar sobre ell i en Hálfdan el va submergir i el va retenir sota l'aigua durant més d'una eykt, o sigui, durant més de tres hores. Després l'Áki va sortir a la superfície i va quedar flotant mig enfonsat dins l'aigua (‘fent el mort’) per dir-ho així. Els seus acompanyants el varen portar a terra i tot seguit el dugueren a la seva cambra. Tenia tant de fred que no podia parlar. En Hálfdan[, en canvi,] va dur a terme moltes d'acrobàcies aquàtiques més abans de tornar a terra i després se'n tornà amb el rei a palau i el rei el va tenir en major consideració que no abans

♦ mara uppi: flotar a flor d'aigua

◊ 25. Á sama ári varð annarr atburðr at Útskálum. Um vetrinn næsta dag eptir Nikulásmessu drukknuðu fjórir menn á skipi sexæru, er Bjarni bóndi átti, í stóru brimi. Ok er hann frétti, at skipinu hafði kastat, skundaði hann til strandar ok grípr þat skip, er fyrr um daginn hafði lent, ok þeir fjórir saman, ok róa út at briminu, ok freista, ef nǫkkuru mætti hjálpa; ok sem þeir hyggja at, sjá þeir hvar marði fullt skipit [uppi], þar sem mest var brimit, en menn allir sokknir, ok þat annars, at vaðr hélt skipinu, er fastr var undir kné skipsins, ok annarr endir í grunni; ok því at ofrefli brimsins gekk jafnan yfir flatt skipit, hugðu þeir, at vaðrinn mundi slitna, mundi ok þá skipit losna, ok varð þat eigi. Ok því at út féll sjórinn, ok víst var, at sker þau er undir váru mundi lemja skipit í spán, þegar grynnti, þá hét Bjarni til hins heilaga Þorláks byskups at gefa mǫrk vax, ef hann næði skipinu heilu; ok jafnskjótt sem hann hafði þetta talat hátt hválfir skipinu, ok þegar með ǫðru falli réttiz skipit upp, ok horfði þá stafn móti brimi, ok annarr at landi. Fór skipit með hœgri ferð inn móti straumi at landi, sem því væri stórvel stýrt. Gekk þá aldri svá stórt, at á gengi, ok eigi var meiri sjór í, er þat kom inn at Bjarna ok hans skipverjum, en jafnhátt knjám (en í mitt knjám), ok eigi meirr brotit en hástokkrinn ok af saumfǫrin með af riminni, en annarr hálfr: 25. aquell mateix any es va esdevenir un altre portent a Útskálar (punta nord-oest de península de Reykjanes), Durant l'hivern, l'endemà de sant Nicolau s'hi anegaren quatre homes que anaven amb una barca de sis rems que pertanyia al bóndi Bjarni. Es varen anegar en un grans trencants. I quan el bóndi tingué notícia que la barca havia sotsobrat es va afanyar a anar cap a la costa i va prendre la barca que aquell dia havia atracat i, acompanyat de tres homes més, va sortir amb aquella barca cap als trencants per veure si [els qui havien sotsobrat] es podrien ajudar d'alguna manera. I quan escrutaven l'indret varen afinar, allà on les onades dels trencants eren al més fortes, el vaixell que, ple d'aigua, flotava mig enfonsat, però tots els seus tripulants s'eren afonats sota l'aigua. A això s'hi afegia que una ginya, que per un extrem estava travada sota un escalemot (?) de Knieholz i l'altre extrem li havia quedat enganxat al fons marí, mantenia subjecta al lloc l'embarcació. I, per tal com la gran violència de les onades s'estimbava contínuament contra el costat de la barca, varen pensar que la ginya s'acabaria trencant i llavors la barca quedaria lliure [i a mercè de les onades i el corrent marí], la qual cosa[, emperò, finalment] no es va esdevenir. I, per tal com la mar va començar a retirar-se amb l'arribada de la marea baixa i era cosa certa que les tenasses que hi havia a sota dels trencants estavellarien la barca quan aquesta hi topés, en Bjarni va fer la promesa a sant Torlac bisbe que li donaria una marca (si fa no fa, una mica més de mitja lliura) de cera si aconseguia recuperar indemne la barca. I tan bon punt hagué feta aquesta promesa amb veu forta, la barca va bolcar per, immediatament després, amb la següent onada, tornar a posar-se bé i va quedar de manera que la popa mirava cap als trencants i la proa cap a terra. I llavors la barca es va posar a avançar a tota velocitat i contra el corrent de la marea que baixava, en direcció de cap a terra com si anés perfectament ben governada. I les onades, a partir de llavors, mai no foren tan fortes com que l'aigua hi pogués entrar i a dins la barca l'aigua de mar que hi havia només arribava al Bjarni i als seus tripulants fins als genolls, i la barca no va tenir més danys que l'orla i s'havia arrencat l'escalemera al llarg de la regala però només la meitat de l'altre costat (?). Vocabulari: hástokkr = Dollbord. Tradueixo el mot com a orla; rim = oberste Plankenreihe, Reling. Tradueixo amb regala o soleta; Saumfǫr = Dollenriegel, tradueixo amb escalamera

◊ 45. Ferjumaðr bjargast af árbotni. Sá atburðr varð i Skálaholti, er mikils er verðr. Þar fóru menn á ferjuskipi yfir þá á, er Hvítá heitir. Var sá maðr at ferjunni, er Steinþórr heitir, ok flutti yfir ána prest þann, er syngva skyldi í þing sín. En fátœkir menn váru við ána ok vildu gjarnliga í Skálaholt fara, af því at þar var þá meira skjól en hvar annars staðar. En veðr var á hvasst ok mjǫk kalt, ok var skipit sollit ok frørit, en áin var mikil, ok var breitt yfir at róa. En ferjumaðr var í skinnbrókum miklum ok þéttum. Þeir fóru á skip inir snauðu menn tíu, en ferjumaðr inn ellifti. En þá kom inn tólfti maðr ok sté þegar á skipit, er sá kom til, ok bar skipit síðan frá landi ok út á djúp. En þegar er vindr kom at, þá fylldi skipit, en síðan sǫkk niðr. Eptir þat kom skipit upp ok svá mennirnir flestir lífs, ok kómust nekkverir á kjǫl, en flestir fengu á hann ok báðu hann tœnaðar, ferjumanninn, ok fór þá í kaf allt saman, ok heldu þeir honum niðri, unz Steinþórr komst ór því fatinu í kafi, er þeir héldu á flestir. Eptir þat kom Steinþórr upp, ok hafði þá drukkit mjǫk ok var þrekaðr mjǫk af kulda, ok komst hann þá enn í skipit upp ok fekk árina, en fullt var skipit og marði uppi um stundar sakir, en fyrir var djúpit at mestum hlut. Kómu þá upp hjá honum mennirnir ok flestir allir ørendir. Vætti hann þá ok sér ekki lífs. En meðan skipit marði uppi, hét Steinþórr á guð sinn ok inn sæla Þorlák byskup til þess, at hann skyldi koma til þess lands, er nær (nærr?) var Skálaholti, ok lík hans skyldi finnast, þótt honum yrði eigi lífs auðit. Síðan fór hann niðr til grunna ok var svá þungr i vatninu sem steinar væri við hann bundnir, er skinnbrœkrnar váru fullar vatns. Hann ætlaði at vaða í kafinu, meðan hann vissi til sín, til þess lands er hann vildi koma, ok lét árstrauminn falla á síðu sér. En svá var djúpit mikit, at þat var jafnskjótt, er hann kom til grunna, ok þá var þrotit ørendi hans. Þá varð fákunnligr hlutr: Hann þóttist sjá sem hǫnd manns í kafi, ok sópaði vatninu frá andliti hans, ok tók hann ǫnd í kafi, svá at hann drakk eigi, ok fór svá þrysvar. Taka vildi hann hǫndum þat, er hann þóttist sjá, ok mátti hann eigi. Eptir þat tók áin at grynnast þar, er hann var kominn, ok gruflaði hann til lands ok mátti hvártki standa né ganga, þá er hann hitti menn, en þó varð hann heill fára nátta. It sama kveld var farit eptir Steinþóri ok á leit líka. Þá fundust lík tveggja mœðgna ok í fǫtum þeira silfrsylgja sú, er þær hǫfðu sagt áðr, at þær skyldu fœra Þorláki byskupi. Sá atburðr gerðist á degi ártíðar Klœngs byskups: aquest miracle es va esdevenir a Skálaholt, que es molt destacable. En aquest indret uns homes estaven travessant el riu que es diu Hvítá amb un transbordador. El barquer nomia Steinþórr i portava a l'altra riba del riu un prevere que havia de dir missa a la seva parròquia. I a la vorera del riu hi havia gent pobra que desitjaven anar a Skálaholt perquè allà hi trobarien millor cobro que a qualsevol altre lloc. Bufava un vent fort i tallant i la fusta del transbordador, que estava cobert de glaç, s'havia inflat, però el riu baixava amb molta d'aigua i ampla era la tirada que calia remar fins a l'altra riba. I el barquer portava uns pantalons de cuir grossos i impermeables. Després varen pujar a bord de la barca deu pobres dels qui hi havia allà, de manera que amb el barquer anaven onze persones a bord. I llavors va arribar un dotzè passatger que va pujar a bord de la barca immediatament després d'arribar-hi. I tot seguit la barca va salpar (va abandonar la riba) i es dirigí cap a les aigües profundes. I quan un cop de vent els va colpir de ple, la barca es va omplir d'aigua i tot seguit es va enfonsar. Tot seguit, la barca va tornar emergir i també ho feren els qui hi anaven a bord, la majoria d'ells vius, encara que alguns d'ells varen emergir contra la carena de la barca però la majoria dels supervivents varen agafar el barquer demanant-li ajut i llavors tots plegats s'enfonsaren i el varen retenir submergit fins que l'Steinþórr es va llevar la roba, sota l'aigua, de la qual s'agafava la majoria d'aquella gent. Després, l'Steinþórr va poder emergir. S'havia empassat molta d'aigua i estava molt esgotat pel fred, però tot i així, encara va aconseguir de pujar a bord de la barca on va agafar el rem, però la barca era plena d'aigua i flotava mig enfonsada de moment, però la part més profunda del riu encara era davant ells. Llavors varen emergir a prop d'ell els passatgers, i gairebé tots ells s'havien anegat. Ell també va perdre l'esperança de sortir-ne amb vida. Però mentre la barca es mantenia mig enfonsada sota la superfície de l'aigua, l'Steinþórr va invocar el seu déu i el beat Torlac bisbe perquè pogués arribar a la vorera que estava més a prop d'Skálaholt i, si no li era donat de sobreviure, que el seu cos fos trobat. Tot seguit es va enfonsar en l'aigua i era tan pesant dins l'aigua como si li haguessin lligat pedres al cos ja que els seus pantalons de cuiro eren plens d'aigua. Va pensar de caminar pel fons del riu, mentre continués conscient, cap a la vorera a la qual volia arribar, i ho va fer deixant que el corrent del riu fluís contra el seu costat. Però la part profunda del riu era tan gran que, tan bon punt va arribar al fons, ja no li quedava aire. Llavors es va esdevenir una cosa inaudita: li va semblar que veia una mà humana sota l'aigua que li retirava l'aigua de davant la seva cara de manera que podia respirar per comptes d'engolir aigua i així es va esdevenir per tres vegades. Va voler agafar amb les mans allò que creia veure, però no va poder fer-ho. Després d'això, el riu va començar a perdre profunditat allà on havia arribat i va poder caminar de quatre grapes fins a terra i no podia ni estar-se dret ni caminar quan va trobar gent. [Tot i el seu estat,] es va recuperar totalment en uns pocs dies. Aquell mateix vespre hom sortí a recollir l'Steinþórr i a cercar els cossos dels anegats. Trobaren els cossos d'una mare i sa filla i entre llur roba hi trobaren la sivella d'argent que, abans, havien dit que volien portar [com a ofrena] al bisbe Torlac. Aquest portent es va esdevenir l'aniversari de la mort del bisbe Klœngr[, el vint-i-vuit de febrer]

◊ 81. Vár frú hjálpaði mǫnnum í lífsháska Sá sami Guð, sem óboðanlig birti er heilagra ok lofligr upphefjari skriðnandi manna, gørði fyrir verðleika várrar frú sinnar sœtustu móður þá fáheyrðu jartein, sem þessu næst skal fram bera. Svá bar til á nǫkkurum tíma, at einnhverr prestr Raimundus at nafni fór með sínum kumpánum yfir meginsjó. Þeir ætla at gera sinn veg fram til þess staðar, er Mons Persolanus heitir, þvíat sá sami staðr átti allan kost, sem þeir hǫfðu innan borðs. Var þat hlaðit skip hveitis. Nú sem þeir koma í miðjan sjó, gerir at þeim með Guðs orlofi hríð svá styrka bæði af myrkri loptsins ok ofviðri vindsins, at eptir náttúrligum hætti var þeim eigi ván lífs. Því kalla þeir allir senn upp í loptit með miklu háreysti, at vǫldug dróttning frú sancta María af Rochamador skuli þeim við hjálpa með sínu arnaðarorði við Guð. Ok sú sama dróttning heyrir bœnir nauðstaddra, sem hon er jafnan vǫn, en vill þó þessarra manna viðr- hjálp með nýjum hætti geraz láta, ok þat stendr, at sú sem bæði er mær ok móðir, en engi ǫnnur hvártki fyrr né síðarr, geri sín verk frá því sem allar aðrar. Þegar skjótliga sem þeir hafa heitit, kefr svá skipit undir í þjótundum áfǫllum, at með øngum hætti fá þeir upp ausit, því søkkr skipit undir fótum þeim í kolblán sjó með ǫllum þunganum allt til grunna. En er þeir sálugir missa skipsins, þrífr hverr til annars í náttúruligri hræzlu dauðans, ok svá heldr hverr þeira ǫðrum, at eigi skilr með þeim í sjóvarganginum, heldr þeim svá sem í miðjum bylgjum, ok aldri snýr þeira líkǫmum, jafnan horfir hǫfuð þeira upp, enn fœtr niðr. Þeir halda at sér ǫllum andardrætti, þvíat sjór var langt upp yfir hǫfuð þeim. Ætlaði vár frú sancta María svá til, at þessi punktr var eigi lengri, en þeir máttu þola í kafi. Ok með því at hon er virðulig mær ok loflig fyrir alla hluti, kippir hon upp af grunni því sama skipi, sem áðr hafði niðr sokkit, ok lætr þat upp koma rétt undir fótum þeim mǫnnum, sem fyrir ofan standa allir saman í miðjum sjónum. Síðan lyptir hon upp með sínum sterkasta handlegg, svá at skipit flotnar upp fullkomliga með ǫllum sínum þunga. Eru menn allir úr kafi, en farskostr eptir líkindum fullr af vatni, marir nú þann veg uppi, at menn megu ekki gera, hvártki róa né stýra. Því geriz sǫnn sjóvarstjarna jungfrú sancta María þeira stýrimaðr, leiðandi þeira far í miklum kyrrleik til blíðrar hafnar. Ok fyrr en skiparar tóku hǫfn, gengr á þá af sjóvarválkinu svá mikill kuldi, at þeir urðu stirðir sem stokkar ok megu hvergi hrœraz til nǫkkurrar nytsemdar. Því kalla þeir til várrar frú þegar í annat sinn, at hon skuli verma þá. Ok hon heyrir enn sem fyrr þeira bœnir, ok ǫðlaz þat af sǫnnum guði sínum blezaða syni, at þessir veslu menn stirðir sem tré af frostinu verða á einu augabragði svá heitir af eldi heilags anda, sem enginn jarðligr bakstreldr eða vermi mátti þeim jafnfljótvirkr vera í verǫldu, þar með nú þegar svá sterkir ok endrbœttir sem aldri hefði þeir válk eða vandræði þolat. En hvat er ætlanda, hvílíkar þakkir þessir menn mundu gera sælli Maríę guðs móður fyrir svá stóra velgerninga sér veitta. Ok vér, er nú heyrum þvílíka hluti, skulum lofa almattkan guð, er alla hluti veitir án dvǫl sinni kærustu móður, þat sem hon vill hann biðja. Sú sama dróttning, sem þessa menn hjálpaði í sjóvardjúpi, dragi oss synduga af brǫttum bylgjum veraldligs váða, hefjandi várt hugarskip af marabotnum lastanna, at vár augu sjái fagnaðarljós ok birti eilífra fagnaða, hvar er lifir ok ríkir konungr konunga ok dróttinn dróttna allra veralda, lofaðr ok upphafiðr um eilífar veraldir. Amen: 81. Nostra Senyora va ajudar uns homes [que es trobaven] en perill mortal. El mateix Déu, que és esclat inenarrable dels sants i lloable aixecador dels caiguts, va fer per mèrit de Nostra Senyora, la seva dolcíssima mare, aquest extraordinari miracle que es contarà tot seguit. Una vegada es va esdevenir que un prevere, de nom Ramon, travessava la mar oberta amb els seus companys amb el propòsit d'arribar a Montpeller perquè aquesta ciutat era posseïdora de tot el menjar que ells duien a bord. El vaixell anava carregat de blat. Doncs bé, quan eren a mitjan camí de la travessia es va desfermar contra ells, amb el permís de Déu, una tempesta tan forta, tant pel que fa a l'espessa foscor del cel com a la violència del vent, que, segons les lleis de la natura, no hi havia esperança de salvació. Per això, tots ells varen cridar alhora cap al cel amb veu plena que la poderosa senyora santa Maria de Rocamador els ajudés amb la seva intercessió davant Déu. I la senyora sent [realment] les pregàries d'aquells necessitats, com sempre sol fer, però tanmateix vol fer que l'auxili d'aquests homes es faci d'una nova manera i escau que la qui és verge i mare, com no ha estat cap altra dona, ni abans ni després d'ella, faci les seves obres de manera diferent com les fan totes les altres dones. Tan bon punt acaben de fer llur invocació, que el vaixell se submergeix en les onades brogents de manera que de cap de les maneres no aconsegueixen poar l'aigua que hi ha entrat i per això la nau se'ls envà a fons sota llurs peus en aquella mar negra com el carbó amb tot el seu carregament. I quan aquells mísers perden el vaixell, s'agafen els uns als altres en llur natural temor de la mort, i cadascun resta aferrat a l'altre de manera que el sacsejament de les onades no els separa pas. Es mantenen com si fossin en el centre de les onades i llurs cossos no es giren pas: llurs caps sempre queden a dalt i a sota llurs peus. Retenen tot l'alè perquè llur cap queda [sovint colgat] molt per dessota l'aigua de la mar. Nostra Senyora santa Maria va decidir que aquest punt no durés més del que ells podien aguantar. I, per tal com és verge venerable i lloable en tots els sentits, remou aquell mateix vaixell, que adés s'era enfonsat, desferrant-lo del fons marí, i el fa tornar a la superfície just sota els peus d'aquells homes que es trobaven al seu damunt enmig de la mar. Tot seguit el va sollevar amb el seu poderosíssim braç, de manera que la nau surava a la superfície de la mar amb tota la seva càrrega. Tots els navegants quedaren fora de la mar encara que l'embarcació, que, com era d'esperar, era plena d'aigua, surava mig enfonsada de tal manera que els homes no podien fer res, ni remar ni governar-la. Per això, la veritable estrella de la mar, la donzella santa Maria, es va fer llur nauxer conduïnt llur nau enmig de gran calma cap a un port acollidor. Però abans que els navegants haguessin arribat a port els va sorprendre un fred tan gran procedent del sacseig (=mala maror) de la mar que varen quedar enravenats com a caramells de gel i no es podien moure gens ni mica per a fer res d'útil. Per això varen invocar nostra Senyora per segona vegada perquè els escalfés. I ella va eixoir de nou, com havia fet abans, llurs precs, i va obtenir del veritable déu, el seu fill beneït, que aquells miserables, enrederats de fred com un soc, estiguessin, en un batre d'ulls, tan calents pel foc de l'Esperit sant com cap foganya ni escalfor terrenals no els podien escalfar tan veloçment en tot el món de tal manera que al punt foren tan forts i restablerts com si mai no haguessin sofert ni aquell sacseig ni aquella angoixosa situació. I ja us podeu pensar quines mostres d'agraïment no degueren donar aquells homes a Maria, la benaurada mare de Déu, pel benifet tan gran que els havia concedit. I nosaltres, que ara sentim tals coses, lloem Déu totpoderós, que concedeix totes les coses sense triga a la seva estimadíssima mare, sigui el que sigui el que ella li demani. Que la mateixa reina que va ajudar aquests homes enmig de la mar, ens tregui a nosaltres, pecadors, de les onades encrespades del perill mundà, aixecant la nau dels nostres pensaments del fons del vicis a fi que el nostres ulls vegin la llum de l'alegria i l'esclat de la joia eterna, on viu i regna el rei de reis i el senyor dels senyors de tots els móns, lloat i exalçat pels segles dels segles. Amèn (La formulació té com a model o si més no recorda la d'un passatge dels diàlegs de sant Gregori Magne que fa: nú reiða mik stórar bylgjur mikils sjóvar ok margar hríðir á hugarskipi que correspon a l'original llatí: Ecce etenim nunc magni maris fluctibus quatior, atque in naui mentis tempestatis ualidae procellis illidor. La traducció catalana medieval d'aquest mateix passatge, editada a cura de Montserrat Alegre i Urgell 2006, p. 38, fa: cor vet ara que són tabuxat per les ondes de la gran mar, e en la nau de la pensa són percudit per torbamens de fort tempestat)

◊ fólkit tók með hinni mestu táraúthelling at biðja Petrum fyrirláta sik eigi svá sem á brotnu skipi at eins uppi maranda millum bylgna ok þjótandi storma ófriþar heiðinna manna. Hann sampíndiz þá þeira sorg ok hét, at á næstu nótt mundi hann gera þeira fýsi. Ok án dvǫl at lokinni bœn ok heilsuðum brœðrum, tók hann einn saman af borginni at ganga: la gent va començar a pregar en Pere, amb el més gran vessament de llàgrimes que no desesperés com en un vaixell estavellat que ja només flota mig enfonsat enmig de les onades i de les tempestes bramulants de la persecució dels pagans. Ell es va compadir aleshores de llur aflicció i els va prometre que la nit següent satisfaria llur desig. I sense triga, havent acabat la pregària i saludats els germans, va començar a anar-se'n tot sol de la ciutat

marar·hetta <f. -hettu, -hettur. Gen. pl.: -hetta>:

pagellida f (o: pitjallida, Mall.) (mol·lusc Patella vulgata)

maraþon <n. maraþons, maraþon>:

marató f

♦ taka þátt í maraþoninu: <ESPORT> participar a la marató

maraþon·kapphlaup <n. -kapphlaups, -kapphlaup>:

variant de → maraþon ‘marató f’

marengs <m. marengs, marengsar>: <CULIN> merenga f

marens <m. marens, marensar>: <CULIN> merenga f
	súkkulaðikaka með marens: pastís de xocolata amb merenga

marens- <en compostos, davant substantius>:

de merenga

marens·terta <f. -tertu, -tertur. Gen. pl.: -tertna o: -terta>:

<CULIN> tortada f de merenga, coca f (o:  pastís m) de merenga

marens·mjólk <f. -mjólkur, no comptable>:

<CULIN> llet merengada

margaríta <f. margarítu, margarítur. Gen. pl.: margaríta>:

margarida f (planta Chrysanthemum frutescens) (→ runnabrá)

marg·brotinn, -brotin, -brotið <adj.>:

1. <GEN> doblegat -ada o trencat -ada a molts d'indrets (o: punts; o: llocs)

2. (flókinn) complicat -ada (complex, intricat, envitricollat)

marg·falda <-falda ~ -földum | -faldaði ~ -földuðum | -faldað ║ e-ð>: multiplicar una cosa
	margfalda með þremur: multiplicar per tres

margföldunar·merki <n. -merkis, -merki. Gen. pl.: -merkja; dat.pl.: -merkjum>:

signe m de multiplicació (x)

margföldunar·tafla <f. -töflu, -töflur. Gen. pl.: -taflna o: -tafla>:

<MAT> taula f de multiplicar

marg·hleypa <f. -hleypu, -hleypur>: revòlver m (arma)

marg·hliða <adj. inv.>:

multilateral

marg·litur, -lit, -litt <adj.>:

multicolor

marg·lyndur, -lynd, -lynt <adj.>:

1. (hviklyndur, hvikull) vel·leitós -osa (voluble, inconstant)

2. (lauslátur, fjöllyndur) llicenciós -osa (dissolut, dissipat, promiscu)

mar·glýja <f. -glýju, -glýjur. Gen. pl.: -glýja>:

monostroma negre (alga comestible) (alga verda Ulvaria obscura syn. Monostroma obscurum)

marg·menni <n. -mennis, no comptable>:

multitud m de persones

marg·oft <>:

espesses vegades, tot sovint, <LIT> mantes vegades

marg·ráðugur, -ráðug, -ráðugt <adj.>:

de molts de recursos (→ úrræðagóður)

◊ segi eg þessa spá, ekki sem óreyndur, heldur veit eg hana með vissu; því eg hygg, að allt muni fram við hann koma, sem eg spáði honum, þá Argverjar fóru upp til Ilíonsborgar, og hinn margráðugi (ὁ πολύμητις -ήτιος:   μετὰ δέ σφιν ἔβη πολύμητις Ὀδυσσεύς) Odysseifur með þeim: però (l'original fa: οὐ γὰρ ἀπείρητος μαντεύομαι, ἀλλ᾽ ἐὺ εἰδώς· ǁ καὶ γὰρ κείνῳ φημὶ τελευτηθῆναι ἅπαντα, ǁ ὥς οἱ ἐμυθεόμην, ὅτε Ἴλιον εἰσανέβαινον ǁ Ἀργεῖοι, μετὰ δέ σφιν ἔβη πολύμητις Ὀδυσσεύς)

◊ seifborni Laertesson, margráðugi (πολυμήχανος -ήχανος -ήχανον:   πολυμήχαν᾽ Ὀδυσσεῦ) Odysseifur, viltu þá að svo vöxnu máli fara nú þegar til þíns kæra föðurlands? Far þú samt heill og sæll!: però (l'original fa: Διογενὲς Λαερτιάδη, πολυμήχαν᾽ Ὀδυσσεῦ, ǁ οὕτω δὴ οἶκόνδε φίλην ἐς πατρίδα γαῖαν ǁ αὐτίκα νῦν ἐθέλεις ἰέναι;)

◊ hinn fróðhugaði, margráðugi (ὁ ποικιλομήτης -ήτεω (-ήτω):   τοὶ δ᾽ αὖτ᾽ ἀμφ' Ὀδυσῆα δαίφρονα ποικιλομήτην ǁ μνηστήρων ἐς ὅμιλον ἀκόντισαν ὀξέα δοῦρα) Odysseifur og félagar hans skutu þá aftur beittum spjótum í flokk biðlanna, og felldi Odysseifur borgabrjótur Evrýdamant, Telemakkus Evrýmedon: però

Margrét <f. Margrétar, no comptable>:

Margarida f, Margalida f (Mall.) (ginecònim, nom de dona)

♦ heilög Margrét frá Antíokíu: <RELIG CATOL> santa Margarida (o: Margalida) d'Antioquia

marg·ræðni <f. -ræðni, no comptable>:

<GEN & LING> ambigüitat f

marg·ræður, -ræð, -rætt <adj.>:

1. <GEN> ambigu -igua, equívoc -a

2. <LING> ambigu -igua

margs·kyns <adj. inv.>:

de moltes menes, de moltes de castes (Mall.) 

marg·slunginn, -slungin, -slungið: complicat -ada (sinuós, complex)

marg·tyngdur, -tyngd, -tyngt <adj.>: políglota

marg·tyngi <n. -tyngis, -tyngi>: multilingüisme m

margur, mörg, margt: 1. mant -a, diversos, més d’un
		margur hver, mörg hver, margt hvert: més d'un -a
		margir hverjir, margar hverjar, mörg hver: molts -es
	2. margir, margar, mörg <pl.>: molts moltes
		jafn margir... og...: tants [de]... com...
		aldrei jafn margir [eru] að læra ensku í grunnskóla og nú: mai tants no han fet 
			anglès a primària com ara
	3. hve margir, hve margar, hve mörg: <pron. interrog.> quants [de]...? ~ quantes de...?
		3b. hvað margir, hvað margar, hvað mörg: quants de...? quantes de...?
		3c. hversu margir, hversu margar, hversu mörg: < pron. interrog.> quants [de]...? ~ quantes de...?

marg·verðlaunaður, -verðlaunuð, -verðlaunað <adj.>:

que ha rebut múltiples premis, multipremiat -ada

marg·vitur, -vitur, -viturt <adj.>:

erudit -a, de gran erudició

margvís·lega <adv.>:

de diverses maneres

margvís·legur, -leg, -legt <adj.>:

de tota mena, divers -a, variat -ada

♦ með margvíslegu móti: de [molt] diferent manera, de [molt] diferents maneres

mar·gýgja <f. -gýgju, -gýgjur>:

variant de → margýgur¹ ‘margúgia, margígia, monstre marí’

◊ Af margýgi. Frá því er enn sagt sem enn helgi Óláfr konungr hafði víða herjat um suðrlǫnd, at hann kom fimm skipum á einn mikinn ós, er landsmenn kǫlluðu Hallsárós, leggjandi upp eptir ánni skipin. Ok sem þeir hǫfðu þar dvaliz við land þvílíka stund sem þeim líkaði, bjuggjuz þeir í brott, ok fór svá hvert skipit ofan eptir ánni sem búit var, en þat fór síðast, er Óláfr konungr var á. Sem þeir kómu út at ósinum, er fyrstir fóru, sá þeir ógurligt sækvikendi upp sem kona en niðr sem hvalr. Þat kvikendi kallaz stundum í bókum síréna, en stundum [s]erenis en á danska tungu kallaz þat margýgjur. Þat er optast í árósunum þar sem mœtaz straumarvatns ok sjóvar í víðum hyljum ok djúpum. Þat skrímsl blótuðu landsmenn ok hǫfdu á því mikit traust, því at þat drekkti jafnan skipum þeira, er þangat fóru. Þegar sem fyrsta skip Óláfs konungs renndi fram í ósinn, sprakk upp ór einum djúpum hyl sjóskrímslit ok hremmdi með sínum greipum tveim megum skipborðin ok steypti án dvalar í kaf. Drukknuðu menn allir en fjárhlutr týndiz. En þeir, sem næstir váru, sá þenna atburð, hrædduz þeir harðla mjǫk ok þorðu eigi at halda fram í ósinn. Ok sem Óláfr kom eptir með sínu skipi, sǫgðu þeir honum þessi undr af tjóni sinna manna. Óláfr sem hann heyrði þessi tíðendi ok sá margýgina uppi vaða, talar hann sem til sinna manna með øruggri trú: „Hræðiz ekki!“, segir hann, „greiðið róðrinn djarfliga! Látið mitt skip fara fyrst ok stýrið sem beinast at skrímslinu! Væntum vér þess at oss muni meira fullting guðs várs en landsmǫnnum sinn fjǫlkyngi ok trollskapr þessa kvikendis.“ Ok sem þá bar at ósinum, gekk fram í stafn á skipi sínu ok tók upp eitt spjót, gerandi krossmark fyrir oddinum ok skaut á sjókvikendi með miklu afli svá hart, at í brjóstinu nam staðar. Við þetta sár sǫkk margýgjan ok kom aldri upp. Síðan sigldu þeir út ór ósinum glaðir ok kátir af mikilli hamingju síns hǫfdingja: De la margúgia. Es conta que, quan el rei sant Olau havia estat guerrejant i assolant un vast territori dels països del sud, va arribar amb cinc naus a un gran estuari que els nadius anomenaven Hallsáróss, l'estuari del riu Hallr, i ancoraren els vaixells riu amunt. I quan hagueren sojornat en aquella terra el temps que consideraren oportú, es varen aparellar per partir, i cada nau, així com estigué ormejada, va salpar riu avall, i la darrera de totes en fer-ho fou la nau a bord de la qual hi havia l'Olau. I quan els qui anaven primers varen arribar a la desembocadura del riu, hi varen veure una horrible bèstia marina, la meitat superior de la qual era com la d'una dona i la meitat inferior com la d'una balena. Aquesta bèstia en els llibres [llatins] de vegades és anomenada sirena, i de vegades [S]erenis, i en llengua danesa s'anomenen margúgies. Aquesta bèstia molt sovint viu a les desembocadures de riu, en hylir (indret de riu on l'aigua és molt profunda) amples i profunds, allà on es troben l'aigua del rei i la del mar. Els nadius d'aquelles terreres oferien a aquest monstre ofrenes i sacrificis i hi tenien posada una gran confiança, car sempre afonava els vaixells d'aquells que hi anaven. Quan el primer vaixell del rei Olau va arribar a l'estuari, el monstre marí va saltar fora d'un hylr profund i va engrapar amb les seves grapes les bordes de la nau pels dos costats i la precipità sense dilació cap al fons. Tots els homes de la tripulació s'anegaren i la càrrega del vaixell es va perdre. I els de la nau de més a prop, varen veure aquest fet, s'esfereïren ben molt i no gosaren continuar fins a l'estuari. I quan l'Olau hi va arribar amb la seva nau, li contaren el portent de la destrucció dels seus homes. L'Olau, quan va haver sentit aquesta notícia i va veure sortir a la superfície la margúgia, va parlar d'aquesta manera als seus homes amb fe incommovible: “No tingueu por!”, va dir, “remeu amb coratjosament. Feu que la meva nau vagi la primera i poseu rumb cap al monstre tan tot dret com sigui possible. Esperem que el socors del nostre Déu ens sigui major que no llur fetilleria als nadius d'aquí i la natura demoníaca (trollskapr) d'aquesta bèstia!”. I quan va haver arribat a l'estuari, es va posar a la proa del seu vaixell i va agafar d'en terra una llança, va fer el senyal de la creu davant la punta i tot seguit la va llançar amb gran força cap al monstre marí, tan vigorosament que la llança li quedà clavada al pit. La margúgia es va submergir amb aquesta ferida i ja no va tornar a sortir més a la superfície. Després abandonaren l'estuari a la vela, contents i joisos per la gran sort (hamingja) de llur cabdill

margýgju·sonur <m. -sonar, -synir>:

fill m de margúgia (emprat com a insult)

◊ hann fór að Gretti og rétti honum fingur og skar honum höfuð og kallaði hann margýgjuson og mörgum öðrum illum nöfnum. Gretti varð skapfátt mjög við þetta og gat þá eigi stöðvað sig. Grettir reiddi þá upp hnefann og sló piltinn undir eyrað svo að hann lá þegar í óviti en sumir segja að hann væri dauður þá þegar. En engi þóttist vita hvaðan sjá piltur kom eða hvað af honum varð en það ætla menn helst að það hafi verið óhreinn andi sendur til óheilla Gretti: es va acostar al Grettir i l'assenyalava amb el dit i li feia ganyotes amb la boca i l'anomenava fill d'una margúgia i li adreçava molts d'insults més. En Grettir, davant tot això, es va anar omplint d'ira fins que ja no pogué contenir-se: en Grettir llavors va aixecar el puny i va pegar al jovencell un cop de puny just dessota de l'orella de manera que va quedar immediatament sense sentit, encara que n'hi ha qui diu que el va deixar mort del cop. Però ningú no sabia dir d'on havia vingut aquell jovencell ni què va ésser d'ell després, però l'opinió més estesa és que era un esperit immund enviat per a ésser infortuni d'en Grettir

mar·gýgur¹ <f. -gýgjar, -gýgjar (o: -gýgir). Gen. pl.: -gýgja ; dat.pl.: -gýgjum>:

<FOLKL> margúgia, margígia f, monstre marí de dimensions semblants a les d'una balena. A diferents versions de l'Óláfs saga helga hom l'assimila a una sirena (→ sjógýgur; → hafgýgur)

◊ svá er sagt, at heiðingjar þeir, er réðu [p. 56] fur í Karlsám blótaðu tvær undarligar skepnur til fulltingis sér, þær er styrkvar urðu þeirra mótstǫðumǫnnum, þat annat var margýgr, hún liggr í Karlsám, en stundum í sjá; hún svæfir skipshafnir með fǫgrum sǫng, en drekkir þeim síðan, en stundum œpir hún svá hátt, at menn verða nær at gjalti, ok hverfa af því aptr. Margýgrin lá þá í Karlsám; þat kvikendi er svá skapat, at þat er fiskr niðr frá beltistað ok fjǫðr á, en kona upp þaðan; þat er hennar náttúra, þá er hún er í vatni, at hún leikr sér at fiskum, ok ef hún steypir sér at skipi, þá þykkir þeim ráðinn manntapi, en ef hún steypir sér frá skipi, þá farnast vel; þetta skrímsl var svá magnat, at þat hafði mǫrgum mǫnnum at skaða vorðit þar í ósinum. Þá er Óláfr konungr skyldi útleggja, þá sá þeir, þar sem mættist sjárinn ok vatnit, þetta skrímsl, er í bókum kallast súrna eða hýrenus [en á danska tungu kallast þat margýgr], ok lék sér í ósinum; óssinn var bæði langr ok breiðr; hún ǫrglaðist upp or sjónum hátt ok allt af grunni neðan. Ok er skip Óláfs, þat er furst fór, renndi fram at þessu skrímsli, þá tók hún í stafninn ok hvelfdi, ok furfór allri skipshǫfninni; þeir vurðu hræddir, er síðarr fóru á ǫðrum skipunum, ok mæltu: „bíðum vér Óláfs, ok vitum, hvat ráða hann vill taka.“ Síðan viku þeir aptr skipunum, ok kǫlluðu á Óláf, þegar kall mátti heyra, ok sǫgðu, at úhreint var í ósinum ok þarmeð þenna atburð. Óláfr biðr þegar róa fram sínu skipi, ok var svá gert. [p. 57] Síðan kom upp margýgrin, ok fór gapandi at skipinu; en Óláfr brá saxi, at sumramanna sǫgn, ok hjó af henni hendina við stafninum; sumir menn segja, at hann tœki eitt spjót ok skyti í brjóst henni, ok fengu henni með því bana; ok varð gæfa hans mjǫk um fram aðra menn, þegar um vandamál var at vera, ok sýndist þat, hve mikils Guð virði hann þessa heims. En svá kvað margýgrinn við hátt, er Óláfr veitti henni skaða, at eigi þóttist slíkt heyrt hafa: es diu que els pagans que vivien a les Karlsár oferien ofrenes i sacrificis a dues criatures meravelloses perquè els ajudessin, les quals vencien llurs adversaris (esdevenien més fortes que llurs adversaris). Una d'elles era la margýgr, la qual viu a les Karlsár però de vegades dins la mar. Entabana les tripulacions dels vaixells amb el seu bell cant i després les anega, però de vegades crida tan fort que els homes cuiden enfollir de pànic i canvien de rumb tornant-se per on han vingut. En aquell temps hi havia una margýgr a les Karlsár. Aquesta bèstia està afaiçonada de tal manera que és peix de cintura per avall i té una aleta caudal, però dona de cintura per amunt. Quan és dins l'aigua, és la seva natura que juga amb els peixos, i si es precipita contra una nau, es considera que és segur que hi haurà pèrdues humanes [durant el viatge] però si fuig del vaixell es considera que la travessia anirà sense incidents. Aquest monstre tenia una força tan terrible (?) que havia estat la perdició de mants homes en aquell estuari. Quan el rei Olau havia de salpar, varen veure, allà on es trobaven la mar amb l'aigua del riu, aquell monstre, que als llibres [llatins] és anomenat súrna (=sirena) o hýrenus (=sirè) i estava jugant a l'estuari. L'estuari era ample i llarg. La margýgr es va encabritar ben alta fora de l'aigua des del fons marí. I quan la que anava primer de les naus de l'Olau va avançar contra aquest monstre, aquest va agafar [amb la seva mà o mans la nau] per la proa i la va fer sotsobrar i matà tota la tripulació. Els de les altres naus que anaven al seu darrere es varen espantar i digueren: “Esperem el rei Olau i vegem què decideix fer”. Tot seguit viraren (feren mitja volta) amb els vaixells i cridaren a l'Olau, quan els seus crits es podien sentir [des de la seva nau], dient-li que a l'estuari hi havia perill i explicant-li el que hi havia acabat de passar. L'Olau els va manar immediatament que avancessin al rem ensems amb el seu vaixell i així es va fer. Tot seguit va emergir la margýgr, la qual envestí el vaixell [reial] amb la boca badada, però l'Olau desembeinà el seu sax, segons conten alguns, i li va tallar la seva mà quan va agafar la proa. Alguns[, emperò,] conten que el rei va agafar una llança i la va llançar al pit de la margýgr causant-li la mort. [Realment,] la gæfa d'aquest rei fou de molt millor que la dels altres homes quan li sorgia una situació difícil, palesant-se així que de molt l'apreciava Déu en aquest món. I quan el rei Olau va infligir a la margýgr la seva ferida mortal, ella va cridar tan fort que ningú no creia haver sentit mai un crit com aquell (vocabulari: #1. magnaður: Cf. Baetke 19874, pàg. 400: magna (að) 1. (durch Zauber) stark machen, magische Kraft einflößen (e-t): hann var svá magnaðr af yfirsǫngum hennar at hann bitu ekki vápn; kerling hafði tréit magnat; magna fjǫlkyngi Zauberei betreiben <...>; al meu entendre, el mot, en aquest context, no te connotacions màgiques, sinó que fa referència a l'extraordinària força de la margýgr, que li permet agafar un vaixell per la proa amb una mà i estirar-lo al fons de la mar. Tradueixo en conseqüència; )

◊ 15 [14.] síðan fór hann suðr í Karlsár ok herjaði þar tveim megin með sjónum. Óláfr hafði þar fimm skip ok var þar nǫkkura hríð ok barðisk við heiðnar þjóðir. En þar lá fyrir karlsárósi kvikvendi eitt, margýgr var kallat, fiskr niðr eða hvalr, en kona upp á frá lindastað ok hafði mǫrgum manni farit fyrir ósinum. Ok þat var hitt mesta kykvendi. Þat blótuðu þeir landsmennirnir ok þótti þeim þat landvǫrn mikil, fyrir því hǫfðu þar margir óslétt farit. Ok er Óláfr hafði þar dvalzk svá lengi, sem hánum sýndisk, þá vendir hann á braut þaðan. Ok er hann fór ór ánni út, þá fóru sum skipin fyrir árósana út. Þá kom margýgrin upp ok greip þegar eitt skipit ok fyrirfór þeiri skipsókn allri fyrir konunginum. En ǫnnur skipin námu staðar við, ok mæltu menninir, at bíða skyldi konungsins. En er Óláfr kom þar ok sá, hvat í hafði gerzk, þá helt hann fyrst sínu skipi í ósinn út. En þegar er hans skip kom í ósinn þá kemr margýgrin þegar upp ok fór gínandi at skipi Óláfs. Þá skaut Óláfr spjóti í móti henni ok missti eigi ok laust hana svá, at sú in illa vættr sprakk þar, ok var [þat] gæfa Óláfs þat sinni um þat fram, sem aðrir fóru, ok sumir menn segja, at hann hyggi hönd af henni ok skyti hana síðan. Eptir þessar atlǫgur allar, er nú er í frá sagt um Óláf, þá helt hann liði sínu utan ór Karlsám, til þess er hann kom í Svíþjóð austr, ok hafði þá margt skipa ok fór til þess er hann kom liðinu í vatn, þat er Skarfr heitir: [15] [14.] Després, l'Olau es va dirigir cap al sud i va entrar en els rius (=en el delta?) anomenats Karlsár i hi va devastar el territori de les dues voreres situat a prop de la mar. L'Olau hi tenia cinc naus i s'hi va quedar un temps lluitant contra els pobles pagans [que hi habitaven]. I davant la desembocadura (el delta) del riu Karlsá hi vivia una bèstia anomenada margígia, la qual era peix o balena per la part de baix, però dona de cintura per amunt i havia estat la perdició de molts d'homes davant la desembocadura (el delta?) del riu. Els nadius de l'indret li feien ofrenes i sacrificis en la creença que aquella bèstia era una gran defensa per a llur terra, una bèstia davant la qual molts [d'atacants del país] n'havien sortit malparats. I després que l'Olau hi hagué romàs tant de temps com li va semblar oportú, quan li va semblar bé, va partir d'allà. I en el moment en què ell sortia del riu, algunes de les seves naus ja eren a la mar i es trobaven davant la desembocadura. Aleshores va emergir la margígia i va agafar al punt una de les naus [que anaven] davant el rei i va matar-ne tota la tripulació. I les altres naus, en veure-ho, es varen aturar i els homes digueren que calia esperar el rei. I quan l'Olau hi va arribar i va veure el que hi havia passat, va dirigir la seva nau encontinent cap a la sortida de la desembocadura (cap a la sortida del delta?). I tan bon punt el seu vaixell va entrar dins la desembocadura (dins el delta?), immediatament va emergir la margígia i es va dirigir amb la gola badada contra el vaixell de l'Olau. Aleshores l'Olau li va llançar una llança i no va fallar i va endevinar tan bé aquella mala criatura va esclatar (rebentar). La gæfa de l'Olau aquesta vegada també va ultrapassar la dels altres, i n'hi ha qui conta que li va tallar un braç i la va clavar després ben alt al mast com a trofeu (?). Després de totes aquestes batalles, de les quals s'ha referit aquí, l'Olau va abandonar amb la seva flota els rius Karlsár (= el delta del riu Karlsá?) i es va dirigir sense interrupció cap a Suècia on va arribar amb la seva flota a un llac que es diu Skarfr (Mälaren?) (vocabulari: #1. Karlsár: El primer constituent d'aquest potamònim sembla ésser un *Guad-al- reinterpretar en Karls- per etimologia popular; #2. e-m ferr: Cf.en R. Keyser i en C. R. Unger 1849, pàg. 129b: fara = fyrirfara einum,   tilintetgjöre, ombringe 11³⁰; #3. ósléttr: En Baetke 19874, pàg. 459, no dóna pas entrada a aquest mot. En R. Keyser i en C. R. Unger 1849, pàg. 138a: margir hǫfðu óslétt farit firir því,   mange havde kommet slemt afsted for dette Dyr 11³²; #4. springa: Cf. en Baetke 19874, pàg. 592: <...> 2. springen, aufspringen, platzen, bersten: sprotin kom í andlitit ok sprakk fyrir   die Haut platzte auf (durch den Schlag); springa í sundr   entzweispringen, zerspringen, bersten; #5. skjóta: Cap dels significats que dóna en Baetke 19874, pàg. 559, no és satisfactori. L'acció em recorda la d'en Béowulf amb el braç d'en Gréndel, si, acceptem que realment n'és un paral·lel, aleshores el que fa l'Olau és tallar el braç de la margígia per exposar-lo com a trofeu en algun lloc ben visible, potser clavant-lo ben alt al mast del vaixelll. D'aquí la meva traducció; )

mar·gýgur² <f. -gýgjar, -gýgjar. Gen. pl.: -gýgja; dat.pl.: -gýgjum>:

variant de → margýgur¹ ‘margígia, monstre marí’

marg·þvældur, -þvæld, -þvælt <adj.>:

1. (krumpaður, velktur) arrugat -ada, mastegat -ada (Bal.) (massa de matèria lluminosa situada fora del sistema solar, que té aparença de núvol o boira)

2. (margendurtekinn, síendurtekinn) mastegat -ada (vell, molt fressat, repetit fins a l'infinit; es diu d’un tema que, de tantes vegades que se n’ha parlat, ja resulta cansat i banal)

marg·þættur, -þætt, -þætt <adj.>:

1. (fjölhæfur) polifacètic -a (persona, de coneixements i capacitats diversos)

2. (starf) polifacètic -a, polivalent (treball, funció, eina, màquina etc. que toca molts d'aspectes o duu a terme diverses tasques alhoras)

3. (flókinn) complex -a ( complicat, envitricollat -ada)

4. (kaðall, járnvír) que té o està compost de molts de cordons (o: fils (p.e., cable)

mar·gæs <f. -gæsar, -gæsir>:

oca f de collar (ocell Branta bernicla)

mar·hálmur <m. -hálms, no comptable>:

cebes f.pl de mar, zostera f [marina] (planta aquàtica Zostera marina var. stenophylla)

◊ vötnin luktu um mig og ætluðu að sálga mér, hyldýpið umkringdi mig, höfði mínu var faldað með marhálmi (sūφ, סוּף): les aigües es clogueren al meu voltant ameçant de matar-me, l'abís m'envoltà, les algues s'entortolligaren al meu cap

♦ svipukrabbi með marhálmi: <CULIN> llagosta amb cebes de mar

mar·hesvan <m. -hesvans, -hesvanar>:

[mes m de] mar-ħeixvan (o: ħeixvan) m (מַרְחֶשְׁוָן ,חֶשְׁוָן)

mar·hnútur <m. -hnúts, -hnútar>:

escorpí marí [d'espines curtes], escorpí m de mar [d'espines curtes] (peix Myoxocephalus scorpius)

♦ græni marhnútur: escorpí marí (o: de mar) de pues llargues (peix Taurulus bubalis)

marin·kjarni <m. -kjarna, -kjarnar>:

alària f (alga comestible) (alga bruna Alaria esculenta)

marinn, marin, marið <adj.>:

<MED> contusionat -ada, ple -ena de blaus, omplert -a de blaus

Maríana·eyjar <f.pl -eyja>:

Illes Marianes

mar·ígull <m. -íguls, -íglar>:

1. <GEN> garoina f, garota f, eriçó, m de mar, oriç m, vogamarí m (Mall., Men.), bogamarí m (Alg.) (designació genèrica dels equinoderms)

2. garota f de fons atlàntica (equinoderm Echinus esculentus. Una de les dues espècies de vogamarí que hi ha a Islàndia. Per distingir-lo del vogamarí mediterrani l'anomenem stóri marígull. L'altra espècie islandesa de vogamarí rep el nom de→ skollakoppur)

María <f. Maríu, no comptable>:

Maria f, Miriam f (Mărīa, Μαρία, מִרְיָם, ܡܪܝܡ) (→ Mirjam)

♦ líkneski Maríu guðsmóður: una imatge de la Mare de Déu

♦ María Magdalena <Maríu Magdalenu>: Maria Magdalena (Mărīa Magdalēnē, Μαριὰμ ἡ Μαγδαληνή, ἡ Μαγδαληνὴ Μαρία, Μαρία ἡ Μαγδαληνή, מִרְיָם הַמַּגְדָּלִית, ܡܪܝܡ ܡܓܕܠܝܬܐ)

Maríu- <en compostos>:

<RELIG> marià -ana

maríu·bjalla <f. -bjöllu, -bjöllur. Gen. pl.: -bjallna o: -bjalla>:

marieta f, poriolet (o: poriol; o: poporiol) m [vermell] (Mall.), bovet m del Bon-Jesús (Mall.) (designació genèrica dels insectes del gènere Coccinella)

maríubjöllu·ætt <f. -ættar, no comptable>:

[família f dels] coccinèl·lids m.pl

maríu·brá <f. -brár, -brár>:

cost m (Mall., Men.) (planta Tanacetum balsamita syn. Chrysantemum balsamita)

Maríu·bæn <f. -bænar, -bænir>:

<RELIG> avemaria m,f

maríu·depla <f. -deplu, -deplur. Gen. pl.: -deplna>:

marieta f de set punts, vaqueta f de Sant Antoni (Val.), bovet m del Bon-Jesús (Mall.), poriolet (o: poriol; o: poporiol) m [vermell] (Mall.) (insecte Coccinella septempunctata)

maríu·diskur <m. -disks, -diskar>:

xel m, xelet m (mol·lusc Chlamys opercularis)

maríu·erla <f. -erlu, -erlur. Gen. pl.: -erla o: -erlna>:

cuereta blanca, pastorella f, gafarda blanca, coeta blanca (Val.), coeta f de frare (Val.), saig m (Mall.), titina f [de coa blanca] (Mall.), xàtxero m (Mall.) (ocell Motacilla alba)

maríu·hæna <f. -hænu, -hænur. Gen. pl.: -hæna>:

marieta f, poriolet (o: poriol; o: poporiol) m [vermell] (Mall.), bovet m del Bon-Jesús (Mall.) (designació genèrica dels insectes del gènere Coccinella, i, de manera especial, Coccinella septempunctata)

maríuhænu·systir* <f. -systur, -systur>:

poriol m [llentrisquer] (Mall.) (insecte Lachnaia vicina)

Maríu·kirkja <f. -kirkju, -kirkjur. Gen. pl.: -kirkna>:

església f de Santa Maria

maríu·klukka <f. -klukku, -klukkur. Gen. pl.: -klukkna>:

corretjola f, corriola blanca (Mall.), corriola f mascle (Men.) (planta Calystegia sepium syn. Convolvulus sepium)

maríu·lilja <f. -lilju, -liljur. Gen. pl.: -lilja>:

assutzena f, lliri blanc, assussena f (Mall.) (planta Lilium candidum)

Maríu·líkneski <n. -líkneskis, -líkneski>:

imatge f de la Mare de Déu, estàtua f de la Mare de Déu

maríu·messa <f. -messu, -messur. Gen. pl.: -messa>:

festa f de la Mare de Déu (designació de les diferents festes dedicades a la Mare de Déu)

♦ Maríumessa hin fyrri: dia m de l'Assumpció de la Mare de Déu (el 15 d'agost)

♦ Maríumessa hin nýja: (þingmaríumessa) dia m de la Visitació de la Mare de Déu (tradicionalment, el 2 de juliol. Actualment, el 31 de maig). La designació islandesa þingmaríumessa assenyala aquest dia com el dia de la Mare de Déu de l’Alþingi, perquè antigament era el dia en què començava l’Alþingi anual a Islàndia

♦ Maríumessa hin síðari: dia m de la Nativitat de la Mare de Déu, dia m de la Mare de Déu de setembre, dia m de les marededéus trobades (el 8 de setembre)

♦ <†> Maríumessa hin æfri: dia m de la Nativitat de la Mare de Déu, dia m de la Mare de Déu de setembre, dia m de les marededéus trobades (el 8 de setembre)

♦ Maríumessa í [löngu]föstu: dia m de l'Anunciació de la Mare de Déu (el 25 de març)

♦ → boðunardagur Maríu “Anunciació de la Mare de Déu”

♦ → hinn flekklausi getnaður Maríu meyjar “Immaculada Concepció de la Mare de Déu”

♦ → Maríuoffurgerð “Presentació de la Mare de Déu”

Maríu·rokkur <m. -rokks, no comptable>:

<ASTRON> [constel·lació f de] Cassiopea f

Maríu·saga <f. -sögu, -sögur. Gen. pl.: -sagna>:

llegenda mariana

maríu·skata <f. -skötu, -skötur. Gen. pl.: -skata o: -skatna>:

rajada f de cua espinosa (peix Bathyraja spinicauda)

maríu·stakkur <m. -stakks, -stakkar>:

alquemil·la f, peu m (o: pota f) de lleó, herba botera (Mall.) (planta Alchemilla vulgaris)

maríu·svunta <f. -svuntu, -svuntur. Gen. pl.: -svuntna o: -svunta>:

lletuga f de mar (alga comestible) (alga verda Ulva lactuca)

Maríu·söngur <m. -söngs, -söngvar>:

cançó mariana

maríu·vafklukka <f. -vafklukku, -vafklukkur. Gen. pl.: -vafklukkna>:

corretjola f, corriola blanca (Mall.), corriola f mascle (Men.) (planta Calystegia sepium syn. Convolvulus sepium)

maríu·vöndur <m. -vandar, -vendir>:

1. genciana f (gènere de plantes Gentiana)

2. gencianeta f dels Pirineus (planta Gentianella campestris)

maríu·þang <n. -þangs, no comptable>:

cabells m.pl de mar (alga comestible) (alga verda Enteromorpha intestinalis syn. Ilea intestinalis syn. Ulva intestinalis) (→ slafak)

maríúana <n. maríúanas, no comptable>:

marihuana f

◊ vonir spönsku læknanna er að maríúanað geti náð meiri árangri en fyrgreindadr meðferðir: les esperances dels metges espanyols són que la marihuana pugui tenir més èxit que els susdits tractaments

marjoram <n. marjorams, no comptable>:

<CULIN & BOT> marduix m, moraduix m (Mall.) (planta Origanum majorana & condiment culinari)

◊ ferskt, saxað marjoram: moraduix fresc trinxat

mark <n. marks, mörk>:

1. (merki) marca f (senyal)

♦ e-ð er til marks um e-ð: <LOC FIG> una cosa és senyal de..., una cosa fa la impressió de...  (és prova o indicatiu d'una altra)

♦ og til marks hér um að...: i en senyal que..., i en recordança que...

♦ setja [sitt] mark á e-ð: posar la seva marca a una cosa

♦ hafa e-ð til marks [um það]: guiar-se per una cosa [en un afer]

◊ og hafið þetta til marks: i això us servirà de senyal (que això us serveixi d'indicació)

2. (eyrnamark) marca f auricular (feta o posada a l'orella d'una ovella per reconèixer-la com a pròpia)

♦ taka mark á e-m: <LOC FIG> prendre's algú seriosament (no dubtar pas del que diu o ha dit, creure'l)

♦ taka mark á e-u: <LOC FIG> fer cas d'una cosa  (donar la deguda importància a una cosa)

♦ taka ekki mark á e-u: <LOC FIG> fer cas omís d'una cosa 

3. <FIG> marca f, empremta f

◊ langvarandi skortur hefur sett mark sitt á hann: les llargues privacions li han deixat marca

♦ setja sitt mark á e-ð ~ e-n: <LOC FIG> deixar la seva empremta en una cosa ~ en algú

4. (mynteining) marc m (unitat monetària)

♦ finnskt mark: marc finlandès

♦ þýskt mark: marc alemany

♦ þýsk mörk: marcs alemanys

5. (takmark, markmið) objectiu m (meta, fi, finalitat)

♦ keppa að e-u marki: perseguir una meta, perseguir un objectiu, maldar per atènyer una meta

♦ leggja sitt af mörkum til e-s: <LOC FIG> contribuir a un fi (aportar-hi el seu granet de sorra)

◊ leggðu þitt af mörkum núna!: contribueix-hi ara!

♦ leggja e-ð af mörkum til e-s: <LOC FIG> contribuir a un fi amb una cosa

◊ leggja e-ð af mörkum til almannaheilla: contribuir al bé general amb quelcom

6. (endamark, endir) meta f (fi de cursa)

♦ komast í mark: arribar a la meta

7. (skotskífa) rodella f, blanc m (fitó, diana)

♦ hitta í mark: donar en el blanc, fer diana, endevinar el blanc (Mall.) 

♦ skjóta í mark: disparar al blanc

♦ skjóta til marks: disparar al blanc

8. <ESPORT> porteria f

◊ knötturinn fór í mark: la pilota va entrar dins la porteria

♦ skora mark: <LOC> fer un gol, marcar un gol

◊ leiknum lauk með einu marki gegn tveim: el partit va acabar u a dos

◊ Rússar sigruðu Íslendinga með tveimur mörkum gegn engu: els russos van guanyar els islandesos per dos a zero

9. (stig, þrep, punktur) punt m (nivell, límit)

♦ að nokkru marki: fins a un cert punt  (→ að nokkru leyti, að sumu leyti)

♦ að vissu marki: fins a un cert punt  (→ að vissu leyti)

♦ [framar] að því marki sem...: fins al punt que... 

♦ að því marki sem nauðsynlegt er til að...: fins allà on sigui necessari per a... 

♦ → bræðslumark “punt de fusió”

♦ → daggarmark “punt de rosada”

♦ → frostmark “punt de congelació”

♦ → olíumark “nivell de l'oli”

♦ → suðumark “punt d'ebullició”

♦ → uppgufunarmark “punt d'evaporació”

10. mörk <n.pl marka>: (takmörk, endimörk & FIG) límit[s] m.[pl] (punt màxim assolible o permès)

♦ e-ð er [alveg] á mörkunum að <+ subj.>: <LOC FIG> una cosa es troba [totalment] al límit (o: en el[s] límit[s]) perquè <+ subj.>. Sovint tota la locució s'ha de traduir per expressions adverbials com ara: [va] just just, amb penes i treballs

◊ það er alveg á mörkunum að það sé hægt að gera það án þess að á leyfi: va just just que sigui possible fer-ho sense tenir-ne permís, serà amb moltes penes i treballs que sigui possible fer-ho sense tenir-ne permís

♦ → lánamörk “límit de crèdit”