© Macià Riutort i Riutort, 1998

stubba·hrognkelsi <f. -hrognkelsis, -hrognkelsi>:

petit abraça-roques de l'Àrtic, abraça-roques m d'aleta de cuir (peix Eumicrotremus derjugine)

stubba·hús <n. -húss, -hús>:

buriller m, llosquer m (Bal.) (receptacle, a mode de paperera, en els carrers, edificis públics, oficines etc. perquè els fumadors hi tirin llurs burilles)

stubb·áll <m. -áls, -álar>:

ciema f, anguila cuacurta (peix Cyema atrum)

stubbi <m. stubba, stubbar>:

1. (tréstubbi, trjástúfur) soca f (soc, part de tronc d'arbre que resta quan hom l'ha tallat)

◊ þá er fækkaðist fólkið á skipi Vígbjóðs réðu menn Önundar til uppgöngu og hann sjálfur. Það sá Vígbjóður og eggjaði með ákafa lið sitt. Sneri hann þá í móti Önundi og stukku flestir frá. Önundur bað sína menn sjá hversu færi með þeim því að Önundur var rammur að afli. Þeir skutu stubb nokkurum undir kné Önundi og stóð hann heldur fast. Víkingurinn sótti aftan eftir skipinu allt þar til er hann kom að Önundi og hjó að Önundi með sverði og kom í skjöldinn og tók af það er nam. Síðan hljóp sverðið í stubbann þann er Önundur hafði undir knénu og varð fast sverðið. Vígbjóður laut er hann kippti að sér sverðinu. Í því hjó Önundur á öxlina svo að af tók höndina. Þá varð víkingurinn óvígur. Þá er Vestmar vissi að félagi hans var fallinn hljóp hann á það skip er yst lá og flýði og allir þeir er því náðu. Eftir það rannsökuðu þeir valinn. Vígbjóður var þá kominn að bana: quan hagueren fetes moltes de baixes entre els homes de la tripulació de la nau d'en Vígbjóður, els homes de l'Önundur, i ell mateix, abordaren la nau. En Vígbjóður ho va veure i va esperonar els seus homes amb energia. Tot seguit es va dirigir contra l'Önundur i foren molts els qui saltaren a un costat per no estar-li al davant. L'Önundur va manar als seus homes que paressin esment com aniria [la lluita] entre ells dos perquè l'Önundur era un home d'una gran força física. [Els seus homes] varen empènyer un socó sota el monyó de la cama de l'Önundur i d'aquesta manera ell quedava força ferm. El viquing va recórrer la nau de popa a proa fins que va arribar davant l'Önundur i va descarregar un cop d'espasa contra ell. L'espasa va endevinar-li l'escut i li'n va tallar la part que va endevinar de dalt a baix, i després, va quedar clavada en el socó que l'Önundur tenia sota el monyó de la seva cama. L'espasa hi va quedar fermament clavada. En Vígbjóður es va acotar per desclavar l'espasa movent-la amunt i avall i en fer-ho, l'Önundur li va descarregar un cop [de destral] a l'espatlla que li va tallar tot el braç. El viquing va quedar incapacitat per a prosseguir el combat. Quan en Vestmar se'n va adonar que el seu company havia caigut, va saltar a bord de la nau que es trobava a l'extrem de tot i va fugir i com ell ho feren tots aquells a qui els fou possible. Després, [els homes de l'Önundur] varen escorcollar els morts. En Vígbjóður estava moribund

2. (handleggsstúfur, handarstúfur, fótarstúfur) monyó m  (de mà, de peu)

3. (brot af einhverju) bocí m  (i molt esp. la punta, el cul, el darrer tros que resta d'una cosa)

◊ Oliver reið fram ok laust til heiðingja eins, þess er hét Massaron, í hǫfuð honum með staf, þeim er eptir var af spjótskapti hans, svá at [var. hefir nú í hendi spjótskaptsbrot ok laust til heiðingja eins með þeim stubba, svá hart] at bæði augu flugu or hǫfði honum, ok svá heilinn út um þunnvangan: l’Oliver avançà a dalt del seu cavall i va descarregar un cop al cap d'un pagà que es deia Massaron amb un bastó que era el que li havia quedat de l'asta de la seva llança (var.: a la mà hi tenia llavors un fragment de l'asta de la seva llança i va descarregar un cop a un pagà amb aquell bocí [d'asta] tan fort que...) [i ho va fer] amb tanta de força que els dos ulls li botiren fora de llurs conques i el cervell també per la templa [on havia rebut l'impacte del cop]

♦ stubbi af e-u: bocí [final] d'una cosa

♦ → kertisstubbi “bocí [final] d'espelma”

4. (sígarettustubbur) burilla f, llosca f (Bal.) (de cigarreta)

5. (sveinstauli, drengsnáði) nap-buf m, marrec m, homenet m (Bal.) (infant eixerit, galifardeu, noiet, ‘bocinet de personeta’)

stubbur <m. stubbs, stubbar>:

variant de → stubbi ‘soca; monyó etc.’

studdi:

1ª i 3ª pers. sg. pret. ind. de → styðja “sostenir, recolzar”

studdum:

1ª pers. pl. pret. ind. de → styðja “sostenir, recolzar”

stuð <n. stuðs, no comptable>:

1. <ELECTR> descàrrega f [elèctrica], enrampada f (Bal.)

♦ komast í skáldlegt stuð: <LOC FIG> tenir un rampell d'inspiració poètica

2. (góð stemning) marxa f (gresca, diversió)

◊ hvar er stuðið?: on hi ha marxa?, on és la marxa?

♦ vera í stuði: <LOC FIG> estar en plena forma (per a fer una cosa, p.e., sortir de festa, o per atendre algú), estar marxós -osa

♦ eru ekki allir í stuði?: tots teniu ganes de marxa?

3. (hass) xocolata f (haixix)

stuða <stuða ~ stuðum | stuðaði ~ stuðuðum | stuðað ║ e-n>:

xocar algú (escandalitzar, consternar, causar un xoc, tenir un efecte xocant)

stuðandi, stuðandi, stuðandi <adj.>:

xocant (que deixa escandalitzat o consternat, que té un efecte xocant)

stuðari <m. stuðara, stuðarar>:

<AUTOM> para-xocs m

stuð·bolti <m. -bolta, -boltar>:

<FAM> terratrèmol m, terbolí m (persona alegre i plena de vida)

stuðla¹ <stuðla ~ stuðlum | stuðlaði ~ stuðluðum | stuðlað>:

<LITER> al·literar

♦ k stuðlar við k: la k al·litera amb la k

♦ þessi tvö orð stuðla saman: aquests dos mots al·literen entre si

stuðla² <stuðla ~ stuðlum | stuðlaði ~ stuðluðum | stuðlað ║ að e-u>:

contribuir a una cosa

◊ þú skalt aldrei nokkru sinni, svo lengi sem þú lifir, stuðla (dāˈraʃ ~ דָּרַשׁ:   lɔʔ־θiδˈrɔʃ   ʃəlɔˈm-ām   wə-tˤɔβāˈθ-ām,   לֹא-תִדְרֹשׁ שְׁלֹמָם, וְטֹבָתָם) að velgengni þeirra og farsæld: mentre visquis, no procuris, mai de la vida, llur prosperitat ni llur benestar

◊ gefið því ekki dætur yðar sonum þeirra og takið ekki dætur þeirra að konum handa sonum yðar. Þér megið aldrei stuðla (dāˈraʃ ~ דָּרַשׁ:   wə-lɔʔ־θiδrəˈʃū   ʃəlɔˈm-ām   wə-tˤōβāˈθ-ām,   וְלֹא-תִדְרְשׁוּ שְׁלֹמָם וְטוֹבָתָם) að farsæld þeirra og velgengni ef þér eigið að eflast og njóta gæða landsins og fá það niðjum yðar í arf um alla framtíð: per tant, no doneu pas [per mullers] les vostres filles a llurs fills ni prengueu pas per als vostres fills llurs filles. No afavoriu mai llur benestar i prosperitat si heu de fer-vos forts i gaudir dels béns d'aquesta terra i deixar-la en herència als vostres descendents per sempre"

◊ svik eru í hjarta hins meinfýsna en sá gleðst sem stuðlar (— ~ —:   ū-lə-ʝɔʕăˈt͡sēi̯   ʃāˈlōm   ɕimˈħāh,   וּלְיֹעֲצֵי שָׁלוֹם שִׂמְחָה) að friði: engany hi ha al cor del qui s'alegra del mal d'altri, però el qui fomenta la pau, sent alegria

◊ þá sögðu höfðingjarnir við konung: „Það verður að taka þennan mann af lífi. Hann dregur úr hugrekki þeirra hermanna sem eftir eru í borginni og hugrekki alls fólksins með því að flytja þennan boðskap. Því að þessi maður stuðlar (dāˈraʃ ~ דָּרַשׁ:   kī   hā-ˈʔīʃ   ha-zˈzɛh   ʔēi̯ˈnɛ-nnū   δɔˈrɛʃ   lə-ʃāˈlōm   lā-ˈʕām   ha-zˈzɛh   kī   ˌʔim־lə-rāˈʕāh,   כִּי הָאִישׁ הַזֶּה, אֵינֶנּוּ דֹרֵשׁ לְשָׁלוֹם לָעָם הַזֶּה--כִּי אִם-לְרָעָה) ekki að velfarnaði þessa fólks heldur ófarnaði.“ Sedekía konungur svaraði: „Hann er á yðar valdi því að konungurinn getur ekki staðið gegn yður“: aleshores els prínceps (capitostos) digueren al rei: «S'ha d'executar aquest home: amb el seu missatge lleva el coratge als combatents que encara queden en aquesta ciutat i el coratge de tot el poble ja que aquest home no procura per la prosperitat d'aquest poble, sinó per la seva desgràcia». El rei Sedequies els respongué: «Està a les vostres mans, perquè el rei no pot pas oposar-se a vosaltres!»

◊ þeir áttu eftir að sjá sig um hönd og veita Ísraelsmönnum eftirför þótt þeir hefðu veitt þeim fararleyfi og stuðlað (— ~ —:   καὶ μετὰ σπουδῆς προπέμψαντες αὐτοὺς) að brottför þeirra: després hagueren de canviar de parer i perseguiren els israelistes encara que [abans] els haguessin donat permís per partir i els haguessin instat a la partida

◊ blessaður er sá viður sem stuðlar (— ~ —:   εὐλόγηται γὰρ ξύλον, δι’ οὗ γίνεται δικαιοσύνη) að réttlæti þínu en bölvaður er viðurinn, sem gerður er af manna höndum, og sá sem gerði hann. Hann telgdi myndina og hið forgengilega var kallað guð: beneïda sigui la fusta que fomenta la teva justícia i maleïda la fusta que han fet mans humanes i maleït sigui qui l'ha feta. Va entallar la imatge i el que és corruptible fou anomenat déu

◊ eftir að ég tók að ríkja yfir mörgum þjóðum og fékk vald yfir öllum heimi hef ég kappkostað að tryggja þegnum mínum friðsamt líf. Ekki er það af hroka vegna valds míns heldur sakir mildi minnar og góðvildar. Ég vil reyna að skapa ró í ríki mínu og tryggja góðar samgöngur allt til endimarka þess og stuðla ( βούλεσθαι:   ἐβουλήθην <...> ἀνανεώσασθαί τε τὴν ποθουμένην τοῖς πᾶσιν ἀνθρώποις εἰρήνην) þannig að því að sá friður komist á sem allir menn þrá: després d'haver començat a governar molts de pobles i haver obtingut el domini sobre tota la terra, m'he aplicat a assegurar als meus súbdits una vida pacífica. I això no ho he fet pas per l'orgull del meu poder, sinó per la meva clemència i benevolència. Vull intentar d'establir la calma (l'ordre) al meu reialme i garantir que hi hagi bones comunicacions fins a les seves fronteres, i contribuir d'aquesta manera que hi advingui la pau que tothom desitja

♦ stuðla að auknum vexti: promoure el creixement [econòmic]

♦ stuðla að bættu atvinnuástandi: promoure la creació de llocs de treball

stuðla·berg <n. -bergs, no comptable>:

<GEOL> basalt prismàtic

stuðlaður, stuðluð, stuðlað <adj.>:

<LITER> al·literatiu -iva, que mostra al·literació, que al·litera

stuðla·setning <f. -setningar, no comptable>:

<LITER> al·literació f

stuðlun <f. stuðlunar, no comptable>:

<LITER> al·literació f

stuðnings·aðgerð <f. -aðgerðar, -aðgerðir>:

mesura f de suport

stuðnings·hópur <m. -hóps, -hópar>:

grup m de suport

♦ stuðningshópur fyrir krabbameinssjúklinga: grup de suport per a malalts de càncer

♦ stuðningshópur kvenna með krabbamein í eggjastokkum: grup de suport de dones amb càncer als ovaris

stuðnings·kennsla <f. -kennslu, no comptable>:

classes f.pl de reforç

stuðnings·maður <m. -manns, -menn>:

1. (áhangandi) supòrter m & f (seguidor o afeccionat d'un club esportiu, esp. de futbol)

2. (styrktarmaður) auxiliar m & f (persona que presta la seva ajuda a una altra)

◊ þeir munu skilja að ég er Drottinn þegar ég legg eld að Egyptalandi og allir stuðningsmenn (ʕɔˈzēr ~ עֹזֵר:   wə-niʃbəˈrū   ˌkāl־ʕɔzˈrɛi̯-hā,   וְנִשְׁבְּרוּ כָּל-עֹזְרֶיהָ) þess farast: entendran que jo sóc Jahvè, quan calaré foc a l'Egipte, i tots els seus auxiliars periran

3. (flokksmaður) partidari m, partidària f (correligionari, persona que dóna suport a una altra en un conflicte)

◊ þá svaraði Salómon konungur og sagði við móður sína: "Hví biður þú um Abísag frá Súnem til handa Adónía? Bið heldur um konungsríkið honum til handa, því að hann er bróðir minn mér eldri, og Abjatar prestur og Jóab Serújuson eru stuðningsmenn (— ~ —:   kī   hūʔ   ʔāˈħ-ī   ha-ggaˈδōl   mimˈm-ɛnnī   wə-ˈl-ō   ū-lə-ʔɛβjāˈθār   ha-kkɔˈhēn   ū-lə-ʝōˈʔāβ   bɛn־sˤərūˈʝāh,   כִּי הוּא אָחִי הַגָּדוֹל מִמֶּנִּי; וְלוֹ וּלְאֶבְיָתָר הַכֹּהֵן, וּלְיוֹאָב בֶּן-צְרוּיָה) hans": llavors el rei Salomó respongué a sa mare dient-li: «Per què demanes l'Abisag, la sunamita, per a l'Adonies? Demana més aviat per a ell el reialme perquè ell és el meu germà gran i el sacerdot Abiatar i en Joab, el fill de na Ceruià són els seus partidaris»

stuðningsmanna·hópur <m. -hóps, -hópar>:

penya f de seguidors (club o grup d'afeccionats d'un club esportiu, esp. de futbol)

♦ stuðningsmannahópur Barcelona: penya barcelonista

stuðnings·meðferð <f. -meðferðar, -meðferðir>:

teràpia f de suport, tractament m de suport

stuðnings·úrræði <n. -úrræðis, -úrræði>:

[programa m de] recursos m.pl de suport

stuðningur <m. stuðnings, stuðningar>:

suport m, recolzament m

◊ hann ráðgaðist því við herforingja sína og kappa um það hvort stífla ætti uppspretturnar sem voru utan við borgina og veittu þeir honum stuðning (ʕāˈzar ~ עָזַר:   ˌwa-i̯ʝaʕzəˈrū-hū,   וַיַּעְזְרוּהוּ): va deliberar per això amb els seus caps i amb els seus campions si havia d'obturar les fonts que hi havia fora de la ciutat, i ells li donaren llur suport

◊ loks voru tilskipanir stórkonungsins fengnar satröpum hans og landstjórum skattlandsins handan fljóts. Þaðan í frá veittu þeir þjóðinni og húsi Guðs stuðning (nāˈɕāʔ ~ נָשָׂא:   wə-niɕɕəˈʔū   ʔɛθ־hā-ˈʕām   wə-ʔɛθ־ˌbēi̯θ־hā-ʔĕlɔˈhīm,   וְנִשְּׂאוּ אֶת-הָעָם, וְאֶת-בֵּית הָאֱלֹהִים): finalment les ordres del Gran Rei foren lliurades als sàtrapes i als governadors de la regió tributària de l'altra banda del riu. De llavors ençà varen oferir llur ajuda al poble i al temple de Déu

◊ þú skapaðir Adam og Evu konu hans honum til hjálpar og stuðnings (τὸ στήριγμα -ίγματος:   σὺ ἐποίησας ᾿Αδὰμ καὶ ἔδωκας αὐτῷ βοηθὸν Εὔαν στήριγμα τὴν γυναῖκα αὐτοῦ). Frá þeim báðum er allt mannkyn komið. Þú sagðir: „Eigi er það gott að maðurinn sé einsamall. Látum oss gera hjálp honum líka: vares crear l'Adam i l'Eva, la seva dona, perquè li fos un ajut i un suport. D'ells dos en prové tot el gènere humà. Sou Vós qui diguéreu: “No és bo que l'home estigui totsol: fem-li un ajut semblant a ell”

◊ þess manns mun síðar minnst sem launar gott með góðu, þegar á móti blæs mun hann stuðning (τὸ στήριγμα -ίγματος:   καὶ ἐν καιρῷ πτώσεως αὐτοῦ εὑρήσει στήριγμα) hljóta: l’home que recompensa el bé amb bé serà recordat després. Quan un vent advers li bufi en contra, obtindrà ajut

◊ setjið þess vegna hvarvetna á opinberum stöðum upp afrit af bréfi þessu. Leyfið Gyðingum að breyta eftir eigin lögum og veitið þeim stuðning (συνεπισχύειν:   καὶ συνεπισχύειν αὐτοῖς) á neyðartíma (ἐν καιρῷ θλίψεως), þrettánda degi tólfta mánaðarins adar, til að verjast þeim sem sýna þeim fjandskap þann dag: fixeu per això pertot arreu en els llocs públics una còpia d'aquesta carta. Permeteu als jueus que visquin segons llur llei i ajudeu-los, en el temps marcat per a llur aflicció, el dia tretze del mes dotzè que és adar, a fi que puguin defensar-se ells mateixos dels qui aqueix dia els mostrin llur hostilitat

◊ þá nýtur hann einnig stuðnings (ἡ βοήθεια -ίας:   καὶ Ἄραβας μεμίσθωνται εἰς βοήθειαν αὐτοῖς) arabískra málaliða. Hefur liðið komið sér fyrir handan árinnar (ὁ χειμάῤῥους -άῤῥου:   πέραν τοῦ χειμάῤῥου) og er tilbúið til að halda gegn þér og leggja til orrustu“: també gaudeix de l'ajut de mercenaris àrabs. Les tropes estan acampades a l'altra banda del riu i a punt per a atacar-te i entaular batalla»

◊ síðan tók hann sig upp og hélt af stað til að hegna Ísraelsmönnum. Til stuðnings (βοηθεῖν:   καὶ ἀνέβη μετ αὐτοῦ παρεμβολὴ ἀσεβῶν ἰσχυρὰ βοηθῆσαι αὐτῷ) sér hafði hann mikinn her guðleysingja: després es reagrupà i partí d'allà per a castigar els israelites. Tenia un gran exèrcit d'impius perquè l'hi ajudessin

◊ konungsmenn beindu orðum til Mattatíasar og sögðu: „Þú ert virtur og mikils metinn leiðtogi hér í borg og nýtur stuðnings (στηρίζειν:   ἄρχων καὶ ἔνδοξος καὶ μέγας εἶ ἐν τῇ πόλει ταύτῃ καὶ ἐστηρισμένος υἱοῖς καὶ ἀδελφοῖς) sona og bræðra: els homes del rei adreçaren la paraula al Mataties tot dient-li: «Ets un cabdill apreciat i molt ben considerat en aquesta ciutat i gaudeixes del suport dels teus fills i germans

◊ þá valdi Júdas Evpólemeus Jóhannesson Akkossonar og Jason Eleasarsson og sendi þá til Rómar til að gera við Rómverja samning um vináttu og stuðning (ἡ συμμαχία -ίας:   καὶ ἀπέστειλεν αὐτοὺς εἰς Ῥώμην στῆσαι φιλίαν καὶ συμμαχίαν) til að létta okinu af þjóðinni enda sáu þeir að ríki Grikkja var að hneppa Ísrael í þrældóm: aleshores en Judes escollí l'Eupòlem, fill d'en Joan, fill d'en Cos, i en Jasó, fill de l'Eleazar, i els envià a Roma per concloure amb els romans un tractat d'amistat i aliança, a fi d'alleugerir el jou del poble perquè veien que el reialme dels grecs cuidava reduir Israel a l'esclavitud

◊ en beri ófrið fyrr að höndum Rómar eða einhvers bandamanns Rómverja einhvers staðar í ríki þeirra, þá skal þjóð Gyðinga veita afdráttarlausan stuðning (συμμαχεῖν:   συμμαχήσει τὸ ἔθνος τῶν ᾿Ιουδαίων, ὡς ἂν ὁ καιρὸς ὑπογράφῃ αὐτοῖς, καρδίᾳ πλήρει·) eftir því sem aðstæður krefja: però si s'aixeca primer una guerra contra Roma o contra algun aliat dels romans a alguna part de llur imperi, el poble dels jueus els donarà el seu suport sense restriccions de la manera que les circumstàncies ho requereixin

◊ hið sama skal gilda ef ófrið ber fyrr að höndum þjóðar Gyðinga. Þá munu Rómverjar veita þeim afdráttarlausan stuðning (συμμαχεῖν:   συμμαχήσουσιν οἱ Ῥωμαῖοι ἐκ ψυχῆς, ὡς ἂν αὐτοῖς ὁ καιρὸς ὑπογράφῃ) eftir því sem aðstæður krefja: el mateix s'aplicarà si s'aixeca primer una guerra contra el poble dels jueus. Llavors els romans els donaran llur suport sense restriccions segons ho requereixin les circumstàncies

◊ Demetríus frétti af þessum atburðum, varð dapur og sagði: „Hví létum við það henda að Alexander yrði fyrri okkur til að ávinna sér vináttu Gyðinga og stuðning (τὸ στήριγμα -ίγματος:   τί τοῦτο ἐποιήσαμεν ὅτι προέφθακεν ἡμᾶς Ἀλέξανδρος τοῦ φιλίαν καταλαβέσθαι τοῖς ᾿Ιουδαίοις εἰς στήριγμα;)?: en Demetri s'assabentà d'aquests fets, s'entristí i digué: «Com hem deixat que passi que l'Alexandre se'ns hagi avançat a guanyar-se l'amistat dels jueus i llur ajut?»

♦ lýsa yfir [skilyrðislausum] stuðningi við e-n: declarar el seu suport [incondicional] a algú

♦ njóta stuðnings e-s: gaudir (o: fruir) del suport d'algú

stuð·púði <m. -púða, -púðar>:

1. <FERROV> topall m

♦ nota e-ð sem stuðpúða: <LOC FIG> emprar una cosa com a esmorteïdor per aturar un cop

♦ stuðpúði milli ríkjanna tveggja: <FIG> coixí (o: tampó) entre els dos estats

2. (á vegum) atenuador m d'impactes (o: xocs) (dispositiu a les carreteres destinat a esmorteir la força de l'impacte d'un vehicle)

3. (loft- eða öryggispúði í bílnum) airbag m (coixí de seguretat dins vehicle)

stuðst:

supí de → styðjast “recolzar-se”

◊ þú ert von mín, Drottinn, þú, Drottinn, ert athvarf mitt frá æsku, frá móðurlífi hef ég stuðst (sāˈmaχ ~ סָמַךְ:   ʕāˈlɛi̯-χā   nisˈmaχtī   mi-bˈbɛtˤɛn,   עָלֶיךָ, נִסְמַכְתִּי מִבֶּטֶן) við þig, frá móðurskauti hefur þú verndað mig, um þig hljómar ætíð lofsöngur minn: vós, Adonai, sou la meva esperança, vós, Jahvè, sou el meu refugi des de la meva joventut. En vós m'he recolzat des del ventre de ma mare, vós m'heu defensat des de les entranyes de ma mare, la meva lloança de tu sempre ressonarà

stuðull <m. stuðuls, stuðlar>:

1. (stytta, stuðningsstólpi) puntal m, pilar m [de suport] (politxó, estintol, suport)

2. (rúmstuðull, rúmstólpi) pilar m de llit (peu de llit)

3. <LITER> stuðull m, terme propi del vers al·literatiu que designa el so al·literatiu (o sons al·literatius) que serveix o serveixen de pilar o politxó al so al·literant principal o höfuðstafur. Així, en el vers al·literatiu meiri ok minni, ǀ mǫgo Heimdalar, la m dels mots meiri i minni és l’stuðull -el ‘politxó’- del mot mǫgo, la m- del qual constitueix el höfuðstafur. El conjunt de sons que constitueixen una sèrie al·literativa es diuen ljóðstafir. El so al·literatiu principal, que és el primer so al·literant del segon braquistiqui d'un vers, es diu höfuðstafur

♦ þessi tvö orð falla í stuðla: <LITER> aquestes dues paraules al·literen

♦ tala í stuðlum: <LITER> parlar en versos al·literatius

3. <GEOL> columna prismàtica [de basalt]

4. <MAT> coeficient m

♦ stuðull við óþekkta stærð/breytu: <MAT> coeficient d'incògnita/de variable

♦ stuðull prodúkts: <MAT> quocient del producte

♦ → fylgnistuðull “coeficient de correlació”

♦ → fylgnistuðull Pearsons “coeficient de correlació de Pearson”

♦ → hlutfylgnistuðull “coeficient de correlació parcial”

♦ → raðfylgnistuðull “coeficient de correlació per rangs”

♦ → raðfylgnistuðull Kendalls“coeficient de correlació per rangs de Kendall”

♦ → reiknistuðull“coeficient, factor de càlcul”

♦ → virknistuðull“coeficient d'activitat”

♦ → gáfnastuðull “quocient m intel·lectual, coeficient m intel·lectual”

♦ → verðhækkunarstuðull “factor de càlcul de l'increment dels preus”

stugga <stugga ~ stuggum | stuggaði ~ stugguðum | stuggað ║ við e-m>:

1. (reka frá, styggja) espantar algú, arruixar algú (Bal.) (fer fugir)

♦ stugga við kindunum: espantar les ovelles

2. <e-n stuggar við e-m ~ e-u ║ loc. impers.>: (hafa viðbjóð á, hafa óbeit á) algú té (o: sent) aversió per algú ~ una cosa (avorrir, abominar, detestar)

◊ alla mína alúðarvini stuggar (tāˈʕaβ ~ תָּעַב:   tiʕăˈβū-nī   ˌkāl־məˈθēi̯   sōˈδ-ī,   תִּעֲבוּנִי, כָּל-מְתֵי סוֹדִי) við mér, og þeir sem ég elskaði, hafa snúist á móti mér: tots els meus amics íntims em detesten, i aquells qui estimava se m'han caragirat

◊ en af öllu því, sem kvikt er í vötnunum, og af öllum lifandi skepnum, sem eru í vötnunum, séu öll þau dýr í sjó eða ám, sem eigi hafa sundugga og hreistur, yður viðurstyggð. Viðurstyggð skulu þau vera yður. Ekki skuluð þér eta kjöt þeirra, og við hræjum þeirra skal yður stugga (ʃāˈqat͡s ~ שָׁקַץ:   wə-ʔɛθ־niβlāˈθ-ām   təʃaqˈqēt͡sū,   וְאֶת-נִבְלָתָם תְּשַׁקֵּצוּ). Öll lagardýr, sem ekki hafa sundugga og hreistur, skulu vera yður viðurstyggð. Af fuglunum skal yður stugga (ʃāˈqat͡s ~ שָׁקַץ:   wə-ʔɛθ־ˈʔēllɛh   təʃaqqəˈt͡sū   min־hā-ˈʕōφ,   וְאֶת-אֵלֶּה תְּשַׁקְּצוּ מִן-הָעוֹף) við þessum, - þér skuluð eigi eta þá, þeir eru viðurstyggð -: örninn, skegg-gammurinn og gammurinn, gleðan og valakynið, allt hrafnakynið, strúturinn, svalan, mávurinn og haukakynið, uglan, súlan og náttuglan, hornuglan, pelíkaninn og hrægammurinn, storkurinn og lóukynið, herfuglinn og leðurblakan: però de tot allò que es bellugui dins l'aigua i de totes les criatures vivents que hi ha dins l'aigua, que tots els animals que viuen dins la mar o els llacs i rius, que no tinguin aletes ni escates, siguin per vosaltres una abominació; que siguin per vosaltres una abominació. No menjareu llur carn i avorrireu llurs carronyes. Tots els animals que viuen a l'aigua i no tenen aletes ni escates, que us siguin una abominació. D'entre els ocells, avorrireu tots aquests: no menjareu pas aquests, són una cosa abominable!: l'àguila, el trencalòs (peres), el voltor (oznià), el milà reial i les espècies de falcons, totes les espècies de corbs, l'estruç, l'oroneta, la gavina i les espècies d'astors, el mussol, el mascarell, el gamarús, el mussol banyut, el pelicà i la miloca (raħam), les espècies de juies, el puput i el rat-penat

stugg·laust <adv.>:

sense aversió

◊ Yggs bjálfa mun eg Úlfi ǁ Endils um boð senda, ǁ mér er við stála stýri ǁ stugglaust, syni Ugga, ǁ að gnýskúta Geitis ǁ goðvarg fyrir argan, ǁ þann er við rögn um regnir, ǁ reki hann en eg annan: enviaré de part de l'Yggr de l'abric de pell de l'Endill un missatge a l'Úlfr, fill de l'Uggi -lluny de mi qualsevol aversió cap al timoner d'acers- que estimbi l'argr (efeminat) llop dels déus (= el missioner Þangbrandr), que s'aixeca ple d'arrogància contra els rögn, per la sorollosa cova d'en Geitir. Jo hi estimbaré l'altre (= en Guðleifr Arason) (vocabulari: Per a la solució i interpretació de les kènningar, segueixo l'Örnólfur Thorsson 1991, p. 204-205. En Bernhard Kahle 1905, p. 23, tradueix l'estrofa així: Der krieger (d. h. ich) wird dem Ulfr, dem sohne Ugges, botschaft senden — wohlwollend gesinnt bin ich dem krieger — daß er vertreibe den weibischen götterlästerer ..., aber wir [wollen vertreiben] den andern; en la seva interpretació, doncs, l'autor de l'estrofa no esperona l'Úlfr Uggason a matar el missioner, sinó a expulsar-lo d'Islàndia, o, com a mínim, a fer-ne un bandejat. En Kahle 1905, p. 23, renuncia a intentar explicar el significat del sintagma i kènning: fyrer Geites gnýskúta, bo i dient fyrer Geites — rǫgn, diese worte haben noch keine genügende erklärung gefunden . #1. Yggr bjálfa Endils: Yggr és un dels noms de l'Odin; Endill és un rei de la mar; l'abric de pell de l'Endill és una kènning de cuirassa; l'Odin de la cuirassa és una kènning composta de guerrer; #2. stýrir stála: timoner d'acers. Kènning de guerrer; #3. goðvargr: llop dels déus. Kènning de impiu, blasfem; #4. regna: Örnólfur Thorsson 1991, p. 204: ‘formæla’, sbr. ragna: bölva; hefjast upp, rísa með ofmetaði gegn. En Rudolf Meissner, a l'article «Zur lausavísa des Þorvaldr enn veili», Zeitschrift für deutsche Philologie 48 (1920) pp. 439-443, escriu al respecte (p. 441): Ein ἅπαξ εἰρημένον kann in einer so alten strophe nicht auffällig sein. Ich verstehe rigni als konj. zu einemverbum rigna, rignaða, starr, steif werden, sich steif machen, sich aufsetzen können. Encara hi podem afegir rægja i interpretar el verb com a que renega o flastoma contra els déus, que injuria els déus; la Kristnisaga, p. 23, ed. Kahle, 1905, ofereix la lliçó of rignir; #5. gnýskúti Geitis: la balma, envoltada dels brams de les ones, d'en Geitir. Geitir és un ètun; la sorollosa balma d'en Geitir, kènning de penya-segat, espadat, ja que ètuns, risons i bergrisons hi vivien; el substantiu gnýr fa referència als bramuls de les onades que s'estavellen contínuament contra l'espadat; aquesta és la interpretació de l'Örnólfur Thorsson 1991, p. 205: skúti: hellir; gnýskúti (hellir þar sem er gnýr) Geitis (jötuns): björg, hamrar i afegeix Þessi vísa er varðveitt í sömu ritum og 6. vísa. Í henni er minnst á tvo úlfa, argan goðvarg og annan sem er Yggs bjálfa en þá væri bjálfi frekari skýring á úlfi því að hann hefur feld og fæli í sér nafn Úlfs Uggasonar og hann væri þá stála stýrir. Seinni hluti vísunnar tengist forngermönskum sið þegar mönnum var varpað fyrir björg í fórnar- eða refsingarskyni. Val a dir que aquesta interpretació de la kènning per bé que sigui molt antiga i la general, no és acceptada de tothom. Així, en Rudolf Meissner, a l'article «Zur lausavísa des Þorvaldr enn veili», Zeitschrift für deutsche Philologie 48 (1920) pp. 439-443, escriu al respecte (p. 439): gnýskúti Geitis erklärt Finnur Jónsson im Lex. poeticum 192^b als eine kenning für bjarg, was mir unmöglich scheint, denn die zufügung des riesennamens erfordert statt der   e i g e n t l i c h e n   bezeichnung skúti (höhle, felsenkluft) eine   u n e i g e n t l i c h e,   etwas (dem sinne nach) skáli. Eine erklärung oder besserung der stelle kann ich nicht geben. La traducció llatina del 1828 de l’Óláfs saga Tryggvasonar en mesta, vol. II., cap. 216, p. 189, parteix d'una altra lliçó: <...> gnýfeti Geitis sonipes, i.e. equus gigantis <...> equus gigantis h.l. mihi est lupus, quamuis huius locutionis exemplum rarissime occurrat, cum fere semper lupus appelletur equus gigantidis <...> Lupo aliquem obiicere, est feris dilaniandum dare, interficere. La darrera paraula sobre aquesta kènning encara no s'ha dita. Jo tinc la sensació que el mot skúti ‘balma’ no té res a veure amb el constituent -skúti de gnýskúti i entenc la forma del constituent com la forma pròpia d'un nom d'agent; alhora entenc que geitis podria ésser el genitiu d'un nom comú geitir de significat subjacent cabrer/geitahirðir i que podria ésser una al·lusió al déu Tor, el carro del qual és estirat per dos bocs)

stuggur <m. stuggs, no comptable>:

aversió f

♦ mér stendur stuggur af e-u: una cosa em fa basarda (sento repulsa per una cosa que pot ésser una amenaça, una cosa que pot representar un possible perill m'inspira aversió)

◊ urðu Móabítar þá næsta hræddir við lýðinn, því að hann var fjölmennur, og það stóð þeim stuggur (qūt͡s ~ קוּץ:   wa-i̯ˈʝāqāt͡s   mōˈʔāβ   mi-ppəˈnēi̯   bəˈnēi̯   ʝiɕrāˈʔēl,   וַיָּקָץ מוֹאָב, מִפְּנֵי בְּנֵי יִשְׂרָאֵל) af Ísraelsmönnum: els moabites s'espantaren molt amb aquell poble perquè era nombrós i sentiren una gran basarda davant els israelites

stugg·vænn, -væn, -vænt <adj.>:

abominable

stukkum:

1ª pers. pl. pret. ind. de → stökkva “saltar”

stuldur <m. stuldar, stuldir>:

<JUR> furt m (robatori sense violència)

◊ stuldur verðmæta úr gröf: furt d'objectes valuosos de dins una tomba

stumra¹ <stumra ~ stumrum | stumraði ~ stumruðum | stumrað>:

(stultra, staulast) caminar amb passes vacil·lants (marxar amb pena i esforç, p.e., com quan hom camina per un fangar)

◊ hún lét sem hún hugði allillt til að hann bæri hana en þó fór hún á bak honum. Stumraði hann allseint og gekk við tvær hækjur: ella va fer com si trobés molt desagradable que ell la portés [a mè-coll], però tanmateix va pujar a la seva esquena. Ell anava avançant molt lentament, amb passes vacil·lants, i s'ajudava, en fer-ho, de dues crosses

◊ þeir hlóðu sik nú næfrum ok tóku sér lurka í hendr ok stumruðu fram at tjǫldunum. Þar var reykr mikill. Þeir settust í dyrrnar. Þeir báðu þá ór dyrunum ganga, sem inni váru: es varen cobrir el cos amb escorces de bedoll [com si fossin dos captaires], varen agafar unes claves i avançaren, caminant amb passes vacil·lants, cap a les tendes. Allà i havia molt de fum. S'assegueren en el portal. Els qui eren a dins els manaren que se n'anessin del portal

◊ Það var aðfangskveld jóla í þann tíma er jarl var kominn í sæti og mart stórmenni er jarl hafði að sér boðið til jólaveislunnar. Karl gengur greiðlega inn í höllina en er hann kemur inn stumrar hann geysimjög og fellur fast á hækjurnar og snýr til annarra stafkarla og sest niður utarlega í hálminn. Hann var nokkuð bæginn við stafkarla og heldur harðleikinn en þeir þoldu illa er hann lét ganga á þeim stafina. Hrukku þeir undan og varð af þessu hark og háreysti svo að heyrði um alla höllina. En er jarl verður þessa var spyr hann hvað valdi óhljóði þessu. Honum er sagt að stafkarl einn sé sá þar kominn að svo sé illur og úrigur að ekki láti ógert. Jarl bað kalla hann fyrir sig og svo var og gert. En er karl kom fyrir jarl hafði hann mjög stutt um kvaðningar. Jarl spurði hann að nafni, ætt og óðali: era dissabte de Nadal, a l'hora que el iarl s'havia assegut a taula acompanyat de molts de prohoms que el iarl havia convidat al banquet de Nadal. El vell va entrar, sense que ningú no li ho impedís, al palau del iarl, però quan hi va haver entrat, es va posar a caminar sondrollant-se d'una manera exagerada i s'estintolava, en fer-ho, amb fermesa a les crosses i es va dirigir allà on eren els altres captaires i es va asseure [amb ells] a la part més exterior de la sala, sobre la palla. Es va mostrar molt bregós i força desconsiderat amb els altres captaires els quals es varen prendre molt malament que deixés anar les crosses damunt ells. Varen recular davant ell i això va provocar un rebombori i xivarri tals que se sentia per tot el palau. Quan el iarl ho va sentir, va demanar què ocasionava aquell avalot. Li digueren que era un captaire totsol, que acabava d'arribar, i que era tan dolent i violent que les feia de tots colors. El iarl va manar que el portessin a la seva presència i així ho feren. I quan el captaire es va trobar davant el iarl, el va saludar d'una manera molt lacònica. El iarl li va demanar com es deia, de quina família era i quina era la seva terra pairal

◊ Þorleifur var því vanur, sem mjög var fornmennis háttur, að sitja löngum úti á haugi einum eigi langt frá bænum og svo bar nú að móti er Hallfreður kom. Hallfreður gekk að hauginum. Fór hann heldur seint og stumraði mjög. Hafði karl þröngd mikla og hrækti mjög í skeggið, rengdi til augun (en Nordal 1944, p. 366 llegeix ~ renndi til augum) þó að óskyggn væri ef hann sæi nokkuð manna úti, en er hann kom að hauginum heilsaði Þorleifur honum og spurði hvað manna hann væri: per això, en Þorleifur, com era costum molt estès entre els homes de l'antigor, solia passar llargues estones assegut a fora, a dalt d'un túmul funerari que hi havia no gaire lluny del mas, i aquest va ser precisament el cas quan en Hallfreður hi va arribar. En Hallfreður es va dirigir al túmul caminant molt a poc a poc, marxant amb pena i esforç. El vell patia d'ofec molt greu i bavejava molt, de manera que les baves li mullaven la barba. Encara que tingués molt mala vista, fixava intensament la mirada per si afinava ningú. Quan en Hallfreður s'acostà al túmul, en Þorleifur el va saludar i li va demanar qui era

◊ í þessu stumraði karl upp á hauginn til hans: i amb això, el vell captaire va pujar el túmul, amb passes vacil·lants, cap a ell

stumra² <stumra ~ stumrum | stumraði ~ stumruðum | stumrað ║ yfir e-m>:

(leitast við að hjálpa e-m sjúkum eða slösuðan) socórrer algú (ocupar-se d'un malalt o ferit, esp. amb els primers auxilis )

stuna <f. stunu, stunur. Gen. pl.: stuna>:

gemec m

◊ úr borgunum heyrast stunur (nāˈʔaq ~ נָאַק:   mē-ˈʕīr   məˈθīm   ʝinˈʔāqū,   מֵעִיר מְתִים, יִנְאָקוּ) deyjandi manna, sálir hinna drepnu hrópa á hefnd, en Guð gefur ekki gaum að óhæfunni: de les ciutats se senten els gemecs dels moribunds, les ànimes dels morts clamen venjança, però Déu no presta atenció a aquesta atrocitat (a aquestes infàmies)

◊ svo segir Drottinn Guð við Týrus: Munu eyjarnar ekki nötra við dynkinn af falli þínu og stunur (ʔāˈnaq ~ אָנַק:   bɛ-ʔĕˈnɔq   ħāˈlāl,   בֶּאֱנֹק חָלָל) helsærðra þegar blóðbaðið verður skefjalaust í borginni?: així parla el Senyor Jahvè a Tir: “Que no tremolaran les illes amb l'estrèpit de la teva caiguda i els gemecs dels ferits moribunds quan el bany de sang es descontroli a l'interior de la ciutat?”

stund <f. stundar, stundir>:

1. (stutt tímabil, stundarkorn) estona f (breu lapse de temps)

◊ við höfum átt góðar stundir saman en... þetta eru endalokin fyrir okkur! fyrirgefðu Bárður!: hem passat bones estones plegats, però això ara és el final entre nosaltres. Perdona'm, Bárður!

◊ og er að þeirri stundu kemur segir Dalla þeim frændum að henni gast ekki að þessi ætlan "skal eg gera það veður að hvorki yður né öðrum mönnum sé úti vært": i quan es va acostar el moment [de la celebració del duel], la Dalla va dir als seus parents (al seu oncle i nebot) que aquell pla li desagradava “faré [amb les meves arts màgiques] un temps atmosfèric que ni vosaltres ni els altres pugueu estar-vos a fora[, a l'aire lliure]”

♦ af stundu: d'aquí a poc [temps], en breu

◊ Ósvífur mælti: "Höfum vér nú ráð Snorra goða og spörum þetta verk öðrum því að skammt mun líða áður búar Kotkels munu eiga spánnýjar sakir við þá og mun sem vert er Þorleiki mest mein að þeim. Munu þeir margir hans óvinir af stundu er hann hefir áður haft stundan af. En eigi mun eg letja yður að gera slíkt mein þeim Kotkatli sem yður líkar ef eigi verða aðrir til að elta þau úr héraði eða taka af lífi með öllu um það er þrír vetur eru liðnir": l’Ósvífur els va dir: "Cenyim-nos doncs al consell del godó Snorri i deixem que siguin uns altres els qui facin aquest treball perquè no passarà gaire temps abans que els veïns d'en Kotkell tinguin amb ell i els seus plets de nova mena i el qui en patirà les pitjors conseqüències serà en Þorleikur, com és ben just. D'aquí a poc seran molts els seus enemics d'entre aquells de qui abans tenia el recolzament i l'ajut. Tanmateix, no us impediré que feu al Kotkell i els seus el mal que us abelleixi si, en els tres propers anys, no n'hi ha d'altres que, d'una vegada per sempre, els expulsin del districte o els matin" (vocabulari: #1. stundan: Cf. Baetke 19874, pàg. 613: munu þeir margir hans óvinir af stundu er hann hefir áðr haft stundan af die sich früher um ihn bemüht, die ihm früher Hilfe, Freundschaft erwiesen haben; )

◊ af stundu sjá þeir að sigla að þeim fimm skip. Stendur maður á mesta skipinu við siglu, mikill og fríður, í grænum kyrtli og hafði gylltan hjálm á höfði, og mælti: "Við mikinn liðsmun áttu nú að etja frændi," sagði hann "og mun það drengilegra að veita þér lið Leifur frændi": al cap de poc varen veure que cinc vaixells singlaven cap a ells. A bord del més gros d'aquelles naus hi havia dret un home, alt i bell, al costat del mast. Duia posat un kyrtill verd i portava un elm daurat al cap. Aquest home els va dir: “Parent, has de bregar amb un enemic que et supera en forces”, li va dir, “i [si això és valerós,] prestar-te ajut, parent Leifur, encara serà més baronívol”

♦ af annarri stundu: aviat, d'aquí a poc [temps], en breu

◊ "Þá skal þetta vera fast með okkur," segir Ófeigur, "því að eg mun koma hingað til þín af annarri stundu": l’Ófeigur li va dir: “Doncs que això [que t'acabo de proposar i a què tu accedeixes] sigui ferm entre nosaltres dos, car tornaré aquí [a la teva búð] d'aquí a poc”

♦ alla stund: sempre, <LIT> tostemps

◊ eptir þetta fór Sturlaugr aptr til Svíþjóðar ok settist at sínu ríki ok var margfróðr ok fjáðr, ok alla stund var Sturlaugr í sætt við stólkonunginn í Svíþjóð, ok þótti konungi hann vera harðfengr í ǫllum raunum, því at fóstbrœðr hans heldu vináttu ok tryggð á meðan þeir lifðu allir: després d'això, l'Sturlaugr va tornar a Suècia i prengué estatge definitiu al seu regne i hi fou molt savi i acabalat. I tostemps mantingué la pau amb el tsar de Garðaríki. El tsar va trobar l'Sturlaugr ferm i dur en totes les proves [que hagueren de superar] ja que l'Sturlaugr i els seus germans de jurament mantingueren entre si l'amistat i la lleialtat mentre visqueren (vocabulari: #1. stólkonungr í Svíþjóð: al meu entendre es refereix a Svíþjóð hin mikla, però podria tractar-se d'una confusió amb Bizanci ja que el terme stólkonungr es refereix altrament a l'emperador de Constantinoble i l'adjectiu gerzkr, girzkr designa per igual els bizantins i els gardarikesos, almenys en època tardana; #2. harðfengr: Cf. Baetke 19874, pàg. 232: ... kühn, unerschrocken; )

♦ allar stundir: sempre, <LIT> tostemps

◊ svo er sagt að Tófa dóttir Strút-Haralds jarls tekur til orða og mælti við Sigurð bónda sinn: "Þú munt nú fara," segir hún, "sem þú hefir ætlað; en þess vil eg þig biðja," segir hún, "attú fylgir sem bezt Búa bræður þínum og leif eftir þig orðstír sem beztan, en eg mun þín bíða, svo að engi maður skal koma í mína rekkju meðan eg spyr þig heilan og lífs. En menn eru þeir tveir, Búi," segir hún, "er eg vil þér gefa til farar þessarrar, þvíað þú hefir allar stundir vel til mín verið. Annar heitir Hávarður og er kallaður Hávarður höggvandi, en annar heitir Áslákur og er kallaður Áslákur hólmskalli. En því gaf eg þér þessa menn að mér er við þig vel, og ekki skal óeinurð við það hafa, að miklu heldur vilda eg þér hafa gefin verið en þeim er nú á eg; en þó mun það nú svo búið vera verða": conten que la Tófa, la filla del iarl Strút-Haraldur, va prendre la paraula i digué al seu marit Sigurður: “Hi aniràs”, li va dir, “com ho has volgut fer. Et vull demanar, emperò, que donis suport de la millor manera que et sigui possible a ton germà Búi i que procuris deixar darrere teu una reputació que sigui la millor possible, i jo[, mentre siguis fora,] t'esperaré de manera que cap home no es ficarà al meu llit mentre sàpiga que estàs bé i amb vida. I hi ha dos homes, Búi”, prosseguí, “ que et donaré perquè t'acompanyin en aquesta expedició, car sempre has estat bo amb mi. Un d'ells nom Hávarður i li diuen Hávarður Traspassador (estocador, abatidor [d'homes]), i l'altre nom Áslákur i li diuen Áslákur Calba-dels-illots-de-duels. I et dono aquests homes perquè em sento bé amb tu i no cal dissimular que m'hauria estimat molt més que m'haguessin donada a tu per muller que no pas al qui ara és el meu marit. Tanmateix, les coses han de restar com ara són” (vocabulari: #1. hólmskalli: Calb dels duels; les armes li rebotaven, de manera que en Vigfús Víga-Glímsson el va haver de matar clavant-li el corn d'una enclusa al cap. El seu malnom es podria circumscriure com a El calb al qual als duels rituals en un illot li reboten espases i destrals; )

♦ á einni stundu: en el mateix moment

◊ en nú kom að þeim hátíðardegi er sá mildi konungur lét líf sitt á og allir Norðmenn héldu. Þá vildi sá hinn óvitri greifi ekki heilagt halda og bauð hann ambátt sinni að hún skyldi baka og elda ofn til brauðs á þeim degi. Vita þóttist hún æði þess greifa að hann mundi henni sárlega hefna ef hún léti eigi að því sem hann bauð henni. Gengur hún til nauðig og bakaði ofninn og kveinaði mjög meðan hún starfaði og heitaðist við Ólaf konung og kvaðst aldrei mundu á hann trúa, nema hann hefndi með nokkurri bendingu þessi ódæmi. Nú megið þér hér heyra maklegar refsingar og sannlegar jartegnir. Allt var það jafnskjótt og á einni stundu er greifi sá varð blindur báðum augum og brauð það varð að grjóti er hún hafði í ofninn skotið. Komið er af því grjóti til staðar hins helga Ólafs konungs og víða annars staðar. Síðan hefir Ólafsmessa haldin verið ávallt í Danmörk: i llavors es va acostar el dia de la festa [de sant Olau] en el qual el clement rei va haver de deixar la seva vida i que tots els noruecs celebren. Aquell dia el forassenyat comte no volia santificar aquella festa i va manar a la seva minyona que pastés pa i escalfés el forn per a coure-l'hi. Ella coneixia el caràcter violent d'aquest comte massa bé i sabia que, si no feia el que li havia manat, li ho faria pagar ben car. Així doncs, va anar a escalfar el forn per la força, però mentre feia la seva feina, es planyia i lamentava molt i pronunciava amenaces contra el rei sant Olau dient no creuria mai més en ell si no castigava amb algun senyal (portent, miracle) aquell fet inaudit. Ara sentireu contar aquí un vertader miracle i un càstig ben merescut. Just en el mateix instant [que ella proferia les seves amenaces] es va esdevenir que el comte va tornar cec de tots dos ulls, i els pans, que ella havia enfornat, es varen convertir en pedra. D'aquestes pedres se'n poden veure algunes a l'església del rei sant Olau i arreu de molts d'altres llocs. D'aquell dia ençà, el dia de sant Olau sempre s'ha celebrat a Dinamarca

♦ á erfiðum stundum: en moments difícils

♦ á hverri stundu: en qualsevol moment

♦ á lítilli stundu: en poc temps, d'aquí a poc temps,en breu, aviat

◊ segir Snorri hann skuli ráða þó sér sé grunur að sá sveinn muni einhvers staðar höggva í ætt sína. Bera þeir nú líkin saman í kös þar í túninu, skiljast við so búið og hraða sér í burtu. Var þetta á lítilli stundu gjört. Lýsa víginu á næsta bæ. Ríða nú upp með ánni og yfir í Hvítársíðu og upp frá bæjum, stíga þar af hestum sínum og taka átfang (segir sagan) og leggjast niður og hvíla sig og hesta sína. Fylgjurum Snorra þykir þetta óviturlegt að leggjast niður í grashögum skammt frá bæjum. Snorri segir eigi muni til saka. Liggja þeir þar fram yfir miðdegi og finna smalamann einn. Snorri biður hann bera kveðju Borgfirðingum frá Snorra goða og segja þeir hafi nú gjört sér greiðara fyrir en næst. Ríða síðan vestur fjöll og hver heim til sín og þykir förin vel hafa gengið: l’Snorri va dir que ell es faria com ell [en Þórður] deia encara que sospitava que de totes maneres aquell noi [que deixaven amb vida un dia] infligiria un bon tall a la seva família. Llavors dugueren els cadàvers al tún, la tanca de fenàs del mas, i els hi amuntegaren. Els deixaren allà i s'apressaren a allunyar-se d'allà. [Tot això] ho feren en poc temps. Al proper mas hi declararen que ells eren els autors d'aquelles morts. Llavors marxaren riu amunt i, creuant-lo, entraren a la Hvítársíða i aquí pujaren a la part de dalt dels masos. Baixaren dels cavalls i menjaren de les provisions (segons la saga) i s'ajagueren i descansaren, ells i els seus cavalls. Els acompanyants de l'Snorri consideraren que era imprudent ajeure's a les pastures a [tan] poca distància dels masos. L'Snorri els va dir que no els en vindria cap mal. Hi varen jeure fins passat migdia i [llavors] s'hi trobaren amb un pastor. L'Snorri li va demanar que portés salutacions del godó Snorri als de Borgarfjörður i que els digués que li ho havien posat més fàcil que la primera vegada. Després marxaren a ponent de les muntanyes i cadascun d'ells tornà a ca seva en la creença que aquell viatge havia sortit bé

◊ Egill hafði skúfaða skóþvengi, sem þá var siður til, og hafði losnað annar þvengurinn og dragnaði skúfurinn. Gekk þrællinn þá inn í forhúsið. En er hann gekk í aðalskálann vildi hann fara hljóðlega því að hann sá að þeir Björn og Þórður sátu við eld og ætlaði Egill nú á lítilli stundu að vinna sér til ævinlegs frelsis. Og er hann vildi stíga yfir þröskuldinn þá sté hann á þvengjarskúfinn þann er dragnaði. Og er hann vildi hinum fætinum fram stíga þá var skúfurinn fastur og af því reiddi hann til falls og féll hann innar á gólfið. Varð það svo mikill dynkur sem nautsbúk flegnum væri kastað niður á gólfið: l’Egill tenia les vetes de les sabates acabades en borla, com era moda aleshores, i la baga d'una de les vetes s'havia desfeta i la borla s'arrossegava pel terra. Llavors el serf va entrar en el vestíbul [de la búð], però quan va haver d'entrar a l'estança principal de la búð, va voler fer-ho sigilosament perquè va veure que en Björn i en Þórður hi seien a la vora del foc. L'Egill s'havia proposat d'obtenir abans de no gaire la llibertat de per vida. Però quan volia travessar el llindar, va trepitjar la borla de la veta de la sabata que s'arrossegava. I quan va voler fer passar endavant l'altra cama, [la qui tenia la veta de la sabata desfeta,] va resultar que la borla havia quedada travada i per això va travelar i va caure de per llarg sobre el terra de l'estança interior. Es va produir un estrèpit tan gran en la caiguda com si hom hagués llançat al terra el cos d'un bou escorxat

♦ á samri stundu: en el mateix moment

◊ en hver sá, er eigi fellur fram og tilbiður, honum skal á samri stundu (ʃāˈʕāh ~ שָׁעָה:   ˌba-ḥ־ʃaʕăˈθ-āʔ,   בַּהּ-שַׁעֲתָא) kastað verða inn í brennandi eldsofn: i qualsevol que no es prosterni i l'adori, serà llançat en el mateix instant a un forn encès”

◊ þetta gjörði hún dögum saman. Páli féll það illa. Loks sneri hann sér við og sagði við andann: "Ég býð þér í nafni Jesú Krists að fara út af henni." Og hann fór út á samri stundu (καὶ ἐξῆλθεν αὐτῇ τῇ ὥρᾳ): ella va fer això durant molts dies. Al Pau això el desplaïa i finalment es girà i digué a l'esperit: «Et mano en nom de Jesucrist que surtis d'ella». I en sortí al mateix instant

♦ á síðustu stundu: en el darrer moment (o: minut)

♦ alltaf á síðustu stundu: sempre en el darrer moment

◊ hún kemur alltaf á síðustu stundu: sempre arriba en el darrer moment

♦ á skammri stundu (o: stund): en poc temps

♦ á skemmri stundu: en força poc temps, d'un moment a l'altre

◊ hún svarar þá: "Eigi valdist sá inn minnsti til, en eigi má vita, hvat þá er tíðenda. Kann vera öðrum sé ætlat, ok skipast má á skemmri stundu, ok ver kátr, faðir": ella li va respondre aleshores: “El qui s'ha decidit a ésser el meu marit no és pas el menor dels homes, però no es pot saber [mai] què passarà llavors [d'aquí a tres anys, quan s'hagin de celebrar les noces]. Podria ésser que jo estigui destinada a un altre, les coses poden canviar d'un moment a l'altre. No estiguis trist, pare”

♦ á stundinni: al moment, a l'instant

♦ á stundum: de vegades, a estones, de tant en tant (→ stundum)

◊ Björn varð eftir að drottning var frá æðsti ráðgjafi kóngs og vasaði mjög í völdum eftir vild sinni enda var kóngur æði talhlýðinn við hann. Þegar fimmtánda árið var að líða eftir hvarf drottningar þóttist Björn stundum sjá úr landi reyk úti í eynni og kom á tal við kóng að það mundi vera betra að grennslast eftir hvort ekki væru komnir þjófar á eyna því auk reykjarins sem sér sýndist þar úti á stundum gæti ekki hjá því farið að hjörð kóngsins fækkaði óðum og ósjálfrátt eftir því sem sér litist til. Kóngur bað hann senda þangað skip og menn og rannsaka eyna og svo gerði Björn: en Björn, després que la reina hagué desaparegut, es va convertir en el més alt conseller del rei i s'immiscia molt i a voluntat en els afers de les autoritats, però el rei es deixava persuadir fàcilment per ell. Quan hagueren passats quinze anys de la desaparició de la reina, en Björn cregué veure de tant en tant des de terra fum a l'illa i anà a parlar amb el rei i li va dir que fóra millor d'informar-se si no haurien anat lladres a l'illa ja que a més a més del fum que de tant en tant s'hi podia veure, no podia passar-se per alt que el ramat [reial d'ovelles que hi havia a l'illa], pel que li semblava, minvava en nombre ràpidament i de manera no volguda (de manera involuntària). El rei li manà que hi enviés una nau i homes que escorcollessin l'illa, i així ho féu en Björn

♦ á sömu stund (o: stundu):  alhora (en el mateix moment, al mateix temps) (→ samstundis)

◊ fyrir því gengu og fram á sömu stundu (zəˈman ~ זְמַן:   ˌbē-ḥ־zimˈn-āʔ,   בֵּהּ-זִמְנָא) kaldverskir menn og ákærðu Gyðingana: per això, i al mateix temps, certs caldeus s'hi acostaren i denunciaren els jueus

◊ á sömu stundu (ʃāˈʕāh ~ שָׁעָה:   ˌba-ḥ־ʃaʕăˈθ-āʔ,   בַּהּ-שַׁעֲתָא) komu fram fingur af mannshendi og rituðu á kalkið á veggnum í konungshöllinni, gegnt ljósastikunni, og konungurinn sá fingur handarinnar, sem ritaði: en aquell mateix moment, aparegueren els dits d'una mà d'home i escrigueren, en front del candeler, a la calç de la paret del palau reial, i el rei veié els dits d'aquesta mà que escrivia

◊ en þá er menn draga yður fyrir rétt skuluð þér ekki hafa áhyggjur af því hvernig eða hvað þér eigið að tala. Yður verður gefið á sömu stundu (ἐν ἐκείνῃ τῇ ὥρᾳ) hvað segja skal: i quan us portaran davant el jutge, no us preocupeu de què, com o què heu de parlar. En aquella mateix instant us serà donat què heu de dir

♦ á þeirri stundu: en aquella hora (o: en aquell instant)

◊ þá sagði Jesús við hundraðshöfðingjann: „Far þú, verði þér sem þú trúir.“ Og sveinninn varð heill á þeirri stundu (ἐν τῇ ὥρᾳ ἐκείνῃ): i Jesús digué al centurió: «Vés, que et sigui fet tal com ho has cregut». I el criat es posà bo en aquella hora

♦ á þeirri sömu stundu: en aquella mateixa hora (o: en aquell mateix instant)

◊ á þeirri sömu stundu reri að sundinu Hákon jarl Eiríksson með skeið skipaðri og hugðu þeir vera í sundinu kaupskip tvö. Róa þeir í sundið fram milli skipanna. Nú draga þeir Ólafur konungur strengina upp undir miðjan kjöl skeiðinni og undu með vindásum. Þegar er nokkur festi, gekk upp aftur en steyptist fram svo að sjárinn féll inn um söxin, fyllti skeiðina og því næst hvelfdi. Ólafur konungur tók þar af sundi Hákon jarl og alla þá menn hans er þeir náðu handtaka en suma drápu þeir en sumir sukku niður: en aquells mateixos instants, el iarl Hákon Eiríksson es va acostar al rem al freu amb una skeið ben equipada i cregueren que les dues naus que hi havia en el freu eren dues naus mercants. Varen endinsar-se al rem en el freu i passaren per enmig de les dues naus. Llavors, el rei Olau i els seus estiraren el cable, enrotllant-lo amb el cabrestant, quan la meitat de la carena de l'skeið hi passava per damunt. Quan el cable agafà una mica de tibantor, la popa de l'skeið es va aixecar mentre la proa es precipitava cap endavant de tal manera que la mar va entrar dins la nau pels dos söx, va omplir l'skeið i tot seguit, aquesta va sotsobrar. El rei Olau va treure de dins les aigües del freu el iarl Hákon i tots aquells homes que aconseguiren agafar, però en mataren alguns i alguns s'enfonsaren (vocabulari: #1. söx: Cf. Baetke 19874, pàg. 521: söx die beiden am Vordersteven zusammenlaufenden Bordseiten und der von ihnen eingeschlossene Schiffsraum; )

♦ á þessari stundu: en aquests moments

♦ dágóða stund: força estona

♦ bíða dágóða stund: esperar-se força estona

♦ í dágóða stund: força estona

♦ drykklöng stund: una bona estona

♦ eftir drykklanga stund: al cap d'una bona estona

♦ eftir litla stund: al cap d'una estona, al cap de poc

♦ eftir stutta stund: després de molt poc, al cap d'una estoneta

♦ er stund leið: després d'un cert temps

♦ enga stund: ni una eston[et]a (o:ni un segon)

♦ ég verð enga stund: no em quedaré ni una estoneta (o: només em quedo un segon)

♦ ég verð enga stund á (o: að) því: només em costarà una estoneta (ho enllestiré en un segon, no em costarà gens)

♦ frá þeirri stund: des d'aquell instant

♦ fyrir stundu: fa una estona

◊ „Kom, kæra frú, að sjá hin frábæru afreksverk enna reiðkænu Trójumanna og hinna eirbrynjuðu Akkea. Fyrir stundu voru þeir fúsir á mannskæðan ófrið, og gerðu hvorir öðrum grátlega styrjöld á vellinum, en nú sitja þeir þegjandi, því ófriðnum er lokið; þeir styðjast fram á skjöldu sína, en hin löngu spjót standa hjá þeim í vellinum. En þeir Alexander og Menelás, ástvinur Aresar, ætla að berjast um þig með löngum spjótum, og áttú að verða kona þess, er sigurinn hlýtur“: vine, cartinguda senyora, i mira les gestes excepcionals dels troians hàbils a cavalcar i dels aqueus de cuirasses de bronze. No fa gaire estaven delerosos d'una guerra cruel i es feien els uns als altres una guerra deplorable en el camp de batalla, però ara seuen callats, car la guerra ha acabat. Es recolzen en llurs escuts i les llargues llances descansen dretes, clavades vora ells en el camp de batalla. Però l'Alexandre i en Menelau, estimadíssim de l'Ares, volen lluitar per tu amb llargues llances i tu hauràs d'ésser la dona del qui obtingui la victòria (L'original fa:   δεῦρ’ ἴθι νύμφα φίλη, ἵνα θέσκελα ἔργα ἴδηαι ǁ Τρώων θ’ ἱπποδάμων καὶ Ἀχαιῶν χαλκοχιτώνων, ǁ οἳ πρὶν ἐπ’ ἀλλήλοισι φέρον πολύδακρυν Ἄρηα ǁ ἐν πεδίῳ ὀλοοῖο λιλαιόμενοι πολέμοιο· ǁ οἳ δὴ νῦν ἕαται σιγῇ, πόλεμος δὲ πέπαυται, ǁ ἀσπίσι κεκλιμένοι, παρὰ δ’ ἔγχεα μακρὰ πέπηγεν. ǁ αὐτὰρ Ἀλέξανδρος καὶ ἀρηίφιλος Μενέλαος ǁ μακρῇς ἐγχείῃσι μαχήσονται περὶ σεῖο· ǁ τῷ δέ κε νικήσαντι φίλη κεκλήσῃ ἄκοιτις)

♦ fyrir góðri stundu: fa una bona estona

◊ hún kom fyrir góðri stundu: ha vingut fa una bona estona

♦ góða stund: una bona estona

♦ bíða góða stund: esperar-se una bona estona

♦ í góða stund: una bona estona

♦ innan stundar: d'aquí a poc

◊ innan stundar (məˈʕatˤ ~ מְעַט:   wə-ˈʕōδ   məˈʕatˤ,   וְעוֹד מְעַט) eru engir guðlausir til framar, þegar þú gefur gætur að stað þeirra, eru þeir horfnir: d’aquí a poc temps ja no hi haurà més impius, quan pararàs esment en llur lloc, ja hauran desaparegut

◊ “Ertu ofkátr, ǁ af því af Írusi bart ǁ í hnefaleik ǁ húsgangsmanni? ǁ Varastu samt, ǁ at ei vaskari honum ǁ annarr upp rísi ǁ innan stundar”: “Que estàs exultant perquè has vençut en el pugilat l'Iros el captaire? Vés alerta, tanmateix, que un altre de més brau que ell no s'aixequi aviat (L'original fa:   ἦ ἀλύεις ὅτι Ἶρον ἐνίκησας τὸν ἀλήτην; ǁ μή τίς τοι τάχα Ἴρου ἀμείνων ἄλλος ἀναστῇ)

♦ í dágóða stund: força estona

♦ í góða stund: una bona estona

♦ í litla stund: una estona, [per] poc temps

♦ í smá stund: una eston[et]a

♦ kyrrlát stund: una estona de calma i silenci

♦ langa stund: molt de temps

◊ Þorgeir horfði á hann langa stund og mælti síðan við Ásbjörn: "Hver er sveinn sjá er hér er kominn?": en Þorgeir el se va estar mirant una bona estona i després va dir a l'Ásbjörn: “Qui és aquest vailet que ha vingut aquí?”

♦ litla stund: [per] poc temps, una estona

◊ Þorkell var litla stund í brott og sagði Grími að þau hvíldu utan af seti í lokhvílu og engi hurð fyrir: en Þorkell se n'hi va anar i va tornar al cap d'una estona i digué al Grímur que en Helgi i la seva dona dormien a la part exterior del set, a la lokhvíla o recambró de fusta per a alcova i que el recambró no tenia porta

◊ Brodd-Helgi fór heim og undi illa við sinn hlut. Halla lifði litla stund síðan og var hún önduð er Geitir kom heim og var honum sagt allt svo sem farið hafði. Og er nú kyrrt um hríð: en Brodd-Helgi se'n tornà a ca seva i estava molt insatisfet amb la seva sort. La Halla va viure poc temps després d'això i ja era morta quan en Geitir va tornar a ca seva i li contaren tot tal com havia passat. I llavors, les coses estigueren tranquil·les per una temporada

♦ í litla stund: una estona, [per] poc temps

♦ lítilli stundu: en poc temps

♦ lítilli stundu eftir það <+ ind.>: poc després que <+ ind.>

◊ nú er að segja hvað gjörist á bæ Þorsteins. Kona hans kemur heim úr seli sama drottinsdagsmorgun, lítilli stundu eftir það þeir Snorri eru burt riðnir, og ætlar að færa þeim feðgum hreinar skyrtur. Tvær dætur hennar ungar eru með henni. Ríða þær nú að túngarðinum og stíga þar af baki og biður hún þær að bíða sín þar. Hún gengur heim að bænum og sér þar vegsummerki. Og þá hún hefur litið á hverjir þar liggja vegnir gengur hún burt og stígur strax á hest og getur ei um fyrir þeim hvers hún hafi heima var orðið. Þær spyrja hvað valdi hún komi so skjótt aftur. Hún kvað erindið eigi hafa krafið lengri dvalar, ríður nú sem skjótast til næsta bæjar sem heitir Kelda (minnir mig, heldur en Klúka eður Lækur) og hittir þar klerk einn frænda sinn sem (mig minnir) Eldjárn héti og segir hönum tíðindin. Bregður hann við strax og tekur menn með sér að sjá líkin, sendir boð á næstu bæi og flýgur nú þegar þessi viðburður um Borgarfjörð og er að vörmu spori farið að leita Snorra og þeysa vestur um Hvítársíðu þann veg er líkast þótti hann riðið hefði og hafa þeir eigi af hönum. Féll þeim nú allilla er Snorri gekk so úr greipum þeim og þá enn fremur er þeir fréttu hann hefði legið þar í búfjárhögum um daginn og virðist þeim nú Snorri helst til slægur orðið hafa. Settu þeir þá í lög sín að hver maður skyldi vera skyldur að leita strax um landeign sína að veganda ef víg væri vakið innan héraðs: ara passaré a contar què va succeir al mas d'en Þorsteinn. La seva dona hi va anar aquell mateix matí de diumenge des de la cabana del prat de la muntanya, poc després que l'Snorri i els seus se n'haguessin anat. Volia dur al seu home i fills camises netes. L'hi acompanyaven dues filles, encara jovenetes. Així i doncs, arribaren a la tanca del tún i allà baixaren dels cavalls. Va demanar a les filles que l'esperessin allà. Ella va entrar al mas i va veure les traces de la matança i quan va haver vist qui eren els morts amuntegats allà, va tornar allà on havia deixades les filles, pujà immediatament a la gropa del cavall però no esmentà a les dues filles res del que havia passat a les cases del mas. Les dues noies varen preguntar a la mare perquè havia tornat tan aviat i ella els va dir que era perquè la feina que hi havia de fer no havia requerit de més temps. Llavors cavalcaren tan apressadament com pogueren al mas veí, que es diu Kelda (si la memòria no em falla, més aviat que no pas Klúka o Lækur), i allà s'hi trobà amb un parent seu, un prevere que (si la memòria no em falla) nomia Eldjárn, i li va contar el que havia passat. L'home va reaccionar a l'instant, va prendre gent perquè l'acompanyessin a veure els cadàvers [i va partir immediatament cap al mas]. Va enviar per missatger la notícia als masos propers. D'aquesta manera la notícia d'aquest esdeveniment es va escampar per tot el fiord de Borgarfjörður i llavors resseguiren les petjades calentes en cerca de l'Snorri. Cavalcaren a regna batuda cap a ponent per la Hvítársíða resseguint el camí pel qual suposaven que era al més versemblant que haguessin marxat l'Snorri i els seus però no els aconseguiren atrapar. Llavors es varen posar molt fellons que l'Snorri els hagués pogut fugir d'aquella manera i encara s'enfelloniren més quan varen saber que havia passat el dia jaguent a les pastures de llur bestiar. Se n'adonaren llavors que l'Snorri havia estat massa astut per ells. Llavors introduïren això a llurs lleis: que, si es produïa una mort violenta al districte, tothom estava obligat a recórrer immediatament les seves terres en cerca de l'autor de la mort

♦ nokkra (o: nokkura) stund: una estona

◊ þá þagði Njáll nokkura stund og mælti síðan: "Hugsað hefi eg málið og mun það duga: <...>": aleshores en Njáll va callar una estona i després va dir: “He rumiat la cosa i anirà així: <...>” (vocabulari: #1. duga: Cf. Baetke 19874, pàg. 94: mun þat duga so wird es gehen; )

♦ bíða nokkra stund: esperar-se una estona

♦ skamma stund: poc temps

◊ Knútur bóndi á Knútsstöðum sá að þeir Steinólfur reru fyrir landið. Hann kenndi skipið og sendir þegar menn í Fagradal og stefndi mönnum til naustanna. Hann fór og þangað með sína menn. Steinólfur stillir svo til um róðurinn að þeir yrðu mjög jafnskjótir til lands og Þórarinn með sínum mönnum. Gengu þeir Kjallakur þegar upp frá skipi og námu staðar á ströndunni. Þórarinn eggjar þá sína menn til uppgöngu. Voru þeir tveir tigir en þeir Steinólfur hálfur þriðji tugur. Þar varð harður bardagi á eyrinni. Og er þeir höfðu skamma stund barist kom Knútur við fimmtánda mann og veitti Steinólfi og sneri þá skjótt mannfallinu á hendur þeim Þórarni og féll hann þar og níu menn með honum en fimm af Steinólfi. Þeir hlupu á kaf er eftir voru og tóku þeir Þórir þá af sundi er þeir komu eftir og drógu upp í skip sitt. Þeir Gunnar og Ketilbjörn vildu þegar að landi leggja en Þórir bannar þeim og heldur Gunnari. En Ketilbjörn hljóp í framstafn á skipi Steinólfs og dró að sér. Skutu þeir þá við forkum og fluttust frá landi. Þeir Steinólfur hlupu þá ofan á fjöruna og eggja Þóri upp að ganga á land en hann kvað þeim meira mundu fyrir verða "að standa yfir höfuðsvörðum mínum": en Canut, el pagès de Knútsstaðir va veure que l'Steinólfur i els seus passaven en una nau per davant la costa. Havia reconegut la nau i va enviar immediatament homes a la vall de Fagradalur i hi va convocar els homes a aplegar-se als escars. Ell també hi anà acompanyat dels seus homes. L'Steinólfur havia disposat els rems de tal manera que arribessin igual de ràpidament a la vorera de la mar com en Þórarinn i els seus homes. En Kjallakur i ell varen baixar immediatament del vaixell i prengueren posició a la platja. En Þórarinn esperonava els seus homes perquè s'apressessin a arribar a la platja. Ells eren vint, però l'Steinólfur i els seus, vint-i-cinc. Va esclatar una batalla aferrissada al codolar. I quan [només] feia una breu estona que lluitaven, en Canut hi va arribar amb catorze homes més i socorregué l'Steinólfur i aleshores les baixes es giraren ràpidament en contra d'en Þórarinn i els seus (i aleshores fou el bàndol d'en Þórarinn que començà a sofrir baixes ràpidament) i en Þórarinn mateix hi va caure lluitant i amb ell nou homes més, però [només] cinc dels de l'Steinólfur. Els supervivents fugiren d'allà capbussant-se dins la mar, i en Þórir i els seus homes van treure de dins la mar els qui hi arribaren després d'ells i els pujaren a llur nau. En Gunnar i en Ketilbjörn volien salpar immediatament, però en Þórir els va prohibissin que ho fessin i va retenir en Gunnar. Però en Ketilbjörn va córrer cap a la proa del vaixell de l'Steinólfur i l'estirà cap a si. Amb l'ajut de forques la varen empènyer mar endins i s'allunyaren de la costa. L'Steinólfur i els seus homes llavors varen baixar a la platja i d'allà estant esperonaven en Þórir a desembarcar, però en Þórir els va dir que “tenir-me estès mort als teus peus” no els resultaria tan fàcil com allò

♦ um skamma stund: [per] poc temps

◊ fagnið því þótt þið nú (ἄρτι) um skamma stund (ὀλίγον) hafið orðið að hryggjast í margs konar raunum: alegreu-vos-en encara que ara, per poc temps, hàgiu hagut d'entristir-vos en proves de moltes menes

♦ smá stund: una estoneta

♦ í smá stund: una eston[et]a

♦ stór stund í lífi e-s: <LOC FIG> un moment estel·lar en la vida d'algú

♦ stund frá stundu: per moments, d'una manera ràpica i continuada

◊ þenna vetur hinn sama tók Guðmundur biskup sótt litlu fyrir langaföstu þunga og hljóðlega. Í þeirri sótt lá hann fram um Gregoríusmessu en hana bar á milli imbrudaga. En föstudaginn lét hann Jón prest lærdjúp ólea sig við fullting djákna sinna og annarra lærðra manna [p. 386] þar heima. Eftir það vildi hann það eitt mæla er nauðsyn krafði. Til fás skipaði hann áður hann var óleaður nema skipti bókum með nokkurum klerkum sínum. En miklu áður hafði hann fyrir sagt um leg sitt í stúkunni suður af kirkju á millum presta tveggja er hann hafði þar jarða látið. Hann sagði hvern mann eiga í berri moldu að andast. Nú liðu stundir fram um drottinsdag og dró að um mátt hans stund frá stundu svo að annan myrgin vikunnar sáu þeir er við voru staddir að stundar bið var sem reyndist. En á fjórðu stundu þessa dags andaðist hann og hinum sétta vetri hins átta tigar aldurs síns (SS I, cap. 269, pàgs. 385-386): aquell mateix hivern, el bisbe Guðmundur es va encomanar d'una malaltia greu i perniciosa poc abans de quaresma. Va fer llit a causa d'aquesta malaltia fins a sant Gregori [el Gran], ço és, el 12 de març que aquell any va caure durant les témpores de primavera. I el divendres va fer que el prevere Jón, el molt docte, li administrés l'extremunció assistit dels seus diaques i d'altres clergues de la casa. Després d'això, ja només va voler parlar per dir el que la necessitat requerís. Va prendre poques disposicions d'última voluntat abans d'ésser extremunciat llevat que va repartir els llibres entre alguns clergues seus. Tanmateix, molt abans, havia pres disposicions sobre el seu vas que va voler que fos a la capella que hi havia a la part de migjorn de l'església , entre els dos preveres que havia fet enterrar allà. Deia que tothom ha de morir [i acabar] en la pols. Llavors va passar el temps fins al diumenge i les seves forces anaven minvant per moments de manera que, el segon matí de la setmana, els qui hi eren presents, varen veure que ja només hi havia una breu espera [fins a la mort], com realment va resultar. I [efectivament,] va traspassar a la quarta hora d'aquell dia i en el seixanta-sisè any de la seva vida

♦ stutta stund: [per] poc temps, [per] un breu instant

◊ sannmálar varir munu ávallt standast, en lygin tunga aðeins stutta stund (ˈrɛɣaʕ ~ רֶגַע:   wə-ʕaδ־ʔarˈgīʕāh   ləˈʃōn   ˈʃāqɛr,   וְעַד-אַרְגִּיעָה, לְשׁוֹן שָׁקֶר): els llavis verídics es mantindran ferms per sempre, però una llengua mendaç només per un breu moment

◊ maðurinn, af konu fæddur, lifir stutta stund (qəˈsˤar   ʝāˈmīm ~ קְצַר יָמִים:   ʔāˈδām   ʝəˈlūδ   ʔiʃˈʃāh   qəˈsˤar   ʝāˈmīm,  אָדָם, יְלוּד אִשָּׁה-- קְצַר יָמִים) og mettast órósemi. Hann rennur upp og fölnar eins og blóm, flýr burt eins og skuggi og hefir ekkert viðnám: l’home nascut de la dona viu un breu instant i s'assadolla de neguit. S'esbadella i es mustiga com una flor, fuig con l'ombra i no té gens de resistència

♦ um stutta stund: [per] un moment

◊ þið vitið ekki hvernig líf ykkar verður á morgun. Því að þið eruð gufa sem sést um stutta stund (πρὸς ὀλίγον:   ἀτμὶς γάρ ἐστε ἡ πρὸς ὀλίγον φαινομένη, ἔπειτα καὶ ἀφανιζομένη) en hverfur síðan: no sabeu ni com serà la vostra vida demà. Car sou baf que es veu un breu moment i tot seguit s'esvaeix

♦ til hinstu stundar: fins al darrer moment (o: instant)

♦ til þessarar stundar: fins als nostres dies, fins al dia d'avui, fins al present moment

♦ allt til þessarar stundar: fins al moment present

◊ allt til þessarar stundar (ἄχρι τῆς ἄρτι ὥρας) þolum vér hungur, þorsta og klæðleysi, oss er misþyrmt, vér höfum engan samastað, og vér stöndum í erfiði og verðum að vinna með eigin höndum: fins al moment present patim fam, set, nuesa, som maltractats, no tenim cap lloc de sojorn i ens escarrassem a treballar amb les nostres pròpies mans

♦ um stund: un cert temps, una estona, un moment

◊ þá stóð Daníel, sem kallaður var Beltsasar, agndofa um stund (ʃāˈʕāh ~ שָׁעָה:   kə-ʃāˈʕāh   ħăˈδāh,   כְּשָׁעָה חֲדָה), og hugsanir hans skelfdu hann. En konungur tók til máls og sagði: "Beltsasar! Lát eigi drauminn né þýðing hans skelfa þig": aleshores en Daniel, de malnom Baltasar, quedà estupefacte una bona estona, i els seus pensaments el feren tremolar. El rei va prendre la paraula i li digué: «Baltasar, no deixis que t'espantin ni el somni ni la seva interpretació»

♦ liggja ~ sitja ~ standa ~ vera [alveg] kyrr um stund: quedar-se en silenci i sense moure's una estona, un cert temps

♦ um skamma stund: [per] poc temps

◊ fagnið því þótt þið nú (ἄρτι) um skamma stund (ὀλίγον) hafið orðið að hryggjast í margs konar raunum: alegreu-vos-en encara que ara, per poc temps, hàgiu hagut d'entristir-vos en proves de moltes menes

♦ um stutta stund: [per] un moment

◊ þið vitið ekki hvernig líf ykkar verður á morgun. Því að þið eruð gufa sem sést um stutta stund (πρὸς ὀλίγον:   ἀτμὶς γάρ ἐστε ἡ πρὸς ὀλίγον φαινομένη, ἔπειτα καὶ ἀφανιζομένη) en hverfur síðan: no sabeu ni com serà la vostra vida demà. Car sou baf que es veu un breu moment i tot seguit s'esvaeix

♦ um stundar sakir: provisionalment, temporalment (ocasionalment també es pot traduir per:   durant algun temps, un cert temps, per poc [de] temps, per una estona) (→ stundarsakir)

◊ um stundar sakir (πρὸς τὸ παρόν:   πρὸς μὲν τὸ παρὸν) virðist allur agi að vísu ekki vera gleðiefni heldur hryggðar en eftir á veitir hann þeim er alist hafa upp við hann friðsamt og réttlátt líf: tota disciplina, de moment, no sembla que sigui del cert motiu d'alegria sinó de tristesa, però després concedeix als qui han pujat amb ella una vida justa i pacífica

◊ þannig svaf faðir Seifur efst á Gargarsmúla, sigraður af svefni og ást, og hafði konu sína í faðmi sér. En hinn svefnhöfgi Blundur  (νήδυμος Ὕπνος) hljóp þegar af stað til skipa Akkea, að bera fréttir hinum jarðkringjanda (γαιηόχῳ ǁ γαιήοχος -ήοχον) Landaskelfi (ἐννοσιγαίῳ ǁ ὁ Ἐννοσίγαιος -ίου). Hann gekk til hans, og mælti til hans skjótum orðum: „Hjálpa þú nú Danáum, Posídon, af alvöru, og veit þeim sigur, að minnsta kosti um stundar sakir, meðan Seifur sefur enn þá; því eg hefi brugðið yfir hann mjúkum svefnhöfga, en Hera hefir lokkað hann til ástugra hvílubragða“: d’aquesta manera dormia Zeus al capdamunt del cim del Gàrgar i tenia la seva dona entre els braços. Però Hypnos aclaparat de son (somnolent) partí corrents a l'instant cap als vaixells dels aqueus per a portar-ne notícia al Sacsador-de-les-terres que envolta (encercla) la terra. Anà cap a ell i li parlà amb paraules veloces: “O Posidó, socorre ara els danaus seriosament i atorga'ls la victòria, si més no per una estona, mentre Zeus encara dorm, car he abocat sobre ell una flonja somnolència i l'Hera, per la seva banda, l'ha atret als amorosos plaers del llit (L'original fa:   Ὣς ὃ μὲν ἀτρέμας εὗδε πατὴρ ἀνὰ Γαργάρῳ ἄκρῳ, ǁ ὕπνῳ καὶ φιλότητι δαμείς, ἔχε δ’ ἀγκὰς ἄκοιτιν· ǁ βῆ δὲ θέειν ἐπὶ νῆας Ἀχαιῶν νήδυμος Ὕπνος ǁ ἀγγελίην ἐρέων γαιηόχῳ ἐννοσιγαίῳ· ǁ ἀγχοῦ δ’ ἱστάμενος ἔπεα πτερόεντα προσηύδα· ǁ πρόφρων νῦν Δαναοῖσι Ποσείδαον ἐπάμυνε, ǁ καί σφιν κῦδος ὄπαζε μίνυνθά περ, ὄφρ’ ἔτι εὕδει ǁ Ζεύς, ἐπεὶ αὐτῷ ἐγὼ μαλακὸν περὶ κῶμ’ ἐκάλυψα· ǁ Ἥρη δ’ ἐν φιλότητι παρήπαφεν εὐνηθῆναι)

◊ hann svarar: "Það mun eg yður eigi segja því að eg ann eigi þess frændum mínum og fóstbræðrum að þeir hafi hingað þvílíka ferð sem þér munduð haft hafa ef þér nytuð eigi mín við en nú er svo komið aldri mínum," sagði hann, "að þess er á engri stundu örvænt nær elli stígur yfir höfuð mér. En þó að eg lifi enn um stundar sakir þá eru hér á landi ríkari menn en eg, þeir er lítinn frið munu gefa útlendum mönnum, þó að þeir séu eigi hingað nálægir sem þér eruð að komnir": ell li va respondre: “No us ho diré pas, perquè no desitjo a cap dels meus parents i germans de jurament que els passi aquí el que us hauria passat a vosaltres si jo no us hagués pogut socórrer. Ara emperò”, va prosseguir, “ja sóc tan vell que en qualsevol moment es pot esperar que la vellesa em venci. I fins i tot si visc una mica més en aquest país hi ha homes que són més poderosos que jo i que no donaran pas treva als estrangers, encara que no visquin a prop d'on vosaltres heu desembarcat” (vocabulari: #1. unna: Cf. Baetke 19874, pàg. 681: ek ann eigi þess frændum mínum at þeir hafi hingat þvílíka ferð ich wünsche es meinen Verwandten nicht, ich möchte verhindern, daß sie eine solche (üble) Fahrt hierher hätten; #2. ferð: Cf. Hugo Gering 1897, pàg. 233: 20. 21. at þeir — haft hafa, „dass ihre reise hierher einen solchen ausgang nehme, wie die eurige ihn genommen haben würde“; #3. njóta: Cf. Hugo Gering 1897, pàg. 233: 21. 22. ef þér nytið eigi mín við, „wenn ihr hierbei nicht meinen beistand gefunden hättet“; #4. á engri stundu: Cf. Hugo Gering 1897, pàg. 233: 23. at þat — ørvænt, „dass man zu jeder stunde es erwarten kann“; #5. um stundar sakir: Cf. Baetke 19874, pàg. 613: þó at ek lifa enn um stundar sakir wenn ich auch noch eine Weile lebe; Hugo Gering 1897, pàg. 234: 1. um stundar sakir, „eine zeit lang“; #6. höfuð: Cf. Hugo Gering 1897, pàg. 234: s. 233,23. nær elli — hǫfuð mér, „dass das alter mir über den kopf steigt, mich überwindet“, d.h. dass ich sterbe; )

♦ upp frá þeirri stundu: des d'aquell moment

◊ og upp frá þeirri stundu (mē-ˈʔāz,  מֵאָז), er hann hafði sett Jósef yfir hús sitt og yfir allt, sem hann átti, blessaði Drottinn hús hins egypska manns sakir Jósefs, og blessun Drottins var yfir öllu, sem hann átti innan húss og utan: i des del moment que hagué posat en Josep al cap de casa seva i de tot allò que li pertanyia, Jahvè beneí la casa de l'egipci en gràcia de Josep i la benedicció de Jahvè s'estenia sobre tot allò que posseïa, a la casa i fora d'ella

♦ → örskotsstund “moment efímer”

2. (klukkustund & tímapunktur) hora f (seixanta minuts & FIG)

◊ þeir sögðu: ,Þessir síðustu hafa unnið aðeins eina stund (μίαν ὥραν), og þú gjörir þá jafna oss, er höfum borið hita og þunga dagsins': deien:«Aquests darrers només han treballat una hora i els has igualats a nosaltres, que hem portat la calor i el pes de la jornada»

◊ Jesús kom aftur til lærisveinanna og fann þá sofandi. Þá sagði hann við Pétur: „Þið gátuð þá ekki vakað með mér eina stund (μίαν ὥραν)?: Jesús tornà amb els deixebles, i els trobà dormint. Llavors digué al Pere: «¿Així doncs, no heu estat capaços de vetllar una hora amb mi?

◊ og hann kom til lærisveinanna og sagði við þá: „Sofið þið enn og hvílist? Stundin (ἡ ὥρα) er komin og Mannssonurinn er framseldur í hendur syndugra manna? Standið upp, förum! Í nánd er sá, er mig svíkur": i va anar cap als deixebles i els digué «Encara dormiu i reposeu? Ha arribat l'hora i el Fill de l'home serà lliurat a les mans dels pecadors. Aixequeu-vos, anem! El qui em traeix ja és a prop»

◊ en ég bið til þín, Drottinn, á stund (ʕēθ ~ עֵת:   ʕēθ   rāˈsˤōn,   עֵת רָצוֹן) náðar þinnar. Svara mér, Guð, í trúfesti hjálpræðis þíns sakir mikillar miskunnar þinnar: us adreço la meva pregària, Jahvè, en l'hora de la vostra gràcia! Responeu-me, Elohim, en la certesa de la vostra salvació per la vostra gran misericòrdia!

♦ að ákveðinni stundu: en el moment fixat, a l'hora convinguda

◊ litlu síðar bjóst Þuríður Sturludóttir heiman, kona Hrafns, að fara vestur á Eyri í Arnarfjörð til bús þeirra. Var það erindi hennar reyndar að hún bar Vestfirðingum orð Hrafns að fara vestan til móts við hann að ákveðinni stundu. Ætlaði hann þá að fara að þeim Sturlu þann tíma er þeir kæmu vestan. Voru þar nefndir til Einar Vatnsfirðingur, Loftur Gíslason af Sandi og Súðvíkingar og allt hið besta mannval vestan úr fjörðum (SS II, cap. 492, pàg. 761): poc després, la Þuríður Sturludóttir, la dona d'en Hrafn, es va preparar per partir de casa i anar a ponent a Eyri, en el fiord d'Arnarfjörður, a les terres que hi tenien. Realment, emperò, l'objecte del seu viatge era que portava als dels fiords de ponent un missatge d'en Hrafn dient-los de dirigir-se des de ponent al seu encontre en el moment estipulat. Planejava d'atacar l'Sturla i els seus en el moment que ells hi arribessin de ponent. S'hi designaren per anar-hi l'Einar Vatnsfirðingur, en Loftur Gíslason de Sand i els sudaviquesos i el bo i millor dels homes dels fiords de ponent

♦ að stundu liðinni: passada una hora, d'aquí a una hora

♦ átta stunda vinnudagur: una jornada laboral de vuit hores

♦ innan stundar: d'aquí a una hora

♦ síðasta stund[in]: <LOC FIG> la darrera hora

♦ síðasta stund e-s er runnin upp: a algú li ha arribat la seva darrera hora

◊ ég hélt að mín síðasta stund væri runnin upp: vaig creure que havia arribat la meva darrera hora

♦ stund dags: hora f

◊ en er Kvincianus jarl fór at spyrja at aurum ok eignum, þeim er heilug Agatha hafði átt, ok vildi undir sik taka en pína frændr hennar, er kristnir voru, þá fór hann einn dag á skipi yfir á þá er Simitheus (in flumen Symaethum) hét. Þá bituz hestar tveir, ok sló annarr Kvincianum jarl til bana, en annarr beit ok kastaði honum utan borðs á djúp árinnar, ok sǫkk hann þar niðr ok fannz aldri síðan, ok heyrðu menn í ána niðr djǫfulliga blístran með ópi ok gný, þá er lík jarls sǫkk niðr, ok tók vatnit at vella, sem í katli væri, um þrjár stundir dags. Þá varð ótti mikill ok hræzla yfir heiðnum mǫnnum, ok þorðu engir nær at koma at gera mein eða grand frændum blezaðrar Agathe: però quan el iarl Quincià es va assabentar dels diners i possessions que santa Àgueda havia tingut, va voler apoderar-se'n i [anar a] donar turment als parents d'ella que eren cristians [per saber on es trobaven els béns d'ella], i un dia va travessar a bord d'un vaixell el riu que es diu Simet. Aleshores dos cavalls es començaren a barallar i un va matar a coces el iarl Quincià i l'altre el va mossegar i el va llançar per la borda a les profunditats del riu on s'hi va enfonsar i el seu cos no es va trobar mai i mentre el cadàver del iarl s'enfonsava en el riu, la gent va sentir sota la superfície del riu un siulament diabòlic amb crits i bramuls i l'aigua es va posar a bullir, com si fos en una caldera, per tres hores. Aleshores una gran por i espant s'emparà dels pagans i cap d'ells no va gosar acostar-se als parent de la beneïda Àgueda a fer-los mal o dany

◊ síðan gekk hann inn í húsin ok leitaði þeira í um húsum ok var inni lengi, tvær stundir dags eða þrjár, ok kom út síðan ok sagði, at hann hafði leitat þeira um öll hús ok þar, er honum þótti líkendi á vera, ok kvaðst eigi finna þau. Jarlinn bað þá leita um þorpit ok um alla garða, ok svá var gert, ok fundust þau eigi. Þorsteinn lagði þá þat ráð til, at leita skyldi um skóginn, er þar var nær þorpinu, ok kvað mörg leyni vera á skóginum, þau er felast mátti í. „Ok vera má svá, at þau hafi fólgit sveininn undir viðarrótum nokkurs trés, en þau hafi forðat sér. Er af því nauðsyn, at vér gefim gaum at, ef vér heyrum nokkur barnsgrát“: tot seguit va entrar dins la casa i els va cercar a totes les cases i dedins s'hi va estar molt de temps, dues o tres hores, i després va sortir a fora i digué que els havia cercat pertot arreu a l'interior de les cases i allà on li hagués pogut semblar probable que hi fossin, i digué que no els havia trobat. El iarl li va manar aleshores que els cerqués per tota la vila i per tots els masos i així es va fer i no els hi trobaren. En Þorsteinn llavors va aconsellar que els cerquessin pel bosc que hi havia a prop de la vila tot dient que dins el bosc hi havia molts d'amagatalls en els quals es podien haver amagat. “I potser han amagat l'infant sota les arrels d'algun arbre i després han anat a posar-se fora de perill. Per això cal que parem esment per veure si sentim plors d'infant

♦ stundin er komin...: ha arribat l'hora..., és hora de...

♦ stundum saman: durant hores [i hores]

♦ staður og stund (o: stund og staður): temps  (o: hora; o: moment) i lloc

♦ ráða stund og stað: decidir l'hora i el lloc

◊ Gissur svarar: "Þrjú lítast mér ráð til. Það er eitt að fara í nótt ofan í Flóa í mót liði voru og spara eigi að þeir rekist eftir oss er farmóðir eru og vita ef vér mættum ráða stund og stað hvar vér finnumst. Það er annað ráð að fara ofan um ís hjá Iðu, þar var mjó spöng yfir en þítt var að tveim megin, og vaka ísinn og vita ef vér fáum varið spöngina. Þriðja ráð er það að bíða hér sem nú höfum vér um búist og senda einn hvern góðan mann í móti liði voru, þann er bæði kunni að skunda og skipa reiðinni sem helst gegnir ráði" (SS I, cap. 305, pàg. 446): en Gissur va respondre: “Tres em semblen les sortides possibles. La primera és de baixar anit a Flói a l'encontre de les nostres tropes sense dispensar d'unir-se'ns (de fer-ho) els qui estiguin esgotats de la marxa i mirar si podríem decidir l'hora i el lloc on batre'ns. La segona possibilitat és de baixar pel glaç de devora Iða, on [no fa gaire] hi havia un pont de glaç prim enmig de glaç fos per tots dos costats i passar-lo fent-hi forats al glaç per veure si el pont ens aguanta per passar a l'altra banda. La tercera opció fóra d'esperar aquí, com que ja ens hi em instal·lat, i enviar un home qualsevol de fiar a l'encontre de les nostres tropes que pugui marxar aviat i organitzi la cavalcada de la manera més assenyada possible” (vocabulari: #1. gegna: Cf. Baetke 19874, pàg. 188: sem helzt gegnir ráði wie es am rätlichsten, vernünftigsten ist; )

♦ tiltaka stað og stund: fixar l'hora i el lloc

♦ til ákveðins tíma og stundar: fins a un cert temps i hora, fins al dia i l'hora fixats

◊ hin dýrin voru einnig svipt valdi sínu en lífi þeirra var enn þyrmt til ákveðins tíma og stundar (ʕidˈdān ~ עִדָּן:   wə-ʔarˈχāh   βə-ħai̯ˈʝīn   ʝəˈhīβaθ   lə-ˈhōn   ʕaδ־zəˈman   wə-ʕidˈdān,   וְאַרְכָה בְחַיִּין יְהִיבַת לְהוֹן, עַד-זְמַן וְעִדָּן): les altres bèsties també foren desproveïdes de llur poder però llur vida els fou respectada fins a un cert temps i hora

♦ til þessarar stundar: fins a aquesta hora

◊ og englarnir fjórir voru leystir, sem búnir stóðu til stundar þessarar (ἡ ὥρα ὥρας:   εἰς τὴν ὥραν καὶ ἡμέραν καὶ μῆνα καὶ ἐνιαυτόν), dags þessa, mánaðar þessa og árs þessa, til þess að deyða þriðjung mannanna: i foren deslligats els quatre àngels que estaven preparats per a aquella hora d'aquell dia d'aquell mes i d'aquell any, perquè matessin la tercera part dels homes

♦ þriggja stunda gangur: una caminada de tres hores

♦ → reynslustund “hora de la temptació”

3. (kennslustund) [hora f de] classe f (unitat lectiva)

4. (ástundun) esforços m.pl, aplicació f (dedicació a una cosa determinada)

♦ gera e-ð stundum saman: <LOC FIG> estar fent una cosa hores i [més] hores (o: hora rere hora)

♦ leggja stund á e-ð: <LOC FIG> aplicar-se en una cosa, dedicar (o: esmerçar) hores (o: esforços) aprenent i/o a fer una cosa (dedicar temps i esforços a aprendre i/o a fer una cosa etc. Sovint es pot traduir per practicar o fer i l'activitat que es fa o practica) (→ ástunda)

◊ þann sem leggur stund á (ħāˈʃaβ ~ חָשַׁב:   məħaʃˈʃēβ   lə-hāˈrēaʕ   l-ō   ˌbaʕal־məzimˈmōθ   ʝiˈqrāʔū,   מְחַשֵּׁב לְהָרֵעַ-- לוֹ, בַּעַל-מְזִמּוֹת יִקְרָאוּ) að gjöra illt, kalla menn varmenni (בַּעַל-מְזִמּוֹת): el qui s'aplica a fer el mal, la gent li diu malvat

◊ þeir gjalda mér gott með illu, sýna mér fjandskap, af því ég legg stund á (rāˈδaφ ~ רָדַף:   ˈtaħaθ   rəδōˌφī־ˈtˤōβ,   תַּ֣חַת רְדוֹפִי־טֽוֹב) það sem gott er: em tornen mal per bé, em mostren hostilitat perquè m'aplico a fer el bé (la nova traducció fa: þeir gjalda mér gott með illu, fjandskapast við mig af því ég leita hins góða)

◊ heldur mun hver þeirra segja: "Ég er enginn spámaður, ég er akurkarl, því á akuryrkju hefi ég lagt stund (qāˈnāh ~ קָנָה:   kī   ʔāˈδām   hiqˈna-ni   mi-nnəʕūˈrāi̯,   כִּי אָדָם הִקְנַנִי מִנְּעוּרָי) frá barnæsku": ans cadascun d'ells dirà: «Jo no sóc cap profeta, sóc un conrador de la terra, car m'he aplicat a conrar la terra des de la meva infantesa»

♦ leggja stund á íslensku: aplicar-se a l'estudi de l'islandès = estudiar l'islandès

♦ leggja stund á ljósmyndun: aplicar-se en l'art de la fotografia, dedicar-se a la fotografia

♦ leggja stund á skáldskap: aplicar-se a escriure poesia = escriure poesia

♦ leggja stund á yfirsetustörf: practicar l'obstetrícia, dedicar-se a l'obstetrícia

5. Emprat hab. en plural: stundir <f.pl stunda>: (tími) temps m, hores f.pl (fent una referència vaga a un moment donat)

◊ öllu er afmörkuð stund (zəˈmān ~ זְמָן:   la-kˈkɔl   zəˈmān,   לַכֹּל, זְמָן) og sérhver hlutur undir himninum hefur sinn tíma (ˈʕēθ ~ עֵת:   wə-ˈʔēθ   lə-χāl־ˈħēφesˤ   ˈtaħaθ   ha-ʃʃāˈmāʝim,   וְעֵת לְכָל-חֵפֶץ, תַּחַת הַשָּׁמָיִם): tot té el seu temps acordat i qualsevol cosa sota el cel té el seu temps

◊ sá atburður varð á einum sunnudegi að Ólafur konungur sat í hásæti sínu yfir borðum og hafði svo fasta áhyggju að hann gáði eigi stundanna. Hann hafði í hendi kníf og hélt á tannar og renndi þar af spánu nokkura: un diumenge es va esdevenir aquest fet: que el rei Olau seia a taula al seu sitial i estava tan perdut en els seus pensaments que no prenia esment del pas del temps. A una mà hi tenia un ganivet mentre sostenia un bocinet de fusta amb l'altra i en tallava llesques

◊ konungur svarar: "Svo er það Karl, heyrt hefi eg þig nefndan fyrr og er það satt að segja að verið hafa þær stundir ef fundi okkra hefði að borið er þú mundir ekki kunna segja frá tíðindum. En nú vil eg eigi verr hafa en þú er þú býður mér liðsemd þína að leggja eigi þar að móti þökk og aufúsu. Skaltu Karl koma til mín og vera í boði mínu í dag. Skulum við þá ræða þetta mál": el rei li va contestar: “Així és, Karl. Ja he sentit anomenar-te abans i dic ver si et dic que hi hagué un temps que tu, si tu i jo ens haguéssim trobat, no ho hauries pogut contar (és a dir, no n'hauries sortit viu). Ara, emperò, no vull fer veure que sóc pitjor que tu, ja que m'ofereixes el teu ajut, així que, a canvi, et mostraré el meu reconeixement i la meva gratitud. Per això, Karl, vine amb mi i sigues avui el meu convidat i llavors parlarem d'aquest afer”

◊ stundu eptir jól tók Erlingr konungr sótt ok andaðist. Leynt var andláti hans um hríð. Var fyrst varðveitt líkit í herberginu sjau nætr. Var þá fœrt líkit til Óláfskirkju ok var þar. Var þá send skúta norðr til jarls. Var þar fyrir Óláfr Þóruson. Hitti hann jarlinn í Bjǫrgyn ok sagði honum tíðendin. En alþýðunni var sagt, at Danakonungr vildi finna hann. Kom jarl til Túnbergs at fǫstunni. Var þá lýst andláti konungsins. Var þá jarðat líkit at Óláfskirkju. Konungrinn var lagðr í steinvegginn nyrðra utar frá altarinu. Þá tók Philippus jarl við forræði flokksins ok helt saman liðinu, váru þá í Túnsbergi um fǫstuna: poc després de Nadal, el rei Erlingr es va encomanar una malaltia i va morir. La seva mort es mantingué amagada un cert temps. El seu cadàver de primer fou guardat vuit dies a l'habitació [en la qual havia mort] i després fou dut a l'església de sant Olau i l'hi deixaren. Llavors es va enviar una skúta al nord, al iarl, comandada per l'Olau Þóruson, el qual va trobar el iarl a Bergen i li donà la notícia, però al poble li fou dit que el rei de Dinamarca volia trobar-se amb ell. El iarl va arribar a Túnsberg per la quaresma. Fou aleshores que s'anuncià la mort del rei. El seu cadàver es va enterrar aleshores a l'església de sant Olau. El rei fou dipositat en el sarcòfag de pedra que hi ha a la paret que dóna al nord, a l'esquerra de l'altar major. Aleshores el iarl Philippus va assumir el comandament del partit (de la facció) i mantingué les tropes aplegades. Varen passar la quaresma a Túnsberg

◊ nokkurri stundu síðar talaði Ásmundur til að Grettir skyldi geyma hrossa hans. Grettir kvað sér það betra þykja en bakeldagerðin: un cert temps després, l'Ásmundur va parlar que en Grettir havia d'anar a guardar els seus cavalls. En Grettir va dir que li semblava millor que donar-li fregues a l'esquena

◊ ok er þeir kendu skipit, lǫgðu þeir at umhverfis, en fyrir þá sǫk, at skipit var svá mikit sem borg væri, en fjǫlði manna á, ok valit it bezta lið á, þá varð skipit ekki auðsótt. Var ok stundin eigi lǫng, ok er Úlfr jarl lagði at með sitt lið, var þar hǫrð orrosta; þvínæst dróst herr Knúts konungs at ǫllu megin, sá þeir Óláfr konungr ok Ǫnundr konungr, mágr hans, at þeir mundu hafa unnit at sinni þann sigr, sem þeim varð auðit, létu þeir þá síga skip sín á hǫmlu ok létu ok leystust í brott ór her Knúts konungs: i quan reconegueren la nau, l'atacaren de tots costats, però pel fet que [la borda de] la nau era tan alta com [el mur d']una fortalesa i a bord hi havia un gran nombre d'homes, i eren la millor tropa selecta, la nau no fou fàcil d'atacar. No va passar gaire temps que el iarl Úlfr els va atacar amb la seva flota i allà s'hi entaulà una batalla aferrissada. En els moments següents, la flota del rei Canut s'hi va anar acostant de pertot i els rei Olau [de Noruega] i el seu cunyat, el rei Ǫnundr [de Suècia], varen veure que aquella vegada ja havien obtingut tota la victòria que podien obtenir del destí, i llavors varen fer recular llurs naus i se separaren de la flota del rei Canut [de Dinamarca]

◊ en er þeir kenndu skipið þá lögðu þeir þegar að umhverfis. En fyrir þá sök að skipið var borðmikið svo sem borg væri en fjöldi manns á og valið hið besta lið, vopnað og sem örugglegast, þá varð skipið ekki auðsótt. Var og stundin skömm áður Úlfur jarl lagði að með sínu liði og hófst þá orusta. Því næst dróst að her Knúts konungs öllum megin. Þá sáu konungar, Ólafur og Önundur, að þeir mundu unnið hafa þá að sinni þann sigur sem auðið var, létu þá síga skip sín á hömlu og leystust í brott úr her Knúts konungs og skildu flotana: i quan reconegueren aquella nau, [les flotes dels rei Olau i Önundur] l'atacaren immediatament per tots costats. Però, com que la nau tenia una borda tan alta com si fos [la palissada d']una fortalesa i hi havia un gran nombre d'homes a bord, i era la tropa més selecta, i estaven ben armats i eren els més intrèpids, aquella nau no va resultar gens fàcil d'atacar. El iarl Úlfur tampoc no va trigar gaire a llançar-se a l'atac contra ells i aleshores va començar la batalla. Tot seguit, la flota del rei Canut s'hi anà acostant de per tots costats. Els reis Olau i Önundur, llavors, varen veure que aquella vegada ja havien obtingut tota la victòria que el destí els havia concedit, així que feren recular llurs naus, es desferraren de la flota del rei Canut i les flotes se separaren

◊ í þinni hendi eru stundir mínar (ʕēθ ǁ (pl.) ʕitˈtōθ ~ עֵת ǁ עִתּוֹת:   bə-ʝāδə-ˈχā   ʕittɔˈθ-āi̯, בְּיָדְךָ עִתֹּתָי), frelsa mig af hendi óvina minna og ofsækjenda: els meus temps són a les vostres mans, deslliureu-me dels meus enemics i dels qui em persegueixen

◊ drottning þessara stunda, þú kemur nú albjört, alvopnuð...: reina d'aquestes hores, ara vens tota brillant, armada...

♦ dvelja af stundir: passar el temps (o: l’estona)

◊ "Mun eg fá mér annað til skemmtanar en tala um mál Odds. Hefir það verið ríflegra en nú. Muntu eigi vilja synja mér máls. Er það nú helst gaman karls að tala við þess háttar menn og dvelja svo af stundir": “Per divertir-me faria qualsevol altra cosa que no parlar de la causa de l'Oddur. [He de dir que la cosa] tenia millor aspecte que no pas ara, [però] no em voldràs negar una conversa[, car] parlar amb homes de la teva mena i passar així l'estona és el màxim plaer d'un vell”

♦ sinnar stundar bíður hvað: <LOC FIG> a tot li arriba l'hora

◊ Gunnar mælti: "Hvað bíður sinnar stundar en ekki mun þeim för sjá til sæmdar verða": en Gunnar li va dir: “A tot li arriba la seva hora! Però aquesta expedició no els reportarà cap honor”

◊ "Sinnar stundar bíður hvað," sagði Þorbjörn, "og muntu ills bíða": “A tot li arriba la seva hora”, va dir en Þorbjörn, “i la teva serà ben dolenta”

♦ stund leið: el temps (o: l’estona) va passar

♦ er stund leið: quan va haver passat un [cert] temps (o: una estona)

◊ þeir gerðu svo, létu hestana taka niður. Og er stund leið bað Finnbogi þá ríða og kvað af sér hefja, ríða út á fellið og koma undir einn stein mikinn: aixó ho varen fer i deixaren que els cavalls pasturessin. I quan hagué passat un cert temps, en Finnbogi va proposar que continuessin cavalcant bo i dient que ja havia retornat. Així doncs, varen prosseguir la marxa fins a la muntanya i passaren per dessota d'un gran penyal (vocabulari: #1. taka niður: Cf. Baetke 19874, pàg. 643: láta hestana taka niðr die Pferde grasen, weiden lassen; #2. hefja af sér: Cf. Baetke 19874, pàg. 237: hefr (ǫngvit) af e-m jmd. kommt (aus einer Ohnmacht) wieder zu sich; )

♦ gefa sér stundir til að <+ inf.>: prendre's (o: agafar-se) temps per a <+ inf.>

♦ gefa sér stundir við og við á kvöldin til að <+ inf.>: agafar-se temps, de tant en tant, els vespres, per a <+ inf.>

♦ góðar stundir!: que passis / passeu una bona nit!

♦ hafa stundir [til að <+ inf.>]: tenir temps [per a <+ inf.>]

♦ en þegar hann hafði stundir til, lagði hann sig eftir lestri góðra bóka, og varð því á margan hátt mjög vel að sér: però quan tenia temps per fer-ho, posava el seu interès en llegir bons llibres i així es va fer un home dotat de vastos i múltiples coneixements

♦ nú um stundir: avui en dia, actualment

♦ stundir liðu fram: el temps va passar

◊ og er fram liðu stundir fæðir Signý sveinbarn: i quan va haver passat el temps, la Signý va infantar un nen

◊ og er fram liðu stundir (ʝāˈmīm ~ יָמִים:   wa-ʝəˈhī   mi-qˈqēt͡s   ʝāˈmīm,   וַיְהִי, מִקֵּץ יָמִים), færði Kain Drottni fórn af ávexti jarðarinnar: i quan el temps va passar, en Caín (Caiin) va presentar a Jahvè una ofrena de fruits de la terra

◊ líða nú stundir að stefnudögum og koma þeir Styrmir og Þórarinn á Mel með fjölmenni. Oddur hafði og mart manna fyrir. Þeir höfðu fram mál sín og stefna Oddi til alþingis fyrir það er hann hafi látið bera fé í dóm að ólögum: i així va passar el temps fins als dies de la citació i l'Styrmir i en Þórarinn anaren a Melur acompanyats d'un gran nombre d'homes. L'Oddur també hi havia aplegat molts d'homes. Varen presentar llur acusació i citaren l'Oddur a comparèixer davant l'Alþingi per haver subornat el tribunal (vocabulari: #1. að ólögum: En Baetke 19874, pàg. 457: at ólǫgum in gesetzeswidriger Weise; )

♦ þegar fram líða stundir: en el futur, amb el temps

♦ þegar fram liðu stundir: al cap d'un cert temps

♦ stytta sér stundir: passar l'estona, [fer] passar el temps

♦ stytta e-m stundir: entretenir algú

♦ öllum stundum: tot el temps, a qualsevol hora, sempre

♦ → neyðarstund “temps d'infortuni, d'aflicció o de tribulació”

6. (spölur, spölkorn) curta tirada, poca distància (esp., petit bocí de camí)

◊ þangað kom Hrafn við hinn þriðja mann, fyrr en Þorvaldur og beið hans inni. Og er Þorvaldur kom við marga menn þá sendi hann orð Hrafni að hann skyldi út ganga. Þá gekk Hrafn út og hans förunautar, Tómas Þórarinsson og Sturla Bárðarson. Þá höfðu þeir Þorvaldur skipast fyrir dyrnar og gerðu kví að Hrafni og förunautum hans en Þorvaldur stóð stund frá durunum og hafði sverð í hendi og brugðið á miðjar slíðrar og Hrafn hvarf til hans en Þorvaldur tók kveðju hans. Og síðan settust þeir niður og hjöluðu og varð Þórvaldi ekki að orðum við Hrafn og það þótti Hrafni undarlegt og ei sá Hrafn erindi Þorvalds við sig í því sinni. Af þeim fundi fór hvor þeirra til síns heimilis. (SS II, Hrafns saga Sveinbjarnarsonar in sérstaka, cap. 12, pàg. 911): en Hrafn hi anà acompanyat de dos homes, va arribar-hi abans que en Þorvaldur i l'esperà a l'interior. I quan en Þorvaldur va arribar, acompanyat de nombrosos homes, va enviar un missatge al Hrafn per dir-li que sortís a fora. Aleshores en Hrafn va sortir defora de les cases del mas amb els seus dos companys de viatge, en Tómas Þórarinsson i l'Sturla Bárðarson. En Þorvaldur i els seus homes s'havien disposat davant la porta de tal manera que formaven una tanca per al Hrafn i els seus companys i en Þorvaldur s'estava a poca distància de la porta amb una espasa a la mà, mig desembeinada. En Hrafn es va girar cap a ell [per a saludar-lo] i en Þorvaldur va acceptar la seva salutació. Tot seguit s'assegueren i xerraren i en Þorvaldur no va adreçar paraules de blasme al Hrafn, la qual cosa li va semblar estranya al Hrafn i en Hrafn no va entendre l'objecte de la trobada d'en Þorvaldur amb ell aquella vegada

stunda <stunda ~ stundum | stundaði ~ stunduðum | stundað ║ e-ð>:

1. <GEN> practicar una cosa

◊ líður af veturinn og mjög svo sumarið og situr Finnbogi um kyrrt. Hann hafði jafnan mannmart með sér og lét flesta nokkuð stunda, lét mjög sækja sjóinn. Var það auðvelt því að skammt þurfti undan að róa: va passar l'hivern i també bona part de l'estiu i en Finnbogi no es va moure de lloc. Sempre tenia molts d'homes al seu voltant i i a la major part d'ells els feia fer alguna cosa. Els feia sortir sovint a pescar a la mar, la qual cosa resultava fàcil de fer ja que només calia allunyar-se poc de la costa (vocabulari: #1. stunda: Cf. Baetke 19874, pàg. 613: hann lét flesta nǫkkut stunda er ließ die meisten etwas arbeiten, gab ihnen Beschäftigung; )

♦ stunda búfjárrækt: practicar la ramaderia, criar bestiar, fer de ramader

♦ stunda galdur: practicar un encantament, practicar la fetilleria

◊ hann lét son sinn ganga gegnum eld, stundaði galdur (ʕāˈnān ~ עָנָן:   wə-ʕōˈnēn,   וְעוֹנֵן) og spákukl (nāˈħaʃ ~ נָחַשׁ:   wə-niˈħēʃ,   וְנִחֵשׁ) og réð sér miðil og spásagnamann (wə-ʕāˈɕāh   ʔōβ   wə-ʝiddəʕōˈnī,   וְעָשָׂה אוֹב וְיִדְּעוֹנִי). Hann aðhafðist margt sem illt var í augum Drottins og vakti reiði hans: féu passar son fill pel foc, practicava encanteris i màgia i contractava nigromàntics i endevins. Va ocupar-se amb moltes de coses que eren dolentes als ulls de Jahvè i provocà la seva ira

◊ hann lét syni sína ganga gegnum eldinn í Hinnomssonardal, stundaði galdur (ʕāˈnān ~ עָנָן:   wə-ʕōˈnēn,   וְעוֹנֵן), spákukl (nāˈħaʃ ~ נָחַשׁ:   wə-niˈħēʃ,   וְנִחֵשׁ) og seið (kāˈʃaφ ~ כָּשַׁף:   wə-χiʃˈʃēφ,   וְכִשֵּׁף) og réð sér miðil og spásagnamann (wə-ʕāˈɕāh   ʔōβ   wə-ʝiddəʕōˈnī,   וְעָשָׂה אוֹב וְיִדְּעוֹנִי). Hann gerði margt sem illt var í augum Drottins og vakti reiði hans: féu passar els seus fills pel foc, a la vall de Ben-Hinnom; practicava encanteris, màgia i bruixeria, i contractava nigromàntics i endevins. Va fer moltes de coses que eren dolentes als ulls de Jahvè i provocà la seva ira

♦ stunda garðyrkju: practicar l'horticultura, fer hort

♦ stunda hórdóm: prostituir-se

♦ stunda hugleiðslu: practicar la meditació

♦ stunda íþrótt: fer esport, practicar un esport

♦ stunda íþróttir: fer esport, practicar esports

♦ stunda íþróttir af kappi: practicar esports amb total dedicació

♦ stunda jarðyrkju: practicar l'agricultura, fer de pagès

♦ stunda klifur (fjallaklifur ~ klettaklifur ~ ísklifur): practicar l'escalada lliure

♦ stunda kvikfjárrækt: practicar la ramaderia, fer de ramader

♦ stunda kynlíf [með e-m]: practicar el sexe [amb algú]

♦ stunda landbúnað, fiskveiðar og fuglatekju: dedicar-se a l'agricultura, la pesca i la captura d'ocells

♦ stunda (o: leggja stund á) lækningar: practicar la medicina

♦ stunda nám: estudiar

♦ stunda nám í eðlisfræði við Háskólann í Barselónu: estudia física a la universitat de Barcelona

♦ stunda nám í ensku við Rovira i Virgili-Háskólann í Tarragónu: estudia anglès a la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona

♦ stunda okur: practicar la usura, prestar amb usura

♦ stunda ólifnað: practicar la disbauxa, ésser un disbauxat

♦ stunda rannsóknir: investigar

♦ stunda rannsóknir á mörgum ólíkum sérsviðum: investiga a camps molt diferents

♦ stunda (o: ástunda) réttlæti: practicar la justícia

♦ stunda sjómennsku: fer de pescador

♦ stunda skækjulifnað: prostituir-se

♦ stunda spákaupmennsku: dedicar-se a l’especulació, especular [amb valors etc.]

♦ stunda spámennsku ~ spásagnir [eftir fyrirboðum]: fer una profecia, profetitzar ~ practicar l'endevinació

♦ stunda vændi: exercir la prostitució

2. (vera tíður gestur) freqüentar una cosa (local: pub, discoteca, bar etc.)

♦ stunda bari og skemmtistaði: freqüentar bars i locals de diversió

3. <e-n>: (annast, hjúkra) tenir cura d'algú (de persona malalta)

♦ stunda sjúkling: atendre un malalt

stunda·fjöldi <m. -fjölda, no comptable>:

1. <GEN> quantitat f d'hores, nombre m d'hores

2. (fjöldi kennslustunda) nombre m d'hores lectives (quantitat de classes)

stunda·glas <n. -glass, -glös>:

rellotge m de sorra, rellotge m d'arena (Val. & Bal.), ampolleta f [d'hores] († & Mall.)

Stunda·gyðja <f. -gyðju, -gyðjur. Gen. pl.: -gyðja. empr. hab. en pl.>:

<MITOL> Hora f, també islanditzades com a Misserisgyðjurnar

♦ Stundagyðjurnar eða Misserisgyðjurnar: les Hores

stunda·kaup <n.pl -kaupa>:

salari m per hora

♦ stundakaup fyrir dagvinnu, fyrir eftirvinnu og fyrir nætur- og helgidagavinnu: salari per hora de treball diürn, per hora extra, per hora de treball nocturn i en dies de festa

stunda·kennari <m. -kennara, -kennarar>:

1. (við háskóla) professor associat, professora associada (universitat. Cobra per hores de classe fetes)

2. (við grunn- og framhaldsskóla) professor m a temps parcial, professora f a temps parcial (d'escola i institut. Cobra per hores de classe fetes)

stunda·kennsla <f. -kennslu, no comptable>:

ensenyament m (o: classes f.pl) fet per un stundakennari

stunda·klukka <f. -klukku, -klukkur. Gen. pl.: -klukkna>:

rellotge m de paret

stundar-¹ <en compostos, davant substantius>:

momentani -ània, temporal, passatger -a, breu

stundar-² <en compostos, davant adjectius i adverbis>:

molt, moltíssim

♦ stundarfast, stundar fast: molt fermament

◊ margir lögðu illt til hans fyrir sína ódyggð og lömdu hann nálega til bótleysis og létu hann þar liggja. En þeir gengu heim til skálans og komu við hurðina stundar fast: molts el varen cobrir d'insults i improperis per la seva manca de fiabilitat en el compliment del seu deure i li pegaren fins a deixar-lo gairebé mig mort. El varen deixar estès allà. Tot seguit es dirigiren a la cabana (barraca, skáli) i tustaren molt fortament a la porta (vocabulari: #1. leggja illt til e-s: en Baetke 19874, pàgs. 305 i 367-368 no dóna entrada a aquesta locució. En R. C. Boer 1900, pàg. 282, tradueix: 18. lǫgðu — hans, „liessen ihm harte worte hörte“; adopto aquesta traducció en la meva; #2. ódyggð: En Baetke 19874, pàg. 453, no dóna entrada a aquest mot altrament transparent: oblit del deure, manca de fiabilitat en el compliment del deure; #3. bótleysi: Cf. Baetke 19874, pàg. 63: bót-leysi n.: lemja e-n til bótleysis jmd. so schlagen, daß er sich nicht wieder erholen kann, jmd. halbtot schlagen; )

♦ stundarmikill, stundar mikill: grossíssim, molt gros

◊ og þreif upp stein stundar mikinn og kastaði ofan á skipið og kom á fatahrúguna: i va aixecar una pedra enorme i la va llançar contra el vaixell de sota i la pedra hi va caure damunt un munt de roba

♦ stundarhátt, stundar hátt: fortíssim (veu)

◊ hann gekk inn í stofuna og mælti stundar hátt...: va entrar dins l'stofa i va dir amb veu forta...

stundar·ást <f. -ástar, -ástir>:

amor passatger

stundar·brjálæði <n. -brjálæðis, no comptable>:

alienació transitòria

stundar·bræði <f. -bræði, pl. no hab.>:

rampell m de còlera

stundar·dvöl <f. -dvalar, -dvalir>:

breu estada f, breu sojorn m

stundar·erfiðleikar <m.pl -erfiðleika>:

dificultats momentànies

stundar·él <n. -éls, -él>:

tempesta passatgera

◊ Njáll mælti til þeirra: "Verðið vel við og mælið eigi æðru því að stundar él eitt mun vera og skyldi langt til annars slíks. Trúið þér og því að guð er miskunnsamur og mun hann oss eigi láta brenna bæði þessa heims og annars": en Njáll els va dir: “Feu el cor fort i no expresseu la vostra por, car aquesta només serà una tempesta passatgera i haurà de passar molt de temps fins que n'hi torni a haver una de semblant. Confieu també que Déu és misericordiós i no permetrà que cremem ni en aquest món ni en l'altre” (vocabulari: #1. æðra: Cf. Baetke 19874, pàg. 800: verðið vel við ok mælið eigi æðru haltet euch tapfer und jammert nicht; )

stundar·fjórðungur <m. -fjórðungs, -fjórðungar>:

quart m d'hora (quinze minuts)

stundar·friður <m. -friðar, no comptable>:

curta pau, pau f de poca durada

◊ að því mæltu keyrði (ἱμάσσειν) hann á hina faxprúðu hesta með snjallri svipu; en er þeir heyrðu svipuhvininn, drógu þeir skyndilega hina skjótu kerru til Trójumanna og Akkea, og stikluðu yfir mannabúkana og skjölduna; allur hjólásinn undir kerrunni varð blóði drifinn (αἵματι ... πεπάλακτο), og blóðsletturnar af hestahófunum og hjólröndunum gengu yfir kerrustólsbogana (αἱ ἄντυγες αἱ περὶ δίφρον). En Hektor langaði ákaft til að komast inn í mannþröngina og rjúfa hana með áhlaupi sínu; hleypti hann nú enum háskalega hergný inn á meðal Danáa, og gaf spjótinu ekki stundarfrið. Þó varaðist hann að leggja til atlögu við Ajant Telamonsson, en óð (ἐπιπολεῖσθαι) í gegnum herfylkingar hinna annarra kappa með spjóti og sverði og stórum vopnsteinum (τὸ χερμάδιον -ίου): havent dit això, va fuetejar els cavalls de bella crinera amb fuet ressonant i quan els cavalls sentiren el siulet del fuet, estiraren a tota pressa el veloç carro cap als troians i aqueus, trepitjant els troncs humans i els escuts. Tot el fuell de les rodes de sota el carro es va embrutar de sang i els esquitxos de sang dels unglots dels cavalls i les llandes de les rodes arribaven a les baranes arquejades del seient del carro. Però l'Hèctor delejava ardentment d'entrar dins el formiguer d'homes i rompre'l amb la seva càrrega. Va portar el perillós tumult de guerra entre els danaus i no donava ni una breu treva a la llança. Tanmateix, evitava d'atacar l'Aiant, fill d'en Telamó, però travessava les formacions de batalla dels altres campions amb la llança i l'espasa i grans armes de pedra (L'original fa:   Ὣς ἄρα φωνήσας ἵμασεν καλλίτριχας ἵππους ǁ μάστιγι λιγυρῇ· τοὶ δὲ πληγῆς ἀίοντες ǁ ῥίμφ’ ἔφερον θοὸν ἅρμα μετὰ Τρῶας καὶ Ἀχαιοὺς ǁ στείβοντες νέκυάς τε καὶ ἀσπίδας· αἵματι δ’ ἄξων ǁ νέρθεν ἅπας πεπάλακτο καὶ ἄντυγες αἳ περὶ δίφρον, ǁ ἃς ἄρ’ ἀφ’ ἱππείων ὁπλέων ῥαθάμιγγες ἔβαλλον ǁ αἵ τ’ ἀπ’ ἐπισσώτρων. ὃ δὲ ἵετο δῦναι ὅμιλον ǁ ἀνδρόμεον ῥῆξαί τε μετάλμενος· ἐν δὲ κυδοιμὸν ǁ ἧκε κακὸν Δαναοῖσι, μίνυνθα δὲ χάζετο δουρός. ǁ αὐτὰρ ὃ τῶν ἄλλων ἐπεπωλεῖτο στίχας ἀνδρῶν ǁ ἔγχεί τ’ ἄορί τε μεγάλοισί τε χερμαδίοισιν, ǁ Αἴαντος δ’ ἀλέεινε μάχην Τελαμωνιάδαο)

stundar·fyrirbrigði <n. -fyrirbrigðis, -fyrirbrigði>:

fenomen passatger, moda passatgera

stundar·fyrirbæri <n. -fyrirbæris, -fyrirbæri>:

fenomen passatger, moda passatgera

stundar·gaman <m. -gamans, no comptable>:

curt goig (o: plaer)

◊ hinn sterki Díómedes svaraði honum og mælti: „Eg vil gjarna bíða hér og þreyja. En þetta mun verða stundargaman fyrir okkur, þar sem skýsafnarinn Seifur vill nú heldur fulltingja Trójumönnum, en oss“: el fort Diomedes li va respondre tot dient-li: “De grat esperaré aquí i ho faré pacientment. Però aquesta ens serà una breu alegria perquè Zeus, aplegador de núvols, avui vol socórrer més aviat els troians que no pas a nosaltres” (L'original fa:   Τὸν δ’ ἀπαμειβόμενος προσέφη κρατερὸς Διομήδης· ǁ ἤτοι ἐγὼ μενέω καὶ τλήσομαι· ἀλλὰ μίνυνθα ǁ ἡμέων ἔσσεται ἦδος, ἐπεὶ νεφεληγερέτα Ζεὺς ǁ Τρωσὶν δὴ βόλεται δοῦναι κράτος ἠέ περ ἡμῖν)

stundar·gleði <f. -gleði, -gleðir>:

alegria momentània, curta alegria

stundar·hagsmunir <m.pl -hagsmuna>:

interessos m.pl a curt termini

stundar·hagur <m. -hags, -hagir>:

breu avantatge m, avantatge passatger

stundar·hríð <f. -hríðar, -hríðar (o: -hríðir)>:

curta distància, curt espai intermedi

◊ gerðu þeir svo. Varð þar orusta mikil og hin snarpasta. Egill lét þá setja upp merki þau tíu er hann hafði og skipaði svo mönnum þeim er báru að þeir skyldu ganga sem næst brekkunni og láta stundar hríð í millum hvers þeirra. Þeir gerðu svo og gengu fram með brekkunni sem næst svo sem þeir mundu vilja koma á bak þeim Eiríkssonum. Það sáu þeir er efstir stóðu í fylkingu Eiríkssona að merki mörg fóru óðfluga og gnæfuðu fyrir ofan brekkuna og hugðu að þar mundi fylgja lið mikið og mundi vilja koma á bak þeim, milli og skipanna. Gerðist þar þá kall mikið. Sagði hver öðrum hvað títt var. Því næst kom flótti í lið þeirra. En er það sáu konungarnir þá flýðu þeir. Hákon konungur sótti þá hart fram og ráku þeir flóttann og felldu lið mikið: així ho varen fer. Allà s'hi va entaular una gran batalla i aferrissadíssima. L'Egill va fer enarborar els deu estendards que havia rebut bo i ordenant als homes que els portaven que s'acostessin tant com poguessin al capdamunt del pendent, deixant entre cada home i home un cert espai. Així ho feren i avançaren fins a prop del capdamunt del pendent com si volguessin sorprendre per l'esquena [les tropes d]els fills de l'Eiríkur. Els darrers de la formació de batalla de les tropes dels fills de l'Eiríkur varen veure que molts d'estendards avançaven molt ràpidament i guaitaven per damunt el turó i varen creure que els devia seguir una gran tropa que els volia sorprendre per l'esquena i barrar-los el pas cap a llurs vaixells. Aleshores es va aixecar una gran cridòria: es deien els uns als altres el que estava passant. Aleshores les tropes dels fills de l'Eiríkur varen dissoldre llur formació i emprengueren la fugida, i quan els reis ho varen veure, també ells varen fugir. El rei Hákon els va envestir durament, i els seus homes varen empaitar els qui fugien i en varen matar un gran nombre

stundar·hvíld <f. -hvíldar, -hvíldir>:

breu repòs (o: descans)

◊ „Þá munu Akkverjar, ǁ Aress þjónar, ǁ þjáðir hvíld hljóta (ἀναπνεῖν, ἀναπνεύσωσι) ǁ frá herleiki; ǁ er nú alllítil ǁ ok ýtum stutt ǁ stundarhvíld ǁ stríð at heyja“: aleshores els aqueus, els servidors de l'Ares, sofrents, tindran repòs de la guerra; hi haurà llavors per als barons un repòs breu i força petit en el fer la guerra (L'original fa:   ἀναπνεύσωσι δ’ ἀρήιοι υἷες Ἀχαιῶν ǁ τειρόμενοι· ὀλίγη δέ τ’ ἀνάπνευσις πολέμοιο)

◊ “Stíga mun ek héðan ǁ ok stundarhvíld (— ~ —) ǁ náttlangt nema ǁ niðri við skip. ǁ En ár morguns ǁ mun ek fara ǁ Kákóna til ǁ kappsnúinna; ǁ þeir ’ru skyldir mér ǁ skaðabóta, ǁ þeygi nýrra, ǁ né þó svo smárra”: d’aquí baixaré a les naus i hi prendré un breu repòs durant tota la nit. I demà de bon matí aniré a veure els estrenus caucons: em deuen un rescabalament que ni és nou ni tampoc gens petit (L'original fa:   ἔνθα κε λεξαίμην κοίλῃ παρὰ νηὶ μελαίνῃ, ǁ νῦν· ἀτὰρ ἠῶθεν μετὰ Καύκωνας μεγαθύμους ǁ εἶμ’, ἔνθα χρεῖός μοι ὀφέλλεται, οὔ τι νέον γε ǁ οὐδ’ ὀλίγον)

stundar·korn <n. -korns, no comptable>:

[breu] moment m

◊ þá sagði Drottinn við Móse: „Segðu við Ísraelsmenn: Þið eruð harðsvíruð þjóð. Væri ég aðeins stundarkorn (ˈrɛɣaʕ   ʔɛˈħāδ ~ רֶגַע אֶחָד:   ˈrɛɣaʕ   ʔɛˈħāδ   ʔɛʕɛ̆ˈlɛh   βə-qirbə-ˈχā,   רֶגַע אֶחָד אֶעֱלֶה בְקִרְבְּךָ) með ykkur á leiðinni upp eftir mundi ég eyða ykkur. En takið nú af ykkur skart ykkar svo að ég geti ákveðið hvað ég geri við ykkur“: Jahvè va dir aleshores al Moïsès: «Digues als israelites: «Sou un poble rebel i obstinat. Només que us acompanyés un moment [pel camí de pujada], després, us exterminaria. Traieu-vos, doncs, els ornaments, a fi que pugui decidir què he de fer amb vosaltres»

◊ hátt standa þeir, en eftir stundarkorn (məˈʕatˁ ~ מְעַט:   ˈrōmmū ͜   mməˈʕatˁ,   רוֹמּוּ מְּעַט) eru þeir horfnir. Þeir hníga, þeir eru hrifnir burt eins og allir aðrir og sviðnir af eins og höfuð kornaxins: s’aixequen alts, però després d'un instant ja han desaparegut. S'inclinen i són arrabassats com tots els altres i són socarrats com el cap de l'espiga

◊ þá sagði Manóa við engil Drottins: "Leyf okkur að tefja þig stundarkorn (— ~ —), svo að við getum matbúið handa þér hafurkið": aleshores en Manóaħ (Manuè) va dir a l'àngel de Jahvè: «Permeteu-nos que us retinguem un instant, a fi que puguem preparar-vos un cabrit»

◊ þegar þeir komu að borgarmörkunum sagði Samúel við Sál: „Segðu vinnumanninum að fara á undan okkur en staldraðu við stundarkorn (ka-i̯ˈʝōm ~ כַּיּוֹם:   wə-ʔatˈtāh   ʕăˈmɔδ   ka-i̯ˈʝōm,   וְאַתָּה עֲמֹד כַּיּוֹם), ég ætla að flytja þér orð Guðs“: quan arribaven als límits de la vila, en Xemuel (Samuel) va dir al Xaül (Saül): «Digues al servent que passi al davant nostre, i tu, atura't un moment, que et faré sentir la paraula de Déu»

◊ reis þá upp í ráðinu farísei nokkur, Gamalíel að nafni, kennari í lögmálinu, virtur af öllum lýð. Hann bauð, að mennirnir væru látnir fara út stundarkorn (βραχύ ~ βραχὺ): aleshores s'aixecà al sanedrí un fariseu que es deia Gamaliel, mestre de la Llei, honorat de tot el poble. Ordenà que fessin sortir un moment aquells homes

♦ bíddu stundarkorn!: espera un momentet

stundar·langur, -löng, -langt <adj.>:

(klukkustundarlangur) que dura una hora, d'una hora de durada

stundar·sakir:

Mot emprat en la locució:

♦ um stundarsakir: per un [cert] temps, provisionalment

◊ haldið yður eigi hvort frá öðru, nema þá eftir samkomulagi um stundarsakir (πρὸς καιρὸν), til þess að þér getið haft næði til bænahalds, og takið svo saman aftur, til þess að Satan freisti yðar ekki vegna ístöðuleysis yðar: no uns priveu pas l'un de l'altre si no és de comú acord, per un cert temps, a fi que pugueu tenir lleure per a l'oració; i després torneu-vos a unir, a fi que Satanàs no us tempti a causa de la vostra feblesa de caràcter

◊ en vér, bræður, sem um stundarsakir (πρὸς καιρὸν ὥρας) höfum verið skildir frá yður að líkamanum til en ekki huganum, höfum þráð yður mjög og gjört oss allt far um að fá að sjá yður aftur: però nosaltres, germans, que hem estat separats de vosaltres algun temps, de cos, però no de cor, us hem desitjat molt ardentment i ho hem intentat tot per aconseguir de tornar-vos a veure

◊ vísast hefur hann þess vegna orðið viðskila við þig um stundarsakir (πρὸς ὥραν), að þú síðan skyldir fá að halda honum eilíflega, ekki lengur eins og þræli, heldur þræli fremri, eins og elskuðum bróður: ben segurament ha estat separat de vosaltres per un cert temps per tal que després el puguis tenir per sempre, no ja com a esclau, sinó [molt] més que com a esclau: com a germà estimat

◊ hinn fóthvati Akkilles svaraði honum, og mælti: „Hví ertu, elskuvinur, kominn hingað til mín? Hví mælist þú til sérhvers þessa af mér? Eg skal gjarna veita þér það allt, og gera, sem þú mælist til. En kom þú nær mér, látum okkur faðmast um stundarsakir, og svala okkur svo á hinum fagnaðarlausa harmi“: l’Aquil·les de peus falaguers li va respondre tot dient-li: “Per què, cartingut amic, has vingut aquí a veure'm? Per què sol·licites això punt per punt de mi? De grat t'ho concediré tot i faré el que em sol·licites. Però acosta't a mi, abracem-nos per poc temps [que sigui] i aconhortem-nos així del dolor sense joia” (L'original fa:   Τὸν δ’ ἀπαμειβόμενος προσέφη πόδας ὠκὺς Ἀχιλλεύς· ǁ τίπτέ μοι ἠθείη κεφαλὴ δεῦρ’ εἰλήλουθας ǁ καί μοι ταῦτα ἕκαστ’ ἐπιτέλλεαι; αὐτὰρ ἐγώ τοι ǁ πάντα μάλ’ ἐκτελέω καὶ πείσομαι ὡς σὺ κελεύεις. ǁ ἀλλά μοι ἆσσον στῆθι· μίνυνθά περ ἀμφιβαλόντε ǁ ἀλλήλους ὀλοοῖο τεταρπώμεσθα γόοιο)

stundar·vegur <m. -vegar, no comptable>:

curta tirada, curt camí

◊ hann svaraði: “Rétt hygg ek þik geta at upphǫfin verði lík at sǫgunum, þvíat eina ríks manns dóttur elskaði ek — þat var stundarvegr af garði feðr míns — ok sem yfir stóð okkarr kærleikr, tekr hon stranga sótt, svá at hon þóttiz vita fyrir dauða sinn; ok sem þar er komit, gjǫrir hon eptir mér sinn trúnaðarmann um nótt, en ek brá við í stað at finna hana: ell li va respondre: “Crec que certament endevines que els inicis de les [nostres] històries seran semblants, perquè jo estimava la filla d'un ric home, que vivia a una curta tirada del mas de mon pare, i quan la nostra relació amorosa ja feia un cert temps que durava, va caure malalta d'una malaltia tan greu que va creure que es trobava davant la mort, i, estant així les coses, va enviar durant la nit el seu home de confiança a cercar-me i jo vaig partir a l'instant a trobar-me amb ella”

stundar·æsingur <m. -æsings, no comptable>:

moment m d'arravatament

♦ í stundaræsingi: en un [moment d']arravatament

stundar·örðugleiki <m. -örðugleika, -örðugleikar; emprat hab. en pl.>:

dificultat momentània

stunda·skrá <f. -skrár (o: -skráar), -skrár>:

horari m de classes

stunda·tafla <f. -töflu, -töflur. Gen. pl.: -taflna o: -tafla>:

horari m de classes

stundleg·leiki <m. -leika, no comptable>:

existència m temporal (o: terrenal)

stund·legur, -leg, -legt <adj.>:

temporal, momentani -ània, terrenal (en oposició a etern, eternal)

◊ ég horfi ekki á hið sýnilega heldur hið ósýnilega. Hið sýnilega er stundlegt (πρόσκαιρος -ον:   τὰ γὰρ βλεπόμενα πρόσκαιρα, τὰ δὲ μὴ βλεπόμενα αἰώνια) en hið ósýnilega eilíft: no miro pas a les coses visibles, sinó a les invisibles, car les coses visibles són temporals i les invisibles són eternes

◊ nú skal segja þann ævintýr er gerðist á ofanverðum dögum Hákonar Hlaðajarls, í hverjum kynstrum, göldrum og gerningum hann varð forsmáður og mjög að verðugu, því að hans mannillska og guðníðingskapur varð mörgum manni til mikils þunga og óbætilegs skaða andar og líkama. Varð honum það sem margan tímir að þá er hegningartíminn er kominn er eigi hægt undan að komast því að það er óvinarins náttúra að þann manninn sem hann þykist fullkomið vald á eiga og önga von á til guðs blekkir hann fyrst og blygðar með krókóttum kyndugskap sinna bölvaðra slægða í framleiðslu hans ljótu lífsdaga en að þrotnum hans stundlegum lífstíma verður hann drekktur í dökkri dýflissu dálegra kvala með eymd og ánauð utan enda: ara es contarà l'episodi que es va esdevenir en els darrers dies d'en Hákon [Sigurðarson], el iarl de les Hlaðir, [i] en quines arts màgiques, encanteris i fetilleries el iarl hi fou menyspreat, i ben merescudament, per tal com la seva maldat i apostasia van infligir una gran feixuguesa (? pòndol) i un dany irreparable a moltes de persones, tant a llur esperit com a llur cos. A ell li va passar el que els sol passar a molts d'altres, que, quan li va arribar l'hora del càstig, no li fou possible de fer-se'n escàpol, car és la natura de l'arxienemic que primer encega (enlluerna, ofusca) l'home que considera que té completament en el seu poder i que ja no pot tenir gens d'esperança en Déu, i el sedueix amb l'artera astúcia de les seves maleïdes argúcies a menar una vida lletja (és a dir, depravada, indecorosa), i, arribat a la fi del temps de la seva vida terrenal és vexat en una tàvega fosca de mísers turments amb dolor (aflicció) i opressió sense fi

◊ nú lét Þorsteinn lagða verða peninga til steinsmíðar báðum þeim og þvílíks annars sem þau þurftu og þau máttu eigi missa til viðurlífis. Og að lyktaðri þessari smíð og á viðurkvæmilegum tíma og öllum hlutum tilbúnum skildu þau sína stundlega samvist að sjálfráði sínu að þau mættu því heldur njótandi verða heilagrar samvistu annars heims. Settist þá í sinn stein hvort þeirra og lifðu svo langan tíma sem guð vildi skipa og entu svo sína ævi: llavors en Þorsteinn va pagar els diners per a la construcció de les dues ermites i per a l'adquisició de qualsevol altra cosa que haguessin de menester i que fos imprescindible per a llur subsistència. I una vegada acabades aquestes construccions i en el moment oportú i una vegada fets tots els preparatius, posaren fi de comú acord a llur coexistència terrenal a fi de poder fruir, més que més, d'una existència en comú a l'altre món. Així doncs, llavors cadascun d'ells es retirà a viure a la seva ermita i hi visqueren tant de temps com Déu va voler disposar i fou així com acabaren llurs vides

stundum¹ <adv.>:

alguna vegada, de tant en tant

♦ stundum... stundum...: adesiara... adesiara...

◊ Ófeigur lætur stundum síga sjóðinn niður undan kápunni en stundum kippir hann upp. Það finnur hann að þeir renna augum til sjóðsins: l’Ófeigur adesiara amolla la seva escarsella fins per dessota de la vorera del seu abric, adesiara li pega estirada i la torna a pujar [i amagar a la vista dels altres]. Constata que ressegueixen l'escarsella amb els ulls

♦ bara stundum: només de tant en tant, no pas sempre

stundum²:

1ª pers. pl. pret. ind. de → stynja “gemegar”

stundun <f. stundunar, no comptable>:

1. (ástundan) aplicació f (diligència, laboriositat en un cosa)

2. (kapp) afany m (esforços)

◊ Ósvífur mælti: "Höfum vér nú ráð Snorra goða og spörum þetta verk öðrum því að skammt mun líða áður búar Kotkels munu eiga spánnýjar sakir við þá og mun sem vert er Þorleiki mest mein að þeim. Munu þeir margir hans óvinir af stundu er hann hefir áður haft stundan af. En eigi mun eg letja yður að gera slíkt mein þeim Kotkatli sem yður líkar ef eigi verða aðrir til að elta þau úr héraði eða taka af lífi með öllu um það er þrír vetur eru liðnir": l’Ósvífur els va dir: "Cenyim-nos doncs al consell del godó Snorri i deixem que siguin uns altres els qui facin aquest treball perquè no passarà gaire temps abans que els veïns d'en Kotkell tinguin amb ell i els seus plets de nova mena i el qui en patirà les pitjors conseqüències serà en Þorleikur, com és ben just. D'aquí a poc seran molts els seus enemics d'entre aquells de qui abans tenia el recolzament i l'ajut (de qui abans tenia l'afany, que abans es desvivien per ell). Tanmateix, no us impediré que feu al Kotkell i els seus el mal que us abelleixi si, en els tres propers anys, no n'hi ha d'altres que, d'una vegada per sempre, els expulsin del districte o els matin" (vocabulari: #1. stundan: Cf. Baetke 19874, pàg. 613: munu þeir margir hans óvinir af stundu er hann hefir áðr haft stundan af die sich früher um ihn bemüht, die ihm früher Hilfe, Freundschaft erwiesen haben; )

3. (það sem stund er lögð á) conreu m (pràctica o cultiu d'una cosa)

4. (nám) estudi m (esforços posats a aprendre una cosa)

stund·vís, -vís, -víst <adj.>:

puntual

stund·vísi <f. -vísi, no comptable>:

puntualitat f

stundvís·lega <adv.>:

puntualment

stunga <f. stungu, stungur. Gen. pl.: stungna>:

1. (það að stinga) picada f  (d'insecte)

♦ → býstunga “picada d'abella” (però → mýflugnabit)

♦ → býflugnastunga “picada d'abella” (però → mýflugnabit)

2. (með nál) punxada f  (d'agulla a la carn)

♦ → nál[ar]stunga “acupuntura”

3. (sár) ferida f d'arma blanca (punxada d'arma blanca: ganivetada, coltellada, punyalada, estocada, espasada, cop de llança etc.)

♦ → hnífsstunga “ganivetada”

♦ → spjótsstunga “cop de llança, llançada”

4. (nálspor, saumur) [punt m de] costura f, puntada f  (d'agulla a la tela)

5. <MED> punció f (→ ástunga)

6. (sólstunga) insolació m  (cop de sol)

7. ♦ → innstunga “endoll”

8. <ART> gravat m

♦ → koparstunga “gravat en coure”

♦ → málmstunga “gravat al metall”

♦ → stálstunga “gravat a l'acer”

♦ → tréstunga “gravat en fusta, estampa en fusta, xilografia”

stungið:

supí de → stinga “punxar; picar”

stunginn, stungin, stungið <adj.>:

1. (með nál) punxat -ada (amb agulla)

2. (með hníf) ferit -ida d'arma blanca (ferit amb punyal, ganivet, coltell, espasa etc.)

stungu·lyf <n. -lyfs, -lyf. Gen. pl.: -lyfja; dat.pl.: -lyfjum>:

<MED> injectable m

stungum:

1ª pers. pl. pret. ind. de → stinga “punxar, pincar”

stungu·mý <n. -mýs, -mý. Gen. pl.: -mýja; dat.pl.: -mýjum>:

culícid m

♦ stungumý <n.pl -mýja>: els culícids

stungu·óhapp <n. -óhapps, -óhöpp>:

[accident m.pl per] punxada f accidental

stungu·sár <n. -sárs, -sár>:

ferida f d'arma blanca

stungu·sending <f. -sendingar, -sendingar>:

<ESPORT> passada f [en diagonal], passada creuada

stungu·skófla <f. -skóflu, -skóflur. Gen. pl.: -skóflna o: -skófla>:

pala f

stungu·teppi <n. -teppis, -teppi>:

tapís m o qualsevol altra peça feta amb la tècnica del quilting

stungu·vespa <f. -vespu, -vespur. Gen. pl.: -vespa o: -vespna>:

[aculeat] vespoïdeu m

♦ stunguvespur <f.pl -vespa (o: -vespna)>: els [aculeats] vespoïdeus

stunið:

supí de → stynja “gemegar”

Sturla <m. Sturlu, pl. no hab.>:

Sturla m (andrònim)

sturla <sturla ~ sturlum | sturlaði ~ sturluðum | sturlað ║ e-ð ~ e-n>:

trastornar una cosa ~ algú

◊ andi Drottins var vikinn frá Sál, en illur andi frá Drottni sturlaði (bāˈʕaθ ~ בָּעַת:   ū-βiʕăˈθatt-ū   ˌrūaħ־rāˈʕāh   mē-ˈʔēθ   ʝəhˈwāh,   וּבִעֲתַתּוּ רוּחַ-רָעָה, מֵאֵת יְהוָה) hann. Þá sögðu þjónar Sáls við hann: "Illur andi frá Guði sturlar (bāˈʕaθ ~ בָּעַת:   ˌrūaħ־ʔɛ̆lɔˈhīm   rāˈʕāh   məβaʕitˈtɛ-χā,   רוּחַ-אֱלֹהִים רָעָה, מְבַעִתֶּךָ) þig. Herra vor þarf ekki nema að skipa; þjónar þínir standa frammi fyrir þér og munu leita upp mann, sem kann að leika hörpu. Þá mun svo fara, að þegar hinn illi andi frá Guði kemur yfir þig, og hann leikur hörpuna hendi sinni, þá mun þér batna": l’esperit de Jahvè es va apartar d'en Xaül (Saül) i un mal esperit el trastornava de part de Jahvè. Aleshores els servents d'en Xaül (Saül) li digueren: «Mira, et pertorba un mal esperit de part d'Elohim. Al nostre senyor no li cal més que manar-ho; els teus servents s'estan a la teva presència i cercaran un home que sàpiga tocar l'arpa. Així s'esdevindrà que, quan el mal esperit d'Elohim s'apoderi de tu i ell toqui l'arpa amb la seva mà tu et trobaràs millor»

◊ angist sturlar (— ~ —:   t͡sāˈrōθ   lə-βāˈβ-ī   hirˈħīβū   mi-mmət͡sūqōˈθai̯   hōt͡sīˈʔē-nī,   צָרוֹת לְבָבִי הִרְחִיבוּ; מִמְּצוּקוֹתַי, הוֹצִיאֵנִי) hjarta mitt, leið mig úr nauðum mínum: l’angoixa pertorba el meu cor, traieu-me de les meves congoixes

◊ út af þessu varð ég, Daníel, sturlaður (kāˈrāʔ ~ כָּרָא:   ʔɛθkərīˈʝaθ   rūˈħ-ī   ʔăˈnāh   δānīˈʝēl   bə-ˈɣōʔ   niδˈnɛh,   אֶתְכְּרִיַּת רוּחִי אֲנָה דָנִיֵּאל, בְּגוֹ נִדְנֶה), og sýnirnar, sem fyrir mig bar, skelfdu mig: a causa d'això, jo, en Daniel, em vaig contorbar profundament, i les visions, que vaig tenir, m'esparveraren

sturlast <sturlast ~ sturlumst | sturlaðist ~ sturluðumst | sturlast>:

1. <GEN> tornar-se boig boja, parar boig boja

♦ sturlast af því að <+ ind.>: tornar-se boig perquè <+ ind.>

♦ vera að sturlast úr e-u: cuidar tornar-se boig per una cosa

◊ þau voru að sturlast úr bræði yfir aðgerðaleysi og vanhæfni núverandi minnihlutastjórnar: cuidaven embogir de ràbia per la inactivitat i la incompetència de l'actual govern en minoria

2. (verða kvíðafullur) posar-se ansiós -osa (preocupar-se, inquietar-se, capficar-se)

◊ þann tíma sem stýrði heilagri kristni Leo páfi hinn mikli á dǫgum Cónstantíní Miklagarðskóngs, fǫður Leónis, ok á tímum Jóhannis patriarchæ í Jórsǫlum, tók virðuligr herra Karolus keisaranafn yfir Rómánia. Sturlaðiz þar fyrir mjǫk kóngrinn í Miklagarði er Rómání hǫfðu tekit sér nýjan keisara, þvíat ævinliga þar til hafði hvergi verit í kristnum sið keisarasæti stǫðugt neina í Cónstantínopoli, þar til er Rómání fœrðu sik undan oki Grekórum ok gáfu Karlamagnúsi Frakkakóngi fyrstum keisaranafn: en els temps que el Papa Lleó el Gran governava la santa cristiandat, en els dies de l'emperador Constantí de Constantinoble, el pare d'en Lleó, i en els temps del patriarca Joan de Jerusalem, l'honorable senyor Kàrolus va prendre el títol d'emperador de la Romània. Aquest fet, que els romans s'havien pres un nou emperador, va causar una gran consternació a l'emperador de Constantinoble, ja que la seu de l'emperador no havia estat mai enlloc més que a Constantinoble durant el cristianisme, fins que els romans se sostragueren al jou dels grecs i atorgaren al Carlemany, el rei dels francs, com a primer, el títol d'emperador )

Sturlaugur <m. Sturlaugs, pl. no hab.>:

Sturlaugur m (andrònim)

sturlun <f. sturlunar, sturlanir>:

1. (hugarsturlan) desvari m (confusió mental, deliri[s])

◊ Drottinn slær þig vitfirringu (ʃiggāˈʕōn ~ שִׁגָּעוֹן:   bə-ʃiggāˈʕōn,   בְּשִׁגָּעוֹן), blindu (ʕiu̯wāˈrōn ~ עִוָּרוֹן:   ū-βə-ʕiu̯wāˈrōn,   וּבְעִוָּרוֹן) og sturlun (timmāˈhōn ~ תִּמָּהוֹן:   ū-βə-θimˈhōn,   וּבְתִמְהוֹן) svo að þú þarft að þreifa þig áfram um hábjartan dag eins og blindur maður í myrkri og þér mun ekki farnast vel. Án afláts verður þú kúgaður og rændur og enginn hjálpar þér: Jahvè et colpirà de demència, ceguesa i desvaris perquè hagis d'avançar a les palpentes a ple dia com un cec en la foscor i les coses no t'aniran bé. Sense cessar t'oprimiran i et robaran i no hi haurà ningú que t'ajudi

2. (kvíði) ànsia f (conturbació, inquietud, preocupació, torbament de l'esperit)

◊ liðu nú langir tímar, þar til at þat bar til einn dag snemma í bjǫrtu sólskini, at konunginum varð litit til sjóvarins. Hann sér einn lítinn bát bruna at landi. Hann var sem gull álits. Konungr íhugar mjǫk þessa sýn. Tveir menn váru á skipinu. Konungr reikar ofan til strandar með mikilli sturlan ok áhyggju, hugsandi, hversu verǫldin mætti brigðul vera. Hann sá mann einn ganga. Hann bar konu eina á hendi sér forkunnar væna, svá at konungr þóttist enga slíka sét hafa at allri kurteisi ok skǫruleik, ok rann honum þegar mikill ástarhugr til hennar, ok heilsar henni. Hún tók kveðju hans. Konungr frétti hana at nafni ok at tíðendum: va passar molt de temps fins que un dia que feia un sol radiant, de matí, es va esdevenir que el rei va mirar cap a la mar. Hi va veure una barca que s'acostava veloçment a terra. Era com si fos tota ella d'or. El rei va reflexionar molt sobre aquesta visió. A bord hi anaven dues persones. El rei llavors va baixar caminant caminant fins a la platja, molt ansiós i capficat, pensant com podia ésser d'inconstant el món. Va veure un home que caminava tot sol. Portava una dona al seu braç que era tan extraordinàriament bella que el rei va pensar que no n'havia vista cap d'igual en cortesia i noblesa, i al punt s'emparà d'ell un gran enamorament d'ella. La va saludar. Ella va acceptar la seva salutació. El rei li va demanar com es deia i que li donés notícia [d'on venia i perquè havia arribat allà] (vocabulari: #1. sturlan: En Baetke 19874, pàg. 613 li atribueix un altre significat: sturlan f. Unruhe (des Gemüts), Besorgtheit; )

◊ en alla þá sturlan sem Karoló fluttiz eða veittiz af Miklagarðskóngi fyrir þetta efni bar hann með heilagri þolinmœði, ok þat lagði hann yfir, at síðan honum var sagt, at Miklagarðskóngr óttaðiz nǫkkut at nýorðinn keisari mundi vilja leggja undir sik hans ríki, gjǫrir Karlamagnús sína sendiboða til Miklagarðs með svá blíðu bréfi ok stǫddum friði, at alla þá hrœring, sem áðr var, læknaði hann með sinni góðvild at setja sátt millum landanna með sǫnnum friði: però en Carles va endurar amb sagrada paciència tota l'ànsia del rei de Constantinoble per aquest motiu que li fou donada a conèixer o mostrada. I no només això, sinó que a més a més, després que li fou dit que l'emperador de Constantinoble temia molt que l'emperador [dels francs], acabat de coronar, no volgués conquerir el seu regne, en Carlemany va enviar a Constantinoble els seus missatgers amb una lletra tan amical i la promesa de ferma amistat que va guarir tota l'agitació que hi havia hagut fins llavors amb la seva benevolència per fer un tractat de pau permanent i veritable entre els dos imperis (vocabulari: #1. hann lagði þat yfir: Cf. Fritzner II (1891²), pàg. 452a: 2) leggja e-t fyrir ɔ: tilføie, tillægge, gjøre noget, der bliver et Tillæg til det allerede forhaanden værende eller allerede nævnte (jvf. leggja við 1): alla þá sturlan — bar hann með heilagri þolinmœði, ok þat lagði hann yfir (det gjorde han end ydermere), at — Klm. 54120 (Æf. 11¹¹); #2. at settri sátt: No li veig sentit i esmeno en at setja sátt; )

3. (geggjun, vitfirring) pertorbació f [mental] (alienació, trastorn mental)

4. <PSICOL> psicosi f (→ geðveiki)

♦ Korsakovs sturlun: psicosi de Kòrsakov

♦ starfrænar sturlanir: psicosis funcionals

sturlunar·ástand <n. -ástands, pl. no hab.>:

estat psicòtic

Sturlunga·öld <f. -aldar, no comptable>:

<HIST> època f dels esturlungs, període de la història d'Islàndia comprès si fa no fa entre el 1180 i el 1262/1264 -i més estretament entre el 1220 i el 1262/1264- marcat pel predomini polític dels esturlungs en el país, llinatge descendent d'en Hvamm-Sturla Þórðarson i la Guðný Böðvarsdóttir. Els esturlungs més coneguts són l'Snorri Sturluson, son germà Sighvatur Sturluson i el fill d'aquest Þórður kakali Sighvatsson, i l'Sturla Þórðarson, nebot de l'Snorri. La posició de poder d'aquest llinatge causà un estat de desequilibri polític que va portar la Islàndia de la primera meitat del segle XIII a un estat de quasi guerra civil permanent que acabà provocant la decadència de l'estat ("an-arquia" d'Islàndia) i la seva incorporació al regne de Noruega a la segona meitat del segle XIII. A nivell cultural i literari, l'era dels esturlungs es considera l'època d'apogeu de la literatura islandesa medieval. La història d'aquesta nissaga es relata a la Sturlunga saga, escrita per l'Sturla Þórðarson, nebot de l'Snorri Sturluson

sturta <f. sturtu, sturtur. Gen. pl.: sturta o: sturtna>:

1. <GEN> dutxa f

♦ fara í sturtu: prendre una dutxa

2. (á vörubíl) trabuc m (descàrrega de camió de trabuc)

sturta <sturta ~ sturtum | sturtaði ~ sturtuðum | sturtað ║ e-u>:

abocar una cosa, descarregar una cosa (trabucant-la)

♦ sturta e-u úr vörubílnum: descarregar una cosa del camió

♦ vörubíllinn sturtaði e-u: el camió va descarregar una cosa

♦ sturta niður [úr klósettinu]: estirar la cadena del vàter

♦ sturta e-u niður [um] klóssettið: tirar una cosa pel vàter

♦ sturta e-u í sig: <LOC FIG> engolir una cosa, abocar-se gola endins una cosa

sturtast <sturtast ~ sturtumst | sturtaðist ~ sturtuðumst | sturtast>:

trabucar-se, descarregar-se (trabucant-la)

sturtu·botn <m. -botns, -botnar>:

plat m de dutxa

sturtu·haus <m. -hauss, -hausar>:

capçal m de dutxa, <FAM> carxofa f de dutxa

sturtu·hengi <n. -hengis, -hengi. Gen. pl.: -hengja; dat.pl.: -hengjum>:

cortina f de [la] dutxa

sturtu·klefi <m. -klefa, -klefar>:

cabina f de dutxa

sturtu·sápa <f. -sápu, -sápur. Gen. pl.: -sápa o: -sápna>:

gel m de dutxa

stutt¹ <adv.>:

1. <GEN> breument

♦ tala stutt [við e-n]: parlar breument [amb algú], parlar poc [amb algú]

♦ vera stutt: quedar-se [per] poc [de] temps

◊ fimm eru fallnir, einn er nú uppi, annar er ókominn og er hann kemur á hann að vera stutt (μενεῖν ~ μένειν + ὀλίγον:   οἱ πέντε ἔπεσαν, ὁ εἷς ἔστιν, ὁ ἄλλος οὔπω ἦλθεν, καὶ ὅταν ἔλθῃ ὀλίγον αὐτὸν δεῖ μεῖναι): cinc d'ells han caigut, un encara viu, l'altre encara no ha vingut, i quan vindrà, haurà de romandre breument (poc de temps)

♦ vera stutt frá e-u: trobar-se a poca distància de...

◊ Mæorka er ekkert voðalega stutt frá Barselónu: Mallorca no està tan tan lluny de Barcelona

2. (harðlega, stuttaralega) secament, bròfegament  (de manera adusta)

♦ svara stutt: respondre secament

◊ síðan fór Finnur á konungs fund og talaði við hann og bað konung þess að hann skyldi láta þá feðga ná réttindum af þessu máli. Konungur svaraði styggt og stutt: després, en Finnur va anar a veure el rei i parlà amb ell i demanà al rei que fés justícia en aquest afer al pare i als seus fills, però el rei li va donar una resposta bròfega i seca

stutt²:

supí de → styðja “recolzar, estintolar”

◊ Kolbeinn kvaðst heldur þannig hafa að stutt: en Kolbeinn va dir que hi havia contribuït amb la seva part (vocabulari: #1. styðja: Cf. Baetke 19874, pàg. 614: hann kvezk heldr þannig hafa at stutt er sagt, er habe das gefördert, habe das Seine dazu beigetragen)

stuttara·lega <adv.>:

secament

♦ svara stuttaralega: respondre secament

stuttara·legur, -leg, -legt <adj.>:

1. (stuttur) breu (curt)

2. (fámáll, stuttur í spuna, harður) sec -a (bròfec, dur, broix, brusc, de poques i aspres paraules)

♦ stuttaralegt svar: una resposta seca, escarida

stutt·brækur <f.pl -bróka>:

<HIST> calçotets m.pl, calçons blancs (Bal.)

◊ þeir flettu Sighvat öllum klæðum nema stuttbrókum (SS I, cap. 288, pàg. 420): varen despullar en Sighvatur de tots els seus vestits llevat dels seus calçons blancs

stutt·buxur <f.pl -buxna>:

1. (fyrir karla) pantalons curts, calçons curts (Bal.) (per a home)

2. (fyrir konur & íþróttastuttbuxur fyrir karla) shorts m.pl (per a dona & pantalons curts esportius per a home)

♦ fara í stuttbuxur: posar-se uns shorts

stutt·bylgja <f. -bylgju, -bylgjur. Gen. pl.: -bylgna o: -bylgja>:

<FÍS, RÀDIO> ona curta

♦ á stuttbylgju: per ona curta

stuttbylgju- <en compostos>:

d'ona curta

stuttbylgju·sendir <m. -sendis, -sendar>:

transmissor m d'ona curta

stuttbylgju·stöð <f. -stöðvar, -stöðvar>:

estació f d'ona curta, emissora f d'ona curta

stuttbylgju·viðtæki <n. -viðtækis, -viðtæki>:

receptor m d'ona curta

stutt·erma <adj. inv.>:

de mànega (o: màniga) curta

♦ stutterma skyrta: una camisa de mànega curta

stutterma·bolur <m. -bols, -bolir>:

1. jersei m de mànega curta

2. samarreta f de mànega curta

stutt·fingraður, -fingruð, -fingrað <adj.>:

<MED> braquidàctil -àctila [dels dits de les mans]

stutt·fingrun <f. -fingrunar, no comptable>:

<MED> braquidactília f [dels dits de les mans] (també → putafingrun)

stuttfrumu·vefur <m. -vefjar, -vefir. Gen. pl.: -vefja; dat.pl.: -vefjum>:

<BOT> teixit parenquimàtic, parènquima m (→ frumvefur)

stutt·fættur, -fætt, -fætt <adj.>:

camacurt -a

stutt·hali <m. -hala, -halar>:

braquiür m, braquiüra f

stutt·hærður, -hærð, -hært <adj.>:

que té o duu els cabells tallats curts

stutt·höfðaður, -höfðuð, -höfðað <adj.>:

braquicèfal -a

stutt·höfði <m. -höfða, -höfðar>:

braquicèfal m, braquicèfala f

stutt·klipptur, -klippt, -klippt <adj.>:

tallat -ada curt[s] (cabells)

◊ hár hennar er mjög stuttklippt: els seus cabells són molt curts

♦ vera stuttklipptur: tenir els cabells [tallats] curts

stuttkló·trjáklifrari <-m. -trjáklifrara, -trjáklifrarar>:

raspinell m (ocell Certhia brachydactyla)

stutt·klæddur, -klædd, -klætt <adj.>:

vestit -ida amb roba curta o escassa

◊ Hjálmþér sá á sjóinn ok sá níu trǫllkonur svá stórar ok illúðligar, at engar þóttist hann sét hafa þeim líkar. Þær hǫfðu rifit í sundr ǫll skipin, en drepit alla mennina ok borit góz allt á land ok váru eigi litlar í starfinu. Þær hǫfðu heyrt öll orð þeira Hjálmþés ok Ýmu. Þær hétu svá: Hergunnr, Hremsa, Nál ok Nefja, Runa ok Trana, Greip ok Glyrna, Margerðr in níunda. Hún hafði kryppu stóra, ok bar hana hæra en hǫfuðit. Hún hafði eitt auga, ok stóð þat í miðju enni, ok var kerla ekki frýnilig yfirlits. Hún gekk fyrir þeim systrum. Hún hafði nef ok klœr af járni ok tvær tennr álnar langar, ok stóðu fram ór kjapti hennar, en vǫrrin in neðri tók niðr á bringuna. Þat sá Hjálmþér, at hún mundi mega gefa gildan koss, ef hún kynni svá fyrir sik at koma vǫrrinni sem hún var stór til. Þær váru stuttklæddar píkurnar ok gǫptu kjǫptunum, en skóku hǫfuðin: en Hjálmþér va mirar cap a la mar i va veure-hi nou dones trol, tan grosses i d'aspecte tan dolent que no creia haver-ne vist mai abans de semblants a aquelles. Havien esqueixat tots els vaixells i mort tots els homes [que hi anaven a bord] i havien portat totes les mercaderies [que transportaven] a terra i no havien estalviat esforços en aquella feina. Havien sentit totes les paraules que en Hjálmþér i l'Ýma s'havien dit. Aquelles dones trol es deien així: Hergunnr, Hremsa, Nál i Nefja, Runa i Trana, Greip i Glyrna, Margerðr, la novena. Aquesta tenia un gran gep que li sobressortia part damunt el cap. [Només] tenia un ull i el tenia al bell mig del front: L'aspecte d'aquella donota no resultava gens agradable. Marxava davant la resta de les seves germanes. Tenia el nas i urpes de ferro i dos escàtils, que feien una colzada de llarg, es projectaven fora de la seva boca, i el morro inferior li arribava fins als pits. En Hjálmþér se'n va adonar que aquella trol podria fer-li un petó poderós si la seva capacitat de fer anar aquell morro igualava les seves grans mides. Les noies portaven roba curta [de manera que els podien veure els genitals] i badaven les goles i sacsaven els caps

stutt·klæði <n.pl -klæða>:

vestits curts

stutt·lega <adv.>:

1. <GEN> breument

◊ með opinberun birtist mér leyndardómurinn. Um það hef ég stuttlega (ἐν ὀλίγῳ:   καθὼς προέγραψα ἐν ὀλίγῳ) skrifað áður: amb una revelació em fou revelat [el coneixement d]el misteri secret. T'acabo d'escriure breument al respecte

◊ með hjálp Silvanusar, hins trúa bróður, í mínum augum, hef ég stuttlega (δι’ ὀλίγων:   διὰ Σιλουανοῦ ὑμῖν <...> δι’ ὀλίγων ἔγραψα) ritað yður þetta til þess að minna á og vitna hátíðlega, að þetta er hin sanna náð Guðs. Standið stöðugir í henni: amb l'ajut d'en Silvà, germà fidel, als meus ulls, us he escrit breument per advertir-vos i donar testimoniatge solemnement que aquesta és la veritable gràcia de Déu. Manteniu-vos-hi ferms

2. (óþýðlega, harðlega) asprament (secament, rudament, bruscament, bròfegament)

◊ einn dag er Kormákur gekk á stræti sá hann Steingerði, víkur til hennar og biður hana ganga með sér. Hún neitar því. Þá kippir Kormákur henni að sér. Hún kallar til liðs sér. Konungur var nær staddur og gengur til og þótti undarleg þessi för og tók hana af honum og mælti til hans stuttlega. Konungur gerði sig reiðan en Kormákur er þó með hirð og kemst brátt í vináttu við konung og var kyrrt um veturinn: un dia que en Kormákur anava per un carrer empedrat, va veure l'Steingerður, es va dirigir cap a ella i li va demanar que anés amb ell. Ella s'hi va negar. Aleshores en Kormákur li va pegar estirada cap a si. Ella va reaccionar demanant ajut. El rei es trobava a prop d'allà i hi va acudir i va considerar que aquell capteniment era singularment indegut, li va agafar la noia i digué al Kormákur aspres paraules [de retret]. El rei es va posar molt felló, però en Kormákur, de tota manera, va continuar a la seva hirð i aviat va tornar a gaudir de l'amistat del rei. Aquell hivern les coses romangueren tranquil·les

♦ skilja stuttlega: separar-se en termes poc amables

◊ "Á þá leið er," segir Vali, "er þó höfum við þetta talað, að það vilja sumir kalla eigi óvænt að vera muni af þínum völdum. Draga menn það saman er þið skilduð stuttlega en hvarfið varð eigi miklu síðar": “La cosa és”, li va dir en Vali, “ja que parlem del tema, que hi ha gent que no creu que sigui inversemblant que tu hi puguis estar al darrere. La gent lliga un cap amb l'altre, que us vau separar enemistats i que les ovelles varen desaparèixer no gaire després“

◊ þá kom þar Björn Þorvaldsson með fylgdarmenn sína og voru þeir allgemsmiklir Steingrímur Skinngrýluson og aðrir þeir er fóru með honum. Og kom svo að Björn gekk í berhögg við Snorra og spurði hvort hann ætlaði að sitja fyrir sæmdum þeirra of eftirmál Orms en Snorri duldi þess. Björn lét sér það ekki skiljast og hélt þar við heitan. Magnús biskup átti hlut að með þeim en þó skildu þeir heldur stuttlega (SS I, cap. 188, pàg. 264): aleshores hi va arribar en Björn Þorvaldsson amb els seus acompanyants i tots ells eren molt burletes, l'Steingrímur Skinngrýluson i els altres que anaven amb ell. I es va esdevenir que en Björn va atacar obertament l'Snorri demanant-li si volia privar-lo de la seva satisfacció quant a les percaces (eftirmál) per l'Ormur, però l'Snorri ho va negar. En Björn no es va deixar convèncer i va anar de poc que no arribessin a les amenaces. El bisbe Magnús va intervenir-hi separant-los, però així i tot, se separaren en termes força desagradables (vocabulari: #1. berhögg: Cf. Baetke 19874, pàg. 45: ganga í berhǫgg við e-n offen vorgehen, auftreten gegen jmd; #2. sitja fyrir sæmdum e-s: Cf. Baetke 19874, pàg. 536: sitja fyrir sœmd e-s jmds. Ehre im Wege stehen, jmds. Genugtuung verhindern; #3. eftirmál: Cf. Baetke 19874, pàg. 114: eptir-mál n. gerichtliche Verfolgung eines Totschlags <...>; #4. láta sér e-ð skiljast: Cf. Baetke 19874, pàg. 553: láta sér e-t skiljask sich von etwas überzeugen lassen, etwas einsehen; #5. heitan: Cf. Baetke 19874, pàg. 245: heitan f. Drohung; Cf. Baetke 19874, pàg. 226: <...> unp.: heldr við (e-u, e-t) es ist nahe an, grenzt an; e-m heldr við (e-t) jmd. ist nahe an, am Rande von; #6. skilja stuttlega: Cf. Baetke 19874, pàg. 613: stutt-liga adv. kurz, schroff, unfreundlich: skilja stuttlega, sense afegir-hi cap traducció; )

stutt·legur, -leg, -legt <adj.>:

breu

stutt·leiki <m. -leika, -leikar>:

1. <GEN> brevetat f

2. (óþýðleiki, harðleiki, hranaskapur) asperesa f (sequedat, rudesa, brusquetat)

♦ skilja í stuttleikum: separar-se en termes poc amables, separar-se barallats

◊ um nóttina er Þorbjörn sá út fann hann Gunnlaug son sinn fyrir dyrum. Lá hann þar og var vitlaus. Þá var hann borinn inn og dregin af honum klæði. Hann var allur blóðrisa um herðarnar en hlaupið holdið af beinunum. Lá hann allan veturinn í sárum og var margrætt um hans vanheilsu. Flutti það Oddur Kötluson að Geirríður mun hafa riðið honum, segir að þau hefðu skilið í stuttleikum um kveldið og það hugðu flestir menn að svo væri: de nit, quan en Þorbjörn va guaitar defora, va trobar-hi en Gunnlaugur, son fill, davant la porta. Estava estès i inconscient. Aleshores el varen entrar dins la casa i el despullaren. Tenia les espatlles totalment recobertes de blaus sangonosos i la carn s'hi havia despresa dels ossos. En Gunnlaugur va fer llit a causa de les seves ferides tot l'hivern i es parlava molt del seu estat de salut. L'Oddur, el fill de la Katla, escampava que la Geirríður devia haver-lo cavalcat, i deia que aquell vespre devien haver-se separat amb rancúnia i la majoria de la gent creia que així devia haver estat (vocabulari: #1. blóðrisa: Cf. Baetke 19874, pàg. 58: blóð-risa adj. blutig, blutrünstig, mit Blutstriemen bedeckt, zerschunden; #2. hann lá í sárum: Cf. Hugo Gering 1897, pàg. 42: 15. lá hann — sárum, dieser ausdruck scheint darauf zu deuten, dass Gunnlaugr nach der meinung des sagaschreibers wiederhergestellt ward. Nach der Landnáma hatte dagegen die krankheit seinen tod zur folge; #3. ríða: Cf. Hugo Gering 1897, pàg. 42: 17. at Geirríðr — honum, der glaube, dass hexen personen, denen sie übel wollten, zum ritt benutzten und dadurch an leben und gesundheit schädigten, war im norden allgemein verbreitet. Noch das ältere christenrecht des Eidsivathings setzt für die frau, die dessen überführt ist, eine strafe von drei mark fest (NgL I, 390). Nach neuislønd. volksglauben bedarf derjenige, der eines menschen oder tieres oder auch eines leblosen gegenstandes zu einem ritte durch luft und meer sich bedienen will, eines zauberischen zaumes (gandreiðarbeizli), s. Jón Árnason, Ísl. Þjóðsögur og ævintýri I,440; K. Maurer, Isländ. volkssagen s. 101; )

stutt·mynd <f. -myndar, -myndir>:

curtmetratge m, curt m

stutt·mæltur, -mælt, -mælt <adj.>:

1. <GEN> lacònic -a, curt -a de paraules

2. (harðmæltur, stuttaralegur, harður) aspre -a en la seva forma de parlar  (que parla amb acrimònia)

◊ þá er Hákon var sjau vetra, lét jarl setja hann til bœkr. En er hann hafði numit um stund, spurði jarl: Hvat nemr þú, Hákon? Sǫng, minn herra, sagði hann. Jarl svaraði: Ekki skaltu sǫng nema, þvíat hvárki skaltu vera prestr né byskup. Mikla elsku hafði jarl á sveininum, ok svá frú Kristín, en þó var hennar skaplyndi sem margra kvenna, at stundum var hon mjǫk stuttmælt við sveininn ok lézt eigi vita, hverr hann var. Ok er jarl heyrði þat, mælti hann: Eigi skaltu svá tala, þat vitu menn allir, at vit Ingi sitjum i hans fǫðurarfi. Þetta mælti hann jafnan ǫllum mǫnnum áheyranda (Hákonar saga Hákonarsonar, cap. 7 (5), pàg. 246): quan en Hákon va fer els set anys, el iarl el va posar a aprendre de lletra. Un dia, quan ja feia una temporada que aprenia de lletra, el iarl li va demanar: “Què estàs aprenent, Hákon?” I ell li digué: “Cant, senyor meu”. El iarl li va respondre: “No has d'aprendre cant perquè ni seràs prevere ni bisbe” El iarl estimava molt el minyó, i també la dama Kristín, [sa dona,] encara que el seu temperament fos com el de moltes de dones, [la qual cosa feia] que de vegades fos molt (?lacònica) amb el vailet i [llavors li] deia que ell no sabia qui era. I quan el iarl ho sentia, li deia: “No parlis així, [car] tothom sap que nosaltres dos, l'Ingi i jo, som els qui posseïm l'heretat de son pare que li pertany a ell” Sempre deia aquestes paraules [de tal manera] que el sentís tothom

stutt·nefja <f. -nefju, -nefjur. Gen. pl.: -nefja>:

somorgollaire m de Brünnich, somorgollaire becgròs (ocell Uria lomvia)

stutt·nefjaður, -nefjuð, -nefjað <adj.>:

1. (maður) de nas curt, que té el nas curt (persona)

2. (fugl) de bec curt (ocell)

stutt·nefni <n. -nefnis, -nefni>:

hipocoreuma m, forma hipocorística

stutt·nefur <m. -nefs, -nefir>:

quimera f d'ulls petits, quimera f de profunditat (peix Hydrolagus affinis)

stutt·orður, -orð, -ort <adj.>:

1. <GEN> [breu i] concís -isa, lacònic -a

♦ stuttorð og gagnorð frásögn: un relat breu i concís

♦ stuttorð tjáning: una forma d'expressar-se breu, concisa

2. (harðmæltur, stuttaralegur, harður) aspre -a en la seva forma de parlar  (que parla amb acrimònia, adust, bròfec)

◊ Halldór Snorrason var mikill maður vexti og fríður sýnum, allra manna styrkastur og vopndjarfastur. Það vitni bar Haraldur konungur Halldóri að hann hefði verið með honum allra manna svo að síst brygði við voveiflega hluti hvort sem að höndum bar mannháska eða fagnaðartíðindi þá var hann hvorki að glaðari né óglaðari. Eigi neytti hann matar eða drakk eða svaf meira né minna en vandi hans var til hvort sem hann mætti blíðu eða stríðu. Halldór var maður fámæltur, stuttorður, bermæltur, stygglyndur og ómjúkur, kappgjarn í öllum hlutum við hvern sem hann átti um. En það kom illa við Harald konung er hann hafði nóga aðra þjónustumenn. Komu þeir því lítt lyndi saman síðan Haraldur varð konungur í Noregi. En er Halldór kom til Íslands gerði hann bú í Hjarðarholti: en Halldór Snorrason era un home de gran estatura i molt ben plantat, fortíssim i habilíssim en el maneig de les armes. El rei Haraldur donava fe d'en Halldór que, de tots els homes que havien estat al seu servei, ell fou el qui menys es deixava alterar per esdeveniments sobtats i inesperats, tant si es tractava d'un perill mortal imminent com de notícies que haurien d'haver estat motiu de gran alegria: ell no s'hi mostrava ni més content ni més abatut. Tampoc no menjava ni bevia ni dormia mai ni més ni menys del que tenia per costum de fer, tant si eren temps bons com dolents. En Halldór era un home curt de paraules i d'expressió bròfega que deia obertament i francament el que pensava, era malambrós i rude, cerca-raons en tots els afers, fos qui fos aquell amb qui tingués a veure. Aquesta forma d'ésser el rei la va acceptar malament quan va tenir prou altres homes al seu servei. Per això, des que en Haraldur fou coronat rei de Noruega, tots dos deixaren d'entendre's bé. I quan en Halldór va tornar a Islàndia, es va establir a Hjarðarholt, on hi fundà un mas

stutt·pils <n. -pils, -pils>:

minifaldilla f, minifalda f (Bal.)

stutt·stígur, -stíg, -stígt <adj.>:

de pas curt, que té el pas curt

stutt·stofna <adj. inv.>:

<LING> de radical breu (o: curt), és a dir, dit del radical la vocal del qual és una vocal breu

stutt·táun <f. -táunar, no comptable>:

<MED> braquidactília f [dels dits dels peus] (també → putatáun)

stutt·tæður, -tæð, -tætt <adj.>:

<MED> braquidàctil -àctila [dels dits dels peus]

stuttur, stutt, stutt <adj.>:

1. (skammur & ekki langur) curt -a (de poca llargària oposat a → síður; & breu, de poca durada, oposat a → langur)

◊ það var aðfangskveld jóla í þann tíma er jarl var kominn í sæti og mart stórmenni er jarl hafði að sér boðið til jólaveislunnar. Karl gengur greiðlega inn í höllina en er hann kemur inn stumrar hann geysimjög og fellur fast á hækjurnar og snýr til annarra stafkarla og sest niður utarlega í hálminn. Hann var nokkuð bæginn við stafkarla og heldur harðleikinn en þeir þoldu illa er hann lét ganga á þeim stafina. Hrukku þeir undan og varð af þessu hark og háreysti svo að heyrði um alla höllina. En er jarl verður þessa var spyr hann hvað valdi óhljóði þessu. Honum er sagt að stafkarl einn sé sá þar kominn að svo sé illur og úrigur að ekki láti ógert. Jarl bað kalla hann fyrir sig og svo var og gert. En er karl kom fyrir jarl hafði hann mjög stutt um kvaðningar. Jarl spurði hann að nafni, ætt og óðali: era dissabte de Nadal, a l'hora que el iarl s'havia assegut a taula acompanyat de molts de prohoms que el iarl havia convidat al banquet de Nadal. El vell va entrar, sense que ningú no li ho impedís, al palau del iarl, però quan hi va haver entrat, es va posar a caminar sondrollant-se d'una manera exagerada i s'estintolava, en fer-ho, amb fermesa a les crosses i es va dirigir allà on eren els altres captaires i es va asseure [amb ells] a la part més exterior de la sala, sobre la palla. Es va mostrar molt bregós i força desconsiderat amb els altres captaires els quals es varen prendre molt malament que deixés anar les crosses damunt ells. Varen recular davant ell i això va provocar un rebombori i xivarri tals que se sentia per tot el palau. Quan el iarl ho va sentir, va demanar què ocasionava aquell avalot. Li digueren que era un captaire totsol, que acabava d'arribar, i que era tan dolent i violent que les feia de tots colors. El iarl va manar que el portessin a la seva presència i així ho feren. I quan el captaire es va trobar davant el iarl, el va saludar d'una manera molt lacònica (seca). El iarl li va demanar com es deia, de quina família era i quina era la seva terra pairal

◊ þenna morgun stóð Atli bóndi snemma upp og gekk af sæng sinni. Atli var svo búinn að hann var í hvítum stakki, stuttum og þröngum. Var maðurinn ekki skjótlegur á fótum. Var hann bæði vesalmannlegur og ljótur að sjá, sköllóttur og inneygur. Hann gekk út og sá til veðurs. Veður var kalt og frost mikið. Hann sá að skip fór handan yfir fjörðinn og komið mjög að landi og kenndi þar Steinþór bónda mág sinn og varð eigi gott við. Garður stóð í túninu og meir út á völlinn. Stóð þar í heykleggi einn og dregið af öllum megin. Það var bragð Atla að hann hljóp í garðinn og velti kleggjanum ofan á sig og lá Atli þar undir: aquell matí, l'Atli es va llevar aviat i va sortir del seu llit. L'Atli anava vestit de tal manera que portava un stakkr blanc, curt i estret. No era un home de peus falaguers. Era lleig i d'aspecte llastimós, calb i amb els ulls enfonyats. [Doncs bé,] va sortir a fora per veure quin temps feia. El temps era fred i feia una gran gelada. Va veure que un vaixell s'acostava a través del fiord cap a ells i que ja era molt a prop de terra i va reconèixer-hi el bóndi Steinþór, el seu cunyat, i això el va destrempar. En el tún o prat del mas, i més cap al camp, hi havia una tanca. En aquesta tanca hi havia un gran munt de fenc i de per totes bandes en sortien brins de fenc. La reacció de l'Atli fou que va córrer a l'interior de la tanca i va remenar el munt de fenc tirant-se'l a sobre de manera que va quedar colgat de fenc

◊ tvær nætr váru þeir síðan í eyðimǫrkinni ok hǫfðu engan mat, utan þeir átu þellisafa ok sugu birkjuvið. En hinn þriðja dag var allt liðit at þrotum komit ok sóttu þeir þá svá hart mǫrkina at þá váru stuttar tólf rastir eptir (Sverris saga Sigurðarsonar, cap. 9, pàg. 545): després, varen passar dos dies en aquell bosc desert sense menjar durant els quals es varen alimentar de la saba de coníferes joves i xuclant suc de bedoll. Al tercer dia, tota la tropa havia arribat a la fi de les seves forces. Varen travessar llavors aquella selva deserta amb tant d'abrivament que [quan va acabar el dia] només els quedaven dotze rastir escasses [per sortir-ne] (vocabulari: #1. þrot: Cf. Baetke 19874, pàg. 784: vera at þrotum kominn am Ende seiner Kräfte, dem Ende nahe sein; #2. röst: Cf. Baetke 19874, pàg. 613: þá váru stuttar tólf rastir eptir knapp zwölf Meilen waren übrig; )

◊ annan dag eftir gekk Ófeigur yfir brú og hittir frændur sína Skarðamenn og biður að þeir gangi með honum til Lögbergs og svo gera þeir. Og er menn höfðu mælt málum sínum þá stendur Ófeigur upp og mælti: "Ekki hefi eg mart rætt um málið Odds sonar míns. En nú vil eg leita eftir ef nokkuð skal sættum koma fyrir." Hermundur segir: "Alls ekki skal á sættast," segir hann. Ófeigur mælti: "Þá er stutt um. En hvort skulu frændurnir kost eiga að kjósa um hvort fyrir skulu koma sektir eða sjálfdæmi?" Hermundur segir: "Þess skuluð þér kost eiga því að það eitt mun sjálfdæmið er eigi mun undir hvort er eða sektirnar": l’endemà, l'Ófeigr va passar el pont [que hi havia sobre l'Öxará] per anar a veure els seus parents, els habitants dels Skörð, i els va demanar que l'acompanyessin a la penya de la llei, i així ho feren. I quan la gent hi hagué presentat les seves causes, l'Ófeigr es va posar dret i va dir: "No he parlat gaire de la causa que hi ha contra l'Oddr, mon fill, però ara vull mirar si potser es pot resoldre mitjançant un arranjament amistós (és a dir, un laude arbitral)". En Hermundr li va dir: "De cap de les maneres no hi accedim". L'Ófeigr li va replicar: "Això ha estat dit i enllestit massa ràpidament. Però, i si nosaltres, els parents de l'Oddr, tinguéssim l'opció de triar entre el bandejament o l'autosentència?" En Hermundr li va dir: "Vosaltres, els seus parents, tindreu l'opció de triar entre aquestes dues possibilitats, car l'única autosentència possible [per part nostra] serà aquella que no faci cap diferència amb el bandejament" (vocabulari: #1. stuttr: Cf. Baetke 19874, pàg. 613: þá er stutt um das ist schnell erledigt, kurz abgefertigt; #2. sjálfdæmið: Cf. Baetke 1960, pàg. 108: S. 87,8: þat eitt mun sjálfdœmit, er eigi mun undir, hvárt er eða sektirnar d. h. nur ein solches Selbsturteil kommt in Frage, das auf dasselbe wie Acht (nämlich völlige Konfiszierung des Besitzes) hinausläuft; En Gustav Indrebø 1920 tradueix la frase així al nynorsk: for soleis skal sjølvdømet verta at det skal ikkje gjera nokon skilnad anten det vert sjølvdøme eller fredløyse ; #3. undir: Cf. Baetke 1960, pàg. 154: eigi mun undir (vera) es ist von keiner Bedeutung, es macht nichs aus )

◊ hún veður þá upp að Grími. Hann höggur þá til hennar með öxinni, og kom á herðarblaðið. Hún kvað við hátt og hljóp inn með fjörum. Grími varð laus öxin við höggið, og stóð hún föst í sárinu. Grímur hljóp eftir, og bar hvorki með þeim sundur né saman, og allt þar til að þau komu að björgum stórum. Þar sá hann framan í björgunum helli mikinn. Þar var einstigi upp að ganga, og hljóp hún þar upp sem sléttan völl. Og í því er hún hóf sig til hlaups upp í björgin, hraut öxin úr sárinu. Grímur tók hana þegar upp, og varð hann að krækja öxinni í annað sporið, er hann stóð í öðru, og las sig svo eftir skaptinu, og svo komst hann upp í hellinn. Þar sá hann brenna bjartan eld, og sátu tvö tröll við eldinn. Það var karl og kerling. Þau spyrndust í iljar. Þau voru í stuttum og skörpum skinnstökkum bæði. Gerla sá hann, hversu þau voru í sköpun bæði í millum fótanna. Hann hét Hrímnir, en hún Hyrja. En er Feima kom inn í hellinn, heilsuðu þau henni og spurðu, hvar Kleima, systir hennar, væri: llavors es va abalançar contra en Grímur. Aleshores ell li va descarregar un cop de destral que li va endevinar l'omòplat. Ella va bramar de dolor i va fugir corrent al llarg de la platja. En Grímur va perdre la seva destral amb el cop que va quedar clavada a la ferida d'ella. En Grímr li va córrer al darrere, però la distància entre ells dos va restar la mateixa fins que varen arribar a uns grans espadats. Aquí ell va veure que a la paret de l'espadat s'hi obria una gran caverna. Hi havia un camí de cabra que hi duia i ella l'enfilava com si el camí no fos costerut sinó pla. I en el moment que ella es va preparar per entrar d'un salt dins la cova de l'espadat, la destral es va desprendre de la ferida. En Grímur la va agafar a l'instant i va aconseguir de clavar-la al segon graó quan es trobava al primer i, posant-se damunt el mànec de la destral, va poder així entrar dins la cova. Aquí hi va veure una gran foguera encesa i a la seva vora hi havia dos trols asseguts. Eren home i dona. Seien de tal manera, l'un davant l'altre, que es tocaven amb les soles de llurs peus, sola contra sola. Tots dos anaven vestits amb stakkar de cuir, curts i apergaminats. En Grímur va poder veure amb nitidesa quina forma tenien tots dos entre les cames. El trol nomia Hrímnir i la dona trol Hyrja. Quan la Feima va entrar dins la cova, ells la varen saludar i li demanaren on era sa germana Kleima (vocabulari: #1. skarpur: Cf. Baetke 19874, pàg. 546: eingeschrumpft, trocken, hart, fest: stakkr fiskr Dörrfisch; )

◊ eptir þat skildu þeir tal sitt. Ok eigi miklu síðar einn veðrdag góðan stendr Refr upp ok býsk í brutt. Hann tekr ok uxann góða ok leiðir til strandar. Hann hrindr fram einu skipi ok ætlar á land. Ekki hirðir hann, þótt uxinn vǫkni nǫkkut. Síðan sezk hann við árar, en bindr uxann við skipit ok rœr svá til lands. Hann var í stuttum feldi ok í ǫkulbrókum, ok er hann kemr á land, leiðir hann uxann eptir sér, ferr fyrst austr eptir Jaðri ok svá sem leið liggr til Upplanda: després d'aquestes paraules acabaren llur conversa. I no gaire després, un dia que feia bon temps, en Refr es va llevar i es va preparar per partir. També va agafar el bon bou i el va menar a la vorera de la mar. Va varar una barca amb la intenció d'anar-hi fins a terra ferma, sense que li importés que el bou es mullés poc o molt. Després, es va asseure al rem, va fermar el bou a la barca i va remar fins a terra. Portava un feldr (un abric folrat de pell d'ovella), curt i uns calçons que li arribaven fins als turmells. I quan va haver arribat a terra, va menar el bou darrere seu, i de primer es va dirigir a llevant, resseguint el Jaðarr i després el camí que duia a Upplǫnd

♦ á sem stystum tíma: en el termini més breu

♦ fyrir stuttu: no fa gaire, fa poc (→ fyrir litlu; → fyrir skömmu)

◊ 10. Litlu síðar lætr Hálfdan kveðja þings, en er hǫfðingjarnir váru saman komnir, lǫgðu menn bœnarstað til, at Hálfdan væri konungr þeira, en hann svaraði svá, at -- "þau tíðendi hafa hér gerzt fyrir stuttu (ɔ: litlu), at mér sómir eigi konungsnafn at bera, á meðan svá stendr, þvíat ek er eigi óðalborinn til þessa ríkis. Mun mǫrgum þykkja mér betr sóma at hefna fǫður míns, ok leita at þeim, sem hann hafa drepit. Þykki mér ráð, at drottning sendi eptir Sigmundi, bróður sínum, at hann komi hingat, ok stýri þau landi, þangat til ek kem aptr, hverninn sem þá breytum vér, en ek mun burt fara, ok eigi aptr koma, fyrr en ek hefi fundit minn fǫðurbana, hversu sem mér verðr um hefndina auðit": 10. Poc després en Hálfdan va fer convocar una assemblea i quan els hǫfðingjarnir estigueren reunits, li presentaren el prec que ell, en Háldan, fos llur rei, però aquest els va contestar que - - "Aquí s'han esdevingut no fa gaire uns fets que fan que no em tanyi de portar el títol de rei mentre les coses continuïn així com estan, car no sóc l'hereu d'aquest reialme per dret de naixement. Molts [de vosaltres] considerareu que ara em correspon millor de venjar la mort de mon pare i de cercar aquell qui l'ha mort. Considero doncs aconsellable que la reina enviï a cercar en Sigmundr, son germà, i que aquest vingui aquí i governi el país fins que jo torni, sigui el que sigui el que jo disposi quan torni. Ara, emperò, me n'aniré i no tornaré pas fins que no hagi trobat el matador de mon pare i n'hagi pres venjança de la manera que el destí em permeti"

♦ gera e-n höfðinu styttri: <LOC FIG> tallar-li el cap a algú, decapitar algú

◊ þá sagði Abísaí Serújuson við konunginn: „Hvers vegna fær þessi dauði hundur að bölva herra mínum, konunginum? Ég skal fara og gera hann höfðinu styttri (sūr   ʔɛθ   rɔʔʃ   ʃɛl- ~ -סוּר אֶת רֹאשׁ שֶׁל:   ʔɛʕəbbəˌrāh־nˈnāʔ   wə-ʔāˈsīrāh   ʔɛθ־rɔʔˈʃ-ō,   אֶעְבְּרָה-נָּא, וְאָסִירָה אֶת-רֹאשׁוֹ)“: l’Abixai, fill de la Ceruià, va dir al rei: «¿Per què aquest gos mort ha de poder maleir el rei, el meu senyor? Hi aniré i li tallaré el cap»

◊ og Aspenas sagði við Daníel: „Nú hefur herra minn, konungurinn, ákveðið hvað þið skuluð eta og drekka. En smeykur er ég um að konungur kunni að gera mig höfðinu styttri (ħūβ   ʔɛθ   rɔʔʃ   ʃɛl- ~ -חוּב אֶת רֹאשׁ שֶׁל:   wə-ħīʝaβˈtɛm   ʔɛθ־rɔʔˈʃ-ī   la-mˈmɛlɛχ,   וְחִיַּבְתֶּם אֶת-רֹאשִׁי, לַמֶּלֶךְ) ef þið lítið verr út en félagar (יְלָדִים) ykkar“: i l'Aixpenaz digué al Daniel: «El rei, el meu senyor, hara ha decidit què haveu de menjar i beure. Però, tinc una mica de por que el rei pugui tallar-me el cap el vostre aspecte és pitjor macilentes que el dels nostres companys»

♦ í stuttu máli: en un mot, en una paraula, ras-i-curt

◊ í stuttu máli (— ~ —) allt sem þolir að fara gegnum eld, skuluð þið senda gegnum eld svo að það verði hreint. En það þarf einnig að hreinsa það af synd með hreinsunarvatni. Allt, sem ekki þolir að fara gegnum eld, skuluð þið senda gegnum vatn: en un mot, tot allò que resisteix passar pel foc, ho fareu passar pel foc, a fi que sigui pur. Però també caldrà purificar-ho del pecat amb l'aigua lustral. I tot allò que no resisteixi passar pel foc, ho fareu passar per l'aigua

◊ þá munt þú og skilja, hvað réttlæti er og réttur og ráðvendni, - í stuttu máli (— ~ —:   ˌkāl־maʕəˌgal־ˈtˁōβ,   כָּל-מַעְגַּל-טוֹב), sérhverja braut hins góða: aleshores també entendràs què és la justícia, l'equitat i la rectitud, en un mot, tots els camins que menen al bé (lit.: tots els camins del bé)

◊ alla konungana norður frá, hvort sem þeir búa nálægt hver öðrum eða langt hver frá öðrum, í stuttu máli (ʔēθ ~ אֵת:   wə-ˈʔēθ   kāl־ha-mmamləˈχōθ   hā-ˈʔārɛt͡s   ʔăˈʃɛr   ʕal־pəˈnēi̯   hā-ʔăδāˈmāh,   וְאֵת כָּל-הַמַּמְלְכוֹת הָאָרֶץ, אֲשֶׁר עַל-פְּנֵי הָאֲדָמָה) öll konungsríki á jörðinni. En konungurinn í Sesak skal drekka á eftir þeim: tots els reis del nord, tant si viuen a prop o lluny l'un de l'altre, en un mot, tots els reialmes de la terra. I el rei de Sesac (Xeixac’h) beurà després d'ells

◊ nú segir frá því sem við kemur Antíokkusi Evpator, syni hins óguðlega, og í stuttu máli (συντέμνειν ~ συντέμνων -έμνουσα -έμνον:   δηλώσομεν αὐτὰ συντέμνοντες τὰ συνέχοντα τῶν πολέμων κακά) verður greint frá ógæfunni sem styrjaldir hans bökuðu: ara narrarem allò que s'esdevingué en el regnat d'Antíoc Eupàtor, fill de l'impiu, i, de manera resumida (fent-ne un resum), es retrà compte de les desgràcies que les seves guerres causaren

♦ stutt dvöl: estada de curta durada, breu estada

♦ stutt hár: cabells curts

◊ skegg þitt ok hár skaltu láta virðuliga gøra, áðr en þú gengr fyrir konung, eptir þeim siðum er þá eru í hirð, er þú leitar til hirðar. En er ek var innan hirðar, þá var þat siðr í hirð, at hár var skorit styttra en eyrnablǫð ok kembt svá síðan umhverfis, sem hvert hár vildi bezt falla, ok var síðan skorinn stuttr toppr yfir brúnum. En um skegg var þat siðr þá at gøra stutt skegg ok snøggvan kamp, ok var síðan rakat jaðarskegg á þýðversku; ok er eigi víst, at síðar komi sá siðr, er fegri sé eða betr sómi í herliði at hafa: fes que els teus cabells i la teva barba presentin un aspecte digne abans de presentar-te davant el rei segons el costum (és a dir, la moda) que imperi en el moment entre la hirð si vols entrar a formar-ne part. I quan jo era membre de la hirð, el costum (la moda) que hi havia a la hirð era que els cabells es portaven tallats més curts que els lòbuls de les orelles i pentinats seguidament tot al voltant de la manera com escaigui millor a cada mena de cabell, i després el serrell sobre les celles es tallava curt. I, pel que fa a la barba, el costum fou [primer] de tallar curts la barba i els mostatxos i més endavant les patilles (?) es varen tallar a l'alemanya. I no és segur si posteriorment hi va haver una moda que fos més bella o que s'escaigués més a les tropes [reials] (la traducció llatina d'en Hálfdan Einarsson, del 1768, pàgs. 287-288, fa: Barbam et crines, antequam Regem adieris, uti aulae, quam petis, mos est, docta manu castiges. Quando [p. 288] in satellitio Regio fueram, aulicis mos erat comam ita circumsecare, ut ad auriculas tantum pertingeret, nisi qua supercilia se extendebant, ad ea quippe demissa tantum fuit: pectine dein aequati capilli totum caput superius, prout sponte decidebant, operiebantur. Circa barbam autem obseruatum, ut prolixa non aleretur, sed mystace detonso et genis superius rasis, infima malarum pars more Germanorum barbata esset: incertum sane, num elegantior, et qui exercitum Regium magis deceat, mos introducatur — Dit Skæg og Haar skal du lade anstændig sætte i Lave, førend du gaaer for en Konge, efter de [p. 288] Moder, som da ere ved Hoffet, naar du søger til samma. Men da jeg var ved Hoffet, da var det Skik ved Hoffet, at Haaret blev skaaret kortere en Ørelæpperne, og siden kiæmmet omkring, eftersom hvert Haar best vilde falde, og siden blev skaaren en kort Top over Øinebrynene. Men om Skiægget var det da Skik, at have studset Skiæg og kort Knebelsbart, men siden blev raget et Kindskiæg paa den Tydske Maade; og er ikke vist, at der siden kommer nogen Mode, som er smukkere, eller sømmer sig bedre, at have i Feldten)

♦ stutt skáldsaga: una novel·a breu, una nouvelle

♦ stuttur en ýtarlegur: compendiós, breu però detallat

♦ svara stuttur í spuna: <LOC FIG> repondre amb acrimònia (o: brusquedat)

♦ [um] stuttan tíma: per un breu període de temps

◊ Hiskía og allt fólkið gladdist yfir því sem Guð hafði gert fyrir fólkið og hversu stuttan tíma (bə-φiθˈʔɔm ~ בְּפִתְאֹם:   kī   bə-φiθˈʔɔm   hāˈʝāh   ha-ddāˈβār,   כִּי בְּפִתְאֹם, הָיָה הַדָּבָר) það hafði tekið: l’Ezequies (Ħizquiià, Ieħizquiiahu) i tot el poble s'alegraren que Déu hagués obrat a favor del poble i com de poc de temps havia calgut per fer-la

◊ hann kastaði honum í undirdjúpið, læsti því og setti innsigli yfir svo að hann leiddi ekki framar þjóðirnar afvega uns þúsund ár væru liðin. Eftir það á hann að vera leystur um stuttan tíma (μετὰ ταῦτα δεῖ λυθῆναι αὐτὸν μικρὸν χρόνον): va llançar-lo a l'abisme i tancà amb clau i segellà l'entrada darrere seu perquè no esgarriï més les nacions, fins que no hagin passat mil anys. Després haurà de ser deslligat per poc temps

♦ vera stuttur í spuna: <LOC FIG> anar aspre de geni, tenir el geni viu

2. <LING> breu (o: curt -a)

♦ stutt atkvæði: síl·laba breu (o: curta)

♦ stutt sérhljóð: vocal breu (o: curta)

♦ stuttur sérhljóði: vocal breu (o: curta)

♦ stuttur stofn: radical m breu (o: curt)

3. <COL·LO> stutti, stutta, stutta: el nano, la nana

♦ sá stutti: el nano

♦ sú stutta: la nana

stúdent <m. stúdents, stúdentar>:

estudiant m (que ha aprovat l'examen final de batxillerat & d'universitat)

stúdenta·drottning <f. -drottningar, -drottningar>:

clavell m de pom (fruit de la planta Dianthus barbatus)

stúdenta·félag <n. -félags, -félög>:

<EDU> associació f estudiantil, fraternitat f

stúdenta·garður <m. -garðs, -garðar>:

residència f d'estudiants, residència f estudiantil, col·legi m major

stúdenta·hafrar <m.pl -hafra>:

<CULIN> stúdentahafrar m.pl, barreja de fruits secs i panses amb un gran valor alimentari

stúdenta·hreyfing <f. -hreyfingar, -hreyfingar>:

moviment m estudiantil

stúdenta·nellika <f. -nelliku, -nellikur. Gen. pl.: -nellika>:

clavell m de pom (fruit de la planta Dianthus barbatus)

stúdenta·óeirðir <f.pl -óeirða>:

esvalots m.pl estudiantils

stúdenta·pólitík <f. -pólitíkur, no comptable>:

política f estudiantil

stúdenta·ráð <n. -ráðs, -ráð>:

consell m d'estudiants, consell m estudiantil

stúdenta·skipti <n.pl -skipta>:

<EDU> intercanvi m d'estudiants

stúdenta·skírteini <n. -skírteinis, -skírteini>:

carnet m d'estudiant

stúdenta·uppreisn <f. -uppreisnar, -uppreisnir>:

revolta f estudiantil

stúdents·afmæli <n. -afmælis, -afmæli>:

<EDU> celebració f [anual] de l'obtenció del títol de batxillerat

stúdents·ár <n. -árs, -ár>:

any m de carrera

♦ á stúdentsárum mínum: en els meus anys d'estudiant, quan feia la carrera, en els meus temps de facultat

stúdents·efni <n. -efnis, -efni>:

<EDU> estudiant m & f de darrer curs de batxillerat

stúdents·húfa <f. -húfu, -húfur. Gen. pl.: -húfa o: -húfna>:

<EDU> stúdentshúfa f, gorra f d'estudiant, gorra que, de mitjan segle XIX ençà, porten els batxillers en la cerimònia de llur graduació a l'institut i el primer any d'universitat. A partir del segon any d'universitat, el color de la gorra és negre. Els estudiants d'universitat, tanmateix, només les porten actualment en celebracions

stúdents·próf <n. -prófs, -próf>:

<EDU> stúdentspróf m, examen final de batxillerat, una mena de revàlida que dóna dret a estudiar a la universitat

♦ ljúka stúdentsprófi: acabar el batxillerat, acabar les proves conduents a l'obtenció del títol de batxiller; funcionalment, es podria traduir per fer [els exàmens de] la selectivitat o per fer la revalida

◊ ég lauk stúdentsprófi frá Menntaskóla Ramon Llull í Pálmu 1976: vvaig acabar el 1976 el batxillerat a l’institut Ramon Llull de Palma

♦ stúdentspróf á tæknisviði: examen final ("revàlida") de batxillerat de ciències i tecnologia

stúdentsprófs·skírteini <n. -skírteinis, -skírteini>:

[en la pràctica] títol m de batxillerat, diploma m de batxillerat (títol que autoritza el seu possessor a accedir a la universitat)

stúdents·veisla <f. -veislu, -veislur. Gen. pl.: -veislna>:

festa f de finalització de la secundària, festa f de final de batxillerat, festa f d'obtenció de l'stúdentspróf

stúdéra <stúdéra ~ stúdérum | -stúdéraði ~ stúdéruðum | stúdérað ║ e-ð & absolut>:

1. (stunda nám, lesa e-a fræðigrein í háskóla) estudiar una cosa (a la universitat)

♦ hann stúdéraði og gaf út bækur um skipan heimsins: estudiava i editava llibres sobre l'organització del món

♦ stúdéra við háskólann: estudiar a la universitat

♦ stúdéra arkitektúr og myndlist: estudiar arquitectura i arts plàstiques

2. (leggja stund á, kynna sér e-ð rækilega) estudiar una cosa (dur a terme investigacions en un camp, sobre una cosa, ocupar-se d'una cosa)

♦ hann stúdéraði þessi gömlu mál í bókum og á söfnun: va estudiar aquestes llengües antigues a llibres i museus

♦ ég skal stúdéra það: ho miraré amb detall, ho estudiaré

stúdía <f. stúdíu, stúdíur. Gen. pl.: stúdía>:

estudi m (matèria que hom estudia & treball científic resultat d'una recerca)

stúdína <f. stúdínu, stúdínur. Gen. pl.: stúdína>:

estudiant f [universitària]

stúdíó <n. stúdíós, stúdíó>:

(kvikmyndavinnustofa, herbergi eða salur til sjónvarps- eða útvarpssendinga) plató m (fl./pl.: platós), estudi m (cinematogràfic, de ràdio i de televisió)

stúdíó·íbúð <f. -íbúðar, -íbúðir>:

estudi m (apartament, petit, d'una única peça)

stúfa <f. stúfu, stúfur. Gen. pl.: stúfa>:

mossegada f del diable, herba f de l'enaiguament, herba f del mos del diable, herba f del jueu (planta Succisa pratensis syn. Scabiosa succisa)

stúf·goði <m. -goða, -goðar>:

cabussó m de bec bigarrat, cabussó m de bec gruixut (ocell Podilymbus podiceps)

stúf·suða <f. -suðu, no comptable>:

<TÈCN> soldadura f a topar

stúfur <m. stúfs, stúfar>:

1. (tréstubbi, trjástúfur) soca f (soc, part de tronc d'arbre que resta quan hom l'ha tallat)

◊ og þótt enn sé tíundi hluti eftir skal honum eytt eins og rótarstúfur (masˤˈsˤɛβɛθ ~ מַצֶּבֶת:   kā-ʔēˈlāh   wə-χā-ʔalˈlōn   ʔăˈʃɛr   bə-ʃalˈlɛχɛθ   masˤˈsˤɛβɛθ   bā-m,   כָּאֵלָה וְכָאַלּוֹן, אֲשֶׁר בְּשַׁלֶּכֶת מַצֶּבֶת בָּם) er eftir þegar eik eða terebintutré hefur verið fellt. Þannig verður stúfurinn (masˤˈsˤɛβɛθ ~ מַצֶּבֶת:   ˈzɛraʕ   qɔˈδɛʃ   masˤsˤaβətˈt-āḥ,   זֶרַע קֹדֶשׁ, מַצַּבְתָּהּ) heilagt sæði“: i baldament encara en resti un desè, serà destruït com queda la soca de la rabassa quan un roure o un terebint ha estat tallat. La seva soca serà així una llavor santa

♦ e-ð stingur í stúf við e-ð: <LOC FIG> una cosa contrasta fortament amb una altra

♦ fara á stúfana með e-ð: <LOC FIG> fer les primeres passes per a tirar endavant una cosa, anar donant a poc a poc inici a una cosa, [començar a] endegar una cosa, fer partir una cosa [a poc a poc]

2. (handleggsstúfur, handarstúfur, fótarstúfur) monyó m  (de mà, de peu)

◊ hann gekk þegar í einstigið. Og er dýrið sá manninn hljóp það með grimmd mikilli og móti Gretti og laust til hans með hramminum þeim er firr var berginu. Grettir hjó í móti með sverðinu og kom á hramminn fyrir ofan klærnar og tók þar af. Þá vildi dýrið ljósta með þeim fætinum sem heill var, skaust á stúfinn og varð hann lægri en hann ætlaði og féll þá dýrið í fang Gretti. Hann þrífur þá meðal hlusta dýrinu og hélt þá frá sér svo það náði eigi að bíta hann. Svo hefir Grettir sagt að hann þóttist þá aflraun mesta gert hafa að halda dýrinu. En með því að dýrið braust um fast en rúmið lítið þá viku þeir báðir ofan fyrir bjargið. Nú var dýrið þyngra og kom það fyrri niður á urðina. Varð Grettir þá efri en dýrið lamdist þá mjög þeim megin sem niður vissi. Grettir þrífur þá til saxins og lagði björninn til hjartans og var það hans bani. Eftir það fór hann heim og tók feld sinn og var hann allur rifinn í sundur. Hann hafði með sér það er hann hafði höggvið af hramminum: va enfilar immediatament el camí de cabra. I quan l'ós va veure l'home, va saltar amb gran ferotgia [cap a ell] i atacà en Grettir, contra qui va descarregar un cop amb la grapa que estava més allunyada de l'espadat. En Grettir li descarregà un cop d'espasa que li endevinà la grapa part damunt les urpes i l'hi va tallar. Aleshores l'ós va voler pegar-li un cop amb la grapa il·lesa, avançant aguantant-se en el monyó però la pota fou més curta que la bèstia no creia i aleshores l'ós va caure [cap endavant] als braços d'en Grettir. Aquest va agafar l'ós entre les orelles i mantenia així el cap de la bèstia lluny d'ell, que no el pogués mossegar. En Grettir va contar posteriorment que mantenir [el cap de] l'ós apartat d'ell fou la més gran prova de força que va fer. Però com que l'ós es movia violentament per alliberar-se i l'espai era escàs, tots dos varen caure espadat per avall. I com que l'ós pesava més, va impactar primer contra les pedres de la tartera (rosseguera) i en Grettir va caure damunt ell. L'ós va quedar molt copejat per la part de sota. En Grettir llavors va agafar el seu sax, el seu coltellàs, i el clavà al cor de l'ós i això fou la seva mort. Després d'això, se'n tornà a les cases del mas però abans va agafar el seu feldur, el seu abric o capot de pell, [de la cova de l'ós] i estava tot estripat. Se'n dugué la part de la grapa de l'ós que li havia tallat (vocabulari: #1. brjótast um: Cf. Baetke 19874, pàg. 70: brjótask um sich heftig drehen und wenden; sich heftig zu befreien suchen <...>; )

3. (brot af einhverju, bútur) bocí m  (i molt esp. la punta, el cul, el darrer tros que resta d'una cosa)

◊ Broddi hafði við búist og stikað vaðmál í sundur og kastar hann þá sér hverjum stúf til þeirra og mælti: «Slíkt kalla eg argaskatt»: en Broddi s'havia preparat i havia amidat i tallat el vaðmál o burata i va llançar llavors els bocins a cadascun d'ells tot dient-los: “D'això en dic argaskattur” (vocabulari: #1. stika: Cf. Baetke 19874, pàg. 604: stika vaðmál í sundr Lodenstoff abmessen und zerschneiden; #2. argaskattur: Hàpax legòmenon. Cf. Baetke 19874, pàg. 24: arga-skattr m. Buße, die man nur Schurken bieten kann (wohl eig. Bezahlung für Unzucht unter Männern), és a dir, doncs, paga a un home perquè es deixi copular. En Jón Jóhanesson, l'editor islandès de l'obra, comenta al respecte el 1950, pàg. 91: Orðið argaskattr kemur eigi annars staðar fyrir, en merkir líklega skatt eða gjald, sem aðeins er hægt að bjóða ǫrgum mǫnnum. argr: ragur, blauður, kynvilltur; smbr. brigzl Brodda við höfðingjana hér á eftir)

♦ stúfur af e-u: bocí [final] d'una cosa

4. (sveinstauli, lítill drengur, drengsnáði) nap-buf m, marrec m, homenet m (Bal.) (infant eixerit, galifardeu, noiet, ‘bocinet de personeta’)

stúfu·ætt <f. -ættar, no comptable>:

<BOT> [família f de les] dipsacàcies f.pl

stúka <f. stúku, stúkur. Gen. pl.: stúkna o: stúka>:

1. (í leikhúsiði, óperuhúsi, tónleikasal & frímúrarareglu, góðtemplarareglu) llotja f (compartiment de teatre, òpera, auditori & a la maçoneria, a l'organització dels bons templers -una societat d'abstinents-)

♦ vera í stúkunni: éser membre d'una llotja [maçònica & de la societat dels bons templers]

2. (á íþróttaleikvangi) llotja f, tribuna f [coberta] (camp d'esport, camp de futbol)

3. <MED> tàlem m

♦ → undirstúka “hipotàlem”

♦ → uppstúka “epitàlem”

4. <FERROV> compartiment m

5. (álma, afhýsi) edifici annex (ala d'edifici, i sala addicional, esp. a edificis religiosos, on pot deisngar una capella annexa o lateral, però també la sacristia, etc.)

◊ til vinstri handar í Pulkrókirkju stendr kirkja heilagrar Caretas (Karitas), þar hvílir hún með holdi ok hári ok heilum líkama. Þaðan skammt í frá er berg eitt, en í því bergi sér stað beggja handa ok allra fingra várs herra Jesú Christí, er hann stakk hǫndunum við berginu, þá er illmennin hlupu at honum, svá sem hann hefði í leir stungit. Í Pulkrókirkju eru pílarar með ǫllum litum af rauðum steini telgdum ok blám, grœnum ok gulum, hvítum ok svǫrtum. Til vinstri handar í Pulkrókirkju er ein stúka, ok í henni stendr stólpi sá, er vár herra var bundinn við, ok þar er vǫndrinn, er hann var barðr með, ok margir merkiligir hlutir aðrir. Fyrir norðan í Pulkrókirkju standa þau kerti á marmarastólpum, er himneskr eldr kemr ofan hvert ár laugrdag fyrir páska, ok þann hafa þeir allt árit [p. 66] síðan. Í Pulkrókirkju standa þau þrettán sæti, er vár herra Jesus Kristr sat í ok hans postular, ok eru þau nú skínandi ǫll med tendruðu (tandrǫðu) gulli. Fyrir sunnan í Pulkrókirkju er Jónsspitali, ok hafa þeir alla forna ok ebreska tíðagerð. Í austanverðri Jórsalaborg stendr templum Dominí ágætliga smíðat, ok þar stendr sepulcrum Maríę. Austan skal í borgina ganga, ok er þar mikill kastali yfir borgarhliði. Vestan skal krjúpa til grafar dróttins, ok er þar til hœgri handar sá stóri steinn, sem engillinn fœrði í burt af munna leiðisins á upprisudegi Dróttins: a l'interior de la basílica del sant Sepulcre, a l'esquerra, hi ha l'edicle o capella de santa Caritat, la qual hi reposa en carn i cabells [íntegres] i cos sencer (incòlume). No gaire lluny d'aquí hi ha una penya i en aquesta penya s'hi veu l'empremta de totes dues mans i de tots els dits de Nostre Senyor Jesucrist quan va ficar les mans a la penya, quans els homes dolents l'anaren a cercar, com si les hagués ficades en argila. A l'interior de la basílica del sant Sepulcre hi ha pilars de tots colors, fets de pedra tallada vermella, blava, verda, groga, blanca i negra. A l'interior de la basílica del sant Sepulcre, a l'esquerra, hi ha un edicle i en el seu interior hi ha la columna a la qual fou lligat Nostre Senyor i [també] hi ha una verga amb la qual fou assotat i moltes altres coses remarcables. A la part septentrional de la basílica del sant Sepulcre hi ha, damunt columnes de marbre, els ciris sobre els quals cada any, el dissabte de Pasqua, baixa un foc celestial [i els encén] i després mantenen aquest foc tot l'any. A l'interior de la basílica del sant Sepulcre hi ha els tretze seients en els quals varen seure Jesucrist, Nostre Senyor, i els seus apòstols, i ara tots ells lluen amb or encès (refulgent, rutilant?). A migjorn de la basílica del sant Sepulcre hi ha l'hospital de sant Joan, en el qual s'hi fan tots els serveis religiosos antics i hebreus (pel ritu antic i pel ritu hebreu?). A la part de llevant de Jerusalem hi ha el templum dominí magníficament construït, i allà (a l'exterior de la part de llevant de Jerusalem) hi ha el sepulcrum Maríę. S'ha d'entrar dins la ciutat [de Jerusalem] per [la porta de] llevant, on hi ha un gran castell sobre aquesta porta de la ciutat. Per l'entrada de ponent es va de rossegons fins a la tomba del Senyor, on, a mà dreta, hi ha la gran pedra que l'àngel va retirar de la boca del sepulcre el dia de la resurrecció de Senyor

◊ 10. Ok um nóttina eptir dreymdi Sverri, at hann þóttist vera austr í Borg, þar sem Raumelfr fellr í sjá, ok þótti honum þar vera Magnús konungr ok Erlingr jarl í bœnum ok lið þeirra. Honum þótti vera nokkurr kurr um þat, at þar myndi vera nokkurr konungsson í bœnum, ok sýndist honum allt fólk vera í eptirleitan, hvar hann mun vera; en hann þóttist vita, at þessi kurr var um hann sjálfan. Hann þóttist fara leyniliga ór bœnum, ok sýndist honum vera fyrir sér Maríękirkja; hann sótti þangat tíðir, ok er hann þóttist biðjast fyrir í kirkjunni, sýndist honum maðr gánga at sér ok taka í hǫndina, ok leiddi hann í eina stúku norðr í frá sǫnghúsdurum, ok mælti við hann: «Gakk með mér, bróðir, ek hefi leynt mál við þik»: 10. I l'endemà a la nit, l'Sverrir va somniar que es trobava a llevant, a [Sarps]Borg, allà on el riu Raumelfr desguassa a la mar, i que el rei Magnús i el iarl Erlingur eren en aquella vila amb llurs tropes. En el somni va sentir que corria un rumor que per la vila hi devia haver un príncep i li va semblar que tothom estava cercant el seu parador, i somniava que sabia del cert que aquest rumor es referia a ell mateix. Va somiar que sortia en secret de la vila i que es trobava davant l'església de santa Maria. Hi va assistir a la missa i quan somiava que estava pregant dins l'església, un home es va acostar a ell, l'agafà de la mà i el va menar a una capella lateral, situada al nord de la porta del chor, i li va dir: “germà, vine amb mi! He de parlar amb tu en secret”

◊ nú fara skip þessi utan í Eyjafirði og taka Noreg og eru í [p. 118] Þrándheimi um veturinn. Þorgeir biskupsson er með Eysteini erkibiskupi of veturinn en Ingimundur prestur hafði bæjarsetu og var honum gefin Jónsstúka að Kristskirkju til söngs en var hátídir um jól og páska með erkibiskupi og hafði góða virðing haf honum. Um vorið eftir fór Þorgeir til Íslands ok félagar hans en Ingimundur prestur er eftir í Noregi og tekur Maríukirkju til söngs á Staði og er þar tvo vetur. Og var það til marks hve vel erkibiskupi reyndist hans klerkdómur að þá er Jón biskup, er Knútur var kalladur, á Grænlandi andadist þá vildi Eysteinn erkibiskup vígja han þangað til biskups en í því mátti metnaðarleysi hans vita og varúð að það fékkst eigi af honum (SS I, cap. 92, pàgs. 117-118): Així doncs aquells vaixells varen salpar al fiord d'Eyjafjörður, arribaren a Noruega i hi passaren l'hivern a Þrándheimur. En Þorgeir, el fill del bisbe [Brandur], va passar l'hivern amb l'arquebisbe Eysteinn, mentre que el prevere Ingimundur es va allotjar a la vila on li donaren la celebració de les misses a la capella de sant Joan, de l'església del sant Crist, encara que va passar les festes de Nadal i de Pasqua amb l'arquebisbe de qui rebia gran consideració i honors. A la primavera següent, en Þorgeir i els seus companys tornaren a Islàndia, però el prevere Ingimundur va romandre a Noruega on es va fer càrrec de les misses de l'església de santa Maria de Staðir i hi estigué dos anys. I és un senyal de la gran estima en què l'arquebisbe tenia la seva erudició que, quan el bisbe Jón, a qui deien Canut, va morir a Grenlàndia, l'arquebisbe Eysteinn el va voler consagrar bisbe de Grenlàndia, i es va poder constatar la seva humilitat i prudència en el fet que l'arquebisbe no va aconseguir que acceptés aquest bisbat

stúka <stúka ~ stúkum | stúkaði ~ stúkuðum | stúkað ║ e-ð [af]>:

dividir quelcom amb un envà o paret envà

♦ stúka herbergi af: dividir una cambra amb un envà

♦ stúka salinn niður (o: [í] sundur): dividir una sala en dues amb l'ajut d'un envà o d'una paret envà

stúlka <f. stúlku, stúlkur. Gen. pl.: stúlkna>:

1. <GEN> noia f, xica f (Val.), al·lota f (Mall.)

◊ yndislegur ilmur er af smyrslum þínum og nafn þitt sem dýrasta olía. Þess vegna elska stúlkurnar (ʕalˈmāh ~ עַלְמָה:   ʕal־ˈkēn   ʕălāˈmōθ   ʔăhēˈβū-χā,   עַל-כֵּן, עֲלָמוֹת אֲהֵבוּךָ) þig: una flaire exquisida es desprèn dels teus perfums i el teu nom és com un ungüent caríssim. Per això, les donzelles t'estimen (en comparació, la traducció d'almà~עַלְמָה a Isaïes 7:14 fa: Þess vegna mun Drottinn sjálfur gefa yður tákn. Sjá, yngismær <hinˈnēh   hā-ʕalˈmāh   hāˈrāh   wə-ʝɔˈlɛδɛθ   ˈbēn,   הִנֵּה הָעַלְמָה, הָרָה וְיֹלֶדֶת בֵּן> verður þunguð og fæðir son og lætur hann heita Immanúel)

◊ maður hennar tók sig upp, fór á eftir henni til þess að tala um fyrir henni og sækja hana. Hafði hann með sér svein sinn og tvo asna. Hún leiddi hann þá inn í hús föður síns og faðir stúlkunnar (naʕăˈrāh ~ נַעֲרָה:   ʔăˈβī   ha-nnaʕăˈrāh,   אֲבִי הַנַּעֲרָה) sá hann og gladdist yfir komu hans: el seu marit es va aixecar i la va seguir per tractar de convèncer-la i portar-la de tornada. Anava acompanyat del seu criat i de dos ases. Ella el va fer entrar a ca son pare i el pare de la noia el va veure i va estar content de la seva anada

◊ eins og æskumaður fær ungrar stúlku (bəθūˈlāh ~ בְּתוּלָה:   kī־ʝiβˈʕal   bāˈħūr   bəθūˈlāh,   כִּי-יִבְעַל בָּחוּר בְּתוּלָה, יִבְעָלוּךְ בָּנָיִךְ) mun sá er endurreisir þig kvænast þér, eins og brúðgumi gleðst yfir brúði mun Guð þinn gleðjast yfir þér: com un jove es casa amb una noia jove, es casarà amb tu el qui et reconstrueixi; com el nuvi està content de la núvia, el teu Déu estarà content de tu (en comparació, la traducció anterior encara fa: eins og ungur maður fær meyjar, eins munu...)

◊ stúlkan (naʕăˈrāh ~ נַעֲרָה:   wə-ˌha-naʕăˈrā   tˤɔˈβaθ   marˈʔɛh   məˈʔɔδ,   וְהַנַּעֲרָ, טֹבַת מַרְאֶה מְאֹד) var forkunnarfögur á að líta. Hún var mey (bəθūˈlāh ~ בְּתוּלָה:   bəθūˈlāh   wə-ˈʔīʃ   lɔʔ   ʝəδāˈʕā-ḥ,   בְּתוּלָה, וְאִישׁ לֹא יְדָעָהּ), hafði ekki karlmanns kennt. Gekk hún niður að brunninum, fyllti vatnsker sitt og gekk upp frá lindinni: la noia era meravellosament bonica. Era donzella, encara no havia conegut home. Baixà a la font, va omplir la seva gerra i se'n tornà amunt de la font

◊ og á torgum borgarinnar verður krökkt af drengjum og stúlkum (ʝalˈdāh ~ יַלְדָּה:   ū-rəħɔˈβōθ   hā-ˈʕīr   ʝimˌmāləˈʔū   ʝəlāˈδīm   w-īlāˈδōθ   məɕaħăˈqīm   bi-rəħɔβɔˈθɛi̯-hā, וּרְחֹבוֹת הָעִיר יִמָּלְאוּ, יְלָדִים וִילָדוֹת, מְשַׂחֲקִים, בִּרְחֹבֹתֶיהָ) að leik: i les places de la ciutat formiguejaran de nens i de nenes que hi jugaran

◊ og hann tók hönd barnsins og sagði: „Talíþa kúm!“ Það þýðir: „Stúlka (τὸ κοράσιον -ίου:   καὶ κρατήσας τῆς χειρὸς τοῦ παιδίου λέγει αὐτῇ· Ταλιθά, κοῦμι, ὅ ἐστιν μεθερμηνευόμενον, Τὸ κοράσιον, σοὶ λέγω, ἔγειρε) litla, ég segi þér, rís upp!“: i, agafant la mà de l'infant, li digué: «Talità qum», que vol dir: «Noieta, t'ho mano, aixeca't!»

2. (dóttir) nena f, xiqueta f (Val.), nina f (Bal.) (filla)

◊ stangi nautið dreng eða stúlku (ˈbaθ ~ בַּת:   ʔō־ˈβēn   ʝigˈgāħ   ʔō־ˈβaθ   ʝigˈgāħ ,   אוֹ-בֵן יִגָּח, אוֹ-בַת יִגָּח) skal farið með eiganda þess eftir sömu reglum: tant si el brau envesteix un noi com una noia, es procedirà amb el seu propietari segons aquestes mateixes regles

◊ en faraó gaf allri þjóð sinni fyrirmæli og sagði: „Öllum drengjum, sem fæðast meðal Hebrea, skuluð þið kasta í fljótið en öllum stúlkum (ˈbaθ ~ בַּת:   wə-χāl־ha-bˈbaθ   təħai̯ˈʝū-n ,   וְכָל-הַבַּת, תְּחַיּוּן) megið þið gefa líf“: però el Faraó va donar a tot el poble les seves instruccions dient: «Tots els nois que neixin als hebreus, tireu-los al riu, però deixeu viure totes les noies»

◊ þegar hann kom að húsinu leyfði hann engum að fara inn með sér nema Pétri, Jóhannesi og Jakobi og föður stúlkunnar (ἡ παῖς παιδός:   καὶ τὸν πατέρα τῆς παιδὸς καὶ τὴν μητέρα) og móður: quan va arribar a la casa, no deixà entrar ningú amb ell sinó Pere, Joan i Jaume, i el pare i la mare de la noia

♦ ég á tvær stúlkur: tinc dues nenes

3. (innistúlka) minyona f (criada resident a la casa on serveix)

◊ Pétur knúði hurð fordyrisins og stúlka (ἡ παιδίσκη -ίσκης:   προσῆλθεν παιδίσκη ὑπακοῦσαι ὀνόματι Ῥόδη) að nafni Róde gekk til dyra: en Pere va trucar a la porta de l'entrada, i una minyona que es deia Roda va anar a la porta [a obrir-li]

◊ á meðan dómararnir eigruðu um og biðu hentugs færis kom Súsanna þar að, gekk inn í garðinn eins og hún gerði jafnan og með henni voru aðeins tvær þjónustustúlkur (τὸ κοράσιον -ίου:   μετὰ δύο μόνων κορασίων). Heitt var í veðri og fékk hún löngun til að lauga sig í lystigarðinum. Þar voru engir nema öldungarnir tveir sem höfðu falið sig og lágu á gægjum. Súsanna sagði við stúlkurnar (τὸ κοράσιον -ίου:   καὶ εἶπεν τοῖς κορασίοις): „Sækið fyrir mig olíu og ilmsmyrsl og læsið garðhliðinu svo að ég geti baðað mig“: mentre els jutges vagarejaven esperant una ocasió favorable, la Susanna hi anà, entrà al jardí com feia sempre, acompanyada només de dues minyones. Feia calor i li va venir deler de banyar-se al jardí amè. No hi havia ningú més, fora dels dos vells, que s'eren amagats i l'espiaven. La Susanna digué a les minyones: «Aneu a cercar-me oli i ungüent perfumat, i tanqueu en fort les portes del jardí, perquè em pugui banyar»

♦ → þjónustustúlka “serventa”